DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
El 70% dels edificis tenen una conservació deficient Es celebren les jornades internacionals de manteniment i gestió d'edificis amb una important participació
Q
os de cada tres responsables del manteniment d'edificis consideren que el nivell de manteniment dels seus edificis és regular o dolent Aquest fet s'atribueix a la manca de recursos necessaris per a la realització d'aquests treballs. Segons l'apreciació deís experts, el manteniment seguirà creixent durant els propers anys, fins a consolidar-se com un sector de gran importància dins de la construcció, però el paper i la conscienciació deís propietaris i usuaris es considera essencial per assolir un bon nivell de manteniment dels edificis. Així es desprèn dels resultats de l'Enquesta Manteniment 2000 preparada amb motiu de les jornades intemactonaís que es van celebrar ei passa! juny a Barcelona.
La rehabilitació 1 al mantanlmant a6n ata aubaactora més 4 4 dlnimlci d'Europa
Entravlaia a Angal Llobat, praaldant da Safluriac
12
Primer simposi internacional sobre l'art a les ciutats
La construcció creixerà a Espanya un 6,6%
El reportatge Fmtcit
2000 2001
9® i
48
Hannover Expo 2000
Presupuestos Mediciones Certificaciones ontrol de costes (empresas constructoras): nueva version para Windows 95-98 /NT (32 bits) mas comodidad, nuevas prestaciones
El tema MANTENIMENT
I GESTIÓ
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2000
D'EDIfICIS
1
El futur del manteniment a debat Les Jornades se celebren amb una important participació Les Jornades Internacionals de Gestió i Manteniment dïdifiàs.
La tendència eu-
ropea, organitzades pe! Col·legi, i celebrades a Barcelona els dies 15, 16 i 17 del juny passat, han destacat per la important participació dels assistents. Per una banda, les Jornades han acollit uns 300 assistents
provinents de
Catalunya, de l'Estat espanyol, Itàlia, França, Regne Unit i Suïssa i, per l'altra, s'hi ha presentat un total de 43 comunicacions que abasten un ampli espectre de temàtiques relacionades sempre amb el manteniment d'edificis.
H
es Jornades han mostrat les ien dències europees que ben segur
que marcaran el futur del manteniment dels propers anys. el procés de normativitzacio a llàlia. les dilicuKats d'implantació del cost global a paisos com ara França, la gestió dels complexos universitaris anglesos, les novetats al mercat informàtic, etc També van ser espai de debat amb la celebració de tres taules rodones i amb la participació de l'ar-
Xavier CíHnwjs. director de les jornades i Uviír IriMjí, president del Cul legi. nu inaugura lei jof*id*i que
quitecte Oscar Tusquets. Que va deíensai el sentit del premi Dècada, un premi que parteix de la base que una obra arquitectònica només es pot avalua* a> cap d un temps de
difícil de precisar. Per a>xo cal promoure lí-
•
El parc edificat sofreix un envelliment
quaiitai dels serveis, manté ei valor immobi-
nies de recerca per poder fer realment un
natural. Això fa imprescindible definir orga-
liari, redueix el consum d'energws i preser-
manteniment preventiu.
nitzar i programar el seguiment periòdic dels
va el medi anbiem.
ser construïda, per valorar-ne el manteniment, però també, la vigència 11 actualitat Així mateix, les Jornades van comptar amb la participació de Ramon Roger, secretari general d Actuacions Concertades. Arqui lectura i Urbanisme de >a Generalitat de Catalunya Que Ourant! acte oe ctoenoa va comentar les intencions oe seu Depa'ta
edifcis. •
Fms avui. s'ha de reconèixer que ets edi-
ficis no s'han projectat ni es construeixen
•
tenint en comple el seu manteniment futur
ça significatius sobre el medi amotent Cal
Cal, doncs, esmerçar tots els esforços per
reconèixer el manteniment com un mitja
introduir la cultura de ! anàlisi del cost final
essencial per reduir-los
d aquesta deficiència en les operacions •
ment pes que ta a u política oe renabmtaac • Detó tres dws de debat n e n s es pooner
Finalment, tot i que el manteniment no es
un fi en si mateu, s'ha de considerar com
t manteniment oe. parc ecwfcai
extreure las conclusions següents
Ets edificis comporten uns impactes for-
Hi ha una mancança contca de recursos
I únca garantia d'augmentar ei contort delt
sconòmes per ter tasques oe marttenmera
edites * tf aconseguir que «gu« més dur»
ta que es considera com una despesa i no
Dtes També que, a banda dtctorW ta
com ta garantia oe la inversió iromofiààra. •
Ei « V o s lenen una w » utt hfntaoa
S na oe capgirar aquesta endenoa.
seguretat,
0UIN2»tt 9ETBMB«a»0
El tema «ANTEHIMENT
I GESTIÓ
D'EDIFICIS
El 70% dels edifids estan malconservats En les Jornades es fa l'enquesta Manteniment 2000 B H os de cada tres responsables del H H l manteniment d'edificis consideren que el nivell de manteniment dels seus edificis és regular o dolent. El fet s'atribueix a la manca dels recursos necessaris per a la realització d'aquest tipus de treballs. La majoria d aquests responsables consideren que els sobrecostos posteriors és la principal conseqüència que no es duguin a terme les tasques de manteniment necessàries en el moment adequat. Segons la seva experiència, les cobertes i les façanes són ets elements constructius dels edificis que requereixen de maior atenció. Els costos mitjans def manteniment actual se situen entre les 1.000 i les 5.000 PTA' rtf/any, variables segons el tipus d'edifici que es tracti (residencial, oficines o equipaments). S'observa una tendència creixent a contractar aquest tipus de treballs a empreses externes i especialitzades. Segons l'apreciació quasi unànime deis experts, el manieniment seguirà creixen! durant els propers anys, fins a consolidat-se com un sector de gran importància dins de la construcció, però el paper i la conscienciació dels usuaris i propietaris es conside-
ra essencial per assolir un bon nivell de manteniment dels edificis. Aquestes i altres dades són tretes de l'enquesta Manteniment 2000 preparada pel Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi amb motiu de la celebració de les Jornades internacionals manteniment i gestió deis edificis. La tendència europea, que es va distribuir entre els responsables
de la gestió i manteniment del parc immobiliari públic i privat de tot tipus d'edificis. El nombre de les respostes va ser molt satisfactori, amb la participació de representants de l'Estat espanyol, França, Itàlia, Portugal, Suïssa, Eslovàquia, Argentina i Cuba. Qualitativament, les respostes també són molt valuoses, ja que recullen l'opinió de professionals experts en el manteni-
L'Observatori del Manteniment toma a caminar
QI
Observatori del Manteniment va ser una iniciativa del Servei Rehabilitació i Medi Ambieni del Col·legi per aplegar les experiències en gestió de diferents edificis catalans i revertiries en una millora deí manteniment. El que plantejava era una recollida sistemàtica de dades de cada edifici, un tractament estadístic i que, un cop elaborat un informe, es trametés als caps de manteniment. Això permetia tenir referents estadístics d'edificis semblants i millorar-ne la gestió. Des de l'any 1994. s'ha intentat treballar en aquesta línia, però les dificultats per aconseguir un volum d'informació fiabie sempre havia fet impossible d'aconseguir resultats precisos i que es consolidés la iniciativa.
En conèixer aquestes dificultats, i amb l'objectiu de rellançar l'Observatori, Miche! Jouvent, de l'Association Apogée, va fer una invitació a incorporar dins de la xarxa francesa alguns edificis de l'Estat espanyol. LObservatori del Manteniment a França, inspirador del nosíre, té una llarga tradició que es remunta a l'any 1981 quan l'Association Apogée va crear una base de dades estadístiques sobre els costos de manteniment i d'explotació dels edificis associats. La recopilació sistemàtica d'aquestes dades permet saber les despeses de cada un dels edificis respecte a la mitjana dels del seu tipus. D'aquesta manera, els caps de manteniment poden detectar-ne els punts forts i els febles, i millorar la seva gestió.
El Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi s'encarregarà de recollir les dades aquells edificis que vulguin formar part de l'Observatori del Manteniment francès. Tots els propietaris, gestors o caps de manteniment que hi estiguin interessats i disposin d'informació sobre el seu edifici han de contactar amb aquest servei del Col·legi.
A/e: sefma@apabcn.es
ment d'edificis i responen a la situació d'edificis concrets. E!s resultats complets de l'enquesta es poden trobar al web del Col·legi, a l'adreça www.apBbcn.ss/mantenim/conclus. condui.pdf.
Els edificis del Regne Unit catalogats tindran tècnic de capçalera V à w ctualment al Regne Unit hi ha uns H i 10.000 edificis catalogats entre els que hi ha esglésies, castells, escoles i d'altres, tant públics com privats. El Sa ve Britainss Heritage ha inicial una prova pilot per implantar el Monument Watch UK. que consisteix en un servei obert a tols els propietaris d'edificis públics o privats que estan catalogats. El servei pesarà a disposició dels propietaris uns equips de tècnics i operaris qualificats que inspeccionaran t'edífici i faran petites reparacions un o dos cops a l'any. El cost d'aquest servei el cobriran els propietaris dels edificis que l'hagin demanat, mitjançant una quota anual. Aquesta iniciativa s'inspira en una fórmula semblant a la que ja fa uns 30 anys que funciona a Holanda, on 45-50 equips de tècnics i operaris fan inspeccions i primers auxilis als edificis catalogats del país.
El tema MANTENIMENT
I
t GESTIÓ
SEGONA QUINZENA S6TEMBBE 2000
D'EDIFICIS
e
ESPAI EMPRESA DE LES JORNADES INTERNACIONALS DE GESTIÓ I MANTENIMENT DELS EDIFICIS . . * . . '
Geslió operativa Geslió econòmica i administrativa Anàlisi i gestió analítica Ajuts a l'explotació Riscos laborals Centre d'operacions via web Gestió gràfica i documental
IDASA SISTEMAS, S.L.
r Monitorització i presa de dades
ACTIVITAT PRINCIPAL:
DADES GENERALS DE L'EUPRESA
• Programació d'eines informàtiques
IDASA SISTEMAS, S.L
PRODUCTE:
ROSMIMAN - GESTIÓN DE ACTIVOS Y PATRIMONIO DESCRIPCIÓ:
. Es Irada d'un programari de gestió integral del manteniment. Aplica tècniques de Facíltty Management per gestionar l'ús i la funcionalitat de les superfícies disponibles, i per organitzar i planificar accions de reforma, conservació i redistribució d'espais.
Capilàn Demà i. píanta 2 03007 Alacant Tel. 96 510 79 18 Fax 96 510 73 62 a/e. idasaalc@idasa.es www.idasa.es
PRESTACIONS:
- Control tècnic - Control despeses segons pressupost Supervisió de contractes - Direcció per objectius Estandardització de procediments Inventariat de béns Possibilitat de creuar informació de conservació/amortització
SISTEPLANT, S.A.
DAOES GENERALS DE L ' B
ACTtVTTAT PRINCIPAL:
SJSTEPLAKT, S.A. Parque Tecnoiógico. EdifidO 100
« Programació d'eines informàtiques PRODUCTE:
PRISMA II
ANYS D'EXPERIÈNCIA AL SECTOR:
DESCRIPCIÓ:
10 anys
• Es tracia d'un programari modular de gestió de manteniment per a actius immobiliaris basat en sistemes GMAO (Gesiió de Manteniment Assistida per Ordinador) i en sistemes TMAO (Tecnologia de Manteniment Assisiida per Ordinador).
ÀMBTT D'ACTUACIÓ:
Internacional
PRESTACIONS:
48170 Zanudio (Biskaia) Tel. 94 602 12 00 Fax 94 602 12 02 a/e, ingeniena@sisteplant.com www.sisteplant.com ANYS D1
15 anys ÀMBTT D'ACTUACIÓ:
Internacionai
- Geslió d'actius, equips i instal·lacions
ITeC FTeC AcnvTtAT PRINCIPAL: « Àrea de! Manteniment i la Rehabilitació d'Edificis • Unia de recerca de la construcció existent
patrimonis immobiliaris • Reconeixement, diagnosi i intervenció en edificació < Aplicacions informàtiques per al suport a la redacció de dictàmens tècnics . Anàlisi de celes de vida útil
. Bases de dades tècniques i econòmiques de manlenimenl preventiu • Planificació i gest>o del manteniment preventiu i corrector • Costos d operacions de manteniment preventiu - Ptecs de condicions tècniques de manteniment preventiu • Apkcacwns mtormàtiques per a la gest» del manteniment de patrimonis íitmobitens . Anàlisis ert cost gtobai
DADES GENERALS DE L'EMPRESA
ÍTtC (Institut dt Tecnotogla dt la Construcció O> CattJunyi) Weliinglon 19 08016 Barcelona Tel. 93 309 34 04 Fax 93 300 46 52 ae jmr@iitec.es www itec es ANYS D'EXPEU^ICIA AL SECTOR:
Rautaunao: - Bases oe dades tècnques sobre leswns en l'eOAcacio • Estutts sobretocraqueso> «ftabéiacic • MetocMogas per a U mspacao tf edites.
21 anys AMVT O'ACTUAOÒ:
WIELAND ELECTTMC, S.L ACTIVTTAT P
M Flexbilitat en ef momerH de canvw
Instal·lacions elèctriques DADCS GCM9ULS OE L PRODUCTE:
gesisCON DEscmpctó: . Es t.'acta C un sistema de connex» rapda per a ta interconnexic de Sunsnar« «n tditicis. qu« redueix en un 70% ei l·iop» tftnstal laoó i mwerwnent, t un 30% ets costos mats d'adqmsoc a la wgada « e es garanteix La s*a uguretat.
> Ràpides conn·uBm ún dt c* rates i p·Ntueflts itcwo
Mar;a 08017 Tfr 93 252 38 20 FÉK 93 252 38 25
Punts de vista REHAtlLITACtó
A la vista d'això, potser ;a sena hora que les nostres autòmats s'N) cregum d'una ve-
"Rehabilitar comporta tot un seguit d'avantatges socials, econòmics, culturals i mediambientals clars i necessaris"
gada per sempre i que enlloc de parlar *am i prendre tímides mesures conjunturais se Díomooó de la rehabditacto un dia, per 'et mana enrere at cap de poc temps, catór-a que fessin una aposta dara i decidida que permetés la seva consolidació tal com ;a ia temps que s'ha fet en bona part d'Europa.
edifica! feia necessari actuar en la seva recuperació i millora. La crisi econòmica que es vivia a Europa aconsellava aprofitar els edificis existents, ja que això representava un estalvi econòmic i contribuïa a la creació de més llocs de treball. Lextensiò del concepte de patrimoni arquitectònic cap a una
Xavier Casanovas
visió ambiental i la posada en valor d'arqui-
Arquitecte tècnic
tectures més modestes lambé hi van aju-
A/e: sema@apabcn.es
dar. La situació urbanística, amb uns centres urbans en procés de degradació i un creixement penmetral imparable feia més dificil i costosa la gestió de la ciutat. Els avantatges mediambientals d'aquesta mena d'actuacions. Aquests factors i molts d'altres han estat els motors de la rehabilitació que van canviar sensiblement el sector de la construcció en el darrer terç del segle XX. Per què és manté aquesta tendència en els paísos que han assolit un bon nivell i creix en els que, com el nostre, resten lluny de la normalització? La resposta podria ser que bona part de les raons comentades es
LA REHABILITACIÓ i les seves raons V * v Europa, ta més de 30 anys que la WÈÈÈ rehabilitació dels edificis existents es va considerar com la millor alternativa a la nova construcció i políticament es va potenciar amb mesures econòmiques, legislatives i fiscals. Des de llavors, aquestes intervencions s'han consolidat i representen prop del 50% del volum de diners que mou
el sector de la construcció a tot Europa. Alguns països queden moít per sota d'aques-
mantenen. Ara bé, la raó fonamental és que es poden aconseguir resultats semblants o millors amb un menor cost econòmic, tal com ens ho mostren unes recents dades publicades a la Gran Bretanya pel BMI. En aquest informe podem veure la diferència de cost entre rehabilitar i construir de nou per a diferents tipus d'edificis. Les xi-
ta xifra (p.e. l'Estat espanyol) i d'altres la
fres ens mostren que el cost de rehabilitar
superen clarament.
varia segons la tipologia edificatòria i pot
Les raons que van portar a prendre mesures adreçades a potenciar la rehabilita-
representar des del 55%, en bancs i edificis d'empresa, fins al 8 1 % , en el cas d'aparta-
ció van ser molt diverses. Lestat de conser-
ments. Cal dir que les intervencions recolli-
vació, d'haoitabilital i de confort del parc
des sempre inclouen la rehabilitació de l'edifici complet i, si hi ha canvi d'ús, també el
COSTOS DE REHABILITACIÓ I DE NOVA CONSTRUCCIÓ
que en resulti al final. Podem afirmar, doncs, que les raons per
TMSD'HMO
RBuaunoò Cost Dnr'
Nan casiRKcti 2
Cost E/m
%RBumn>cxW
rehabilitar es mantenen totalment vigents i
Nou CONSTRUCCIÓ
que aquest tipus d'actuació comporta tot un seguit d'avantatges socials, econòmics, cul-
Fàbriques Oficines Banc&€mpreses Hospitals Edificis públics Cemes públics Esglésies Escoles Socs drstmages Apartaments
249 488 564 666 550 516 500 425 265 426
373 797 1033 945 806 675 825 706 • 459
529
67% 61% 55% 70% 68% 76% 61% 60% 58% 81%
turals i mediambientals clars i necessaris.
"Ja seria hora que les nostres autoritats fessin una aposta clara i decidida per la rehabilitació"
L'iMFOMUrtU. Telèfon directe: 932 40 23 76 FèW: 932 40 23 64 Adreça electrònica: iniormaiiuSapabcn es L'INHMUUTIU electrònic: http://www.apaben es Consell ds redacció: Carles Cariaria. Joan Gay, Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Cariaria Coordinació: Elisenda Pucuruil Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes, Josep Olivé, Xavier Oliva, Gabriela Schón i Vicenç Font Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Oie. Chopa Disseny gràfic: RGR Fotòllts: Imprès Autoedíciú S.L Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucuruil Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57, Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col-leol d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bafles-Berguedà: Plana de l'Om. 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major 6. 08500 Vic Tel. 938 85 2611 Vallès Occidental: Sant Francesc. 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pifiof. 8 06400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají VEceprasident: Joan Ardevol Secretària: Mmerva Embuena Comptador Albert Lúpez Idorra Tresorer: Josep M. Llesuy Vocals: Mdagros Hierro. Joan Gurrí i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Semai Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent Joan Gay Els errtens exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opimooe L IwoAiurm
-I Punts de vista -
J 3 § 1 proppassat 21 de juliol es varen • Ü encegar els Premis FAD (TArquftacture i Interiorisme 2000 Acabaven vuit jornades d intensa activitat (durant els últims tres mesos). Primer es van seleccionar 84 obres d'entre les més de 350 presentades i. després, d'entre aquestes es van triar les 36 finalistes (18 en arquitectura. 7 en interiorisme, 6 en espais exteriors i 5 en espais efímers).
FAD 2000 Algunes consideracions
Visiles concertades i esperades com la dels habitatges bioclimàtics de la ronda de Dalt, desitjades com l'habitatge unrfamiliar de Pamplona i a vegades inesperades, envaint la intimitat familiar, com en l'habitatge del barri de la Clota (Barcelona).
Amb en Joao de quins dels joves autors presentats es pa'laoa en ei tjtu: oe la força d algunes propostes Amb l'Eva, de com la fotografia paradoxalment, a vegades es mostrava incapaç Oe reflectir alguns valors w 'obra acabada Amb la Fatima i l'Ora!, sobre eis límits oe i arquitectura i ! interiorisme Amb er jor. sobre la dificulta; oe compara; obres oe diferent dimensió ; compiewttl Retmons «mpresonattes ponjue ei Jurat «ribestfleienwnarte mÉorsowes Oecsioque ttf com Onoi Bofagas tpraaòwt oe pm> «• mantosar en f a » Ú*
l'arquitecte Josep Olivé va publicar a LtvFORUÍTKJ de la segona quinzena de juliol, un article d'opinió amb el títol FAO-2000. sobre el qual voldria fer algunes consideracions:
Els premis s'atorguen a les millors obres, sense dirigir-se específicament a arquitectes '"consagrats", com ell els denomina, o novells. En aquest sentit i sense voler entrar a polemitzar sobre altres obres, que ell proposa com a alternatives als premis, li suggeriria que ressaltés altres valors d'aquestes. Sense menysprear el possible mèrit dels autors, davant la dificultat de construir un habitatge unifamiliar en un petit pobte de Sevilla, l'entusiasme necessari per convèncer a un promotor públic d'una determinada idea. o l'innovador que pot arribar a ser un restaurant japonès
Vàrem conèixer a un satisfet propietari d'una nau industrial (Taller-escola) en plena Horta de Murcià, a un arquitecte-propietan d'un interessant habitatge unifamiliar a Braga, —que ens va manifestar els seus dubtes que aquest pogués optar al premi d'Arquitectura—, a uns alumnes de la Facultat de Dret de Montilivi (Girona) reclamant que s'acabessin algunes de les seves instal·lacions i fins i Sot el Degà de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Rovira i Virgili (Tarragona), entusiasmat per f ús de l'edifici de la nova facultat durant el curs i més enllà de les activitats docents.
Van ser unes jornades amb inevitables lemes de reflexió: Amb en Patxi, de què tot sovint es projectava en excés pensant en la fotografia en el gest pel gest, en la talla d'honestedat amb la funoo
I
Afirma, que: "s'ha tornat a la lamentable situació anterior quan es deia que els premis FAD sempre els guanyaven efs mateixos". Si bé és cert que Rafael Moneo ja havia obtingut un premi d'Interiorisme el 1975 (Galeria Theo) i un altre d'Arquitectura el 1994 (Ulla), o que Enric M'ralles els havia obtingut al 83. 86 i 91. no sé si això justifica aquesta afirmació, si a més a més considerem que Carles Ferrater l'ha guanyat per primera vegada després d'haver tingut fins a 17 obres entre les finalistes dels últims anys.
Van ser necessaris més de 3.000 Km, per creuar la Península, fins a Sevilla (El Atgarrobo) i des de l'Algarbe creuar Portugal fins a Porto (Braga). Valladolid, San Sebatiàn. Pamplona, i de tornada a casa... Amb minibús visitant mig Catalunya o amb avió per arribar a Múrcia.
Ens vam trobar amb agradables sorpreses com ara. descobrir un meravellós racó a la natura, discretament amagat al Salt d ai gua d'Espolla, o una larda amb vent de llevant al costat del Far de la Costa de Torredembarra o un capvespre a la desembocadura del Urumea, mentre el Kursaal s'il·luminava.
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2000
aels premis, es va prendre per majoria, sense comptar en cap cas amb la unanimitat, circumstància que al mateix Jurat li semblà interessant )a que reflectia la possibilitat que altres obres finalistes podien haver estat perfectament les premiades En aquest aspecte, voldria, al marge de les interpretacions que les crítiques facin sobre els esmentats premis, ressaltar ta importància de les obres finalistes i també seleccionades com un veritable reflex del nivell de I arquitectura al nostre país < recomanar ta visita a l'exposició on s'hi trobaran tes 36 obres finalistes a partir de! dia 5 de setembre ftns a! 2i a& mateix a la seu del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics oe Barcelona També recomano la jornaoa oechcada als prems FAO-2000 prevista per a! d u 20 de setembre < que comptarà amb f assistència d alguns dels autors i tècnics dtfectors oe tes obres fmafcstes Per acabar voldria agrair públicament I ma* «ta organtzaao i atenob nbuOa » Arq-mfad als membres úei Jurat pal tau
mes de les obres finalistes per la seva contribució a la millora del nivell de l'arquitectura, de la qual gaudim tots i perquè gràcies a les seves obres van fer molt agradable i mes curt el camí recorregut.
1
Veritablement trobo que l'article arriba a ser quelcom més que desafortunat quant al tractament que ta de les persones, i perquè després d'especular sobre els premis concedits a Enric Miralles í al grup BOPBAA. acaba demanant a Oriol Bohigas. a qui el fa culpable de lots ets mals del país", que deixi de presidir els Premis FAD per ei bé de l'Arquitectura Catalana. Sembla que aquest sigui l'únic motiu de l'article, tot i que hauria de saber que Bohigas no participava com a membre del Jurat des deJ 1958, en què va ser vocal dei primer jurat dels actuals premis De fota manera m agradaria que m'aclarís quin paper assigna en tota aquesta fusiona a la resta del furat. Curosament. Josep Otoé no «manta la proposta que Oriol Boftgat —* Mol personal— tal i com al m*t*t M « ancarregar o> deixar clar. M ta festa tfantraga dati Prww «far xftw la nacaaNM tfrtwnar« pren» tf-fetanortam. Sentia « * m a l « tecoUar e # « » an M*flam atjor, « 4 %« gual. "w* aoóèt un a * t tem qut • ml» pena* «ta
ca.
ta calidad de la mat ~))iinfr ijjijili r en Schauman
cliente lera que sean sus
no es solo un mero panel. sinó queT3meriuoo. es purie de una solución intelige{tt£jaanuiifc— problema que antes necesitaba_ . de muchos productos y
El noticiari
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2000
Simpòsium internacional d'art urbà
CINC CONFERENCIES PER AL DEBAT
El Col·legi acull a l'octubre un debat sobre l'art contemporani a les ciutats
Dijous, 19 d'octubre Matí - {França) Jean Pierre Raynaud, artista Catherine Mitlet, directora d'Art Press
Dijous, 19 d'octubre Tarda - (Suïssa) Gianni Motti, artista Marc-Olivier Wahler, director del Centre d'Art Neuchàtel
Aurigues, de Nu Gjrgjlio-Mjrta Polo
I I Departament de Cultura del | Col·legi organitza el simpòsium internacional Futur i tunció de l'art contemporani a l'espai urbà. Que tindrà lloc bel 19 al 21 d'octubre a Barcelona. La trobada està destinada a professionals de l'art, del disseny i de l'arquitectura: a estudiants de belles arts. arquitectura, arquileclura tècnica, enginyeria i història de l'art, a llicenciats i post graduals universitaris Compta amb la participació d'entrtats culturals com ara l'Institut de Cultura de Barcelona, la Universitat de Barcelona, lïnslitut Francès de Barcelona, el Brittsh Council, l'Insitut Bntannic, t'Istituto Italtano di Cutlura. i els consolats de Suïssa i dels Països Baixos a Barcelona entre daines Barcelona es un bon punt de parida per confrontar > valorar les experiències i punts oe vista d artistes crítics d a't, dissenyadors i arquitectes de sis països europeus En es
Divendres, 20 d'octubre. Matí (Països Baixos) Peter Struycken. artista Amiel van Winkel, tractadista d'art i crític d'Archis
pedal a partir dels Jocs Olímpics, un centenar d'artistes de renom ha contribuí! amb una obra tridimensional al patrimoni d'art públic de la ciutat- El simpòsium posarà a debat diverses qüestions com ara la vigència de les ideologies de les avantguardes artístiques de principis de segte. la relació entre l'artista, l'urbanista i el ciutadà: lïntercanvi de papers entre l'artista i l'arquitecte i la seva relació: i els efectes de la giobalitzaoo que faciliten avui la comunicació dels llenguatges artístics Els debats es faran a diverses seus barcelonines i comptaran amb experts vinguts de França. Suïssa, Països Baixos, Itàlia Regne Unit Catalunya i l'Estat espanyol Els debats aniran acompanyats d exposicions instal·lades en algunes de les seus participants i es farà un itinerari d escultures per la ciutat.
