INF010215 by sia16

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

El nou lideratge de la rehabilitació Per Xavier Casas

Josep Maria Pujol, president de la Fundació Lleida Solidària

Congrés internacional per a l'habitatge àtí futur

4»

Barcelona recupera els esgrafiats de façanes

El Col·legi participa en la Primavera del disseny

Quadern Central Final de carrera

Rehabilitació de façanes

EnqmsU GarebélOanys twwwjpatxn-es/inlomiatiu)

www.apabcn.es/infonnatiu

*J 0#£

Si desitja rebre més Nom Sí, desitjo rebre informació enviï Adreça D Catàleg gratuït 5 aquest cupó a HHS C.R Població O Visita representant ° Pg. Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 sas@sas-sa.com www.sas-sa.es ~

El tema SEMINARI

SEGONA QUINZENA FEBRER 2001

C0NSTRUT1C

Temps Moderns Després de La revolució industrial í la tecnològica ha arribat el moment de la de les tecnologies de la informació i la comunicació. No sé si tenim prou imaginació per poder preveure el que el futur ens portarà. Si en deu anys han canviat tantes coses, què pot passar en els propers deu o vint? L'horitzó sembla inabastable.

P J% l sector de la construcció ha deixat I ^ H enrere una dècada de canvis. En 100 anys les coses no havien canviat gaire i, darrerament, els canvis s'han precipitat. La manera com treballem els aparelladors, els edificis que construïm i la manera amb què ho íem, comencen a no ser el que eren. Fa uns dotze anys que van arribar els primers ordinadors personals, uns ordinadors que ara semblen prehistòrics i que, en aquells temps, la majoria només empràvem per fer anar programes de processament de textos, l'antic Wordperfect o alguna remota versió de l'ara omnipresent Word. Fa vuit o deu anys, començaren a implantar-se, en major o menor mesura, el CAD, els programes de pressupostos o de càlcul d'estructures, així com l'Excel. Una mica després arribarien la domòíica i els edificis intel·ligents, també ho feren el correu electrònic, Internet, els telèfons mòbils, els ordinadors portàtils o el Microsoft Accés, el Power Point i el Project. Ara, a molts ens sembla que no seria possible treballar sense aquestes eines. En pocs anys tots aquests canvis s'han convertit en indispensables. Quantes hores de feina ens treuen? Com han variat la nostra manera de fer feina i, fins i tot, de viure? Què faríem sense els ordinadors?

La nova s o c i e t a t de la i n f o r m a c i ó El gran avantatge que comporta aquesta revolució va lligat directament al que el seu mateix nom comporta. La informació i la

comunicació, enteses en el seu sentit més ampli, duen els grans canvis de la nostra societat. L'accés a la informació, quantitativament i qualitativament, porta al coneixe-

ment i a la millora de la formació i de la preparació. La comunicació defineix la relació entre les persones, regula la convivència i la manera de treballar, i l'intercanvi formal i informal d'informació. Aquest és el major canvi, ta quantitat de informació que es té a l'abast i la manera com la gent l'utilitza i es relaciona. Això va directament lligat als nous hàbits de la societat, als canvis que s'estan produint i als que encara es produiran. Noves tipologies d'habitatge hauran de satisfer els nous requeriments i, de la mà de noves prestacions, representaran els canvis de la societat del segle XXÍ, la def coneixement. Els nous usos dels edificis, la descentralització i el desplaçament fora de les ciutats, el treball des de casa i el teletreball, la flexibilització de les tasques i la recerca de la qualitat en la feina, són alguns dels elements d*aquest canvi. •

Biel Huguet Arquitecte tècnic A/e: informatiu@ap3bcn.es

precís. La estandardització, la prefabricació, la robotització, la gestió de projects on-line, les intranets, el comerç electrònic, les videoconferències, i qui sap quantes prestacions més que el futur immediat ens durà.

I nem entrant en una nova etapa, la I competitivitat, la I+D, l'eficiència en un munt de nous reptes dins d'un món com més va més globalitzat, i que depèn ineludiblement de les TIC. Hi ha, en un sentit molt ampli, canvis pel que fa a la manera de treballar, al producte que es construeix i al mateix procés constructiu. La manera de fer feina dels tècnics és el que primer ha anat canviant, i encara ho ha de fer més, igualment que hi ha molt de marge per millorar tant el producte com el procés. La tasca de l'aparellador, en els seus vessants distints, anirà canviant cada vegada més, se seguiran fent la majoria de les coses que s'han fet sempre, però canviarà la manera de fer-les. Estem vivint, de sis o set anys a ençà, un canvi cultural i com més anirà més canviarà la manera d'exercir moltes de les tasques que ara fèiem, la flexibilitat, la multidísciplinaritat, la formació continuada, el teletreball, o el treball a distància seran elements d'aquest canvi. Les TIC ens poden ajudar a sistematitzar, estandarditzar i programar moltes de les nostres feines, i això ho hem de considerar des d'una perspectiva positiva. L'ús del CAD, d'Intemet, de les videoconferències, de les simulacions i la realitat virtual, de tot tipus de programari (software) ja facilita i agilita feines que fins fa poc eren rutinàries i repetitives. Deixar de fer aquestes tasques burocratitzades, o millorar la manera de fer-les, ens permetrà tenir més temps per dedicar-nos a

Caldrà, però, definir mecanismes per ser selectius amb la invasió i saturació que ja ens trobem i que cada vegada ens trobarem més d'ofertes relacionades amb les TIC. caldrà separar el gra de la palla, i això comportarà fer proves i experimentar. Hi haurà coses que simplement no tindran cap utilitat, que no seran realment aplicables o que la relació qualitat-preu no serà prou bona. Les TIC han de simplificar i ajudar, no complicar, però això són part dels riscs que té la innovació. Catalunya (imatge Alexandre López). les actuacions que realment donen valor, a pensar què és el que nosaltres podem fer i els ordinadors no, a les feines amb més valor afegit, a les més estratègiques. També serà molt important en aquest sentit la formació a distància, dins del context de la necessitat de formació continuada i d'accés a la informació. Per això ja es van desenvolupant mecanismes que permetin fer aquesta formació mitjançant Internet i sistemes on //ne. Canvis en e l p r o d u c t e i c a n v i s e n e l procés Les millores en el producte construït comportaran uns nous tipus d'edificacions.

Per una banda, adaptades a un nou ús de l'espai, i, per l'altra, amb les prestacions que les TIC permetran i a la vegada demandaran. La domótíca, els edificis intel·ligents, el manteniment i el control del cicle de vida, el control de les instal·lacions, de les infraestructures i dels edificis en general. En definitiva, edificis més intel·ligents i un ús diferent i més eficient de l'espai. Les millores en e! procés seran les que donaran l'empenta competitiva necessària, entenent el procés des del punt de vista més ampli possible, ja que no parlem només de! procés constructiu. Les TIC, i el propi desenvolupament del sector, duran a una millor definició dels requeriments del client i a dedicar més esforços a les etapes prèvies, al disseny, a la planificació i a la programació. A més, haurem de millorar la gestió i el control dels proveïdors ijust-in-time, fast íracking). així com els sistemes d'informació, la producció pròpiament dita i la necessària reenginyeria. El valor afegit que donen les TIC en determinats nivells significarà un avantatge competitiu, i en altres significarà, simplement, requeriments essencials per poder competir en el mercat. Serà bàsic disposar de sistemes per recoiíir, organitzar i difondre la informació precisa a les persones precises i en ei moment

Hem de considerar també que serà essencial l'establiment d'estàndards i compatibilitats, i la difusió global dins del sector, a tots els participants, a les empreses més grans, però també a les més petites. Uigat d'infraestructures per a la comunicació que facilitin que es puguin implantar en bones condicions tècniques, i també econòmiques, els requeriments esmentats. S e m i n a r i ConstruTïc Dins d'aquest context, el Col·legi ha impulsat el seminari ConstruTIC que es farà el proper 27 març. Un seminari que ha de servir en primer iloc per fer un exercici de prospectiva i per saber què és el més innovador que es fa avui dia. En segon lloc, per presentar algunes de les prestacions més desenvolupades que ja podem trobar ai mercat. En definitiva, començar a preparar-nos pels nous reptes, reptes que avui són el futur, però que aviat seran el present. Per una banda, ens explicaran que s'està fent al Regne Unit i a França, de la mà de dos dels principals experts en el sector, d'àmbit mundial. Desprès, veurem intranets d'empresa fel cas d'FCC a Diagonal Mar), coneixerem com funciona la gestió de projectes centralitzada on-líne (el cas i-scrapper), sabrem millor quines opcions ens donen els portals verticals i el comerç electrònic (de la mà de e-diftca) i sabrem les possibilitats de controlar els edificis, les instal·lacions i les infraestructures mitjançant

-\ SEMINARI

SEGONA QUINZENA FEBRER 2001

El tema

C O N S T R U T I C

l'experiència del Nou Campus de la UPC a Castelldefels. Finalment, cal destacar una vegada més, la col·laboració amb la Cambra de Contractistes (CCOC). fent esforços comuns cap a !a modernització i la millora de la competitivitat del sector. De la mateixa manera, cal ressaltar la col·laboració de la Generalitat de Catalunya a través del Departament de Política Territorial i la Secretaria per a la Societat de la Informació, ja que les institucions públiques han de jugar un paper cabdal per a la dinamització i millora del sector, al ritme que ens cal perquè Catalunya segueixi sent capdavantera.

Més informació: www.constnjct-it.salford.ac.uk www.relhinkingconstruction.org.uk www.cstb.fr www.e-difica.com www.i-scraper.com www.bidcom.com www.buzzsaw.com www.buildingonline.com www.buildpoint.com

Biel Huguet Arquitecte tècnic A/e: informatiu@apabcn.es

ConstruTIC Seminari sobre les noves tecnologies de la informació i comunicació a la construcció Dimarts, 27 de març de 2001 Es rnçstraran experièncie*s\reals d'aplicació de

Un nou web per una nova etapa

les TÍC per part de professiortals i empreses de la construcció del nostre i d'altrès països • Intranets d'empresa

•

• Plataformes de gestió de projectes on line • Equips virtuals i teletreball • Sistemes d'informació on line • Comerç electrònic de productes • Materials intel·ligents, programables i autoreparables • Control d'edificis, instal·lacions i infraestructures Pàgina web del Col·legi, pràctica i útil alhora

W+M egurament que la majoria de H ^ B vosaltres quan ara heu volgut connectar-vos al nostre web, haureu pensat que us havíeu equivocat en picar l'adreça. Només després de mirar-ho més detingudament us heu adonat que si que sou al lloc correcte, la qual cosa potser us haurà deixat encara més sorpresos. Què ha passat?

En resum, volem que el nostre www.apabcn.es sigui no només útil, sinó

també pràctic. Així mateix, us haureu adonat que és molt més fàcil de navegar-hi que en l'antic. B sistema de menús desplegables que incorpora fa que per trobar qualsevol informació ja no s'hagi d'anar passant per tantes pàgines com abans. A més, per Doncs, ha passat que aquest nou web reforçar això, els textos incorporen gran que teniu a davant per primera vegada quantitat d'enllaços cap a d'altres pàgines, serà el que en el futur us acompanyarà en característica que els fan molt més pràctics i que justifica molt més la seva publiel vostre fer diari. De fet, està pensat perquè sigui una part indispensable més de la cació en un mitjà com és Intemel. vostra feina, la d'arquitectes tècnics, i perSegurament si hi feu una primera què sigui un magnífic servei per a totes volta, trobareu que encara hi ha molta feina aquelles persones interessades pel nostre per fer, però aquesta s'anirà completant en sector. els propers dies. En aquest sentit, no Una gran diferència, a més de l'estètica, separa l'antic -que fins al 31 de gener va ser operatiu- d'aquest altre que ara comença a caminar ara. És la seva voluntat de ser, a més d'eina de comunicació i d'informació, una eina de gestió. Des d'aquest lloc, en el futur podreu visar, consultar expedients, inscriure-us a cursos així com descarregar-vos documents necessaris per a la feina del dia a dia, etc.

volem estar sols, i totes les vostres aportacions per millorar el nostre web que ara teniu a davant, seran considerades com a fonamentals. Amb aquesta idea us convidem que cada dia feu servir aquest web, que és de fet és el vostre web. La Junta de Govern del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Lloc:

* \

Sala d'actes del Departament de Política Territorial i Obres Públiques dè-la Generalitat Av. Josep Tarradellas, 2-6. Barcelona Preu: 15.000 PTA (dinar inclòs)** Organitza:

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

'( r

Amb la col·laboració i participació de: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya Secretaria per a la Societat de la Informació

Informació: Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60. A/e: informacio@apabcn.es

Punts de vista

OUKZENA FE8RB* ÍOT

El nou lideratge de la rehabilitació H

es últimes dades ens confirmen un fet destacabte ei sector deia rehabiiitaoo a l'Eixample esta a punt d'igualar o fins i tol de superar l'&ctjvriat de construcció d'e* (Jtos nous en aquest districte. La tendència éns acosta als paràmetres comuns on nombrosos països d'Europa occidental i confirma ets bons resultats en el repte de mantenir en bones condicions i'equkbrí entre l'ús residencial i l'empresarial al centre de la ciutat.

IfWwitWWe 932*023 76 Fzc 932 40 23 64 Adreça electrònica.rtotnnhuOapabcnes

LtooMuiuetectronc WDJftnnJpabcn t s / M u 11 tfiu Conwll de n d a c d o : Caries Car&ra. Joan Oay. Ramon Puig i Xawef Altwca Direcció: Carles CartaAa Coordinació: EiisendaPucunjll, OíçaCaoairós

La tasca de promoure ta rehabilitació, en mufiíptes vessants del cèntric i extens barri de l'Eixample et qual entre 1986 i 1996 havia patit una disminució de 14 % de la població. portada a terme des de fa quatre anys per la societat muncipal ProEixample SA, amb fa col·laboració que dtís diferents estaments interessats, permet que avui aquest districte de la ciutat es caracteritzi com un defe motors del fenomen creixent de la rehabilitació. Durant els últims dotze mesos s'ru han fet 1.950 actuacions de rehabilitació, amb un import mitjà de 4,4 milions de pessetes cadascuna i i n votan global d'inversió privada de 8 000 mAons de pessetes, i cadascun d'aquests indicadors està en ascens respecto de l'any anterior- A mes a més, s'acompanyen amb una previs» de creixement de 2 % a 3 % durant el 2001 i el 2002. La personalitat de l'Eixample. l'actualitat de la quadrícula de Cerdà, retroba una vitalitat envejable gràcies a l'estimul de la rehabilitació. Actualment, manté una població resident de 248.777 habitants alhora que concentra el 25 % de l'activitat empresarial de la ciutat, com també una part mort notable d'equipaments aiturats i d'oci. L'atenció de ProEixample SA a tot alio relacionat amb incentivar ta rehabilitació del districte s'estén a la recc&da de dades infornatives sobre ievoluaò de ta reafctat. Algunes d'aquestes dades, pubkades recentment a la revista Barcelona Economia, permeten comprovar de manera contrastada la sohdesa de la tendència a fava de la rehabítació. B sector de ta construcció en el seu conjunt es divideix a Europa ocadental en un 24 % d'edrfos rmriencars, un 20 % d'enginyeria c n i un 36 % de rehabàtació de manteniment i un 20 % d"edScaoó no residencial. Catalunya, en aquests moments, s'acosta de manera demostrable a la mdjana euopea, amb una estnx&ra durant Tany 2000 del sector de b construcció que dedica el 34 % de la

Col-labofadors redacció . •• '.'wlet. - • . ; ' • . ' . • Anàlisi d'obra

: ueaJ

• iv« ;.i*es

Assessoramenl lingüístic

-i'iaa

Dibuixants Tom b-.

Sese

Fotografia:

: •'•:••

•. • o r t s

Disseny gràfic:

Fotòlils:

.•; L V C

•:•••--.

S I

Impressió

Dipòsit legal -. : ISSN •• Subscripcions: •

.rjl

: ,i?6 Publicitat: r••]'.'•'•'

:-$JU

C/Bon Pasto, S08Ü21 Sa/cítóna Telèfon 932402057 F ü 932402364 E-maií comefcal©aoatcn es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquilectes Tècnics de Barcelona

••

•

Bages-Bergueda

seva activitat a i edificació residencial, ei 13

que representa ce 'a L Í * r z~ . j a c e la

% a l'enginyeria avil, el 30 % a la rehabilitació

sostenibditat i de I O ' ç . ; . - ; : J ^rnabifrtar

de manteniment i el 23 % a l'edificació no

significa veure rejo'.er • . esce-ri' r r e ^ t de la

residencial.

nostra vida quotidiana. s:ç.mf>ca creure prova-

En un districte tan central en molts aspectes com és l'Eixample, l'arranjament de

dament en la capacita! d'avançar i de fer-nos un futur millor

. -j 6 1

-i 6

: ^ ; . ' . u .,-. :. ..-.:. ^99 Osona: Pi }fc.y 6 i^iOO V« fel 93Sé5ÍStl l:SíriF: 3 r.O^.18 Vallès Orlantal: -V::- P .iol. 8 06400G-Í"

President

'•• '•••:- • • • - ' • •

• .

Vicepresideat: ^

A,>T.L

Secreürta; U.vtra Embuera façanes ha estat durant els últims dotze

Compüdor i.'jert U p o bona

mesos el primer aspecte en eJ terreny de la rehab*ta6ó. amb 629

riervenòons

Tresonr Josep M Uesuy

i 2.800

mttons de pessetes invertits. B següent, ha estat el d e la reforma de beats de negeo. igualment en alça, amb u i a inversió d u a n t el mateix període de 1.800 matons de pessetes, i en menor mesura les reformes interiors d'habitatges que no requereixen ücènoa municipal d'obres.

Vocalc bUagros Hieno. Jcan Gtft>

Tot pteçat confirma la tnportànoa adqutnda de la reftabütaoó, a m b totes les seves actMtaís associades, c o m també la m * o r a

PresrJwt de ProEUMpte SA

ifüfnwSttat Bages B e r g i n d i : Jaure Juanota Osona: BsnatNogusa Vallès Occidental: GiftaúDt

toarto

Vallès O r i M U l : íiedencde Buen

Eo cnera evosats m «u arteta ugnab

SEGONA QUINZENA FEBRER 2001

ROGRAMA

RAPHAEL

Recuperar l'art a les façanes 22 empreses participen en la recuperació d'esgrafiats amb tècniques no agressives

^^M iní-i-dues empreses van rebre el H i novembre passat el Diploma de Qualitat del Projecte Manteniment Conservatiu d'Esgrafiat Modernistes. El projecte s'inclou dins el Programa Raphael que, amb e! suport de la Comissió Europea i impulsat per ProEixample, tracta de cercar noves vies a la restauració i conservació de façanes, que no impliquin exclusivament el pintat de revestiments antics. Aquest programa és pioner en l'aplicació de les directrius europees en matèria de restauració d'edificis. Un dels seus objectius és formar i consolidar, a Barcelona, una mà d'obra especialitzada en l'aplicació de tècniques de projecció de microparticules en sec sobre estucs. El Diploma de Qualitat es va lliurar a fes 22 empreses que treballen en el camp de la rehabilitació, que han optat per la formació de mà d'obra especialitzada i per l'aplicació de tècniques no agressives.

Acte de lliurament dels diplomes a ta sala de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona.

L'acte de lliurament dels diplomes va tenir lloc el 29 de novembre a la sala de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona. Va ser presidit pel primer tinent d'alcalde i president de ProEixample, Xavier Casas i la regidora del Districte de í'Eixample, Carme San Miguel. Per a Xavier Casas, l'acte significa "un reconeixement a la voluntat de fer les coses d'una manera professïonalitzada". La situació del parc d'edificis en aquesta zona central de la ciutat és, per al president de ProEixample, molt millor que ara fa tres anys quan es va iniciar la campanya, ja que "hem passat de revisar la seguretat de les façanes a revisar la qualitat de la intervenció", va dir. No obstant, encara avui continua existint la preocupació per l'estat precari de molts edificis de la ciutat, i "esperem que aquesta febre rehabilitadora que estem passant no s'aturi".

Empreses participants

Les 22 empreses guardonades han participat en un curs sobre tècniques de neteja i recuperació d'esgrafiats. En l'organització hi han col·laborat entitats i empreses com ara ProEixample, el Gremi de Constructors d'obres, l'Institut de Cultura, l'Institut Gaudí. MPA Materias Primas Abrasivas, Àbac, Gabinete del Color i Joan Campreciós. Aquesta experiència ha permès a les empreses, a més, posar en comú els coneixements de les tècniques més adients per a la recuperació respectuosa d'aquest patrimoni arquitectònic. •

• PAVICI

• APVRE 2000 • BENJAMÍN PRIETO MENDOZA • ESTRUCTURES ALBA • GABRIEL BUITRAGO MARÍN

GINESTOSA, S.L. FEM OBRES

• GINESTOSA •GROC • GRUPO SUR • HERLOTEC • OIS IMPORT • JOAN GÓMEZ • MULTISISTEMAS SBC • NATUR SYSTEM • 0TAAI

• PIFAÇANES • PROMOCIONES PROTEXA • REHABILITACIONES GAUDÍ • REHARCOBA • REMBER FACHADAS

Empresa col·laboradora del programa Raphael

• SERVICIO TÉCNICO DE RESTAURACIÓN • SERVICIONS DE PINTURA Y D ECO RACIÓ N • VEDISA BARCELONA

Telèfon: 932 26 30 99

•

EI noticiari

I SEGONA QUINZENA FEBRER 2001

PROGRAMA

RAPHAEL

El projecte Manteniment Conservatiu d'Esgrafiats U

a Comissió Europea dóna suport a la

de neteja en sec o absorbents que per-

recuperació d'esgrafiats modernis-

metin la conservació dels materials i els

tes de l'Eixample per mitjà del programa

colors originals, sense que sigui neces-

Raphael, amb l'aprovació del projecte Man-

sari recórrer a la superposició de produc-

teniment Conservatiu d'Esgrafiats que, a

tes filimògens).

Barcelona, coordina ProEixample. Aques!

L'aplicació d'aquestes tècniques (a un

projecte es du a terme en el període 1999-

total de 45 façanes, quaranta a la ciutat

2001. Per fer-ho, s'ha creat una xarxa de ciu-

de Barcelona, quatre a Brussel·les i una

tats formada per Barcelona. Brussel·les (Ser-

a Viena).

vice des Monuments et des Sites du ministè-

L'intercanvi d'informació.

re de la Règion de Bruxelles Capitale), Viena

La difusió, com a resultat de la investi-

(Silicale Chemistry and Achaeometry) i Gèno-

gació, de mètodes de neteja i manteni-

va (Universïtà degli Studï di Gènova). El pro-

ment de les façanes amb esgrafiats que

jecte preveu les línies de treball següents:

no impliquin la superposició de pintures.

La investigació de tècniques de restauració de façanes amb esgrafiats (tècniques

Es tracta d'un programa pioner en l'apli-

® 2000, S.L TRATAMIENTO Y RESTAURACION DE FACHADAS • Estudiós Técnicos de Fachadas • Rehabilitación Interior y Exterior • Aplicación de Estuco Tradicional • Pintura al Fresco • Recuperación de Esgrafiados • Limpieza de Paramentos con partículas de vidrio en seco

Realització de proves sobre un es' de restauració (Sepúlveda, 1SS).

cació de les directrius europees en matèria de restauració d'edificis. Cal destacar, com a element innovador, la millora i professíonalit2ació de la intervenció en la recuperació de

• Proyección de todo tipo de morteros

façanes, ja que es preveu una sèrie de passos previs a les obres com ara l'estudi histò-

• Pavimentos

ric de l'edifici, ta definició dels materials utilitzats i dels processos de neteja i, durant el seu desenvolupament, el seguiment de les

Av. Ramon Berenguer IV, 56 08924 Santa Coloma de Gramanet Tel./Fax: 93 391 02 08 Móvil:667 51 97 12

obres. L'aportació de la Comissió Europea al projecte és de 250.000 euros. •

t a b l i r e l procediment més adequat

SEGONA QUINZENA FEBRER 3001

-\ EI noticiari (P R O G R A M A

R A P H A E L

Un patrimoni de la ciutat Wwm

l'Eixampíe de Barcelona hi ha cen-

^ ^ H

sats 400 edificis amb esgraííats

classicisme mediterrani, i també n'hi ha bones mostres més recents, de poc abans de

modernistes. L'esgrafiat és una modalitat

la guerra civil espanyola. La restauració dels

específica de la tècnica d'estucar que s'utilit-

esgrafiats d'aquestes façanes implica la millo-

za com a ornament de façanes. Per fer un

ra i la revaloritzacíó del patrimoni històric de

esgrafiat, primer cal revestir la façana amb

l'Bxample i del conjunt de la ciutat. Dins d'a-

diverses capes de morter, calç aèria, sorra i

quest programa, s'han recuperat els esgra-

pigments naturals. A continuació, es fa saltar

fiats modernistes de 10 edificis, 5 es troben

la capa superior d'aquest revestiment seguint

en fase d'obra i 10 pendents d'iniciar-se. •

un dibuix prèviament marcat. Així s'obté el UBICACIÓ DELS ESGRAFIATS

motiu ornamental. Aquesta tècnica decorativa, ja utilitzada

RECUPERATS:

pels romans, té entre les seves peces més

-Bailén, 113

-Mallorca, 217

representatives les façanes de l'època barro-

- Aribau, 93

-Sepúlveda, 185

ca (especialment al centre d'Europa), amb

-Girona, 106

- Bailén, 39

escenes figuratives i al·legòriques, i de l'èpo-

• Bailén, 41

-València, 410

- Bailén, 124

- Muntaner, 32

ca modernista {molt especialment a Barcelona i Viena), amb els seus arabescs i motius

EN PROCÉS DE RECUPERACIÓ:

florals característics. A Barcelona, la tècnica de l'esgrafiat també va tenir un bon moment durant el nou-

- Bnjc, 127

-Urgell, 50

- Floridablanca, 83

- Parlament, 47

- Aragó, 364

centisme, als anys 10, amb temes d'un cert

Façana restaurada al número 39 del cai

NIDEBRIC

Estaremos en Construmat Palacio Internacional

REUESTIMIENTOS DECORATIUOS UI

I NOMASTYL

DOMOSTYL

ELEMENTOS DECORATIUOS PARA FACHADAS

CORNISASY MOLDURAS DE IPOLIESTIRENDiusoumm Las

molduras

extruídas

N0MASTIL.

