INF000615

• S E G O N A

Q U I N Z E N A

J U N Y

2000

Tel. 932 402 060 Fai932-!02 Adrcçs d setròn ics? ln(ormacso@apaBcn .es Delegacions a Vic. Manresa,

projecte

167

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS

h

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

La Llei de l'edificació entra en vigor Representants del sector i de la Magistratura han participat en el cicle de seminaris sobre la LOE

Sobre ta Innovació (II) per Jordi Ueal

Manteniment d'edlflds a l'ensenyament universitari

[ J J Is agents de l'edificació tenen un m nou marc jurídic que regula la seva activitat. EI passat 6 de maig va entrar en vigor la Llei de l'edificació, una llei que obliga uns i altres a seguir unes determinades regles de joc per tal que el producte immobiliari ofereixi una major garantia de qualitat per als compradors d'habitatges. Tots i cadascun dels agents del sector es troben retratats en el text de la Llei i, després d'uns mesos de debat i reflexió han de trobar-se avui en condicions de posar fil a l'agulla per a la seva aplicació.

El Col·legi ha dut a terme sessions informatives i un cicle de seminaris.

10

Les col·leccions d'art gòtic del HNAC

14 Quadern central

li

TornaTecnifac

mm

Pagines especials

48

Millorar la presència de la dona en el món laboral

Participativa restauració de l'església de la Colònia Güell

TECNIFAC 2000 Manresa Del 29 de juny a I'l de juliol

CENTENARI

1900-2000 CENTENARIO

El tema

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

LLEI DE L'EDIFICACIÓ

1

Un nou marc legal per a la construcció EL passat 6 de maig va entrar en vigor la LLei de L'edificació

P ^ f l I Congrés dels Diputats va aprovar ^ ^ H el passat 21 d'octubre la Llei d'ordenació de l'edííicació (LOE), una llei que ha seguit un lent i complica! procés des de la primera gestació l'any 1978.

El Consell Genera! de l'Arquitectura Tècnica va expressar la seva satisfacció per l'aprovació definitiva de la Llei que redundarà en una millora de la qualitat de la construcció i una major garantia per als compradors d'habitatges. El Consell ha valorat molt positivament el fet que la Llei posi punt final a l'obsolet règim de garanties que recull el centenari Codi Civil. També ha destacat el consens a què ha arribat la Llei, després de més de vint-i-cinc anys d'intents frustrats per elaborar un text.

La nova Llei defineix els diferents agents que intervenen en el procés d'edificació i estableix les funcions i responsabilitats de cadascun d'ells. En segon lloc, proposa un sistema esglaonat en relació amb el període de responsabilitat civil segons les diferents parts de l'obra. Finalment, estableix un

El Col·legi ha editat un quadern on es recull tota aquella informació bàsica que el professional ha de saber sobre la Llei d'ordenació de l'edificació. Inclou definicions bàsiques, quadres d'agents, competències i responsabilitats, tramitació de llicències, el treball professional de l'arquitecte tècnic a partir de la LOE, i preguntes amb respostes relacionades amb la Llei. Al linai, reprodueix el text íntegre de la Llei, a més d'una Resolució de 20 de març de 2000 de la direcció general de Registres i del Notariat que resol

conjunt de garanties i assegurances que permet als usuaris una ràpida reparació dels danys que es produeixin als edificis per vicis o defectes de construcció.

També preveu l'existència d'un codi tècnic, que unificarà i permetrà millorar les exigències que els edificis hauran de complir en matèria de seguretat estructural i protecció del medi ambient, entre d'altres. Per altra banda, l'obligatorietat de lliurar a l'adquirent una documentació completa sobre l'edifici -el Llibre de l'Edifici- farà possible avançar en el bon ús i manteniment de l'immoble, evitant així la degradació prematura del parc immobiliari.

En l'àmbit que la Llei dedica a les competències professionals, el text aprovat representa la consolidació de la funció de l'arquitecte tècnic com a director de l'execució de l'obra (obres d'arquitectura) i deixa oberts certs àmbits en els quals l'arquitecte tècnic té competències en la redacció de projectes i en la direcció d'obres, tant d'obra nova com de rehabilitació.

una consulta de l'Associació de Promotors Constructors d'Espanya sobre Ja LOE. Aquesta publicació es va enviar a tots els col·legiats amb CINFORMATIU de la primera quinzena de juny. Els professionals que per qualsevol motiu no l'hagin rebut, poden demanar-la al Servei de Publicacions (telèfon 932 40 23 76). També trobaran tota la informació disponible sobre la LOE a la pàgina web del Col·legi (www.apabcn.es) on, a més, poden adreçar-hi consultes que seran respostes per l'Assessoria Jurídica í Professional.

Aquesta llei, que ha trigat més de vint anys a veure la llum, va entrar en vigor e! 6 de maig per a totes les obres d'edificació incloses dins del seu àmbit d'aplicació per les quals se sol·liciti llicència a partir d'aquesta data.

Confiem que els professionals, les empreses, i també l'Administració pública, tindrem la capacitat d'aprofitar els canvis que proposa la LOE per avançar en una major responsabilitat de tots els agents que intervenen en el procés i en una millora de la qualitat dels edificis i de les garanties pels

La Junta de Govern Del CoL-Legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

H

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

-\

El tema

I-

LLEI

DE

L'EDIFICACIÓ

El nou marc jurídic de la responsabilitat civil

El president del Tribunal Superior de Justída it Catalunya, Guillem VidiL

y j ^ mb l'objecliu de difondre et continwtM 9 u t de la Llei i promoure'n et compliment, el Col·legi va organitzar durant el primer trimestre de l'any un cicle de seminaris on es va aprofundir en alguns dels aspecles més destacats d'aquesta llei com ara les obligacions i responsabilitats dels professionals, les seves competències o les garanties i assegurances.

El primer seminari titulat El nou marc jurídic de la responsabilitat civt'Iva tenir lloc el 24 de febrer a l'auditori de l'Institut Francès de Barcelona. Hi van participar, com a ponents, Roman García Varela i Pascual Sala, magistrats del Tribunal Suprem, i José Antonio Otero, president del Consell General de l'Arquitectura Tècnica. Els magistrats van ser presentats per Guillem Vidal, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

José Antonio Otero va exposar alguns as-

pectes sobre el llarg procés de gestació de la Llei, els seus objectius i les carències que presenta. Segons Otero, la LOE no és una llei innovadora i es limita a ordenar el panorama actual, "no es parla de les noves figures que emergeixen en el sector ni de temes com ara la gestió de projectes, ni serà la panacea per resoldre els problemes de la construcció i el negoci immobiliari, però serveix per millorar el sector".

I és que la Uei identifica els agents i en determina les funcions, i això té una repercussió en les responsabilitats, "s'ha donat amb massa freqüència la responsabilitat solidària, que significa que paga el més solvent i això als tècnics que estem assegurats ens costa molts diners". Pel representant estatal, la llei es queda curta quant a la professionalitzaciò del constructor. "La funció de construir ha de ser un ofici, i no tan sols un negoci'. La racionalització del siste-

Varela i Pascual Sala

ma de garanties, tot i que la seva aplicació serà un procés lent, va ser un altre dels punts destacats per Otero.

Guillem Vidal va presentar la resta de ponents, 'dos companys i malgrat això amics meus", i va fer una defensa d'un model de jutge "amb humanitat i sentit social'. Vidal creu que l'aprovació de la LOE porta implícita la derogació de l'article 1591 del Codi Civil, si bé va reconèixer que aquesta consideració no és unànime en l'àmbit judicial.

El tema de la responsabilitat dels agents de l'edificació i la prescripció de les accions va ser un tema àmpliament tractat per Roman Garcia Varela, magistrat de la Sala Primera del Civil del Tribunal Suprem, mentre que Pascual Sala, magistrat de la Sala Tercera del Contenciós Administratiu va parlar de la responsabilitat de l'Administració pública en el procés de l'edificació.

-\ '

LLEI

DE

El tema

L'EDIFICACIÓ

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

fl

Control tècnic, sinistralitat i perícia Quina és la responsabilitat de l'expert?

Aquest intervé en el marc d'un contracte amb l'asseguradora, quan ha d'examinar un dany, les seves causes, la solució i l'avaluació de costos. La seva responsabilitat no és directa respecte a l'assegurat. Si hi ha un problema, el perit respondrà dels seus errors davant l'asseguradora, que haurà de demostrar que el seu perjudici està lligat a la falta de l'expert. Això fa que els mateixos • perits hagin d'estar assegurats, per anar bé.

La intervenció de Vicente Alegre va tracib la participada de Paul talllon, president del CFEC francès < Hi t he I Damet, professor de l'escola d'Arquitectura de Tolosa tar sobre el paper present i futur de les empreses de control de qualitat. Alegre va desP J J I segon seminari va ser entorn A més, hi van participar Vicente Alegre, ge- companyia que repara eis danys pot repetir tacar la diferència entre entitats i laboratoH H dels aspectes de control tècnic, si- rent de l'empresa de control COTCA, i En- contra els agents que creu que tenen res- ris de control de qualitat. Així, mentre que nistralital i perícia, i va fer especial ressò en ric Casanovas, arquitecte tècnic expert en ponsabilitat. Aquest sistema evita moltes els darrers es dediquen a fer assaigs i inforquerelles judicials. Gràcies a la Llei, més del mes, les empreses de control van més enl'experiència francesa. Al país vef, des de patologies de la construcció i sinistres.

Els trets principals de l'experiència fran- 90% de sinistres es resolen de forma amis- llà de lliurar uns resultats.

1978 exisleix una legislació que estableix tosa i només arriben als tribunals els casos Una qüestió molt important que va criticesa van ser tractats en primer floc per uns períodes de responsabilitats esglaonats car el gerent de COTCA va ser la deficient d'un, dos i deu anys, la qual cosa la fa molt Darnet, que va fer un repàs dels avantatges més importants.

Pel que fa als inconvenients, el principal gestió dels recursos dedicats a la qualitat. semblant a la recent LOE en aquest sentit. i desavantatges de! sistema francès. Entre Quant a les assegurances, a França hi ha els primers, l'expert francès va destacar el és el cost elevat del sistema d'asseguran- En lloc de destinar més recursos al control l'obligatorietat d'una doble assegurança, que es deriva del fet que la norma francesa ces. La causa és el sistema doble de cotit- de projecte, fase del procés constructiu on una de danys que ha de contractar el pro- faci ja més de 20 anys que està en funcio- zació: per un mateix risc han de cotitzar tant es detecten més errors (40-45% del total que motor, i una altra de responsabilitat civil per nament. Això dóna una experiència en la el promotor com la resta d'agents del pro- provoquen danys), se'n destinen més al conseva aplicació, experiència que, d'altra ban- cés constructiu. No obstant, al llarg dels anys trol de materials (origen del 10-30% dels a cada agent del procés constructiu.

Tot i les diferències amb la norma france- da, ha estat molt favorable per al consumi- aquest cost s'ha reduït molt notablement, tot danys).

Finalment, Enric Casanovas va fer un resa, les seves similituds han fet gairebé obli- dor. Una alira vessant positiva d'aquesta llei i que darrerament la tendència ha estat nogatori que aquest seminari comptés amb la és el seu caràcter de 'seguretat social' de la vament a l'alça. Un segon inconvenient és pàs al problema de la sinistralitat i la prepresència de dos experts gals en la matè- construcció. Quant a les indemnitzacions, la el nombre de reclamacions que, tot i ser venció. La primera part de la seva intervenria, Michel Darnet, advocat i professor majoria d'usuaris aprecien la rapidesa en la baix, puja a un ritme del 5% anual. En ter- ció va estar centrada en la base de dades de l'Escola d'Arquitectura de Tolosa, i reparació dels danys. La pòlissa de danys cer lloc, les empreses subcontractades no sobre sinistres que manté el Col·legi, basaPaul Caíllon, president de la Compagnie actua a França com un sistema de estaven fins fa poc subjectes a la normativa da en l'anàlisi d'aquests, i va manifestar que Française des Experts Construction (CFEC). prefinançament de la reparació. Després, la d'assegurances, i encara avui és possible a hores d'ara s'han analitzat i codificat uns trobar casos d'empreses sense assegurar. 3.000 expedients, 12.000 lesions d'obra i es Finalment, es constata una certa disposa de més de 50.000 codis sobre sidesresponsabilització dels agents de la nistralitat, que reflecteixen tant els punts de construcció. Molts construclors i promotors vista tècnics com els jurídics. es queden plegats de braços i passen els Pel que fa a les dades, Casanovas va problemes directament a les asseguradores. explicar que en el període 86-99 la sinisPaul Caíllon va destacar el punt de vista tralitat ha crescut molt, especialment a pardels perits. El sistema francès funciona amb tir de 1995. Les lesions més comunes són un mecanisme de perits únics, és a dir, es esquerdes, humitats, manca d'elements al designa un expert que intervé a l'hora d'es- resultat final de l'obra i toleràncies, entre tudiar un sinistre i de proposar una solució d'altres. Quant a les principals causes o una indemnització a l'assegurat, però que d'aquests sinistres, les trobem bàsicament intervé també en nom de les companyies •període 1987-1996- en els errors d'exeasseguradores de la responsabilitat civil dels cució (39%), els de projecte (36%), el mal agents. Això vol dir que el perit ha de com- ús o manca de manteniment (11%) i deportar-se com si fos un expert judicial, amb fectes dels materials. la mateixa deontologia i objectivitat, ja que ha d'obtenir l'acord de tots. Se'n deriva, doncs, que l'expert ha de ser un veritable professional, ^assegurador designa al perit, però ha d'acatar obligadamen! les seves conclusions tècniques.

Acte de presentació del segon seminari

I!

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

H

El tema L L E I DE

L'EDIFICACIÓ

Els ajuntaments i la LOE

I a tercera i última de les jornades I sobre la nova legislació es va dedicar al paper dels ajuntaments. Els principals centres d'atenció van ser: les modificacions bàsiques de la reforma de la Llei de contractes de les administracions públiques, i el paper dels consistoris com a agents del procés d'edificació.

Respecte a la reforma de la Llei de contractes, ponència que va anar a càrrec de l'advocada de la Diputació de Barcelona, Amparo Lasa, va constalar que ha estat necessària a causa del fort caràcier restrictiu de ia norma original, amb data de 1995.

Lambient que llavors existia va determinar la seva rigidesa, excessiva en el sentit que es va burocratitzar tot el procés de contractació, complicant molt les licitacions.

Lasa va destacar alguns fets de la reforma, com ara la possibilitat de les administracions d'efectuar operacions d'arrendament financer, abans impossible. També esmentà el reforç que ha adquirit en la versió aclual el paper de concurs com a criteri d'adjudicació enfront de la subhasta. La advocada de la Diputació va sentenciar que això suposa una gran millora del procés.

Però no tot el que lluu és or. Un aspecte negatiu de la reforma de la Llei de contractes, segons Lasa, està en la possibilitat que

la Mesa de Contractació (òrgan que té com a funció assessorar i examinar les ofertes que arriben) ara pugui anar a parar en mans dels poders polítics, fet que desvirtuaria el seu caràcier eminentment tècnic.

Francesc Bartoll, secretari delegat de ia Diputació, va ser l'encarregal de parlar sobre el paper de l'Administració local davant la nova legislació. Bartoll va fer esment dels dos papers principals dels ajuntaments dins el procés constructiu: com a agents i com a receptors de les obligacions legals.

Com a agents del procés, tenen el problema de determinar quines són les obligacions que resulten d'aplicació, de totes les contingudes a la LOE. Quan l'Administració pública aborda la construcció d'edificis, li és d'aplicació en primer lloc la Llei de contractes, i només s'ha de tenir en compte la LOE en els aspectes no previstos per aquella: bàsicament, les funcions i obligacions dels agents intervinents i les exigències tècniques i administratives de l'edificació, lexcepció és que l'Administració està exclosa de l'obligació de constituir les garanties per als usuaris que la Llei exigeix.

Pel que fa a! paper dels ajunlamenls com a promotors, Bartoll va explicar que quan actuen mitjançant societats mercantils, segons preveu a la disposició addicional sise-

na de la Llei de contractes, aquestes societats no estan subjectes a aquesta llei.

Respecte al paper de l'Administració local com a receptora d'obligacions derivades de la LOE, es fa complicat de concretar. No obslant això, Bartoll va recordar que la Llei de l'habilatge ja imposa que, un cop obtinguda la llicència d'obres, es presentin a l'ajuntament respectiu el projecte executiu, el projecte de segureiat -quan sigui necessari- i el programa de control de qualitat.

També establia la necessilat que per a l'atorgament, pels ajuntaments, de la llicència de primera ocupació, !a sol·licitud anés acompanyada de !a documentació sobre ús í manteniment de l'edifici, una altra de les previsions incloses a la LOE. Però hi ha altres previsions que comportaran més problemes.

Com a consell, el secretari delegat de la Diputació va recomanar incloure preventivament, en el revers dels documents informalius per a l'obtenció de les llicències de les obres d'edificació i en la mateixa llicència, una relació de les obligacions del promotor.

Xavier Alberca A/e: javier@apabcn.es

NUEVOS S I S T E M A S A C O N D I C I O N A D O R E S I N D U S T R I A L E S DE AIRE P A N A S O N I C

Ahorran sin hacer ruido

Fàcil instalación

UM4

Tres posibilidades dïferentes de conexión de tuberías. Equipo de reflectores automàticos. Nueva turbina de bajo

Instalación de múltiples unidades ínteriores cuyo sistema de control contribuye a incrementar el confort.

UMX

Baja silueta Solo 27 cm de altura, Presión estètica seleccionable.

Controles de confort Desriumifïcador controlado por microprocesador. Seguridad.

Reduccíón de silbido armónico.

RegulaciórKcon temperaturas bajas.

nitrós de larga duración.

Conducto adicional de descarga aire.

Auto reflector.

Panasonic

Punts de vista

I SEGONA QUINZENA JUNY 2000

TECNOLOGIES

implicada. I vet aquí casualitats de la vida, un veterà company de professió que conec i aprecio com a bon professional, és l'aparellador que ha portat la direcció de la controvertida obra.

Em vaig posar en contacte amb ell i me n'ha donat la seva versió, així que crec que puc !er-ne un judici més neutral, sense que les conclusions que en faig hagin de coincidir en part o totalment amb cap de les parts implicades en l'afer.

Primer. Allò que"... en el procés quasi no intervindran els paletes..." és un bon titular per al diari, però en la realitat és un bluf. A continuació faig una relació de sistemes constructius: • Estructura amb sabales de fonaments als blocs baixos i pilotatge als alts, amb pilars i sostres reliculars de formigó armat.

• Parets i tancaments de façana s'han fet amb pannells sandvitx d'alumini, aïllament i planxa galvanilzada.

• Els envans i separacions entre habitatges s'ha fet amb plaques de cartró/guix.

• Paviments generals amb plaques de PVC. • Revestiments de cuina i banys de rajola de València.

• Fusteria exterior i persianes de fusteria d'alumini.

• Fusteria interior amb premarc i portes i tapetes col·locades posteriorment.

• Els sanitaris i aixetes són de tipus convencional.

innovació y ^ I diari El Periódico de Catalunya WÈÈ del 3 de novembre de 1994 hi havia un reportatge a tota plana amb un encapçalament que deia: "El Taller Bofill ha dissenyat diversos blocs de vivendes que la Generalitat edificarà en el Polígon Gornal a l'Hospitalet de Llobregat. Els nous pisos s'edificaran com si fossin cotxes encaixanl peces metàl·liques de fabricació industrial. En el procés quasi no intervindran els paletes".

Digueu-me escèptic, però no m'ho vaig creure i vaig guardar l'article al meu arxiu esperant que, al seu iemps, es fes l'obra i ja l'aniria a veure per comprovar com s'ha acabat l'aventura" de la nova tecnologia de construcció (si se'n pot dir així).

Passaren els anys i, ai las! A IVfow'del 24 de febrer de 2000 hi havia la notícia: "Macias i Corbacho busquen una solució al nyap dels pisos de Bofill. L'edifici de LHospitalet pre-

senta múltiples deficiències. L'empresa Adigsa ja ha invertit més de cent milions de pessetes a reformar els problemes detectats a la casa".

Amb aquesta notícia es confirmava el meu especticisme? Sempre, davant d'una notícia dels diaris, si m'afecta me'n distancio i miro de saber-ne la versió de l'altra part

"Innovar és difícil i no n'hi ha prou de sortir al diari com a notícia. És un treball que requereix molts esforços, professionalitat i posar d'acord a tots els agents"

• Les instal·lacions d'aigua, electricitat, i comunicacions, de tipus convencional.

• La instal·lació de calefacció s'ha limitat a deixar endolls per a radiadors elèctrics.

• El terrat/coberta tipus Invertida".

De tot això, en podem deduir que l'edifici respon a noves tecnologies innovadores?

Façanes revestides de xapa, envans de cartró/guix, paviments de peces de PVC ja fa anys que no ho són, encara que l'únic que pot considerar-se innovador al nostre país és col·locar, com a paviment, en habitatges, peces de PVC encolades, cosa que també fa anys que es fa a edificis d'olícines.

Ledifrci en qüestió haurà tingut problemes de recepció com molts d'altres, problemes que podríem considerar "normals", però el que jo n'arribo a pensar de tot el que ha passat és que els mateixos veïns compradors/llogaters dels pisos no han acceptat els materials i sistemes que s'ran emprat en la construcció de l'edifici, especialment els paviments de PVC i els envans de cartró/ guix. No són materials "normals" i, independentment de la seva qualitat i idoneïtat, n'ha provocat el rebuig dels "afectats", que han buscat les excuses que fessin falta per aconseguir els canvis.

De tot aquest afer, en podríem treure dues conclusions.

Primera. Innovar és difícil i no n'hi ha prou de sortir al diari com a notícia. És un treball que requereix molts esforços,

professionalital i posar d'acord a tots els agents que intervenen en una operació immobiliària (cosa no gens fàcil, com ho hauran comprovat els que ho hagin intentat).

Segona. A la llarga llista d'agents poc inclinats a la innovació, hi podem afegir els futurs ocupants dels habitatges que no veuen clar els nous materials i sistemes constructius i prefereixen "els de sempre" que ja estan prou experimentals i contrastats.

Continuarà... I

9.

