INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÍCNICS DE BARCELONA
- - K"0 R I T Z 0 — - -
14
16
17
Visita als museus de Barcelona
U bona integració dels arquitectes tècnics en el mercat laboral
Quadern Central Certificat de solidesa
www.apabcn.es/informatiu
jurat va valorar "l'interès d'una intervenció
I a reestructuració de !a caserna de
lloc al Saló de Cent el passat 8 de febrer coin-
I Roger de Uúria com a edifici per a la
cidint amb les festes de Santa Eulàlia. El
heterodoxa i desimbolta per resoldre arqui-
Universitat Pompeu Fabra va guanyar el
premi d'Arquitectura el van recollir els arqui-
tectònícament un programa acadèmic rigo-
Premi Ciutat de Barcelona 2000 d'Arquitectu-
tectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David
rós". L'obra ha dut a terme un seguit d'inter-
ra i Urbanisme que atorga l'Ajuntament de
Mackay, de l'estudi MBM. Els arquitectes tèc-
vencions interiors decidides que revaloren
Barcelona. L'alcalde Joan Clos va fer lliura-
nics que han participat en aquesta obra són
una arquitectura anodina i deixen una forta
ment dels guardons en un acte que va tenir
Enric Ribadulla, Carme Grau i Vicenç Font. El
empremta urbana • .
El reportatge
AUTO BADALONA
NUEVO, NUEVO, NUEVO, NUEVO, NUEVO NISSAN ALMERA. AHORA, CON 5 ANOS DE GARANTIA, SIEMPRE COMO NUEVO.
NUEVO NISSAN ^TUTL^LrS DISFRUTA DEL TRAYECTO. Durante siglos filósofos y alquimistas buscaron insistentemente el elixir de la eterna juventud. Nissan lo ha encontrado en el nuevo Nissan Almera. Con un completo paquete de seguridad activa y pasiva que lo convierten en uno de los vehículos mas seguros de su categoria. Però ademàs es el único de su clase capaz de ofrecerte 5 anos de garantia sin límite de kilometraje, para que durante todo este periodo se mantenga siempre como el primer dia. En el nuevo Nissan Almera no pesan los anos.
(NISSAN J MOTOR 1.5 COMFORT 3p
MOTOR 1.8 COMFORT A/A 5p
MOTOR 2 . 2 D i COMFORT 3p
MOTOR 2 . 2 D i SPORT3p
1.970.000PT*S-
2.395.000PTA5-
2.355.000P,*s·
2.705.000PTAS
El tema '
P R I M A V E R A
D E L
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
D I S S E N Y
s
2 0 0 1 » FFWD
W^m
I tema central de la Primavera del
com a neoproductes. Redissenys i reedicions
^ ^ H
Disseny 2001, que se celebrarà a
d'objectes que s'inspiren en models ancorats
Barcelona del 18 de abril al 21 de juny, se
en la nostra memòria. A què es deu la perdu-
situa en l'eix de dues mirades simultànies,
rabilitat d'un producte, !a permanència o evo-
vers endavant i vers enrere. REW « 2 0 0 1 »
lució del seu disseny? Quant dura un produc-
FFWD. El Disseny entre la visió del futur i
te? Quin és el seu temps de caducitat, tant en
l'empremta de la memòria és capaç de fer
el desgast físic com en l'estètic? No parem
avançar (/ast fonvard) o retrocedir (rem/Jd)
d'actualitzar, de substituir i, quant dura el pro-
imatges i sons, anticipant imatges del disseny
cés de transformació que fa que un producte
Comissariada per l'arquitecte tèc-
que ve alhora que es recupera la influència de
nou i relluenj es converteixi en brossa tec-
nic Josep Garganté, aquesta exposició
la memòria. La idea és representar l'actual
nològica?
analitza l'ús i la funcionalitat dels mate-
La Primavera al Col • legi Dido-Disseny Domèstic
coexistència amb incursions cap el futur i
La Primavera del Disseny del 2001 reu-
rials i elements dissenyats en quatre
amb reflexions sobre el passat, i analitzar el
neix un total de 110 projectes i per a la seva
àmbits de la casa: la cuina, el bany, les
posícionament del disseny amb relació al
realització compta amb el suport del Departa-
instal·lacions i les zones d'estar, desta-
temps.
ment d'Indústria, Comerç i Turisme i del
cant l'aportació que hi fan les noves tec-
L'any 2001 ens situa definitivament en un
Departament de Cultura de la Generalitat de
nologies. Organitza: Col·legi d'Aparella-
territori marcat per la confluència. Entre la ver-
Catalunya, de la Regidoria de Promoció
dors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.
tiginosa evolució dels processos tecnològics i
Econòmica i de l'Institut de Cultura de l'Ajun-
Uoc: sala de exposicions del Col·legi.
el desenvolupament de nous materials s'ha
tament de Barcelona.
Dates: del 27 març al 27 abril.
creat una nova estètica de la visió del futur
Gratis: dues dècades
pròxim, omnipresent en les actuals tendències del disseny. Simultàniament a aquesta
És una exposició de Xavier Canals
presència o anticipació de! futur, estils i for-
Lluïsa Selga
mes de la memòria i del passat reapareixen
A/e: interljndmedia@compijserve.com
concebuda com un poema visual a partir de tots els mots gratis que ha anat arribant al domicili de l'artista en els darrers vint anys. Destaca la seva ordenació en columnes cromàtiques construïdes mitjançant la repetició de la paraula. Organitza: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Uoc: sala de exposicions del Col·legi. Dates: del 10 maig a l ' l dejuny.
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
-—I
El tema
\PRIMAVERA DEL DISSENV
11 apartats per a la Primavera del 2001 I
PRIMAVERA PERSONA (PVP) Presenta exposicions monogràfiques <fautors com ara hgo Mare, "Passo per la furf; Alessandro Merefri • 6 * » les arts", i Mies van der Rohe, "Arquitectura i disseny a Stuttgart Barcelona i Brno1). B E Ingo Maurer. Passió per la l l u m . Comissari: JuG Capella. Organitza: Detegaoò d'Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generala de Catakjnya. Ucc Centre d'Art Santa Mònica. Dates: de 26 abril al 3 de juny. Exposició amb mobu (te Is concessió dei Prerm Barcelona de Disseny 1999 alngoMaurer. B E Alessandro Mendini. Entre l e s arts. Comissari: Petar Weiss. Organitza: Museu de les Arts Decoratives i AteTer Merdni. Miano. Ucc Museu de les Arts Decoratives. Data: de n 1 abril al 22 de juliol. Antdoga de les obres d'aquest arísta-drssenyador itala prodüdes des
Sala Tàndem. Dates: del 25 abril al 21 de juny. E E Galàxies robades. Projecte en què 10 creadores visuals i 10 periodistes s'han reunit per mostrar una panoràmica per dècades cfaDò que els visionaris del passat esperaven que fos el segle XXI. Organitza: The O i Project. Uoc Casa Efealde. Barcelona. Dates: del 9 al 31 de maig.
| PRIMAVERA MADE I N . . . ( P V M ) . Exposicions procedents o E L· Extra Bàsico. Un projecte de representatives de diverses regions o parsos. M a r t i n Azua. Martín Azua proposa una sèrie B E Designing craft Europe. Prod'elements objectuab i simbòlics que responen a tes totipus d'objectes, de comptements de decora* i necessitats basques per a l'autonomia vital i ètica d'articles per a l'ús personal. Organitza: Centre de l'individu. Organitza: Equipament El Sortidor, Català d'Artesania. Promotors: Urioncamere PiePobte-sec Uoc Espai 22A. Dates: del 21 d'abri al monte / Regione Piemonte. Uoc: Centre Català 12 de maig. d'Artesania. Dates: del 29 de març al 26 de makj. PRIMAVERA PREMIUM (PVPR)
B E Guardó Internacional de Disseny Barcelona 2001. Guardó InterE E Mies van der Rohe. Arquinacional de Disseny Barcelona 2001 tectura i disseny a Stuttgart, BarB E LAUS 0 1 . 3 1 Edició dels premis LAUS c e l o n a i B m o . Organitza: Museu detesArts de la comuneac» i el drsseny. Decoratives i Vítra Design Museum de Weï am B E XXIX Premis Delta exposiRhen. Col·labora: Weisesnhol Institut de l'Staatfche ció de disseny industrial ADI FAD Akademie der Bildenden Künste Stutlgart, amb la 2 0 0 1 . Organitza: ADI FAD. Sala d'exposicions participació del Goethe Instituí i la Fundació Mies FAD i Capefra dels Àngels. Barakma. Dates: del 4 van der Rohe. Uoc Museu de les Arts Decoratives. al 16 de maig. Dates: del 3 de maig al 29 de j u U E E Imagineering 1999-2000. I PRIMAVERA TEMA (PVT) I Cicle de conferències REW« 2001 »FFWD. B19 de abril del 2001 a la seu del FAD, placa del Àngels, i del 14 al 18 de maig a l'Auditori del pati Manring. S'analizarà l'efecte del 'pas del temps' sobre el disseny. La relatà ambigua entre visió antjdpatòria i memòria a partir de les conferències de Pacta Antoneli, comissaria i electora del Departament de Disseny Industrial del Museum oi Modern Art de Nova York (MoMA); Tom Dixon, dissenyador i director creatiu de l'empresa britànica Habitat; Vrttorio Magnago Lampugnany, critc d'arquitectura i disseny, exrjirector de la revista Domus i catedràtic de l'Escola Superior Tècnka de Zuric; John Makepeace, productor i empresari de mobiliari a la Gran Bretanya; Ed van Htòe, dissenyador i crític holandès; Remi Ramakers, directora de Droog Design; immanuel Chi, dissenyador i crític alemany de ta Fachhochschute d'Essen. B E Millenium Products. Un gran espectre del disseny britànc plantejat amb vista al Mur. Organitza: The British Couneà Uoc Convent
B l i » . Coll-Part. QueUe Horrcur! L'obra sorprenent i provocadora de Radiar ColPart Organitza: Institut Francés de Barcelona. Uoc La Galerie de l'Institut Dates: del 26 d'abri al 26 maig. B I S Bill Bembach i el Beetle: El dia en que la creatividad llego a la c a l l e Currículum vüae d'un producte universal i les seves famoses campanyes publicitàries. Organitza: DDB Tàndem Campmany Guasch. Ucc
maig. E E Premis Dècada. Concurs convocat per la Fundació Óscar Tusquets al mior edrfid que ha perdurat deu anys sense perdre vakir.
Exposició dels projectes guanyadors del concurs convocat per BCD, Barcelona Centre de Disseny. Uoc: Escola Massana. Dates: del 19 d'abril al 9 de
E E Soumiia Jalal Mikou. Naturaleza, fibra i arquitectura. Exposició procedent del Marroc. Organitza: M. UuÈa Borràs. Uoc Museu Tèxtl i de la Indumentària. Dates: del 6 de març al 29 d'abril. E E Stockwerk3.Jovegrupdedissenyadors suïssos. Organtjza: H. Associació per atesArts Contemporànies. Ucc: Sala H. Ve . Dates: del 6 d'abril al 27 de maig. ^ 9
PRIMAVERA GRÀFICA (PVG)
B E F ò r u m Laus 0 1 . Jornades internacionals d'exposeions, conferències i lurament dels premis LAUS. Organitza: ADG FAD. Dates: del 17 al 19 de maig. B E
Gratis: dues dècades. Organí-
za: Col·legi tfApa*dors i Arquitectes Tècnics de Sarcekma. Dates: del 10 de maig a l'1 de juny. E E Sons. Instal·ladors de David Torrents. Interpretació dels sons que ens rodegen. Organitza' David Torrents. LJcc Pati Museu Mares. Barcelona. Dates: arjetermrar. B E " a B e C e d a r i ó N " Organitza: IDPE. Escola de Disseny. Uoc: IDEP. Dates: del 9 de maig al 29 de juny. B E ExpoCodig ' 0 1 . Organitza: COLUG Assocadó per a la Creació del Col·legi de Dissenyadors Gràfics. Uoc: Casa BatOó. Barcelona. Data: 25 de maig. PRIMAVERA DIGITAL (PVD) ( S E MECAO/ESDI. Passeig de Gràcia, 114. Maig de 2001.ESCH Escola Superior de Disseny i MEOmièdia Centre d'Art i Disseny presenten els nous camps del disseny actual com ara la creació de pàginas web, jocs interactius, CD-roms, kiterfaces, etc, junt amb ta Primavera del Disseny 2001, la Mostra de Disseny Digital i b I Jornada Internacional •Oti fresent i futur del disseny digita|·. B E D.Q. Vestido infïnito.Instal·lació mulïmèdia documental sobre l'obra D.Q. escenografiada per la Fura dels Baus. Organitza: Concept Une SL "Cauta". Uoc Muesu d'Història de Catalunya. Dates: a determinar B E Mostra de disseny digitaL Seleccn de 25 dissenyadors dels entorns de disseny murSmèdB (ClJfom, pagines web, interfícies per a programes informàtics, etc.).Organ(tza: ESDI i Primavera de Disseny 2001. Uoc Nova seu de MECAD (Mèdia Centre d'Art i Disseny): ESDI/Instjtut Universteri ATM. Dates: del 26 d'abril al 26 de maig. B E www.prímavera 2001.org.La mateixa web és la presentació del Dogslvt Navigatry un nou sistema de navegació per un site ideat i ap(k2t especialment per Science Vfcnder Producions (SWP) per a la Primavera del Disseny 2001.
I
PRIMAVERA ESPECIAL (PVE) Aquest any exclusivament dedicada al tema "joies". B E Cal preparar-se? Estratègies per a la supervivència. Organitza: Escola Massana / IMEB. Uoc: Escola Massana. Barcekma. Dates: de 16 de maig al 20 juny. B E E n j o i a ' t 2 0 0 1 . Exposició-festa. Organitza: Orfebres FAD. Uoc: Conveni dels Àngeb/La Patoma. Dates: del 21 al 25 de maig. B E a-m punt joies punt net, xarxa de connexió entre sensibilitats atlàntiques i mediterrànies. Organitza: Galeria Meko. Dates: del 20 (fabri al 23 de juny.
I
PRIMAVERA NEW SPACE (PVN) Novetats i propostes emergents reladonades amb espais attematius, tafers de drsseny, ele
EI tema
.„ L Í , Love Bubble. Organitza: Torre de Papei. Dates: del 10 al19de maig. E[>
Evil
Empire. Organitza: Drap-Art.
Dates: de l'1 de juny a I'l d'agost.
E E
Si els objectes parlessin.
Organitza: "Sótano de disseny'. Dates: de I'l al
Equipo Greek. Uoc: Greek. Barcelona. Dates: d'abril
d'Art Santa Mònica. Uoc: Espai VAU (Centre d'Art
B E
a ; uWde200l.
Santa Mònica). Dates: del 26 d'abril al 15 de juliol.
n o v a e c o n o m i a , Bisava Escola Superior de
B
E E
Buit - El no res de l'objecte.
La gestió del Disseny a la
Disseny i Institut d'Educació Contínua (IDEC).
PRIMAVERA OPEN (PVO)
Organitza: Art i Recerca 491. Uoc: Art i Recerca
E E
Projectes de característiques molt diver-
491. Barcelona. Dates: del 8 de maig al 31 de juny.
d i f e r e n t s . Escola d'Arquitectura de Barcelona
ses. Projectes efímera, muntatges, instal·lacions,
E B
L a F o n t instal·lació.Organitza:MDM'-
EcoDisseny:
Idènticament
(ESARQ) / UIC i LAI Escola Superkx de Disseny.
COM. Uoc: Sala Fotomòbil. Dates: del 2 de maig al
E E
2 de juny.
t e a l s e u c o n t e x t , ESDI Escola Superior de
PRIMAVERA SH0WR0OM (PVS)
Presentació d'escultures funcionals per a jardins
Àmbü dedicat a projectes relacionats amb
públics. Organitza: Kiku Mistu Grup. Uoc: Pati Man-
H
perfomances i altres activitats.
E B
el sector comercial i industrial del disseny.
GEiESIDI a Construmat Organitza: SO.
s
El llenguatge de les flors.
19 de maig.
a
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
\-
Uoc: Fira de Barcelona. Dates: del 23 al 28
d'abril.
[*)[>! El bany més naturaL Exposició
ning. Dates: del 23 d'abril al 22 de maig.
El Disseny avui. De l'objec-
Disseny i Fundació Caixa de Sabadell.
PRIMAVERA CAMPUS (PVC)
E B
Reuneix
ting i Fundació BCD, Barcelona Centre de Disseny.
activitats
organitzades
Designing the light, GEÜgh-
en el cos femení. Organitza Galeria Esgovia Isaacs.
rials tipus seminaris, conferències, workshops, o
E B Com crear una exposició. De la idea al muntatge. Amics del Museus de
Dates: del 25 d'abril al 31 de mag.
similars, que interactuaran entre sí com a lloc de
Catalunya i LAI Escola Superior de Disseny. •
E [ > ] S e n s o . Projeccions i objectes inspirats
E ) E
Estic e n verd.lnstal·lació-exposició.
paralel·lament per entitats universitàries o empresa-
formació, investigació, trobada i debat
E E
Cara al futur: Disseny i Dis-
de la nova col·lecció d'elements per al bany. Orga-
Organitza: Institut de Parcs i Jardins + X-FAD. Uoc:
nitza: ArtQurtecL Inauguració: 23 d'abril.
Plaça dels Àngels. Barcelona. Data: maig.
B E Disseny fora del temps. Creació de grans arquitectes. Organitza:
Í * J E Jordi Benito. Trans-Territo-
nacional Menéndez Pelayo (UIMP) i DES1GN FOR
ris. Projecte de Jordi Benito. Organitza: Centre
THE WORLD.
s e n y s p e r a l m ó n n o u , Universitat Inter* Una selecció de les activitats previstes per ala Primavera 2001
'GRATIS. DUES DÈCADES"
iit
Exposidó-Poema visual de Xavier Canals. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics. Del 10 de maig a I'l de juny Professor de retòrica visual, creador de l'es-
semiòtica... Una assignatura força temuda
tes d'aproximadament un pam, dels gratis
nacional. Un d'aquells comodins
pecialitat d'Il·lustració de l'Escola Oficial
fins i tot a la facultat. Xavier Canals coneix a
policroms amb constant canvi de color en
que serveixen fins i tot en els idiomes més
d'Arts Plàstiques i Disseny de Barcelona
fons aquest idioma amb el qual sense saber-
cada lletra o bé els més neutres de negre
exòtics. Té sinònims i variacions, però tot
(Uotja). Poemes t poemes acció. Xavier
ho tots nosaltres ens enfrontem a diari i que
sobre marró de mínima pregnància.
apunta a un mateix concepte: gratuït,
Canals reconeix que sense un fort coneixe-
es moneda de canvi en els cercles internacio-
Les 38 columnes ordenades molt rígi-
sense cost, regalat, (free, kosteníos,...).
ment de llengües estrangeres el seu treball en
nals especialitzats. Els poetes visuals es
dament, des d'una base amb el rètol més
Gratis ha estat i és un terme molt usat,
l'àmbit internacional no seria possible, sobre-
coneixen i es comuniquen. Forma part de la
gros amb progressió perfectament decrei-
sobretot en alguns tipus de màrqueting on
tot tenint en compte que la seva matèria pri-
seva activitat. 0 seu mitjà de creació és qual-
xent fins al rètol més petit, tenen totes, a
els productes s'anunciaven ja no tant com
mera és, repetim-ho, les paraules, els con-
sevol dels suports possibles. B seu mitjà de
més, la caracteristica de variar contínua-
a portadors de valors afegits incorporat
ceptes... I la seva forma gràfica, en un joc
comunicació és, evidentment, Internet.
sinó com un subministrament addicional
força complicat que es coincideix a anome-
de producte o suportats pel reclam d'un
nar retòrica visual.
W*J%
I mot gratis és summament inter-
•
H
regal extrinsec. Es podia oferir un 10% més de producte o un objecte de regal. I el
ment ja sigui la mida, ja sigui la tipografia. Qualsevol repetició de mida i tipografia és
Gratis, gratis, gratis, gratis ... El procediment
d'elaboració
també
recollida en 16 plats plastificats que apleguen colors d'harmonia molt afina.
"No hi ha repetició, només ho sembla" (Gertrude Stein)
forma part del poema visual. Totes els mots
Es tracta d'un procediment extrema-
gratis, que han anat arribant al llarg de les
ment ordenat. D'un procés, en definitiva.
git sinó un producte afegit. La paraula gra-
"Gratis. Dues dècades" és una poètica
dues darreres dècades al domicili de l'autor,
Tot en conjunt repercuteix en la sensació
t/s pot adoptar a diferents tipografies, però
de la fragmentació i de la multiplicitat de
s'han recol·lectat i ordenat de la manera que
estètica. Un exercici d'agilitat, de desin-
sona a això, a quelcom utilitarista. a un
temps i d'espais coincidents. Inicialment,
segueix.
cnjstració, de gimnàstica mental. La poe-
recurs pràctic sobre el qual ningú es fixa.
l'exposició ens afecta pel seu impacte visual.
Primer en arxius cromàtics que afecten
sia visual implica la matemàtica i la lògica
Es una paraula escarida, concisa, justa,
És el cromatisme i la repetició de la paraula
la distribució de figura-fons i que determinen
(o l'antilògica) a través de les paraules, la
exacta i no vol dir res més. Fins i tot les
gratis, el que ens sobta. A continuació, el
una àmplia gamma de llegibilitat des d'una
seva composició i els seus significats.
tipografies que ha adoptat la paraula han
mateix artista Xavier Canals és qui ens expli-
columna de 7-5 metres, d'escriptura blanca
estat simples, se les ha volgut fer llegibles
ca quines són les figures de la retòrica visual
sobre fons roig, fins a les columnes més peti-
i res més. Poques vegades la paraula ha
que són presents en el poema i que, com en
estat objecte de recreació o creació.
una composició musical, ens descobreixen
que regalem és gratis. No és un valor afe-
totes les notes que ens permetran arribar a l'art amagat.
"Això és el terrible, de la poesia, la seva gratuïtat" (3 ai me Gil de Biedma)
en la música, hi trobem una addicció repetiti-
En l'ordenació de les paraules, igual que
Aquest tipus d'exercicis són propis en
va, la captació de l'infinit estètic en el detall
artistes com ara Xavier Canals (Gràcia,
(metaplasme) o la represa visual en la dispo-
1951), poeta visual i, per tant, emmarcat,
sició (meíataxa). També la supressió parcial
"atrapat" per les paraules, pel seu signifi-
en e! concepte (paradigma). Una sinècdoque
cat, per la seva forma gràfica, per les múl-
visual generalrízadora en el significat {metase-
tiples possibilitats de la semiòtica vincula-
meme o trop) i la tutoiogia visual en la lògica
da al grafisme... la poesia visual de la quai
(meíalogisme). És idioma dels coneixedors de
Joan Brossa n'ha estat un gran divulgador.
les lleis de la lingüística, de la semàntica, de la
La distribució de columnes aproximadament equtdistants, de dreta a esquerra, determina un continu creixement de volum fins a arribar a la columna central (blanc sobre vermell) i a continuació igualment una progressiva davallada fins 3 la columna 38.
LS.
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
H
El tema PRIMAVERA
I6
DEL DISSENY
El disseny que resol El Col·legi partídpa en la Primavera del Disseny amb una exposidó en la qual es reivindica el disseny fundonal de les instal·laaons domèstiques Muntantge geuve
I
a Primavera del Disseny, en la seva sisena edició, analitza larelacióentre i el pas del temps. El Col·legi hi participa amb l'exposició Dido-Disseny Domèstic, que analitza el pas del temps en l'üs i la funcionalitat dels materials i els elements de quatre àmbits de la casa: la cuina, el bany, les instal·lacions i les zones d'estar. La Primavera, que té caràcter bianual, ha estat encarregada en aquesta ocasió al dissenyador Uli Marchsteiner, que l'ha titulat REW«2001»FFWD el Disseny entre la visió de futur i l'empremta de la memòria i l'ha dividit en deu espais temàtics. L'exposició del Col·legi es presenta dins l'apartat central "Primavera tema" i està dirigida per l'arquitecte tècnic interiorista Josep Garganté, que ha comptat amb la col·laboració del departament de Cultura del Col·legi. La proposta de l'interiorista s'inaugurarà el 27 de març a la sala d'exposicions de la planta baixa de la seu col·legial a Barcelona A partir del 10 de maig, serà substituïda per una instal·lació de l'artista Xavier Canals, concebuda com un poema que té com a base la paraula 'gratis', que també forma part de la Primavera del Disseny de la ciutat comtal. Garganté ha partit de la premissa que qualsevol objecte fabricat ha estat dissenyat i ha posat l'èmfasi en la funció del disseny. En contra del que s'acostuma a fer, l'interiorista ha deixat en un segon terme l'altre element clau del disseny, la forma. Ha escollit fer una exposició amb instal·lacions domèstiques perquè són un exemple paradigmàtic dels objectes que han estat dissenyats per resoldre problemes més que
"Els espais que podrem contemplar a l'exposició ens han de fer donar compte que rere les parets, en qualsevol interruptor, en qualsevol mecanisme que es fa servir cinquanta vegades, hi ha un plantejament i un disseny, encara que normalment no es contempli així"
per aconseguir bellesa. Són, per tant, la millor manera de fer reflexionar el visitant de l'exposició del Col·legi sobre la proposta genèrica de la Primavera del Disseny d'enguany. "Ens trobem en una professió [l'arquitectura tècnica] en què la tècnica es renova constantment, però a la vegada hi ha objectes que funcionen de manera atemporal i només s'actualitzen el mínim, per adaptar-se a les noves necessitats tecnològiques", sintetitza Garganté.
Cuina, bany, seguretat La sala d'exposicions del carrer Bon Pastor de Barcelona ha estat dividida per plafons que simulen la situació d'una casa. Els panells d'instal·lacions ocupen un lloc destacat en aquest simulacre d'habitatge. I és que estan plens d'innombrables peces que han estat dissenyades amb tota cura, no pas perquè llueixin un parell de temporades en un catàleg, sinó perquè durin anys i panys.