Divendres, 20 d'octubre Tarda - (Itàlia) üliana Moro. artista Emanueía de Checo. tractadista d'art í crítica de Flash Art
Dissabte, 21 d'octubre Matí - (Regne Unit) Antony Gormley, artista Ríchard MacCormac, arquitecte i crític d'arquitectura
FUTUR I FUNCIÓ DC LART ALESAUUflBA
.8on P léi 832 4C 2E K. kt I
El noticiari
tCO«0»U I SICTOK
La construcció creixerà a Espanya un 6,6% el 2000 L'activitat es mantindrà molt alta però disminueixen els visats
I
any 19991 economia espanyola va créixer de manera progressiva fins a arribar, en acabar l'exercici 3 una taxa de' 3,7%. un percentatge moll proper encara que interior a l'assoh! el 1998 que fou def 4%. Un cop més, aquest creixement es va fonamentar en la fortalesa de la demanda interna, que sovint es va mostrar més dinàmica que I oferta. Aquest fet -la manca de correspondència entre la demanda i la capaatat per generar oferta- s'ha deixat senitr en els preus, i explica els apunts inflacionistes detectats. Ei ienomen ha estat especialment perceptible en ei sector de ia construcció, on la intensa activitat productiva ha comportat augments considerables dels costos i els preus, deguts a ia inadequació de determinats factors essencials de la producció, com la mà d'obra i el sòl. Tot i això, ei creixement global de la producció en el sector de la construcció durant el 1999. xifrat en un 8,8%, ha estat superior al registrat el 1998. considerat aleshores com a molt important. La taxa del 1999 suposa, ben possiblement, uns nivells rècord, el htme dels quals serà dificil de mantenir en el futur. I, efectivament, les previsions globals per a l'any 2000 assenyalen una certa moderació de la taxa de creixement que. malgrat que es manlinguí molt atta, se situarà en un 6,6%.
Pafaom Europa OoeMmttat
Etat
espanyol
^ • T * ^athtbiUació
jj^glnyerla
Civil
jj^lmc*c/o no-resldencial
ANY
Així es desprèn de les conclusions de {'informe semestral del grup Europeu Euroconstruct, del qual l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITeC) és el representant d'Espanya. Linforme. que va ser presentat al iórum de prospectiva econòmica celebrat a Viena el passat 8 de juny, inclou una anàlisi sobre el sector de la construcció en els 19 països que formen el grup europeu.
420.000 unitats), però no es veurà afectat el volum d'obra en curs, que continuarà creixent a causa de l'inici de moltes obres corresponents a visats de l'any 1999- La previsió, força elevada, és de l'ordre del 7,5%.
Segons les dades de l'iTeC, la distribució de! creixement del 1999 va incidir en tots els subsectors: redificació residencial (que es va incrementar d'un 12,5%, amb 519.000 habitatges iniciats), l'edificació no residencial (que ho va fer d'un 5,5%) i l'obra ctvil (amb un augment del 10%). Pel que ta atesprospeccions per ai 2000. l'edificació residencial preveu una lleugera dismtnucto òeis nous visats ia l'entorn de
En relació amb l'edificació no residencial, es preveuen uns índexs de creixement semblants als de l'any anterior (un 5%), atesa la gran demanda de superfícies d'oficines, indústries i comerç (una demanda, però, que topa encara amb el dèficit de superfícies disponibles)- Respecte a la inversió en infraestructures, el 2000 serà un any important, amb un nou increment que se situa en el 8%, i que respon a les licitaci-
ons d'obres dels dos anys anteriors i les corresponents a l'any en curs. Finalment, !a rehabilitació d'edificis mantindrà durant el 2000 les taxes tradicionals de creixement, que l'any 1999 se situaven al voltant del 6% i que contribueixen a equiparar el níveil d'aquest subsector a Espanya amb el nívelí europeu. En aquest sentit, la rehabilitació també experimenta una demanda molt significativa de millora dels estàndards en el parc construït. Malgrat que es fa difícil d'establir el detall de l'evolució d'aquests subsectors per als anys 2001 i 2002, es pot aíirmar -més enilà de les presumpcions- que ei sector
tftMl·líflcacló
Residencial
III de la construcció mantindrà encara una fase expansiva. És previsible també que els nivells de preus i la regularització de la inversió pública condueixin a una certa contenció de la demanda, amb la qual ei sector se situarà en unes taxes de variació més moderades i més semblants a les del conjunt de l'economia.
SEGONA OUI!^Z£NA SETEMBRE 2000
El noticiari -
1
La rehabilitació i el manteniment són els subsectors més dinàmics d'Europa MwM urant el 1999 la construcció a • H l'Europa va créixer d un 2.9%. Es tracta de la primera vegada en deu anys que aquest sector experimenta un creixement per sobre de! global de I economia Aquests són els resultats agregats aue han ofert en
moderació per ais anys posteriors al 2000
tatació d'uns volums d'oferia molt elevats (en
mic de la construcció europea en els dar-
només són vàlides per a les economies oc-
algunes zones, les menys atractives, es co-
rers exercicis, i es preveu que encara ho si-
cidentals, ja que els països de l'Est mos-
mencen a acumular habitatges no ocupats).
gui duran! el 2000; no obstant això. la previ-
tren increments molt significatius de la de-
en la reducció de la intervenció pública -di-
sió per al 2001 i 2002 és d'una sensible cai-
manda i de la inversió.
recta i indirecta- que han posat en marxa
guda d'activitat.
Ei subsector de l'edificació residencial va
ia darrera Conferència Euroconstruct'els di-
experimentar una forta evolució el 1999,
molts països i en la manca de creixement demogràfic.
En relació amb l'obra civil, la reducció de les restriccions pressupostàries en la majo-
nou instituts que constitueixen aquesta xar-
però a partir de l'any 2000 s'espera un alen-
La rehabilitació i el manteniment consti-
ria de països í la forta empenta que supo-
xa: quinze dels oaïsos occidentals (Alema-
timent que afectarà el conjunt de la cons-
tueixen el subsector més important de la
sen els programes de xarxes europees de
nya, Àustria. Bèlgica, Dinamarca. Espanya.
trucció a Europa. El fenomen s'explica per
construcció europea (amb un percentatge
transport (TEN o TINA) han ocasionat can-
Finlàndia, França. Irlanda. Itàlia, els Països
la gran importància d'aquest subsector res-
de prop del 36%). í. segons les estimacions
vis importants en el comportament d'aquest
Baixos, Noruega. Portugal. Suècia, Suïssa
pecte al volum total, la qual cosa fa que qual-
presentades, mantindrà enguany i en els
subsector. que mostra uns elevats indexs de
i el Regne Unit) i quatre de l'Europa de l'Est
sevol canvi que s'hi enregistri repercuteixi
anys pròxims unes taxes de creixement es-
creixement en els anys 1999 12000, i per al
(Eslovàquía, Hongria, Polònia i la Repúbli-
considerablement en tot el sector. Les pre-
tables, entre el 2% i el 3%. Ledificació no
qual es preveuen creixements superiors a
ca Txeca],
visions de moderació es basen en la cons-
residencial ha estat el subsector més dinà-
ia mitjana del sector el 2001 i el 2002
A partir d aquests resultats i de la detec-
Pel que fa als diversos països, destaca la
ció de les condicions econòmiques actuals,
situació d'Alemanya que, després de qua-
les previsions per a l'any 2000 han estal més optimistes que les de la darrera conferència, i es situen al voliani del 3.1%. per sobre del nivell del 1999. Diverses raons justi-
EUROPA OCCIDENTAL
tre anys de caiguda de la producció, començarà enguany el camí de la recuperació i su-
SUBSECTOR
1999
2000
2001
2002
Residencial
+2.8
+2,5
+0.2
No residencial
+4,5
+3,5
Obra civil
+3,0
+2,9
Rehabilitació residencial
+2,3
+3,1
Total construcció1 PIB
•3,0
•3,0 +3,1
+0.4 +1,9 +2,1 +1,8 •1,6 +3,0
+2.9
fiquen aquestes previsions: la demanda global és expansiva, l'ocupació i les rendes disponibles augmenten, la inflació es mostra controlada i els tipus d'interès són encara relativament baixos. Les previsions per als anys 2001 i 2002
+2
+2.3 +1.9
rès i la relativa saturació dels mercats de l'habitatge. Els quadres que s'adjunten descriuen el repartiment dels creixements se-
S'hi observa també que tes previsions de
i que aniran segutts de taxes més modera-
de la mitjana durant tot el període estudiat. En general, els paisos amb els creixements
TotsE construcció PIB
3
més rellevants i plenament assegurats són +3,1
+4,0
+4,9
•5,0
els nòrdics. Portugal i Espanya. Quant a l'Europa de fEsl, ei potencial
1. Àustria. Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia França, Alemanya Irlanda. Itàlia, Països Baixos. Noruega. Portugal, Espan ya, Suècia, Suïssa i Regne Unit,
sions per enguany i per als dos exercicis següents
difereix força França preveu creixements per
da el Regne Unit i Itàlia es situaran per sota
ció i detallen els dos grans conjunts de paï-
tant pel que ta a ! any 1999 com a les previ-
(amb l'excepció d'Espanya, la situació de la qual es comenta en un apartat específic)
des els dos anys següents: de la seva ban-
EUROPA DE L'EST
gons els diversos subsectors de la construc-
sos europeus: e's occidentals i els ae l'Est.
comportament dels altres cinc grans països
al 2000 per sobre de la mitjana europea, tot
(+1,8% i +1.7%. respectivament), com a
çaran a tenir les pujades dels tipus d inte-
residencial, amb unes previsions lleugerament positives per als dos anys vinents. El
+1.2
es presenten, en canvi, més moderades
conseqüència de la incidència que comen-
perarà el gran descens de la construcció
de demanda d'inversions és creixent i. per tant, les previsions per als anys ven-dors són d'unes taxes de creixemert cada cop més diferenciades de !es de i Eu'opa
2. República Txeca. Eslovàquía. Hungna Polònia
occidental
D noticiari f-
Àngel Llobet: "Una nova societat també comporta nous riscos" DEGÀ DEL COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS OE CATALUNYA I PRESIDENT DEL COMITÈ PROMOTOR DE SEOURTEC. U Fira de Barcelona acollirà del 3 al 6 d'octubre el saló de La prevenció anomenat Preventia 2000, at qual es preveu que assisteixin prop de vint mil professionals. £1 certamen és e l primer det món
que integra els diversos sectors relacionats amb la prevenció i es dividirà en tres salons paral·lels: Segurfòrum, que engloba el món de les assegurances; Segurlabor, destinat als aspectes relacionats
amb els riscos laborals i ets serveis assistencials; i Segurtec, que se centrarà en la tecnologia relacionada amb La seguretat. Aquest darrer saló el presideix el sabadeltenc ÀngeL Ltobet, degà del
Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya i president del Consell General de Col·legis d'Enginyers Industrials.
Barcelona acull del 3 i ! I d'octubre Preventla 2000. Què M w l aconseguir M * aquesta fira do la prevenció?
bre ta celebració dato 150 anys de ta pro-
"Preventia és un nou saló firal que vol re-
Què tenen previst fer per celebrar aquest
fessió. Felicitats, doncs, al» 60.000 enginyers industrials que hi ha a lot l'Estat.
aniversari?
unir tot allò que és activitat professional, empresarial, comercial al voltant dels temes de
"La celebració dels 150 anys està vincu-
seguretat. Pretén, en un sol saló. recollir les
lada al Decret de creació dels estudis d'en-
activitats per una banda professionals (en-
ginyena industrial, que va tenir lloc el 4 de
ginyers, arquitectes, arquitectes tècnics,
setembre de 1850. Així doncs, les celebra-
etc.). atxi com I activitat pròpia de les com-
cions començaran cap al proper 4 de se-
panyies d'assegurances i els actuans. i la
tembre, després de vacances. Aquell decret
corresponent a mútues i entitats de previsió
anunciava la creació de quatre escoles, les
laboral. Això ta que Preventia s estructuri en
de Barcelona, Bergara (País Basc], Madrid
tres
: Sevilla. Els actes s'estendran fins al juny
potes
o
subsaions,
Segurtec.
Segurfofum i Segurlabor.'
de 2001, tot i que a l'octubre del mateix any es farà una lliçó inaugural commemorativa ae la primera de totes, i serà exactament el
Què tenen t n comú tae assegurances, (a
mateix dia i nora, però un segle i mig des-
p a m * dato accttentetabon* lles teo-
prés. Tanmateix, no farem només actes com-
notogiea do tt aaguretat? Àngci Llobet
"Cal fer una reflexió prèvia. La societat
memoratius, el que hem pretès és endegar un procés de reflexió i debat sobre el que
nostra ha anat evolucionant amb el temps.
plica, per una banaa, el reconeixement de
mació. Ara bé. cal dir que la tecnologia na
D'ença de 150 anys. hem consolidat una so-
nous riscos relacionats amb la globaiítza-
d'entrar més en la construcció. És un sector
cietat industrial, fruit duna economia de pro-
ció. amb aquesta nova societat de la infor-
que està poc industrialitzat. I és fonamental
ducció. Aquesta societat s'està acabant, i
mació, í. per altra, que aquests només es
que aquesta innovació que hauria d'entrar
va donant pas a una de nova. Una de les
podran gestionar assignant globalment cada
més al sector hauria de comportar nous ris-
característiques del moment actual és el
cop més recursos en assegurances. Llavors
cos, no pas més riscos."
I quina són aquests reptes?
creixent risc. producte del desenvolupament.
en resum, la nova societat comporta nou ris-
Davant d'aquest nsc, la resposta responsa-
cos, aquests riscos componen nous siste-
Quina i s f aportació de la part que vostè
professional amb una formació àmplia, amb
ble és ia prevenció i la seguretat. La socie-
mes de prevenció, i aquests sistemes de
dirigeix, Segurtec?
una base sòlida de tipus científic i tècnic, amb
tat de la informaaó, o com prefereixo dir-
prevenció, noves assignacions econòmi-
ne, dei coneixement, ha generat nous ris-
ques per assegurar-nos responsablement
cos que abans no existien. Abans eren oe
respecte d'aquests nous riscos."
lacionats amb la xarxa (riscos de pagament), d identificació, etc.
moment de canvi, i quins reptes haurem d'afrontar en el futur."
"Lenginyer industrial ai nostre país és un
"Té dos nivells. Un és la presència de pro-
un component molt important econòmic i de
fessionals vinculats als temes de seguretat
gestió empresarial, que l'ha situat moít bé per
(en indústria, en construcció, etc.) i d'em-
ser capaç d'adquirir innovació tecnològica,
preses que ofereixen productes relacionals
assimilar-la i ap!>car-la a les empreses indus-
Paro ala rtacoa • la conatrucdó, no aón
amb la seguretat; l'aitre, gira entorn dels fò-
trials i de serveis. Hem de continuar captant
n é t triat riacoa propi* da aodetat M u a -
rums de debat amb la presència d'aquests
innovació i assimilar-la, i aquest és un deís
triol, I no tant del* altres?
professionals vinculats a enginyeries, des-
grans reptes que tenim per endavant, i que
mobilitat i relacionats amb la producció; ara són de pèrdua d'informació, informàtics, re-
representa l'enginyeria indústria! en aquest
"Hi ha una frase de Jacques Abati que
"Sí. Però els nous mitjans que comporta
patxos d'arquitectes i arquitectes tècnics,
també tenen altres professions, que ens ha
considero d'aBò més encertada: l'emergèn-
la societat de !a informació ens serveixen
etc. Aquests fòrums van dirigits espe-
de servir per entrar amb força a la nova soci-
cia de nous riscos iltgare a la gkóalitzaciò
per una millor previsió a l'hora de fer estu-
només es podrà gestionar amb I assignació
dis de seguretat \ componen mitjans mo-
tf un percentatge creaent de la renda mun-
derns que s'utilitzen en l'obra. Milloren ía
dial en despesa en assegurances". Això im-
capacitat d'anàlisi i tractament de la infor-
etat del coneixement.'
Xavier Alberta Ba enginyarà industrials Wcton al aataft>
A/e: javier@apabcri.es
-I El noticiari
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2000
DIVERSOS
Conveni amb el Gremi de constructors del Vallès
13
Sant Just Desvern i el Col·legi aposten pel manteniment dels edificis
VII Jornades d'estudis gaudinistes
I a Facultat d'Arquitectura üe De!fl | (Holanda) acollirà del 9 al 12 de novembre les VII Jornades internacionals d'esludis gaudinistes, que enguany duen per tíiol 25 Anys d'estudi d'Antoni Gaudia Holanda. Ara ta un quart de segle es va fundar en l'escola d arquitectura d'aquesta ciutat el Gaudí Groep Delft (Grup Gaudí de Delft). Els seus membres han dut a terme tasques d'investigació i treballs de doctorat que han estat dedicats a l'obra de i arquitecte català i a la seva relació amb el modernisme holandès. Les |ornades gaudinistes aprofundiran en aquesta relació i permetran als assistents conèixer de primera ma les obres de creadors com ara Cuypers, Berlage. Komhout t t'Escola d'Amsterdam, entre d'altres. Hi ha prevista la realització d'activitats complementàries a més de les conferències. Les jornades estan organitzades pel Centre d'Estudis Gaudinistes [CEGj. la Universitat de Tecnologia de Delft, la Fundació STAG i la Universitat Politècnica de Catalunya fUPC}. Els interessats poden posar-se en contacte amb el CEG Telèton 934 90 <*6 56, A e: ceg@tmet.tut es
Arquitectura sense ombra al CCCB [ D j I Centre de Cultura Contemporània • • de Barcelona (CCCB) acull fins al 10 de desembre l'exposició titulada LArquitectura sense ombra, una coproducció del CCCB i el Centre Andaluz de Arte Conlemporàneo, comissariada per Glòria Moure. Es tracta d'una exposició col·lectiva d'artistes que utilitzen el mitjà fotogràfic per representar l'arquitectura i dotar-la d'una nova dimensió, això és, per revelar els aspectes menys tangibles dels interiors o exteriors d'edificis emblemàtics. LArquiteclu-
U
a Delegació del Vallès Oriental de Col·legi i el Gremi de Constructors del Vallès col·laboraran estretament per lal d'avançar en la millora de la seguretat en les obres. Frederic de Buen. delegat del Col·legi, i Emili Bosch, delegat del Gremi de Constructors del Vallés, van signar el passat 3 de juliol un conveni de col·laboració en matèria de seguretat ï salut, l'objectiu principal del qual és donar assessorament als contractistes d'obres que desitgin preparar plans de seguretat i salut, segons el que disposa el Reial decret 1627/1997.
fl
bvicr BínJíji { Ranín López n n iignji un conveni d[ cot-laboradí
fWM Ajuntament de Sant Just Desvern i el Col·legi treballaran conjuntament | H per millorar l'esta! del parc d'edificis d'habitatges i introduir la cultura del manteniment entre els ciutadans. Amb aquest objectiu, l'alcalde de Sant Just, Ramon López i el president del Col·legi, Xavier Bardají, van signar el passat 26 de juny un conveni de col·laboració. Els acords signats permetran que el Col·legi, mitjançant la seva campanya "La casa en forma", subvencionarà la diagnosi prèvia dels edificis als propietaris que ho sol·licitin. Aquesta es durà a terme per mitjà de! Test Casa en forma, sota la responsabilitat d'un arquitecte tècnic. Podran acollir-se a aquesta subvenció del 100% del cost de la diagnosi les comunitats de propietaris de més de sis habitatges. Les comunitats de propietaris d'edificis de sis o menys habitatges podran fer la sol·licitud i gaudir d'una subvenció del 30%. Per tal de fer una tasca 6e difusió del manteniment, el Col·legi posarà a disposició de l'Ajuntament l'exposició Per tenir la casa en forma. Per tal de facilitar la rehabilitació, l'Ajuntament subvencionarà els permisos d'obres que se sol·licitin dins el marc del conveni. Miijançant la campanya "La casa en forma", el Col·legí col·labora també amb altres municipis interessats en la conservació i el manteniment del seu parc immobiliari com ara Barcelona (Ciutat Vella. ProEixample), Sant Adrià del Besòs, Sant Joan Despí, Mollet del Vallès, Vilanova i la Geltrú i Terrassa, entre d'altres. ra sense ombra inclou unes 60 fotografies de gran format de Balthasar Burkhard, Günter Forg. Andreas Gursky. Candida Hòfer, Hiroshi Sujimoto, Thomas Ruff i Jeff Wall. Imatges de set artistes que mostren la seva peculiar interpretació d'obres arquitectòniques que s'han convertit en 'icones culturals del segle XX" d'arquitectes com Mies van der Rohe. Antoni Gaudí, Tadao Ando. Steven Holl. Herzog & De Meuron. Watter Gropius, Dominíque Perraurt. Le Cofbusier. Frank LloytJ Wright i Norman Foster.
L'estanquítat amb làmines de Policlorur de Vinil (PVC) A ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA es fabriquen làmines flexibles de PVC. sota la marca ALKORPLAN per al sector de la impermeabilització, pel procediment del calandratge i extrusionat. Les làmines que es produeixen es poden classificar en quatre grans grups: • Homogènies {qualitats intempèrie i no intempèrie) • Reforçades amb malla de fibra de vidre (qualitats intempèrie i no intempèrie) • Reforçades amb vel de fibra de vidre (qualitats intempèrie i no intempèrie) • Armades amb fil de poliester (qualitat intempèrie) Amb la marca de qualitat AENOR, totes compleixen per a uns gruixos d11.2 mm. Els mercats en què s'apliquen són els següents: • Edificació (cobertes i nivells freàtics) • Basses de reg agrícoles • Obra pública en general (túnels, dipòsits, canals, obres subterrànies, etc.) • Piscines
P E U A MÉS INFORMACIÓ, ADRECEU-VOS A :
ALKOR DRAKA IBÉRICA, S.A. Crta. de Montnegra, s/n* 0847 SANT CELONI Tel. 93 848 40 00 Fax. 93 867 30 51
Els grans avantatges que proporcionen les làmines ALKORPLAN davant altres materials tradicionals, com ara asfàltics, són la lleugeresa, l'adaptabilitat a qualsevol forma i superfície, la durabilitat, l'estricta tècnica de col·locació i el fàcil reciclatge. Les làmines ALKORPLAN fa més de 18 anys que tenen presència activa en el món de la impermeabilització a nivell internacional i compten, per tant, amb innombrables referències de tot tipus, des de la impermeabilització d'un edifici a una piscina, passant per un dipòsit d'aigua potable, una fonamentació d'una central nuclear, un canal de reg o un túnel, per citar només alguns exemples. És a dir, la seva naturalesa flexible i lleugera li permet, com a únic producte, assegurar la estanquitat de qualsevol projecte. El PVC s'utilitza també en el sector de la construcció en canonades per a la distribució d1 aigua potable i evacuació, portes, finestres i persianes, cobertes de cables elèctrics i en revestiment de sòl i parets. Com realitzacions espectaculars recents en què ha intervingut el PVC podem destacar la gran coberta del nou estadi de París (60.000 m 2 de superfície i 13.000 t de pes), la impermeabilització interior del túnel de Somport (315.000 m! de superfície i 8.7 km de longitud), la coberta del Centre d'Activitats de Illumbe a Sant Sebastià (7.200 m2 de superfície), la restauració de la catedral de Tortosa i la impermeabilització de la llacuna Barlovento a l'illa de La Palma (la més gran del món per a aigua de reg amb 300.000 m2 de superfície). La considerable utilització en el sector de la construcció és deguda bàsicament a la seva gran versatilitat, la llarga durada de vida (el 64% de les seves aplicacions tenen una vida útil entre 15 i 100 anys), l'elevada resistència al foc (està classificat com a M1 difícilment inflamable), l'aïllament tèrmic, acústic i elèctric, l'alta resistència a la intempèrie, el favorable ecobalanç, la facilitat de reciclatge i l'adient relació qualitat-preu.
HISPAVIC PUBLIfiEPORTATGE
Olivetti StudioJet 300, cuatro equipos en uno. Todo lo que necesitas en tu oficina.
Copia, impríme y escanea a todo color. Y ademàs, gestiona el envio de faxes. Te presentamos la nueva StudioJet 300, la Olivetti con algo més. Una frase que ciertamente no es nueva, però no es fàcil definir en pocas líneas un producto que incorpora: • impresora de inyección de tinta con una resolución de 1200 ppp. • copiadora con un zoom del 25 al 400%.
www.olivettilexikon.es
900 200138[
• escàner de alta resolución de 9600 ppp. • PC/fax apto para el envio de textos e imàgenes desde un PC conectado con un módem. • completo software para gestión. edición y creación de imàgenes con OCR. Esta es la StudioJet 300. Cuatro funciones en un solo equipo, compacto y fàcil de usar. i,Su precio? También es compacto.
