INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITE
DE BARCELONA
Barcelona acull el primer saló de la prevenció El Col·legi va partia par a la primera edició de Preventia i va mostrar la tasca que fa en matèria de seguretat i salut com ara la formació de coordinadors de seguretat i la participació en projectes europeus d'investigació
12
José Antonio Otero: "No és just que només pagui el qui és solvent"
W™m I dret a la vida i a la salut és un ^ ^ H dret bàsic de l'ésser humà. No obstant, en l'àmbit del treball sovint s'ha actuat al marge d'aquest principi i s'han situat els motius econòmics per sobre de la salut. Tot i així, cada cop hi ha més empreses compromeses amb la prevenció. 1 no necessàriament per altruisme. Barcelona va acollir del 3 al 6
d'ocíubre Preventia 2000, el primer saló de la prevenció de riscos de l'Estat espanyol, un certamen concebut des d'un punt de vista integrador de diferents sectors com ara l'assegurador, la prevenció laboral i ta tecnologia de la seguretat. Aquest ha estat potser un dels seus majors encerts.
8 projectes 13
El Col·legi proposa 13 constitució d'una taula de la construcció
Mor el sindicalista Manuel Garnacho
de cooperació rebran el 0,7% del pressupost col·legial El reportatge
17
44
Quadern Central Gestió i mercat immobiliari
Pàgines especials Interiorisme
Construir amb formigó
(D
Selecciona
Arquitecte tècnic Aparellador
Cap de grup amb experiència mínima de 5 anys a peu d'obra
Per desenvolupar les funcions de responsable tècnic, principalment, en rehabilitació i obra nova a la zona de Barcelona. Dependrà directament de gerència i amb suport d'un equip tècnic.
Es requereix - experiència mintma de S anys a peu d'obra - edat entre 35 i 45 anys • habituat a dirigir un equip de treball
Es requereix
Funcions
- experiència mínima de 3/5 anys en la gestió d'obres ndible acortar habilitats per a la negociació, la coordinació d'equips i dots comercials - es valoraran coneixements informàtics (Word, Excel. Cad, etc.i i disponibilitat de vehicle propi, preferentment moto
- seguiment directe com a cap d'obra de la promoció d'habiïatg - seguiment i control econòmic general de les obres de l'empr • planificació i coordinació de l'equip de caps d'obra de l'empresa (format de 2/3 caps d'obra) - reportarà setmanalment amb el Project Manager
Funcions
S'ofereix - contracte laboral indefinit - sou apioíimadameni 9.000.000 pta bruts/any negociable er cia aportada pel candidat
Selecciona Cap d'obra amb experiència mínima de 3 anys a peu d'obra Es requereix - formació bàsica. Arquitectura Tècnica - experiència mínima de 3 anys a peu d'obra - professional amb capacitat de planificació, responsable i amb intencions de realitzar un canvi de residència
Funcions •
control d'execuciò tècnica i econòmica de les obres a Eivisss
S'ofereix - contracte laboral indefinit - sou aproximadament 9.000.000 pta bruts/any negociable (no es descartarà cap candidatura per condicions econòmiq' Busquem professionals amb capacitat de planificació í dots de comandament, responsables i organitzats Selecció de personal. Referència: 71 OS Interessats enviar carta de p manuscma, adjuntant carnet, indicant la referència 71 OS a; Servei de Promoció i Mercat de Treball. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 23 73 Fax. 932 40 23 59 adreça el treballo,
Edita! per: Generalítai de Catalunya, Diputació de Barcelona, Col·legi d'Aparelladors de Barcelona i Institut Cerdà.
Reedició De venda a la Cooperativa Jordi Capell. Telèfon 934 146 355
El tema PREVENTIA
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000 I
2000
Neix la fira de la prevenció La demanda de professionals que treballen en tasques preventives va en augment H V J
na fira fa la funció de punt de troba-
^ ^ H
da entre venedors i compradors
d'un determinat mercat; és un gran aparador on els uns ofereixen solucions ais problemes dels altres. En qualsevol cas, el seu fonament és de tipus comercial. Preventia 2000 és una fira comercial i és quelcom més. El Palau de la Metal·lúrgia de la Fira de Barcelona va acollir del 3 al 6 d'octubre el primer Saló de la Prevenció de Riscos. Dirigit a empreses i professionals, Preventia 2000 ha estat concebut com "una visita a la globalitat de sectors que integren el món de la prevenció com ara riscos laborals, prevenció i assistència sanitària, mediació d'assegurances i prestacions, seguretat patrimonial, seguretat de béns materials, seguretat informàtica i tecnologies de seguretat i prevenció. D'acord amb aquest concepte integrador, el certamen ha reunit en un mateix espai ï temps tres àmbits bàsics de la prevenció amb la presentació del Saló Internacional de l'Assegurança (Segurforum), el Saló de la Prevenció Laboral (Segurlabor), i el Saló de la Tecnologia de la Seguretat (Seguríec).
El Conseller d'Economia Artur Mas va presidir ['acte d'inauguració del primer Saló de la Prevenció de Riscos Preventia 2000.
També s'ha celebrat aquests dies l'anomenat Fòrum Preventia, amb jornades tècni-
nal. En tot cas ha estat engrescador veure
qualitat, medi ambient, seguretat, són con-
per pagar una sanció en comptes d'implan-
ques i trobades empresarials, a més de con-
reunits els diferents sectors que fan de la
ceptes que cal abordar de forma interrela-
tar mesures de prevenció o quan es reduei-
ferències, debats i seminaris on s'han abor-
prevenció de riscos el seu lema de treball.
cionada si entenem la seguretat com un con-
xen despeses a costa de reduir la inversió en
dat diversos àmbits de la prevenció.
L'eslògan de Preventia "Prevenció: rendibili-
cepte integral i es pot afirmar que la preven-
salut i seguretat. Tot i així, cada cop hi ha
Aquesta fórmula integradora transversal
tat intel·ligent" mostra ja un nou punt de
ció en les empreses està en lluita amb el
més empreses compromeses amb la pre-
ha estat potser un dels seus majors encerts
vista que ben segur que quallarà en els sec-
concepte de qualitat si aquesta no afronta
venció. I no necessàriament per altruisme,
i el més encoratjador amb vista al futur. Avui,
tors laborals que miren cap al futur.
els riscos que sorgeixen en els processos de
sinó per rendibilitat.
la producció.
Preventia forma part de l'ampli espectre de
Garantir la seguretat, prevenir els riscos,
fires i congressos que se celebren arreu del
és un procés en què intervenen nombrosos
món, dedicats al sector de la seguretat i !a
agents socioeconòmics públics i privats i,
bàsic de l'ésser humà. No obstant, sovint en
prevenció de riscos, encara que ha estat lan
per gestionar-la, caldrà abordar cada situa-
l'àmbit del trebai! s'ha actuat al marge d'a-
sols la primera edició i la seva consolidació
ció amb els mètodes que aportin una major • quest principi situant els motius econòmics
Carles Cartana
es veurà d'aquí a dos anys, ja que serà bíen-
garantia d'eficiència. Conceptes com ara
A/e: informatiu@apabcn.es
Es necessiten professionals de la prevenció
El dret a la vida i a la salut és un dret
per sobre de la salut. Així es fa quan s'opta
EL n o u m e r c a t d e La p r e v e n c i ó
Catalunya és líder en accidents La sinistralitat
laboral a l'Estat
L'augment de la demanda i l'oferta de professionals
El sector assegurador fins ara s'ha dedicat més a reduir les
en prevenció laboral en els diferents sectors és la con-
conseqüències de certs successos que no pas a prevenir-los. El
espanyol és molt elevada. Segons dades
clusió més rellevant d'un estudi realitzat per la Fundació
mercat de les assegurances mou a l'Estat espanyol 5,5 bilions
de Preventia. durant els cinc primers
Politècnica de Catalunya, ei març del 2000. Hi ha un gran
de pessetes (33.000 milions d'euros) en primes repartides entre
mesos del 2000 han mort 452 persones,
desconeixement de la cultura i les accions preventives,
e! sector vida i els sectors d'Autos, Salut i Muitiriscos. Un tipus
54 de les quafs a les comarques de
sobretot en les empreses de menys de 50 treballadors, i
d'assegurança que va creixent és el de Salut, amb 6.400.000
és que el percentatge d'empresaris que han adoptat
assegurats, 310.000 milions de pessetes (1.867 milions d'euros)
comunitat on es produeixen més acci-
algun servei de prevenció laboral és encara reduït Al
de primes en Assistència Sanitària i 50.000 milions (300 milions
dents de treball. El sector Serveis és el
sector industrial, l'àrea de seguretat en el treball és la
d'euros) en Malalties i Accidents, segons dades recents del
que enregistra més accidents, encara
més implantada. Les àrees preventives més demanades
Comitè Europeu d'Assegurances (CEA). La prevenció és un nou
que és la construcció la que té una més
actualment són seguretat en el treball, al capdavant, i
mercat que s'explota a través de l'assessorament al client i, a
gran incidència d'accidents mortals,
seguit de l'ergonomia aplicada, higiene indústria! i psico-
més, constitueix un jaciment d'ocupació per als tècnics que
amb 27,4 per cada 100.000 treballadors.
sociologia aplicada.
avaluen els riscos laborals i per a les empreses de seguretat.
<W
Barcelona. I és que Catalunya és la
3
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
H
EI tema PREVENTIA
2000
El Col·legi partidpa primera edició de Preventia 0
1 Col·legi va ser present a la primera edició de Preventia amb un estand institucional on es va mostrar la tasca que fa en matèria de seguretat i salut en la construcció. El programa de formació que duu a terme el Col·legi en col·laboració d'altres institucions universitàries, empresarials i de l'Administració, que enguany ha estat potenciat i incrementat,
centrava l'oferta del Col·legi. També es mostraven els resultats de l'anomenat projecte Focus, de formació i acreditació europea en seguretat a la construcció. Les conclusions d'aquest projecte van ser exposades per l'arquitecte tècnic Josep Maria Calafeli en el I Fòrum Preventia. Calafell va participar en una taula rodona i de debat dedicada al perfil professional i la formació del coordinador de seguretat en la construcció. El Col·legi va aprofitar també la seva participació en el certamen per presentar la nova Guia de! coordinador de seguretat i salut en la construcció, la primera edició de la qual sortirà a principis de l'any vinent. La presentació va anar a càrrec d'Ezequiel Ballet, responsable acadèmic de l'àrea de formació en seguretat del Col·legi.
Projecte ï * 9 I Col·legi treballa des de fa alguns ^ ^ B anys en l'anomenat projecte Focus, que s'emmarca dins del programa europeu Leonardo'97 sobre formació, i pretén impulsar la formació en seguretat i salut a la construcció i facilitar el desenvolupament de la nova funció de coordinador de seguretat en tots els països de la Unió Europea. El projecte compta amb
POCUS)
el suport d'institucions pertanyents a set països europeus, destacant Espanya, Itàlia i Bèlgica. Dei nostre pais, hi participen el Col·legi d'Aparelladors de Barcelona, la Cambra de Contractistes d'Obres i el Departament d'Organització d'Empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya. Els seus objectius passen per estudiar l'impacte de la Directiva
europea 92/57/CEE, l'establiment d'un marc comú de formació, la creació d'un sistema d'acreditar-la, i per certificar la capacitat professional dels coordinadors de seguretat facilitant la lliure circulació intracomunitària de professionals. Les conclusions d'aquest treball es poden consultar per Internet a l'adreça www,apabcn.es/focus/index.htm.
'
PREVENTIA
EI tema
ZOOO
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
\-
Setena i vuitena edicions del curs de coordinadors de seguretat COL·LEGI APARELLADORS I ARQUITECTES; DE BARCELONA
:
Acte de lliurament dels diplomes del curs de coordinador El programa de formació en seguretat í salut laboral que el Col·legi porta a terme conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya es continua desenvolupant amb bon ritme i amb molt bona acollida pels col·legiats. El 3 de novembre es va inaugurar la segona edició del curs màster Prevenció de riscos laborals/nivell superior organitzat conjuntament amb Mutual Cyclops i, el 29 de setembre, s'iniciava la setena edició del curs Coordinador de seguretat en la construcció/Perfil tècnic europeu. Els diplomes de la cinquena i sisena edició del curs de coordinadors es van lliurar el passat 28 de setembre a la sala d'actes del Col·legi en una sessió presidida per Alejandro Romero, Ezequiel Bellet i Ascensión Gàlvez (en la foto). Coordinador de seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu Primera edició
Del 29 de febrer al 21 de juny de 1996
Segona edició
Del 2 de març al 29 de juny de 1998
Tercera edició
Del 18 de setembre al 29 de gener de 1999
Quarta edició
Del 19 d'octubre a l'1 de març de 1999
Cinquena edició
Del 5 de març al 16 de juliol de 1999
Sisena edició
Del 8 de novembre al 27 de març de 2000
Setena edició
Del 29 de setembre ai 16 de març de 2001
Vuitena edició
Del 19 de gener a! 15 de juny de 2001
Servei integral a la Construcció Amb la finalitat d oferir un assessorament integral en assegurances peral sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
La titulació d'arquitecte tècnic és habilitant per fer la fundo de coordinador La Uei 31/95 de prevenció de riscos laborals regula les obligacions de les empreses respecte a l'organització i gestió de la prevenció, reconeix els drets bàsics dels treballadors en matèria de seguretat en el treball i estableix les responsabilitats de l'empresari en relació amb el compliment d'una àmplia normativa sobre la prevenció de riscos laborals. Efectivament, l'empresari és responsable de garantir la seguretat dels treballadors i assumir la funció preventiva i de vigilància de la salut en relació als riscos que, segons l'aclivitat de l'empresa, es derivin del treball. El Decret 39/97, reglament dels serveis de prevenció és qui regula la formació necessària dels tècnics que han de desenvolupar activitats preventives a les empreses (els tècnics en prevenció de riscos laborals). En el sector de la construcció, el Decret 1627/97 de transposició de la Directiva europea sobre la seguretat a les obres, va implantar a Espanya la figura del coordinador de seguretat. Aquesta funció professional s'aplica a cada obra, és diferent i, per tant, no substitueix la tasca que fan els tècnics de prevenció de les empreses. La Uei 38/1999 d'ordenació de l'edificació (LOE) estableix que les titulacions acadèmiques i professionals habílitants per a les funcions de coordinador de seguretat i salut,
Assegurança d equips f maquinària
tant en fase de projecte com d'execució, són les d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic, segons les seves competències i especialitats. Anteriorment, el
ranca d'Kddcnts de conveni
Decret 265/1971 ï la Uei 12/86 d'Atribucions feien ja esment de la competència dels arquitectes tècnics en matèria de seguretat.
Assegurança de protecció ju
Assegurança deemnu àt danyi a
s
Punts de vista
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
CIUTAT
I
Ippé, paddouk i altres fustes francesos no els agrada anomenar
TGB (Tres Grande Bibliothèque o Biblioteca
les coses pel seu nom. Gens ni mica.
Súper Gran). Es va descartar fa boutadèi es va
És molt millor utilitzar sigles. Així que un pis
apuntar el falsament modest BDF (Bibliothè-
amb un menjador, una cuina i una habitació
que de France). Tot es va quedar en l'acrònim
és un F2, un pis de menjador, cuina i dues
del principi del que, tot i la discreció en el
habitacions és un F3 i Brigitte Bardot és BB.
nom, se n'espera molt: ha de reequilibrar
S'hi troben més còmodes. Per la mateixa raó,
París cap a l'est.
la flamant Bibliothèque Nationale de France
La BNF és el pivot del ZAC (Zone
és la BNF. Com que és al barri parisenc de
d'Aménagement Concerté o Zona Condicio-
Tolbiac i n'hi ha una altra al carrer de
nada per Mutu Acord) del XIII arrondissement,
Richelieu, l'antiga, que ha estat reprograma-
que fins ara estava plegat d'edificis d'arqui-
da, el nom també es pot allargar fins a BNF Tolbiac. Però prou.
tectura tipus no man's land. Encara hi queden emblemes com els Entrepóts Frigorífiques de
El contenidor cultural és imponent i ho
Paris-lvry o 'Frigos', per on des de 1919 fins a
havia de ser si volia estar a l'altura de la gran-
començament dels anys 70 transitava la carn
deur de François Mitterrand, que es va aco-
destinada al Marché des Halles, ara reconver-
miadar amb aquest projecte, després d'haver
tits en un centre lúdic. Però fa resta s'ha hagut
aconseguit materialitzar a París obres com
de convertir en història, per donar pas a jar-
l'Institut del món àrab, la VHIette, la Défense,
dins, una avinguda, habitatges, oficines,
el Grand Louvre o l'Opéra Basti le. És per
comerços i tot l'etcètera habitual quan es pre-
aquesta raó que es va dubtar de batejar-lo
tén revitalitzar un barri. El 1988 hi va haver el concurs per la biblioteca, que el 1990 ja estava en camí. En tot plegat, hi participen més de 50 arquitectes, 30 urbanistes, enginyers, economistes,
envolten un jardí central de 200 x 50 metres,
vista superior del jardi, en cas de ser membre
sociòlegs, juristes. Les grans línies marquen
fet de roures, pins, bedolls, jacints, primave-
del gran públic. Els investigadors han de bai-
un barri contemporani, que s'organitza sobre
res i narcisos.
xar un tram més, abans de ser engolits dins
una trama clàssica, amb carrers i avingudes,
En el
projecte inicial, els cíclops eren
les sales per torniquets
de
pagament.
en la continuació del París de Haussmann.
transparents. S'han fet massissos en haver
Aquelles estan especialitzades en diverses
L'any que ve s'ha d'haver construït !a Cité de
d'afegir-los panells pivotants de fusta, per
àrees de coneixement, de tal manera que no
l'Image et du Son MK2 i el 2002 han d'estat
raons d'aillament. I és que en el seu interior hi
es facilita la consulta alhora d'una BD (una
acabats els 110 immobles del barri on hi ha la
ha 10 milions de material imprès i de periò-
Bande Dessinée o TBO, és a dir, horror!, Te Ve
BNF.
dics i més d'un milió de documents audiovi-
O) i un llibre de física quàntica.
de
suals, que ocupen 395 quilòmetres lineals de
Tanta enormitat -tot i que no té res a
Dominlque Perrauit (Clermont-Ferrand, 1953)
magatzem. Els llibres arriben de manera auto-
veure amb l'arc de la Défense o ei monstre
aparenta ser-ne quatre: quatre torres de 79
matizada al sòcol, on hi ha 3584 cadires.
domesticat d'Eiffel- fa que l'edifici de la BNF
Obert
el
1997,
el
contenidor
sigui fred, malgrat la calidesa que atorguen al
metres d'alçada cadascuna que contenen ofi-
A les sales de lectura s'hi accedeix des
cines a les plantes inferiors i magatzems de
de l'interior del sòcol. Cal pujar unes escales
hall i a les sales de lectura la moqueta de
llibres a les superiors, i que estan disposades
exteriors de mides i relliscades pròpies de la
color vermell esquirol i les fustes exòtiques
en forma de llibre obert en les quatre canto-
filmografia de Sergei Eisenstein i, després de
-ippé d'Amazònia, doussié africà, paddouk i
nades d'un sòcol. En aquest, hi ha sobrepo-
passejar sota l'ombra dels cíclops, deixar-se
okoumé. El seu cor, trasplantat quan l'edifica-
sades dues plantes amb sales de lectura, que
drenar per dues escales metàl·liques fins la
ció va estar feta, podria proporcionar la calidesa que fa falta a l'edifici. Però el tenen tancat i barrat, per por que s'hi instal·li la fauna lúbrica del bosc d a u de Pans, el de Boulogne. I els saltimbanquis segueixen al Beaubourg.
H Punts de vista \-
PR1MERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
s
La ISO i la mare que la va parir J » j
i barri, com a lots els barris, hi tenim
un impecable català: "Per a aquests menes-
^ ^ H
un quiosc i, al quiosc, un quíosquer
teres també funciona millor la ENZI, crégi-
amb bata blava rebregada, que li diuen
me..."
Manué. Ahir, en anar a comprar el diari, vaig trobar, com sempre, el senyor Enric, un padrí molt salat que va al quiosc a xafardejar les revistes de pit i cuixa. En aquestes, que s'obre la porta de la paradeta i apareix un senyor de edat, amb un vestit impecable de color gris marengo, amb una cartera de mà, de pell impecable el qual, amb un somriure cortès, s'adreça al descurat quiosquer i li pregunta: "Té la ISO?"
L'article La ISO i la mare que la va parir ha
El Manué -sevillanocatalàquevíuítreba-
estat reproduït amb la col·laboració de bic-
llaacalalunya- respon: "Izoquéé?"
Revista
del
Col·legi
d'Aparelladors
i
Arquitectes Tècnics de Ueida
L'fiome impecable, deixa la cartera a terra amb un gest també impecable i, tot recolzant-se al mostrador movent negativament el cap (amb pentinat indespentinable, impecable) diu: "No anem bé, aquí no hi ha futur, no anem gens bé". El senyor Enric {Play Boy en mà) i jo (CD-Demo antiviruscaducaalasetmana en ristre) ens apropem al taulell desmanegat on, al darrera, hi fa vida
Davant de tant encuriosit i entregat públic l'impecable pren embranzida: "Com pot pretendre que el seu negoci sigui competitiu sense la ISO? Com podrà infiltrar-se al mercat internacional sense la ISO? Com podrà saber quin dominical, quin vídeo, quin col·leccionable va amb cada periòdic sense la ISO? Com podrà controlar la fluctuació de la paritat l'euromibor en funció de les oscil·lacions del PIB dels països de l'òrbita oriental abans que Dawn Street tanqui d'acord amb l'índex Niquei, sense la ISO?" més. Oi que és maco, això? La ISO és el que
le comande ders proveïdors també aplico la
per
ve, és l'empresa registrada, és el distintiu, no
ENZI, quan me zuministren la mercaderia jo,
moments. L'impecable implacable s'encarà
del futur, no; del present. La ISO és el sistema,
trinco a trinco, uno enzima de lotro. Si un
al Manué i de fit a fit li espetà: "Com pot tenir
si no té la ISO no té sistema; és més, està fora
periòdic no està en condicions de recibo
ordenats
del sistema i això de "li embolico o se l'em-
Corpresos, esmaperduts i bocabadats tots tres ens anàvem esgrogueint
els
diaris
sense
la
ISO?
Contesti'm! Com resolt el registre intern
memprenyo agafo ei telefono i aplico la ENZI: me cago enzima de toz sus muertos.
porta posada" no és un bon sistema"
A més, sinyor meu, zàpiga que el meu quíos-
de comandes? Amb quin procediment ava-
El Manué respira a fons, com contenint
lua els seus proveïdors? Sap si són una
alguna inconfessable i poc sana intenció, i
ko es una empresa registrada i controlada,
empresa amb sistema d'autocontrol auditat i
dispara: "Miri uzté jo faig anar la ENZI" "La
sense anar més lluny la setmana passada
enregistrat? ...Digui?" (el Manué mut, el sen-
ENZ!?
uns lladregots u van fotre tot damunt-davall
yor Enric i jo atrinxerats darrere les revistes).
constància d'aquestes entitats d'avaluació...
L'impecable, ara amb to d'intriga torna a la
qui són?" I el Manué: "Jo se li ho explico".
-balbuceja
limpecable-
no
tinc
pel procediment de la pata de cabra. Me permet una pregunta sinyor ISO?" "I
càrrega: "Sap que. per exemple, si li arriba un
"La ENZI é mort pràctica. Que tens que
tant", respongué l'implacable. "Té vostè un
exemplar, posem per cas, de La Vanguardia
ordenar ers periòdics?, pué molt fàcil, s'apli-
procediment per fer i'amor amb la dona o la
en mal estat, pot obrir-li una no conformitat
ca la ENZI, se a dir, se col·loquen uno enzíma
projima?" "Sí -contestà com un llamp-, sí el
en el registre de recepció de matèries prime-
de lotro i el que ve depué enzima de lanterior,
tinc". De cop l'implacable es quedà immòbil,
res i pot fer-li caure el pèl amb una avaluació
mexplico? Lo Segre enzima de ia Segre, La
el somriure de seguretat se li esborrà del
negativa de proveïdor?" "A La Vanguardia?"
