INF001001

INFORMATIU DEL CO1-LEGI D'AMIILLADORS I AüaUITECTIt TÈCNICS OI lAUCILONA

P

hon

0/

La construcdó d'habitatges modera el creixement L'activitat es manté molt intensa en bona part de les comarques catalanes i, sobretot, en les àrees urbanes El futur urbà de l'art contamporani per Annenneke van de Pas

U

a construcció d'habitatges durant e<

primer semestre del 2000 ha experi-

mentat un lleuger increment a les comarques de Barcelona Segons les dades dei Col·legi. el nombre d'habitatges iniciats durant la primera meitat de l'any ha augmentat un 4,5%

les comarques incrementen l'activitat excepte

tan sols un 2 % respecte de l'any anterior, amb

respecte al mateix període de l'any anterior,

el Barcelonès i el Baix Llobregat. A tot

43.735 nous habitatges. En la foto. una zona

amb un total de 25.585 obres visades. Totes

Catalunya, l'edificació residencial ha crescut

residencial de Terrassa.

Rostres

l'avantguarda <to l i

10

QuadmCaM

15

40

unOMGOaOOO «2000

Exposició d'escultures de Jordi Farré

Joan Vinyets: "Estem molt a prop de l'estudiant i de la realitat"

C. San Elías. 29-35. V 2' A 08006 BARCELONA |E%pafta| TcK. 91 4 H 73 J9 9 ) 414 U 06 Fa»: 93 209 08 97 I mill: vrimj|itrsj@inf«nr(jono

PIKOÍHEKM El sistema inteligente de aislar su tejado

jCOMO SOLUCIONAR EL PROBLEMA DE SU TEJADO! Una casa antigua con un tejado nuevo PIROTHERM puede usarse tanto en construcciones nuevas como en la rehabilitación de tejados antiguos danados.

Cualquiera que sea el problema PIROTHERM lo resolverà.

Para prevenir todo tipo de problemas, use PIROTHERM en su nueva construcción y obtenga todas las ventajas desde el principio.

Como lo instalamos Se limpia la superfície y se da una imprimación Con nuestra moderna maquinaria hacemos la mezcla del PIROTHERM y lo bombeamos hasta el tejado.

Se coloca una base de 10 mm de PIROTHERM, en la cual incrustaremos los bloques de poliestireno expandido, dejando siempre una distancia entre bloques de 3 a 5 cm.

Recubriremos los bloques de poliestireno expandido con una capa de 40 mm, y el tejado quedarà terminado de una sola pieza.

Después de esperar 4 días para su secado, se podrà cubrir con tela asfàltica y darle el toque final que se desee.

0,086 0,040 0,035 0,030 Peso especifico de Pirotherm aplicado

w/m'k w/m2k w/m'k w/m'k

EI tema

PWMEFW QUINZENA OCTU6RE 2000

La construcció d'habitatges modera el creixement El Barcelonès i el Baix Llobregat pateixen descensos de l'activitat respecte a 1999 m * ^

I pnmer semestre d'enguany ha

^ ^ M

El Vallès Occidental, en canvi, continua crei-

forma menys precipitada a l'hora d'adquirir

mantingut la tendència moderadora

xent a unes taxes idèntiques a les dels tres pri-

aquests béns. No obstant, cal apuntar aquí

A tot Catalunya, l'edificació residencial

dels tres primers mesos. De fet, s'han man-

mers mesos. En resum, la creació d'habitatge

un parell de dades que poden ser reflevants:

ha crescut durant el primer semestre tan sols

tingui les tendències apuntades llavors fins

nou ha mantingui el mateix ritme alegre amb

dins d'aquest semestre s'han apuntat dos

un 2% respecte de l'any anterior, amb

al punt de repetir dades. La considerable

què va començar l'any. De fet, traient e)

comportaments ben diferenciats. Per una

43.735 nous habitatges. L'activitat a les

davallada en la construcció d'habitatge nou

Barcelonès, el creixement provincial ha estat

banda, el periode febrer-maig va ser d'un

zones turístiques ha experimentat un lleuger

a la comarca del Barcelonès i, principalment,

del 13,5% (a finals de març, aquesta xifra fil-

fort ascens en general, mentre que el mes de

descens fins al juny, mentre que a les àrees

a la ciutat de Barcelona, ha continuat

trada era un punt inferior, i tenint en compte, a

juny va experimentar un descens significatiu.

urbanes i a la resta de comarques es mante-

anul·lant la forta revifalla d'aquest tipus d'o-

més. que llavors el Baix Llobregat havia enre-

Darrere d'això és molt probable que hi hagi

nen uns nivells d'activitat importants, amb

bra durant el primer semestre de l'any 2000

gistrat un fort creixement).

l'efecte LOE (que va entrar en vigor el 6 de

creixements sostinguts respecte a l'exercici

a gairebé tota la resta de comarques. Tot i això. e! conjunt provincial ha enregistrat un creixement del 4,5%. El fort augment de preus, i sobretot, la manca de sòl, estan entre les causes detonants d'aquest comportament de la capital catalana.

Un altre senyal de la tendència moderadora, que sembla que arrela en el sector, és el descens en la taxa de creixement dels habitatges acabats. Durant el primer trimes-

comportament de la mateixa demanda.

maig i que va provocar prèviament un aug-

passat. Actualment, a Catalunya hi ha més

ment molt notable de les sol·licituds de

de 116.000 habitatges en construcció.

llicència d'obra), però no seria sobrer restar a l'aguait dels mesos que venen i observar el

tre del 2000 van ser un 75,2% més nombrosos que durant el mateix període de l'any

Habitatges iniciats i acabats a Catalunya Gener-juny de 2000

Aquesta xifra global té un parell d'as-

1999. Al tancament de juny, aquesta ràtio, en

pectes molt positius. Per un costat, confirma

comparació amb la del lapse de temps equi-

el bon estat que manté encara la creació de

valent de l'any passat, havia descendit un

nous habitatges, que atura la -moderada-

42,5%. No obstant, encara s'està acabant obra a un ritme molt superior a la que s'ini-

Demarcació

Habitatges Iniciats

Habitatges acabats

baixada que va haver-hi l'any passat. Aquest fet assegura per ara l'estabilitat a curt termi-

cia, la qual cosa ens ha de posar en guàrdia

Barcelona

25.585

31.590

ni d'un subsector al qua! les previsions dei-

de cara a un canvi de tendència bastant acu-

Girona

6.S69

3.652

xen com el de menys creixement potencial

sat a mig termini.

Lleida

2.9*3

1.456

Tarragona

S.638

7.135

Catalunya

43.735

• 3JO3 « s w #

dins la construcció d'aquest any.

Entre les causes que podrien explicar

Fa tres mesos que toies les comarqjes

aquesta tendència estabilitzadora (a l'alça) hi

ascensos

ha el fet que el mercat pot estar ajustant-se

(excepte el Barcelonès i el Garraf). Ara, conti-

a si mateix. Totes les previsions indiquen que

nua la mateixa Iònica, amb l'única variació -

els preus de l'habitatge tendiran a moderar-

motí important- del Baix Llobregat, que ha

se en un futur no gaire llunyà, a la vegada

registrat del gener ença. una caiguda del 13%.

que la demanda comenci a actuar de

barcelonines

apuntaven

forts

*

*

Font: Projectes visats i certificats final d'obra deis ccHtgii d'aparelladors i arquitectes tècnics. En la foto. promocC (t'habitares o Badahua ffc-r;l·~·iH)

B

PMMEflA OUWZENA OCTU6PE 2000

H

EI tema

|-

baixat un mort important 40.9%. Altre fet a destacar es r impressionant creixement en l'habitatge acabat (133.6%).

Comarques de Barcelona

Habitatges iniciats. Variació 1999 - 2000. Primer semestre

El Maresme Ha estat una altra de les comarques amb un notable creixement respecte al pnmer semestre de 1999. de l'ordre del 22%.

Han estat molts els municipis que han crescut des de llavors, però val a dir que el motor de tot ha estat Mataró, amb una puiada del 49.1%. Altres nuclis amb impressionants puiades son Malgrat de Mar (80.5%) i. sobretot, Argentona (215,4%).

Osona

* del 30% del 15 al 30% del 0 al 15% - del 0%

lí

L'important creixement de la comarca d'Osona en la creació d'habitatges nous (aquest semestre se n'ha construït un 43,9% més que al pnmer semestre de 1999), la perfilen com una de les de major vitalitat de tota la provincià, amb l'excepció feta del Berguedà. L'impuls constructiu a Vic (+45,5%), aixi com a Centelles i Manlleu, entre altres poblacions, han estat la causa del bon comportament del sector a la comarca.

Et Vallès Occidental

Anoia El creixement d'aquesta comarca durant els sis primers mesos d'enguany (24,2%) ha estat dins la mitjana de la major part de comarques. Els nuclis revulsius han estat la seva capital, Igualada (+48,3%). i especialment Vilanova del Cami, amb un creixement del 202.1%, és a dir, que ha triplicat el seu nombre d'habitatges iniciats. Aquests comportaments excel·lents n'han contrarestat d'altres a la baixa, com el cas de Masquefa o la Pobla de Claramunt.

Alt Penedès Important ha estat l'augment de la construcció d'habitatges nous a l'Alt Penedès durant el primer semestre d'aquest 2000, concretament un 25.3% superior respecte aJ mateix període de 1999. La bona marxa del sector a Vilafranca (-^31,2%) i a Gelida, entre altres, han compensat el moderat descens d'algunes poblacions, entre les quals destaca Sant Sadurní d'Anoia (-11 %).

El Bages La comarca del Bages és una de les que millors resultats han assolit durant aquest primer semestre en relació amb el mateix penode de l'any passat. En concret, s'ha creat un 28,9% més d'habitatges nous, tot i el descens que ha patit Manresa, de l'ordre del 7,5%. Les causes principals del creixe-

ment global de la comarca s'han de trobar en els forts augments de poblacions com són Sant Fruitós, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet, Santpedor o Moià. superiors al 100% en tots els casos.

experimentat baixades molt acusades, i només ha crescut Santa Coloma de Gramenet. Per la seva banda. Barcelona ha reflectit una caiguda del 30,3% respecte al primer semestre de l'any passat, molt a prop de la mitjana comarcal, del 28,2%.

Baix Llobregat EL Berguedà L'evolució en aquesta comarca al llarg del primer semestre del 2000 ha estat molt desigual. Així. mentre que al final del primer trimestre experimentava un creixement del 16,3%, el global del semestre ha vist no solament detinguda aquesta progressió, sinó que fins i tot ha enregistrat un decreixement del 13%. La causa d'aquesta davallada tan gran durant el segon trimestre s'ha de veure de forma principal en l'aturada total de nous habitatges en les poblacions de Cornellà de Llobregat i de Santa Coloma de Cervelló, que eren les més destacades en noves edificacions residencials cap al mes d'abril. Tanmateix, els principals nuclis del cinturó de Barcelona corresponents a la comarca s'estan davallant a xifres molt baixes de noves promocions, la qual cosa fa pensar que en aquests municipis hi ha la mateixa tònica d'esgotament que ja fa mesos que pateix la ciutat de Barcelona.

EL Barcelonès És la gran causa de què el conjunt provincial no hagi assolit millors resultats. Dels cinc municipis que la conformen, quatre han

Percentualment és la comarca que ha registrat un major creixement de tota la província, un 127,3%. L'origen d'aquesta gran pujada radica en l'expansió de la promoció a la seva capital Berga (116%}, així com en altres nuclis, entre els que destaquen Gironella i, especialment, Puig-reig. on es va passar de no fer cap habitatge nou durant els sis primers mesos del 1999 a construir-se 37 enguany.

Continua la tendència alcista en aquesta comarca, ja apuntada des de principis d'any. El creixement en construcció d'habitatge nou al Vallès Occidental, de l'ordre del 22,7% entre els primers semestres de 1999 i de 2000, s'ha de trobar en el fort augment d'algunes de les pnncipals ciutats, entre les quals està la pròpia Terrassa (+38,7%), Sant Quirze, Cerdanyola, Montcada i Reixac i Rubí. Sabadell, per la seva banda, ha crescut un moderat 4,9%. Altres nuclis importants, com són Sant Cugat o Ripollet, han disminuí lleugerament la seva creació d'habitatge nou.

El Vallès O r i e n t a l

Desprès del Berguedà i Osona, el Vallès Onental és la comarca amb major creixement de la província de Barcelona, amb una taxa del 30,2%. No obstant, hi ha hagut força El comportament global del Garraf ha diferències en el comportament dels distints estat el de mantenir en termes generals el nuclis urbans. Així. mentre que alguns municipis (incloent-hi Granollers amb un augment volum de creació d'habitatge nou, registrant només una petita davallada del 4,3%. De del 25,3%) han crescut de forma molt consitota manera, aquest comportament no ha derable (Caldes de Montbui. Uiçà de Munt o estat similar a tots els municipis. La majoria Sant Celoni per dir-ne alguns), d'altres han patit descensos també notables, com ara han modificat poc el volum de creació d'habitatge nou respecte el pnmer semestre del Parets del Vallès o les Franqueses.

99, però hi han hagut dos notables excepcions. Per un costat, Cubelles ha mostrat un ntme excel·lent, i quasi ha doblat el número Francesc Xavier Alberta d'habitatges creats en els periodes compaCartes Cartinà rats, passant de 226 llavors a 405 ara. La creu de tot això ha estat Vilanova, que ha A/e: informatiii@apabcn.es El Garraf

-\

PWMERA QUINZENA OCTUBRE 2000

El tema

L'edificació toca sostre Durant el pnmer semestre d'aquest any s'ha mantingut un volum d'activitat similar al de l'any passat, amb un lleuger increment que no evita la sensació d'haver tocat sostre en el creixement dels darrers anys. Segons les dades del departament de Visats del Col·legi, els pressupostos visats a les comarques de Barcelona han representat un 2,15% més que en el mateix període del 1999. L'activitat duta a terme representa un total de 332.000 milions de pessetes. Cal tenir en compte, a més, que en les xifres dels darrers s<s mesos hi hagi hagut un (actor distorsionant com és l'entrada en vigor el passat 6 de maig de la Llei de l'edificació. Aquesta circumstància pot haver provocat un enregistrament extraordinari de visats d'obres per tal que aquestes no estiguin sotmeses a la nova legislació. Caldrà, doncs, estar atents a les xifres de visats que es vagin produint al llarg de l'any i veure els resultats a finals d'any.

Pel que fa al treball assalanat, el Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi ha gestionat durant els pnmers sis mesos de l'any un total de 322 ofertes de treball. Els serveis més sol·licitats per les empreses han estat el llistat de recents titulats (promoció 1999-2000). Les empreses segueixen incorporant personal jove per poder-lo formar i adaptar-lo a la cultura de la seva empresa. La setecció de currículums també ha estat un servei molt sol·licitat. Amb aquesta modalitat, es facilita una relació dels currículums més adients al lloc de treball. La publicació d'anuncis a L'IN-

sicO

Servei • • Integral a la Construcció

FORMATIU també és un serveis molt sol·licitat per les empreses, tot i que aquestes tendeixen cada cop més a encarregar al Servei tot el procés de selecció de personal.

En aquest procés es duu a terme una exhaustiva valoració dels professionals que puguin ser més adequats a les necessitats de l'empresa.

Els perfils més sol·licitats són el que estan relacionats amb les funcions de gestió. Els llocs de treball que més s'ofereixen són els de cap d'obra, ajudant de cap d'obra, tècnic de projectes i obres, i project manager, enire d'altres. Els encàrrecs provenen d'empreses constructores i promotores, estudis d'arquitectura i enginyeries, empreses de taxacions i peritatges. Els professionals interessats a formar part de la borsa de treball de! Col·legi poden demanar informació al telèfon 932 40 23 58.

TREBALL ASSALARIAT. TIPUS DE PERFIL DEMANAT

6% Tècnic control de qualitat /Tècnic seguretat

9% Coordinada! d'obres

.

/ Project manager

25%

Cap d'obra

U% Tècnic de projectes d'obres font S*fW* dr Promoc* I Mtiat àt Tiwboll

i TREBALL ASSALARIAT. TIPUS D'EMPRESA

M

tewt

àt humdt t MmM Ot

PRESSUPOSTOS VBAÏS.PRÏMER SEMESTRE 1 9 9 8 1 - 1 9 9 9 ^ 2 0 0 0

Mri

[

Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

S

ïï,

Punts de vista

A QUMZENA OCTUBRE 2000

El germà

pobre

una família ha de fer en habitatge sigui d'un

mes de 323.000 milions l'exercici passat {tot

terç de la renda familiar. Doncs bé. en molts

en pessetes constants de 1992, descomp-

districtes de Barcelona s'estan assolint

tant la inflació), segons un informe de

ratios supenors al 50%. és a dir. que moltes

TAsociación

famílies de Barcelona estan destinant més

Públicos de Vivienda y Sueto (Avs). Resulta

de la mertat dels seus ingressos a l'adqiust-

que el mercat esta produint un (orat enorme

oó d'habrtatges. una proporció desorbitada.

en promoció protegida d'habitatges, i des de

Fins i tot en alguns distnctes. com ara les

l'Administració publica la resposta és tancar

Corts o Samà-Sant Gervast s esta deixant

l'aixeta. De que serveixen llavors els Planes

més d'un 60% del que es guanya en el lloc

de Vivienda? Cap ni un dels darrers s'ha

on es vol viure, una autèntica exageració.

apropat al 100% de compliment. Segons el mateix Mimsten de Fomento, el Pla de 19992000 va assolir el 87% dels seus obiectius. I

gotament de la demanda, que cada cop més

si ens aturem en els préstecs qualificats amb

no pot afrontar els preus que el mercat està

distintes entitats financeres, es va quedar en

imposant. Per alleugem aquest problema hi

només el 64% del que es preveia al principi.

ha dues solucions: o el mercat s'atura pro-

Tot i que no és recomanable iugar amb

gressivament, i cal veure si serà així, o s'a-

moltes fonts diferents de dades, un informe

dopten mesures més contundents. Una d'a-

de l'APCE recentment publicat estima que, a

questes passa pels HPO. Crear més habitat-

31 de juliol, l'actual programa anual d'HPO

ges de protecció oficial, cosa que ara per ara

havia complert al 7,5% els seus obiectius

sembla impossible. Per què?

totals, quan segons el mateix informe,

La culpa la té precisament el bon

aquesta xifra l'any passat assolia el 30%.

moment del sector, que ha disparat l'habitat-

Cal anar en compte -repetim— amb les

ge lliure, en quantitat i preu. En aquest sub-

dades, però sí que exposen molt clarament

sector, els costos creixents es poden reper-

que els coses no van, per ara. a millor.

cutir sense problemes al preu final (i fins i tot

Altres alternatives serien també viables,

una mica més). Això no passa als HPO, on

per salvar els HPO de la situació actual. La

el preu està tancat de sortida, i fixat des de

reserva de sòl per aquestes promocions pro-

1997. Com que des de llavors, els costos i

tegides n'és una. tal com ja es fa al País

els preus d'habitatge han crescut sense

Basc, on la llei obliga que el 60% de sòl es

moderació, quin promotor privat té els

destini a aquesta finalitat. I també es poden

incentius per construir habitatges amb ajuts

assolir mesures fiscals, la més òbvia de les

públics? Per aquests agents del procés

quals és rebaixar l'IVA dels habitatges de

constructiu, la solució passa per un allibera-

protecció oficial del 7% al 4%.

ment major del sòl. i en condicions accepta-

Una darrera conseqüència d'aquesta

bles, ja que el sistema de subhastes genera-

mala política d'habitatge ve marcada per un

litzat en la posada de sol al mercat es veu

cas recentment destapat a Madrid. Alguns

com un mer sistema amb afany recaptatori.

Com acabem de veure, el mercat no és

promotors privats, impossibilitats per puiar els preus dels HPO, van idear un sistema

perfecte, i una fallada evident és la precària

'enginyós': als compradors els obligaven a

situació dels HPO. Qui ha de resoldre aquest

adquirir 'extres' als habitatges pels quals

problema és l'Administració pública, de l'or-

havien de pagar quantitats desorbitades.

dre que en cada cas pertoqui, i la política

D'aquesta manera compensaven la manca

que s'està portant a terme, obeeixi a criteris

de marge respecte als seus col·legues dels

ultraliberals o no, no és la més adequada.

habitatges lliures. Una corrupció que ha

Certament, un alliberament de sòl ajudaria a

mogut, sembla, més de 100.000 milions de

moderar els preus de l'habitatge, i faria més

pessetes. Gairebé res. •

trimestre d'enguany, la construcció de nous

atractiva la promoció protegida per un motiu

^ ^ m

triomfalismes. Per a tothom? De

HPO va descendir un més que significatiu

dar de preus relatius respecte a la promoció

cap manera- El gran auge de la construcció

20,3% respecte al mateix lapse de temps del

lliure. Però això és atacar el problema per

a l'Estat espanyol i a Catalunya ha tingut un

99, segons dades del Consejo Superior de

una banda massa indirecta i que no és clar

germà pobre, que cada vegada ha estat més

Arquitectos.

que pugui beneficiar al comprador d'aquestes promocions, generalment gent amb ren-

pobre. Ens referim a l'habitatge de protecció

I encara es pot anar una mica més enllà.

oficial (HPO, sigles conegudes oficialment

Els HPO es divideixen en règim general i

com a VPO}. L'evolució d'aquest subsector

especial, aquest darrer dirigit a les rendes

Potser la solució -proposada pels pro-

de l'habitatge ha estat, d'ençà de 1996.

més baixes. Resulta que precisament la dava-

motors pnvats- és el fet de revisar a l'alça els

desastrosa, si l'entenem com un mercat des-

llada més important s'està donant a les espe-

preus oficials dels HPO, però això només

tinat a compradors amb rendes més limita-

cials. I amb diferència. Aquestes van perdre

faria més difícil l'adquisició d'habitatge als ja

des. La història es pot resumir en una caigu-

l'any passat prop d'un 26% de pes amb rela-

apurats compradors. Uavors ens queda com

da al llarg del període de l'ordre del 50%.

ció al 1998, quan les de règim general, més

a alternativa una major aportació de fons

D'aquesta manera, el 1999 ets HPO van

'acomodades', només van caure un 12%.

des mitjanes o baixes.

públics a aquesta classe de promocions. I quina ha estat la política seguida? Entre

Francesc Xavier Alberta

ges edificats, mort lluny del 22% que repre-

Pefò caJ esmentar, abans d'entrar en les

1995 i 1999 el finançament públic dels plans

sentava aquesta variable el 1996. I la cosa

causes, un factor extern que la fa més greu.

d'habitatge va caure més d'un 50%, passant

Periodista i economista

de més de 807.000 milions el 1995, a poc

A/e: javier@apabcn.es

no sembla aturar-se per ara: durant el pnmer

Hom considera normal que la despesa que

Promotores

del sector -potser el mes greu- avui dia. l'es-

enim d'una etapa al sector plena de

Rns aquí el diagnòstic de la malaltia.

de

Aquest és un dels problemes mes greus

K * £

suposar menys de l'i i % del total d'haortat-

Espanola

PHIMEHA QUINZENA OCTUBRE 2000

^ Punts de vista h

B

Q

^ H i

es especulacions sobre fa integració de l'expressió artística a l'espai

arquitectònic i urbanístic travessen de mane-

EL FUTUR URBÀ

ra srstemàtica i msistem les utopies que han

la Carte du ciel a La Grande Arche. a Paris.

La Défense. Raynaud diu que "en parlar de la noció de monumental, em refereixo a aque-

de l'art contemporani

nodrrt i provocat els moviments artístics de darrer segle des dels agrupament d'artistes,

IS

lles obres que pel seu context es srtuen fora del museu, de la gatena o d'altres col·leccions: crec que és important apuntar primer

dissenyadors i arqiirtectes de principis de

que el monumental no es necessàriament

segle. Werkbund. Bauhaus, De Stij! que han

una qüestió d'escafa o de dimensió, és més

influït de manera significativa en les tendèn-

aviat una qüestió d'ambició quant a aquesta

cies artístiques i arquitectòniques al Centre

llibertat suplementària d'intervenció que s'o-

d'Europa, a l'interès renovat per l'escultura

fereix a l'artista".

urbana des de les visions compromeses amb la cultura urbana de l'art minímal i de l'art con-

concepte seducció predomina el planteja-

J

ceptual als anys seixanta i setanta. L'època postmodernista dels últims vint anys han donat peu a una certa liberalització de les estètiques rigides i encasellades, l'eclecticisme s'imposa i els límits entre els diferents camps i disciplines ja no són tant clars. B

Annerrrieke van de Pas

ment teònc, tant en l'obra arquitectònica com

Critica d'art

en l'obra d'art, amb el resultat que el terreny

Comissaria del Simpòsium internacional

del mig. el disseny, es va beneficiar de les

Futur ifvrtaó óe l'art contemporani a l'espai urtoò

estètiques transitòries del món de l'art i de

A/e: ailtura@apat>cn.es

l'arquitectura. Per una banda, l'arquitectura contemporània es decanta a assimilar una part important de disseny que s'estèn al W * m directe 932 40 23 76 F » 9 3 2 40 23 54

terreny de l'ordenació dels espais urbans i arquitectònics, de l'altra, el fel de l'espai

Adreça electrònics informatíuGapabcn es

arquitectònic ha estat un estímul important

í •

"L'època postmodernista dels últims 20 anys ha donat peu a una certa liberalització de les estètiques rígides i encaseüades"

que han impulsat l'evolució de la concepció

experiències especifiques. També s'rian con-

un ampli ventall de possibilitats del tracta-

d'una obra d'art en funció d'un espai concret.

vidat una desena d'artistes i crítics arrelats a

ment del nou monument

Es podria dir que la polèmica està servida:

Catalunya per participar en els debats i en la

subjecte a les implicacions d'un paisatge

l'artista ha explorat un terreny nou. l'anome-

presentació dels temes. L'Instituí de Cultura i

nat ari de la instal·lació, que s'inspira en l'es-

el

i

l'escultura de manera que l'obra de l'artista

pai arquitectònic, en canvi, l'arquitecte ha

Urbanisme de l'Ajuntament

de Barcelona.

se situa en un nou àmbit, on l'arrelament a la

estat mes receptiu a les interrelacions amb el

Ignasi De Lecea. han mostrat un especial

terra, la poesia i la complexitat espacial ten-

món del disseny que a tes formes, mitjans i

interès per prendre part en el debat sobre tes

deixen a substituir la presència més aviat

llenguatges artístics.

revisions de les actuacions artístiques a l'es-

hieràtica dels monuments del segte XIX per

pai urbà tal com es realitzen a sis països

una altra de mes subtil que sovint la fotogra-

europeus i com s'onenten els plantejaments i

fia no pot ambat a representar.