Olivetti
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
PROGRAMES DE MASTER CURS 2000-2001 VALORACIÓ DE BÉNS I TAXACIÓ DE DANYS 15.'Edició ASSEGURANCES 8." Edició DIRECCIÓ I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES DE LA CONSTRUCCIÓ 10.* Edició
PREVENCIÓ DE RISCS LABORALS (nivell superior) ,; ;-
5." Edició Acreditació núm. 003/97 de la Generalitat de Catalunya
;<
DURACIÓ: 1 CURS ACADÈMIC IMPARTICIÓ: DIVENDRES TARDA I DISSABTE MATÍ
CURSOS DE POSTGRAU CURS 2000-2001 VALORACIÓ DE BÉNS IMMOBLES PERÍCIA ASSEGURADORA
PERÍCIA FORENSE PREVENCIÓ DE RISCS LABORALS Nivell intermedi
ENTITATS COL·LABORADORES: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Institut Nacional de Seguretat Social Inspecció de Treball Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Winterthur Guinovart&Oshsa
DIRECCIÓ I INFORMACIÓ: Departament d'Organització d'Empreses Av. Gregorío Maranón, 44-50,3a planta 08028 Barcelona Tel: 93 401 62 79/81 Fax:93 334 89 60 bosch@oe.upc.es / anabelen@oe.upc.es
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
Segona quinzena setembre 1000 1 7
Sumari ^•-ASSESSORIA
^fc
18 Tecnologies de la Informació Conveni amb Telefònica
19 Registre de Materials Control de qualitat
20 Assessoria Fiscal Tractament fisc.il de l'automòbil
!ÜHES EXTRES £jà
11 Des de la finestra Al meu país la pluja no sap ploure
23 Fa gairebé 10 anys La ressaca dels )ocs
• - S E.HVE.I S
Éb
26
Formació 2000-2001
_
D.EMANDES
formació distribuïdes en cursos de durada diversa de diferent nivell d'aprofundiment, dividides en 11 àrees de coneixement diferents. Pel que fa al contingut, en aquesta edició s'ha incremental el nombre d'activitats d'informació i posada al dia, tant Ics que s'imparteixen a Barcelona com a les Ociegacions Son activitats de curu durada, on .'informa dels canvis que afecten l'exercici professional i s'actualitzen :oneixements per dur a terme les lasques pròpies de la professió, ja i per canvis normatius o per necessilais d'actualització de coneixements. £1 Col·legi continua treballant en itineraris formatius de funcions professionals com ara el project manager, el coordinador de seguretat o el tècnic de prevenció de riscos laborals. Però hi ha novetats Aquest any s'inicien un poslgrau de contractar manager (gestor/cap
MercatdeTreball
d'obra) i dos més de perit forense i perit assegurador, tots tres en col·laboració amb la f:undació Politècnica de Catalunya. Per als professionals més joves i nous titulats, l'oferta de formació ocupacional subvencionada constitueix una bona ajuda a la iniciació en l'exercici professional. t[s professionals inleressais poden consultar la programació específica de l'any acadèmic en el catàleg de cursos que s'ha iramès a tots els col·legials conjuntament amb L'IMORMAIIU. També poden adreçar-se al Servei d'Informació del Col legi.
Cursos de l'any acadèmic 2000-2001 INFORMACIÓ: •
Telèfon 9 3 2 4U 2 3 7.J
i
A/e: formactoQapabcn.e-s
/JJ\
27
Rl programa inrlon quasi 900 activitats formativps EL C O L · L E G I ha prepara! el nou programa de formació de l'any acadèmic 20002001 que ofereix un ventall de cursos ampli i divers amb l'objectiu de facilitar als professionals la planificació de la seva formació. 111 programa es dirigeix als tol Icgiai.s i i.tnibé a d'alt res p i o IV ss ui n .i h que intervenen en el procés construciiu. La formació que ha presentat el Col legi vol respondre a les exigències d'un secior en evolució constant, amb la perspectiva de la innovació i la qualitat. L'oferta lormativa inclou les vessants de la tècnica i la gestió de la construcció. i també de l'organització del treball, l·l programa inclou quasi 200 activitats formatives que abasten un .un pi i ventall de temes amb l'objectiu de cobrir les diverses necessitats dels professionals S'han programat més de 3000 hores de
Nou carnet col • legial
i
i ACTIVITATS
.
28 Formació/ Diversos • EMPRESES
37 InformacióTècnica i Comercial
SPKHA CtlMUNICACI
Tecnologies de la informació i signa un ronvpni de rol • lahorarin amh Telefònic
EL COL·LEGI h a iignal un conveni de col laboració amb Telefònica per tal d'oferir als aparelladors i arquitectes tècnics un
losep Garriga, representant de Telefònica, i Xavier Bardají, president del Col·legi (a la foto), l'acord inclou tres grans apartats de serveis en els camps de la telefonia Rx.i, telefonia mòbil i Internet. Hn el camp de la telefonia fixa, destaquen els importants descomptes en les tarifes del telèfon, que van del 38 al 44% en trucades dins de l'Estat espanyol i del 20 al 40% en internacionals. En relació amb Internet, l'acord permetrà utilitzar els serveis com a usuari d'Infonegocio en el camp de les telecomunicacions. Inclou connexió a Internet i correu conjunt de serveis en matèria de electrònic gratuït sota el domini del telecomunicacions a bon preu i en Col·legi, entre d'altres. En tercer condicions preferents. £1 conveni va lloc, hi ha els descomptes especials ser signat el passat i 2 de juliol per
Telefonia fixa Percentatge de descomptes acordats 38% Provincial 40% Inlerprovincíal Interprovincial Catalunya 44% Fix a mòbil 02% Internacional (alguns exemples) Alemanya, França, Regne Unit Resta Unió Europea Estats Units
Argentina, Brasil, Cuba, Xiie Austràlia, fapó
40% 40%
Telefonia mòbil Percentatges de descomptes acordats Trucades a l'Estat 08% Trucades a l'estranger 22%
en telefonia mòbil. Algunes de les ofertes dels serveis s'especifiquen en el quadre que s'adjunta. Per tal de gaudir dels avantatges en els serveis que ofereix Telefònica en el marc de l'acord, els col·legiats que s'hi adhereixin entraran a formar part d'un Grup Tancat d'Usuaris (GTU). El Col·legi ha preparat una carta informativa amb una butlleta d'adhesió per als qui vulguin aprofitar aquests serveis que serà tramesa ben aviat a tots els col legiats. D'altra banda, L'iNioRMAnu anirà oferint informació dels diferents serveis que inclou aquest marc de col • laboració.
-2 bústies de correu electrònic {5 Mb/Bústia). -10 Mb de pàgines web Més Informació: COMPANYIA TELEFÒNICA.
Telèfon 900 44 10 04 32% 32% 32%
Accés gratuït a Internet Modalitat: lnfonegocio.com Exprés -Accés gratuït a Internet
SERVEI D'INFORMACIÓ DEL COL • LBCI.
Telèfon: 932 40 20 60
A/e: in formació® apabcn.es
Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics Augment d òptica 30x Precisió angular 3 mgon Plomada òptica Trípode d'alumini o de fusta Mira topogràfica tel
• Taquimctrc Becirònk &a R55 • Dutancu vnb I prisma 1300 m " Prectstó acular i. 5 mgon ' Augments òptica ï i x amb compensació automàtica • Programes d aplicació en construcció coordenades • Mwnona ncema 1WQ punts •Tnpod* d'alumini o de t u t a • Plomada ò p u a • Bat»ra de NIHH i carregador • Pnsma i bata apkxnador.
Augment d oi Preciso ingufar 10 mgon. «ornada d'òptica Trípode d'alumini o de fusta H n topogràfica telescòpica & ú u * o r f c f t t k n (opoonaO
N°10x26 • Augment d'òpoca 26a • Precisió +/-2 mmJ\ -Trípode d'alumini o de fasa • Mira topogràfica telescòpica
Segona quinzena setembre 2000
CENTRE
Documents a l'abast
Preus (16% fVA inclòs)
1.1 4. 8-2 910.2 12-1 13. 1 4.
Codi d'accessibilitat O J » 680 PTA Norma sismoresistent 1.1G0PTA Control de qualitat de poliuretans 660 PTA El Utbre de l'edifici 230 PTA Bastides 905 PTA Control de qualitat O > 1.160 PTA Enderrocs 1.100 PTA Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens 140 PTA 1 7. Cerlificais d'habitabilitai 350 PTA 18.4 Laboratoris d'assaig acreditats a Catalunya 160 PTA 19. Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció. Estudi bàsic 870 PTA Amb disquet 1.160 PTA 20.1 Conservació i seguretat de les façanes 1.730 PTA 21. Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a obres de rehabilitació de façanes 350 PTA Amb disquet 600 PTA
EL REGISTRE DE MATERIALS POT SER VOSTRE PER 1.000 PTES! El R e g i s t r e d e M a t e r i a l s és un base de dades creada per l'ITEC que ofereix informació tècnica de productes de construcció i de les empreses que els fabriquen.
Ara teniU 1'OpOrtUnÍtat d adquirir el Registre de Materials en una edició (imitada i especial per als col·legiats de Barcelona al preu de 1.000 ptes. (+ IVA). Quan aparegui l'actualització de la tardor d'enguany, aquells col·legiats que l'hagin adquirit ara, tindran l'opció de seguir rebent les actualitzacions semestrals amb el pagament de 5.000 ptes per una sola vegada. Així, rebreu sense càrrec (excepte les despeses de tramesa) totes les actualitzacions futures del Registre de Materials.
JD5EP
19
BENAHT
Documents a l'abast
Preus (16% IVA inclòs)
22.4 Llistat de normativa de compliment obligat per a Catalunya (novembre 1999) tfflltfc
Paper Disquet Correu electrònic 23.1 Infraestructures comunes de telecomunicacions 24. Nova reglamentació d'activitats a Catalunya
25. Grues-lorre 26. El projecte de bastida Amb disquet
<J^k
27.
«J&P
Les garanties a la LOIi Amb disquet
1.160 PTA 930 PTA 700 PTA (>™ PTA 100 PTA 980 PTA 200 PTA 450 PTA .160 PTA .415 PTA
PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) I DELEGACIONS CENTRE DE DOCUMENTACIÓ IOSEP RENART Tí.l. 932 40 23 61 A/r: renarl@apabcn.es
NOVETAT COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST PER
INTERNET!
El Centre de El Centre de Documentació del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ofereix ara la possibilitat de comprar els Documents a l'abast des de la seva web.
El sistema permet El sistema permet seleccionar l des d'un formulari de comanda el/s document/s que voleu comprar t conèixer el cost (amb les despeses d'enviament especificades) abans de realitzar definitivament la comanda.
També disposeu També disposeu de resums dets continguts de cada document.
Si hi esteu interessats, adreceu-vos al Servei d'Informació de Ui planta baixa al Centre de Documentació o a tes delegacions
Podeu provar aquest nou servei a: Podeu provar aquest nou seivet a:
http:/ / www.·p·beii.··/t·ciiica/ re««r1/doco»t».»rtJB
20^., *
-i
A
ESSORIA
Tractament fiscal del vehicle RESPONEM a*™ 6e \n ronsuirt-s mes fre<júrms'que ptarnepra <4s arquitectes tècnics que trrbjílcn rom a liberals i que utilitzen un vrhkk -que ha de ser de la teva propietat (cotxe o moto) per a l'exercici de la seva professió
ons trimestrals a compte de l'IRPF (MODEL n o ) declararà aquesta amortització en la declaració .inu.il de la renda (mes de juny) EXEMPLES: a) Compra d'un cotxe nou en dau 1/1/2000 Afectació del cotxe a l'activiut del 100% Preu del cotxe 2.000.000- PTA 16% d'IVA 320.000-PTA
AFECTACIÓ DEL VEHICLE A L'ACTIVITAT
In primer lloc, s'ha d'afectar el vehicle a l'activitat, mitjançant l'a notació corresponent en el Llibre Registre de Béns d'l nversió. Si no es disposava, fins ara, d'aquest llibre perquè no es tenia cap bé afecte a l'activitat, se n'haurà d'obtenir un exemplar Aquesta anotació s'ha de fer en dau d'adquisició del vehicle (data de la factura de compra del cotxe o moto) o en data d'inici de l'activitat, quan es vulgui afectar un cotxe que ja es tenia amb anterioritat a la seva alta com a liberal. La resta de dades que s'han de fer constar en l'esmentat llibre són: la identificació del vehicle (marca, model i matrícula) í el seu valor econòmic (que en el cas de vehicle de nova adquisició serà el preu de compra i quan es tracti d'un cotxe de segona mà o que ja s'havia adquirit abans serà el que ve marcat per les taules que publica el BOE). És important destacar que el valor que s'anotarà és sense l'IVA. A efectes de l'IVA, Hisenda suposarà que el vehicle està afecte a l'activitat en una proporció del 50%, excepte que el propietari pugui demostrar que l'utilitza per a la seva professió en una proporció superior. Per exemple, es podria admetre l'afectació total (100%) d'un cotxe si es pol acreditar que es disposa d'un altre per a l'ús particular DESCOMPTE DE L'IVA SUPORTAT PER LA COMPRA D'UN VEHICLE Una vegada afectat el cotxe o moto nou (o de primera mà) a l'activitat, es podrà descomptar d'una sola vegada la quota de l'IVA suportat. També es deduirà la quota de l'IVA suportat per l'adquisició d'un vehicle de segona mà quan el venedor sigui un altre professional -que tenia ef c o u e afecte a l'activitat- o una empresa. No
obstant, aquesta quota no es deduirà sencera si no s'ha afectat el cotxe al 100% a l'activitat. Per tant, en el cas que aquest s'hagi afectat parcialment, es deduirà la part proporcional de la quota de l'IVA. Per comptabilitzar aquesta deducció, s'haurà d'anotar, en data de la factura de compra del vehicle, la quota de l'iVA suportat (o part proporcional d'aquesta) en el Llibre de Despeses o de Factures Suportades. La deducció es farà efectiva quan es faci, el seu moment, la corresponent declaracióliquidació trimestral de l'IVA (MODEL 300). AMORTITZACIÓ DEL VALOR DEL VEHICLE El preu del vehicle nou no es deduirà com a despesa d'una sola vegada (com en el cas de la quota de l'IVA), sinó que es podrà amortitzar, com a màxim, el 16% d'aquest valor cada any (en aquest cas, al valor del cotxe o de la moto s'haurà amortitzat totalment en 7 exercicis). En lloc d'aplicar aquest coeficient màxim del 16%, també es podria optar per amortitzar el valor del vehicle dividint-lo per un nombre fix d'anys, amb un màxim de 14 (i un mínim de 7, no obstant). En el cas de vehicles usats, el coeficient d'amortització es podrà augmentar fins al doble del corresponent als vehicles nous; per
tant. es podrà amortitzar un màxim del 32% del valor del cotxe cada any. L'adquisició d'un vehicle de segona mà no està subjecta a l'IVA (excepte en els supòsits esmentats anteriorment de compra del cotxe a un professional o a una empresa) sinó a l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITPAJD) que és del 4%, Aquest 4% se suma al valor del cotxe o moto i l'import total resultant és el valor que s'ha d'amortitzar segons el percentatge màxim exposat en el paràgraf precedent. Segons la legislació que regula l'IRPF, teòricament, per poder procedir a l'amortització del valor del vehicle s'exigeix l'afectació total (100%) d'aquest a l'activitat. L'argument més habitual per demostrar a Hisenda l'esmentada efectació total d'un vehicle és disposar-ne d'un altre per a l'ús privatiu. No obstant, en la pràctica, Hisenda acostuma a acceptar, a afectes de l'amortització í de la deducció de despeses, l'afectació parcial del vehicle. L'amortització és un apunt comptable que s'anota en el Llibre de Despeses en dau 31 de desembre de cada any i es dedueix en la declaració corresponent al quart trimestre de l'exercici (MODEL 130). El professional que estigui exempt de presentar les declaraci-
Les 320.000- PTA corresponents a la quota de l'IVA, es deduiran en la declaració trimestral relativa .il primer trimestre de l'any (MODEL 300).El càlcul de l'amortització anual del preu el cotxe, si s'opta per aplicar el coeficient màxim del 16%, s'obté aplicant aquest percentatge sobre els 2.000.000PTA. Això ens dóna la quantitat de 320.000- PTA que es deduirà com a despesa anual en data 31 de desembre durant els 6 primers anys. Al 7è exercici (any 2006) es deduiran les 80.000- PTA restants. b) Compra d'un cotxe usat a un particular en data 1/1/2000 Afectació del cotxe a l'activitat del 100% Preu del cotxe 1.000.000- PTA 4% dTTPÀJD 40.000- PTA L'import a amortitzar serà la suma del preu del cotxe i la quota de l'ITPAJD (1.000.000- + 40.000- = 1.040.000- PTA). Aplicant sobre aquest import e! percentatge màxim del 32%, permès per a les amortitzacions de béns usats, resulta la quantitat de 332.800- PTA que es deduirà com a despesa anual en data 31 de desembre durant els 3 primers anys. Al 4t exercici (any 2003) es deduiran les 41.600-PFA restants. Tant en l'exemple a) com en el b) s'ha de tenir en compte que els càlculs corresponen a una afectació del coue a l'activitat del 100%. En el cas que l'afectació sigui inferior, els càlculs s'hauran de practicar en la proporció adient. Així mateix, és important recalcar que si la data d'adquisició del cotxe no coincideix amb I'l de gener, tampoc no és podrà deduir en el primer exercici el total de la quantitat amortitzable anualment, sinó només ta pan proporcional.
i
A
DESPESES DEDUÏBLES DERIVADES DE LA UTILITZACIÓ D'UN VEHICLE PER A L'ACTTVITAT Una vegada es tinguí afeclai cl vehicle a l'activi (ai, es podran deduir com a despeses totes aquelles relacionades amb el cotxe o moto, sempre que es disposi de la corresponent factura (un tiquel no serveix). I .es despeses deduïbles més habituals són: Gasolina Peatges d'autopistes Pàrquing Reparacions del vehicle i adquisició d'accessoris o peces de
o21
recanvi Assegurança Impost de circulació Quotes de leasing o de renting (quan es compri o s'utilitzí el cotxe mitjantçant aquestes modalitats) En cap cas es pot descomptar l'import de les multes. Per deduir totes aquestes despeses s'hauran d'anotar, cronològicament segons la data de cadascuna de les factures, en el Llibre de Despeses o de Factures Suportades. I J base imposable de
Opcions a la compra d'un automòbil Una primera opció és l'adquisició del cotxe al comptat. Com que aquesta adquisició no és una despesa, sinó que és un bé amortitzable, haurem d'aplicar al valor d'adquisició les taules d'amortització (16%) i el percentatge corresponent comptabilitzarlo com a despesa anual. Quant a l'IVA, serà deduïble en la primera declaració. Una segona possibilitat és l'adquisició del cotxe mitjançant la sol - liritud d'un préstec. En aquesta opció ens trobarem, per una banda, amb la situació anterior, és a dir, es produeix una adquisició al còmput, però per un altre es produiran unes despeses financeres, els interessos del préstec, que seran despesa deduïble de l'activitat. Respecte a l'IVA no hi ha variació. Una tercera opció, aplicable al professional persona fisica, és l'adquisició del cotxe mitjançant el sistema de letsing. Aquest sistema permet accelerar la despesa, ja que tant la pari d'interessos com la corresponent a l'amortització del capital pot arribar a comptabilitzarse com a despesa en un termini de 2 anys Pel que respecte a l'IVA, aquest serà deduïble segons es vagi repercutint en \es diferents quotes l*et üliim. una alua possibilitat es l'adquisició mitiantam renting l.n aquest sentit aquest sistema no rs una adquisició, sinó un lloguer So obstant això, aquest sistema pennet conuacuï no %<-»lameni la
utilització del cotxe, sinó de totes les despeses inherents a aquest (assegurança, revisions, impostos, elc). L'import de la quota de l'arrenda meni serà despesa deduïble a l'igual que l'IVA que arribarà repercutit. Com passa amb qualsevol plantejament fiscal, és molt difícil generalitzar quina opció és aconsellable, ja que qualsevol d'aquestes dependrà de moltes circumstàncies. No obstant això, es poden fer algunes observacions: - Amb les condicions financeres actuals, pot resultar interessant destinar l'import de l'adquisició del cotxe a algun producte financer, i so! licitar un préstec, amb el qual provocarem despesa, per comprar un cotxe Si el leasing ens permet imputar la despesa en dos anys. potser convingui quan es prevegin forts ingressos en un curt espai de temps. - FJ leasing impedirà deduir-se ITVÀ íntegrament II renting pot resultar interessant, però cal tenir en compte el valor de recompta o si el manteniment resulta car per ferne molts o pocs quilòmetres En conclusió, l'opcio per un sistema o un altre. % ha d escollir comptant amb una anàlisi de tota la situació o la problemàtica fiscal i financera del professional
totes aquestes factures es descomptarà com a despesa deduïble a efectes de l'IRPF (trimestralment amb el MODEL 130 o en la declaració de renda anual del mes de juny). A més, en les factures que incloguin (VA. es farà també la deducció de la seva quota mitjantcant la corresponent declaració-liquidació trimestral de l'IVA (MODEL 300).A l'hora de deduir les despeses ens tornem a trobar amb la contradicció, abans resenyada, entre la normativa de l'IVA i la de l'IRPF. En teoria, la legislació que regula l'IRPF només permet deduir ta totalitat de les des-
peses derivades del vehicle quan aquest estigui afecte de forma exclusiva a l'activitat No obstant, en la pràctica. Hisenda podria admetre la deducció de la part proporcional de les despeses en funció del percentatge d'afectació del vehicle a l'activitat.
Advocat i assessor fiscal A/e: bemaldez@retemail.es
Nou servei d'informació i assessorament en la compra de vehicles L'automòbil és, en la majoria dels casos, una de les eines habituals de treball de l'aparellador i l'arquitecte tècnic. Cal pensar que, degut a la seva utilització freqüent en el desenvolupament de l'activitat professional, canviar de vehicle és freqüent en aquesta professió. Avui, amb els productes financers i el sistema fiscal actual, els col legiats poden optar per diverses solucions al comprar el vehicle segons la seva situació financera i professional, i escollir la més adequada li pot representar un gran estalvi econòmic Amb aquesta finalitat, el Col • legi ha posa! en funcionament un servei integral d'informació i assessorament en la compra de l'automòbil que, a més, ofereix als col·legiats les millors condicions i un tracte preferencial Cl trrvri ofereix: Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col legiats Es recomana recollir informació dels vehicles que interessen abans de dirigit se als concessionaris informació de preui, oferies, catàlegs, etc El tracte preferent no fa referència tan soH a les condicions econòmiques, sinó també i la qualitat i tracte óei tevm rebut com i col legiats E» dtspo&jra d'infomuoò lofcce
ofertes de vehicles Km 0, cotxes de gerència, promocions puntuals, informació de propers models, etc. Catàlegs de totes les marques i models a disposició dels col legiats, la qual COM permetrà recollir informació de diferents marques i models d'una sola vegada. Valoració orientativa del vehicle de segona mà. Assessorament fiscal en la compra del vehicle Els col legiats que ho desitgin podran consultar quina és la opció (leasing, renting, crèdit, eic) de compra més adequada segons U seva situació i la problemàtica fiscal i financera. Contractació del producte financer de leasing, renting. crèdit, etc Condicions preferents en la contractació dels productes financers necessari) per a la romprà del vehitle Contractació de l'awrpjrançiPresució realitzada per SíCÓ
Irrcerj planta dr\ Col legi Telèfon 932 40 20 37 Fas: 932 40 23 « A/e comerçi*l&*pabft\r*
22, DivEnaoa
r
Lectures Esperit elitista
ASSAIG. cies de viatf"es* TODO ES COMPARABLE. Aquest esperit selecte impregna I VlilONi POLÍTICAMINT les í 7 reflexions sobre Hoc» comuns Óscar Tusquets Blanca. i poHikamem correctes que recull el Anagrama CO·MCTC· Mibfe. Una època caracteritzada Colección Argumemos Se li nota a Óscar íusquets 222 pàgines. Barcelona 1998 (Bantrlona 1941) l'esperit elrttsU i no per la capacitat de reproduir ho amaga Sr I i notava a Mis que mecànicament qualsevol obra dtacutihle, aparegut el 1994 en la creativa, però que alhora segueix col lecció d'assaig de Tusquets tractant com a fetitxe les pintures o de la segona meitat del llibre, s'acosta Ignotes, on les seves observacions es les escultures, com es recorda a El a l'esport com a projecte, com a < rrrtr*ven en l'art Se li segueix notant fetíchismo de la obra original És a dir, metàfora o corn a competició plena de contradiccions, que només desigual. Aleshores, s'allunya en excés a Todo e$ comparable, tret el 1998 en la col lecció Argumemos d'Anagrama, serveixen perquè Tusquets pugui de ta professió d'arquitecte, la que és la continuació i ampliació de interpretar el seu paper entre lúcid i inclinació de pintor i la vocació de la seva mirada privilegiada No és que canalla: per què no es dona dissenyador, per caure en el terreny lï desagradi la dísneylandització del l'Alhambra de Granada i s'hi instal • la de la reflexió popular que pretén món, però prefereix que l'aprofitin els un Relais&Chàteaux?, Així tothom combatre. altres, per així poder gaudir podria gaudir-la de manera similar a En qualsevol cas, no cal ser res tranquil lament un monument o un com es gaudia quan va ser creada. vinculat amb la triada esmentada, per museu N'o pas un macromuseu, que Knireels anicles, també destaca la gaudir el llibre, en què no hi ha gaires e\ desmoralitzarà, sinó un museu teoria expressada a iVo podia ser estirabots contra altres membres de petit, que sigui monogràfic o que, si horizontal. Una alternativa bella i la família professional. Només conmés no, transmetí la passió del racional a las "conocidas y esotéricas tra Alvaro Siza i el seu Centre Gallec col leccionista. "Per a mí, un museu correcciones visuales del templo d'Art Contemporani, que Tusquets no és una escola, no és un centre griego*: la necessitat d'evacuar l'aigua d'exaltació patriòtica, ni d'educació del paviment va motivar les considera mal projectat, perquè no ha rfvka ni de catequesi, no és un esca- correccions òptiques del temple grec. aconseguit el vot favorable del temps, pament a la monotonia de l'aula de Trobo moll menys interessants les i aleshores un recorda el primer dels classe, no és un reclam per a les agèn- reflexions de Tusquets quan, a partir criteris del premi que la fundació de Tusquets ha creat recentment. NAt-ITAT
l O M C
LLOCS
COMUHI
Des de la finestra Al meu país la pluja no sap ploure Així HO CANTA
trolats de runes i deixalles, d'hortets amb barraques, encanyissats, tanques fetes amb "palels" i somiers, canyissars, arbusts i arbres de ribera sense protegir, us podeu imaginar on aniran 3 parar quan baixin les aigües desbocades? )o si! Aniran a parar, colpejant els troncs com a ariets, contra les pilones dels ponts, tota la brosbis mitjans de comunicació han sa quedarà retinguda a les pilones, fet amplis reportatges sobre les con- parets dels ponts i passos sota carreteseqüències de les avingudes tor- res i vies de ferrocarril. Això passa rencials de les aigües desbocades i, perquè no hi ha prou vigilància i des de diferents perspectives, tots aca- consciència per part de tots, de l'Adben fent-se la pregunta: es podrien ministració i dels ciutadans. La segohaver evitat els estralls? Kstaven ben na es la manca d'informació prèvia calculats els passos de l'aigua, les pï- als càlculs. S'ha de trepitjar ei terreny, íones del pom...? L'avinguda de l'ai- consultar amb la gent de! país, agents gua era en quantitat imprevisible? I forestals i de conuo! de la conca hidrogràfica. Enfi,informar-se del que moltes altres que esperen una resposrealment passa quan hi ha pluges ta de qui correspongui. Deixo, doncs, torrencials ï entrar els coeficients corque les responsabilitats del fiasco les rectors als programes de càlcul. determinin els organismes a qui correspongui, però no m'estaré de íeí La tercera és la manca de criteri a unes reflexionsl'hora de fer els càlculs, i així ha queLa primera és que manca una po- dat demostrat amb els efectes que lítica de prevenció. & les Heres dels s'haii produït. Quan es calcula la rius són punts d'abocaments incon- quantitat d'aigua que passarà per sota en Raimon en una de les seves cançons A la matinada del passat 10 de juny "les pluges no van saber ploure" i van fer estralls a diverses contrades del nostre país: Montserrat, el Vendrell, Ksparraguerj i altres poblacions.
un pont, especialment de petites di- -L'aigua torna sempre a l'antiga Uera. mensions, pregunto: es calcula la -El foc té deturador, que l'aigua no. quantitat de canyes, branques, arbres Res no servirà si d'aquests fets no i altres elements que arrossegaran les se'n treuen les lliçons que serveixin aigües? Es té en compte que, quan per dissenyar les infraestructures en quedi embussat el pas, les aigües so- el futur. O seguirem ensopegant una, brepassaran l'ull del pont i trobaran dues, ires... vegades amb la mateixa una altra "barrera" que és la barana pilona? de barrots espessos, com es pot veure en tants i tants ponts de lesrieresdel Maresme? La quarta és la manca de rigor. Com es pot dissenyar un pont amb les pilones sense fer-les solidàries entre si amb una base com a tallamar? 1 sense col • locar a un centenar de metresriuavall un muret que serveixi per mantenir ei nivell de la Uera on s'ha previst la fonamentadó del pont? t que no sens digui que aquestes solucions són molt costoses econòmicament, perquè no ho són. Acabo fent esment a la sabiduria popular, que queda reflectida en el refranyer: J ORDI LLEAL -Pel juny cada gota com un puny. Arquitecte tècnic -Aigües de juny mai solen dur. A/e: ijlleal@tising.es -A la vora delriuno t'hi facis el niu.
