INF001215

S E G O N A

Q U I N Z E N A

OESEHBRE 2 0 0 0

Tel. 932 402 060

I

Fiu 832 402

intomiacto9apabcn.es Delegaciom a Vic, Manresa,

176 O

R 1 T Z

www.apabcn.es/informatiu

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Us regalem la guia Fórmules d'estalvi fiscal IRPF-2000, que us ajudarà a decidir

quants impostos us voleu estalviar Demaneu informació a l'oficina ubicada a la vostra seu social telenginyers

engitel

www.caixa-enginyers.com

902 300 321

VJ** d'Enginyers Bon Pastor. 5 -08021 Barcelona Tel. 93 200 95 22

Cada dia són més els col·legiats que utilitzen els nostres serveis

®

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

El tema

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 3000

Adéu 2000 2000-2001. COMENÇA UN NOU SEGLE DINS D'UN MÓN PLE DE CANVIS provocats per una economia cada vegada més globalitzada, per la influència de les tecnologies de la informació i la comunicació en tots els aspectes de la vida, per la preocupació per la competitivitat de (es empreses a escala mundial, regional o local, pels moviments migratoris provocats pels canvis demogràfics i els problemes de desenvolupament, per les necessitats i exigències de millora de la qualitat de vida, per la creixent consciència mediambiental q per l'augment de l'esperança de vida de les persones.

L'any 2000 ha estat el de L'exposició universal de Hannover que, sota el lema "Humanitat, natura i tecnologia", proposava solucions als problemes amb els quals s'enfronta la humanitat del segle XXI. També va ser L'any de

Barcelona es prepara per al 2004 WJ%

I districte de Sant Marti és avui el

l'any 2004 són les operacions més impor-

fl^l

centre de l'activitat constructora de

tants, a les quals cal afegir la transformació

Barcelona. Els barris del Besòs, el Clot, la

de les ribes del Besòs o el tractament de les

Verneda i Poblenou protagonitzen la trans-

zones industrials del Poblenou. Altres ciutats

formació més important que viu la ciutat

també es mouen. Bilbao, després de l'efec-

després de la que va propiciar la celebració

te Guggenheim, viu la seva gran tranforma-

dels Jocs Olímpics. Diagonal Mar i la prepa-

cíó. 0 València, que aposta fort per l'arqui-

ració del Fòrum Universal de les Cultures de

tectura i que vol seguir creixent.

Sidney, on el respecte al medi ambient i a la diversitat han estat més presents que mai. La construcció ha viscut una bona època i tothom coincideix amb el fet que estem en el millor moment per fer avançar aquesta indústria pel camí de la competitivitat i la innovació. En aquest món canviant, en què l'obsolescència dels coneixements és tan ràpida i en què apareixen noves funcions i habilitats, nous camps de treball, la formació permanent i el reciclatge es manifesta com els grans aliats dels professionals. El nostre Col·legi, finalment, conscient d'un entorn que es transforma, enllesteix el pla de futur que li permetrà dissenyar el model d'institució professional que vol per al segle XXI.

Premi Ciutat de Barcelona al Jardí Botànic

B

Repensar la construcció J ü B

studis i experiències d'arreu del món

I ^ H

nan demostrat que també a la cons-

l nou Jardí Botànic de Barcelona

trucció es poden fer avenços molt importants

s'enduia al febrer el premi Ciutat

en la reducció de temps i costos dels projec-

de Barcelona 1999 d'Arquitectura i

tes, increment de productivitat, facturació í

Urbanisme que atorga l'Ajuntament. El

beneficis de les empreses. A Europa s'ha anat

Jurat valorava "la transformació d'un

treballant per dissenyar una polítics de millo-

espai residual en un paisatge artificial

ra de la competitivitat del sector. La darrera

d'ah impacte cívic, mitjançant un procés metodològic sostenible que combina alhora rigor, sensibilitat i flexibilitat".

mostra la tenim al Regne Unit amb la publicació del document Rethinking Construction (Repensar la construcció), que va ser presentat al Col·legi, a l'abril, en un seminari sobre innovació i competitivitat que va reunir representants empresarials i de l'Administració, sindicats i professionals del sector.

L'habitatge serà adaptable i ecològic

U

a construcció i els edificis del tercer

desprès de les conclusions de la convenció

mil·lenni hauran d'adequar-se als

internacional sobre l'habitatge del futur que

equilibris ecològics i ambientals. Els habitatges s'hauran de dissenyar més flexibles, sensibles a les exigències de les transformacions socials i perquè l'ús pugui variar en e! temps. Hauran de projectar-se tenint en compte les noves maneres de viure, acomplir uns paràmetres europeus de qualitat i ser fàcilment manteníbles. Així s'ha

va tenir lloc a la ciutat italiana de Nàpols.

I

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

El tema

tLES NOTICIES

Millorar la presènda de la dona en el món laboral

I

exercici de fer compatible la responsabilitat en la vida laboral fora de casa amb la relativa a la família i la llar és un dels més difícils a l'hora de facilitar la plena incorporació de la dona al món professional. Representants de totes les professions es van reunir al gener convocades per l'Oficina Tècnica de) Pla d'Igualtat de la Diputació de Barcelona per debatre la situació de la incorporació de la dona al món professional i el seu paper en la presa de decisions en els àmbits de la ciutat, la professió i l'empresa. La conclusió: s'ha d'aconseguir una forma creativa i constructiva d'anar cap a la igualtat S'ha de treballar per un model d'organització familiar sostenible. I per un model d'organització empresarial que faci més compatible el treball i la família, i que hauria de comportar canvis legislatius.

Manifest per la cultura a Catalunya

B

is símptomes de decaïment que pate'w actualment la curtura a Catalunya i la pèrdua de projecció cultural de Barcelona a escala estatal i internacional van motivar la redacció d'un manifest de sis de les més importants entitats culturals de Barcelona que es va fer públic al juny i on es demana a les administracions una major atenció i estímul a ta creació per damunt de posicions polítiques o institucionals. La carta oberta va rebre l'adhesió d'entitats del món cultural i professional, entre aquestes el nostre Col·legi.

El Col·legi estrena una nova imatge gràfica B D B 1 Col·legi estrenava al març una H H nova imatge gràfica. Dins de la seva política de reforma i modernització de la institució, ara li va tocar el torn a l'escut col·legial. Trencant amb la tradicional iconografia dels col·legis professionals, el pintor Frederic Amat i el dissenyador Uuís Mestres van crear un nou logotip més adequat als nous temps.

Entra en vigor la Llei de l'edificació ^ ^ H nou marc jurídic que regula la seva activitat. El 6 de maig entrava en vigor la Uei d'ordenació de l'edificació (LOE), una llei que obliga uns i altres a seguir unes determinades regles de joc per tal que el producte immobiliari ofereixi una major garantia de qualitat per als compradors d'habitatges. Tots i cadascun dels agents del sector es troben retratats en el text de la Uei i, després d'uns mesos de debat i reflexió han de posar fil a l'agulla per a la seva aplicació.

E Col·legi va preparar al llarg de l'any sessions informatives, publicacions i un cicle de seminaris, dedicant una especial atenció a temes com ara la responsabilitat civil, les garanties de qualitat i el control tècnic, o el paper dels ajuntaments.

DEL 2000

La construcció creix més pausadament

I

activitat constructora tendeix a el conjunt de l'activitat s'està desaccelel'estabilització després de l'enor- rant, i en particular el subsector de l'habime creixement mantingut durant els tatge nou. darrers tres anys. És un procés que afecta tot l'Estat espanyol que, no obstant, no ha d'ocultar l'excel·lent moment que viu el sector. Les causes de la desacceleració s'han de trobar en factors tant externs com interns. Per un costat, l'augment de la demanda ha provocat un creixement molt alt dels preus, especialment en habitatges. A això, s'hi ha d'afegir una escassetat de sòl, greu en el cas de Barcelona, fet que n'ha disparat el preu i, per extensió, el de l'edificació. Per una altra banda, la capacitat del sector té un límit, i la gran empenta productiva ha provocat un encariment notable dels costos dels materials juntament amb una manca de mà d'obra adequada. Són alguns dels ingredients de l'oferta i la demanda que expliquen perquè

Empresa constructora busca

I

any 2000 ha estat especialment actiu pel servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi, en particular la seva modalitat de selecció de personal. I és que, cada cop més, les empreses sol·liciten aquest servei integral de selecció, ja que no solament consideren important l'itinerari professional dels candidats sinó també determinats trets de personalitat i habilitats directives. Empreses constructores i promotores valoren la formació tècnica dels candidats i, cada cop més, el domini d'habilitats relacionats amb la gestió del procés constructiu. El moment de conjuntura favorable que viu el sector ha fet que els processos de selecció es dirigissin en bona part als professionals ja en actiu.

El Col·legi aposta per la formació i el reciclatge professional

0

1 Col·legi va iniciar al setembre un nou programa de formació per a l'any acadèmic 2000-2001 amb més de 200 activitats formatives que abasten un ampli ventall de temes amb l'objectiu de facilitar als professionals la planificació de la seva formació. Aquest programa vol respondre a les exigències d'un sector en evolució constant, amb la perspectiva de la innovació i la qualitat L'oferta inclou els vessants de la tècnica i la gestió en construcció í també de l'organització del treball.

La dutxa sense barreres

J

empresa Level Box, de Sant Miquel de Campmajor, era guardonada a l'abril amb medalla d'or al Saló d'Invencions de Ginebra pel seu Level, una plataforma de dutxa arran de terra, sense barreres arquitectòniques per a les persones amb discapacitat física, i que permet d'accedir-hi amb cadira de rodes.

L'autor és l'arquitecte tècnic de Barcelona Enric Graells.

-\ L E S

N O T Í C I E S

D E L

El tema

f-

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 20D0

2 0 0 0

Arriben les noves ISO 9000

Manresa arriba al cim del món

Temps de premis amb noves convocatòries » w j

mb la primavera, el món de l'arqui-

r * J

les 11 hores del 16 de maig, dos

^ ^ H

lectura assistia als diversos actes de

el Parc Duisburg Nord (Alemanya); i la Funda-

I^^B

membres de l'expedició Everest

lliurament de premis i guardons que reconei-

ció Tàpies, com a millor edifici fet a Barcelo-

2000-Caixa de Manresa acompanyats

xen, a judici dels respectius jurats, les millors

na ara fa deu anys. Pel que fa als FAD, el

de dos xerpes nepalesos, trepitjaven el

obres que s'han fet en el passat més imme-

Jurat d'enguany va distingir l'Auditori Kursa-

ISO 9000 ha ajudat que es valorin en la

cim de l'Everest, la muntanya més alta

diat. Els més coneguts són els premis FAD,

al de Donostia, la rehabilitació d'un habitatge

mesura que s'adapten més bé als diferents

del món. La ciutat de Manresa va fer una

però l'any 2000 ha vist néixer noves convo-

al barri de la Clota de Barcelona i, altre cop,

models d'empresa, com ara les de serveis. I

gran festa de benvinguda dels muntan-

catòries com són el I Premi Europeu de l'es-

el Jardí Botànic de Barcelona. A més, en el

és que haurem de tenir present que en un

yencs que tornaven de l'Himàlaia. L'ex-

pai públic urbà, el I Premi Europeu del pai-

camp de la recuperació del patrimoni, els

futur no gaire llunyà, els nostres contractants

pedició estava formada per Ton Bahí,

satge o, el darrer, l'anomenat I Premi Dècada

el Smithfield Public Space de Dublín (Irlanda);

U

a implantació de sistemes de gestió de la qualitat arriba als professio-

nals, especialment per a aquells que treballen en societats. L'evolució de les normes

enginyers industrials van atorgar el Premi

o clients ens demanaran quin és el nostre

Jordi Bayona, Antoni Uasera, Joan Bel-

que atorga la Fundació Óscar Tusquets.

Bonaplata a la Farinera del Clot, un edifici

sistema de gestió de qualitat o bé, senzilla-

monte, Jordi Camprubí, Jordi Bonet, Pep

Aquests darrers els han guanyat ei Centre

industrial barceloní feliçment recuperat per a

ment, si la nostra empresa està certificada

Aced, i l'arquitecte tècnic del Bages, Fre-

Multïfuncionai Can Mula, de Mollet del Vallès,

nous usos socials.

segons la ISO 9000.

deric Puig.

El 70% dels edificis tenen una conservació deficient

H

os de cada tres responsables del manteniment d'edificis considera

que el nivell de manteniment és regular o dolent. Això s'atribueix a la manca de recur-

Neix el primer saló de la prevenció

sos necessaris per a la realització d'aquests treballs. Segons l'apreciació dels experts, el manteniment seguirà creixent durant els propers anys, fins a consolidar-se com un sector de gran importància dins de la construc-

•

ü f l I Palau de la Metal·lúrgia de la Fira de

H

H

ció, però el paper i la conscienciació dels propietaris i usuaris es considera essencial

Barcelona va acollir del 3 al 6 d'octu-

per assolir un bon nivell de manteniment.

bre el primer Saló de la Prevenció de Riscos.

Així es desprèn dels resultats de l'enquesta

Dirigit a professionals i empreses, Preventia

Manteniment 2000 feta amb motiu de les jor-

2000 ha estat concebut com una visita als

nades internacionals que es van celebrar el

sectors que integren el món de la prevenció:

juny passat a Barcelona, organitzades pel

riscos laborals, assistència sanitària, media-

erve

ció d'assegurances i prestacions, seguretat

cole

patrimonial, tecnologies de seguretat i prevenció. El Col·legi hi va participar i va mostrar la tasca que fa en matèria de seguretat i salut com ara la formació de coordinadors de seguretat i la participació en projectes europeus d'investigació.

Noves tendències en la contractació M9M

ferir els serveis professionals a

^ ^ 1 empreses públiques i privades representa un mercat de treball cada cop

treball i de contractació de serveis que a poc a poc es van generalitzant. EI Col I va dedicar a l'empresa pública Gisa el pn

més important. Per poder accedir-hi, però,

mer seminari sobre noves tendències de

cal conèixer els requeriments d'aquestes

contractació de serveis professionals

empreses i adaptar-se a uns sistemes de

Rehab I tac o

Med Amb ent del

B

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

El tema

Hannover i Sidney, a l'avantguarda de la sostenibilitat

H

a construcció, l'arquitectura i l'urbanisme han començat a entrar en la línia de la millora pel que fa a la vessant mediambiental. Són cada vegada més nombroses les experiències que es van executant, i que mostren que ja és possible aconseguir millores en aspectes concrets

de les nostres ciutats i dels nostres edificis.

Entre les més emblemàtiques que marquen la pauta a seguir, ca! situar l'Expo 2000 de Hannover o els Jocs Olímpics de Sidney, qualificats com els més "ecològics" de la història.

Oiopo

h

El carrer Bon Pastor s'omple de llum mü%\ Col·legi inaugurava el 19 H I d'octubre l'obra Escultura de llum, ideada per l'arquitecta tècnica Carmen de la Calzada i l'artista visual Jaume Barrera. Joan Clos, alcalde de Barcelona, va presidir Tacte festiu que va comptar amb l'assistència de prop de cinc-centes persones entre col·legiats, acompanyants i amics, autoritats municipals i professionals del disseny i de l'art en general. L'obra culmina les obres de condicionament per a vianants del carrer Bon Pastor i representa un homenatge al poeta Joan Brossa.

La construcció s'obre a les TIC

U

es noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en general i Internet en particular, han obert un nou univers en la practica totalitat dels sectors professionals d'avui en dia. A través d'aquesta immensa xarxa, s'estan imposant sistemes de treball insospitables fa només cinc anys.

La construcció no és un camp aliè a aquesta tendència. L'aparició de noves formes d'exercici professional, la creixent sofisticació del procés constructiu i l'aparició de noves legislacions, demanen una resposta que tan sols és possible des de la utilització intensiva de les eines disponibles. Exercir una professió en un sector que incorpora ràpidament els canvis tecnològics i que eleva el seu compromís de qualitat dia a dia, obliga a una renovació constant dels coneixements que fa de! reciclatge professional una necessitat continuada de la qual no podem prescindir.

Els drets d'habiti- És temps tació desapareixen d'aniversaris M^m Is professionals col·legiats podran ^ ^ H exercir a qualsevol indret de ['Estat sense haver d'abonar drets d'habilitació. Així es desprenia de la publicació el 24 de juny del Reial decret-llei 6/2000, de mesures urgents d'intensificació de la competència en mercats de béns i serveis. Aquesta mesura es va incloure en el paquet aprovat al juny pe!

Govern de l'Estat amb l'objectiu d'afavorir una major liberalització de l'economia espanyola en diversos sectors tan diversos com les telecomunicacions o les botigues de petit comerç.

El Col·legi es prepara per al futur

H

a societat d'avui ja no és com la d'ahir. El nostre entorn actual anomenat del coneixement, obliga a repensar els perfils de les professions i també la funció dels col·legis que els representen. Els mercats, les lleis i les eines de treball es modifiquen. En aquest nou context, és necessari saber en quina direcció s'ha de transformar el Col·legi per poder continuar complint les seves funcions. Avui, el Col·legí ha enllestit ei pla de futur anomenat Horitzó 2007 que li permetrà dissenyar el model d'institució que vol per ai segle XXI. La preparació d'aquest pla promogut per la Junta de Govern ha comptat amb la participació de col·legiats, empleats del Col-iegi, representants del sector i experts en prospectiva.

El seu objectiu serà reforçar el Col·legi com a primer pas cap a la conversió en una entitat de professionals del procés constructiu, acreditadora i d'afiliació voluntària.

H

a commemoració dels vint-i-cinc anys de !a Delegació d'Osona va arri-

bar a la seva fi amb un concert de música clàssica que va tenir lloc al setembre a l'església del monestir de Santa Teresa de Vic. El testimoni, però, ja havia passat als companys del Vallès Oriental, que enguany han celebrat els primers 10 anys de la seva delegació amb nombrosos actes que s'han celebrat a la capital, Granollers, i a d'altres poblacions de

d'actes que se celebraran al llarg del 2001 i

ia comarca. A continuació serà la més jove, la

que culminaran al desembre, coincidint amb

Delegació del Vallès Occidental, que ja ha

el desè aniversari de l'obertura de la seu del

anunciat la preparació d'un ampli programa

carrer Sant Francesc al centre de Terrassa.

Nota: La selecció de notícies de l'any ha estat feta per Carles Cartarïà, director de L'INFORMATIU. Els lectors trobaran una àmplia selecció dels temes, els articles i els reportatges que s'han publicat durant l'any 2000 i anteriors, a l'hemeroteca de L'INFORMATIU electrònic, que es pot consultar per Internet dins la pàgina web del Col·legi (www.apabcn.es/infomiathj).

-\

El tema

\-

SEGONA QUINZENA DESEMBRE

2000

L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legí* Adreça: www.apabcn.es/ informatiu

Telèíon directa: B32 40 23 76

Fax:932-1023 64 Adreça electrònica: infoimalij@apabcn.e5 L'iNfosMAiiu electrònic: hltp://www.apabcn.es/inloï matiu

Consell de redacció: Carles Cartanà, Joan Gay.

Ramon Puig i Xavier Aibeica Direcció: Carles Cartartf Coordinació: Elisenda Pucurull.

Olga Caparrós Col·laboradors redacció: Jordi Marlel,

Lliísa Selga. Tomàs Merino Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Auíïiedes, Josep Olivé, Xavier Oliva, Gabtieia Schòn i Vicenç Foni

Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Dibuixants: Sílvia Alcoba, Toni Batliori. Joma

Fologralla: Javier García Die. Chopo Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Fotòlils: Imprès Auloedició S.L. Impressiú: VTking Dipósil legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 JO 23 76

Publicitat: 8ITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèfon: 9 3 2 1 0 20 57 F a t 932 40 23 64

E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i

Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Paslor, 5. 03021 Barcelona Tel. 932

40 20 60. Fax. 932 40 20 61

eages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99

Osona: PI. Major. 6.08500 Vic Tel. 938

85 2 6 1 1

Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 0B221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10

Vallès Oriental: Josep Piflol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President Xavier Bardají VicepresIdentJoanArdevol

Secretaria: Minerva Embuena Complador. Albert López Iberia Tresorer. Josep M. Uesuy Vocals: Milsgros Hísrío. Joan Gurn

i Raimon Salvaí Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Berna! Nogueta Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen

Gerent Joan Gay

Els cfHerís exposats en els articles signats són r/exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necess&ianierri

I SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

Punts de vista

L

A R Q U I T E C T U RA

D. Q. Enric Miralles ^ ^ f l n un curt període de temps, hem H H pogut assistir a l'Òpera de la Fura dels Baus "D.Q. Don Quijote en Barcelona" i a l'acte "Enric Miralles, el cementiri d'Igualada".

Tot i que el geni creatiu de l'arquitecte sigui present en l'Òpera com a escenògraf i, al cementiri, com a arquitecte, sorprèn el paral·lelisme que s'estableix entre l'actitud critica que adopta la Fura del Baus i e! "mosaic" d'opinions recollides a l'acte d'Igualada.

Enric Miralles deia que per comprendre millor una ciutat, la féssim desaparèixer, que estudiéssim la seva fauna, el seu art, els projectes no realitzats, els seus artistes; tot allò que pertany d'alguna manera al col·lectiu, al que s'ha sentit i pensat a l'entorn d'ella.

Acte I Durant el primer acte de l'òpera, apareixen en escena actors í objectes de procedències ben diverses flotant per l'espai; el temps al qual pertanyen és relatiu. Gràcies a la "Màquina Localitzadora d'Antiguitats", podran recuperar part de la història.

Aquesta capacitat de recuperar el passat per incorporar-lo ai present és característica de la forma de projectar de Miralles.

B passat històric vist en perspectiva ens dóna una visió relativa del temps; permet posar en un mateix pla factors de procedència i temporalitat diversa, ja siguin ciutats, paisatges físics o mentals, cultura, mites o ritus.

En parlar del Cementiri d'Igualada, apareixen "levitant" diferents aspectes rescatats de la història, el passat i l'oblit. Tal com explica Cartes Crespo, arquitecte municipal d'Igualada, les característiques històriques i geogràfiques foren molt rellevants: Igualada és un terme municipal petit, en comparació amb la superfície que ocupa el seu polígon industrial, i aquest està localitzat dins un paisatge molt característic. Per tant, fou dins el polígon on es va trobar l'única possibilitat d'albergar-hi el cementiri i que aquest també fos el "cul de sac" que feia falta per al programa.

percepcions que té de l'entorn el Quixot fa que aquestes coincideixin amb la realitat.

i d'intencionalitat. Aquesta visió pròpia i personal de l'arquitecte el fa de vegades incomprensible i sorprenent. Esteve Miret -manyà de l'obra- recordava la seva sorpresa en veure unes potes de llit tan altes com les d'una taula, o les quatre fulles més una purament ornamental que calia moure per entrar al recinte; "ho vull així", deia.

0 projecte recull tant el paisatge del voltant, format per una roca d'un gris-blavós, inerta, i amb una prima capa vegetal que ia cobreix, com els costums i ritus funeraris.

Enric Miralles deia que per comprendre Artell millor una ciutat, la féssim desaparèixer, que L'escenari és envaït per un joc de miralls estudiéssim la seva fauna, el seu art, els pro- i reflexos que multipliquen l'espai fins al més jectes no realitzats, els seus artistes; tot allò enllà. La voluntat d'abastar molt més que que pertany d'alguna manera al col·lectiu, al l'espai físic concret és present en tota l'obra que s'ha sentit i pensat a l'entorn d'ella. de Miralles. Com explica Josep Mias -arquiEn un altre passatge de l'òpera es fa tecte integrant de l'equip Miralles-, el treball referència a la inabastable capacitat creativa. era un diàleg continuat i emotiu que va més Don Quixot, a partir d'una realitat concreta, se enllà de l'espai físic. "Les taules per sostenir n'imagina una de completament diferent i els taüts abans d'entrar dins el nínxol, volien fantàstica. significar que era la muntanya de Montserrat Enric Miralles fou capaç de rescatar la que t'acollia". És d'aquesta manera amb aquell paisatge que ningú valorava, aquella què s'arriba a la profunditat dels sentiments muntanya màgica tan pròxima i que tant sigi a la cultura d'un país, i, en definitiva, al cor nificava, l'espiritualitat del ritu, i transformar-lo de l'ideari col·lectiu, dels paisatges mentals, en un Boc completament nou, ple de significat i els allibera de l'oblit.

A l'òpera apareix en escena un zèppelin; gàbia d'aire i temps, que ha de protegir els visitants del "Jardí dels Monstres" de i'evidència del pas del temps, representada per Don Quixot -el monstre-. En aquesta situació absurda, conseqüència de la ignorància i la incomprensió, els visitants no s'adonen que els monstres són ells mateixos.

En aquest sentit, Eduard Bru -director de l'ETSAB- reflexionava respecte dels efectes del pas del temps: el temps incideix inexorablement sobre l'entorn. El creixement incontrolat de la ciutat pot arribar a saquejar el valor intel·lectual d'una obra, la qual es recolza en un paisatge natural i uns valors culturals determinats, sense els quals perd el seu sentit.

"Tot l'imaginat es farà realitat en el moment de la seva construcció". És en aquest moment, en ei qual l'arquitecte es troba envoltat per un munt de situacions, activitats i gent, que haurà de convèncer per tirar endavant el seu projecte. El manyà Miret comentava que davant la complexitat del disseny de la porta d'entrada del cementiri, fou el mateix Miralles qui la va marcar amb guix i la va tallar. També, com comentava Caries Crespo, per poder "enterrar" el cementiri, i per culpa de les característiques intrínseques de la roca dura, durant l'obra es varen haver d'utilitzar explosius. Per aconseguir la integració del cementiri dins el paisatge, es va tenir molta cura de restituir la fina capa vegetal sobre els murs excavats i construïts, i recuperar així el perfil inicial de la roca.

Tot aquest món de gent, opinions, papers, faxos, que envolten l'escenari de l'obra d'Enric Miralles formen també part de la seva arquitectura.

Sí ens ho mirem en perspectiva, la relativitat de tots aquest fets respecte al temps fa que els diferents factors puguin tornar a levitar" per poder ser reinterpretats en aquesta o en altres obres.

Es tancaria et cercle i t o r n a r í e m a l'estadi i n i c i a l .

