DEL COL IEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Els drets d'habilitació desapareixen Els professionals podran exercir lliurement en un àmbit territorial diferent al del Col·legi a què pertanyin
ÍMi FAD 2000 per Josep Olivé
LJ Fundació Tiplet guanya el premi DÉCÀD*
• 3 V is professionals col·legiats podran l ^ H exercir a qualsevol indret de l'Estat sense haver d'abonar drets d'habilitació. Així es desprèn de la publicació el passat 24 de pnya\ Butlletí Oficial de l'Estatàe\ Reial decret-
llei 6/2000, de mesures urgents d'intensificació de la competència en mercats de béns i serveis. Com a conseqüència d'aquesta disposició, desapareix el tràmit de l'habilitació i el cobrament o percepció de drets per aquest concepte als col·legiats duna altra demarcació. Aquesta iniciativa s'inclou en el paquet de mesures aprovat el passat 23 de juny pel Consell de Ministres que pretén afavorir una major liberalització de r economia espanyola en diversos sectors tan diversos com ara les telecomunicacions, l'energia (gasolines, electricitat i gas), o botigues, que veuran modificats
El Kursaal de Rafael Moneo guanya el FAD d'Arquitectura
aspectes que fins ara han regit la seva activitat. com ara horaris, tantes o posicions de control. La norma que va entrar en vigor el passat 26 de juny estableix en el Títol IV 'Altres mesures liberalitzadores', capítol 2 'Col·legis professionals', que quan una professió s'organitzi per col·legis territorials, com és el cas dels arquitectes tècnics, n'hi haurà prou amb la incorporació a un sol Col·legi per poder exercir en tot el territon de I Estat, sense que cap altre col·legi pugui exigir I habilitació m el pagament de oontraprestaoons econòmiques per aquest concepte. •
Preventia 2000 reunirà els sectors de la prevenció d'accidents Els plàtans de Barcelona passen revisió sobre el seu estat de salut
Ris< Sísmic a ] l'Eixample
D'OBRES i
p e r a
d e c o r a c i ó
Ciutat d'Asunción, 32 E-08030 BARCELONA Tel.93 274 54 55 Fax.93 346 76 07 E-mail:frapont@frapont. redestb.es
El tema
SEGONA QUINZENA JULIOL 20GO
PREMIS D A R Q U I T E C T U R A
I
El Kursaal s'enduu elFAD ALgunes de Les obres guanyadores havien estat reconegudes anteriorment per altres premis com ara el Ciutat de Barcelona itxon Hcmíndu [ D E
I Centre de Congressos i Auditori
H
Kursaa! de Donostia, la rehabilita-
H
ció d'un habitatge al barri de la Clota, a Barcelona, i el Jardí Botànic, també a Barcelona, es van endur els premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme que es van atorgar el passat 21 òe juny en el transcurs de la festa anual que organitza el Foment de les Arts Decoratives. La Irobada va tenir lloc a ta nova seu del FAD ubicada a ('antic Convent dels Àngels, al barri del Raval de Barcelona. L'arquitecte Oriol Bohigas ha "torna!" als FAD i ho ha fet com a president d'un jurat lormat, a més. per Manuel Borja, Joao Luis Carrilho da Graça, Francisco Mangado, Jon Montero, Eva Serrats, Fàtima Vilaseca ï l'arquitecte tècnic Celestí Ventura. Trenta-sis obres han eslat les finalistes de la 42 edició entre les 350 obres que s'han presentat enguany procedents de tota la Península Ibérica i les Illes. El premi d'Arquiteclura 2000 atorgat al Kursaal té un fort component de recolzament al seu arquitecte. Rafael Moneo, per les críti-
Kursut Elkargunti i ü platja de Donostia. A Mx, Jardí Botintc l l i c m i l c l i doti, •
ques rebudes en aquesta obra que ha durat prop de deu anys i altres encara en fase de
tura. Però bé, es tracta d'una obra molt inte-
ca categoria en què van coincidir el Jurat
(Portugal), de l'arquitecte Mano Louro i
projecte que creen una forta polèmica com
ressant que havia estat ja mencionada pel
oficial i l'anomenat Jurat de l'Opinió, forma-
l'aparellador Joao Paulo Pereira; l'interioris-
és l'ampliació del Museu del Prado, a Madrid-
Jurat dels premis Ciutat de Barcelona d'en-
da per un ventall ampü de persones del món
me del restaurant Ei Japonès, a Barcelona,
El Jurat ha justificat el guardó a l'obra de
guany, que van acabar exalçant el Jardí Bo-
de la cultura convidades prèviament per la
de Sandra Tarruella í Isabel López; i fa inter-
Donostia "per la significació conceptual del
tànic, una de les altres obres premiades pel
Junta Directiva de l'ARQ-INFAD. El Jurat ofi-
venció a la plaça dels Jurats. Temps de flors
projecte, reflectida en la manera d'ínterpre-
FAD. Lhabitatge rehabilita! per l'equip d'En-
cia! va premiar l'habilitat projectuai en el mo-
1999, a Girona, de 10 x 15 col·lectiu.
tar el lloc i en la força plàstica del resultat fi-
ric Miralles ha merescut la distinció del jura!
ment de resoldre i ordenar un programa
nal". També destaca de manera especial l a
per l a intensitat i el valor de l'espai interior
complex en un terreny amb poques referèn-
confiança en l'arquitectura contemporània per
aconseguit en la transformació d'una casa
cies naturals i pel recurs al sistema geomè-
redefinir espais urbans existents".
sense valor".
tric per ordenar fes diferents zones".
Amb l'obra premiada en l'apartat d'Interi-
El Jardí Botànic de Barcelona, obra ana-
orisme, la cosa ha estat més curiosa, ja que
litzada a L'iNFOflMATiu. es consolida com una
ta rehabilitació de la casa de la Clota es pre-
de les millors obres de construcció d'un es-
sentava al pfemi en la categoria d Arquüec-
pai extenor dels darrers temps. Va ser Túni-
D'aquesta obra cal destacar també fa complexa realització material i el resultat final que s'ha aconseguit.
Espais efímers Amb l'abstenció de dos membres del Jurat es va atorgar el premi ex aequo cf Espais Efí-
mers a Kelly, una seducció... de Josep Bohigas. Francesc Pla. Irïaki Baquero i els seus col·laboradors 'per la enginyosa i atracin/a manera d'utilitzar ets recursos més senzills com ei fum i la majge i translornar-ios en experiència pubtotana í aníseca". Lafire muntatge guardonat va ser W
(+ o -) (?ir&
ïrumnts de Bums zenàaís, d'Bas lones. El Jura de l'Opinió va decidir que eren perieciamen! "prermaties' ta c u r i o s i s w » resofejcio d'un habrta^e undamüar a Braga
Cartes Cariaria A/e: iafofmatin
H:
«GOMA OUWZEW* JUUOL 3000
El tema
I-
PREMIS D'ARQUITECTURA
4
FAD'2000. Les obres premiades Premi d'Arquitectura
Premi d'Espais Efímers
Kursaall Ub«ació: Avinguda de la Zurrioia. Donostia. Institucions promotores: Ajuntament de Donostia. Diputació Foral de Guipuzkoa, Govern Vasc i Ministeri de Cultura. Arquitectes: Rafael Moneo i Luis Rojo. Col·laboradors en projecte: Ignacio Ouemada, Eduardo Belzunce, Fernando Iznaola, Collette Creppell. Jan Kleihues, Luís Díaz Maurino, Adolfo Zanetti i Robert Robinowitz. Col·laboradors en obra: Juan Beldarrain, Ignacio Ouemada, Pedró Elcuaz i Imanol Eturria, Rafael Raya. Constructor: UTE Dragados, Altuna i Uria i Amenabar. Premi de l'Opinió Habitatge unitamiliar a Braga (Portugal)
Premi d'Interiorisme Rehabilitació d'una casa a la Clota Ubicació: Barri de la Clota. Vall d'Hebron, Barcelona. Arquitectes: Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. Seguiment d'obra: Josep Ustrell. Col·laboradors: Nicolai Lund, Stéphanie La Draoullec, Verena Sarnthein, Niels-Martin Larsen, Prisca, Ricardo Giménez i Ricard Flores. Estructura: Manuel Barreras, Josep Ustrell i Jordi Bernuz. Construcció: ARPE, S.L Premi de l'Opinió Restaurant El Japonès. Barcelona
Kettft una seducció... Ubicació: Passeig de Gràcia, Barcelona. Promotor: Hermés Ibérica. Autors: Josep Bohigas, Francesc Pla, Inaki Baquero i col·laboradors.
9m* (+ o •) d'instruments per a llums lenrtal* Ubicació: Galeria Urania. Carrer Doctor Dou, Barcelona. Autor: Elías Torres i col·laboradors. Premi de t'Optnió Intervenció a la plaça dels Jurats. Temps de Flors 1999. Girona.
EL JURAT El Jurat dels 42 premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme està format per Oriol Bohigas (president), Manuel Borja-Villel, Joao Luis Carrilho da Graça, Francisco Mangado, Jon Montero. Eva Serrats, Celestí Ventura i Fàtima Vilaseca (vocals). 8 Jurat de l'Opinió està integrat per personalitats destacades del món cultural
convidades per la Junta Directiva de l'ARQ-INFAD. Els premis FAD d'Arquitectura estan patrocinats pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya i l'empresa Poliglàs.
Premi d'Espais Exteriors Jardí Botànic d« Barcelona Ubicació: Muntanya de Montjuïc. Promotor: Ajuntament de Barcelona. Arquitectes: Carlos Ferrater, Bet Figueras i Josep Uuis Canosa. Assessoria botànica: doctors Montserrat i Pedrola. Gestió i direcció d'execució: Fernando Benedicto, arquitecte tècnic (Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona). Construcció; Stachys, SA
Premi de ( O p i n i ó Jardí Botànic de Barcelona
Premis FAD 2000 LES OBRES FINALISTES EXPOSICIÓ Del 5 al 21 de setembre Sala d'Exposicions c./ Bon Pastor, 5 COL-LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS OE BARCELONA
H
SEGONA QUWZENA JULIOL 2000
El tema
L'arquitectura del nou mil·lenni Resulta difícil vaticinar si l'arquitectura del nou mil·lenni es transformarà en una activitat totalment industrialitzada en mans dels tècnics. Desconeixem sí els responsables de les futures edificacions seran els enginyers, els arquitectes, els aparelladors o els dissenyadors. Si passejarem per ciutats amb cases i carrers de formigó, d'alumini, de vidre o de plàstic. El que sí que és cert és que l'arquitectura dels nostres dies es basteix amb el treball conjunt de professionals procedents de diferents disciplines. Professionals amb idees d'àmbits complementaris que construeixen un univers conceptual ric i pluraf sintetitzat en un mateix projecte arquitectònic. Dins d'aquest procés creatiu, el mercat estableix les seves necessitats, l'usuari assenyala preferències i el col·lectiu social ofereix els darrers avenços tecnològics i humans per garantir una arquitectura a escala de tothom. Una arquitectura que, avui en dia, ha d'apostar per la sostenibilitat, l'ecologia o la recerca de nous materials per optimitzar l'explotació de l'habitatge i el confort de l'individuusuari. L'arquíleciura del futur sorgeix del compromís amb les persones i amb l'entorn. Des del FAD continuem defensant una arquitectura pròxima, humana, que es manté en estret contacte amb les persones que l'habíten, Des de l'interiorisme d'un petit apartament fins a l'edificació d'un habitatge o e! traçat tfun parc públic. Perquè l'arquitectura ha d'estar al servei dels homes i les dones enriquint els seus espais més quotidians, avançant-se a les necessitats més latents, ordenant l'entorn propi i compartit, garantint qualitat de vida. Malgrat tot, l'arquitectura dels nostres dies, tal com succeeix en la resta de les arts, no proposa noves formes de viure. El debat i qüestionament dels plantejaments teòrics i les pautes de treball tradicionals han desaparegut de forma generalitzada. Això ha donat la victòria a una arquitectura sovint automatitzada La retormuiació i el replantejament del Henguatge arquitectònic i l'obertura de noves vies de creació son la millor opció per evttar la victòria dels venedors.
Servei Integral a la Construcció Amb la finalitat d oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col- Laborar amb tots els que intervenen en L'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i Lliurar-la amb Les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
AsMgunmc» T«t «te Cwwtrwxi* 4'af·nnamMt
I
1
SEGONA OUMZEMA JULIOL 2000
Punts de vista ARQUITECTURA
"Si el que vol et FAD és promoure la cultura arquitectònica, no és conseqüent amb els premis."
no ens el creurem més. Si us plau. deixi de presidir els premis FAD i no torni a ser membre del jurat de qualsevol altre premi o concurs —en els quals vostè no creu. L'arquitectura catalana li ho agrairà. •
El que passa és que a el que vol el FAD és promoure i difondre la cultura arquitectònica, com va dir el seu president el senyor Btgas, no és conseqüent amb els premis. El Kursaal, per exemple, es difon i es defensa Josep Olivé A/e: informatiu@apabcn.es sol. En canvi, altres obres més arriscades però, sobretot, molt més modestes, amb el :<) Com ell mateix va dir. les deliberacions del recolzament del FAD haurien estat més di- Jurat —en el que hi havia basiani gent jove— van foses i més reconegudes i s'haurien acomser molt disputades í no es va arribar a la unanimitat en cap de les decisions preses. plert millor les finalitats volgudes de promoció i difusió cultural. Quant als mèrits dels autors, puc as- Nota de l'editor: Aquest article va ser escrit abans segurar que és més difícil arribar a consde ia mort * l'arquitecte Ennc Miralles, ocorreguda el proppassat dia 4 (a.cs). truir la casa Herrera a El Garrobo (Sevilla) que l'EIkargunea al Kursaal de San Sebastiàn, que es necessita molt més entusiasL'IWOMUIIU. Telèfon directe: 932 40 23 76 me per vendre la idea de cobrir una plaça Fax: 932 40 23 64 pública amb pa de gespa que per fer un Adreça electrònica: lnformauuQapabcn.es L'INFORMATIU electrònic: muntatge en una galeria d'art, i que el trachttpy/www.apatfcn.Bs tament interior del restaurant Et Japonès Consall de redacció: és tant innovador com el de la casa a la Carles Cartand. Joan Gay, Ramon Puig i Xavier Alberca Clota. A més, sembla que se li hagi donat DiraccIÓ: Carles Cartafià aquest premi a Miralles —que no ho havia Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier demanat— només a causa del seu greu Aumedes, Josep Olivé, Xavier Oliva, estat de salut i no per els mèrits de l'obra, Gabriela Schòn i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà que els té. Pel que el conec, a ell això no li Fotografia: Javier Garcia Die, Chopo fa cap favor i als altres ens deixa un regust Dlueny grafit: RGR amarg i desagradable, encara que no es faci FolóllU: Imprès Autoedició S i . Impressió: Viklng per aquest moliu.
P H a fa uns quants anys que, en la Ü f l crònica dels premis FAD, podem dir que entre els seleccionats i finalistes hí ha molts noms de gent jove. amb un alt grau de profes&onalital i amb moltes ganes de ferho bé. Aquest any és especialment rellevant la gran quantitat de propostes que assoleixen un bon nivell. També, com cada any, ens alegrem d'aquest fet. Aquest cop, però. no ens podem alegrar de la decisió del Jurat. S'ha tornat a ta lamentable situació anterior quan es deia que els premis FAD «sempre ets guanyaven els mateixos». Tartl el guanyaven els mateixos que el propi premi es va arribar a desprestigiar. Tots els guardonats aquest any són arquitectes consagrats dintre i fora del nostre pais. Eis noms de Miralles, Moneo, Btas Torres i Ferreter són coneguts i reconeguts arreu det món. Aquest reconeixement se'l mereixen Dos d'ells. Miralles i Torres, en la
meva opinió, han portat la nostra arquitectura a nivells d'innovació estètica dels més elevats d'Europa. Les obres premiades també estan molt bé, especialment la de Moneo. Llàstima que en l'Auditori de Barcelona no estigués tan inspirat {encara que tampoc cal derruir-lo com proposà ACTAR. Només el seu veí teatre es mereixeria desaparèixer).
"Tots els guardonats són arquitectes consagrats dins i fora del pais. Dos d'ells, Miralles i Torres, han portat la nostra arquitectura a nivells d'innovació estètica dels més elevats d'Europa"
No ho puc afirmar perquè no ho sé. però dóna la sensació que el causant d'aquest retrocés posícional deis premis FAD sigui el senyor Bohigas. president del Jurat d'aquest any. Coneixent les seves idees altament elitistes i sectàries respecte a la professió, m'estranyaria que m'equivoqués. Aquesta postura seva no l'he entesa mai, ja que sempre es declara defensor de les idees d'esquerres, contràries als efitismes per definició. Alguna cosa falla. He dit que tols els premis s'han donat a arquitectes consagrats i no és cert. El de l'apartat d'espais efímers es va donar exaequo a "9 m* d'instruments per a llums Genitals", d'Elias Torres i a "Kelly, una seducció" de l'equip BOPBAA. Alguna cosa falla, un altre cop, atès que un dels membres d'aquest equip és el fill del senyor Bohigas. Ha donat el vot al seu fill? o ha estat un dels dos membres del jurat que deu haver deixat de votar, com s'intuïa en les seves enigmàtiques paraules"1, a l'única proposta premiada obra d'uns arquitectes joves, la més innovadora i fascinant de totes? Si tot és com sembla que és, senyor Bohigas, no ens vengui cap més revolució si després actua com un fòssil. No ho dubti,
Dipòsit legal: 8-42389-1991 tSSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucumll Telèfon: 932 40 33 76 Publicitat 8ITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Paslor, 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax- 932 40 23 64 E-mail: comerciaiaapabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnica de Barcelona Bon Paslor. 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om. 6 08340 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Maior. 6. 06500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: San! Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Piriol, 8 08400 Granollers. Tel 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President Xavier Bardají Vleepreiident: Joan Ardèvol Secretaria: Minerva Embuena Comptador Albert López Iborra Tresorer Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Hierro, Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Valies Occidental: Salvador Navarro Valies Oriental: Frederic de Buen Gerent Joan Gay
Eis entens exposats en els articles stgnals són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament ropinió de L'IMUUUIIU
El noticiari
SEGONA QUINZENA MAtG 3000
La Fundació Tàpies guanya el premí Dècada
e
DEWSE SCOTT BflOWH ROBERT VENTURI
Barcelona antiga i nova*
La Fundació Óscar Tusquets distingueix les obres que conserven tota la seva vigència al cap de deu anys
H
em escollit la Fundació Antoni Tàpies com a obra guanyadora
del Premi Dècada i. en paral·lel, sugge-
• B
Q f l Is hi havien dit 10 anys i devien B
rim un premi especial per als equips que
entendre 100- 0 bé a les obres
van dissenyar places i carrers per a la
d'arquitectura passa com a les d'obra pú-
ciutat de Barcelona. Les primeres elec-
blica, que resisteixen més bé el pas del
|
temps les que es van construir (a cent
cions per aquest nou premi constituiran un precedent per al futur. Per això, ens
anys que les que les que s'han acabat fa
sentim afortunats que ens hagin presen-
dos dies. El Jurat dels premis Dècada que
tat projectes de tan alta qualitat.
convoca la Fundació Óscar Tusquels, forEl projecte de la Fundació Tàpies re-
mat pel matrimoni d'arquüectes Denise
presenta una juxtaposició vàlida i vital de
Scott Brown i Robert Venturi, va escollir
l'antic i el nou —des de l'edifici originat
la Fundació Antoni Tàpies com a millor
de l'editorial Montaner i Simón a factual
edifici fet a Barcelona ara fa deu anys. La
Fundació— on l'estètica del velí es res-
vella seu de l'editorial Montaner i Simón,
pecta elegantment i on l'estètica del nou
projectada el 1861 per Lluís Domènech i
es combinen harmoniosament; on les
Montaner, va ser remodelada el 1990 per
qualitats arquitectòniques programàti-
acollir la fundació que du el nom del pin-
ques i tècniques del nou s'acomoden po-
tor universal. Els arquitectes Roser Amadó
sitivament, mentre l'evolució defs ele-
i Lluís Domènech, i l'arquitecte tècnic
ments urbans de canvi, estan apropia-
Ramon Domènech van intervenir en l'es-
dament festejats en una ciutat com
pai interior de l'edifici amb una gran sen-
Barcelona que és al mateix temps vella i
sibilitat per l'obra de l'antecessor per
nova.
ubicar-hi sales d'exposicions, biblioteca i d'altres serveis. Amador i els Domènech
Visquen les capes d'elements com els
van respectar la característica façana de
pannells de vidre, els elements metàlNcs,
maó i van propiciar la posterior instal·lació
I
la il·luminació avançada, els sistemes
de l'escultura urbana "Núvol i cadira"
mecànics! I l'escultura abstracta de la co-
d'Antoni Tàpies.
berta, superposada a la distingida composició modernista de maó. que crea
L'any 1990, ara fa deu anys. la ciutat es
harmonia via analogia i contrast!
trobava en plena efervescència olímpica
Els equips d'arquttectes i paisatgis-
No es podria haver destaca! alguna obra
tes han de ser felicitats per dur parcs
nova de trinca que fos representativa
als barris que els necessitaven, i per
d'aquesta època? A la seva edat, i com si
introduir un aft nivelí de disseny en
es tractés de la cursa de El Corte Inglés, els dos arquitectes van recórrer la ciutat
Els manaments dels Premis Dècada
en una sessió maratoniana i van descobrir la vigència i l'actualitat dels petits parcs i places dissenyats pels equips d'ar-
Barcelona, que van regenerar sense fer escarafalls el teixit de la ciutat en els anys previs als Jocs. Premi especial, doncs, en aquesta primera edició dels Dècada a les places Escuoellers Arenes Araí. oe l'Àngel, de tes Caramelles. Hispanuat Neruoa
creativa dels equips de ('Administració per definir uns principis > unes orienta-
iònica erigida a la ciutat de Barcelona. La selecció s'ha regit pels criteris següents:
cions que serveixen de base per a les
1 . Una obra arquitectònica només es pol valorar al cap d'un temps de ser construïda Per
tistes de carrers i places.
interpretacions individuals defs projec-
això els Dècada premien una obra edificada fa deu anys, Es tracta de valorar l'envelliment, però també la vigència, l'actualitat, d'un projecte ideat fa més d'un decenni. 2. Una obra arquitectònica només es pot valorar en ei seu context i visitant-la persona:ment Per tal de facilitar aquest coneixement els Dècada es circumscriuen al terme mumopai Oe la ciutat ae Barcelona, recuperant l'àmbit dets histortcs premis que atorgava el seu Ajuntament.