Los elementos DOMOSTYL son resistentes. ligeros y faciles de

inimaginables desde que fueron creadas

colocar.

hace 20 anos, son lisas. resistentes y faciles

Una vez pintados son resistentes a la intempèrie.

de instalar.

ARSTYL

CQRNISASY MOLDURAS DE POLIURETANO [uso INTERIOR]

Es un producto con una gran definición en el detalle y solo requiere una capa de pintura para el acabado. La facilidad de su instalación garantiza un resuítado perfecta.

03D29 Barcelona • Tel 933 63 25 92 • Fa, 933 21 22 05

MBiCfc AIÍ. CesellK. s/n Pel ind LssV:.*s 03295 Si Vi:enç * Casíeltet (BarcelonaI

ofrecer servicios de restauración hoy dia es fàcil... ... ofrecer capacidad de ejecutar y experiència sin limites, no tanto. HERLOTEC, s.l. técnicas de Restauración. es una empresa pensada para aquellas comunidades que necesitan realizar trabajos de reparación, protección o mejora, al precio mas competitivo, prevaleciendo la màxima calidad ante todo.

FACHADAA RESTAURAR POR:

Andamios de propiedad, personal propio en todas sus especialidades y una dirección formada por expertos en restauración teòrica y pràctica lo hacen posible.

ÍST338115Q

Nos gustaria transmitir todos nuestros conocimientos para servir de base en algunos temas en el que existe una insuficiente información, però necesitariamos un libro y en este caso estamos limitados a esta hoja. Hemos escogido el tema ^Restaurar... o recuperar y proteger?, y por supuesto nuestras especialidades.

^Restaurar... o recuperar y proteger? EI efecto de la agresión medio-ambiental radica en el grupo sulfato (SO4), que forma sulfatos dentro de la red capital de los elementos atacados. modo que los anhidrídos trabajan en los edificios: a) Combinadón con el vapor de agua de la atmosfera. b) Acumulàndose en nubes que después arrastra la tluvia, formando la lluvia àcida, ya que en los dos casos se da la reacción: anhtdrido + agua = àcido.

La decantación de hollínes grasos sobre los paramentos, molduras, etc. con las reacciones químicas en marctia aceleran el proceso destructivo al retener humedades condensadas catalizando los procesos metamórficos encapsulados en la red capilar de los diferentes materiales.

El impacto de la acidez en los edificïos provoca una sèrie de reacciones fisico-químicas destructivas al combïnarse con las sales minerales de los materiales.

Diploma do i

La capacidad de reacción que tienen los àcidos con las sales minerales es altísima, combinàndose con ellas y provocan una autentica metamorfosis (se define como la suma de los procesos que ocasionan el ajuste mineralógico y estructural de las rocas a los ambientes circundantes físicos y químicos que corren debajo de la zona del intemperismo y Is cementación) en los materiales afectados. El ataque mas agresivo lo provoca el azufre, ya que el àcido sulfúrico aporta a las combinaciones químicas del

OlUllildl

Herlolec, S.L.

tSSSSS

•

«.-

Por todo ello, se resume que los efectos metamórficos que degradan los elementos constructivos al reaccionar la amalgama mineral con la acidez formada por los anhídridos emitidos de carbono y azufre forman nuevas moléculas (sulfatos). Estàs moléculas son mucho mas grandes que las originales, de manera que actúan como cargas expansivas dentro de la red capilar reventando la estructura interna de la piedra. Éstas transformaciones químicas y ia ruptura molecular de los ligantes de la piedra, hacen que el proceso destructïvo de la misma, la degradación cromàtica y la pérdida de la resistència mecànica, entren en un proceso que, de no paralo, acabaria por ser irreversible. Por todo lo descrito, el criterio de RESTAURAR no ha de consistir en reparar grietas y "limpíar" sinó RECUPERAR empleando tratamientos que descontaminen el proceso oxidante, pasivando los materiales tratados para devolverles su pH neutró.

ADEMÀS REALIZAMOS: - Estucos Monocapa y a la cal - Impermeabilizaciones - Aislamientos sistema WALL-TERM - Patologías estructura I es H.A. - Refuerzo de vigas aluminosas - Diagnosis (Porosidad * microprobetas) - Rehabilitación de elementos exteriores.

RECUPERAMOS ESTUCOS Y ESGRAFIADOS

liRLOTBC S.L.

RECUPERAMOS TALLAS Y ORNAMENTOS

TRATAMOS IA PIEDRA MONUMENTAL Y ARTÍSTICA

MECANOVÍGA

Emigrantes, 22 • 08906 HOSPITALET DE LLOBREGAT (Barcelona) Tel.: 93 338 11 50 • fax: 93 338 33 63

www.mpa.es Limpieza de f achadas y monumentos fVIàquinas de proyección, capaces de trabajan a presiones de 0,2 bar y realizar1 trabajos de gran pnecisión sobre todo tipo de superfícies sindanarel substrato, perf ecto control del consumo de producto [2 a 5 Kg/m 2 ), para tnabajar en seco o en húmedo con productos abrasivos tales como granulado de vidrio, microesferas de vídrio, piedra

pómez,

silicato

aluminio, granulados

vegetales,

bicarbonato, carbonato càlcico, oxido de aluminio [corindón], etc. Sistemas làser para

restauración. Asesoría tècnica. Calculo de

costes. Equiposde protección individual. Accés or i os y recambios.

MPA colabora con Proeixampfe en la recuperación de los esgrafiados modernistas de l'Eixample, participando en el proyecto "Mantenimiento Conservativo de Esgrafiados" dentro del programa Raphael de la Comunidad Europea.

Kit completo listo para empezar a trabajan

obra.

Indïcado

El noticiari COOPERACIÓ

INTERNACIONAL

Com més credibilitat tens més fàcil és aconseguir diners II Josep M. Pujol, president de la Fundació Lleida Solidària Presideix des de l'inici la fundació Lleida Solidària i l'anem a trobar perquè ens expliqui ta feina d'aquesta 0N6 del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida. Se'l veu entusiasmat amb la feina que L'ONG ha fet i continuarà fent, i li agrada parlar-ne. No se'l veu atabalat, i això que també és director general de Prefabricats Pujol, a Mollerussa, i presideix el Consell Social de ta Universitat de Lleida. En tot cas, va per feina.

orn seleccionen els projectes?

tatges, en què nosaltres portem la direcció

colla de voluntaris van agafar una furgoneta

per no fer despeses, van treballar tres dies i

"La fundació té un patronal a través

d'obra i els nostres industrials aporten els

que ens va deixar un taller d'aquí Ueida, i van

van tomar. Després es va parlar amb la gent

del qual decidim quins són els projectes més

materials, bé sigui gratuïtament bé per poca

marxar cap allà, a prendre mides. Van tornar

d'allà i, durant l'obra, van sorgint problemes,

vàlids. Ens arriben projectes de tot tipus i, és

aportació dinerària. La mà d'obra la paguem

amb un projecte molt ben fet. Tant és així que,

és clar".

clar, hi hem de posar un filtre. Primer, dema-

amb les aportacions que la Fundació Shalom

pa Unió Europea] malgrat que ja s'havien aca-

nem que ens arribin a través d'una ONG o

aconsegueix de Benestar Social. Estem fent

bat els diners per fer projectes a Sarajevo, ens

d'organitzacions similars, que no els puguin

diverses coses semblants per l'entorn més

van donar 240 milions c

fer pels propis mitjans. Quan hi ha mitjans

proper".

tècnics i humans, no crec que sigui bo que es vingui al Col·legi i se'ns demani que fem

Com està Sarajevo avui en dia? "Algú que no hi ha estat mai s'adona que hi ha passat una guerra, és clar. Però, en

Estan satisfets del resultat final?

general, es va reconstruint. Barcelona, a través de Districte 11, ha fet una tasca molt

El projecte que els va donar més res-

''Allò havia servit de quarter general

el projecte, perquè fariem la competència a

sonància al començament va ser el que

durant la guerra i ja en no quedava més que

bona, en reconstruir pràcticament tot el barri

la mateixa professió".

vam fer a Mosoco, al municipi colombià de

les quatre parets, i encara metrallades. Els

de Mojmilo, que és on hi ha l'escola que vam

Pàez, arran de! terratrèmol que hi va haver.

bastiments de les portes, tot el que era fusta,

rehabilitar. Sobretot les façanes. L'interior de

"Sí. Vam íer 25 habitatges per als indíge-

ho havien agafat per fer foc; els fils elèctrics

nes, a través d'una ONG de Colòmbia. Eren

estaven tots estirats... Jo vaig veure la guar-

bon criteri, que ho fes la gent. Perquè si els ho

món no vam oblidar el món més proper, on

uns habitatges molt simples, fets de la mane-

deria al principi i al final, quan vaig tomar-hi

fas tot, la gent no dóna importància al que

també hi ha moltes necessitats. Ajudar el ter-

ra que ells van voler. Hi vam portar un arqui-

per a la inauguració. La veritat és que em va

tenen".

cer món està molt bé, però als de casa nos-

tecte tècnic, que s'hi va quedar de missioner,

semblar que els 240 milions de pessetes els

tra també se'ls ha d'ajudar d'alguna manera.

un valencià que ja havia treballat en comuni-

vam treballar molt bé. Fins i tot em sembla

A més, són més fàcils d'ajudar, amb la feina

tats gitanes, perquè per anar allà has d'estar

que vam millorar l'escola, que era de dues

"El que passa es que quan vas a un lloc

dels mateixos tècnics que porten la direcció

una mica entrenat. Va ser una obra que ens va

plantes i a la de dalt els passadissos eren a

et fas partícip dels problemes que realment hi

d'obra. I com que tenim molta influència en

donar molta credibilitat aquí".

les vores, amb les aules al mig. Ens va sem-

ha. Aixi que ara estem amb un altre edifici de

blar molt millor fer els passadissos al mig, per

Sarajevo. L'Ajuntament de Sarajevo ens ha

aconseguir més claror a les aules. De fet, va

demanat si som capaços de rehabilitar-lo.

quedar tan bé que la mateixa Comunitat

Seria el primer edifici on tomaria a viure gent

Econòmica, quan va veure com havia anat tot

de diferents ètnies, que ja hi vivia abans. La

Tercer món o quart món? "Quan vam dir de fer projectes al tercer

els agents de la construcció, a un fuster li podem dir a tal lloc estan fent aquesta obra,

Pa un parell de mesos, van inaugurar una

si poguessis donar la fusta una mica més bé

escola guarderia a Sarajevo. Com va ser e!

de preu... Semblantment amb l'electricitat, la

procés?

fontaneria, etc. Així hem ajudat en moltes

"Quan vam acabar a Mosoco, casual-

obres que no tenen cap entitat, però que

ment vam entrar en contacte amb Districte

alhora són ajudes importants".

11, una ONG de l'Ajuntament de Barcelona

obra de Sarajevo. Ens va semblar que sí, que

Quin és el proper projecte?

allò, es va comprometre a finançar el mobilia-

rehabilitació costa uns 160 milions de pesse-

ri. Així que hem entregat l'escola guarderia

tes, dels quals ja en tenim una part aportada

amb mobiliari i tot".

per l'Ajuntament de Ueida. Hem demanat subvencions a l'organisme nacional de coo-

que ens va demanar si volíem ajudar a fer una Han pressionat

les cases s'ha preferit, i crec que amb molt

No tot devia ser bonic

peració AECI. També tenim un altre projecte a Tanzània, que és fer una escola per a unes

"(Riu) Però és una pressió ben entesa. La

hi podíem col·laborar. Entre els diversos pro-

gent s'anima a voler ajudar i és aixi que hem

jectes que hi havia a Sarajevo, vam triar una

tot, quan vam anar allà ens vam plantejar si

monges missioneres. Un grup de voluntaris hi

fet moltes coses amb associacions d'aquí

escola guarderia de 500 places en dos toms,

valia més tirar l'edifici a terra que reconstruir-

ha estat recentment. Esperem tenir un bon

Ueida. Per exemple, amb l'Associació de Dis-

1.000 nens, que havia estat la seu de recep-

lo. Es va dir que rehabilitar era important. Els

ressò i fer també aquest projecte, que ronda

minuïts Psíquics Shalom estem fent dos habi-

ció dels atletes per als Jocs Olímpics. Una

voluntaris d'aquí hi van anar amb entrepans,

els 100 milions d

"Hi havia dificultats, és natural. Primer de

SEGONA QUINZENA FEBRER 2001

-\ El noticiari h COOPERACIÓ

INTERNACIONAL

Es difícil aconseguir diners?

qual pràcticament tots els col·legiats són

"Com més credibilitat tens més fàcil és

membres. A més, ens estem obrint a la socie-

aconseguir diners. A nosaltres ens és relativa-

tat. Molta gent de Lleida s'interessa per for-

ment fàcil aconseguir-los de la gent que ens

mar parí del voluntariat de la Fundació.

coneix".

També hi ha arquitectes que hi estan inte-

Com són els seus voluntaris?

aportat el Col·legi de tes Terres de l'Ebre, per-

grats. I comptem amb diners que ens ha

"En els projectes que hem fet fins ara

què estem oberts a la col·laboració amb

hem comptat bastant amb gent jove. Però

aquells col·legis d'aparelladors que no tinguin

se'ns han vingut a oferir fins i tot aparelladors

fundació. Unir esforços és important".

jubilats: 'Doneu-nos un projecte, que no serà a Tanzània, que serà per aquí, però si us podem ajudar us ajudarem'. S'està creant una dinàmica molt bona dins la Fundació, de la

Jordi Marlet A/e: electrik@redestb.es

Fundació Lleida Solidària

a idea de crear la Fundació Ueida

de Ueida. El mateix Col·legi d'Aparelladors

Solidària va néixer a comença-

i Arquitectes Tècnics de Lleida, hi aporta el

ment dels anys noranta, a través d'una pri-

0,7 % del seu pressupost.

mera intuïció del president del Col·legi d'A-

Un cop s'assumeix la realització d'un

parelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida,

projecte, es defineix la responsabilitat del

Josep Reig i Masana. La carta fundacional

seu finançament i de l'execució material, i

de l'ONG del Col·legi es va signar el juny de

s'aporten els serveis professionals gratuïts,

1995. El patronat va ser presidit per Josep

en tasques de projecte o direcció d'obres.

Maria Pujol i Gorné.

Les tasques executades o en execució fins

El principal objectiu de la fundació és

ara per l'ONG són tan diverses com: cons-

fonamentar l'ajut en casos de catàstrofes o

trucció de 25 habitatges a Mosoco (Colòm-

situacions extremes que requereixin ajuda

Servei Integral a la Construcció

bia); rehabilitació de la casa de colònies i

humanitària, mitjançant l'elaboració de pro-

centre cultural de Sant Josep del Molí, a

jectes constructius. El programa d'actuació

Tartareu, municipi de les Avellanes (Nogue-

està fixat per la mateixa fundació i associa-

ra); projecte de reforma d'un local per a

cions humanitàries. Sempre es pretén

l'Associació de Comerç Just, a Ueida; estu-

actuar en projectes clars i definits que, en

di tècnic d'ampliació de les instal·lacions

principi, han de ser de curta durada, perquè

del centre AREMI de rehabilitació del

els professionals que hi intervenen són

minusvàlid, a Ueida; reconstrucció de l'es-

voluntaris.

cola bressol del barri de Mojmilo, Sarajevo

Pel que fa al pressupost, es pot ser

(Bòsnia); avaluació d'obres d'urgència i

soci professional de la Fundació i aportar

gestió de les obres per a 12 escoles a

el 0,7% dels honoraris professionals, o

Kosovo, per al Districte 11 de l'Ajuntament

col·laborar mitjançant una quota. També

de Barcelona.

Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per^al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col- laborar amb tots els que intervenen en L'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

es rep ajuda d'institucions com ara l'Ajuntament de Ueida o la Diputació Provincial

J.M.

Assegurança d'equips i maquinària • Assegurança d'accidents de convent

SEGONA QUINZENA FEBRER 2001

El noticiari \HABITATGE

L'habitatge del segle XXI València acull el I Congrés internacional per a l'habitatge del futur p J ^ I disseny, !a promoció i la construcció H H d'habitatges variarà de manera definitiva per influències com ara l'ecologia, la salut, el desenvolupament econòmic sostenible, la nova societat basada en el coneixement, les aftes tecnologies de control i telecomunicació, les noves formes de producció de riquesa, els nous hàbits de consum, la nova consciència social, l'envelliment de la població, les noves relacions de parella, els nous tipus de nuclis familiars, la desaparició de les barreres arquitectòniques, l'acolliment a les persones marginades i sense llar, la necessitat d'habitatge per als immigrants i, en general, les noves necessitats {físiques, laborals i espirituals) de la gent, i també les del nostre planeta.

tatge del futur que es va celebrar de í'1 al 3 de desembre al Palau de Congressos de València al qual van assistir prop de siscents professionals del sector de ia construcció. El Congrés va ser organitzat per l'Associació Nacional per a l'Habitatge del Futur (ANAVIF) amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, el Ministeri de Treball, el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de València i el Col·legi d'Arquitectes, entre d'altres. Els organitzadors volen convertir aquesta trobada en un fòrum de reflexió i un marc en què els professionals de la construcció facin propostes per a la concepció, projecte, promoció, construcció, infraestructures i equipament per a l'habitatge del futur.

Així es posava de manifest a la conclusió del I Congrés internacional per a l'habi-

La primera inquietud exposada en finalitzar el Congrés va ser que els mitjans de

Evite rejas, mejore sus proyectos con toda seguridad

comunicació han d'informar el públic en general de manera correcta i precisa sobre les incidències reals que té sobre l'entom la construcció contemporània pel que fa a qüestions com ara els residus abocats a la naturalesa per a l'obtenció de materials de construcció, l'energia necessària per obtenir-los, les substàncies tòxiques que puguin contenir, el malbaratament energètic d'algunes construccions, etc.

GUILLERMo\90r MflO, 31 - 08223 TERRASSA - TELF. ft

1 . Ecologia. Haurà d'escollir els materials, tecnologies i processos constructius de manera que s'integrin en els cicles vitals de la naturalesa. Utilitzar materials naturals i abundants, utilitzar materials reciclats i reciclables, reutilitzar materials, no generar residus, aprofitar al màxim l'energia, utilitzar energies renovables i dissenyar amb principis bioclimàíics.

La segona constatació va ser que la humanitat i el planeta necessiten un nou tipus de construcció que permeti reduir les enormes diferències entre països rics í països pobres. En aquest sentit, l'anomenat pri2. mer món necessita aprendre del tercer món com es pot fer més amb menys, com fer construccions amb els recursos disponibles en cada moment i lloc, sense necessitat d'espoliar recursos d'un altre lloc. Necessita aprendre com obtenir materials de construcció que requereixin poca energia per a la seva obtenció i que generin pocs residus per al planeta. Necessita aprendre a no malbaratar i aprofitar al màxim els recursos limitats com són l'aigua i l'energia, etc. 3. De les conclusions del Congrés es va desprendre l'anunci que en els propers anys es construirà menys i amb més qualitat. Per contra, es rehabilitarà més i es treballarà per posar al dia el parc ja existent. El nou habi-

| Persianas y puertas i de gran seguridad

tatge de! futur aglutinarà quatre grans influències:

Tecnologia. Incorporarà les tecnologies més avançades de telecomunicacions i control, de manera que facilitarà la vida de les persones i els permetrà afrontar amb avantatge els reptes de la societat de la informació. Aquesta tecnologia haurà de controlar el consum energètic dels habitatges, proporcionar seguretat i comunicar els habitants amb l'exterior de manera eficaç. S a l u t Els materials de construcció no hauran de perjudicar el medi ambient ni la salut de ies persones.

4 . Sociologia. La forma dels habitatges haurà d'adaptar-se a les necessitats de

-\ El noticiari I

HABITATG

SEGONA QUINZENA FEBRER 2001

les noves famílies, amb menys nens i més persones grans, que treballen a casa, etc. Els habitatges actuals no responen a aquestes demandes i no satisfan ni les necessitats de la societat actual ni de la que ja s'albira. Menys dormitoris, més estances de treball, cuines equipades d'una altra manera i sistemes d'autoneteja són algunes de les propostes.

En el Congrés es van apuntar dos factors importants que s'han de tenir en compte en els propers anys i que són l'accés a l'habitatge de les persones sense llar i dels immigrants de països més pobres. En aquest sentit es va destacar el caràcter social fonamental i constitucional de l'habitatge. També es va posar de manifest la necessitat de trencar les barreres arquitectòniques de manera definitiva en l'habitatge del futur, per tal de facilitar al màxim el desenvolupament de les persones amb discapacitats i millorar la seva qualitat de vida.

Carles Cartafia A/e: informatiu@apabcn.es Sala del Palau de Congressos de València on va tenir lloc La troba

LA TRADICION RENOVADA

LA ULTIMA GENERACION Las MORTEROS MONOCAPA de Mapei o p y Oc Qron auncfencia. OJlrçcen tj\oyor rcnd mói p<eítacianes técnicas. Conlamos con uno amplia ga lorei. Y siempre con lo garantia de'servicio de MAPEI.

IBOMAKI, S.A. * Plaïa Colol.no, 20 - 5' planta • 08002 BAECHOKA fel.: Ï3 3435050 • Fax: 93 3024229 • e-nail: formap*i§ibermopei.«

I SEGONA QUINZENA FEBRER 2001

-\ El noticiari DISSENY

Torna la Primavera del Disseny El Col·legi participa amb dues exposicions en la sisena edició de la mostra •

es sigles R E W « i »FFWD proce-

cions monogràfiques d'autors

amb una

de la Primavera i que permetran fer un cop

deixen dels coneguts aparells de

important repercussió internacional. En segon

d'ull a d'artres camps creatius propers com

reproducció d'àudio i vídeo, i s'utilitzen per fer

lloc, Primavera premium reunirà exposicions

ara les arts plàstiques, el teatre o la música

avançar (fesí forward) o per fer retrocedir

fetes amb ocasió de convocatòries, concur-

(Primavera operi). Finalment, s'organitzaran

(rewind) imatges i sons. Com a títol temàtic,

sos i premis. Primavera made in... presentarà

seminaris, conferències i taules de debat en

aquestes dues abreviacions representen la

exposicions sobre disseny procedents o

l'anomenada Primavera nou fòrum.

idea de l'actual coexistència entre incursions

representatives de diferents països. L'àmbit

cap a! futur i reflexions sobre el passat.