Manana enzima de las Mananas, er Paí enzi-
rostre mentre amb un fil de veu afegia: "Però
pregunta incrèdul el Manué. I implacable
ma de los Paí, etc, etc. Per controlar los vidé-
encara no l'he pogut implantar".
impecable: "Hi tant! pot fins i tot deixar-la
os i ers dominicals? saplica la ENZI:
fora del llistat de conformes i no comprar-la
Senzinten amb un poc de precinto. Per
El Manué li passà el braç per l'espatlla i mentre el conduïa cap a la porta li digué amb
L'iKFORIUTIU Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: inlormatiu@apabcn.es L'INFORMATIU electrònic: htlp7Avww.apabcn.es/inlotma1iu Consell de redacció: Carles Cariaria. Joan Gay, Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Carlanà Coordinació: Elisenda Pucurull Anàlisi d'obra; Joan Sabaté, Xavier Aumedes, Josep Olivé, Xavier Oliva, Gabriela Schfln I Vicenç Fonl Assessorament HngDIslic: Àngels Ballarà Fotogralla: Javier Garcia Oie, Cttopo Disseny g r à l í e : g e u v e Folollls: Imprès Auloeúicíó S L Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucunjli Telelon:932 4O23 76 Publicitat: BIÏMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5 06021 Barcelona TelÉíon; 932 40 20 57. Fax: 9324023 64 E-mail. comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Paslor, 5.08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: piana * l'Om, G 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6 03500 Vic Tel 938 85 2611 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 6011 10 Vallès Oriental: Josep Piftoí.6 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA 0E GOVERN: President: Xavier Bardají Vicepresident: Joan A/devof Secretària: Minerva Embuena Comptador: AiQen López Itwrra Tresorer Josep M. Llesuy Vocals: Wilagros Hiero. Joan Gurri i Raimon Saba! Baget Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Sairador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent; Joan Gay Els criteris exposats en eü articles signats són (fexcfusiva responsabilital dels auto» i
s
El noticiari
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
,1 E D f
AMBIENT
'
Cap a una construcció
sostenible H
i
tat de Catalunya, té definida la categoria de
és el de la formació. Si bé el boom en l'oferta
potenciar que els paràmetres mediambientals
cele-
mecanismes d'estalvi d'aigua en aixetes i cis-
de formació de postgrau ha estat espectacu-
s'introdueixin en els nostres edificis, i es con-
brades a Barcelona al 1996 s'acabaren amb
ternes de WC. Aquest fet ha comportat que
lar, en el camp del medi ambient no s'ha que-
siderin de tanta importància a l'hora de con-
el
gairebé tots els fabricants nacionals, disposin
dat enrere. L'oferta de cursos, programes de
cedir llicències de construcció com poden
d'un o més models amb aquest distintiu.
postgrau i màsters dels diferents aspectes
ser-ho els urbanístics o els tècnics.
es / Jornades
de
desenvolupament
convenciment
de
construcció
sostenible
tothom
que
calia
començar a modificar els nostres sistemes d e treball i introduir solucions més respec-
Un fet que és destacable en l'oferta d e
que abasten la construcció i el medi ambient
També és important que en les obres de
tuoses amb el medi ambient per tal de mini-
productes mediabientalment correctes és la
es prou àmplia per poder satisfer totes les
promoció pública es vagi incorporant aquest
mitzar l'impacte que hi causa
l'activitat
constatació que en aquelles àrees en què hi
necessitats actuals. A això, cal afegir-hi els
dinàmica, i així experiències com les promo-
constructiva. Així, es considerava imprescin-
ha més categories d'ecoetiquetes definides,
continguts sobre medi ambient que han
cions d'habitatges de les Vores de les Ron-
dible:
l'oferta de productes al mercat és
incorporat les diferents escoles d'arquitectura
des, el bloc d'habitatges de Vimusa a Saba-
i d'arquitectura tècnica.
dell (vegeu L'INFORMATIU 172) o la promoció "El
-
-
-
-
més
Desenvolupar la consciència social i tècni-
àmplia. Això es pot observar en el gràfic
ca de la necessitat inapel·lable de construir
adjunt, elaborat a partir dels productes classi-
Les administracions públiques tampoc
LJimonet" a Sitges demostren que construir
edificis més respectuosos amb el medi
ficats al Directori de l'Agenda de la construc-
no s'han quedat enrere, i de mica en mica van
sosteniblement és econòmicament viable,
ambient.
ció sostenible on l'oferta de productes per a
entrant en la dinàmica mediambiental a dife-
sense oblidar que les accions més especta-
Assumir, tots el agents implicats, el com-
acabats (pintures, etc.) i instal·lacions (aixe-
rents nivells. Iniciatives com ara l'Ordenança
culars i de demostració són també importants
promís d'afrontar el repte mediambiental
tes,
mecanismes d'estalvi d'aigua) abasta
solar de Barcelona (imitada per altres ajunta-
per a l'impacte mediàtic que suposen. Així,
del sector.
gairebé el 6 0 % del total. A més, observant el
ments), o l'obligació de col·locar aixetes i
muntatges com el camp fotovoltaíc del sostre
Tenir en compte l'impacte que sobre el
quadre 2, també és destacable que d'altres
mecanismes d'estalvi d'aigua amb ecoetique-
de l'Ajuntament de Barcelona, la paràbola
medi ambient es produeix en cada una de
països, ens van al davant pel que fa a cate-
ta als edificis d'habitatgtes de protecció ofi-
també amb plaques fotovoltaiques a l'entrada
les fases de la vida d'un edifici.
gories definides de productes.
cial a Catalunya, ens marquen el cami per
del Museu de la Ciència de Terrassa, la 8iblío-
Minimitzar el consum de recursos no reno-
Quant a la gestió de residus de construc-
vables i potenciar la seva utilització i reci-
ció, disposem des de 1994 del Decret sobre
clatge.
residus de la construcció, l'aplicació del qual
D'altra banda, també es van proposar
Quadre 1
Les 8 propostes finals de les jornades de 1996
ha comportat, si més no, que pràcticament no
vuit premisses per arribar a tenir una cons-
hi hagi abocadors il·legals al nostre país, si bé
trucció sostenible (vegeu quadre I). Rellegir-
encara no hem assolit el seu compliment al
ies avui, quaire anys després, ens ajuda a
100%.
repassar el cami que hem fel durant aquest
energètica dels edificis d'obra nova. Així com
temps i a constatar que si bé n'hi ha algunes
al País Basc tenen ja la seva normativa, a
que encara som lluny d'assolir, n'hi ha d'altres
casa nostra encara no disposem d'aquesta
que estan en estadis més avançats i que ja
eina que ens obligaria a afinar molt més les
comencen a ser una realitat.
possibilitats de l'estalvi energètic tant a l'àm-
1.
Poienciar la certificació mediambiental dels materials de construcció.
2.
Impulsar la correcta gestió dels residus de la construcció mitjançant la seva minimit-
No ha estat així amb la certificació
Pel que fa a la certificació mediambiental
bit constructiu com de les instal·lacions. En
dels materials de construcció, el que queda
aquest camp, la introducció de les energies
per fer encara és molt, però tes diferents eco-
renovables, i sobretot de l'energia solar tèrmi-
etiquetes existents ja tenen diverses catego-
ca per a producció d'aigua calenta, si bé és
ries de productes per a la construcció (vegeu
molt lluny d'estar generalitzada, ja ha deixat
quadre 2). Sense anar més lluny, i com a
de ser quelcom testimonial.
exemple d'aquesta evolució, el Distintiu de
Un altre indicador de la importància que
garantia de qualitat ambiental de la Generali-
va agafant el medi ambient en tots els nivells
zació o, si escau, valorització, reutilització o reciclatge. 3. Estendre la certificació energètica a tots el edificis d'obra nova, millorar les instal·lacions i introduir energies renovables. 4.
Tenir en compte l'impacte sobre la salut, el confort i la seguretat dels ocupants.
5. Valorar i promoure el manteniment i rehabilitació dels edificis. 6. Desenvolupar una acció formativa de divulgació i especialització dels tècnics del sector, tant a nivell universitari com de postgrau, per introduir criteris mediambientals a la construcció. 7. Les diferents administracions han d'incorporar criteris mediambientals en les seves accions. 8. Superar l'etapa de projectes pilot, emblemàtics o testimonials.
PHIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
H El noticiari I
MEDI
AMBIENT
Directori de l'Agenda de la Construcció Sostenible (www.apabcn.es/sostenible). Distribució de materials segons subsístemes constructius
Quadre 2
s
Ecoetiquetes i categories de productes per construcció DISTINTIU DE GARANTIA DE QUALITAT AMBIENTAL (Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient) - Emmotllaments de paper i cartró reciclats - Pantalles acústiques per al trànsit - Productes de paper i cartró reciclats i sense clor - Productes de plàstic reciclat - Productes i sistemes que afavoreixen l'estalvi d'aigua - Productes i transformats de suro
ÀNGEL BLAU (Organisme independent Alemanya) teca Pompeu Fabra de Mataró amb la seva
presenten millores en molts aspectes. En són
façana ventilada de vidre amb cèl·lules foto-
exemples la nau de Valeo a Santa Perpetua
voltaiques, el pavelló fet amb plafons de suro
de Mogoda (vegeu L'INFORMATIU 167}, nombro-
que Espanya ha construït a i'Expo 2000 o la
sos habitatges unrfamilíars tant aïllats com
planta de tractament de residus de Madrid, en
entre mitgeres, la promoció d'habitatges "Els
són un exemple.
Molins" de Sitges i d'altres.
Continuant amb l'obra feta, si al 1996
També cal destacar la gran quantitat de
parlàvem d'edifcis com la promoció d'habi-
plaques solars tèrmiques que cada any es
tatges de protecció oficial "La Parra" de Ueí-
col·loquen amb els ajuts del Plan de Ahorro y
da, el també projecte d'habitatges P.EMMA a
Eficiència Energètica (PAEE), tant en habitat-
Castelldefels o la ja esmentada Biblioteca de
ges unifamiliars com plurifamiliars. Pel que fa
Mataró -experiències que han rebut el suport
a actuacions més globals, és destacable el
de diferents programes europeus, i que eren i
Pla Ambiental del Campus de Castelldefels,
han estat emblemàtiques pel que fa a la intro-
Parc Tecnològic de la Mediterrània, pel que
ducció
de
podem
dir que
paràmetres
mediambientals-,
la situació
actual
està
començant a canviar i ja no cal cercar experiències amb suport públic per trobar edificis que hagin millorat el seu impacte sobre el medi ambient.
- Escalfadors de gas i conduccions
- Material de fusta amb baixa presència de formaldehíd - Material de construcció fet amb paper reciclat - Material de construcció fet amb plàstic reciclat - Material de construcció fet amb vidre reciclat - Material fonoabsorbent • Paper de paret - Plafons de fusta amb baixa emissió de formaldehíd - Plafons de vidre multicapa aïllants • Plafons solars - Pintures
suposa intervenir des de l'urbanisme en aspectes concrets dels edificis per tal de millorar el seu impacte ambiental, a part d'altres millores d'urbanització, també previstes en el pla. En definitiva, es pot afirmar que tot i que
En aquest moment, l'obra d'iniciativa pri-
enmig d'un boom de la construcció llarga-
vada construïda al nostre pais amb criteris
ment sostingut com l'actual els canvis no
mediambientals comença a deixar de ser una
solen ser gaire importants, sí que s'observen
raresa i. si bé la seva proporció en el còmput
NF-ENVIRONNEMENT (Afnor, França) • Coles per a revestiments del sòl ' Economrtzadors d'aigua . B e r n e r i ts de compostatge individual per a jardins • Pintures, vernissos i revestiments per a façanes i interiors
clars símptomes que ens indiquen que poc a
AENOR MEDIOAMBIENTE
total és encara escassa, és un primer símpto-
poc hem començat a caminar cap a la soste-
- Mòduls fotovoltaícs
ma que el missatge ecològic va arribant tant
nibilitat.
- Pintures i vernissos (norma UNE 48300:1994 EX).
als usuaris com als tècnics i promotors. Només cal fer una mirada a les diferents revistes especialitzades per veure que nombrosos edificis són "etiquetats™ amb paraules com
Toni Floriach
sostenible, bioclimatic, ecològic o de baix
Arquitecte tècnic
consum energètic i encara que probablement
Servei Rehabilitació i Medi Ambient
no superarien una anàlisi exhaustiva, sí que
A/e: serma@apabcn.es
ETIQUETA ECOLÒGICA DE LA UE - Bombetes elèctriques - Mobiliari (en desenvolupament) - Pintures
El curs
- Teules ceràmiques -Vernissos
Construcció, Arquitectura i Urbanisme sostenibles. Exemples d e bones p r à c t i q u e s
NÒRDIC ECOLABELMG - CIGNE BLANC
Dies 22,23,24 i 25 de novembre. Sala d'actes del Col·legi 'Adhesius - Material per a paviments Els autors presentaran diverses actuacions i projectes, com ara promocions d'habitatges, actuacions urbanístiques, edificis industrials í docents, i altres experiències interes-
-Mobles de fusta
sants. Totes les actuacions que es presentaran han tingut en compte alguns aspectes
- Plafons per construcció
mediambientals i s'analitzaran des dels punts de vista econòmic, constructiu, funcional i de
- Productes per al manteniment de paviments
disseny per ta! que els assistents puguin extreure'n conclusions per aplicar a obres pròpies
- Sistemes tancats de WC
(vegeu secció Activitats).
•
I PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
H El noticiari h
COOPERACIÓ
INTERNACIONAL
10
Cooperació internacional: quarta convocatòria Vuit projectes de cooperació internacional rebran el 0,7% del pressupost col·legial B ü f l a quatre anys que el Col·legi destina
no governamentals del nostre país. Any rere
i ^ H
En la convocatòria del 2000, es van pre-
Una vegada més, el Col·legi lamenta no
e! 0,7% del seu pressupost a projec-
any, doncs, la petició d'ajuts s'ha anat incre-
sentar un total de 14 projectes, dels quals
poder atendre totes les propostes presenta-
tes de cooperació per al desenvolupament. I
mentant i, en conseqüència, també s'ha
quatre feien referència a l'Amèrica Central i
des, i toma a fer una crida oberta a totes
fa els mateixos anys que es va crear la Comis-
incrementat la dificultat de veremar i triar els
les Antilles; cinc, a l'Amèrica del Sud, i cinc
aquelles persones amb interessos afns a la
sió 07 del Col·legi, l'encarregada de distribuir
projectes que han d'obtenir aquest ajut.
més a l'Àfrica. En tots es sol·licitaven ajuts
cooperació per al desenvolupament perquè
Les sol·licituds provenen tant d'organis-
per a temes de construcció o rehabilitació
participin en la Comissió 07 del Col·legi.
tes que es realitzen a milers de quilòmetres de
mes d'important ressò en el camp de la coo-
d'habitatges, espais comunitaris, o bé d'ins-
Catalunya.
peració com són la Creu Roja, Arquitectes
tal·lacions (canalització aigua potable, latri-
i de vetllar per al seguiment d'aquests projec-
D'aleshores ençà, han estat 16 les pro-
sense Fronteres, SED Catalunya, SETEM, etc.
nes...). Enguany, s'ha pogut atendre més del
postes que s'han beneficiat d'aquest ajut que
També de petites associacions no governa-
50% del nombre total de sol·licituds presen-
el Col·legi ha anat mantenint (i augmentant),
mentals i, fins i tot, de professionals de l'ar-
tades, la qual cosa significa que el Col·legi
fins a arribar a ser una convocatòria de
quitectura tècnica que, a títol individual, estan
contribuirà a fer realitat vuit projectes (vegeu-
Secretaria de la Comissió 07
referència obligada dins de !es organitzacions
treballant en aquests tipus de projectes.
ne la relació que s'adjunta).
Telèfon 932 402 366
Mireia Ribera
Alberg de la Creu Roja per acollir a b afectats per L'huracà Mitch. Tegucigalpa (Hondures).
ccionats * Els projectes selecaonats • Els projectes seleccionats • Els projectes seleccionats • Els projectes
CONSTRUCCIÓ SALA
CONSTRUCCIÓ DE
DE RAIGS X DE L'HOSPITAL
ZONA D'HABITATGES "aUTAT OE CATALUNYA"
DE NKTONG Organització que el presenta:
Organització que el presenta: RU/IRP. /FoHoraririn río flçnriarinn de Vecinos de Vivienda Social de
Nktong, Camerun. Objectiu:
Catalunya). Localització geogràfica: Tegucigalpa, Hondures. i:
Col·laborar en la construcció de 250 s'ha acabat d'adquirir i que donarà servei a tot e! Departamenl de l'Alta Mitch en aquesta regió.
-\ El noticiari COOPERACIÓ
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
INTERNACIONAL
Projecte Ciutat de Catalunya (Hondures) l ü i
[ mes d'agost passat, aprofitant unes
cació en el terreny, topografia, situació allun-
^ ^ H
vacances "solidàries" i aprofitant
yada de les zones de risc a 8,5 km de la ciu-
també que sóc membre de la Comissió del 07
tat.
del Col·legi, vaig fer una visita al projecte Ciu-
També es va visitar el projecte Villa de
tat de Catalunya, a Hondures, una de les vuit
Madrid, amb 126 habitatges, en fase de cons-
propostes que enguany han rebut l'ajut del
trucció avançada, pel sistema de gunitat amb
0,7 del pressupost del Col·legi.
superfícies de 30 rrí aproximadament. Vam
L'experiència ha estat molt encoratjadora
tenir una reunió amb els arquitectes Píssani i
i la recomano a la resta de col·legiats com a
Araujo de la OIM, amb la intenció de coordi-
vivència professional de gran interès personal
nar millor els processos constructius i adaptar
i humanitària, però també, per la receptivitat
el projecte futur a les formes de vida dels hon-
que mostren la gent del nostre camp en
durenys.
aquells països davant les nostres accions
Una visita realment impressionant va ser
col·laboradores. El projecte Ciutat de Catalunya es va
la dels albergs de la Creu Roja, on la gent fa Nens que viuen a La Colònia Venezuela de Tegucigalpa.
començar a gestar dies després de la tragè-
dos anys i mig que esperen els nous habitatges en condicions més que precàries. Final-
dia de l'huracà Mitch l'any 1999. La Fundació
ment, ens vam traslladar a les zones de risc
Mediterrània i la Federació d'Associacions de
Generalitat de Catalunya, l'Agencia Iberoa-
na fase preveu la construcció d'un centre
de la ciutat, són colònies d'habitatges en
veïns de Catalunya (FAVICB), havien visitat els
mericana de Desarrollo i el mateix Col·legi
hospitalari, aules de formació i capacitació
condicions infrahumanes, situades sota els
albergs on s'allotgen, encara avui, els damni-
d'Aparelladors, entre d'altres.
professional, escola i un centre d'iniciatives
turons, molts dels quals provoquen constants
empresarials.
esllavissades tant en èpoques d'huracans
ficats. Van entrar en contacte amb diferents institucions locals, concretament amb l'instí-
Falten 7 0 0 . 0 0 0 h a b i t a t g e s
tuto Centroamerícano de Desarrollo Social (INCADES) i així es va començar a confeccionar el projecte.
El juny passat, l'Ajuntament de Tegucigalpa va signar la cessió dels terrenys a la
Finalment, s'arriba a la decisió que el
FAVICB i Mediterrània, així com el contracte
com en les que no n'hi ha, i on viuen unes 5.000 persones amb un alt perill per a les seves vides.
projecte haurà d'incloure la construcció de
amb l'OlM. En aquests moments s'estan rea-
És difícil extreure conclusions, però el
Després s'hi afegí el company Salvador
250 habitatges. La superfície dels habitatges
litzant els treballs topogràfics i el pla urbanís-
que sí que tinc molt clar és que la feina de la
Saura, el qual va supervísar la compra dels
serà d'uns 50 m* amb dos dormitoris, bany i
tic. A finals de setembre es decidirà el con-
Comissió 0,7 del nostre Col·legi ha de conti-
terrenys facilitats per l'Alcaldia de Tegucigal-
cuina-sala. Amb un pressupost total de:
curs de licitació a fi de començar les obres el
nuar i, si més no, incrementar-se i fer-se més
pa. També es pactaren uns acords amb l'Or-
381.875.000 pessetes. Tot i que les necessi-
mes d'octubre del 2000.
ganización Internacional de las Migraciones,
tats immediates de la zona són de 1.000 habi-
En la visita em van acompanyar Jorge
entitat integrada a la ONU, la qual finançarà la
tatges i el dèficit d'habitatges socials a Hon-
Corletto, arquitecte de la gerència de l'Alcal-
compra dels terrenys.
dures es comptabilitza en 700.000.
dia Municipal; l'enginyer Rodolfo Quiroz,
estretament unida i coordinada amb els col·legiats, institucions i entitats col·laboradores.
El Govern hondureny participarà en les
El projecte es defineix de construcció
director tècnic d'INCADES, i el seu director
infrastructures bàsiques. A més, es compta
progressiva, perquè els habitatges disposen
Julio César Cabrera. Vam visitar el solar que
Joaquim Torras
amb una col·laboració molt important de la
d'espai per a petites ampliacions. Una sego-
reuneix les condicions òptimes tant per ubi-
Arquitecte tècnic
leccionats • Els projectes seleccionats • Els projectes seleccionats • Els projectes seleccionats • Els projec
~\ El noticiari \-
José Antonio Otero: y/
No és just que només pagui el qui és solvent" Entrevista més que entre gener i març de l'any passat. Si continua aquest ritme, aquest any superariem la xifra dels 530.000 habitatges iniciats el 1999. El país no pot suportar 530.000 habitatges iniciats cada any. Però aquí hi ha aquest 13,4% més d'aquest primer trimestre." Què explica, en la seva opinió, aquest gran increment en vendes i preus? "L'espanyol es considera de segona divisió si no és capaç de comprar un habitatge. És un factor que té molta incidència, com l'han tingut l'estrebada de l'economia, la baixada de tipus, la fe en què la inversió en maons no és mai dolenta, el diner (negre), l'arribada de l'euro, dels europeus per als quals tenir un apartament a Espanya suposa garantia de sol per a la seva jubilació. 11 president del Consell General de Tot ha confluït i el mercat s'ha disparat. TristeI l'Arquitectura Tècnica és un dels ment, perquè jo sóc un professional d'això i pares de la nova Uei d'ordenació de l'edificahem sembla que les indústries que van així, ció (LOE). Afirma que l'assegurança decennal amb dents de serra tan pronunciades, no van (que recull la Norma i que cobreix possibles bé. Un mercat tan disparatat fa arribar a deficiències en l'estructura dels edificis) serbeneficis fàcils, hi fa arribar als qui no s'han veix de ben poc als usuaris, "Ca que de veritat dedicat mai a això. De sobte, tots es fan proserveix al comprador és l'assegurança triennal motors i constructors. És a dir, es desprofes(garanteix els acabats de l'habitatge), que no sionalitza el sector. No hi ha sector de proés obligatòria. Vam tenir pressions polítiques ducció menys professionalitzat que el consimportants. És una espina que tenim els que tructiu. Ni tan sols en mà d'obra. L'ambient vam fer la LOE". José Antonio Otero va ser diu que quan algú no serveix per estar en una entrevistat a l'octubre per Ricardo Gómez per fàbrica controlant no se què, serveix per anar al diari econòmic C/nco Dias (entrevista publia l'obra. Fa falta mà d'obra qualificada. I com cada el 6/10/2000). L'INFORMATIU n'ha fet un que en necessites, no selecciones. La formaresum que ofereix a continuació. ció professional en l'edificació va caient a poc a poc. Cada cop hi ha menys experts en solar, El preu de l'habitatge ha pujat un 14,3% en enrajolar, en encofrar, en fontaneria..." entre juny de 1999 i juny de 2000. També han pujat els tipus d'interès. I, encara que El passat mes de maig va entrar en vigor es detecta certa desacceleració, les la Llei d'ordenació de l'edificació. La nova immobiliàries continuen venent pisos llei recull una assegurança de 10 anys que sobre plànol. Quina és la seva percepció cobreix els defectes de l'estructura de l'eavui sobre el mercat de l'habitatge? difici. Però no fa obligatòria l'assegurança "La percepció que l'activitat es desaccelera és socialment real, la tenim tots. Però, curiosament, les últimes dades ens diuen que en el primer trimestre d'aquest any s'han iniciat 145.000 habitatges, un 13,4%
triennal, la referida als casos més comuns (rajoles que cauen, parquet que s'aixeca, defectes en l'aïllament), que és el que de debò hauria beneficiat el comprador d'un habitatge.
"L'assegurança triennal no es fa, no és obligatòria. I és l'únic que paga la pena de veritat per a l'usuari. Aquesta és una petita espina que tenim els que hem fet la llei. Sabem que l'assegurança que s'exigeix serveix de poc. Una casa que s'enfonsa?, doncs home, una cada deu anys. Una que té esquerdes i que amenaça d'enfonsar-se?, doncs poquíssimes. Ara bé, que cauen les rajoles, que s'obren les portes?, doncs moltes. I això no té assegurança. Encara que el fet de no tenir assegurança no vol dir que no tinguem responsabilitat. La Uei diu que som
Quant als usuaris d'habitatge, doncs, la LOE sembla que s'ha quedat curta. "Vam tenir moltes pressions; pressions polítiques importants. Els promotors van dir que l'assegurança triennal incrementava molt el preu de l'habitatge, i aixi ho van recollir els mitjans de comunicació. I el Ministeri d'Economia va dir: "jHuy! Se me dispara el IPC". I va concloure: "Pues solo el seguro decenal". Però crec que l'assegurança que de veritat val als compradors, als usuaris, és la triennal. L'altra no val." Amb tants habitatges venuts sobre plànol per als quals hi ha compromesos terminis de lliurament als seus compradors, no se'n pot ressentir la qualitat?
què agafar un tècnic que et cobri la meitat, es pot fer; que no vagi a l'obra, també. Però això no és seriós. Aquesta sintonia de professionalitat és la que no aconseguim veure en el sector. I la culpa la tenen els booms. Si tot fos crisi, ho arreglaríem."
P \ ^ ajoles que cauen, parquets que s'o^ ^ H bren, finestres que tanquen malament. Són situacions freqüents quan s'ha comprat un habitatge i que porten de corcoll als propietaris. "Això, als tècnics (arquitectes í aparelladors), a les nostres companyies, ens costa uns 20.000 milions de pessetes cada any -assegura el president del Consell General de l'Arquitectura Tècnica-, i no tot és culpa dels tècnics, sinó també de la insolvència d'altres agents i de les sentències solidàries". José Antonio Otero explica que "és molt, molt freqüent", que a un jutge li arribi la reclamació d'una comunitat de propietaris sobre diverses deficiències en els habitatges. Quan al jutge li arriben els peritatges, un informe diu que és una errada del projectista, un altre perit assegura que no, que va ser una improvisació del director d'obra; un altre afirma que la culpa és del constructor. I al final, el jutge diu: "Bé, doncs que paguin el promotor, el constructor, els tècnics...".