Jardí Lleal Arquitecte tècnic A/e: ijlleal@tising.es

Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 54 Adreça electrònica: inlormatiu@apabcn.es L'INFORMATU electrònic: http://www.apabcn.es Consell de redacció: Carles Cartanà, Joan Gay, Ramon Puig I Xavier Alberca Direcció: Carles Cartarià Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes, Josep Olivé, Xavier Oliva, Gabriela Schón i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier García Die, Ctiopo Disseny gràfic: RGR Fotòlrts; Imprès Autoedició S.L Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fan: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-BergueOà: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pino), 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA OE GOVERN: President: Xavier Bardají Vicepresident: Joan Ardèvol Secretària: Mtnerva Embuena Comptador: Albert López I borra Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Hierro, Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Valfès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió Oe L'INFORMATIU

El noticiari '

SEGONA QUINZENA JUNY 2000 I

MÓN PROFESSIONAL

Projectar el gènere femení L'Oficina Tècnica del Pla d'Igualtat de la Diputació de Barcelona va organitzar una jornada dedicada a debatre la situació de la incorporació de la dona al món professional.

E3I

exercici de fer compatible la responsabilitat en la vida laboral (ora de casa amb la relativa a la família i la llar és un dels més difícils a l'hora de facilitar la plena incorporació de la dona al món professional. La situació de desigualtat vinculada a la no-llibertat d'elecció de les dones fa que aquestes s'aboquin a una autoexplotació per intentar de compatibilitzar els dos treballs, o bé a sacrificar una de les dues opcions. Així es posava de manifest en les conclusions de la jornada Projecció del gènere. Ciutat i professió organitzada, aí gener, per l'Oficina Tècnica de) Pla d'Igualtat de la Diputació de Barcelona í en la qual va participar el Col·legi. Lobjectiu de la jornada era debatre la situació de la incorporació de la dona al món professional i el seu paper en la presa de decisions en els àmbits de la ciutat, les professions i l'empresa.

Les assistents en aquest debat van mostrar una certa diferència d'opinions entre les dones de més edat i les més joves. Les més grans opten per una acció més reivindicativa, mentre que les joves creuen que avui no hi ha tanta discriminació i que cal una actitud constructiva i creativa.Totes, però, coincideixen en el fet que s'han de posar en marxa mesures legals i polítiques que facilitin la lliure elecció de les dones en l'àmbit del treball- En els debats, hi van participar dones procedents del món universitari i investigador, de l'empresa i de les noves tecnologies.

La minsa representació de les dones en els òrgans directius de les empreses i en l'àmbil polític va ser una altra de les constatacions amb la qual totes van estar d'acord, com també van coincidir que cal fer alguna cosa per trencar els tòpics i com a via per continuar treballant per la igualtat d'oportunitals. A més, es va proposar la preparació d'un estudi sobre el valor afegit que aporten les dones en el món del treball, i estudiar models de gestió empresarial i d'organització familiar que facilitin la compatibilitat entre treball i família.

El sector de U tonstnicció ha estat tradicionalment un d«U més reticents » Incorporar l i dona als « u f protessoi de producció

mats en treball social i turisme, graduats socials, logopedes i podòlegs, psicòlegs i llicenciats en ciències polítiques i sociologia, van debatre els mateixos temes, però aquesta vegada dins dels àmbits professional i col·legial.

La primera constatació és de tipus professional: les dones han evolucionat dins el món professional i han superat, en molts casos, l'expectativa inicial, i avui es plan-

tegen ocupar llocs de treball en càrrecs superiors. La segona, pertany directament a les organitzacions col·legials. La juntes de govern de la majoria dels col·legis professionals han evolucionat cap a una junta paritària, a causa de la incorporació de les dones en el món professional i col·legial. La tercera constatació és referent a la denominació dels col·legís que, tot i l'increment del nombre de dones col·legiades, Diputació de Barceloní

continua sent masculina. Les participants a la taula van plantejar el canvi de denominació de gènere. El conflicte, en aquest cas, sorgeix dei dubte de si cal posar els dos gèneres, si bé sembla que la tendència més generalitzada és posar un nom neutre.

En conclusió, s'ha d'aconseguir una forma creativa i constructiva d'anar cap a la igualtat. S'ha de treballar un model d'organització familiar sostenible. I un model d'organització empresarial que faci més compatible el treball i la família, i que hauria de comportar ef consegüent canvi legislatiu. Les participants en la taula rodona dedicada als col·legis professionals van acordar fer una trobada periòdica per posar en marxa iniciatives encaminades a millorar la presència femenina en el món professional. •

professions col·legiades Representants dels col·legis d'enginyers industrials, tècnics d'obres públiques, tècnics agrícoles, arquitectes tècnics, diplo-

als Col·legis pretesíonaU

Sensi Galvez Arquitecte tècnica A/e: treball@apabcn.es

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

H

El noticiari JORNADES INTERNACIONALS

10

El manteniment d'edificis a l'ensenyament universitari (I) L'INFORMATIU ha dedicat una sèrie de

el manteniment i gestió de grans com-

la formació universitària. Amb aquest

bé d'arquitecte, i els hem preparat un

números al manteniment i la gestió

plexos immobiliaris i el plantejament

o b j e c t i u , hem demanat la c o l · -

petit qüestionari. A continuació pu-

d'edificis amb motiu de la celebració

que tenen altres països sobre la se-

laboració dels directors de les sis es-

bliquem les primeres respostes rebu-

de les jornades internacionals que es guretat dels edificis han estat alguns

coles d'universitats {públiques i pri-

des.

fan al Col·legi els dies 15, 16 i 17 de

dels temes tractats. Però no es pot

vades) que imparteixen a Catalunya

juny. La inspecció tècnica d'edificis,

finalitzar aquest cicle sense parlar de

els estudis d'arquitecte tècnic i tam-

• Ajornament de l'obsolescència de l'edifici i les instal·lacions • Flexibilitat i adaptabilitat a nous usos • Control del consum d'explotació

2. En cas afirmatiu, des de quines assignatures es podria impulsar aquesta sensibilització?

QÜESTIONARI El manteniment I la gestió d'edificis no és un fi en al mateix, sinó un mitjà per allargar-ne la vida útil, entenent aquesta en un sentit ampli, com ara: • Necessitat d'un envelliment digne de l'edifici • Amortització de la inversió • Preservació de la seguretat

5. El tema de la durabilitat dels materials ha motivat alguna linia de recerca?

6. Els aspectes de gestió del parc immobiliari són cada cop més complexos.

La vostra escola compta amb algun tipus de formació dins d'aquest àmbit?

3.-En quins dels aspectes mencionats anteriorment considereu que l'Escola que dirigiu ja forma els alumnes?

1. Creieu que cal promoure entre els fu- 4. De quina manera l'ensenyament pot in- 7. Altres consideracions. turs professionals una sensibilitat pel man- cidir en la necessitat d'integrar el manteniment des de la fase de projectes? teniment?

Francesc Jordana: "El manteniment no s'ha de tractar tan sols des d'una assignatura" DIRECTOR DE L'ESCOLA UNIVERSFTÀRIA POLITÈCNICA DE BARCELONA (EUPB). UNIVERSFTAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA.

1. És evident que cal sensibilitzar els professionals en la cultura del manteniment, però és encara més important-que les administracions i els usuaris en prenguin consciència i assumeixin les seves responsabilitats.

formació dels nostres estudiants en temes de manteniment, des de fa tres anys disposem d'una assignatura específica denominada Manteniment a l'edificació que té una durada de 30 hores i que pel curs vinent s'ampliarà a 45 hores. A més, des de les assignatures de Projectes de rehabili2. El manteniment -tal i com passa amb tació i Anàlisi de projectes es tracta el tema el medi ambient i la sostenibilitat- no s'ha de manteniment. de tractar tan sols des d'una assignatura.

Cal fer-ho des d'aspectes de gestió, tec- 4. Tal i com ja hem dit, és imprescindible nològics, econòmics i socials. A tall que sigui així. En projectar un nou edifici d'exemple, cal pensar en el manteniment —cosa que en principi no fem els aparea partir del projecte, passant per construc- lladors—, cal preveure el manteniment en ció, materials, anàlisi de costos, valoraci- el disseny, els materials, les solucions ons, etc. constructives i les instal·lacions, com tam3. Tot i que encara no hem assolit el nivell desitjable pel que fa a la sensibilització i

bé fer-ne el pla de manteniment i una valoració estimada del que això suposarà al llarg del temps (almenys durant 10 anys).

La manera que es faci des de l'ensenyament és lant sols un problema de voluntat. Si l'encàrrec del projecte d'un edifici té com a finalitat l'explotació en lloguer en lloc de venda- el propi promotor ja es preocuparà de saber els costos de manteniment que li suposarà en un futur.

5. Sí, en el nostre departament de Construccions Arquitectòniques II en íenim una.

A més, ja fa uns anys, alguns professors de l'Escola vam ser socis cofundadors de l'Associació Catalana de Durabilitat.

6. Concretament, tenim una línia d'intensificació que es diu Gestió en obra í empresa i una altra de Tècnica urbanística, d'una durada de 240 hores, on es tracten específicament aquests temes. Existeixen,

a més, continguts de geslió en moltes altres assignatures com ara Gestió urbanística (30 hores), Qualitat a l'edificació (60 hores), Planificació i Organització d'obres (90 hores), que són totes troncals i per tant obligatòries per a tothom.

7. Com a breu comentari diré que el nostre pla d'estudis pretén adaptar-se en cada moment a tots aquells canvis, que per noves lleis o per noves demandes fan necessari incorporar nous coneixements i, en conseqüència, eliminar-ne d'altres. En aquest sentit, hem sabut donat resposta a la Llei de prevenció de riscos laborals i ja estem treballant per fer-ho amb la nova LOE.

-I El noticiari JORNADES

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

INTERNACIONALS

3

Ricard Pie: "La sostenibüitat i el manteniment han de ser un punt de partida del projecte arquitectònic" DIRECTOR DE L'ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA DEL VALLÈS ( E T S A V ) . UNIVERSFTAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA.

1.SÍ.

manteniment i especialment de rehabilitació, de l'àrea de Projectació.

2. Des de totes les de la carrera, especialment Projectes, Tecnologia, Urba4. La sostenibüitat i el manteniment no ponisme. dem ser un criteri a sumar o afegir a la fase de projectes sinó un punt de partida del pro3. Estem en un procés de renovació i d'in- jecte arquitectònic, però també del projecte corporació d'aquests conceptes de manteurbà, i aquests han d'ésser capaços de forniment englobats tots en un concepte més mular-se des d'una lògica durable en què ampli de la sostenibüitat. En aquests mo- els costos no solament es quantifiquin en la ments aquesta forma part de la reflexió des fase de i'activitat constructora, sinó de tota de l'àrea de la Tecnologia, i els temes de la vida útil dels edificis.

5. Tal com he esmentat anteriorment, l'Escola està treballant en la linia de la sostenibilüat, i és la capdavantera en l'avaluació dels edificis. Des d'aquest punt de vista, recentment, s'ha publicat un magnífic treball del professor Cuchí sobre l'edifici de l'Escola en el quaf s'han utilitzat una sèrie d'indicadors sobre durabilitat i sostenibüitat dels materials de la concepció arquitectònica de l'edifici i la seva posició urbana.

rior, basada en els aspectes de sostenibilitat de l'edifici, l'Escola ha posat en marxa una línia de recerca entorn a l'habitatge, en què pretenem estudiar analíticament i reflexivament sobre diferents espais del parc immoble. En aquests moments estem en contacte amb els promotors públics de l'habitatge per treballar conjuntament en temes de manteniment i sostenibilitat d'edificis.

6. A més a més de la línia de recerca ante-

Rafael Reixach: "És vital impulsar estudis orientats en aquestes àrees" SOTSDIRECTOR DE L'ÀMBIT DE L'EDIFICACIÓ DE L* ESCOLA POUTÈCMCA SUPERIOR DE LA UNIVERSITAT DE GlRONA ( U D G )

1. És molt important promoure la sensibilitat pel manteniment i la mantenibííitat dels edificis, ja que és un camp professional de futur en què, pels estudis generalistes que cursen, els arquitectes tècnics són els que tenen millor base per fomentar-fa.

2, Caldria que fossin assignatures específiques. Penso que amb la revisió dels plans d'estudis seria bo impulsar assignatures d'aquest àmbit com a assignatures troncals i sempre queda el recurs de l'optativitat. Amb aquesta segona fórmula

no es potencia tant la seva necessitat.

3. Els estudis d'Arquitectura Tècnica de la UdG ja tenen en compte quatre assignatures optatives que el seu contingut té una relació directa en aquest camp. Es tracta de Normes per a l'ús i manteniment d'edificis, Tècniques de rehabilitació, Gestió financera i físcalitat a l'edificació, i Viabilitat de projectes immobiliaris.

En els estudis de segon cicle de Graduat Superior en Gestió de l'Edificació, tenim

l'àrea de Qualitat on s'estudia la mantenibilitat de l'edifici des del control del mateix projecte i, a l'àrea de Gestió Econòmica, hi tenim la resta de complements pel que fa a l'edificació.

4. Tal com s'especifica a l'apartat 2, el sistema seria introduir aquestes assignatures amb la revisió dels plans d'estudi.

5. Per la composició del nostre departament, format amb la creació de la Universitat de Girona, fins a mig termini no podrà comptar

amb doctors que puguin desenvolupar aquesta tasca.

6. Sí, en els estudis d'Arquitectura Tècnica hi ha les optatives referenciades en el punt 3, i en els estudis de Graduat Superior en Gestió a l'Edificació, a l'àrea de Gestió Econòmica.

7. És vital impulsar estudis orientats en aquests camps i cal aglutinar esforços en aquest sentit des de totes les institucions que formen el nostre col·lectiu.

I SEGONA QUINZENA JUNY 2000

El n o t i c i a r i

IPATRIMONI

I 12

ARQUITECTÒNIC

'

Restauració de l'església de la Colònia Güell

Servei Integral a la Construcció Amb La finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de La construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

Daniel Giralt-Mira de i Antoni Goniàlíz Moreno-Navarro

es de fa uns anys, el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL) està treballant en l'estudi i restauració de la cripta de l'església que Gaudí va construir a la Colònia Güell.

Recentment s'han inicial les obres de remodelació de la coberta, les quals permetran recuperar la imatge del conjunt, en el moment en que Gaudi va deixar els treballs.

Ha eslat el resultat d'un intens treball de recerca arqueològica, històrica, científica i tècnica el que ha portat a les solucions adoptades i el propi procés de l'obra va ajudant a conformar l'acabat definitiu.

El passat dia 17 de maig, el SPAL de la Diputació i els tècnics autors del projecte van fer una presentació pública del projecte a representants de diferents instiiucions (Generalitat de Catalunya, Centre d'Estudis Gaudinistes, Col·legi d'Arquitectes,

Col·legi d'Aparelladors,..) i a un ampli grup d'experts nacionals i internacionals. La presentació va durar tota una jornada, va començar a Barcelona, a l'Edifici del rellotge, per seguir a la Colònia Güell, visitant els treballs in situ, i acabar, al vespre, amb un debat ai Palau Güell.

Cal felicitar a la Diputació per aquesta rigorosa i participada forma de restaurar en la que les decisions projectuals son compartides a nivell ciutadà i d'experts en una voluntat de consens en les solucions adoptades. Fer extensiva aquesta forma de treballar (publicada com a Mètode SCCM de restauració monumental), segurament, evitaria moltes polèmiques estèrils posteriors que no ían cap favor ni als tècnics que hi treballem ni al propi monument.

I

H El noticiari

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

DIVERSOS

13

Conveni de col·laboració amb Olesa Urbana

Concert d'estiu a Granollers La Delegació del Vallès Oriental, dins dels actes de celebració del seu desè aniversari, ha organitzat el Concert d'Estiu, que tindrà lloc el dijous 29 de juny a les nou del vespre a la parròquia de Sant Esteve de Granollers. El programa consta de dues peces de Franz Schubert: una selecció de Rosamunda i la Simfonia número 5. Les invitacions es poden recollir a la Delegació (Josep Pifiol, 8.

Granollers). I

Concurs d'articles a Lleida El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida í la revista BIC han convocat un concurs d'articles inèdits de caràcter professional, tècnic, històric i filosòfic dins l'àmbit de la construcció i l'urbanisme. El primer premi està dotat amb duescentes mil pessetes i la data límit de presentació és el 31 de juliol. L'adreça electrònica es caatllelda@svt.es. |

| P B I delegat del Vallès Occidental del H H Col·legi, Salvador Navarro, i el conseller delegat d'Olesa Urbana, Jaume Francesch (en la loto), van signar el passat 7 d'abril un conveni de col·laboració pel qual es fan revisions gratuïtes dels edificis d'aquesta ciutaí que tinguin més de vint-icinc anys d'antiguitat i més de sis habitatges. Les revisions es faran mitjançant el Test Casa en Forma, que un aparellador o ar-

quitecte tècnic aplica a l'immoble sol·licitat i els resultats del qual es lliuren a la comunitat de propietaris en menys de quaranta-vuit hores. El Col·legí i l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat coincideixen en l'objectiu de potenciar la cultura de conservació i el manteniment, del parc immobiliari de la ciutat. Les comunitats interessades poden sol·licitar la revisió a les oficines d'Olesa Urbana. I

Construir amb tubs de cartró | I H a ciutat alemanya de Hannover B H acull fins al 31 d'octubre l'Exposició Universal sota el lema "home. natura, tecnologia". A diferència de Lisboa, Expo 2000 recupera un format que dóna més proiagonisme a l'arquitectura contemporània de cada país. Un dels pavellons més sorprenents és segurament el Pavelló del Japó, que ha estat construït a partir de tubs de cartró reciclat, amb què l'arquitecte Shigeru Ban fa més de deu anys que treballa. Ban va ser a Barcelona el 30 de març per pronunciar una conferència al Col·legi d'Arquitectes dins de les activitats progra-

mades entorn de les exposicions Barba Corsiní-Jean Prouvé. Inventar sistemes.

Shigeru Ban, professor d'arquitectura a les universitats deïbkohama i Nihon, utilitza el cartró des del 1993. Un dels seus primers habitatges de paper es van construir a Kobe, sacsejada pel terratrèmol de 1995. Aquelles edificacions amb fonaments de caixes de cervesa plenes de sorra, parets amb tubs de cartró i sostres i cobertes de lona van substituir amb eficàcia les cabanes provisionals per als damnificats de la catàstrofe. I

L'escultura d'Oriol Rius La sala d'exposicions de la Cafeteria del Col·legi acull, fins al 15 de juliol, una exposició amb obres d'escultura d'Oriol Rius amb el títol Errants del delta immens. I

SOLUCIONES INTEGRALES EN PAVIMENTOS CONTINUOS PAVIMENTOSINDUSTRIALES DE HORMIGÓN • Adaptables a cuatquier tipo de indústria.

• Cubren las características mecànicas y flsicas mas exlgentes [Abrasíón, grandes cargas, impactes, rayes UV, choque témiico, etej.

• Eliminan el riesgo de futuras desnivelacíones entre losas.

• Garantizan, en cada caso, la planimeíria màs idónea.

PAVIMENTOS DECORAT1VOS DE HORMIGÓN ESTAMPADO •Aconsejables en cualquier lugar donse se prevea el hormigòn como elemento decorat™ de pavimentación.

• Cona'gjen una imitación perfecta a la piedra natural, adoquín, baJdosa, losela, pizana, ete.

•Garantizan la armonía del conjunto por su variedad en diserïos y cobres.

1 Permiten adaplarse estéücamenle a cuaiquier entomo.

REVESTIMIENTOS Y MORTEROS DE RESINAS SINTÉTICAS • Aptos para todo tipo de actividad industrial, deporto o privada.

• Variedad en espesores y modalídades (Revestimientos linos o refonados, autonivelantes, sistemas multicapa, morteros, etc.)

• Aseguran la impermeabílidad o la estanqueidad.

• Resisten a severas condicones mecànicas. fisicas y químicas.

• Confieren un alto grado de imagen.

• Cumplen con las normas de seguridad e higiene.

Can M a s a c n s , 5 • Telefono y Fax: 93 580 00 78 • 08291 RIPOLLET

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

El noticiari h

14

Les col • leccions d'art gòtic del MNAC H

a col·lecció d'art gòtic custodiada en el MNAC és una de les més importants de les d'aquesta institució. Les obres que la componen són, fonamentalment, d'origen català; les de fora de Catalunya provenen en una proporció considerable del territori peninsular i en una quantia menor de diferents indrets d'Europa.

El nucli català de la col·lecció permet observar l'aparició, el desenvolupament i l'esclat de l'estil, des del segle xw fins a les darreries del xv, i la reinterpretació que es va produir al nostre país dels diferents corrents europeus, tot concretant-se en subesüls ben caracteritzats com el gòtic lineal, l'italogòtic, el dit gòtic internacional o el d'influència flamenca, amb l'interessant contrapunt de realitzacions no catalanes.

Sí l'art romànic correspon cronològicament a la formació, al voltant del comtat de Barcelona, del que després va ser Catalunya, les col·leccions d'art gòtic es corresponen amb una situació de plenitud i de cenlralitat en els aspectes polític, econòmic i cultural en el marc de l'Europa mediterrània coetània, així com també amb els moments de la màxima expansió territorial.

El període gòtic es caracteritza per la riquesa material i la profusió decorativa de les arts figuratives en les diferents tipologies i tècniques pintura mural, pintura sobre (aula, orfebreria, esmalteria, escultura en pedra, fusta, vori-, la representació de les quals està garantida a la col·lecció per nombroses obres del més alt nivell, pel que fa sobretot a la pintura, i per la qualitat de l'escultura i l'art de l'objecte.

Les diferents seqüències cronològiques de l'evolució de l'estil molt sovint presenten integrades a les sales ambdues tècniques, pintura i escultura, agrupades segons la seva procedència geogràfica, amb l'objectiu d'exposar l'art català en contrast amb el context més general de l'art hispànic del mateix període. Amb lot, es dedica una sala en exclusiva a l'escultuA la vegada, sense menystenir la lectura comprensiva de l'evolució de l'estil, l'exhibi-

ció permet tol un seguil d'acostaments temàtics, clarament diferencials, com els que poden apreciar-se a les sales dedicades a l'art civil, a l'àmbit funerari, a l'àmbit de la figura del donant i la seva evolució envers el retrat o a la devoció mariana a través de l'escultura europea.

Les agrupacions d'aquestes obres permeten suscitar punts de reflexió i d'apreciació d'ordre divers, artístic i extraartístíc, i enriquir i aprofundir els plantejaments cronològics i evolutius de l'itinerari del Museu amb qüestions més àmplies, de caràcter històric, iconogràfic i tècnic.