Premis
des
oe
Barcelona
i per
a
Barcelona. Amb ulls d'avui, obres d'ahir.
ies seves Rambles fins a fherèroa modemista— que contribuent a la seva «n-
són nutrients: etfeuen ies sews sduò-
dintenofs. edificis, restauracions i espais urbans.
onsi les seves especotequaftaBdelçje
4 . El Jurat és unipersonal
Un sol arquitecte oe provada vaiua internacional prendrà la
escut; m s ob'a escal1 ur a'GJüecre 'espo'isaDte ae reiecctc i, e. inío·ra:iij;£ap3!xr.e;
característiques de Barcelona —des de
X Toia obra de construcció po; ser arquitectura Els Dècada no fan distinció enfe oores
decisà; personal, llurs de presons i compromisos. La Fjnoacic Oscaf Tusquets Blanca no Caries Carüftï
El nostre projecte escollit i ets rostre pren* especial ens remet a un wntel de
gUantaL B s dissenys lenen en comú 9 »
i Uuchmajor: a les rambles Sant Anoreu i Catalunya: i als jardins de la Indústria
dem amb reconeixement aquesta visó
La Fundació Oscar Tusquels ha decidit alorgar una distinció anual a la mütor obra arquitec'
quilecles i paisatgistes dels serveis municipals d'urbanisme de l'Ajuntament de
aquests emplaçaments. Nosaltres salu-
subjeu en efe rnafeuoe. flefc seus protteraes 1 el seu cometí fitc * cuBuraí.
El noticiari
La dutxa sense barreres La plataforma de bany Level guanya la medalla d'or del Saló d'Invencions de Ginebra L'empresa Level Box, S.L, que té La seva seu social a Sant Miquel de Campmajor, va ser premiada el passat abril amb medalla d'or al Saló d'Invencions de Ginebra pel seu LeveL, una plataforma de dutxa a nivell de terra i sense barreres arquitectòniques per a les persones amb discapacitat física i amb Lliure accés amb cadira de rodes. L'autor és l'arquitecte tècnic Enric GraelLs.
Plataforma de bany Level El Level va néixer com a resultat de l'estudi dels nous costums higiènics, però també per l'actualitat cfe l'ecologia i pensant en persones d'edat avançada o les que lenen problemes motrius. L'obsessió per sentir-nos nets i factors com la major comoditat i l'accessibilitat a l'aigua han fel que els nostres hàbits hagin canviat considerablement als dels nostres antecessors, als qui l'obtenció de l'aigua no era tan fàcil. Contrastadament, però, també avui ha nascut la preocupació per l'ecologia i l'estalvi d'aigua, oposa! al fet de rentar-nos tan habitualment. La solidaritat amb les persones d'edat avançada i les que pateixen problemes motrius, obliga a fer una plataforma fàcilment accessible. És, doncs, a partir d'aquests factors aparentment inconnexos, però en el fons relacionats, que es crea Level. Per al seu disseny, s'fia tingut en compte els costums que altres cultures tenen en l'àmbit de la higiene. Barcelona, punt de trobada de diferents cultures, l'hi ha donat el nom i així ha nascut el Level model Barcelona. Principals punts d'interès: • no deixa escapar l'aigua a l'exterior gràcies als seus sistemes de recollida d'aigua i als tancaments fent que el pas per la plataforma sigui més agradable i net. • és al mateix nivell de terra i, degut a la seva amplitud, és molt còmode. També així es permet l'accés amb cadira de rodes, s'hi pot incorporar una cadira i rentar-se assegut, i poden caber-hi dues persones. • té una superfície antHliscant agradable al tacte i fàcil de netejar.
£1 noticiari
SEGONA QUINZENA JULKX 2000 I
Enric Graells: 'El repte era resoldre el problema de l'accessibilitat ENRIC GRAELLS ÉS ARQUITECTE TÈCNIC DISSENVADOR
Entrevista
Enric Graells (Barcelona, 1943), arquitecte tècnic liberal de tota la vida, sempre ha estat sensibilitzat per suprimir les barreres arquitectòniques. Quan dissenya un interior, intenta no posar portes més estretes de 80 centíme-
tres o deixa un espai lliure, per si més endavant cal instal·lar un ascensor que utilitzarà gent gran o incapacitada. Aquesta sensibilitat el va portar fa uns sis anys a mirar de trobar un terra de dutxa totalment pla, que no obligués a
aixecar el peu ni un centímetre, El resultat ha estat Level, fàcil d'accés, màxima higiene en el mínim espai. Graells va exposar la plataforma de bany Level a la mostra col·lectiva de disseny d'arquitectes tècnics que es va
fer al Col·legi al juny de l'any passat. Ara, el govern suís li ha atorgat una medalla d'or en el darrer Saló d'Invencions'de Ginebra.
Ouln era el repte? "El repte era resoldre el problema de l'accessibilitat a la dutxa- Al mercat hi ha peces més grosses que Level, però cap d'aquestes no té resolt el problema de com posarse sota la dutxa. Aquest és el problema, sobretot per una persona gran o incapacitada, que polser no pot ni aixecar el peu un centímetre de terra. S'entrebanca amb desnivells mínims o es desequilibra i cau en aixecar e! peu per entrar dins el plat de la dutxa, que sempre té els laterals aixecats. Level és una plataforma completament plana'.
"És ciar, aquests és un dels reptes, però és senzill de resoldre. El Level té un gruix de 5,5 centímetres, el que vol dir que cap en el gruix de paviment de les cases noves. Només s'ha de preveure des del primer moment, ja que té unes mides més grosses del que hi ha a! mercat. És un tirar endavant, tot i que també cap en la majoria de paviments d'habitatges antics".
Ens rentem massa? "Potser sí, però hi ha tantes coses que en fem un gra massa... Tant de treball i d'esforç físic... Em sembla que l'home des que és home que es renta. A l'Àfrica agafen un cubell i el tenen penjat o hi fan uns forats. Al Japó es renten amb un sifó i estan asseguts en un tamboret. Als Estats Units les dutxes que he conegut són molt grans, amb gran quantitat d'aigua. En el disseny del Level hi ha una suma d'aquests diferents costums".
va. Surten nous materials, el ritme de vida és un altre, la mitjana d'edat augmenta, els sistemes de comunicació canvien. Hi ha molta feina a fer. En termes generals, tot està inventat, però també queden moltes coses per resoldre".
Quines altres característiques té la plataforma? "La seva amplitud, la fa molt còmoda í econòmica. Pensa que com més ample és l'espai on et dutxes, més fàcil es dutxar-te. menys trigues i, per tant, menys aigua consumeixes. De fet, a Leveí hi cap algú amb una cadira de rodes i una segona persona, per ajudar a qui es dutxa. El disseny està fet en resina acrílica, un material sense porus que. per tant. és moll higiènic i. perquè no rellisquí, té un relleu especial, agradable al tacte i fàcil de netejar. I no deixa escapar l'aigua a l'exterior gràcies a! seu sistema de recollida d'aigua i els tancaments, Laigua és conduïda cap a un cot-lector en un lateral, que la porta a lembomaJ. Per cert. aquesta és una peça oblidada dels banys actuals í que amb el Level es recupera perquè, en esta: a1 nivell del terra, «I forat lateral de la plataforma serva* per recoSr tota l'aigua de la resta del bany".
B projectista t a de prweure que la ptata-
Com se li va encendre la bombeta? "La idea no existeix per si mateixa. No és que un dia se t'encengui una llumeneta. El que sí que passa és que un bon dia t'adones que hi ha coses que no estan resoltes i aleshores et poses a treballar per intentar resoldre aquell problema. No m'agrada utilitzar la paraula inventor sinó que més aviat es tracta de solucionar un problema, dels molts que hi ha", Per què ningú ho t u pensat abans? Als clubs, el terra pla per dutxar-se ja fa anys que existeix. "Si, suposo que sempre és més fàcil mirar què fan els altres. Copiar és preferible que solucionar, un tot solet. A banda dels clubs, pensa que als països nòrdics no existeix ei plat de dutxa no han sabut mai el que era. Ells teien servir tot ei bany per dutxar-se, ü donaven uns pendents i amb l'embomat fecoften l'aigua. Ara ja es va canviant aquesta tendència, però ho mudaven tot. Això tia fet que en els països nòrdics es posessin mot! de moda les cabines que, tanmaïeix, son mofi petites. Vaja, que o bé et mai dubss o és un tren de renoi amb molles sorWes cTaigua. LaccessÜsOtat és una cosa que no s'ha estudia! maf.
Va anar a Suïssa per veure si engrescava un caçatslents? "No, no hi vaig anar amb aquesta idea. Vaig portar e! disseny al Saló per sondejar l'opinió fora de casa, on ja havia presentat el Level sense pena ni glòria. Ja comercialitzava el producte, però era bo saber si interessava a fora o no. Simplement, vafg anarhi amb la idea de veure sí ia gent que visitava el Saló trobava interessant el Leveí, Si hagués sortit d'allà sense que ningú s'hi hagués interessat o me n'haguessin preguntat res, hauria plegat i santes pasqües. Però resulta que hi va haver molt d'interès, especialment ets dos dies en què entrava el públic en ge neral. entre els quals hi nava mort jubilats, que era gent mott mte^^ ressada. Tem aquesta dada per ' - ^ p " a mi ha esta mofi important. Ha e a a un estímul mort gran*. -"-.
t el món actuat <M A s a n y , carn •I n u ? t e s coses ran canviar* n o i « pressa i és d f t * p m w cap on m
Level es pot tancar amb portes de cristall, amb Ea cortina tradicional, amb portes plegables o una mampara corredissa. Actualment, Graells comercialitza la plataforma a t'Estat espanyol i af Canadà per unes 75.000 pessetes, I eslà en contacte amb un pais europeu per instal·lar-lo a 250.000 habitatges en construcció. Més informació sobte el producte a www.levelbox.com.
Jordi Harlet A/e: electrik|»r«íwti>.«
B
El noticiari I10
Neix la fira de laprevenció Preventia 2000 reunirà a l'octubre a Barcelona els sectors implicats en la prevenció d'accidents
La mtu pmiòtBdjl d* rrewirti»: Àngtl Llobet. htqwl üoaqatm, Jewp Cercós, Rifwl tillejjs I Pere Sénchez
§§B a Fira de Barcelona acollirà del 3 al H 6 d'octubre el saló de la prevenció de riscos laborals anomena! Preventia 2000, al quai es preveu que hi assisteixin prop de vint mii professionals. El certamen és e! primer del món que integra els sectors relacionats amb la prevenció i es dividirà en tres
salons paral·lels: Segurfòrum, que engloba el món de les assegurances; Segurlabor. destinat ais aspectes relacionats amb els riscos laborals i els serveis assistencials; i Segurtec, que se centrarà en la tecnologia relacionada amb ia seguretat. Dins del Comitè que organitza aquesta tira, hi partíci-
r PATRIMONl-UB Conservació del Patrimoni arquitectònic
PATRIMONI-UB de la l'nuersuai de Barcelona és un grup piurídisciplinar de Recerca Aplicada aJ Patrimoni Històric. La seva investigació es basa en l'estudi dels inaienuls utilitzats, el seu comportament, t-!s mecanismes que donen lloc a la .seva degradació i l'esrudi del? processos mes adients per a la seva conservació i eventual restauració. F.n aijuest sentit, e! coneixement deis material» i ei seu hi presa de decisiun* en la intervencions de restauració. l.'implu. experi •ncia de PATRIMONi-UB ha permès ell de l'b director, avantprojecte, redacció de íu>e d'e i d'un.i sène de monuments emblemàtics corn ara b Caiedral de T.irra^una. l'antiga Catedral de Lleida, el Monestir de Sani Pere de Rudes, la Catedral de b Seu d'Urgell, la Poruda del Monestir de Ripoll, b Casa Botines • León), Fesgtésia de Santa Mana del Mar, b Torre Inclinada de l'is-t, k Casa "I errades-Les Punxes, b Catedral de Ciutadella de Menorca, l'edifici de b Dipuiación bo ral de Bizkaiu (Bilbao), etc
pen institucions com són els departaments d'Economia i Finances, indústria, Interior. Sanitat i Treball de la Generalitat: l'Ajuntament de Barcelona; la Universitat Autònoma; i tots els col·lectius professionals i entitats patronals implicades. El president del Comitè organitzador és Josep Cercós, president de la Patronal Catalana de l'Assegurança (Unespa). Rafael Callejas, president del Col·legi de Mediadors Titulats de Barcelona, presidirà Segurforum; Josep Izquierdo, president de l'Associació Catalana de Mútues d'Accident de Treball, presidirà Segurlabor: finalment, Àngel Llobet, degà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Barcelona, serà el president del Comitè promotor de Segurtec. El nostre Col·legi serà present a Preventia amb un estand ubicat al sector institucional, i participarà en el Fòrum Preventia, que acollirà diverses jornades i trobades internacionals. Segons la filosofia que marca la celebració de Preventia, prevenir els accidents laborals és rendible per a tothom. I és que per
cada pesseta de cost directe, l'accident suposa entre 5 i 50 pessetes de cost indirecte que ha de ser assumit per l'empresa. A Preventia, els organitzadors han assumit al repte d'iniciar un debal en l'àmbit de ta prevenció i la seguretat implicant-ni tots els professionals, les empreses i les administracions públiques per tai de trobar nous camins i noves idees que millorin la realitat d'avui.
Act* de presentada d« Preventia i\ Llongutras, Josep Cercòs i Lluís Franco
El cost dels accidents K l egons l'Agència Europea • H per a la Seguretat i la Salut en el Treball, el cost dels accidents laborals a la UE s'acosta als 270.000 milions d'euros. Això suposa una pèrdua de dies de feina estimada entre 100 i 200 milions de jornades. Malgrat que les últimes estadístiques de TEurostat apunten un descens de la sinisíralitat
laboral, encara es comptabilitzen un total de cinc milions d'accidents a l'any, en el que moren 6.000 treballadors. A Catalunya, durant el primer trimestre d'enguany, hi ha hagut 46.398 accidents amb baixa laboral i, per activitat econòmica, són el sector serveis, ía indústria i la construcció on hi ha la majoria d'accidents.
-f
SEGONA QUINZENA MAtG 2000
El noticiari
I
L'ordenança solar de Barcelona Estudiants d'arquitectura tècnica dedicaran el projecte final de carrera a estudis de viabilitat de l'energia solar Ajuntament de Mrttlom * £ w
partir del 30 de juliol d'enguany
Un c o m p r o m í s per
^ ^ H
entrarà en vigor l'Ordenança muni-
al desenvolupament sostenible
cipal de captació solar tèrmica que obligarà a instal·lar sistemes de captació solar per a producció d'aigua calenta sanitària en edi-
Lmforme Bruntland (1978) definia el desen-
ficacions noves i en projectes de rehabilita-
volupament sostenible com és el progrés
ció integral o canvi d'ús que es realitzin en
que satisfà les necessitats del present sen-
el terme municipaï de Barcelona.
se comprometre la capacitat de (es genera-
La implantació d'aquesta ordenança és
cions futures per satisfer les pròpies neces-
una aportació bàsica en el desenvolupa-
sitats. Des de i'EUPB, ens hem compromès
ment sostenible i d'estalvi energètic que
amb aquest objectiu. í des del paper que ens
aquesta ciutat ha desenvolupat en els dar-
Joca, fer de formar eis nous arquitectes tèc-
rers anys. Val a dir que Barcelona és una
nics. Volem proporcionar suficients referèn-
ciutat privilegiada quant al grau d'insolació
cies sobre els temes que puguin ampliar els
anual rebuda, que po! xifrar-se entorn de
seus coneixements específics.
14,5 MJ/m* per dia de radiació solar o 1470
Amb aquest article volem també encorat-
!
KW/m , el que significa que sobre l'àrea mu-
jar als que ja esteu exercint la professió per-
nicipal es reben més de 524,35 PJ/any.
què prengueu una actitud oberta i permea-
Aquestes xifres equivalen a 10 vegades el
(aratoni implantar* l'ús de l'encrgii colar en «U etfffirts
consum total de l'energia de la ciutat o 28 vegades e) Iota! del consum elèctric. La quarta tinent d'alcalde i presidenta de
ble a les noves tecnologies, que a més ens ajudaran a fer un món més sa per als nos-
la construcció i l'habitatge per fer-los partí-
tament universitari i l'Ajuntament
cips dels conceptes de sostenibilitat.
Barcelona.
de
Aquest conveni recull el compromís que
la Comissió de Sosienibilitat i Ecologia Ur-
tres successors. Des de la nostra posició tècnica en el món de la construcció i l'habitatge hem de contribuir a fer que eis siste-
bana, Imma Mayol, ha realitzat, en les dar-
Signatura del conveni de
vol assolir l'Ajuntament sobre el fet que tots
mes de captació solar suposin un servei més
reres setmanes, una sèrie de presentacions
c o l · l a b o r a c i ó a l'EUPB
els edificis municipals que tenen aigua ca-
de l'edificació, i proporcionin un confort afe-
lenta, uns 800, l'escalfin amb col·lectors
git que a la llarga es faci imprescindible, com
denança i mostrar els compromisos adqui-
El passat 23 de maig es va fer a l'Escola
d'energia solar tèrmica. Per dur a terme
ja s'na materialitzat en conceptes com ara
rits pel mateix Ajuntament pel que fa a la
Universitària Politècnica de Barcelona l'ac-
aquesta tasca, s'ha iniciat una línia d'actu-
l'ascensor o la calefacció.
seva aplicació en els edificis de promoció
te en què Imma Mayol va presentar l'Orde-
ació de Projectes Finals de Carrera (PFC)
pública, per exemple els 480 habitatges re-
nança a! col·lectiu d'estudiants d'Arquitec-
consistent en la realització dels projectes de
centment acabats pel Patronal Municipal de
tura Tècnica. En la presentació, hi van par-
viabilitat de la instal·lació de col·lectors so-
l'Habitatge.
ticipar també Joan Carles López, respon-
lars començant pels Poliesporíius Munici-
Aquestes presentacions i la signatura
sable d'Estalvi Energètic Municipal de l'Ajun-
pals. Aquests projectes els fan els alumnes
d'un conveni de col·laboració amb el Depar-
tament, i Josep Fradera. president de l'As-
que finalitzen els seus estudis d'aquitectura
tament de Construccions Arquitectòniques
sociació de Professionals de les Energies
tècnica, i concreten sobre ef paper les in-
II (CA2) de la Universitat Politècnica de
Renovables de Catalunya. A l'inici de Tacte
quietuds que des de ja fa anys es donen en
Catalunya també han tingut la voluntat d'es-
es va formalitzar la signatura del document
ies diferents àrees de coneixement que con-
peronar i animar els col·lectius implicats en
de col·laboració que han establert el depar-
figuren la formació de la nostra carrera.
en diferents fòrums per donar a conèixer l'or-
Montserrat íruguen
Montse Boscti Arquitecta tècnica Professora det Departament de Construccions Arquitectòniques II de i'UPC A/e: Mont5erratbosch@ca2.uoc.es
En l'acte celebrat a la sala d'actes de l'Escola, es va signar el document de col·laboració, i tani ei director òe l'Escola,
Bibliografia:
Francesc de Paula Jordana, com ei director del Departament CA2. Domingo Andrés Rodríguez, varen oferir eí posicionament
Vedi ambient ITecnotoçíí. G u f e m -
N M a f * fa UPC Edoons UPC.
mediambiental que ha pres l'escola des de ia Guia d'ambtentaiització dels treballs de fi de carrera i també es varen comentar alguns oels compromisos que des del departament
Ordenin? Gmnf * IIK* 4nM«rt Urbi. Publicada en el BOf> Núro 181 Pag 25-27 amo dau 3 0 7 »
s'han pres en qüestions mediambíentals. En aquests moments s'estan realitzant
Ccrmxkm
PuMcades m 1 BOP
els projectes de dotze poüesportius munici-
N u m 2 » Pas 44amodaa
pals, a més del projecte de viabilitat de la
Gaseta Muradpai de Barceíona, num,
instal·lació d'aquest tipus d'energia en ia
24 Pas. 1106. i num 26 Pag " 9 6
V i m
mateixa escota i està previst que. en aquests línia, s'incorporin a partir d'ara més alumnes que puguin anar donant resposta a les diferentstipologies«fiScaones def parc mTwbthan muoopai (escates bressol, seus menjadors comunitaris, « c ;
IM> * rtfjntxmrt i, I M n
El noticiari
Plàtans de Barcelona Un estudi sobre els arbres més emblemàtics de la ciutat mostra que el seu estat de salut és delicat i que cal mimar-los • • M arceiona compta amb 150 128 arB Ï B bres de carrer, dels quals quasi un 40% està constituït per r espècie Platanus t hispànica. Són 59.242 plàtans que es reparteixen pels deu districtes de la ciutat. LlnsWut MunicçaJ de Parcs i Jardins ha fet un estudi sobre l'estat general d aquesta espècie emblemàtica de la ciutat i els resultats nan donat alguna que altra sorpresa. A ta ciutat de Barcelona, el plàtan viu millor en condicions de màxima il·luminació, quan ia seva alçada és superior a ! alçada deis edificis, i quan es troben situats en espais oberts o en I orientació est. Els plàtans es desenvolupen millor en aquelles zones ae Barcelona on la temperatura és lleugerament inferior a la resta. Aquestes raons expficarien perquè els plàtans creixen tan ufanosos a les Rambles i que no es trobin bé a l'Eixample. el districte més càlid de la ciutat.
reny. Caldrà posar atenció en la renovació de terres en el moment de la plantació, en la mida més adient de l'arbre per a la seva supervivència i en plantar els arbres amb pa de terra. Els escocells tindran una superfície mínima d't metre quadrat {1m x im) i es col·locaran protectors especials en aquells indrets on sigui necessari, principalment als xamfrans i als guals d'entrada i sortida de vehicles. Respecte als plàtans existents, el tipus d'esporga consistirà en l'eliminació totals dels braços afectats per xancre en aquells arbres que estructuralment ho permetin, és a dir, arbres que presentin un nombre de braços o eixos no afectats suficient per constituir una capçada més o menys normal. Per altra banda, l'eliminació de branques debilitades susceptibles de ser afectades per xancre, permetrà disminuir la seva expansió futura a la població de plàtans de Barcelona, alhora que en millorarà el valor estètic. Tots els talls que es produeixin hauran de rebre un tractament posterior amb pintures plàstiques per disminuir el risc d'afectació per plagues. Per evitar la propagació de xancre, tots els residus produïts per l'esporga hauran de ser triturats i compostats immediatament,
Lany 1998. l'Instituí Municipal de Parcs í Jardins de Barcelona va encarregar un estudi sobre l'estat general dels plàtans det districte de l'Eixample. A partir dels resultats d aquest treball, es va iniciar un nou examen més exhaustiu que abastés la població de plàtans de tota la ciutat, portat a terme per !a Universitat Autònoma de Barcelona, en col·laboració amb les empreses Arborist SL i AIG SL, i tècnics de Parcs i Jardins. La recerca ha de donar les pautes per ai maneig tutur d'aquests artxes i marcar les bases per a possibles vies de trebaU per a la seva millora. Un primer objectiu de l'estudi era cercar si existien relacions entre factors ambientals i l'estat fHosanitari de la població de plàtans. Un altre era valorar l'efecte de la poda sobre l'estat de salut de l'arbrat. En particular, es volia esbrinar si la poda tenia alguna relació amb la incidència del xancre, una de les malures més habituals en el plàtan de la ciutat. I és que l'anterior estudi evidenciava una major freqüència de xancre en els punts de poda. Per tal de determinar zones de característiques ambientals homogènies, es van quantificar els valors de les variables ambientals de pluviometria, temperatura, concentració de dióxid de sofre (SO.), concentració de dióxid de nitrogen (NO.) i concentració d'ozó (O3). Les dades obtingudes es van interpolar dins un plànol de la ciutat, i es van obtenir nou zones, en les quals els valors de la temperatura, pluja i contaminants es podien considerar homogenis.
