SEGONA
Q U I N Z E N A GENER 2000
Bon PaMor. S 08021 Barcelona Tet 932 402 060 Fa» 932 402 061 I Adreça dectrònca:
INFORMATIU
177
DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
%r\.f\,
isfefe
Bilbao i "la casita del chucho" Per Salvador GIH
I sector de la construcció a Europa I ha viscut dos anys molt favorables, amb unes taxes de creixement anual del +3,1 %, l'any 99 i +2,8%, el 2000, després de les quals, per a l'any 2001, es preveu una
12
moderació a gairebé tots els països, com a conseqüència de la reducció d'activitat en el camp de l'habitatge. Aquesta situació és considerada transitòria, ja que els pronòstics avançats per al 2002 i 2003 tomen a ser de
Fredí Puig:
Jfe
Quadern Central Assemblea col·legia]
13
"A vuit mil metres el cos es troba al límit"
taxes superiors. A l'Estat espanyol, l'activitat constructora va créixer durant l'any 2000 un +6,5%. A la foto superior, maqueta de la ciutat de Berlín
Les dmenteres s'ofereixen per destruir farines càrniques
El reportatge
Quinze anys d'art d'avantguarda
www.apabcn.es/informatiu
LA NUEVA DIMENSION DE CONSTRUMAT 2001 3 0 > 0 0 0 m 3 m a s . En su pròxima edición Construmat Barcelona
MONTJUÏC 1
presentarà la mayor oferta de su historio. Por primera vez el Salón tendra lugar en dos recintos próximos entre sí y perfectamente
m Maquinaria y equïpos, protección y seguridad en obra.
comunicados, Montjuïc 1 y Montjuïc 2, y dispondró de una nuevo
• Elevación y transporle. • Elemenlos para estrucluras, divisorias, fachados y cubiertas.
sectorización que harà de su visita un aconlecimiento mucho mas agradabley eficaz. N o s v e m o s e n C o n s t r u m a t 2 0 0 1 . Lo
nusvo
o i in c n s ï o n
do lo
• Prefabricación y construcción industrialízado.
construccion*
• Aparatós de medida y precisrón.
Prepare su visita www.construmat.com
• Informàtica. B Aislamienio, ïmpermeobilización y pinturas. a Carpíntería de madera, metalica y PVC. • Cerrajería y metalisterío. i Vídrio y sus oplícociones. D Pavimentos y revestïmientos. • Cocina integral. a Orgonismos oficiales y eníídades empresariales.
MONTJUÏC 2 • Sanitorios, grifería, accesorios y mobiliarío de bano. • Climatización y calefacción.
CONSTRUMAT B
A
R
2 3 - 2 8
C
E
L
O
N
A
a b r i l , 2 0 0 1
• Instalaciones de ogua, gas, evacuación y tratamiento. • Electrïcidad e tluminación. * Domótica, seguridad y comunicaciones. a SIDI [Solón Internacional del Dïseno para el Equipomiento del Hàbitat)
Tira de Barcelona Av. Reina Ma Cristina, s/n 08004 Barceloní
+34 93 2332000 Fax +34 93 2332287 www. conslrumato n E-mail; construmat®firabcn.es
El tema ECONOMIA
SEGONA QUINZENA GENER 2001
I SECTOR
3 I
La construcció creix un 6,5% Europa preveu una moderació de l'activitat per al 2001
E3
I economia espanyola ha continuat 1 immersa en la fase de fort creixement que es va iniciar l'any 1997. Després d'un augment de! PIB del 4% a finals del 1999, la previsió de tancament per al 2000 torna a ser del mateix ordre. En la primera meitat de l'any es van mantenir aquestes taxes de variació tan elevades tot i que comença a notar-se un cert refredament de la demanda interna.
entre d'altres factors, per la desincentivació que suposen les intenses pujades de preus en moltes zones. Durant aquest any 2001 es veurà de manera més acusada la incidència del canvi de patró de comportament de la demanda, per la qual cosa la previsió ha de ser forçosament de contenció (+ 1,5%). L'edificació no residencial, en canvi, ofereix un futur més clarament expansiu, atès que molta demanda no ha pogut trobar encara la producció que li cal. Per aquest motiu, aquest subsector és el que presenta el perfil més elevat per al 2001 (+ 4,8%). Pel que fa a la rehabilitació, l'activitat mantindrà durant els anys vinents a l'Estat espanyol un increment anual al voltant del + 5% o + 6%.
El descens del consum és més accentuat que el descens en la inversió, per la qual cosa es tendeix cap a un ajust entre demanda o oíerta que pot tenir una incidència positiva sobre el comportament dels preus. Amb tot, la moderació, només apuntada, en els primers mesos del 2000, es veurà confirmada en els anys següents per als quals les previsions són lleugerament més baixes que les dels dos darrers anys. Així es va posar de manifest en la darrera reunió del grup d'Euroconstruct que es va celebrar a Paris els dies 6 i 7 de desembre. L'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC) és e! representant de l'Estat espanyol dins d'aquest grup europeu de prospectiva. La presentació de l'informe es va fer el passat 13 de desembre a la seu de l'ITeC i va anar a càrrec d'Anton Checa, director general, i Carme Trilla, economista i col·laboradora de l'Institut. El sector de la construcció ha estat i és encara un dels elements més expansius del creixement econòmic espanyol: després d'un augment espectacular d'activitat l'any
En el conjunt dels països de la Unió Europea, el sector de la construcció ha viscut dos anys molt favorables, amb unes taxes de creixement anual de + 3,1%, l'any 1999 i + 2,8%, el 2000. Per aquest any es preveu una moderació a gairebé tots els països, com a conseqüència de la reducció d'activitat en el camp de l'habitatge. Aquesta situació es considera transitòria, ja que els pronòstics avançats per al 2002 i 2003 tornen a ser de taxes superiors. 1999 (8,8%), per al 2000 es preveu un nou augment del 6,5%. L'edificació residencial haurà crescut un 9,4%, i la noresidencialun 7,8%, ambdues encara mogudes per una forta demanda. En total, durant l'any 2000 a l'Estat espanyol s'hauran iniciat 500.000 nous habi-
tatges, que suposen una certa reducció respecte del 1999. Aquest horitzó ve configurat en part pels comportaments dels visats del primer semestre (més elevats que els de 1999), però amb la matisació d'una certa frenada en el mercat que es va observar després de l'estiu. Aquesta vindria explicada,
Cartes CarUiià A/e: Ínform3tiu@apabcn.es font: Institut de Tecnologia de la Construcció (ïïeC)
Estructura del sector de la construcció en els països del grup Euroconstruct Espanya
font; ITeC
edificació residencial mm li6%
edifica reskfenaai nom 14J%
Europa Occidental
enginyeria civil
fcuL- Eurocomtma
edificació residencial now &&
Europa de l'Est
enginyeria avit 25,0% •,
font: íuroconstmct
edificació residencial nt 14.7%
SEGONA QUINZENA GENER 2001
H
El tema
1
lii •
(-
i i
ECONOMIA I SECTOR
I fet
Analitzant l'habitatge j | j 11 Al seminari Aula Immobiliària, organitzat per l'APCE, es van repassar els diferents aspectes del moment actual de l'habitatge
ÜLL •
P V e 1997-ençà, la comtrucdó ha expe-
• ^ • r i m e n t a t , tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat espanyol, un període molt dinàmic que l'ha convertit en el principal impulsor dels anys de bonança que ha gaudit l'economia del pafs en general. Analitzar la situació de l'habitatge en un moment clau com l'actual va ser el tema de YAula Immobiliària, un seminari que va tenir lloc el 23 de novembre passat a la seu de l'Associació de Promotors Constructors i Constructors d'Edifici (APCE) a Barcelona. En aquest seminari, es van tractar qüestions tan diverses com les línies d'expansió i reordenació metropolitana, a càrrec de Juli Esteban, de l'Ajuntament de Barcelona; l'anàlisi de ía producció d'habitatges, per Ramon Puig, del Col·legi d'Aparelladors; els costos de producció en l'edificació residencial, explicats per Anton Checa, director general de l'ÍTeC; l'evolució dels preus, per Antoni Escudero, conseller delegat de Tecnigrama; i el mercat hipotecari, a càrrec de Jordi Pérez, cap de la Unitat de Negocis de Caixa Manresa. L'acte va ser clausurat pe) Secretari per a tes Actuacions Concertades, l'Urbanisme i l'Habitatge de ia Generalitat, Ramon Roger. La ponència de Ramon Puig va constar d'un breu repàs a l'expansió del sector en els darrers quatre anys, per centrar-se a estudiar
el moment actua!. Segons Puig, el sector de
2000 haurà observat un comportament molt
Puig va tranquil·litzar l'audiència amb la dada
la construcció, que suposa a Espanya un
més moderat que 1999, i que durant el tercer
del mes d'octubre, la qual trencava la pronun-
10% del valor afegit total de l'economia, està
trimestre, tant a les comarques de Barcelona
arribant al seu punt màxim de creixement Pel
com al conjunt de Catalunya, s'havia produït
Entre les causes que han portat a aques-
que fa a l'habitatge, va destacar que l'any
la primera davallada important. No obstant,
ta desacceleració, segons Puig, hi ha l'incre-
ciada caiguda dels tres mesos anteriors.
ment de costos productius, l'escassedat de sòl, l'esgotament de la demanda i el creixement del tipus d'interès. Tot i això, encara ens podem considerar, a judici del ponent del Col·legi, en la cresta de l'ona, situació que permet adoptar mesures per evitar els típics cicles que pateix periòdicament el sector. La clau està en el fet que tots els agents de la construcció adoptin una estratègia basada en la competitivitat, per fomentar així l'estabilitat a llarg termini, millorar els beneficis i obtenir clients satisfets. Per la seva banda, Antoni Escudero va repassar l'evolució dels preus de les edificacions. Segons el conseller delegat de Tecnigrama, la mitjana de preus de venda a la ciutat de Barcelona superen ja les 360.000 pessetes -amb una pujada de 20.000 pessetes per metre quadrat en el darrer semestre- i
Les imatges d'aquesta pàgina corresponen a Diagonal Mar (Barcelona). A la pàgina següent, promoció d'habitatges a Badalona.
H ECONOMIA
El tema
SEGONA QUINZENA GENER 2001
h
I SECTOR
Servei Integral a la Construcció Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per a l sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú. oscil·len entre les 283.000 pessetes de Nou Barris i les 491.000 de Sarrià. Així mateix, va destacar el paral·lelisme entre les fortes pujades dels darrers anys i el boom de producció d'habitatge començat a 1997. Escudero va reflectir també la recent moderació de preus, indicador de l'actual moment d'estabílitzabó del sector. Mentre que en el primer semestre de 2000 el creixement de preus va ser del 6,5%, durant el segon, l'estimació ja és del 5.8%. Tot i això. encara hi haurà una xifra global per l'any superior al 12%, motí per sobre de la taxa d'inflació. En paraules textuals d'Escudero, 'sembla que Espanya ha deixat d'anar bé'. Perla seva banda, el cap de la Unitat de Negocis de Caixa Manresa. Jordi Pérez, es va detenir en La srtuaoó del mercat hipotecari. Pérez, que va començar la seva dissertació fent un repàs ai procés de concessió de préstecs hipotecaris i a la racionalització de costos, va indicar que els actuals tipus d'interès. tot i que són creixents, encara són baixos, i itfencs als que registren ei Regne Unit o efe Estris Units. En aquest sentit, va assegurar que encara que continuïn augmentant no tindran perquè aturar ei creixement de I actrvitat constructora i va posar d'exemple novament és americans
Anton Checa. director general de J'íTeC, va fer un repàs a la situació dels costos de producció de la construcció. En relació amb aquest tema. Checa explicità la tendència a la moderació dels costos productius, fent especial ressò en els materials. Justament a l'entom d'aquest punt, va mostrar com a primíc-a el directori de preus que edita la institució que dirigeix, en versió on line, i que està previst que estigui consultable per Internet des de gener de 2001. Finalment, Juli Esteban, que hi va assis:!' en substitució del ponent titular, l'arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona Josep Acebiito, va fer un repàs demogràfic de les línies d'expansió i reordenació metropolitana. En aquest sentit va reflexionar sobre la tan estesa afirmació que Barcelona està perdent pes i població. Esteban va matisar aquest punt afirmant que això passava perquè l'oferta d'habitatge no atenia al gran volum de demanda i que en el moment en què es donés el procés contrari, molta d'aquesta població 'perduda' tomaria a la capital i l'àrea metropofitana.
Francesc bvier AJbena A / K javief •Sapabcn.e
• Assegurança àt responsabflfttt dvit • Assegurança Tot Risc Construcció • Assegurança d*
5
SEGONA QUINZENA GENER 2001
Punts de vista CIUTAT
'
Bilbao i "la casita del chucho" els sobrava al Nervión i a l'aire. Passejant pels marges de la ria, no pots deixar d'imaginar-te aquella ciutat embrutida d'abans, pròspera econòmicament pels de sempre, i amb els obrers amb les mans i els pulmons plens de sutge i de grisor. La Bilbao postindustríal, però, ha vist desaparèixer les grans indústries i el tràfec de barcasses plenes de ferro i carbó per la ria, ï assisteix, jo diria que encara amb una certa sorpresa i recel, a lesriuadesde forasters que han descobert l'existència en el mapa d'aquesta ciutat gràcies al "fenomen" Guggenheim. A priori, semblava difícil que Bilbao pogués acollir el Museu que es disputaven altres ciutats europees amb més tradició cultural. També semblava impossible ubicar-lo en un marge abandonat de la ria encara pudent, entre les muntanyes de contenidors de l'estació de tren i encastat sota el Puente de la Salve. Però contra bona part dels pronòstics va ser possible el "miracle". Ara ningú no dubta que el Guggenheim ha canviat la sort de la ciutat. Ara Bilbao té bones vibracions i, el més important, els seus habitants perceben que hi ha una altra manera de veure i de viure la seva ciutat.
I
othom que ha visitat Oonosti, queda pres per la màgia de la que possiblement sigui la ciutat més bella de l'Atlàntic peninsular. És gairebé impossible assentar una ciutat en un tenitorí com la Bahia de la Concha i la ribera del riu Urumea que no sigui pura bellesa i elegància.
Bilbao en canvi, ha estat tradicionalment la cambra dels mals endreços, el lloc on se situava la indústria pesant més insalubre. Malgrat la seva fortalesa econòmica, ha estat una ciutat maltractada pel poder econòmic en la qual s'amuntegaven suburbis obrers i les fàbriques vessaven tot el que
Amb el Guggenheim han vingut el metro de Foster, el pont de Santiago Calatrava, el Palau Euskalduna de Congressos, el nou aeroport de Sondika o el projecte Museu de la Indústria. Aquestes són fites indispensables per a articular la nova Bilbao; però per elles mateixes no poden canviar realment una ciutat si els seus habitants no acaben d'estar convençuts que el canvi de la ciutat també té a veure amb ells. He estat dues vegades a Bilbao en dos anys i he pogut percebre un canvi d'actitud entre els seus habitants que em sembla significatiu. En la meva primera visita a Bilbao
de fa dos anys, vaig viure a les mateixes portes del Guggenheim una anècdota: a l'entrada det Museu hi ha instal·lada una escultura de Jeff Koons anomenada Puppy, un gosset revestit de plantes florides de més de dotze metres d'alçada. Un home del país que pas-
" Bilbao té bones vibracions i els seus habitants perceben que hi ha una altra manera de veure i de viure la seva ciutat"
{ Punts de vista \I
CIUTAT
SEGONA QUINZENA GENER 2001
a
narà a circular pels carrers. La Bilbao industrial es transforma en la Bilbao del turisme i serveis. Des del Monte Artxanda, el mirador natural de la ciutat, contemplem el bell meandre del riu Nervión sobre el qual s'assenta el nucli antic i distingim el batec d'una ciutat que de mica en mica canvia la ronya que la indústria pesant ha deixat a les teulades i carrers per aquesta bellesa serena que la pluja quasi continuada dóna a les ciutats atlàntiques.
sava per allí amb un company li comentà,
cent la incredulitat i el recel, abans tan mani-
cridant, de forma sorneguera: -"Oye tu. has
festa entre els bilbaïns.
visto qué chucho han puesto ahí?" El seu
Els marges de ia ria esdevenen avingu-
company li contesta, amb veu encara més
des per passejar les criatures aprofitant els
forta i tot rient: - "Anda, pues no veas la casi-
pocs dies de sol de què disposen; les grans
ta que le han montau al perro".
indústries desmantellades deixen pas als
Lentament, els bilbaïns veuen com la
parcs. Al Centre de la ciutat, els carrers flo-
seva ciutat també canvia per a ells i van ven-
reixen de vianants i ben aviat el tramvia tor-
TtHèfon directe: 932 40 23 76 Fa* 932 40 2364 Adreça electrònica: inlonnatJu9apaticn.es Li teSò p p c n es/inlormaliu Consell de redicelo: Carles Canaill Joan Gay. Ramon Puig i Xavier Alberta Direcció: Carles Cariaftà Coordinació: Elisenda Pucurull. Olga Caparrós Col-llboradorx redacció: Jordi Ma;I*. Lluïsa Sílga. Tomàs Merino Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavw Aumedes, Josep OM, Xavier Oliva, Gabiiela Schan. Vicenç Fort, ImmaVillacorla i Jordi Olives A s u n o r i ï n e n t lingGístic: Àngels Ballarà D l b u i n n i i : Sílvia Alcoba. Tofii BaMori. Joma Fotografiï: Javief García Die. Choço AJben Casanovas Dltstnv gràfic: ge u ve Fotolitx: Imprès Aulcedici4 S L Impreulo: Viking DlposHIegil: 8-42389-1991 ISSH: 1132-2802 Sabfcrlpciotn: Elisenda Pucurutl Teitíon. 932 40 23 76 PvbNcilat BITMAP. Isdre Rodriguei OBon Paslot. 5 08021 Barcelona Ielefon:932402057.Fa£ 932*023 64 E-mail: comercialSapabcnss EDITA: Col·legi d'Apírtlladort I Arquitectes Tècnics de Barceloní Bon Paslor 5 DS021 &3r«'ora t i 932 402060 Fat 932402061 Bigei-Bergtwdà: Plana de rom. 6 08240 Manresa. TH. 938 72 97 99 Mona: PI Major. 6 06500 Vic TH. 938 85 2611 Vallès Occidental: Sani Francesc 18 (S221 Terrassa. Tel 937801110 Villèt0rtenbl:JosQiFVK)l.3 06400 Granollers, fel 938 790176 JUWTA DE GOVERN PmldeBtXavw Bardají VlceprttMentJoanArdíAl Sterüirt»: Mmerva Emtuna Comptador Alteri Lópe Sorra T u t o n r Josep M U e u t Voealr Milagros Hieno. Joan Gurí IRarwnSlW
VaUèt O e d t o t a t Sahodor Hïwrro V i l l t t Oftartat Frederic út Bueo GmatJonCir EU entens eax»«s m ets atttJei jignats son tfac Topiniú de L V O M U U
B
SEGONA QUINZENA GENER 2001
El noticiari
m
Agustí Costa, arquitecte tècnic i dissenyador "Has d'il·lusionar-te I i alhora escoltar el client" Entrevista La trajectòria professional d'Agustí Costa combina l'interiorisme i el disseny,
Adi-Fad del 97, en els premis BCD 97-98 i també diverses vegades en els FAD.
sense abandonar la direcció d'obres. Arquitecte tècnic des de 1966, Costa va
Professor de l'Escola Elisava, aquest mes de febrer impartirà al Col·legi el curs
començar a peu d'obra, i cap a mitjan anys setanta va passar a col·laborar en
Introducció a la intervenció sobre l'espai interior.
un estudi on es feia arquitectura i interiorisme. Va ser seleccionat en els Delta
^^M er què he de posar un dissenyador ^ ^ H a la meva vida? "En això sempre hi ha la doble opció de buscar el professional o fer-s'ho un mateix. Mi ha gent que té mortes idees, però és possible que li falti la unitat Em sembla molt vàlid que tothom s'ho faci com vulgui però, és clar, normalment resulta difícil aconseguir coherència, que és el que intentem els que fem interiorisme. Sobretot, si un es deixa rosegar per aquell cuc interior que et demana que cada obra sigui una mica diferent de l'anterior, que aporti unes certes millores, que faciliti algunes funcions." Fins on es té en compte el client? Tot depèn de la forma de treballar de cadascú. Jo no pretenc produir en gran quantitat sinó crear obres que em deixin satisfet. Però, evidentment que perquè em deixin satisfet, també han de satisfer el client. Paries, vas al lloc, fas l'aixecament de l'estat actual del local, vas coneixent les il·lusions del client, les seves percepcions.
Descobreixes sí s'ha d'aprofitar alguna cosa, si podràs dissenyar o escollir tot el mobiliari. Has de trobar la fórmula d'equilibri que et permeti il·lusionar-te sense deixar d'escoltar
el client, perquè si no escoltes, allò acabarà per no funcionar. Un dia o altra et pot venir la queixa. Tornes al l!oc i ho han canviat. I això decepciona."
I quan el client arriba amb un catàleg i li diu: vull això que el dissenyador tal... "Sí, això a vegades també passa. D'entrada, serveix per descobrir les aspiracions que té el client. Es tracta de veure el valor que puguí tenir l'obra de l'altre i aprofitar-lo per a la teva manera de fer. Jo sempre m'he entès amb el client. Ens veiem en la fase de projecte, els ensenyo què faig, algunes coses les rectifico. Fins que diuen, 'si, ho tinc assumit, m'interessa'. S'ha de dialogar molt i no voler fer entrar el clau per la cabota. Això de si el client va per aquí jo aniré per allà no funciona. Tot í que també has de fer entendre al client que, ja que ha vingut a tu, ha de ser suficientment obert d'esperit" El disseny encara és un cost afegit? "Moltes vegades encara ho és. però s'ha de superar l'òptica de fer les coses només boniques. Hem d'anar a millorar funcions, a la utilitat i això vol dir tot, també la qüestió econòmica. Si un client et diu 'jo només hi puc invertir tant', has d'intentar fer-ho per
SEGONA QUINZENA GENER 2001
El noticiari \'
DISSENY
D'INTERIORS
tant. Tot i que a vegades jo m'he trobat amb
On s'ha de buscar la inspiració? "És molt bo començar amb moltissïma
el cas contrari, que el client aspirava a coses més costoses, més pomposes."
llibertat, com si tot fos possible i acceptable.
Quin titular defineix l'estat actual del sector?
tes a l'espai que et toca en aquell moment, on
Fora tabús. És una bona via. Després l'adap-
"No fio sé. Potser que el disseny que pre-
les necessitats i el programa fan de pauta. A
tén ser capdavanter ofereix sistemes per ven-
més a més, s'ha d'aspirar a introduir nous
dre que defugen determinats estereotips com
materials i noves tecnologies, perquè això et
això del di Roma i el Torino i tots aquests cafès. Aquí a Barcelona encara no ho notem gaire però a Paris. Londres i Nova York hi ha
"El disseny, mica a mica, retroba La sensatesa sense renunciar, però, a la innovació".
una revifalla del disseny. Aquest desembre he estat a Pans, i han sortit força botigues de moda que són sorprenents, perquè fan unes propostes en la forma d'exposar i d'exhibir el gènere molt noves. Materials nous, noves tecnologies. Et diria que el disseny, mica a mica, retroba la sensatesa sense renunciar, però, a la innovació."
Aquí funcionarien? sempre
dóna un resultat final sorprenent, ja que no
comença a funcionar quan ho fa alguna
estàs utilitzant materials gaire coneguts. Hi ha
marca a qui no íi importa gaire jugar-se-la. El
molts taulers als quals se'ls nota la procedèn-
botiguer novell, que vol atraure clients i des-
cia industrial, que són fruit de reciclatges. I en
prés crear franquícies, ha d'anar una mica
treballar amb ells, et sents satisfet, perquè
més en compte. A París, Miyake ha fet algu-
veus que no t'estàs menjant la natura. Tot i
nes botigues molt innovadores. Mandarina
que s'ha d'anar amb molt de compte, de no
"Em
sembla
que
sí. Això
Duck ha fet una cosa increïble al carrer Saint Honoré."
3
^traducció a la intervenció sobre l'espai interior Curs. Del 7 de febrer al 7 de març L'arquitecte tècnic és un professional que s'orienta al procés de construir obres i com a expert en materials i en sistemes constructius ha de saber interpretar i comprendre el disseny del projecte per construir-lo. Aquest curs pretén ajudar l'alumne a adquirir actituds que permetin entendre l'interiorisme, aprendre a mirar els espais interiors des de l'òptica del compromís amb la creativitat, fomentar l'interès per les possibilitats expressives dels nous materials, desenvolupar els conceptes abans que les formes, defugint d'actuacions banals, i buscar la consistència de les decisions. Durada: 20 hores j; •: Horari: dimecres, de 16.30 a 21 hores Preu matrícula: 48.000 PTA Preu col·legiats: 40.000 PTA Inscripcions al Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60 Responsable acadèmic: Agustí Costa, arquitecte tècnic i professor de l'Escola Elisava. Curs organitzat conjuntament amb l'Escola Elisava.
<£<
només perquè sí, pots acabar fent unes coses supèrflues."
I estan buides. "(Riu) Sí, estan buidetes, si. Però ara
I els colors? Per als xinesos, el blanc és el
també es porta molt, a Pans i Londres, intro-
color de dol, i per a nosaltres, ho és el
duir en la botiga un bar, un petit restaurant. És
negre.
un reclam important. I ho fan fins i tot boti-
"Exacte, els factors psicològics del color.
gues que potser tenen només 200 metres
Crec que és important crear una atmosfera de
quadrats, que està bé però no és gran cosa.
color bastant neutre, amb blancs i grisos, per-
Habiliten 50 o 60 metres quadrats més, per a
què et dóna molta llibertat a l'hora de triar els
restauració."
colors de les fustes, les laques dels mobles i altres materials. Pots utilitzar els colors ben
Aqui es va endarrerit? "Ens aquest moments si, perquè ens ha
saturats, com els vermells, blaus i grocs, per donar un accent en algun lloc."
enganxat molt el country dels cafès, que no
Selecciona Ajudant coordinador d'obra Empresa de serveis de project management per al sistema "claus en mà", que neix de la constructora Proinosa i de l'enginyeria Tec Engineering, especialitzada en naus industrials i centres comercials.
aporta res. Està ple de tòpics i típics i no
La formació d'un dissenyador ideal quina
Es requereix
ajuda a avançar."
és?