9
• RES
EXTR!
0 2.3 nivFRsns
Exposicions Seducció per l'arquitectura industrial
Ressaca dels Jocs L'ACTIVITAT cons tructora abaixava e! ritme durant e! primer semestre de 1992 i les perspectives eren d'allò més pessimistes per al fulur immediat. No apareixien encara signes d'atur en la nostra professió, però es reduïen les perspectives, per exemple, per canviar de feina. I com que les desgràcies no vénen mai soles, aquí hi havia l'últim esborrany de la LOE per demostrar-ho.
Després de l'eufòria dels locs Olímpics, aquest era el trist panorama que mostrava l'inici de la tardor de 1992. Almenys era el que mos-
traven les dues portades de L'IN- E X P O S I C I Ó daquaFORMATIU del mes de setembre. rel les i fotografies amb l'arquitecTambé hi havia notícies positives tura industrial com a tema de fons. com ara la creixent atracció de la Els autors són l'arquitecta tècnica carrera d'Arquitectura Tècnica entre Neus Fornells i el fotògraf Marc Roig. els joves universitaris. En l'àmbit Es podrà visitar del 27 de setembre a internacional es celebrava el 125 I'l I d'octubre a la sala d'exposicianiversari del naixement de l'arqui- ons del Col·legi (planta baixa). tecte nord-americà Frank Lloyd Organitza el Departament de CulWright, amb nombroses manifesta- tura. cions dedicades a la seva obra i personalitat. L'INFORMATIU número 14. Primera quinzena de setembre de 1992. L'INFORMATIU número 15. Segona quinzena de setembre de 1992.
UelderMficacife bi pnnisf3 pioposts és i n pas enrera
Exposició de pintura a Vic L A S A L A d'exposicions de la Delegació d'Osona (plaça Major, 6. Vic) acull fins al 8 d'octubre una exposició de pintura de Kirsa Andreasen, Quique Giménez i
Patrícia Jiménez. IA mostra s'inclou dins el programa d'activitats que es fan amb motiu de la celebració del 25è aniversari de la Delegació.
DIRECTORI 2DDD
NECROLÒGIQUES
Ens dol comunicar a tots els col • le- , laésapuntelnouDirectori d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics del giats la defunció dels nostres com2000. És disponible al Servei dinpanys: formació per a aquells col - legiats , interessats. Les persones no col·leRamon Autonell Gardeftas giades que hi estiguin interessacol • legiai núm. 172, esdevinguda el des el podran adquirir a la Coope9 de juliol, a 86 anys. rativa Jordi Capell (tercera planta) • a un preu de Josep Grabulós i Vidal n-TS-T-l' È 5 £ S fE^tC^T 3S=£!:™r j col • legiat núm. 896, esdevinguda el ; 2.700 rrA aproximadament i Informació: tel: 932 402 060. ~. _ _ g ^ juliol, a 76 anys.
Mots encreuats Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl-labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom de la ciutat on es troben els jardins de ia fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acròstic el nom d'aquests jardins.
_.. _
—
— * -
1 —
—!— —
DEFINICIONS 1 Te grans finestrals i es troba generalment a ta part posterior de les cases. 2 Omplir atapeidament alguna cosa 3 Es passen la vida d'aquí cap alto cercant millors cases on viure 4 Aquetta cosa que pot produtr una gran depressió. S Plena de ratlles traçades per tot arreu 6 Línies d'intersecció de dues superfícies 7 Obertura quadrtatera en una votta o arc 8 Que no produeix cap «o. que no el reftecteà ni el transmet. 9 Estabhment Oeftnmu d*alguna cosa en un indret determnat 10 Te un gran poder a fhors d'absort* Itqukfc, « mrar per la ragwne humana. SOLUCtOMS
3sioc Ou* és aquest mçm que *
25è aniversari de la promoció de l'escola d'aparelladors de Barcelona EL PASSAT i;de fmfff e> va relfbf *r el i V aniversari 4e ia raiirna promoció de l'ísíola d'Aparelladors d*- Rarcrtona 19752(KM) (Juan mesos enrere, algú recorda que s'apropa una data nifmofihlr, un grup d'antics (ompanys i. no obstani amics (alguns no s'havien tornal a veure des de la seva graduació), decideix de reunirw per organitzar i animar cl i seus antics companys a celebrar que fa vini-irint anys que van acabar el» estudis, que l'atzar va fer qur estudiessin junts, que es relacionessin, que compartissin inquietuds, i cultures -ja que alguns procedíem de diverses zones de tí.siai espanyol-, que s'ho passessin he, en una època clau per a les seves vides, i per a la vida social i política d'un país, que lluitava per sortir d'un, ara, irisi record. L'últim curs, a més d'estudiar amb més pressió perquè s'acaba la carrera, desencadena una activitat febril qui-, paral·lelament a la docent, vol servir per celebrar aquell moment tan important que és el final dels estudis, i es decideix de fer amb un viatge que servirà d acomiadament als estudis, a l o aules, als companys .., però s'ha d» recaptar fons, els temps no estan per "gastos", S'organitzen múltiples quefers, des de la venda de participacions de Loteria Nacional Uns a la venda de samarretes amb l'emblema de la celebració, des de l'organització d'una mini exposició de materials de construcció (Lxpomat-75) fins a la localització i reedició de les Normes Tecnològiques, que no era possible trobar-les en una sola col·lecció i.
com a íolofó. una gran f«ta Un balt de fi d'estudis al Club de Polo, quasi res. , en què per seguir recaptant fons per al viatge final de carrera s'ha de subhastar alguna cosa i la imaginació es dispara. , i des d'un llibre dedicat expressament fins a un dibuix del logotip de la nostra professió signat per Dali, a qui es visita (però no s'aconsegueix), passant per una pilota del Barca rutbol Club, signada per tots els jugadors de l'època daurada de Cruyff. pilotes de tennis signades per Ora mes o Cisbert, eic. Es va celebrar el ball. Magnífic
ser magnífic. I va arribar el dia 17 de juny de 2000, i ens vam tornar a reunir en la nostra antiga Escola Abraçades, petons, salutacions..-, el lliurament d'una insígnia de plata com a record que imposen el president del Col·legi, el director de l'Escola i la comissió organitzadora; fotografia de grup (que acompanya aquestes línies) i passeig fins als jardins del Rectorat on s'han disposat unes carpes per celebrar una gran festa. Tot es va recordar..., es van passar pel·lícules en súper 8, de museu. ., es van veure fotografies, es
Tan sots volia dir que, reunir se després de vint i cinc anys h.i estat formidable, sobretot per la il·lusió i l'alegria d'uns companvs per la retrobada Semblava que Iti.i una setmana que havíem acabat el curs, i celebràvem una festa, una mica canviats en aspecte exterior (no gaire, no cregueu), però amb el mateix esperit, de treball, d'entrega, d'il·lusió i d'afecte, que ens vam demostrar en aquell meravellós final de curs de 1975. Gràcies per la vostra assistència a aquesta festa. Gràcies a aquest grup de companys que amh la seva il·lusió, com no podia ser
L'encarregada de la subhasta de tan preats regals va ser Núria Feliu, i la padrina de la promoció, Maria Ricart de Pujadas. 1 per fi el viatge, als Països Nòrdics. Quina meravella, existia quelcom més que el nostre país. Ja havíem vist alguna cosa a la televisió, però mai se sabia... Prop de cent companys, va
van recordar els cartells de les festes que es feien al vestíbul de l'Escola els diumenges a la tarda, que algú encara guardava. Van sortir les enganxin es de la vuitena promoció dibuixades per un company..., es va parlar, sopar, hi va haver regals per a tothom i ball fins ben entrada la matinada.
d'una altra manera, ha fet possible la retrobada. I gràcies, sobretot, perquè he vist ple d'alegria, que la tolerància i l'esperit d'aquetls anys encara continua viu. CÉSAR
RUEDA
INIA
8a Promoció de l'Escola d'Apare de Barcelona
Actes de cloenda del 25 aniversari de la Delegació d'Osona l»A D E L E G A C I Ó l'Orquestra de Cambra de Vic en un d'Osona prepara els actes de lloc privilegiat de la comarca encara cloenda de la celebració del seu 25 per determinar Per al dissabte 30 aniversari. Tindran Lloc els dies 29 s'ha organitzat un concurs de i \ú vle setembre. S'iniciaran amb paletes que tindrà lloc a un concert <ie musica clàssica (ei l'aparcament de l'edifici del Sucre., dia £9) que Mirà a càrrec de aVki, a continuació hi haurà un
dinar de germanor que es farà a la Bassa dels Hermanos (Arquebisbe Alemany/Verdaguer). El mateix dia hi haurà, finalment, un espectacle sorpresa que clourà els actes d* celebració. Els companys que hi estiguin interessats poden deimnar eJ
programa definitiu a la Delegació d'Osona.
Telèfon: 958 852 611. A/e: caatosona® apabcn.es.
PROGRAMAS DE MASTER Gestiún Urbanística 14*. Edicion Valoractones Inmobiliarías 2Oa-21*. Edicion Barcelona-Madrid Medio Ambienta Urbano y Sostenibilidad 4". Edictón Sistemas de Informaclún Geogràfica 3". Edlclón
PROGRAMAS Y CURSOS DE POSGRADO *ttd.n Urbanística 16*- Edíción oraciooes Inmoblliarlas 23". E<Jlcttí>n lal y Gm Edtd&n no presenciat. Ciudad y T·rrttorto Sost«nft>(« 2m. Edldún ApllcaclonBs Medíoamblentales de
pllcaclonos Territorialea tit» los SIG 1". Sistemas de Información Geogréfl Urbanisiícaa 2 2 ' . Edicion es y Compensaclonm Rapa diclón Urbanística» 12 O,F>. Valoraclones Hipoteca no presencial
CF>. Flscalldad lnmot>illarla y Valoraclún Catastral 17". Edicion C F \ SIG y Gestlóo Xerrltor I 8" Ediclon C.P. SIG y Gsstlón de la C dad 3". Edlcton C R . SIG aolicado a la Eco Ambionte 3". Edicion G.P. IniroducdiJn al SIG C P . Programaclón y Psfsonalizaclón del SIG 1O-. Edicion C.P. Programacl6n de SOFT Sistema cl<Sn Geoespaclal 1*. E C E . Inlroducción at Dsracho Urbanistlco EspaAol 26-. Edtcton lún • InscrlpcIo·i·B
Fundació Politècnica do Catalunya SedeET.SA.B - CPSV Av. Diagonal 649. 4' planta 0B028 Barcelona Tel. 93 401 58 69 - 902 10 31 58 Fax 93 333 O9 6O Susana@fpc upc.es
www.fpc.upc.es
O» Catalunya Oal Col Wfli
CRUP MULTINACIONAL DEL SECTOR SERVEIS NECESSITA: COORDINADOR/A D'OBRES ARQUITF.CTT./A T È C N I C / A PER A LA C O O R D I N A C I Ó n'oBRrs T » R F M O D Í - U C I O n\ C E N -
TRES PROPIS I EL SEU MA>TTT.NIMENT (CASINOS, CENTRES D'OC! I EDIFICIS CORPORATIUS) A NIVEU. NACIONAL I INTERNACIONAL.
• De Renda Antiga • D'Oficines • Amb o Sense LLogaters
93 363 80 80 Av. Diagonal449 ler 08036 Barcelona www.rentantigua.com
Retribuïm la coHaboraaó BARCELONA MADRID VALENCIÀ SEVILLA PALMA DE MALLORCA
experiència mínima de 3 anys en la gestió d'obres, control d'execució, contractació dels industrials, gestió econòmica, enire d'altres cal aportar habilitats per a la negociació, la coordinació d'equips i, a treballar amb autonomia disponibilitat per a realitzar viatges amb freqüència, en el territori Nacional inicialment persona jove, dinàmica i motivada per i formar pan d'una organització amb constant progressió i ampliació de mercat, anualment amb fona expansió internacional
contracte laboral indefinit, sou en funció de la vàlua del candidat i les responsabilitats que comporta el lloc de treball formarà part d'un equip de tècnics amb possibilitats de promoció professional
A* CARTA ÍX PRt.St-N7U.l6 MANOSfJVIA, ADttlNTANI (.IJRKtCtmiM VTTAÍ. I HrMH.RAHA «H.WI HPUS CAKNfr, WDKAN7 IA «.rtBÍNÍJA 6 8 7 3 Al SíJTVTJ IM PüOfcWXT.tO i M(R< A I uf T m t u j j . . B O N 1-A.srot, 5. 0 Í Í 0 2 1 B A W Í J Í W A
A/t: trebaJI@apabcn et
PETITS
NOU CARNET COL·LEGIAL s'ha unhuat fins ara. t ï » d r a d format d'una targeta dt- crèdit ) fotografu i signatura personal dignaIkzades
m nrw í a m r t cid -
lluu • • èt taetm ***m.
ï qat, ai mateix
p c H M * a p t a * tt «MMtaóé
ce* Iqpat iMtj»JK*n( U btm& magm, s'emmarca en ta votant*
é r minora i óe moderr+itzactó
pefBUHMrFM del ÍXÀ legi. i de faotkaf ta t t t a n é amb e h r o l legíats. El nou carnet satttora torça la imatge d d que
Durant et mes é? piiíol s'ha fel arafear a taes ets eal kgiaEs una bu( Heu amfe íes dades que figurem en ets nostres arxius, perquè siguin comprovades per evitar errors. Aquestes dades ens han de servir per confeccionar el carnet, el t)uaí es farà arribar en H lerraini aproximat d'un mes des que es rebin les butlletes emplenades El Coi iegi agraeix la col·laboració de iots els col legiats.
ANUNCIS
Serveis d'aixecaments d'estat actua*, delineació de projectes, moOets en 30. càl- Es fan projectes d'infreestructures comucul d'estructures i instal·lacions. nes de te*ecorfHm*cacíon8 pw a «drfios. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presenvisats pel Coi-tegi d'Enginyers de Teletacions, tractament d'imatges i perscomumcacions. pectives, i projectes tte telecomunicaEnginyeria Te&s, SL. cions. També, mesuraments i pressuGran Via de fes Corfs Catalanes. 1176 postos, plecs de condicions, ajut a projecTel-: 932 78 3011 tes de seguretat, dictàmens, valoracions 933 13 63 40 i gestió econòmica d'obra. Fax: 932 78 07 65 ARINSA Telèfon: 934 52 07 89 a/e: artnsa@coac.net
Servat* par a taxadora
laíorsaaciò: Secretaria Tel: 932 402 355
Co·flcl·nt d'actualització d'honorari» l Md'agoit C a - 1,09 Proper canvi: ] 5 de setembre M ò d u l ; 44.500 PIA.
TELÈFONS
Enviïns un fan i nosaltres li lliurem ta delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'etaborem per ordinador, t ens adaptem al seu estii. Oferim una experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01
Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD, 2D i 3D, perspectives, renrJers, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61
TEL&ON Perspectives 1 fotomuntatg·s
Viua s Pïotefiaiúiwi i furidica
SW 40 20 60
informació® apabcn.es
932 40 23 70
visats@apabcn.es
932 40 20 55
secretaria® apaben. es
932 40 20 56
assessories@apabcn.es
RehabUiució i Medi Ambient
932 40 23 66
serma@apabcn.es
f k x u de Treball
932 40 23 58
treballigiapabcn.es
Kxtiuciò
932 40 23 73
formacio@apabcn.es
Centre «le OtKumetiUcio
932 40 23 61
renart@apabcn.es
BibUuuca
932 40 23 80
renart@apabcn es
932 40 23 65
sit@apabcn.es
932 40 23 76
informatiu@apabcn.es
S32 40 23 83
comunicació® apa be n.«
934 14 14 13
satu@apabcn.es
TELÈFON
Pet*peetrvee Es fan perspectives manuals i pe* ordirt* dor. en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36
Col·laboració professional S'ofereix arquitecte tècnic, professional itiberal, per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. Experiència de 25 anys de tteballs en gabinet i direcció d'obres. Telèfons: 934 06 96 95 i 630 261 973
Particular ven solar de 70 tnJ a Barcelona. S'hi pot construir planta baixa + altefl + 3 plantes. informació Tel: 607 303 550
Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. Ofertm serveis de fotoEs ven casa adosada muntatge. vídeo (recorregut d'interiors t exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's. Ens desplacem a tot Catalunya. Particular ven casa adosada a Sant Cugat Telèfon: 934 59 46 17 del Vallès: El Colomer. Situada a prop de l'estació. 314 mJ construïts, 4 dormitoris, 3 banys, 2 aseos. menjador i sala Serveis de topografia d'estar amb llar de foc, golfes, solàrium, sala de jocs. cambra de planxar, galeria, terrassa, jardí, garatge per a 2 cotxes, S'ofereix, realització d'aixecaments topotraster, armaris encastats. etc. gràfics informatitzats en 3D, replantejainformació ments, control d'obres, cubicacions, Tel: 607 303 550 delimitacions, parcel·Iacions, informes, t assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tei: 9331710 36 • Fax: 933 17 06 84
932 40 2} 74
premaat<3 apabcn.es
932 40 23 64
musaati@apabcQ.es
Serveis per al projecte
932 40 23 72
lotente&ccconeúcns.c
934 14 63 55
eu pal ino
S'ofereix tot tipus de servei pera l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectonttació i digitalftzaciò de plànols. Tamoé topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació}Teíéfon: 934 87 00 54
PETITS ANUNCIS
932 00 95 22
932 40 23 54 932 40 20 57
TELÈFON de projectes 938 85 26 11
caaio&ond@apabcn. es
93« 72 97 » 937 8011 10 Cooidl <k IÀJ leg»
« 8 79 01 76
caaivon® apabcn.es
934 1-í 3 Í 4 É
cooseli@apabcn.e5
Ofenm tot Dpus de serveis per veure com serà el pfojecte: plànols de venda, perspectiva manual, render. fotomuntatges, animació 30. vídeo, interactius, etc. Teièfon: 934 87 00 54
tel: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 64 A/e: mformatju^apabc n. es ^ïwyw. apaben. es
DEMANDEI
Segcmi gainagn» tttttabtt 2OOG
27
MERCAT DE TREBALL
supervisor/a d'obres
3 arquitectes tècrocs/qaes
Important enginyeria
a de Barcelona
per a localització d'industrials, control d'eouios. execució i costos en la construcció tent 2 anys d'expeirència. Edat màxm . 30 anys. Coneixements d'ei
d'habitatges unifamiliars srnb nova tecnologia rnodufar. Experiència mínima de 2 anys en
Is valoraran coneixements d'anglès.
control de costos, contacte amb obrs í control de personal.
Edat. entre 25 i 35 anys. Imprescindible carnet de conduir (l'empresa facilitarà el vehicle).
Lloc de treball, Barcelona. Jornada oficial. Contracte I
Disponibilitat de viatjar pe' Catalunya.
segons la vàlua del candidat/a, incorporació immediata. a Franelseo Marín. Fax: 913
l e s persones inleressades podeu adreçar ef vostre c
s'oforaix Jornada oficial. Contracte laboral inicialment de 6 mesos amb possfbittttl de ser indefinit.
607 186.
Sou aproximat: 3.500.000,- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades podeu posar-se en contacte amb Eva J1mén*i. tal: 93 4 1 6 1 9 0 0
4 coordinadors/es de seguretat i salut
arquitecte/a tècnic/a
Consultoris de prevenció
Construrtora-promotora de Ter
Sessió Informativa
de riscos laborals
:<Ó i assistència tècnica a
per responsabilitzar-se com a cap d'obra d'importants obres de construcció.
obr
i. Titu ICIÓ en seguretat i salut.
perfil Imprescindible experiència a peu d'obra.
experiència mínima d ' l any. Edat, entre
Coneixements d'informàtica s nivell d'usu-
30 i 40 anys. Coneiiements bàsics d'in-
ari. Iniciativa per treballar en equip. Im
formàtica: tractament de textos.
prescindible carnet de conduir
s'ofereix Desplaçaments per Cartalunya. Interven-
s'ofereix Sou negociable segons la vàlua del can-
cions esporàdiques. Relació liberal. Sou
didat/a
aprox: 3.000.000.- PTA brul/anual neg.
Incorporació immediat en una
empresa consolidada del sector de la
Signatura d'obres. Incorporació a l'octu-
construcció i promoció immobiliària.
bre. Les persones interessades poden
Les persones interessades poden posar-
posar se en contacte amb Teresa, tel:
se en contacte amb Conxita Munoi. Tel:
916 3 9 1 S55 o enviar el curriucium per
937 380 330.
a/e:
lnpretocffarraklo.es
fM. 7.008
tècnic/a de projectes i obres
La nova ISO 9000 (tel 2000 a càrrec de Joaquín Ordónez dia I hora dilluns, 23 d'octubre, a les 19 h.
lloc
arquitecte tècntc/a
sala d'actes Estudi d'arqurtectur
Constructora d'obra públic
pív a seguiment d oora i suport al des-
per desenvolupar tasques al departa
patx [implantació norma ISO-9001), ami
ment d'Estudts- elaboració de pressu
(laments, pressupostos, dibuu en CAD:
postos í plànnings. > interpretació de
perfil
plànols.
Edai emre22i30anys.Nocalexpe«éncta Català. Carnet de conduir i vef»cle
Es valorarà experiència en est
propi. Obres al Barcelonès i Ban LlOOregal.
Coneixements informàtics a n
< obra.
ari. Carnet 8 1 Jornada oi. Relació i se Sou negociable se
Bons való» del candiat/a. Incorporació
Contracte >at)or»
immediata Opció de signatura o" ocres
gons la vàlua oe.
ndidat/a
Inleresssls contacteu amò Joan C w t M
Les petsones in
ssades poder1 er.via'
S«n«t o Mwt XMH», tot: 932 312 463
ei cLtrrtcuitjm a Eduanl Plana. * * . TIMT*-
*
16 B 19 l i . o enviem cuf'tcuion1. oe<
tmx: 932 6S1 613.
Ites, 1 S - M . 08630 S«M V I C M C * H * Hort» o contacte ^ ' tol: »3fi S61 212
M.T.S2S
SERVBK PROMOC* tMBKAT DE TVEBAU t«; 932 40 23 58 tax: 932 40 23 59 A/e: trebalf·apabcn.es rmp//: -yw*.apabcnes
L'entrada te lliure però cal Inscripció prèvia al Servei d'Informació. Tel: 932 40 20 60
CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES Commum u m FOMNNO. WWWQÒ pntnmiua.
C>de de sessions, be* 3 al 24 d'octubre
Cal que els professionals tinguin coneixements bastes sobre instal laeions. des del reconeixement del piojeae fins a la recepció final o legalització, que els permeti realitzar Ij libci de contiol i posada en obra de les iimal Licions. t.n aquest cicle, les sessions monogràfiques se cenuen en els aspectes importants i considerar en la posada en obra tk cadascum de les insul lacioro per posar il du i aclarir temé*, o detatrt'ls. tl cicle s'esu u a u a en SOSIOÍIÍ monogràfiques i en cadú&ousd es parlarà d'una instal Uou i les se-
ves associades, i La sessió versarà sobre el vocabulari comú dels trets bàsics de cada ínstal laciò, la normativa d'aplicació, criteris sobre la nia i acceptació de materials (tradicionals i nous), com revisar un projecte i els entens de modificació o canvis de qualitat, els criteris de traçat de la instal lació i els de control de la posada en obra. El primer cicle conté les instal lacions més típiques de l'edificació d'habitatges i en el segon les insial lacions que s'hi han Incorporat amb mes forca.
Iodi
àatt c Kadejúc Aicadi <fc Boces. hufestor titular & b UPC
• Oitaans ï octub« etectrictutiii hmmaao • ÍHBMRS. 24 doauber U potadl a Kna
• Di«m> W J ütaiwe &m3Bcw i tom
dimarts, dd 3 ai 24 d'ocaàre
hoa± de ]7 > 2) k dunda: 16 hores cada cide müó: 4 hores cadascuna preu matricula: 30.000 PTA ò d e S.500 PTA cada sessió p s » col-kpac 25.W0 PTA d d e 7 000 PTA cada xsào CodiETOOI
Sessions
tècniques i seminari, del 14 al 30 de novembre Si I apanoo i ilítusio dd tormif^i aniut va trtirr una imponànda cabdal en l'evoiurio de j'arquitfaura rontemporania, amti i'apartíK' dd formigó prrfabricai s «bre dffiniírvammi la porta a la industrialització de la constmr ció L'evolució dels elements de fixació. la major flexibilitat en ets sistemes d'emmotllat i la millora de les característiques dels romponems han representat, en aquests darrers anys, un nuu impuls i una major populaniza-
oo Let KHTiaòo qut presentem tenen com i obiecitus fonamentals reflexionar «ohri: aquesta nova conurucoo, «obre d t ívini.ïtges de ireballar amb prelabrkau pnsants < també «+re com controlar !e* «evei limiï* i ons t'n aquest «mm el desenvolupament empresarial en la millora de inuliiat i de COM delí productes i d treball conjunt entre fabncanu i prescríptors és mrs indispensable que
Seatioiu tècníqua dites: els dimarts, 14, 21 i 28 de novembre horari: de 16 a 20 hores. E1071
Seminari dato: dijous, 16, 21 i 30 de novembre horari: de 16 a 20 h B10S1
(famda: 12 h les sessions i 12 h. ef seminari responsable acadèmic Joan Sabaté Arquitecte.
pmi malrtcula i preu col - tegiat: 5 000 PTA sessions tècniques HlOfM) PTA seminari
CONSTRUIR AMB FORMIGÓ, FORMIGÓ IN SITU. Seminari, del 5 al
1 9 de desembre a la Delegació del Vallès Occidental El formigó va estendre ràpidament ia seva influència; primer, en el camp de les obres civils i dels edificis industrials i, més tard, en tota l'edificació. La seva versatilitat i la suposada durabititat que provenia de la imatge quasi pètria de la seva estructura, es va veure enterbolida per dos problemes consubstancials a ia seva natura: la dificultat tk controlar les característiques del formigó elaborat en obra i la ptesènda de l'armat, que representa un perill constant d'oxidació. Aquests dos faaoa van tenir una importància cabdal en
l'inici del control científic de la construcció. En el curs es parlarà sobre la construcció en formigó i en especial sobre la utilització del formigó vist bn aquesta utilització, les condicions de l'encofrat, l'adequada dosificació i la correcta execució esdevenen fonamentals La dificultat d'aconseguir un ixin resultat i el risc que comporta (ja que un cop executat és pràcticament impossible de reparar) fan d'aquesta operació una de les més complexes i incertes de la construcció actual.
