INF010401

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

r> •?•

Montserrat Per Josep Olivé

Gestió de residus en la construcció

14

Entrevista al dibuixant

23

15

Quadern C M M 1991-2000 Gairebé 10 anys

Mor I' arquitecte i professor Ignasi de Solà Morales

La màgia de Brossa a la Fundació Miró Especial Sant Jordi Dilluns, 23 d'abril • "1991-2000 Gairebé 10 anys" El llibre de Torri BatUori

www.apabcn.es/informatiu

NUEVO CORSA. NUEVO EN TODOS LOS SENTIDOS. Descubre el nuevo Corsa y deja que te seduzca, te daràs cuenta de que todo en él tiene sentido.

•Un drseno innovador: mayor amplitud de espacio interior, una gran sensación de habitabilidad.

• Lo mas avanzado en seguridad: ABS. hasta 6 Airbags, Airbag inteligente del copiloto. reposacabezas activos. pedales retràctiles.

• Un nuevo sistema de cambio revolucionarío: cambio Easytronic'. con el confort del cambio automàtico y la precisión y deportividad del cambio manual.

•Estabilidad sin limites: nuevo chasis DSA. dirección EPS sensible en función de la velocidad.

• Una potencia única en su clase: motores Ecotec multivàlvulas gasolina, de hasta 125 cv o diesel DTI 16 vàlvulas de inyección directa.

Tienes un nuevo Opel Corsa desde 1 . 2 6 8 . 0 0 0 PTAS.*

p. Transportí, IVA, Impueslo de Matriculación. Plan Prever y descuento promocional Inchiidos.

IOPEL-0-

Masternou Rambla Guipúzcoa, 83.

Avda. Meridiana, 235-237.

Tel. 933 135912.

BARCELONA www.mautomocion.com

El tema

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2001

CONJUNTURA ECONÒMICA

El final de la muntanya russa?

La construcció d'habitatges a Catalunya va davallar un 4,7% durant l'any 2000

I

any 2000 ha estat un any d'aquests que es podrien dir 'de transició', tot i que aquesta sigui una definició massa simple. És de transició en el sentit que, ara mateix, l'habitatge nou a les comarques de Barcelona està en aquella situació la qual no es pot saber exactament per on anirà. Ha abandonat els anys de creixement, però encara seria precipitat dir que es troba en un moment de crisi.

Però no és de transició des del moment en què la marxa de l'any passat ha estat una muntanya russa que ha pogut incloure, això sí, uns moments d'esplendor en la creació d'habitatges al nostre àmbit.

del 4,6% respecte del 1998, seria molt fàcil establir una línia descendent que demostrés que el sector està aterrant progressivament.

Ara bé, resulta que el 2000 ha estat de tot menys una bassa d'estabilitat Durant el primer trimestre, es va produir una revifalla en l'edificació a Barcelona que va provocar una nova eufòria dins el sector. Aquest va veure com l'atonia de finals del 1999 es transformava en un altre creixement similar al dels millors mesos del 1998 i 1999, dins d'una tendència que va aguantar bé fins a principis de maig. El comportament de la demanda encara reflectia una fortalesa notable, tot i que la tendència a edificar més fora de l'àmbit metropolità de Durant l'any 2000 es van iniciar a les Barcelona ja era molt marcada: comarques de Barcelona un 7,4% menys d'habitatges que durant el 1999. Tenint en B primer semestre va tancar encara amb compte que llavors ja va haver-hi un descens creixement, tot i que aquest ja va ser més

Estructura del sector de la construcció en els països d'Europa Occidental

Espanya edificació residencial nova 34,6%

Europa Occidental

font

Euroconstnict

edificació residencial nova 24,2%

moderat, atès que al juny va experimentar un comportament més negatiu. Un comportament negatiu que es va estendre al tercer trimestre, on sí que es va produir una davallada de l'habitatge nou a Barcelona En particular van caure més notablement la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana. L'única zona propera a la capital que va mantenir el tipus va ser tota l'àrea del Vallès. Finalment, el quart trimestre, això sí, de manera menys accentuada, va seguir retrocedint globalment i, encara que a l'octubre va tenir una petita revifalla, el novembre i desembre van tancar amb retrocessos.

Actualment, a Catalunya hi ha més de 121.000 habitatges en construcció.

En el conjunt de l'Estat espanyol, l'activitat constructora va tenir un creixement del 6,5%. L'edificació residencial va créixer un 9,4%, i la no residencial un 7,8%, ambdues mogudes per una forta demanda. En total, durant l'any 2000 es van iniciar prop de 500.000 habitatges. Però és l'edificació no residencial (oficines, locals comercials i equipaments) la que presenta un futur més clarament expansiu, ja que la forta demanda no ha trobat encara la producció que li cal. Per aquest motiu, aquest subsector és el que presenta el perfil més elevat per al 2001 amb una previsió de creixement del 4,8%. Pel que fa a la rehabilitació, l'activitat mantindrà durant els anys vinents un increment anual al voltant del 5% o el 6%.

La construcció a Catalunya A Catalunya, la construcció d'habitatges va davallar un 4,7% durant l'any 2000. En el conjunt de les comarques catalanes es van iniciar al llarg de l'any 74.625 habitatges. Els descensos han estat acusats a les comarques de Girona (-14,2%) i Barcelona (-7,4%).

Francesc Xavier Alberta Per contra, les comarques de Tarragona i Lleida van incrementar la seva producció amb Carles Cartanà creixements del 9% i 6,9% respectivament. A/e: infbrmatiu@apabcn.es

HABITATGES INICIATS 1998 - 1999 - 2000 Catalunya i distribució territorial Any Barcelona

Aclariment: Aquestes dades van ser publicades a L'Informatiu 177 de la segona quinzena de gener. En aquella ocasió, però, tes proporcions del dibuix corresponent o t'Estat espanyol eren errònies, tat com ens bo va advertir un amable lector, al qual agraïm ta seva cot • taboradó.

1998

1999

2000 42.419 (-7,4%) 11.485 (-14,2%)

48.011

45.797

Girona

8.991

13.379

Lleida

3.552

4.550

4.863 (+6.9%)

Tarragona

11.222

14.542

15.858 (+9%)

Catalunya

71.776

78.268

74.625 (-4,7%)

Font: Col·legis d'aparelladora i aiqiHtectes tècnics de Catalunya

PRIMERA OWNZBíA A8R1L 2001

ALT PENEDÈS. U comarca de l'Alt Penedès va registrar un descens en la producció d'habitatge nou d'un 9,1%, passant de 1.447 habitatges iniciats el 1999, a només 1.316 el 2000. Aquest descens, lleugerament superior a la mitjana provincial, ve donat principalment pel descens més acusat dete dos principals nuclis, Vilafranca (15%) i Sant Sadurní (-22,1%). Per contra, altres municipis de menor pes s'han mantingut més estables, i fins i tot amb pujades que s'han de tenir en compte, com és la d'Otesa de Bonesvalls.

ANOIA. Un descens del 8,1% ha estat el resultat final d'aquesta comarca. En aquest cas, les poblacions principals han acusat majors descensos, com ara Igualada (17,7%), Piera (-25%) i Masquefa (-18,9%).

Els nuclis més petits han patit menors des-

BAGES. L'11,8% de caiguda d'aquesta comarca durant 2000 no fa justícia a la situació general, que ha estat molt dinàmica a tot arreu... excepte a Manresa, que ha vist caure en un notable 36,3% la creació d'habitatge nou. Tenint en compte que la capital del Bages suposa aproximadament la meitat del volum d'habitatges iniciats, és fàcil deduir

^

El tema

CONJUNTURA ECONÒMICA

COMARQUES DE BARCELONA. Habitatges iniciats. Variació 1999 - 2000 ^

font: Col·legi cfApareüadort i Arquitectes Tècnics de Bortetona. Departament de Visats

,306 !

2.339

"X^

1.532

^\—

1.408

1.447

2.063

•j

Ull

"\

3.040

que la seva baixada deu haver estat molt compensada per les fortes pujades en la majoria de les altres poblacions de la comarca. Destaquen Sant Joan de Vlatorrada, Moià i Artés, que han construït més del doble que durant 1999, i també Sant Fruitós de Bages (+55,3%).

Impermeabilizaciones integrales Campos de aplícacíón

Terrazas piscinas. cubiertas ajardinadas, obras públicas, nueva construcción. sótanos, vertederos, poli deporti vos. clubs deportivos.

9130

%

r1 9.262

<T^*

I

7350

9.641

V/v

s #-"

• BAIX LLOBREGAT. Aquesta comarca ha notat molt el descens del segon semestre de l'any. De fet, fins i tot es va avançar al comportament regressiu de l'àrea de Barcelona.

Cap al juny ja registrava descensos, quan tres mesos abans encara era una de les comarques mes dinàmiques. Finalment ha patit una baixada global del 18,5%. Entre les poblacions amb descensos més importants hi ha Sant Joan Despí {-54,3%), Viladecans (32%) i Gavà {-31,2%).

BARCELONÈS. Descens del 22,7%. Descens que es tradueix en tots els municipis excepte a Santa Coloma de Gramenet (+30,5%) i Badalona, que es va quedar en un rodó 0%. Barcelona va arrossegar la major part de la caiguda (-27,6%), dins d'un procés que ve continuat des de finals de 1999. La manca de sòl endèmica i l'encariment importantíssim dels preus han estat la clau de la tendència d'aquesta comarca, que en tot l'any no ha conegut el creixement.

BERGUEDÀ. Ha estat la comarca més dinàmica, confirmant la tendència general d'ascens dels petits municipis. La seva pujada del 46,2% queda, no obstant diluïda dins el total provincial a causa del seu poc pes específic, ja que és la comarca que menys habitatge nou crea. La capital, Berga, va créixer per sota de la mitjana, un 34,1%.

DI5TRIBLIDOR OFICIAL

DISTRIBUÏDOR OFICIAL

VALLIMPER. S.A. • Clra. de Malatiepcra, 297 • 08225 Terrassa Tel. 93 731 75 80 • Fas 93 731 46 00 • e-mail: vallimpcr@cccot.es

GARRAF. B seu descens és similar al general, i va quedar en un 7,7%. B principal descens es registra a Sitges (-26,6%), responsabte majoritari de la xifra negativa final. Vilanova i la Geltrú va caure poc (-6,6%), mentre que el ascens més important va tenir lloc a Sant Pere de Ribes (29,4%).

MARESME Va mantenir els nivells de 1999.

De fet, va patir un lleuger descens de l'1 %, la

^.^

4.626

1 Dades 1999

ii

4.579

~" M """™

Dades 2000

•

> del 15%

^

del 0 al 15%

£ j f del 0 al -15% menys del -15%

qual cosa no és gaire significativa. No obstant, aquesta xifra oculta algunes modificacions importants, com són les negatives de Pineda de Mar (-17,4%) i de Canet de Mar {40,7%), o les positives registrades a Malgrat de Mar (49,5%) i a Calella (27,3%). Mataró sí que va mantenir-se molt més estable, amb un creixement del 2,8%.

OSONA. També ha crescut l'activitat d'aquesta comarca, exactament en un 16%. De fet, ho han fet quasi tots els seus municipis, començant per l'impressionant creixement de la capital, Vic (60%). Altres nuclis importants com ara Manlleu també s'han mantingut per sobre de la mitjana (18,1 %).

VALLÈS OCCIDENTAL. En termes absoluts, ha estat la comarca que més habitatges ha creat en tot l'àmbit provincial, sobrepassant el Barcelonès i el Baix Llobregat. El seu creixement, del 5,6% contrasta amb els descensos de les altres dues comarques esmentades. No obstant, les seves principals ciutats, Sabadell i Terrassa han patit descensos, tot i que no gaire acusats (-9,8% i -4,4% respectivament). La major part de les altres poblacions, per contra, sí que han tingut notables ascensos, destacant molt el de Montcada i Reixach (106,9%) VALLÈS ORIENTAL L'àrea del Vallès ha estat la més forta de totes les que envolten Barcelona en la creació d'habitatge nou. De fet, han estat les que han mantingut la figura de manera més estable. En el cas del Vallès Oriental (7%), alguns nuclis grans han registrat descensos notables (Mollet, -53,1%), tot ï que no és la norma Granollers va retrocedir en un moderat 12,4%, en contrapartida amb altres poblacions fortament ascendents com la de Cardedeu (87,8%).

H

CONJUNTURA ECONÒMICA

El tema

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2001

!—

5 I

L'edificació puja un 11% Tot i la moderació en la construcció d'habitatges, l'any 2000 no va ser un any dolent per a la construcció en general i el volum d'activitat que s'hi ha dut a terme ha estat superior a la de l'any 1999.

Segons les dades del departament de visats del Col·legi, els pressupostos visats el 2000 a les comarques de Barcelona van representar un 11 % més que a l'any anterior. L'activitat constructora pel que fa a tot tipus d'edificis ha representat un total de 658.000 milions de pessetes.

Després de l'estabilització de l'activitat que es va enregistrar l'any anterior, en el qual fins i tot hi va haver un petit descens, ens tomem a moure en valors de creixement habituals que es registren des de 1993. Pel que fa al treball assalariat, el Servei de Promoció i Mercat de Treball del Col·legi va gestionar al llarg de l'any passat 598 ofertes de treball amb un total de 780 llocs de treball, que representa un 44% més que en l'any anterior. Ds tipus d'empreses que més sol·liciten els serveis

del Col·legi han estat les promotores i constructores, els estudis d'arquitectura i enginyeria, les empreses de materials, les de taxacions i l'Administració pública. Els llocs de treball més sol·licitats pel les empreses han estat el de cap d'obra i ajudant de cap

PRESSUPOSTOS VISATS. Anys 1 9 9 8 - 1 9 9 9 - 2 0 0 0 (en milers de milions)

700-

fessionals que estan en actiu que volen canviar de feina o bé complementar la seva situació laboral actual, i tan sols un 30% dels inscrits en aquest servei col·legial es troben en situació d'atur. •

TREBALL ASSALARIAT. Tipus de perfil demanat Tècnic control de qualitat/ Tècnic seguretat 5%

Cap d'obra i ajudant de cap d'obra 47%

Taxador i perits

600-

598

Any 1998

d'obra (47%), tècnic de projectes i obres (17%), coordinador d'obra i project manager (9%), taxadors i perits (5%) i tècnic de control de qualitat i de seguretat (5%). L'any 2000 es van inscriure a la borsa de treball 348 col·legiats, dels quals el 70% són pro-

5% \

1999

2000

Font: Departament de Visats del CAATB

Tècnic de projectes i obres 17%

Coordinador d'obres .*. i project manager 9%

Font- Servei de Promoció i Mercat de Treball del CAATB

Quinze anys d'edificació a les comarques gironines

' I Col·legi d'Aparelladors de Girona acaba de publicar un treball estadístic sobre la construcció d'habitatges durant els darrers quinze anys a les comarques gironines. Aquestes dades han servit al periodista Joan Ribas per fer una petita però interessant anàlisi, publicada al diari 0 Punt de Girona, del que ha significat l'activitat constructora en aquestes comarques. Les dades deixen clar -per exempleque a l'any 1993, potser el pitjor de la crisi econòmica, el nombre d'habitatges acabats va ser únicament de 4.749, mentre

que a l'any 2000 se'n van acabar un total de 9.073, és a dir, pràcticament el doble.

L'evolució de les diferents comarques és igualment significativa. S'adverteix el creixement general des de 1993 i també que en algunes comarques costaneres l'edificació queda repartida entre les diferents poblacions del litoral, mentre que en les de l'interior són exclusivament les ciutats consolidades les que experimenten un creixement En aquest sentit, són significatius els índexs que afecten la ciutat de Girona en comparació amb altres ciutats.

No es gens estrany que l'alcalde repeteixi que el terme municipal comença a esgotar-se i que aviat no quedarà sòl urbà pendent d'edificació.

En l'altre extrem de la balança es constata el despoblament de les zones de muntanya i del camp: a la Vajol no s'ha fet cap nou habitatge en quinze anys, ni a Susqueda, mentre que a Espinelves i a Boadella, només un. A Cistella, Beuda, Sant Ferriol i Sant Morí, només dos. A Garrigàs, Serra de Daró, Crespià i Rabós, només tres habitatges nous en quinze anys... Fet que posa en evidència un desequilibri sobre el qual cal fer una actuació decidida.!

ÇONSTRUMAT2001

Como cada edición el Grupo Alsina estarà presente con interesantes novedades > Stand del Grupo Alsina Estaremos encantades de aternJerle en: Montjuic 1 - Palacio S - Nivd O - Calla B - Stand N* 86

Presentactón en el "Auta de Novedades de CONSTRUMAV Alsina presenta ei nuevo sistema de muro circular 'AUSPLAY CMCULAfr Insafpbones en: au1aconstnjmatettec.es

Mesa Redonda 'ESTRUCTVRAS DE HORMIGON DEL SIGLO XXT Conferencia tècnica que cuenta con los ponentes: O. José Calavera Rua. De. ln£en>ero de Caminos. Presidenta de INTEMAC D. Horenbno Regust». Dr. Ingeniera úe Caminos. President* de CYPE Ingenlen» D. Fruduos Marta. Arouüecto. Asesc-r de ITEC. Se mega confirmaric-n prèvia (atoro limitado): Sra. Mireia Vllafta:

Tel. 93 575 30 00 Fai 93 564 70 59

ENCOFRADOS J. ALSINA, 3JL Cami de la Font Freda. 1 08110 Montcada i Reixac (Barcatora) Teí. 93 575 30 00 - Fa» 93 564 70 59

I PWM6RA QUWZENA ABRIL 2001

—|

El tema 3NJUHTURA

I6

ECONÒMICA

'

Les claus de l'any El mercat d'habitatges a Barcelona

• ^ • e r començar, val adir que el descens ^ ^ H total del 7,4% no implica una crisi en absolut del sector de l'edificació fins al moment Senzillament és l'evolució natural d'un mercat que durant tres anys ha treballat a tota màquina, i que ara ha començat a afluixar la corda De fet, un descens gradual és el mülor símptoma d'un mercat prou flexible com per assolir grans volums d'activitats sense ressentir-se'n després. Ara bé, no és recomanable adormir-se: com s'ha vist el descens principal s'ha concentrat en el segon semestre, i això sí que és preocupant amb vista a un futur immediat en ei sentit que pot determinar un comportament imprevisible, on totes les possibilitats estan obertes. Aquest component d'oferta no està avalat precisament per ser mori estable davant els cicles econòmics i, de la mateixa manera que quan l'economia funciona bé la construcció creix molt per sobre, en moments de crisi sot ser un dels sectors que més la pateixen. És per això que cal tenir molta cura d'ara endavant a l'hora d'observar cada moviment de la construcció.

No obstant hi ha dues dades addicionals que confirmarien l'actual situació de soft landing: el descens de venda de pisos nous, d'un &%, i les moderacions en el creixement de costos. En el primer cas, el fet que hi hagi hagut aquest descens de caire moderat pressuposa que la demanda encara no està completament exhaurida; quant a la moderació en el creixement de costos, apunta una tendència sectorial similar. Normalment les crisis venen marcades per significatius des-

censos de costos dins l'oferta, i aquest encara no és el cas. Només s'hauria de vigilar Ea progressió de preus de venda, un altre indicador important. A la construcció, mai no baixa el preu de venda d'un habitatge. Això vol dir que una moderació mort notable en el creixement dels preus de venda podria observar-se com l'avantsala d'un descens d'activitat bastant més acusat del que està previst No és encara el cas real, ja que els preus durant el 2000 han crescut més de!

12%, però sí que s'observa un menor creixement dels preus.

D'altra banda, han sorgit indicis que la demanda tendeix a tomar-se 'elitista', en el sentit que les famílies amb rendes més baixes van quedant progressivament fora d'aquesta demanda Un exemple el trobem en ta dada del maig de l'Asociación Hipotecaria Espanola, segons la qual el volum de crèdit hipotecari en aquell moment era un 22,6% major que un any abans, l'acceleració major

d'aquest mercat dels anteriors set mesos.

Tenint en compte que l'edificació en general no havia crescut tant, ni els preus tampoc, podia ser una mostra que s'anaven adquirint cada vegada més habitatges de major nivell.

La demanda començava a discriminar obertament les rendes més baixes, fins llavors presents al mercat amb morta força. Una altra prova es pot trobar als mateixos resultats de visats d'encàrrecs professionals de direcció d'execució d'obres d'habitatge, on (es xifres descendents en el nombre d'habitatges contrastaren [i contrasten) amb un manteniment i fins i tot una alça, en el volum de pressupostos total d'aquestes mateixes obres iniciades.

La demanda ha aturat la seva gran empenta dels anys anteriors. Aquest fet ha estat donat, no tant per manca de necessitat d'habitatge, sinó per les noves circumstàncies de mercat, molt diferents a les del començament del cicle expansiu, aHà pel 1997. La gran demanda existent ha provocat un augment mori important dels preus de mercat, no contrarestats per l'augment de l'oferta, la qual cosa ha anat fent fora progressivament a molts compradors d'habitatge potencials. A més, el comportament d'aquesta mateixa demanda podria explicar també el perquè s'ha donat aquesta diferència tan gran entre la primera meitat de l'any, i la segona En un context de creixement de bous d'interès, i de creixement de preus, comprar abans pot significar estafviar-se una notable quantitat de diners. Així, possiblement durant els darrers mesos de forta

H

El tema

\-

PR1MERA QUINZENA ABRIL 2001

CONJUNTURA ECONÒMICA

expansió de l'any 1999 van tenir lloc les darreres grans remeses d'adquisicions. Després, va començar a tenir lloc el fet de passar la demanda pel sedàs, degut a la dinàmica de preus de resen/a A mesura que continuessin creixent els preus, cada cop mes es veuria reduït el nombre de compradors.

Habitatges de protecció oficial Un altre factor clau d'aquest any 2000 ha estat la pèssima situació de l'habitatge de protecció oficial (HPO). Si la situació durant 1999 ja va ser crítica, obertament es va enfonsar l'any passat. En el conjunt de l'Estat, al 1999 els HPO van significar menys de l'11% del total d'habitatges edificats, molt lluny del 22% que representava aquesta variable en el 1996. Durant el primer trimestre del 2000, la construcció de nous HPO va descendir un més que significatiu 20,3% respecte al mateix lapse de temps del 1999, segons dades del Consejo Superior de Arquitectes. I a més, els que més van patir van ser els de règim especial, dirigits a la demanda menys solvent Paradoxalment, la culpa la té precisament el bon moment del sector de l'habitatge, que ha disparat l'habitatge lliure, en quantitat i preu. En aquest subsector, els costos creixents es poden repercutir sense problemes al preu final. Això no passa als HPO, on el preu està tancat de sortida. Com que des de llavors, els costos i els preus d'habitatge han crescut sense moderació, és lògic que els promotors no tinguin incentius per a construir aquest tipus d'habitatge. La solució passa, principalment, per un augment moderat dels seus preus pactats, però bàsicament d'incentius més indirectes, com ara avantatges fiscals, i, sobretot, en una major implicació de les administracions públiques. Aquestes, fora de tota lògica, en lloc de fomentar els HPO durant aquests anys han fet justament a l'inrevés, tancar l'aixeta.

No obstant, tot aquest refredament de l'activitat de l'habitatge lliure que s'experimenta, hauria de ser l'espoleta que detonés una nova recuperació dels HPO, com hem dit, sota mínims.

T i p u s d ' i n t e r è s i LOE Els tipus d'interès també han contribuït en aquesta detenció del mercat d'habitatge nou a Barcelona. Després d'uns anys de tipus baixos, aquests han crescut naturalment, atès que era molt improbable que es mantinguessin en aquells nivells dins el context present de l'economia espanyola i europea. Això ha arrossegat els tipus hipotecaris a l'alça i, en poc temps, les hipoteques s'han encarit molt notablement, amb l'efecte de fre que implica davant un nou comprador {un efecte multiplicat a més per l'encariment progressiu del preu de venda}. I encara és pitjor per aquells que ja havien contractat la hipoteca. Molts, pensant que els tipus no només serien baixos sempre, sinó que podrien baixar encara més (com de fet va passar durant un temps), van contractar les hipoteques a tipus flexibles. Mentre van baixar els tipus perfecte, però des del moment que van començar a pujar, molts compradors 'antics' han anat notant progressivament la seva

Bona part de l'estranya línia de tendència dins el 2000 ha estat causada per l'entrada en vigor de la Llei d'ordenació de l'edificació {LOE) el 6 de maig. La prova d'aquest fet està en el fet que, a mesura que s'apropava aquesta data, la xifra de visats d'encàrrecs professionals obra nova iniciada es va disparar per les presses de sol·licitar la llicència d'obres abans de l'entrada en vigor de la Llei. La causa que va motivar això va ser la natural desconfiança que tota nova normativa implica en un mercat, ja que a efectes pràctics la LOE només suposava el possible encariment del cost de l'obra motivat per

l'assegurança obligatòria que ha de contractar el promotor per respondre dels danys a l'estructura.

