INF010415 by sia16

S E G O N A

Q U I N Z E

S A

ASRIl

ZOO:

PREU - J Í J ' O

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Construcció i mediació Per M. Àngetes Gahràn

«* .1 i

La Tate Modef Galleryjia estat guardonada arri el priï «ilUiüJj.rdelfftL-

I) I

^1] '«í. ^ '

La construcció acull les noves tecnologies de la informació

\ \

Quadern Central

El reportatge Centre Tecnològic de Manresa

52 www.apabcn.es/informatiu

Si desitja rebre més Nom Sí, desitjo rebre z informació enviï Adreça D Catàleg gratuït J: aquest cupó a BBS C.P. Població D Visita representant ° Pg. Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 sas@sas-sa.com www.sas-sa.es "

El tema

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

Impossible tornar enrere El seminarí ConstruTIC va analitzar què comporten les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en la construcció Chopo

es TIC s'introdueixen de manera lenta però segura al sector, en forma de diverses eines de telecomunicació i aplicacions informàtiques. Un centenar de professionals del sector van poder confirmar-ho a final de març, en unes jornades coorganitzades pel Col·legi Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) nan significat un important canvi cultural que afecta també el sector de la construcció. En el seminari ConstruTIC, celebrat el passat 27 de març a la seu del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a Barcelona, es va analitzar aquest canvi en el secta des de tres punts de vista: el del producte, el del procés i el de l'exercici professional. L'acte va ser organitzat pel Col·legi, en col·laboració amb el citat Departament de la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya. També es va comptar amb el suport de la Secretaria per a la Societat de la Informació del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació. L'obertura de la jornada va anar a càrrec de Pere Macias, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, i de Carles Martin, secretari de la Secretaria per a la Societat de la Informació. En les jornades es va poder escoltar diversos representants d'empreses del sector de la construcció, que van explicar les possibilitats que tenen per a ells tes TIC, i les aplicacions que utilitzen per treure'n profit Es el cas d'E-difica, que té un model de negoci a Internet que consisteix en crear una pàgina web que actuï com a lloc de trobada de compradors i venedors del sector de la construcció. Amb ProjectNet es va poder veure un cas de programari desenvolupat per gestionar projectes a través d'tntemet. Fomento de Construcciones y Contratas utilitza Internet en el dia a dia i a peu d'obra. L'enginyeria IDOM va mostra- la diversitat d'eines d'informació i comunicació que utilitza, que adapta a les necessitats i possibilitats de cada projecte, perquè es tracta de saber treure ecada moment el màxim de profit de les TIC D centenar d'assistents al semínan també van poder escortar ponències més teòriques, que els van acostar l'experiència europea. La primera va anar a càrrec de Mustafa Aishawi, de la Universitat de Salfonj, que va partar de l'experiència del programa ConstructTT. El francès Robert Copé. del Centre Saentifique et Technique du Bàtment CSTB

La jornada de clausura la van presidir Xavier Bardají, Josep A. Grau i Rafael Romero.

va acostar al públic els materials i components del futur. En la clausura de la jornada, Xavier Bardají va recordar que cal estar atents atesTIC.

Segons el president del Col·legi, ei sector pot avançar molt en la modernització i la racionalització de processos, que són garantia de la qualitat. Ho ha de fer, per no quedar fora de

L'obertura de la jornada va anar a càrrec de Pere Madas i de Carles Martin.

lloc. "En aquest sector [de la construcció] es viu tot sovint de la tradició que el guany ha de ser immediat. Ara, conceptes nous com les noves tecnologies ens porten a un guany a mig termini", va indicar Bardají. Josep A. Grau, secretari general del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, va recordar que la nova economia ha viscut una etapa especulativa, amb caigudes en borsa i pèrdues com les del portal d'Intemet Yahoo. Actualment, tot plegat comença a quedar enrere, i es veu que la societat i la tecnologia no tomaran a ser mai més les mateixes. "No hi ha més sortida que lainnovaooilaqualitatòelestecnotog·esde la informació', va conctoure el secretari general. •

Jordi Mariet A/e: eiectrilKarKiestk.es

I SCGONA OWNZ&íA ABML 2001

• 4

El tema

h TECHOLOOtE

Una jornada constructiva El seminari ConstruTIC va permetre conèixer casos pràctics de millora professional, en utilitzar els avantatges de les tecnologies de la informació MJJM inc de les set ponències del seminaH H fi sotve (es tecnotoçjes de la informactf ilaaynurlicacwalacorisu·uccioConstnj'nC van estar centrades en casos pràctics. La primera es va titular Serves i comerç electrònic a la indústria de la construcció i va anar a càrrec de Jubà Monsó. director general adjunt d'E-dtfea, una empresa digital que pretén fer d'-rrtermediària entre ets compradors i ets venedors del sector de la construcció. Monsó va explicar el passat, present i futur dei seu portal (www.e-difica.com), que és alhora real, com així ho demostra ei fet que hi han invertit 2.500 milions de pessetes, i virtual, perquè està a Internet. El director general va indicar que el negoci encara no és del tot madur, encara que ja ha passat de la fase de ser un simple projecte.

De fet. tot ei mercat de les Tecnologies de la Informació i ta Comunicació (TIC) no n'està prou encara, de madur, i és mort mòbil. Així es va poder confirmar en ta segona intervenció del seminan, que era previst que anés a càrrec de Shaul Mazor, vcepresident d'iScraper. Però la companyia de Mazor havia tancat les seves oficines a Espanya deu dies abans, fruit de les turbulències del mercat. Així que els assistents a l'acte es van quedar amb les ganes de conèixer la seva experiència, atès que es va considerar que la seva presència en unes jornades de futur no tenia gaire sentit. Per sort, ets d'E-drfica van llançar un cable als organitzadors de ConstrucTIC i van aconseguir ta presència en Tacte del canadenc Richard Proksa, que va fer el viatge fins a Barcelona per presentar ProjectNet, un

sistema de gestió de projectes en liró. Proksa va començar per recordar allò que t m e is money'. Desprès va moure pel projector diferents transparències amb panta-

BBS capturades de ProjectNet, un prograrnan que permet als professionals gestionar via Internet documents de tot tjpus. veure els plànols i fer-hi comentaris, tenr una agenda

2000, S.L TRATAMIENTO Y RESTAURACIÓN DE FACHADAS * Estudiós Técnicos de Fachadas * Rehabilitación Interior y Exterior * Aplicación de Estuco Tradicional * Pintura al Fresco * Recuperación de Esgrafiados * Limpieza de Paramentos con particulas de vidrio en seco * Proyección de todo tipo de morteros * Pavimentes Av. Ramon Berenguer IV, 56 08924 Santa Coloma de Gramenet teL/rax: 93 391 02 08 Móvil:667 51 97 12

Imatges: 1 - Vista general del seminari; 2 - Inigo San Emetrío; 3 - Jordi Mataix; 4 • Tensa de Ugarte; 5 - Julià Monsó; 6 - Ramon Miranda; 7 • Richard Proksa.

* TECNOL OQIES DE LA INFORMACIÓ

compartida. S programa incorpora les apftcacions pròpies del sector, posem pel cas un programa de CAD, i ès idea! per treballar en diferents llocs i usos horaris. Els projectes es guarden a la seu de ProjectNet, concretament a Londres. L'empresa cobra no pas pel nombre d'usuaris que fan servir el seu programa sinó pel nombre de projectes oberts que es tenen. I com més s'hi tinguin alhora, més dret hi ha a descomptes.

El tema

el campus. El conjun! s'ha dotat amb un sistema nerviós amb diàmetres que van des del d'una canalització fins ai d'una autèntica galeria. També s'ha previst els serveis que es volen donar, l'estandardització que ha de complir qualsevol sistema que s'instal·li al campus, la comunicació amb altres sistemes i l'estratègia de les instal·lacions posteriors. "És una feina fàcil de posar en transparències, però drficil d'aplicar", va indicar Mataix.

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

ven a Pamplona, i eren atesos des de l'oficina de Bilbao.

Des de fa uns tres anys, a IDOM desenvolupen ells mateixos tes seves Extranet, a La parella va explicar que l'enginyeria no partir d'una eina de treball que és Lotus Notes. Són pàgines web que fan servir per aposta només per un sistema de comunicacions, tipus Intemet. L'empresa, això de les atendretesexigències dels seus encàrrecs en cada projecte en concret. Ja en tenen 20 TIC ho entén de manera àmplia i sofisticada. Així que en cada cas s'utilitza el sistema de d'experiència. Els dients i proveïdors hi tenen telecomunicacions que millor funcioni: GPRS, accés, i poden constatar-hi com evoluciona UMTS, comunicació punt a punt. Perquè no l'obra i intercanviar informació. En definitiva. té sentit enviar arxius de diversos megas a aquestes web els estalvien paper i, sobretot, peu d'obra amb velocitat de transmissió de paperassa. En un futur, tes utilitzaran per donar informació sobre concursos de licitació. sis o set k per segon, el que vol dir una eterPla director de telecos Intranet i extra net nitat per enviar res. I els clients encara són Al seminari, es va poder observar de manera Cap al voltant del migdia va arribar el Abans d'anar a dinar, encara hi va haver pràctica com funciona aquesta Extranet. més reticents a fer servir la tecnologia d'amoment de la ponència Gesító intel·ligent dels temps per escortar una parella de represenquesta manera tan desencoratjadora edificis. El cas de la nova seu de la UPC de tants de Fomento de Construcciones y ConFinalment, Sant Emeterio i Rey van Castelldefels, a càrrec de Jordi Mataix, engin- tratas. Concretament, Ramon Miranda, direcEls d'IDOM també van parlar de la seva reconèixer que l'experiència d'IDOM amb les Extranet que, de manera semblant a Intranet, TIC té un bon resultat en l'àmbit intern, però yer de telecomunicacions i professor de la tor general d'Informàtica, i Teresa de Ugarte, desigual en l'extern, tot sovint per culpa del UPC. Mataix va començar per llençar al directora de la Zona 3 de l'empresa, que van sona com Intemet però té unes característiques pròpies. Es pot mirar d'entrar a l'Extra- dient: si aquest no és receptiu a les noves públic dos missatges fonamentals: és vital titular la seva intervenció Lús d'tntranet en tecnologies, gran part de l'esforç es perd, net d'IDOM en l'adreça proyectos.idom.es i realitzar un adequat pla director de telecomuuna empresa de construcció. El cas de Diagoperquè s'ha d'acabar per fert-li arribar la inforde seguida es veurà que és impossible. nicacions previ al començament de l'edifica- nalMar. mació de manera tradicional. I és que, com ja ció, que englobi també el control de la Miranda va introduir al seminari un con- Aquesta és la diferència bàsica entre Internet, s'ha indicat en resumir ponències anteriors, Intranet i Extranet: en la primera, la informació informàtica i l'electrònica. També és clau discepte que encara no s'havia definit: el d'Intra* és de tothom (idealment); en la segona, la les TIC evolucionen més de pressa que els senyar i seguir l'execució d'un sistema de net, que no és altra cosa que el resuftat d'ahàbits dels professionals del sector. • informació es queda dins l'empresa; en Extracontrol d'instal·lacions des d'un punt de vista plicar els avantatges d'Intemet a l'àmbit intern global. Va continuar per repassar com s'han d'una organització. El cap d'informàtica de net, la informació és privada, però l'empresa deixa a alguns col·laboradors o clients que en aplicat els seus consells en la construcció del Fomento va recordar que tot el descontrol consultin una part. Per això, els atorga una nou campus de la UPC a Castelldefels, que que pugui estar associat a Intemet es converdau i una contrasenya està en la fase iniciat. teix en control quan aquesta eina s'aplica a A Castelldefels, s'hi ha dissenyat un sis- l'empresa. Aquesta és la diferència bàsica tema de control en què cada edifici serà inde- entre Internet i Intranet. I n'hi ha una altra: en pendent però que estarà comunicat amb tot les Intranet, s'hi incorpora no pas qualsevol cosa sinó aplicacions de tipus corporatiu. Amb la Intranet, és redueixen les despeses en formació i suport a l'usuari, i en administració del sistema. La informació té una presentació homogènia i està a l'abast quan es necessita i només quan es necessita, es pot actualitzar de manera ràpida i general, és segura, i la mantenen les persones que la produeixen. A FCC, aquesta xarxa privada connecta les oficines dels serveis centrals, les delegacions i les direccions d'obres més importants, com és el cas de Diagonal Mar. que Teresa de Ugarte, directora tècnica de l'obra de Diagonal Mar va recordar que té un pressupost d'execució d'obra de 34.000

verticals s.l.

A la represa, la parella d'IDOM lfügo San Emeterío, consultor director de projecte, i Alvaro Rey, enginyer principal d'aquesta enginyeria amb uns 1.000 treballadors repartits per les quatre cantonades del món, van intervenir amb una ponència que es va titular L'enginyeria a distància. IDOM toca una vuitena d'àrees, des del medi ambient i la gestió territorial fins a les enginyeries industrial i civil. En cada projecte. pot fer una funció distinta. Al museu Guggenheim de Bilbao, per exemple, va assumir la funció d'arquitecte executiu. La característica especial d'aquest projecte és que l'arquitecte de disseny estava a Los Angetes. Al Palacio de Congresos y Audítorio de Navarra, la funció d'IDOM va ser la de project manager. En aquest cas, el dient l'arquitecte i í'obra esta-

Treballs verticals i alçada Rehabilitació integraT de façanes ^Feines de difícil accés

Marc Esteban 655 85.84 10

Eduard Gonzàlez 655 84.48.07

espais v e r t i c a l s ®

terra.es

SEGONA QUINZENA ABML 2001

El tema

TECNOLOOIES DE LA INFORMACIÓ

Els veïns també tenen TICs Alshawi i Copé van explicar al sector català l'experiència amb les TIC a Gran Bretanya i amb els nous materials a França

Chopo I T ^ ustafa Alshawi va assistir al seminari ^ ^ 1 ConstmTIC per explicar de manera entusiasta els avantatges de servir la informació a ta carta en ei sector de la construcció. Alshawi és professor de gestió i tecnologies de la informació en la construcció a la School of Construction and Property Management de la Universitat de Salford de Gran Bretanya i pioner en el desenvolupament de màsters de ciència i tecnologia de la construcció. A Barcelona, va parlar del project manager, i va anar més enUa i tot: va recalcar que cal tenir una estratègia per aplicar les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). No es tracta d'utilttzar-fes només per fer-ho tot més ràpid, sinó per millorar el procés. La seva ponència es va titular Entorns informàtics integrats per ala construcció. Enes i reptes. Internet ha canviat la practica de la construcció de manera econòmica i definitiva en el mercat més proper a Alshawi, el britànic, on el 80% de les empreses de la construcció són petites o mitjanes. Alshawi va recordar que, en aquell mercat s'ha d'aconseguir que les eines de project manager i el professional project manager coincideixin. També a l'Estat espanyol. Amb tes TIC. el project manager ja no tan sols fa d'intermediari i gestor dets diferents agents de la construcció, sinó que serveix a cada actor la informació de l'obra en el llenguatge que li és més adient. I en qualsevol moment. Per exemple, un arquitecte necessi-

Robert Cope f Mustafi Alshawi.

Ponènda de Hustafà Alshawi sobre entorns informàtics integrats per a la construcció. la veure els plànols de l'obra. El dient, possiblement no els entendrà. El que necessita i vol és tenir en cada moment un alçat en tres dimensions de l'obra. El project manager, en utilitzar les TIC. li pot facilitar. Aleshores, quan se l'informa d'una incidència i se li presenta una solució nova, podrà demanar això, què em costarà? Les tecnologies de la informació fan del project manager una mena de mag situat al

centre d'una roda, que transforma contínuament la informació al llenguatge que entendrà cadascun dels actors instal·lats en els radis. Aquestes diferents necessitats es satisfan de manera econòmica i ràpida.

Materials de futur B teòric britànic va ser complementat per un investigador d'aquesta banda del canal de la Mànega, Robert Copé, que es va acostar a

Barcelona per donar la ponència Materials i components de futur. Copé pertany al Centre Scientifique et Technique du Bàtiment CSTB. De la seva llarga i detallada explicació, se'n va concloure un fet que també havia apuntat Alshawi: que avui en dia ningú es pot posar a pensar en un nou material sense reflexionar sobre la fi del seu cicle de vida útil. L'especialista va repassar tes innovacions i reptes del principals materials de l'edifici: el mineral, l'acer, la fusta i els polímers- Va parlar del formigó, un material bàsic però que és capaç de millorar, en investigar la seva formulació. Per això acabaran sent comuns al mercat els formigons que fotocatalitzen la brutícia i així l'eliminen, que condueixen i'etectncrtat, que autocicatritzen. Va recordar els vidres de transparència variable i també els autonetejants. Va apostar per l'acer que memoritza la forma, i per la fusta tractada per resistir el foc i altres factors termoftsics. Al final, va recordar que també en aquests casos punters la comunicació ha d'arribar a peu d'obra, si es vol aprofitar les millores. •

El tema TECNOLOGIES

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

|—

INFORMACIÓ

Les portes de la construcdo

des de la primera pedra.

E-difica aposta per fer negod en actuar com a intermediari digital en el sector de la construcdo • 3 f I portal E-difica (www.e-difica. ^ ^ 1 com) és una empresa Business to Business o B2B, és a dir, que utilitza la seva pàgina web per posar en contacte els professionals del sector de la construcció, compradors i venedors. Es dirigeix a empreses d'enginyeria, promotors immobiliaris, subcontractistes, proveïdors de serveis, distribuïdors de materials i, en definitiva, tots els agents de la construcció, dels que de moment n'ha entrat 52.000 en el seu directori. D'aquests, 300 ja transaccionen entre si. B portal té un catàleg de compra-venda i també fa subhastes per liquidar estocs, en principi a l'alça. "La idea és que el portal agiliti les transaccions", va indicar durant ConstruTIC Julià Monsó, director general adjunt d'E-difica. L'impacte d'aquest intermediari digital en el negoci de la construcció s'ha d'anar veient. "E-difica avui en dia no està totalment madur, però si estable", va indicar Monsó, que també va explica/ que el portal es guanya la vida cobrant comissions sobre tes transaccions. "No hem inventat res1', va reconèixer. Ets promotors del negoci, entre els quals hi ha Dragados, i que han fet una inversió inicial de 2.500 milions de pessetes, no pretenen inventar res però si millorar-ho, és clar. Creuen que el comerç electrònic serà B2B o no serà, després que altres apostes de negoci a Internet com el B2C (negocis entre l'empresa i un consumidor particular) no hagin complert amb les

Monsó va recordar que el mercat de la construcció mou a l'Estat 14 bilions de pessetes anualment, i que sis grans empreses s'emporten el 20% d'aquest apetitós formatge. La resta, és a dir, el 80% del sector, està format per Pimes de menys de sis treballadors. Aquests petits clients pateixen la pressió dels costos i E-difica els pot estalviar despeses (als grossos, també compta poder ajudar-los, és clar). Però el mateix B2B ja ha evolucionat. Al principi, connectava uns pocs compradors amb uns pocs venedors, molts compradors amb un sol proveïdor, un sol comprador amb molts proveïdors. Ara i en el cas d'Edifica, del que es tracta és de crear una pàgina web potent, que connecti múltiples compradors amb múltiples proveïdors tant de productes com de serveis. A més, per aconseguir més clients, aquest marirelpbce comparteix una base comuna amb altres comunitats de negocis virtuals, que estan enfocades a rams com el de la informàtica, el de l'electricitat i el de tes telecomunicacions. Aquesta plataforma comuna és Opciona.com. Des d'aquesta web, es pot entrar a un o altre portal especialitzat. Per atraure el sector en un mercat molt competent on no hi ha Ikx: per a tothom, el portal també ha desenvolupat tota una sèrie de mecanismes de valor afegit, com el de proporcionar informació de tipus legal, financera i fins i tot meteorològica • J.H. Chopo

Presentació del portal B2B E-difiu

sicQ Integral a la Construcció Amb la finalitat dofenr un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

^ voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legial, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per

fax: 932 402 364 o per correu a

Quoio v n a l d'l pogcrrent de 3.000 peuetes "ony. Quota eibdioni tensa TorgeQ Accés de 1 500 peuelu l'any

Tèrmits? SENTRI TECH

Sistema de Eliminación de Colonias

Tractament Tradicional

ibertrac, s.l. control de plagues

c/ Breda, 9 08029 - BARCELONA

934 393 104 - 934 304 301

www.termitas.net

www.ibertrac.com

-\ Punts de vista

SEGONA QUINZENA ABRIi 200'

PROFESSIÓ

Construcció i mediació (I) I

edificació entesa com l'acció i el resultat de construir un edifici de caràcter permanent és una activitat en la qual conflueixen diversitat de persones i interessos, de vegades contraposats, i que pot derivar en conflicte.

n núm. 183 Telèfon directe: 932 40 23 76 Fat. 932 40 23 64 Adteçaelectíòrtica: infofmaliuSapabcn.es L'INFORMATIU electrònic:

B conflicte en la construcció, potser més que en altres activitats, necessita de solucions ràpides en el temps, ja que el retard pot originar danys i perjudicis irreversibles o de difícil reparació. Per resoldre'ls, quan les parts implicades no són capaces per si mateixes d'arribar a un acord, acudeixen als tribunals de justícia els quals, per culpa de la quantitat d'assumptes que els arriben i els escassos mitjans materials i humans amb què compten, són incapaços de donar solucions eficients als interessos en joc.

hltpV/www.apabcn.es/lnfotmatiu Consell de redacció: Carles Cartaftt. Joan Gay. Ramon Puig i Xavier Alberta Direcció: Carles Cartaftí Coordinació: Elisenda Pucurull. Olga Caparrós Col·laboradora redacció: Jordi Marlet, Lluïsa Sefga i Tomàs Merino Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes. Josep Olivé, Xavier Oliva. Gabriela Schün. Vicenç Font. Imma Viflacorta i Joidi Olives Dibuixants: Sílvia Alcoba. Toni Batllori i Joma Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà

És precisament aquesta crisi de l'Administració de Justícia la causa fonamental de la ràpida expansió que experimenta la mediació entesa "com un sistema alternatiu per a la resolució de conflictes en què un tercer neutral, el mediador, coordina i estructura les negociacions entre les parts en conflicte i les ajuda a obtenir un acord satisfactori". Són característiques d'aquesta institució, la voluntanetat entesa com la llibertat de les parts en acudir-hi per resoldre el conflicte, la lliure decisió de les parts per arribar a un determinat acord, la neutralitat i imparcialitat del mediador i la confidencialitat a què estan sotmeses les parts i el mediador quant a la qüestió subjecta a mediació. L'estalvi de temps i diners que suposa arribar a una solució pactada que eviti haver d'acudir als tribunals és, per si mateix, un dels majors avantatges d'aquesta institució. Si l'analitzem en si mateixa, veiem que la mediació potencia el protagonisme de les parts en conflicte; només aquestes, amb l'ajuda del mediador, busquen l'àmbit en comú on l'acord és possible, i sens dubte que l'acord pres serà més satisfactori, ja que són les parts implicades les que han decidit la solució al conflicte d'interessos mitjançant un procediment menys agressiu, més ràpid, menys costos i, el que és més important, en el qual La mediació sorgeix entre eb anys 60 i 70 als Estats Units, d'anà passa al Canadà cap als 80, i a Europa en els 90. B Consefl d'Europa ha dictat diverses

Fotografia: Javier Garcia Die. Chopo Albert Casanovas

Disseny gràfic: g e u v e Fotòlits: Imprès Auloedició S.L Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucumll Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5 06021 Ba/celona Telèlon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 E-matl: comercial@apat)cn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona BonPaslor.5 08021 Barcelona Tel 9324020 60. Fax 932402061 Bages-Berguedà: Plana de I0m. 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI Major. 6.08500 vïc Tel. 938852611

recomanacions exhortant els països membres perquè promoguin sistemes extrajudicials de resolució de conflictes: conciliació, arbitratge i mediació, recomanacions ja implantades en algunes lleis dels països europeus del nostre entorn: França, Gran Bretanya, i ara comencen a tenir ressò al nostre pais on, a través de diferents lleis, (vegi's la Uei de responsabilitat penal del menor, Codi de Família de Catalunya), de col·legis professionals, universitats, administracions i associacions privades, es va prenent consciència dels avantatges de la mediació com a sistema alternatiu per a la resotuctó de conflictes. Aixi mateix, en aquests darrers anys s'organitzen cursos per a la formació de professionals experts en mediació i s'estan creant centres on es realitzen mediacions, encoratjats per

l'èxit consolidat d'aquesta institució en altres països: Estats Units, Canadà i Argentina Cal esperar que en un termini breu els agents que intervenen en la construcció i els usuaris comptin amb l'existència de la mediació per a resoldre ets seus conflictes. •

Vallès Occidental: Sant Francesc. 18 08221 Terrassa. Tel. 937 801110 Vallès Oriental: Josep Piftol. 8 06400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERNPresident: )dm< Bafdaji Vicepresident: Joan Ardévol Sacreliría: Minava Embuena COBflador Albert López Iborra T n M n r J o s a p M Uesuy

Vocatr Milagros Hierro. Joan Gurri i Raimon Salva! Bagsi Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador fía.-af o Vatlès Oriental: Freoe'.c de Buen Gerent: Joan Gay

H . Àngeles Calvin

Bs criteris oposats en els articles agnais

Advocada-mediadora

són o*«tíusíva asponsabüiat dets autors i

Presidenta d'Associació de Mediadora Professionals A/e: bufetegalvantgmixmailcom

no representen necessànamert f opinió de Liwomwru

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

El noticiari ARQUITECTURA

Catorze obres "normals Finalistes opten al FAD Premis FAD Carlos Ferrater presideix el jurat d'uns premis que cada cop més valoren la qualitat constructiva

Fèlix Arranz, Jon Montero, Carlos Ferrater i Ramon Bigas van presentar tes obres seleccionades.