L'anàlisi critica sobre l'estat de la qúestio del que ha passat amb la intervenció artística en els espais urbans i quines són tes seves possibilitats Oe futur, ha estat un dete motius principals en la base de l'organització

director

de

Serveis

d'Arquitectura

processos tècnics d'execució en l'actualitat i en el futur proper.

En la publicació Urbanisme a Barcelona.

commemoratiu

urbà d'ara on la publicitat competeix amb

El marc urbanístic i artístic de Barcelona és un bon punt de partida per confrontar i valorar les experiències internaoonaJs i les

Oel &mpos»um internacional sofre el futur i

1999.

editada pel Sector d'Urbanisme de

visions dels artistes i crítics d'art i d'arqui-

la funoó òe l'art contemporani a l'espai urbà.

l'Ajuntament de Barcelona. Ignasi De Lecea

tectura: també per estudiar i debatre les pos-

obert a totes les persones interessades, que

explica que desprès de l'etapa 1983-1998

tindrà lloc ai Col·legi d'Aparelladors ets dies

de reconstrucció i revaloracio del patnmoni

ció artística en els processos urbanistes i

19. 201 21 d'octubre. Al Simpósium. s'rv ha

artístic i arqurtectòntc histonc t d'mcorpora-

arquitectònics. Alguns dete artistes convi-

convida! un artista i un crític, respectiva-

CK> d'un centenar òe noves escultures a la

dats aJ Sanpostum, com son Jean Pierre

ment de c n c països europeus per exposar

ciutat de Barcelona, es pot dir que es tanca

Raynaud.

la seva v i s c sobre tes possibles

stbditats d'evolucio i d'integració de l'aporta-

Peter

Struycken

o

Antony

un acte i que és necessària una a n a l s sobre

Gormtey. es dediquen des d e fa més d e vint

professionals que es podnen e s t a t * entre

el contingui < el caràcter de la nostra coi-lec-

anys a la pràctica de ta intervenció artatea

tes camps de l'art, de l'arqurtecture«de l'ar-

c o . De Lecea apunta que l'úftim conjunt d'o-

en l'espai arquitectònic i a l'elaboració d'una

quitectura tècnca, a

bres que s'han instal·lat a Barcelona mostra

obra teonca Amb motou de la n a u g u a o ó de

relacions

partr de tes seves

v

• -:!i&HC

Consell de redacció informatiu: :•.-. i ..;-Gay. RÍTO'I P<,<g i Xavier Alberca Olrocdó: Carles CaHM Coordinada: EiiwWa Pucumfl Anlltsi d'obra- i « r CAW Xav* *„-.-• • . ....-oina. , Font Anaxioramflnt lingüístic: D * CtWpO Fotografia: Jav^r tor y g c ^ e y v e Fot6lltt:lmpesAuloedic4SL f g D l p ò t i t l i f l · l : 8^2389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucunill 79 t BITMAP ladre Aodrlguej Cflon Pastor5Q8QZ1 Ban*to» ïeWon 932402057 Fn 9324023H ÉO)T*:Coil»gií Apjftlladort I A m · i t · c t t t Tecnici d< Sircaiona '&JI raS'jr 3 Ooívl b*'jríX>a Tel 932402060 Fi» 932 40 2061

Mtw-lwjwa: Plwflel'Om, 6 08240 Ma^/MJ I* 938 72 97 « O M t r P! M>(OÍ 6 08500 Ve Tel 938 85 26 11 VUlèt OceUmil: San F'VKac 18 06221 Termsi M 337 8011 10 06400

lé 938 79 01 76 JUNTA Df « M f l H fntiémt X&e Bm<m

B

ouNZEH* ocTuewe gooo

El noticiari

Manresa consolida Tecnifac La rehabilitació i les noves tecnologies protagonitzen la segona edició de la fira

H

ecnífac es va consolidant com la fra professional del sector de la construcció dins de l'àrea de la Catalunya central.

L'onginalrtat de la seva ubicació en edificis paradigmàtics de la capital del Bages, la participació d'empreses i de fabricants de productes innovadors per a la rehabilitació i la nova construcció i l'organització paral·lela de sessions tècniques i divulgatrves i l'ampli suport i col·laboració institucional han facilitat l'èxit d'una cita bianual en conjunt força atractiva. Tecnifac esta organitzada conjuntament per la Delegació Bages-Berguedà del Col·legi i Fira de Manresa Més de mil visitants entre professionals I ciutadans van acudir a la primera planta de l'emblemàtic edifici de Can Jorba de

Manresa, que es troba en plena fase de rehabilitació. Aquest ha estat un dels atractius de la cita que reculi la filosofia de la pnmera edició. Ara fa dos anys, l'organització va escollir un aftre edifici en obres amb prou personalitat: el Casino de Manresa. Els visitants van poder conèixer de pnmera mà l'oferta exposada per una trentena de firmes que van ocupar els estands de la fira amb productes com ara sistemes d'aigua calenta amb energia solar, òomòtica i automatismes, il·luminació de baix consum energètic, tractament de runes, aïllament i impermeabilització d'edificis, sistemes centralitzats de neteja i manteniment, materials per a la rehabilitació de façanes i reforç d'estructures o protecció contra incendis, entre d'altres.

Tecnifac 2000 va obnr les portes ei 29 de juny A la inauguració, hi van assistir els representants de les entitats organitzadores i patrocinadores. El delegat del BagesBerguedà del Col·legi. Jaume Juanola, va dir que la Fira vol reflectir els avenços tècnics que es produeixen en un sector "encara molt marcat per un component artesana! i en el qual conviuen la construcció de tota la vida amb les més noves tecnologies". Juanola va agrair la contribució, per al desenvolupament d'aquesta fira, de l'Ajuntament de Manresa i de la Diputació, atxí com la col·laboració de Caixa Manresa. També de l'empresa Acieroid que duu a terme les obres de rehabilitació de Can Jorba, als coordinadors de seguretat i a la direcció

facultativa de l'obra. El president del Col·legi, Xavier Bardail. va destacar ei (et que fos la segona edioo. ja que. va dir 'consolidar les coses sovint costa mes que imciar-les". Barda|i va posar Tecnifac 2000 com a exemple de la utilitat social de les accions col·legials.

El president de Fira de Manresa. Jordi Santasusana. va parlar del dinamisme de la ciutat i la seva voluntat de ser al centre dels esdeveniments. Santasusana creu que la ubicació de les dues fires ha estat molt encertada, ja que "alia on trepitja Tecnifac, s'acaba fent", va recordar l'exemple del Casino i va aconsellar, en conseqüència, "escollir bé ta ubicació de la tercera". En representació de l'Ajuntament hi va assistir

1.

L'Edifici de Can Jorba va acollir La segona edició de Tecnifac.

2.

Jaume Juanola, Joaquim Garcia i Jord Santasusana ullen La cinta inaugural

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 2000

El noticiari

Joaquim Garcia, regidor d'Urbanisme, que

arquitectes tècnics Mercè López f Francesc

va parlar de la forta activitat constructiva de

Xairó. La tercera sessió va abordar els

fi

la ciutat quant a nous conjunts residencials i

requeriments mediambientals dels nous edi-

La capital d'una comarca que es mou

també pel que fa a la intensa lasca de reno-

ficis. L'arquitecte tècnic Antoni Roriach va

La creació i posada en marxa de Tecnifac

vació urbanística i rehabilitació del nucli

ser l'encarregat d'exposar, a més. quins són

coincideix amb un moment de gran dina-

nous habitatges construïts el 1998 o ets

històric. També hi va participar Xavier Alsina,

els materials de construcció més apropiats

misme que es manifesta en les principals

2.339 de l'any passat. S primer semestre

cap d'Àrea Territonal del Consell Comarca!

per respectar l'entorn. Eí mercat de la domo-

ciutats de) Bages, amb Manresa, la capital,

del 2000 mostra fa un creixement en la

tica al sector residencial va ser el tema expo-

al capdavant. L'increment continuat en la

construcció que s'apropa al 30% respecte

sat per l'enginyer de telecomunicacions de

construcció d'habitatges és una mostra

de l'any anterior. S'han creat nous conjunts

l'Institut Cerdà, Xavier Passaret, en la quarta

d'aquesta important activitat econòmica

residencials a poblacions com ara Sant

sessió. Per acabar, h va haver una interes-

propiciada, entre d'altres factors, per la

Fruitós de Bages. Sant Joan de Vilatorrada

zar un cicle de sessions tècniques. La pri-

sant conferència sobre les noves tecnologies

millora de les comunicacions. En els

o Sant Vicenç de Castellet. A la ciutat de

mera va anar a càrrec de Josep Maria

aplicades a les obres de construcció de la

darrers quatre anys, l'edificació residencial

Manresa es van iniciar l'any passat 1.338

Oliveras,

no ha parat de créixer com ho mostren les

nous habitatges (vegi's quadre adjunt).

Sessions Tècniques Paral·lelament a la mostra es va organit-

David

Sagrada Família, a càrrec de l'arquitecte

Companyon, cap de Projectes d'Inserció,

Jordi 8onet i l'arquitecte tècnic Ramon

ambdós d'Adigsa. Van parlar de rehabilitació

Espelt.

cap

d'Àrea

d'Obres

i

xifres indicadores de l'activitat, amb 2.218

Número d'habitatges nous a Manresa

d'habitatges i inserció social, tot exposant el caràcter integral de la rehabilitació i el sistema que va servir Adigsa d'inclusió de clàusules socials en la contractació per tal de facilitar l'accés al món laboral de joves amb dificultats. Les obres de reconstrucció i ampliació del Gran Teatre del Uceu van ser tes protagonistes de la segona sessió. Les explicacions van anar a càrrec dels arquitec-

Carles Cartana

tes Uuis Dilmé i Francesc Xavier Fabré, i eis

A/e: informatiu@apabcn.es

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres

La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271, FS>3) i a més a més no resulta cara.

S<«temeï de Reforç A c t i

Telefoní 796 «I 22 : 907 22 80 03

B

OUMZEN* OCTUBRE 2000

El noticiari h MEDI

AMBIENT

10

L'Expo de Hannover i els Jocs de Sydney, a l'avantguarda de lasostenibilitat Es comencen a veure alguns indicis de canvi cap a una construcció més respectuosa amb l'entorn •

H

^ ^ H

ntre les noticies de diversa procedència que cada dia ens arriben i

que ens indiquen que la pressió que la societat occidental exerceix sobre els ecosistemes es va lent més i més insostenible', comencen a veure's indicis de canvi al sector de la construcció, encara que, seguint la tònica general, dins del cicle expansiu en què estem immersos es continuïn construint edificis que contribueixen ben poc a millorar Ea situació general.

Els poders públics, cada vegada mes sensibles a la problemàtica ambiental, i conscients de la responsabilitat que tenen com a exemple i motor de la resta de la societat, estan entrant tímidament en la línia de millorar els edificis pel que fa a la vessant mediambiental. El repte no és fàcil d'aconseguif i sovint es fa difícil de materialitzar sobre el terreny el que sembla fàcil sobre el paper.

No obstant, les cada vegada més nombroses experiències que es van executant, ens demostren que si bé encara som lluny d'aconseguir l'edifici d'impacte ambiental zero (i molt probablement no hi arribarem mai), ja és possible aconseguir millores parcials en aspectes concrets dels nostres edificis (tant

L'Expo-2000 de Hjnnover ha estat una de Les upcríències més emblemàtiques de construcció amb criteris de sos terri bi li U L

tècnicament com econòmicament), com pot ser en l'elecció dels materials o en els diver-

amb energia sola/, l'eliminació pràcticament

Barcelona, sense oblidar edificis que al seu

els assistents puguin extreure'n conclusions

sos aspectes relacionats amb l'eficiència

total del PVC en la major part de les

dia van ser emblemàtics, com és ara la

per aplicar a les obres pròpies, tan! pel que

energètica i la introducció d'energies renova-

instal·lacions, l'ús de fusta certificada, o l'o-

Biblioteca de Mataró, amb ia característica

fa als sistemes tipològics com constructius.

bles.

ngen pluvial o reciclat d'un 50% de l'aigua

façana de vidre ventilada amb cèl·lules foto-

per a les instal·lacions olímpiques, en son un

voltaiques, entre d'altres.

Entre les expenències més emblemàtiques que podem destacar de l'obra feta

exemple.

'

Continuant en la línia de divulgació que

Només cal recordar l'apanaó det forat de la capa d'toóa l'Antàrtida, que ha tomat a aparèixer pun-

darrerament, hi ha l'Expo-2000 de Hannover,

També hi ha, però, expenències que ens

vam iniciar amb les pnmeres Jornades de

tualment com cada any per aquestes dares i que.

on diversos pavellons han estat pensats per

són més properes. Per exemple, la construc-

Construcció i Desenvolupament Sostenible

com /a cala esperar es mes gran que en anys

ser reconstnjrts en altres emplaçaments,

ció de diversos edificis d'habitatges de pro-

del 1996, des del Servei Rehabilitació i Medi

antenotx t'escassetat d'aigua, que ha estat una

com són els d'Espanya, del Vaticà o el de

tecció oficial amb entens de sostenibilitat,

Ambient, s'ha organitzat el curs Construcció,

constant tot aquest ïestiu ales nostres latituds, o

Mèwc i d'attres. com ara el det Japó, tenen

com són les promocions del

arquitectura

t'amenaça d'una nova cnsi del petroh.

previst aprofitar els seus materials per a d'al-

Municipal de l'Habitatge de Barcelona a les

Exemples, que s'impartirà del 22 al 25 de

tres usos. També els Jocs Olímpics de

vores del cinturó; la propera construcció de

novembre a Barcelona amb l'objectiu de

Sydney seran els més "ecològics' de la

30 habitatges a Tarragona promoguts per

presentar exemples d'urbanitzacions i edifi-

història: dades com que 700 habitatges tin-

rincasol; el recent inaugurat camp de pla-

cis en que s'hagm tingut en compte aspec-

Servei de Rehabilitació i Medi Ambient

dran electricitat i aigua calenta obtinguts

ques solars a la teulada de l'Ajuntament de

tes mediambtentals. L'objectiu final es que

A/e: sefma@apabcn.es

Patronat

i

urbanisme

sostenibles.

Torri fbriadi

'

CULTURA

I ALTRES

XXIII Curset sobre la intervenció en el patrimoni

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 2000 I

El noticiari

Conveni de col·laboració amb el Centre d'Estudis Gaudinistes

B

l Col·legi d'Arquitectes de Catalunya acollirà del 14 al 17 de desembre a Barcelona el XXIII Curset sobre la intervenció en el patrimoni arquitectònic que organitza l'Agrupació d'Arquitecies per a la Delensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADSPA). Aquest primer Curset del nou mil·lenni es dedicarà a analitzar els monestirs com a patrimoni arquitectònic i motor cultura!, basanl-se en la seva implantació en el territori, la història i les experiències de la seva conservació, restauració i renovació actual. Es presentaran les aportacions històriques i teòriques sobre l'origen i la vida monacal, el paper com a estructuradors de la societat del seu temps, així com els resultats derivats de la restauració i la intervenció arquitectònica del segle XX. També s'estudiaran les aportacions de les institucions privades i públiques en la seva gestió, intervenció, catalogació i destinació a nous usos socials. Es mostraran els diferents projectes d'intervenció i rehabilitació, solucions constructives tipològiques i presentacions puntuals d'actuacions, entre d'altres. Els professionals interessats a assistir-hi han de fer una pretnscnpció abans del 20 d'octubre. Més informació a la Secretaria d'AADIPA. Telèfon 933 06 78 28.

A/e: agrupacions@coac.net

Carles Cirtaiu

Xavier Bardají i TosMaki Tange

P P B I Col·legi col laborarà amb eJ Centre d'Estudis Gaudinistes (CEG) en la preparaH H oó d'iniciatives en l'àmbit de l'estudi, tes publicacions, la projecció i la difusió de ['obra de l'arquitecte Antoni Gaudí. Aquestes iniciatives culminaran amb la preparació d'unes jornades tècniques i una exposició previstes per a l'any 2002 coincidint amb la declaració, feta per l'Ajuntament de Barcelona, de l'Any Internacional Gaudí. L'acord de col·laboració va ser signat el passat 17 de juliol pel president del Col·legi. Xavier Bardají, i el president del CEG, Toshiaki Tange.

Amb motiu de la commemoració del 150 aniversari del naixement de l'arquitecte universal. l'Institut de Cultura de Barcelona té previst organitzar un esdeveniment cultural, sota la direcció artística de Daniel GiraJt-Mirade, en el qualtesinstitucions i col·legis professionals estan invitats a participar-hi amb propostes d'accions diverses que tinguin l'oojectiu d'aprofundir i difondre diversos aspectes de l'obra de Gaudi. Dins d'aquest marc, el Col·legi col·laborarà amb el CEG en la preparació d'una exposició, un seminan i una publicació dedicada a la ceràmica, com a element fonamental en l'obra de Gaudi.

Aquests actes es celebraran a la primavera de l'any 2002.

Segona Biennal d'Art de Vic M\M l Casino de Vic i H. Associació per a H I les Arts Cxxitemoorànfes han organitzat amb el suport de l'Ajuntament de Vic la I! Biennal amb l'objectiu de crear una gran biennal que reflecteixi l'estat de la creació plàstica i visual a Catalunya. La Delegació d'Osona del Col·legi col·labora en l'organització de la biennal des de la seva dilatada experiència de 25 anys oberta als nous corrents de l'art També hi col·laboren l'Escola d'Art de Vic i el Col·legi d'Arquitectes. La il Biennal de Vic té el seu origen en la I Biennal d'Art del Casino de Vic, feta per aquesta entitat l'any 1998 amb motiu del seu 150è aniversari.

Aquesta segona edició té més volada, ja que ei concurs és obert a tots els artistes residents a Catalunya i a tot tipus d'obres. La Biennal té com a objectiu la promoció de l'art i de la creativitat artística i. sobretot, facilitar ('accés dels ciutadans a l'art contemporani. És un certamen que busca la qualitat artística amb obres compromeses amb nous llenguatges i experimentacions i està obert a totes tes tècniques artístiques amb la intenció, en definitiva, de prendre el pols a la situació de l'art actual. Els premis són de 500.000 i 250.000 pessetes. El període de recepció d'obres és del 27 de novembre al 3 de desembre i s'han de lliurar al Casino de Vic. Més informació a H. Associació per a les Arts Contemporànies.

Telèfon 938 89 10 56. A/e: haacOrete-

Vallès Occidental: 10 anys | ! H I tl.ojs 12 de desembre de 1991, H H aviat farà deu anys. el Cot legi va inaugurar a Terrassa ta seva quarta delegació atescomarques de Barcelona desprès de b d'Osona. \a mes antiga i les de! BagesBerguedà, a Manresa.' del Vates Oriental, a Granollers L'acte va ser presuM per Manuel Royes. K a w de Terrassa. Carles Puggrós. l*es«jent del CoHegj i Salvador Navarro, deteçat del Valies Occidental. A la rtauguracicde to Delegació, utxcada al carrer Sant Francesc. 18, H van MOU m ds <*»cents collegàa residents a la comarca.

L'elevada potüarjo de la comarca i la m gran mportanaa economea. van cot-kicar la nova seu enw les deu mes mportanls de lot l'Estat. Per c a u » el de» amnan. a i «atàVUuis i arojaecM « e n a *nn nan començat a preparar un seguft d'ad» que se ceWrarar al larg del 2001

E

|A OUK2ENA OCTUOTC 2000

El noticiari h UNIVC RSITAT

12

'

Joan Vinyets: "Una cosa és el que marca el pla d'estudis i una altra la manera en què l'imparteixes'

JOAN VINYETS ÉS DIRECTOR DE L'ESCOLA ELISAVA

L'Escola Superior de Disseny Elisava, funda-

Entrevista

d'Arquitectura Tècnica. L'any que ve,

primera promoció d'arquitectes tècnics.

ció a les necessitats del mercat així com la

da el 1961 i pionera en els estudis de dis- l'Escola abocarà a la plaça de la Mercè de

L'Escola i el Col·legi han firmat recentment

incorporació de l'estudiant a la vida pro-

seny a l'Estat, va preparar i va començar a

Barcelona, on s'encara l'antic edifici de la

un conveni de col·laboració per facilitar l'a-

fessional.

impartir

Societat de Crèdit Mercantil que ocupa, la

daptació constant del programa de forma-

"Aquesta ratio permet apropar-se molt més a l'estudiant i tenir-ne un control directe. També és una diferència la manera en què es fa la pràctica docent, en la qual es té una relació molt directa amb la realitat, perquè utilitzem la mateixa ciutat de Barcelona com a laboraton. Tenim la sort d'estar en una zona on només cal sortir al carrer per trobar edificis de diferents cicles que responen a tecnologies constructives diverses, que en alguns casos mostren patologies diverses i en altres són bones mostres de rehabiíitació o manteniment.

grames de gestió, etcètera, que canvia molt ràpid, on es necessita una actualització constant. I aqui entenem que el Col·legi hi

curs, encara no hem tancat el tema dels preus. L'estudiant, a traves d'un conveni que tenim amb el Banco Santander, pot finançar

juga un paper important."

els seus estudis."

En què es concreta el conveni firmat entre l'Escola Elisava i el Col·legi?

La primera promoció d'arquitectes tècnics encara tardarà un any a sortir. Fins ara, quina valoració en la?

"Avui. encara es aviat per treure cap valoració. Sena molt millor poder fer la valoració al final dels tres anys. Seguramenl, que aquesta primera promoció l'haurem formada d'una manera i la tercera o quarta serà diferent, perquè hi pot haver un reenfocament.

Però penso que el balanç es positiu. La gent està entusiasmada i arribarem a assolir els nivells de coneixement que requereixen. A més, amb tot el seguit d'activitats complementàries que s'organitzen al voltant del que marca específicament la carrera oficial, penso que haurem donat a l'estudiant una aproximació molt més global. Vosaltres, el Col·legi, sereu els pnmers de conèixer els resultats de ia nostra formació."

fa

dos

anys

la

carrera

Ouè els ha (et decidir-se a entrar en un àmbit tan marcat per la tècnica?

'L'actuació del professional de l'intenonsme. l'ha dut cada cop mes a entrelligar-se amb el mon tecnològic de la construcció.

L'estructura de l'Escola Elisava permetia alrontar el repte de donar un pas endavant i, d'una forma compiementana. realitzar els estudis tant d'Enginyeria Tècnica en Disseny com d'Arquitectura Tècnica. Així es va plantejar i el complement amb el títol propi de Graduat Superior en Disseny es positiu. No cal dissimular que aquesta capacitat per a planteiar els nous estudis s'ha vist ben acompanyada per la Universitat Pompeu Fabra, (a qui l'Ehsava esta adscrita des de 1995]. AIXÍ donem resposta a la forta demanda que sembla que hi haurà d'arquitectes tècnics " Quin és el perfil d'arquitecte tècnic que s'ofereix a Elisava?

'Una cosa es el que marca el pla d'estudis, una altra la interpretació que se'n fa i una tercera la manera en què s'imparteixen aquests estudis. Tothom pot dir que fa 180, 200. 300 crèdits, però desprès s'ha de veure realment com es fan aquestes crèdits.

Perquè tampoc es el mateix fer-los amb una ratio de 60.80 estudiants per classe que ferlos amb una ratio com la d'aquí, on s'està trebaflant amb 30 estudiants per classe o a vegades menys i tot. La mitjana estaria sobre els trenta

"Els 180 crèdits els fem, però també cal comptar amb un seguit de treballs complementaris. La docència esta molt vinculada a la realitat i va complementada amb activitats sobre els aixecaments i visites a obres, laboratoris o fires. Cal entendre que amb la docència no n'hi ha prou."

Rehabilitació i manteniment, gestió d'edificis... project management: en el sector apareixen noves àrees de treball que l'arquitecte tècnic està ben disposat a cobrir d'una manera natural. Es tenen en compte aquesta àrees a l'hora de dissenyar el pla d'estudis?

"Dins la carrera es preveuen, però entenem que hi ha una part d'aquests aspectes que s'ha d'assumir en un tercer cicle, en cursos de postgrau o de màster. Per què?