Algunes conclusions Estem davant un moment de descens moderat, la qual cosa no és dolenta, però amb el handicap que no és un moment exempt d'incertesa. Ara mateix, fer una estimació per al 2001 és molt agosarat, tot i que un descens entorn al 10% en el volum d'habitatges nous iniciats a les comarques de Barcelona semblaria una xifra raonable; això sí, que podria estar subjecta a notables modificacions.

Una recomanació, que ja s'ha llançat en anteriors ocasions, radica en el fet de millorar la competitivitat del sector, on encara hi ha molt per fer. Cal no oblidar que la construcció és un sector industrial amb un pes específic molt gran dins el total de ['economia nacional (aprox. 10% del valor afegit total), però que, a diferència de sectors més petits com són l'automòbil o l'alimentació, no es regeix per patrons estrictament competitius i industrials.

L'estratègia per aconseguir minorar aquesta mancança històrica ve donada per la necessitat de reduir costos, terminis de lliurament, d'accidents i de defectes en l'edificació. Si s'aconsegueix seguir una política activa en aquests fronts 0 això no és només responsabilitat de les administracions ni de la mateixa 'mà invisible' del mercat, sinó que. inclou la voluntat de tots els agents implicats), s'aconseguirà guanyar en la qualitat de les obres i en l'obtenció de resultats i rendiments superiors, i, el que és més important, de manera més estable, eliminant molta de la considerable estacionalítat que ara es pateix.

constructora . no afluixa

* i L'urauunv núm. 182 Telèfon directe: 932 40 23 76 Fa* 932 40 23 64 Adreça electrònica: mlormaliu@apabcit.es

Consell de redacció: Caries Cariaria, Joan Gay, Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Caries Cartanà Coordinació: Elisenda Pucurull.

Olga Caparrós Col·laboradors redacció: Jordi Marlel Lluïsa Selga i Tomàs Merino Anàlisi d'obra: Joan Saba». Xavier Aumedes. Josep Olivé. Xavier Oliva. Gabriela Schon. Vicenç Font. Imma Villacoria i Jordi Olives Dibuixants: Sílvia Alcoba.

Toni Balllori i Joma Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotograila: Javier Garcia Die. Cfíopo Disseny gràfic: g e u ve Fotòlils: Imprès Auloediciú S L Impressió: Wang Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucunjll

Telèlon:932402376 Publicitat BITUAP. Isidre Rodríguez C/Bon Paslor. 5 08021 Barcelona

Telèta 932 40 20 57. Fai 932 40 23 64 Francesc Xavier Alterca Periodista i economista A/e: javier@apabcn.es

E-mail: comercia@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Paslor. 5.08021 Barcelona

Tel. 932 40 20 60. Fai 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om. 6 08240 Manresa. Tel. 933 72 97 99 Osona: PI. Major. 6.08500 Vic Tel. 938 85 2611 Vallès Occidental: Sani Francesc. 18 08221 Terrassa-Tel 937801110 Valies Oriental: Josep Píliol. 8 08400 Granollers. Tel 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vicepresident:JoanArdèvol Secretària: Minerva Emouena Comptador Albert López IDoira Tresorer Josep M. Llesuy Vocals: Milagros Hierro. Joan Gurri i Raimon Salval BagBt Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernal Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent Joan Gay Els criteris exposats en ets artides s p a i s són d'exdushra responsabilitat dels autors i , norepresentennecessàriament rooiniódeL'bfouwu

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2001

Punts de vista

Montserrat M0M uan, per fa Mercè de fa dos anys, H H vaig escriure el primer d'aquests articles sobre les ciutats em vaig proposar de pubficar-ne dotze -un cada mes- durant un any. En realitat, he trigat dos anys, però ftnalment he arribat al dotzè i úttim article. I he volgut reservar per a aquest darrer un tema del qual voRa parlar fa temps, una mica especial: l'espai públic de Montserrat (1).

que es pot contemplar des d'allí.

Si. com sembla, està previst que et nou tren cremallera arribi al mateix Boc que l'antic, aquestes construccions seran la primera cosa que vegin la majoria dels visitants quan arribin al Monestir, cosa que em semblaria força lamentable. Ara bé, ta construcció del cremallera, que hauria de deslliurar molt espai ara dedicat als cotxes per tomar-lo als vianants, i les noves instal·lacions i edificis de final de trajecte del tren han de fer possible corregir, encara que només sigui en part, aquest punt negre arquitectònic de Montserrat, introduinthi alhora una peça arquitectònica de qualitat i que sigui respectuosa amb l'entorn, tal com demanaven els meus interlocutors esmentats al principi de l'article.

Per poder reduir, en ta mesura del possible, La subjectivitat que implica haver vist i entès sempre el conjunt monumental de Montserrat lligat a vakxs diferents de l'arquitectura en si mateixa, vaig demanar què n'opinaven, des d'aquest punt de vista, diverses persones, de diferents orígens culturals i geogràfics. Les respostes més suggerents van venir dels dos extrems, del més allunyat i del més pròxim a Montserrat una persona d*un altre país i d'una altra religió d'origen opinà que el conjunt de l'arquitectura no té cap unitat I. des de la quotidianitat d'algú que viu prop de! Monestir, s'hi troba a faltar algun edifici modern, d'una qualitat arquitectònica d'acord amb l'existent d'altres èpoques (2) i que reflecteixi el nivell actual de l'arquitectura Admeto, per una banda, que la barreja d'edificis i la varietat d'estils és bastant notable, fruit d'una història motí agitada Si entrem al recinte del Monestir per la plaça d'Abat Oliva i arribem a la gran plaça de Santa Maria, al davant trobem ta façana del Monestir, d'un classicisme sec i sever, de volums durs i colors freds, de dimensions imponents; al costat mig -només mig!- claustre gòtic, del gòtic més fràgil i delicat, adossat a un edifici massís -la Torre de l'Abat-, també de l'època gòtica, però amb fortes intervencions posteriors. Cap a l'esquerra, en escorç, el conjunt de cases de l'hotel Cisneros, amb unes façanes molt simples, acabades amb estucats llisos amb petits esgrafiats d'un aire vagament noucentista I cara a migdia, a la nostra dreta, l'edifici de les celles de Nostra Senyora i de les botigues on, en canvi, ressalta l'expressivitat dels materials, pedra i maó, de l'hrstoricisme del segle passat Però malgrat que totes aquestes edificacions siguin tan dispars, tenen quelcom que denoten la voluntat d'integrar-se en un conjunt, cada una assumint el protagonísme just que li correspon. Per això, a mi em sembla que aconsegueixen una certa harmonia estètica. Aquest fenomen que trobem en la seva màxima expressió a la placa es pot aplicar a tot el conjunt edificat del Monestir i crec que no és casual sinó fruit de la voluntat dels suc-

(1) Per ami, ei Monestir de Montserrat i ei seu entorn edificat són com una petita ciutat.

Té tots e/s elements que caracteritzen una ciutat habitatges, espais comercials, equipaments, museus, transports, oficines, hotels, espais públics, places i parcs, etc, encara que aquí la proporció d'uns i altres és molt diferent de la usual. fy Entre d'altres, han intervingut en la construcció del Monestir arquitectes reconeguts com és ara Francesc de Paula Villar i e/ seu ajudant, Antoni Gaudi, a qui després cediria la continuació de la Sagrada Família, Puig i Caóafath, Francesc Folguem i, recentment, Arcadi Pla.

que han intervingut en la seva construcció.

Malauradament, no es pot dir el mateix de l'edifici del restaurant ni de la passera coberta que hi condueix des de la plaça de ta Creu, construïts als anys setanta, que ni tan sols lliguen entre si. L'edifici és fluix en el plantejament de les façanes, en especial la que dóna al precipici, moít mal resolta en les zones de servei i en la trobada amb el terreny.

Sembla que parteixi de la idea -erroni en sid'haver-ta considerada menys visible que la resta, quan en realitat es veu tant com les altres, des del mirador i des del camí de la Cova. El mateix, però augmentat, podríem dir de la passera, ta part inferior de la qual no sembla que tingui gaire lògica, ni tan sols estructural. A més, aquesta passera va substituir, inexplicablement, l'anterior accés de vianants al Monestir per l'altra banda de la carretera, que era molt més agradable, no sols perquè era cobert a trams per una encantadora pèrgola coberta de plantes enfi-

Admeto, per una banda, que La barreja d'edificis

1

Josep Olivé A/e: informatiu@apabcn.es

i la varietat d'estils és bastant notable, fruit d'una història molt agitada.

ladisses, o pel seu traçat irregular i serpentejant que permetia fer el camí més entretingut, sinó perquè estava a recer del fort vent que puja pel torrent de Santa Maria, més molest que agradable la major part de l'any i que no convida a parar-se a gaudir del vast paisatge

L'INFORM@TIU ELECTRÒNIC El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça:

www.apabcn.es/ informatiu

El noticiari I

PRIMERA QUINZENA ABRtL 2001

i» .':.-.• ;.'.3f

i"

www.canalconstruir.com Un nou servei del Col·legi ofereix informació sobre empreses, materials, productes i serveis

Wj£ I Col·legí posa en marxa un nou ser^ ^ H veí anomenat CanalConstruir, a través del qual els professionals de la construcció trobaran la informació que necessiten de les empreses del sector, els materials, productes i serveis. Aquesta informació s'oferirà de manera selectiva i guiada, de manera que l'usuari només rebrà la informació que vol rebre i no una altra. El servei es presta a partir d'una àmplia utilització de les tecnologies

de la informació i la comunicació.

El projecte CanalConstruir neix per afrontar la problemàtica que pateix avui el professional que busca informació útil per a la seva activitat diària. Avui, Internet ha esdevingut una de les eines més adequades i amb major projecció de futur per relacionar els agents del sector de la construcció i molt especialment pel que fa a la transferència d'informació. La pròpia potència del mitjà, però, comporta el

risc d'ofegar-se en el mar de la informació si no es disposa d'elements, més o menys particularitzats per als interessos de cadascú, que permetin discriminar la informació "interessant" de la resta.

CanalConstruir està constituït pel conjunt d'usuaris del sistema i les empreses i institucions del sector de la construcció que desitgin formar-ne part. En aquest sentit es tracta d'un projecte dinàmic, obert als suggeriments

de tots els seus membres. Els principals serveis que ofereix CanalConstruir són: Buscar empresa. Permet cercar dades fonamentals de les empreses enregistrades, a partir del nom de l'empresa o d'uns descriptors molt curosament treballats.

Buscar notícia. Servei que permetrà consultar les noticies prèviament arxivades. Es tracta exclusivament de notícies amb contingut tècnic treballades pel propi sistema.

Buscar novetats. Disposarà d'un sistema

BO BflPRESES

BO PRESCRJPTORS

@

d'enregistrament de les diferents novetats que els mateixos agents del sector hi transfereixin, amb un requisits previs d'interès.

www.canalconstruir.com

r i

Notícies per p e r f i l . Servei de transmissió de notícies via @, escrupolosament filtrades en funció del perfil que cada usuari s'hagi definit prèviament.

r

STOCK

Mostren o ofreix en accés a la in)ormació

Busquen o reben informació

NOT1CIAS

@

@

NOTICIES

NOTICIES @

@ INFORMACIÓ

CANALCONSTRUIR

CanalConstruir ja és operatiu (6.000 professionals i 1.300 empreses) si bé es troba actualment en període de proves. La seva presentació pública es farà a Construmat, del 23 al 28 d'abril, a l'estand del Col·legi (Palau de Congressos de Montjuïc 1, Nivell 1, carrer B-23). •

INFORMACIÓ www.canatconstruir.com

Busca, elabora i transmet a informació

Presentació a CONSTRUMAT

INFORMACIÓ

Palau de Congressos de Montjuïc ( M l ) , al Nivell 1, carrer B-23

B

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2001

10

El noticiari

m

ARQUITECTURA

Mor Ignasi de Solà-Morales Barcelona perd una figura crucial de Arquitectura catalana contemporània

arquitecte Ignasi de Solà-Morales

XIX i XX. Un dels seus llibres, Diferencias / Drf-

(Barcelona, 1942) va morir el passat

ferences (Barcelona, 1998; Cambridge-Mas-

12 de març a Amsterdam víctima d'un atac de

sachusetts, 1999) va ser guardonat amb el

cor. A Ea capital holandesa tenia previst assis-

premi de la Societat Internacional de Crítics

tir al lliurament del premi d'arquitectura euro-

d'Arquitectura.

pea contemporània Mies van der Rohe 2001,

Solà-Morales pertanyia a una família

que ell mateix va contribuir a fundar i impulsar.

d'arquitectes, tant el seu pare com el seu

Erudit de l'arquitectura i docent universitari,

germà Manuel ho són, i dos dels seus tres fills

Solà-Morales ha estat una figura molt vincula-

també. Com a arquitecte, va construir habi-

da amb el desenvolupament de Barcelona i va

tatges, escoles i teatres, aquests últims repre-

ser autor, entre altres projectes, de la recons-

sentaven per a ell una veritable passió. A més,

trucció del Pavelló Alemany de Barcelona del

va dirigir diverses rehabilitacions d'edificis

1929 de Mies van der Rohe amb Cristian Ciri-

històrics i va projectar l'ordenació dels cen-

ci i Fernando Ramos, i del pla de reconstruc-

tres de Marsella i Tarragona. Entre els seus

ció i ampliació del Gran Teatre del Liceu, amb

darrers projectes hi ha la remodelació dets

UuísDilmé i Xavier Fabré.

palaus del Pati Llimona i del Correu Vell de

A més d'arquitecte, Ignasi de Solà-Morales era llicenciat en Filosofia Uetres. Catedrà-

Barcelona, o la del Teatre La Massa, a Vilassar de Dalt (Maresme), a més de fer de con-

tic de Teoria i Historia a l'Escola Tècnica

sultor per a la reconstrucció i ampliació del

Superior

Teatre Municipal de Lima (Perú).

d'Arquitectura

de

Barcelona

(ETSAB), havia impartit docència en diverses universitats europees i americanes, va ser autor de nombrosos llibres i articles sobre

Carles tartana

l'arquitectura, l'art i el pensament dels segfes

A/e: infonnatiu@apabcn.es

Autor de nombroses publicacions ftjS H

H

ntre les publicacions d'Ignasi de

1986. "Arquitectura Balneàría a Catalun-

Solà-Morales destaquen: "Rubió

ya", Barcelona 1986. "JujoT, Barcelona

i Bellver i la Fortuna del Gaudinisme", Bar-

1990. "Converses a Barcelona", Barcelo-

celona 1975. "La Arquitectura del Expre-

na, 1990. "Arquitectura Modernista Fi de

sionismo", Bar-

segle a Barce-

celona, 1976.

lona", Barcelo-

"Apuntes sobre

na, 1992. "Mies

Pugin, Ruskin y

van der Rohe.

Viollet-le-Duc",

El Pavelló de

en col·labora-

Barcelona",

ció amb Rafael

Barcelona,

Moneo, Barce-

1993. "Drferen-

lona. "Gaudí",

das. Topografia

Barcelona,

de la Arquitec-

1983. "L'Expo-

tura

sició

poranea". Bar-

Interna-

cional de Barcelona 19141929. Arquitectura i Ciutat". Barcelona, 1985. "Architettura minimale a Barcelona: Construiré sulla crttà construcla", Milano 1986. "Contemporany Spanish Architecture: An Eclèctic Panorama", New York

Contem-

celona 1995.

"B Gran Teatre del Liceu. Projecte de Reconstrucció i Ampliació", Barcelona 1996. "Guia de Arquitectura. Espana 1920-2000", Madrid 1998. Coautor del llibre "Liceu. Un espai per a l'Art", Barcelona 1999.

El noticiari \-

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2001

ARQUITECTURA

Estimat Ignasi, has de saber que

I

any 1998 el Comitè Internacional de Crítics d'Arquitectura premiava el llibre D/ferencas. Topografia de la arquitectura confemporanea, publicat a Barcelona í a Cambridge (Massachusetts). Aquest llibre havia consagrat el professor Ignasi de SolàMorales i Rubió com un dels més lúcids intèrprets de la problemàtica arquitectònica d'avui, un intel·lectual capaç de desxifrar amb claredat i explicar amb precisió els camins de l'arquitectura en la cultura del nostre temps, i explicar-los és també una manera de conformar-los, de construir-los.

Si repassem la seva bibliografia des dels anys setanta fins ara, és a dir, els textos més rellevants que han precedit les Diferencias, veurem com n'era d'arrelat era el pensament de qui volava tan alt: els estudis inicials sobre l'avi Rubió s'estengueren aviat a tota la generació del tombant del segle, Gaudi, Jujol, ela, per endinsar-se després cap a l'Exposició del 29 i cap a les avantguardes a Catalunya. Un bagatge sòlid que ha representat una aportació fonamental a la història del país i ha situat la historiografia arquitectònica catalana en el concert internacional.

A l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya, d'on ha estat catedràtic des de 1978, el professor Ignasi de Solà-Morales ha compartit aquesta recerca teòrica amb la docència. Una docència exercida amb precisió i amb generositat, sense arrogància i sense paternalisme, amb un tracte senzill i obert amb els estudiants. A les seves classes, veritables conferències preparades amb cura i argumentades amb mestratge, desfilaven un darrere l'altre els distints aspectes que configuren un mateix subjecte i apareixien els colors i els matisos que aquell subjecte pren en un o altre context En elles ens hem sentit enriquits, però, sobretot, partícips, perquè l'exposició dels fets que feia el professor eren el més semblant a la sembra d'un camp, on cadascú hi podria collir amb llibertat.

Aquests darrers temps, entremig de la recerca, la docència i l'abundant treball de construir -necessari per parlar i escriure d'arquitectura-, Ignasi de Solà-Morales ha assumit, amb la seriositat que el caracteritzava, les responsabilitats acadèmiques que el seu Departament li ha anat proposant. Ara mateix, presidia la Comissió de Doctorat, la qual ha reeixit a aixecar considerablement el nivell dels treballs en curs. Aquests dies, hom repeteix que el professor malauradament desaparegut creia en l'arquitectura i en la universitat perquè creia en la societat i en la transcendència del treball. El seu treball el mantindrà entre nosaltres.

• 9 1 Is aparelladors del Liceu t'adoràvem. ^ ^ H Eres l'únic cap que reconeixíem de veritat i a qui seguíem sense cap dubte quan cridaves amb una mirada dels teus ulls vius i amb aquell somriure preciós de nen entremaliat, estimat, i un xic golafre, a qui renyen per menjar massa xocolatines. Adoràvem la teva presència a les obres, les enteníem completes únicament quan tu hi eres; la teva absència era sinònim de mancança i espera. La recompensa més preuada al nostre treball era veu-

A l'Ignasi de Solà Morales en la memòria i d'uns vint anys, que el I nostre company i col·lega Carles Oliver em va propiciar la coneixença de l'arquitecte Ignasi de Solà-Morales. Entre ells ja hi havia una bona relació de feia temps. El Carles, a més de ser un competent i admirat aparellador, és un referent dins de la professió pels seus múltiples coneixements i obres variades. I mat íi agrairé prou l'oportunitat que em va donar d'entrar en contacte amb l'Ignasi.

Ja des de l'inici es va establir una relació amb un component més amical que professional, que em va produir una profunda i llarga estimació (que sempre he volgut pensar que va ser mútua). Amb el pas del temps i d'importants esdeveniments, es va fer molt forta i amb la complicitat de la Lali, la seva dona i el Pau, un dels fills, arquitecte també, es va segellar d'una manera especial i ferma.

Fins al punt que la seva mort m'ha deixat amb una sensació d'estar desemparat Tinc un viu record de les reunions dels divendres a la tarda al despatx que tenia abans en els baixos de la casa dels seus pares. En aquelles sessions es va establir una relació d'entesa molt especial. M'agradava escoltar-lo sempre expectant i, quan calia, amb aquell posat sorneguer i d'astut, que jo en deia cardenalici, parlàvem de la gent i acabàvem fent safareig. Compartia amb goig aquelles confidències, i compartia també els seus treballs, els quals desenvolupaven amb rigor els que eren llavors estudiants d'arquitectura i que avui són qualificats titulats, Uuis Dflmé, Jaume Benavent

Gustau Gili, etc.

No és per res que de les trucades de condol que s'han creuat aquests dies m'han emocionat especialment les que venien dels caps d'obra que havíem tingut la sort de gaudir al llarg del temps, en les diferents obres.

Des dels Villanueva de SAPIC amb el Jeroni al front (amb un record molt especial de l'enyorat i malaguanyat Uufs Casafont que sempre va mostrar una profunda admiració per l'Ignasi). 0 la trucada del LMs Garcia LJac, plena de records i sentiments. I em va commoure, especialment sentir la veu emocionada i trencada de l'Alfons Bravo, després de quants anys? deu o dotze potser?

Ho comentàvem tot tomant del cementiri del Port de la Selva, amb el Ferran i la Mercè. Més enllà d'aquesta lamentable situació actual, d futur és més obscur, hem perdut un patrimoni i una tutela que ens farà més difícil de continuar vivint i treballant 3oan Ardèvol Aparellador

Addenda. Volguda Lali i família. Com a coordinador i portaveu dels aparelladors del liceu, aprofito l'avinentesa que em dóna aquesta publicació del Col·legi d'Aparelladors, de manifestar el més sentit condol d'Oriol Escolà, Mercè López, Isabel Palmer, Ferran Pelegrina, Francesc Xairó i jo mateix, Joan Ardèvol, i de tots els aparelladors que del meu despatx o aliens van col·laborar en aquetta obra.

Enyoraré la gesticulació melangiosa de les teves mans de creador i la teva veu tranquil·la que, conjuntament, amb harmonia, feien créixer i donaven forma endreçada i rítmica a qualsevol idea. Com ho he de fer per entendre que ja no hi hauran més obres amb tu i que no et podré agrair l'atenció amb què escoltaves les meves opinions? Si sabessis que afalagat em sentia en escoltar-te defensar-les... Gràcies, Ignasi, per creure en mi.

Aquest món és certament injust, més injust, segur, ara sense tu. No crec que poguessis entendre mai algunes de les actituds que t'envoltaven, massa primitives i allunyades ja en el teu temps personal d'evolució. Recordo que si topaves amb alguna baixesa humana la rebies amb la mateixa cara de sorpresa i incomprensió que posen els nens petits quan reben un càstig per quelcom que no comprenen.

Ignasi, no puc imaginar-me la desolació que per la teva pèrdua deuen sentir els habituals de la teva presència Jo, un col·laborador puntual que no sóc capaç ni de dir-te company, seré menys feliç en aquesta vida per la teva absència; m'han pres moments d'emoció intensa que mentalment ja m'havia reservat pel futur en què m'imaginava a tu, en Joan, en Francesc, l'Oriol, la Isabel, la Mercè i jo prenent tots un cafè i recordant amb alegria allò que havíem viscut plegats.

Viuràs amb nosaltres, Ignasi, no únicament en la meva, en la nostra memòria, més especialment en els nostres actes diaris.

Intentarem tots ser una mica més bons i uns homes més complets. Volem i sabrem honorar-te allà a on siguem i cada moment des d'ara fins al final, tindrà un gest, una actitud, un pensament una paraula o un silenci que serà teu, únicament teu, perquè hem après de tu.

Reposa Ignasi, home, mestre, que en la singularitat increfole de la vida en l'univers has estat a més, extraordinari.

Feoan Peleyina

PHIMERft QUINZENA ABRIL gQ01

El noticiari h CULTURA

12

'

,'ií JO l

Joan Brossa o la revolta poèttac^ifereix ta visió més que s'ha fet fins ara de l'univers ex^ímental, transqres , lúdic í Líric d'un dels creadors més importants de I'avantguar8a car

• 2 J avant la dificultat d'entendre qui f ^ ^ H estat Joan Brossa -un i facètic que ha sobrepassat els propis límitsi, per tant, transgressor, il·limitat i radical-,

Joan Brossa o ta revolta poètica vol ser una exposició recopilatòria, que per primera vegada mostra de forma completa l'obra plàstica i poètica del darrer dels grans referents de la cultura catalana d'avantguarda, del darrer dels surrealistes, escultor, grafista i poeta -també poeta visual-, un notable dramaturg, un artista de mil vessants... l'artista rebel que no es deixa encasellar, una persona senzilla sense ambició per la fama, sense cap interès pel luxe, que va entendre, d'acord amb el sentiment de la postguerra europea, l'absurd. Per a ell, la transcendència de les coses fou relativa. Brossa ens porta cap a una lectura escèptica de la realitat La seva opció personal: fer el seu propi univers, mirar-s'ho tot des de fora. D'aquí el joc plàstic i lingüístic present a la seva obra. D'aquí la critica social i la ironia. ^i.