Un cop formalitzades les divisions en diferents zones ambientals, es va fer un mostreig aleatori de plàtans, que havien de reunir unes característiques determinades com ara trobar-se en carrers amb un volum de trànsit concret, pertànyer a una determinada categoria en funció del perímetre i haver estat podats en diferents dates. Seguidament es va procedir a omplir una fitxa de camp que recollia dades generals d'ubicació, orientació i simptomatologia de l'arbrat
EL pla d'actuació Lestudï ha permès dissenyar una estratègia per a la gestió i manteniment de l'arbrat viari a la ciutat de Barcelona en general, i del plàtan en particular. Permet definir unes mesures de protecció de l'arbrat quant a plantació i posterior manteniment. En primer lloc i en totes les noves plantacions, durant els dos primers anys s'haurà de tenir una cura especial dels arbres per aconseguir una bona implantació en el ter-
A part de tenir un millor desenvolupament els arbres alts ajuden a regular la temperatura dels edificis, i presenten una major seguretat viària respecte a l'enllumenat del carrer i el trànsit de vehicles. Es potenciarà la tendència que els plàtans tinguin una capçada superior a l'alçada dels edificis. La plantació de plàtans en els llocs més frescos i en els carrers més amples, la introducció d'espècies tropicals en orientacions més càlides, la màxima cura en la plantació d'arbres joves i la poda de formació de l'arbrat, seran mesures per millorar les estratègies de manteniment, així com augmentar !a qualitat medíambiental dels arbres de Barcelona. Per millorar l'arbrat viari és important la seva diversificació, en especial en aquells punts on les variables de l'entorn presenten diferències significatives. Així, per exemple, la plantació d'espècies de floració als xamfrans de l'Eixample ha de ser un primer pas per aconseguir una major biodiversitat alhora que s'introdueixen espècies més pròpies de les característiques de l'emplaçament La diversitat augmenta fa riquesa biològica reduint el risc de malures i plagues, i millorant el patrimoni arbori, augmenta la riquesa cultural de la ciutat I
Per una major diversitat botànica Des de la seva introducció a Barcelona al llarg del segle passat, el Platanus x hispànics ha estat l'espècie més utilitzada per donar vida als carrers de la ciutat. Això no obstant, en moltes ocasions, la plantació de plàtans no ha respost a una planificació estudiada, sinó a una solució rutinària que ha conduït a )a situació en què aquest arbre es troba en l'actualitat a la ciutat. El plàtan és un arbre de creixement ràpid i de gran desenvolupament. Quan el seu desenvolupament no s'ajusta a les dimensions del carrer, obliga a fer podes de retenció que són l'origen de molts dels seus problemes. Els talls de poda que s'han realitzat durant molts anys, a causa probablement del volum de l'arbre però també per l'aplicació de criteris de poda erronis, han
donat pas a una formació desequilibrada de l'arbre i a multitud de ferides, que han afavorit l'entrada d'agents patògens. L'aparició de diferents malures ha minvat considerablement el valor estètic de l'arbrat i també l'estabilitat del brancatge, amb risc de caiguda en dies de fort vent. Aquestes agressions anteriors s'afegeixen a les condicions cada vegada més asfixiants de les ciutats. A Barcelona, a més, en els darrers anys ha estat determinant la disminució de precipitacions, que ha derivat en una sensibilitat molt alta del plàtan a l'estrès hídric, ha provocat una caiguda prematura de la fulla, amb problemes obvis de neteja de la via pública. La diversitat botànica és bàsica en la pla-
Misteris de la ciència El Períódico de Catalunya dedicava el passa! 27 de maig una plana a la situació en què es troben els plàtans a la ciutat de Barcelona i a l'estudi que han fet la Universitat Autònoma de Barcelona i Parcs i Jardins per detectarne les deficiències i proposar un pla estratègic de manteniment d'aquesta espècie i també de renovació de l'arbrat en general a la ciutat. Dins el conjunt de la població de plàtans, l'autor de l'article, el periodista Carles Cols, havia trobat una raresa que qualificava com a t o l un expedient X de la flora de la ciutat'. Es tracta d'un plàtan ubicat just davant de la porta principal de la seu central de la Universitat de Barcelona. Cois ho explica així: "D'entre els 59.242 plàtans censats a la ciutat, només aquest, que fa ombra a la façana de) 585 de la Gran Via. és d'una espècie diferent, fins i tot difícil de classificar. El tronc és més fosc, monocotor i amb prou feines pateix la clàssica descamactó dels seus companys. També els fruits i les fulles són diferents de les de qualsevol altra espècie de plàtan d'Europa. Què hi fa allà? Bona pregunta. però no té resposta. Una petita placa, que gairebé passa desapercebuda. l'acredita com a arbre d interès local. Té uns 70 anys i. a efectes pràctics, pot ser considerat com un alienígena" L'tNFOMHTHj ha fotografiat aquest ésser vingut d'un attre planeta per tal de mostrar-lo als lectors (ei teniu aquí ai costat), no tos cas qje entre aquests hi hagués algú que pugui ajudar el nostre amic periodista a dilucidar aquest misteri. Poòeo escriure a la redacció o bé enviar un correu electrònic (A.'e
nificació i la gestió dels arbres d'alineació d'una ciutat. Cal utilitzar espècies adaptades, considerant els condicionants físics i d'espai del medi urbà: condicions climàtiques, sòl, drenatge, disponibilitat d'aigua, proximitat a edificis, amplada de voreres i de carrers, possibles agressions, pol·lució, tolerància a la sequera, a la contaminació atmosfèrica, a la presència de plagues, i que alhora aconsegueixen els efectes desitjats en la plantació com són la qualitat de vida i els efectes estètics. Fa cinc anys que Parcs i Jardins es va replantejar la utilització de! plàtan com a espècie viària. Des de llavors, se segueix plantant en les grans avingudes on l'amplitud fa que no sigui necessari podar-los, en
carrers excepcionals amb edificis baixos, airejats i assolellats, on pot desenvolupar-se en millors condicions i en punts emblemàtics de la ciutat. Alhora es va iniciar un pla de substitució del plàtan, introduint noves espècies més adients als diferents districtes de la ciutat. Un bon exemple de diversitat el constitueixen ets emblemàtics til·lers de ia Rambla de Catalunya. les palmeres de l'avinguda Diagonal, els brachychitons. acàcies i xicrandes de la rambla Guipúscoa, les magnòlies de Gran de Gràcia, i fins i tot. les darreres plantacions d'arbres amb floració de color als xamfrans de l'Eixample. I
Parcs i Jardins de Barceloní Institut Municipal
EI noticiari
L'arquitectura catalana perd Enric Miralles • M arquitecte barcetoni Enric Miralles H i i Moya va monr el 3 de juliol a Sant Fefiu de Codnes. a l'edat de 45 anys. tres m e m després de ser intervingut quirúrgicament en un hospital de Houston (Estats Unrts). Miralles estava considera; un dels millors arquitectes de la seva generació i el teu prestigi era reconegut arreu Barcelona ha perdut amb ell un dels professonais sobre els quals s'ha fonamentat la fama arquitectónca de la ciutat En l'actualitat, ef despatx d'Ennc MiraHes i Benedetta Tagliabue. Arquitectes Associats, treballava en diversos projectes, entre els quals destaquen el Parlament Nacional d'Escòcia, la Universitat d'Arquitectura de Venècia i l'Ajuntament d'Utrech. A casa nostra destaquen la reforma del barri de Santa Caterina < el seu mercat, o el Parc de Diagonal Mar. El passat 21 de juny. l'equip d'Enric Miralles va rebre el premi FAD d'Interiorisme per la rehabilitació d'una casa a la Clota, a la Vall d'Hebron de Barcelona. Aquesta obra ja havia estat destacada en la darrera edició del premis Ciutat de Barcelona. La mort d'Enric Miralles ha causat una commoció profunda en el món de l'arquitectura. A més d'un bon arquitecte, Miralles era una bona persona.
Premis de seguretat en la construcció
Ot V E RSOS
I Biennal de la restauració monumental
H
Sesriò prirtta M n i n d c coordinidor d* seguretat que arçinrtu el Col·legi
J 3 j Is premis de seguretat en la construcció que organitza el Consell General H de l'Arquitectura Tècnica van ser tallats el passat maig per un jurat en el qual estan representats tècnics, empresaris, sindicats i mitjans de comunicació, i que està presidit pel ministre de Treball i Seguretat Social. En aquesta desena edició, s'havien presentat 47 treballs repartits en les seves cinc categories: innovació i investigació, formació, informació pública, informació tècnica i iniciativa universrtàna. L'apartat d'innovació i investigació va ser declarat desert, tot i que va rebre una menció honorifica l'estudi d'avaluació de riscos en la construcció EvalRiesgo. presentat per l'arquitecte tècnic Fulgencio López. En la categoria de formació, creada per l'actual convocatòria, el premi de seguretat ha estal atorgat a la Fundació Laboral de la Construcció. La menció honorífica d'aquesta modalitat s'ha concedit al treball del Grup Readymíx Asland titulat 'Sistema de formació en prevenció de riscos laborals'. El programa de formació en seguretat i salut en la construcció i les accions formatives del 1999/2000 del nostre Col·legi van ser finalistes en aquesta modalitat del premi. El premi a la informació pública l'ha guanyat la cadena autonòmica andalusa Canal Sur Televísión, per la seva contribució a la difusió social de la prevenció dels riscos laborals a través del reportatge "Precaución obras", emès en l'espai Los Reporteros. La menció honorífica es va concedir a un article publicat en el diari El Mundo. En l'apartat dirigit a la informació tècnica, el premi de seguretat va quedar desert. No obstant, la revista Alféizar, del Col·legi d'Aparelladors de Burgos, va merèixer una menció pel constant tractament en les seves pàgines de temes relacionats amb ia prevenció dels riscos laborals en el sector. Finalment, en la categoria d'iniciativa universitària, el premi es va concedir al treball presentat per un grup d'estudiants de l'Escola d'Arquitectura Tècnica de la Universitat d'Extremadura, titulat "Sistema de gestió de prevenció de riscos laborals en una empresa constructora* i que ha estat dirigit i tutelat pels professors Ramos Pereira i Carmona Perate.
es profundes transformacions socials, culturals i tècniques que coincideixen a escala universal amb el trànsit cap a un nou segle estan tenint una innegable repercussió en tot el que fa referència a la valoració, protecció i tractament del patrimoni arquitectònic. Per tal de promoure la reflexió sobre aquesta qüestió a partir de la realitat actual de la restauració, el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL) i l'Associació Lliure de Professionals de la Restauració Monumental han organitzat la I Biennal de la Restauració Monumental amb el títol Una restauració per al segle XXI. La Biennal se celebrarà del 23 al 26 de novembre del 2000 a l'Hospitalet de Llobregat. La reunió s'estructura en tres conjunts de sessions amb ponències, comunicacions i col·loquis en referència a aspectes conceptuals, estudis tècnics i projectes, obra i manteniment. Els professionals interessats poden demanar més informació a la secretaria de l'SPAL. Telèfon 934 022 173. A/e: s.patrlmonial@dlba.es.
IV Trobada iberoamericana de dones arquitectes | Í j el 18 al 28 d'octubre tindrà lloc a la W^M ciutat de l'Havana (Cuba) el IV Encuentfo Iberoamericano de Mujeres Arquitectas e Ingenieras. A través de taules rodones, conferències, tallers i visites especialitzades es tractaran temes com ara la projecció en el camp professional i gremial, el disseny participatiu i treball comunitari, la integració en la globalització, la crisi ecològica, la cultura del risc i la vulnerabilitat de les ciutats, entre d'aJtres. La seu de la trobada serà l'edifici de la UNAICC, premi d'arquitectura en l'any de la seva construcció, que es troba en una de les zones més cèntriques de ia ciutat, en el barri de El Vedado, on es troba bona part de la seva vida cultural i recreativa Es pot demanar més informació al Comitè Organitzador. Telèfon (537) 78 28 63. A/e: unaicc@ip.etecsaxu.
DoanKnta a l'abast Les garanties a la 1.ÜE
CONSTRUEIX " SEGUR, SEGUR QUE HI GUANYES
Fa gairebé 10 any» Arrib-i la lliure competent
ACTIVITATS
24 Formadó/ Diversos
Documents a l'abast F.ls prnjprtps HP hastiHa i IPS garantips a la I OF VISITA TÈCNICA I CULTURAL VIATGE A BERLÍN
DEL 8 AL 11 DE SETEMBRE
Inclou la visita a edificis singulars i obres encara en procés de construcció Preu: 110.000 pessetes INFORMACIÓ I RESERVES: SERVEI DINKMMACIO.
Telèlon932 40 20 60 A'e informacioíï·apalvn es
Els projectes de bastida i les assegurances de garantia que estableix la l.lei d'ordenació de l'edificació són els dos temes que aborden els darrers números publicats de la col - lecció "Documents a l'abast" que edita el Centre de Documentació del Col legi. Aquesta col·lecció, que va néixer com a recopilació de documentació normativa i legal referida a temes d'interès professional, disposa ja de vint'i'set títols, que els tècnics poden adquirir a un preu moll econòmic, que ara també podeu fer la comanda per Internet. El Codi d'accessibilitat, la Sor ma sísmoresistent, d Control de qualitat, d Llibre de I edifici, «-i l.hstai artuahizat de laboratoris acreditats, les infraestructure* comunes de telecomunicacions, ía Conservació i srgtireui de les façanes i ia reglamenta-
ció de les Crues torre en són alguns. Els darrers títols ja incorporen no tan sols textos normatius sinó també la seva interpretació, models de documents per aplicar les normes i, en molts casos, exemples resolts en suport informàtic. El número 26 dedicat als Projectes de bastida facilita, per exemple, informació útil per a la comprovació de la normativa vigent i pautes d'actuació professional que ajuden a determinar la responsabilitat del ternic segons l'encàrrec que ha rebut, fi darrer número que acaba de sortireMa dedicat a la l.lei de l'edifi cació i respon bona part dels dubtes que es planteja l'apiicacïo d'aquesta Llei en l'àmbit de les garanties i les assegurances per danys en els edificis, i la seva rrlaoo amb el coftírttt de qualitat
i.EMPRESES
30 InforaudòTècnica i Comercial
16 _
**—• A
•K
CENTRE JD9EP BENA
Les garanties a la LOE I In nou donimpnt a l'ahast per respondre tots els dnhtes A M B l'entrada en vigor de la Uei de l'edificació els promotors tenen l'obligació de contractar, en el cas d'edificis d'habitatges, una pòlissa d'assegurança de danys per cobrir durant deu anys els danys pi i viris o defectes que tinguin el v. i, origen o afectin les estructures deh edificis i que comprometin la seva estabilitat i resistència. Aquesta obligació també afecta el promotor que construeix un habitatge per a si mateix Quan s'ha de contractar aquesta pòlissa?; què implica la seva contractació?; quin és el seu import aproximat? Serà important que els tècnics coneguin les característiques d'aquest tipus d'assegurances per tal d'informar adequadament els promotors. Per a la contractació d'una pòlissa d'assegurança de danys les entitats asseguradores exigeixen al promotor ia contractació d'una oficina de control tècnic (OCT). L'objecte d'aquesta OCI és informar les entitats asseguradores sobre els riscos de la construcció que hauran de garantir mitjançant la corresponent pòlissa. La contractació de l'OCT s'ha de realitzar ja en la fase de projecte, atès que el control tècnic que realitza l'OCT comença amb un control del projecte. El promotor
pot contractar qualsevol OCT?; cada asseguradora té unes OCT "de confiança"?; quan costa contractar una OCT?. Aquests i altres aspectes hauran de ser també coneguts pel tècnic si vol donar una informació correcta als seus clients. Per altra banda, treballar en una OCT pot interessar a alguns tècnics com a àmbit d'actuació professional. En aquests casos el seu interès se centrarà en aspectes relacionats directament amb aquestes oficines: quins requisits mínims ha de complir una OCT?; quina és la missió d'una OCT?; quin tipus de contracte s'estableix entre l'OCT i el promotor?; quines obligacions i quines
nic pugui facilitar al seu client la màxima informació: esquemes de funcionament, preguntes-respostes, exemple de pòlissa d'assegurança, requisits per al reconeixement d'OCT, llistat d'OCF amb el nivell d'homologació i entitats asseguradores que les accepten, etc. Finalment, atesa la importància que adquireixen amb la LOE l'acta de replanteig i de recepció de les obres, aquest document incorpora també unes indicacions per a la redacció d'aquestes actes i uns models tipus per a les diferents situacions: acta de recepció d'edifici acabat, acta de recepció parcial corresporesponsabilitats té l'OCT? Si tractem el tema des del punt nent a fases d'obra acabades, acta de de vista dels tècnics de la direcció recepció definitiva (en cas de recepfacultativa de l'obra, es plantegen ció prèvia amb reserves), acta de noves preguntes: quina relació s'es- recepció en cas que promotor i tableix entre l'OCT i la direcció fa- constructor coincideixin en la macultativa?; l'OCT assumeix alguna teixa persona i notificació d'acabade les responsabilitats de la direc- ment d'obra al promotor (en cas de ció facultativa o de l'autor del pro- recepció tàcita). jecte?; el control de qualitat que planteja la direcció facultativa es veurà afectat pel control que realitza l'OCT? El nou Document a l'Abast nú- JCBÚS FERNÀNDCZ mero 27 "Les garanties a la LOE", Servei de Normativa dóna resposta a totes aquestes Centre de Documentació |o: qüestions i aporta una informació A/e: SIT@apabcn.es complementària per tal que el tèc-
Tenim les millors ofertes d'aparells de mesurament i control
Fabricat e resina acrílica per a aplicar ei superfície planes i registrar moviments verticals i honttontais. (Fissures)
Indispensable per i test no destructiu de les estructures de formigó, cvnenc ecc. En estoig
Mesuradors electroncs de baixafreqüència,no destructius, per a aptcabo en gubc (uso. vemó. eni Mesura son I arrebossat; papers p r a t s . riotes, cartró podrà i obra de maçwwria.
BpecaJ lòrmijo i cimex fra a IOOmm.de
OFERTA 2.500,- ptes s- FL 10 de rotació i punteria foca per a marcar, raig visible; pfànol torítzonal i vtróai. En estoig i amb trípode d'alçada ajusobte.
OFERTA 54.000.- pe.
Babnes. núm. 6 - Tet (93) 302 20 45 - 08007
17 RENAHT
Documents » l'abaat
1.1 4.
Codi d'accessibilitat Norma sismoresistenl
Prens (16% IVA inclòs) <Q>
680 PTA 1.160 PTA
8.2 9. 10.2 12.1 13. 14.
Control de qualitat de poliuretans 660 El Llibre de l'edifici 230 Bastides 905 Control de qualitat < S > 1.160 Enderrocs 1.100 Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens 140 17. Certificats d'habitabilitat 350 18.4 Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya 160 19. Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció. Estudi bàsic 870 Amb disquet 1.160 20.1 Conservació i seguretat de les façanes 1.730 21. Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a obres de rehabilitació de façanes 350 Amb disquet 600
PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA
El r e g i s t r e d e M a t e r i a l s és un base de dades creada per l'ITEC que ofereix informació tècnica de productes de construcció i de les empreses que els fabriquen.
l ' O p o r t u n i t a t d'adquirir el Registre de
Materials en una edició limitada i especial per als col·legiats de Barcelona al preu de 1000 ptes. (+ IVA). Quan aparegui l'actualització de la tardor d'enguany. aquells col·legiats que l'hagin adquirit ara, tindran l'opció de seguir rebent les actualitzacions semestrals amb el pagament de 5000 ptes per una sola vegada. Així, rebreu sense càrrec {excepte les despeses de tramesa) totes les actualitzacions futures del Registre de Materials.
Si hi esteu interessats, aòreceu-vos al Servei d'informactò oe planta baixa o a< Centre de Documentació de la seu Barcelona
Preus (16% IVA inclòs)
22.4 Llistat de normativa de compliment obligat per a Catalunya (novembre 1999) rffllfc Paper Disquet Correu electrònic 23.1 In fra estructures comunes de telecomunicacions 24. Nova reglamentació d'activitats a Catalunya 25. Grues-torre 26. El projecte de bastida <Q> Amb disquet 27. Les garanties a la LOE <ES» Amb disquet
1.160 930 700 1.650 1.100 980 1.200 1.450 1.160 1.415
PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (SA PLANTA) I DELEGACIONS CENTRE DE DOCUMENTACIÓ JOSEP RENART
PTA Tu. 932 40 23 61 PTA A/E: renart@apabcn.es
EL REGISTRE DE MATERIALS POT SER VOSTRE PER 1OOO PTES!
Ara
Documents a l'abast
NOVETAT COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST PER
INTERNET!
El Centre de El Centre de Documentació del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ofereix ara la possibilitat de comprar els Documents a l'abast des de la seva web.
El sistema permet El sistema permet seleccionar des d'un formulari de comanda el/s document/s que voleu comprar i conèixer el cost (amb les despeses d'enviament especiftcadesj abans de realitzar definCNament la comanda
També disposeu També disposeu de resums dels contmeuts de cada document.