Perquè aquestes matèries estan vinculades a una realitat instrumental, a nivell de pro-

"Com acabo d'apuntar, s'ha començat a parlar de poder desenvolupar activitats conjuntament en temes de formació de tercer cicle. Però això, en qualsevol cas, és una realitat que ara en aquest moment ens queda lluny, en la mesura en que estem fent el desplegament dels estudis. De moment, estem en el procés de normalitzar les relacions amb el Col·legi de manera semblant a les que ja havia endegat aquest amb les altres escoles d'Arquitectura Tècnica de Catalunya. És important per als nostres alumnes que coneguin la casa que serà bàsica pel seu exercici professional. També hi ha altres marges de concretització d'aquesta relació, com per exemple el curs de Disseny que preparem amb professors d'Elisava, pel programa de formació permanent del Col·legi."

Quan val la matrícula d'Arquitectura Tècnica a Elisava?

"El pnmer curs complet val 824.600 pessetes, tenint en compte que hi ha 62 crèdits, a 13.300 pessetes el crèdit. El segon curs val 768.000 pessetes, amb 60 crèdits i 12.800 pessetes et crèdit. Pel que fa al tercer

JorttiHarlet A/e: electrikcï reCesD.es

Rchabtlltadón y mantenimi·nto de fachadas / Reparación de patios tnteríores / Restauración d * patrimonio histórtco 1mp*rmeabilizaciones / Instalación de dispositivos antipalomas Oficinas centrales: Tànger, 26. 08018 Barcelona. Tel. 934 864 300. Fax 934 864 301 Delegación Tarragona; Sant Miquel, 14. 43004 Tarragona. Tel. 977 251 880. Fax 977 251 881 www.tracnet.com

BARANDILLAS E ALUMINIO

Hace mds de 30 afios que las barandillas de aluminio HORIZAL se venden con éxito en numerosos paises det mundo, y hasta las instalaciones m^s antiguas siguen marv teniendo inalterable su calidad Los sistemes HORIZAL permiten numerosas configuraciones de balcones tanto sobre forjado como sobre muro. con geometrías rectas o curvas, y relienos con paneies de resina, chapa perforada, vidno lammado, o con los clàsicos barrotes de aluminio Las barandillas HORIZAL han sido sometKlas a pfuebas de verrficacion y debidamente certifKadas pof un instituto de control, mcluyendo la pruetw de cafga para los fofmalos de reíleno El montaje ràptdo en obra « una reaJid«íd mcluso para supen*tcies irregUares. gracias a las toíerancias de ajuste wnto de los s o p o n « patentados con regíaje trtcJ·menwom* como de tas bndas de fijactón àd pasamano

COALSA

Berrur Uelgr. 69

Para que se sienta bien cuente con...

Todo un equipo al servicio de su salud bucal

CENTRO MEDICO S = DENTAL

Sala de recepción

SANT JORDI • 1" Visita, consulta y revisiòn Gratuïta • I * Visita ortodòncia (aparatós correctores).

Gratuïta • Revisiones periódicas/Urgencias.

Gratuïta • Fluorizaciones.

Gratuïta m Cementado de piezas.

Gratuita • Radiografias intrabucales.

Gratuita . Extracciones simples.

1.500 .- Ptas.

• Higiene bucal (limpiezaj+revisión.

1.000 .-Ptas.

• Implantes Según presupuesto

• 20% de descuento en todos los tratamientos odonto-estomatológicos para el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Las instalaciones mas confortables

Centres Mèdic Dental Sant Jordi: P° Maragall 30-32 1 ' planta, Barcelona, tel. 93 450 31 I I P° Maragall 25-27 bajos, Barcelona, tel. 93 436 09 89 P° de Gracia 100, entlo., Barcelona, tel. 93 215 73 82 Casp 130 Barcelona Tel. 93 231 94 12 Església 202-208 2"I ' Calella, Tel. 93 796 0961 Jo.in Maragall 44-46 I" I", Girona, tel. 972 20 01 26

Todo un equipo al servicio de su salud estètica corporal • Tratamiento de arruqas

SANT JORDI

e c+à+irn COtetU-W

• Peeling Quimico Dermoabrasión Resurfacing Medicina Estètica Implantes de pelo Esclorosis de varices Cirugia Vascular LJpoescultura - Liposucdón Blefaroplastia Rinoplastia Otoplastia Reducción de mamàs Aumento de mamàs Upectomía Lifting Facial ' Acupuntura y medicina tradicional china

La mas avanzada tecnologia

• 1 a VISITA INFORMATIVA GRATUÏTA • Nuevo servicio de financiación a su medida • Trato preferencial para

el Col·lesi d'Aparelladofs i Arquitectes Tècnics de Barcelona Centre Implantologia i Medicina Estètica P° Maragall 25 bajos, Barcelona, 93 436 09 89

Sala esterilización.

Higiene total

Primoa quinznu ocrubn 1000 1 5

Sumari • ASSESSORIA

.

^

16 Cenificaciò i normalització Li nova ISO 10<)0 del 2000

• HORES

EXTRES

18 L'intermediari I ligar .i iraves Jlnlírnel

19 Des de la finestra Grafits a Ics parets • SERVEIS

20 Nous serveis Assessorament en U compra de vehicles

• DEMANDES

.

23 Mercaldf'1'reball • ACTIVITATS

24 Formació/Diversos • EMPRESES

33 InformacióTècnica

Qualitat 2000

i Comercial

SPSSÍÓ informativa al C.n\ • lppi snhrp la nnva ISO 9000 ^ ^ ^ • ^

LES

• - - - - — •

NDRMESdc

la família ISO 9000 són un conjunt de normes i directrius internacionals per a la gestió de la qualitat que, des de la seva publicació in» ial al 1087, han obtingut una reputació global com a hase per a l'estaM i m e m de sistemes de gestió de la qualitat Sobre la seva importància i arrelament a nivell mundial només t a l assenyalar que han estat adoptades en més de I SO països Ires de les normes actuals. I n ISO 9001, 9002 i 9005 han csiai àmpliament utilitzades com a haw per a la certificació de sistemes de quali tat per tercer» Ln r l sector de la conururcio, parlar de u u e n m de

•• •

•(_>

gestió de la qualitat o de la certificació segons ISO 9000, vol dir que estem parlant d'empreses i organit zacions Cada vegada més. en els concursos de direcció d'obres s'exigeix que les empreses tinguin i m plantai un sistema de gestió de l.i qualitat, i el mateix passa si volem accedir a ajuts i subvencions de les administracions públiques Són només dos exemples de la importància que el tema va adquirint. Ara, la família de normes ISO 9000 « l i «rn procés de revisió Ts potser el m i llor moment per conèixer què son i quins avantatges representen per dls professionals i les empreses del s n

I J nova ISO 9000 del 20O0 A càrrec de loaquín Ordóiïez Dilluns, 23 d'octubre a le» 7 del vespre Sala d'actes del Col legi C Bon Pastor, 5. Barcelona L'entrada es lliure però cal inscripció previj al Servei d'Informaoo INFORMACIÓ lelrton 932 40 20 bü A/e

i

^

ASSESSORIA

16

BgNABT

Les noves ISO 9000 del 2000 i-bon moment ppr conèixer £ls_AYaiitatges q u e representen EN

E L M O N d«i.i

construcció tendim a associar \A paraula qualitat amb un control dels material* n de l'execució d'una obra. Però si parlem d'un sistema de gestió de la qualitat o de la cert i ficarió segons ISO 9000, ens referim a un sistema de qualitat d'una empresa o organització, i no p.is a una obra en com ret Mirat així, el tema de la ISO 9000 ens pot sonar llunyà l'eró cada vegada mes ens trobem amb concursos de direcció d'obres en els quals s'exigeix que les empreses que es presentin tinguin implantat un sistema de gesliu de la qualitat, Uimbé ens trobem amb aquesia exigència si volem accedir a alguns ajuts i subvencions que atorga la Generalitat o altres administracions públiques; i l ' U l l estableix que per a un control d'execució a nivell intens, el constructor ha de tenir un sistema de qualitat propi Aquests són només alguns exemples de la importància que eslà ad quirint el tema de la ISO 9000. Immediatament es podrien plantejar preguntes com aquestes: per què serveix la ISO í>000?; un petit despatx d'arquileclura pot obtenir una certificació ISO 9000?; la implantació de la ISO 9000 pot servir per a millorar la rendibiliiai de l'empresa? Ara que estan a punt d'aparèi-

de l'any 1994 de la família ISO 900C .iitualmeni està en procés de revisió Li publicació de les noves normes s ha previst per al quart trimestre de 2000 la família de normes ISO de l'any 2000 estarà constituïda per los normes bàsiques següents • ISO 9000: Sistemes de gestió de l.i qu.ilit.ii Conceptes i vocabulari • ISO 9001: Sistemes de gestió de l.i i|ii. ilit.it

Krtjuisiis.

•

xer les noves ISO 9000 totalment revisades creiem que és un bon moment per parlar dels avantatges que representa per a les empreses la utilització d'aquestes noves normes com a base de l'establiment d'un sistema de qualitat.

l'any 1987, han obtingut un gran prestigi com a base per a la certificació de sistemes de qualitat d'un tercer. Així, des d'aquesta data, més de 300.000 empreses de tot el món ja han obtingut aquesta certificació d'acord amb les normes ISO 9001, 9002 i 9003.

LEB i a a 9 o a a Us normes ISO 9000 són un con junt de normes internacionals per a la gestió de la qualitat en les empreses que, des de ta seva publicació inicial

Ales que els protocols d'ISO (Organització Internacional de Normalització) exigeixen que totes les normes siguin revisades almenys cada cinc anys per determinar si s'han de mantenir, revisar nanuE lar, la versió

ISO 9004: sistemes de gestió de l.i qu.iln.il (.ui.i per portar .i teniul.i millora I es noves ISO 9001 i 900-1 s'han dissenyat com un "parell consistent" de normes, de manera que la sev.i idèntica estructura permet una trau sició fàcil entre elles. Li primera traí la els requisits del sistema de gestió de qualitat d'una organització perdé mostrar la seva capacitat de satistiï les necessitats dels clients; la segona va més enllà i facilita recomanacions per portar a terme-ne la millora Les actuals normes ISO 9001.

9002 i 9003 s'integraran en una única norma ISt) 9001. Així s'eliminarà el problema d'elegir-ne una. El sistema de gestió de la qualitat cobrirà, amb la nova norma ISO 9001, iotes les activi lats d'una organització; això proporcionarà als clients la seguretat que tots els processos de l'organització han estat tractats

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics

OFERTA 21.250.-ptes.

• Ajnidamcnu fins a 40-SO m iegoni reflectiu U I Sobre I00 m. amb placa • Diferents funcioni • AmKbmenu d'alçada i amplada en façanes • Precisió de ï 3 mm

OFERTA 79.000,- ptes.

- Aroidador hneal• S C A U MASTER - 40 escales opcionals preprogramades - I escala per programació pròpia

OFERTA 18.700.-ptes.

Hodomeve de precisió Ferimetrw de b roda I m.

Mànec plegable, fre i suport per i rruntenir-lo dret, amb boua de transport.

Pes 2.7 kg

OFERTA 23.000,- ptes. b l m e i . num. 6 - T«L <«> Ï01 10 45 - 08007 BARCELONA

,17 CENTRE JDSEP RENAPT

ELB PRINCIPI! OC OEBTIÓ DE l_* gUAUTAT

13, revisió de les normes ISO 9000 s'ha basat en vuit principis de gestió de la qualitat, entre els quals s'ha de destacar la promoció de la millora continuada i la satisfacció del client Aquest principis són • Organització enfocada al dient U-s organitzacions depenen dels seus clients i, per tant, haurien de comprendre les necessitats actuals i futures d'aquests clients, satisfer els seus requisits i esforçarse per sobrepassar les seves expectatives.

• Uderatge. l·lls líders unifiquen la finalitat i la direcció de l'organització Haurien de crear i mantenir un ambient intern, en el qual el personal pugui arribar a involucrar-se totalment en la consecució dels objectius de l'organització.

•

•

•

•

•

•

• • •

• •

•

•

Són fàcils d'utilitzar i d'entendre.

Disminueixen la quantitat de documentació requerida.

Connecten del sistema de gestió de la qualitat amb els processos de l'organització.

Orienten cap a la millora continuada i la satisfacció del client Proporcionen una evolució natural vers la millora de Ics prestacions de l'organització.

Són compatibles amb altres sistemes de gestió, com ara el sistema de gestió mcdiambiental de Ics ISO 14000.

Inclouen la consideració de les necessitats i els beneficis de totes les parts interessades.

Tal rom s'h.i dit anteriorment, els requisits de la nova ISO 9001 seran aplicables a petites, mitjanes i grans Participació del personal. Kl per- organitzacions. Així, serà aplicable sonal, independentment de! ni- tant a una gran empresa constructora com a un petitn enginyeria o despatx vell on es trobi dins de l'organitd'arquitectura. Si tenim en compte, a zació, es la clau d'una organitzamés a més, que en molts contractes ció i la seva total implicació possid'obra o de serveis professionals i en bilita que les seves capacitats siguin aprofitades per al benefici de molts concursos de Ics administracions públiques s'exigeix un sistema de l'organització Enfocament a processos. Kls re gestió de la qualitat certificat, ens trosultats desitjats s'ohtenen amb barem cada vegada més amb la necesniés eficiència quan els recursos i sitat d'obtenir aquesta certificació. les activitats relacionades es gesti- Però, independentment d'aquesta necessitat o exigència imposada, és onen com un procés Enfocament del sistema ven la realment beneficiosa per a l'empresa aquesta certificació?; les noves norgestió. Identificat, eniendre i ges mes incrementaran el prestigi dels tion.ir un sistema de processos inlerrelacionats per a un objectiu certificats ISO 9000?

SÍ tenim en compte que les noves donat, millora l'eficàcia i l'eficinormes posen un gran èmfasi en el fet ència d'una organització.

Millora continuada. l.a millora d'apropar els sistemes de gestió de la uini i mi.ui.ih.iun.nlc ser un objec- qualitat als processos de l'organització i en la millora continuada, cl remi piTMi.inrm tic l'organii/Ació Enfocament objectiu vers la pre- sultat de la seva aplicació serà la consecució dels resultats empresarials i, «ade decisions. U-s decisions efectives es basen en I anàlisi de dades alhora, la satisfacció dels clients Amb aquestes premisses, hem de confiar i en l.i informació Relació mútuament beneficiosa que la direcció de les empreses adopI.IMM sistemes de gest») de \à qualitat amb cl subministrador, lln.i or no només pera l'obtencio d'un certi ganit/..)cu> i els seus subministradors son iruerdepenenis. i unes ficat, sinó també com una inversió rendible relacions mútuament beneficio-

D D D

9)

Sessió informativa La nova ISO 9000 del 2000

lli

'••

a càrrec

de Joaquín Ordófiez

m 3 U

dia i hora dilluns, 23 d'octubre, ales 19 h.

D Va

Q

lloc sala d'actes del Col·legi C.Bon Pastor, 5 Barcelona L'entrada és lliure però cal inscripció prèvia al Servei d'Informació.

Tel: 932 40 20 60

ses augmenten a les dues pans la capacitat de crear valor

l-i-j. novrt norme* ISO 9000 apor ten un gran nombre de beneficis, que rHKirm reMimir en els punts següents • Son aplicables per a tota classe de productes i de serveis, en tots els M-aor* d i n i \ i u i i per i organitzacions <àt qualsevol di

Arquiieae tècnic Servei Normativa \e sit^apabcn e

COL LEGI ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

FXTBE5 1N.TE.P M F T

L' I ntermedi@ri Lligar a través d'Internet ii-nen canals específics c o m - nias_de_3 5. *mas_de_40 o : nus_de_4S Kn aquest cas però, uní record.i Segons, rere la majori.i .le pseudònims (però no tots, compi i 1 ) s'amaguen divorciats i solters. :.int homes com dones, que bus ijuen parella, i també .ïlguns ois.iïs auioanomenats liberals'.

Per ú l t i m , si la ciberlligament.i l'.itrau però l i (à mandra haver A .iprendre tot això de la xarxa IRC i I llispano (que es una xarxa dins In \,irxa, no ho he comentat quan h.i sortit el nom per no atabalar lo niés), recentment s'ha inventat el que necessita: xats sense necessit.u de programa per entrar a l'IRC l-.s i.m directament des del web l'ruvi ,1 vjlaweb.com/xat/auditori.html i ja i i i s h o explicarà. Podríem fer u n • special-arquitectes-tècnics

S E G O N S era prim I anava de blau H I tenia els ulls blaus (em sembla) i jo la mirada fosca, ell es confessava tímid i havia lligat a través dels xais i jo Fn fi, que vam quedar i em va situar en l'ampli espai que hi ha entre el quedar un cop i mai més i el no t o n í r plegats perquè es prefereix perdre el temps a casa junts t m refereixo als xats o converses en temps real a través d'Iniernet. Concretament, a aquelles converses en català que es fan a través d'una xarxa específica —Internet és definida com una xarxa de xarxes— anomenada Internet Relay Chat (IRC), de la que en pot aprendre les beceroles a l'adreça web personal.readysoft.es/irc/catalunya, que em facilita Segons.

Entrar en el món dels xais a través de l'IRC pol ser una mica complicat, perquè cal un programa exprés, que normalment és el mIRC i, un cop apareix la pantalla amb les converses escrites, aquestes semblen superficials i sense sentit. Però és que els diàlegs de debò no s'escriuen a la pantalla principal sinó al darrere, en finestres privades. Així que cal estar disposat a aprendre sobre la marxa., i tenir un pseudònim atractiu. Provi a posar-se Vanessa o Katty i no esperi que totes les Vanesses i Katlis amb q u i xerri siguin dones. Provi amb un nom ambigu com Segons: Com et dius? Segons.

Segons què? I ja hi som pels trossos.

L'IRC va bé per aquells que mai s'atrevirien a demanar de viva veu a algú que els pot conlemplar la cara de pebrot el que l i escriuen a la pantalla. Alguna cosa canvia: no s'espera que sàpigues continuar l'acció agosarada que has començat sinó que és l'altra qui ha de saber reacci-

I Cal estar disposat a aprendre sobre la marxa i tenir un pseudònim atractiu. Provi a posar-se Vanessa o Katty i no esperi que totes siguin dones.

onar. "Més d'una vegada he volgut que tornés el missatge que acabo d'enviar a l'altra persona. Però ja no hi ha res a fer", explica Segons.

GRUPS D'EDAT

Segons ha penjat a w w w . g e o cilies com/jsegons/curset.htm u n curset per ciberlligar que elimina molls dubtes. I si quedo amb Vanessa i resulta que porta bigoti? O té deu anys més del que... Però al quedar amb algú, els enganys tan bèsties succeeixen poc sovint. Una altra cosa són els desenganys, que es poden minimitzar en prendre precaucions, és a dir, cal treballar força la relació virtual, abans de quedar en carn i ossos. És clar que es fa difícil preveure que algú que pica amb gràcia el teclat sigui u n pedant al xerrar. Aleshores es torna a començar una altra partida, si s'ha après a què es juga.

Segons Segons, qualsevol canal es bo per lligar, però són molt recomanables els d'un àmbit geogràfic

restringit, per les possibilitats de quedar. "Si lligues amb una tia que viu a l'Argentina, posem per cas, poca cosa hi tens a pelar. Lis canals de sexe explícit (com d ffSexo) són els menys recomanables per lligar normalment estan plens d'adolescents per una banda i de tios cremats i barroers per l'altra. Es lliga més al «Evangelistas que al #Sexo" Quan l i demano una selecció de canals de ciberlligamenta, hi accedeix.

Per lligar entre 14 i 25 anys, una bona opció són els canals de la xarxa IRC Hispano «Catalunya, #Cat, »Catalunya_jove i qualsevol canal local c o m «Manresa, íTerrassa, «Girona o «Sabadell, que té una pàgina web pròpia: person a l . s u m i e s / c a n a lsa b a d e l 1/ principal htm Si s'està entre els 25 i els 3 5 anys, es p o t p r o v a r a »Caialunya_mes_de_25, també amb web p r ò p i a : w w w . f u t . e s / ~ j m g f / cata!unya_mes_de_25/index.html.

Els que ja han arribat als 35 anys

HORES

FXTRI

,19

Des de la finestra Grafits a les parets ADM

Cooperació amb la Generalitat E.L· CGNSELLER

I ROR, panes, teen una vessant artística en línia amb

nnn cccidisc minis qui tot eschptorum tardi* sustineas Traducció del llatí "M'admiro paret, que no l'hagis enrunat, lu que has de suportar tantes heneilcries dels escriptors* Aquesta frase es troba escrita en molles parets de la ciutat de Pompeia que renya als que acostumen a escriure a les parets. liscriurea les parets no és una moda moderna, des de sempre s'ha escrit a les parets. Qui no recorda {almenys els de la meva generació) cl jou i les fletxes, les cares de losé Antonio i el *caudillo" l:ranco, la falç i el martell, l'eslògan "Llibertat, amnistia, estatut d'autonomia", i tants d'altres a favor i en contra de les mateixes coses? (Li que ara ha canviat és la tècnica. Abans, el sistema era, de matinada, el pot de pintura i una brotxa; ara, amb un senzill esprai que es porta a la butxaca, n'hi ha prou.

[Dels grafits en podem fer una distinció entre dos tipus: el de senyal o fi rm.i anomenat (TAG) que es va repetint a qualsevol lloc i com més difícil és l'accés al lloc del grafit més "valor" tindrà I/altre que pretén tenir un cert valor artístic, i en alguns casos es pot reconèixer que el (é Lletres i dibuixos

els dibuixos dels còmics, però que penso que tenen un inconvenient i és el de la localització. Una tàpia, la porta d'un comerç, un vagó de tren o de metro, la carrosseria d'una camioneta són els llocs escollits pels "anistes" i que no deuen fer massa gràcia als afectats.

Sempre que veig una d'aquestes "obres d'art" em pregunto: Com tenen les parets de casa seva els artistes del grafit? També les tenen cobertes de pintura?

9

de Política Territorial, Joaquim Molins, i el president del Col legi, Carles Puiggròs, signaven el setembre de 1992. ara fa gairebé deu anys, un con veni de col laboració per rehabilitar i conservar els habitatges afectats per patologies estructurals. El Col legi intervendriaen tasquesd'informaciò, assessorament, assistència tècnica, diagnosi, i redacció d'estudis d'intervenció, entre d'altres 1-a portada de L'INFORMATIU destacava les gestions de losé Antonio Otero, i Carles Puiggròs davant de representants del Ministeri d'Obres Públiques amb motiu del desacord amb les primeres propostes de Llei de l'edificació. També es denunciava l'excessiva pressió fiscal que havien de suportar els professionals per l'aplicació de l'IAE.

L1NFORMATTU número 16 Primera quinzena d'octubre de 1992

JORDI LLCAL

Arquitecte tècnic A/e: jjile3I@tising.es

— Música

Els lectors interessats a opinar sobre els lemes tractats a L'iNtORMAnu podeu fer-ho amb un escriu breu adreçat a la redacció per correu, per fax (932 40 23 64) o bé pere-mail (informatiu ©apabcn.es)

r

Nova edició del Concert de Nadal ü D M ja és tradicional, el Col legi organitza un any més el Concert de Nadal que es farà a la Basílica de Sta. Maria del Mar de Barcelona. En aquesta edició comptarà amb l'orquestra Po-

lifònica de Puig-reig i un conjunt de mestres solistes l.es entrades són gratuïtes i es podran reservar al Serv <"' d'Informació a partir del 15 de novembre. Tel: 932 40 20 60

Trenca't la closca HORITZONTALS: 1. Son del tot fonamentals per suportar tol el pes de I edrfici 2 Aparell amb fonts lluminoses que es comporta com una única font de llum. 3 Espai limitat entre un arc 1 els pilars d un pont. Cau, la més blanca. 4 Vocals de qualsevol cosa Excel leixi, lormant un cim. 5. La pnmera de rebot. Els passa cada dia, l'Aurora, a pnmera hora del mati 6 Llista de tots els actors de la companyia Menor sense extremitats 7 La sala més gran d un palau De segona o de tercera ma 6. Els nois de Calella en feien un Un rebaix que és prou alt 9 A I esquerra de lescullera Arc de sant Marti Ens fa vibrar 10 A l'est de l'edèn. Agafem entre dues coses 11 Ema que arreplega palla. Ladonota de la família

' 2 3

1

!

2 3j 3 2 2 3. j I

1

as

_|2J j SOLUCIÓ

EXEMPLE 1 2 i

0

m * 13 f * u r * c •

2

0

4 5

VERTICALS 1 La làmpada més vista de les cuines. 2 A la de gnlls nngu no s'hi entén Els déus romans mes casolans Enmig de la nit 3 Oue no serveix per a res Repetidor òe telecomunicacions Els primers errors. 4 Ample, però buit del tol Antic territori en condomini 5 Cartilag del genoll.