Observador, descobridor de les més * impensables relacions entre les coses, amant de tota mena de malabarismes mentals, Brossa juxtaposava de forma surrealista els objectes més banals i quotidians en un intent de cercar noves possibilitats expressives tot posant en dubte que les coses tinguessin una única lectura Si més no, donava la volta a les coses (com si fos un guant} itesreprenia des del seu aspecte lúdic. Brossa és coherent A Brossa N agradaven ets jocs de mans, la màgia.

Considerat un dels artistes més originals, en la línia de Mallarmé, Duchamp o Sreton, va ser pioner en la recerca de noves vies de comunicació, especialment a partir de la imatge com a nou codi poètic. Amb imatges plenes de signes i símbols lingüístics (al final, a la seva ment, tot ho convertia en material visual), fobra de Brossa té sovint l'aspecte d'un jeroglífic que cal esbrinar. L'exposició és una mostra de la seva visió intel·lectual del

món, de la cultura, d é f o L ïntel·lectuaJitzava i freqüentava l'avantguarda de l'època. Poetes, escriptors, editors, artistes. Volia saber per excitar la consciència. Jung, Freud, Nietzche i tants d'altres se situaven d'aquesta manera a la base, a l'origen, del seu joc creador i provocador.

A Joan Brossa o la revolta poètica e veure una extensa i significativa selecció de documents originals, llibres, poemes visuals, poemes objecte i instal·lacions, de poesia escènica, guions cinematogràfics... L'exposi-

ció vol situar l'home i l'obra que ha fet, un treball per als altres, suggerint l'altra cara de la realitat, comunicant-se de l'única forma que ell sabia, establint relacions exactes i invisibles, tal vegada màgiques. A Joan Brossa o la revolta poètica es pot veure la màgia dels objectes i les paraules del darrer utòpic.

Joan Brossa o La revolta poètica Del 23 de febrer al 27 de maig Fundació Joan Miró. Barcelona Simposi* I n t e r n a c i o n a l dedicat a Joan Brossa Dies 25,26 i 27 d'abril Lluïsa Selga A/e: interlandmedia@compuserve.com

Poemes al carrer La poesia vistal de Joan Brossa és present també al carrer, molt especialment a la ciutat de Barcelona. Alguns exemples son el Poema visual transitable, al Velòdrom de la Val d'Hebron; Homenatge al ffibre, a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Gran Via; Bàrcino, a la plaça Nova: o el Poema visual pera una façana, inaugurat l'any 1993 a la seu del nostre Col·legi.

'

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2001

H El noticiari

CULTUR*

13

Exposició, simposi internacional i cicle de cinema B Q a Fundació Joan Miró presenta i ^ i S l'exposició Joan Brossa o la revolta poètica, dirigida per KRTU i organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat, la Fundació Miró i la Fundació Joan Brossa, amb la col·laboració de la SGAE i Fundació Autor i la Institució de les Lletres Catalanes. L'exposició, comissariada per Manuel Guerrero, ofereix la visió més completa feta fina ara de l'univers experimental, transgressor, màgic, lúdic i líric d'un dels creadors més importants de l'avantguarda catalana.

temàtic al voltant dels temes centrals de l'obra del poeta. La primera citació que es pot llegir en entrar a l'exposició remarca l'interès del poeta per la-política i per la màgia. "Sí no podia escriure, en els moments d'eufòria seria guerriller; en els de passivitat, prestidigitador. Ésser poeta inclou totes dues coses". La revolta poètica i la revolta social que proposa l'obra de Joan Brossa és índissociable de la transformació. Una frase del transformista Leopoldo Fregoli és la millor síntesi de la seva poètica. "L'art és vida, i la vida, transformació".

L'exposició s'inicia amb "B convidat" (1989), una instal·lació en què es mostra l'esperit de revolta social i política i que posa de manifest que, a més de la seva obra més lírica, lúdica i festiva, a Joan Brossa o la revolta poètica també s'hi pot veure el Brossa més radical i més crític amb la nostra societat i amb el nostre temps.

Coincidint amb l'exposició Joan Brossa o la revolta poètica, els dies 25, 26 i 27 d'abril tindrà lloc a l'Auditori de la Fundació Miró el Simposi Internacional Joan Brossa que té per objectiu aprofundir en el coneixement de l'obra múltiple i extraordinària del poeta. Estarà conformat per tres sessions complementàries: "Joan Brossa i la paraula poètica", "Joan Brossa i les arts escèniques" i "Joan Brossa i les arts visuals". Posteriorment, al llarg del mes de maig, se celebrarà en col·laboració

L'exposició i el catàleg que ha estat editat conformen un itinerari cronològic i

amb la revista on-Hne JOCS (www.uoc.es/ jocs) un simposi virtual en què els participants podran intervenir en els debats que es faran a partir de les conferències i comunicacions del simposi presencial. Així mateix, del 30 d'abril al 12 de mag, la Filmoteca de Catalunya (Av. Sarrià 31 -33) oferirà el cicle de cinema Homenatgea Joan Brossa.

Més informació: Fundació Joan Miró. Telèfon 934 43 94 70. A/e: fjm!ro@bcn.fjmiro,es.

Http: www.bcn.fjmiro.es.

Universitat Oberta de Catalunya.

Http: www.uoc.es/brossa Amics dels Museus de Catalunya.

Telèfon 9330143 79.

Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. Telèfon 934 10 75 90.

A/e: filmofteorreu.gencates.

Esquerra, Roda (1986).

A baix. Poema objectí (1967-1982)

Construim espais amb prefabricats de qualitat.

CTRA DE SILS S/N STA. COLOMA DE FARNERS | TEL + 3 4 9 7 2 8 4 3 4 6 7 | FAX + 3 4 9 7 2 8 4 3 6 4 4 | E - M A I L p l a n ^ f f i p t j l a b r l c a t s p l a o a s . c i j r a

D

I

A M A

pftlKritill CONSTItUMAT

l I C E I O H i

S T A N D

A - 1 2

P A B E L L Ó N

7

•

M O N J U Ï C

I

S

1

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2001

H El noticiari h M EDI

Agenda de la Construcció Sostenible La finestra oberta a la construcció respectuosa amb l'entorn 9 Si t'interessa el medi ambient Si estàs preocupat per la sostenibilitat del planeta • Si vols canviar els hàbits negatius del sector de la construcció envers el nostre entorn i se't fa difícil

Visita l'Agenda de la Construcció Sostenible, el Portal de la Construcció i el Medi Ambient

AMBIENT

L'aplicació del Decret 201/1994 de gestió de residus de la construcció H

a publicació del Decret 201/1994 sobre gestió de residus de construcció, va significar un pas endavant en la situació de l'abocament dels residus generats en els enderrocs, les excavacions i les obres de nova construcció. Set anys després, es pot afirmar que la situació actual és molt més favorable del que ho era en aquell moment Dels dos objectius del Decret, podem considerar que actualment s'ha assolit pràcticament al 100 % la fita de no abocar íncon-

geogràfica i les voluntats i possibilitats municipals. Tanmateix, es va generalitzant que, en els tràmits de llicències d'obres, es demani la documentació justificativa del compliment d'aquest decret, juntament amb la documentació tècnica pròpia del projecte.

El Servei de Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legí va organitzar, el passat 8 de març, el curs pràctic Gestió de/s residus defeconstrucció, en el transcurs del qual es va intentar aclarir com cal fer la gestió dels residus que produïm i quina és la documentació que acreditarà aquesta gestió, des de la caracterització del residu (tipus, toxicitat...), valoració i quantíficacíó (pes i volum que es produirà) i àmbits de gestió. Diversos documents i aplicacions informàtiques que es van comentar durant la sessió, ben aviat estaran disponibles a la web Agenda de la Construcció Sostenible (www.apabcn.es/sostenible).

aillats, i sí de fer-ho en instal·lacions controlades que garanteixin un impacte mínim sobre el medi ambient. Quant a l'aprofitament dels subproductes, matèries i substàncies que contenen els residus de construcció, ens trobem encara en un estadi molt embrionari i realment són molt pocs els materials que s'aprofiten.

Pel que fa al control de la gestió dels residus, com que aquesta gestió correspon als Toni Floriadi ajuntaments, els tràmits administratius que es demanen són molt variables segons la zona Servei Rehabilitació i Medi Ambient

UADERN HI „,„,*»• 1 5

PÀGINES D'ASSESSORIA, FORMACIÓ, ACTIVITATS I SERVEIS

0

o o o

fi)

ASSESSORIA

16 Coordinador de seguretat SERVEIS

18 Assessoria fiscal

(D

HORES EXTRES

22 Lectures Especial Sant Jordi

DEMANDES

27 Mercat de treball ACTIVITATS

28 Formació i diversos

O fi)

0) 0)

( L'INFORMATIU, al desembre, complirà 10 anys com a periòdic d'informació professional i col·legial. Per celebrar aquesta efemèride i coincidint amb la Diada de Sant Jordi, s'ha recollit en un llibre una àmplia selecció dels acudits de Toni Batllori que han ocupat la portada entre els anys 1991 i 2000. Més de cent acudits sobre qüestions que han estat abordades en les pàgines

de L'INFORMATIU. Els lectors interessats podran recollir gratuïtament un exemplar d'aquest llibre, el dilluns 23 d'abril, a qualsevol de les seus col·legials- A Barcelona, a més, podreu demanar que us el signi l'autor. Toni Batllori signarà els llibres a la planta baixa del CoHegi de les 11 del mai] a la 1 del migdia.

Dilluns, 23 d'abril, us obsequiem amb el llibre 1991-2000 Gairebé 10 anys de Toni Batllori.

Es podrà recollir al CoHegi, a Barcelona i també 3 les delegacions.

Horari: de les 9 del matí a les 8 del vespre ininterrompudament.

Servei d'Informació. Planta baixa.

Telèfon 932 40 20 60.

A/e: i nformacit>í*a pabcn.es.

EMPRESES

37 Informació tècnica i comercial

I

16

s:

HFNTPF

nnniïMFNTAnin

Què ha de fer el coordinador de seguretat en fase d'execució en cas d'un accident a l'obra?

NO

S'HAN DE

coordinador haurà de seguir en cas d'accident el tràmit corresponent previst per la seva assegurança de responsabilitat civil.

Partint de tot el que s'ha comentat, podem resumir l'actuació del coordinador de seguretat en cas d'accident a l'obra segons els punts següents:

confondre les obligacions de l'empresa amb les que corresponen a ['actuació pròpia del coordinador de seguretat en fase d'execució. Algunes empreses veuen el coordinador com aquella persona que "porta tot allò relacionat amb la seguretat", i acaben demanant-li la realització de tasques que no li corresponen. En el cas d'un accident a l'obra serà molt important tenir dar quines són les obligacions de cada una de les parts.

•

Pot ordenar la paralització de l'obra o de part de l'obra, tan sols si hi ha risc greu o imminent on s'ha produït l'accident. En qualsevol cas, si es dóna una situació d'incompliment de les mesures de seguretat i salut, haurà de comunicar-ho al contractista, al subcontractista, al representant dels treballadors i a la Inspecció de Treball, mitjançant una anotació en el llibre d'incidències.

•

Si clarament l'accident no guarda relació amb l'incompliment de les mesures de seguretat i salut, no caldria fer l'anotació en el llibre d'incidències.

En tenir coneixement de l'accident, ha de seguir el tràmit previst per la seva assegurança de responsabilitat civil. En el cas que aquesta sigui MUSAAT, ha de passar per les oficines del Col·legi per emplenar la comunicació preventiva i, sempre, haurà d'avisar de qualsevol altre comunicat que li pugui arribar en relació amb aquest accident

Així, en cas d'accident, l'empresa té sempre unes obligacions: •

• • • •

Una primera atenció i l'evacuació de l'operari, si cal, a un centre sanitari..

Fer l'informe intem de l'empresa.

Donar part de l'accident Investigació de l'accident.

Anotació en el registre d'accidents.

Al coordinador de seguretat, davant d'un accident, se li plantegen molt sovint els mateixos dubtes: ha de fer sempre una anotació en el llibre d'incidències?; ha d'aturar l'obra?; té alguna obïigació més?

El Reial decret 1627/1997 estableix en el seu article 13, apartat 1, les finalitats del llibre d'incidències:

cias, cuando éste exista de acuerdo con lo dispuesto en el apartado 1 del articulo 13, y quedando facultado para, en circunstancias de riesgo grave e inminente para la seguridad y la salud de los trabajadores, disponer la paralizadón de los trabajos o, en su caso, de la totalidad de la obra."

En aquests textos queda ben clar que la fiincíó del llibre d'incidències "En cada centro de trabajo existirà és el seguiment del pla de seguretat i salut, mitjançant la realització d'unes con fines de control y seguimiento del plan de seguridad y salud un libro de anotacions que serveixen per advertir el constructor de l'incompliment de incidencias que constarà de hojas por les mesures de seguretat i salut. La duplicada, habilitadoalefecto* L'apartat 1 de l'article 14 del funció del llibre d'incidències no és, mateix Reial decret disposa el doncs, portar un registre dels accidents de l'obra. Sí que és veritat que següent: la majoria dels accidents en obra són 'Cuando el coordinador en matèria causats per una manca de seguretat, i de seguridad y salud durante la ejecución en aquest sentit sí que s'hauria fer la de la obra o cualauier otra persona intecorresponent anotació en el llibre grada en la dirección facultativa observase incumplimiento de las medidas de d'incidències. Així, per exemple, l'acseguridad y salud, advertirà al contraus- cident d'un treballador que cau des d'un tercer pis després d'haver sofert ta de ello, dejando constància de tal un mareig segur que ha estat causat incumplimiento en el libro de inciden-

per una deficiència en matèria de seguretat; la incorrecta col·locació de la barana, la inexistència d'aquesta, la manca d'un cinturó de seguretat, etc; per tant, s'hauria de realitzar la corresponent anotació en el llibre d'incidències.

Però hi ha casos en què clarament l'accident no té cap relació amb la seguretat de l'obra, com per exemple el cas d'un infart en què no hi ha intervingut cap altre factor extern que la pròpia malaltia del treballador. En aquests casos, si no hi ha cap deficiència en matèria de seguretat, no caldria l'anotació en el llibre d'incidències.

D'alira banda, no s'ha d'oblidar que el coordinador de seguretat està facultat per paralitzar l'obra en cas de risc greu i imminent per a la seguretat, tal com s'estableix en l'apartat 1 de l'article 14 del Reial decret 1627/1997, reproduït anteriorment.

Finalment, a banda de tenir en compte la legislació esmentada, el

•

J E S Ú S F E RNAN D E Z

Arquitecte tècnic Centre de Documentada A/e: sit@apabcn.es

ASSESSORIA HFMTPF

Documents a l'abast

1.1 4.

8.2 9.

10.2 12.1 13.

14.

17.2 19.

20.1 21.

22.6

Preus (16% IVA inclòs)

Codi d'accessibilitat 680 PTA Norma sismoresistenl 1.160 PTA Control de qualitat de poliuretans 660 PTA EI Llibre de l'edifici 375 PTA Bastides 905 PTA Control de qualitat (Document adapul a la EHE) 1.160 PTA 1.100 PTA Enderrocs Criteris per a la redacció d'informes. certificats, peritatges i dictàmens 325 PTA Certificats d'habitabililal 440 PTA Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció.

Estudi bàsic 870 PTA 1.160 PTA Amb disquet Conservació i seguretat de les façanes 1.730 PTA Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a obres de rehabilitació de façanes 350 PTA 600 PTA Amb disquet Llistat de normativa de compliment obligat per a

P*111 tetí Quinzdji ibnl 200)

26.

27.

28.

29.

i

«i:

nnmiMFNTAnin

Documents a l'abast

23.1 24.

25.

i

Preus (16% IVA inclòs)

Catalunya (novembre 1999) Paper Disquet Correu electrònic Infraestructures comunes de telecomunicacions Nova reglamentació d'activitats a Catalunya Grues-lorre Amb disquet El projecte de bastida Amb disquet Les garanties a la LOE Amb disquet _^*\ EL Centre Respon € 3 ^ ^ ^ El Certificat de Solidesa < $ ^

1.160 PTA 930 PTA 700 PTA 1.650 PTA 1.100 PTA 980 PTA 1.230 PTA 1.199 PTA 1.450 PTA 1.160 PTA 1.415 PTA 1.160 PTA 1.160 PTA

PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) 1 DELEGACIONS Centre de Documentació • TEL 932 40 23 61 • A/e: renartl9apabcn.es

VISATS MÒDUL I COEFICIENTS D'ACTUALITZACIÓ D'HONORARI!

COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST

Aplicació des de I'l d'abril de 2001 1. Nou valor del mòdul per al càlcul del pressupost de referència: 49.500 PTA/m2 2. Coeficients d'actualització d'honoraris: COEFICIENTS D'ACTUALITZACIÓ Any del visat 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988

6,68 5,29 4,54 3,92 3,41 2,98 2,61 2,33 2,13 1,97 1,82 1.74

Any del visat 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000

INTERNET ""Cl C

1,65 1.54 1.45 1,37 1,30 1,22 1,20 1.14 1,10 1,08 1,06 1,04

Col·legi d'Aparelladors'l Arquitectes Tècnics de Barcelona ofereix "ara la possibilitat de comprar els Documents a l'abast des de la seva web.

El Si»'

El sistema permet seleccionar des d'un formulari de comanda el/s document/s que voleu comprar i conèixer el cost (amb les despeses d'enviament especificades) abans de realitzar definitivament la comanda.

Aquests itüors són vàlids per a tots eh col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics de Catalunya.

3. Coeficient d'actualització a 1 de gener de 2001

Ca=U0

Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 4 0 23 70 A/e: visats@apabcn.es

5 * ?•,&»*'. • ''.?„< També disposeu de resums dels de cada document.

Podeu provar aquest nou servei a:

http://www.apabcn.e9/tecnlca/renaii/docuaba.htm

La rendibilitat del pla de pensions EN

CDL·LABG-

racions anteriors hem tractat els plans de pensions des d'un punt de vista fiscal. Així, hem vist quin és el tractament fiscal de les aportacions i del seu rescat. Avui veure'm aquest producte des d'un punt de vista financer.

Sigui quin sigui el pla de pensions en què invertim, el tractament fiscal serà el mateix. Les quantitats aportades reduiran, amb uns límits determinats, la base imposable ï, les quantitats que es rescatin seran considerades rendiments del treball i hauran de ser integrades a la nostra base imposable.

Però, és igual que invertim en un pla o en un altre? Res més lluny de la realitat. Els plans de pensions, inverteixen els seus fons en carteres amb una composició determinada:

renda fixa, renda mixta, renda varia- per evitar qualsevol risc lligat a l'eble... i dins d'aquestes possibilitats volució dels mercats. En els quadres se n'obren, a la vegada, moltes següents veurem com variarà la altres: variable nacional, internacio- inversió en funció de l'edat del nal, països emergents, etc. Tenint en inversor i del producte escollit. compte això, en la imposició de Les quantitats obtingudes han determinades quantitats en un pla estat calculades tenint com a rendide pensions cal preveure moltes cir- bilitats estimades les següents: el cumstàncies.

4,5% que podria aconseguir-se en Una persona jove que inicia la una inversió en renda fixa, el 8% en seva aportació a un pla de pensions, una inversió en renda variable pot optar, sense por (o gairebé) d'e- nacional i, per últim, un 10% d'una quivocar-se per un pla que inverteixi inversió en renda variable internaen renda variable. Aquest tipus d'in- cional. versió, amb una perspectiva a llarg Tal com pot apreciar-se, una termini, és sempre molt positiu. mateixa quantitat aportada represenAquesta tendència ha d'anar-se tarà al final una pensió molt difeinvertint segons avança l'edat del rent. I per això, s'hauran tingut en partícip. Així, l'opció pot dirigir-se a compte moltes circumstàncies i una una inversió en renda mixta varia- mica de sort, ja que, recordem-ho: ble, després mixta fixa i, per últim, "rendibilitats passades no asseguren optar per una inversió en renda fixa. rendibilitats futures".

PRIMER SUPÒSIT: INVERSIÓ INICIADA ALS 3D ANYS

AP0KKC10 ANUAL 200.000 750.000 1.200.000

PENSIÓ FINAL 17.032.793 63.872.974 102.196.759

BBWHIHIMIB^^B PENSIÓ FINAL 37.220.430 139.576.611 223.322.578

APORTACIÓ ANUAL 200.000 750.000 1.200.000

mmmssa

KnBBnnriiïEiBiM AP0KIACIÓ ANUAL 200.000 750.000 1.200.000

PENSIÓ FINAL 50.625.361 223.595.104 357.752.166

CONVOCATÒRIA DE PROJECTES DE COOPERACIÓ PER A LA CONCESSIÓ DEL 0,7% DEL COL·LEGI La Junta de Govern del Col·legi, a proposta de la sionals i estudiants del nostre col·lectiu en el moviComissió 0,7, obre una convocatòria per la presenta- ment de la cooperació internacional per al desenvolució de projectes de cooperació per al desenvolupa- pament. ment, per tal de distribuir la partida del 0,7% del presD'altra banda, es demanarà que els projectes supost col·legial de l'any 2 0 0 1 . que es presentin compleixin criteris de viabilitat econòEs poden presentar a la convocatòria tots els mica i legal, siguin concrets i factibles, i acceptats i professionals, les ONG i les institucions que estiguin valorats com a necessaris per la contrapart local. duent a terme o vulguin iniciar projectes que responguin a iniciatives solidàries amb països en vies de Per optar a la convocatòria, caldrà enviar una proposdesenvolupament. ta d'activitat en forma de projecte al Col·legi (Servei Els programes o projectes que es presentin Rehabilitació i Medi Ambient, 3 a planta). El Col·legi hauran d'estar relacionats amb el sector de la cons- facilita una fitxa-dossier per facilitar la confecció d'atrucció (habitatge, infraestructures, equipaments) o questa sol·licitud. El termini màxim de presentació es amb sectors afins (planejament territorial, tecnologia, tancarà el divendres 1 1 de maig d'enguany. formació tècnica, etc). Les línies d'acció poden referir-se al projecte i/o a la direcció i control de les obres, Per a més informació, podeu adreçar-vos al Servei o bé a programes de formació, transferència de tec- Rehabilitació i Medi Ambient, telèfon 93 240 23 66 nologies, etc.

(Mireia Ribera).

El Col·legi donarà prioritat a aquells projectes que promoguin la implicació i participació de profes-

Primcn quinzena abril 2001

19

FlNANCFB

SEGON SUPÒSIT: INVERSIÓ INICIADA ALS 4 5 ANYS

TERCER SUPÒSIT: INVERSIÓ INICIADA ALS 6D ANYS

APORTACIÓ ANUAL

PENSIÓ FINAL

APORTACIÓ ANUAL

PENSIÓ FINAL

200.000 750.000 1.200.000

6.556.627 24.587.353 39.339.764

200.000 ' 750.000 1.200.000

1.143.830 4.287.669 6.860.270

APORTACIÓ ANUAL 200.000

PENSIÓ RNAL 9.884.584 37.067.191 59.307.506

APORTACIÓ ANUAL 200.000 750.000 1.200.000

PENSIÓ FINAL 1.267.186 4.751.947 7.603.115

750.000 1.200.000

Presentació del programa DicPla, de IITeC Pla i gestió de manteniment d'edificis d'habitatges DicPla és una aplicació informàtica dissenyada

IWHHIUIIIII^IMmnna APORTACIÓ ANUAL 200.000 750.000 1.200.000

PENSIÓ FINAL 12.600.500 47.251.875 75.602.999

wmnm

per facilitar la redacció de dictàmens, de plans de

PENSIÓ FINAL 1.343.122 5.036.708 8.058.732

manteniment, i per fer el seguiment i el control de

APORTACIÓ ANUAL 200.000 750.000 1.200.000 JOSÉ ANTDNIO

BERNALDEZ

Advocat i assessor fiscal A/e: Bemaldez@retematl.es

la gestió de plans de manteniment.

DicPla gestiona conjuntament i de forma integrada les dades tècniques, econòmiques i temporals que intervenen en els plans de manteniment (tant pel manteniment preventiu com pel corrector).

Data sessió: dijous, 19 d'abril

ASSEMBLEA

GENERAL

ORDINÀRIA DE COL·LEGIATS

Hora:

de 7 a 9 de la tarda

Lloc:

Sala d'actes del Col·legi.

Bon Pastor, 5. Barcelona

La Junta de Govern del Col·legi va Econòmica, designada per l'Assemprendre l'acord de convocar Assemblea General. blea General ordinària de col·legiats 4.

Proposta d'aprovadó de l'informe segons estableixen els Estatuts del de gestió que presenta la Junta de Col·legi. L'assemblea tindrà lloc a la Govern corresponent a la gestió reasala d'actes del Col·legi, el dimecres litzada pel Col·legi durant l'exercici 18 d'abril, a les 18.30 hores, en pri2000. mera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19 5.