Telèfon 932 40 23 61 A/e: irnan0apAbcn.cs
Podeu provar aquest nou servei a: Podeu ornar aquest nau servei a: »tty//»»M,epoa)C» ee/tecejea/fe—rt/d
PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA
is
,i
LA
GENT
La Festa dels Aparelladors 2000 LA MUNTANYA de Montjuïc va acollir el passat 28 de juny la festa dels Aparelladors 2000 Prop de nou-cems aparelladors i arquitectes tècnics, junta meni amb ell seui familiars i amics es van trobar per passar una nit de fesla i diversió. Un dels al licienls de la trobada d'enguany era la pujada a un globus aerostàtic per gaudir d'una vista privilegiada de la ciutat. FI vent que va bufar a la tarda a Montjuïc va dificultar l'enlaiament, tot i que, al final, unes seia nia persones van poder enfilar-se el amunt. Aquesta activitat va esat patrocinada per l'empresa Lafarge. Us participants a la festa
van fer una visita al a les noves sales d'art gòtic del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), ep:-" han estat condicionades recer' ment, abans de l'aperitiu que es fer al vestíbul del Palau, amenit/ ; amb música en directe pel grup ' jazz Royal Carden Després va \e nir el sopar al (iran Saló Oval i el ball, que va anar a càrrec de l'or questra Swing Lat i no. 1 barra lliure fins a altes hores de la matinada. I.K actes de la Festa s'han recollit en un reportatge fotogràfic que s'exposa i la planta baixa del Col legi. Les persones interessades poden encarregar còpies de les imatges al Servei d'Informació.
ESPORTS
Bages-Berguedà: una festa d'altura El magnífic entorn que ofereix el restaurant Carles Pressegué de Monístrolel de Rajadell va acollir el passat 16 de juny els aparelladors i arquitectes tècnics del Bages, Berguedà i Anoia, amb els seus familiars i amics, per celebrar el Sopar del Col·legiat. Com és tradició, es va fer lliurament d'una placa de record als col·legiats amb més de vim-i-cinc anys de professió i als joves que ara s'incorporen. Un dels records més emotius de la niï va ser el relat emocionant que va oferir el company Fredi Puig com a membre de l'expedició de muntanyencs del Bages que va assolir ara fa un mes e cim de t'Everest. Puig va expli car com es van viure els darrer:
moments abans de conquerir la muntanya més alta del planeta. L'ovació més clamorosa de la nit va ser per a ells. Un espectacle deliciós del grup de titellaires de
Jordi Bertran va posar la guinda de la vetllada abans de deixarse anar per la pista de ball.
Sortides de mar i muntanya
Dins dels actes del 25 aniversari de la Delegació d'Osona, han estat programades diverses sortides amb un marcat caràcter esportiu. Els dies 30 de setembre i 1 d'octubre es farà una sortida d'alta muntanya, probablement al cim de l'Aneto. A l'octubre s'intentarà fer un descens pel riu Vero (Osca). També s'ha programat una sortida en kayak al Cap de Creus (Costa Brava). Els esportistes que hi estiguin interessats poden demanar més informació a la Delegació d'Osona. Telèfon 958 85 26 11. A/e: faatfHHTpa<a apaben - **- B
S^ooi qnftn.ii. M M 20CQ
ACTIVITATS
19
BOCIALB
Sopar dels 25 anys a Vic LA ,COMMEMOR A C I O dels vint'ï-cinc anys de la Delegació d'Osona va arribar al seu punt àlgid el passat 26 de maig amb la festa-sopar que va tenir lloc a la Vila dels Masramon, a Vic. U festa va reunir 75 companys amb els seus familiars i amics. Com ja és tradicional, es va fer un reconeixement als companys de la comarca amb 25 anys de professió que enguany va
correspondre a Julià Aceves, Lluís Masramon, Francesc Ribas, Agustí López i al delegat d'Osona, Bernat Noguera. Els joves que s'íncorporen a l'exercici professional van rebre igualment un conjunt d'estris que ben segur els seran útils per la seva feina: la col lecció completa dels Documents a l'abast que edita el Centre de Documentació i la normativa vigent per al control de qua-
litat com a obsequi del laboratori LOSTEC. Els aparelladors i arquitectes tècnics assistents van rebre una litografia amb l'obra de l'artista Marià Dinares que ha servit com a base per al disseny gràfic del logo que simbolitza els 25 anys de la Delegació. La festa d'aniversari va finalitzar amb ball que va ser amenitzat per l'Ubrique's Band.
VISITA AL LICEU
Visita guiada al Teatre del Liceu Dins dels actes de celebrat dels 25 anys de la Delega.: d'Osona, es va organitzar una \ sita guiada al recentment recontruït Gran Teatre del Liceu Barcelona. L'èxit de la convoc.it• ria, però, va fer que se'n fesv ducs. que van tenir lloc el 8 d'abi: i el 13 de maig. Lis company» lu.i.. Ardèvol i Ferran Pelegrin, que han format part de l'equip facultatiu de direcció de les obres, van mostrar al grup les obre* fetes i eU secrets que guarda aquest edifici em blcmatu de la ciuui •
Concert d'estiu a Granollers
COl l*G! D'AftWfLLAOOUS
W L t o t IO D OSONA
L'ORQUESTRA de Cambra de Granollers va oferir el passat 29 de juny un extraordinari concert que els assistents no oblidaran fàcilment La Delegació del Vallès Orienui va organitzar el Concert d'Estiu amb motiu dels acte» de celebració del seu desè aniversari que va tenir lloc a U Parròquia de Sant Esteve de Granollers, a la Placa de la Pomada. Es va interpretar una selecció de Schubert. La iniciativa va comptar amb la col·laboració del Laboratori del Valies
La Llengua
Fusteria d'alumini tocurioru carpintería de àlumtno i capmtrn'a metàlka 1<* traduïm per 'fusteria d'alumini' i "fusteria metàl·lica", comtdírant el mot "fustrria" en t\ tentil d'un conjunt d'elements rrferiu a portes i finestres d'un edifici. Hem consultat diversos diccionari! de definicions com ara d Diccionari de l'art i dels oficis deia construcció, de Miquel Fullani, el l^xíc de la construcció de 1T1LC i el Diccionari visual deteconstrucció, de la Generalitat de Catalunya, però cap no ens dóna una solució idònia. Per això, ens hem adreçat al Centre de Terminologia Catalana (TERMCAT), organisme creat per la Generalitat i l'Institut d'Estudis Catalans, per demanar-los que facin una recerca terminologies del mot i una proposta de traducció. Mentre no es manifestin sobre la qüestió, creiem que hem de mantenir les expressions que dèiem al començament.
Assessora lingüística A/e: s-linguistic@apabcn.es
Lectures Arquitectes humans
DC l'ANQUITCCTUftA
L'EXPRESSIÓ te levisiva 'persona humana', dita amb la intenció de posar èmfasi en la pròpia condició imperfecte, és la clau de V'iJíts construidas. Biografias de arquitecios, que sobreïx d'humanitat en l'oportunisme de Ludwig Mies van der Rohe, la manca d'habilitat per moure's en la vida social de Charles Rennie Mackíntosh, l'arrogància de Frank Lloyd Wright o l'afany de treball de Miquel Àngel. Aquest és el risc de la biografia, que normalment aconsegueix tomar a fer baixar del pedestal aquells que hi han pujat. Per això no parlem de personatges sinó de persones. Però aquí tampoc estem en el lerreny de la biografia pura i exhaustiva. Les històries de la vintena d'arquitectes que es succeeixen en el llibre d'Anatxu Zabalbeascoa, periodista i historiadora, i Javier Rodríguez Marcos, llicenciat en filosofia i lletres, són retrats-relat, o potser millor, relats-retrat. Així que de vegades no hi ha altre remei que simplificar la història i en altres ocasions cal solucionar-la amb una evocació. Però almenys no ens trobem ni davant l'inconvenient de les autobiografies, que no diuen la veritat, ni de les biografi-
BKH:>UFIV V1DAS CONSTRUIDAS. BIOGRAFIAS DE ARQUITECTOS Anatxu Zabalbeasco.1 i lavier Rodríguez Marcos. Editorial Custavo Gili. 247 pàgines. Barcelona. 1998. es que, encara pitjor, pretenen diria El llibre també pot ser entès com un exemple que res no comença ni res no acaba definitivament: un projecüsia influeix en un altre; els camins es creuen i es separen, de vegades, de forma violenta. Els temps passats i els que s'olora que han de venir influeixen en l'obra de l'arquitecte. També el present, és clar, concretat en els corrents i les habilitats creatives, és vital en la trajectòria de cada projectista. Brunelleschi i Buonarroti concentren els seus esforços en esglésies i palaus, Palladio fa vil·les, Gaudí pretén fer l'última gran catedral. Bemini es va cremar la cama davant dels seus ajudants, perquè aquests coneguessin el rostre del dolor i poguessin cisellar Sant Llorenç. El major projecte del futurista Antonio Sani'Elia -"Afirmem que la grandiositat del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat" [Manifest del Futurisme, ET. Marinetti, 1909)- va ser un cementiri del qual ell seria el primer ocupant. Enfrontat al cúmul de vivències successives, el lector veurà néixer, o confirmar, la
simpatia per un arquitecte sí i per l'aitre no. Per tant, el llibre és un estímul per a futures lectures -alhora que funciona com a complement de manuals del tipus Arquitectura a simple vista (Hilary French, Celeste Ediciones, 1999).
JORDI MARLKT
Periodista A/e: electrik@redestb.es
Des de la finestra Han trencat un paisatge MOLT SDVINT, per qüestions de feina, faig el trajecte de la carretera de la Conreria que va de Badalona fins a Mollet, passant per Sant Fost de Campsentelles. Amb el pas del temps he anat contemplant, amb molta ràbia i indignació per la meva part, com es pot arribar a degradar un paisatge. El que era una muntanya amb bosc de pins i aUines, amb ginesta florida al seu temps, ara és un caos de carrers i casetes unifamiliars amb una arquitectura de la que jo anomeno "arquitectura per oblidar", que fa de la contrada una mena de
decorat com de cartró pedra propi d'una pel·lícula amb pocs mitjans d'imaginació i pressupost d'altres temps. La circulació de cotxes i motos tot terreny pels camins i averanys sense cap mena de control, acaba de rematar la feina. Una vegada més s'ha de denunciar els desgavells urbanístics, l'abús i el mal gust i desordre de les urbanitzacions que proliferen pel nostre país. Especialment faig esment de la construcció en terrenys de gran pendent! No hi ha manera! Com es pot construir una casa que té l'entrada a nivell de carrer, i a la façana posterior hi ha més de vuit i fins i
tot deu metres de desnivell? Contemplant el "paisatge" hi podreu veure vertaders palafits sobre potes de formigó armat amb forats per a guardar-hi les eines de l'hortet i altres andròmines. Demano una vegada més que igual que es donen els premis FAD per a la bona arquitectura, s'haurien de donar uns "premis" per fer ben patent la nostra indignació i rebuig a tanta porqueria que ens trobem per aquests móns de déu, si algú s'hi veu en cor de fer-ho. Ens preguntem, qui en té la culpa? L'ajuntament que no ho controla, els promotors de les urbanitza-
cions que tiren pel dret, els propietaris que fan l'encàrrec sense tenir clar quin tipus de construcció volen, els arquitectes sense un mínim d'autoexigència professional? Entre tots han trencat un paisatge, i van...
9
J ORDI LLCAL
Arquitecte tècnic A/e: jjlleal@tising.es
Hnp
XTRI
,21 DIVFRSni
Trobada de la promoció 1964
Arriba la lliure competència E L T R I B U N A L de Defensa de la Competència elaborava al juny de 1992, ara fa gairebé deu anys, un extens informe sobre la desregl a ment ací ó en les professions liberals. L'informe, encarregat pel m i n i s t r e d'Economia Carlos Sokhaga, s'emmarcava en el programa de convergència econòmica amb Europa. L'INFORMATIU publicava un extracte de l'informe perquè els professionals coneguessin de primera mà la base sobre la qual el Govern establiria en un futur proper mesures amb un impacte i m portant sobre l'exercici professional. La supressió de les tarifes i la l l i b e r t a t de p u b l i c i t a t serien algunes de les mesures adoptades amb la modificació de la Llei de Col·legis de 1974.
ball. La qualitat dels formigons amb cendres era un altre dels temes exposats al p e r i ò d i c del C o l · l e g i . Finalment, el Col·legi havia posat a punt un programa d'ordinador per facilitar al professional la preparació del programa de control de qualitat amb suport informàtic.
Dia 13: Trobada i sopar a un restaurant del Pon Olímpic de Barcelona. Dia 14: Visita tècnica a la Sagrada Família i al Gran Teatre del Liceu. Dinar a un restaurant de la Ciutat Comtal. Al vespre, sopar de gala a l'Hotel Arts. Dia 15: Visita a les Caves Codorniu. Dinar a un restaurant de cuina catalana a Barcelona. Podeu venir acompanyats dels vostres familiars i amics. Per confirmar la vostra assistència podeu trucar a Isabel Madrid.
Telèfon 932 04 59 10 / 934 78 48 47. L'INFORMATIU NÚM, 13 SEGONA QUINZENA DE JUUOL DE
Fax 934 78 34 89.
1992
•INFORMATIU El Govern, decknt *—— a implantar la ^T.: lliure competència _ I
L'INI oRMATiu destacava altres temes en portada com ara l'aprovació de les directrius bàsiques dels plans d'estudis corresponents a setze titulacions universitàries, entre aquestes l'arquitectura tècnica. Les directrius establien una troncalitat mínima i permetien a cada universitat completar els estudis segons la conjuntura social i el mercat de tre-
r
Un grup de companys de la promoció d'aparelladors de 1964 prepara una trobada pels dies 13, 14 i 15 d'octubre que tindrà lloc a Barcelona. Els organitzadors ja han preparat el programa d'actes que s'exposa a continuació:
L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça:
vsrww.apabcn.es/informatiu
Mots encreuats
HORITZONTALS: 1 • Es capaç de foradar o de perforar per percussió, rotació i avanç. 2. Igualar una superfície acabada d'arrebossar. 3 Fa caure el pare pnor o ta paret mestra És ple de feres grans o de petites feres. 4. Marxa de vacances. Propietari de l'edifici. Una mica descaiola. S. Grega perillosa. Els quatre del millor pòquer 6. A finals de mes. Extreure les llàgrimes del pi per preparar vernissos i pintures. 7 Pinta metàl·lica de la carda, com una petita serra. Euskadi. 8. Un gran disgust. En una eina de percussió, peça fixada al mànec. 9. Època i durada del govern d'un rei. Negació per norma. 10. Encarregats de fer crides a l'oració des del minaret. 1 1 . Territori d'estat independent La muller del cavall.
' 2 3
1i
4
I
0
i
5
VERTICALS: 1 Peça a la part alta de la porteria Pàrqung. 2 Part d un bastament on s'ajusta la tufta d'una porta. Lavativa. 3 Consonant d un lema. Deixi la roba a punt per rebre la planxa 4 Si la fiques l'has cagat. Mantenen separats els teixrtsalquirrtan. 6,ContracwóífahaTi«. Massa pressionat, el gat 6. Gran receptacle que conté aigua d*un subministrament. Eren setze però no sé on son eto primers. 7. En arribar a la platea es trenca. Condueix l'aigua del pou cap amunt Principis d'igualtat. «. Qualitat que poques vegades et 10 trobaràs, perquè es úntca. Que passa puntualment cada any 0 Elements eetructumte. adovettats, eMotics, invertits o de creuer Descarna una «Mona deaprw de ta dura jornada. SOLUCIONS
Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior. Cada numero indica ef nombre de punts clau que hi estan en contacte (en vertical, horitzontal o diagonal) Cap quadrat numerat conté punts clau.
1
4
3
li
i. 5 3 •
1
r '•«'• '•Va"
0
3 4 9
2
t
e • • c
PVI
22 ^ - . — ~ ,
HORARIS
D'ESTIU
PETITS
Lc oActen 4H Col legi restaran tancades afottardes, de f i (Tagmt a M de MtcMbrv, i « M é t hdoioi. VuU: l'horari d'airnriA al públic serà de 8.30 » 14.30 h El 31 de juliol t'obfiri iot d dia AncMorka: restaran tancades del 14 al 27 d'agost. Servei de Promoció i Mercat de Treball: restarà tancat del 7 ai 25 d'agost. stmbóós inclosos Servei Rehabilitació: tancarà de I'l al i l d'agost, ambdós inclosos. Centre de Documentació: restarà tancat del 31 de juliol al 18 d'agost Servei Habitatge: romandrà tancat del 7 d'agost al 1 de setembre inclosos. I/Atenció a l'usuari rs farà, durant aquest període, des del Servei d'Informació. Caixa d'Enginyers: durant el mes d'agost de matins, de 8 a 14.30 hores. Cafeteria: estarà tancada de I'l al 31 d'agost, ambdós inclosos. Cooperativa Jordi Capell: obrirà durant el mes d'agost de 8.30 a 14.30 hores. Delegació d'Otona: obrirà durant el mes d'agost, els dimarts i dijous de 9 a 13 i de 16 a 18 h. KI dijous 17 d'agost la Delegació restarà tancada. Delegació Bages-Bergueda: restarà tancada del 14 al 18 d'agost. Els dies que resiarà oberta del 31 de juliol a I' 1 de setembre, obrirà de 9 a 13 hores. Delegació del Valies Oriental: restarà tancada del 7 al 20 d'agost inclosos. Del 1 7 de juliol al i 1 d'agost, la Delegació estarà tancada a les tardes. Ddegadó del Vallei Occidental: tancada del 31 de juliol al 18 d'agost. Del 21 al 31 d'agost inclosos, obrirà de 9 a 14 h.
NECROLÒGIQUES I ns dol comunicar a tots els col legiats la defunció dels nostres companys: Rota M. Ferré i Salvadó col legiat 5.887, esdevinguda el 9 de juny, a 41 anys. Alexandre lranzo García col legiat 1.151, esdevinguda et 22 de juny, a 64 anys.
TELÈFONS SERVEIS CENTRALS
TELÈFON
A/E
Informació general Viiais Secretaria Assessories Professional i (uridíca Rehabilitació i Medi Ambient Borsa de Treball Formació Centre de Documentació Biblioteca Servei de Normativa L'Informatiu Comunicació, imatge i màrqueting Servei Habitatge
932 40 20 60 932 40 23 70 932 40 20 55 932 40 20 56 932 40 23 66 932 40 23 58 932 40 23 73 932 40 23 61 932 40 23 80 932 40 23 65 932 40 23 76 932 40 23 83 934 14 14 13
informacio@apabcn.es visau@apabcn.es stcretaria@apabcn.es assessories® apabcn.es serma@apabcn.es treball@apabcn.es formacio@apabcn.es renan@apabcn.es renan@apabcn.es sit@apabcn.es infonnatiu@apabcn.es comunicacio@apabcn.es sa tu @ apaben. es
ALTRES SERVEIS
TELÈFON
ve
Premaai Mu&aai Caixa d'Enginyers Assegurances Lorente Cooperativa Joidi Capell Cafeteria Comercial
932 40 23 74 932 40 23 68 932 00 95 22 932 40 23 72 934 14 63 55 932 40 23 54 932 40 20 57
premaat@ apaben ,es musaai@apabcn.es
DELEGACIONS
TELÈFON
VE
Bages-Benguedà Valle* Occklenul Vattes Oriental CoasettdeCol kfg
93S 85 26 11 938 72 97 99 937 80 II 10 938 79 0176 934 14 38 48
caatosona@apabcn.es caatbages@apabcn.es caarvoc@ apaben es caatvori@apabcn.es consdl@apabcn.es
lorenie@cccorredors.com eupalinos@arquiied.es
ANUNCIS •Ipfoi·ct·
Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D. càl· cul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i pers pectives. i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i ges tió econòmica d'obra. ARINSA Telèfon: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net Serveis pera taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Oferim una experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Telèfon: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01
Servei» tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD, 2D i 3D. perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61
Es fan tot tipus de projectes amb la màxima qualitat. Ofenm una atenció personalitzada. Servei les 24 hores. Garantina d'expenència. Estem al carrer Muntaner/Londres de Barcelona. AINPR0 Telèfon: 933 63 18 78
Visualització d« projecte» Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: Plànols de venda, perspectiva manual, render, foto muntatges, animació 3D. vídeo, interactius, etc. informació Telèfon: 934 87 00 54 Enginyera de telecomunicacions Es fan projectes d'infreestructures comunes de telecomunicacions per a edificis. visats pel Col·legi d'Enginyers de Telecomunicacions. Enginyeria Tesis, SL. Gran Via de les Corts Catalanes. 1176 Tel.: 932 78 3011 933 13 63 40 Fax: 932 78 07 65
Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36
Perspectives I fotomuntatges Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. Oferim serveis de fotomuntatge, vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's. Ens desplacem a tot Catalunya. informació Telèfon: 934 59 4617
Estudiant de delineació Estudiant de 5è d'FP de delineació, s'ofereix per a fer pràctiques. Aporta coneixements de CAD 14. Disponibilitat matins i tardes. DBnny Aguilar Telèfon: 933 52 09 53
Serveis de topografia Maquetlsta S'ofereix, realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D. replantejaments, control d'obres, cubicacions. delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 93317 06 84
comeidal@apabcn.es Serveis per al projecte S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectorització i digrtaiitzacíó de plànols. També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació). informació Telèfon: 934 87 00 54
S'ofereix maquestísta de 24 anys, amb títol i revalida de l'especialitat de 'motlles i maquetes". Experiència en el ram des d'octubre de 1997. S'ofereix per treballar en empresa ajornada completa. Elisabet Prats Telèfon: 609 700 953
Es lloga despatx Es lloga despatx situat al carrer Portafernssa de 100 m2. Es tracta d'una 2a planta, amb 5 habitacions. Preu: 100.000 PTA /mes. a negociar. Ret: CasademunL Tel: 934 12 09 90 A/e: casademunt@caf.ictnet.es
DEMANDES
,23
MERCAT DC TBFH1I
tècnic/a d'obres
arquitecte/a tècnic/a
CURS DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS
empresa de perftacions de Barcelona
per s seguiment í direcció d'obres. Per a treballar en una empresa especialitzada en residències geriàtriques. pwfll Experiència mínima de 5 anys. Convenient coneixements de Presto, Microsoft Project. TCQ 2000. etc. Disponibilitat de viatjar per tota Espanya. Edat aproximada entre 30 i 35 anys. •'ofereix
per realitzar valoracions de danys per a companyies d'assegurances, pwflf Es valorarà experiència en obres i títol de perit taxador. Coneixements informàtics a nivell de Word Perfect i Excel. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. s'ofmlx Àrea de treball provincià de Barcelona. Jornada oficial. Relació liberal. Sou: entre 3.6 i 6 MPTA. Incorporació immediata. Les persones interessades poden posarse en contacte amb els Sra. Teixidor o telèfon: 932 00 35 94.