El recorregut per les sales de la col·lecció permanent d'art gòtic s'inicia a l'àmbit temàtic dedicat a l'art civil, en el qual s'exposen obres tan significatives per a l'art català com les pintures murals de La Conquesta de Mallorca. El fet que la major par! del total de les obres que s'exposen al Museu ié un origen eclesiàstic i que la conservació de les creacions civils ha estat mol! menor és el motiu principal pel qual s'han reunit en aquest àmbit elemenls d'enteixinats, arquetes amatòries, caixes de jocs, bacines de plata i de llautó, un anap gallonat i diversos rentamans, els quals, d'altra banda, fan al·lusió a la importància que va tenir la vida urbana en l'art gòtic. També s'han volgut incloure en aquest mateix àmbit diversos escuts de confraries, atès el paper rellevant que van tenir en aquestes dates com a comitents artístics.

A partir de l'àmbit següent i pel que la a la resta del discurs d'art gòtic, s'han disposat les obres d'origen català a les sales de la zona perimetrai, mentre que les produccions d'altres procedències coetànies s'han inclòs a la galeria, amb la voluntat d'establir un contrapunt comparatiu que permeti observar creacions artístiques de diferents procedències, dins una mateixa cronologia. Així

doncs, l'àmbit II mostra les primeres manifestacions artístiques a Aragó, a Navarra i a Castella, en què s'inclouen obres del segle xm i de la primera meitat del segle xiv, i l'àmbit III exhibeix obres catalanes d'aquesta datació. Més enllà de l'interès singular d'algunes de les creacions que formen part d'aquests dos àmbits, entre les quals cal destacar la Urna reliquiarí de sant Càndid, [Anunciació ÚB\ Mestre d'Anglesola, la Taula de sant Miquel prooeówk de Soriguerola, així com la Taula de santa Úrsu/aúe Casbas, el Frontal de la Mare de Déud'Artete i diversos grups escultòrics, es pot apreciar l'evolució important que té el retaule com a suport pictòric a partir de l'estructura de l'antic frontal d'altar romànic.

Els àmbils IV i V estan dedicats a l'escultura de la segona meitat del segle xrv i primeries del segle xv i atresoren algunes de les obres cabdals del Museu, com ara el Cap de Críst'\ una imatge de Sant Antoni, ambdues atribuïdes a Jaume Cascalls, una escultura de l'Arcàngel Gabriel feta per Bartomeu de Robió i un retaule de pedra, dedicat a la Mare de Déu i Sant Antoni, de l'escola de Lleida.

La incidència que va tenir Itàlia en la pintura catalana de la segona meitat del segle xiv és el motiu pel qual a l'àmbit VI es recullen diversos testimonis pictòrics d'artistes italians, com el Tríptic de sant Vicenç del Mestre d'Estopanyà, els quals donen pas a l'àmplia col·lecció de pintura catalana d'aquesta daiació de l'àmbit VII, en què destaquen les obres del Mestre de Baltimore, de Ramon Destorrents i de Pere i Jaume Serra. Altres creacions fan al·lusió a l'acolliment important que van tenir aquestes escoles pictòriques en terres rosselloneses i valencianes. En el camp de l'escultura, cal destacar la imatge magnífica de la Mare de Déu, una de les més belles produccions ca-

Mestre dt la Conquesta de Mallorca. Campament de Jiume I < inici de l'assalt t U riutit de Millora.

12B5-1290. Fresc traipaisít t tela. HNAC/HM.

SEGONA QUINZENA JUNY 2000 '

El noticiari

15

Servei fotogràfic del HHAC

gades per !a vídua de Pere Fontana Almeda al MNAC, entre les quals destaca la Taula de ta Nativitat i Sant Joan evangelista, obra pintada per Guerau Gener i Lluís Borrassà que, juntament amb el compartiment de ta Resurrecció, procedeixen del retaule major del gran monestir de Santes Creus. La resta de pintures d'aquest àmbit visualitzen el període internacional a Lleida i a Aragó.

El Retaule de la Mare de Déu dels Consellers^ Lluís Dalmau i un bon nombre de pintures de Bernat Martorell de l'àmbit XI, entre les quals destaquen el Retaule de sant Vicenç de Menàrguens i el conjunl dedicat als sants Joans de Vinaixa, permeten copsar el segon moment del període internacional, més atent als acabats i a les textures pictòriques, i la irrupció de la pintura flamenquitzant al Principat.

Pere Sena. Retaule de Nostra Senyora del; Àngels. Entre 1370-1390. Pintura al tremp sobre fusta. MNAC/MAC.

A finals del segle xw es va produir l'arribada d'un nou corrent estilístic dins el gòtic, conegut amb el nom de-gòtic internacional, que es caracteritza per establir models cortesans i força expressionistes. La particular incidència que va tenir a València el nou estil i el diàleg que van mantenir la pintura valenciana i la catalana en aquestes dates es pol constatar en les obres dels àmbits VIII i IX, dedicats a l'internacional valencià i català, respectivament. Del primer, cal fer esment del Retaule de santa Bàrbara atribuïi a Gonçal Peris Sarrià i dels quatre Suposats

retrats de Jaume I, Alfons III, Pere III i Alfons V, menlre que del segon excel·leix la Taula de Sant Sebastià de Joan Mates, el compartiment central de Sani Joan Baptista i sant Esteve de Joan Antigó i Honorat Borrassà i altres composicions dels pintors Ramon de Mur, Bernat Despuig i Jaume Cirera. A més a més, també es mostra un alt relleu d'alabastre del Sa/vadoralnbuW a Pere Joan, dues misericòrdies llavorades per Pere Sangíada, procedents del cor de la catedral de Barcelona, i diverses escultures del cercle de Marc Safont.

Lambit X inclou les tretze taules gòtiques lle-

Làmbit XV esdevé el cant del cigne de l'art gòtic català de la mà del Mestre de la Seu d'Urgell, artista vinculat a la tradició gòtica que fa un pas endavant cap al nou paradigma figuratiu det segle xvi. Les pintures a l'oli de Sant Jeroni penitent \ \ Anunciació així com també el conjunt esplèndid de les sarges que van decorar les portes de l'orgue de la Seu d'Urgell avalen el seu art i el seu domini de la tècnica pictòrica. Tot seguit, l'àmbit XVII permet constatar la riquesa de l'art valencià del segon quatre-cents i la possibilitat de poder admirar algunes de les produccions més belles de l'ari aragonès. En aquest sentit, la Taula de Santa Margarida de Jacomart, els retaules de Santa Úrsula\ de XEpifaniafa Joan Reixac i el cos central del Retaule de sant Joan Baptista, Sant Fabià i Sant Sebastià de Miquel Ximénez són El conjunt d'obres de Jaume Huguet que suficient garantia. s'exposa a l'àmbit XII esdevé la col·lecció Els àmbits XVII, XVIII i XIX són àmbits temés important de la pintura que s'atresora màtics dedicats a l'evolució de la figura del d'aquest artista. La Taula de la Mare de Déu donant i l'orfebreria religiosa, a l'espai funede Vallmoll, el Retaule de sant Miquel'prorari i a la representació de la Mare de Déu cedent de l'església del Pi de Barcelona, la en l'escultura europea. El curs per aquestes Taula de sant Jordi i la princesa, els com- sales permet l'apropament a obres tan sinpartiments de l'antic Retaule de sani Vicens gulars com el Políptic de sant Joan evangede Sarrià i les pintures del Retaule de sant lista procedent de Villadiego, el Calze de la Agustí, entre les quals destaca la composireina Maria de Luna, les Pintures funeràries, ció de la Consagració del sant i el Sant Sode Mahamud, les figures jacents de la reina par, emplacen Jaume Huguet com un dels Mana de Xipre i de \Abat Biure (?), e! Sepintors més reeixits del gòtic català i confir- pulcre dels Ardèvol, la Santa Generació'atrimen l'acceptació de l'esquema figuratiu d'ori- buïda a Michael Pacher i un refinat marfil on gen flamenc. es representa la Mare de Déu. Aquest grup La particular incidència d'Huguet sobre d'obres esdevé una cloenda esplèndida del Pere Garcia de Benavarri i els Vergós es fa recorregut pels segles del gòtic, en el qual es pot gaudir de la presència d'altres testipalesa a l'àmbit XIII, mitjançant obres com la Mare de Déu de Bellcaire, pintada per Pere monis coetanis, com és l'àmplia col·lecció numismàtica dels segles xiv i xv que comGarcia, i els compartiments del Retaule de sant Esteve de Granollers, executat per plementa l'apropament a aquest univers medieval. I Jaume Vergós II i els seus fills Pau i Rafael.

La repercussió dels models conreats a Randes també va incidir a Mallorca, Castella, Andalusia i Extremadura tal com es pot constatar mitjançant les obres que hi ha a l'àmbit XIV En el terreny de l'escultura, el Sant Miquel Arcàngel atribuït al Mestre Lorenzo Mercadante de Bretanya i la Mare de Déuóe\ cercle de Gil de Siloé comparteixen l'alt nivell de qualitat artística amb obres pictòriques com la Resurrecció i el Davalla- Maria Rosa Manote i ClivilLes Francesc Ruiz i Quesada ment de Crisi als llimbs de Bartolomé Bermejo o r Epifania de Fernando Gallego.

Conservadors del Departament d'Art Gòtic, MNAC

LA FESTA DELS APARELLADORS 2000 INSCRIPCIONS:

PROGRAMA DIMECRES, 2 8 DE JUNY

a partir de les 6 de la tarda PALAU NACIONAL DE CATALUNYA. MUNTANYA DE MONTJUÏC. BARCELONA

18.00 h. Vista panoràmica de la ciutat des d'un globus aerostàtic fix a la Plaça del Marquès de Foronda.

20.00 h. Recepció dels assistents.

Entrada al Museu i visita de les sales d'art gòtic.

2045 h. Aperitiu acompanyat d'un grup de jazz, al vestíbul del Museu.

21.30 h. Sopar a la sala Oval.

23.30 h. Ball fi de festa amb l'orquestra Swing Latíno PREU: 5.000 PTA per persona.

Servei d'Informació del Col·legi.

Planta baixa, Telèfon 932 40 20 60. Fax 932 40 20 61.

A/e: informacio@apabcn.es.

I també a les delegacions. Reserva de taules per a grups de 10 persones.

ESTUQIS

GEOTÈCNICS

s.l.

Rea geoserveis si, ofereix els seus serveis a organismes relacionats amb l'arquitectura, l'enginyeria i el medi ambient, tant públiques com privades.

Els estudis geotècnics els realitzem per tal d'assessorar als nostres clients en diferents aspectes de l'enginyeria geològica, com poden ser: •

Càlculs de la capacitat portant.

•

Assentaments de les estructures.

•

Tipus de fonamentació.

•

Ripabilitat.

• Tal·lusos.

Per donar resposta als diferents problemes ens basem en: •

Tècniques de prospecció "in situ" • Sondeigs a rotació.

'Assaigs SPT. ' Extracció de mostres inalterades.

• Instal·lació de piezómetres.

• Penetròmetres dinàmics.

•

Anàl.lisi de les mostres al laboratori.

•

Anàlisi del context geològic i geotècnic.

•

El·laboració i interpretació de les dades pel nostre personal tècnic per a l'obtenció de resultats.

Rea geoserveis si, ofereix també els seus serveis en àmbits com són: •

Hidrogeologia.

•

Geologia del medi ambient.

•

Cartografia temàtica.

REA geoserveis s.l.

C. Nou, 117 ler 2a • Tel./Fax: 93 889 12 96 • 08500 Vic (Barcelona)

Canonades de PVC a la construcció En els últims anys s'ha produït un augment continu I progressiu en el consum de canonades de PVC, ateses les seves excel·lents propietats mecàniques i en ser molt competitives en múltiples aplicacions. Com a avantatges principals de les canonades de PVC destacarem les següents: • Fàcil instal·lació. La seva gran lleugeresa (densitat 1,35 1,46 g/ cm3) unida als senzills sistemes de fixació, permet la col·locació de longituds relativament llargues, sense esforços importants.

• Òptima resistència als agents químics. Ateses les mateixes característiques de la matèria primera, les canonades de PVC presenten una excel·lent inèrcia química, i són resistents a l'atac de la major part d'àlcalis, olis, alcohols, detergents, lleixius, etc.

• Absència d'incrustacions per precipitació de carbonats o d'altres productes.

• Bon comportament davant del foc: el PVC és un material no pro pagador de la flama, difícilmet inflamable i classificat com a autoexigible segons la norma UNE 53315, que no pot contribuir a un incendi ni al seu desenvolupament.

• Duradores: vida superior a 50 anys, amb un coeficient residual de seguretat en aconseguir aquest temps, d'entre 2 i 2,5.

• Totalment atòxiques: les canonades de PVC, a més de no presentar cap tipus de toxicitat, no alteren ni l'olor ni el sabor de l'aigua, i en manté les propietats organolèptiques. En aquest aspecte, compleix totes les normatives vigents relatives a la conducció d'aigua en canonades.

• Baix manteniment • Bona elasticitat, cosa que permet que millori la resistència als cops d'ariet.

• Resistència a l'atac de microorganimes i rosegadors ja que la superfície rodona i llisa de les canonades no permet que la puguin clavar les dents.

• Reciclatge: hi ha instal·lacions de reciclatge, on es poden recuperar els diferents productes de PVC al final de la seva vida útil.

Tots aquests avantatges fan de les canonades i accessoris de PVC un producte molt competitiu en múltiples aplicacions, I destaquen dins d'un camp de la construcció els usos següents: PER

A MÉS INFORMACIÓ, ADRECEU-VOS A :

• canonades de pressió per a la conducció d'aigua • canonades d'ús sanitari: utilitzades per a l'evacuació d'aigües pluvials i residual domèstiques en les seves dues sèries: F, icuació d'aigïes pluvials i ventilació primària i secundària, i C, icuació d'aigües residuals que puguin estar a temperatures

PI. Tetuan, 40-41 planta 2 despatx 35 08010 Barcelona Tel: 932 44 91 60 Fax: 932 44 91 74

\/aHoc eemnrfa nuo cinni Hnrant norínHoc onrte

• cànon residuals canonades corrugades de drenatge • canalons per a l'evacuació i d'aigües pluvials

aigües

HISPAVIC PUBLIREPORTATGE

veuràs Programa 18.00 h A la plaça Marquès de Foronda (sobre les fonts de lVIontjuïc) vista panoràmica de la ciutal de Barcelona des d'un globus aerostàtic fix. Aquesta activitat és exclusiva per a les persones que assisteixen al sopar i està patrocinada per LAFARGE 20.00 h Recepció dels convidats i entrada al Museu Nacional d'Art de Catalunya per fer la visita de la part d'art gòtic. La visita és lliure 20.45 h Aperitiu al vestíbul del Palau Nacional amenitzat amb música en directe pel grup de jazz Royal Garden 21.30 h Entrada a la Sala Oval per iniciar el sopar 21.45 h Salutació del president i inici del sopar 23.30 h C o m e n ç a m e n t del ball a càrrec de l'orquestra Swing Latino. Barra lliure durant el ball 0 2 . 0 0 h Fi de la festa

Palau Nacional de lVIontjuïc Sala Oval

28 de juny de 2000 a partir de les 6 de la tarda

Tel.: 932 40 20 60 • Fax: 932 40 20 61 a/e: informacio@apabcn.es • www.apabcn.es

Sumari

22 Documents a l'abast Projectes de bastida 23

Construir amb formigó Algunes consideracions sobre l'aplicació de l'EHE

24 Internet És fadl pagar 2,5 dòlars Per Jordi Marlet

25 Fa gairebé 10 anys

31 MercaldeTreball

Torna Tecnifac ariill la spgona pdirio HP la fira d? rehabilitació

NOVES TECNOLOGIES PER A LA CONSTRUCCIÓ JORNADES/EXPOSICIÓ. MANRESA

Del 29 de juny a !' 1 de juliol Organitzen: Delegació del Bages-Berguedà del Col·legi í Fira de Manresa

Patrocinen: Ajuntament de Manresa i Diputació de Barcelona

LA DELEGACIÓ Bages-Derguedà del Col·legi juntament amb Fira de Manresa, organitzen per segona vegada la fira Tecnifac sobre rehabilitació i noves tecnologies en la construcció, que es presenta del 29 de juny a I'l de juliol en un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Manresa: Can (orba, exemple d'edifici comercial de la postguerra, model reconegut d'Art Deco, que actualment es troba en procés de rehabilitació a fi de tornar a donar vida al nucli més central de la capital del Bages: la plaça de Sant Domènec.

fer arribar als integrants del món de fa construcció les últimes novetats i tecnologies que han de transformar, en poc temps, els nostres habitatges i edificis en general, tot afrontant el nou repte marcat per les noves necessitats que demana una societat que es transforma.

Tecnifac 2000 acull una mostra de productes innovadors i un complet programa de conferències dedicades a fa rehabilitació, les noves tecnologies, la domòtica i el respecte pel medi ambient. A destacar la conferència dedicada a les obres de reconstrucció i ampliació del Gran Teatre del Després d'una primera edició de Liceu o la que tractarà sobre les noTecnifac, aquesta és una clara apos- ves tecnologies aplicades a les obres ta del Col • legi í de Fira de Manresa de construcció de la Sagrada Família. per continuar presentant una mos- Està destinada al públic professional tra de caire professional per tal de i també al ciutadà.

32 Formació/Diversos

37 InformadóTècnica i Comercial

li 5

20,

PVFI5

GT

ARTIVITATB

Tecnifac 2000 ra c\p la rehabilitació i IPS novps tprnnlngips a la ronstnirrió L'edifici de Can Jorba de Manresa acull del 29 de juny a I'l de juliol, Tecnifac 2000/Noves tecnologies per a la construcció. La fira vol avançar cap a la seva consolidació com a punt de [robada i d'intercanvi d'informació entre els professionals del sector, i per impulsar l'ús dels materials, instal·lacions i tècniques innovadores en la rehabilitació.

La ciutat de Manresa, mitjançant la primera edició de la fira Tecnifac'98 organitzada per la Delegació Bages-Berguedà del Col·legi i Fira de Manresa, ja va mostrar la seva preocupació pel tema de la rehabilitació. En aquella ocasió va reunir una vintena d'expositors que mostraven les diverses tècniques d'intervenció en la rehabilitació de façanes.

PROGRAMA DE CONFERÈNCIES

• Dijous, 29 de juny a les 8 del vespre Rehabilitació i inserció Per Ignasi Perramon, regidor d'Habitatge i Rehabiliíació de l'Ajuntament de Manresa.

• Divendres, 30 de juny a les 12 de! migdia Obres de reconstrucció i ampliació del Gran teatre del Liceu Per l'equip de direcció tècnica de les obres.

• Divendres, 30 de juny a les 5 de la tarda Requeriments mediambientals dels edificis Per Antoni Floriach, arquitecte lècnic del

cialitzada en productes de la construcció en l'àmbit de la Catalunya central que, mitjançant la bona implantació geogràfica de la ciutat, permet que fabricants i prescriptors Ara s'inaugura la segona edició, de productes i sistemes estiguin forque una altra vegada recuperarà un ça interessats en participaren aquest espai emblemàtic de la capital del certamen.

Bages. Si ara fa dos anys va ser l'ediCom va passar en la primera fici del Casino, enguany serà Can edició, la rehabilitació ocupa un Jorba, un dels edificis més signifi- espai rellevant de la mostra, en un catius de la ciutat i que es troba en moment en què el boom actual que ple procés de rehabilitació per al viu el sector ha portat algunes ciuseu ús com a locals de negoci, co- tats al límit de les reserves de sòl. mercial i habitatges.

Aquesta i altres circumstàncies fan Tecnifac 2000 és una fira espe- de la rehabilitació la gran alternati-

va de futur per continuar donant vida al seu parc immobiliari, especialment als nuclis antics de les ciutats.

Tecnifac 2000 s'inaugura el dijous 29 de juny i consta d'una mostra d'empreses, productes i serveis, que es combina amb un programa de sessions tècniques. L'últim dia la mostra estarà oberta per al públic en general. Bis professionals interessats poden demanar més informació a: Tecnifac 2000. Delegació Bages-Berguedà.

Telèfon 938 72 97 99.

A/e: caatbagcs@apabcn.es.

Servei Rehabilitació i medi Ambient del

Col·legi.

• Divendres 30 de juny a les 7 de la tarda El mercat de la domòtica al sector residencial Per Xavier Passaret, enginyer de telecomunicacions de l'Institut Cerdà.

• Dissabte, I de juliol a les 12 del migdia Noves tecnologies aplicades a les obres de la Sagrada Família Per Ramon Espelt, arquitecte tècnic cap d'obres de la Sagrada Família

Tenim les millors ofertes d aparells topogràfics RODA D'AMIDAR AMB COMPTADOR DE PRECISIÓ

- Distancio metre electrònic per amidar interiors, amb indicador lluminós de punteria i estret feix amidadoi

OFERTA 21.250,-ptes.

• Amidaments fins a 40-50 m. segons reflectí tat. Sobre 100 m. amb placa • Diferents funcions • Amidaments d'alçada i amplada en façanes

• Precisió de i 3

OFERTA 79.000,- ptes.

Amidador lineal.

SCALE MASTER. 40 escales opcionals preprogramades I escala per programació pròpia

- Hodómetre de precisió - Perímetre de la roda I m.

- Mànec plegable, fre i suport per a mantenir-lo dret. amb bossa de transport.

- Pes Z7 kg.

OFERTA 18.700,- ptes. ^ H OFERTA 23.000,- pte Balmes. núm. 6 - Tet. (93) 302 20 45 - 08007 BARCELONA

SERVEI

Segona quinzena juny 2000 4 AETIVITAT5

Mapa de classes generals d'exposició ambiental de Catalunya El Col·legi organitza FP dVrradps HP l'informati

un viatge a la ciutat de Berlín per a col·legiats, acompanyants i amics.

Les classes generals d'exposició indicades al mapa són d'aplicació quan el formigó està exposat a la intempèrie i es considera no protegit.

La consideració de protegit o no protegit depèn de l'avaluació que faci el lècnic projectista en funció de l'element que s'interposi entre el formigó i l'exterior (pintura, arrebossat, paret de tancament, aplacai, etc). Si s'arriba a la conclusió que el formigó té una protecció suficient, s'haurà de considerar una classe general d'exposició I. Per als elements estructurals soterrats s'haurà de considerar com a mínim una classe general d'exposició lla.