Elecció d'enlre els assistents a l'Ashores. Ha esiat aprovat per la junta de semblea Ceneral, dels col·legiats que Govern, amb caràcter provisional, el constituiran la Comissió Econòmica següent: per a l'exerdci 2001.

6. Aprovació de la proposta de la [unta de Covem de procedir a la venda de l'immoble propietat del Col·legi, ubi1. Lectura i aprovació, si escau, de cat a Barcelona, ai carrer París, númel'acta de l'Assemblea General antero 71 i autoritzar al president det rior.

Col·legi per a que realitzi totes les gestions í tràmits destinats a la seva 2. Informe del president. materialització.

Programa: 19.00 hores

d'Actuacions Concertades, d'Arquitectura i Habitatge. Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

19.15 hores

7. Torn obert de paraules.

Explicació del programa Rafael Bellmunt, director de l'Àrea

ORDRE DEL DIA

3. Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l'exercici 2000, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 2000 i informe, si escau, de la Comissió

Presentació Miquel Modrego, director general

de Manteniment i Rehabilitació de l'ITeC. 20.30 hores

Torn de preguntes i cloenda.

L'entrada és lliure, però cal fer inscripció prèvia.

Inscripcions a l'ITeC (Ester Tomàs).

El president

Telèfon 933 09 34 04 Fax 933 00 48 52

RVEIS

PrimtM quinzena abril 2001

Mrrrnp

ITV

Vehicles matriculats a l'Estat espanyol que estan obligats a passar la ITV segons RD 2042/1994.

TIPUS DE VEHICLE TURISMES' (fins a 9 places)

FREQÜÈNCIA Fins 4 anvs: exempt 4 a 10 anvs: bienal > 10 anys: anual

MOTOCICLETES"

Fins 5 anvs: exempt > 5 anys: bienal

1a. INSPECCIÓ B-7805-SV GI-8736-BC L-4547-AB T-2666-AT B-9409-PZ GI-7272-AZ L-3608-Z T-3991-AP

ANY 2001 SEGONS DATA MATRÍCULA B-1802-TV GI-5382-BG L-7790-AC T-6277-AV B-7804-SV GI-8735-BC L-4549-AB T-2665-AT

* Han de passar la ITV els turismes matriculats durant l'any 1997 i ho hauran de fer durant el mes en que van ser matriculats. " Han de passar la ITV les motocicletes matriculades durant l'any 1996 i ho hauran de fer durant el mes en que van ser matriculades.

Per més informació consultar la web htt://www.gencat.es/itv

TELÈFONS

I ADRECES

DE

ITV'S

A

LA PROVÍNCIA

DE

BARCELONA

Dades de A.E.C.A. - I.T.V. (Asociación Espaiiola de Entidades Colaboradoras de la Administración en la Inspección Tècnica de Vehículos).

LOCALIDAD

DIRECCION

TELEFONO

SANT JOAN DESPÍ (08970) SANT JUST DESVERN (08960) BARCELONA (08026) BARCELONA (08037) BARCELONA (08011) BARCELONA (08004) MANRESA (08240) VILADECAVALLS (08232) ARGENTONA (08310) BADALONA (08912) SANT MIQUEL D'OLERDOLA (08734) CORNELLÀ (08906) VIC (08500) IGUALADA (08700) BERGA (08600) VILANOVA I LA GELTRÚ (08800) GRANOLLERS (08400)

C/Major. 3 Avda. Riera, 19-21, Pol. Ind. n° 1 Pje. Puigmadrona, 9-15 C/ Córcega, 392 C/Diputación, 158-160 C/Motores, 136 Pol. Ind. Bufalvent, parcela 121 Ctra. Tarrasa a Olesa, Km 1,8 Pol. Ind. El Cross C/ Indústria, 427 Pol. Ind. Sant Pere Molanta Pol. Ind. Famades, P» Campsa, 64 Pol. Ind. de Vic Pol. Ind. C/ Paisos Baixos, 18 Pol. Ind. "Valldan". parcela 1", n° 1 Ronda Europa, s/n°, Pol. Ind. n° 2 de Roquetes Pol. Ind. -EI Congost" Avda. Sant Julià, 253-255

900-101020 900-101020 902-161516 902-161516 900-101020 900-101020 93-8745111 93-7807555 93-7994211 902-161516 93-8923311 900-101020 93-8861033 93-8052444 93-8222011 93-8144222 93-8497611

Per més informació consultar la web http://www.dgt.es/administracion/itv.html

El • • • • •

Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc. Condicions preferents en la contractació dels productes financers necessaris per a fa compra del vehicle.

• Contractació de l'assegurança (prestació realitzada per SICÓ).

INFORMACIÓ COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Tercera planta de! Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 G-í A/e: auto@apabcn.es

Priítxw quinzena abril 2001 -

Mn-rrm

NUEVO OPEL CORSA 1200 16V El placer compartició es un doble placer El nuevo Corsa te descubre una combinación absolutamente diferente de espacio, confort y vitalidad. Sus nuevas dimensiones interiores lo convierten en el màs amplio de su clase. Su generoso nivel de equipamiento y el perfecto acabado con nuevos mater riales crean un ambiente único.

El futura està firmementes en tus manos.

Avanza con el Corsa y disfruta de la conducción. El sistema integrado de seguridad Opel incluye una sòlida estructura de protección con zonas deformables, triple via de distribución de la energia y dobles barras de protección lateral. Los airbags de gran tamano, los reposacabezas activos, los cinturones regulables con pretensor y limitador de presión, el sistema de pedales retractiles y hasta la preinstalación para un asiento infantil ofrecen màxima seguridad. Todo demuestra que ei nuevo Opel Corsa ama la vida y protege.

Ei nuevo Opel Corsa también consigue la nota màs alta en econcomía. Por ejemplo, fa revolucionaria transmisión secuencial Easytronic (+70.000 pts) cambia electrónicamente de velocidad en solo 300 milésimas de segundo y es automàtica o manual, como tú prefieras. Una rapidez de reflejos que ahorra esfuerzo y combustible.

Vel. màxima

Motor

Cilindrada

Potencia

Par motor

1.2 16V

1.199 cc

75 CV

110/4.000 Nm-rpm

OPEL MASTERNOU

Consumo medio

P.V.P.

170 Km/h 6,3-6,21/100 km 1.612.000

Rambla Guipúzcoa, 83 interior Tel.: 93 313 59 12

EL NUEVO VOLVO S60 Un coche de ensuefio hecho realidad. Potente. Apasionante. Funcional. Y uno de los màs seguros del mundo.

La diversión comienza nada màs sentarse al volante. Las funciones màs importantes se encuentran al alcance de su mano, pudiendo manejar su equipo de sonido, el telefono, el centro de información electrónico, el control de velocidad constante y el sistema de trafico en ruta sin necesidad de distraer la atención del trafico.

Una inteligente combinación de confort, espíritu deportivo y seguridad.

En el asiento trasero pueden viajar tres adultos cómodamente. Un filtro incorporado impide la entrada de polvo, polen y particulas de gases de escape en el habitàculo. Los conductos de ventilación y calefacción independientes para los ocupantes de los asientos traseros contribuyen al confort.

Funciones pràcticas e inteligentes para haceríe la vida màs fàcil.

El maletero ofrece una capacidad de 424 litros y si necesita màs los asientos son completamente abatibles. En el reposabrazos central delantero pueden guardarse discos CO y monedas. Tambien cuenta con un practico posavasos y cenicero. Puede colgar la chaqueta y temeria a mano sin entorpecer la visión trasera. Sistemas sujetabolsas para conse uir 9 todo el espacio posile para el equipaje.

En un Volvo S60, la seguridad està garantizada desde el principio. El motor, la suspención de las ruedas, el mecanismo de dirección y los frenos tienen las caracteristicas óptimas para ayuda al conductor a evitar accidentes. La totalidad de la carroceria y del interior han sido diseriados para proteger a los ocupantes en caso de colisión. Sistemas avanzado de seguridad personal hacen sentirse màs segura cuando se acerca al coche o se aleja de él.

Motor

Cilindrada

Potencia

Par motor

Vel. màxima

Consumo medio

P.V.P.

2.4

2.495 cc

170 cv

230 Nm a 4.500 rpm

210 Km/h

8,71/100 km

5.181.593

VDLVO blife

VOLVO AUTO SAENZ

Berlín, 63-65 • BARCELONA • Tel.: 93 430 10 08

L'INFDRMATIU, AL desembre, complirà 10 anys com .i periòdic d'intormació professional i col·legial. Hauran esiai deu anys d'activitat destinada a informar, a mantenir al dia els aparelladors i arquitectes tècnics en allò que fa referència al seu entorn professional i social. Aquest entorn ha esta! justament el que ha inspirat el dibuixant Toni Batllori per sorprendre'ns cada quinze dies amb la seva peculiar visió de la nostra realitat professional. Per tal de celebrar amb els lectors l'efemèride, i coincidim amb la Diada de Sant lordi (i del Llibre), hem recollit una àmplia selecció dels acudits d'aquest dibuixant publicats entre els anys 1001 i 2000. l-;ls temes escollits responen a qüestions que han estat abordades en les pàgines de L'Informatiu. Per això, repassar los també significa recordar bona part del que ens ha passai en els darrers 10 anys de la nostra història professional i col·legial. Kls lectors interessats podran recollir graiuïia-

A Barcelona, a més, podreu demanar que el signi l'autor Toni Batllori signarà els llih a la planta baixa del Col·legi (o al bar) de

F3E5

EXTRES

tt quiiMMU abril MOI .

SANT .Incni

Toni Batllori, dibuixant d'acudits i tires

"Amb els aparelladors faig opinió1 TDNI BATLLDRI (Barcelona, 1951} fa gairebé deu anys que va començar a publicar un acudit a la portada de L'INFORMATIU. La meva visita al seu estudi lluminós -on els dibuixos comparteixen espai amb pintures, fotografies i projectes d'escultures- coincideix amb el darrer encàrrec que li hem fel, que penja de la màquina de fax. Ei truquen d'El juei>es i li encarreguen la feina d'aquesta setmana. A les set de la tarda anirà cap a La Vanguardta, per fer-hi la seva tira diària. Un sap que tot plegat és molt i ell sap treure-li importància. Això sí, amb un cigar enganxat als llavis.

alhora dic la meva. Amb la qual cosa de vegades resulta que el que jo dic i el que diu el diari és distint quan, per definidó, un editorial el que fa és reflectir l'opinió del diari. Has de tenir l'habilitat de saber estar en aquesta situadó sense 'prendre mal'.* I com ho porta, això de saber que la gent espera la seva opinió?

"Depèn dels dies. Hi ha dies quan creus que no l'has encertatque sortiries al carrer amb un nas de canró i unes ulleres fosques. Però quan l'encertes resulta d'allò més gratificant. En tot cas, està molt bé poder dir la teva i que, a sobre, et paguin (riu)."

En deu anys d'acudits, no s'ha relaxat.

'Això ho has de veure tu. El que sí que et puc dir és que hi ha força temes que encara em provoquen i que m'agrada fotre'ls-hi canya. Per altra banda, crec que la gent vol que li piquin la cresta. Als altres, és d a r ' És conscient que té poder?

"No crec que tingui poder, la veritat. Diguem que tinc el poder d'explicar per 'on van els trets' í col·laborar així al fet que la gent se 'n'enteri'.

Però després no canvia res. Tenen poder els polítics que governen, ells són els que diuen 'El plan hídrológico se hace así'. Els ninotaires tenim el poder de dir 'El pla hidrològic és una merda', però no el canviaran pel que nosaltres diguem. Com a molt, nosaltres tenim la força de les imatges, que sabem que la gent es mira i que poc o molt van deixant el seu pòsit."

Fa informació i opinió en quin tant per cent?

Troba temps per fer tantes col·labo* rarions?

"Temps, sí. El que passa és que trobes tantes coses per fer, en aquest món, que ho vas deixant tot per a l'últim moment. Això fa que treballi molt de nit De tota manera, el problema en aquesta feina és més aviat d'energia, d'inspiració. Si tinc l'energia sufident, l'acudit de L'INFORMATIU, per exemple, el puc enllestir en una hora."

El dibuixant Toni Batllori al seu estudi

"Amb els aparelladors faig opinió del tot, mentre que a La Vanguardia és una mitja tinta. Crec que el que faig al diari és donar claus per entendre el que passa. Explico el que passa tal com em sembla que passa. De vegades, a més, ho valoro i prenc partit."

Els politòlegs i sociòlegs, que l'any passat li van donar un premi al millor observador de la realitat

social i política, li han comentat aquest paper d'observador?

"El comentari típic que es fa sobre el ninotaire de diari és que la nostra feina sovint és com un editorial.

Curiosament, la geni no es llegeix els editorials, però les tires i acudits en què és comenta el que està passant sí que se les miren. Hi ha per altra banda una petita contradicció, perquè figura que jo sóc un editorialista i

Quina diferència bàsica hi ha entre un acudit i una tira?

"En un acudit, en estar iot concentrat en una sola imatge, has d'anar més al que és essencial, el que vols dir. La tira és més dnematogràfica i importa més la manera com ho expliques."

JORDI MARLET A/e: electrik@redcsib.es

Dilluns, 23 d'abril, Diada de Sant Jordi 1991-2000 Gairebé 10 anys. El llibre de Toni Batllori Els lectors de L'INFORMATIU podran recollir gratuïtament un exemplar d'aquest llibre a qualsevol de les seus col·legials.

A Barcelona, Toni Batllori signarà els llibres a la planta baixa del Col·legi (o al bar) de les 11 del matí a la 1 del migdia.

24

ra quínzcnj ,

SANT

ilnnni

Lectures per Sant Jordi 2001 A la memòria de Dolors Ponsati Amb aquest recull no pretenc assenyalar les novetats que les editorials ens tenen preparades per aquest Sant Jordi, ja que, d'aquesta feina, ja se'n preocupen els diaris i els crítics literaris específics, sinó que més aviat vull oferir una sèrie de propostes de lectura, relativament recents la majoria, que puc assegurar·vos no us defraudaran.

ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ

L'arquitectura del Uceu. Barcelona's opera house.

SOIÀ-MORAI.ES, Ignasi de; DILMF.,

Lluís, i FABRÉ, Xavier. Edicions UPC, 2000

docent i la voluntat de transmissió cions que ens ha deixat, plenes d'adel saber que Solà-Morales va man- notadons concretes i d'un marcat tenir sempre, dóna a aquesta publi- sentit de l'humor britànic un Orient cació un caire pedagògic que en encara molt influendat per les domiaquests tipus de llibres s'agraeix de nadons britàniques i les batzegades manera especial. russes, obligat a fundonar com a Un llegat més d'un arquitecte frontissa entre la revolució, la exemplar. resistènda passiva i la por al que està per esdevenir.

GASTRONOMIA La millor cuina dels bolets PETOÀS, Llorenç. Editorial Empúries, 2000 *

VIATGES

L'arqui tectura del Uceu

Viaje a Oxiana BYRON, Robert. Traducció d'Antoni Puiggròs. Ediciones Península, 2000

LAMENTABLEment l'arquitecte Ignasi de SolàMorales no ha pogut gaudir durant gaire temps d'aquesta esplèndida edició bilingüe català-anglès dedicada a la seva obra més rellevant per a la ciutat de Barcelona: la reconstrucció del liceu. El llibre pretén oferir una informació professional, a la vegada que a l'abast del públic en general, de les tasques que es van dur a terme durant tot el procés de reconstrucció del Gran Teatre del Liceu després de l'incendi que el va destruir l'any 1994. En aquesta publicació s'exposen les diferents seqüències de tot el procés arquitectònic: les referències prèvies a l'encàrrec del projecte i els antecedents històrics, el desenvolupament dels conceptes teatrals i escènics, i tot el procés constructiu amb un índex detallat de les distintes fases d'elaboració signades per diferents autors relacionats amb cadascun de dels treballs realitzats.

El llibre conté a més una molt acurada tria de gravats antics, reproduccions de plànols i fotografies professionals que ajuden a comprendre, tot delectant-ne, una reconstrucció difícil i carregada de connotacions més enllà de les purament projectuals. Segurament que el talant

L'ANY 1 9 3 3 , Robert Byron inicià des de Venèda un viatge a Orient que el va fer passar per una Jerusalem encara palestina i el va dur a través de Pèrsia i Afganistan fins, casualment, les valls i les parets excavades de Bamiyan, on es trobaven els Budes colossals que lots coneixem en fotografia, ja que els mitjans de comunicació ens n'han mostrat sovint pel fet d'haver estat recentment destruïts pels talibans afganesos. Tot i que a Byron no li van agradar gens aquestes escultures i va considerar que no valien ni la feina que havia dut la seva realització, la descripció que en fa és prou rica com per fer-nos una composició del que va significar la confluència de les idees perses, índies, xineses i hel·lèniques durant els segles V i VI en aquelles terres.

L'erudició que l'autor posseeix sobre arquitectura i art islàmic es deixa veure en cada una de les explica-

Canaletto, una Venècia imaginària Suca, DARIO i DELNERI, Annalia.

Catàleg de l'exposició "Canaletto, una Venèda imaginària", al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, fins al 13 de maig de 2001.

AQUESTA

ÉS

una recomanació completa: un dissabte a! matí aneu, amb aquest llibre sola el braç, a la Boqueria a veure les últimes reformes que s'hi han realitzat i que han destapat una majestuosa tolum nata jònica. Un cop hagueu satisfet la vostra curiositat arquitectònica, aneu a la parada de Llorenç Petràs i mireu que hi té, deixeu-vos aconsellar, i compreu el que us vingui més de gust. Després, compreu els ingredients que us faltin per cuinar la recepta que hagueu triat (i que per això us heu endut el llibre, i no pas perquè us el signi l'autor que, la L'EXPOSICIÓ, veritat, fa una mica de respecte) i torque fins al 13 de maig es pot veure al neu a casa amb ganes de treballar. La Centre de Cultura Contemporània degustació i la migdiada posterior, de Barcelona, va acompanyada d'un amb exercia o sense, ja és cosa voscomplet catàleg amb el qual es pot tra, com també ho és la manera tomar a gaudir dels quadres que desempallegar-vos dels nens, si es s'han vist durant el recorregut i de la que en teniu de petits. visió que Canaletto es va fer de la seva ciutat. Si algú pensa anar a Venèda, aquesta pot ser una referència bibliogràfica més a consultar i La rebellón de los rabanos una suggerent proposta per a com- TOMEO, Javier, Premi Sent Soví provar com l'artista inventa una du- 1998. Ediciones Destino, 1999 tat amb tanta mestria que acaba aconseguint et que sembla impossible: fer-la més bella. La Venècia del Gran Canal i de la llum, dels capricis i les vedute, dels habitants sempre aturats de cara a l'artista, dels punts de vista impossibles, del barroc i l'exageració, són concepcions inseparables d'un pintor que va imaginar i recrear la ciutat més teatral del món.

HDRES^BXTRES ESPECIAL

AQUEST VA SER el llibre guanyador de l'edició del 1998 del premi Sent Soví de literatura gastronòmica, una iniciativa que cada any reuneix, per un costat, un selecte jurat que a més de saber de literatura sap del bon menjar, i, per l'altre, un grup de participants que deuen saber de lletres, però del que saben segur és d'àpats.

JavierTomeo, en aquest llibre tan enganxat al seu teatre de l'absurd, ens presenta una revolució vegetal en què les verdures d'una cuina volen reivindicar la creació d'un estat independent i que, democràticament, això sí, tracten de trobar aquella recepta que les representi millor per a utilitza r-la com a estendard de la seva utòpica revolta. Delirant a estones i amb alguna recepta suficientment explicitada per a reproduir-la als fogons de casa, és una lectura ideal per a un recorregut en tren Barcelona - Valènda: tres horetes i un bon dinar a la Malva rosa.

INFANTIL

Per fat i fat. Contes per tornar a contar ABEVÀ, Elisabet i VALBIU, Caterina.

Editorial Moll, 1998.

En aquest llibre, hi trobareu algunes pautes i consells útils per fer d'aquests darrers minuts del dia una atmosfera misteriosa o senzillament ximpleta on tol és possible.

Cuentos completes POTTER, Beatrix. Traducció de Mònica Rubio i Fabiàn Chueca.

Editorial Debaté, 1999

AQUESTA ÉS una proposta de luxe per a petits, mitjans i grans lectors: els vint-i-tres contes i poesies de Beatrix Potter reunits per primera vegada en un sol volum, endreçats tal com van ser publicats per primera vegada.

Si bé és veritat que l'estil dels dibuixos, molt endoldts, pot esfereir a alguns, i que la vida de grangera victoriana de l'autora fa més aviat "grima", els nens s'ho passen d'allò més bé imaginant-se i reconeixent en aquestes històries al conillet Colita sempre amb la seva armilla, al porquet certament surrealista que s'ennuega amb arestes d'arengada, i a l'oca que reivindica el seu dret a covar

LA VERITAT ÉS que cada nit un conte és un compromís que costa de complir. Per això, les llibreries cada dia ofereixen més espai als reculls que, amb més o menys encert, expliquen històries fantàstiques i sorprenents per als menuts que encara no saben llegir i que necessiten algú que els faci entrar en el món dels somnis. Aquest que us presento, senzill i amb pocs dibuixos, serveix principalment per fer memòria al conta-contes d'aquelles històries que ens havien explicat a nosaltres de petits i que amb l'edat h e m oblidat: Els ires ossos. La princesa i el peso!, L'aneguet

lleig, El gegant del

Pï, l^s set cabreies, o Els Tres porquets.

Tots són contes que coneixem, però que necessiten d'una posada en escena i d'una teatralitat que el narrador ha de saber crear d'alguna manera.

SANT .

els ous on li plagui. Contes sense més argument que les aventures i disbauxes d'esquirols, ratolins, guineus i mussols que resulten sovint més xocants per a qui les explica que per als qui les escolten. Possiblement perquè estem carregats de prejudicis.

N A Z I S M E I CORDURA El pianista del gueto de Varsòvia SZPILMAN, Wladyslaw. Traducció de Maria Teresa de los Ríos. Turpial Amaranto. 2000

Adreça desconeguda TAYLOR, Kressmann. Traducció d'Ernest Riera. La Magrana, 2000

LA

CRÒNICA

que el pianista polonès Wladislaw Szpilman va escriure sobre l'holocaust, just després de la sevafi,i que no s'havia tornat a publicar ni traduir des de la seva aparició l'any 1946, va ser un dels textos més impactants del panorama literari de l'any passat. És un llibre que no he gosat recomanar directament a ningú i, en canvi, he aconsellat a totes les biblioteques que conec que el demanin per als seus fons, i ha estat així perquè,

DOLORS PONSATI Avui m'ho han dit. Dolors, i només sentir la notícia he vist la teva cara, serena i dolça.

Els teus ulls, mirant-me tranquil·lament, i els teus llavis, amb un lleu somriure, deien: "me'n he anat".

Així, sense passió, sense por.

Sempre he pensat. Dolors, que eres una persona amable, i amb molt d'estil. D'aquelles persones que, en lloc de caminar, sembla que levitin. Una persona que no ha fet soroll i, precisament per això, es notava la teva presència silenciosa.

M'ha agradat conèixer-te perquè, malgrat que no hem passat grans estones xerrant, sí que ho

tot i que és un llibre imprescindible, el relat és tan dur que sap greu d'imposar a ningú una càrrega tan feixuga com seria sentir-se amb el deure de llegir-lo, [o mateixa vaig estar temptada de deixar-lo a mitges tres vegades, la primera a la pàgina 3, i en canvi vaig seguir-hi enganxada, ja que al final vaig fer una gran descoberta: només el propi autor, víctima en primera persona de tanta barbàrie i maldat, podia consolar-me del que llegia. Només la seva companyia, la del supervivent que no retreu ni criminalitza, em donava la suficient serenor per creure un horror tan inimaginable. Si la maquinària nazi va pretendre deshumanitzar els seus enemics, amb aquestes línies queda clar que no van aconseguir-ho.

hem fet de tant en tant (ja que jo xerro molt amb tothom) i, en aquelles estonetes, vaig aprendre com n'és de fàcil copsar la simpatia, la bondat i el caliu d'aquells que et parlen amb el cor, sense massa paraules, només gairebé mirant-te i somrient.

Aquest és el meu petit homenatge a la Dolors que, malgrat que ja ha marxat, ens ha regalat, per sempre, la seva càlida mirada i el seu dolç somriure.