El comptador d'electricitat ha estat enllaçat amb les corresponents connexions de llum, telèfon i ordinador. Del panell de gas en surten la instal·lació de la calefacció i la de l'escalfador. El tercer comptador bàsic és el de l'aigua. En algunes ocasions, els circuits que fan aquestes instal·lacions per l'interior de les parets fins que arriben a l'aixeta o bombeta corresponents han estat deixades a la vista, per mostrar més objectes de disseny funcional. El mateix propòsit
H
El tema
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
h
•
Josep Gargante, interiorista
La subtilitat del benestar sicO
Servei -------Integral a la Construcció
Amb la f i n a l i t a t d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de La construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb t o t a l seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes
U
(Guissona, la
balls crear espais i ambients on "passin
Segarra, 1943) va començar com
coses, en els quals la gent es desenvolupi
a arquitecte tècnic en l'empresa construc-
i s'impregni de vida", segons paraules d'ell
osep
Gargante
tora familiar. Paral·lelament a la feina a peu
garanties és el nostre objectiu comú.
mateix. Per això només hi deixa les coses
d'obra, es va especialitzar de manera
essencials. No cal omplir les habitacions
autodidacta en interiorisme. Fa 25 anys,
d'objectes. La subtilitat és la millor mane-
va obrir a Barcelona el seu estudi d'inte-
ra d'aconseguir el benestar.
riorisme, en què la seva activitat abasta ia
Des de 1980, Garganté és professor a
rehabilitació de cases de camp, el disseny
l'Escola Superior de Disseny Elisava, con-
d'interiors d'habitatges i la decoració de
cretament amb l'assignatura Acabats.
despatxos professionals i botigues. També
També ha col·laborat amb l'Institut de Tec-
s'ha dedicat al muntatge d'exposicions,
nologia de la Construcció de Catalunya,
com per exemple Joieria Europea de La
l'Escola d'Enginyers de Terrassa, l'Escola
Caixa, El so en la natura, del Museu de
Superior de Belles Arts, l'Escola Massana
Zoologia, L'art del naturista, del Museu de
i l'Escola Uotja.
gurança de responsabilitat civil
Assegurança Tot Risc Constnicdó
Assegurança d'
...i per sempre més. Bon Pastor, 5 - 08021 Barcelona Tel. 932 402 372 Fax 932 402 359
la Ciència i l'ampliació del Museu de Montserrat. • Assegurança de prestació de * ira obres finalitzades ~~
L'interiorista procura en els seus tre-
Amb la mediació i el suport tècnic de Correduría de Seguros C. Lorente, 5.L.
i no pas un oblit d'última hora explica que
mació i plànols dels elements més especials
en alguns interruptors i comptadors hi faltin
de l'exposició, que ha primat els productes i
les tapes.
materials de producció catalana.
"Els espais que podrem contemplar a
[urança de caució
• Assegurança d'equips i n
l'exposidó ens han de fer donar compte que
Rafael Casanova, 73, I r 3a
rere les parets, en qualsevol interruptor, en
• Assegurança d'accidents de conveni s
quanta vegades, hi ha un plantejament i un • Assegurança de protecció fi
disseny, encara que normalment no es contempli aixf, indica Garganté. A la paret del fons de la sala d'exposicions hi haurà infor-
Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI
qualsevol mecanisme que es fa servir cin-
Tel. 936 682 841' Fax 936 686 207 E-mail Lorente@cccorredores.cc
Jordi Marlet A/e: electrik@redestb.es • Assegurança decennal de danys a l'tdfflcadó
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
Punts de vista
I
La construcció, una prevenció diferent? L'INFOMUTIU.
• O f l Is principis generals de l'acció pre^ ^ H veníiva són idèntics per a qualsevol empresa, qualsevol situació i qualsevol risc. La Uei de prevenció de riscos laborals aixi ho indica en el seu article 15. Però l'abordatge de la prevenció de riscos en el sector de la construcció ha de tenir en compte els fets diferencials d'aquesta activitat professional respecte a moltes altres. Entre d'altres, caldrà tenir en compte aspectes com ara l'entorn canviant, la subcontractació a nivells múltiples o la qualificació de nous treballadors.
Telèfon directe; 932 40 23 76
Fax:932 40 2364 Adreça electrònica: inlcrmatiu@apabcn.6S L'INFORMATIU electrònic: htlpy/wmapabcn.es/informaliu Consell de redacció: Carles Cartaüà. Joan Gay, Ramon Puig I Xavier Alberca Direcció: Carles Cariaria Coordinació: Elisenda Pucurulí.
Olga Caparrós Col·laboradors redacció: Jordi Marlel, Lluïsa Selga i Tomàs Merino Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier
L'entorn canviant és un fet diferencial constant en la construcció. En un ambient de treball diferent de la construcció i similars, ja digui una fàbrica, empresa de serveis, i fins i tot en una oficina, solen produir-se pocs canvis en l'entorn. Sol ser un treball que, encara que no és exempt de riscos, no hi genera gaires canvis, ni en la seva dimensió ni en la seva localització. Això fa que, en la majoria dels casos, el treballador aconsegueixi un alt grau d^adaptació al risc". El concepte cultural que conté el risc fa que el treballador acabi coneixent i interiorteant molts dels riscos que són presents en el seu lloc de treball o en el seu entorn immediat. A la construcció, això resulta pràcticament impossible, ja que l'entorn de treball canvia contínuament perquè modificarho, construir, és precisament l'objecte d'aquest treball. Un segon aspecte que cal tenir en compte és la pràctica de la subcontractació de nivells múltiples. Aquest fet s'intensifica coincidint amb certes conjuntures econòmiques, encara que podem considerar-ho de força constant. La convivència en un mateix entorn de treball de moltes persones de diferents organitzacions amb objectius, en moltes ocasions, diferents, fa que la coordinació entre elles resulti molt difícil. Això és el que pretén
Caldrà tenir en compte l'entorn canviant, la subcontractació o la qualificació de nous treballadors.
Aumedes, Josep Olivé, Xavier Oliva. Gabriela SchQfi, Vicenç Font, Imma Vlllacorta i Jordi Olives Dibuixants: Sílvia Afcoba. Toni Balllori i Joma Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà fotografia: Javier Gaicfa Die, Chopo Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u ve Folòlils: Imprès Aulcedïció S.L Impressió: viking Dipòsit legal: 0-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: 8ITMAP. Isidre Rocíífguez C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-maíl: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Tel. 932-10 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om. 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6-08500 Vic Tel. 938852611 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18
pal·liar el Decret 1627 amb el nomenament d'un coordinador de seguretat per obra, entre altres normes de treball. Finalment hi ha la qualificació de nous treballadors. El baix nivell de professíonalització és un fet diferencial clarament conjuntura!. En aquests moments, el sector de la construcció és un sector clarament atractiu també per als treballadors. La demanda de treballadors és molt alta, i cal buscar la mà d'obra entre treballadors provinents d'altres sectors o fins i tot d'altres països. Això comporta la dificultat afegida d'una comunicació complexa i, conseqüentment, la deficient transmissió de la informació necessària per dur a terme les seves funcions amb seguretat i sense generar nous riscos, que abasta també una mancança de formació inicial i dificultats per
aconseguir la imprescindible. Per tot això, principalment l'abordatge de la prevenció a la construcció ha de fer-se d'una manera, encara que no diferent en el fons, si diferenciada en moltes de les formes.
08221 Terrassa. Tel. 937 8011 10 Vallès Oriental: Josep PirioL 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vicepresident: Joan Ardèvol Secretària: Minerva Embuena Comptador Albert López Iborra Tresorer Josep M. Llesuy Vocals: Milagros Hierro. Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats
Alejandro Romero Director de Serveis de Prevenció Mutual Cyctops
són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinlú de L'INFCÍIMÀTIU
El noticiari
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
L'arquitectura tècnica sedueix el mercat laboral Un estudi sobre els universitaris europeus destaca l'arquitectura tècnica com una de les carreres més ben valorades
l £ ]
Is arquitectes tècnics que van acabar
^ ^ 1
la carrera fa poc més de quatre anys
són professionals molt ben adaptats al mercat laboral. Pràcticament no tenen atur, gaudeixen d'un salari elevat, la seva ocupació és força adequada al seu nivell de formació i es troben a gust amb fa feina actual. L'arquitectura tècnica és una de les carreres universitàries més ben valorades tant pel mercat de treball com pels joves que la practiquen. Així es desprèn de les conclusions d'un estudi sobre l'educació i l'ocupació dels graduats universitaris a Europa coordinat a l'Estat espanyol per Josep Ginés Mora, professor d'Economia de la Universitat de València. Consultat per L'INFORMATIU, el professor Mora va confirmar la bona sortida professional que té actualment aquesta carrera que ocupa el quart lloc en el rànquing de les més ben adaptades al mercat laboral, per davant de Telecomunicacions, Empresarials o Informàtica. Les conclusions d'aquest estudi, que es fa dins un programa marc de la Unió Europea, seran publicades a l'abril.
Estudiants d'arquitectura tècnica a la biblioteca de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona. enquestats van acabar els estudis l'any 1995,
cionats amb el món de l'empresa i les noves
(35,7%). Els arquitectes tècnics tindrien,
per tant, es tracta de dades corresponents a
tecnologies. És així, però també és cert que el
segons l'enquesta, un baix nive!i de subocu-
joves graduats que fa quatre anys estan en el
volum de la demanda no ho és tot.
pació que afectaria tan sols a un 7,2%. Però
mercat laboral.
Deu carreres universitàries aporten pro-
si el que es demana ais professionals és si estan a gust amb la seva feina actual, els que
La investigació que s'hi ha dut a terme és
Si es creuen les dades d'ocupació amb
fessionals que es troben avui per sota del 2%
una ampliació d'una macroenquesta europea
les dels salaris, la subocupació i la satisfacció
d'atur, entre les quals hi ha Enginyeria Tècni-
més ho estan són els arquitectes tècnics, els
sobre els universitaris i l'ocupació fet al 1999
amb el lloc de treball, els llicenciats en odon-
ca de Telecomunicacions (0,6%) o Diplomatu-
físics i els llicenciats en informàtica (només un
a 12 països. L'estudi original va ser coordinat
tologia, els físics, els arquitectes tècnics i els
ra en Informàtica (1,3)%, però també Física
5% d'aquests afirma estar poc o gens satisfet
a Espanya per Gínés Mora i el professor d'e-
arquitectes apareixen com els universitaris
(0%), Enginyeria Industrial (0%) i Arquitectura
amb la feina que fa).
conomia de la Universitat Pompeu Fabra,
que més bé s'insereixen avui dia al mercat
Tècnica (1,3%). A ['altre extrem de la taula, els
El responsable de la investigació ha ela-
Josep Garcia-Montalvo. L'ampliació de l'estu-
laboral. Aquesta dada podria íer-nos dubtar
costa més trobar feina als llicenciats en Psi-
borat una classificació de 42 carreres segons
di que ha dut a terme Mora es basa en una
de l'opinió de molts especialistes en orienta-
cologia (17,5%), Biologia (22,9%) o Geografia
el seu nivell d'adaptació al mercat laboral i
enquesta feta entre 7.200 titulats de tot l'Estat
ció laboral, els quals coincideixen en el fet
i Història (23,5%).
d'acord amb les quatre variables: desocupa-
de 20 universitats i 42 carreres. Tots els
que els títols amb més demanda són els reia-
Titulacions classificades per nivell de satisfacció en el treball
ció, salari, subocupació i satisfacció. Segons
di, una mitjana de salaris nets anuals per
la llista, les carreres amb millor adaptació al
sobre de 3,5 milions de pessetes. Bs que
mercat de treball en aquests moments són
més cobren són els arquitectes (4,2 milions
Percentatge d'insatisfets inferior al 7,5%
1. Física 2. Arquitectura Tècnica 3. Llicenciat Informàtica 4. Enqinyer Telecom. 5. Enqinyer Informàtica 6. Fisioteràpia 7. Odontoloqia 8. Psicopedaqoqia 9. Matemàtiques
Cinc titulacions ofereixen, segons l'estu-
5% 5% 6% 6% 7% 7% 7% 7%
Odontologia, Física, Arquitectura i Arquitectu-
de pessetes nets a l'any), seguits dels engin-
ra Tècnica. L'autor de l'estudi adverteix, però,
yers industrials (3,8), enginyers de telecomu-
que les dades s'han de prendre amb cautela
nicacions (3,8), enginyers tècnics de teleco-
ja que pertanyen al moment actual, que els
municacions (3,6) i arquitectes tècnics (3,6).
que estan decidint quina és la carrera que
La major part dels titulats enquestats guanyen
estudiaran no es prenguin al peu de la lletra
una mitjana de dos a tres milions a l'any.
aquestes dades i que és del tot impossible
Es preguntava als universitaris si la seva feina era adequada al seu nivell de formació.
preveure quin tipus de titulats demanarà el mercat d'aquí a cinc anys.
Perquè una cosa és treballar i una altra, a vegades molt diferent, és fer-ho en un lloc que s'ajusta a la qualificació que un té. Els titulats que més es queixen de fer feines que podrien fer persones amb menys qualificació són e!s
Carles Cartaüà
graduats soíials (45,9%) i els sociòlegs
A/e: informatiu@ap3bcn.es
•
s
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
El noticiari t~ SEGURETAT
10
I
SALUT
Stop als accidents Taula rodona sobre seguretat a la construcdo organitzada per El Períódico de Catalunya
3
a construcció no s'acaba de creure que el seu capital estratègic són les persones. La baixa qualificació dels treballadors i la gran mobilitat i eventualitat del sector de la construcció són factors estructurals que cal corregir si volem aconseguir unes obres més segures. Cal potenciar, a més, la formació del treballador en els riscos que comporta el seu lloc de treball." B president del Col·legi, Xavier Bardají, donava aquest punt de vista en la taula rodona sobre seguretat a la construcció, que es va celebrar al Col·legi el 31 de gener passat, organitzada per B Periòdica de Catalunya. Havent analitzat fredament el nombre de sinistres del sector de la construcció a Catalunya des de la implantació de Ea Uei de prevenció de riscos laborals, la conclusió a què ha anibat Ricard Andreu, director tècnic de Prevena, la divisió de prevenció de riscos laborals d'Iberíng, és que "no sembla que s'hagi fet gaire en aquest sentit". Dels 17.000 accidents lleus del 1994 s'ha passat a 33.000 el 2000, i els accidents greus, de 164 el 1994 a 351 el 2000. Finalment, els accidents mortals registrats l'any passat van arribar als 45 L'activitat constructora té uns riscos que cal valorar i prevenir. Impulsar una cultura de la prevenció passa per incentivar les empreses morts. que apliquen criteris de seguretat en les seves actuacions. Rafael Romero, president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya, es mostra escèptic davant de les estadístiques, ja que aquestes poden conduir a "resultats perversos". Romero explica que "un nombre més gran de treballadors augmenta la taxa de persones en situació de risc'. "No és el mateix parlar d'accidents quan el sector ocupa una mitjana anual de 126.000 persones, que quan hi treballen 200.000", sosté. És més, deixant al marge els sinistres lleus, que tenen una casuística especial, tant els accidents greus com els mortals presenten una "tendència a la baixa".
Rafael Romero
"Per impulsar la cultura preventiva cal incentivar les empreses que si que fan seguretat".
Discriminació positiva Segons Romero, "no ens hem d'esquinçar les vestidures", perquè això "desanima els professionals de la construcció que volen fer seguretat". La Cambra de Contractistes reclama una "discriminació positiva" a favor de les empreses que sí que adopten polítiques de prevenció. Aquesta institució també sol·licita la constitució d'una "taula social que actuï contra el dumping del sector", en què competeixen empreses que fan seguretat amb d'altres que no practiquen la prevenció. Romero denuncia que "paga el mateix una empresa que fa seguretat i té
menys accidents, que una altra que no fa seguretat i té mes sinistres". Per això, advoca per introduir el sistema de bonus malus en l'assegurança d'accidents. Un altre factor a tenir en compte, apunta Romero, són les formes dels sinistres. En l'àmbit de Barcelona, l'any 2000 -respecte al 1999-, "els treballadors fixos es van accidentar més que els eventuals", i el mateix va passar entre els empleats amb més antiguitat a l'empresa i els més recents. Aquestes xifres "trenquen el tòpic que la majoria d'accidents de la construcció es produeixen per culpa de
la precaríetat i l'eventualitat del sector, i demostren que cal qüestionar-se contínuament els tòpics". Dur a terme una política de prevenció en la construcció requereix "un esforç comú, especialment per part dels treballadors", diu Romero. També és molt important "conèixer l'origen de l'accident i analitzar les causes que el provoquen". Només ca! dir que un 57% dels accidents mortals que van tenir lloc en la construcció durant el 2000 van ser deguts a caigudes en altura, i un 22% a caiguda d'objectes. Romero assenyala que la llei té en compte totes aquestes premisses, però el que s'ha d'evitar, insisteix, és el "greuge comparatiu" entre les empreses que compleixen les normes i les que no, ja que sinó es "desincentiva els professionals que aposten per la
Jaume Abat, director general de Relacions Laborals de la Generalitat, corrobora que "s'ha frenat la tendència alcista de la sinístralitat", i recorda que "no és igual valorar els accidents si només hi ha un treballador que si n'hi ha 100". Tot i així, "un accident ja és mort", afirma. I afegeix que "s'ha de valorar el sector en el seu conjunt", sense dividir els sinistres en lleus, greus i mortals. "La cons-
trucció necessita una cultura preventiva", El director gerent d'Acmat, Jordi Rossell, assenyala que "els serveis de prevenció marquen que es necessiten unes figures determinades". Jaume Abad destaca que si bé "el 95% de les obres disposen d'un pla de seguretat0, hi ha alguns apartats que no són operatius. Xavier Bardají manifesta que el sector encara no ha assumit que l a seguretat és el primer element de la cadena". Rafael Romero comenta que "no s'ha de caure en la desqualificació de les empreses que compleixen el pla de seguretat, sinó que aquestes s'haurien de primar".
Jaume Abat
"S'ha de fomentar la formació professional dels treballadors i dels empresaris".
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
-\ El noticiari h
Formació a tots els nivells Josep Maria Calafell, director d'Exercici Professional
del
Col·legi
d'Aparelladors,
pensa que "falta cultura preventiva". I que es
E
per això s'ha de "potenciar la formació i,
Els participants en el col·loqui Per parlar de la seguretat i la prevenció de riscos laborals en la construcció, 0 Perió-
sobretot, la prevenció de riscos laborals", és a dir, que "els treballadors coneguin els riscos que comporta la seva feina i el pla de segure-
poden fer importants "esforços en l'àmbit de
dico de Catalunya va fer una taula rodona a la seu del Col·legi d'Aparelladors i Arquitec-
tat". S'ha d'incidir en ia "dia a dia". Romero es
la formació, que incloguin treballadors, tèc-
tes Tècnics de Barcelona. A Tacte, hi van assistir Xavier Bardají, president del Col·legi;
mostra més exigent: "El que incompleixi les
nics, empresaris i promotors". El 1994, assen-
Jaume Abat, director general de Relacions Laborals de la Generalitat; Rafael Romero,
normes del pla de seguretat ha de ser expe-
yala, de les 254.000 empreses constructores
president de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya; Jordi Rossell, director
dientat i sancionat".
en actiu, 50 assumien el 30% de! mercat.
gerent de l'Associació Catalana de Mútues d'Accidents de Treball (ACMAT); Ricard
Segons Calafell, aquesta dada "no ha variat
Andreu, director tècnic de Prevena, la divisió de prevenció de riscos d'Ibering (Grup EP);
gaire avui'.
i Josep Maria Calafell, director d'Exercici Professional del Col·legi. La crònica del debat va ser recollida pel periodista Alberto Larriba i publicada a BPeriódico del dimecres 7 de febrer. L'INFORMATIU n'ha fet un extracte. Albert Ramis
Josep Mana Calafell
"Tècnics i empresaris han de promoure La innovació tecnològica per millorar el sector".
Jordi Rossell
"El sector s'ha de conscienciar que la prevenció és rendible".
La figura del coordinador Per a l'arquitecte tècnic Josep Maria Calafell, "la construcció és un sector al qual li Per a Rafael Romero, és clar que "la
costa molt fer les coses si no hi ha l'obliga-
seguretat va lligada a la qualitat i la professïo-
ció", Segons un estudi, el 35% dels accidents
nalitat". I insisteix que per impulsar la cultura
mortals del sector tenen el seu origen en cau-
preventiva cal "incentivar les empreses que
ses que es podrien evitar amb mesures ade-
apliquen criteris de seguretat en les seves
quades "en la fase de projecte". Però la segu-
actuacions". En aquest sentit, propugna la
retat costa molt d'introduir en aquest apartat,
creació d'un "registre d'empreses, que doni
exposa Calafell. I reclama una definició més
garantia de qualitat" a l'usuari.
adequada de la figura del coordinador.
excepcionals). Mentre l'usuari continuï utilit-
Ricard Andreu manifesta la seva confiança en la llei i en la implantació de! coordinador de seguretat. Jordi Rossell diu que aquesta figura és "indispensable", però també hi ha d'haver un responsable de les empreses subcontractades. El director general d'ACMAT és partidari d'implantar el bonus ma/us en l'assegurança d'accidents i afirma que l a seguretat ha d'estar integrada en el sislema de qualitat" de l'empresa. Així mateix,
Xavier Bardají
"El sector encara no ha assumit que la seguretat és el primer element de la cadena".
zant el preu com a únic criteri de valoració
Andreu i Bardají demanen que aquesta
dels resultats d'una empresa constructora
figura estigui present en "tot el procés cons-
"no podrem ser rigorosos amb la cadena de
tructiu" i se li concedeixi el "valor" real que té.
subcontractació", afirma El problema està en
Jaume Abat diu que "el coordinador ha de ser
"l'origen". Per això, declara, cal "compartir
els ulls del promotor en l'obra", ja que és
responsabilitats i buscar solucions".
aquest qui el nomena. Rafael Romero denun-
Xavier Bardají adverteix que "la prevenció
cia que "els corporativismes professionals
comença en la fase de projecte", però això
han fet molt de mal en la instrumentació d'una
encara està "poc valorat". Jaume Abat torna
política de prevenció en la construcció".
a insistir en la necessitat d'impartir formació
Finalment, el debat es deté sobre un
rebutja les comparacions amb la UE. Aques-
no només al treballador sinó també a l'empre-
repte concret: aconseguir e! zero accidents.
tes "no són vàlides, perquè el concepte d'ac-
sari. "Molts accidents es produeixen per
Mentre Bardají considera que es tracta d'una
cident de treball no és homogeni". Comparar
incompliment de normes o per falta de forma-
"utopia", Romero creu que és un "objectiu
accidents de treball de diferents països d'Eu-
ció de ('empresari', assegura. Si bé la sub-
necessari", en què estan implicats tots els
responsabilitat". La Cambra de Contractistes
contractació en la construcció "no és bona",
agents que intervenen en el procés construc-
reclama la concessió de "3.500 milions anuals
adverteix.
tiu. "El risc no es pot eliminar, però l'accidení
ropa "no és possible", corrobora Romero. "Hi ha diversos models europeus", sentencia Rossell. I addueix que s'han d'aplicar mesures perquè "els sinistres no es produeixin".
Temporals i mòbils
per destinar-los a un pla de formació dels tre-
B nivell professional dels treballadors de
sí", afirma. Per això cal que hi hagi un "canvi
balladors del sector". Amb aquesta quantitat
la construcció "és baix", diu Ricard Andreu, i
de mentalitat". Jordi Rossell pensa que l'ac-
"ens comprometem a formar 5.000 treballa-
cident zero és possible", però una vegada
dors cada any". Bardají sol·licita
aconseguit "és perjudicial", ja que les empre-
que les
Una de les caracteristiques de la cons-
empreses recolzin la formació dels seus
trucció és la mobilitat, que per a Romero no
empleats. Romero manifesta que "la feina for-
és més que un "element consubstancial" del
mativa ha de ser col·lectiva i sectorial". Bar-
sector. "Les obres són temporals i mòbils".
dají considera que ha de ser l'Administració la
Per tant, és un handicap que s'ha de superar.
que "incentivi la formació i les mesures de
On si que insisteix el president de la Cambra
prevenció". Segons Rossell, e! sector s'ha de
de Contractistes és en la "falta de formació"
conscienciar que "la prevenció és rendible".
que acusa el sector. És un "dèficit que acaba
Rafael
Romero
opina
que
s'hauria
pagant el ciutadà". Romero reivindica una
d'"anaTrtzar la cadena de subcontractació". Ell
formació professional qualificada" pera! per-
distingeix entre la subcontractació d'especia-
sonal que treballa en la construcció. En
litat (l'empresa que subcontracta una feina a
aquesta tasca l'Administració hi té una "gran
un especialista}, i la de capacitat (per a casos
ses es culpabilitzen i no notifiquen l'accident
Ricard Andreu
"El treballador de la construcció ha de conèixer els riscos que comporta la seva feina".
per no trencar la tendència. Josep Maria Calafell considera que el zero accident és un objectiu que s'ha d'aconseguir "a llarg termini". Tècnics i empresaris haurien de "promoure la innovació tecnològica en la construcció" per fomentar el desenvolupament de! sector • .
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
——| El noticiari h
12
El dissenyador Jordi Galí mor a 89 anys EL seu treball aprofita tot el que el noucentisme va aportar a la societat B*M interiorista i dissenyador Jordi Galí i ^ ^ H Figueras va morir el mes de gener passat, a l'edat de 89 anys. Galí va ser un dels primers aparelladora barcelonins que va obrir un estudi propi, des del qual va treballar en diversos camps vinculats amb l'arquitectura. Entre les seves obres més recordades hi ha l'interiorisme d'edificis com són l'hotel la Rotonda de Barcelona i l'hotel Cap sa Sal de Begur, tots dos desapareguts. L'Ajuntament de Barcelona li va atorgar el 1997 la medalla al mèrit artístic. Galí va pujar en un ambient que va saber aprofitar de debò tot el que el noucentisme va aportar a La societat, i en el qual va tenir una relació directa amb artistes i intel·lectuals. I va continuar vivint-hi. D1942 va acabar els estudis d'aparellador i va començar a treballar d'interiorista, amb estudi propi. Tanmateix, el món de la construcció ja el coneixia des dels quinze anys, quan va començar a col·laborar en el taller de l'arquitecte Puig Gaíralt, per calcar plànols, fer lletres i altres feines pròpies de l'ofici d'aprenent. Paral·lelament a aquestes primeres feines relacionades amb l'arquitectura, Galí es va dedicar a la música, i també a la pintura, que en va fer classes a l'escola Blanquerna. L'afició a la paleta artística li venia del seu pare, el pintor, dibuixant i pedagog Francesc Galí i Fabra, que amb només 26 anys va fundar una escola d'art on es partia del fet que l'art no es podia ensenyar, que s'havia de desvetllar. Entre els seus deixebles hi hagué noms importants dins l'art noucentista, com ara Ptandiura o Rubió i Tuduri, i Francesc Vayreda; noms destacats dels corrents postnoucentístes com són Jaume Mercadé o Rafael
Jordi Galí treballant al seu estudi. Benet, i fins i tot de l'avantguarda, com és ara Miró, Uorens o Artigas. L'interiorista acabaria per abandonar els pinzells en un segon pla, d'on els va recuperar a la fi de la seva carrera professional, cap als vuitanta anys. Aleshores va crear unes teles més surrealistes i oníriques que les pintures realistes de la seva joventut. Però l'activitat docent la va continuar, ja que va ser professor d'interiorisme a Eina, des de la creació
d'aquesta escola de disseny el 1967 fins al curs 1987-88. Hi va introduir un concepte progressista del dibuix.