mM atorze obres de tota la Península Ibè^ ^ 1 rica opten als premis FAD d'arquitectura en una convocatòria marcada per la homogeneïtat i per una qualitat mitjana elevada de la producció arquitectònica. La manca d'espectacularítat de l'obra presentada i l'atenció creixent pels aspectes lligats a la bona construcció i la durabilitat de les obres seran també qüestions que caracteritzaran la present edició dels Premis. Ai» es posava de manifest el passat 29 de març durant la presentació de les obres seleccionades i finalistes. Ds 43 Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme han reunit prop de 300 obres, procedents de la pràctica totalitat de la Península i les Illes. D'aquestes, 43 han estat declarades pel jurat seleccionades, i 27 finalistes. D'entre les obres seleccionades, 24 corresponen a l'apartat d'Arquitectura, 8 a Interiorisme, 3 a Espais Exteriors i 8 a Espais Efímers. Pel que fa a tes obres finalistes. 14 corresponen a Arquitectura, 4 a Interiorisme, 4 a Espais Exteriors i 5 a Espais Efímers. D'entre els autors que han presentat obra, n'hi ha de ben coneguts i també professionals novells. Ei jurat de la 43a edició està format per Carfos Ferrat* (president), Joan Ardèvol. Antoni Arola, Fèlix Arranz, Àngela García-Paredes, Annette Gigon. Jon Montero i Gabriel Robert (vocals). El president def jurat, l'arquitecte Canós Ferrater, va fer la presentació dels finalistes i va qualificar et rwet de l'arquitectura que es

fa a la Península Ibèrica d'"extraordinan, sobretot la dels edificis de promoció pública de caire mitjà". Ferrater creu que els FAD han fet una contribució per aixecar el nivell mitjà de l'arquitectura que es fa a la Península Ibèrica i les Illes. En aquesta edició es dóna la circumstància que és a Catalunya on hi ha menys obres representades. I és que, segons Ferrater, l'arquitectura a Catalunya potser no passa pel seu millor moment", tot i que -va dir- "el nivell de la seva producció és elevat i homogeni, en quantitat i en qualitat". La qualitat constructiva de les obres presentades als premis FAD ha estat en algunes ocasions objecte de controvèrsia. En aquest sentit, el president d'ARQ-INFAD, Jon Montero, va assegurar que cada cop més els aspectes de qualitat i durabilitat de les obres van adquirint un protagonisme més gran. "La incorporació dels aparelladors i dels constructors en la composició del jurat del FAD -va dir Montero- incideix en aquesta valoració". Montero va destacar la disminució d'oríors, majorment d'obra pública, i va apuntar que és en els anys que venen, més a prop dels períodes electorals, quan s'acabaran bona part de tes obres que avui estan en marxa o que tot just s'inicien. L'absència d'obres espectaculars va ser destacada també per l'arquitecte FéEix Arranz. *És agradable -va dir- estar en un jurat com aquest en un any normal i veure

què passa amb l'arquitectura i l'interiorisme en un any normal". També va fer referència a la nombrosa representació d'obres d'habitatge "tant de promoció pública com privada" i d'instal·lacions de caire educatiu, i va trobar "molt interessant veure de quina manera es pensa avui la manera d'educar". A la roda de premsa, és clar, se li va demanar a Carios Ferrater el seu punt de vista sobre l'ensenyament de l'arquitectura i ta pràctica professional avui. "Hi ha un bon nivell intel·lectual -va dir- però l'exterior és diferent. Existeix una dissociació entre l'arquitectura al servei del poder i !a que s'exerceix al servei de la ciutat com una labor social. Els projectes que més es publiciten no són sempre els més esforçats sinó els que fan de l'arquitectura un espectacle al servei del poder". El veredicte de la 43a edició dels premis FAD es donarà a conèixer en un acte públic que tindrà lloc en la darrera setmana de juny a la nova seu del FAD del Convent dels Àngels (Raval). Durant la festa d'entrega dels Premis FAD, el Jurat d'Opinió determinarà per votació secreta els Premis FAD de l'Opinió, d'entre les obres finalistes. La festa coincidirà amb l'exposició de plànols i fotografies de

Carles Cartana A/e: informatiu@apabcn.es

Arquitectura - Museu de Casu*). Castetó de la Plana. - Aulan III. Campus Universitari d'AJacant. - Edifici d'habitatges. Antic de Sant Joan, 14. Barcelona. - Iglesia Parroquial de valquemada Madrid. - Centro de Saluden San Juan. Pamplona - Casa de Cha, Paco das Infantas. Portugal. - Soc de 24 habitatges, doctor Fleming, 9. Barcelona. - Edifico de Servicios en Balares. A Corunya. - 75 habitatges al sector Ribera Baixa del Prat de Llobregat - Cementin Municipal de La Llagosta (Vallès Occidental). - Escola bressol a Creixell (Tarragonès). - Centro de Proceso de Datos y Comunicaciones. Erandio (Bizkaia). - Pabellón Polideportivo. Povoa de Trtves (Ourense). - Nova seu de l'Institut del Teatre. Barcelona.

Interiorisme - Galeria d'Art My Name's Lolita Art. valència. - Local para galeria de arte y oficínas de constructora. Pamplona. - Parafarmàcia del Dr. Pasteur. Igualada (Anoia). • UvrariaAlmerJna Lisboa. Espais Exteriors - Escultura de Uum. Un projecte per ai carrer Bon Pastor de Barcelona. - Connexió per a vianants al barrí del Besos sobre la Gran Va. Sant Adrià del Besòs. - Escaleras de La Granja. Toledo. - Esfera de la Uum. Balisa al Port de Palamós (Baix Empordà). Espais Efímers - taclando Madrid: Abalos & Herreros. Barcelona. - Homeless-Post-lts. Barcelona - La Pedrera de Nit 2000. Barcelona. - Interior. Sant Pere de Riudetrtles (AH Penedès). - Les mil cares del foc. Barcelona ARQ-INFA0. Convent del Àngels. Placa dels Àngels, 5. Barcelona Telèfon 934 43 75 20. A/e: arqurtadeafqundes.

•

H El noticiari h

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

ARQUITECTURA

El millor edifici del món La Tate Modern de Londres ha estat guardonada amb el Pritzker d'arquitectura I M l entre la sínia puja, mirant cap a fl^H l'est, més enllà dels ponts de Waterioo i Blackfriars, es contempla un enorme edifici de maons de color mel, enfront de! Tàmesi, amb una impressionant xemeneia. És la Tate Modem Gallery, nova seu de la Tate Gallery, projectada pels arquitectes suïssos Jacques Herzog i Pierre de Meuron {els mateixos autors del

que serà l'edifici més emblemàtic del Fòrum 2004 de Barcelona), en transformar l'antiga central elèctrica del Bankside en un espai expositiu i museístic que acull una de les mostres més extenses i importants d'art modern i contemporani del món. L'edifici sorprèn per les espectaculars mides dels seus espais i el seu sostre de vidre, amb els grans finestrals que banyen les galeries de

llum natural i mostren magnifiques vistes sobre la ciutat. El passat 1 d'abril, aquest edifici va ser guardonat amb el Premi Pritzker, el més prestigiós en el món de l'arquitectura, un guardó que recompensa, segons ha expressat el jurat, "el talent, la visió i la contribució

L'edifici de la Tate Modem Gallery era una antiga central etectnca avui reconvertida en espai d exposicions i museu oart

de l'arquitectura al medi ambient i a la humanitat". La cerimònia d'entrega dels 100.000 dòlars amb què està dotat aquest premi tindrà lloc el proper 7 de maig a l'auditori Thomas Jefferson de Virgínia •

Londres dèir* nou mil·lenni La fita del canvi de mil·lenni ha estat l'excusa per a la remodelació de la vora sud del Tàmesi, una operació que ha protagonitzat el ressorgir del Londres, una ciutat avui convertida en una referència indispensable per a qui vulgui estar al dia de tes darreres tendències estètiques i tecnològiques en el camp de l'arquitectura, la construcció i el disseny. Amb la finalitat de visitar les obres més interessants del Millenium Miüe, el Col·legi ha organitzat un viatge a Londres jóte es ' farà de I'l al 4 de juny. A continuació us oferim una (fotogràfica).

Viatge a Londres EL British Airways London Eye és la sínia d'observació més gran del món amb 135 metres d'alçada

Visita a les darreres realitzacions arquitectòniques i urbanístiques que s'han dut a terme a la ciutat del

Tàmesi. De l'1 al 4 de juny Preu: 125.000 pessetes Inclou vols, trasllats, 3 nits en hotel de 4 estrelles amb esmorzar inclòs, visites guiades amhjfadgetpr, entrada a la Tate Modern, guia ^^ assegurança i dossier in Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60. A/e: informació@apabcn.es

I SEGON* QUINZENA ABB1L !001

-\ El noticiari h

ACTIVITATS

COL·LEGIALS

intervenir en les façanes Un treball que requereix especialització

V ^ V I pnmer pas abans d'intervenir, total^ ^ H ment o parcialment, en un edifici existent és ambar al coneixement del seu sistema constructiu í dels materials utilitzats en cadascun dels components. Aquesta es, sens

dubte, una bona base per interpretar l'estat de degradació i poder determinar, al final de tot un procés d'anàlisi, quins són els treballs necessaris per a corregir la problemàtica de

Evite rejas, mejore sus proyectos con toda seguridad

És clar que la façana no és una excepció. És un component que na evolucionat, i la seva relació amb la resta de l'edifici ha anat canviant segons tes noves exigències de l'usuari, les noves tendències constructives i la tecnologia aplicada al món de la construcció. És per això que en l'actualitat ens podem trobar amb diversos materials utilitzats en diferents moments històrics en què es van adoptar solucions constructives que sovint no coneixem. Aquest desconeixement dificulta la tasca d'identificació de fes caracteristiques constructives de la façana, situació que en molts casos condueix a intervencions no gaire encertades i que en lloc de solucionar el problema l'aguditzen. Per tant, és evident que el tècnic ha de tenir una visió global dels factors que, al llarg de la història, han condicionat les formes de construir les façanes que ara hem de rehabilitar. Cal tenir en compte que la façana és la pell de l'edifici que està en contacte directe amb l'ambient exterior i pateix les conseqüències de l'acció continuada dels agents atmosfèrics. Això fa que sigui, sovint, el component de l'edifici que presenta l'estat de degradació més avançat. També cal considerar que les condicions de confort exigibles a l'edifici són cada cop més importants per als seus ocupants i, en aquest sentit, la façana hi

Persianas y puertas de gran seguridad

juga un paper fonamental, ja que proporciona aïllament tèrmic i acústic, i condiciona ta il·luminació natural i la renovació de l'aire interior Aquesta situació provoca que sorgeixin nous materials i noves formes de construir que han de satisfer exigències relatives a aspectes que cada vegada prenen més protagonisme a l'hora de concebre un edifici, com és l'estalvi energètic. La façana és un element vulnerable que té una complexitat important. És per això que qualsevol intervenció que es plantegi, per reduïda que sigui, a més de tenir en compte els factors esmentats, ha d'estar basada en una metodologia de treball sòlida i a la vegada prou flexible per afrontar i resoldre amb èxit cada cas. Una metodologia que haurà d'estar fonamentada en l'ordre de la recoitída d'informació, i haurà de definir les tasques a desenvolupar per tal d'arribar al coneixement del sistema constructiu de la façana i de la seva patologia, estudiant cada tesió per separat, però sense perdre la visió global de tot l'edifici; només aixi podrem establir un diagnòstic rea) de la problemàtica que afecta a cada component. Un aspecte important que ens pot ajudar a identificar La patologia de la façana és conèixer quins són els factors, els mecanismes i els indicadors de degradació de cada material,

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

El noticiari \'

A C T I V I T ATS

COL·LEGIALS

es manifesta l'acció de deteriorament. En

La proposta d'actuació en una façana

aquest procés d'identificació de la patologia

haurà d'estar precedida d'uns criteris d'inter-

hem de considerar també ía geometria de l'e-

venció que definiran els materials emprats i

lement constructiu degradat i la seva ubicació

les solucions constructives escollides en cada

dins la façana, ja que aquest factor condicio-

cas, tenint en compte el sistema constructiu

narà l'estat de conservació d'un mateix matè-

de la façana, els materials originats utilitzats

ria! utilitzat en elements amb una ubicació

en la seva confecció i els objectius que pretén

diferent segons la seva funció. Aquests dos

la intervenció.

aspectes també ens ajudaran a utilitzar, en

És clar que el fet de pensar en la inter-

futures obres, els materials d'una manera

venció en una façana obliga eJ tècnic a consi-

lògica segons les seves característiques, evi-

derar, a la vegada, aspectes de caire històric i

tant-ne així la degradació prematura i aug-

tècnic en funció de la naturalesa de l'edifici, a

mentant la seva vida útil, i en conseqüència la

establir un mètode de treball sistematitzat i a~

de la façana i de tot l'edifici.

tenir coneixement de les tècniques que té

Actualment s'utilitzen diverses tècniques

l'abast per tal de redactar una proposta d'ac-

analítiques que estudien les diferents caracte-

tuació que garanteixi els objectius desitjats.

rístiques dels materials i proporcionen unes

És per això que creiem necessària l'organitza-

dades que, un cop interpretades, ens serviran

ció del curs Diagnosi i intervenció en façanes

per determinar la patologia i establir un

urbanes, que es durà a terme del 9 al 12 de

diagnòstic correcte. El coneixement d'aques-

maig al Col·legi, i que comptarà amb tècnics

tes tècniques ens donarà l'opció de triar les

especialitzats i molt experimentats, a fi d'ana-

més adients per tal d'aplicar-les al nostre cas.

litzar la problemàtica i plantejar les solucions

De vegades l'accessibilitat a determinades zones de la façana comporta certes difiés a dir, quins agents externs poden malme-

per resoldre un tema. sovint més complex del que sembla, com és rehabilitar una façana. •

cultats que s'han de combatre amb els dife-

tre un material i disminuir o anul·lar completa-

rents sistemes de treballs en alçada que hi ha

ment les propietats que el feien adient per una

al mercat. Conèixer les prestacions de cada

Jordi Cerrada

determinada funció, quin és e! procés que

sistema i la seva idoneïtat és fonamental per

Servei Rehabilitació i Medi Ambient

segueixen aquests agents i de quina manera

escollir el que millor s'adapti a ta nostra obra.

A/e: sermafjapaboi.es

VIPER, S.L.

- Rehabilitació - Impermeabilització 25 anys d'experiència en rehabilitació

VIPER, s.l. Viladomat, 45, entlo. Tel.: 934 24 48 03 Fax: 934 26 74 24 08015 BARCELONA

•

i SEGONA QUINZENA ABRIL 2 0 0 !

No es tracta d'una torre... ...ni d'un gratacels en el sentit nord-americà de ta paraula, sinó d'una emergència única al centre d'una ciutat més aviat tranquil·la. I tampoc no és una vertical allargada i nerviosa com les agulles o els campanars que generalment trobem disseminats en les ciutats horitzontals, sinó que més aviat és com una massa fluïda que ha perforat el sòl, un guèiser a pressió permanent i dosificat. La superfície de l'edifici evoca l'aigua: llisa i contínua, però també vibrant i transparent, ja que la matèria es mostra al fons acolorida i incerta, lluminosa i matisada. Aquesta arquitectura prové de la terra, però podria ser un reflex llunyà de velles obsessions formats catalanes arrossegades pels misteris del vent de ta part de Montserrat. Les incerteses de la matèria i de la Uum faran vibrar la Torre Agbar com a referent a l'horitzó de Barcelona. Miratge llunyà diürn i nocturn, senyat inequívoca que marca l'entrada de la nova Diagonal des de ta plaça de les Glòries. L'objecte singular es converteix en el nou símbol de la metròpoli internarional i en una de les seves millors ambaixadores.

-ïTorre Agbar. Edifici d'oficines que s'ubicarà a l'avinguda Diagonal de Barcelona, al costat de ta plaça de les Glòries. Alçada: 142 metres. Plantes: 32 + 3 plantes tècniques. Superfície total sobre rasant: 30.000 m". Superfície total sota rasant: 17.500 rrf. Promotor. Grupo Layetana. Ocupant únic: Grup Agbar (futura seu social). Projecte: Atelier Jean Nouvel (París) i b720 Arquitectura (Barcelona). Estructures: Robert Brufau Associats I OMA Obiol i Moya Arquitectes Associats. Instal·lacions: Ibering I Gepro. Consultor de façana: Arnauld de Bussierre & Associés. Project management: Ibering. Garantia decennal: Bureau Veritas. Control de qualitat: Intecasa. Inversió econòmica prevista: > 22.000 MPTA. Finalització prevista: 2003.

>Ti

_, _ Wwf '

Las tarímas Sylvaket, de haya maciza tenida en todo ^ espesor, son exclusivas de Junckers. Por su color, distinta y elegante y por su método de secado (mediante prensado) que las hace únicas en todo el inundo. Su dureza es mayor que la de otros tipos de madera. Y al estar barnizadas de fabrica, se instalan de forma ràpida y còmoda. No precisan de ningún lijado, ni bamizado. Dependiendo de la cantidad de nudos, existen tres acabados: Clàssic (sin nudos), Harmony (la de esta pàgina) y Variation (con bastantes nudos). La calidad es siempre la misma. Pueden instalarse mediante el sistema tradicional de rastreles o, flotantes, sobre el suelo existente. Qft1 1 1 , - » _ Para mas información llàmenos al telefono " U I 1 1 0 0 U / de coste compartido. Junckers Ibérica S.A. Crta. Villaverdc a Vallccas, Km.3,5 CIM. Sector 8 Nave 10 28053 Madrid Fax.: 915.075.653

JUNCKERS Tarima de madera maciza,

www.canalconstruir.com

cana construir t

EMPRESES

•

NOVETATS

NOTICIES

PROFESSIONALS

QUADERN

CENTBAl

PÀGINES D'ASSE5SQRIA, FORMACIÓ, ACTIVITATS I SERVEIS

,».WO0, 1 9

SERVEIS

20 CanalCons truir

GENT

22 Entrevista a Evaldo Martín

DEMANDES

27 Mercat de treball

ACTIVITATS

28 Formació i diversos

EMPRESES 37 Informació tècnica i comercial

Arriba Canal Construir La connexió entre empreses i professionals CanalConslniir és un nou servei impulsat pel Col·legí a través del qual els professionals de la construcció trobaran la informació que necessiten de les empreses del sector, els materials, productes i serveis. CanalConstruir funciona per Inlemet i l'usuari només rep la informació que

vol rebre i no una altra, ja que aquesta s'ofereix de manera selectiva i guiada. El nou servei va ser presentat públicament a la fira Constiumat i ja és operatiu (6.000 professionals i 1.300 empreses).

El cllc de la informació tècnica del sector Des def 23 d'abril

INTFPNFT

canalconstruir.com Un nou servei del Col·legi ofereix informació sobre empreses, materials, productes i serveis • •

COL·LEGI HA

posat en marxa un nou servei anomenat CanalConstruir, a través del qual els professionals de la construcció (robaran la informació que necessiten de les empreses del sector, els materials, productes i serveis. Aquesta informació s'oferirà de manera selectiva i guiada, de manera que l'usuari només rebrà la informació que vol rebre i no una altra. El servei es presta a partir d'una àmplia utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació. CanalConstruir es va presentar públicament durant la fira Construmal. El projecte CanalConstruir neix per afrontar la problemàtica que pateix avui el professional que busca informació útil per a la seva activitat diària. Avui, Internet ha esdevingut una de les eines més adequades i amb major projecció de futur per relacionar els agents del sector de la construcció, i m o l l especialment pel que fa a la transferència d'informació. La mateixa potència del mitjà, però, comporta el risc d'ofegar-se en el mar de la informa-

, - i

ilmiimlf

m i "

- - - ^ . _ * ; ; . . , . . : ,;Í. -..-BI

JL *. ,•

„:..

Buscar novetats. Disposarà d'un sistema d'enregistrament de les diferents novetats que els mateixos agents del sector h i transfereixin, amb un requisits previs d'interès.

__' •UlITHM·lIMTOt

1CHV1CI31 P·OFilIO·ULIl

rrurnrm

msssm 1 ^ . ^ ' " Icu.-™,

«IIUMUüTI» í IMPtllHEMl...

•mmoitiiHo

o.vimifT·jt - «ivifnmmT..

iquiHMHrroi w u m o l i..

IH.

ció si no es disposa d'elements, més o menys parli cu laritzats per als interessos de cadascú, que permetin discriminar la informació "interessant* de la resta. CanalConstruir està constituït pel conjunt d'usuaris del sistema i les empreses i inslitudons del sector de la construcció que desilgin formar-ne part. En aquest sentit es tracta d ' u n

Buscar notícia. Servei que permetrà consultar les notícies prèviament arxivades. Es tracta exclusivament de notícies amb contingui tècnic treballades pel propi sistema.

Notícies per perfil. Servei de transmissió de notícies via @, escrupolosament filtrades en funció del perfil que cada usuari s'hagi definit prèviament. 1

projecte dinàmic, obert als suggeriments de tots els seus membres. Els principals serveis que ofereix CanalConstruir són:

CanalConstruir ha passat el corresponent període de proves i, en l'actualitat, ja és operatiu i connecta 6.000 professionals i 1.300 empreses. Adreça electrònica:

Buscar empresa. Permet cercar dades fonamentals de les empreses enregistrades, a partir de! nom de l'empresa o d'uns descriptors molt curosament treballats.

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics DIMENSIÓ MASTER PLI

-iciòmetre electrònic per amidar interiors, amb indicador lluminós de punteria i estret feix amidador.

OFERTA 21.250.- pte -Amídador lineal, • Amidamenu fins a 40-50 m. segons reflectiviQL Sobre 100 m. amb placa • Diferents funcions • Amidaments d'alçada i amplada en façanes ' Precisió de ± 3 mm.

OFERTA 79.000,- ptes.

- SCALE MASTER - 40 escales opcionals p re programades - I escala per programació pròpia

OFERTA 18.700,- pte

HOQOI r nrü C de precisió Perímetre de b roda I m. Mànec ptegabíe. fre i suport per a mantenir-lo dret, amb pf^i^j de transport.

ftaWI» OFERTA 23.000,- ptes. Balmes, núm. 6 - Tel. (93) 302 20 45 - 08007 BARCELONA

,,21

Scgpnjqutrucna abril 2001

Documents a 1 abast

1.1 4. 8.2 9. 10.2 12.1 13. 14. 17.2 19.

20.1 21.

22.6

Preus (16% IVA inclòs)

Codi d'accessibilitat 680 PTA Norma sismoresistem 1.160 PTA Control de qualitat de poliuretans 660 PTA El Llibre de l'edifici 375 PTA Bastides 905 PTA Control de qualitat (Document adaptat a la EHE) 1.160 PTA Enderrocs 1.100 PTA Criteris per a la redacció d'informes. certificats, peritatges i dictàmens 325 PTA Certificats d'habilabititat 440 PTA Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció. Estudi bàsic 870 PTA Amb disquet 1.160 PTA Conservació i seguretat de les façanes 1.730 PTA Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a obres de rehabilitació de façanes 350 PTA Amb disquet 600 PTA Llistat de normativa de compliment obligat per a

Servei d'identificació de materials

SIM Façanes SIM Façanes té per objectiu identificar els diferents materials que componen el revestiment vertical d'un edifici. Amb l'anàlisi d'una mostra s'identifiquen els materials constituents (aglomerant, mida del granulat, tipus de pedra, etc) i els colors originals. Partint d'aquí, es fan recomanacions per a la seva neteja, la reposició del material i el tractament de conservació més adequat.

Més informació al Servei Habitatge. Telèfon 934 14 14 13 A/e: satu@apabcn.es. 0 bé al Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60 A/e: informadó@apabcn.es.

QUADRE

DE SERVEIS

1 PREUS (SENSE

IVA)

Mostra portada: Les mostres delrevestimentque - Estuc, pedra artificial o pedra natuels tècnics creguin oportú analitzar, cal ral coneguda 8.500 PTA duries al Col·legi juntament amb les - Làmina prima 4.500 PTA corresponents fitxes de petició de les - Difracció raigs X 25.000 PTA dades. Les mostres hauran de tenir una - Complet laboratori: 28.000 PTA mida mínima de 3 x 2 cm. Si el que es - Estudi de pedra no coneguda: vol és un estudi complet de la façana, 100.000 PTA també es pot demanar que els tècnics Desplaçaments: del laboratori es desplacin a l'edifici - Àrea metropolitana de Barcelona per extreure les mostres. sense càrrec El resultat de l'anàlisi s'obté al cap d'una setmana aproximadament de rebre les mostres i s'entrega personalment, per correu o per fax. El pagament del servei es fa en el moment de soHiciur-lo.

- Radi de 50 km de Barcelona 5.000 PTA • Resta de poblacions comarques Barcelona 10.000 PTA

Documents a 1 abast

Preus (16% IVA inclòs)

27.

Catalunya (novembre 1999) Paper Disquet Correu electrònic Infraestructures comunes de telecomunicacions Nova reglamentació d'activitats a Catalunya Grues-torre Amb disquet El projecte de bastida Amb disquet Les garanties a la LOE

28. 29.

Amb disquet -,•* EL Centre Respon < " ^ ^ ^ El Certificat de Solidesa 4 ^ *

23.1 24. 25. 26.

PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) I DELEGACIONS Centre de Documentació • T E L 932 40 23 61 • A/e: i•enart@apabcn.es

novetat COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST

INTERNET

El Centesi

^mentació

Col·legi d'Aparelladora 1 Arquitectes Tècnics de Barcelona ofereix'ara la possibilitat de comprar > Documents a l'abast des de la seva web.

El Sist El sistema permet seleccionar des d'un formulari de comanda el/s document/s que voleu comprar i conèixer el cost (amb les despeses d'enviament especificades) abans de realitzar definitivament la comanda.

També d í í U B l í r e s u m s dels de cada document.

- Resta Catalunya i Estat espanyol a determinar

CCH. IECI DAWWELLADOU I ARQUITECTES TfCNICS D€ BARCELONA

1160 PTA 930 PTA 700 PTA 1.650 PTA 1.100 PTA 980 PIA 1.230 PTA 1.199 PTA 1.450 PTA 1.160 PTA 1.415 PTA 1.160 PTA 1.160 PTA

Podeu provar aquest nou servei a: http://www.«*abcn.··/tecnlç·/r«nart/do<

Evaldo Martín, arquitecte tècnic

"No em sento artista, em sento tècnic" Evaldo Martín (Orihuela del Tremedal, Terol, 1922) ha sabut aprofitar les oportunitats. I segueix fent-ho, amb 79 anys i perfectament de salut. Molts aparelladors el recordaran del Politécnko Martin, en què preparava per a l'ingrés a l'escola d'arquitectura i també donava classes dels estudis. Y començar sol en una habitació a la barcelonina Portaferrisa, va continuar a la Rambla i va acabar <ir> diversos col·laboradors i plantes al carrer Girona de la ciutat comtal. Va arribar a tenir cap a 500 alum nes i a fer classes per correspondència pertot arreu de l'Estat espanyol. Després va muntar Immobiliarias del Nordeste de Espaha, Imnordesa, i Zama Companía Constructora, que no va superar la crisi de mitjan anys 70, Però el 1979 va tornar a sorgir una oportunitat: fer un bloc d'habitatges a la ciutat equatoriana de Guayaquil. No només va fer els habitatges, sinó que es va tornar a casar i es va instal·lar a l'Equador, d'on fins ara només n'havia tornat un cop, per assistir al casament de la seva filla. Recentment ha tomat a Barcelona, per visitar la filla, el fill, els néts. Però ja toma asera l'altra banda de l'Atlàntic, per seguir aprofitant la vida.