Les classes d'exposició específiques (relatives a glaç, abrasió química i/o erosió) no s'han considerat en aquest mapa i poden suposar una modificació de les mesures de protecció del formigó establertes per la classe general d'exposició Mes informació: Servei Normativa Telèfon: 93240 23 65 A/e: SIT@apabacn.es

Comptarà amb guies especialitzats i intèrprets amb l'objectiu de conèixer de ben a prop les transformacions recents que Jfhan fet a la capital de l'Alemanya unificada.

INSTITUT D'AUSCULTACIÓ ESTRUCTURAL I MEDI AMBIENT, S.L (INEMA) Salvador Miranda i Marino Centre Tecnològic Europroject, Parc Tecnològic del Vallès. 08290 Cerdanyola del Vallès Telèfon: 93 586 61 40. Fax: 93 586 61 08 Àmbit: Formigó en massa o armat; acer pera estructures, assaigs de laboratori; acer per a estructures, assaigs "in situ" de la soldadura; mecànica del sòl, assaigs de laboratori; vials; ceràmica.

Acte acadèmic Entrega de títols Màster en patologia, diagnosi i tècniques de rehabilitació del patrimoni arquitectònic

Inclou la visita a edificis singulars i obres encara j ; en procés de construcció.

Preu: 110.000 PTA (IVA inclòs).

Inclou viatge en avió, tres nits d'allotjament a l'Hotel Central Tegel (inclòs l'esmorzar) i tots els desplaçaments en autocar dels quatre dies.

INFORMACIÓ I RESERVES: Servei d'Informació Telèfon 932 40 20 60 Fax 932 40 20 61

, J m j

A/e: informació@apabcn'es 6" PROMOCIÓ 1997-1999 Universitat Politècnica de Catalunya Dilluns, 3 de juliol, a les 7 de la tarda CONFERÈNCIA MAGISTRAL A CÀRREC DE

I

PLACES LIMITADES

Lluís Permanyer ENTREGA DE TITOLS ALS ALUMNES DEL MÀSTER

Lloc Sala d'actes del Col • legi Bon Pastor, 5. Barcelona L'acte és oberta totes /es persones interessades Servei d'Informació.

Telèfon 932 40 20 60

® COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTS TÈCNICS DE BARCELONA

22: BFNIART

Preus (16% IVA inclòs)

Documents a l'abast

1.1 4.

8.2 9.

10.2 12.1 13.

14.

17.

18.4 19.

20.1 21.

Codi d'accessibilitat <QS> 680 PTA Norma sismoresistent 1.160 PTA Control de qualitat de poliuretans 660 PTA El Llibre de l'edifici 230 PTA Bastides 905 PTA Control de qualitat < E & 1.160 PTA Enderrocs 1.100 PTA Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens 140 PTA Certificats d'habitabilitat 350 PTA Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya 160 PTA Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció.

Estudi bàsic 870 PTA Amb disquet 1.160 PTA Conservació i seguretat de les façanes 1.730 PTA Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a obres de rehabilitació de façanes 350 PTA Amb disquet 600 PTA

Documents a l'abast

Preus (16% IVA inclòs)

22.4 Llistat de normativa de complimenl obligat per a Catalunya (novembre 1999) <fl!flh Paper Disquet Correu electrònic 23.1 Jnfraeslructures comunes de telecomunicacions 24. Nova reglamentació d'activitats a Catalunya 25. Crues-torre 26. El projecte de bastida <H3> Amb disquet

1.160 PTA 930 PTA 700 PTA 1.650 PTA 1.100 PTA 980 PTA 1.200 PTA 1.450 PTA

PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE D E DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) I DELEGACIONS CENTRE DE DOCUMENTACIÓ IOSEP RENART

932 40 23 61 A/E: renart@apabcn.es TEL.

GRUP MULTINACIONAL DEL SECTOR SERVEIS PRECISA: ARQUITECTE/A TÈCNIC/A

NECESSITA: COORDINADOR/A D'OBRES

RECENT TITULAT o ESTUDIANT PENDENT DEL TREBALL FINAL DE CARRERA AMB

A R Q U I T E C T E / A T E C N I C / A PER A LA C O O R D I N A C I Ó D ' O B R E S DV. R E M O D E L A C I Ó D E C E N -

DlSPONIBILrTAT GAIREBÉ TOTAL

TRES PROPIS ! EL SEU MANTENIMENT (CAS] NOS, CENTRES D'OCI I EDIFICIS CORPORATIUS) A NIVELL NACIONAL I INTERNACIONAL.

•

promotora - constructora d'habitatges amb més de 25 anys en el sector • totes les obres són a Barcelona capital • els grans valors de l'empresa són la qualitat i el disseny.

• desenvolupen tot el procés constructiu • equip de treball jove, dinàmic i molt fidel a l'empresa Estem pensant en un professional jove, recent titulat, amb capacitat d'aprenentatge, responsable, dinàmic, constant i fidel. Pera treballar ambdós professionals de molta experiència a l'empresa, que el tutelaran i supervisaran, un d'ells en la fase econòmica de l'obra i l'altre en la direcció de l'execució de l'obra.

oportunitat per aprendre la pràctica professional en una empresa líder en el sector formació a càrrec de l'empresa (en el lloc de treball i en centres de formació continuada) grans possibilitats de promoció professional incorporació a un equip jove, estable i amb bon ambient de treball avantatges socials LES PERSONES INTERESSADES PODEN ENVIAR CARTA DE PRESENTACIÓ MANUSCIUTA, ADJUNTANT CURRÍCULUM I FOTOGRAFIA RECENT TIPUS CARNET, INDICANT LA REFE-

RÈNCIA 6798 AI. SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DF. TREBALL C . B O N PASTOR, 5. 0 8 0 2 1

experiència mínima de 3 anys en la gestió d'obres, control d'execució, contractació dels industrials, gestió econòmica, entre d'altres, cal aportar habilitats per a la negociació, la coordinació d'equips i, a treballar amb autonomia disponibilitat per a realitzar viatges amb freqüència, en el territori Nacional inicialment persona jove, dinàmica i motivada per a formar part d'una organització amb constant progressió i ampliació de mercat, actualment amb forta expansió internacional

•

•

contracte laboral indefinit, sou en funció de la vàlua del candidat i les responsabilitats que comporta el lloc de treball formarà part d'un equip de tècnics amb possibilitats de promoció professional

LES PERSONES INTERESSADES PODEN ENVIAR CARTA DE PRESENTACIÓ MANL1SCRITA, ADJUNTANT CURRÍCULUM VITAE 1 FOTOGRAFIA RECENT TIPUS CARNET, INDICANT LA REFERÈNCIA 6 8 7 3 AL SERVEI DE PROMOCIÓ I MFRCAT nn TREBALL. BON PASTOR, 5. 0 8 0 2 1 BARCELONA

BARCELONA

amidaments i pressupostos control econòmic i de facturació ajudant de cap d'obra

SF.RVF.I DFMANAT;

SERVFI DEMANAT-

LSCLELLA. EJI.IAI I T t T

Algunes consideracions sobre l'aplicació pràctica de la nova normativa EHE L A N O VA Instrucció pel formigó estructural presenta, al nostre entendre, dues innovacions importants per aconseguir una millora de la durabilitat del formigó.

Una és la de confirmar que la dosificació mínima de ciment Pòrtland ha de ser de 250 Kgs/m3 per al formigó armat. Una altra, és la de prescriure, per primer cop, que ta relació aigua/ciment ha de ser de 0,5 (o sensiblement inferior per al cas d'ambients agressius).

Aquests dos requeriments conjuntats són fonamentals pera la durabilitaldel formigó, a més de les altres prescripcions que ja existien en normes anteriors, com ara la limitació del contingut de Cl" a menys de 0,05% referit al pes de formigó i del SO'4.

La norma no indica, no obstant, com es pot aconseguir de posar en obra el formigó usual en obres arquitectòniques amb una relació de 0,5 sense problemes i que sigui viable pràcticament.

Amb aquesta dosificació de 250 Kgs/m3, els piastificanls usuals no sintètics de base lignosulfonats, no aconsegueixen obtenir un grau suficient de plasticitat o de treballabilitat per poder-lo col·locar a 0,5 de relació aigua/ciment operativament sense problemes, espe-

cialment quan la densitat de la ferralla és alta. En la pràctica, la furtiva addició d'aigua resoldrà la viabilitat de la posada en obra, però a costa de relacions aigua/ciment superiors.

La solució correcla és la substitució dels additius plastificants pels anomenats, d'acord amb la literatura internacional, superplastificants sintètics incorporats de manera que la seva aplicació sigui com a reductor d'aigua, la qual cosa vol dir introduir l'additiu dins l'aigua prevista pel con desitjat havent descomptat uns trenta litres d'aigua, segons els valors estadístics del nostre laboratori, així com els litres d'aigua equivalent a la humitat excedent dels àrids. La plasticitat efectiva amb aquest tipus de superplastificants modifica sensiblement l'escala de valors del con i cal estar atents a redefinir el límil desitjat de con en cada cas.

El superplastificant més usat i indicat és el naftalén-sulfonat condensat amb formaldheïd utilitzat en concentracions pròximes al dos per mil sobre la quantitat de ciment.

Una norma no té necessàriament, en principi, un caràcter docent. Però tenint en compte que les assignatures troncals sobre materials no sempre recullen, ara per ara, Chopo

dissortadament, les àrees de conei- d'aïgua en % del formigó endurit xements dels aglomeranis hidràu- posat en obra. lics ni els continguis de la químicaLln exemple de la norma amb física de les ciències dels materials, contingut docent el tenim amb seria bo que hi hagués un comple- l'aparició de la Norma UNE 80.300ment de les informacions bàsiques 92 sobre les recomanacions per a sobre aquesls conceptes. l'ús dels ciments, en la qual es dóna Aquesta circumstància dóna lloc un contingut informatiu que, si ens a la desorientació que el col • lectiu hi fixem, no havia estat fet anteridels arquitectes tenen a l'hora de orment. La seva lectura la recomademanar quines mesures es poden nem com a molt important. fer en els laboratoris de l'edificació per lal de saber a temps, volem dir sense esperar els valors de resistència a vint-i-vuit dies, si els resultats respecte a les relacions aigua/ciment recomanades, s'hi aproximen o no.

Una solució que recomanem, a partir de la nostra experiència, és el seguiment de la senzilla determinació de les capacitats de l'absorció Doctor en Ciències Químiques

CONTRA - OBRY - PROYEC S.L.

Constructora • Confíenos la realización de sus obras • Albanilería en torres apareadas, bloques de viviendas, reformas de grandes locales • Llaves en mano incluso con industriales • Personal fijo de empresa • Dirección de obras por personal colegiado.

C/ Provenza 292, Àtico • 08008 Barcelona

Tel.: 93 487 49 57 • Fax.: 93 487 91 97 Móvil: 606 42 67 41 • e-maih aura@tising.es

24

PLUSITS

Segona quinzena juny 2000

D

VISTA INTEBKIFT

És fàcil pagar 2,5dòlars d'un pla global de reducció de preus que també comporta donar al client un simple comprovant amb el qual et presentes a l'aeroport, no et serveixen cateríng en els trajectes curts, i la pròpia tripulació neteja l'avió, en acabar cada vol. Potser excessiu? Per a l'impulsor d'Easyjet, Stelios Hajiloannou, ni de bon tros. llaji, de 33 anys i fill d'un magnat grec, pretén fer a la indústria del lloguer de coixes el que ha fel en la indústria aeronàutica. A mitjan abril, Haji va obrir a Londres i poc després a Barcelona Esayrentacar (www.easyrenlacar.com), que lloga ca, que recorda que de moment aquells Mercedes-Benz petitets tan Internet només arriba al 9% de les guais. També només a través d'Inlernet. Els preus són 9 lliures llars de l'Estat).

Hi ha qui ven botelles de vi per esterlines (unes 2.500 pessetes) per Internet (www.byb.es): Bodegas y dia llogat més una càrrega de 5 lliuBebidas. Només cal escollir el vi una res extres (unes 1.400 pessetes), en setmana abans que es vulgui fer el concepte de coniracte. El cotxe es glop! Hi ha qui ven els bitllets d'avió pol recollir al centre de la ciutat. A que li sobren: Nouvelles Frontieres Barcelona, a l'aparcament de sota (www.nouvelles-frontieres.es), que l'Arc de Triomf. Es busca un clienl cada dimarts envia a casa de urbà que prefereixi llogar un cotxe l'internauta que ho desitgi, via cor- que comprar-lo. Total, per fer-lo reu electrònic, les ofertes dels vols servir el cap de setmana. que subhasta cada dijous. La firma Per quan arribi l'estiu, la comva iniciar les subhastes per Intemet panyia espera haver-se ampliat a a França ja fa un parell d'anys. Allà, Amterdam, Madrid, Màlaga, Niça í aconsegueix uns 60.000 participants Palma. Mentrestant, el grup ha obert setmanals. A l'Estat espanyol, va co- un cibercafè a 200 pessetes l'hora mençar a mitjan mes de març pas- de connexió a tocar de la plaça sat.

Catalunya (www.easyeveryth.ing.

"A Internet comencen a funcionar les iniciatives que busquen arribar al client de manera directa"

ínícistíve s.corn

0500"231703 S T E P H E N Kingha guanyat un grapat més de milions a base de vendre només a Internet la seva narració Riding íhe bullet, en la qual un estudiant anomenat Alan Parker fa dir per la Maine rural, per anar a visitar la seva mare a l'hospital, que acaba de tenir una apoplexia. Sí, ja sé que el rei del terror no

*Hi ha qui ven ampolles de vi per Internet. Només cal escollir-ho una setmana abas de fer el glop!"

necessita fer els diners a base d'anar sumant els 2,5 dòlars (unes 450 pessetes) que val la seva història (a banda dels acords que pugui tenir amb intermediaris com la llibreria virtual Amazon -www.amazon.com-, que la regala). Però també és ceri que difícilment podria haver aconseguit vendre arreu del món un relat de només 66 pàgines.

La iniciativa de King no és altruista. Ell n'ha tret profit, d'altres també. De manera general, ha servil perquè més d'un descobrís que no li han robat el número de la targeta en comprar a través d'internet, on comencen a funcionar les iniciatives que busquen arribar al client de manera directa. Especialment, si es venen productes 'intangibles' com entrades o bitllets, i que fins ara es compraven per catàleg. També a prop nostre [i al marge de l'informe de l'Asociació Multisectorial d'Empreses Espanyoles d'Electròni-

Els viatges subhastats per Nouvelles Frontieres s'han d'utilitzar en els dies que marca el bitllet, és clar, i això vol dir que s'ha de tenir una agenda flexible. Però les destinacions són àmplies, amb ofertes per anar sol i en parella, viatges exclusius i viatges amb estada. El preu inicial a la subhasta pot ser fins un 75% més barat que el preu de venda publicat en el catàleg. Cal afegir les taxes de l'aeroport. Un bitllet de 23.900 pessetes anar i tornar de Barcelona i París va 'volar' per 6.000 pessetes. Un anar i tornar de Nova York sortia per... 15.000 pessetes.

De manera similara la companyia francesa, Easyjet (www.easyjet.com) treu només a internet les millors ofertes en els preus de la seva flota d'avions. No truqui. L'empresa vola principalment a l'interior de Gran Bretanya, però també connecta amb Barcelona. L'estratègia forma part

com/spaín/index.himl). A més d'un empresari, davant d'aquestes iniciatives, la novel • la d'Stephen King el deu fer riure.

JQRDI MARLET

A/e: electrik@redestb.es

25

Segona quinzena juny 2000 DIVERSOS

FA GAIREBÉ 1 D ANYS Els resultats d'un estudi tècnic fet pel Col legi sobre les causes i els efectes de la sinistralitai en la construcció d'habitatges encapçalava la portada de L'INFORMATIU al juny del 1992. Esquerdes a les estructures, humitats a la coberta, avaries a !es insta! • lacions i degradació prematura dels acabats eren els defectes més freqüents de les reclamacions per sinistre en edificis d'habitatges. Les causes: errors en la fase de definició i preparació de l'obra, i també d'execució. L'estudi es presentava com un primer pas per conèixer els defectes de la construcció i mostra una on caldria intervenir per assegurar una millor qualitat dels habitatges.

Els arquitectes Pere Llimona i Xavier Ruiz i l'arquitecte tècnic Rafael Cercós exposaven al Col • legi la seva experiència com a autors del pavelló de Catalunya de l'Expo 92, que es va celebrar a Sevilla. El definien com "un edifici contemporani, representatiu d'un país en marxa". Entre la resta de lemes destaca també un extens article del president Carles Puiggròs que anunciava canvis en la professió provocats pel pla de convergència amb l'Europa comunitària preparat pel govern de l'Estat. En aquest context, diversos

MDTS

ESPORTS

sectors de l'Administració espanyola manifestaven la seva voluntat de suprimir les disposicions legals o de caràcter intern de la professió que no concordin amb els criteris de lliure circulació i de lliure mercat professional. Els cinc aspectes essencials que podien veure's afectats per aquesta reforma eren l'obligatorietat d'intervenció, la col • legiació, el visat professional d'encàrrecs, les tarifes d'honoraris i la figura de! col • laborador resident.

L'INFORMATIU NÚM. 11 SEGONAQUINZENADEJUNYDE1992

lNFORMATIU

CONVOCATÒRIA DE COL·LEGIATS AFICIONATS AL GOLF EI Col • legi vol posar-se en contacte amb aquells aparelladors o arquitectes tècnics aficionats a jugaral golf, que estiguin interessats a fer una posada en comú.

Per iniciar un primer contacte podeu trucar al telèfon: 932 40 23 76 (Elisenda Pucurull) o bé fer-ho per fax: 932 40 23 64 o per correu electrònic: informatiti@apabcn.es

L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC El podeu consulta per internet dins de la pàgina web del Col

Adreça:

vsnArMf.apabcn.es/informatiu

ENCREUATS

HORITZONTALS: 1. Allisar una superfície acabada d'arrebossar. 2. Construiré habitatges verticalment. 3. L'enginyer tècnic més expert. Cutícula al damunt de la llet escalfada.

4. Es retira a un lloc solitari per portar una vida de silenci.

5. L'entrada al refugi. En el dret feudal juraven fidelitat ai seu senyor. Signatura d'analfabet. 6. Revestirà de tela un objecte. Vocals de bronze. 7. No trobem el cap del fil. Varietats lingüístiques parlades a Suïssa. 8. Adverbi que sempre demana. Pots demanar-li algun desig. 9. Defuig el tracte amb la Sra. Peron. Un gos molt dolent. 10. Petita gran dona.

Al damunt de les creus cristianes. 11. Toparies amb algú 0 alguna cosa per atzar.

Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior. Cada número indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte (en vertical, horitzontal o diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.

' 2 3 4 _

5

VERTICALS: 1. Acció que distribueix cadascuna de les paris d'un tot. 2. El paradís terrenal. Transportar a un nivell més _ alt. 3. Si t'hi mires t'hi veuràs. Conjunció que dubta entre afirmar o negar. 4. Sempre l'ajuda un aprenent o un manobre.

Remena els ous, de cap per avall i amb el pal de beisbol. ° 5. Dedicada a les indústies gràfiques a l'hora d'imprimir.

Delimita una aresta. 6. Una mica d'una mica. Revinguda de 9 les aigües al Maresme. Acaba infinitius d e tercera. 7.

Bufetades a la pastisseria. El material més adient en un 10 moment donat. 8. Mena de pandereta a les festes de Castelló.

Antiga màquina romana que llançava pedres. 9. Disminueixes 1 -j tensions en acabar la jornada laboral. Número capicua.

z

6 BÍ - j u e i u d"

•!

0

1

F =• i -• -

3 2 3 2

1 0

0

3 EXEMPLE 1 2|

B!S SSXB|BH

, g . g E l .fepyQ . j . p u , s -ifejm - e -JBA9I3 uep 3 z •BpBd s?w -g 'supen -in -ao ç j e i e r g x *sf6n tí 'S •

3 4

SOLUCIÓ

I

•

•:

_3.L·L_

0

|& j

j«

4I2

•

Í3 •

•»!•!

e I s. í ;• i

I*

•

Z~

0

•

•

e •

26.

T'ajudem a construir

piecinstant

Centre de Documentadó Josep Renart

En dos minuts, el llistat de normativa de compliment obligatori, per Internet i adaptat al teu projecte.

Disponible a: www.apabcn.es/ renart/

Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 de maig: Ca = 1,078 Proper canvi: 15 de juny Mòdul: 44.500 PTA.

PETITS ANUNCIS Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures 1 instal·lacions.

Fotografia d'arquilectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions.

També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA Telèfon: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net

Ens dol comunicar a tols els col • legiats la defunció dels nostres companys: Josep M. Payès i N a d a l col·legiat 710, esdevinguda el 16 de maig, a 72 anys.

Josep Sanfeliu i Richarte col • legiat 366, esdevinguda el 6 de gener, a 83 anys.

Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Oferim una experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Telèfon: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01

Serveis per al projecte S'ofereix tot tipus de servei pera l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectorització i digitalització de plànols.

També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació).

Telèfon: 934 87 00 54

Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: Plànols de venda, perspectiva manual, render, fotomuntatges, animació 3D, vídeo, interactius, etc. informació Telèfon: 934 87 00 54 Enginyers de telecomunicacions

Serveis tècnics d'arquitectura

TELÈFDNS

Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

SERVEIS CENTRALS

TELÈFON

A/E

Informació general Visats Secretaria Assessories Professional i Jurídica Rehabilitació i Medi Ambient Borsa de Treball Formació Centre de Documentació Biblioteca Servei de Normativa L'Informatiu Comunicació, imatge i màrqueting Servei Habitatge

932 40 20 60 932 40 23 70 932 40 20 55 932 40 20 56 932 40 23 66 932 40 23 58 932 40 23 73 932 40 23 61 932 40 23 80 932 40 23 65 932 40 23 76 932 40 23 83 934 14 14 13

informacio@apabcn.es visats@apabcn.es secretaria@apabcn.es assessories@apabcn.es serma@apabcn.es treball@apabcn.es formació @apabcn .es renart@apabcn.es renan@apabcn.es sit@apabcn.es informatiu@apabcn.es comunicacio@apabcn.es satu@apabcn.es

ALTRES SERVEIS

TELÈFON

A/E

Serveis de topografia

Premaal Musaat Caixa d'Enginyers Assegurances Lorente Cooperativa Jordi Capell Cafeteria Comercial

932 40 23 74 932 40 23 68 932 00 95 22 932 40 23 72 934 14 63 55 932 40 23 54 932 49 20 57

premaat@apabcn.es musaat@apabcn.es

S'ofereix, realització d'aixecaments topogràfics Informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions,

DELEGACIONS

TELÈFON

A/E

Osona Bages-Berguedà Vallès Occidental Vallès Oriental Consell de Col·legis

938 85 26 11 938 72 97 99 937 80 11 10 938 79 01 76 934 14 38 48

caatosona@apabcn.ei caatbages@apabcn.es caatvoc@apabcn.es caatvori@apabcn.es consell@apabcn.es

Perspectives t fotomuntatges

Es fan projectes d'infraestructures comunes de telecomunicacions per a edificis, visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions.