"Això vol dir -precisa Otero- que paga el "No. Per a mi el que repercuteix en la solvent, i que quan la comunitat de veïns ha qualitat és el professional i el no professio- de cobrar, si hi ha assegurances pel mig, la solvent és l'assegurança. Casos d'aquests nal. Hi ha empreses que es proposen ser serioses, que tenen professionals seriosos i, es donen ja amb excessiva duresa als jutjats. encara que perdin, els costa molt fer un nyap Coneixem jutges que quan se'ls posa sobre en la construcció. I, al contrari, hi ha gent la taula un assumpte d'aquests demanen que, encara que vulgui, no ho sap fer bé. Jo còpies de les nostres assegurances. Al final, deia sempre en les reunions del ministeri que la solvència és una presumpció de culpabilical professionalitzar ei constructor, encara tat, mentre que l'empresari que és insolvent, que ha sortit molt suaument el que pretenia. en una sentència solidària no paga. La Cal formar professionals, cal estimular el bon innocència li ha arribat per una insolvència. professional. En qualsevol altre mercat, el Això és terrible. Entenc -continua- que la tasca del jutge és posar-se del costat del bon professional està permanentment estimulat. Aquí no. Aqui el bon professional es perjudicat (la comunitat en aquest cas) i treure el cas endavant. Entenc menys que semveu envoltat pel xoriço que fa les urbanitzacions del costat, que ven més barat perquè pre pagui el qui és solvent. Per això hem treés un sapastre, i ho ven abans que ell. Això ballat tant perquè sortís la LOE, perquè d'als'ha de corregir exigint solvència i responsa- guna manera es posi ordre i perquè al primer bilitat a qui construeix i a qui promou. Fins i que posi al seu lloc sigui al promotor". tot en la designació de tècnics, que és una altra cosa que cal posar sobre la taula. Per-
H El noticiari f'
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
DI V
El Col·legi s'implica en la rehabilitació de Grada
13
El Col·legi reitera la proposta de constituir una taula catalana de la construcció
Mor el sindicalista Manuel Garnacho
Xavier Bardají s'entrevista amb Pere Macias representants de les empreses i dels treballadors, els professionals i tècnics del sector, i els clients (promotors professionals i promotors públics i clients individuals a través de les organitzacions de consumidors). Xavier Bardají i Joan Ardèvol van 1 1 Col·legi d'Aparelladors de Barcelo-
proposar també al Departament de Polí-
I na i el Col·legi d'Arquitectes de Cata-
tica Territorial la col·laboració de la Gene-
I l'edat de 62 anys, Manuel Garnacho,
lunya s'han compromès, mitjançant un con-
ralitat per desenvolupar conjuntament
sindicalista i socialista, secretari general de la
veni de col·laboració, a impulsar i promoure la
I dijous 28 de setembre va morir, a
diversos projectes de futur com ara la
federació de Construcció d'UGT i vicepresi-
rehabilitació d'habitatges al nucli antic de la
preparació del projecte t a construcció
dent de la Federació Internacional de Treba-
Vila de Gràcia. La signatura del conveni va
I H a
Junta de Govern del Col·legi
d'un segle 1901-2000, dedicada a la
lladors de la Construcció, organització que
tenir lloc el passat 5 d'octubre a la seu del
I ^ H
va mantenir el 14 de setembre
construcció durant ei segle XX, que
agrupa 108 països i onze milions de treballa-
Districte de Gràcia (Barcelona) i va comptar
passat una entrevista amb el conseller de
inclou tant la perspectiva històrica com
dors. Garnacho va morir després d'una llarga
amb la presència de Ferran Mascarell, regidor
Política Territorial i Obres Públiques, Pere
l'evolució prevista de les tècniques cons-
malaltia. Nascut el 1938 a Quart de Poblet
del Districte; Jesús Alonso, president de la
Macias, a qui es va mostrar algunes de
tructives en els propers 25 anys. Inclou
(València), Manuel Garnacho víllarubia, "el
Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Ar-
les línies d'actuació presents i futures del
una gran exposició dívulgatíva i altres de
hijo del rajo" durant la seva infància madrilen-
quitectes; i Xavier Bardají, president del
Col·legi i la voluntat de col·laboració del
tipus tècnic en format més reduir., la
ya, va haver d'exiliar-se de ben petit per escapar de la repressió franquista. Als seus 12
Col·legi d'Aparelladors.
Col·legi amb la Conselleria. En represen-
publicació d'un ílïbre-catàleg i un cicle de
La voluntat de les institucions implicades
tació del Col·legí hi van assistir el presi-
conferències, entre d'altres. El projecte
anys es va afiliar a les Joventuts Socialistes i,
és ajudar a difondre una cultura del manteni-
dent, Xavier Bardají i el vicepresident,
preveu la participació d'organitzacions
als quinze, va començar a treballar d'aprenent
ment dels edificis i facilitar al màxim l'obten-
Joan Ardèvol.
empresarials, empreses del sector, asso-
en la construcció. Manuel Garnacho va rebut-
ciacions professionals i sindicats, Un
jar ofertes per ocupar càrrecs a l'Administra-
altre projecte en marxa és !a preparació
ció socialista, es va negar a figurar en llistes
de ConstruTIC, unes jornades tècniques
electorals i va preferir ocupar-se del Sindicat
dedicades a l'apücació en la construcció
de la Construcció d'UGT, del qual va ser ele-
de les noves tecnologies de la informació
git secretari general el 1980. El passat 26 de
i la comunicació. L'objectiu serà conèixer
maig, Garnacho havia rebut a Madrid un
experiències d'aplicació per part de pro-
homenatge organitzat pels seus companys de
fessionals i empreses del nostre país i de
federació en reconeixement a la seva tasca
l'estranger. Es mostraran experiències
com a sindicalista. L'acte va ser presentat per
ció d'ajuts per rehabilitar i millorar el parc resi-
La constitució d'una taula o consell
dencial existent. El Col·legi d'Aparelladors
de la construcció a Catalunya va ser el
farà de manera gratuïta el Test Casa en Forma
primer
i, juntament amb el Col·legi d'Arquitectes,
col·legials van proposar al conseller
oferirà als col·legiats el suport de l'Oficina
tema
que
els
representants
Macias. El projecte arrenca de les con-
Tècnica de Diagnosi (OTD) i de l'Oficina Con-
clusions de la Jornada sobre competitivi-
sultora Tècnica (OCT).
tat que es va celebrar a Barcelona a l'a-
Des que es va obrir l'Oficina de Rehabili-
bril organitzada conjuntament pel Depar-
tació del Districte de Gràcia, el passat maig, ja
tament de Política Territorial, la Cambra
s'han fet 678 consultes ciutadanes. En aquest
de Contractistes i el Col·legi, i vol aprofi-
període, la superfície d'habitatges beneficiada
tar el bon moment que viu el sector per
per la rehabilitació ha estat de 17.458 metres
impulsar una estratègia de millora de la
quadrats i s'han pressupostat 170 milions de
competitivitat i d'innovació en la cons-
pessetes en obres, dels quals s'han donat 37
trucció. La taula o consell de ia construc-
milions en subvencions i 49 milions en prés-
ció faria d'organisme de trobada i de
tecs. Encara queden molts metres quadrats
col·laboració entre els agents del sector i
que requereixen una rehabilitació. Per tal de
hi inclouria l'Administració pública, els
com ara Intranets d'empresa, platafor-
Manuel Fernàndez (MCA-UGT) i hi van inter-
mes de gestió de projectes on line,
venir Felipe Gonzàlez, Manuel Chaves, Jesús
equips de teletreball, sistemes d'informa-
Roa í Càndido Méndez, entre d'altres. Garna-
ció on line, comerç electrònic de produc-
cho va recordar que havia estat tota la vida
tes, materials intel·ligents, i control d'edi-
conseqüent amb la màxima que li havia
ficis i d'infraestructures per ordinador. Es
ensenyat el seu pare: "Un militant sempre ha
preveu que aquestes activitats es puguin
d'estar a disposició de les organitzacions, i
dur a terme al llarg de l'any vinent.
mai servir-se'n".
promoure-la, l'Ajuntament va signar una oferta de col·laboració amb Caixa Catalunya per poder finançar els ciutadans que no poden
Jornada de l'OCUC sobre l'Ordenança d'energia solar
obtenir préstecs oficials.
H
pament de l'Ordenança. Va ser presentada
a sala d'actes del Col·legi va acollir el 3 d'octubre passat una
per Imma Mayol i Ricard Garcia Nieto (en la
jornada pública dedicada a l'Ordenança
foto amb el president del Col·legi, Xavier Bar-
solar de Barcelona. Destinada als ciuta-
dají]. Hi va haver una taula rodona de debat
dans en general, la Jornada va ser orga-
que va comptar amb la presència de repre-
nitzada conjuntament per l'Organització
sentants d'entitats ciutadanes, professionals
de Consumidors i Usuans de Catalunya
i municipals.
(OCUC) i la Comissió de Sostenibíiitat i
£l Col·legi ha organitzat una jornada tèc-
Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Bar-
consumidors, quins són els canvis que com-
celona, amb ei suport del Col·legi. Els
porta la seva aplicació i promoure ia creació
objectius de la Jornada eren explicar com
d'un marc de debat entre els consumidors i
desembre i estarà destinada als professio-
tots els implicats en l'aplicació i desenvolu-
nals i els tècnics deí sector.
afecta aquesta normativa municipal als
nica dedicada íntegrament a aquesta ordenança municipal. Tindrà Hoc el proper 13 de
;13 Rue del Percebe o City Multi de Mitsubishi?
Dcmasiado ín'o o temperatura ideal. Dcmasiado calor o confort constante. Vibracioncs o silencio absoluto. Pérdidas de energia o ahorro en cl consumo. Refrigerar un edificio con un sistema convencional o instalar City Multí de Mitsubishi Electric. Con una unídad exterior y hasia 16 unídades interiores en frío o en calor. Con control individual de temperatura. Para que cada usuario decida y mantenga consrante la temperatura que prefiera en su oficina o vivienda. City Multi
de Mitsubishi
Electric. Temperatura
perfecta
e n t o d o ei e d i f i c i o .
Ni m a s ni m e n o s .
coNcert de 21
de
d e s e m b r e de
Santa
de M;
2 0 0 0 ,
NACÍAL
8.30 Mar
de
B;
18-19 Legislació/Normativa Darreres disposicions legals
^^•_D EMANDE5
25 MercaldeTreball ACTIVITATS.
26 Formació/Diversos
Gestió i mercat immobiliari P.irlp (\p spssinns i tanlps de dphat EN
EL SECTDR
de la construcció, les funcions de managemem constitueixen una de les noves perspectives de futur per als professionals del sector immobiliari í de la construcció. La preparació i formació adequada dels d i rectius i tècnics del sector en tècniques de gestió de la promoció i la gestió del procés de construcció són factors clau per facilitar l'evolució del sector cap n una millora de la competitivitat i qualitat dels productes immobiliaris. El Col - legi ha organitzat un cicle de sessions que mostren, a través d'unes xerrades i taules de debat, com el project management i la gestió en construcció
es planteja, cada cop més, com una sortida professional amb perspectives de futur, l.es sessions van començar al setembre i finalitzaran a l'abril de 2001. L'enirada és lliure. De la mà de professionals d'aquest àmbit es donaran a coneixeries funcions de gestió, els diversos models d'organització de la gestió en el món immobiliari i la situació del mercat d'aquest sector. S'abordaran temes com ara les funcions i el perfil del projeci manager, models de gestió de project managemem, la situació del mercat d'habitatges, locals i oficines, la millora de la competitivitat en el sector, o la transformació del Poble Nou, a Barcelona, entre d'altres.
Gestió i mercat immobiliari fins a l'abril de 2001 horari: de 5 a 9 de la tarda durada: 8 sessions de 2 hores Entrada gratuïta (consulteu la programació} informació: Telèfon 932 40 20 60 A/e: formacio@apabcn.es N up://www.apabcn.es
FMPPFqFq
35 Informació tècnica i comercial
f- -"\
ASSESSORIA
18
ITifimps Hispnsiríons de la hasp àe HaHps ConstmHor Tpgislarió
TSe modifica el Rea! Decreto 1186/ ració cadastral del sòl que hagi adqui- y materiales correspon d i en tes a los ÀMBIT ESTATAL 1998, de 12 de junio, sobre merit la naturalesa de sòl urbà en ser meses de marzo, abril y mayo de LlSe aprueba el lexto refundido de la didas de fmanciación de actuacioLey de Comratos de las Administraqualificat pel planejament com a ur- 2000, aplicables a la revisión de nes protegidas en malería de viviciones Públicas. Real Decreio Lebanitzable, sempre i quan estigui in- preciós de contratos de las Admienda y suelo del Plan 1998-2001. nistraciones públicas. Orden de 21 gislaüvo 2/2000, de 16 de junio clòs en sectors o àmbits delimitats i Real Decreto 1190/2000, de 23 de (BOE núm. 148, 21/06/2000) (C. mentre no es produeixi l'aprovació de de septiembre de 2000, del Minismayo, 0623 ; Minislerio de Fomenierio de Hacienda (BOEnúm. 231, errades BOE núm. 227, 21/09/ l'instrument urbanístic que el desen26/09/2000) 2000). Refon en un sol text la Llei 13/ to (BOE núm. 151, 24/06/2000) volupi. 1995,deContraciesdeIesadmÍnÍstradonspúbliques, i les seves modifícad- "I Se modifica el anexo de la Orden ~1 índices de preciós de mano de obra "i Forma de acreditar ante Noiario y onsposíeríois. y maieriales correspondienies a los Registrador la constitución de las de 10 de febrero de 1983 sobre meses de diciembre de 1999yenegarantíasa que se refiereel articulo normas técnicas de los tipos de raro y febrero de 2000, aplicables a la 20.1 de la Ley de Ordenadón de la rfMedidasUrgeniesdeLiberalización diadores y convectores de calefacEdificación. Instrucción de 11 de en el Sector Inmobiliario y Transción por medio de fluidos y su revísión de preciós de conlratos de las Administraciones Públicas. Orseptiembre de 2000, de la Direcportes. Real Decreto-Ley 4/2000, homologación por el Ministeriode den de 1 de agosto de 2000 (BOE ción General de los Registros y del de 23 de junio (BOE núm. 151, 24/ Indústria y Energia. núm. 187, 05/08/2000) Notariado (BOEnúm. 227, 21/09/ 06/2000). Modifica aspectes de la 2000). L'acreditació davant notaris i Llei del Sòl relacionals amb el sòl !~1 Orden de 21 de junio de 2000, del registradors de la propietat pera autoMinisierio de Ciència y Tecnologia rfSe aprueba el texto refundido de la classificat com a urbart itzable. ritzar i inscriure, respectivament, les Ley sobre Infracciones y Sanciones (BOEnúm. 154,28/06/2000). Subsescriptures de dedaradó d'obresnoves ü'tueixels requisits del l'annex perles en el Orden Social. Real Decreto GMedïdas Urgenies de Intensifïcaacabades iactesd'acabamentd'obres, ción de la Competència en Mercaespedficadons tècniques con tingudes Legislativo 5/2000, de 4 de agosto de la constitució i vigència de les gados de Bienes y Servicios. Real Deen tesnormes L1NE-EN-442-1/1996, {BOE núm. 189, 08/08/2000). Al ranties establertes als articles 19 i creio-Ley 6/2000, de 23 de junio UNE-EN-442-2/1997 i UNE-EN- capítol II, secció segona, es tipifiquen 20.1 deia LOE, es realitzarà mitjanlesinfracdonsen matèria deprevendó (BOE núm. 151, 24/06/2000). Mo442-3/1997. deriscoslaborals. Les sancions es fixen çant la presentació de la pòlissa del difica !'anide3 deia Llei de Col • legis a l'article40. A l'article42 s'establei- contracted'assegurança, complemenprofessionals. Estableix que la col • le-n Se determinan los módulos de vaxen les responsabilitats empresarials tada amb un document que acrediti la giacióenunúniccol - legl serà sufici- loración, a efecios de lo esiablecien matèria de prevendó deriscoslabo- seva entrada en vigor; mitjançant un ent pera l'exerdci en tot e! territori de do en el apartado tercera del articurals. El règim d'in fraccions i sancions certificat expedit per l'asseguradora e l'Estat. Perexerciren àmbits territori- lo 71 de la Ley 39/1988, de 28 de el qual s'acrediti la constitució i la ques'hi estableix substitueix el de la als di feren is al del dom icili de col • le- diciembre, reguladora de las HaciLlei 31/1995, de prevenció de riscos vigènda del contracte, omitjançantel giació no es podrà exigir cap habilita- endas Locaies. Orden de 5 de julio suplement d'enuada en vigorde l'asselaborals. Aquest Reial decret legislatiu ció melpagamemdecap contrapiesta- de 2000, del Minisierio de Hacienda gurança, en el qual s'especifiquin les entra en vigoríl degenerde2001. dóeconòmicadiferentdelesques'exí(BOE núm. 172, 19/07/2000). Mòcondicions del contracte. Hi hauran geíxin alsseuscol • legiats. duls que poden ser aplicats en lavalo- n Indices de preciós de mano de obra
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell
I Bon Pastor 5 - Tel./Fax 93 414 67 15 V http://www.aiquired.es/eupalinos emaíi ;eupalino5@a rquired.es
Consumibles oríginals HP Descripció
Preu OFERTA Ptes.
51645A
Cartutx negre per a DeskJet DJ850C/1600C/750C
4.690 I28,ioel
4.590 (27,50el
4.490 (2G.90e)
51626A
Cartutx negre per a DeskJet 500/510/520/500C/560C
4.690 (28,iO€)
4.590 (27,5Oe)
4.490 (26,90€)
C1823D
Cartutx tricolor DeskJet 890C/1120C/720C
5.090 (30,50e)
4.990 [29.90el
4.890 (29,30e)
<
51631E
Rotlle de paper raig de tinta, 914 mm. x 46 m., 90 gr.
7.390 (44.286I
7.190 (43.096)
6.990 (41,896)
;
51631D
Rotlle de paper raig de tinta, 610 mm. x 46 m., 90 gr.
5.390(32,306)
5.190 (31.loe)
4.990(29.906)
As:
Primera quinzena novembre 2000
19
LEGISLACIÓ I
des en les àrees que delimitarà el con- los de construcción, las obras de Consell Municipal (BOP núm. 178, seller, atès quepresenten espedalsva- construcción y los elementos de los 26/07/2000) lorsperpreservaroespecialssituadons mismos. Decisión de la Comisión, de degradació, o bé els supòsits sede 3 de mayo de 2000 (DOCE-C í~\ S'introdueix al text del plec de clàugüents: els habitatges que es rehabili- núm. 133,06/06/2000) sules administratives generals de tin per destinar-los a lloguer, obéels l'Ajuntament de Barcelona, aproD Conexión de instalaciones folovolhabitatges amb contractes d'arrendavat per acord del Consell Municitaicas a la red de baja tensión. Real HProcedimiento de certificación de ments anteriorsa l'actual Llei d'arren- la conformidad de productos de pal de 21 de juny de 1995 i modifiDecreto 1663/2000, de 29 de sepdaments urbanssubjectes a pròrroga construcción con arreglo al apartacat per acord de 28 d'abril de 2000, tiembre (BOE núm. 235, 30/09/ forçosa. Deroga el Decret 205/i 993, do 2 del articulo 20 de la Directiva les modificacions derivades de la 2000). Estableix la possibilitat de la sobre règim d'ajuts pera la rehabilita- 89- i 06-CEE del Consejo, en lo que promulgació del Reial decret legisconnexió a la xarxa de baixa tensió latiu 2/2000, de 16 de juny, pel d"instal'• ladonsdecaptaciósolarper dód'habitatgesafectatsperpatologies se refiere concierne a paneles prefaqual s'aprova el Text refós de la Llei laproducdód'energiaeièctrica.Aques- estructurals idedesplegamentdelPla bricados porlanles de caras de made contractes de les administracitesinstal • ladons hauran deteniruna d'actuadódel programade rehabilita- dera tensada y a paneles compuesdó d'habitatges, i el Decret 201/1998, tos ligeros autoportantes. Decisión ons públiques, amb la finalitat potencia nominal no superior a d'adaptar l'esmentat plec a la nor1 OOkVA. El titular de la insta! • lació pel qual s'estableixen els ajuts públics 2000-447-CE, de 13 de junio de mativa vigent. Decret de 10 de julihaurà de ferla sol -lidtuda l'empresa en matèria d'habitatge a càrrec de la 2000, de la Comisión CE (DOCE-L Generalitat de Ca ta lunya i es regula la ol de 2000, de l'Alcaldia (Gaseta subministradora quedefinirà lesseves núm. 180, 19/07/2000) Municipal núm. 23, 30/07/2000) característiques tècniques i el punt de gestió dels ajuts previstos en el Reial Decret 1186/1998, de 12 de juny, per connexió a la xarxa de baixa tensió. n Decisión de la Comisión, de 3 de al període 1998-2001. mayo de 2000, que sustituye a la !~l Normes urbanístiques del Pla esDecisión 94/3/CE por la que se pecial de protecció del patrimoni CATALUNYA eslablece una lista de residuos de arquitectònic històric artístic de la n Modificació de l'Ordre de 20 de D S'aprova el Reglament de la Llei 11/ conformidad con la letra a) del artiCiutat de Barcelona (Districte de 1998, de 5 de novembre, d'helinovembre de 1998, per adaptar-se culo 1 de la Directiva 75/442/CEE Sants-Montjuïc). Acord de 21 de poris. Decret 248/2000, de 24 de ai Reial decret 1523/1999, d'l d'ocdel Consejo relativa a los residuos juliol de 2000, del Plenari del Conjuliol (DOGC núm. 3196, 02/08/ tubre, pel qual es modifica el Rey la Decisión a 94/904/CE del Consell Municipal (BOP 194, 14/08/ 2000). Al capítol 3 s'estableixen les glament d'instal • lacions petrolífe2000) espedficacions tècniques que han de sejo por la que se establece una lista res i les seves instruccions tècnide residuos peligrosos en virtud complirelsheliports permanents, is'hi ques complementàries MI-1P03 i del apanado 4 del articulo 1 de la fixen el dimensionat de les diverses fi Normes urbanístiques del Pla esMI-IP04. Ordre de 27 de juny de àrees tècniques dècada categoria ope- Directiva 91/6S9/CEE del Consejo pecial de protecció del patrimoni 2000, del Departamentd'lndústria, relativa a los residuos peligrosos. rativa dels helipons permanents i ía arquitectònic històric artístic de la Comerç í Turisme (DOGC núm. Decisión 2000-532-CE, de 3 de reguladó dels seus elements desenyaCiutat de Barcelona (Districte 3182, 13/07/2000). Afecta la regumayo, de la Comisión CE (DOCElitzadó i abalisament. Al capítol 4 d'Horta-Guinardó). Acord de 21 ladó de l'execució, la posada en funds'establéxen les característiques tècni- L núm. 226, 06/09/2000) de juliol de 2000, del Plenari del onament, l'ús, la reparació, el manteques que han de complir els helíports Consell Municipal (BOP 194, 14/ niment, la revisió, la inspecció i el eventuals. 08/2000) flAplicación de la Directiva 98-106controlde les insta!, lacions petroli feCEE del Consejo, en lo que concires pera ús propi regulades perla ITC erne a la reacción al fuego exterior n Modificació dels articles 91,92, 93, Ml-iP03.Dinsdel'àmbild'apíicació •~1 Regulació de la publicitat dinàmi94 i 96 de l'Ordenança per a la de los recubrimientos de tejados. ca a Catalunya. Llei 9/2000, de 7 de d'aquesta instrucció es troba la insmillora del paisatge urbà de la ciuDecisión 2000-553-CE, de 6 desepta! • lació de dipòsits de gasoil per a juliol, de la Presidència de la Genetat de Barcelona. Acord de 21 de tiembre, de la Comisión CE ralitat (DOCC núm. 3189,24/07/ calefacció i aigua calenta. juliol de 2000, del Consell Plenari 2000). A {'article 8 de la Llei s'esta- (DOCE-L núm. 235, 19/04/2000) (BOP núm. 193, 12/08/2000). Els bleixen limitacions a la publicitat en ntviodificació dels Estatuts del articles modificats fan referència a la rtSustancias que agotan la capa de terrasses i en la via pública. Col·legi d'Aparelladors i Arquitecimplantadód'antenesiaítresinstal • laozono. Reglamento 2037/2000, de tes Tècnics de Cirona. Resolució 29 de junio, del Parlamento Eurodons de telefonia mòbil. d'l 1 de juliol de 2000, del Departa- ~i Criteris mediambientals pera l'atorpeo y del Consejo (DOCE-L núm. ment de lustícia (DOCC núm. gament del distintiu de garantia de 244, 29/09/20000929) 3187, 20/07/2000) MANRESA qualitat ambiental a les calderes i D Text refós del plec de clàusules adels escalfadors domèstics de gas. ministratives generals aplicable a Resolució de 8 d'agost de 2000, del Cl Es regulen els ajuts per a la rehabilila contractació d'obres que realitzi Departament de Medi Ambient fi Normes urbanístiques del Pla estació d'habitatges i edificis d'habil'Ajuntament de Manresa. Acord de (DOCC núm. 3226, 15/09/2000). pecial de protecció del patrimoni tatges. Decret 247/2000, de 24 de 16 de maig de 2000, del Ple de la Aquests criteris són vàlids pera calde- arquitectònic històric artístic de la juliol (DOCC núm. 3196, 02/08/ Corporació (BOPnúm. 147,20/06/ res domèstiques de gas natural, butà i 2000). Estableixelfinançamenti els Ciutat de Barcelona (Districte de 2000) ajuts públics de les actuadonsde relia- propà, d'aplicació estricta a l'habitat- SantAndreu).Acord de21 de juliol bilitacióprotegibles en matèria d'Iia- ge i de potència útilinferiora 40 kW, de 2000, del Plenari del Consell bhatgea càrrec de la Generalitat de i pera escalfadors instantanis d'aigua Municipal (BOP núm. 178, 26/07/ Nota: en aquesta secció se seleccicalenta sanitària que utilitzen comCatalunya i la gestió dels ajuts reguonen les disposicions més impor2000) lats en el Reial decret 1186/1998, de bustiblesgasosos. tants d'aplicació a Catalunya. 12 de juny, sobre mesures de finançaGonsirudoc Legislació conté tamH Normes urbanístiques del Pla esment d'actuacions protegibles en ma- UNIÓ EUROPEA bé la legislació d'aplicacíó a la pecial de protecció del patrimoni tèria d'habitatge i sòl del pla 1998- •ISe aplica la Directiva 89/106/CEE resta d'autonomies. Consultable a: arquitectònic històric artístic de la Ciutat de Barcelona (Districte de 2001. Pixa mesures específiques per del Consejo en lo que respecta a la Sarria-Sanl Gervasi). Acord de 21 www.apabcn.es/renart clasificación de las propiedades de reforçar les actuacions que precisen de juliol de 2000, del Plenari del d'una atenció especialper estarsitua- resistència al fuego de los producde figura r dades reia d ves a la iden tifícació i descripció sufiden t de {'edificació, dades relatives a l'assegurança i dades relatives a l'entitatasseguradora.