- recent titulat d'arquitectura tècnica o bé estudiant pendenl TFC - habituat a treballar amb suport informàtic
Hi ha un segell del disseny català?
perquè la professió et pot portar a haver de
"El dissenyador hauria de ser molt curiós,
"Un cert segell sí que hi és. Pots distingir
tractar i resoldre temes molt diferents. És bo
un disseny escandinau d'un italià o de l'Estat
tenir una mica de coneixements de tot, saber
espanyol i, evidentment, quan parlem de l'Es-
què es cou arreu. També és molt important
tat espanyol, ens referim pràcticament a
tenir aptituds creatives. L'aparellador té una
Catalunya."
vàlua reconeguda com a expert en construcció. I això és molt important perquè, dissen-
I quins són els elements clau d'aquest dis-
yem el que dissenyem, des d'un espai efímer
seny nostre?
fins a una cosa que ha de durar molt, sempre
"No s'ha allunyat gaire de la relació tradi-
estem construint. Però precisament perquè
cional entre funció i lomia. Tret dels anys vui-
no ha estat suficient objecte d'estudi a les
tanta, que van ser molt bons. perquè hi va
escoles d'aparellador, aquest professional ha
haver una gran proliferació de disseny, però
de reforçar les seves aptituds creatives si s'hi
també van ser dolents, en eJ sentit que va
vol dedicar. "
semblar que disseny era igual a extravagància. Per ordre, qui observa més aquesta relaaò-funcJó-foana són els escandinaus, després probablement és aquí i e n ; del centre d'Europa."
Jordi Marlet A/e: electriklgredestfa.es
Funcions - suport en el control d'execució, la gestió econòmica, certificacions, plannings, amidaments. contractació d'industrials, entre d'alires
S'ofereix - contracte laboral indefinit, sou en funció de la vàlua del candidat - possibilitats de promoció professionals dir» d'una empresa de nova creació Busquem professionals amb iniciativa, dinàmics i resolutius. Motivats per a desenvolupar funcions de suport al Project manager en una empresa en plena expansió. Selecció de personal. Referència: 7193 Interessats enviar una carta de presentació manuscnta, adjuntant currículum vitae i fotografia recent tipus carnet, indicant la referència 7193a Servei de Promoció i Mercat, de Treball Bon Pastor. 5 0802) Barcelona a/e: treball@apabcn.es
SEGONA QUINZENA GENER 2001
El noticiari DISSENY
10
D'INTERIORS
L'interiorisme avui •
fffl
^ ^ 1
interiorisme, activitat
que opera
sense qüestionar-ne la validesa.
sobre l'espai interior, representa
Una intervenció sobre l'espai interior s'ha
sempre, per poc que incideixi sobre els ele-
de plantejar sempre des del compromís amb
ments que configuren aquest espai, una alte-
la creativitat, entenent aquesta creativitat com
ració dels seus components o, si més no, de
el resultat d'un procés que ha de conduir a la
l'atmosfera ambiental existent abans de la
solució satisfactòria dels condicionants d'ín-
intervenció. Per això és important el coneixe-
dole funcional, tècnic i constructiu.
ment més ampli possible de les característi-
Cal tenir habilitat i astúcia per evitar que
ques històriques, constructives, ambientals,
els condicionants poc rellevants prenguin la
etc., del lloc, a fi d'evitar actuacions imprò-
iniciativa i desviïn el projecte cap a solucions
pies. A partir de l'anàlisi d'aquestes caracte-
poc reeixides. Un recurs fàcil, quan això suc-
rístiques, aplicada al programa que el projec-
ceeix, és buscar algun element impactant i
te ha de resoldre, comença l'elaboració de
espectacular que dissimuli les mancances.
conceptes que es relacionen amb l'espai,
Però és un recurs que no s'hauria d'utilitzar
jntegrant-s'hi o afirmant el seu caràcter dife-
mai. El bon projecte es distingeix per treballar
renciat. Calen una bona dosi de sentit comú i
des de l'objectivitat i no accepta determinis-
coneixements diversos per compatíbílítzar les
mes tècnics ni estètics que pressuposin el
legítimes aspiracions d'originalitat amb el
resultat final. La forma serà el resultat d'un
rebuig de les actuacions banals i evitar el perill
procés elaborat a partir d'una idea. Convé
d'una apropiació indeguda de l'espai existent
evitar les il·lusions estètiques i les al·lusions
Al camp de l'interiorisme, s'hi ha accedit,
històriques, actuar amb llibertat perseguint un
tradicionalment, des de diverses formacions.
resultat final que lligui unitàriament el material,
Des de l'arquitectura, per la seva indiscutible
la construcció i la forma -l'ideal de Mies van
preparació global en el camp del disseny, des
de Rohe- en un exercici projectual on la forma
de les arts i oficis, des de la formació profes-
és el resultat de la funció i on un procés lògic
sional, des de sectors de l'ebenisteria, des
fa participar amb rang similar tots els compo-
dels relativament joves estudis de disseny
nents de l'espai.
d'interiors, o fins i tot disseny industrial i dis-
La creixent aparició de materials i siste-
seny gràfic, i fins des de l'enginyeria. Formacions totes, a banda de l'arquitectura, amb uns coneixements més a menys amplis aplicables al camp del disseny d'interiors, però des de perspectives inclinades a fer prevaler més l'aspecte tècnic o l'aspecte l'estètic, segons els casos, enlloc de buscar l'equilibri
mes constructius nous estimula favorabledirector d'obra exclusivament, o en l'execució
ment el treball de l'interiorista, compromès a
dins d'una empresa constructora, és qui millor comprèn els interessos que conté el projecte redactat per un altre professional, arquitecte generalment. L'apogeu de la construcció, l'increment de segones residències, el caràcter transitori
innovar constantment, per anar més enllà de
L'aparellador pot accedir, i millor que d'altres professionals, a l'exercici de l'interiorisme.
la simple resolució del problema i aportar valors afegits que incitin els usuaris, alhora que millorin o simplifiquin les funcions. D'aquesta manera, el desig d'originalitat inseparable de la tasca de tot creatiu que s'esforça
L'aparellador pot accedir, i millor que
de molts arranjaments interiors -en especial
per defugir els patrons de seducció habituals
d'altres professionals, a l'exercici de l'interio-
comerços í exposicions- afegit a la rapidesa
troba un potencial valuós que ha de conèixer
risme. Per formació, és acceptada la seva
d'execució, comporta cada vegada més
vàlua en els camps tècnic, econòmic i legal
insistentment una demanda social de profes-
crutables per encarar idòniament tota rèmora
sentit de la coherència i per explorar camins
de la construcció. Afegint a la seva formació
sionals preparats inequívocament per elabo-
de condicionants que es deriven d'una inter-
consistents.
una preparació que permeti afrontar digna-
i administrar degudament per no perdre el
rar solucions intel·ligents. Es demanen res-
venció sobre l'espai interior estructura, cons-
Professionals de procedència diversa,
ment les dificultats d'ordre funcional i estètic,
postes ràpides i fiables que resolguin adequa-
trucció, instal·lacions, normativa, tramita-
que han encertat a expressar l'esperit del
i aprenent a valorar els elements menys tangi-
dament l'enorme quantitat d'usos que la vida
cions, etc. D'altra banda, la legislació vigent
temps a través de les seves obres, proporcio-
bles que atorguen interès afegit a l'espai,
i els afers actuals proposen, dotant els tre-
també afavoreix el reconeixement de la com-
nen treballs d'un gran interès. L'aportació de
resulta un professional molt fiable per redac-
balls d'una imatge adient amb els signes del
petència de l'aparellador per redactar projec-
l'aparellador amb la seva formació indiscuti-
tar, dirigir i coordinar projectes de disseny
temps. L'aparellador iniciat en el projecte de
tes d'acondiciament interior, que les adminis-
ble d'expert en constiucció, afegida a una
d'interiors. D'altra banda, actuant com a
disseny d'interiors no troba dificultats ines-
tracions accepten en la majoria dels casos
preparació encaminada a adquirir criteris i actituds creatives en el camp del tractament de l'espai, també pot donar -en força casos ja el dóna- un perfil professional molt adient per treballar en el disseny d'interiors, amb el segell de la idoneïtat constructiva, que mai no hauria de faltar en l'obra procedent d'un tècnic en construcció.
Agustí Costa Arquitecte tècnic Professor de l'Escola EBsava
SEGONA QUINZENA GENER 2001
-\ El noticiari
l o D. I V E R S O S
Les cimenteres s'ofereixen
Eradicardel tot
LCS LIIIICIILCIC5 5 UICICIACII fc
denominadó 'superior" 'mig"
per destruir farines càrniques J Les restes dels escorxadors incinerades podrien incorporar-se al ciment
B j J f l ncara avui és freqüent que les admi^ ^ 1
U
nistracions públiques, en relació als
es empreses productores de ciment
cossos i escales de categories de funciona-
podrien utilitzar les restes animals
ris, segueixin fent servir les denominacions
procedents dels escorxadors com a combus-
de tècnics de "grau superior" i "mig", tot i les
tible per als seus foms i reciclar les cendres
gestions que des de fa anys es fan des d'or-
per incorporar-les al ciment. Aquesta propos-
ganitzacions
ta va ser anunciada el passat desembre per
aquesta pràctica. Avui, aquesta denomina-
representants de la Indústria del Ciment (Ofi-
ció no té cap suport legal, tal com va decla-
cemen) als mitjans de comunicació com a
rar el Defensor del poble en l'informe de les
possible solució per a l'eliminació o reciclatge
seves activitats corresponents a l'any 1989.
cos de Espana (INITE) i el Consell General de
produeixen anualment a l'Estat espanyol.
l'Arquitectura Tècnica, en nom dels col·lec-
El president d'Oficemen, Rafael Femàn-
tius d'enginyers tècnics i arquitectes tècnics,
dez, va confirmar a L'INFORMATIU aquesta
s'han dirigit en els darrers mesos escrits als
proposta, que ha aparegut als mitjans infor-
subsecretaris dels ministeris de l'Estat. En
matius amb motiu de la prohibició d'utilitzar
aquests escrits es reitera la necessitat de
tes farines animals per a i'elaboració de pin-
que en els respectius departaments s'adop-
sos i després de l'aparició a diversos països
tin definitivament les mesures necessàries
de greus malalties en animals destinats al
per eliminar l'ús incorrecte que encara es fa
consum humà. Segons Femàndez, multina-
d'aquestes denominacions. Les respostes
cionals cimenteres de països com ara França,
dels diferents ministeris ha estat en general
Suïssa i Bèlgica fan servir des de fa tres anys
animals i, per tant, aquesta seria una experiència que caldria valorar i aprofitar.
coincidents amb eí punt de vista defensat i de qualitat del producte, sense alterar-ne
agents socials. Entre les primeres actuacions
per l·lnite i en alguns casos en què encara es
les característiques. Durant la reunió es van
es va destacar la preparació d'un altre acord
feia servir l'antiga denominació, s'ha espres-
analitzar els costos estimats d'inversió de
marc i l'organització de reunions tècniques
sat el compromís de canviar-lo. Ja s'han rebut les respostes del Ministeri de Defensa,
Els representants d'Oficemen van ser
l'adaptació de les instal·lacions i d'operació
entre el Ministeri d'Agricultura i els sectors
convocats pel subsecretari d'Agricultura,
amb una perspectiva de viabilitat a mig ter-
industrials involucrats.
Manuel Lamela, en una reunió que va tenir
mini. Com a continuació del conveni subscrit
Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, a
recentment entre el Ministeri d'Agricultura i
Cartes Cartana
Madrid. Durant la reunió, es va arribar a! con-
les comunitats autònomes, s'ha previst la sig-
A/e: ínformatiï
venciment que l'opció més segura per a la
natura d'un acord marc entre el Ministeri i el
destrucció de les farines càrniques és dur-la a
sector del ciment. Aquest acord serà desen-
terme en les plantes de fabricació de ciment.
volupat amb convenis específics entre les
Segons fonts d'Oficemen, d'acord amb el
comunitats autònomes i les empreses. També
procés de producció de les cimenteres, és possible prestar aquest servei complint totes les normatives mediambientals, de seguretat
es van definir els passos que calia fer en
Educació, Cultura i Esport, Presidència, Hisenda, Medi Ambient, Agricultura, Pesca i
lloc el 29 de desembre passat a la seu del
punt de vista tècnic i les característiques del
Alimentació i d'Administracions Públiques.
Convocats els premis FAD 2001
dates pròximes, atesa la importància i urgència del tema i la necessitat de facilitar una
P \J% | Foment de les Arts Decoratives
àmplia informació a les entitats locals i els
I
H
(FAD) ha convocat els Premis
d'Arquitectura i Interiorisme 2001, adreçats a aquelles obres acabades l'any 2000 en les quatre categories d'Arquitectura, Interiorisme, Espais exteriors i Espais efímers. L'àmbit dels premis és la Península Ibèrica i les Illes, i poden optar-hi les obres acabades entre l'u de gener i el trenta-u de desembre de 2000. La junta directiva d'ARQ-INFAD ha nomenat el jurat que enguany estarà integrat per Carles Ferrater (president), Joan Ardèvol, Antoni Arrida, Fèlix
Arranz, Àngela
García-Paredes,
Annette Gigon, Jon Montero i Gabriel Robert (vocals). B terminí per a la proposta d'obres i presentació del material finalitzaràe) dijous 1 de febrer. Un vedeU que descansa plàcidament
per eradicar
Des de í'Instituto de Ingenieros Técni-
de les 400.000 tones d'aquest residu que es
les seves instal·lacions per destruir els residus
professionals
de Cantàbria. A dalt, una fàbrica de ciment.
I SEGONA QUINZENA GENER 2001
^ El noticiari \ACTIVITATS COL·LEGIALS
I 12
Qualitat, innovació i exercici professional Celebrades les primeres Jornades tècniques de la construcció a Tortosa • ü f l Is dies 1 i 2 de desembre se celebra^ H i ren a Tortosa les primeres Jornades tècniques de la Construcció, al Teatre-Auditorí Felip Pedrell, organitzades pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de les Terres de l'Ebre i la Demarcació de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. El programa d'aquestes jornades incloïa conferències dedicades al control de qualitat, als nous materials de construcció, a la nova LOE, a la rehabilitació i attres temes a càrrec de diverses marques comercials. Un programa divers, que complia la necessitat de presentar als tècnics de les Terres de l'Ebre una visió àmplia de l'actualitat de la professió.
madures d'acer inoxidable en panells de façana, dels quals considerà el punt més feble. Va adduir que aquesta millora era viable pel fet que les quanties en aquests elements no eren elevades. Potser l'activitat més interessant de la primera jornada fou la presentació a propòsit de l'assegurança decennal de danys en l'edificació que, per raons de temps i de coincidència en el tema, les asseguradores Musaat i Asemas van fer conjuntament. I no només pel tema en si, sinó pel debat que es va produir entre els assistents i els conferenciants en finalitzar la conferència pròpiament dita. Aquest debat improvisat es va centrar en la incorporació al nostre sector de les oficines de control tècnic (OCT), de la mà de la nova Uei de l'edificació. La discussió va ser prou intensa, fins al punt que algun assistent va suggerir la possibilitat de denunciar les OCT per intrusisme professional. En qualsevol cas, es va voler fer palesa la incongruència d'una duplicitat de funcions que va ser exemplificada per diversos dels assistents. Musaat i Asemas, en el paper no volgut d'advocats del diable, van justificar la presència d'aquests agents, amb els quals van dir que no se sentien còmodes, a causa de la seva imposició per part de les companyies reasseguradores.
Les sessions van arrencar amb la conferència d'Antonio Garrido, arquitecte tècnic i secretari de ta secció de Construcción de l'Asociación Esoanola de Calidad. La seva participació es va centrar en el control de qualitat, i va començar per denunciar la manca en el sector d'estadístiques fiables que permetrien acotar la magnitud i extensió deis problemes en la construcció, de forma que es poguessin emprendre accions per millorar la situació. Potenciar les primeres fases d e l projecte Garrido va reclamar la concentració de recursos en les primeres fases del projecte, seguint els models americà i japonès, facilitant així el treball segons avança l'obra, i fent innecessari "projectar" sobre la marxa (el model típicament llatí de la improvisació). Va explicar també la seva "escala de qualitat en la construcció", constituïda per l'Excel·lència, la Qualitat, la Seguretat, la Inseguretat i la Ruïna. De tal manera que del compliment estricte de la norma s'obté la Seguretat, però amb l'obligació d'apuntar cap a l'esglaó superior si es vol garantir, almenys, l'inferior. Antonio Garrido assenyala, així, la confusió que es produeix sobre el que és la qualitat, definint-la com ei compliment de normes més exigents que els reglaments oficials, quan sovint se la identifica amb el que ell considera, simplement, seguretat El professor Jaume Avellaneda va dedicar la seva conferència als "Nous materials i tecnologies en el disseny arquitectònic", tal com la va titular, destacant la convivència necessària entre els materials nous i els
Les primeres Jornades Tècniques de U Construcció fetes a les Terres de l'Ebre es van celebrar al Teatre-Auditori Felip Pedrell de Tortosa. A les fotos, diversos moments de les sessions inaugurals. vells, i assenyalant que la feina del tècnic consisteix a ordenar i justificar la inclusió d'aquestes novetats dins el projecte. Avellaneda va manifestar que la responsabilitat primera respecte d'un nou material recau sobre l'empresari que el fabrica, i la necessitat que tota nova tecnologia vagi avalada pel corres-
ponent document d'idoneïtat tècnica, que haurà d'anar acompanyat de les instruccions per una adequada posada en l'obra. Va entrar en detall sobre diferents elements, però destacaríem ets comentaris positius dels elements de formigó prefabricat, tot i que va aconsellar la utilització d'ar-
Aquest torn de paraula es va tancar, per raons de temps que no d'arguments, amb una petició extraoficial dels mateixos assistents, que reclamaren a les asseguradores presents, pel coneixement que tenen del sector, algun gest que encarrilés aquesta situació, fent un pas endavant a favor dels tècnics. El tema de les OCT i la nova LOE continua obert, i segur que serem testimonis de debats tan calents com el que es va produir a Tortosa fins que la situació s'estabilitzi a gust de tothom. Mentrestant, esperem que la sang no arribí al riu.
Tomàs Merino Arquitecte tècnic A/e: informatiu@apaboi.es
UADI PÀGINES D'ASSESS
INSTITUCIONAL Assemblea General de col·legiats
ASSESSORIA
17 Internet
.*>
Toia la legislació sobre construcció i medi ambient
HORES EXTRES 20 Lectures La complexitat de Venturí
LA GENT 22 Entrevista Fred i Puig, expedició a l'Everest
26 Assessoria fiscal
DEMANDES 29 Mercat de treball
ACTIVITATS 30 Formació i divereos
Terrassa 10 anys La Delegació del Vallès Occidental celebrarà enguany el desè aniversari LA DELEGACIÓ col·legiats de la comarca que es va del Vallès Occidental del Col·legi ha fer a Viladecavalls (en la foto). Tampres el relleu a la del Vallès veí en la bé es va presentar el logotip que celebració del seu desè aniversari, ja acompanyarà els actes de la celebraque al desembre farà deu anys que ció d'aniversari que es duran a teres va inaugurar la seu de Terrassa al me al llarg del 2001. El logo dels carrer de Sant Francesc. 18. El tret de deu anys de la Delegació del Vallés sortida de la celebració va tenir Hoc Occidental és obra de l'arquitecte el 17 de novembre passat en el tècnic de Sabadell, Carles Cortés, transcurs del sopar anual dels
EMPRESES 39 Informació tècnica i comercial
i
14
iCJLOMAl
ti quúurn* gener 2001
FA
RFMFRAI
n F m l
-I FRIA1
L'Assemblea aprova el pressupost per al 2001 El programa de govern inclou la posada en marxa del pla de futur Horitzó 2007 EL PASSAT I B de desembre es va celebrar l'Assemblea Genera) ordinària de col·legiats, en ta qual la Junta de Covem va presentar el projecte de pressupost que acompanyarà l'acció col·legial prevista per a l'any 2001. El tresorer del Col·legi, Josep Maria LJesuy, va exposar a l'Assemblea les línies bàsiques del pressupost, que és un 1,3% inferior al que es preveu realitzar l'any 2000. Segons va explicar Llesuy a l'Assemblea, el pressupost per al 2001 pren com a referència el realitzat durant l'any 2000 i el programa previst per al 2001. També preveu el desenvolupament inicial del pla de futur Horitzó 2007 i inclou accions de caràcter urgent, de cost reduït, i que generen un estalvi. Seguint la línia iniciada en els exercicis anteriors, però de manera més accentuada, el pressupost col·legial es basa menys en el visat i més en noves alternatives d'ingressos i de serveis. Els drets de visat s'abaixen globalment en u n 15% (vegi's quadre MODIFICACIONS
DELS
Modificacions deb drets de visat) la qual cosa, afegida a la previsió d'una moderació en l'activitat constructora, representa una disminució de la previsió d'ingressos per aquest concepte d'un 25% amb relació a l'any 2000. Pel que fa a la quota col·legial, aquesta passa de 18.000 a 19.000 pessetes anuals, mentre que la quota d'incorporació passa de 12.000 a 15.000 pessetes. PRESENTACIÓ PLA
DE
DEL
FUTUR
El president del Col·legi, Xavier Bardají, va exposar els principals trets que defineixen la política col·legia!En primer lloc va fer referència al nou marc legal professional que s'ha establert amb l'entrada en vigor de la Llei de l'edificació (LOE). Els principals dubtes sobre la seva aplicació s'han anat esvaint i de moment no ha generat problemes en l'exercici professional. Ha fet aparèixer, això sí, nous agents en el sector (com ara les oficines de control tècnic) lligats a l'activitat asseguradora, cosa que ha DRETS
DE VISAT
•Obres fins a 3,5 MPTA (inclosa seguretat) i informes i treballs diversos: 2.000 PTA (IVA inclòs) -Obres fins a 25 MPTA: 4 trams entre 5.000 i 20.000 PTA + IVA -Seguretat, en aquests casos: De 1.000 a 3.000 PTA + IVA -Obres mitjanes i grans: Reducció en direcció i seguretat entre un 10% i un 30% segons volum de l'obra. ACORDS DE L'ASSEMBLEA DE COL·LEGIATS
GENERAL
Els acords adoptats per l'Assemblea General ordinària de col·legiats del 18 de desembre de 2000 van ser els següents: -Aprovar l'Acta de l'Assemblea General ordinària celebrada el 13 d'abril de 2000. L'acord es va prendre per unanimitat. -Aprovar el projecte de pressupost per a l'any 2001 presentat per la (unta de Govern. El pressuposi és de 1.008 milions de pessetes. L'acord es va prendre per unanimitat.
originat un fort debat sobre el seu paper a les obres i la relació amb els autors dels projectes i les direccions facultatives. "A la llarga, però -va indicar el president del Col·legi-, la seva activitat hauria de repercutir positivament en l'activitat constructora". Referent a qüestions institucionals, Bardají va manifestar que creu imparable l'evolució del visat cap a noves fórmules o, fins i tot, la seva desaparició. Els problemes que tenen actualment el Col·legi d'Aparelladors de Madrid i el Consell General de l'Arquitectura Tècnica per aprovar els seus estatuts, a causa de les reserves del Ministeri d'Economia referents al capítol del visat, ho constaten. "Aquest -va dir el president- serà un dels temes importants al qual caldrà estar atents en els anys que vénen". Precisament, aquest canvi en el visat és un dels punts que es va tenir en compte en la preparació del Pla de Futur del Col·legi, l'anomenat Horitzó 2007. Xavier Bardají va afirmar, referintse al Pla de Futur, que aquest serà l'instrument que guiarà l'acció col·legial dels anys vinents. L'Horitzó 2007 representa un repte i a la vegada és un bon instrument per millorar l'estructura organitzativa del Col·legi i les seves noves formes de finançament, i per crear més i millors serveis. A més a més, el president va fer esment de la importància que adquireixen ja les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el sector i en l'exercici professional dels
H ^ Q ^
ESTATUTÀRIES
PER A L
Quant a les relacions corporatives, tot i la seva dificultat, els passos que se segueixen són importants. La tramitació del visat des del Col·legi per a tot Catalunya és possible, en la línia seguida amb l'acord amb el Col·legi de Tarragona. El president va d i r que s'han iniciat converses amb el Col·legi de Lleida i anuncià que ja s'havia parlat amb el Col·legi de Madrid, amb vista a establir una estreta col·laboració en matèria de tramitacions i de prestació de serveis. A continuació, el president mateix va fer la presentació a l'Assemblea General del programa de govern per al 2001 i del Pla de Futur Horitzó 2007. Els trets bàsics d'aquest pla es van resumir i editat en un opuscle el qual es va trametre a tots els col·legiats amb L'INFORMATIU de la primera quinzena de desembre (vegi's L'INFORMATIU 175). •
Evolució col legiadons
400 -
- 6S0
366
m
ZOO -
1 |
2OO1
Quota col·legial ordinària -La quota col·legial passa de 18.000 a 19.000 pessetes anuals, que es cobraran en dues pans (gener i juliol). Incorporacions -La quota d'incorporació passa de 12.000 a 15.000 pessetes.
-97
•
Altes
1
1 1 1 r 1Y1V 1 1 1 fe t 11) 11! 1 1 235
100 -
APORTACIONS
aparelladors i arquitectes tècnics. Quant a la conjuntura econòmica, va destacar que els informes de prospectiva indiquen un cert alentiment de l'activitat constructora. D'altra banda, va manifestar que els conceptes relacionats amb la seguretat i la sostenibilitat es desenvoluparan plenament, i va elogiar iniciatives com la que han pres els companys del Vallès Oriental amb la creació de la Fundació Arts i Oficis de la Construcció. "En aquest sentit digué Bardají- la relació estreta amb la resta dels agents del sector serà una de les prioritats de la Junta de Govem del Col·legi*.
•
II JI II Sí
l | Baixes
x
•
i?
-92
—o— A
- 0 - 600 - 0
ti
- 55O
-70
-86
1
1NR Tl T 1ELUILNAL_ |
FiFN 1R 1 FA R F M F R A I
Estructura dels ingressos °k 2000 9 52 23 3 7 3 2 100
®
PROGRAMA DE GOVERN DEL ZODI MPTA 2001 110 445 258 20 79 70 26 1008
% 2001 11 44 25 2
PLA DE FUTUR HORITZÓ 200*7 1/ Accions amb els grans contractadors de serveis professionals. / Potenciar i promoure la formació. / Crear un servei únic d'informació i assessorament tècnico-professional. / Desenvolupar el Col·legi virtual. </ Creació d'un servei bàsic unificat d'atenció al dient. / Simplificar el visat i afegir-li valor.