Joan Sabaté. Arqui-
duiada: ! 2 nores pou myrfrula- 25.QÜÜ PTA
dau: <ümam, 5,12 i 19 de desembre, de 17 a21h. Hoc Delegació d d V'atta Ocdtkoul.
preu col • legUt 20.000 PTA
ACTIVITATS
.29 mouapin
REHABILITACIÓ I MANTENIMENT
1
INSCRIPCIONS
DIAGNOSI I TRACTAMENT D'HUMITATS
Curs, els dies 15 i 16 de novembre
Les humitats als edificis són un problema
gia òe treball rigorosa que permeti al tècnic el
molt freguem en els nosires treballs de reha-
reconeixement i diagnosi de les humitats en
bilitació. Donar resposta i solució a aquest
toia la seva complexitat, i poder dictaminar
problema és tècnicament senzill si coneixem
amb seguretai el seu tractament. Durant ei
amb precisió les causes que el produeixen i,
curs, es donaran coneixements sobre el com
contràriament, resulia absolutament irreso-
ponament físic de l'aigua, s'estudiarà la simp
luble si apliquem solucions sense una refe-
tomatologia, es descriuran els aparells de
rència precisa del seu origen. L'objectiu
suport a la diagnosi i, finalment, es presenta-
d'aquest curs és proporcionar una metodolo-
ran les possibliuts més habituals de solució
telèfon d'inscripcions 932 402 060 telèfon d'informació 932 402 373 fax
responsable acadèmic: Xavier Casanovas
932 402 61
dates i horari: Dimecres 15 de novembre, de 1 f> 3 21 hores i dijous 16 de novembre, de 9 3 14 i de Ki a 21 hores. durada: H hores
http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es
preu matrícula: 3.1 000 PTA preu col·legiat: 27.000 PIA
MEDI AMBIENT INTRODUCCIÓ DE PARÀMETRES MEDIAMBIETALS A L'EDIFICACIÓ
CONSTRUCCIÓ, ARQUITECTURA I URBANISME SOSTENIBLES, EXEMPLES
Curs, del 7 al 28 de novembre a Terrassa
Curs, del 22 al 25 de novembre
La construcció, l'ús i l'enderroc dels edificis es
medi ambient. Introduir els professionals de
fa a costa d'un impacte molt significatiu so-
la construcció en aquests nous conceptes és
bre l'emorn U sensibilitat social, la capacitat
l'objectiu primordial d'aquest curs
limitada del nostre planeta i la fona incidència que en aquet àmbit tf el sector de la construcció, exigeix un canvi substancial en
retponiable acadèmic Tuni floriach
la manera de pensar, cosmruir i utilitzar els
d a t a : del 7 al 28 de ndvemrbe
edificis. Integrar paràmetres de sostenihilitat
horari: di- 16 a 20 h.
als edificis, espais urbans i iníraestructures és
durada: 1 f> hores
una necessitat si volem reduir la incidència
preu matrícula: 20 000 PTA
negativa que l'activitat constructiva té en el
preu col·legiat: lS.OOOriA
Codt:M1073
La capacitat limitada del nostre planeta i la forta incidència que en aquest àmbit té el sector de la construcció, han de suportar uns canvis que modificaran substancialment els sistemes anuals de treball en la construcció. L'objectiu del curs és presentar exemples d'urbanitzacions i edificis en què s'hagi tingut en compte els aspectes mediambientals. S'analitzaran des del punt de visu econòmic, constructiu, funcional i de disseny per u i d'extreure'n conclusions que aplicar a obres prò-
pies. S'estudiaran diferents ttpologiet edíficatòries que permetin paral lelismes quant als seus sistemes tipològics i constructius, Les acttiacions que s'analitzaran incorporen millores en alguns dels camps següents: introducció d'energies renovables, eficiència energètica, materials m f d i ambienta I ment correctes, tractament correcte dels residuï, edificis pensats des del punt de visia de la futura desconsUucóó. edificis lliures de materials tòxics o perillosos i d'alties.
responsable acadèmic: Tom Floriach
preu matrícula: 30 000 PfA preu col legiat li 000 PTA
dates: del 22 al 25 de novembre, ambdós
—„
30,
ACTIVITATS FORMACIÓ
ORGANITZACIÓ I GESTIÓ J U r n t Pmomcr M M M — o>
i Gestió de la promocrò i la construcció. Edició 2000-2002 U pwpwaoé i (wmaoe afetpada M i diRCÜHI i Mcaia éd sector en Eèciúqaei de ptaó it k p*mooc
\ la gestió dd proctt
de coratmcoó son factors dau per facilitar revolució del sector cap a una millora de la competnrviiai i qualitat
Fwafitat en ei camp immobiliari Assegurances Anàlisi de viabilitat de I operació immo biharia
12 dr març àe 2&'<\ • MOOULI
U garneu del projecte i obra Eli agents del procés d'edificació i les seves ttlaíjora B management i el project manager rom a directiu
Promoció i gestió del sòl per a edificar Marqueting operatiu Resolució d'un cas pràctic Simulació 2n any acadèmic: d'octubre de 2001 a maig de 2002 •
MÒDULÏI
Cabó de la promoció immobiliària Operació immobiliària Economia dempresa i comptabilitat Dret mercantil i de la propietat Conuacucio Anàlni del lector immobiliari Màrqueting immobiliari, estudis de mercat Avaluació financera de projectes immobiliari* finançament d'operacions immobiliàries
MòntJi lil
Catió del procéi de construcció Gestió estratègica de projectes Organització i lidetatge d'equips de trebaM Gestió de la qualitat Gestió del projecte Habilitats directives Gestió de l'execució de les obres Gestió del manteniment i post venda Tancament de l'operació i manteniment Resolució de casos pràctics. Simulació
direcció del màster
íOO hores repartides t'n dos JIIVS .ludemus.
• [:rancisco lavier Llovera. Catedràtic d'Universitat. Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. - Caries Puiggròs. Aparellador. Project manager. Responsable acadèmic de l'Àrea de formació en Organització i Gestió. organitza
horari lr curs: del 30 d'octubre del 2000 ,il IJ de maig del 2001, i 2n curs d'octubre del 2 DO I ,il
M0DI.IL IV
Fundació Politècnica de Catalunya
•
QCSTIA DEL TANCAMENT DE l/OBRA I LA P O S T V E M U
rapouable acadèmic Caries Puiggròs. Aparellador. Responsable de I Àrea d'Organització i Gesuo data D d 4 al 16 d'octubre d d 2000
honri Dittuot i duDecres. de 18.30 a 21 hores. 4wadKi0hoKs • m JMBfcttti: 24.0ÚÜ PTA pwi col iefiat 20.000 HA
i dissabtes de ') 10 a M h.
lloc seu del Col legi i Barcelona preu matricula: 480 000 [TA per curs preu col legiat: 400.000 (TA per curs
de Barcelona
Treball final
I Curs, del 4 al 16 d'octubre Q\it el lliurament del producte immobiliari salufact el client és un dels objectius principal» del procés immobiliari La geslió del tancament de l'obra i la postvenda és una fase orientada a garantir que d traspàs a l'usuari acompleixi les expectatives generades i que la qualitat del producte respongui a la definida La demanda, per part de les empreses, de professionals preparats per intervenir en aquesta fase s'ha incrementat en els últims temps ja que es en aquesta fase del procés on
Col·legi d Aparelladors i Arquitectes Tècnics
maig del 2002, divendres de 16.30 a 21 hores
els nivells de competència del mercat immobiliari aaual són més exigents com a conseqüència de la conscienciació dels usuaris, dels nivells de qualitat que han de demanar. Per això, aquest curs està oriental als professionals que vulguin intervenir en aquesta fase del procés constructiu. Aquest és un dels cursos de especialització que el Col legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb un crèdit del màster en project manager.
ESTRATÈGIES DE CONTRACTACIÓ PER A L'EXECUCIÓ D'OBRES DE PROMOCIÓ PRIVADA. Del 6 al 27 de novembre a Granollers
La generalització del sistema de subconuactació, l'especialització de les empreses i la creixent complexitat de les obres ha anat diversificant els models de contractació de l'execució. £1 curs analitza els criteris d'elecció del sistema de contractació, la definició del pla de contractació, els tipus de contractes, la selecció de contractistes, les relacions dient-contractista. la resolució dels proble-
profeno» Jesús Rodríguez i Albert Ribera, arquitectes tècnics, professors de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona data Del 6 al 27 de novembre horari: ds dilluns i dimecres, de IS a 2! hores. Hoc Ddegaàó del Valies Oriental durada: 21 hores pou matrícula: 44.000 PTA pmi col legiac 37-000 PTA
mes durant l'obra, eis acabats i la liquidació del contracte Estudia, també, les modalitat* bàsiques d'actuació dels professionals encarregats de gestionar l'execució de les obres (consultor/contractista). Aquest és un dels cursos d'especialització que es fan conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i (omptara amb dos crèdits per al màsier en project manager.
ACTIVITATS
.31
JÈl
FQRMAC ID
ORGANITZACIÓ 1 GESTIÓ
SEGURETAT
GESTIÓ I MERCAT IMMOBILIARI. Cicle de sessions
U SEGURETAT i sAtuT A LES OBRES. Cicle de sessions,
del setembre de 2000 a l'abril de 2 0 0 1
de setembre de 2000 a juliol de 2 0 0 1
Ln aquest cicle de sessions es mosrrarà, a través d'unes xerrades i taules de debat, com el project management i la gestió en construcció es planteja, cada cop més, com una sonida professional amb perspectives de futur. De
responsable acadèmic Carles Puiggròs, Aparellador. Responsable de l'Àrea d'Organització i Gestió dates: del setembre de 2000 a l'abril de 2001
horari: de ! 9 a 21 h
la mà de professionals d'aquest àmbit és do- Els coordinadors de seguretat i, en definitiva, naran a conèixer ies funcions de gestió, els tou els tècnics involucrats en el procés de diversos models d'organització de ia gestió construir han de saber com s'organitza una obra, quins mitjans auxiliars, proteccions i en el món immobiliari, i la situació del mermaquinària cal utilitzar i, com han de ser ï cat, d'aquest sector. funcionar per garantir una obra segura. E! cicle inclou d'una banda, una sèrie de sessions, de (ipus tècnic dedicades a alguns dels aspectes més importants de les instal·lacions provisionals per a la producció d'una obra i, de les proteccions personals i col • leclives que es faran servir de forma habiïual en
durada: 8 sessions de 2 hor< L'entrada és gratuïta però cal reservat plaça, sessions • U figura del projed manager. Funcions i perfil professional sessions, el 28 de setembre, 6 d'octubre, i 30 de novembre. • Models de geslió de project management Taula de debat: 27 d'octubre • fil projeci management i els agents del sector de la construcció. Taula de debai 3 de novembre • Li situació del mercat d'habitatge, locals i oficines: 12 de gener de 2001 • líl paper del Project Manager en la promoció de la innovació en el procés de construcció: 2 de febrer de 2001 • Millorar la competitivitat del sector de la construcció: 23 de febrer de 2001 • lil mercat immobiliari i una nova llei del sui per Catalunya: 30 de mate. de 2001 • LI mercat immobiliari: la transformació del l'oble Nou La zona 22@: 27 d'abril
INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions 932 402 060 telèfon d'informació 932 402 373 fax
les obres d'edificació, i també, quin paper té el tècnic de les obres en la formació dels treballadors, i d'altra banda, unes dedicades a analitzar els riscos i estudiar Sa prevenció en algunes de les unitats d'obra i dels sistemes constructius amb mes risc. A cada sessió es donarà a conèixer quina normativa és d'aplicació en cada cas. les comprovacions que cal fer per garantir-ne el compliment, quins son els processos de muntatge i desmuntatge de cada elemem. 1 com fer l'anàlisi i prevenció dels els riscos inherents a cada procés.
responsable acadèmic Ezequiel Bellet. Ar- durada; cicle d' 11 sessions i de 4 h. la sessió, preu matricula: quitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'àrea 54 000 ITA cicle i 6.000 PTA sessió de formació en Seguretat. dates: de setembre de 2000 a juliol de 2001 preu col' legiat 45.000 PTA cicle i 5.000 PTA sessió horari: un dilluns al mes, de 17 a 21 h
SESSIONS DEL PRIMER TRIMESTRE • Grues i aparells elevadors Sempre des del punt de vista de la seguretat, se seguirà el procés de muntatge i desmuntatge d'una grua. S'analitzarà el seu posicionament idoni per qüestions de servei i de seguretat. Es mostraran les mesures de prevenció que cal seguir en el funcionament de la grua i el moviment de càrregues. Tanmateix es parlarà d'altres aparells elevadors • Dimarts, 10 d'octubre 3 la Delegació del •
Dimarts, i 6 de novembre a la Delegació del Vallès Occidental. Codi: Sil 1
• Xaries i baranes de seguretat ales obres \JI sessió vol donar una visió real del que cal fer en la utilització i instat Ució d'aquestes proteccions col • leclives, el seu muntatge i f'ús correcte. En una primera part hi haurà l'exposició de la normativa vigent, ies formes de col • locació, ancoratge i manteniment de les xarxes i baranes. U segona anirà a càrrec d'una empresa especialitzada en la col locació d'elements de protecció i-nl lectiva • •
Dilluns, 2 d'octubre d Barcelona Dimarts, 17 d octubre, a Manresa Coda: Si 12
» Insta} laríonsd'electriàatdunatlesobm Us instal iarions elèctriques provisionals de les obres constitueixen un element fonamental alhora de realitzar-les. Volem veure com han de ser ies escomeses provisionals, els quadres generals i els quadres de plantes, les esteses de cables, les connexions i les preses de terra. Analitzarem els elements que composen els quadres, ta seva sensibilitat, el manteniment i les instruccions de seguretat per al seu ús • •
Dilluns, 6 de novembre a Barcelona Dimarts, 12 de desembre a la Delegació de! Vallès Occidental
•
Dimarts, 24 d'octubre i U Delegació del Bages-Berguedà Codi: SI 13
• Elements de protecció individual: EPt's Aquesta sessió es divideix en dues parts,a la primera un ponent parlarà de la normativa, característiques dels EP! i la seva forma d'utilització, així com de les problemàtiques que el seu ús planteja als treballadors Í l'obra í n la segona part una empresa especialitzada en el proveimem d'EPTS farà una demostració pràntcj de ic>u nwna d'elements i sistemes • Dilluns, 18 de deserrtbre i Bandona Codi: Si 141
932 402 061 http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es
S ESSIONS PREVISIXS PE1 AL 2001 • v'j,-"..ii en les maquines • -. . -,t: rr. el munuigf <k cobertes i un- • Lí
tiï dr érscoutmxoó i pfcw
i íormarjó iL·itafermanc er: fh Bebatüòurs i
32w^,-,.-».-1
ACTIVITATS FORMACIÓ
SEGURETAT COOHDMAOOR DC SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ. PERFIL TÈCNIC EUROPEU
Curs de postgrau. del 29 de setembre de 2000 al 16 de març de 2001 EI Deere! 1627/97, de transposició de la Directiva europea sobre la seguretai i salut laborat a les obres de construcció implanta a Espanya una nova figura professional el coordinador de seguretat Eh coordinadors són els professionals encarregats d'avaluar els riscos de l'obra i proposar solucions i alternatives i, fins i tot, U formació delí treballadors a l'obra. 8 cun de postgrau forma part dd pro-
grama de formació en seguretat i salut laboral que ei Col legi porta a terme des òe fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya Es lliurarà diploma de Postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya als qui hagin assistit al SO % de les classes i superin les proves d'avaluació Es demanen coneixements i/o formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic.
programi •
MÒDUL I
Normativa HegUlidó -La Directiva europea sobre seguretat en obres temporals o mòbils i la seva transpo«cióa Espanya. RD 1627/97. -La Uei de prevenció de riscos laborals -Reglameni de serveis de prevenció i nornutiva de seguretat, legislació de seguretat. •
MÓDULII
Coordinació de Mgureut -El perfil professional del coordinador. Coneixements i habilitats necessàries. Missió i funcions. Les línies mestres de Pont Royal. •Actuació d'un servei extern de prevenció de riscos laborals en i àmbil de la construcció. El funcionament de la seguretat dins l'empresa constructora. •
MÚDULIII
Prevenció de riscos, ergonomia i factor bums -Introducció a la prevenció dels riscos i la seva relació amb la qualitat i ei medi ambient. Millora dels resultats economia. •Malalties professionals en el sector. -Introducció a l'ergonomia. Conceptes bàsics i la seva aplicació a les feines, materials i eines de la construcció. -Condicions de treball: calor, fred, soroll i vibracions -Seguretat i qualitat. Les normes ISO 900Ú. •Auditories de qualitat. Auditories de seguretat. •El factor humà: psicologia i formació. La capacitat de negociació en el sector •Tècniques de negociació. La missió del coordinador de seguretat. Estudi de procés de tota negociació: preparació, confrontació i modificació de solucions.
guretat d'un projecte. •Presa de decisions. La informació, consulta, participació i formació dels treballadors. Anàlisi dels processos de producció. La seva modificació i l'eliminació d'algunes situacions de risc -Eines per a la informació i la formació. L'Auto-Audit i el mòdul FRAP. Presentació d'un cas real de coordinació de projecte i reafització. Exemples de solucions conceptuals aportats pel coordinador. Dificultats habituals i resolucions. -Control documenta] de la coordinació. -Responsabilitat civil i penal dels promotors, contractista, l'autor del projecte, subcontractistes i oordinadors de seguretat. Responsabilitats derivades de la fase de projecte i de l'execució, i els controls. -La inspecció de treball i la seguretat. -Metodologia per a la coordinació de seguretat. -Taula rodona. Experiències de coordinadors de seguretai en obres de diferent tipologia. Conclusions. i MÒDUL V
Formació en tècniques de seguretat -Senyalització de les situacions de risc. -Mesures de prevenció en projectes d'obra civil i de gran format. -Seguretat en la conservació dels edificis i en els treballs de renovació i rehabilitació en construccions i edificis antics. -Seguretat en ia reparació i manteniment •La prevenció del risc a les obres d'enderroc. 'Seguretat en la gestió dels residus. -Seguretat a les instal • ladons elèctriques. -Seguretat a les màquines i el seu ús. -Equís de protecció col leciiva i individual » MÒDUL VI
•
MÒDUL IV
L'actuació professional dd coordinador -Actuació professional del coordinador. Fase de projecte i d'execució. -Planificació de projectes. Auditoria de se-
La documentació per l'aplicació del RD 1627/97 -Estudi bàsic de seguretat i estudi de seguretat -Pla de seguretat i la seva implantació. -Sessions pràcüques.
preu matrícula: 375.000 PTA preu col·legiat: 315.000 PTA dates: del 29 de setembre al 16 de març,
divendres, de 9 a 11 i de 15.30 a 20 hores. durada: 150 hores leclives + 50 hores de treball. Codi: S 2017
i DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS. NIVEU SUPERIOR
De) 3 de novembre de 2000 al 6 de juliol de 2 0 0 1 El Col·legi juntament amb Mutual Cyclops, ha organitzat un curs de nivell superior en prevenció de riscos d'acord amb la Llei 31/ 95, de prevenció de riscos laborals i l'RD 39/ 97, reglament dels serveis de prevenció que regula la formació necessària dels tècnics que han de desenvolupar activitats preventives a les empreses. Amb aquest curs el Col • legi i Cyclops uneixen els seus esforços per oferir a les empreses i ais professionals i, en especial, a les empreses mutualistes i als col legiats un curs que és el resultat de l'experiència d'ambdues entitats en l'àmbit de la prevenció de programa • Fonaments de les tècniques de millora de les condicions de treball {20 hores) • Tècniques de prevenció de riscos laborals (200 hores) • Altres actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals (30 hores) • Cesüó de la prevenció de riscos laborals (40 hores) dates: del 3 de novembre de 2000 al 6 de juliol de 2001. horari: divendres, de 9 a 14 h i de 15.30 a 20.30h, i dissabtes de 9 a 14 hores, hores lectrra: 600 hores preu; 625.000 PTA Codi:S2022
riscos laboral i de la seguretat i salut laboral en la construcció, respectivament. El programa de formació està configurat per 350 hores de matèries comunes, 100 hores d'especialitat i un treball de curs equivalent a les 150 hores restants per fer les 600 hores totals de formació necessàries per obtenir el títol de tècnic de prevenció de riscos laborals de nivell superior, L'objectiu del curs és formar autèntics tècnis especialistes en la prevenció de riscos laborals, d'acord amb la normativa vigent.
AnTIVITATS
.33 FDPMACin'
SEGURETAT
ACTIVITATS PERICIALS
LA COORDINACIÓ DE SEGURETAT. FUNCIONS BÀSIQUES
CURS BÀSIC DE VALORACIONS IMMOBILIÀRIES
Sessió, dilluns 16 d'octubre
Del 7 al 3 0 de novembre
Amb aquesta sessió s'ofereix una visió gene-
consells pràctics sobre la seva feina en fase
Hi ha forca ocasions en què un arquitecte
ral de l'enfocameni de la seguretat, les actua-
d'execució d'obres. Va adreçat a professionals
tècnic, i altres professionals de formació tèc-
fer valoracions tinguin, a més a més d'uns
dons que comporta l'aplicació del Reial de-
que hagin d'intervenir en obres petites i sense
nica, són requerits per fer una valoració de
coneixemems per a l'anàlisi tècnica de l'im-
rret 1627/1997. Dóna informació sobre com
especial risc. en les quals només cal l'estudi
béns immobles. Per exemple, en les transmis-
moble i del seu estat de conservació, uns
s'ha de preparar un estudi de seguretat, un pla
bàsic de seguretat o la coordinació en fase
sions patrimonials, en fer l'anàlisi d'inversi-
coneixemems específics de l'àmbit jundic i
d'execució,
ons immobiliàries, per a l'emissió d un crèdit
dels criteris de valoració. L'objectiu d'aquest
de seguretat i sobre quina és la missió del coordinador de seguretat, pautes d'aciuació, i
professors: losep Maria Calafell i M. Àngels
durada: 4 hores
Sànchez
preu matrícula: 5.000 PTA
d a t a : dilluns, lf> d'oaubre
preu col·legiat 2.000 FTA
què els professionals que vulguin dedicar-se a
hipotecari, en un procediment judicial, en els
curs és donar aquests coneixements bàsics
casos d'aportacions no dineràries ert una so-
específtcs per comprendre els mecanismes de
cietat mercantil, entre d'altres. La complexi-
la valoració en funció del seu àmbit d'actua-
tat de les relacions econòmiques, jurídiques i
ció, els criteris de depreciació del valor i
socials han anat configurant la necessitat de
conservació i els mètodes pràctics de valoració.
horari: de lf>.30a21 h
G U I A PRÀCTICA DEL COORDINADOR OE SEGURETAT EN FASE D'EXECUCIÓ D'OBRES. C a s p r à c t i c , 1 8 í 2 5
d'octubre
responsable acadèmic Francisco lavier Llo-
dates: del 7 al 30 de novembre
vera. Catedràtic d'universitat. Director de!
horari: de 18.30 .i 21 hores
Departament d'Organització d'Lmpreses de
durada: 20 hores
la UPC
preu matrícula: 42 000 PTA
organitza conjuntament Fundació Politèc-
Preu c o l · l e g i a t 33.000 PTA
nica de Catalunya U guia pràctica del coordinador de segureiai
nació de seguretat d'un edifici pIurifamiliar
en la fase d'execució d'obres és una proposta
entre mitgeres, que és el tipus d'obra més
CURS BÀSIC D'URBANISME. Del S de novembre at 2 0 de
de metodologia de treball a seguir durant iot
típic que desenvoluparà un aparellador/ar-
el procés de l'obra.
quitecte tècnic.