Enginyeria Tesis. SL. Gran Via de les Corts Catalanes, 1176.

Tel.: 932 78 30 11 933 13 63 40.

Fax: 932 78 07 65 Perspectives

Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. També oferim serveis de fotomuntatge, vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's.

Ens desplacem a tot Catalunya. informació Telèfon: 934 59 4617

Es fan perspectives manuals i perordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Assistència Integral al projecte Es fan tot tipus de projectes amb la màxima qualitat. Oferim una atenció personalitzada. Servei les 24 hores. Garantia d'experiància.

Estem al carrer Muntaner cantonada Lon-, dres de Barcelona.

AINPRO Telèfon: 933 63 18 78

lorente@cccorredors.com eupalinos@arquired.es comercial@apabcn.ei

93Z 4D 23 76

Visualització de projectes

Serveis per a taxadors

NECROLÒGIQUES

TEL.

delimitacions, parçel-lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36. 4t la. Barcelona Tel: 933 1710 36 Fax: 93317 06 84

PETITS ANUNCIS tel: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 64 A/e: informatiu@apabcn.es

Cuando compras esta copiadora digital, la impresora es gratis

Si observas la Olivetti Copia 9912 veràs una copiadora digital compacta, ergonómica y fàcil de usar.

Però si la miras de cerca, veràs que incluye también una impresora làser digital,

www.olivettilexikon.es

^'900 200138

ràpida y de alta resolución.

Lo que no veres es el coste de la impresora, porque únicamente pagas la copiadora. Ésto sí es alta tecnologia ...

Olivetti @OFFice.

"

r-

.

-f.

Manresa, 13 de maig de 2000 Camp de futbol municipal del Congost

COL-LEGI D'APARELLADORS

ARQUITEQES TÈCNICS CLASSIFICACIÓ , 1r.

2n.

3r.

4t.

5è.

Osona Bages-Berguedà Vallès Oriental Barcelona Vallès Occidental

lnfoNegocio.com

Hoy en dia, cada vez es mas importante el manejo de información en tiempo real. Una empresa para ser competitiva necesita disponer de información y tener acceso a esta de forma econòmica y senciiia. Ademàs, para mejorar su productividad tiene que adaptarse a las nuevas tecnologías, con herramientas empresariales, aplicaciones y servicios que le

Telefónica Data

ayuden a mejorar la gestión, el Servicio a sus clientes o la relaciòn con sus proveedores. lnfoNegocio.com es el Servicio de Telefónica Data especialmente disenado para profesionales y empresas, que integra todos los elementos necesarios para que su negocio evolucione hacia la empresa digital. o llame al 900 401 900.

www.infonegocio.com

r

Jé/efimica

Segona quinzena juny 2000

1

arquitecte/a tècnic/a Empresa d'estructures metàl·liques

per a tasques de cap d'obra. perfil Convenient experiència. Imprescindible carnet de conduir. Uoc de treball. Cabrera de Mar. Desplaçaments per la província de Barcelona. s'ofereix Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a més incentius 1 vehicle empresa. Signatura d'obres.

Incorporació immediata.

1

4 caps d'obra

1

31

consultor/a en seguretat i prevenció de riscos laborals

Constructora de naus Industrials

Auditoria de riscos laborals

per responsabilitzar-se de la gestió de projectes, auditories, avaluació de riscos, disseny i implantació de programes de seguretat i formació. perfil Edat entre 26 í 40 anys. Imprescindible experiència mínima de 3 anys com a tècnic en prevenció, preferentment per a grans empreses. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Disponibilitat per a viatjar a nivell nacional. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral indefinit. Sou negociable segons la vàlua del candldat/a.

Les persones interessades poden posarse en contacte amb Marta Joanola, Tel: 937 59 6 1 70.

per a control d'execució tècnica 1 econòmica de les obres. perfil Imprescindible experiència mínima de 2 anys com a cap d'obra. Edat entre 27 i 45 anys. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Àrees de treball Anoia, Baix Llobregat i Vallès. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral indefinit. Sou negociable segons vàlua. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden posarse en contacte amb M. del MarTuru, Tel: 938 70 9 1 02.

Ref. 6. 834

Ref. 6. 861

Ref. 6. 880

taxador/a

tècnic/a de projectes í obres

2 caps d'obra

Empresa de taxacions

per a realització de taxacions de bens perfil No cal experiència prèvia. Edat aproximada entre 25 i 35 anys. Idioma català.

Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Disponibilitat per fer desplaçaments per la provincià de Barcelona.

Idioma, castellà. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral en pràctiques. Sou negociable segons la vàlua del candidat. Incorporació immedlata.

Les persones Interessades poden posarse en contacte amb Isabel, tei. 934 8 1 66 6 0 .

Ref. 6. 886

Empresa d'estructures metà l'liqües

tècnic/a d'obres

Empresa de taxacions immobiliàries

Les persones Interessades poden enviar currículum a: GLEEDS IBÉRICA, SA Passeig de la Castellana, 40 bis 6è 28046 Madrid

Ref. 6. 878

1

per a realització d'amldaments, pressupostos i seguiment d'obra.

per a seguiment i direcció d'obres. Per a

Àrea de treball, Granollers.

Relació liberal d ' l any renovable.

ent coneixements de Presto, Microsoft

Sou negociable segons la vàlua del candldat/a.

a viatjar a tota Espanya. Edat aproximada

perfil No cal experiència. Informàtica: Autocad. Word, Excel i programa de càlcul d'amiOaments 1 pressupostos Menfís o

perfil Experiència mínima de 5 anys. Conveni-

similar. Idioma cataià. Edat entre 2 1 1 3 0

Project, TCQ 2000, etc. Disponibilitat per

anys. Convenient carnet de conduir 1 vehicle propi.

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral de 2 anys. Sou 3.000.000,- PTA brut/anual.

Signatura d'obres. Incorporació immediata. Les persones Interessades contacteu amb Mireia Moles, tel. 932 68 29 33

entre 30 i 45 anys. s'ofereix Jornada oficial. Contracte lab. indefinit. amb prova de 3 mesos. Sou 5.200.000,PTA brut/any neg, més despeses i incentius. Incorporació Immediata. Contacteu amb Sofia Pérez, tel. 932 17 34 00.

Ref. 6. 897

cap d'obra Enginyeria-constructora de Barcelona

treballar en una empresa especialitzada en residències geriàtriques.

Ref. 6. 891

per treballar a peu d'obra, tasques de control de projectes i execució, control de costos, relacions amb contractistes i subcontractistes, control de certificacions, contractacions d'obra, amidaments i pressupostos. Assessorament tècnic 1 econòmic al clients. perfil Edat aproximada entre 23 1 45 anys. Es valoraran coneixements d'anglès. Convenient carnet de conduir! vehicle propi. Àrea de treball província de Barcelona 1 Catalunya. Jornada oficial. Contracte laboral de 2 anys aproximadament. Sou 4.000.000,- PTA brut/anual negociable, més despeses de desplaçaments. Incorporació immediata.

empresa de recursos socials

Es valorarà experiència o màsters en valoracions, cursets, etc. s'ofereix

Les persones interessades poden posarse en contacte amb Enrlque Altar riba, tel. 948 17 43 84, fax 948 17 16 2 1 .

Empresa consultora de Madrid

per a tasques principalment de despatx (amidaments. dibuix en Cad. programes de CQ. plans de manteniment, contacte amb Industrials). Esporàdicament visites d'obra. perfil Experiència en obra i despatx. Edat entre 22 i 26 anys. Coneixements informàtics: Autocad 14, Word, Excel i Presto. Idioma català nivell mig. Convenient carnet de conduir. Jornada oficial. Contracte laboral inicial de 6 mesos amb possibilitat d'indefinit. Període de prova de 2 mesos.

Incorporació Immediata. Sou a negociar a partir de 2.500.000,- Contacteu amb Núria, tel. 932 04 10 99. | Ref. 6. 892

taxador/a

per a taxacions d'Immobles. perfil

Les persones Interessades poden enviar currículum amb fotografia a: Audelco, S.A. Ferraz, 3 2n dreta. Fax: 915 48 76 95.

A / e : lbelmonte@aurielco.es

1 |

Ref. 6. 869

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL tel: 932 40 23 58 fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

32 s.

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ MÀSTER PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBANISME

Gestió de la promoció i la construcció. Edició 2000-2002 La preparació i formació adequada dels direclius i tècnics del sector en lècniques de gestió de la promoció i la gestió del procés

programa lr any acadèmic: del 20 d'octubre de 2000 al 12 de maig de 200] • MÒDUL I

Introducció al management i project manager La gerència del projecte i obra Els agents del procés d'edificació i les seves relacions El management i el project manager com a directiu •

MÒDULII

Gestió de la promoció immobiliària Operació immobiliària Economia d'empresa i comptabilitat Dret mercantil i de la propietat Contractació Anàlisi del sector immobiliari Màrqueting immobiliari, estudis de mercat Avaluació financera de projectes immobiliaris Finançament d'operacions immobiliàries

I

de construcció són factors clau per facilitar l'evolució-del sector cap a una millora de !a competitivitat i qualitat.

Fiscalitat en el camp immobiliari Assegurances Anàlisi de viabilitat de l'operació immobiliària Promoció i gestió del sòl per a edificar Màrqueting operatiu Resolució d'un cas pràctic. Simulació 2n any acadèmic: d'octubre de 2001 a maig de 2002 • MÒDUL III

Gestió del procés de construcció Gestió estratègica de projectes Organització i lideratge d'equips de treball Gestió de la qualitat Gestió del projecte Habilitats directives Gestió de l'execució de les obres Gestió del manteniment i post venda Tancament de l'operació i manteniment Resolució de casos pràctics. Simulació

direcció del màster

horari

- Francisco [avier Llovera. Catedràtic d'Universitat. Director del Departament d'Organització d'Empreses de la L1PC. • Caries Puiggròs. Aparellador. Project manager

lr curs: del 20 d'octubre del 2000 al 12 de maig del 2001, i 2n curs d'octubre del 2001 al maig del 2002,divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9.30 a 14 h.

Hoc: seu del Col - legi a Barcelona

organitza Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Fundació Politècnica de Catalunya

durada

Període de preinscripció obert Tel 932 40 23 73 • Fax: 932 40 20 59 A/e: formacio@apabcn.es

500 hores repartides en dos anys acadèmics.

• MÒDUL IV

Treball fina!

ÚS DE FULL DE CÀLCUL PER A L'ESTUDI DE VIABILITAT D'OPERACIONS IMMOBILIÀRIES. Curs, del 5 al 1 9 de juliol

La informàtica ens permet realitzar amb molta rapidesa operacions que fa poc temps requerien de coneixements profunds en comptabilitat i anàlisi, i una dedicació gairebé exclusiva. En aquest curs presentarem una forma ladl i útil de fer servir un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries.

Aquest és un dels cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Poli-

tècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb un crèdit per al màster en project manager.

Calen coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel.

En el programa de cursos d'informàtica bàsica que s'organitzen, s'hi inclou un curs d'iniciació a l'Excel per a aquelles persones que no tinguin coneixements del full de càlcul.

INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions:

932 40 20 60 telèfon d'informació:

932 40 23 73 fax:

Programa

acadèmic del curs - Isidre Rodríguez. Aula d'informàtica t L'eina informàtica • Ampliació de coneixements per a l'ús de S'entregarà a tots els alumnes disquet de l'arfuncions financeres, lògiques, de recerca i xiu del full de càlcul utilitzat durant les sessions del curs. referència.

• • • • • •

L'aplicació per a l'estudi de viabilitat L'estudi de viabilitat: procés i indicadors.

Dades.

Càlculs.

Resultats.

Aplicació concreta, Manual d'ús.

• Adaptació a les necessitats particulars.

Professors - Carles Puiggròs. Aparellador i responsable

dates: del 5 al 15 de juliol horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores durada: 10 hores preu matrícula: 30.000 PTA preu col·legiat: 25.000 PTA

932 40 2061 http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es Es pot reservar plaça per fax o per telèfon, i com a màxim, la inscripció haurà d'estar formalitzada 10 dies abans de l'inici del curs. L'oferta de cursos del Col·legi es pot consultar a la pagina web a l'àrea de formació.

Els estudiants amb Targeta Accés tenen reservades algunes places amb un descompte sobre el preu de col·legiat del 20%.

Codi:G4016 En propers Informatius us Informarem dels Cursos de formació ocupaclona] de Jullol· setembre I dels cursos generals del període 2000-2001.

ARTIVITATq

o33 FDHMACID

SEGURETAT I SALUT COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ PERRL TÈCNIC EUROPEU

Curs de postgrau, del 29 de setembre de 2000 al 16 de març de 2 0 0 1 El Decret 1627/97, de transposició de la Directiva europea sobre la seguretat i salut laboral a les obres de construcció implanta a Espanya una nova figura professional: el coordinador de seguretat.

grama de formació en seguretat i salut laboral que el Col • legi porta a terme des de fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. Es lliurarà diploma de Postgrau de la Universitat Politècnica de CaEls coordinadors són els professionals talunya als qui hagin assistit al 80 % de les encarregats d'avaluar els riscos de l'obra i classes i superin les proves d'avaluació. Es proposar solucions i alternatives i, fins i tot, demanen coneixements i/o formació a niveil la formació dels treballadors a l'obra. d'arquitede tècnic, arquitecte, enginyer o El curs de postgrau forma part del pro- enginyer lècnic.

programa • MÒDUL I Normativa i legislació -La Directiva europea sobre seguretat en obres temporals o mòbils i la seva transposició a Espanya. RD1627/97.

-La Llei de prevenció de riscos laborals.

-Reglament de serveis de prevenció i normativa de seguretat Legislació de seguretat.

• MÒDUL II

Coordinació de seguretat -El perfil professional del coordinador. Coneixements i habilitats necessàries. Missió i funcions. Les línies mestres de Pont Royal.

-Actuació d'un servei extern de prevenció de riscos laborals en l'àmbit de la construcció. El funcionament de la seguretat dins l'empresa constructora.

•

MÒDUL III

Prevendó de riscos, ergonomia i factor humà -Introducció a la prevenció dels riscos i la seva relació amb la qualitat i el medi ambient. Millora dels resultats econòmics.

-Malalties professionals en el sector.

-Introducció a l'ergonomia. Conceptes bàsics i la seva aplicació a les feines, materials i eines de la construcció.

-Condicions de treball: calor, fred, soroll i vibracions -Seguretat i qualitat. Les normes ISO 9000.

-Auditories de qualitat. Auditories de seguretat.

-EI factor humà: psicologia i formació. La capacitat de negociació en el sector •Tècniques de negociació. La missió del coordinador de seguretat. Estudi de procés de tota negociació: preparació, confrontació i modificació de solucions.

guretat d'un projecte.

-Presa de decisions. La informació, consulta, participació i formació dels treballadors. Anàlisi dels processos de producció.

La seva modificació i l'eliminació d'algunes situacions de risc.

-Eines per a la informació i la formació.

L'Auto-Audit i el mòdul FRAP. Presentació d'un cas real de coordinació de projecte i realització. Exemples de solucions conceptuals aportats pel coordinador. Dificultats habituals i resolucions.

-Control documental de la coordinació.

-Responsabilitat civil i penal dels promotors, contractista, l'autor del projecte, subcontractistes i oordinadors de seguretat.

Responsabilitats derivades de la fase de projecte i de l'execució, i els controls.

-La inspecció de treball i la seguretat.

-Metodologia per a la coordinació de seguretat.

-Taula rodona. Experiències de coordinadors de seguretat en obres de diferent tipologia. Conclusions.

• MÒDULV

Formació en tècniques de seguretat -Senyalització de les situacions de risc.

-Mesures de prevenció en projectes d'obra civil i de gran formal -Seguretat en la conservació dels edificis i en els treballs de renovació i rehabilitació en construccions i edificis antics.

-Seguretat en la reparació i manteniment.

-La prevenció del risc a les obres d'enderroc.

-Seguretat en la gestió dels residus.

-Seguretat a les instal·lacions elèctriques.

-Seguretat a les màquines i el seu ús.

-Equis de protecció col - lectiva i individual • MÒDULVI

• MÒDULIV

L'actuació professional del coordinador -Actuació professional del coordinador.

Fase de projecte i d'execució.

-Planificació de projectes. Auditoria de se-

La documentació per l'aplicació del RD 1627/97 -Estudi bàsic de seguretat i estudi de seguretat. -Pla de seguretat i la seva implantació. -Sessions pràctiques.

preu matrícula: 375.000 PTA preu col·legiat: 315.000 PTA dates: del 29 de setembre al 16 de març,

divendres, de 9 a 11 i de 15.30 a 20 hores. durada: 150 hores tectives + 50 hores de treball.

Codi: S 2017

ACTIVITATS PERICIALS •,•-•

i

PROGRAMA MÀSTER EN VALORACIÓ DE BÉNS I TAXACIÓ DE DANYS

v; I De setembre de 2000 a juliol de 2001 Avui, la figura de l'expert o perit judicial es programa complementa amb la de perit arbitral. Junta- • Valoració de béns immobles: ment amb el tradicional taxador immobilia- Valoracions hipotecàries ri, apareixen el perit hipotecari, el perit con- Valoracions urbanístiques tradictori en matèria fiscal i l'expert en ma- Valoracions cadastrals tèria de valoració de les assegurances priva- Valoracions d'inversions immobiliàries des que consolida la figura del perit d'as- Valoracions automatitzades segurances.

• Valoració d'empreses i de béns mobles L'objectiu del programa, doncs, és la for- • Perícia asseguradora mació de professionals qualificats en els • Perícia forense Perícia asseguradors i Perícia/órenses'organitcamps de peritatge expressats.

El màster està modulat en els 4 cursos zen conjuntament amb el Col·legi d'Aparelladors. postgraus següents:

organitza Departament d'Organització d'Empreses de l'UPC

hores lectlves 450 hores titulació superat el màster í la tesina s'obtindrà el utol de màster atorgat pel Rector de la UPC.

prelnscrlpcló A partir del 3 de juliol dates

setembre de 2000 a juliol de 2001. lloc Edifici de L'Illa Diagonal Winthertur. Diagonal 569, 3a planta horari Divendres de 16 a 21 i dissabtes de 9 a 14 h. preu: 550.000 PTA Informació Departament d'Organització d'Empreses de l'UPC. Tel: 934 01 62 79 (Maria Ferrés)

34

Segona quinzena juny 2000

ARTIVITAT5 I

DIVERSOS

FIRES 1 JORNADES

INFORMÀTICA APLICADA • PLANIFICACIÓ 1 CONTROL DE PROIECTES AMB MICROSOFTPROIECT98: • Dilluns, del 3 al 17 de juliol, de 3 a 13 h.

- Dilluns i dimecres, de 17 a 19 h, del 10 al 26 de juliol.

- De dilluns a dijous, de 19 a 21 h, del 20 al 31 de juliol.

- Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h, del 5 al 21 de juliol, a la delegació del Vallès Oriental.

Durada: 12 hores. Preu matrícula: 25.000 PTA Preu col·legiat; 20.000 PTA Codi: CI401 • PRESTO I Amidaments, pressupostos i certificacions: Dimarts i dijous, de 17 a 21 h, del 4 al 18 de juliol. Durada: 20 hores. Preu matrícula: 46.000 PTA. Preu col·legiat: 35.000 PTA Codi: C1301

INFORMÀTICA BÀSICA I GRÀFICA

TECNIFAC 2 0 0 0 : NOVES TECNOLOGIES PER A LA CONSTRUCCIÓ

Fira especialitzada, del 29 de juny a I ' l de juliol La ciutat de Manresa, mitjançant la primera edició de la Fira Tecnifac 98, organitzada per la delegació Bages-Berguedà del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona í Fira de Manresa, ja mostrà la seva preocupació pel tema de la rehabilitació, i va reunir una vintena d'expositors que mostraven les diverses tècniques d'imervenció per a la rehabilitació de les façanes. Si en la primera edició era l'edifici del Casino, enguany serà

l'edifici de Can Jorba, un dels edificis més significatius de la ciutat i que es troba en ple procés de rehabilitació. Tecnifac 2000 és una Fira especialitzada en productes de la construcció en l'àmbit de la Catalunya central, que mitjançant la bona implantació geogràfica de la ciutat de Manresa ha de permetre que fabricants i prescripiors de productes i sistemes restin interessats en la participació d'aquest certamen.

• EXCEL I NIVELL: - Dimarts, de 9 a 13 h, del 4 a l'li de juliol.

Durada: 8 hores. Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA Codi:Cl202 • EXCEL II NIVELL: Dimarts, de 9 a 14 h, del 18 al 25 de juliol.

Durada: 10 hores. Preu matrícula: 17.500 PTA. Preu col·legiat 12.500 PTA Codi:CI215 t ORGANFIZACIÓ DEL DISC: - Dimans i dijous, de 17 a 19 h, del 4 al 6 de juliol.

- Dimecres, 26 de juliol, de 9 a 13 h.

Durada: 4 hores. Preu matrícula: 7.000 PTA. Preu col • legiat: 5.000 PTA Codi: CI212 • INTENSIU D'ÀUTOCAD: De dilluns a dijous, de 19 a 21.30 h, del 3 al 27 de juliol.

Durada: 40 hores. Preu matrícula: 78.000 PTA. Preu col • legiat: 60.000 PTA Codi:C1209 • AUTOCAD I NIVELL: De dilluns a dijous, de 17 a 19 h, del 10 al 27 de juliol.

Durada: 24 hores. Preu matrícula: 47.000 PTA. Preu col·legiat: 36.000 PTA Codi:CI210 • INTERNET: - Dilluns i dimecres, de 17 a 19 h, del 3 al 5 de juliol.

- Dimecres, 5 de juliol, de 9 a 13 h.

- Del 20 al 25 de juliol, dimarts i dijous, de 17 a 19 h.

- Dilluns, 24 de juliol, de 9 a 13 h.

Durada: 4 hores. Preu matrícula: 11.000 PTA. Preu col·legiat: 8.000 PTA Codi:C1203 • INICIACIÓ AL WORD: Dijous, de 9 a 13 h, del 6 al 13 de juliol.