N'hi ha d adovellats. de creuet 1 d invertits 6 Lavativa Això 9 S' que ens tara un bon servei 7 Quan les obres a la cuina, et reben amb molta fredor Petita depressió del terreny 8 10 Transportat coses d un Hoc a un attre generalment propers Vocals que enden l'alenoo 9 Enllestida la segona part òe la casa Li nia que uneix punts amb la mateixa temperatura SOLUCIONS

Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior Cada número indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte (en vertical, horitzontal 0 diagonal) Cap quadrat numerat conté punts clau

3 • • 4 • • 42 3 4 • • •

L

• C 0 c c • E • 0 z • Z •

z z •

Opcions per canviar de cotxe I In nou servei informa i assessora en la compra L'AUTOMÒBIL

f

és, en la majoria dels rasos, una de Què ofereix el servei les eines habituals de treball de l'aparellador i l'arquitecte tècnic. Cal pen- ; • Informació de concessionaris sar que, a causa de a la seva utiliua- ! que ofereixen un tracte preferent ció freqüent en el desenvolupament als col legiats Es recomana rede l'activitat professional, canviar de collir informació dels vehicles vehicle és freqüent en aquesta profesque interessen abans de dirigirsió Avui, amb els productes financers se als concessionaris. i el sistema fiscal actual, els col leInformació de preus, ofertes, cagiats poden optar per diverses solutàlegs, etc. cions en comprar cl vehicle segons la El tracte preferent no fa referènseva situació financera i professional, cia tan sols a les condicions ecoi escollir la més adequada li pot renòmiques, sinó també a la quapresentar un gran estalvi econòmic. litat í tracte del servei rebut com Amb aquesta finaliiai, el Col legi ha a col' legiats. posat en funcionament un servei inEs disposarà d'informació sobre tegral d'informació i assessorament ofertes de vehicles Km 0, coixes en la compra de l'automòbil que, a de gerència, promocions puntumés, ofereix als col legiats les millors condicions i un tracte preferennal

als, informació de propers models, etc. També de catàlegs de iotes les marques i models a disposició dels col·legiats, cosa que permetrà recollir informació de diferents marques i models d'una sola vegada.

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

Els col • legiats que ho desitgin podran consultar quina és l'opció (leasing, renting, crèdit, etc.) de compra més adequada segons la seva situació i la problemàtica fis-

•

•

cal i financera.

Contractació del producte financer de íe·ising, renting, crèdit, etc. Condicions preferents en la contractació dels productes financers necessaris per a la compra del vehicle.

Contractació de l'assegurança.

Prestació realitzada per SICÒ.

INFORMACIÓ

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 402 057 Fax: 932 402 364 A/e: comercial@apabcn.e

DIRECTORI DE COL·LEGIATS A INTERNET DEMANDA D'AUTGRITZACID De conformitat amb la normativa sobre la protecció de d.ides personals (Llei orgànica 15/199'J, de I 3 de desembre), es comunica a iots els col legiats que s'inclourà una versió electrònica del Directori de col legiats editat pel Consell de Col • legis d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya a la pàgina web del Col legi (www.apjbai.es) per tal que pugui ser consultat lliurement a través d'Internet. Kn aquesta versió, sols hi constaran els col·legials que pertanyen al Col legi de Barcelona.

• De Renda Antiga • D'Oficines • Amb o Sense LLogaters

93 363 80 80 Av. Diagona!,449 1er. 08036 Barcelona www.rentanligua.com

Retribuïm la col·laboració BARCELONA. MADRID . VALENCIÀ. SEVILLA. PALMA DE MALLORCA

Les dades que s'inclouran són les mateixes que consten en el Directori, per a la publicació de les quals ja es va demanar conformitat personalment a lois els col • legiats mitjançant una carta signada per la Secretària de la luntadd Col legi amb data I de juny de 2000.

Atès que la versió electrònica del Directori contindrà les mateixes dades que \a impresa, es considera suficient aquest comunicat perquè, si en el lermini de quinze dies des de la recepció d'aquest INFORMATIU no se'ns ha manifestat res en contra, puguem considerar extensiva aquella autorització a la publicació de les d.ides del I )l KECTORI 2000 a la pagina web del Col·legi Totes aquelles persones que comuniquin la seva oposició a figurar en aquesta publicació en seran excloses. Aquesta comunicació la poden fer per fax: 932 402 061 o per correu electrònic a informacio@apabai.es.

Lis col Itgíats que ja van manifestar que no volien figurar en el directori tampoc no seran inclosos en aquesta versió de la pàgina web El directori en versió electrònica a Internet té diversos avantatges: la facilitat de comunicació entre col·legiats i també amb la recerca fàcil de professionals per part de persones o empreses que tinguin necessitat dels seus serveis L'altre avantatge és l'actualització permanent de les dades del directori, que a Internet és immediata, mentre que en la versió paper no es pot fer fins a la publicació de l'edició següent.

PVFI

,21

Conveni Col·legi-Telefònica EL C O L · L E G I ha signai un conveni de col laboració amb Telefònica per tal d'oferir ais aparelladors i arquitectes tècnics un conjunt de serveis en matèria de telecomunicacions a bon preu i en condicions preferents. l-.n el camp de la t e l e f o n i a fixa, destaquen els importants descomptes en les tarifes del telèfon, que van del 38 al 44% en trucades

dins de l'Estat espanyol i del 20 al 40% en internacionals.

A m b relació a I n t e r n e t , l'acord permetrà utilitzar els serveis com a usuari d'Infonegocio en el camp de les telecomunicacions. Inclou connexió a Internet i correu electrònic gratuït sota el domini del Col • legi, entre d'altres.

Cal destacar també, que hi ha descomptes especials en telefo-

Telefonia fixa Percentatge de descomptes acordats Provincial Interprovincia!

Interprovincial Catalunya Fix a mòbil

nia mòbil. Per gaudir dels avantatges en els serveis que ofereix Telefònica en el marc de l'acord, els col legiats que s'hi adhereixin entraran a formar part d'un Grup Tancat d'Usuaris (CTU).

El Col·legi ha preparat una carta informativa amb una butlleta d'adhesió per als qui vulguin aprofitar aquests serveis, que ha estat tramesa a tots els col • legiats.

Argentina, Brasil, Cuba, Xile Austràlia, lapó 38% 40% 44% 02%

Més i n f o r m a c i ó : COMPANYIA TELEFÒNICA

Telèfon: 900 441 004 SERVEI D'INFORMACIÓ DEL COL·LEGI

C. Bon Pastor, 5 Telèfon: 932 40 20 60 Fax: 932 402 061 A/e: informacio@apabcn.es

-2 bústies de correu electrònic

40% 40%

(5 Mb/Bústia).

-10 Mb de pàgines web

Telefonia m ò b i l Percentatges de descomptes acordats Trucades a l'Estat 08% Trucades a l'estranger 22%

Més i n f o r m a c i ó : COMPANYIA TELEFÓNICA

Telèfon: 900 441 004 Alemanya, rr,mç<i, Regne Unit Resta Unió Europea Estats Units

EMPRESA

32% 32% 32%

PROMOTORA-CONSTRUCTORA

NECESSITA: ARQUITECTE/A TÈCNIC/A-APARELLADOR/A Pl.K IJLS1.S

RliíMMíiA GIHÍ.NC1A I

SERVEI D'INFORMACIÓ DEL COL·LEGI

Accés g r a t u ï t a I n t e r n e t Modalitat: lnfonegocio.com Exprés

ÍUPORÏ [MIN IQUIIMI.CNI

Telèfon: 932 40 20 60 A/e: informacio@apabcn.es

NOVETAT COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST PER

INTERNET!

anys en la gestió d'obres, control d'execució, contractació dels industrials, gestió econòmica, tramitació de llicencies i contactes amb companyies de subministrament imprescindible aportar habilitats per a la negociació, la coordinació d'equips i dots comercials persona amb iniciativa, dinàmica i resolutiva. Motivat per formar part d'una empresa familiar en plena expansió es valoraran coneixements infomtàlics (Word, Excel, Cad, etc.) i disponibilitat de vehicle propi, preferent-

contracie l.ibural indefinit, sou en funció de la vàlua del candidat, més incentius possibilitats de promoció professional dins de l'empres;

El Centre de El Centre de Documentació del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ofereix ara la possibilitat de comprar els Documents a l'abast des de la seva web.

irsTLRLSSATS ENVIAR CARTA Dl. PSEStNTAi:iÒ MANUSCRITA, ADIUMANT CURRÍCULUM \T1 Al. I RTrOGRAflA RfcCfcNT TIPUS CARNIÏ, INDICANT LA RCTJIL·NCIA 7 0 4 3 AI : Si « v i l I>L P R O M O C I Ó f M L R C A T Í X

TtiBAiL. BON PASUJR, 5. 08021 BAROJOSA

EI sistema permet El sistema permet seleccionar des d'un formulari de comanda e l / s document/s que voleu comprar t conèixer el cost (amb les despeses d'enviament especificades) abans de realitzar definitivament la comanda.

U-ebaH@apabai.e3

També disposeu També disposeu de resums dels continguts de cada document.

SERVEI DEMANAT:

Podeu orovar aquest nou servei a: Podeu provar aquest nou servei a

*rttp://www.·pabcn.M/t·c«*e*/f·nart/dociwta.Mm

SERVEIS

22

DIVERSOS

NOU CARNET COL·LEGIAL ElCons*rlldeCol legis de Catalunya

PETITS

digitalitzades Durant ei mes de juliol

hi aprovat un DUU carnet rol legial,

i'ha fet ambar a tols els col legi.its

amb \i finalitat que pugui ser utilit-

una butlleta amb les dades que figu

zat com a identificació professional

ren en eh nostres arxius, perquè si-

davant df tercers i que, al mateix

guin comprovades per evitar errors

temps, permeti agilitar la tramitació

Aquestes dades, que ens han de servir

col legjal, mitjançant l.i banda mag nètica que incorpora

per confeccionar el carnei, el qujl es

Aquest canvi,

farà arribar en el termini aproximat

s'emmarca en la voluntat de millora i

d'un mes des que es rebin les butlle-

de modernització permanent del

tes emplenades. El Col legi agraeix la

Col legi, i de facilitar la relació amb

col labor atio de tots els col legiats

els col legiats \.\ nou carnet tindrà el formal d'una targeta de crèdit i incorpora fotografia i signatura personal

,

Informació Tel ·)12 4 0 20 6 0 .

DIRECTORI 2DGD

Coeficient d'actualització d'honoraris

|a és a punt el nou Directori

a 14 de setembre: Ca - 1,095

d'Aparelladors i Arquitectes

l'foper canvi: 15 d'octubre Mòdul: 44.500 PTA.

Tècnics del 2000. És disponible I

al Servei d'Informació per a aquells col • legiats interessats.

ANUNCIS

Serveis per ai professional

Perspectives Es fan perspectives manuals < per ordii dor. en blanc/negre o color, i Render Octavi Telèfon: 932 13 92 36

Telèfon: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net

serves Envii'ns un fa* i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Oferim una experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA.

Les persones no col • legiades que

[ordi Capell (tercera planta) a un

esdevinguda el 31 d'agost, a 58 anys

Informadó: tel: 932 402 060.

TELÈFONS

SERVEIS CENTRALS

Perspectives i foto muntatge 3 'J32 40 20 60

in formació® apaben çs

Visats

932 40 23 70

visats@apabcn.es

Secretaria

932 40 20 55

secreuria@apabcn.es

Assessories Professional i Jurídic

932 40 20 56

assessories @ apaben. es

932 40 23 66

serma@apabcn.es

Borsa de Treball

032 40 23 58

treball@apabcn.es

Formació

932 40 23 73

formacio@apabcn.es

Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. Oferim serveis de fotomuntatge. vídeo (recorregui d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's. Ens desplacem a tot Catalunya.

Telèfon: 934 59 46 17

Serveis de topografia

932 40 23 61

Biblioteca

932 40 23 80

renan@apabcn.es

Servei de Normativa

932 40 23 65

sii@apabcn.es

932 40 23 76

inform3tiu@apabcn.(?s

Comunicació, imatge i marqueu

032 40 23 83

comunicacio@apabcn.es

Servei Habitatge

034 14 14 13

satu® apaben. es

ALTRES SERVEIS

TELÈFON

A/E

Premaai

032 40 23 74

premaai® apaben e

Musaat

032 40 23 68

musaat@apabcn.es

Caixa d'tngmytMS

932 00 95 22

Assegurances Lorente

932 40 23 72

lorente@cccorredors.con

Cooperativa lotdi Capell

934 14 63 55

eu pal i no s<@ a rqui red. es

Cafeteria

932 40 23 54 932 40 20 57

comercial@apabcn.es

TELÈFON

A/E

gràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions. informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp. 36. 4( la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 • Fan: 933 17 06 84

Serveis per al projecte S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectontzació i dignaiització de plànols. També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació).

Telèfon: 934 87 00 54

Visualització de projectes Os

Experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció d'obres.

Telèfons: 934 06 96 95 i 630 261 973

Es ven olar Particular ven solar de 70 m'a Barcelona.

S hi Dot construir planta baixa + altell + 3 plantes. informació rei: 607 303 550

Es ven casa adosada Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D. pefspeclives. renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 6 1

A/E

lnlurmauuKKtivi.il

DELEGACIONS

S ofereix arquitecte tècnic, professional lliberal, per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc.

Serveis tècnics d'arquitectura

preu de 2.700 PTA + IVA.

Santiago Broch í Maití, col. 1.615,

Centre de Documentació

Col·laboració professional

podran adquirir a la Cooperativa

Ens dol comunicar a lois els col legiats la defunció del noslre company:

Rehabilitació i Medi Ambient

93Z 4O 23 7 6

Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3 0 . càlcul d'estructures i instal·lacions.

Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunica Cions. També, mesuraments i pressu postos, plecs de condicions. a|ut a projec les de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA

hi estiguin interessades el

NECROLÒGIQUES

TEL.

938 85 26 11

caaiosona ® apabcn.es

938 72 97 99

caatb ages @ apaben. es

Vallés Ocadenial

937 80 11 10

caatvoc@apabcn.es

Vallès Oriental

938 79 01 76

caarvori@apabcn.es

Consell de Col legis

934 14 38 48

consel I @ apabcn.es

Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: plànols de venda, perspectiva manual, render, fotomuntatges, animació 3 0 . vídeo, interactius, etc.

Telèfon: 934 87 00 54

Particular ven casa adosada a Sant Cugat del Vallès: El Colomer Situada a prop de l'estació. 314 nv1 construïts. 4 dormitoris, 3 banys, 2 aseos. menador t sala d'estar amb llar de foc. golfes, solàrium, sala de jocs. cambra de planxar, galeria, terrassa, jardí, garatge per a 2 cotxes, traster. armaris encastats, etc. informació Tel: 607 303 550

Associació professional Petita empresa constructora s'associaria amb arquitecte tècnic per realitzar obres i projectes en conjunt. Les condicons són a convenir. Demanem seriositat.

Urbacons Acrividades de Consfrucc/ón, Sí.

Telèfons: 933 460 955 607 251 603 i 607 200 046

Serveis per al professional Realitzem plànols en 2D en CAD del seu projecte, modelats en 3D, Renders.a nimacions i pagines web.

Tel/fax: 932 115 727 Telèfon: 677 686 836 A/e: cnauair@hotmail.com www.geoaties.com/aissenyjntegral

Tècnic en disseny assistit Tècnic superior en desenvolupament i aplicació de projectes de construcció, amb possessió del títol de tècnic en disseny assistit per ordinador (Autocad). s'ofereix per treballar en despatx d'arquitectura o enginyeria.

Josep Oriol Telèfon: 666 872 370

DEMANDF.q MFBHAT

OE

,23 TBEBAI

cap d'obra

cap de pressupostos

arquitecte/a tècnic/a

Promotora immobiliària de Terrassa

Constructora d'obra pública. cMI 1 edtncació

Important empresa de control de qualitat

per responsabilitzar-se de l'elaboració de tots els pressupostos de l'empresa i de la confecció d una base de dades. perfil Expenència min. 3 anys. Edat aproi. 35 anys. t s valoraran coneixements en Presto. Nivell alt de català. Persona meticulosa i amb capacitat d'anàlisi. s'ofereix Jomada oficial. Contracte laboral inicialment temporal amb possibilitat d'indefinit. Sou aproï. 4.500.0O0.- PTA brut/ anual negociable segons vSlua. Incorporació immediata. Adreceu el currículum a Carme Puyo per fax: 932 419 422.

per a control tècnic d'edificacó amb tasques d'inspecció i execució d'obres i revisió de projectes. perfil No cal eip. Edat 25-35 anys. Català nivell B í coneuements d'anglès i francès. Coneixements de Winoows. Word. Excel, Accés. Autocad i programes de càlcul i amidaments. Carnet de conduir i vehicle propi. Desplaçaments d'àmbit nacional. s'ofereix Jomada of. Contracte lab: 6 mesos ampliable a indefinrt. Sou aprox. 2-2.800.000.PTA brut/any neg. Incorporació immediata.

Contacte: Eather Ribas, tel. 933 407 417.

Ref. 7.020

Ref. 7.038

per a contractació i coordinació d'industriais. negociació de preus, comparatius de pressupostos, audrtona de projectes, representar a la propietat en les visites d'obres, perfil Eupenencia mínima de 2 anys preferentment en empresa de construcció i/o immobiliàries Edat entre 25 i 35 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Vallès Occidental. Jornada oficial. Contracte labora! indefinit després d'un període de prova. Sou negociable segons la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata, Les persones interessades poden posar-se en contacte amb el Antoni Parera, telèfon 937 33G 470

|

Ref. 7.039

delineant/a

4 coordinadors/es de seguretat i salut

director/a facultatiu/iva

arquitecte/a tècnic/a

Estudi d'arqultectura-promotora d'edificació de Viladecans

Consultorla de prevenció de riscos laborals

Empresa d'exptotacró hotelera

Enginyeria de Badalona

les obres. Titulació en Seguretat i Salut. perfil Eiperiència mínima d ' l any. Edat. 30-40 anys. Coneixements bàsics d'intormàticar tractament de teitos. Carnet de conduir i vehicle propi. Desplaçaments

les obies de construcció d'un complex

per a proiectes i direcció d'obres d'edificis i locals comercials entre 1.000 m ' i

per a tasques de delineació. perfil ments d'Autocad v.14. 3D Studio, Photoshop. Adobe Illustrator. Hender. foto muntatges, animació i vídeo interactius. etc Carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball. Baix Llobregat.

• 'ofereix Jornada oficial Contracte laboral. Sou aproximat 2.000.000, PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden posarfon 936 591 612.

Ref. 7.044

arquitecte tècnic/a

Es valoraran dots comercials • oue ei candidat/a tingui contacte amt> con si ruc torcs, arquitectes, sanitaristes. etc. Edat entre 27 i 40 anys. Nivell alt oc francès o angles. Coneixements informàtics a ni vell usuari Convenient carnet de conduir.

(Ot·f·U lomada de 9 a 17 taxes Contracte labo rai temporal amo possibilitat o'inoefïnii Sou apro». 3 5O0.0O0.- PTA brut'anual neg rnes incentius segons vendes i ven. cle a cArnec de l'empresa. Incorporació immediata. Puseuvos en contacte amb Sflvta Gomu. telèfon 933 £26 220.

M . 7.04S

|

perfil

per Catalunya. s'ofereix Intervencions esporàdiques. Relació liberal. Sou aprox. 3.000.000.- PTA brut/

Imprescindible experiència mínima de $ anys en direcció i coordinació d'obres.

Edat entre 25 i 35 anys. Conenement informàtics entorn Windows i Autocad.

Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

«-ofereix

deu posar-vos en contacte amb: Teresa,

LLoc de treball. Caldes d'Estrac. Relaoo liberal de 2 anys Sou negociable segons

per correu electrònic: toipretec9arrakls.es

teu amb Taryn Marsó, Tel. 932 15 70 06

Ref. 7.014

Ref. 6.941

recent titulat/da

tècnic/a de projectes i obres

Empresa d enllumenat públic, arquitectònic 1 industrial

Despatx d'arquttectura d'Andorra

per promocionar les noves limes de productes d'il tuminació a gabinets d'urbanisme, paisatgistes i arquitectura en ge-

Persona amb ambició, oberta i amo espe fit d'equip, disposada a desenvolupar una carrera professional d'àmtwt tècnic i comercial dins de l'empresa Habituat,/ da a UeDai'a' amo programes informàtics iOffice. CADi idioma, anfites Formació amo coneixements o'ii luminacrò. estudis totometnes per a la prescripció dels productes, a càrrec de l'empresa Contacte.

Pe»o Gonwttza Tal: 933 174 OM.

per a treballs oe despatx (am«Jaments.

resolució de problemes tècnics, així com coordinar equips de col·laboradors. perfil Domini a nivell d'usuari de CAD i aplicacions usuals de Windows. 5 anys d'exp. en redacció de projectes i dir. d'obres.

• ofereix Àmbit d'actuació: territori nacional. Integració en empresa en fase d'expansió.

Contracte laboral indefinit • retribució Joan Fontrodona, tel. 934 SO 27 2 1 |

KM. 7.064

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL

plec de condicions, repàs certificacions, etc).

DMfll Es valorarà experiència. E-dat aproi. 24 30 anys. Coneixements informàtics d'Autocad Ï . 1 4 . Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Uoc de tretMll Principat d'Andorra. t-dmli PossiDiiríats de direccions d'oca Jornada oftctal. Contracte taOorai mdefmit Oev pres a n * prova de 3 mesos Sou negoci acne ««cons v*Jua Poseu-vo* er< contac

tel: 932 40 23 58 fax: 932 40 23 59 A/e: trebaWapabcn.es http//: www.apabcn.es

ACTIVITATS

24

CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES CONSTRUIR AMB FORMIGÓ, FORMIGÓ PREFABRICAT. Sessions

f LA POSADA EN OBRA DC LES INSTAL·LACIONS. 1P CICLE

tècniques i seminari, del 14 al 30 de novembre

Cicle de sessions, fins al 3 al 24 d'octubre

Si l'apancio i difusió del formigó j r m j t va

n o Les |or nades que presentem tenen com .i

tenir una importància cabda! en l'evoluciode

objectius fonamentals r e l l e i i o n a r

l'arqui tet tu ra contemporama. amb l'jpjririo

aquesta nova consiruccio. sobre els avant J I

del formigó prefabricat sobre definitivament

ges de treballar amb prefabricats pessants i.

sobre

la p o r u a la industrialització de la construc-

també, sobre com controlar les seves l i m i u t i

ció L'evolució dels elements de fixació, la

ons t n aquest sentit el desenvolupament

m.ijor flexibilitat en els sistemes d'emmotllal

empresarial en la millora de qualitat i de cost

Li millora de les característiques dels com

dels productes i el treball coniunt entre f.ihri

. ments han representai. en aquests darrers

cants i prescriptors es mes indispensable que

n\s. un nou impuls i una major popularitza-

Sessions tècniques

mai.

Seminari

dates: els dimans, 14, 21 i 28 de novembre

dates: diious, ] d, 21 i 10 de novembre

horari: de ] 6 a 20 hores.

horari: de 16a 21) h E1071

E1081

durada: 12 h les sessions i 12 h. el seminari responsable acadèmic

preu matrícula i preu col·legiat 5 000 PTA sessions tècniques

l u j n Sabaté Arquitecte

30 000 PIA seminari

d l que d i professionals tinguin coneixe-

ves associades, i la sessió versarà sobre el vo-

ments bàsics sobte inslal lacions, des del re-

cabulari c o m ú dels t r e u bàsics de cada

CONSTRUIR AMB FORMIGÓ, FORMIGÓ IN SITU. Seminari, del 5 al

coneixement del projecte fins i la recepció

instal·lació, la normativa d'aplicació, crite-

19 de desembre a la Delegació del Vallès Occidental

final o legalització, que els permeti realitzar

ris sobre la iria i accepució de materials (tra-

la tasca de control i posada en obra de les

dicionals i nous), com revisar un projecte i

insial lacions En aquest cicle, les sessions

els criteris de modificació o canvis de quali-

monogràfiques se centren en els aspectes im-

tat, els criteris de traçat de la instal lació i els

portants a considerar en la posada en obra

de control de la posada en obra. El primer

LI formigó va estendre ràpidament la seva influència; primer, en el camp de les obres

l'inici del control científic de la construcció En el curs es parlarà sobre la construcció en

civils i dels edificis industrials i, més u r d , en

formigó i en especial sobre la utilització del

tota l'edificació. La seva versatilitat i la supo-

formigó vist. fcn aquesta utilització: les con-

sada durabilitat que provenia de la imatge

dicions de l'encofrat, l'adequada dosificació i

de cadascuna de I » insta! lacions per posar

cicle conié les insial lacions més típiques de

al dia i aclarir lemes, o debatre'ls. El n d e s'es-

l'edificació d'habitatges i en el segon les

quasi pèlria de la seva estructura, es va veure

la correcta execució esdevenen fonamentals.

tructura en sessions monogràfiques i en ca-

instal·lacions que s'hi han incorporat amb

enterbolida per dos problemes consubstanci-

La dificultat d'aconseguir un bon resultat i el

dascuna es parlarà d'una instal lació i 1» se-

més força.

als a la seva natura: la dificultat de controlar

risc que comporta (ja que un cop execuui és

les caraaerísüques del formigó elaborat en

pràcticament impossible de reparar) fan

raponsable acadèmic Arcadi de Bobes

data: els dimans. fins al 24 d'oaubre

obra i la presència de l'armat, que representa

d'aquesta operació una de les més complexes

Arquitecte frolesior titular de la UPC

horari: de 17 a 21 h

un perill consum d'oxidació. Aquests dos

i incenes de la construcció actual

programa I cicle

durada: 16 h o m cada cicle

factors van tenir una importància cabdal en

• Dinuru, 17 d'octubre

sessió: 4 hores cadascuna

Fontaneria i aigua calenta saniúria

preu matrícula: 30.000 PTA cicle

responsable tr^hmir·

• Dimarts, 24 d'octubre

8 500 l'IA cada sessió

teae

pteu matriculi; 25.000 PTA

La posada a terra

preu col·legiat 25.000 PTA cicle

data: dimitís. 5, 12 i I9dedesimbre.de i :

preu tol legiat 20 000 l'IA

• Sense dates: EJeoricut i il luminado

7 000 PIA cada sessió

Evacuació i fums

Joan Sabaté. Anjui-

tJHmfa' 12 hores

j21h CodiE7001

lloc W r g a o o del Villes Occidental

Codi: E1052

ACJIVITAT5

Primcn quinxnu octutafv 2000

25

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT DIAGNOSI I TRACTAMENT D'HUMITATS

Curs, els dies 14 i 15 de novembre ics humitats als edificis són un problema moll freqüent en els nostres treballs de rehabilitació. Donar-hi resposta i solució es tècnicament senzill si coneixem amb precisió Ics causes que cl produeixen i, contràriament, resulta absolutament irresoluble si apliquem «ilurions senw una referència precisa del seu origen.

