DEL
COL IEGI
D'APARELLADORS
I
ARQUITECTES
TÈCNICS
DE
BARCELONA
projecte •
horitzó2007
Manifest per la cultura a Catalunya Sis entitats culturals de Barcelona demanen una major atenció de les administracions a la cultura
0
1 Col·legi ha donal el seu recolzament al manifest redactat per sis entitats culturals
de Barcelona on es demana a les administracions
Granollers aposta per una construcció més segura
una major atenció i estímul a la creació per damunt de posicions polítiques o institucionals. Aquesta iniciativa ha estat promoguda per Amics dels Museus, Ateneu Barcelonès, Reial Cercle Artístic, Cercle del Liceu i Foment de les Arts Decoratives (FAD). La redacció del manifest ha vingut motivada pels símptomes de decaïment que actualment pateix la cultura a Catalunya i la pèrdua de projecció cultural de Barcelona a escala estatal i internacional. La presentació del document va tenir lloc el passat 7 de juny a l'auditori del FAD.
Exposició Cap de Perdob. Bestiari, de Joma. SaLa Rovira, del 30 de mafg a l'I de juttoí. Hannover Expo 2000 Per Josep Olivé
El manteniment a l'ensenyament universitari (i II)
12
Mollet rep el premi europeu de l'espai públic urbà
Primer simposi internacional sobre l'art a les ciutats
El reportatge Quadern central VstgeaBerim
17
Pagines especials Aparats sanons
felm&u^ést Cada estudi/despatx és diferent i per això té distintes necessitats. L'ASSEGURANÇA
COMERÇ
DE FIATC li ofereix totes les possibilitats que vostè espera per assegurar el seu, d'una forma personalitzada i plena de detalls.
EXEMPLES f incendi, explosió, caiguda de llamps f f t f
i Trencat de vidres § Robatori i espoliació i les seves conseqüències directes. Donys propis causats per l'aigua. f Atracament Despeses de reparació d'avaries. f Paralització de la activitat Reposició de plànols "a primer risc" § Equips informàtics "a primer risc" 750.000 ptes. 2.000.000 ptes. Responsabilitat Civil (Explotació, Patronal, f Assegurança a valor de nou Fiances, Defenso i Reclamacions, etc...) f Assistència FIATC 25.000.000 ptes.
Continent _ Contingut Prima total
...5.000.000 ptes 5.000.000 ptes 40.425 ptes
Obra de reforma 2.000.000 ptes Contingut _ 4.000.000 ptes Prima total _ 30.946 ptes
Amb Jo mediació i suport tècnic de:Correduría de Seguros C. Lorente S.L
ífe,
CORREDORIA LORENTE®
Bon Pastor. 5. 3* planta * 0802 f Borce/ on·*nf
iri
Truqui als telèfons 932 402 372- 936 682 841
Tot amb la garantia
FIATC AVV ASSEGURANCES
El tema SEGURETAT
I
SALUT
Dos anys després de l'entrada en vigor del Decret sobre seguretat i salut en la construcció, el sector encara es mou en xifres notablement altes d'accidentalitat i som lluny d'assolir un grau de compliment acceptable de les obligacions que tenen els agents implicats en matèria de seguretat i salut. Encara en moltes obres no es treballa en unes condicions de seguretat accceptables i no hi ha un compliment generalitzat de la Llei de prevenció de riscos laborals. Això no obstant, hi ha vegades que cal treure's el barret davant d'algunes mostres de comportament que fan que es pugui mirar el futur amb una mica més d'optimisme. Un d'aquests exemples es va produir del 2 al 10 de maig en una obra de Granollers. Promotor, constructor, tècnics facultatius i treballadors van aturar l'obra que feien al carrer
PRIMERA QUINZENA JULIOL 2000
1
Torras i Bages per acollir in situ Les I I I Jornades internacionals de seguretat i salut en La construcció organitzades per la Delegació del Vallès Oriental del Col·legi. Es tracta del promotor Jaume Anfruns, el constructor Francesc Saiz (Construccions i Serveis Saiz S.A), i els tècnics facultatius Francesc SaLa (arquitecte) i Jaume BeLlet {arquitecte tècnic), a més de La resta d'empreses i traballadors de t'obra. Elis han implantat en aquesta obra mesures de seguretat que poden considerar-se modèliques i que confirmen que hi ha obres que són l'excepció. Des d'aquestes jornades es convida el sector i els seus agents a encarar el tema de la seguretat Laboral amb una actitud responsable.
I
QUINZENA JULKX 200G
El tema
^7~l
Construeix segur, segur que hi guanyes | H a Detegaoó del Vallès Onentai del H H Col·legi, que ha iniciat ja la ceiebfaoó del seu desè aniversari, podia haver escollit una còmoda sala d actes per acollir les jornades titulades Construeix segur, segur que hi guanyes, i reunir-hi allí els experts que debatran durant uns dies la situació de la seguretat laboral al nostre sector i la manera de prevenir els acodenis. Si bé sovint, aquestes discussions pequen de ser massa teòriques i d'estar massa lluny del d*a a dia de la construcció, no ha estat així en aquesta ocasió En un marc propici -una obra real- s'han instal·lat els sistemes de prolecDó col·lectiva que una obra necessita per esdevenir segura, s'han instal·lat i explicat bons models de bastides, eines de
treball i sistemes de protecció individual. Se n'ha parlat i s'han donat detalls pràctics per a l organització de l'obra i per al dia a dia. Han vingut representants d'instiïuaons. advocats i també agents d'assegurances t han parlat de lleis i també de pòlisses. tes sessions han comptat amb una nombrosa participació de públic entre arquitectes tècnics, arquitectes i professionals de la construcció en general que han assistit a les explicacions d'experts del nostre pais i del pais vei (França) i han debatut diversos aspectes Ce la seguretat laboral avui. quan ja han passat tres anys de l'entrada en vigor del Reial decret 1627/97 sobre seguretat en la construcció i ha estat promulgada la més recent Llei de prevenció de riscos
laborals. S hi ha tractat també el tema de les obligacions, responsabilitats r assegurances a partir de raprovació i l'entrada en vigor el passat 6 de maig de la Llei d'ordenació de l'edificació. La mostra va ser inaugurada el 2 de maig per Josep Pujadas, alcalde de Granollers i a la qual va assistir Mariano Unzeta. subdirector general de segufeta! del Departament de Treball, Com a representants del Col·legi hi van participar Xavier Bardají, president del Col·legi; i Frederic de Buen, delegat del Vallès Oriental. Entre els especialistes que van participar en les jornades destaquen Manuel Beselga. de l'Institut d'Estudis de la Salut; i Alejandro Romero, director tècnic de Mutual Cyclops.
Cal destacar també les informacions pràctiques que van oferir Emiliano Àivarez. representant de l'empresa PROCOL. Diego Gonjàlez. representant de l'empresa ULMA. i Joan Galobardes. cap del departament de seguretat de FCC Construcción. En la sessió de cloenda, l'expert de la societat CAP Europe, Jean-Pierre Bontoux. va exposar experiències europees en coordinació de seguretat. Pel que fa a l'exposició, cal destacar el reportatge fotogràfic de l'obra barcelonina de Diagonal Mar, una obra exemplar des del punt de vista de la seguretat.
PRfMERA QUINZENA JULIOL 2000
El tema
16 accidents mortals fins al març a Catalunya El sector de la construcció a Catalunya
Departament de Treball de la Generali-
va registrar 33.905 accidents laborals
tat, al llarg de 1999 es van produir 23
al ilarg de 1999, el que suposa un in-
accidents entre greus i mortals per cada
Sinistralitat al sector de la construcció a Catalunya n o m b r e d'accidents amb baixa
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
17.301 19.311 19.026 21.184 26.907 33.479 9.196
264 273 279 296 369 380 86
32 45 31 40 44 46 16
17.597 19.629 19.336 21.520 27.320 33.905 9.298
llins sí març)
crement del 24% respecte de l'any an-
10.000 treballadors ocupats a Catalunya,
terior. El nombre d'accidents mortals va
4 menys que al 1998. El boom que viu la
Sinistralitat al sector de la construcció a la comarca del Vallès Oriental
ser de 46. A la comarca deí Vallès Ori-
construcció continua cobrant-se vides.
nombre d'accidents amb baixa
ental es van produir 1.557 accidents, 4
Durant els tres primers mesos del 2000
d'aquests mortals. En el quadre que
s'han produït a casa nostra 9,298 acci-
s'adjunta es pot veure que la xifra d'ac-
dents, dels quals 86 han estat greus, i
cidents continua creixent, tot i que si
16, mortals.
tenim en compte l'increment del nombre de treballadors que ocupa el sector en un període de gran activitat com l'actual, les xifres són una mica més favo-
Carles Cartana
rables. Segons les estadístiques del
A/e: informatiu@apabcn.es
1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000
(fins el marc)
A bai>. Josep Maria Calafell. p dt l'jssessoiii professional del Col·legi: i Jesn-hene Bontoux, de la societat Cap Eutope. A la dieta, estat ít les obres > Diagonal Har (Barcelona)
777 1.014
990 1.024 1.349 1.539
396
14 9 19 18 21 14 9
4 2 5 5 1 4 0
795 1.025 1.014 1.047 1.371 1.557
405
B
PRIMERA OUWZEMA JUUOL 2000
Punts de vista ARQUITECTURA
actualment, la natura i com a exemple —portat al limrt— del que pot passar al seu país si segueixen creixent demogràficament com fins ara. Peter Zuminor. darrer premi Mies van der Rohe, ha bastit el pavelló helvètic només amb fusta. Com a representant del corrent arquitectònic que busca la màxima expressivitat dels materials i la mínima de les formes, ha plantejat el pavelló com una pila de taulons, sense fixar ni manipular, de manera que. un cop acabada l'Expo, aquesta fusta "verge' sigui totalment aprofitable per a qualsevol ús però. durant l'Expo el visitant recordi les olors i textures dels boscos d'aquell país alpí.
Tenim temps fins al 3! d'octubre per comprovar els resultats arquitectònics i, a partir d'aquesta data. per comprovar els resultats ecològics. Per als primers, cal anar a Hannover I per als segons? Potser podem seguir algun dels nombrosos programes d'investigació iniciats com a part de la mateixa. •
El tercer pavelló que crida l'atenció és el construït per l'arquitecte Shigeru Ban, que es defineix a si mateix com a "utilitzador de materials" reciclats. El pavelló és fet Josep Olivé bàsicament amb una malla ondulada de tubs A/e: informatiu@apabcn.es de cartró dels que es fan servir com a suport de les bobines de paper o tela i, a sobre, una coberta de membrana de paper, material molt emprat al Japó encara que l'arL'INFORMATIU. Telèfon directe: 932 40 23 76 quitecte digui que no s'ha inspirat en la trafax: 932 40 23 64 dició constructiva del seu país. Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es A banda d'aquests exemples extrems, hi ha altres pavellons que també prometen ser interessants per la reconeguda qualitat dels seus autors com poden ser els de Portugal, de Siza Vieira i Souto de Mourà, o el d'Espanya, guanyat en concurs pels arquitectes sevillans Cruz i Ortiz. Finalment pot haverhi agradables sorpreses en pavellons d'autors desconeguts però que tenen propostes interessants. Poden ser els casos de Noruega, Hongria, Txèquia, Letònia, Corea o el Vaticà. Com es pot deduir de les anteriors explicacions, l'altre punt d'interès arquitectònic és la possibilitat de reciclatge dels sistemes constructius que, enllaçant amb el tema de l'Expo, han plantejat molts pavellons. La zona central del recinte està m%9 ense fer gaire soroll, molt discretaconstituïda per una vintena llarga de grans punt de vista de la sostenibilitat, hagi tingut • • ment, s'ha inaugurat, el primer dia alguna influència per restringir la despesa hangars, que formen part del recinte firal de juny, l'Exposició Universal de Hannover divulgativa a allò estrictament necessari. Jo permanent de Hannover. Per !ant, aques2000. Quan encara Iots recordem l'enorme em quedo amb el segon encara que recotes naus ja tenen justificada la despesa bombardeig mediàtic de l'Expo de Sevilla (a nec que poden ser tots certs simultàniaenergètica de la seva construcció. Als expesar dels vuit anys ja passats) i el més ment. trems sud i oest, en canvi, es troven els subtil, però més present pel fet de ser reEn el camp de l'arquitectura, i des pavellons nacionals, que són els que està cent, de la de Lisboa, aquesta s'ha gestat i d'aquesta visió llunyana, que és l'única que previst de desmuntar quan s'acabi l'Expo. ha nascut sense que ens en n'hàgim gairefins ara podem tenir, hi ha dos aspectes que Serà aleshores quan es podrà veure l'efecbé assabentat. tivitat de les solucions proposades. Fóra promelen ser interessants. Per una banda, Se m'afiguren diversos motius. El primer alguns dels pavellons nacionals, dels més interessant seguir el procés real de reciseria que, apresa la lliçó de les anteriors, de 200 països representats, estan a l'avant- clatge d'aquestes construccions i comproels alemanys no hagin volgut fet-se pesats guarda de f'avanguarda de ies propostes var si es corresponen amb el que estava previst. En aquest grup d'edificis es troba amb una gran quantitat de propaganda, moll arquitectòniques d'aquest tombant de segle. cops inútil amb vista a portar gent a l'Expo; Els pavellons dels Països Baixos, Suïssa i el pavelló espanyol, concebut de forma que el segon —més probable— seria que la llu- el Japó són els exemples més notoris. sigui totalment desmuntable. Destaca per nyania geogràfica hagi fet que les dosis d'inL'equip d'arquitectes holandesos MVRDV, l'aplacat de façana fet de blocs de suro de lormació hagin arriba! en menor quantia i fent gala de tecnologia, situa camps, bos- 90x60x9 cm que s'ha previst que es recuperin en la seva totalitat i que es destinin esmorteïdes per la distància. Per últim, és cos i llacs autèntics a diverses plantes per possible que el lema central de l'Expo: "L'hosobre del terreny, com una proposta per re- a altres usos sense pèrdua de valor ecome, la natura i la tecnologia", vist des del marcar l'aspecte artificial i elaborat que té, nòmic ni funcional del material.
LIHFOBMATIU electrònic http://www.apabcn.es Consell de redacció: Carles Cariaria. Joan Gay, Ramon Puig i Xavier AlDerca Direcció: Carles Cariaria Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes, Josep Olivé. Xavier Oliva. Gabriela Se li on i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotogralia: Javier Garcia Die. Chopo Disseny gràfic: RGR Fotollts: Imprès Autoedició S.L Impressió: Vtking Dipòsit legal: 9-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat BITMAP Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 E-mail: comeicial@apabcn.es EDITA: Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Son Pastor, 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om. 6 06240 Manresa. Tel 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic Tel 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc. 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pirïot. 8 08400 Granollers. Tet. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardaii Vlcepresident: Joan Aidèvol Secretaria: Mmerva Embuena Comptador Albert López Iborra Tresorer Josep M. Llesuy Vocals: Müagros Hierro. Joan Gurn i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent Joan Gay Els entens exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'liucftu*r:u
El noticiari
PRIMERA QUINZENA JULKX 2000 I
CULTURA
A favor de la cultura EL Col·legi signa un manifest per demanar una major atenció a la creació cultural cultural de totes les administracions públiques, ta presència dels valors culturals en el sistema educatiu i en els mitjans de comunicació, i la reforma de la llei de mecenatge. El document s'ha dirigit als responsables de cultura de l'Ajuntament
de
Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació i el Govern de l'Estat. La presentació del document va tenir lloc el passat 7 de juny a l'auditori del FAD al Convent dels Àngels i va anar a càrrec de Ramon Bigas. president del FAD; Joan Anton Maragail, president del Cercle del Liceu: i Jordi Sarsanedas. president de l'Ateneu Barcelonès. Tots elis van coincidir a destacar la necessitat de fer de la cultura una de les prioritats de l'acció institucional i de crear un marc de diàleg i enteniment amb els diversos sectors culturals que potenciï !a creació. Han signat el manifest, a més de les sis entitats promotores, la Societat de Crítics prescntit per Hjrta Tatjcr, Rjmtm Bígji, Join Anton MareqalL i Jorti Siruntdu
d'Art de Catalunya, el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, el Col·legi d'Aparelladors, el Col·legi d'Arquitectes, l'Associació
I Is símptomes de decaïment que
a la creació per damunt de posicions políti-
I actualment pateix la cultura a
ques o institucionals. Aquesta iniciativa ha
El manifesi es resumeix en set apartats
Catalunya i la pèrdua de projecció cultural
estat promoguda per Amics dels Museus,
el nostre Coilegi.
principals que reclamen de tes administra-
ni de Barcelona i el Col·legi de Periodistes,
de Barcelona a escala estatal i internacio-
Ateneu Barcelonès. Reial Cercle Artístic,
cions la prioritat del fet cultural, el diàleg amb
entre d'altres.
nal han motivat la redacció d un manifest per
Cercle del Liceu i Foment de les Arts Deco-
els agents culturals, la inversió de la tendèn-
part de sis de les més importants entitats
ratives (FAD). La carta oberta ha rebut ja
cia a reduir cada cop més els pressupostos
culturals de Barcelona que demanen a les
l'adhesió d'unes altres qutnze entitats del
dedicats a la cultura, la potenciació de
administracions una major atenció i estímul
món cultural i professional, entre aquestes
la creació pròpia, la coordinació de l'acció
Art barcelona, e! Museu d'Art Contempora-
•
Carles CarUni A/e: inforrnatiu@apabcn.es
El manifest
E
ls presidents de les entitats ciutada-
tats de l'acció institucional, sense que això
nes sotasignats ens lem ressò de la
signifiqui cap mena de dirigisme.
preocupació que percebem des de diver-
ment en un context internacional. Estimu-
estatal i internacional. •
Que totes les administracions públi-
lar la participació efectiva del sector privat en l'àmbit de la cultura, per mrtjà de
Crear un nou marc de diàleg i entesa
ques competents, sense exclusions, coor-
sos àmbits a causa d un cert decaïment
de les institucions amb els diversos sec-
dinin la seva acció cultural a Catalunya,
l'aprovació urgent d una nova te de me-
de la vitalitat cultural de Catalunya els
tors culturals, que permeti dissenyar es-
per tal d optimitzar l'aplicació üe recursos
cenatge, i altres mesures de tipus fecals.
darrers anys i en especial per ia pèr-
tratègies específiques a llarg termini < dur-
en l'àmbit de la cultura. Promoure I entesa
dua de projecció cultural de Barcelona a
ies a terme.
•
entre elles t evitar que es restin possibili-
Les entitats sotattgnades rmm
Contrarestar, durant els propers
tats al dinamisme, a les iniciatives i a la
tes al diàleg, tant amb lea «•ttuoor»
En aquest sentit, considerem que cal-
anys. els etectes negatius que les restric-
consolidació de les grans mfraestrudures
publiques com amb e » dfcvw» sectors
oria redreçar determinats aspectes be
cions pressupostàries de les administra-
culturals de titufantat compartida
culturals
i actual política cultura' i que. per auo
cions han tingut darrerament soúre l'ac-
[autoritat, I autonomia t ia capacitat úe de-
ttvitat cultural
CISIO flels gestors i tècnics de tes esmen-
escala estatal • internacional
lora conventent que les diverses institucions públiques arribessin a un acoro
•
•
Potenciar la creaoó pròpia, com a fet
Enfortir
tades tnfraestrjctij'·es culturals.
q j e srtués facció cultural per damunt de
universal
posicions políttques o institucionals amb
en la q j a i es p r o c u e ^
vista a assolir, entre d aft'es els objec-
necessa-- recolzament especial a la pro-
com des deis mitjans puotes de comuni-
tius següents'
ouccic en heigua catalana. Estimutar la
cació.
inoepenoentment de la Itengua tot mamenmt el
exacte oe Quallat com a motor de Mur i •
Fer oe la cutiura m a Oe les p w -
oona r s j p o r ; a ia seva d ^ s * o a escata
•
Donar una major projecció ais valors
* ens
comprometem
contrtour també, amb les noatm atwes al fet que t ' a t s o t · u n
•
a na-
ft»mt*
objectius i a ter-fle un segument d'ara endavant
•
cufturais tant des de i amtxt de l'educació
Potenciar la creació d empreses ctte-
rafc. potes i grans i atawxr-n* 4 ctene-
ober-
Barceloní, 2 de m i g (W 2M»
B
PRIMERA QUINZENA JUUOL 2000
El noticiari
És temps de premis Quan arriba la primavera i ja s'anuncien Les primeres calors de l'estiu, és costum en el món de l'arquitectura preparar-se per assistir als diversos actes de lliurament de premis i guardons que reconeixen, a judici dels respectius jurats, les millors obres que s'han fet en el passat més immediat. Segurament que el Lector ja deu estar assabentat dels guanyadors de La present edició dels FAO, potser els més coneguts (en tancar aquesta edició de L'INFORMARU encara no s'han donat). El cert és que el 2000 ha vist néixer noves convocatòries com són el I Premi Europeu de L'Espai Públic Urbà, el I Premi Europeu del Paisatge o, el darrer, l'anomenat I Premi Dècada que atorga la Fundació Óscar Tusquets. Segurament tots subscribim l'ideari de moLtes d'aquestes convocatòries. D'altres, només en part. I d'altres, fóra millor no parlar-ne. En tot cas, aquests són alguns dels resultats.
Premi europeu de l'espai urbà a Can Mula de Mollet
La millor obra de fa deu anys Hi ha qui pensa que per poder jut|ar l'excel·lència d'un edifici són necessàries dues coses: visitar-lo i que passi el temps. També hi ha qui sospita que una bona obra arquitectònica no és només mèrit del seu arquitecte. Algunes d'aquestes premisses, no totes (ningú no és perfecte), s'han tingut en compte en convocar per primer cop els anomenats Premis Dècada que convoca la Fundació Óscar Tusquets. Al tancament d'aquest número de L'INFORMATIU encara no es coneixia el guanyador, ja que es va fer públic el passat dia 20 de juny. No obstant, es pot dir que hi ha alguns aspectes interessants dins els manaments que regeixen aquests guardons nous de trinca.
Els quatre manaments dels Premis Dècada El primer és que una obra arquitectònica només es pot valorar al cap d'un temps de ser construïda. Per això, els Dècada premien una obra edificada ara fa deu anys, i és que "es tracta de valorar l'envelliment, però també la vigència, l'actualitat, d'un projecte ideat fa més d'un decenni". El segon manament tampoc admet discussió. En tot cas
L'Institut Francès ò'Arquilectura i el Centre
(Irlanda). El Jurat, integrat per Oriol Bohigas
ment de recuperació i creació d'espais pú-
de Cultura Contemporània de Barcelona
(president),
Michel Bensa. Jan Geni,
blics urbans que s'ha donat per tol Europa
(CCCB) han concedit a l'Ajuntament de
Phiiippe Panerai. Pierre Pinon i Manuel de
durant els darrers vint anys, el qual s'ha
arquitectònica només es pot valorar en el
seria discutible la conseqüència. 'Una obra
Mollet del Vallès el Premi Europeu de l'Es-
Solà-Morales (vocals), ha tet també una
materialitzat en un seguit d'intervencions
seu context i visilant-la personalment".
pai Públic Urbà pel centre muitifuncional Can
menció al parc del Ter Central de Girona.
molt remarcables, però sovint poc conegu-
Aquest seria el motiu (?) pel qual els premis
Mula. L'obra vallesana comparteix el guar-
Aquesta ha eslal la primera edició d'un
des. Aquestes intervencions es fan ressò
"es circumscriuen al terme municipal de la
dó amb el SmiMeld Public Space de Dublín
premi creat com a reconeixement al movi-
d'una nova valoració de l'espai públic, en-
ciutat de Barcelona". El tercer ja entraria en
tès com a espai de trobada i relació dels
l'àmbit del debat: "Tota obra de construcció
ciutadans, carregat de valors funcionals i
pot ser arquitectura". Els Dècada no fan dis-
CENTRE UULTIFUNOONAL CAN MUUL
nou fragment urbà al centre de Mollet, en
simbòlics, i que reconeix el paper fonamen-
tinció entre obres d'interiors, edificis, restau-
Mollet del Vallès (Vallès Oriental)
una superfície de 19.600 m ; . que es confi-
tal que des de sempre ha jugat l'espai pú-
racions i espais urbans. Bé. El quart ja el
PROUOTCA: Ajuntament de Mollet i Promosol.
gura com un nou centre muitifuncional amb
blic en la definició de les ciutats europees.
deixo a judici del lector: "El jurat és uniper-
SA. Societat Municipal
una gran diversitat d'activitats com ara
El premi ha obtingut una bona resposta en
sonal. Un so! arquitecte de provada vàlua
ARQUITECTES: Enric Serra, Lluís Vives i Jordi
mercat, habitatges, oficines i comerços,
presentar-se 8! intervencions fetes a tot
internacional prendrà la decisió; personal,
Cartagena
entre d'altres, i que vol generar una forta
Europa. Els tipus d'actuacions són molt he-
lliure de presions i compromisos".
ARQUITECTES TECMCS: Gefard Gaona (projec-
dinàmica urbana en relació al sector cen-
terogenis i van des de la creació i recupera-
Per últim, una bona intenció: 'Una bona
te d'urbanització), Teresa Serna (Mercat
tral de la població. L'espai lliure al públic
ció de places, parcs i espais naturals, dins
obra no és només mèrit del seu arquitecte.
Municipal) i Tomàs Cruz (multicinemes.
ocupa més del 60% de la superfície total
un teixit urbà, fins a remodelacions de nu-
A més d'una placa per a l'obra, s'atorgarà
quatre torres d'habitatges i bloc lineal)
de la intervenció i està format per una sè-
clis antics i noves ordenacions urbanes. L'ac-
IMCI I n u ï . D'OBRES: 1993-2000
rie d'espais oberts interrelacionats entre
te de lliurament del Premi va tenir lloc el 5
promotor o client i un altre per al construc-
si, que actuen com a espai central perme-
de juny passat al CCCB.
tor". Ves per on, ara es queda curt.