COM SE LI VA ocórrer crear el Politécnico Martín? "L'any 1947 o 1948 eslava estudiant la carrera i dos companys em van demanar que els expliqués coses de tècnica i de càlcul. Com que semblava que tenia èxit, vaig decidir continuar. Només un parell d'anys després, l'any 50, ja tenia 70 alumnes. En el 60, em sembla que els alumnes passaven de 500. Feia classes des de les vuit del matí fins a les deu de la nit i preparava per correspondència estudiants de tot l'Estat espanyol. Vaig començar sol, però vaig arribar a tenir molts professors. És que no sé si ho sap, però en aquells temps la selectivitat era tremenda, perquè només hi havia dues escoles d'arquitectura, una a Barcelona i l'altra a Madrid. En el meu cas, a l'ingrés d'aparelladors a Barcelona ens vam presentar 650 aspirants i vam passar 12. Solament 12. Hi havia anys que passaven sis, vuit, deu estudiants. Quants n'hi havia, a l'Escola d'Arquitectura? 25 arquitectes al matí i 25 arquitectes a la tarda. Només que després, a l'ombra del politècnic vaig començar a tenir treballs de construcció". I es va acabar. "Vaig estar-hi 25 anys, però els professors que van col·laborar amb mi el van continuar uns cinc anys més. No sé perquè es va dissoldre, ja que em vaig dedicar de ple a la construcció. Vaig arribar a tenir de l'ordre de 600 treballadors, per a 22 obres grans. Hi havia obres de 30 plantes, hi havia obres de 100 habitatges. Hi va haver de tol. Francament, ja no em podia dedicar a l'ensenyament. Va ser

una època d'una intensitat... Abans de les vuit ja era al despatx i a les nou de la nit acabava. Quan donava classes acabava a les deu. Portava una vida molt intensa, molt intensa". Després, un dia se'n va anar a Guayaquil. I s'hi va quedar. "Me'n vaig anar a Equador el 1979. L'empresa constructora |Zama Companía Constructora) havia fet suspensió l'any 1975. )a no donava classes. Estava col·laborant esporàdicament amb una empresa en obres a Tarragona i em van venir a buscar amb una oferta molt bona: construir un bloc d'habitatges, anomenat Torres de Espana, a Guayaquil. Jo no volia marxar. Però l'oferta també era molt interessant econòmicament. Finalment, vaig acceptar anar-me'n, amb la intenció de tornar. Però m'hi vaig quedar". Va arribar a Guayaquil i va empalmar una obra amb l'altra? "Sí, em van encarregar molt treballs. Encara ara tinc encàrrecs molt bons. La meva especialitat és el càlcul estructural. Sempre he tingut estudi propi, amb treballadors i col·laboradors, i una consideració especial, fins i tot en les universitats. Tenim [els espanyols), a Equador, un respecte i una consideració molt important. En les carreres, ens consideren molt. Som amb qui més contacte tenen*. No hi havia aparelladors, a Equador? "No els coneixen, no n'hi ha. Tenen arquitectes o enginyers civils. L'arquitecte dissenya i l'enginyer civil és el que calcula. Els arquitectes

d'allà no calculen. Fan el projecte complet, fan els plànols, però la part estructural no la fan. Són artistes, que tenen col·laboradors per calcular. Així que l'equivalent de l'aparellador allà seria un enginyer civil". Com està el món de la construcció a l'Equador? "(Rotund) Malament. En aquests moments, molt malament. Però no és només el món de la construcció. Hi ha una crisi econòmica molt forta. Quan l'economia va malament, la construcció baixa, no hi ha dubte". Quan es retirarà? "lo no em retiro. Em trobo molt bé. Considero -i això és una opinió que vostè pot assimilar per al seu futur- que l'edat arriba ràpida. Si quan arribes a una certa edat et compres un bastó, envelleixes de veritat. Si segueixes actuant, no. A més a més, tinc la son que no tinc absolutament res. Per què m'haig de retirar? Em trobo amb ganes de treballar, m'agrada. Ara al meu despatx estem preparant una obra de l'ordre d'uns 20 milions de dòlars, que es farà si el capital té confiança no en mi sinó en l'economia equatoriana. D'altra ban-

da, estem mirant de fer uns hotels de cinc estrelles per Tunísia". Com veu Barcelona? "M'ha impressionat És que ha canviat tot. Li poso un exemple molt senzill: si conviu amb una criatura, no s'adona de com creix fins que s'ha fet gran. Però si no veu un nen durant uns anys i després el toma a veure, diu: 'Però si aquest home és aquell nen!' Això és el que m'ha passat amb Barcelona, i he anat a Saragossa i m'ha passat igual". Barcelona ha canviat per a millor o per a pitjor? "Home, s'ha fet una ciutat immensa. Però també té la particularitat que es deshumanitza una mica, en fer-se una ciutat tan enorme. Han posat més línies de metro, hi ha autobusos amb una interiors magnífics, molt millors que ejs equatorians... He vist coses fantàstiques, que m'han sorprès positivament, però m'ha fet l'efecte que s'ha convertit en una ciutat massa important. Abans era més senzilla i més humana*.

A/e: electrik@redesib.es

ELXXR E S_ [Punt de vista Diumenge de condonació L'DLGR DE

MAR

es va esvaint empesa per l'aroma dolçassa que centenars de colors desprenen a banda i banda del meu camí; camèlies, clavells, iris, margarides, roses blavenques que criden la meva atenció. La llum es fon entre els pètals i fulles que la tallen cercant-ne una carícia. D'un provocatiu i descarat paper blanc neixen caricatures amb somriures i mirades tan sorprenents, com miraculoses, que el protagonista voldria lluir o amagar a conveniència. Pintors de (erres, venedors de cigarretes soltes, músics i "trilleros" (ara ja amb idiomes o traductors), sorgeixen inesperadament. Cares de sorpresa i admiració dels més petits davant els personatges nascuts de manera prodigiosa durant la passejada..., ulls esbatanats i atents pretenen endevinar què passa en aquest matí de meravelles i la raó de les inesperades aparicions. La sorpresa envaeix el caminant que sense adonar-se'n aboca la seva tensió entre passes despreocupades que el traslladen gairebé en sopols sobre un paviment que a penes arribarà a recordar, ja que les mirades no pesen, sobrevolen l'abstracdó i les ansietats. És el teatre de carrer. Natàlia i Cuennadi, ella amb el címbal i ell amb una balalaica baix, encanten la gent de les Rambles amb valsos i balalaiques; desenes de persones els corresponen amb aplaudiments i algunes, menys, amb propines- Papallones que dansen al dringar d'unes monedes, pallassos amb el nas centellejant, titelles pianistes, malabars del futbolista de les Rambles. Els fotògrafs, en un intent fútil, intenten de retenir el silenci de les figures immòbils o el cant de l'harmònica í el gos amb ulleres que, alliçonat, udola al so d'unes notes acordades. Ara les estàtues humanes recobren el moviment durant uns segons per saludar els agraïts. Han aconseguit escapar del camí, pujar a la prada i exercir la llibertat. Han deixat els seus deures, caretes i cuirasses per sentir-se còmodes en el maquillatge. I així, estàtiques, es deixen observar pels vianants que enyoren allò de què precisament elles gaudeixen, la calma, la pau. Em sento fascinat per aquest món. Tinc la clara sensació que la gent ni va ni ve de cap lloc és un caminar

sense rumb, sense destinació; un encaterinament amb el matí en un escenari on tots som actors i espectadors alhora. El Zurich observa atent els entoms des del seu vèrtex privilegiat. La música peruana que li arriba, no li permet sentir amb claredat les novetats que sobre el futbol s'aboquen a Canaletes. Ja tranquil i modernitzat, des de la seva terrassa veurà passar tant la gent com el temps. Veurà com la font regalarà glops de nostàlgia a qui hi begui. Una manifestació, en pro de la condonació del deute extern de 84 països pobres, s'atura a la plaça de Catalunya: "VOLEM CONDONACIÓ, VOLEM CONDONACIÓ...! És el criï que manifestants llancen en l'aire amb l'esperança que les ales missatgeres de la subtil papallona portadora de voluntats es posi a les consciències d'algú que les escolti. Centenars de joves, vinguts d'arreu, enarboraven les banderes d'aquelles terres tan necessitades. M'hi acosto: "som de Castellala Manxa", diuen uns; "nosaltres del País Valencià..., de Madrid..., de Calída...". "No ens escoltaran' els dic en acomiadar-me' n. Un somriure còmplice i amarg és la resposta a! meu comentari. Tres dels manifestants, suspesos en un arbre, com si fossin persones penjades, representen el linxament de la fam que pateixen els països més pobres manejats pel cèlebre Primer Món. Unes màscares inexpressives revelen la incomprensió de la gent necessitada d'aquelles terres. No saben perquè passen gana, ni si és fam el que pateixen. Només pateixen impassibles, sense preguntar; mentre ho fan, en el seu esguard s'hi descobreix un buit a les respostes de preguntes que ni tan sols arriben a fer-se. Els seus crits s'ofeguen en la distància. Algú sentirà aquesta damor llunyana que, exhalant impotènda en murmuris de silend, es difumina en el guirigall d'aquest maü al teatre de les Rambles?

ANTONI Vi NU ALES

Arquileae tècnic A/e inni_vinuales#tiotmail.coi

Stgrnia quinatna abril 2001

DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN FAÇANES URBANES Del 9 al 12 de maig * El curs s'adreça al coneixement dels materials i tècniques constructives presents a les façanes construïdes en diferents moments històrics i presenta una metodologia de treball que va des de la primera inspecció i la diagnosi fins a la rehabilitació i a la planificació del seu manteniment. dates: del 9 al 12 de maig lloc: sala d'actes del Col·legi informació: Servei de Formació, 3a planta inscripcions: Servei d'Informació

Tel: 932 40 20 60 A/e: informacio@apabcn.es

E1RVEIS

Mrirnn

RENAULT LAGUNA Grand Tour Expression El coche sin llave, es nuetra forma de introducirle en el nuevo milenio por la puerta grande Oesde el primer contacto con Laguna, se siente que el mundo del automóvil a cambiado. Acérquese... Roce simplemente una de las empunaduras y las puertas se desbloquean. Aléjese, y las puertas se bloquean de nuevo. Este nuevo privilegio, es debido a la tarjeta Manos libres de Renault (según versiones). Última evolución en cuestión de inviolabilidad y de seguridad antirrobo, la tarjeta electrònica reemplaza definitivamente a las llaves. Uévesela consigo Laguna le reconocerà. Introduzca su tarjeta en el lector, con una simple presión con el dedo y su coche arrancarà. Conforme con el espíritu Renault, la tecnologia Laguna es omnipresente però discreta. Mientras que la carretera desfila bajo sus ojos, el sistema guia por satélite - Navegación "Caminat" (opcional) - le indica el mejor camino. Sobre su pantalla de color 16/9 alta resolución, Carminat le propone también la elección del recomdo: <,el mas ventajoso, el mas corto, el més simple? jSiga la guia! La innovación se resume en algunos detalles inèdit os como los captadores situados en las cuatro ruedas del Laguna. En adelante ya no tiene necesidad de parar para verificar la presión de los neumàticos. Los captadores envian senaies radio codificadas a un receptor que centraliza y analiza las informaciones. En caso de fallo, senaies luminosas le índícan, sobre el tablero de bordo, el valor (según versiones), la naturaleza y la localización de este fallo. Laguna muestra la determinación de Renault de ofrecer siempre lo mejor en cuestión de seguridad activa. En situaciones delicadas, el conductor cuenta con un conjunto de nuevos sistemas electrónicos particularmente eficaces. El control dinamico de la estabilidad a través del ESP que permite mantener el control del coche en caso de perdida de adherència. También està el ASR, una función antipatinado para paliar una dèbil adherència en el arranque o en la aceleración. Motor

Cilindrada

Potencia

Par motor

Vel. màxima

Consumo medio

P.V.P. Imarzol

1.9 dCi

1.870 ce

120 cv

270 Nm a 2.000 rpm

197 Km/h

5,6 1/100 km

3.666.000

RENAULT

TALLERES A. PUEYO

Numancia, 14 • Barcelona Tel.: 93 410 81 04

Informació i assessorament en la compra de vehicles

Tècnic Pneumàtics i mòbils: un complicat matrimoni Un dels problemes que ha presentat sempre el pneumàtic ha sigut la seva dificultat per integrar electrònica en el seu si, amb lo que una vegada muntat en el vehicle, roda sense oferir més informació que la subjectiva que percep el conductor a través del volant, accelerador o suspensió. El fabricant finlandès Nokian Tires, gràcies a pertànyer al Grup d'electrònica i telefonia Nokia, s'ha llançat a desenvolupar un sistema de prevenció de caiguda de pressió en els pneumàtics que requereix d'un complicat matrimoni entre l'automòbil i el telèfon mòbil del seu propietari. El sistema amb el que pretenen conferir "intel·ligència" al pneumàtic consisteix en un sensor, que estaria alojat en l'interior del pneumàtic, i la seva funció principal seria xequejar la temperatura i pressió en l'interior del pneumàtic i, en cas de sofrir alguna anomalia en alguns dels dos paràmetres, enviar aquesta informació a un ordinador que s'encarregaria d'avisar al conductor a través del seu mòbil. Aquest sistema pot posteriorment ampliar-se gràcies a la tecnologia WAP dels mòbils per oferir altre tipus d'informacions, temperatura exterior, condicions de la calcada (gel, neu, aigua, etc), així com aplicacions GPS de localització, aplicacions Intemet-Wap o aplicacions que interactuin amb altres sistemes del vehicle. El pneumàtic "intel·ligent" de Nokia està en procés d'aconseguir la patent, i no estarà en el carrer fins els primers dies del 2002. (Font http://www.micoche.com)

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal VOLVO SEAT OPEL SKODA TOYOTA JEEP-CHRYSLER NISSAN PEUGEOT HYUNDAI BMW LEXUS MITSUBISHIGALLOPER FORD AUDI WOLKSWAGEN FIAT ALFA ROMEO LANCIA CITROEN MERCEDES HONDA SUZUKI SUBARU SANYONG DAEWOO

• Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. • Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • Valoració orientativa del vehicle de segona mà. • Assessorament fiscal en la compra del vehicle. • Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. • Contractació de l'assegurança. INFORMACIÓ

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

C<XIKM DAP**£L. I MOUITïCTESTECI

DCBAMCELONA

niVFuans

Visats TRAMITACIÓ CERTIFICATS FINAL D'DBRA

COL·LEGI D'APARELLADORS

(CFD)

1. Es podran tramitar CFO per a visats avançats amb les mateixes etiquetes del visat, tenint cura de retornar una còpia al Col·legi perquè tingui constància del seu acabament i tancar l'expedient. 2. També es podran fer CFO a ies obres de tècnic únic amb PEM entre 3,5 i 25 milions amb les etiquetes específiques que es faciliten en el moment de visar l'obra, sempre retornant una còpia per tancar l'expedient amb la seva data d'acabament

Selecciona Cap de Grup Empresa especialitzada en edificació d'habitatges per la zona de Barcelona i províncies

Es requereix - experiència mínima de 5 anys a peu d'obra - habituat a dirigir un equip de treball - edal aproximada entre 35 i 45 anys

Funcions LLISTATS

Es prepararà mensualment un llistat de la prima complementària facturada dels visats avançats que hagin estat retornats al Col·legi. W& Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 40 23 70 A/e: visats@apabcn.es

Programes informàtics Anomalia detectada en el programa informàtic de control de qualitat

planificació i coordinació de l'equip de caps d'obra de l'empresa seguiment directe com a cap d'obra de !a promoció d'habitat9es control econòmic general de les obres de l'empresa reportarà setmanalment amb el Project Manager

S'ofereix - contracte laboral indefinit, sou aproximat 9 MPTA brut/anual, negociables en funció de l'experiència aportada pel candidat Busquem professionals amb capacitat de planificació i dots de comandament, responsable i organitzat Selecció de personal. Referència: 7461 Interessats enviar una carta de presentació manuscnta, adjuntant currículum vitae i fotografia recent tipus carnet, indicant la refereni eia 7461 a: ; CAATB. Servei de Promoció i Mercat de Treball. Bon Pastor, 5 3a planta ; 08021 Barcelona ] a/e: trebaliOapabcn.es

Selecciona Cap d'Obra amb 25 anys al sector i amb més

En el programa informàtic de control de qualitat CONTROL WIN s'ha detectat un error en la definició dels criteris per a la creació de lots de formigó. A la pantalla de creació de lots, i en els casos que es volen considerar lots separats per al formigó dels pilars i el dels sostres, la definició de compressió i flexió respectivament és correcta i així es veu a la pantalla. Per contra, en generar les fitxes i fer una visió i impressió d'aquestes, els criteris de compressió pels pilars s'han canviat a flexió. Per corregir aquesta anomalia facilitem els arxius CtrWin.exe i CtrWinCs.exe que caldrà copiar en el directori on s'ha instal·lat el CONTROL WIN (per defecte s'insul·la a C:\archivos programa\ctrwin). En el moment de copiar-los ens demanarà si els volem sobreescriure, i li contestarem que sí. El disquet amb els nous arxius es facilita al Servei d'Informació del Col·legi (planta baixa). També es poden capturar per Internet a través de la pàgina web del Col·legi (www.apabcn.es).

Més informació: Servei Habitatge. Montserrat Roger. Telèfon 934 14 14 13. A/e: satu@apabcn.es.

CONSTRUCCIONS PAI, S A

de 100 treballadors en plantilla.

Es requereix • -

Solida experiència com a Cap d'Obra en constructora. Acostumat a tractar amb el client Edat aproximada entre 32 i 45 anys. Coneixements informàtics a nivell d'usuari de Microsoft Project i Excel. Cotxe propi.

Funcions - Contractació industrials, pressupostos, certificacions i facturació. - Tracte amb el dient.

S'ofereix - Contracte laboral indefinit. • Sou aproximat de 7,5 M M ptes. brut/anual, negociables en funció de l'experiència aportada pel candidat. Busquem una persona habituada a tractar amb clients, bon comvnkador. amb voluntat per aprendre i amb capacitat | per negociar, dirigir i delegar Selecció de personal. Referència: 7467 Interessats enviar una carta de presentació manuscrits, adjuntant currículum vitae i fotografia recent tipus carnet, indicant ia referència 7467 a. CAATB. Servei de Promoaò i Mercat de Treball Bon Pastor. 5 3a planu 08021 Barcelona a/e treballOapabcn.es

FRVEIS

DlVFRSDS

v i s A T s ™^L::"«ce;

TELÈFONS SERVEIS

TELÈFON

A/E

Infornwtó general

•)32 40 20 60

mfcirmaòo&apjbcn rs

VMau

932 40 23 70

visat·ftapabcn.ei

Scocuria

932 40 20 55

Aiwwni'm Professional i [uiidica

932 40 20 56

ancssorie$#apabcn.es

Rehabilitació i Medi Ambient

932 40 21 66

iertna#ap>bcii.cs

Bona de Treball

932 40 23 58

i rebaixa pa bcn.a

formació

932 40 23 73

formacio&apabcn.es

Cemrede Documenndó

932 40 23 61

rnurtfNpabai.es

BibIkMeca

932 40 23 80

reïun^jpjbcn es

Servei de Normativa

932 40 23 65

sit9apabcn.es

L'Informatiu

932 40 23 76

i nformati u^apaben .es

Comunicació, imatge i marqueting

932 40 23 83

com u n ioci e * * apa bcn.es

Servei Habitatge

934 14 14 13

saiuifapahcn.es

DEU-OACtONS

TELÈFON

(Hona

938 85 26 11

caatosuna@apabcn.es

Bages-Beipwdà

938 72 97 99

Gialbages^apabcn.e*

Vallès Octidenial

937 80 11 10

caatv(x#apabcn.es

Vallès Oriental

938 79 01 76

caatvori^apa bcn.es

Coma * Corlrriï de Catahutya

934 U 38 48

amun0apabcn.es

PETITS ANUNCIS

Coeficient d'actualització d'honoraris a 12 d'abril:

TAXADORS SOCIETAT DE TAXACIÓ DE BARCELONA

Ca - 1,116 Empresa de taxacions necessita tèc-

Proper canvi: 15 de maig Mòdul: 49.500 ITA.

NECROLÒGIQUES

nics vatoradors a diferents zones de Catalunya.

Les persones interessades poden enviar currículum amb foto a:

col·legiats la defunció dels nosom a ys. loan Navarro Armendàriz esdevinguda el 12 de març, a 89 anys.

IBERTASA. Aribau, 195, lr. 08021 Barcelona. Ref.1/02

Albert Amargós i Anoro, esdevinguda el 25 de març. a 85 anys.

TEL: Í ARA I

Serveis per a taxadors

Serveis per al projecte

Delineació de projectes

Gossos de trineu

Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectorització i digitalització de plànols. També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació). Telèfon: 934 87 00 54

S'ofereixen tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D. Fotografia i tractament d'imatge. Aporta experiència en empreses d'enginyeria i d'arquitectura. Telèfon: 933 095 965

T'agradaria córrer la PIRENA 2002. 15 dies en una travessia pel Pirineu, amb un tir de competició? Ara pots. Es requereix mínima condició física. Tel. 937 43 00 22 A/e: valamino@pie.xtec.es

Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D. replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp. 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84

Visualització de projectes Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: plànols de venda, perspectiva manual, render, fotomuntatges. animació 3D. vídeo, interactius, etc. Telèfon: 934 87 00 54 Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD. 2D i 3D. perspectives, renders. aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions. ajut a projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA. Tel: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net

Delineant de plànols S'ofereix delineant de plànols per a tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 30. CAD 2000. fer treballs a casa etc. Experiència en empresa d'enginyeria i d'arquitectura. Preus negociables. Xavi Telèfons: 934 18 56 76/686 979 368

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions, clima. Telèfon 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22

Perspectives Es realitzen perspectives fotorealïstes d'arquitectura per ordinador. Interiors. exteriors, plànols comercials i infografies diverses. Santiago Munoz 649 03 23 96

S'ofereix equip tècnic per a aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, amidaments i pressupostos, plecs de condicions, i informes tècnics i dictàmens, direccions d'obra i col·laboracions de qualsevol tipus amb estudis d'arquitectura i empreses constructores. Tot amb suport informàtic. informació Telèfons: 630 940 50

Despatx per a professionals en venda Situat en zona noble, al carrer Mallorca. 293 (entre Llúria i Pau Claris), al costat del Col·legi d'advocats. Finca regia, catalogada per Domènech i Montaner. Té ascensor, és una segona planta i 300 m1 dividits en 10 estances: disposa de 2 banys, i és exterior amb 2 balcons. També dóna a l'interior a pati d'illa amb tribuna. Preu de venda: 190.000.000 pessetes Finques Tebé. C/Muntaner. 811, 4t la. Tel: 934 54 41 07 • Fax: 934 51 56 70 A/e: melania-tebe@retemail.es

Serveis tècnics arquitectura I topografia

Plànols topogràfics, terrenys i solars. Estudis de seguretat Aixecament d'estat actual d'edificis. replanteig d'obres sobre el terreny. DeliEquip format per arquitectes tècnics i neació de projectes. Amidaments i pres- tècnics superiors en prevenció de riscos Fem perspectives en 3D amb el seu supostos. Plotejat de plànols. laborals s'ofereix per a la realització Oficina d'Arquitectura Tècnica emplaçament real. Oferim serveis de fotod'estudis de seguretat i salut (memòria, Gómez i Associats. muntatge, vídeo (recorregut d'interiors i pressupost, detalls i documentació gràfiexteriors), plànols de venda, pàgines web C. Eres. 80, local, 3 - Sí. Feliu de Guíxols. ca). Preu: des de 30.000 PTA i CD's. Ens desplacem a tot Catalunya. Miguel Àngel 606 50 51 97 Tel. i fax: 972 32 32 82 Telèfon: 934 59 46 17 Oriol 639 89 10 63 A/e: ofícinajmgomez@ctv.es Perspectives I fotomuntatges

Equip tècnic

Despatx per a professionals en lloguer Situat en zona noble, entre el C/Uúria i l'Av. Diagonal). Finca regia amb ascensor. És una tercera planta. Té 400 rrr dividits en diverses estances i disposa de 3 banys. Renda mensual: 600.000 pessetes. Finques Tebé. C/Muntaner. 811, 4t la. Tel: 934 54 4107 • Fax: 934 51 56 70 A/e: melania-tebe@retemail.es

DESMERCAT

3 COORDINADORS D'OBRES

QCO - GESTIÓ I COORDINACIÓ D'OBRES, SL

TRFBAI

COORDINADORS D'OBRES

GCO - GESTIÓ I COORDINACIÓ D'OBRES, SL

Perfil

Experiència a peu d'obratíe8-10 anys (principalment en empresa constructora).

Experiència a peu d'obra de 2-4 anys (principalment en empresa constructora).

Coneixements de gestió econòmica, planificació, contractació d'industrials í

capacitat de comandament d'equip de treball tècnic.

coordinació a peu d'obra.

S'ofereix

Sou negociable segons vàlua (detallar aspiracions econòmiques). Sou fix més

objectius.

Les persones interessades podeu adreçar currículum a Marina Cervera.

Les persones interessades poden adreçar currículum a Marina Cervera.

Fax mim: 934 76 69 9 1

Fax núm: 934 76 69 9 1

A R Q U I T E C T E / A TÈCNIC/A I/D A P A R E L L A D O R / A IMPORTANT EMPRESA FABRICANT DE REVESTIMENTS DE PARETS I TERRES UBICADA AL VALLÈS ORIENTAL

ARUUITECTE/A TÈCNIC/A ENGINYERIA DE BARCELONA per a direcció d'execució d'obra I coordinador de seguretat i salut.

