INF010515

| O

L •L E G I

D ' A P A R E L L A D O R S

I

A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

D

E

B A R C E L O N A

• • Les garanties, les assegurances i la incorporació en el procés constructiu de les oficines de control tècnic, han estat els aspectes més destacats en el primer any de l'entrada en vigor de la Llei f p I 6 de maig del 2000 entraI L·m va en vigor la Llei d'ordenació de l'edificació (LOE}, una llei que ha configurat legalment la construcció d'edificis, a través de la identificació, assumpció d'obligacions i responsabilitats dels agents intervinents, així com la fixació de garanties rje protecció als usuaris. Segurament que aquest darrer ha estat l'apartat més important que ha posat en marxa la Llei i, en bona part, també ha estat un dels més polèmics entre els professionals

Punts de vista Els geros bojos Per xaner Humet

120

de la construcció a causa de la incorporació de les Oficines de Control Tècnic (OCT) al procés constructiu. L'objecte d'aquestes OCT és informar les entitats asseguradores sobre els riscos de la construcció que hauran de garantir mitjançant la corresponent pòlissa.

Per tal de conèixer més bé eí paper d'una oficina de control, quin és el seu cost i quina relació ha de tenir amb la direcció facultativa, el Col·legi va organitzar al desembre de í'any passat sessions tècniques

Quadern central El control de qualitat en l'edificació

125

d'informació i de debat en les quals van participar representants del món de l'assegurança, de la direcció de l'execució de l'obra i de les mateixes OCT. El debat va ser interessant i va mostrar les dificultats existents en aquests primers mesos d'implantació de la Llei. En tot cas, també va deixar clar que assolir ei clima de confiança necessari per acomplir els objectius de la Llei passa pel coneixement i compliment de les tasques pròpies de cadascú.

Assessoria 126 L'arquitecte tècnic i l'assegurança decennal de danys

Per parlar de la Llei de l'edificació, de la qualitat i del seu control, L'Informatiu ha demanat l'opinió de diferents agents del sector. Aquestes opinions seran publicades en aquest número de L'Informatiu i en posteriors. Per començar, mediadors d'assegurances, oficines de control, tècnics i representants dels laboratoris d'assaigs exposen el seu punt de vista a les pàgines que segueixen. ' £

El reportatge 1091^^1 ^Miff^TFrS ^MltM·jfl

Habitatges 145 ^e "°8uer a Can Baciana (Sabadell)

h i i ürecia antiga, als solsticis els anomenaven POPES i, en part, no els mancava rao La PORiA DELS HUMANS, segons aquesta creença hel·lènica, corresponia al Solstici d'Estiu, a diferencia de la PORTA DELS DEUS del Solstici d'Hivern.

Et convidem a traspassar la POWA DEIS HUMA'JS. que serà la porta del Hou Paiau de Congressos de Catalunya.

Del 18 al 21 de juny

•• Plec central: Laboratoris acreditats de Catalunya

SEGONA QUINZENA MAIG 2001 Preu = 2 €

72 quotes. TAE: 8,77%

Problemes amb l'entrada? Vine a SEAT. Perquè no tinguis problemes amb l'entrada, a SEAT l'hem eliminat.

Ara, per 26.000 ptes. al mes i en 72 quotes, t'emportes un SEAT Ibiza.

Ara el teu Ibiza Stella 1.4, sense entrada.

Sense entrada. Així de fàcil.

I a més de no pagar entrada, te l'emportes equipat amb doble coixí de seguretat, direcció assistida, alçavidres elèctrics, tancament centralitzat amb comandament a distància, radiocasset amb 4 altaveus, interruptor de bloqueig i desbloqueig de portes i volant d'alçada regulable. Vine a buscar el teu SEAT Ibiïa i salta't l'entrada.

Lesseps Motor SJL

Lesseps Motor S.A.