La intervenció consisteix en la creació d'un
able de tota la ciutat
diploma per a l'arquitecte, un altre per al
PRIMERA QUINZENA JULOL 2000
El noticiari ARQUITECTURA
I
URBANISME
Cinc finalistes catalans al I Premi Europeu del Paisatge
e
Graduat Superior en Paisatgisme (segon cicle) de la UPC LEscoía Tècnica Superior d'Arquitectu-
neixements
ra de Barcelona ha obert la preincripció
hamornitzar els aspectes ambientals de
(fins a finals de juliol) dels estudis de
l'entorn i els aspectes artístics i tècnics
Graduat Superior en Paisatgisme (o
amb els ecològics i socials.
teòrics
i
tècnics
per
Paisatgista). Es tracta d'un títol propi de
Per poder cursar aquests estudis cal
la UPC, pue forma professionals en
haver superat ei concurs previ de currí-
el disseny i la planificació de l'espai
culums i una prova de selecció. S'adre-
obert
àmbits
ça bàsicament a titulats de carrera uni-
multidisciplinaris com ara la projecció
per
intervenir
en
versitària en diferents disciplines com
d'espais públics i privats, la projecció en
ara els arquitectes tècnics. Els estudis
els sistemes naturals, la restauració
tenen una durada total de tres anys.
d'espais degradats, el planejament t la Part de la Solidaritat d'Esplugues ét Llòbrega! El passeig Marítim de la Barceloneía, els camins de Collserola, el parc de la Solida-
satge dels 15 països de la Unió Europea. Es tracta d'una distinció destinada a esti-
protecció dels espais protegits, l'ajust de les infraestructures al territori, la planificació per al desenvolupament sostenible, la implementació dels nous estàndards mediambientals i l'avaluació de
ritat d'Esplugues de Llobregat, el parc del
mular el grau d'exigència i la qualitat dels
Ter Central de Girona i l'àrea d'estada a
treballs dels participants en la I Biennal Eu-
Malniu (Meranges) van quedar finalistes del
ropea del Paisatge que es va celebrar a
I Premi Europeu del Paisatge Rosa Barba,
Barcelona el març de 1999 i que va tenir
Des del punt de vista docent es des-
que es va lliurar el 14 d'abril passat al Pa-
com a tema central la recuperació d'espais
envolupa una formació generalista ca-
Telèfon: 934 01 58 70.
velló Mies van der Rohe de Barcelona,
degradats, els anomenats brownfields, llocs
racteritzada per una intensa base de co-
A/e; paisatgisme@etsab.upc.es
L'obra guanyadora és el Parc Duisburg Nord
oblidats del territori urbanitzat. El projecte
(Duisburg. Alemanya).
guanyador respon a la urgència de tractar
El guardó, que és el més important de l'especialitat i l'únic d'àmbit europeu, està instituït pel Col·legi d'Arquitectes
de
ental i les ecoauditories. Els professionals interessats poden adreçar-se a la secretaria de l'ETSAB.
la gran degradació dels complexos industrials, que han esdevingut un problema comú a Europa.
Catalunya, l'Escola Tècnica Superior d'Ar-
El Jurat creu que el proiecte exemplifica
quitectura de Barcelona IUPC) i í Associa-
el tema de la I Biennal del Paisatgisme: re-
ció d'Amics de la UPC. El premi ha estat
fer paisatges, que es correspon amb la línia
decidit per un jurat internacional presidit per
iniciada per la professora Rosa Barba, pio-
l'arquitecte Manuel Ribas Piera. Aquest
l'impacte, la diagnosi, el control ambi-
nera i lluitadora en l'educació paisatgista a
guardó té com a finalitat posar de relleu l'in-
Espanya. Rosa Barba va morir a Barcelona
terès social, cultural i educaiiu que aques-
el 13 de febrer d'enguany, a 51 anys d'edat
ta disciplina ha d'adquirir en el desenvolu-
Editat per: Generatóat de Catalunya, Diputació de Barcelona. Col·legi d'Aparettadors de Barcetona i Institut Cerdà.
pament de les condicions de preservació i transformació de l'enlorn i promoure l'espeni competitiu rjeis professionals del pai-
Carles Cartana A/e: Ínformatiu@apabcn.es
Reedició De vemia a la Cooperativa Jordi Capell Telèfon 934 146 355
El Parc Duisburg Nord Amb un centenar de projectes simultàniament en marxa, l'International Building Exhibition Emscher Park (1BA) en el districte alemany de! Ruhr, vol reconvertir una antiga regió industrial en una zona on els estàndards més arts de transformació ambiental assegunn una millora social i econòmica de l'entorn
El Parc
Duisburg Nord és un d'aquests profetes La idea és mtegrar, donar forma i cre ar un knk entre l'espai existent, molt fragmentat, sorgit del seu ús previ com a sòi indústria!, per intentar dones-i una nova interpretació. Les construccions tècn ques í d enginyeria passen a ser eie ments p a s a g í s & s . considerades quas com a dC^tCKss de íano wf
I PRIMERA QUINZENA JUUOL 2000
El noticiari
URBANISME
! 10
I ART
Treure l'art al carrer Simpòsium internacionaL sobre el futur i La funció de L'art contemporani a L'espai urbà internacional Futur i funaó de l'art contemporani a l'espai urbà. que tindrà lloc del 19 al 21 d'octubre a Barcelona. La trobada està destinada a estudiants de belles arts, arquitectura, arquitectura tècnica, enginyeria i història de l'art; llicenciats i post graduats universitaris; professionals de l'art, del disseny i de l'arquitectura. Compta amb la participació d'entitats culturals com ara I institut de Cultura de Barcelona, la Universitat de Barcelona. l'Institut Francès de Barcelona, el British Council, l'Institut Britànmc. l'Istituto Italiano di Cultura, i els consolats de Suïssa i dels Països Baixos a Barcelona, entre d'altres. mZM arcelona es distingeix entre les ^ ^ | ciutats europees per la seva política urbanística amb una predilecció per la transformació social, econòmica i cultural de tots els districtes de la ciutat. A partir del Jocs Olímpics, un centenar d'artistes de renom han contribuí! amb una obra tridimensional al patrimoni d'art públic de !a ciutat. El marc urbanístic de Barcelona és un bon
punt de partida per confrontar i valorar les experiències i punts de vista dels artistes, els crítics d'art, dissenyadors i arquitectes de sis països europeus. També ho és per estudiar i debatre les possibilitats d'evolució i d'integració de l'aportació artística en els processos arquitectònics i urbanístics. Amb aquest objectiu, el Departament de Cultura dei Col·legi organitza el simpòsium
El Simpòsium posarà a debat diverses qüestions. La primera estudiarà la vigència de les ideologies de les avantguardes artístiques de principis de segle, la seva evolució o bé la ruptura. La relació entre l'artista, l'urbanista i el ciutadà marcarà el segon debat. El tercer planteja la tendència a la fascinació mútua i l'intercanvi de papers entre l'artista i l'arquitecte i la seva relació.
Els efectes de la globalització faran de punt de partida de la darrera qüestió. Els objectius que precisa l'encàrrec d'un nou tipus d'elemeni urbà emfasitzen la transformació del lloc i la seva identitat. El món d'avui facilita la comunicació dels llenguatges artístics. Aquesta es planteja com un repte a les possibilitats de recerca artística o bé. per contra, afavoreix una globalització urbanística uniforme? Els debats es faran a diverses seus barcelonines i comptaran amb experts vinguts de França, Suïssa, Països Baixos. Itàlia. Regne Unit, Catalunya i l'Estat espanyol. Els debats aniran acompanyats d'exposicions instal·lades en algunes de les seus participants i d'un itinerari d'escultures per la ciutat. L'Institut Francès acollirà projectes de Jean Pierre Raynaud i Gianni Motti. Paral·lelament, la sala d'exposicions del Col·legi acollirà una mostra de projectes de Peter Struycken, Liliana Moro i Antony Gormley.
T'ajudem a construir En dos minuts, el llistat de normativ
a paït mes important, amb lexi tomplet
CONSTRUDOC QUALITAT
http://www.apabcn.es/renart : * I *
SENOR ™™MNES
-TICAS DEL NORTE, S.L
Cinc conferèndes per al debat
i
Dijous, 19 d'octubre Matí França Jean Pierre Raynaud, artista Catherine Millet, directora d'Art Press Dijous, 19 d'octubre Tarda Suïssa Gianni Motti, artista Marc-Olivier Wahler, director del Centre d'Art Neuchàtel
Divendres, 20 d'octubre. Matí Països Baixos Peter Struycken, artista Amiel van Winkel, tractadista d'art i crític d'Archis
INNOVADOR SISTEMA DE AISLADOR ACUSTICO PARA LA SUSPENSIÓN DE FALSOS TECHOS
3 úrnco aisladoT acüstico adaptado a todas Us perfilen as existiu t*s en el menado con SISTEMA D£ SEGURIDAD (protegido con patente pròpia). AFUCACIONES Sistema de SUSPENSIÓN EÚSTICA para falsos tetfws ert todo tipo de iiwUlaòone* comercialeï e ïndustriates. ESPEOALHErirE DCEMADO PARA EL CONTROL DE LA TRANSMtSIÓN SONORA POR VlA SÓUDA
SOUOTE WTORMAGéN TÈCNICA • OfERTAS ESPECULES PAÜA SUMINBTBOS ¥ POR CAKTltMOÍS
PERFILS IPE EXTENSIBLES Divendres, 20 d'octubre Tarda Itàlia Liliana Moro, artista Emanuela de Checo, tractadista d'art i crítica de Flash Art
SISTEMA DE REFORÇ ACTIU VÀUD PER ATOT TIPUS DE SOSTRES
Dissabte, 21 d'octubre Matí Regne Unit Antony Gormley, artista Richard MacCormac, arquitecte i crític d'arquitectura
FUTUR I FUNCIÓ 0E LART CONTEMPORANI A LESPAI URBÀ
Dd 19 «I 21 <f octubre « 2000 Onaurczk: DepaTamen: oe Cultura deï CoiteO' cApare'iaocs i Arquitectes Tècnics de Barcelona. C t e Pasm. 5 06021 Barcelona Tetèfen 932 40 2C 60
Ae tn*yrLaao@aoaOcn es
H3p » m aaaoc~ es
IICflMOsa
I PmCTlA OUWZEHA JULKX 2000
El noticiari
12
MANTENIMENT
I
GESTIÓ
D'EDIFICIS
El manteniment d'edificis a l'ensenyament universitari (i II) QÜESTIONARI El manteniment i la gestió d edificis no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per allargar-ne la vida útil, entenent aquesta en un sentit ampli, com ara: • Necessitat d'un envelliment digne de l'edifici • Amortització de la inversió • Preservació de la seguretat • Ajornament de l'obsolescència de l'edi-
fici i les instal·lacions • Flexibilitat i adaptabilitat a nous usos • Control del consum d'explotació 1. Creieu que cal promoure entre els futurs professionals una sensibilitat pel manteniment? 2. En cas afirmatiu, des de quines assignatures es podria impulsar aquesta
5. E! tema de la durabilitat dels materials ha motivat alguna línia de recerca?
sensibilització? 3- En quins dels aspectes mencionats anteriorment considereu que l'Escola que dirigiu ja forma els alumnes? 4. Oe quina manera l'ensenyament pot incidir en la necessitat d'integrar el manteniment des de la fase de projectes?
6. Els aspectes de gestió del parc immobiliari són cada cop més complexos. La vostra escola compta amb algun tipus de formació dins d'aquest àmbit? 7. Altres consideracions.
Joan Vinyets: "Un projecte ben fet és el primer pas per afavorir el manteniment d'edificis' DIRECTOR DE L'ESCOLA ELISAVA. INSTITUCIÓ CULTURAL DEL CIC.
I.Si. per doble motiu: a) Perquè el manteniment és necessari en tot edifici per una millor funció de servei a l'usuari. b) Perquè el nou marc legal així ho determina fixant la realització del manteniment amb responsabilitats i garanties als propis usuaris. 2. Des de l'àrea de coneixement d'organització i economia, és a dir, de la gestió, i òbviament de l'àrea tecnològica de la cons-
FUNDACIÓ PRIVADA.
trucció fixant operacions concretes de realització de manteniment preventiu i corrector, en concret Tècniques de rehabilitació i manteniment a segon curs, i Rehabilitació i medi ambient a tercer curs.
te ben fet és el primer pas per afavorir el
3. El nostre pla d'Arquitectura Tècnica desenvolupa aquestes tendències i les posa a la docència a l'hora de fer els treballs pràctics de diverses assignatures, ja que el manteniment no és una nova actuació sinó que és la seva regulació, tant teòrica com de normativa, la que innova el seu paper.
5. Si. A l'actualitat s'està fent recerca en aquest sentit prenent com a base l'evolució de l'estat dels materials en edificis modernistes.
4. Incidint en forma de Taller. L'ensenyament jres, ja que un projec-
manteniment d'edificis. La interdisdplinaritat a l'hora d'executar un projecte és fonamental per a incidir en el manteniment.
6. Òbviament, des d'Arquitectura Tècnica, actualment ja s'ha previst afrontar el marc immobiliari i així es fa en assignatures de 3f curs, que s'inclouen dins el marc d'Arquitectura legal i Organització, i en els anys
Robert Terradas: "Cal promoure una sensibilitat pel manteniment" DIRECTOR DE L'ESCOLA D'ARQUITECTURA L A SALLE. UNIVERSITAT RAMON LLULL
tió de l'explotació d'edificis i un altre en Project management I.SI.
2. Des de l'assignatura de Gestió d'obres. A la Universitat Ramon Llull-Enginyeria i Arquitectura La Salle hi ha un màster en Ges-
3. En els aspectes de la necessitat d'un envelliment digne de l'edifici, de la preservació de la seguretat, i d'ajornar l'obsolescèneia de l'edifici i les instal·lacions.
5. Encara no. 6. Hi ha un màster i voldríem disposar d'informació per tal d'incloure-ho en les assignatures de Gestió de projectes i Gestió d'obres.
vinents es faran cursos de postgrau en ta! sentit, per intensificar més l'opció d'exercici professional en aquest camp. 7. La nostra carrera d'Arquitectura Tècnica és jove i ens permet anar adaptant des de l'inici la docència a nous sectors que mouen l'exercici professional com són la gestió i el medi ambient. No hem d'obfídar que tot el marc ecològic és una forma globalitzada d'afrontar la teoria del manteniment.
L'INFORMATIU ha dedicat una sèrie de números al manteniment i la gestió d'edificis amb motiu de les jornades internacionals que s'han celebrat al Col·legi els dies 15,16 i 17 de juny. Hem deixat per al final l'àmbit de la formació universitària i hem demanat el punt de vista dels directors de les sis escoles d'universitats públiques i privades que imparteixen a Catalunya els estudis d'arquitecte tècnic i també d'arquitecte.
Ramon Graus Carles Cartafia A/e: informatiu@apabcn.es
PRIMERA QUINZENA JULIOL 2000
El noticiari '
D l VE
13
Conveni de col·laboració amb l'Escola Elisava
1
Construmat reflectirà el boom del sector uan encara falten dolze mesos per
tores, 1680. El ritme actual de sol·licituds
a ta inauguració del Saló Internaci-
representa un increment tres vegades su-
onal de la Construcció, la demanda d'espai
perior al de l'edició anterior. La propera edi-
per part de les empreses expositores supe-
ció de Construmal tindrà lloc del 23 al 28
ra ja el nivell d'ocupació de l'edició de 1999.
d'abril de 2001 i ocuparà, per primera ve-
Al mes de maig han sol·licitat exposar en el
gada,
certamen 1.350 empreses que representen
Barcelona: el tradicional de Montjuíc-1, i et
:
els
dos
recintes
de
Fira
de
101.403 m d'exposició. A l'edició de 1999,
nou recinte de Montjuïc-2, a L'Hospitalet
la superfície neta ocupada va ser de
de Llobregat, que actualment es troba en
;
96.616 m i el nombre d'empreses exposi-
procés d'ampliació. Cbope
I
Escofa Elisava. que actualment
Van signar l'acord Valentí Feíxas. director
imparteix la carrera d'Arquitectura
general de la Institució Cultural del CIC (Fun-
Tècnica, i ei Col·legi, faran una tasca conjun-
dació Privada): Xavier Badaji, president del
ta que faciliti l'adaptació constant del progra-
Col·legi: i Joan Vinyets, director d'Elisava
ma de formació a les necessitats tíel mercat
Escola Superior de Disseny.
i que faciliti també la incorporació de l'estudi-
Promoure l'orientació professional dels
ant a la vida professional. Per (er-ho possi-
futurs titulats, oferir als estudiants la possibi-
ble, els representants d'ambdues institucions
litat d'utilitzar serveis col·legials com ara les
van signar el passat 20 de març un conveni
bases de dades del Centre de Documenta-
de col·laboració mútua per tal de dur a terme
ció, o facilitar l'organització de visites d obra i
un conjunt d'accions que ampliaran els con-
pràctiques als despatxos de professionals i
tades que col·laboració puntuals que hi ha
empreses, són algunes de les possibilitats
haguí des de l'inici de les activitats docents.
que permet l'acord.
M
NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres
La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271. FS>3)ia més a més no resulu cara 22 . 9C7 22 80 03
I p n a C M OUKZENA JULKX 2000
El noticiari
Arquitectura de
pel • licula però efímera Alfonso de Lucas (Madrid, 1909) ha estat un dels directors d'art (decoradors) que més anys ha dedicat a treballar pel cinema de t'Estat. La seva carrera s'inicia el 1933 a Madrid, passa per un any de formació en arquitectura cinematogràfica al Centro Sperimentale de Cinematografia a Roma i continua a Barcelona, on va demanar el trasllat laborat al Ministeri d'Indústria -era enginyer industrial i arquitecte tècnic- després de la guerra civil, fins al 1976. En total, ha realitzat decorats per un centenar de pel·lícules: Diez días milionària (1934), de Pepe Buchs; Romania Rusa (1935), de Floriàn Rey, que la va dirigir per lluiment de la seva dona Imperio Argentina, Don Juan de Serrallonga (1948), de Ricardo Gascón; Hay un camino a la
Com es va introduir al cinema?
estrella, de José Luís Sàenz de Heredia".
'Vaig començar eï 1934. Treballava com d'enginyer i el meu amic Federico Gomis, que era amic de Serafin Ballesteros, em va proposar habilitar un magatzem per a estudis cinematogràfics. Vaig acceptar i vam crear els Estudiós Ballesteros. Aquest, satisfet amb la feina, em va proposar quedar-m'hi com a decorador. Allà vaig fer la meva primera pel·lícula, Patricio miro a una
U professió d'aparellador és ideal per fer de decorador? "No (riu). No hi té res a veure. Jo projectava arquitectura fugaç i executava construccions efímeres."
derecha (1952) de Rovira Beleta, etc. A l'estudi de casa seva, al carrer Balmes de Barcelona, De Lucas ho repassa tot plegat, animós i extrovertit. Està rodejat de records. En una fotografia, mostra Luís Burïuel, germà de la seva dona, amb qui explica que mai no van poder treballar plegats, perquè no va voler venir a rodar a Barcelona. També ens sorprèn amb els projectes de les maquetes o reduccions que, per la gràcia d'efectes òptics de la camera i un domini de les proporcions matemàtiques, feia encaixar damunt de decorats grans, per estalviar mitjans tècnics i econòmics. La historiadora de l'art Montse Camps li ha dedicat el t í t o l Conversaàones con Alfonso de Lucas, decorador en el cine espanol de 1933 a 1976, publicat el 1999 pel Laboratori Laia d'Investigació Audiovisual.
arquitectura. Surts de l'escola i et demanen, que saps fer una casa? i home, bé..."
època, fem això', i em respectaven." Què va descobrir a Itàlia?
I com a enginyer industrial? "Et passa igual." Què tenia en compte a l'hora de projectar pel cinema?
Però mesures, plànols... 'Les estructures no poden ser paral·leles a la camera, per exemple. Han de tenir una perspectiva. L'objectiu de la camera només hi 'veu' amb un ull, no amb dos. I amb un ull no veus el relleu. Això s'ha de tenir en compte cada vegada que es projecta [un decorat]. S'ha de procurar deixar espais darrere del personatge, per donar volum. Sinó, la persona queda enganxada a la paret." Art Déco, Bauhaus... Els seus decorats beuen d'aquí? "Abans de la guerra, estava de moda l'Art Déco. Jo treballava a Madrid però venia aquí, a veure les exposicions que feia el GATCPAC, les innovacions que hi havia, que eren de tendència Art Déco, i absorbia. M'agradava." No era et director qui deia: De Lucas, faci'm un decorat Art Déco? "Sí, si, així ha de ser. Però ell no sap què és Art Déco i jo sí. Era jo qui deia: 'Si està ambientat en aquesta
"Passa que Espanya va endarrerida en la indústria. Per exemple, els taulers no existien en aquell temps. El plàstic tampoc, A Itàlia sí. I quan vaig començar a veure-ho tot, vaig dir-me: 'Això és xauxa, el treball que m'estalvia, d'estar posant teles tibades i després envernissades'. Em vaig endur fins i tot una patent de bastides metàl·liques, que aquí no existien i que després no vaig arribar a explotar." Ja a Barcelona, arriba un moment en què s'acabava ta indústria del cinema. "Si, arriba un moment en què el neorealisme el confonen amb el neobaratisme i van fer cada pel·lícula que era un xurro, sense decorats. La falta de diners i les noves tendències estètiques van posar-hi fi als decorats." Vostè va quedar-se sense decorats per fer. "Va venir Rossi d'Itàlia a fer una pel·lícula de toreros. El momento de la verdad, i em va cridar, perquè em coneixia. El vaig portar a llocs que ell volia veure i quan un dia li vaig demanar 'Bé, ara quins decorats haig de fer?', em va dir: 'No, amb tot el que m'has ensenyat ja no cal que facis decorats, ja estan fets'. 'I aleshores jo què faig?' 'Ah, no res, tu cobres i res més'. I li vaig dir: 'No, ni cobro ni íaig res més. 8on dia. Jo vull fer decorats'. Encara sort que e! Ministeri em pagava.' Mai no es va plantejar dedicar-se exclusivament al cinema?
PRIMERA QUINZENA JULOL 2000
-I El noticiari
Servei Integral a la Construcció Impossible. Només alguns elements, entre ells Ennque Alarcón, que ha mort fa poc i que era molt bon decorador, podien viure'n. Però [Alarcón] em deia: 'Quina sor! tens tu que tens el teu sou i ei pots dedicar a estudiar'. Perquè ell no donava l'abast. Anava treballant, treballant, treballant i no tenia temps ni de ler un assaig ni de ler un estudi.' La professió estava mal pagada? "No. Avui menys, però abans fit havia una modesta indústria de cinema i com que érem quatre o cmc [decoradors de ane]. doncs hi havia una vintena de pel·lícules a I any que ens podiem repartir entre els decoradors que érem. A mi. em tocàvem dues pel·lícules, a Alarcón ii'n tocaven quatre i fèiem els decorats. Però quan es feia la pel·lícula i s'acabava, un havia de marxar a casa. però |0 no: jo lema el Ministeri d'Indústria, amb un sou tots els mesos." I la seva família com ho portava? "Anava de cap. Perquè quan leia decorats no em veien. A les sis del mati anava a dona' una ullada a com anava el oecorai als estucs oe cine. on! equip de Decoració tre-
ballava de sis a dues. A dos quarts de deu ja era a l'oficina, a la Diagonal cantonada Balmes. on hi havia la delegació industrial i em trencava les banyes mirant plànols o estacions d'alta tensió o el que em toqués. Fins i tot. sortia fora de Barcelona. A les dues de la tarda menjava de pressa i corrents i a les tres tornava a ser a l'estudi, a l'hora de rodar. Allà rebia ordres del que havia de fer i m'hi estava tota la nit. Com que no hi havia corrent elèctric, estava prohibit treballar durant el dia i hi havia nits en què es començava a treballar a les dotze." Tenia problemes en el Ministeri? "Moltissims. Impossible. No podia faltar a les meves inspeccions. Però m'ho muntava. El meu hobby era el cmema i la meva base era el Ministeri. Avui visc de la jub1lació que em dóna l'Estat. Be... I del dineque em va donar la Cinemateca de Madnc que em va donar molts diners pels projec tes. M'ho van comprar tot. per ter j n a ei posició. Que és mes que el que he guanyat fent decorats de cinema" Quant li nan donat? *No i' ho dic i. a més (nu), és una incorrec ao oemanar-m'ho." Jo. per preguntar... 'Pots empènyer ia porta com aqjel! morijc que buscava ei vi Home però s. saps que esta tancat Ah. i ei cka que es obert 7 '
Miftartet
Amb ta finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per^al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra iurar-La amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
I
MUSEU PICASSO
PARLAMENT DE CATALUNYA
PALAU DE PEDRALBES
RESTAURACIÓ I REHABILITACIÓ
RESTAURACIÓ I REHABILITACIÓ
RESTAURACIÓ I REHABILITACIÓ
INTEGRAL
INTEGRAL
CASA MILÀ "LA PEDRERA"
MONESTIR DE PEDRALBES
CIRCULO ECUESTRE
RESTAURACIÓ INTEGRAL
RESTAURACIÓ I REHABlLrTACIÓ
RESTAURACIÓ I REHABILITACIÓ INTEGRAL
GRAN TEATRE DEL LICEU
PALAUETALBENIZ
CONSTRUCCIÓ GIÏXÓS ARTÍSTICS.
RECONSTRUCCIÓ I RESTAURACIÓ
REIALS DRASSANES DE BARCELONA
POLICROMIES I RESTAURACIÓ FAÇANA
INTEGRAL
RESTAURACIÓ I REHABILITACIÓ TOTAL
HISTÒRICA
CLOSA CONSTRUCCIÓ F. CLOSA ALECRET S.A.