20
Primera quinzena novembre 2000 I
Lectures L'espai que ens unifica
EL
NUMERO 1 6
de la revista TEMIS DE DISSENY que
edita Elisava, inicia una nova eiapa des de la seva presentació el passat mes de juny al FNAC a Barcelona. La temàtica d'aquest número és diversa i s'agrupa en àmbits com són la televisió com a mitjà de comunicació i els seus codis visuals, el disseny des de diverses perspectives i l'apartat Antropologia de l'espai que tracta temes referents a la noció d'espai. En general, TEMES or, DisSENY conté una varietat de temes desenvolupats des de punts de vista teòrics moll diferents, seguint, en aquesta nova etapa, la filosofia de la revista iniciada el 1985 i en referència constant ai disseny des de la cultura, la tecnologia i la comunicació. Molt recomanable. Elisava Edicions C/Ample 11-13 de Barcelona Telèfon: 933 17 47 15
S ü B R E COM omplir l'espai de casa, hi ha múltiples llibres que en parlen: idees per estalviar espai en interiors contemporanis, solucions creatives per al rebost, la cuina o el dormitori, esquemes inspiradors per a lots els gustos i pressupostos. Sí, múltiples llibres parlen d'opcions pràctiques en interiorisme i dels millors dissenys en decoració. En lots els que he fullejat però, s'acosluma a prestar poca o cap atenció al fel fonamental que una casa esià relacionada molt directament amb qui l'habita. El llibre de )uan Navarro Baldeweg (Santander, 1939) La habitación vacante insisteix en aquest fet bàsic, posar l'èmfasi en la necessitat de fer de l'espai una unitat amb la persona. Aquest arquitecte, Premi Nacional d'Aris Plàstiques el 1990, que sempre ha tingut present l'artista plàstic en rumiar i construir la seva obra arquitectònica, i que s'ha considerat abans que res pintor (fins i lot s'hi considerava quan estudiava a l'Escola d'Arquitectura), reuneix en el llibre diferents assaigs amb la mateixa voluntat que el pintor que per intentar captar alguna diferència elusiva passa del quadre a la sè-
ASSAIG. La habitación vacante luan Navarro Baldeweg
Editorial Pre-lexios 168 pàgines. Girona, 1999 rie. També les referències que pren són sovint espais d'artistes com ara l'escultor Brancusi, la voluntat del qual va ser fer una totalitat unitària de les seves obres i l'ambient que va rodejar la seva vida, i objectes com els ready-made de Marcel Duchamp, trets del seu context per donar-los un altre significat i valorar-los com a antiart, el més famós dels quals és l'urinari penjal de cap per avall i rebatejal com a font. Navarro Baldeweg ens recorda que habitem i creem un espai propi que no és físic sinó interior i que aquells objectes, artístics o no, amb els que pretenem omplir casa nostra ens caracteritzen i, per tant, els hem d'escollir amb un compte extremat. Aquesta dimensió simbòlica de l'arquitectura, que fa de nexe entre l'esperit i el territori és el que interessa a Baldeweg que, alhora, ha estat partidari de fer edificis silenciosos, muts, que no atemptin contra el que és comú en projectar a l'exterior el que ha de ser privat. El recentment encarregat de crear el
Centre de les Arts Escèniques de la Comunitat de Madrid també parla dels límiis de l'arquitectura de Mies van der Rohe i iroba la màgia en els dibuixos d'Alejandro de la Sota. El llibre acaba amb diferents converses mantingudes per Baldeweg amb interlocutors que s'interessen per la seva obra pictòrica.
Periodista A/e: eleclrik@redestb.es
Des de la finestra Aparelladors solidaris Nd, COMPANYS, no es tracta d'una nova ONG. Es tracta de fer unes reflexions sobre la problemàtica de l'absència dels noms dels aparelladors i arquitectes tècnics als rètols de les obres i a les publicacions. He observat que en algunes publicacions, per no dir en toies, moltes vegades s'obvia el nom de l'arquitecte tècnic com a integrant de l'equip que ha realitzat una obra, i penso que cada vegada és més corrent. En el món de la faràndula i en el cine, la llista dels que han fet possible la representació d'una obra de teatre o la realització d'una pel·lícula és nombrosíssima. És patent que hi ha molts professionals darrere l'èxit (o el fracàs) d'una obra de teatre o una pel • lícula, i se'ls reconeix la seva part de proiagonisme.
Aquest no és el cas dels arquitectes en els projectes i en les obres que, tant per la seva pròpia "deformació" que han tingut a les aules com pels mitjans de difusió i les publicacions, sembla que això de fer un projecte i de portar la direcció d'una obra sigui propi de l'acció d'un "llanero solitario". Res més lluny de la realitat. Avui dia i cada vegada més, cal un ampli equip de col • laboradors tant pel que fa a la redacció d'un projecte com per la direcció d'una obra. No puc fer-hi més. Veure escrit en una publicació "Projecte i direcció d'obra: en tal", sense constar-hi ningú més, em fa mal als ulls; és una fal·làcia i reivindico que s'hi facin constar la majoria dels col·laboradors, almenys fins al nivell d'encarregat general de les obres.
Faig aquestes reflexions perquè, paradoxalment, els aparelladors i arquitectes tècnics només som solidaris quan es presenta una reclamació o hi ha un sinistre. Aleshores sí que ens hi tenen en compte, a la llista de protagonistes!
Els lectors interessats a opinar sobre els temes tractats a L'INFORMATIU podeu fer-ho amb un escril breu adreçat a la redacció per correu: COL-L i ARQUITECTES TÈCNICS
C. Bon Pastor, 5 08021 Barcelona
HdRI
EXTRES.
Primera quinzena novembre 2000 J
DIVER5D5
Concert de Nadal El paper dels laboratoris d'assaigs EL NOMBRE de laboratoris d'assaigs per al control de qualitat dels materials de construcció s'incrementava a Catalunya per donarsuport al compliment de normatives cada cop més complexes. Al novembre de 1992, ara fa gairebé deu anys, la xarxa exisient semblava suficient quantitativament per atendre la demanda de control en el cas del formigó, si bé el nivell tècnic d'alguns laboratoris paiia encara d'algunes limitacions. La situació d'estancament en què es tractava l'activitat constructora a finals del 92 i la publicació al Diari oficial de la Generalitat del dDecrei del Llibre de l'edifici van ser altres temes tractats a la portada de L'INFORMATIU.
•INFORMATIU Laboratoris d'assaigs: cadascú ©I seu papor
L'INFORMATIU número 18 Primera quinzena de novembre de 1992
Exposicions
Sopar del col·legiat
Vic convoca la 2a biennal d'art modern LA
DELEGACID
cés als ciutatdans a l'art contemporad'Osona col - labora en l'organització ni. La recepció d'obres es pot fer del deia 2a biennal d'art contemporani 27 de novembre al 3 de desembre i de Vic, una de les més importants de s'han de lliurar al Casino de Vic, Catalunya i que abraça Iotes les arts més informació: plàstiques. La biennal té com a ob- l·L Associació per a les Ans Contemjectiu la promoció de l'an i la creati- porànies. Tel: 938 89 10 56. A/e: vitat artística i, sobretot, facilitar l'ac- haac@retemail.es
i
Una nova edició a Santa Maria del Mar C • M ja és tradicional, el Col·legi organitza un any més el Concert de Nadal que es farà a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. Aquesta edició, que se celebrarà el 21 de desembre a les 20.30 h, comptarà amb la Polifònica de Puig-reig i un conjunt de mestres solistes, En l'edició d'enguany la direcció és a càrrec de Ramon Noguera, i hi intervindran: M. Carme Oliveras (soprano), Maria Genis (soprano), Ricard Sabata (tenor)i Montserrat Garcia (contralt). El repertori es compon d'obres de l·làndel, Medelsshon, Brahms i una selecció de cançons nadalenques. Les entrades són gratuïtes i es poden reservar al Servei d'Informació des del 15 de novembre. Tel: 932 40 20 60
Terrassa celebra el IXè sopar col·legial LA
DELEGACIGdcl
Vallès Occidental organitza, com cada any, el sopar del col • legiat per a aparelladors i acompanyants, que enguany celebra la IXa edició. Tindrà lloc, el divendres 17 de novembre, a les 21.30 hores, al restaurant Sant Lluís de Ristol a Viladecavalls.
lil preu és de 3.000 PTA per persona, i es podran fer reserva de (aules per a 10 persones, informació i reserves: Delegació del Vallès Occidental C/Sa ni Francesc, 18 de Terrassa Tel: 937 80 11 10. Fax: 937 33 06 51 A/e: caatvocc@apabcn.es
Trenca't la closca
HORITZONTALS: 1. La millor cambra per retirar-se a dormir. 2. Peces que aïllen de conductors elèctrics. 3. Qualílat sovint dolenta de les persones. Els sants, per a diverses cerimònies. 4. Principi elemental de l'elasticitat. Casa de segona mà. 5. Replà amb desnivells. Trio de lletres sanitàries. Enmig del pis. 6. Que tot ho marca amb un nombre d'ordre determinat. 7. Dues com ella a cada casa. Un sentiment repugnant. S'estudia a secundària. 8. Pisos que els alls fan servir de comuna. Última lletra del préstec. 9. Planta preparada per anar al llit. El jersei de l'ovella. 10. Primera pedra de l'edifici. La d'arrendaments urbans, per exemple. Una mula manca. 11. La càustica és hidròxid de sodi. Cort 0 corral de porcs.
' 2 3
2
4
2 3
5
VERTICALS: 1. En aquestes construccions les plantes hi (roben unes condicions immillorables. 2. Porteu a la residència. Contracció d'alumini. Oxigen. 3. De càrrega, d'incendis 0 de reg. Telèfons en moviment. 4. Obstrucció intestinal dolorosa. Poeta professional de l'època heroica grega. Estudia per lampista. 5. Mig tanc. Òrgan de l'orella molt equilibrat. 6. Recolza una casa a la paret de la del costat. Repetidamenl la befa. 7. Pasta adhesiva utilitzada per enganxar. Col·loca en el seu lloc d'origen. Enmig del pom de la porta. 8. Compost d'indi amb un nombre d'oxidació de +3. Inepte, que es redueix a no res. 9. L'ossada que mostra la femella de l'ós. Conjunt de fragments despresos de roques. SOLUCIONS
I Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior. Cada número indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte (en vertical, horitzontal o diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.
ïieooy ESSO '6 |iN SOIP<JI g Q ES g e-\ Qpay ül f 'S|iqQW eoog •£ O "IV 'fWHSV'S "SBpeiueAiH "L :sie3iua/v IPS e seoeqeo g QS3 PO Yi JOpejatunN-g ï SIV^H S epesfl ^13 't* '^10 P!A Z s
1
!_3_
2 3 0
•
u 0
EXEMPLE 1 2 ' 3 i» • 42 3 4» • •
3 2 2 2 SOLUCIÓ
• Z Z • Z e • • L;
ü • Z ; e •
;•
C
Z
•
Eia.
22
Plans de pensions Avui hi ha raons econòmiques i fiscals per a subscriure'n AMB
AQUEST
una total flexibilitat. El partícip té dret a precisar la quantitat i periodicitat, és a dir, poden ser aportaciOL·LABORACIONS QUE VERSAons periòdiques o extraordinàries i AN SOBRE L'ESTALVI | LA INen qualsevol moment poden ser ERSIÓ, MITJANÇANT LES ampliades, reduïdes i fins i tol interrompudes. Pel que fa a la disponibilitat, cal advertir que les aportacions no tenen tiquidesa fins a la jubilació. No obstant, es pot recuperar el capital aportat al pla quan COM FUNCIONEN ELS s'escaigui alguna de les circumstànPLANS DE PENBIDNS? Avui, hi ha raons econòmiques cies següents: jubilació, invalidesa i fiscals persubscriure plans de pen- total o absoluta i gran invalidesa, o sions. Aquesis són un mecanisme mon del partícip. Mi ha, a més, dos d'estalvi fiscal a curi (ermini i d'es- supòsits excepcionals: malaltia greu talvi a llarg termini gràcies a l'incre- i desocupació de llarga durada. ment acumulatiu d'interessos al capital aportat. FISCALITAT El primer avantatge que trobem en subscriure un pla de pensions és Respecte a les aportacions, hi ha la reducció que es realitza en la base RTICLE INICIEM UNA SÈRIE OC
ments neis del treball i d'activitats econòmiques i professionals inferiors a 1.200.000 pessetes a l'any, podrà reduir en la base imposable les aportacions realitzades a un pla de pensions de les quals sigui partícip el cònjuge fins al límit de 300.000 • el diner aportat al pla, amb el pessetes. En el cas de persones amb límit màxim d' 1.200.000 pessetes anuals (o superior per a ma- minusvalidesa, l'aportació pot arrijors de 52 anys, fins a un límit bar fins a 1.200.000 pessetes. de 2.500.000 PTA). • el 25% de la suma dels rendiments nets del treball i de les activitats econòmiques o professiEl traspàs de les aportacions onals obtingudes durant l'exer- d'un fons a un altre, encara que sicici (per al cas de majors de 52 gui d'una entitat financera diferent, anys el límit s'eleva al 40%). no tributa perquè només es mobilitzen els drets consolidats i no hi Un altra novetat important radica ha percepció de rendes. en la possibilitat que el contribuent, el cònjuge del qual obtingui rendide l'Impost sobre la Renda. Això significa que l'import pel qual es calcula serà més reduït i, per tant, pagarem menys. Així doncs, podrem deduir de la base imposable la menor de les dues quantkals següents:
EXEMPLE
Assessorament financer/fiscal
SÍ tenim unes rendes de l'activitat econòmica de 8.000.000 de pessetes, la nostra base liquidable després de l'aplicació de la reducció per mínim personal serà de 6.900.000
pessetes i la quota resultant serà de 2.099.000 pessetes. Les aportacions al pla de pensions redueixen la nosira quota fiscal tal com ens mostra el quadre adjunt.
f7J | } A n o r
RENDIMENT
Decidir-se per un producte financer qualsevol comporta una repercussió fiscal que cal conèixer per endavant. A la tercera planta del Col·legi s'ha instal·lat una oficina GAESC0, juntament amb l'assessoria fiscal, atesa per professionals experts en fiscalitat i estalvi, que atendran les vostres consultes i que poden cursarvos les decisions.
ACTIVITAT
S.QDD.ODC PTA
B.DOa.ODO PTA
a.ODG.OOO PTA
APORTACIÓ AL PLA
O FTA
—
BASE LigUIOABLE
6 . 9 D a a r j ü PTA
5.700.000 PTA
5.400.000 PTA
"UDTA
Z.ngS.DDQ^PTA
1.629.200 PTA 7
1.517.600 PTA,^
1.200.000 + 30D.000 PTA
»
L'horari és 10 a 14 hores, de dilluns a divendres També les tardes de dimarts i dijous, de 17 a 19.30 h TELÈFON
932
4D
Les consultes que tingueu per a l'assessoria fiscal s'han d'adreçar a:
D'INFORMACIÓ
ZO 6D • EXT. 3 1 5
I ARQUITECTES TÈCNICS
GAESCO
Advocada liernaldez-López Masoliver A/e: bernaldez@retemail.es hup//:www. i nstitutqualitas.es
3a planta. C. Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel: 932 40 20 60 • exi. 315 A/e: bernaldez@reiemail.es
ibre 2000 2. J TECNOLOGIES
DE
LA
COMUNICACIÓ
Accés a Internet gratuït Ris col • legiats podran disposar d'accés gratuït a la xarxa E L C O L · L E G I ha signat un conveni de col • laboració amb Telefònica per lal d'oferir als aparelladors i arquitectes tècnics un conjunt de serveis en matèria de telecomunicacions a bon preu i en condicions preferents. Un dels serveis que ja s'ha posai en marxa és l'anomenat tnfoNegocio.com. Aquest servei permetrà als col·legiats disposar gratuïtament d'accés a Internet, a més de dues adreces de correu electrònic i d'una pàgina web. infoNegocio.com és un entorn de serveis integrals d'empresa i està pensat per facilitar allotjameni de pàgines web i l'accés a un conjunt de serveis que permeten l'optimització de la gestió empresarial. Per lal de fer la tramitació d'alta
d'aquest servei, el Col • legi cedirà a Telefònica Data Espana, S.A les dades de nom, adreça, DNI i telèfon dels col • legiats que són alta en el Col - legi i que, per tant, estan en condicions de gaudir dels avantatges de l'acord. Per aquest motiu, t en compliment del que disposa la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre), volem demanar-vos el vostre consentiment per fer aquesta cessió. Us reiterem el compromís d'ús responsable de les vostres dades personals. Tot i això, si no voleu que les cedim, us agrairíem que ens ho manifesteu de seguida.
• •
La llei no cita l'impost de matriculació com una de les despeses deduïbles, en els rendiments de l'activitat econòmica. L'impost de matriculació constituirà un major valor del vehicle i, per tant, es podrà amortitzar juntament amb el cost total d'aquest. 2. Quin tracte tenen les quotes del leaslng? Si el vehicle està destinat exclusivament a l'activitat empresarial o professional, segons el que està estipulat a l'article 27 de la Llei de l'IRPF, es considerarà despesa deduïble la quota satisfeta per l'arrendament financer, sempre que es compleixin els requisits previstos en els apartats 2 a 6 de la Oisposició addicional setena de la Llei 2 6 / 1 9 8 8 , de 29 de juliol, sobre disciplina i intervenció de les entitats de crèdit. La LIS, en el seu article 128, estableix una limitació de la deduïbilitat de la part de les quotes d'arrendament financeres satisfetes corresponents a la recuperació del cost del bé, en assenyalar
afl
T
±:
Ér R
Ii
•ÉHtTWc? Xl-íahitdl>>e0
.«s;;i
SÍ la vostra resposta és negativa, podeu enviar-nos-la per fax o per correu electrònic. Fax: 932 40 20 61 o A/e: informacio@apabcn.es
El cotxe sense dubtes 1 . L'Impost de matriculació, és un despesa deduïble?
i
que l'import de la quantitat deduïble no podrà ser superior al resultat d'aplicar al cost del bé el duple del coeficient d'amortització lineal, segons les taules d'amortització oficialment aprovades que hi corresponguin. L'excés serà deduïble en els períodes impositius successius, respectant igualment aquest límit. Per al càlcul de l'esmentat límit, es tindrà en compte el moment de la posada en condicions de funcionament del bé. 3. Treballo com assalariat en un despatx i utilitzo un cotxe de l'empresa, tant per ús professional com particular. Quina incidència fiscal té? La utilització del cotxe del despatx per a ús particular constituirà una retribució en espècie, si és de fa forma gratuïta o per un preu inferior al normal de mercat, encara que no suposi una despesa real per a qui la concedeixi. La manera de valorar la renda en espècie ve recollida a l'article 4 4 LIRPF; com que no es realitza una entrega del vehicle, sinó que únicament s'utilitza, s'imputarà el 20% anual del cost d'adquisició del vehicle. (Art. 43 i 44 LIRPF).
Nou servei Informació i assessorament en la compra de vehicles El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal
f J
Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. 0 Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.
"•*
Valoració orientativa del vehicle de segona mà. Assessorament fiscal en la compra del vehicle. Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc. Condicions preferents en la contractació dels productes financers necessaris per a la compra del vehicle. Contractació de l'assegurança (prestació realitzada per SICÓ).
INFORMACIÓ
Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 A/e: comercial@apabcn.es
'£'
COL LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
24
SERVEIS
Primera quinzena novembre 2000
recent titulat/ada
TELÈFONS SERVEIS CENTRALS
TELÈFON
A/E
Informació general Visats Secretaria Assessories Professional i lurídica Rehabilitació i Medi Ambient Borsa de Treball Formació Centre de Documentació Biblioteca Servei de Normativa L'Informatiu Comunicació, imatge i màrqueting Servei Habitatge
932 40 20 60 932 40 23 70 932 40 20 55 932 40 20 56 932 40 23 66 932 40 23 58 932 40 23 73 932 40 23 61 932 40 23 80 932 40 23 65 932 40 23 76 932 40 23 83 931 14 14 13
informacio®apabcn.es visats@apabcn.es sccretaria@apabcn.es assessorics@apabcn.es serma@apabcn.es treball@apabcn.es formacio@apabcn.es renan@apabcn.es renart@apabcn.es sit@apabcn.es informatiu@apabcn.es comunicacio@apabcn.es satu@apabcn.es
ALTRES SERVEIS
TELÈFON
A/E
Premaai Musaai Caixa d'Enginyers Assegurances Lorente Cooperativa Jordi Capell Cafeteria Comercial
HORPEN-GRUP UNiLAND Empresa do formigons del Penedí
per a cap d'una planta de formigó, c
i per a la direcció ú'un equip de trebí
Es valorarà experiència. Edat màxima 25 anys. Coneixemens bàsics d'Informàtica. Imprescindible carnet de conduir (l'empresa facilitarà el vehicle). Àrees de treball Barcelona. Garraf i comarca del Vallès. s'ofereix Jornada oficial. Contracte labora) d'l any. Període de prova clc 3 mesos. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata. Les persones interessades poden enviar el currículum per fax 938 17 11 03, o bé posar-se en contacte amb l'oficina centrat de Horpen, telèfon 93S 89 33 00.
premaat@apabcn.es 932 40 23 68 932 00 95 22 932 40 23 72 934 14 63 55 932 40 23 54 932 40 20 57
lorcntc@cccorredors.com eupalinos@arquired.es comercial@apabcn.es
DELEGACIONS
TELÈFON
A/E
Osona Bages-Berguedà Vallès Occidental Vallès Oripntal Consell de Col·legis
938 85 26 11 938 72 97 99 937 80 11 10
caatosona@apabcn.es caatbages@apabcn.es caatvoc@apabcn.es
934 14 38 48
consell@apabcn.es
PETITS ANUNCIS
TEL.
9 3 2 4D 2 3 7 6
Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA Telèfon: 934 52 07 89 a/e; arinsa®coac.net
Telèfon: 932 13 92 36 Serveis tècnics d'arquitectura
332
4D
23
64
• A/E:
Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. Oferim serveis de fbtomuntatge, vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's. Ens desplacem a tot Catalunya. informació Telèfon: 934 59 46 17
a 16 d'octubre: Ca = 1,097 Proper canvi: 15 de novembre Mòdul: 44.500 FIA.
INFDRMATIU@APABCN.ES
Llicenciada en ciències ambientals, s'ofereix per desenvolupar tasques de gestió i auditoria ambiental en empreses que necessitin aquests serveis. Aporta coneixements d'informàtica a nivell d'usuari i coneixements d'anglès. Disposa de carnet de conduir B l , edat 24 anys, soltera i amb disponibilitat de viatjar.
Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3 0 , Telèfons: 934 36 27 54 perspectives, renders, aixecament d'es649 123 774 tat actual d'edificis, i presentacions. A/e: reginsrispa@hoimail.com TRESOCA D Telèfon: 938 79 65 6 1 Perspectives I fotomuntatges
Serveis de topografia
VISATS Coeficient d'actualització
Llicenciada en ciències ambientals Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.
Serveis per a taxadors Envfí'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01
NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col • legiais la defunció dels nostres companys: Joaquim Gascón Vila esdevinguda el 5 de febrer, a 64 anys Francesc Aparicio Pérez del Pulgar esdevinguda el 21 de novembre de 1999, a 74 anys
Visualització de projectes Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: plànols de venda, perspectiva manual, render, fotomuntatges, animació 3D, vfdeo, interactius, etc. Telèfon: 934 87 00 54
Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. S'ofereix experiència. informació Telèfon: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01 Delineació de projectes S'ofereixen tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D. Fotografia i tractament d'imatge. Aporta experiència en empreses d'enginyeria i d'arquitectura, in forma ció Telèfon: 686 261 930 Col·laboració professional Arquitecte està interessat a compartir estudi i col·laboració a El Masnou amb arquitecle/a tècnic/a. informació Telèfon/fax: 93 540 30 66
en disseny assistit S'ofereix, realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tet: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84
Serveis per al projecte S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectorització i digitalització de plànols. També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació). Telèfon: 934 87 00 54
Delineació de projectes Tècnic superior en desenvolupament i aplicació de projectes de construcció, amb possessió del tftol de tècnic en disseny assistit per ordinador (Autocad), s'ofereix per treballar en despatx d'arquitectura o enginyeria. Josep Oriol Telèfon: 666 872 370
Es fa delineació de projectes en 2D o 3D. en CAD. Fotomuntatges. Seriositat i qualitat. Telèfon/fax: 93 211 5? 27 mòbil: 677 686 836 A/e: cnaudin@hotmail.com http://delinean (es. cjb.net
Primera quinzena novembre 2000
MERCAT DE TKERAI
cap del departament de pressupostos
arquitecte/a tècnic/a
Empresa constructora
GCO • Gestió 1 Coordinació d'Obres, SL. Consultoris d'edificació per a gestió i coordinació en fase d'execució d'obres d'edificació a la província de Barcelona
per responsabilitzar-se, a Barcelona, de l'elaboració dels pressupostos d'obra, negociació amb proveïdors, així com de l'anàlisi 1 Sguiment Í dels costos, en col·laboració amb el departament de producció.
Experiència mínima, de 3-5 anys preferentment en empreses de construcció. Coneixements bàsics d'Informàtica (no imprescindible CAD). Imprescindible vehicle propi.
Busquem professionals d'edat superior a 35 anys. amb dilatada experiència en el lloc de treball 1 amplis coneixements del mercat. s'ofereix
s'ofereix Contracte laboral o mercantil (a convenir), despeses a càrrec de l'empresa. Incorporació immediata.
perfil
L'empresa ofereix estabilitat en la contractació, excel·lent ambient de treball 1 interessants condicions econòmiques.