MARIAN

Advocada

RUIZ

U N ALTRE LLIbre sobre el nazisme, però d'un estil completament diferent, el que fa més interessant una lectura combinada de les dues narracions. Adreça desconeguda va publicar-se per primera vegada el 1938, i en poc temps va ser considerada una obra mestra. L'intercanvi de cartes entre els dos amics que s'acomiaden a Califòrnia l'any 1932 i mantenen correspondència fins al 1934 serveix de trama per exposar de manera directa, concreta, esfereïdora, com l'amic que retorna a Alemanya comença una aproximació a les ideologies polítiques del nazisme i com aquesta evolució comportarà el distanciament entre ells dos fins a un final imprevisible. Una hora de lectura tant copsant que resulta difícil d'oblidar. Certament una obra mestra.

MONTSE

BOSCH

Aiquïietia (ècnica A/e: moniseiTai-bosch@ca2.upc.cs

26

Primera qajnzmt abril 2001

VISATS

TELÈFONS SERVEIS

TELÈFON

A/E

Informació general Visats Secretaria Assessories Professional i Jurídica Rehabilitació i Medi Ambient Bona de Treball Formació Centre de Documentació Biblioteca Servei de Normativa L'Informatiu Comunicació, imatge i màrqueting Servei Habitatge

932 40 20 60 932 40 23 70 932 40 20 55 932 40 20 56 932 40 23 66 932 40 23 58 932 40 23 73 932 40 23 61 932 40 23 80 932 40 23 65 932 40 23 76 932 40 23 83 934 14 14 13

informacio@apabcn.es visats@apabcn.es secretaria@apa be n .es assessories@apabcn.es serma@apabcn.es treball@apabcn.es fonnacio@apabcn.es renan@apabcn.es renan@apabcn.es

AURES SERVEIS

TELÈFON

A/E

Premaat

Comercial

932 932 932 932 934 932 932

DELEfiACtONS

TELÈFON

A/E

Osona Bages-Berguedà Vallès Occidental Vallès Oriental Consell de Col·legis

938 85 26 11 938 72 97 99 937 80 11 10 938 79 01 76 934 14 38 48

caatosona@apabcn.es

Musaat Caixa d'Enginyers Assegurances Lorente Cooperativa Jordi Capell Cafeteria

40 23 40 23 00 95 40 23 14 63 40 23 40 20

PETITS ANUNCIS

74 68 22 72 55 54 57

Ens d o l comunicar a tols els col·legials la defunció del nostre company: Ricard Ruiz i V i d a l esdevinguda el 6 de març, a 80 anys

Ca = 1,111 1 roper canvi: la d abril Mòdul: 49.500 PTA.

i n forní a li u@apa ben .es com u n icaci o@apabcn.es satu@apabcn.es

PETITS ANUNCIS

premaat@apabcn.es musaat@apabcn.es lorente@cccorredors.com eupalinos@arqutred.es comercial@apabcn.es

caatbages@apabcn.es

NECROLÒGIQUES

Coeficient d'actualització d'honoraris a 14 de març

A/E:

TEL:

932 4D 23 7S

FAX:

932 4D 23 64

INFQRMATIU@APABCN.ES

Ara també els podeu consultar a la pàgina web del Col·legi:

www.apabcn.es/informatiu

ca atvoc@apaboi .es caatvori@apabcn.es consell@apabcn.es

TELi 9 3 24D 23 7 f i•

FAX:93Z

4O 2 36 4 •

A/E:

INFDRMATIU@APABCN.ES

Serveis per a taxadors

Perspectives i fotomuntatges

Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

Fem perspectives en 3D amb el seu Plànols topogràfics, terrenys i solars. emplaçament real. Oferim serveis de foto- Aixecament d'estat actual d'edificis, muntatge, vídeo (recorregut d'interiors í replanteig d'obres sobre el terreny. Deliexteriors), plànols de venda, pàgines web neació de projectes. Amidaments i presi CD's. Ens desplacem a tot Catalunya. supostos. Plotejat de plànols.

Telèfon: 934 59 46 17 Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. Eres, 80, local, 3 - St. Feliu de Guíxols.

Tel. i fax: 972 32 32 82 Serveis per al projecte A/e: ofícinajmgomez@ctv.es S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectorització i digitaützació de plànols. També topo- Delineació de projectes grafia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes {render i animació).

S'ofereixen tot tipus de delineació de proTelèfon: 934 87 00 54 jectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D. Fotografia i tractament d'imatge. Aporta experiència en Serveis per al professional empreses d'enginyeria i d'arquitectura.

Telèfon: 933 095 965 Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3 D , càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, trac- Perspectives tament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesura- Es fan perspectives manuals i per ordiments i pressupostos, plecs de condicions. nador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi ajut a projectes de seguretat, dictàmens, Telèfon: 932 13 92 36 valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA. Tel: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net Serveis professionals

Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions. informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36. 4t la. Barcelona Tel: 933 1710 36 Fax: 933 17 06 84

Visualització de projectes Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: plànols de venda, perspectiva manual, render. fotomuntatges, animació 3D. vídeo, interactius, etc.

Telèfon: 934 87 00 54

Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries. estat d'amidaments, CAD, 20 i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61 1

Venda de moble Es ven moble per a plànols anys seixanta. 34 calaixos. 142,5 cm alçada / 113, 5 cm ample / 62,5 cm fons.

Telèfon 934 29 17 46

Serveis tècnics arquitectura i topografia

Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions, clima.

Telèfon 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22

Perspectives Es realitzen perspectives fotorealístes d'arquitectura per ordinador. Interiors. exteriors, plànols comercials i infografies diverses.

Santiago Munoz 649 03 23 96

Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Preu: des de 30.000 PTA Miguel Àngel 606 50 51 97 Oriol 639 89 10 63

Gossos de trineu Tagradaria córrer la PIRENA 2002. 15 dies en una travessia pel Pirineu, amb un tir de competició? Ara pots. Es requereix mínima condició física.

Tel. 937 43 00 22 A/e: valamino@pie.xtec.es

Consulteu els

Petits anuncis r-

L'INFORM@HU on line .. -Av.apabcn.es/informatiu

27

2

• T É E N I G ' A DE PRESSUPOSTOS I VALORACIONS

CAPS

D'DBRA

|

CONSTRUCTORA D'ANDORRA

CONSTRUCTORA D'ANDORRA

Experiència mínima de 2 anys en tractament d'industrials i ofertes. Edat entre 25 i 50 anys. Coneixements informàtics d'Autocad o similar. Idioma català. Convenient carnet de conduir i vehicle propi.

Uoc de treball Andorra.

Experiència mínima de 2 anys. Edat entre 25 i 50 anys. Idioma català. Coneixements informàtics de programes per a fer amídaments i seguiments econòmics.

Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. LLoc de treball Andorra la Vella.

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral. Període de prova d ' l mes. Sou aproximat 44.500.000'- PTA neto/anual més despeses de desplaçaments. Incorporació

S'ofereix

immediata.

Jornada oficial. Contracte laboral. Període de prova d ' l mes. Sou aproximat 45.000.000'- PTA neto/anual més desplaçaments i incentius. Incorporació immediata.

Interessat/des poseu-vos en contacte amb Sr. Alejandro Martínez, telèfon 0037 686 66 69 / 32 20 62

Interessats/des poseu-vos en contacte amb Sr. Alefandro Martínez, telèfon 0037 686 66 69 / 32 20 62

'A OE PROJECTES 1 OBRES

CAP

EMPRESA CONSTRUCTORA EN EXPANSIÓ

C A P D'OBRA

I

per a execució d'obres, preparació de documentació tècnica, pressupostos. coordinació d'Industrials, control de costos i certificacions, control de qualitat i de la seguretat, etc.

per a la direcció d'obra, coordinació de personal i contractació d'Industrials.

Perfil Imprescindible experiència mínima de 3 anys. Coneixements informàtics de Word.

Excel i CAD. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona, Sitges i Mataró.

Perfil Experiència mínima de 3 anys. Es valoraran coneixements informàtics. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Àrea de treball ciutat de Barcelona i província.

S'ofereix Jornada oficiat. Relació liberal. Període de prova de 6 mesos. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Signatura d'obres, incorporació immediata.

S'ofereix Jornada oficial. Relació liberal. Període de prova de 2 mesos. Sou aproximat 6.500.000'- PTA brut/anual negociable.

Incorporació immediata.

Interessats/des adreceu el vostre euní«llum al fax: 932 0 1 1 8 58

Els interessats adreceu el vostre curriculum per fax, al número: 934 14 00 25 o per A / e : nepcnet9telellne.es

D E COMPRES

§j TÈCNIC/A OC PROJECTES I OBRES

GRUP CONSTRUCTOR I PROMOTOR

CONSTRUCTORA OE BARCELONA especialitzada en consolidació i rehabilitació de monuments i edificis històricoartístics per a la realització i seguiment dels plans de seguretat, estudis econòmics de l'obra, etc.

per responsabilitzar-se de la gestió integrat de les compres i contractació de serveis.

Perfil Experiència contrastada de 3-5 anys. com a cap de compres o similar. Capacitat de negociació i gestió. Persona analítica i resolutiva en la presa de decisions. Predisposició a integrar-se i treballar en equip. Coneixement del món de la construcció. En particular els materials, maquinària i professionals. Carnet de conduir i vehicle. Coneixements informàtics amplis, com usuari. Idiomes català i castellà.

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral de 2 anys. Període de prova d ' i mes. Sou aproximat 6.500.000'- PTA brut/anual negociable més incentius. Incorporació

S-ofereix

immediata.

Interessats poseu-vos en contacte amta Cristina: 977 64 40 44

Perfil Experiència mínima de 2 anys. Edat entre 26 i 34 anys. Coneixements informàtics.

Convenient carnet de conduir i vehicle propi.

Contracte laboral indefinit, després d'un periode de prova de 6 mesos. Sou aproximat 45.000.000'- PTA brut/anual negociable. Possibilitats de promoció professional en una empresa en expansió. Incorporació immediata.

S'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.

Els interessats/des adreceu el vostre currículum al mim. de fax 934 9 1 4 1 2 4 .

Els interessats/des adreceu el vostre currículum al servei de promoció i mercat de treball al fax 932 40 23 59

CAP

I AjtQUfTECTE/A TÈCNIC/A - APARELLADOR/A

OE COMPRES

B

ARQUITECTE TÈCNIC

EMPRESA CONSTRUCTORA

CONSTRUCTORA DE REHABILITACIÓ

EN EXPANSIÓ A BARCELONA per a l'organització de personal i distribució de materials.

Experiència mínima d ' l any. Coneixements informàtics d'Excel, Word, i valorable CAD. Idioma català. Uoc de treball Esplugues de Llobregat. Dedicació flexible.

S'ofereix Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 2 mesos. Sou negociable en funció de la vàlua i la dedicació del candidat/a niés incentius. Incorporació immediata.

amo experiència de 2 anys en obra d'edificació i condicionament de locals, elaboracions de pressupostos i control d'obres.

Incorporació immediata al departament d'estudis i pressupostos. Vehicle propi.

Es valorarà experiència en: Autocad, programa d'amidaments Presto. Idiomes.

Contracte laboral o relació liberal. Retribució a convenir segons experiència del candidat/a, a partir de 4.500.000.' PTA. brut/anual.

Els Interess ts enviar el vostre

Els interessats adreceu el vostre cu meuIUIII al 9VFV6I QO rlUllWCIO I mflnídl OB Treball, fax: 932 40 23 59

D'DBRES

PR0MOT0RMONSTRUCTORA

per a la coordinació de projectes i obres I suport tècnic als Caps d'Obra. Treball a peu d'obra i despatx.

Perfil Imprescindible experiència aproximada de 2 anys. Edat fins a 45 anys. Coneixements informàtics d'Excel. Word, Windows i valorable Autocad. Idioma català.

Imprescindible carnet de conduir (l'empresa facilitarà el vehicle). Àrea de treball província de Barcelona.

COORDINADOR/A

CONSTRUCTORA DE BARCELONA

G56, SA Vtlana, 4 B, 6è 1 * • 08022 Barcelona

AJUNTAMENT DEL PRAT DE LLOBREGAT per a responsabiter-se, en l'àmbit dels equipaments municipals, de la drecció. seguiment, CQI terminis rj'execucio d'obres d'edificis, redacció d'amidaments i pressupostos, anàlisi d'ofertes econòmiques, suport a l'equip de projectes d'equipament, etc.

PerB Incoiporadó immediata, com a funcionari nteri, a un equip amb importants projectes d'equipaments municipals en curs. Eiperiència en direcció executiva d'obra i conenernents d*ftformàoca a ntes d'ususi (wvij, excel, autocad, artec í programes d arrúdaments i pressupostos).

S'ofmix Atractiva tetrixjob i horari intensiu de matins.

Interessats ewta CV1 foto, M c a r t brefKH& M/K tatawaeajdpraLe* o pe* coma x AJ. del Prat de UobregjL RRHH ML JJ_ BaUrn. e/ Centre, 28.08820 D Prat del U

I

ARQUITECTE TÈCNIC * APARELLADOR EMPRESA CONSTRUCTORA EN EXPANSIÓ A BARCELONA PRECISA amb experiència en la direcció i coordinació d'industrials en obra de nova planta i reforma interior de locals d'ús comercia!-!ndustriak>ficines (mínim 2 anys).

Perfil Vehicle propi. Es valorarà experiència en Autocad, programa d'amidaments Presto. Idiomes.

S'ofereix Contracte laboral o relació liberal. Retribució a convenir segons experiència del candidat/a, a partir de 4.500.000,' PTA brut/anual. Incorporació immediata.

Els interessats adreceu el vostre currículum a: GS6.SA Vilana, 4 B, 6 * 1», 08022 Barcelona

Ref: 7421

OMOCIO 1 MERCAT DE TREBALL : 932 40 23 58 • Fax: 932 40 23 59 • A/e: treball@apabcn.es • http//: www.apabcn.es

CONSTRUCCIÓ

I NOVES

CÀLCUL PRÀCTIC DE MURS DE CONTENCIÓ

LA POSADA EN OBRA. 2 N CICLE

del 14 al 2 3 de maig a Manresa I del 2 9 de maig al 1 2 de Juny a Vic

del 1 0 al 3 1 de maig a Barcelona

El curs té com a objectiu donar als assistents els

Dates a Manresa: del 1-1 al 23 de maig

Aquest cicle conté les instal·lacions que s'hi

coneixements pràctics necessaris per a calcular,

Dates a Vic del 29 de maig al 12 de juny

han incorporat a l'edificació amb més força a

dijous, 17 de maig.

les tradicionals instal·lacions: nous materials i

Víctor Villaplana. Enginyer de telecomuni-

predimensionar, dissenyar i construir murs de contenció de tems relativament senzills. En el

responsable acadèmic losep Ignasi de Llorens

sistemes que milloren la qualitat i el confon

curs s'exposarà la teoria de l'empenta, es mos-

horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores

a l'usuari.

traran els diversos tipus de murs de contenció,

durada: 8 hores

i e) procés del seu disseny i construcció. B

preu matricula: 24.000 pta

El cicle s'estructura en sessions monogràfi-

desenvoluparan casos pràctics i, a l'hora d'a-

preu col·legial: 20.000 pta

ques i en cadascuna es parlarà

•

Comunicacions

cacions •

Cas i combustibles dijous, 24 de maig.

d'una

instal·lació i les seves associades, i la sessió

plicar-hi el càlcul, es farà una sessió de demostració d'alguns dels programes informàtics que

professors:

versarà sobre el vocabulari comú dels trets

hi ha a l'abast, per fer-ne els càlculs.

losep Ignasi de Uorens. Doctor Arquitecte. Pro-

bàsics de cada instal·lació, la normativa d'a-

fessor de construcció de la UPC

plicació, criteris sobre la tria i acceptació de

Calefacció i aire condicionat dijous, 31 de maig. losep A. Tribó. Arquitecte

responsable acadèmic Arcadi de Robes

materials (tradicionals i nous), com revisar

dates: del 10 al 31 de maig

•

Teoria de l'empenta

UPC

un projecte i els criteris de modificació o can-

horari: dijous, de 17 a 21 hores

•

Tipologia de muts de contenció

Amb la participació de tes empreses CYPE i

vis de qualitat, els criteris de traçat de la ins-

durada: 16 hores

•

El procés de disseny i construcció dels murs

PROCUNO

tal·lació i els de control de la posada en obra.

preu matricula: 30.000 PTA

•

Demostració de programes informàtics

Així mateix, com prevenir patologies i quins

preu col·legiat 25.000 PTA

•

Casos pràctics

programa

Agustí Portales. Doctor Arquitecte de l'ETSAB,

Pendent de confirmar.

•

CODI: E 3 0 8 2 CODI: E 3 0 8 3

són els problemes típics durant l'execució i

'també poden inscriure's a cadascuna de les

que generen defectes.

sessions independentment

, JORNADES TÈCNIQUES A V I C

programa

k Abril, maig 1 Juny

•

Seguretat, incendis, intrusió dijous, 10 de maig.

•

Diagnosi, utillatge i metodologies per a l'estudi de patologies en l'edificació

• •

•

Els materials d'argila cuita

Dimarts, 3 d'abril

ponents: Laboratori Lostec

Sòls i vials

horari: dimarts, de 18 a 21 hores

Dimarts, 24 d'abril

durada: 3 hores cadascuna

Ceotècnia

preu matricula: 6.000 PTA cadascuna

Dimarts, 3 de maig

preu col·legial: 6.000 PTA cadascuna

[ LA POSADA EN OBRA DE LES INSTAL·LACIONS. 1 R CICLE ' Del 6 al 2 7 de Juny a Granollers

Amb aquest cicle es proposen unes sessions monogràfiques que se centren en els aspectes importants a considerar en la posada en obra de cadascuna de les instal·lacions per posar al dia i aclarir temes, o debatre'ls.

El cicle s'estructura en sessions monogràfiques i en cadascuna es parlarà d'una instal·lació i les seves associades, i la sessió versarà sobre el vocabulari comú dels trets bàsics de cada instal·lació, la normativa d'aplicació, criteris sobte la tria i acceptació de materials (tradicionals i nous), com revisar un projecte i els criteris de modificació o canvis de qualitat els criteris de traçat de la instal·lació i els de control de la posada en obra. Així mateix, com prevenir patologies i quins són els problemes típics durant l'execució i que generen defectes.

Lluïsa Sànchez. Arquitecta

CODI: E 7 0 5 1

Dimarts, 15 de juny

programa Electricitat i il·luminació

jj CONSTRUIR A M B FORMIGÓ. FORMIGÓ IN SITU. SEMINARI ' del 5 al 1 9 de juny a Manresa

En el curs es parlarà sobre la construcció en formigó i en especial sobre la utilització del formigó vist. En aquesta utilització, les condicions de l'encofrat, l'adequada dosificació i la correcta execució esdevenen fonamentals. La dificultat d'aconseguir un bon resultat i el risc que comporta (ja que un cop executat és pràcticament impossible de reparar) fan d'aquesta operació una de les més complexes i incertes de la construcció actual.

La posada a terra

Fontaneria i aigua calenta sanitària Evacuació i fums responsable acadèmic Arcadi de Bobes dates: del 6 al 27 de juny a Granollers horari: dimecres, de 17 a 21 h durada: 16 hores preu matrícula: 30.000 PTA preu col·legial: 25.000 PTA 'també es poden fer inscripcions a cadascuna de les sessions independentment

CODI: E70O2

Programa • Projecte un formigó vist. Del càlcul al projecte: el disseny constructiu. Manel Femandez • Formigó: dosificació, granulometria i additius. Domènec Masó • Condicionaments tècnics dels encofrats.

Separadors i ancoratges. Jordi Garcia • Els nous formigons (d'alta resistència, alleugerits, estructurats, etc). Antonio Aguado • Acabats i textures del formigó. |oan Aidèvol • El control dels materials i control d'execu-

ció. Xavier Aumedes • Patologies i mètodes de diagnosi. Reparacions. |oan Leiva responsable acadèmic Joan Sabaté dates: del 5 al 19 de juny a Manresa horari: de 17 a 21 h durada: 9 hores preu matrícula: 25.000 PTA preu col·legiat 20.000 PTA professors: Antonio Aguado. Director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de camins, canals i ports de Barcelona, loan Ardèvol. Aparellador Xavier Aumedes. Arquitecte tècnic Manuel Femàndez. Arquilecte. Professor d'Estructures Arquitectòniques a l'Escola d'Arquitectura de La Salle (URL) o a l'Escola Elisava lordi Garcia. Arquitecte. Departament tècnic Encofrats Alsina loan Leiva. Laboratori de materials de l'EUPB Domènec Masó. Enginyer industrial

CODI: E 1 0 5 3

ACTIVITATS

REHABILITACIÓ

I MANTENIMENT

DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN FAÇANES URBANES

Barcelona, 9,10,11112 de maig del 2001 Presentació La façana és l'element constructiu més complex i delicat dels edificis Actua com a aïllant tèrmic i acústic controla la il·luminació natural i la renovació d'aire i dóna estanqueilat a l'espai habitable. Constructivament, la façana, com a element estructural o com a embolcall, protegeix l'estructura i els altres components de l'edifici, n'allarga la vida útil i fa possible crear un ambient interior confortable. Aquest mateix fet la situa fonament exposada i agredida pels agents atmosfèrics i per tota mena d'accions físiques, químiques i mecàniques que hi incideixen.

Com a conseqüència dels factors comentats, la façana és l'element constructiu de l'edifici que presenta un pitjor estat de conservació. L'exigència pública del control i manteniment periòdic de les façanes ha fet créixer sensiblement els treballs de conservació. A causa de la diversitat d'elements i complexitat dels treballs, no sempre es realitzen amb la cura que caldria i es requereix un cert grau d'esperialit-

El curs s'adreça al coneixement dels materials i tècniques constructives presents a les façanes construïdes en diferents moments històrics i presenta una metodologia de treball que va des de la primera inspecció i la diagnosifinsa la rehabilitació i a la planificació del seu manteniment.

DIMECRES, 9 DE MAIG LA FAÇANA A LA CASA URBANA. L'EXEMPLE DE BARCELONA

façanes. Juan Monjo Camó. Dr. Arquitecdel Servei Rehabilitació i Medi Ambient te. Catedràtic de Construcció de l'Escota del CAATB. d'Arquitectura de la Universitat Politècnica18:30 El paper de la fusteria- Ramon de Madrid.

Graus 16:00 Presentació del curs.

12:30 Com 1 per què es deteriora la pedra 19:00 Pausa 16:05 La representació de! classicisme. utilitzada en les façanes urbanes? 19:15 La pintura com a acabat final.

De 1770 a 1850. Jaume Rosell ApareRosa M1 Esíwt Dra. en geologia. CatedràTipus i propietats. Àngel Rueda. Dr. llador, historiador i Dr. en arquitectura. tica del Departament de Geologia. Àrea de en Ciències Quimiaues. Departament Catedràtic del Departament de ComposiPetrotogia i Geoquímica. Facultat de GeolodeR+Ddel.Q.LSA. ció Arquitectònica de la Universitat gia de k Univenidad de Oviedo.

Politècnica de Catalunj·a.

16:00 Com i per què s'embruten les faça17:00 Pausa nes? El medi atmosfèric com a meca- DISSABTE 12 DE MAIG 17J0 La importància del revestiment. nisme de degradació de les façanes. PRESENTACIÓ D'OBRES CONCRETES De 1850 a 1920. Maribel Rosselló. }uan Monjo Camó Arquitecta tècnica í historiadora de l'art 17:00 Pausa 9:30 Intervenció global de la façana Professora del Departament de Composició1730 L'aigua com a agent agressor de les neomudéjar del Teatre Manuel Arquitectònica de la Universitat Politècnifaçanes. Francisco Ortega Andrade. Or. de Falla de Cadis. Francisco Ortega ca de Catalunya. arquitecte. Catedràtic de Construcció de Andrade l'Escola d'Arquitectura de la Unhvrsidad10:00 Sepúlveda, 185.

18:30 Un nou paper per al tancament, la de las Palmas. tradició i l'avantguarda. De 1920 a Albert López Iborra. Arquitecte Tècnic 1970. Ramon Graus. Arquitecte i arqui- 19:00 L'accessibilitat com a clau dels treGerent de Ginesosa S.L tecte tècnic del Sen-ei Reiiabilitació i Medi balls. Enric Casanovas. Arquitecte tècnic. 10:30 Treballs de conservació i restauAmbient del CAATB. Professor del Deparració de l'estuc i dels elements tament de Composició Arquitectònica de singulars de terracota de la façala Universitat Politècnica de Catalunya. DIVENDRES, II DE MAIG na de l'edifici annex a l'església de Sant Sever, laume Mirei ArquiACTUAR EN LA FAÇANA tecte I Manuel lglesias.Restaurador.

9:00 Criteris d'intervendó en les faça- 11:00 Pausa DIIOUS, 10 DE MAIG nes. Podo Torselb 11:30 Rehabilitació integra) de les façaCONÈIXER LA FAÇANA I ELS SEUS PRO10:30 Pausa nes del Quiosc modernista del BLEMES parc de San Telmo a Las Palmas 11:00 Neteja í tractament de façanes. Rosa de Gran Canària. Francisco Ortega KPE&at Metodologia de diagnosi de façanes.