I.'objectiu d'aquest curs és proporcionar una metodologia de treball rigorosa que per-

meli al tècnic el reconeixement i la diagnosi de les humitats en tota la seva complexitat i poder dictaminar amb seguretat el seu tractament.

Durant el curs, es donaran uns coneixements bàsics del comportament físic de l'aigua, s'estudiarà la simptomatologia, es descriuran els aparells de suport a la diagnosi i, finalment, es presentaran les possibilitats més habituals de solució

programa dimarts, 14 de novembre 1600 h L'aigua líquida i l'aigua vapor. Tipus d'humitats. I,"aigua com agent agressiu A càrrec de Soledad Garcia Morales, dra. arquilecta 18.30 h Metodologia de diagnosi. Mesurar la humitat. A cànec de Minerva Embuena. arquitecta tècnica. Laboratori de Materials de 1EUPR dimecres. I5deno\vmbre 9.00 h Condensacions. Diagnòstic i tractament. A càrrec de Soledad Cama Morales, dra. arquilecta 11.30 h Condensacions Cas I A càrrec d'Anna Mestre i Núria Pumarola, arquitenes tècniques 12 00 h Condensacions Cas 2. A càrrec de Soledad Carai Morales, dr.i arqui-

responsable acadèmic Xavier Casanovas data: 14 i 15 de novembre horari: el dia 11 de 16 a 2) h i cl dia 15 de ) .i 14 i de 10 a 21 hores. durada: 14 h o m lloc- Barcelona preu matrícula: 11 000 PTA preu col·legiats: 27.000 l'IA Codi Rl191

12.30 h Condensacions C i s i A càrrec de Minerva Embuena, arqmtecta tècnica Laboratori de Materials de TEU PB !3 00 h Filtracions. Concepte i problemàtica. A càrrec de Soledad García Morales, dra. arquitecta 16 00 h Capil lariui Diagnòstic i tractament A càrrec de Soledad García Morales, dra arquitecia.

18.10 h Capil laritai.Cas4.AcàrrecdeToni Horiach. arquitecte tècnic. Servei Rehabilitació i Medi Ambient.

19 00 h Capil lantat. Cas i. A cànec de Soledad García Morales, dra arquitecta.

19.30 h Capil laritat Cas 6. A càrrec de Minerva Kmbuena. arquilecta tècnica laboratori de Materials de l'EUPB.

MEDI AMBIENT INTRODUCCIÓ DE PARÀMETRES MEDI AMBIENTALS A L'EDIFICACIÓ

CONSTRUCCIÓ, ARQUITECTURA I URBANISME SOSTENIBLES, EXEMPLES

Curs, del 7 al 28 de novembre a Terrassa

Curs, del 22 al 25 de novembre

• iTisirimm, l'ús i l'enderroc dels edificis es i a costa d'un impacte molt significatiu so re l'entorn. La sensibilitat social, la capacitat imitada del nostre planeta i la fona incidèn que en aquet àmbit té el sector de la onstrucció, exigeix un canvi substancial en a manera de pensar, cosntruir i uiilil/ar els •tlifiris Integrar paràmetres de sosienibilitat < edificis, espais urbans i infraestructures es 1a necessitat si volem reduir la incidència negativa que l'activitat constructiva té en el

medi ambient, introduir els professionals de la construcció en aquests nous conceptes és l'objectiu primordial d'aquest curs.

responsable acadèmic Tom fionach dates: els dies 7, 14, 21 i 28 de novembre horari: de 16 a 20 h durada: 16 hores preu matricula: 20.000 PTA preu col legiat 15000 HA Codi: Ml 073

l.i iap.inui limitada del nostre planeta i la fona incidència que en aquest àmbit té el sector de la construcció, estan componant canvis que modifiquen substancialment els sistemes actuals de treball en la construcció I.'objecliu és presentar exemples d'urbanitzacions i edificis en que s'hagi tingut en compte aspectes mediambienuls ts presentaran, per part dels seus autors, actuacions i projectes

emblemàtics com la del poble de /olina a Navarra, el Pavelló Espanyol a l'Expo-2000 de Hannover, la planta de tractament de residus de Madrid i diverses promocions d'habi tatgev hi rurs s'estructura en tres blocs, en que s analitzen des dels punts de visu econòmic, constructiu, funcional i de diurny edificis públics, edificis d'habitatges, uní plurifamiliars com unifamiliars. i urbanitzacions.

responsable acadèmic Toni fioriach dates: del 22 i\ 25 de novembre, ambdós

' Urbanitzacions, espais i

honri: df 1(> a 20 h (el dia 25 de 10 a 14 h ) durada: I d h o m preu matricula; 10 000 TIA preu col·legiat: .M 000 l ' l \ Codi: MIMI

• 23denovembre Edifióldlubiaigapluriftmiïiin.

• 24 de novembre HibiutgB uniftmiliilt, m 2í de novembre Vn\in i difrrrntsediíiíiï

ACTIVITATS

26

FORM AC

IÓ

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ

1

MASTER PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBANISME

Gestió de la promoció i la construcció. Edició 2000-2002

I J p f r p a r * ï o i formació adequada tiris dl-

dt construcció w n fanors clau per facilitar

f f c u u í i ircnics del « c l o r en tècniques de

l'evoluciu del sector cap a una millora de la

gntió ie I J promoció i l i g n t i o del procés

competitivitat i qualitat

direcció dd mina

dunda

- F r j n ó v o | i m Llovera Catedràtic d ï l n i

500 hores repartides en dos any* acadèmics

v r n r ü l Director dei Departament d Orpí-

horari: l r curs del 20 d'octubre del 2000 al

mUació d Empreses de la UPC. • ( j r l e s Puiggròs Aparellador

12 de maig del 2001, i 2n curi d'octubre del

Project ma-

2001 al maig del 2002, divendres de 16 .10 a

nagrr Responsable acadèmic de l'Àrea de

21 noies i dissabtes de 9 10 a 14 h.

Formació en Organització i Grttió

lloc sai del Col legi a Barcelona

organitza

p r m matricula: 480 000 TIA per curs

Col legi d Aparelladors i fundació Politecm

preu col·legiat 400 000 ITA per curs

ca dr Catalunya

Codi CS062

GESTIÓ DEL TANCAMENT DE L'OBRA I LA POSTVENDA

ESTRATÈGIES DE CONTRACTACIÓ PER A L'EXECUCIÓ D'OBRES DE

Curs, del 4 al 16 d"octubre

PROMOCIÓ PRIVADA. Del 6 al 2 7 d e n o v e m b r e a G r a n o l l e r s

Qur ri lliura m i n I del producte immobiliari

els nivells de competència del mercat immo-

La generalització del sistema de subcontrac

mes durant l'obra, els acabats i l.i liquidació

satisfaci el client és un dels objectius princi-

biliari anual són més exigents com a conse-

lació. l'especial i l/ació de les empreses i la

del contracte. Estudia, també, les modalitats

pals del procés immobiliari

La gestió del

qüència de la conscienciació dels usuaris,

creixent complexitat de les obies ha anat

bàsiques d'actuació dels professiunals encar-

tancament de l'obra i la postvenda és una (ase

dels nivells de qualitat que han de demanar.

diversificant els models de contractació de

orientada a garantir que el traspàs a l'usuarí

Per això, aquest curs esta orientat als professi-

l'execució. El curs analitza els criteris d'elec-

(consulior/conlraclisla)

acompleixi les expectatives generades i que la

onals que vulguin intervenir en aquesta fase

ció del sistema de contractació, la definició

Aquwt és un dels cursos d'especialització que

qualitat del producte («.pongui a la definida.

del procés constructiu. Aquest és un dels cur-

del pla de contractació, els tipus de contrac-

es fan conjuntament amb la hindació Poli-

La demanda, pei part de les empreses, de

sos de especialització que el Col legi organit-

tes, la selecció de contractistes, les relacions

tècnica de Catalunya (FPC) i comptarà amb

professionals preparats per intervenir en

za coniuntameni amb la fundació Politècni-

client-coniractista, la resolució dels proble-

dos crèdits per al master en project manager.

aquesta fase s'ha incrementat en els últims

ca de Catalunya (FPC) i comptarà amb un

temps \i que és en aquesta fase del procés on

crèdit del màsier en project manager. programa

professors

• Lstrategies de contractació. Pràctica de re-

lesiis Hodnguez i Albert Ribera, arquitectes

programa

responsable acadèmic

• Abast i objectius de la post venda.

Carles Puiggròs

• Etapes del procés de gestió de la post venda

Responsable de l'Area d'Organització i Ges-

•

Tramitacions

•

Inspeccions

dacció de contractes d'obra.

Aparellador.

•

Documentació (llibre de l'edifici, condi-

horari

cions, certificat final d'obra, tancament

Dilluns i dimecres, de 18 30 a 21 hores.

)

• Escripimacio • Gestió amb clients

durada: 10 hores preu matrícula: 24 000 PIA

• Tractament de les reclamacions

preu col·legiat 20 000 HA

•

horari: els dilluns i dimecres, de 18 a 2] h. l l o c Delegació del Valies Oriental

ments a compte Resolució de contractes.

durada: 21 hores

Defectes i acabats. Rnalització i liquida-

preu matrícula: 44 000 PTA

ció

preu col·legiat: 17 000 l ' U

Modalitats d'actuació professional

l'ractica de contractació.

•

• Tractament dels conflictes • Organigrama, procediments i equip post venda

perior de la Universiui de Girona dates: del 6 al 27 de novembre

• Variacions durant l'obra Valoració i paga-

Del 4 al 16 d'oelubre del 2000

tècnics, professors de l'Escola Politècnica Su-

• Selecció de contractistes o industrials • Relació dient-coniractisia. Actes, model i informes d'obra.

dates

• Lliurament de claus

regats de gestionar l'execució de les obres

Codi: C1062

Debat i pràctica wbre incidència en obra

Codi: C2014

i ACTIVITATS

nubre 2000 2. /

FORMACIÓ

ORGANITZACIÓ 1 GESTIÓ

SEGURETAT

GESTIÓ I MERCAT IMMOBILIARI

LA SEGURETAT I SALUT A LES OBRES

Cicle de sessions fins a l'abril de 2 0 0 1

Cicle òe sessions, fins a juliol de 2 0 0 1

í [i aquest cídc de sessions es mostrarà, a iravés d'unes xerrades i uules de debat, com el project managemem i la gestió en construcció es planteja, cada cop mes, com una sonida professional amb perspeaives de futur. De

la mà de professionals d'aquest àmbil és donaran a conèixer les funcions de gestió, els diversos models d'organització de la gesti en el món immobiliari, i la situació del mercat, d'aquest sector.

responsable acadèmic (.arles Puiggròs Aparellador Responsable de l'A rea d'Organilzació i Gestió dates: fins a l'abril de 2001 horari: de 19 a 21 h durada: 6 sessions df 2 h, <A\ reservar plaça. sessions • Models de gestió de project managemem Taula de debat: 27 d'octubre • Kl projcci managemeni i els agents del sector de la construcció Taula de debat: 3 de novembre • La íiguia del project manager. Funcions i perfil professional 30 de novembre.

• La situació del mercat d'habitatge, locals i oficines 12 de gener de 2001 • Li paper del Projeci Manager en la promoció de la innovació en el procés de construcció: 2 de febrer de 2001 • Millorar la competitivitat del sector de la construcció 23 de febrer de 2001 • lli mercat immobiliari i una nova llei del sol per Catalunya 30 de marí; de 2001 • !;l mercat immobiliari: la transformació del Poble Nou \si zona U@ 21 d'abril

Codi: G7001

Els coordinadors de seguretat i, en definitiva, tots els tècnics involucrats en el procés de construir han de saber com s'organitza una obra, quins mitjans auxiliars, proteccions i maquinària cal utilitzar i, com han de ser i funcionar per garantir una obra segura El cicle inclou d'una banda, una sèrie de sessions, de tipus tècnic, dedicades a alguns dels aspectes més importants de les instal • lacions provisionals per a la producció d'una obra i, de les proteccions personals i col lectives que es faran servir de forma habitual en

les obres d'edificació, i també, quin paptT té el tècnic de les obres en la formació dels treballadors. I d'altra banda, unes dedicades a analitzar els riscos i estudiar la prevenció en algunes de les unitats d'obra i dels sistemes constructius amb més risc. A cada sessió es donarà a conèixer quina normativa és d'aplicació en cada cas, les comprovacions que cal fer per garantir-ne el compliment, quins son els processos de muntatge i desmuntatge de cada element. I com fer l'anàlisi i prevenció dels els riscos inherents a cada procés.

responsable acadèmic Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic Responsable acadèmic de l'àrea de formació en Seguretat. dates: fins a juliol de 2001 horari: un dilluns al mes. de 17 a 21 h

durada: cicle d'l I sessions i de 4 h. la sessió. preu matrícula: 54.000 PTA cicle o 6000 PTA sessió

SESSIONS DEL PRIMER TRIMESTRE

» Iiuallíàoiud'elcariríatdumtksobm

• Grues i aparells elevadors Sempre des del punt de vista de la seguretat, se seguirà el procés de muntatge i desmuntatge d'una grua S'analitzarà el seu posicionamenl idoni per qüestions de servei i de seguretat. Fs mostraran les mesures de prevenció que cal seguir en el funcionament de la grua i el moviment de càrregues Tanmateix es parlarà d'altres aparells elevadors.

• Dimarts, 16 de novembre, a la Delegació del Valies Occidenial • Dilluns, 23 d'octubre, a Barcelona.

Codi: SI 11

INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions 932 40 20 60 telèfon d'informació 932 40 23 73

932 40 20 61 http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es

Les instal lacions elèctriques provisionals de Içs obres consiitueixen un element fonamental alhora de realitzaries. Veurem com han de ser les escomeses provisionals, els quadres generals i els quadres de plantes, les esteses de cables, les connexions i les preses de terra Analitzarem els elements que composen els quadres, la seva sensibilitat, el manteniment i les instruccions de seguretat per al seu ús • Dilluns. 6 de novembre » Barcelona • Dimarts, 12 de desembre i la Delegació del Vallès Occidental • Dimarts, 24 d'octubre » La Delegació del Bages- Berguedà Codi: S113

• Xanes i baranes de seguretat a la obra La sessió vol donar una visió real del que cal fer en la utilització i instal lació d'aquestes proteccions col lectrves. el seu muntatge i l'ús correcte. En una primera part hi haurà l'exposició de la normativa vigent, les formes de col locació, ancoratge i manteniment de les xarxes i baranes La segona anirà a càrrec d'una empresa especialitzada en la col locació d'elements de protecció col lectiva • Dimaru. 17 d'octubre, a Manresa

fax

preu col·legiat 45 000 PTA ricle o 5.000 PTA sessió

CodrSlU

» Elements depmtecàó individual: EPt's Aquesta sessió es divideix en dues paru,i la primera un ponent parlarà de la normativa, característiques dels IP\ i la seva forma d'utilització, així com d e ! « problema liqües que el teu us planteja als treballadors a l'obra En U srgona part una empresa especialitzada en el proveïment d'EPI'S farà uru demostració practica de iota mena d'elements i sistemes

• Dilluns, IS de desembre a Barcelona CodrSIMl

SESSIONS PREVISTES PER AL 2001 • Seguretat <m l o maquines • Seguretat en rl muntaige dr cobeno i uncaments àt upa

• Segiïetai en treballs de dexonstrucció es presenaa d'munt i plom • La M g u m * en BcbaAt especials en alçada • S*jureu« alt ifcl·ik^t

• Sepiïrtat en d mnffl«gr (fesmclnfa i éasxaa péàxKm de kxtà^t

• La fannaoo i la mfonnanó en i dels nebafladon a le» o b m

ACTIVITATS.

IN-

rOBMACID

SEGURETAT COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ. PERFIL TÈCNIC EUROPEU

Curs de postgrau. del 29 de setembre de 2000 al 16 de març de 2001 0 O o r t 1627/97, dr transposició de \i Dimivj europea ïobre la seguretat i salut laboral i les obres de consirucuo implanta a fjpanyj una nova figura professional el coor dirudot df seguretat (.li coordinadors són els professionals encarregats d'avaluar els riscos de l'obra i proposar solucioni i alternatives i, fins i lot. la formació dels treballadors a l'obra El oirs de postgrau forma pari del pro-

grama de formació en seguretat i salut laboral que el Col iegi pona a terme des de fa uns anys conjuntament amb la hindacïo Politècnica de Catalunya Es lliurarà diploma de Postgrau de la Universitat Politècnica de Catalunya als qui hagin assistit al 80 % de les classes i superin les proves d'avaluació Ls demanen coneixements i/o formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic.

programa • MOÜIII I

Normativa i legislació •La Directiva europea sobre seguretat en obres temporals o mòbils i la seva transposició a Lipanya RD 1627/97.

-La Uei de prevenció de riscos laborals Reglament de serveis de prevenció i normativa de seguretat, legislació de seguretat •

MÒDUI II

Coordinació de seguretat -LI perfil professional del coordinador. Coneixements i habilitats necessàries. Missió i funcions l-es línies mestres de l'ont Royal -Anuació d'un servei extern de prevenció de riscos laborals en l'àmbit de la construcció LI funcionament de la seguretat dins I empresa constructora.

• MODUl lli Prevenció de riscos, ergonomia i factor humà -Introducció a la prevenció dels riscos i la seva relació amb la qualitat i el medi ambient. Millora dels resultats econòmics.

-Malalties professionals en el senor -Introducció a l'ergonomia. Conceptes bàsics i la seva aplicació a les feines, materials Condicions de treball calor, fred, soroSl i vibr.ii ions -Seguretat i qualitat Les normes ISO 9000.

-Auditories de qualitat Auditories de seguletal -LI factor humà. psicologia i formació. La capacitat de negociació en el sector -Tècniques de negociació La missió del coordinador de seguretat, Estudi de procés de tou negociació preparació, confrontació i modificació de solucions.

guretat d'un projecte.

-Presa de decisions U informació, consul ta, participació i formació dels treballadors. Anàlisi dels processos de producció la seva modificació i l'eliminació d'algunes situacions de riu •Kines pei a la informació i la formació L'Auto-Audit i d mòdul LRAP. Presentació d'un cas real de coordinació de projecte i realització Exemples de solucions conceptuals aportats pel coordinador Dificultats habituals i resolucions.

•Control documental de la coordinació -Responsabilitat civil i penal dels promotors, contractista, l'autor del projecte, suhcontractistes i oordinadors de seguretat Responsabilitats derivades de la fase de projecte i de l'execució, i els controls.

-La inspecció de treball i la seguretat.

-Metodologia per a la coordinació de seguletat.

-ïaula rodona Experiències de coordinadors de seguretat en obres de diferent tipològia. Conclusions. » MÒDUL V

Formació en tècniques de seguretat • Senyalització de les situacions de riw •Mesures de prevenció en projectes d'obía civil i de gran formal.

-Seguretat en la conservació dels edificis i en els treballs de renovació i rehabilitació en construccions i edificis antics •Seguretat en la reparació i manteniment -La prevenció del risc a les obres d'enderroc -Seguretat en la gestió dels residus.

-Seguretat a les insta! lacions elèctriques -Seguretat a les màquines i el seu us •Lquis de protecció col iecuva i individual

• MÒDUL V! •

MÒDUL IV

L'actuació professional dd coordinador Vtuacio ptole*,ional del coordinador Kase de projecte i d'execució.

-Ptaiüikaoo de projectes. Auditoria de se-

La documentació p a l'aplicació del RD 1627/37 -Lstudi baiit de seguretat i tMudi de s*"gureut. -Pla de seguretat i la seva implantació -Sessions pràctiques.

preu matricula: 17S000 PIA preu col·legiat 315.01)0 TIA data: del 2l) de setembre ,il

divendres, de 'Ja II durada: líO hores

CURS DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS. NIVELL SUPERIOR

Del 3 de novembre de 2000 al 6 de juliol de 2001 LI Col Iegi lunument amb Mutual Cyclops, ha organitzat un curs de nivell superior en prevenció de riscos d'acord amb la Llei 31/ 95, de prevenció de riscos laborals i l'RD 31/ ')', reglament dels serveis de prevenció que regula la formació necessària dels tècnics que han de desenvolupar activitats preventives a les empreses. Amb aquest curs el Col Iegi i Cyclops uneixen els seus esforços per oferir a les empreses i als professionals i, en especial, a les empreses mutualistes i ah col legiais un curs que és el resultat de l'experiència d'ambdues entitats en l'àmbit de la prevenció de

riscos laboral i de la seguretat i salut laboral en la construcció, respectivament.

El programa de formació esu conligur.it per 350 hores de matèries comunes, 100 hores d'especialitat i un treball de curs equivalent a les 150 hores restants per fer les 600 hores totals de formació necessàries per obtenir el títol de tècnic de prevenció de riscos laborals de nivell superior. L'objectiu del curs és formar autèntics tècnis especialistes en la prevenció de riscos laborals, d'acord amb la normativa vigent

programa

daiet dd 3 de novembre de 2000 al 6 de juliol de 2001. honri: divendres, de 9 a 14 h i de I í 10 a 2O.3Oh, i dissabtes de 9 a 14 hores. h o » líCÓves: 600 hores preu: 625.OÜO ITA

• Fonaments de les tècniques de millora de les condicions de treball (20 hores) • Tècniques de prevenció de riscos laborals [200 hores) • Altres actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals (30 hores) • Gesúo de la prevenció de riscos laborals (40 hores]

ACTIVITAT!

Primer* quimera octubre 2000

SEGURETAT

29

I®

FdRMACIlíl

ACTIVITATS PERICIALS

C U R S B À S I C D E SEGURETAT I SALUT LABORAL EN LA CONSTRUCCIÓ

C U R S B À S I C D E VALORACIONS I M M O B I L I À R I E S

Del 9 d'octubre al 2 9 de novembre

Del 7 a l 3 0 d e n o v e m b r e

11 Decret ] 627/97, de transposició de la Directiva europea sobre la seguretat a les obres df construcció implanta a tspanya la figura professional del coordinador de seguretat. l.ls coordinadors són els professionals encarregats d'avaluar els riscos de l'obra i proposar solucions i alternatives, moiivar els participants perquè integrin la scgurelal en el procés de disseny i execució, i impulsin accions de sensibilització i. fins i lot, la informació dels riscos als treballadors a l'obra. L'objectiu del

curs es formar els professionals que faran coordinació de seguretat en fase d'execució en obres petiles i mitjanes per tal que puguin redactar els estudis i estudis bàsic de seguretat d'acord amb els requeriments del Decret i iniciar-se en les tasques de coordinació en aquest tipus d'obres.

Per a l'obtenció del certificat cal haver assistit al 80% de les classes però també superar una prova d'aprofitament i realitzar un treball final.