Acte HI L'escenari s'omple de gent, d'activitats i de vida. Es pluralitza l'espai. Apareixen uns objectes polivalents que representen alhora molins, rellotges i arbres, els quals es veuran saquejats per un huracà. És en aquest moment de l'òpera, en què la violència de les

Pilar Armand-UgÓn Rodríguez Arquitecte A/e: armandugon@arquired.es

-\ Punts de vista [-

I ARQUITECTURA

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

fl

En la mort d'Enric Miralles Les revistes d'arquitectura recorden grans arquitectes que han mort l'any 2000 com ara Enric Miralles, Francisco Javier Sàenz de Oiza, John Herdruk o Eladio Dieste I ^ V

Is qui no teníem una relació personal

l'ampliació del Campus universitari de Vigo i

^ ^ H

i diària amb Enric Miralles encara

el nou Parlament escocès. A més, cal desta-

creiem que en qualsevol moment presentarà

car els dos articles crítics escrits per Josep

en públic un nou projecte sorprenent, com ho

Quetglas i Rafael Moneo.

eren tots els que sortien del seu despatx. Per

La revista A&V també dedica diverses

recordar-nos que això, lamentablement, no

planes a l'arquitecte, però les comparteix

serà així, diverses revistes han dedicat núme-

amb tres altres cèlebres autors, morts casual-

ros complets, o una part, a la figura i obra de

ment en les mateixes dates: Francisco Javier

l'arquitecte mort a mitjan juliol. Aquest és el

Saenz de Oiza, "un dels pares de l'arquitectu-

cas de B Croquis que publica un número

ra moderna de Madrid", com diuen en la

doble amb tots els seus projectes des de

mateixa revista, autor del Banco de Bilbao, a

1996,

fets a ['estudi que compartia amb

la Castellana, i de l'Auditori de Santander,

Benedetta Tagliabue. Entre d'altres, s'han de

entre d'altres obres de relleu; John Hejduk, un

destacar l'Escola d'Arquitectura de Venècia, la rehabilitació de l'Ajuntament

d'Utrech,

dels Five Architects de New York que juntament amb Graves, Eisenman, Meier i Gwath-

mey, van ser coneguts en tot el món occiden-

reaccionat davant de la seva mort, no sé si

tal a finals dels anys 70 i van influir en molts

perquè estaven més al corrent de la seva

dels arquitectes posteriors que seguiren l'es-

malaltia o bé perquè, contra el que semblava,

perit del moviment modern. El darrer i menys

Enric Miralles sí que fou profeta a la seva

conegut és l'enginyer-arquitecte urugayà, Ela-

terra.

dio Dieste, a qui, per cert, també la revista del Departament de Projectes de la UPC (DPA núm. 15) dedica un número complet.

El butlletí de la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes ha publicat un emotiu article del qui fou col·laborador i amic de Miralles, Octavio Mestre; finalment, a la revista britànica Architectural Revue també l'hi ha dedicat un article dedicat.

Segurament que durant aquest mesos hi haurà d'altres revistes que glossaran la seva obra. De moment, però, només les d'aquí han

Josep Olivé A/e: inforrnatiu@apabcn.es

Un referent en la nostra trajectòria professional Escriure alguna cosa sobre l'Enric

tracte senzill i cordial que, combinat amb la

Miralles aquests dies que tanta gent impor-

seva genialitat, feia que treballar amb ell

tant i acostumada a aquesta feina ho està

fos diferent i, per cert, bastant divertit.

fent, per a mi és complicat.

L'Enric ha estat un dels referents més importants de la nostra trajectòria professional. Amb ell ens vàrem implicar en projectes complicats, difícils, arriscats... però absolutament genials i això ens va permetre viure una part de la nostra professió, impensable si no era al seu costat.

En cap moment la seva fulgurant trajectòria professional, li va fer perdre el seu

El noticiari

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

INVENCIÓ

10

TÈCNICA

'

Madrid acull Contart 2000 S'ha celebrat la segona convenció tecnològica de l'arquitectura tècnica H 3 f l I Palau Municipal de Congressos de H H Madrid va acollir del 16 al 18 de

cats als fonaments, estructures, tancaments

novembre la // Convenció tècnica i tecnològi-

"Estratègies globals" i que es refereix a

i revestiments, així com el que es titulava

ca de l'arquitectura tècnica, una manifesta-

temes com ara la direcció d'execució de les

ció promoguda pel Consell General de l'Ar-

obres, seguretat i salut laboral, o la qualitat i

quitectura Tècnica d'àmbit estatal que, en

ei seu control. Van tractar els diferents capí-

aquesta edició, ha estat organitzada pel

tols des de diversos punts de vista com són

Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics

materials, control de qualitat, gestió de pro-

de Madrid.

jectes, rehabilitació, demopatologia, innova-

L'objecíiu d'aquesta convenció ha estat

ció tecnològica, etc.

mostrar i intercanviar les aportacions professionals dels arquitectes tècnics i aparella-

Arquitectura tècnica: la mirada atenta

dors en el camp de les tecnologies de la

A la Convenció, hi van assistir 362 per-

construcció i els seus reptes de futur. La pri-

sones. La sessió inaugural va tenir lloc el dia

mera edició de Contart es va celebrar l'any

16, després de la lectura d'una ponència

1997 a Màlaga, com a canalització institu-

marc titulada "Arquitectura tècnica: la mira-

cional del debat tècnic, i ara es repeteix amb

da atenta", escrita per l'arquitecte tècnic

caràcter triennal.

Antonio Garrido. La resta de ponències bàsi-

Contart 2000 va orientar la seva tasca

ques van ser llegides pels arquitectes tèc-

amb la presentació de vuit ponències bàsi-

nics Manuel AJgueró (Demolicions ecotògi-

ques adreçades a les diferents fases del pro-

ques/Desconstrucció); Gerónimo Lozano

cés constructiu com són enderrocs, fona-

(Fonamentacions); Ismael Sirvent (El llen-

mentació, estructures, tancaments, cober-

guatge de les fissures}; Ricardo García (Tan-

tes, revestiments, instal·lacions, tractament

caments); Luis Aguado (Cobertes); Jesús

de residus i estratègies globals.

Gonzàlez (Processos d'innovació tecnològi-

Això va donar peu a !a presentació de

ca i referència econòmica); Rafael Uàcer

comunicacions centrades en problemes tèc-

(Us instal·lacions i l'arquitectura tècnica); i

nics quotidians. Se'n van recollir prop d'un

Antonio Ramírez (Tractament pressupostari

centenar, repartides per tots els àmbits pro-

dels residus).

posats i referits a casos concrets del procés d'execució d'obres, de les quals es van pre-

La jornada de clausura es va fer el dia Sessió de treball de Constart. a baix, comitè tècnic i ponents.

18 i va comptar amb la participació del pre-

sentar seixanta-dues, tot i que les altres

sident del Col·legi, Xavier Bardají. El Comitè

també s'han inclòs en els dos llibres de

sessions de treball com les comunicacions,

presentades i publicades tracten totes les

d'Honor d'aquesta segona convenció estatal

ponències que s'han editat, i que contenen

de manera que

una

fases del procés constructiu, si bé hi ha

estava format per José Antonio Otero, presi-

tant les ponències bàsiques que van obrir les

referència de consulta. Les comunicacions

hagut un interès especial pels capítols dedi-

dent del Consell General; Eduardo Gonzàlez

puguin

constituir

Velayos, president del Col·legi d'AparellaVIMAGEN

dors de Madrid; Alfredo Càmara, president de Musaat; Rafael Cercós, president de Premaat; José Luís Moreira, director de l'Escola d'Arquitectura Tècnica de Madrid, i Pablo Díaz, director de l'Escola de l'Edificació de Madrid.

El Consell Genera! de l'Arquitectura Tècnica ha editat dos llibres que recullen les ponències i comunicacions presentades. Els professionals interessats podran consultarlos al Centre de Documentació del Col·legi.

Cartes Cartanà A/e: informatiu@apabcn.es

-\ El noticiari CONVENCIÓ

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

TÈCNICA

L'arquitectura entra en un nou segle

H

a celebració del Contart 2000 signifi-

ca la confirmació que existeixen

C0NTW2 Conclusions

pràctic i anticipació als problemes potencials,

un complement de tota la que és necessà-

els traçats de les instal·lacions, de manera

ria per emetre un judici tècnic, però es

que la seva execució produeixi els mínims

requerirà que es contrasti amb la informació

impactes sobre elements constructius i el seu

procedent de centres no involucrats en la

manteniment sigui possible i racional.

pròpia activitat.

Els sistemes de certificació han d'aug-

Seguretat. S'ha de pensar en la seguretat

mentar el crèdit, a l'efecte d'aprofitar els

com un element més del procés constructiu i

avantatges de la racionalització dels siste-

cal treballar en el camí de la seva integració

mes de prevenció i control que significa la

nològica de l'Arquitectura Tècnica es conver-

Generals. "La mirada atenta" ha esdevin-

des del projecte. A més del nostre paper efi-

seva aplicació.

teixi un una cita triennal per a la discussió cre-

gut un lema molt potent, capaç d'orientar

caç en la mentaüízació la societat sobre

ativa i estimulant,

energies perquè la Convenció Tècnica i Tec-

de manera significativa les ponències,

aquest tema, hem de transmetre a l'Adminis-

Errors del procés. És fonamental per

L'afortunada coincidència de les xifres,

comunicacions i discussions de Contart

tració les deficiències i problemes existents

orientar tots els processos tècnics de la

sense entrar en l'estèril discussió sobre quan

2000 i ha donat unitat a l'activitat general de

en el seu entorn.

professió, tant professionals com formatius

comença el pròxim segle, suggereix, si més

la Convenció.

Assegurament. És d'un alt interès estratè-

d'un catàleg dels defectes constructius

gic per a la professió, !a clarificació de les res-

detectats.

no simbòlicament, que aquesta convenció

o d'intercanvi de coneixement, la confecció

anuncia l'entrada d e l'Arquitectura al nou

Residus. La generalització del tractament

segle. Però entrar en una nova era exigeix un

de residus és una necessitat inajornabie,

ponsabilitats del director de l'execució en

B coneixement és ei recurs principal de

nou esperit, i aquest no pot ser altre que con-

per a la qual cal trobar el seu ajust en el

relació amb els mecanismes tècnics esta-

l'activitat industrial. Els arquitectes tècnics

nectar més i millor amb les aspiracions

marc de l'economia del procés constructiu.

blerts per les companyies d'assegurances per

hem d'establir els mitjans perquè el conei-

socials de millors i més durables edificacions.

La voladura d'edificis obsolets o en estat

garantir la racionalitat de l'aplicació de les

xement flueixi amb naturalitat en el si de la

Per al Consell General de l'Arquitectura

ruïnós és una tècnica potent, segura i ade-

assegurances de danys.

professió, per tal d'explotar-ne totes les

Tècnica de l'Estat espanyol, aquest compro-

quada, fins i iot en entorns urbans.

En relació amb l'assegurament, es consi-

potencialitats internes í externes.

dera que té un major interès, per a la millora

mís només pot expressar-se aprofundint en la tecnologia més solvent, garantint la qualitat

Estructures. Ca! augmentar l'atenció

de les prestacions del procés constructiu, la

Acció

dels treballs d'allà on hi hagi professionalment

sobre els processos d'execució d'estructu-

implantació de sistemes preventius eficaços

estratègic fer veure als professionals la

que l'augment de control de recepció.

necessitat de prestar els seus serveis, opti-

professional. És d'interès

present un arquitecte tècnic. D'això es tracta

res, fins a igualar la intensitat aconseguida

en aquest moment en què hom pot creure

en la qualitat dels materials. La pròxima

que la tecnologia ho resol tot i que cada cop

dècada serà la de l'execució. Gradualment,

Normativa. És prioritari el compliment del

direcció de l'execució, mitjançant la utilitza-

farà menys falta la concurrència de l'observa-

es prestarà una major atenció a elements

que prescriu la LOE amb relació a l'elaboració

ció de les formes empresarials que millor

ció personal. Cada cosa al seu lloc. Si no hi ha

del procés, tals com els encofrats, fins avui

d'un codi tècnic orientat a les prestacions de

s'adaptin en cada cas.

observació humana, no caldran edificacions

considerats auxiliars, fins al punt que s'hau-

les unitats d'obra, enteses com a compliment

humanes. En qualsevol cas, les ressonàncies

ran establir per a aquests accions propor-

dels requisits bàsics d'aquesta mateixa llei.

mitzant la possibilitat de l'exercici de la

El Col·legí és el mitjà més potent per a l'establiment i aplicació de les estratègies destinades a la millor de la influència dels

del futur de l'expressió "segle XX" no han de

cionals ben definides del projecte, execució

fer oblidar necessitats d'aquí i ara que s'han

i control. Convé aprofundir en les implica-

Certificació. Els materials no convencio-

arquitectes tècnics en la construcció d'un

d'atendre amb la major professionalitaL

cions tècniques de les especificacions de la

nals han de ser emparats per documents d'i-

parc immobiliari de qualitat í que sigui

Corren temps esperançadors per a la

nova Instrucció EHE, com per exemple les

doneïtat tècnica (DIT). La informació proce-

durable.

professió amb la nova Llei d'ordenació de l'e-

relacionades amb els cavalcaments de

dent de les firmes comercials serà, en tot cas,

dificació. Però res no s'aconsegueix sense

barres o la col·locació de separadors. Per a

esforç. Cap professió no ha estat premiada

aquests casos, s'han de diferenciar amb

amb privilegis que no es corresponguin amb

cura les obligacions del director de l'execu-

Valoració dels assistents

els seus mèrits reals.

ció respecte de! projecte i les instruccions

(Assistència total: 362; Total enquestats: 140; Percentatge: 38%)

Per iot això exposat, resta ben fonamen-

del director d'obra.

tada la satisfacció de comprovar que la pro-

Es considera de gran interès establir

fessió manté un elevat nivell d'anàlisi tècnica,

mecanismes d'intercanvi de coneixements

que es materialitza en el conjunt de ponències

de l'enginyeria civil a l'edificació.

i comunicacions que s'han presentat.

Tancaments. Les obres de fàbrica experimenten, amb major intensitat, la carència de formació professional en el sector de la construcció. En tot cas, es considera que les fàbriques són encara una bona solució constructiva per resoldre les necessitats de tancament.

Revestiments. És necessari recuperar un nivell adequat d'atenció a precaucions conegudes i relegades, tais com les relacionades amb la sensibilitat dels materials als canvis d'humitat i de temperatura ambienta!.

José Antonio Otero President del Consell General de l'Arquitectura Tècnica

Instal·lacions. En e! procés constructiu han de desenvolupar-se, amb gran sentit

Contart 2000, ha cobert les vostres expectatives?

Considereu que s'ha de celebrar una altra edició de Contart 2000?

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

H El noticiari h

MANTENIMENT

12

El manteniment dels edificis continua agafant volada L'èxit assolit per diverses activitats permet proclamar l'any 2000 com l'Any del Manteniment dels Edificis a celebració del 1 r Saló del Mantení-

manteniment dels edificis ha assolit un gran

Si analitzem el contingut de les ponèn-

ment Industrial i d'Edificis, conjunta-

protagonisme i més de la meitat dels exposi-

cies del Congrés i el tipus d'empresa del Saló,

ment amb el 4t Congrés Espanyol de Mante-

tors i dels ponents estaven adreçats vers

podem observar que les eines informàtiques

niment, organitzats per l'Associació Espanyo-

aquest camp.

que fins fa poc s'adreçaven exclusivament al

•

H

^ ^ 1

La recent legislació sobre manteniment

la de Mantenimenl, ha posat novament de

Després de l'èxit aconseguit per les Jor-

manteniment industrial, ara ja presenten la

relleu que el sector del manteniment d'edificis

nades de manteniment i gestió d'edificis

seva aplicació a la gestió i manteniment dels

està creixent d'una forma molt important i

organitzades pel Col·legi, el mes de juny

edificis, i també que són moltes les propostes

s'està consolidant com una autèntica alterna-

passat, i de! protagonisme del sector de l'e-

informàtiques fetes ex-novo amb aquest

tiva en el sector de la construcció.

dificació tant en e! Saló com en el Congrés,

objectiu. En aquest sentit, tant es poden tro-

El Palau de Congressos de Catalunya ha

podriem dir que, per als professionals de la

bar programes informàtics senzills adreçats a

acollit les dues manifestacions esmentades,

construcció, l'any 2000 ha estat el de la con-

la preparació del Uibre de l'edifici o a la realit-

entre el 28 i el 30 de novembre, amb més de

solidació definitiva del manteniment. Per tots

zació de les ITE, com complexos programes

filial adreçada al manteniment dels edificis,

80 expositors, en el primer cas, i amb més de

els que ja fa anys que s'esforcen per ensen-

de Gestió Integral del Manteniment o de Faci-

amb una estratègia clara de fidelitzar els seus

60 ponències, en el segon. El fet més desta-

yar i transmetre aquesta nova forma de tre-

iiíy Management.

clients des de la construcció i durant toia la

cat és que, tot i que es tractava d'unes activi-

ballar, és una molt bona notícia i la millor

sorprèn és la gran quantitat d'empreses cons-

tats adreçades al manteniment en general, el

manera d'entrar al segle XXI.

tructores importants que ja han creat la seva

Un altre aspecte que

està produint uns efectes importants en el mercat.

vida útil dels edificis.

La recent legislació sobre manteniment (Uei d'ordenació de l'edificació i ordenances

Alejo Bagué

sobre inspecció tècnica d'edificis) està produint uns efectes importants en el mercat. En el Saló, eren diverses les enginyeries que oferien, entre els seus serveis d'assessorament a la gestió del manteniment, la realització del Uibre de l'edifici o de les ja famoses ITE. Sigui des del punt de vista de l'enginyeria, del professional liberal o de l'empresa de manteniment, es veu que aquí s'ha obert un àmbit de negoci en el qual cal estar ben posicionat i el Saló es va considerar una bona plataforma de llançament.

Els aspectes mediambientals, decisius en el camp del manteniment, també han tingut un gran protagonisme entre ponents i expositors. El Col·legi d'Aparelladors de Barcelona hi era present amb una ponència presentada per Xavier Casanovas, cap de Rehabilitació i Medi Ambient, sobre el manteniment en la millora de l'impacte ambienlal dels edificis i amb l'Agenda de la Const/ucció Sostenible.

Han estat molts els aspectes interessants que s'han pogut constatar al llarg dels tres dies del Saló i del Congrés i el seu èxit hauria de permetre proclamar l'any 2000 com l'Any del Manteniment dels Edificis. •

-\ El noticiari \'

PATRIMONI

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

ARQUITECTÒNI

13

La restauració monumental a debat Els estudis històrics, tècnics i científics es consoliden com una part essendal i integrant del procés d'actuació, tant en la diagnosi com en el projecte, en l'obra i en el posterior manteniment mJ%

Is dies 23, 24, 25 í 26 d'aquest

^ ^ H

novembre passat va tenir lloc a

l'Hospitalet de Llobregat la I Biennal de la Restauració Monumental, convocada per l'Academia del Partal i organitzada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. Amb el subtítol "Una restauració per ai segle XX!", aquesta trobada s'orientà a valorar uns mètodes de treball i uns criteris d'intervenció que durant el darrer quart de segle han sorgit fruit de la reflexió i dei treball de molts professionals, els quais des dels diferents camps del coneixement intervenen en el patrimoni arquitectònic.

Les sessions es van estructurar en tres blocs temàtics: Estudis històrics, Estudis tècnics, i Projecte, obra i manteniment Per tancar la Biennal, el diumenge es va fer una visita a les Termes Romanes de Sant Boi i a l'Església de la Colònia Güell. Cadascun dels blocs temàtics comptava amb una ponència marc i un seguit de comunicacions les quals, de forma breu, desenvolupaven aspectes específics del tema. Cal dir que aquesta àgil

e Sant Boi de Lbbregat

estructura va permetre accedir al coneixement d'unes 50 experiències, totes molt inte-

Si podem destacar algun tret caracterís-

quilibri entre els diferents estudis i la seva

intervenció des de les diferents disciplines.

ressants. Les diferents perspectives esposa-

tic d'aquestes formes d'intervenir tan diver-

incidència en la presa de decisions, no és

Cap deís ponents posà en dubte la necessi-

des (des de les visions de detall fins a les més

ses, aquest és la consolidació dels estudis

fàcil. Determinar el grau d'aprofundiment de

tat d'aquestes informacions, les quals cada

genèriques), van mostrar als assistents un

històrics, tècnics i científics com una part

la recerca que s'ha de realitzar planteja molts

dia són més precises í acurades.

ampli ventall amb diferents mètodes d'afron-

essencial i integrant del procés d'actuació,

dubtes. Interpretar els resultats que ens

Aquesta I Biennal, ha estat també la pre-

tar la restauració des d'una perspectiva multi-

tant en la diagnosi com en el projecte, en l'o-

aporten no és una tasca senzilla. Però el

sentació pública de l'entitat convocant: l'A-

bra i en el posterior manteniment. Trobar l'e-

repte està en el fet de saber tractar cada

cademia del Partal (Asociación übre de Pro-

discïplínària.

fesionales de la Restauración Monumental) Edifici d'aixoptuc de tes termes romanes.

Secció est-oest. 1998

que té com a objectius bàsics el debat, la difusió i la reflexió de totes aquelles disciplines vinculades a la restauració. Així mateix, es va presentar el curs de postgrau: Metodologia per a la intervenció en el patrimoni arquitectònic,

amb un programa teòric i

pràctic molt adequat per a tots els professionals que vulguin especialitzar-se en aquest camp. El curs està organitzat per la UPC i per la Diputació de Barcelona i ofereix importants incentius a la participació dels professionals que treballen en ajuntaments de les comarques de Barcelona. •

ï

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

El noticiari

INSPECCIÓ

D'EDIFICIS

14

Debat internacional sobre les ITE Bilbao acull el cinquè congrés sobre ciutat i desenvolupament urbà

que fa a la forma i els mitjans de fer les ins-

seva aprovació. La obligatorietat a partir dels

El director d'Habitatge i Arquitectura es va

Euskalduna Jaurgia de Bilbao, i en el

peccions i en els continguts del Fascicolo.

10 anys i amb una periodicitat decennal, i la

mostrar optimista amb vista a l'aprovació de

marc del 5è congrés internacional Ciudad y

Resumint, sembla que a Itàlia l'obligació

inspecció per a tots els edificis i tots els seus

la Uei, ja que responia a un consens entre

desarrollo urbano, es va celebrar una jornada

d'inspeccionar periòdicament tots els edificis

components, són la base d'aquest projecte.

totes les forces polítiques presents a! Parla-

de debat sobre les inspeccions tècniques d'e-

serà una realitat d'aquí un mes.

Aquesta proposta d'ITE, és el resultat d'un

ment basc.

p

I H | passat 21 de novembre, al Palau

^ ^ H

dificis. La Jornada va estar organitzada per la

En el cas de l'Estat espanyol, Xavier

estudi minuciós del parc edificat al País Basc

Acabades les presentacions, es va obrir

Direcció d'Habitatge i Arquitectura del govern

Casanovas, del Servei Rehabilitació i Medi

i del volum d'inspeccions que caldria realit-

un animat debat en el qual els assistents van

basc i pel Col·legi d'Aparelladors de Biscaia,

Ambient del Col·legi, va comentar que, de

zar anualment ajustant-les a la previsible

sol·licitar algunes precisions sobre els temes

amb el recolzament de! Servei Rehabilitació

forma semblant a la d'Itàlia, els accidents en

disponibilitat de tècnics capacitats per fer-

exposats i van mostrar el seu gran interès

edificis de Barcelona, Sevilla, Madrid, Santan-

ho.

En referència explicita als tècnics,

per conèixer experiències d'aplicació real

La Jornada comptà amb ponents de l'Es-

der i molts d'altres, han conduí a la situació

comentà la necessitat de formar-los mit-

d'aquestes inspeccions en diferents indrets,

tat espanyol, de Franca i d'Itàlia. L'objectiu

actual de la inspecció d'edificis. Avui ja són

jançant cursos específics, tant en matèria

pel que fa a les seves dificultats d'aplicació i

era clar iniciar un debat sobre com s'està

molts els municipis o comunitats autònomes

teòrica com pràctica perquè, posteriorment,

als efectes que produeixen per a la normalit-

plantejant la inspecció d'edificis, en diferents

que han legislat sobre aquest tema i la situa-

el mateix govern basc, els pogués acreditar

zació del manteniment.

països, amb vista a !a seva seguretat i al seu

ció presenta una dicotomia essencial: les ins-

per realitzar aquestes tasques d'inspecció.

manteniment

peccions que es plantegen la seguretat dels

del nostre Col·legi.

En representació de França, Michel Jou-

edificis en la seva globaütat i les que es plan-

vent, director de l'associació Apogee-Perigee

tegen únicament la seguretat de la via públi-

especialitzada en la recerca i desenvolupa-

ca. Ajuntaments com ara els de Barcelona,

ment de mètodes de manteniment d'edificis,

Montcada, Vilassar de Dalt, Esplugues o Pon-

va comentar la gran diversitat d'exigències

tevedra han aprovat ordenances sobre el cer-

d'inspecció que avui hi ha al seu país. Va fer

tificat de seguretat dels elements exteriors

esment de l'obligació, a París i en altres muni-

dels edificis i Madrid, Cadis, Sevilla, Toledo, o

cipis, de fer la neteja i restauració de les faça-

les comunitats autònomes de Catalunya i

nes cada 10 anys. També va fer referència al

València han aprovat decrets pel que fa a la

"Carnet de salut" que han de tenir tots els edi-

inspecció de tots els components dels edifi-

ficis en copropietat, amb un pla de treball i

cis. Aquestes inspeccions s'han de fer en tots

una inspecció triennal; a les inspeccions obli-

els edificis de i'àmbit territorial de competèn-

gatòries sobre amiant, plom, termites i d'al-

cies, excepte en el cas de la Generalitat de

tres disposicions que tenen com a objectiu el

Catalunya on es tracta d'una inspecció

control de l'estat dels edificis o d'alguns dels

voluntària i gratuïta per a edificis d'habitatges

seus components. Tot plegat, una àmplia i

anteriors a 1960.

variada legislació que va incidint sobre el parc públic i privat

•

'Gestió de residus de la construcció"

Per Euskadi, Javier Iriarte, director d'Habitatge i Arquitectura, presentà el projecte de

Pel que fa a Itàlia, Rosario Manzo, direc-

Llei d'ordenació de l'habitatge que ha elabo-

tor de Coordinació Territorial del Ministeri

rat el govern basc. Aquest projecte propera-

d'Obres Públiques, explicà, que la situació

ment es presentarà al Parlament per a la

Jornada tècnica dedicada a la gestió de residus de la construcció celebrada al Col·legi el passat 9 de novembre.