Serenitat
de Begur {1968) i l'hotel la Rotonda (1979) del capdamunt del carrer Balmes de Barcelona, a només unes desenes de metres d'on tenia l'estudi, però també cal destacar l'hotel del Uac de Puigcerdà (1965) i l'hotel Bfau Mar de Salou (1995).
Galí va treballar al marge de les pàgines grogues o la dependència d'algun estudi d'arL'interiorista, a més, va decorar força quitectura. Era el córrer de boca en boca. cinemes. El 1970 va crear el primer cinerama Especialment, va imprimir el seu eslíl en el de Barcelona, al Paral·lel. Van seguir el Florisector hoteler. Ja hem citat l'hotel Cap sa Sal dablartca (1975), el Waldorf (1977), el Catalu-
Mirall per afaitar-se. Premi Delta d'Or de disseny industrial el 1962. Diferentes peces de mobiliari creades per Jordi GaLí en la seva faceta com a dissenyador industrial.
H El not;
na (1978) i el Dorado (1979), entre d'altres. A Barcelona també va decorar les botigues Gales i Santa Eulàlia del passeig de Gràcia, així com els magatzems El Síglo del carrer Pelai, la botiga El Dique Flotante i Almacenes Capitolío. L'estil de Galí ha estat definit per l'interiorista Josep Garganté, encarregat d'organitzar la proposta del Col·legi per a la propera Primavera del Disseny, com a "ni aspre ni cantellut, un noucentisme posat al dia". Josep Garganté recorda la serenitat d'ambient dels treballs de Galí, l'absència d'elements innecessaris, un colorit molt subtil i el fet que sempre hï hagués algunes obres d'art en els seus interiors. També recorda l'energia vital i el caràcter proper i afable de Galí que, professionalment, va saber estar per damunt de la tirania de les modes. Disseny de m o b i l i a r i Galí va interessar-se per tots el àmbits de la construcció. El 1965 va crear el G-3, conjuntament amb la seva filla, i'arquitecta Beth Galí Camprubí, i el seu fill, l'interiorista Jordi Galí Camprubí, per produir petites sèries de mobiliari. Ell es va decantar preferentment per fer peces amb tub de ferro, mentre Beth va treballar e! metacrilat í la fusta, i el seu fill Jordi
va preferir el poliester. Plegats van produir un catàleg que es venia tant a la botiga familiar Tecmo, situada sota l'estudi de Galí i portada actualment pel seu tercer fill, Oriol, com a tot l'Estat. L'associació va acabar a començament de la dècada dels 70, perquè tothom tenia massa feina. Com a dissenyador, Galí va guanyar el 1962 un parell de premis Delta d'Or al disseny industrial atorgats per AdiFAD. Els premis corresponen a una poltrona de terrassa, que actualment es pot contemplar al Museu de les Arts Decoratives de Barcelona, i a un mirall per afaitar-se que té un llum incorporat. D'aquesta secció del FAD, posteriorment en va ser vocal. Gaii va viure al llarg de la seva vida en diferents llocs de la ciutat de Barcelona, fins que es va construir una torre a la muntanya de Collserola. Mai no va abandonar les anades a una casa de pescadors que tenia a cala Montjoi, a l'Empordà, sobre les roques. Els darrers anys els va passar a casa de la seva filla Betn. La seva esposa, Teresa Camprubí, que el va acompanyar també en l'aventura professional, havia mort uns deu anys abans.
Jordi Martet A/e: elettrik@redestb.es
Botiga de roba Santa Eulàlia al Passeig de Grada barceloní.
Centro de Investigación, Tecnologia y Estudiós de Segurïdad contra Incendios
ACTIVIDADES DE FORMACIÓN
BARCELONA
-J> Aspectos Generales sobre la Seguridad contra Incendios en la Edificación. lï> Productos de Protección contra Incendios en Estructuras Metalicas. Situación presente y desafíos futuros. >> Adaptación del Sistema de Calidad de los laboratorios de construcción y fuego a la nueva ISO 17025. l£> El nuevo Reglamento de Seguridad contra Incendios en los Establccimientos Industriales. Incertidumbres de ensayo para laboratorios y empresas de construcción. Euroclases de Reacción al Fuego. El futuro de la Reacción al Fuego en Espana y Europa. La NBE-CPI/96. Reglamento Nacional de la Seguridad contra Incendios en la Edificacíói
2OO1
AFITIA CITES LUCAR Y FECHA DE I M P A R T I C I Ó N
15/marzo
Palau de les Heures
05/abril
Col·legi D'Aparellado i i Arquitecte: Tècnics de Barcelona Col·legi D'Aparelladors ï Arquitectes Tècnics de Barcelona Col·legi D'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona Col·legi D'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Col.legi D'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Col.legi D'Aparelladors i Arquitectes , de Barceló
25/abril 24/mayo 19/junío 19/septiembre 20/noviembre
Proyectos de Investigación bàsica y aplicada en Seguridad contra Incendios. Servicios Tecnológicos en Seguridad contra Incendios (explotación de rcsultados de ensayos, dictamenes técnícos, supervisión de proyectos, asesoría de ejecución de obras, etc). A d e m à s A F I T I ofrece la realización de inspecciones de instalaciones en Seguridad contra Incendios, ensayos de comportamïento al fuego de materiales y elemeníos de construcción y de equipos y sistemas de extinción de incendios. •^
Solicite nuestro programa de formación 2001 en el tfno.: 91559 03 40 o en el e-mail: formadon.dtes@afiti.com
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
H El noticiari h
Museus de Barcelona Cicle de visites per conèixer els nous espais museistics de la ciutat P P J airerament, el concepte de modemiH H tat ha regit l'arquitectura museística de la ciutat de Barcelona. Les intervencions arquitectòniques de prestigi han traduït aquesta idea a través de les construccions de nova planta, les ampliacions o les rehabilitacions. Aquest canvi d'imatge dels museus, que s'ha esdevingut durant els anys 90, vol expressar modernitat i també competitivitat dins el mercat cultural. Això ha comportat una unió entre els conceptes de museu, màrqueBng i política que ha generat un debat entre els professionals de l'àmbit museístic. Paral·lelament, s'ha intentat crear un museu dinàmic i multidisciplinari que respongui a la concepció de "màquina cultural" pròpia del segle XX. Les ampliacions o rehabilitacions hi tenen un paper destacat: la idea lecorbuseriana d'un museu de creixement il·limitat han anticipat algunes de les concepcions que actualment regeixen l'arquitectura de la ciutat. Aquesta concepció de megamuseu tant
en voga en els nostres dies -paral·lela a la ú'hipermercat o megacinema- topa en alguns casos amb la inexistència d'un espai físic capaç de procurar el creixement simbiòtic o orgànic. Al mateix temps, la concepció tipològica dels edificis es basa en unitats estètiques tancades, allunyades d'aquelles modulars i flexibles que permetrien un creixement fragmentat i discontinu de l'edifici. Per tal de donar a conèixer en profunditat els museus de Barcelona que darrerament han estat construïts, amplíats o rehabilitats, el Col·legi ha preparat un cicle de visites on es mostraran tant les intervencions que s'hi han fet com les col·leccions permanents que s'hi exposen. El cicle inclou visites comentades als nous espais museistics de la ciutat, a més d'una conferència introductòria sobre els seus aspectes artístics i arquitectònics. Es podran visitar el Museu d'Història de Catalunya, el Museu Egipci de Barcelona, el Museu Picasso, la Fundació Godia, el Museu d'Arts Decoratives de Pedralbes i la Fundació Joan Miró.
Coneguem els museus de Barcelona CONFERÈNCIA INTRODUCTÒRIA
Les intervencions arquitectòniques als museus de Barcelona en la darrera dècada Dijous 5 d'abril a les 7 de la tarda • Sala d'actes del Col·legi Coordinació del cicle: Àgora, Serveis Culturals. Organització: Departament de Cultura del Col·legi. A/e: cultura@apabcn.es Preu del cicle: 10.000 pessetes. Inclou conferència i 6 visites guiades. Places limitades. Inscripcions al Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60
Visites comentades a les col·leccions permanents de museus de Barcelona | Museu d'Història de Catalunya
L'any 1996 els antics magatzems generals del Port de Barcelona van ser rehabilitats . per convertir-los en la seu del Museu d'Història de Catalunya. La visita al Museu és un viatge interactiu des de la prehistòria fins a l'actualitat a través d'objectes, documents, recreacions històriques i ambientacions així com equips audiovisuals i informàtics. Dissabte, 7 d'abril (trobada a les 11 del matí al Palau de Mar. Plaça Pau Vila, 3).
^ ^ ^ ^ ^ Museu Egipci de Barcelona
El Museu Egipci mostra 600 objectes d'arqueologia i constitueix la col·lecció privada d'art egipci més important d'Europa. La nova seu del Museu, inaugurada l'any passat, està ubicada en un edifici d'habitatges de l'Eixample i comparteix espai amb la Fundació Godia. Divendres, 20 d'abril (trobada a les 7 del vespre a la porta principal del Museu. València, 234).
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
H El noticiari A C T I V I T A T S
C O L
L E G I A L S
15
5
Visites comentades a les col·lecdons permanents de museus de Barcelona Museu Picasso
El Museu ens mostra els lligams de Picasso amb la ciutat de Barcelona. Es troben molt ben representats els contactes amb l'avantguarda catalana i el seu primer període personal de l'època blava. Entre els anys 1998 i 1999 es dugué a terme la reforma i ampliació del Museu amb la incorporació de dos edificis: la Casa Mauri i el Palau Finestres. Dissabte, 5 de maig (trobada a les 11 del matí a la porta principal del Museu. Montcada, 15).
Fundació Francisco Godia
Museu inaugurat a finals del 1999, que mostra part de la col·lecció particular de Francisco Godia Sales. Especialitzat en escultura i pintura medieval, posseeix també una important col·lecció de ceràmica i també obres d'artistes espanyols tan rellevants com són Casas, NoneU, Sorolla i Gutiérrez Solana. Dissabte, 9 de juny (trobada a les 11 del matí a la porta principal de la Fundació. València, 284, pral).
I Museu d'Arts Decoratives
Situat al Palau de Pedralbes, el Museu permet efectuar un recorregut històric a través de les diferents arts aplicades des de l'època medieval fins a les manifestacions més contemporànies del disseny industrial. El 1990 s'incorporà a l'edifici e! Museu de la Ceràmica i cinc anys més tard s'inauguraren les noves sales per a les seves col·leccions permanents. Dissabte, 19 de maig (trobada a les 11 del mat' a la porta principal del Museu. Av. Diagonal, 686).
Fundació Joan Miró
La Fundació acull una mostra important de les obres de Joan Miró, des del primers dibuixos, realitzats el 1901, fins a les seves darreres creacions. Les obres de l'edifici, de Josep Uuis Sert, van ser ampliades el 1981 pel seu deixeble, Jaume Freixa. Enguany, el mateix arquitecte ha realitzat una nova ampliació motivada, en gran part, pel dipòsit de 23 obres de l'armador japonès Kazumasa Katsuta. Dissabte, 7 de juliol (trobada a les 11 del matí a la porta principal de la Fundació. Parc de Montjuïc, s/n}. Coordinació del curs: Àgora, Serveis Culturals
ubscripció a
Jvoleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiat, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per fax: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 o per correu a: l'Informatiu. Hisenda Puairull I Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona IC. Bon Pastor, 5,08 021 de Barcelona. Si us estimeu més subscriure-us per telèfon al 932 402 376.
DADES PERSONALS Quota normal d' 1 pagament de 3.000 pessetes l'any.
Nom i cognoms
Quota estudiant sense Targeta Accés de 1.500 pessetes l'any.
FORMA DE PAGAMENT
DNI/NIF Adreça
Domiciliació bancària
Codi postal
Nom i cognoms
Població Telèfon Entitat i empresa
Banc/Caixa Professió
D.C Adreça Població
Níim.cle
Núm.entilal
Núm. agència Agència
PÀGINES D'ASSESSDRIA,
FORMACIÓ, ACTIVITATS I SERVEIS
l'rimera quinzena març 2001 .
ASSESSORIA
18 , Documents a l'abast El certificat de solidesa
H O R E S EXTRES
gK
20 Lectures
^
Ciutats per a un petit planeta
SERVEIS
'fi
22 Visats
'
El visat del segle XXI (III)
DEMANDES
25 Mercat de treball
ACTIVITATS
26 Formació i diversos
EMPRESES
35 Informació tècnica i comercial
E L SECTOR DE la construcció ha deixat enrere una dècada de canvis. En 100 anys, les coses no havien canviat gaire, però darrerament els canvis s'han precipitat. La manera com treballem els aparelladors i arquitectes tècnics, i la manera com fem els edificis, comencen a no ser el que eren. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ens poden ajudar a sistematitzar, estandarditzar i programar moltes de les nostres feines, i això ho hem de considerar des d'una perspectiva positiva. L'ús del CAD, d'Internet, de les videoconferències, de les simulacions i la realitat virtual, de tot tipus de programari [software), facilita i agilita feines que fins fa poc eren rutinàries i repetitives. Dins d'aquest context, el Col·legi ha impulsat el seminari ConstruTIC.
Un seminari que ha de servir en primer lloc per fer un exercici de prospectiva i per conèixer què és el més innovador que es fa avui dia. En segon lloc, per presentar algunes de les prestacions més desenvolupades que ja podem trobar al mercat. Es mostraran intranels d'empresa, plataformes de gestió de projectes en línia, equips virtuals i teletreball, sistemes d'informació en línia, comerç electrònic de productes, materials intel·ligents, programables i autoreparables, control d'edificis, instal·lacions i infraestructures. En definitiva, per començar a preparar-nos pels nous reptes, reptes que avui són el futur, però que aviat seran el present.
ConstruTIC Seminari s o b r e les noves tecnologies d e la informació i c o m u n i c a c i ó a la construcció. Dimarts, 2 7 d e m a r ç d e 2001 U o c Sala d'actes del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Av. Josep Tarradellas. 2-6. Barcelona. Preu: 15.000 PTA (dinar indòs). Organitza: Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Amb la col·laboració i panicipació de: Departament de Política Terriiorial i Obres Públiques. Cambra Oficial de Coniractisies d'Obres de Catalunya. Secretaria per a la Sodetai de la Informació. Inscripcions: Servei d'Informació. Telèfon 932 -10 20 60. A/e: mforniaaoíTapabau·s
18
Primaa quiïutra tnan; 2001 HFNTRF
De forma reiterada, gairebé sistemàtica i poc meditada, es generen documents caucions mínimes, consideracions o límits de validesa. Moltes vegades escrivim que certifiquen situacions d'elevat risc com és el cas dels certificats de seguretat 'certifico la solidesa' o "és sòlid" amb una gran lleugeresa, sense ser conscients i solidesa d'edificis, espais o locals. Certificar la solidesa d'un edifici és una cosa que estem assumint unes grans responsabilitats, molt habitual en el nostre col·lectiu i es fa massa sovint sense establir unes pre-
ND HI HA UNA causa única que motivi la proliferació d'aquests documents. La pressió del sector i de les mateixes administracions, la mateixa desin formació dels tècnics, i d'altres vegades la imprudència o la temeritat, són algunes de les causes que han general l'hàbit social del certificat "a l'instant" sense parar compte en tot el que això porta implícit al darrere. Així, les situacions que generen la necessitat d'un certificat de solidesa són ben diferents: el canvi d'ús de locals, la legalització d'una construcció, l'obertura de noves activitats, l'homologació de centres formatius que col·laboren amb el Departament de TYeball, el certificat de solidesa de façanes exigit per alguns ajuntaments, etc. I encara més: de vegades ens trobem amb intervencions professionals en les quals estem certificant la solidesa i no en som conscients, com és el cas dels certificats d'habitabilital de segona ocupació.
Per construir un edifici nou, definim els paràmetres estructurals, coneixem les característiques dels materials i el mètode de càlcul, elaborem hipòtesis, emplenem papers i papers amb càlculs i fem dibuixos, detalls i seccions. Si més no, generem un document capaç d'explicar el camí científic pel qual hem arribat a la conclusió que aquella estructura ha de ser d'una determinada forma, geometria i secció. En canvi, no arribem a un mateix estadi de coneixement respecte al comportament d'una estructura existent, en la qual hi ha altres variables: el coneixement de les característiques dels materials, l'estat de degradació, anomalies estructurals, reformes posteriors a la construcció de l'edifici, etc No obstant, a partir d'una inspecció visual ens atrevim a assegurar que aquell determinat ens estructural és capaç de resistir unes determinades sol·licitacions estructurals en base a normes d'actual vigència.
Cal preguntar-se: Què vol dir certificar la solidesa d'un espai, local o edifici? Què representa realment per a la responsabilitat d'un tècnic l'emissió d'un certificat? Quins límits de validesa té un certificat? Que s'ha de dir o què no s'ha de dir? Quines precaucions s'haurien de prendre en dir-ho? Com cal dir-ho? En quin to? Amb quins recursos tècnics? Amb quines estratègies lingüístiques?. 1 de vegades el que cal fer és preguntar-se: quin és el tipus de document que m'està demanant el client? S'han d'establir unes certes fronteres de prudència o temeritat que els tècnics han de respectar per a la seva pròpia seguretat. No gens lluny de la realitat, el mercat demana i demanarà aquesta intervenció professional i, essent coneixedors de la seva limitació i perill, hem de saber beüugar-nos en el terreny de la prudència i de la perícia o del que podríem denominar la precisió ambigua en els límits de l'ús de la llengua que és
on radica la major temeritat professional d'aquests documents. El nou Document a l'abast número 29 " El certificat de solidesa" pretén donar resposta als interrogants plantejats. S'hi posen en evidència els punts febles dels certificats de solidesa i es donen pautes i mecanismes per dotar els professionals d'eines o petites recomanacions en l'elaboració d'aquests documents.
JESÚS FERNÀNDEZ
Arquitecte tècnic Centre de Documentació A/e: sit@apabcn.es
ASSESSDRl A RFNTRF
I
Primera quinzcna març 2001
_Q£_ nnni IMFNTARin
19 •
nivsfflv
Documents a l'abast
Preus (16% IVA inclòs)
Codi d'accessibilitat 680 PTA Norma sismoresislenl 1.160 PTA Control de qualitat de poliuretans 660 PTA El Llibre de l'edifici 375 PTA 905 PTA Bastides 1.160 PTA Control de qualitat (Document adaptat a la HHE) 1.100 PTA Enderrocs Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens 325 PTA 440 PTA 17.2 Certificats d'habitabilitat 19. Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció. 870 PIA Estudi bàsic 1.160 PTA Amb disquet 20.1 Conservació i seguretat de les façanes 1.730 PTA Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a 21. obres de rehabilitació de façanes 350 PTA 600 PTA Amb disquet 22.6 Llistat de normativa de compliment obligat per a 1.1 4. 8.2 9. 10.2 12.1 13. 14.
Documents a l'abast
23.1 24. 25. 26. 27. 28. 29.
Preus (16% IVA inclòs)
Catalunya (novembre 1999) Paper Disquet Correu electrònic 1 nfraestructures comunes de telecomunicacions Nova reglamentació d'activitats a Catalunya Grues-torre Amb disquet / El projecte de bastida Amb disquet Les garanties a la LOE Amb disquet ^ _ EL Centre Respon < 3 * * ^ - . El Certificat de Solidesa 4 $ ^
1.160 PIA 930 PTA 700 PTA 1.650 PTA 1.100 PTA 980 PTA 1.230 PTA 1.199 PTA 1.450 PTA 1.160 PTA 1.415 PTA 1.160 PTA 1.160 PTA
PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) I DELEGACIONS Centre de Documentació • TEL 932 40 23 61 • A/e: renarl@apabcn.es
Servei d'identificació de materials
SIM Façanes SIM Façanes té per objectiu identi- Més informació al Servei Habitatge. ficar els diferents materials que com- Telèfon 934 14 14 13 ponen el revestiment vertical d'un edi- A/e: salu@apabcn.es. fici. Amb l'anàlisi d'una mostra s'i- O bé al Servei d'Informadó. dentifiquen els materials constituents Telèfon 932 40 20 60 (aglomerant, mida del granulat, tipus A/e: informació@apabcn.es. de pedra, eic) i els colors originals. Partint d'aquí, es fan recomanacions QUADRE DE SERVEIS per a la seva neteja, la reposició del I PREUS (SENSE IVA) material i el tractament de conservació Mostra portada: més adequat. Les mostres del revestiment que • Estuc, pedra artificial o pedra natural coneguda 8.500 PTA els tècnics creguin oportú analitzar, cal 4.500 PTA dur-les al Col·legi juntament amb les • Làmina prima 25.000 ITA corresponents fitxes de petició de les - Difracció raigs X 28.000 PTA dades. Les mostres hauran de tenir una - Complet laboratori: mida mínima de 3 x 2 cm. Si el que es - Estudi de pedra no coneguda: 100.000 PTA vol és un estudi complet de la façana, lambé es pot demanar que els tècnics Desplaçaments: del laboratori es desplacin a l'edifici - Àrea metropolitana de Barcelona sense càrrec per extreure les mostres. El resultat de l'anàlisi s'oblé al cap - Radi de 50 km de Barcelona 5.000 PTA d'una setmana aproximadamem de rebre les mostres i s'entrega personal- - Resta de poblacions comarques Barcelona 10.000 VTA ment, per correu o per fax El pagament del servei fa en el moment de - Resta Catalunya i Estat espanyol a determinar sol·licitar-lo.
'£.
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST
"INTERNET
El Centre de Documentació del 2ICIO Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ofereix ara la possibilitat de comprar els documents a l'abast des de la seva web.
El sistema permet seleccionar des d'un formulari de comanda el/s document/s que voleu comprar i conèixer el cost (amb tes despeses d'enviament especificades) abans de realitzar definitivament la comanda.
També disposeu de resums dels continguts de cada document.
Podeu provar aquest nou servei a:
http://www.apabcn.es/tecnlca/renart/docuaba.htm
20
Prinwj quinzena mirc 2001
I Lectures Assaig. CIUDADES PARA UN PEQUENO PLANETA. ROGERS, Richard i GUMUCHDJIAN, Philip. mioriaï G u s t a v o Gili ^ Barcelona( 2 0 0 a
LA
IDEA
QUE
vivim en un planeta de recursos infinits ja fa temps que se'ns ha demostrat que era equivocada. Per això d'uns anys ençà es parla de sostenibilitat, de gestió dels recursos, i d'optimitzar i estalviar avui per tal de garantir el desenvolupament de les generacions futures. Les ciutats, on viu la meitat de la població mundial, i on viuran les tres quartes parts de la humanitat d'aquí a 25 anys, han de ser els nuclis que permetin aquest desenvolupament sostenible, i ho han de fer de manera seriosa i imaginativa. Perquè les ciutats han de mantenir i fins i tot millorar en molts casos les condicions de confon i seguretat que els són inherents. La població rural es desplaça cap a les grans urbs buscant la millora de la seva situació econòmica, buscant la feina que el nucli industrialitzat i potent de la ciutat li pot oferir i perquè, malauradament, el camp cada cop li és menys generós.
Richard Rogers, arquitecte nascut a Florència, però format a la Gran Bretanya i als Estats Units, és conegut per obres com ara el Centre Georges Pompidou de París i l'edifici Lloyd's de Londres, i també per les seves propostes urbanístiques a gran escala de ciutats com ara Shangai o Berlín. Ha estat, a més, assessor de diferents institucions governamentals angleses en assumptes relacionats amb la ciutat i el desenvolupament urbà i sostenible. En aquest llibre, escrit en col·laboració del seu soci fins al 1998, Philip Gumuchdjian, i prologat per Pascual Maragall, ens ofereix les seves reflexions sobre la necessitat d'assumir que les ciutats són l'única manera de permetre el desenvolupament de la humanitat de manera sostenible. Ciutats educadores, que acullin en els seus centres la cultura, el comerç, l'esbarjo: els ciutadans, en definitiva. Ciutats que no haurien de ser l'hàbitat dels cotxes sinó l'entorn
natural de la gent que ha de moures'hi, seniint-les seves, considerant-se protagonista de les activitats que s'hi desenvolupen, en comptes d'un usuari de segona amenaçat contínuament per un trànsit que consumeix més de la meitat de l'energia que gasta la ciutat i que l'agredeix amb el soroll, els gasos i les velocitats excessives. És un llibre del qual gaudiran els "urbanites" confessos, aquells a qui no cal convèncer que les ciutats són el millor lloc per viure, però és també un document que haurien de llegir tots aquells responsables polítics que tenen a les seves mans la capacitat de decidir cap a on s'han de dirigir els esforços ciutadans i quin tipus de ciutats volen. Ciutats com per exemple Berlín han sabut aprofitar fets històrics com a excusa per a convenir-se en ciutats del nou mil·lenni. D'altres, han tombat la vista cap al seu origen i s'han redescobert marítimes, com és el cas
de Barcelona, o ciutats de ribera com són València o Bilbao. Londres, en canvi, no ha sabut aprofitar la data del mil·lenni per regenerar-se i solucionar els problemes que la consumeixen i l'asfixien. SÍ la dicotomia de la ciutat és el seu potencial per civilitzar igual que ho és per embrutir (en paraules de l'autor), intentem entre tols triar la seva millor oferta i treballar com a professionals, però principalment com a individus, perquè puguem seguir passejant per un barri barceloní com el Bom que, entre gòtic i vins, olor de sal i museus, ens tempta a perdre'ns pels seus suggestius carrers.
vianants que enyoren allò de què precisament elles gaudeixen, la calma, la pau. Em sento fascinat per aquest món. Una manifestació, en pro de condonació del deute extern de 84 països pobres, s'atura a la plaça de Catalunya: "VOLEM CONDONACIÓ, VOLEM CONDONACIÓ...! És el crit que manifestants llancen en l'aire amb l'esperança que les ales missatgeres de la subtil papallona portadora de voluntats es posi a les consciències d'algú que els senti. Centenars de joves, vinguts d'arreu, enarboraven les banderes d'aquelles terres tan necessitades. M'hi acosto: "som de Castella-la Manxa", diuen uns; * nosaltres del País Valencià..., de Madrid..., de Galícia...'. "No us escoltaran" els dic en acomiadarme 'n. Un somriure còmplice i amarg és la resposta al meu comentari.