Primavera especial es dedicarà aquest any a

^ ^ 1

Dues exposicions al Col·legi

-REW«2001 »FFWD el Disseny entre la

activitats monogràfiques sobre el disseny de

El Col·legi participa en la sisena edició

visió del futur i l'empremta de la memòria".

joies. Primavera new espace presentarà nove-

de la Primavera amb el muntatge de dues

Així es presenta la VI edició de la Primavera

tats i propostes emergents relacionats amb

exposicions. La primera es presenta dins l'a-

del Disseny que se celebrarà entre el 18 d'a-

espais alternatius i tallers de disseny. El sector

partat central Primavera tema i du per títol

bril i el 21 de juny a Barcelona i que tindrà

comercial i industrial estarà representat a Pri-

Instal·lacions domèstiques. Necessitats-Solu-

com a comissari el dissenyador Uli Marchstei-

mavera showroom, i no hi faltarà la referència

cions-Disseny. La mostra analitza el pas del

ner. La mostra, que té caràcter bianual, pro-

a les noves tecnologies amb Primavera digital,

temps en l'ús i la funcionalitat dels materials i

posa enguany analitzar la posició del disseny

que acollirà el disseny de pàgines v/eb, jocs

elements dissenyats en tres àmbits de la

en la seva relació amb el temps.

interactius, CD roms, interfaces, etc.

casa: la cuina, el bany i les instal·lacions d'ai-

La Primavera del Disseny del 2001 comp-

També hi haurà projectes efímers, mun-

tarà amb deu apartats temàtics. Sota el títol

tatges, instal·lacions, performances i altres

Primavera persona, es podran veure exposi-

activitats que transgredeixen el marc habitual

gua, gas i electricitat. L'exposició s'Inaugurarà el 27 de març, està comissariada per l'arquitecte tècnic i dissenyador Josep Garganté i vol mostrar que la tasca de dissenyar la instal·lació domèstica

Everest 2000

requereix coneixements tècnics, però també implica una valoració de l'evolució estètica en un context que uneix la rendibilitat funcional

Exhibició de l'audiovisual de l'expedició Everest 2000-Caixa de Manresa.

amb la idea de bellesa i confort. Gratis: Dues dècades és el títol de la segona exposició del Col·legi en el marc de la Primavera, l'autor de la qual és Xavier Canals. Es tracta d'una instal·lació concebuda com un poema visual que s'estendrà al terra de la sala d'exposicions i que té com a base la paraula "gratis". Es podrà visitar del 10 de

Fredi Puig

Amb la participació dels membres de l'expedició: Ton Bahí, cap de l'expedició; Fredi Puig, membre de l'expedició i arquitecte tècnic Sala d'actes del Col·legí Bon Pastor, 5. Barcelona Dimecres, 28 de febrer de 2 0 0 1 , a les 7 del vespre L'entrada és lliure per a tothom. Per l'aforament limitat, cal inscripció prèvia. Servei d'Informació. Telèfon 932 4 0 20 60. A/e: informació@apabcn.es

maig a I'l de juny. •

A La imatge superior una peça d'Alessandro Mendini. At mig, Ingo Maurer (Passió per la llum). A la part inferior Designing Craft (Europe)

UADEBN

GEN

PÀGINES D'ASSESSORIA, FORMACIÓ, ACTIVITATS I SERVEIS

it^uiLi .(Uiii/uu kbtet JUÜl

INSTITUCIONAL

18 Cooperació Convocatòria de projectes

HORES EXTRES

20 Lectures Els nostàlgics

GENT

22 Premis final de carrera

SERVEIS

27 Serveis fiscals

DEMANDES

29 Mercat de treball

ACTIVITATS

30 Formació i diversos

39 Informació tècnica i comercial

EL PASSAT DEscmbre es va celebrar a Barcelona l'acte de lliurament de diplomes i premis que organitza cada any l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUI'U) i en el qual es van entregar els premis als millors projectes de fi de carrera d'Arqui lectura

Tècnica del curs 1999-2000 promoguts pel Col·legi. F.ls guardonats en aquesta edició han estat Emesto Gómez i Daniel Zamora (Projecte de rehabilitació i reforma de centre cívic i restaurant), Pere Ferrer (Estucs i esgrafiats) i José Moreno (Pràctica d'obra d'un edifici plurifamiliar a

Sant Joan Despí). La qualitat dels seus treballs és fora de dubte i així ho manifesta l'acta del jurat. Coneguem ara una pinzellada de la personalitat d'aquests joves que avui inicien ta seva vida professional com a arquitectes tècnics (pàg. 22).

INSTITUCIONAL

Convocatòria de projectes de cooperació per a la concessió del 0,7% del Col·legi LA

JUNTA

Covem del Col·legi, a proposta de la Comissió 0,7, obre una convocatòria per la presentació de projectes de cooperació per ai desenvolupament, per tal de distribuir la partida del 0,7% del pressupost col·legial de l'any 2001. Es poden presentar a la convocatòria tots els professionals, les ONG i les institucions que estiguin duent a terme o vulguin iniciar projectes que responguin a iniciatives solidàries amb països en vies de desenvolupament. Els programes o projectes que es presentin hauran d'estar relacionats amb el sector de la construcció

(habitatge, infraestruaures, equipaments) o amb sectors afins (planejament territorial, tecnologia, formació tècnica, e t c ) . Les línies d'acció poden referir-se al projecte i/o a la direcció i control de les obres, o bé a programes de formació, transferència de tecnologies, etc. PARTICIPACIÓ DEL NOSTRE COL·LECTIU El Col·legi donarà

prioritat a

aquells projectes que promoguin la implicació i participació de professionals

i estudiants

del nostre

col·lectiu en el moviment de la coo-

Nens que viuen a la Colònia Venezucla de Tegucigalpa (Hotuluras).

peració internacional per al desenvolupament.

Alberg de la Creu Roja per acollir nU afeaats per l'huracà Mitch a Tegucigalpa.

D'altra banda, es demanarà que els projectes que es presentin compleixin criteris de viabilitat econòmica i legal, siguin concrets i factibles, i acceptats i valorats com a necessaris per la contrapart local. Per optar a la convocatòria, caldrà enviar una proposta d'activitat en forma de projecte al Col·legi (Servei Rehabilitació i Medi Ambient, 3 3 planta). FI Col·legi facilita una fitxa-

dossier per facilitar la confecció d'aquesta sol·licitud. El termini màxim de presentació es tancarà el divendres 11 de maig d'enguany. Per a més informació, podeu adreçar-vos al Servei Rehabilitació i Medi Ambient, telèfon 93 240 23 66 (Mireia Ribera).

Tenim les millors ofertes d'aparells de mesurament i control

Indispensable per a test n destructiu de les estructu de formigó, ciment, etc. En estoig

OFERTA 37.000,- pte

Mesuradors electrònics de baoa freqüència, no destrucous, per 3 aplicació en guix. fusta, vernís, ercMesura SOQ l'arrebossat.papers pintats, rajoles, cartró pedra i obri de maçoneria.

Especial formigó 1 ciment fins a I OOmm. de

ffiJ:iJ:tll.|.|.BWW

OFERTA 2.500,- pte El nivell làser FL 10 de rotació i punteria fixa per a marcar, raig visible; plànol horitzontal i vertical. En estoig i amb trípode d'alçada ajusta ble.

OFERTA 54.000,- ptes.

Balmes. núm. 6 - Tel. (93) 302 20 45 - 08007 BARCELONA

r^. ^J ^D ^ _ ^3 ^3 l_l r^. I /-A RFNTRF

D n a ments a ] abast

1.1 4. 8.2 9. 10.2 12.1 13. 14. 17.2 19.

20.1 21.

22.6

Preus (16% IVA inclòs)

Codi d'accessibilitat 680 PTA 1.160 PTA Norma stsmoresistent Control de qualitat de poliuretans 660 PTA 375 PTA l·l Llibre de l'edifici 905 PTA liastides 1.160 PTA Control de qualitat (Document mltipun u la EHE) 1.100 ITA Enderrocs Criteris per a la redacció d'informes. certificats, peritatges i dictàmens 325 PTA Certificats d'habitabilitat 440 PTA Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció. Estudi bàsic 870 PTA Amb disquet 1.160 PTA Conservació i seguretat de les façanes 1.730 PTA Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a obres de rehabilitació de façanes 350 PTA Amb disquet 600 PTA Llistat de normativa de compliment obligat per a

Internet i arquitectura a la revista del COAC L:l Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha dedicat un número extraordinari de la seva publicació INDE a analitzar la relació entre Internet i Arquitectura, un tema de plena actualitat que ja des del seus inicis ha captivat l'aicncíó de molts professionals i ha influenciat la seva manera de treballar. L'evolució de la tecnologia, de la societat i dels instruments ha anat modificant els diversos tipus de presentació dels projectes i progressivament es van incorporant als processos de producció. Avui ja hem assumit aspectes tan rellevants com la realitat virtual i la gestió informàtica del despatx fins arribar a Inicmet, un mitjà d'informació i comunicació que està revolucionant la pràctica quotidiana dels professionals de la construcció. Aquesta monografia combina articles que aborden el tenia d'internet des de diverses òptiques, amb altres textos d'interès per als professionals de l'arquiteciura i de la construcció en general com ara l'urbanisme digital, el ick-treball com a factor

de reequiltbri territorial, l'entrega d'ordinadors a les ONG que els distribueixen entre els països pobres o la nova era de la domòüca. La seva lectura és molt recomanable. INDE Inteniel / Arquitectura. Preu: 400 pessetes. Es pol demanar a la revista Informació i Debat. Telèfon 933 06 7820. A/e: infor.i.debal@coac.net. També es pot demanar a la Cooperativa Jordi Capell. Tercera planta del Col·legi.

Segona quinzena febrer 2001

JnSFP

Documents a I abast

23.1 24. 25. 26. 27. 28. 29.

Catalunya (novembre 1999) Paper Disquet Correu electrònic [nfraestructures comunes de telecomunicacions Nova reglamentació d'activitats a Catalunya Grues-torre Amb disquet El projecte de bastida Amb disquet Les garanties a la LOE Amb disquet ^ ^ EL Centre Respon 4 S » " ^ ^ El Certificat de Solidesa < ^ *

Preus (16% IVA inclòs)

1.160 PTA 930 PTA 700 PTA 1.650 PTA 1.100 FIA 980 ITA .230 PTA .199 PTA .450 PTA .160 PTA .415 PTA .160 PTA .160 PTA

PUNTS DE VBNDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) 1 DELEGACIONS Cen re de Documentació • T a . 932 40 23 61 • A/e: reti an@apabcn.es

novetat COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST

INTERNET

El Centre de Documentació del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ofereix ara la possibilitat de comprar els Documents a l'abast des de la seva web.

El sistema permet seleccionar des d'un formulari de comanda el/s document/s que voleu comprar i conèixer el cost (amb les despeses d'enviament especificades) abans de realitzar definitivament la comanda.

També disposeu de resums dels continguts^ de cada document.

Podeu provar aquest nou servei a: http://www.apabcn.es/tecnica/renart/docuaba.htm

MJDJRES E X T R E S

DivFBsns

I Lectures Els nostàlgics Pankaj Mishra

Els romàntics

EN EL LLIBRE Els romàntics l'autor indi Pankaj Mishra ens parla d'una índia actual desorientada, en la qual Orient vol ser Occident, i que alhora segueix seduint els estrangers, que hi conti-

Novella. Eis ROMÀvncs. Pankaj Mishra. Anagrama/Empúries. 285 pàgines. Barcelona, 2000. nuen arribant per buscar-se a si ment occidentalitzada, que ens facimateixos. Mishra ens explica els lita la lectura. Els estrangers amb anys de formació de Samar, un jove qui ensopega han vingut a l'índia indi de dinou anys que és fill d'una per recórrer el subcontinent en el família sense recursos però de casta típic viatge espiritual, caritatiu o rere superior, i lloga una petita habitació les drogues, que s'hi pot fer encara a Benarés (Varanasi). Samar ensope- avui en dia. Són tipus que o estan ga amb un grapat d'occidentals penjats o esian carregats de diners i, desencantats i perduts en aquesta en el pitjor dels casos, acaben per ciutat sagrada on els indis venen a anar a petar a la meca del budisme morir, per ser cremats i arrossegats que és Dharamsala, abans d'agafar riu Ganges avall, i escapar així del el bitllet de tornada cap al seu concercle de naixement, mort i renaixe- fortable món. ment. És pràcticament inevitable Pankaj Mishra va néixer el 1969 que es desperti la curiositat vers l'al- i viu a l'índia, entre Nova Delhi i ire. Només que en aquest cas 'l'al- Shymla. Escriu normalment per tre* som nosaltres. revistes com Tlie New York Review of Samar no és ni un bon partit, ni Book, New Statesman i Times Literar)engrescaria a cap princesa morta. Stipplement. Els romàntics és la seva Tampoc és fill de la mitja nit. És fill 'òpera prima' i és recomanable per dels anys vuitanta i noranta, com el a qui vulgui conèixer algunes de les propi Misrha, que comparteix amb complexitats de l'índia contemporàels autors dels tres referents ante- nia. A l'índia, hi viu una sisena part riors una manera d'escriure total- de la població mundial; el país és, o

està a punt de ser-ho, el més poblat del món, i també és líder en algunes branques de la tecnologia. Però seguim prestant-li el mateix interès que a una noia a peu de pàgina. Evidentment, el llibre de Mishra també és interessant per als qui hem rondat pel seu país alguns mesos, tan sols com Samar i els occidentals que troba. En aquest cas, però, la nostàlgia sens dubte és excessiva.

JORDI

MARLET

A/e: electrik@rcdestb.es

| La premsa Bon Nadal i feliç any nou, Brossa!* DES DE FA ANYS que m'havia proposat dedicar un article a les felicitacions de Nadal. No ho vaig fer, i confesso que ho havia internat en repetides ocasions. La veritat és que no ho aconseguia, potser per la deformació generada per la meva professió: no encerto a posarfila una història si em falta la °percha", que així és com en el nostre argot es denomina la base o l'excusa per apuntalar un informació a un text. Aquest fi/principi de mil·lenni m'ha brindat no una "perdia" sinó una notícia: la Generalitat de Catalunya i, en nom seu, el conseller de Cultura, Jordi Vilajoana, han expressat els seus millors desitjós d'un "bon Nadal i feliç any nou" a Joan Brossa. La intenció és noble, la voluntat és bona i no hem de sospitar ni maneigs tèrbols ni confabulacions maldestres ni cap maquiavelisme. Per això mateix que el poeta no hi hauria donat més importància i potser aquesta felicitació freda, asèptica, mecànica, tota impresa, i sense el més mínim traç personal, li hauria inspirat un poema digne d'una ini-

ciativa gloriosa que el pintoresc Pich ominosos amb la decisió numani Pon hauria subscrit amb entusiasüna d'engruixir-1 es amb absents. me. • Que tenen mala consciència del 1 per què diantre han tingut la tracte desconsiderat que fins ara li iniciativa de felicitar les festes a ]oan havia dispensat la Generalitat i Brossa? Hi ha diverses possibilitats. procuren recompondre la situa• Que tots el ministeris i, per tanl, ció. totes les conselleries siguin, tal • Que tractin d'aplanar el camí percom afirmava Pla, uns immensos què accepti la Creu de Sant Jordi. magatzems de paper, en els quals • Que potser s'ha creat una certa sospito que potser hi regna menys confusió deguda a la potència de ordre i concert que en l'estudi de la campanya "Brossa Neta". Brossa. • Que Jordi Vilajoana no s'ha assaL'editor Mario Lacruz explicava bentat del "traspàs" en no haver que la bondat del Papa loan XXUI assistit al seu enterrament, ja que encara no era conseller i ni tan sols l'honorava la condició de "pectore", ja que el seu nomenament va ser molts mesos després. • Que amb tant virlualitat, a la Conselleria vagin confusos entre la ficció i la no ficció. • Que no sols Brossa hagi estat el damnificat, sinó també Segarra, Rusinoï i el rector de Vallfogona i fins Ramon LJull. • Que les files dels escriptors catalans apareguin avui tan delmades, que han optat per omplir el buils

havia estat tanta, que en morir va merèixer l'honor excepcional no solament de ser rebut per Déu, sinó que li va fer saber que el distingiria amb el do de permetre-li preguntar per allò que sempre hauria volgut saber. El Pontífex no va voler malbaratar una oportuniïat tan temptadora i va posar cura en la pregunta, que va consistir a saber si els franciscans eren lan pobres com s'assegurava i si els dominics eren tan rics com es deia. Lacruz hi afegia que si ell tingués la son de trobar-se en una circumstància semblant, cosa totalment improbable, demanaria: què és el màrqueting? Sospito que potser el màrqueting consisteix en felicitar a Brossa i jo, és dar, sense assabentarmc'n. Precisament

'Article, tradiiii, de Lluís Penminyer publicat a La Vanguardia el dilluns 8 de gener de 2001 (secció EL DEDO DU COLÓN). El retall de diari lut estat enviat a la redacció de L'INFORMATIU per una amable lectora a la qual agraïm la seva col·laboració.

Jd CLRES EXT.RES

K,21

nivFPsns

I Des de la finestra

I Gairebé 10

Què s'hi pot fer?

Manteniment

ELS

APARELLA-

dors i arquitectes lècnics, implicats en la seguretat i la qualitat en el procés constructiu, sovint tenim ganes de tirar la tovallola i dir; "ja s'ho faran!" No es tracta de defugir les nostres responsabilitats, però, us imagineu que a un guàrdia urbà, si un automobilista es passa un semàfor en vermell, se li exigissin responsabilitats? El codi de circulació deixa ben clar que és el conductor el responsable de la conducció i de l'acompliment dels seus articles. El guàrdia és un ajut per quan hi ha embussos, dirigir la circulació, fer atestats quan hi ha un accident, multar els infractors... A la construcció no és així. Els obrers són tractats com a menors d'edat i no se'ls fa responsables de l'acompltmeni de les normes de seguretat personal que els pertoca com ara portar casc, guanis, ulleres, calçat, vestit adequat i d'altres. Fins quan serà així? No és hora ja que els agents que participen en la construcció (promotors, constructors, col·legis professionals, sindicals) es reunissin al voltant d'una taula i negociessin que s'hi pol fer? Un primer pas seria: el conslruc(or entrega a l'obrer tols els elements de l'equip de seguretat personal i

aquest signa un rebul conforme se li sin responsables de la pari d'obra ha lliurat. A partir d'aquí, n'és res- que executen. )a s'hi mirarien més en ponsable, i si no en fa ús seria ell el quin personal contracten i en quins "multat". Un segon pas seria: acabar materials es fan servir, i no pas com d'una vegada amb els "preus fets" ara, que fan més o menys bé la seva [quasi resi). La remuneració del tre- feina i després desapareixen del ball, basada únicament i exclusiva en mapa. I quantes propostes h i la quanlitat d'obra feta sense tenir en podrien afegir els lectors? compte per a res la seguretat i la quaEn línía amb l'article "La ISO i la litat, és un dels principals inductors a mare que la va parir" (vegi's L'INsaltar-se iotes les normes de seguretat FORMATIU 173) del company Carles que "fan nosa" i minven els rendiLabèrnia, els aparelladors i arquitecments, i a deixar de banda els nivells tes lècnics hem de fer un exercici mínims de qualitat exigibles. d'humililai i esperar que, amb Iotes En el moment actual, amb tanta les lleis, normatives, controls, etc, feina i manca de mà d'obra, s'ha d'a- que hi ha, l'obrer es digni, i tingui la nar amb peus de plom i molta mà bona voluntat, de posar-se el casc i esquerra a l'hora de les exigències, de mullar els totxos abans d'aixecar no fos cas que la "colla" se'ns enfadi la paret, i nosaltres eslar-lí agraïts de i se'n vagin a una al ira obra on no lot cor pel seu "bon comportament". siguin tan "primmirats". Si s'enfaden Què s'hí pol fer? per coses tan senzilles com ara exigir que es posin el casc i que mullin els totxos abans d'aixecar la paret... Aigú ha vist en alguna obra que els guixaires, lampistes, col·locadors de paviments i revestiments, pintors, etc, portin casc? A partir de quan, segons l'estat o grau d'execució de l'obra, es pol alliberar el personal de JORDI LLEA portar casc? O potser mat? Un tercer pas seria: que les A/e: jj!leal@üsing empreses subcon tractades també fos-

ESPECIALISTES d'arreu del món destacaven al Col·legi ara fa gairebé deu anys la necessita! d'una política eficaç que fomenti la conservació i ajudi a evitar el cost social i econòmic que comporta la degradació incontrolada del parc immobiliari. L'INFORMATIU deslacava també en portada la situació d'estancament que vivia el mercat immobiliari. La suspensió de pagaments de la promotora Confon il·lustrava una situació delicada que, no obstant, els experts consultats per L'INFORMATIU qualificaven de conjuntural.

IÍÍII. 24. Febrer l'J93.

I Trenca't la closca HORITZONTALS: 1. Eines de tall de (ulla ampla, semblants als ganivets. 2. Que no deixa passar ni ia llum. Generalment, la peça més espaiosa de la casa. 3. Entrada principal al ta- ' iler. Amb sort pols trobar-hi una perla. 4. Instrument de cirurgia per mantenir separats els teixits. Punxo que odien els 2 pollastres. 5. Petita canal per encastar-hi una conducció. Berenar londinenc. 6. Conté tota la informació genètica. Una 3 pel·lícula de pells roja. 7. Mostrava alegria de cara a la paret. Consonant incògnita. 8. Em sembla que s'ha trencat. Estat 4 que varia en iunció dei temps. 9. Per obrir l'aixeta. Faixa entre terra i paret. Angle recte. 10. Tal i com arribà al món. Que 5 de fet no existeix. 11. Dispnea. Fruit sec d'alzines i roures. VERTICALS: 1. Cau de! sostre, per culpa de !es darreres pluges. Tub per conduir-hi gasos o líquids. 2. Tancar entre 7 parets. Interjecció que m'aclapara. 3. Antiga matricula de Pamplona. Les que tenen la natura del foc. Enmig de la galeria. 4. Institut que conserva la natura. Que imita prou ° bé l'eco. 5. L'entrada al vestíbul. Frueix amb el sofriment dels altres. Mitja creu. 6. Cada dia veu sortir el sol. En el 9 mànec. A l'exterior de la casa. 7. Defecte de la mercaderia. El de besucs no té cap sentit. 8. Dit dels materials que van 10 i vénen. Alumini. 9. Es troba bé, en aquesta empresa. Peça de mosaic, de marbre o de terra cuita. 11 eiisssai BS 6 ïtf Euoot > 3 swu6j T N E Ml '«epaiedv Z oueo ejsiO9

Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior. Cada número indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte (en vertical, horitzontal o diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.

0 2 3 4 j

1 • 2 3 • 1 • 4 • • 42 0 34 »

2 — 3 4 4 3! 3 2 Z

•

c • c• •

•

c • z • o'

GENT

Final de carrera passat desembre es va celebrar a Barcelona l'acte de lliurament de diplomes mi), Pere Ferrer (segon premi) i losé Moreno (tercer premi). Ut qualitat dels i premis que organiua cada any l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona seus treballs és fora de dubte i així ho manifesta l'acta del jurat. Coneguem ara ,.w (EUPli) i en et qual es van entregar eh premis als millors projectes de fi de carre- una pinzellada de la personalitat d'aquests joves que avtii inicien la seva vida ra d'Arquitectura Tèaiica del curs 1999-2000 promoguts pel Col·legi. Els guar-professional com a arquitectes tècnics. donats en aquesta edició han estat Entesto Gómez i Daniel Zamora (primer pre-

pràctic VA ENTRAR Directament a la carrera i se la va treure en tres anys, oscil·lant entre l'excel·lent i l'aprovat. Quan va arribar el darrer esüu al campus, va tirar a Correus un plegat de currículums. Va acceptar l'oferta d'una de les empreses que li va contestar, que agafava xicots com ell, "recent sortiis". No pagava molt però "servia" per poder fer el projecte. "Ho vaig veure interessant, per l'experiència d'obra que es podia adquirir". Era el mes de juny i el van esperar fins al setembre, per qüestions de conveni. Així que va aprofitar els dies de l'estiu en un despatx d'arquitectes, on va conünuar a les lardes, quan va començar a passar els matins amunt i avall a peu d'obra, per observar-ne l'execució, fotografiar el que li interessava i preguntar a uns i altres. No es tractava de perdre el temps. En el tipus de projectes com el que ha fet |osé Moreno, de 25 anys, es demana que s'estigui com a mínim mig any a l'obra, per poder veure alguna cosa més que el movimenl de terres i l'estructura. Demanen més fases d'obra. Ell va viure totes les fases -des que es comença a

esgarrapar la terra fins que es donen les claus als propietaris de la hipoteca corresponent- perquè l'obra era uns habitatges residencials a Sant Joan Despí, que constaven de 20 escales de pisos. Quan Moreno hi va arribar, les primeres escales ja esiaven acabades i les darreres s'estaven començant. Una situació ideal. "Com més experiència es tingui en obra millor, i mai és suficient". Actualment, Moreno treballa en un iwlditig vinculat a la UGT que construeix habitatges de protecció oficial i social, on hi ha el promotor, la constructora, l'enginyeria, empreses d'informàtica; tot el que faci falla. El va cridar un arquitecte d'aquell despatx on va començar la seva carrera professional, immediatament després de deixar les aules. Hi està com a cap d'obra, sota la supervisió d'un cap de producció. I veu el seu futur' en aquesta empresa molt bo. Han crescut de pressa i les perspectives de treball a curt termini són òptimes. Així que es tracta de quedars'hi, arribar a ser un bon cap d'obr.i i poder establir-se. Un tipus pràctic.