Aquest curs es desenvolupa en dues sessions:
El professor exposarà com en aquest cas s'ha
una dedicada a explicar les tasques a realitzar
fet l'anàlisi de l'estudi de seguretat, l'anàlisi
L'aparellador o arquitecte tècnic que exerceix com a professional liberal, o de tècnic
i els mètodes de treball que s'han de portar a
del pla per a la seva aprovació i com s'orgnnit-
terme segons la guia i, l'alira, dedicada a
za el treball de coordinador per al seguiment
aplicar la guia a un exemple pràctic de coordi-
de la seguretat de l'obra.
professors: 1-zequiel Bellei Arquitene tècnic,
dates:
responsable acadèmic de l'Arca de formació
• dimecres 18 i 25 d cidubre a la Delegació
en Seguretat
del Vallès Oriental
horari: de 17 a 21 h durada: 6 hores preu matrícula: 12.600 PTA
Codi:S1211 • dimarts 26 i dijous 30 d'octul >re a ia Delegacíó d'Osona
Codi: P10611
desembre a la Delegació del Bages-Berguedà que li permetin analitzar la capacitat edificadora de l'àrea d'estudi
municipal, es troba sovint amb el requeri-
L'objectiu d'aquest curs és donar una visió
ment de realitzar l'estudi de I'edificabilitat
pràctica mitjançant l'exposició de rasos sobre
que té un terreny, per a això necessita dispo-
temes de planejament, gestió urbanística i
sar dels suficients coneixement d'urbanisme
llicències d'obres.
responsable acadèmic Esteve Aymà. Arqui-
horari: de 19 a 21 h
tecte tècnic t advocat
durada: 20 hores
dates: del 8 de novembre al 20 de desembre
preu matrícula: 13 600 (TA
lloc; Delegació del Bages-Berguedà
preu col·legiat 28.800 PTA
Codi: P1141
Codi:Sl212
preu col Ïegiat: 10 500 PTA
CERTIFICATS D'HABTTABILJTAT. Curs, dijous 9 de novembre CURS BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT LABORAL EN LA CONSTRUCCIÓ
Del 9 d'octubre al 2 9 de novembre
Una de les tasques habituals dels arquitectes
en aquesta pràctica professional.
tatge usat. Amb aquest documem els arqui-
és aprofundir el coneixement de la legislat» sobre l'habiubiliwi, i facilitar eines i pautes
11 D e a n 11:7/97. de transposició de la D i -
curs és formar els professionals que faran
tectes tècnics adquireixen un compromís amb
teciiva europea sobre la seguretat a les obres
coordinació de seguretat en fase d'execució
la societat davant un bé de primera necessitat,
de construcció implanta a Espanya ia figura
en obres petites i mitjanes per lal que puguin
professional del coordinador de seguretai.
redactar els estudis i estudis bàsic de seguretat
per això s'ha pensat en una sessió d'inkwció
tècnics es certificar l'habitabilítat d'un habi-
per ^ la redacció de la certificack)
Lis coordinadors són els professionals encar-
d'acord amb els requeriments del Decret i
professor Pere Casademont, cap del Servei
durada: \ hores
regats d'avaluar els riscos de l'obra i proposar
inieíar-se en les tasques de coordinació en
Habitatge
solucions i alternatives, motivar els partici-
aquest tipus d'obres.
dia: diiuus, *) de novembre
preu matrícula: 6.000 PTA preu col legiat 4 uflíi \'\K
pants perquè integrin la seguretat en el procés
Per a l'obienció del certificat, cal haver assis
de disseny i execució, i impulsin accions de
til ai 80% de les classes però també superar
sensibilització i. firo i lot, U informació <fcii
una prova d'aprofitament ï realitzar un tre-
riscos als treballadors a l'obra. L'objectiu del
ball final
horari: de 18 a 21 h
ESPECIALITZACIÓ EN INFORMES I PEMTATOES. CASOS PKÀCTICS
Del 25 de setembre a r i l d'octubre a Granollers El periuig* judicial i fotenst w una impor-
rcsponuble
acadèmic Kzfqute) KHkt Ar-
quitecte tèaiK d i t a : dilluns i l i i m e a ï v del 9 d o a u b i t al 2V
p m i matrícula: 90.000 PTA
tància capiu! en l'esdeveniment d'un proce-
preu col ïegiat: W.0OO PIA
diment j u d k u l i. per nm. irqu?!?» t » trarUEneoi kxmjam especial i acurat, la a q u n t n S O U Q W es vol donar aaa vitué Uscmci i pnét-
honri: de 16 a 21 h
L'objectiu
ca i o t HB tepm i aae» pacoa K »
34
Icgnu q«iHfM ttamba 200*
ARTIVITAT5
r FORMACIÓ
HABILITATS DIRECTIVES
NOVES NORMATIVES
LA PRESA DE DECISIONS DAVANT ELS PROBLEMES
ORDENANÇA DELS USOS DEL PUSATCE URBÀ DE LA curar
Del 2 1 al 30 de novembre
*. Sessió, dijous 26 d'octubre L'objectiu d'aquesta *essió és facilitar als tec nia ei coneixement i la correcta aplicació d'aquesta nova ordenança ien in! en compte els aspectes que més interessen ah tècnics E! fel que la sessió pincin de! pum de visu de la pròpia administració permetrà també que el tècnic conegui la " flexibilitat" en l'aplicació del nou ton legal \A sessió s'inicia amb una exposició sobre l'esperit de fons de l'aplicació de U normativa, continua amb una pre-
sentació dels aspectes més novedosos respecte de la legislació anterior i araba desglossant tema per tema els punts de l'Ordenança que tenen una relació directa amb les tasques dels tècnics: bastides i tanques d'obra, publicitat i canells d'identificació en façanes i cobertes, mitgeres, criteris de disseny en façanes (materials, cromatisme, fusteria, etc.), antenes, col locació d'instal lacions en façana, previsions d'insta! - lacions en edificis nous, etc.
data: 26 d'octubre del 2000 honri: de 17 a 31 h (dijous) durada: 4 hores preu matrícula: 8 400 PTA preu col' legiil: 7.000 PTA responsable acadèmic Jesús Femàndez. Arquitecte tècnic Servei Normativa
retponjable acadèmica: Ascensión Gàlvez. Arquitecta tècnica. Cap del servei de Promoció, Mercat de Treball i, Formació data: del 21 al 30 de novembre horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h
durada: 12 hores preu matricula: 25.200 PTA preu col·legiat 21000 PTA
PRESSUPOSTOS I CONTROL ECONÒMIC D'OBRES AMB PRESTO:
I nivell: armidaments, pressupostos i certificacions II nivell: costos i planificació
COM PREPARAR EXPEDIENTS D'ACTIVITATS CLASSIFICADES
Aquest curs està dirigit als professionals que en la seva feina necessiten elaborar amidaments, pressupostos, certificacions í control econòmic de l'obra, i que vulguin adquirir uns coneixements més complets utilitzant aquesta eina informàtica. temari
Curs, del 6 al 27 de novembre
• hi pressupost, document d'un projecte. Planificació del projecte. responsable acadèmic: Salvador P dates: del 6 al 27 de novembre del 2000
• El pressupost, elaboració del pressupost t Control de costos, data: Presto I: del 9 al 23 d'octubre, dilluns i dimecres, de 17 a 21 h. Presto II: del 25 d'octubre al 13 de novembre preu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA Codi:CI301
PRESSUPOSTOS I CONTROL ECONÒMIC D'OBRES AMB TCQ 2 0 0 0
amidaments, pressupostos i certificacions
horari: dilluns, de 16.30 a 21 h durada: 16 hores preu matricula: 33.600 PTA preu col • legiat 28.000 PTA Codi:N1031
ORDENANÇA GENERAL DEL MEDI AMBIENT URBÀ DE BARCELONA
Dimecres, 13 de desembre La nova ordenança de l'Ajuntament de Barcelona refon i actualitza el contingut de set ordenances anteriors i incorpora la regulació de les llicències d'activitats. Atès l'abast del tea legal i tenint en compte la gran quantitat de temes diversos que s'hi tracten es planteja aquesta sessió amb l'objectiu de facilitar als tècnics el coneixement dels aspectes de l'ordenança que poden afectar el seu exercici professional. Així, es tractaran punts com ara: conductes d'evacuació de fums. sorolls i vibracions, evacuació de runes, connexió dels edificis a la xarxa de clavegueram, protecció de l'arbrat, etc. la sessió es completarà amb un capítol al punt més novedós de l'ordenança: l'Anna sobre captació solar tèrmica.
litzar tots els íaciofs implicats en t'l problema i saber escollir l'alternativa de solució, conjugant l'eficàcia i l'eficiència. Els objectius d'aquest curs són: adquirir el costum de pensar millor, desenvolupar el pensament creatiu i aprendre a prendre decisions.
INFORMÀTICA APLICADA
Codi: NI 021
En aquestes sessions s'ofereix a l'assistent una panoràmica general dels aspectes més bàsics, de la tramitació, dels documents i impresos, de la documentació tècnica, i de les ordenances i normatives d'aplicació. S'exposaran casos pràctics d'aaiviuts senzilles que, sovint, arquitectes tècnics i alttes professionals presenten a tramitació i, a través d'una anàlisi crítica d'aquests, feta per professionals qut; exerceixen a l'Administració pública la funció de revisió tècnica de la documentació, faran menció dels aspectes més importants del seu contingut.
Hi ha sovint, una gran diversitat de situacions en què s'han de prendre decisions que afecten la gestió dels recursos humans i materials. El professional ha de saber resoldre problemes i prendre decisions adequades i de manera ràpida. Cal desenvolupar habilitats per ana-
En el contingut del curs es presenta el mòdul específic del programa sobre seguimeni d'obra i planificació. Aquest curs està dirigit als professionals que en la seva feina necessiten elaborar amidaments, pressupostos, certificacions i control econòmic de l'obra, i que vulguin adquirir uns coneixements més complets utilitzant aquesta eina informàtica. tfmari • El pressupost, document d'un projecte.
Planificació del projecte. • El pressupost. Elaboració del pressupost. • Pla de treball i seguiment econòmic. • Utilitats del Pla de Treballs en Progrés, dates: del 15 ai 29 de novembre, dilluns i dimecres de 17 a 21 h. preu matrfnila: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA Codi:C1302
PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES MICROSOFOT PROJECT
Del 10 al 3 1 d'octubre, dimarts i dijous de 17 a 19 h
responsable acadèmic lesus Femindez. Arquitecte tècnic. Servei Normativa dates: dimecres, 13 de desembre del 2000 horari: de 17 a 21 h. Durada: 4 hores pieu matrícula: 8 400 PTA preu col·legial: 7.000 PTA Codi NI051
Aquest curs té com a objectiu aprendre a utilitzar el programa i a rendibilitzai les aplicacions que ofereix per a la programació, seguiment i conuoi de projectes de construcció, i en la gestió del temps i dels recursos. El programa inclou uns coneixement bàsics de recordatori de conceptes de planificació i l'aplicació d'aquests amb l'eina informàtica: gestió de recursos, treball amb calendaris,
programació amb recursos, ús del camí crític, seguiment de projecte i ajustaments de temps i costos, entre d'altres. dates: del 10 al 31 d'octubre, dimarts i iijou*, de 17 a 19 h. preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20000 PTA CotfcCHOl
ACTIVITATS
o35 *
DIVERSOS
INFORMÀTICA BÀSICA 1 GRÀFICA
SESSIÓ
p INTERNAT: Dimarts, 7 de novembre, de 17 a 21 h.
Durada: 4 hnres Preu matrícula: 11.000 PTA Preu col • legiat 8.000 PTA i EXCEL II NIVELL: Dimarts i dijous, de 19 a 21 h. de! 3 al 19 d'octubre. Durada: li) hores. Preu matrícula: 17.500 PTA Pren col • legiat: 12.500 PTA » ORGANITZACIÓ DEL DISC: Dilluns i dimecres, de 17 a 19 h, del 2 al 4 d'octubre. Durada: 4 hores. Preu matrícula: 5.000 PTA Preu col·legiat: 7.000 PTA » WORD I NIVELL: Dimarts i dijous, de 19 a 21 b, del 24 d'octubre al 2 de novembre. Durada: 8 hores. Preu matrícula: 14.000 PTA Preu col legiat 10.000 PTA > WORD H NIVELL Dimarts i dijous, de 19 a 21 h, del 9 al 21 de novembre. Durada: fi hores Preu matrícula: 14.000 FTA Preu col • legiat: 10.000 PTA > ACCESS 1 NIVELL: Dimarts i dijous, de 17 a 19 h, del 21 al 30 de novembre. Durada: 6 hores. Preu matrícula: 14.000 PTA Preu col • legiat: 10.000 PTA > AUTOCAD: Divendres, de 17 a 2! i dissabtes, de 9 a 13 h del 27 d'octubre al 25 de novembre. Durada: 40 hnres. Preu matrícula: 78.000 PTA Preu col·legiat 60.000 PTA > AUTOCAD I NIVELL: Dimarts i dijous, de 17 a 19 h, dei 5 al 16 de novembre Durada: 24 hores. Preu matrícula: 47.000 PTA Preu col • legiat 36.000 PTA i AUTOCAD I NIVELL: Divendres, de 17 a 21 i dissabtes de 9 a 13 h, de l'li al 22 d'octubre. Durada: n hores Preu matricula: 47.000 PTA Preu col·legiat 36.000 PTA i POWER POINT: Dilluns, dimecres i divendres, de 19121 h, del 27 de setembre al 4 d'octubre Durada: 8 hores. Preu matrícula: 14.000 PTA Preu col·legiat 10.000 PTA
LA NOVA ISO 9 0 0 0
OSONA CLOENDA DEL 2 5 ANIVERSARI
Dilluns, 23 d'octubre
• 2li de setembre Concen de música clàssica 3 càrrec de l'orquestra de Cambra de Vic. L'Assessoria Professional organitza una sessió • 30 de setembre: Concurs de paletes, dinar informativa sobre La nova ISO 9000 del 2000. de germanor a h Bassa dels Hermanos a Vic que anirà a càrrec de loaquin Ordónez. i espectacle a la PI. Major. dia i hora: dilluns. 23 d'octubre, a les 19 h. | | | ALTRES ACTIVITATS lloc sala d'actes del Col·legi L'entrada és lliure però cal inscripció prèvia • Ï0 de setembre i 1 d'octubre, sortida d'alta al Servei d'Informació. Tel: 932 40 20 60 muntanya per deixar empremta a l'Aneto. • 3 d'octubre, sessió informativa: Reparaóó del formigó. Ponent a determinar. • 21 d'octubre: descens del riu Bero. Osca. • 19 de novembre: sortida en kayak per la Costa Brava (Cap de Creus). • del 27 de novembre al 15 de desembre exposició de pintures sobre arquitectur.i i l'oli de l'artista Eduard Ferrer Delegació d'Osona: Tel: 938 85 26 11.
EXPOSICIONS I SIMPOSI D'ART UNA SEDUCCIÓ PER
SIMPOSI INTERNACIONAL I EXPOSICIÓ FUTUR I FUNCIÓ DE L 'ART CONTEMPORANI A L 'ESPAI URBÀ
L'ARQUITECTURA INDUSTRIAL
Del 19 d'octubre al 10 de novembre
Del 27 de setembe a 111 d'octubre
programa Dijous, IBd'octubtr França 9.00 h Benvinguda i introducció 9.30 h U-muséehyperdémocratique, a càrrec de Catherine Millet. critica d'art, directora de la revista d'an contemporani ART PRESS.
Kl Departament de Cullura del Col·legi inaugura una exposició d'aquarel·les i mirades fotogràfiques sobre una mosira d'arquitectura industrial, a càrrec de Neus Fornells i Marc Rnig. inauguració: dimecres, 27 de setembre a les 19.30 h. Oberta fins a l'U d'octubre. lloc sala d'exposicions organitza Departament de Cultura informació Telèfon 932 40 20 60 íax. 932 40 20 61 A/e: cultura@apabcn.es
11.00 h Violencedüconcepidemodemiiéfxeà l'espace públic a càrrec de lean Pierre Raynaud, artista. Barcelona es distingeix entre les ciutats europees per la seva política urbanística amb una predilecció per la transformació social, econòmica i cultural. És un bon punt de partida per confrontar i valorar les experiències i punts de vista dels artistes, dels crítics d'an i de l'arquitectura de sis països europeus, tam bé per estudiar i debatre les possibilitats d evolució i d'integració de I aportació artística en els processos urbanístics i arquitectònics comiuarii: Annemieke van de Pas i losep Roy coordina: Departament de Cultura dtftinatahs: btudiants de Bellas Ans, Arqui lectura. Arquitectura Tècnica. Bngmmia i Hiv lotu de l'Art, professionals de l'art, del disseny i de í arquitectura fcs lliurarà un certifi tat d assistència is pot obtenir 3 crèdits de doctorat Hi raurà uwluccio umuíunu mmkaU:dei 1Sdímembreil \bdoctubre pKtnaaipta) aJ Servei d'iníormaon dei 15
13 h
Inauguració de l'exposició de projectes de lean Pierre Raynaud i Gianm Motti. a l'Instituí Francès de Barcelona Carrer Moià, 8. Barcelona Còctel.
origine italiam d'Lmanurla De O t co, critica d'art, col laboradora de
FLASH AKT 16 .10 h Altesa riempiu 4a una seduu a càrrec de Liiiana Moro. artista Disaabte, 21 d'oautue: Kegne Un» 9 30 h I>meesseso1cottabonuonbtv*fenii listsindàrthtteas. acarreí de Ricrurd 16 30 h Pathfinder, a carrer de Cianni Motti Mac Comiat. arquitecte i rrític tfífanisia quitt-ctura Divendres. 20<l"ocrutur.Pa~isotBaixoi I 30 h PubÍH díT'vtïüJ/jn Pikmm&andaxi- I i iW h /rvrfíwfwranjt/witrfírcüwicirrec de Amony f^ormlev jnista fronutions m the vtnual museum i càrrec de Camiel van wmkel. enuc Bucdom d'art coi laborador íí'ARCHiS, Rr Iï JO h Rexepoó i llmutuï <k (Aikura *• vista d arquiimura ÍL*tek»M Paiau dr U VVIRÍU lUm II 00 h tífur in aniuteauurà càrrec de Peter bij M Barcrkjnj Struvckm artnu 15.00 h ConctuMoi» i drtwt dr -"Ir^di 13.00 h iruuguiacK) de l'exposicic <k pro-
Suiwa 15.00 h
l'aifegardévmhvilleetíen'nirienw a càrrec de Marc-Olivier Wahler, crític d'an, director de! Centre d'An Seuchàtel.
De Lrcw. àmoai àr Srw» í.^< lei ni 40 20 60 p n 20000 P U pwu otudums 1S
36,
——-i
ACTIVITATS ALTBga
ACTIVITATS DE FORA MUTEM DC l> F POLITÈCNIC* «
C*IW-UNY«
Mèstor en Estructures Arquitectòniques U: Departament d'Estructures i l'Arquitectura de IUPC direcció: l-rancesc l-opf? Almanza, dr enginyer de camins i Fernando Purroy, arquitecte.
hem leama: 540 hores dala: del 16 d'octubre a juliol de 2002 honri; - grup I: dilluns de 15.30 a 21:30 h - gmp2: dimecres de 15 30 a 21.30 h preu: 800 000 PTA
Aprenent en H campus de BeHaterra
SAIE. Fira Internacional de construcció
organitza: Universitat Autònoma de Barcelona Escola de Doctorat i de Formació Continuada. Activitat adreçada i dissenyada per a majors de 55 anys i/o jubilats interessats a participar en la vida universitària. El pla de formació. que duu d títol, Li Universitat Autònoms i les persones grans, inclou assignatures de ciències polítiques i científiques, i humanitats, Us classes seran compartides entre estudiants joves i grans. dates: d'octubre de 2000 a juny a 2001 informació: Escola de Doctrat i Formació Continuada Eva Yera. Tel: 935 81 34 31 A/e: Marta. Perez@uab.es
dies:dd 18 al 22 d'octubre. lloc Fira de Bolònia. Itàlia. Td:051 282 111. Fax: 051 282 332. http://www.BolognaFiere it F1COMAT/CONCRETA. Fira de la Construcció I Maquinària
Congrés: Restaurar la memòria
Màster en Disseny I Restauració d'Estructures Arquitectòniques organitza: Depanameni d'Estructures a l'Arquitectura de i'UPC. direcció: Carles Buxadé, arquitecte hotet lectives: 450 hores dites: del 10 d'octubre a juliol de 2002 horari: dimarts, de 15.30 a 21.30 h. preu: 675.000 PTA
organitza: Diputació de Valladolid. dies: del 9 al 12 de novembre. lloc: Institució Firal de Castella i Lleó a Valladolid. informació: Tel: 983 42 71 00. Fax: 983 42 72 38. A/e: educacion.cultura@dip-valladolid.es. I Bfennal de la restauració monumental: Una restauració per al segle XXI
organitza: Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I de la UPC direcció: Santiago Roqueta. catedràtic del Departament d'Expressió Cràfica Arquitectònica 1 de la UPC. noies lectives: 450 hores dates: del 25 de setembre a 10 de maig de 2001 horari: de dilluns a dijous, de 17 a 21 h. preu: 675.000 PTA informació: Hundació Politècnica de Catalunya. Pi. Eusebi Güell, 6 06034 Barcelona. Tel: 934 01 77 51 Fax: 934 01 18 73. A/^ marta@rpc.upc.es CURSOS
Patologia terapèutica de les humitats en I edificació n: CIDtMCO i l'Àrea d'Enginyeria de la Construcció de ia Universitat d:Oviedo dates i lloc del 19 ai 20 d'octubre a Azpeitti Guipúscoa nutrinilf 60.000 pla iníJUm*ào:Tei:943S157 04
dies: del 4 al 8 d'octubre a Pomevedra informació: Feira Internacional de Galícia i i'unfación Semana Verde de Galivia. Tel: 986 58 00 00. http://www.semanaverde.org
POULUTEC. 16è saló Internacional d'equipaments, tecnologies I serveis del medi ambient dies: del 17 al 20 d'octubre lloc üó. França infonnadó: Lyon Euroexpo Tel: 33 0 1 47 56 21 10. A/e: anioineite-ri ley@unmf.fr Congrés nacional d'història de la construcccló organitzen: Societat Espanyola d'Història de la Construcció i Escola Universilàtia d'Arquitectura Tècnica de Sevilla dies i lloc Sevilla, del 26 al 28 d'octubre preu soda titulats: 35.000 PTA titulats: 40.000 FTA estudiants: 10.000 PÏA informació Escola Universilàtia d'Arquitecmra Tècnica de Sevilla. Tel: 954 55 66 40. Fat 954 55 66 30 A/e: agragar@cica.es
Mèstor en Arquitectura, Art I Espai Efímer
VII Jornades internacionals d'estudis gaudlnlstes: 25 anys d'estudi d'Antoni Gaudi a Holanda organitza: Centre d'Esiudis Gaudinistes, Universitat de Tecnologia de Delfl, Fundació STAC i Universitat Politècnica ede Catalunya. dies: del 1 .i! 12 de novembre, insaipdons: fins al 30 de selembre Facultat d'Arquitectura de Delfl Holanda, infonnadó: Centre d'Esiudis Gaudinistes. Tel: 934 90 46 56. A/e: ceg@tinel.fui.es
FIRES I CONGRESSOS
Fira nacional de restauració de patrimoni
espai: Mirador del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona infonnadó: CCCB Tel: 933 064 100 Fax: 931 064 101. A/e: mmun02@cccb.0rj http://www cccb org
PREMIS I BEQUES
IV Premi Sedlgàs d'Arquitectura El Premi distingeix les millors obres del període 1999-2000 que apliquin el gas com a font energètica més innovadora. L'import del premi serà d'1.000.000 de pessetes, i no es podran declarar deserts. La documentació s'haurà d'enviar abans del 31 de desembre de 2000 al carrer Batmes, 357. 6a planta , 08006 de Barcelona, infonnadó: SEDIGAS. Tel: 934 17 28 04 A/e: cvillalo Beca Internacional de recerca en disseny Enric Bricall L'objectiu és propomure la recerca en el camp del disseny. organitza: Escola Elisa va dotació: 9.016 Euros (1.500.000 PTA) infonnadó: Elisava. Tel: 933 17 47 15 A/e: irdd@elisava.iccic.edu EXPOSICIONS
L'Arquitectura sense ombra JORNADES I SIMPOSIS
organitza: Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona dies: del 23 al 26 de novembre lloc: L'Hospitalet de Llobregat Comunicacions fins al 15 de juliol, preu d'inscripció: 20.000 PTA preu estudiant: 10.000 PTA leaetria: SPAL Tel, 934 02 21 73
Preventia 2000 Fira de la Prevenció Fira que integra els àmbits bàsics de la prevenció de riscos laborals, assegurances, vigilància de h salut i tecnologies de seguretat i prevenció. dies: del 3 al 6 d'octubre lloc Palau de la Metal - lúrgia núm. 8 de Fira de Barcelona. informació: Gabinet de Comunicació i Premsa. Tel: 932 37 09 01.
Contart 2000: La mirada atenta II Convenció tècnica i tecnològica organitza: Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espana. dies i lloc del 16 al 18 de novembre, al Palau MunicipaJ de Congressos de Madrid. infonnadó: SHE Iberian Tours. División de Congresos. Tel: 914 36 00 34. Fax: 115 75 99 93. A/e: congress@she.es http:// www.conurU000.com
IV Seminari urbà Quarta edició d'aquesta cita anual que pretén reflexionar i debatre els temes més rellevants de la cultura urbana contemporània.
orgànica: CCO daus: 19 al 21 d'octubre
L'Arquitectura sense ombra és una exposició col·lectiva d'artistes que utilitzen el mitjà fotogràfic per representar el tema específic de l'arquitectura d'autor i dotarla d'una nova dimensió. organitza: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dies: fins al 10 de desembre. informació: CCCB. Tel: 93 306 41 00 A/e: mmunoz@ccb.org
MPRESE!
* setembre 2000
BUTLLETA
37
RE5PQ5TA
# Index d anunciants de L INFORMATIU numero 1 7 0 SEGONA quinzena SETEMBRE 2000
Prestatgeria COMERCIAL: SETEMBRE 2000 El Col legi posa a disposició de les ernpreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents duran el mes de setembre:
Iils lectors de L'ISI-ÜBMATIII poden demanar més informadó sobre els producles anunciats mitjançanl la butllela-resposia que s'adjunta. tornés cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-!a arribar a L'ISVORMATtU.
COMPOSAN CONSTRUCCIÓN GAMESYSTEM ESPANA ASFALTEX CONSTRUCCIÓN CONSORCIO TERMOARCILLA KAIZEN CONSULTORES REPSOL BUTANO FEPESA INDUSTRIAS QUÍMICAS LOWENBERG INTEMPER ESPANOLA PÈNDOL SISTEMES DE REFORÇ ACTIU
Itef.
Empresa o producte AM2 HISPAVIC
2 14 15 8 18 38A 38B 38C 38D 25A 16 25B 39 49 51 52 53 55
oi.ivirrn LEXICON CABARRO HERMANOS WIÏRMASI FUNDACIÓ POLITÈCNICA DE CATALUNYA FUNDACIÓ POLITÈCNICA DE CATALUNYA FUNDACIÓ POLITÈCNICA DE CATALUNYA FUNDACIÓ POLITÈCNICA DE CATALUNYA FUNDACIÓ POLITÈCNICA DE CATALUNYA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA RENTA ANTICUA UNIVERSITAT DF. BARCELONA MIDAT MÚTUA I.A PREVISION MALLORQUINA SICÓ ASEI-A MUTUAL CYCLOPS ARKTEC
WEBER BROUTIN CEMARKSA ECO ESTEBAN CONSTRUCCIONES DESMUNTABLES TUBULARBS WERMASI TRAC VERTICAL TEXSA MORTEROS ALKOR DRAKA IBÉRICA CALICA IBERMAPEI SENOR POLIGLAS
Presentació de programes d'ARKTEC ARKTEC presenta les últimes versions del programa de càlcul d'estructures: TRICALC i del programa d'amidaments, pressupostos, plecs de condi-
contraportada
Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez
D
INFORMATIU
cions, temps i control d'obra: GEST. dies: 18 i 19 d'octubre al vestíbul del Col·legi. C/Bon Pastor, 5. Barcelona. Es farà entrega d'un pràctic obsequi.
C/Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I
Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes
ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
l;n cas que vulgueu rel)f informació. empleneu les dadts següents.
incideix amb el número de pàgina on està inserit Encercleu els número! que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol licitada.