Jornada oficial. Contracte laboral indefinit. Sou 5.200.000.- PTA brut/anual neg.. més despeses i incentius. Incorporació immediata. Cal corrtactar amb Sofl» Pérez. Tafèton: 932 17 34 00.
ELS DIVENDRES I DISSABTES,
DEL 03/11/00 AL 30/06/01
Dates: Del 3 de novembre del 2000 al 30 de juny del 2001 Horari: divendres de 9 a 1 4 h i d e 15.30 a 20.30h, i dissabtes de 9 a 14h Durada: 600 hores Preu matrícula: 625.000 PTA
PRESENTACIÓ
M.S.897 arquitectes tècnics/ques
tècnic/a de projectes i obres
A U O C I K I 6 profeMlonal
Despatx d'erouttectu?
de taxadora ImmoMIarls
Es busquen arquitectes tècnics per forma* part duna llista de taxadors immobiliaris que es proporcionaran des de l'Associació a totes les societats taxadores de tota Espanya que no demanin.
per a visites d'obra, i suport al despatx: amtdaments. pressupostos I dibuix en CAD. Edat entre 22 i 30 anys. No cal experiència. Idioma cata'à. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Jornada oficial. Relació liberal. Període de prova de 3 mesos. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat. Signatura d'obres. Incorporació immediata. Les persones interessades poden posarse en contacte amb Alfons Rocosa, telèfon: 932 M 6 1 00.
S'ofereix normalment cobrir places fixes. amb contracte laboral. Els Interessats poseu-vos en contacte amb rAuoclaclA Professional de Taxador* ImmoMtlart·. telèfon: 934 8140 00
MERCAT DE TREBALL
TEU. 932 4Q 33 5fl
PETITS ANUNCIS Es ven solar Particular ven sola/ de 70 rtv a Barcelona. S'hi pot construir planta baixa + artell + 3 plantes intormació
Fax: 629 290 082
ta!
Despatx professional ofereix col·laboració | en projectes, direcció d'obres, intenons me. etc. MQUIUBER. SL Telèfon: 932 85 04 77 Fax: 932 85 07 08
El Col • legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, juntament amb la Mútua Cyclopes, ha organitzat un curs de nivell superior en prevenció de riscos laborals p r r tat d'adaptar el col lectiu de professionals de la construcció a l'aplicació de la Llei 31 /95, de prevenció de riscos laborals i l'RD 39/97, reglament dels serveis de prevenció que regula la formació necessària dels tècnics que han de desenvolupar activitats preventives a les empreses. F.l programa de formació esta configurat per 350 hores de matèries comunes, 100 hores d'especialitat t un treball de curs equivalent a les 1 50 hores restants per fer les 600 hores totals de formació necessàries per obtenir el títol de tècnic de prevenció de riscos laborals de nivell superior. L'objectiu del curs és formar autèntics tècnis especialistes en la prevenció de riscos laborals en la construcció, d'acord amb la normativa vigent, unint els conceptes generalístes de la prevenció amb els específics de la seguretat en la construcció. Aquest curs va adreçat a tots aquells titulats universitaris que tinguin un coneixement profund de la construcció, tant en U tècnica com en la pràctica, que vulguin accedir à U nova funció professional de tècnic de prevenció de riscos laborals de nivell superior, de forma liberal o integrats en serveis de prevenció, ja siguin propis o externs a \n rmprcMt, i als qui orientin la seva activi u i vera U seguretat a la construcció, en tes diverws forme* d'exercici professional: consultors, geaton i tècnics de la prevenció i U seguretat en organismes públics, empreses constructores, empreses promotores, etc
Es van caaa adoaatfa Particular ven casa aòosada a Sant Cugat del Vallès: El Colom». Situada a prop de S'ofereix delineant per a despatx d'arqui l'estaciO. 314 m- construïts. 4 dormito- tectura/construccto a jornada completa. ris. 3 banys, 2 aseoe. menjador > sata Domtm dei CAD, 2D> 30, sòlids > supemci d'estar amb llar de (oc, golfes, sotanum, es. Disposat i amb ganes de treballar. sata de jocs. cambra de planxar, gatena. Antono Martínez terrassa, jan», garatge per a 2 cotxes. Teüfon: 64€ 879 8~3 tractor, armans encastats, etc.
'*>. 629 290 082
i. •*» *o ta 7»
I r i 932 4 * 2 $ 71
ACTIVITATS
ORGANITZACIÓ I GESTIÓ MACTEJt PftOJCCT M A H J M C R EM EO*nC*CtÓ 1 URBANISME
Gestió Oe ia promoció i ia construcció. Edició
2000-2002
là preparació i fomacié adequada del* dittcúw í termes del sedot en tècniques de grsiíó de la promoció i la gestió dd prorn
de cofi#tfurctò són rariors dau per fanlítaí l'evolució dd sedor cap a una millora de la competitivitat í qualitat.
programa 1 r uif acadtoúc dd 20 d'octubre de 2000 al 12 de maig de 2001 • Mtouü Introducció ai manaaanMDt i projot manago \j gerència del projecte i obra TU agents del procés d'edificació i les seves relacions El managemeru i el project manager com a directiu
Fiscalitat en el camp immobiliari .Assegurances Anàlisi de viabilitat de l'operació immo
•
biliària
Promoció i gestió del sòl per a edificar Màrqueting operatiu Resolució d'un cas pràctic Simulació 2n any acadèmic d'octubre de 2001 a maig de 2002 •
Catió de ta promoció immobiliària Operació immobiliària Economia d empresa i comptabilitat Preï mercantil i de la propietat Contractació Anàlisi del sector immobiliari Màrqueting immobiliari, estudis de mercat Avaluació financera de projectes immobiliaris Finançament d'operacions immobiliàries
MÒDUL III
Gestió dd procés de conMiucrió Gestió estratègica de projectes Organització i Üderatge d'equips de treball Gestió de la qualitat Gestió del projecte Habilitats directives Gestió de l'execució de les obres Gestió del manteniment i post venda Tancamen! de l'operació i manteniment Resolució de casos pràctics. Simulació
MÒDUL II
•
MÒDUL IV
direcció del màster - Francisco iavier Llovera. Catedràtic d'Universitat. Director del Departament d'Organització d'Kmpreses de la UPC. - Carles Puiggròs. Aparellador. Project manager
organitza Col • legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Fundació Politècnica de Catalunya
horari lr curs: del 20 d'octubre del 2ÜG0 al 12 de maig del 2001, i 2n curs d'octubre del 2001 al maig del 2002,divendres de 16.30 a 21 hores i dissabtes de 9.30 j 14 h. lloc: seu del Col·legi a Barcelona _ _ _ _ . Codi GS062 Període de preinscrípefó obert
durada
Tel 932 40 23 73
500 hores repartides en dos anys acadèmics.
A/e; formacio@apabcn.es
Fax. 932 40 20 5')
Treball final
ACTIVITAT PERICIAL
INSCRIPCIONS
PROGRAMA MÀSTER EN VALORACIÓ DE BENS I TAXACIÓ OE DANYS
De s e t e m b r e d e 2 0 0 0 a juliol d e 2 0 0 1
telèfon d'inscripcions 932 40 20 60 ! telèfon d'informació 932 40 23 73 fax
932 40 2061 http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es
Avui, la figura de l'expert o perit judicial es complementa amb la de perit arbitral. Juntament amb el tradicional taxador immobiliari, apareixen el perit hipotecari, el perit contradictori en matèria fiscal i ['expert en matèria de valoració de les assegurances privades que consolida ia figura del perii d'assegurances. L'objectiu de! programa, dona, és la formació de professionals qualificats en els camps de peritatge expressats. Et màster està modulat en els 4 cursos postgraus següents:
organitza: Departament d'Organització d'Empreses de l'UPC
hores lectives: 450 hores EB praptr* MomaUw w Wonuren (fels Cursos (teformacióocupaciaaalé·fc • i é * amat CMcrtf» *>i psriode 2000-2001.
titulació: superat el màster i la lesina s'obtindrà el u'iol de màster atorgat pel Rector de la UPC. preinscripció: A panir del 3 de juliol dates: setembre de 2000 a juliol de 2001.
programa • Valoració de béns immobles: - Valoracions hipotecàries - Valoracions urbanístiques - Valoracions cadastrals - Valoracions d'inversions immobiliàries - Valoracions automatitzades • Valoració d'empreses i de béns mobles • Perícia asseguradora • Perícia forense Perícia asseguradora i Perícia forense s'organitzen conjuntament amb ei Col·legi d'Aparelladors.
lloc; Edifici de L'Illa Diagonal Winthenuyr. Diagonal 569, 3a planta horari: Divendres de ï 6 a 21 i dissabtes de 9 a 14 h. preu: 550.000 PTA informació: Departament d'Organització d'Empreses de l'UPC. Tel: 934 01 62 79 (Maria Ferrés)
i ACTIVITATS
,25
_*J SEGURETAT COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ, PERFIL TÈCNIC EUROPEU
Curs de postgrau, del 29 de setembre de 2000 al 16 de març de 2001 El Decret 1627/97, de transposició de la Directiva europea sobre la seguretat i salut laboral a les obres de construcció implanta a Espanya una nova figura professional: el coordinador de seguretat. Ris coordinadors són els professionals encarregats d'avaluar els riscos de l'obra i proposar solucions i alternatives i, fins i tol. la formació dels treballadors a l'obra. El curs de postgrau forma part del pro-
grama de formació en seguretat i salut labora! que el Col • legi porta a terme des de fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. Es lliurarà diploma de Postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya als qui hagin assistit al 60 % de les classes i superin les proves d'avaluació Es demanen coneixements i/o formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic.
programa • MÒDUL I
Normativa i legblació •La Directiva europea sobre seguretat en obres temporals o mòbils i la seva transposició a Espanya RD1627/97. •La Llei de prevenció de riscos laborals -Reglament de serveis de prevenció i normativa de seguretat. Legislació de seguretat. • Mònuï II Coordinació de seguretat -El perfil professional del coordinador. Coneixements i habilitats necessàries. Missió i funcions Les Knies mestres de Pont Royal. -Actuació d'un servei extern de prevenció de riscos laborals en l'àmbit de la construcció. El funcionament de la seguretat dins l'empresa constructora. •
MÒDUL III
Prevenció de rua», ergonomia i factor humà -introducció a la prevenció dds riscos i La seva relació amb la qualitat i el medi ambient. Millora dels resultats econòmics -Malalties professionals en d sector. -Introducció a l'ergonomia Conceptes bàsics i la seva aplicació a les (eines, materials i eines de la construcció. -Condicions de treball: caloï, fred. soroll i vibracions -Seguretat i qualitat. Les normes ISO 904)0 -Auditories de qualitat. Auditories de seguretat El factor humà psicologia i formació La capacitat de negociació en et sector -Terniqu» de negociació La missió del coordinador de seguretat. Estudi de procés de iota negociació preparació confronta cto i modificació de solucions
guretat d'un projecte. -Presa de decisions. La informació, consulta, participació i formació dels treballadors. Anàlisi dels processos de producció. La seva modificació i l'eliminació d'algunes situacions de risc. -Eines per a la informació i la formació L'Auto-Audit i el mòdul FRAP. Presentació d'un cas real de coordinació de projecte i realització. Exemples de solucions conceptuals aportats pel coordinador Dificultats habituals i resolucions. -Control documental de la coordinació. -Responsabilitat civil i penal dels promotors, contractista, l'autor del projecte, subcontraclistes i oordinadors de seguretat. Responsabilitats derivades de la fase de projecte i de l'execució, i els controls. -La inspecció de treball i la seguretat. •Metodologia per a la coordinació de seguretat -Taula rodona. Experiències de coordinadors de seguretat en obres de diferent tipologia. Conclusions • MtotuV Formació en tècniques de seguretat -Senyalització de les situacions de risc. -Mesures de prevenció en projectes d'obra civil i de gran format -Seguretat en la conservació dels edificis i en els treballs de renovació i rehabilitació en construccions i edificis antics -Seguretat en la reparació i manteniment -La prevenció del risc » tes obres d enderroc. -Segureui en la gestió dels residus. -Seguretat i les ETOUI lacions elèctriques -Seguretat t les maquines i d seu ús. •tqu» de protecció col ketiva i mdwïdoaJ » Mora VI
• MòouilV L'iouaò6 prnfcwrrf ori axmteador -Actuació ptüïnakxtfl àei coordinador Kaw dr profKtr i dewroòò -PUnmVaòó de fmteaa Audnam dr *
U(
p e l'aptkaoó de) RD ÍÍ27/57 •fatudi baste dr stgufeui i eswdi de aegu RtaL -Fia de tegweta i b a r a n ció -Sessiom pràrpqao.
preu matricula: 375 000 PTA preu col·legiat: 315.000 PTA d a t e s : del 29 de setembre al 16 de marc.,
divendres, de 9 a 11 i de 15.30 i 20 hores, durada: 150 hores tectives + 50 hores de treball. Codi: S 2017
PREVENCIÓ OC RISCOS LABORALS. Nrvai. SUPERKM
Del 3 de novembre de 2000 al 30 de juny de 2001 El programa de formació està configurat per 350 hores de matèries comunes. 100 hores d'especialitat í un treball de curs equivalent a les 150 hores restants per fer les 600 hores totals de formació necessàries per obtenir el títol de tècnic de prevenció de riscos laborals de nivell superior. L'objectiu del curs és formar autèntics tècnis especialistes en la prevenció de riscos laborals, d'acord amb la normativa vigent.
• Fonaments de les tècniques de millora de les condicions de treball (20 hores) • Tècniques de prevenció de riscot laborals (200 hores) • .Altres actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals (30 hores) • Gesbó de la prevenció de riscos laborals (40 hores)
d a t e a : del 3 de novembre de 2000 al 30 dt juny de 2001. horari: divendres, de 9 a 14 h i de 15.30 a
i duurxn dt 9 a 14 hora. h M M l w t i v w : 600 hora preu: 625 ÜOÜ STA
26
---i
AP.TIVITATg
CURSOS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL Cursos de formació ocupaciooal organitzats pel Departament de Formació dei Col·legi i subvencionats per la Direcció General d'Ocupació del Departament de Treball de ia Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.
COORMNADM DC SEGURETAT EN OBRES PETITES
INFORMÀTICA DE GESTIÓ APUCADA AL SECTOR
Per a aturats majors de 25 anys, del 6 al 29 de setembre
Per a aturats majors de 25 anys, del 12 de setembre al 20 d'octubre
• : per a majors de 25 anys, del 6 al 29 de setembre, de dilluns a divendres, deS.ÏOa 14 30 h.
places limitades: 15 alumnes 93 hores
programa planificació, organització, superposició de • MÒDUL I tasques, etc El Real decret de trawpo«dó de U diredm 92/57/CEicbre KguieUl i • MÒDUL VI nhjt a k» obro. (3 hores) La documentació per a l'aplicació de l'RD Conèixer el contingui del RD, els cande 1997. (9 hores} vis que comporta en relació amb la Conèixer la documentació que ca! prepasituació anual, els agents que hi interrar sobre seguretat i salut laboral a partir venen i els documents que s'hi defidel RD. Estudis i plans de seguretat. Docuneixen. ment bàsic de seguretat. • MÒDUL II Coneixement! bàsics sobre la prevenció (9 hores) Es descriuen els conceptes bàsics per entendre els mecanismes de la prevenció, salut, treball, risc professional, motivació i organització de la prevenció, accident de treball, perill • MÒDUL III Conceptes bàtks d'agonomia Oigarützaaò aentífia dei treball (6 h.) Conèixer l'ergonomia i la seva aplicació al treball en construcció, i l'organització científica del treball i el seu impacte en ia millora de la seguretat. • MÒDUL IV Solucions tècniques davant les shuadom deriscen una obra. (6 hores) Conèixer les construccions i els sistemes de prevenció tradicionals i innovadors utilitzats a les obres per poder adaptar i aplicar seguretat al procés constructiu. • MÒDUL V Iniciació a ta coordinació d'execució d'obra. (12 hores} Obtenir coneixements sobre negociació per poder aplicar-los a !a resolució de situacions practiques de coordinació de seguretat. Conèixer eines per a la gestió relacionada amb la seguretat:
•
•
•
•
•
dates: per a majors de 25 anys, del 12 de places limitades: 15 alumnes setembre al 20 d'octubre, de dilluns a diven.10 hores dres, de 9 a 14 hores.
programa
Descripció de la pamala inicial. Que és • MÒDUL I una base de dades?. Concepte de fitxa Introducció a l'ordinador personal (10 h) Concepte de camp. Creació d'una base Conceptes bàsics de maquinària (hardde dades. Cercar els fitxes que tinguin ware): Microprocessador, memòria, disc dur certes condicions. Obtenció de llistats. SISTEMA OPERATIU: comandaments bàAssistents per a informes sics: Copy, Del, Format, Dir • MÒDUL V WINDOWS 95: Primer contacte amb WinCAD (Autocad). (15 hores) dows 95. Descripció de la pantalla. El botó Inici d'una sessió de treball. Sistemes d'inici. Ús i filosofia de lesfinestres.La d'entrada de dades. Ordres de dibuix i icona del -MEU PC». La icona PAPERERA. d'edició d'entitats. Control de capes. El maletí. L'explorador de Windows 95. MÒDUL Vil Creació i ús de bloc. Acotament del Treballar amb l'escriptori. Els assistents. Eioticis pràctics. (12 hores) dibuix. Sortida del dibuix per impresMenús comextuals sora traçador [pioner] MÒDUL VIII • MÒDUL 11 Pla de visita, {6 hores) Tractament de textos (word). (20 hores) • MÒDUL VI Descripció de la pantalla inicial- Barres Gestió i planificació de projectes (lOh) MÒDUL IX d'eines. Zona d'escriptura. Escriptura i coIntroducció a la gestió de projectes. Terminologia específica en català (6 h.) rrecció del text. .Alineació del text. Selecció Coneixements bàsics sobre Microsoft Models de documents del text. Inserir i suprimir text. Copiar, Projeci. Introducció a les tasques del Abreviatures, sigles i símbols tallar i enganxar text. Copiar o moure un projecte. Esquemes, Gestió dels recurLèxic text cap a un altre lloc del document. Marsos del projecte. Treball amb calendaNormes de redacció, estructura d'un text ges. Marge esquerre, dret, superior i inferis. Programació amb recursos. Línia Correcció de textos, precisió lèxic rior. Tabulacïons. Tabulador esquerre, dret, base del projecte Ús defiltresi ordenasuperior i inferior. Sagnats. Desar i obrir ció. Ús de diversos projectes. ImpresMÒDUL X documents. Imprimir documents. Correcsió. Ajustament de!s costos del projecInserció laboral. (18 hores) ció ortogràfica te. Restriccions de tasques. Seguiment dei projecte. Ús del camí crític. PersoMÒDUL XI • MÒDUL 111 nalitzció del programa. Ajustament del MediambienL (6 hores) Full de càlcul (Eïcel). (30 hores) projecte segons la data. El medi Ambient: Aspectes generals i terQuè és un full de càlcul? Columnes, files, minologia bàsica cel les, rangs. Moviment del full. Entrada • MÒDUL Vil Relacions existents entre el medi ambient i de dades. Textos, fórmules, funcions, vaTècniques de recerca de treball (10 h) el desenvolupament econòmic i social lors. Formaiar, alineació, tipus de lletra, • MÒDUL VIII Principals amenaces i problemes ambienrequadres, colors. Impressió d'un full de Seguretat i condicions de salut en el tals que afeoen a la societat/planeta càlcui. Cràfics. Creació d'un gràfic. ModiOrganitzacions governamentals que tretreball. (5 hores) ficació d'un gràfic. Taules dinàmiques. ballen directament amb els problemes am.Administrador d'escenaris. Solver. Impres» MÒDUL IX bientals. Estructura administrativa i distrisió d'un gràfic Correcció ortogràfica Tenninologia específica en català {5 h) bució de competències Pautes de conducta sostenibles i respostes » MÒDUL IV » MÒDUL X socials i ciutadanes Base de dada (Accra) (!5 hores) (10 hores)
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
1 Direcció General d'Ocupació Generalitat de Catalunya Departament de Treball
ACTIVITATS DIVEBSnS
INFORMÀTICA APLICADA PLANIFICACIÓ I CONIKOL DE PROJECTO AMB MICROSOFT PROIECT98: • Dilluns i dimecres, de 19 a 2J h, del 18 de setembre al 4 d'octubre. • Dissabtes, de 9 a 13 h, del 23 de setembre al 7 d'octubre. Durada; 12 hores Preu matrícula: 25.000 PTA Preu col·legial: 20.000 PTA
INFORMÀTICA BÀSICA I GRARCA • AirrOCAD; Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h, del 19 de setembre al 22 de novembre. Durada: 40 hores. Preu matrícula: 78000 PTA Preu col·legiat 60 000 PTA • INTERNET; Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h, del 18 al 20 de seiembre. Durada: 4 hores Preu matrícula: 7.000 PTA Preu col·legiat 5,000 PTA • EXCEL I NIVELL Dimarts i dijous, de 19 a 21 h, del 19 al 28 de setembre. Durada: 8 hores. Preu matrícula: 14.000 PTA Preu col·legiat 10.000 PIA • 3DSTUDIO: Divendres, de 17 a 21 h i dissabtes, de 9 a 13 h, del 22 de setembre al al 21 rj'odubre. Durada: 40 hores Preu matrícula: 78.000 PTA Preu col·legiat- 60.000 PTA • POWER POINT: Dilluns i dimecres, de 19 a 21 h, del 25 de seiembre al 4 d'octubre. Durada; 8 hores Preu matrícula: 14.000 PTA Preu col·legiat 10.000 PTA • EXCEL II NIVELL: Dimarts i dijous, de 19 a 21 h, del 3 al 19 d'octubre. Durada: 10 hores. Preu matrícula: 17.500 PTA Preu col·legiat 12.500 PTA
DELEGACIÓ D'OSONA
I
ACTIVITATS PROGRAMADES
j í |
FINS A LA CLOENDA
• J ^ | PROGRAMADES
DEL 2 5 È ANIVERSARI
|H|
• Del 8 de setembre al 8 d'octubre: Exposició de pintura de Kirsa Andreasen, Quique Giménez i Patrícia liménez. • dia 19 de setembre, sessió informativa: Additius i addicions per a formigons. A càrrec de Carlos Chacón, enginyer industrial, director del departament de formigons de SIKA.