9:00 Andrade 12J0 Correcció de problemes d'humitat.

Paob ToiseSo. Arqidiecte. Professaré OrdmaFrancisco Ortega Andrade 12:30 Conservació i restauració dels elements petris i esgraftats de 16:00 Degradació i recuperació d'estucs.

Ardúteaura M'Universàà di Gènova. l'Edifici del Parlament de Cataloan Casadevall.

Arquitecte.

Director del 10:30 Pausa lunya. Xavier Pigrau / Alícia Calmeu. gabinet de color.

11:00 Com i per què s'embruten les façaArquitectes. Departament d'Arquitectunes?. El medi atmosfèric com a 17:45 Reproducció d'elements de pedra ra de l'Ajuntament de Barcelona. artifidai /ordi Cerrada. Arqwleae Tècnic mecanisme de degradació de les 1330 Rehabilitació de les façanes d'un edifici típic de l'Eixample de Barcelona. ABxn Üuís Rodríguez Arquitecte Tècnic.

DADES CENERAI5 Dates: 9,10,11 i 12 de maig del 2001 Horari: 9 de maig, de 15.40 a 20 h.

10indema&de9ai4idel6a20h.

12 de maig, de 9 a 14 fi.

Moc Sala d'actes del CAAT de Barcelona. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Informació: Servei de Formació, 3* planta 932-402373 a/e: formado@apabcn.es web http://www.apabcn.es Inscripcions: Servei d'Informació del Col·legi Tel.: 93 240 20 60 Fax 93 240 20 61 Preu matrícula: 72.000 PTA/ 432,73 Euros Preu coHegiat/da: 60.000 PTA / 360,61 Euros S'ha previst la concessió de beques a estudiants, pd 50% de l'import de la matrícula.

CODI:

R1181

Prirowa q a j n a w abril 2001

MEDI

ACTIVITATS

AMBIENT

MATERIALS PER A UNA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE: OPCIONS DE MERCAT

del 21 al 24 de maig a Barcelona Presentació

ció. El problema més freqüent que se'ns presenta

de la presentació de diferents solucions comer-

a/e: formacio@apabcn.es web

és ei de trobar aquests materials i aquestes solu-

cialitzades per part de les empreses que els pro-

http://www.apabcn.es

Per aconseguir una construcció mes sosteni-

cions alternatives, que sobre el paper i en teoria

dueixen i/o distribueixen.

ble, són diversos els paràmetres sobre els

són els més adients, però que són difícils de tro-

quals hem d'incidir, des de la implementadó

bar en el mercat

Inscripcions: Servei d'Informació del Col·legi.

DADES GENERALS

de l'edifici en la trama urbana fins a la pro-

T d : 93 240 20 60 - Far 33 240 20 61 Preu matricula: 30.000 ITA/180,30 €

gramació del manteniment per allargar la seva

Durant el curs es presentaran en blocs temàtics

Dates: 21, 22, 23 i 24 de maig del 2001

Preu coHegiat/da: 24.000 PTA/144,24 €

vida útil. La iria dels materials i de les solu-

els materials (aïllaments, tancaments, revesti-

cions constructives és un dels passos en què

ments, impermeabilitzants, paviments etc.) i es

Horari: de 16 a 20 h.

U o c CAAT de Barcelona. Bon Pastor, 5.

08021 Barcelona

S'ha previst la concessió de beques a estudiants,

més es pot incidir des de la direcció facuhati-

donaran els criteris bàsics de selecció i preferèn-

va de les obres i pot suposar una reducció

cia des del punt de vista mediambienial. Aques-

Informació: Servei de Formació, 3 J planta

important de l'impacte global de la construc-

tes presentacions teòriques aniran acompanyades

Tel.: 932.402.373

GRGANITZACIG

pel 50% de l'import de la matrícula.

CODI:

M1121

I GESTIÓ

GESTIÓ I MERCAT IMMOBILIARI

GESTIÓ DE LA CONTRACTACIÓ DE SUBMINISTRES PER A INS-

Cicle de sessions a Barcelona I Granollers

TAL·LACIONS EN LA PROMOCIÓ D'EDIFICIS del 10 al 31 de maig a Barcelona

F.n aquest cicle es mostrarà, a través d'unes

DATIS A GRANOLLERS

xerrades i taules de debat, com el project

dimarts, 15 de m a i g :

I*er poder començar les obres i, també, una

Aquest és un del cursos que organitzem con-

management i la gestió en construcció es

•

La figura del Projeci Manager. Funcions i

vegada acabades, per a la posada en funriona-

juntament amb la Fundació Politècnica de

perfil professional. Carles Puiggròs. Project

ment de l'edifici i les seves instal·lacions, cal

Catalunya. Comptarà amb dos crèdits per als

contractar amb les diverses companyies de

alumnes del master en projeci manager.

planteja, cada cop més, com una sortida professional amb perspectives de futur. Professio-

. manager.

nals d'aquest àmbiï donaran a conèixer tes

serveis els subministres per a instal·lacions

funcions de gestió, diversos models d'organit-

horari: de 19 a 21 hores.

{aigua, electricitat, gas, telèfons, etc}. El pro-

responsable acadèmic Carles Puiggròs

zació de la gestió i la situació del mercat.

durada: 2 hores cadascuna.

motor ha de fer la gestió de la contractació i,

dates: del 10 al 31 de maig

L'entrada és lliure però cal reservar plaça.

cada cop més, ho demana al tècnic a qui ha

horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 hores

encarregat la gestió de les obres.

durada: 21 hores

divendres, 27 d'abril:

Els objectius d'aquest curs són donar a conèi-

preu matricula:44.000 PTA

•

El mercat immobilarí: fa transformació del

xer quins són els requeriments que habitual-

Poble Nou. La zona 22@.

ment demanen les companyies, com gestionar

Ramon Garcia. Gerent Urbanisme de l'A-

la contractació, quina és la casuística més

D A U S A BARCELONA

preu col·legiat: 37.000 PTA

habitual i quines són les estratègies per fer

juntament de Barcelona

aquesta tasca de forma efectiva.

CODI: G 7 0 0 1

CODI:

G1081

MÀSTER PROJECT MANAGEMENT EN EDIRCACIÓ I URBANISME. GESTIÓ DE LA PROMOCIÓ I CONSTRUCCIÓ

Edició 2001-2003 Programa

I Finançament d'operacions immobiliàries I fiscalitat en el camp immobiliari

•

Mòdul I: Introducció al management i

I Assegurances

M ò d u l IV. Tesina

Cal presentar currículum viiae i carta de pre-

projeci management

I Anàlisi de viabilitat de l'operació immobilià-

150 hores

sentació.

• Treball final

de juny/juliol.

Resolució de casos pràctics. Simulació

fins el 30 de maig del 2001

24 hores

Les admissions no es comunicaran fins el mes Promoció i gestió del sòl per a edificar

I La gerència del projecte í obra I Els agents del procés d'edificació i les

Màrqueting operatiu Resolució de cas pràctic Simulació

seves relacions I El management i el project manager com

maig del 2002

Mòdul l l i . Gestió del procés de construcció

de 9.30 a 14.00 h

150 hores

durada: 2 cursos acadèmics

horari: divendres de 16.30 a 21'hores i dissabte

liària 176 hores

responsable acadèmic Carles Puiggròs dates: 1 r curs, del 19 d'octubre de 2001 a l ' l l de

Any acadèmic 02/03

a directiu Mòdul 11. Gestió de la promoció immobí-

preu matrícula: l r curs 480.000 PTA, 2n curs Gestió estratègica de projectes

480000 PTA

Organització i lideratge d'equips de treball Operació immobiliària

Gestió de la qualitat

preu col·legiat lr curs 400.000 ITA, 2n curs 400.000 PTA

•

Economia d'empresa i comptabilitat

Gestió del projecte

organitzat conjuntament amb

•

Dret mercantil i de la propietat

Habilitats directives

•

Contractació

Anàlisis dels costos de construcció i el seu

•

OBERT PERÍODE ADMISSIÓ CANDIDAI5

• Anàlisi del sector immobiliari

control

•

Màrqueting immobiliari, estudis de mercat

Gestió de l'execució de les obres

•

Avaluació financera de projectes immobi-

Gesúó del manteniment i postvenda

liaris

Tancament de l'operació i manteniment

CODI: G5053

ACTIVITATS

Primera quinzena abril 2001

31

FnPMAnin

QUALITAT L'APUCACIÓ DE LA I S O PELS CAPS D'OBRA A L'EMPRESA CONSTRUCTORA CERTIFICADA del 9 al 3 1 de maig a Barcelona El curs va adreçat als tècnics que exerceixen o

permeti contemplar, duna banda, les organitza-

•

La gestió de la qualitat a l'obra

professors:

volen exercir com a Caps d'obra o Ajudants

cions diverses de l'empresa al voltant del Cap

•

L'aplicació de la qualitat 3 l'obra

Xavier Baró. Enginyer de camins. Responsable

d'obra en empresa constructora general que té

d'Obra i, de l'altra, les possibles eines o models

•

La relació amb els altres agents que interve-

qualitat empreses a l'hec

implantat un sistema de gestió de la qualitat

per aplicar-hi la qualitat derivades del sistema de

de conformitat a la Norma ISO 9002.

gestió de la qualitat particular de cada empresa. El

El curs s'estructura de manera que contempli

curs s'impartirà buscant la motivació i la partici-

tots els requisils que li exigeix l'acompliment

pació activa dels assistents amb l'aportació d'opi-

de la Norma ISO 9002 en l'exercici de les

nions i d'idees, i amb la realització d'exemples

seves funcions amb l'aprofundiment progres-

sobre els models exposats al curs.

siu en cadascun d'ells partint d'una primera introducció de nocions bàsiques de qualitat i

• •

nen a l'obra

Ferran Pérez. Enginyer industrial. Servei de la

Factors d'èxit per a la gestió de la qualitat a

Qualitat de l'ÍTEC

l'empresa constructora

Carles Oliver. Aparellador

La qualitat estratègica del canvi

Jordi Tragan. Arquitecte Director tècnic de Constructora d'Aro

responsable acadèmic Xavier Baró

Projectes i Serveis

programa

horari: dimecres, de 16 a 2030 hores

Amb la col·laboració de:

•

[TEC

La qualitat a la construcció

durada: 16 hores

ció.

•

L'ISOa l'empresa constructora

preu matrícula: 50.000 PIA

La temàtica s'exposarà de forma flexible que

•

Ei sistema de gestió de la qualitat

preu col·legiat 42.000 PTA

de sistema i una visió global de la seva aplica-

Pere López. Enginyer industrial. Director PLM

dates: del 9 al 31 de maig

CODI:

Q1061

" LA SEGURETAT I SALUT A LES OBRES Cicle de sessions a Barcelona i Granollers SEGURETAT A LES INSTAL·LACIONS D'ELECTRICITAT DURANT LES OBRES Dates: Dimecres, 3 maig a Granollers Les instal·lacions elèctriques provisionals de les obres constitueixen un element fonamental a l'hora de realitzar-les. La seguretat d'aquestes instal·lacions constitueix un dels punts sovint més oblidats.

Volem veure com han de ser les escomeses provisionals, els quadres generals i els quadres de plantes, les esteses de cables, les connexions i les preses de terra. Analitzarem els elements que componen els quadres, la seva sensibilitat, el manteniment i les instruccions de seguretat per al seu ús.

Professor Xavier Cardús. Enginyer tècnic elèctric Tècnic superior en prevenció de riscos laborals LA SEGURETAT EN TREBALLS ESPECIALS EN ALÇADA Dates: Dilluns, 7 de maig a Barcelona Aquesta mena de treball i les tècniques que s'utilitzen tenen una espeàfiàlat molt gran, on la seguretat es troba totalment integrada en la forma de treballar. Per tal de conèixer les dificultats habituals i els mètodes operatius a utilitzar, es presentaran casos reals en què intervindran ds tècnic de diverses empreses especialitzades.

Professor Verlisub XARXES I BARANES DE SEGURETAT ALES OBRES Dates: Dimecres, 30 de maig a Granollers La sessió vol donar una visió real del que cal fer en la utilització i la instal·lació d'aquests proteccions col·lectives, el seu muntatge i l'ús correcte. Es divideix en dues pans, a la primera hi haurà l'exposició de la normativa «gent, les formes de col·locació, ancoratge i manteniment de les xarxes i baranes. La segona part anirà a càrrec d'una empresa especia-

litzada en la col·locació d'elements de protecció col·lectiva que ens parlarà de la realitat a les obres, i ens presentarà diversos casos i solucions.

Professor Frandsco Mayoral. Ingea SEGURETAT EN ELS ENDERROCS Dates: Dilluns, 11 de juny a Barcelona Es parlarà de la seguretat bàsica que cal aplicar en els treballs habituals d'enderroc, de tota la seva problemàtica i de les mesures de prevenció que l'experiència tu demostrat que són efectives i d'aplkaàóreaL

Professor Joaquim Sànchez. Arquitecte tècnic.

Tècnic en prevenció de riscos. Enderrocs Benïumea LA FORMACIÓ I LA INFORMACIÓ EN SEGURETAT DELS TREBALLADORS ALES OBRES Dates: Dilluns, 2 de juliol a Barcelona Els treballadors de les obres han d'estar informals dels riscos que comporten diversos processos de treball i han d'estar formats per treballar segurs.

En aquesta sessió es mostrarà com utilitzar el mètodes pedagògics i com desenvolupar habilitats per a la comunicació, facilitant eines útils per

als professionals no habituats a fer de professors o comunicadors.

Professor laume Llacuna. Doctor en Filosofia i Lletres, expert en formació i comunicació Responsable acadèmic Ezequiel Bdlet Dates: fins el juliol Horari: un dilluns al mes de 17 a 21 hores Durada: 4 hores cada sessió Preu matrícula: 6.000 PTA per sessió Preu col·legiat 5.000 ITA per sessió

CODI:

S7O11

i *

LA COORDINACIÓ DE SEGURETAT. FUNCIONS BÀSIQUES 1 4 de maig a Barcelona « Amb aquesta sessió s'ofereix una visió general de l'enfocament de la seguretat les actuacions que comporta l'aplicació del Reial decret 1627/1997. Dóna informació sobre com s'ha de preparar un estudi de seguretat, un pla de seguretat i sobre quina és la missió del coordinador de seguretat, pautes d'actuació i consells pràctics sobre la seva feina en fase d'execució d'obres.

preu matrícula: 5.000 PIA preu col·legiat 2.000 FIA professors: losep M. Calafell. Arquitecte tècnic Cap de l'Assessoria Jurídica i Professional del CAATB M. Àngels Sànchez. Arquitecta Tècnica. Coordinadora de seguretat

Va adreçat a professionals que hagin d'intervenir en obres petites i sense especial risc en les quals només a l l'Estudi bàsic de seguretat o la coordinació en fase d'execució.

Programa • Introducció als temes legislatius. Cuia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució.

• L'estudi i el pla de seguretat i salut. responsable acadèmic Ezequiel Bellet dales: 14 de maig horari: dilluns, de 16.30 a 21 hores durada: 4 hores

G U I A PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE D'EXECUCIÓ D'OBRES. C A S PRÀCTIC 1 6 i 2 3 d e m a i g a Barcelona La guia pràctica del coordinador de seguretat en la fase d'execució d'obres és una proposta de metodologia de treball a seguir durant tot el procés de l'obra.

Aquest curs es desenvolupa en dues sessions: una de dedicada a explicar les tasques a realitzar i els mètodes de treball que s'han de portar a terme segons la guia i, l'altra, a aplicar ta guia a un exemple pràctic de coordinació de seguretat d'un edifici plurifamiliar entre mitgeres, que és el tipus d'obra més típic que desenvoluparà un aparellador/arquitecte tècnic El professor exposarà com en aquest cas s'ha fet l'anàlisi de l'estudi de seguretat, l'anàlisi del pla per a la seva aprovació i com s'organitza el treball de coordinador per al seguiment de la seguretat de l'obra.

INFORMACIÓ CODI: S10210

Programa • Contractació del coordinador. Estudis i Plans de seguretat. Aprovació del pla. Visites d'inspecció i control. Planificació de la prevenció. Informes. Final d'obra.

• Cas pràctic edifici de 64 habitatges. responsable acadèmic Ezequiel Bellet dates: 16 i 23 de maig horari: dimecres, de 17 a 21 hores durada: 8 hores preu matrícula: 12.600 HA preu col·legiat 10.500 PIA professors: Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic Expert en seguretat i coordinador M. Àngels Sànchez. Arquitecta tècnica. Coordi-

INSCRIPCIONS

Inscripcions 932 40 20 60 • Informació 932 40 23 73 • Fax 932 40 20 61 -http://www.apabcn.es • a/e: formacio@apabcn.es

PERICIALS fe CERTIFICATS D'HABITABIUTAT

K

C U R S DE POSTGRAU EN PERÍCIA FORENSE De maig al juliol a Barcelona

6 de maig a Barcelona Una de les tasques habituals dels arquitectes tècnics és certificar l'habitabilitat d'un habitatge usat Amb aquest document els arquitectes tècnics adquireixen un compromís amb la societat davant un bé de primera necessitat, per això s'ha pensat en una sessió d'iniciació en aquesta pràctica professional.

L'objectiu és aprofundir el coneixement de la legislació sobre l'habitabilitat, i facilitar eines i pautes per a la redacció de la certificació. responsable acadèmic Pere Casademont dates: 8 de maig horari: dimarts, de 18 a 21 hores durada: 3 hores preu matrícula: 6.000 PIA preu col·legiat: 4.000 PIA

i.

professors: Pere Casademont. Arquitecte tècnic Cap del Servei Habitatge del CAATB

Dins l'àmbit professional, les persones que dominen els fonaments tècnics d'una professió i que en coneixen les implicacions jurídiques s'anomenen perits.

La formadó pericial és cada vegada més necessària en les relacions econòmiques, jurídiques i tècniques, en una societat que demana criteris en l'aplicació lògica de les tècniques i un coneixement profund de les qüestions que componen valoració econòmica.

El perit forense, com a expert, ha de ser un bon interlocutor amb els agents que intervenen en un procés judicial. Cal que tingui, a més d'uns coneixements tècnics profunds, uns coneixements bàsics de tipus jurídic i habilitats per a la comunicació.

En aquest curs de postgrau es pretén donar els coneixements teoria i pràctics suficients per a l'exercici professional d'aquesta especialitat.

Aquest curs s'organitza a la Fundació Politèc-

nica de Catalunya en conveni amb el nostre Col·legi a efectes de l'habilitació professional corresponent i és un dels postgraus, dins el Màster en Valoració de Béns i Taxació de Danys, que organitza la FPC Compta amb 8 crèdits per al Màster. responsable acadèmic Ro. lavier Llovera dates: maig - juliol (aula de la FPC a l'Illa

Diagonal) horari: divendres de 16 a 21 hores i dissabtes de 9 a 14 hores durada: 82 hores preu matricula: 110.000 PTA preu col·legial: 110.000 PTA Organitzat conjuntament amb

CODI: P 1 1 2 1

ACTIVITATS

Primera quinzena abril 2001i,33

FI-lPMARin

NOVES

NORMATIVES

HABILITATS

DIRECTIVES

SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS A L'HABITATGE

CONDUCCIÓ ERCAÇ D'EQUIPS DE TREBALL

24 d'abril a Barcelona, 1 1 5 de maig a Vic

del 1 5 al 2 4 de maig a Barcelona

Davam de l'imminent augment dels serveis de

Aconseguir que un grup de persones es conver-

d u r a d a : 12 hores

telecomunicacions a l'habitatge, es fa necessa-

teixi en un equip de treball d'alt rendiment no

p r e u matrícula: 25.200 PIA

ri conèixer l'evolució de les xarxes de teleco-

és una tasca gens fàcil. Cal desenvolupar unes

preu col·legiat 21.000 PIA

municacions, lani les terrestres com les aèries,

competències personals que ajudin a generar les

professors: M. Antònia Carmona. Llicenciada

i com aquest món incideix directament en la

sinergies adequades a l'equip i saber solucionar

en psicologia, pedagogia i dret.

nostra feina. Hem de saber, també, quins

els conflictes que bloquegen el desenvolupa-

requisits tècnics cal preveure en els projectes

ment del treball. El cap de l'equip ha d'adquirir

per tal que compleixin a m b la nova normati-

seguretat per desenvolupar el paper de líder i

va d'infraestrucrures comunes de telecomuni-

conduir l'equip cap als objectius.

cacions i com els incorporem en els edificis ja

En aquest curs es treballarà la conducció i

construïts, ja que això pot comportar la ins-

supervisió d'equips, les tècniques per 3 la

taHadó agressiva de cables, caixes, e i c

millora del rendiment i la solució de conflictes

r e s p o n s a b l e a c a d è m i c Jesús Femàndez

estils d e direcció i les tècniques de comunica-

a l'entom professional. També s'estudiaran els

horari: dimarts, de 17 a 21 h d u r a d a : 4 hores

24 d'abril a Barcelona CODI: N1041

p r e u matrícula: 10.000 PIA

r e s p o n s a b l e a c a d è m i c Ascensión Calvez

15 de maig a Vic CODI: N1042

p r e u col·legial: 8.000 FIA

CURSOS

ció, delegació i motivació d'equips.

dates: deMS al 24 de maig horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 hores

CODI: C 1 0 4 1

D'INFORMÀTICA

AULA D'INFORMÀTICA DE BARCELONA

CODI

DATES

HORARI

DURADA

C1209

AutoCAD

del 18.05.01 al 16.06.01

dv. de 17 a 21 i dss. de 9 a 13h

CI210

AmoCAD. 1 nivell

del 3.05.01 al 12.06.01

de 19 a 2 l h (dm i dl)

AutoCAD II nivell

del 2.05.01 al 11.06.01

de 19 a 21 li (dll i de)

40 24 24

DATES

HORARI

DURADA

dv. de 17 a 21 i dss. de 9 a 13h dv. de 17 a 21 i dsi de 9 a 13h de 19 a 21 h tdm i dj) dv. de 17 a 21 i dss. de 9 a 13h

8 8 8 8 10 4 4 4 4 8 8 8 8

CODI

INFORMÀTICA GRÀFICA

INFORMÀTICA BÀSICA

dia 11 i 12 de maig

dv. de 17 a 21 i dss. de 9 a 13h

CI202

Excel 1 nivell

dia 4 i 5 de maig

dv. de 17 a 21 i dss. de 9 a 13h

CI202

Excel 1 nivell

del 29.05.01 al 7.06.01

del9a21h(dmidj)

C1202

Excel 1 nivell

del 18.06.01 al 27.06.01

CÍ215

Excel II nivell

del 12.06.01 al 26.06.01

CI203

Internet

dia 24 de maig

de 19 a 21h (dll i dcL de 19 a 21h (den i di) dijous de 17 a 21 h

CI203

Internet

dia 6 de junv

dimecres de 17 a 21h

CI203

Internet

dia 28 de juny

Access

dia 13.06.01

0212

Organització del disc

C1207

Power poinl

dia 29 i 30 de juny

C120S

Word 1 nivell

dia 4 i 5 de maig

CI206

Word 1 nivell

del 19 al 28 de juny

CI2O8

Word II nivell

dia 11 i 12 de maig DATES

dijous de 17 a 21h dimecres de 17 a 21h

CODI

INFORMÀTICA APLICADA

HORARI

DURADA

CI40I

Planificació i control de projectes a m b MICROSOFT PROIECT 98

del 3.05.01 al 22.05.01

de 19 a 21h (dm i di]

CI401

Planificació i comroi de projectes amb MICROSOFT PROIECT 96

del 16.05.01 al 26.05.01

dv. de 18 a 21 i dss. de 9 30 a 12.30h

CI401

Planificació i control de projectes a m b MICROSOFT PROIECT 98

del 11.06.01 al 27.06.01

dcl9a21h(dllidc) de 17 a 21 h (dll i de) dv. de 17 a 21 i dss. de 9 a 13 h de 17 a 21 h (dll i de)

12 12 12 20 20 20

CI301

PRESTO 1 nivell amidaments, pressupostos i Certificacions

del 2.05.01 al 16.05.01

CI305

PRESTO 1 nivell amidaments, pressupostos i Cenificacions

del 1.06.01 al 15.06.01

CI302

Pressupostos i control econòmic d'obres a m b TCQ 2000.

del 21.05.01 al 4.06.01

Una persona per ordinador. Els amos ambl 'horari dl matí tenen un descompte del 2 5 % {menys dissabtes).