Món. Unes màscares inexpressives revelen la incomprensió de la gent necessitada d'aquelles terres. No saben perquè passen gana, ni si és fam el que pateixen. Només pateixen impassibles, sense preguntar; mentre ho fan, en el seu esguard s'hi descobreix un buit a les respostes de preguntes que ni tan sols arriben a ferse. Els seus crits s'ofeguen en la distància. Algú sentirà aquesta clamor llunyana que, exhalant impotència en murmuris de silenci, es difumina en el guirigall d'aquest matí al teatre de les Rambles?
MONTSE: B O S C H
Arquitecta tècnica
| Paisatges Diumenge de condonació LOLDR DE MAR es va esvaint empesa per l'aroma dolçassa que centenars de colors desprenen a banda i banda del meu camí; camèlies, clavells, iris, margarides, roses blavenques que criden la meva atenció. La llum es fon entre els pètals i fulles que la tallen cercant-ne una carícia. D'un provocatiu i descarat paper blanc neixen caricatures amb somriures i mirades tan sorprenents, com miraculoses, que el protagonista voldria lluir o amagar a conveniència. Pintors de terres, venedors de cigarretes soltes, músics i 'trilleros" (ara ja amb idiomes o traductorsí, sorgeixen inesperadament Cares de sorpresa i admiració dels més petits davant els personatges nascuts de manera prodigiosa durant la passejada..., ulls esbatanats i atents pretenen endevinar què passa en aquest matí de meravelles i la raó de les inesperades aparicions. La sorpresa envaeix el caminant que sense adonar-se'n aboca ta seva tensió entre passes despreocupades que
el traslladen gairebé en sopols sobre un paviment que a penes arribarà a recordar, ja que les mirades no pesen, sobrevolen l'abstracció i les ansietats. És el teatre de carrer. Natàlia i Guennadi, ella amb el címbal i ell amb una balalaica baix, encanten la gent de les Rambles amb valsos i balalaiques; desenes de persones els corresponen amb aplaudiments i algunes, menys, amb propines. Papallones que dansen al dringar d'unes monedes, pallassos amb el nas centellejant, titelles pianistes, malabars del futbolista de les Rambles. Els fotògrafs, en un intent fútil, intenten de retenir el silenci de les figures immòbils o el cant de l'harmònica i el gos amb ulleres que, alliçonat, udola al so d'unes notes acordades. Ara les estàtues humanes recobren el moviment durant uns segons per saludar els agraïts. Han aconseguit escapar del camí, pujar a la prada i exercir la llibertat. Han deixat els seus deures, caretes i cuirasses per sentirse còmodes en el maquillatge. I així, estàtiques, es deixen observar pels
Tres dels manifestants, suspesos en un arbre, com si fossin persones penjades, representen el linxament de la fam que pateixen els països més pobres manejats pel cèlebre Primer
Arquitecte tècnic A/e: tonLvinuales@hotmail.com
HORES
,21
I Des de la finestra
| Gairebé 10 anys
Full de debat
Calma chicha
A LA SOCIETAT
enginyers, hi hagi professionals que actual, en canvi permanent i cada pensin, que polemitzin, que es facin vegada més accelerat, l'exercici del reflexions sobre què, com, cap a on nostre ofici requereix una conünua es va, quins són els nous reptes de actualització dels nostres coneixe- l'arquitectura í la construcció, quin ments. A més, s'hi afegeix el canvi pot ser el seu futur, què fer-hi i com del tipus de demandes de professio- podem intervenir-hi nosaltres, quin nals en el "mercat" de l'arquitectura paper ens hi toca o quin volem teniri de la construcció. Es constata, hi. En fi, s'haurien de crear fòrums doncs, que la imatge que es tenia de de debat. Ics carreres tècniques amb una Obrir un "full de debat" a L'INestructura d'assignatures i cursos FORMATIU podria ser una bona iniciaquasi inamovibles i per sempre ja no tiva, i convidar-hi a aquelles persoté futur, fet que requereix d'un gran nes que es cregui que poden fer una esforç i imaginació del nostre col·lec- aportació positiva i consistent a dirtiu per donar una resposta adequada hi la seva en un debat obert, no sols entre nosaltres sinó amb els altres i coherent a aquest repte. És lògic que a molts de nosaltres, agents que intervenen en l'àmbit de atrafegats amb la feina del dia a dia, l'arquitectura i la construcció. Per amb l'adaptació i comprensió de la progressar cal el debat. Aquest és el LOE, de la nova EHE, amb l'aparició nostre repte de futur! incessant de nous materials, tecnologies constructives, normatives, control de qualitat, seguretat i salut a les obres, etc, ens representa i exigeix una constant adaptació i posada al dia dels nostres hàbits i coneixements, a més de saber les responsabilitats que tot això ens comporta, de manera que ja no ens queda temps JORDI LLEAL per a d'altres coses. Cal que en el nostre col·lectiu i en Arquitecte tècnic A/e jjlieal@tising.es altres com ara el d'arquitectes o
UN LLEUGER ment d'edificis i es va presentar ofiaugment en la construcció d'habitat- cialment a Construmat. ges animava el clima d'estancament que patia el sector al 1992, ara fa gai^ I INFORMATIU rebé 10 anys. Es tractava, però, de la feliç excepció dins d'una situació de crisi. L'INFORMATIU de març de 1993 Bs habitatges animen »-^-— un sector en recessió ~ " ~ " publicava les conclusions d'un estudi de sinistralitat fet per Musaat que evidenciava la seva gran concentració en uns pocs professionals. Les companyies reasseguradores pretenien que els col·legiats reincidents fossin exclosos de la pòlissa. També es destacava la redacció de la primera Carta del Manteniment de l'Estat espanyol, impulsada pel Col·legi, un document per adaptar el sector de la construcció a les experiències ja vigents en altres països europeus. La Carta era la culminació d'un procés L'ÍNFORMATII/ niírnero 25. Primera quin de sensibilització per al manteni- zena de nmrç de 1903.
Els lectors interessats a opinar sobre els temes tractats a L'INFORMATIU podeu fer-ho amb un escrit
breu adreçat a la redacció per correu (Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona), per fax: 932 40 23 64 o bé per correu electrònic informatiu@apabcn.es
|Trenca't la closca Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom d'una ciutat on es troba l'edifici de la fotografia. A la columna de color dels molsresposta hi trobareu en acròstic el nom d'aquest edifici.
i li
BLA
ES
LE
LI
RA
SA
E
RES
Ó
CHI
Rl
LLA
Cl
RA
TRE
RO
FA
PI
RES
TE
1
1
1
2 3 4 5 6 7
TES
TA
NU
0
CA
BA
PELL
A
8
DA
NIR
RE
TA
ES
SO
GO
A
10
9
DEFINICIONS: 1. Part d'un motlle per construir una paret de tàpia, malgrat que el tap no hi era. 2. Or i pell units per aconseguir una làmina de llautó per ornamentar. 3. Esquerdejar, arrebossar una paret amb morter. 4. Solcs estrets d'una peça o un objecte. 5. Edifici al costat del qual hi passa algun transport públic. 6. Plataformes metàl·liques que fan de suport de conductors elèctrics. 7. Petit fragment de fusta que busca un dit víctima on clavar-se. 8. Estovar el quitrà gràcies al sol. 9. Terreny o territori al voltant d'una població. 10. Elements constructius plans formats per peces ceràmiques o de formigó. ^ SOLUCIONS: S 'PII91S3 L s a b i e s 9 -
_1 Què hi ha darrera la porta?
SERVEIS
22
FI
Mm
i VIRAT
El visat del segle XXI (III) El V IS KI avançat El Col·legi ha canviat el sistema de visat amb l'objectiu de simplificar-ne els tràmits i reduir el seu cost. Apareix l'anomenat VlSKTavançat i es redueix la quota complementària de Vlusaat (vegi's L'INFORMATIU anterior).
tar-la pel visat. Es continua utilitzant la NEP en el visat quan el pressupost és de 25 milions de pessetes o superior. En els casos en què es tracta d'un treball de coordinador de seguretat, cal incloure la còpia de la designació de coordinador en el sobre de retorn del VISATawïíifíir, i solament en el cas que el treball presentat sigui únicament un projecte o un estudi bàsic sense direcció, per completar la informació, farà falla incloure-hi també una còpia de la NEP. COM ES CALCULA, ARA, L'IMPORT DE DRETS DE VISAT EN LES OBRES PER A L'ADMINISTRACIÓ? En el VlSATawinfíií no varia l ' i m port de despeses de visat de 2.000 PTA (IVA inclòs). En les obres de pressupost d'execució material (PEM) entre 3,5 i 25 MPTA, es calcularà segons l'escala següent: - Projecte i/o direcció
5.000 FTA + IVA - Esludi bàsic de seguretat 1.000 PTA + IVA - Coordinació de seguretat 2.000 PTA + fVA
C D N S U LT E S MÉS FREQÜENTS SCJBRE LES RECENTS MESURES PER FACILITAR EL VISAT {11} E N QUINS CASOS CAL LA NDTA D'ENCÀRRECPRESSUPOST ( N E P ) PER AL TRÀMIT DEL V I S A T AVANÇAT?
Per al VISATaiwnçm i pels encàrrecs fins a un pressupost de 25 milions de pessetes, no cal aportar la Nota d'Encàrrec-Pressupost. Això, per a alguns col·legiats que la utilitzen habitualment no ha de suposar cap canvi per què la poden seguir fent, encara que no caldrà presen-
- Esludi bàsic de seguretat + coordinació 3.000 PTA + IVA En les obres amb un PEM de 25 MPTA o superior, es calcularà el 25% de l'import de despeses de visat com a única reducció. En el moment de visar, s'abonarà un 10% del total i la resta en un termini màxim de 24 mesos, a partir d'un pla que s'acordarà. Quan es presenti a tramitar un certificat final d'obra o una renúncia parcial, s'haurà de liquidar la resta que quedi pendent dels drets de visat o bé fer un pla de pagament ajornat. EL TRÀMIT DEL V I S A T AVANÇAT ES POT FER EN UNA DE LES DELEGACIONS DEL CDL-LEGI?
Com tots els tràmits de visat, es
pot fer en qualsevol de les delegaEl visat a les comarques deTarracions de! Col·legi Dna: Cal recordar que: I Les despeses de tramitació al • Per al visat avançat de treballs Col·legi de Tarragona seran de inferiors a 3,5 MPTA, cal incloure 2.000 PTA + FVA, exclusivament dins del sobre la còpia del Full per al visat inicial. Queda inclòs, d'Assumeix. dins d'aquest preu, la resta de gestions que comporta el visat. • Quan es tracti de projectes o obres que no requereixen full de nomenament, és necessari d'ajuntar en el sobre la còpia de la NEP per a Més informació: Departament de Visats. treballs inferiors a 3,5 MPTA. • És important que tots els visats Telèfon 932 40 23 70 que es retornin estiguin deguda- A/e: visats@apabcn.es ment signats.
Nova Guia de prestacions i serveis de Premaat Premaat ha informat que acaba de publicar la Guia de prestacions i serveis corresponent al 2001 i la preceptiva Taula de quotes i xifresbase vigents des de I'l de gener. Ambdues publicacions es remetran aviat a tots els mutualistes. La Guia s'estructura a través de dues seccions. En la primera, es detallen les cobertures que ofereix la Mutualitat en cadascun dels grups de prestacions existents. En la segona, s'ofereix la relació dels diferents convenis i acords de col·laboració subscrits amb altres entitats, als quals poden accedir els mutualistes que ho desitgin. Amb relació als concerts d'àmbit sanitari, durant el 2001 es mantenen tots els anteriors, tant amb la Seguretat Social, que ofereix assistència sanitària amb les mateixes característiques que la dels treballadors del Règim General, com amb Sanitas, Fiatc, Acunsa i amb HNA, la mutualitat de previsió social dels arquitectes, que ofereix una assegurança per malaltia, amb reemborsamem de despeses.
A més dels acords en matèria sanitària, continua el conveni de col·laboració amb el Banc Santander Central Hispano, que inclou productes bancaris i serveis financers exclusius per als mutualistes de Premaat. Pel que fa a aspectes culturals, d'oci, viatges o professionals, segueixen vigents els preus especials per a mutualistes a l'Hotel Sol Melià, els descomptes a Crisol, les ofertes de la cadena d'ensenyament d'idiomes Open i de l'empresa de lloguer de cotxes Avis, així com les tarifes especials del centre de serveis Sanamà per als mutualistes que necessiten llogar un despatx o domiciliar societats. A més, s'acaba de signar un acord amb l'agènda de viatges Provias, que ofereix descomptes sobre els preus establerts per a qualsevol programació estatal.
Més informació: Oficina de Premaat. Telèfon 932 40 23 74. A/e: premaat@apabcn.es.
J_^SERVEIS_
Capitalització de laprestació d'atur Darrerament, hi ha una tendèn- DOCUMENTACIÓ: cia, en els despatxos professionals • Sol·licitud de capitalització de d'arquitectura, de substituir la relació prestació per atur a la Direcció laboral que es mantenia amb l'arquiProvincial del INEM. lecic tècnic per una relació de • Certificat d'haver ingressat com a col·laboració. El cessament de la relasoci/treballador de la cooperativa ció laboral pot ser provocat tant per o de la societat laboral. Cas de no un comiat com per lafidel contracte haver-se constituït encara, s'aporsense una renovació. Això pot supota projecte d'estatuts de la citada sar que l'aparellador decideixi entrar empresa o societat en fase de en el règim del professional liberal. constitució. En aquests supòsits és possible • Memòria explicativa del projecte que vostè tingui acumulat un períod'inversió i activitat professional a de de dret a l'atur. Doncs bé, si vol realitzar. Ha de quedarfixatl'impercebre l'anomenada quantitat en port de la prestació que es projecla modalitat de pagament únic haurà ta afectar a l'activitat i la finalitat de constituir, o convenir-se en soci, concreta a què es destina l'import. 1 d'una cooperativa o societat laboral . REQUISITS:
a) No haver fet ús de la capitalització en els quatre anys immediatament anteriors. b) Tenir pendents de percebre un nombre de mesos de prestació igual o superior a tres. c) Presentar una certificació d'haver sol·licitat l'ingrés en una cooperativa de treball associat o societat laboral, o bé el projecte d'estatuts si es tracta d'una societat nova. d) Iniciar l'activitat, o irobar-se en fase d'iniciació, en el termini d'un mes des de la percepció de l'anomenada capitalització i donar-se d'alta en el corresponent règim de Seguretat Social o acreditar, si escau, que està en fase d'iniciació.
teix en un 50 % de la seva quota a la Seguretat Social, calculada sobre la mínima cotització, en cas d'haver optat la cooperativa pel règim d'autònoms. _ „. . . i, , ,. I Si es treballador per compte alièna consisteix en el 100 % de l'aportació del treballador a les cotitzacions al règim de la Seguretat Social, en el cas d'incorporació a societats laborals o cooperatives amb aquest règim de cotització.
tes de cotització, dintre dels sis mesos següents al mes objecte de subvenció. ' ^ penones </"< I* "•• ' Í/"£exerceixin con a professorals Iberats o ímtmn de constii r a coopemma o soae tai laborat ni ser-ne socis.
La bonificació es manté durant el ZDRAYA TOURKI temps que s'hagués percebut la prestació per atur, si no s'hagués fet en la seva modalitat de pagament únic. La seva sol·licitud es realitza conQUANTIA EXEMPTA: juntament amb la de prestació per La Llei de mesures fiscals, admi- atur, acompanyada de la documentanistratives i d'ordre social per al 2001 ció que acrediti trobar-se al corrent JOSÉ ANTONID BERNÀLDEZ declara exempta la prestació per atur, de les obligacions fiscals i de la SeguAdvocats en la modalitat de pagament únic, retat Social. A mesura que vagi realitBernàldez-López Masoliver amb el límit de 2.000.000 PTA. zant les cotitzacions mensuals, el A/e: Bernaldez@retemail.es beneficiari ha de presentar les butlleREQUISITS:
• destinació de les quantitats percebudes a les finalitats assenyalades • manteniment, durant cinc anys, de l'acció o participació, si el contribuent s'hagués integral en societats laborals o cooperatives de treball associat, o de l'activitat, si hagués destinat les quantitats a desenvolupar una activitat com a treballador autònom.
L'excés sobre la citada quantitat pot imputar-se com a renda del trePer acreditar l'inid de l'activitat, ball regular en cada un dels períodes el treballador ha de presentar, dins el impositius en què, si no s'hagués fet termini citat, el certificat de la coope- el pagament únic, s'hauria tingut rativa o societat laboral d'haver ini- dret a la prestació. Es tracta únicaciat l'activitat o, en el cas de coope- ment de l'import de les prestacions ratives o societats preexistents, el cer- de caire contributiu i no del subsidi tificat que el treballador s'hi ha de l'assistència social o del subsidi incorporat com a soci i que ha afec- especial per atur que, si escaigués, tat la quantitat capitalitzada. A més podria tenir dret a percebre al seu d'indicar l'activitat, el treballador dia. està obligat a afectar la mateixa la suma capitalitzada -o aquella part BONIFICACIÓ DE LES d'aquesta que es va comprometre a COTITZACIONS A LA afectar en la memòria presentada -, SEGURETAT SOCIAL: cosa que ha d'acredilar mitjançant la Al treballador que percep en un presentació de qualsevol tipus de pagament únic la prestació d'atur li document comptable en el qual figu- correspon una bonificació en Ics rin Ics quantitats abonades per cotitzacions a la Seguretat Social: • Si és treballador autònom consisaquests conceptes.
APACAR ormacio i assessoramen en la compra de vehicles
El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal •
Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.
•
Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.
•
Valoració orientativa del vehicle de segona mà.
•
Assessorament fiscal en la compra del vehicle.
•
Contractació del producte financer de leasing, renting. crèdit, etc. Condicions preferents en la contractació dels productes financers necessaris per a la compra del vehicle. Contractació de l'assegurança (prestació realitzada per SICÓ).
•
INFORMACIÓ
Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es
'£
COL LEG! D'APARELLADORS
I ARQUITECTES TÈCNICS D í BARCELONA
5ERVEIE DlVFBSGR
VISATS
TELÈFONS SERVEIS informació general Visats Seociaria Assessories l'rofessional i Jurídica Rehabilitació i Medi Ambient Borsa de Treball Formació Centre de Documentació Biblioteca Servei de Normativa I/Informatiu Comunicació, imatge i màrqueting Servei Habitatge
TELÈFON 932 40 20 932 40 23 932 40 20 932 40 20 932 40 23 932 40 23 932 40 23 932 40 23 932 40 23 932 40 23 932 40 23 932 40 23 934 14 14
DELEGACIONS Osona Bages-Berguedà Vallès Occidental Vallès Oriental Consell de Col·legis
TELÈFON 938 85 26 11 938 72 97 99 937 80 II 10 938 79 01 76 934 14 38 48
C0 70 55 56 G6 58 73 61 80 65 76 83 13
A/E i n fo rmac io@a pa ben. es visa ts@apabcn.es secretari a@a paben .es assessori cs@ a paben .es serma@apabcn.es lrcbalieTapabcn.es fo nnacio@a pa bcn.es renan@apabcn.es renart@apabcn.es sit@apabcn.es informaiiu@apabcn.es co m u n icaci o@a pa ben,es salu@apabcn.es A/E caalosonafs'apabcn.es caatbages@apabcn.es caa ivoc@a paben .es caatvori@apabcn.es consell@apabai.es
Coeficient d'aciu; d'honoraris a 13 de febrer:
NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots ets col·legiats la defunció dels nostre company: Josep M.Ciurana Fernàndez esdevinguda el 2 de febrer do 2001
Proper canvi: 15 de rc Mòdul: 44.500 PTA.
Josep Llopart i Mumany esdevinguda el 17 de febrer de 2001
Consulteu els Petits anuncis a:
L'INFORM@TIU on line www.apabcn.es/informatiu
PETITS ANUNCIS Serveis per a taxadors
Serveis per al projecte
Col·laboració professional
Estudiant universitària
Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. Ei preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01
S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectorització i digitalització de plànols. També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació). Telèfon: 934 87 00 54
S'ofereix arquitecte tècnic, professional lliberal, per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. Aporta experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció. Telèfons 934 06 96 95 • 630 26 19 73
S'ofereix estudiant universitària amb disponibilitat de mitja jornada (matins). Coneixements informàtics, Office. Windows, Internet. Experiència en gestions de carrer, arxiu, atenció telefònica. Anna Viladrich Telèfon 932 17 20 30 Mòbil 626 72 96 11
Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 30, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 41 la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84
Visualització de projectes Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: plànols de venda, perspectiva manual, render, fotomuntatges. animació 3D, vídeo, interactius, etc. Telèfon: 934 87 00 54 Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61
Perspectives Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, í projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA. Tel: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net
Estudiant d'arquitectura Estudiant d'arquitectura sense coneixements s'ofereix per treballar i aprendre en despatx o en obra. Felipe Pena 650 27 21 61
Serveis tècnics arquitectura i topografia
Disseny gràfic
Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres. 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols. Tel. i fax: 972 32 32 82 A/e: oficinajmgomez@cW.es
Disseny gràfic. 3D, web. animacions, exteriors, interiors. Disseny i construcció de web, servidor propi. 5 anys d'experiència. Despatx a Lleida i Barcelona. Telèfon 932 00 53 21 639 76 99 96 ' A/e: 3dlinea@3dlinea.com http: www.3dtinea.com
Perspectives i fotomuntatges
Delineació de projectes
Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. Oferim serveis de fotomuntatge. vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pàgines web i CD's. Ens desplacem a tot Catalunya. Telèfon: 934 59 46 17
S'ofereixen tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D. Fotografia i tractament d'imatge. Aporta experiència en empreses d'enginyeria i d'arquitectura. Telèfon: 933 095 965
I
Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36
Estudiant direcció d'empreses S'ofereix estudiant del màster en direcció i organització d'empreses de la construcció per treballar en empresa constructora o despatx d'arquitectes. Professió: enginyeria civil, experiència en construcció i control de projectes. Edat: 27 anys. Carlos Salazar Telèfon 658 64 74 76
Arquitecta tècnica S'ofereix arquilecta tècnica per a treballs diversos: pressupostos, cèdules d'habl· tabilitat, projectes de rehabilitació i canvi d'ús. tràmits i legalitzacions,etc. Pilar Telèfon 607 76 40 40 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions, clima. Telèfon 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22 Servei de documents i tràmits Arquitecta tècnica, professional liberal, elabora documents per al projecte: amidaments i pressupostos (TCQ 2000 i Arquímedes). estudis i plans de seguretat, llibres de l'edifici i manuals d'ús i manteniment. També tràmits com ara: avís previ, comunicació obertura centre de treball, etc. Telèfon 666 43 50 41
Perspectives Es realitzen perspectives fotorealistes d'arquitectura per ordinador. Interiors, exteriors, plànols comercials i ínfografies diverses. Santiago Muhoz 649 03 23 96 I
DFMAND!
•
TÈÇNIC/A DE SEGURETAT
^ T É E N I C / A OE PROJECTES I OBRES
ENGINYERIA-CONSULTORIA DE BARCELONA
Es precisa per ajudes a la redacció de projectes d'arquitectura, enginyeria cm) i realització d'assistències tècniques (Projectes per Aeroport de BCN. remodelació d'estacions de Mel/o, ampliació de la termina) marítima al pon d'Almeria, etc.) Perfil Experiència mínima de 2 anys. Coneixements informàtics : Office. TCQ. Presto. Aulocad i valorable Microstation. Idiomes català, castellà i es valorarà anglès. Convenient carnet de conduir i vehicle propi.
S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral de 6 mesos renovable. Sou aproximat 2.500.OOO'- PTA brut/anual negociable més dietes i quilometratge. Signatura d'obres. Incorporació immediata. Es valorarà experiència.
S'ofereix Jornada oficial Contracte indefinit després d'un període de prova. Retribució en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.
Interessats/des adreceu el vostre currículum vitae al fax: 932 37 33 16
Os interessats adreceu el vo t u al número: 932283316
CAP
I
DlRECTDR/A
SENER, S.A. - ENGINYERIA EUROPEA
Perfil Màster en Prevenció de Riscos Laborals. Coneixements informàtics d'Autocad. Word i Excel. Idioma anglès. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Desplaçaments per Aragó i Catalunya.
I
Stgoru quinzena febrer 2001 2. S
especialitzada en arquitectura efímera, muntatge* museogràflcs I disseny 1 producció d'exposicions per a Is direcció del departament de producció de l'empresa, tasques de coordinació general, relació amb clients I proveïdors i direcció de l'equip humà de producció.
Perfil Imprescindible experiència en producció de muntatges efímers. Coneixements informàtics de Word. Excel i valorable coneixements d'Accés. Idioma català i es valorarà l'anglès. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Catalunya amb viatges a nivell nacional. S'ofereix Jornada oficial. Contractació a convenir. Període de prova de 2 mesos. Sou aproximat 5.000.000'- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata. Interessats/des poseu-vos en contacte amb Sra. Neus Bastarda*, telèfon 934 46 37 17
e currículum per
CAPS
D OBRA
PROMOTORA • CONSTRUCTORA D'EDIFICACIÓ
TÈCNIC/A
EMPRESA DE PROJECTES MUSEÍST1C5
D'OBRA
EMPRESA CONSTRUCTORA D'AMBIT NACIONAL
CONSTRUCTORA D'EDIFICACIÓ I RESTAURACIÓ
Perfil Imprescindible experiència en gestió i control d'obres. Coneixements informàtics de tractament de textos, fulls de càlculs, programes de pressupostos, etc. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Uoc de treball Ripollet. Dedicació mitja jornada amb dedicació flexible.
per a realització d'estudis d'ofertes i elaboració de pressupostos, control, coordinació i direcció d'obres.
CONTRATAS Y OBRAS
selecciona Caps d'Obra per a desenvolupar tasques al Departament de Producció dins l'Àrea de Barcelona.
Experiència mínima de 2 anys en la gestió d'obres: control tècnic i d'execució, contractació dels industrials i gestió econòmica entre d'altres. Cal aportar habilitats per a la negociació, la coordinació i l'organització d'equips de treball.
S'ofereix Contracte laboral o relació liberal (a convenir). Sou negociable en funció de ta vàlua del candidal/a. Signatura d'obres. Incorporació immediata.
s'ofereix Sou negociable segons experiència i vàlua personal. Incorporació immediata. Possibilitats de promoció professional. Dependència directa del Cap d'Àrea.