José Moreno, tercer premi (Pràctica d'obra) EL TREBALL fi de carrera de losé Moreno es titula 'Practica de obra de un edificio plurifamiliar siluado en Sant Joan Despí, en el Plan Parcial de Torreblanca", i consisteix en l'anàlisi del projecte i l'execució de l'obra, per treure'n tots els errors i mancances que hi havia. Ha estat dirigit per Manuel Borbón i Domingo A Rodríguez. L'objectiu de Moreno, en fer el treball, va ser posar en pràctica els coneixements adquirits

durant els seus anys de formació a la Universitat, per tal de poder entrar en el món laboral. l.a seva tasca va ser revisar les modificacions realitzades pels clients, revisar el ferro de les estructures, comandar els materials després de realitzar les mesures sobre e! plànol; marcar amb un instal·lador les instal·lacions indicades en el plànol, i replantejar les parets amb l'encarregat, entre d'altres. Moreno va ajudar l'arquitecte tècnic de l'obra en les seves fun-

cions, a més de passar moltes hores al costal de l'encarregat i dels operaris. La memòria del seu treball comença per l'anàlisi dels continguts del projecte bàsic i executiu, i continua amb la descripció de les gestions prèvies al començament de l'obra i la seva implementació. La tercera part del treball està dedicada a l'execució seqüencial de l'obra, que acompanya de fotografies i gràfics: moviment de terres, fonaments, estructura, feina de paleta, instal·lacions, cobertes i acabats.

El capítol quatre està dedicat al control de qualitat i després arriba l'estudi de la seguretat i higiene, amb l'aportació de situacions reals viscudes a l'obra. Per últim. Moreno comenta els passos a realitzar per a l'obtenció de la documentació final d'obra, i fa una referència a l'elaboració del Llibre de l'Edifici.

GENX

ia febrer 2001 J. Ò

.InVFR

projecte cobria cl tema. "Com pot ser que estigui acabant la carrera i no sàpiga exactament el que fa aquest senyor?" es va preguntar. Així va néixer el seu interès per la tècnica de l'estuc i els esgrafiats. "Volia fer conèixer als meus companys que hi ha unes tècniques de fa molls anys que es desconeixen, que en l'actualitat es van perdent i que no podem menysprear", continua cl jove arquitecte tècnic, que va arribar a la carrera des de delineant de construcció. Ferrer, de 27 anys, va dedicar vuit mesos gairebé en exclusivitat al seu ireball. Va empailar Oriol Garcia i els seus operaris per les obres, per tal de conèixer la pràctica de la tècnica, va realitzar un curs teòric i pràctic d'estucats a Àvila, va assistir a conferències i també va visitar institucions i u n preses relacionades amb el tema. Quan vaig començar amb aquest projecte, m'hi vaig posar a fons. Va ser com una especialització".

TREBALLAVA per l'empresa familiar d'instal·lacions en la rehabilitació de la casa Garí, de Puig i Cadafalch, situada al Cros d'Argentona, on va ensopegar amb un industrial que aplicava una tècnica que ell desconeixia. L'industrial es deia Oriol Garcia i era la quana generació que es dedica a l'ofici d'eslucador. Quan Ferrer el va des-

cobrir, escalfava una planxa amb carbó, per fer una tècnica d'estuc que es denomina planxat. "Era divendres i li vaig comentar al meu germà en broma que potser estava fent costelles a la brasa", indica Ferrer, que per aquella època acabava els estudis d'arquitectura tècnica, però encara no havia decidit el treball fi de carrera. De cop i volta, des-

El projecte de Ferrer va coincidir amb la posada en marxa del Programa Raphael de la Comissió F.uropea, la finalitat del qual és la recuperació i manteniment d'esgrafiats, arran que ell es presentés a demanar informació a l'oficina de Rehabilitació de ProEixample ta qual aplica a la retícula quadricular de l'Eixample el projecte Raphael. Poc després li van oferir col·laborar amb l'oficina municipal. Fins que a la llarga es va establir un temps de col·laboració completa. Encara hi continua fent, entre d'altres feines, el seguiment tècnic per garantir l'execució de la rehabilitació de les façanes acollides al projecte.

Pere Ferrer, segon premi (Estucs i esgrafiats) E N

E L

S E Ugit

treball de fi de carrera "Estucs i esgrafiats", Pere Ferrer va voler mostrar la vinculació que l'estucat i les seves tècniques tenen amb l'artesania. Un altre dels objecüus del seu treball era justificar la importància que van tenir, tenen i podran tenir els estucats i esgrafiats a Catalunya. Tot plegal li va servir per aprendre i donar a conèixer unes tècniques que pràcticament desconeixia. El treball de Ferrer ha està diri-

per Susana Pavón i classifica els tipus d'estucs i les tècniques més utilitzades pels estucadors avui en dia. Per realitzar aquesta classificació, Ferrer parteix de quatre tipus principals d'estuc: lliscat, raspat, planxat i esgrafiai, dels quals es pot realitzar variacions. \:.n una segona part, Ferrer defineix els materials bàsics que componen la massa per estucar la pasta de calç, els pigments, i la sorra i el pols de marbre. A continuació descriu, amb l'aportació de dibuixos, les principals eines de l'ofici de l'es-

tucadon estergidor, fornet, rasqueta, senalla, carda, caldereta... I ja pot començar a explicar l'aplicació de la tècnica, és a dir, les característiques de les superfícies sobre les quals s'aplicarà les capes de massa d'estuc Ferrer no s'ha oblidat d'il·lustrar la seva investigació amb imatges que relacionen lot el procés de treball. El seu treball acaba amb una relació de la terminologia utilitzada en l'ofici d'estucador.

En optar pel Programa Raphael, Ferrer va abandonar un important despatx d'arquitectura, on havia treballat com a liberal uns mesos, ja que l i demanava una dedicació exclusiva. No se'n penedeix, perquè ProEixample li va donar l'oportunitat de seguir treballant i estudiant la tècnica dels estucats. També treballa com a liberal, col·laborant amb arquitectes, i fa algun projecte i direcció d'obres pel seu compte, majoritàriament a Sant Vicenç de Montalt (el Maresme), d'on és fill. Tot i això, creu que el seu futur el dedicarà a l'empresa familiar. Quan fa alguna obra pel seu compte, Ferrer intenta aplicar la tècnica de l'estuc, però no és senzill. "S'estan posant de moda, però la dificultat per trobar professionals que es dediquin a l'ofici d'eslucador encareix el producte. A més, hi ha projectes i empreses que es volen especialitzar en aquest tema i deixen molt que desitjar. Els seus coneixements molles vegades són erronis i pateixen una manca de formació", indica el jove arquitecte tècnic que, abans de fer o proposar cap disbarat, és partidari de demanar consell a l'industrial amb anys d'ofici. "Quan acabes la carrera et dius: ja estic de la carrera; ara vaig a començar-ne una altra, que és adquirir experiència. Qui te la pot proporcionar? Els industrials amb molta carrera". I en això està.

RDI MARLET

Segona quinzfiu febrer 2001

GENT • InvFS

ALBERT CAS

Els estiuejants

plantar l'equip, que no era com els de l'Escola sinó digital, passant per buscar informació d'estructures de fusta, o calcular instal·lacions", indica Daniel. "T'has d'adaptar al que hi ha. T'has de moure per trobar solucions que l'Escola no l'explica*, observa Ernesto. Enmig del projecte, el dos col·legues van anar a Cabolafuente de vacances i Emesto encara hi tornarà properament. Aleshores farà la visita de rigor a l'alcalde, que els va ajudar amb el que va poder. Però no n'espera gran cosa. "Ves a saber si s'ho han mirat o si ni sabran mirarho", explica Ernesto, no escèptic però sí prou realista. I és que el treball era prou gran com perquè decidissin enirar-lo en un CD. Ara falla que la gent sàpiga obrir-lo.

La parella prefereix mirar endavant. 1 endavant tenen un camí que es ramifica en dues vies. Una l'ha presa Daniel, 25 anys, residenl a Barcelona, en començar a treballar com .1 interí a l'Àrea d'Obres de Reposició del Departament de Justícia de la Generalitat. Ernesto, també de 25 anys d'edat, crescut a l'Hospitalet, segueix en el mateix despatx d'arquitectura en què la parella va tancar-se ABANS D'ACABAR farien. Resulta que havia anat a De moment, el projecte no s'ha escola a Cabolafuenie, a la provínarquitectura tècnica, Ernesto Gómez materialitzat, i no es preveu que es a soles durant llargs caps de seimana, per acabar la presentació del seu trei Daniel Zamora ja es van col·locar cia saragossana de Calataiud, en un faci. Però, a la parella, el futur de la ball. Però qualsevol dia es decideix i edifici que en l'actualitat es fa servir en un despatx d'arquitectura, per fer seva feina plegats, que ja no és seva si no diners almenys currículum. com a bar. Ernesto coneixia el perquè el projecte ha passat a ser prova el camí de l'arquitectura. poble, que només té un centenar Concretament va ser en el mateix propietat de l'EUPB, no és el que despatx on devien rumiar les idees d'habitants que hi visqui tot l'any, més els preocupa. "A nosaltres ens del projecte de final de carrera. Però d'anar-hi a estiuejar. Va tornar-hi ha servit perquè, en fer-lo, hem amb Daniel, per fer-hi els aixecava ser la mare d'Ernesio qui els va tocat des d'anar a veure on podíem ments, durant tres dies. suggerir el lema del qual finalment llogar un equip topogràfic fins a JORDI MARLET

Primer premi, Ernesto Gómez i Daniel Zamora (Escola-bar) El treball d'Ernesio Gómez i Daniel Zamora "Projecte de rehabilitació i reforma de centre cívic i restaurant, i proposta de nous equipaments socials" va ser considerat complet en tots els aspectes: l'estudi patològic, el disseny gràfic i el detall constructiu. El complex que va centrar la feina de la parella, dirigida per Santiago Canosa, professor del Departament de Dibuix Arquitectònic II de l'EUPB, està situat en un solar d'uns 3.000 metres quadrats del poble de Cabolafuente, a la província de Calataiud (Saragossa), inclou una vella escola, un edifici per als professors, un hort i una pista esportiva "molt cutres", un antic renta-

dor i un graner pràcticament destrossat. Les estadístiques del cens municipal de Cabolafuente indiquen que el poble perd habitants i els que hi viuen es fan grans. L'escola ja fa temps que es fa servir com a bar i altres edificis socials que hi ha al voltant han caigut o estan apunt de ferho. La parella va començar per dividir l'espai de l'escola, per incloure-hi un centre cívic. Pel que fa a l'edifici dels professors, van proposar tirar-lo a terra i convertir l'espai en una plaça cívica rodona, de reminiscències gregues. L'hon i la pista de tenis els van convertir en una piscina, a la qual s'accedeix per unes rampes i escales, i el rentador el van transformar en

un restaurant que a sota té situats els vestuaris de la piscina. La proposta finat va merèixer un 9,5 de nota, perquè un dels tres professors del tribunal que va avaluar el seu treball es va negar a donar-los matrícula d'honor. De retruc, també van guanyar el primer premi al millor treball de final de carrera del curs 1999/2000, el que vol dir 125.000 pessetes per a cadascú. En dissenyar el seu projecte, Gómez i Zamora han tingut en compte especialment que tots els desnivells del solar fossin superables a través de rampes i també ha treballat l'accessibilitat al bar i centre cívic El projecte inclou un estudi de seguretat i salut. Tot plegat va ser gravat

en un CD, dins el qual es pot trobar de manera senzilla tot el projecte: memòries, plànols, fotografies, detalls constructius o càlculs. Els dibuixos del projecte han estat fets amb CAD i la parella també ha utilitzat altres programes informàtics, com són 3D Studio, Autocad o Photoshop. La presentació la van fer amb l'Adobe Acrobat, que els permetia utilitzar un índex per obrir els plànols generals i de detall, les imatges i els estudis, i enllaçar-ho tot de manera ràpida i ordenada.

LA_GENX

Segona quin/ena febrer 2001 2. S) MFMl·lRIAM

Àlex Mazcunàn en el record "EN

MASCLJ

tenia la rara vinut d'acabar una obra normalment sent tan amic del client com del contractista com dels altres col·laboradors |...| i li passava amb la gent que anàvem coneixent en cada obra. No cal dir que al nostre estudi es va establir amb lols els nostres col·laboradors tina relació en què l'amistat es posava al mateix nivell que la feina". Són paraules de l'arquitecte Josep M. Esquius extretes del llibre que du el títol que encapçala aquesta crònica. Àlex Mazcunàn en ei record és el llibret que ha editat la Delegació del Bages-Berguedà del Col·legi (produït per Angle Editorial) en memòria del company que va morir el novembre de 1998. Es tracta d'un llibre entranyable que repassa diversos aspectes -tots d'una gran riquesa- de la vida de l'Àlex. Hi col·laboren, a més del seu germà Gonçal, els amics que van tenir l'oponunitat de gaudir di- l'oiim.i i de ta companyia d'a-

questa bellíssima persona. Xavier Joves ho resumeix molt bé, "l'edició d'aquest llibre -diu- humil en contingui, però ple d'il·lusió de tols els que hi col·laborem, és el nostre petit homenatge a l'amic, al company, al tècnic, al ciutadà que tant ens va donar en iots els aspectes de la seva vida". En la introducció, el president del Col·legi, Xavier Bardají, ens diu que es un llibre molt útil: "Crec que el seu testimoniatge pot servir de model per a molts. El seu compromís professional, col·legial i cívic ens ofereix moltes pistes del que voldríem com a paradigma del professional compromès amb el seu temps, amb la seva professió i amb els seus companys". rinat"); la A d'Ampans (una de les raons socials per les quals va trebaLa presentació es va fer el divendres 19 de gener a l'auditori de la llar al llarg de la seva vida)... Fundació Caixa Manresa, que es va Amics, familiars, col·legues de feiomplir i faltava lloc per als familiars, na i representants del món polític, companys i amics que van voler social i cultural de Manresa van fer assistir a l'acte d'homenatge. La crò- acte de presència a la presentació, nica va ser recollida d'una manera que va presidir l'alcalde Jordi Valls. molt maca per la periodista Gemma Al seu costat, a la taula, el van acomCamps i publicada al diari Regió 7. panyar Xavier Bardají, president del "Una A va presidir l'acte. Era la A que Col·legi; Jaume Juanola, delegat del simbolitza la Delegació Bages-BerBages-Berguedà; Gonçal Mazcunàn, guedà del Col·legi d'Aparelladors, de la qual l'homenatjat va ser un dels fundadors. Tarnbé podria haver estat la A d'Àlex (o Mazcu, o Mascu o el nano, com va recordar el seu germà, Gonçal Mazcunàn); la A d'amistat ("era l'amic per antonomàsia", va dir i rnneesc Junyent); la A d'aparellador (una feina de la qual "eslava encale-

director general de Regió 7; i Francesc Junyent, col·laborador amb l'Àlex de l'enciclopèdia "Catalunya Romànica". L'emoció va caracteritzar cadascuna de les intervencions. La conclusió va ser sempre la mateixa: "Aiex Mazcunàn va ser un bon home". Una persona que el pas del temps no podrà esborrar del record dels seus, tal com va quedar demostrat divendres. Valls el va definir com "l'exemple del que ha de ser una persona que viu en la col·lectivitat; no va ser més que un ciutadà. Va ser el ciutadà". La coral Eswèrtia, dirigida per Imma Serra i Joan Maria Bozzo, va tancar Tacte, amb la interpretació de cinc peces dedicades a Àlex Mazcunàn que, com a escolta que va ser en una època de la seva vida, era un amant de la natura i de la muntanya. El llibre Àlex Mazcunàn en el record es pot demanar a la Delegació del Bages-Berguedà del Col·legi.

A/e: i nformatiuGPapabcn.es

A l'esquerra, l'Àlex en una entranyable imatge familiar amb el seu fili Àlex i eh seus nebots Xavier i Francina. A baix, l'Àlex a la recollida del paper i l'ampolla de l'any 1996.

L'ALEX

MAZCUNÀN

Baix

(1943-1998) va deixar una fona empremta en tots aquells que el van conèixer. Els seus companys de la Delegació Bages-Berguedà del Col·legi d'Aparelladors i Arquiteaes Tècnics de Barcelona han volgut retre-li un homenatge en forma de llibre, un llibre que simbolitza l'agraïment que lots els seus amics senten cap a l'Àlex, l'entranyable Matar, un home bo que es va donar a la vida i als altres amb la il·lusió de qui sap que no hi ha millor recompensa que la sincera amistat.

_LLA

GENT:

Segona quinzenafcbm2001

Jordi Gonzàlez us convida a practicar el tir L ' A R Q U I T E C T E tècnic )ordi Gonzàlez és, a més a més de tirador olímpic (vegi's entrevista a L'INFORMATIU 176), vicepresident del club Tir Esportiu de Barcelona ubicat a la muntanya de Monjuïc. lordi Gonzàlez invita a tots els col·legials que vulguin, a visitar les instal·lacions d'aquest club de ür i a practicar, si ho desitgen, aquest esport per conèixer-ho amb més profunditat. Si esteu interessats podeu contactar directament amb ell o bé amb dirigir-vos a les instal·lacions del club. Tir Esportiu de Barcelona es troba ubicat a Montjuïc, molt a prop de l'antic parc d'atraccions, permet practicar

més de vint modalitats d'aquest esport, organitza cursos i disposa de serveis com ara biblioteca o restaurant. Les persones interessades poden dirigir-se a: Jordi Gonzàlez. Telèfon: 679 40 28 90. O bé al club: Tir Esportiu de Barcelona Carretera de Montjuïc, s/n Telèfons: 934 41 82 03 / 934 41 43 62 (losep Maria Salmons)

Instal·lacions del club Tir Esportiu de ílarccli

APACAR acio i a

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal •

Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

•

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

•

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

•

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

•

Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc. Condicions preferents en la contractació dels productes financers necessaris per a la compra del vehicle.

•

Contractació de l'assegurança (prestació realitzada per SICÓ).

INFORMACIÓ

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 FaX" 9 3 ? dft ~)~>, t-aX. J Í Z 4U 15 b 4

A/e: auto@apabcn.es

- ^ fi4

M*^í ff^TJ

OLLEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS

^ 9 ^ OESARCELONA

S E R V E I s_

«27

Segona quinzena febrer 2001

Novetats fiscals per al 2001 Com succeeix cada any, la Llei de pressupostos i altres disposicions legals han provocat una sèrie de canvis que haurem de tenir en compte per al 2001. Vegem per impostos quines són aquestes novetats. (RPF

TRANSMISSIONS

• Es modifiquen les taules d'actualització del valor d'adquisició dels béns immobles no afectes a activitats econòmiques. No obstant, no es modifiquen ies taules d'escales de gravamen general i autonòmic • En el supòsit de compensació de la deducció per lloguer d'habitatge, per aquells llogaters anieriors al 24 d'abril de 1998, el percentatge de la deducció serà del 10% i no del 15%. • Es modifiquen els requisits perquè hi hagi l'obligació de presentar la declaració-lïquidació de l'Impost. Així, s'exclouen de l'obligació nous supòsits: - Aquells supòsits en què els rendiments de Lletres del Tresor i subvencions per l'adquisició d'habitaiges de protecció oficial o de preu taxat no superin les 100.000 PTA anuals. - Aquells supòsits en què s'obtinguin exclusivament rendiments del treball, de capital o d'activitats professionals, amb el límiï conjunt de 100.000 PTA brutes anuals. - Quan es percebin rendes del treball personal de més d'un pagador, si les sumes satisfetes pel segon i restants pagadors no supera la quantitat de 100.000 PTA brutes anuals, no hi haurà l'obligació de presentar declaradó-liquidadó, sempre que el total no superi 3.500.000 PTA brutes anuals.

PAT RIM • N I AUS

En aquest apartat, com ja havíem anunciat, la novetat més important és l'exempció de les primeres còpies d'escriptures notarials que documentin la cancel·lació d'hipoteques de qualsevol classe. D'altra banda, es redueix a quatre anys ei termini per sol·licitar la devolució de l'Impost quan una sentència judicial ferma hagi declarat la nul·litat, rescissió o resolució d'un acte o contracte.

IVA

Respecte a l'IVA, els canvis més importants es refereixen a la possibilitat de deduir les quotes suportades d'aquest impost abans de l'inici de l'activitat econòmica. Així: • S'estableix la norma segons la qual les activitats empresarials i professionals es consideren iniciades des del moment en què s'adquireixin béns o serveis amb la intenció de destinar-los al desenvolupament de les activitats. • Es declara expressament la possibilitat de deduir les quotes suportades d'IVA amb anterioritat al desenvolupament de l'activitat empresarial o professional. • S'acaben els tràmits necessaris per poder procedir a la deducció de les quotes suponades amb anterioritat al desenvolupament de les activitats i deixa d'haver-hi limitacions quant a la deducció per l'adquisició de solars amb anterioritat a l'inici de l'activitat econòmica.

- Quan es rebin rendes del treball personal de més d'un IMPOST SOBRE EL pagador i la suma de quantitats PAT RIMDN! satisfetes pel segon i restants lis declara exempt d'aquesi pagadors superi la quantitat de imposi l'habitatge habitual per un 100.000 PTA brutes anuals, no import de 25.000.000 PTA. En trachi haurà l'obligació de presentar-se d'un impost personal, en cas tar declara ei ó-íiquídació si el d'indivís, el valor de l'habitatge seria total no supera 1.300.000 PTA de 50 milions. D'altra banda, no brutes anuals. podran reduir la base imposable de

l'Impost els deutes contrets per l'adquisició de béns o drets exempts. Si l'exempció fos parcial, és possible la reducció parcial.

ALTRES NORMES

ZDRAYA TOLJRKI

• L'interès legal dels diners queda fixat en el 5,5% i l'interès de demora en el 6,5%. • Ei salari mínim inlerprofessional per al 2.001 serà de 72.500 PIA. • Es redueix el 50% l'impost de matriculació en l'adquisició de cotxes per part de famílies nom- JOSÉ ANTONID BERNÀLDEZ broses (aquesta modificació es Advocats tracta més extensament en un Bernàldez- López Masoliver A/e: Bernaldez@retemail.es altre apartat).

Reducció a les famílies nombroses del 50% fll de l'impost de matriculació j La Llei d'acompanyament dels pressupostos de l'Estat introdueix una novetat que exonera a les famílies nombroses de pagar el 50% de l'impost

de matriculació. Amb aquesta mesura s'incideix fiscalment a les famílies de tres o més fills que adquireixin un vehicle de cinc places. Per tant, es veuran afectats més d'un 90% dels models de turismes. Els requisits per a poder gaudir de la reducció són els següents: • Que la matriculació del vehicle vagi a nom de la mare o el pare d'una família nombrosa. • Per comprar-se un altre vehicle a l'empara d'aquesta reducció, hauran d'haver transcorregut almenys quatre anys des de la matriculació. Aquest requisit no s'exigirà en els supòsits de sinistre total del vehicle.

• El vehicle no es podrà transmetre inter vius durant el termini de quatre anys des de la seva matriculació. • Es necessita certificació acreditativa de la condició de família nombrosa i reconeixement previ per l'Administració. L'únic inconvenient és que aquesta reducció no es podrà gaudir si el cotxe s'adquireix a través d'un leasing o renüng, ja que en aquests supòsits és lafinanceraqui compra el vehicle.

SERVEIS

Segoru quinzou fcbicr 2001

VISATS

TELÈFDNS SERVEIS Informació general Visats Secretaria Assessories Professional i Jurídica Rehabilitació i Medi Ambient Borsa de Treball Formació Centre de Documentació Biblioteca Servei de Normativa

TELÈFON 932 40 20 60 932 40 23 70 932 40 20 55 932 40 20 56 932 40 23 66 932 40 23 58 932 40 23 73 932 40 23 61 932 40 23 80 932 40 23 65

Comunicació, imatge i màrqueling Servei Habilaige

932 40 23 83 934 14 14 13

DELEGACIONS Osona Bages- Berguedà Vallès Occidental Vallès Oriental Consell de Col·legis

TELÈFON 938 85 26 11 938 72 97 99 937 80 11 10 938 79 01 76 934 14 38 48

A/E infonnado@apjbcn.es visats@apabcn.es secretaria@>apabcn.es assessories@apabcn.es serma@apabcn.es ireball@apabcn.es formacio@apabcn.es renan@apabcn.es rcnart@apabcn.es sit@apabcn.es comunicacio@apabcn.es satu@apabcn.es A/E caatosona@apabcn.es caatbages@apabcn.es caatvoc@apabcn.es caatvori@apabm.es consell@apabcn.es

NECROLÒGIQUES la defunció dels nostres companys:

d'honoraris a 12 de gener: Ca = 1,107

Jordi Galí i Figueras esdevinguda el 13 de gener de 2001.

Proper canvi: 15 de febrer Mòdul: -J4.500 PTA.

Enric Martí i Hening esdevinguda cl 22 de gener de 2001.