En referència a l'article "Gestió de

com a fluid refrigerant en transformadors i

italiana ha anat una mica a remolc de dos

residus de la construcció", publicat a L'In-

condensadors elèctrics. La seva toxicitat ja

accidents importants i amb moltes víctimes:

formatiu 175, pàgines 12 i 13, em sembla

va comportar la seva lenta desaparició del

oportú aclarir que durant la ponència dedi-

mercat des de mitjan anys 70, però es cal-

cada als residus tòxics i perillosos, a què fa

cula que resten uns 70.000 transforma-

referència l'article, no es va parlar dels resi-

dors, a més d'altre equipament elèctric,

dus de PVC, que en tot cas són residus no

que cal inventariar, descontaminar o elimi-

especials i, per tant, cal promocionar-ne el

nar, segons les darreres directrius, a partir

seu reciclatge estricte per evitar l'emissió

de i'any 2001.

el primer a Roma i el segon a Foggia. En aquests moments, en un municipi de Roma ja ha entrat en vigor una ordenança que fa obligatòria la inspecció dels edificis. Aquesta inspecció dóna com a resultat el document anomenat "Fascicolo del fabricatto". Es preveu que a partir del mes de gener de l'any 2001 es faci extensiu a la totalitat del país amb l'aprovació d'una llei d'abast nacional que imposi aquesta inspecció a tots els edificis. També va comentar l'intens debat tècnic i professional que aquest tema ha desvetllat a Itàlia pel

La situació presenta una dicotomia essencial: les inspeccions que es plantegen la seguretat dels edificis i les que es plantegen la seguretat de la via pública.

de dioxines, ateses les limitacions tecnològiques de les incineradores del nostre país.

En realitat, es va parlar dels PCB (policlo-

Ramon Graus

robifenils), producte també lligat a la indús-

Rehabilitació i Medi Ambient

tria del clor i que es va utilitzar a bastament

A/e: serma@apabcn.es

JADERN

CENTRAI

PÀGINES D'A5SE55DR1A, FDRMACID, ACTIVITATS I SERVEIS

Segona iiuin/i-nj lítM·mbrl·· 2(X)Ü 1 J

A5SESSDRIA 16

El Centre respon Document a l'Abast número 28

HORES EXTRES

L'Inlermediari L'olor d'internet

Des de la finestra Ser o no ser

LA

GENT

22 Entrevista lordi Conzalez, cinc vegades olímpic 23

Homenatge a Àlex Mazcunàn

24 Assessoria fiscal

DEMANDES

Museus de Barcelona Cicle-curs per conèixer-los per dins i per fora LLUNY DE LA idea de museu com a magatzem especialitzat que havia caracteritzat en el passat aquestes institucions, avui els museus tendeixen a adoptar un criteri més dinàmic i multídisciplinari que respongui a la concepció de "màquina cultural" pròpia del segle XXI. FJ Col·legi ha organitzat un cicle-curs que vol donar a conèixer en profunditat els museus de Barcelona, tani pel que fa a les seves col·leccions com a les seves caracte-

rístiques arquitectòniques, i també les ampliacions i rehabilitacions que, darrerament, s'han fet en molls.

Inclou visites comentades als nous espais museístics de la ciutat, a més d'una conferència introductòria sobre els seus aspectes artístics i arquitectònics. Es podran visitar el Museu d'Història de Catalunya, el Museu Egipci de Barcelona, el Museu Picasso, ía Fundació Codia, cl Museu d'Arts Decoratives de Pedralbes i la Fundació )oan Miró (foto).

43 Mercat de treball

Coneguem els museus de Barcelona ACTIVITATS

Conferència introductòria "Les intervencions arquitectòniques als museus de Barcelona en la darrera dècada".

Dijous, 8 de febrer a les 7 de la tarda Sala d'actes del Col·legi Coordinació del cicle: Àgora, Serveis Culturals. Organització: Departament de Cultura def Col·legi. A/e: cullura@apabcn.es Preu del cicle: 10.000 pessetes.

Inclou conferència i 6 visites guiades.

Places limitades. Inscripcions al Servei d'Informació.

Telèfon 932 40 20 60

44 Formació i diversos

EMPRESES

37 Informació tècnica Í comercial

16 .")

Segona quínzou desembre 2000

ASSESSORIA HFMTPF

nr

nnriiMFNTAnn

El Centre respon

Document a l'Abast número 28

Un nou Document a l'Abast recull 22 articles sobre normativa publicats a L'Informatiu entre 1998 i 2000

QUINA

ALÇA-

da mínima ha de tenir la barana d'un terrat o d'un balcó? Quina normativa regula els criteris d'amidament? Quants serveis higiènics ha de tenir a l'obra? Qui és competent per a actuar com a coordinador de seguretat i salut?

Aquestes són algunes de les consultes que repetidament rebem al Servei de Normativa i que han tingut una resposta curta i documentada, a la secció "El Centre Respon"

de L'INI-'ORMATIU.

Al

Document a l'Abast 28, h i hem publicat una selecció de 22 respostes que s'hi havien publicat

EL

entre 1998 i 2000, amb temes

SERVEI DE

dels temes tractats continuen gene-

al foc en garatges d'habitatges unifa-

Normativa del Col·legi respon a més

rant moltes consultes, i "El Centre

miliars.

de 4.500 consultes anuals plantejaa lemes molt concrets, però en molts

respon" corresponent encara constiTenint en compte l'interès i la utitueix una resposta vàlida. De fet, litat dels temes esmentats, hem decimolts tècnics ens han comentat que dit recopilar els articles més utilitzats

casos una mateixa consulta ha eslat

conserven aquestes respostes i que

mitjançant la publicació del Docu-

Podeu adquirir-lo al Servei Infor-

plantejada un gran nombre de vega-

les utilitzen com a eina de consulta.

ment a l'Abast número 28 "El Centre

mació (planta baixa), al Centre de

des pels tècnics. Algunes es refereixen

diversos, però d'un gran interès per a la nostra activitat professional.

"d'interès

A manera d'exemple, alguns dels

Respon" que conté els textos com-

general" han donat com a resultat

articles publicats a la secció "El Cen-

plets de 22 respostes publicades a

una sèrie de respostes elaborades pel

tre respon" duen els títols següents:

L'INFORMATIU entre els anys 1998 i

També

Servei de Normativa, les quals s'han

Normativa d'amidaments; Resistèn-

2000. Tot i que els lextos s'hi repro-

Internet a: http://www.apabcn.es/

publicat a L'INFORMATIU en la secció

cia de sostres al foc; Col·locació de

dueixen sense modificacions, s'ha de

tecnica/renart/documl.asp

"El Centre respon".

doble cable en bastides penjades;

tenir present que en la data de publi-

Legislació sobre escales en edificis;

cació d'aquest Document a l'Abast

des.

Aquestes consultes

Els articles d'aquesta secció conünuen sent, després de la seva publicació, una eina de resposta per al Servei de Normativa i una eina de treball per als tècnics. Així, la major part

Els documents per al compliment de

lots els textos que s'hi recullen s'han

la normativa de seguretat i salut; Pro-

redactat totalment d'acord amb la

vetes, les que calguin; Normativa de

normativa vigent.

Documentació i a les delegacions. el podeu

comprar per

Centre de Documentació CAATB www.apabcn.es/renart

baranes en edificis; i Portes resistents

Acord amb Caixa d'Enginyers per obtenir l'aval provisional que demana GISA Joan Ignasi Puigdollers, president

exigida en el seu plec de condicions

de Gisa; Hilari Lorente, director

de contractació. D'aquesta manera,

general de Caixa d'Enginyers; i

els col·legiats que vulguin participar

Xavier

president del

en els concursos de Gisa s'estalvien

Col·legi d'Aparelladors (en la foto),

uns tràmits a realitzar amb una enti-

van signar el passat 30 d'octubre,

tat financera, uns costos i la disponi-

el conveni, mitjançant el qual, el

bilitat d'un

Col·legi cobreix la garantia provi-

ignorat o retingut.

Baradají,

capital que l i restava

sional per als col·legiats i societats

Aquest conveni va entrar en vigor

que es presentin als concursos de

el passat novembre per als concursos

Gisa. La garantia que s'exigeix en

que convoqui Gisa, als quals puguin

els plecs de condicions d'aquesta

presentar-se aparelladors i arquitec-

entitat es cobrirà

tes tècnics, des del 31 d'octubre.

amb u n aval

col·lectiu otorgai per Caixa d'Enginyers.

Per mitjà d'un simple certificat

preu del certificat: 2.000 PTA + IVA Les sol·licituds i lliurament dels cer-

emès pel Col·legi, Cisa donarà per

tificats es faran a les oficines de

acomplida la garantia provisional

Visat i a les delegacions.

ASSESSORIA RFMTPF

Documents a l'abast

1.1 4.

8.2 9.

10.2 12.1 13.

14.

17.2 19.

20.1 21.

22.6

Preus (16% IVA inclòs)

Codi d'accessibilitat 680 PTA Norma sismoresistent 1.160 PTA Control de qualitat de poliuretans 660 PTA Ei Llibre de l'edifici 375 PTA Bastides 905 PTA Conlrol de qualitat (Document adapuu a la EHE) 1.160 PTA Enderrocs 1.100 PTA Criteris per a ta redacció d'informes.

325 PTA certificats, peritatges i dictàmens Certificats d'habitabilitat 440 PTA Nova reglamentació de seguretat i salut en la conslrucció.

870 PTA Estudi bàsic 1.160 PTA Amb disquet 1.730 PTA Conservació i seguretai de tes façanes Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a 350 PTA obres de rehabilitació de façanes 600 PTA Amb disquet Llistat de normativa de compliment obligat per a

novetat COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST

INTERNET El

C©il*!6ehtre de Documentació del

ÍHTHCÍO

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ofereix ara la possibilitat de comprar els Documents a l'abast des de ia seva web.

Ei

El sistema permet seleccionar des d'un formulari de comanda el/s document/s que voleu comprar i conèixer el cost (amb les despeses d'enviament especificades) abans de realitzar definitivament la comanda.

DF

Segona quinzena desembre 2000 1 / n n r. I I M FN1TA H I n

Documents a l'abasl

23.1 24.

25.

26.

27.

28.

Preus (16% IVA inclòs)

Catalunya (novembre 1999} Paper Disquet Correu electrònic Infraestructures comunes de telecomunicacions Nova reglamentació d'activitats a Catalunya Grues-iorre Amb disquet El projecte de bastida Amb disque!

Les garanties a la LOE Amb disquet ^ ^ EL Centre Respon < S * ^

1.160 PTA 930 PTA 700 PTA 1.650 PTA 1.100 PTA 980 PTA 1.230 PTA 1.199 PTA 1.450 PTA 1.160 PTA 1.415 PTA 1.160 PTA

PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) 1 DELEGACIONS Centre de Documentació TRL 932 40 23 61 • A/E: renan@apabcn.es

- ™

Programa de Postgrau en

DISSENY I ANÀLISI ESTRUCTURAL AVANÇAT Direcció Joan Bisbal Serra Frederic Marimon Carvajal Francesc Roure Fernandez Departament de Material i Estructures a l'Enginyeria de l'UPC Durada 250 hores Dates de realització 30-01-2001 fins 27-07-2001 Horari Dimarts i divendres de 16:00 a 21:00

També disposeu de resums dels de cada document.

Podeu provar aquest nou servei a:

http://www.apabcn.es/tecnica/renart/docuaba.htm

Informació i inscripcions Fundació Politècnica de Catalunya Edifico Vèrtex Plaça Eusebi Güell, 6 08034 Barcelona Tel. 93 40! 57 31 Fax93 401 18 73 martad@fpc.upc.es www.ipc.upc.es

] 8 Sfgwj «yiinzwM dttCTibtc 2000

HORES EXTRES INTFUNFT

| L'intermedi @ri L'olor d'Internet LLEGEIXd EN UN anicle a l.e Monde de principis de novembre que l-'rancc Télécom està enllestint Olfacom, un difusor d'olors a través d'iniernet que s'ha d'acoblar a l'ordinador, [.'usuari, en l'etapa inicial, que encara no se sap ben bé quan començarà, només podrà escollir entre una dotzena de perfums diferents. Però Lc Monde indica que hi ha un altre projecte, Sniffman, de la societat alemanya Ruetz Technologie, que es preveu que d'aquí un any difondrà a través d'Internet fins a 200 olors diferents. l;.l que sembla impossible no ho és tant. En el cas d'Olfacom, les olors han estat sintetitzades prèviament als laboratoris de Télécom, s'emmagatzemen en un aparell acoplal a l'ordinador particular connectat a Internet i es difonen gràcies a petits ventiladors. L'aparell deixa anar una determinada combinació d'olors, segons com hagi actuat l'internauia. Sniffman, en canvi, vaporitza microscòpiques gotes de solució perfumada predeterminada, que sintetitza en el mateix ordinador de l'usuari. Aquest darrer accessori es podrà utilitzar unes 2.000 vegades pagant només un centenar d'euros. El diari francès també indicava que una star-up californiana, Digiscents, pretén disposar al coslal de l'ordinador particular una caixeta, l'iSmell, que permet a l'internauta decidir la combinació d'olors.

En tots tres casos, la idea princiVian va ser membre del Col·legi pal és fer diners a Internet, en apro- de la Patafísica, format per un grup fitar la influència inconscient i dis- de bromistes de la talla del novel·liscreta de certes olors, com s'ha prac- ta Raymond Queneau, el poeta |acticat sempre en el món dels àtoms. ques Prévert o l'escriptor teatral Qui no ha entrat a una pastisseria Kugéne lonesco, que celebraven els atret per l'olor que en surt? Però és treballs del precursor del surrealisme que també s'ha assajat tant el crear i l'absurd Alfred Jarry. La patafísica és olors a l'atzar com associar-los al l'alliberació a través de la imaginamón audiovisual, com recorda el ció, és la discussió científica d'idees diari francès. impossibles.

Pel que fa a reunir una olor i una POLIESTER imatge, els seguidors del bon cinema l-a idea d'improvisar fragàncies irash segur que recorden la pel·lícula només pot aixecar el somriure de Polyester de John Wàters, el bignuï qualsevol dels 'nassos' que treballen del qual torna a estar d'actualiui en els laboratoris de cosmètica. Tam- entre nosaltres, arran de l'estrena de bé mereixerà el desdeny dels segui- la seva pel·lícula Cedí B. Dcmented dors de l'escriptor Bons Vian, que ja (http://www.dementedforever.com/) el 1946, en el manuscrit L'ecume des . En el citat film, de començament jours, parla del 'pianocktail', un dels 80, el malaguanyat Dívine hipotètic piano que transforma interpreta el paper de Francine Fishmelodies de jazz en deliciosos còc- paw, una dona casada amb un tels perfumats. pornògraf, que té una mare cleptò-

l'f-ííi. 1-nfi,no cal arribar a explicar el final delfilm.El que interessa és que Wàters proposa a l'espectador unes cartolines que contenen deu olors i h.i d'anar rascant en el transcurs de la projecció. Olor de roses, olor de pizzes, olor de l'interior d'un cotxe, olor escatològica. Wàters va dir que havia filmat Polyester en Odorama.

I'l projecte de crear olors a Internet generalitza aquesta genialitat apreciada fins ara només pels seguidors incondicionals de qui ha estat considerat el rei del cinema de mal gust. A Internet es podrà tomar a enviar cartes perfumades i 'olorar' el temps que expliqui una web meteorològica -olor d'herba mullada, de vent sec. Però aquestes bones olors no seran el que més es compri. No dic que l'internauta preferirà les 'millors' olors de Wàters. Senzillament, si s'està participant en una carrera de cotxes per Internet -i els jocs en línia comencen a proliferarel que interessarà serà impregnar-se amb l'olor dels pneumàtics cremats.

Si es juga en xarxa al popular joc d'escabetx Doom, del que es tractarà serà de sentir l'olor de la sang fresca dels monstres que es matin.

Internet revifa la patafísica.

mana i dos fills delinqüents, a qui el gos se li suïcida en penjar-se de la nevera.

Desmoralitzada, francine s'engreixa, fins que troba la seva segona mitja taronja, cl propietari d'un dri-

JORDI MARLET Periodista A/e: elearik@redesib.es

-HORES EXTRES

guinrgna desembre 2000

19

I Des de la finestra

| Gairebé 10 anys

Ser o no ser

Primer aniversari de L'INFORMATIU

SER

n

NO SER:

aquesta és !a qüestió. Si pensa amb més noblesa qui suporta dards i fonades d'ultratjant fonuna, o aquell que s'arma contra un mar de penes i amb l'enginy i la professionalitats'hi oposa per ftnir-les.

Morir, dormir: res més. I dir que s'acaben amb un son les tristors i els mil encontres dels quals la cam és natural hereva, és una fi que desitjar deuríem devotameni. Morir, dormir, dormir! Qui sap si somiar (amb un bon encàrrec!)...

Vet aquí el tràngol; car en eix son de mort quins somnis poden pervenir-nos, quan sigui ja despresa la nostra pell mortal?... això ens detura; aquesta és la temor que dóna viure tan llarg el patiment. Car, com hi hauria qui les burles sofrís i els caps del segle, els txopells del que ens fa l'encàrrec, les fuetades que ens venen del constructor, les agonies d'un projecie menyspreat, la inacabable durada dels treballs dels col·laboradors, íes insolències de tots aquells que ens fan les obres, i les coses que l'ingeni pacient rep dels crítics d'arquiteciura, si un pogués fer-se a sí maieix el compte amb un res de cutter com a punyal?

Qui sostindria suant i grinyolant, el pes de la direcció d'obra, si un quelcom no temés, alia, darrera de la seva recepció {regió desconeguda de la qual mai cap professional sap si tindrà algun sinistre o reclamacions), que ens pertorba el valor i fa ajupirnos als mals que ara süfrim, ans que llançar-nos a emprar d'altres materials i tècniques constructives que ignorem quins seran els seus resultats?... I així va fent-nos covards a tots els arquitectes la consciència; i el nadiu vetmelieig dels determinis així s'esgrogeeix amb els reflexos del pàl·lid pensameni; i les empreses de nirvi i d'ocasió, per a no veure-ho, van desvíant-se de llur curs i perden fins el nom d'accions!

Ser o no ser un bon professional.

Aquesta és la qüestió!

DES

QUE L'U DE

desembre de 1991 va aparèixer el primer exemplar de L'Informatiu del Col·legi, al cap d'un any se n'havien publicat 20 números, suficients per què els lectors en fessin una primera valoració. Tots els enquestats (100%) van respondre que coneixien la revisla, el 8 1 % deia que la llegia sempre, mentre que un 89% creia que l'estil periodístic era adequat. Les mancances venien pel que la nova publicació no aportava, ja que el 49% va considerar que L'INFORMATIU només cobria parcialment la informació que necessita el col·legiat. Es demanava ampliar la lemàtica que s'hi tracta, principalment de caràcter tècnic í la relacionada amb la professió com ara normativa, legislació i temes professionals, entre d'altres. La conclusió de l'enquesta per a l'equip de redacció va ser força positiva. El

camí inicial semblava força bo i les opinions expressades ajudarien a

millorar-lo.

1

INFORMATIU

L'Infoimatiu compleix j ^ 1 el primer any de vida 1—

L· Inform desembre

. 21. Segottfl (\uinzena de

Els lectors interessats a opinar sobre els temes tractats a L'INFORMATIU podeu fer-ho amb un escrit breu adreçat a redacció per correu (Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona, per fax: 932 40 23 64 o bé per correu electrònic informaüu@apabai.es

Arquitecte tècnic A/e: jjlleal@tising.e:

|Trenca't la closca Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mols-resposta en la graella de i'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom de la ciutat on es traba la mesquita de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acròstic el nom amb què és coneguda aquesta mesquita.

!

^

•ü

• K

PE

Cl

FES

Rl

Rl

SEN

SA

IS

Ml

TES

IN

A

VATS

F0

Tl

DRE

TAN

PAR

0

LU

1 2 3 4 5 6 7

NA

TA

A

FI

A

NE

BUL

CAR

8

SI

Cl

ÇAR

ó

NE

NI

A

NER

10

I |

9

DEFINICIONS: 1. Un lloc ple d'immundícies i de runa dels diversos enderrocs. 2. Element metàl·lic emprat per fer finestres í mampares divisòries. 3. Que tenen nervis per tot arreu. 4. Uenques de roba cosides a la boca de les butxaques. 5. Donar una passada de guix a una paret i aí!isar-la abans d'emblanquinar-la. 6. Orles que es van repetint a l'habitació dels nens. sobretot amb motius infantils. 7. Forat que permet l'entrada o la sortida d'un conducte. 8. Indústria on s'hi treballa el metall. 9. Recurs decoratiu en tes peces de ceràmica. 10. Estacionar el vehicle en un lloc permès.

SOLUCIONS:

Què cal fer abans d'iniciar un projecte?

-U00 :(s

Stguu qamzau àrsemtm 2000

HDRES EXTRES

| Lectures D i O S l O V e Òscw TUSQUÍTS. Editorial Anagrama. Any 2000 d'assaíg que es llegeix en dues hores, i això és possible perquè l'escriptura és fluida, intel·ligent i planera. És una prosa explícita en la que les coses s'anomenen pel seu nom i un no perd el fil intentant comprendre tots i cadascun dels significats del que hi ha escrit Però per sobre d'aquesta escriptura "comprensible", Óscar Tusquels fa en aquestes pàgines un al·legat a la feina ben feta, i ho fa no des de teories més o menys contrastables o proposicions estètiques abstractes sinó des de la contemplació i l'anàlisi d'obres assequibles: des del Palau de la Música (en el que hi porta anys treballant), fins a les pintures "reciclades" de Velàzquez, els penediments escultòrics de Miquel Àngel, i les exigències formals d'Arata Isozaki a l'hora de defensar el sistema d'eleACABA D'APARÈvar de la cúpula del Palau Sant Jordi. ixer un nou llibre d'Òscar Tusquels a En aquest nou llibre, l'arquitecte afegir ais dos anteriorment publicats: barceloní Ta literatura" (en paraules Mas que discutible (1994) i Todo esd'Eduardo Mendoza que signa el comparable (1998, que per cert ja va pròleg), i a més, i suposo que de ser comentat en el número 171 de L' forma completament conscient i iNKïRMAnu). Dios lo ve és un llibre

voluntària, dona una lliçó de moral professional. Les creacions humanes, les obres d'enginyeria o les pintures del realisme han de perseguir la perfecció; les armadures d'una peça de formigó han de ser boniques quan encara son només un esquelet a l'espera de ser embolcallades d'igual manera que les escultures de la Grècia clàssica ens han ofert un cop tretes del context pel que varen ser esculpides, uns dors igual d'admirables que les seves vistes frontals.

En els deu capítols que conformen aquest escrit podem aproparnos a diferents disciplines i gaudir dels coneixements i les capacitats expositives de l'autor, des del paisatgisme fins a la tauromàquia (capítol per cert una mica desconcertant dins del context general, píndola del més pur atnismo), des de l'espiritualitat dels jardins secs japonesos fins a la relació daliniana de l'autor amb el propi Dalí. I de rerafons de tols aquests pensaments i reflexions l'exigència de la bellesa, l'obligatorietat

1 Exposicions d'art Passeig entre el color i la pedra bigotis carabassa, cel verd; entre pàtines llampants i audaces. El puntillisme del pinzell ens obliga a buscar la distància, aquella que ens separa del seu temps, per poder llegir-los, interpretar-los. Amb el rebuig als colors imitatius i amb els colors purs vam obtenir reaccions més fortes. Reaccions simultànies més cridaneres, i també la lluminositat en els colors, recorda Matisse.

Ca! cercar el desig en la línia. Els miijans més senzills són els que permeten expressar-se millor. Allò que no té utilitat en el quadre és nociu en si mateix; tot detall superflu ocuparia en la ment de l'espectador el lloc d'un altre detall essencial, apunta de nou Henri Matisse.

Les columnes pètries de Gaudí, altives i elegants, suporten el cel nebulós i ondulat que )ujol va molMarcs daurats retenen, costosos, dejar i que avui acull aquest brollael color que sembla que s'escapi del dor de llum i de color. Quatre anys seu perímetre. La llum resta en la de follia sembla que reposin temporetina i en tancar les parpelles, en ralment en el marc adequat, allà on E LS C Q LG RS l'obscuritat, veiem les imatges que l'artesà va descobrir les formes que es converteixen en càrregues de dina- ens hi han quedat gravades. Formes caben en l'interior de la pedra, del mita. En un remolí de llum. Tot creades precisament sota la generosi- ferro, de la fusta. Allà on la llum traspodria abastar-se per sobre d'allò tat i lluminositat de Cotlliure. Allí on passa finestres i parets, entre patis, real; misteri i provocació. Amb el 1905 descobriren la llum del sud; pedres i formes sinuoses que suauexpressió salvatge, els colors substi- la tonalitat que el sot reflecteix, en ment l'acompanyen: la Pedrera. tueixen les línies per indicar-nos la aquest estiu mediterrani, als ulls dels artistes és captada entre paisatges Exposició Eis Anys Fauves, 1904-1908. profunditat, la perspectiva...

L'exaltació al color de Derain, vius i el vaivé de la imaginació afe- La Pedrera. Passeig de Gràcia, 92. BarVan Gogh o Vlaminck, Matisse, Puy i rrada a la seva ànima. Un moviment celona. Fím al 7 de gener. Web de l'exvan Dongen, emre d'altres, queda fugaç avanguardista que marcarà les posició: wwtv.caixacat.es/FAUVES plasmada en pinzellades de tempera- pautes d'altres tendències: l'expresment, energia i bogeria cromàtica sionisme, el cubisme... Ironia en la A N T O N I V I N U A L E S Arquitecte tècnic entre carrers vermells, fruites blaves, bohèmia parisenca.

d'expressions artístiques decents, sinceres, en la recerca fins i tot de la divinitat, perquè encara que a vegades creiem que allò que fem i no està bé, ningú ho veurà, hauríem de viure ambtapor i la precaució de creure que a lafi,encara que les nostres errades no es descobreixin fins molt després de que ningú no ens pugui buscar les raons, lli ha algú que sí sabrà sempre de les nostres debilitats. Com quan érem petits i els pares ens amenaçaven en que els Reis d'Orient ho veien tot, ara haurem de tornar a pensar que hem de ser bons, com a poc en les nostres respectives pràctiques professionals, perquè fem el que fem, Déu ho veu.

MONTSE

BOSCH

Arquitcaa tècnica

Artistes plàstics per a la reconstrucció d'Amèrica Central CooperAcció, organització no governamental de cooperació internacional, fundada a Catalunya l'any 1993, ha presentat una relació d'articles solidaris, creats o realitzats amb l'objectiu de recaptar fons pels seus projectes de desenvolupament al Sud, de reconstrucció a Amèrica Central i de suport a les campanyes de sensibilització a casa nostra.

Destaca la carpeta d'obra gràfica "Artistes plàstics per a la reconstrucció d'Amèrica Central", composta per deu litografies, serigrafies i gravats de Francesc Anigau, Luis Gordillo, )osep Guinovart, )oan Hernàndez-l'ijuan, Robert Llimós, Mayu, Gino Rubert, Txuma Sànchez, Pepe Yagües i Masafumi Yamamoto. Les persones interessades poden demanar més informació a: CooperAcció. Sant Honorat, 7. 08002 Barcelona.