Els Interessats adreceu et vostre currículum per fax al número: 935 80 24 64
Les persones interessades poden enviar currículum vitae a l'atenció de Marta Ver3: n» de fax 9 3 4 1 4 06 96 o bé veramecontnrtasyobras.com
Perfil Experiència mínima d ' l any. Edat entre 25 i 45 anys. Coneixements Informàtics de Word, Excel i Autocad. Idioma català i anglès. Imprescindible carnet de conduir (l'empresa facilitarà el vehicle). Àrea de treball Barcelona i província. S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral o relació liberal (a convenir). Sou aproximat 3.800.000'- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata. Els interessats adreceu el vostre curriculum vftae al fax número 937 90 86 27
Refc 7318
A P A R E L L A D O R - ARQUITECTE TÈCNIC
ARQUITECTE TÈCNIC CONSTRUCTORA PROMOTORA
Empresa líder en el Sector de Particions demontables i perfileria per a sostres tècnics, necessita per a BARCELONA.Dependrò del Delegat de Zona, i les seves responsabilitats com a SUBDELEGAT es centraran en la prescripció i promoció de la gamma del producte a Enginyeries. ArQuitectes. Decoradors i grans empreses; recolzament i assessorament a distribuïdores 1 clients... Perfil Interessa una persona jove (28-35 anys aprox.), amb la titulació indicada, clara vocació relacional, motivació per desenvolupar-se en aquest àmbit i iniciativa. Es valoraran coneixements d'interionsme, decoració, Aulocad, Windows...Rebrà amplia formació i recolzament. S'ofereix Integració en plantilla i atractiu nivell econòmic. Persones interessades adreceu urgentment detallat curriculum vitae. adjuntant fotografia recent i indicant la Ref. 12743 a: HUMAN, Monaiterio de Urdax, 17 • 31011 Pamplona - Telèfon 348 17 09 30
per al disseny i execució de nous projectes, planificació i pressupostos. Perfil Edat entre 25 i 30 anys. Coneixements d'informàtica. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Uoc de treball Barcelona. S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral. Sou 3.54.000.000'- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata. Interessats/des p o s e u ^ s en contacte amb Sra. Deborah Bencomo telèfon 932 18 70 97, fax: 932 92 00 57
CONSTRUCTORA D'EDIFICACIÓ D'EIVISSA per a direcció d'obra, pressupostos i planificació. Perfil Experiència mínima de 2 anys. Edat entre 25 i 35 anys. Coneixements informàtics d'Aulocad 1 Presto. Es valorarà idioma anglès. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Disponibilitat per canviar de residència a Eivissa. S'ofereix Jornada oficial. Contracte labora! indefinit. Sou aproximat 4.000.000'- PTA brut/anual negociable. Signatura d'obres. Incorporació immediata. Els Interessats adreceu el vostre curriculum per fax, al número 971 3 1 29 64
VEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL : 932 40 23 58 • Fax: 932 40 23 59 • A/e: treball@apabcn.es • http//: www.apabcn.es
26
CONSTRUCCID I NOVES TECNOLOGIES LA IDENTIFICACIÓ DELS SÒLS I L'ESTUDI GEOTÈCNIC Del 2 0 al 29 de març a Barcelona
CÀLCUL PRÀCTIC DE MURS DE CONTENCIÓ del 1 4 al 23 de maig a Manresa
•
El curs te com a objectiu donar als assistents
•
Demostració de programes informàtics
El reconeixement dels terrenys, on ubicar una
dates: del 20 al 29 de març més una visita
els coneixements pràctics necessaris per a cal-
•
Casos pràctics
obra, és un dels moments considerats, cada
al laboratori i u n itinerari geotècnic a con-
cop més, importants abans de l'inici d'un pro-
cretar
cular, predimensionar, dissenyar i construir murs de contenció de terres relativament sen-
horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores
jecte i de l'execució d'una obra.
horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores
zills. En el curs s'exposarà la teoria de l'em-
durada: 8 hores
Saber identificar els sòls in situ i obtenir valors
durada: 12 hores
penta, es mostraran els diversos üpus de murs
preu matrícula: 24.000 pla
a l'obra mitjançant comprovacions senzilles,
preu matrícula: 36.000 PTA
de contenció, i el procés del seu disseny i cons-
preu col·legial: 20.000 pia
encarregar un estudi geotècnic i saber interpre-
preu col·legiat: 30.000 PTA
imcció. Es desenvoluparan casos pràctics i, a
responsable acadèmic; fosep Ignasi de Llo-
tar-lo, són tasques que els professionals que
responsable acadèmic losep I. de Llorens
l'hora d'aplicar-hi el càlcul, es farà una sessió
rens
projecten i dirigeixen obres han de fer. professors:
de demostració d'alguns dels programes informàtics que hi ha a l'abast, per fer-ne els
professors:
programa
Rafael Bellmunt. Arquitecte Dior. àrea cons-
càlculs.
Josep Ignasi de Llorens. Doctor Arquitecte. Pro-
•
Coneixements mínims per poder identi-
trucció existent [TEC
ficar u n terreny
losep Ignasi de Llorens. Doctor Arquitecte
Com encarregar i donar dades a l'em-
de la ETSAB, U P C
fessor de construcció de la UPC programa
Agusií Portales. Doctor Arquitecte de l'ETSAB.
•
Teoria de l'empenta
UPC
•
Tipologia de murs de contenció
Amb la participació de les empreses Q T E i
•
El procés de disseny i construcció dels
• •
PROCUNO
•
CODI: E3082
murs
-
prcsa que fa l'estudi geotècnic
Pere Mascarenas. Geòleg. Col·laborador de
Saber interpretar resultats.
l'assignatura de geotècnia de l'escola d'Ar-
Les sessions es completaran amb:
quitectura Superior Ramon Uull.
Itinerari geotècnic per les rodalies de Barcelona
-
E
CODI: E3042
Visita al laboratori Losan
JORNADES TÈCNIQUES A VIC Abril, m a i g i juny
• Diagnosi, utillatge i metodologies per a l'estudi de patologies en l'edificació Dimarts, 3 d'abril • Sòls i vials Dimarts, 24 d'abril
REHABILITACIÓ
fi
• •
Geotècnia Dimarts, 8 de maig Els materials d'argila cuita Dimarts, 19 de juny
ponents: Laboratori Lostec horari: dimarts, de 18 a 21 hores durada: 3 hores cadascuna
I MANTENIMENT
ESTRUCTURES DE PARETS DE CÀRREGA EN EDIFICIS EXISTENTS. 2 8 i 29 de març a Barcelona
A mesura que la construcció d'obra nova s'ha
DIMECRES, 28 DE MARÇ
allunyat de la construcció amb parets mestres,
16:00 h Les parets dets nostres edificis
i Avaluació estructural losep Maria Genescà, arquitecte tècnic
també els tècnics ens hem allunyat de la seva
Ramon Graus, arquitecte i arquitecte
comprensió. Així, a les obres de rehabilitació,
tècnic Servei Rehabilitació
on quasi sempre el sistema estructural és de parets, no acostumem a aplicar-hi una meto-
i Medi
, Ambient del CAATB. 17:00 h Disfuncions
estructurals
Professor dept. Construccions arquitectòniques 11 de la UPC i U n exemple d'aplicació de la meto-
de
les
dologia de diagnosi
dologia racional d'aproximació a les seves pro-
parets de càrrega. Simptomatologia
loan
blemàtiques.
Cèsar Díaz, Dr. Arquitecte. Professor
Genescà
depl. Construccions arquitectòniques I
L'objectiu del curs és proporcionar al tècnic
de la UPC
aquells arguments i aquells coneixements que li permetin reforçar, apuntalar i redissenyar les
19:00 h Possibles disfuncions estructurals.
parets de càrrega de la construcció del nostre
El cas de l'Eixample de Barcelona
país (tàpia, paredat, fàbrica de maó). Durant el
Antoni Paricio, Dr. arquitecte i arquitec-
curs es donaran les pautes d'inspecció d'edifi-
te tècnic Professor dept. Construccions
cis, s'explicarà la simpiomaiologia més habi-
Arquitectòniques II de la LJPC
tual, es farà una aproximació al seu càlcul i es
20:00 h La problemàtica de les construccions de tàpia
presentaran les solucions més adients per a cada cas.
Albert Cuchí, Dr. Arquitecte Professor dept Construccions arquitectòniques I de la UPC
responsable acadèmic Ramon Graus horari: dia 28 de març, de 16 a 2! h i dia 29
DIIOUS, 29 DE MARÇ
de març, de 9 a 14 i de 16 a 21 h.
9:00 h
Metodologia de diagnosi
preu matrícula: 33.000 PTA (198,33 €)
loan Ramon Rosell, enginyer en Orga-
preu coHegial/da: 27.000 PTA (162,27 €)
nització d'Empreses i arquitecte tècnic
Ramon
Rosell.
losep
Maria
i Tècniques d'intervenció en sistemes estructurals de parets de càrrega Xavier Casanovas, arquitecte tècnic Cap del Servei Rehabilitació i Medi Ambient del CAATB. i La Casa de los Botines a León. Diagnosi i intervenció. Josep Lluís Gonzàlez Moreno-Navarro, Dr. arquitecte. Prof. dept. Construccions arquitectòniques I UPC. i Intervencions
sobre
parets de
tàpies. Manuel Salicrú, aparellador. i Esünlolamcnl d'una paret mestra. Carles Oliver, aparellador.
Cap Laboratori de Materials de l'EUPB. S'ha previst la concessió de beques a estudiants, pel 50% de l'import de la matricula.
10:30 h Campanyes d'assaigs loan Ramon Rosell
CODI: R 1 2 0 1
ACXiVITATS
REHABILITACIÓ
I
•
INSPECCIÓ TÈCNICA D'EDIFICIS
§
13, 15 de març i 5 d'abril a Manresa
MANTENIMENT
U multiplicitat d'inspeccions d'edificis rais- 18:00 El programa se revisió d'habitatges lents, bé pei un problema de despreniments i el dictamen tècnic CTR en façanes, bç per l'aparició de ciment alu18:30L'estat dels edificis segons els dictàminós o per un requeriment de l'ajuntament, mens i certificats. ha augmentat el nombre de les nostres interXavier Casanovas vencions professionals en aquests edificis. La 13:00La normativa de les inspeccions tècregulació del Dictamen per la Generalitat de niques. Catalunya i la publicació de l'Ordenança de lesús Femàndez, Servei Normativa Jil l'Ajuntament de Barcelona, fan necessària CAATB una reflexió sobre el treball que realitzem i l'establiment d'unes pauies concretes. D'altra banda, cal aprofitar aquestes inspeccions per invertir la dinàmica de deixadesa del parc DIJOUS 15 DE MARÇ edificat. El Llibre de l'edifici existent i la figu16:00 La realització dels dictàmens i els ra del tècnic de capçalera, hi han de jugar un cenificats de seguretat de façanes. paper molt destacat. Pere Casademont, Servei Habitatge del S'ha previst la concessió de beques per aquells CAATB estudiants que ho sol·licitin, per un import de 17:00 Cas pràctic de visita d'inspecció per 30.000 pla. la realització de didànients i certificats de seguretat de façanes. Dates: 13, 15 de març i 5 d'abril del 2001, de Ana Chust, Servei Rehabilitació i Medi 16 a 20 h (més un dia de pràctiques a convenir) Ambient del CAATB. Uoc Seu de Delegació de Manresa (C/ Plana 18:00 Pràctica amb aplicacions informàtide l'Om, 6). ques, El Dictec, Clau 2000. Informació: Servei formació, 3 1 planta. Ana Chust Tel: 932 -30 23 73 • a/e formació@apabcn.es DIA I HORA A CONVENIR ENTRE ELS WEB http:Www.apabcn.es Inscripcions: Servei Informació: 932 40 20 60 ALUMNES 1 ELS TUTORS Preu matrícula: 50.000 FIA / 300.5 € Visita d'inspecció en equips de dos, amb el tutor, l'reu coHegiat/da: 40.000 PTA / 240.4 € per realitzar un dictamen o un certificat de seguResponsable acadèmic Xavier Casanovas retat de façanes. DIMARTS 13 DE MARÇ 10:00 Estratègies per mantenir els edificis. Xavier Casanovas, Servei Rehabilitació i Medi Ambient del CAATB 17:00 Com organitzar una visita d'inspeccióï Xavier Casanovas
MEDI
Primera quinzena març 2001 —• .
obres a fer derivades de la inspecció. l'ere Casademont, Servei Habitaige del CAATB
Els alumnes del curs rebran els programes informàtic Dictec i Clau 2000 (que té un RV.P de 25.000 ITA).
DIJOUS 5 D'ABRIL 16:00 Presentació de documents i debat sobre les inspeccions realitzades. Pere Casademont, Servei Habitaige del CAATB 18:20 Responsabilitats, requeriments i
CODI:
R1124
AMBIENT
LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ
Cas pràctic. 8 de març a Barcelona. Presentació
Informació: Servei de formació, 3 J planta
L'aplicació del Decret 201/94 ha estat variable
Tel. 932 40 23 73 • a/e formacio@apabcn.es
segons la zona geogràfica i les voluntats i possi-
web http://www.apabcn.es
bilitats municipals, però cada dia el seu compli-
Inscripcions: Servei d'Informació del Col·legi.
ment és més generalitzat. FI curs es proposa
Tel.: 93 240 20 60 Fax 93 240 20 61
aclarir com a l fer la gestió dels residus que pro- Preu matrícula: 6.000 ITA/36,06 € duïm i quina és la documentació que acreditarà
19:40 h | conclusions a s pràctic) Toni Floriach
|2a fase cas pràctic] Toni Floriach
17:20 h Possibles escenaris de gestió Ramon Graus
_ ^ ^ ^ ^ M ^ _
17:40 h |3a fase cas pràctic)
f
Toni Floriach
^F
f^^__B
Programa
18:00 h Pausa 18:20 h Criteris
^^^^P
^^^^^^JI
El curs s'estructura en diverses ponències que ris per a gestionar els residus, i en unes inter-
residus
Ramon Graus 17:00 h
Preu coHegial/da: 5.000 PTA/ 30,05 €
aquesta gestió.
faciliten els coneixements i el materials necessa-
16:40 h Avaluació dels
16:00 h Caracterització dels residus Ramon Graus, arquitecte i arquitecte
vencions paral·leles on es van desenvolupant les
tècnic. Servei Rehabilitació i Medi
diferents fases del cas pràctic
Ambient del CAiATB 16:20 h [ l a fase cas pràctic|
municipals d'aplicació del Decret 201/9-1
Eva Candela. Arquiiecta tècnica. Ajuntament de Terrassa. 18:50 h |4a fase cas pràctic|
Toni Floriach
Dates: Dijous, 8 de març de 2001, de 16 a 20 h
Toni Floriach, arquitecte tècnic Servei
19:10 h Criteris de recepció dels abocadors
U o c Aula nova exterior, GAAT de Barcelona.
Rehabilitació i Medi Ambient del
Bon Pastor, 5 . 08021 Barcelona
CAiATB
lluïs Martínez. Dipòsit controlat de runes. Abocador del Papiol.
^ ^ ^ T L £ 3L
^ k
T L J T
^I ^L ,V V
V ^ ^ ^ ^ ^ _^t^^^F T^^^^^l í f \ ^ ^ ^ ^ J ^^^^r T|
CODK M 1 1 O 1
28
Primera quinzena març 2001
DRGANITZACID I EESTID f í
CONTROL D'OBRES. SEGUIMENT ECONÒMIC I TRACTAMENT DE LA I N F O R M A C I Ó . B a r c e l o n a , d e l 7 a l 2 8 d e m a r ç
GESTIÓ I MERCAT IMMOBILIARI Cicle de sessions En aquest cicle es mostrarà, a través d'unes xerrades i taules de debai, com el project management i la gestió en construcció es planteja, cada cop més, com una sonida professional amb perspectives de futur. Professionals d'aquest àmbit donaran a conèixer les funcions de gestió, diversos models d'organització de la gestió i la situació del mercat. DATCS A BARCEIXWA
divendres, 23 de març: • La gestió dels projectes on-Iine Shaul Mazor. Vice-president d'E-Scraper divendres, 27 d'abril: • El mercat immobilari: la transformació del Poble Nou. La zona 22@. Ramon Garcia. Cerent Urbanisme de ['Ajuntament de
Barcelona DATES A V I C
20 de març: • La figura del Project ManagerFuncions i perfil professional DATES A GRANOLLERS
15 de març: • La figura del Project Manager. Funcions i perfil professional responsable acadèmic Carles Puiggròs horari: de 19 a 21 hores. durada: 2 hores cadascuna. L'entrada és lliure però cal reservar plaça.
CODI: G7001
Els professionals, per poder complir amb els objectius fixats de cost, temps í qualitat de l'obra, han de tenir una visió global de la informació que es genera durant lot el prote's d'edificació. L'objectiu del curs és posar a l'abast de l'assistent una proposta de metodologia que l'ajudi a disposar de les variables de control per al comandament de l'operació. A partir de la informació que es genera durani el procés de direcció i gestió d'una obra i utililzanl les eines d'informàtiques de Microsoft més habituals ( Word, Excel i Microsoft Project), es proposa un mètode general per al tractament global de la informació: cost, temps, recursos i presa de decisions. Cal, doncs, per realitzar aquesl curs tenir uns
mínims coneixements d'aquests programes informàtics com a usuari. Aquesl és un dels cursos que fem conjuntameni amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) responsable acadèmic Carles puiggròs dates: del 7 al 28 de març horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 15 hores preu matrícula: 37.500 PTA preu col·legiat: 31.500 PTA
CODI: G1074
l GESTIÓ DE L'OBRA. CONSTRUCTION MANAGEMENT. • Curs de Postgrau. Del 2 0 d'abril al 3 0 de juny a Barcelona !s models de geslió d'una obra es diversifiquen cada cop més, coexisteixen models tradicionals amb altres de més complexos on la geslió del procés de construir és la clau per aconseguir els objectius de qualitat, temps i cosí previst El gestor de l'obra o coniractor manager esdevé una funció professional dau en l'organigrama del procés immobiliari. Aquesta funció professional la podem trobar en representació de la propietat o promotora (de vegades anomena! coordinador d'obres) í, lambé amb característiques molt similars, en la constructora fent la tradicional funció de cap d'obra.
Í
El coniractor manager com a responsable de la producció de l'obra l'haurà d'organitzar partint d'un projecie executat i d'un pressupost objectiu fet. Contractarà i coordinarà als diversos industrials que intervenen i conduirà els equips. Procurarà complir el termini previst de lliurament de l'obra i el pressupost objectiu amb les qualitats previstes. El curs està estructurat com a itinerari formatiu i té com a objectiu adquirir aquestes competències, necessàries per a assolir la funció, d'acord amb el requeriments de la demanda del sector i les empreses.
Programa
I PLANTEIAMHNT DE L'OPERACIÓ. ESTRATÈGIA DE CONTRACTACIÓ. Contractació global. Divisió en lo I PLANIFICACIÓ DE L'OPERACIÓ Planificació general. Planning d'execució. Bases per la coordinació. Seguiment del planning. Accions corredores. I IMPLANTACIÓ D'OBRA 1 ORGANITZACIÓ LOGÍSTICA
ió dels contractistes. Circuits d'informació. Re jnions. Anés. Informes. I TÈCNIQUES DE NEGOCIACIÓ
I EL SERVEI DEL CONTRACTOR MANAGER Característiques del servei. Organització del servei. Oferta de serveis. Contractació.
I SEGURETAT I SALUT A PEU D'OBRA
I DESENVOLUPAMENT D'UN CAS
I ANÀLISI DE RISCOS DE L'OPERACIÓ Accions preventives. I DIRECCIÓ DE REUNIONS
responsable acadèmic Carles Puiggròs horari: divendres de 16.30 a 21 h i dissabte de 9.30 a 14 h
• INTRODUCCIÓ El sector. Models de gestió del procés. Models de gestió de l'obra. El a i i el Cap d'obra. •
INTRODUCCIÓ A LA GESTIÓ DE RECURSOS HUMANS
•
PLANTEJAMENT DE L'OPERACIÓ.
I PLANIFICACIÓ I CONTROL DE COSTOS La perspectiva del Contractor Manager. Comptabilitat de l'obra. Anàlisi de desviacions. Accions correctores. Informes
OBJECTIUS
I PLANIFICACIÓ I CONTROL DE COSTOS La perspectiva del Cap d'obra. Comptabilitat de l'obra. Anàlisi de desviacions. Accions correctores. Informes.
Objectius del Client/Promotor. Anàlisi del projecte. Auditoria externa i auditoria pròpia. Revisió d'amidaments. Adequació al sistema de contractació.
I CONTRACTACIÓ Elements bàsics del contracte. Tipologia de contractes. Geslió de contractació. Coordina-
I QUALITAT durada: 80 hores Objectius. Pla de control. Control de recepció. preu matrícula: 200.000 PTA Control d'execució. Seguiment del pla. preu col·legiat 160.000 PTA Accions correctores. Organitzat conjuntament amb I RECEPCIÓ 1 LIQUIDACIÓ Recepció i liquidació de contractes. I LLIURAMENT DE L'OBRA I POSTVENDA I TÈCNIQUES DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES Resolució de casos i simulació de conflictes
CODI: G5071
ACTIVITATS
t'iu injrç 2001 —, -•
QUALITAT CONTROL DE QUALITAT. C A S PRÀCTIC
13, 20 i 27 de març a Granollers responsable acadèmic. Pere Casademont
durada: 9 hores
professors: Pere Casademont. Arquitecte tèc-
preu matrícula: 18.000 PIA
nic Servei Habitatge del G U I U .
preu col·legiat 12.000 PTA
lesus Fernàndez. Arquitecte tècnic Servei Normativa del CAATB
• •
Programa •
Legislació del control de qualitat.
dates: U, 21 i 28 de març
•
Els agents del control de qualitat
horari; dimecres, de 18 a 21 hores
•
Materials a controlar mínims, (formigó,
•
mahons, íerro per armats, sosires, acer per
•
armar).
•
Programa, registre i certificació.
La certificació. Els documents d'idoneïtat tècnica, segells i marques de qualitat, la visió europea.
Tramitacions. Resolució d'un exemple: registre de resultats i certificat de compliment, ds diferents documents a recepcionar.
•
L'homologació.
CODI: Q10215
SEGURETAT L A SEGURETAT I SALUT A LES OBRES
Cicle d e s e s s i o n s SEGURETAT EN TREBALLS DE DESCONSTRUCCIÓ EN PRESÈNCIA D'AMIANT I PLOM Dates: Dilluns, 2 d'abril del 2001 a Barcelona Encara queden forca construccions amb presència de l'amianl i el plom, que avui són materials d'ús prohibit en la construcció. Aquests materials representen un alt risc per a la salut de Ics persones, tant per als treballadors en la fase d'execució com per als usuaris de l'edifici- En aquesta sessió es mostrarà com assegurar la seguretat en el procés de desconstrucció i en el tractament dels residus subsegüents. Professor. Ana Emília Escudero i Alfons Güell.
SEGURETAT A LES INSTAL·LACIONS D'ELECTRICITAT DURANT LES OBRES Dates: Dimecres, 3 maig a Cranollers Les instal·lacions elèctriques provisionals de les obres constitueixen un element fonamental a l'hora de realitzar-les. La seguretat d'aquestes instal·lacions constitueix un dels punts sovint més oblidats. Volem veure com han de ser les escomeses provisionals, els quadres generals i els quadres de plantes, les esteses de cables, les connexions i les preses de terra. Analitzarem els elements que componen els quadres, la seva sensibilitat, el manteniment i les instruccions de seguretat per al seu ús. Professor Xavier Cardús. Enginyer tècnic elèctric. Tècnic superior en prevenció de riscos laborals
XARXES I BARANES DE SEGURETAT A LES OBRES Dales: Dimecres, 30 de maig a Granollers La sessió vol donar una visió real del que cal fer en la utilització i la instal·lació d'aquestes proteccions col·lectives, el seu muntatge i l'ús correcte. Es divideix en dues parts, a la primera hi haurà l'exposició de la normativa vigenL les formes de col·locació, ancoratge í manteniment de les xarxes i baranes. La segona part anirà a càrrec d'una empresa especialitzada en la col·locació d'elements de protecció col·lectiva que ens parlarà de la realitat a les obres, i ens presentarà diversos casos i solucions. Professor Francisco Mayoral. Ingea
LA SEGURETAT EN TREBALLS ESPECIALS EN ALÇADA Dates: Dilluns, 7 de maig a Barcelona Aquesta mena de treball i les tècniques que s'utilitzen tenen una especificitat molt gran, on la seguretat es troba totalment integrada en la forma de treballar Per tal de conèixer les dificultats habituals i els mètodes operatius a utilitzar, es presentaran casos reals en què intervindran els tècnics de diverses empreses SEGURETAT EN ELS ENDERROCS especialitzades. Dates; Dilluns, II de juny a Barcelona Professor Vertisub Es parlarà de la seguretat bàsica que cal aplicar en
els treballs habituals d'enderroc de tota la seva problemàtica i de les mesures de prevenció que l'experiència ha demostrat que són efectives i d'aplicació real. Professor loaquim Sànchez. Arquitecte tècnic. Tècnic en prevenció de riscos. Enderrocs Benjumea LA FORMACIÓ I LA INFORMACIÓ EN SEGURETAT DELS TREBALLADORS A LES OBRES Dates: Dilluns, 2 de juliol a Barcelona Els treballadors de les obres han d'estar informats dels riscos que comporten diversos processos de treball i han d'estar formats per treballar segurs. En aquesta sessió es mostrarà com utilitzar el mètodes pedagògics i com desenvolupar habilitats per a la comunicació, facilitant eines útils per als professionals no habituats a fer de professors
0 comuniadors. Professor laume Llacuna. Doctor en Filosofia 1 Uetres, expert en formació i comunicació Responsable acadèmic Ezequiel Bellet Dates: fins el juliol Horari: un dilluns al mes de 17 a 21 hores Durada: 4 hores cada sessió Preu matrícula: 6.000 PTA per sessió Preu col·legiat: 5.000 PTA per sessió
CODI:
S7O11
30
Primera quinzrna mar; 2001
ACTIVITATS
ACTIVITATS
PERICIALS
APROXIMACIÓ A LA DIAGNOSI DE DANYS PER VICIS OCULTS Del 7 de març al 2 5 d'abril a Barcelona Els arquitectes tècnics i altres professionals de formació tècnica són requerits pels usuaris d'edificis, procuradors i advocats, companyies asseguradores i, sovint també, pels jutges per diagnosticar danys per vicis ocults als edificis. Aquests professionals posen de manifest la seva expertesa i perícia lècnica en l'emissió d'un diagnòstic a través d'un informe tècnic L'eficàcia de l'informe està en consonància amb la qualitat lècnica i lingüística del document i la seva objectivitat Els objectius d'aquest curs són aproximar aquests professionals a la diagnosi i la detecció de lesions en cada unitat d'obra, de la mà d'uns expens en cada àmbit Es tractarà, doncs, la detecció i la interpretació de lesions a l'estructura i els seus subsistemes; les lesions a l'envoltant de l'edifici en els casos de patologies per humitats, anomalies que afecten al confort tèrmic i acústic; les lesions a les instal·lacions, i als acabats. 1, finalment, l'anàlisi i detecció de riscos en l'ús dels edificis i la introducció als mètodes preventius. Aquest curs s'organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i el seu
P
contingut coincideix amb un dels mòduls que for- • men pan del curs de postgrau en perícia assegura- • dora. Compta amb 3 crèdits per al màsier en valoració de béns i taxació de danys que organitza ia FPC. Programa • • L'estructura i subsistemes - Detecció i interpretació de lesions originades en l'estructura i el terreny: Lesions en sistemes de fonamentació. Lesions en murs de conten- ció. Lesions en estructures de formigó armat Lesions en estructures metàl·liques. Lesions en sostres • - Introducció als sistemes d'intervenció racio- nals • L'envoltant de l'edifici, confort tèrmic i acústic - Detecció i interpretació de les humitats. • Anàlisi de l'estanquitat • - Anàlisi del confon tèrmic - Detecció d'anomalies que afecten el confon acústic - Introducció als sistemes d'intervenció racionals.