00
Quotes Visats Serveis Subvencions Altres inqressos Rend. financers Extraordinaris Total
MPTA 2000 101 560 250 30 71 35 25 1072
Segona qirinzou f/ma 2001 1 J
n F RDI -1F R I A T B
7 3 100
APROFITAMENT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ 1 LA COMUNICACIÓ (TIC). EL COL·LEGI VIRTUAL / Nova pàgina web: el nostre portal. / Connexió telemàtica amb les delegacions del Col·legi. </ Gestió on line Visat Consuliú d'expedients Inscripcions Borsa de treball Formació / Desenvolupament de programes de gestió de projectes i seguretat. EL VISAT / Simplificar-lo El Visat avançat El visat d'obres entre 3,5 i 25 MFTA </ Facilitar-lo Tramitar des de Barcelona a Tarragona i Lleida / Reduir els drets de visat Reducció global del 15%
Estructura de ta despesa MPTA Compres Serveis exteriors Tributs Personal Altres desp. de qestic Desp. financeres Amort. i provisions Oesp. extraord. Total
2000 274 143 16 426 81 20 60 1 1021
% 2000 27 14 1 42 8 2 6 0 100
MPTA
%
2001 258 147 16 437 84 6 60 0 1008
2001 25 15 2 43 8 1 6 0 100
COMUNICACIÓ, ACTES SOCIALS I CULTURA / L'iNiORMAnu (10 anys a final del 2001). / Col·lecció professional Fitxes tècniques Quaderns i monografies / Una Festa renovada. / El Concert de Nadal a Santa Maria del Mar. / Viatges lècnico-culturals. • II Simposi Internacional d'Art Contemporani. FORMACIÓ / Més de 130 cursos 2.900 hores lectives 4.900 alumnes (matrícules) / Més de 80 cursos d'Informàtica. / Pla de qualitat de la formació. / Formació on tine. RELACIONS I REPRESENTACIÓ </ 10 Anys de la Delegació del Vallès Occidental. / Conveni amb el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Madrid. / Jornada ConsiruTíc sobre les noves tecnologies de la informació a la construcdó(amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya). TECNOLOGIA
/ Projectes europeus Medi ambient Rehabilitació Arquitectura tradicional / Agenda de la Construcció Sostenible. / Informació on line sobre materials i productes de la construcció. y Exposicions tècniques i seminaris sobre noves tecnologies i nous materials.
16 FI
MHI I VI
El visat del segle XXI El Col·legi ha canviat el sistema de visat amb l'objectiu de simplificar-ne els tràmits i reduir el seu cost. A més, el nou sistema facilitarà el tràmit del visat en els altres col·legis de Catalunya i en el Col·legi de Madrid des del Col·legi de Barcelona. Apareix l'anomenat V\SKTavançat i es redueix la quota complementària de Musaat. 1.
SIMPLIFICACIONS
DEL TRÀMIT
EL
VISATAVANÇAT
MPTA, cal adjuntar-hi la còpia del • El Uibre d'incidències s'ha d'abonar en el moment del visat. El Full d'assumeix. Registre de Coordinació, que és • Quan el Col·legi rep la comunicagratuït només es lliurarà si es ció del visat, emet la factura de la demana expressament. quota complementària de MUSAAT i la passa a cobrament. La • Quan es visi el CFO caldrà presentar el Programa de control de cobertura de la responsabilitat qualitat i el Certificat de complicivil d'un treball visat per aquest ment. sistema no serà efectivafinsque no s'hagi abonat aquesta factura.
El VISATawinfíif és una nova forma de visar. Els col·legiats poden obtenir per avançat un conjunt d'etiqueles per al visat dels documents d'un treball professional que podran utilitzar en el moment just en què tinguin preparat el treball o el document; així, el podran lliurar En tots els casos és molt imporimmediatament al client o fer-ne tant que el col·legiat o col·legiada l'ús que calgui. El VlSATavançút per- guardi la còpia d'arxiu de tota la met visar al moment i en qualsevol documentació.
EN OBRES DE MÉS DE 2 5 MPTA
• No hi ha modificacions en el tràmit. 2.
EN OBRES D'ENTRE 3 , 5 I 2 5 MPTA
CANVIS
DRETS
EN ELS
DE V I S A T
• S'aplica per treballs de projecte, EL VISATAVANÇAT direcció d'obra i direcció de l'exe- • El preu és únic: 2.000 PTA {12 €) En obres de menys de 3,5 MPTA cució d'obra, així com estudis IVA inclòs (21.000 €) per a treballs de: bàsics i coordinació de seguretat i • Aquest preu inclou també el visat I Treballs (projecte/direcció/segu re• projecte (en aquest tipus d'obra, salut. lat) en obres entre 25 i 100 MPTA: de l'estudi bàsic de seguretat i generalment, es tracta de docu10% de reducció.. salut i la coordinació, si escauen. mentadó tècnica que no té l'es- • Es suprimeix la Nota d'encàrrec tructura de projecte) pressupost (NEP). • En cas de renúncia, no hi ha I Treballs (projecte/direcció/seguretat) en obres entre 100 i 500 • direcció • Per al visat s'ha de presentar el devolució dels drets de visat. MPTA: 20% de reducció. Full d'assumeix i la fitxa de carac• estudis bàsic de seguretat i salut terístiques o justificació del pres- E N O B R E S D ' E N T R E I Treballs (projecte/direcció/segure• coordinació de seguretat i salut supost en els casos d'actuar com a 3 , 5 1 2 5 MPTA tat) en obres de més de 500 tècnic únic. MPTA: 30% de reducció. També s'aplica a treballs de: • Veure quadre adjunt. • control de qualitat (quan es fa • En el mateix moment es lliura un • En cas de renúncia només hi ha I En cas de renúncia només hi ha devolució de drets de visat quan independentment de la direcció joc d'etiquetes per a tots els tràdevolució de drets de visat quan aquests són superiors a 5.000 de l'execució de l'obra) mits de visat posteriors excepte aquests són superiors a 5.000 PTA. per al Certificat final d'obra. PTA. • estudis tècnics, urbanístics i econòmics • Aquests tràmits de visat posteriors • informes 3. REDUCCIÓ QUOTA comprenen: Programa de control E N OBRES DE M É S COMPLEMENTÀRIA DE • treballs de col·laboració tècnica i de qualitat i el Certificat de com- DE 2 5 MPTA assessorament pliment; l'Estudi bàsic de segureEl càlcul de despeses de visat es MUSAAT • amidaments tat i salut; la Coordinació de segu- continuarà fent com fins ara i s'hi Durant tot el 2001, els treballs retat i salut; l'Acta d'aprovació del aplicarà una reducció d'acord als relacionats amb la seguretat i salut pla de seguretat i salut; i el Llibre següents punts: (estudis i coordinació) tindran una COM ES TRAMITA? d'incidències. reducció d'un 10 %. • Es compra el conjunt d'etiquetes, personalment o per telèfon, en A més, en el cas del Col·legi d'Aqualsevol oficina de visats del parelladors de Barcelona, i també Col·legi. Se'n poden comprar durant el 2001, la quota compleTREBALLS en obres d'entre 3,5 i 25 MPTA (de 21.000 a 150.000 €) tants conjunts com es vulgui. mentària de tots els treballs profesImport dels drets de visat (IVA no inclòs) • El Col·legi lliura el conjunt d'etisionals tindran una reducció d'un quetes i un sobre-imprès de retorn 12% (l'any 2000 ja era d'un 10%) Pressupost Projecte i/o Estudi bàsic Coordinació Estudi* amb franqueig a destinació. sobre el càlcul que li correspongui. direcdó de seguretat coordinació de seguretat • Un cop s'hagin utilitzat les etiquede seguretat tes per un visat, cal adherir-ne una De 3,5 1 10 MFTA 1.000 PTA 5.000 PTA 2.000 PTA 3.000 PTA Més informació: al sobre-imprès i retomar-lo per De 10 1 15 MPTA 10.000 PTA 1.000 PTA 3.000 PTA 2.000 PTA Departament de Visats. correu o per fax a la seu del De 15 a 20 MPTA 15.000 PTA 1.000 FIA 2.000 PTA 3.000 PIA Telèfon 932 40 23 70. Col·legi a Barcelona. En el cas de De 20 I 25 MPIA 20.000 PIA 1.000 PTA 2.000 PTA 3.000 PTA A/e: visats@apabai.es treballs d'obres de menys de 3,5
Segons quinzetu gener 2001
17
INTFPNFT
Tota la legislació de construcció i medi ambient L'Agenda de la Construcció Sostenible amplia la seva oferta I tt»m«d>m Ctmn | LA PREOCUPACIÓ JL JL .?- JSnr H J ^ . F.SL J2- »SL « A ^ ^ ^ J L <£t creixent per la preservació del medi ambient també es reflecteix en les noves disposicions legals sobre construcció. Així, ja hi ha un cos legislatiu important sobre la gestió dels residus Legislació sobre medi ambient i construcció de la construcció, sobre els estudis d'tmpacte ambiental i sobre l'eficiència energètica de certes instal·lacions. L'equip de l'Agenda de la Construcció Sostenible i el Centre de Documentació del Col·legi han preparat una pàgina web amb tota la legislació de construcció í medi ambient, de fàcil consulta í que, tot allò que fa referència a qüestions més habituals, es pot descarregar en text complet. Amb aquesta nova aportació, l'Agenda de la Construcció Sostenible assoleix un volum important de professional preocupat per les Per accedir a la consulta de la continguts amb la voluntat d'esde- repercussions de la seva activitat en legislació us podeu adreçar directament a www.apabcn.es/sostenible/ venir el portal d'Intemet d'aquell el medi ambient.
ARCHISUN: una eina informàtica que avalua el comportament tèrmic de l'edifici i permet l'aplicació d'energia solar. En el marc del projecte THERMIE B ARCHISUN: Renewable Energy Sources Implemeniation, Energy Saving and Cenification in Building Destgn,
liderat pel grup d'Arquitectura i Energia de la Universitat Potècnica de Catalunya i amb la participació de la Universitat de Hannover (Alemanya), el Politecnico di Milano (Itàlia), Tombazis & Associates (Grècia) i l'insütut Català d'Energia (Catalunya), s'ha desenvolupat un Cd-Rom sobre del disseny energètic de l'arquitectura, anomenat ARCHISUN, de gran interès pel sector professional. A més, introdueix un mòdul d'energia solar (tèrmica i fotovoltaica) aplicada a l'edifici. La presentació es farà el proper 29 de gener a les II del maü al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) i té com objectiu presentar l'aplicació als professionals i l'estudi de casos pràctics amb la participació dels diferents col·laboradors del projecte. - Lliure accés a la presentació - Lloc Sala d'Actes del COAC {Plaça Nova, 5. Barcelona)
- Es lliurarà el CD-Rom - Es prega confirmació a: INSTITUT
CATALÀ
Telèfon 936 22 05 00 Fax 936 22 05 02 A/e: lcacn@icaen.es
D'ENERGIA
®
Iegisla33.htm. Inicialment, la base de dades acull legislació als àmbits de la Unió Europea, l'Estat espanyol, totes les comunitats autònomes i algunes referències de l'àmbit municipal. Pe) que fa a la temàtica, es pot consultar la legislació aplicable dels aspectes següents: qualitat i estalvi de l'aigua, estalvi energètic contaminació de l'aire, estudis d'impacte ambiental sobre el territori, gestió de residus de construcció i d'enderroc, qualitat ambiental de l'aire, ecoetiquetatge de materials i soroll.
TON
i FLDRIACH
A enda
S de la Conslrucaó Sostenible A/e: sostenible@apabcn.es
COL-LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Selecciona Cap d'obra Empresa familiar amb més de 50 anys en el sector, especialitzada en habitatges i naus industrials per tota Catalunya. Pertany a un important grup ubicat a Montcada i Reixac
Es requereix •
persona jove, amb ui d'obra
7i d'experiència de 2 anys treballant a peu
Funcions -
-
amidaments, pressupostos, comparatius d'ofertes, conlrol de costos, seguiment d'industrials a peu d'obra i mantenir el tracte directe amb ets clients el Hoc de treball implica signatura de la direcció d'execució d'obra
S'ofereix -
contracte laboral indefinit, sou entre 4,5 i 5,5 MPTA brut/anual, negociables formació a càrrec de l'empresa, amb possibilitats de promoció interna
Busquem unia professional jove, dínàmic/a i flexible, persona responsable i amb iniciativa, que li agradi viure l'obra i gaudeixi el dia a I dia del procés constructiu Selecció de personal. Referència: 7233 Interessats enviar una carta de presentació manuscnia. adjuntant currículum wtae i fotografia recent tipus carnet, indicant la referència 7233 a: CAATB, Servei de Promoció i Mercat de Treball Son Pastor. 5 3a planta 08021 Barcelona a/e: trebaNOapabcn.es
18
•
a quratnj gener 2001
ÍC
PIA
On podem trobar seguretat ES RELATIVAMENT fàcil de trobar informació sobre un tema genèric de seguretat o una situació concreta en l'obra. Però, on podem recórrer quan ens trobem davant d'uns treballs en els quals sabem que hi ha riscos i en necessitem una informació detallada? Posem alguns exemples: l'elecció del tipus de cinturó de seguretat en funció del risc, l'exposició a fibres d'amiant en ambients interiors, la rendibilitat de la seguretat, les plataformes de treball en carretons elevadors, la vigilància de la salut, les condicions de seguretat en la utilització d'eines manuals, etc Les referències que hem de lenir a mà en aquests casos són les Notes tècniques de prevenció {NTP), editades per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball. Aquestes notes donen resposta a situacions concretes com ara les plantejades anteriorment mitjançant fitxes elaborades per experts en cadascuna de les branques relacionades amb la segu-
J!. ..•
?
aÜ
i . ._?_„ "**
Documentación
Notoi T*cnlc« d * Pr·v·nclón «dlclón •l·ctr&nlca MIC»
retat, no solament en construcció sinó també en indústria, alimentació, serveis, etc. A més, podem trobar informació sobre la prevenció en totes les seves especialitats (higiene, ergonomia, psicosodologia, seguretat en el treball, etc). Actualment hi ha més de cinccentes NTP publicades, de les quals més de tres-centes es poden consul-
tar en text complet a la pàgina web de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (www.mtas.es /inshl/ntp/ntp.htm). La pàgina ofereix dos sistemes de recerca. El primer consisieix en una ordenació numèrica (poc recomanable). El segon ens ajuda a localitzaries a través d'un índex temàtic que ens permetrà arribar a la NTP que
necessitem mitjançant una paraula clau. A més, a www.mtas.es/insht, hi podreu consultar estadístiques d'accidentalitat (www.mtas.es/inshl/statistics/mtas.htm), i toia la normativa de prevenció de riscos laborals en text complet desglossada per temes. Disposa també de guies tècniques (www.mtas.es/insht/practice/ guias.htm) amb recomanacions i explicacions per facilitar la interpretació de reials decrets com l'RD 487/1997 de manipulació manual de càrregues, l'RD 773/1997 d'equips de protecció individual o l'RD 1215/1997 d'equips de treball. Podeu consultar totes les NTP o demanar informació sobre els seus continguts al Centre de Documentació del Col·legi.
JORDI TDYDS
Arquitecte lècnic Centre de Documentació A/e: renan@apabcn.es
L'ITeC atorga els dos primers DAU El document avala l'adequació a l'ús d'un producte L'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITeC) ha atorgat els dos primers certificats de qualitat DAU (Document d'adequació a l'ús) a les empreses Ceràmicas Casao i Ceràmica Sampedro. La presentació del DAU es va fer en un acte que va tenir lloc el 28 de novembre passat a La Pedrera (en la foto). El Document, que avala l'adequació d'un producte o sistema a l'ús o usos previstos, està pensat per a aquells productes o sistemes que no disposen de normativa o aquesta no cobreix totes les aplicacions del producte. Un DAU és una opinió favorable per a la utilització d'un producte amb relació a l'ús que es defineix en el mateix document. Es consideren tant les prestacions del producte amb relació al seu ús com també les dels constructives proposades. elements construïts amb aquest El DAU va néixer de la necessitat producte, en base a les solucions que un organisme reconegut avali la
idoneïtat tècnica dels productes de la construcció amb relació a l'ús al qual van destinats, formant part
d'una determinada solució constructiva. Aquesta opció, que és estrictament voluntària, es duu a
LSSORIA.
St
HFNTRF .inSFP
Documents a l'abast
Preus (16% IVA inclòs)
Codi d'accessibilitat 6S0 PTA Norma sismoresistent 1.160 PTA Control de qualitat de poliuretans 660 PTA El Llibre de l'edifici 375 PTA 10.2 Bastides 905 PTA 12.1 Control de qualitat (Document adafilat a la EHE) 1.160 PTA 13. Enderrocs 1.100 PTA 14. Criteris per a la redacció d'informes. certificats, peritatges i dictàmens 325 PTA 17.2 Certificats d'habitabilitat 440 PTA 19. Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció. Estudi bàsic 870 PTA Amb disquet 1.160 PTA 20.1 Conservació i seguretat de les façanes 1.730 PTA 21. Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a obres de rehabilitació de façanes 350 PTA Amb disquet 600 PTA 22.6 Llistat de normativa de compliment obligat per a
Documents a l'abast
1.1 4. 8.2 9.
L'INFORM@TIU on line www.apabcn.es/informatiu terme en diferents països d'Europa per institucions especialitzades en l'elaboració de documents que donin resposta a aquesta necessitat, i actualment significa un complement a la certificació de caràcter reglamentari establerta per la Directiva Europea de Productes de la Construcció, que es troba en fase d'implementadó. En aquests moments ben pocs productes disposen de l'especificació tècnica europea, cosa que fa que continuïn vigents les normatives nacionals. En aquest àmbit reglamentari, la Directiva estableix dues tipologies d'especificacions tècniques diferents que afecten els productes: les Normes europees harmonitzades i els Documents d'idoneïtat tècnica europeus. Unes i altres estableixen les condicions que han de complir els productes amb relació als requisits que la Directiva estableix per a les obres de construcció. El compliment d'aquestes condicions permet l'obtenció d'una certificació de la conformitat i, consegüentment, el marcatge CE. :
Les Normes europees harmonit zades són elaborades pel CEN,
Comitè Europeu de Normalització, mentre que els Documents d'idoneïtat tècnica europeus, els DITE, són elaborats per organismes membres de l'EOTA, European Organization for Technicai AppTovals. L'ITeC és un dels organismes membres de l'EOTA i, per tant, està autoritzat per a la concessió dels DITE. Els primers dos DAU que s'han emès s'han atorgat als fabricants Ceràmicas Casao SA, de Muel (Saragossa) i Ceràmica Sampedro SA, de Lardero (La Rioja), pels seus productes Ladryeso S i Ladryeso 6, respectivament. El producte Ladryeso és una peça prefabricada de gran format constituïda per una peça ceràmica interior í un revestiment de guix, i s'usa en la construcció de divisòries interiors í extradossats de façanes. Més informació: Institut de Tecnologia de la Construcció (ITeC) Tel.: 933 09 34 04 hnp://www.iteces
23.1 24. 25. 26. 27. 28.
.19
g° n a q u i "
PFNART
Caialunya (novembre 1999) Paper Disquet Correu electrònic Infraestruaures comunes de telecomunicacions Nova reglamentació d'activitats a Catalunya Grues-torre Amb disquet El projecte de bastida Amb disquet Les garanties a la LOE Amb disquet ^ ^ EL Centre Respon 4 i $ *
Preus (16% IVA inclòs)
1.160 PTA 930 PTA 700 PTA 1.650 PTA 1.100 PTA 980 PTA 1.230 PTA 1.199 PTA 1.450 PTA 1.160 PTA 1.415 PTA 1.160 PTA
PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) I DELEGACIONS Centre de Documentació TÜL 932 40 23 61 • A/e: renart@apabcn.es
novetat COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST
^INTERNET "fi CentnÉÉ.'è de Documentació diijentació Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ofereix ara la possibilitat de comprar is^Documents a l'abast des de la seva web.
EIS
El sistema permet seleccionar des d'un formulari de comanda el/s document/s que voleu comprar í conèixer et cost (amb les despeses d'enviament especificades) abans de realitzar definitivament la comanda.
També disposeu de'resums dels de cada document.
Podeu provar aquest nou servei a: http://www.apabcn.es/tecnica/ronart/docuaba.htm
20
HIDRES EXTRES nivrusns
I Lectures La complexitat de Venturi Robert Venturi Comptejkíad y contradiccíón en la aVquitectura
RDBERT VENTURI (Filadèlfia, EUA, 1925) ha estat un dels teòrics de la postmoderniiat. El text que comentem el va escriure gairebé tot el 1962 i ha estat un text polèmic, perquè aquest arquitecte que exercita la seva faceta pedagògi-
Assaig. COMPLEIIDAD Y COMTIADÍCCIÓN ES LA ARQUITECTURA. Rebert Venturi. Editorial Gustavo Gili.
234 pàgines. Barcelona, 1999.
ca a la facultat d'Arquitectura de la Universitat de Yale hi qüestiona el puritanisme arquitectònic. Hi planteja la validesa d'una arquitectura que no estigui fonamentada en solucions universals sinó en resolucions particulars. 1 ho fa en destacar la importància de les parts en la configuració del tot, perquè una arquitectura de la complexitat i l'adaptació no abandona el conjunt La psicologia de la Cestalt considera el conjunt perceptiu com el resultat, i fins i tot més, de la suma de les parts. A Venturi li agrada recorda-ho, perquè li agrada la complexitat i la contradicció. La paradoxa de Mies van der Rohe "menys és més" no l'atrau, perquè pot portar a construir edificis bells però que no resolen molts problemes. I els nostres reptes funcionals són cada vegada tnés complexos. Les dificultats en la construcció no només es presenten a l'hora de pensar un nou hospi-
tal o un projecte a escala urbana. referències del treball de Venturi: la Una casa segueix essent una casa, Guild House de Filadèlfia (1960-63), però en la vida contemporània han un edifici de sis plantes format per aparegut noves necessitats bàsiques, 91 apartaments i un espai comú per que han augmentat la complexitat en a gent gran que volia quedar-se en el la construcció de la llar. seu barri. L'edifici presenta una forLes idees de Venturi apareixen a ma inflexionada, amb la part davanComplejidad de manera complexa, és tera diferent de la part posterior de clar. L'arquitecte comenta i compara l'edifici. Els seus interiors estan defien el llibre un nombre abundant nits per complicats laberints de d'obres de diversos estils i moments parets, que conjuguen el variat proarquitectònics. Alguns d'aquests grama d'una casa d'apartaments. La exemples només serveixen per mos- vida quotidiana és complexa i l'artrar l'erudició i els viatges de Venturi. quitectura ha d'enfrontar les seves Els que estan més a favor o en con- contradiccions. tra del seu gust per l'ambigüitat, els il·lustra amb fotografies i gràfics. Al final del llibre, l'arquitecte també comenta i il·lustra diversos projectes i obres en els que ha participat, normalment associat amb la seva dona Denise Scott Brown i amb Jonh Rauen. JORDI MARLET Entre les obres de la partfinaldel Periodista llibre, trobem una de les seves A/e: electrik@redestb.es
I Exposicions d'art Paral·lel L'ORACLE PREDIU la profecia, el presagi escrit de la nostra vida abastable amb prou feines des d'un alè, un alè com d'altres que es manifesten al nostre voltant, amb els que coincidim en el temps d'existència i amb els que tenim en comú allò que ens allunya, la consciència individual, impossible de compartir, però comuna, privilegi dels éssers humans que els allunya de la felicitat que és l'alliberar-se del temps finit de l'existència. Les vides paral·leles conformen realitats comunes no compartides, diferents manifestacions d'una mateixa dimensió, el coneixement. La vida perdura a la família per damunt de l'individu. La vida, constant en l'espècie per damunt de la família. La vida, persistent, traspassa l'espècie per manifestar-se de qualsevol manera, a qualsevol lloc. La vida esdevé eterna i es compon d'individus paral·lels i transversals que s'obliden d'ella i de) que la determina. JAUME MARQUÈS
Ocell sobre naturalesa morta, 1995. 37x158x22 cm (escultura) / 72x165x5 cm (relleu)
Paral·lel. Construccions, escultures i instal·lació de l'escultor Artur Jiménez. Sala d'exposicions del Col·legi. Bon Pastor, 5. Barcelona. Fins al 9 de febrer. De dilluns a divendres, de 9,30 a 20 hores.
L'INFORM@TIU ^ on line >nsultar per internet dins ; I<J pàgina web del Col·legi Adreça: www.apabcn.es/informatiu
.21 DIVERSOS
I Des de la finestra
[Gairebé 10 anys
En un principi era el caos...
Entrevista a Josep Miquel Abad
EN UN PRINCIPI l'univers era ei caos fins que l'Arcfuitecte suprem es posà a treballar amb esforç, il·lusió i enginy. El primer dia hi posà ordre, ritme i proporcions, i digué: "Que cada cosa estigui on li pertoca i que totes juntes facin un tot harmònic". 1 veié que era convenient. El segon dia separà el cel, la terra i les aigües i digué: "Que cada element ocupi el seu lloc, que quedi instituïda la llei de la gravetat i l'estabilitat dels elements i els cossos". I veié que era correcte. El tercer dia ajuntà les plantes i els arbres i digué: "Que les plantes i els arbres amb el cel, la terra i les aigües formin els paisatges". I veié que era bonic. El quart dia ordenà les estrelles, el sol i la lluna i digué: "Que hi hagi dia i nit, els clars i obscurs, les ombres i les perspectives". I veié que era estètic. El cinquè dia arreplegà els animals i digué: "Que poblin el cel, la terra i les aigües i que convisquin amb l'home i la dona". 1 veié que era bo. El sisè dia uní l'home i la dona i digué: "Que l'home i la dona edi-
L'ORGANITZACIÓ l'establiment d'un exhaustiu control dels Jocs Olímpics de Barcelona de tot el procés de l'edificació fet celebrats el 1992 va ser per a Josep per agents independents. Miquel Abad "una experiència fasciEl professor Florentino Regalanant, irrepetible i impagable, tant do, finalment, alertava a L'INFORMApersonalment, com professional- TIU de la concepció errònia que ment". El conseller delegat del s'havia observat en estructures de COOB, aparellador i expresident del sostres reticulars. Col·legi, va ser entrevistat a L'INFORMATIU ara fa gairebé 10 anys i es va declarar partidari de la competència professional real per sobre dels exclusivismes i els corporativismes INFORMATIU basats en un títol acadèmic. "L'activitat professional és o pot ser bastant més que l'estricta aplicació d'unes competències normalitzades. Cal ser conscient -deia- que només la qualitat professional s'imposa i que ho fa al marge dels nivells acadèmics". Les previsions de l'activitat del sector l'any 1992 no eren ja d'eufòria. La construcció havia davallat prop d'un 5% i la previsió per al 93 era també negativa. Tan sols la rehabilitació experimentava creixements apreciables en l'activitat. Les companyies asseguradores consideraven inviable el sistema de garanties de L'INFORMATIU mim. 22 l'obra que proposava el projecte de Segona quinzena de gener 1993 Llei de l'Edificació i demanaven
fiquin aixoplucs on puguin desenvolupar les seves activitats i es multipliquin". I veié que era útil. El setè dia, després de sis dies de feixucs treballs, s'aturà i reflexionà sobre com havia fet les coses i s'adonà que no havia tingut en compte el pla general d'ordenació, les ordenances municipals, les barreres arquitectòniques, les NTE, les ISO, els DIT, i tantes i tantes altres. I s'angoixà i ho posà tot en crisi i, abatut i desesperat de trobar-hi tants obstacles, ho deixà córrer... i descansà. I així estem!