F. Closa Alegreu S A
Avda. Diagonal. 626, 3" I" Barcelona 08021 Tel. 93.414.10.12 Fax 93.414.12.92
e-mail:closa@mail.dnel.es
21 Qualitat ermogr,ina infYaroja
pe! control de Ijillanicn
Viatge a Berlín
lACTIVITATS
28 Pormadó/Diversos
Fi Col • Ipgi organitza una visita a la rapital alemanya i EMPRESES
DESPRÉS
DEL 8 AL 11 DE SCTEMBRE
f .
Inclou la visita a edificis singulars i obres encaia en procés de construí i 10 l'i
: 110 .000 pes-seteí
INFORMACIÓ I RESERVES: S U W . I U*ÍNPO*»4AClO.
Telèfon 952 40 20 od
riACES UMPADO
deiaci-
guda de! mur, Berlín malda per recuperar la seva condició de centre polític, cultural i econòmic de l'Alemdnyd unifiuda i. en certa, mesura, també dl.uropa 1-a gran metròpoli s'ha dutai de les més modernes infrastructures i reviu amb forta Durant la passada dècada, la Postdamer Plat/ ha concentrat la major quantitat de grues per metre quadrat del mon Multinacionals tom ara la Sony o Oiimler han im pulsat \a rrviuliuadó de la zona ijut: desprès dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial es va con vfnir en un terrenv erm on un sols s'erigia el mur que dividia la ciuUl Per tal de conèixer in iranstonn«iofl& que VHJ L. .titmanva recorref l'»rq., •<
més avantguardista i seguir fins í tot el procés d'algunes de les obres paradigmàtiques, el Col legi ha organitzat un viatge » la ciutat de Berlín per a col tegiais, acompanyants i amics, que es farà del N al 1! de setembre Comptarà amb guies especialitzats i intèrprets per tal d'apro fitar mes el viatge i inclou la visita a edificis singulars i obres encara en construcció Destaquen obres com ara la cúpula d'arer i vidre que remata la sala de plftT» del l'arlamenl alemany, lídiiiíi (.SW. d cl Drb'ti Hauptven·4hun& el centre comerci al ArlwKk-n el (innplex d'tríVines fn ÍS o el Museu tueu També desiaqurn ohrnderetuh*ÍM*.K"iOHT *IA k*que ! :t-n j terme »\ bam ile Vtitk*
35 Infonnadò t ecníca i Comercial
18 \§L
•e-.—;
ASSESSORIA _ C ELMT RE
JDSEP
WETN
La normativa de baranes en edificis •aranès són un element fonamental per a la seguretat GÜENTB
REUC
LES D A R A N » !
"." Lis abfrturas o desniveles no stipongan un riesgo de caíd.i <Uvrsonas se pror.eger.in medianuir.iiulillas u otros sis tem as ío protecció n de segur uf .ui |uivalente, que podran tener p.irs móviles cuando sea necesario lisponer de acceso a la abertura. i ifberan proiegtcrse, en particular;
AQUEST TIPUS de consultes referents a la regulació de les baranes són moll habituals al Servei de Normativa del Col·legi. í no ens referim aquí a les baranes provisionals com a element de protecció col lectiva de les obres, sinó a les baranes fixes dels edificis en el seu sentit més ampli, és a dir, enteneni-les com un element que té la funció d'evitar la caiguda en alçada: baranes de balcons i de terrals, ampits de finestra, baranes interiors, eic. No tractarem en aquest article les baranes d'escales, atès que van lenir un tractament específic en un escrit publicat a L'IMOKMAIUJ núm. 153 (primera quinzena de novembre de 1999).
lació sobre seguretat i salut laboral, normativa sobre accions en l'edificació a efectes del seu càlcul. També haurem de tenir sempre presents les ordenances municipals. Però, tot i axí, en moltes ocasions ens trobarem que no hi ha una legislació esLa barana entesa en aquest sen- pecífica aplicable. En aquests casos tit ampli és un element fonamental ens haurem de remetre a les "norper a la seguretat de les persones que mes de la bona construcció" que uiihzen l'edifici. De fet, es produei- trobem en disposicions legals, norxen molles reclamacions com a con- matives no obligatòries, publicaciseqüència d'accidents originats per ons d'experts, etc. Una bona maneun disseny deficient de la barana. ra de justificar el compliment Per tant, el coneixement de la nor- d'aquestes "normes de la bona mativa que afecta aquest element construcció" serà aplicar el criteris serà important tant per al tècnic que més a favor de la seguretat que vinredacta un projecte com per al tèc- guin avalats per disposicions legals, nic que li encarreguen un dictamen encara que aquestes no siguin de referent a una barana ja col • locada. compliment obligat en el cas conCom veurem, no tenim una nor- cret. mativa específica per a baranes. La A continuació facilitem el conregulació d'aquests elements la tro- tingut de les normatives més habibem en disposicions legals amb un tuals i que haurem de tenir presents enfocament de base molt diferent: en la majoria dels casos. disposicions sobre requisits mínims d'edificis en funció del seu ús, legis- E L R E I A L DECRET 4 8 6 / 1 9 9 7 ,
SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT EN ELB
a) Las aberturas en los suelos. b) Las aberturas en paredes o ubiques, siempre que su siluaciún \ dimensiones suponga riesgo du ïída de personas, y las pLuatorinas, mutiles o estructuris simil.irvs. La protección no serà obligatòria, sin embargo, si la altura de caída es inferior a 2 metros. c) Los lados .ibíertos de las escaleras y ramp.is de mas de (>ü ceniímetros de altura. Los lados cerrados lendran un pasamanos, a una altura mínima de 9 0 centímetros, si la anchura de la escalera es mayor de 1,2 metros; si es menor, però ambos lados son cerrados, al menos uno de los dos llov.ir<i pasamanos.
LLOCS DE TREBALL.
Aquesta disposició és d'aplicació a tots els centres de treball. Aixi, serà d'aplicació a la majoria dels edificis, ja que normalment en qualsevol activitat hi ha treballadors contractats: edificis d'oficines, hotels, hospitals, centres comercials, etc. En un sentit ampli, podrem considerar que aquesta normativa s'haurà d'aplicar també a les pans comunes dels edificis d'habitatges on hi hagi personal de neteja o de consergeria contractat. Hncara més: podem tenir gent contractada treballant en l'interior de l'habitatge, de manera que aquest es converteix també en un lloc de treball a efectes d'aplicació d'aquesta normativa. EL
REIAL
DECRET
3°. Las barandillas seran de maieriales rígídos, tendran una altura mínima de 90 centímetros y dispondrin de una protección que impida el paso o deslizamiento por debajo de las mismas o la c.iída d<ubjetos sobre personas." DECRET
D'HABITABILITAT,
GENERALITAT DE CATALUNYA
El Decret 28/1999, de 9 de febrer, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges, també estableix requisits per a les baranes dins de l'apartat "Nivell d'habitabilitat d'habitatges de nova edificació, els creats per reconversió d'antiga edificació o els resultants d'una gran rehabilitació".
486/1997
C O N D I C I O N S GENERALS DE S E -
GURETAT EN ELS LLOCS OE TRE-
Així, amb relació als accessos de l'habitatge s'estableix que: '2 2.10. fils punts de l'espai d'ac-
ORLA. CENTRE
JD5EP
RENART
Cfs r»n hi hagi un desnivell superior .i
d'una normativa sobre seguretat la-
0,d0 m han de disposar de baranes n
boral, no estableix cap criteri concret
elements protectors."
sobre la resistència mínima que han de suportar les baranes. Però l'antiga
Pins de l'apartat 2.(i sobre l'equip
"Ordenanza General de Scgiiridad e
que ha contenir l'habitatge, çs fixen
Higiene en el Trabajo", anualment
uns criteris més concrets sobre les
derogada pel Reial decret 486/191)?,
baranes:
establia als seus articles 22 i 23 una
"?..(•> 8. l-;ls desnivells que puguin
resistència mínima de 150 kg de me-
representar un perill per a les perso-
tre lineal. Serà recomanable, doncs,
nes hauran d'esiar protegits per ele-
que les baranes compleixin també
ments protectors o baranes resisierm
.iquest requisit.
als cops, que no siguin escalables duna alçada mínima de 0,95 m., i si la barana està composta per bréndoles, no podrà haver-hi entre elles unj separació major de 0,12 m * E\ concepte de 'no esc.il.iblf" no vol dir que es prohibeixin els barrots
pot marcar uns requisits més estric-
para resistir una sobrecarga lineal
tes que la normativa estatal i autonò-
hori/omal, actuando en su borde su-
mica. Així, en l'àmbit de Barcelona i
perior, del valor siguiente.
horitzontals. El que s'ha de buscar és
la seva àrea metropolitana són d'apli-
el disseny adequat per evitar que la
cació les Ordenances metropolitanes
barana sigui escalable. Així, per exem-
d'edificació. Aquestes dediquen l'ar-
Locales de uso publico : 100 kg/m
ple, podem siluarel passamà superior
ticle 75 "Protecció en finestres o fo-
Se
niés proper a l'usuari que la resia de
rats" al que entenem com a baranes
sobrecarga horizont.il que pued.i
barrots horitzontals
t'n cl seu sentit més ampli. Els requi-
producirse por el uso"
Aquestes condicions són d'aplicació als habitatges nous. Per a habitat-
s'haurà de tenir en compte, a part d'al-
suposin perill decaiguda hauran d'es-
tres normatives que li siguin d'apli-
tar protegits per un ampit de 95 cm
"l.l
sòl d'alçada o barana d' 1 metre d'alçada
i
iTi pit|.iblu tant di' l'habiutgccom del
com a mínim, pera alçades de caigu-
Mii .»<és ha d'estar rom plet amem
des que no sobrepassin els 25 m. Si
p.ivipiHTU.it, no ser polsegós i no im-
l'alçada de caiguda és superior a 25
jilic.it perill per ,i les persones
m les alçades esmentades seran d' 1,05
Servei de Normativa Centre de Documentació Josep Renart A/e: sit@apabcn.es
^ ^ ^
GRUP MULTINACIONAL DEL SECTOR SERVKIS NECESSITA: COORDINADOR/A D'OBRES ARQUIN i TI./-\TI C M Í / - \ i1 (CASINOS, CENTRES D'OCI I EDIRCIS CORPOBAT I U S ) A S l \ l 1-1 N A l I l t N ^ i I
m i 1,10 m respectivament. CODI
otr.i
tat anteriorment, tol i que es tracta Les finestres o forats que pres-
4.3.5:
tuda
El Reial decret 486/1997 esmen-
güents:
bleix criteris per a baranes, però
l'apariat
considerarà
sits que s'hi estableixen són els se-
ges usats el Decret 28/1999 no esta-
cació,
Yüviendas y edificiciones de UM> privado SO kg/m
D'ADOEMWILITAT
Per sota d'aquesta alçada de pro II (.odi d'accessibilitat, aprovat
tecció, no hi hauran forats de dimen
pi'l IVcrt-l 133/1995, només estableix
sïons més grans de 12 cm, ni ranures
requisits per a les baranes de les ram
arran de terra més grans de 5 cm.
|H's que formin part d'un itinerari Si per sota l'alçada de protecció
adaptat; .' .' liinciari itd.ipi.il les rampes disposen de baranes ,i ambdós cosutv Així mateix, han
hi ha tancaments de vidre, aquest haurà de ser trempat o armat amb malla metàl lica o laminat plàstic.
d estilt limitades lateralment pt-r un dmieni dr prou-cuo longitudinal de mm ,i mínim
10 cni pi't sobre del
ivrra. per evitar la sortida accidental
l-,n edificis unifamilíars es poden aplicar uns altres criteris, sempre que garanteixin una protecció anàlo
df rodes i bastons. I Is pas>ainans de Ir*. baranes es 1
iV* "' ni i it-iwn un dissfny <matomi. quv JM rnit'i d adaptaria ma amb un.) MM in i^ii·il oevjuivatcm a la d un tub
Aquest aapecte fonamental pt-r a
!<KÍ>> df dtamftn emu? í i •» cm v
la .seguretat de \es baranes esu re^u
pjiai, t(*m a mimin 4 cm dvls parn
lat a la Norma bàsica d accion* en
i-ca
guem» horitzontals que han d« (esiitir
I edifkacío (NBl-At-h8)
Aquesta
noimativa e^ableix les sobrecarreORDCNANC»
MITBOPOLI-
iK>rnutrvà d anthil nmni> 4
experiéneia mínima de ï anys en la gestió d'obres, control d'execució, contractació dels industrials, gestió econòmica, entre d'altres, cal aportar habilitats per a la negociació, la coordinació d'equips i, a treballar amb autonomia disponibilitat pt-r a realitzar viatges amb freqüència, en et territori Nacional inicialment persona iove, dirumud i motivada per a formar part duna organiuació amb constant progressió i ampliació de merrai, anualment amb fona expansió intrrruc tonal
contr.Kie laboral indefinit, sou en funció de la vaiua del candidat i les responsabilitats que comporta el llot de tri-bdll formarà part d'un equip de tècnics amb possibilitats de promoció professional
IS 11-RUSAOfcS PUOfcN EMAK ( N i m * : * > MAMLfMJEITA, l.USKIf inllM VTTV A B U M HMIMAKNtl,
I MfJN Al I * ÍWÍA.ÍJ
wuxt, > 06O21 &UK^ÍC>HA
20
= - L A S
SE55DRIA
Preus
Preus
ments a l'abast
(16% IVA inclòs) 1.1 (xxii d'accessibilitat < Q > 680 PIA 4 Norma iismoresisteni 1.160 PFA 8.2 Comrol de qualitat d<- poliureians 660 PTA 9 L'I llibre de I edifici 230 PTA 10.2 Bastides 905 PTA 12 1 Control de qualitat <32> 1.160 PIA 13. Enderrocs 1.100 PTA 14 Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens 140 PTA 17. Certificats d'habiubilitat 350 PTA 18.4 Uboratorïs d'assaig acreditats a Catalunya 160 PTA 19. Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció. Kstudi bàsic 870 PIA Amb disquet 1.160 PTA 20.1 Conservació i seguretat df les façanes 1.730 PTA 21. Model d'l,Mudi bàsic de seguretat i salut per a obres de rehabilitació de façanes 350 PTA Amb disquet 600 PTA
GAESCO Gaesco SVB els ofereix assessorament financer * Borsa: mercats nacionals i internacionals, borsa per Internet ' F o n s d'inversió: unit iinked • P l a n s d e p e n s i o n s : renda fixa i renda variable
FONS D'INVERSIÓ A DATA 29 DE FEBRER 2000 GAESCO CAESCO CAESCO GAESCO
SMALL CAPS EMERCENTFOND TFT FIM FONS DE FONS
9,64% 9,39% 8,52% 4,61%
TAE% 28/02/99 A 29/02/00 6,34% 33,05% 66,70% | 45,90% ;
L'experiència és capital Per a consultes i assessorament financer poden dirigir-se a Gaesco, SVB Avinguda Diagonal, 429 baixos. Srs. Oriol Güell i Ramon Jusiel. Telèfons 933 66 27 27 / 935 05 72 25 / 935 05 72 21.
16% IVA inclòs 22.4 Llistat de normativa de compliment obligat per .1 Catalunya (novembre 1999) <*flftfc Paper Disquet Correu electrònic 23.1 Infrastructures comunes de telecomunicacions 24. Nova reglamentació d'activitats a Catalunya 25. Crues-torre 26- l:l projecte de bastida 43S> Amb disquet
1.160 PTA 930 PIA 700 PI'A 1.650 PT.\ 1.100 ITA 980 PIA 1.200 PIA 1.450 PIA
PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) I DELEGACIONS CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART Tu. <H2 40 23 61 A/i. renart@apabcn.es
Nou servei SIM Façanes El Servei d'Identificació de Materials de Façanes (SIM l-'acanes) és un nou servei del Col • legi que té per objectiu actuar com a eina per posar a l'abast dels professionals els coneixements derivats de les tècniques analítiques que poden ser necessàries per complementar la diagnosi d'una façana (o altres elements), en allò que fa referència als materials. Aquest servei pot ser de tipus integral, i pot fer-se des d'un estudi de color de la façana -identificant-ne els colors originals-, o una determinació exhaustiva de tots els materials que hi ha a la façana, fins a una recomanació del tipus de neteja, reposició de materials i del tractament conservatiu més adequat en cada cas. També s'ha iniciat un servei tipus "test aluminós", en el qual, aportant una mostra ben referendada, es pot obtenir la informa-
ció puntual que es desitgi. SIM Façanes s'ha desenvolupat a partir d'un acord signat amb el Laboratori de Materials de l'ELIPB. TIPUS
SERVEIS I PREUS
Mostra aportada: 8.500 PTA+IVA Complet laboratori: 28.000 PFA+IVA Estudi d'una pedra no coneguda: 100.000 PIA*IVA Altres tipus d'assaig. POSADA EN MARXA DEL SERVEI
El servei SIM Façanes es presta des del passat 15 de maig. La mostra ha de ser presentada al Servei d'informació, a la planta baixa del Col legí. Per a més informació podeu dirigir-vos al Servei Habitatge. Telèfon 934 14 14 13 (horari de 9 a 14 hores).
QUALITAT
Jti
Termografia infraroja: Una tècnica d'assaig no destructiu utilitzada ?r a la verificació i el control de l'aïllament tèrmic a l'edificació LA TECNICAdela lermografia per infraroig utilitza la transmissió de la calor per radició rom a variable relacionada amb la temperatura. D'acord amb el principi bàsic que iot element amb una temperatura superior al zero absolut ernel una radiació electromagnètica de la qual la seva longitud d'ona és segons la temperatura de la superfície emissora. LI sistema aplicat utilitza unes cines instrumentals d'alia estabilitat compostes per uns equips de termovisió (camera termogràfica), digitalització, tractament d'imatges i software que ofereixen a la tècnica les més alies prestacions. \£h cameres termogràfiques són rapaces de captar les imatges tèrmiques, explorar i analitzar la quantitat d'energia emesa pels diferents punts de superfície i transmetre aquesles informacions a lermograma, fotografia 0 mapa tèrmic de la façana de l'edifici o de la zona .1 analitzar, amb la representació gràfica de colors o nivells de grisos, alesa una distribució de la u-mpcraiura superficial de l'element d'estudi. F.l principi de funcionament de In camera es basa en un mirall que dirigeix el raig a la superfície o element que es pretén estudiar. El feix reflectit recull i envia al sistema inlern on és processat i digitalitzat. les mesures es realitzen a distància, sense necessitat d'un temps d'estabilització, amb resposta pràcticament a l'instant. l.i informació que agafa la <ameta no solament ha de ser afec t.ida per la (empetatura de l'edifici 1 IJ seva mateixa eniissivïtat sinó
que la influència de les condicions de l'entorn de l'edifici condicionen els resultats del mapa tèrmic; l'emissivitai, la temperatura ambient, la distància, i la humitat relativa, són els anomenats paràmetres de l'objecte que constitueixen els factors externs que condicionen la mesura de temperatura per infraroig. La precisió dels resultats obtinguts són en funció dels paràmetres de l'objecte, la constància i habilitat de l'operador, les mides repetitives i la utilització d'un equip amb alta resolució. La tecnologia desenvolupada per aquesta tècnica posseeix cameres termogràfiques diferents per a cadascuna de les seves aplicacions. La termografia és una tècnica utilitzada en distintes àrees de treball com a eina per a l'anàlisi de diversos fenòmens relacionats directament o indirecta amb la temperatura, s'utilitza en el manteniment elèctric, en el sector electrònic, a les instal·lacions energètiques, a l'automoció, a la medicina i a la biologia Les aplicacions a l'edificació i a l'obra civil d'aquesta tècnica de termografia per infraroig poden ser: • detecció d'humitats internes • localització de zones u meni mal aïllades (finestres, murs, cobertes...} • determinació de luites calorífiques • quantificacíons de pèrdues energètiques • t'Studi de distribucions de les sortides de ventilació • classificació de l'estat gener.
de les instal tacions • localitació de circuits de calefacció i aigua calenta • inspecció de túnel • anàlisi de la pedra
els assaigs no destructius en diversos camps d'actuació. El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona és membre col lectiu de t'AEND. Els assaigs no destructhis (END) Normalització: són una tècnica en expansió amb En l'actualitat, la tècnica descrita oportunitat de desenvolupament no està prevista en els mètodes certi- i seran aplicats cada vegada més ficats que s'apleguen a la norma UNE- en el procés constructiu d'aquest F.N 473. Tanmateix, per les perspecti- mil lenni. ves de futur i per l'agilitat operativa que presenten, s'hauria de pensar en la inclusió a l'esmentada Norma. L'AEBND (Associació Espanyola d'Assaigs no Destructius) gestiona i desenvolupa la secretaria del Comitè Tècnic de Normalització d'AENOR, i participa en l'elaboració de les normes europees que promou el CEN TC MlLABADI HlCRRO Arquitecte tècnica 138. L'àrea de les seves activitats són
ELS DIVENDRES, DEL 29/9/00 AL 9/3/01 PROGRAMA
MÒDUL I: Normativa MÒDUL II: Coordinació de seguretat MÒDUL III: Llements auxiliars per prevenció de riscos laborals. MÒDUL IV: l/auuació professional del coordinador
MÒDUL VI: I i d o r u m e n u c i o prr t a p i,ui<> del RE) 1627/97
Coneixements exifitr formació a ródJ d'awytacclf tècnic arquitecte, tamofu o mgjayir tècnic
.=-.-
ASSESSORIA
Ara, les societats bre rendiments del treball personal o poden facturar a la societat Je U que formen part com a professionals independents, havent-se donant d'alta d'IAE? \ls suc is d'uiu sock'Ui de profev • i nais en transparència fiscal, se'ls viputa la pan la part de base impo• ihle positiva de la societat que els i -Respongui, independentment d'ai',ii t,) relació que els socis estableixin l'nh 1J -iiH-ieut no està predetermi; .ida [H'i la legislació tributària, per :,i qual cosa, si perceben rendes de l,i sLoeiat (del treball o professionals) undran ei tractament que correspon:4ui segons la seva naturalesa. Noobs[.iiH, en tots els casos cal precisar que :o operacions entre una societat i els MHS socis són operacions vinculades . pt r i.ini. es v.iior.ir.in conforme als i.u-u" :>,'ini.iK <1< menat, per .1 .ipe-
^^m
RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES,
RCl-iCIA TISCAL. TAL COM H E M C O M E N T A T
AL.EUN
PRODUÏT NOVETATS IMPORTANTS EN
VARIAT MOLT EL TRACTAMENT F I S -
GCNCRAL DC TRIBUTS, ACLARIREM
BMM
I>os arquitectes socis d'una societat transparent el Col legi dels quals no v\s permet facturar a nom de la societat sinó d'ells individualment. V qui s'imputen eis ingressos, als socis o a la societat? HI fet que ei Col legi professional no permeti la facturació a nom de la societat sotmesa al règim de transparència no impedeix que ets honoraris facturats pels arquitectes hagin d'atribuir-se a aquesta societat, havent d'imputar-se a aquells la part que els correspongui en la base iniposable positiva de la societat.
Un professional constitueix una societat limitada amb el seu cònjuge, que no exerceix. Tenint en compte que més del 50% du i'acliu està invertit en valors, com han d'imputar-se les bascs imposables positives als socis? D'acord amb l.i normativa que Societat en transparència fis- s'indica, sempre que no es tracti cal, els socis són dos cònjuges en d'una societat de professionals subregim de guanys i només un d'ells jecta a aquest règim, la imputació és professional. Pot declarar tot el de les bases imposables positives en rendiment el cònjuge professional transparència fiscal s'efectuarà conperquè no operi el límit màxim de forme a les regles d'individualitzadeducció de quotes satisfetes per ció dels rendiments de capital. Així, l'impost de societats? si el règim de l.i societat conjugal \ u si ambdós cònjuges tenen la és el de separació de béns, les bases condició de socis, l.i h.ise impos.ible imposables s'imputaran a cada cònpositiva de la sociei.it transparent juge, en la mateixa proporció en què En quin exercici han imputar, s'imputarà a tots dos en l.i proporció cada un sigui titular dels valors reels socis residents a l'Estat espa- que estableixin els estatuts socials i, presentatius de la societat transpanyol, les deduccions i retencions .i manca d'aquests, segons la partici- rent. Si el règim regulador del matrimoni és el de la societat de corresponents a les societats pació en el capità! social. guanys, i aquesta és titular d'aquests transparents en que participen; Una societat anònima consti- valors, les bases imposables s'impuDeduccions ï bonificacions s'im- tuïda per a l'elaboració de projec- taran a parts iguals a cada cònjuge. putaran en l'exe-nui en que s'impu- tes tècnics i direcció d'obres. Els tin les bascs imputables posiiho.. fi seus socis són enginyers. El fet que Hi pot haver molls altres dubj dir, d elecció del soci resident, el dia un soci realitzí les tasques comer- tes que no s'hagin aclarit en del tancament de l'exercici social o el cials i de direcció de la societat im- aquestes respostes. Com sempre següent. El cr'ueri elegit ei manifesta- pedeix l'aplicació del règim de restem a la vostra disposició. ra el soci en presentar la seva declara- transparència fiscal? • • - , - , . • , Si. L'exercici de l'activitat profesfio 11 ha de mantenir al menys durant sional dels socis ha d'estar vinculat tres anvs consecutius. amb l'activitat professional de la so, ' . Ingres a comptes i retencions su- cietat; això exigeix que tots els socis portats per la societat i eis P fraccio- intervinguin en la prestació dels ser. , ... . veis professionaJs de la societat i qut, nats i quota de I impost de societats a més, aquest exerceixin la pròpia saustets per |j ^LKICUI s'imputaran, professió. No n'hi ha prou, per tani, en tot cas (és a dir. que hagi estat la que els socis prestin a la societat eis base imposable de la societat transserveis que aquesta requereix per al parent positiva o negativa), amb la mateixa opció que abans en compte seu normal funcionament intern, sinó que cal que els seus serveis proal criteri d'imputació fessionals transcendeixin a l'exterior. Els socïs de les societats en transparència fiscal han de perce-
LAGENT.