Nom i cognoms Empresa Adreça CP:
Població
2 19 36 53
Fax:
Telèfon
3 20 37 54
4 21 38 55
5 6 22 23 39 40 portada
7 24 41 contra
8 9 25 26 42 43 portada
10 27 44
11 28 45
12 29 46
13 30 47
14 V 48
15 32 49
16 "i í 50
17 34 51
IS 35 52
Un cop emplenada la butlleia, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col - U p . L'Informatiu. Bon Pastor, 5- 08021 Barcelona- Fax: 932 40 23 64
Master en Disseny d'Interiors. 2 a edició Direcció Francesc Jordana Riba. Director de l'EUPB Rafael Carreras Puiqdengoles. Arquitecte tècnic. Departament de Construccions Arquitectòniques II Informació general Durada: 450 h. Realització: del 6-11-2000 fins a juny 2002 Horari: primer curs - dilluns i dimecres de 17 a 19 hores, i dimarts de 19 a 21 hores segon curs - dilluns i dimecres de 19 a 21 hores, i dimarts de 17 a 19 hores Preu: 675.000 pessetes Informació: Fundació Politècnica de Catalunya Edificio Vèrtex Plaza Eusebi Güell, 6 08034 Barcelona Marta López Tel. 93 401 77 51 / 77 74 Fax 93 40118 73 marta3>fpc.upc.es
Curs de Postgrau en Instal·lacions en edificis. 9 a edició Direcció -Benet Meca Acosta. Professor titular. Dpt. Expressió Gràfica Arquitectònica II -Enric Capdevila Gaseni. Professor titular Departament de Construccions Arquitectòniques II Informació general Durada: 126 h. + Jornades Tècniques sobre Instal·lacions. Realització: del 6-11-2000 al 2-3-2001 Horari: dilluns, dimecres i divendres de 19 hores a 22 hores Preu: 170.000 pessetes Informació: Fundació Politècnica de Catalunya Edificio Vèrtex Plaza Eusebi Güell, 6 08034 Barcelona Marta López Tel. 93 401 77 51 / 77 74 Fax 93 40118 73 marta@fpc.upc.es
Sessió informativa: 20 de setembre a les 20 h. (Edifici Vèrtex) 21 de setembre a les 19 h. (Col·legi d'Aparelladors)
POLITÈCNICA DE CATALUNYA
Master en Informatitzacio de Projectes Arquitectònics 5 a edició
Curs de Postqrau en Instal·lacions de comunicacions a l'edificació. 3 a edició
Direcció Javier Monedero Isorna. Professor titular. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I
Direcció -Benet Meca Acosta. Professor titular. Dpt. Expressió Gràfica Arquitectònica II -Enric Capdevila Gaseni. Professor titular Departament de Construccions Arquitectòniques II -Luis Matias. Arquitecte tècnic.
Informació general Durada: 500 h. Realització: del 3-10-2000 al 11-4-2002 Horari: dimarts i dijous de 16 a 21 hores Preu: 700.000 pessetes Informació: Fundació Politècnica de Catalunya Edificio Vèrtex Plaza Eusebi Güell, 6 08034 Barcelona Marta López Tel. 93 401 77 51 / 77 74 Fax 93 40118 73 marta@fpc.upc.es
Informació general Durada: 81 hores Realització: del 7-11-2000 al 26-1-2001 Horari: dimarts, dijous i divendres de 19 hores a 22 hores Preu: 110.000 pessetes
Kfi fií
^ J
Informació:
j^H ^ ^ ^ 1 B e ^ ™
Fundació Politècnica de Catalunya Edificio Vèrtex Plaza Eusebi Güell, 6 08034 Barcelona Marta López Tel. 93 401 77 51 / 77 74 Fax 93 40118 73 marta@fpc.upc.es
i
UNIVERSITAT DE BARCELONA
FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS DEPARTAMENT D'ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES
MASTER EN GESTIÓN Y DIRECCION DE EMPRESAS CONSTRUCTORAS E INMOBILIARIAS Para licenciados y diplomados universitarios.
CURSO DE EXTENSIÓN UNIVERSITÀRIA EN GESTIÓN Y DIRECCION DE EMPRESAS CONSTRUCTORAS E INMOBILIARIAS Para ejecutivos profesionales con experiència sin titulación universitària. Duración: De Octubre 2000 a Junio 2001. Martes y Jueves de 18 a 22 h.
RIERA CONSTRUCCIONES
S£ m nmWF ^jjt^^^t ASSOCIACIÓ DE PROMOTORS
JSSSV «Kfca
Camhra Ofirial L·amDra UTICial
Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques
TOHWft de Comerç BjJjraF Indústria i Navegació XfSP
de
Barcelona
CONSTRUCTORS D'EDIFICIS
OE BARCELONA NUREZ ï NAVARRO Para mas información de los cursos: Llamar al tel. 669 11 04 88 (Srta. Àngela, de 9 a 14 h. y de 16 a 19 h.) - fax 93 402 45 80 Departament d'Economia i Organització d'Empreses. Facultat de Ciències Econòmiques. Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal, 690 - 08034 (Barcelona).
GUIA
40,
Alsina
D'EMPRESES
I 08019 BARCELONA 1 T«W 93 307 29 33 I Fa* 93 307 26 92 NOUS. SA. PAVIMENTS DE F0RM1GÚ TRACTATS AUTOADIVEILADORS I MORTERS OE RESINES TERRATZOS COHTtNUOS (Hi() Irtain, 1 ler. V MOTO B*rt*l»n« Tel J65M39 Fn Ï6S ?ï 76
- ANDAMOS DE FACHAOA -APUNTALAMIENTOS - TORRES FUAS Y MÓV1LES
ALUMINOSI
CATAUUU.SA
ELECTRICITAT 3
FUSTERIA Q
EXTENI
Cabarrò Germans
WGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ
REHABILITACIÓ H
isimon i EP ILUMINACION
SERVEIS CONTROL M QUALITAT A L'OBRA CONSnUCOONES EN M A O E D A
1* \ CEFNCO, S.L.U.
FUSTERIA D'OBRA.
CXMNSTRUCC1Ó • REHABILITACIÓ
Tel.: 93 663 02 11 Fa*: 03 663 01 31
Avgda d« la Grinvu, 179 T.I (93(Í6I 6 3 M Í F M : ( 9 J ) 2 6 I 63 20 08906 L Hoipnikj d« Uobregac (EUrttloni)
\
Cttr«ws **-» Km. 600 N«j S OB7&0 PALLEJÀ (Bwtnlona)
AÏLLANTS
/ILKORPWN limnas Reubies de PVC-P para la in^ermeadliiacion
cotuntuccioras MANSO. I I 5*A Fo* (93) 423 94 1
DRAKA ® ALKOR IBÉRICA, SA
SUMWM$niO$I MSTJUAOONES AmAMMNTOt Aciisncoi
Jl,
CALICA MHMM1MIWW
PKOTKCIÓM
93 49O SO 66/78 u 9 3 491 OS 15
Tel : 93 848 40 00 - http://www.alkor.es
liMnlBfl d'Amin > Conlrol dl QMlItit
Assistència Tècnica i ControJ de Qualitat a tol tipus d'obres
Tel.: 937 31 54 46 •j. Ano, S7, Nu F Pol l · l CM PinUidi • W2JJ T t m n
PAVIMENTS i PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FOHMI<;O I ASFALT. TERRES DE RESINES 1 PINTURES ESPECIALS
LAWNUTOM M COWTHOL
CERÀMICS, SOLS I «ALS •BtMWB, SA-C/lcrtuo, 189-20), Naw 5 ~"18fcA0A10MA(ÈorcJooo| • Fan ?3 397 97 W
— EXTRAFORT— SPEED BUILDING, S.L
ESTUDIS OEOTÈCNtCS ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAJO SÒNIC OE PILOTS
FACHADAS - REHABILITACION
La solució a l'aluminosis
NOUÍBAU El sistema de renovació de sosttes
RESTAURACIÓN - REFORVAS REFUERZOS ESTRUCTURALES
GEOTÉCNIA, MlCROPfLOTS.ANCORATGeS, HlDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT.
Uagalhàes. 15. bajos - 08004 BARCELONA Tel. 93 441 10 4 4 - F a x 93 441 5320
TaL: 93 796 41 22
TA • F u (977) 7917» . 43SS0 CAMBfULS M»,or d* Swní. 1 E ' 3" T « L i f a M 9 « H M 3 3 Í - 08017 BARCELONA
E-mail: RYCMAH9teletine.es
AUJCODOHD DiBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio
làaldo loiais l q Av. SamJulia, 206. nau 7. Pol. inàusmal Congost 06400 Granotora Td: 33 849 57 00/93 fttó 54 75 Fax: 33 849 54 16
CMcma ttencs mto experiència en aixecaments, contml i seguiment d'otxa, feçtotefamute penaitaaòns i M-BuilL
W7S0 RMkhn* ò* m , «
•AHUtfLUTWOGMftCI
SOLUCIONES MTEOfULES OC MWHENTAOÓN
Par a publicitat a L'Iwomunu: B I T M A P . Isidre Rodríguez
• HAHtToMCtMO
C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
El reportatge
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2000
EXPO 2000 HANNOVER
B
El pavelló alt any (dreta) duu per tito "Ponts al futur-. r LJ S a d scultirres de tres antics < personatges currtemporaa s ésespectacular
l·lu
La cons anomenada et "Sos e del'Eipo' està feta <Je f SU i conreí* 19.200 m i res ouadrats
Humanitat natura i tecnologia ,er numa, lanmentacio, Les necessitats Dasiques, ei meai amoient, ta ïnrormacio o ei saDer, ei rutur ae ua salut:, l'energia, el futur del treball, el segle de ta mobilitat, les utopies i el segle XX són els títols que conformen el Pa ElvíïfLdi visitant, més,( jpot ferLdlaVUIUJ voltao al peuLUL totvisiLant. visitant ets pavellons que presenten c l r dirc i L Temàtic i cilldLiL de uc i l'Expo. tAjJu. L·i iu, aa inca, u i itri i i u món u i ! aa |jcu ** í A I I I I/vi- sii-, 1 OH rtTif ni" r\ t-\\ r i—i n /* /~/\n+-i t-irtn+r1 I -i y-f\laktn r-i r\ i4a I £ i/nrt í i rt ^1 r^&r"i^ Wúiv^ wQI i f ü f\/\\./OT Atc el bo i millor de 180 països dels cinc continents. La celebració de l'Expo, finalment, deixa veure novetats arquitectòniques i constructives, que en aquesta edició i que —no podia ser d'una altra manera—, estan relacionades amb la sostenibilitat i la protecció del medi ambient. L'INFORMATIU ofereix als seus lectors una pinzellada del quadre que s'exposa aquests dies a ta verda capital de la Baixa Saxònia.
REPORTATOE FOTOGRÀFIC: JAHER G A B C W - O K
"CHOK"
«*<SON» QUKZEK* SET!
-El reportatgetEXPO 3000 HANNOVER
Hannover Expo els pavellons nacionals i d'entitats i. per altra, el conjunt de pavellons que presenten un muntatge umtan. per bé que desenvolupat per parts, relacionat amb ei tema de l'Expo. En els pnmers, se sol trobar una exposició de les bondats del país en qüestió, mes o menys relacionades amb el tema de l'ecofogia o la natura t amb més o menys gràcia en el muntatge. Són —simplificant una mica— com sofisticades agències de turisme nacionals. El segon grup consisteix en un seguit d'espais que barregen l'exposició amb muntatges audiovisuals, instal·lacions artístiques i fins i tol espectacles teatrals, desenvolupats independentment per cada un dels temes en que s'ha dividit: planeta de visions, el segle XXI, la humanitat, el medi ambient, necessitats bàsiques, alimentació, la salut, energia, coneixement, el treball del lulur i mobilitat, realitzats cada un d'ells per equips diferents de dissenyadors, artistes i cienlífics. Tots te'l un element comú, a banda del fil conduc• de la sostenibilitat —i que també trobem en molts pavellons nacionals— que consisteix a introduir al visitant-espectador en un Unútica destinada i la informació I al t a t a
DI
espai totalment tancat i aïllat de la realitat exterior on, fent servir diversos mitjans com
Expo 2000 de Hannover té una
dues. Aquesta característica es pot identifi-
característica especial que la dife-
car bastant amb l'esperit pràctic i efectiu dels
ajudes per a dur-los a terme.
ara llum, imatges, so, objectes, es creïn sen-
En tot cas, a Hannover han marcat el camí
sacions espectaculars que enganyin els nos-
rencia de les anteriors. Es tracta de la cons-
alemanys: "no anem només a mostrar els
a seguir en aquest tipus d'exposicions en què
tres sentits. Tot i que els espectacles tenen
titució, en paral·lel a la tira pròpiament dita.
problemes i possibles solucions del nostre
la presència física "d'aparadors" d'activitats
un alt nivell de qualitat, un acaba sortint-ne
(tsica. tangible i material, de projecies rela-
planeta sinó que impulsem projectes reals que
sigui substituïda progressivament per la pre-
amb una sensació de falsedat, de parc temà-
cionats amb el tema de l'exposició- Home',
puguin resoldre'ls». D'aquests projectes, més
sència a distància de projectes i d'informació.
tic (es diu així aquesta secció). És la mateixa
Natura i Tecnologia. Un lema com aquest
de 800, se'n dóna informació en alguns pave-
Aquesta, pel fet de ser la primera, es queda
deixa oberta la possibilitat de tractar qualse-
llons, però al visitant no especialista la majo-
encara a mig camí ja que l'existència d'es-
una mica absurd dedicar tants diners a una
pectacles i pavellons és impressionant (la su-
cosa tan efímera i innecessària quan es po-
perfície ocupada és de més de 170 hectàre-
drien (o s'haurien) de dedicar a resoldre els
vol tipus de matèria tot i que, en realitat, el
ria li passaran totalment desapercebuts.
que es pretén és estudiar la relació entre
El que seria ideal és que la fira fos precisa-
aquests tres subjectes i. més especialment,
ment una mostra dels resultats d'aquests pro-
com protegir la segona de les altres dues,
jectes, mentre que l'actual sembla més aviat
Podrien dividir els continguts de l'Expo en
fent servir —precisament— aquestes altres
un acte pef donar-los a conèixer i aconseguir
dos tipus ben diferenciats. Per una banda,
es).
sensació que es té del conjunt. Ben mirat és
problemes reais que s'hi plantegen i que tots ja coneixem. Una cosa cosa hi ha, que una Expo en el
H El reportatge EXPO 2 0 0 0
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2000
HANNOVER
seu plantejament clàssic, sí que és útil, positiva i pedagògica: la conjunció en un espai molt reduït de les diverses cultures que es troben en el nostre món permet comparar-les en temps real Moltes ja les coneixem, però el fet de trobaries totes juntes fa que ens adonem d'una forma més intensa de les diferències, dels contactes entre elles. Visitar, per exemple, el Parc Temàtic i després entrar al pavelló on hi ha els estands dels països africans dóna una idea ben clara de la diferència en els problemes plantejats i en els mitjans tecnològics i econòmics disponibles per resoldre'ls que hi ha entre el Primer i el Tercer Món. Si. a més de coneixement, pot haver-hi comunicació entre les cultures i aquesta comunicació permet resoldre algun dels problemes que se'ls plantegen, doncs millor. Acabaré aquest article on vaig començar el que vam dedicar a l'Expo de Lisboa:Val la pena anar a l'Expo? Sí s'hi va com a mer espectador o visitant i s'ha estat abans en alguna altra Expo. no es trobarà aquí res que sigui gaire diferent de l'altra. Pot ser interessant per a qui estigui especialitzat en algun dels temes que s'hi tracten. Des del punt de vista de l'arquitectura i de la construcció crec que no hi haurà cap edifici que es converteixi en una obra cabdal de l'arquitectura contemporània. Hi ha, però, coses interessants, algunes de les quals viatjaran després a diversos punts d'Europa. Va! a dir que també l'arquitectura del nou segle canvia i va perdent una de les seves característiques més notòries: la immobilitat.
Josep Olivé A/e: informatiufSapakn.es
'Cal dir que en alemany, aquest lema és una mica menys masclista, ja que Mensch significa "humà", sense distinció de gènere.
També per Internet Si eï lector s'estima més fer un tomb virtual per Expo 2000 pot fer-ho per Iniemet a l'aareça www.npo2000.de
k l'interior dels pavellons (també les fotos interiors) s'exposen, sovint de manera espectacular, propostes relacionades a m i U protecció del merfi ambient i el desenvolupament sostenible, a més de mostrar el bo i milloï de exta p i i s . Eipo 2000 ha t i n g u t menys afluència de públic de la prevista. No obstant. p ( r visitar alguns pavellons s'havia de fer cua.
«OCNO O U K »
- El reportatge l· • l'O
1000 HANNOYI»
i construcció • T l atgrat la tendència a /w | g f j les empreses dels sectors informàtic itotemàticinternem imposar-nos, t'Expo Ó* Harwwver encara es recolza majoritàriament en I arquitectura, en la construcció reat. E! fenomen virtual, no obstani, avança ciaramen! als interiors de molles d'aquestes construccions, de manera que. en morts dels pavellons, l'arquitectura no es pol veure per dins, ja que es necessita penombra per a la correcta apreciació dels muntatges audtovssuals que s'ni projecten. En realitat, la construcció sí que hi intervé perquè aquests espais també s'han hagut de construir per dins. però els tècnics que hi han intervingut són més aviat escenògrafs i. en lot cas, si s'hi entra com a
visitant no es poden apreciar. Potser aquest serà el futur de l'arquitectura. I jo crec que ho serà per a algun t'pus dus. En tot cas. sembla que la dispersió d'opcions serà et veritable tret característic de l'arquitectura del segle XXL Per tant. permeteu-me que us parli de l'arquitectura arquitectura, la que només es recolza en la construcció per crear les sensacions i els espais necessaris per a l'ús que se li demana. Des d'aquest punt de vista, el pavelló més radical és el de Suïssa, de Peter Zumthor. Ha plantejat l'edifici com una pila de taulons, sense tixar ni manipular, de manera que, un cop acabada l'Expo, aquesta fusta sigui totalment aprofitable per a L'dpccttaUr pmlU tfHenjriï
qualsevol us t. mentre dun la mostra, el visitant recordi les olors i textures dels boscos d'aquell país alpí. Es l'únic país que ha confiat totalment en l'arquitectura per transmetre el seu missatge. Basa el 90% del seu simbolisme en la construcció (el 10% restant se'l reparteixen uns músics ambulants, l'olor de cafè i xocolata dels bars i uns aparells que projecten textos de llum que, quan fa sol, no es veuen). El de Suïssa sembla el pavelló que més sincerament pot reciclar-se completament. Per aconseguir-ho, s'han hagut de dissenyar uns sofisticats tensors que premen les piles de fusta contra el terra, però que en permeten els moviments higromètrics i tèrmics. O'aquesta manera s'aconsegueix es-
tabilitzar les parets, tot i que amb dificultats, ja que moltes de les piles no estan del tot aplomades. No importa, és una construcció provisional i així ho expressa. La ventat és que la seva presència es una mica descurada. entre tant pavelló rutilant, i que entrar en el seu laberint de passadissos de nit o amb el cel tapat fa una mica de basarda. Però. quan el sol llueix, la llum i les fustes creen un espectacle que [a voldrien aconseguir molts escenògrafs! Altres pavellons amb un atractiu arquitectònic important poden ser els de Finlàndia, el d'Hongria, el d'Holanda i el del Vaticà. El dels finesos juga amb el recurs de l'edifici tancat, amb patí interior ocult i inesperat que guarda una altra sorpresa a
H El reportatge h '
EXPO 2000 HAN
dins: un bosc de bedolls. arbre típic d'aquell país. A pari d això, fes parets exteriors de l'edifici estan fetes d'un producte innovador que consisteix en lamel·les de fusta termoprotegides, és a dir. que incorporen l'aïllament tèrmic. És previst que es quedi aquí després de í'Expo. El pavelló d'Hongria té una intenció semblant al de Suïssa, però és molt menys radical. Menys radical perquè tot i que vol expressar que és una construcció provisional, ha hagut de recórrer a l'arquitectura de formigó tradicional per construir el restaurant i la botiga, i també perquè la construcció de l'espai central sembla molt menys sincera, ja que entremig de les Nates de fusta s'hi deu amagar una considerable estructura de
tubs metàl·lics per suportar les inclinacions de les parets. És interessant l'espai centra! per la seva forma còncava í pel tractament de les pantalles de video. Per últim, el del Vaticà té d'interessant, amb una arquitectura molt correcta, fa previsió total de reaprofitament de l'edifici, que serà trasllada! a Letònia, convertit en una església i centre parroquial. Amb aquesi objectiu, ha esta! dissenyat en fusta i acer de manera totalment desmuntable. També podríem incloure en aquest grup. per la seva qualitat arquitectònica i per alguns aspectes de sostenibiíitat recollits en la seva construcció, els d'Espanya. Portugal —encara que amb menys qualitat t)e la que s'espera dels dos grans mestres Siza i Souto
de Mourà-, Romania, Mèxic i Irlanda, El pavelló d'Espanya consisteix en una planta baixa lliure amb un pati central obert i dos pisos més d'exposicions i serveis. Lespai de planta baixa és molt agradable i té unes formes insòlites amb una gran llum de 50 metres, forma piramidal dels sostres i llum natural (zenital) que donen una sensació molt especial d'amplitud i recolliment alhora. Està construït de manera que sigui totalment desmuntable i reconstrutble, o bé aprofitables els seus materials. L'estructura de! pavelló espanyol és metàl·lica, cargolada, amb taulers de 10 cm de gruix de fusta que fan de forjat, que en la zona de màquines es substitueixen per lloses de formigó fixades amb cargols tam-
SEGONA QUÏMZENA SETEMBRE 2000
I
bé; el suport de la coberta i les façanes és de xapa metàl·lica ondulada. La façana s'acaba amb uns blocs de suro que fan d'aïllament i impermeabilització alhora. Subjectats amb ancoratges dels de pedra, és previst que es reaprofitin totalment. La coberta és tradicional però amb un acabat de grava volcànica, els paviments també són desmuntables, en planta baixa són llambordes de fusta de pi i en les altres tarimes flotants. El pavelló de Portugal té una concepció semblant a l'espanyola: una part de les façanes estan recobertes també de suro. Els terres també són de suro en lot el pavelló, mentre que la resta de façanes es cobreixen amb rajoles i marbres d'aquest pais.
1
- El reportatge L
Un* »itU ptc <M»u *«< pavelló 4t Portug»! gut wri rfcomtiuit i l w
La coberta de la zona d'expos>cions es translúcida de manera que a l'interior no li (a taita enllumenat artificial. lencontre en l'exterior entre aquesta coberta ondulada > les façanes no està gaire ben resolta, però per la banda del pati es un pavelló estèticament molt agradable, Romania presenta un pavelló anomenat 'Retícula verda" que consisteix en una nau rectangular en la qual la taçana és definida per plantes que lan de bn-soieil protector efnparrades en una estructura metàl·lica- Donen la imatge exterior i interior de la façana. Un sistema de reg automàtic les manté verdes Irlanda té un dels pavellons més elegants d'estil que combina materials nous i tradicionals en els seus acabats: fusta. pedra, vidre... I té un disseny que no necessita climatització mecànica. Amb una paret de pedra armada a oest. un estany d'aigua que passa pel seu interior i altres elements aconsegueix tenir sempre una bona temperatura. Un altre grup de pavellons són interessants de veure més per les seves qualitats arquitectòniques: Grècia. Turquia. Suècia, Noruega i ei de les Esglésies Cristianes. Alguns ho són per detalls o solucions constructives: Austràlia (fel de tela plàstica) i
Corea (un mur ventilat de teules o peces de ceràmica). Finalment, uns altres interessen per algun element espectacular: Croàaa pel seu paviment de vidre, Estòma. per la llum blava. Venezuela pel moviment dels
seus "pètals* o Bertelsmann per la seva cúpula translúcida de nit i opaca de dia. Un cas a part és el del pavelló lapones. És construït bàsicament amb una malla
ondulada de tubs de cartró dels que es fan servir com a suport de les bobines de paper o teia >. a sobre, una coberta de membrana de paper Ara bé. a fa vista da la realitat, tinc certs dubtes de la veracitat de la proposta. Els tubs 3e cartró que suporten la volta estan soiicanamem units a una serè d'arcs fets de fusta amb unions metàl·liques, materials elaborats expressament per la ocasió, de dimensió considerable. Cada arc es completa amb una sene de tirants parcials de cable d acer. Fusta i acer sembla que suporten bona part dels esforços estructurals, el cartró podna no ser-hi. Quant al paper, evidentment s havia de protegir de les inclemències del temps, bastant dures per aquelles latituds Ei paper esta recobert en les dues bandes per plàstic i l'exterior és una membrana de PVC, leta expressament per al pavelló per una indústria japonesa. El resultat estètic tampoc no és gaire aconseguit, Per fora sembla —o ho és— una "carpa" de lona. Per dins és una mtca
més espectacular si un no es fixa en els detalls que comentàvem abans. Per altra banda, en les fotos d'obra s'aprecia que el muntatge de bastides necessari per aixecar l'estructura fou d'una envergadura molt superior a la de la mateixa estructura. Per tan!, la seva construcció no té res a veure amb una opció d'ús de materials reciclats. Però si que esta pensat perquè els materials usats es reciclin: no s'ha fet servir formigó m en els fonaments, tots els materials són fàcilment destriables els uns dels altres i. per exemple, per a les oficines s'ha fet servir una caseta prefabricada, semblant a les de les obres. Element* comuna I edtficadó sostenible Malgrat els origens i concepcions arquitectòniques tan diferents entre els pavellons, r= curiós trobar-se amb alguns elements ..- es repeteixen mort. Els elements trans...es estan de moda. Pocs són els pave-
ifons que no tenen vidre o plàstic o una serigrafia translúcida. Un altre «tement que es repeteix és 'a fusta —suposo que crwplotaoó sostenible— en panetts. estructura, foirats interiors, lamel les exterors. paviments, 'lambordes o decoracions, majorment sense tractaments de vernissos, raó per la qual es poden ambar a sentir una gamma molt variada d olors de fustes depenent de si es tracta del paveiio de Polònia. Espanya, Txèquia o Turquia. Com a símbol de sostembilitat està be si desprès es pot realment reaprofitar la fusta. En cas contrari, és una llàstima fer malbé tants arbres per només cinc mesos d'exposició. Un altre element usal com a símbol, però crec que de manera menys encertada que la fusta, es l'aigua. Molls països la incorporen d'alguna manera al seu pavelló, alguns de forma mol! hàbil. Però hi ha un petit grup d'edificis que per moure l'aigua gasten una gran quantiiai d'energia. Pavellons com els d'Islàndia o Croacia banyen tota la superficie exterior dels seus edificis amb
suaus cascades. Holanda només ho fa en una planta, però és tan gran que la superfície banyada és tan extensa com la dels altres. El cas més escandalós és el de Noruega —es nota que ells no han d'estalviar energia gràcies a l'abundància de petroli i força hidroelèctrica de què disposa aquest país— en què el principal atractiu exterior és una immensa cascada de 15 metres d'altura caiem de sobre d'un edifici. Aquesta cascada, irònicament, significa el medi ambient i l'energia renovable en els quals l'aigua hi és molt present, voldria saber quanta energia no renovable es necessitarà per moure tal quantitat d'aigua des de baix a dalt de l'edifici, durant cinc mesos. Un símbol molt contradictori. Per últim, voldria remarcar un fet que ja s'ha citat abans i que em sembla dels més interessants, des del punt de vista constructiu, de tota l'Expo: la previsió de desconstrucaó o de reconstrucció en un altre indret de molts dels edificis ' obre la
H El reportatge EXPO 2000 HANNOVER
possibilitat de fer un estudi molt ampli de seguiment dels processos previstos i de ies possibilitats reals de reaprofaament dels materials, ja que les tècniques constructives i tipologies —i fins i lot plantejaments— dels edificis són mol! variades. I jo no he trobat en la Guia de l'Expo que hi hagi cap programa o estudi previst per fer-ne el seguiment als diferents païssos on es reconstruiran o reaprofilaran els edificis. Seria moll interessant fer aquest estudi i proposo al Col·legi d'Aparelladors que promogui la possibilitat de fer-lo. Com ja vàrem comentar en un article anterior publicat a L'INFORMATIU, una par! molt interessant de l'Expo de Hannover comença quan aquesta acaba.