Les persones interessades poden posar-se en contacte amb: Marina Cervera, telèfon: 934 76 69 90
Les persones interessades podeu enviar URGENTMENT currículum 1 foto a: AB&ASOCIATS (Ref. JDP). Av. Diagonal, 618, 5B. l a . (Edifici Barcelona) 0 8 0 2 1 BARCELONA. A/e: abasocla@vlrtualsd.net. Telf. 932419650. Fax: 932419651 ^
Ref. 7.ÍÍ7'
Ref. 7.106
&6K • ajudant/a • • H B . d e cap d'obra
1 1
Constructora d'edificació
Constructora Industrial de Montcada 1 Reixach
per a treball a peu d'obra, recepció de materials, coordinació d'industrials, comandes, etc. perfil
per a realització d'amidaments, control pressupostari i plànols amb CAD. perfil
Experiència mfnima d ' l any. Coneixe-
Es valorarà experiència. Coneixements informàtics de Word, Excel. Presto 1 Auto-
i Autocad. Edat entre 25 i 35 anys. Idioma
anys. imprescindible carnet de conduir i
PTA brut/anual. Dietes i desplaçaments a càrrec de l'empresa. Contacteu amb Miquel Àngel, tel: 938 85 3 1 57.
venicie propi. Lloc de treoail, Vic. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral o relació liberal (a convenir) de 2 anys. Sou aproximat 3.000.000.- PTA brut/anual negociable més dietes i desplaçaments a càrrec de l'empresa. Contacteu amb Miquel Àngel, tel: 938 85 3 1 57.
\\
Ref. 7.119
Ref. 7.118
1 1
tècnic/a d'obres
i vehicle propi. Lloc de treball. Puigcerdà. s'ofereix Jornada of. Contracte lab. o relació lib. a convenir de 2 anys. Sou: 3.000.000,-
1 1
Despatx d'arquitectura de Barcelona
Important cadena hotelera en fase d'expansió
En dependència del director d'obres, haurà de coordinar el treball dels diferents industrials 1 empreses subcontractades. Negociarà amb proveïdors i es responsabilizarà dels terminis d'entrega i acabats. perfil Experiència mínima de 3 anys en la dlrecc ó 1 coordinació d'obres complexes. Es valorarà molt positivament la participació en projectes hotelers. Disponibilitat de viatjar amb freqüència. Les persones Interessades poden posar-se en contacte amb el Servei de Promoció 1 Mercat de Treball, telèfon: 932 40 23 58.
Ref. 7.127
coordínador/a d'obres
Promotora-constructora de Barcelona
Promotora-constructora de Barcelona
per a la redacció 1 coordinació de plans de seguretat, estats d'amidaments, planning i atenció post-venda. perfil Exp. min. de 2 anys com a tècnic de seguretat 1 salut, amidaments. etc. Edat, 25-35 anys. Català. Windows. Excel, Menfls, etc. Carnet de conduir i vehicle. Lloc de treball. Barcelona i àrea metropolitana. s'ofereix Jornada of. Contracte lab. indefinit. Sou: 4-4.500.000,- PTA brut/anual neg. Signatura d'obres. Cantacteu amb el Servei de Promoció 1 Mercat de Treball, tel. 932 40 23 58. A/«:tfebalieapabcn.es
per realitzar visats, direcció i control de les obres, costos, contacte amb Industrials, redaccions i control dels plànings, amidaments, etc.
perfil Experiència equivalent. Edat, 25-40 anys. Coneixements d'ofimàtica, Autocad i Photoshop. Nivell mig d'anglès (lectura tècnica). Carnet de conduir i vehicle. Lloc de treball, Hospitalet de Llobregat. Disponibilitat de viatjar per Catalunya. s'ofereix Jornada of. Contracte lab. per obra i servei. Sou aprox.: 4.000.000,- PTA brut/ anual neg. més complements. Contacteu amb Rosa M. Amer, tel. 935 67 90 14 Ref. 7.124
1
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL
L
1 1
Empresa de telecomunicacions
25 i 35 anys. Coneixements informàtics d'Autocad i Word. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. LLoc de treball Gelida. s'ofereix Mitja jornada amb dedicació flexible. Relació liberal. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Signatura d'obres. Incorporació el mes d'octubre o novembre. Poseuvos en contacte amb Sergi Izquierdo, tel. 932 04 25 34 |
caps d'obra
ajudant/a de coordinació d'obra
per al disseny i construcció d'elements de mlmeUtzació o camuflatge per a les
Rel. 7.122
.
9MHP
arquitecte/a tècnic/a
per a la direcció d'obres. perfil
|
.
ajudant/a de cap d'obra
Tel: 932 40 23 58 • fa*: 932 40 23 59 • A/e: treball®apabcn.es • http//: www.apabcn.es
Ref. 7.093
perfil Exp. min. 5 anys en habitatges migs/alts. Edat. 30-35 anys. Windows, Menhpis, Excel. etc. Idioma català. Carnet de conduir i vehicle. s'ofereix Jornada oí. Contracte lab. indefinit. Sou: 6-6.500.000.- PTA brut/anual neg. Signatura d'obfes. Contacte amb el Servei de Promoció i Mercat de Treball, tel:932 40 23 58, A/e: treballOapabcn.es |
Ret. 7.094
26
Primera quinzena novembre 2000
ACXLMJLXAT! FDRMACIÓ
CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES CONSTRUIR AMB FORMIGÓ, FORMIGÓ PREFABRICAT
Sessions tècniques i seminari, del 14 al 30 de novembre Tradicionalment, en la construcció, els elements més fàcils de transportar, amb major treball afegit o que exigien eines més complexes, es fabricaven a taller; aquest és el cas de les fusteries, baranes o altres acabats. Però el gros d'obra, era necessàriament produït en el mateix lloc de treball, ja que l'elevat pes dels elements i, sobretot, la baixa resistència a tracció dels elements constructius tradicionals, feia molt complex pensar en el seu transport. L'evolució del transport i l'aparició del formigó armat va permetre superar aquesta limitació, tira capaç de suportar els esforços de la manipulació, sovint no coincidents amb els de servei, un cop col·locat a obra, i la confecció a taller permetia utilitzar mollies complexos i amortitzar-ne el cost amb una utilització massiva. La difusió de tècniques inicialment pensades per a obres públiques —pretesal i postesat— al camp de l'edificació no va fer sinó incrementar les possibilitats dels nous productes. A partir de la Segona
Guerra Mundial, la reconstrucció d'Europa i especialment de l'Europa de l'Est es realitza, bàsicament, amb sistemes de prefabricació. La manca de qualitat d'aquelles primeres patents i la necessita! de produccions moll seriades van representar, durant molt de temps, un important fre a! seu desenvolupament. L'evolució dels elements de fixació, la major flexibilitat en els sistemes d'emmotllat i la millora de les característiques dels components han representat, en aquests darrers anys, un nou impuls i una major popularització. Les jornades que presentem tenen com a objectius fonamentals reflexionar sobre aquesta nova construcció, sobre els avantatges de treballar amb prefabricats pesants i, també, sobre com controlar-ne les limitacions. En aquest sentit, el desenvolupament empresarial en la millora de qualitat i de cost dels productes i el treball conjunt entre fabricants i prescriptors és més indispensable que
Programa Sessions tècniques
Programa Seminari
D/ma/fS) 14novembre 16.30 h El formigó prefabricat en la construcció arquitectònica 17.45 h Presentació de productes: Pacadar/ Prainsa/Prefabricats Pujol/Trumes SLA 20.00 h Presentació d'obres i debat: Conjunt residencial per a les Germanes Mercedàries i edifici d'oficines a la ZAL del Pon de Barcelona. A càrrec de Joan Nogué, Txema Onzain i Jordi Roig.
Dijous, ICdenovembre 16.30 Característiques tècniques. El disseny constructiu. A càrrec de David Garcia 18.45 Tipologies. Sistemes d'unions. A càrrec de Lluís Moià
Dimarts, 2} denovembre 16.30 h El projecte en formigó prefabricaL A càrrec de Manel Femàndez. 17.45 h Presentació de productes: ACO Productos Polímeros SA/Eurocont/ HomipresaSuberolita SA 20.00 h Presentació d'obres i debat: Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Reus, a càrrec de Pau Pérez, Anton M. Pàmies i Anton
Dijous, 23 de novembre 16.30 Aïllament tèrmic i acústic. Estanquitat, juntes i connexions Jaume Avellaneda 18.45 Discontinuïtats - Modulació -Toleràncies - Durabilitat. A càrrec de Fructuós Ponabella Padró
preu matrícula i preu col·legiat: 5.000 PTA Seminari dates: dijous, 16, 23 i 30 de noverr horari: de 16 a 20 h preu matrícula i preu col·legiat: 25.000 i 20.000 PTA E1081
Sessions tècniques dates Els dimarts, 14, 21 i 28 de novembre horari: De 16 a 20 hores.
durada: 12 hores les sessions i 12 hores el seminari direcció i coordinació del cicle Joan Sabaté i Horacío Espeche
CONSTRUIR AMB FORMIGÓ, FORMIGÓ IN SITU Dijous, 30 de novembre 16.30 El formigó arquitectònic al Teatre Nacional de Catalunya. A càrrec de Eusebi Solà 18.45 Posada en obra. Com condiciona el disseny. Control de qualitat. Ami. daments i pressupostos. A càrrec de Carles Oliver Comet Empreses participants
Dimarts 28, de novembre 16.30 li El formigó prefabricat com a tancament. Habitatges a! carrer Bac de Roda, a càrrec de Lluís Alonso i Sergi Balaguer. 17.45 h Presentació de productes: Escofet/ Guijarro Hermanos SL/ lulian Animí, SL 20.00 h Presentació d'obres i debat: Habitatges a Can Basiana. Sabadell, a càrrec de Felipe Pich - Aguilera
Exposició dates Del 14 de novembre al 30 de novembre del 2000 horari De dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores Entrada lliure
ACO Productos Polímeros S.A. Escofet
Eurocont Guijarro hermanos, S.L Hormipresa Juliàn Animi, S.L Pacadar Prainsa Prefabricat Pujol Suberolita S.A. Trumes S.L
Seminari, del 5 al 19 de desembre, a Terrassa Des de la seva invenció el formigó va estendre ràpidament la seva influència; primer, en el camp de les obres civils i dels edificis industrials i, més tard, en tota l'edificació. La seva versatilitat i la suposada durabilital que provenia de la imatge quasi pètria de la seva estructura, es va veure enterbolida per dos problemes consubstancials a la seva natura: la dificultat de controlar les característiques del formigó elaborat en obra i la presència de l'armat, que representa un perill constant d'oxidació. Aquests dos factors van tenir una
responsable acadèmic loan Sabaté dates: dimarts, 5, 12i 19 de desembre, de 17 a 21 h. lloc: Delegació del Vallès Occidenta!
importància cabdal en l'inici del control científic de In construcció. En el curs es parlarà sobre la construcció en formigó i en especial sobre la utilització del formigó visL En aquesta utilització, les condicions de l'encofrat, l'adequada dosificació i la correcta execució esdevenen fonamentals. La dificultat d'aconseguir un bon resultat i el risc que comporta (ja que un cop executat és pràcticament impossible de reparar) fan d'aquesta operació una de les més complexes í incertes de la construcció anual.
•durada: 12 hores preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat: 20.000 PTA
ACTIVITATS
Primera quinzena r
,27
REHABILITACIÓ I MANTENIMENT DIAGNOSI I TRACTAMENT D'HUMITATS
Curs, els dies 14 i 15 de novembre Les humitats als edificis són un problema molt freqüent en els nostres treballs de rehabilitació. Donar-hi resposta i solució és tècnicament senzill si coneixem amb precisió les causes que el produeixen i, contràriament, resulta absolutament irresoluble si apliquem solucions sense una referència precisa del seu origen. L'objectiu d'aquest curs és proporcionar una metodologia de treball rigorosa que per-
meti al tècnic el reconeixement i la diagnosi de les humitats en loia la seva complexitat, i poder dictaminar amb seguretat el seu tractament. Durant el curs, es donaran uns coneixements bàsics del componament físic de l'aigua, s'estudiarà la simplomatologia, es descriuran els aparells de suport a la diagnosi i, finalment, es presentaran les possibilitats més habituals de solució.
responsable acadèmic Xavier Casanovas dates: 1<1 i 15 de novembre horari: el dia 14, de Ió a 21 hi el dia 15 dt 9 a 14 i de 16 a 21 hores. durada: 14 hores lloc Barcelona preu matrícula: 33.000 PTA preu col • legiats: 27.000 PTA
programa dimarts, 14 de novembre 16.00 h L'aigun líquida i l'aigua vapor. Tipus d'humitats. L'aigua com agent agressiu. A càrrec de Soledad García Morales, dra. arquitecta. 18.30 h Metodologia de diagnosi. Mesurar la humitat. A càrrec de Minerva Embuena, arquitecta tècnica. Laboratori de Materials de l'EUPB. dimecres, ISdenovembte 9.00 h Condensacions. Diagnòstic í tractament. A càrrec de Soledad García Morales, dra. arquitecta. 11.30 h Condensacions. Cas I. A càrrec d'Anna Mestre i Núria Pumarola, arquitectes tècniques. 12.00 li Condensacions. Cas 2. A càrrec de Soledad García Morales, dra. arquilecta.
12.30 h Condensacions. Cas 3. A càrrec de Minerva Embuena, arquitecta tècnica. Laboratori de Materials de l'EUPB. 13.00 h Filtracions. Concepte i problemàtica. A càrrec de Soledad García Morales, dra. arquitecta. 16.00 h Capil·laritat. Diagnòstic i tractament. A càrrec de Soledad García Morales, dra. arquitecta. 18.30 h Capil • laritat. Cas 4. A càrrec de Toni Floriach, arquitecte tècnic. Servei Rehabilitació i Medi Ambient. 19.00 h Capil • laritat. Cas 5. A càrrec de Soledad García Morales, dra. arquitecta. 19.30 h Capil • laritat. Cas 6. A càrrec de Minerva Embuena, arquitecta tècnica. Laboratori de Materials de l'EUPB.
MEDI AMBIENT CONSTRUCCIÓ, ARQUITECTURA I URBANISME SOSTENIBLES, EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES
Curs, del 22 al 25 de novembre La capacitat limitada del nostre planeta i la forta incidència que en aquest àmbit té el sector de la construcció, estan comportant canvis que modifiquen subslancialmenl els sistemes actuals de treball en la construcció. Per donar a conèixer algunes experiències interessants en aquesta línia, el Servei Rehabilitació i Medi Ambient ha organitzat el curs "Construcció, arquitectura i urbanisme sostenibles. Exemples". L'objectiu és presentar exemples d'urbanitzacions i edificis en què s'hagi tingut en compte aspectes mediambientals. Es presentaran, per part dels seus
autors, actuacions i projectes emblemàtics com ia del poble de Zolina a Navarra, el Pla ambiental del Campus de Castelldefels de la UPC. També s'analitzaran diverses promocions d'habitatges. El curs s'estructura en tres blocs, en que s'analitzen des dels punts de vista econòmic, constructiu, funcional i de disseny edificis públics, edificis d'habitatges, tant plurifamiliars com unifamiliars, i urbanitzacions. L'objectiu final és que els assistents puguin extreure'n conclusions per aplicar a obres pròpies tant pel que fa als seus sistemes tipològics com constructius.
Programa 22 de novembre, de 16 s 20 h. • Habitatge unifamiliar aïllat a Sabadell, a càrrec de Fídela Frutos, arquitecta • Habitatge unifamiliar aïllat a Girona. A càrrec de [ordi Badia, arquitecte • Habitatge biodimàiic a Seva, a càrrec de Rafael Balanzo, arquitecte • Habitatge unifamiliar construït amb tècniques tradicionals a Navarra. A càrrec d'Ismael Caballero de GEA (Asociación de Estudiós Geobiológicos) • Habitatge unifamiliar aïllat a Vidreres. A càrrec de Josep Bonfill, arquitecte 23 de novembre, de1 6 a 20 h. • Promoció de 60 habitatges de Vimusa a Sabadell, a càrrec de Ricard Perich, arquitecte • Promoció d'habitatges El Llimonet. Vilanova i la Geltrú • Xavier Míllet, arquitecte de BCN Cambra Lògica de Projectes • Promoció de 30 habitatges a la zona de Ïorrefona-Riu Tordera. Tarragona. A càrrec de Miquel Balcells, arquitecte • 24 habitatges bíodimalícs a Ronda de Dalt
responsable acadèmic Toni Floriach dates: del 22 al 25 de novembre, ambdós inclosos horari: de 16 a 20 h (el dia 25 de 10 a 14 h.)
• Hospital Militar; Pla de les Vores de les Rondes. A càrrec de Conxita Balcells, arquitecta i Josep M3 Foneza, arquitecte tècnic 24 denovembie, de 16a 20h. • Laboratoris de la UPC a Manresa. A càrrec de Joan Sabaté i Horacio Espeche, arquitectes • L'informe MIES. A càrrec d'Albert Cuchí, Arquitecte. Professor de construcció de l'ETSAV • Pla Ambiental del Campus de Castelldefels. Parc tecnològic de la Mediterrània • Poble Biodimàtic de Zolina. Navarra • Nau industrial de Valeo a Sta Perpetua de Mogoda. A càrrec de Josep Sotorres, arquitecte tècnic • El medi ambient en el mobiliari urbà. A càrrec de Joan Rieradevall. Professor de Elisava - LIPF - UAB 25 denovembie, de 10 314 h. Visites guiades a: • Nau Valeo. Sta. Perpetua • Camp folovoluíc del Museu de la Ciència de Terrassa • Promodó de Vímusa
durada: 16 hores preu matrícula: 30.000 PTA preu col·legiat: 24.000 PTA
28
meta quinzena novembre 2000
ACTIVITAT!
ORGANITZACIÓ I GESTIÓ Ú S DEL FULL DE CÀLCUL PER A L'ESTUDI DE VIABILITAT D'OPERACIONS IMMOBILIÀRIES
Del 15 al 29 de gener La ínformàlica ens permei realitzar amb molia rapidesa operacions que fa poc icmps requerien de coneixements profunds en complabilílal i anàlisi, i una dedicació gairebé exclusiva. En aquest curs presentarem una forma fàcil i útil de fer servir un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries. Aquest és un dels cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Politèc-
programa • L'eina informàtica Ampliació de coneixements per a l'ús de funcions financeres, lògiques, de recerca i de referència • L'aplicació per a l'estudi de viabilitat L'estudi de viabilitat: procés i indicadors Dades Càlculs
nica de Catalunya (FPC) i comptarà amb un crèdit per al màster en project manager. Calen coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel. L;n el programa de cursos d'informàtica bàsica que s'organitzen en el Col • legi, s'hi inclou un curs d'iniciació a l'Excel per a aquelles persones que no tinguin coneixements del full de càlcul.
responsable acadèmic Carles Puiggròs dates: del 15 al 29 de gener horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 h durada: 10 hores preu matrícula: 30.000 PTA preu col·legiat: 25.000 PTA S'entregarà a lols els alumnes disquet de l'arxiu del full de càlcul utilitzat durant les sessions del curs.
Resultats Aplicació concreia. Manual d'ús Adaptació a les necessitats particulars.
GESTIÓ I MERCAT IMMOBILIARI
GESTIÓ DE LLICÈNCIES PER A LA PROMOCIÓ RESIDENCIAL
Cicle de sessions
Del 8 al 27 de febrer
En aquest cicle es mostrarà, a través d'unes xerrades i taules de debat, com el project management i la gestió en construcció es planteja, cada cop mes, com una sortida pro-
fessional amb perspectives de futur. Professionals d'aquest àmbit donaran a conèixer les
Abans d'iníciar-se en el procés d'una promoàó d'habitatges cal saber quins pern
funcions de gestió, diversos models d'orga-
W]nes 'Vencies són imprescindibles,
nització de la gestió i la situació del mercat.
El
responsable acadèmic Carles Puiggròs horari: de 19 a 21 hores. L'entrada és lliure però cal reservar plaça. properes sessions • 30 de novembre de 2000: Lafíguradelprojectmanager.Funcionsiperíil professional. • 12 de gener de 2001: Li situació del mercat d'habitatge, locals i oficines. •
2 de febrer de 2001:
Elpaperdel Project Manageren lapromoció de la innovació en elprocésdeconsirucóó. • 23 de febrer de 2001: Milloraria competitivitat delsectordela consuvedó, • 30 de març de 2001: El mercat immobiliari i una nova Hei del sòl per ,i Caialuny-a. • 27 d'abril de 2001: El mercat immobiliari: la transformació del Poble Nou. tizona 22®.
P r i n d P a l o b ', e c l i u d ' l ' T * ™ B é s d o n a r a conèixer tots els tràmits i la documentació que es requereix. Així doncs, aquest curs pot ser bàsic tant per a professionals lècntcs del
dates: de! 8 al 27 de febrer del 2001 horari: dimarts i dijous, de 17 a 21 h durada: 24 hores preu matrícula: 57.500 PTA
sector de la construcció com per a empreses promotores i constructores. Aquest és un dels cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i pot comptar amb dos crèdits i mig per al màster en project manager.
preu col • legiat 48.000 PTA responsable acadèmic Carles Puiggròs.
ACTIVITATS—
Primera quinzena novembre 2000
29
FORMACIÓ
SEGURETAT LA SEGURETAT I SALUT A LES OBRES
Cicle de sessions, fins a juliol de 2 0 0 1 Els coordinadors de seguretat i, en definitiva, tots els tècnics involucrats en el procés de construir han de saber com s'organitza una obra, quins mitjans auxiliars, proteccions i maquinària cal utilitzar i, com han de ser i funcionar per garantir una obra segura. E:l cicle inclou d'una banda, una sèrie de sessions, de tipus tècnic, dedicades a alguns dels aspectes més importants de les insial • lacíons provisionals per a la producció d'una obra i, de les proteccions personals i col • lectives que es faran servir de forma habitual en
les obres d'edificació, i també, quin paper té el tècnic de les obres en la formació dels treballadors. I d'altra banda, unes dedicades a analitzar els riscos i estudiar la prevenció en algunes de les unitats d'obra i dels sistemes constructius amb més risc. A cada sessió es donarà a conèixer quina normativa és d'aplicació en cada cas, les comprovacions que cal fer per garantir-ne el compliment, quins son els processos de muntatge i desmuntatge de cada element, I com fer l'anàlisi i prevenció dels els riscos inherents a cada procés.
responsable acadèmic Ezequiel Bellei dates: fins a juliol de 2001 horari: un dilluns al mes, de 17 a 21 h durada: cicle d'l 1 sessions i de 4 b. la sessió.
preu matrícula; 54.000 PTA cicle o 6.000 PTA sessió preu col·legiat: 45.000 PTA cicle o 5.000 FfA sessió
SESSIONS DEL PRIMER TRIMESTRE • Grues í aparells elevadors. A càrrec d'Emili Domènech, enginyer tècnic mecànic, cap de maquinària d'ACS a Catalunya. S'analitzarà el posicionament idoni per qüestions de servei i de seguretat. Es mostraran les mesures de prevenció que cal seguir en el funcionament de la grua i el moviment de càrregues. Tanmateix es parlarà d'altres aparells elevadors. • Dimarts, 16 de novembre, a la Delegació del Vallès Occidental.
* Seguretat a les instal·lacions d'electricitat durant les obres. A càrrec de Xavier Cardús, enginyer tècnic elèctric, tècnic superior en prevenció de riscos laborals. Veurem com han de ser les escomeses provisionals, els quadres generals i els de plantes, les esteses de cables, les connexions i les preses de terra. També els elements dels quadres, la seva sensibilitat, el manteniment i les instruccions per al seu ús. • Dimarts, 12 de desembre a la Delegació del Vallès Occidental • Dijous, 11 de gener a Barcelona Codi: SI 13
I
• Elements de protecció individual: EPI's A càrrec de Jaume Montanera, enginyer tècnic, cap del servei de prevenció de l'Agrupació Cuinovan/OSHSA Aquesta sessió es divideix en dues parts,a la primera un ponent parlarà de la normativa, característiques dels EPI i la seva forma d'utilització, així com de les problemàtiques que el seu ús planteja als treballadors a l'obra. En la segona part una empresa especialitzada en el proveïment d'EPl'S farà una demostració pràctica de tota mena d'elements i sistemes. • Dilluns, 18 de desembre a Barcelona Codi: SI 141
SESSIONS PREVISTES PER A 2001 • Dilluns, 15degener: Seguretat en les màquines • Dilluns, 5 de febrer: Seguretat en el muntatge de coberlesi tancaments dexapa • Dilluns, 5 de març Seguretat en el muntatge d'estructures i elementsprefabricats de formigó • Dilluns, 2 d'abril; Seguretat en treballs de desconsirucció en presenciad'amiant iplom • Dilluns, 7 de matg: La seguretat en treballs especials en alçada • Dimarts, 6 de febrer, a Terrassa, i dilluns, 11 de juny a Barcelona: Seguretat en els
enderrocs • Dilluns, 2 de juliol: Informació Ha informacióen seguretat delstrebalhdorsalesobres.
GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE
GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE
D'EXECUCIÓ D'OBRES. CASOS PRÀCTICS
D'EXECUCIÓ D'OBRES. CAS PRÀCTIC
De 1*11 de gener al 8 de febrer
Dimarts 28 i dijous 30 de novembre, a Vic
Aquest curs es basa en quatre casos pràctics de projectes reals que es revisen de forma exhaustiva durant el curs. ]J\ simulació dels casos ens determinarà diversos escenaris corresponents a diferents models d'organització que trobem a les obres: contractista únic amb subcoiuractes, diversos contractistes, subcontraaistes i autònoms, etc. Per així, veure les diferències que es poden produir en funció del cas. El contingui del curs es distribueix en tres
pans que s'apliquen en cada un dels casos pràctics: anàlisi de l'estudi de seguretat, anàlisi dels plans per a la seva aprovació i proposta de mètodes per als treballs que ha de fer el coordinador. En cadascun dels casos pràctics a desenvolupar s'aplicaran els mètodes a seguir durant tot el procés, lis recomanable haver assistit al curs bàsic de seguretat i salut a la construcció del Col·legi (45 hores), o bé lenir coneixements i/o experiència equivalents.
responsable acadèmic Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'Àrea de Formació en Seguret.it del CAATB dates: de l'U de gener al S tic febrer, de 17 a21h.