23
Prim» qotuem frïcl 2000 Z DIVERSOS
Manresa arriba al cim del món
CQ
O LA CRÒNICA d e l'ascensió venia del Camp Basc per correu electrònic i era publicada diàriament a la pàgina web de l'expedició (www.caixamanresa.com/fun dació/everest/news.htm). Llegiria era capbussar-se en l'aventura i amarar-se d'un cúmul de sensacions que van del fred a l'emoció per l'arribadn al rim. No cal dir el que sentiran els que han seguit darrerament les aventures del periodista Jon Ktakaucr en la seva ascensió a 11. ve resi de 1995 que han esiai forca divulgades pels mitjans de comunicació. O els que, fa molt poc, van seguir amb atenció la recerca i trobada del cos dTdmund Mallory a !.i l.ild.i de la muniany.i més alta del món O senzillament els que practiquen el muntanyisme en qualsevol de les seves vessants Li passat 5 de juny es va celebrar n Manresa la festa de benvinguda dels muntanyencs que tornaven de I Himàlaia, l'expedició que ha pu Mi a la muntanya més alta del planeta estava formada per T'on Bahi, lordi Bayona. Antoni Llast»ra. (oan Belmonte, Jordi Camprubí, Jordi Bonet, Pep Aced. & mé& de l'arqui tecie tècnic del Bages, l-rederic Puig (en la foto, assegut al centre) 1 I giup va coincidit en e! camí . I'l ve-rvsl amb una altra expedit'io .1. Lmagona, una d'andjlusa i tina al na amb I equip del progianui de u
IfvisKi Al ttlodflo imfWtibic. que \ iiHiiu.u reprvxluir amb els mau; als i les tèvoiqiieü JVhíJiUdj 0> I epiHA I ascens, d l.dinund Màlíon. i Kiuard Imnr cl 19:4
2 O
fi
LU El Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona i molt especialment la Delegació del Bages-Berguedà felicitem tots els components de I expedició EVEREST 2000 i d'una manera particular el nostre company Fredi Puig
Enhorabona!
as»:-
HDRES
EXTRES Q
iv
E: R S O S_ -
Lectures
Agustí Costa, protagonista a Diseno Interior
Una casa publica NÍIMOU. LA CASA A MIDA. i i»nàP!A
estudi i ia d'estar % l jni'|tvu t-stollit per a U portada df ta revista Diseno Inlerior del mes df matg. L'autor és i arquilecie tècnic Agustí Costa, que comparteix ta secció d* la revista dedicada a profecies d i menors amb altres autors corn ara lomas Alia. ATP Arquiiectos, in mas Carranza & Adrian Serrano, Rob [ïuhois & Shuichi Kobari, Pere/ Herreras & Pérez Si I anés Luis Zufiaur i )avier Bàfitna í'.t profecte de Costa supera et difícil repte d'un espai compartim?niat í fosc en una àrea diàfana i lluminosa gràcies a l'encertat tractament del fals sostre i l'ús del color la revisu inclou les bases de ta tercera edició del concurs per a joves dissenyadors Diseno interior 2000.
an Baca. Edicions l..\ Cimpana 190 pàgines. Barcelona. l')04.
M E S ambigues són les condicions de vida en aquest món, com més precàries tes bastes en què sustentem la nostra civ i luxació, més geni hi ha que sembla completament segura del que li !<i (alta per ser feliç", indica ian Baca fVricot (Terrassa, 1934), arquitecte, dibuixant i cineasta. Una casa a mida. Però la propietat és una trampa LI que creiem posseir, en realilat ens posseeix La piscina cria verdet No hi ha temps per lornar a omplir la 'bota del racó' del celler. l·ls mateixos fills que van fer petit el primer pis, de lloguer, van desaparèixer pocs anys després de canviar a un habitatge més gran. Tot plegat i més, Baca ho ha viscut en els seus trenta anys d'ofici i ho h,s
nítzaòd residvnoai dolça, buida i que s'estén de manera preocupant en forma de laca doti {sprawi. en diuen d'aquest problema a Estats Units) també tenen malrotllos, però és igual. Tampoc és té en compte que la casa uní familiar sigui l'habitatge antieconòmic per excel lència. Tothom en somia una i feta a mida !_a sàtira serveix a Baca per retratar la inevitable solitud de l'arquitecte davant uns cliems-estereotip -els de sempre, els enamorats i els execu tius- que somien unes cases en les quals allò que fa deu anys va ser una novetat avui dia és un mínim imprescindible. Són cases fetes amb vista al públic, en les quals la seva funció bàsica i primària, servir de refugi, impuria ben poc.
Quart d'humor i sàtira \*)l)A. 1.1 problema que retrata Baca és que ningú no vol aprofitar l'experiència de l'altr spci uhmm M OS arquitecte. Tothom i reu que ell uinbé té dret d g<iudir dels tics, somnis i obsessions de la societat actual. Acabem de veure a American Bejuty que i·ls nord-anteric.im que tenen un Pontiac jparc.ii en alguna urba-
L'j/íeregode Baca, que intercala enire ironies i reflexions críptiques unes vinyetes protagonitzades per .1 l.i facultat, és present en cada capítol. Per desgràcia seva, no sempre com a protagonista. Kn un capítol, l'atenció se centra en ta porta que avui s'obre cap a dins i demà cap a fora. Kn la següent visita a l'obra, fi
LA CASA A MIDA
client decideix que vol lercibrc una banyera espurnejant en un b.iny que havia de ser funcional. I el lector reconeix unes idees i se n'apunta d'alircs.
I MARLIT
iecmk@redestb.tr
Des de la finestra Les obres de la Sagrada Família: seny i rauxa AMB
MOTIU
detj
lomada de pories obertes del dia 4 de juny, \aig visitar les obres de la Sjgrad.i laimita per enèsima veyjda i es que tinc una "flaca* amb aquest temple en obre-., ho he de Sempre que les visito despenen en mi unes sensacions controvertides, Ter un CCM>UI penso, i per unj vegada estic d'acord .imb l'Oriol Bohïga». que nies valdria haver aturat les obres i Ji·ixar-les tai com les havia deixades l'Amoni Gaudi. Per un altre, rtt veig el iep*e de continuar apmluj.ni els pvvs documents i maquetes que van ie*Uf, Euon I «\sigtH1 arquitecte.
Arguments contraposats a favor i en contra de la continuació de les obres, per a mi tots o quasi tots, prou vàlids. Amb els diners que costa es podrien dedicar a obres de beneficència, J ajudar els necessitats... i les despeses de les festes i focs artificials de 1J Mercè i tantes altres? Mofis edificis s'han acabat malgrat que l'arquitecte s'ha mon durant les obres, i en aquest El seny ens diu que s'haurien d'haver aturai les obres, la rauxa que s han d'acabar sigui com sigui, aquests senúmerus acostumen a anar barrej-its en el nostre cervell i molies sense que un s'imposí a t'al-
tre, aquesta és ta realitat. El que sí que em pregunto, és com es pot dir que la pari de la Sagrada Família que s'està construint és de Gaudí. Penso que no és correcte dirho, sinó vegeu la façana de la Passió del carrer Sardenya, allò no ho hauria fet mai Gaudí. Que diguin que és una interpretació, una reinvenció, el que vulguin, però si hem de ser seriosos, no podem dir que és de Gaudí. Malgrat tot, sempre que visito les esmentades obres en surto colpejat per una fona emoció i és que sempre descobreixo noves característiques, nous deulls, noves sensacions. Aquestes obres són una magnífica
escola d'arquitectura i construcció, cap generació d'arquitectes i d'aparelladors no hauria d'acabar els estudis sense haver visitat i estudial les obres en profunditat.
9
JORDI LLEAt.
Arquitecte tècnic A/e: jjlleat@tising.es
MJILRES
EXTRES
,25
Trobada de la promoció 1964 La construcció ha de vetllar per l'entorn Aquest era el titular principal de la portada de I /INFORMATIU de la primera quinzena de j u l i o l de 1992. I.xpens de iot el món s'havien reunit a Montreal (Canadà), amb motiu del Congrés Mundial de I T d i f i carió CIB-92 i havien mostrat la preorupació del sector per no contaminar i per incrementar l'ús de residus d'altres indústries. Joan Ramon Rosell, arquitecte tècnic i cap del Servei Qualitat del C o l · l e g i h i va assistir i en una entrevista explica quins van ser els lemes prioriiaris de treball: els nous materials i sistemes constructius, la rehabilitació, la protecció de l'eniorn, el procés de glohalitzactó econòmic i industrial, la informàtica i la robòtica. I I N I O R M A T l l ! destacava altres lemes en portada com ara les modificacions en el pagament fraccionat de l'IRPF establertes pel Ministeri d'Iíconomia, la necessitat d'unir esforços davant les patologies detectades per l'ús del ciment alumínós o la campanya iniciada per fabricants i laboratoris per promocionar l'ús del formigó 11-250. Dotze arquitectes tècnics donaven el seu punt de vista sobre la futura supressió de les tarifes obligatòries propo-
sada pel Covem de l'Estat, amb opinions força contraposades. Finalment, ens fèiem ressò del premi rebut per una producció videogràfica sobre el taller de rehabilitació que el Col • legi va fer a Tes (Marroc), a la Biennal del Film d'Arqueologia de Tipassa (Algèria). l,a producció va ser realitzada pels arquitectes tècnics Lara T r u j i l l o i |oan d i r i e s Fernàndez, i produïda pe! Col legi
Un grup de companys de U promoció d aparelladors de 19M prepara una trobada pels dies 13. 14 i 15 d'octubre que tindrà Hoc a Barcelona. F.ls organitzadors ja han preparat el programa d'actes que s'exposa a continuació: Dia 13: Trobada i sopar a un restaurant del Pon Olímpic de Barcelona. Dia 14: Visita tècnica a la Sagrada Família i al Gran Teatre del l.iceii. Dinar a un restaurant de la Ciutat Comtal. Al vespre, sopar de gala a l'Hotel Arts. Dia 15: Visita a les Caves Codorniu. Dinar .1 u n restaurant de cuin.i catalana a Barcelona. Podeu venir acompanyats dels vostres familiars i amics Per confirmar la vostra assistència podeu trucar .1 Is.ibel Madrid
Telèfon 932 04 59 10 / 934 78 48 47. I/INFORMATIU NÚMERO 12.
Fax 934 78 34 89.
PRIMERA QUINZENA DE FLJUOL DE 1992.
•INFORMATIU La construcció ha de vetllar per l'entorn
L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça:
www.apabcn.es/informatiu
Mots encreuats Heu de resoldre les detinictons numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom de la ctutat on es troba el monument de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposls hi trobareu en acfosttc el nom d'aquest monument
/ 1 1 \<
mes nom <tt «*«toccasee 6. Moaura còncava m i <ta U i K M U I k Gran BwBnyi. 7 Sumin» b i i m a m i (fina peçacirtftorvl·smx·rwduntpe'sorc, t No k cu cap ipraduK» m*Br per ww uc paral dapf·o·n» o nntxm i rata. 9 Separa els dot sentris Oc circulacic £or carn. c una carretera t e La dtmenste duo cos *n tbracoo SOLUCIONS
-^SERVEIS
a construir
PETITS
plec Er- dos minuts, ei íbstat de normativa de compliment obligatori, per Intern*t i adaptat ai teu projecte. Disponible a: www.apabcn.es/ renart/
Centre d* Documentació Jos«p Renart
Co·fici·nt d'actualització d'honorari» a 14 de juny Ca - 1,08 l·rupt·ríami 1 > dt |uliol Mòdul: 44 500 PTA.
ANUNCIS
per M prafessionat
Magí Miracle i Marangra t o l legiai 40. esdevinguda t'l H de juny. d <>0 anys.
932
4O
23
76
VrsusHtzacte (*• promet—
Sonoés dauecaments d'estat actual. c*eHneaciA de orajectes. modets sn 3 0 . cètcui d'estructures i mslaJ-lactons. Fotografia d'arquttectura < d'obra, presen lacsons. tractamçrit d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments • pressupostos, plecs 3e condicions, ajut a pro^ec tes de seguretat, dictàmens, vaioiactons i gestió econòmica d'obra AfttNSA
Ofwnm tot npuS de 9wvB»a per wura com aarà el profacts:
Telèfon: 934 52 07 89 a/0: anr\sa@coac net
Es (an projectes d'infraestruciures :omunes de telecomuntcacions per a edificis. visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions . Enginyena Tesis. SL. Gran Via Oe les Cons Catalanes, 1176. Tel.: 932 78 30 11 i 933 13 63 40 Fa». 932 78 07 65
Swvaii per a taxadors
r ,i ii»ts ds rol legiats la defunció del nostre company:
TEL.
Enwiï'ns un fax i nosaltres li lliurem \a delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'etaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Oferim una expenéncia de més de 2 anys. Ei preu del croquis: 700 PTA. Telèfon: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01
reodw. fotomumatges, anttnactd 3 0 . vídeo, tfrtefactius, etc. informació
Telèfon. 934 87 00 54
Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, < Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36
Sarveís tècnics d'arquitectura
TELÈFONS SERVEIS CENTRALS
TELÈFON
A/E
Inlormaiio geneta!
932 40 20 60
informacio@apaben.es
VÍM(5
9 Í 2 40 23 70
visais@apabcn.es
Secretaria
'J32 40 20 55
secreiaria@apabcn.es
Auosuncs Protfsiioii.il i lundici
932 40 20 56
as&essories@apabcn es
Kehabiliucïó i Medi Ambiem
932 40 23 66
serma@apabcn.es
borsa de Ireball
932 40 23 5S
treball@apabcn es
t-'mm«:to
932 40 23 73
iormacio@apabcn.es
Ceiure de Documentació
932 40 23 61
renan@apabcn.es
Biblioteca
932 40 23 80
rendrt@apabin es
Servei de Nurniaiivd
932 40 23 65
sii@apabcn.es
l'Informatiu
932 40 23 76
informaiiu@apabcn.es
Comunicació, imatge i ni·iiqueurig
l
)32 41) J Ï 8 3
comunicacio@apabi.il es
Servei Habiuige
'M-l 14 14 13
satu@apabcn.es
ALTRES SERVEIS
TELÈFON
VE premaa [ @ a pabc n. es
Premut
932 40 23 74
Muuat
932 40 23 66
Caixa d'Enginyen
932 00 95 22
A»egut4ílLtT> Lorente
932 40 23 72
lurenie@cccorredorb.com
Cooperativa (ordi Capell
934 14 63 55
eupal ino&# arqui red. es
Cafeteua
932 40 23 54
Comercial
932 49 20 57
comercial@apabcn.es
DELEfiACKMIS
TELEU»
VE
93S 65 26 11
caaiosoruia apabcn.e
Valle* Onenui CotiM.il d*: Col l
93ií 72 97 9U
caaibagft@apabcn.es
937 80 11 10
caaivoc@ap.ibcn es
9ié 79 01 76
caatvorí@apabcn.es
934 14 3S 46
conseil^apabcn.es
Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD. 2D i 3D. perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis. • presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61
Perspectives i fotomuntatges Fem perspectives en 3 0 amb el seu emplaçament real. Oferim serveis de fotomuntatge, vídeo (recorregut d'interiors • exteriors;, plànols de venda, pàgines web i CDs. Ens desplacem a tot Catalunya. Telèfon 934 59 46 17
Serveis de topografia S'ofereix, realització d'aixecaments topo grafies informatitzats en 30. replantejaments, control d'obres, cubicacions. delimitacions, parcei-lacions. informes, • assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp. 36. 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 • Fax: 933 17 06 84
Assistència integral al projecte Es fan tot tipus de projectes amb la màxima qualitat. Oferim una atenció personalrtzada. Servei ies 24 hores. Garantia d'expenancia. Estem al carrer Muntaner cantonada Londres de Barcelona. AINPRO Telèfon: 933 63 18 78
Estudiant de delineació Estudiant de 5è d'FP de delineació, s'ofereix per a fer pràctiques. Aporta coneixements de CAD 14. Disponibilitat matins i tardes. Danny Aguilar Telèfon: 933 52 09 53
Col·laboració professional S'ofereix arquitecte tècnic, professional lliberal, per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. Experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció d'obres. Telèfons: 934 06 96 95 < 630 261 973
Serveis per al projecte S'ofereu tol tipus de servei pera l'oficina tècnica: delineació, escanejat. vectontzacio i digital ització de plànols. També topografia, aixecaments a'estat actual i presentació oe projectes ;render i animació i. Telèfon: 934 87 00 54
S'ofereix despaU amo saia de 35 m 3 independent i espais comuns, situat al C/Ribera/Mercat del Born de Barcelona. Preu: 35.000 PTA/mes. Telèfons: 932 68 03 62
Administrativa per a despatx del sector
Estudiant d'arquitectura tècnica
S'otereix administrada ame expenencta en aespau de construcció, per treoailar oe matins. Anna bilaoricn Teiéton: 932 17 2030
S'ofereix estudiant de 2n curs d'a/quiiectura teemea. per a treoaii en despau. Dommi d'Autocad. woro > Excel. Raimon Camicer Teiéfofi: 934 41 53 85
DEMANDES
.27
MERCAT DE TREBAL
Coo&t ructot £ de
El Col·legi organitza
especialitzada en revestiments i rehabilitacions de façanes, requereix cap d'obra per a assessorament tècnic i suport al cap de Producció en ta gestió d'obres.
No cal experiència. Coneixements d'informàtica d'entorn Windows i fulls de càlcul. Edat
un viatge a l a ciutat de Berlín per a col·legiats, acompanyants i amics.
entre 25 i 30 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball, comarca del Barcelonès. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit desprès d'un període de prova de 6 mesos Sou 3.500,000.- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata.
Comptarà amb guies
Les persones interessades poden posar se en contacte amb:
especialitzats i intèrprets
Kkrf Dtetribuclófi, tol: 932 23 44 66.
amb l'objectiu de conèixer de ben a prop tes transformacions recents que
arquitecte/a tècnic/a
ajudant/a de cap d'obra
Fabricat d'accessoris per a
promotora-constructora de conjunta
automòbils de Madrid
residencials uniraml I farts/plifrtfani Murs
per a responsabilitzar-se de la planifica
per a treball a peu d'obra i oficina.
ció i seguiment de les obres a les plantes de producció de la companyia.
Es valorarà experiència. Edat entre 23 i 35 anys. Idioma catalè. Imprescindible
s'han fet a la capital de l'Alemanya unificada.
Inclou ta visita a edificis singulars i obres encara
carnet de conduir i convenient vehicle nencia mínima de 3 anys en el tracte amb
en procés de construcció.
propi.
les Administracions (Ajuntaments, comunitats autònomes, etc), Es valorarà co
Contracte laboral per obra. Sou en (unció
neixements d'ofimàtica. Nivell mig d'an
de Ja vàlua del candidat. Lloc de treball.
giès i francès. Disposició per viatjar per
Manresa amb desplaçaments puntuals a
Espanya i l'estranger. Possible canvi de
Barcelona. Jornada oficial.
residència a Vigo (Pontevedra). Jornada oficial Contracte lab in. Sou neg. Incor-
Les persones interessades poden enviar
poració immediata
el currículum per fax: 932 38 7 1 52.
interessats comac
teu amt) J M Ú I A. Bm»no, 917 2 1 1 3 14.
M.6.S17 arquitecte/a tècnic/a
arquitecte/a tècnic/a de les promocions 98-99, 99-00 Ajuntam·nt de Torrelles de Foix
Preu: 110.000 PTA (IVA inclòs). Inclou viatge en avió. ires nits d'allotjament a l'Hotel Central Tegel (inclòs l'esmorzar) i tots e*s desplaçaments en autocar dels quatre dies.
INFORMACIÓ I RESERVES: Servei d'Informació Telèfon 932 40 20 60
per a suport ai seguiment del Pla General de fab<icació per taller i fabrica, dibuu
del munipi. posada en mana de! P'a
tècnic amtdamenis. etc.
General i col·laboració en obres munici-
pwfll
pals Oei Servei de Disciplina Urbanística
Es valorarà euperiéncta mtmma <x 2 anys en fusteria d obra 'industrial, toat entre
No cal e
Fax 932 40 20 61 A/e: inlormacio@apabcn.es
. Imprescindible ver>>
25 i 35 anys Coneixements informàtics de Windows i Cad. Imprescindible came;
PLACES LIMITADES
de conduH i vehicle propi m», o tarda. Contracte labora* * 9 n Itoc de trebeK. Sabadett. Jornada of Confactv lato indefinit
«*
Sou 2.625.000.- PTA b f u t / a n u * .
Sou
3.500.000. PTA tKuï-ar
Contactes amt M . L a C
938 97 21 25. a U M M : 938 97 16 SS. B3T 16 6S IS.
LEGI D'APARELLADORS I A-^UHECTS TÈCNICS MERCAT DE TREBALL
T£L. 932 4Q Z3 58
ORGANITZACIÓ I GESTIÓ MASTER PROJECT MANAGER EN EwncACto i URBANISME
Geslíó de la promoció i ía construcció. Edició 2000-2002 U pftporaoo i formació adegua<ü dels dsircum i lècnks del sector en tècniques de pesik) òe li promoció i ia gestió del procés
de constrwrió són factors clau per facilitar l'evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i qualitat.
programa lr iny acadèmic del 20 d'octubre de 2000 al 12 de maig de 2001
Fiscafitat en et camp immobiliari
Assegurances Anàlisi de viabilitat de l'operació immobiliària
• MÒÍMfi I
Introducció ai managemenl i project manager U gfiènria del projecte i obrj Els agents del procés d'edificació i les seves relacioni FJ managemriu i cl projeci manager com a directiu
Promoció i gestió del sòl per J edificar Màrqueling operatiu Resolució d'un cas pràctic. Simulació 2n any acadèmic d'octubre de 2001 a m i de 2002 •
Gestió de la promoció immobiliària Operació immobiliari* Economia d'empresa i comptabilitat Diel mercantil i de la propietat Coniraturió Anàiisi del sector immobiliari Màrqueting immobiliari, estudis de macat Avaluació financera de projectes immobiliaris finançament d'operacions immobiliàries
M Ó D Ü I Ell
Gestió del procés de construcció Gestió estratègica de projectes Organització i lideraige d'equips de treball Gestió de la qualitat Gestió del projecte Habilitats directives Gestió de l'execució de les obres Gestió del manteniment i post venda Tancament de l'operació i manteniment Resolució de casos pràctics. Simulació
• MÒDUL II
• MÓDULEV
horari
direcció del m à s t e r - l-rancisco Javier Llovera. Catedràtic d'Universitat. Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. - Carles Puiggròs. Aparellador. Projecl manager organitza Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Fundació Politècnica de Catalunya durada 500 hores repartides un dos anys acadèmics.
lr curs: del 20 d'octubre del 2000 al 12 de maig del 2Ü01, i 2n curs d'octubre del 2001 al maig del 2002,divendres de 16 M) a 21 hores i dissabtes de 'J.Í0 J 14 h lloc: seu del Col legí a Barcelona CodiG5062 Període de pralnscrfpció obert le! « 2 4 0 23 73 Fix 1 3 2 4U 20 5<> .Vt; formació®jpabtn.ís
Treball final
ACTIVITAT PERICIAL
INSCRIPCIONS
PROGRAMA MÀSTER EN VALORACIÓ OE BÉNS I TAXACIÓ DE DANYS
De setembre de 2000 a juliol de 2 0 0 1
telèfon d'inscripcions 932 40 20 60 telèfon d'informació 932 40 23 73
Avui, la figura de l'expert o perit judicial es complementa amb la de perit arbitral, juntament amb el tradicional taxador immobiliari, apareixen el perit hipotecari, eí perit contradictori en matèria fiscal i l'expert en mak'ria de valoració de les assegurances priva.:;• que consolida la figura del perit d'as-
fax
mació de proíessicmals qualifica ts eri els
932 40 20 61
camps de peritatge *i \ pressa is.
programa • Valoració de béns immobles: • Valoracions hipotecàries •
Valoracions Valoracions Valoracions Valoracions
urbanístiques cadastrals d'inversions immobiliàries automatitzades
• Valoració d'empreses i de béns mobles Lobiecm del pro•grama, doncs, és la for-
• Perícia asseguradora
• Perícia forense Perícia asseguradora í Perícia forense s'organitzen conjuntament amb el Col·legi d'Apare-
El auster està nilodulat en els 4 eiirsos posigraus següents:
http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es
En propers Infonnatius us informarem dels Cursos de to setembre i (iefe cursos generals del període 2000 2001.
organltza: Departament d'Organització d'Empreses de l'UPC hores lectives: 450 hores titulació: superat el màster i la tesina s'obtindrà d títoi de màster atorgat pel Rector de la UPC. , J X m n r ï ^
J -.
l'M^í"
r~\J-,..-.~.l
preínscripció: A partir del 3 de juliol dates: «icmbri de 2000 a juJiol de 2001.