Durada: 8 hores. Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA • WORD II: Dijous, de 9 a 13 h, del 20 al 27 de juliol.

Durada: 8 hores. Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat 10.000 PTA • ACCESS: Dimecres, de 9 a 13 h, del 12 al 19 de juliol.

Durada: 28 hores. Preu matrícula: 14.000 PTA. Preu col·legiat: 10.000 PTA

Edifid Can Jorba de Manresa objectius Tecnifac 2000 és un acte que pretén avançar cap a la seva consolidació i ser un punt de trobada i d'intercanvi d'informació entre els i les professionals del sector.

Així mateix vol impulsar l'ús dels materials, les instal·lacions i les tècniques innovadores en la construcció.

al avui, a càrrec de Xavier Passaret, enginyer de telecomunicacions de l'Institut Cerdà.

• dissabte! dejuliol, Noves tecnologies aplicades a les obres de construcció de la Sagrada Família, a càrrec de Ramon Espel, arquitecte tècnic de les obres de !a Sagrada Família.

dies

Delegació Bages-Berguedà del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i Fira de Manresa

29 i 30 de juny i 1 de juliol Moc Edifici Can Jorba de Manresa.

Edifici en plena fase de rehabilitació destinat a locals de negoci, comercials i habitatges.

patrocina

informació

organitza

Ajuntament de Manresa i Diputació de Barcelona ponències

Delegació del Bages-Berguedà Plana de l'Om, 6 de Manresa Telèfon: 938 72 97 99 • dijous, 29 de juny. Rehabilitació i inserció, a Fax: 838 72 73 05 càrrec d'Ignasi Perramon, regidor d'Habitage A/e: caatbages@apabcn.es i Rehabilitació de l'Ajuntament de Manresa i Fira de Manresa representants d'ADIGSA. tel: 938 77 63 10 Fax: 938 77 63 17 • divendres, 30 de juny.

- Obres de reconstrucció i ampliació del A/e: fira@firamanresa.com Gran Teatre del Liceu, a càrrec de l'equip de direcció tècnica de les obres.

- Requeriments mediambientals dels edificis. Nous materials, a càrrec d'Antoni Floriach, arquitecte tècnic - EI mercat de la domòtica al sector residend-

TECNIFAC

1 AnTIVITATq nivEBsns

[i i l!

Segona quinzena juny 2000 J

J « "

5P

I EXPOSICIONS D'ART '. ...TEMPS...

D'ETIENNE KRÀHENBÜLH & MUMA

Oberta fins al 1 4 de juliol

El departament de Cultura organitza la mostra ...Temps..., una exposició d'escultura i pintura dels artistes Elienne Kràhenbülh & Muma. dates L'exposició restarà oberta fins al 14 de juliol.

hores, lloc Sala d'exposicions del Col·legi Primera planta, informació Departament de Cultura

horari

Tel: 932 40 20 60

De dilluns a divendres, de les 9.30 a les 20 A/e: cullura@apabcn.es

>

ERRAHTS DEL DELTA IMMENS, ESCULTURA D'ORIOL RIUS

[

Oberta fins al 15 de juliol

L'espai de la primera planla, a la Cafeteria del Col·legi, acull una exposició d'escultura d'Oriol Rius, que duu per títol: Emnts del delta immens. oberta Fins al 15 de juliol lloc Sala d'exposicions de la primera planta, a la

Cafeteria del Col·legi.

C. Bon Pastor, 5 de Barcelona organitza Departament de Cultura informació Telèfon: 932 40 20 60 Fax: 932 40 23 61 A/e: cultura@apabcn.es

ACTES DEL 25è ANIVERSARI DE LA DELEGACIÓ D'OSONA PLAT COMBINAT NÚM. 3 dibuixos de Joan Closa i Mònica Segòvia i gravats d l d ò i a Pallarès Fins al 16 de juliol

; ACTIVITATS PROGRAMADES { FINS A LA CLOENDA . DEL 2 5 È ANIVERSARI

menges i festius, estarà oberta de 18 a 20 hores. lloc Delegació d'Osona Pi. Major, 6, la planla Vic. informació Telèfon: 958 85 26 11 • Del 8 de setembre al 8 d'octubre: Exposició Fax: 938 89 45 34 de pintura de Kirsa Andreasen, Quique A / e : caatosona@apabcn.es Giménez i Patrícia líménez.

• dia 19 de setembre, sessió informativa: Additius i addicions pera formigons.

A càrrec de Carlos Chacón, enginyer indusDERBI ANUAL DE FUTBOL ENTRE ARQUITECTES TÈCNICS trial, director del departament de I ARQUITECTES D ' O S O N A formigons de SIKA. Data a confirmar dins del mes de juny • dia 26 de setembre, sessió informativa: Formigons especials. A càrrec de Carlos Chacón, enginyer industrial, director del El Col • legj d'Arquitectes de Catalunya i la poden posar-se en contacte ambla Delegació. departament de formigons de SIKA. Delegació del Col • legi d'Aparelladors a Oso- data: a confirmar.

• Data a determinar actes de cloenda del 25è na, organitzen com cada any un partit de fut- informació aniversari. bol entre arquitectes tècnics i arquitectes de Telèfon: 958 85 26 11 informació: Telèfon: 958 85 26 11 Fax: 938 89 45 34 la comarca d'Osona.

A/e: caatosona@apabcn.es Les persones interessades 3 participar-hi A/e: caatosona@apabcn.es

Dins els actes del 25è aniversari de l'obertura de la Delegació d'Osona, s'ha programat durant el mes de juny i fins al 16 de juliol, una exposició de dibuix dels artistes Joan Clota i Mònica Segòvia i de gravats de l'artista Idòia Pallarès, que duu per u'tol, Plat combina! núm. 3. oberta Fins al 16 de juliol, es podrà veure a la seu de la Delegació, de dimarts a dissabte d'U a 13 hores i de 18 a 20 hores; els diu-

1

DELEGACIÓ D O :

j

ALTRES ACTIVITATS

, j PROGRAMADES -j FINS A FINAL D'ANY

• Dies 30 de setembre i 1 d'octubre: sortida d'alta munyanya per deixar empremta a l'Aneto.

• dia 3 d'octubre, sessió informativa: Reparació del formigó.

Ponent a determinar.

• dia 21 d'octubre: descens delríuVero,Osca.

• Dates adeterminaroi/sbas/cdeperiMlgea càrrec d'Esteve Aymà.

• dia 19 de novembre: sortida en kayak per la Costa Brava (Cap de Creus). t del 27 de novembre al 15 de desembre: exposició de pintures sobre arquitectura a l'oli de l'anisia Eduard Ferrer.

• durant el mes de desembre: exposició de l'artista Rovira Bassas, sobre pintura religiosa (retaules), amb dates pendents de condirmació. informació Telèfon: 958 85 26 11 Fax: 938 89 45 34 A/e: caatosona@apabcn.es

36

Segona quinzena juny 2000

ARTIVITAT5

VIATGE A BERLÍN

LA FESTA LA FESTA DELS APARELLADORS

VIATGE TÈCNIC A LA CIUTAT DE BERLÍN

Museu Nacional d'Art de Catalunya. Sala Oval.

Palau Nacional. Dimecres, 28 de juny, a les 18 hores

Del 8 a l ' l i de setembre Ei Col • legi prepara un viatge tècnic a la ciulat de Berlín, per a col·legials i acompanyants.

El viatge comptarà amb guies especialitzats i intèrprets, amb l'objectiu de conèixer els canvis més representatius de la ciulat de Berlín, la visita d'edificis singulars i obres encara en construcció.

programa provisional Rebuda i col • loqui a la cambra d'arquitects de Berlín Itineraris temàtics - El centre ciulat de Berlín: la capital i la seu del Govem Es visitarà l'àrea central de Berlín on s'instal·la el Govern. S'explicarà com a afectat a la zona el canvi de ciutai dividida a capital de l'alemanya unificada, així com els grans projectes d'investigació privada {Posidamer Platz) i la reconstrucció de la vella estructura urbana amb plans d'esiruciures moderns.

- Arquitectura ecològica Visita a nous edificis construïts amb nous materials i sistemes d'aprofuamem energètic.

Visita a edificis singulars

sortida: 8 de setembre a les 7.00 h arribada: 11 de setembre a les 19.00 h línia aèria: LUFHTANSA allotjament a Berlín: Hotel Central Tegel

També es comptarà amb un servei de guia especialitzat ï intèrpret.

Hi ha un suplement per habitació individual: 9.000 PTA.

• •

Palau Nacional de Catalunya Aquest any, el Col·legi organitza la Festa dels Aparelladors a la Sala Oval del Palau Nacional del Museu Nacional d'Art de Catalunya. dia hora Dimecres, 28 de juny, a les 20 h. lloc Palau Nacional de Montjuïc Sala Oval. preu 5.000 PTA per persona Telèfon: 932 40 20 60 A/e: informacio@apabcn.es Codi AO171

programa 18.00 h Vista panoràmica de la ciutat des d'un globus aerostàtic fix a la PI. Marquès de Foronda.

20.00 h Recepció dels assistents Entrada al Museu i visita de les sales d'an gòtic.

20.45 h Aperitiu acompanyat d'un grup de 21.30 h 23.30 h

jazz, al vestíbul del Museu Sopar a a la sala Oval Ball fi de festa amb l'orquestra SwingL·üno

10 ANIVERSARI VALLÈS ORIENTAL CONCERT D'ESTIU A LA DELEGACIÓ DEL VALLÉS ORIENTAL

Dijous, 29 de juny a les 2 1 hores Parròquia de Sant Esteve de Granollers Aquest any, i dins els acles del 10è aniversari de la Delegació del Vallès Oriental, s'ha programat un Concen d'estiu, que anirà a càrrec de l'Orquesira de Cambra de Granollers.

El programa consia de dues peces de F. Schubert: una selecció de Rosamunda i la simfonia núm. 5. dia I hora Dijous, 29 de juny a les 21 hores. tloc Parròquia de Sant Esteve de Granollers.

L'entrada és lliure, però a l fer reserva prèvia per telèfon a la Delegació.

Les invitacions s'hauran de passar a buscar per la Delegació.

Informació Delegació del Vallès Oriental Telèfon: 938 79 01 76

Parròquia deSant Estevea Granollers

preu del viatge: 110.000 PTA per persona (IVA inclòs) El preu del viatge inclou el viatge en avió, 3 dies d'allotjament a l'Hotel Centra! Tegel (inclòs l'esmorzar), tots els desplaçaments en autocar dels quatre dies.

- Es visiten dues obres en fase d'estructura Casos innovadors en fases diferents i amb diferenciació d'estructura.

- Dues obres en fase de tancaments Amb divisions interiors - Dues obres en fase d'instal • lacions i acabats

Cal tenir en compte que les places són limitades a 30 persones.

informació 1 reserves: Servei d'Informació Telèfon: 932 40 20 60 Fax: 932 40 20 61 A/e: informacio@apabcn.es

(ona quina H U T I I r-Tfl.

índex d'anunciants de L'INFORMATIU Prestatgeria COMERCIAL: JUNY 2 0 0 0

número 1 6 7 SEGONA quinzena JUNY 2 0 0 0

El Col • legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col legal. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de juny:

Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els productes anunciats mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU Empresa o producte

Ref.

SAS Prefabricados de Hormigón PANASONIC SALES SPAIN SICÓ Paviments TURÓ PARK REA GEOSERVEIS HISPAV1C INDUSTRIAL WERMASI CONTRA OBRY PROYEC OLIVETTI LEXICON ESPANA TELEFÓNICA ACIEROID COALSA-COMERCIAL DEL ALUMINIO ALUSUISSE ESPANA FRAPONT TECHNAL AM2

2 7 12 13 16 17 20 23 27 30 45 49 51 53 54 55 contraportada

ALKOR DRAKA IBÉRICA

Pèndol

Weber Brouün Cemarksa

lbermapei

Termigo

Mecanismos y andajes

Eco Esteba

Tractel Ibérica

Wermasi

Consorcio Termoarcilla

Calvache y Casut (CALICA)

Kaizen Consultores

Intemper Espanola

Trac Vertical

Edicions Construc

Texsa morteros

Industrías Químicas Lowenberg

Gamesystem Espana

Alumetal AG

Repsol Butano

Composan construcción

Fepesa

Saunier Duval Dicosa

Alkor Draka Ibérica

Poliglàs

Sistemes de Reforç Actiu Construcciones Desmontables Tubulares

_ , _ „ - _

.

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57.

Per a publicitat a L. INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez

INFORMATIU

F a x : 9 3 24 0 2 3 6 4

E

.mai|;

comerCial@apabcn.es

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL

DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els produaes que apareixen anuncials. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on eslà inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a fes empreses selectiona-

ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:

des i rebreu directament d'aquesles la informació sol·licitada.

Nom i cognoms Empresa Adreça CP.

Població

E-mail

Fax:

Telèfon

PUBLICITAT L'INH 2 3 19 20 36 37 portada

4 5 21 22 38 39 contra

6 23 40

7 24 41

8 25 42

9 26 43

10 27 44

11 28 45

12 29 46

13 30 47

14 31 48

15 32 49

16 33 50

17 34

18 35

51

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o p e r correu, o porteu-la personalment al Servei d'informació del Col·legi.

L'Informatiu. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax: 932 40 2 3 64.

38

Segona quinzena juny 2000

FÏIIIA PI IRI IHITAT

ESTRUCTURES

Alsina

FRAPONT

res, 28 I 08019 BARCELONA I Tels. 93 307 29 33 I Fax 93 307 26 92

ENCOFRADOS J. ALSINA, S A Pol. Irxt. Pla d'en C e * Camí de Foni Freda a

06110 Montcada y Reixac (Barcelona)

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

r -^

CONSTRUCCIONES EN MADERA

SOLUCIONS EN ENCOFRATS

tSfcl| 9 ^ S f e

PAVIHOUS, S.A.

FUSTERIA D'OBRA. MOBILIARI 1 EQUIPAMENT

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOANIVELLAQQRS 1 MORTERS DE RESINES

Ct&l tParàtxí 32 • Pt*p-o inflüsi-a1 ffi* fe^ • 03XO £ÜTSO-J

TERRATZOS CONTÍNUOS

E-mal Jrapo-;aíarw;reixs»es

ATLLANTS

•

BETEC S L —J.'

Morters sense retracció.

Rehabilitació

C/ Saniander. 42-48 Navc. 39 ;l.: 93 278 26 86 • Fax. « 278 27 11 0S020 Barcelona

76

ELECTRICITAT

ALUMINOSI

) CATALÀNA,S.A.

Tel. 2G5 D9 39 f a i . Z65 22

EXTENI

simon / | E P

MATERIAL ELÉCTRCO

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

ILUM1NACION

Dipuioción, 390392 • Telefono 93 2AA 06 0 0 ' Fax 93 344 08 07 • 08013 Barcelona

REHABILITACIÓ \

SERVEIS

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA f

\ CEINCO. S.L.U.

CONSTTtUCaÓ - REHABILTIACIÓ

SOO.OOOH·d·M

* Tel.: 93 663 02 11 \ Fax: 93 663 OI 31

Avgda. de la Gramla, 179 Tel. (93) 261

63 00 /

Ruc (93) 261

63 20

\

08908 L'Hospitalet de Llobregat (Barceloní)

•

OBRAS

•

BEFORMAS

_ IMPERMEABILIZACIONES I ALUWINOSIS I

RERIEFIZOS ESTRUCTUFTALES

qERCASA. CONSTRUCCIONES MANSO. 11 ? A • Tel. (93) 426 PB 98 (3 lineas) Fox |?3] « 3 94 13 • 08015 Barcelona

AKORPWN ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA Tel.: 93 846 40 00 - http://www.al kor.es

Carretera N-ll Km. 600 Nau 6

_ ^

OB7S0 PALLEJÀ (Baicelona)

SUMINISTROS E INSTALACIONES |

AlSlAMIENTOS Acúsncos PioncciÓN CONTCA INCCNDIOS

PUIKTAS ACÚSTICAS TRF

m I Control de O

Uboralori d-

Assistència Tècnica Tel. 9 3 4 9 0 5 0 6 6 / 7 8 Fax: 9 3 4 9 1 0 8 15 C/JVlcolw, 88 [08014 Bondona)

i Control de Qualitat a tot tipus d'obres

Tel.: 937 3154 46 d. Aties, 57, Niu F • Pol. I n i Can Paríllida •flS22*Ttrrassa

PAVIMENTS PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ I ASFALT. TERRES DE RESINES 1 PINTURES ESPECIALS

FERROS fòenebèé S.L

L5

LABORATORI DE CONTROL ACREOrTAT EN

FORMIGÓ AHMAT, MATERIALS

TECINCO

_EXTRAFORT_ SPEED BUILDING, S.L

CERÀMICS, SOLS t VIALS

ESTUDIS GEOTÈCNICS

93.586.78.76 CAh-AiZtWOfiA.18

ESTUDIS DE PATOLOGIA

P O L INI). KONT DEI. KADIUM, DURAN 1KELNALS, M 0»4M GRANOLLERS TEL. (931861 67 JO FAX. W9 26 98

BARCELONA

ASSAIG SÒNIC DE PILOTS

FACHAOAS • REHABILITACION

La solució a l'aluminosis

RESTAURACIÓN - REFORMAS

NOUíBAU

REFUERZOS ESTRUCTURALES

El sistema de renovació de sostres SIHentes de Roforç Actiu, s i Tel.: 93 796 41 22

[aSt ra dUrl

Patent alemanya

Fem el terra bo segons DIN ISO 9002 Magalhàes, 15, bajos • 08004 BARCELONA Tel. 93 441 10 44 - Fax 93 441 53 20 E-mall: RYCMAR@teleline.es

•

Aplicació fàat, ràpida 1 econòmica

•

Màïlma resisiènda mecànica i química

•

•

Antipots

GEOTÈCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. TeL 1 f i x (977) 7937B3 - 438S0 CAMBRILS Mijor dC Sarrii, 1 E° 3"

Impermeabllitzals

TeLI Fa* (909) 134 332 - 0B0I7 BARCELONA •

ALUCOBON0 DIBOND ALUCORE fachadas Hgeras de aluminío

Higiènics

astr»Oufei^catsL ^ j ' [ ^ Recotirimente pera sòls industrials Tànger, 2 6 - 08018 Barcelona - T 934864300 Bruc. 126 - 08037 Barcelona - T . 932080166 S i . Miquel. 14 - 43004 Tarragona - T. 977251880

ESTUDI ^

\

|

N K

Heparadé (àdl de forals i esquerdes Av, Sant Julià, 206, nau 7.Po). industrial Congost 03400 Granollers Tel: 93 849 57 00/93 849 54 75 Fax 938495416

06760 moBna darei,w

Oficina tècnica amb experiència en aixecaments, control i seguiment d'obra, replantejaments, parcel·lacions i As-Built Balmes 460-462 enU. 1 " • 08022 Barcelona Tel.: 93 211 30 46 • F a t 93 418 57 76 e-moa: eiiudi.arj@cooc.net

FUSTERIA Q P° Torras y Bages, 106 E-OB030 BARCELONA Telefono: 93 345 88 50 Fac93M6i7i3 E Mall: S3s@sas-sa.con

• A M U U S T O K K JUTICÍ

Gaharrò

•ACCESSOWS

• Nrvtti-LÀSfd

Germans

Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez

So honWgón.

• •

Pavimenti» decoraüvta osuunpaOoj RovDsDmtsnKB y monfos de roiJnai.

• CAKTDCIUFM OFCWL

• A H I O U O U EUCI1ÒHKÍ

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57.

Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es

I El reportatge INDUSTRIAL

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

VALEO

39

I

Innovadora i ecològica La fàbrica de components electrònics per a automòbils de la firma Valeo se situa en una suau vessant -típica del Va Lles- del terme municipal de Santa Perpetua de Mogoda (Vallès Occidental).

Destaca per la seva imatge exterior, clarament diferenciada de la que és usual a les naus industrials. No només per les triangulacíons del perfil de coberta sinó també per la seva col·locació en el terreny, aprofitant-ne les característiques topogràfiques per situar els espais i els usos al lloc més adient en comptes d'oposar-s'hi. D'aquesta forma, l'impacte paisatgístic de La plataforma principal és menor i els desnivells que apareixen es poden tractar amb talussos poc inclinats {gràcies també al fet que el solar és molt major a les superfícies construïdes). S'aprofita el desnivell per situar una part dels espais de servei en un semisoterrani dotat de molta llum natural. La disposició dels talussos, de manera molt correcta, articula, formalment, la inclinació del terreny amb l'edifici i permet que la nau superior sigui un volum totalment unitari i pur.

REPORTATGE FOTOGRÀFIC: JAVIER GARCIA-DIE "CHOPO"

B

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

-I El reportatge I NAU

40

• Ubicació: c/Guifré el Pilós, s/n.

Polígon industrial Can Vinyals. 08130.

Sanla Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental}.

- Arquitectes: Riera, Guttiérrez i Associats, SA. Pere Riera, Josep Maria Gutiérrez, Josep Sotorres i Montserrat Batlle.

- AiquHecte tècnic: Josep Sotorres.

• Estructures: Josep Sotorres, Robert Brufau i INGEMETAL, SA. • Instal·lacions: Miquel Portell (enginyer).

• Estudi de seguretat I control de qualitat:

• Altres participants pro|ecte: Bario Busom (cap de projecte), Manuel Colominas (enginyer agrònom).

- Altres participants obra: Juanjo Collado (arquitecte tècnic) i Olga Sbert (arquitecte).

• Empresa constructora: VOPI4. i diversos industrials.

• Cap d'obra: Ricard Sabater.

• Superfície construïda: 6.199,82 m 1 - Superfície útil: 6.092,68 m

z

• Data inld obra: març 1998 - Data acabament: desembre 1998 - Industrial que hi ha intervingut: Acieroid (estructura) Agelectric (instal·lacions) Aislater (tancaments) Bureau Veritas (assegurança decennal) Combursa (moll de càrrega) Comicsa (tancaments) Edetco (Gestió) Geberit Ingemetal (estructura) Jiconsa (jardineria) Mampar (divisòries) Mobelmol (divisòries) Paymasa (control qualitat) Pefipiesa Rocland (paviments) Sistemas de serïalización (senyalització) Sogesa (instal·lacions) Erin-Cervi (informàtica) Itubi (taquilles) Roneo (mobiliari d'oficina) Prosegur (vigilància) Tesco (neteja) Roiser (senyalització)

VALEO

Qualitat constructiva

• Nom de l'obra: Nau industrial de Valeo.