JORDI
LLEAL
Arquitecte tècnic A/e: jjlleal@iising.es
I Trenca't la closca Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella interior. Cada número indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte (en vertical, horitzontal 0 diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.
HORITZONTALS: 1. Les peces que primer et reben en entrar a les cases. 2. Un greix molt animal, però de bon remei per un llum. De gran extensió o de grans coneixements. ' 3. Escaire. Pedra plana i de poc gruix per pavimentar. Guix gens repugnant. 4. Escull la rajola que més t'agradi. Pati in- 2 tenor amb pòrtics. 5. Superfície d'una corba i dues rectes. Principi ètic. 6. Trena d'espart per subjectar alls o cebes. 3 Oficial de l'exèrcit turc. 7. Una resina det grup vinil. 8. Enmig de l'escaire. Els que porten més anells. 9. Tàntal. Residència 4 d'avis. A mitjans de qualsevol mes. 10. Consonant d'un tema. Parent esquerp del cérvol. 11. L'òrgan humà que més costa. 5 La donota d'una família qualsevol.
2 3 4
VERTICALS: 1. Unitats elèctriques que surten a fer passejades. Peça de la casa molt higiènica. 2. Enmig de la vela. _ Molt fi i molt prim. El propietari de la casa. 3. Segell impermeable i resistent a la calor. L'anella no era pas d'ella. 4. Suport telefònic. Dipòsit d'excrements. Una grega al bany. 5. Uacuna 8 glacial de la Ribagorça. Tancament transitori d'una obertura. 6. Recolzar en una bona superfície. Obstruccions intestinals. 9 7. Fet servir, el pis, per altres llogaters. Passat a un nivell molt més baix. 8. Consonants que pots trobar al llit. Tenir 10] cura de la gespa i de les plantes del jardí. Delimiten el radi de qualsevol cosa. 9. S'agita per unir els punts centrals d'un 1 -| arc de circumferència. Fibra a la que ü van molt bé les coses. SOLUCIONS
epes ei0es 6 H » T 1 > V | | S X U J V } | B H B 3 «1?A W IA "V 8 B3B«A L "Í^V **H 9 13 » t » S "S WV Bui > "0 «»°n ~\ E "
2
4 2 3 3 1 1 1 SOLUCIÓ
EXEMPLE 1 : •
1 3 01 3 "RSV'«i. " I »|«luoii|iüH
0
1 1
í '•
•
2
0 4 • t 4 . 34 • ;
z\i •i 1
e • • • z • •
e
z
LA
GENT FVFPFBT "P.nnn
Fredi Puig: "A vuit mil metres vas amb l'ànima . als peus"
"A vuit mil metres, s'està al límit El cos necessita oxigen i no en té. Cada hora que passa, el rendiment disminueix, í situacions que més avall serien fàcils esdevenen impossibles, perquè no es té pisionada". Així ho recorda Fredi Puig, 42 anys d'edat i vint d'experiència en alta muntanya. Puig, que forma part d'una família d'amants de la muntanya, ha participat en expedicions a cims de vuit mil metres quatre vegades. En dues de les ocasions, en la seva marxa cap al cim de l'Everest, de
CDM VA CDMENÇAR? "Vaig tenir la sort que, a banda del que em van ensenyar els germans, vaig enganxar una colla d'adolescents de Manresa que ja escalava. M'hi vaig entendre molt bé. I quan tenia 20 anys, Josep Mana Monfort, cap de l'expedició al Makalú |8.481m] del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, ens va fitxar, per dir-ho d'alguna manera, i ens va promocionar. Vam fer una expedició lleugera als Andes peruans. Així ens van anar introduint en aquest camp. Després, van muntar l'expedició del Lhotse |8.501m|, en la qual jo era dels més joves".
Com s'ataca l'Everest? "La tècnica de l'ascensió a la muntanya és una estructura piramidal. Has de fer molts viatges al camp u per poder pujar al camp dos, on has de fer uns quants viatges per poder muntar el camp tres. Del camp tres al camp quatre i del quatre cap a dalt. Aquests viatges serveixen per portar material i per aclimatar-se. El cos el vas portant una mica al límit." Qualsevol pot pujar-hi? "Home, la gent amb molt bona condició física i que, a més a més, té una certa experiència, ho pot provar. Després, allà
8.848 metres, que se li resisteix. El darrer intent d'arribar al capdamunt del món el va fer la primavera passada, en formar part de l'expedició Everest 2000-Caixa de Manresa. Aleshores, dos alpinistes bagencs acompanyats de dos xerpes van fer el cim perla ruta sud. El proper 28 de febrer, ales 7 del vespre, aquest arquitecte tècnic responsable de l'Oficina Tècnica d'Aigües de Manresa presentarà a la Sala d'Actes del Col·legi un audiovisual d'aquesta darrera experiència.
dalt, a partir de 8.000 metres, realment té els seus riscos extraordina-
Segueix sent interessant pujar a l'Everest. . sense Giorgi Dan? "L'Everest és l'Everest. El risc s'accentua per sobre els 8.000 metres. Més de dues nits i caus en picat, i de 8.850 només hi ha l'Everest. N'hi ha de 8.600 i 8.500, però ja no és el mateix, perquè aquesis tres cents metres d'alçada marquen la diferència."
No va fer el cim. Es vostè mateix qui va veure que no pujaria? "No exactament. Vaig tenir problemes de coll, cosa que ja sembla una constant en mi. Vam agafar la idea que la gent, perquè pogués fer un intent, havia d'haver pujat abans al Coll Sud, que esià a 7.950 metres. Per tant, ja descartàvem per a l'atac ningú que no hagués fet els 7.950 metres. Aleshores es baixava a reposar uns quants dies al camp base, perquè quan arribes a 8.000 metres
LA
GENT
TM.
23
ünnn
et desgastes moll i, quan fas l'atac, has d'haver estat quatre o cinc dies a baix reposant i fent el gos, per sortir molt bé de coco i de físic lo vaig acompanyar els que feien l'atac [al cim] en el que era et primer dia que jo feia el Coll Sud. Ells [els alpinistes bagencs Jordi Bayona i Joan Belmonte, acompanyats del xerpes Tamdi i Nima Nuru| havien arribat feia vuit dies, havien fet el Coll Sud, havien baixat a reposar i ja era el segon cop que pujaven. Si aquell dia no haguessin fet cim, haurien tornat a baixar a reposar i jo també hagués estat disponible per fer el cim. Ei que passa és que, un cop has fet el cim, d'alguna manera abaixes la guàrdia. La gent té ganes d'anar avall i et desmotives. Ja has complert l'objectiu principal, que és fer el cim. Amb tot, vam fer un altre intent, però menys preparats." Mallory (el cos del qual ha estat finalment trobat a la muntanya) i Irvine van ser els primers en pujarhi, el 1921? 'No ho crec Amb els mitjans amb què anaven en aquella època, si ho haguessin fet, és una cosa úni- com 400 persones. Al Coll Sud ja no ca. Anaven amb xeviot, gairebé. Les hi arriba tanta gent, per descomptat. botes que jo duia fa vint anys pesa- A més a més, quan hi arriba, cadascú ven cadascuna un quilo i mig més munta la tenda. L'endemà, tothom que les d'ara. La roba que duia marxa al seu rotllo i toma al seu rotaquest cop també és més calenta, llo, i si et passa alguna cosa has de pesa menys. Les meves bombones comptar amb els teus. Això també és d'oxigen pesaven menys que les que veritat." portava l'any 80. Imagina't l'any 21. Ara vas amb bombones de 350 atmosferes. Aleshores havien d'anar amb bombones de 100. Vol dir que deurien portar oxigen per només quatre hores. Fins i tot avui hi ha molta gent que, amb bombones que tenen una autonomia de dotze hores, no pugen a l'Everest. Tot i així, requereix estar molt fort, que segur que ho estaven. L'altra cosa és que en aquell moment pràcticament no sabien què era l'aclimatació, no sabien què eren els edemes, no tenien mitjans mèdics, les cordes no aguantaven, els rapeladors no sabien ni què eren. Tenen molt més mèrit que tots els que van venir al darrere, però..." A l'Everest sempre hi ha saturació? "Sí, érem moltes expedicions. Mira, per la vessant que anàvem nosaltres hi havia els de Tarragona, els andalusos... En total, hi havia 25 expedicions. Dir que vas sol a l'Everest o dir que hi aneu dos és absurd, perquè en el camp base devíem ser
avall, i els dos col·legues meus i els dos xerpes a les nou del vespre ja es tornaven a vestir i a marxar amunt. Van passar la nit caminant, van arribar al cim molt bé. 1 l'endemà van arribar al Coll Sud a les tres o les quatre |de la tarda|. Va anar tot molt ràpid i perfecte, tot rodat. Però, allà, si tens un problema..." La mort deu ser molt present "Sí, home, a partir de 8.000 metres la tens allà. La primera tarda al Coll Sud, un dels col·legues que es trobava més bé va anar a voltar per allà i va veure un xerpa mort, que ja devia fer uns quants anys que estava estirat. Allà al Coll Sud, hi ha molta gent que s'hi ha quedat Aquest xicot en va veure un, però segur que n'hi ha més, tant allà escampats com cap amunt. El primer any que hi vaig L-siar, el 1988, hi va haver quatre txecs que es van quedar sota el cim sud. Per aquella vessant van morir sei persones. Un francès va morir a l'altra banda."
Creia que la muntanya estimulava la solidaritat. "I és així, però a vuit mil metres vas amb l'ànima als peus. Diguem que tens corda per poques hores. La gent arriba al Coll Sud i no dorm. Nosaltres hi vam arribar a les dues del migdia, jo vaig tornar a marxar
Quan s'arriba tant amunt deu costar parar i tomar avall. "Sí, és clar, però això ja depèn de cadascú. Jo ho tinc bastant clar, perquè ja n'he vist més d'una, de coses d'aquestes." A més, està casat, té un parell de fills. "Home, això et pesa. En les primeres expedicions anava més deixat anar. Més cap aquí, ja no jugues només el teu sinó el dels altres." Quina expedició prepara? "Ara, de moment faig bondat Això s'ha d'anar veient. Quan ets allà parles de projectes, perquè tens moltes hores. Quan tomes, tens ganes de tomar-hi, però també es tracta de deixa-ho reposar tot* Com es compagina la feina amb l'alpinisme d'alt nivell? Tothom es busca la vida, en això. Mig vacances i mig permisos sense sou, en el meu cas. Hi ha qui ha demanat una excedència i qui s'ha donat de baixa d'una empresa, per anar-se'n d'expedició."
JORDI MARLET
A/e: elearik@iedestb.es
LA
24
GENT
Sopar dels 10 anys a La Garriga
LA CGMMEMD* ració dels primers deu anys de la Delegació del Vallès Oriental va culminar el passat 24 de novembre amb la festa sopar que va tenir lloc a! restaurant La Cabanya de La
Garriga. La festa va reunir els companys residents al Vallès junt amb els seus familiars i amics i va comptar amb la participació especial del cantautor Jaume Amèlia, "l'últim romancer dels Països Catalans". Es
tancava així el programa d'actes iniciat el 16 de març a Granollers i en el qual ha destacat la posta en marxa d'un nou espai d'exposicions a la seu de la Delegació, la celebració de les III Jornades de seguretat en la
construcció i el Concert d'Estiu que es va fer al juny a la Parròquia de Sant Esteve de Granollers. En les fotos, diverses imatges de la celebració a la Garriga,
Terrassa prepara el desè aniversari ELS
APARE-
lladors i arquitectes tècnics del Vallès Occidental van escollir el restaurant Sant Lluís de Rístol de Viladecavalls per celebrar el passat 17 de novembre la seva festa anual (imatges). En el transcurs de l'acte es va donar a conèixer
els preparatius per a la celebració dels 10 anys de la Delegació que tindrà lloc al llarg d'aquest any 2001. El programa d'actes és molt extens i s'identificarà amb un logotip d'aniversari creat per l'arquitecte tècnic de Sabadell Carles Cortés.
LA
.25 AHTIVITATR
LA BASÍLICA DE Santa Maria del Mar de Barcelona va acollir el passat 21 de desembre el Concert de Nadal dels aparelladors i arquitectes tècnics, al qual van assistir prop de dues mil persones entre companys, familiars i amics. El concert titulat Nadal en el món va anar a càrrec de la Polifònica de Puig-reig i l'Orquestra Simfònica Europea
Mediterrània que, sota la direcció de Ramon Noguera, van interpretar peces de Handel, Mendelsshon, Brahms i una selecció de cançons nadalenques d'arreu del món. En la presentació de l'acte hi va haver un record per a les víctimes del terrorisme que s'han produït recentment a casa nostra.
*í O Segona quinzriu gener 1001
-L&EJRVEIS. FINANinFB I FISTAI
Tancament fiscal de l'exercici 2000 En aquest article comentarem tres temes diferents, però que tenen la seva bé per a determinades operacions va acabar el passat 31 de desembre, d'altres importància a l'hora de preparar el tancamenl fiscal de l'exercici 2000 que, si són possible de preparar-les abans del dia 30 d'aquest mes de gener.
AMORTITZACIONS
Es considera amortització la quantitat destinada a compensar la depreciació efectiva soferta pels elements afectes a l'activitat, per raó del seu gaudi o obsolescència. Mitjançant les quantitats que s'amortitzen, es possibilita at professional liberal la recuperació financera de la inversió realitzada en el moment que s'amortitza. És necessari que es tracti de béns afectes a l'activitat. Per això han d'anotar-se en el Llibre registre de béns d'inversió i també en el Llibre de despeses les corresponents quotes que recullin la depreciació dels elements. L'amortització acumulada, al
final de la vida útil del bé, no ha de superar el valor d'adquisició d'aquest. Els diferents elements afectes a l'activitat s'amortitzen en funció d'uns coeficients reflectits a la taula d'amortització. Les petites i mitjanes empreses i els professionals podran multiplicar per 1,5 el coeficient màxim previst a les taules d'amortització.
GRUP
1 2
Oficina Gaesco Assessorament financer/fiscal Decidir-se per un producte financer qualsevol comporta una repercussió fiscal que cal conèixer per endavant. A la tercera planta del Col·legi s'ha instal·lat una oficina GAESCO, juntament amb l'assessoria fiscal, atesa per professionals experts en fiscal itat i estalvi, que atendran les vostres consultes i que poden cursar-vos les decisions. L'horari és 10 a 14 hores, de dilluns a divendres. També les tardes de dimarts i dijous, de 17 a 19.30 h. ACIÓ
Edificis i altres construccions Instal·lacions, mobiliari, estris i la resta
3
de l'immobilitzat material Maquinària
4
Elements de transport
5 Exemple: Renovem les instal·lacions informàtiques del nostre despatx per actualitzar-les a les noves tecnologies. Això suposa una despesa de 7.500.000 PTA. Tal com indica la tau-
DESCRIPCIÓ
6
Equips per tractament de la informació i sistemes i programes informàtics Estris i eines
la, ens trobem amb un element del grup 5 que té un coeficient màxim d'amortització del 26%, i un període màxim de 10 anys. El coeficient màxim el multiplicarem per 1,5 per accelerar l'amortització, quedant el percentatge en 39%, i el període màxim en 3 anys. Així doncs, l'amortització es reflectirà a la declaració del contribuent de la manera següent lr any, 39% de 7.500.000: 2.925.000 PTA 2n any, 39 % de 7.500.000: 2.925.000 PTA 3r any (la resta), 22% de 7.500.000: 1.650.000 PTA
Rendiments (beneficis d'activitats econòmiques, rendes del capital, rendes del treball personal i imputacions de rendes). Guanys i pèrdues de patrimoni generats per un termini inferior a un any.
Coeficient
Període
màxim
màxim (anys)
3
68
10
20
12
18
16
14
26
10
30
8
Cal recordar la possibilitat de poder amortitzar lliurement les inversions en béns per un import inferior a 100.000 PTA sempre que el conjunt de les inversions no excedeixi de 2.000.000 PTA
GUANY I PÈRDUES PATRIMONIALS
El Decret-llei 3/2000 de 23 de juny ha suposat grans modificacions en el tractament dels guanys i pèrdues patrimonials. Des de la nova Llei de l'IRPF, la base imposable es divideix en dues pans, la part general i la part especial (veure quadre següent).
Part general de la base imposable
Mai no van a la part especial de la base imposable
9 3 2 4D 2O BO - EXT. 31 5
GAESCO
Guanys i pèrdues de patrimoni generats per un termini superior a un any
Part especial de la base imposable
RVE:IS
Segona quinzoia gener 2001
27
FINANnFB I FIRRAI
Els guanys generals en un període inferior a 1 any tributen al tipus mitjà del contribuent. Les pèrdues podran compensarse amb guanys generats sobre actius amb el mateix període de permanència o bé reduir la base imposable de l'impost (IRPF) fins un màxim del 10% de les rendes salarials. Els guanys generats en un període de temps superior a 1 any tributen al tipus fix del 18%. Si el saldo és negatiu, es compensarà aquest saldo amb el dels guanys i pèrdues patrimonials de la part especial que es generin durant els quatre anys següents.
CRITERI DE CAIXA Aquest sistema faculta el subjecte passiu perquè imputi a la seva renda els rendiments de l'activitat econòmica que efectivament hagi cobrat. D'aquesta manera, es retarda la tributació i evitem elevar la nostra mitjana de tipus amb rendiments que encara no hem percebut.
El criteri de cobraments i pagaments es configura com a optatiu per a la imputació dels rendiments d'activitats econòmiques, però no en tots els supòsits. La norma general per als rendiments de l'activitat econòmica és que s'imputaran segons la normativa de l'Impost de Societats (IS), però s'obre la possibilitat d'especialitats reglamentàries que permeten optar pel criteri de caixa. Haurem de fer una diferenciació entre: • Els contribuents que executin les seves obligacions comptables i registrals d'acord amb el previst en el codi de comerç, ja que en aquests casos s'aplicaran exclusivament els criteris d'imputació temporal previstos a la normativa de l'IS. • Els que desenvolupin activitats econòmiques per les quals no estan obligats fiscalment a portar comptabilitat i registres d'acord amb el previst en el Codi de Comerç i, a més, efectivament no
la portin d'acord al nomenat codi, podran optar pel criteri de cobraments i pagaments "caixa" per a la imputació temporal de les seves activitats econòmiques.
ment, a mesura que s'efectuen els cobraments corresponents. Encara que si l'entitat ho prefereix podrà imputar-ne la totalitat en el moment de la meritació. La normativa de l'IVA no preveu el criteri de caixa per a l'exigibilitat de l'impost.
Això no significa que els contribuents que portin la comptabilitat ajustada al Codi de Comerç no puguin optar pel criteri de caixa; sí que podran sempre que s'ajustin als procediments de la legislació de l'IS. Per exemple, a la normativa de I1 IS, es consideren operacions a terminis aquelles vendes i execucions d'obra el preu de les quals es percep, totalment o parcial, mitjançant Z D R A Y A T D U R K I pagaments successius o en un sol pagament, sempre que el període transcorregut entre 1'entrega i el venciment de l'últim termini o únic termini sigui superior a un any. En aquestes operacions es modifica el principi general d'imputació (meri- J O S É A N T D N I D BERNÀLDEZ tació), i s'estableix el criteri de cai- Advocats xa. D' aquesta manera, les rendes Bemàldez-López Masotiver s'entenen obtingudes proporcional- A/e: Bemaldez@retemail.es
Informació i assessorament en la compra de vehicles El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. Valoració orientativa del vehicle de segona mà Assessorament fiscal en la compra del vehicle. Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc. Condicions preferents en la contractació dels productes financers necessaris per a la compra del vehicle. Contractació de l'assegurança (prestació realitzada per SICÓ). INFORMACIÓ
Tercera planla del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 A/e: comercial@apabcn.es
®
COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUfTECTES TÈCNICS DE BARCELONA
5FPVEI5
28
PETITS
NECROLÒGIQUES
ANUNCIS
H TT p y/w ww. A PA BCM.ES/INFORMATIU
Recordem els companys que ens han deixat durant l'any 2000*
Joan Guasch Anglès
02 de desembre (99)
Serveis per al professional
Serveis per al projecte
Juan A. Marín Davol
03 de desembre (99)
Benet Vila Pou
25 de desembre (99)
Albert Silvar Senabre
27 de desembre (99)
L.M García Brusola
31 de desembre (99)
S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectorització i digitalització de plànols. També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació). Telèfon: 934 87 00 54
Josep Sanfeliu Ricahrte
06 de gener
Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos. plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.
Enric Mira Farràs
19 de gener
Guillermo Navarro Bandres
25 de gener
ARINSA
Pere Querol Ricart
02 de febrer
Tel: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net
Joaquim Gascón Vila
05 de febrer
Rafael Delgado Yanguas
07 de febrer
Lluís Roselló Balana
14 de febrer
Mariano Manez Ferrer
15 de febrer
Alfredo Canalias Cabrian
22 de febrer
Enrique Vivanco Villa
29 de febrer
Joan Ovejero Morilla
21 d'abril
Antonio Aroleda Nicolas
03 de maig
Josep M1 Payes Nadal
16 de maig
Magí Miracle Marenges
08 de juny
Rosa Me Ferré Salvadó
09 de juny
Alexandre Iranzo Garda
22 de juny
Ramon Autonell Gardenas
18 de juliol
Josep Grabulós Vidal
20 de juliol
Santiago Brodi Martí
04 de setembre
Lluís Bosch Reitg
05 de setembre
Salvador Bohera Olivera Antonio Eguilar Anor Joan Sanromà Fornt Lluís Regàs Rubirola Fe Aparicio Pérez del Pulgar Gemma Altadill Garcia Antoni Ferrer i Codinachs
Es fan perspectives manuals i per ordi' nador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi • Telèfon: 932 13 92 36
Serveis per a taxadors Serveis tècnics arquitectura I topografia EnviTns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01
Serveis de topografia S'ofereix, realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84
Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres. 80. local, 3 Sí. Feliu de Guíxols. Tel. i fax: 972 32 32 82 A/e: oficinajmgomez@ctv.es
Delineació de projectes S'ofereixen tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D. Fotografia i tractament d'imatge. Aporta experiència en empreses d'enginyeria i d'arquitectura. Telèfon: 933 095 965
14 de setembre 26 de setembre
Visualització de projectes
13 de novembre
Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: plànols de venda, perspectiva manual, render, fotomuntatges, animació 3D, vídeo, interactius, etc. Telèfon: 934 87 00 54
S'ofereix dibuixant amb Autocad 2000. Enviament per correu electrònic. Bons preus. Telèfon: 932 32 18 24
Serveis tècnics d'arquitectura
Lloguer de dos estudis
Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat ó'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.
Es lloguen dos estudis en finca catalogada de Josep M.Pujol (Diagonal,332 pral). Dret sala de reunions. Estudi petit: 18.000 pta/mes. Estudi gran: 40.000 pta/mes. El lloguer inclou: despeses comunitat, electricitat, aigua i neteja.
20 de novembre 21 de novembre 11 de desembre
Delineació amb Autocad
17 de desembre
Baixes co-legials comunicades fins al 17 de desembre. S'inclouen els noms dels companys morts a finals del 1999
TRESDCAD
CALENDARI CDL'LEGIAL DE CDBRAMENT CONCEPTE
DATA DE COBRAMENT
QUANTITAT
Quota col·legial
Gener i juliol
9.500 PTA en cada cobrament
teieron: ÜJO /W OO OI
itn.a&t M U* SU mòbil: 669 23 69 91
Perspectives 1 fotomuntatges
Quota PREMAAT dia 5 de cada mes
segons aportacions i trams d'edat
Prima MUSAAT
segons pòlissa individual 50 % de la primafixaen cada cobrament
1 de febrer i 1 de maig
Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. Oferim serveis de foto muntatge, vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's. Ens desplacem a tot Catalunya. Telèfon: 934 59 46 17
1
:
1
29
m ^ p 2 TÈCNis/quEs DE PROJECTES.
J.TÈCNic/A DE PROJECTES I OBRES
jgj TÈCNIC/A DE PROJECTES I OBRES
GABINET D'ARQUITECTURA TÈCNICA
ESTUDI D'ARQUITECTURA
DESPATX D'ARQUITECTURA I ENGINYERIA NECESSITA
per a desenvolupament de projectes d'obra nova i rehabilitació, amidaments i contacte amb Industrials.
per a tasques principalment de despatx (elaboració de projectes, amidaments, programes de càlcul). Visites d'obra setmanals zona Barcelonès i 8alx Llobregat.
ENGINYERIA D'ESPARREGUERA per a la realització de pjojecies ú'obfes menors, majors i activitats (locaís comercials, industrials, residencials, etc.) i direcció d'obres. Ptrffi Es valorarà experiència en sistemes constructius, càfculs d'estructures i fonaments. Edat fins a 27 anys. Coneiiemems informàtics rJe Cad. Word i Excel. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Uoc de treball Esparreguera (seria convenient que el candklaVa tingués la residència propera a aquesta localitat). Disponibilitat perferdesplaçaments per les comarques de Barcelona.
amb coneixements d'Autocad i programes de pressupostos (Itec). Maxim 30 anys. Imprescindible estar col·legiat.
No cal experiència. Edat entre 22 i 30 anys. Coneixements Informàtics d'Autocad v.14, 3D i Microsoft Office. Convenient carnet de conduir. Uoc de treball Barcelona amb desplaçaments esporàdics al tarragonès i gironès.
Edat entre 22 i 26 anys. Es valorarà experiència en obra i despatx. Coneixements Informàtics: Autocad 14, Office i convenient Presto. Carnet de conduir.
S'ofereix S'ofereix Jornada oficial. Relació liberal. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a més, primes i incentius. Incorporació Immediata.
Jornada completa. Contracte i sou a valorar en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.
TÈCNIC/A r.
Interessats enviar c.v. al fax: 933 174
S'ofereU Jornada completa 0 mitja jornada. Contracte laboral inicialment de 6 mesos amo possiüiütat rJe ser indefinit Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a, més quilometratges. Incorporació immediata.
Els Interessats adreceu el vostre curriculum per fax al número: 932 6 5 1 5 1 2
Interessats/des poseu-vos en contacte amb Sr. Caries Gonzélez. telèfon 932 18 49 33 Ref:7212
Els interessats, adreceu el vostre currículum per fax al número, 937 77 73 66
ARQUITECTE
TÈCNIC
|
TÈCNIC/A
COMPANYIA JOVE I DINÀMICA DEDICADA A LA REHABIUTACIÓ DE FAÇANES BUSCA PER LA DELEGACIÓ DE BARCELONA ASSISTENT TÈCNIC
D'OBRES
ESTUDI D'ARQUITECTURA
Perfil entre 23 I 28 anys. Busquem un professional que comenci realitzant les feines de suport a la gestió comercial, com la realització de pressupostos, e! contacte amb proveïdors i les visites a finques per a l'estudi de problemàtiques d'edificació. També es responsabilitzarà del seguiment puntual d'obres. El perfil correspon a una persona amb empenta I habilita! de relació que sigui capaç d'assumir responsabilitats de forma gradual i amb desig de progressar en una empresa jove i en constant expansió. Es valorarà l'experiència en funcions similars o de rehabilitació d'edificis. S'ofereix Sou competitiu en funció de valors aportats. Interessats envieu carta de presentació rr recent a:
|
mscrita, adjuntant currículum vitae i fotografia
DESPATX D'ARQUITECTURA
per a la direcció d'obres.
per al desenvolupament de projectes.