ICSARECI'RSOS Hl'MANOv' tècnic comercial (àmbit d'actuació, Catalunya) Pern Imprescindible aportar experiència mínima de quatre anys en l'àmbit comercial, principalment en empreses del sector de la construcció. Es valorarà contactes i cartera de clients. Habituada a treballar amb eines informàtiques. Vehicle propi. Pensem en una persona dinàmica, amb iniciativa, amb habilitat per a la negociació i amb mentalitat pràctica en la consecució dels objectius. Es responsabilitzarà de la captació, supervisió i seguiment de nous clients de la zona. així com de l'assessorament tècnic i comercial ja existents. S'ofereix Oferim incorporació immediata e

Experiència de més de 5 anys. Es valorarà experiència amb projectes i direccions d'obres amb GISA. Coneixements informàtics office. TCQ 2000 I PCQ 2000. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i disponibilitat de vehicle. S'ofereix Àrea de treball, Catalunya. Relació liberal o contracte laboral, sou a convenir.

empresa sòlida en constant procés de creixement. Retribució en funció dels valors aportats.

Les persones interessades poden enviar currículum i fotografia recent, indicant en ei sobre la ref. 40.267 a: tCSA Recursos Humans c / Còrsega, 329, 8. 08037 Barcelona Telèfon 932 37 66 46. Fax: 932 16 97 30 a / e : seleccionolcMrrhh.com

Les persones interessades poden posarse en contacte amb Xavier de Rocaffguera, telèfon: 93 366 75 25.

Ref: 7436

COORDINADOR/A

DOBRES

PROMOTORA CONSTRUCTORA DEL VENDRELL per a la direcció facultativa d'obres, comparatius d'ofertes i contractació, estudis de seguretat, etc.

No cal experiència. S'ofereix l'oportunitat de desenvolupament professional. Edat, fins a 3 1 anys. Coneixements informàtics d'Autocad i Word. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S'ofereix Àrea de treball, província de Barcelona i Tarragona. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 6 mesos. Sou aproximat 5000,000.- PTA brut/anual negociable- Incorporació immediata. Les persones interessades poden a cunteukm per fax, núm: 977 66 64 69.

CAP D'OBRES EMPRESA CONSTRUCTORA D'ANDORRA n la construcció de xalets

Experiència mínima a partir d ' l any. Funcions de control d'obres i pressupostos entre d'altres. Convenient coneixements informàtics. S'ofereix Jornada oficial. Àrea de treball a Andorra • la Seu d'Urgell. Imprescindible carnet de conduir. Contracte laboral indefinit amb període de prova de 3 mesos. Retnbució neta anual 3.000.000.- PTA negociables, mes tant per cent de beneficis. Vehicle d'empresa. Signatura d'obres. Incorporació immediata. Les persones interessades poden enviar currículum per fax, al núm: 0 0 376 82 43 8 1

* TÈCNIC/A EN DISSENY ASSISTIT PER ORDINADOR EMPRESA FABRICANT I MUNTADORA D'EDIFICIS INDUSTRIALS especialitzada «n naus Industrials, oficines, poUesportlus, parqulngs I col·legis per dibuixar amb Autocad els edrfcis prefabricats, plànols de fabricació i muntatges. Perffl Calen coneixements d'Autocad 14/2000. Idioma català i castellà. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. S'ofereix Àrea de treball. EJ Bruc. Convenient reskfir a la comarca de l'Anota. Trebafl en equp. Jornada oficial. Contracte laboral d ' l any amb penode de prova. Retnbució. 3.000.000.- brut/anual negociables. Incorporació ir Les persones interessades poden adreçar currículum per lax. nünv 937 7100 78 o bé per s/e: admon»spandeck.com

| j CDORDINADOR/A

D'OBRES

PROMOTORA D HABITATGES DE BADALONA amb expenèncja mínima de 5 anys. Per a funcions de coordinació i seguiment d'obres, contractació de proveïdors i industrials, control i seguiment econòmic i pressupostari, amidaments. entre d'altres.

Edat aproximada entre 30 i 35 anys. Convenient coneixements informàtics. Word, Excel. Presto. Winproject. Cad. S'ofereU Àrea de treball a Barcelona. knpresclndUe vehicle propi. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou 4.5-5.000.000.- brut anua) negociable. Incorporació immediata. U s persones interessades poden enviar currículum per fax. núm: 933 84 06 3 * .

Ret: 7453

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL Tel.: 932 40 23 58 • Fax: 932 40 23 59 • A/e: treball@apabcn.es • http//: www.apabcn.es

.ACXIVIXAXH. CONSTRUCCIÓ

I NOVES LA POSADA EN OBRA DE LES NSTAL-LACIONS. del 10 al 3 1 de maig a Barcelona

U CONSTRUCCIÓ METÀL·LICA I I . TANCAMENTS r-.. Sessions tècniques I seminari, del 5 al 21 de Juny U construcció meüHia nrà J I jbric de U ttwiuaó industrial. Üs enginyen ieran ds primers a ipiofhar-ie de les seves extraordinàries aparitars mecàniques però el seu ús s'estendrà ràpidament a l'edificació on permetrà d desenvolupament d'una nova arquitectura buidi en l'ú* sistemàtic dd pònic com a sistema estructural I J gran versatiltui de l'acer permetrà incrementar les llums i eliminar els murs de càrrega, però la dificultat de construir superfícies complexes i contínues, deixarà els tancament idegats a altres materials. La fabricació en continu de xapes i d desenvolupament de les malles espacials canviaran aquesta òptica, trencant la distinció entre paret i coberta i recuperant la col·laboració entre tancament i estructura. EI gran desenvolupament de la construcció en acer, en la segona meitat d'aquest segle, ha cristal·litzat en un conjunt de tipologies estructurals que contenen la possibilitat de noves formes properes a la tecnologia aeronàutica. Les superfícies lleugeres i de geometria complexa, la rapidesa de muntatge o la versatilitat i la possibilitat d'introduir canvis obre unes grans perspectives a la construcció amb tancaments i estructures metàl·liques.

en la consirucció de façanes í cobertes metàl·liques, ja es tracti de sistemes complerts ja de revestiments. Ai» mateix, inclourà un repàs de les darreres realitzacions i de les noves possibilitats en àmbits on encara no hi són presents. FJs diferents productes són els següents:

les tradicionals instal·lacions: nous materials i

Víctor Vltlaplana. Enginyer de tdecomuni-

sistemes que milloren la qualitat i el confon a l'usuari.

Comunicacions dijous, 17 de maig. cacions

•

Cas i combustibles dijous, 24 de maig. loan Briz. Arquitecte

Sistemes de tancament • Sistemes integrals de façanes i cobertes • Plafons de xapes plegades d'una o dues fulles • Revestiments de façana y aplaçats • Cobertes metàl·liques tradicionals -coure, zinc-

ques i en cadascuna es parlarà

Etc

vis de qualitat els criteris de traçat de la ins-

durada: 16 hores

tal·lació i els de control de la posada en obra.

preu matrícula: 30.000 PTA

Així mateix, com prevenir patologies i quins

preu col·legiat: 25.000 PTA

Sistemes auxiliars • Fixacions, ancoratges i connectors El programa i els temes concrets que es tractaran en aquestes darreres sessions està en procés d'elaboració i seguirà l'esquema de les sessions anteriors.

d'una

LA POSADA EN OBRA DE LES INSTAL·LACIONS. 1 R CICLE

• • • •

Electricitat i il·luminació La posada a terra Fontaneria i aigua calenta sanitària Evacuació i fums

responsable acadèmic Arcadi de Bobes dates: del 6 al 27 de juny a Granollers horari: dimecres, de 17 a 21 h durada: 16 hores preu matrícula: 30.000 PTA preu col·legiat: 25.000 PTA "també es poden fer inscripcions a cadascuna de les sessions independentment CODI: E7002

•

Calefacció i aire condicionat

instal·lació i les seves associades, i la sessió

dijous, 31 de maig.

versarà sobre el vocabulari comú dels trets

losep A. Tribó. Arquitecte

bàsics de cada instal·lació, la normativa d'aplicació, criteris sobre la tria i acceptació de

responsable acadèmic Arcadi de Bobes

materials (tradicionals i nous), com revisar

dates: del 10 al 31 de maig

un projecte i els criteris de modificació o can-

horari: dijous, de 17 a 21 hores

són els problemes típics durant l'execució i

'també poden inscriure's a cadascuna de les

que generen defectes.

sessions independentment

programa •

Seguretat, incendis, intrusió dijous, 10 de maig. Lluïsa Sànchez. Arquitecta

Del 6 at 27 de juny a Granollers

El cide s'estructura en sessions monogràfiques i en cadascuna es parlarà d'una instal·lació i les seves associades, i la sessió versarà sobre e! vocabulari comú dds trets bàsics de cada instal·lació, la normativa d'aplicació, criteris sobre la tria i acceptació de materials (tradicionals i nous), com revisar un projecte i els criteris de modificació o canvis de qualitat els criteris de traçat de la instal·lació i els de control de la posada en obra. Així mateix, com prevenir patologies i quins són els problemes típics durant l'execució i que generen defecies.

•

han incorporat a l'edificació amb més força a

El cicle s'estructura en sessions monogràfi-

responsables acadèmics: loan Sabaté i Horacio Espeche dates sessions tècniques: dimarts 5, 12 i 19 Per aprofundir en aquests objectius hem de juny plantejat la realització de dues jornades consecu- dates seminari: dijous, 7, 14 i 21 de juny tives: la primera, realitzada durant els mesos de preu sessions tècniques: 5.000 PTA febrer i març de 2001, s'ha dedicat a l'estruc- preu seminari: 30.000 PTA tura i ha tingut una gran resposta de tècnics i empreses. La segona, prevista pel mes de juny CODI: E 1 0 9 2 del 2001, tractarà sobre ds materials utilitzats CODI: E 1 1 0 2

Amb aquest cicle es proposen unes sessions monogràfiques que se centren en els aspectes importants a considerar en la posada en obra de cadascuna de les instal·lacions per posar al dia i adarir lemes, o debatre'ls.

Aquest cicle conté les instal·lacions q u i s'hi

2 N CICLE

CODI: E7051

-' CONSTRUIR AMB FORMIGÓ. FORMIGÓ IN SITU. SEMINARI -^ del 5 al 19 de juny a Manresa En el curs es parlarà sobre h construcció en formigó i en especial sobre la utilització del formigó vist En aquesta utilització, les condicions de l'encofrat l'adequada dosificació i la correcta execució esdevenen fonamentals. La dificultat d'aconseguir un bon resultat i el risc que comporta (ja que un cop executat és pràcticament impossible de reparar) fan d'aquesta operació una de les més complexes i incertes de la construcció actual.

Programa • Projecte un formigó visi Del càlcul al projecte el disseny constructiu. Manel femandez • Formigó: dosificació, granulometria i additius. Domènec Masó • Condicionaments tècnics dels encofrats. Separadors i ancoratges, lordi Carda • Els nous formigons {d'alta resistènda, alleugerits, estructurats, etc). Antonio Aguado • Acabals i textures del formigó, loan Ardèvol • El control dels materials i control d'execu-

ció. Xavier Aumedes • Patologies i mètodes de diagnosi. Reparacions, loan Leiva responsable acadèmic loan Sabaté dates: del 5 al 19 de juny a Manresa horari: de 17 a 21 h durada: 9 hores preu matrícula: 25.000 FIA preu col·legiat 20.000 PTA professors: Antonio Aguado. Director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de camins, canals i ports de Barcelona. loan Ardèvol. Aparellador Xavier Aumedes. Arquitecte tècnic Manuel Fernàndez. Arquitecte. Professor d'Estnictures Arquitectòniques a l'Escola d'Arquitectura de La Salle (URL) o a l'Escola Elisava lordi Carda. Arquitecte. Departament tècnic Encofrats Alsina loan Leiva. Laboratori de materials de l'EUPB Domènec Masó. Enginyer industrial

CODI: E1053

Scgoiu quinrcna abril 2001 _

REHABILITACIÓ

Ï ' "

CÀLCUL PRÀCTIC DE MURS DE CONTENCIÓ del 1 4 al 23 de maig a Manresa i del 2 9 de maig al 12 de Juny a Vic

El curs té com a objectiu donar als assistents els coneixements pràctics necessaris per a calcular, predimensionar, dissenyar i construir murs de contenció de tenes relativament senzills. En el curs s'exposarà la teoria de l'empenta, es mostraran els diversos tipus de murs de contenció, i el procés del seu disseny i construcció- Es desenvoluparan casos pràctics L a l'hora d'aplicar-hi el càlcul, es farà una sessió de demostració d'alguns dels programes informàtics que hi ha a l'abast per fer-ne els càlculs. programa • Teoria de l'empenta • Tipologia de murs de contenció • Et procés de disseny i construcció dels murs • Demostració de programes infomiàtks • Casos pràctics Dates a Manresa: del 14 al 23 de maig Dates a Vic del 29 de maig at 12 de juny responsable acadèmic losep Ignasi de Llorens horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores durada: 8 hores preu matrícula: 24.000 pta preu col·legial: 20.000 pia professors: losep Ignasi de Llorens, Doctor Arquitecte. Professor de construcció de la UPC Agustí Portales. Doctor Arquitecte de l'ETSAB,UPC Amb la participació de les empreses CYPE i PROCUNO Com:E3082 CODI: E3083

l JORNADES TÈCNIQUES A V I C

| maig I juny •

Geotècnia

Dimarts, 8 de maig

• Els materials d'argila cuita Dimarts, 10 de juny ponents: Laboratori Lostec horari dimarts, de 18 a 21 hores durada: 3 hores cadascuna preu matricula: 6.000 PIA cadascuna preu col·legial: 6.000 PTA cadascuna

DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN FAÇANES URBANES

Barcelona, 9,10,11112 de maig del 2001 Presentació La façana és l'element constructiu més complex i delicat dels edificis. Actua com a aïllant tèrmic i acústic controla la il·luminació natural i la renovació d'aire i dóna estanqueitat a l'espai habitable. Constructivament, la façana, com a elemenl estructural o com a embolcall protegeix l'estructura i els altres components de l'edifici, n'allarga la vida úlil i fa possible crear un ambient interior confortable. Aquest mateix fet la situa fonament exposada i agredida pels agents atmosfèrics i pei tota mena d'accions físiques, químiques i mecàniques que hi incideixen. Com i conseqüència dels factors comentats, la façana és l'element constructiu de l'edifici que presenta un pitjor estai de conservació, L'exigència pública del control i manteniment periòdic de les façanes ha fet créixer sensiblement els treballs de conservació. A causa de la diversitat d'elements i complexitat dels treballs, no sempre es realitzen amb la cura que caldria i es requereix un cert grau d'especialització. El curs s'adreça al coneixement dels materials i tècniques constructives presents a les façanes construïdes en diferents moments històrics i presenta una metodologia de treball que va des de la primera inspecció t la diagnosi fins a la rehabilitació i a la planificació del seu manteniment

alia hcottà di toàwtura M'Umxrsàà di DISSABTE 12 DE MAIC Gewiu. PRESEMAC1Ó D'OBRES CONCRETES 10:30 Pausa 11:00 Com í per què s'embruten les faça- 9:30 Intervenció global de la façana nes?. El medi atmosfèric com a neomudéjar del Teatre Manuel mecanisme de degradació de les de Falla de Cadis. Francisco Ortega façanes. }uan Monjo Carrió. Dr. ArquitecAndrade te. Cattdràtk de Construcció de l'Fxola 10:00 Sepúlveda, 185. d'Arquitectura de la Unhmitm Politècnica Alben López Iborra. Arquitecte Tknk. de Madrid. Gerent de GinestoiaSl. 12:30 Com i per què es deteriora la pedra 10:30 Treballs de conservació i restauutilitzada en les façanes urbanes? ració de l'estuc i dels elements Rosa MJ Esbert. Dra. en geologia. Catedràsingulars de terracota de la façatica del Departament de Geòloga. Àrea de na de l'edifici annex a l'església Petrologia i Geoquímiaj. Facultat de Geolode Sant Sever, \aame Miret. Arquigia de k Unhvrsidad de Oviedo. tecte I Manuel Iglesias. Restaumd/x. 16:00 Com i per què s'embruten les faça- 11:00 Pausa nes? El medi atmosfèric com a meca- 11:30 Rehabilitació integral de les façanisme de degradació de les façanes. nes del Quiosc modernista d d )uan Monjo Carrió parc de San Telmo a Las Palmas de Gran Canària. Francisco Ortega 17:00 Pausa Andrade 17:30 L'aigua com a agent agressor de les façanes. Franciscà Ortega Andrade. Dr. 12:30 Conservació i restauració dels arquitecte. Catedràtic de Conmicció de elements peirís i esgrafiats de l'Escola d'Arquitectura de la Umimiaad l'Edifici del Parlament de Catade las Palmas. lunya. Xavier Pigrau / Alüi Calmeu. Arquitectes. Departament d'Arquitectu19:00 L'accessibilitat com a dau dels trera de l'Ajuntament de Barcelona. balls. Enric Casanovas. Arquitecte tècnic. 13:30 Rehabilitació de les façanes d'un edifici u'pic de l'Eixample de Barcelona. Albert Unís Rodríguez ArquiDIVENDRES. II DE MAIG tecte Tknk. ACTUAR EN LA FAÇANA

DIMECRES, 9 DE MAIG LA FAÇANA A LA CASA URBANA. L'E- 9:00 XEMPLE DE BARCELONA 10:30 11:00 16:00 Presentació del curs. 16:05 La representació del classicisme. De 1770 a 1850. laume Rosell. Apa- 12:30 rellador, historiador i Dr. en arquitectura. Catedràtic del Departament de 16:00 Composició Arquitectònica de la Universitat Politècnica de Catalunya. 17:45 17:00 Pausa 17:30 La importància del revestiment. De 1850 a 1920. Maribel Rosselló. Arquitecta tècnica i historiadora de l'art. Professora dei Departantent de 18:30 Composició Arquitectònica de la Uni- 19:00 versitat Politècnica de Catalunya. 19:15 1830 Un nou paper per al tancament, la tradició i l'avantguarda. De 1920 a 1970. Ramon Graus. Arquiteett i arquitecte tècnic del Senti Rehabilitació i Medi Ambient del CAATB. Professor del Departament de Competició Arquitectònica de la Unhvrsiuu Politècnica de Catalunya.

Criteris d'intervenció en les façanes. Paolo Torsello DADES GENERALS Pausa Dates: 9,10,11 i 12 de maig del 2001 Neteja i tractament de façana. Rosa Horari: 9 de maig, de 15.40 a 20 h. M1 Esbert 10 i 11 de maig. de 9 a 14 i de 16 a 20 h Correcció de problemes d'humitat 12 de maig, de 9 a 14 h. Francisco Ortep Andrade Lloc Sala d'actes del CAAT de Barcelona. Bon Degradació i recuperació d'estucs. Pastor, 5. 08021 Barcelona }oan Casadevall. Arquitecte. Director delInformació: Servei de formació, 3 ' planta 932.402.373 gabinet de color. Reproducció d'elements de pedra a/e: formado@apabcn.es artificial. Jordi Cenada. Arquitecte Tècnic web http://www.apabcn.es del Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Inscriprions: Servei d'Informació dd Col·legi Tel.: 93 240 20 60 Fax 93 240 20 61 CAATB. El paper de la fusteria. Ramon Graus Preu matricula: 72.000 PIA/ 432,73 Euros Preu col·legial/dl- 60.000 PIA / 360,61 Euros Pausa La pintura com a acabat final. Tipus i propietats. Àngfl Rueda. Dr. en Cièn- S'ha previst la concessió de beques a estucies Químii/uíi. Departament de R+D de diants, pel 50% de l'import de la matrícula.

DIJOUS, 10 DE MAIG CONÈIXER LA FAÇANA I ELS SEUS PRO BLEMES 9 00

I MANTENIMENT

Metodologia de diagnosi de façanes. Podo TorseQo. Arquitecte. Professore Ordinària è "Resumo atdwómko' CODI:

R1181

ACTIVITATS.

30:

MEDI AMBIENT MATERIALS PER A UNA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE: OPCIONS DE MERCAT

del 2 1 al 2 4 d e m a i g a B a r c e l o n a

fYr aconseguir una construcció més josleniHe, ton diversos els paràmetres sobre cb quals hem d'incidir, des de la implemenució de redífki en la trama urbana fins a ta programació dd manteniment per allargar la seva vida útil IJ tria dels materials i de les solucions constructives és un dds passos en què més es pot incidir des de la direcció facultativa de les obres i pot suposar una reducció important de l'impacte global de la construc-

DREANITZACIO GESTIÓ I MERCAT IMMOBILIARI Cicle de sessions a Barcelona i Granollers DAIIS A RARUIUNA divendres, 27 d'abril:

• FJ mercat immobïlari: la transformació del Poble Nou. La zona 220. Ramon Garcia. Gerent Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona DATIS A GRANOLLERS dimarts, 15 de maig:

• La figura del l'ro|ect Manager. Funcions i perfil professional. Carles Puiggròs. Project manager. horari: de 19 a 21 hores. durada: 2 hores cadascuna. L'entrada és lliure però cal reservar plaça. CODI: G 7 O O 1

ció. El problema més freqüent que se'ns presenu és et de trobar aquests materials i aquestes solucions alternatives, que sobre el paper i en teoria són els més adients, però que són difícils de trobar en el mercat.

de ta presentació de diferents solucions comercialitzades per part de les empreses que els produeixen i/o distribueixen.

Durant el curs es presentaran en blocs temàtics els materials (aïllaments, tancaments, revestíments, impermeabilitzants, paviments etc.) i es donaran els criteris bàsics de selecció i preferèneia des del punt de vista mediambiental. Aquesles presentacions teòriques aniran acompanyades

Dates: 21,22, 23 i 24 de maig del 2001 Horari: de 16 a 20 h. Lloc CAAT de Barcelona. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Informació: Servei de Formació, 3 1 planta Tel.: 932.402.373

DADES GENERALS

a/e: fonnacio£apabcn.es web http://www.apabcn.es Inscripcions: Servei d'informació del Col·legi Tel.: 93 240 20 60 - Far 93 240 20 61 Preu matrícula: 30.000 PTA/180,30 € Preu col·legial/da: 24.000 PTA/144,24 € S'ha previst la concessió de beques a estudiants, pel 50% de l'import de la matrícula. CODI:

M1121

I GESTIÓ GESTIÓ DE LA CONTRACTACIÓ DE SUBMINISTRES PER A INSTAL·LACIONS EN LA PROMOCIÓ D'EDIFICIS

del 10 al 31 de maig a Barcelona Per poder començar les obres i. també, una vegada acabades, per a la posada en funcionament de l'edifici i tes seves instal·lacions, cal contractar amb les diverses companyies de serveis els subministres per a instal·lacions (aigua, electricitat gas, telèfons, etc). FJ promotor ha de fer la gestió de la contractació i, cada cop més, ho demana al tècnic a qui ha encarregat la gestió de les obres. Els objectius d'aquest curs són donar a conèixer quins són els requeriments que habitualment demanen les companyies, com gestionar la contractació, quina és la casuística més habitual i quines són les estratègies per fer aquesta tasca de forma efectiva.

Aquest és un del cursos que organitzem conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. Comptarà amb dos crèdits per als alumnes del màster en project manager.