• Propietari/promotor: Valeo componentes aulomòviles, SA.

INDUSTRIAL

B

a construcció arquitectònica, a grans irets, ha consistit sempre en dues coses: l'una, la definició d'uns sistemes per aconseguir, a partir de petites peces, transportables i manipulables, objectes de grans dimensions que formin espais habitables; i l'altra, en resoldre els punts singulars i excepcions d'aquest sistema prèviament assumit o acordat. En tots dos casos, hi ha un punt que pren sempre la major importància i que ha donat la majoria dels maldecaps als constructors: ía trobada, l'encaix, la unió, fixació o el junt entre els diversos elements.

Mentre que en el sistema de què parlàvem abans la seva pròpia definició exigeix una resolució fàcil i efectiva d'unió entre les peces, moltes vegades sorgida d'una evolució de l'experiència, quan ens trobem en els límits d'aquest sistema la resolució varia en cada cas, en funció del que i com s'ha d'ajuntar. En l'arquitectura dita tradicional, el repertori de trobament entre sistemes és molt reduït i, per tant, està resolt també per la tradició r per l'experiència. Ara bé, aquestes solucions limiten molt l'estètica i les prestacions. Sempre, -no sols actualmenl sinó en totes les èpoques- quan s'ha volgut fer quelcom de "diferent" a la tradició, s'han haguí d'inventar noves solucions constructives que complissin els requisits de durabilitat, protecció, estabilitat, etc, compatibles amb els nous continguts arquitectònics amb què es volia dotar la obra.

En la construcció actual, de materials tan especialitzats i tan heterogènia, aquest procés d'invenció s'ha accentuat. En haver perdut bona part de la tradició constructiva, cada edifici és un disseny nou, en el qual es parteix gairebé de zero i cada sistema i, sobretot, cada encontre entre sistemes, requereix un esforç enorme de definició i d'experimentació per ferlo efectiu.

Ledificí que presentem en aquest reportatge és un paradigma del que s'acaba de dir. Per començar, els requeriments de la propietat eren poc usuaJs i, per tant, de poc servia la tradició: es necessitava una nau completament lliure de pilars, de 60 x 100 m de superfície i s'havia de construir amb el menor impacte ecològic possible i amb materials totalment reciclables. Les dues últimes premisses es resolen amb una recerca dels materials i processos més adequats, audüats per una empresa de control de qualitat que la propietat té contractada per a totes les obres d'arreu del món. La primera s'aconsegueix amb unes jàsseres triangulars espacials, de perfils metàl·lics, que es prolonguen diagonalment en els seus extrems fins a terra, integrant els suports i les triangulacions en un sol element.

La innovació, el risc i l'èxit estètic de la construcció d'aquest edifici depèn d'una peça petita petita, de no més de 4 cm de secció, que és la que resol de manera diferent i esperem que efectiva —de moment compta ja amb un any i mig sense cap problema—el trobament del sistema estructural i el sistema de tancament exterior, tant vertical com horitzontal, de l'edifici (vegi's detall pàg. 46). La força expressiva que la trama estructural dóna a l'edifici s'hauria perdut en bona part si s'hagués usat el sistema de "folrar-la" amb els tancaments. Aquest sistema de folrar per lora l'estructura és el més usual perquè és el menys arriscat ja que no hi ha junta entre els dos sistemes, de característiques i formes de treballar tant diferents, i per aquest motiu, és difícil que es creï una discontinuïtat dels envoltants per aquesta causa. Però té un inconvenient. Tots hem vist edificis molt més impressionants en la seva fase d'estructura que, un cop acabats, el seu element més espectacular ha quedat amagat darrere d'una capsa de formes vulgars i inexpressives.

Això és el que volien evitar els arquitectes en aquest cas, de manera que van decidir que havien d'ensenyar l'estructura tant per fora com per dins i, per tant, estudiar una junta efectiva entre tancament i bigues. La resolen amb un perfil extrusionat d'alumini, de secció amb forma d'omega que es fixa mecànicament a una subestructura d'acer soldada a les jàsseres i pilars, i els "peus" de la qual són els que oculten la junta entre els elements estructurals i els plafons de tancament. Aquests "peus" són prou llargs com per absorbir els moviments diferencials que hi puguin haver i disposen tfuna petita pestanya per albergar un producte elàstic segellant que dóna l'estanquita! al conjunt.

Exageranl una mica, podríem dir que és gràcies a aquesta junta que l'expressivitat de l'estructura no es perd en absolut. Les característiques singulars del projecte, però, no es redueixen a aquesta peça. Com ja hem dit, l'estructura té llums de 60 metres. On millor s'aprecia l'excepcionalitat de les seves mides és en la zona d'oficines, ja que l'escala dels objectes d'aquest espai ajuden a copsar en tota la seva dimensió el gran espai diàfan de la nau.

En el gruix de la secció de les jàsseres, s'hi passen la majoria de les instal·lacions (Iota la

NAU I N D U S T R I A L

VALEO

-| El reportatge l·

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

41 I

FAÇANA EST

nau, inclosa la zona de fabricació disposa d'aire condicionat) i la forma inclinada defineix ja el pendent de coberta i la situació d'uns lluernaris que permeten tenir llum natural abundant en tota la superfície. Els lluernaris estan orientats a es! i a oest, però són fefs d'un material plàstic translúcid que deixa passar una llum difosa que no molesta ni en la zona de producció ni en les olicines, on , a més, s'ha posat un sostre difusor complementari.

Dues característiques més de l'estructura: les unions són cargolades, sense soldadures en obra, perquè és mes senzill fer el control de qualitat en toies les unions, assegurant i controlant el "par de apr/e/e" i no té junts de dilatació estructurals. Les deformacions tèrmiques s'absorbeixen per la mateixa estruclura que està calculada per suportar-les. Els tancaments, formen un sistema deíormable a causa dels múltiples junts entre les peces i entre aquestes i la estructura.

Un alíre tema delicat és la protecció contra l'oxidació de l'estructura que queda vista a l'exterior. En aquest cas s'ha aplicat el tractament següent: neteja per raig de sorra fins al grau SA 2 1/2 de l'escala sueca; una primera aplicació, de forma immediata, de capa d'imprimació tipus Owatrol amb un gruix de 5-10 mícres de mitjana; aplicació de segona capa d'imprimació a base de resines epoxi, catalitzades amb poliamides riques en zenc, de 4050 micres de gruix; aplicació d'una primera capa de poliuretà alifàtic de dos components, amb un gruix mitjà de 35-40 micres i una última capa d'acabat del mateix producte i un gruix de 35-40 micres.

Els tancaments de coberta i façana són pannells tipus sandvitx de 8 cm de gruix de xapa d'acer esmaltada i amb aïllament a l'interior. La xapa interior del soslre de major inclinació té un tractament a base de perforacions per millorar l'acústica. En totes les façanes la franja inferior, la que domina la vista, és transparent. En les façanes laterals es defineixen pels dos mòduls més propers a terra, amb el que la visió cap als talussos enjardinats del propi solar és total; la sensació de no eslar tancat és molt agradable. Per aconseguir que la façana fos transparent en tota la seva longilud ha estat imprescindible la col·laboració de la propietat que ha organitzat el lay-outúz la producció situant els passadissos en el perímetre, i les àrees d'estocs i maquinària, a l'interior.

Les façanes curtes, malgrat els usos tan diferents que tenen, estan resoltes amb la mateixa solució. La posterior és, en esquema, oberta encara que presenta parts opaques, aquí sí que és perquè permeti l'emmagatzematge de productes contra la paret. La marquesina protegeix els molls de càrrega al darrere i la vidriera contínua de les oficines a la íaçana de davant. Per completar la protecció solar d'aquesta façana es disposa de persianes de famel-les, replegabies i orientables mitjançant motors.

A la part inferior, en el semisoterrani que acull el menjador, els vestuaris i els laboratoris, la façana també és pràcticament tota de vidre, però sense persiana ja que la menor alçada i el voladís de! balcó superior li donen suficient protecció. Les dues entrades de vianants a la nau estan protegides per marquesines amb coberta a dues aigües, seguint !a inclinació de l'estructura. La de les visites és molt llarga i trenca una mica la imatge pura i neta del volum principal; en canvi, la de personal, passa gairebé desapercebuda.

Per últim, cal comentar dos detalls, enllaçant amb el que deia al principi de l'article, sobre les tècniques tradicionals i les noves tecnologies. El primer, un altre exemple d'aplicació de noves tecnologies per aconseguir noves prestacions: la col·locació d'un sistema de desguassos horitzontals de la marca Geberít, que funcionen sense pendent, cosa molt útil quan s'ha de salvar grans llums. El segon és la solució de les finestres de planta baixa, que arrenquen des del paviment. Per voluntat aliena a la direcció facultativa, entre la vorera exterior i el pla de recolzament de la fusteria no es va fer cap desnivell, és a dir, no es va posar marxapeu. El resultat és que, en un principi, entrava aigua de pluja entre l'alumini i el paviment. Aquest problema ara ja està arreglat, però és interessant observar que mentre que la unió tan delicada entre estructura i tancament s'ha resolt amb èxit, la unió estandarditzada, normal i corrent que podem trobar en qualsevol edifici ha fracassat. On la tècnica innovadora no ha fallat, sí que ho ha fet la tècnica tradicional, en no respectar-se estrictament les seves condicions. De tota manera, això no és més que una anècdota en un edifici que assoleix altes cotes de qualitat constructiva. • Josep Olivé A/e: informatiu@apabcn.es

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

^ El reportatge k-

42

NAU I N D U S T R I A L V ALEO

'

"Compensar la desmesura con ternura" • J s Irada d'organitzar i cobrir una superfície rectangular de 100 x 60 m. Aquesta H H superfície ha de ser totalment horitzontal i els punts de recolzament estructural només es poden produir en el seu perímetre. A partir, doncs, del cantó curt de 60 melres es plantegen les jàsseres estructurals principals configurades com un prisma de base triangular. És voluntat de! projecte que la potència morfològica i estructural d'aquesta figura triangular doni la pauta per articular tota la volumelria de l'edifici. És així que es refusen els peus drets verticals en benefici de barres inclinades que segueixen la lògica triangular i amplifiquen Iota l'escala de la nau, i no tan sols de la coberta, la forma matriu de la jàssera principal. D'aquesta manera, l'estructura és capaç de controlar, en un sol traç tota la dimensió del volum i oferir-se al paisatge com un sol objecte que viu i respira conjuntament, talment com les onades del mar. L'edifici ve a ser l'expressió d'una força dinàmica, que si bé està estàticament constituïda (immoble), visualment recupera el moviment i la lleugeresa necessàries per mitigar la seva contundent volumetria.

El tancament de la nau es disposa coplanari amb els elements de suport estructural adaptant-se a la lògica triangular primària establerta sense ocultar-la mai. Amb això, queda molt enriquit el valor textural del tancament que ja no s'ofereix com un embolcall amorf i neutre sinó que és capaç de generar unes lleis morfològiques pròpies que ritmen i acompassen la gran dimensió de la superfície establerta, seguint aquella norma que diu que las grandes estaluras necesitan compensar con ternura su desmesura".

La volumetria general ve donada per lluernaris a coberta establerts en la superfície que tanca les grans jàsseres triangulars, que ensems acullen en el seu volum els aparells de climatització necessaris. El resultat és un volum diàfan de 100 x 60 x 6 metres, que s'organitza en dues àrees: producció i oficines, deixant encara una planta semisoterrada per a laboratoris, bar i elements tècnics.

El segon problema clau a resoldre és la implantació paisatgística de la gran superfície horitzontal en un terreny que presenta un pendent uniforme d'un 6%. Aquí s'ha buscat la continuïtat del terreny defugint l'actuació amb murs de contenció i evitant les discontinuïtats brusques. A partir de la topografia existent es configuren uns talussos que de manera contínua articulen i formen les superfícies planes necessàries en una operació progressiva de cristal·lització del terreny natural que posteriorment s'enjardina convenientment. La nau apareix així dipositada gairebé sense violència en un plec del mateix territori.

A la part superior del solar s'hi disposa l'aparcament general, deixant la part mitjana i central per a l'assentament de l'edifici, i la part baixa per establir-hi la planta semisoterrada.

Lentrada del personal es marca amb un plec de façana i l'accés dels visitants es configura amb un pont semicobert. Aquests elements doten d'orientació al conjunt de la volumetria establerta. I

Riera, Gutiérrez I Associats Arquitectes

Plantejament estructural: el triangle 1 ^ 1 o costa gaire esforç fer un exercici de filologia constructiva per entendre que ^ ^ H l'aparició de les primeres estructures triangulars va ser tan singular com la necessitat de suportar dos plans inclinats que desviessin les aigües, i una base que atirantava els seus peus. Les millores posteriors, afegint barres interiors al triangle i introduint el ferro en aquells elements atirantats, van proporcionar una excel·lent resposta estructural quan es tractava de cobrir llums singulars atès que, amb menys matèria, s'aconseguien deformacions més controlades.

La simplicitat formal del triangle així com la seva capacitat de traducció de les accions exteriors en conjunts de barres (/accionades o comprimides són un viu exemple de síntesi o de descomposició d'aquestes accions en vectors individuals més simples, i per tant, més domesticables, fàcilment construïbles.

Aquesta adaptació de la forma estructural a les necessitats, es manifesta al projecte que

ens ocupa en la necessitat d'embolicar l'edifici amb el mínim volum possible per tal d'evitar sobrecostos en aire condicionat i alhora resoldre la necessitat de cobrir una llum de 60 m sense recolzaments intermedis.

La triangulació dels suports, òptima per resoldre les empentes horitzontals que origina la mateixa forma de l'encavallada davant del vent, es genera per simple prolongació dels parells de les encavallades. •

Josep Soterres Aparellador

FAÇANA S U D

NAU INDUSTRIAL VALEO

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

H El reportatge h

43

I

EMPLAÇAMENT

H [D:o

SERVEIS H

VESTUARI S

31 *fl

r1

f

D

£

títí» Iï

ARXIU MOkTZCU

PLANTA SEMI-SOTERHANI

O J A O B E S EiCr.rxins

. SALA DL C0UWTESSOHS LOCAIS SMOCALS . WJNTACARRfCUES

O

J

6

|

1

ï

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

El reportatge i

44

NAU

INDUSTRIAL

VALEO

Materials que contribueixen al desenvolupament sostenible Moviment de terres t fonaments • Atesa la implantació de l'edifici al solar, es va minimitzar l'impacte mediambíental, ja que no es van fer grans excavacions.

• Els fonaments es basen en sabates flexibles per minimitzar les quanties d'acer.

Estructures • Metàl·lica: acer A/42 b en perfils laminats estandarditzats i muntats a taller, ja que les diferents parts de fabricació tenen un balanç favorablement més ecològic i econòmic que la resta de materials per a estructures.

• Formigó amat: Considerant globalment la minimització dels residus de construcció que provenen de la demolició d'un edifici, els sostres són els que generen una major qualitat de residus. Per aquest motiu, i aleses les sobrecàrregues d'ús exigides (1000 kg/m!), es va decidir un sostre alleugerit de camell 10 + 44 + 6 cm, amb retícula 210 x 100 cm bidireccional, amb l'avantatge que els alleugeriments són de poliestirè expandit.

Tancaments verticals de façanes I horitzontals o Inclinats d e coberta • Per complir amb les exigències funcionals d'estanquitat, aïllament lèrmic i disminució del nivell acústic, s'utilitzen plafons lleugers sandvitx amb nucli d'aïllament de llana de roca de 50 mm de gruix al seu interior que originen residus fàcilment reciclables.

• Els sistemes constructius es fixen amb unions puntuals de fàcil desmuntatge.

• Els aïllaments de façana s'incrementen per reduir l'impacte derivat del consum d'energia al llarg de tota la vida de l'edifici.

• Els vidres de tot l'edifici són laminars, així ens aporten llum natural a l'interior de tota la

nau. A la façana d'oficines és destacable l'assolellament controlat a través de persianes.

• Els aïllants translúcids dels lluernaris de la planta coberta són estructures dobles de poliester. Poden arribar a un coeficienl de transferència de calor similar a una paret multicapa que permet el pas de la radiació solar, i també obtenir il·luminació natural.

• La formació de pendents s'aconsegueix a través de la mateixa estructura de suport, afegint posteriorment l'aïllament i acabat amb poliestíurè. Així es configura com una coberta de fàcil manteniment.

• Les pintures són de tipus mineral a base de silicats i esmalts de resines naturals, ja que són productes de baixa emissió de compostos orgànics volàtils.

Instal·lacions • S'han utilitzat canonades de polipropilè per a xarxes d'aigua pel fet que són fàcilment reciclables.

• Tot el cablejat de l'edifici s'ha protegit i aïllat amb materials lliures de metalls pesants i no contenen elements organoclorais. > La xarxa de desguassos és separat!va: pluvials i fecals.

• Als paviments exteriors s'han col·locat decantadors d'olis per a la seva posterior recollida.

• El projecte es va sotmetre a una auditoria d'una empresa de control, la qual va considerar que tot l'edifici complia les normatives ISO 9000 í ISO 14001.

• En l'execució de l'obra es va prohibir la col·locació i/o instal·lació de qualsevol tipus de materials que no fos reciclable.

Vers l'arquitectura sostenible E + J P ° t s e r s e r í a m é s correcte parlar d'edificació energèticament i ambientalment • • eficaç, ja que seria un error pensar que la sostenibilitat acaba amb les energies renovables, per causa de la varietat de factors que incideixen en l'arquitectura.

Van des dels recursos de l'aigua, l'energia, la il·luminació, optimització de la llum natural, ventilació, utilització de les energies de gas, il·luminació de baix consum, materials de construcció amb una bona acceptabilitat ambiental i una aplicació pràctica fàcil, optimització de les solucions constructives, solucions constructives de baix manteniment, flexibilitat d'ús, etc.

l'hora d'emprar determinats materials i també és un dels aspectes que començaran a adoptar les grans multinacionals, ja que s'interessen per la imatge que projecten a l'exterior.

Un (actor per apropar-nos a una construcció més sostenible és que es pot realitzar sense grans infraestructures i sense repercussió econòmica al pressupost final d'obra. •

Tenint en compte que aquests elements i, especialment, els que ens afecten a nosaltres -els arquitectes tècnics— els materials de construcció, hem de ser molt cautelosos a

Juan José Collado Arquitecte tècnic

A C I E R O I D , EL SERVICIO

INTEGRAL

EN

Nave Industrial Valeo, Sta. Perpètua de Mogoda (Barcelona)

CONSTRUCCIÓN

Direcciòn Facultativa: Riera Gutiérrez y Asociados, S.A.

Conffe en la experiència de ACIEROID. Nos encargamos de ejecutar sus proyectos constructivos desde el principio hasta el final, desde el movimiento de tierras, hasta la urbanización general.

En ACIEROID le ofrecemos el Servicio mas completo en construcción, para que no tenga que preocuparse de nada.

CON

TOTAL

INTEGRIDADY

ACIEROIQ Avda. de la Granvia, 179

Tel. 93 261 63 00 - Fax 93 261 63 20

08908 L'HOSPITALET DE LLOBREGAT (Barcelona) http://www.acieroid.es e-mail: intormacion@acieroid.es DELEGACIONES BARCELONA • MADRID • VALENCIÀ • VITÒRIA • ZARAGOZA GIRONA • MÀLAGA • SEVILLA • USBOA

Q

CONFIANZA

I SEGONA QUINZENA JUNY 3000

•I El reportatge I-

NAU I N D U S T R I A L

VALEO

Simplicitat i complicitat: la personalitat d'una coberta QUADRE ECONÒMIC COST DE LES OBRES DE LA NAU INDUSTRIAL VALEO

RESUM DE PRESSUPOST nau moviment de terres nau fonamentació nau estructura nau coberta nau façana nau divisions interiors nau revestiments nau paviments fusteries nau sanejament nau aparells sanitaris nau equipament moll de càrrega obra civil dipòsit

1.433.473 6.542.295 147.200.879 63.497.296 34.209.263 22.748.539 15.581.772 37.556.543 14.795.262 4.513.812 2.033.004 3.847.958 6.880.328

PARCIAL NAU

360.840.424

urbanització urbanització urbanització urbanització urbanització urbanització urbanització

moviment de terres paviments obra civil instal·lacions sanejament lanca perimetral-baranes garita jardineria interior

PARCIAL URBANITZACIÓ

30.292.972 42.310.061 436.630 10.381.899 7.060.411 3.000.000 15.558.507 109.040.480

PARCIAL ESTUDI DE SEGURETAT I HIGIENE

6.267.609

PARCIAL CONTROL DE QUALITAT

5.728.679

aire condicional aire comprimit ventilació laboratoris electricitat parallamps fontaneria control accessos, circuit tancat TV i intercomunicadors cablejat estructurat per a veu i dades protecció contra incendis

109.066.612 12.318.676 1.317.509 88.042.930 416.937 2.932.807 5.944.977 399.000 50.534.612

PARCIAL INSTAL·LACIONS

270.974.060

TOTAL PRESSUPOST

H * M empre fa goig contemplar edificis coberts amb grans llums, atès que sempre ens ^ • 4 invoquen als continuats avenços de la societat. Lestructura metàl·lica és un dels materials que, a més de ser reciclables, permeten dur a terme aquest tipus d'edificis en sensació de lleugeresa i simplicitat.

La relativa poca alçada i la il·luminació lateral i zenital, fan que en el seu interior augmenti la sensació de magnitud i, per tant, que des del nostre subconscient busquem el pilar de referència, amb aquella estranya percepció de la magnitud damunt nostre, sense sentir claustrofòbia ni cap sensació d'angoixa. I si ens fixem bé, podrem gaudir del sempre ocult món de les instal·lacions, ja que es veuen sense deixar-se veure.

Estructuralment, podríem dir que és un edifici on la gran coberta arriba fins a terra i és la mateixa coberta la que, "aixecant-se les faldilles" permet gaudir perimetralment de la transparència a través de quatre façanes en una comuna integració. Per tant, l'estructura de la coberta és l'estructura de l'edifici, llevat de la planta soterrani que resta construïda amb un sistema estructural de formigó.