Telèfon 933 18 34 25.

A/e: acci@an-akis.es.

H tt p://www. pangea .org/aci.

Segona quir

n

li

TI

IPA

.21

i

Coneguem els museus de Barcelona

La ciutat que les dones volem XV edició del Premi 8 de març

Maria Aurèlia Capmany AMB AÇJ UEST titular obrim un cide-curs en què pretenem donar a conèixer en profunditat els museus de Barcelona que, en els darrers anys, s'hi han fet ampliacions o rehabilitacions. EI que ens proposem és estudiar de manera crítica lant les intervencions arquitectòniques que s'hi han realitzat durant els anys 90 com les col·leccions permanents que s'ubíquen dins els nous espais museísücs.

Aquest cicle pretén afrontar críticament l'estat de la qüestió a través d'una conferència introductòria feta per un especialista en el tema. La ponència tindrà com a objectiu un debai dinàmic entre el ponent i el públic assistent. Posteriorment, es realitzaran una sèrie de visites comentades per un historiador de i'an a les col·leccions permanents d'aquells museus els quals han estat amplíals durant els darrers anys.

Conferència introductòria: "Les intervencions arquitectòniques als museus de Barcelona en la darrera dècada" Realitzada per un professional de l'àmbit de l'arquitectura, la conferència tractarà sobre les ampliacions i rehabilitacions que fetes als museus de Barcelona. Tindrà lloc el dijous 8 de febrer de 2001, a les 7 del vespre, a la sala d'actes del Col·legi.

Visites comentades a les col·leccions permanents de museus de Barcelona Proposem un cicle de sis visites comentades per tal de donar a conèixer les col·leccions permanents dels museus de Barcelona:

1. Museu d'Història de Catalunya.

L'any 1996 els antics magatzems generals del Port de Barcelona van ser rehabilitats per convertir-los en la seu del Museu d'Història de Catalunya. La visita al Museu és un viatge interactiu des de la prehistòria fins a l'actualitat a través d'objectes, documents, recreacions històriques i ambientacions així com equips audiovisuals i informàtics. Tindrà lloc el dissabte 10 de febrer de 2001, a les 11 del matí.

2. Museu Egipci de Barcelona. Fundació Arqueològica Clos. El Museu Egipci mostra 600 objectes d'arqueologia i constitueix la col·lecció privada d'art egipci més important d'Europa.

La nova seu del Museu, inaugurada l'any passat, està ubicada en un edifici d'habítatges de l'Eixample i comparteix espai amb la Fundació Godia.

3. Museu Picasso. fil Museu ens mostra els lligams de Picasso amb la ciutat de Barcelona. Es troben molt ben representats els contactes amb l'avantguarda catalana i el seu primer

període personal de ('"època blava".

Entre els anys 1998 i 1999 es dugué a terme la reforma i ampliació del Museu amb la incorporació de dos edificis: la Casa Mauri i el Palau Finestres.

Altres visites incloses en el cicle: 4. Fundació Godia.

5. Museu d'Arts Decoratives.

6. Fundació Joan Miró.

La coordinació de! curs anirà a càrrec d'Àgora, Serveis Culturals. Organitza el departament de Cultura del Col·legi. A/e: cultura@apabcn.es.

El preu serà de 10.000 pessetes.

Inclou conferència introductòria í 6 visites comentades als museus citats.

No inclou el transport, ja que el grup queda citat a l'entrada dels museus a l'hora convinguda. Les inscripcions es poden fer al Servei d'Informació del Col·legi (planta baixa).

Telèfon 932 40 20 60.

Les places són limitades.

L'Ajuntament de Barcelona ha convocat el Premi 8 de marçMaria Aurèlia Capmany per a i'any 2001, amb la intenció d'estimular la participació i la iniciativa de les dones en els diversos àmbits de treball social, cultural i cívic, com també la difusió d'una imatge més d'acord amb la realitat actual.

A partir de les recomanacions de la Carta europea de les dones a la ciutat (1994), en la qual es fa palesa la importància de la participació del col·lectiu femení com a motor de la renovació de la ciutat, i seguint també les propostes del 1 Congrés de les Dones de Barcelona (1999), que responia a l'eslògan "La ciutat que les dones volem", s'evidencia la necessitat d'adequar la ciutat a les noves formes de vida de les barcelonines i avançar cap a una ciutat més iniegradora i solidària. Així, el jurat valorarà el millor projecte que tingui com a objectiu promocionar i estimular l'ús de l'espai ciutadà per part de les dones.

Els projectes que es presentin poden abordar diversos aspectes, com ara impulsar propostes per fomentar la conciliació de la vida familiar amb la laboral; dissenyar projectes que facilitin la relació entre les barcelonines; detectar punts del paisatge urbà de la ciutat que causen inseguretat i propostes alternatives; o adequació del transpost públic a les necessitats de la vida quotidiana, entre d'altres.

El termini de presentació de la sol·licitud finalitzarà el 2 de febrer de 2001. El premí és d'1.500.000 pessetes al millor projecte segons decisió del Jurat oficial i de 250.000 pessetes al millor projecte per decisió del públic assistent a l'acte de lliurament del premi.

Per a més informació; Centre Municipal d'Informació i Recursos per a les Dones. Av. Diagonal, 233, 5a. Manta.

Telèfon 934 13 27 22/3A/e: cird@maiLbcn.es.

H ttp://www.cird.bcn.es.

ARRIBAR ALS JOCS Olímpics ja és un èxit?

"Allà no hi Ha enemic petit. Hi ha un nivell moll alt, ja que només poden ser-hi els 60 tiradors que han aconseguit una plaça olímpica en els darrers dos anys. És com la Final de les Copes del Món que se celebra cada any, on només poden participar els tiradors que han aconseguit estar dins dels vuit millors del rànquíng mundial, els tres medallistes olímpics i el guanyador de la copa del món de l'any anterior. Jo ho he aconseguit també aquest any. Això demostra que la meva presència a Sydney no va ser una casualitat. Fa una setmana [a mitjan novembrej es va realitzar aquesta prova a Munic i no estic descontent del resultat, perquè vaig aconseguir els mateixos 593 punts que vaig aconseguir a Sidney. El 92 em vaig alçar amb el triomf.'

Com es va iniciar en el ür?

'En aquest tipus d'esports, normalment un s'hi inicia per tradició familiar o d'algun amic, ja que no és un esport prou conegut perquè la gent esculli directament, llevat que l'atreguin les armes de competició, que això és un altra cosa. Vaig començar a tirar en la modalitat de carrabina d'aire comprimit, en què es tira amb balins i a una distància

de 10 metres. Després vaig animarme amb el calibre 22, on vaig ampliar la meva dedicació amb les tres posicions, estès, de peu i de genoll, que és la modalitat més dura del tir. Diuen que és la marató del tir. Vaig seguir amb el Matx Anglès, també amb el calibre 22 i a una distància de 50 metres, on es disparen 60 trets en posició d'estès, per encertar una diana de 8 m m de diàmetre. Per manca de temps, després dels Jocs Olímpics de Barcelona em vaig especialitzar en aquesta darrera modalitat."

Com defensaria el tir dels seus detractors?

"Hi ha esports que són molt agressius. El tir és precisament tot el contrari. És a dir, el tir t'ajuda a desestrcssar-te i a superar-te, cosa molt necessària en la vida que portem tots plegats, i també a adquirir l'autocontrol i el domini de les situacions més impensables i difícils. Vull convidar els companys no tant sols a visitar les instal·lacions del Tir Esportiu de Barcelona sinó que també que comprovin personalment; així entendrien un esport que moltes vegades des de fora no s'entén. Pel fet que es fa amb armes, sembla que tots siguem terroristes, i és ben al contrari, la gent més pacífica està en el tir."

Què té d'esport disparar amb carrabina?

"El que estàs veient és un esport que va en contra de lot el que és l'esport en general. En la majoria d'aquests, el moviment i la força física són un factor molt important per aconseguir un bon resultat. El nostre esport és tol el contrari. El que ens interessa és estar el màxim de temps estàtics, apuntant al deu. Així que en aquest esport el que desenvolupes més és la capacitat de concentració. És important la força mental, el saber sobreposar-te a les dificultats i el dominar-te en els moments de tensió, de vegades produïdes per un possible bon resultat."

Què té el tir d'olímpic?

"Els esports olímpics han anat apareguem en funció del que ha demanat la societat. En algun país s'ha practicat un esport, les federacions han demanat fer-lo olímpic, s'ha fet en pla experimental i després ja és esport olímpic. Sí, la gent es pregunta com pot ser que el tir sigui un esport olímpic Doncs mira, el tir és un dels esports més antics. La nostra federació té 100 anys."

Viure de l'esport aquí és complicat.

"No és impossible, però has de practicar un esport on es guanyin diners i no és el cas del tir, on

només se t'ajuda en coses com ara que no hagis que pagar la munició.

Perquè cada bala de competició val 25 pessetes. Si vens a fer un entrenament de dues-centes bales, són 5.000 pessetes. En el meu nivell, no costa diners, però tampoc no se n'hi guanya, excepte alguna beca que et pugui caure del pla ADO." La seva professió és arquitecte tècnic.

"Al final, ja no sé què faig. Com a arquitecte tècnic, treballo des de 1984 ai Servei Territorial de Carreteres del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, o n coordino la seguretat en les obres. Pensa que en un altre país, una persona de la meva categoria esportiva estaria lliurada de tot tipus de feina i es dedicaria tant sols al seu esport. Per son, he pogut compaginar les meves vacances amb les competicions."

La família com ho porta?

"Tinc la sort que ja em van conèixer en aquest ambient. Si ara m'afeccionés al golf sí que podrien queixar-se per no dedicar-los l'atenció que es mereixen. Els meus dos fills m'han vist sempre amb una carrabina i la dona ha gaudit d'uns quants viatges, com per exemple, quatre dels cinc focs Olímpics als

LA

GENT:

Segona quin/ena desembre 2000

23

Un llibre d'homenatge a TÀlex Mazcunàn

quals he participat. Li agrada molt d'anar-hi i viure l'ambient olímpic."

Com ha estat Sidney?

"Ha estat moll bé. Les instal·lacions del parc olímpic eren Ics més maques que he vist en la meva vida esportiva. L'estructura, el disseny, tot era un conjunt harmònic, el mirall d'una modernitat del segle XXI. També cal dir que Barcelona hi va contribuir perquè tant la inauguració com les instal·lacions olímpiques i les infrastructures fossin les millors dels locs de la història. Potser la Vila Olímpica va deixar molt a desitjar ja que, mentre que alguns estaven en unes cases amb un mínim de condicions, uns altres estàvem en un barracó com d'obra, amb dos llits i un lavabo."

el Pla ADO, que va néixer amb una empenta moll forta quan Barcelona va ser escollida seu dels Jocs del 92.

Per abfò es van aconseguir 22 medalles. El nostre país va demostrar que, amb ajuda, els esportistes espanyols són capaços d'estar entre l'élite mundial. Però després d'allò, en molls esports -i no parlo del meu, on amb 43 anys com jo tinc encara pols seguir en competició, perquè la maduresa et beneficia- no s'han fet esforços suficients per treure geni nova. I encara hi ha una altra cosa més important: diuen que el pressupost de Sidney era la meitat del dels Jocs de Barcelona. Si és cen, la meitat de medalles que s'ha aconseguit vuil anys després de Barcelona 92 encara és massa."

Quina és la solució?

"El patrocini. O bé diners o bé poder compaginar l'esport amb la feina. Els directius s'han adormit una mica í ara diuen que les federacions volen estudiar si els recursos són suficients. Un esportista del grup B del pla ADO rep un milió í mig de pessetes. Si estàs en el grup A, perquè guanyes uns Jocs Olímpics, pot ser que en guanyis sis. Però és clar, això Quina ha estat l'evolució de l'esport que tol vagi en funció dels resultats és un peix que es mossega la cua. espanyol des del 92 fins Sidney?

S'ha de compensar l'esforç. Una per"Ui!, aquesta pregunta m'agrada sona de 20 o 25 anys dirà: m'agrada molt contestar-la. Fins i tot vaig molt el tir, però també necessito veuescriure a El í'eriódico. arran de les re clar el meu futur." crítiques fetes als esportistes que van anar a Sidney. Tot això em sembla molt bé, però rere els esportistes sempre hi ha una infraestructura federativa, que en molts casos depèn del Consell Superior d'Es- JORDI MARLET ports, el Comiiè Olímpic Espanyol i A/e: electrikííredeMb.es

La sala d'actes de la Fundació Caixa de Manresa acollirà, el proper divendres 19 de gener a les 8 del vespre, un acte d'homenatge a l'arquitecte tècnic del Bages Alexandre Mazcunàn, mort el 13 de novembre de 1998, en el transcurs del qual es farà la presentació d'un llibre editat com a testimoniatge de la seva vida i de la seva activitat professional i social. L'acte comptarà amb la participació de Jordi Valls, alcalde de Manresa; Gonçal Mazcunàn, director de Regió 7; Francesc Junyem, professor i amic de l'Alex; Xavier Bardají, president del Col·legi; i Jaume Juanola, delegat del Bages-Berguedà.

ment amb la visió dels seus dos fills Àlex i Jordi. E! delegat del Bages-Berguedà, Jaume Juanola, recollirà els aspectes professionals de l'arquitecte tècnic, com a director d'innombrables obres de renom comarcal i també com a dibuixant i estudiós de l'art romànic a Catalunya. El doctor Josep Corrons, antic president d'Ampans, associació manresana de pares de nens disminuïts, recordarà el pas de l'Alex com a directiu d'aquesta entitat implicada en l'ajut a les persones discapaeïtades.

Altres autors recordaran en aquest llibre les múltiples facetes de la persona i de l'àmplia tasca La delegació del Bages-Ber- que va dur a terme com ara Franguedà del Col·legi va impulsar la cesc [unyent, J. M. Sanclimens, preparació d'aquest llibre, que va Xavier lovés, Ramon Puig, Jaume trobar el suport del Col·legi i de Soldevila, Josep Maria Esquius i diverses entitats i de professionals Antoni Casas. La composició del de Manresa on Alexandre Mazcu- llibre ha estat confiada a l'editorial nàn va treballar i va col·laborar en Angle, de Manresa, que treballa nombroses iniciatives de caire cul- per donar format a aquesta petita tural i social. El text recull diversos memòria que s'ha volgut dedicar aspectes en què l'Alex va deixar a l'Alexandre Mazcunàn, fundauna empremta entranyable. Així, dor i membre de la Junta de la seva vida privada i familiar serà Covem de la Delegació del Bagesrecollida pel seu germà, periodista Berguedà del Col·legi. i director del diari Regió 7, junta-

I cinquanta preservatius a la tauleta de nit. Un repte reservat als atletes.

"Si vols que et digui la veritat, ho vaig saber quan ja era aquí. Sí hi eren, em sembla perfecte. No sé què feia la gent: potser omplir les motxilles i guardar-los per a d'altres ocasions."

L'Alex Mazntnàn (tissegut al centre) fotfigrafmt a la plana de l'Om de Manreta al costat dels companys de la junta directiva de la Delegació Baga • Berpiedà.

ERVEIS

-SgymJ quínzrna dornibre 2000

Productes financers i la seva fiscalitat Com podem invertir els nostres diners? perem la inversió abans que hagi passat un any, no obtindrem cap benefici fiscal; així, doncs, el guany obtingut tribularà al nostre tipus marginal.

U En el mercat, hi ha diversos tipus de productes que, en funció del temps d'inversió i de la seva base imposable, us poden oferir una fiscal i (al realment avantatjosa.

Com podreu observar en els quadres següents, la fiscalilat depèn de tres variables: temporalitat, tipus de producte í base imposable del contribuent. Comprovarem la fiscalitat del producte un cop hàgim desinvertit la quantitat de diners, que al seu moment vam destinar a un determina! producte financer.

Temporalitat

Fins a 1 any fons d'inversió, Unil ünked, Dipòsits i Assegurances

Tipus de producte Base imposable > 2.142.000 < 4.182.000 > 4.182.000 < 6.732.000 < 6.732.000 Ml.220.000 > 11.220.000

En aquest primer quadre, podem comprovar que si invertim una certa quantitai de diners i recu-

28,30% 37, 20% 45,00% •15,00% 48,00%

Assessorament financer/fiscal Decidir-se per un producte financer qualsevol comporta una repercussió fiscal que cal conèixer per endavant.

A la tercera planta del Col·legi s'ha instal·lat una oficina GAESCO, juntament amb l'assessoria fiscal, atesa per professionals experts en fiscalitat i estalvi, que atendran les vostres consultes i que poden cursar-vos les decisions.

Si volem mantenir la nostra inversió durant un termini de temps que sigui d'entre d'un a dos anys, el producte que més ens beneficiarà serà els fons d'inverTemporalitat

9 3 3

4 D

ZO

D'INFORMACIÓ SO

• EXT.

fons d'inversió

Dipòsits i Assegurances

Base imposable > 2.142.000

18,00%

28,30%

< 4.181000 > 4.182.000

18,00%

37, 20%

< 6.732.000

18,00%

45,00%

=•11.220.000

18,00%

45,00%

> 11.220.000

18,00%

48,00%

< 6.732.000

E S Si ens situem a la franja de temps que va de 2 a 5 anys, el producte més atractiu segueix senl els fons d'inversió. El benefici obtingut a través d ' u n dipòsit tradicional continua tributant al tipus marginal del contribuent i, encara que en els U n i l Linked, els dipòsits de més de dos anys i assegurances, ja operi una reducció del 3 0 % del rendiment, aquesta no és suficient per superar l'avantatge que ofereixen els fons.

El càlcul que es realitzaria per comprovar la fiscalitat seria el

seguem: per exemple, u n contribuent a m b unes rendes de 4.500.000 tributa a un tipus marginal del 37,20%, a m b la qual cosa del guany obtingut en u n producte tradicional hauria de pagar a Hisenda aquest percentatge, però amb el dipòsit a més de dos anys ens permet restar-li u n 3 0 % , tributant solament pel 7 0 % dels beneficis, resultant-ne una fiscalitat del 26,04%. C o m podeu observar, la tributació seguiria sent més alia a través d'aquests productes que mitjançant un fons d'inversió.

Temporalitat

De 2 anys a menys de 5 Unit Linked, fons d'inversió

Dipòsits

Dipòsits amb

tradicionals

avantatges fiscals' i Assegurances

Base imposable > 2.142.000

TELÈFON

D'l anya menys de 2 anys Unil Linked,

Tipus de producte

Tipus de producte L'horari és 10 a 14 hores, de dilluns a divendres. També les tardes de dimarts i dijous, de 17 a 19.30 h.

sió. I és així perquè a partir d'un any els guanys obtinguis en aquesi producte financer tributaran al tipus fix del 18%.

18,00%

28,30%

19,81% 26,04%

< 4.182.000

3 1 5

> 4.182.000

18,00%

37, 20%

< 6.732.000

18,00%

45,00%

31,50%

>11.220.000

18,00%

45,00%

31,50%

> 11.220.000

18,00%

48.00%

33,6054

< 6.732.000

GAESCO

" Dipòsits a més de dos am

,,

Segona qutnzma desembre 2000 -t

FINAMEETR

A partir de 5è. any, els productes estrella són sens dubte les Assegurances i els Unit Linked. La Temporalitat Tipus de producte

reducció del rendiment ara és del 65%. És a dir, solament es tributa pel 35% dels guanys.

De 5 anys a menys de 8 Dipòsits

Dipòsits arnb

Unit Unked,

tradicionals

avantatges '

i Assegurances

18,00%

28,30%

19,81%

9,99%

18,00%

37, 20%

26,04%

^ons d'inversió

Base imposable > 2.142.000 < 4.182.000 > 4.182.000

-

13,02%

< 6.732.000 < 6.732.000

18,00%

45,00%

31,50%

15,75%

>11.220.000

18,00%

45,00%

31,50%

15,75%

> 11.220.000

18,00%

48,00%

36,60%

16,80%

I FISHAI

E S Si han transcorregut més de 8 anys i el producte que havíem escoUíl és un Unit Linked o Assegurança, quan recuperem el nosire guany, el 75% restarà exempt de tributació. Els dipòsits tradicionals seguiran tributant al marginal del contribuent, els fons a!

18% i els dipòsits amb avantatges fiscals amb una reducció de!

30%.

d'optar pels Unit Linked ja que, depenent de qui sigui el beneficiari, tributaran o en l'Impost de Successions si no coincideixen prenedor i beneficiari, o en el de Renda si hi coincideixen, com a rendiments del capital mobiliari.

Així que, tal com reflecteix el quadre següent, paga la pena Temporalitat Tipus de producte

Més de 8 anys tms d'inversió

* Dipòsits a més de dos anys

Dipòsits

Dipòsits amb

Unit Linked,

tradicionals

avantatges'

i Assegurances

28,30%

19,81%

Base imposable > 2.142.000

Els percentatges de reducció de les assegurances son els següents: Per a primes d'antiguitat igual o superior a: 2 anys 5 anys 8 anvs

30% 65% 75%

18,00%

im

• • • •

< 4.182.000 > 4.182.000

18,00%

37,20%

26,04%

< 6.732.000

18,00%

45,00%

31,50%

•%,2»

>U.220.000

18,00%

45,00%

31,50%

1,11.25%

> 11.220.000

18,00%

48,00%

33,60%

< 6.732.000

ZdRAYA TnURKI Advocada

Bemaldez-López Masoliver A/e: Bernaldez@retemaíl.es

ikism

* Dipòsits a més de dos anys

_ J voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legial, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per fax; 9 3 2 4 0 2 3 6 4 o per correu a: l'Infomwríu. lEtmda Pvamll / Col·legi fApmdaion i Jtrçutadw Tècnic* dt SarceJoflo / C. Son Pastor, 5,08021 de SgrteJorra. S <M wfúwv m ú ta porftu tuburiun per ttWon al 932 402 376.

Quota nonnd d'l pogamnt de 3.000 peuefcs l'any.

Qucfa edudiant ume fargeU Acefe de 1.500 peueM l'on/.

26

Segona quinzena desembre 2000

SERVEIS

I

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL

Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es

PRDJECT MANAGER

TÈCNIC/A D'ESTUDIS

CIRSA, GRUP MULTINACIONAL ÜDER EN EL SECTOR NECESSITA PER A LA 5EVA DELEGACIÓ A ITÀUA

CONSTRUCTORA D'EDIRCACIÓ per anàlisi de projectes, amidaments, planificació I formalització d'ofertes.

Perfil Convenient 2 anys d'experiència en amidaments i pressupostos. Edat entre 25 i 30 anys. Coneixements informàtics d'Office. TCQ 2000, Autocad. etc. idioma català. Convenient carnet de conduir i vetiicle propi.

S'ofereix Jofnada oficial. Sou a convenir. Incorporació immediata.

Interessats/des env eu el vostre currícus lum a l'apartat di Correus n 5240 (08080 Barcelona)

Depenent del Director de Oivisió de Patrimoni, obres i serveis es responsabilitzarà de la gestió, desenvolupa meni i posterior direcció d'obres pels projectes d'obertura a Itàlia.

Perfil Busquem professionals amb una alta capacitat de gestió i negociació, així com provada experiència en la coordinació d'obres per l'obertura de franquícies, cadenes de restaurants, etc. Domini d'anglès. Es valoraran coneixements d'italià.

S'ofereix incorporació a una organització jove, dinàmica amb possibilitats de desenvolupament professió i vàlua aportades.

expansió a nivell internacional, leració en funció de l'experiència

' Les persones interessades adreceu el vostre historial professional complet a la rei.: PrM. CIRSA • Dpto RRHH. Ctra. de Castellar, 298. 0S226 Barcelona- a/e:Irogerviectrsa.com

http://www.apabcn.es

VISATS Coeficient d'actualització d'honoraris a 14 de desembre: Ca = 1,103 Proper canvi: 15 de gener Mòdul: 44.500 PTA.

HORARIS

DURANT LES

TESTES

DE

24, 31 de desembre i 5 de gener, el Col·legi tancarà a la tarda.

gener (vigília de Reis) el Col·legi restarà obert solament fins les tres de la tarda.

Durant el període de festes de ri Nadal els serveis del Col·legi resta- DELEGACIONS ran oberts amb l'horari habitual.

No obstant això, els dies 24 (vigí- Delegació Bages Berguedà, del 27 Iia de Nadal} i 31 (vigília de Cap de desembre al 4 de gener, obert d'Any) de desembre , i 5 de només als matins, de 9 a 1.

NADAL

Delegació d'Osona, els díes 20, 21 i 22 de desembre obert només als matins i la resia, obert en horanormal.

Delegació Vallès Occidental, obert tots els dies en horari habítual, tret del dia 5 de gener, que tancarà a la tarda.

PETITS ANUNCIS Serveis per al professional

Visualització de projectes

Serveis d'aixecaments d'estat actual, Oferim tot tipus de serveis per veure delineació de projectes, models en 3D, com serà el projecte: plànols de venda, càlcul d'estructures i instal·lacions. Foto- perspectiva manual, render, fotomuntatgrafia d'arquitectura i d'obra, presenta- ges, animació 3D, vídeo, interactius, etc. cions, tractament d'imatges i perspectiTelèfon: 934 87 00 54 ves, i projectes de telecomunicacions.

També, mesuraments I pressupostos, plecs rJe condicions, ajut a projectes de Serveis tècnics d'arquitectura seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

Serveis tècnics d'arquitectura, edició de ARINSA documentació escrita i gràfica: memòries, Tel: 934 52 07 89 • a/e: afinsa@coac.netestat d'amidaments, CAD, 2D i 3D. perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Serveis per a taxadors Telèfon: 938 79 65 61

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi • Telèfon: 932 13 92 36

Disseny gràfic

Arquitecte tècnic i tècnic superior en Aplicació i Desenvolupament de Projectes de Construcció s'ofereixen per a realització d' amidaments, pressupostos (TCQ, Presto...), plecs de condicions tècniques, proParticular ven pis Balmes / Diputació jectes de seguretat i salut, delineació de plànols en CAD, Mstation, models en : Venda pis excepcional, 170 m . alt, sol, 3Dmax. tractament d'imatge, fotografia exterior, maques vistes, ascensor. Finca d'arquitectura o obra, photoshop, presenrehabilitada modernista. Preu: 61.900.000 tació de projectes i edició de documents millions. Telèfon: 934 18 55 03 (Office), treballs d'interiorisme, disseny gràfic (Corel). Experiència de més de 3 anys en enginyeria.

Serveis tècnics arquitectura i topografia Telèfons: 626 036 648, Carolina Cuevas Plànols topogràfics, terrenys i solars. / 667 746 716, Jordi Massana Aixecament d'estat actual d'edificis, A/e: pou@arrakis.es Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delireplanteig d'obres sobre el terreny. Delineació dels seus croquis en menys de 24 neació de projectes. Amidaments I preshores. L'elaborem per ordinador, i ens Perspectives i fotomuntatges supostos. Plotejat de plànols.