Electricitat 1 Aigua i clavegueram Electricitat 2 Gas natural i GLP Casos pràctics. Electricitat instal·lacions especials Casos pràctics: tots els suminislres

professors: ]oan Hemandez Mayor Dr. Enginyer Industrial de AI INCEN1ERJA losep M Pèlach Vidal Arquitecte tècnic responsable acadèmic Carles Puiggròs dates: del 10 al 31 de maig horari: dimarts i dijous, de 16 a 21 hores durada: 21 hores preu matrícula:44.000 PTA preu col·legiat 37.000 PTA

CODI:

G1081

MÀSTER PROJECT MANAGEMENT EN EDIFICACIÓ I URBANISME. GESTIÓ DE LA PROMOCIÓ I CONSTRUCCIÓ

Edició 2001-2003 Programa any acadèmic 01/02 Mòdul 1: Introducció al management i project management 24 hores

Finançament d'operacions immobiliàries Rsulitat en el camp immobiliari Assegurances Anàlisi de viabilitat de l'operació immobiliària Promoció i gestió del sòl per a edificar Màrqueting operatiu Resolució de cas pràctic Simulació

• La gerència del projecte i obra • Els agents del procés d'edificació i les seves relacions • El management i el project manager com Any acadèmic 02/03 a directiu Mòdul 111. Gestió del procés de construcció Mòdul II. Gestió de la promoció immobi- 150 hores liària 176 hores • Cestió estratègica de projectes • Organització i lideratge d'equips de treball • Operació immobiliària • Cestió de la qualitat • Economia d'empresa i comptabilitat • Gestió del projecte • Dret mercantil i de la propietat • Habilitats directives • Contractació • Anàlisis dels costos de construcció i el seu • Anàlisi del sector immobiliari control • Màrqueting immobiliari, estudis de mercat • Cestió de l'execució de les obres • Avaluació financera de projectes immobi- • Gestió del manteniment i postvenda liaris • Tancament de l'operació i manteniment

• Resolució de casos pràctics. Simulació Mòdul IV. Tesina 150 hores • Treball final

OBERT PERÍODE ADMISSIÓ CANDIDATS Uns el 30 de maig del 2001 Cal presentar currículum vitae i carta de presentació. Les admissions no es comunicaran fins el mes de juny/juliol.

responsable acadèmic Carles Puiggròs dates: lrcurs,del 19d'oaubrede2001 J ] 11 de maig del 2002 horari: divendres de 16.30 à 21 hores i dissabte de 9.30 a 14.00 h durada: 2 cursos acadèmics preu matricula: Ir curs 480.000 PTA. 2n curs 480.000 PIA preu col·legiat ir curs 400.000 PLA, 2n curs 400.000 PTA organitzat conjuntament amb

CODI: G 5 0 5 3

FORMARIQ

QUALITAT L'APUCACIÓ DE LA ISO PELS CAPS D'OBRA A L'EMPRESA CONSTRUCTORA CERTIFICADA del 9 al 3 1 de maig a Barcelona El curs va adreçat als tècnics que exerceixen o volen exercir com a Caps d'obra o Ajudants d'obra en empresa constructora general que té implantat un sistema de gestió de la qualitat de conformital a la Norma ISO 9002. El curs s'estructura de manera que contempli tots els requisits que li exigeix l'acompliment de la Norma ISO 9002 en l'exercici de les seves funcions amb l'aprofundiment progressiu en cadascun d'ells partim d'una primera introducció de nocions bàsiques de qualitat i de sistema i una visió global de la seva aplicació. La temàtica s'exposarà de forma flexible que

permeti contemplat, d'una banda, les organitza• La gestió de la qualitat a l'obra cions diverses de l'empresa al voltant del Cap • L'aplicació de la qualitat a l'obra d'Obra i, de l'altra, les possibles eines o models • La relació amb els altres agents que interveper aplicar-hi la qualitat derivades del sistema de nen a l'obra gestió de la qualitat particular de cada empresa. El • Factors d'èxit per a la gestió de la qualitat a l'empresa constructora curs s'impartirà buscant la motivació i la partici• La qualitat estratègica del canvi pació activa dels assistents amb l'aportació d'opinions i d'idees, i amb la realització d'exemples sobre els models exposats al curs. responsable acadèmic Xavier Baró dates: del 9 ai 31 de maig programa horari: dimecres, de 16 a 2030 hores • La qualitat a la construcció durada: 16 hores preu matrícula: 50.000 PIA • L'ISOa l'empresa constructora • El sistema de gestió de la qualitat preu col·legiat: «.000 PTA

professors: Xavier Baró. Enginyer de camins. Responsable qualitat empreses a l'hec Ferran Pérez. Enginyer industrial. Servei de la Qualitat de ITTEC Carles Oliver. Aparellador Jordi Tragan. Arquitecte. Director tècnic de Constructora d'Aro Pere López. Enginyer industrial. Director PLM Projectes i Serveis .Amb la col·laboració de: 1TEC CODI:

Q1061

LA SEGURETAT I SALUT A LES OBRES Cicle d e sessions a Barcelona i Granollers SEGURETAT A LES INSTAL·LACIONS D'ELECTRICITAT DURANT LES OBRES Dates: Dimecres, 3 maig a Granollers Les instal·ladora elèctriques provisionals de les obres constitueixen un element fonamental a l'hora de realitzai-les. La seguretat d'aquestes instal·lacions constitueix un dels punts sovint més oblidats. \ulem veure com han de ser les escomeses provisionals, els quadres generals i els quadres de plantes, les esteses de cables, les connexions i les pteses de terra. Analitzarem els elements que componen els quadres, la seva sensibilitat, el manteniment i tes instruccions de seguretat per al seu ús. Professor Xavier Cardús. Enginyer tècnic elèctric Tècnic superior en prevenció de riscos laborals LA SEGURETAT EN TREBALLS ESPECIALS EN ALÇADA Dates: Dilluns, 7 de maig a Barcelona Aquesta mena de treball i les tècniques que s'utilitzen tenen una especificitat molt gran, on la seguretat es troba totalment integrada en la forma de treballar. Per tal de conèixer les dificultats habituals i els mètodes operatius a utilitzar, es presentaran casos reals en què intervindran ds tècnics de diverses empreses especialitzades. Professor Vertisub liuada en fa col·locació d'elements de protecció col·lectiva que ens parlarà de la realitat a les XARXES I BARANES DE SEGURETAT obres, i ens presentarà diversos casos i soluALES OBRES cions. Dates Dimecres, 30 de maig a Granollers Professor Francisco Mayoral. Ingea La sessió ral donar una visió real del que cal fer en la utilització i la instal·lació d'aquestes SEGURETAT EN ELS ENDERROCS proteccions col·lectives, el seu muntatge i l'ús Dates: Dilluns. I I de juny a Barcelona correcte. Es divideix en dues parts, a la pri- Es parlarà de la seguretat bàsica que a l aplicar en mera hi haurà l'exposició de la normativa els treballs habituals d enderroc de tota la seva vigent les formes de col·locació, ancoratge i problemàtica i de les mesures de prevenció que manteniment de les xarxes i baranes. U segol'experiència ha demostrat que són efectives i d'ana part anirà a càntc d'una empresa espèciaplicació rai.

Professor Joaquim Sandiez .\rquik.k i a n k Tècnic en prevenció de riscos,fcmlenücsBenjumea LA FORMACIÓ I LA INFORMACIÓ EN SEGURETAT DELS TREBALLADORS A LES OBRES Dates: Dilluns. 2 de juliol a Barcelona Els treballadors de tes obres han d'estar informats deb riscos que comporten diversos processos de treball i han d'estar formats per treballar segurs. En aquesta sessió es mostrarà com irtílhzu d mètodes pedagògics i com desenvolupar habilitats per a b comunicació, faalhani eines útils per

als professionals no habituats a fer de professors o comunkadors. Professor laume Uacuna. Doctor en filosofia i Lletres, expen en formació i comunicació Responsable acadèmic Ezequiel Bdtet Dates fins el juliol Horari: un dilluns al mes de 17 a 21 h o m Durada: 4 hores cadj sessió Preu matrícula: 6.000 PTA per sessió Preu col·legial: 5.000 PIA per sessió

CODI:

S7011

ACTIVITATS

LA COORDINACIÓ DE SEGURETAT. FUNCIONS BÀSIQUES

GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE D'EXECUCIÓ D'OBRES. C A S PRÀCTIC

1 4 d e maig a Barcelona

1 6 I 2 3 de maig a Barcelona

Amb aquest! sessió s'ofereix una visió general de l'enfocament de la seguretat, les actuacions que comporta l'aplicadó del Reial decret 1627/1997. Dóna informació sobre com s'ha de preparar un estudi de seguretat, un pla de seguretat i sobre quina es la missió del coordinador de seguretat pautes d'actuació i consells pràctics sobre la seva feina en fase d'execució d'obro

preu matrícula: 5.000 PIA preu col·legiat 2.000 PIA professors: losep M. Calafell. Arquitecte tècnic Cap de l'Assessoria Jurídica i Professional del CAATB M. -Àngels Sànchez. Arquitecta Tècnica. Coordinadora de seguretat

Va adreçat a professionals que hagin d'intervenir en obres petites i sense especial risc, en Ics quals només cal l'Estudi bàsic de seguretat o la coordinació en fase d'execució. Programa • Introducció als temes legislatius. Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució. • L'estudi i el pla de seguretat i saluL responsable acadèmic Ezequiel Bellet dates: I-i de maig horari: dilluns, de 16.30 a 21 hores durada: 4 hores

ACTIVITATS H •

La guia pràctica del coordinador de seguretat en la fase d'execució d'obres es una proposta de metodologia de treball a seguir durant tot el procés de l'obra. Aquest curs es desenvolupa en dues sessions: una de dedicada a explicar les tasques a realitzar i els mètodes de treball que s'han de portar a terme segons la guia i. l'altra, a aplicar la guia a un exemple pràctic de coordinació de seguretat d'un edifici piurifamiliar entre mitgeres, que és el üpus d'obra més típic que desenvoluparà un aparellador/arquitecte tècnic El professor exposarà com en aquest cas s'ha fet l'anàlisi de l'estudi de seguretat, l'anàlisi del pla per a la seva aprovació i com s'organitza el treball de coordinador per al seguiment de la seguretal de l'obra.

Programa • Contractació del coordinador. Estudis i Plans de seguretat. Aprovació dd pla. Visites d'inspecció i control. Planificació de la prevenció. Informes. Final d'obra. • Cas pràctic edifici de 64 habitatges. responsable acadèmic Ezequiel Bellet dates: 16 i 23 de maig horari: dimecres, de 17 a 21 hores durada: 8 hores preu matrícula: 12.600 PIA preu col·legiat 10.500 PIA professors; Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic Expert en seguretat i coordinador M. Àngels Sànchez. Arquitecta tècnica. Coordinadorakq» Co

I N FD R Inscripcions 932 40 20 60 • Informació 932 40 23 73 • Fax 932 40 20 61

CODI: S10210

http://www.apabcn.es • a/e: formacio@apabcn.es

PERICIALS

CERTIFICATS D'HABITABILITAT 8 de maig a Barcelona Una de les tasques habituals dels arquitectes tècnics és certificar t'habitabilitat d'un habitatge nat

&j CURS DE POSTGRAU EN PERÍCIA FORENSE • Del 8 de juny al 28 de juliol a Barcelona professors: Pere Casademont. Arquitecte tècnic Cap del Servei Habitatge del CAATB

Amb aquest document, els arquitectes tècnics adquireixen un compromís amb la societat davant un bé de primera necessitat, per això s'ha pensat en una sessió d'iniciació en aquesta pràctica professional. L'objectiu és aprofundir d coneixement de la legislació sobre l'habitabilitat, i facilitar eines i pautes per a la redacció de la certificació. responsable acadèmic Pere Casademont dates: S de maig horari: dimarts, de 18 a 21 hores durada: 3 hores preu matrícula: 6.000 PIA preu col·legiat 4.000 PTA

CODI:

P1019

Dins l'àmbit professional, les persones que nica de Catalunya en conveni amb el nostre dominen els fonaments tècnics d'una professió Col·legi a efectes de l'habilitació professional i que en coneixen tes irnplicadons jurídiques corresponent i és un dels postgraus, dins el s'anomenen perits. Màster en Valoració de Béns i Taxació de La formació pericial és cada vegada més Danys, que organitza la FPC Compta amb 8 necessària en les relacions econòmiques, jurídi- crèdits per al Màster. ques i tècniques, en una societat que demana criteris en l'aplicació lògia de les tècniques i responsable acadèmic Fco. lavier Llovera un coneixement profund de les qüestions que dates: del 8 de juny al 28 de juliol (aula de la componen valoració econòmica. FPC a l'Illa Diagonal) El perit forense, com a expert ha de ser un bon horari: divendres de 16 a 21 hores i dissabtes interlocutor amb els agents que intervenen en de 9 a 14 hores un procés judicial. Cal que tingui, a més d'uns durada: 82 hores coneixements tècnics profunds, uns coneixe- preu matrícula: 110.000 P B ments bàsics de tipus jurídic i habilitats per a la preu col·legiat 110.000 PTA comunicació, En aquest curs de postgrau es pretén donar els Organitzat conjuntament amb coneixements teòrics i-prades suficients per a l'exercici professional d'aquesta especialitat. Aquest curs s'organitza a la Fundació PolitècCODI: P 1 1 2 1

AHTIVITAT5

-'3

Segona quinzrna abril 2001 - '

•I

FCIRMACin

NDVES

NORMATIVES

HABILITATS

SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS A L'HABITATGE 15 de maig a Vic

CONDUCCIÓ EFICAÇ D'EQUIPS DE TREBALL del 15 al 2 4 de maig a Barcelona

Davant de l'imminent augment dels serveis de telecomunicacions a l'habitatge, es fa necessari conèixer l'evolució de les xarxes de telecomunicacions, tant les terrestres com les aèries, i com aquest món incideix directament en la nostra feina. Hem de saber, també, quins requisits tècnics cal preveure en els projectes per tal que compleixin amb fa nova normativa d'infraestructures comunes de telecomunicacions i com els incorporem en els edificis ja construïts, ja que això pot comportar la instal·lació agressiva de cables, caixes, etc

Aconseguir que un grup de persones es converteixi en un equip de treball d'alt rendiment no és una tasca gens fàcil. Cal desenvolupar unes competències personals que ajudin a generar les sinergies adequades a l'equip i saber solucionar els conflictes que bloquegen el desenvolupament del treball. El cap de l'equip ha d'adquirir seguretat per desenvolupar el paper de líder i conduir l'equip cap als objectius. En aquest curs es treballarà la conducció i supervisió d'equips, les tècniques per a la millora del rendiment i la solució de conflictes a l'entorn professional. També s'estudiaran ets estils de direcció i les tècniques de comunicació, delegació i motivació d'equips.

responsable acadèmic Jesús femàndez. horari: dimarts, de 17 a 21 h durada: 4 hores preu matrícula: 10.000 PIA preu col·legiat: 8.000 FIA

CODI: N 1 0 4 2

CURSOS

DIRECTIVES

responsable acadèmic Ascensión Galvez dates: del 15 al 24 de maig horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 hores

durada: 12 hores preu matrícula: 25.200 PIA preu col·legiat 21.000 HA professors: M. Antònia Carmona. Uicendada en psicologia, pedagogia i dret

CODI: C 1 0 4 1

D'INFORMÀTICA

AULA D'INFORMÀTICA DE BARCELONA

CODI CI209 C1210

INFORMÀTICA CRÀFICA AutoCAD AuloCAD. I nivell AutoCAD II nivell

DATES del 18.05.01 al 16.06.01 del 3.05.01 al 12.06.01 del 205.01 al 11.06.01

HORARI dv. de 17 a 21 i dss. de 9 a 13h de 19 a 21h (dm i dj) de 19 a 2!h (dll i de)

CODI CI202 CI202 C1202 0215 CI203 G203 CI203 CI212 CI2O7 CI206 CI206 CI208

INFORMÀTICA BÀSICA Access Excel 1 nivell Excel 1 nivell Excel 1 nivell Excel II nivell Intemel Internet Internet Organització del disc Power poinl Yvbid 1 nivell WmJ 1 nivell Vtod II nivell

DATES dia 11 i 12 de maig dia 4 i 5 de maig del 29.05.01 al 7.06.01 del 18.06.01 al 27.06.01 del 12.06.01 al 26.06.01 dia 24 de maig dia 6 de junv dia 26 de juny dia 13.06.01 dia 29 i 30 de junv dia 4 i 5 de maig del 19 al 28 de juny dia 11 i 12 de maig

DURADA PREU MATRÍCULA PREUCOLIECIAT HORARI dv. de 17 a 21 i dss. de 9 a ]3h 8 14.000 10.000 6 14.000 dv. de 17 a 21 i dss. de 9 a O h 10.000 del9a21h(dmidj) 8 14.000 10.000 8 de 19 a 21h (dll i de) 14.000 10.000 12.500 del9a21h(dmidi] 10 17.500 4 11.000 dijous de 17 a 21 h 8.000 8000 dimecres de 17a21h 4 11.000 4 11.000 dijous de 17 a 2lh 8.000 dimecres de 17 a 21h 4 7.000 5.000 8 14.000 dv.de 17 a21 i dss. d e 9 a l 3 h 10.000 8 dv. de 17 a 21 i dss. de 9 a 13h 14.000 10.000 8 14.000 10.000 de 19 a 21 h (dm i dj) 14.000 dv. de 17 a 21 i dss. de 9 a 13h 8 10.000

CODI CI401 CI40I CI401 CI301 CI3O5 CI302

INFORMÀTICA APLICADA Planificació i control de projectes amb MICROSOFT l'ROIECT 98 Planificació i control de projectes amb MICROSOFT l'ROIECT 96 Planificació i control de projectes amb MICROSOFT PROIECT 98 PRESTO 1 nivdl amidamems. pressupostos i Ceruíkacions PRESTO I nivell amidamems. pressupostos i Cenificacions Pressupostos i control econòmic d'obres amb TCO 2000.

DATES del 3.O5.01 al 22.05.01 del 18.05.01 al 26.05.01 del 11.06.01 al 27.06.01 del 2.05.01 al 16.05.01 del 1.06.01 al 15.06.01 del 21.05.01 al 4.06.01

DURADA PREU MATRÍCULA PREU COLLECIAT HORARI de 19 a 21h!dm i d j l 25.000 20.000 12 25.000 20.000 <tv.<feI8a2!ida. de9JO]I130h 12 del9a21hldllidc] 12 25.000 20.000 20 46.000 35.000 de 17 a 21 h (dll i de] 20 46.000 dv. de 17 a 21 i dss. d e 9 a l 3 h 35.000 20 46.000 35.000 de 17121 h (dll i de)

Uiuprsoiuprronfiïialiir Els curs» amfc l ' t o m i al nuí urun un dotmpte

M 2 5 * (mrnv! üsmbus).

DURADA PREU MATRÍCULA PREU COLIECIAT 78.000 40 60.000 24 47.000 36.000 24 47.000 36.000

34 nmmsns

VALLÈS OCCIDENTAL 10

ANYS DE LA DELEGACIÓ

DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Per celebrar el desè aniversari, els aparelladors i arquitectes tècnics vallesans han començat a preparar un seguit d'actes que se celebraran al llarg del 2001 alguns dels quals es presenten a continuació: ACTES CULTURALS • Conferèntia-coHoqui sobre la LOE. Dijous 21 de juny. • Exposició col·lectiva d'arquitectes lècnics, en diferents disciplines artístiques. Inauguració divendres 14 de setembre. • Cursos i sessions relacionats amb l'exposició sobre el Control de qualitat.

ACTES LÚDICS • Sortida per assistirà un concert ala Nova Jazz Cava esponsoritzat per la Delegació, dissabte 9 de juny. • Sopar anual dels col·legiats. Divendres 6 de juliol. • Excursió i sopar a La Mola. Divendres 28 de setembre. • Viatge a València, per visitar La Ciutat de las Ans i les Ciències, del 12 al 14 d'octubre. • Visita guiada a les esglésies de Sant Pere de Terrassa amb concert de música clàssica. Divendres 16 de novembre. ACTIVITATS ESPORTIVES M Sortida amb biàdeta fent la ruta de CironaQuan. Diumenge 6 de maig. • Campionat de futbol intercomarcal, al camp del Terrassa. Dissabte 19 de maig. • Excursió d'un cap de setmana en 4x4. Dissabte 2 i diumenge 3 de juny. • Sortida a Barcelona, per veure un partit del primer equip del F.C Barcelona 12 DE DESEMBRE CLOENDA DE L'ANIVERSARI Algunes dates poden patir modificacions informació: Delegació del Vallès Occidental.

•.Ï.E23*.

ACTIVITATS DE LA DELEGACIÓ D'OSONA

I Dia 8 de maig: fornada lècnica: 'Ctmèciw'. De 18 a 21 hores. Uoc Sala d'ad» I Dia 15 de maig: 'Se ú HiaHlaije' de 17 a 21 hores. A ànec de Jesús Femàndez. I Del 16 de maig al 2 de juny: Exposició del Treball de final de carrera de leroni Vinyer

EN L'EDIFICACIÓ EXPOSICIÓ, SESSIONS TÈCNIQUES I CURSET MONOGRÀFIC

Fins el 29 de maig La delegació del Vallès Occidental pretén, amb aquestes activitats dedicades a la qualitat en l'edificació, posar sobre la taula, mitjançant una exposició, conferències i cursos, la situació anual en ei nostre sector i contribuir a l'obertura de nous camins que permetin, mitjançant la formació i la informació, avançar en la seva consecució. EXPOSICIÓ Dies: fins el 29 de maig Horari: de dilluns a divendres de 9 a 4 i de 17 a 20 hores U o c Delegació del Vallès Occidental SESSIONS TÈCNIQUES Dies: Tots els dimarts de 19 a 21 hores Lloc Sala de Conferències de la Delegació Preus: Col·legiats: 1.000 ptes./sessió i 4.000 ptes./ cide. No col·legials: 2.000 pies/sessió i 8.000 ptes./cide CURS: LA QUALITAT EN L'EDIFICACIÓ Horari: Tots els dimecres de 18 JO a 21.30 hores U o c Sala de Conferències de la Delegadó Preu: Col·legiats: 12.000 pies. No col·legiats: 16.000 ptes. Places limitades

Telèfon: 937 80 11 10

IÓ D'ÜSDNA

E L CONTROL DE QUALITAT

• El 29 de maig i 5,7 i 12 de juny: ' O M pràctic de murs de amunàó' de 19 a 21 hores. A càrrec de 1.1. Llorens • Dia 19 de juny: lornada lècnica: 'Els malmols d'argila mim'. De 18 a 21 hores. Uoc Sala d'aaes. Delegada d'Osona PI, Major, 6. Vic • Tel: 938 85 26 11

PROGRAMA SESSIONS TÈCNIQUES DIMARTS 8 DE MAIG L'empresa constructora i el segell de qualitat (certificació ISO 9000) ISO de l'Arquitecte Tècnic Conferenciants: lorge Cardenas. Responsable Departament de Qualitat, Prevenció i Medi ambient de EXCOVER. loaqutn Ordonez Enginyer. DJMARTS_!5_DEMAIG Problemàtica i dificulta! del control de qualitat Conferendants: Pere Casademont. Responsable del Servei D'habitaige del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. DIMARTS 22 DE MAIG Estructura metàl·lica: Cargols/soldadura, revestiment i control Conferenciants: IANSA Metal, S A , Pinturas HEMPEL. SA, Robeno Rondelli. Responsable del departament de noves construcdons d'ATISAE. informadó: Delegació del Vallès Occidental telèfon: 937 80 11 10

ACXLVITATS

Scgom qutniWH «bri! 1001 .

VIATGE A LONDRES El Col·legi organitza un viatge a Londres per visitar les darreres realitzacions arquitectòniques I Iflfeanístiques que s'M ha dut a terme a la ciutat del Tàmesi.

De I ' l al 4 de Juny PROCÜ,

•

Sortida en vo! regular dettiriatirj Londres. TbsiUi a l'hotel i allotjament

•

Tarda: itinerari Millenníum Projects [m autocar) IN1AX. per Arery Assocuis LONDON EYF. per Barifekl Mjrki, la noru d'observació més gun del món OXOTOWER,perüfsd MILLENN1UMBRIDCE,pèr> nen THE GLOBE per Theo Crosby, una rèplica del teatre original de Shakespeare MILLENNÍUM DOME. per Richard Rogers Pannership MILLENNÍUM VILLACE, per Ralph Erskine AllotjamenL

•

Dissabte 2 • Matí: Tate Modem i itinerari panoràmic pel barri de Southwark •

Tarda lliure. AllotjamenL

Diumenge 3 I Matí: itinerari arquitectònic per la Jubikcline. I Visita a les principals estacions, autèntiques exaltacions de qualitat en la enginyeria i consideració de la llum natural: WnSItolSSTÏR, per Mfchae! Hopkins and Panners SOUIHHUUt per MxCormac lamieson Priíhad . per lan Ritchie Architects ï WÀTER, per Eva liricna "CANARY WHARF, per foster and Patners • Tarda lliure. Allotjament. Dilluns 4 • •

Matí: visita a profecies en construcció o (a escollir) al Museu de la ciència (en autocar). Visita d'un projecte en construcció, com el GREATER LONDON ASSEMBLY HQ, de Foster and Partners o itinerari tècnic per la nova part ampliada dd MUSEU DE LA CIÈNCIA -La Welcome Wing-, de MacCormac lamieson Prichard

Preu per persona: Habitació doble: 125.000 PLA Suplement habitació individual: 25.000 PIA Inclou: - VolsregularsBcn/Londres/Bcn, classe turista • Trasllats aeroport/hotel - 3 nits en hotel 4', amb esmorzar inclòs. - Autocar per les visites panoràmiques dels dies 1 i 4 - Visites guiades per un arquitecte professional amb un profund coneixement de tots els llocs a visitar, amb iraduclor. -

Entrada a la Tate Modem

- Guia acompanyant des de Barcelona - Assegurança d'assistència en viatge • Taxes d'aeroport - Bossa de viatge i dossier informatiu No inclou: • Despeses personals com begudes, propines i trucades telefòniques - Qualsevol altre servei no especificat com indòs

Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60. A/e informacio@apabcn.es

• K I M A V E R A DEL DISSENY RENDA Quant dura un producte? Quin és el seu temps de caducitat, tant pel que fa al seu desgast físic com a l'estètic? No parem d'actualitzar i de substituir, però quant dura el procés de transformació que fa que un producte nou i lluent esdevingui escombraria tecnològica? El tema central de la Primavera del disseny 2001 es situa en l'eix de dos mirades simultànies: la visió del futur pròxim, anticipant imatges del disseny que ve, i la influènda de la memòria, rebobinanl el temps vers anteriors experiències culturías individuals o col·lectives.

El servei de consultoris fiscal del Col·legi organitza una sessió informativa sobre Renda 2000, que anirà a càrrec de José Antonio Bernaldez, advocat fiscalista.

GRATIS: DUES DÈCADES del 1 0 d e m a i g al 1 d e juny Exposició del poeta visual Xavier Canals emmarcada dins de les activitats de la Primavera del Disseny 2001, concebuda i realitzada com un poema visual de 7,5 x 8 m. d'ample que s'estén al terra de la Sala d'exposicions del Col·legi. La seva forma i contingut consisteix en l'ordenació en columnes cromàtiques, amb constant variació de mida i/o tipografia de totes les paraules 'gratis' que han arribat impreses al domicili de Xavier Canals durant els darrers vint anys.

dia i hora: dilluns, 28 de maig, de 19 a 21 hores lloc: sala d'actes del Col·legi. Primera planta. L'entrada és lliure però es recomana inscripció prèvia al Servei d'Informació.

Sala d'opoikions del Col·legi. Bon Pastor, 5. Barcelona

informació: Servei d'Informació Telèfon: 932 40 20 GO

De dilluns » divendres, de 9,30 a 20 hores. Organitza el Departament de Cultura Telèfon: 932 40 20 60 A/c cultura?apabaLes

2DDD

Dilluns, 28 de maig

GRATIS.'

StgPíM quinzcm abril 2001

ACTIVITATS

ACTtVTTATS DE FORA EL FORMIGÓ ESTRUCTURAL EN L'ARQUITECTURA ECO-DISSENV: IDÈNTICAMENT DIFERENTS Eco-tecture I el disseny ecològic: formes I visions de l'espai

Jornada tècnica sobre el prefabricat en l'edificació, en la que es parlarà del pretesat, el punxonament rasant i pandeig, els detalls constructius i la durabilitat de les estructures, la prefabricació oberta, així

HACTA

MIES VAN DER ROHE. ARQUI-

VI Fira de l'Habitatge I la Construcció de Tarragona I I I I Aula d'Ecoconstrucdó

TECTURA I DISSENY A STUTT-

Estudi teòrico-pràctic per adaptar els components ambientats en les tasques de l'arquitecte i el dissenyador. (S'inscriu dins les activitats de la l*rimaveradel Disseny 2001)

ficacions, aspectes constructius i control d'execució, dia i hora: dilluns, 28 de maig de 9 a 20 hores. Hoc la jornada se celebrarà a Madrid i es trametrà per videoconferènria a l'Escola d'Arquitec-

GART, BARCELONA I BRNO. Una exposició prevista dins les activitats de ta Pri-

com la protecció contra el foc, els materials i certiorganitza: AME-CSC Medtos

mavera del Disseny 2001 que reuneix per prime-

dates: del 10 al 13 de maig

ra vegada els millors dissenys de mobles de l'ar-

lloc Tarragona

quitectura que es van fer entre el 1927 i el 1931 organitza: Museu de les Arts Decoratives i Vitra

informadó:

Design Museum de Weil am Rhein.

un taller pràctic on es posaran a prova els con-

AMI-CSC Medios

dates: del 3 de maig al 29 de juliol

ceptes descrits en el curs teòric

C/Pere Martell, 8, e n l 2a • 43001 Tarragona

l l o c Museu de les Ans Decoratives. Palau Reial

Tel. 977 22 67 06 • Fax: 977 22 34 03

de Pedralbes. Av. Diagonal, 686 de Barcelona.