Parfll Experiència de 3 anys. Coneixements Informàtics d'Autocad v.14, Word I Excel. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Baix Llobregat
Perfil Es valorarà experiència. Edat entre 20 i 30 anys. Coneixements informàtics de Cad-14. Uoc de treball Vilanova i la Geltrú.
S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral d ' l any. Període de prova de 6 mesos. Sou aproximat 4.000.000'- PTA brut/anual negociable. Signatura d'obres, incorporació el mes de gener o febrer del 2001. Interessats/des adreceu el vostre currículum al fax: 934176976
TRAC REHABIUTACIÓ. C / Tànger, 26. 0S01S Barcelona A/A Sta. Isabel Jorquera
Tèc
S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral d ' l any. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata. Interessats/des poseu-vos en contacte amb Sr. Francesc Montjer. telèfon 936 14 2 1 53 i/o adreceu el vostre currículum al fa* 938 14 08 70
Ret: 7226
CAP D'OBRA
í EMPRESA D'ASSESSORAMENT g I TAXACIONS
CONSTRUCTORA DE SANT BOI DE LLOBREGAT 1 o 2 ARQUITECTES TECNICS/QUES UBERALS
D'HABITATGES CAP D'OBRA per a petició d'ofert ei ques pròpies del departament
Idaments. pressupostos, inspecció d'obre
especialitzats/des en riscos laborals i/o valoracions immobiliàries. Perfil Experiència mínima d ' l any en aquestes tasques. Relació liberal. Dedicació flexi-
S'oterelx Retribució en funció dels honoraris convinguis.
CAP D'OBRA PROMOTORA CONSTRUCTORA
Experiència mínima d ' l any en llocs de característiques similars. Edat convenient menor de 30 anys. Coneixements informàtics de Word, Excel, Autocad i Ms Project. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Uoc de treball Sant Boi de Llobregat. S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral oficial. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació el 30 de gener del 2001. Interessats/des adreceu el vostre currículum vrtae al fax 936614988 a l'atendò de la Sra. Mariola Pérez
Interessats/des poseu-vos en contacte amb el Sr. Josep Latorre, telèfon 656 8 1 78 23
amb experiència mínima d ' l any en direcció d'obres.
Coneixements informàtics de Gest O similar. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Uoc de treball Sant Sadurní d'Anoia. S'ofereix Mitja jornada amb dedicació flexible [jornada laboral de 20 nores setmanals}. Relació liberal. Sou 3.000.000'- PTA brut/anual negociables. Incorporació a convenir. Interessats/des adreceu
fax 932 U 02 42
SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL Tel.: 932 40 23 58 • Fax: 932 40 23 59 • A/e: treballi!
30
Segotu quinzmi grner 2001
ACTIVITATS
1
GESTIÓ ECONÒMICA DE LES INSTAL·LACIONS: AMIDAMENTS, VALORACIÓ D'OFERTES I CERTIFICACIONS 24 i 3 1 de gener a Barcelona, 2 0 I 2 7 de febrer a Manresa, • S 115 de març a Terrassa
En els dauro anys, els sistemes de condicionaments i serveis presents als edificis guanyen pes qualitatiu i quantitatiu en el projecte i en l'execució de les obres. Si fa uns anys la seva importància, tant en termes econòmics com de complexitat, era relativa, avui dia la partida econòmica global de les instal·lacions d'un edifici arriba a ser del maieix ordre de magnitud o superior que, per exemple, l'estructura. El tècnic responsable de l'execució í/o gesüó de les obres ha de saber amidar les partides d'instal·lacions sobre plànols de projecte i in situ; demanar ofertes als industrials, i les ha de saber valorar per poder fer-ne comparacions. Durant l'execució de les obres cal fer les comprovacions per controlar les certificacions i, també, ha de negociar i prendre decisions amb els industrials. Aquestes són tasques que el tècnic sovint, no domina amb la mateixa perícia que en altres parts de les execució de l'obra. En aquestes sessions tècniques els assistents, sense necessitat d'arribar a ser especialistes en la matèria, podran obtenir uns coneixements bàsics sobre el control econòmic de cadascuna de les instal·lacions. Programa • Estructura del pressupost. • La orientació economia. • El pressupost per les administracions públiques. • Les partides de l'obra, preus unitaris, base de dades, ajudes de paleta.
• L'amidament, criteris. • El resultat del pressupost l'anàlisi i els indicadors. • Comparació de les ofertes, indicadors de qualitai-preu. • Plecs de condicions tècnics, generals i particulars, vinculacions al pressupost i l'oferta. •
Certificacions.
• Anàlisi de la desviació del pressupost. • Exemples pràctics. responsable acadèmic Aradi de Bobes. Arquitecte, professor titulat de la UPC professor Carlos Villagrasa. Arquitecte tècnic horari: de 17 a 21 hores. durada: 8 hores preu matrícula: 17.000 PIA preu col·legiat: 14.000 PTA
dates a Barcelona: Dimecres, 24 i 31 de gener CODI: E 3 0 6 1 dates a Manresa: Dimans, 20 i 27 <Je febrer CODI: E 3 0 6 2 dates a Terrassa: Dijous, 8 i 15 de marc.
COORDINACIÓ D'INSTAL·LACIONS: DE LA POSADA EN OBRA I DELS INDUSTRIALS 1 5 de febrer a Barcelona • 1 de març a Terrassa
L'impacte de les tecnologies de la informació, la consciència per la defensa del medi ambient i l'evolució de la tecnologia estan induint en la configuració i la complexitat de les instal·lacions en els edificis. A les instal·lacions convencionals (aigua, gas, electricitat, sanejamenl, calefacció..) se n'hi van afegim d'altres tipus per diversos motius. Per exemple, per l'aparició de noves normatives, les xarxes de comunicació; per motius de confon, cada cop més l'aire condicionat; per estalvi energètic els pannells solars. És evident, doncs, que la complexitat és creixen! en el camp de les instal·lacions i que, per tani, també hi hagi una major complexitat pel que fa a la relació amb els altres subsistemes constructius, fins a arribar-los a condicionar de forma important. Aquesta sessió tècnica pretén, doncs, donar a conèixer els aspectes més importants a tenir en compte en ta coordinació de les instal·lacions i les seves repercussions en el procés constructiu, en la gestió i en la planificació del projecte i de les obres.
Programa • Estudi i reconeixement del projecte. • Planificació global i particular. • Localització de interferències, punts comuns i ajudes. • Informe periòdic al coordinador i revisió del pla de treball. • Criteris de registrabiliiai. • Accessibilitat de les instal·lacions. • Accessoris i elements de fixació per instal·lacions. • Exemple pràctic responsable acadèmic Arcadi de Bobes professor Manuel López Segòvia. Arquitecte tècnic horari: de 17 a 21 hores. durada: 4 hores preu matrícula: 8.500 PTA preu col·legiat: 7.000 PTA dates a Barcelona: dijous, 15 de febrer CODI: E3072 dates a Terrassa: dijous, 1 de març CODI: E 3073
CODI: E 3 0 6 3
* LA POSADA EN OBRA DE LES INSTAL·LACIONS. 1 R CICLE : Del 5 al 2 6 de febrer
Les instal·lacions formen part consubstancial del producte 'edifici', tant com el ram de palela, l'estructura o les fusteries i, massa sovint, els directors d'execució d'obres deixen en mans dels industrials instal·ladors el pes de les decisions d'obra. Sense necessitat d'arribar a ser un especialista en la matèria, a l que els professionals tinguin coneixements bàsics sobre instal·lacions, des del reconeixement del projecte fins a la recepció final o legalització, que els permeti realitzar la tasca de control i posada en obra de les instal·lacions. Amb aquest cicle es proposen unes sessions monogràfiques que se centren en els aspectes importants a considerar en la posada en obra de cadascuna de tes instal·lacions per posar al dia i aclarir temes, o debatre'ls. responsable acadèmic Arcadi de Bobes dates: del 5 al 26 de febrer del 2000 horari: Dilluns de 17 a 21h durada: 16 hores preu matrícula: 30.000 PIA preu coHegiat/da: 25.000 PTA
Programa • La instal·lació i les seves associades • Vocabulari comú dels trets bàsics de cada instal·lació I La normativa d'aplicació I Criteris sobre la tria i acceptació de materials (tradicionals i nous) I Revisar un projecte: criteris de modificació o canvis de qualitat, criteris de traçat de la Instal·lació, control de la posada en obra. I Patologies i problemes comuns durant l'execució que generen defectes. 5 de febrer Fontaneria i aigua calenta sanitària. Enric Corbat. Arquitecte 12 de febrer Evacuació i fums. losep Anton Tribó. Arquitecte 19 de febrer Eleclridlal i il·luminació. Arcadi de Bobes. Arquitecte 26 de febrer La posada a terra. Rogelí Garcia. Arquitecte CODI: E 7 0 0 1
LA IDENTIFICACIÓ DELS SÒLS I L'ESTUDI GEOTÉCNIC Del 1 2 al 2 1 de febrer a Terrassa
El reconeixement dels terrenys, on ubicar una obra, és un dels moments considerats, cada cop més, importants abans de l'inici d'un projecte i de l'execució d'una obra. Saber identificar els sòls in situ i obtenir valors a l'obra mitjançant comprovacions senzilles, encarregar un estudi geotécnic i saber interpretar-lo, són tasques que els professionals que projecten i dirigeixen obres han de fer. Programa • Coneixements mínims per poder identificar un terreny • Com encarregar i donar dades a l'empresa que fa l'estudi geotécnic • Saber interpretar resultats.
• Les sessions es completaran amb: - Itinerari geotècnic per les rodalies de Barcelona - Visita a un laboratori dates: del 12 al 21 de febrer més una visita al laboratori i un itinerari geotècnic a concretar (Terrassa) horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores Durada: 12 hores Preu matrícula: 36.000 PTA Preu col·legiat 30.000 PTA Responsable acadèmic i professor losep Ignasi de Llorens. Doctor Arquitecte. Professor de construcció de la UPC CODI: E3O41
ACTIVITATS miiMAnn
CDNSTRUCClà I NOVES TECNOLOGIES LA CONSTRUCCIÓ METÀL·LICA I. ESTRUCTURES. Seminari I sessions tècniques
La construcció metàl·lica neix amb la revolució industrial. Amb et desenvolupament de la foneria i l'aparició de les grans siderúrgies, l'acer, que havia eslat present a la construcció de manera immemorial, adquireix unes dimensions i unes característiques que fan que sigui vist com un nou material capaç de permetre superar totes les fites conegudes. Els enginyers seran els primers a aprofitar-se de les seves extraordinàries capacitats mecàniques, però el seu ús s'estendrà ràpidament a l'edificació. En aquest camp, l'acer permetrà el desenvolupament d'una arquitectura adovellada, concebuda com un mecanno estructura) que permetrà resoldre amb facilitat l'estructura però que, per la dificultat de construir superfícies més complexes i continues, deixarà els tancaments relegats a altres materials. Les malles espacials canviaran aquesta òptica, trencant la distinció entre paret i coberta i recuperant la col·laboració entre tancament i estructura. Ei gran desenvolupament de la construcció en la segona meitat d'aquest segle ha cristal·litzat en un conjunt de noves tipologies estructurals que contenen la possibilitat de formes properes a la tecnologia aeronàutica. Però com passa sovint les grans virtuts amaguen els grans problemes. I si parlem d'hacer, la corrosió és el mes important Com afirmava potser massa contundentment l'enginyer
Terndas 'donde hay hierro, yerro hay'. La corrosió de l'acer ha estat, sens dubte, la principal font de patologies, i per tant de limitació en la dura' bililat, de la construcció del segle XX. Lleugeresa, simplicitat, possibilitat de reciclatge, claredat i versatilitat són algunes de les característiques de la construcció amb acer Com controlar la seva durabilitat i, sobretoi, com superar les dures condicions que la normativa de protecció d'incendis del nostre país li imposa són els reptes que intentarem superar.
REHABILITACIÓ
I MANTENIMENT
responsables acadèmics: [oan Sabaté i Horatio Espedie. Arquitectes sessions tècniques
dates: dimarts, 20, 27 de febrer i 6 de març horari: de 16 a 20 hores durada: 12 hores preu matrícula: 5.000 PIA seminari
dates: dijous, 22 de febrer i 1 i 8 de març horari: de 16 a 20 hores durada: 12 hores preu matrícula: 30.000 PIA SESSIONS TÈCNIQUES
Dimarts 27 de febrer • L'acer com a material de construcció • Unió i simbiosi amb altres materials. Procediments de fabricació: modelat/ fundició/ laminació en calent. Conformat, estirat, perfilat en fred, diferents perfils. • Presentació de productes • Presentació d'obres i debat Dimars 6 de març • Reflexions al voltant de la futura norma europea de protecció al foc eurocodi, comparatiu amb la normativa espanyola. - Durada incendi - Sectorització - Trasmissió de calor
• Presentació de productes • Presentació d'obres i debat
Dimarts 20 de febrer • Història i futur de la construcció en ferro • Presentació de productes • Presentació d'obres i debat
SEMINARI
Dijous 22 de febrer • Condidonants arquitectònics de les construccions metàl·liques (estructures portkades, malles planes i espacials, closques, sistemes tesats) • Càlcul - Tipologia d'elements - bigues albeoiades i altres • Càlcul del procés de construcció Dijous 1 de març • Articulacions. La resolució de discontinuïtat (Unions soldades, cargolades, cargols d'alta resistència, modelats) • La protecció de l'acer davant el foc i la corrosió Dijous 8 de març • Posada en obra. Control, muntatge, reconstrucció, reciclatge • Patologies i mètodes de diagnosi Reparacions CODI: E 1 0 9 1 /
E11O1
ESTRUCTURES DE PARETS DE CÀRREGA EN EDIFICIS EXISTENTS.
28 I 29 de març A mesura que la construcció d'obra nova s'ha allunyat de la construcció amb parets mestres, també els tècnics ens hem allunyat de la seva comprensió. Així, a les obres de rehabilitació, on quasi sempre el sistema estructural és de parets, no acostumem a aplicar-hi una metodologia racional d'aproximació a les seves problemàtiques. L'objectiu del curs és proporcionar al tècnic aquells arguments i aquells coneixements que li permetin reforçar, apuntalar i redissenyar les parets de càrrega de la construcció del nostre país (tàpia, paredat. fàbrica de maó). Durant el curs es donaran les pautes d'inspecció d'edificis, s'explicarà la simptomatologia més habitual, es farà una aproximació al seu càlcul i es presentaran les solucions més adients per a cada cas. responsable acadèmic Ramon Graus horari: dia 28 de març de 16 a 21 h i dia 29 de març de 9 a 14 i de 16 a 21 h preu matricula: 33.000 PTA (198,33 €) preu coHegiat/da: 27.000 PTA (162,27 €) S'ha previst la concessió de beques a estudiants, pd 50% de l'import de la matrícula.
DIMECRES, 28 DE MARÇ 16:00 h Les parets dels nostres edificis Ramon Graus, arquitecte i arquitecte tècnic Servei Rehabilitació i Medi Ambient del CAATB. 17:00 h Disfuncions estructurals de les parets de càrrega. Simptomatologia Cèsar Díaz, Dr. Arquitecte. Professor depL Construccions arquitectòniques I de la UPC 19:00 h Possibles disfuncions estructurals. El cas de l'Eiumple de Barcelona Antoni Paricio, Dr. arquitecte i arquitecte tècnic Professor dept. Construccions Arquitectòniques II de la UPC 20HX) h La problemàtica de les construccions de tàpia Albert Cuchi, Dr. Arquitecte Professor dept Construccions arquitectòniques 1 de la UPC DIJOUS, 29 DE MARÇ 9:00 h Metodologia de diagnosi [oan Ramon RosdL enginyer en Organització d'Empreses i arquitecte tècnic Cap Laboratori de Materials de l'EUPB. 1030 fi Campanyes d'assaigs loan Ramon Rosell
12:00 h Avaluació estructural losep Maria Genescà, arquitecte tècnic Professor dept Construccions arquitectòniques II de la UPC 13:00 h Un exemple d'aplicació de la metodologia de diagnosi |oan Ramon Rosell. Josep Maria Cenescà 16.00 h Tècniques d'intervenció en sistemes estructurals de parets de càrrega Xavier Casanovas, arquitecte tècnic Cap del Servei Rehabüiladó i Medi Ambient del CAATB. 18:00 h La Casa de los Botines a León. Diagnosi i intervenció, losep Uuís Conzàlez Moreno-Navano, Dr. arquitecte. Prof. depL Construccions arquitectòniques I UPC 19.-00 h Intervencions sobre parets d e tàpies. Manuel Salicrú, aparellador. 2ft00 h Estintolament d'una paret mestra. Carles Oliver, aparellador.
CODI:
R1201
'IN
S
i í 7?T
/AN\|
—í í
ai 1 i i1 ; ', i
'• - /»' /
/// \\\ [ ij i
HíTf 'I» tU.t4u-JtH
ÍÍ!
32
ACTIVITATS rnüMtnin
REHABILITACIÓ
I MANTENIMENT
INSPECCIÓ TÈCNICA D'EDIFICIS 2 5 gener 1 1 4 de febrer a Barcelona
P
Nydia Tremoleda, Centre Tècnic de Cooperació per a la Rehabilitació d'habitatges. L'ordenança de paraments exteriors a l'Ajuntament de Barcelona. Antoni Sorolla. Director d'Actuació Urbanística. Ajuntament de Barcelona. L'estat dels edificis segons els dictàmens i certificats. Xavier Casanovas. La normativa de les inspeccions tècniques. Jesús femàndez. Servei Normativa del CAATB. La realització dels dictàmens i eh certificats de seguretat de façanes. Pere Casademont, Servei Habitatge del CAATB. Cas pràctic de visita d'inspecció per la realització de dictàmens i certificats de seguretat de façanes. Ana Chust, Servei Rehabilitació i Medi Ambient del CAATB. 18:00 Pràctica amb aplicacions informat i ques. El Dictec, Clau 2000. • Ana Chust, (ordi Cerrada. dia i hora a convenir entre els alumnes i els tutors Visita d'inspecció en equips de dos,
La multiplicitat d'inspeccions d'edificis exis| lents, bé per un problema de despreniments en façanes, bé per l'aparició de ciment alumi- 12:00 nis o per un requeriment de l'ajuntament, ha augmentat el nombre de les nostres intervencions professionals en aquests edificis. La regulació de les inspeccions fa necessària una refle- 12:30 xió sobre el treball que realitzem i l'establiment d'unes pautes concretes. D'altra banda, cal aprofitar aquestes inspeccions per invertir 13:00 la dinàmica de deixadesa del parc edificat El Uibre de l'edifici i la figura del tècnic de capçalera hi han de jugar un paper molt destacat. responsable acadèmic Xavier Casanovas 16:00 dates i horari: 25 de gener, de 9 a 14 h. i de 16 a 20 h. 14 de febrer, de 16 a 21 h. preu matrícula: 50.000 PTA (300,5 E) preu coHcgial/da: 40.000 PTA (240,4 E) 17:00 DIIOUS 25 DE GENER 9:00 Estratègies per mantenir els edificis. Xavier Casanovas, Servei Rehabilitació i Medi Ambient del CAATB 10:00 Com organitzar una visita d'inspecció? Xavier Casanovas. 11:30 Ei programa de revisió d'habitatges i el dictamen tècnic
amb el tutor, per realitzar un dictamen o un certificat de seguretat de façanes.
Els alumnes del curs rebran els programes informàtics Dictec i Clau 2000 (que té un
DIMECRES 14 DE FEBRER 16:00 Presentació de documents i debat sobre les inspeccions realitzades. Pere Casademont, Xavier Casanovas. 19:00 Responsabilitats, requeriments: i obres a fer derivades de la inspecció. Pere Casademont. 19:30 El Manual d'ús i manteniment en edificis existents. Ramon Graus.
i. \m
PV.P de 25.000 PTA). Informació:
Servei de Formació, 3a planta. 932.402.373. a/e formacio@apabcn.es. WEB http:/www.apabcn.es inscripcions: Servei Informació. 932.402.060 S'ha previst la concessió de beques per aquells estudiants que ho sol·licitin, per un import de 30.000 PTA.
CODI:
R1123
MEDI AMBIENT INTRODUCCIÓ OE PARÀMETRES MEDIÀMBIENTÀLS À L'EDIFICACIÓ Barcelona, 29, 30 I 3 1 de gener, 1 de febrer de 2 0 0 1
Presentació El medi ambient i la seva preservació està assolint un gran protagonisme social. Us proposem començar a reduir l'impacte amb una tria de materials i mètodes de treball apropiats, dissenyar els nous edificis amb paràmetres d'eficiència energètica i de durabilitat, i a preveure la gestió correcte dels residus que produïm. Integrar paràmetres de sostenibilitat als edificis, espais urbans i infrastructures, és una necessitat per tal de reduir la incidència negativa que l'activitat constructiva té vers el medi ambient. Dates: 29,30 i 31 de gener. 1 de febrer del 2001 Uoc Sala de conferències del CAAT de Barcelona Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Preu matrícula: 20.000 PTA/120,20 Euros Preu coRegiat/da: 15.000 PTA/ 90,15 Euros DIOUNS, 29 DE GENER • De 16 a 20 h Introducció. Medi ambient i construcció • Visió global de la problemàtica del medi ambient. Què és el desenvolupament sostenible? Enric Cama. Enginyer. Porfessor a Càtedra UNESCO UPC. • Urbanisme i medi ambient L'ocupació del
territori. Ciutats sostenibles. Salvador Rueda. Biòleg i p j i í % Director de l'Agència Local d'Ecoloma Urbana de Barcelona. • Legislació de construcció i medi ambient. Jesús Femàndez Arquitecte tècnic, Servei Normativa del CAATB. DIMARTS, 30 DE GENER • De 16 a 20.30 h EdiÜds i materials sostenibles m Edificis d'alta qualitat ambiental, criteris de projecladó. Joan Sabaté. Arquitecte. • L'impacte ambiental dels materials. Aflwn Cuchí Arquitecte. Professor DepL de Construcció Arquitectònica i éel'ETSAV. DIJOUS, 1 DE FEBRER • De 16 a 20 h Informació: • L'Agenda de la Construcció Sostenible. Tom Energia i edificis Servei de Formació, 3a planta 932 402 373 Boriück Arquitecte Tècnic. Cotíaborador del Ser- • Les energies renovables, tipus i possibilitats. El a/e formacio@apabcn.es vei de Rehabilitació i Medi Ambient del CAATB. model energètic català. La certificació energètiweb http://www.apabcn.es ca d'edificis. Francesc López Arquitecte tècnic. DIMECRES, 31 DE GENER • De 16 a 20.30 h ICAEN. Inscripcions: Servei d'Informació del Col·legi. Confort • Les energies a l'arquitectura. Sistemes passius. Tel.: 932 40 20 60 Fax 932 40 20 61 • La síndrome de l'edifici malalt. Glòria Cruceta. Rafael Serra Florensa. Dr. Arquitecte. Catedràtic Doctora. Presidenta de l'ACESEM. de Construcció l'ETSAB. • El soroll, diagnosi i prevenció, losep IMs Gon- • Introducció de l'energia solar aprofitament S'ha previst la concessió de beques a estuzalez. Dr. Arquitecte. Catedràtic de Construcció a tèrmic i fotovoltaic. Joííp Fradera. President d'A- diants, pel 50% de l'import de la matricula. l'ETSAB. PERCA. Amb la col·laboració de: Els residus G«nerahtat • La gestió dels residus de construcció i endeD la rroc Ramon Graus. Amuiïme i Arquitecte Tècnic del Servei de Rehainlaació i Medi Ambient del CAATB. CODI: M1074
ACTIVITATS
ORGANITZACIÓ
I GESTIÓ
GESTIÓ I MERCAT IMMOBILIARI
CONTROL D'OBRES. SEGUIMENT ECONÒMIC I TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ. Barcelona, del 7 al 2 8 de març
Cicle de sessions En aquesl cicle es mostrarà, a traves d'unes • 30 de març El mercat immobiliari i xerrades i taules de debat com el project una nova llei del sòl per a Catalunya, management i la gestió en construcció es • 27 d'abril: El mercat immobiliari: la planteja, cada cop més, com una sortida protransformació del Poble Nou. La zona fessional amb perspectives de futur. Professió- 22@. nals d'aquest àmbit donaran a conèixer les funcions de gestió, diversos models d'organit- responsable acadèmic Carles Puiggròs zarió de la gestió i la situació del mercat. horari: de 19 a 21 hores, durada: 2 hores cadascuna, properes sessions • 2 de febrer El paper del Project Mana- L'entrada és lliure però cal reservar plaça, ger en la promoció de la innovació en el procés de construcció. • 23 de febrer Millorar la competitivitat del sector de la construcció. CODI: G7001
Els professionals, per poder complir amb els objectius fixats de cost, temps i qualitat de l'obra, han de tenir una visió global de la informació que es genera durant tot el procés d'ediftcació. L'objectiu del curs és posar a l'abast de l'assistent una proposta de metodologia que l'ajudi a disposar de les variables de control per al comandament de l'operació. A partir de la informació que es genera durant el procés de direcció i gestió d'una obra i utilitzant les eines d'informàtiques de Microsoft més habituals ( Word, Excel i Microsoft Project), es proposa un mètode general per al tractament global de la informació: cost, temps, recursos i presa de decisions. Cal, dona, per realitzar aquest curs tenir uns
mínims coneixements d'aquests programes informàtics com a usuari. Aquest és un dels cursos que fem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Calalunya (FPC) responsable acadèmic Carles puiggròs dates: del 7 al 28 de març horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 21 hores preu matrícula: 44.000 PTA preu col·legiat: 37.000 FIA CODK G 1 0 7 4
I GESTIÓ DE L'OBRA. CONSTRUCTION MANAGEMENT. s de Postgrau. Barcelona, del 2 0 d'abril al 3 0 de juny
Els models de gestió d'una obra es diversifiquen cada cop més, coexisteixen models tradicionals amb altres de més complexos on la gestió del procés de construir és la dau per aconseguir els objectius de qualitat, temps i cost previst El geslor de l'obra o coniractor manager esdevé una funció professional dau en l'organigrama del procés immobiliari. Aquesta funció professional la podem trobar en representació de la propietat o promotora (de vegades anomenat coordinador d'obres) i, també amb característiques molt similars, en la constructora fent la tradicional funció de cap d'obra. El coniractor manager com a responsable de la producció de l'obra l'haurà d'organitzar partint d'un projecte executat i d'un pressupost objectiu fet Contractarà i coordinarà als diversos industrials que intervenen í conI PLANTEJAMENT DE L'OPERACIÓ. ESTRATEduirà els equips. Procurarà complir el termiCIA DE CONTRACTACIÓ. ni previst de lliurament de l'obra i el pressuContraciadó global. Divisió en lots. posi objectiu amb les qualitats previstes. El curs està estructurat com a itinerari formatiu i té com a objectiu adquirir aquestes comI PLANIFICACIÓ DE L'OPERACIÓ petèndes, necessàries per a assolir la fundo, Planificació general. Planning d'execució. d'acord amb el requeriments de la demanda Bases per la coordinació. Seguiment del plandel sector i les empreses. ning. Accions correctores. Programa •
INTRODUCCIÓ
El sector. Models de gestió det procés. Models de gestió de l'obra. EI CM i d Cap d'obra. • INTTtODUCCIÓALAGESnÓDE RECURSOS HUMANS • PLANTÉIAMENT DE L'OPERACIÓ. OBIECnUS Objectius del Oient/Promotor. Anàlisi dd projecte. Auditoria externa i auditoria pròpia. Revisió d'amidaments. Adequació al sistema de contractaria
I IMPLANTACIÓ D'OBRA I ORGANITZACIÓ LOGÍSTICA I PLANIFICACIÓ I CONTROL DE COSTOS La perspectiva del Contractor Manager. Comptabilitat de l'obra. Anàlisi de desviacions. Acdons correctores. Informes
ció dels contractistes. Circuits d'informació. Reunions. Actes. Informes. I TÈCNIQUES DE NEGOCIACIÓ
I EL SERVEI DEL CONTRACTOR MANAGER Característiques dd servei. Organització dd servei. Oferta de serveis. Contractació.