Delineació de projectes adaptem al seu estil. Experiència de més Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Fem perspectives en 3D amb el seu de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Associats. C. Eres, 80, local, 3 Sí. Feliu S'ofereixen tot tipus de delineació de proTel: 934 16 16 39 - Fax: 932 37 49 OI emplaçament real. Oferim serveis de fotode Guíxols. Tel. I fax: 972 32 32 82. A/e: jectes per ordinador, presentacions, persmuntalge, vídeo (recorregut d'interiors i oficinajmgomez@ctv. es pectives i models 3D. Fotografia I tractaexteriors), plànols de venda, pàgines web ment d'imatge. Aporta experiència en i CD's. Ens desplacem a tot Catalunya.

Serveis de topografia empreses d'enginyeria i d'arquitectura.

Telèfon: 934 59 46 17 Serveis tècnics per a projectes Telèfon: 933 095 965 S'ofereix, realització d'aixecaments Equip tècnic s'ofereix per fer aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replan- Serveis per al projecte de l'estat actual, delineació de projectes, tejaments, control d'obres, cubicacions, amidaments i pressupostos, plecs de con- Arquitecte comparteix pis delimitacions, parcel-lacíons, informes, r S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina dicions, informes tècnics i dictàmens, assessoraments. tècnica: delineació, escanejat, vectoritza- direccions d'obra i col·laboracions de Arquitecte busca arquitecte tècnic per Costa Gabinet Topogràfic ció i digitalització de plànols. També topo- qualsevol tipus amb estudis d'arquitectu- compartir despatx a ciutat vells. Recent Casp, 36, 4t la. Barcelona grafia, aixecaments d'estat actual i pre- ra i empreses constructores. Tot amb reformat. 18.000 pta./mes, despeses Tel: 9331710 36 incloses. sentació rJe projectes (render i animació). suport informàtic.

Fax: 93317 06 84 Telèfon: 934 87 00 54 Telèfons: 630 94 02 50 - 630 94 02 49 Miquel 934 15 53 09

»43 DF

ARQUITECTE/A ENGINYERIA DC LES FRANQUESES DEL VALLÈS

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral d ' l any.

Període de prova de 3 mesos. Sou aproximat 2.600.000'- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata.

TÈCNIC/A

TAXADORS

FABRICANT DE PANELLS SANDVITX DE POUURETA

per a treballs en oficina tècnica: redacció de projectes d'edificació i urbanització, planejament i altres.

Perfil No cal experiència. Edat entre 2 1 i 28 anys. Coneixements informàtics d'Autocad, Word. Excel. Cype, Presto. Photoshop, etc. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir I vehicle propi. Uoc de treball Les Franqueses del Vallès.

TPFHAI

SOCIETAT DE TAXACIONS D-AMBIT NACIONAL, precisa

ient tècnic a enginyeries i gabinets d'arquitectura. per a la provínc Tarragona Es valorarà experiència. Formació a càrrec de l'empresa. Edat entre 20 i 30 anys. Coneixements informàtics d'Office i Autocad. Es valoraran coneixements d'italià. Imprescindible carnet de conduir I vehicle propi. Disponibilitat per residir a La Almúnia o rodalies de Saragossa I de viatjar per Espanya.

de Barcelona, Ueida i

Interessats envieu el vostre currículum per fax al número: 933 2 1 85 04

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 6 mesos. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació el mes de gener del 2001.

Els interessats poseu-vos en contacte amb el Sr. Frederic Segura, telèfon 976 8 1 30 73 I/o envieu el vostre curriculum al fax número 976 8 1 28 56; a/e: rtalpan.lb3jet.es

Interessats/des poseu-vos en contacte amb Sra. Cristina Guerrero, telèfon 938465320, fax 938 40 24 19

RECENT TITULAT}

•RBABtEcTaFlcÍNA

HORPEN - GRUP UN I LAND EMPRESA DE FORMIGONS DEL PENEDÈS

per a Cap d'una planta de formigó, c

TÈCNICA

CONTRATAS Y OBRAS.E.C.S.A.

CONTRATAS YOBRAS

reial I portar la direcció d'un equip de treball.

Perfil: Es valorarà experiència. Edat màxima 25 anys. Coneixements bàsics d'informàtica. Imprescindible carnet de conduir {l'empresa facilitarà el vehicle). Àrees de treball: Barcelona, Garraf i comarca del Vallès.

S'ofereix: Jornada oficial. Contracte laboral d ' l any. Període de prova de 3 mesos. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació Immediata.

Les persones interessades poden enviar el seu curriculum per fax, 938 17 U 03, o bé posar-se en contacte amb la oficina central de Horpen, telèfon 938 90 33 00

per desenvolupar tasques al Departament Tècnic responsabilitzant-se dels projectes coordinant els diversos departaments de l'empresa. perfil Es valorarà experiència en estudis i obra. Coneixements de programes de CAD, Photoshop i Planificació. s'ofereix Sou negociable segons experiència i vàlua personal. Incorporació immediata en empresa consolidada del sector de la construcció i promoció immobiliària.

Les persones interessades poden enviar currículum vl·lae a l'atenció de Marta Vera: n" de fax 93414 06 96 o bé veramecontratasyobras.com

DE

PROJECTES

ARQUITECTE/A

TÈCNIC/A

O ESTUDIANT

D'ÚLTIM

CURS

CORREDURIA D'ASSEGURANCES

ENGINYERIA D'OBRA CIVIL I EDIFICACIÓ per a elaboració de pressupostos pel departament d'edificació.

Experiència mínima de 3 anys. Coneixements informàtics d'Autocad i fulls de càlcul I valorable TCQ I Presto. Idioma calalà. Convenient carnet de conduir i vehicle propi.

S'ofereix Jornada oficial. Possibilitats d'incorporació a plantilla. Període de prova d ' l mes.

Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.

per a fer visites i informes de pisos, ; contra incendis i altres riscos.

ARQUITECTES

TÈCNICS

EMPRESA EN EXPANSIÓ BUSCA

ïorament a clients sobre prevenció i protecció

No cal experiència. Edad entre 22 i 28 anys. Coneixements informàtics de Windows i Microsoft Office. Idioma català, castellà i anglès valorable. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi.

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 6 mesos. Sou negociable en funció de la vàlua del càndidat/a, Incorporació immediata.

Interessats/des adreceu el vostre currículum al fax: 933 66 26 25

Interessats/des adreceu el vostre currículum, fax 932 3 1 69 69 o a/e prayectos»gpo.es

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL Tel.: 932 40 23 58 • Fax: 932 40 23 59 • A/e: treball@apabcn.es •

Interessats/des adreceu el vostre curriculum al fax: 932 28 24 37

£

T ""T S«BDna quinzou docmbre 2<

ARTIVITAT5

CONSTRUCCIÓ

I NOVES

TECNOLOGIES

GESTIÓ ECONÒMICA DE LES INSTAL·LACIONS: AMIDAMENTS, VALORACIÓ D'OFERTES I CERTIFICACIONS 24 i 3 1 de gener a Barcelona, 2 0 I 2 7 de febrer a Manresa

CÀLCUL PRÀCTIC DE MURS DE CONTENCIÓ De l ' U . al 2 3 de gener •

El procés de disseny i construcció dels

senzills, per calcular, predi-

•

murs Demostració de programes informàtics

mensionar, dissenyar i construir murs de

•

Casos pràctics

El curs te com a objectiu donar als assistents els coneixements pràctics necessaris, relativament

contenció de terres. S'exposarà la teoria de l'empenta, es mostraran els diversos tipus

responsable acadèmic: losep Ignasi de

de murs de contenció, i el procés del seu Llorens, doctor arquitecte, professor de disseny i construcció. Es desenvoluparan construcció de la UPC casos pràctics i, a l'hora d'aplicar-hi el càl-

dales: Dimarts i dijous, de l ' l i al 23 de

cul, es farà una sessió de demostració d'al-

gener

guns dels programes informàtics que hi ha

horari: de 15 a 21 hores.

a l'abast, per fer-ne els càlculs.

durada: 8 hores

temari

preu col·legiat: 20.000 PTA

preu matrícula: 24.000 PTA •

Teoria de l'empenta

•

Tipologia de murs de contenció

CODI: E3081

* ' COORDINACIÓ D'INSTAL·LACIONS: DE LA POSADA EN OBRA I DELS INDUSTRIALS 16 de gener a Manresa • 15 de febrer a Barcelona

L'impacie de les tecnologies de la informació, la consciència per !a defensa del medi ambient i l'evolució de la tecnologia estan influint en la configuració i la complexitat de les instal·lacions en els edificis. A les instal·lacions convencionals (aigua, gas, electricitat, sanejament, calefacció...} se n'hi han estat afegint d'altres tipus per diversos motius. Per exemple, per l'aparició de noves normatives, les xarxes de comunicació; per motius de confon, cada cop més l'aire condicionat; per l'estalvi energètic, els pannells solars. És evident, doncs, que la complexitai és creixen! en el camp de les instal·lacions i que, per tant, també hi hagi una major complexitai pel que fa a la relació amb els altres subsisiemes constructius, fins a arribar-los a condicionar de manera important.

Aquest sessió tècnica pretén, doncs, donar a conèixer els aspectes més importants a tenir en compte en la coordinació de les instal·lacions i les seves repercussions en el procés constructiu, en la gestió i en la planificació del projecte i de les obres.

Programa • Estudi i reconeixement del projecte.

• Planificació global i particular.

• Localització de interferències, punts comuns i ajudes.

• Informe periòdic al coordinador i revisió del pla de treball.

• Criteris de registrabilitat.

• Accessibilitat de les instal·lacions.

• Accessoris i elements de fixació per instal·lacions.

• Exemple pràctic responsable acadèmic Arcadi de Bobes professor [uan Carlos Villagrasa. horari: de 17 a 21 hores. durada: 4 hores preu matrícula; 8.500 PTA preu col·legiat: 7.000 PTA dates a Manresa: dimarts, 16 de gener CODI: E 3 0 7 1 dates a Barcelona: dijous, 15 de febrer CODI: E 3 0 7 2

L A IDENTIFICACIÓ DELS SÒLS I L'ESTUDI GEOTÈCNIC

Del 12 al 21 de febrer a Terrassa 1

El reconeixement dels terrenys, on ubicar una EI obra, és un dels moments considerats, cada cop més, importants abans de l'inici d'un projecte i de l'execució d'una obra.

Saber identificar els sòls in situ i obtenir valors a l'obra mitjançant comprovacions senzilles, encarregar un estudi geotècnic i saber imerprelar-to, són tasques que els professionals que projecten i dirigeixen obres han de fen

• Les sessions es completaran amb: - Itinerari geotècnic per les rodalies de Barcelona - Visita a un laboratori

dales: del 12 ai 21 de febrer més una visita al laboratori i un itinerari geotècnic a concretar (Terrassa) horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores Durada: 12 hores Programa Preu matrícula: 36.000 PTA • Coneixements mínims per poder identi- Preu col·legial: 30.000 PTA ficar un terreny Responsable acadèmic i professor: losep • Com encarregar i donar dades a l'em- Ignasi de Llorens. Doctor Arquitecte. Profespresa que fa l'estudi geotècnic sor de construcció de la UPC • Saber interpretar resultats.

CODI: E3041

En els darrers anys, els sistemes de condicionaments i serveis presents als edificis guanyen pes qualitatiu i quantitatiu en el projecte i en l'execució de les obres. Si fa uns anys la seva importància, tant en termes econòmics com de complexitat, era relativa, avui dia la partida economia global de les instal·lacions d'un edifici arriba a ser del mateix ordre de magnitud o superior que, per exemple, l'estructura.

Eltècnic responsable de l'execució i/o gestió de les obies ha de saber amidar les partides d'instal·lacions sobre plànols de projecte in situ, demanar ofertes als industrials, i les ha de saber valorar per poder fer-ne comparacions. Durant l'execució de les obres a l fer les comprovacions per controlar les certificacions, i també, ha de negociar i prendre decisions amb els industrials. Aquestes són tasques que el tècni, sovint, no domina amb la mateixa perícia que en d'altres pans de les execucions de l'obra.

En aquestes sessions tècniques eis assistents podran, sense necessitat d'arribar a ser un especialista en la matèria, obtenir uns coneixements bàsics sobre el control econòmic de cadascuna de les instal·lacions.

Programa • Estructura del pressupost.

• La orientadó econòmica.

• El pressupost per les administracions públiques.

• Les partides de l'obra, preus unitaris,

base de dades, ajudes de paleta.

• L'amidament, criteris.

• El resultat del pressupost, l'anàlisi i els indicadors.

• Comparació de les ofertes, indicadors de qualitat-preu.

• Plecs de condicions tècnics, generals i particulars, vinculacions al pressupost i l'oferta.

• Certificacions, abassegaments.

• Anàlisi de la desviació del pressupost.

• Exemples pràctics. responsable acadèmic Arcadi de Bobes. Arquitecte, professor titular de la UPC

professor |uan Carlos Villagrasa. Arquitecte tècnic. horari: de 17 a 21 hores. durada: 8 hores preu matrícula: 17.000 PIA preu col·legial: 14.000 PTA

dates a Barcelona: Dimecres, 24 i 31 de gener CODI: E 3 0 6 1 dates a Manresa: Dimarts, 20 i 27 de febrer CODI: E 3 0 6 2

L A POSADA EN OBRA DE LES INSTAL·LACIONS.

1 R CICLE

Del 5 al 26 de febrer Les instal·lacions formen part consubstancial del producte 'edifici*, tant com el ram de paleta, l'estructura o les fusteries i, massa sovint, els directors d'execució d'obres deixen en mans dels industrials instal·ladors el pes de les decisions d'obra. Sense necessitat d'arribar a ser un especialista en la matèria, cal que els professionals tinguin coneixements bàsics sobre instal·lacions, des de! reconeixement del projecte fins a la recepció final o legalització, que els permeti realitzar la tasca de control i posada en obra de les instal·lacions.

Amb aquest cicle es proposen unes sessions monogràfiques que se centren en els aspectes importants a considerar en la posada en obra de cadascuna de les instal·lacions per posar al dia i aclarir temes, o debatre'ls.

responsable acadèmic Arcadi de Bobes dales: del 5 al 2C de febrer del 2000 horari: Dilluns de 17 a 21h durada: 16 hores preu matrícula: 30.000 PTA preu col·legiat/da: 25.000 PTA

Programa • La instal·lació i les seves associades • Vocabulari comú dels trets bàsics de cada instal·lació • La normativa d'aplicació • Criteris sobre la tria i acceptació de materials (tradicionals i nous) • Revisar un projecte: criteris de modificació o canvis de qualitat, criteris de traçat de la Instal·lació, control de la posada en obra.

• Patologies i problemes comuns durant l'execució que generen defectes.

5 de febrer Fontaneria i aigua calenta sanitària. Enric Corbat 12 de febrer Evacuació í fums. Josep Anton Tribó 19 de febrer Electricitat i il·luminació. Arcadi de Bobes 26 de febrer La posada a terra. Rogeli Garcia CODI: E 7 0 0 1

An-TIVITATS

CURSOS D'INFDRMATICA -

1 ER TRIMESTRE 2 D D 1

CODI CI209 CI20D CI210 CI210 C1211 CI209 CI209

INFORMÀTICA GRÀFICA AmoCAD AmoCAD AuloCAD. 1 nivell AutoCAD. I nivell AuloCAD menús 3D sludio max 3D studio max

DATES del 29.01.01 al 4.04.01 del 9.03.01 al 7.04.01 del 16.02.01 al 3.03.01 del 27.02.01 al 5.04.01 del 9.03.01 al 30.03.01 del 26.01.01 al 24.02.01 del 6.03.01 al 5.04.01

COD] CI201 CI202 CI215 CI203 CI20!

CI203 CI203 CI212 C12I2 CI207 CI206 C1206

INFORMÀTICA BÀSICA Access 1 nivell Excel 1 nivell Excel 1 nivell Inlemel Inlemel Internet Interna Organització del disc Organització del disc Power point Word I nivell Word II nivell

DATES del 23.01.01 al 1.02.01 del 15.01.01 al 24.01.01 del 31.03.01 al 7.04.01 del 29.01.01 al 31.01.01 dia 21.02.01 dia 24.03.01 dia 4.04.01 del 6.02.01 al 8.02.01 dia 14.03.01 del 13.02.01 al 22.02.01 del 16.01.01 al 25.01.01 del 30.01.01 al 8.02.01

HORARI del9a21h(dmidj) del9a2lh(dllidc) dissabtes de 9 a 13 h del9a2lh(dllidc| del7a21h(dcl dissabtes de 9 a 13 h divendres de 17 a 21 h de 19 a 21h (dm i dj) de 17 a 21h (de) del9a2lh(dmidj) del9a2lh(dmidj) de 19 a 2lh (dm i dj)

DURADA 8 8 8

4 8 8 8

PREU MATRÍCULA PREU COLÍECIAT 14.000 10.000 14.000 10.000 14.000 10.000 11.000 8.000 11.000 8.000 11.000 8.000 8.000 11.000 7.000 5.000 7.0O0 5.000 14.000 10.000 14.000 10.000 14.000 10.000

CODI

INFORMÀTICA APLICADA Planificació i control de projectes amb Microsoft PROIECT 98 Planificació i control de projectes amb Microsoft PROIECT 98 Planificació i control de projectes amb Microsoft PROIECT 98 PRESTO 1 nivell: Amidaments, pressupostos i certificacions PRESTO 11 nivell: Costos i planificació Pressupostos i control econòmic d'obres amb TCO 2000.

DATES del 13.02.01 al 1.03.01 del 3.03.01 al 17.03.01 del 19.03.01 al 4.04.01 del 5.02.01 al 19.02.01 del 26.02.01 al 12.03.01 del 19.03.01 al 2.04.01

HORARI de 19 a 21h (dm i dj) dissabte de 9 a 13h de 17 a 19h (dll i de) del7a21h[dllidc) de 17 a 21 h (dll i de) de 17 a 21 h (dll i de)

DURADA 12 12 12 20 20 20

PREU MATRICULA PREUCOHECIAT 20.000 25.000 20.000 25.000 25.000 20.000 46.000 35.000 46.000 35.000 46.000 35.000

:NOI CH01 CI40I CI30I CI305 C1302

HORARI DURADA PREU MATRÍCULA PREUCOLLEG1AT del7a2lh(dllidc) 40 78.000 60.000 dv.de 17a21/dss. de9al3h 40 78.000 60.000 dv. de 17 a 21 / dss. de 9 a I3h 24 47.000 36.000 de 19 a 21h [dm i dj] 24 47.000 36.000 divendres de 18 a 21 h 12 23.500 18.000 dv. del7a21h/dssde9al3h 40 78.000 60.000 de 17 a 21 h (dm i dj) 40 78.000 6O.000

Una persona per ordinador.

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ ÚS DEL FULL DE CÀLCUL PER A I.'ESTUDI DE VIABILITAT D'OPERACIONS IMMOBIUARIES Del 1 5 al 29 de gener U informàtica ens permei realitzar amb molla rapidesa operacions que fa poc temps requerien de coneixements profunds en comptabilitat i anàlisi, i una dedicació gairebé exclusiva.

En aquest curs presentarem una forma fàcil i útil de fer servir un full de càlcul pír a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries.

Aquest és un dels cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPCJ i comptarà amb un crèdit per al màster en project manager.

Calen coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel.

En el programa de cursos d'informàtica bàsica que s'organitzen en el Col·legi, s'hi inclou un curs d'iniciació a l'Excel per a aquelles persones que no tinguin coneixements del full de càlcul. programa • L'eina informàtica • Ampliació de coneixements per a l'ús de

funcions financeres, lògiques, de recerca i de referència • L'aplicació pera l'estudi de viabilitat • L'estudi de viabilitat: procés i indicadors • Dades • Càlculs • Resultats • Aplicació concreta. Manual d'ús Adaptació a les necessitats particulars.

responsable acadèmic Carles Puiggròs.

Aparellador, Project Manager. dates: del 15 al 29 de gener horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 h durada: 10 hores preu matricula: 30.000 PTA preu col·legial 25.000 PTA S'enlregarà a tots els alumnes disquet de l'arxiu del full de càlcul utilitzat durant les sessions del curs COD|; G 4 Q 1 7

GESTIÓ DE LLICÈNCIES PER A LA PROMOCIÓ RESIDENCIAL Del 8 al 27 de febrer

GESTIÓ I MERCAT IMMOBILIARI Cicle de sessions En aquest cicle es mostrarà, a través d'unes xerrades i taules de debat com el project managemeni i la gestió en construcció es planteja, cada cop més, com una sortida professional amb perspectives de futur. Professionals d'aquest àmbit donaran a conèixer les funcions de gestió, diversos models d'organització de la gestió i la situació del meitat.

el procés de construcció.

23 de febrer Millorar la competitivitat del sector de la construcció.

• 30 de març El mercat immobiliari i una nova llei del sòl per a Catalunya.

• 27 d'abril: El mercat immobiliari: la transformació del Poble Nou. La zona 229.

properes sessions • 12 de gener La situació del mercat d'habiuiges, locals i oficines.

• 2 de febrer El paper del Project Manager en la promoció de la innovació en

responsable acadèmic Carles Puiggròs horari: de 19 a 2) hores.

•

L'entrada és lliure però cal reservar plaça.

CODI: G7OO1

Abans d'inídar-se en el procés d'una promoció d'habilatges cal saber quins permisos í quines llicències són imprescindibles.

El principal objectiu d'aquest curs és donar a conèixer tots els tràmits i la documentació que es requereix. Així doncs, aquest curs pot ser bàsic tant per a professionals tècnics del sector de la construcció com per a empreses promotores i constructores.

Aquest és un dels cursos d'especialització que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i pot comptar amb dos crèdits i mig per al màster en project manager.

responsable acadèmic Carles Puiggròs.

Aparellador. Project Manager. dates: del 8 al 27 de febrer del 2001 horari: dimarts i dijous, de 17 a 21 h durada: 24 hores preu matricula: 57.500 PTA preu coHegiai48.000 PIA

CODI: G1052

REHABILITACIÓ

I MANTENIMENT

_. INSPECCIÓ TÈCNICA D'EDIFICIS

116,18 de gener I 8 de febrer a Terrassa La multiplicitat d'inspeccions d'edificis existents, bé per un problema de despreniments en façanes, bé per l'aparició de ciment aluminós o per un requeriment de l'ajuntament, ha augmentat el nombre de les nostres intervencions professionals en aquests edificis, La reguíació de les inspeccions fa necessària una reflexió sobre el treball que realitzem i l'esfabliment d'unes pautes concretes. D'altra banda, cal aprofitar aquesies inspeccions per invertir la dinàmica de deixadesa del parc edificat. El Llibre de l'edifici i la figura del tècnic de capçalera hi han de jugar un paper moll destacat.

DIMARTS 16 DE GENER 16:00 Estratègies per mantenir els edificis.

Xavier Casanovas, Servei Rehabilitació i Medi Ambient del CAATB. 17:00 Com organitzar una visita d'inspec-

18:00

18:30 responsable acadèmic Xavier Casanovas dates: 16 i 18 de gener i 8 de febrer del 2001 horari: de 16 a 20 h lloc: Delegació del Vallès Occidental preu matricula: 50.000 FTA preu col·legial/da: 40.000 PTA Els alumnes del curs rebran els programes informàtics Dictec i Clau 2000 (que té un P.VT. de 25.000 PTA).

S'ha previst la concessió de beques per aquells esmdianls que ho sol·licitin, per un import de 30.000 PTA.

19:00

Xavier Casanovas.

El programa de revisió d'habitatges i el dictamen tècnic.

Maria Espinosa, Directora Oficina de Rehabilitació del Cenire de Terrassa, i Coordinadora de l'Oficina Mixta Generalitai-Ajuniameni de Terrassa.

L'estat dels edificis segons els dictàmens í certificats.

Xavier Casanovas.

La normativa de les inspeccions tècniques.

Jesús Femàndez, Servei Normativa del CAATB

l'aparellador,

eu

tècnic de

cals de seguretat de façanes.

Ana Chust, Servei Rehabilitació i Mec Ambient del CAATB 18:00 Pràctica amb aplicacions informàli DIJOUS 18 DE GENER ques.El Dictec, Clau 2000.

16:00 La realització dels dictàmens i els Ana Chust. certificats de seguretat de façanes. dia i hora a convenir entre els alumnes i el Pere Casademont, Servei Habitatge del tutors: Visita d'inspecció CAATB 17:00 Cas pràctic de visita d'inspecció per DIJOUS 8 DE FEBRER la realització de dictàmens i cenifi16:00 Presenlació de documents i deba

capçalera9 sobre les inspeccions realitzades.

Pere Casademont.

Responsabilitats, requeriments i obres a fer derivades de la inspecció.

Pere Casademont.

CODI:

R1122

INSPECCIÓ TÈCNICA D'EDIFICIS

. 25 gener 114 de febrer a Barcelona La multiplicitat d'inspeccions d'edificis existents, bé per un problema de despreniments en façanes, bé per l'aparició de ciment aluminós o per un requeriment de l'ajuntament, ha augmentat el nombre de les nostres intervencions professionals en aquesis edificis. La regulació de les inspeccions fa necessària una reflexió sobre el treball que realitzem í l'establiment d'unes pautes concretes. D'altra banda, cal aprofitar aquestes inspeccions per invertir la dinàmica de deixadesa del parc edificat El Llibre de l'edifici i la figura del tècnic de capçalera hi han de jugar un paper moll desiacat.

12:00

L'ordenança de paraments exteriors a l'Ajuntament de Barcelona.

Antoni Sorolla. Director d'Actuació Urbanística. Ajuntament de Barcelona.

12:30 L'estat dels edificis segons els dictàmens i certificals.

Xavier Casanovas.

13:00 La normaliva de les inspeccions tècniques.

Jesús Femàndez, Servei Normaliva del CAATB. 16:00 La realització dels dictàmens i els certificats de seguretat de façanes.

Pere Casademont, Servei Habitatge del GUTB. responsable acadèmic Xavier Casanovas dates í horari: 25 de gener, de 9 a 14 h. i de 17:00 Cas pràctic de visita d'inspecció per la 16 a 20 h. 14 de febrer, de 16 a 21 h. realització de dictàmens i certificats preu matrícula: 50.000 PTA (300,5 E) de seguretat de façanes. preu col·legial/da: 40.000 PTA (240,4 E) Ana Chust, Servei Rehabilitació i Medi Ambient del CAATB. DIIOUS 25 DE GENER 18:00 Pràctica amb aplicacions informàti9:00 Estratègies per mantenir els edificis. ques. El Diclec, Clau 2000.