CALENDARI CDL'LEGIAL DE COBRAMENT CONCEPTE

DATA D E C O B R A M E N T

QUANTITAT

Quota col·legial

Gener i juliol

9.500 PTA en a d a cobrament

Quoia PREMAAT

dia 5 de cada mes

segons aportacions

Prima MUSAAT

1 de febrer i 1 de maig

segons pòlissa individual 50 %

i (rams d'edat

de la prima fixa en cada cobrament

Serveis per al professional

Perspectives I fotomuntatges

Despatx per compartir

Delineant per a projectes

Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 30, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA. Tel: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net

Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. Oferim serveis de fotomuntatge, vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's. Ens desplacem a tot Catalunya. Telèfon: 934 59 46 17

Busquem professionals per compartir despatx a ciutat Vella. Recent reformat, 18.000 PTA/mes, despeses incloses. Miquel, telí. 934 15 53 09

S'ofereix delineant per a tot tipus de projectes. Estudiant de 2n curs d'arquitei tura tècnica, amb experiència en despatx arquitectura. Imma, telèfon, 934 23 76 51 • 619 25 53 51

Serveis pe' a taxadors

Serveis per al projecte S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat. vectorització i digitalització de plànols. També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació). Telèfon: 934 87 00 54

Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Serveis tècnics arquitectura i topografia Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01 Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, Serveis de topografia replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i presS'ofereix realització d'aixecaments supostos. Plotejat de plànols. topogràfics informatitzats en 3D. replanOficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i tejaments, control d'obres, cubicacions. Associats. C. Eres, 80. local, 3 SI. Feliu delimitacions, parcel·lacïons, informes, i de Guíxols. assessoraments. Tel. i fax: 972 32 32 82 Costa Gabinet Topogràfic A/e: oficinajmgomez@ctv.es Casp, 36, 4( la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 - Fax: 933 17 06 84

Col·laboració professional

S'ofereix arquitecte tècnic, professional Servei de documents lliberal, per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses construcEs fan estudis i plans de seguretat així tores, etc. Aporta experiència de 25 anys com els tràmits relacionats amb l'autoride treballs en gabinet i direcció. tat laboral (avis previ, comunicació d'oTelèfons 934 06 96 95 • 630 26 19 73 bertura de centre de treball). Es prepaDelineació de plànols

ren llibres de l'edifici i manuals d'ús i manteniment. Telèfon: 666 43 50 41

S'ofereix estudi de delineació -CAD per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Telèfon: 934 1616 39 Fax: 932 37 49 01

Col·laboració professional

Estudiant d'arquitectura tècnica Estudiant d'arquitectura tècnica pendent del projecte busca feina en la comarca d'Osona o Bages. Disponibilitat tot el dia i experiència a obra i despatx. Coneixements de Presto i Autocad. Esther, telf.: 630 68 26 07

Delineació de projectes

Perspectives

S'ofereixen tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D. Fotografia i tractament d'imatge. Aporta experiència en empreses d'enginyeria i d'arquitectura. Telèfon: 933 095 965

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36

S'ofereix estudiant màster disseny interiors UPC. Experiència en Autocad 142000. 3D. 2D, Microsoft Office (Word, Excel, Power Point...), Pagemaker. Castellà i anglès. Telèfon: 646 26 56 22

Consulteu els Petits anuncis a:

Visualització de projectes Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: plànols de venda, perspectiva manual, render, fotomuntatges. animació 3D. vídeo, interactius, etc. Telèfon: 934 87 00 54 Serveis tècnics d'arquitectura Delineant Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD. 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD. Telèfon: 938 79 65 61

Desenvolupament i delineació complerts de projectes bàsics i executius. Ajuda integral al projecte. Telèfons: 933 50 09 37 616 48 56 08

Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors amb prevenció de riscos laborals, s'ofereixen per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Preu: des de 30.000 PTA Miguel Àngel 606 50 51 97 Oriol 639 89 10 63

I/INFORM@TIU en line www.apaDcn.es/ informatiu

JJDEMANDES

i ,29

Segona quinzena febrer 2001

MFRHAT

CODROINADDR/A DDBRES

DIRECTOR/A

TÈCNIC/A

DESPATX D-ARQUITECTURA

ENGINYERIA DE BARCELONA

per a la direcció d'obra nova I rehabilitacions, amldaments. gestions amb ajuntaments, etc.

per a control tècnic d'un equip de treball, organització dels projectes, negociació amb industnals, resolució de problemes tècnics, etc.

Perfil Experiència mínima de 2 anys. Coneixements informàtics de Word. Excel i programes d'amidaments i pressupostos. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona, el Maresme i Vallès. Dedicació mitja jornada d ïatins.

Perfil Imprescindible experiència com a director de projectes. Coneixements informàtics d'Office. TCQ2000 I PCQ 2000. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Catalunya.

S'ofereix Relació liberal. Sou aproximat 1.800.000'PTA brut/anual. Incorporació immediata.

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral indefinit despres d un penode de prova de 3 mesos. Sou aproximat 6.000.000'- PTA brut/anual negociable. Signatura d'obres. Incorporació immediata.

interessats/des adreceu el vostre currículum al fax: 932 09 52 8 4 , atenció Srta. Montserrat

Interessats/des poseu-vos en contacte amb el Sr. Xavier de Rocaflguera. telèfon 933 66 75 25

Ref: 7304

Ref: 7297

3 TÈcNics/quES DE CONTROL DE QUALITAT

>•'"'

TAXADORS EMPRESA DE TAXACIONS

IMPORTANT EMPRESA DE CONTROL DE QUALITAT per a control tècnic d'edificació realitzant tasques d'inspecció i e*ecució d'obres i revisió de projectes. Perfil No cal experiència. Edat entre 25 i 35 anys. Idioma català nivell B 1 valorable coneixements d'anglès i francès. Coneixements informàtics: Windows, Word. Excel. Accés, Autocad i programes de càlculs i arnidaments. Imprescindible carnet de conduir 1 vehicle propi. Disponibilitat per ler desplaçaments a nivell nacional.

DF T P F B t l I

Necessita tècnics taxadors per les diferents zones de Catalunya. Interessats enviar currículum amb foto a: Aribau, 195. l r . 0 8 0 2 1 Barcelona. Raf. 1 / 0 1

GESTIÓ DE L'OBRA Construction Management El contractor manager com a responsable de la producció de l'obra l'haurà d'organitzar partint d'un projecte executat i d'un pressupost objectiu fet. Contractarà i coordinarà als diversos industrials que intervenen i conduirà els equips. Procurarà complir el termini previst de lliurament de l'obra i el pressu- ^ post objectiu amb les qualitats pre- '--

S'ofereix Jornada oficia!. Contracte laboral inicialment de 6 mesos ampliable a indefinit. Període de prova de 2 mesos. Sou aproximat 2-2.8OO.QOO'- PTA brut/anual negociable segons experiència. Incorporació imme-

vistes. El curs està estructurat com a itinerari formatiu i té com a objectiu adquirir aquestes competències,

CAP

D'OBRA

PROMOTORA CONSTRUC DE BARCELONA

necessàries per a assolir la funció, d'acord amb el requeriments de la demanda del sector i les empreses.

per a la preparació de doci •nentació tècnica, pressupostos, coordinació d'industrials, c tro i de costos i certificacioi s, control de qualitat i seguretat. Perfil Experiència mínima d ' l any en control de funcionament de les obres. Edat entre 25 I 10 anys. Coneixements informàtics d'Excel. Word i Autocad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Uoc de treball Sabadell. Dedicació flexible.

Durada: 80 hores Preu matrícula: 200.000 PTA Preu col·legiat: 160.000 PTA

S'ofereix Relació liberal. Periode de prova de 3 mesos. Sou apron mat ^.OOO.OOO'· PTA brut/ar negociable. Signatura d'obres. Incorporació immediata. Els interessats/ des ad re

al fax: 934 23 47 63

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL *Tel.: 932 40 23 58 • Fax: 932 40 23 59 • A/e: treball@apabcn.es • http//: www.apabcn.

ACTIVITATS

Segona quinzena Icbrn 2001

CONSTRUCCIÓ

I NOVES TECNOLOGIES LA IDENTIFICACIÓ DELS SÒLS I L'ESTUDI GEOTÈCNIC Del 20 al 29 de març a Barcelona

COORDINACIÓ D'INSTAL·LACIONS: DE LA POSADA EN OBRA I DELS INDUSTRIALS 15 de febrer a Barcelona • 1 de març a Terrassa

El reconeixement dels terrenys, on ubicar una obra, és un dels moments considerats, cada

L'impacte de les lecnologies de la informació,

• •

en els edificis. A

Informe periòdic al coordinador i revisió del pla de treball.

influint en la configuració i la complexitat de les instal·lacions

punts

comuns i ajudes.

ta constíèncta per la defensa del medi ambieni i l'evolució de la tecnologia estan

Localització de interferències,

les •

Criteris de registrabilitat.

instal·lacions convencionals (aigua, gas, elec-

•

Accessibilitat de les instal·lacions.

tricitat sanejament, calefacció..) se n'hi van

•

Accessoris i elements de fixació per ins-

exemple, per l'aparició de noves normatives,

al laboratori i un itinerari geotècnic a con-

jecte i de l'execució d'una obra.

cretar

Saber identificar els sòls in situ i obtenir valors

horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores

a l'obra mitjançant comprovacions senzilles,

Durada: 12 hores

encarregar un estudi geotècnic i saber interpre-

Preu matrícula: 36.000 PTA

tar-lo, són tasques que els professionals que

Preu col·legiat: 30.000 PTA

projecten i dirigeixen obres han de fer.

Responsables acadèmics i professors:

Programa

trucció existent 1TKC

•

Coneixements mínims per poder identi-

losep Ignasi de Uorens. Doctor Arquitecte

ficar u n terreny

de la tTTSAB, UPC.

Com encarregar i donar dades a l'em-

Pere Mascarerïas. Geòleg. Col·laborador de

tal·lacions.

afegint d'altres tipus per diversos motius. Per •

Rafael Bellmunt. Arquitecte Dtor. arca cons-

Exemple pràctic

les xarxes de comunicació; per motius de confon, cada cop més l'aire condicionat; per estalvi energètic, els pannells solars- És evident, d o n a , que la complexitat és creixent en el camp de les instal·lacions i que, per tant, també hi hagi una major complexitat pel que fa a la relació amb els altres subsistemes constnioiuj, fins a arribar-los a condicionar

responsable acadèmic Arcadi de Bobes •

professors: Joan Briz Laro, professor de la UPC i de la URL;

l'assignatura de geotècnia de l'escola d'Arquitectura Superior Ramon Uull.

•

Saber interpretar resultats.

niversitat de la UPC

•

Les sessions es completaran amb:

horari: de 17 a 21 hores.

•

Itinerari geotècnic per les rodalies de Barcelona

preu matrícula: 8.500 PTA Aquesta sessió tècnica pretén, doncs, donar a

presa que fa l'estudi geolècnic

)oan Lluís Fumadó, arquitecte. Catedràtic d'u-

durada: 4 hores

de forma important.

CODI: E3042

Visita al laboraiori Losan

preu col·legial 7.000 PTA

conèixer els aspectes més importants a tenir en

compte

en la coordinació

les

instal·lacions i les seves repercussions en el procés constructiu, en la gestió i en la planificació del projecte i de les obres.

dates a Barcelona: dijous, 15 de febrer

CODI: E3072

Programa •

Estudi i reconeixement del projecte.

•

Planificació global i particular.

REHABILITACIÓ

dates a Terrassa: dijous, I de març

CODI: E3073

I MANTENIMENT

ESTRUCTURES DE PARETS DE CÀRREGA EN EDIFICIS EXISTENTS. 28 i 29 de març a Barcelona A mesura que la construcció d'obra nova s'ha

DIMECRES, 28 DE MARÇ

allunyat de la construcció amb parets mestres,

16:00 h Les parets dels nostres edificis

i Avaluació estructural losep Maria Cenescà, arquitecte tècnic

també els tècnics ens hem allunyat de la seva

Ramon Graus, arquitecte i arquitecte

Professor dept. Construccions arqui-

comprensió. Així, a tes obres de rehabilitació.

tècnic Servei Rehabilitació

tectòniques II de la UPC.

on quasi sempre el sistema estructural és de pareu, no acostumem a aplicar-hi una meto-

i Medi

Ambient del CAATB. 17:00 h Disfuncions

estructurals

i Un exemple d'aplicació de la metode

les

dologia de diagnosi

dologia racional d'aproximació a les seves pro-

parets de càrrega. Simptomatologia

)oan

blemàtiques.

Cèsar Díaz, Dr. Arquitecte. Professor

Genescà

L'objectiu del curs és proporcionar al lècnic

dept Construccions arquitectòniques I

li permetin reforçar, apuntalar i redissenyar les

El cas de l'Eixample de Barcelona

país (tàpia, paredat, fàbrica de maó). Durant el

Antoni Paricio, Dr. arquitecte i arquitec-

curs es donaran les pautes d'inspecció d'edifi-

te tècnic Professor dept. Construccions

cis, s'explicarà la simptomatologia més habi-

Arquitectòniques II de la UPC

tual, es farà una aproximació al seu càlcul i es

20:00 h La problemàtica de les construc-

presentaran les solucions més adients per a

cions de tàpia

cada cas.

Alben Cuchí, Dr. Arquitecte Professor dept. Construccions arquitectòniques 1 de la UPC.

responsable acadèmic Ramon Graus horari: dia 2S de marc., de 16 a 21 h i dia 29

DIIOUS, 29 DE MARÇ

de març. de 9 a 14 i de 16 a 21 h.

9:00 h

preu matrícula: 33.000 PTA {198.33 €)

Metodologia de diagnosi loan Ramon Rosell, enginyer en Orga-

preu coHegiat/da: 27.000 PTA (162,27 €)

Rosell.

losep

Maria

estructurals de parets de càrrega Xavier Casanovas, arquitecte tècnic.

19:00 h Possibles disfuncions estructurals.

parets de càrrega de la construcció del nostre

Ramon

i Tècniques d'intervenció en sistemes

de la UPC

aquells arguments i aquells coneixements que

Cap del Servei Rehabilitació i Medi Ambient del G U I Ï . i

La Casa de los Botines a León. Diagnosi i intervenció. losep Uuís Conzàlez Moreno-Navarro, Dr. arquitecte. Prof. dept. Construccions arquitectòniques I UI"C

i Intervencions

sobre

parets de

tàpies. Manuel Salicrú, aparellador. i Estintolament d'una paret mestra. Caries Oliver, aparellador.

nització d'Empreses i arquitecte lècnic Cap Uboratori de Materials de l'EUPB.

S'ha previst la concessió de beques a estudiants, pel 50% de l'import de la matricula.

10:30 h

dates: del 20 al 29 de març més una visita

cop més, importants abans de l'inici d'un pro-

Campanyes d'assaigs Joan Ramon Rosell

CODI: R 1 2 0 1

Segona quinzena febrer 2001 ^

REHABILITACIÓ

I MANTENIMENT

INSPECCIÓ TÈCNICA D'EDIFICIS 13, 15 de març i 5 d'abril a Manresa Li multiplicitat d'inspeccions d'edificis exis-

El programa se revisió d'habitatges

obres a fer derivades de la inspec-

tents, bé per un problema de despreniments

i el dictamen tècnic. CTR

ció. Pere Casademont, Servei Habitatge

informàtics Dictec i Clau 2000 (que lé un P.V.P

en façanes, bé per l'aparició de ciment alu-

L'eslat dels edificis segons els dictà-

del CAATB

de 25.000 PTA).

minós o per un requeriment de l'ajuntament,

mens i certificats.

ha augmentat el nombre de les nostres inter-

Xavier Casanovas

vencions professionals en aquests edificis. L i

La normativa de les inspeccions tèc-

regulació del Dictamen per la Generalitat de

niques.

Catalunya i la publicació de l'Ordenança de

Jesús Femandez, Servei Normativa del

l'Ajuniamcnt de Barcelona, fan necessària

CAATB

Els alumnes del curs rebran els programes

una reflexió sobre e! treball que realitzem i l'establiment d'unes pautes concretes. D'altra banda, cal aprofitar aquestes inspeccions per invertir la dinàmica de deixadesa del parc

DIJOUS 15 DE MARÇ

edificat. El Uibre de i'edificí existent i la figu-

16:00

La realització dels dictàmens i els

ra del tècnic de capçalera, hi han de jugar un

certificats de seguretat de façanes.

paper molt destacat.

Pere Casademont, Servei Habitatge del

S'ha previst la concessió de beques per aquells estudiants que ho sol·licitin, per un import de

CAATB 17:00

30.000 pia.

Cas pràctic de visita d'inspecció per la realització de dictàments i certificats de seguretat de façanes.

Dales: 13, 15 de març i 5 d'abril de! 2001, de

Ana Chu5l Servei Rehabilitació i Medi

16 a 20 h (més un dia de pràctiques a convenir) Lloc Seu de Delegació de Manresa (C/ Plana

Ambient del CAATB. 18:00

de l'Om, 6).

Pràctica amb aplicacions informàtiques, EI Dictec, Clau 2000. Ana Chust

Informació: Seivei formació, 3* planta. Tel: 932 40 23 73 • a/e formació@apabcn.es Inscripcions: Servei Informació: 932 40 20 60

DIA I HORA A CONVENIR ENTRE ELS ALUMNES 1 ELS TUTORS

Preu matricula: 50.000 PTA / 300.5 €

Visita d'inspecció en equips de dos, amb el tutor,

Preu collegiat/da: 40.000 PTA/ 240.4 €

per realitzar un dictamen o un cenificat de segu-

Responsable acadèmic Xavier Casanovas

retat de façanes.

WEB http:Www-w.apabai.es

DIMARTS 13 DE MARÇ 16:00

17:00

Estratègies per mantenir els edificis.

DIJOUS 5 D'ABRIL

Xavier Casanovas, Servei Rehabilita-

16:00

Presentació de documents i debat

ció í Medi Ambient del CAATB

sobre les inspeccions realitzades.

Com organitzar una visita d'ins-

Pere Casademont Servei Habitatge del

pecció? Xa\ier Casanovas

CAATB 18:20

CODI:

Responsabilitats, requeriments i

R1124

MEDI AMBIENT LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ Cas pràctic. 8 de març a Barcelona. Presentació

Informació: Servei de Formació, 3 1 planta

L'aplicació del Decret 201/94 ha estat variable

Tel. 932 40 23 73 • a/e: formacio@apabcn.es web http://ww.apabcn.es

segons la zona geogràfica i les voluntats i possibilitats municipals, però cada dia el seu compli-

Inscripcions: Servei d'Informació del Col·legi.

ment és més generalitzat E! curs es proposa

Te!.: 93 240 20 60 F i t 93 240 20 61

aclarir com cal fer la gesiió dels residus que pro- Preu matrícula: 6.000 FTA/3G,0G € duïm i quina és la documentació que acrediiarà Preu col·legiat/da: 5.000 PTA/ 30,05 €

16:40 h Avaluació dels residus Ramon Graus

Programa faciliten els coneixements i el materials necessa-

Ramon Graus 17:40 h |3a fase cas pràctic)

ris per a gestionar els residus, i en unes inter-

Ramon Graus, arquitecte i arquitecte

vencions paral·leles on es van desenvolupant les

tècnic. Servei Rehabilitació i Medi

diferents fases del cas pràctic

Ambient del CAiATB 16:20 h [ l a fase cas pràcüc|

Dates: Dijous, 8 de març de 2001, de 16 a 20 h

Toni Ftoriath, arquitecte lètnic. Servei

Uoc

Rehabilitació i Medi Ambient del

Aula nova exterior, CAAT de Barcelona.

Bon Pasior, 5 . 08031 Barcelona

18:00 h

Toni Floriach Pausa

18:20 h Criteris municipals d'aplicació del 16:00 h Caracterització dels residus

CAiATB

Toni Floriach

Toni Floriach 17:20 h Possibles escenaris de gestió

aquesta gestió. El curs s'estructura en diverses ponències que

19:40 h [conclusions cas pràctic)

17:00 h [2a fase cas pràctic)

Decret 201/94 Era Candela, Arquitecta tècnica. Ajuntament de Terrassa. 18:50 h [4a fase cas pràctic) Toni Floriach 19:10 h Criteris derecepciódels abocadors Lluís Martínez. Dipòsit controlat de Túnes. Abocador del Papiol.

J P ^ ^ " " ^ . ^ j t ^ ^ v

í /^L__P T^^f ^ ^ ^ ^ j l

^ ^ ^ ^ L

iT^X L

V ^ ^ ^ ^ ^ _^L^^Jr T^^^^^l f J " ^ ^ ^ ^ J T^^^r ^

•

CODK M 1 1 O 1

Segona quinzena febrer 2001

DRGANITZACIO

I GESTIÓ CONTROL D'OBRES. SEGUIMENT ECONÒMIC I TRACTAMENT DE

GESTIÓ I MERCAT IMMOBILIARI

Cicle de sessions F.n aquesi cicle es moslrarà, a través d'unes

LA INFORMACIÓ. Barcelona, del 7 al 2 8 de març

DATES A VIC

Els professionals, per poder complir amb els

mínims coneixements d'aquests programes

xerrades i taules de debat com el projea

20 de març :

objeaius fixats de cost, temps i qualitat de l'o-

informàtics com a usuari,

managemenl i la gestió en consirucció es

•

U figura del Projea Manager. Funcions i

bra, han de tenir una visió global de la infor-

perfil professional

planteja, cada cop més, com una sonida pro-

mació que es genera durant iot el procés d'e-

Aquest és un dels cursos que fem conjunta-

fessional amb perspectives de futur. Professió-

DATES A GBANOUERS

difícació. L'objectiu del curs és posar a l'abast

ment amb la Fundació Polílècnica de Cata-

nals d'aquest àmbil donaran a conèixer les

15 de març :

de l'assistent una proposta de metodologia

lunya (FPCj

funcions de gestió, diversos models d'organit-

•

La figura del Projea Manager. Funcions i

que l'ajudi a disposar de les variables de con-

perfil professional

iral per al comandament de l'operació.

zació de la gestió i la situació del mercat.

responsable

acadèmic Carles puíggròs

A partir de la informació que es genera durani

dates: del 7 al 28 de març

responsable acadèmic Carles Puiggròs

el procés de direcció i gestió d'una obra i uli-

horari: dilluns i dimecres, de IS a 21 li

23 febrer, 23 de març i 27 d ' a b r i l :

horari: de 19 a 21 hores.

litzant les eines <f informàtiques de Microsoft

durada: 15 hores

•

Una nova llei del sòl per a Catalunya

durada: 2 hores cadascuna.

més habituals ( Word, Excel i Microsoft Pro-

preu matrícula: 37.500 PTA

•

Millorar la competitivitat del sector de la

jeci), es proposa un mètode general per al

preu col·legial 31.500 PTA

DAJÏS A BARCELOXA

consirucció •

L'entrada és lliure però cal reservar plaça.

traaament global de la informació: cost, lemps, recursos i presa de decisions. Cal,

El mera! immobiliari : la transformació del Poble Nou. La zona 22@

CoDK

G 7 0 0 1

doncs, per realitzar aquest curs tenir uns

CODI:

G 1 0 7 4

GESTIÓ DE L'OBRA. CONSTRUCTION MANAGEMENT.

Curs de Postgrau. Barcelona, del 20 d'abril al 30 de juny Els models de gestió d'una obra es diversifiquen cada cop més, coexisteixen models tradicionals amb altres de més complexos on la gestió del procés de construir és la dau per aconseguir els objectius de qualitat, lemps i cost previst. El gestor de l'obra o contraaor manager esdevé una funció professional clau en l'organigrama del procés immobiliari. Aquesta funció professional la podem trobar en representació de la propietat o promotora (de vegades anomenat coordinador d'obres) i, també amb característiques molt similars, en la construaora fent la tradicional funció de cap d'obra. El contraaor manager com a responsable de la producció de l'obra l'haurà d'organitzar partim d'un projeae execulat i d'un pressupost objeaiu fet. Contraaara i coordinarà als diversos industrials que intervenen i conduirà els equips. Procurarà complir el termiI PLANTEIAMENT DE L'OPERACIO. ESTRATÈni previst de lliurament de l'obra i el pressuGIA DE CONTRACTACIÓ. post objeaiu amb les qualitats previstes. Contraaació global. Divisió en tots. El oirs està estruaurat com a itinerari forrnaliu i té com a objectiu adquirir aquestes comI PLANIFICACIÓ DE L'OPERACIÓ petències, necessàries per a assolir la funció, Planificació general. Planning d'execució. d'acord amb el requeriments de la demanda Bases per la coordinació. Seguiment del plandel seaor i les empreses. ning. Accions correaores. Programa • INTRODUCCIÓ El seaor. Models de gestió del procés. Models de gesiió de l'obra. El CM i el Cap d'obra. • INTRODUCCIÓ A LA GESTIÓ DE RECURSOS HUMANS • PLANTEJAMENT DE L'OPERACIÓ. OBIECTIUS Objeaius del Client/Promotor. Anàlisi del projeae. Auditoria externa i auditoria pròpia. Revisió d'amidamenis. Adequació al sistema de coniraaació.

dels contractistes. Circuits d'informació. Reunions. Actes. Informes. 1 TÈCNIQUES DE NEGOCIACIÓ

I EL SERVEI DEL CONTRACTOR MANA GER Caraaerístiques del servei. Organització del servei. Oíena de serveis. Contraaació.

I SECURETAT i SALUTA PEU D'OBRA

I DESENVOLUPAMENT D'UN CAS

I ANÀLISI DE RISCOS DE L'OPERACIÓ Accions preventives.

I IMPLANTACIÓ D'OBRA I ORGANITZACIÓ LOGÍSTICA

I DIRECCIÓ DE REUNIONS .