I SEGURETAT I SALUT A PEU D'OBRA
I DESENVOLUPAMENT D'UN CAS
I ANÀLISI DE RISCOS DE L'OPERACIÓ Accions preventives. responsable acadèmic Caries Puiggròs dates: del 20 d'abril al 30 de juny del 2001 horari: divendres de 1630 a 21 h i dissabte de 9.30 a 14 h I QUALITAT Objectius. Pla de control. Control de recepdó. duratk 80 hores Control d'execució. Seguiment del pla. preu matrícula: 200.000 PIA preu col·legiat: 160.000 PTA Acdons conectores. I DIRECCIÓ DE REUNIONS
I PLANIFICACIÓ I CONTROL DE COSTOS La perspectiva del Cap d'obra. Comptabilitat de l'obra. Anàlisi de desviacions. Acrions correctores. Informes.
I RECEPCIÓ 1 LIQUIDACIÓ Recepció i liquidació de contractes.
I CONTCACTÀCIÓ Elements bàsics dd contracte. Tipologia de contractes. Gestió de contractació. Coordina-
I TÈCNIQUES DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES Resolució de casos i simulació de conflictes
Organitzat conjuntament amb
I LLIURAMENT DE L'OBRA I POSTVENDA
CODI: G5O71
ACTIVITAT
34
mPMaran
QUALITAT CONTROL QUE QUAUTAT. C A S PRÀCTIC
W 113,
2 0 1 2 7 de març a Granollers
responsable acadèmic Pere Casademont
durada: 9 hores
professors: Pere Casademont. Arquitecte tèc-
preu matrícula: 18.000 PIA
nic Servei Habitatge d d CAÀTB. Jesús Feman-
preu col·legiat 12.000 FIA
dez. Arquitecte tècnic Servei Normativa del CAATB
Programa
mahons, ferro per armats, sostres, acer per
•
armar).
•
•
Programa, registre i certificació.
•
Tramitacions.
•
Resolució d'un exemple; registre de resultats i
•
Legislació del control de qualitat.
certificat de compliment, els diferents docu-
dates: 13, 20 i 27 de març
•
Els agents del control de qualitat
ments a recepcionar.
horari: dimarts, de 18 a 21 hores
•
Materials a controlar mínims, (formigó.
•
La certificació. Els documents d'idoneïtat tècnica, segells i marques de qualitat, la visió europea.
L'homologació.
CODI: Q 1 0 2 1 5
LA SEGURETAT I SALUT A LES OBRES Cicle de sessions
exposarem Iotes les mesures preventives i de seguretat que cal seguir, des del moment de la descàrrega i aplegament del material fins a l'acaDates: Dimarts, 20 de febrer a Vic bat final. Tot adaptat a les tipologies constructives Dimecres, 3 maig a Granollers Us instal·lacions elèctriques provisionals de les més variades. obres constitueixen un element fonamental a Professor Aceroid l'hora de realitzar-les. La seguretat d'aquestes instal·lacions constitueix un dels punts sovint r EN EIS ENDERROCS més oblidats. Dates: Dimarts, 6 de febrer a Terrassa Dilluns, 11 de juny a Barcelona Volem veure com han de ser les escomeses provisionals, els quadres generals i els quadres Es parlarà de la seguretat bàsica que cal aplicar en de plantes, les esteses de cables, les connexions els treballs habituals d'enderroc, de toia la seva í les preses de terra. Analitzarem els elements problemàtica i de les mesures de prevenció que que componen els quadres, la seva sensibilitat, l'experiència ha demostrat que són efectives i d'ad manteniment i les instruccions de seguretat plicació real. Professor Joaquim Sanchez. Arquitecte tècnic per al seu ús. Professor Xavier Cardús. Enginyer tècnic Tècnic en prevenció de riscos. Enderrocs Benelèdric Tècnic superior en prevenció de ris- jumea cos laborals SEGURETAT A IE$ iNsamaoss p ' a
DURANT U S OBRES
XARXES I BARANES PE SECURETAT A LES OBRES SECUREOT EN EL MUNTATGE DE COBERTES I TANCAMENTS DE XAM
Dates: Dilluns, 5 de febrer a Barcelona A partir de l'experiència d'una empresa que fa el muntatge de cobertes i tancaments de xapa.
Dates: Dimarts, 6 de març a Terrassa Dimecres, 30 de maig a Granollers La sessió vol donar una visió real dd que cal fer en ta utilització i la instal·lació d'aquestes proteccions col·lectives, el seu muntatge i l'ús correcte.
Es divideix en dues parts, a la primera hi haurà l'exposició de la normativa vigent, les formes de col·locació, ancoratge i manteniment de les xarxes i baranes. La segona part anirà a càrrec d'una empresa especialitzada en la col·locació d'elements de protecció col·lectiva que ens parlarà de la realitat a les obres, i ens presentarà diversos casos i solucions. Professor Francisco Mayorai. Ingea SEGURETAT EN EL MUNTATGE P'ESTWJCTURES I ELE-
MENTS PREWBRICXrS DE FORMIGÓ Dates: Dilluns, 5 de març a Barcelona Cada cop més s'utilitzen estructures i elements prefabricats de formigó. Les mesures de prevenció dels riscos han d'estar adaptades a les pròpies característiques dels elements utilitzats, per això, es farà una exposició dels mètodes de treball i de les mesures de seguretat utilitzades a obres de diferents tipus. Professor Hormipresa
Altres sessions programades: SEGURETAT EN TREBALLS DE DESCONSTRUCCIÓ EN PRESÈNCIA D'AMIANT 1 PLOM
Dates: Dilluns, 2 d'abril a Barcelona LA SEGURETAT EN TREBALLS ESPECIAL Dates: Dilluns, 7 de maig a Barcelona LA FORMACIÓ I LA INFORMACIÓ EN SEGURETAT DELS TREBALLADORS ALES OBRES Dates: Dilluns, 2 de juliol a Barcelona Responsable acadèmic Ezequiel Bellet Dates: fins el juliol Horari: un dilluns al mes de 17 a 21 hores Durada: 4 hores cada sessió Preu matrícula: 6.000 PTA per sessió Preu col·legial: 5.000 PTA per sessió CODI: S7O11
i
CURS BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT LABORAL EN LA CONSTRUCCIÓ Barcelona, del 6 de febrer al 2 7 de març
Aquest curs té com a objectius donar a conèixer el marc legal de la seguretat a les obres i com afecta els agents que intervenen, i en especial pel que fa el coordinador de seguretat. Es donen, també, uns coneixements bàsics sobre els aspectes claus per exercir la funció: l'organització de la seguretat i solucions per als riscos a l'obra; el factor humà i la negociació; els esiudis de seguretat, d pla i la seva implantació en l'obra. EJ curs està adreçat als tècnics que, segons la LOE poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres. Per a l'obtenció dd certificat, ca! haver assistit al 60% de les classes, superar l'avaluació final i haver aprovat d treball de curs. LEGISLACIÓ I RESPONSABILITAT. • Normativa i legislació vigents en matèria de seguretat en la construcció
• Responsabilitats civils, penals i administratives dels diferents agents que intervenen en el procés constructiu • L'actuació i procediments de la Inspecció de Treball a les obres
ORGANITZACIÓ DE LA SEGURETAT I SOLUCIONS PER ELS RISCOS A L'OBRA D'EDIFICACIÓ. • Anàlisi dds processos de producció. La seva seguretat i alternatives i alternatives. Solucions tècniques davant d s riscos existents a EL COORDINADOR DE SEGURETAT. les obres. • Perfil professional del coordinador, coneixe- • Previsions de seguretat per al manteniment i ments i habilitats. conservació. La seguretat en els treballs de • Metodologia de la coordinació. La coordinació manteniment i conservació. en fase de projecte i en fase d'execució • Senyalització de seguretat • Control documental de la coordinació. Inspec- • Seguretat a les màquines. cions de seguretat • Proteccions col·lectives. E.P.L EL RACTOR HUMÀ I LA COORDINACIÓ DE ELS ESTUDIS DE SEGURETAT, EL PLA I LA SEGURETAT. SEVA IMPLANTACIÓ • Psico-sociologia aplicada • L'estudi bàsic de seguretat i salut • Tècniques de negociació • Pla de Seguretat i Salut Contingut, aprovació, • Formació i informació implantació i manteniment
responsable acadèmic Ezequiel Bellet. dates: del 6 de febrer al 27 de març horari: Dimarts i dijous, de 18 a 21 h durada: 50 hores preu matricula: 90.000 PTA preu col·legiat 50.000 PTA professors: Ezequiel Bellet Arquitecte tècnic Expert en seguretat i salut a la construcció. Miguel Àngel Palomo; Arquitecte tècnic Coordinador i consultor de seguretat. Michèle Butzbach; Formadora i consulta en recursos humanos; Directora de Geoda Formalaume Montanera; Enginyer tècnic Cap del Servei de prevenció de i'Agrupación Cuinovan Obras y Servicios Hispània SA M. Àngels Sanchez; Arquitecta Tècnica; Coordinadora de seguretat
CODI: S10112
ACTIVITAT!
ACTIVITATS
PERICIALS
APROXIMACIÓ A LA DIAGNOSI DE DANYS PER VICIS OCULTS
Barcelona, del 7 de març al 25 d'abril Els arquitectes tècnics i altres professionals de formació tècnica són requerits pels usuaris d'edificis, procuradors i advocats, companyies asseguradores i, sovint també, pels jutges per diagnosticar danys per vicis ocults als edificis. Aquests professionals posen de manifest la seva expertesa i perícia tècnica en l'emissió d'un diagnòsúc a iravés d'un informe tècnic L'eficàcia de ['informe està en consonància amb la qualitat tècnica i lingüística del document i la seva objectivitat. Els objectius d'aquest curs són aproximar aquests professionals a la diagnosi i la detecció de lesions en cada unitat d'obra, de la mà d'uns experts en cada àmbit Es tractarà, doncs, la detecció i la interpretació de lesions a l'estructura i els seus subsistemes; les lesions a l'envoltani de l'edifici en els casos de patologies per humitats, anomalies que afecten al confon tèrmic i acústic les lesions a les instal·lacions, i als acabats. I, finalment, l'anàlisi i
detecció de riscos en l'ús dels edificis i la introducció als mètode preventius. Aquest curs s'organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i el seu contingut coincideix amb un dels mòduls que formen part del cura de postgrau en perícia asseguradora. Compta amb 3 crèdits per al màster en valoració de béns i taxació de danys que organitza la FPC Programa
• L'estructura i subsistemes - Detecció i interpretació de lesions originades en l'estructura i el terreny: Lesions en sislemes de fonamentarió. Lesions en murs de contenció. Lesions en estructures de formigó armaL Lesions en estructures metàl·liques. Lesions en sostres - introducció als sistemes d'intervenció racionals • L'envoltant de l'edifici, confort tèrmic i
CURS DE POSTGRAU EN PERÍCIA ASSEGURADORA
EL PROJECTE D'URBANITZACIÓ Del 5 al 26 de febrer, a Granollers
Barcelona, març - d'abril
Dins de 1"'àmbit professional, les persones que dominen els fonaments tècnics d'una professió i que en coneixen les implicacions jurídiques s'anomenen perits. La formació pericial és cada vegada més necessària en les relacions econòmiques, jurídiques i tècniques, en una societat que demana criteris en l'aplicació lògica de les tècniques i un coneixement profund de les qüestions que comporten valoració econòmica. El perit assegurador cal que tingui, a més d'una expertesa tècnica, uns coneixements bàsics de tipus jurídic i del món assegurador, saber interpretar pòlisses, valorar i diagnosticar riscos, informar i taxar danys, entre d'altres. En aquest curs de postgrau es pretén donar els coneixements teòrics i pràctics suficients per a l'exercici professional d'aquesta especialitat Aquest curs està organitzat a la Fundació Politècnica de Catalunya en conveni amb el nostre Col·legi a efectes de l'habilitació professional corresponent, i és un dels postgraus dins del masier en valoració de béns i taxació de danys que organitza la FPC i que compta amb vuit crèdits per al raàster.
acústic Detecció i interpretació de les humitats. • Els acabats Anàlisi de i'esianquilat - Detecció i intrepretació de lesions en els Anàlisi del confort tèrmic acabats. Detecció d'anomalies que afecten el confort - Introducció als sistemes d'intervenció acústic racionals. Introducció als sistemes d'intervenció racionals. • La seguretat en l'ús dels edificis I Les instal·lacions de l'edifici - Anàlisi i detecció de riscos en l'ús dels edificis d'habitatges. Detecció i interpretació de lesions en xarxes d'aigua. - Introducció als mètodes preventius i correctius de la seguretat. Detecció i intrepretació de lesions en sistemes de calefacció. Detecció i intrepietadó de lesions en sistemes responsable acadèmic Enric Casanovas de terra radiant. dates: Del 7 de marc al 25 d'abril del 2001 Detecció i interpretació de lesions en horari: de 16.30 a 21 h (dimecres) instal·lacions elèctriques. durada: 32 hores Detecció i interpretació de lesions en sistemes preu matricula: 64.000 FIA de climatització. Preu col·legiat 56.000 Introducció als sistemes d'intervenció racionals. CODI: P i l l i
L'objectiu és donar una visió molt practica de
aquesta matèria.
l'elaboració del projecte d'urbanització, de
• Introducció al dret i a la funció pericial asseguradora (10 h) • Normativa tècnica i dret d'assegurances (8h) • Comunicació oral i escrita (10 h) • introducció a la perícia asseguradora (4 h) • Els riscs en construcció (8 h) • Perícia asseguradora en danys per vicis ocults (10 h) • Seminaris de casos (12 h)
les normatives d'aplicació i de la seva trami-
responsable acadèmic Esteve Aymà. Arqui-
tació, tot relacionant-lo amb els expedients
tecte tècnic i Advocat
de contribucions especials i de les quotes
dates: Del 5 al 26 de febrer (Granollers)
urbanístiques.
horari; Dilluns, de 19 a 21 h
El curs va dirigit fonamentalment, als Apare-
durada: 6 hores
lladora i Arquitectes Tècnics amb funcions de
preu matrícula: 12.600 PIA
tècnics municipals, com també a tots els que
preu coHegiat/da: 10.500 PTA
vulguin tenir o ampliar coneixements sobre
CODI: P 1 1 5 1
responsable acadèmic Frantisco lavier Llovera. Catedràtic d'universitat. Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC dates: del marc a l'abril del 2001 (aula FPC, edifici L'Illa Diagonal) horari: divendres de 16 a 21 h i dissabtes de 9 al4h durada: 82 hores preu matrícula: 110.000 FIA preu coHegiat/da: 110.000 PIA Organitzat conjuntament amb
CODI: P 1 1 3 1
MNFGRMACID
INSCRIPCIONS t p : / / w w w . a p a
b_c n ^ e s
•
Telèfon d'Inscripcions 932 40 20 60 Telèfon d'Informació 932 40 23 73 Fax 932 40 20 61 r m a c i o
a p a
b c n . e s
ARTIVITAT5
J t ) Scgotu quinzena gmr>
INTERIORISME INTRODUCCIÓ A LA INTERVENCIÓ SOBRE L' 7 de març, a Barcelona
s'orienta al procés de construir obres i com expert en materials i en sistemes constructius ha de saber interpretar i comprendre el disseny del projecte per construir-lo. Per tant, cal que tingui actituds oberta i un grau d'inquietud suficient que li permeti avançar en l'estudi i comprensió de la intervenció sobre l'espai des de la perspectiva de la idoneïtat constructiva i del compromís amb el procés creatiu. Aquest curs pretén ajudar a l'alumne a adquirir actituds que permetin: entendre l'interiorisme, aprendre a mirar els espais interiors des de l'òptica del compromís amb la creativitat, fomentar l'interès per les possibilitats expressives dels nous materials, desenvolupar els conceptes abans que les formes defugint d'actuacions banals i buscar la consistència
CURSOS
de les decisions. Atesa la curta durada del curs no es pretén ensenyar a fer disseny si no a començar a entendre el llenguatge del disseny i la relació que té amb el fet constructiu. Per això, després de desenvolupar una petita base teoria es passarà a una visió pràctica a través d'intervencions en espais interiors. Per, així, aprendre a avançar en el procés de formalització de ta idea; l'adequació d'aquesta al programa de necessitats, l'esperit del lloc i les característiques constructives de l'edifici I després, passar a raonar l'elecció de materials atenent a criteris estètics, funcionals i de manteniment, i a treballar els detalls del procés constructiu amb plànols a escala gran. Programa • Introducció -Et projecte de disseny d'interiors: una inter-
D'INFORMÀTICA
-
venció sobre l'espai construït I Els primers passos -Percepcions i aspiracions del dient. -Programa de necessitats -Primeres propostes I Exploracions inicials •Comprovació de la idoneïtat de la idea, des del punt de vista tècnic constructiu, econòmic, d'ús i manteniment, etc I Desenvolupament del projecte •Resolució gràfica de plantes, alçats, perspectives, maquetes... - Especial atenció al detall constructiu I Pressupostos -Tom de propostes econòmiques -Anàlisi d'oferets -Possibles ajustaments derivats de l'oferta -Acceptació definitiva I Execució d'obra
1 ER TRIMESTRE
ZDD
•Direcció d'obra -Replanteigs generals i parcials •Coordinació -Seguiment de tallers •Instruccions finals al client: llistat de recanvis, recomanacions d'us... responsable acadèmic Agustí Costa. Arquitecte tècnic Professor de l'Escola Elisava dates: del 7 de febrer al 7 de març. horari: dimecres, de 16.30 a 21 hores, durada: 20 hores preu matricula: 48.000 PIA preu col·legiat 40.000 PTA
CODI: 1 1 0 2 1
1
CODI C1209 CI2W CI210 CI2I0 0211 C1209 CI209
INFORMÀTICA GRÀFICA AuioCAD AuioCAD AUIOCAD. 1 nivdl AuioCAD. 1 n W I AutoCAD menús 3D studio max 3D siudio max
DAUS del 29.01.01 al 1.04.01 del 9.03.01 al 7.04.01 del 16.02.01 al 3.03.01 del 27.02.01 al 5.04.01 del 9.03.01 al 30.03.01 del 26.01.01 al 24.02.0! del 6.03.01 al 5.04.01
HORARI DURADA de 17 a 21h (dll i de) 40 dv. de 17 a 211 dss. de 9 a 13h 40 dv. de 17 a 21 / dss. de 9 a 13h 24 de 19 a 21h (dm i dj) 24 divendres de 18 a 21h 12 dv.de 17a21h/dssde9aI3h 40 de 17 a 21 h (dm i dj) 40
PREU MATRICULA PREU COL·LEGIAT 78.000 60.000 60.000 78.000 36.000 47.000 36.000 47.000 23.500 18.000 78.000 60.000 78.000 60.000
CODI 0201 0215 O203 O203 0203 C1203 0212 C1212 Q207 CI206
INFORMÀTICA BÀSICA Access I nivell Excel 1 nivell Imemet Intemet Intemel Imernet Ortanització del disc Organització del disc Power poinl \ * r d II nivell
DATES del 23.01.01 al 1.02.01 del 31.03.01 al 7.04.01 del 29.01.01 al 31.01.01 dia 21.02.01 dia 24.03.01 dia 4.04.01 del 6.02.01 al 8.02.01 dia 14.03.01 del 13.02.01 al 22.02.01 del 30.01.01 al 8.02.01
HORARI del9a21hídmidi| dissabtes de 9 a 13 h de 19 a 21h (dll i de) de 17 a 21h (de) dissabtes de 9 a 13 h divendres de 17 a 21 h de 19 a 21h (dm i dj) de 17 a 21h (de) de 19 a 21h (dm i dj) de 19 a 21h (dm i di)
DURADA PREU MATRÍCULA PREU COLiECIAT 10.000 14.000 8 8 14.000 10.000 11.000 8.000 11.000 8.000 11.000 8.000 11.000 8.000 7.000 5.000 5.000 7.000 10.000 8 14.000 8 10.000 14.000
CODI C1401 CUOI O401 O301 CI305 O302
INFORMÀTICA APLICADA Planificació i conltol de projectes amb Microsoft PROIECT 98 Planificació i conirol de projectes amb Microsoft PROIECT 98 Planificació i conirol de projectes amb Microsoft PROIECT 98 PRESTO1 nivell: Amidaments. pressupostos i certificacions PRESTO II nivell: Costos i planificació Pressupostos i control econòmk d'obres amb TCO 2000.
DATES del 13.02.01 al 1.03.01 del 3.03.01 al 17.03.01 del 19.03.01 al 4.04.01 del 5.02.01 al 19.02.01 del 26.02.01 al 12.03.01 del 19.03.01 al 2.04.01
HORARI de 19 a 21h (dm i dj) dissabte de 9 a l 3 h de 17 a 19h (dll i de) de 17 a 21 h (dll i de) de 17 a 21 h (dll i de) de 17 a 21 h l d l l i . i t )
DURADA PREU MATRÍCULA PREU COL·LEGIAT 20.000 12 25.000 12 20.000 25.000 12 25.000 20.000 46.000 35.000 20 20 46.000 35.000 20 46.000 35.000
Una pmona per erdmdor. PRESSUPOSTOS I CONTROL ECOCÒMIC D'OBRES A M B T C Q 2 0 0 0 A GRANOLLERS El mercat de la informàtica ofereix un ventall de programes que s'usen de forma habitual en l'activitat professional. L'aplicació d'aquestes eines són imprescindibles per a la consecució adequada dels treballs d'amidaments, pressupostos, certificacions i control econòmic d'obres. En el contingut del curs es presenta el mòdul específic del programa sobre seguiment d'obra i planificació.
EL PRESSUPOST, DOCUMENT D'UN PROJECTE PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE • El pressuposi document d'un projecte. • Conceptes bàsics. • Bases de dades. • Models i tipus de pressupostos. • L'informació associada. EL PRESSUPOST, ELABORACIÓ DEL PRESSUPOST - Confecció d'un pressupost - Seguiment d'un pressupost Certificacions.
• Intercanvi d'informació. - Planificació (diagrama de Cantt). PLA DE TREBALL I SEGUIMENT ECONÒMIC - Pla de treball: • Unitat de Control. * Dades temporals i econòmiques del Pla. - Seguiment econòmic - Inicialització, entrada de les dades. - Partides no pressupostades. • Desviacions pressupostàries. - Llistats de Certificació i desviacions.
-Progrés del Pla de Treball: • Dades temporals. • Modificacions. - Utilitats del Pla de Treballs en Progrés. dates: del 30 de gener al 13 de febrer horari: dimarts i dijous, de 17 a 21 hores professora: Olga Cid Arquttecta tècnica durada:20 hores preu matricula:46.000 PTA preu col·legiat 35.000 PTA
CODI: CI302
An-riviTA-rs nivFnsns
ES
OCCIDENTAL
ACTIVITATS A LA DELEGACIÓ
ACTIVITATS DE LA DELEGACIÓ D'OSONA
DEL VALLÈS OCCIDENTAL
I Fins al 28 de gener exposició de la 2a Biennal de Vic conjuntament amb la sala H, el Casino de Vic, el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, i l'Escota d'Art [unyenl i Subirà.
Per celebrar d desè aniversari, els aparelladors i arquitectes tècnics vallcsans han començat a preparar un seguit d'actes que se celebraran al llarg del 2001:
I Del 9 de gener a I'l de febrer Curs bàsic de valoracions immobiliàries. Dimarts i dijous de 18.30 a 21 hores. A càrrec de Francisco Javier Llovera. i
ACTES CENTRALS • Inauguració de l'aniversari a la sala de plens de l'Ajuntament de Terrassa amb una conferència sobre La qualitat de vida. • Exposició sobre Control de qualitat. • Sopar dels 10 anys. ACTES CULTURALS • Exposició gràfica dels 10 anys, sobre els canvis que ha experimental la imatge grafia de la delegació. • Exposició col·lectiva d'aparelladors i arquitectes tècnics sobre diferents disciplines artístiques. • Acte popular amb obsequi a la ciutat de Terrassa que es tarà coincidir amb la Festa Major de la ciutat.