Exposició i vendes: Av. Hospital Militar, 77-79 - Telf. 93 285 75 75 - BARCELONA Rda. Generat Mttre, 190 -Telf. 93 212 09 99 - BARCELONA

Servei tècnic: C/ Bolívar, 40 Tel.: 93 285 01 19 • BARCELONA

Ex»MkM I r M d t i : • Venda de vehicles nous, seminous i Km 0.

• Assessoria d'assegurances.

• Finançament a la seva mida. " Renttng. leasing i comoctí.

Servei tècnic: • Extensa gamma d'accessoris.

• Taller mecànic, elèctric, planxa i pintura.

• Recanvis.

;F=IT

Atenció personalitzada, Jordi Baleyto • Descomptes tspeclals per a aparelladors I arquitectes tècnics

EL

TEMA L'Infornuthi SEGONA QUINZENA MAIG 2001

LOE: una llei i molt per fer Un any amb la Llei d'ordenació de l'edificació

|P" I 6 de maig del 2000, ara

en el moment que la seva contractació fos

ponsabilitats? Es prepara tot això perquè

I L M fa un any, va entrar en vigor la Llei

Ei cost de tot això -assegurança més

obligatòria. Una altra eina important que

aquesta sigui una llei útil, que protegeixi

d'ordenació de l'edificació (LOE), que tenia

OCT- ha generat no poques queixes per

apareix a la LOE és el Codi Tècnic de l'Edi-

l'usuari i que millori, efectivament, el sec-

com a finalitat endreçar el sector de la cons-

part, en aquest cas, dels petits promotors o

ficació, per a la redacció del qual es donava

tor i no que representi tan sols una càrrega

trucció mitjançant una norma d'ampli abast.

propietaris. I és que un propietari -no un

un marge de dos anys i que encara no ha

més?

promotor professional-, quan es construeix

aparegut.

Una llei que havia costat molt de sortir, mal-

cadascú en una etapa d'implantació?

grat que era reconeguda i reclamada com a

una casa per a ús propi, ha d'assegurar-la

necessària, > que durant aquest primer any

obligatòriament contra el risc de ruïna de

En el nostre sector, un any és un període massa curt per poder-ne comprovar els

Qüestions encara per resoldre

efectes, quan el cicle mitjà de producció

de funcionament tan sols s'ha començat a

l'estructura, assumint un cost important,

Ens queden encara moltes preguntes

aplicar.

encara que aquesta estructura és en gene-

que ens fem sobre la LOE. E! Uibre de l'E-

molt més si hi afegim el terminí de respon-

Potser allò que més interessa a la societat és que, amb la LOE, en el sector de la construcció han aparegut en escena les garanties- I aquestes es basen en una assegurança

obligatòria

amb

el

suport

d'un edifici és més llarg que això, i encara

ral molt simple, d'una o dues plantes, que

difici, que ara es generalitza a tots els edifi-

sabilitats que fixa la Llei. Ara bé, si el que

comporta un risc tan baix que és, pràctica-

cis i que a Catalunya, en el cas dels habi-

es vol és que la LOE sigui útil. aleshores no

ment, inexistent. El cas és ben diferent de

tatges, ja fa anys que s'hauria de fer, serà

es pot deixar avui com si totes aquestes

construir o fer promocions destinades a la

ara més freqüent i es donarà sempre als pro-

qüestions ja estiguessin resoítes. *S>

venda.

pietaris? Això com es controlarà?

-condició de les asseguradores- d'una Ofi-

L'assegurança per la garantia dels tres

La prohibició de dissoldre una societat

cina de Control Tècnic (OCT) que té la fina-

anys ívicis o elements constructius i ins-

-immobiliària, és clar- serà efectiva o hi

litat d'mf«mar del risc a l'asseguradora

tal·lacions que facin incomplir els requisits

haurà una escapatòria o forat legal i una

des d'una VISIÓ tècnica, en una intervenció

d'habitabilitat) no és obligatòria. Aquesta

societat podrà evadir la seva responsabilitat

que en alguns casos ha donat certs con-

assegurança cobriria la major part dels pro-

i les garanties a les quals està obligada?