Xavier Casanovas, Servei RehabilitaAna Chust, Jordi Cerrada. ció i Medi Ambient del CAATB dia i hora a convenir entre els alumnes i els 10:00 Com organitzar una visita d'instulors pecció?

Visita d'inspecció en equips de dos, Xavier Casanovas. amb el tuior, per realitzar un dictamen 11:30 El programa de revisió d'habilalges o un certifica! de seguretat de façanes. i el dictamen tècnic Nydia Tremoleda, Centre Tècnic de DIMECRES 14 DE FEBRER Cooperació per a la Rehabilitació 16:00 Presenlació de documents i debal d'habitatges. sobre les inspeccions realitzades.

19:00

19:30

Pere Casademont, Xavier Casanovas.

Responsabilitats, requeriments i obres a fer derivades de la inspecció.

Pere Casademont.

El Manual d'ús i manteniment en edificis existents.

Ramon Graus.

de 25.000 PTA).

Informació: Servei de formació, 3a planta. 932.402.373. a/e formacio@apabcn.es. WEB hltp:/www.apabai.es Inscripcions: Servei Informació. 932.402.060

'ha previst la concessió de beques per aquells Els alumnes del curs rebran el program estudiants que ho sol·licitin, per un import de informàtics Diclec i Clau 2000 [que té un PV.P. 30.000 PTA.

CODI:

R1123

MEDI

AMBIENT

INTRODUCCIÓ DE PARÀMETRES MEDIAMBIENTALS A L'EDIFICACIÓ Barcelona, 29, 30 I 3 1 de gener, 1 de febrer de 2 0 0 1

Presentació El medi ambient i la seva preservació està assolint un gran protagonisme social.

Us proposem començar a reduir l'impacte amb una tria de materials i mètodes de treball apropiats, dissenyar els nous edificis amb paràmetres d'eficiència energètica i de durabilitat, i a preveure la gestió correcte dels residus que produïm. Integrar paràmetres de sostenibilitat als edificis, espais urbans i infrastructures, és una necessitat per tal de reduir la incidència negativa que l'activitat constructiva té vers el medi ambient.

DIMARTS, 30 DE GENER • De 16 a 20.30 h Edifids i materials sostenibles • Edificis d'alta qualitat ambiental, criteris de projectació. Joan Sabaié. Arquitecte.

• L'impacte ambienta! dels materials. Albert Cuchi. Arquitecte. Professor DepL de Construcció Arquitectònica í de l'ETSAV. • L'Agenda de la Construcció Sostenible. Toni Floriach. Arquitecte Tècnic. Col·laborador del Servei de Rehabilitació i Medi Ambient del CAAJB.

•

•

•

• * • *

DIMECRES, 31 DE GENER • De 16 a 2030 h Confort • La síndrome de l'edifici malalt. Glòria Cruceta. • Les energies a l'arquitectura. Sistemes passius.

Inscripcions: Servei d'Informació del Col·legi.

Doctora. Presidenta de l'ACESEM. Rafael Serra Florensa. Dr. Arquitecte. Catedràtic Tel.: 932 40 20 60 Fax: 932 40 20 61 Programa • EI soroll, diagnosi i prevenció, losep Lluu ConPreu matrícula: 20.000 PTA/120,20 Euros zaTez Dr. Arquitecte. Catedràtic de Construcció a de Construcció l'ETSAB. DILLUNS, 29 DE GENER • De 16 a 20 h m Introducció de l'energia solar aprofitament Preu coHegiat/da: 15.000 PTA/ 90,15 Euros l'ETSAB. Introducció. Medi ambient i construcció tèrmic i fotovoltaic losep Fradera.

President d'AEls residus • Visió global de la problemàtica del medi • La gestió dels residus de construcció i endePERCA. S'ha previst la concessió de beques a estuambient. Què és el desenvolupament sostediants, pel 50% de l'import de la matricula. rroc Ramon Graus. Arquitecte i Arquitecte Tècnic nible? Ennc Carrera. Enginyo: Porfessor a la del Servei de Rehabilitació i Medi Ambient del Dades Generals Càtedra UNESCO UPC. Amb la col·laboració de: CAATB. • Urbanisme i medi ambient. L'ocupació del Dates: 25,30 i 31 de gener. 1 de febrer del 2001 S Generalitat de Catalunya territori. Ciutats sostenibles. Sahodor Rueda. DIJOUS, 1 DE FEBRER • De 16 a 20 h Uoc Sala de conferències del CAAT de Barcelona V Departament d'Indústrií.

J Comerç i Turisme Biòleg i psicòleg. Director de l'Agència Local Energia i edificis Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona • Les energies renovables, tipus i possibilitats. El Informació: i Legislació de construcció i medi ambient model energètic català. La certificació energèti- Servei de formació, 3a planta 932 402 373 lesús Femàndez. Arquitecte tècnic, Servei Nor- ca d'edificis. Francesc López. Arquitecte tècnic. a/e: formacio@apabcn.es ÍCAEN. web http://www.apabcn.es matim del CMTB. CODI: M1074

SEGURETAT

LA SEGURETAT I SALUT A LES OBRES Cicle de sessions

Els coordinadors de seguretat i, en definitiva, tols els tècnics involucrats en el procés de construir han de saber com s'organitza una obra, quins mitjans auxiliars, proteccions i maquinària cal utilitzar i, com han de ser i funcionar per garantir una obra segura.

El à d e inclou d'una banda, una sèrie de sessions, de tipus tècnic dedicades a alguns dels aspectes més importants de les instaHa-dons provisionals per a la producció d'una obra i, de les proteccions personals i coHec-tives que es faran servir de forma habitual en les obres d'edificació, i també, quin paper te d tècnic de les obres en la formació dels treballadors. I d'altra banda, unes dedicades a analitzar elsriscosi estudiar la prevenció en algunes de les unitats d'obra i dels sistemes constructius amb més risc A cada sessió es donarà a conèixer quina normativa és d'aplicació en cada cas, les comprovacions que cal fer per garantir-ne el compliment, quins son els processos de muntatge i desmuntatge de cada element. I com fer l'anàlisi i prevenció dels els riscos inherents a cada procés.

DURANT US 0BM5

Dates: Dijous. 11 de gener del 2001 a Terras-

sa - Dimarts, 20 de febrer del 2001 a Vic Les instal·lacions elèctriques provisionals de les obres constitueixen un element fonamental a l'hora de realiïzar-les. La seguretat d'aquestes instal·lacions constitueix un dels punts sovint més oblidats.

Volem veure com han de ser les escomeses provisionals, els quadres generals i els quadres de plantes, les esteses de cables, les connexions i les preses de terra. Analitzarem els elements que componen els quadres, la seva sensibilitat, el manteniment i les instruccions de seguretat per al seu ús.

Professor. Xavier Cardús. Enginyer tècnic elèctric Tècnic superior en prevenció de riscos laborals SEGUREKT EX LES MÀQUINES

Dates: Dilluns, 15 de gener del 2001 a Barcelona Es tracta de donar una visió bàsica sobre la seguretat de Ics màquines que s'utilitzen a les obres.

Resguards, enclavaments, mecanismes d'aturada, aïllaments, senyalització, ús i manteniment Professor Emili Domènech. Enginyer Tècnic Mecànic Cap de maquinària d'ACS a Catalunya

SEGURETAT EN EL MUWTATGE DE COBERTES I TANCAMENTS DE XAPA

Dates: Dilluns, 5 de febrer a Barcelona A partir de l'experiència d'una empresa que fa el muntatge de cobertes i tancaments de xapa, exposarem totes les mesures preventives i de seguretat que cal seguir, des del moment de la descàrrega t aplegament del material fins a l'acabat final. Tot adaptat a les tipologies constructives més variades. Professor a confirmar SEGURETAT ES ELS ENDERROCS

Dates: Dimarts, 6 de febrer del 2001 a Terrassa Es parlarà de la seguretat bàsica que cal aplicar en els treballs habituals d'enderroc de tota la seva problemàtica i de les mesures de prevenció que l'experiència ha demostrat que són efectives i d'aplicació real.

Professor Joaquim Sanchez. Arquitecte tècnic Tècnic en prevenció de riscos. Enderrocs Benjumea Altres sessions programades: SEGURETAT EN EL MUWHJCE D'ESTRUCTURES I ELEMENTS PREFABRICATS DE FORMIGÓ

Dates: Dilluns, 5 de març del 2001 a Barcelona SEGURETAT EN TREBALLS DE DESCONSTRUCCIÓ EN PRESÈNCIA D'AMIANT I PLOM Dates: Dilluns, 2 d'abril del 2001 a Barcelona LA SEGURETAT EN TREBALLS ESPECIALS EN ALÇADA Dates: Dilluns, 7 de maig del 2001 a Barcelona LA FORMACIÓ I LA INFORMACIÓ EN SEGURETAT DELS TREBALLADORS A LES OBRES Dates: Dilluns, 2 de juliol del 2001 a Barcelona Dates: fins el juliol Horari: un dilluns al mes de 17 a 21 hores Durada: 4 hores cada sessió Preu matrícula: 6.000 PTA per sessió Preu col·legiat: 5.000 PTA per sessió Responsable acadèmic Ezequiel Bellet CODI: S7O11

48

a quinzena dBCTibic 2000

ACTIVITATS mPMARiri

SEGURETAT COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ. PERFIL TÈCNIC EUROPEU.

Programa de postgrau a Terrassa, del 19 de gener al 15 de juny Des de l'aparició del RD 1627/97 es va implantar una figura professional específica: el coordinador de seguretat. Els coordinadora són els professionals competents encarregats de lenir cura del compliment de les normes de seguretat a les obres, d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar els actors del fel constructiu per integrar la seguretat en el procés de disseny i execució, i fer accions de sensibilització i fins i nu, informació dels riscos als treballadors a l'obra.

Aquest programa de poslgrau forma parí del programa de formació de seguretat i salut laboral que el Col·legi porta a terme des de fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya, amb l'objectiu que els professionals que desenvolupin aquesta funció professional adquireixin uns coneixements adequats i habilitats per exercir-la.

El contingui del curs respon al model de formació desenvolupa! conjuntament amb diverses universitats i entitats de varis països europeus. El curs està adreçat als tècnics que d'acord amb la LOE puguin fer de coordinador de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres. Per a l'obtenció del títol cal haver assistit al 80% de les classes, superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el treball final.

•

El perfil professional del coordinador.

• Experiències de coordinació en obres • Resolució cas pràctic

MÒDUL II: ELEMENTS AUXILIARS_PER A_LA PREVENCiÓ Qi_RlSCOS_LABO_RA!£ • Introducció a la prevenció dels riscos i la seva relació amb la qualitat i el medi ambient. Millora dels resultats econòmics.

• Malalties professionals en el sector de la construcció.

• Gestió de la qualitat: seguretat i qualitat.

• Higiene industrial aplicada a la construcció programa • Introducció a l'ergonomia.

MODULI: SEGURETAT I SALUT A LA • El factor humà: psicologia i formació.

CONSTRUCCIÓ- LEGISLACIÓ FUN- • Tècniques de negociació.

CIONS I RESPONSABILITATS • Resolució cas pràctic • La Directiva europea sobre seguretat en obres temporals o mòbils i la seva trans- MÒDUL lli: L'ACTUACIÓ PROFESSIONAL posició a Espanya RD 1627/97 DEL COORDINADOR • La Uei de prevenció de riscos laborals. • Actuació professional del coordinador.

• Responsabilitat civil i penal dels promo- • Presa de decisions. tors, del contractista, de l'autor del pro- • Eines per a la informació i la formació. jecte, dels subcontractistes i dels coordi- • La coordinació en fase de projecte i d'exenadors de seguretat. cució • La Inspecció de Treball i la seguretat en • Control documental de la coordinació i auditories de seguretat el sector de la construcció.

I

• Metodologia per a la coordinació de segure-tat.

M Resolució cas pràctic MÒDUL IV: FORMACIÓ EN TÈCNIQUES DE SEGURETAT • Senyalització de les situacions de risc • Equips de proteccions col·lectives i individuals • Mesures de seguretat en la reparació i manteniment de les construccions.

• La prevenció del risc a les obres d'enderroc • Gestió dels residus en la construcció.

• Riscos en obra civil i obres d'edificació • Seguretat a les instal·lacions elèctriques • Seguretat a la màquines i el seu ús • Sessions pràctiques, visites d'obra: auditoria, proteccions col·lectives, manteniment • Resolució cas pràctic

•

Resolució cas pràctic

MÒDUL VI: TREBALL FINAL dates: del 19 de gener al 15 de juny durada: 150 hores lectives + 50 hores de treball horari: divendres, de 9.30 a 14 i de ÍG.30 a 21 hores. lloc Delegació del Vallés Occidental preu matrícula: 337.500 PTA preu col·legiat: 225.000 PTA Les empreses poden sol·licitar una beca de la Cambra de Comerç de Sabadell. informació Delegació del Vallès Occidental.

Tel.: 937 SO 11 10 Departament de formació.

Tel.: 932 40 23 73

M^D_UJ^:_LA_DOÇ_UMENTACI_Ó_P1R j/A_PLJÇAClÓ_D_EL_gDJ627/97 • L'Estudi Bàsic de seguretat i l'Estudi de seguretat • Pla de seguretat i h seva implantació.

• Sessions pràctiques i visita d'obra inspec-

CODI: S2018

G U I A PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE D'EXECUCIÓ D'OBRES. CASOS PRÀCTICS

De l'U. de gener al 8 de febrer

Aquest curs es basa en quatre casos pràctics de projectes reals que es revisen de forma exhaus| tiva durant el curs. La simulació dels casos ens determinarà diversos escenaris corresponents a diferents models d'organització que trobem a les obres: contractista únic amb subcontracles, diversos contractistes, subcontractistes i autònoms, etc Per així, veure les diferències que es poden produir en funció del cas.

El contingut del curs es distribueix en tres parts que s'apliquen en cada un dels casos pràctics: anàlisi de l'estudi de seguretat, anàlisi dels plans per a la seva aprovació i proposta de mètodes per als treballs que ha de fer el coordinador. En cadascun dels casos pràctics a

desenvolupar s'aplicaran els mètodes a seguir durant tot el procés. És recomanable haver assistit al curs bàsic de seguretat i salut a la construcció del Col·legi (45 hores), o bé tenir coneixements i/o experiència equivalents. responsable acadèmic Ezequiel BelleL Arquitecte tècnic Responsable acadèmic de l'Àrea de Formació en Seguretat del Col·legí. dates: de l'li de gener al 8 de febrer, horari: de 17 a 21 h. durada: 20 hores preu matrícula: 42.000 PTA preu col·legiat: 35.000 PTA

CODI: S1092

ACTIVITATS

Segona quinzena desembre 2000

CURS BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT LABORAL EN LA CONSTRUCCIÓ

Aquesl CUB lé com a objectius donar a conèixer el marc legal de la seguretat a les obres i com afecta els agents que intervenen, i en espècia] pel que fa el coordinador de seguretat.

S'explica què és el que fa el coordinador i es presenta una proposta metodològica de treball. Es donen, també, uns coneixements bàsics sobre els aspectes claus per exercir la (unció: l'organització de la seguretat i solucions per alsriscosa l'obra; el factor humà i la negociació; els estudis de seguretat, el pla i la seva implantació en l'obra. El curs està adreçat als tècnics que, segons la LOE poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres. Per a

ACTIVITATS

l'obtenció del certificat, cal haver assistit al 80% de OSMSA; M. Àngels Sànchez. Arequiteda tècniles dasses, superar l'avaluació final i haver aprovat ca. Coordinadora de seguretat, el treball de curs. responsable acadèmic Ezequiel Bellet. dates: del 6 de febrer al 27 de març del 2001 horari: Dimarts i dijous, de 18 a 21 h durada: 50 hores preu matrícula: 90.000 PTA preu col·legiat: 50.000 PTA professors: Miguel Àngel Palomo. Arquitecte tècnic Coordinador i consultor de seguretat; Michèle Butzbach. Formadora i consultora en RRHH; laume Montanera. Enginyer tècnic Cap del Servei de Prevenció. Agrupació Guinovart-

CODI: S10112

PERICIALS

CURS BÀSIC DE VALORACIONS IMMOBILIÀRIES

Del 9 de gener a I'l de febrer, a Vic Hi ha força ocasions en què un arquitecte tècnic, i altres professionals de formació tècnica, són requerits per fer una valoració de béns immobles. Per exemple, en les transmissions patrimonials, en fer l'anàlisi d'inversions immobiliàries, per a l'emissió d'un crèdit hipotecari, en un procediment judicial, en els casos d'aportacions no dineràries en una societat mercantil, entre d'altres, la complexitat de les relacions econòmiques, jurídiques i socials han anat configurant la necessitat de què els pro-

fessionals que vulguin dedicar-se a fer valoracions programa tinguin, a més a més d'uns coneixements per a Introducdó l'anàlisi tècnica de l'immoble i del seu estat de conConcepte, finalitat, procés valorador servació, uns coneixements espedfics de l'àmbit El mètode de comparadó segons el mercat jurídic i dels criteris de valoració. L'objectiu d'aVatoradons del sòl quest curs és donar aquests coneixements bàsics Repercussions espedfics per comprendre els mecanismes de la Valor residual valoració en funció del seu àmbit d'actuació, els El mètode de reposidó criteris de depredatió del valor i conservació i els Capitalització de rendiments mètodes pràctics de valoració.

Valoradó del drets reals iràctics

L'aparellador o arquitecte tècnic que exerceix com a professional liberal, o de tècnic municipal, es troba sovint amb el requeriment de realitzar l'estudi de l'edificabílitat que té un tenen)1, per a això necessita disposar dels suridents coneixement d'urbanisme.

L'objectiu d'aquest curs és donar una visió pràctica mitjançant l'exposidó de casos sobre lemes de planejament, gestió urbanística i llicències d'obres.

responsable acadèmic Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocaL lloc Delegadó del Vallès Oriental horari:del9a21h durada: 20 hores preu matricula: 33.600 PTA preu col·legiat 28.800 PTA

CODI: P U 4 2

j E L PROJECTE D'URBANITZACIÓ I Del 5 al 2 6 de febrer, a Granollers L'objectiu és donar una visió moll pràctica de

durada: 6 hores

l'etaboiadó dels projecte d'urbanitzadó, de les normatives d'aplicació i de la seva tramitarió,

preu coHegiat/da: 10.500 PTA

preu matrícula: 12.600 PTA

lot rdadonam-lo amb les expedients de contribucions espedals i de les quotes urbanístiques. responsable acadèmic Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat. horari: de 19 a 21 h (dilluns).

La valoradó hipotecària ta valoradó de promodons immobiliàries

responsable acadèmic Francisco lavier Llovera. Catedràtic ò'universitat. Director del Departament d'Organitzadó d'Empreses de la UPC dates: del 9 de gener a I' 1 de febrer a Vic horari: dimarts i dijous, de 18.30 a 21 hores durada: 20 hores preu matrícula: 42.000 PTA Preu col·legiat: 35.000 PTA

CODI: P10612

t£± L'INFORME TÈCNIC. INICIACIÓ A LA PERÍCIA • Del 1 0 de gener al 2 8 de febrer

CURS BÀSIC D'URBANISME De! 8 de gener al 1 2 de febrer, a Granollers 1

• •

CODI: P1151

Els professionals posen de manifest la seva ter en valoradó de béns i taxadó de danys que Eh expertesa i perída tècnica en l'emissió d'un organitza la FPC document anomenat informe tècnic L'eficàcia de l'informe està en consonànda amb la qua- temari litat tècnica i lingüística del document i la seva • Una anàlisi actual dels informes pericials objectivitat. Saber expressar-se en el llenguatge • L'element dau de l'acdó peridal: la adequat tenint en compte a qui va dirigit el diagnosi documeni, conèixer el context i els procedi- • Estructura i contingut de l'informe ments per tenir una visió àmplia, afavorir una • Patologia i llenguatge. bona interpretadó del que s'ha escrit, són fac- • Informes de patologia tors tan importants com saber fer un bon • Tècniques de redaedó diagnòstic tècnic • L'activitat pericial 'de part" Els objectius d'aquesl curs són donar a • La bona praxis del perit conèixer les tipologies d'informes, el paper de l'informe en et procés de reclamadó o d'as- responsable acadèmic Francisco Javier Llosessorament tècnic, introduir als assistents en vera. Catedràtic d'universitat. Director del els procediments de iràmil administratiu judi- Departament d'Organitzadó d'Empreses de dal, iniciar-se en lareflexiólingüística i en les la UPC Organitzat conjuntament amb la tècniques de redaedó en català.

Fundadó Politècnica de Catalunya.

Aquest curs s'organitza conjunlament dates: del 10 de gener al 28 de febrer amb la Fundadó Politècnica de Catalunya í el horari: dimecres, de 1630 a 21 h seu contingut coinddetx amb un dels mòduls durada: 32 hores que formen part del curs de posigrau en perí- preu matrícula: 64.000 PTA eia forense i compta amb 3 crèdits per al màs- preu col·legiat 56.000 PTA

CODI: P1072

ACTIVITATS FDRMARin

INTERIORISME LA INTERVENCIÓ SOBRE L'ESPAI INTERIOR

7 de març treballar els detalls del procés constructiu amb plàríenia al procés de construir obres i com a

•

nols a escala gran.

expert en materials i en sistemes constructius

d'ús i manteniment

-Seguiment de tallers

Desenvolupament del projecte

-Repassos

-Resoludó gràfica de plantes, alçats, perspecti-

-Instruccions finals al d i e m llistat de recanvis, recomanadons d'ús

ha de saber interpretar i comprendre el disseny

temari

ves, maquetes

del projecte per construir-lo. Per tant, a l que

•

- Espedal atendó al detall constructiu

Introducdó

Pressupostos

Organitzat conjuntament amb Elisava

vendó sobre l'espai construït Primers passos

-Tom de propostes econòmiques

responsable acadèmic: Agustí Costa. Arqui-

-Anàlisi d'oferets

tecte tècnic. Professor de l'Escola Elisava

de la perspectiva de la idoneïtat constructiva i

-Petcepdons i aspiradons del client. Programa

-Possibles ajustaments de l'oferta

dates: del 7 de febrer al 7 de març.

del compromís amb el procés creatiu. Aquest

de necessitats

•Acceptadó definitiva

horari: dimecres, de 16.30 a 21 hores.

-El projecte de disseny d'interiors: una inier-

tingui actituds obertes i un grau d'inquietud sufident cjue li permeti avançar en l'estudi i la comprensió de la intervendó sobre l'espai des

•

curs pretén ajudar l'alumne a adquirir actituds que permetin: entendre l'interiorisme, apren-

•

•

-Primeres propostes Exploracions inicials

•

Execudó d'obra

durada: 20 hores

-Direcdó d'obra

preu matrícula: 48.000 PTA preu col·legiat: 40.000 PTA

dre a mirar els espais interiors des de l'òptica

-Comprovadó de la idoneïtat de la idea, des

-Replanteigs generals i pardals

del compromís amb la creativitat, fomentar

del punt de vista tècnic constructiu, econòmic,

-Coordinació

l'interès per les possibilitats expressives dels nous materials, desenvolupar els conceptes abans que les formes, defugint d'aduadons banals, i buscar la consistència de les dedAtesa la curta durada del curs no es pretén ensenyar a fer disseny sinó a començar a entendre el llenguatge del disseny i la relació que ié amb el fet construoiu. Per això, després de desenvolupar una petita base teòrica es passarà a una visió pràctica a través d'intervendons en espais interiors i així aprendre a

Wà

Wwt H W f m H >> 1 m ^ H W mim1 m

avançar en el procés de formalitzadó de la idea, l'adequació d'aquesta al programa de necessitats, l'esperit del lloc i les característiques constructives de l'edifid. 1 després, passar a raonar l'elecció de materials atenent a crite-

/

/ // ^^^^k ^^^^M

y

ris estètics, funcionals i de manteniment, i a

f' J1L M. ^^

/ 4^^^H ^^^^^^^^^ ^•^^^•^^^^^^^^

HABILITATS DIRECTIVES

CODI:

11021

QUALITAT

L A REUNIÓ COM A EINA DE TREBALL Del 1 5 al 2 4 de gener

Les reunions de treball són una eina impor-

^

:

dates: del 15 al 24 de gener del 2001

CONTROL QUE QUALITAT. C A S PRÀCTIC Del 1 7 al 3 1 de gener, a Barcelona

Preparar el programa de control de qualitat i

Responsable acadèmic i professor

tant en el treball en equip. Sovint, però, ocu-

horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h

fer-ne el seguiment per poder cerúficar l'a-

Pere Casademont. Arquitecte tècnic

pen força hores de treball dels qui hi partici-

durada: 12 hores

compliment són tasques que els aparelladors i

dates: del 17 al 31 de gener a Barcelona

pen i no sempre s'aprofiten prou. En aquest

preu matricula: 25.200 PTA

arquitectes tècnics ponen a terme durant l'e-

horari: de IS a 2] h

curs s'ensenyaran mètodes i tècniques per a la

preu col·legial: 21.000 PTA

xecudó de l'obra. Han de determinar els

durada: 9 hores.

millora de la comunicació, estratègies d'orga-

assaigs a realitzar, comprovar que els materials

Preu matrícula: 18.000 PTA

nitzadó i control de la reunió i estratègies de

compleixen els requeriments de la normaüva

Preu col·legiat 12.000 PTA

reladó amb els panidpams i així desenvolu-

vigent, controlar els resultats i especifkadons

par habilitats per dirigir reunions efectives.

dels documents que garanteixin la qualitat i prendre decisions quan aquests resultats no

responsable acadèmic Ascensión Càlvez.

siguin els desitjables. En aquesies sessions,

Arquitecta tècnica. Cap del Servei de Promo-

s'explícarà tot a través d'un exemple pràctic,

dó, Mercat de Treball i Formadó

aplicat a un edifici de volum mitjà/petit. Es posarà un èmfasi espedal en els controls del CODI:

N

C1051

formigó d'acord amb la nova instruedó EHE.

FDRMACID

Telèfon d'Inscripcions 932 40 20 60 Telèfon d'Informació 932 40 23 73 Fax 932 40 20 6 1

INSCRIPCIONS

h t t p : / / w w w . a p a b c n . e s

CODI: Q10214

a / e

f o r m ac

a p a b c n . e s

ACTIVITATS

ACTIVITATS A LA DELEGACIÓ

ACTIVITATS DE LA DELEGACIÓ D'OSONA

DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Per celebrar el desè aniversari, els aparella-

f

M

•

Fins al 28 de gener exposició de la 2a

dijous de 18.30 a 21 hores. A càrrec de

Biennal de Vic, conjuntament amb la sala

Francisco lavier Llovera.