Les instal·lacions de l'edifici Detecció i interpretació de lesions en xarxes d'aigua. Detecció i intrepretació de lesions en sistemes de calefacció. Detecció i inlrepretació de iesions en sistemes de terra radiant Detecció i interpretació de lesions en instal·lacions elèctriques. Detecció i interpretació de lesions en sistemes de climatització. Introducció als sistemes d'intervenció racionals.
responsable acadèmic Enric Casanovas dates: Del 7 de març al 25 d'abril del 2001 horari: de 16.30 a 21 h (dimecres) durada: 32 hores preu matrícula: 64.000 PTA Preu col·legiat: 56.000 PTA
Professors: Robert Brufau. Enginyer tècnic industrial. Perit industrial. Tècnic superior en prevenció. Enric Casanovas. Arquitecte tècnic Minerva Embuena. Arquitecte tècnic lorge Marco. Enginyer químic Els acabats Frederic Porras. Especialista en sòl radiant Detecció i intrepretació de lesions en els aca- Josep Ma. Querol. Enginyer industrial. Consulbats. tor acústic Introducció als sistemes d'intervenció racionals. La seguretat en l'ús dels edificis Anàlisi i detecció de riscos en l'ús dels edificis d'habitatges. Introducció als mètodes preventius i correctius de la seguretat
CODI: P i l l i
C U R S DE POSTGRAU EN PERÍCIA ASSEGURADORA Març - d'abril a Barcelona
Dins de ("àmbit professional, les persones En aquest curs de postgrau es pretén donar els que dominen els fonaments tècnics d'una coneixements teoria i pràctics suficients per a professió i que en coneixen les implicacions l'exercici professional d'aquesta especialitat. jurídiques s'anomenen perits. Aquest curs està organitzat a la Fundació La formació pericial és cada vegada més Politècnica de Catalunya en conveni amb el necessària en les relacions econòmiques, jurí- nostre Col·legi a efectes de l'habilitació profesdiques i tècniques, en una societat que demasional corresponent, i és un dels postgraus dins na criteris en l'aplicació lògica de les tècnidel màsier en valoració de béns i taxació de ques i un coneixement profund de les qüesdanys que organitza la FPC i que compta amb tions que componen valoració econòmica. vuit crèdits per al màsier. El perit assegurador cal que tingui, a més d'una expertesa tècnica, uns coneixements bàsics programa: de tipus jurídic i del món assegurador, saber interpretar pòlisses, valorar i diagnosticar ris- • Introducció al dret i a la fundo pericial assecos, informar i taxar danys, entre d'altres. guradora
Normativa tècnica i dret d'assegurances Comunicació oral i escrita Introducció a la perícia asseguradora Els riscs en construcció Perícia asseguradora en danys per vicis ocults Seminaris de casos responsable acadèmic. Francisco lavier Llovera. Catedràtic d'universitat Director de! Depanament d'Organització d'Empreses de la UPC dates: del març a l'abril (aula FPC, edifici L'Illa Diagonal) horari: divendres de 16 a 21 h i dissabtes de 9 al4h durada: 82 hores
preu matrícula: 110.000 PTA preu collegiat/da: 110.000 PTA Organitzat conjuntament amb
©í
CODI:
P1131
ACTIVITATS
NOVES
NDRMATIVEB
Primera quinttiu març 2001
HABILITATS
31
DIRECTIVES
SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS A L'HABITATGE
INICIACIÓ A LA GESTIÓ HSCAL DEL PROFESSIONAL
2 4 d'abril i 1 5 de m a i g
2 9 de març a Barcelona
Davant de l'imminent augment dels serveis
L'arquitecte tècnic, a l'hora de començar a
preu col·legial gratuït
de telecomunicacions a l'habitatge, es fa
exercir com a professional liberal, ha de pren-
responsable acadèmic lose Antonio Ber-
necessari conèixer l'evolució de les xarxes de
dre una sèrie de decisions sobre com gestio-
nàldez. Advocat. Assessor fiscal
iclecomunicacions, iani les terrestres com les
narà la seva activitat i lesrepercussionsde
aèries, i com aquest món incideix directa-
tipus fiscals que tindrà. I, una vegada inicia-
ment en la nostra feina. Hem de saber, tam-
da la seva activitat, haurà de complir una
bé, quins requisits lècnics cal preveure en els
sèrie de tràmits i obligacions fiscals. En
projectes per tal que compleixin amb la nova
aquesta sessió es pretén introduir el profes-
normativa d'infraestructures comunes de
sional en l'acompliment d'aquesies obliga-
telecomunicacions i com els incorporem en
cions fiscals, intentant aclarir els aspectes més
els edificis ja construïts, ja que això pol com-
importants que ajudin a prendre aquestes
portar la instal·lació agressiva de cables, cai-
decisions i a gestionar amb una visió pràctica
xes, etc.
els tràmits adients: IRPF, IVA, lAE, declaracions, entre d'altres.
responsable acadèmic lesús Femàndez. horari: De 17 a 21 h (dimarts)
24 d'abril a Barcelona
durada: 4 hores
CODI: N1041
horari: de 19 a 21 h (dijous) durada: 2 hores
CODI: C1062
preu matrícula: gratuït
preu matrícula: 10.000 pia preu col·legial: 8.000 pta
15 de maig a Vic CODI: N1042
INFDRMACID"
BS
i
INSCRIPCIONS Telèfon d'Inscripcions 932 40 20 60 Telèfon d'Informació 932 40 23 73 Fax 932 40 20 61
GESTIÓ DEL TEMPS 3 i 5 d'abril a Barcelona
L'arquitecte tècnic o l'aparellador, per les seves
•
La matriu de l'administració del temps
característiques professionals, ocupen llocs de
•
El full de treball seimanal
responsabilitat que requereixen un all nivell
•
d'organització i gestió del treball propi. La diversitat de treballs que desenvolupa l'obliga a opti-
Identificar el problemes en la gestió del temps laboral
•
Millorar l'efectivitat personal
miezar el seu temps de dedicació a les activitats, per donar a l'abast i complir amb eficàcia amb
responsable acadèmic Ascensión Gàlvez
els seus compromisos i les seves responsabilitats.
horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h
En aquest curs l'alumne aprendrà a distingir
durada: 6 hores
entre l'urgent i l'important, aprendrà a organit-
preu matrícula: 16000 ITA
zar l'agenda i a ser reflexiu per dedicar el que
preu col·legiat: 11.000 PTA
pertoca a cada tasca a fi de rendibilitzar el temps.
professor loan Plans. Llicenciat en psicologia. Professor d'ESADE. Soci-direcior de DIRECTA
programa
http://www.apabcn.es • a/e: formacio@apabcn.es
CURSOS
•
CODI: C1017
L'administració del temps
D'INFORMÀTICA
AULA D'INFORMÀTICA DE BARCELONA
CODI
INFORMÀTICA BÀSICA
DATES
HORARI
DURADA
CI2I5
Excel 1 nivell
del 31.03.01 al 7.04.01
dissabtes de 9 a 13 h
CI203
Inlemet
dia 24.03.01
dissabtes de 9 a 13 h
CI203
Inlemct
dia 6.04.01
divendres de 17 a 21 h
CI212
Organització del disc
dia 14.03.01
de 17 a 21h (de)
8 4 4 4
CODI CM01
INFORMÀTICA APLICADA Planificació i control de proiecles amb Microsoft rROIECT 98
DATES del 3.03.01 al 17.03.01
HORARI dissabte de 9 a 13h
CI401
Planificació i conlrol de projectes amb Microsoft PR01F.CT 98
del 19.03 01 al 4.04.01
de 17 a 19h (dll i de)
CI302
Pressupostos i conlro] econòmic d'obres amb TCQ 2000.
del 19.03.01 al 2.04.01
de 17 a 21 h (dll i de)
DURADA
12 12 20
PREU MATRÍCULA PREU COLLECIAT 14.000
10.000
11.000
8.000
11.000
8.000
7.000
5.000
PREU MATRÍCULA PR£U COLLECIAT 25.000
20.000
25.000
20.000
46.000
35.000
UM perum pn ordinador.
- AULA D'INFORMÀTICA DE GRANOLLERS
CODI
INFORMÀTICA APUCADA
CI301
PRESTO 1 nivell: Amidamcnts, pressupostos i certificacions
DATES del 20.03.01 al 3.04.01
HORARI
de 17 a 21 h (dm i dj)
DURADA
20
PREU MATRÍCULA PREU COUECIAT 46.000 35.000
32
Primera quinzena març 2001
lCDIDÉNTAL
DEL VALLÈS OCCIDENTAL
I!
I Dia 20 de març La figura del projea maiwger. #• i meiodologes per a l'esnuli de paobges en l'eFuncions i perfil professional. De 19 a 21 hores. dificadó'. De 18 a 21 hores. Uoc Sala d'actes A càrrec de Carles Puiggròs • Dia 2A d'abril: Jornada tècnica: Sob i mals. I Del 23 de març al 16 d'abril: exposició sobre De 18 a 21 hores. Lloc Sala d'actes pintura religiosa (tipus retaule) de l'artista Rovira Bassas. Delegació d'Osona I Dia 3 d'abril: Jornada tècnica: Diagiwíi, milL·ii- PI, Major, 6. Vic • Tel: 938 85 26 11
Per celebrar el desè aniversari, els aparelladors i arquitectes tècnics vallesans han començat a preparar un seguit d'actes que se celebraran al llarg del 2001: DIVENDRES 30 de març a les 7 del vespre INAUGURACIÓ • Inauguració de l'aniversari a la sala de plens de l'Ajuntament de Terrassa amb una conferència sobreL·qualitat de vida. • Exposició sobre Control de qualitat. • Exposició 10 Anys de la Delegació del Vallès • Occidental.
ACTES LÚDICS • Víaigc a València. • Esponsoriízadó d'una obra de teatre. • Esponsorització d'un concert a la lazz Cava de Terrassa. • Soparà'LaMola*.
D'DSDNA
ACTIVITATS DE U DELEGACIÓ D'OSONA
10 ANYS DE LA DELEGACIÓ
AURES ACTIVITATS PREVISTES • Exposició col·lectiva d'aparelladors i arquitectes tècnics sobre diferents disciplines artístiques. • Acte popular amb obsequi a la ciutat de Terrassa que es farà coincidir amb la Festa Major de la ciutat.
DELEGACIÓ
SEMINARI CONSTRUTIC Concert a les esglésies de Sant Pere, i visita guiada.
ACTES ESPORTIUS • Partit de futbol al camp del Terrassa. • Sortida en 4x4. • Sortida en biàdeia. ALTRES • Conferència sobre la LOE. • Cursos de qualitat docent relacionats amb una exposició. informació: Delegació del Vallès Occidental. Telèfon: 937 80 11 10
Seminari sobre les noves tecnologies de la informació 1 comunicació a la construcció. Dimarts, 27 de març de 2001 Es mostraran experiències reals d'aplicació de les TIC per part de professionals i empreses de la construcció del nostre i d'altres països - Intranets d'empresa - Plataformes de gestió de projectes on line - Equips virtuals i teletreball - Sistemes d'informació on line - Comerç electrònic dç productes • Materials intel·ligents, programables i autoreparables • Control d'edificis, instal·lacions i infrastructures Preu: 15.000 PTA (dinar inclòs).
1
1 \ 1
\^T
11 W w M\
1 \
1
v
1
ConstruTIC
Programa
XPGSICIDNS
9.00 h
GRATIS: DUES DÈCADES
INSTAL·LACIONS DOMÈSTIQUES,
del 10 de maig al 1 de juny
DIDO-DISSENY DOMÈSTIC
9.30 h
Del 27 de març al 27 d'abril
Exposició del poeta visual Xavier Canals emmarcada dins de les activitats de la Primavera del Disseny 2001, concebuda i realitzada com un poema visual de 7,5 X 8 m. d'ample que s'estén al terra de la Sala d'exposicions del Col·legi. La seva forma i contingut consisteix en l'ordenació en columnes cromàtiques, amb constant variació de mida i/o tipografia de totes les paraules 'gratis" que han arriba! impreses al domicili de Xavier Canals durant els darrers vint anys.
Dins de les activitats programades a la Primavera del Disseny 2001, aquesta exposició analitza el pas del temps en l'ús i la funcionalitat dels materials i elements dissenyats en tres àmbits de la construcció: la cuina, el bany i les instal·lacions d'aigua, de gas i electricitat. L'exposició destacarà l'aportació de les noves tecnologies. Està prevista la organització d'un cicle de conferències durant els dies de l'exposició.
Sala d'exposicions del Col·legi. Bon Pastor, 5. Barcelona
Sala d'exposicions del Col·legi. Bon Pastor, 5. Barcelona
De dilluns a divendres, de 9,30 a 20 hores.
De dilluns a divendres, de 9,30 a 20 hores.
Organitza el Departament de Cultura Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cultura@apabcn.es
Comissari: Josep Carganté, arquitecte tècnic
primavera del disseny 2001 VI inlernaiionol design feslival brcel
17.00 h Obertura de la lomada a càrrec de Pere Macias, conseller de Política Territorial i Obres Públiques i de Carles Manin, secretari general de la 18.00 h Secretaria per a la societat de la Informació.
Rey, informàtics de l'empresa 1DO\ Ingenieria. Ponència: Programes i enes pel procés cons iruaiu, a càrrec de Martin Betis, de la Universitat de Salford de Gran Bretanya Ponència: Materiah i components de futur a càrrec del Centre Sdentifïque et Technique du Bàlimem de França CSTB.
9.45 h
Ponència: Sen-eis í comerç electrònic a19.00 h Conclusions a càrrec de Rafael Romero la indústria de k construcció, a càrrec president de la Cambra de Contractistes de Julià Monsó de l'empresa E-difica. de Catalunya i clausura de la Jornada a càrrec de Xavier Bardají, president de 10.45 h Ponència: Gestió de projectes en Unia, a Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. càrrec de Shaul Mazor de l'empresa 1Scraper. 11.45 h Pausa-caíè 12.00 h
Organitza el Departament de Cultura Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cultura@apabcn.es
Recepció dels participants i lliurament de documents.
13.00 h
14.00 h 16.00 h
Lloc Sala d'actes del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat Ponència: Gestió intel·ligent dels edificis.Avgda. Josep Tarradellas, 2-6. Barcelona El cas de la nova seu de la UPC de Castelldefels, a càrrec de Jordi Mataix i Organitza: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Oltra, enginyer de telecomunicacions Tècnics de Barcelona i professor de la UPC Amb la col·laboració i participació de? Ponència: l'ús d'intranet en una Departament de Política Territorial empresa de construcció, a càrrec de i Obres Públiques. Fomento de Construcciones y Con- Cambra Oficial de Contractistes d'Obres iraias. de Catalunya. Secretaria per a la Societat de la Informació. Dinar Informació i inscripcions: Ponència: L'engnyeria a distància, a Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60. càrrec d'Inigo Sanemeterio i Alvaro A/K informacio@apabcn.es
ACTIVITATS
Primera quinzend març 2001 3
VIATGES I VISITES TÈCNIQUES VIATGE A LONDRES El Col·legi organitza un viatge a Londres per visitar les darreres realitzacions arquitectòniques 1 urbanístiques que s'hi ha dut a terme a la ciutat del Tàmesi.
Dissabte 2
•
Malí: Tate Modern i itinerari panoràmic
•
pel barri de Southwark Tarda lliure. Allotjament.
Diumenge 3 •
Matí: itinerari arquitectònic per la Jubi-
•
Visita a les principals estacions, autenti-
De 1 1 al 4 de juny
lee Line.
PROGRAMA
ques exaltacions de qualitat en la enginyeria i consideració de la llum natural:
Dhvndres i •
• -
•
WESTMINSTïR, per Michael Hopkins and
-
SOUTHPARK, per MacCormac Jamieson Pri-
Sortida en vol regular destinació Londres. Trasllat a l'hotel i allotjament.
Panners
Tarda: itinerari Millennium Projects (en
chard
autocar)
-
BERMONDSEY. per lan Ritdiie Architecis
IMAX, per Avery Associats
-
CANADÀ WÀTER, per Eva Jirioia
^ S S ^ ^ ^ H Í t £_?!$&&
LONDON EYE, per Barlïeld Marks, la noria
-
CANARV WHARE per rosler and Patners
d'observació més gran del món
•
Tarda lliure. Allotjament.
-
0 X 0 TOWER, per Lífschutz Davison
Preu per persona:
-
MILLENNIUM BRIDCE, per Fòsierand Part-
Habitació doble: 125.000 PTA
ners THE CLOBE, per Trieo Crosby, una rèplica
Suplement habitació individual: 25.000 PTA
-
Inclou:
•
del teatre original de Shakespeare MILLENNIUM DOME, per Richard Rogers
- Vols regulars Bcn/Londres/Bcn, classe turista
• Entrada a la Taie Modern - Cuia acompanyant des de Barcelona
Pannership
- Trasllats aeroport/hotel
- Assegurança d'assisiència en vialge
Servei d'Informadó.
MILLENNIUM VIILACE, per Ralph Erskine
• 3 nits en hotel 4", amb esmorzar inclòs.
- Taxes d'aeroport
Telèfon 932 40 20 60.
Allotjament.
- Autocar per les visites panoràmiques dels
- Bossa de vïaige i dossier informatiu
A/e: informació@apabcn.es
•
•
dies 1 i 'I - Visites guiades per un arquitecte professional, amb un profund coneixement de tois els llocs a visitar, amb traductor.
No i n d o u : • Despeses personals com begudes, propines trucades telefòniques - Qualsevol altre servei no especificat con inclòs Informació i inscripcions:
CONVOCATÒRIA DE PROJECTES DE COOPERACIÓ PER A LA CONCESSIÓ DEL 0,7% DEL COL-LEGI La Junta de Govern del Col·legi, a proposta de la sionals i estudiants del nostre col·lectiu en el moviComissió 0,7, obre una convocatòria per la presenta- ment de la cooperació internacional per al desenvolució de projectes de cooperació per al desenvolupa- pament. ment, per tal de distribuir la partida del 0,7% del presD'altra banda, es demanarà que els projectes supost col·legial de l'any 2 0 0 1 . que es presentin compleixin criteris de viabilitat Es poden presentar a la convocatòria tots els econòmica i legal, siguin concrets i factibles, i accepprofessionals, les ONG i les institucions que estiguin tats i valorats com a necessaris per la contrapart duent a terme o vulguin iniciar projectes que respon- local. guin a iniciatives solidàries amb països en vies de desenvolupament. Per optar a la convocatòria, caldrà enviar una proposEls programes o projectes que es presentin ta d'activitat en forma de projecte al Col·legi (Servei ? hauran d'estar relacionats amb el sector de la cons- Rehabilitació i Medi Ambient, 3 planta). El Col·legi trucció (habitatge, infraestructures, equipaments) o facilita una fitxa-dossier per facilitar la confecció d'aamb sectors afins (planejament territorial, tecnologia, questa sol·licitud. El termini màxim de presentació es formació tècnica, etc). Les línies d'acció poden refe- tancarà el divendres 1 1 de maig d'enguany. rir-se al projecte i/o a la direcció i control de les obres, o bé a programes de formació, transferència de tec- Per a més informació, podeu adreçar-vos al Servei nologies, etc. Rehabilitació i Medi Ambient, telèfon 93 240 23 66 El Col·legi donarà prioritat a aquells projectes (Mireia Ribera). que promoguin la implicació i participació de profes-
34
Primera quinzena man; 1001
ACTIVITATS^VnIRA CONSTRUCTA XXI: FIRA VIRTUAL DE LA CONSTRUCCIÓ
II BIENNAL DEL PAISATGE
SALÓ DE L'ENSENYAMENT 2 0 0 1
L'objeaiu de la (I Biennal és continuar el debat sobre projectes i recerques recents més significatius, a nivell europeu, sobre temes de paisatge. Aquesta es desenvoluparà mitjançant diverses exposicions, conferències, presentacions i taules rodones que es concentraran en tres dies al voltant d'un simposi. Posteriorment, es publicarà un catàleg dels projectes exposats, que servirà de base per l'elecció del II Premi Europeu de Paisatge 'Rosa Barba'. organitza: COAC DUOT, UPC ETSAB i ETSAV dates: del 19 al 21 d'abril
El saló de l'ensenyament té com a objectiu oferir a l'estudiant l'oportunitat de conèixer l'oferta educativa actual. Una de les novetats que es presentarà és la incorporació de la Formació contínua al sector de Postgraus com també estarà obert a la presència de les Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. organitza: Fira de Barcelona dates: 22-25 de març 2001 lloc palaus 6 i 7 de la fira de Barcelona
informació: COAC Plaça Nova, 5 Tel. 933 06 78 06 • FM 934 12 67 95 A/e: biennal@coac.net http: www.coac.net/landscape
informació: Fira de Barcelona Avda.Rcína Maria Cristina, s/n Telèfon: 932 33 23 24/ 932 33 20 00 Telefax 932 33 26 48 A/e: ensenyament@firabcn.es
CONSTRUMAT'2001 CONCURS D'IDEES 2 0 0 1 SOBRE FAÇANES AMB MAÓ CARA VISTA Es pretén fomentar la investigació i desenvolupament de nous sistemes de construcció de façanes. L'objeaiu del concurs és aportar solucions alternatives que donin respostes a les exigències d'un tancament en el segle XXI, a partir d'un material tradicional, S'establiran dos premis: un per a professionals i un altre per a estudiants. organitza: Hispalyt dates; la data màxima de lliurament de les propostes és el dijous 31 de maig a les 19,00 h lloc Madrid
Construmai Barcelona és la gran fira internacional que cada dos anys aplega a Barcelona els professionals del món de la construcció. organitza: Fira de Barcelona dates: del 23 al 28 d'abril lloc recintes firals Montjuïc-1 i Monijuïc- 2 Av. Reina M. Cristina, s/n de Barcelona
Aquest concurs eslà destinat a tots aquells col·legiats interessats en la fotografia. Els interessats, poden obtenir les bases del concurs a la redacció de l'Informatiu. organitza: La Vocalia de Cultura del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Ciutat Reial, dates: el termini de presentació és el dia 30 d'abril a les 14 hores. lloc a la seu del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Ciutat Reial informació: Oficines del Col·legi c/ General Aguilera, 11 Entreplanta Tel.: 926 22 19 99/926 22 22 49 Fax 926 27 41 28 A/t: info@coaata.es
informació: Laura Herrera Tel. 944 41 43 89 A/e: marketing@feriasprofesionales.com http: ivivw.feriasprofesionales.com
LÍMITS
HABITACLIA MARESME
Fira de Barcelona Telèfon: 932 33 20 00 Fax 932 33 22 87 A/e: construmat@firabcn.es http: www.conslrumal.com
organitza: Institut Mcpal. de promoció econòmica de Mataró dates: del 10 al 13 de maig lloc Mataró
Artexpo està organitzat per Fira de Barcelona en col·laboració amb el Cremi de Galeries d'Art de Catalunya.
informació: Rda. O'donnell, 94 (Edifici Esmandies) de Mataró Tel. 937 58 21 31 Fax 937 58 21 36 A/e: impem@ajmataro.es
Límits és un projecte multidisciplinari que estudia els límits fronterers que estableixen la terra i l'aigua en els camps de la creació de l'arquitectura i de l'art, amb la intendó de posar de manifest el potencial que les noves condidons de la cultura, l'arquitectura i l'urbanisme provoquen en l'espai urbà. Paisatges inestables, Made in Tokyo i Superfícies sonores són les exposidons emmarcades dins del dde 2 sota aquest títol. Organitza: vocalia de Cultura de la Demarcadó de Barcelona del COAC dates: fins cl It de març lloc sala d'exposidons (Paisatges inestables) i sala Picasso (Made in Tokyio i Superfícies sonores) del COAC horari: de 10 a 21 hores (dies feiners), de 10 a !4 hores (dissabtes). L'entrada és gratuïta. informadó: COAC • PLNova, 5 de Barcelona Tel. 933 01 50 00 • Fax 934 12 67 95
CANALETTO: UNA VENÈCIA IMAGINÀRIA BAUFACH 2 0 0 1
III CONCURS DE FOTOGRAFIA LA MANXA"
Informació: Fax 943 81 0471
Informació:
organitza: Fira d'Art de Barcelona dates: del 14 al 18 de juny del 2001 lloc Palau num.2 del recinte firal de Montjuïc-1 "L'ARQUITECTURA A CASTELLA-
organitza: Fires Professionals dates: de 1' 1 de febrer a I' 1 de maig lloc a la website: mvw.feriasprofesionales.com
És el primer certamen firal del sector immobiliari i serveis vinculats del Maresme. Vol ser cl referent del mereal immobiliari del Maresme i pretén la concentració d'oferta i de demanda facilitant la comunicació entre el futur comprador i el venedor.
ARTEXPO informació: Hispalyt c/orense, 10, 2a planta, oficina 14 Tel. 917 70 94 80 • Fas 917 70 94 81 A/e: hispalyt@hispalytes
II CONGRÉS NACIONAL Fires Professionals, que basa la seva activitat prinD'ARQUITECTURA INTERIOR cipalment a la organització d'esdeveniments ferials a Internet, ha presentat recentment ConsAmbtacol·laboració de Cidemco, el Consell dels tructaXXI. la primera fira virtual de la construcció. Col·legis d'Arquitectes d'Espanya, el Consell Comptarà amb set pavellons temàtics i una gran General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya i la varietat d'activitats paral·leles. Tot tipus de profesrevista Espacios Interiores es celebrarà aquest sionals relacionats amb el sector de la construc- congrés dedicai a l'arquitectura interior. ció; fabricants, distribuïdors...presentaran les organitza: Asemaste seves últimes novetats i podran establir relacions dates: 24-25 de maig de 2001 comercials entre ells. lloc Palau Miramar de San Sebastià
informació: Fira de Barcelona Av.Reina M.Cristina, s/n Tel.932 33 21 65 • Fax 932 33 21 77 A/e: fira@ firabcn.es • http: www.firabcn.es
SALÓ IMMOBILIARI DE MADRID
Baufach vol ser cada vegada més professional. Per aquesta raó, en l'edició del 2001 s'ha potenciat l'àrea de negocis de la construcció i s'ha donat més protagonisme als propis professionals de la construcció, especialment a aquells que s'han especialitzat en construir edificis "high tedi". La fira té 4 dies reservats pels visitants professionals i el darrer dia ha estat reservat a qualsevol persona interessada en la construcció.