I PLANIFICACIÓ 1 CONTROL DE COSTOS La perspeaiva del Contraaor Manager. Compiabilitat de l'obra. Anàlisi de desviacions. Accions correaores. Informes

I QUALITAT Objeaius. Pla de control. Control de recepció. Control d'execució. Seguiment del pla. Accions correaores.

I PLANIFICACIÓ I CONTROL DE COSTOS La perspeaiva del Cap d'obra. Comptabilitat de l'obra. Anàlisi de desviacions. Accions correaores. Informes.

I RECEPCIÓ I LIQUIDACIÓ Recepció i liquidació de contractes.

I CONTRACTACIÓ Elements bàsics del contraae. Tipologia de contraaes. Gestió de contractació. Coordina-

I TÈCNIQUES DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES Resolució de casos i simulació de coniliaes

responsable acadèmic Carles Puiggròs dates: del 20 d'abril al 30 de juny horari: divendres de 16.30 a 2 i h i dissabte de 930 a 14 h durada: 80 hores preu matrícula: 200.000 PTA preu col·legiat 160.000 PTA Organitzat conjuntament amb

I LLIURAMENT DE L'OBRA I POSTVENDA

CODI: G 5 0 7 1

ACTIVITATS

»,33

QUALITAT CONTROL DE QUALITAT. CAS PRÀCTIC 13, 20 i 27 de març a Granollers responsable acadèmic: l'ere Casademont

durada: 9 hores

professors: Pere Casademont Arquitecte tèc-

preu matricula: 18.000 PTA

nic Servei Habitatge del O W B .

preu col·legiat: 12.000 PTA

lesus Femàndez. Arquitecte tècnic. Servei Normativa del CAATB

Programa • •

Els agents del control de qualitat

horari: dimecres, de 18 a 21 hores

•

Materials a controlat mínims, (formigó,

•

armar).

•

Programa, registre i certificació.

•

Tramitacions.

•

La certificació. Els documents d'idoneïtat tècnica, segells i marques de qualitat, la visió europea.

Resolució d'un exemple: registre de resultats i certificat de compliment els diferents docu-

Legislació del control de qualitat.

dates: 14, 21 i 28 de març

mahons, ferro per armats, sostres, acer per •

ments a recepdonar. •

L'homologació.

CODI: 0.10215

SEGURETAT LA SEGURETAT I SALUT A LES OBRES Cicle de sessions SEGURETAT A LES INSTAL·LACIONS D'ELECTRICITAT DURANT LES OBRES Dates:

Dimarts, 20 de febrer a Vic Dimecres, 3 maig a Granollers

Les instal·lacions elèctriques provisionals de les obres constitueixen un element fonamental a l'hora de realitzar-les. La seguretat d'aquestes instal·lacions constitueix un dels punts sovint més oblidats. Volem veure com han de ser les escomeses provisionals, els quadres generals i els quadres de plantes, les esteses de cables, les connexions i les preses de terra. Analitzarem els elements que componen els quadres, la seva sensibilitat, el manteniment i les instruccions de seguretat per al seu ús. Professor Xavier Cardús. Enginyer lècnic elèctric. Tècnic superior en prevenció de riscos laborals SEGURETAT EN ELS ENDERROCS Dates:

Dilluns, 11 de juny a Barcelona

Es parlarà de la seguretat bàsica que cal aplicar en els treballs habituals d'enderroc, de tota la seva problemàtica i de les mesures de prevenció que l'experiència ha demostrat que són efectives i d'aplicació real. Professor Joaquim Sanchez. Arquitecte tècnic Tècnic en prevenció de riscos. Enderrocs Benjumea

SEGURETAT EN EL MUNTATGE D'ESTRUC-

com per als usuaris de l'edifici. En aquesta sessió

Els treballadors de les obres han d'estar infor-

TURES I ELEMENTS PREFABRICATS DE

es mostrarà com assegurar la seguretat en el pro-

mats dels riscos que componen diversos pro-

FORMIGÓ

cés de desconstrucrió i en el tractament dels resi-

cessos de treball i han d'estar formals per tre-

Dates:

dus subsegüents.

ballar segurs. En aquesta sessió es mostrarà

Professor Ana Emilia Escudero i Alfons Güell.

com utilitzar el mètodes pedagògics i com

Dilluns, 5 de març a Barcelona

Cada cop més s'utilitzen estructures í elements

XARXES I BARANES DE SEGURETAT A LES OBRES

ció dels riscos han d'estar adaptades a les pròpies

Dates:

Dimarts, 6 de març a Terrassa

característiques dels elements utilitzats, per això,

LA SEGURETAT EN TREBALLS ESPECIALS EN ALÇADA

habituats a fer de professors o comunicadors.

Dimecres, 30 de maig a Cranollers

es farà una exposició dels mètodes de treball i de

Dates: Dilluns, 7 de maig a üarcelona

Professor Jaume Llacuna. Doctor en Filosofia

La sessió vol donar una visió real del que cal

les mesures de seguretat utilitzades a obres de

Aquesta mena de treball i les tècniques que s'uti-

i Lletres, expert en formació i comunicació

fer en la utilització i la instal·lació d'aquestes

diferents tipus.

litzen tenen una especificitat moll gran, on la

proteccions col·lectives, el seu muntatge i l'ús

Professor David Laporta. Hormipresa

correcte. Es divideix en dues parts, a la primera hi haurà l'exposició de la normativa

desenvolupar habilitats per a la comunicació,

prefabricats de formigó. Les mesures de preven-

seguretat es troba totalment integrada en la forma

Responsable acadèmic Ezequiel Bellet

de treballar. l'er tat de conèixer les dificultats

Dates: fins el juliol

SEGURETAT EN TREBALLS DE DESCONSTRUCCIÓ EN PRESÈNCIA D'AMIANT I PLOM

habituals i els mètodes operatius a utilitzar, es

na part anirà a càrrec d'una empresa especia-

Dates: Dilluns, 2 d'abril del 2001 a Barcelona

litzada en la col·locació d'elements de protec-

Encara queden força construccions amb presèn-

ció col·lectiva que ens parlarà de la realitat a

cia de l'amiant i el plom, que avui són materials

LA FORMACIÓ 1 LA INFORMACIÓ EN

les obres, i ens presentarà diversos casos i

vigent, les formes de col·locació, ancoratge i manteniment de les xarxes i baranes. La sego-

facilitant eines útils per als professionals no

Horari: un dilluns al mes de 17 3 21 hores

presentaran casos reals en què intervindran els

Durada: 4 hores cada sessió

tècnics de diverses empreses especialitzades.

Preu matrícula: 6.000 H A per sessió

Professor Venisub

Preu col·legiat: 5.000 H A per sessió

d'iis prohibit en la construcció. Aquests materials

SEGURETAT DELS TREBALLADORS A LES

solucions.

representen un alt risc per a la salut de les perso-

OBRES

Professor Francisco Mayoral. Ingea

nes, tant per als ireballadors en la fase d'execució

Daies: Dilluns, 2 de juliol a Barcelona

CODI:

S7011

i Sígona quinzena febrer 2001

ACTIVITATS

PERICIALS

APROXIMACIÓ A LA DIAGNOSI DE DANYS PER VICIS OCULTS Del 7 de març al 25 d'abril a Barcelona

Els arquitectes tècnics i altres professionals de

contingut coincideix amb un dels mòduls que for-

•

formació tècnica són requerits pels usuaris d'edificis, procuradors i advocats, companyies

men part del curs de postgrau en perída asseguradora. Compta amb 3 crèdits per al màster en valo-

asseguradores i, sovint també, pels jutges per

rarió de béns i taxadó de danys que organitza la

diagnosticar danys per vicis ocults als edifids.

FPC.

Aquests professionals posen de manifest la seva expertesa i perícia lècnica en l'emissió

•

amb la qualitat tècnica i lingüística del docu-

Detecdó i interpretació de lesions originades en l'estructura i el terreny: Lesions en sistemes

Els objectius d'aquest curs són aproximar

de fonamentació. Lesions en murs de conten-

aquests professionals a la diagnosi i la detecció

rió. Lesions en estructures de formigó armat.

de lesions en cada unitat d'obra, de la mà

Lesions en estructures metàl·liques. Lesions en sostres

d'uns experts en oda àmbit. Es tractarà, doncs,

Detecció i intrepretadó de lesions en sistemes de terra radiant.

preu matricula: 64.000 PTA

•

Introducció als sistemes d'imervendó radonals

•

L'envoltant de l'edifici, confort tèrmic i • acústic

tructura i els seus subsistemes; les lesions a gies per humitats, anomalies que afecten al confon tèrmic i acústic les lesions a les ins-

Detecdó i interpretació de les humitats.

tal·lacions, i als acabais. 1, finalment, l'anàlisi i detecció de riscos en l'ús dels edificis i la intro-

Anàlisi de l'estanquitat Anàlisi del confort tèrmic

ducció als mètodes preventius.

Deiecció d'anomalies que afecten el confon

Aquest curs s'organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i el seu.

horari: de 16.30 a 21 h (dimecres) durada: 32 hores

L'estnictura i subsistemes

ment i la seva objectivitat.

l'envoltant de l'edifici en els casos de patolo-

dates: Del 7 de març al 25 d'abril del 2001

Delecdó i intrepretació de lesions en sistemes de calefacció.

L'eficàcia de l'informe està en consonància

la detecció i la interpretació de lesions a l'es-

responsable acadèmic Enric Casanovas

Programa

d'un diagnòstic a través d'un informe tècnic

acústic -

Introducdó als sistemes d'intervendo radonals.

Les instal·lacions de l'edifici Detecdó i interpretació de lesions en xarxes d'aigua.

• -

Detecció i interpretació

Preu col·legial: 5G.000 PTA

de lesions en

instal·ladons elèctriques.

Professors: Robert Brufau. Enginyer tècnic

Detecdó i interpretació de lesions en sistemes de dimatitzadó.

industrial. Perit industrial. Tècnic superior en prevenció.

Introducció als sistemes d'intervenrio rado-

Enric Casanovas. Arquitecte tècnic

nals.

Minerva Embuena. Arquitecte tècnic

Els acabats

)orge Marco. Enginyer químic Frederic Porras. Especialista en sòl radiant.

Detecdó i intrepretadó de lesions en els aca-

losep Ma. Querol. Enginver industrial. Consul-

bats.

tor acústic

Introducdó als sistemes d'intervenció radonals. La seguretat en l'ús dels edificis Anàlisi i detecdó de riscos en l'ús dels edificis d'habitatges.

Introducdó als mètodes preventius i correctius de la seguretat.

CODI: P i l l i

CURS DE POSTGRAU EN PERÍCIA ASSEGURADORA Barcelona, març - d'abril

Dins de r'ambtt professional, les persones En aquest curs de postgrau es pretén donar els que dominen els fonaments tècnics d'una coneixements teòrics i pràctics suficients per a professió i que en coneixen les implicacions l'exercici professional d'aquesta especialitat. jurídiques s'anomenen perits. Aquest curs està organitzat a la Fundació La formació pericial és cada vegada més Politècnica de Catalunya en conveni amb el necessària en les relacions econòmiques, jurí- nostre Col·legi a efectes de l'habilitació profesdiques i tècniques, en una societat que dema- sional corresponent, i és un dels postgraus dins na criteris en l'aplicació lògica de les tècni- del màster en valoració de béns i taxació de ques i un coneixement profund de les qües- danys que organitza la FPC i que compta amb tions que comporten valoració econòmica. vuit crèdits per al màster. E! perit assegurador cal que tingui, a més d'una expenesa tècnica, uns coneixements bàsics programa: de tipus jurídic i del món assegurador, saber interpretar pòlisses, valorar i diagnosticar ris-• introducció al dret i a la funció pericial assecos, informar i taxar danys, entre d'altres. guradora (10 h)

• Normativa tècnica i dret d'assegurances (S h) durada: S2 hores • Comunicació oral i escrita (10 h) preu matrícula: 110.000 PTA • introducció i la perícia asseguradora (4 h) preu col·legiat/da: 110.000 PTA • Elsriscsen construcció (8 h} • Perícia asseguradora en danys per vicis ocults Organitzat conjuntament amb (10 h) • Seminaris de casos (12 h) responsable acadèmic Francisco Javier Llovera. Catedràtic d'universitat Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. dates: del març a l'abril del 2001 (aula FPC, edifici L'Illa Diagonal) horari: divendres de 16 a 21 h i dissabtes de 9 aI4h

CODI:

P1131

Scgoiu quinzena febnr ;CX1] ,~> _">

U HABILITATS DIRECTIVES INICIACIÓ A LA GESTIÓ FISCAL 29 de març a Barcelona

DEL

INFDRMACID

PROFESSIONAL

INSCRIPCIONS

L'arquitecte tècnic a l'hora de començar a exercir com a professional liberal, ha de prendre una sèrie de decisions sobre com gestio-

Telèfon d'Inscripcions 932 40 20 60

narà la seva activitat i lesrepercussionsde tipus fiscals que tindrà. 1, una vegada iniciada la seva activitat, haurà de complir una sèrie de tràmits i obligacions fiscals. En

'---"

' x ^ •~\

~' ~~}i?fc

aquesta sessió es pretén introduir cl profes-

Telèfon d'Informació 932 40 23 73

sional en l'acompliment d'aquestes obligacions fiscals, intentant aclarir els aspectes més importants que ajudin a prendre aquestes

'M\\

••.

•. 7-••';*fc -, *

decisions i a gestionar amb una visió pràctica els tràmits adients: 1RPF, IVA, 1AE, declara-

-" " •

Fax 932 40 20 61

cions, enire d'altres.

horari: de 19 a 21 h (dijous) durada: 2 hores preu matrícula: gratuït preu col·legiat: gratuït responsable acadèmic )ose Antonio Ber-

h t t p : / / w w w . a p a b c n . e s

naldez. Advocat. Assessor fiscal

CODI: C1062

CURSOS

a / e :

f o r m a c i o @ a p a b c n . e s

D'INFORMÀTICA

AULA D'INFORMÀTICA DE BARCELONA

CODI CI209 CI211 C1209

INFORMÀTICA GRÀFICA AuloCAD AuloCAD menús 3D sludio mix

DATES del 9.03.01 al 7.04.01 del 9.03.01 al 30.03.01 del 6.03.01 al 5.04.01

HORARI dï. de 17 a 21 / dss. de 9 a 13h divendres de 1 8 a 2 ! h del7a2lh(dmidi)

DURADA PREU MATRÍCULA PREU COL·LEGIAT ÍO.000 40 78.000 23.500 12 18.000 78.000 60.000 40

CODI CI2I5 CI203 C1203 C1212

INFORMÀTICA BÀSICA Excel 1 nivell Imemel Internet Organització del disc

DATES del 31.03.01 al 7.04.01 dia 24.03.01 dia 6.04.01 dia 14.03.01

HORARI dissabtes de 9 a 13 h dissabtes de 9 a 13 h divendtes de 17 a 21 h de 17 a 21h (de)

DURADA S 4 4 4

TREU MATRÍCULA PREU COL·LEGIAT 10.000 14.000 11.000 8.000 8.000 11.000 5.000 7.000

CODI CI401 CI401 C1302

INFORMÀTICA APLICADA Planificació i control de projecies amb Microsoft PROIECT 9S Planificació i control de projectes amb Microsoft PROIECT 98 Pressupostos i control econòmic d'obres amb TCQ 2000.

DATES del 3.03.01 al 17.03.01 del 19.03.01 al J.04.0] del 19.03.01 al 2.04.01

HORARI dissabte de 9 a 13h de 17 a 19h (dll i de) de 17 a 21 h (dll i de]

DURADA 12 12 20

PREU MATRÍCULA PREU COL·LEGIAT 25.000 20.000 20.000 25.000 35.000 46.000

DATES

HORARI

DURADA

PREU MATRÍCULA

PREU COL·LEGIAT

del 1 al 15 de marc 2001

de 19 a 21 h (dm i di)

17.500

12.500

RATES

HORARI

DURADA

PREU MATRÍCULA

PREU COL·LEGIAT

del 20.03.01 al 3.04.01

de !7 a 21 h (dm i di)

46.000

35.000

Una penona per ordinador.

AULA D'INFORMÀTICA DE GRANOLLERS

CODI

INFORMÀTICA BÀSICA

CI2I5

EJCCI II nivell

CODI CI301

INFORMÀTICA APL!C\DA PRESTO 1 nivell: Amidamcnls, pressupostos i certificacions

u quinzena febrci 200)

VALLÈS

ACTIVJTAXS

DELEGACIÓ

OCCIDENTAL

ACTIVITATS DE LA DELEGACIÓ D'OSONA

ACTIVITATS A LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Per celebrar el desè aniversari, els aparella-

D'OSONA

I Del 23 de març al 16 d'abril: exposició sobre pintura religiosa (tipus retaule) de l'artista Rovira Bassas.

• Dia 20 de març: La figura del projea manager. Funcioni i perfil professional. De 19 a 21 hores. A càrrec de Carles Puiggròs

dors i arquitectes tècnics vallesans han començat a preparar un seguit d'actes que se

Delegació d'Osona PI, Major, 6. Vtc Tel: 938 85 26 11

celebraran al llarg del 2001: ACTES CENTRALS • Inauguració de l'aniversari a la sala de plens de l'Ajuntament de Terrassa amb una con-

SEMINARI

ferència sobre L i qualiui de i-ifa. •

Exposició sobre Control de inialiuil

•

Sopar dels 10 anys.

•>*~" £

J-JS/

ACTES CULTURALS

•

Soparà'La Mola'.

•

Concert a les esglésies de Sani Pere, i visita

Exposició gràfica dels 10 anys, sobre els canvis que ha experimental la imatge gràfica de

guiada.

la delegació. •

•

Exposició col·lectiva d'aparelladors i arqui-

ACTES ESPORTIUS

tectes tècnics sobre diferents disciplines

•

Panit de futbol ú camp del Terrassa.

artístiques.

•

Sortida en 4x4.

Acte popular amb obsequi a la ciutat de

•

Sonida en bicicleta.

Terrassa que es farà coincidir amb la Festa

AURES

Major de la ciutat.

•

Conferència sobre la LOE.

•

Cursos de qualitat docent relacionats amb

ACTES LÚDICS

una exposició.

•

Viatge a València.

•

Esponsorització d'una obra de teatre.

informació:

•

Esponsoriizarió d'un concert a la |az2 Cava

Delegació del Vallès Occidental.

de Terrassa.

Telèfon; 937 80 11 10

CONSTRUTIC Seminari sobre les noves tecnologies de la informació i comunicació a la construcció. Dimarts, 2 7 de març de 2 0 0 1 Es mostraran experiències reals d'aplicació de

•

les TIC per part de professionals i empreses de

11 \\

la construcció del nostre i d'altres països • Inuanets d'empresa - Plataformes de gestió de projectes on line - Equips virtuals i teletreball - Sistemes d'informació on line - Comerç electrònic de productes - Materials intel·ligents, programables i autoTipmrahlpí

^^~ \^r

1 •»

1 \ m i

1 I

•••

- Control d'edificis, instal·lacions i infrastructures Preu: 15.000 PTA

Programa

ConstruTIC Rey, informàtics de l'empresa IDON

EXPOSICIONS

9.00 h

Recepció dels participants i lliura-

Ingeniería.

ment de documents. GRATIS: DUES DÈCADES

INSTAL·LACIONS DOMÈSTIQUES,

del 10 de maig al 1 de juny

NECESSRTATS-SOLUCIONS-DISSENY

17.00 h Ponència: Programes i eines pel procés com 9.30 h

Del 27 de març al 27 d'abril

vera del Disseny 2001, concebuda i realitzada com un poema visual de 7,5 X 8 m. d'ample que s'estén al terra de la Sala d'exposicions del Col·legi. La seva forma i coniingut consisteix en l'ordenació en columnes cromàtiques, amb constant variació de mida i/o tipografia de iotes les paraules 'gratis* que han arribat impreses al domicili de Xavier Canals durant els darrers vint anys. Sala d'exposicions del Col·legi. Bon Pastor, 5. Barcelona De dilluns a divendres, de 9,30 a 20 hores. Organitza el Departament de Cultura

Universitat de Salford de Cran Bretanya.

les Manin, secretari general de la 18.00 h Ponència: Materials i components de futur Dins de les activitats programades a la Prima-

Secretaria per a la societat de la Infor-

vera del Disseny 2001. aquesta exposició ana-

mació.

3 càrrec del Centre Scientifique et Technique du Ràiimem de França CSTB.

litza el pas del temps en l'ús i la funcionalitat dels materials i elements dissenyats en tres

9.45 h

Ponència: SÏÍIWS i comerç elecnònk <i

19.00 h Conclusions a càrrec de Rafael Romero

àmbits de la construcció: la cuina, el bany i les

In indústria de k construcció, a càrrec

president de la Cambra de Contractistes

instal·lacions d'aigua, de gas i electricitat. L'ex-

de lulià Monsó de l'empresa E-difica.

de Catalunya i clausura de la Jornada a

posició destacarà l'aportació de les noves tecnologies. Està prevista la organització d'un

càrrec de Xavier Bardají, president de 10.-55 h Ponència: Gesiió de projectes en línia, a

cicle de conferències durant els dies de l'expo-

càrrec de Shaul Mazor de l'empresa i-

sició.

Scraper.

Sala d'exposicions del Col·legi.

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

L l o c Sala d'actes del Departament de Política

11.45 h Pausa-caTe

Bon Pastor, 5. Barcelona

Territorial i Obres Públiques de la Generalitat 12.00 h Ponència: Gestió inleW&M dels edificis. Avgda. losep Tarradellas, 2-6. Barcelona

De dilluns a divendres, de 9,30 a 20 hores.

EI cas de la nom seu deiaUPCde Castelldefels, a càrrec de Jordi Mataix i Organitza: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes

Comissari: losep Carganté, arquitecte tècnic

Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cultura@apaboi.es

m/nin, a càrrec de Manin Betts, de la

Pere Macias, conseller de Política Territorial i Obres Públiques i de Car-

Exposició del poeta visual Xavier Canals emmarcada dins de les activitats de la Prima-

Obertura de la Jornada a càrrec de

Olua, enginyer de telecomunicacions

Tècnics de Barcelona

i professor de la UPC. Organitza el Departament de Cultura Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cultura@apabcn.es

[20 primavera del disseny 2001 VI inlernalional destgn festival barcelona

Amb la col·laboració i participació de: 13.00 h Ponència: L'iis d'intranei

en una Departament de Política Territorial

empresa de construcció, a càrrec de

i Obres Públiques.

Fomento de Construcciones y Con-

Cambra Oficial de Contractistes d'Obres

tratas.

de Catalunya. Secretaria per a la Societat de la Informació.

14.00 h Dinar Informació i inscripcions: 16.00 h Ponència: L'enginyeria ii distància, a Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60. càrrec d'tnigo Sanemelerio i Alvaro

A/e: informacio@apabcn.es

ACTIVITATS

VIATGES I VISITES TÈCNIQUES VIATGE A LONDRES

Dissabte 2 •

El Col·legi organitza un viatge a Londres per visitar les darreres realitzacions arquitectòniques i urbanístiques que s'hi ha dut a terme a la ciutat del Tàmesi. h-

1*4

Matí: Tate Modem i itinerari panoràmic pel barri de Southwark

•

Tarda lliure. Allotjament,

Diumenge 3 •

Malí: itinerari arquitectònic per la Jubi-

•

Visita a les principals estacions, autènti-

Hnftn

| A Ha íitnu

ue i i a i 4 oe juny PROGRAMA

•ESwaiSSS·isL-* SSB

ques exaltacions de qualitat en la enginyeria i consideració de la llum natural:

Divendres I •

dres. Trasllat a l'hotel i allotjament. •

Sortida en vol regular destinació Lon-

WESIM1NSTER, per Michael Hopkins and Panners

Tarda: itinerari Millenníum Projects (en

SOUTHPARK, per MacCormac Jamieson Prichard

BERMONDSEY, per ian Ritchie Archiieas

IMAX, per Avery Associats

CANADÀ WÀTER, per Eva liricna

LONDON EYE, per Barfield Marks, la noria

GVNARY WHARF, per rbsier and Patners Tarda lliure. Allotjament.

autocar)

d'observació més gran del món

•

0 X 0 TOWER, per Ufschutz Davison

Preu per persona:

MILLENNIUM BRIDCE, per ícsler and Part-

Habitació doble: 125.000 PIA

ners

Suplement habitació individual: 25.000 PTA

THE GLOBE, per Theo Crosby, una rèplica

^fe>E»___fE dies 1 i 4 - Visites guiades per un arquilecle professional, amb un profund coneixement de tols els llocs a visitar, amb traductor

No inclou: - Despeses personals com begudes, propines trucades telefòniques - Qualsevol altre servei no especificat con inclòs

del teatre original de Shakespeare

Inclou:

MILLENNIUM DOME, per Richard Rogers

- Vols regulars Bcn/Londres/Bcn, classe turista

- Guia acompanyant des de Barcelona

Informació i inscripcions:

Partnership

- Trasllats aeroport/hotel

- Assegurança d'assistència en viatge

Servei d'Informació.