Simultàniameni al curs teòric es desenvoluparà

director del curs: Ignasi Pérez Arnal, arquitecte organitza: Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona ESARQ

tura de Barcelona informació; Instituto Eduardo Torroja

(Estrella)

C/Serrano Galvache, s/n. 28033 Madrid

a/e: ami-cscmediosf%anadoo.es informació:

Tel: 913 02 04 40

Universitat Internacional de Catalunya

Far 917 66 07 03

TEKTONICA

LAI Escola Superior de Disseny

A/e: eslrella^ietcccsices

Fira internacional de construcció i obres públiques

dates: del 3 al 15 de maig, de 17 a 20 hores.

http: www.e-ache.ois

Bcd. Diagonal 452, 5è. 08006 Barcelona a/e: info@primavera2001.org http://www.primavera2001.org

lloc Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona ESARQ Universitat Internacional de Catalunya Campus Iradier C/Immaculada, 22 de Barcelona

organitza: Fira internacional de Lisboa

DOMÈNECH I MONTANER ANY

L'ENSENYAMENT DEL FORMIGÓ ESTRUCTURAL

dates: del 16 al 20 de maig

2000 quitectes

lloc Lisboa organitza: Delegació del Vallès del Col·legi d'Ar-

matrícula: 60000 PTA Aquestes jornades tenen l'objectiu d'oferir una tro-

informadó:

informació i inscripcions:

bada entre professors i assistents en general perquè

Fira de Lisboa. Rua do Bojador.

dates: fins al 25 de maig

Secretaria de LAI Escola Superior de Disseny

es comuniquin entre sí i exposin els seus mètodes,

Praça des Industrias. 1998-010 Lisboa

l l o c Col·legi d'Arquitectes de Terrassa

C/Espinoi, 2. 08003 Barcelona

eines, experiències, limitacions, èxits, fracassos,

Tel: 00 351 213 60 15 57

Tel/fax 934 18 15 59

etc, i establir llaços per a futures col·laboracions

Fax: 00 351 213 63 90 48

A/e: lai@adi-fad.ictnet.es

entre docents. Finalment, definir quin tipus d'en-

A/e: fil@aip.pt

http: //www.íclnet.es/+!ai

senyament convé impartir avui dia en els diferents nivells i escoles. organitza: Ache, Asociación dentífko-tècnica del

BIT'01

informadó: COAC Terrassa. Vapor Universitari, C/Colom, 114, Ir. 08222 Terrassa Tel: 937 31 34 11 • Far 937 31 61 34

Barcelona Information Technologies

hormigón estructural

primavera del disseny 2001 VI internatíonal design festival barcelona

dates: 18 i 19 d'octubre, de 9 a 21 hores. Hoc CEDEX. C/Alfonso XII, 3 de Madrid

Saló professional sobre tecnologies de la informació, orientat a donar soludons a la nova dimensió

LAUS01

dels negocis i les comunicacions a traves d'Intemei

3 1 edició dels premis LAUS de la comunicació i el disseny

informació:

organitza: Fira de Barcelona

Instituto Eduardo Torroja (Estrella)

dates: del 15 al 19 de maig

C/Serrano Galvache, s/n. 28033 Madrid informadó:

senyadors Gràfics. PI. dels Àngels, 5-6.08001 Bar-

Tel: 932 33 20 00 • A / e bil@firabcn.es

celona

A/e: estxella@ietcccsic.es

http://firabcn.es

dates: del 17 al 19 de maig hola@adg-fad.org/laus01

http: www.e-ache.org

TREBALL AMB PEDRA Visita I jornada tècnica Amb el pas del lemps, el que havia estat un element bàsk de la construcció tradicional d'aquest

organitza: Assodadó de Directors d'Art i Dis-

Tel: 913 02 04 40 Fax: 917 66 07 03

LA POLÍTICA DE L'HABITATGE EN L'ÀMBIT LOCAL Habitatge per a tothom

país, la pedra, ha passat a ser un element més

TÈCNIC I INDUSTRIAL

XXIX PREMIS DELTA Exposició de disseny Industrial ADI FAD 2 0 0 1

FÒRUM 2 0 0 1 DE PATRIMONI

L'objectiu és crear debat enlorn dels temes reia-

organitza: ADI FAD

decoratiu deixant el seu protagonisme a materials

Aquestes segones jornades pretenen oferir un

donats amb l'existència i la història del patrimo-

dates: del 4 al 16 de maig

més moderns, de manera que s'han perdut els

marc de debat a administracions, professionals,

ni tècnic i industrial del pais.

lloc sala d'exposicions del fi\D i capella dels Àngels

oficis que d'ella en depenien.

agents sodals i representants del món empresarial,

organitza: Associació del Museu de la Ciènda i de

PI. dels Àngels. 5-6. 08001 Barcelona

Aquesta jornada i visita pretén atansar aquest ofi-

per a una política d'habitatge urbà digna i respec-

la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya

hola@adg-fad.org

ci als tècnics i assistents; el que comporta i com

tuosa amb el medi, davant del problema de crei-

28 de maig, a les 19 JOh. £1 fons històric de la

es duu a terme.

xement de Catalunya.

biblioteca de L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria

dia: dijous, 7 de juny a les 12 h.

organitza: Díputadó de Barcelona. Delegació

de Barcelona, a càrrec de Guillermo Lusa, coordina-

lloc de la visita: Taller de picapedrer. La Floresta

per a la Gestió Patrimonial i Habitatge

dor del Centre de Recerca d'Història de la Tècnica.

lloc de la ponència: Sala d'actes del Col·legi

dates: 14 i 15 de novembre

25 de juny, a les 19.30 h: Fons històric de FEC-

d'Aparelladors de Lleida

Hoc Palau de Congressos. Fira de Barcelona. Av.

SA-ENHER, a càrrec de Ramon Puiggené, director

ponent: Fèlix Martin, picapedrer de La Floresta

Reina Ma. Cristina 1.08002 Barcelona

del Fons Històric FECSA-ENHER.

Creació d'un graffiti en el que intervindrà Arman-

l l o c Assodadó d'Enginyers mdustrialsd ed Cata-

do Gómez i Caries Cardero, amb la música de

informació i inscripcions:

informació:

lunya, Via Laietna, 39 08003 Barcleona

L'EVOLUCIÓ DEL GRAFFTTI A CATALUNYA

Bruits productions, una combinació de música i

Col·legi d'Aparelladors de Lleida

D i p u t a d ó de Barcelona. Delegació per a la

C/ Enric Granados, 5 25006 Ueida

Gestió Patrimonial i Habitatge

informadó i inscripcions:

dia: dijous, 20 de maig a les 19.30 hores

Secretaria tècnica: [osep Iria i Bosch, 5-7.

Assodadó del Museu de la Ciència i de ta Tèc-

l l o c Amfiteatre de la Caixa de Sabadell

Tel: 973 24 91 00

08034 Barcelona.

nica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya

organitza: Fundació Caixa de Sabadell

F a : 973 23 06 58

Tel: 932 06 46 46

Rambla d'Egara, 270. 08221 Terrassa

A/e: caattleida@catlleida.com

F a r 932 04 97 32

Tel: 937 80 37 87 • Fax: 937 80 60 89

http://www.caatlteida.com

A/e: inter.congres@bcn.servicom.es

A/e: associaciomct@eic.icinel.es

color a càrrec de Kimo Osuna,

informació: Tel: 936 38 25 70

Segona quinzena abril 2001 ..

RIITI I FTA PFSPnüTt

INDEX

D'ANUNCIANTS

L'INFORMATIU

SEGONA QUINZENA

PRESTATGERIA CDMERCIAL:

ABRIL 2OD 1

Hls lectors de I.'INRIRMAIIU poden demanar més inlormació sobre els productes anunciants mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a i.'INFORMATIU. Empresa o producte

PRER\BRICADOS ESCAYOL\ VALLS CONSORCIO TERMOARC1LLA ASFAITEX CONSTRUOCIÓN FEPESA REPSOL BUTANO IBERMAPEI MASA BTV JANSA MFTAL COMPOSAN CONSTRUCCIÓN O N D U U N E MATERIAL ARTIS ORCAN1ZACJÓN POUCLAS RADIODETECnON REYNAERS AI.UM1NIOS DEL VALLÈS WEBER R R O i m N CEMARSKA SISTEMES DE REFORÇ ACTIU TECHNAL GRUPO MECANOTUBO SUBEROLTTA PÈNDOL TALI.ERS TREPAT ACTILUZ DETECIA 2000 TRAC VERTICA]. WERMASI ALKOR DRAKA IBÉRICA TEXSA MORTCROS FABRICA EIJ.CTROTECNICA JOSA BTICINO QUIMTELA M.S. INCENIEROS & CONSUITORES UNEX-APARELLAJE ELECTRICO SOT TECOSUR SENAUZAOON Y DISENOS URBANOS

Ref.

SAS PREFABRICADOS APYRE2000 ESPAIS VERTICALS SICÓ ORMETAL 1BEKTRAC CUILLERMO TORRES VI PER JUNKERS IBÉRICA CANAL CONSTRUIR WERMAS1 TALLERES A. PUEYO SOT CONSTRUCTORA D'ARO TEXSA IJORDA Y ROIG ARMACELL IBERIA ASOES CONDAL PENTOL

2 4 5 7

14 15 17 13 20 24 43 45 51 52 53 55 Contraportada

C / B O N PASTOR, 5 0 8 0 2 1 BARCELONA. TELÈFON: 9 3 2 4 0 2 0 5 7 .

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ

El col·legi posa a disposició de les empreses un stand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes d'abril:

FAX: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 . E-MAIL: COMERCIAL@APABCN.ES

Servei d'Informació Comercial

INFORMATIU DEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes U informació sol·licitada.

En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents: N o m ic o g n o m s Empresa Adreça Població

CR:.

Telèfon:

Fax:

E-mail:

. IC lT A T

Portada

Contraportada

LUA. D'EMPRESES

PI IRI

Alsina

f* Toràs Ï Bages. 106 E-08030 BARCELONA Telefono: 93 34596 50 F » : 933461713 E. Mal s

tOLUCKWS I N EHCOFMTS ENCOFRADOS J ALSNA. S A M . Ind Ptt d « Col Carn de Fort Frat» 1* 0811O Montcada y Ronac (Banatma) Tal (93) 575 30 00 f ( 9 3 ) 5 6 4 7DM

MYMDUS. S A . PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

fWl Cabarrò

TBIS. 93 307 29 33

[JLL·]

! 93 307 26 92

FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ VK Augusta, 320-332. Baixos • » T«l.: 93 ZD4 64 11 • Fsc 93 280 03 06

DCTcr C I KltLJ.L

Morters sense retracció. Rehabilitació

C Sanunder. 42-48 Navc, 39 Tel.: « 27B 26 86 • FEK. « 278 27 11 08020 Barcelona

Germans

isimon Í F P

Ctra, Torre Romeu. s/n 08202 Sabadell tel. 93 748 48 38 fax 93 726 07 61 www.gabarro.com

FRAPONT

EXTENI

TIRHAT20S CONTfRUOI

PUÇJ TeiLjn. 1 1c l i • G10I0 Bi/tíWu

ILUMINACION

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FUAS Y MÓV1LES

ALUMINOSI

> CATALANA.S.A.

AUTOAHIVELUtOOflS 1 MORTERS DE RESIHES

Tàngor. 26 - 08013 Bírcelona - T. 914864300 Bruc. 126 • 08037 Barcelona - T. 932060166 St Miquel, 14 - 43004 Tarragonj - T. 977251880

I Peflalres.28 I 08019 BARCELONA

E/T0UCTWAS COnOftL/A

Diputacïon, 390-392 • Telefono 93 344 06 0 0 * Fax 93 344 OS 0 7 * 06013 Barcelona

CONTROL D£ QUALITAT A L'OBRA ^ . C E I N C O . S.L.U.

CONSTRUCCIONES EN MADERA

SÉNETON

BIGA EXTENSIBLE Munianet. 472 PERA 08006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel. 414 00 16 Fax 202 31

IRITAT

| ^ = | FUSTERIA D'OBRA « Ç p ^ g f l f c MOBÍUMíl EQUIPAMENT CUMÍtorÓln 31 •*&.'.

•-;.-., >••[..'.. • •-•:-.6*-«n3

/ S \\ \Sy \

GUILLERMO

L i b o f i l o r l d ' A m l g í 1 Coalrel i* O M I I U I

PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD MANUALES Y A U T O M A T I C A S TeS

• O6RAS • REFORMAS _ IMPtnUEABILIZACIONES ESTRUCTUHALES

CONSTRUCCIONES MANSO. 11 5* A • Tel. (93) 426 98 96 (3 lir fat (93) 423 94 13» 06015 tocalooo

>1LKORPL>1N IBÉRICA, SA

Tel.: 93 648 40 00 - http^/www,alkor.es

&MAPEI • • • •

«onerós FUMBOS T ATUDAS rusoNAintono CUTSICADO M CAKANTIA

EWWe. SA •C/fenoio, 189-201.r*m5 08918 BADALONA (BtnalonqL U.; 93 397 32 11 • Fent 93 3W 97 97 1A i b i O

Tel.: 937 3154 46 d. Aris, 57, Nu f • PPL \ÈÍ CM Panlbdi « I l í T t m »

hà & Heun iberíca CAoJtnyo, 357 3*-3o OTOS B o t d ™ I«l. 93 - -Í5B 23 70 Fai 93-207 13 47 èmul: lonirtïtnmikij.m

Aotcsivos • w i A P O f ^ • n o o u a o s QUÍMKOS PAU U CONSTRUCOÓN

hWW.31 S3 7B6 E t6

Assistència Tècnica Control de Qualitat a tot tipus d'obres

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES , . . „ ,_

Fiei^les de PVC-P para ü im

Fawn a>l tawra b o DIH ISO 9 0 0 2 • • • • • •

Tol :9 36 6 3 2 1 1 °1 3 1 F a x' : 9 3 6 6 30

Aplicació làdl, ràpida t econòmica Màxima resistència mecànica i química AnSpois Impermeabilitzats Higiènics Decoratius

LABORATORI D* CONTROL ACREDITAT EN IQÒ ARMAT MATERIALS CERÀMICS, SOLS I VIALS

93^88.78.76

ESTUDIS GEOTÉCNICS ESTUDIS DE PATOLOGIA

08191 • RUBl

ASSAJO SONJC DE PILOTS

GECfTÈCNiA, MICROPILOTS, A N C O R A T G E S . HtDROGEOLOGlA, MEDI AMBIENT. fUmon Berenguer IV. 9. tuixoi Td. 1 f » (977) 7917BJ • 43850 CAMBRILS H^or <ie Simi. 2. £• V Td. I F n ( W ) 334 Jíl - 06017 BARCELONA

La solució a l'aluminosis

NOUíBAU

p T m *òt» Industrials Reparació làcí de lorals i esquerdes Av. Sant Juüà, 206. nau 7. PaL induatríal Congost 08400 Granoiera Tel: 93 649 57 00/S3 848 5475 Fax 93S495416

Et sistema de renovació de sostres H SttUniM d* FWorç*AcUu, LL *

QCondcnuci6 FUSTA

Dtoa DlenwtH

DIBOND ALUCORJ fachadas ligeras de aluminio

FAÇANES

•ANUKUSTWOaUfKl » pedra

•

EïTUIÍOlO

•

Piounio'

Vntigijfffti

ESTRUCTURES ^ * *

M M » 27 25

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: B I T M A P .

C / B O N PASTOR, 5 0 8 0 2 1 BARCELONA. TELÈFON: 9 3 2 4 0 2 0 5 7 .

ISIDRE RODRÍGUEZ

FAX: 9 3 2 4 0 23 6 4 . E-MAIL: COMERCIAL@APABCN.ES

I El reportatge I * *

Recerca

aplicada Aquesta particular obra. que pot desvetllar polèmica, és una aposta valenta tant des del punt de vista de la seva concepció formal com de la conformació global de l'edificació quant al seu funcionament, sostenibititat i coherència constructiva.

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

^ El reportatge h

CENTRE TECNOLÒGIC DE MANRESA

CENTRE TECNOLÒGIC DE MANRESA Fitxa tècnica/Dades de t'obra Nom de r o b a Centre Tecroiiçe Oc Manresa (CTM) (Mcadó Avgda. Basses de Manresa. Manresa (Bages) Ajuntament de Manresa i Universitat Poítécnica de Catalunya. Empresa de gestió ROP Arquitectura. Responsables: Josep Benedíto, Xavier Bardají i Xavier Ferrer. Horado Espeche. Ermc Massip. Joan Sabaté i Enric Sòria (en la fase del projecte). Xavier Aumedes Instal·ladora Instal·lacions Arquitectòniques Estructura Robert Brufau i Associats Assessorament bwcimàtic J. M. De Botton Susana Kamiya Kamrya

Color NoraAncarora Col·laboradors del projecte Victoria Betsdel. Francesc Cantaren, Alex Cazurra. Antoni Giménez, Joan Giraldo, Crislina Moll. Abillo Mourao. Marc Rifà i Paola Vírgrt. Empresa constructora Constructora d'Aro Cap d'obra Albert Tort A M 1998 Final d'obra

Desembre 2000 Pressupost d'execució material (PEM) 290Í23.165 PTA Mòdul superfície d'actuació 1000 m"

96.741 PTA/m1

edito adquireix un caràcter singular, en part, a causa del seu emplaçament i, fonamentalment, pel material utilitzat en els tancaments. Quant a la ubicació, l'edificació es planteja en forma de pinta i el costat més gran s'ha situat a manera de tancament de la plaça configurada pels cossos modernistes de l'antic escorxador. D'entre aquests, que passaran a formar part del campus de la Universitat Politècnica de Catalunya de Manresa, en destaquen dos més grans, ment/e que la resta són edificacions més petites unides mitjançant un mur que tanca la plaça. El nou volum, de dues plantes d'altura, es col·loca de manera que reforça la imatge de l'edifici principal de la plaça. El desmembrament de l'edificació projectada col·labora en l'obtenció d'una volumetha amable, respectuosa amb el medi, que aconsegueix resoldre atractivament l'espai de la placa alhora que l'integra a la resta de l'entorn urbà Amb relació a l'efecòó del material emprat en els tancaments, planxes ondulades d'alumini lacat gns, caldtrqueesdeuaundels punts de partida més important que ha estat el de reaítzar l'edifici amb materials actuals més accessibles i econòmics. Això dona una imatge contrastant amb l ' e d i f i c i cte la plaça-i també amb la r ^

tat, ja que a més d'accentuar la singularitat del nou edifici, destaca més el conjunt de l'escorxador. L'edificació té tres mòduls perpendiculars al cos longitudinal, configurant dos agradables patis arbrats ben proporcionats i un espai obert en relació amb la confluència de l'avinguda í la plaça, per on hi ha l'accés principal. El vestíbul també té entrada per la plaça. L'accessibilitat queda garantida fàcilment pel fet de ser un solar amb poc pendent i que eis locals de més concurrència estiguin situats majoritàriament a la planta baixa, a més que té ascensor. L'edifici s'ha plantejat com un contenidor per un programa extens, però una mica complicat -el qual, a requeriment de l'empresa de gestió intermediària de la UPC i de l'Ajuntament ha hagut de reformular-se diversos cops-, ja que alberga tant les aules i laboratoris docents i de investigació de la UPC, com espais per al CTM com ara laboratoris de mecànica, electrònica i tractament de residus, laboratoris d'investigació, oficines i despatxos, i unes sales comunes de conferències i de juntes. Funcionalment, s'organitza amb passadissos que repeteixen també ta forma de pinta.

H El reportatge h

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

Cliepo

En tes unions dels cossos perpendiculars i el cos albrgat s'hi situen els lavabos, els elements de control de les instal·lacions de cada mòdul, l'ascensor i una escala que comunica amb la planta soterrani i la planta coberta. Aquests nuclis es continuen a coberta, i allotgen la maquinària de producció de fred i calor, i els elements de ventilació. Els espais del programa s'han síuat al llarg dels passadissos, agrupant-los segons la tipologia, usos i mides, col·locant fonamentalment els despatxos i oficines en el cos longitudinal, i els laboratoris i aules en els mòduls perpendiculars. A la planta soterrani, que ocupa només l'extrem nord-est del cos longitudinal, s'hi situa l'ET i els elements oentrals de les instal·lacions així com una previsió de l'espai per a SAI. Versatilitat I soitenlbllltat En aquesta obra tot està clarament ordenat, estudiat i previst en funció de les premisses de flexibilitat quant al seu us actual i futur, i a la implementa™ d'elements de construcció sostenible. Per aconseguir aquesta versatilitat dels espais i la possibStat que es puguin transformar en un futur, s'ha recorregut a un sistema rigorós de modulació de l'estructura, els tancaments i obertures de manera exacta i repetitiva, cosa que permet deposar amb llibertat -dins dels límits de multiplicadors del mòdul de 2,40 m utilitzat-, les divisions de cartró guix. Posant un èmfasi especial en aquesta llibertat de moviments, es projecta la xarxa d'instal·lacions de manera que sigui accessible, controlabk! i ampliable. Així, aquesta discorre per canals practicables a nivell de sostres o de terra, construides en les franges queresultenen separar les façanes orientades a nord-est o nord-oest de l'estructura portant Aquesta accessibilitat a la xarxa d'instal·lacions no és només per facilitar els moviments futurs sinó que està pensada per resoldre totes les necessitats de proveïment dels espais actuals. Aquest concepte no ha estat prou entès per l'usuari, ni la rjrecoó de manteniment del centre o els qui han realitzat l'equipament ja que han anat apareixent en gairebé tot els locals canaletes de PVC col·locades sobre ets envans de cartró-guix amb preses de corrent que en moltes ocasions doblen les encastades ja existents, desvirtuant aui la idea iritial de connectar directament a la xarxa en la safata practicable i oStribur el submnstrament a través del mobïan col·locat centralment. Quan es projecta una xara « e x t * que pot absorbir les variacions -indoses les i r i d i l i n i c ^ del programa durant l'execució-, de faci accés i amb un concepte d'utització dar, és una u s u r a cístorsionar-ho d'aquesta manera. En els cossos parpandtaiars. els passadssos se situen a la façana surj-oest Això no és

aleatori i respon a una dels criteris fonamentals d'imbuir l'edifici d'elements passius de control ambiental. Així, els passadssos actuen de col·lectors solars, mentre que les façanes nord-est dels mòduls perpendiculars actuen com a espais de pas de les instal·lacions alhora que les seves franges vidrades permeten fa ventilació transversal i vistes als patis. Servint a aquest punts de partida, l'estructura de pilars en la façana nord-oest i de pantalles en la façana sudoest s'enretira dels tancaments, essent la façana sud-oest de mur cortina totalment vidrat, i els tancaments a nord-oest, de panell sandvitx metàl·lic realitzat in situ. L'esquema de funcionament a l'hivern es composa de captació directa per radiació a través del mur cortina, acumulació i transmissió a través de tes pantalles estructurals de (ormigó vist i el paviment de terratzo negre,recuperacióde l'aire reescalfat en l'espai captador -els d'ambdues plantes connectats per una reixeta longitudinal- per plenum a la coberta de l'espai dels passadssos i vnpulskj de l'aire mescla amb el provinent de caldera, a través de conductes situats a la façana nordest Aquest esquema es complement amb la instal·lació en cada àmbit de petits dimatittadors. La renovació es produeix amb la presa d'aire exterior de l'equip de producció de calor. A l'estiu l'esquema resulta menys encertat. Per una banda es preveu protecció solar amb un sistema de tendals verticals tipus screen (que deixen veure gualment el pati) i l'evacuació de l'aire catent de l'espai captador per una reixeta en el plenum, moviment recolzat per la ventilació transversal i la impulsió d'aire provinent de l'equiprefrigeradoren la façana oposada. Aquest corrent d'aire ha de fer-se a través d'unes petites targes inferiors en els trams vidrats entre tes pantalles de formigó. Trobo que aquestes apertures son escasses per produir l'efecte desitjat. Lamentablement per manca de pressupost no s'ha pogut dur a terme la solució prevista de finestres practicabtes en aquests trams vidrats. També trobo a faltar finestres practicables en els passadissos de les plantes primeres dels espais captadors (com les balconades conec*ses de tes plantes baixes) que potenciarien la ventilació transversal. Per a l'adequació climàtica de l'ampi vestíbul s'ha instal·lat un mur trami» a la façana sudest d'accés, format amb planxes d'alumini lacat negre subiectades al mur d'obra i alades en la cara posterior amb cambra acumutadora de 50 cm. A més dels sistemes passius de control ambient, s'han utilitzat materials no contaminants com ara el poipropdè en el baixants (eMnant el PVQ, i lana de roca en quasi tot elsatemerte És dara l'aposta dels autors de l'obra en la drecdo de la flex**tat i durabita! de redfci com a mesura de construcció sostenible. La utteadò de l'alumri com a material primcníaldítancament entra leugeramert en cortlae amb aquesta idea, ja que aquest és un material que

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

Secció constructiva Llegenda

A. Fonaments. Pous de 3-4 m de fondària í sabates aïllades sota pilars. Les bigues de trava suporten la façana i configuren l'espai per a la canal inferior d'instal·lacions, B. Solera. 20 cm de grava sobre terreny natural compactat, làmina de poíetüe, llosa de formigó de 20 cm de gruix amb doble mafta. regruix d'Adita perafflamertipasd'iristal-lacionsrpavirnentdeterratzodegran^jàdetó x40cm. C. Portes. Pilars, jàsseres i pantafies de formigó armat in situ. D. Sostre. Bigues Pi de formigó prefabricat de 35 x 120 cm. E. Coberta. Formigó de pendents, làmina asfàltica, geo-tèxtil, aïllament de 100 mm de potestorè extrusonal, geo-tèxtil i 50 mm de grava de riera. F. Estructura secundarà de la façana. Tubs de 60x100 d'acer galvanitzat en calent recolzats en la biga dels fonaments i fixats ats pòrtics de formigó amb perfils de xapa galvanitzada. Tota la mecanització es realitza abans del galvanitzat i posteriorment es cargola a l'obra. La façana es separa 50 cm del pla de l'estructura per a permetre el pas de les xarxes de serveis. G. Façana ventilada. Xapa plegada d'acer galvanitzat per a suport del tancament i les fustenes. rastrete verticals de xapa plegada d'acer galvanitzat en forma de Z cada 60 cm a la zona inferior i 120 o n a ta resta, aterrant de manta da lana de roca de 80 mm (Hsrtor) i 40 mm da plafó de lana de roca (exterior). H. Acabat de ta façana Xapa ondulada d'alumini lacat de 0.8 mm, ampits i remats de la mateixa xapa d'alumini lacat L Fustenes. Practcabtes EKONAL sistema 60 amb trencament de pont tèrmic. J . Coberta lleugera. Safates de xapa galvanitzada, alament de manta de lana de roca de 120 mm, tauter fedrofugat i xapa d'alumini lacat. K. Canal d'instal·lacions. Totes les xarxes de sanejament, aigua i gasos dels laboratoris, instal·lació elèctrica i de téecomuneaoions i crcurt d'aigua delscirnaMzadors.Laïrputs»derarepnmanesstuasoü tub vist de xapa d'acer galvanitzada. L Doblat interior de façana. Cartro-guix sobre rastretts d'acer galvanitzat. M. Divisions interiors. Envans de 100 mm de grua formats per ptaques ssnpies de 12 mm de cartró-gua i muntants rtenors d'acer galvanitzat.