Si'l!
lloc: Edifici de L'Illa Diagonal VVimhertuyr. Diagonal 569, 3a planta horari: Divendres de 16 a 21 i dissabtes de 9 al4h. preu: 550.000 PTA informació: Departament d'Organització d'Empreses de l'UPC. Tet 934 01 62 79 (Maria Ferrés) 1 ,
^1««.^
1XATS
,29
SEGURETAT COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ, PERFIL TÈCNIC EUROPEU
Curs de postgrau, del 29 de setembre de 2000 af 16 de marc de 2 0 0 1 LI Decret 1627/97, de transposició de la Directiva europea sobre la seguretat i saluï laboral a les obres de construcció implanta a I.spanya una nova figura professional: el coordinador de seguretat. Els coordinadors són els professionals encarregats d'avaluar els riscos de l'obra i proposar solucions i alternatives i, fins i loi. la formació dels treballadors a l'obra F.I curs de postgrau forma pan del pro-
programa • MòDUl I Normativa i legislació - b Directiva europea sobre seguretat en fibres temporals o mòbils i la seva transposició a 1-spanya. RD1627/97. -U Llei de prevenció de riscos laborals. -Reglament de serveis de prevenció i normativa de seguretat legislació de seguretat. • Mímm II Coordinació de seguretat - I ! perfil professional del coordinador. Coneixements i habilitats necessàries. Missió i funcions l_es línies mestres de Pont Royal -Actuació d'un servei extern de prevenció de riscos laborals en i'àmbit de la construcció [II funcionament de la segureui dins l'empresa constructora
pama de formació en seguretat i salut laboral que el Col legi porta a terme des de fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. Es lliurarà diploma dr Postgrau de la Universitat Politècnica de Ca talunya als qui hagin assistit al 80 % de le\ classes i superin les proves d'avaluació. F.s demanen coneixements i/o formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic.
guretai d'un projecte, -l'resa de decisions La informació, consulta, participació i formació dels treballadors Anàlisi dels processos de producció La seva modificació i l'eliminació d'algunes situacions de risc. -Kines per a la informació i la formació. L'Auto-Audit i el mòdul FRAP Presentació d'un cas real de coordinació de projecte i realització. Exemples de solucions conceptuals aportats pel coordinador Dificultats habituals i resolucions -Control documental de la coordinació -Responsabilitat civil i penal dels promotors, contractista, l'autor del projecte, suhcontraciistes i oordinadors de seguretat. Responsabilitats derivades de ia fase de proiecte i de l'execució, i els controls. -La inspecció de treball i la seguretat •Metodologia per i la coordinació de seguretat.
• Momu III Prevenció de riscos, ergonomia i factor •Taula rodona Experiències de coordinahumà dors de seguretat en obres de diferent tipo• I immiuceio a la prevenció dels riscos i la logia Conciusions. seva relació amb la qualitat i el medi ambient Millora dels resultats econòmics Malalties professionals en el sector » MontuV -Introducció a l'ergonomia Conceptes bàFormació o i tècniques de seguretat Vnvdliujcio de les smunons de risc &io i la seva aplicació a les lemes materials -Mesures de prevenció en prugeiies d obra i eines de la comtniívió civil i de gran format •Condicions de treball taloi, tred soroll i -Seguretat en la conservació deis edificis i vibiacions en t\í treballs de renovació i rehabilitació -Seguretat i qualitat U's normes I so 'XWO en construccions i edificis antics. Auditories de qualitat Auditories à-c segu-Seguretat en \i reparació i manteniment retat -U prevenció del r » a les obres d'endrmx \\ lanor humà pucologu i formatiu La Segureut en la gestió capacitat i k ncgocúdc en d sector Vgurrtat i I n insta! laoons -'levnujufs ór nefocuao La miuic del Sejtuffui i les rruquinn i r l s m u s axmlirudoí de seguretat U u d i dt- ptfxt-i -Lquu <te proteròo col feaiw i ifc ti»u t H p m i o preparació tontronu oo i riHHÍifkioo de soluciona •
M-.VM- IV
L actuació praémkNMt del a m d i a « k »
U 1627/17
po Tjpfcació del K) K ifc- jeguimr i e*Ufci dr nefu
\ue ò t pnwrar t d «rcuoc P t e i t f k W ér pfnrcws ABAMMU »íe v
preu matrícula: 373.000 PTA preu col·legiat: 315 0W PTA dates: del M de setembre al ](> de marc.
divendres, de 9 a 11 i de 1 .í .10 a JO hores durada: 110 hores leclives * 50 hores de treball • (odi S 2017
INFORMÀTICA APLICADA • PLANIFICACIÓ I CONTDOL DE PROIECTES AMB MICROSOFT PKOIECT98: Df dilluns i dliom, de 10 a 21 h del 20 dl 11 Jt lulinl Durada: I: hores Preu matrícula: 2í 000 r i \ Preu col·legiat :oi>iH' l ' h
INFORMÀTICA BÀSICA I GRARCA •
EXCEL II NIVELL
dimarts, de ') i 1-i h del IS dl 25 de juliol. Durada: li 1 hores. Preu matrícula: 17 500 PT\ Preu col legúL 12 300 HA
• ORCANrrzAaó DEL DISC Dimecres 2í> de juliol de 1 d 11 h Durada: 4 hores l'teu matricula: 7 000 PTA Preu col legiat: ~> OtHJ H ^ • AUTOCAD 1 NIVELL De dilluns d difius d e ! 7 a l 9 K , dd Kl al J7 dr juliol Duradx 24 horrs. Pno mmlcuU. 47006 PTA P n c o l l e £ a c » o x » PTA • INTOtNCT: IVI 20 al ."• dr juliol dlltum i ér**, ie 17 i n h llilluns : J Jt nilrnl. de ') 1 l l h Durada: 4 !n>r-s Ptru matrtcula: " ioi l P1'. Preu cai leyat àru" !"* • WOID II Dundk i nom. h a Mtncuk 14 ;K» PI \ heu col Icpat
'
tmrcnrv
4,-. r«. haaà hfm eoeem
-^ACTIVITATS AVANÇ DE PROGRAMACIÓ DE SETEMBRE A DESEMBRE DE 2000 OtCANTTZAOÓ i CESTIO • GwrrV) DEJ. TAWOM«N" rx L'OMA J DC U posTVïNriA data: de! 2 AÍ l(. d<«T.ir>re de 2000 amb d*rt i determinar « lara i \» Delegacto del Valies Orwnwl honri: diüuns i dimecres, de 18 ÏO A 21 hores durada: 10 hores preu matrícula: 24 000 !T -\ preu col legiat 20 000 PTA
ACTIVITAT PERICIAL • C U B BASK: DE VALORACIONS IMMOBILIÀRIES
dates: del 7 al 30 de novembre horari: dimarts i dijous, de 18.30 a 2! hores durada: 20 riures preu matrícula: -12 000 PTA preu col·legiat i í «Hi PTA t
• •
GESTIÓ EMPRESARIAL I HABILITATS DIRECTIVES
dates: del 22 ai 30 de novembre de 2000 horari; dimarts i dijous, de 18 1 21hores durada: 12 hores preu matrícula: 18 000 PTA preu col·legiat 15.000 PTA
• TÈCNIC EN PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS. NIVELL SUPGDOI
REHABIIiTACIÓ I MANTEN1MEOT •
CRUES I APARELLS ELEVADORS
*
iNSTAl • LACJIMS D ' E ü C m O T A T DURANT LES OBRES
daus: dilluns. 18 de setembre de 2000
•
daus: dilluns 6 de novembre d.e 2000 daus: un dijous de novembre de 2000 a la Delegació del Vallès Occidental
MEDI AMBIENT
XAKMS I BARANES D£ SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ
•
daus: dilluns, 2 d'oaubre de 2000 daus: un dijous de desembre de 2000 del Vallès Occidental •
• GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE D'EXECUCIO D'OBRES. CAS PRÀCTIC
daus i lloc octubre a la Delegació del Vallès Oriental i novembre a Osona horari: de IS a 21 hores durada: 6 hores preu matrícula: 16.000 PfA preu col·legiat: 11.000 PTA • COORDINADORS DE SEGURETAT I SALUT E.\ LA CONSTRUCCIÓ. PERFIL TÈCNIC EUROPEU
daus: del 29 de setembre de 2Ú00 al 16 de març de 2001 horari: divendres, de 9.30 a U hores i de 15.30 a 20 hores durada: 200 hores preu matrícula: 375000 PTA preu col·legiat 315.000 PIA CURS SÀSIC DE SICURETAT I SALUT LABOÍAL EN LA CONSTRUCCIÓ
daus: del 9 d'oaubre al 29 de novembre de 2000 horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 hores durada: 50 hores preu matrícula: 90 000 PTA preu col·legiat 50.000 PTA •
L'ESTUDI ÏASIC K SEGURETAT I EL COORDL\ADOR. SESSIÓ TÈCNICA
daus: dilluns h» d'oaubre de 2000 amb dates a determinar ei tarà a la delegació de! Vallès Oriental horari: de Hv.ïO a 21 hores durada: 4 hores preu matricula: M \ V i'IA preu col·legiat 2.000PTA QUALITAT
INTRODUCCIÓ DE PARÀMEUES MEDIAHMENTALS EN L'EDIFICACIÓ
daus: del 7 al 28 de novembre de 2000, a ta Delegació del Vallès Occidental horari: dimarts, de 18 a 21 hores durada: 12 hores preu matrícula: 20.000 PTA preu col·legiat 15.000 PTA
ELEMENTS DE n o n c a ó INDIVIDUAL: EPI'S
daus: dilluns. 18 de desembre de 2000 horari de les xerrades: de W> J 20.30 hores durada: 4 hures preu matrícula: S 400 PIA preu col·legiat 7.000 PfA
•
1N5PECCIÚ TÈCNICA D ' E D I F I O S
daus i lloc de! 3 al 19 d'oaubre <je 2000, a la Delegació del Vallès Occidental horari: dimarts 1 dijous, de 17 a 21 hores durada: líi hores preu matrícula: 38.000 PTA preu col·legiat 30 000 ITA
• Cicle de sessions tècniqjes •
EsptaM-nTACió EN INFORMES I PERITATGÍS. CASOS PKACTICS
• TÈCNIQUES DE RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
SEGURETAT
data: del 2Ï d'oaubre de 2000 al 25 de juny de 2001 horari: dilluns, de 9 a 20.30 i dissabtes, de 9 a 14 hores durada: 600 hores preu matrícula: 1.25 000 m preu col·legiat 625.000 PTA
rí'HABTTAWLnAT
dates i lloc octubre de 2000, a la Delegació d'Osona
EfTRATtCKS K (.Üt-TIWCTACtó PER A L ' E X E C U G Ó D ' O Í R E S DE PROMOCIÓ PRIVADA
d a t s : del 6 A\ 27 de novembre de 2000, a la Delegació del Vallès Oriental honri: dilluns i dimecres de IS a 21 hores durada: 21 hores preu matrícula: 44 000 ITA preu col·legiat ï7 000 ITA
QimFlCATS
daus: dijous, 9 de novembre horari: de Itf a 21 hores durada: i hores preu matrícula: 6.000 PTA preu col·legiat 4 000 PTA
• MAÍT» nuncr MAMCEMtKi EN EDffHjictó i URBANISME (2 cursos acadèmics) dites: del 20 donubre de 2000 al 12 de maig de 2001 horari: divendres, de 16.30 a 21 hores i dissabies. de ') 30 a 14 hores durada: í00 hores preu matrícula: 480 000 PIA per curs preu col - legiat 400 000 PTA per curs
CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES • CossTsuiR AMB FORMico. FORHICÓ PRLFABRICAT. Sessions tècniques i seminari daus: del i 4 al 30 de novembre de 2000 horari: dimarts, de 18 a 21 hores •
L A POSADA EN' OBRA DE LES 1NSTAL- LAC1ONS. l í CJCLt
• ELECTRICITAT UL·LUMiMAaó: 3 d'octubre de 2000 • LA POSADA L\ TERRA: 10 d'octubre de 2000 •
FONTANERIA t AICUA CALENTA SANTTAHIA: ] 7 d'ociubre de 2000
• EVACUAOÓ 1 FUMS: 24 d'oaubre de 2000
horari: dimarts, de 16.30 a 21 hores durada: 4 hores • CONSTRUIR AMB FORMIGÓ. FORMIGÓ IN srru. Seminari
dates i lloc dies 5, 12 i 1') de desembre de 2000, a la Delegació del Vallès Occidental horari: dimarts de 18 a 21 hores durada: 'J hores preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat 20.ÚOO PTA
Període de preinscripcló obert Tel 932 40 23 73 Fat 'J32 40 20 59 - A/e: formacio#apabcn.es
• CONTROL DE QUALTCAT. CAS R&cnc
daus: del 14 3l 2S de setembre de '000 honri: dimecres, Je IS 3 11 hofA durada: 9 hores pceu mamnila- is.000 PIA preu col·legiat 12 000 PTA
^*.VL
COL LEGI D'APARELLADORS
\ ^ P 7
DE 8ARCELONA
^^H ^
H
ACTIVITATS
quiiutns fofiol 2000
31
CURSOS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL Cursos de formació ocupacional organitzats pel Departament de Formació del Col·legi i subvencionats per la Direcció General d'Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.
COORDINADOR DE SEGURETAT EN OBRES PETITES
INFORMÀTICA DE GESTIÓ APUCADA AL SECTOR
Per a aturats majors de 25 anys, del 6 al 29 de setembre
Per a aturats majors de 25 anys, del 12 de setembre al 20 d'octubre
dates: per a majors de 25 anys. del (i ai 29 de setembre, de dilluns a divendres. de 8.30 a 14.30 h.
programa • UODUi I El Reial decret de transposició de ia directiva 92/57/CE sobre seguretat i salut a les obres. (1 hores) Conèixer el contingui del RD, els canvis que comporta en relació amb la situació actual, els agents que hi imer venen i els documents que s'hi defineixen. •
places limitades: l.í alum durada, lü hores
planificació, organització, superposició de tasques, etc. » MÒDUL VI La documentació per a l'aplicadd de l'RD de 1997 (9 hores) Conèixer h documentació que cal preparar sobre seguretat i salut laboral a panir del RD. Estudis i plans de seguretat. Document bàsic de seguretat.
MODIII ii
Coneixements bàsics sobre la prevenció (9 hores) Es descriuen els conceptes bàsics per entendre els mecanismes de la prevenció salut, treball, risc professional, molivació i organització de la prevenció. accident de treball, perill. • MÒDMI. II! Conceptes bàsics d'eigonomia Organització científica del treball (<•> h ) Conèixer lergonomia i la «va aplicació ai treball en construcció, i l'organització científica del treball i et seu impacte en la millora de la seguretat • Mònui w Solucions tècniques davant les lituadoni de risc en una obra. \(- hom) Conèixer les construccions i els siste mes de prevenció tradicionals i mno vjdor. utilitzats a les obres per poder adaptar i aplicar seguretat al procés constructiu • MÒDUL V Iniòaòó a U coordinació d'aecudó d'obra. (12 horet) OWnir coneLwnwtiLs sobfï nejïixuoo pef podo apiüij-k* a ü motuoo de utuioons pcàaiquA de coordina tk> (k «gureut Coaèarr ones per i \i gesuc irUoooadi amb U wgureut
tnscripckMM
» MODUI Vil Exercicis pràctics (12 hores) > MODUI VIII Pla de visites (6 hores) i MODUI IX Terminologia específica en català (6 h ] Models de documents Abreviatures, sigles i símbols Lèxic Normes de redacció, estructura d'un text Correcció de textos, precisió lèxic » MODUI X Inserció laboral- (IS hores) » MODUI Xi MediambienL (6 hores) l.l medi Ambient. Aspectes generals i ter minologia bàsica Relacions existents entre e! medi ambient í el desenvolupament econòmic i social Principals amenaces i problemes ambtenlais que atreien i U sorieui, planeta ÒrganlUadom governamentals que tre ballen directament amb eb problemes am bienub tsiruaura administrativa i disin bucio àe competències PauKï de enndueu souembln i respostes
d a t e s : per a majors de 23 anys, del 12 de p l a c e s limitades: 15 alumnes seiembre al 20 d'octubre, de dilluns a diven- durada 1 ^0 hores dres, de 9 a 14 hores.
MÒDUL I Introducció a l'ordinador personal (10 h) Conceptes bàsics de maquinària (hardware): Microprocessador, memòria, disc dur SISTEMA OPERATIU: comandaments bàsics: Copy, Del, l'ormat, Dir WINDOWS 95- Primer contacte amb Windows 95. Descripció de la pantalla. Et botó d'inici, l'h i filosofia de les finestres U icona del -MEU PC-. La icona PAPERERA El maletí. L'explorador de Windows 95. Treballar amb l'escriptori. Els assistents Menús contextuals
Descripció de la pantala inicial. Que és una base de dadesf. Concepte tie fitxa Concepte de camp Creació d'una base de dades Cercar els fitxes que tinguin certes condicions Obtenció de llistats. Assistents per a informes » MÒDUL V CAD (Autoad). (15 hores) Inici d'una sessió de treball Sistemes d'entrada de dades Ordres de dibuix i d'edició d'entitats Control de capes. Creació i ús de bloc. Acotameni del dibuix. Sortida del dibuix per impressora traçador {pioner}
MÒDUL II Tractament de textos (word) (20 hores] Descripció de la pantalla inicial. Barres d'eines Zona d'escriptura. Escriptura i correcció del lexi. Alineació del text Selecció de! text Inserir i suprimir text Copiar, tallar i enganxar text. Copiar o moure un text cap a un altre !loc del document. Mar ges Marge esquerre, dret, superior i inferior. Tabulacions Tabulador esquerre, dret, superior i inferior Sagnats Desar i obrir documents. Imprimir documents. Correcció ortogràfica MÒDUL III Full de càlcul (Excd) ( V hores) Que t's un full de càlcul- Columnes, files. cel In. rangs Moviment del rull Entrada de dades. Textos, íórmules, funcions, valors Formaur. alineació, tipus de lletra, requadres, colors. Impressió d'un iull de cakul Crafïci Creació d'un patit Modi ficaoò d un gràfic. Taules dinàmiques Administrador desernans Solvei impressió d'un grafu Correcció ortografia MODUI. J\ Bue de dada (Atcm) í 15 hom]
•ï'
» MÒDUL VI Gestió i planificació de projecta {lOh) Introducció a l.i gt-stió iU' projecte* Coneixements bàsics sobre Microsoft Proiect Introducció a les tasques del projecte Esquemes Cesnó dels recursos del projecte Treball amb calendaris. Programació amb recursos Línia base del projecte Us de filtres i ordenació Us de diversos projecte* Impressió Ajustament dels costos del projecte Restriccions de tasques Seguiment de! projecte Us del camí c i m Personalmció de! programa Ajustament dri proiecte segons U dita » MODUI Vil Tèoíqua de recau de treball 110 hj » MÜOUi. V||| Scgufftx i coDdiòoai de ntut en et
(10 h o m ;
ü---.
ACTIVITATS
EXPOSICIONS I SIMPOSI DART . . . f u r s . . . D'ETICNNC KRAHCNSUL* & MUMA
ERRANTS DEL DELTA IMMENS,
Oberta fins al 14 de juliol
Oberta fins al 15 de juliol
1.1 departament de LLÍUUÍJ urganuzj 1J mostra Temps , una exposició d'escultura i
lloc
L'espai de la primera plania, a la Cafeteria del Col·legi, acull una exposició d'escullura
ESCULTORA D'OMOL RIUS
Cafeteria del Col tegi. C. Bo» Pastor, 5 de Barcelona
Munia dates I exposició restarà oberta fins al 14 de juliol. horari
Departament de Cultura Tel: 932 40 20 60
d'Oriol Rius, que duu per títol: Errants del delta organitza Departament de Qiliura immens. informació oberta Telèfon: 932 40 20 60 Fins al 15 de juliol Fax: 932 40 23 61 lloc
De dilluns a divendres, de les 9.10 a les 2Ú
A/e: cultura@apabcn.es
Sala d'exposicions de la primera planta, a la
pintura dels anistis litienne Kràhenbúlh &
Sala d'exposicions del Col·legi Primera planta.
informació
SIMPOSI INTERNACIONAL I EXPOSICIÓ FUTUR I FUNCIÓ DE L 'ART CONTEMPORANI
A L 'ESPAI
A/e: cultura@apabcn.es
URBÀ
Del 16 d'octubre al 10 cle novembre programa Dijous, 19 d'oettibfe
13.00 h: Inauguració de l'exposició de projectes de Peter Struycken, Üliana Moro i Antony Cormley a la sala d'exposicions del Col legi Itàlia 15.00 h: Anenella città. Tracceperuna sioín di Catherine Millet, critica d'art, directora de la origine italiana d'Emanueia De Cecco, crítica revista d'an contemporani ART PRESS. d'an, col laboradora de FIASH ARI'. 11.00 h: Violenceduconcepidemodemiléfaceà l'espacepúblic, a càrrec de lean Pierre Raynaud, 16.30 h: ,-liíesj riempita da una seduïa a càrrec de Liliana Moro, anista. artista. Dissabte, 21 d'octubre 13 h; Inauguració de l'exposició de projectes Regne Unit de Jean Pierre Raynaud i Cianni Motti, a 9.30 h: PTOcessesofcollaboraüonbetwtxnaflisis l'Institut Francès de Barcelona. Carrer Moià, and architeets, a càrrec de Richard Mac Cor8. Barcelona. Còctel. mac, arquitecte i crític d'arquitectura. Suïssa 11.00 h: The cowboyand thecollettive a càrrec 15.00 h: /'si regaidé vers la ville ei je n ai nen w de Antony Cormley, anista. a càrrec de Marc-OÜvier Wahler, crític d'an, Barcelona director del Centre d'Art Neuchatel. 13 30 h: recepció a l'Institut de Cultura de 16.30 h: Paihfindw, a càrrec de Cianni Moui, Barcelona. Palau de la Virreina. Rambla 99, artista. Barcelona. Divenàies, 20 d'octubre 15,00 h: Conclusions í debat de cloenda Països Baixos 15.30 h: Us escultores í els nous espais urbans J 9.30 h: Públic in,\isudl an. Dilemmas ànd U auui de Barcelona a carrte d'Ignasi De conàonunoRS in ihe vinuai museum a càrrec de Lecea, director de Serveis d'Arquitectura i Camiel van winkel, müc d'an, col • laborador Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona. d'.\RCHIS, Revista d'arquitenura. Itinerari d'escultures des del Palau de la Vir11.00 bj iíieur in jrchiieauun canec de Peter reina. França
•J.00 h. Benvinguda i introducció
Harceloiu es distingeix entre les ciutats euio pees per la seva política urbanística amb una predilecció per b transformació social, econòmica i cultural, b un bon punt de partida per coníronUr i valorar les experiències i punts de vista dels artistes, tltl·ls crítics d'an i de l'arquitectura de sis països europeus; també per estudiar i debatre les possibilitats d'evolucio i (l'imegracio <fe l'aportació artística en els proees.it» urbanístics i arquitectònics. c o m i s s a r i s : Annemiete van de Pa* i íosep Rov Dolcei
coordina: Departament de Cultura destinataris:Estudiams de Bellas Ans, Arquitectura, .-\rquitectura Tècnica, Enginyeria i Història de l'Art professionals de l'art, del disseny i de l'arquitectura. Es lliurarà un certificat d'assistència. Es pot obtenir 3 crèdits de doctorat. Hi haurà traducció simultània. matrícula: del IS de setembre al 16 d'ociubre. Preinscripicó al Servei d'Informació, del 15 de juliol al 15 de setembre. Tel: 932 40 20 60. preu:20-000 PTA preu esiudianis: 15.000 PTA
Struycken, artista.
ACTIVITATS DIVERSOS
PROGRAMA D'EXPOSICIONS
VIATGE A BERLÍN
EXPOSICIONS PROGRAMADES. Setembre-desembre Premis FAD 2 0 0 0 8 vuit al buit l'exposició restarà obcna de! 5 al 2J de se- Mostra col lectiva de gravat, en la qual vuit tembre a la Sala d'exposicions del Col • legi a gravadors han cereal per mitjà del buit, una Barcelona Planis baixa. forma d expressar-se, de captar i despertar sensacions a tots aquells que estiguin disposats a descobrir-les. Una seducció per l'arquitectura Industrial Exposició d'aquarel·les i mirades fotogràfiques sobre una mostra d'arquitectura industrial. Autors: Neus homells i Marc Roig. Obena del 27 de setembre a l'Il d'octubre
Hi participen: Alberto Arjona. Sílvia Vera, Teresa Gómez Martorell, Pedró Gómez Sandoval, Alicia Gallego, Diana Kleiner, Diana Bianchi i Amoni Pérez Vidal, informació: Departament de Cultura. Tel: 932 40 20 60
VIATGE TÈCNIC A LA CIUTAT DE BERLÍN
Del 8 a 1*11 de setembre HI Co! • legi prepara un viatge tècnic .i la ciutat de Berlín, per a col·legiats i acompanyants. El viatge comptarà amb guies especialitzats i intèrprets, amb l'objectiu de conèixer els canvis més representatius de la ciutat de Berlín, la visita d'edificis singulars i obres encara en construcció.
programa provisional •
DELEGACIÓ D'OSONA PLAT COMBINAT NÜM. 3 dibuixos de Joan Clota
i Mònica Segòvia i gravats d'Idòia Pallarès
Fins al 23 de juliol llins els actes del 25è aniversari de l'obernua de ia Delegació d'Osona, s'ha inaugurat durani el mes de juny i fins al 23 de juliol, una exposició de dibuix dels artistes loan Clota i Mònica Segòvia i de gravats d'Idòia Pallarès, que duu per títol, Plat combinat nüm, 3. oberta
menges i festius, estarà oberta de 18 a 20 hores. lloc Delegació d'Osona PI. Major. 6, ent.
Vic Informació f:ins al 23 de juliol, es podrà veure a la Telèfon: 956 85 26 ]] seu de la Delegació, de dimarts a dissabte Fax: 938 89 45 34 d'li a 13 hores i de IS a 20 hores: els diu- A / e : caatosona@apabcn.es
ACTIVITATS PROGRAMADES
ALTRES ACTIVITATS
F I N S A LA CLOENDA
PROGRAMADES
DEL 2 5 C A N I V E R S A R I
FINS A FINAL O'ANY
• Del 8 dt unembri- al 8 d'octubre Ixposició de pintura de Kirsa Andreasen, Quiqut" Giménez i Pairiaa liménez.