ALTRES *CTTVTTATS
FINS A RNAL D'ANY
• 30 de setembre i 1 d'octubre: sortida d'alta muntanya per deixar empremta a l'Aneto. • 3 d'octubre, sessió informativa: Hepiradó del formigó. Ponent a determinar. • 21 d'octubre: descens del riu Bero. Osca t dia 19 de novembre: sortida en kayak per
• dia 26 de seiembre, sessió informativa: Fonnigont especials.
la Costa Brava (Cap de Creus), t del 27 de novembre al 15 de desembre: exposició de pintures sobre arquitectura a l'oli de l'artista F^hiard Ferrer.
A càrrec de Carlos Chacón, enginyer industrial, director del departament de formigons de SIKA.
• desembre: exposició de l'artista Rovira Bassas, sobre pintura religiosa (retaules), amb dates pendents de condirmació.
• Cloenda del 25è aniversari (data a determinar).
Informació: Delegació d'Osona Telèfon: 938 85 26 l i
EXPOSICIONS I SIMPOSI D'ART PREMIS FAD 2 0 0 0
SIMPOSI INTERNACIONAL I EXPOSICIÓ FUTUR I FUNCIÓ OC L'ART comaupoRAm A L'CSMI URBÍ
Del 5 al 2 1 de setembre
Del 16 d'octubre al 10 de novembre programa Dijous, 19 d'octubre França 9 00 h Benvinguda i introducció 9.30 h lemuséehypeidémocratique.aàntc de Catherine Míllet crítica d'art, directora de la revista d'art contemporani ART PRESS.
origine tul'niià d'Fmanuela De Cecco, crítica d'an, col laboradora de FLASH AfíT. 16 30 h Altesarietnpiu tia unaseduuicimc de Liliana Moro. artista.
Dimbtt, 21 d'octubre Regne Unit 9.30 h PnxessesofcolUborationbetweenjrtisa and architecti, a càrrec de Rkhard 11.00 h Vhlencedüconceptdemodemítéfxeà Mac Cormac, arquitecte i crític d'arl'espace públic, t càrrec de Jean Pierre quitectura Raynaud, artista
HI Departament de Cultura del Col legi exposa els premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme que va atorgar el Foment de les Arts Decoratives, cl passat 21 de juny. L'exposició restarà oberta del 5 al 21 de seiembre a la Sala d'exposicions del Col legi a Barcelona. Informació: Telèfon: 932 40 20 60
UNA SEDUCCIÓ M R ,
t1 v
L'ARQUITECTURA INDUSTRIAL
Del 27 de setembe a r i l d'octubre
pu>KU' d .tjuanTTfs i tnal J . Oberu la
iaímmàé Iritfba: « 2 «0 30 4C
^ íotogràtii.i indus<j octubre, a
pUna bai-
Barcelona es distingeix entre les ciutats europees per la seva política urbanística amb una predilecció per la transformació social, econòmica i cultura] Ei un bon punt de partida per confrontar i valorar les experiències i punts de vista dels artistes, dels crítics d'art i de l'arquitectura de sis països europeus; també per estudiar i debatre les possibilitats d'evolució i d'integració de l'aportació artística en els processos urbanístics i arquitectònics. comissari»: Annemieke van de Pas i losep Roy Dolcei coordina: Departament de Cultura destinataris: btudiants de Bella* Arts, Arquitectura, Arquitectura Tècnica. Enginyeria i Historia de l'An. professionals de tan. del duseny i de l'arquitectura ts lliurarà un certificat d'astistenoi ts pot obtenir 3 crèdits de doctora. Hi haurà traducció uiDurúnU matricula: dd 18 dr jetembre al 16 d octubre Pmmcrqncó ai Servei d'Informació, dd 15 de (didal 15 de seiembïe Tet 932 40 20 60 pmíJCOOC (TA 15 000
13 h
Suïtta 15 00 h
Inauguració de l'exposició de projectes de lean Pierre Raynaud i Cianní Motti, a l'Institut Francès de Barcelona. Carrer Moià, 8. Barcelona. Còctel. rairegardévmljvilleetjen'airienvu i càrrec de Marc-Oiivier Wahier, crític d'art, director del Centre d'Art Neuchàtel
16.30 h Pathfmder, i càrrec de Gíanni Motti, artista Dimtdm 20d'oaabtt: P A » M m 9.30 h Públicari min fronuüons in íhe viruul càrrec de Camiei van winkd. crític d'art, col Uboíidor d'ASCHlS, !*• visia d arquitectura 11,00 h KleurinaidiacauuiíOatecdePaa Suuycken. anota. 13 00 h Inaugurat» de Xapemàó ae jm> yeúa de P o a ScrayckeB. lataaa Noto i Amo*! GormW a U u u iapomàcm «d Col left
I !.OO h Thecowboyandthecollettiveatàmc de Antony Gormley, anista. Barcdona
13.30 h Recepció a l'Institut de Cultura de Barcelona. Palau de \i Virreina. Rambla 99, Barcdona 15,00 h Conclusions i debat de cloenda 15.30 h LaacultumtehnouscsptuuriHMi laawtdehrfelonj a càrrec <f %na« De Lecca. director de Serves <f Arqútedura i Urbimune de fA|UflUtpfm df Barcelona. Ittnrrari d'nsdoddPataudeUVvn
ACTIVITATS DE FORA MASTERS DE LA FlMDACtO POUTtCMCA DE CXUUMYA Màster en Estructures ArQuitectòniQues " • y » * " - Departament d'Estructures 3 l'Arquitectura òe l'UPC díntdó: Francesc López Almanza, dr. rngifiyrr de camins i Fernando Purroy. arquitecte. hora bcóm: 540 hores dues: de! 16 d'oaubre de 2000 a juliol de 2002
honrí grup (dilluns de 15.30 a 21: JO h • grup2: dimecres de 15.30 a 21.30 h preu: 800 000 PTA lestio informativa: 14 de setembre a les 20 h.
Arquitectures genètiques: el nou projectar cibernètic i el nou projectar ecològic organitza: Universitat Internacional de Catalunya. Escola Superior d'Arquitectura adreçat a: graduals superiors dato: del 25 de setembre a I'l de desembre preu: 380.000 PTA lloc C/Immaculada, 22 de Barcelona informació: telèfon: 932 54 18 27 a/e: infoesarq@unica.edu http://www.unica.edu/esarp
Universitat Internacional Menéndez Pelayo
lloc Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. C. Monialegre, 5 de Barcelona, matrícules: tel: 93 412 12 62 http://www.cuimpb.es
Arquitectòniques m Departament d'Estructures a l'Arquitectura de l'UPC. direcció: Carles Buxadé, arquitecte hom ledira: 450 hores dates: del 10 d'oaubre de 2000 a juliol de 2002 horari; dimarts, de 15.30 a 21.30 h. preu: 675.000 PTA sessió informativa: 14 de setembre a les 19 hores,
FIRES t CONGRESSOS
informació: Tel: 983 42 71 00. Fat 983 42 72 38. A/e: educacion.cultura@dip-valladolid.es
Preventia 2000 Fira de la Prevenció Fira que integra els àmbits bàsics de la prevenció de riscos laborals, assegurances, vigilància de la salud i tecnologies de seguretat i prevenció. dies: del 3 al 6 d'octubre lloc Palau de la Meta! lúrgia núm. 8 de Fira de Barcelona. informació: Gabinet de Comunicació i Premsa. Tel: 932 37 09 01.
SAIE. Fira internacional de construcció dies: del 18 al 22 d'octubre. floc Fira de Bolònia, Itàlia. Tel: 051 282 l l i . Fax: 051 282332. http://www.BolognaFiere.it
I Bienal de la restauració
monumental: Una restauració JORNADES I S I M P O S I S per al segle XXI Contart 2000: La mirada atenta. II Convenció tècnica i tecnològica
Màster en Arquitectura, Art i Espai Efímer «guitza: Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica 1 de la UPC direcció: Santiago Roqueta, catedràtic del Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I de la UPC. hores lectnw: 450 hores dates: del 25 de setembre de 2000 a 10 de maig de 2001 honrí: de dilluns a dijous, de 17 a 21 hores. prat 675.000 PTA ïnfbniució Fundació Politècnica de Catalunya Universitat Politècnica de Catalunya PI Eusebi Güeli. 6 08034 Barcelona Tet 934 01 77 51 Fat 934 01 18 73 A/e: mana®ípcupces
VII Jornades internacionals d'estudis gaudinistes: 25 anys d'estudi d'Antoni Gaudí a Holanda
Diputació de Valladolid. dies: del D al 12 de novembre lloc Institució Firal de Castella i Lleó a Valladolid.
CURSOS D'ES™
Seminari: Sous horitzons de l'urbanisme: liberalització ddsólidesenvolupamentsosienïbíe dia: 28 i 29 de setembre directors: Carles Pareja, professor de la Universitat Pompeu Fabra i Gerardo Roger, arquitecte i urbanista de la Universitat Politècnica de València.
Màster en Disseny i Restauració d'Estructures
Fira nacional de restauració de patrimoni Congrés: Restaurar la memòria
organitza: Centre d'Kstudís Caudinistes, Universitat de Tecnologia de Delft, Fundació STAC i Universitat Politècnica ede Catalunya. dies: del 9 al 12 de novembre, límit d'inscripció: 30 de setembre lloc Facultat d'Arquitectura de Delft. Holanda. informació: Centre d'Estudis Gaudinistes. Tel: 334 90 46 56. A/e: ceg@tinet.fut.es
IV Seminari urbà Quarta edició d'aquesta cita anual que pretén reflexionar i debatre els temes més rellevants de la cultura urbana contemporània. organitza: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dates: 19 al 21 d'oaubre espai: Mirador informació: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Tel: 933 06 41 00 lax: 933 06 41 01. A/e: mmunoz@cccb.org http://www.cccb.org
C O N C U R S O S I PREMIS
IV Premi Sedígàs d'Arquitectura
Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona dies; del 23 al 26 de novembre lloc L'Hospitalet de Llobregat Comunicacions fins al 15 de juliol, preu d'inscripció; 20.000 PTA preu estudiant: 10.000 PIA secretria: SPAL Tet 934 02 21 73
organitza: Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espana. dies: del 16 al 18 de novembre. lloc Palau Municipal de Congressos de Madrid. infcwmyifr SHE Iberian Tours. Divistón de Congresos. Tel: 914 36 00 34. Fat 915 75 99 93. A/e: congress@she.es http:// www.contan2000.com
El Premi distingeix les millors obres del període 1999-2000 que apliquin el gas com a font energètica més innovadora. L'import del premi serà d'l.000.000 de pessetes, i no es podran declarar desens. La documentació s'haurà d'enviar abans del 31 de desembre de 2000 ai carrer Balmes, 357, 6a planta , 08006 de Barcelona, infonnadó: SED1GAS. Tel: 934 17 28 04 A/e: cvillalonga@sedigas.es
tnBol 2000 2 9
índex d'anunciants de L'INFORMATIU número 169 SEGONA quinzena JULIOL 2 0 0 0
Prestatgeria COMERCIAL: JULIOL 2000
El Col • legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes son les empreses que hi seran presents duram el mes de juliol:
Els leciors de L'ISHIRMMHJ poden demanar més informació sobre els productes anunciats mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.
Empresa o producte
Ref.
KRAPONT 2 SICÓ 5 FUNDACIÓ BOSCH I CIMPERA 10 WERMASI 16 CENTRE DE DOCUMENTACIÓ 40 ACENDA DE LA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE 41 47 SAS PREFABRICADOS DE HORMIGÓN SANITAS contraportada
_ _ „ -_
Pèndol
Constmcciones Desmuntables
Ibermapei
Tubulares
Mecanismos y anclajes
Weber Bromin Cemarksa
Consorcio Termoarcilla
Termigo
Kaizen Consultores
Eco Esteba
Trac Vertical
Wermasi
Texsa moneros
Calvache y Casut (CAUCA)
Gamesystem
Intemper Espanola
Repsol Butano
Industrias Químicas l.owenberg
Fepesa
Composan construcción
Alkor Draka Ibérica
Saunier Duval Dicosa
Sistemes de Reforç Actiu
Poliglàs
Asfaltex Construcción
Senor
C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57.
Per a publicitat a LÏNFORM.™: B I T M A P . Isidre Rodríguez
D
INFORMATIU
F a x .9 3 2 4 0 2 3 6 4
E . m a i | . comercial@apabcn.es
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I
Utilitzeu aquesta butlleta pei demanar mes informació sobre ds productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb ei número de pagina cm està inserit Encaríeu ett número» que m interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empeses selecàknu-
ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
r.n cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents:
des i rebreu directament d'aquesKJ la informació sol ficiuda.
Nom i cognoms Empresa Adreça CP:
Població lax:
Telèfon
2
3
4
5
19
20
21
22 39
36
37
38
t mall
7
8
9
10
1]
12
23
24
25
26
27
28
40
41
42
43
44
45
6
13
14
15
29
30
Jl
32
46
47
portada
16
17
33
4*|
lo
contra
Ua cop ff*—*»**• U butlleta, envieu-la per fai o per correu, o pones-U penofulmest al Servei <f lofoouào del Col • L'infomutio. Bon Pntot, 5 0A021 Barcelona. Far M2 40 23 64.
**-—.** .-,•
30
GUIA
D'EMPRESES PUHLICITAT
Alsina
|
- 4 BARCELONA - ' 93 307 79 33 93 30? 26 9S PUViKOUS.S 4.
- ANDAMIOS DE FACHAOA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FUAS Y MÓVÏLES
ALUMINOSI
CATAUIU,SA Morters sense retracció. Rehabilitació (
SaMUnder. *!•**
N » i Jv
0*02(1 Barceloní
PKVIMEHTS DE FORMHSÚ TRACTATS
T*nger, 26 08018 Swr»tof>a - T. 934864300 9rut. 126 • 08037 Swc*k>"S T 932080166 Si fchou·i. 14 - 43004 T·rr·gon· - T -777251880
FUSTKRIAQ
EXTENQ^-roa
Cabarrò Germans
SENETON
ELECTRICITAT
@simon
BtGA EXTENSMLE Murtane*. 472 PERA 06006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel 414 00 16 Fax 202 31 12
REHABILITACIÓ
SERVIM CONTROL OE QUALITAT A L'OBRA
AAarocçr
í
\
• REHABOHACIÓ
i 08780 PALLEJÀ (Barcelona)
AÏLLANTS «3ONES ÏSESTRÜCTURALES
>4LKORPL>1N • Lammas Fw<«ies <M PVC-P para la tmpetmeaoiluacon
QERCASA, CONSTtlKCKM«S MANSO.lt 5* A * 1*1.(93)426 98 98 (3 Üntos) Fa* 193) « 3 « 13 • 08015
riALKORDRAKA IBÉRICA, SA
CKINCO, S.1..U.
Tal.: 93 683 02 11 Fax: 93 663 01 31
Tel. (91) 161 63 W / Fa* (93) 261 61 20 08906 L Hoiprtatot de UobrtpK (Bvcatom)
S.MWS
1LUM1NACION
SUMINISTROS E INSTALAC1ONES AjtLAMUNTOS ACÚSTKOS
1 CAIJÇA^
PioncadM COWTUI INONMOS PlJWUS ACÚntCAS
Te!.: 93 848 40 00 - http://www.alkor.es
Assistència Tècnica W . 93 490 5O 6 6 / 7 8 Fax: 93 491 OS 15 C/JÜcaUn, U (0*014 loralona)
i Conln>l de Qualilal u tut tipus d'obres
Tel.: 937 31 54 46 Ï. Ar«i, 57. Ntu P Pel. In). Cu Pirdbd* «12» Imtut
PAVIMENTS PA\ IMKS IS I M H S1 Kl \I.S l)K ÍORMICÜ 1 ASFAIX TKKKKS M. KES1.NES f PINTI RES RSPFXIAUS
FERROS
L5
LABOfUTOM M CONTMM. ACRCOITAT EN
FORMtOO ARMAT. MATERIALS
TECINCO
_EXTRAfORT_
SC SPEEDBU!LDING,S.L
POL K D . FONT DEL KADIl'M, 1)1 HAS 1 kfclNALS. 2» Otm GR.\M)iXKIU> TEL. <Ul »147 30 FAX. «49 269»
93^88.76.70
ESTUDIS GEOTECNICS ESTUDIS OE PATOLOGIA
oei ai - n u a BARCCLONA
ASSAIG SONIC DE PILOTS
FACHAOAS - REHABILITACION
La solució a l'aluminosis
NOUÍBAU _ELsUtema de renovació de sostres EH
_J3B_
RESTAURAC1ÒN • REFORUAS REFUEflZOS ESTRUCTURALES Fam • ! tarra bo MN1SO90O2 Magalhàes, 15, bajos • 08004 BARCELONA
Sounw ita Hafcfï Aciu, L I .
Tel. 93 « 1 1 0 44 - Fax 93 441 53 20
TjtJ j» 796 41 22
E-mail: RYCMAReteleline.es
DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio
REHABILIT.S.L. HUMITATS
D
^ > 'f U I
• • •
Aplicació lacd, rap«Ja i econòmica Màxima resistència mecànica i química Ai
Fteparacio tac* Oeforatst q Av. SanlJuiàà. 206, nau 7. Pcx. industnal Cangcw 08*00 Granoters Teé: 93849 57 00/ 93849 54 75 Fax: 93849 5416
GEOTÉCNÍA, MiCROftLOTS, ANCORATGES, HlDROGEOLOGlA, MEDI AMBIENT. Runon Berenguer IV 9. tttuoi Td. i F u (977) 7927SJ - 43SS0 CAMBRILS Mifor d* Simi. 2. E' J" T«l.iFu(M») 3M 332-06017 BARCELONA
OUcns (tema anò experiència enaadcanmts,con<jviisegutnmtú'oòra, reptofítejaments, panxitaoons i As-Buà.
UCondcnuciD
FUSTA
^cora
S* Toms y Bagas. IQ6 E-06030 BARCaONA Tetèionci:93345B8 50 f « - 3 3 34617 13 U.2«·feiï3«6MS3·f*cÍJ«*72ffi
Per a pubHcttat a L'INFOMUTIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez
C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-maíl: comercial@apabcn.es
El reportatge [ LA NOSTRA
SISMICITAT
SEGONA QUINZENA JULIOL 2000
H
31
Àlex H. Barbat CATEDRÀTIC DE MECAMCA M MFTJAKS COMTMUS I Tconu D'ESTRUCTURES
PouTEoncA O Ï CSTALUNTA
Risc sísmic a
l'Eixample de
ona
Un percentatge alt dels edificis de l'Eixample de Barcelona té un risc sismic significatiu, tot i que no es troba en una zona d'alta perillositat. El risc és degut a que la majoria són molt vulnerables i, per tant, en cas de patir un sisme d'una severitat fins i tot moderada, podrien esperar-se greus conseqüències no només en termes de dany físic, sinó també d'ordre econòmic i social. Això resulta encara més inquietant quan amb la normativa sismoresistent NCSE-94 (1994) el disseny sismoresistent va deixar de ser obligatori per a la ciutat, per la qual cosa ja no existeix cap motivació legal que impedeixi que es segueixin construint edificis vulnerables. I la mesura més efectiva de prevenció sísmica és l'aplicació de les regles de disseny i construcció sismoresistent, el qual permetria que amb el temps les ciutats fossin més segures.
1
- El reportatge I-
El risc sísmic i la vulnerabilitat dels edificis • J k terratrèmol torts són ets causants de catàstrofes naturals que van provocar • • més de catorze milions de víctimes a tot et món des de 1755. quan un sisme va destruir Lisboa. Durant el segle XX hi ha hagut més de 1.100 terratrèmols torts en el món que van tem com a conseqüència més d'un milió i mig de víctimes. Alguns exemples de terratrèmols que van produir grans pèrdues només l'últim quan de segle són els de Romania 11977), Xile (1985] Mèxic (1985;. Armènia (1988), Estats Units (1987.1989,1994), Colòmbia (1963, 1994 1999), Japó (1995) o Turquia (1999). Arran d'això, en el món sencer es van començar a realitzar investigacions per troba/ mesures que permetin mitigar l'efecte deis desastres sísmics A les pèrdues de vides humanes, cal ategir-hi les també quantioses pèrdues degudes a la interrupció de l'activitat econòmica, de les línies de comunicació i dels serveis públics. En aquest context, el risc sísmic es pot definir com les pèrdues esperades en un edifici, en un grup d'edificis, en una 2ona urbana o en una ciutat sencera en un període de temps especificat. Però aquesl risc es refereix també a les pèrdues en l'economia de la zona. en els serveis públics o en les línies de comunicació. Per aquest motiu, el risc es pot mesurar en termes de dany tísic de les estructures, de pèrdues de vides humanes o de pèrdues econòmiques.
conceptes de penllositat i de vulnerabilitat sismtques (Sandi 1983): • La penllositat sismica representa la Drobabilítat d'ocurrència, dins d'un període específic de temps i dins d'una àrea donada, d'un moviment sísmic del terreny d'un nivell de severitat determinat. La totalitat dels procediments analítics, experimentals i numèrics que poden conduir a una definició de l'acció que ajudi en el càlcul d'estructures s'anomena avaluació de la penllositat sismica. Els resultats d'aquests estudis estan incorporats en les normatives de disseny sísmic en forma de terratrèmols de disseny. • La vulnerabilitat sismica es defineix com la predisposo) intrínseca d'una estructura, d'un grup d'estructures o d'una zona urbana completa de sofrir dany davant l'ocurrència d'un moviment sísmic d'una severitat determinada. La vulnerabilitat està directament relacionada amb tes característiques de disseny de l'estructura.