{ ;• j

-\ El reportatge \-

LÒQIC DE MANRES A

CENTRE

TECNOLÒGIC

MANRESA

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

-\ El reportatge h

resulta fonamentalment ecològic des del punt de vista de la seva facilitat de recuperació i nul

manteniment, però que en la seva fabricació és altament costós per al medi ambient.

jectada galeria de serveis de tot el campus, encara que crec que en aquesta operació s'hauria de controlar la proporció que adquiria sobretot el cos longitudinal.

Sistema constructiu I acabats

Aquesta destacable obra ha aconseguit, amb valentia, resoldre integradament els requisits formals i funcionals amb una construcció curosa amb el medi ambient. •

El sistema constructiu està enterament al servei dels criteris fonamentals, així com els materials d'acabats. S'ha tendit en part a realitzar construcció en sec i s'ha intentat utilitzar majoritàriament prefabricats de formigó, com les bigues Pi als sostres. Lamentablement, a causa de complicacions del sistema de muntatge no s'ha pogut realitzar completament la previsió de prejàsseres prefabricades. La resta d'estructura, pilars, pantalles, jàsseres i les lloses del sostre del soterrani i dels passadissos dels cossos perpendiculars, s'ha realitzat in situ. Tots els elements de formigó s'han deixat vistos així com, conseqüentment, la instal·lació de lluminàries. És un muntatge auster, però no senzill, en el qual bona part dels elements resten exposats. Aquest sistema de treball, a més d'exigir un control extremat requereix elements prefabricats amb toleràncies mínimes, una certa fdgança en el mòdul base i els disseny dels lliuraments de manera que puguin absorbir les diferències.

GabrieLa Schón A/e: infomatiu@apabcn.es

La coberta entre trams estructurals és invertida, acabada amb grava, amb aïllament de poJiestirè extrudit, mentre que les cobertes dels passadissos dels cossos perpendiculars i de les zones de façanes a nort separades de l'estructura es configuren amb el mateix concepte dels tancaments lleugers, un suport de planxa galvanitzada, aïllament de llana mineral, tauler hidrofugat i acabat d'alumini. Les façanes orientades a sud s'han fet de mur cortina totalment vidrat, amb perfils d'acer inoxidable sobre estructura de tubulars d'acer galvanitzat. Els grans panys vidrat i les seccions mínimes dels perfils brinden una imatge de lleugeresa i transparència que destaca a més les notes de color de les portes. La resta de tancaments, amb excepció de les testeres, s'han realitzat amb un sistema de muntatge de façana lleugera composta per l'estructura base de tubulars galvanitzats de 60x100x2, una xapa plegada d'acer galvanitzat rigiditzada amb llistons verticals de xapa galvanitzada plegada, que actua de suport de la fusteria i de les planxes ondulades d'alumini lacat gris. La xapa galvanitzada s'ha aïllat interiorment amb llana de roca de 8 cm, que evita condensacions, i per l'exterior, amb llana rígida de 4 cm de gruix. La façana ventila a través de la petita cambra que deixen els llistons de subjecció. B tancament es dobla a l'interior amb panell de cartró-guix. La fusteria és també d'alumini i projectant a l'exterior. Les trobades en cantó de les plaxes ondulades d'alumini s'han resolt amb trams rectes de planxa llisa plegada. Tota la subestructura de tubulars d'acer galvanitzat s'ha mecanitzat abans del galvanitzat en calent i les fixacions són collades. Les testeres s'han fet amb murs d'obra de maó foradat revestits amb les planxes ondulades d'alumini, per aconseguir un millor alament acústic davant l'avinguda i major inèrcia tèrmica deguda a l'orientació. Les divisions interiors s'han fet amb pannefis de cartró-guix amb estructura d'acer galvanitzat, excepte en els nuclis de serveis. Totes les obertures interiors, portes de fusta pintada i panys vidrats, porten bastiments d'acer galvanitzat i també ho son els coronaments interiors dels ampits. La resta de materials d'acabat, paviment de terratzo gra mitjà, sòcois de polímer, fan gala del mateix concepte de mínim manteniment i austeritat Algunes de les entregues s'han fet a tope, amb la consegüent aparició de petites imperfeccions en els acabats. Això no desllueix gens la qualitat aconseguida en la major part dels espais. Resulten especialment atractius els passadissos dels mòduls perpendiculars i del cos longitudinal, amb les alternances de les vistes als patis enjardinats. També cal destacar el bon tractament del color apficat. B projecte, a més, aconsegueix respondre a la necessitat d'ampliació prevista de dos mòduls més, sense que això alteri el funcionament de l'edito. Només s'hauria de desmuntar ei tram inclinat del tancament a la façana nord-est del cos Icngitudirial, ara com la swa coberta, i ensonar una porta prevista m d n v de c o n t e ^

SUBMINISTRES A OBRES I TERROTS, S.L.

Distribució de canonades plàstiques de PVC, POLIPROPILÉ i POLIETILÉ per sanejament, conducció d'aigua a pressió, calefacció, drenatge i conducció elèctrica.

c/. Narcís Morturiol, 31 - 082O3 SABADELL Tel. 93 711 82 1 2 - F a x 9 3 711 89 61 Fa x Comandes i Magatzem 93 712 13 52 Fax Departament Comercial 93 710 19 46 Apartat de Correus 3049 - 08200 SABADELL e-mail: sotOsot.es • http7/www.sotes

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

H El reportatge h CENTRE TECNOLÒGIC

I 44

DE MANRESA

Chopo

Vols construir en sec? doncs, mulla't! r 4 s un pas més en l'aposta de l'anomenada construcció en sec. Com cadascuna de I ^ 1 les obres que utilitza aquests sistemes, descobreix multitud de petits detalls que H M demanen solucions singulars i, atès que no són ni genèriques ni habituals, aporten un nou i continu al·licient que obliga a un constant pensament en busca de la solució. Solen ser obres engrescadores que al final aporten riquesa professional. Com a nou exemple, aquest edifici en el Centre Tecnològic de Manresa. L'aplicació de noves tecnologies en la construcció, actualment passa pel concepte de la prefabricació industrialitzada, que aporta a tot el procés d'execució netedat, rapidesa i aprofitament del material, paral·lelament a la recerca de rendibilitats. Però és en el moment d'executar l'obra quan ens adonem que el que aparentment és simplicitat, es transforma amb complicitat, en la innovació, l'estudi i proposta de solucions a cadascuna de les unions, que tot i haver estat minuciosament pensat, es genera un seguit de trobades que requereixen l'aplicació de criteris de compatibilitat entre diversos materials amb el handicap de les petites irregularitats habituals de la construcció transmeses per l'element predecessor. Aquests tipus de construcció requereixen especialistes de diverses especialitats, el que fa que el tècnic que hi ha al capdavant també ha do ser una mica de tot, i això és un valor afegit. La fonamentació està resolta amb sabates aïllades que recolzen sobre pous de formigó excavats fins a terreny resistent. Entre aquestes sabates hi ha traves que alhora són bigues de suport de la façana i que geomètrícament deixen un espai lineal en forma de U com a pas endreçat de les instal·lacions. L'estructura, doncs, també forma part de l'arquitectura i el for-

migó vist, que n'és el protagonista, deixa palès l'esforç addicional que cal introduir en la solució de trobades, tant amb el mateix material com respecte de la continuïtat o encontre amb d'altres. Aquesta tecnologia constructiva, implica que els seus usuaris també l'han d'entendre i, per tant, totestesmodificacions que en un futur hi vagin introduint, gràcies a la versatilitat de l'edifici, han de ser respectuosament compatibles aprofitant la generositat dels espais ocults que proporcionen aquests sistemes. La utilització d'aquesta tecnologia és engrescadora, llaminera i "enganxa", però demana un control intens amb constant capacitat de resposta. S'han de prendre continues decisions, i mortes vegades, assenyadament...ntIhas de mullar". •

1 Vicenç Font

A/e: informatiu@apabcn.es

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

H El reportatge h CENTRE TECNOLÒGIC DE MANRESA

VALORACIÓ DE COS Edifici Centre Tecnològic de Manresa CAPfTOL

ESOUEMA

D'ESTIU

PTA

01- Moviment de terres 02- Fonaments 03-Estruclura 04-Diversos panera fase 05- Sanejament

5.812.515 19.026.400

6.55

40.137.809

13.83

9.424.962

3.25 0.53

1.535.399

06- Cobertes 07- Trebals de paleta 08-Paviments

14.083.199

4,85

8.878.230

3,06

09- Divisòries cartró-ouix 10- Revestiments 11- Fusteria interior 12- Murs cortina 13- Serraltena

3.374.495

1.16 4.96

14-Sanitaris

1.025.580

15- Pintura

2.371.859 3.005.190

16-Aparells elevadors 17- Estació transformadora

1.944.157

1,93

5.006.997

1.72

21-Clbnatització

28.500.599

9.82 1.07

290.223.165 PTA

1.03 0.67 10.03

3.119.118 2.943.783

It -«ru

0.82

29.126.966

23- Conduccions qasos TOTAL PEM

íí

0,69 0,36

19- Electricitat i a-luminac» 20- Instal·lacions esoecals Sequretat 22- Fontaneria

x •MUT

26.63

5.610.634

18-Urbanització

?-. - — • - - - J " i p l

0,48

14.397.838 77.308.624 2.025.660

•

3.49

10.154.625 1.408.526

1.01

100,00

Tenint en compte que es tracta d'una constmcció de 3.000 nf, larepercussióde cost és de 96.741 PTA/m: de PEM. Afegint-hi un 1.5% de seguretat i salut un 19% de despeses generals i benefici industrial, un 1 % de control de qualitat i un 16% d'IVA, la repercussió final és de 136.667 PTA/rrf.

CONSTRUCTORA

DARÓ

HA REALITZAT LA CONSTRUCCIÓ DEL CENTRE TECNOLÒGIC DE MANRESA

CONSTRUCTORA D ARO. S/A c/ Ginjoler, 6. entl. 08240 MANRESA (BCN) TM. 03 878 42 30 F » . 93 874 17 03

rqp arquitectura SL Gestió > suport Horaclo Eapeche, Enric M«»tip A/qu'lactes Xavier Aum*de« Aiquiiecte tècnic RBrufau i uaoclata Estructures Instal·la dons arquftactòniquaa Enginyaria

SEGONA OUINZENA ABRIL 2001

H El reportatge |CENTRE TECNOLÒGIC DE MANRESA

I 46

Chopo

Centre

ic de Manresa

es de finals de l'any 2000, el Centre Tecnològic de Manresa (CTM) ha iniciat la seva activitat. Es tracta d'un nou centre de recerca aplicada i serveis a les empreses que integra sota una única direcció i instal·lacions comunes activitats de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i del Consell Tecnològic del Bages (CTB). Les seves àrees d'especialització són la Tecnologia de Materials i la Gestió de Residus. L'activitat industrial relacionada amb la Tecnologia de Materials està molt anelada a la comarca del Bages, en canvi, pel que fa a l'àrea de Gestió de Residus, convé destacar que el Medi Ambient ja és en l'actualitat un nou sector d'activitat econòmica a Catalunya i a l'Estat espanyol, amb excel-lents perspectives de creixement. A banda d'aquestes dues àrees principals, el CTM compta amb tres àrees de suport que són: Telecomunicació, Assessoria Tècnica i Formació Continua.

seu funcionament com pel compliment de la normativa tècnica que apliqui i a més la possibilitat de reconvertir espais en funció dels projectes de recerca en els quals es treballi (projectes pilot d'una durada determinada). L'edifici està concebut per facilitar aquesta tasca, disposa d'unes canals que recorren tots els espais on hi ha les xarxes i d'una fàcil compartimentacíó que permet en qualsevol moment transformar un lloc de treball tipus oficina en aula de formació o bé laboratori. La seva distribució també garanteix l'accés controlat a les instal·lacions, important en l'aspecte de confidencialítat dels projectes davant les empreses. D'altra banda, el seu major inconvenient són les despeses de manteniment associades a la gran superfície de façana, els materials (vidre/alumini) i al consum energètic. En resum, és un edifici agradable de treballar-hi perquè és lluminós, tranquil i reconverti-

Al CTM es treballa en col·laboració amb les empreses i les institucions per contribuir a la millora defs processos d'innovació i l'optimització dels recursos que hi destinen, dins les seves àrees d'especialització. En general es desenvolupen projectes de R+D i (T (Innovació Tecnològica) subcontractats o propis, estudis, assistència tècnica, assessoria, anàlisis i assaigs i també es preparen plans de formació continua especialitzada o a mida.

ble. •

Per portar a terme la nostra tasca necessitàvem disposar d'un espai apte per a laboratoris, equipats amb instrumental científic/tècnic que requereix instal·lacions específiques tant pel

Carme Botifoll Directora del Centre Tecnològic de Manresa

CENTRE TECNOLÒGIC DE

H El reportatge j -

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

47 !

Recerca aplicada i servei a les empreses Chopo

l Centre Tecnològic de Manresa es crea a partir d'un conveni signat el juliol de 1997, pel Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Manresa, el Comissionat per a Universitats i Recerca, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Caixa de Manresa, i que integra les activitats en aquests camps de la UPC i del Consell Tecnològic del Bages sota una direcció única i unes instal·lacions comunes, L'edifici és la primera actuació emmarcada dins del futur campus universitari de Manresa, en ete terrenys de l'antic escorxador, cedits per l'Ajuntament. La Universitat Politècnica de Catalunya va ser l'encarregada de posar en marxa les actuacions previstes en el conveni i a aquest efecte es va convocar un concurs per seleccionar l'equip d'arquitectura més adient per a realitzar el projecte. Després d'una primera ronda de selecció per currículums, es van escollir set equips, als quals se'ls va encarregar d'elaborar una proposta prèvia. L'equip format pels arquitectes Horacio Espeche, Enric Massip. Joan Sabaté i Enric Sòria va ser el guanyador d'aquesta segona fase i, per tant. l'encarregat de redactar el projecte definitiu. Del projecte guanyador i finalment executat, a banda dels seus valors arquitectònics, constructius i d'adaptació a l'entom, que ja són prou indicatius del nivell de la proposta, voldríem destacar tres aspectes que des del punt de vista de la UPC com a usuària i promotora són especialment significatius. Aquest centre va ser un dels primers en què la UPC va demanar l'aplicació de criteris ambientals en el disseny, la construcció i la utilització dels edificis, criteris que la proposta recull àmpliament, i que posa de manifest la sensibilitat i l'interès pel tema dels autors. El projecte

va ser inicialment seleccionat per incloure'l en les actuacions que la UPC juntament amb l'Institut Cerdà havia de presentar al programa europeu Thermie. L'ofganització en planta del projecte en fornia de pinta permet resoldre sense cap problema un altre dels requisits plantejats per la UPC en el programa, el de l'ampliabilitat que sovint convé en edificis d'aquest tipus, i més en aquest cas en què esperem que aviat les expectatives de creixement es converteixin en una necessitat derivada de l'èxit del centre. Aquesta ampliació de l'edifici està prevista amb la perilongació del cos longitudinal fins al limit est del solar í amb la implantació en l'espai íliure disponible d'un quart bloc de laboratons igual als existents deixant un altre pati entremig. Això permetrà ampliar l'edifici sense interferir en el funcionament normal del centre. Un aftre dels requisits demanats per ta UPC i que el projecte ha permès resoldre satisfactòriament es el de la flexibilitat dels espais per adaptar-se als diferents usos i canvis de programa que al llarg del temps es poden produir. Això, hem tingut l'oportunitat de comprovar-ho especialment, ja que paral·lelament al disseny i construcció de l'edifici s'ha anat perfilant el que al final ha esdevingut el Centre Tecnològic de Manresa, i el programa que finalment s'ha necessitat és diferent de l'inicialment previst La resposta, tant del projecte com de l'equip que l'ha redactat i dmgrt, ha estat plenament satisfactòria. •

Universitat Politècnica de Catalunya

SEGONA QUINZENA ABf»L 2001

^ El reportatge h

I 48

CENTRE TECNOLÒGIC DE MANRESA

Un exercici de rigor geomètric i constructiu I projecte del Centre Tecnològic de Manresa sorgeix d'un concurs destinat a situar un edifici per a usos universitaris al solar de l'antic escorxador de Manresa obra de l'arquitecte modernista Ignasi Oms. El programa inicial preveia diverses tipologies d'espais dedicats a ta formació de tercer cicle i a laboratoris d'investigació de diferents departaments de la UPC. Durant el transcurs del projecte i fins i tot durant la fase d'obra aquest programa va tenir importants transformacions que, en certa manera, ens van donar nous arguments en el nostre convenciment sobre la necessària flexibilitat i capacitat de transformació dels espais d'un edifici contemporani. El projecte es va plantejar com un exercici de rigor geomètric i constructiu, amb la intenció de resoldre alguns objectius precisos. La forma i ets materials no van ser tant una premissa com el resultat, amb un cert grau de control formal, d'un procés obert d'interacció amb la realitat. Aquests objectius, formulats ja en la nostra proposta de concurs, eren els següents:

Relació amb el conjunt de l'antic escorxador En la disposició de l'edifici ha primat la voluntat d'integració amb el conjunt de l'antic escorxador. Aquest està format per una sèrie de pavellons que giren al voltant d'una escenogràfica plaça central, mentre que la visió des de l'exterior mostra una successió de volums autònoms. El nostre projecte parteix d'aquest esquema tipològic i el reforça: un cos longitudinal formalitza la façana del nou edifici a la plaça central, i permet relacionar l'escala i el volum de les antigues construccions amb la nova, mentre que una sèrie de pavellons organitzen eis espais de recerca i docència al llarg de l'avinguda Bases de Manresa. L'alçada de les noves edificacions, limitada a dues plantes, i la disposició en pinta, que fracciona et volum de l'edifici, permet mantenir el caràcter emblemàtic del pavelló central, a pesar de la major superfície de l'actual intervenció.

Programa, tipologia dels espais i accessibilitat La organització funcional de l'edifici segueix un esquema molt obert. L'edifici s'ha plantejat en base a dos tipus d'espais: un dedicat a espais departamentals —despatxos i sales de reunions— sense grans exigències d'espai ni d'equipament, i un altre, d'espais més importants —aules i laboratoris— que permet disposar d'un equipament més sofisticat. Els primers es situen en la barra paral·lela a l'antic escorxador, i disposen d'un ambient de treball sense sorolls i amb una magnifica vista de l'edifici modernista. Els espais per a laboratoris i aules s'organitzen en tres mòduls perpendiculars al cos longitudinal, separats per uns patis arbrats. Les galeries d'accés situades a les façanes sud-oest dels patis permeten accedir als diferents àmbits de treball. Entre eis blocs de laboratoris i la barra central es situa una banda de serveis que íntegra els conductes verticals de les instal·lacions, ets mecanismes de control de cada mòdul, els serveis i els accessos verticals de l'edifici. A la planta coberta, aquests nuclis allotgen les sales de maquinària i l'accés a la coberta L'accés principal a l'edifici se situa a la cantonada entre plaça Bages i l'avinguda Bases de Manresa, i des d'aquesta es pot accedir de manera independent a la sala polivalent, a la zona de docència i al CTM. Els criteris d'accessibilitat s'incorporen al projecte ja en la seva fase inicial: màxima facilitat de moviments en horitzontal i mínima necessitat de desplaçaments verticals.

Flexibilitat davant de programes i exigències canviants Els programes actuals són cada cop més canviants i l'arquitectura ha de poder-se adaptar a aquesta dinàmica sense complicacions excessives. En aquest cas, el caràcter del centre d'investigació universitària encara feia més desitjable aquesta facilitat d'adaptació. Estem convençuts que el primer criteri de sostenibititat és allargar la vida útil de l'edifici i l'única manera d'aconseguir-ho és construint edificis durables i fàcilment convertibles. Així, els espais s'han agrupat per tipologies i no per departaments, d'aquesta manera el redimensionat de les àrees de treball no comporta modificacions en ta distribució de tes plantes. Per tal d'aconseguir la

màxima flexibilitat d'ús, s'han modulat tots els espais de trebafl, ja siguin departaments, aules o laboratoris, en bandes de 2,40 m. Aquest ritme modular i la utilització d'envans de cartró-guix permet agrupar o dividir els espais, en funció de les necessitats, en mides múltiples d'aquest mòdul bàsic sense dificultat. La disposició de les portes i targes vidrades garanteix l'accés en qualsevol d'aquestes possibles divisions. L'ordre estricte de la planta i la repetició d'elements són, paradoxalment, els mecanismes per aconseguir la màxima llibertat.

Implantació de les xarxes d'instal·lacions La necessitat de poder ampliar i substituir les xarxes energètiques i d'informació i de mantenir la flexibilitat dels espais ens ha dut a definir uns passos d'instal·lacions que es corresponen amb la tipologia distributiva Les façanes nord-est dels laboratoris i la nord-oest del cos longitudinal s'han desplaçat, respecte del pla de l'estructura de formigó, per permetre et pas d'una canal de 50x60 cm regístrable des del paviment. Per aquestes façanes equipades, hi discorren totes les xarxes bàsiques de l'edifici: electricitat, senyals, climatització, així com aigua, desguassos i gasos en el cas dels laboratoris. Els nuclis verticals situats en la franja de serveis permet connectar les dues plantes i la coberta, on es situa la maquinària de producció energètica així com determinats equipaments específics. En el darrer mòdul, les línies bàsiques d'electricitat i senyals baixen fins a la planta soterrani per enllaçar amb la futura galeria de serveis del Campus.

Criteris de sostenibilttat Entenem que la sostenibilitat és una exigència irrenunciable de qualsevol activitat i que l'arquitectura ha de garantir aquest objectiu. Les opcions són, però, encara difícils; la construcció depèn del mercat i aquest encara no ha incorporat prou els nous reptes. Aquest projecte s'emmarca en una línia de treball que confia més en els mecanismes més intrínsecament arquitectònics —orientació, aprofitament solar passiu, aïllament, reciclatge de l'aigua de pluja, etc—que en la introducció de tècniques més espectaculars. Així, s'ha optat per mantenir una crugia de poca profunditat, aprofitant al màxim l'enllumenat natural, utilitzar els passadissos a les façanes sud-oest dels laboratoris com a captadors solars a l'hivern i protegir-los amb tendals a l'estiu. També es van preveure altres mecanismes, finalment no executats, com la vaporització d'aigua en els patis exteriors (refrigeració adiabàtica), la captació de l'aire exterior de renovació per la façana nord, en ia part interior dels patis, i la seva circulació per sota la solera per tal d'aprofitar la inèrcia tèrmica del sol, o l'acumulació de l'aigua de pluja pel seu posterior aprofitament per a reg i pels sistemes de vaporització dels patis. Pel que fa a l'elecció dels materials, s'ha procurat utilitzar aquells que, sent presents al mercat amb preus assequibles i garanties de durabilitat, presentessin el menor impacte ambiental, tant en els seus processos de fabricació com durant la vida útil de l'edifici i la futura desconstrucció. Per això, en els aillaments hem eliminat completament les escumes projectades, utilitzant preferentment materials ceràmics de baixa conductivitat i llanes minerals. S'ha eliminat l'ús de PVC en els conductes de sanejament

Ampliació posterior S'ha previst una ampliació futura cap al Campus actual seguint l'estructura de pavellons. L'alternaliva de construcció modular en dues alçades permet realitzar aquesta ampliació de manera que no calgui interrompre el funcionament de l'edifici ja construil •

Horario Espeche Joan Sabaté Enric Massip Enric Sòria Arquitectes

^ ^

CENTRE

TECNOLÒGIC

MANRESA

-\ El reportatge h

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

Una dinàmica de treball forca interessant

esprés d'un procés força llarg en el temps, no és fàcil opinar sobre un projecte i una obra en la qual has estat una de les parts implicades. Des de les dades per formar part en l'equip del concurs fins als repassos finals de l'obra, previst a la signatura de l'acta de recepció, han passat moltes coses. Unes d'interessants, unes altres no tant, però si més no en tots eis casos prou enriquidores. La meva col·laboració en fase de projecte, no es va limitar solament a la confecció de l'estat d'amidaments i pressupost, sinó que també vaig poder aportar solucions a problemes de detalls constructius i d'acabats, des dels meus propis coneixements tècnics i, sobretot, des de les experiències viscudes en altres obres. Tot això, gràcies a una interessant dinàmica de xerrades amb l'equip redactor del projecte, que en alguns casos poc va faltar perquè ens atrapés el clarejar d'un nou dia. Quant a l'obra, jo distingiria clarament dues fases, que es corresponen amb la divisió que es va fer del projecte a l'hora de l'adjudicació, l'estructura i l'obra civil.