La fira de Madrid posa en marxa 50.000 m2 més d'oportunitats de negoci. Més espai per fires, més activitat, més actualitat, més modernitat i més projecció internacional. organitza: Upziger Messe Gmbh organitza: Ifema (fira de Madrid) dates: del 24 al 28 d'Octubre dates: del 10 al 13 de maig lloc Leipzic (Alemania) lloc Parc firal luan Carlos I informadó:
Tel.: 917 22 51 80 • Fax: 917 22 58 01 A/e: infoifema@ifema.es http: www.ifema.es
informació: Tel.: 49 (0) 34 16 78-0 Telefax:49 (0) 34 16 78-82 12 A/e: baufach@leipziger-messe.de hltp: wwiv.baufach.de
La mostra compta amb una selecdó d'obres originats d'aquest pintor, procedents de diversos museus i col·leccions particulars de diferents països del món (Espanya, França, Itàlia, Mònaco, Suïssa i el Regne Unit). organitza: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona daies: del 21 de febrer al 13 de maig lloc sala 3 del CCCB informadó: Mònica Munoz, Servei de Premsa CCCB Tel. 933 06 41 00 • Fax 933 06 41 01 A/e: mmunoz@cccb.org • http: wivw.cccb.org
1,35
INDEX
D'ANUNCIANTS
PRESTATGERIA CDMERCIAL: MARÇ 2 D D 1
Els lectors de L'INÍÜRMAIIU poden demanar més informació sobre els productes anunciants mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a
El col·legi posa a disposició de les empreses un stand per presentar els seus productes i serveis, a ta planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de març
L'iNFORMAniJ. PREFABRICADOS ESCAYOLA VALLS, SA CONSORCIO TERMOARCILLA ASFA1TEX CONSTRUCCIÓN, SA FEPESA, S.A REPSOL BUTANO, S.A IBERMAPEI, S.A POL1GLAS. SA RADIODETECTION, S.L REYNAERS ALUMENIOS DEL VALLÈS WEBER BROUT1N CEMARSKA SISTEMES DE REFORÇ ACTIU, S.L ATP & 1" UNES (TECHNAL) GRUPO MECANOTUBO, S.A SUBEROLflA. SA PÈNDOL, S.L TALLERS TREPAT
Ref.
Empresa o producte TBWA (NISSAN)
2
ASSEGURANCES LORENTE
7
ASOCIACIÓN FOMENTO INVESTIGACIÓN Y TECNOLOGIA SEGURIDAD Cl FABRICA ELECTROTECNICA JOSA, S.A (BJC) EMTESERVICE, S.A
ACT1LUZ DETECTA 2OOO.S.L
FRAPONT, S.A
TRAC VERTICAL, S.L WERMASI, S.L ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA VALUMPER, SA TEXSA MORTEROS, SA FABRICA ELECTROTECNICA IOSA, S.A BT1CINO QUINTELA, S.L
Contraportada
BECK & HEUN ROLLADEN KASTEK S.L
Encartament
PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP.
C / B O N PASTOR, 5 0 8 0 2 1 BARCELONA. TELÈFON: 932 4 0 2 0 57.
ISIDRE RODRÍGUEZ
FAX: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 . E-MAIL: COMERCIAL@APABCN.ES
. . _ .
B
Servei d'Informació Comercial
INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.
En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents: Nom i cognoms Empresa Adreça Població
Cl'.:
Telèfon:
2 3 19 20 36 37 Portada
Fax:
4 5 6 21 22 23 38 39 40 Contraportada
7 24 41
E-mail:
8 9 25 26 42 43
10 27 44
11 28 45
12 29 46
13
14
15
16
17
18
30
31
32
33
34
35
47
48
49
50
51
52
36
- i GUIA
Primera <juinz«u n
P'EMPRESES PI I HI IRITAT
Alsina
P : Torras y Bages. 106 E-08030 BARCELONA Telèfon* 93 345 « 5 0 Fax: 9334617 13 E. Mail: sas@sas-5a.carn vnvwsas-saes
SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA. S A PoL mcf. Pla d'en Coa. Camí de Font Freda s/n 06110 Montcada y Reòac (Barcelcra) Tel. (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59
I I 1 I E/TRUCTURA/ C O Í 1 D A L . / A FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ
lli,,. ,«111 PAVINDUS. S.A. Tànger. 26 • 08018 Barcelona - T. 934864300 Bruc 126 • 08037 Barcelona . T 9320E0166 it. Miquel. U . 43004 Tarragona . T. 977251080
Peliaires. 28 08019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92
Gabarrò Germans
- ANDAMIOS DE FACHADA -APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES
;ira. Torre Romeu, s/n' 08202 Sabadell tel. 93 748 48 38 fax 93 726 07 61
Va Augusta. 320-332. Baixos • 06017 Barcelona Tel.: 93 204 64 11 • Fax: 93 2B0 03 06
www.gabarro.com
ALUMINOSI
9 9 M M M
Morters sense retracció. Rehabilitació
O. Santander. 42-18 Nave, 39 Tel.: 93 278 26 86 • Fax. 93 278 27 1 1 08020 Barcelona
ASimon I E P MATESIAl l i armi * . EIÉCTRCO ciírifiu-n
^ ^ ^ ^
ILUMINACION
Diptitoción, 39O392 • Telefono 93 344 08 0 0 " Fon 93 344 08 07 • 08013 Bareebrra
CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA
> CATAUNA,S.A. DFTFf *» I gil U
PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS ALJTOANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES TfftRATZOS CONTlNUOS F i ï » Ttluan, i icr. 1> 0S010 Biicclona Tel. 265 09 39 F l i . 265 17 76
CONSTRUCCIONES EN MADERA FUSTERIA
SÉNETON
BIGA EXTENSIBLE Munlaner, 472 PERA 08006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tol. 414 00 16 Fax 202 31 '
>Maroca
f
\
CE1NCO, S.L.U.
D'OBRA. Tel.: 93 663 02 11 . Fax: 93 663 01 31 \ Conctora N-ll Km. 600 Nou G . 0B7B0 PALLEJÀ (Bareolona)
MOBlUAfíí I EQUIPAMENT
GUILLERMD
\ Cnnltal da QaillHl
PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGUR1DAD MANUALES Y AUTOMÀTICAS
Assistència Tècnica i Control de Qualitat a tot lipus d'obres
Tel.: 937 31 54 46 d. Àries, 57, Nio P - PoL Ind. Can Pinllidi • WIU Tcmoi
iS ESTRUCTURALES
CAJAS PARA PERSIANAS ENROLIABLES
Làminas Flexibles de PVC-P para la impermeabiliiaciófi
QERCASA, CONSTRUCCIONES MANSO, 11 5" A • Td. |93J 426 98 98 |3 lineos) Fox{931 423 94 1 3 * 080)5 Borcelono
®MAPBI ADHESIVOS • S E U A D O U S • P B O D U a O S
/1LKORPMN
QUiMtCOS
PÀJtA LA CONST8UCCJON
IBHtMAPEl, S X • C/ fonovi, 189-201. N a n 5
DRAKA d) ALKOR IBÉRICA, SA
08025 Barcelona
Fem el terra bo segons DIN ISO 9002
* KKMISOS V AYUDAS • PERSONAL raono • • • • • •
Aplicaüó fàcil, ràpida i econòmica Màxima resistència mecànica i química Aniípois Impermeabilitzar Higiènics Decoratius
La solució a l'aluminosis
NOUíBAU ALUCOBONJP D1BOND ALUCORE fachadas Eigeras de aluminio
ESTUDIS GEOTÉCNICS ESTUDIS DE PATOLOGIA
Fox 93-2071347 email: canradi@Drrakis.es
ASSAIG SONIC DE PILOTS
Patent alemanya
^ • I I I ^ H • moïicios
E-mail: ibonflapeiOavei
ACREDITAT EN
FORMIOÓ ARMAT, MATERIALS CERÀMICS. SOLS 1 VIALS
Tel. 93 - 458 23 70 BeckSHeun
^ I ^ ^ ^ ^ H • RETOUtZOS ESniUCTURAUS K j j i | -fACHADAS ^ • • J f T l ^ H •UHAMLITAaON ^ • I I I ^ H • HXSTAUXAaON
DVPU k D I^^O3B.^^Hi
LABORATORI DE CONTROL
C/Sordenyo, 357 3°-3D
Tel.: 93 648 40 00 - http://www.alkor.e;
^ • l l l ^ H ^ • I I I ^ H
L5
Recobrlments. pera sòls industrial» Reparació làcíl de forats 1 esquerdes Av. Sant JuBà. 206. rau 7. Pol. industrial Congost 0B400 Granollers Td:936*95700/93849S4?5 Far 93 849 5416
GEOTÈCNIA, MICROPILOTS. ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. R^mon &crcngu«r IV. 9. banoi Tel. I f w (977) 7H783 - »6i0 CAMBRILS MijordeSjrrU.2.E°3' Tel. i Hx (909) 33433Ï - 08017 BAHCELONA
u
MADIE Tecnologías Grupo Endesa
• Opta da energia solar * Fabricación de colectores soüres lèrmlcos ita solar tèrmica
SOLUCIONES M I E G R A L E S OE PAVUIENIACIÓN
•
Pavimanlot ïiOuilrawi (Jo n«migon
•
PmmentQs dscorabvos
•
Hewtunienioi y monerps av rssmss.
oilamrMdoj
poligono trakatrial al pla rtara da can pahtssa 24 • oeTSO moSn» daral.aapaAa
PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP.
C / B O N PASTOR, 5 0 8 0 2 1 BARCELONA. TELÈFON: 9 3 2 4 0 2 0 5 7 .
ISIDRE RODRÍGUEZ
FAX: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 . EHMAIL: COMERCIAL@APABCN.ES
portatge
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
37
lis Pinetons
Quan es va projectar la primera fase del Parc Els Pinetons, al municipi vallesà de RipòlíèV pracfTcamen tot l'entorn i els terrenys mateixos del futur parc no eren més que antics camps abandonats que s'havien convertit en suaus ondulacions ermes. Avui ja és una realitat i els tècnics del Departament d'Obres i Serveis de la Mancomunitat de Munidpis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) han aconseguit crear un tipus d'espai nou i prou vàlid estèticament i funcionalment.
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
-| El reportatge h PARCS URBANS
38
Pinetons
Parc Nom de l'obra Parc Bs Pinetons Ubicació Ripollet del Vallès (Vallès Occidental)
Imptementació 199B-1999 Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB). Ajuntament de Ripollet del Vallès Arquitectes Claudi Aguiló, Bet Figueras (a/qurtecta paisatgista) i Joan Güell Col·laboradors projecte Albert Alós, Jordi Pruna í Isidre Andreu (estudiants d'arquitectura) Arquitecte tècnic Jaume Marti Enginyer tècnic
Josep Bayo
.'^L, ''^Bp ^M£.
. ^SS
x Empresa constructora ' '"•• UTE Constructora PEL - Jardineria y Riegos Azahar.
Cap d'obra Antoni Lazaro (arquitecte tècnic) i Ramon Domínguez (enginyer agrònom)
ctualment, noves construccions d'habitatges arriben ja a les vores del Parc Els Pinetons, però quan es va projectar i construir la primera fase d'aquest parc, que és la que presentem en aquest reportatge, pràcticament tot l'entorn i els terrenys del parc mateix no eren més que antics camps abandonats que s'havien convertit en suaus ondulacions ermes. Per força, quan s'inicia una intervenció en un entorn com aquest, els plantejaments i objectius del projecte han de ser diferents, fins i tot diria que oposats, als que es poden tenir en projectar un parc en un entorn urbà històricament consolidat Si bé pot ser fàcil arribar a aquesta deducció, es fa difícil formatitzar-la en un disseny concret i construir-la perquè no hi ha gaires referents ni antecedents d'aquests tipus de parcs i no es pot recórrer a gairebé cap de les imatges o estereotips formals que hom coneix. Malgrat això, els tècnics del Departament d'Obres i Serveis de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) han aconseguit fer un tipus d'espai nou i reeixit estèticament i funcionalment. A aquest resultat no s'hi ha arribat per casualitat sinó quue és fruit de la investigació i experiència que l'equip de tècnics de la MMAMB ha anat acumulant des de fa anys en la construcció, posterior seguiment del seu comportament i manteniment (en mofts casos és la mateixa Mancomunitat la que s'encarrega del manteniment dels parcs que ha projectat) de parcs per als municipis de l'Àrea Metropolitana. Aquesta experiència els posa en una situació de privilegi professional, des del punt de vista tècnic i de disseny, en el moment d'iniciar un projecte ja que tots els seus membres són especialistes en aquest tema. Malgrat això, la tasca d'engegar i dur a terme noves propostes no és fàcil. No és fàcil convèncer un municipi (paraula que aquí inclou tant l'ajuntament com altres estaments d'opinió i influència com simplement els ciutadans, individualment) que inverteixi 200 milions de
Encarregat d'obra Joaquim Vidal Industrials Catalana de Perforadores, SA (extracció d'aigües freàtiques). Josep Pintà J J Vila (instal·lacions elèctriques i enllumenat públic). Josep Maria Passotes. Enterservice {brollador), Albert Camps i Rafel Vinyes Regaber (reg). Ignasi Pujol Superfície total (primera fase) 4 Hectàrees de 22,7 Superfície per tipus de materials Formigó 4.100 m 1 / Sauló 13.000 m-7 Prat 13500 m : / Via verda 3.100 nf
Dades econòmiques Pressupost projecte QVA inclòs) 240573.674 PTA Pressupost adjudicació QVA inclòs) 180.058.561 PTA Liquidació de /'obra (IVA inclòs) 237.660.136 PTA Mòdul superfície d'actuació 44.000 nV 5.400 PTA/m1
Planta general del parc
en uriterreny en el límit del terme municipal, lluny del nucli •+ ' urbà de Ripollet, però encara sembla més difícil que acceptin que et f>".-t Parc no continguí gaire dels clixés del què és un parc com, per exem-' * "'; ple, que no és el lloc adequat per un roserar o un jardí de flors (elé- ;: * ments que, per altra banda, poden ser molt vàlids en altres emplaçaments), sinó que, atesa la seva situació i usos previstos, el més important és que estigui integrat en el paisatge de turons i planes del qual forma part, sense trencar-ne l'harmonia, ni visualment ni biològicament. Tot això, sabent que la inversió de manteniment prevista no serà^.. .• molt alta en relació amb un parc. tan gran, requereix espais, vegetació; * r i objectes que necessitin molt poques atencions; que s'ha de preveu-'"* re que el cost d'explotació, i en especial el reg, no sigui ruïnós o simplement impossible per manca d'aigua i que, tot i aquests forts condicionants, ha de ser un parc, és a dir, un Hoc on la natura es domini prou com per possibilitar-ne un acostament a la majoria de persones, de manera que en gaudeixin, aconseguint, a més, que tingui un elevat grau de bellesa estètica. Des del punt de vista tècnic és molt interessant d'aquest parc comprovar que aquestes intencions es tradueixen immediatament en construcció, en elements reals, sense haver de passar el tràmit d'un 'argument' justificador de les solucions. El resultat és una proposta molt clara, comprensible i coherent. Així, veiem que existeix una entrada principal (coincident amb el final de l'avinguda principal de la nova urbanització que l'enllaça amb el centre urbà de Ripollet), que conté un element singular, representatiu del parc: el gran brollador. Però Centrada és una simple explanada, sense simbolismes, els serveis que s'hi situen son construccions prefabricades modulars força experimentades en altres parcs, que poden ser traslladades fàcilment si es ) " veu que el lloc no es l'adequat o, per contra, poden ser ampliades amb més elements de la mateixa construcció si precisen de més servei.
H El reportatge h PARCS URBANS
PR1MERA QUINZENA MARÇ 2001
39
Planta general. Primera fase. Chopo Tampoc s'ha caigut en una temptació que sembla irresistible en la majoria dels parcs, però que en molls d'ells és un fracàs: el llac, un element molt costós de mantenir en bones condicions que en molts casos no compensa l'ús que se'n fa o (el que en el fons és el mateix) que sovint tingui un aspecte lamentable per manca de manteniment o que es faci d'unes dimensions ridícules per manca de pressupost. En el cas del Parc Els Pinetons, l'aigua del brollador cau en una espècie de plaça pavimentada, amb inclinacions que !a recullen però que no l'estanquen, de manera que hom pot acostar-se gairebé fins la base de! sortidor i, a l'estiu, refrescar-se tranquil·lament amb l'aigua que cau. La voluntat de fer una intervenció amb poc impacte, tant visual com ecològic, es tradueix en un moviment de terres mínim, adaptant-se a les ondulacions topogràfiques existents, a la plantació d'espècies fàcilment adaptables (només en l'espai de l'entrada, i com a símbol del lloc més representatiu, els parterres són plantats amb gespa) amb un sistema de reg molt racional, amb xarxes de goteig, que aprofita aigües de corrents freàtiques diferents de les d'ús per al consum humà i a les quals s'intenta alterar el menys possible, ja que s'hi retornen les aigües sobrants de les escorrenties pluvials, a través d'un sistema de recollida, un filtratge en una gran gravera de decantació d'uns 900 nV situada en el punt més baix del parc i amb un retorn al freàtic per filtració en el terreny permeable granular sobre el que es troba la cisterna filtrant. La parí 'artificial' que denota que el parc és un intervenció humana, la trobem en !es grans ides de sauló, equipades amb armaris de punts de presa de serveis, perquè s'hi pugui
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
H El reportatge \PARC
I 40
' TgSrS"?!'r!H l ïw?"TKn .JI ..Llum
' SUrST!?.T."*?5lgHi.T*"*—•*•—•
E L S
P I N E T O N S
• tïSt^SWKSüTiï'í^"
Sistema de drenatge. fer qualsevol tipus de fira o espectacle, i en la plantació monoespècie en cada un dels talussos, cosa que en la natura verge no se sol trobar. Per últim, seguint el mateix concepte, s'agrupen els objectes: bancs, papereres, fileres d'arbres d'ombra, etc, en unes franges rectangulars de 'serveis* disseminades al llarg dels itineraris previstos, facilitant-ne així tant la localització com el manteniment. Aquest criteri, però, no s'ha seguit estrictament, ja que alguns elements s'han hagut de col·locar fora d'aquestes franges i d'altres, com ara els bancs, apareixen en altres llocs amb més bones vistes o més arrecerats, més adequats per asseure's i descansar. La senzillesa i austeritat és la norma comuna de tots els elements construïts, que no sols contribueix a un menor cost -relatiu- de construcció sinó, sobretot, a un menor cost de manteniment i, en especial, a la resistència contra el vandalisme, desgraciadament molt intens en un espai tant apartat i desprategit de nit com és aquest. El resultat al cap de quasi un any d'obertura al públic és prou bo, ja que la majoria d'elements es mantenen intactes cosa que contribueix enormement a l'aspecte agradable que presenta el Parc. Aquest fet és especialment significatiu en l'enllumenat, que es distribueix bàsicament en dos elements: unes poques i elevadíssimes torres de focus disseminades per la superfície del parc i unes balises baixes que es situen en una banda de les franges de serveis. Les primeres són suficients per nodrir el nivell lumínic general de tot el parc i, a causa de la seva alçària, són totalment invulnerables. Les segones, remarquen les franges de serveis i emfasitzen els itineraris en aquests punts. No són tan necessàries com les anteriors, però serveixen de contrapunt als potents raigs de llum de les torres. El seu disseny és una evolució perfeccionada d'anteriors balises col·locades en altres parcs de la MMAMB que, gràcies a l'experiència acumulada en l'observació del seu comportament, s'ha anat modificant fins a oferir molt bon rendiment i a ser pràcticament antivandàlica. Tot el que s'ha descrit fins aquí: espais amplis, pocs objectes i de formes simples, arbrat jove, absència de fanals baixos, de baranes, de murs, la topografia suau, etc, contribueixen a donar una sensació de buit al parc que, per a algunes persones, és relaxant -sobretot pensant en l'enorme sobrecàrrega d'objectes, formes complexes i missatges del paisatge urbà actual- tot i que a d'altres no els agradarà -en especial als qui pateixin d'agorafòbia- perquè té poca empara. Independentment d'aquests judicis personals, és evident que la creació d'un parc semiurbà, on la natura s'altera el mínim possible, la intervenció humana és poca i hom pot acostar-se a la natura d'una forma còmoda i no del tot artificial, és un encert tant
PARC ELS P1N E T O N S
-\ El reportatge h
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2QQ1
41
Oopo
des dels punts de vista ecològic i paisatgístic com funcional i, fins i tot, econòmic. I, sense oblidar que les viles i pobles també necessiten de parcs més urbans, de més petita escala de detall i de plantació més intensiva, crec que s'han de potenciar parcs d'aquests tipus com a pulmó verd intersticia! de la nova ciutat amb uns costos de manteniment raonables. D'altra banda, cal mencionar que aquest parc forma part d'una franja -o corredor verd- que és previst que uneixi bona part dels espais verds del municipi de Ripollet, el qual ha estat concentrant des de fa temps els espais verds de cessió del planejament urbanístic en superfícies prou àmplies com per constituir zones verdes de gran dimensió o en franges que uneixin les anteriors entre elles i les relliguin al centre, operació que mereix totes les felicitacions possibles. En relació amb aquest tema, des de les pàgines de L'INFORMATIU, ja hem demanat alguna altra vegada la urgent necessitat d'una planificació conjunta -sigui des de l'estament o estaments que sigui, no es tracta aquí de fer política- dels espais a protegir en tota la gran àrea de creixement urbà al voltant de Barcelona, de manera que hi hagi una jerarquia de parcs i espais lliures, amb diferents graus d'intervenció, que estructuri, proporcioni i equilibri el territori verd i les trames urbanes en tot el, ja actualment, continu urbanitzat de l'àrea metropolitana. Si no es fa així, es corre el perill que aquests espais lliures estiguin massa fragmentats, ma! repartits, o desconnectats entre si o que, simplement, passi el mateix que ha passat a la Barcelona històrica: que desapareguin, convertint així la gran Barcelona en una de les ciutats més denses i menys verdes d'Europa, cosa que encara estem a temps d'evitar. En aquest sentit, el Parc Els Pinetons de Ripollet és un bon model a seguir com a parc intermedi entre l'espai natural més o menys verge o ínatterat (incloent camps de conreu en aquest grup) que cal preservar també ai bell mig del teixits urbans, i e! parc urbà totalment inserit en els teixits urbans.
Josep Olivé Arquitecte A/e: informatiu@aparxn.es
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
-\ El reportatge h ELS
I 42
Materials simples, manteniment racioni i autonomia
B
l Parc Els Pinetons és la primera fase d'un parc urbà molt més extens que acabarà tenint 27 hectàrees La part executada fins avui ha estat de 5 hectàrees. La realització ha anat a càrrec del Departament d'Obres i Serveis de la Mancomunitat de Municipis, sota la direcció de l'arquitecte Claudi Aguiló, amb la col·laboració de la resta dels tècnics del Departament. L'aparellador ha estat Jaume Martí, i l'empresa constructora, una UTE entre Constructora FEL SA i Azahar SA. EI parc s'ha plantejat com un gran jardí, que es al costat del nou eixample de Ripollet. S'ha donat preferència a les plantacions d'herbes aromàtiques, bàsicament romaní, teucri i marfull, encara que naturalment també hi ha arbres com ara pins, lledoners o ametllers. Les plantacions es fan en parterres homogenis, que reuneixen una sola espècie cada un. Un dels principals conceptes que planen sobre el parc és la simplicitat de materials i la racionalització del manteniment. En aquest sentit, segons ens va explicar Claudi Aguiló, prefereixen escollir mobiliari urbà de bona qualitat amb materials molt durables que no necessitin un manteniment periòdic. Hom podria pensar que s'ha fet així perquè no hi havia diners, i en part és cert, encara que l'estalvi s'ha buscat principalment en les despeses d'explotació, més que en la inversió inicial. Hem de pensar que aquests grans parcs urbans, per la seva extensió i l'ús no gaire civilitzat que alguns dels ciutadans en fan, necessiten l'actuació constant de la brigada de manteniment, però la limitació de recursos de l'Administració fa que s'intenti minimitzar tant com es pugui la despesa i, per tant, ja des el projecte això és té molt present. Si analitzem els materials emprats en el parc, veurem que aquesta idea de la durabilitat dels elements és present en les diferents actuacions. Per exemple, quant a la il·luminació, s'han instal·lat uns (anals tipus balisa fets amb ferro corten i entramat metàl·lic que han demostrat que són altament antivàndalics i que costen 73.500 PTA i unes columnes de 25 m d'altura que costen 3.200.000 PTA. Els bancs són de fosa i fusta de Bolondo que, per tant, no cal pintarlos. El seu preu és de 92.000 PTA i encara que no es poden evitar les ratllades, són més resistents que els bancs de fusta i ferro per pintar. En un altre aspecte, però dins la mateixa idea, el fet d'escollir plantes autòctones que s'adapten a la secada de l'estiu més fàcilment, fa que no s'hagin de fer grans reposicions o, en el pitjor dels casos, si no hi ha aquesta replantació, ía que el parc no presenti un aspecte d'abandonament. A més a més, s'ha procurat no utilitzar aigua de la xarxa pública, sinó que l'aigua es capta del subsòl mitjançant un pou i unes bombes que donen servei per al reg i la font monumental. Això significa l'estalvi d'aigua i la inde-
PINETONS
'
'
PARC E LS PINETONS
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
H El reportatge (-
43
ESSUPOST PARC ELS PINETONS (RIPOLLET!
pendència d'abastiment Tanmateix, el parc disposa d'una xarxa de tubs enterrats que recullen la part d'aigües superficials sobreres provinents del reg o la pluja i les transporta a un dipòsit de graves que les retorna al terreny prop d'on és el pou de captació. També, per tal optimitzar el consum d'aigua, la major part del planter es rega per degoteig, encara que hi ha alguns punts per poder regar a mà. Com que les explanades del parc serveixen per centralitzar les fires o les atraccions de festa major, ha calgut dotar d'un lloc on poder connectar el corrent elèctric. Això s'ha muntat dins d'unes casetes prefabricades que construeix i subministra l'empresa Microarquitectura, la qual també comercialitza el mòdul de bar. Os preus d'aquestes construccions modulades van dels 5 milions del bar, fins a 1,8 milions dels comptadors elèctrics. Per acabar, direm que es podria pensar que la inversió que s'ha de fer per tenir millors materials és molt elevada, però no és així. Ss bancs pugen un total de 1,8 MPTA, les papereres 0,9, les balises 2,47 i el reg per degoteig, 2,34 MPTA, quantitats que totes juntes sumen 7,51 MPTA, que representen un 4% del total de 172 MPTA del pressupost Com que són relativament petites, un estalvi en aquestes partides no suposaria un gran estalvi en el conjunt, mentre que Ea qualitat i els costos de manteniment en quedarien sensiblement afectats.