Durada: 20 hores preu matrícula: 42.000 PIA preu col·legial: 35.000 PTA
La guia pràctica del coordinador de seguretat en la fase d'execució d'obres és una proposta de metodologia de treball a seguir durant tot el procés de l'obra. Aquest curs es desenvolupa en dues sessions: una dedicada a explicar les tasques a realitzar i els mètodes de treball que s'han de portar a terme segons la guia, i l'altra, a aplicar la guia a un exemple pràctic
responsable acadèmic fczequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'Àrea de Formació en Seguretat del CAATB daies: dimarts 28 i dijous 30 de novembre, de 17 a 21 h. Durada: 8 hores preu matrícula: 12.600 PÏA preu col·legiat: 10.500 PIA Codi: SI 092
de coordinació de seguretat d'un edifici plurifamiliar entre milgeres, que és el tipus d'obra més típic que desenvoluparà un aparellador/ arquitecte tècnic. 1:1 profesor exposarà com s'ha fet en aquest cas, l'anàlisi de l'estudi de seguretat, l'anàlisi del pla per a la seva aprovació i com s'organitza el treball de coordinador pir Isi^uiment dt I egurti I de I obra.
ACTIVITAT!
30
FIPRMACID
QUALITAT
ACTIVITATS PERICIALS
CONTROL QUE QUALITAT. C A S PRÀCTIC
CURS BÀSIC DE VALORACIONS IMMOBILIÀRIES
Del 17 al 3 1 de gener, a Barcelona
Del 9 de gener a I'l de febrer, a Vic
Preparar el programa de conl/ol de qualitat i fer-ne el seguiment per poder certificar l'acompliment són tasques que els aparelladors i arquiïectes tècnics porten a terme durani l'execució de l'obra. Han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixen els requeriments de la normativa vigent, controlar els resultats i
especificacions dels documents que garanteixin la qualitat i prendre decisions quan aquests resultats no siguin els desitjables. Bn aquestes sessions, s'aplicarà tot a través d'un exemple pràctic, aplicat a un edifici de volum mitjà/ petit. Es posarà un èmfasi especial en els controls del formigó d'acord amb la nova instrucció EHE.
Responsable acadèmic Pere Casademont dates del 17 al 3J de gener a Barcelona
horari: de 18 a 21 h Preu matrícula: 18.000 PTA Preu col·legiat: 12.000 PTA
Hi ha força ocasions en què un arquitecte tècnic, i altres professionals de formació tècnica, són requerits per fer una valoració de béns immobles. Per exemple, en les transmissions patrimonials, en fer l'anàlisi d'inversions immobiliàries, per a l'emissió d'un crèdit " hipotecari, en un procediment judicial, en els casos d'aportacions no dineràries en una societat mercantil, entre d'altres. La complexitat de les relacions econòmiques, jurídiques i socials han anat configurant la necessita! de
què els professionals que vulguin dedicar-se a fer valoracions tinguin, a més a més d'uns coneixements per a l'anàlisi tècnica de l'immoble i del seu estat de conservació, uns coneixements específics de l'àmbit jurídic i dels criteris de valoració. L'objeciiu d'aquest curs és donar aquests coneixements bàsics específics per comprendre els mecanismes de la valoració en funció del seu àmbit d'actuació, els criteris de depreciació del valor i conservació i els mètodes pràctics de valoració.
Codi: Q10214 responsable acadèmic Francisco Javier Llovera del 9 degeneral'l de febre horari: dimarts i dijous, de 18.30 a 21 hores
durada: 20 hores preu matrícula: 42.000 PTA Preu col·legial: 35.000 PTA
CURS BÀSIC D'URBANISME
Del 8 al 3 1 de gener, a Granollers L'aparellador o arquitecte tècnic que exerceix com a professional liberal, o de tècnic munícipal, es troba sovint amb e! requeriment de realitzar l'estudi de l'edificabilitat que té un terreny, per a això necessita disposar dels suficients coneixement d'urbanisme que li permetin analitzar la capacitat edificadora de
dales: dilluns i dimecres, del 8 al 31 de gener lloc Delegació del Vallès Oriental horari: de 19 a 21 h durada: 20 hores
IN
INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions 932 40 20 60 telèfon d'informació 932 40 23 73 jfax
932 40 20 6 1 http://www.apabcn.es" a/e: formacio@apabcn.es
l'àrea d'estudi. L'objectiu d'aquest curs és donar una v pràctica mitjançant l'exposició de casos sobre temes de planejament, gestió urbanística i llicències d'obres, responsable acadèmic Esteve Aymà. Arquilecte tècnic i advocat.
preu matrícula: 33.600 PTA preu col·legiat 28.800 PTA
ACTIVITATS
Primera quinzena novembre 2000 J
í
FDBMACin
ACTIVITATS PERICIALS
INTERIORISME
L'iNFORME TÈCNIC. INICIACIÓ A LA PERÍCIA
INTRODUCCIÓ A LA INTERVENCIÓ SOBRE L'ESPAI INTERIOR
Del 10 de gener al 28 de febrer
Del 7 de febrer al 7 de març
Els professionals posen de manifest la seva expertesa i perícia tècnica en l'emissió d'un document anomenat informe tècnic L'eficàcia de l'in Cor me està en consonància amb la qualitat tècnica i lingüística del document i la seva objectivitat. Saber apressar-se en el llenguatge adequat tenint en compte a qui va dirigit el document, conèixer el context i els procediments per tenir una visió àmplia, afavorir una bona interpretació del que s'ha escrit, són factors tan importants com saber fer un bon diagnòstic tècnic. Els objectius d'aquest curs són donar a
conèixer les tipologies d'informes, el paper de l'informe en el procés de reclamació o d'assessorament tècnic, introduir als assistents en els procediments de tràmit administratiu judicial, iniciar-se en la reflexió lingüística i en les tècniques de redacció en català. Aquest curs s'organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i el seu contingut coincideix amb un dels mòduls que formen pan del curs de poslgrau en perícia forense i compta amb 3 crèdits per al màster en valoració de béns i taxació de danys que organitza la FPC.
responsable acadèmic Francisco Javier Llovera. Catedràtic d'universitat. Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. Organitzat conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya.
dates: del 10 de gener al 28 de febrer horari: dimecres, de 1G.30 a 21 h durada: 32 hores preu matrícula: 64.000 PTA preu col·legiat: 56.000 PTA Codi: P1072
EL PROJECTE D'URBANITZACIÓ
L'arquitecte tècnic és un professional que s'orienta al procés de construir obres i com a expert en materials i en sistemes constructius ha de saber interpretar i comprendre ei disseny del projecte per construir-lo. Per tant, cal que tingui actituds obertes i un grau d'inquietud suficient que li permeti avançar en l'estudi i la comprensió de !.i intervenció sobre l'espai des de la perspectiva de la idoneïtat constructiva i del compromís amb el procés creatiu. Aquest curs pretén ajudar l'alumne a adquirir actituds que permetin: entendre l'interiorisme, aprendre a mirar els espais interiors des de l'òptica del compromís amb la creativitat, fomentar l'interès per les possibilitats expressives dels nous materials, desenvolupar els conceptes abans que les formes,
defugint d'actuacions banals, i buscar la consistència de les decisions. Atesa la curta durada del curs no es pretén ensenyar a fer disseny sinó a començar a entendre el llenguatge del disseny i la relació que té amb el fet constructiu. Per això, després de desenvolupar una petita base teòrica es passarà a una visió pràctica a través d'inlervencions en espais interiors i així aprendre a avançar en el procés de formalització de la idea, l'adequació d'aquesta al programa de necessitats, l'esperit del lloc i les característiques constructives de l'edifici. 1 després, passar a raonar l'elecció de materials atenent a criteris estètics, funcionals i de manteniment, i a treballar els detalls del procés constructiu amb plànols a escala gran.
Organitzat conjuntament amb Elisava dates: del 7 de febrer al 7 de març del 200! horari: dimecres, de 16.30 a 21 hores. durada: 20 hores preu matrícula: 48.000 PTA
preu col·legiat: 40.000 PTA responsable acadèmic Agustí Costa. Arquitecte tècnic. Professor de l'Escola Klisava
INFÜRMAC;
Del 5 al 26 de febrer, a Granollers L'objectiu d'aquest curs és donar una visió moll pràctica de l'elaboració del projecte d'urbanització, de les normatives d'aplicació i de la seva tramitació, tot relacionant-lo amb els expedients de contribucions especials i de les quotes urbanístiques.
El curs va dirigit, fonamentalment, als Aparelladors i Arquitectes Tècnics amb funcions de tècnics municipals, com també a tots els que vulguin tenir o ampliar coneixements sobre
dates: del 5 al 26 de febrer del 2001 lloc Delegació del Vallès Oriental horari: de 19 a 21 h (dilluns) durada: 6 hores preu matrícula: 12.600 PTA preu col·legiat: 10.500 PTA
responsable acadèmic Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat
aquesta matena.
Codi: P1151
INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions 932 40 20 60 telèfon d'informació 932 40 23 73 fax: 932 40 20 6 1 http://www.apabcn.es a/e: formacio@apabcn.es
Codi: 11021
32
Primera quinzena novembre 2000
AOXIVITAXSL FORMACIÓ
NOVES NORMATIVES
HABILITATS DIRECTIVES
ORDENANÇA GENERAL DEL MEDI AMBIENT URBÀ DE LA CIUTAT DE
LA PRESA DE DECISIONS DAVANT ELS PROBLEMES
BARCELONA. Dimecres, 13 de desembre
Del 16 al 30 de novembre
La nova ordenança de l'Ajuntament de Barcelona refon i actualitza el contingui de set ordenances anteriors i incorpora !a regulació de les llicències d'activitats. Atès l'abast del text legal i tenint en compte la gran quantitat de temes diversos que s'hi tracten es planteja aquesta sessió amb l'objectiu de facilitar als tècnics el coneixement dels aspectes
responsable acadèmic lesús Fernàndez dates: dimecres, 13 de desembre del 2000 horari: de 17 a 21 h. Durada: 4 hores
de l'ordenança que poden afectar el seu exercici professional. Així, es tractaran punts com ara: conductes d'evacuació de fums, sorolls i vibracions, evacuació de runes, connexió dels edificis a la xarxa de clavegueram, protecció de l'arbrat, etc. La sessió es completarà amb un capítol al punt més novedós de l'ordenança: l'Annex sobre captació solar tèrmica.
preu matrícula: 8.400 PTA preu col·legial: 7.000 PTA
Hi ha sovint, una gran diversitat de situacions en què s'han de prendre decisions que afecten la gestió dels recursos humans i materials. El professional ha de saber resoldre problemes i prendre decisions adequades i de manera ràpida. Cal desenvolupar habilitats per ana-
lilzar tots els factors implicats en e! problema i saber escollir l'alternaliva de solució, conjugant l'eficàcia i l'eficiència. Els objectius d'aquesi curs són: adquirir el costum de pensar millor, desenvolupar el pensament crealiu i aprendre a prendre decisions.
responsable acadèmica: Ascensíón Gàlvez dates: del 16 al 30 de novembre (excepte el dia 23) horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h
durada: 12 hores preu matrícula: 25.200 PTA preu col·legiat: 21.000 PTA
LA REUNIÓ COM A EINA DE TREBALL
Del 15 al 2 4 de gener Les reunions de treball són una eina important en el treball en equip. Sovint, però, ocupen força hores de treball dels qui hi participen i no sempre s'aprofiten prou. En aquest curs s'ensenyaran mètodes i tècniques per a la millora de la comunicació, estratègies d'organització i control de la reunió i estratègies de relació amb els participants i així desenvolupar habilitats per dirigir reunions efectives.
dates: del 15 al 24 de gener del 2001 horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 li durada: 12 hores preu matrícula: 25.200 PTA preu col·legiat: 21.000 PTA responsable acadèmic Ascensión Gàlvez. Arquitecta tècnica. Cap del Servei de Promoció, Mercat de Treball i Formació Codi: C1051
INFORMÀTICA APLICADA PRESSUPOSTOS I CONTROL ECONÒMIC D'OBRES AMB TCQ 2 0 0 0
Amidaments, pressupostos i certificacions
IN
INSCRIPCIONS telèfon d'inscripcions 932 40 20 60 ;• telèfon d'informació 932 40 23 73
En el contingut del curs es presenta el mòdul específic del programa sobre seguiment d'obra i planificació. Aquest curs està dirigit als professionals que en la seva feina necessiten elaborar amidamenls, pressupostos, certificacions i control econòmic de l'obra, i que vulguin adquirir uns coneixements més complets utilitzant aquesta eina informàtica. temari • El pressupost, document d'un projecte.
Planificació del projecte, t El pressupost. Elaboració del pressupost. • Pla de treball i seguiment econòmic, t Utilitats del Pla de Treballs en Progrés, dates: del 15 al 29 de novembre, dilluns i dimecres de 17 a 21 h. preu matrícula: 46.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA Codi: Cl 302
PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES MICROSOFOT PROJECT
Del 10 al 3 1 d'octubre, dimarts i dijous de 17 a 19 h
fax
932 40 20 61 http://www.apabcn.esa/e: formacio@apabcn.es
Aquest curs té com a objectiu aprendre a programació amb recursos, ús del a m í crític, utilitzar el programa i a rendibilitzar les apli- seguiment de projecte i ajustaments de lemps cacions que ofereix per a la programació, i costos, entre d'altres. seguiment i control de projectes de construc- dates: del 19 al 21 de desembre, de dilluns a ció, í en la gestió del temps i dels recursos. El divendres, de 17 a 19 h. programa inclou uns coneixement bàsics de ' preu matrícula; 25.000 PTA recordatori de conceptes de planificació i preu col·legiat: 20.000 PTA l'aplicació d'aquests amb l'eina informàtica: gestió de recursos, treball amb calendaris, Codi: C1401
ACTIVITATS
,33 DIVEHSDB
INFORMÀTICA BÀSICA I GRÀFICA i ACCESS I NIVELL: Dimarts i dijous, de 17 a 19 h, del 21 al 30 de novembre. Durada: 8 hores. Preu matrícula: 14.000 PIA Preu col·legiat: 10.000 FTA i CADH NIVELL: De dilluns a divendres, del'll al 18 de desembre Durada: 40 hores. Preu matrícula: 78.000 PTA Preu col·legiat: 60.0
FISCAL
informàtica de gestió aplicada al sector
PLANIFICACIÓ FISCAL EN EL
D E L 8 DE NOVEMBRE AL 15
TANCAMENT DE L'EXERCICI
El Col·legi organitza una sessió informativa sobre la Planificació fiscal en el tancament de l'exercici, que anirà a càrrec de José Antonio Bemàldez, advocat i assessor fiscal. dia i hora: dilluns, 20 de novembre, a les 19 hores. lloc sala d'actes del Col·legi. Primera planta. L'entrada és lliure però, cal confirmar assistència, al Servei d'Informació. Tel: 932 40 20 60
DE DESEMBRE
Curs gratuït de formació ocupacional per a majors de 25 anys en situació d'atur, organitzats pel Departament de I ormació del Col • legi i subvencionat per la direcció (ioneral d'Ocupació del Departament de Treball de la Ccneralitat de Catalunya i el l:ons Social Europeu, Imalnieni subvencionat. Places limitades. programa • MÒDUL 1: Introducció a l'ordinador personal (10 hores) • MÒDUL II: Tractament de textos (word). (20 hores)
DELEGACIÓ D'OSONA
• MÒDUL 111: Full de càlcul (Excel). (30 hores) •
ACTIVITATS PROGRAMADES A LA DELEGACIÓ D'OSONA
• MÒDUL VI: Gestió i planificació de projectes (10 hores)
• Del 24 de novembre al 17 de desembre: exposició de pintures sobre arquitectura a l'oli de l'artista Eduard Ferrer. • Dies 28 i 30 de novembre: curs Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obres. Cas pràctic, a càrrec d'E. Bellet, (vegeu el programa a la pàgina 37).
• MÒDUL Vil: Tècniques de recerca de treball (10 hores) » MÒDUL VIII: Seguretat i condicions de salut en d treball.
(5 hores) • MÒDUL IX: Terminologia específica en català (5 hores)
• Del 22 de desembre al 28 de gener: exposició de la 2a Biennal de Vic, conjuntament amb la sala M, el Casino de Vic, el Col • legi d'Arquitectes de Catalunya, i l'Escola d'Art iunyent i Subirà. Delegació d'Osona PI, Major, 6. Vic Tel: 938 85 26 11
EXPOSICIONS
• MÒDUL X: Mediambient (10 hores) Informació Departament de Formació del Col·legi: lclèfon:932 40 23 58
Catalunya e Treball ral d'Ocupació
SOPAR
RERE EL PAISATGE IRIDISCENT
SOPAR DEL COL·LEGIAT
Digitografies de Barro, fins al 20 de novembre
Terrassa, divendres, 17 de novembre
L'espai de la primera planta del Col·legi mostra una exposició de digitografies, fetes per l'artista Barro (l'arquiiecte tècnic, Pedró de Leyva). Restarà oberta fins al 20 de novembre. Departament de Cultura. Telèfon: 932 40 20 60. Fax: 932 40 20 61 A/c: culiura@apabcn.es
MÒDUL IV: Base de dades (Access) (15 hores)
• MÒDUL V: CAD (Autocad). (15 hores)
La delegació del Vallès Occidental organitza, com cada any, el sopar del col·legial per a aparelladors i acompanyants, que enguany celebra la [Xa edició, dia: divendres 17 de novembre hora: a les 21.30 hores lloc restaurant Sant Lluís de Risiol a Viladecavalls preu: 3.000 PTA per persona Es podran fer reserva de taules pera 10 persones. informació i reserves: Delegació del Vallès Occidental C/Sant Francesc, 18 Terrassa Tel: 937 80 11 10 Fax: 937 33 OC 5! A/e: caatvocc@apabcn.es
MUSICA CONCERT DE NADAL
Basílica de Santa Maria del Mar, dijous, 2 1 de desembre El Col·legi organitza, com ja és tradicional, cl Concen de Nadal a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, que aquest any comptarà amb la Polifònica de Puig-reíg i un conjunt de mestres solistes. L:l repertori comptarà amb obres de 1 làndel, Mendelsshon, Brahms i cançons nadalenques de tot el món. dia: dijous, 21 de desembre hora: a les 20.30 hores, lloc a la Basílica de Sania Maria del Mar de Barcelona. Les entrades, gratuïtes, es podran reservar al Servei d'Informació a partir del 15 de novembre. informació: Tel: 932 402 060 Fax: 932 402 061
A/e: informacio@apabcn.es
34
Primera quinzena novembre 2000
ARTIVITAT5 ALTPEB
ACTIVITATS DE FORA
Màster en disseny I espai públic
XXIII Curset sobre la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic
organitza: Fira de Barcelona data: del 23 al 28 d'abril Hoc recintes firals Montjuïc- I i Montjuïc- 2 Av. Reina M. Cristina, s/n de Barcelona informadó: Fira de Barcelona Telèfon: 932 33 20 00 Fax: 932 33 22 87 A/e: consirumal@firabcn.es http: www.construmat.com l r Congrés d'Enginyeria Industrial amb llengua catalana
organitza: Agrupació d'Arquitectes per a la organitza: Ülisava, Escola Superior de Dis- Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arseny quitectònic (AADIPA) El curs valorarà els monestirs en el nou direcció acadèmica: Oriol Bohigas mil·lenni com a patrimoni arquitectònic i títol: Universitat Pompeu Fabra adreçat a: titulats superiors o diplomats motor cultural. universitaris. dates: del 14 al 17 de desembre dates: del 14 de novembre al 3 de juliol informació dies i horari: de dilluns a dijous, de 16 a 20 AAD1PA. Neus Vime hores. PI. Nova, 5 de Barcelona. Tel: 933 06 78 28 hores lectives: 450 hores. preu: 745.000 PTA informadó: Elisava. Tel: 93 317 47 15 FIRES I CONGRESSOS A/e: sicad@elisava.iccic.edu I Biennal de la restauració Màster en edificis intel·ligents monumental: Una restauració i construcció sostenible per al segle XXI organitza: Asociación Nacional para la Vivienda del Futuro dates: del 27 de novembre al 9 d'abril horari: dimecres i dijous de 16 a 20.30 h. adreçat a: arquitectes tècnics, arquitectes, enginyers i estudiants preu: 360.000 PTA informació: OSRAM. C/Joan Güell, 149153. Tel: 933 39 89 00. Fax: 933 39 87 54 Hàbitat: habitatge i entorn contemporanis
Programa de màsier que pretén obtenir a través d'una visió global del projecte immobiliari, propostes satisfactòries d'habitaige contemporani. organitza: ESARQ: Escola Superior d'Arquitectura, Universitat Internacional de Catalunya. lloc Campus lradier. C/lmmaculada, 22 de Barcelona preu: 700.000 PTA més informació: Paula Cardells i Bruno Sauer.Tcl: 932S4 IS 27. Fax: 934 18 76 73 A/e: habitat@cur.unica.edu
EXPOSICIONS
L'estructura a l'arquitectura Una mostra de l'experiència professional de Robert Brufau. dates: fins al 24 de novembre lloc sala d'exposicions del Col - legi d'Arquitectes de Catalunya a Terrassa horari: de dilluns a divendres de 9 a 16.45 Telèfon: 937 31 34 11.
Coderch 1940-1964
organitza: Museu de Li Ciència i !a Tècnica de Catalunya dates: del 6 al 9 de desembre lloc Museu de la Tècnica de Manresa Cua. de Sant Pedor, 55. Tel: 938 77 22 31 informació Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya Tel: 93 736 89 66. Fax: 93 736 89 60 A/e: museu.mNACTEC.com
Li mostra presenta a través de més de 300 fotografies, plànols i dibuixos originals, la trajectòria professional de losé A. Coderch. organitza: Vocalia de Cultura del Col·legi d'Arquitecles i Ministeri de Foment. dates: fins al 3 de desembre horari: de dilluns a divendres, de 10 a 21 lloc Col·legi d'Arquitectes de Catalunya informació: COAC. PI. Nova, 5 de Barcelona. Telèfon: 93 301 50 00
CONFERÈNCIES
PREMIS
L'arquitectura com a experiència estètica
Premis Bonaplata 10a edició
organitza: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona dies: del 23 al 26 de novembre lloc: L'Hospitalet de Llobregat preu: 20.000 PTA preu estudiant 10.000 PTA secretaria: Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona Tel: 934 02 21 73. Fax: 934 02 24 90 A/e: s.patrimonial@diba.es Construmat'2001
Cicle de conferències que s'engloba dins els acies de l'exposició L'Arquitectura sense ombr,} que es pot veure al Cenire de Cultura Contemporània de Barcelona, fins al 10 de desembre. • 14 de novembre: Thomas Ruff, artista • 21 de novembre: Beatriz Colomina, professora d'arquitectura de la Universitat de Princeton • 28 de novembre: ]eiï Wall, artista Totes les conferències tindran lloc al CCCB, a les 19 hores. organitza: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Conslrumal Barcelona és la gran fira internacional que cada dos anys aplega a Barcelona els professionals del món de la construcció.
preu abonament: 1.500 PTA preu estudiants/aturats/jubilats: 1.200 PTA informació Centre de Cultura Contemporània de Barcelona C/Montalegre, 5 de Barcelona. Tel: 933 06 41 00 Fax: 933 06 41 01 A/e: globalcccb@cccb.org hup://mvw
Els Premis Bonaplata lenen la finalitat de reconèixer els esforços realitzats en l'estudi i la difusió del patrimoni industrial i la seva recuperació. Els premis estan agrupats en cinc blocs: col·laboració, restauració, difusió, estudis i nova realització industrial. Termini de presentació de candidatures, 30 de novembre. lloc Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya informació: Telèfon: 93 780 37 87 A/e: associaciomctc@eicictnet.es Premis Bonaplata per a joves informació: Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica í d'Arqueologia Industrial de Catalunya Telèfon: 93 780 37 87 A/e: associaciomctc@eic.ictnet.es
35
Index d anunciants de L INFORMATIU numero 173 SEGONA quinzena NOVEMBRE 2000
• I
Prestatgeria COMERCIAL: NOVEMBRE 2000
Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els produaes anunciats mitjançant la butllcta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitja! i fer-la arribar a L'INRÍRMATIII.
El Col • legi posa a disposició de les empreses un estand per presentar els seus produaes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de novembre:
Empresa o p r o d u c t e
COMPOSAN CONSTRUCCIÓN
ECO ESTEBAN
CAMESYSTEM ESPANA
CONSTRUCCIONES
Ref.
SICÓ
5
MITSUBISHI ELECTRIC EUROPE
14-15
COOPERATIVA IORDI CAPELL
18
TRAC VERTICAL
39
WERMAS1
45
ARSNOVA
ASPALTEX CONSTRUCCIÓN
DESMUNTABLES TUBLILARES
CONSORCIO TERMOARCILLA
WERMASI
KA1ZEN CONSULTORES
TRAC VERTICAL
REPSOL BUTANO
TEXSA MORTEROS
FEPESA
ALKOR DRAKA IBÉRICA
INDUSTRIAS QUÍM1CAS
CALICA
LOWENBERC
IBERMAPEI
46
CLOSA ALEGRET
49
PAVIMENTS TURÓ PARK
50
ALUSUISSE ESPANA
51
SANIT. BELLAVISTA
contraportada
Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez
INFORMATIU
Ir-TTEMPER ESPANOLA
POLIGLAS
PÈNDOL
MECANISMOS V ANCLAIES (MASA)
SISTEMES DE REFORÇ ACTIU
TERMICO
WEBER BROUTIN CEMARKSA
VERNALITE
C/Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
SERVEI D'INFORMACIÓ COMERCIAL
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els produaes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us inleressin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.
En cas que vulgueu rebre informació, empleneu les dades següents; N o m i cofinoms Empresa Adreça
CP:
Població Telèfon
2 19 36
3 20 37
ponada
Fax:
4 21 38
5 22 39
6 23 40
7 24 41
8 25 42
9 26 43
10 27 44
11 28 45
12 29 46
13 30 47
14 31 48
15 32 49
16 33 50
17 34 51
18 35
coniraportad
Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'infonnació del Col·legí. L'Informatiu. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Fax: 932 40 23 64.