PREU MATRÍCULA PREU COL·LEGIAT 78.000

60.000

47.000

36.000

47.000

36.000

PREU MATRÍCULA PREU COL·LEGIAT 14.000 10.000 14.000

10.000

14.000

10.000

14.000

10.000

17.500

12.500

11.000

8.000

11.000

8.000

11.000

8.000

11.000

8.000

14.000

10.000

14.000

10.000

14.000

10.000

14.000

10.000

PREU MATRÍCULA PREU COL·LEGIAT 25.000

20.000

25.000

20.000

25.000

20.000

46.000

35.000

46.000

35.000

46.000

35.000

34

Primera quinzena abril ZOOl

ACTIVITAT!

VAl·lMEB LJCCIDEf 1 0

ANYS DE LA DELEGACIÓ

DEL VALLÈS OCCIDENTAL

• Sortida per assistirà un concert ala Nova jazz Cava esponsoritzat per la Delegació, dissabte 9 de juny.

• Excursió i sopar a La Mola. Divendres 28 de setembre.

• Visita guiada a les esglésies de Sant Pere de Terrassa amb concert de música clàssica.

Divendres 16 de novembre.

• Sopar anual dels col·legiats. Divendres 6 de juliol.

ACTIVITATS ESPORTIVES • Sortida amb bicicleta fent la ruta de GironaQuart. Diumenge 6 de maig.

Per celebrar el desè aniversari, els aparelladors i • Campionat de futbol intercomarca!, al camp del Terrassa. Dissabte 19 de maig. arquitectes tècnics vallesans han començat a preparar un seguit d'actes que se celebraran al • Excursió d'un cap de setmana en 4x4. Dissabte 2 i diumenge 3 de juny. llarg del 2001 alguns dels quals es presenten a • Sortida a Barcelona, per veure un partit del continuació: primer equip del F.C Barcelona ACTES CULTURALS Exposició col·lectiva d'arquitectes tècnics, en diferents disciplines artístiques. Inauguració divendres 14 de setembre.

Conferènda-coHoqui sobre la LOE. Dijous 21 de juny.

Cursos i sessions relacionats amb l'exposició sobre el Control de qualitat.

12 DE DESEMBRE. CLOENDA DE L'ANIVERSARI Algunes dates poden palir modificacions

E L CONTROL DE QUALITAT

PROGRAMA SESSIONS TÈCNIQUES

EN L'EDIFICACIÓ

DIMARTS 17 D'ABRIL El cosí de la no qualitat Conferenciant: José Ramon Rosso Ródenas. Conseller Delegat de TECINCO

EXPOSICIÓ, SESSIONS TÈCNIQUES I CURSET MONOGRÀFIC

Dei 30 de març al 29 de maig La delegació del Vallès Occidental pretén, amb aquestes activitats dedicades a la qualitat en l'edificació, posar sobre la taula, mitjançant una exposició, conferències i cursos, la situació actual en el nostre sector i contribuir a l'obertura de nous camins que permetin, mitjançant la formació i la informació, avançar en la seva consecució.

DIMARTS 24 D'ABRIL Assaig 'no destructiu' Conferenciant Francesc Hostalet i Alba. Director d'Area d'Internat Doctor enginyer de camins.

DIMARTS 8 DE MAIG L'empresa constructora i el segell de qualitat (certificació ISO 9000) ISO de l'Arquitecte Tècnic Conferenciants: lorge Càrdenas. Responsable Departament de Qualitat, Prevenció i Medi EXPOSICIÓ ambient de l'empresa EXCOVER. Dies: del 30 de març al 29 de maig Horari: de dilluns a divendres de 9 a 4 i de 17 loaquín Ordonez. Enginyer. a 20 hores DIMARTS 15 DE MAIG Uoc Seu social de la Delegació Problemàtica i dificultat del control de qualitat SESSIONS TÈCNIQUES Conferenciants: Pere Casademont Responsable Dies: Tots els dimarts de 19 a 21 hores del servei d'habitatge del col·legi d'Aparelladors i Uoc Sala de Conferències de la Delegació Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Preus: Col·legiats: 1.000 ptes./sessió i 4.000 pies./ ride. No col·legiats: 2.000 pies./sessió i 8.000 DIMARTS_22 DE MAJG ptes./cide Estructura metàl·lica: Cargols/soldadura, revestiment i control

ACTES LÚDICS informació: Viatge a València, per visitar La Cíulai de las Delegació del Vallès Occidental.

Telèfon: 937 80 11 10

CURS: LA QUALITAT EN L'EDIFICACIÓ Horari: Tots els dimecres de 18:30 a 21:30 hores Lloc Sala de Conferències de la Delegació Preu; Col·legiats: 12.000 ptes. No col·legiats: 16.000 ptes.

Places [imitades

Conferenciants: 1ANSA Metal, SA, Pinturas HEMPFX SA, Robeno Rondelli. Responsable del departament de noves construccions de AT1SAE. informació: Delegació del Vallès Occidental telèfon: 937 80 11 10

ACTIVITATS

VIATGE A LONDRES

Dissabte 2 •

El Col·legi organitza un viatge a Londres per visitar les darreres realitzacions arquitectòniques i urbanístiques que s'hi ha dut a terme a la ciutat del Tàmesi.

• • • •

Sortida en vol regular destinació Londres. Trasllat a l'hotel i allotjament.

Tarda: itinerari Millennium Projects (en autocar} IMAX per Avery Associats LONDON EYE, per Baifield Marta, la noria d'observació més gran del món 0X0 TOWER, per Ufsdiutz Davison M1LLENNIUM BRIDGE, per ïbster and Panners THE GLOBE, perTheo Crosby, una rèplica del teatre original de Shakespeare MILLENNIUM DOME, per Richard Rogers Partnership M1UINNIUM VTLLAGE, per Ralph Erskine Allotjament.

Tarda llhirt Allotjament.

Diumenge 3 •

Matí: itinerari arquitectònic per la Jubilee Line.

•

Visita a les principals estacions, autèntiques exaltacions de qualitat en la enginyeria i consideració de la llum natural:

-

WESTM1NSTER, per Michael Hopkins and Partners SOUIHPARJC per MacCormac lamieson Prichard BERMONDSEY, per lan Ritchie Architects CANADÀ WÀTER, per Eva liriena CANARY WHARF, per Foster and Patners Tarda lliure. Allotjament

PROGRAMA Divendres 1

Matí: Tate Modern i itinerari panoràmic pel barri de Soulhwark

•

De I ' l al 4 de juny

•

135

• •

CIÈNCIA -La Wdcome Wing-, de MacCormac lamieson Prichard.

Preu per persona: Habitació doble 125.000 PTA Suplement habitació individual: 25.000 FIA

Dilluns 4 •

Inclou: - Vols regulars Bcn/Londres/Bcn, classe turista - Trasllats aeroport/hotel Visita d'un projecte en construcció, com el - 3 nits en hotel 4', amb esmorzar indòs.

CREATER LONDON ASSEMBLY H a de - Autocar per tes visites panoràmiques dels dies 1 i 4 Foster and Partners o itinerari tècnic per la - Visites guiades per un arquitecte professional, nova part ampliada del MUSEU DE LA amb un profund coneixement de tots els llocs Matí: visita a projectes en construcció o (a

escollir) al Museu de la ciència (en autocar).

•

a visitar, amb traductor.

- Entrada ala Tate Modern - Guia acompanyant des de Barcelona - Assegurança d'assistència en viatge - Taxes d'aeroport - Bossa de viatge i dossier informatiu No inclou: - Despeses personals com begudes, propines i trucades telefòniques • Qualsevol altre servei no especificat com indòs Informació i inscripcions: Servei d'Informació.

Telèfon 932 40 20 60.

A/e: informació@apabcn.es

DELEGACIÓ ASSEMBLEA ACTIVITATS DE LA DELEGACIÓ D'OSONA Dia 19 d abnl: Taula rodona: UtiÜSzddó d energies rmswiWs i estdvi energètic en k consmicció'. Uoc Sala d'actes Del 23 de març al 22 d'abril: Exposidó de fotografia de l'artista Soledat Roca: 'No res-

piris'.

Del 16 de maig al 2 de juny: Exposició del Treball de final de carrera de leroni Vlnyet El 29 de maig i 5, 7 i 12 de juny: "OJnií pràctic de rm/rj de conwinó' de 19 a 21 hores.

A càrrec de!.!. Llorens Dia 19 de juny: (ornada tècnica: *£Is marerials d'argila cuita'. De 18 a 21 hores. Uoc Sala d'actes.

Dia 24 d'abril: (ornada tècnica: 'Sols i vies'.

De 18 a 21 hores. Lloc sala d'acta Dia 8 de maig: Jornada tècnica: 'Geotècnia'.

De 18 a 21 hores. Uoc Sala d'actes.

Día 15 de maig: 'Seweis de telecomimkacim a l'habitatge' de 17 a 21 hores. A càrrec de Delegació d'Osona lesús femàndez.

PI, Major, 6. Vic -Tel: 938 85 26 11

GENERAL

ORDINÀRIA DE COL·LEGIATS La lunta de Govern del Col·legi va

Econòmica, designada per l'Assem-

prendre l'acord d e convocar Assem-

blea General.

blea General ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts del

4. Proposta d'aprovació d e l'informe

Col·legi. L'assemblea tindrà lloc a la

de gestió que presenta la Junta de

sala d'actes del Col·legi, el dimecres

Govem corresponent a la gestió rea-

18 d'abril, a les 18.30 hores, en pri-

litzada pel Col·legi durant l'exercici

mera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19 hcres. Ha estat aprovat per la junta de Govem, amb caràcter provisional, el següent:

2000.

5. Elecció d'entre els assistents a l'Assemblea General, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 2001.

6. Aprovació de la proposta de la [unta

ORDRE DEL DIA

de Govem de procedir a la venda de l'immoble propietat del Col·legi, ubi-

1. Lectura i aprovació, si escau, d e l'acta de l'Assemblea General anterior.

2. Informe del president.

cat a Barcelona, al carrer París, número 71 i autoritzar al president del Col·legi per a que realitzi totes les gestions i tràmits destinats a la seva materialització.

3. Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses

7. Tom obert de paraules.

det Col·legi corresponent a l'exercici 2000, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 2000 i informe, si escau, de la Comissió

El president

36

Primera quiraenj abril 2001

AHTIVITATI

f PRIMAVERA DEL DISSENY Quant dura un producte? Quin és cl seu temps de caducitat, uní pel que fa al seu desgast Hsic com a l'estètic? No parem d'actualitzar i de substituir, però quant dura e! procés de transformació que fa que un producte nou i lluent esdevingui escombraria tecnologia?

El tema central de la Primavera del disseny 2001 es situa en l'eix de dos mirades simultànies: la visió del futur pròxim, anticipant imatges del disseny que ve, i la influència de la memòria, rebobinant el temps vers anteriors experiències culiurias individuals o col·lectives.

INSTAL·LACIONS DOMÈSTIQUES, DIDO-OBSENY DOMÈSTIC

Del 27 de març al 27 d'abril Dins de les activitats programades a la Primavera dd Disseny 2001, aquesta exposició analitza el pas del temps en l'ús i la funcionalitat deis materials i elements dissenyats en quatre àmbits de la casa: la cuina, el bany, les instal·lacions i les zones d'estar. L'exposició destacarà l'aportació de les noves tecnologies. Està prevista la organització d'un cicle de conferències durant els dies de l'exposició.

Presentacions tècniques Sala d'acles. Primera planta. De 19 a 21 hores Inscripció lliure. Cal confirmar assistència.

Telèfon 932 40 20 60

Exposició DIDO. Disseny Domèstic Sala d'exposicions del Col·legi c/ Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Del 27 de marc al 27 d'abril 2001 De dilluns a divendres, de 930 a 20 bons Enirada lliure Comissaria! losep Garganié. Arquitecte tècnic i interiorista Col·laboració Marc Tintoré, Valen Consultors, Mercè Ramos

II BIENNAL DEL PAISATGE L'objectiu de la II Biennal és continuar el debat sobre projectes i recerques recents més significatius, a nivell europeu, sobre temes de paisatge.

Aquesta es desenvoluparà mitjançant diverses exposicions, conferències, presentacions i taules rodones que es concentraran en tres dies al voltant d'un simposi. Posteriorment, es publicarà un catàleg dels projectes exposats, que servirà de base per l'elecció del II Premi Europeu de Paisatge 'Rosa Barba*. organitza: COAC, DUOT, UPC ETSAB i ETSAV dates: del 19 al 21 d'abril informació;

COAC, Placa Nova, 5 Tel. 933 06 78 06 Fax 934 12 67 95 A/e: biennal@coac.net http: www.coac.net/Iandscape

Organitza el Departament de Cultura Telèfon: 932 40 20 60 A/e cultura@apabcn.es

S I M P O S I INTERNACIONAL VIRTUAL I PRESENCIAL DEDICAT A JOAN BROSSA Aquest simposi té per objectiu aprofundir en el coneixement de l'obra múltiple i extraordinària del poeta Joan Brossa (1919-1998). Amb la voluntat d'abastar els diferents àmbits creatius del poeta, des d'una perspectiva oberta i mulridisciplinària, el simposi estarà conformat per tres sessions complementàries: loan Brossa i la paraula poètica (25 d'abril), loan Brossa i Ics arts escèniques (26 d'abril), i |oan Brossa i les ans visuals (27 d'abril). organitza: UB.UOC UAB, KRTU i altres, dates: 25, 26 i 27 d'abril lloc a l'auditori de la Fundació loan Miró de Barcelona informació: Universitat Oberta de Catalunya Palau de la Virreina, La Rambla, 99 de Barcelona Telèfon 933 01 43 79 http: www.uoc.es/brossa

JORNADES SOBRE L'ENSENYAMENT DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL Aquestes jornades tenen l'objectiu d'oferir una trobada entre professors i assistents en general perquè es comuniquin entre sí i exposin els seus mètodes, eines, experiències, limitacions, èxits, fracassos, eic Establir llaços per futures col·laboracions entre docents, organitza: Ache dates: 18 i 19 d'ocuibre de 2001 lloc Madrid

GRATIS: DUES DÈCADES

del 10 de maig al 1 de juny Exposició del poeta visual Xavier Canals emmarcada dins de les activitats de la Primavera del Disseny 2001, concebuda i realitzada com un poema visual de 7,5 x 8 m. d'ample que s'estén al terra de la Sala d'exposicions del Col·legi.

La seva forma i contingut consisteix en l'ordenació en columnes cromàtiques, amb constant variació de mida i/o tipografia de totes les paraules 'gratis' que han arribat impreses al domicili de Xavier Canals durant els darrers vint anys.

Sala d'exposicions del Col·legi.

Bon Pastor, 5. Barcelona De dilluns a divendres, de 9,30 a 20 hores.

Organitza el Departament de Cultura Telèfon: 932 40 20 60 A/e cultura9apabcn.es

informació: Institulo Eduardo Torroja (Srta.Eslrella) Tel: 913 02 04 40 Fax: 917 66 07 03 A/e estrella@ietcc.csic.es http: www.e-ache.org

GRAFFITI...GRAFITS, 6 0 0 0 ANYS DE LLENGUATGE MARGINAL Grafits ens introdueix d'una manera gradual en les grans línies de les motivacions d'anònims autors de milions d'imatges lligades no solament a determinades i peculiars circumstàncies personals, sinó, sobretot immerses en els grans corrents de les transformacions polítiques, socials, econòmiques i ideològiques, organitza: Fundació Caixa de Sabadell dates: del 4 al 29 d'abril lloc Sala d'exposicions del Museu de Cavà a la plaça Dolors Clua informació: Mònica Borrell Tel. 936 38 25 70

R.D. ADELA: PLACES CONSTRUMAT'2001 La gran fira internacional que cada dos anys aplega a Barcelona els professionals del món de la construcció. organitza: Fira de Barcelona dates: del 23 al 28 d'abril lloc recintes firals Montjuïc-1 i Montjuïc- 2 Av. Reina M. Cristina, s/n de Barcelona Informació: Fira de Barcelona Telèfon: 932 33 20 00 Fax: 932 33 22 87 A/e constjumatgfirabcn.es http: www.construmat.com

No podem conèixer el nostre rostre i l'expressió que se'n desprèn vivencialment, ens a l reconèixer-lo mitjançant superfícies materials reflectants que confirmen la nostra imatge. Invitació a la reflexió individual i a l'hora genèrica, en un temps i un espai donats, organitza: Galeria Maeght Barcelona dates: fins el 28 d'abril lloc Galeria Maeght informació: Galeria Maeght c/ Montcada, 25 Tel. 933 10 42 45 Fax 933 10 68 09 A/e maeghtbarcelona@intermail.es

INDEX

D'ANUNCIANTS

L'INFORMATIU

Na

PRESTATGERIA COMERCIAL:

1 B2

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2 D D 1

Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els productes anunciants mitjançant la binlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a

El col·legi posa a disposició de les empreses un stand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes d'abril:

L'iNFORMAnil.

Empresa o producte

PREFABRICADOS ESCAYOLA VALLS, S.A CONSORCIO TERMOARCILLA ASFALTEX CONSTRUCC1ÓN, S.A FEPESA, SA REPSOL BUTANO, S.A IBERMAPEI, S A POUGLAS, S A

Ref.

MASTERNOU, SA (OPEL)

2

VALLIMPER

4

ENCOFRADOS I. ALSINA

5

PREFABRICATS M. PLANES

13

AGF.NDA DE LA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

14

CONCEPTO (KÒMMERLINC)

42

TEXSA

43

IBERMAPEI

44

CLAU 2000

45

ASFALTEX CONSTRUCCION

47

CISCOSA

RADIODETECT1ON, S.L

REYNAERS ALUMIN1OS DEL VALLÈS tt'EBER BROUTIN CEMARSKA SISTEMES DE REFORÇ ACTIU, S.L ATP & 1 J UNES (TECHNAL) GRUPO MECANOTUBO, S.A SUBEROLFIA. S A PÈNDOL, S.L TALLERS TREPAT ACTÍLUZ DETECTA 2000.S.L TRAC VERTICAL S.L WERMASI, S.L ALKOR DRAKA IBÉRICA, S A TEXSA MORTEROS, SA FABRICA ELECTROTECNICA JOSA, SA BTICINO QLHNTELA, S L M.S. INCEN1EROS & CONSULTORES, S.L UNEX-APARELLAJE ELECTRICO, S.L

49

ALKOR DRAKA IBÉRICA

50-51

SOT, S.L

VALENCIANA DE CEMENTOS PÒRTLAND

Contraportada

TECOSUR. S.L SENALIZACION Y DTSF.NOS URBANOS S.A

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP.

C / B O N PASTOR, 5 0 8 0 2 1 BARCELONA. TELÈFON: 9 3 2 4 0 2 0 5 7 .

ISIDRE RODRÍGUEZ

FAX: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 . E-MAIL: COMERCIAL@APABCN.ES

Servei d'Informació Comercial

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents: Nom i cognoms

C PTelèfon:

E-mail:

Fax:

mu im 2 3 19 20 36 37 Portada

4

5

6

7

8

21

22

23

24

38

39

40

41

Contraportada

nmg mi 9

10

11

25

26

27

28

42

43

44

45

IB• •1

12

13

14

17

18

29

30

31

32

33

34

35

46

47

48

49

50

51

15

16

JG_U I A _ D ! E M P R E S ES PI IRI IHITAT

Alsina

PTonasy Bages. 106 E-Q8030BAACB.OHA Tinger. 26 • 08013 Barcelona - T. 9348643O0 Bruc, 126 - 08037 Barcelona - T. 932080166 St Miquel, 14 • 43004 Tarragona - T. 977251880

I I I I

E/reuciufM/ conofiuA

Peíaires, 38 08019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92

Cabarrò Germans Ctra. Torre Romeu, s/n' 08202 Sabadell tel. 93 748 48 38 fax 93 726 07 61

www.gabarro.com

ALUMINOSI

FUSTERIA D'OBRA. MOBlUAfíl í EQUIPAMENT

Rehabilitació

/

g

,_

\^

Te).: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31 Careun N-n Km. 600 Nat fl OB7B0 PALLEJÀ (Bvcoiona)

Uintaner, 472 08006 BARCELONA 114 00 16 Fax 202 31 1

mm C'. Santander. 42-48 Navc. 39 n & Tel.: 93 278 26 86 • Fs*. 93 278 27 11 fes* 08020 Barcelona

BUILLERMO

••a«a —

í JA CEINCO. S.L.U.

CONSTRUCCIONES EN MADERA

Morters sense retracció.

SS

ILUMINACION

Diputoción, 39O392 • Telefono 93 344 08 00* Fax 93 344 08 07 • 08013 Barcelona

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA

> CATALANA.SA nrTtf C I

ssimon MATfBIAL EIÉCTMCO

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES F1JAS Y MÓVILES

FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

PAVIHDUS. S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTOANIVEIUIDORS I MGRTEflS DE RESINES TEHRAT7.QS CONTÍRUOS

^BJB^ LibBratori d'JUiïlgt I Caitial dl QMIIM

PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMATICAS

^

Assistència Tècnica i Control de Qualitat a lot tipus d'obns

Tel.: 937 31 54 46 c/. AriH, 57, Nu P - PoL lid. Cu Piraflsdi' «2S Ttmsn

_ IILIZACIONES • W M ALUMiNOStS ^ • • • 1 REFUERZOSESTRUCTURALES

QERCASA,

EMROUABLES

Limínas Flexibles de PVC-P para ta impermeabílizao&i

L5

IBÉRICA, SA

&MAPEI

ACREOTTATEM FORMIGÓ ARMAT, MATERIALS CERÀMICS. SOLS I VIALS

BeckíHeun

Tel 93 « 1 2 3 7 0 Fo 93-20713 47

ESTUDIS GEOTtCNtCS

93^88.78.76 CAN-ALUMC·V.I·

ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAIG SONIC DE PILOTS

Tel.: 93 848 40 00 - http://www.alkor.es

ADHBWOS • SaiADOKS • «OOUCTOS OUÍMJCOS PAIA LA COHSTKUCOÓN

LABORATORI DC CONTROL

Moitlw)«,3S73·-3ii

d) ALKOR DRAKA

CONSTRUCCIONES MANSO. U 5» A • Td. (93) 426 98 98 (3 lineco) fax (93| 423 94 13*08015

CAJAS PARA PERSIANAS

yiLKORPMN

FACHADAS •IKAMUTACION •ESTAUKAOÓN PKOVECTO5 rUMBOSVAYUDAS PUSONALPIOnO CZKTSKADO DC GAKANTlA

el terra bo DIH ISO 9002 1

BERMAPEI S A - C / f e n r a a , 189-201 No-eS 0891B BADA1OMA (Bonxlona) U • 93 397 32 I I • Foc 73 397 97 92

> i > i 1

Aplicació fàcil, ràpida i econòmica Màxima resistència mecànica i química Anspcrfs Impermeatxiitzats Hi^ònics Decoratius

La solució a l'aluminosis

»Ol*T

NOUÍBAU

per a «òl» Industrials Reparació làoil de forats i esquerdes Av. Sant JuBa, 206, nau 7. Pol. industrial Congost 08400 Granders Td: 93 849 57 00/93 849 54 75 Fa* 938495416

Ei sistema de renovació de sostres

Tel.: 93 796 41 22

GEOTÈCNIA, MICROPIIOTS,ANCORATGÉS, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Ramon Berenguer IV. 9. baixoi Td. i F u (977) 792781 - 438SO CAMBRILS Major de Simi. 2. E" 3" TtL i Fix (909) 134 131 - 06017 BARCELONA

\l

MADIi Tecnologías

Grupo Endesa • DptQ. <te enenjía sdar • Fabncaüún de cotoctora sobres lénnico: • Instabciones de enogé solar térnica

ALUCOBONP

• Aruau TOfocuno

DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: ISIDRE

RODRÍGUEZ

BITMAP.

C / B O N PASTOR, 5 0 8 0 2 1 BARCELONA. TELÈFON: 932 4 0 2 0 5 7 .

FAX: 9 3 2

40

23

64.

E-MAIL: COMERCIAL@APABCN.ES

' IIMPEBMEÀB

Els materials per a la impermeab ció ofereixen avui una i iria de les partides la seva execució esdevé un punt decisiu en el comportament final de l'element executat. Per tant, podem disposar ï u n material molt bo, amb totes les garanties del fabricant i àrab possessió de sMells de qualitat, però si ta posada en obra és deficient, el comportament del material pot set el no esperat ni desitjat^ produir patotogies en la partida d'obra * de la qual en formen paït Així doncs, tan important és la selecció del producte o material per a cada tipus d'obra, corrrtw és tenir present qui i com en farà l'execució. Només el material més adient amb una correcta posada en obra ens garantirà tir) b o n j

B

PRIMERA QUINZENA ABRIL 20CM

H El reportatge h

40

Escollir un bon producte i fer una execució adient 0

uan sentim la paraula impermeabilització, de seguida ens ve al cap la imatge d'un rotlle de color negre o la d'un pot, semblant als de pintura, ple d'un líquid, també de color negre; l'associem fàcilment a la protecció de cobertes, en el primer cas, i murs de soterrani, en el segon. Si bé aquests són els dos punts més habituals on ens trobem amb la necessitat d'impermeabilitzar, pensant-hi una mica més ens adonarem que es poden impermeabilitzar gairebé tots els elements que formen ta caixa d'una edificació. A les façanes utilitzem materials impermeabilitzants com poden ser revestiments monocapa, films incolors per a protecció d'obra vista i pedra artificial o natural, silicones i màstics per a segellat de junts i sege-

D'altres vegades, ens trobem amb la necessitat d'haver de tractar algun altre punt d'una edificació dels que no s'han citat anteriorment, i que normalment es tracta d'aspectes molt puntuals i localitzats. És aleshores quan hem de recórrer a productes de marques especialitzades, ja sigui consultant els seus tècnics o als promptuarís que aquestes editen.