El concepte estructural està basat en la formació de plans triangulals i, per tant, rígids en el seu eix principal, seguint la inclinació d'una dent de serra en dues pendents simètriques. Cadascuna d'aquestes dents de serra {de 60 m de llum) recolza en dos pilars inclinats dins del pla de façana que segueixen la direcció del pla de la dent de serra a mode de grans V unides interiorment entre si i al fortament. És, doncs, un edifici que resta travat en tots els seus plans, en un concepte bàsic excepte en el pla del pòrtic, on hi ha un primer tram de pilar que, mitjançant la seva rigidesa, absorbeix la manca de travament (el qual segurament seria un destorb per a l'ús de l'espai cobert). És de lloar el concepte de voler i poder dur a terme l'objectiu de la construcció sostenible, cosa que no sempre en el món industrial ha de ser utopia, sense recórrer a reiteratius i determinats productes comercials. Entenent sempre com a sostenible el conjunt compatibilitzador del reciclatge, l'economia i el temps.

Malgrat tot, el cavall de batalla de l'estructura metàl·lica continua essent, tanmateix, el manteniment i la protecció contra el foc, aspectes que actualment tenen solució, però amb unes tècniques que no segueixen l'esperit de la sostenibilitat i de l'ecologia que seria desitjable. Lorientació i la regulació de l'assolellament són també factors d'agraïment tant per al manteniment, la economia o l'ecologia. Tot l'envoltant es realitza amb pannells prefabricats de sandvitx, vidrieria i polietil·lè, per tal de garantir els nivells d'aïllament i confort adient a un àmbit de treball actual. I

H El reportatge h NAU INDUSTRIAL VALEO

DIVERSOS DETALLS

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

47

e

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

Especial FUSTERIA I TANCAMENTS

I 48

Fusteria per a una edificació sostenible

es finestres tenen un paper important en el funcionament tèrmic de l'ha, bitaige. A més dels criteris estètics com ara la visió de l'exterior, permetre el pas de la llum natural o permetre els guanys solars que col·laboren en l'escalfament de l'habitatge, tenen una característica important, que és el coeficient global de transmissió de calor.

Les finestres permeten el pas de la calor de manera molt més fàcil que les parets. Per aquest motiu, encara que la superfície de finestres sigui molt inferior a la de parets, han de considerar-se amb molta cura. En el coeficient de transmissió de calor per la finestra, hi influeixen principalment dos paràmetres: el tipus de vidre (simple, doble) i el tipus de fusteria (fusta, plàstic, metall, doble finestra).

En els casos que es desitgi reduir els guanys solars mitjançant les finestres, cal considerar: -Utilitzar vidres de baixa emissivitat o làmines solars per al control de pèrdues i guanys tèrmics i/o lumínics. Aquestes solucions no són generals per a tots els casos sinó que sempre s'han de tenir en compte les solucions climàtiques particulars de la zona d'actuació. Són solucions que poden millorar el comportament

dels tancaments vidrats de les façanes si s'utilitzen de manera adequada. Per això, és important conèixer les característiques tècniques dels productes disponibles (comportament a l'estiu i a l'hivern, disminució d'intensitat lluminosa interior, etc.) Í escollir la solució més idònia per a cada cas concret.

-Utilitzar persianes o porticons per al control lumínic solar, són les millors solucions col·locades a l'exterior. De manera addicional aquests elements donen protecció a la fusteria exterior.

Estanqultat a l'aire L'estanquitat de l'habitatge a infiltracions d'aire és una norma bàsica per evitar les pèrdues d'energia durant l'hivern, ja que l'aire que surt de l'habitatge s'emporta una quantitat de calor que es perd i que ha de ser aportada novament pels sistemes de calefacció de l'edifici. Per valorar la importància de les pèrdues per renovació d'aire, es calcula que en un habitatge ben aïllat del 30% al 40% de les pèrdues de calefacció són degudes a la ventilació (voluntària o involuntària). Caldria doncs, fer una ventilació controlada dels habitatges.

-\

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

Especial

FUSTERIA I TANCAMENTS

S'ha de lenir en compte també que les característiques dels lancaments, com finestres i portes, comporten una renovació natural d'aire no menyspreable, que s'acostuma a es[imar en funció de la qualitat dels tancaments. Es pot considerar també la possibilitat de col·locar sistemes de ventilació incorporats a la fusteria exterior.

S'ha de procurar utilitzar fusteries d'elevada estanquitat a l'aire (classe A2, A3) si l'edificació ha de situar-se en zones climàtiques de temperatures extremes. La taula adjunta mostra els coeficients K dels principals tipus de finestres.

L'aïllament acústic Cal considerar de manera orientativa els valors d'aïllament acústic següents, per a fusteria exterior dels tipus A2 i A3: les finestres amb vidre simple aïllen entre 25 i 30 dB (A), per un vidre de 6 mm de gruix, i amb vidre doble aïllen entre 29 i 34 dB (A), per un vidre 6+6 mm de gruix.

Els factors de superfície vidrada

PRINCIPALS TIPUS DE TANCAMENTS DE VIDRE I ELS SEUS COEFICIENTS DE TRANSMISSIÓ TÈRMICA Tipus de tancament

Gruix de la cambra d'aire (mm)

Simple Doble

6

Doble

12

Doble finestra

>30

nü

NDILLAS E ALUMINIO

Tipus de fusteria

K (W/m»°C)

Fusta, PVC metàl·lica Fusta, PVC metàl·lica Fusta, PVC metàl·lica Fusta, PVC metàl·lica

5.0 5,8 3.3 4.0 2.9 3.7 2,6 3,0

respecte a la part massissa de les façanes, estanquitat de la fusteria de les obertures, massa de les parts opaques del tancament i distància a la font d'emissió de soroll, són paràmetres i condicionants que cal tenir en compte amb vista a oferir un adequat aïllament acústic.

Si es vol reduir més la transmissió de soroll, cal considerar les indicacions de la norma NBE-CA-88 per millorar els nivells d'aïllament obligatoris.

Aquest text pertany a la Guia de l'edificació sostenible, redactada per Josep Lluís Rovira i Imma Casado, de l'Institut Ildefons Cerdà. Els professionals de la construcció que volen reduir l'impacte ambiental dels edificis trobaran les tècniques i els materials més apropiats en aquesta guia, que ha estat reeditada recentment per atendre'n la gran demanda. La preparació de la Guia va ser impulsada pel Col·legi d'Aparelladors, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, i redactada per l'Institut Cerdà.

Aquesta publicació es troba a la Cooperativa Jordi Capell (tercera planta del Col·legi).

Visiteu també VAgenda de

la construcció sostenible (www.apabcn.es/sostenible).

Hace mas de 30 afïos que las barandíllas de aluminio HORIZAL se venden con éxito en numerosos paises del mundo, y hasta las instalaciones mas antiguas siguen manteniendo inalterable su calidad.

Los sistemas HORIZAL permiten numerosas configuraciones de balcones tanto sobre forjado como sobre muro, con geometrfas rectas o curvas, y rellenos con paneles de resina, chapa perforada, vidrio laminado, o con los cldsicos barrotes de aluminio.

Las barandillas HORIZAL han sido sometidas a pruebas de verificación y debidamente certificadas por un instituto de control, incluyendo la prueba de carga para los formatos de relleno.

El montaje rèpido en obra es una realidad incluso para superfícies irregulares, gracias a las tolerancias de ajuste tanto de los soportes patentados con reglaje tridimensional como de las bridas de fijación del pasamano.

ÜCOALSA comercial del aluminio s.

I

Bernat Metge, 63 08205 - Sabadell Teif. 93-7207900 Fax. 93-7119628

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

-\

Especial

IFUSTERIA I TANCAMENTS

50

I

II CONGRÉS DE FINESTRES I FAÇANES LLEUGERES

El Palau de Congressos Kursaal de Donostia acollirà els dies 6 i 7 de julioi el // Congrés de finestres i façanes lleugeres, amb la participació de més de 300 professionals del sector. El congrés està organitzat per

C1DEMCO, Centro de Investigación donar a conèixer els últims avenços i Tecnològica, amb la col·laboració del el desenvolupament del sector, així Consell General de l'Arquitectura com crear un fòrum de debat entre els Tècnica, el Consell dels Col·legis professionals assistents. El congrés va d'Arquitectes, Asevafe. Novopcrfíl i dirigit als professionals de les diverVenlanas de PVC, amb l'objectiu de ses àrees de finestres i façanes Ueuge-

res com ara directors de fàbrica, qualitat, tècnics, instal·ladors de fusteria de façana, aparelladors, arquitectes i, en general, a tots els professionals relacionats amb cl sector.

PROGRAMA Dijous, 6 de juliol • El mur de vidre del Kursaal.

• Energia fotovoltaica en murs cortina.

Casos pràctics.

• Façanes ventilades: exigències i prestacions acúsliques.

• La finestra canària.

• La certificació de la façana envidrada en el nou marc normatiu.

• Tancaments de fusta, un clàssic en redificació.

• Nou concepte de façana.

• Processos, patologies i terapèutica de la finestra i de la fusteria exterior • Utilització de l'escuma de poliuretà d'expansió en la colocació de finestres.

• ISO 9000 com a eina per a la satisfacció del client.

• Els trencaments en el vidre de tancament.

• Primer laboratori de façanes lleugeres: resposta a una necessitat.

• La influència dels sistemes envidrats en el confon humà.

• Reglamentació dels segellants de construcció a Espanya.

• Ruptura de pont tèrmic i coeficient K.

•

Divendres, 7 de juliol • Influència de l'envidrament en la certificació energètica d'edificis.

• Assaigs AEV: comentaris a la nova normativa europea.

• Lacat de l'alumini.

• Sistemes de tancament de façanes amb pannells composites d'alumini.

• Tancament de façana ventilada lleugera amb plaques Trespa Metteon.

• Certificat d'eficiència energètica en edificis d'habitatges.

• Protecció solar i estalvi d'energia en els habitatges.

• Noves tendències en els perfils de pont de ruptura tèrmic. Nous materials i noves geometries. Estudi de l'estalvi energètic provocat.

• El fabricant del tancament envidrat i els seus components davant la LOE. Informació i inscripcions: Kathy García. CIDEMCO. Telèfon 943 81 68 00.

Fax943 81 60 74.

A/e: cidemco@cidemco.es.

Hllp://www.cidemco.es.

400 EMPRESES MOSTREN A VETECO 2000 LES DARRERES NOVETATS EN FINESTRES

El Salón de la Venta na y el Cerramiento Acrístalado, Veteco 2000, va celebrar del 10 al 13 de maig la seva setena edició al madrileny Parque Ferial Juan Carlos I. En una superfície de 27.922 metres quadrats es van mostrar les darreres novetats en finestres de tota mena (alumini, PVC, fusta i acer), claraboies, tancaments, façanes lleugeres, vidre, ferramentes i accessoris, automatismes, recobriments, persianes i tendalls. S'hi va poder veure persianes venecianes per a interior amb doble vidre, estudiades per als qui pateixen al·lèrgia als

teixits de les cortines convencionals (i hospitals); persianes convertibles en (endalls, i també una persiana reversible, que permet la neteja d'ambdues cares des de l'interior de l'habitatge, i que té un dispositiu antirobatori, ja que cada làmina és un pany.

Quant a la seguretat, els fabricants han previst sistemes per evitar que els nens s'enganxin els dits a les portes.

Es van poder veure portes que incorporen panys sense contacte, amb un lector de proximitat, que diuen adéu a les claus tradicionals. La informàtica s'ha fel present en aquest camp, amb

sistemes integrals de disseny de finestres, pressupost i control de proveïdors, entre d'altres. L'aïllament ha estai objecte d'una especial atenció dels fabricants, els quals han previst sistemes intel·ligents de ventilació autoregulables, que tanquen l'entrada d'aire en cas de fortes ventades, i envidramenís que incorporen gasos nobles (argon i SF6) a la cambra d'aire, cosa que garanteix una major protecció acústica i tèrmica.

A Veteco 2000 s'han celebrat jornades de les quals destaquen les dedicades a l'arquitectura bioclimàtica i a

les conseqüències que tindrà en el subsector l'entrada en vigor de la Llei de l'edificació. En l'apartat de premis, es van Uiurarels premis Veteco/Asefave, en la seva quarta edició. En aquesta categoria, el primer premi ha estat atorgat al projecte Centre d'Investigacions Marines i Toxicologiques en l'Illa de Capri, elaborat per Sara Cejudo. La millor façana lleugera ha estat la del Centre Kursaal de Donostia. Quant al producte mes innovador, el guardó ha estat per al Persitoldo -persiana convertible en tendall- presentat per l'empresa valenciana Persianas Gradusol.

Rehabllltaclón

©

Remodelacíòn Centro de Invesligadón CEPSA. Arquitectos: Jorge Miquelarena

*m^ fi • • •

y Carios Barrot.

^ 9

o CQ

O ü

EL PANEL COMPOSITE DE REFERÈNCIA PARA FACHADAS LIGERAS DE ALUMINIO. APLICACIONES: FACHADAS VENTILADAS, MUROS CORTINA, REVESTIMIENTOS INTERIORES, MAROUESINAS, BARANDILLAS DE BALCONES

Edlflclos Slngulares instiluto de Investigación y Medio Ambiente. Premio FAD de Arquitectura 1999. Unlversidad de León. Arquitectos: Javier Fresneda y Javier Sanjuan.

Microarqultectura Estaciones de servicio REPSOL Arquitecto: Sir Norman Foster.

LLÀMENOS DIRECTAMENTE, ESTAMOS EN BARCELONA Y EN MADRID Barcelona: alusuisse esparïa, s.a. sede social Poligono Industrial El Pla Riera de Can Pahlssa, 24 A 08750 Molins de Rei (Barcelona) Tel. 93 680 27 25 - Fax 93 680 07 43

Madrid: alusuisse espafia, s.a.

Paseo de la Castellana. 141 Edilicio Cuzco IV 28046 Madrid Tel. 91 749 80 54 • Fax 91 570 71 99 E-mail: alusuisse.@alusuisse.es Consulte nuestra web: www.alusuisse.es

'"'•I Arquitectura Interior 1 Clínica de ortodòncia en Lleida.

Arquitecte: Ramon Puig.

SEGONA QUINZENA JUNY 2000

Especial

IFUSTERIA

TEXCAL posa color a Màlaga TEXCAL, un sistema de productes de Texsa Morteros, empresa que pertany al grup Lafarge, ha estat àmpliament utilitzat en la restauració de les façanes del nucli antic de Màlaga, dins de la campanya-"Ponle color al centro", promocionada per l'Ajuntament de la ciutal.

Per a aquesta ocasió, l'empresa Texsa Morteros ha tret uns colors especials que corresponen a una caria de colors promoguda per l'Oficina de Rehabilitació del mateix Ajuntament. TEXCAL és un sistema de morters a base de calç aèria, especialment indicat per a la restauració de façanes.

El sistema comprèn el TEXCAL M BASE, e! TEXCAL L REVOCO i el TEXCAL E ESTUCO. El primer s'utilitza com a capa base per a compensar

I

Javier Asana i Roben Brufau per installar-hi un centre mullicultural i la seu de la Fundació La Caixa.

La profunda restauració tindrà com a element més desiacable la construcció exterior d'un volum de vidre i acer a la façana del carrer Montfar. La fusteria metàl·lica escollida correspon a la sèrie EPURE de Technal, en lacat gris cendra. Hi haurà un total de 700 finestres EPURE en aquesta magnífica recuperació arquitectònica.

EPURE és una desiacable innovació, especialment desenvolupada per Technal per a integrar-se en façanes antigues sense alterar la geoneiria arquitectònica, que potencia la lluminositat

interior del local i en destaca l'estètica original, per la seva senzillesa. S'ha buscat l'adaptabilitat a qualsevol entorn, ja sigui residencial o industrial, de nova construcció o en rehabilitació, amb una estètica que admet diverses opcions, inclosa la de ruptura del pont tèrmic, senzillament variant el perfil del marc. La seva estanquitat està assegurada en tot el perímetre.

TECHNAL IBÈRICA. Zona industrial Sector Autopista.

C/Diesel, 1. 08150 Parets del Vallès (Vallès Oriental). Telèfon 935 73 77 77.

Fax 935 62 22 50.

A/e: technal@technal.es.

ALUSUISSE obre delegació a Madrid

Alusuisse División Composites ha obert una nova delegació a Madrid amb l'objectiu de millorar el servei i l'atenció als seus clients, amb capacitat tecnològica per desenvolupar tota mena de projectes. La posada en marxa d'aquesia delegació, ubicada en el Paseo de la Castellana, ha coincidit amb la recent ampliació de la capacitat de la seu central de Molins de Rei, on Alusuisse disposa d'un modern centre de distribució i as-

sessorament tècnic.

Entre l'oferta de productes d'Alusuisse destaquen els panells composite Alucobond i Dibond. La gamma de composites d'Alusuisse es completa amb els pannells Alucore, amb estructura amb nucli d'alumini en forma de niu d'abella, les aplicacions principals de les quals en troben tant en el món de l'arquitectura com en una àmplia gamma de sectors industrials.

TANCAMENTS

ISAS Prefabricados de Hormigón treu les Lloses 1 Centenari

En commemoració del seu centenari. l'empresa SAS Prefabricados de Hormigón, SA ha tret al mercat un nou producte: les Lloses Centenari. Es tracta d'un paviment ornamental de gran qualitat per crear ambients rústics o moderns en jardins, terrasses i porxos.

Les Lloses Centenari constitueixen una veritable obra d'art de disseny i tecnoTEXSA MORTEROS S.A logia de fabricació. El resultat és una C/Ferro, 7. Poligon Can Pelegrí. reproducció exacta de les característi08755 Castellbisbal (Vallès Occidental) ques de la pedra natural, amb els seus Telèfon 936 35 12 70. relleus i tonalitats. Els avala la seva exFax936 35 12 94. '. periència de més de 100 anys en el sector dels prefabricats de formigó.

TECHNAL col·labora en la rehabilitació de Casaramona

L'antiga fàbrica de filats va ser projectada el 1911 per l'arquitecte Puig i Cadafalch. Declarada monument històric d'interès nacional el 1976, va ser adquirida per La Caixa el 1992, que va encarregar un projecte de reforma i rehabilitació a Roberto Luna, Francisco

I

les irregularitats superficials i de ' planeïiat del suport. El TEXCAL L REVOCO s'utüítza com a arrebossat de- ' coratiu i pot tenir diferents textures • d'acabat com ara ei raspat fi, remolinai ' i brunyii a l'esponja, TEXCAL E ES- • TUCO, que és ideal també per a interi- ' ors, aconsegueix una superfície llisa i • brillant, imitant l'acabat en estuc venc- ' cià. '.

Entre les propietats del sistema ' TEXCAL, cal destacar-ne la seva fàcil • treballabilitat, la bona adherència i com- ' patibilitat als suports antics i la imper- • meabililat a l'aigua de pluja, a més de la permeabilitat al vapor d'aigua perquè • el suport respiri.

I

ALUSUISSE ESPANA, SA. Polígon industrial El Pla. Riera Can Pallissa, 24 A. 08750 Molins de Rei (Baix Llobregat). Telèfon 936 80 27 25.

Fax 936 80 07 43.

A/e: composites@alusuisse.es.

Http://www.alusuisse.es.

S A S PREFAHRICADOS DE HORM1GÚN. Pg. Torras i Bages, 106.

E-08030 Barcelona.

Telèfon 933 45 88 50. Fax 933 4 6 1 7 1 3 .

A/e: sas@sas-sa.com.

Http://w ww.sas-sa.es.

I

ASEFA, segurosi reaseguros

ASEFA, SA ha aglutinat tota la seva organització entorn a dues direccions de nova creació: - La direcció d'operacions, al davant de la qual hi ha Tomàs Martín Monfà.

Aquesta direcció comprèn les àrees de desenvolupament (màrqueting, comercial i internacional) i les sucursals.

- La direcció tècnico-administraliva, el responsable de la qual és Joan Carles Lodín Gonzalez i que comprèn les dues direccions tècniques (assegurances de construcció i riscos financers) i també les direccions financero-administraiives, assessoria jurídica i informàtica.

ASEFA Grup SMABTP SEU SOCIAL: C. Claudio Coello, 73 28001 Madrid/Tel:9l7 81 22 00 Hltp://w ww.asefa.com SUCURSALS:

Barcelona.

Sevilla.

Bilbao.

ACoruíia.

Tel: 932 65 85 87 Tel: 954 42 08 92 Tel: 944 70 23 32 Tel: 981 16 03 74

Fusteria POBRES i

p e ra

d e c o r a c i ó

C/ Ciutat d'Asunción, 32 E-08030 BARCELONA Tel.93 274 54 55 Fax.93 346 76 07 E-mail:frapont@frapont. redestb.es

Pídanos Soluciones

93 573 77 76 Contarà con la gama de productos de carpintería y muros cortina mas amplia del mercado, tanto en diserïo y colores, como en precio y soluciones técnicas.

Pondremos a su disposición el servicio de nuestro equipo técnico, profesionales especialízados en asesorarle y colaborar en la solución de su proyecto.

Ademàs, dispondrà de la Red de Instaladores Technal, recomendados por su cualificación y fiabilidad.

Tendra la garantia de un producto de càlida d certificada y la seguridad de una marca con 30 anos de experiència en el mercado.

Technal Ibérica, S.A. Zona Ind. Sector Autopistas CA Diesel, 1 08150 Parets del Vallès Tel. 93 573 77 77 Fax 93 562 22 50 E-mail: technal@technal.es

r T L

J

TECHNAL

Presupuestos Mediciones Certificaciones ontrol de costes (empresas constructoras): nueva version para Windows 95-98 /NT (32 bits) mas comodidad, nuevas prestaciones

La làmina ALKORPLAN® (PVC-P) da respuesta a cualquier problema para la Ímpermeabilización de todo tipo de cubiertas: CUBIERTA TRANSITABLE

CUBIERTA TRANSITABLE INVERTIDA

A1 Pavimento - A2 Pavimento y capa de nivelación - A4 Acabado superficial • B1 Membrana de PVC (Alkorplan) - B2 Membrana de PVC resistente a la intempèrie (Alkorplan) - Cl Formadón de pendientes C2 Aislamiento en formación de pendientes - C3 Capa de regularización - D1 Aislamiento térmico E1 Capa separadora - E2 Capa separadora de protección de membrana - E3 Capa separadora de protección de aislamiento - E4 Capa filtrante - E5 Capa separadora impermeable - FI Barrera de vapor - G1 Capa de protección y lastrado - G2 Capa de protección de membrana - H1 Soporte resistente J1 Sustrato - L1 Capa drenante

Ejemplos de Ímpermeabilización de cubiertas extraídos del catalogo informàtico de Calculo, Diseno y Puesta en Obra de Alkorplan»

3)

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

SOLVAY Carretera del Montnegre, s/n.

Tel.: 34 938 484 000 / Fax: 34 938 675 517 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espana http://www.alkor.es

(D