Hi ha forca ocasions en què un arquitecte què els professionals que vulguin dedicar-se a lèmic, i altres professionals de formació tècfer valoracions tinguin, j mes a més d'uns nica, son requerits per fer una valoració de coneixements per a l'anàlisi tècnica de l'imbéns immobles. Per exemple, en les transmismoble i del seu estat de conservació, uns sions patrimonials, en fer l'anàlisi d'inversiconeixements específics de l'àmbit jurídic i ons immobiliàries, per a l'emissió d'un crèdit dels criteris de valoració L'objectiu d'aquest hipotecari, en un procediment judicial, en els curs és donar aquests coneixements bàsics casos d'aportacions no dinetàries en una soespecífics per comprendre els mecanismes de cietat mercantil, entre d'altres. La complexila valoració en funció del seu àmbit d'acuiatat de les relacions econòmiques, jurídiques i ció, els criteris de depreciació del valor i socials han anat configurant la necessitat de conservació i els mètodes pràctics de valoració.

responsable acadèmic L·cquicl Bellet. Arquitecte lècnic dates: dilluns i dimecres, del 9 d'onubre al 29 (ir novembre horari: de 18 a 21 h

preu matricula: 90.000 PTA preu col·legiat SO.000 PTA

responsable acadèmic Francisco lavier Uovera. Catedràtic d'universitat. Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC organitza conjuntament Fundació Poliïècmci de (Jtòlunva

dates: del 7 al 30 de novembre horari: de 18.30 a 21 hores durada: 20 hores preu matrícula: 42.000 PTA Preu col·legiat: i s ooo PTA

L A COORDINACIÓ D E SEGURETAT. F U N C I O N S BÀSIQUES

CURS BÀSIC D'URBANISME. Del 8 de novembre al 20 de

Sessió, dilluns 16 d'octubre

desembre a la Delegació del Bages-Berguedà

\mb aquesta sessió s'ofereix una visió gcneral de l'enfocament de la seguretat, Ics actuacions que comporta l'aplicació del Reial deuet 1627/1997. Dóna informació sobre s'ha de preparar un estudi de seguretat, un pla de seguretat i sobre quina és la missió del t Dordínador de seguretat pautes d'actuació, i

consells pràctics sobre la seva feina en fase d'execució d'obres Va adreçat a professionals que hagin d'intervenir en obres petites i sense

L'aparellador o arquitecte lècnic que exerceix com a professional liberal, o de lècnic municipal, es troba sovint amb el rcquerimenl de

especial risc, en les quals només cal l'estudi bàsic de seguretat o la coordinació en fase d'execució.

realitzar l'estudi de l'edificabililat que té un terreny, erreny. per a això necessita disposar dels iiifinem* coneixement d'urbanisme que li

professors: losep Maria Calafell i M. Àngels

durada: 4 hores preu matrícula: 5.000 PTA preu col • legat 2 00(1 PTA

responsable acadèmic Ksteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat data: del 8 de novembre al 20 de desembre lloc Delegació del Bages-Berguedà

dates: dilluns. 16 d'octubre horari: de 16 30 a 21 h

permetin analitzar la capacitat edificadora de àrea d'estudi l'objectiu d'aquest curs és donar una visió pràctica mitjançant l'exposició de casos sobre gestió urbanística i lemes de planejament, planejarr llicencies d'obres.

horari: de 19 a 21 h durada: 20 hores preu matrícula: ï 3 600 PTA preu col legiat: 28 800 PTA

Codi: PI 141

CERTIFICATS D'HABITABIUTAT. Curs, dijous 9 de novembre G U I A PRÀCTICA DEL COORDINADOR D E SEGURETAT EN FASE D ' E X E C U C I Ó D ' O B R E S

C a s pràctic, 1 8 i 2 5 d ' o c t u b r e , a G r a n o l l e r s iV i c U guia pràctica del coordinador de seguretat ni la fase d'exemcio d obres es una proposta de metodologia de treball i seguir durant tot H procés de l'obra \qucsi curs es desenvolupa en ducs sessions \\m dedicada a explicar les lasques a realitzar i els mètodes de treball que s'han de portar a urme segons la guia i. l'altra dedicada a .ipliiar la guia a un exemple pràctic de coordi-

nació de seguretat d'un edifici plurifamiliar entre mitgeres. que és el tipus d'obra més típic que desenvoluparà un aparellador/arquitecte tècnic U professor exposarà com en aquest cas s'ha fel l'anàlisi de l'estudi de seguretat, l'anàlisi del pla per a la seva aprovació i com s organil u ei treball de coordinador pei al seguiment de la seguretat de l'obra

profeooti: L·fvjuicl Rtrllet Arquitecte tècnic. n-sponsablc acadèmic de I Arca de t-omucio i-n Seguretat honri; df 17 a 21 h

data: • dimecres 18 i 25 doaubte a la IMfpJu.. del Valies Onenul Codi S1211 • dimaru 2t> i dijous V) donubrr i la 1 *»•!<• gano d IHona Codi. S12i:

durada: (> hora preu matrícula: 12 600 PTA preu col legút 10.500 PTA

Una de les tasques habituals dels arquitectes tècnics es certificar l'habitabililat d'un habitatge usat .Amb aquest document, els arquitectes tècnics adquireixen un compromís amb la societat davant un bé de primera necessitat,

per atio s'ha pensat en una sessió d'iniciació en aquesta practica professional L'objectiu és aprofundir el coneixement de la legislació sobre l'habitabiliUL i facilitar emes i pauta

ptofenor Pere Casademont, cap del Servei

durada: 1 hores preu matrícula: 6 000 PTA preu col·legiat i imo m

Habitatge dia: diious. 1 de novembre horari de IB a 2 1 h

per a la redacció de la certificació

30

—-_-

ACTIVITATS FORMACIÓ

NOVES NORMATIVES

HABILITATS DIRECTIVES

ORDENANÇA DCLS USOS DEL PAISATGE UR8A DE LA CIUTAT

L A PRESA DE DECISIONS DAVANT ELS

DC BARCELONA. Sessió, dijous 26 d'octubre

Del 2 1 al 3 0 de novembre

L'objectiu d'aqueiu ÍCSSIO es facilitar als tetnki d coneixement i la correcta aplicació d'aquesta nosa ordenança tenim en compte d i aspecte* que m interessen als tècnics El fet que la sessió parteixi drl punt de vista df la pròpia administració permetrà també que el lècnic conegui la 'flexibilitat' en l'aplicació del nou lezt legal \i sessió s'inicia amb una aposinó sobre l'esperit de fons de l'aplicació dc la normativa, continua amb una pre-

sentació dels aspectes mes novedosos respec tf de la legislació anterior i acaba desglossjni tema per lema els punts de I Ordenança que tenen una relació direaa amb les tasques dels tècnics bastides i tanques d'obra, publicitat i canells d'identificació en façanes i cobertes, mitgrres. criteris de disseny en façanes (materials, cromatisme, fusteria, etc ), antenes, col locació d'instal lacions en façana, previsions d'insul lacions en edificis nous, etc

data: 26 d'octubre del 2000 honrí: de 17 a 21 h (dijous) durada: 4 hores preu matrícula: 8 400 PTA

responsable acadèmica: Ascensión Càlu Arquitena tècnica Cap del servei de Prom ció. Mercat de Treball i, Formació dates: del 21 al 30 de novembre honri: dimarts i dijous, de 18 a 21 h

durada: 1' hores preu matricula: 2í 200 l'IA preu col legiat : I 000 PTA

PRESSUPOSTOS I CONTROL ECONÒMIC D'OBRES AMB PRESTO:

I nivell: Amidaments. pressupostos i certificacions II nivell: Costos i planificació

Codi: N1021

COM PREPARAR EXPEDIENTS D'ACTIVITATS CLASSIFICADES

Curs, del 6 al 27 de novembre

Aquest curs esta dirigit als professionals que en la seva feina necessiten elaborar .imidjments, pressupostos, certificacions i control uinòmic de l'obra, i que vulguin adquirir .ms coneixements més complets utilitzant aquesta eina informàtica temarí • El pressupost, document d'un projecte Planificació del projecte

responsable acadèmic Salvador Pérez dates: del 6 al 27 de novembre del 2000 horari: dilluns, de 16 3 0 a 2 1 h . Durada ) 6 h preu matricula: 33 600 PTA preu col legiat 28 000 l'IA Codi: N1031

ORDENANÇA GENERAL DEL MEDI AMBIENT URBÀ DE BARCELONA

Dimecres, 13 de desembre La nova ordenança de l'Ajuntament de Barcelona refon i actualitza el contingut de set ordenances anteriors i incorpora la regulació de les llicencies d'aclivitais Atès l'abast del text legal i tenint en compte la gran quantitat de lemes diversos que s'hi tracten es planteja aquesta sessió amb l'objectiu de faci liur als tècnics el coneixement dels aspectes de l'ordenança que poden afectar el seu exercia professional Així. es tractaran punti cum ara. conductes d'evacuació de fums, sorolls i vibracions, evacuació de runes, connexió dds edificis a la xarxa de clavegueram, protecció de l'arbrat, eic La sessió es completarà amb un capítol al punt mes novedos de l'ordenança: 1 Anna sobte captació solar tèrmica.

litzar tou els fjcion implica» en el problema i saber escollir l'altemaiiva de solució, conw gant l'eficacu i t'eficiencu Els objectius d'aquest curs són adquirir el costum de pen ur millor, desenvolupar el pensament creatiu i aprendre a prendre decisions.

INFORMÀTICA APLICADA

preu col legiat 7 000 PTA rapomablf acadèmic lesús lernandez Ar quitecte tecnit Servei Sormaltva

ín aquestes sessions s ofereii a l'assistent una panoràmica general dels aspectes més bàsics, de la tramitació, dels documents i impresos, de la documentació tècnica, i de Ifs ordenances i normatives d'aplicació S'exposaran casos pràctics d'activmts senzilles que, sovint, arquitectes tècnics i altres professionals presenten a tramitació i, a ira vés d'una anàlisi crítica d'aquests, feta per professionals que exerceixen a l'Administra cio publica la funció de revisió tècnica de la documentació, faran menció dels aspectes més importants del seu contingui

Hi ha sovint, una gran diveniut de situacions en que s'han de prendre decisions que afecten la gestió dels recursos humans i materials. El professional ha de saber resoldre problemes i prendre decisions adequades i de manera ràpida. Cal desenvolupar habilitats p a ana-

• El pressupost, elaboració del pressupost.

• Control de costos, dates: Presto I: del 9 al 23 d'octubre, dilluns i dime> eres, de 17 a 21 h.

Presto 11 del 25 d'octubre al 1) de novembre

preu matrícula: 46 000 l'IA preu col·legiat 35 000 PTA Codi: C1301

PRESSUPOSTOS I CONTROL ECONÒMIC D'OBRES AMB TCQ 2 0 0 0

Amidaments, pressupostos i certificacions En el contingut del curs es presenu el mòdul específic del programa sobre seguiment d'obra i planificació. Aquest curs esta dirigit als professionals que en la seva feina necessiten elaborar amidaments, pressupostos, certificacions i control econòmic de l'obra, i que vulguin adquirir uns coneixements més complets utilitzant aquesta eina informàtica teinari • El pressupost, document d'un projecte

Planificació del projecte • El pressupost. Elaboració del pressupost.

• Pla de treball i seguiment econòmic • Utilitats del Pla de Treballs en Progrés. dates: del IS al 29 de novembre, dilluns i dimecres de 17 a 2) h. preu matrícula: 46 000 l'IA preu col·legiat 35 U00 ITA Codi: Cl302

PLANIFICACIÓ I CONTROL OE PROJECTES MICROSOFOT PROJECT

Del 10 al 3 1 d'octubre, dimarts i dijous de 17 a 19 h

responsable araHfruir lesüs Fernàndez. Arquitecte tècnic. Servei Sormativa dates: dimecres, 13 de desembre del 2000 horari: de 17 j 21 h Durada: 4 hores pltu matrimla- 6 400 PTA preu col -legiat 7 .000 PTA Codi:N1051

\quest curs té com a objectiu aprendre a utilitzar el programa i i rendibilitzar les aplicacions que ofereix per a la programació, seguiment i control de projectes de construcció, i en la gestió del temps i dels recursos. El programa inclou uns coneixement bàsics de recordatori de conceptes de planificació i l'aplicació daquesis amb l'eina informauca: gestió de recursos, trebdll amb calendaris.

programació amb recursos, ús del camí crític, seguiment de projecte i ajustaments de temps i costos, entie d'altres. daiCC del 10 al 31 d'octubre, dimarts i sijous, de 17a 19 h.

preu matrícula: 25 000 PTA preu col legiat 20 000 PTA CodLClWl

ACTIVITATS

Primoa quinzena octubre 2000

31

DIVERSOS

INFORMÀTICA BÀSICA 1 GRARCA • INTERNET: Dimarts, 7 de novembre, de 17 i 21 h Durada: -1 hores Preu matrícula: !1 OOd PTA Preu col·legiat 8.000 PTA • EXCEL II NIVELL Dimarts i di]nm de 11 n 2) h del 3 al 19 d'octubre.

Durada: 10 hores Preu matrícula: 17 500 PTA Preu col·legiat 12.500 PTA • ORCANTTZACIÓ DEL DISC: Dilluns i dimecres, de 17 a 19 h, del 2 al 4 d'octubre.

Durada: i hores Preu matrícula: í 000 PTA Preu col·legiat: 7.000 PTA • WORD I NIVELL Dimaru i dijnm. de 19 a 21 h, del 24 d'octubre al 2 de novembre.

Durada: s hnrr, Preu matrícula: 14.000 PTA Preu col legiat 10 000 PTA • WORD II NIVELL Dimarts i dijous, de 19 a 21 h, del 0 al 21 de novembre.

Durada: 8 hores Preu matrícula: 14-000 PTA Preu col·legial; 10.000 PTA • ACCESS I NIVELL Dimans i dijous, de 17 a 19 h, del 21 al 30 de novembre.

Durada: 8 hores Preu matrícula: 14.000 PIA Preu col·legiat 10.000 PTA • AUTOCAD: Divendres, de 17 a 21 i dissabtes, de 9 a 13 h del 27 d'oclubre al 25 de novembre.

Durada: 40 hor<". Preu matrícula: 78 000 PTA Preu col'legat 60 000 PTA • AUTOCAD I NIVELL Dimans i dijous, de 17 a 19 h. del 5 al 16 de novembre Durada: 24 hores Preu matrícula: 47 000 PTA Preu col·legiat 36000 PTA • AUTOCAD I NIVELL Divcndres.de 17 a 21 i dissabtes, de 9 a 13 h, de l'H al 22 d'oclubre.

Durada: 2 i hores Preu matrícula: 47 000 PTA Preu col·legiat: 36.000 PTA • POWER POiNT: Dilluns, dimecres i divendres, de 19 a 21 h, del 27 de seiembre al 4 d'ociubre Durada: 8 hores. Preu matrícula: 14.000 PTA Preu col·legiat 10.000 PTA

SESSIÓ INFORMATIVA U NOVA 150 9000 DEL 2000 Sessió, dilluns, 23 d'octubre L'Assessoria Professional del Col·legi organitza una sessió informativa sobre La nova ISO 9000 del 2000, que avançarà els avantatges d'aquestes noves normes.

Aquesta sessió anirà a càrrec de [oaquín Ordónez. dia i hora Dilluns, 23 d'octubre, a les 19 hores, lloc Sala d'actes del Col·legi inscripcions l'entrada és lliure però es recomana fer una inscripció prèvia al Servei d Informació, rel: 932 402 060 lax 932 402 061 A/e: informacio@apabcn.es

EXPOSICIONS I SIMPOSI D'ART S I M P O S I INTERNACIONAL I EXPOSICIÓ FUTUR / FUNCIÓ DE L'ART CONTEMPORANI A L'ESPAI

URBÀ

Del 19 d'octubre al 10 de novembre

D'OSONA, DARRER TRIMESTRE

programa Dijous. I9d'oaubre: França 9.00 h Benvinguda i introducció 9.30 h k'musefftjTwdf'mocr.iligucac.irTec de Catherine Millet, crítica d'art, directora de la revista d'art contemporani ART PRESS.

Barcelona es distingeix entre les cimals europees per la seva política urbanística amb una predilecció per la transformació social, econòmica i cultural. Ls un boti punt de partida per confroniar i valorar les experiències i punts de vista dels artistes, dels crítics d'art i de l'arquilectura de sis països europeus, lambc pei estudiat i debatre les possibilitats d'evolutió i d'intcgiació de l'aportació artística en ils processos urbanístics i arquitectònics comissaris: Anncmickc van de Pas i losep Roy coordina: Departament de Cultura destinataris: tstudianis de Bcllas Ans, Arquitectura, Arquitectura Tècnica, Kngínyeria i Historia de l'Art, professionals de l'art, del disseny i de l'arquitectura Ls lliurarà un certificat dasMMènria Ls pot obtenir 3 crèdits de d'Morai Hi haurà traducció simultània matriculi: del 16 de setembre al 1 b d'octubre PreinscnpuO al Servei d informació del l i de juliol al 15 de setembre Id 932 40 20 60 preu 20 000 PTA preu estudiants 15 000

• 28 i 29 d'octubre: excursió de 2 dies en faiak al Cap de Creus. El recorregut serà: El Pon de la Selva-Portlligai.

Preu de l'activitat: 18.000 PIA.

• Del 24 de novembre al 17 de desembre: exposició de pintures sobre arquitectura a l'oli de l'artista Kduard Ferrer.

• Dies 28 i 30 de novembre: curs Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obres. CAS pràctic, i càrrec d'E. Bellet, (vegeu el programa a la pàgina 37).

11.00 h Vioknceduconcepidemodem'néficeà l'espace públic, a càrrec de |ean Pierre Raynaud, artista.

13 h

Inauguració de l'exposició de projectes de lean Pierre Raynaud i Cianni Motii, a l'Institut Francès de fiarcelona C.Moià, 8. Barcelona.

Suïssa 15 00 h l'airegardéverstavilletíjen'airicnni, per Marc-Olivier Wahler, críuc d'art director del Centre d'An Neuchatel.

16 30 h Paúiünder. a càrrec de Cianni Motii, artista.

Divendres. 20d'octubre: Països Baixos 9.30 h l\iblican,\isualan.Diíemmjsandcon(rontalions m thevinualmuseu/na càrrec de Camiel van winkel. crític d'art, col·laborador dARCHIS. 11 00 h Kleurin archneauun càrrec de Peter Struycken, artista 13 00 h Inauguració de l'exposició de projectes de Peter Struyckm. (iliana Moro i Antony Gormley a la sala d'exposicions del Col legi Itàlia 15 00 h Kneneilacitú Tncceperumaonadi origine iulutu d'tmamiela De Cec

ACTIVITATS DE LA DELEGACIÓ

co, critica d'art, col labotadora de fíASH

ART.

• Del 22 de desembre al 28 de gener: exposició de la I». Biennal de Vic, conjuntament amb la sala II. el Cisi no de Vic, el Col legi d'Arquitectes de Catalunya, i l'Escola d'An lunyeni i Subirà.

16.30 h Aticsariempitada una seduïda càrrec de Liliana Moro, artista Delegació d'Osona: lel 9!8 852 611 Dissabte, 21 d'octubre Regne Unit 9.30 h Processesofcolhborationbetweenartists and architeets, a càrrec de Richard Mac Cormac, arquitecte i crític d'arquitectura CONCERT DE NADAL

MUSICA

11 00 h

rhecoi»'i>oyantíf/ieco//ecrji'eacarrec de Antony Cormley, artista.

Barcelona 13 30 h Recepció a l'Institut de Cultura de Barcelona Palau de la \lrreina Rambla 99, Barcelona 15,00 h Conclusions i debat de cloenda 15 30 h Lo escultura i els nous espiïs urtiins i la ciutit de fUicelon* i càrrec d'Ignasi De Lecea, director df Serveis d'Aíquitectura i Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona Itinerari d'escultures d o del Palau de la Virreina

L·l Col legi organíi/a. com \a es tradicional, ei Concert de Nadal a la Basílica de Su Maria del Mar de Barcelona, que aquest any comptaia amb l'orquestra Polifonia de Puigteíg i un conjuni de motiei solisies l « entrades, gratuïtes, ei podran reservar al Servei d'Infornuoo i partir del 15 de novembre informació: Tel 932 402 060 Fai: 932 402 061

A/e: infornuck>&apabcn ei

32

ACTIVITATS ALTRES

ACTIVITATS DE FORA POSTOÍWJS Dí L» Fu*»D*CIO

POUTECMC* or C»'*i !.•(«

Curs de Postgrau en Instal·lacions en edificis 9a edició direcció: Benet Meca Professor titular Depl Fjipressio Gràfica Arquitectònica II i r.nrw Qpdevila Professor titular Dept Comirucnons Arquitenòniques II hora leorra: 126 hores + lornades tècniques sonrr mstal lacions data: del 6 de novembre al 2 de març horari: dilluns, dimecres i divendres, de 19 hores a 22 hores preu: 170 000 PFA

Patologia terapèutica de les humitats en I edificació

SAIE. Fira internacional de construcció

m: C1DEMCO i l'Àrea d'Enginyeria de ta Construcció de la Universitat d'Oviedo dates i lloc del 19 al 20 d'octubre a Azpeitia. (.uipusdia matrícula: 60 000 pia informació: fel 9-13 81 57 Oi

dia: del 18 al 22 d'octubre lloc Fira de Bolònia. Itàlia Tel 051 282 111. Fix: 051 282 S32 http ;7www BolognaFiere it

lloc: l.ió, I ranca

informació: Lyon Euroexpo Tel 33 0 1 47 56 21 10. A/e: antoinette-riley@unmf.fr Congrés nacional d'història de la construccció

XXIII Curset sobre la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic organitza: Agrupació d'Arquitectes per a la Defens,) i l,i Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA) LI ijurs valorarà els monestirs en el nou mil·lenni com a patrimoni arquitectònic i motor cultural. dates: del 14 al 17 de desembre informació: Neus \1me. AADIPA PI. Nova, S de Barcelona. Tel: 933 06 78 28

direcció: Benet Meca. Professor titular Depi. Expressió Gràfica Arquitectònica II, ïlnrk Capdevila. Professor titular Dept.

Construccions Arquitectòniques II i Luis Mat/as. Arquitecte tècnic hores lectives: 61 hores dates: del 7 de novembre al 26 de gener horari: dimans. dijous i divendres, de 19 d 22 hort's preu: 110.000 1TA informació; Fundació Politècnica de Catalunya. Tel: 934 Ül 77 51. Fax. 934 01 77 74. A/e: marta@fpcupc.es CURSOS

Càlcul I execució d'estructures amb l'EHE organitza: Cul legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida El cuis introdueix en les principals novetats que incorpora la instrucció EIIE en el càlcul i l'execució d'esiruaures, incidim en els entens de càlcul i execució que han sofen modificacions, dates i lloc dimarts i dijous de 14 al 30 de novembre al Col legi de Lleida inscripcions: Gabinet Tècnic del Col legi d'Apateiladors i Arquitectes Tècnics de Lleida.

Tet: 973 24 91 00. Fa* 973 23 06 58 .A,e. caailleiiia@caailleida.com

Contart 2000: La mirada s II Convenció tècnica i tecnològica

Jies: del 17 al 20 d'octubre

informació: Fundació Politècnica de Catalunya Tel 934 01 77 51. Fat 934 01 77 74 A,'e marta® (pe upí es

Curs de Postgrau en Instal·lacions de comunicacions a l'edificació. 3a edició

POLLUTEC. 16è saló internacional d equipaments, tecnologies i serveis del medi ambient

dia i lloc del 17JI I1) d'octubre al Centre ( ultur.il de la Fundació ' U Caixa' preu: 2 500 iol« l« sessions informació: Servei dlnformjcio 'Li üiix.r Tel 102 22 10 10

organitzen: Societat Espanyola d'Història de 1J Construcció i Escola llniversitàlia d'Arquiuaura (ecnicj de Sevilla dies i lloc Sevilla, del 26 .il 28 d'octubre preu socis titulats: 15 000 PTA utuiais: 40 000 PIA estudiants: 10.000 PTA informació: Escola Universitàtia d'Arquitectura Tècnica de Sevilla. Tel: 954 55 66 40 la.\ 95-1 55 66 10 A/e Congrés Internacional L'habitatge del futur organitza: Asocución Nacional para la Vivienda del Futura.

El congrés serà un fòrum de reflexió perquè diversos professionals facin les seves propostes per al futur. dics i lloc Valencià, del I'l al 3 de estmbre preu: !0 000 PTA estudiants: 15.000 PTA informació: ANAVIF. Tel: 963 22 í ï ii JORNADES I SIMPOSIS

IV Fòrum de restauració monumental

organitza: Consejo General de l.i Arquitectura Tècnica de Esp.in.i. dia i lloc del 16 al 18 de novembre, al Palau Municipal de Congressos de Madrid informació: Sltt Iberian Touts. División deCongresos. I el: 914 36 00 34. Fix: 015 75 99 03. A/e: congress@she.es http:// wwwcont.irUOOO.com IV Seminari urbà Quaru edició d'aquesta cita anual que pretén reflexionar i debatre els temes més rdlevants de la cultura urbana contemporània. organitza: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dates: 19 al 21 d'octubre espai: Mirador del CCCH informació: CCCK. Tet lJU 064 100 Fax.9)10íi4 101 A/e mmuno/íftab urg 3es trobades internacionals d'interiorisme organitza: Lul legi Oficial de Decoradors 11 hssrm.iitDrs d'Interiors del País Valencià, dies: M 26 .il 28 d'octubre informació: 934 16 10 06 PREMIS I BEQUES

FIRES I CONGRESSOS

IV Premi Sedigàs d'Arquitectura Fira nacional de restauració de patrimoni Congrés: Restaurar la memòria

LI Premi distingeix les millors obre-, del període 1999-2000 que apliquin el gas com a font energètica més innovadora, [.'import del premi serà d'1.000 000 de pessetes, i no es podran declarar desens.

I .i itocumentacio s'haura d'enviar abans Jrl 11 de desembre al carrer Batmes, 157, (u planta , 08006 de Barcelona. informació: SED1CA.S. [el 934 17 28 04 A,e n.'

organitza: Dipuucio de Valladolid dies: del 9 al 12 de novembre. lloc Instiiució Firal de Castella i Lleó a Valladolid. informació: Tel: 983 42 71 00. hix: 983 42 72 38. .Ve educacion.cuhura@dip-valladolid.es I Biennal de la restauració

monumental: Una restauració per al segle XXI organitza: Servei de Patrimoni LOCJI de la Diputació de Barcelona dies: dd 23 al 26 de novembre lloc L'Hospitalet de Llobregat preu: 20 000,- preu estudiant lo.ooo PTA seaetria: SPAL Tel 934 02 21 73

Beca internacional de recerca en disseny Enric Bricall organitza: Keui (.Jiedra t,audi i la i-uiulacio "LaCaiJu' LI fòrum aplega especialistes en arquitectura, tècnics de restauració i historiadors, amb la intenció de fer conèixer entre el públic i els estudiosos els criteris més adienu de conservació i restauració del patrimoni

L'objectiu és propomure la recerca en el camp del disseny

organitza: Escola Elisava dotació: ') Dl6 Euros (I 500.000 PTA} informació: Etisava. Tel- 911 17 47 15 A.e1 irddfgelisava íccic edu

MPRES£S_

i quinzena octubre 3000

BUTLLETA

índex d'anunciants de L'INFORMATIU número 1 7 0 SEGONA quinzena OCTUBRE 2 0 0 0

33

BESPDSTA

Prestatgeria COMERCIAL: OCTUBRE 2000

Us lectors de i.'KioRMvnu poden demanar mes informació sobre els produnes anunciats mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta Només cal marcar en la bullícia cl número de referència desitjat i fer-la arribar a L'hFtWMAini.