Actualment, trobem al mercat una gran quantitat de productes, que no exposarem aquí, ja

u

segells preceptius), com de durabrfftat (garantia del fabricant). D'aquesta llista tan extensa, veurem que la mateixa definició de l'element a executar, pensant ara en les cobertes, el va reduint fins a quedar-ne uns pocs que serien els més indicats, per exemple, si es tracta d'una Coberta enjardinada, o una de trepitjable amb acabat ceràmic, o una de no trepitjable acabada amb palets de riu,... Això ens indicarà si necessitem un material, en aquests casos normalment teles, que portin armadura interior, que siguin autoprotegides o no, etc.

Tot i que els materials que trobem al mercat, ofereixen una gran qualitat, com en la majoria de les partides d'una obra. la seva execució és un punt decisiu en el comportament final de l'element executat. Així doncs, i com ja hem dit, podem disposar d'un material molt bo, amb totes les garanties del fabricant i amb possessió de segells de qualitat, però, si la posada en obra és deficient, el comportament del material potser no serà el que esperàvem, i produirà patologies en la partida d'obra de la qual formen part.

Normalment, el material que s'ha d'utilitzar per a la impermeabilització de qualsevol projecte arquitectònic ve definit en el mateix projecte, de vegades, podem participar en aquesta definició i d'altres ens trobem amb un projecte definit. En qualsevol cas s'ha de fugir de recu-

I ,«PERMEABILITZACIÓ

H El reportatge h

perar de l'ordinador aquelles memòries i partides que tenim més o menys estandarditzades i pensar en la complexitat el volum i en qui executarà l'obra, qüestions, bàsiques pera prescriure un material o un altre.

Execució d'obra i punts crítics

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2001

hores, a banda de poder tenir garanties dete materials utifitzats, podem obtenir ura garantia de la seva execució. En les obres més petites, en habitatges unifamfliars, etc, on trobem empreses constructores de més petita entitat, és important implicar-hi et constructor, saber quin material utilitzen normalment, ja que saber els productes en què tenen experiència d'una correcta col·locació, pot garantir un bon resultat en la seva execució.

Bri f execució de l'obra, hi ha dos aspectes importants. L'un, són aquells punts crítics que mereixen un detall específic. L'attre, és qui executa f obra i, per tant, com es posa en obra el matenal. Dins del primer punt trobaríem tots aquells aspectes que mereixen una atenció especial i que els detalls de la seva execució recullen les normes, com poden ser els minvells, les entregues als desguassos, eis cavalcaments i soldadura de les teles, etc., detalls que tots coneixem, que recordem als constructors i que comprovem durant les visites d'obra.

Per resumir doncs, creiem que és tant important la selecció del producte o material per a cada tipus d'obra, com tenir present qui i com en farà l'execució. B matenal més adient amb una correcta posada en obra ens ha de garantir un bon comportament de la partida. •

Pet que fa al segon punt, qui executa l'obra, en obres de gran volum o complexitat, normalment ens trobem amb una empresa constructora "de les grans", és probable que per a l'execució de les partides d'impermeabiOtzació se subcontracti una empresa especialitzada. Ates-

Uuís Pirigdomèriedi Arquitecte tècnic A/e: informatiu@apabcn.es

II LA KALIDAD Las ventanas y cerramientos fabricados con perfiles de PVC Kòmmerling ofrecen un nivel de calidad y un conjunto de ventajas totalmente incomparables. Por algo es la marca líder e n Espana y el resto de Europa.

de sistemas, consiguen ventanas de larga vida y gran resistència al uso díario y a los golpes, a las agresiones de los agentes atmosférícos y a la corrosión. Y todo ello, sin otro mantenimiento que una suave limpieza con agua y jabón.

Versatilidad con estilo. Lagamade perfiles Kòmmerling permite instalar una ventana en practicamente cualquier espacio: Con

Aislando de la humedad, el ruido

una o varías hojas. Con cuarterones auténticos,

y la temperatura exterior, u nerme-

superpuestos o pegados. Rectas, en forma de

Kòmmerling es una de las empresas de fabri-

ticidad de las ventanas elaboradas con perfiles

arco o de poliedro. Sus sistemas permiten pro-

cación de perfiles de PVC con mayor prestigio.

Kòmmerling es absoluta. Por eso no permiten

yectar y ejecutar todo tipo de uníones, mos-

Mas de 100 arïos de experiència lo avalan.

el paso del agua ni la acumulación de la hume-

trando una adaptabilidad que ningún otro ma-

Ha sido la primera en obtener la certifícacíón

Excelentes de principio a f i n .

dad. Su elevada capacidad de

terial puede igualar. Ademàs,

de calidad AENOR para sus perfiles fabricados

aislamiento consigue ahorros de

la instatación se realiza con

en Esparïa y cuenta, ademàs, con numerosas

hasta més del 40 % en energia

comodidad, sin precisar

certificaciones de calidad en todo el mundo.

para la climatización. Y una notable

grandes obras de albanileria.

Junto con sus elaboradores, agrupados en el

disminución de los ruidos ambíen-

Club Excelencia Kòmmerling Eurodur. garantiza

tales, ya que pueden satisfacerse las mas estrictas exigencías en

En obra nueva.

En rehabilitaciones.

matèria de aislamiento acústico.

Los sistemas de perfiles Kòmmerling resultan igual-

un estandar absoluto de calidad en el proceso completo de fabricación e instalación.

Calidad a su alcance. con todas sus

Larga duración y resistència.

mente indicados para edificios nuevos o en

ventajas, estàs ventanas tienen un precío

La especial formulación del PVC utilízado por

reformas y rehabilitaciones. Siempre aportaran

comparable al de otros sistemas y materiales.

Kòmmerling, los estrictos controles de calidad

la solución mas funcional y que mejor se adapte

Y a la larga, resultan mucho mas rentables.

durante el proceso de fabricación y la tecnologia

a cualquier estilo arquitectónico.

Compruébelo en sus presupuestos.

KÒMMERLING brlllp«tidi

Un marco incomparable Pol. Ind. Alcamar. s/n. 2B816 Camarma de Estemelas (Madrid).

Tel.: 91 886 60 45 Fax: 91 886 60 05 Internet http://www.kcxnmef1ing.es E-Mat infoekomma1ing.es

# IMPERMEABILIZACIÓM ttPOLIESTIRENO EXTRUIDO DOW #GEOTEXTILES, DREMAJES Y JUNTAS DE HORMIGOMADO * AISLAMIENTOS ACUSTICOS Y TÉRMICOS «AUXILIARES

Su garantia de seguridad ^ / E n toda Espana los mejores profesionales a su servicio.

Distribuïdores y aplicadores especializados Soluciones completas, del sistema al producte

^r Empresa en constante evolución.

ISO 9001 Sellos AENOR de sus productos.

V Soporte técnico en cada zona geogràfica cubierta por un técnico-comercial. ^f Servicio de atención al clieinte901 11 66 12 E-mail: texsa@texsa.com www.texsa.com

L·

FARCE TEXSA

d Ferro. 7 - Poligono Can Pelegrí - 08755 Castellbisbal (Barcelona) Spain • Tel. 93 635 14 00 - Fax 93 635 14 80 E-mail: texsa@texsa.com -www.texsa.com -Servicio de Atención at Cliente (S.A.C.) Tel. 901.11.66.12

VISITEU-NOS A CONSTRUMAT • PALAU 4

ESTAND A - 2 1

B

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2001

H El reportatge |-

44

El cas de la coberta plana evolució dels materials d'impermeabilització, juntament amb la millora en els sistemes constructius on s'apliquen, han contribuït a la generalització de l'ús de la coberta plana, un dels principis compositius obligats del Moviment Modern assumit a partir dels anys trenta, malgrat les deficiències de l'ús d'un sistema aleshores poc experimental Avui, tot i que s'obren noves vies de treball més segures i durables, encara som lluny d'oferir resultats impecables en els edificis contemporanis.

Quan parlem d'impermeabilització, ja no podem parlar de membrana o de components, sinó de sistemes. En construcció, s'ha superat el terme material, ja que els sistemes són molt més complexos i, en definitiva, són els sistemes els que ens han de donar les solucions constructives adients. Així, quan parlem de patologies en la impermeabilització, aquestes s'han d'analitzar des d'una visió global del sistema del qual formen part la membrana impermeabilitzant, juntament amb el suport i la protecció. Evidentment que aquests sistemes estan integrats per

IMPERMEABILITZACIÓ

H El reportatge h

components que poden ser bons o regulars, compatibles o incompatibles, aptes o no a la zona climàtica, per la qual cosa s'han d'estudiar les interrelacions físiques i químiques no prou conegudes de materials heterogenis coincidents en la composició del sistema Si dels estudis de patologies es desprèn que la manca de definició en els projectes i la manca d'ofici en l'execució de la impermeabilització són la causa del major nombre de falles en les cobertes, és irresponsable que la resolució d'una coberta plana se la tracti de manera generafista, que no es projectin les cobertes i que es donin per suposades. Atès que és important la quantitat de punts singulars en què es poden produir falles: boneres, junts, trobades amb paraments, suports, ancoratges, etc, és aquí on hem de centrar més la nostra atenció, ja que els trams genèrics o centrals d'una coberta, en general, no presenten patologies. Hi na consens que la millor protecció és un correcte detall constructiu i una major preocupació per les especificacions.

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2001

45

CLAU 2OOO Assistent del Manteniment és la resposta a les tasques del tècnic en aspectes de manteniment

Com a recomanacions, citarem la referent a la formació de pendents, ja que s'estan dissenyant cobertes amb pendent 0%, però comporten riscos de retenció; per tant, el més prudent és anar a pendents del 2% i, encara, el pendent d'un 3% és el més adequat per evitar-nos problemes. S gruix mínim de la capa de pendents ha de ser de 2 cm o superior, i els junts de dilatació, cada 25-30 nf. S'ha d'aixecar la membrana un mínim de 15 cm per sobre del nivell de l'acabat i, si hi ha portes d'accés, també igual. La coberta tindrà, si més no, dos alleugidors situats com a màxim al nivell del carener. No es pot impermeabilitzar sobre fàbrica de maó sense arrebossar. Quan s'ha d'impermeabilitzar forçosament sobre un suport humit, s'hi ha de posar xemeneies de ventilació. S'han de respectar sempre els junts constructius i s'han de fer junts perimetrats en la trobada amb paraments i plans verticals. •

Es pot adquirir a la Cooperativa Jordi Capell al preu de soci per 25.000 Ptes.

També es pot comprar per Internet a: www.apabcn.es

I PRIMERA QUINZENA ABRIL 2001

H El reportatge h IMPERMEABILITZACIÓ

46

Productes i sistemes per ermejipiritzacio

D

a utilització de làmines impermeables va començar ara fa uns 50 anys, tot i que la seva difusió més gran s'ha produït en els últims 30. Avui dia podem parlar de diferents famílies de materials que conformen les làmines: Fes asfàltiques, Fes de cautxú i Fes de plàstic. Això és, naturalment, una generalització, ja que hi ha una gran quantitat de materials amb els quals es poden fer les làmines impermeables. Es pot fer, no obstant, una divisió en dues, segons el material emprat com a base: les naturals i les sintètiques.

Les làmines naturals poden estar constituïdes a base de quitrà o betum, ja sigui derivat de! carbó o del petroli. Aquestes làmines naturals poden ser modificades amb polímers que, en els processos de fabricació actuals, s'incorporen als asfalts, millorant tes propietats de les làmines.

D'altra banda, hi ha els materials complementaris com són les armadures, les càrregues, les lamines antiadherents, els separadors i els materials de protecció de la làmina. Tot això, combinat de diverses maneres, dóna lloc als diferents tipus de làmines: de betum oxidat, de betum modificat amb eiastòmers o plastòmers, polimèriques, armades amb vel de vidre o film de poliester, etc. En el quadre adjunt resumim els diferents tipus de materials impermeabilitzants:

Materials impermeabilitzants i característiques bàsiques Làmines de betum oxidat, amb força limitacions de col·locació en temps fred.

Làmines de betum modificat amb eiastòmers, plastòmers o polímers, que normalment serien mescles de betum amb polímers de diferents tipus. Anomenades làmines polimèriques.

Làmines sintètiques, entre les quals hi ha dos grans grups: Les de materials temoplàstics, amb propietats de materials plastòmers, és a dir, que admeten unions soldades i que són el PVC, poDetüè clorat CPE, o EVA. U s de materials termoestabtes, amb propietats de materials eiastòmers, és a dir, que les unions són encolades i que correspon al cutxú butil, EPDM.

Avui, Fes investigacions de la indústria tendeixen a fer làmines que combinen les propietats de les membranes elastòmeres i plastómeres, la qual cosa permet fer unions soldades amb materials de característiques similars als cautxús. Hi hauria, per un costat, les làmines denominades d'aliatge de polipropilè flexible o polioEeftna flexible i, per l'altra, les làmines de polietilè clorosulfonat CSM i les làmines d'etilè-propilè cForosulfonat CSM. Aquestes làmines presenten una fase termopFàstica, que dura uns nou mesos des de la data de fabricació, cosa que permet fer unions soldades durant aquest període.

PRESTIGIO EN MAPERJUIEABILIZACION

ASFALTEX Prestigio en Impermeabilización ++$ .

.

.

-

•

'

"

.

.

-

•

•

•

•

.

V I S I T E U - N O S A CONSTRUMAT • MONTJUÏC 1 • PALAU 4 • NIVELL 8 • ESTAND B-9

/

•

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2001

H El reportatge \-

48

Chopo

n

S'EVITARIEN UN BON NOMBRE DE PATOLOGIES si les operacions d'impermeabilització s'iniciessin amb la resolució defs punts singulars i abans de l'execució de les membranes, la qual cosa, a més de ser lògic en el desenvolupament dels treballs, permet et control rigorós dels punts més conflictius, que d'aftra manera queden ocults i per tant incontrolats.

B B 10

PER A LA RESOLUCIÓ DELS PUNTS SINGULARS és recomanable la utilització de peces prefabricades especialment concebudes i fabricades amb aquesta finalitat sempre que siguin compatibles, físicament i químicament, amb el tipus de membrana que es tracti.

EN ELS PUNTS SINGULARS, COM A REGLA GENERAL, la membrana quedarà fixada al suport, mitjançant làmines d'adherència o xapes especials fixades mecànicament, tant en el cas de membranes adherides o fixades per punts com ara, moft especialment, en el cas de membranes flotants.

LES JUNTES D'ESTANQUITAT de la membrana amb els elements sobresortints o dels elements de pas a través de la membrana, s'elevaran sempre sobre la superfície d'escorrentia (membrana a la intempèrie o terminació de la capa de protecció de la membrana) quinze centímetres com a mínim (cal no confondre les juntes d'estanquitat amb les de fixació o adherència de la membrana al suport en aquests punts singulars).

B novembre de 1998 van tenir lloc al Coliegi unes jornades dedicades a la impermeabilització de la coberta plana, les conclusions de les quals s'han resumit en les línies precedents. Les sessions formen part del cicle que ei Col·legi organitza des de l'any 1995 amb la intenció de propiciar el debat a l'entorn del coneixement i la utilització dels nous materials i les tecnologies

de la construcció. Els revestiments continus en façana, les instal·lacions urbanes, la construcció amb formigó i les estructures metàl·liques han estat altres temes tractats en jornades posteriors. Actualment es preparen les jornades l a construcció meíà/-fca // / Tancaments que es faran al Col·legi del 5 al 21 de juny. •

Sistemes d'mpermeabHii.tz?"

amb

Sistema LLASTRAT

4 . Camp Heu. BARCELOHA. 90 m2.

5.

T HotelRAMADÀ. Heitluow. »K. 8.500 m!.

é. » leroport Z1ÏENTEH. BÈLGICA. ID.OOD m2

6 . Basi de l'Armada. PEUTE BÈLEICA. 70.00) m!.

9. Cota-Coli. AMBE8ES. T BÈLGICA. 1.700 m!.

10 Honda Motor Company.

SWIHDOH.UK. I SS.ODO m!.

1 1 . SEAT. BARCELÓ»» TPO1.310 ml.

• o m . OXFDRO. M 2!.0»0 m2. 1 3

Er·ski.TAMIASDIU. 20.U0 " ! 1 2

Sistema MECÀNIC

*olkswa|ii. FAMPIOU. TPO 12 U I >2. U

giscosa 'J

d Libra. 20 Pol. Ind. Can Parellada

f / 0 8 2 2 8 Les Fonts. TERRASSA (Barcelona) Tel. 93 731 25 20 - Fax. 93 731 55 ÍO e-mail: giscosa@giscosa.com

www.giscosa.com i PmU·é·Ui·ja.iüEXPfJl LISBOA. 5111.7

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2001

H Empreses

f-

50

Cobertes No Transitables Sistema Deck Cobertes amb membrana impermeable autoprotegida de làmines flexibles de PVC-P [ALKORPLAN] PES El (35276), col·locada amb fixacions mecàniques.

ELS ELEMENTS DE LA SOLUCIÓ CONSTRUCTIVA Aïllament tèrmic • Materials: Poden utilitzar-se plaques de Itena de roca, fibra de vidre, perlita cel·lulosa, poliestirè d'extnjsió o poliuretà expandit.

• B gruix de la capa ailtent esdeterminarà en funció de les exigències mínimes d'àflament i comportament higrotèrmic tixades per ia normativa de condicions tèrmiques per a cada zona climàtica

protecció.

Gruix mínim segons UNE 104-416-92: 1,2 mm.

Les seves característiques mecàniques són: • Resistència a la tracció £ 1100N5O mm • Allargament al trencament > 15% • Resistència a l'esqueixament > 200N • Estabilitat dimensional < 0,5% • Doblegat a temperatures baixes a-20° no es trenca

D'ALTRES ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE DURANT EL DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

entre làmines: 5cm • Amplària mínima de la soldadura en el cavatcament :4cm Trobades amb paraments verticals

EXECUCIÓ DE LA • En construccions de tipus industrial amb paraments verticals acabats amb planxa metàl·lica, la membrana s'uneix al parament per darrere de l'acabat estanc.

IMPERMEABILITZACIÓ Sistema de col·locació

• Adherència entre capes > 100 N 50 mm

• La membrana es fixa al suport resistent de planxes metàl·liques através de l'aïllament, mitjançant fixacions especials:

ELS PUNTS SINGULARS

Sistema semiindependent

Els punts singulars

en les vores de les làmines, per tal de facilitar-ne el posterior cavalcament i

• En els punts d'unió de la coberta

soldadura. És recomanable que la separació entre línies de fixació sigui, com a màxim, d' 1,5 cm.

• S nombre de punts de fixació per m2 es determinarà, en funció de l'alçària de l'edifici, segons la Taula de la norma UNE 104-416-92

TROBADA AMB PARAMENT VERTICAL

coles en cm

TRAMO CENTRAL

amb paraments verticals i elements que travessin ia membrana, aquesta ha de passar com a mínim 15 cm per damunt de la superfície del paviment, o una alçaria major, si cal, perquè la vora superior de la membrana quedi sempre per damunt del màxim nivell de l'aigua previsible en la coberta

«DC PVC-P FE3STEHTA ( N ) PES EJ D l AJLUU«VT TEHMC FI Bwfewcevupcp

• Els desguassos puntuals i tubs de ventilació han de situar-se a 50cm, com a mínim, de qualsevol element que sobresurti de la coberta

• La necessitat i característiques de la barrera de vapor Alkorplus 81011 (fum de polietilè per eliminar condensacions) han de determinar-se en funció de les condicions higrotèrmiques interiors i exteriors.

• Material: Membrana formada amb làmines flexibles de PVC-P resistents a la intempèrie amb armadura de malla de fil de poliester. ALKORPLAN PES El (35276).

La seva excel·lent estabilitat davant els raigs UV permet oferir una garantia de 10 anys per a col·locacions sense

Alçària de l'edifici

Zones de la coberta Centre

Vora

Angle

3

4

6

De 6 a 20 m

4

6

e

M e s * 20 m

(2)

(2)

(2)

• Es comprovarà ta resistència a la tracció de l'element de fixació.

Carrega mínima de tracció admissible per fixació: 400N Unions 62 M a « W « OE PVC-P RESISTENT A LA N I B * S « PD PUVOA c c u w w SB PLW«A D'ACABW LATBWL

—obra

fALKCWWJ) PES B

(2) Aquest càlcul ha de fer-se d'acord amb la Normativa vigent relativa a càrregues de vent.

Membrana impermeable

WiïMwtmm

PD Pb«W CCUY»W» (AlKWPLMj)

ffeisaSm

HI S««Tfl

B2

• En obra, les unions entre làmines poden realitzar-se amb soldadors de falca o d'aire calent • Amplària mínima dels cavalcaments

Abans d'estendre la membrana, es fixen mecànicament perfils conformats de planxa d'acer laminada amb PVC-P, tant en el pla horitzontal com en el parament vertical.

B perfil del pla horitzontal es fixa al més a prop possible del parament.

En el pla vertical el perfil es fixa de manera que la membrana passi un mínim de 15 cm sobre la superfícies del paviment.

La membrana se solda al perfil del pla horitzontal. Més tard se solda una banda de làmina al perfil del parament vertical i, es cavalca i solda sobre la membrana del pla horitzontal, (veieu detall Trobada amb vertical) • La làmina que puja sobre el parament vertical ha de ser, en aquesta solució, de les mateixes característiques que les del tram central.

-j Empreses '

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2001

(-

IMPERMEABILITZACIÓ

• Perfils conformats colaminats Alkorplan81170.

Amplaria mínima: 40mm Longitud màxima: 3m Separació mínima entre perfite en el punts d'unió: 5mm •FixaciQns Péf'a Éa fixació de tes làmines han d'utilrtzar-se rosques de xapa TROBADA AMB LLUERNA

51

proveïdes de discs, plaquetes o ptertabandes per repartir esforços,amb una superfícies de 2500 mm com a mom.Tots els elements de la fixació han de ser resistents a la corrosió. Les fixacions de perfils colaminats han de ser adequades al suport (formigó, acer, ceràmica, morter, etc.) i resistents a la corrosió.

Actuacions de conservació periòdiques

membrana i dels segelaments, si n'hi h a Ets treballs de manteniment restauració han de fer-se per personal

Anualment s'ha de procedir a realitzar, sota la supervisió d'un expert.les comprovacions següents, i reparar els

qualificat.

En les boques de desguàs és aconsellable fixar mecànicament el brocal prefabricat (Arkorplan 8 GAYB no armada, en 80,10Oy 115 mm de cfiametre) per evitar desplaçaments degute a moviments en la membrana i capes d'acabat. Abans òe soldar la peça a la membrana, es disposen quatre fixacions amb plaqueta en l'ala del brocal al voltant del broc del baixant.

• Revisió dels perfils perimetrals de la

MANTENIMENT

tt CQLUi»WM (AiMXÏl·W)

Les cobertes han de mantenir-se netes i sense vegetació, cal evitar especialment l'acumulació de materials arrossegats pel vent al vottant dete desguassos.

• Estat de neteja en general • Comprovació de la fermesa dels elements de fixació al suport.

SORTIDA DE FUMS

coBsmon

• 4 ïÚ —-~=

215

\£VKf}

K re PVC-P PESBIDÍT A LA ^ PES B CA BHOG«. re cesGUis DE OC Mamo

Juan Carios Giralt Paladn Director Técnico del . (AlKCBPl/N) PES B • SA PEÇAPSÏ/J.MS0ECOMXICTES

Departamento de Estanqueídad de ALKOR DRAKA IBÉRICA, S A

LÀMINAS FLEXIBLES DE PVC-P

jVISITENOS EN! CONSTRUMAT

(D SOLVAY

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

Carretera del Mootnegre. s/n.

Tel.:938 484 000 / Fax 938 675 517 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espana Mtp://www.alkorM

CONSTRUMAT FIRA DE BARCELONA M-1 Palacío-7 Nível-0

2001 estees nuesbro prÓHimo P35O _

elfuturo impresa