CAPÍTOL
MOVIMENTS DE TERRES
38.468.186 PTA
22.34%
231.196 €
PAVIMENTS
35.221.672 PTA
20,46%
211.687€
SANEJAMENT
13.283.598 PTA
7,72%
79.836 €
2.960.359 PTA
1,72%
JARDINERIA
EDIFICI BOMBES
13.760.766 PTA
7,99%
82.704 6
ENLLUMENAT PÚBLIC
24.466.031 PTA
1421%
147.044 f
17.792 €
REG MANUAL
3.498.238 PTA
2,03%
21.025 €
REG AUTOMÀTIC
3.919.356 PTA
228%
23.556 €
SONDEIG 1 POU DE BOMBES
4.073.082 PTA
2.37%
24.480 €
EQUIP POU
1.464.399 PTA
0,85%
156.585 PTA
0,09%
953 €
17.072.016 PTA
9,92%
102.605€
AFORAMENTPOU DIVERSOS INSTAL·LACIONS 1 BROLLADOR MOBILIARI URBÀ
PRESSUPOST CO«7RAC7E IMPOST SOBflER VALOR AFEGIT TOTAL 08HA
A/e: infbrmatiu@apabcn.es
EUROS
1
DESPESES GENERALS 13% / BENEFICI 6%
Arquitecte tècnic
%
2 3 4 S 6 7 8 9 10 11 12 13
TOTAL EXECUCIÓ MATERIAL
Xavier Oliva
PRESSUPOST
PTAtaí
SUPERFÍCIE C O N S U M » «.000 m1 (4 Ha) RESUM ECOHÒUK DC iVBRA PES CAPÍTOLS
IBJf)O= 166,386 PTA
8.801 €
13.818.880 PTA
8,03%
83.053 €
172.165.168 PTA
10O,0O%
1.034.7346
962 881 332 74 344 612 87 98 102 37 4 427 345 4.304 .'
32.711.382 PTA
196.599 €
818
204.876.550 PTA
1231.3336
5.122
197.0136
820
32.780.248 PTA
237.656.790 PTA
1.428.346 { 5.941
I PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
H El reportatge h PARC
I 44
ELS
PtNETONS
'
Espai públic, espai lliure, buits urbans B
es de la creació de les primeres ciutats fins a les actuals àrees metropolitanes estructurades a partir dels grans sistemes d'infraestnjctures i de serveis, la humanitat s'organitza a l'entorn de l'artificial itzacíó del territori, a l'entorn de la urbanització. Així que la ciutat, per la seva dimensió, entra en conflicte amb el seu entorn, es fa evident que cal integrar nous paràmetres en l'ús del territori. L'entesa entre l'artificialització i la natura és imprescindible, pel fet que aquesta és part fonamental del funcionament del sistema. D'altra banda, l'excessiu consum de sòl que es produeix en els entorns metropolitans introdueix el concepte de sostenibilitat com a tesi central de les estratègies de creixement urbà. El territori és un bé escàs i limitat, que no només hem de tenir en compte en temies físics sinó també en termes biològics i ecològics. És per això que la necessitat d'un equilibri biològic ía imprescindible no sols el manteniment sinó també l'increment de la biodtversitat com a base sustentadora de la sostenibilitat del sistema. A més, les demandes socials introdueixen en la nostra cultura nous conceptes del paisatge i de l'espai públic que superen la tradició. Els referents culturals s'allunyen dels paradisos exòtics o dels paisatges somniats que la natura ens nega, per apropar-nos als paisatges autòctons perduts. La natura autòctona forma part ja del paradís perdut. Es reivindica la recreació de la natura en el seu estat més pur. Les xarxes d'espais lliures i les continuïtats territorials
L'àmbit d'actuació de la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB) és el corresponent a la primera corona metropolitana, àrea de màxima artificialització del territori, encaixat per un seguit de sistemes naturals que en defineixen el caràcter. La geografia i la topografia són determinants en el procés d'urbanització d'aquest àmbit, com ho és també en el conjunt de la regió metropolitana: la serralada litoral amb el Garraf; Collserola i la serra de Marina; dos rius, el Besòs i el Llobregat, í el front litoral el defineixen clarament. Des de la MMAMB incidim en aquests sistemes des de fa ja més de 10 anys. A Coliserola, mitjançant la redacció del Pla Especial del Parc de Collserola. I en el front litoral, mitjançant la redacció del Pla de Costes i posteriorment amb la redacció dels projectes i la construcció dels passeigs marítims i el manteniment i equipament de platges. Però aquests espais no es poden entendre com a elements aïllats sinó com a integrants del sistema d'Espais Uiures de la regió metropolitana en què la característica fonamental és la seva continuïtat. En aquests moments el Parc de Collserola s'ha integrat en el projecte de l'Anella Verda de la regió metropolitana de Barcelona impulsat per la Diputació de Barcelona, per tal de donar major contingut al Parc en aquest conjunt més ampli. En aquest sentit, l'espai lliure el definiriem com una gradació d'intensitats de naturalitat entre l'espai natural i els espais urbans. Els parcs de l'Àrea Metropolitana de Barcelona els podem situar entre la plaça i l'espai natural. GAVÀ
Parcs de l'Àrea Metropolitana. Paisatge en els límits
La construcció dels parcs de l'Àrea Metropolitana de Barcelona cal situar-la en una clara política de recuperació d'espais lliures, en una clara aposta per vertebrar el territori. Són espais que complementen els grans espais naturals de la metròpoli de forma més pròxima i quotidiana, i juguen un important paper entre aquests espais i les petites places i jardins urbans. Són llocs de gran vàlua, no únicament per la seva funció social i per la millora de qualitat ambiental que representen. Aquests parcs es situen bàsicament en espais de límit, en zones de tensió, conflicte o dèficit, que els anomenaríem perifèries urbanes. Perifèries que no hem d'entendre com a espais sense sentit del lloc per absència d'història, faltats de determinacions locals o llocs sense identitat. £1 sentit clàssic del Hoc ha desaparegut en aquelles àrees urbanes on preval la discontinuïtat de les formes construïdes i on els espais buits són predominants, hi ha un altre sentit del lloc característic: en la sensació, sobretot com a espai d'ocasió i oportunitat, són els nous territoris arquitectònics i del paisatge que s'han imaginat sempre en els límits de la ciutat. Fig. 1. Parc del Calamot. Espai previ a la intervenció. Fig. 2. Planta Fig. 3. La topografia i la vegetació existent són els valors del lloc que la intervenció vol respectar i potenciar amb les noves actuacions.
-\ El reportatge h '
PARC
ELS
P1NET0NS
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
45
B
Espais de límit, perquè estan en el límit de la urbanització, dels àmbits residencials, de la infrastructura o de l'espai natural. Són aquells espais no caracteritzats com a ciutat tradicional. En una ciutat sense límit precís, hi trobem una seqüència de limits que configuren el paisatge de la ciutat metropolitana, aquesta moderna ciutat difusa. Fig. 4. Parc Mariona. Estat previ Fig. 5. Planta Fig. 6. El límit entre l'espai residencial i industrial Espais abruptes que, en molts casos, podrfem considerar-los com els de més mancances, els més inaccessibles, els més compromesos per la seva ocupació, per reconduir processos i capaços d'incidir en la conversió de les vores en àrees centrals, els terrenys erms i obsolets en protagonistes reconvertits. Aquest són els espais de projecte amb què cal afrontar-se. I cal ferho sense adjectivacions prèvies, no són per si mateixos ni bons ni dolents, ni centre ni perifèria, ni bells ni lletjos, sinó una diversitat de situacions en un panorama de realitats diverses i contradictòries (o aparentment contradictòries). Fig. 7. Parc de Fontsanta. L'abocador d'inerts previ al projecte Fig. 8. Planta Fig. 9. La reinterpretació d'un paisatge
D'altra banda, el concepte de xarxa d'espais lliures aplicats als sistemes naturals té la seva continuïtat en els espais públics urbans. En aquest sentit, també els hem d'entendre com un sistema en si mateix, amb les seves continuïtats i els seus nusos, alhora que permeten establir continuïtats amb els sistemes naturals. La connexió entre sistemes naturals a través de les trames urbanes, mitjançant corredors verds que formen part del sistema d'espais públics urbans, permet integrar aquests espais a l'escala urbana, amb els grans sistemes naturals d'escala territorial, diferenciant les funcions i els gradients de naturalitat d'uns i d'altres. És a partir dels valors propis deí lloc, així com de la seva característica de límit, que s'afronta el projecte com a element d'intervenció en el territori. Intervenció que vertebra, articula o equipa la ciutat metropolitana. En la projectació d'aquests espais s'introdueixen lògiques pròpies de diferents àmbits professionals, que emergeixen cadascuna amb diferent intensitat en cada cas i, per tant, requereix el concurs d'equips pluridisciplinaris altament especialitzats: arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers civils, agrònoms, paisatgistes o biòlegs.
I PRIMERA QUINZENA MAHÇ 2 0 0 1 _
-\ El reportatge j PARC
I 46
ELS
P I N E T O N S
Fig. 10. Av. Torrent Canyadó. L'antiga riera com a únic element de connexió de dos espais naturals: la serralada de Mannà i la costa. Fig. 11. Planta Rg. 12. La construcció d'una via parc permet mantenir les característiques i funcions territorials, alhora que es manté la memòria topològica del lloc. En aquests projectes hi podem trobar lògiques d'intervenció particulars en cada cas, però també unes constants en tots: la vertebració dels àmbits urbans en què s'implanten, l'apropiació visual d'espais que no són objecte del projecte, la caracterització del lloc, són espais d'estructura que faciliten l'activitat i el canvi d'ús derivat dels ràpids canvis d'hàbits socials amb relació al lleure. Tot això comporta uns moderats costos d'implantació i alhora de manteniment, conseqüència directa d'emfasitzar valors paisatgístics i d'estructura per sobre del detall i de la intervenció arquitectònica construïda. Fig. 13. Plaça de Joaquim Torrents Uadó. Estat previ Fig. 14. Planta Fig. 15. La introducció d'una placa-jardi en una trama urbana dels anys 60
És en aquest punt on voldria introduir uns apunts referents a la vegetació com a protagonista dels parcs i espais lliures, i com a element d'integració paisatgística i mediambiental. El Parc, en les situacions que hem descrit, és un element actiu del paisatge que participa d'una determinada interpretació del mateix paisatge, i els criteris de sostenibüitat, en tant que manteniment, hi són presents. Però és necessari tenir en compte que el medi urbà en tant que artificial ha trencat l'equilibri natural. És per això que el discurs, amb relació a la vegetació, no es planteja exclusivament entre espècies autòctones i alòctones sinó en termes de paisatge desitjat, adequació a l'ús de l'espai i al seu manteniment. Lògicament que les espècies autòctones són fonamentals, però no excloents. La demanda d'aigua, la resistència a la pressió antròpica o la resistència als agents atmosfèrics contaminants són aspectes considerats.
Ramon Torra Director de Serveis de l'Espai Públic Mancomunitat de Municipis Àrea Metropolitana de Barcelona
-\ El reportatge h PARC ELS PINETONS
D
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
47
indret on se situa ei Parc dels Pinetons és a l'extrem nord de Ripollet, al límit amb participatiu que contemplatiu gràcies a la decisió d'arrelar-lo, no damunt d'un llac sinó esquitBarberà del Vallès, una talaia amb vistes de la serralada de Marina, la vall i el turó de xant un pla inclinat de formigó. Montcada, la serralada de Collserola, la ribera delriuRipoll i Montserrat Sobre una La il·luminació general del Parc correspon a tres torres petit-jean de vint-i-cinc metres superfície final de 22,7 hectàrees, aquesta fase se circumscriu a les 4 hectàrees més pròximes d'alçada i amb catorze projectors per columna. Aquesta es reforça, en els camins-rampa que a Ripollet. L'extensió i situació del Parc fan que aquest s'entengui com a parc metropolità (com enfilen els talussos, amb la balisa model Àrea de Santa&Cole (un prisma d'acer corten extrudit així és qualificat per la Modificació Puntual del PGM), superant d'aquesta manera l'àmbit estric- obliquament i amb làmpada de 80 watts de vapor de mercuri) col·locada cada nou metres. A tament municipal per assolir un major radi d'influència. la rampa esglaonada que perllonga la rambla de les vinyes, però, se substitueix la balisa pel Això comporta dues qüestions principals a afrontar per un banda, el Parc s'insereix en ta bàcul de Sant Oleguer, amb lluminària Lampara Alta, per tal d'accentuar la seva primacia jeràrvoluntat de consolidar una xarxa territorial d'espais lliures, per tal d'evitar que aquests esde- quica A la base del doll d'aigua, es produeix un esquinçament en el formigó degut a la presvinguin illes sense poder estructurador sobre el territori. Tanca, així, una corona d'espais sió d'una piràmide d'acer corten que allotja tres projectors estancs (model 727-PRX d'Indalux), públics urbans que es ramifica, als extrems del Parc, en dos braços que atrapen Ripollet i que per il·luminar de nit el brollador. s'estenen l'un cap al sud, gairebé fregant la riba del riu Ripoll, i l'altre, paral·lel i més interior, traB parc pretén afavorir una gradació d'intensitats de 'naturalitat' entre l'espai natural i l'esvessa el bosquet conegut com els Pinetons. D'altra banda, atesa la ubicació en un punt de ten- pai urbà. Gairebé tota la primera fase (el front que limita amb la ciutat, amb allò urbà) és dins sió i conflicte, al límit urbà, ha d'ajudar a desenvolupar els valors d'ocasió i oportunitat amb què de la part aparentment més manipulada i artificial del Parc, per contrast amb el seu embolcall podem entendre el concepte de perifèria; la realització del projecte ha d'incidir en la conversió boscos (present ja al seu extrem oriental, on es barregen pins, alzines, i xiprers), cosa per la d'unes vores {que encara han d'arribar) en àrees centrals. qual només uns quants pins aconsegueixen tacar les plataformes centrals. En el límit sud, el La naturalesa del projecte d'urbanització del Pla Parcial Pinetons (amb unes rasants mort de contacte amb l'urbà, s'hi planteja una agrupació densa d'arbres de ribera (lledoners) que fildiferents de les naturals), afegida a les sol-liatacions funcionals det Parc, obliguen a reínventar trin els efectes de la ciutat La plantació arbòria en les rampes, en alineació seguint les balises, el relleu del lloc. Una lectura atenta del Vallès on està inscrit el Parc porta a pensar en la cons- és d'arbres petits i "civilitzats", com li correspon a la seva posició, cirerers, pruners i arbres de trucció de paisatges pròxims, horitzons a l'abast de la mà, en un mosaic construït a base de Júpiter), mentre a la rampa esglaonada s'han triat de port més gran (til·lers). petits monocultius... Es provoca la fragmentació del lloc, que després es cus amb línies de cirA cada plataforma de sauló, se li construeix la diagonal amb una vorada ICS/2 d'ICA (sobre culació i tensió que assumeixen els canvis de cota (com ara les feixes dels camps de cultiu un tub dren soterrat) emfasitzant el sentit de la recollida de les aigües. Als seus extrems, una venis). Esdevenen ziga-zagues geometritzades que recorren el Parc de llevant a ponent, con- font Atlantida; en un d'eRs, un parell de bancs Neoromantic, i dos més en una de les cantonaduint en aquest sentit rescorrentia de les aigües cap a la zona més deprimida del Parc on, a des que queden fora de la diagonal, sota tres o quatre pins que hi fan ombra Una paperera través d'una gravera, les aigües es filtren al freàüc, d'on són recollides mitjançant un pou per al acompanya cada grup de bancs i et final de cadascuna de les rampes. A la plaça-vestibul, els seu ús com a reg del Parc. deu bancs miren el brollador ordenats de manera rígida i artificiosa sobre unes plataformes de Aquestes traces (de secció transversal atalussada i cadascuna cotonitzada per un tipus formigó que, com catifes damunt el sauló que les envolta, no són sinó la perilongació de l'eix diferent de matoll com el romaní, el teucrí, el marfull o el prat mateix) limiten de forma física i de la rambla A un costat seu, tres casetes de diferent mida acullen un quiosc-bar, magatzem visual unes plataformes requalificabtes per a diferents usos en funció de les necessitats del i vestidors per als jardiners i quadres elèctrics del Parc. Bs tres volums s'entenen com a part moment (jugar, passejar et gos, la instal·lació puntual d'una fira...). Al voltant seu, a l'altra banda del mobiliari; així s'han construí tots com el Quiosco Habar^ uns cortenidors d'estructura de de la ciutat que s'hi acostarà, el Parc s'espesseix i esdevé bosc en fases posteriors, amb cla- perfils d'acer, folrats exteriorment (façanes i cobertes) amb plafons d'estratificat fenòiic de 13 rianes aquí i allà, on grans estores rectangulars defineixen, en forma de petjades, zones de pic- mm de gruix. Com a terrassa de bar es disposen dues pèrgoles de cinc per deu metres (també ruc, d'equipament esportiu, de jocs infantils o de graveres de decantació, lligades per un camí model Habana). que serpenteja els units del Parc. En el front urbà (de gairebé un quilòmetre de longitud) es reconeix la nova avinguda-rambla del Pla Parcial com l'eix vertebrador, en formalitzar en el seu contacte amb el Parc una plaça-vestibul amb voluntat de ser el punt convejgent i distribuïda de circulacions. Per accen- Claudi Aguiló tuar-ho, s'hi col·loca un brollador de vint metres d'alçada, que configura un joc d'aigua més Arquitecte
PRIMERA aUjNZENA MARÇ Z001
48
H El reportatge h PARC
ELS
PINETONS
BROLLADOR PARrftLSfPtNETONS". E. 1 / 5 0 0
PINETONS".yE. 1 / 1 0 0
^ EI reportatge h '
PARC
ELS
P1NETON S
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
49
S Chopo
Singularitat d'un parc de nova planta
D
a realització de l'obra de la primera fase del parc dels Pínetons, a Ripollet, ha significat una experiència important pel fet de portar a terme els diferents elements particulars i específics d'aquest parc i que difícilment es podran repetir en attres obres,
com són: la important alteració del paisatge, la captació pròpia de l'aigua per al reg, el sistema de drenatge i, com a característica significativa del parc, el brollador monumental. Sobre una superfície inicial plana, desèrtica i totalment isolada als afores de la ciutat sense accés i sense cap mena de servei públic, es van acotar les quatre hectàrees corresponents a la fase adjudicada, i s'inicià un important moviment de terres configurant una sèrie de dunesturons que, en forma de llom, anaven limitant els diferents espais del parc. Les terres eren aportades de la mateixa obra i dels espais exteriors en fase d'urbanització. Una altra característica pròpia del parc és l'autoabastiment d'aigua per al reg mitjançant un pou de prospecció de 200 metres de fondària fins a una mina subfreàtica que subministra un cabal de 7000-8000 l/hora B sistema de drenatge de les aigües superficials de pluja s'ha resolt amb una xarxa de tubs ranurats i col·locats a les bases dels talussos i laterals dels camins. Aquest tubs, que en els últims trams del recorregut arriben a ser de 60 cm de diàmetre, condueixen l'aigua fins a la xarxa de clavegueram i cap a un immens pou de drenatge de 700 n f de graves que la retornen al nivell freàtjc. B quart element significatiu del parc i el més visiblement espectacular és el brollador ubicat al centre de la placa que impulsa l'aigua a 20 m d'alçària i que s'il·lumina amb uns projectors situats a la piràmide de planxa que té al costal L'aigua, que procedeix del pou propi de! parc, és reciclada a través d'un conjunt hidràulic i d'un grup de bombeig que, conjuntament amb un dipòsit acumulador, estan soterrats a un costat de la placa. L'enllumenat nocturn de tot el parc s'ha resolt amb tres columnes genèriques de 25 m d'alçària i 14 projectors cada una, així com punts de llum particulars en cada zona. També cal indicar que s'han plantat 269 arbres i 21.840 arbusts, i s'han instal·lat casetes prefabricades per a l'ús dels jardiners i com a bar. La principal dificultat per al bon fi de l'obra va ser aconseguir í'embrancament elèctric a la zona i l'obertura expressa d'un carrer per accedir al parc des de la ciutat.
Jaume Marti Arquitecte tècnic
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2001
-\ El reportatge h HRC
50
ELS
P t N E T O N S
'
Autosuficient
i innovador
^ ^ V K « 1 H H
om a cap d'obra de la Unió Temporal d'Empreses Constructora FEL, SA, i Jardinería y Riegos Azahar, SA, que van ser les executores del projecte, exposaré els aspectes tècnics de l'execució de l'obra.
Afrontar l'execució d'un parc de línies i formes innovadores, motí geomètriques i precises quant a dimensions i cotes, era un repte molt interessant. Calia un replanteig topogràfic exhaustiu per dos motius, el primer perquè el Parc estava físicament ubicat al bell mig d'una zona rústica d'antics conreus de blat, ordi i vinyes sense cap punt precís de referència, ja que la urbanització del pla parcial d'Els Pinetons estava en aquells moments en fase d'inici. El segon era la mateixa morfologia del Parc el qual era format per unes grans terrasses a diferents nivells, interconnectades amb camins i delimitades per talussos de formes molt geomètriques i estilitzades, amb uns pendents importants. Com a dada curiosa direm que vam utilitzar gairebé dues-centes estaques en el replanteig topogràfic, per tal que els maquinistes tinguessin la màxima informació possible, atesa la complexitat de l'execució del moviment de terres. Aquest parc està projectat com a autosuficient en el consum d'aigua de reg; per tant, després del moviment de terres es va construir una xarxa de drenatges de tots els talussos i de les superfícies de les diferents terrasses, que eren tractades amb sauló o prat. Tota aquesta aigua, juntament amb la pluvial, es va dirigir a un gran sorral de decantació per retornar l'aigua al subsòl.
Un dels aspectes més interessants, constructivament parlant, va ser el muntatge d'un brollador de 20 metres d'alçada, la característica diferencial del qual consisteix en el fet que actua com un geiser, és a dir, no surt de! bell mig d'un llac, sinó d'una placa de formigó inclinada, al centre de la qual un recollidor lineal porta l'aigua de retorn fins un dipòsit soterrat al costat del qual hi ha la sala de bombes, també soterrada, que retornen a la pressió suficient l'aigua al brollador. En aquest muntatge va ser necessària la col·laboració del gabinet Bohiges i l'empresa EMTE Service, especialitzades en aquest tipus de fonts monumentals. De rïrt, el brollador s'il·lumina amb tres potents projectors instal·lats a la seva base dins d'una estructura piramidal de formigó i xapa corten, que va ser construïda de manera que suportés l'impacte de l'aigua que li cau ai damunt. La instal·lació de l'enllumenat recorre tot el Parc amb tres tipus diferenciats de sectors, els camins il·luminats amb balises laterals també de xapa corten, el passeig de til·lers amb columnes tipus Nícolson r tres grans columnes de 25 metres d'alçada amb una gran corona de pro-', jectors que il·luminen de manera general tot el Parc. Per últim, val la pena remarcar que ha estat una experiència professional molt interessant;' la col·laboració entre totes les parts implicades, excel·lent; el resultat, un parc integrat al territori, autosuficient pel que fa al reg i innovador en el seu disseny.
També va ser important la instal·lació de! reg, que té dues línies, una de reg manual i una segona de goteig, que està dividida per sectors controlats cadascuns per centraletes automàtiques autònomes. Per tal de nodrir d'aigua aquestes xarxes, va caler la perforació d'un pou a uns 200 metres de profunditat per trobar la capa freàtica de la zona del Vallès, aquesta aigua es bombeja a un dipòsit semisoterrat de formigó, i un grup de pressió impulsa l'aigua per tot el Parc. De l'apartat de jardineria, en destacaria l'esforç que va suposar la plantació d'arbustos en les diferents zones de talussos, per la duresa d'aquests, exigida en el projecte per aconseguir que els possibles temporals de pluges no desfiguressin les formes del parc, cosa que es va aconseguir plenament
Antoni Làzaro Arquitecte tècnic COKSFEL, S.A
poll vertical
Pjnetons
ida de 22 metres. a de sortida de 65 mm. de diàmetre. |ncia de bombeig de 45 CV. il d'aigua en moviment de 265 m3/hora. jducte d'aspiració de 250 mm. de diàmetre, jducte d'impulsió de 200 mm. de diàmetre, a especial de bronze fos i mecanitzat. Jtrol anemomètric: pisposrtiu de control de la velocitat del vent redueix ida a uns 10 metres, en cas de vent moderat o atura el ma en cas de vent fort. El funcionament es restableix i es recuperen les condicions eòliques inicials. y de la Il·luminació amb 4 projectors intensius, amb ;eus equips d'hal-logenurs metàl·lics de 2000 W. fescun. litecte autor i director de l'obra : CLAUDI AGUILÓ
emteserv:ce L'historial de l'Oficina Tècnica Buigas es remunta a l'any 1925 amb les primeres fonts realitzades pel seu fundador, el senyor Carles Buigas. L'equip actual, des del 1953, ha dut a terme centenars d'instal·lacions arreu del món. Els camps d'actuació apleguen fonts decoratives (fixes, canviants o musicals), cascades, escenaris d'aigua i llum i lumiartècnia en general, com: il·luminació de monuments, edificis històrics i singulars, parcs, jardins, grutes, etc. El nostre equip tècnic i humà actua en tots els processos (disseny, càlcul, fabricació, muntatge i manteniment), assessorant altres professionals o desenvolupant directament el projecte i execució.
É
OFICINA TÈCNICA BUIGAS
Àngel Guimerà, 141-145 08950 Esplugues de Llobregat Tel. 93 480 91 50 Fax 93 473 49 12 www.grupemte.comlservicelfonts.htm
Teatros y Auditorios Hospitales Hoteles Museos y Arte Sector publico Viviendas Rehabilitación Oficinas Centros comerciales Parques temàticos
Construcciones en madera
Carpintería de obras para decoracion