H, el Casino de Vic, el Col·legi d'Arquitec-

dors i arquitectes tècnics vallesans han

tes de Catalunya, i l'Escola d'Art Junyenl i

començat a preparar un seguit d'actes que se

Subirà.

celebraran al llarg del 2001:

Delegadó d'Osona •

ACTES CENTRALS • Inauguració de l'aniversari a la sala de plens

Del 9 de gener a I'l de febrer Curs bàsic

Pi, Major, 6. Vic

de valoracions immobiliàries. Dimarts i

Tel: 938 85 26 11

de l'Ajuntament de Terrassa amb una conferència sobre La qualitat de vida.

•

Exposició sobre ConmA de qualitat.

•

Sopar dels 10 anys.

DELEGACIÓ BAGES - BERGUEDÀ

ACTES CULTURALS

•

•

•

Exposició gràfica dels 10 anys, sobre els canvis que ha experimental la imatge gràfica de

Soparà'LaMola*.

PRESENTACIÓ LLIBRE D'HOMENATGE A ALEX MAZCUNÀN

Concert a les esglésies de Sant Pere, i visita

Sala d'actes fundació Caixa de Manresa, divendres, 1 9 de gener

guiada.

La delegació del Bages - Berguedà organitza un

la delegació.

•

•

Exposició col·lectiva d'aparelladors i arqui-

ACTES ESPORTIUS

acte d'homenatge pòstum al company Alex

tectes tècnics sobre diferents disciplines

•

Partit de futbol al camp del Terrassa.

Mazcunàn.

artístiques.

•

Sortida en 4x4.

Acte popular amb obsequi a la ciutat de

•

Sortida en bicicleta.

Terrassa que es farà coincidir amb la Festa

ALTRES

Major de la ciutat.

• •

ACTES LÚDICS

Conferència sobre la LOL

hora: a les 8.00 del vespre

Viatge a València.

Esponsoritzaàó d'una obra de teatre.

informació:

•

Esponsoriïzació d'un concert a la Jazz Cava

Delegadó del Vallès Occidental.

Recitals de cançons de muntanya coral Eswenia

Plana de l'Om, 6 Manresa.

H i participaran:

Telèfon: 937 80 1110

- FRANCESC JUNYEKT, professor i amic de l'Àlex - XAVIER BARDAIÍ, president del Col·legi d'A-

EXPOSICIONS

COL·LECTIVA DE GRAVAT

DIBUIXOS I COLLAGES DE

VUIT AL BUIT

JORDI CONESA: EMPREMTES

Fins al 5 de gener

Fins el 2 2 de desembre

Vuit al buit és la col·lectiva itinerant de gravat que es presenta a la sala d'exposicions del Col·legi a Barcelona, del 5 de desembre al 5 de gener.

Vuil gravadors han cercat, per mitjà del buit una manera d'expressar-se.

Són, Albeno Arjona, Sílvia Vera, Teresa Gómez Martorell, Pedró Gómez Sandoval, Alícia Gallego, Diana Kleiner, Diana Bianchi, i Antoni Pérez Vidal.

Organitza el departament de Cultura del Col·legi juntament amb la Secretaria de Cultura de la Universidad Nacional de Rosario (Argentina).

Dibuixos, collages i monotips de Jordi Conesa seran exposats a la delegació del Vallès Oriental (Josep Pinyol, 8. Granollers).

Tel: 938 79 01 76 A/e caatvori@apabcn.es

MOSTRA DE PINTURA DE MONTSERRAT PEDEMONTE Fins al 5 de gener L'espai d'exposicions de la primera planta

Telèfon: 932 40 20 60 A/e cultura @apabcn.es

presenta una mostra de pintures de Montserrat Pedemonte, que pinta temes bàsicament urbans, entre els quals destaquen, principal-

Fins al 2 8 de gener

- JORDI VALLS, alcalde de Manresa

l l o c sala d'actes fundació Caixa de Manresa.

- JAUME JUANOLA, Delegat Bages-Berguedà

•

BIENNAL D'ART A V I C

director del diari RECIÓ 7

Cursos de qualitat docentrelacionatsamb una exposició.

•

de Terrassa.

dia: 19 de gener de 2001

parelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona • GONÇAL MAZCUNÀN, germà de l'Àlex

Organitza conjuntament amb la sala H, el Casino de Vic. el Col·legí d'Arquitectes de Catalunya i l'Escola d'Art lunyent i Subiri Es podrà visitar del 22 de desembre al 28 de

La delegació d'Osona col·labora en l'organització de la 2a biennal d'art contemporani de Vic, una de les més importants de Catalunya i que abraça totes les ans plàstiques. La biennal té com a objecüu la promoció de Tan i la creativitat artística i, sobretot, facilitar l'accés als ciuta- Telèfon: 938 89 10 56 dans a l'art contemporani.

A/c haac^retemaiLes

ment les seves obres sobre el Uceu barceloní.

Es podrà veure del 5 de desembre al 5 de gener, a l'espai de la primera planta del Col·legí, a Barcelona.

Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cultura (Npabcn.es

informació: Delegació Bages - Berguedà, Plana de l'Om, 6 Tel: 938 72 97 99 / Fax: 938 72 73 05 A/e: caatbages@apabcn.es

J J. Segona quinzena desembre 2000

ACTIVITATS

TATS DE FDRA MÀSTER EN M E D I A M B I E N T

BAUMA

URBÀ I SOSTENIBILITAT

FIRA INTERNACIONAL DE LA MAQUINARIA

ARQUITECTURES GENÈTIQUES:

organitza: ETSAB

EL NOU PROJECTAR CIBERNÈTIC

dates: de gener del 2.001 a juny del 2.002

I EL NOU PROJECTAR ECOLÒGIC organitza: Universitat Internacional de Cataiunya objectius: Aplicació a l'arquitectura d'elements com ara e! disseny genètic, les cadenes de programació i elements vius naturals, elements que poden ser part integrant de] fel arquitectònic, des d'una aiquileciura avançada contemporània, dates: del 8 de gener al 15 de juny preu: 380.000 FTA

2001

Exposició permanent sobre el suro com a matèria

informació: Susana Escriche organitza: Viatges Vmper Tour Telèfon: 934 01 58 69/902 10 31 58 Fax: 933 33 09 60 A/e: susana@fpcupc.es

SALÓ DE L'ENERGIA I EL MEDI

EXPOSICIÓ SOBRE EL SURO

PER LA CONSTRUCCIÓ

lloc: recinte firal de Münich dales: del 2 al 8 d'abril informació: Vmper c/Castillejos, 250 Tel: 932 650 656 Fax 932 650 744 A/e vinper@juniper es http wwi\ vn|esfenas com

mediterrània. La transformació del suro, una indústria, una cultura. organitza: Museu de la ciència i de la tècnica de Catalunya dales: exposició permanent horari: de dimarts a dissabte de 17 a 20 hores, diumenges i festius de 1030 a 13.30 hores informació: Museu del suro de Palafrugell C/Tarongeta, 31 Palafrugell

AMBIENT. ECOMED/POLUTEC Telèfon i fax: 972 30 39 98

informació: Escola Superior d'Arquitectura. Universitat Internacional de Catalunya GImmaculada, 22.

organitza: Ecomed/Poluiec

Tel: 932 54 18 27

informació: Fira d'

dates: Del 7 al 10 de febrer lloc Recinte firal Montjuïc-2

EXPOSICIÓ DEL FERROCARRIL

A/e:infoesarq@unÍca.edu/ www.unica.edu/esarq

Rehabilitació i condicionament d'una de les antigues naus de reparació de vehicles que estroben a les instal·lacions de l'antic dipòsit de Locomotores de Vapor de Vilanova i la Geltrú RENFE realitza una intervenció per condicionar l'espai com a nova Sala d'Exposicions Permanents del Ferrocarril del segle XXI. organitza: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Calaluma dales: exposició permanent horari: de dimarts a diumenge de 10 a 15 hores, dissabtes de 10 a 19 hores informació: Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú; PI. Eduard Maristany, s/n. Vilanova i la Geltrú Telèfon: 938 15 84 91.

L 938 15 82 20

A/e: fumvu01@ffe.es HISTÒRIA, ARQUITECTURA I DISSENY organitza: Universitat Internacional de Catalunya

CONSTRUMAT'2001

objectius i característiques generals: s'ofereixen els coneixements i instruments criúcs i d'investigació per poder enfrontar-se a la història de l'arquitectura i el disseny, en tota Sa seva amplitud geogràfica, cultural i tècnica.

S'ofereix un ampli ventall de temes d'investigació í de professors. dates: De gener a juny del 2001 preu: primer any: 250.000 PTA informació: Escola Superior d'Arquitectura GImmaculada, 22.

Construmat Barcelona és la gran fira internacional que cada dos anys aplega a Barcelona els professionals del món de la construcció. organitza: Fira de Barcelona dates: del 23 al 28 d'abril lloc recintes firals Montjuïc- I i Montjuïc- 2 Av. Reina M. Cristina, s/n de Barcelona informació: Fira de Barcelona

Tel: 932 54 18 27 A/e: infoesarq@unica.edu

Telèfon: 932 33 20 00 Fax: 932 33 22 87 A/e: construmat@firabcn.es http: www.construmat.com

PREMIS SEDIGAS JORNADES D'ESTUDI I DEBAT

organitza: C O A C

Amb la finalitat de donar a conèixer les múltiples possibilitats d'ús d'aquest energia i fomentar el correcte disseny de les instal·lacions entre el col·lectiu dels arquitectes, es convoca el lr premi sedigas per estudiants d'arquitectura.

dales: gener 2.001 lloc: sala d'actes del C O A C

organitza: sedigas

informació: Neus Vivesfmatins}, Mireia Padrós (unies)

Sr. Villabnga 934 172 804

SOBRE CIUTAT VELLA: LA BARCELONETA

http: www.unica.edu/esarq

informació: Sr.Yanguas

915 892 880

Telèfon: 933 06 78 28 Fax: 934 12 39 64 A/e: escolaserl@coac.net

A/e: cvillalonga@sedigas.es http: www.sedigas.es

EMPRESES

ranadc&c

Rl ITI 1 FTA

ÍNDEX

D'ANUNCIANTS

L'iNFGRMATIU N° 1 V 6 S E G O N A guiNZENA D E S E M B R E

PRESTATGERIA COMERCIAL:

El col·legi posa a disposició de les empreses un stand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de desembre: COMPOSAN CONSTRUCC1ÓN CONSORC1O TERMOARCILLA ASFALTEX CONSTRUCCIÓN, S.A FEPESA. S.A INDUSTRIAS QUIMICAS LOWENBERG, S.L INTEMPER ESPANOLA, S.A PÈNDOL, S.L SISTEMES DE REFORÇ ACTIU, S.L WEBER BROUTIN CEMARKSA ECO ESTEBA. S.A CONST. DESMUNTABLES TUBULARES, S.A WERMAS1, S.L TRAC VERTICAL, S.L TEXSA MORTEROS, S.A ALKOR DRAKA IBÉRICA, S.A CALVACHE Y CASUT, S.L (CALICA) F IBERMAPEI, SA POLICLAS, S.A RADIODETECTION

Ref.

CAIXA D'ENGINYERS

2

FUNDACIÓ POLITÈCNICA DE CATALUNYA

17

TELEFÓNICA DATA ESPANA, S A

59

RADIODETECTION

56

ASSEGURANCES LORENTE

63

MANUFACTURAS MAGO, S.L

57

END1TEL

61

POLIGLAS

67

ABARRO HERMANOS, S.A

(£)

DESEMBRE ZODD

2DDD

Els lectors de l'Informatiu poden demanar més informació sobre els productes anunciants mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta.

Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a l'Informatiu.

Empresa o producte

tibrc 2000 ^5 ?

RFRPnFiTA

Contraportada

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP.

C / B O N PASTOR, 5 0 8 0 2 1 BARCELONA. TELÈFON: 932 40 20 57.

ISIDRE RODRÍGUEZ

FAX: 932 40 23 64. E-MAIL: COMERCIAL@APABCN.ES

Servei d'Informació Comercial

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Utilitzeu aquesta butllela per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit- Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents:

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

1 !

20

21

22

23

24

25

26

43

44

45

46

47

48

49

50

51

|

53

54

55

56

57

58

59

60

61

62

63

64

65

66

67

2

3

19 52

Portada

Contraportada

1

54

Segona quinzena desembre 2000

GUIA D'EMPRESES PI IRI IHITAT

ESTRUCTURES

Alsina SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFFWDOS J. ALSINA. S A Poi Ind. Pfe d'«i Cafl. Camí de Font Freda s/n 08110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93) S7S 30 00 Fax (93) 564 70 59

pP" 1 -1111111

E n S S S ^ ^ I Pel laíres, 28 8019

|lllSl3j£^H ° BARCELONA E ' S S ^ ^ B E S l T e l s - 9 3 3 0 72 9 33 • i l ^ ^ ^ H ^ M B Fax 33 307 26 92 - ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

ALUMINOS1

PAUIHDUS.S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTOAHIVELLADORS1 MORTERS DE RESINES TERRATZOS CONTÍMJOS PIJÇJ Teluan. 1 1er. 1 ' 08010 Barcelona Tel 2G5 09 39 Fai. 265 12 76

Tanger. 26 - 08018 Barcelona - T. 9348M300 Bruc, 126 - 08037 Barcelona - T. 932030166 St Miquel. 14 - 430CW Tarragona - T. 977251880

ELECTRICITAT

FUSTERIA Q

(CATALANA,S.A. RFTFf Ç I Btlt L yL l '

Morters sense retracció.

Rehabilitació C . Sanlandcr. 42-18 Na ve. 39 l.: 93 278 26 S6 • Fas. 93 278 27 I 08020 Barcelona

simon 1 E P

Germans BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

ATERWL ELÈCTS1CO

SENETON Diputadòn, 39a392 • Telefono 93 344 08 0 0 " Fa. 93 344 08 07 • 08013 Borccbro

REHABILITACIÓ {

SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA CON5TRUCCIONES EN MADERA

S Í S . •««..• 300.000 m- de

£

FUSTERIA

CONSTRUCaÓ - REHABILITACIÓ

l

DVBRA

Avgdj. de la Gmnvja, 179 Tel. (93) 261 63 00 / Ruc (93) 261 63 20 08908 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona)

\

/

, MOBIUARU EQUIPAMENT

/

/

/

«N

C E I N C O . S.L.U. \ ^

Tel.: 93 663 02 11

(S) \ Faíc:93 663 0131

^m^^^^^^^^^^^

0S7S0 PALLEJÀ (Barcelona)

AÏLLANTS ! j • WPERMEABILIZAC1ONES >S ESTRUCTURALES

/1LKORPL4N Umírias Flexibles de PVC-P para la impeimeaüilLïacíóri j

QERCflS/i CON5TRUCCIONES MAN5O, 11 5° A • Tel. (931426 98 98 (3 lira») Fax 1931423 94 13 • 08015 Barcelona

SUMINISTROS E INSTALACIONES AlSLAMltNTOS Acúsncos PSOTÏCCIÓN

riALKORDRAKA

CONTRA INCENDIOS

IBÉRICA, SA

PUERTAS ACÚSTICAS

Tel.: 93 848 40 00 - h!Ip://m

L·

CALI-CA

[<J WiW: I M ^ W T ï » ^ !

Assistència Tècnica

Tel. 93 490 50 66/78 Fax: 93 491 08 15

i Control de Qualitai a tot tipus d'obres

YRF

C/.Akoleo, 88 (08014 Barcelona)

Tel.: 937 31 54 46

•J. Àries. 57. Nap P • Pol. I n i . Can Ps « l l u f a - 081M Ttrrssa

PAVIMENTS p PAVIMENTS INDUSTRIALS D E F O R M I G Ó I ASFALT. T E R R E S DK RESINES 1 P I N T U R E S ESPECIALS

iMÀPBÍ

LABORATORI DE CONTROL ACREDrTAT EN

TECINCO B, S A • C/ ferí™. 189-201, Nave J8918 BADA1ONA (BarceW) Telj 93 397 32 11 • Fat- 93 397 97 92 E-mal: ibernapei@dv.ci

— EXTRAFORT_ SPEED BUILDING, S.L

93.588.7a.7B

CERÀMICS. SOLS 1 VIALS

ESTUDIS GEOTÈCN1CS ESTUDIS DE PATOLOGIA

P O L IND. FONT DEL R A D I l - M . Dt'RAN I R E I N A L S , Mi

BSJOO CR.\NOLLERS T E L |93l S6I 67 JO FAX. 849 26 98

BARCELONA

ASSAIG SÓNIC DE PILOTS

FACHAOAS-REHABILITACION

La solució a l'aluminosis

RESTAURACIÓN - REFORMAS

NOUíBAU

REFUERZOS ESTRUCTURALES

El sistema de renovació de sostres es de Relotç Adiu, s.

Maga!hàes. 15, bajos - 08004 BARCELONA Tel. 93 441 10 44 - Fax 93 441 53 20 E-maii: RYCMAR@teleline.es

Tel.: 93 796 41 22

segons DIN ISO 9002

ALUCOBOND DIBOIMD ALUCORJ fachadas ligeras de aluminio ouEg5SCo;paa, s polfgono Industrial oi pia riera do can pahtasa 24 a 087S0 molins derel,ospofio

t * G3 66 í -. 93 68 3lu5m9s

Aplicada làcit, ràpida i econòmica Màxjma resistència mecànica i química An li pots I mpermeabi Trlzats Higiènics

GEOTECNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. - «BSD CAMBRILS

j x (909) 334 332 - 0SOI7

Recobriments pera sòls industrials Reparació ( t o l de lorais i esqi.

Av. Sani Juha. 205. nau 7 . Pol. i

08400 Granollers Tel:9a 84957 0 0 / 9 3 B49 54 7í

Oficina tècnica amb experiència en aixecaments, control i seguiment d'obra, replantejaments, parcel·lacions I As-Buitt

• AnutRLS rof ocaincs •ACCESSORIS

P° Torras y Bages, 106 E-0BD30 BARCELONA Telefono: 93 345 88 50 Fax:

93 346

I

• NlVfLL-LÀSER

SOLUCIONES IWTEGRALES Dl • CAJ[T06«AFIA OFICIAL

1713

• AMIB*DORS ELECT»ONICÍ

E. Mail: sas3sas-sa.con

C/ Can Masach:. n'

Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57.

Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es

Dins el cicle Els materials i les n tecnologies de ta construcció, el Col·legi v organitzar del 20 al 29 de juny unes sessions"1 tècniques dedicades a les instal·lacions urbanes. ^ Les noves xarxes de serveis, la seva relació amb la "^ ciutat i la seva implantació i gestió van ser els temes de ^ debat plantejats. Es van presentar experiències emblema-7 tiques que han dut a terme ciutats com ara Majadahonda,T L'Hospitalet de Llobregat, Mollet del Vallès o el districte de Poblenou a Barcelona. Ja en l'àmbit estricte del debat, es va posar de manifest que el tema de les insta Nadons i les xarxes urbanes, la seva coordinació i gestió, o la implantació dels nous serveis que demana la societat contemporània és i serà polèmic, ja sigui per l'ús que es fa de l'espai públic com pel fet que es tracta de tecnologies punta que, en alguns casos, enca-

Amb et suport de:

ra no disposen d'una orientació normativa adequada. En tot cas, el debat no ha fet més que començar. A continuació n'oferim un breu resum. Quant a la continuació del cicle, el Col·legi prepara per al 2001 altres temes força interessants com són Les construccions metàl·liques (I i I I ) , els murs cortina o ta dpmòtica en els habitatges. Les primeres jornades de l'any tindran lloc del 5 al 26 de febrer i tractaran sobre les construccions metàl·liques.

•MENTA •RETEV1SIÓN

5

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

-\ El reportatge h E L S

56

M A T E R I A L S

1 L E S N O V E S

T E C N O L O G I E S

Les noves xarxes de serveis i la ciutat

D

es xarxes de serveis han tingut, des de sempre, un paper destacat en les obres d'urbanització. Històricament, la incidència de les instal·lacions urbanes s'havia limitat al clavegueram i a l'abastament d'aigua i, posteriorment, a les canonades de gas i elec-

tricitat. L'aparició de les noves xarxes subterrànies -xarxes de telecomunicacions, escombraries pneumàtiques, e t c - i la massificació de í'ús dels senyals aeris, ha canviat radicalment la qüestió. La proliferació de nous serveis, la ràpida obsolescència de les esteses i la privatítzació generalitzada dels subministres, i per tant el duplicat o triplicat de les xarxes, ha generat una problemàtica específica i mo!t complexa.

La relació entre les empreses subministradores i l'Administració també està canviant; els interlocutors són cada cop més nombrosos i !a necessitat de compartir la utilització del domini públic amb empreses privades comença a generar conflictes d'interessos. L'increment en el nombre d'antenes de tot tipus, la contínua obertura de rases o l'abandó de moltes xarxes són,

entre d'altres, els efectes d'aquest canvi sobtat.

Aquests van ser els temes tractats a les jornades sobre instal·lacions urbanes que el Col·legí va organitzar al juny dins el cicle Els materials, i les noves tecnologies de la construcció.

Les sessions van tenir lloc a l'auditori de l'Institut Francés de Barcelona. Hi van assistir tècnics

Sessió d'inauguració presidida pel conseller Antoni Subirà.

de les administracions i d'estudis privats que actuen sobre l'espai públic. Al llarg de les sessions es va debatre sobre els diferents aspectes lligats a la implantació i coordinació dels serveis i la gestió i conservació de la infraestnictura urbana, i es va comptar amb !a participació dels diferents agents implicats: administracions, companyies subministradores i empreses constructo-

res concessionàries del manteniment.

Les jornades van ser inaugurades el 20 de juny per Antoni Subirà, conseller d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat, i Xavier Bardají, president del Col·legi. Subirà va dir que les ciutats són com els éssers vius que es transformen, que aquestes han de mantenir al dia les xarxes d'instal·lacions i preveure les xarxes del futur. La necessitat de documentar ei pas d'ins-

COL·LEGI D'APARELLADORS E BARCELONA

tal·lacions i coordinar les actuacions va ser un altre tema destacat pet conseller. Xavier Bardají, per la seva banda, va expressar la necessitat de projectar pensant en les xarxes urbanes. El pre-

Selecciona Ajudant coordinador d'obra Empresa de serveis de project management per al sistema "claus en mà", que neix de la constructora Proinosa i de l'enginyeria Tec Engineering, especialitzada en naus industrials i centres comercials.

sident del Col·legi creu que no tots els projectes d'urbanització preveuen la coordinació de les xarxes de serveis i va destacar el paper, avui poc definit, que hi juguen tant les companyies de serveis com l'Administració.

Entre els temes que van suscitar un especial interès destaquen la zona 22® de Poblenou, a Barcelona; les xarxes de telecomunicacions i els nous serveis urbans, i la normativa de regulació d'antenes de telefonia mòbil. Pel que fa a l'anomenada Zona 22®, que vol situar al Poblenou un espai preferentment reservat per a l'establiment d'indústries tecnològiques, durant les jornades se'n va exposar, a més de! projecte urbanístic, el pia d'infraestructures que inclou les xarxes de noves tecnologies que dotarà aquest espai urbà d'un equipament punter, com ara la generalització del cable, domòtica, calefacció i refrigeració centralitzada per tota la zona, etc.

Es requereix

La presentació va anar a càrrec de Ricard Fayos, director tècnic d'Urbanisme i Ramon García

- recent titulat d'arquitectura tècnica o bé estudiant pendent TFC - habituat a treballar amb suport informàtic

Bragado, gerent del Sector d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona.

A més de les xarxes de telecomunicacions, que van tenir una destacada presència a les

Funcions -

suport en el control d'execució, la gestió econòmica, certificacions, planmngs. amidaments, contractació d'industrials, entre d'allres

S'ofereix - contracte laboral indefinit, sou en funció de la vàlua del candidat - possibilitats de promoció professionals dins d'una empresa de nova creació Busquem professionals amb iniciativa', dinàmics i resolutius. Motivats per a desenvolupar funcions de suport al Project manager en una empresa en plena expansió.

jornades, es va fer especial menció a aquelles xarxes menys conegudes però cada cop més necessàries i aviat indispensables per al desenvolupament de la ciutat contemporània. En aquest sentit, destaquen les xarxes especialitzades en prestacions com ara la calefacció o la recollida pneumàtica d'escombreries. Aquestes últimes es basen en un sistema amb el qual tubs pneumàtics connectats a cada casa absorbeixen regularment les escombraries que es generen al llarg del dia. Les experiències en aquest sentit tant a Barcelona (Gràcia, Vila Olímpica, Ciutat Vella), com a l'Ajuntament de Majadahonda es van presentar en diverses ponències.

Quant a la implantació, coordinació i gestió de les xarxes de serveis, cal destacar, entre d'altres, el model de gestió integrada d'obres i serveis de l'Ajuntament de l'Hospitalet o l'experiència de

Selecció de pen I. Referència: 7193 Interessats enviar una carta de presentació manuscrtta, adjuntant currículum vitae i fotografia recent tipus carnet, indicant la referència 7193 a: Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Bon Pastor, 5 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

SIT presentada per l'Ajuntament de Mollet.

Finalment, un tema que desperta inquietuds és el de les antenes de telefonia mòbil, pels riscos potencials que poden tenir per a la salut pública. L'estat de la normativa de regulació d'antenes va ser repassada per Antoni Choy, sotsdirector general d'Intervenció i Qualificació Ambiental de la Generalitat. Les sessions van ser clausurades per Albert Sabala, director general de Consum i Seguretat Industrial de la Generalitat de Catalunya.

Carles tartana A/e: informatiu@apabcn.es

H El reportatge h

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

57

Es van celebrar dues teules rodones de debat A U foto petita, conferència de Francesc La bastida.

Instal·lacions urbanes Apunts per a unes conclusions

Evitar l'excés i la duplicació de normes.

Evitar l'excessiva Interpretació" de la normativa.

Edició d'un text refós d'actualització, coordinació i clarificació (per ex. la Uei d'ac cessibilitat).

Elaboració d'un pla director del subsòl.

Coordinació de plans sectorials (per ex. Ferrocarrils/Xarxa de sanejament).

Actualització instruments de coordinació.

Cartografia fiable del subsòl i altimetria dels edificis (antenes). SIG amb suport estandarditzat (1/500,1/1000).

Obligació i control del as build.

Creació d'un organisme gestor i regulador del subsòl.

Aprofundir en l'estudi de les galeries de servei amb les empreses subministradores fabricants d'elements prefabricats de formigó per tal d'abaratir les galeries i xarxes.

Establiment de criteris per a la construcció de galeries.

Estudi del cost del subsòl per tal de racionalitzar-ne l'ús.

B manteniment de les xarxes i la seva obsotescèncía. Repartiment de costos.

Establiment d'un marc de cooperació entre les diverses empreses.