(1)
Concretament, consta oficialment que es reconstruiran amb seguretat el del Vaticà, com a parròquia a Letoma; el de les Esglésies Cristianes, a Turmgia. com a part d un convent,el de Txequla, com a galeria d'an, una part del de Mèxic, com a biblioteca universitària, a Braunschweig (Alemanya) Es poden re-aprofitar. sense previsió concreta d'us els d'Irlanda. Espanya. Lituania. Nepal. Noruega. Filipines. Portugal. CVJM És previst aprofitar ets materials des del Japó, Singapur, Suïssa. Emirats Àrabs. ZERI. És previst que es quedin a l'Expo Xina, Finlàndia. França. Alemanya. Suècia i Regne Unit, entre d'altres.
Josep M M
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2000
47
e
e Del 3 al 6 d'octubre Palau de la \ K t . i l fúrgia Fira de Barcelona. Parc de Montjuic-1
Acta de presentació da Prcventia amb Pasqual Llongueras, Josep Cercós i Lluís Franca
PREVENCIÓ: rendibilitat intel·ligent Preventia 2000 reunirà a l'octubre, a Barcelona, els sectors implicats en la prevenció de riscos a Fira de Barcelona (Palau de la Melal-lúrgia-Montjuïc I) acollirà del 3 ai 6 d'octubre el saló de la prevenció de riscos anomenat Preventia 2(KK), al qual es pre\eu que assisteixin prop de vint mil professionals. El certamen és el primer del món que integra els diversos sectors relacionats amb la prevenció i es dividirà en tres salons paral·lels: Segiirfòruni. que engloba el món de les assegurances; Segurlabor, destinat als aspectes relacionats amb els riscos laborals i els serveis assisiencials; i Segurtec, que se centrarà en la tecnologia relacionada amb la seguretai. Dins del comitè que organitza aquesta tira, hi participen institucions com ara els departaments d'Economia i Finances. Indústria. Interior. Sanitat i Treball de la Generalitat; l'Ajuntament de Barcelona; la Universitat Autònoma: i tols els col·lectius professionals i entitats patronals implicades. El
president del comitè organitzador és Josep Cercós, president de la patrona! catalana de l'assegurança (Unespa). Rafael Callejas, president del Col·legi de Mediadors Titulats de Barcelona presidirà Segurfòrum; Josep Izquierdo, president de l'Associació Catalana de Mútues d'Accident de Treball, presidirà Segurlabor; finalment. Àngel Llobet, degà del Col·legi d'Enginyers Industrials de Barcelona, serà el president del comitè promotor de Segurtec. Mediadors d'assegurances és un dels col·lectius al qual es dirigeix Preventia. Agents i corredors trobaran en el saló altres professionals del món de l'assegurança com ara executius de companyies asseguradores, actuaris o perits. La Fira va dirigida també a directors de seguretat, assessors en matèria de prevenció de riscos laborals, instal·ladors de sistemes de seguretat, representants de l'Administració i col·lectius professionals especialitzat;,. Paral·lelament a la celebració de la Fira, es durà a terme l'anomenat 1 Fòrum Preventia, que acollirà diverses jornades internacionals i seminaris de caire tècnic i també empresarial. El
Col·legi serà present a la Fira Preventia amb un estand ubicat al sector institucional, i participarà al Fòrum Preventia, en l'apartat de construcció, amb dues ponències: "El perfil professional i formació del coordinador de seguretat", a càrrec de Josep Maria Calafell, í la "Guia del coordinador de seguretat i salut en les obres de construcció", a càrrec d'Ezequiel Bellet. En el fòrum dedicat a construcció es tractaran altres temes com ara la gestió de la prevenció o la responsabilitat empresarial en el sector. Segons la filosofia que marca la celebració de Preventia, prevenir els accidents laborals és rendible per a tothom. I és que per cada pesseta de cost directe -cobert per l'assegurança, l'accident suposa entre 5 i 50 pessetes de cost indirecte, que ha d'assumir l'empresa. A Preventia. els organitzadors han assumit el repte d'iniciar un debat en l'àmbit de la prevenció i la seguretat implicant-hi tots els professionals, les empreses i les administracions públiques per tal de trobar nous camins i noves idees que millorin la realitat d'avui.
Fòrum Internacional de l'Assegurança. Saló m professional del sector assegurador, on s'c ïhració de hi Setmana mundial de l'agenj el corredor d'assegurances j organitzada pel Col·legi d e " Mediadors d'Asseguram Titulats de Barcelona.
SEGURLABOR Saló de la Prevenció Labt Saló professional especialí| en la seguretat i prevenció $ riscos laborals, amb cst;u«Js especialitzats en prevenció de riscos i serveis assisiencials.
_SEGURTEC Saló de la Tecnologia de !a Seguretat. Saló professional especialitzat en diversos camps orientats a la prevenció com ara tecnologies per a la prevenció, enginyeries de seguretat í disseny, informàtica de seguretat, seguretat privada i prevenció Sectors: -Riscos laborals i seguretat en el treball -Serveis assistencials -Assegurances de béns i persones -Disseny i enginyeria -Materials de construcció -Seguretat personal -Sistemes contra el foc -Seguretat informàtica -Tecnologia de la segurelal Organitza: Fira iie Barcelona Preventia 2(XÀ). Telèfon 932 33 20 00. Hr!p:/'www.pr
Millorem la salut laboral Ara, amb la nostra presència al Certamen PREVENTIA 2000, volem contribuir, una vegada més, a l'esforç col·lectiu per tal de millorar la gestió preventiva a l'empresa.
midat mútua Av Diagonal. 394-398 Tels 93 458 32 0 0 ' - 457 72 0 0 ' Fax 93 207 50 26 08037 BARCELONÍ e-mail intoíïrcudal-mutua.es
Guzmàn el Bueno. 25 Tels 91 549 40 4 3 ' - 5 4 9 40 4 4 ' Fax 91 544 79 95 28015 MADRID e-mail md.in1o@midat-mutua.es
PI Pintor Segrelies. 1 Esc. A Tel 96 380 53 0 0 ' Fax 96 380 01 77 46007 vjuiacu e-mail: vi tnfo3midat-mutua.es
nformació Sanitària Urgent: 9 0 0 5 4 5 4 55 www.midat-mutua.es
Servei de Prevenció Acreditat per l'Autoritat Laboral
t OUWIBW «ETEMBBE
Especial A9SIGURANCIS
LES ASSEGURANCES A LA CONSTRUCCIÓ EJ dia 6 óei mes de maig passa! va entrar en vigor la Llei d"ordenac-tó de l'edificació (LOEj, una llei que obliga uns i altres a seguir unes determinades regies del joc per tal que el producte immobiliari ofereixi una major garantia de qualitat per als compradors d'habitatges. La nova Llei defineix eh diferents agents que intervenen en el procés d'edifuauó Ï tMahlei* les funcions i rcspufiMihilitais de cadascun d'ells, bn segon lloc, proposa un sistema esglaonat en relació amb el període de responsabilitat civil segons les diferents parts de l'obra. Finalment, estableix un conjunt de garanties i assegurances que permet als usuaris una ràpida reparació dels danys que es produeixin als edificis per vicis o defectes de construcció. Amb l'entrada en vigor de la Llei, els promotors tenen l'obligació de contractar, en cl cas d'edificis d'habitatges, una pòlissa d'assegurança por cobrir durant deu anys els danys per vicis o defectes que tinguin el seu origen en les estructures dels edificis o que les afectin comprometent-ne l'estabilitat i resistència. Aquesta obligació afecta també el promotor que construeix un habitatge per a si mateix. Per a la contractació d'una pòlissa d'assegurança de danys les entitats asseguradores exigeixen al promotor la contractació d'una oficina de control tècnic (OCT). L'objecte d'aquesta OCT és informar les entitats asseguradores sobre els riscos de la construcció que hauran de garantir mitjançant la corresponent pòlissa. La contractació de l'OCT s'ha de realitzar
ja en la fase de projecte, ja que el control tècnic que realitza l'OCT comença amb un control del projecte.
continuació veurem els d'assegurança d'una obra:
tipus
Tot risc construcció
Tipus d'assegurança d'una obra La LOE ha introduït una nova fórmula de garantia amb l'assegurança de danys la qual, però, no elimina la necessitat de tots els agents de tenir coberta la seva responsabilitat civil. A
Assegurança que contracta el constructor i que té per objecie cobrir els danys a l'obra mentre es realitza i els possibles danys a tercers. Generalment aquesta assegurança dóna una cobertura fins a un any després de finalitzada l'obra.
Danys Assegurança mitjançant la qual l'assegurador s'obliga a indemnitzar pel dany sobre la cosa assegurada amb el límit màxim de la suma assegurada. Una vegada pagada la indemnització, l'assegurador podrà exercir les accions i els drets que corresponguessin a l'assegurat davant les persones responsables del dany. fins al límit de fa indemnització. La LOE estableix tres tipus d'assegurança de danys: a) La que garanteix, durant un any després de l'enirega de l'obra, els danys en els acabats.
b) La que garanteix, durant tres anys després de l'entrega de l'obra, els danys per vicis o defectes dels elements constructius o de les instal·lacions que afectin la seva habilabilital. c) La que garanteix, durant deu anys després de Fentrega de l'obra, els danys per vicis o defectes que tinguin el seu origen o afectin les estructures de l'edifici, i que comprometin la seva estabilitat i resistència. Aquesta assegurança és obligatòria per als edificis d'habitatges. L'assegurança de danys, que actua una vegada s'ha fet la recepció de l'obra, representa un pagament a compte o prepagament abans de determinar tes responsabilitats origen dels danys. L'asseguradora, una vegada pagats els danys, té un termini de dos anys per repetir contra tots aquells agents que consideri responsables dels danys, o contra les seves asseguradores. En definitiva, la pòlissa de danys permet accelerar la reparació o !a indemnització a I usuari perjudicat.
IA CUÀNTOS PROYECTOS Y OBRAS PUEDEVD. RENUNCIAR POR ENFERMEDAD O ACCIDENTE í
lanto üempo puede estar sin trabajar, sin que su economia se resienta;
con fipMPRQMISÒS ECONÓMICQS... £Cómo lo afronta....
PREVIsi ÓN MALLORQUINA
RESPOND información en el telf.
Renta de hasta
L500.000.-Plasal.nes
mcouto»AciÓMCON
LAPOVISIÓNHUIOUQUIHADtStcumos,S.A.
lBIKMAIMBm. SM«tCOMOOMBnD MÉIXCO, COMU BAJA/ALTABOBtUDA K»SUMKMOMÉMCQ; r U OfRECB UN SeCUKO COMPA7WU CON OTHOS SEGUROS MUVADOS Y DC LA SéCURCMD SOCIAL COH COtBmMA
/a previsió,
Ml 1
de seguros, s.a. 'ónjpaïïorquina <
TtAMQUUOU}QUttt £W TOOO £L MUNDa
INFORMACIÓN Y PLANES PERSONAUZADOS: CoL·Lca D APARELLADORS I AKQumcrts TÈCNICS DC BAHCÍLOHA BON PASTOK.S - 08021 BAKCÍLOMA - SICO. SOIVB IHTTGKAL A LA CONSTRUCCIÓ. 3' MMITA-
T. 93 240 23 72 FAX93 240 23 S9 e-mail sko@axorredors.com
i
AQUKZEMA SETEMBRE 200C
Especial ASSEGURANCES
52 Cüució
Responsabilitat civil
Assegurança amb 1Ü qual l'assegurador s'obliga, en cas d'incompliment del prenedor í promotor) de les seves obligacions legals o contractual*, a indemnitzar l'assegurat (usuari). a títol de rescabalameni o penalitat, els danys patrimonials dins dels límits del contracte. El prenedor haurà de reemborsar a l'assegurador i, després, exercir les accions contra els responsables. Aquesta assegurança actua a primer requeriment, sense cap altre requisit.
Assegurança mitjançant la qual l'assegurador s'obliga dins dels límits establerts en el contracte, a cobrir, a càrrec de l'assegurat, el risc del naixement de l'obligació d'indemnitzar a un tercer pels danys i perjudicis causats per un fet previst al contracte, de les conseqüències del qual sigui civilment responsable l'assegurat. En el gràfic adjunt es mostra com actuen en el temps de realització i de garantia establerta per la LOE. les diferents assegurances.
Servei Integral a ia Construcció Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és et nostre objectiu comú.
El text dedicat a les assegurances en la construcció s'ha extret de Les garanties a la LOE el darrer títol que ha editat el Centre de Documentació dins la col·lecció "Documents a l'abast". El nou document dóna resposta a totes les qüestions relacionades amb les assegurances i garanties que incorpora Llei de l'edificació al nostre sector. Les garanties a !u LOE aporta, a més a més, informació complementària per tal que el tècnic pugui facilitar al seu client la màxima informació: esquemes de funcionament, preguntes-respostes, exemple de pòlissa d'assegurança, requisits per al reconeixement d'una oficina de control tècnic (OCT), llistat d'OCT amb el nivell d'homologació i entitats asseguradores que les accepten, etc. Finalment, atesa la importància que adquireixen amb la LOE l'acta de replanteig i de recepció de les obres, el document Les garanties a la LOE incorpora també indicacions per a la redacció d'aquestes acies i models tipus per a les diferents situacions: acta de recepció d'edifici acabat.
acta de recepció parcial corresponent a fases d'obra acabades, acta de recepció definitiva (en cas de recepció prèvia amb reserves), acta de recepció en cas que promolor i constructor coincideixin en la mateixa persona i notificació d'acabament d'obra al promoior (en cas de recepció tàcita).
DOCUMENTS A L'ABAST Núm. 27. Les garanties a la LOE (assegurances, oficines de control tècnic, actes de replanteig i de recepció d'obra). Preu: 1.160 PTA. Ambdisquel 1.415 PTA (16% IVA inclòs). Punts de venda: Servei d'Informació, Centre de Documentació i Delegacions.
(entre de Documentació Josep kenarl
Unico grupo asegurador
especialista
en el sector de la Construcción
Seguro Decenal de Danos 22 Mas de 10 anos de Experiència en Espana
Afianzamiento de Cantidades
Todo Riesgp Construcción Tras casi 30 anos de dedicación en exclusiva al sector de la construcción, en ASEFA hemos desarrollado una infraestructura que nos permite ser siempre los primeros en satisfacer las necesidades de nuestros Clientes y Mediadores. Con la entrada en vigor de la nueva Ley de Ordenación de la Edificación, renovamos nuestro compromiso de calidad, innovación y eficàcia que nos ha posicionado como líderes en el Seguro Decenal de Danos.
\J Sede Social: OCIaudio Coello, 73 • 28001 Madrid • 91 781 22 00 Sucursales: • Barcelona 93 265 85 87 • Sevilla 95 442 08 92
• Bilbao 94 470 23 32 • A Coruna 981 16 03 74
ASEFA I www.asefa.com
» OJKtZHA SETt»B« 7OO>
Empreses
llast
I
0IVER9O3
I.afargeTex^ M«rteriï*. va col·laborar en la Festa dels Aparelladors d'enguany, que es va celebrar el 28 de juny. i que va reunir prop àc noucentes persones a passar una niï divertida a la muntanya de Montjuïc. L'n dels al·licients de la trobada va ser la pujada en un globus aerostàtic per gaudir d'una vista privilegiada de la ciutal. £1 vent que va bufar a la tarda a Montjuïc va dificultar l'enlairament.
I
I
LAFARGE TEXSA s'enlaira amb els Aparelladors lot i que. al final, unes setantj persono van poder enfilar-se cel amunt Aquesta activitat va estar patrocinada per Lafarge Texsa. Lafarge Texsa Ferro. 7. Polígon industrial Can Pelegrí (W755 Castellbisbal Telèfon 936 35 14 OU. Http://w ww.texsa.es
SAS va celebrar el centenari al Palau Reial
L'empresa SAS Preíabncados de Hormigón va celebrar cl passai I de juliol el seu centenari amb un acte al Palau Reial de Pedralbes. L'acte va ser presidit per Joaquim Triadú, conseller de la presidència de la Generalitat de Catalunya. Els assistents van fer una visita a l'exposició 100 anys d'històriu, petita mostra amb la història de SAS. L'obertura de l'acte va anar a càrrec de Joaquim Sas, gerent de l'empresa i hi va haver parlaments, a més, de Pasqual Roca, president del Gremi de Prefabricats i Derivats del Ciment de Catalunya; Joan Sas, president del Consell d'Administració de Sas. La cloenda va anar a càrrec de Joaquim Triadú. L'aperitiu es va fer a la Rotonda i el sopar al Jardí del Llac. El conseller Triadú va destacar en el seu parlament el caràcter centenari i familiar de SAS que ha esdevingut,
amb els .seus més de cent treballadors, la primera empresa exportadora del sector. També es va referir a la reinversió constant en l'empresa, la qual cosa implica una independència total de SAS. i que ha fet possible l'adquisició d'uns terrenys al terme municipal de Pira (Conca de Barberà) per construir una nova fàbrica. Per acabar, va fer una menció específica de l'aliança estratègica que manté SAS amb l'empresa britànica Bradstone per importar en exclusiva els seus productes per a tot l'Estat espanyol i Portugal.
inspeccions de seguretat dels equips de treball. Preventor és l'eina de treball imprescindible per a qualsevol professional del món de la prevenció, que li permetrà millorar la gestió integrada de la prevenció i la implantació d'una cultura de prevenció a l'empresa, lema definitori d'UMI. Preventor s'ha dissenyat com un programa flexible i obert, que ho fa aprofitable i accessible per a tots els usuaris i que facilita l'acompliment de la legislació en matèria de prevenció, sense necessitat de tenir
Mcdiclinic-i. màxim especialista en I equipament del bany públic, ha ampliat la seva gamma amb la incorporació de canviabolquers, per a establiments públics. Un producte de gran utilitat, encara força desconegut, però molt usat per els qui ja el coneixen. La seva plataforma ergonòmica ofereix comoditat al bebè mentre els grans l'assisteixen. Pot abaixar-se i apujar-se només amb una mà i incorpora un dispositiu anticaigudes que li proporciona una seguretat total. Està fabricat en plàstic modelat al buit amb alta resistència a impactes. Tot això i més està pensat per fer més tàcil l'enutjosa necessitat de canviar els bolquers fora de la llar. La gamma de canviabolquers es compon de quatre models segons les necessitats de col·locació (vertical, horitzontal, sobretaulell, etc.) i es completa amb altres productes pensats per als més petits: una cadira de recolzament on es pot deixar segur el bebè. mentre els pares utilitzen la cambra de bany, i una cadira alta, el substitut més higiènic i segur de les trones tradicionals.
Mediclínics, S.A '. Sant Quintí, 134-136 08041 Barcelona '. Telèfon 934 46 47 04 • Fax933 48 10 39
SAS Prefabricados de Hormigón Pg. Torras i Bages, 106 08030 Barcelona Telèfon 93 345 88 50 Http://w ww.sas-sa.es.
I Inspeccions de seguretat? Amb caràcter preceptiu, la legislació en vigor de prevenció de riscos laborals (Llei 31/1995 i Reial decret 1215/1997. estableix la realització d'inspeccions de seguretat dels equips de treball el deteriorament dels quals pugui afectar la seguretat i salut dels treballadors que els manipulen. La mútua d'accidents de treball UMI. líder en prevenció de riscos laborals, amb l'afany de proposar als seus clients solucions preventives competitives, ha desenvolupat PREVENTOR. una aplicació muliintèdia per a la gestió de les
D'esquerra a dreta: Pascual Roca, Joaquim Triadú. Joan Sai i Joaquim Sas.
Canvia bolquers KOALA
una formació específica del seu maneig. Com és sabut, mitjançant el control dels riscos laborals detectats en les empreses, amb independència del sector d'activitat al qual pertanyin, s'aconsegueix millorar la qualitat de productes i serveis pre:>tats i la millora de les condicions de treball. Així. es pot afirmar que LA PREVENCIÓ NO ÉS UN COST. SINÓ UNA INVERSIÓ i que un trebalJ ben fet és un treball fet amb prevenció, polítiques d'actuació permanent d'UMI, que la fan una de les mútues més solvents mm econòmicament com tècnicament. UMI té el gust de convidar-lo a la
PRESENTACIÓ TÈCNICA DE PREVENTOR que es farà el 5 d'octubre a Barcelona amb motiu de la Fira Prevenlía 2000, al Palau de la Metal·lúrgia, Sala Princep, d'II a 13.30 hores, on els expert-s d'UMI faran una demostració pràctica de la utilització i l'abast de Preventor. Hi pot anar gratuïtament recollint la seva invitació a l'estand d'UMI. UMI Unión Museba Ibesvíco Serveis centrals: c/Capilan Haya, 31. 28020 Madrid Telèfon 914 18 83 00. Fax 915 56 49 04. Hup://w w w. umí -nuuua.es
Mutual Cyclops empre a prop seu La Llei de Prevenció de Riscs Laborals obliga les empreses a promoure la prevenció de riscs derivats del treball i reglamenta la creació de Serveis de prevenció. Aquests poden ser propis o HffSBfl. segons l'activitat i la plantilla de l'empresa. Mutual Cyclops, amb una experiència de més de 60 anys en l'àmbit de la prevenció i la protecció laboral, amb més de 600.000 treballadors protegits i més de 200.000 empreses afiliades, disposa d'un grup de professionals per tal d'informar, formar, assessorar, donar suport i avaluar el nivell de risc de l'activitat, la dimensió de l'Empresa i les accions que cal portar a terme. Tot això amb una orientació de qualitat de servei, característica fonamental de Mutual Cyclops.
Mutual Cyclops ofereix a les empreses: Exercir com a Servei de Prevenció Aliè. Realitzar accions puntuals del Servei de Prevenció Aliè.
stre Servei de Prevenció cobreix les 4 disciplines:
Mutual Cyclops Mútua tfAcoòems de Treoaü i Malaüies Proíes-sior-ais de la Seguretat Social rxim. 126
Ud Fltu p f " piatrttr*
(«>«» te.» 22 'jd/«2
Unta» |5 808
: • <:icnde 24vivnn LNGIAS
o edmcio32
e de medictanes; presupuestos >L les bri
tricos, S L opia 5.A. ÍKCOS. S A
uadalajara. SA
Canüdad I 1 500.00 2.500.00 10000.00 1000.00 0.00
471.250 89.120 396.125 36.300 0
01/0371999 08/03/1999 10/03/1999 10/03/1999
01703/1999 08/03/1999
31 ^ 08/0!
TAL PARTIDA
UnHano
| 10 16 15 20 0
Impotte \ 15.000 40.000 150.000 20.000 0
31/03/19S130/04/1999
rado arços 10 usos nbrado
discontinuo
jerando 10 usos, cor luri
PI. Pablo Rutz Picasso. s/n — re Picasso - Planta 19 . (+34) 91 556 19 92 ÏX (*34) 91 556 57 68 adnd@arktec com
T
itidadlFecha oastol Destr» I IIH
5 S 12 13 19 20 26 27
E-08010 Barcelona (Espana) C/Bailèn,7- 1»A "•'. (+34) 93 265 21 84 « (+34) 93 265 28 69 darna@arktec.com
El mas fàcil de usar Exija el mejor soporte post-venta y sin cargo durante tres anos jC»
M9 M9 M9 f-19 1-19 3-19 3-19 3-19 1-19 3-19 3-19 1-19 3-19 3-19 3-19ss 1-1999
Desarrollado por Arktec, que dispone
El més compatible, con otros
de programas propios de calculo de esiructuras -Tricalc-, gestion de obra -Gest y MidePlan- y diseno y dibujo asistidos -Arktecad-; oficinas en Espafia, Portugal y Amèrica Latina y mas de treinta profesionales dedicados exdusivamente al software para arquitectura, ingeniería y construcdón.
programas de presupuestos y de CAD mediante el formato FIE BDC, con editores de textos como Word en RTF, con generadores de informes como
El mejor soporte post-venta, prestado por un departamento especializado formado por mas de diez profesionales, casi todos arqurtectos e mgenieros, y sin cargo
durante tres anos. El mas fàcil de usar, con un único archivo por presupuesto, absoluta libertad en la codificación de las partidas y listados mediante menús de opciones, formularios y generadores de informes, sin necesidad de emplear lenguajes de programación.
^4-ue-iaaai 13-09-1999
Arktec México, S.A. de C.V. 06600 México, D.F. Gènova No. 2 - 208 Coloma Juarez Tel. (+52) 5208 7621 Fax (+52) 5208 7201 mexico@arktec.com
Access y Crystal Reports, con programas de control de proyecto como Project, con bases de datos como SQL Servery Oracle en ODBC y con Access, Excel y dBase directamente en sus formatos propios.
El de maximas prestaciones, con partidas vinculadas, formularios predefinidos gràficamente mediante Autocad, comparaciones y desviaciones entre presupuestos y/o certificaciones, diagramas de Gantt y de importes, medidón gràfica de pianos DXF y raster -MidePlan- y anàlisis y control de costes -GestCon-.
1999/045a
400012
Arktec Portugal, Lda. P-1050-165 Lisboa (Portugal) Av. Miguel Bombarda. 36 Edificio Presidente - 5 ' I Tel (+351)21 793 27 55 Fax (+351) 21 793 81 83 lisboa@arktec.com
www.arktec.com
Arktec