• Sopar a 'La Mola'. • Concert a les esglésies de Sant Pere, i visita guiada. ACTES ESPORTIUS • Partit de futbol al camp del Terrassa. • Sortida en 4x4. • Sortida en biddeta. AURES • Conferència sobre la LOE. • Cursos de qualitat docent reladonats amb una
ACTES LÚDICS • \riaige a Valènda. • Esponsorítzadó d'una obra de teatre. informació: • Esponsorítzadó d'un concert a la |azz Cava Delegadó del Vallès Occidental. de Terrassa. Telèfon: 937 80 11 10
EXPOSICIONS PARAL·LEL
Una exposició d'escultura de fusta d'Artur Jiménez. L'exposició romandrà oberta fins el 9 de febrer de 2001. Sala d'exposidons del Col·legi. Bon Pastor. 5. Barcelona. De dilluns a divendres, de les 9.30h a les 20h. Organitza d Departament de Cultura del Col·legi Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cultura@apabcn.es
CICLE CONEGUEM ELS MUSEUS DE BARCELONA
El Col·legi ha organitzat un cide-curs que vol donar a conèixer en profunditat els museus de Barcelona, tant pel que fa a les seves col·leccions com a les seves característiques arquitectòniques, i també les ampliacions i rehabilitacions que, darrerament, s'han fet en molts. Inclou visites comentades als nous espais museísücs de la ciutat, a més d'una conferència introductòria sobre els seus aspectes artístics i arquitectònics.
dissabte, 21 d'abril MUSEU P1CASSO hora i lloc de trobada: a la porta prindpal del Museu Picasso (Montcada, 15) a les II hores dissabte, 12 de maig MUSEU D'ARTS DECORATIVES hora i lloc de trobada: a la porta prindpal del Museu d'Arts Decoratives (Av.Diagonal, 686) a les 11 hores. dissabte, 9 de juny FUNDACIÓ FRANCISCO GOD1A hora i lloc de trobada: a la porta prindpal de la Fundació Francisco Codia (Valènda, 284 pral.) a les 11 hores.
dijous, 8 de febrer dissabte, 14 de juliol Conferènda introductòria 'Les intervencions FUNDACIÓ JOAN MIRÓ arquitectòniques als museus de Barcelona a la darrehora i lloc de trobada: a la porta prindpal de la ra dècada', a càrrec de per Josep Maria MontaFundació loan Miró (Parc Montjuïc s/n) a les 11 ner. hores. hora i lloc Sala d'actes del Col·legi a les 19 hores. Coordinadó del cicle: Àgora Serveis Culturals. Organització: Departament de Cultura del dissabte, 10 de febrer Col·legi. MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA Preu del ride: 10.000 pessetes. Inclou conhora i lloc de trobada: a la porta principal del ferència i 6 visites guiades. Museu d'Història de Catalunya (Palau de Mar Plaça Pau Vila, 3) ales II hores. Places limitades. divendres, 9 de març Inscripcions al Servei d'Informadó. MUSEU EGIPCI DE BARCELONA, FUNDA- Telèfon: 932 40 20 60 CIÓ ARQUEOLÒGICA CLOS. A/e: cultura@apabcn.es hora i lloc de trobada: a la porta principal del Museu Egipci de Barcelona (valència, 284) a les 19 hores.
LA PINTURA AL SERVEI DE LA CIÈNCIA Fins el 1 6 de febrer
Una exposició de Josep Capdevila. l'espectador trobarà obres relacionades amb quasi totes les àrees del coneixement: aeronàutica i navegació, enginyeria, esports (tenis parabòlic i sicosomàtic), biologiak, loros, política i sociologia, antropologia, economia i dret. ètica, migracions, antopologies. filosofia, genètica, història, mitologia, civilitzacions, medi ambient i especialment arquitectura i urbanisme. Sala d'exposidons de la primera planta. Bon PaSot 5. Barcelona
I Dia 20 de març La figura dei pwjta manager. Funcions i perfü professional. De 19 a 21 hores. A càrrec de Carles Puiggròs
I Dia 20 de febrer Seguretat a les instal·lacions Delegadó d'Osona d'electricitat durant Us obres. De 16 a 2030 Pi, Major, 6. Vic hores, a càrrec d'Ezequiel Bellet Tel: 938 85 26 11
PROGRAMA
Fins al 9 de febrer
I Del 23 de març al 16 d'abril: exposició sobre pintura religiosa (tipus retaule) de l'artista Rovira Bassas.
Organitza el Departament de Cuhura dd Col·legi Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cultura^apabaLes
38
ACTIVITATS
StymJ tpxraen* jl·li« 2001
P AtSTWVTATS
DE FORA SALÓ INTERNACIONAL DEL TURISME RESIDENCIAL
II BIENNAL DEL PAISATGE
Marbella Meeting Point serà una convocatòria única tant per a professionals com per al gran L'objectiu de la II Biennal és continuar el debat públic si aquest respon al perfil dels ciutadans sobre projectes i recerques recents més significa- interessats en el concepte immobiliari de 'segona tius, a nivell europeu, sobre temes de paisatge. residència*. Aquesta es desenvoluparà mitjançant diverses exposicions, conferències, presentacions i taules organitza: B.M.P Barcelona Meeting Point, S.A rodones que es concentraran en tres dies al vol- dates: del 15 al 18 de febrer de 2001 tant d'un simposi. Posteriorment, es publicarà lloc Marbella un Catàleg dels projectes exposats, que servirà de base per l'elecció del II Premi Europeu de informació: B.M.P Meeting Point, S.A Paisatge 'Rosa Barba'. Centreservei zona franca, organitza: COAC DUOT, UPC ETSAB i FTSAV c/ 60, 25 de Barcelona dates: del 19 al 21 d'abril Tel. 932 23 40 50 • Fax. 932 23 49 33 A/e: mmp@bmpsa.com informació: http: www.bmpsa.com
COAC Plaça Nova, 5 Tel. 933 06 78 06 Fax 934 12 67 95 A/e: biennal@coac.net http: www.coac.net/landscape
SALÓ DE L'ENSENYAMENT
Construmat Barcelona és la gran fira iniemacional que cada dos anys aplega a Barcelona els professionals del món de la construcció, organitza: Fira de Barcelona dates: del 23 al 28 d'abril lloc recintes firals Montjuïc-1 i Montjuïc- 2 Av. Reina M. Cristina, s/n de Barcelona Informació: Fira de Barcelona Telèfon: 932 33 20 00 Fax: 932 33 22 87 A/e: constnimat@firabcn.es hltp: www.construmat.com BAUMA 2001 FIRA INTERNACIONAL DE LA MAQUINARIA PER LA CONSTRUCCIÓ
CEVISAMA'2001
2001
El saló de l'ensenyament té com a objectiu oferir a l'estudiant l'oportunitat de conèixer l'oferta educativa actual. Una de les novetats que es presentarà és la incorporació de la formació continua al sector de Poslgraus com també estarà obert a la presència de les Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació, organitza: Fira de Barcelona dates: 22-25 de març 2001 lloc palaus 6 i 7 de la fira de Barcelona
19è saló internacional de ceràmica, tecobrimenis per a la construcció, sanejament i aixetes. organitza: Fira de València dates: febrer 2001 lloc València
organitza: Viatges Vinper Tour lloc recinte firal de Münich dates: del 2 al 8 d'abril informació:
Vinper c/Castillejos, 250 Tel: 932 650 656 Pax: 932 650 744 A/e vinper@juniper. es http: www.viajesferias.com
informació: Avda.de las Ferias, s/n de València Tel. 963 86 11 00 Fax: 963 63 61 11 A/e: feriavalenaa@feriavalenda.com http: www.feriavalenda.com
JORNADES D'ESTUDI I DEBAT
informaQÓ: Fira de Barcelona Avda-Reina Maria Cristina, s/n Telèfon: 932 33 23 24/ 932 33 20 00 Telefax 932 33 26 48 A/e: ensenyament@firabcn.es
ARTEXPO
SOBRE CIUTAT VELLA: LA
TOT ES QUÍMICA
L'exposició dóna a conèixer la contribució positiva de la química a la qualitat de vida d'avui, amb la voluntat de destacar que la nostra vida quotidiana depèn en gran part de la química. organitza: el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya í Societat Catalana de Química dates: fins el 8 de juliol de 2001 horari: de dimarts a divendres de 10 a 19 hores, dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14.30 hores, dilluns, tancat. informació: Museu de la Ciència i de la tècnica de Catalunya c/ Rambla d'Ègara, 270 de Terrassa Tel. 937 36 89 66 • Fax: 937 89 22 44 A/e: museu. Mnactec@logiccontrol.es http: www.museu.mNACTEC.com
EXPOSICIÓ DEL FERROCARRIL
Rehabilitació i condicionament d'una de les antigues naus de reparació de vehicles que es troben a les instal·lacions de l'antic dipòsit de Locomo- " tores de Vapor de Vilanova i la Geltrú. RENFE rea-' litza una intervenció per condicionar l'espai com a nova Sala d'Exposicions Permanents del Ferrocarril del segle XXI. organitza: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya dates: exposició permanent horari: de dimarts a diumenge de 10 a 15 hores, dissabtes de 10 a 19 hores informació: Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú; PI. Eduard Marislany, s/n. Vilanova i la " Geltrú
BARCELONETA
Artexpo està organitzat per la fira de Barcelona en col·laboració amb el Gremi de Galeries d'An de organitza: COAC Catalunya. dates: gener 2.001 organitza: Fira d'An de Barcelona lloc sala d'actes del COAC dates: del 14 al 18 de juny del 2001 informació: Neus Vives (matins), Mireia Padrós lloc Palau num,2 del recinte firal de Montjuïc-1 (tardes)
Telèfon: 938 15 84 91. Fax: 938 15 82 20 A/e: fumvu01@ffe.es
informació: Fira de Barcelona Av.Reina M.Cristina, s/n Tel.932 33 21 65 Fax 932 33 21 77 A/e: (lra@ Rrabcn.es http: www.firabcn.es
PREMIS FAD
Telèfon: 933 06 78 28 Fax: 934 12 39 64 A/e: escolasert@coac.net
II CONGRES NACIONAL D'ARQUITECTURA INTERIOR
SALÓ DE L'ENERGIA I EL MEDI AMBIENT. ECOMED/POLUTEC
organitza: Ecomed/Polutec dates: Del 7 al 10 de febrer Hoc Recinte firal Montjuíc-2 informació: Fira de Barcelona Telèfon: 932 33 20 00 http: www.firabcn.es
Amb la col·laboració de Cidemco, el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, el Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya i la revista Espacios Imeriores es celebrarà aquest congrés dedicat a l'arquitectura interior, organitza: Asemaste dates: 24-25 de maig de 2001 lloc Palau Miramar de San Sebastià Informació: Fax: 943 81 0471
D'ARQUITECTURA
I INTERIORISME
Es convoquen els premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2001. L'àmbiï dels premis és la Península Iberia i les illes. Poden optar-hi les obres acabades entre l'I de gener i el 31 de desembre de 2000. El (ermini per la proposta d'obres i presentació del material corresponent al Premi fAD finalitzarà, en aquesta convocatòria, a tes 14 h del dijous dia 1 de febrer del 2001. organitza: FAD dates: 1 de febrer horari: a les 14 h informació: FAD Plaça d e b Àngels, 5 de Barcelona Tel. 934 43 75 20 de dilluns a dijous de 10 a 14 h, i els divendres de 10 a 1330 h
nilTI I FTA
INDEX D'ANUNCIANTS L' I N FORMATIU «ENA GENER 2DD1
PRESTATGERIA CDMERCIAL: GENER 2DD 1
Els lectors de l'Informatiu poden demanar més informació sobre els productes anunciants mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a l'Informatiu.
Empresa o producte
COMPOSAN CONSTRUCCIÓN CONSORC1O TERMOARC1LLA ASFALTEX CONSTRUCCIÓN, SA FEPESA, SA INDUSTRIAS QUIMICAS LOWENBERG, S.L INTEMPER ESPANOIA SA PÈNDOL S.L SISTEMES DE REFORÇ ACTIU, S.L WEBER BROUTIN CEMARKSA ECO ESTEBA. S A CONST. DESMUNTABLES TUBU1ARES, S A WERMASI, S.L TRAC VERTICAL, S.L TEXSA MORTEROS, S A ALKOR DRAKA IBÉRICA, S A CALVACHE Y CASUT, S.L (CALICA) F 1BERMAPEI, S A POLIGLAS, S A RADIODETECTION
Ref.
FIRA DE BARCELONA
2
ASSEGURANCES LORENTE
5
WEBER CEMARK, S A
49
REHABILIT, S.L
51
TOOL S A
50/1
CYPE INCENIEROS
50/2
ASEFA, S A
50/3
AKZO NOBEL
Contraportada
PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ
H
El col·legi posa a disposició de les empreses un sland per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de genen
C / B O N PASTOR, 5 0 8 0 2 1 BARCELONA. TELÈFON: 9 3 2 4 0 2 0 57. FAX: 9 3 2 4 0 23 6 4 . E-MAIL: COMERCIAL@APABCN.ES
Servei d'Informació Comercial
INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci lé un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.
En cas de voler rebre informadó, empleneu les dades següents: Nom i cognoms Empresa Adreça Població
Telèfon:
Fax:
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50/1
Portada
Contraportada
50/2 50/3
U IA_D!EMP-RESES.
40:
PI IRI IRIT&T
ESTRUCTURES Ç ,
Alsina
I Pellaíres. 28 I 08019 BARCELONA I Tels. 93 307 29 33 ( 93 307 26 92 PAVINDUS. S.*.
SOLUCIÓ*» EN EMCOFRATS ENCOFRADOS J ALSINA. SA U M Pla d'en Col. CamfMRvf Fradatft 08110 Mottadt y ftaóac (Barcatano) T * (93) 575 30 00 Fw(B3)5W7O5e
- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FUAS Y MÓVILES
ALUM1NOSI
Tinger, 26 - 08018 Barcelona • T. 934864300 Bruc. 126 - 08037 Bwcalona - T. 932080166 SL Miqual. 14 - 43004 T Í ^ ^ O C M - T. 9772S1B80
DCitr c i gw ^ H • H Ç-ja
Cabarrò
Morters sense retracció. Rehabilitació
C Santander, 42-4K Nave. 39 Tel.: 93 278 26 S6 • Fix. 93 27S 27 11 O8D20 Barcelona
ELECTRICITAT
FUSTERIA Q
> CATALANA,S.A.
Germans . REHABILITACIÓ
PAVIMENTS DE FORMIGÓ TBACTATS AUTO ANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES T£RfUT20S CONTÍHUOS PliçiTeluan. 1 1er. V 08010 Birtalom Tel. 2C50939 f j i . ; 6 5 ? ? 7 6
isimon I EP MAHKIAI EIÉCTRCO
ILUMINACION
Dïpulodón, 390-392 • Telefono 93 344 08 00" Fox93 3 ^ 4 0 8 0 7 - 0 8 0 1 3
08006 BARCELONA Tel. 414 00 16 Fa* 202 31 12
REHABILITACIÓ |
SERVEIS
CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA CONSTRUCCIONES EN MADERA
í
\ CEINCO, S.L.U.
FUSTEflM D'OBRA. MOBIUARIICOUIPAMem
SO·.OOO-'J·a
\
AÏLLANTS ^ ^ H REFORMAS A ^ F " ^ IMPERMEABILIZACIONES . W a f l ALUMtNOSIS ^ f e É a a i REHJER20S ESTRUCTURALES
qERCASA. CONSTRUCCIONES MANSO, 1] 5* A • Tel. 1931426 98 98 (3 ííncoi) F(H (93) « 3 94 13*08015
•
AKQRPMN
SUMINISTDO5 E INSTALACIONES AlUAMIINTOS
CAL·IC-A ^
Léminas Flexibles de PVC-P para la impermeabiluación
Acúmcos
UffCMUSTAS IN A1MAMHNIO1
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA | Tel.: 93 846 40 00 - http://www.afkore
Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 O1 31 \ Carretera N-ll Km. 600 Nau 6 . 0B7B0 PALLEJÀ (Barcelona)
I Laboralad d'Aiialgí I Cgntrol dt Oeilllil Assistència Tècnica
PioneciÓN
Tel. 9 3 4 9 0 5 0 6 6 / 7 8 Fax: 9 3 4 9 1 0 8 15 C/JUtolea, B8 (08014 •an·lHK·)
CONTIA INCINDIOS PUIKTAS ACÚSTICA! vRF
i Control de Qualitat a tot tipus d'obres
Tel.: 937 3154 46 d. Ària, S), Nin P • PeL lad. Cu PirtíWi • ma Ttrma
PAVIMENTS (WIMENTS INDI STR1AI.S DE FORMIGÓ I ASFALT, TERRES DE RESINES I PINTURES ESPECIALS
&MAPEI AHCSVOS • SH1ADOMS • FHOOUOOS QUÍMKOS
L-5
R U A 1A CONSTRUCOÓN
TECINCO
BERMAPS. S A • C/ Torto», 189-201, No» 5 0891S 1ADAIONA [BoreJonaf W.: 93 397 32 11 • foc 93 397 77 91
_EXTRAFORT_ SPEEDBUILDING.SL
POL IND. FONT DEL RADIIM. DURAN 1 REINALS. M K400 GRANOLLERS TEL. l U i «61 67 30 FAX. S49 !6 9S
LABORATORI H CONTROL ACREDITAT EN
FORMIGÓ ARMAT. MATERIALS CERÀMICS. SOLS 1 VIALS
93J88.78.76
ESTUDIS OEOTÈCNICS
QAXM2WOB*. 1)
ESTUDIS DE PATOLOGIA
08191 -RUBl BARCELONA
ASSAJO SONIC DE PILOTS
FACHADAS - REHABILITACION
La solució a l'aluminosis
NOUíBAU
El sistema de renovació de sostres
RESTAURACIÓN - REFORMAS REFUERZOS ESTRUCTURALES
F«m el terra bo segons DIN ISO 9002 Magalhàes, 15, bajos • 06004 BARCELONA Tel. 93 441 10 44 -Fax 93 441 5320 E-mail: RYCUAR@teleline.es
ALUCOBONCT DIBOND ALUCORJ fachadas ligeras de aluminio rtara d* can p M k u 24 a
•• ^ ^ ^
l a S t r a d U f j Patent alemanya
Toms yBagtt.106 K030 BARCELONA ^ ^ H Telefona: 93 345 68 50 i t 33 346 1713 MaQ: sasOsas-u.com c wwsts-sa.es
• • • • • •
Aplícaciófàcil.ràpklaieconòmica Màxima resistència mecànca (química AnSpots impeimeabiïiuats Htgièfiïca Decoratius
—
—
*
-
.
^
HOCODnlTkefltS p e r a sòls Industrials Reparadd fàcil de forats i esquerdes Av. Sant Julià. 206. nau 7. Pd. industrial Congost 06400 Granollers W : 93 849 57 00/93 849 54 75 Fam 93 849 5416
SOLUCIONES HTEQRALES 0 E PAV1MENTAOÓN
GEOTÈCNIA, MICROPILOTS. ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Rjmon Berenguer IV. 9, baixoi T«L 1 Fix (977) 79Ï783 . 438S0 CAMBRILS Plijof de Simi. J.E 1 ] 1 TcL 1 Fax (909) 334 331-08017 BARCaONA
ESTUDI S\
^
M
f
Ofíana tècnica amb experiència en aixBGÏment$ control i seguiment d'obra, rep/an^íaments, parceUacns / As-BuBt Bdm« 4A0-4AZ enk 1° • 0ÍOÏ2 Sorcelono fel: « 2 1 1 30 46 • Fen 93 41BS7 76 e-mal. eflud o_ita>coQc.r«t
• MAPES TOPOGURCS UORCML
•T 5* ••••••
•nd|9|-
Per a publicitat a L'INFORMATIU: B I T M A P . Isidre Rodríguez
C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona. Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64. E-mail: comercial@apabcn.es
SEGONA OU1N2ENA GENER 2001
ART CONTEMPORANI
Quinze anys d'art d'avantguarda * El Departament de Cultura del Col·legi edita un llibre dedicat a la instal·lació en l'espai arquitectònic
\
El Departament de Cultura del Col·legi ha reunit quinze anys d'a
nt aquests anys una oportunitat molt apreciada entre les
dedicada a la promoció i difusió de l'art d'avantguarda en una pi
cions d'artistes de posar a prova l'experimentació actual srca cultural contemporània. Aquesta línia de treball cul-
ció que és al mateix temps una nova aportació a la reflexió i al
ntervenrió poètica i colorista de Joan Brossa a la mateixa
La instal • lació en l'espai arquitectònic és una continuació i un co ment d'una sèrie d'exposicions, motivades i creades especialment per façana l'espai d'exposicions de la planta baixa del Col·legi. Aquest espai ha
i carai
legi, realçada avui amb l'Escultura de llum que emmarca at rarror nn c'nhir^ la con rn\. Ipnial
SEGONA QUINZENA GENER 2001
H El reportatge h
42
La instal·lació en l'espai arquitectònic "Artistes, enderroqueu els murs de la pedanteria i del falsificador de l'esperit que s'ha muntat entre les arts i convertiu-vos tots en constructors". , _ Walter Gropius
D
a característica que més ha marcat el desenvolupament de l'art al Harg d'aquest darrer segle és la seva capacitat d'innovació i de rebel·lió, constructiva i destructora alhora. En part, el llenguatge que s'entendria com a artístic es compondria d'un frnpetu progressista i també de la voluntat crítica envers el fenomen de l'art amb relació a l'entorn social i arquitectònic. Avui sabem que el futur de l'art ja no serà artístic sinó urbà. Malgrat la distància que separa l'art de l'arquitectura, malgrat el divorci entre l'art contemporani i el gran públic, és molt important que aquest es trobi l'art al carrer, que s'estableixi l'encontre amb el públic i una confrontació entre l'expressió artística i la popular, una utopia formulada al principi del segle XX que pertany a les teories que s'han quedat més aviat lluny de la realitat quotidiana. L'art contemporani en l'espai d'un museu és una intervenció bàrbara o anàrquica lluitant amb l'espai per existir. L'art hauria d'acceptar la confrontació amb la realitat I és que la quotídianltat encara disposa d'una oportunitat de produir allò que el museu no podrà produir més en et futur
Aquestes reflexions es desprenen del text que introdueix La instal·lació en l'espai arquitectònic, un llibre sobre art contemporani escrit per 24 autors que recull i documenta quinze anys d'activitat del Col·legí en ei camp de la investigació dels diferents llenguatges i formes que integren la cultura contemporània "Arquitectures no convencionals", "Instal·lacions de fotografia", "La imaginació a les parets urbanes", "La prevalença dels materials", "La integració de les noves tecnologies1' i "El disseny com a terreny interdisciplinari" conformen alguns dels capítols en què es divideix el llibre. La documentació de la tasca duta a terme aquests anys facilita una visió panoràmica que representa, a escala reduïda í fragmentada, la diversitat de l'evolució formal que caracteritza la pluridisciplinaritat de les arts contemporànies del final del segle XX. Entre el dia de la inauguració de la primera exposició del pintor Antoni Torres que va iniciar l'Espai Anar i Tomar del Col·legi, el 14 d'octubre de 1985, fins a la inauguració més recent, d'R.D. Adela, Project forMies ran derfíohe Pavilion in Barcelona. To J.W. von Goethe. han passat 15 anys. Durant més d'una dècada, el Col·legi ha ofert la seva col·laboració a la producció i difusió de les exposicions realitzades per desenes d'artistes contemporanis d'arreu. Aquesta
1 - Joan Brossa. Poema visual per o una façana. 1993 2 - Exposició Alberto Corazón. Diseüo 1969 • 1999 3 - R. D. AdeU. Project for Mies van der Rohe Pavilion in Barcelona. fó'XW. von Goèihe. Í999 4 - Vega Ruiz f José Prieto. Alerta o lo ciutat de vidre. 1997 5 - Joma. Edificis singulars, «posició i instal·lació. 1998 6 - Joan Brossa. Despullament. 1991. Poema Objecte. 7 - Joan Vila i ArceLos (l'Avi Vila). Sant Pol de Mar 1888 - 1980. Exposició "Diürn". 1998. Gouache i llapis sobre paper. 8 - Xavier Rovira. Authentic Fiction. l a ParL 1998 9 - Josep Maria Cortina. Et muratisme urbà - L'art al carrer. 1998
el 11 4&
4É&
Fotos: Chopo
-\ El reportatge h
SEGONA QUINZENA GENER 2001
ART CONTEMPORANI
iniciativa, deguda concretament a l'historiador i arquitecte tècnic Jaume Rosetl i desenvolupada per Annemieke van de Pas, s'ha pogut dur a terme en una atmosfera de constància i independència enmig de les aparicions i desaparicions d"a!tres espais d'art contemporani procedents d'iniciatives privades o de les institucions públiques. La publicació La instal·lació en l'espai arquitectònic és una continuació i un complement de quinze anys d'exposicions al Col·legí. Per una banda, les documenta, i, per l'altra, esdevé en si un element de reflexió i debat amb noves aportacions d'autors com són Marti Peran, Ignasi Pérez Arnal, Marta Gili, Josep Maria Cadena, Josep-Miquel Garcia, Antoni Mercader o Enric Franch. Una cronologia comentada recull els quinze anys d'un espai d'intercanvi entre l'obra de l'artista i un públic de pas. L'espai del Col·legi ha rebut al llarg d'aquest temps el reconeixement de l'Associació de Crítics d'Art de Catalunya i també del FAD, que li va atorgar una medalla per estimular i desenvolupar la integració de les diferents disciplines de l'art, el disseny, l'arquitectura i la fotografia, entre d'altres, una trajectòria que culmina amb la intervenció poètica de Joan Brossa i Josep Pla-Narbona a la mateixa façana del Col·legi. Avui, aquest poema esreaFçaamb l'obra Escultura de llum, de Carmen de la Calzada i Jaume Barrera, una intervenció al carrer basat en la llum, el color i l'ombra, una obra on l'espectador és, finalment, protagonista
Cartes Cartanà A/e: infomiatiu@3pabcn.es
43 I
Quinze anys de feina
B
l passat 19 d'octubre va tenir lloc la presentació del llibre l a instal·lació en l'espai arquitectònic, que aplega assaigs i reproduccions d'obres d'art, arquitectura, disseny, fotografia i multimèdia El llibre testimonia la feina feta en l'àmbit de l'art contemporani i la cultura pel Col·legi, des que es va inaugurar el 1985 l'espai Anar i Tomar, com un lloc alternatiu a altres sales d'exposicions d'aquella època Del seu repàs se'n desprenen dues conclusions fonamentals. La primera evidència és que el Col·legi, especialment des del seu Departament de Cultura, ha sabut ser receptiu a l'obra d'artistes catalans que han marcat i marquen la trajectòria de l'art contemporani (a més de la d'artistes foranis). Així, Francesc Torres fou l'encarregat d'inaugurar l'espai Anar i Tomar. El succeirien en la utilització d'aquell petit espai -al qual també van beneficiar les millores a l'interior de l'edifici del Col·legí de començament dels 90- Benet Rossell, Gabriel, Robert Uimós, Francesc Abad o Antoni MírakJa, amb pavelló propi a Hannover 2000, entre d'altres. Tots ells avui compten amb una trajectòria artística que s'ha demostrat tant pròpia com sòlida. La segona evidència que es desprèn de la lectura del llibre ara editat és que el Col·legi ha sabut guanyar-se la complicitat de reconeguts especialistes en el món de l'art i la cultura contemporànies, en la feina d'estimular i presentar treballs contemporanis. És el cas de Marti Peran, Ignasi Pérez Arnal, Marta Gili, Josep M. Cadena, Josep-Miquel Garcia, Antoni Mercader i Enric Franch, a més d'Annemieke van de Pas, comissaria de les exposicions i coordinadora del llibre. Quinze anys de feina que el llibrerecordaque no ha estat en va.