• El risc sísmic, expressat en costos, s'obté mitjançant l'operació de convolució entre la penllositat, la vulnerabilitat corresponent a cada nivell de severitat considerat per al sisme i el valor dels elements en nsc. Aquests coslos poden ser de tipus físic, econòmic, financer, U principal causa de pèrdues humanes > econòmiques que es produeixen en el món indemnització, social, humà, ete. a causa dels terratrèmols és el comportament sísmic inadequat de les estructures. Concretament, la causa del nombre més alt de víctimes ós ei col·lapse d'edificis, que va És obvi que els avenços que es realitzen contínuament en el disseny d'estructures es produir el 75% de les pèrdues humanes degudes a terratrèmols entre 1900 i 1992 (Figu- poden aplicar només a les estructures noves, però el nombre d'aquestes és molt inferior en ra 1a). comparació amb el nombre total d'estructures existents. Per tant, per reduir les pèrdues degudes als sismes, ca! millorar també el comportament de les estructures antigues. Aquesta millora requereix una avaluació prèvia del seu comportament sísmic esperat, la qual cosa ha establert les bases dels estudis de vulnerabilitat sismica. Aquests estan orientals cap a la predicció de danys esperats en estructures, en el cas que hi hagi un terratrèmol d'una certa severitat. A partir d'aquesta predicció, es poden definir solucions de reducció de la vulnerabilitat estructural i, en conseqüència, de les pèrdues esperades, és a dir, del risc sísmic {Yépez, Barbat i Canas, 1996).
l.ttfl.000 «tctlftw* c pm •tam— «mi» l90frlWa
Quantlfficacfó de la vulnerabilitat sismica
n (COun > apam. 1BB2)
Com a conseqüència de la contínua reducció del nombre d'edificis de maçoneria, el nombre de víctimes per la tallada d'aquest tipus d'edificis decreix a partir de la segona mertat del segle XX. mentre que incrementa el de les víctimes per fallada dels edificis de formigó armat (Figura 1b). Aquests últims son. generalment, més segurs, però quan col·lapsen produeixen un percentatge de víctimes més elevat entre ete seus ocupants. Si ei dany fisc que pateixen els edificis durant els terratrèmols és el que més contribueix a tes pèrdues econòmiques en una zona urbana, el nombre de víctimes està molt influenciat pel nombre d'edificis que col·lapsen la zona. Les pèrdues econòmiques directes degudes al dany sísmic que ha patit un edifici, expressades mitjançant la relació entre ete costos de reparació i els de reposició, són ia suma de les contribucions de tots ets estats de dany experimentats pels elements estructurats i no estructurals de l'edifici.
Definició del risc sísmic Fent reterènoa solament al comportament de les estructures, el risc sísmic es pot definir com el grau de pèrdues esperades en les estructures durant el lapse de temps que estan exposades a l'acció sísrraca Per definir el risc sísmic cal fixar primer de tot els
El resultat d'un estudi de vulnerabilitat és sempre la descripció global del dany que experimentaria una estructura d'una tipologia determinada, sotmesa a un sisme amb un cert nivell de severitat descrit en termes de penllositat sismica. Per avaluar intuïtivament el dany estructural s'utilitza el concepte de nivell de dany, ND, amb la qual cosa el resultat d'un estudi de vulnerabilitat es pot formular de les dues maneres següents: 1. Mitjançant matrius de probabilitat de dany que expressen de manera discreta la probabilitat condicional que una estructura sofreixi un nivell de dany ND igual a j, donat un sisme amb un nivell de severitat / (Whrtman et al. 1973). 2. Mitjançant funcions de vulnerabilitat, que són relacions gràfiques o matemàtiques que expressen de manera contínua la vulnerabilitat en funció d'algun paràmetre que descrigui ei nivell de severitat del sisme. La vulnerabilitat sismica es pot avaluar mitjançant observació i alçament de plànols de l'estat de ftssuració real produït per terratrèmols i amb un estudi estadístic posterior, cas en el quai s'anomena vulnerabilitat observada. La vulnerabilitat també es pot quantificar mitjançant el càlcul de la resposta sismica no lineal de les estructures, cas en què s'anomena vulnerabilitat calculada o simulada. El resultat més important d'un càlcul d'aquest tipus és un índex de dany que caracteritza globalment la degradació d'una estructura sotmesa a terratrèmols. Un procediment que ha tingut gran influència en l'evolució del risc sísmic als Estats Units ha estat el que s'ha proposat en l'ATC-13 (1985). que utilitza tant la matriu de probabilitat de dany desenvolupada per Whítman com l'opinió d'experts. El mètode de l'índex de vulnerabilitat (Benedetti i Petrim, 1984) utilitza les dades oòm-
-j El reportatge h NOSTRA
SEGONA QUINZENA JULIOL 2000
SISMICITAT
gudes mitjançant inspecció per realitzar una qualificació de la qualitat del disseny í la construcció sismoresistent dels edificis per mitjà d'un coeficient anomenal índex de vulnerabilitat, \r L'operació consisteix a fer una qualificació numèrica d'onze paràmetres estructurals preestablerts per experts i calcular, a partir d'aquests valors, l'índex de vulnerabilitat. En el cas dels edificis de maçoneria no reforçada, aquests paràmetres són: 1) organització del sistema resistent; 2) qualitat del sistema resistent: 3) resistència convencional: 4) influència dels fonaments; 5) elements horitzontals; 6) configuració en planta; 7) configuració en elevació; 8) separació màxima entre murs: 9) tipus de coberta: 10} elements no estructurals; i 11) estat de conservació. En el cas d'edificis de formigó armat, els paràmetres 8) i 9} canvien pels següents: 8} connexió entre elements, i 9) elements de baixa ductilitat. El mètode relaciona després l'índex de vulnerabilitat obtingut, lv,, amb el grau de dany global D, que sofreix l'estructura, a través de funcions de vulnerabilitat per a cada grup d'intensrtat macrosísmica del terratrèmol o per a diferents nivells d'acceleració màxima (Barbat, 1998). Un dels avantatges del mètode és que és aplicable no solament a diferents subtipologies d'edificís sinó també a diferents qualitats d'estructures dins de la mateixa subtipologia, diferenciades per rangs d'índexs de vulnerabilitat (Figura 2). A la Figura 2a es mostren funcions de vulnerabilitat simulades per a edificis de maçoneria no reforçada del tipus existent en el districte de l'Eixample de Barcelona. Aquestes funcions relacionen l'índex de vulnerabilitat amb un índex de dany econòmic expressat com a percentatge del cost de reparació respecte al cost de reposició (Barbat et al. 1996). Per a edificis de formigó armat es van simular les funcions de vulnerabilitat per a les dues tipologies que més s'utilitzen a Barcelona: edificis porticats amb bigues planes (Figura 2b) i edificis amb forjats retJculars (Figura 2c) (Barbat, 1998).
Figura2 a) Funcions de vulnerabilitat simulades per a edificis de maçoneria no reforçada. Les línies discontinues corresponen a les funcions obtingudes a Itàlia per Angeletti et al. (1988). b) Funcions de vulnerabilitat simulades per a edificis porticats amb bigues planes. c) Funcions de vulnerabilitat simulades per m a edificis porticats amb forjats reticulars.
L'alta vulnerabilitat dels edificis de formigó armat és deguda, en primer lloc, a la tipologia estructural inadequada que no permet un comportament sísmic dúctil. En segon Uoc. en el disseny sismoresistert dels «ttcts no s'h* van aplicar els requisits de la normativa pel que ta als detalls que assegurin la ducttóat estructural. Finalment molts dels edificis presenten defectes greus de contguraoo estructural que «ndeóen a incrementar la seva ja alta vulnerabilitat estructural (Fotos 1-4).
imb pilm arts i U b*s* (Wol).
B
OUWZEKA JUUOL 2000
i El reportatge I-
Aplicació pràctica dels estudis d * risc sfsmic
Per reduir les pèrdues humanes cal emprendre campanyes de preparació t d'educació de la població sobre com protegir-se durant un terratrèmol. El nombre de víctimes també
És important identificar quins són els possibles usos dels estudis de risc i quins en són
es podria reduir elaborant reglaments urbans que intentin evitar concentracions massives
els possibles usuaris. Segons Egozcue ef al. (1977). els usos vénen marcats per tres
en llocs de nsc i situant en llocs estratègics t en un nombre adequat els centres d'atenció i
hpus de decisions que es poden prendre
d'auxili quan hi hagi catàstrofes. En la posada en marxa d'un pia de prevenció sismica en una certa zona, les mesures
• Decisions de caràcter normatiu per ai disseny sismoresistent. El legislador ha de
les han de prendre especialistes en camps molt diversos, com ara la presa de decisions
prendre les decisions abans que s'hagin produït terratrèmols severs. Per aquest motiu.
polítiques i administratives per establir el nivell de risc sísmic que s'admet a la zona. el
aquestes decisions són anomenades "a priori". Una incongruència metodològica habitu-
disseny d'estructures, el control de projectes, de la qualitat dels materials i de la construc-
al en tes normatives de disseny sismoresistent és que les decisions, que en una anàlisi
ció. í'educació de la població, etc. Aquest fet confereix a la prevenció sismica un caràcter
fonamentada en el concepte de nsc s'haurien de prendre sobre el nivell de protecció
multidisciplinari i que fa que a l'hora de posar-la en pràctica hi estiguin involucrades iotes
desitjat, es prenen sobre els terratrèmols de disseny, és a dir, sobre la perillosrtat.
les persones que viuen a la zona.
• Decisions relacionades amb la determinació de les primes d'assegurança
sobre
El risc sísmic al districta do l'E ix ample de Barcelona
béns en risc sismic- Aquestes decisions requereixen la inspecció de les estructures després de terratrèmols severs, per actualitzar les dades sobre la seva vulnerabilitat, per la
El districte de l'Eixample de Barcelona cobreix actualment una superfície de 750 Hectàre-
qual cosa són decisions "a posteriori'.
es de la ciutat. Està construït d'acord amb el disseny urbanístic de l'enginyer de camins Ildefons Cerdà, el projecte del qual es va aprovar l'any 1860. La zona la componen illes
• Decisions que han de prendre els responsables dels serveis d'emergència per reduir
gairebé simètriques amb dimensions de 113 m x 113 m. La mesura del nombre de nivells
els efectes dels terratrèmols. Una vegada produït el sisme fort, els serveis esmentats
dels edificis de la zona és de 6, la mitjana d'alçada és de 19 m i la mitjana de superfície de
han de prendre decisions en temps real sobre el desplegament i la intervenció d'efectius
les plantes dels edificis, de 281 m ;
a les zones afectades, en el marc de plans desenvolupats a priori. Aquestes decisions,
La majoria dels edificis que hi ha són de maçoneria no reforçada, estan dissenyats no-
que han de portar a reduir els efectes dels terratrèmols, s'han de prendre amb rapidesa,
més a càrregues verticals i es van construir entre 1860 i 1940. Eis altres són de formigó
a mesura que es rep la informació referent als danys produïts, i són les mes difícils de
armat, construïts després de la demolició d'alguns edificis antics de maçoneria, la majoria
prendre.
durant els anys 1960-1970. Els edificis de formigó armat de l'Eixample tenen forjats retíeulars o bigues planes. Quan se'n va fer el càlcul, es van tenir en compte forces sismiques
Possibilitats d* reducció dal risc sísmic
horitzontals, d'acord amb els requeriments de la normativa d'aquell moment.
A causa del creixement constant de les ciutats, el potencial de destrucció dels terratrè-
previsions de les diferents normatives de disseny d'edificis que ni ha hagut a Espanya
mols també incrementa gradualment, amb la qual cosa el risc sísmic en el món ha arri-
entre 1963 i 1994. En aquestes normatives, s'assignava a Barcelona un grau d'intensitat
bat a ser actualment més gran que mai (Coburn i Spence, 1992). Si no es comencen a
VII. primer en l'escala de Mercalli Modificada (MV101 1962) i després en l'escala MSK
Barcelona es troba en una zona de sismicitat moderada i aquest fet es reflecteix en les
fer esforços importants orientats cap a la reducció dei fisc, és molt probable que més
(NTE-ECS 1973; PDS-1 1974). Cal esmentar que el grau VII d'intensitat correspon a una
endavant hi hagi més sovint catàstrofes similars a les que hi ha hagut els últims 25 anys.
torça del terratrèmol similar a les dues escales. A partir de 1994 Barcelona "va perdre" el
fins i tot en zones on la perillositat sismica no és gaire alta.
grau VII d'intensitat sismica i, d'acord amb la normativa NCSE-94 (1994), ha estat inciosa
Habitualment, per mitigació del risc sismic s'entén, en l'àmbit de l'enginyeria, la tota-
en una zona que no requereix cap disseny sismoresistent dels edificis. En aquesta norma-
litat d'accions que tenen com a objectiu la millora del comportament sísmic dels edificis
tiva, que utilitza l'acceleració màxima del terreny com a paràmetre de definició de la
d'una zona a fi de reduir els costos dels danys estructurals que s'espera que hi hagi en
perillositat sismica, es va decidir assignar a Barcelona una acceleració sismica bàsica de
cas de terratrèmol. Últimament s'ha introduït en la pràctica un altre terme, ei de preven-
0.04 g. Fins i tot en el cas que s'utilitzés un coeficient de risc d'1.3, corresponent a un
ció sismica, que és similar a l'anterior però amb un contingut més ampli: inclou aspectes
període de vida de l'estructura de 100 anys, s'arribaria solament a un valor de l'acceleració
humans, socials i administratius relacionats amb la reducció dels efectes sísmics. La reducció del risc sísmic es pot estudiar intentant actuar sobre la perillositat, la vulnerabilitat i el cost. La perillositat sismica es pot reduir escollint emplaçaments que estiguin prou allu-
Figura 3. Nivell necessari d'intensitat en el disseny sismoresistent de Barcelona (Egozcue et al. 1997).
nyats de les falles, evitant els reblíments, els llocs de possibles assentaments o lliscaments, els que tinguin un art potencial de Siqúetacció i estudiant la possibilitat d'utilitzar tècniques per millorar les condicions locals del sòl. En la reducció de la vulnerabilitat s'han de tenir en compte dos casos. El primer és el
1JE+07
d'una estructura futura, que es troba en fase de projecte. La reducció de la vulnerabilitat es pot aconseguir millorant-ne el disseny sismoresistent, especialment mitjançant el
_
1.0E+05
\
important que aquestes normatives es perfeccionin a mesura que avancen els coneixements sobre el comportament sísmic de les estructures. A més, és essencial utilitzar
£1.0E>04^^\ 1-06*03
tipologies estructurals adequades ai disseny sismoresistent i millorar la qualitat de ia construcció. El segon cas és el de les estructures ja existents. En la pràctica, aquest és
1JE«O2
el cas més comú, a causa de l'existència d'un nombre molt més gran d'estructures cons-
1.0E+01
truïdes que d'estructures per construir. L'única manera de mitigar el risc sismic en aquest
IJErfO
V v V. Nv ^
^ w _ _ _
cas és reduir la vulnerabilitat de les estructures de la zona a partir d'una avaluació de les pèrdues sismiques esperades que permeti fer un estudi econòmic cost-benefia per decidir entre el retorç. la rehabilitació o ta demolició.
Protweiú
— M M — S«mi*
compliment de tots els requisits de les normatives sismiques. Per això, també és molt
INTENSITAT DE D1SSENV
— Socàl lotol
-I El reportatge h
SEGONA QUINZENA JULIOL 2000
35
sísmica de càlcul de 0.052 g, per sota def valor límit de 0.06 g que ca! perquè l'aplicació de la normativa sigui obligatòria. Cal dir que el grau d'intensitat sísmica fins al qual no es requeria el càlcul sísmic en les normatives anteriors era de VI MSK inclusivament. Egozcue et al. (1997) van utilitzar la teoria de presa de decisions per determinar quina ha de ser la intensitat sísmica de disseny a Barcelona. Van establir que el cost total esperat de les pèrdues a la zona és mínim per a la intensitat macrosísmica VII MSK. i que aquesta era la decisió òptima que havia de prendre el legislador. Per arribar a aquest resultat no n'hi ha prou a considerar les pèrdues econòmiques directes: l'element clau per decidir entre el grau VI o VII MSK són els costos socials. Amb l'objectiu de simular escenaris de risc per al districte de l'Eixample de Barcelona, es van utilitzar per a cada tipus d'estructura de la zona les funcions de vulnerabilitat simulades de la Figura 2. Els passos que es van seguir en la simulació del mapa de risc van ser els següents: • Recopilació de la informació necessària utilitzant un mapa digital de l'Eixample del Centre de Cartografia Automàtica de l'Ajuntament de Barcelona, a partir del qual es van obtenir la dades següents per a cada edifici: àrea en planta, alçada, nombre de nivells, delimitació i patis interiors. Es van examinar també els plànols de construcció que es troben
DISTRICTE DE L'EIXAMPLE ESCALA 1:22.000 MAPA DE VULNERABILITAT
Rgun «. Mapa de nMraMtar M tfcanoe *
/Swuplt
I
a l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i en el de l'Ajuntament de Barcelona per tenir una mostra dels edificis de la zona a fi d'obtenir-ne les característiques estructurals necessàries. • Totes les dades es van comprovar i completar mitjançant una inspecció defs edificis. • S'hi va aplicar el mètode de l'índex de vulnerabilitat • Es va realitzar la simulació d'un mapa de vulnerabilitat i d'escenaris de risc per al districte de l'Eixample, utilitzant el Sistema d'Informació Geogràfica ARC/INFO per fer els càlculs, representar gràficament els resultats í relacionar les dades disponibles a l'Ajuntament de Barcelona amb els resultats que es van obtenir dels càlculs. Quatre dels onze paràmetres que permeten definir l'índex de vulnerabilitat es van poder obtenir directament utilitzant l'esmentat mapa digital: 3} resistència convencional. 4) posició dels edificis i dels fonaments, 6) forma en planta i 7) forma en elevació. Un altre grup de paràmetres es va obtenir a partir de l'edat dels edificis, disponible per a tota la ciutat: 1) sistema resistent, 2) de la qualitat del sistema resistent i 11} de l'estat de conservació. La
n--
ESCENARI DE DANY K R A UN SISME D'INTENSITAT VII MSK
H g » S. Bonan <a» rac per i ttsnx & r£ntpe. per i i»i M
ÍMtnta W M9C
SEOOHA sex OUMZBM JUUOC aOO
S
H reportatge!-
36
dntànda mamma entre murs fparàmetre 8). aue es requerí en l'avaluaoó de l'índex de vulneraWitaJ dels edifios Oe maçoneria no reforçada, es va obtenir fent servir funcions deduïdes a partir de l'anà)» d'una mostra dels edificis de la zona. Finalment, els paràmetres 5 (sistema de forjats), 10 (elements no estructurals) i 9 (tipus de coberta). • n al ca> dels edificis de maçoneria no reforçada, i els paràmetre 8 {connexió entre element») i 9 (elements de baixa ductilitat!, en el cas dels editios de formigó armat, es van simular utilitzant estadístiques obtingudes de la mspecaó de les estructures incloses en la mateixa mostra (Barbat et al. 1998) Una vegada avaluat l'índex de vulnerabilitat de tots els edmcís, es van aplicar les funcions de vulnerabilitat obtingudes prèviament per ais diferents tipus destructores a fi d'aconseguir els escenaris de dany. Els resuttats finals per a l'area estudiada van ser representats gràficament en forma de mapes A ta Figura 4 es mostra l'índex de vulnerabilrtat per a cada edito de l'Eixample i chierents rangs de valors: (I, < 10%). (11% i, < 20%). (21% < l ¥ < 35%), (36% < tv < 50%), (51% < l v < 65%), (66% < l v < 80%), (81% < \v < 90%) i (l ¥ < 91%). La importàncja d'aquest mapa rau en el fet que permet identificar els edificis amb més vulnerabilitat. A més, permet observar que el 24% dels edificis tenen valors de vulnerabilitat alts 0 molt alts (I, < 50%). La Figura 5 mostra un possible escenari de dany per a la intensitat macrosísmica VII en l'escala MSK. En aquesta figura, s'identifiquen 10 rangs d'índexs de dany mitjà, 0, concretament: (D < 5%), (6% < O < 10%). (11% < D < 15%), (16% < D < 20%), (21% < D < 30%), {31% < D < 40%), (41% < D < 50%), (51% < 0 < 60%). (61% < D < 80%) i (D < 81%). La majoria dels edificis tindrien danys inferiors al 20%. mentre que el 9% tindrien un índex de dany entre un 20% i un 30%. Únicament el 3% dels edificis tindrien danys seriosos (superiors al 40%). Per al grau d'intensitat VIII en l'escala MSK, el dany s'incrementaria entre un 20% i un 40% i, en alguns casos, excediria el 50% (Barbat et al. 1998).
D acord amb aquests resultats, es pot concloure que un alt percentatge dels edificis de l'Esxampte de Barcelona lé un nsc sísmic significatiu, malgrat que no es troben en una zona d'alta perillositat. El risc és degut al fet que la majoria són molt vulnerables i. per tant. en cas que hi hagués un sisme d'una severitat fins > tot moderada, es podrien esperar conseqüències greus no solament en termes de dany fístc, sinó també d'ordre econòmic i social. Això resulta encara més inquietant quan amb la normativa sismoresistent NCSE-94 {1994). el disseny sismoreststent va deixar de ser obligatori per a la ciutat, per la qual cosa ja no hi ha cap motivació legal que impedeixi seguir construint edilicis vulnerables, i la mesura més efectiva de prevenció sismica és l'aplicació de les regles de disseny i construcció sismoresistent, la qual cosa permetria que, amb el temps, les ciutats fossin mes segures. Si bé és cert que actualment no hi ha cap raó per esperar que hi hagi sismes severs freqüents a Barcelona, la ciència és cada vegada més conscient que en una zona on ja s'han produït esdeveniments moderats o forts en el passat, tard o d'hora tornaran a produir-se. Tenint en compte que el cost addicional que es requereix perquè un edifici sigui sísmicament més segur és mínim respecte del seu cost total, es podria considerar gairebé com una actitud negligent el fet de no exigir el disseny sismoresistenl, a fi de protegir no solament el patrimoni de la ciutat, sinó també la vida dels seus habitants.
Nota de la redacció: L'INFORMATIU finalitza amb aquest text del professor ÀJex H. Barbat el cicle d'articles iniciat arrel dels terratrèmols que es van produir el 1999 a diversos indrets del planeta. Han escrit Jordi Marlet {Bombers sota les runes), Jesús Fernàndez {La normativa sismoresistent). Fruitós Marià (La nostra sismidtat i el nostre sector), José Luís Gonzàlez Moreno-Navarro [Comportament sísmic dels edifids ja construïts), Xavier Goula (El mapa de sismiòtat óe Catalunya) i ÀJex H. Barbat (Risc sísmic úe l'Eixample de Barcelona).