• 30 de setembre i 1 d'octubre, sortida d'alta muntanya per deixar empremta a l'Aneto • 1 d octubre sessió informativa Reparació
• dia l'> di' setembre, sessió informativa Additius i addicions per a formigó» A tàmv de (jrlos Chaani. enginyer induslTi.il. director del departament de formigons de SlkA
del formigó. Ponent a determinar • 21 d octubre descens <k\ nu Bero. Osca. • dia 19 de novembre sortida en Liyak pela Cosia Brava (Cap de Creus)
t dia : i - de M-iembre. sessió inlormativa Formigons especials. A i.im\ de Otlos Chaam enginyer tnduïUul director d i i departament tir turmvoitt de SlkA t Cloenda del 2V am*min {dau a deler minar} nformació leklon ')>$ S5 2b II
• dei 27 de novembre al 15 de desemrjrr exposició de pintures sobre ari)uiiecuir.i ,Í l'oh de tanísu kduard f-eneï • desembre exposició de lartisu knvitd Bissas sobre pintura FeligK»a (reuuin) amb djirt pendents de condiroucio
PI Major 6 d t Vic - A/c:
•
Rebuda i col - toqui a la cambra d'arquitects de Berlín Itineraris temàtics - El centre ciutat de Berlín, la capital i la seu del Govern ts visitarà l'àrea central de Berlín on s'instal·la el Covem. S'explicarà com a afectat a la zona el canvi de ciutat dividida a capital de l'alemanya unificada, així com eis grans projectes d'investigació privada (Postdamer Plaiz) i la reconstrucció de la vella estructura urbana amb plans d'estructures moderns.
sortida: 8 de setembre a les 7.00 h arribada: 11 de setembre a les 19.00 h línia aèria: LUFin-VSSA allotjament a Berlín: Hotel Central Te gel preu del viatge: 11 ü 000 l'I A pei persona (IVA inclòs) ti preu del viatge inclou el viatge en avió, 1 dies d'allotjament a l'Hotel Centrat Tegel (inclòs l'esmorzar), tots els desplaçamenrs en autocar dels quatre dies.
• Arquitectura ecològica Visita a nous edificis construïts amb nous materials i sistemes d'aprofitament energèiic Visita a edificia singulars • Es visiten dues obres en fase d'estructura Casos innovadors en fases diferents i amb diferenciació d'estructura • Dues obres en fase de tancaments Amb divisions interiors - Dues obres en fase d'instal lacions i acabats
També es comptarà amb un servei de guia especialitzat i intèrpret Hi ha un suplement per habitació individual 9.000 PTA. Cal tenir en compte que les places són limitades a ÍU persones Informació I reserves: Servei d'Informació Telèfon; 932 40 20 60 f a * 932 40 20 61 .\'e: informacio@apabcn es
34
,.
ACTIVITATS
ACTIVITATS DE FORA MASTERS
Direcaó i Organització d Empreses de la Construcció
Arquitectures genètiques: el nou projectar cibernètic i el nou projectar ecològic organitza: Universitat Internacional de ( ai·ilunya Escola Superior d'Arquitectura adreçat a: graduats superiors dates: viri 2> de setembre a i'l de desembre preu: 180 000 PTA lloc C. Immaculada. 22 de Barcelona informació: telèfon: 932 54 18 27 «i f infoesarq@unica.edu hup:',-1 www.unka.edu/esarp
Fira nacional de restauració de patrimoni Congrés: Restaurar la memòria organitza: Diputació de Valladolid. dia: del 9 al i : de novembre. lloc Institució Firal de Castella i Lleó a Valladolid. informació: Tel 083 42 7] 00. Fax: 9fi3 42 72 ÏS Ve eduiMfion oiluira@dip-valladolid.es.
Preventia 2000 Fira de la Prevenció
CURSOS D'ESTIU organitza: l·ijM,r!.!:>.ii: J < ^•ÜIIL·.IU·d Impreses de I llit. hora líctiva: 450 hores nivell d'admissió: titulació universitària
Universitat Internacional Menéndez Pelayo
lira que integra els ambiïs bàsics de la prevenció de riscos laborals, assegurances, vigilància de la salud i tecnologies de seguretat i prevenció
Seminari: prtinscripàó: .i jurtir del 3 de juliol Xou&horiizonsde l'urbanisme, liberalització dies: del 3 al fa d'ociubre realització: duaubre de 2000 a juliol de ddsòUdesenvolupimentsastaiible lloc Palau de la Metal lúrgia núm. 8 de Fira 2001. dia: 26 i 29 de setembre de Barcelona. lloc hdifiri de I.'llla Diagonal Winthertur. directora: Carles Pareja, professor de la Uniinformació: Gabinet de Comunicació i PremDiagonal 569, 3a planta versitat Compeu Kabra i Gerardo Roger, arsa. Tel: 932 37 09 01. horaii: divendres de 1faa 21 i dissabtes de quitecte i urbanista de la Universitat Politèc<J a 14 hores nica de València. SAIE. Fira internacional preu: biwooo PIA lloc Centre de Cultura Contemporània de de construcció informació: Departament d'Organització Barcelona. C. Montalegre, 5 de Barcelona d Impreses dt l'UPC. matrícula: tel: 93 412 12 62 dia: del 18 al 22 d'octubre. Av Giegorio Mdraiion 44-50, 3a planta. http·'Vwww cuimpb.es lloc Fira de Bolónia, Itàlia. iel 'JM 01 (^2 8! (Ana Conmas) Tel: 051 282 l l i . Fax; 051 282 332. hnp://www. BolognaFiere.il FIRES I CONGRESSOS
Prevenció de riscos laborals (nivell superior)
organitza: Departament d'Organització d'Empitttt de l'UPC. especialitats: seguretat iaboral/ergonomia i pskosociologia aplicada. hores learves i>00 hores nivell d'admissió: titulació universitària realització: oaubie de 2000 a desembre tkJOOl.alELlPB. botari divendres de 1 o i 21 i dissabtes ée 9 a 14 b Preu: 650.000 PIA informació: DerMrument dOrgimtzaao dtmprcseídc li UPC ïel 1>4 01 ò2 í l (Mireu Bo^ch)
I Bienal de la restauració monumental: Una restauració per al segle XXI
JORNADES I CONVENCIONS
Contart 2000: La mirada atenta. II Convenció tècnica i tecnològica
tnr Olganitza: Servei de Patrimoni Local de I Diputació de Barcelona dies: del 23 al 26 de novembre Hoc L'Hospitalet de Uobregai Comunicacions fins al 15 de juliol. preu d'inscripció: 20-000 PTA preu estudiant: 10.000 PTA secretria: SPAL Td: 934 02 21 73
VII Jornades internacionals d'estudis gaudinistes: 25 anys d'estudi d'Antoni Gaudí a Holanda
organitza; Consejo Ceneral de la Ajquitectura Tècnica de Espana. fàn- del 16 ai IS de. novembre. lloc Palau Municipal de Congressos de Madrid. infònnadó: SHE Iberian Tours. División de Congresos. Tei. 9!4 36 00 34. Fat 915 75 99 93. A/e: congress@she.es htip:/.1 www.contan2000.com
organitza: Centre d'F^tudis Caudinisies, Universiiat de Tecnologia de Delit, Fundació STAC i Universitat Polilecnica ede Catalunya. dies: del 9 aí 12 de novembre, lloc FaculL» d'Arquitectura de Delit, Holanda. informació: Centre d'Estudis Ciudinisies. Tel: 934 90 4f> Í6. CONCURSOS I PREMIS
Concurs d'articles de caràcter professional Concurs d'articles de temes de caràcter proíessional, tècnic, històric ifilosòfic,dins de l'àmbit de la construcció i l'urbanisme. lr premi: 200.000 PTA 2n premi: 100000 PTA 3r premi: 50.000 PTA organitza: Direcció i Consell de la revista BIC i Junta de Covem del Col legi d'Aparelladors í Arquitectes Tècnics de Lleida Els articles han de ser en català o en castellà amb una extensió mínima de 3.500 paraules i una màxima de 6.500 paraules, data límit d'entrega: 31 de juliol lloc CAAT de Lleida. C. Enric Granados, 5 25006 Ueida. A/e: caatlleida@svt.es
IV Premi Sedigàs d'Arquitectura El Premi distingeix les millors obres del període 1999-2000 que apliquin el gas com a font energètica més innovadora, L'import del premi serà d'l 000.000 de pessetes, i no es podran declarar deserts. La documentació s'haurà d'enviar abans deJ 31 de desembre de 2000 al carrer Balmes, 35", 6a planta , 08OO6 de Barcelona informació: SEDIGAS. Tel: 934 17 28 04 .\e: evillalortga@sedigas.es
,35 miTi i FTA
Index d'anunciants de L'INFORMATIU
Prestatgeria COMERCIAL: JULIOL 2000
número 168 PRIMERA quinzena JULIOL 2000
El Col legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col • legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de juliol:
f.h lectors de LÏMORWATTU poden demanar més informació sobre els productes anunciats mitjançant la butlleta-resposla que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.
Pèndol
Weber Bromin Cemarksa
Empresa o producte
Ref.
Ibermapei
Termigo
IÏATC Mútua de Seguros GUIA DE L'EDIFICACIÓ SOSTENIBLE PI.EC1NSTANT
2 9 10 11A UB 13 15 16 20 47 51
Mecanismos y anclajes
Eco Esteba
Consorcio Termoarcilla
Wermasi
HERMS SENOR SISTEMES DE REFORÇ ACTIU SICÓ CLOSA ALEGRET CA ESCÓ SAPIC GROIIE ESPANA SANITAR1OS BEI.LAVISTA
contraportada
Kaizen Consultores
Calvache y Casut (CAUCA)
Trac Vertical
Intemper Espanola
Texsa morteros
Edicions Construc
Gamesystem
Induslrías Químicas Lowenberg
Repso! Butano
Composan construcción
Fepesa
Saunier Duval Dicosa
Alkor Draka Ibérica
Poliglàs
Sistemes de Reforç Actiu
Senor
Asfaltex Construcción Construcciones Desmoniables Tubulares
Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez
D
INFORMATIU
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I
Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses selecciona-
ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
s que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següentsNom
C/Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
des i rebreu directament d aquestes la informació sol·licitada.
i coRnoms
Empresa Adreça CP:
Població Fax:
Telèfon
PUBLICITAT LTMOI, M M'l 11
2 3 19 20 36 37 portada
•i
21 38
5 22 39
M.M.
166
6
-
23 40
24 41
S 25 42
9 26 43
10 27 44
11 28 45
12 29 46
13 30 47
14 31 48
15 32 49
16 33 50
17 34 51
18 35
contra
Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi L'Informatiu. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fat 932 40 23 64.
.--
GUIA D'EMPRESES^
ESTRUCTURES
Alsina SOLUCIOMS CM CNCOFRATS
"wntaus. s *
ANDAMIOS DE FACHAOA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FUAS Y MÓVILES
PUViMEKTS DE FORtíWO TH*CI*TS
ang*. 26 OBO^S S*n:eionB T 034664300 Braç. 126 - 08037 BwtBtorn • T ?320«1é6 . Mutual. 14 - 43004 Tíragoj» - T. ?772S19«3
XUTGANIVELUE3ORSI ttODTERS 0E HEStNCS TCTBATZOS CONTIMUOS
Pí»ï» T t t » » . 1 1er 1 ' BH1S ButBlwu TU K 5 D 9 39 Í J I 76W? Í 6
ELECTRICITAT
FUSTERIA Q
ALUMINOSI
EXTEND
*J-' SENETON EXTENSIBLE PERA
!J Gabarrò Germans
>i. 93 748 48 38 ía* 93 726 07 61
REHABILITACIÓ REHABILITACIÓ
FRAPONT CONSTRUCCIONES (.O.NSTRI'CCIÓ
|isimon (EP
Taulers, parquet í fustes ttt totes espècies ou la Decoració i biterío
fopuioción, 390-392 • Wrtxc 93 3d4 08 00' Fo.93 344 08 07 • 0SO13 Borcateno
SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA -
EN MADER4
CKINCO. S.1..I1.
FUSTERIA D'OBRA. ,
R1J1\BUJTAC1Ó
, MOBILIARI IEOUIPAMNT
*
Tel. (93) 261 63 00 / Fax: (93) 261 63 20 0*508 L Hosprtaiel de Llobregat (Birceiona)
Tel.: 93 663 02 11 % Fax: 93 663 01 31 \ CairetwaN-
AÏLLAHTS
" " ZA ^fES
WZn • M l
>1LKORPMN
H^FUEF ^ ESTBU TURALES
Ai&LAMIEMTOS
Jt,
CALICA
ACUSTICOS
QERCASA,
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
CON5TRUCCIONES MANSO. I I 5* A • W (53) 4 2 i 9B 98 [3 lir fax |?3] 423 9 4 1 3 - 08015 Bwceiono
PROTtCCION
" Labo/aloii d'jtscaigl I Conlral «• QnllUI
WHV.w:n«.n<i»n Tol. 93 490 50 60/78 Fox: 93 491 08 15 |O8O14 BoreeJonol
40 00 - http://wwwalkof
tnil de (Jimliliït .i tul lipus d'obres
Tel.: 937 31 54 46 ?,\i*i
MIml.CMPaifItid» <&VJ,Umv*
L5
LABORATORI DE CONTROL
PAVIMENTS \ IS 1MH ^ 1 "RIALS DK FORMIGÓ iKlLL-, ihkKKSDt RESINES 1 l ' I M I RKS KSPECIAUS
FERROS
TECINCO
_EXTRAFORT SPEEO BUILDING. S.L
mi.. IM). K>M UtL k IWI \|. IHRIN 1 kl.JN U IMUUU r . m s o i . U H S T Ü . . MI M>I a; .m K\X. Í W
FOHMïGO ARMAT, UAÏEAIALS CERÀMICS. SOLS 1 VIALS
93.588.78.76
ESTUDIS GEOTECNICS
B/ütCELOiÍA
ASSAJG SONIC DE PILOTS
ESTUDIS DE PATOLOGIA
FACHADAS - REHABILITACION
La solució a l'aluminosis
NOUíBAU HI sistema de renovació de so&tres lW.:937964i22
RESTAURAC10N - REFORMAS REFUERZOS ESTRUCTURALES F e m el tarra bo segmu DIN ISO 9O02 Magalfiàes, 15. bajos - 08004 BARCELONA E-mail: RYCMAR@ielelme.es
Annpote
Higienes Decoraiius
ALUCOBONP DIBOND ALUCORE fachadas iigeras de aiuminto
G E O T E C N I A , MICROPILOTS, A N C O R A T G E S ,
HlDROGEOLOGiA, MEDI AMBIENT.
Tel. 93 441 10 4 4 - Fax 93 441 53 20
Aplcaao faoI. rapKla i economia Màxima resis
Tel. i Fix (977) 7S2783 - 4)8S0 CAMBRILS MnordeSaml.ZET TaL i Fix (»9) 3Í4 332 - 08017 BARCaONA
a s t r ^ O u i m i c a , sL
per a sòls industrials
OUatéaKasmbiupalénda m àxBcamte, camd i seóumart ídm, reçtm&mnts, psrxUsaons i As-Buil
pofagonQ u H J u s t n * «< pt
F Tonas y Bages, 106 t-08030 6ABCÍLONA Teietono: à3 345 36 50 Fa*. 33 346 17 13
FAÇANES a Anügrífirïi ESTRUCTURES
^ SOL C1OHES
T E C A A - E S DE BAïlMENTAC O «
ü A-JIÍT.
G'PnSI*, 240 • leL 93 45É14 Q • Ffi 93 436 72 SS it.el·BSD
Per a publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez
C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apaBcn.es
El reportatge
PRIMERA QUINZENA JULIOL 2000
37
Park Güell dues petites joies d'entrada La restauració dels paveLLons d'entrada al Park Güell, completada recentment, és un magnífic treball que recupera i descobreix dos exemplars singulars de l'obra de Gaudí. Es tracta de dos edificis que emmarquen l'entrada principal del parc i que contenien La consergeria, al pavelló ubicat entrant a l'esquerra, i l'habitatge del conserge en el paveLló de la dreta. Aquestes construcdons formen part de la tanca del que va ser un projecte frustrat de dutat jardí per a la burgesia catalana, parc públic des de 1922 i, indiscutiblement, part fonamental del patrimoni de la dutat. Aquests fantàstics edifids compleixen a La perfecdó La voluntat d'imbuir de caràcter dramàtic l'accés a La resta d'espais monumentaLs del parc, i són espectaculars i vistosos en si mateixos, malgrat que siguin construcdons de serveis (inusuals en el Llegat arquitectònic de Gaudí), conformant així una riquíssima arquitectura "pobre". Només la utilització, a l'interior, de materials senzills en els acabats i la manca d'ornamentació denota el seu ús "modest". REPORTATGE FOTOGRÀFIC: JAVJER G A R C I A - D I E " C H O P O "
Les fotos d'obra tian estat amablement facilitades per les autores
I
I
tTKM O U B t í » » JUUOL 2806
EI reportatge —
Pavellons del Park Güell
Nom d» rotori: Restauració de! sa íeüG de o r s e ' g e ' i a de' Park Gjeti
Ubicació: t Oo? s ^ Barceiona H Arquitecte: Anna Ribas
- Arquhecta tècnica: Ca'^e Hosta
3
H i H
i propòsit de ia resfauraoo na estat si de retornar eis etafies ai seu estat c r ç "ai i riabtlitar-ios per a l'accés ouWic Al pavetíó d© ia consergeria, s'h na nstal·lat una
llibreria, en canvi, el pavelió de i'habitatge no lé un ús definit, la qual cosa tia alegit inconvenients a la ja difícil intervenció Les dues obres i projectes es van d u a íerme amb una
• Estructures: Frjitos Manà
diferencia de tres anys aproximadament, començant pel pavettó de ia consergeria. Dissortadament, de l'experiència del primer no se'n va poder aprofitar tota per a 'a segona obra,
bistal lacions; Josep Ma^a Puig
ia Que la van fer constructors i personal diferents, a més que, en aquest cas, es tractava
Estudi recobriments interiors: SAXUM
escreix els reptes plantejats.
majorment d'un treball artesana!. De tota manera el resultat és òptim, i s'nan superat amb
Ceramista consultora: Monjse'rat Anet
Els Cos pavellons van ser iniciats entre 1901 11902 i acabats et 1905. Tot i les diferències, compten amb les formes i estructures resultants de l'inici de les investigacions de Gau-
Constructor: SAPIC
dí a l'entorn del disseny d'estructures "equilibrades", amb superfícies corbades tluides que reuneixen les condicions tant de suport com de definició de l'espai interior i la forma exte-
• Cap d'obra: Manue: Vilar
rior. AIXÍ. malgrat que els dos edificis tenen murs de càrrega (que tanquen unes plantes de formes corbes). Gaudí aconsegueix a les cobertes l'expressió de la continuïtat i cohesió
- Superfície construïda: 140 m !
buscada. Per atxò es basa en les possibilitats de la tradicional tècnica catalana de voftes de maó de pla. tot aplicant-la a l'estructura en forma de paraboloide hiperbòlic, i en la
Inici obra: Abril 1994
utilització del famós trencadís com a cobertura idònia d'aquestes formes. Així mateix, incorpora l'ús d'elements de maó prefabricats a peu d'obra, reduint costos i permetent vari-
- Acabament obra: Juny 1996
- PEM: 36.5 MPTA
acions en l'aplicació i muntatge de les peces. El pavelló de la consergeria és el més petit, però pel fet de tractar-se del recinte més públic, compta amo espais més singulars i és distingit amb una torre esvelta coronada amb una creu. Conté una sala-vestíbul a la planta baixa amb dos grans fineslrals. als costals dels quals hi ha dos espais semicirculars connectats a través d'arcs parabòlics, una sala a la primera pfanta coberta amb una gran volta, i dos replans. un tíels quals configura la base Oe la torre. El pavelló de l'habitatge té tres plantes i un altell i consta d'una saia, cuina, rebost i vestíbul a la planta baixa, quatre dormitoris al primer pis. lavabos a l'entresòl i una sala a les golfes coberta amb una volta parabòlica. Els dos edificis tenen xemeneies rematades amb un barretet prefabricat, acabat amb diferents aplicacions de trencadís. Emprendre aquests treballs de recuperació va significar un primer pas de reconeixement de! veritable esta! original, per poder-ne fer una diagnosi i després apiicar-hi les solucions adequades. Aquesta tasca es va veure dificultada en part per la poca documentació de que es disposa, el retard a desocupar els edificis [que s'utilitzaven com a casetes d'obra i magatzem) i els nombrosos afegits d'envans, revestiments, paviments i falsos sostres. El projecte del primer pavelló s'ha fet sense poder comptar amb una diagnosi prèvia, i per al segon només s'ha pogut realitzar un reconeixement visual. La dificultat inicia! d'entendre el funcionament original i els sistemes constructius dels pavellons s'ha anat resolent a mesu-
El lector interessat podrà completar la informació sobre les obres més recents que s'han dut a terme ai Park Güell en ete anicies següents:
• Park Güell (I): L'enginy amagat. L V o f i i W ü num. 56. Octutxe 1994. • Part. Gueti (U): La policromia retrobada. LlNíORKWi!. rtúm, 58. Novemtxe 1994.
H El reportatge l·
PRIMERA QUINZENA JULIOL 2000
39
ra que s'hi ha anat intervenint, amb una minuciosa investigació mitjançant cales en els envans, búsqueda dels paviments originals i prospeccions. Igual que en la restauració d'altres obres del modernisme, els problemes fonamentals que s'han hagu! de solucionar són les patologies de l'estructura relacionades amb la corrosió dels elements metàl·lics utilitzats per armar les peces ceràmiques o de morter de calç. i t'alt grau de deteriorament del trencadís degut a les característiques pròpies. En aquest cas el criteri principal és molt clar: realitzar una recuperació fidel a l'original, respectani fes solucions constructives i materials utilitzats, amb la lògica inclusió de nous materials en reforços, consolidacions i proteccions, que no desvirtuen el sistema inicial. Així. en el primer pavelló s'ha estudiat el peculiar sistema constructiu del sostre de ta sala central de la planta baixa, constituït per nervis d'un particular lormtgó armat" format per fleixos de secció 100 x 8 mm amb forma de tirabuixó, revestits amb morter de calç i ciment ràpid, i per revoltons de dues voltes de maó. En aquest sostre, que es recolza en una cornisa també armada, s'hi han trobat esquerdes i caigudes del recobriment. La consolidació i reforç plantejats ha consistit, per una banda, a afegir armadura per a moments negatius en els nervis, per la qual cosa primer s'ha desmuntat el paviment i s'han col·locat 2 rodons D12 al llarg de tot el nervi, amb un ancoratge de 15 cm en els murs fet amb resines epoxi, i en la formació d'una capa de compressió de 5 cm amb H-175 armat amb malla 06 20 x 20, i rodons ancorats als murs de D12 i 60 cm de llarg transversals als nervis. A continuació s'ha procedit al sanejament de les biguetes per la cara inferior, refent els trams deteriorats amb morter de calç apagada i pols de marbre, un cop respallades i pintades les pleünes amb resina i esquitxades de sorra, utilitzant com a armadura filferros de coure subjectats amb cargols de coure fixats al morter existent. Les esquerdes i fissures trobades a la volta del primer pis (composí de dos gruixos sense armar) i les capes exteriors de maó de la torre (construïda amb pletines metàl·liques de doble hèlix revestides amb dos gruixos i reforçada en els anys 60 amb formigó armat) s'han cosit amb barres d'acer inoxidable i resines epoxi. La sorpresa arribaria en el segon pavelló, que s'hi suposava un sistema idèntic, però el que es va trobar va ser, a part d'un pitjor estat de degradació, que els fleixos dels nervis dels sostres baixaven encastats pels murs conformant inexplicablement una espècie de gàbia, que la volta parabòlica de les golfes (amb diverses interseccions geomètriques) estava armada amb els mateixos fleixos col·locats a la fulla central dels tres gruixos de maó que la composaven i que els sostres dels recintes semicifculars de la planta primera estaven fets amb una "volta" completament plana de 8 gruixos. Aquests sostres horitzontals es recolzaven en els murs i en una jàssera de dos perfils d'ala estreta on també es carregaven les biguetes. En els sostres formats amb els nervis, a més de la solució aplicada en el primer pavelló,
1
i:
OUMZBI* JUUOL 9000
- El reportatge H
rjte súiCdib ais «..••?• ? -
gò sobre encetats de v morter d e calç. s u t e t i t i . • •
Hom de r o t n : Restauració del pavelló d'tataatge de* conserge
: • • . • • • • • •
•• •
ta iransitaote a m b replè d a r : i a . .rr,perT.eaíïjiitzac£ . morter. La cor.sc·.caC'O 08 '.& .Cita d e ies golfes. travessada per !a caixa ertíndrica de l'escala de cargol, fia consistit en l'aixecament de la orimera capa de maó. el cosit de les fissures i esquerdes, 'a formació d'una
• Ubicació: c? Olot, &n Barcelona • ArquHectr Anna Ribas
capa de 5 cm de morter d'alta resistència arma! amb maüa de 15 * 15 cm d'acer inoxidable i la col·locació d'una nova capa ceràmica mienor. La caixa d'escata s'ha reforçat efe ta mateixa manera, excepte en la col·locació del darrer grum. a mes. s ha lligat, la malla a !a
ArquitecU tècnica: Carme Hosta
volta i als murs. Aquest pavelló tenia, també, oroblemes de trava en el sentit transversal. per la qual cosa s ha hagut de tesar al llarg dels dos murs de càrrega centrals.