[.1 Col legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col legial Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes d'octubre:

Empresa o producte VI.RSAI.m-.

MC(') SISTEMES D l : REIORÇ ACTIU TRAC VKRTICAI. COA1.SA (.ENTRE MÈDIC DENTAL SANT IORDI WERMASI RENTA ANTICUA RYCMAR III.RMS VI.DISA IIAR<:I:I.ONA BETEC COINTECS SI-.NOR Rl-.l IARII.IT QUIMII.OCK

COMPOSAN CONSTRUCCIÓN ECO ESTEBAN CAMESYSTEM ESPANA CONSTRUCCIONES ASFALTEX CONSTRUCCIÓN DI-SMONTABLES TUBUURFS CONSORCIO TERMOARULI.\ WERMASI KAIZEN CONSULTORES TRAC VERTICAL REPSOI. BUTANO TEXSA MORTEROS FEPF.SA AI.KOR DRAKA IBÉRICA INDUSTRIAS QUÍMICAS CALICA I.OWENBF.RC IBERMAPEI INTEMPER ESPANOLA POLICU\S PÈNDOL MLCANISMOS Y ANCIAILS (MASA) SISTEMES DE REFORÇ A C I H I ILRMICO WKBER BROIIT1N CEMARKSA VERNAITIE

l'ooi. CMI: AI.KOR DRAKA IBÉRICA

Ref. 2 5 9 13A 13B 15 16 20 40A 40B 41 42 43 44 45 46 47

contraportada

Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez

D

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

s que vulgueu rebre informació, empleneu les dades sepjenis

Presentació de programes d'ARKTEC ARKTEC presenta les últimes versions del programa de càlcul d'estructures: TR1CALC i del programa d'amidamenis, pressupostos, plecs de condi-

cions, temps i control d'obra: GEST. dia: 18 i 19 d'octubre ,il vestíbul del Co! legí. C/Bon Pastor, 5. Barcelona.

Es farà entrega d'un pràctic obsequi

C/Bon Pastor. 5 0 8 0 2 1 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57.

Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es

SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL Mtilitzt-u Jqucsia bullim pei demanar més informació sobre eU produnn que apareixen inundats (.KÍJ anunci lé un número de referència que coincideix amb el número de pagina on esta inserit Encercleu fU números que us interessin l'Informatiu ho comunicarà a les empreses sdeccionades i rebreu directament d'aquesles h informació sol·liriuda

N o m i coRnoms Empresa Adreça CP:

Població Telèfon

18 15 contra

Fax:

24 4ÜB

Email

12 3? portada

Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fan o p a conru. o poneu-U peraonalmeni al Senrei t f l n f o r a u b ò del Col·legi.

L'Informatiu Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Fax 932 40 23 64.

UIA D'EMPRESES

34

PUBLICITAT

ESTRUCTURES

Alsina

I Pelaré*. 28 I 08019 BARCELONA 1 Tots 93 307 29 33 r 93 307 26 92

SOLUCKMtt I N ENCOVRAT* - ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS • TORRES FIJAS Y MOVlLES

tNCOTRADOS J ALS»** 5 PB M ^ fl « i Col C o n

PAVIMENTS Oi FORMIGÓ TRACTATS

AUTO ANIVELLADORS I MORTERS DE RESIHES URRATZOS C0NT1RUOS PUÇlIítuíi

ALUMINOSI

EXTEND

CATAUHA.S.A.

HfTïf ^ I •

1

Muru-r. M-'nsc retracció Rehabilitació

ï"- - SÉNETON

1 I t i 1* M01Q B*rt*i*A*

ELECTRICITAT

FUSTERIA Q

£1 Cabarrtí

Asimon

Ger-,- - - .

8IGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

REHABILITACIÓ

44 g roca»

SERVEIS Q TCONTROL DE QUALITAT A L'OBRA CONSTBUCCIONf S EN MADERA FUSTERIA

CX>NS"ITtl ( ( l(> I t l I I A H U J I A C I Ó

r

'..

l'KINC(l,S.l..i;.

D'OBRA

* Tel.: 93 663 O2 11 \ Fax: 93 663 01 31

, MOBILIARI IEQUIPAMBNT

Ttl (93)361 63 0 0 / F » ( D ) 261 6 ) 2 0

\ 08900 L HoiptUlM <ta UotH-tp! (Birtítoni)

_ _

AÏLLANTS I I

/1LKORPMN

_ _ \BiUZACJONES ALUMINOSlS REFUERZOS ESTflUCTURALES

s FíeuCies Oe PVC-P para la

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

CONSTRUCCIONES MANSO. 11 5- A • y (93] 426 98 9B |3 Ur F a » | « ] 4 2 3 94 13» 08015

Tel

93 848 40 00 - htip » w w « alkor es

Cttreiara M-ll Km. «00 H K I 8

08780 PAJ.LEJA | B W Ï · « H > M

I

SUMINISTROS E INSTALACIONES AJIUMUNTOS

CALICA ..

1

Libontori « ' R i u l f l < Cí·lJOl d l Ql·llll·l

IWClAUlUf IN AJWJUUIMTO1 ACU1TKO4

rul <lt- (Jualiut n tul lipus tl'nbres

Tel. 9 3 4 9 0 SO 6 6 / 7 8 fax. 92 491 0 8 I S

CONTtA INCINOtOl

Tel.: 937 31 54 46

C/JUCOIM. 88

(01014 Sortelooo)

P U I · I A Í ACusncAi

•1,\HÏ

POLiid.(ÍIPiíribdi

Wllttnttui

T RF

PAVIMENTS l'W IMKMS IMH SIKIM.SDK KOKMKiO I \ S h \ l . l . IhKKKS I>K KKSINKS I l ' I M I KKs K S I ' H I V I S

&MAPEI

RYCMAR

MBMAKi SA * C / lonow 189iOI.No».

0891B BADALONA (torolono!

W

P3 J97 32 I I • Fo» 93 397 97 93

SPEED8UIL0ING, S.L

Is

LABORATORI D l C O N T R O L

TECINCO

EXTRAFORT_ i.. ÍND. M)M Ull K Vi)H M. lli K ^ I kHS \L\

93.588.78.76 ESTUDIS DE PATOLOGIA O t l · l - RUBl

ASSAIG SONIC OE PILOTS

BARCELONA

FACHADAS - REHABILITACION RESTAURAC10N - REFORMAS

La solució a Paluminosis

REFUERZOS ESTRUCTURALES

NOUíBAU

Fem «I larra bo segons DIN ISO 9002

GEOTECNIA, MICROPILOTS. ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT.

Magalhàes. 15. bajos - 08004 BARCELONA

El sistema de renovació de sostres

Tel. 93 441 1044-Fax 93 441 53 20 79J7BJ

E-mail: RYCMAR9teleline.es

Tel.: 93 706 41 22

H

ALUCOBOHP DIBOND ALUCORE

por m wòk» Industrial»

REHABILIIS.L

fachaans ngoras ae alummio

Av SantJuba.206.

43flSC CAMBRILS

J32 - 0801 7 BARCELONA

Oficina técruca amò expenflnoa en aixecaments, cofítrol i seguiment d'obra, ffpteJt^a/ne/rts paiteiiaoons i As-Buitt

7 Pol.inOusmaiCongost

06400 Grare*ore

Umw «Ó0-46Í «n>. 1» • 04O32 M 91211 JOtó-fíK 9 3 Í K Í

T«93S49S700<93S4954

FM.938495416

•AMMUITDT0CUM3 •Acanau A -MA^T^LWCÍ •ArKM00ttata«a«cs 7 BARCELONA Td Ï33O2 20 4S Fi* »]J02S7B9

Pe, a publicitat a U _

:

B.TMAP. ,sidre RodKgUeZ

S K ^

5

^

~

c

S

b

^

0

2

°" "

El reportatge A R A

F A

D E U

PPTMERA QUINZENA OCTUBRE 2000

A N Y S

35

S

Fundació Tàpies Una obra complexa que no ha perdut vigència Ara (a deu anys. l'obra de remodelaciò del veli edita de l'editorial Montaner i S<mon per acollir la Fundació Tapies havia estat seleccionada per als premis FAD. El premi, però. se'l va endur un altre Avui. deu anys més tard. l'obra ha rebut tot un reconeixement públic amb el premi Dècada. Els arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech, i l'arquitecte tècnic Ramon Domènech hi van treballar de valent en aquest edito del 1861 proiectal per Lluís Domènech i Montaner Ara fa deu anys. als Domènech els hauna fet gràcia rebre el FAD. Avui. Ramon està content. "El FAD no li va donar a aquesta obra el

m

que es mereixia i nan hagut de venir de fora per valorar-la", diu. I és que es una obra de la qual conserven un bon record "Aquesta obra la vam viure mori perquè ens va exigir una dedicació absoluta durant uns quants anys. Tècnicament i arquitectonicament es va crear al seu voltant un entramat de relació i de col·laboració extraordinari. La relació

m a t e i x t e m p s q u e hi fia les >• :• •

amb Tapies i amb la constructora SAPIC va

xen l'espai, es desenvolupa el procés oe dis-

ser absolutament modèlica per aconseguir la

seny constructiu i ja es fan detalls 1/511/2 de

un procés tècnicament mort interessant, en

qualitat i la durablital de l'obra que volíem

tes solucions que adoptarem Hi ha comuni-

el qual es passava directament de la maque-

El resurtat va ser aquesta obra que ha estat

cació d'anada i tornada Es una tasca inte-

ta

valorada per la seva permanència arqui-

gral". Amb Roser Amado i Uuis Domènech

Casanovas ho va anar configurant

tectònica i constructiva"

tenen avui entre mans una residència unrver-

mateix ferro per ferro i tub per tub".

Ramon Domènech es arqurtecte tècnic i

.

•* •

sitana a Barcelona, un conjunt de 250 habia

La

Maquinista,

la

carrer d'Aragó". Finalment, la instal·lació de Núvol t cadira, l'obra d'Antoni Tap.es "Va ser

a la

realitat

Lescuitor-manya

Pere alia

En l'article que acompanya aquestes

dissenyada, t professor de tecnologia a l'es-

tatges

Facultat

línies, els mateixos autors expliquen detata-

cola de disseny Eina. "Ensenyar es la forma

Universrtana de Dret a Uetda i un edrfio per

dament el procés que es va seguir a l'obra.

de fer participar els altres dei que has après

INCASOL. també a Ueida

que en & seu moment es va recofcr en una

en ta teva vtda professional, en aquest cas la

Quant a la Fundació Tapies, l'obra va

tecnologia que es el meu ofia" Ell sap con-

ser complexa. Ramon Domènech en destaca

mteresant'ssima monografia editada per l'empresa constructora SAPIC' Cnsem que

jugar, però. tecnologia < humanitats, "d'aques-

tres punts clau. "El pnmer va ser preservar

si i obra guardonada pet Dècada no ha per-

ta manera -diu- aprens que l'arquitectura te

ledrfici segons les tdees de Domènech i

dut encara vigència, tampoc ho haurà fet

uns àgnifcats que perds & només fas tecno-

Montaner, sense vana/ i aspecte volumetrt

l'expicacio deJ procés constnjctu que es va

togws Aprendre el llenguatge que representa

extenor Va requenr operacions morí delica-

dur a terme

et dona una « s é més global" *La tecnologia

des i laborioses Segon recuperar les dtvi-

es una ena de construcció. 3 expresso i es

SKDOS i els elemems interiors ongrtaís de l'e-

mpresandbte per fer un bon projecte" ser»-

drfio tot transformant-lo per la seva destina-

tencia. Aquesta manera de veure i Oe mostrar

ció com a museu, centre de documentaco i

tes coses es tradueix en la voa professora

sala d art. amo la importància que prenen

per exemple, a iTrara de ter els profecies

aspectes com ara la il kjm«Taco En tercer

•trtgor fucwnueer. l ' e t f o fle ta M n é k

"Terwn una manera de projectar curosa Ai

toc. la n s o n o n t a a o d LT eofto uncat «

ü p n . ianor. SAflt. SA Any \m

B

PANERA 0UM2ENA O C T U W e 2000

36

-\ EI reportatge h A R A

F A

D

I

U

A N Y S

La Fundació Tapies de Barcelona va guanyar el passat juny el premi Dècada, un premi concedit per la Fundació Óscar Tusquets al millor edifici de la ciutat de Barcelona que hagi complert 10 anys. Dit d'aquesta manera, és tot un manifest en favor d'un gir en la forma de concedir els premis d'arquitectura. Es tracta d'un premi ai promotor/propietari, a l'arquitecte i al constructor i que també han de considerar seu la resta de professionals i les empreses que han col·laborat per a que l'edifici es construís i arribés dignament als 10 anys de vida. Va ser una obra complexa i molt laboriosa que va exigir una gran dedicació als tècnics que la van projectar, dirigir i construir, i que va propiciar un entramat de relació i col·laboració entre totes les parts absolutament modèlic. Val La pena recordar alguns detalls d'un procés d'obra que, deu anys després, no ha perdut interès.

En qualsevoJ projecte de museu, els aspectes d'il·luminació, tant la de les peces que s'exhibeixen com l'ambiental, són pnmordials, com també ho són tes qüestions òe control acústic de les sates. Els dos temes no només constitueixen estrictes paràmetres funcionals òeJ projecte, sinó que donen al museu en qüestió una qualificació global: és possible, així. parlar de "la llum" de la Gliptoteca de Munien o de la Menil Cdiection de Houston en funció del caràcter totalitzador i propi que Leo von Kienze o Renzo Piano van saber donaf al tractament lumínic del seu edifici. Encara que potser no sigui tant evident, el tractament acústic defineix també un museu: des de la música de fons de certes exposicions del Centre Beaubourg a l'apagat soroll Oe les passes sobre gastades catifes del museu Delacroix de Paris, En el projecte Oe la Fundació Tapies de Barcelona els dos problemes han estat resolts amb la intencionalitat que hem desent, i així s'explica en aquest article, a mes d'haver-hi una descripció més general de J edifici

La Tlum natural El problema luminc estava mott condetonat perquè a l'edifici preexistent de Domènech i Montaner la llum zenrtal constituïa, en si mateixa un element protagonista, similar al que aquest arquitecte modernista va dur a terme en el Palau de la Musica amb un desenvolupament decoratiu i cromàtic més gran.

Es tractava de fer compatible la il·luminació d'un museu modern amb aquestes preexistències. AIXÍ. la font principal de llum zeniai. la gran lluerna central, en torma de claraboia a dues agues que en el projecte de Domènech il·luminava tes sales, es transforma en una lluerna, orientada a nord. amb una gran superfície òe reflexió-difusio. mitjançant plegaments dels pians de coberta pintats de blanc. Amb això s'aconsegueix evitar la incidència directa dels raigs solars a l'mtenor i s'assolem un ruveü d'il·luminació ambiental que,

Diverios aiíwierits del procés de recalcaríem de ; edifici ama aiiaopuars que un :ap 'ccobetí poisiomtarer l'exeaco del rou ic'.e-

en condicions normals, amba ais 300 kw a la planta d'exposició

rrani. El dau de pedra que sostenia cada pilar <k fosa e va uavesar amo eb micropilars i es va encercolar posteriormefit

permanent (soterrani). La potenciació d aquesta Buema. respecte a la seva predecessora, produaw una cuiataco a respai vertical i esta-

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 2000 :

\ El reportatge [ A R A

F A

D E U

A N Y S

bleix clarament quin és el centre de gravetat interior de l'edifici.

Unes altres dues entrades de llum zenital regulen la seqüència espacial interna; a í'accès de l'edifici es reconstrueix l'antiga claraboia x t o g o n a l la coberta transparent de la qual permet veure des de l'mtenor l'escultura Núvol i Cadira que hi es col-'ocada. A la part postenor la sortida al pati no només aporta llum natural a l'espai expositiu, de connexió amb la sala d'actes, galena infenor i terrassa, sinó que significa recobrar el món intenor. la natura, després del Seauències del reforç delí forjats prèviament al cessament de la xapa de compressió. Procés rje rehabilitació íe la façana oosterio' amb la recuperació de l'estuc planxat

llarg recorregut longitudinal del semisoterram.

El vidre utilitzat a la lluerna central és una làmina 6*6 amb un tractament tipus "pel·lícula" per als raigs ultraviolats. El vidre utilitzat en el pati postenor és una làmina 6*6 amb la cara extenor reflectora. Un aspecte rellevant quant a la llum natural és el del contacte de les sales d'exposició amb la façana del carrer Tant per qüestions d'aïllament acústic com per raons expositives, convenia proiectar cegues les parets intenors de la façana. No obstant això, atesa la necessitat de conservar la façana exterior amb les vidrieres, i gràcies a la creació de la doble paret acústica -de la qual es parlarà postenorment-, es va decidir obnr-hi uns forats que mostressin de l'interior la rica presencia dels coronaments de vidre modernistes.

Aquests forats, deduïts de la proiecció geomètrica de la vidriera extenor. formen unes estrelles el tret pnncipal de les quals és la profunditat, cosa que impedeix l'entrada directa del raig solar i proporciona un interessant efecte lumínic.

La il·luminació

artificial

Desprès del que s'fia exposat sobre llum natural, era important que el tractament amb llum artificial, necessària per a la contemplació detallada de les obres exposades, fos compatible amb la natural, ja que durant mortes hores del do ambdues il·luminacions es complementen, i que tingues, a mes, l'especificitat que cada tipus de sala demanava. En funció d'aixo es va adoptar un únic tipus de llum halogena (QT 31) de 100-150-200 w i es va diferenciar tres tipusd'il lummacio, corresponents a la sala dexpostoopermanent. la sala d'exposició temporal i tes sales polivalents del soterrani En la primera, on la presencia dels quadres de Tapies serà constant, si be en continua rotació, es dissenya un paneil especial que conte en la seva part alta les mstal lacions d'aire condicional, seguretat i il·luminació. Es desitja que aquesta darrera proporcioni una lluminositat constant i uniforme sobre el pla del pana* blanc, amb la possibilitat de vanar eis quadres.

S utilitza un "banyador de paret" coi-tocat sobre una guia atectndcada de disseny especial Atesa la textura ha&ttal * f s quadres de Tapies, també es possible complementar la nstflf •lacio amb projectors focals col·locats a la guia (vegeu detall).

A la sala d'exposicions temporals, on als objectes que s'han d'exposar poden ser de d w w w naturatesa. s'opta per una xarxa de guies situades a gran aftura des d * les quals • sense por a enlluernaments, es possiDte col·locar ta gamma de protectors, focus purv tuais o "Daftyaocn" r$x es desitgi EP el soterrani, on no exista* la «ració amo l'artuMcbira prçexistent: amo ei medi naLraf es projecta una il·luminació * » c t t soore a parer pern amfc focus ocult gràcies a 'a secoo 0 d sW-re 'eoauaf que anage as conductes d ' a » conoconat

Aguaita

í·wmr.aoo J r pu-t »real peroeaWa, Dan,a toies * s oana tes oe * sala *

r a n s f o r m i s c o ^ e om CJOCUI

3ua3'es pern

ocn gràfica flburxss o **3graA*s.

tant

B

A QUINZENA OCTUBHE 2000

H El reportatge h

espais es disposa de dimers pue rebaixen la lluminositat dels 200 lux (olis) als 50 lux. Fora de

cisament, als elements-límit del gran espai comunicat: a) les parets que limiten la gran sala amb

les sales d'exposició, presenta un interès especial la il luminaoo de la biblioteca. Aquest espai

la plataforma d'accés i amb l'escala del pati. i b| el sostre de la planta d'exposicions lemporais

singular, resultat d'una intervenció mínima! sobre les antigues prestatgeries de fusta de pi mehs

del qual no era necessan deixar a la vista l'estructura.

de l'Editorial, està definit per la sensació de repetició ad infïmtum de tots els elements, singu-

Les parets es tracten amb maienal fortament absorbent protegir per una malla deployè

larment els muntants, i que crea un espai tipus mesquita. Coherentment, la il·luminació es fa

emmarcada, que en alguns casos, com a pertlongació de la paret, és una barana. 8 sostre es

mrtiançant senalles lluminàries individuals dissenyades especialment amb llum dicroic, tant per

recobreix amb panells modulars de fibra mineral amb una guia amagada i coordinats amb rails

a tes prestatgeries com per a les taules de consulta individual.

d'il·luminació..

Dues zones amb il·luminació singular són la porta giratòna d'entrada i l'escala d'acces a tes oficines. En el pnmer cas, s'han perforat petits orificis en el sostre del mòdul giraton que

L'úntc espai que podia ser un cert pont acústic amb el carrer, l'accés a l'escala de serva i la sortida d'emergència, s'entapissa totalment i aixi s'aconsegueix pal·liar el desequlibri.

provoquen, p a la mateixa entrada del museu, l'ambient de calidesa i recolliment que es desitjava per al conjunt. A l'àmbit on es troba l'escala de cargol que puja a les oficines, en contra-

Un espai acústic singular la sala de conferències

posició a la massa cilíndrica d'aquesta i seguint la directriu obliqua del tram inicial d'esglaons

Com a espai singular, acústicament tractat, la sala de conferencies incorpora en el seu dis-

de pedra, es col·loca un Hum compost per una guia vertical i una successió de llums halògens

seny els elements derivats de l'estudi acústic. Les dimensions interiors de la sala son: 16,75 m

amb difusor, de manera que la seva llum il·lumini el recorregut de l'escala i mantingui el caràc-

de longitud; de 6.75 a 8.75 m d'amplada, i 3,8 m d'alçana. Així, el volum d'aire definit per les

ter amb la resta de l'edifici.

superfícies del contorn és de 493 m , i la capacitat d'audiència es de 140 seients. Per tant, la relació volumetna-seient es de 3.5 m /seient. Partint del que es establerts pel cnien acústic de

El tractament acústic El pnmer problema que s'havia de solucionar era el d'impedir la transmissió cap a l'interior del soroll produït pel trànsit del carrer Aragó. Atès que a la paret extenor de l'edifici moder-

la norma DIN 18041. tenim que el temps mitjà de reverberacio de la sala corresponent a les freqüències de 50011000 Hz. per utilitzar-la com a sala de conferències, pot oscil·lar entre 0,651 0.85 s.

nista, constituïda en més d'un 60% per vidrieres de gruix mínim, no s hi podia intervenir, es va

Atès que les relacions dimensionats del recinte disponible no complien les proporcions

decidir crear una segona paret la secció constructiva de la qual (vegeu detall) està pensada

òptimes, i que les voltes del sostre havien de ser conservades per exigències arquitectòniques

com a barrera somca. La cambra entre tes dues parets és visitable per a manteniment, i l'opa-

del patnmoni artístic, es va haver de prendre mesures correctores que minimitzessin l'escassa

citat i la densitat de la nova paret només està foradada per tes estrelles, testimoni dei món exte-

difusió natural que provoca l'excés de longitud respecte a l'alçada i les focalitzacions normals

rior, les quals tenen una Bum exterior tipus reflectasol.

d'un sostre multivottat.

Les precaucions per impedir el soroll exterior es continuen a la coberta d'alumini mitjançant la secció constructiva que també s'adjunta.

Per superar les deficiències exposades es va establir organitzar, d'una banda, la construcció de superfícies convexes mitjançant un ressonador de membrana de gruix variable, per evi-

A l'mtenor de l'edifici, atesa l'alçana de les sales i la comunicació entre si per mitjà del gran

tar una absorció preferent en una freqüència de ressonància i, d'una altra, aprofitar les propie-

pou de lum central, calia introduir algun element de correcció acústica que impedís una rever-

tats difusores del so de la secció trapezoidal ae la paret, per crear, d'aquesta manera, unes sec-

beíaoó molesta. Però això era dificti perquè a la sala pnnapal. la d ' e x p o s c ó permanent, havia

cions dtspersives. a partir de la sona en que les reflexions especutars no aporten energia sono-

de conservar a ia vista l'antiga estructura de jasseres i btguetes de ferro de l'epoca modernis-

ra cap a l'audtencia, amb l'objecte d'incrementar l'audcio mitjançant la producció d'una ener-

ta, superfície reflectora que s'afegia a la del paviment petn. Es va decidir confiar l'absoroò. pre-

gia sonora difusa aleatòria per efecte de la drfracoó.