RlFEBÉHCH» - Angetotti, P,, Belllni, A., Grandori, E., Moren i, A. i Patríni, V. (1988). "Companson between vulnerability assessment and damage índex, some resuits", Proceedings ot the Ntmh World Conference on Earthquake Engineenng, Tokyio, 7, 181-186. • Barbat, A.H. (1988). El riesgo sísmico en ei disefio de edificios, Calidad Siderúrgica, Madrid. Barbat, A.H., Yépez, F. I Canaa, J.A. (1996). 'Damage scenarios simulation for seismic risk assessment in urban zones", Sarthquake Spectra, 12 (3). 371-394. - Barbat, A.H., Vena, U. i Yépez, F. (1998). "Evaluadón probabilista del nesgo sísmico en zonas urbanas', Revista Internacional de Mètodes Numéricos para Calculo y Disefio en tngenieria, 14 (2), 247-268. Benedetti, 0.1 Petrini, V. (1984). ~Sulla vulnerabilità sismica di edifici in muratura: Proposte di un metodo di valutazione". L'indústria delle Construzioni, 149, 66-78. - Cotoum, A.W. i Spance, R J . (1992). Earthquake Protection, John Wiley & Sons. Nova York,
Egozcue, J.J., Simarro, G. i Díez, P.O. (1997). "Vulnerabilidad sismica y toma de decisiones", Revista Internacional de Ingenieria de Estructuras, 2 (1), 35-58. Sandi, H. (1983). 'Earthquake risk and earthquake preparadness: some qualitative aspeets and quantilication possibilitíes", Proceedings oi the Seminar on Earthquake Preparadness. UNDP/UNESCO/UNDfíO Project for Earthquake Risk Reduction in the Balkan Regió, Athens, 79-93. ' Whitman, H.V., Reed, J.W. I Hong, S.T. (1973). 'Earthquake damage probability matrices", Proceedings of the Fifth Worls Conference on Earthquake Engineenng, Roma. - Yépez, F., Barbat, A.H. i Canal, J.A. (1996). Evaluación probabilista de la vulnerabiiidad y riesgo sísmico de estructuras de hormigón armado por medio de simulación. Centro Internacional de Métodos Numéricos en Ingenieria, CIMNE, Barcelona, monografia IS-20.
- MV101 (1963). Norma M.V.Wi-1962 Acciones en ia edificación, Ministerio de la Vivienda, Decret de 17 de gener de 1963 {195-1963).
• NTE-ECS (1973). Norma Tecnològica de la Ediücaciòn "Estructuras a cargas sismicas', Ministerio de la Vívienda. Ordre de 15 de febrer de 1973.
• NCSE-94 (1994). Norma de Construcción Sismorresistente, Parte General y de Edificación, Comision Permaneme de Normas Sismorresistente, RetaJ Decret 2543, 1994 de 29 de desembre de 1994, Boietm Oficial del Estada 33. dimecres 8 de febrer de 1995, 3936-3980.
PDS-1 (1974). Norma Sismorresistente P.D.S.-1. Comision Inter ministerial de ta Presidència del Gobierno. Decret de 30 d'agost de 1974, Bolet) n Oficial del Estada 279. 21 de novembre de 1974, 3723-3740.
Subscripció a
voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiat, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per fax: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 o per correu a: l'Informatiu. Bitemla Pucurvll / Col·legi d'Aparelladors i Arçumxtt. récnks de Barcelono / C. «on Portar, i, M02I de loKefana. Si u i estimeu me» subscrívre-vs per telèfon al 932 402 376.
Quota norma! d11 pagament de 3 000 pesseta íony Quota estudiant sense Targeta Accés de ! 500 pessetes l'any
Nom i cognoms
Codi posta
13omicilioció bancària !Mom i cognoms
Població
1iac/üsm
DNI/Nff Adreço
Telèfon EfttrtotuBortw
1
Proem»
!3C yrsco
Naut)
H^.mUa
~ -.?-• Ase-'-o
Especial C O N S T R U I R
I 38
(
Formigó prefabricat per a un sector més industrial
I formigó armat ha esdevingut un material fonamental a la construcció, i ha ocupat quasi en exclusiva, l'àmbit de l'estructura en detriment de l'acer i de la ceràmica. Aquesta primacia ha anat acompanyada d'un increment en la seva seguretat i control, en Ics garanties de durabilitat —al nostre país, especialment des de l'entrada en vigor de l'EHE—, i a la utilització de tècniques cada cop més industrialitzades. Així hem assistit en els darrers anys a un extraordinari desplegament de sistemes d'encofrat, a la generalització de la utilització de bombes o a la presència, cada cop més estesa, d'elements prefabricats. Construir amb formigó ha esdevingut, doncs, un fet habitual, cada cop més industrialitzat i amb un control més exhaustiu. Dins el cicle Els materials i les noves tecnologies de la cons-
EN
FORM
trucció, el Col·legi ha organitzat unes jornades que estan adreçades a completar la reflexió teòrica i pràctica sobre dos àmbits específics de la construcció amb formigó. El passat mes de maig es van fer les primeres sessions dedicades al formigó in situ. En aquestes sessions es va analitzar amb detall el projecte tècnic i l'execució d'obres de formigó vist, les condicions de l'encofrat, la dosificació, el control d'execució o el curat com a elements fonamentals per a la qualitat final. Les se gones sessions se celebraran al novei bre i tractaran sobre la construcció amb formigó prefabricat. L'na porta a la industrialització Si l'aparició del formigó armat va tenir una importància fonamental en l'evolució de l'arquitectura contemporània, amb l'aparició del formigó prefabricat s'obre definitivament la porta a la industrialització de la construcció. La idea que les condicions de treball es poden controlar millor quan es
-I CONSTRUIR
EN F O R M I G Ó
fabriquen elements de la construcció en un taller ve de lluny. Tradicionalment, els elements més fàcils de transportar, amb més feina afegida o que exigien eines més complexes es produïen en el taller. És el cas de les fusleries. baranes o altres acabats. Però el gros de l'obra era necessàriament produït en el mateix lloc de treball, ja que l'elevat pes dels elements constructius tradicionals feia molt complex pensar en el seu transport. L'evolució del transport i l'aparició del formigó armat va permetre superar aquesta limitació. Per una banda, el formigó armat era capaç de suportar els esforços de ta manipulació, habitualment no coicidenis amb els de servei, un cop col·locat a l'obra i, per l'altra, la confecció en el laller permetia fer servir motlles complexos i amortitzar el seu cost amb la utilització massiva. La difusió de tècniques inicialment pensades per a obres públiques -pretesat i postesat- al camp de l'edificació no va fer sinó incrementar Ics possibilitats dels nous productes. A partir de la Segona Guerra Mundial, la reconstrucció d'Europa, en espècia! la de l'Europa de l'Est, es realitza bàsicament amb sistemes de prefabricació. La manca de qualitat d'aquelles primeres patents i la necessitat de produccions molt seriades van representar, durant molt de temps, un important fre al seu creixement. L'evolució dels elements de fixació, la possibilitat d'una major flexibilitat en els sistemes d'encofral i la millora de les característiques dels seus components han significat, en aquests darrers anys, un nou impuls ;t! seu desenvolupament i una major popularització. Les jornades dedicades al formigó prefabricat tenen com a objectius fonamentals reflexionar sobre aquesta
SEGONA QUINZENA JULKX 2000
Especial
39iS
II
nova construcció, sobre els avantatges de treballar amb prefabricats pesants i. també, sobre com controlar les seves limitacions. Els sistemes integrats d'estructures -amb major o menor grau d'híperestaticitat-. els sostres prefabricats -plaques, semilloses. etcaixí com les darreres utilitzacions d'elements de gran format per a façanes, serviran de fil conductor pera una reflexió més general sobre les noves perspectives en la fabricació pesant. Les sessions comptaran amb la participació de destacats experts en la matèria, d'empreses fabricants dels productes i de professionals amb experiència en Ea utilització dels sistemes presentats, i es faran paral·lelament a un seminari específic sobre el tema. El Col·legi va iniciar el cicle de jornades sobre Els materials i les noves tecnologies de la construcció l'any 1996 com a espai de reflexió i debat entre les empreses fabricants, els distribuïdors de nous productes i els professionals de la construcció. Les sessions realitzades fins avui -materials ceràmics, vidre, panells lleugers de façanes, paviments urbans, construcció amb fusta, impermeabilització de la coberta plana, formigó in situ i instal·lacions urbanes- han posal de manifest l'interès de la proposta i la gran participació dels aparelladors i arquitectes tècnics, arquitectes i enginyers. Aquesta interdisciplinarital ha fet d'aquestes sessions formatives i de debat un interessantíssim fòrum de referència obligada quan es parla del diàleg directe que ha d'existir entre fabricants i prescriptors en el sector de la construcció.
ELS MATERIALS I LES NOVES TECNOLOGIES DE LA CONSTRUCCIÓ Les jornades que ei Col·legi dedicarà monogràficament al formigó prefabricat dins el cicle Els materials i Ics novex tecnologies de la construcció es dividiran en tres parts: unes sessions tècniques de debat i presentació d'experiències, un seminari específic de formació i una exposició de materials i productes de les empreses participants. Les sessions es dirigeixen exclusivament a mostrar productes que incorporen noves tecnologies en la construcció. Per tant. presenten una clara diferència amb els salons convencionals. En aquest sentit, i a fi de mantenir un nivell de qualitat elevat, es sol·licita als fabricants segells de qualitat o assaigs normalitzats equivalents dels productes. Les jornades tractaran sobre el formigó prefabricat utilitzat en edificació i hi seran presents un ventall de productes dins de la classificació que s'exposa a continuació: • Sistemes de prefabricació integra): naus industrials, oficines i habitatges. • Elements per a estructures Sistemes de pòrtics modulars Jàsseres i bigues de coberta Plaques alveolars, bigues TT i TTT Prelloses i prejàsseres Elements complementaris com ara escales, dipòsits, etc. • Tancaments Sistemes integrals de façanes Panells prefabricats amb o sense aïllament Panells alleugerits • Sistemes auxiliars i complements Fixacions, ancoratges i connectors Elements per a les instal·lacions Pantalles acústiques
Dates de les jornades tècniques i de l'exposició: Del 14 de novembre a
VI de desembre Telèfon d'informació: 932 49 20 57. A/e: comerctal@apabcn.es
«ESOIM OJKBIA
XXIX. 200B
Especial
FORMIGÓ PREFABRICAT El concepte de formigó prefabricat «/atribueix a aquelh elements estructurals fabricats en taller, fora o dins de la mateixa i.bf.i. L.i diferència substancial entri- eK dus casos rau en el transport dels components. La raó de ser del formigó prefabricat cal buscaria en l'evolució dels transports que permeten lenir la possibilitat de fabricar peces en un lloc i col·locar-les en un altre de distant. Les diferències més importants entre el formigó armai o pretesat realitzat en obra i el prefabricat són: - la qualitat superior del producte prefabricat, respecte de l'executat en obra pel propi sistema de fabricació. - que, en el cas del formigó prefabricat, es irada de peces més o menys conformades, abans de ser col·locades en obra. mentre que el pretesa! és un material amorf al qual es dóna forma en la mateixa obra, - la inconveniència més important del formigó prefabricat la trobem en la dificultat d'aconseguir nusos rígids entre elements, cosa que en el formi-
gó executat en obra s'aconsegueix d'una forma natural. Els inicis del formigó prefabricat en l'edificació s'han de buscar en la seva utilització en obres d'enginyeria, sobretot en l'execució de ponts, com ara els realitzats per Fernàndez Casado o Fernandez Ordónez i Martínez Calzón. Dins de les possibilitats del formigó prefabricat en edificació, cal distingir dos grans camps d'actuació: la prefabricació tipus mecanno en for-
ma de barres (pilars i jàsseres) denominada també prefabricació lleugera. i la prefabricació de grans panells (parets i forjats) o de fabricació pesant. La major part dels sistemes de prefabricació utilitzats en edificació funcionen sota patents industrials. Normalment, la utilització del formigó prefabricat obliga a una racionalització important del projecte arquitectònic. La seva adaptació a edificis entre mitgeres en nuclis urbans
és molt difícil per no dir impossible. La major part de la prefabricació lleugera es troba en ta realització de naus industrials. Dins del camp de l'edificació lleugera, la formació dels nusos entre barres és la qüestió més difícil de resoldre. Algunes de les possibles solucions es presenten en el gràfic adjunt. En canvi, en la prefabricactó pesant el major problema el trobem en les dimensions màximes de la superfície del panell per ser manipulat, ja sigui per problemes de transport o d'elevació deguts al gran pes propi d'aquest. * Extret de Rafael Bellmunt i Ribas. Ei uso estructural de homiigón armado en la edificueión. Manual de Diagnosis e Intervención en estructuras de hormigón armado. Edita COAATB. Barcelona 2(MX) Diferents solucions de nusos amb estructures prefabricades (Font de documentació: Tectònica 5, "Prefabricats de formigó")
-| CONSTRUIR
SEGONA QUINZENA JUUOL 2000
Especial
EN FORMIGÓ
INTERVENIR EN ESTRUCTURES DE FORMIGÓ La durabilitat ha estat un dels punts dèbils d'aquesta tècnica a la utilització del formigó del segle XXI. però en el moment de preparar un manual de patologia l'objectiu és dirigeix cap a la rehabilitació de les construccions existents amb totes les seves limitacions. Per aquesta raó el llibre estudia les causes de les lesions i intenta proporcionar criteris suficients per escollir la millor tècnica de reparació. Malauradament, aquest darrer punt no sol ésser de fàcil solució; com es podrà comprovar dins el text, no sempre les reparacions dutes a terme són tan efectives com preteníem. També en aquest cas el factor de la durabililat és clau. En l'elaboració de la publicació, hi han participat reconeguts experts en les seves especialitats: Jaume Rosell, des El formigó armat ha estal el material de construcció del segle XX. A partir de la recerca històrica; Rafael dels primers assaigs realitzats a finals Bellmunt, Cèsar Díaz i Xavier del segle XIX, la comprensió de les Casanovas, des de la seva àmplia expossibililats de la tècnica va univer- periència en la diagnosi d'edificis exissalitzar-ne l'aplicació no només dins tents; Joan Ramon Rosell, Enric l'àmbit de les estructures d'edificació Vàzqucz i Paulo Helene, des del proi d'obra civil, sinó també en la prefa- fund coneixement de! material en els brícació de peces d'acabat, plafons, seus treballs d'experimentació en labodipòsits, eic. El progrés de la tècnica ratori, i Manuel Femàndez Cànovas, s'ha produït en tols els àmbits: la quí- des de la seva llarga trajectòria dedicamica del ciment s'ha perfeccionat, la da a la patologia i reparació de les esindústria siderúrgica ha millorat la tructures de formigó armat. qualitat dels annals i, gràcies als estudis de laboratori, ja podem comptar amb tol tipus de formigons especials. Malgrat Iot, durant les dues últimes Ramon Graus dècades se'ns ha manifestat un dels Servei Rehabilitació i Medi Ambient punts més dèbils d'aquesta tècnica: la Ae: serma@apabcn.es seva durabilitat. Durant molts anys s'han aplicat recobriments mínims de l'armat, dosificacions poc acurades de ciment i execucions deficients. La gran protagonista de les nostres estrucitires és la corrosió de l'armat. El nou Manual de diagnosi i intervenció en esiruclurcs de formigó arma i és un manual pensat des del pum de vista de la durabilitat i. substancialment, molí proper ;i la sensibilitat de la Guia de dissein CEB "Durabilital d'estructures de formigó" i de la recent publicada "Instrucció del formigó estructural EHE'\ Ambdós textos són bàsics per
B
U
a. D
Seminari sobre
z
noves tendències de
u ui u o
contractació de serveis professionals
El cas de GISA Dijous, 14 de setembre de 6 a 3/4 de 9 del vespre Sala d'actes del Col·legi Programa previst: Les necessitats de GISA en la direcció d'execució de les obres. Les gerències d'edificació i la seva relació amb les direccions d execució de les obres Resum de tasques i documentació habitual en la relació amb GISA. La relació contractual del director d'execució i els seus col·laboradors. L'experiència professional de col·laborar amb GISA. INFORMACIÓ I RESERVES: Servei d'Informació Telèfon 932 40 20 60 Fax 932 40 20 61 A/e: informacio@apabcn.es
L'entrada és lliure Cal inscripció prèvia
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQLHTECTS TÈCNICS
DE B Af
'3 8
li
. i
i
3830N* OUMZBK JUUO. 2000
Especial CONSTRUIR
I
FORUIGO
TECHNAL patrocina la rehabilitació del Convent dels Àngels, nova seu del FAD
EL PONT dels ponts
Des dd pas** 9 de juny. {'anomenat pont Orcsund -considerat un dels més llargs del velt continent- ja uneix Copenhaguen amb la ciutat sueca de Malmo a través del canal de Sund. A partir d'ara, viatjar a Escandínavia ja no obligarà a fer la travessia en ferri, ja que el pont possibilita la primer. via d'unió terrestre enire el contin-,- i i la península escandinava. Malmii es troba a 15 quilòmetres de Copenhaguen, dels quals 7,8 són coberts pel pont i la resta mitjançant un túnel. L'empresa constructora Sudink exigia una garantia de cent anys als elements d'obra utilitzats al pont. En la seva estructura s'han utilitzat unes juntes especials fabricades amb cautxú polímer etilè-propílè-diènic (EPDM) Buna de Bayer, garantint els forats entre els 51 pilars i els 4 pilons del pont tancats amb total seguretat. El baix índex d'envelliment del pont és degut a ia seva particular estructura química. D'aquesta manera, el cautxú pot oferir durant dècades una excel·lent resistència davant l'ozó, els productes químics i les radiacions ultraviolades. Ni els canvis extrems de temperatura ni l'aigua salada danyen aquestes juntes. Fins i tot en les més
I
EN
gèlides èpoques hivernals, les peces . tampoc perdran la seva flexibilitat. Un aspecte particularment important és que, malgrat que estiguin sotmeses a un esforç permanent, mantenen pràcticament la seva forma original o, el que és el mateix, la seva deformació . per compressió és molt lleugera. Per ela: amb prou feines perden la seva força de recuperació elàstica i la seva , estanquitat, fins i tot quan ei temps transcorregut hagi estat llarg.
El Foment de les Arts Decoratives (FAD) ha instal·lat la seva nova seu social al vell Convent dels Àngels, un cop han estat enllestits els treballs de rehabilitació sota la direcció de l'equip de Clotet, Paricio i Associació S.L Arquitectos. Technal ha col·laborat en l'acondicionament de la nova seu amb la configuració de tres sales de reunió a la segona planta mitjançant les seves mampares d'alumini de la sèrie OPALE. S'ha escollit aquest disseny per la seva capacitat per optimïtzar un espai de treball amb elegància, flexila fusta de FRAPONT, creant un am- bilitat i gran senzillesa. OPALE perbient de calidesa i comoditat. S'han met alternar portes de diferents materevestit envans mitjançant panells de rials, incorpora persianes i perfil per fusta d'arç envernissada, sostres en ocultar cablejats i juga en vertical i hosales i passadissos, alhora que s'han ritzontal, a conveniència, amb transcol·locat les portes de les diverses sa- parències i opacitats. Fusta, vidre (amb les i salons del Palau. I per últim, amb persianes i sensej i estructura metàl·un disseny més espectacular, la sala lica d'alumini -en aquesta ocasió anu"Caixa Màgica" destaca per la seva dítzat en color plata brillant- es comcombinació de pannells mòbils de fus- binen en harmonia de colors i estils ta en arç i iroco, que aporten els seus per integrar des del més clàssic fins al contemporani de darrere generació. colors a les reunions. Bayer Hispània, S.A Comunicació Pau Claris. 196 08037 Barcelona A/e: ignacio.sanchezleon.is@bayer.es
FRAPONT col·labora en la construcció del Palau de Congressos
FKAi'OS 1 cul-labora en to construcció del Palau de Congressos de Catalunya, edifici polivalent, apte per a congressos i reunions de tol tipus d'empreses, entitats i professionals. Aíní mateix, està preparat per fer les
funcioni» d'una sala auditori i d'una sala d'exposicions. Per aquest projecte s'ha confiat en FRAPONT per la seva experiència de més de 50 anys en el sector de la construcció en fusta, L'ínterior de l'edifici ha estat decorat amb
FRAPONT, S.A Ciutat d'Asunción. 32 08030 Barcelona Telèfon 932 74 54 55. Fax 933 46 76 07
. \ •' ! •
Technal Ibérica Zona indústria! Seclor Autopista c/Díesel. 1. 08150 Paa-b del Valies (Vallès Oriental). Telèfon 935 73 77 77. Fax 935 62 22 50. -Ve: technakó-technai.es.
Tenen un clar símptoma de tranquil·litat. Tenen Sanitas. Ara tu també pots tenir aquesta tranquil·litat. Només
al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics al carrer
per pertànyer al COL·LEGI D'APARELLADORS I
Bon Pastor n° 5, 3" planta (Sr. Sergi Sagrado i Srta.
ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA*, podràs ser
Sandra Carreró).
soci de Sanitas en condicions molt especials í sense despeses de documentació.
Comprovaràs que per a tú i per a la teva família, ser de Sanitas i estar tranquils, us costarà menys.
Gaudiràs de les avantatges de la primera Companyia d'Assistència Sanitària privada de l'Estat. No esperaràs per ser atès, escolliràs entre 18.000 facultatius i 450 clíniques, autoritzaràs els teus volants amb una simple trucada, etc. Tot això i més, només per ser qui ets. Truca ara al 93 240 23 72 ó 93 668 28 41 o dïrigeix-te
CONDICIONS ESPECIALS PER ALS COL LEGIATS DEL COL LEGf D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA.
PRIMA ÚNICA** « 29,31 / 4377 Ptes. per persona i mes Participació en el cosí dels serveis: •€1/166 ptes. per serveis d'aJta freqüentació C V 5 / 2 5 0 ptes. per Mediana Genera/1 Pediatra < 2 ' 5 / 4 1 6 ptes. per a ta resta de serveis -: equivaf a 166,386 ptes.
sic<
• servei Integrat o ia Construcció
SANITASl PariMvMimqor
Consulta Condicions de contractacions Prima Sanrtas MuHi per persona i mes, valida fins ei 31 de desembre ae 2000, sobre les qüe s'aplicaran sis impostos legatmant reparcutibtw (0.5 de CLEA, que es cobrarà íntegrament amb ei 1* rebut.)
Si desea recibir mas Nombre Sí, desco recibir tntormación envíe Direccíón Q Catalogo gratuiro este cupón a E B S C.P. Población D Visita representante P° Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telefono: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 e-mail: sas@sas-sa.com http://www.sas-sa.es