- Estructures: Robert Brutaj i Uuis Bozzo
Quant a la restauració del trencadís, iotes les previsions van ser superades. En quantificar els danys del trencadís det pruner pavelló es va veure que eren molt superiors del que
' Instat lacions: Josec Mana Puig
s'havia suposat. El detenoramen! del trencadís prové de la filtració d'aigua per les juntes, que va provocar la separació de l'esmalt i ef supori ceràmic, afavorint el creixement de
Estudi recobriments interiors: SAXUM - Informe lesions estructurals:
floridura, que unit a l'acció dels canvis tèrmics produeix l'esquerdat de l'esmalt que acaba desprenent-se de la base ceràmica. A això. també hi col·labora la maleixa naturalesa del trencadís, ja que. les peces són trencades prevtameni. i perden la protecció de la continu-
Valen Consultors Associats.
ïtat de l'esmall. A més d'aquesta degradació, es van trobar actuacions de substitució poc fidels.
' Constructor: Closa Alegret
En els pavellons, ef trencadis no només revesteix les cobertes, els merlets i la torre on s'ha col·locat seguint formes geomeinques o de medallons, smó també les tribunes, mun-
- Cap d'obra: Ratael Mola. Mana Beascoa
tants i llindes. £1 revestiment de la creu. que s'ha restituït segons l'original, ja que la que hi havia era una còpia no gaire respectuosa feta als anys 40. i dels barretets dels conductes
- Ceramista: Manuel Diestre Superfície construïda: 285.7 nv
de xemeneia està realitzat amb peces de porcellana, i destaca per la lluentor particular d'aquest material. Evidentment, que l'esforç més laboriós ha estat el reconeixement exhaustiu de les pe-
Inici obra: Gener 5997
ces, fent un aixecament gràfic relacionant tipus de rajola, dibuix, ubicació, estat de conservació i possibilitats de substitució. S'han relacionat aproximadament 65 tipus de rajola, i
Acabament obra: Desembre 1999
s'han trobat prop de 10 tonalitats de blanc de les quals s'han reproduït amb els mateixos materials i pigments al voltant del 20%. aconseguint còpies quasi idèntiques. Les peces en
• PEM: 89,9 MPTA
pitjor estat son les blanques i les que estan ubicades a la cara sud. En les substitucions, a més d'utilitzar les peces reproduïdes, es van fer servir rajoles de principis de segle, cercades i recopilades en magatzems de fàbriques de Catalunya i de València, i també les peces de porcellana. En les reparacions s'han retirat curosament les parts malmeses, en algunes zones tallant amb disc fins i tot guardes i medallons sencers, per poder reproduir el dibuix complet- S'ha fel servir morter de calç amb un 10% de oment pòrtland afegit i s'ha col·locat un consolidant (hidrofugant del morter) amb biosida en les juntes. Tot aquest lent i costós procés, que ha implicat nombroses proves i estudis, ha aconseguit retornar l'esplendor de la fantàstica policromia. Lògicament, en intentar manienir la fidelitat a l'original lent servir el mateix tipus de material, cal ser rigorós quant al manteniment. I si poca cosa es pot fer amb les condicions climàtiques, no es podria fer alguna cosa per resoldre el tema dels coloms?
H El reportatge ï
Fidelitat en els acabats Amb el mateix criteri de fidelitat i respecte s'ha intervingut en la fusteria, divisions interiors, acabats i instal·lacions. Els resultats de les cales van permetre determinar els elements d'envans originals. La resta es va enderrocar i es van restituir els trams que faltaven. Es va encarregar l'estudi dels revestiments a l'equip d'investigació de Diagnosi i Tractament de la Pedra de la Universitat Autònoma per identrficar-ne la composició i els pigments originals, que va definir com a revestiment inicial un tradicional morter de calç. En obra. s'ha estudiat exhaustivament la dosificació, s'ha col·locat morter de calç 1-2 uniformement en els dos edificis, i s'ha pintat després a la calç reproduint els colors originals. En el pavelló de la consergeria s'ha copiat exactament el paviment de panot hexagonal de la planta baixa, s'han reproduït peces per completar el paviment de panots de l'escala que era gairebé al complet i a la planta primera es va tornar a col·locar el parquet existent de pi de melis. acabant-lo amb un encerat- En el segon pavelló s'ha fet tot el paviment nou, igual que l'original de rajola fina de 13 x 13. No s'han col·locat sòcols, ja que no n'hi havia originalment, ni tampoc pintats. Afortunadament, la fusteria trobada, excepte alguns afegits, era tota original, de pi tenyit i vernissat i. a les tribunes, complementat amb elements metàl·lics esmaltats. S'ha aprofitat totalment la interior, canviant-ne alguna de lloc, s'han reposat algunes unitats exteriors que estaven podrides, t reparar i netejar la resta. Els vidres s'han col·locat nous, havent de reproduir prèviament algunes de les boniques peces de vidre bufat i moldejat sobre torn que adornen les grans finestres de ia consergeria. Les façanes de pedra calcària d'Ulldecona s'han netejat i se'ls ha aplicat un consolidant. S'ha hagut de substituir part del pilar de l'entrada de! pavelló de l'habitatge per peces de la mateixa pedra. Així mateix, s'ha fet un tractament amb el sistema Ernst-Traver per a humitats per capil·laritat. Les instal·lacions existents de foses sèptiques i d'aigües netes es van sanejar i anul·lar, i es van construir arquetes noves. Els baixants de fundició s'han substituït per d'altres nous del mateix material. En els dos pavellons s'ha instal·lat terra radiant elèctric a les plantes baixes. Atesa la indefinició de l'ús del pavelló de l'habitatge, la instal·lació elèctrica s'ha projectat de la manera més versàtil possible, però a la vegada respectuosa, deixant a la planta baixa una regleta longitudinal amb dues preses en el paviment. La resta de preses s'han repartit per a la col·locació de llums de peu, igual que a la consergeria, ja que l'únic enllumenat col·locat són aplics senzills per a làmpades de 40 w, seguint els models trobats. Cal esperar que a l'èxit de recuperar aquests edificis, s'hi uneixi el manteniment i conservació necessaris per eslar a l'altura del privilegi de comptar-los entre el nostre patrimoni, i que a més, els trobem un ús adequat. La llibreria ja no hi cap. •
Gabriela Schón A/e: informatiu)
PRIMERA QUINZENA JULIOL 2000
1
B
A QUINZENA JULIOL
- El reportatge -
/
Restituir l'edifici al seu estat original • •
3 •
*
usebi Güell, important industrial català de mitjan segle XIX, a través dels contactes que manté amb la indústria tèxtil anglesa, coneix les noves idees
i expefàrtcies que sobre la cíuiat-jardi es desenvolupen en aquell país des de principis de segle Entusiasmat per les noves idees que possibiliten el contacte de l'home amb la natura dins d'una gran ciutat com Barcelona, deadeix portaries a terme, i amb aquest proposrt compra el 1895 uns terrenys de la Muntanya Pelada, situada pròxima al pla de Barcelona, i encarrega a l'arquitecte Antoni Gaudí la realització del projecte. Aquest consistia bàsicament en la construcció d'unes seixanta parcel·les per a l'edificació d'habitatges umfamiliars. Així mateix, la zona tindria uns espais d'ús públic com ara una gran plaça coberta (mercat), una plaça-teatre a l'aire lliure, una capella, un pavelló de consergeria (habitatge), un pavelló de serveis (recepció, telèfon públic) i altres serveis comuns. Tols aquests elements es recolzen en una xarxa de camins i vials traçats tenint molt en compte els lorts pendents del terreny i la particular topografia de la zona. Al 1900 es comencen les obres
de moviment de terres i construcció de vials i es
L'objectiu de la intervenció és de restituir l'edifici al seu estat original, tanl a nivell arquitectònic com constructiu. S'han respectat al màxim els materials originals i la mane-
continua amb la tanca perimetral. els pavellons de consergeria i de serveis (1903-1905)
ra de treballar de l'edifici, però millorant determinades solucions constructives amb mate-
i finalment, amb la sala hipòstila i el banc superior, que queden finalitzats al 1914.
rials i tècniques actuals.
El propòsit de Güell de crear una ciutaí-jardí no va arribar a matenalitzar-se. El terreny
És particularment remarcable el sistema de prefabncacio de diversos elements arqui-
va quedar urbanitzat ei 1914. però només van ser construïts i habitats tres edificis. L'any
tectònics utilitzat per Gaudí en aquesta obra. Facilita molt la construcció el fei de traslla-
1922 I Ajuntament compra la finca i la transforma en parc públic, reconvertint l'ús dels
dar el taller (organitzat a peu d'obra] l'elaboració d'elements difícils, generalment emmot-
edificis públics que conté el parc. L antiga masia es converteix en escola publica, i els
llats. D'aquesta manera, l'edito va creixent totalment acabat, tant en l'aspecte estructural
pavellons de porteria en infraestructura pròpia del parc.
com en els acabats més de detall. És interessant com Gaudi juga amb la diferent col·lo-
Aquests dos edificis configuren l'acabat del mur de tancament del carrer Olot. i confor-
cació de ía mateixa peça prefabricada per tal d'evitar la repetició de formes.
men l'obertura per on es produeix l'accés, situats a banda i banda de la porta principal
Lactuació més representativa ha estat la reparació del revestiment exterior de les co-
del parc L edifici de dimensions més grans, entrant a la dreta, era I habitatge del conser-
bertes, cornises i altres elements decoratius amb trencadís. El trencadís és una tècnica
ge i com a tai te una distribució típica: vestibul. cuina, rebost i sala a la planta baixa:
nova utilitzada sovint per Gaudí, que consisteix en recobrir superfícies exteriors, tant
quatre dormitoris i bany al primer pis. i golfes. L'edifici de l'esquerra era destina! a recep-
verticals com horitzontals amb peces de rajola de València, prèviament trencades i c o l -
cio i sala d espera, amb I únic telèfon de la urbanització. Disposa d'uns espais molt mes
locades amb morter de calç sobre el suport. Aquest era un material de molt baix cost, ja
singulars f més reduïts.
que procedia majoritàriament o bé d'enderrocs, o bé de dipòsits sobrants de fàbriques
Els dos pavellons de consergeria tenen una importància significativa pel fet que són
de ceràmica. Això li permetia a Gaudí aconseguir un resultat força particular, jugant amb
una excepció en I obra de Gaudí. És l'únic cas conegut en què Gaudi construeix edificis
el color i mida de les peces, així com una gran facilitat per revestir superfícies de formes
de servei i, per tant, amb materials \ acabats molt senzills. Aquí. no trobem la densa
guerxes i arrodonides difícilment aptes per a rebre els materials usuals de cobriment
ornamentació interior ni l'exuberància de materials habituals en les seves obres.
d'aquella època. Avui en dia la restauració d'aquests elements ha suposa! una gran dificultat ja que s'han hagut de reproduir expressament tots els models de rajola que ja no es produeixen i la seva col·locació requereix una gran quantitat d'hores de mà d'obra especialitzada. Tol això fa que resulti un acabat de molt elevat cost contràriament al que representà al moment de la seva construcció. Ha calgut fer un aixecament de totes les superfícies revestides amb trencadís, fent un estudi detallat per determinar els criteris seguits per la seva col·locació, tasca que va ser aiíicuitada per les diverses intervencions que s'hi havien fet al llarg dels anys. Per poder executar en obra aquestes feines va ser necessari fer toia la relació de rajoles originals i noves, donant nom i número a cada model, així com uns croquis de iota la superfície recoberta, identificant cada element que la conforma, i determinant l'actuació a realitzar en cada punt.
Carme Hoste Afquitecia tècnica Anna Ribas
Arquiíacía
•
H El reportatge h P A V E L L O N S DEL
PARK
GÜELL
Gaudí i el Park l l a meva relació amb la reparació dels pavellons de l'entrada del Park Güell va ser ^ • f l episòdica. Inicialment es va limitar atendre a unes quantes consultes sobre la seguretat d'alguns elements que estaven malmesos, fetes per les tècniques de l'Ajuntament, Carme Hosta i Anna Ribas, que s'encarregaven de la seva recuperació {depenents de l'arquitecta Maria Luisa Aguado). Després, es va fer una tasca més de fons amb l'aixecament de l'esta! actual del "pavelló de la dreta" i amb l'anàlisi de la seguretat de la cúpula en col·laboració amb l'enginyeria de Josep Maria Valen. Segurament que el motiu pel qual em van demanar assessorament va ser pel fe! que (eia poc que amb Martínez Laperïa havíem acaba! la reparació de la Sala Hipòstila i diguem que li tenia agalal el l o ' a la manera de construir de Gaudí en l'època del parc (ho dic així perquè a Gaudí se li poden atribuir diverses èpoques constructives, igual com a Picasso li atribuïm èpoques blaves o èpoques roses). La poca informació que vaig recollir en aquell moment i del poc que puc recordar-me'n, pol servir de base per parlar de dos temes que poden ser d'interès, un de caire general, sobre la manera tan particular de construir de Gaudi i l'altre, de més detall, sobre com estaven resolts i els problemes que presentaven els sostres i la volta superior. Gaudí fou el més imaginatiu de tots els manipuladors que ha tingut la construcció tradicional (materials i solucions constructives). Amb quatre pedres, unes quantes rajoles i unes quantes lires d'acer (es diu que provenien de l'aprofitament dels embalums de les fàbriques dels Güell) era capaç de generar formes per a les quals avui hauríem d'utilitzar formigó armat amb uns pesos i uns costos incomparablement superiors (només amb els encoirats ja ens gastaríem més en el farciment que en et gall). És ben segur que les formes li naixien quan especulava sobre com treure'n el màxim prolit d'aquells quatre materials amb els quals comptava. Vull dir que és impossible que les formes apareguessin de pures especulacions formals sense que considerés permanentment les propietats (portades al límit) dels materials de què disposava. Des de fa temps, que m'obsessiona una idea: la construcció va endarrere o, si més no, va a contrapèl de tots els altres processos d'evolució que s'enregistren en el camp del disseny, ja que mentre en altres àrees industrials es tendeix a guanyar prestacions reduint els pesos (i quantitat de material) la construcció ho fa exactament al revés, es perden prestacions (la incorporació de plàstics n'afecta directament la durada) i cada vegada s'utilitza més matèria. Ens adonem del poder dels sistemes d'evolució basats únicament en processos empírics (i en una bona lorma de transmissió de la informació, tal com s'ha desenvolupat la construcció abans del 'cientifisme", És a dir. sempre), quan comparem formes aconseguides amb materials semblants i separades uns quants segles en el temps. Entre els romans i els modernistes no hi ha altra diferència que la utilització de l'acer. Al parc hi ha acer. principalment en dues formes: com a passamans cargolats per fer llindes (a la manera d'una fàbrica de rajoles armades) i sostres (a base de morter de calç armat), també n'hi ha a peus de voltes i cúpules, per compensar empentes, i en lorma de perfils (en la intel·ligent estructura del banc). Pot ser que a l'època del parc també es pogués utilitzar el ciment pòrtland, ja que la posada en marxa de la fàbrica de la Pobla de Lillet va ser llavors (Joan Bassegoda ens podria dir quelcom sobre el particular, tot i aixi, en el Parc no n'hi vaig veure, a no ser que la seva utilització fos conseqüència d'mtervencions recents). Bé doncs, tot i comptant quasi amb els mateixos materials (només n'hi hem afegit un: l'acer) l'evolució arquitectònica fou tremenda, només cal comparar les formes (subtilitat de ies arquitectures, lluminositat dels espais, les formes dels elements constructius, els gruixos, etc.) per adonar-nos de la gran evolució aconseguida basada en el senzill, però penós, mètode provaerror. Hem de reconèixer, però. que la incor-
PRIMERA QUINZENA JULIOL 2000
43
B
poració massiva de l'acer a la construcció va representar un gran avantatge (no en el camp de la durabilitat). ja que l'espai modernista" hauria estat impossible sense la col·laboració de l'acer, però aquest recurs, fent excepció de les llindes i de! banc. en el Park Güell no s'utilitza (trobem que la utilització de l'acer només va ser decisiva en l'agossarada solució del banc). Tot això, en contemplar unes solucions relativament pròximes, però encara basades en eis materials i els mètodes "antics*, ens permet adonar-nos que un senzill vector d'evolució basat en l'estalvi de materials, en la reducció del cansament humà i en ia pressió de nous corrents estètics, aplicats a la construcció "de sempre", la van fer evolucionar cap a formes cada vegada més primes i subtils, és dir. va ser una evolució que es va produir en el 1 » n sentit", no a l'inrevés com passa actualment en elements tan representatius com són els sostres, que com més anem més pesen i més acer necessiten i més cost mediambiental determinen. Els sostres del pavelló són de nervis de morter de calç que recolzen uns revoltons de rajola armada amb els comentats fleixos. A aquests, se'ls donà forma d'espiral per augmentar-ne l'adherència a la pasta. La forma, en alçat dels nervis, s'adequa al seu treball a fa flexió. Tal com sol passar en la construcció que inclou acer (i tal com passà a les llindes de la Sala Hipòstila), aquests nervis prestaven un estat avançat de corrosió i molts estaven rebentats. Es va haver de fer una obra de reforçament per millorar-ne la seguretat. La cúpula superior és parabòlica (amb moltes singularitats: bonys, portes, etc), de ceràmica, concretament de rajola de pla doblada i folrada per i'exterior amb trencadís. Aquest element estava armat en les filades inferiors, també, amb els inevitables fleixos d'acer que, incomprensiblement, quan arriben a una porta, s'acumulen en els brancals en forma de feix vertical i perden, per tant. la seva continuïtat i restant inutilitzats pel seu treball de congreny (sort que les cúpules parabòliques no empenyen). Per efecte de la corrosió d'aquests ferros, la cúpula presentava una extensa fissuració horitzontal i. a la part superior, s'hi podia observar una quantitat considerable de fissures en el sentit dels meridians. Es van fer un carro de càlculs per elements finits. Es demostrà que s'aguantava prou bé per causa del seu poc pes i, al final, es van substituir alguns fleixos per barres d'acer inoxidable i es van grapar algunes de les esquerdes superiors. Molt possiblement, l'origen de la fissuració eren les diferències tèrmiques que es produïen entre els diversos meridians de la cúpula, per causa de l'assolellament, i ta seva manca de resistència a la tracció en el sentit dels paral·lels. La fissuració segons els meridians d'aquestes cúpules no sol ser un problema gaire greu: una vegada perduda la continuïtat en sentit transversal, traballen com una sèrie d'arcs juxtaposats, en què cadascun, per ell mateix, és estable. Les reparacions de les obres modernistes són un maldecap, ja que el ferro habitualment va ser tractat de forma inadequada (sense possibilitat de manteniment ni d'accés), però sempre et donen el goig de suportar molt bé els materials i les solucions actuals. Les obres modernistes, per sobre de tot. presenten la prioritat de voler lluir sempre "com a noves". Intervenir en aquests edificis, haver tingut la possibilitat de prospectar-los i veure amb detall les seves solucions constructives; en fi, poder-los arribar a entendre, és un luxe. És gairebé l'única forma d'accedir a aquell pòsit de coneixements que la construcció va anar adquirint a força de dolor i fracassos i que. malauradament, hem deixat perdre. •
B
- El reportatge I-
El reforç i consolidació del pavelló d'habitatge Atesa la complexitat estructural, van unir els seus esforços els especialistes Fruitós Manà i Josep M. Valeri, per la direcció facultativa: i Robert Brufau i Lluís Bozzo. per! empresa constructora Closa Alegret. El treball conjunt va induir a unes solucions consensuades. proposades a la direcció facultativa, que es raonen a continuació.
•
I estructura de i edifici
tfhab!tatge
està formada per dues plantes gairebé
Entre els murs s'observaren diverses patologies segons ta ubicat». Entre les més signifi-
l'ectangjiar i una coberta de volia amb formes geomètriques variables. Les plan-
catives destaquen les fissures verticals a >a columna circular buida, a la zona d'esglaons i
tes mieriors presenten sostres amb biguetes de canteil variable i geometria anàloga a la
algunes fissures als murs exteriors de façana. Els arcs de plantes interiors presentaven fissu-
variació Oe moments Rectors en bigues continues Sorprenentment, el reforç, projectat per
res per empentes no prou estabilitzades per manca de contraforts, cosa que va exigir un
Gaudi, tant dels sostres com Oe la cúpula de rapla és per mitjà de platmes d'acer de forma
tractament especial de la seva configuració.
hettcoïdal
La geometria d aquestes armadures, precursores a les actuals barres corruga-
Oes. millorava I adherència Oe la barres llises, motiu pel qual sens dubte s'empraren.
Avaluació numèrica dels esforços
La snuacio prèvia al reforç era d'una fissuració significativa originada per la corrosió dels
L'anaiisi estructural es va realitzar amb el programa d'ordinador ROBOT discretitzant la
esmentats reforços tant a i exterior de t edifia com a l'imerior. La fissuració a les cúpules de
volta de maó de pla amb elements finits tipus làmina i modelant eis sostres amb elements
coberta era horitzontal i seguia les limes be reforç, però amb unes fissures verticals profun-
lineals. La complexa geometria s'aproximà per esferes mtersectades entre si, representant
des, molt suggerents. en un pla bisecíor a l'edita que anava acompanyat duna fissuracio
de manera precisa la geometria global del conjunt. Ateses tes imprecisions en la història de
complexa en zones d'obertures o portes.
càrregues i característiques dels materials, l'anàlisi estructural adoptada proporcionaria un
Una primera hipotes evident com a causa de la fissuració va ser la corrosió originada per les duracions d'aigja Atesa la gran curvatura de les cúpules aquesta hipòtesi, no obstant, no
ordre de magnitud a restat tensional iniaal. buscant d'identificar aquelles zones amb tensions de tracció màximes.
semblava suficient per explicar l'extens nivell de fissuració observat. Acceptar-la com a causa
Les anàlisis realitzades, atesa la dificultat de conèixer de manera precisa els distints paràme-
primera de la patologies significaria acceptar una inadequada durabilitat de les estructures
tres del model, van proporcionar un ordre de magnitud d'aquelles zones amb tensions de trac-
de fàbrica reforçades de les quals tan bons exemples podriem citar en l'arquitectura catalana
ció màximes i. per això. mes fissurades. En aquesta linia, cal destacar la gran concordança
de I època . Les suggerents esquerdes verticals, d'altra banda, semblava que indicaven una
obtinguda entre el model numèric i la fissuració observada. La fissuracio observada en l'anàlisi
deficiència tenstonal que podria ser la causa prèvia i motiu real del pas de l'aigua i origen de
de la cara inferior de la cúpula mostrava uns resultats que corresponien plenament a un estat de
)a fissuració.
tracció btdireccionai. Les tensions principals a ia capa superior van presentar valors de tracció a
Pet la singularitat de l'estructura i per l'evident necessitat de determinar amb una major precisió I origen de les patologies, es va procedir a realitzar diversos estudis numèrics. Qual-
les zones de fissuracio observades visualment. Els valors propers a 20 kg/crtf són moft superiors als admissibles en obra de ceràmica en tracció Iproximes als 5 kg/cm2).
sevol proposta de reforç passava per la necessitat de determinar l'ongen de la patologia. En cas contrari, es corria el risc de realitzar una rehabilitació poc duradora. D'altra banda, acceptar sense més m mes que I aigua era I origen de la fissuració comportaria la necessitat de
Intervencions proposades Com a esquema general es va plantejar de mantenir al màxim possible l'esperit i solucions
retirar totes les armadures de reforç, atès que no es podia garantir que aquella no es pogués
estructurals originals adoptades per Gaudí. En aquest sentit, es va buscar de reforçar i
tornar a repetir. Per tots aquests motius, calia aproximar-se al fenomen físic i resistent consi-
consolidar de manera definitiva l'edifici, però sense augmentar significativament els gruixos i
derant la impossibilitat de conèixer Testa! de càrregues en el temps, juntament amb aitres
sense modificar els conceptes estructurals bàsics adoptats. Per exemple, la idea genial de refor-
factors diversos.
çar la volta mitjançant fiexos corbats d'acer, proporcionant-los ancoratge mecànic, i ubicant-los correctament als paral·lels (on en generat les tracoons són màximes), calia que es mantingués.
Descripció dels danys observats i anàlisi qualitativa Els danys observats a la cúpula principal de la coberta es poden classificar en dos grups bàsics de fissures:
Per això es va proposar d'eliminar la corrosió mitjançant el raig de sorra i recobrir-los amb morters especials impermeables d'alta compactat La volta es podia haver reconstruït totalment mitjançant una malla i morter projectat, enca-
• Fissuració longitudinal a l'edifici que travessa eis meridians de la cúpula (pla bisector a
ra que els estudis numèrics van indicar que no era necessari. Alternativament, es va procedir
I edito i.
a substituir únicament les parts afectades, amb el tractament apropiat de les rajoles, minimit-
• Fissuracio que segueix els paral·lels de la cúpula.
zant la intervenció, eliminant pes addicional, mantenint restètica original i reduint costos. A
El primer grup de fissures travessava i edifici de banda a banda, inclòs el nivell de sostres, i
les zones on l'estudi numèric indicava majors tensions (coincidents amb la fissuració obser-
era clarament preocupant. Idealment, una cúpula amb suports fixos de dimensions similars no
vada) es va optar per afegir-hi una malla d'acer inoxidable per assegurar-ne la durabriital. El
fiauna de presentar tensions de tracaò significatives. Aparentment. Gaudi va intuir que. per la
morter que es va usar va ser d'alta compacitat, amb una resistència característica (f J supe-
seva fama i sustentacio, aquesta coberta no transmetria les càrregues de manera ideal i per
rior a 300 kgxnv.
això hi va col·locar oe tant en tant uns fleuos metàl·lics seguint els paral·lels de la volta
Segons l'estudi numèric, les tensions màximes de tracció eren d'aproximadament 19 kg/
El segon grup oe fissures corresponia, precisament, a la posició d'aquests fiexos en els
cm-1 a la capa superior i de 20 kg/cnr a la capa inferior. Tenint en compte que aquestes
paral·lels de la volta. Lowoaoó d'aquests elements va proouir la fissuracio generalitzada de la
tensions es deuen al total del pes propi, càrregues permanents i cobrecàrrega. i considerant
volta Tal com s'ha moicat. atesa la gran curvatura d'aquesta, l'aigua difícilment hi hauria
que corresponen a punts discrets de la voita, el dimensionat del reforç es va realitzar per a 10
penetrat, excepte en el supòsit d un esta! de fissuraao previ degut a les tensions inicials.
kg.'cm: a les zones crítiques. A les zones sense concentració de tensions, aquestes són
Una anàlisi qualitativa de la volta indica que en una direcció les empentes estaven estabi-
relativament uniformes i properes a tan sols 3 itg.cm;. Larmadura bàsica emprada 'malla 0 4
litzades per les bigues del sostre mentre que en la direcció ortogonal les empentes les rebien
o 10) es va ubicar en tota la volta. En aquelles zones on es van fer unions d'armadures, el
tes parets laterals de 8 m d'alcàna. Aquesta oencient configuració estructural s'agreujava pel
cavalcat mínim per a barres O 4 va ser de 15 cm. La substitució de la capa interior de rajoles
fet que la votta en la direcció perpendicular es recolzava, en general, en els sostres sense
es va fer en zones de 1.2 x 1.2 m, aproximadament i en aquestes zones s hi va realitzar la
parei oe càrrega fins als fonaments. Conseqüentment la cúpula no treballava com a tal sinó
unió indicada.
com un arc sense contraforts que transmetin les empentes horitzontals i d'aquí ve la fissuració en ei pia txsector de l'edifici. Els sostres també presentaven clarament un problema de fissuracio producte de l'oxidadó dels fiexos interiors de reforç. La soiuaò de fiexos helicoidals. adoptada ei 1904 per Gaudi posa oe (naraies! la seva gema! intuïció estructura) i. per això, es va plantejar un cert deoat
Robert Brutau
Uuís Bozzo
conceptual soore el vaior oe mostrar i düonare aquesta trooaJta.