H El reportatge h '

A R A

F A

D E U

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 2000

A N Y S

AIXÍ mateix es va produir [•enfosquiment de les focalrtzaaons pròpies del sostre per a la creació d'un sostre baix pla disposat lateralment, a ambdós costats, que injecta una sobredosi de reflexió especular cap a l'audiència per efecte de cornisa. Alhora, el fons de la sala és un absor-

39

De la complexitat general al problema particular En aquest article, per les seves caractenstKjues. és tmpossible entrar a fons en totes fes impltcacions que els problemes de confort i funcionals produeixen en el càlcul i disseny de tes

bidor del tipus ressonador Helmholtz lineal que evita la producció d'eco i retorn de reflexions

instal·lacions d'un edifici musastic. però el que d'alguna manera ha quedat establert és l'estre-

indesitjables que puguin incidir sobre el camp d'acció focal dei sostre.

ta relació entre els elements de disseny que solucionen un o més d'aquests problemes: acústi-

Disposats atxi els materials a la sala. tenim que les superficies laterals actuen com una guia d'ona que distnbueix el so uniformement sobre r audiència i alhora provoquen una absorció

ca, il·luminació, aire condicionat, etc. En aquesta darrera instal·lació, l'aire condicionat que regula temperatura i humitat, les dificultats de portar els conductes a les zones desitjades sense

apropiada en la regió de tes baixes freqüències, mentre que la resta de les parets, el terra amb

malmetre l'arquitectura preexistents, han constituí un dels motius de més grans preocupació

seients entapissats i els sostres produeixen en conjunt l'absorció requenda en les mitjanes i

del projecte. Modificar la secció en la part alta de ("edifici per guanyar espai per a les màquines,

altes freqüències.

compressors i bombes, i l'aprofitament de la cambra creada en les mrtgeres per "baixar" con-

Els valors mitjans dei temps de reverberaciò (TR] mesurats, per freqüències, a l'auditori són: -TR baixes freqüències (125-250 Hz)=0.71 s

ductes, han estat les operacions més rellevants en l'esquema general de l'aire condicionat.

Un darrer problema, encara que sigui anecdòtic, ha estat la comprovació que el petit ele-

-TR mitjanes freqüències (500-1000 Hz)=0.66 s

ment d'aigua situat al fons de la sala pnncipal no descompensarà, amb ei seu possible des-

-TR altes freqüències (2000-4000) Hz)=0,79 s

preniment d'humrtat. l'equilibri termohtgromètric. Per a x ò . s'ha fet un càlcul en referència a les

Compleixen satisfactòriament els requisits del criteri acústic de l'esmentada norma com a

condicions ideals de 24 ± 1 C° i un 5 0 % ± 5% d'humitat, i s'ha trobat que la humitat despresa

sala de conferències, ja que la relació tonal del TR es apropiada per assegurar la calor (warmth)

és de 0,37 kg/h. la mateixa que desprendnen cinc persones del públic, la qual cosa és perfec-

de la baixa freqüència i la brillantor del so agut. per aquest bit d'increment sonor que permet

tament assumible per la instal·lació.

predir que la sala tindrà un comportament adequat per a actuacions instrumentals de petits grups musicals.

Deuüs constructius <JH paned ifetpOBÒÓ <Ms sistemn de coma» «cústia > tes «les tfoposiaons i i ftutftori. i també de la "torun" pef impedir b tímim&ó i l'interior M wH dei a m r Aragó.

B

Especial

PRIMERA QUWZEHA 0CTU6PE ?

REHABILITACIÓ D ESTBUCTURES

Intervenir en estructures de formigó j El Col·legi edita un nou manual de diagnosi dedicat al formigó armat

E

l formigó armat ha estat el matenal

Iríat. Durant morts anys s'han aplicat recobn-

de construcció del segle XX A partir

ments mínims de t'armat, dosificacions poc

dels pnmers assaigs

realitzats a

acurades de ciment i execucions deficients

Diagnosi i tractament d'humitats

finals del segle XIX. la comprensió de les

La gran protagonista de les nostres estructu-

Les humitats als edificrs són un problema molt freqüent en els treballs de rehabilitació.

possibilitats de la tècnica va umversalitzar-

res es la corrosió de I armat

Donar resposta i solució a aques! problema es tècnicament senzill si coneixem amb pre-

ne lapltcació no només dins l'ambrt de les

E! nou Manual de diagnosi i intervenció

estructures d edificació i d'obra civil, smo

en estructures de formigó armat editat pel

també en la prefatxtcaao de peces d'aca-

Col·legi es un manual que tracla qüestions

bat. plafons, dipòsits, eic El progrés de la

de la durabilitat i es, substancialment, molt

un curs dedicat a la diagnosi i tractament d'humitats El seu ob|ectiu es proporcionar una

tècnica s'ha produí en tots els àmbits, la

proper a la sensibilitat de la Guia de Disseny

metodologia de treball rigorosa que permeti al tècnic el reconeixement i la diagnosi de

química del ciment s'ha perfeccionat, la

CEB 'Durabilitat d'estructures de formigó" i

indústria siderúrgica ha millorat la qualitat

de la recent publicada 'Instrucció del formi-

dels armats i. gràcies als estudis de labora-

gó estructural EHE". Ambdós textos són

tori, ja podem complar amb tot tipus de for-

bàsics per a la utilització del formigó del

migons especials

segle XXI, però. en aquest manual sobre

CISIO les causes que el produeixen i. contràriament, resulta absolutament irresoluble si apliquem solucions sense una referència precisa del seu origen. El Col·legi ha organitzat

les humitats en tota la seva complexitat, i poder dictaminar amb seguretat el seu tractament. Durant el curs. es donaran uns coneixements bàsics del comportament físic de l'aigua, s estudiarà la simptomatologia. es descnuran els aparells de suport a la diagnosi i. finalment, es presentaran les possibilitats mes habituals de solució El curs esta orga-

Malgrat tot. duran! les dues últimes

patologies, l'objectiu es dirigeix cap a la

nitzat pel Servei Rehabilitació i Medi Ambient i es farà al Col·legi els dies 15 i 16 de

dècades se'ns ha manifestat un deis punts

rehabilitació de les construccions existents

novembre.

mes dèbils d'aquesta tècnica: la seva durabt-

amb totes les seves limitacions.

• REFUERZOS ESTRUCTURALES

•

lOMOsa

• FACHADAS • REHABILITACIÓN

SISTEMA HERMS DE REFORÇ ACTIU • RESTAURACIÓN

DE BIGUES DE FUSTA

• PROYECTOS • PERMISOS Y AYUDAS

• PERSONAL PROPIO

• CERTIF1CADO DE GARANTIA

ÏT 93 441 10 44 Magalhaes, 15bajos 08004 BARCELONA

SPEED BUILDING, S. L

• PERFIL IPE AMB UNA U AMB CONNECTADORS SOLDADA PER RECOLLIR LA BIGA DE FUSTA

Fax:93 441 53 20

• OPCIÓ D6 BIGUES DESMUNTABLES

E-mail: RYCMARdteteline.es

• REFORÇ ACTIU: ENTRADA EN CARREGA INMEDIATA DEL REFORÇ I DISMINUCIÓ DE LA FLETXA DE LA BIGA MITJANÇANT SUPORT UNIVERSAL DE POSTENSIÓ

'

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 2000

Especial REHABILITACIÓ D ESTRUCTURES

Per aquesta raó el llibre estudia les cauSISTEMA HENNEBIOUE Les jasseres. bigues o cabirons estaven formades per una anima de formigó, que abraçava el trant rodo. tracoonat La major singularitat dal sistema provenia dels estreps de lanta de ferro acabats en forma de cua de pea que abraçaven els tensors horitzontals. Aquests estreps absorbien Tesforç taRant < sofidïflcaven totalment el conjunt, per la qual cosa estaven repartits al llarg de la bigueta, pwo més Junts conforme s'acostaven ais suports on resforç laftant era major. El sostre podia ser solidari o independent de les bigues. En cas que es tractes de bigues d* forta eferega o da grana Bums, per tal d'augmentar-ne la resistència a la flexió i a l'esforç tallant i poder disminuir l'altura de la secció. J'ni mtroduïen uns ferros doblegat! per cada un dels tensors per formar, amb aouests i els estrepst un niangle indetormable ta resistència a l'esforc del qual creixia cap als wports. Els peus drets eren armats amb ferros rodons verticals, mantinguts a distancia per traves de palastre que formaven un quadre amb forats per on enuaven els

ses de les lesions i intenta proporcionar criteris suficients per poder escollir la millor tècnica

de

reparació.

Malauradament,

aquest darrer punl no acostuma a ser de fàcil solució: com es podrà comprovar dins el text. no sempre les reparacions dutes a terme són tan efectives com preteníem.

També en aquest cas el faclor Oe la durabilitat és clau.

En l'elaboració de la publicació, hi han participat reconeguts experts en les seves especialitats: Jaume Rosell, des de la recerca històrica; Rafael Bellmunt, César Díaz i Xavier Casanovas, des de la seva ampha experiència en la diagnosi d'edificis existents:

Joan

Ramon

Rosell.

Enric

Vàzquez i Paulo Helene, des del profund coneixement del material en els seus treballs d'experimentació

en laboratori, i

Manuel Fernàndez Cànovas, des de la seva llarga trajectòria dedicada a la patologia i reparació de les estructures de formigó armat. •

Ramon Graus Servei Rehabilitació i Medi Ambient

VISIÓ SIMPUFICADA DE TOT EL PROCÉS DE REPARACIÓ D UNA ESTRUCTURA DE FORMIGÓ ARMAT, i Repcat del formigó. 2. Neteja d> l'armadura. 3. Er ficíal de rarmadura, t. Empnmacíó per a garantir radherencia entre el formigó veB i el nou. 5. FtebGment del formigó. 6 Imprimacio anfcarbonatacio. OOu.os Jxm Canes Sdm.

A/e: serma@apabcn.es

Rehabilitació d'edificis Restauració de façanes Rehabilitació integral Reforços de sostres Des de 1980

VEDISA BARCELONA.S A Premi a la restauració de façanes BARCELONA POSA'T GUAPA 1999

Cl. Lluís Companys. 2

f / de

/eJ f///p/neS/

;

QS027 BARCELONA

Tel.: 93 349 26 41 • Fax: 93 408 37 81

BETEC

í©

Santander, 42, nave 39 Tel. 93 278 26 86 - Fax. 93 278 27 11 08020 - BARCELONA 91 661 16 93 - MADRID 95 435 93 83 - ANDALUCÍA

DB B5'ntl)rJVJM2

1, Retuerzo de vigas con platabandas pegadas con BETOPOX 920 P.

2. fíefuerzo con perfiles U rellenos con mortero BETEC 110 para asegurar la transmisión de esluerzos.

3. Zunchado metàlico de pilares a base de angulares y presillas, utilizando BETEC 340 para la transmisión de esfuerzos.

4. Zunchado de pilares a base de mortero sin retracción BETEC 140 E. previo encofrado y armado. Las esperas se reciben con BETOPOX 92 M.

LA REPARACIÓ DE FORJATS AL 2000 L'empresa especialista en sistemes de reparació de forjats ha de tenir en compte els requeriments del tècnic, adaptar-se als tipus de sostres i considerar les característiques mecàniques exigides en cada cas en particular, segons els exemples següents: ESTRUCTURES HORITZONTALS Els diversos models d'estructures diferents conformen tantes altres solucions, les unes adaptades als forjats per no abaixar l'alçada de sostres, les altres per reforçar-los per un cambi d'ús, etc. Sempre autoportants, amb posttensats per evitar futurs assentaments. Recolzaments encastats per evitar parell de gir en parets de càrrega, sistema de cèrcols perímetrals per estabilitzar els forjats.

Reparació estructural en habitatges 2,20 m alçada Cointecs VAG/140

Reparació de claustre, bigues de fusta, edifici catalogat amb Cointecs U -140

Reforç mitjançan platabandes adossades a biguetes existents Cointecs PR/7

Reparació nau industrial I = 7 m. Cointecs VAGR

VOLADISSOS I BALCONS Clàssics de la construcció mediterrània, en els balcons que tenen la seva estructura deteriorada es reconstrueix mitjançant introducció i muntatge de noves armaduras inox, posttesades i controlades per un sistema especial, que permet mantenir les característiques i formes originals.

Voladissos recuperats mitjançan ancoratge al sostre horitzontal interior Cointecs- WH

t

I

Voladissos recuperats mitjançan ancoratge a la pa re d de càrrega Cointecs-VP

SOSTRES CERÀMICS Per a construccions típiques d'una època amb múltiples variacions, existeixen diferentes solucions, ja siguin encastades i atirantades, sistema SFFS, de Cointecs, o simplement una nova microestructura modular, amb resinas i cables pretesats, patentada per Cointecs, que amb un màxim de 8 cm de gruix, permet llums fins a 5,30 m.

Reparació sostre ceràmic, deteriorat per aluminosi, amb nova estructura Reparació de sostre ceràmic, metàl·lica, pretesada, incorporada destruït per incendi, perfileria incorporada i posttesada. dintre del forjat.

Suport i reforç de vell sostre ceràmic, mitjançan microestructura Cointecs, pèrdua d'alçada de 8 cm.

Solucions totals oferides per gentilesa de Cointecs.

Per a més informació podeu trucar al telèfon 93 308 83 85.

nCOINTECS

H

Í T I g n r CMNZENA OCTueflE 2000

Especial

L'església de la Pietat de Vic | Atirantat de murs i elevació consolidació de les voltes

L

tir de l'extradós. inclosos dos dels arcs que la

J església de la Pietat de Vic (Osona)

mes, els murs de contrafort i. més concreta-

és d'estil renaixentista de nau única

ment, els pilars de pedra i els tirants onginals

limiten i que, afectats per una greu deforma-

i d'uns 10 metres de llum, i està

de l'extradós no han estat suficientment

ció, ja han cedrt. Aquesta deformació ha fet

coberta amb volta sostinguda per arcs de

monolitcs per a contrarestar l'empenta de la

perdre el perfil onginal de les dues voltes i el

pedra que es recolza sobre pilars també de

volta i han generat un procés de deformació

dels dos arcs. Per tot això ens plantegem: 1.

pedra Els pilars i ei mur lateral pròxim crea-

estàtica de la volta de la nau. Així, els dos pri-

Apuntalar les voltes i els arcs afectats. 2.

ven onginalment una eficaç reacció a l'em-

mers trams se separen del mur i presenta

Atirantar els contraforts i murs de tancament,

penta dels arcs de la nau. A aquest equilibri,

una deformació pròxima a la ruïna immedta-

així com la façana que també presenta

hi contnbuien uns tirants de fusta a lextradós

ta.

esquerdes importants. 3. Retornar a/cs i vol-

dels arcs. avui pràcticament inexistents.

Possiblement desprès d'algunes refor-

La intervenció s'ha centrat en les dues pnmeres crugies de la volta de la nau, a par-

tes al seu perfil onginal. 4. Reforçar arcs i voltes per evitar una postenor deformació.

La perforació s'ha dut a terme amb broca diamantada de 60 mm i buida, només per

SENOR

SUSPENSIONES ELASTICAS DEL NORTE, S.L.

rotació, amb miecao d'aigua de refrigeració.

Es una tècnica que permet una alineació perfecta amb l'eix de la paret, a l'altura desitjada i postenor inserció d u n a barra de ferro rascada, acabada amb pletmes. i tesar V»

INNOVADOR SISTEMA DE AISLADOR ACÚSTICO PARA LA SUSPENSIÓN DE FALSOS TECHOS

barres segons l'esforç a què estaran s o t r ses, amb clau dinamometnca.

Finalnv-'

s'injecta una lletada de ciment lleugerament expansiva per protegir la barra de ferro que, a mes, la fa solidaria al mur Després d'apuntalar la volta i els arcs deformats, un cop atirantats els murs penmetrals i contraforts, es va procedir a l'elevació d'arcs i voltes, en aquest cas fins a 22 centímetres, molt lentament i per mitjans manuals utilitzant els puntals.

El unico aisüdor atúítko adaptado a todas Us perfilerias existentes en el merudo con SISTEMA DE SEGURIDAD (protegido con patente pròpia).

Sistema de SUSPENSIÓN ELÀSTICA para falsos techos en todo tipo de insUUriones tomerciilfi e industríates. ESPEOALMENTE DBENADO PARA EL CONTO)L DE LA TRANSMISIÓN SONORA POR VÍA SÓUDA • Menos fíezas • Henos Mano de Obra * Menos Costo

A continuació s'eixamplen les fissures i esquerdes i es reomplen amb morters, des de resines epoxi per a fissures mil·limètnques fins a morters lleugerament expansius en esquerdes mes grans per fer entrar en carrega la volta, o bé, senzillament, creant juntes amb porex on no volem recolzament o s'hi vol deixar espai per a les dilatacions.

Deformació d i

L'extraòós s'ha revestit amb una capa de "Va".

:::.., . J L - :

morter molt lleugera per donar mes recobri-

gurar que hem salvat l'estructura de l'esglé-

ment a les pedres col·locades en full de llibre.

sia de la Mare de Deu de la Pietat de Vic i

Un c o p desapuntalada

SOUCTTÍ I h f O R M A d Ó N TÈCNICA • OFERTAS ESPEQALES PARA SUM1WSTR0S Y POR CAfJTÏDADtS

l'estructura,

amb uns sistemes que són relativament

hem pogut comprovar el monolitisme dets

economies. De fet, tècnicament no se'n

murs atirantats i la immobilitat d'arcs i vol-

coneixen d'altres que no siguin l'enderroca-

ies,

ment i la nova construcció.

un cop recuperat el perfil original.

També 5 ha actuat en la volta del cor. a part dalteugerir-la

molt

a m b l'extracció de

85.000 quilos de pes.

Amb aquesta intervenció, podem asse-

Ramon Mestre i Carulla Arquitecte tecne Rehabtlit. S.L

•

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 2000 I

Especial REHABILITACIÓ D'ESTRUCTURES

I R

Ramon Mestre: "S'ha acabat la reparació amb pegots de morter"

amon Mestre i Carulla és arqurtecie

L'especialització és la clau de l'èxit?

empresan. Per altra banda, el ser aparellador

tècnic. L'anem a trobar perquè ens

'He tingut dues màximes: hem de fer el

expliqui el procés que s'ha segui en

que els aftres no fan, per tenir valor afegit, i

m'han servit mofi en aquest m ó n ' .

la rehabilitació de l'església renaixentista de la

hem de fer les coses ben fetes, per tenir con-

Jordi Mariet

Pietat de Ve. Tot ptegai és. però, una excusa

tinuïtat. Cal tenir esperit innovador i esperit

A/e:

em va donar uns coneixements tècnics que

electnk@redestb.es

per parlar de restauració amb algú que als anys vuitanta va saber trampejar la cnsi que hi va haver al sector, en transformar l'empresa

la solució definitiva

familiar centenàna en Humicontrol i Rehabdrt. empreses que investiguen t porten a la practica solucions innovadores en restauració.

Com s'ha d'intervenir en els monuments històrics?

Al£S

HUMITATS

'L'arqueologia és molt agresta i no tothom ho pot entendre en Itegir unes pedres, PfR A ASSECAR LES HUMÍTATS DE CAPIL LARfTAT.

però sí en llegir unes fornies, uns colors. Ara

Consisteix a anJnar Mimdnimament dues lleis fiu-

bé. jo no dic q j è s'ha de fer en els monu-

qitçs: VcL-t-tmoMiïoM i / V / n tro/on-, i. Lo instal·lació

ments. Ho diuen et promotor, l'arqueòleg,

TRABER no es connecta a la xarxa. La seva

l'arquitecte. En tot cas. aquesta és una tasca

eficàcia és continua i la durada il·limitada.

TRABER

plundisciplinària'.

Com ha evolucionat l'especialització de la PER A ASSECAR HUMITATS DE CAPIL LARITAT I FIL-

vostra empresa?

TRACIÓ

"Vam començar que hi havia un atac de

EN EDIFICIS

l'i·iectnt,i\puiM

termiles en un convent de monges. Nmgu

IIIII-SKC

JA REHABIUTATS.

uaiva. Amh un \fii:ill

CAiWf

W.

POLARITAT TERRA/PARFT s-gconsevuei.x Ireure

sabia què s'havia de fer. Aleshores, vaig anar

lo humilia dels poms i t-upU-lan de In paret. En

a Franca a veure què es feia. ja que aquí

definitiva,

pràcticament no hi havia res Vaig trobar que

L'jiRa'vll

gairebé sempre, quan hi ha termites. hi ha

\ar\a.

humitats. Em vaig preguntar perquè i vaig

u/fa Ixi

acabar per tenir una tècnica exclusiva per

i'oconsegueix rlcíliitnic

assecar

la

paret.

Ml H-SEC. cimm-aa!

transforma tl .

a la

/;/ alta l'tiigw

fent-la

•Ullar

treure humitat de capil·laritaf.

• IZHMqr.T4r.l..·4IH^»r*-T*l.3fi;ri..·.1:y% Vostè és un pioner.

"No,

un inquiet. Tot va coincidir amb la

MORTER DE SANEJAMENT PER A EVAPORAR L'AIGUA

cnsi dels anys vuitanta per a l'empresa mitja-

UMANENT

na constructora. Els més petits tenien els

EN US PARETS, DESPRÉS D'APUCAR

ElECntOOSMOSI O ASSECAR HUMITATS DE FILTRACIÓ

costos mes baixos i els més grans compra-

EN PARETS Df SOTIRRANIS. CompoM d'utut xarxa {je

ven més barat, però els del mig... Aleshores

nut n>i«>rtts. ub··o'hM

leniem n o treballadors i mai haviem baixat

il_l'atmosfera

ai

especialitzada

de 100 des de l'any 39. Amb un cos! de

l'm^ita di' l<< / " " ' ' ' <<' Hi'üiü

forma de vapor. Una empresa

o un paleta d'ofici pot aplicar

k

DRAINING

aquest morter

desenes de milions vam transtormar-nos en

«SES

Rehabiiri Vaig deixar de ler de contractista i vaig passar a ler d especialista Ens vam que-

'" ; l l L " : K r ·

PER A LES HUMITATS DE CONDENSACIÓ. La c o n -

dar amb 12 treballadors. Ara en tenim 25 '

densació causa otors fortes, fones i o.gua en els vidres i les parets El confort depèn de la tempera-

Es va a remolc del que es fa a I estranger?

tura í de la humitat. Si rebaixem la humitat, estal-

•Absolutament Aquesta empresa inves-

viarem

tiga, però es de les poques que ho la

calefacció

Ventilem-.y.

. , . A

i ; r,j>

obtindrem

millor

.•<,/::<>;. --.• !',.T,_

confort.

-. i,;r

i

,1

investigar vol dir esforç de temps i de persona).

Seguim tenint necessitat d'importar tècVENTILA! RUC U RESOL UN CREU P t t O t U M A

niques. Ara bé. sobretot tenim la necessita:

AMB UN M Í N I M CONSUM. FÀCIL INSTAl LACIÓ '

que els arquitectes, els aparelladors i les empreses constructores sàpiguen Que hi ha empreses espeaalilzaoes i pugur, receptaels serveis d aquestes empreses Ho conexen els mes nqi*ets. però moltes constructores encara posen u' damunt d'una humitat i ja esta 1 .

REHABIUTSL. c/Podilla.2.40 08013 BARCELONA. Tel

93 456 H 53

VENTILAIRSEC

MCI

I®

Inhibidores de Corrosión Migratorios para Estructuras de Hormigón

É

para rehabilitar y proteger Estructuras de Hormigón frente a la corrosión

Sencillo... Efectivo... Seguro.

Un Modo Revolucionario MCI de múltiples aplicaciones

con grandes ventajas técnicas y económicas Una nueva línea de producto revolucionaria de Cortec, que puede usarse para rehabilitar estructuras de hormigón que se han deleriorado debido a la corrosión o que puede ser incorporada en el proceso de edificación, incrementando significativament la duración de la estructura.

CORPORATION D i s t r i b u ï d o r Oficial

Embajadores, 163 - 28045 Madrid - Espana - Telefono: 91 474 03 00* • Fax: 91 474 16 87

Solucions FOSROC EUCO posa a la seva disposició la química més adequada per a la construcció, oferint-l'hi solucions d'ultima generació en el tractament, protecció i reparació del formigó.

Fosroc Euco,s.a.

Fabriques: Gastem Boea. 11 48213 Izurtia (BizKaiai Tote 946 217 150 946 611 516 Fa* 946 615 150

Pol inOjstnai Ramassa CBarcatones. 6 8 06520 Les FwiQjeses o a Vates (Barcelona) Tel 938 404 250 Fax 938 404 197

Delegacions: Norte Cantro Esie Si* Cananas

www.fosroc-eoco.com • e-mail: elozano®txjrmahcastrol.com

Tel 946 T» 914 T# 938 Tei. 958 Tel: 946

215 690 5*3 361 404 250 806 820 21? 160

Fo.roc

Euoo.

La làmina ALKORPLAIM (PVC-P) da respuesta a cualquier problema para la impermeabilización de todo tipo de cubiertas: CUMfKTA TRANSITABLE

CUBIERTA TRANSITABLE INVERTIDA

A1 Pavimento - A2 Pavimento y capa de nivelación - A4 Acabado superficial - B1 Membrana de PVC (Alkorplan) - B2 Membrana de PVC resistente a la intempèrie (Alkorplan) • C1 Formación de pendientes C2 Aislamiento en formación de pendientes - C3 Capa de regulanzación - D1 Aislamiento termico E1 Capa separadora - E2 Capa separadora de protección de membrana • E3 Capa separadora de protecoón de aislamiento - E4 Capa filtrante - E5 Capa separadora impermeable - F1 Barrera de vapor - G1 Capa de protección y lastrado - G2 Capa de protección de membrana - H1 Soporte resistente J1 Sustrato • L1 Capa drenante

Ejemplos de impermeabilización de cubiertas extraídos del catalogo informàtico de Calculo, Diseno y Puesta en Obra de Alkorplan®

SOLVAY

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

Carretera del Montnegre, s/n.

Tel.: 34 938 484 000 / Fax: 34 938 675 517 08470 Sant Celoni (Barcelona) Esparïa httpi/í'www.alkor.es