Taxa per a l'ús del subsòl i per les xarxes no utilitzades.

Generar normativa í difondre-la per a la seva utilització en les noves xarxes.

Definir els serveis bàsics i obligatoris segons les noves necessitats (per ex. Majadahonda: recollida pneumàtica obligatòna segons el Pla General; Districte 22@BCN, a Barcelona).

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

I 58

H El reportatge h

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

H El reportatge h

60

Implantar la societat de la informació* Q

vui estem assistint a una transformació profunda del sector de les telecomunica-

El segon factor que contribueix de manera decisiva al desenvolupament de la societat de

cions, provocada pels permanents canvis tecnològics que el caracteritzen. La con-

la informació és fa normalització i estandardització de les noves aplicacions, que faciliten la

vergència del sector audiovisual i el de la informàtica han donat lloc al concepte

seva utilització per part de tota mena d'usuaris amb independència del mitjà amb què es pro-

de societat de la informació. Dos factors han influït decisivament en aquest procés de canvi.

porcionen. Internet és un exemple clar d'aquest fenomen, i una de les claus del seu èxit és la

Per una banda, la digitalització de les xarxes i els serveis, que permet un tractament homo-

facilitat d'utilització.

geni dels senyals, i amb això, la possibilitat d'utilitzar diferents suports (telefonia, cable,

Els serveis de la societat de la informació constitueixen un poderós instrument per arribar

satèl·lit, televisió, mòbil), l a utilització de senyals digitals permet una transmissió més eficient

a aconseguir els objectius de cohesió territorial i social. L'ús d'Intemet i de les noves tecnolo-

de la informació. Les tècniques de compressió permeten actualment transmetre de 4 a 6

gies ofereix als ciutadans la possibilitat d'accedir a uns recursos d'informació il·limitats, i fan

canals de TV en l'ample de banda d'un canal analògic. Això es tradueix en una major pro-

que les llars puguin disposar de tota una sèrie de serveis públics, tot això amb independència

ductivitat de la utilització de les xarxes, un menor cost i, per tant, uns preus menors per als

de la seva localització geogràfica.

En l'actualitat hi ha tota una sèrie de tecnologies que permeten assegurar una ràpida

usuaris (apareixen les plataformes digitals).

cobertura del territori i que ofereixen una varietat de possibilitats d'accés: -

Les xarxes de cable caracteritzades per la seva elevada capacitat i interactivitat.

Les tecnologies ràdio (bucle local ràdio, tercera generació de telefonia mòbil).

Millora de les xarxes existents utilitzant per exemple tecnologies xDSL (permet tarifa plana d'Intemet utilitzant el par actual de coure).

-

Via satèl·lit.

-

A través de la ràdio í la televisió digital terrestre.

El desenvolupament de la societat de la informació exigeix disposar d'unes xarxes de telecomunicació amb una capacitat i una qualitat adients. És necessari, doncs, adoptar iniciatives des de la mateix Administració per tal d'assegurar la disponibilitat d'accessos de qualitat suficient en tot el territori.

Actuacions promogudes pel Ministeri de Foment El 28 de febrer de 1998 es va publicar una norma de gran importància per als ciutadans, el Reial decret-llei 1/1998, de 27 de febrer, sobre infraestructures comunes en els edificis per a l'accés als serveis de telecomunicació, amb el qual es persegueixen dos objectius essencials: -

Garantir el dret de tots els ciutadans a fer ús dels diferents serveis de telecomunicacions.

Procurar que tots els operadors de serveis disposin de drets equitatius d'ús d'aqi infraestructures, que permetin als seus clients de tenir-hi accés.

El 25 d'abril de 1998 es publica la Uei 11/1998 general de telecomunicacions, llei qi representa la base per regular les telecomunicacions en aquesta nova etapa. La Uei busca un equilibri entre l'objectiu d'obrir el mercat i eliminar barreres a la competència, junt a la necessitat de garantir que tots els ciutadans tinguin accés a una sèrie de serveis bàsics i essencials en unes condicions assequibles. Els principals objectius de la Uei general de telecomunicacions són: -

Promoure les condicions de competència entre els operadors de serveis mitjançant la supressió dels drets especials o exclusius.

Determinar les obligacions de servei públic en la prestació dels serveis de telecomunicacions.

Promoure el desenvolupament i la utilització dels nous serveis, xarxes i tecnologies, i l'accés a aquests, en condicions d'igualtat als ciutadans, i impulsar la cohesió territorial, econòmica i social.

-

Fer possible l'ús eficaç dels recursos escassos de telecomunicacions.

-

Defensar els interessos dels usuaris, assegurant el seu dret d'accés als serveis de telecomunicacions, en condicions adients de qualitat, i salvaguardant els imperatius constitucionals de respecte als drets a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, al secret de les telecomunicacions i la protecció a la joventut i la infància.

B 9 de març de 1999 es publica el Reial decret 279/1999, de 22 de febrer, pel qual s'aprova el Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l'ac-

.NET

Enditel Endesa lngeriert'a de Telecomun caciones I, S. L.

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

-1 El reportatge

62

cés als serveis de telecomunicació a l'interior dels edificis i de l'activitat d'instal·lació d'equips í sistemes de telecomunicacions. Aquesta norma de desenvolupament del Decret-Ilei 1/1998 té per objecte principal establir la normativa tècnica de telecomunicació per a les diferents instal·lacions, les especificacions tècniques mínimes de les edificacions en matèria de telecomunicacions, i regula l'activitat dels instal·ladors.

La instal·lació d'infraestructures comunes de telecomunicació (ICT} per a l'accés afs serveis de telecomunicació a l'interior dels edificis, significa un pas endavant molt important pel fet de facilitar ia incorporació als habitatges, sobretot les de nova construcció, de les noves tecnologies a través d'aquestes iníraestructures de qualitat de forma econòmica i transparent per als usuaris.

La legislació que les regula, tot i que es tracta d'una legislació de tipus tècnic, té sentit social, ja que afecta tota mena d'habitatges amb independència del poder adquisitiu del comprador, i contribueix de manera decisiva al fet que disminueixen a curt i mig termini les desigualtats socials en relació amb l'accés a serveis de telecomunicacions com ara telefonia en íes seves diferents modalitats, Internet, telecomunicacions per cable, radiodifusió sonora i televisió, ja sigui analògica o digital, terrestre o per satèl·lit, etc.

* Extret de la ponència sobre la Uei de telecomunicacions, Ribes, enginyer de

que va ser exposada per Joan

telecomunicacions.

Del caos a l'ordre Coincidint amb la celebració de les jornades sobre instal·lacions urbanes, el carrer Bon

cables, que parteixen d'un veritable manyoc -el caos- i passen després de manera ordena-

Pastor va acollir el muntatge titulat "Del caos a l'ordre", preparat per un grup d'alumnes de

da per la galeria de seveís. B manyoc representa el desordre de les canalitzacions actuals,

l'escola Ena i comissariat per Uli Marchsteiner. La instal·lació artística va consistir en la

i els mòduls per on passen, l'ordre que es busca.

col·locació de set mòduls de canalització de xarxes, amb una representació del pas dels

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

H El reportatge h

63

Els materials i les noves tecnologies de la construcció Properes jornades Dins del cicle dedicat als materials i les noves tecnologies de la construcció, el Col·legi ha preparat per a l'any 2001 quatre temes monogràfics.

Durant el primer semestre es faran les sessions dedicades a la construcció metàl·lica, mentre que per al segon semestre de l'any es dedicaran als murs cortina i a la domòtica. Seguint l'estructura del cicle, les jornades es dividiran en tres parts; unes sessions tècniques de debat i presentació d'experiències, un seminari específic de formació i una exposició de materials, productes i serveis de les empreses participants. Les jornades es dirigeixen exclusivament a mostrar productes que incorporen noves tecnologies en la construcció. Per tant, presenten una clara diferència amb els salons convencionals. En aquest sentit, i a fi de mantenir un nivell de qualitat elevat, es sol·licita als fabricants segells de qualitat o assaigs normalitzats equivalents dels productes. El cicle Els materials i les noves tecnologies de la construcció s'imparteix des de l'any 1997 i té una molt bona acceptació pels tècnics i professionals del sector. A continuació enumerem les jornades tècniques i exposicions previstes per a l'any vinent.

Construcció metàl·lica (1) Construcció metàl·lica (II) Murs cortina Domòtica

Organització:

.

Del 5 al 26 de febrer Mes de juny Dates a confirmar Dates a confirmar

COl-lEGI D'AfAREUAOORS

1 1 ARQUITECTES TÈCNICS '

OE BARCELONA

Direcció i coordinació: Joan Sabaté i Horacio Espeche Informació: Telèfon 932 40 23 73 Inscripcions: Telèfon: 932 40 20 60. Places limitades

Al Ikirií LIL- l.t hiMorki hi .i ;KIUCM nou mil·lenni l<

CORREDORIA LORENTE

BON NADAL I FFLIC MIL·LE -'NI

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000

H El reportatge [ CONSTRUCCIÓ I NC

I 64

Fàbrica de cultura

Revestiments continus de façana

L'edHici va ser projectat entre 1908 i 1909 per Josep Maria Pericàs com a fàbrica on es preparava el blat i se'n feia farina, dins d'un complex que contenia altres edificis d'emmagatzematge i oficines. Avui, la Farinera del Clot resta completament estàlvia gràcies a una operació complexa duta a terme des del Districte de Sant Marti amb la qual no només es recupera com a part del patrimoni històric, arquitectònic i industrial del barri sinó que s'aprofita com a contenidor d'una sèrie de serveis dels quals el barri estava mancat L'INFORMATIU 157. Gener 2000. Centre Cultural La Farinera del CloL Barcelona

B que en un inici podria semblar un assumpte exclusivament estètic oculta, en realitat, una complexa decisió per a la qual no hi ha receptes generalitzades i que ens hi hem d'aproximat tenint en compte les diverses solucions amb tots els seus matisos perquè, només d'aquesta manera, podrem calibrar en profunditat les respostes més adequades als diferents requeriments, ja sigui amb materials tradicionals, amb morters monocapa o amb arrebossats i pintures. L'INFORMATIU 158. _-:r_1_ Febrer 2000. Els materials i les Una troballa de l'arqueologia Indusnoves tecnologies de la constrial trucció (VII).

El pou d'aigües Rves LJlle és una singular construcció de caràcter industrial ubicada a l'estació elevadora que té a Cornellà la Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB). És una construcció de gran valor històric que s'ha anat malmetent amb el pas dels anys i que, ara, s'ha restaurat i fet visible per poder gaudir d'aquests elements arquitectònics emblemàtics del nostre passat industrial. L'INFORMATIU 166. Juny 2000. Pou d'Aigües Frves LJlle. Cornellà de Llobregat

Casa de la Vila L'edifici de nova planta de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages va ser plantejat per un equip de tècnics municipals que van aconseguir una obra molt especial on cada element, forma, sistema o detall constructiu va ser analitzat, qüestionat i redissenyat de nou en funció d'una imatge que es volia aconseguir i amb unes intencions constructives i funcionals molt clares i determinades. L'INFORMATIU 165. Maig 2000. Nova casa consistorial de Sant Fruitós de Bages.

Parit Güell: dues petites joies d'entrada La restauració dels pavellons d'entrada al Park Güell, completada recentment, és un magnífic treball que recupera i descobreix dos exemplars singulars de l'obra de Gaudí. L'obra ha estat promoguda per l'Ajuntament de Barcelona L'INFORMATIU 168. Juliol 2000. Pavellons de consergeria i habitatge del Park Güell. Barcelona.

Humanitat, natura i tecnologia

Construir amb formigó (I)

L'Exposició Universal de Hannover ha deixat veure novetats arquitectòniques í constructives, que en aquesta edició -no podia ser d'una altra maneraestan relacionades amb la sosteníbilitat i la protecció del medi ambient. Materials ecològics i recicíables, estalvi energètic, construccions reutílítzabtes i moltes referències a la naturalesa. L'INFORMATIU 170. Setembre 2000. Exposició Universal de Hannover. *"""

El formigó armat ha esdevingut un material fonamental en la construcció i ha ocupat, quasi en exclusiva, l'àmbit de l'estructura en detriment de l'acer i de la ceràmica. Aquesta primacia ha anat acompanyada d'un increment en la seva seguretat i control, en les garanties de durabilitat -al nostre país, especialment des de l'entrada en vigor de l'EHE-, i en la utilització de tècniques cada cop més industrialitzades. L'INFORMATIU 173. Novembre 2000. Els materials i les noves tecnologies de la construcció (VIII).

Composició sostenible L'empresa municipal de promoció d'habitatges de Sabadell (VIMUSA) ha construït un edifici de 60 habitatges de protecció oficial al carrer Manuel de Falla. El mèrit d'aquesta promoció rau en la concepció global de la construcció per millorar-ne el nivell de sostenibilrtat sense renunciar a fer una arquitectura assimilable per a la majoria de la població i sense incrementar els costos d'una manera preocupant. L'INFORMATIU 172. Octubre 2000. 60 Habitatges de protecció oficial. Sabadell.

CONSTRUCCIÓ

INOVES

TECNOLOGIES

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2000 I

H El reportatge h

65

0

0 0

) EN EL SEU NOVÈ ERSARI DESITJA UNA BONA ENTRADA AL IL·LENI ALS LECTORS I ALS ANUNCIANTS

De fàbrica tèxtil a biblioteca

E m p r e s a » a n u n c i a n t s 2000

La rehabilitació d'una nau de l'antiga ACEROD

JUNCKBlSt&EaCA,SA

ACUSTOA INTEGRAL S i .

KNAUFGTTW

AKZ0WSaCOArMGS,5A

LAE.C.

ALAC

LC.C LABORATORI CATAIÀ DE COWmOU S i .

ALB£HT0AR0CA,SA

LAPBEV1SIONUALLOnOUINAS£ajflOS,SA

cions que es duen a terme en tot el país

ALX0RDRAKA8EMCASA

LABORATORI VALL TEMES, S L

per tal de recuperar edificis d'antigues

ALUSUISSEESMKA,SA

LACET

AM£SA

LKNSBTEMES,SL

AMH Asesxes Martetng y P u t Wusiriai, S i .

LORDAYROIG,SA

ANFAPASA

M.P.M., S A

nou ús sense menystenir el caràcter de

APCEBCN.SL

UADE TECNOLOGIAS RENOVABLES, S A

l'edifici. L'INFORMATIU 159. Febrer 2000.

AfKÏEC,SA

MAGROTEX

ARSNOVA

UANUFACTURASMAGOp&L

casa-fàbrica Torres Amat de Sallent de Llobregat per convertir-la en biblioteca popular, forma part d'un conjunt d'actua-

fàbriques. En aquesta obra s'han aconseguit uns espais atractius i adequats per al

Biblioteca

Sant Antoni Maria

Claret.

Sallent

ASCENSORES SALES

MARBRES HRRE CORBERA, S L

ASEFA.SA

MEDW MORÈ COHSULTWG SERVKE (WACKER)

ASEPEYO

MEOA PÜVHNG «URTEL M 0 V L S A BCN)

ASFALT» COMSTRUCCBN, S A

HEOrrERRÀMA DE GEOSERVEE, S L

ASTRAQUIMCA,SL

MDAT MÚTUA

ATPfrECWAL)

MSUSSHlELECmCBV

BARNICESVALENT1NE.SA

MPA

BECK i HEUN ROLLADEH KASTEN, S I

MULTIBETON ESPANA, S L

BETEC CATALANA. S A

MÚTUA UNIVERSAL MUGENAT

BETTOfl MBT, S A

MUTUAL CYCLOPS

BUREAUVEfimSESttNOLSA

NEMETSCHEK ESPANA, S A

CAO UUUMEDIA DISSENY, S L

NE0PREVEND0,SL

CAKAD-ENGMYERS

OfKWA TÈCNICA COTA, S L

CALVACHEYCASUT, S L (CAUCA)

0UVETT1LEXIK0N ESPAMA S A WMETAL

CARAT ESPANA (TELEFÓNICA DATA E5RAÍÍA)

PANASONIC ESMÍÍA, S A

CECAM

PAVIMENTS TURÓ MRK, S L

CSNC0

PAVINDUS.SA

CENTRE MEOIC DEKTAL SAKT JORO, S L

PENDOUSL

CLAR REHABIUTACIÓ BAACaCNA, S i .

PLASR.SA

os de la societat La fàbrica de components electrònics per a automòbils de la firma Valeo destaca

C L E A R ^ m i ) GLASS ESMftA. S A

POUGLAS.SA

seva imatge exterior, clarament diferenciada de la que és usual a les naus industrials en un edifici

COALSA - COMERCIAL DEL ALUMMO, S A

POOL COMUNICACION i MARKETViO ESTRAT.

COINTECS

POLYSAN,SA

COMPLEHENTOS OEL VtORK) VTTRUM, S A

0UM10CX.SA

COMPUTEU 2000 ESTONA, S A

flADK»ETECTKW,SL

CONCEPTCSA

RASED.SA

ivadora i ecològica empre fa goig contemplar edificis coberts amb grans llums, atès que ens evoquen els continuats

ssoleix altes cotes de qualitat constructiva. L'INFORMATIU 167. Juny 2000. Nau industrial de Valeo.

Perpètua de Mogoda

CONTRAOBfWPBOYECSL

CONSORCILLBOATÀ DEL CONTROL

REHABUT.SL

CONTROL ï PflOSPEGCtONES IQEOTEST, & L

REHABUTUtON Y SMCAMJEKTO, S A fWMJ

CONTROL TECMCO CATALAN

RENTA WTX3UA, S A

COOPERATIVA D'AROAflTECTES JORB CAPRL

RYOUfl

CBSTALÉR1A ESWW0LA. SA (ISOVER)

SANmS,SADESEGUROS

CHAFFOTEMIX MAURY IBÉRICA. S A

&APIC

DAN0SA.SA

SAS PREFAWCADQS DE H0RW00K, S A

DPTOiCONOMAYORGANCaPRESASUB

SATEC

MWX.SA

:lau d e l e s Vores \questa promoció del Patronat Municipal de l'Habide Barcelona (PMH) incorpora criteris de construcjstenible i no tan sols aconsegueix conjuntar l'oferïabitatge social amb l'increment de costos respecte construcció "tradicional" sinó que, a més, ho resol

SÉNETON

ENDEBY3000,SJ-

SENOR.SJ.

ENDESA WÍBflERW DE TELEC-, I S L

5 Vores. Barcelona.

Nota: Bs lectors trobaran una àmplia selecció dels temes, ets articles i els reportatges que

SERVEI PRMNCIÒQAUOf

F.aOSA ALEGRET, S A

SN0KSA

FERROS PENEDÈS. S i .

SCTEUESOE REFORÇ ACTW, 8-L

RATCUUTUADESEGUnOS

SOFT. S A

FRAPONT.SA

SOFTWARE TtCMC D ' W W T Í C T I Í U I DW..1L

RJNUQÓ80SCHIGIMPERA(UB|

WTORMS,S,CP.

FUNDACIÓ POUTECMCA DE CAttLUNYA

TELEFONKA DE ESPANA, &AU. TERRAZOSBEUMJNISL

GASHATURALSOCSA GERCASA.SL GíffSTOSASi. G1SC0SA5A GRABACaSA GRAUS TEflRASSOS I M V I S O S , S I GULLERMO TORRES, S A GUDN COyLMCACIOK GLOBAL HERUS.SA «SWïKHXSTTWLSA

L'INFORUMU electrònic, que es pot consultar per Internet dins la pàgina web det Col·legí (wwwjpabcrues/infonnatiu).

TEXSAMORTEROS,SA TOOL S A

THE MfiXH RWTNER8WP M Q I B f f BOSCH t |

TOTtMCOKsmxrro

TRAC VERTICAL. S L

UNNERSIOT HTtRHOOHAi. D l W B U J N » UMVBtSrt» POUTKMCA DC « W Ü K t t

URCOTCXLSA

s'han publicat durant l'any 2000 i anteriors, a l'hemeroteca de

SERVB CONTROL DG QUAUTAT, 3.C,a

ESTUCS 1881, S i .

ïment amb una arquitectura de qualitat L'INFORMATIU Desembre 2000.24 Habitatges a la Unitat 14 del Pla

SAUNIERDUVALCUMA,SA

ENCOFRADOSJ.ALSKA. S A

KABSA RECURSOS KHURALE4 S i .

1WCT0 DE C0MUMCWCW, SA fOW •OA.SL WGHANMCfl0,SA •rrecASA KTEGRAL DE MSTUAQ0NES, SA NTEWSIESPNiQlA&A KTBOÜ0HET, S i . (DOW CHEMÜL) [TEC

U R O & i CONTROL D'ANTONI U R Q U I QOlM

WBWU.&L CORFGMW DC StOUROÍ & L C W f T l U .

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2000

H Empreses

h SEQURETAT I SALUT

La prevenció com a factor de gestió empresarial Que les baixes laborals registrades com a accidents de treball i malalties professionals han tingut una evolució ascendent en els darrers cinc anys és un fet evident. Que el nombre d'accidents mortals considerats com una conseqüència directa del seu treball s'ha incrementat constantment en els darrers cinc anys també és evident.

La sinistralitat laboral s'ha convertit en un greu problema.

Encara que sembla que no de la mateixa dimensió per a tots.

Igual que amb molts altres problemes de la gestió diària de l'empresa, s'haurà de decidir si s'apliquen solucions o estratègies, conegudes o no, que aportin garanties d'èxit.

•

er poder abordar un problema, se n'ha de ser conscient, és a dir, s'ha de conèixer el fet o esdeveniment que significa un impediment per a la bona manta de l'empresa. Si no es considera un fre per al bon funcionament de l'empresa, no significa cap problema. Amb la sinistralitat laboral, igual que amb qualsevol altra presumpció de problema -i per determinar que ho és-, s'ha de considerar prèviament la fase que anomenem 'consciència del problema".

Aquesta ha se suposar el pas previ per poder aplicar qualsevol mètode o esquema de resolució de problemes.

En la "consciència del problema", hi intervenen múltiples factors, però dos d'aquests són bàsics: la conducta preventiva responsable i la prioritat conjuntural. El resultat de la combinació de tots dos factors és el que fa, de manera conscient, que qualsevol mètode de resolució de problemes es posi en funcionament.

La manca d'una conducta preventiva responsable entre tots els membres de la nostra societat és fruit, bàsicament, de la inexistent, encara que cada cop menys, cultura preventiva. Recents estudis d'aquesta conducta indiquen que és pràcticament inexistent, fins i tot quan l'actitud sigui molt positiva. Tots els indicadors d'aquesta conducta són tremendament nefastos, fins admetent que el sistema d'indicadors inclou un ruptura metodològica contínua.

Resultats a obtenir En la prevenció són mesurable els resultats de la nostra energia aplicada. Tant si s'escull una autogestió com si se subcontracta o extemalitza. hem d'exigir ta demostració de resultats. Fer prevenció és rendible a curt, a mig i a llarg termini. I és possible.

Mesurament de resultats Compliment legal B primer, i miním indispensable, dels objectiu que ens hem de marcar serà el compliment de totes les normes legals que afecten les condicions de treball de l'empresa i la salut dels treballadors, i que sense ells l'empresa no pot o no hauria de poder funcionar.

Reducció dels costos Estand ubicat a U fira de prevenció Preventia.

Un mètode o esquema òptim per solucionar el problema de la sinistralitat laboral haurà de tenir en compte els passos següents: 1.

Identificació La identificació del o dels problemes haurà de fer-se des d'un abordatge global, és a dir, no solament preveurà les condicions de cada un dels llocs de treball sinó també les condicions generals de les instal·lacions de l'empresa.

2.

Una prioritat conjuntural En l'ordre de prioritats de gestió que, lògicament, aplica qualsevol empresa, s'hi ha d'afegir el dels treballadors i àdhuc de l'Administració. És evident que un alt nombre de persones de la nostra població activa actual està disposat a assumir els perills i els graus de risc que signifiquen treballar en certes professions o condicions.

Un cop adquirida la consciència del problema, i havent determinat que ho és, es podrà emprendre la recerca d'una solució.

Determinació d e les n e c e s s i t a t s L'aplicació de tècniques operatives de les diferents disciplines de la prevenció, més que conegudes ja per tothom, fan que es defineixin i concretin les necessitats de l'empresa. És el que aconseguírem mitjançant un abordatge multidiciplinari.

3 . Elaboració d e l'estratègia No tots els problemes tenen la mateixa solució. B pas anterior ens permetrà l'elaboració del mètode de gestió preventiva més

adequat per aconseguir els objectius que ens marquem d'una manera participativa.

Col·laborant, facilitant mitjans i portant a la pràctica les recomanacions que es facin en els assessoraments escrits. Cal que la reducció de la sinistralitat és consideri un objectiu comú de tota l'empresa.

4. Aplicació d'un pla d'acció D'acord amb els objectiu acordats, es farà un pla de prevenció adequat a curt i mig termini. D'una manera estructurada í amb una planificació correcta. No és necessari aplicarto tot immediatament Es tractarà d'establir prioritats en funció de les despeses a realitzar.

Encara que no d'una manera immediata, però sí que hem de constatar que l'aplicació d'aquella energia ens està generant a l'empresa una energia major, en forma de reducció de costos, o en forma de major energia reduint les hores-persona d'absentisme.

Gestió de qualitat L'excel·lent gestió empresarial ha de tenir en compte les oportunitats, però també els perills. Integrar la prevenció en ta gestió global de l'empresa, caminant juntament amb els models de medi ambient i qualitat, podrà fer que algun dia puguem entendre l'excel·lència empresarial.

Cost de la prevenció Per fer prevenció, inicialment, s'ha de gastar; d'això no hi ha dubte. S'ha de consumir, com a mínim energia. I a aquesta energia, a aquest cost, que inicialment ha d'assumir l'empresari, com qualsevol altra despesa de l'empresa, se li ha d'exigir una rendibitat. És quelcom que no podem ni hem d'oblidar en cap de les nostres aplicacions d'energia.

Alejandro Romero Mirón Director de Serveis de Prevenció de Mutual Cyclops

<

GLASCOFOAM Para aislar, lo mas natural es GLASCOFOAM.

'

'

/

/

•

GLASCOFOAM Cubíerta Invertida.

Lo soluàón mós natural de aislamienio térmico de cub/ertos planas con poliestireno extnjsionado GLASCOFOAM, • PROTECCIÓN tèrmica y mecànica de la lamina i m permeabíl izante.

• Buena DURABIUDAD de la cubierta.

• Mayor ACCESIBILIDAD para manienimiento.

• AUSENCIA de condensaciones intemas.

URALITA A1SLAMIENTO H 17.6'Ryna-080t0 BARCELONA-TeL93 3M I i 00 • Fa* 93 344 1

Schauman

Contrachapados especigles

www.schaumanwood.com www.gabarro.com