Entrada a la Tate Modem

MILLENNIUM V1LLACE, per Ralph Erskine

- 3 níls en hotel 4", amb esmorzar inclòs.

- Taxes d'aeroport

Telèfon 932 40 20 60.

•

Allotjament.

- Autocar per les visites panoràmiques dels

A/e: informació@apabcn.es

Bossa de viatge i dossier informatiu

CONVOCATÒRIA DE PROJECTES DE COOPERACIÓ PER A LA CONCESSIÓ DEL 0,7% DEL COL·LEGI La Junta de Govern del Col·legi, a proposta de la sionals i estudiants del nostre col·lectiu en el moviComissió 0,7, obre una convocatòria per la presenta- ment de la cooperació internacional per al desenvolució de projectes de cooperació per al desenvolupa- pament. ment, per tal de distribuir la partida del 0,7% del presD'altra banda, es demanarà que els projectes supost col·legial de l'any 2001. que es presentin compleixin criteris de viabilitat Es poden presentar a la convocatòria tots els econòmica i legal, siguin concrets i factibles, i accepprofessionals, les ONG i les institucions que estiguin tats i valorats com a necessaris per la contrapart duent a terme o vulguin iniciar projectes que respon- local. guin a iniciatives solidàries amb països en vies de desenvolupament. Per optar a la convocatòria, caldrà enviar una proposEls programes o projectes que es presentin ta d'activitat en forma de projecte al Col·legi (Servei a hauran d'estar relacionats amb el sector de la cons- Rehabilitació i Medi Ambient, 3 planta). El Col·legi trucció (habitatge, infraestructures, equipaments) o facilita una fítxa-dossier per facilitar la confecció d'aamb sectors afins (planejament territorial, tecnologia, questa sol·licitud. El termini màxim de presentació es formació tècnica, etc). Les línies d'acció poden refe- tancarà el divendres 1 1 de maig d'enguany. rir-se al projecte i/o a la direcció i control de les obres, o bé a programes de formació, transferència de tec- Per a més informació, podeu adreçar-vos al Servei nologies, etc. Rehabilitació i Medi Ambient, telèfon 93 240 23 66 El Col·legi donarà prioritat a aquells projectes (Mireia Ribera). que promoguin la implicació i participació de profes-

ACLTiVLTATS..

CONSTRUCTA X X I : FIRA VIRTUAL DE LA CONSTRUCCIÓ II BIENNAL DEL PAISATGE

L'objeaiu de la II Biennal és continuar el debat El saló de l'ensenyament té com a objectiu oferir sobre projecies i recerques recents més significa- a l'estudiant l'oportunitat de conèixer l'oferta tius, a nivell europeu, sobre temes de paisatge. educativa actual. Una de les novetats que es preAquesta es desenvoluparà mitjançant diverses sentarà és la incorporació de la Formació conüexposicions, conferències, presentacions i laules nua al sector de Postgraus com també estarà rodones que es concentraran en ires dies al volobert a la presència de les Noves Tecnologies de tant d'un simposi. Posteriorment, es publicarà la Informació i de la Comunicació. un catàleg dels projectes exposats, que servirà de organitza: Fira de Barcelona base per l'elecció del f[ Premi Europeu de Pai- dates: 22-25 de març 2001 satge "Rosa Barba'. lloc palaus 6 i 7 de la fira de Barcelona organitza: COAC DUOT, UPC E1SAB i ETSAV dates: del 19 al 21 d'abril informació: Fira de Barcelona informació: Avda.Reina Maria Cristina, s/n COAC Plaça Nova, 5 Telèfon: 932 33 23 24/ 932 33 20 00 Tel. 933 06 78 06 Telcfax: 932 33 26 48 Fax 934 12 67 95 A/e: ensenyament@firabcn.es A/e: biennal@coacnet http: www.coac.net/landsape BAUMA 2 0 0 1 FIRA INTERNACIONAL DE LA MAQUINARIA PER LA CONSTRUCCIÓ CONCURS D'IDEES 2 0 0 1 SOBRE FAÇANES A M B MAÓ CARA VISTA Es pretén fomentar la investigació i desenvolupament de nous sistemes de construcció de façanes. L'objectiu del concurs és aportar solucions alternatives que donin respostes a les exigències d'un tancament en el segle XXI, a partir d'un material tradicional. S'establiran dos premis: un per a professionals i un altre per a estudiants.

II CONGRÉS NACIONAL

SALÓ DE L'ENSENYAMENT 2 0 0 1

organitza: Viatges Vinper Tour dates: del 2 al 8 d'abril lloc recinte firal de Münich informació: Vinper c/Castillejos, 250 Tel: 932 650 656 • Fax: 932 650 744 A/e: vinperi®juniper. es http: www.viajesferias.com

CONSTRUMAT'2001

Construmat Barcelona és la gran fira internacioorganitza: Hispalyt nal que cada dos anys aplega a Barcelona els prodates: la data màxima de lliurament de les professionals del món de la construcció. postes és el dijous 31 de maig a les 19,00 h organitza: Fira de Barcelona lloc Madrid dates: del 23 al 28 d'abril lloc recintes firals Montjuïc-1 i Montjuïc- 2 informació: Av. Reina M. Cristina, s/n de Barcelona Hispalyt c/orense, 10, 2a planta, oficina 14 Tel. 917 70 94 80 Informació: Fax 917 70 94 81 Fira de Barcelona A/e: hispalyt@hispalyt.es Telèfon: 932 33 20 00

Fires Professionals, que basa la seva activitat principalment a la organització d'esdeveniments ferials a Interna, ha presentat recentment ConsirucíaXXl, la primera fira virtual de la construcció. Comptarà amb set pavellons temàtics i una gran varietat d'acüvitais paral·leles. Tot tipus de professionals relacionats amb el sector de la construcció; fabricants, distribuïdors.-.presentaran les seves últimes novetats i podran establir relacions comercials entre ells. organitza: Fires Professionals dates: de I' 1 de febrer a l ' l de maig lloc a la website mvw.feriasprofesionales.com informació: Laura Herrera • Tel. 944 41 43 89 A/e: marketing@feriasprofesionales.com http: wiviv.feriasprofesionales.com

QUALICER 2 0 0 2 : VII CONGRÉS MUNDIAL DE LA QUALITAT D E LA RAJOLA I DEL

Informació: Fax: 943 81 0471

LÍMITS

informació: COAC • PI.Nova, 5 de Barcelona Tel. 933 01 50 00 • Fax 934 12 67 95

PAVIMENT CERÀMIC

Anexpo està organitzat per Fira de Barcelona en col·laboració amb el Cremi de Galeries d'Art de Catalunya. organitza: Fira d'Art de Barcelona dates: del 14 al 18 de juny del 2001 lloc Palau num.2 del recinte firal de Montjuïc-) informació: Fira de Barcelona Av.Reina M.Cristina, s/n Tel.932 33 21 65 • Fax 932 33 21 77 A / c fira@ firabcn.es • http: www.tlrabcn.es

Informació: Avda.Hermanos Bou, 79 Tel. 964 35 65 00 • Fax 964 35 65 10 A/e: qualiceriicamaracs.es http: itfww.qualicer.org

ARTEXPO

Amb la col·laboració de Cidemco, el Consell dels Col·legis d'Arqui tecles d'Espanya, el Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya i la revista Espacios Interiores es celebrarà aquest congrés dedicat a l'arquitectura interior. organitza: Asemaste dates: 24-25 de maig de 2001 lloc: Palau Miramar de San Sebastià

Límits és un projecte mullídisciplinari que estuHABITACLIA M A R E S M E dia els límits fronterers que estableixen la terra i l'aigua en els camps de la creació de l'arquitectuÉs el primer certamen fira! del secior immobiliari i ra i de l'art, amb la intenció de posar de manifest serveis vinculats del Maresme. Vol ser el referent el potencial que les noves condicions de la cultudel mercat immobiliari del Maresme i pretén la ra, l'arquitectura i l'urbanisme provoquen en l'esconcentració d'oferta i de demanda facilitant la pai urbà. Paisatges inestables, Mode in Tokyo i Su/vrcomunicació entre el futur comprador i el venedor. fiàes sonores són les exposicions emmarcades dins organitza: Institut Mcpal. iie promoció econò- del cicle 2 sota aquest títol. mica de Mataró dates: del 10 al 13 de maig Organitza: vocalia de Cultura de la Demarcació lloc Mataró de Barcelona del COAC dates: fins el 11 de març lloc sala deposicions (Paisatges inestables) i informació: Rda. O'donndL 94 (Ed. Esmandies) de Mataró sala Picasso (Made in Tokyio i Superfícies sonores) de! COAC Tel. 937 58 21 31 • Fax 937 58 21 36 A/e: impem@ajmalaro.es horari: de 10 a 21 hores (dies feiners), de 10 a 14 hores (dissabtes). L'entrada és gratuïta.

És un congrés biennal d'interès comú per a investigadors, fabricants de rajoles, maquinària, esmalts, colors, adhesius, proveïdors de matèries primeres, distribuïdors, arquilectes, aparelladors, dissenyadors, etc, que està organitzat conjuntament per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació i el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Castelló. Queda obert el termini per a la presentació de Comunicacions. organitza: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació i e! Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials dates: 30 de juny de 2001 (resum de la comunicació, amb una extensió aprox. de 500 paraules). 31 d'octubre de 2001 (presentació de treballs complerts) lloc Castelló

Fax: 932 33 22 87 A/e: construmat@firabcn.es http: www.constnimat.com

D'ARQUITECTURA INTERIOR

CANALETTO: UNA VENÈCIA IMAGINÀRIA La mostra compta amb una selecció d'obres originals d'aquest pintor, procedents de diversos museus i col·leccions particulars de diferents països del món (Espanya, França, Itàlia, Mònaco, Suïssa i el Regne Unit). organitza: Centre de Culiura Contemporània de Barcelona dates: del 21 de febrer al 13 de maig lloc sala 3 del CCCB informació: Mònica Munoz, Servei de Premsa CCCB Tel. 933 06 4! 00 • Fax 933 06 41 01 A / e mmunoz@cccb.org • http: www.cccb.org

INDEX

Segona quinz

D'ANUNCIANTS

L'INFORMATIU N° 1 7 9 SEGONA QUINZENA FEBRER

xnS 1 )

PRESTATGERIA CDMERCIAL: FEBRER

2DD1

Els leclors de l'Informatiu poden demanar més informació sobre els productes anuncianls mitjançant la bulileta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a l'Infoimaiiu.

2DD1

El col·legi posa a disposició de les empreses un stand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa d e la seu col·legial. Aquestes són les empreses q u e hi seran presents durant el mes de febrer: COMPOSAN CONSTRUCCIÓN CONSORCIO TERMOARCILLA ASFALTEX CONSTRUCCIÓN, S.A FEPESA, S.A INDUSTR1AS QUIMICAS LOWENBERC, S.L INTEMPER ESPANOLA, S.A PÈNDOL, S.L SISTEMES DE REFORÇ ACTIU, S.L WEBER BROUTIN CEMARKSA ECO ESTEBA, S.A CONST. DESMUNTABLES TUBULARES, S.A WERMASI, S.L TRAC VERTICAL, S.L TEXSA MORTEROS, S.A ALKOR DRAKA IBÉRICA, S.A CALVACHE V CASUT, S.L (CAL1CA) F IBERMAPEI, S.A POLICLAS, S.A RADIODETECTION

Empresa o producte Ref. SAS PREFABRJCADOS DE HORMÍGON GINESTOSA APTOE 2000 8 NUDEBRJC 9 HEIÍLOTEC 10 MPA 11 ASEGURANCCS LORENTE 13 CUILLERMO TORRES 14 IBERMAPEI 15 WERMASI 18 CLAR REHABILITACIÓ 42 AZOES CONDAL 43 REHABILITACIÓ CONTRACTA I PROMOCIÓ D'OBRES 44 NATUR SYSTEM 45 SISTEMES DE REFORÇ ACTIU 46 RYCMAR SPEED BUILDINC 47 A NEW-FACANA 47 B VIPER 49 RESTAU MODER 50 TRAC VERTICAL 51 ESTUCS, 1881 52 MULTISISTEMES SBC 53 MAGATZEM D'IDEES 55 PROEIXAMPLE Contra portada

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP.

C/BON PASTOR, 5 0 8 0 2 1 BARCELONA. TELÈFON: 932 4 0 20 57.

ISIDRE RODRÍGUEZ

FAX: 932 4 0 23 64. E-MAIL: COMERCIAL@APABCN.ES

Servei d'Informació Comercial

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I I ARQUITEaES TÈCNICS DE BARCELONA

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

En cas de voler rebre informadó, empleneu les dades següents: Norn i cognoms .. Empresa Adreça Població

C.R:.

Telèfon:

Fax:

E-mail:

P U B L I C I T A T

20 21

24 25

37 38

53 54

41 42 Portada

Un cop emplenada la bulMeta

L ' I N F O R M A T I U

1 7 9

14 15

17 18

2(5 27

31 32

34 35

47A 47B 48

50 51

43 44 45 Contraportada

j-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Serve atiu • Bon Pastor, 5 * 08021 Barcelona • Fax; 93 240 23 64

UIA

miTAT

FUSTERIA Q

ESTRUCTURES

Alsina

E ï ï S 5 S 9 ^ | I | I E 9 Í M £ ^ H Çii^^^^^EI • U ^ ^ H ^ ^ M

Peilaires, 28 08019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92

SOLUCIONS EN EHCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA. SA. Pol Ind. Pla d'en C o l Camí de Fort Freda sta OB110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93) 575 30 » Fax (33) 564 70 59

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

Cabarrd Germans Ctra. Torre Romej. s/n' 03202 Sabadell www.gabarro.com

CONSTRUCCIONES EN MAOERA

Morters sense retracció. Rehabilitació

PAVIHDUS. S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTOAHIVELLADOHS I MQHTÏflS DE RESINES TERHATZOSCOHTlNUOS Plaça Tslujn. i ler. i 1 0B01Q Barcelona Tel. 2GS09 39 f i ï . ?S5 Z2 76

ELECTRICITAT

ALUMINOSI I CATAUNA.S.A. BEIEC,S.L

FUSTERIA D'OBRA. MOBILIARI I EQU/ftDWEOT

@simon i E P «TtRIAl EIÉCTRCO

O. Santander. 42-18 Navc " 08020 Barcelona "

REHABILITACIÓ I

SERVEIS CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA

GUILLERMO ' PUERTAS Y PERSIANAS

DE ALUMÍNIO DE SEGURIDAD MANUALES Y A U T O M A T I C A S

d. «NO T/D A h >n t«íafe

_ IMPERWEAB1LIZACI0NES I ALUMINOSIS I REFUEBZOS ESTHUCTURALES

yiLKORPMN Làminas Fle«ibles de PVC-P para la impermeabirización

CONSTRUCCIONES MAN5O, I I F A • Tel. (93) 426 98 9B [3 lineai) Fen (93) 423 9A 13 • 08015 Barcelona

Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31 1-11 Km. 600 Nau G 0S7B0 PALLEJÀ (Barcelona)

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES p 06025 Barielorw Tel 93 - 458 23 70 fn» 9 3 - 20713 47 email: conradr@analtD.es

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA Tel.: 93 848 40 00 - http://www.alkor.es

Assistència Ti i Control de Qualitat a tot tipus d'obres

Tel.: 937 31 54 46 d. Àries, Í7, Nin P - PoL I n i C M Pareüjdí • 0S3JS T t m H í

PAVIMENTS L

&MAPEI

«EHAMLITACJÓN RE5TAURACIÓN PROYECTOS PERMISOS V AYUDAS PERSONAL ntono CUTmCADO DC GARANTIA

BERMAPS, SA. • C/lortoio. 189-201, N M 5 08918 SAQALONA (Benalono) W.T 93 397 32 11 • (ta,: 93 397 97 92 E-mail: I b i e

PAVIMENTS INDUSTRIALS DE FORMIGÓ I ASFALT, TERRES DE RESINES I PINTURES KSPF.CI.U.S

_EXTRAFORT_

LABORATORI DE CONTROL

93^88.78.76

ESTUDIS GEOTÈCNICS ESTUDIS OE PATOLOGIA ASSAIG SÒNÍC DE PILOTS

La solució a l'aluminosis

NOUíBAU

Fem el terra bo segons DIN ISO 9002

Ei sistema de renovació de sostres

Aplicació fàcífH rapid Màxima resistència Anipols Impermeab-lilzats

Sistemes ds Rcf«ç Aclhi, sX

Tel.: 93 79V4T22

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio

Recobriments per a aòls industrials Heparaoú fàol de forats i esquerdes Av. Sant Julià. 206. nau 7. Pol. Indusmal Congost 08400 Granollers Tet;93S495700/93B4954 75 Fax: 93849 5416

08750 mofira deral,M

GEOTÈCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Ramon Berenguer IV. 9. bútos T«J. i fix (977) 792783 - -15850 CAMBRJLS Major de Simi. 2. E* 3' Tel, i fix (909) 3Ï4 13Z - 08017 BARCELONA

I MADIi I Tecnologías I Grupo Endesa • Dplo. de energia solar • Fabricación de cotectores solares lèrmicos • InstaJaciones de energia solar tèrmica

• AMARIS roracúncs •ACCBSOM

P° Torras y Bages. 106 E-08030 BAHCELONA Telefono: 93 345 88 SO Fax: 93 346 17 13 E. Maib sasSsas-sacorr www.sas-sa.es

• H V E S TorocuHcs • Gunosuju OHCIAL Tànger. 26 • 08018 Barcelona - T. 934864300 Bruc, 126 - 03037 Barcelona - T. 932080166 St. Miquel, 14 - 43004 Tarragona - T. 977251880

La pell de l'edifici

Les façanes i les cobertes dels edificis són els elements més exposats a les agressions externes i, per tant, els que més necessiten d'una vigilància i un manteniment continuat. Les façanes, a més, són la carta de presentació d'un edifici, constitueixen una part molt important del paisatge urbà i en molts casos es consi-

deren veritables obres d'art que ja formen part d'up patrimoni cultural el qual cal preservar. Avui vivim un moment de forta activitat en un sector, el de la rehabilitadó, en què tan important és la quantitat com la qualitat de les intervencions, • —~ —

SEGONA QUINZENA FEBRER 2001

-\ EI reportatge h R E H A B I L I T A C I Ó

FAÇANES

Façanes netes, treballs segurs

ecuperar la bellesa externa del nostre patrimoni arquitectònic així com prevenir els accidents que provoca ei mal estat de les façanes de la ciutat ha motivat una de les activitats més inten-

ses del darrers anys en el nostre sector. Després d'uns primers temps d'eufòria en els quals e! més important era la quantitat, la rehabilitació de façanes es troba avui en un moment en què la qualitat de la intervenció pren protagonisme. I és que un procés aparentment senzill com netejar una façana pot acabar sent més perjudicial que deixar-la tal com està. A més dels coneixements tècnics específics que cal tenir per afrontar aquestes obres, hi ha dos factors que no es poden deixar de banda si volem efectuar correctament una neteja. Tot í que en un principi podrien semblar una obvietat, si analitzem el resulta! d'algunes actuacions veurem que no sempre s'han tingut en compte. B primer que cal fer és escollir el sistema més adequat al suport. D'entrada, no hi ha sistemes bons o dolents, sinó sistemes adequats i altres de desaconsellats o clarament perillosos, segons eis tipus de brutícia, matèria! o estat de conservació. Hem de saber amb certesa les característiques dels productes que farem servir i dels suports que cal netejar. Això vol dir que el tècnic que s'enfronta a una tasca d'aquest tipus o bé ha de ser un expert en la matèria -que no ho acostumem a ser- o bé li convé el recolzament d'un especialista a peu d'obra que l'assessori o, com a mínim, ha d'utilitzar els serveis de laboratori necessaris per demanar aquella informació necessària per preparar i executar un bon projec-

La restauraciòn de edificios y monumentos es la mejor inversión en Patnmonio Inmobiliario. I Somos especialistas en restauraciòn | • Sistemas de limpieza en húmedo y en s'eco. , • Revocos a la cal y pinturas especiales. ' • Tratamientos de la piedra: - Consolidación y anclaje. - Restauraciòn y reproducción. - Hidrofugación.

;. 13-3*-Ofici 4 e Compostela

Empresa con clasificación K-7E

Clar Catalunya

I Servicios de valor anadido 1

Empleo de primeras marcas específicas para cada aplicación. • Mano de obra pròpia y especializada en los distintos oficiós. • Certificació de calidad ISO 9002. • Elaboración de planes de seguridad por obra. • Màxima clasificación empresarial. 1 Equipo técnico multidisciplinar. • Departamento de asistencia tècnica a proyectos. • Seguros: responsabilidad civil, colectivo de accidentes y todo riesgo construción.

| Telf.933425748 Fax. 934124 937

dar Castilla y León C/Montero Calvo, 7 bis-1» 47001 V

SEGONA QUINZENA FEBER 2001

-(El reportatge \ REHABILITACIÓ

DE F A Ç A N E S

te. Això vol din demanar les característiques exactes dels suports com ara composició, tipus de pedra, problemes de degradació, pigmentació original i molts d'altres. El segon factor important en l'èxit d'una neteja és que, un cop decidit el sistema que utilitzarem, aquest es dugui a terme correctament. Evidentment, que disposar de bons operaris i d'una empresa especialitzada poden aportar més garanties al director de les obres, però, si no pot aconseguir-los o no en té prou garanties, és aconsellable d'aplicar un sistema lent que, almenys, doni temps a corregir-lo, si es constata que no és l'adequat, abans d'haver malmès una gran part de la superfície. Ningú no diu que hi hagi processos prohibits (tret dels atacs amb àcids poc diluïts). La neteja amb raig de sorra seca, per exemple, és en alguns casos més adequada que barrejada amb aigua, sempre que després es protegeixin els porus de la pedra. D'altra banda, cal tenir en compte que els mètodes agressius també ho són per a l'operari que els aplica i que aquest ha d'anar molt ben protegit i prendre les precaucions estipulades pels fabricants de cada sistema. Aquest és un motiu pel qual alguns d'aquests sistemes s'han desaconsellat durant molt de temps, ja que, si no hi ha els mitjans o l'educació necessaris, mentre anem millorem l'aspecte dels nostres edificis podem anar empitjorant la salut dels nostres treballadors. Recordem a continuació alguns aspectes generals que caldrà tenir en compte en el moment d'afrontar treballs de neteja, conservació o reparació de façanes. Alguns ja han estat publicats anteriorment en aquesta mateixa publicació. No seria sobrer, però, recordar-los. També farem esment de les tècniques de recuperació d'estucs i esgrafiats que actualment han estat objecte d'una merescuda revalorització sota els auspicis de la Unió Europea. •

ASOES CONDAL s A FABRICACIÓN Y SERVICIOS DE: MORTEROS POLÍMERICOS

OTROS SERVICIOS C B

LABORATORIO

C U

ASESORAMIENTO TÉCNICO

C O

EQUIPOS DE APLICACIÓN

Crom, 76 0 8 9 4 0 Cornellà de Llobregat (Barcelona (T) 93 377 60 08 93 377 62 11 (F) 93 377 57 51 reol'Sasoes.corn //wrww.asoes.com

SEGONA QUINZENA FEBRER 2001

-\ El reportatge \~

R E H A B I L I T A C I Ó

F A Ç A N E S

Per la diagnosi de façanes ^ ^ H

(ortunadarnent, el temps de posar "guapes" les façanes amb operacions simplement

•

de maquillatge ja ha passat. S'han donat massa casos de solucions inadequades,

* •

B^ÉS

en un periode de tan sols 10 anys. A la inquietud per aspecte de les façanes, s'hi

suma avui la intranquil·litat per la seguretat, conseqüència dels accidents que s'han produït per despreniments d'alguns elements d'aquestes, fet que ha generat una preocupació social important per rehabilitar les façanes. Arran d'aquesta conjuntura, alguns ajuntaments, sobretot els de les grans ciutats com ara Barcelona o Madrid, han elaborat ordenances municipals per a les revisions dels edificis antics que, a més de demanar seguretat de les façanes, s'encaminin a restauracions conservadores de les condicions originals dels edificis pel que fa a obertures, colors, materials d'acabat, composició arquitectònica o rètols. En conseqüència, ha aparegut amb força un nou mercat que l'han de cobrir les empreses especialitzades i els tècnics. Algunes d'aquestes empreses no són prou especialitzades, si més no inicialment i, per tant, representen més una dificultat que no pas un ajut a l'hora de realitzar la feina. D'altres, poden acreditar una àmplia experiència i un gran coneixement i, certament, fan una tasca de col·laboració realment important. Els tècnics, per la seva banda, s'han de plantejar aquest mercat amb una clara voluntat d'especialització. Un encàrrec de rehabilitació d'una façana no és res trivial i s'han de considerar aspectes molt diversos com ara determinar la seguretat de la part de l'estructura que representa, saber els materials que la componen i en quin estat es troben, conèixer les ordenances municipals vigents, decidir les actuacions que cal realitzar i com s'han de dur a terme, determinar l'accessibilitat a les zones de treball, analitzar els costos, etc.