GUIA D'EMPRESES !£>
PI IRl inlTAT
ESTRUCTURES
Alsina
CïïSSSS^^H IIII*Í3LC£^H Çi'SSS^^^I feii^^H^^M
Peiiaires. 28 08019 BARCELONA Tols. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92
pr llrí II
SOLUCIONS EN ENCOFRATS
ENCOFHAD03 J ALSINA. S A. Pol. Ind Pla d e n Con. Camí de Fonl Freda s'n
08110 Momcada y Fteoiac (Barcetona) Teí (93) 575 X X Fa* (93) 564 70 59
- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓV1LES
•ÉÉH •
Tange, 26 •8018 S a i c e l o i a Bruc, 26- 08037 Barcelona Si. Miqu I. 14- 43004 Tarragon
- T. 934664300 T 93208016ó
PAV1NDU5, S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS
AUTOAHIVELLADORS I MORTERS DE RESINES TERRAT20S COHTlHUOS
a - T. 977251880 Tel. ?G5
FUSTERIA Q
0-)39 f ix.
ÏS5
2Í 76
ELECTRICITAT
) CATALANA,S.A. W o r l ( ; r s sense reimcció, Rehabilitació
BETEC S L ——i ' f§£
Tel.: 93 27K 26 86 • Fax. !>3 27H 27 I ]
Germans 8IGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ
simon
SÉNETON Díputoción, 39&392 • Telefono 93 3 Fan 93 344 08 07 • 08013 Bo
08006 BARCELONA Tel. 414 00
16 Fa» 2OZ I
REHABILITACIÓ j
|
FRAPONT CONSTRUCCIONES EN MADERA
SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA /
\
FUSTERIA D'OBRA. , MOBILIARI I eWPMEUT
CONSTRUCaÓ • REHABILITACIÓ 5 0 0 . 0 0 0 m- de maUtu
* \
Avgda.de la Grarwia. 179 Tel. (93) 261
63 00 /
F a * (93) 261
63 20
_ _
AÏLLANTS ILIZACIONES
AKORPWN
Tel-: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31 %. Can-ctera N-ll Km. 600 Nau G
08908 L'Hospitalet do Llobregat (Barcelona)
£íÍz6s S ESTRUCTURALES
CEINCO, S.1..U-
SUMINISTROS E INSTALACiONES AlSLAMIENTOS
087B0 PALLEJÀ (Barcolona)
E CAÜCA^
ACÚSTTCOS
PROTICCIÓN COKIRA
CONSTRUCCIONES
Fo« [93) 423 «
INCENDIOS
PUERTAS A C Ú S Ü C A S
MANSO, 11 5* A • Tel. (93) Í26 98 9813 líncos)
T
13 • 0 8 0 1 5 Barcelona
RF
Tel. 9 3 4 9 0 50 6 6 / 7 8 Fax: 9 3 491 0 8 15 C/-Alcolca, 88 (08014 Barcelona)
i Control de Qualitat a lo! tipus d'obres
Tel.: 937 31 54 46 '. Arits, 57, Nau P- Pol. Ind. Can Parellada • 0ï>28 Terrassa
PAVIMENTS PAVIMENTS INDUSTRIALS DIC FORMIGÓ I ASFALT. TEKKKS I)K RRSINKS 1 PINTURlíS líSriíCIALS
\MAPEI
L-5 TECINCO
_EXTRAFORT_
IBERMAPEI, S A • C / Tortow, 1 8 9 - 2 0 1 , Nave 5 0 8 9 1 8 BADALONA (Barcclo™)_ ! " F a * 93 3 9 7 E-mnil. i b i 6
Te!.: 93 397 32 1
97 92
SPEED BUILDING, S i .
l ' O i - I M ) . KONT DKI. I U U I L M . DUR.-VN 1 REINALS, 28 ÜWOO CR,\N0LI.K1tS T E L (<J3l 861 67 30 FAX. W 26 98
93.506.78.76
LABORATORI DE CONTROL ACHEDÍTAT EN
FORMIGÓ AHMAT. MATERIALS CERÀMICS. SOLS 1 VIALS
ESTUDIS GEOTÈCNICS ESTUDIS DE PATOLOGIA
08131 -RUBl ASSAIG SÒN1C DE PILOTS
FACHADAS - REHABILITACION
La solució a l'aluminosis
RESTAURACIÓN - REFORMAS
NOUíBAU
REFUER20S ESTRUCTURALES Fem el terra bo segons DIN ISO 9002 Magalhàes, 15, ba]os - 080Q4 BARCELONA Tel. 93 441 10 44 - Fax 93 441 53 20 E-mail: RYCMAR® leleiine.es
GEOTECNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Ramon Berenguer IV.9.bjl«os
Tel. t Ru (977) 7927B3 . 43850 CAMBRILS Mj|ordeSirrü.ZE°3· TeL i F M (909) 334 332 - 08017 BARCaONA
ALUCOBOND
DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio pollgono industrial oi pla
riors do can pahlssa 24 a 08750 molins do ni, ospaA
astra-Química, sJ. Rec obrí ments pera sòls industrials Reparació fàcil de lorals i esquerdes
Av. San! Julià. 206. nau 7. Pol. induslrial Congost 03400 Granolleis Tel: 93 849 57 00 / 9 3 849 54 75
ica amb experiència en aixecaments, control í seguiment d'obm, replantejaments, parcel-lactons iAs-Built.
Fax: 9 3 8 4 9 5 4 1 6
•AMREUSTOPOGMflCS ACCESSORIS
E-08030 BARCELONA Telèlono: 93 345 88 50
Fax: 93 34617 13
MAfESTOPOCWFlCS
E. Mail; sasésas-sa.con
'AMIDADORS a i a s o N i c s
Per a publicitat a L'INFORMATIU: BITMAP. Isidre Rodríguez
C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
El reportatge '
FORMIGÓ
IN
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
SITU
37
Construir amb
FORMIGÓ El formigó armat ha esdevingut un material fonamental en la construcció i ha ocupat, quasi en exclusiva, L'àmbit de L'estructura en detriment de L'acer i de la ceràmica. Aquesta primacia ha anat acompanyada d'un increment en la seva seguretat i control, en les garanties de durabilitat - a l nostre país, especialment des de l'entrada en vigor de l'EHE-, i en la utilització de tècniques cada cop més industrialitzades. Així, hem assistit en els darrers anys a un extraordinari desplegament de sistemes d'encofrat, a una generalització de la utilització de bombes i també a una presència cada cop més estesa d'elements prefabricats. Construir amb formigó ha esdevingut, doncs, un fet habitual, més industrialitzat i amb un control més exhaustiu. Dins e l cicle Els materials i les noves tecnologies de la construcció, el Col·legi ha organitzat unes jornades que estan adreçades a completar la reflexió teòrica i pràctica sobre dos àmbits específics de la construcció amb formigó. El passat mes de maig es van fer les primeres sessions dedicades al formigó in situ. En aquestes sessions es va analitzar amb detall el projecte tècnic i l'execució d'obres de formigó v i s t les condicions de l'encofrat, la dosificació, el control d'execució o l'endurit com a elements fonamentals per a la qualitat final. Es van presentar tres obres: la Biblioteca Nacional de França, la Facultat de Cièndes Sodals de la Universitat de Navarra i el Palau de Congressos de Catalunya (en la foto). A continuadó n'oferim un breu resum. Les segones sessions se celebraran del 14 de novembre a I'l de desembre i tractaran sobre la construcdó amb formigó prefabricat. La inscripdó ja és oberta.
- Encofrados J . Alsina
- Optiroc Aridos Ligeros (Arlita)
- Bekaert Ibérica
- Grupo Valero
-Sika
- Deco-Mol BDN
- Halfen Hispana
EMPRESES PARTICIPANTS:
B
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
] El reportatge |FORMIGÓ
38
H
IN
SITU
ls dies 23 i 30 de maig i 6 de juny proppassats, vam assistir a unes sessions tècniques sobre el formigó in situ. U s sessions es divideixen en tres parts: la conferència, les presentacions de productes comercials i l'exposició d'una obra. Aquí
parlarem de les conferències, que són la base teòrica, però també el més interessant, al meu parer. La primera conferència en aquesta ocasió va anar a càrrec de Jesús Jiménez Canas.
que va parlar de l'origen i evolució del formigó com a material de construcció. El formigó és un material que els romans van començar a usar, com a reblert dels murs i voltes. Però no és fins a mitjan segle XIX, que es comença a utilitzar la calç hidràulica i alguns ciments naturals, i que es produeix una veritable evolució. L'impuls definitiu el dóna l'aparició del ciment pòrtland a principis del XX. A partir d'aquest moment, l'estudi aprofundit fa que s'avanci ràpidament; es milloren tan les granulometries com els compostos. El ciment es cou a més alta temperatura (a 1400°C clinkeritza) i a partir de 1940 apareixen, juntament amb la millora de la qualitat de l'acer, dues noves idees: el pretesat i el prefabricat. La segona conferència a càrrec de Robert Brufau, dedicada a la qualitat del formigó vist en relació amb la seva tectònica, va deixar clares les opinions que aquest prestigiós professional té de la utilització del formigó com a material d'acabat. Segons Brufau, quan es treballa amb formigó com a acabat, s'han de tenir en compte tota una sèrie de "característiques diferencials bàsiques" que enumerem a continuació: 1. és un matèria! que pot treballar com a estructura i que no té
discontinuïtats.
2. Adopta qualsevol forma donada pel motlle. 3. És un material que s'ha de fissurar per entrar en càrrega. 4. Pateix deformacions irreversibles degudes al seu comportament
L'arquitecte tècnic Xavier Aumedes va parlar del control dels materials i control d'execució
no elàstic.
L'enginyer de camins Guy Horrisseau i L'arquitecte Dominique Perrault van presentar U Biblioteca Nacional de França.
H El reportatge h FORMIGÓ
IN
PR1MERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
SITU
39
Si totes aquestes consideracions no es tenen en compte, es pot caure en l'error de pen-
S
l'acer oxidat augmenta de 149 vegades i, per tant, destrueix el formigó que recobreix la barra.
sar que el formigó vist pot tenir només e! sobrecost afegit de la millora de l'encofrat; deixant
A més a més, factors externs com són l'aigua, la microfissuració (porositat), les sals (clo-
de banda aspectes tan importants com la dosificació, els tipus d'àrids, la seva mida màxima,
rurs) i la temperatura, acceleren la corrosió. Els remeis que proposa el doctor Gomà per a la
la docilitat, la disposició dels armats, el disseny estructural o ia correcta execució,
prevenció són relativament senzills:
Robert Brufau va insistir en el fet que una correcta disposició estructural de l'armat produeix una fissuració difusa i no concreta; que una bona docilitat facilitarà la posada en obra, però també que un bon disseny dels encofrats amb superfícies gravades pot dissimular molt bé els petits defectes superficials i una situació estratègica dels matavius farà que la fissura-
1. Per evitar el despassivat de l'armat, s'ha d'afegir més ciment al formigó. (>250 kg/m1 EHE 37.3.2.8) 2. Disminuir la capil·larítat (porositat), emprant relacions aigua I ciment baixes, per la qual cosa es recomana l'ús de superfluídiíicants reductors de l'aigua. (a/c<0.50 EHE37.3.2.a)
ció es localitzi. Per contra, el ponent es mostra radicalment en contra de les actituds que
3. Mantenir el curat dels formigons durant el període d'enduriment.
veuen en el formigó un acabat superficial de segona categoria, o bé de les que exigeixen a
4. Utilitzar els ciments adequats en cada cas: MR en cas d'ambient marí, SR en cas de sul-
aquest material una textura fina i un color uniforme, la qual cosa és especialment difícil a causa de les diferents procedències dels components.
fats, etc. Per la meva banda i com a conclusió general de les jornades, hi afegiria una qüestió fona-
La tercera conferència va ser la del professor Ferran Gomà, que va tractar la durabilitat
mental: és en la fase de la concepció inicial de l'obra quan s'ha de decidir que serà construï-
del formigó armat. En la seva exposició, va parlar-nos de la causa i la prevenció de les pato-
da amb formigó vist. Això farà que des de l'inici, en el projecte i també en els primers con-
logies d'origen químic. En primer lloc va citar la motivada per la presència de sulfats. Els sul-
ceptes estructurals, es tinguin en compte els condicionants que imposen el seu ús.
fats poden trobar-se en el terreny, en certes aigües agressives o bé procedir de restes de
Posteriorment, l'estudi més aprofundit del projecte d'execució, en què s'han d'estudiar els
combustibles barats a l'hora de coure el ciment. La prevenció és senzilla, segons Gomà.
motlles, els armats, els components del formigó, els additius, i el mètode constructiu, etc,
Sempre que ens trobem en terrenys amb sospita de presència de sulfats, hauríem de dema-
conduiran al fet que en la fase d'obra només resti reunir un equip humà especialitzat, que
nar que el laboratori en determini el contingut. Si apareixen valors desfavorables, hauríem de
executi sense improvisacions, ja que és l'única forma que tot l'estudi que hi haurem esmerçat,
fer servir ciments SR o bé putzolànics, encara que aquests últims és millor limitar-los a l'ús
sigui executat amb garantia d'èxit.
en fonaments enterrats. La segona família es refereix a les reaccions del quars amorfs que es poden produir entre alguns àrids i el vidre amorf de les cendres volants. El tercer gran grup, seria el derivat de la corrosió de les armadures, que és potser la patologia més estesa i coneguda. Quan el formigó es carbonata, disminueix el pH, l'acer perd la protecció i comença l'oxidació. El volum de
Xavier Oliva i Rodés Arquitecte tècnic A/e: inforniatiu@apabcn.es
Rehabilttadón y mantenimiento de fachadas / Reparadón de patios interíores / Restauración de patrímonio histórico Impermeabilizaciones / Instalación de dispositives antipalomas Oficinas centrales: Tànger, 26. 08018 Barcelona. Tel. 934 864 300. Fax 934 864 301 Delegación Tarragona: Sant Miquel, 14. 43004 Tarragona. Tel. 977 251 880. Fax 977 251 881 www.tracnet.com
Barreja Perfecta FOSROC EUCO posa a la seva disposició la quimica més adequada per la construcció, amb aditius d'ultima generació per formigó morter. Una tria de productes que compleixen amb els més estrictes controls de qualitat europeus.
Fosroc Euco,s.a. Fabriques: Gasteiz Bidea, 11 48213 Izurtza (Blzkaia) Tels.: 946 217 160 946 811 516 Fax: 946S15150
Delegacions: Pol. Industrial Ram ssà. C/Barcelonés, 6 - 8 08520 Les Franqueses del Vallés (Barcelona) Tel.: 938 404 250 Fax: 938 404 197
Norte Centro Este Sur Canarias
Tel.: 946 215 Tel.: 914 583 Tel.: 938 404 Tel.: 958 806 Tel.: 946 217
Fosroc Euco, s.a. 690 361 250 820 160
I
FORMIGÓ
IN
H El reportatge j -
SITU
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
41
Durabilitat del formigó armat Dins del cicle de sessions tècniques sobre la construcció amb formigó va tenir un interès especial la conferència del professor Ferran Gomà dedicada a la durabilitat del formigó armat. L'INFORMATIU ha demanat a l'autor un breu resum de cadascun dels punts més interessants que afecten la pràctica professional dels aparelladors i arquitectes tècnics, que aquest mitjà anirà publicant en números successius. Els temes seran els següents: la corrosió electrolítica, les patologies per sulfat, les patologies per reacció àlcali-àrid i àlcali-carbonat, les condicions de posada en obra, els additius al formigó o quart component i les tècniques analítiques del laboratori de recerca. A continuació exposem el primer.
La patologia deguda a la corrosió electrolítica dels elements estructurals de formigó armat
D
na barra de ferro, d'acer o de qualsevol element metàl·lic fèrric, col·locada dins
Què passa, doncs, en les estructures que desenvolupen una patologia de corrosió de
d'una massa de morter o formigó, esdevé potencialment una pila de Volta, en la
forma prematura? La primera causa és la presència d'aigua i la sensibilitat a la corrosió
qual en presència d'humitats, l'elèctrode que s'oxida o ànode és el Fe".
depèn, aleshores, dels paràmetres químics dels seus formigons: quantitat de portlandita infe-
Aquesta oxidació és "expansiva" perquè 1mm ! de ferro metàl·lic (Fe0) que s'oxida a
F e A , el Fe : 0, de nova formació ocupa un volum de 149 mm ! , és a dir, 149 vegades més
rior a 0,2 %, quantitat de clorur superior a 0,07 % (referides a massa de formigó), i intensitat de corrosió L alta, amb valors superiors de 2 fins a 8-10 uA/cm'.
gran. Aquest volum no cap dins del si del formigó i fissura per tensió expansiva cap a l'exte-
El seguiment del contingut de clorurs i el contingut de portlandia en formigó permeten
rior. La fissura segueix paral·lelament tota la longitud del corrugat que hagi entrat en funció
conèixer tant l'estat de corrosió com la susceptibilitat segons el microclima. Malauradament,
anòdica. D'altra banda, les parts del mateix corrugat que han entrat en funció catòdica no
hom coneix només la tintura amb fenolftaleína per saber sí hi ha o no portlandita, però és
experimenten expansió. En aquestes zones, no hi ha oxidació del ferro el qual actua solament
solament una mesura qualitativa. La mesura quantitativa es pot realitzar mitjançant la tècni-
com un transmissor per conductivitat del flux electrònic vers l'origen exterior. En aquestes
ca de l'anàlisi tèrmica diferencial.
zones catòdiques és l'oxigen de l'aire, que penetra (en funció de la més o menys porositat del
En el nostre Laboratori de recerca química hem posat a punt aquesta tècnica la qual ens
formigó o morter que l'envolta) i es redueix a l'entrar en contacte amb el metall el qual li trans-
ha permès fer aquests seguiments i constatar que quan la portlandita desapareix l'oxidació
met electrons per reduir-se a CV. El ió oxigen reacciona amb l'aigua i dóna ions OH' fent e!
comença lliurament a desenvolupar-se començant per les zones humides, i establint-se les
medi de l'entorn immediat alcalí.
zones anòdiques en els punts on la presència d'oxigen és més baixa, i les catòdiques, en les
Aquestes dues reaccions químiques, una adònica de la oxidació del ferro i una altra
que és més alta. En començar la corrosió es va generalitzant la formació de fissures seguint
catòdica de reducció de l'oxigen, quan el medi és neutre, formen la parella de qualsevol sis-
les zones anòdiques de les armadures fins que es produeix la necessitat d'intervenir per reha-
tema Red-ox de les piles electrolítiques. Si la concentració de ions OH' en el formigó o mor-
bilitar. Per una altra banda, perquè la quantitat de portlandita duri tots aquests anys, calen
ter és alta, és a dir, el formigó té molta quantitat de portlandita que és Ca(OH)3 o hidròxid de
tres condicions tècniques que ha de complir el formigó o morter i són:
calç, com que aquest Ca(0H); està parcialment ionitzat segons l'equilibri: Ca(OH); => Ca" + 2 OH, la concentració de ions OH en l'entorn del corrugat serà alta i, aleshores, per efec-
1"
Que la quantitat de portlandita inicial del formigó després de l'endurit a 28 dies no sigui
te de l'acció i reacció de masses, fa retrocedir la reacció catòdica de la reducció de ['oxigen
inferior a l'1,5 %, i com que la portlandita la dóna el ciment quan s'hídrata, la quantitat
en aquesta zona catòdica i, com a conseqüència, el potencial d'oxidació del Fe0 és més baix
de ciment pòrtland en un formigó no ha de ser inferior a 250 Kgs/m1 tal com obliga la
que el que li correspon termodínàmicament, que és de -440 mV a 25°C de temperatura.
Instrucció vigent (des de l'EH 1991).
Pràcticament, se situa, aleshores, sobre els -200mV. La següent expressió de Nerts del tercer principi de termodinàmica ens revela l'efecte quantitatiu de la concentració dels ions OH:
2*
Que la porositat del formigó que embolcalla l'armadura no sigui més alta d'un 16% i això suposa que la relació aigua/ciment no sigui superior al 0,5. Valor que igualment obliga la Instrucció vigent. Amb porositats més altes, la penetració del CO, atmosfèric carbona-
t
I
0
lM
E = Eo- 0,59/n* [log[ [Fe-] [0H] ]/[Fe J·l0J ]
ta la portlandita en poc temps i desapareix i, amb ella, la seva acció alcalina que frena la corrosió.
E = Potencial efectiu del Fe0 en funció de la concentració dels ions [OH] Eo = Potencial Normal a 25 °C n = n° de valència
3° Que l'endurit del formigó o morter hagi estat ben aconseguit, no hagi tingut cap interrupció o mancança d'aigua en un mínim de set dies. La interrupció de l'endurit o la seva
En aquestes condicions -mentre la portlandita no es carbonati-, la corrosió no es pro-
absència fa que es paralitzin les formacions contínues de fases de silicats càlcics hidra-
dueix, si no hi ha despassivants com el clorur en quantitats superiors al 0,05% referit a la
tats (SCH) que omplen els porus accessibles i en redueixen la grandària per tancament
massa del formigó o morter.
progressiu, reduint així la porositat.
Així, la vida útil d'un edifici pot durar uns 100 anys com sabem i s'ha comprovat experimentalment quan el seu formigó estructural té un pH superior a 12 amb un contingut de portlandita residual superior a 0,5 % (referit a massa de formigó), el contingut de clorurs màxim, és inferior a 0,05 %, i la intensitat de corrosió L , mesurada amb potenciostat, no és superior a 0.1 màxim 0,2 nA/cm!.
Prof, Dr. Ferran Gomà Director del Laboratori de Recerca Química del Departament de Construccions Arquitectòniques I de la UPC
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
H El reportatge [ FORMIGÓ
42
Les fitxes
IN
SITU
ixes
ENCOFRADOS J. ALSINA
GRUPO VALERO
Camí de Font Freda s/n Pol. Ind. Pla d'en Coll • 08110 Montcada i Reixac
Cuesta de las Piedras s/n P.O. Box 093 • 08330 Crevillente
T 935 75 30 00 • F 935 64 70 59
T 966 75 06 32 • F 965 36 03 22
Producte: ALUPILAR I ALISPILAR
Producte: ENCOFRATS RELTEC I CUADRATTO^
La millora dels sistemes estandaritzats d'encofrat ha permès garantir la qualitat dels acabats
El Grupo Valero s'ha especialitzat en la producció de motlles d'un sol ús per a formigó
del formigó a preus raonables. Encofrats Alsina presenta una nova gamma d'encofrats d'alumini que incorpora avantatges pel que fa a la lleugeresa i la rapidesa de muntatge. El seu acabat fenòlic els hi proporciona una bona qualitat d'acabat del formigó.
armat en aplicacions decoratives especials. Els encofrats estan realitzats amb espumes EPS,
amb una densitat de 20 Kg/m 3 i disposen d'un revestiment plàstic especial que evita
l'adhesió entre l'encofrat i el formigó. Amb aquests motlles és possible realitzar tota mena de motllures amb mides i formes escollides pel client.
DECO-MOL BDN, 5.L Cervantes 25 • 08912 Badalona T 933 83 70 40 • F 933 83 82 56
Producte: PLAFONS ORNAMENTALS DECO-MOLD BDN S.L presenta una gamma de planxes realitzades amb elastòmers amb diferents formes i textures. Aquestes planxes es disposen a l'interior dels encofrats habituals i permeten donar una textura escollida al formigó. L'alta flexibilitat i capacitat d'adaptació d'aquest material permet adaptar-lo fàcilment a tes diferents formes i garanteix un desencoírat ràpid, còmode i sense trencaments en el formigó.
-\ El reportatge \I
FORMIGÓ
IN
43
Les fitxes
•
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000 I
SITU
Les
OPTIROC ARIDOS LIGEROS, S.A
HALFEN HISPÀNIA , S.L
Viladomat 140 bis 7è 2a • 08015 Barcelona T 934 53 16 05 • F 933 23 73 07
Pfaya de Benicasim 56 • 28669 Boadilla del Monte T 916 32 18 40 • F 916 32 13 55
Producte: ARUTA
Producte: HBS-CONTINUITATI REFORÇOS
L'argila expandida és un material inert que s'obté sotmetent argiles especials a un procés de
L'empresa Halfen, coneguda pels seus productes de fixació per a formigó, ha presentat una
cocció a temperatures de 1200 °C en grans forns rotatoris. Així s'aconsegueix un àrid lleu-
nova gamma de productes específics per a millorar el rendiment en la col·locació de la
ger que permet una utilització directa -com a aïllament de cobertes o soleres • o l'elaboració
ferralla i facilitar la continuïtat de l'armat. El seu sistema de connexió d'armadura roscada
de formigons amb caracteristiques especials de lleugeresa i isolament. L'apücació per a ele-
presenta una solució estàtica, constructiva i econòmica per a totes ies unions d'elements
ments estructurals és on les seves possibilitats són més interessants.
sustentants de formigó armat
SIKA, S.A
JBEKAERT IBERICA,JSJ^
Ctra. Fuencarral 72 <28100 Alcobendas T 91 6621818' F91 66219 38
Travessera de Gràcia 30 • 08021 Barcelona T 93 414 08 52 • F 93 209 21 81
P r o d u c t e : SIKAGUARD 670 W i 550 W
P r o d u c t e : DRAMIX
Sikaguard 670 W actua com a protector davant la carbonatació de superfícies de morter i
Es tracta de fibres per al reforç del formigó elaborades amb acer en fred que asseguren una
formigó, sense modificar-ne la textura superficial. Aconsegueix una protecció preventiva
alta resistència a tracció. Aquestes fibres estan pensades per a l'execució de tol tipus de
d'obra nova sotmesa a ambients agressius. És permeable al vapor d'aigua i permet la trans-
soleres i paviments continus de formigó als que confereixen elevades prestacions mecàni-
piració del suport. El Sikaguard 550 W Elàstic és un producte idoni per la protecció de
ques. Les fibres Oramix s'afegeixen durant ei procés d'amassat aconseguint una massa
superfícies de formigó íissurat o susceptible de patir fissuracions.
homogènia Tenen un fina en zeta que millora la resistència a la físsuració.
í PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
Especial DISSENY D'INTERIORS
Temes de Disseny El disseny a l'època de la desaparició dels grans metarelats (fragment) Per Jordi Berrio. Doctor en Filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Durant els anys 6 0 ! 70, a Barcelona, quan es parlava de disseny, les minories que ho feien sabien a què es referien. Després, a final dels 70 les coses van començar a complicar-se, a enfosquir-se i, actualment, jo diria que Déu n'hi do el que hem avançat pel camí de la confusió. No sabem si ens referim a art, o a enginyeria, o a comunicació, o a màrqueting o a merchandising; no sabem si del que es tracta és de participar, d'alguna manera o altra, en la producció d'artefactes, de missatges, d'espais com sempre s'havia fet, o si també hem d'incloure en les nostres preocupacions i minutes els serveis, les estratègies comercials; tampoc no sabem si la iniciativa sobre qüestions econòmiques, ecològiques, psicològiques i d'altra mena correspon al promotor o al professional del disseny; desconeixem si és la societat qui té la iniciativa ideològica i fins i tot ètica a l'hora de proporcionar als productes fabricats determinades dimensions, o bé si aquests són problemes que també afecten els dissenyadors. D'antuvi, semblaria raonable de sospitar que totes les activitats i finalitats esmentades formen part de la definició actual de disseny i dissenyador. Si això fos aixi, voldria dir que, en realitat, no en tenim, de definició, pel fet que hem substituït la que fèiem servir durant els temps inicials per un anar fent irreflexiu. Comptat i debatut, desconeixem quina mena de cosa fan a la societat els professionals que anomenem amb el mot dissenyador. Això no obstant, alguna cosa deuen fer, perquè n'hi ha molts que s'hi guanyen la vida i, fins i lot, alguns força bé. Bs dubtes denunciats podrien ser concretats amb un seguit de preguntes que podrien ser enunciades de la forma següent: estem en condicions de saber si el disseny és quelcom més o menys concret en el moment actual? Hi ha, doncs, una definició canònica? És que potser ens cal concloure que el disseny és allò que fan els professionals que anomenem dissenyadors? 0 bé, si el que ens ha de servir de guia és !a percepció que en té la societat. Probablement, si fóssim capaços de respondre degudament a les qüestions anteriors, introduiríem una mica d'ordre' en l'opac panorama actual.
' Sóc perfectament conscient que la noció d'ordre és vista com una antigalla, però no per això és menys necessària actualment, que ja no són vigents els metadiscursos,
de la mateixa manera que ho
havia estat abans i ho serà sempre.
'
DISSENY D'INTERIO
-\
Especial
|-
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
45
Chopo
L
a revisla Temes de Disseny (TdD} que
articles d'aquest número, que s'ediia en
edita Elisava Edicions ha endegat una
català, castellà i anglès en text complet.
nova etapa que s'inicia amb el seu
Temes de Disseny no és una revista d'i-
número 16, que va ser presentat en societat el
matges sinó de textos que conviden, mit-
juny passat a Barcelona. El fragment del pro-
jançant la lectura, a la reflexió i al debat. La
fessor Jordi Berrio correspon a un dels vuit
temàtica del número 16 és diversa i s'agrupa en tres àmbits: el primer tracta de la televisió com a mitjà de comunicació, així com dels codis visuals que s'utilitzen; el segon està format per treballs que reflexionen sobre el disseny des de diferents perspectives. Què és i què no és disseny? Quines són les relacions existents entre funció i torma, o forma i ús? Com s'han articulat a través del temps els projectes de disseny i les seves realitzacions industrials? Es tracta de preguntes formulades i reformulades que han obtingut respostes diferents segons les èpoques, i cal trobar les que corresponen al nostre temps. L'article de Jordi Berrio va en aquesta direcció. 0 un altre de Josep M. Fort titulat "Natura i artifici: a la recerca d'un nou equilibri", una reflexió lúcida, des de ia perspectiva arquitectònica,
Tenim les millors ofertes d'aparells de mesurament i control
(Fissures)
Indispensable per a test n destnjcciu de les estructu de formigó, ciment, etc. En estoig
Mesuradors electrònics de baba freqüència, no destructius, per a aplicació en guix. fusta, vernís, eic Mesura iota l'arrebossat, papers pintats, rajoles, cartró pedra i obra de maçoneria.
OFERTA 2.500,- ptes. Ei nivell làser FL 10 de rotació i visible; plànol horitzontal i vertical. En estoig I amb trípode d'alçada
Especial fusta amb escala en penzenotge 7-40% i escala relativa 0-100.
OFERTA 37.000,- pte! Balmei. núm. 6 - Tel. (93) 302 10 « - 08007 BARCaONA
I PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
-\
Especial
h
DISSENY D'INTERIORS
! 46
Chopo de les relacions entre els espais naturals i els dissenyats. En un altre apartat que s'anomena "Antropologia de l'espai", trobem dos temes referents a la noció d'espai. Per un costat, es tracta i'espai fonamental, viscut, "L'apropiació de l'espai de l'habitatge", de Blanca Sala; per l'altre, un espai arquitectònic concret. "Museu i ciutat", de Daniel Cid, els museus i la seva inserció dins la ciutat. Altres articles que tracten sobre la tècnica de disseny i de la imatge. Hi escriuen Jaume Barrera, amb "Els buits: una estratègia comunicativa en la imatge", i Anna Calvera amb "Consomé en tassa calenta". Finalment hi ha una reflexió sobre la televisió i la seva influència com a nucli central del sistema de comunicació contemporani. Temes de Disseny conté una varietat de temes tractats des de punts de vista teòrics
en constant relació amb la cultura, la tecno-
molt diferents. Per això, el que ofereix és una
logia i la comunicació. La revista ha canviat
panoràmica parcial, però força representati-
el disseny de portada i l'interior i vol ampliar
va d'alguns dels interessos que centren l'a-
al màxim la seva difusió. Temes de Disseny
tenció dels que, en el món del disseny i el
és una revista molt recomanable.
•
seu entorn cultural, segueixen reflexionant més enllà de les banalitats que es difonen en raó de la popularització que ha experimentat aquesta disciplina. En aquesta nova etapa, Temes de Disseny segueix fidel a la filosofia de la revista iniciada el 1985, és a dir, oferir
SOLUCIONES INTEGRALES EN PAVIMENTOS CONTINUOS PAVIMENTOSINDUSTRIALES DE HORMIGÓN
temes específics junt amb d'altres de contin-
Carles Cartanà
gut més general on el disseny hi és present i
A/e:
informatiu@apabcn.es
Curs d'introducció a la intervenció sobre l'espai interior Del 7 de febrer al 7 de març de 2001 Barcelona
• Adaptables a cualquier tipo de indústria. L'arquitecte tècnic és un professional que s'orienta vers el procés de construir obres i,
• Cubren las características mecànicas y fisicas mas exigentes (Abrasión, grandes cargas, impactos, rayos UV, choque tèrmica, eta).
com a expert en materials i en sistemes constructius, ha de saber interpretar i comprendre
• Eliminan elriesgode futuras desnivelaciones entre losas.
el disseny del projecte per construir-lo. Per tant, cal que tingui actituds obertes i un grau
• Garantiian, en cada caso, la planimetría mas idónea.
d'inquietud suficient que li permetí avançar en l'estudi i la comprensió de la intervenció sobre l'espai des de la perspectiva de !a idoneïtat constructiva i del compromís amb el pro-
PAVIMENTOS DECORATIVOS DE HORMIGÓN ESTAMPADO •Aconsejables en cualquier Ijgar donse se prevea el hormígón como elemenlo decoralivo de pavimentación. • Consigjen una imilación perfecla a la piedra natural, adoquín, baldosa, loseta, pizarra, etc. •Garantlzan la armonla del conjunto por su vanedad en diseüos y cobres. • Permilen adaptarse eslèticamenle a cualquier entomo.
cés creatiu. Aquest curs pretén ajudar l'alumne a adquirir actituds que permetin: entendre l'interiorisme, aprendre a mirar els espais interiors des del compromís amb la creativitat, fomentar l'interès per les possibilitats expressives dels nous materials, desenvolupar els conceptes abans que les formes, defugint actuacions banals, i buscar la consistència de les decisions. Atesa la curta durada del curs no es pretén ensenyar a fer disseny sinó a començar a entendre el llenguatge del disseny i la relació que té amb el fet constructiu. Per això, després de desenvolupar una petita base teòrica es passarà a una visió pràctica a través d'in-
REVESTIMIENTOS Y MORTEROS DE RESINAS SINTÉTICAS
tervencíons en espais interiors i així aprendre a avançar en el procés de formalització de la
• Aptos pa;a todo tipo de actividad industrial, deportiva o privada.
ques constructives de l'edifici. I després, passar a raonar l'elecció de materials atenent a
• Variedad en espesores y modalldades (Revestimientos finos o refonados, autonivelantes, sistemas multicapa, morteros, etc.)
criteris estètics, funcionats i de manteniment, i a treballar els detalls del procés constructiu
idea, l'adequació d'aquesta al programa de necessitats, l'esperit del lloc i les caracteristi-
amb plànols a escala gran. •
• Aseguran la impermeabilidad o la estanqueidad. • Resisten a severas condicones mecànicas, físicas y quimicas. • Confieren un alto grado de imagen. • Cumplen con las nurmas de seguridad e higiene.
Durada del curs: 20 hores Preu matrícula: 48.000 pessetes Preu col·legiats: 40.000 pessetes
Organitzat conjuntament amb l'Escola Elísava
'£.
COL·LEGI D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Can M a s a c h s , 5 - Telefono y Fax: 93 580 00 78 • 08291 RIPOLLET
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000 I
Especial
DISSENY D-INTERIORS
47
12 obres d'interiorisme Restaurant Negro i restaurant El Japonès
L
a interiorista Isabel López va partici-
Clota, obra de l'arquitecte Enric Miralles.
A Isabel López li van proposar parlar d'una
I com que és un espai que ja existeix, el que
par el passat 20 de setembre en una
Aquesta obra guanyadora, però, no figurava
de les seves dues obres finalistes al FAD,
s'ha fet és aprofitar al màxim els elements
taula rodona que es va celebrar al
en l'apartat d'espais interiors sinó en el d'ar-
però ella va preferir presentar les dues ja
existents com ara les instal·lacions i fins i tot
Col·legi dedicada a fer una revisió dels pre-
quitectura. Els que sí que figuraven en l'a-
que, segons va dir, són dues obres repre-
alguns elements estètics. En la segona, per
mis FAD 2000 a través de la presentació
partat d'interiorisme
sentatives de com abordar la (eina d'interio-
contra, les autores no van tenir cap mena de
d'una selecció dels projectes finalistes. El
Negro i El Japonès, dues obres barceloni-
rista de dues maneres molt diferents. La pri-
condicionant ni de temps ni de diners. De la
premi FAD 2000 d'interiorisme es va atorgar
nes d'Isabel López i Sandra Tarruella. La pri-
mera és una obra amb dos mesos de pro-
presentació, I'INFORMATIU n'ha fet un extracte.
enguany a la rehabilitació d'una casa a la
mera va ser l'encarregada de presentar-les.
jecte i execució, i amb molt poc pressupost.
eren els restaurants
Restaurant Negro Ubicació: Diagonal, 640. Barcelona.
Promotor Grupo Tragaluz.
Autores: Sandra Tarruella i Isabel López.
Col·laboradores: Emma Masana i Virgínia Angulo, delineants.
Fotografies: Jovan Horvat.
El restaurant Negro es troba ubicat en un local força atractiu per la seva relació amb l'exterior. El 75% del seu perímetre és de vidre i la meitat té una relació directa amb l'avinguda Diagonal. Aquesta relació amb l'exterior i l'alçada del local eren els factors més interessants d'aquest espai i es van mantenir com a punt de partida del projecte. El local es va pintar de negre, amb unes certes ganes de portar la contraria al que s'està fent en aquests moments, ja que ara sembla que tots els locals han de ser molt blancs i molt minimalistes.
D'aquesta
manera s'emfasitza la part exterior. També es decideix manténir totes les instal·lacions.
Aquest
local anteriorment
havia
estat un restaurant i abans d'aquest restaurant, una discoteca. Uavors, part de fes instal·lacions són atractives,
espectaculars
i molt tècniques, i es decideix deixar-les a la vista juntament amb les de l'aire
condicionat.
Quant a la distribució de la zona de menjadors, fes cuines i els lavabos, que eren a baix, s'hi continuen mantenint, i el que canvia una mica és la part de dalt; es treuen els elements que no lliguen bé amb el nou funcionament que ha de tenir el local i el que es fa és mantenir el paviment, que té un graó perímetral que es manté, i al centre es fan dues zones de menjadors amb dues altures
diferenciades.
La tasca de les dissenyadores ha estat escollir uns elements i intentar equilibrar els espais i les sensacions, aprofitar
elements amb prou personalitat que formen part de l'equilibrí
la llum que hi ha, fins i tot parí de la il·luminació
client ajuntar-se o separar-se per poder formar grups, i donen
espectacular,
del local. La forta relació amb l'exterior també té moments en
versatilitat al menjador. En segon lloc hi ha les taules que estan
que són uns focus de llum que van decidir utilitzar i projectar
què que cal filtrar /'entrada de llum solar. Per això, s'han ins-
més pròximes a la vidriera que dóna a la Diagonal, unes taules
sobre la barra. Per a la barra es va utilitzar un material translú-
tal·lat cortines metàl·liques veríicals que ens penneten orientar
cid i il·luminat per dintre, per tal d'augmentar el nivell lumínic,
i graduar l'entrada de llum.
de fusta més grans pera6o8
persones.
L'obra intenta defugir dels elements decoratius dintre del
tenint en compte que la instal·lació de llums és adequada per
Quant a les taules, se n 'utilitzen dos tipus. Unes que tenen
possible i, si cal de col·locar-ne, s'intenta anar més a l'obra
a una discoteca, però potser no tant per a un restaurant.
un peu metàl·lic amb un contraaplacat de fusta revestit de fòr-
d'art que no a l'element decoratiu de per se. En tot cas és la
L'elecció de les cadires i de les làmpades determinen altres
mica. La seva combinació amb els bancs perimetrais permet al
llum la que farà d'element
decoratiu.
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
Especial
48
Restaurant El Japonès Ubicació: Passatge de la Concepció, 6. Barcelona.
Promotor Grupo Tragaluz,
Autores: Sandra Tarruella i Isabel López.
Construcció: Closa Alegret.
Fotografies: Jovan Jorvat.
Ei Japonès és una obra diferent. El projecte i l'obra ha trigat vuit mesos i el pressupost és tres vegades més elevat que i'altre. És una obra d'interiorisme potser més meditada, i també menys fresca, que té moltes més referències d'altres arquitectes. La façana, per exemple, estaria inspirada en la pel·lícula de Peter Greenaway El ventre de l'arquitecte. D'alguna manera, per fer un restaurant mediterrani, segurament que necessites menys estímuls, forma part de la teva vida i ho representes d'una manera fàcil, però pel fet de fer un restaurant oriental t'obiiga a fer un esforç per trobar l'estètica que tu vols transmetre. El que ban intentat les autores no és imitar o fer un restaurant japonès com es faria a Osaka sinó intentar, d'una manera molt conscient, aconseguir un local que tingui, més que un aspecte japonès, el que els occidentals recordem d'orient. Per fer-ho, s'han utilitzat materials i formes molt austeres, contundents, rectes. S'ha intentat trobar un equilibri entre matenals de diferents textures: el mat, el brillant o eígresite vermell a /'inferior de la cuina i dels lavabos, que també recorda les laques japoneses. Les autores ja havien treballat ara fa uns sis anys en un altre restaurant i havien provat amb èxit la solució que han adoptat per als seients. Són uns seients en què estàs més alt de l'habitual, ja que aquests estan quasi a 60 cm d'altura, cosa que et permet seure, sense respatlíer, d'una manera relativament còmoda. S'entén que això és un fast-food de menjar oriental, es pretén que sigui un menjar ràpid, que realment puguis menjar oriental quan et vingui de gust. Amb això van coincidir amb el client, ell ho proposava d'aquesta manera i elles hi van estar d'acord. Tota la part de cuina i lavabos està revestida amb gresite, per una qüestió d'higiene i de neteja, i la part exterior d'aquests serveis està revestida amb planxa de zenc, un material que contrastava amb el que és ta malla metàl·lica de la paret, que va ser suggerida pel propi local. La disposició dels elements estructurals va permetre col·locar un material amb la malla metàl·lica, que en aquest cas es va fer amb una sola peça enrotííada, que es va anar estirant fins a revestir tota la paret. Aquesta malla està il·luminada en cadascun dels elements que la interrompen i que emfasitza l'efecte passant. Hi havia també la intenció de fugir de les reixes de l'aire condicionat,
col·loca-
des on vol l'instal·lador i intentar, mitjançant la mateixa distribució d'espais, que l'aire pogués sortir i retornar sense reixes. Es van fer unes Hagués en tot el sostre que delimiten i ordenen l'espai, i és per on surt l'aire condicionat. Per al retorn es fa una paret falsa tot allargant els pilars i és per aquí on retorna l'aire. Així les instal·lacions queden en et fals sostre i no es veuen els elements de sortida d'aíre. Pel que fa ala façana, ja existia un pilar i el que es va fer és repetir-lo simètricament per fer l'entrada i fer aparèixer dues grans finestres que creessin una relació molt important entre l'interior i l'exterior. Quant als mobles, /es dues làmpades escollides d'alguna manera recorden els temples budistes, amb aquests papers que té penjats, que són uns papers per fer ofrenes a Buda. La fusta que s'ha utilitzat és d'Iroco amb oli, sense envernissar. El fet de tractar-lo amb oli fa que envelleixi molt millor i et mateix greix del menjar li vagi donant una pàtina que en lloc d'embrutar-la la va fent més atractiva. Evidentment, que la neteja s'ha de fer igualment.
DISSENY D'INTERIORS
'
PALAU DE PEDRALBES
ANTIGA FÀBRICA DE"CAN CASARAMONA"
GRAN TEATRE DEL LICEU
GENERALITAT DE CATALUNYA
PALAUET ALBÉNIZ
CIRCULO ECUESTRE
AJUNTAMENT DE BARCELONA
MONESTIR DE PEDRALBES
PALAU F1VALLER
TRIBUNAL SUPERIOR DE IUSTICIA DE CATALUNYA
PABELLO DE CONSERJERIA PARC GÜELL
CASA MILÀ "I,A PEDRERA"
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
MUSEU PICASSO
PARLAMENT D ECATALUNYA
if F. CLOSA ALEGRET, S.A. MÉS DE 75 ANYS REHABILITANT I CONSTRUINT EDIFICIS EMBLEMÀTICS DE CATALUNYA
Avda. Diagonal, 626 3r la • 08021 Barcelona • Tel.: 93 414 10 42 • Fax: 93 414 12 92 • e-mail: closa@mail.cinet.es
5
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2000
~\
Especial
h DISSENY D'INTERIORS
50
La pintura decorativa Durant segles la pintura s'ha utilitzat com a protecció dels paraments, igualment que per decorar tot tipus de construccions servint-se de gran varietat de tècniques alternatives a l'acabat llis. Les tècniques del daurat, per exemple, que aspiraven a imitar l'or autèntic - procediment només a l'abast dels rics -, provenen sobretot del segle XIV. També la recreació del marbre durant el Renaixement, o del carei, més endavant, obeïen a la voluntat de seguir una moda imposada per les classes més altes, i de la mateixa manera, a l'escassetat de matèries primeres. Cal no oblidar que molts dels articles de què parlem provenien del comerç amb països allunyats. De vegades, es tractava simplement d'enganyar l'ull humà, com és el cas dels
decorats pel teatre, activitat que va impulsar nombroses tècniques pictòriques per representar sobre els paraments materials naturals com la pedra, la fusta noble, la laca o la mateixa seda. Quan als colors emprats, eren conseqüència de la ubicació geogràfica i la idiosincràsia dels pobles. Els blaus agrissats tan típics dels interiors escandinaus. Els blaus espectaculars, els roses suaus o els ocres càlids són exemples típics de la nostra Mediterrània. No obstant, pel que podem veure avui en dia, el Partenó d'Atenes fou
pintat amb blaus, vermells ben vius, daurats i negres. Sens dubte, la pintura ha pretès des de sempre un doble objectiu: d'una banda protegir, i, de l'altra, embellir o decorar. I és aquest sentit decoratiu el que ha estat més subjecte a les modes. En trobem varietat de models en moltes civilitzacions antigues que pintaven sobre les parets escenes quotidianes de caça, o, també, representacions simbòliques de les seves deïlats. Algunes cultures, més contemporànies, han estat captivades per la pura ornamentació. L'Art Decó i altres en són una mostra propera.
Colors saturats que capturen l'atenció de l'espectador. Malves i violetes suaus, morats atrevits juntament amb vermells carmesí, verds llima o oliva, taronges, passaran ben aviat a instal·lar-se a la nostra vida quotidiana.
València 2 6 5 0 8 0 0 7 B. Tei/Fax 9 3 4 8 7 9 8 9 7 iova@retemail.es
Tot aquest legat ens ha proporcionat, en definitiva, una considerable font d'inspiració i coneixements que, enriquits amb els materials moderns i la creativitat de milers de persones en tot el món, ha posat a l'abast de l'interiorisme un ampli ventall de tècniques i patrons d'actuació. Un ampli ventall que d'altra banda està molt poc explotat per variades raons. Una, perfectament lícita perquè es consideren les parets com simples contenidors i es busca la creativitat en els objectes i/o els volums. D'altres, menys lloables, podrien ser el desconeixement o la manca d'interès dels professionals que les haurien de proposar, Al costat de sistemes pretèrits inventats per imitar fustes nobles, marbre o carei, avui
comptem amb tècniques que permeten recrear l'envelliment d'una pintura a la calç, l'estuc quarterat d'un palau italià o el pas dels anys en una moderna porta de fusta. La fantasia però ha arribat també a la pintura de parets: esponjats, drapejats, transparències, estampats, etc. procuren noves sensacions a la retina. I si tot segueix el dictat de la moda, què podem dir del color? Uuny dels precursors i les seves dèries, si donem un cop d'ull a les tendències actuals en aquest àmbit se'ns fa palès que les formes corbes, els colors descarats, la barreja de materials, la textura mal combinada amb brillant, sintetitzen el que alguns han qualificat com el Nou Pop que ens arriba. Arriba una rnoda inspirada en l'estètica dels anys seixanta i setanta que imposarà la mescla agressiva de colors. Colors saturats que capturen l'atenció de l'espectador. Malves i violetes suaus, morats atrevits juntament amb vermells carmesí, verds llima o oliva, taronges, passaran ben aviat a instal·lar-se a la nostra vida quotidiana. No ca! esverar-se però. Les innovacions en les modes solen prendre el seu temps per calar a les capes més àmplies de la societat. Malauradament no hem vist encara noies pel carrer amb les transparències que podem contemplar a les passarel·les. Comença pels segments mes avantguardistes i, mica en mica i, no sempre en la seva totalitat, van fluint i portant ei seu missatge en una mena de transformisme, de transvestisme que potser identifica el sentir i l'esperit d'una època, d'una generació, o, simplement, procura un plaer transitori pels sentits. La pintura decorativa és doncs, una de les formes que més emfatitza a l'actualitat l'art visual. Té la propietat de modificar estructures als nostres ulls, de vitalitzar un ambient, d'equilibrar, d'emocionar, si cal. Té la facultat de trasmudar un lloc despullat en una atmosfera sensual, subtil o deliciosament informal. Ramiro Vallejo Arquitecte tècnic ARS NOVA
Rehabilltaclón Remodelaclón Cenlro de Investigación CEPSA. Arquitectos: Jorge Mlquelarena y Carlos Ban-ot.
EL PANEL C0MP0S1TE DE REFERÈNCIA PARA FACHADAS LIGERAS DE ALUMINIO. APLICACIONES: FACHADAS VENTILADAS, MUROS CORTINA, REVESTIMIENTOS INTERIORES, MARQUESINAS, BARANDILLAS DE BALCONES
Edlflclos Slngulares [nstiluto de Investigación y Medio Ambienle. Premio FAD de Arquitectura 1999. Unlversidad de León. Arquitectos: Javier Fresneda y Javier Sanjuan.
M Ic roarqu Itectu ra Estaciones de serviclo REPSOL. Arquileclo: Slr Norman Foster,
LLÀMENOS D1RECTAMENTE, ESTAMOS EN BARCELONA Y EN MADRID Barcelona: alusulsse espana, s.a. sede social Polígono Industrial El Pla Riera de Can Pahíssa, 24 A 08750 Molins de Rei (Barcelona) Tel. 93 680 27 25 - Fax 93 680 07 43 Madrid: alusulsse espa na, s.a. Paseo de la Cast íllana, 141 Edificio Cuzco IV 28046 Madrid Tel. 91 749 80 54 -hax 31 570 71 99 E-maii: alusuisse.@alusuisse.es Consulte nuestra web; www.atusuisse.es
Arquitectura Interior Clínica de ortodòncia en Ueld Arqurteclo: Ramon Puig.
Axadia es la última sèrie de la firma Bellavista. Su nombre Ka sído tornado de esa màgica regíon de Greda donde poetes y Irteratos de todos los tiempos cuentan que se rialla el perfecte equilibro entre la naturaleza y el nombre. De diseno armonioso y formas suaves, de estilo actual y con la elegància de una belleza dàsica. intemporal, para siempre. Se presenta en una amplia gama de tonos, entre los que destacan el "Pérgamo" (como en la foto), y el blanco mate "EdeKveís". Al igual que todas las series de Bellavista, presenta un alto nivel de acabado, como corresponde a una firma pionera en su sector en la obtención de la certificación de calidad "ER" de AENOR,
bellavista Ceràmicoí de bellavista s.a. Fàbrica: Avdo. Andalusia, 228 41700 Dos Hermanos [Sevilla] Tel. (34) 955 668 880 Fax (34) 954 728 702 http://www.hellavista.com E-moil: info@bellavijto.com