La instal·lació en l'espai arquitectònic Autora diversos Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Departament de Cultura i Servei de Publicacions Coordinació: Annemieke van de Pas. Fotografies: Chopo. Disseny gràfic: Romà Auge. Barcelona, octubre 2000.140 pàgines. Idioma: català Recopilació documentada de les exposickxis que el Col·legi -a través del Departament de Cultura i comissanades per Annemieke van de Pas-, ha organitzat al llarg de quinze anys, dedicant abu un espai ftsJc a la investigació en els camps dels diferents llenguatges i formes que integren la cultura contemporània. Una visió panoràmica que representa, de manera fragmentada, la diversitat de l'evolució formal que caracteritza la pluridisciplinaritat de les arts contemporànies del final del segle XX. Amb textos de: Joan Ardèvol. Romà Arranz, Jaume Barrera. Josep M. Cadena, Lourdes « t o l Josep M. Cortina, Enric Franch. Josep M. Garcia. Marta Gili. Cartes Hac Mor, Francesca Uopis, Cado Manrique, Antoni Mercader, Josep M. Montaner. Oare Nelson. Joan J. Odinas, Annenróke van de Pas, Marga Perera, Marti Peran, Ignasi Pérez Arnal, Arnau Puig, Fernando Juan Ramos, Domènec Ribot, Catalina Serra. Preu: 3.952 PTA (23,75 €). IVA inclòs Col·legiats: 3.557 PTA (21,38 €). IVA indòs venda a la Cooperativa Jordi Capell
SEGONA QUINZENA GENER 2001
—| El reportatge h
44
D
a fa uns anys, en una conversa amb ets meus alumnes de primer curs d'aparelladors, un em va preguntar què era el més important saber en aquesta professió. Jo li vaig contestar que tot és important saber-ho o, com a mínim, és important saber de tot; que tot aDò que en algun moment li ensenyessin o aprengués pet seu compte, l'hi podria ser útil en algun moment Crec que la resposta -de moment- no li va servir pel que pretenia, que era marcar preferències en els seus estudis, ja que veia que el programa d'estudis de La carrera era molt dens i extens. Però, qui pot dir a un alumne a què es dedicarà, quin tipus de feina tindrà, que fi agradarà fer, que li caldrà saber quan acabi la carrera?
Qui m'hauria dit a mi, per exemple, que tenir unes mínimes nocions de meteorologia m'ajudaria a diagnosticar certes patologies en una façana, com així va ser quan, en un edifici dels anys 50, aparegueren en un defe habitatges humitats a la cara interior de la façana que era de 30 centímetres de gruix, massissa i orientada a NE. Podien ser humitats per condensació. Però també en aquest pis hi havia petites esquerdes en l'estucat exterior, que no es veien a l'interior (pintat de feia poc) però que podia ser que travessessin la paret i causessin les humitats en filtrar-se l'aigua de pluja La forma í situació de la taca no donava pistes i el propietari deia que les humitats apareixien quan plovia. Però just quan plovia? No, uns quants dies després, una setmana o quinze dies després, i a l'hivern. Aleshores vaig recordar que, a causa del sentit de gir que tenen en el nostre hemisferi les depressions d'hivern que porten pluja solen passar per sobre del nostre país de manera que uns quants ales després de ploure introdueixen aire provinent del nord, molt fred, que fa baixar considerablement les temperatures. Ja estava resolt el problema, les humitats eren de condensació, per culpa del poc aïllament de la paret En els dies freds condensava la humitat interior i pocs dies després començaven a aparèixer els molestos fongs. Bs problemes de condensació tenen sempre una segona part, sovint més difícil que la de diagnosi: l'explicació al client -o possible client- del perquè se li taca la paret Per molt bé que li ho expliquis, per molts exemples que li posis, sempre n'hi ha algun que un cop acabadal'expficació et mira amb una expressió d'escepticisme total i en els pitjors casos pensant-se que li vots prendre el pèl. I quan li has dit les possibles solucions, encara que hagi confessat que ho entén -ja m'ha passat diverses vegades- em diu: "I si, a més a més, hi donem una capa de pintura impermeable per l'exterior, no aniria millor?" I el pitjor és quan detectes que les causes de les humitats són per un mal ús de l'estança. Explica-li al personatge que t'està mirant de fit a fit amb cara de no creure's res del que li has dit que, a sobre, la culpa és seva perquè no ventila! En els problemes de goteres passa el contrari, tothom les entén. El difícil, en canvi, a vegades és trobar l'origen de la filtració, ja que l'elevat coeficient d'adherència de l'aigua possibilita que les humitats en un cel ras apareguin Huny del lloc on es filtra l'aigua, atès que les gotes poden regalimar per les cares inferiors del elements del forjat i recórrer força metres fins que trobin un punt on es vegin obligades a caure*. Per últim, en les humitats per capil·laritat, fins fa uns anys havies derecomanara qui patia un problema d'aquest tipus que estigués disposat a fer una inversió considerable o que s'oblidés de reparar ta humitat si no era important Però últimament han sortit al mercat una sèrie de solucions menys cares i prou efectives com per animar els clients a treure de casa seva totes les taques d'humitat. Des dels morters transpirants que evaporen l'aigua en tota La seva
KUM1TATS E N ELS E D I F I C I S
'
H U M I T A T S EN ELS
EDIFICIS
-\ El reportatge (-
superfície sense crear problemes de taques ni sensació d'humitat, fins als més sofisticats de funcionament però senzills d'aplicació de la electroosmosi i ta combinació d'aquesta amb la electroforesi. En general, la indústria especialitzada ha fornit darrerament de productes millors i més fiables a tot el sector. Per a la impermeabilització del formigó o les humitats en els paraments tenim les pintures penetrants amb uns productes que cristal·litzen en contacte amb l'aigua i obturen els porus; per a tes cobertes, ja fa alguns anys que hi ha marques que poden subministrar la làmina impermeabilitzant d'una sola peça, sense juntes, i amb la forma dels mínvells i de les buneres inclosa, de manera que no cal preocupar-se de l'execució de les soldadures ni dels punts delicats, que són els llocs on sempre hi ha goteres. Aquesta solució és l'única realment conseqüent amb el concepte de làmina impermeable continua i, com que és feta de
SEGONA QUINZENA GENER 2001
45
s
materials molt resistents i se situa a sota de les capes de protecció, té una gran durabilitat. Si no està més difosa en les nostres obres, és pel fet que el seu cost és més elevat -de momentque el de les solucions tradicionals i per la lamentable (i ja tan denunciada) resistència als canvis del nostre sector. Acabant pel mateix tema que hem començat, caldria dir que, potser en els problemes de condensació és on no hi ha tantes novetats (si més no, que jo conegui) i la solució més bona sempre és la d'aïllar tèrmicament el parament, cosa que ja els convé a molts edificis del nostre país. També és molt recomanable usar pintures antifongs, transpirables i sense components tòxics, sobretot en banys i cuines. Només falta que tinguem unes vorades fetes amb productes també antifongs i, posats a demanar, morters més impermeables, transpirables i aïllants tèr-
'En aquest cas també et trobes amb bastant d'incomprensió per banda dels afectats, com un cop en què era clar que hi havia una filtració per la zona de la bunera del terrat, però no era possible saber si la filtració era en el mateix terrat o en la trobada amb el baixant, ja que tot estava en males condicions de conservació. Quan li vaig dir a la propietària del pis afectat que per saber exactament què passava s'hauria d'aixecar el terrat en aquella zona, em va replicar "Però com és que vostè no ho sap només mirant-ho?, que no és arquitecte?, doncs, ho hauria de saber!'' Jo li vaig contestar que era arquitecte, però no endevii que de tota manera el terrat s'hauria d'aixecar per arreglar la gotera provingués d'on provingués, perquè aixecar i refer de nou la coberta és l'única solució segura a les goteres.
SEGONA QUINZENA GENER 2001
^E1 reportatge (HUMITATS
46
EN
Mesurar la L'aigua és l'element més abundant del nostre planeta. Es presenta en forma sòlida, líquida o gasosa segons la temperatura i és present tant a la superfície terrestre (aire, ambient), com al subsòl.
D
aigua, però, es considera un element agressor per a tes edificacions. Ja durant la fase de projecte i en la de construcció, es preveuen tota mena de "mecanismes1 per evitar les humitats en els edificis. Tot i així, aquestes són una de les causes de lesions més comunes, provoquen lesions en les estructures, deterioren els materials, i originen ambients insalubres, etc. Per poder determinar les causes de les humitats i decidir-ne les solucions, cal fer un profund estudi que normalment és llarg i difícil. La demanda d'un estudi, en general, la fa l'usuari que, preocupat per l'aparició d'unes lesions, es posa en mans d'un tècnic perquè en determini les causes i la millor solució per reparar-les. Segons un estudi fet per Musaat, per analitzar els sinistres pels quals es reclama als aparelladors i arquitectes tècnics, es posa de manifest que els problemes relacionats amb les humitats són ets més nombrosos i signifiquen més del 25% de les demandes. Tècniques d e diagnosi La diagnosi és el camí més adient per poder arribar a les solucions correctes en les reparacions. De vegades es fan valoracions parcials i poc encertades dels defectes per manca d'unes dades concretes. Les solucions aportades, en conseqüència, no tenen l'efectivitat desitjada, i fins i tot, en alguns casos, agreugen la situació existent. En general, les solucions inadequades són fruit del desconeixement de les causes reals de les lesions que pateix l'edifici. La inspecció prèvia o prediagnosi és la primera acció que cal dur a terme i que ens ajudarà a fer-nos una idea de la magnitud de l'encàrrec. En aquesta prediagnosi intentarem conèixer l'edifici i obtenir una visió general del problema objecte d'estudi. 0 més important és saber si"hihacas n .
1
PROCÉS DE DIAGNOSI
rents eines j aparells que ens permetran obtenir dades referents a paràmetres climàtics que afecten l'edificació i paràmetres intrínsecs dels materials afectats per aquestes causes. A més, cal saber quins són els assaigs de laboratori més usuals que es fan en una diagnosi plantejada per un problema d'humitats. Això vol dir conèixer mínimament l'objectiu de la utilització dels diferents assaigs i la interpretació dels resultats que s'obtenen amb aquests. En general, tots els processos de degradació deguts a humitats tendeixen a aparèixer combinats i, molt sovint, coincideixen les causes i les manifestacions. El procés de diagnosi és, doncs, llarg i difícil. La prediagnosi En la fase de prediagnosi haurem de recopilar totes les dades prèvies necessàries per conèixer el problema existent. Un estudi d'humitats requerirà disposar de diverses dades que ens permet'n fer la valoració del materials i arriba; a la localització del focus que les provoca. Per determinar les possibles causes, haurem de tenir un ampli coneixement dels diferents elements constructius lesionats i també dels materials que hi ha al seu entorn. La informació que busquem en aquesta aproximació és: -Estat aparent o no aparent. -Caracterització del tipus de lesions. Dibuixos, fotografies. -Models de funcionament: instal·lacions, antecedents del terreny, edificis adjacents. -Dades geomètriques: tipus de tancaments (materials, gruixos), solucions de coberta, disposició d'espais, orientació. -Ús que en fan els habitants: ventilació, hàbits. En general, la nostra feina anirà encaminada a la classificació del tipus d'humitat: condensacions, capil-laritat, filtracions, fuites i altres. I, tot això, després d'haver localitzat les zones humides, els possibles ponts tèrmics, els possibles focus d'aportació i l'extensió dels deterioraments. Ja en la primera visita, necessitarem unes eines de suport per als nostres treballs. Com a mínim, les eines següents: :
Maleta per a la diagnosi d'humitats
Obtenció d'informació
PRESA DE DADES I AIXECAMENT GRÀFIC Paper, llapis, etc. Flexòmetre, ecòmetre: elements per croquitzar les lesions Fitxes d'inspecció: especifiques per a la presa de dades Plànols: potser que no en disposem, però s'han de demanar Prismàtics, llanterna: per facilitar la observació
\ Reflexió \
•fs!"}
És necessari seguir? — |NO] DIAGNÒSTIC
'
I
Per fer un estudi més exhaustiu utilitzarem una sèrie d'eines que ens ajudaran a trobar les dades que necessitem per a aquest tipus d'examen. En primer lloc, definirem el desenvolupament de la inspecció i de les tècniques de diagnosi. Per abrò, també ens cal conèixer les dife-
DETECCIÓ DE LESIONS I TIPUS DE MATERIAL Raspall, navalla, trepant, recipients hermètics, etiquetes: per a la presa de mostres, conservació i referenciament Termohigròmetre ambiental: per mesurar paràmetres climàtics Termohigròmetre d'agulles: per mesurar paràmetres del material Varetes analítiques: per l'existència de sals
Dins de l'equip bàsic per a la recollida de la informació indicada en el quadre adjunt, és important insistir en la part corresponent a la documentació gràfica. Aquesta haurà de constar de plànols que incloguin seccions constructives, tipus de tancaments, solucions de coberta, tipus de terrenys, ventilació, calefacció, instal·lacions, etc. També haurem de saber les condicions d'espai i temps, i l'ús que es fa d'aquests espais. De fet, en alguns casos, fins i tot hauríem de conèixer la forma de vida dels ocupants dels habitatges que són objecte d'estudi.
H U M I T A T S EN ELS
47
I Informació q u e n e c e s s i t e m
VISITA A L'EDIFICI
| Forma Situació ambbmtfaa amb sals amb fongs
Estat aparent i caracterització de les lesions
Model de funcionament
SEGONA QUINZENA GENER 2001
H El reportatge h
EDIFICIS
V
Instal·lacions
EINES
Edificis veïns Recorregut de l'aigui Orientació
Paper Uapiços Flexòmetre Ecòmetre Prismàtics Càmara fotogràfica (digital) Higròmetre d'agulles sonor Termonigròmetre ambiental
Tipus de tancament Finestres Elements en relleu Solució de coberta Disposició d'espais
AIXECAMENT GRÀFIC FITXES
Ventilació Hàbits dels ocupants
Estudis previs. Diagnosi Per establir les dades que cal obtenir, haurem de tenir en compte que ja s'ha (et una inspecció prèvia abans del disseny de la diagnosi o estudis previs. La inspecció ens haurà suggerit algunes hipòtesis dels possibles orígens o causes dels problemes i, per tant, la investigació d'unes dades concretes per a la confirmació o no d'aquestes hipòtesis. EI primer que haurem de fer serà ampliar totes les dades que ja s'han pres en la fase de prediagnosi i desenvolupar-les o concretar-les. A més, en el nostre estudi, intentarem dividir les dades que cal recopilar en dos grans grups de presa de lectures: paràmetres ambientals i paràmetres del material. Paràmetres ambientals: Paràmetres del material:
- humitat relativa - temperatura de l'aire - contingut d'humitat - temperatura superficial - humitat d'equilibri - humitat de saturació - contingut de sals
La quantificació d'aquests paràmetres serà més o menys extensa segons la gravetat o l'extensió dels deterioraments. En cada cas haurem de ser capaços de saber quins paràmetres necessitarem conèixer, com es poden interpretar ets resultats i quines són les eines que podrem fer servir. Algunes dades es podran obtenir directament in situ, i d'altres, mitjançant proves de laboratori. També es pot plantejar la conveniència de corroborar alguns resultats de les proves fetes in situ amb proves de laboratori. Així, es pot aconseguir una majorfiabifitato bé simplement contrastar-ne les lectures. Un cop definit ei nostre pla de necessitats referent a les lectures i als assaigs, haurem de plantejar-nos la situació dels punts on es faran. L'experiència del diagnosticador aquí és fonamental. L'elecció dels punts de lectura o dels punts de presa de mostres ha de correspondre amb la representativitat de cadascun dels problemes. Aquests hauran de marcar-se de manera ordenada tant en el sentit vertical (altures), com en l'horitzontal i fins i tot en profunditat
| Dades a obtenir "in situ' 7 ]
|
Aparells a utilitzar
Temperatura de l'aire Humitat relativa de l'aire
Termohigròmetre instantani Termohïgrògraí Datalogger
Humitat superficial Humitat en profunditat Temperatura superficial Presència de sals Extracció de mostres
Higròmetre d'agulles Higròmetre de penetració
|
|
Assaigs delaboratori
Contingut d'humitat Humitats d'equilibri Humitats de saturació Porositat Contingut de sals
Termografia Tires de paper analítiques
Fonts d'humitats Geotècnic terreny Transpiració del mur Temperatura de l'aire interior Temperatura de l'aire exterior Humitatrelativade l'aire interior Humitatrelativade l'aire exterior Temperatura superficial I Presència de fongs Ventilació Ús (hàbits) Identificació de les capes Tipus de calefacció
Termohigròmetre instantani Termohigrògraf Datalogger Termòmetre superficial Termopars
Anàlisi mteotogica
|
SEGONA QUINZENA GENER 2001
-\ El reportatge h HUMITATS
I 48
EN
ELS
EDIFICIS
Dades que s'obtenen: Bs materials emeten espontàniament una radiació tèmka d'ones electromagnètiques que no són visibies per l'ull humà, però que són captables per les cameres de termovistó, que les amplia electrònicament i transforma les temperatures en diverses tonalitats de gris o en diferents colors. En els sistemes termogràfics moderns és important el registre d'imatges, l'obtenció de dades i emmagatzament, i les funcions de calibració dins de !a mateixa unitat de camera portàtil. Al principi, les temperatures obtingudes eren relatives, i era necessari determinar la temperatura d'un punt concret per establir-ne la resta. Actualment les cameres disposen d'una calibració automàtica respecte a una referència interna de temperatura.
Recollida d'informació Com hem explicat, les dades que s'han d'obtenir es basen principalment en dos grups que responen a paràmetres ambientals i paràmetres del material. En el primer cas, els aparells de mesura que ens seran útils són: •Termòmetre • Hifjròmetre -Psicòmetre • Termohigròmetre - Termohkjrògraf
Accessoris: Les imatges obtingudes es poden visualitzar directament en la camera o bé en un monitor que està connectat. A més, avui dia es poden gravar mitjançant un programari (software). També hi ha aparells que permeten gravar la veu al mateix temps que es registren les imatges, per no haver de prendre apunts durant les inspeccions. Hi ha lents intercanviables que faciliten el mesurament segons d'on s'estigui fent la lectura. Utilització: La seva aplicació és molt àmplia en el camp de la diagnosi: - Control del comportament tèrmic de les façanes. - Estudi de la homogeneïtat dels components de les parets. - Localització d'obertures tapiades i d'elements ocults. - Localització d'instal·lacions encastades d'aigua, gas, calefacció o electricitat - Localització i estudi de problemes d'humitats.
En el segon cas, farem servir els instruments o assaigs següents: • Termòmetre de superfície -Higròmetre d'agulles - Higròmetre de penetració • Humitat d'equilibrí - Humitat de saturació -Detecció de sals
La termografia d'infraroigs és un mitjà que permet obtenir mesures de temperatura de manera ràpida sense contacte amb els materials. Atès que es tracta d'una tècnica relativament nova en aquest camp de la diagnosi, caldrà veure també els inconvenients que segurament hi anirem trobant
En general, en lesions produïdes per humitats, quasi sempre les causes són la suma de diversos problemes encadenats. La localització, finalment, de les taques d'humitat de manera gràfica i el coneixement dels resultats del grau d'humitat en cada zona ens permetran relacionar els diferents focus. Hinerva Embuena
LA TERMOGRAF1A
Arquitecte tècnic
La termografia d'infraroigs és una tècnica que permet mesurar la radiació tèrmica que emeten les superfícies dels materials. La radiació emesa depèn de la temperatura i de l'emissivitat dels materials i ens permetrà obtenir aquests dos |
Laboratori de Materials de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya A/e: laboiatori.materials@eupb.upc.es
Estructures de parets de càrrega en edificis existents. Patologia, diagnosi i intervencions. Curs. 28 i 29 de març del 2001 A mida que la construcció d'obra nova s'ha allunyat de la
Horari: dia 28 de març, de 16 a 21 h i dia 29 de març, de 9 a 14 i
construcció amb parets, també els tècnics ens hem allunyat de
de 16 a 21 h.
la seva comprensió. Així, a les obres de rehabilitació, on quasi
Lloc: Barcelona
sempre el sistema estructural és de parets, no acostumem a
Preu matricula: 33.000 PTA (198,33 €)
aplicar-hi una metodologia racional d'aproximació a les seves
Preu col·legiats: 27.000 PTA (162,27 €)
problemàtiques.
Responsable acadèmic: Ramon Graus (Vegi's programa del curs en la secció d'Activitats)
L'objectiu del curs és proporcionar al tècnic aquells arguments i aquells coneixements que li permetin reforçar, estintolar
S'ha previst la concessió de beques a estudiants, pel 50% de l'im-
i redissenyar les parets de càrrega de la construcció del nostre
port de la matrícula.
país (tàpia, paredat, fàbrica de maó). Durant el curs es donaran les pautes d'inspecció d'edificis, s'explicarà la simptomatologia
Inscripcions: Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60
més habitual, es farà una aproximació al seu càlcul i es presenC O L LEGl D'APARELLADORS I ARQUI'
taran les solucions més adients per a cada cas.
:S Tecmcs DE BARCELONA
solucionar los problemas de humedad de un edificio? I
Humedad de remonte capilar
Humedad de filtracion
gama motex dry
weber cemarksa Crta. Nac. 152 Km. 9 - 08110 MONTCADA I REIXAC (Barcelona). Tel. 93 572 65 00 - Fax: 93 564 50 05 Línea Consulta - 900 35 25 35 - E-mail: info@wbcmk.com - www.weber-cemarksa.es
s
SEGONA QUINZENA GENER 200!
Empreses
DIVERSOS
50
Tool S.A. presenta l'última versió del seu gestor de projectes per a la construcció SISPRE V. 5.00
Asefa inaugura oficines a Saragossa
Q
sefa, S A Seguros y Reaseguros ha inaugurat les seves oficines a Saragossa. Estan ubicades a Ea
zona centre de ta ciutat, al carrer Cadis, 6,3r B, 50004 Saragossa, des d'on Asefa renova el seu compromís d'especialització en el sector de la construcció als seus clients t mediadors d'Osca, Terol i Saragossa. Com a responsa-
• St(pre,inctfklanc*yprc*iipiiette*''
12
ble d'aquestes oficines, s'hi ha incorporat
3
Luís Elvira Martín, que té una gran experiència en el sector. L'acte de presentació va tenir lloc el dia 4 de desembre passat a l'Hotel Mèlia Saragos-
Software de ingenieria civil y arquitectura
sa. Asefa agraeix la nombrosa assistència empresarial i institucional i confia plenament que la seva política de proximitat al client li permetrà augmentar encara més la qualitat del servei.
Cype Ingenieros obté la ISO 9002/94
Cumrterfcticas bísiras
0
ype Ingenieros, S A ha obtingut la Certificació ISO 9002/94, atorgada per Bureau Veritas Quality Interna-
tional (BVQI) sota acreditació d'ENAC i RAB. essent l'abast de la mateixa ['"especificació, verificació, validació i comercialització de software". Des dels seus inicis en els anys 80, Cype
Ingenieros, S A es va constituir com a empresa abocada a satisfer les necessitats que
• ^ V I j M
al destacar com a novetats significatives d'aquesta nova
imports i els recursos utilitzats a través dels
produïts en cada període i acumulats.
-
Generador de llistats específics perquè
Les característiques que diferencien
l'usuari es pugui fer qualsevol tipus de
aquest mòdul complementari dels altres són
plantilla, sense necessitat d'utilitzar
que:
codis ni programacions i amb un assis-
-
Permet confeccionar, de forma senzilla i
tent que guia la selecció del contingut.
ràpida, el calendari, activitats i diagrames
No es requereixen coneixements de
de barres d'un pressupost o crear-ne un de
programació ni s'ha de dependre del
nou sense necessitat de tenir cap dada
Disposa d'un potent editor del calenda-
procés d'expansió internacional, que va conduir a l'establiment d'una extensa xarxa de
Possibilita d'estudiar i analitzar el pla
creant filials a Mèxic i l'Argentina. Aquesta
per dies, setmanes, mesos i anys.
expansió internacional ens ha portat a ser l'empresa líder en servei per al sector de la
- Ajusta el diagrama de barres automàticament a una sola pàgina per obtenir-
- Permet automatitzar les tasques tant en
ne una visió global.
l'elaboració com en l'emissió per pantalla, • Avançat sistema de gestió de base de
impressora, plotter,...
dades amb arquitectura client-servidor que garanteix una alta fiabüitat pel sòlid maneig de transaccions que protegeix
-
pressupost a una activitat concreta.
l'usuari final.
• Nou pla d'obra que elabora de forma
Disposa d'una sincronització contínua i
cional, amb el reconeixement que suposa ser la primera empresa espanyola del sector que ha obtingut aquest certificat. B reconeixe-
- Obté l'estat del pla per a determinades fites definides.
pressupost o dissenyar-lo des del principi.
ment de la maduresa i eficàcia del nostre Sistema de Qualitat, confirma la nostra voluntat d'evolucionar en una línia de progrés conti-
- Calcula el camí crític i les foígances entre activrtats.
automàtica les activitats a partir de les unitats del pressupost i que obté ets
La concessió de la Certificació ISO 9002/94 és un pas més dins del procés d'e-
automàtica entre euros i pessetes.
- Fa possible extraure l'esquema de descomposició del treball del pla d'obra del
construcció.
volució de l'empresa cap al mercat interna-
Possibilita d'associar diverses partides del
les dades crítiques i la productivitat de
ra d'empresa, en els anys 90 es va iniciar un
ri que permet entre altres coses, modificar els dies festius.
distribució per tot Amèrica del Sud i Portugal, -
fabricant de l'aplicació. 0 seu aprenentatge i l'ús són molt senatts i intuïtius.
demanava el mercat de l'enginyeria, l'arquitectura i la construcció. Fruit d'aquesta cultu-
descompostos.
l í i versió:
nuat per donar cada dia una resposta més ajustada a les expectatives dels nostres clients.
- Obté el diagrama de barres amb els imports
Per més informació: www.toolsa.es
Més informació: www.cype.coni
REHABIUT.S.L - DESDE 1898 -
Tecnicas de Restauracion y Construcción
Humedades CAPILARIDAD
TRABER E lectro-ósm os I s-f óres I s
Madera CARCOMA, TERMITA TRADUMDITO
LIGNUM
RESTAURACION PIEDRA
ATIRANTADO INTERNO
c/ Padilla, 240 -08013 Barcelona - Tel. 93 456 14 53 - Fax 93 436 72 85 rehabilit @ rehabilit. es - www. rehabilit. es
DIQUE LÍNEA DE PRODUCTOS ANTIHUMEDAD La respuesta eficaz a los problemas de humedad La Ifnea de productos Dique es la respuesta eficaz y segura a los problemas provocados por el agua, convirtiéndose en la mejor soluclón para preservar y mantener el buen estado de las edlflcaclones.
© Pinturas Parrot PRODUCTOS PARA LA DECORACIÓN PRODUCTOS PARA LA PROTECCIÓN, RESTAURACIÓN V LIMPIEZA OE FACHADAS PRODUCTOS IMPERMEABILIZANTES
PRODUCTOS SUELOS
IGNlFUGOS - INTUMESCEI
PRODUCTOS SANIT
DUCTOS INDUSTRIALES
— A K Z O NOBEL
AKZO NOBEL COATINCS. S.A. Avda. Eduard Marïstany, 58-90 - Espina - Tel. 93 484 25 00*
0 8 9 J O Sant Adrià de Besòs