Rehabilitació integral d'edificis m Treballs verticals i d'alçada m Rehabilitació de façanes m Aplicació de morters i resines * Aluminosis - Tractament del formigó

m Reparació de patologies estructurals

t*s

REHABILITACIÓ

FAÇANES

-\ El repo

Alguns d'aquests aspectes estan fortament vinculats a l'encert en la diagnosi inicial. Aquesta comporta dificultats pròpies, des de la manca d'accessibilitat completa (en aquesta etapa no hi ha bastida), fins al coneixement de materials i tècniques que no són les habituals de les obres noves, com ara estucs de calç, esgrafiats, pedres ornamentals naturals o artificials, acabats superficials diversos, fustes, ferros, etc. i que representen patologies diferents i requereixen tractaments específics que el tècnic ha de decidir. Considerem, per exemple, les qüestions següents: -

És vàlid un únic sistema de neteja per una façana que presenta uns elements escultòrics amb un tipus de pedra (generalment més tova) i llindes o brancals amb una pedra diferent (generalment més dura)? Sempre s'ha de netejar prèviament a consolidar, o en determinats casos caldrà una consolidació prèvia per tal de no malmetre, en la neteja, la pedra? S'han de repetir mimèticament els colors originals, o cal una visió del conjunt urbà per prendre la decisió? En qualsevol cas, fóra interessant conèixer els diferents colors que ha anat presentant la façana? Un consolidant a base de silicat d'etil pot polimeritzar correctament en un gres amb components carbonatats?

Si es busca l'assessorament dels industrials (empreses "especialitzades" o empreses químiques de subministrament del material), aquestes, amb bona fe o per interessos comercials, poden aconsellar amb més o menys encert, però sense fer-se càrrec dels possibles fracassos que la solució aportada pugui comportar. Així doncs, convindria fer una bona diagnosi prèvia, que especifiqués clarament de quins materials està formada la façana en qüestió, quines alteracions presenta cada tipus de material, quins són els agents d'alteració que estan afectant aquests materials, com s'han de tractar (mètode de neteja, tipus de consolidant i hídrofugant, material de reposició de volums més adients en cada cas, etc.) i. per últim, quin manteniment s'ha de seguir per tal que la restauració realitzada duri més temps.

natur system Rehabilitació integral

SI VOLS TREBALLAR AMB NOSALTRES, ENVIANNSELTEUCV

I SEGONA QUINZENA FEBRER 2001

^ El reportatge [

! 46

R E H A B I L I T A C I Ó

F A Ç A N E S

Podem disposar d'un suport fiable a l'hora de prendre les decisions de la diagnosi sï comptem amb els laboratoris d'assaigs especialitzats. En aquests laboratoris es disposa de les tècniques apropiades per determinar cada tipus de material, el seu estat de degradació i la causa. Amb aquesta informació, l'extens coneixement dels productes i mètodes de neteja que hi ha al mercat, i la realització d'assaigs al laboratori i a peu d'obra, poden aportar criteris fiables que ens ajudin a fer un diagnòstic complet i molt acurat. Si a més es requereix el servei d'aquests laboratoris quan ja s'està efectuant l'obra i sorgeixen problemes no previstos prèviament, es pot arribar a fer una bona intervenció perdurable, i sense gaires despeses addicionals.

Antònia Navarro Joan Ramon Rosell laboratori de Materials de l'EUPB A/e: laboratori.materials@eupb.iipLes

Nota: L'article "Perla diagnosi de façanes" d'Antònia Navarro i Joan Ramon Rosel! va ser publicat a L'INFORMATIU núm. 166 de la primera quinzena de juny de 2000 com a presentació del nou servei S/M Façanes que el Col·legi va posar en marxa conjuntament amb el Laboratori de Materials de l'EUPB. El text anterior n'és un extracte.

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres

Encastable en el sostre La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 27I,FS>3) i a més a més no resulta cara. Sistemes de Reforç Actiu, S.L.

Carrer Sani Agustí 66 F. 08301 Mataró Telèfons 796 41 22 i 907 22 80 03

SEGONA QUINZENA FÉBER 2001

H EI reportatge [ R E H A B I L I T A C I Ó

FAÇANES

La conservació del patrimoni en el seu lloc just "Invertir en coneixements produeix sempre els millors interessos Benjamin Franklin La intervenció sobre el patrimoni ha despertat sempre passions, ha fet córrer rius de tinta a favor o en contra, però al final ha facilitat la concienciació de la societat respecte a la importància de preservar allò que forma part de la memòria històrica, arquitectò-

nfca i cultural d'un país. Com en el seu dia va dir François Miterrand "una civilització es jutja pels triomfs de l'arquitectura", tot i que es podria afegir "i per la manera com la preservem pels segles que venen.

5 organismes públics han creat les bases perquè el patrimoni sigui conservat de

ca de les diferents arquitectures que el temps ens ha legat, recuperant la seva fesomia, forma,

manera adient. Per això han seleccionat i catalogat els edificis històrics i monu-

estructura i color originals. Resumint: qualitat per compromís, compromís per norma.

ments, establint a més uns criteris tècnics estrictes que tenen com a objectiu acon-

Però la major part del sector que actua en obres de rehabilitació patrimonial busca la industrialització dels processos. Només alguns proposen el coneixement i l'experiència que la

seguir el seu aspecte i textura originals. Seguint una màxima de Sèneca que diu "estudia no per saber alguna cosa més, sinó per

major part de professionals del sector de la construcció civil contemporània desconeixen o

saber millor", la fase prèvia de qualsevol intervenció ha de ser la investigació. Les eines exis-

simplement ignoren per comoditat. Una gran majoria es mou per paràmetres exclusivament

teixen. L'arqueologia, l'anàlisi dels paraments existents, els estudis cromàtics són les fonts de

econòmics el que, en molts casos, va en detriment de la qualitat.

tota adequació objectiva. EI problema radica en la seva utilització.

Segons Ballasar Graciàn "gran metge és el temps per lo vell i per lo experimentat". Per

Unes poques empreses tenen perfectament assumit que per realitzar una bona restauració

això és precisament el pas de!s anys el que dictamina inexorablement el resultat i la diferència

s'han de conèixer les tècniques constructives antigues, s'han d'investigar constantment nous

entre aquestes dos formes d'entendre la restauració patrimonial, la primera busca un equilibri

materials i s'han d'utilitzar els medis tecnològics més moderns quan aquests siguin necessaris.

entre investigació, aplicació i conservació. Entre durabilitat de la intervenció i benefici empre-

Tot això per respondre a un objectiu comú: dur a terme intervencions fidels a l'essència històri-

sarial. Entre qualitat i mercat.

' REFUERZOS ESTRUCTURALES • FACHADAS

' REHAB1LITACIÓN • RESTAURAC1ÓN

NEW-FAÇANA,SX.

• PROYECTOS • PERMISOS Y AYUDAS • PERSONAL PROPIO • CERTIFICADO DE GARANTÍA

Restaurarien de fachadas Impermeabilización de cubiertas Pintura patios-escaleras Diseno y restaurarien de interiores

Magalhàes, 15 bajos 08004 BARCELONA Fax: 93 441 53 20

SPEED BUILDING, S. L

E-mail: RYCMAR@teleline.es

www.rycmar.com

Av. Diagonal, 469,3° 3" - 08036 Barcelona Tel. 93 439 90 85 - Fax 93 439 47 22

SEGONA QUINZENA FEBRER 2001

-\ EI reportatge \ REHABILITACIÓ

FAÇANES

La segona té en compte únicament principis de tipus comercial. En aquest cas, l'aspecte exterior de l'obra restaurada pot semblar correcte, però només en aparença, ja que la reducció de costos per a fer més atractiu un pressupost comporta necessàriament la utilització de tècniques i materials no adients a la problemàtica de l'objecte sobre el que es vol actuar. En aquesta opció, la durabilitat és molt menor i a la llarga resulta econòmicament més onerosa per a la propietat, doncs ha de repetir-se la intervenció en un temps més curt. Dues opcions, dos maneres d'entendre el patrimoni. Tot i que la única vàlida és la que aprèn de les experiències errònies observades en altres països, on per exemple la neteja de paraments per mitjans mecànics deterioren irremediablement els elements ornamentals, fent-se la rectificació més complicada que al principi de la intervenció. La que es situa en el punt intermedi entre la ignorància o falta de voluntat investigadora i el desenvolupament d'estudis tan exhaustius, Jan complexes que fan impossible la restauració per falta de recursos econòmics. A) final tot es resumeix en la idea de que els materials de construcció tenen una essència universal. Per a restaurar una pedra degradada s'acaba utilitzant un consolidant, un morter de restitució i una protecció impermeabilitzant. La producció industrial té límits. El que existeix és el que s'ha d'utilitzar, el secret està en quin és el material més idoni i com s'aplica. Però això no es t o t Ja ho deia La Fontaine, "el treball és l'únic capital no subjecte a fallides". Alguns estem tan d'acord amb ell que creiem que fa única forma que el patrimoni arquitectònic que ens rodeja perduri, és potenciant la fluida comunicació entre institucions públiques, propietaris privats i empreses constructores i la seva total concienciació amb la conser-

Es pot adquirir a ia Cooperativa Jordi Capell al preu de soci per 25.000 Ptes. El Llibre de l'Edifici es pot adquirir per separat.

vació d'un legat que sempre és únic i insubstituïble.

Francesc Potau Gerent de GROC

•

REHABILITACIÓ

DE F A Ç A N E S

-\ El reportatge \

SEGONA QUINZENA FEBEH 2001

Un servei per facilitar la diagnosi ^ ^ J I

I Servei d'Identificació de Materials de façana (SIM Façanes) és un

^ B

servei del Col·legi que té per objectiu actuar com a eina per posar a

• ^ H

l'abast dels professionals els coneixements derivats de les tècniques

analítiques que poden ser necessàries per complementar la diagnosi d'una façana íp altres elements} en allò que fa referència als materials. Aquest servei es va engegar al juny del 2000 en virtut d'un acord def Col·legi amb ei Laboratori de Materials de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB). El servei que s'ofereix pot ser de tipus integral, i pot fer-se des d'un estudi de color de la façana -identificant-ne els colors originals- o d'una determinació exhaustiva de tots els materials que hi ha a la façana, fins a una recomanació del tipus de neteja, reposició de materials i del tractament conservaüu més adequat en cada cas. A més, i atès que hi ha molts tècnics que ja tenen força criteris adquirits per realitzar diagnosis acurades, però que poden necessitar assessorament puntual, s'ofereix un servei tipus Test aluminós" en el qual, aportant una mostra ben referenciada, es pot obtenir la informació puntual desitjada. Les diverses tècniques que es posen a l'abast i els tipus de resultats interpretats que s'obtenen són: Observació organolèptica per personal qualificat. -

Estudi del color, mida del gra i una primera aproximació de la composició del material mitjançant microestratigrafies observades amb lupa binocular i amb anàlisis químiques puntuals. Determinació de la composició mineralògica, relació àrid-aglutinant i una primera aproximació de la porositat mitjançant làmines primes observades amb microscopi petrogràfic i amb difracció de raigs X.

VIPER, S.L

- Rehabilitació - Impermeabilització 25 anys d'experiència en rehabilitació

VIPER, s.l. Viladomat, 45, entlo. Tel.: 934 24 48 03 • Fax: 934 26 74 24 08015 BARCELONA

•

I SEGONA QUINZENA FEBRER 2001

-\ El reportatge \R E H A B I L I T A C I Ó

Lèxic de façana

F A Ç A N E S

Determinació ds la porositat, propietats hídriques i mecàniques mitjançant assaigs normalitzats.

BrancaL Qualsevol dels costats del mur que limiten lateralment un portal, una porta o

Determinació del seu estat de conservació organolèpticament, mitjançant làmines primes,

una finestra, especialment quan és de pedra

difracció de raigs X i microscòpia electrònica de rastreig.

Cartel i a : Peça arquitectònica semblant a una mènsula, però amb més alçada que no

Determinació del tipus de neteja més idoni, una vegada caracteritzat el material, segons

sortida i qje, fixada en una paret o una altra superfície vertical, serveix de suport a un cos

dades teòriques, proves de laboratori i proves a la façana en qüestió.

volat, com ara un balcó, cornisa o per sostenir una estàtua. Lesena: Faixa vertical estreta i de poc gruix que divideix els paraments dels murs i que sosté l'arcada.

Determinació del material de reposició de volums més adequat segons estudi de compatibilitat amb el material a restaurar. Determinació dels tractaments conservatius (consolidació i hidrofugació) realitzant assaigs de laboratori normalitzats i proves a la façana.

Llinda: Pedra travessera que descansa sobre els dos muntants d'una porta i descarrega la pa/t superior / Conjunt de tres pedres o més, sempre en nombre imparell, que clouen una obertura formant un arc pla. Mènsula: Element arquitectònic que sobresurt del parament d'una paret i serveix per sostenir alguna cosa. Es distingeix de la cartel·la perquè té més volada que no alçada. Ràfec: Part de la teulada que surt enfora de la línia vertical de la façana.

Lèxic d'alteracions Crosta negra: Ennegriment de la superfície, sense que es pugui determinar la textura del suport. Crosta verda: Concentració de microorganismes (fongs, algues, líquens). Ef lorescèndes: Polsim blanc fàcil de desprendre fregant-lo amb els dits. Pàtina de brutícia: Ennegriment de la superfície, conservant la textura de! suport. Zona arenitzada: Pèrdua de material en forma de grans de sorra independents. Zona descarnada: Pèrdua de material en forma de petites plaques.

SIM Façanes

0 REHABILITACION DE FACHADAS / EDiFiCIOS MANTENíMIENTO INTEGRAL DEL INMUEBLE

IM Façanes té per objectiu identificar els diferents materials que componen el revestiment vertical d'un edifici. Amb l'anàlisi d'una mostra s'identifiquen els materials constituents (aglomerant, mida del granulat, tipus de pedra, etc.) i els colors originals. Partint d'aquí, es fan recomanacions per a la seva neteja, [a reposició del material i el tractament de conservació més adequat. El servei està destinat a donar suport als tècnics, no solament en els casos en què les administracions municipals demanen estudis cromàtics de la façana, sinó també com a eina d'ajut en la rehabilitació de tot tipus de façanes. L'anàlisi es pot fer sobre els diferents materials constitutius del revestiment com ara estucs, esgrafiats, pedra natural i pedra artificial.

Les mostres del revestiment que els lècnics creguin oportú analitzar, cal dur-les al Col·legi (Servei d'Informació, planta baixa), juntament amb les corresponents fitxes de petició de les dades, degudament emplenades. Les mostres hauran de tenir una mida mínima de 3 x 2 cm (Mostra aportada). Si el que es vol és un estudi complet de la façana, també es pot demanar que els tècnics del laboratori es desplacin a l'edifici per extreure les mostres. En aquest cas, és el laboratori el que estableix el nombre de mostres que cal analitzar (Complet laboratori). El resultat de l'anàlisi s'obté al cap d'una setmana aproximadament de rebre les mostres i s'entrega personalment, per correu o per fax. El pagament del servei es fa en el moment de sol·licitar-lo. Més informació al Servei Habitatge. Telèfon 934 14 14 13, a/e: satu@apabcn.es.

Quadre de serveis i preus (sense IVA) Mostra portada: Estuc, pedra artificial o pedra natural coneguda Làmina prima Difracció raigs X Complet laboratori: Estudi de pedra no coneguda:

8.500 PTA 4.500 PTA 25.000 PTA 28.000 PTA 100.000 PTA

Desplaçaments: Àrea metropolitana de Barcelona Radi de 50 km de Barcelona Resta de poblacions comarques Barcelona Resta Catalunya i Estat espanyol

sense càrrec 5.000 PTA 10.000 PTA a determinar

-\ El reportatge h R E H A B I L I T A C I Ó

SEGONA QUINZENA FEBER 2001

FAÇANES

Estucs i esgrafiats 0

n la construcció hi ha tècniques que s'apüquen de manera artesanal les quals tendeixen a quedar arraconades a causa de la incorporació ai sector de noves maneres de construir que comporten la pèrdua dels antics oficis. Un d'aquests oficis és el

d'estucador i una les tècniques és la de l'estucat i esgrafiat. L'esgrafiat és una modalitat específica de la tècnica d'estucar que s'utilitza com a ornament de façanes. Aquesta tècnica decorativa, ja utilitzada pels romans, va tenir una gran importància al nostre país i va deixar un patrimoni cultural molt valuós, en especial en les èpoques noucentista i modernista. Avui és fa necessari conèixer aquestes tècniques i cal fer nous estudis profunds envers un ofici que es revaloritza paral·lelament amb l'auge de la restauració d'edificis que viu el nostre país, un ofici i unes tècniques que han estat, durant segles, motiu de riquesa arquitectònica i patrimoni de la nostra cultura.

Què és un esgraflat? És un tipus d'estuc, una pasta feta amb calç amarada, sorra i pols de marbre de diferents mides i pigments que hom aplica, a manera d'arrebossat formant generalment tres capes, a les superfícies, tant interiors com exteriors. Actualment són els estucadors, molts d'ells provinents de les escoles taller que hi ha a Catalunya, els qui realitzen estucs i esgrafiats. Els esgrafiats consisteixen en una superposició de capes de pasta de calç tenyides que, després d'una aplicació successiva i encara en fresc l'última capa, es traslladen per estergit els dibuixos prèviament preparats per tal que. tot seguit i amb les eines adequades, es pugui procedir al tallat i eliminació de les capes exteriors de les zones previstes, deixant visibles les capes inferiors. En l'estuc esgrafiat hi ha dues tècniques principals: í'antiga o barroca i la modernista. La

Rehabilitación y mantenimiento de fachadas / Reparación de patios interíores / Restauradón de patrímonio histórico Impermeabilizaciones / Instalación de dispositivos antipalomas Oficinas centrales: Tànger, 26. 08018 Barcelona. Tel. 934 864 300. Fax 934 864 301 Delegación Tarragona: Sant Miquel, 14. 43004 Tarragona. Tel. 977 251 880. Fax 977 251 881 www.tracnet.com

SEGONA QUINZENA FEBRER 2001

H El reportatge \R E H A B I L I T A C I O

I 52

F A Ç A N E S

principal diferència entre si és la utilització de la capa de trepa o protecció de l'estuc esgrafiat modernista. Igual que amb l'estuc, la tècnica de l'esgrafiat varia segons la regió. La definició comentada anteriorment fa referència a la tècnica modernista. L'esgrafiat arquitectònic com a revestiment dels murs i sostres dels edificis es practica des dels temps més remots i es perfecciona a l'època romana, on l'argamassa que es feia servir devia estar formada per parts iguals de calç, marbre polvoritzat i guix. Amb aquesta argamassa es recobrien parets, sostres, columnes, pilastres, plafons, cornises, motllures, etc. Les ruïnes de Pompeia ofereixen una bona mostra d'aquesta decoració. En el segle XV sorgi a Itàlia el renaixement de l'art clàssic, on els mestres d'obres iniciaren una tècnica semblant a l'esgrafiat, a partir de l'estergrt i de la utilització de l'estilet per marcar el dibuix de la paret. Aquesta tècnica provinent d'Itàlia és la que més s'aproxima a la tècnica de l'esgrafiat que posteriorment s'aplicarà a Catalunya. A l'Estat espanyol és característica la tècnica aplicada majoritàriament a Segòvia. El que si es pot afirmar és que els esgrafiats segovians tenen una clara arrel islàmica, mentre que els catalans sembla que tenen una influència italiana, originada pels estrets contactes històrics i comercials.

Esgrafiats a Catalunya L'esgrafiat s'inicià a Catalunya en el període en què predominà l'art barroc i és quan apareix decorant façanes de les finques que es construeixen o es reedifiquen en el recinte emmurallat de Barcelona. Posteriorment s'estén pels pobles i ciutats veïnes. Les formes del barroc són riques i amb predomini de la línia corba tancada. Durant l'època modernista es va perfeccionar la tècnica clàssica, introduint la capa de protecció "trepa", per facilitar l'execució del buidat i evitar taques no desitjades. Normalment, aquest esgrafiat combina dos colors, de

C. CASADEVALL ESTUCS

DES DE 1.881

TRACTAMENTS QUE REALITZEM • ESGRAFIATS * RESTAURACIÓ DE FAÇANES ^ PLANXATS AL FOC * REFER BALCONADES S TRACTAMENT DE EDIFICIS CATALOGATS

TREBALLS

PREMIATS

PREMS C DE BARCELONA: MONESTIR DE PEDRALBES * CASA DELS SEDES • CASA AMTLLER

PREMI REHABITEC: CASA PADUA • PREMI FAD INTERIORISME : JOIERIA J.BERAU

TEL/FAX: 93358.11.99-MOVIL: 619.769.695. Cl. CORCEGA, 481 - 08025 BARCELONA. e-mail:ESTUCS-CASADEVALL@teleline.es www.lasguias.com/estucs-casadevall kv www. paginas-amarillas.es/on/line/casadevall

R E H A B I L I T A C I Ó

FAÇANES

-\ El reportatge h

SEGONA QUINZENA FEBER 2001

tal manera que les superfícies clares destaquen sobre un fons de tonalitat més fosca. La decoració modernista fou el moviment cultural que donà més força a l'esgrafiat a Catalunya i va ser utilitzat per Antoni Gaudí, Uuís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch o Pere Falqués. Actualment, la tècnica és emprada pels estucadors i s'aproxima a la que es va utilitzar durant el modernisme.

Les tècniques més emprades Hi ha una gran varietat de combinacions, però es pot avançar una possible classificació d'estucs i de les tècniques més emprades: Estuc lliscat Estuc planxat amb calent Estuc raspat Estuc esgrafiat De fons lliscat i superfície

lliscada

De fons raspat i superfície

raspada

De fons raspat i superfície

escodada

Tècnica antiga o barroca Colorejat al fresc

MULTISISTEMES SBC, S.L. • • • •

Rehabilitación y mantenimiento de edificios Tratamiento de patologías estructurales Estructuras de hormigón especiales REFUERZO SISTEMA BE2G: - PERFILES UPN ATORNILLADOS - SENCILLEZ / RAPIDEZ / ECONOMIA - DISPONEMOS DEL D.A.U.

Ave Maria, 4 baixos • 08950 Esplugues de Llobregat (Barcelona) • Tel. 93 473 32 73 • Fax: 93 473 90 75 web: www.multisistemes-sbc.es • e-mail: comercial@multisistemes-sbc.es

SEGONA QUINZENA FEBRER 2001

——| El reportatge h R E H A B I L I T A C I Ó

D E

F A Ç A N E S

ció de façana estucada En aquest treball de restauració es van conservar els estucs esgrafiats, els quals es van netejar. La resta de la façana es va repicar i s'hi va fer un estuc raspat. També es van fer els brancals amb un lliscat de color blanc. L'execució va anar a càrrec d'Estucs Oriol Garcia.

'EstUCS I esgrafiats (fragment). Treballfínalde carrera de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona. Arquitectura tècnica. Autor. Pere Ferrer i Marí. Tutora: Susana Pavón i García. 1999. Aquest treball ha estat guardonat amb el segon premi de treballs final de carrera que anualment atorga el Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Detall de La façana a restaurar

Neteja de l'esgrafiat amb aigua i sabó

Repassar amb aiguada de calç pigmentada el fons raspat de l'esgrafíat

Esgrafiat i detall de repicat de la façana

Detall de netejat fregant amb aigua

Procés de neteja

Polvoritzar l'esgrafiat amb sabó neutre

Perfilat de tes arestes de l'esgrafíat.

Detall del perfilat amb ta navalla. Tallant a

Netejar amb aigua les arestes de L'esgra

Detall de la façana restaurada

Façana restaurada

Ofrecemos un trabajo integral y mantenemos una estrecha colaboración con arquitectes técnicos. Nuestro trabajo se basa en la profesionalidad y el compromiso. Profesionalidad, porque contamos con un equipo técnico con una gran experiència, que le asesorarà en todo momento, utilizamos materiales de marcas de reconocido prestigio y controlamosnuestras restauraciones en todas sus fases: proyecto, ejecución y entrega de obra. Compromiso, porque mantenemos un dialogo continuo con nuestros clientes y, ante todo, buscamos su satisfacción y comodidad. Profesionalidad + compromiso = Buenas obras.

tbcas. -» 93 323 27 77 Consell de Cent 226-2=2' • 08011 BCN • TeL 93 323 27 77 - Fax 93 323 32 5 E Mail eurollarcondal@ctv.es • www.ctv.es/eurotlarcondal

1 «

<?!«

Gràcies al programa Raphael de la UnTïTTimipea, hem recuperat els esgraííals de 12 edilicis de l'Eixample. Hem descobert tresors amagats que donen personalitat i bellesa al nostre barri. Des de ProEixample, volem agrair a tots els que han tet possible que puguem tornar a gaudir d'aquests motius modernistes tatuats a la pell de les façanes.

Ajuntament ^ H l ) de Barcelona

ProEixample