La primera, interessant per ia pròpia concepció del projecte, ens va possibilitar una bona interacció amb l'equip de l'empresa contractista, tant el cap d'obra com l'encarregat, que van tenir una actitud molt positiva Em refereixo aquí tant a la interpretació correcta del projecte com al seguiment de les instruccions donades en les visites d'obra, així com la seva implicació en la consecució d'un bon acabat al formigó vist, tot i la problemàtica de l'encofrat, preu contradictori al dels pilars, com en l'ajustat de l'acoblament de les bigues Pi. No van ser temes fàcils. Aquest és un projecte que està molt marcat per una estricta modulació dels pilars i de la disposició de les mateixes bigues Pi que, a causa d'una deficient

concreció de la tolerància dimensional per part de) subministrador, va fer que en bastants punts no s'aconseguís de forma satisfactòria el manteniment del mòdul, fet que després ha repercutit en els tancaments i les divisòries. La segona, també interessant formalment i constructivament sobretot en els tancaments de façanes, ja va ser una altra historia. En primer lloc, van sorgir les dificultats econòmiques argumentades per l'empresa contractista, per assolir els nivells de qualitat i d'acabats especificats al projecte. Tot i els esforços, titànics els qualificaria jo, de l'equip redactor del projecte per modificar el sistema constructiu de les façanes, com de la molt bona aportació de l'industrial mateix i, d'una minva important en la il·lusió i implicació del cap d'obra -que no desinterès, que quedi clar-, el resultat per a mi ja no va ser el mateix. El fet de l'aturada de dos a tres mesos que va patir l'obra, marge per buscar pressupostos alternatius, va desinflar una mica els ànims de tots els qui hi participàvem. Al final, però, i ja una mica amb la perspectiva del temps, aquell temps que necessites després de les visites setmanals a l'obra per veure-la amb distància, un cop salvats els serrells finals dels acabats, estic convençut que s'ha fet una bona feina amb un resultat final força satisfactori. •

Xavier Aumedes Arquitecte tècnic

ISEGON» QUINZENA ABniL 2001

H El reportatge h CENTRE TECNOLÒGIC DE MANRESA

Un edifici molt del seu temps

a construcció d'aquest edifici emblemàtic a Manresa ha estat una experiència interessant, sobretot per què es tracta d'una obra d'arquitectura amb uns plantejaments, urbanístics, estètics, funcionals i constructius molt dei seu temps. Urbanísticament, podríem dir que és un edifici molt dialogant amb la ciutat i l'antic escorxador modernista. Hi contribueix força, la poca alçada i les transparències de Ea façana i els patis interiors. L'ús de la tecnologia com a expressió formal, des de les façanes de xapa d'alumini fins a les instal·lacions, és la carta de presentació de l'edifici, així com el llenguatge minimalista en què, entre d'altres característiques, cada element constructiu es manifesta tal com és sense revestiments afegits. Funcionalment, destacaria la flexibilitat dels espais interiors que han permès d'absorbir diversos canvis programàtics durant l'execució del projecte. Constructivament, cal parlar d'una estructura clarament expressiva de formigó vist, d'una fase d'acabats amb una construcció seca i industrial de la qual destaca et mur cortina d'alu-

per facilitar et vibrat, la cura en l'abocat i el vibrat i també la major quantitat de ciment del formigó van ser les claus de l'èxit Referent a la compatibilitat entre els elements estructurals prefabricats i els elements in situ va tenir resultats diferents, en els sostres prefabricats i vistos amb placa de Pi va ser complicat assolir un mòdul mott precís i, en les jàsseres de cantell prefabricades, vam haver de millorar l'acabat construint4es in situ, atès que el muntatge de la base d'encofrat era pràcticament el mateix que fent-les prefabricades. Crec l'estructura és la fase més estimulant per participar de la festa de la construcció, ja que es produeix un gran esforç col·lectiu que es tradueix en l'autèntic creixement de l'edifici. Parlem de la fase d'acabats, en què posteriorment a la coberta del tipus invertida ,í el paviment de terratzo, el tancament de l'edifici i les divisions interiors es resolen amb sistemes constructius en sec o industrials. De la coberta invertida, m'agradaria destacar-ne la importància que es va donar a l'aïllament tèrmic que, a banda de protegir l'edifici allà on més pèrdues de calor es produeixen, també protegeix la tela asfàltica de la seva degradació. En aquest cas es van col·locar dos plafons de 5 cm de poliestirè extrudit. La pell de l'edifici va ser l'attre gran repte formal i constructiu, i es va resoldre amb un mur cortina d'alumini i vidre independent de l'estructura de formigó, que consta d'una estructura d'acer galvanitzat en calent, una xapa d'acer galvanitzat interior protegida amb aïllament tèrmic (llana mineral] a la cara interna i, sobretot, a la cara externa per evitar les temudes condensacions. L'acabat exterior és de xapa ondulada d'alumini lacat i el revestiment interior de cartró-guix. En tractar-se d'una façana prototipus, va caldre un estudi i un treball rigorós, des de la participació de tècnics hiperespecialitzats fins a l'esforç de l'industrial que pràcticament va viure una temporada entre el taller i l'obra, com els autèntics artesans. Parlar d'instal·lacions en aquest centre de tecnologia, és parlar de la clau de l'èxit de l'edifici, ja que l'especialització i variabilitat de programes dels laboratoris requerien uns passos d'instal·lacions generosos, ordenats i registrades. En aquest cas, s'ha utilitzat l'espai existent entre l'estructura de formigó i el mur cortina per a la distribució d'intal-lacions, totalment registrable i accessible en ets principals focus productius localitzats al soterrani (comptadors) i a la coberta (elements de climatització) les instal·lacions són totes vistes.

mini i un respecte profund a les instal·lacions com a artèries d'un edifici d'aquestes característiques. Construir també és una qüestió d'actitud i de mètode i, en aquest cas, hi va haver una aposta clara per l'anomenada "enginyeria de valor" que podríem definir com un mètode de treball que consisteix a analitzar fins a les darreres conseqüències cada activitat constructiva, per executar la solució econòmicament més viable i tècnicament millor. És evident que quan es tracte d'un edifici amb una aposta tecnològica tan clara, aquesta col·laboració entre l'empresa constructora i la direcció de t'obra és fonamental. Analitzem, doncs, el procés constructiu de l'edifici i el més interessant de cada etapa. En la fase d'estructura, els esforços més grans es van encaminar cap a obtenir un bon formigó vist i cap a compatibilitzar els elements estructurals fets in situ amb els elements estructurals prefabricats. Val a dir que el formigó vist, que és el formigó en majúscules, té un elevat cost i que, com a substància viva que neix d'un emmotllament fet in situ no es pot pretendre que quedi com un mirall o com el marbre, ja que és un element viu que té una personalitat pròpia, fins i tot amb les seves imperfeccions. Parió del cost perquè els rendiments de la mà d'obra del procés d'encofrat i d'abocat no són els estàndard sinó que són més lents, i els costos del materials d'encofrat inclòs del propi formigó, tendeixen a disparar-se. En aquesta experiència, l'estanquitat dels pannells d'encofrar o segellat dete encofrats de fusta, l'ús de separadors de les armadures, la disposició de l'armat

Contra la tendència humana al desordre i a la poca reflexió, el fet que les instal·lacions siguin vistes obliga a una disciplina í a una qualitat del treball necessària per al seu bon funcionament, i per al futur manteniment, ampliació o registre. Les divisòries interiors, en aquest cas de cartró-guix, donen gran versatilitat a l'edifici -utilitzant fixacions no destructives-, i estan pensades com a elements independents del sostre i pilars de formigó vist; en les trobades amb aquests elements diferents és on hi van haver més dificultats de convivència o trobada entre elements, a causa de la concepció d'una arquitectura sense tapajunts. Superada l'execució de les divisòries, aparegué el color, en aquest cas composat per tons romànics. Havia nascut ja. l'edifici. Finalment, val la pena comentar que aquesta construcció denominada seca juntament amb la filosofia minimalista en què cada material es manifesta tal com és, necessita d'una previsió i d'un control d'execució intens, perquè fins que cada detall no s'ha resolt o pensat queda allà, latent, per executar o per fabricar. No és, doncs, una construcció tant intuïtiva com la tradicional que actua per la repetició o multiplicació a l'infinit d'un element fet in situ. •

Albert Tort

Arquitecte Cap Jobra

AISLAMIEIUTO ACUSTICO • Alta densidad • Flexible Autoextinguible

TECSOUND LÀMINA

TEXSILEN

TECSOUND 2FT

TECSOUND FT

TECSOUND

SU GARANTIA DE SEGURIDAD - En toda Espana: Distribuïdores y aplicadores especializados | - Soporte técnico - Servicio de atención al cliente 901 11 66 12 E-mail: texsa@texsa.com - www.texsa.com

FARCE TEXSA d Ferro, 7 - Polígono Can Pelegrí - 08755 Castellbisbal (Barcelona) Spain - Tel. 93 635 14 00 - Fax 93 635 14 80 E-maii: texsaetexsa.com- www.texsa.com -Servicio de Atención al Cliente (5.A.C.) Tel. 901.11.66.12

Especial

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

L'aïllament tèrmic, aquest desconegut Chopo • ^ H n moltes revistes divulgatives dels • • i anys 60 i 70. sobretot americanes, apareixien sovint articles amb un substantiu i a continuació l'acabament "...aquest desconegut*, que indicava que l'article explicaria facetes desconegudes o sorprenents en el funcionament, característiques, propietats, etc. de quelcom de comú, que tots creiem que coneixíem. Em temo que, a pesar del títol, el meu article no serà d'aquest tipus sinó més aviat un conjunt de preguntes sense resposta sobre el conjunt de materials d'aïllament, realment desconeguts per mi, malgrat que els poso en la majoria de les meves obres. Quan el gran encariment dels combustibles, que s'originà per la crisi del petroli dels anys 70, va començar a difondre l'ús dels materials específics d'aïllament al nostre país. es va fer amb una triple justificació al voltant de l'estalvi d'energia: l'evident menor cost econòmic, el major confort (no només impedeix que la calor els travessi sinó que

manté tes parets a una temperatura més confortable) i la disminució de la contaminació del planeta, ja que la majoria de les energies es produeixen amb processos contaminants. Per tant, semblava que l'aïllament era un material molt "ecològic" i així ens ho estan venent encara els fabricants d'aquests productes. Com passa sempre, però, això no és ben bé així. Dels dos materials que es van prodigar més en un inici, el poliestírè expandit (que tantes versions diferents de nom suporta) i la fibra de vidre en manta, el segon va patir una "crisi de popularitat" quan es va dir que podia provocar càncer per inhalació de petites partícules de fibra despreses de la manta, però després no se n'ha parlat més. No sé que estigui prohibit el seu ús -com ho està l'amiant, per exemple- i, en tot cas, es pot comprar en tots els magatzems de materials construcció. Si és perillosa, per què no es prohibeix? I, si no ho és, com és que es va difondre un rumor tan perjudicial pel mateix

AÍSLE CON 6 cm. DE GROSOR AISLAMIENTO ACÚSTICO: 6 cm. grueso = 48 Dba AISLAMIENTO RADIOLÓGICO: Substituye al plomo

LORDA Y ROIG, S.A.

Bnéfar, 17 - 06020 Barcelona Tí 933130800 Fa* 933-31006 e-mad IvrsatStforóavroiQ com

ÀRIDO BARÍTICO PARA HORMIGONES PESADOS

producte? Ualternativa a la fibra de vidre que va aparèixer en aquells moments fou la llana de roca. No entenc tampoc -en la meva reconeguda ignorància en temes oncològicscom és que unes fibres minerals poden ser cancerigenes i les altres no. És que la llana de roca no desprèn fibres?' Del segon material, el poliestirè expandit, no en tinc notícies que contamini en cap dels estadis del seu cicle de vida (només que és difícilment reciclable). D'aquest material, més aviat tinc dubtes de la seva efectivitat. Tots sabem que és un material que si s'humiteja perd la capacitat aïllant en gran mesura, i que hi pot haver condensacions en les cambres d'aire, sobretot si l'aïllament és poc gruixut o poc dens. El que, almenys jo, no sabia i m'han explicat alguns paletes és que també perd la capacitat mecànica -no sé si a causa de la humitat o no- ja que han trobat poliestírè expandit de menys de 20 anys totalment desfets en cambres d'aire en edificis que s'hi han fet reparacions. Quin periode de temps garanteixen els fabricants que manté totes les seves propietats el poliestirè expandit? Sí pensem en la forma més usual de posar-lo en tes nostres contrades: sense omplir tot el gruix de la cambra i fixat amb trossos del mateix material a pressió sobre ta paret oposada, se'm posen els cabells de punta de pensar que aquests trossos de poliestirè

expandit perden aviat la capacitat de retenció, i es desprenguin els panells, perdent així la seva continuïtat i efectivitat fet que afavoreix la condensació a l'interior de la cambra i, per tant, accelera la degradació del poliestirè expandit. És possible que realment molt de) poliestirè expandit que hàgim posat no sigut ja efectiu al cap de pocs anys? Per què no es prohibeixen els panells de menor densitat i s'obliga a posar gruixos realment efectius d'aillament en les cambres d'aire? Mentre no hi hagi resposta a aquestes preguntes es pot pensar que el millor és canviar de material. Bé, sense canviar ni tan sols de material. Bs fabricants van aconseguir un poliestirè sense porus amb un altre procés de fabricació, l'extrusionat En principi, té dos avantatges respecte de l'anterior. A la seva inarterabilitat davant la humitat, se li afegeix una millor capacitat aïllant en igualtat de gruixos. Hem trobat el producte ideal, encara que sigui una mica més car ? Doncs, no del tot. Des de fa uns 5 anys, un dels principals fabricants mundials d'aquest producte i que va desenvolupar el procés de fabricació, DOW Chemical, ens ofereix poliestirens extrusionats sense CFC i alguns sense HCFC. Això vol dir que fins aleshores en portaven i que encara hi ha estocs de producte amb aquests gasos que semblen tan perilloses per la capa d'ozó de l'atmosfera? I ença-

H '

MATERIALS

Especial

SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

AÏLLANTS

ra més. què passa amb els altres fabricants que no diuen que ofereixen els seus productes lliures de CFC? Que no estan totalment prohibits aquests gasos en la indústria? I, pensant en et seu germà, amb que s'expandeix el poliestirè expandit? Per no tenir problemes de posada en obra que els panells comporten, podem escollir un nou producte aïllant el poliuretà projectat, ja que La seva posada en obra crea una capa contínua d'escuma que no deixa espais per on puguin escapar-se tes calories. Malgrat aquesta aparença de perfecció, la consideració que en tenen ets tècnics és força dolenta. Pel fet de ser un producte fabricat in situ, les garanties de qualitat del producte són menors. Fins i tot el gruix de la capa és difícil de controlar. A més, sembla que si la barreja dels dos components que formen l'escuma no és perfecte, un d'ells pot desprendre's de la paret o coberta, en forma de gas, i és tòxic i inflamable! És certa aquesta possibilitat? El que sí que és segur és que, precisament, la seva absoluta continuïtat impedeix la transpiració de la façana o coberta. Però, que no són igualment impermeables al vapor d'aigua els panells de porus tancat? Que deixen passar el vapor entretesjuntes de panells? ' La mateixa capa d'impermeabilit-

zació de la coberta, no és sempre una barrera de vapor també? No caldria, doncs, col·locar les xemeneies de ventilació de coberta que demanen les NTE ? Tomant al poliuretà, que per aquest problema no té solució, quin és el període en què es pot garantir !a seva estabilitat funcional? Sabem que exposat als raigs UV es degrada molt fàcilment i que el contacte amb l'atmosfera també el fa malbé a llarg termini, però, què li passa dins d'una cambra d'aire?

a favor seu... Sembla provat que els materials granulars com són la aríita, Ea periita o la vermiculita. tenen assentaments al llarg del temps que deixen franges sense aïllar en les parts superiors de les cambres de façanes. D'altra banda, l'extracció dels minerals crea impactes ecològics a les pedreres d'extracció, que podrien ser insostenibles si la seva producció hagués d'abastar tots els requeriments d'aïllament que demanda la construcció. Més acusat seria encara aquest problema Hi ha encara un altre producte del que en el darrer material -dels que jo conec que n'hem vist alguna publicitat, però que aquí és serveixen específicament per aïllar, el suro. Per servir amb suro tota la demanda d'aïllapoc conegut, et vidre cel·lular o escumat. Ignoro el perquè aquí no es fa servir gaire. Pot ment del mercat hauríem de plantar una quantitat tal d'alzines sureres que, de ben ser perquè no el produeix una gran multinasegur, modificarien l'equilibrí ecològic del seu cional? Pot ser perquè és una mica més car que els aïllants derivats del petroli? Perquè té entorn. A més, tampoc no sé quina és la seva vida útil, però essent un producte vegetal altres inconvenients? Sembla que no tingui problemes mediambientals, és estable al sol i (encara que tractat) com a mínim deu ser l'aigua, lleuger i fort, i en el seu procés d'es- atractiu per un bon grapat d'animalets, sobrecumat no hi intervenen els CFC. No sé perquè tot si està humit. no es fa servir més. Encara que només sigui Que hem de fer, doncs? Pot semblar que per probabilitats, suposo que té algun punt aquest article arribi a la conclusió de no posar fosc, com els artres. aïllament tèrmic. No es així. Cal posar un bon Finalment, si hom -per tot el que acabo de dir- vol engegar a passeig tots els productes artificials i opta per escollir els que s'obtenen de la natura, que no es pensi que ho té tot

i suficient aïllament. L'estalvi d'energia i et confort ho exigeixen. Tots els materials tenen inconvenients, és cert. L'elecció ha de ser feta per cada un dels tècnics que prescriuen en

les obres, però per prendre una bona decisió cal estar ben informat Només demano que se'ns informi de què són, què estem posant i com ho hem de posar a la obra. I que, si és possible, que les mateixes empreses productores dissenyin sistemes efectius i barats de col·locació i de control dels productes. • Josep Olivé

1 Segons la fitxa A2/02 del programa i/fe, publicada per l'OCT del COAC, el perill de tol tipus de fibres és només per a persones que estiguin en contacte continu amb aquests materials -com per exemple treballadors que e/s manipulen- i pot produir malalties als ulls, irritacions de peS i problemes respiratoris. Per tenir perillositat cancerigena el període de contacte és d'aproximadament 30 anys. 2 Vaig tenir un cap en una enginyeria que deia que la coberta invertida no era correcta perquè, quan plovia, pel fet que l'aigua s'escolava per eníre les juntes provocava un important pont tèrmic. Que, de fet, no existia l'aïllament mentre plogués. Podria ser cert això? Algú ho ha investigat?

0 ESPÍRITU DE EQUIPO. Las instalaciones de dimatización en los edificios estan habitualmente compuestas de dos parles: I- La instalación de los equípos de dimatización y las tubertas del aire acondicionado, y II- El sistema de conductos o canalizaciones, que distribuyen el aire tratado entre las distintas estancias del edificio. Para ahorrar energia, favorecer el buen funcionamiento de la instalación, y evitar condensaciones y danos de corrosión. la primera parte esta, tradicionalmente, instalada con nuestro aislamiento térmico AF/Armaflex. Ahora Armacell Iberia les presenta Armaduct: el aislamiento idóneo para conductos metalicos de d i m a t i z a c i ó n . Armaduct es un aisíamíento térmico y acústico de espuma elastoménca. De fàcil instalación. con un largo cicló de vida y de mínimo mantenimiento. Aplicable tanto en el interior como en el exterior de los conductos metalicos. Un verdadero companero de equipo para ganar. Ganar en tiempo. espacio, confort. acabados y calidad. El Armaduct es de color gris, y està disponfote en roBoS de anchos 1 metros. Standard o autoadhesivos, con y sin recubrimiento de alummio. Gama de espesores de 5 mm. hasta 30 mm.

. y 1.5

Para mas informaoón, jsoíicíte sin compromiso una visita del delegado de su zona!

ARMACELL IBERIA, SJL

Apartado de Correos. 2 E-17200 Palafrugell

Tel. +34.972.613400 Fax +34.972.300606 www.armacel.com -rto.esOarmacel.com

I SEGONA QUINZENA ABRIL 2001

Especial

'• 5 4

TEXLOSA: Aïllament i paviment en un sol producte

empresa TEXSA del Grup Lafarge, presenta sota la marxa TEXLOSA una nova gamma que va dirigida a l'acabament de terrasses transitables i no transitabtes. Aquest producte compteta la gamma Roofmate actual per a la resolució de la coberta invertida. TEXLOSA és una llosa de 60 x 60 per pavimentar terrasses que es presenten en diferents colors i està formada per dues capes: la superior d'elevada resistència, a base d'un morter modificat amb fibres, i la capa inferior a base de poíiestirè extruït amb gruixos de 3 i 4 cm.

TEXLOSA es col·loca per simple recolzament directe sobre la membrana impermeabilitzant, la qual cosa suposa que en el cas de modificacions o rehabilitació de la terrassa, l'accessibilitat a la membrana impermeabilitzant és molt simple. Amb TEXLOSA s'obté la coberta invertida de manera simple i ràpida. Cal recordar que la coberta invertida aporta ai sistema de coberta simplicitat i protecció tèrmica elevada i durable.

Poliglàs, empresa líder en el sector de l'aïllament tèrmic-acústic i de la il·luminació natural, patrocina aquests premis ja que considera important assumir un compromís amb els professionals de l'arquitectura i l'interiorisme i, en general, amb tots aquells professionals que tenen un paper rellevant en el sector de la construcció. Poliglas és la única empresa europea que fabrica els quatre materials aïllants més utilitzats en l'edificació en llana de vidre, Uana de roca, poüesürè extrusionat i

Recrescuts i soleres Arlita, en una sola capa • 3 Is recrescuts lleugers i • ^ 8 aïllants de formigó Arlita són ja àmpliament coneguts en ei mercat. 25 anys de treball continuat han fet d'aquest material un dels sistemes més habituals de reconstrucció de sostres deteriorats, així com una solució intel·ligent per aïllar tèrmicament i acústicament els sostres de nova planta.

Més informació: Lafarge Texsa. Ferro, 7. Polígon Can Pelegrí. 06755 Castellbisbal. Telèfon 936 3514 00 A/e: texsa@texsa.com • Http^/www.teisa.com

Poliglàs patrocina els premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2001 M^M I dilluns 19 de març va tenir M M lloc en la seu central de Poliglas, la firma de l'acord de patrocini dels premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2001, entre el director general de Poliglàs, Joan Masia, i el president d'ARQ-INFAD, Jon Montero. És el segon any que l'empresa Poliglàs, divisió d'aïllants del Grup Uralita, patrocina els premis FAD, que des de 1958 aporten per la difusió dels valors culturals de l'arquitectura i l'interiorisme.

MATERIALS AÏLLANTS

poíiestirè expandit amb les marques GLASCOWOOL, GLASCOROCK, GLASCOFOAM I GLASCOPOR, respectivament.

Més informació: Poliglas, S A Casp, 17,6ena planta. 08010 Barcelona. Telèfon 933 4411 00 Httpi//www.poligtas.com.

No obstant, a Optiroc Aridos Ligeros som conscients de les necessitats dels nostres clients i ja fa temps que treballem per solucionar els inconvenients tècnics i econòmics derivats d'haver de acabar el formigó lleuger amb una capa de morter. El resultat és un formigó lleuger Arlita de porus tancat, amb la finesa i la resistència imprescindibles per poderhi enganxar directament el parquet, però que manté totes tes seves característiques de gran lleugeresa i aïllament. A més, aquest morter és perfectament bombable amb sistemes d'aire comprimit, cosa que fa encara més recomanable el seu ús en obres de nova plata. Arlita. Una solució rodona. Més informació: c/ Princesa, 25 6è Edifici Hexàgon 28008 Madrid Tel: 915 42 53 00 Fax: 915 59 3515

OPTIROC

ASOES CONDAL.s.A DESDE

1969

FABRICACIÓN DE: MORTEROS MONOCAPA REVOCO ACRÍLICO ESTUCO A LA CAL RESTAURACIÚN PRODUCTOS DE LIMPIEZA MORTEROS ESPECIALES PUENTES DE UNIÓN FIJACIÓN DE ANCLAJES SELLADO DE JUNTAS IMPERMEABILIZACIÚN PINTURAS Y REVESTIMIENTOS PARA FACHADAS PAVIMENTOS INDUSTRIALES, DEPORTIVOS Y APARCAMIENTOS PINTURAS PLÀSTICAS Y REVESTIMIENTOS PARA INTERIOR Y EXTERIOR PINTURAS PLÀSTICAS Y REVESTIMIENTOS PARA INTERIORES IMPRIMACIONES, ESMALTES Y BARNICES PRODUCTOS ANTICORROSIVOS MWi

AUXILIARES

OTROS SERVICIOS LABORATORIO ASESORAMIENTO TÉCNICO EQUIPOS DE APLICACIÓN

ABRICACION

(Barceíona) T;. 93 377 60 08 93 377 62 I I '.Fï 93 377 57 51 e-mail: correol@asoes.com http: //www.asoes.com

LOS PRODUCTOS EFICACES PARA RECUPERAR Y CONSERVAR EL ASPECTO NATURAL DE LA MADERA De terrazas, fachadas, mobiliario exterior, carpintería, etc.

• Elimina bamices, lasunM, pinturas, ceras.

• Aclara las maderas sindeoolorarias.

• Limpía las manchas de los tanínos.

Gel sin dí sol ven te, convierte la pintura soluble al agua.

• Gel de limpieza, neutró para las superfícies.

MADERA, METAL, PlÀSTICO...

MADERA, PIEDRA, PLÀSTICO...

* Satura, aisla y protege

• Excelente penetración en el poro de la sup

• Disponible en 3 tonalidades.

• Incoloro - no crea película.

• No crea película.

• Exterior - interior.

• Manlenimiento fàcil.

• Horizontal - vertical.

PINO, CEDRO, TRATADAS EN AUTOCLAVE.

PRODUCTOS DE IA GAMA

TEKA, IROCO, BOLONDO, MAHÓGANO...

PENTOL PROOilCTOS TtCNKOS

C / . HORTA, 12 • 08031 BARCELONA • TEL. 93 357 65 00 • FAX 93 407 12 44