Doctor Arquitecte
Doctor Enginyer Oe Camins
PAVELLÓ D HABITATGE
I
J
A OUMZENA JUUOt 2000
EI reportatge l·
L'èxit d'uns treballs molt ben conduïts Estudi econòmic P«iaoCo«**.««..iF * w
PRESSUPOST
Cost nr1 PTA
1 Estudi econòmic
•
GUEU
PflESSUPOS
PESSETES
t 3ta) mdof s
•M
P*VELÍ.O HABITATGE NUM.2 PAJH GUELL
%
cost nv Euros
Euaos
PBESSUPOST Euaos
PRESSUPOST PESSETES
Cost ITÍ PTA
total EUTOS
total milions ==
COSÍ m- Euros
total Euros
ESTRUCTURA
ESTRUCTURA Demolicions i extraccions
7305
1,02
2.80
43 91
6 147
Demolicions < extraccions
12.107
3.46
4.95
72.77
Total
7 305
1,02
2.80
43.91
6147
Reforços estructurals
52.766 64874
15.09
21.59 26,54
317.13
90 700
18.55
389.90
111511
37.304
64.122
Total
20611
TANCAMENTS 1 COBERTES T'eüalis de paleia
39 151
5,48
15,0 2
235.30
32.943
"usiena i serraliena VKJnefia
19.034 2.014
2,66
7,30 0,77
114.39
16.015
TANCAMENTS 1 COBERTES Treballs de paleta
10.67
15,26
224.20
12.10
5.77
2310
361.80
821
Total
58.293
0.23 16.67
8.25 0.34
12121
60.199
Fusteria < serrallefia Vidnena
20.168
Total
1.695 50.652
23.85
350,35
100.199
106.094
0,28 843
4.93
34 666 1 411
ACABATS Revestiments
97 561
Pintura
11820
Total
109 381
4.53
586.35 71.04
82 089
1.65 15.31
41.97
657.39
92 035
13.66
37.43
9945
ACABATS 12.646
3.62
25.25 5.17
370.96
Pintura
76.00
21.737
Total
74.368
21,27
30,43
446.96
127.830
0.81 3.97
1184
3.386
58.32
16.681 475
Revestiments
61.722
17,65
NSTAL LACIONS Evacuació
1.643
0.23
0.63
9,87
1382
Electricitat
6.389
0.89
5376
Evacuació
1.970
0,56
0.09
2,45 0,24
38.40
620
3,73
522
Electricitat
9-704
2.76
463
0.06 0.34
0,18
2.78
389
Aigua i contraincendis Sanitaris
276 414
0.08
Climatització i extracció
1553
Comunicació i detecció
1358
Aigua i contramcendis Sanitaris Climatització i extracció Comunicació i detecció
0.29
0,78
14.64 12.24
2.049 1.714
13587
1.90
5,21
81,66
11 432
70.170
9.82
26.92
421.73
2.436 2.037
Total
0,93
INSTAL·LACIONS
0.12
0.11 0.17
2.49
711
0.33
0.47
6.93
0.39
0.56
8.16
1982 2334
629 15.504
0.18
0.26
3.78
1.082
4.43
6.34
93.18
26.650
Diversos
31367
8.97
12.83
188.52
53.917
Total
31367
8.97
12,83
188.52
53.917
244.406
89.90
100.00
1 280.39
366.191
36.661
10,49
220.34
63.016
14.664
4.19 0,64
88.13
25.206
2.235 297 967
85,22
1 790.81
512.173
47.675
13,63
286,53
81.948
PRESS. CONTRACTACIÓ
345.641
98.86
2.077.36
594.121
Baixa d'adjudicació 31,32° .
-108.255
•30,96
-650,62
-186.079
237.388
67.89
1.426,72
408.042
Legalització i contractació
Total
DIVERSOS Diversos
Total TOTALPEM
59,042
70.170
9,82
26.92
421,73
59.042
260 642
100.00
1.144,76 203,64
160.266
93.99
13.159
DDGG (13%)
33.683
36.49 4,74
61(6%)
15.639
219
DIVERSOS
28.510 TOTALPEM DDGG (15%) Bl(6%) ASSAIGS
TOTAL IVA 16%
310.164
43,42
1,864,12
260.977
49.626
6,95
293,26
41.756
PRESS. CONTRACTACIÓ Baixa d adjudicació 20.1 OS
359.791
60.37
2.162.38 -434.64
302-734
•72.318
100.00
-10.12
TOTAL PRESSUPOST D ADJUDICACIÓ
1 1I
-60.850
TOTAL IVA 16%
1 TOTAL PRESSUPOST 1 D ADJUDICACIÓ
H 4 W
d
í i
1.66
•m
1 H
100.00
68.68
I
PRIMERA QUINZENA JULIOL 2000
^ El reportatge l-
47
H j € i analitzem amb detall els dos quadres resum dels dos pavellons, podem ^ ^ B veure que els entens previstos en cada cas s'assemblen força. Es nota l'alça en la repercussió en el núm. 1 de superfície més petita. No obstant això, hi ha dues dades que sí que són força diferents i ens han cridat molt l'atenció. La primera és la diferència de dos punts en el percentatge de ies despeses generals: d'un 13% en el primer puja al 15% en el segon. Ens sembla raonable que ies despeses generals s'incrementin per aquest tipus d'obra, i encara ens sembla poc. Recordem que el Centre Tècnic de Rehabilitació de la Generalitat de Catalunya (CTR) ja l'any 1995 atorgava un 16% per aquest concepte a les obres d'intervenció en edificis amb deficiències estructurals. La segona, força contradictòria amb la primera, és que la baixa d'adjudicació, que en el primer pavelló és del 20,10% passa a ser del 31.32% en el segon. Difícil d'entendre, i crec que encara més difícil de pair durant el procés d'obra. El resultat d'aquestes baixes (salvatges les qualificaria jo) i més tenint en compte el tipus d'obra de què estem parlant, són uns nombres de liquidació final que deixen les portes obertes a la reflexió personal. Quant al pavelló de la consergeria, el núm. 1, finalitzat l'any 1996, la liquidació va ser de 3,10 milions (18.631 Euros) que representa el 8.50% respecte al pressupost inicial (e! 10,63% si tenim en compte la baixa). Hi va haver també un projecte complementari (no s'havia fet una diagnosi prèvia i l'estructura va necessitar diners no previstos inicialment) de 6,30 milions (37.863.76 Euros) que representa el 17,27% respecte a! pressupost inicial (el 21,62% comptant la baixa). A tot això. el contraclista encara demanava 17 milions més (i-..?). Al pavelló habitatge, el núm. 2 acabat a final del 1999, la liquidació ha estat de 5.75 milions (34.558,20 Euros) que representa el 8,23% respecte al pressupost
e
inicial (t'11.98% si tenim en compte la baixa). En aquest cas. i per les dades de què disposem no hi ha complementari ni altres reclamacions, que també ens fa estrany atesa la baixa tant important. Creiem que hi ha un factor important a tenir en compte, per part de l'equip tècnic: l'experiència de 'obra del pavelló consergeria núm. 1 ha estat determinant, tant en la previsió en redactar el projecte d'aquest segon pavelló com en el control del cost de l'execució. En qualsevol cas, estem parlant de dues obres de Gaudí: per aquest sof fet. el cost passa a un segon terme i més veient el resultat final del treball. Des d'aquesta secció hem analitzat obres de nova construcció que han tingut uns números finals molt més "difícils" que els que veiem en aquest cas. Volem felicitar efs tècnics, i de manera particular a l'aparelladora, per la seva especial entrega en la conducció a bon terme d'aquests treballs de restauració-recuperació. El cost d'execució material final es resumeix en el quadre d'estudi econòmic. La repercussió del cost per m2 de cada concepte està feta per a la totalitat de la superfície construïda, que en el cas del pavelló de la consergeria núm. 1 és de 140 m;, mentre que el pavelló de l'habitatge núm. 2 és de 286 m;.
Xavier Aumedes A/e: informatiu@apabcn.es
treballem per vosaltres
evarist arnús 56 •
08014 barcelona
tel.93 490 43 76
fax.93 491 41 24 •
sapicesapic.es
5
OUMZEMA JUUOL 200G
Especial
48
REDUIR EL CONSUM D'AIGUA EN ELS EDIFICIS aigua esdevindrà aviai un dels problemes mediambientals més importanis del nostre país. Segons el Cemre Scientifique et Teehnique du Batiment (CSTB). el consum d'aigua loial per habitant i dia oscil·la entre els 600 litres consumits als E-siats Units, els 250 litres a Europa i els minsos 30 litres a Àfrica. El consum d'aigua a les ciutats catalanes, provinents de les conques interiors, ja representa un 51KÍ del consum total i segueix creixent. Però també és cert que s'estima que en un edifici d'habitatges es pot estalviar prop d"un 30** d'aigua amb mesures relativament senzilles. Per tant.
L
es fa necessària la introducció de mecanismes que redueixin i racionalitzin els consums d'aigua dins les nostres edificacions. Dins dels edificis ja és possible aplicar mecanismes que estalvien una quantitat important d'aigua. Pel que fa a les aixetes es poden incorporar mecanismes airejadors que redueixen el cabal un 50^í. També estalvien una important quantitat d'aigua i energia les aixetes amb termòstat. En equips antics és possible instal·lar dispositius perlitzadors i reductors de cabal. A l'actualitat també es poden instal·lar rentadores i rentaplats amb etiquetes ecològiques que garanteixen l'estalvi d'aigua i d'energia. Per una altra banda, alguns edificis comencen a introduir sistemes d'aprofitament d'ai-
gua de pluja i d'aigües grises. Lògicament, en segons quins edificis, són bàsiques les avaluacions periòdiques del cost dels consums i milto el manten iment de les instal·lacions de submin: tramem, ACa llunya, la Generalitat va publicar el Decret 202/1998 per itablir mesures de foment de l'estal d'aigua als edificis. Des del 30 d gener de 1999, els edificis de nov construicció d'ús públic de la Gen ;ralitat i els edificis d'habitatges de nova construcció o rehabilitats que hagin rebut ajudes oficials han de disposar d'aixetes amb ecoetiquetes i d'inodors amb mecanismes d'interrupció voluntària de la sortida d'aigua que garanteixin l'esta]vi d'aigua. Aquestes mesures, de ben segur introduiran
canvis en la dinàmica marcadament consumista del nostre país. Però. el problema és prou seriós i, si veiem els esforços d'altres països europeus, es pot comprovar que les mesures hauran de ser encara més estrictes i contundents. En aquests moments existeixen diferents ecoetiquetes que permetran donar compliment al Decret i que garanteixen l'estalvi d'aigua d'alguns d'aquests tipus de mecanismes. Els professionals que desitgin conèixer el nom de les marques que ja disposen d'etiquetes ecològiques es poden dirigir a l'Agenda de la Construcció Sostenible (www.apabcn.es/soslenible).
PRIMERA QUINZENA J U I K X gQQQ
Especial PARELLS
I
SANITARIS
I
DAL-RAPID deGROHE Banys amb personalitat
Dal-Rapíd és el Sistema .
.
.
Silenciós: Gràcies a la utilització
mínim el soroll provocat durant el
de cisternes encastades amb meca-
reompliment de la cisterna.
ü instal·lació de Sanitaris
nismes GROHEDAL. els sistemes
DAL-RAPIDés, sens dubte, una so-
SUSDeSOS de la firma ale-
DAL-RAPID permeten de reduir al
lució perfecta per aconseguir banys
manya GROHE amb la qual es poden personalitzar, de manera ràpida i còmoda tot tipus de cambres de bany. Amb DAL-RAPID, lot són avantatges
adaptats a les necessitats a l'espai de què es disposa. GROHE ESPANA, SA
GROHEDAL1
Descans en tots els sentits
Disseny: DAL-RAPID és un sislema versàtil que s'adapla a qualsevol tipus de decoració: sanitaris suspesos, separació d'ambients, cisternes encastades, etc. aconseguint aixídissenys molt creatius i còmodes que permeten aprofitar espais que abans no podien fer-se servir, com és ara sota la finestra. Pràctic: Amb el mínim d'obres. DAL-RAPID és la solució idònia tant per a projectes de nova creació com, especialment, de renovació de la cambra de bany. Els elements prefabricats són molt fàcils de muntar en qualsevol situació, i amb un temps molt reduït, ja que no cal ferhi envans. Resistència: Amb DAL-RAPID la cambra de bany, te la màxima seguretat garantida en tols els seus. elements, l'er exemple, un inodor muntat sobre aquests és tan resistent com un WC tradicional recolzat sobre el sòl. Hif>icnc: A més, tant el sanitari suspès com la cisterna encastada eliminen els racons de difícil accés, fentne així molt més fàcil la neieja. Ecologia: DAL-RAPID ofereix una alira sèrie de solucions addicionals, com és la possibilitat d'estalviar en cl consum d'aigua. En estar equipa! amb d mecanisme Dual Flush. l'usuari té la possibilitat d'escollir entre una descàrrega major o menor, segons cl tipus de necessitat, cosa que permet un estalvi d'aigua de fins a W.OOO litres anuals.
jmeteu aquesta butlleta a GROHE ESPANA. S-A. lan.ca. 7B-88 Pougon PeO-osa 08906 L'HospittlM da LI (BARCELONA 33 336 88 50 Fa» 93 336 88 51
Srï , trameteu-m*. « u» p**u:
D
B
A OUMZEMA JUUOL 2000
Especial
TRACTAMENTS PER A LA QUALITAT DE L'AIGÜA (.Juan la qualitat de l'aigua de xarxa sigui moll dura. cal col·locar un descalcificaòor que en redueixi l'agressivitat, ja que pot provocar problemes als electrodomèstics i canonades de les instal·lacions. Al mercat hi ha equips per a ús individual o col·lectiu. També s'ha de disposar de la pressió adequada d'aigua a la finca. En cas de necessitat, cal col·locar vàlvules reductores de pressió o bombes de pressió. Quan l'aigua de xarxa no sigui de qualitat òptima per al consum, s'ha de considerar la uiililzació d'algun sistema de tractament de l'aigua, individual o col·lectiu. D'aquesta manera es podrà consumir aigua de xarxa directament i no caldrà comprar aigua enva-
Captadors solars per produir aigua calenia Amb la instal·lació de captadors solars a la coberta orientals a sud. es pre-
D
otze anys després dels seus inicis, Polysan afirma: "El temps ens ha donat la raó". I hem de donar-li la raó, perquè ha de mostrat que el seu sistema d'unions per termofusió per a conduccions d'aigua garanteix una extraordinària resistència i soluciona els problemes de les canonades metàl·liques. Des d'un punt de vista tècnic, s'ha demostrat que el polipropilè PPC-R5216 Gris 34. A 60gC, després de 50 anys d'ús ininterromput, està en condicions de treballar a 12.9 kg/cm* de pressió, amb un coeficient de seguretat del 150%. Les unions realitzades per termofusió sense intervenció de materials aliens formen una nova unitat molecular, amb resistències superiors als 100 kg/cm2 de pressió. A més a més, no hi ha fenòmens de corrosió, oxidació i parells gaivànics. La resistència del polipropilè davant de substàncies agressives és extraordinària. Des d'un punt de vista mediambiental, la composició del polipropilè (molècules de carboni i hidrogen) ofereix una solució adequada, ja que és reciclable i cap dels seus components no és tòxic. Efectivament, la tècnica i l'ecologia han donat la raó a Polysan. Però també se li ha donat des del punt de vista econòmic. A mesura que e! polipropilè ha obert mercat, el seu preu ha experimentat una gran evolució a la baixa. Això fa que una instal·lació feta amb propilè sigui competitiva en preus de materials, davant de les tradicionals. Hem d'afegir-hi el rendiment addicional en mà d'obra, per la
ién obtenir aigua preescalfaiia per a consum d'aigua calenta sanitària als habitatges, D'aquesta manera, es pol aconseguir una cobertura total de la demanda en algunes èpoques. També s'ha de disposar d'un sistema auxiliar de suport ja que algunes vegades, per excés de demanda o per condicions climàtiques especials, pot passar que no sigui suficient la quantitat d'aigua preescalfada subministrada pels captadors solars. Quan la cobertura sigui només parcial, l'aigua s'haurà d'escalfar addicionalmenl per sistemes convencionals fins a arribar a la temperatura de consum. No obstant això, en entrar l'aigua a una certa temperatura es redueix el consum d'energia necessària per arribar a la temperatura final. Són preferibles les sol·lucions col·lectives per a aquest tipus d'instal·lació. Cal disposar d'un dipòsit d'emmagatzematge de l'aigua preescalfadü
que pot esiar situat a la planta baixa o a la planta coberta, a partir del qual es doni subministrament a cada habitatge. Si cl dipòsit es col·loca a la planta baixa s'ocupa un espai útil que en aquestes plantes és important destinar a altres usos; hi ha més recorregut de canonades, i per tant. més possibilitats de pèrdues tèrmiques, però la solució estructural pot resultar més senzilla. Si es col·loca a la planta coberta s'allibera espai de la planta baixa; hi ha menys recorregut de canonades, per tant, menys pèrdues tèrmiques; el volum que apareix a la coberta s'ha d'integrar a l'edifici i l'estructura ha de ser calculada per a aquesta sobrecàrrega. En instal·lacions col·lectives cal considerar com a valor mínim en una primera aproximació la disposició de 2 m2 de captador solar per habitatge. Instal·lació d'aigua calenta sanitària En instal·lacions col·lectives, si es
major senzillesa de la instal·lació i la reducció en costos de manteniment. Quan aquests entren en consideració, el polipropilè és ja referència obligada, com mostren algunes instal·lacions realitzades amb Polysan en hotels, hospitals, centres comercials i obres emblemàtiques com és el Kursaal. En el transcurs de 1999, Polysan ha ampliat la seva oferta amb un nou producte, les canonades per a desguàs, dins d'una gamma de canonades de polipropilè. El seu sistema d'unions per juntes elàstiques per a evacuació, capaç d'absorbir les dilatacions, proporciona un desguàs més silenciós. Aquesta diversificació de productes, així com l'important creixement d'aquesta empresa, va plantejar la necessitat de renovar la seva imatge. S'ha realitzat una campanya publicitària amb fort impacte sobre el mercat, no solament per la comunicació objectiva, precisa i completa sobre el producte. El seu valor afegit és la mateixa empresa. Felicitem a Polysan per la seva campanya, però sobretot pel dinamisme i caràcter innovador que aquest reflecteix.
POLYSAN, innovació i garantia
POLYSAN - Eugenio Caxes. 1 - 28026 Madrid Tel: 913 92 01 48 • Fax: 914 75 78 99
disposa d'acumulador d'aigua calenla es millora cl rendiment dels equips de producció i s'obté més eficiència en la instal·lació. És millor produir més quantitat d'aigua calenta en menors oportunitats i emmagatzemar la que sobra per a usos posteriors que fer funcionar de manera més discontínua l'equip de producció. Un circuit de retorn d'aigua calenta a la xarxa de distribució d'una instal·lació manté l'aigua del circuit calenta, i evita les pèrdues d'aigua i energia que es produirien si no hi hagués aquest retorn. Com a dades que cal tenir en compte, cal considerar que la temperatura de 40"C és adequada no només per a la higiene sinó per al correcte consum d'energia. Quan l'aigua està excessivament calenta (per sobre dels 60"C). provoca un efecte de corrosió sobre les canonades metàl·liques. També cal considerar relacionades amb aquest lema les recomanacions que es fan a hi norma UNE 100-030 sobre "Prcvención de la legionela en insialaciones de edificios". Igualment cal informar i educar l'usuari sobre l'estalvi de consum. Una qüestió molt important és l'aïllament de les canonades, sobretot en instal·lacions col·lectives i quan les instal·lacions passen per espais ventilats o descoberts, ja que s'eviten molles pèrdues de calor a les canonades d'aigua calenta. Pel que fa a les canonades d'aigua freda s'eviten els problemes i molèsties que produeix l'aigua de condensació.
oberta de manera descontrolada quan es combinen activitats que necessiten aigua amb d'altres que no. o recordarlos que el consum d'una dutxa és tres vegades inferior al d'un bany. També hi ha solucions a les aixetes per estalviar consum d'aigua i aigua calenta. Pel que fa a les aixetes de dutxa i banyera, la utilització d'aixetes termostàtiques permet tenir seleccionada la temperatura adequada de consum sense necessitat de manipular les aixetes, i per tant sense necessitat de modificar la demanda de funcionament de l'equip de producció de l'aigua calenta. Pel que fa a la tipologia d'aixeta, es recomana el tipus monocomandament però que incorpori algun sistema de control de consum, com ara els sistemes de discriminació d'aigua fredaaigua calenta o sistemes de regulació i/o limitació de cabal. D'aquesta manera sempre es tindrà l'aigua necessària per a cada moment i no es malgastarà ni aigua ni energia. Cal considerar, des del disseny del projecte, la disposició d'algun sistema de detecció de fuites d'aigua, d'espai o de registres per a l'ús d'algun sistema de fuites d'aigua. Això permet controlar des del primer moment cl problema i poder donar solucions més ràpidament.
Sistemes d'estalvi de consum d'aigua Hi ha diverses solucions per reduir el consum d'aigua dels vàters. ja que molles vegades no és necessària la descàrrega total de l'aigua de la cisterna. Els sistemes disponibles són: cisternes de capacitat reduïda (6 litres), cisternes de doble descàrrega <una completa i una altra mes curta) i sistemes ik- flux interrompi ble. Són solucions econòmiques, comercialitzades, que permeten obtenir estalvis d'aigua apreciables. Per reduir el consum d'aigua a le*. .lixetes hi ha diverses solucions. El cabal recomanat per a dutxes és de 8 litres per minut. Són sistemes que incorporen aire a la sortida del doll d'aigua. que augmenten el cabal i la sensació de disposar de més quantitat. Son solucions econòmiques, amb les quaK -'obtenen estalvis d'aigua i energia .ipreciables. [Ln el consum d'aigua, tenen un p.t jx'i important els costums deh usuaris dels habitatges. És comentem v-onscietKÍar-los amb recomanat umv pràctiques, com ara no deixar l'aixeu
Els textos que conformen aquest reportatge especial dedicat als elements sanitaris pertanyen a la Guia de l'edificació sostenible, redactada per Josep Lluís Rovira i Imma Casado, de l'Institut Ildefons Cerdà. Els professionals de la construcció que volen reduir l'impacte ambiental dels edificis trobaran les tècniques i els materials més apropiats en aquesta guia. que ha estat reeditada recentment per atendre'n la gran demanda. La preparació de la Guia va ser impulsada pel Col·legi d'Aparelladors, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, i redactada per l'Institut Cerdà. La Guia es troba a la Cooperativa Jordi Capell (tercera planta del Col·legi). Visiteu també l'\genda de la construcció sostenible
Si t'interessa el medi ambient Si estàs preocupat per la sostenibilitat del planeta
-M E
Si vols canviar els hàbits negatius del sector de la construcció envers el nostre entorn i se't fa difícil... què pots fer?
Visita l'Agenda de la Construcció Sostenible.
www.apabcn.es/sostenible
Utilitza el seu Directori per trobar els materials més adients per al teu edifici. Participa activament en el seu Club i aporta informació per tal d'enriquir-la.
Bellavista amplia la seva coneguda sèrie styio amb el llançament de \a versió STYLO MURAL, per penjar a la paret. L'absència de pedestal facilita la neteja del terra en locals públics i instal·lacions on s'hagin de tenir especialment amb compte les mesures higièniques: hospitals, instal·lacions esportives i de diversa índole. Instal·lada a l'alçada dels nens. és la solució per a col·legis i guarderies. La seva descàrrega homogènia per brida perforada, la qualitat de la seva fabricació, la bellesa de les seves línies i un preu molt competitiu, completen el gran atractiu d'aquesta sèrie Beilavista.
bellavista Hànco. Mo Aajakxx. 228 41700 Da H m í r a |S<mfcj U. [34| ?55 675 157 fo»(34|955ó«97V
^ / b f c
e