flictes amb els tècnics de la direcció de l'o-

blemes o defectes que avui es reclamen i

On són les sancions quan algú incom-

bra -fruit de! desconeixement del paper de

seria una veritable garantia de l'edificació.

pleixi la LOE i hagi d'assumir les seves res-

Josep Maria Calafell

. çfjtm.ufi t-

Professionals competents |~A un any des de l'entrada en

que van generar conflictes entre els dife-

I A \ vigor de la Llei d'ordenació de l'edifi-

rents col·lectius professionals i jurisprudèn-

cació, és bo recordar alguns del conceptes

cia contradictòria.

bàsics i qüestions més importants que

De conformitat amb l'article 2, apartat

jectar obres que afectin a l'estructura dels edificis Amb la LOE queda enrere la confusió que suposava sovint una limitació d'interpretar que un arquitecte tècnic no podia

La LOE permet que els arquitectes tècnics projectin intervencions parcials que suposin el canvi d'ús d'una entitat d'un edifici, sempre que no tinguin per objecte canviar els usos característics de l'edifici en el seu conjunt

aquesta normativa va aportar, i que tenen

2, b) de la LOE, poden ser projectades i

una incidència fonamental en la definició

dirigides pels arquitectes tècnics totes

projectar obres quan aquestes afectaven

de les competències professionals dels

aquelles obres d'ampliació, modificació,

elements estructurals. Ara, la LOE diu que

arquitectes tècnics.

reforma o rehabilitació, consistents en una

no alteren la configuració arquitectònica

Els edificis, generalment, tenen un ús

intervenció parcial en un edifici construït

totes les obres d'ampliació, modificació,

característic que és el predominant en tot

La LOE ha definit el concepte de modificació de la configuració arquitectònica

que no produeixin una variació essencial de

reforma o rehabilitació que, constituint una

l'edifici (residencial, comercial, industrial),

la composició general exterior, la volume-

intervenció parcial, afectin elements estruc-

sovint en coexistència amb altres usos

tria, o el conjunt del sistema estructural, ni

turals, amb l'única excepció d'aquelles que

complementaris (comercial, magatzem o

La Llei 38/1999, d'ordenació de l'edi-

tinguin per objecte canviar els usos carac-

produeixin una variació essencial del con-

aparcament). En altres casos, poden ser

ficació ha establert legalment la definició

terístics de l'edifici. Per tant, a partir de la

junt del sistema estructural, és a dir, quan

diversos els usos característics (centre

del concepte de modificació de la configu-

LOE, s'acaba amb una etapa de molta

s'actués sobre tot el conjunt de la estructu-

comercial amb multicinemes, restaurants i

ració arquitectònica que, des de la Llei

incertesa i d'inseguretat jurídica pel que fa

ra de l'edifici.

instal·lacions de lleure, etc). La LOE dis-

12/1986, d'atribucions dels arquitectes

referència a les competències dels arqui-

tècnics, suposava el límit per a la capacitat

tectes tècnics, atès que aquesta legislació

de projectar intervencions parcials, en edi-

redueix el nombre de casos que poden ser

ficis construïts, dels aparelladors, però

considerats dubtosos.

sense estar definit de forma legal i, per

La LOE va confirmar les competències dels arquitectes tècnics per pro-

tant, subjecte a diferents interpretacions

Puertas Residenciales y Comerciales de Aluminio

s _.

Tte

SEGONA QUINZENA MAiG 2001

posa que una obra d'intervenció parcial alterarà la configuració arquitectònica quan tingui per objecte canviar els usos característics de l'edifici. No altera, doncs, la configuració arquitectònica l'obra necessària per a la modificació, per exemple, d'un entreso) que passa de ser oficina a ser habitatge, quan l'ús general i característic de l'edifici és d'habitatges.

Un canvi d'ús d'un edifici d'oficines que es transformi en la seva totalitat en habitatges, vol dir un canvi en els usos característics d'aquest edifici i, per tant, en aquest cas sí que s'altera la configuració arquitectònica de l'edifici.

Quan són necessaris dos tècnics en una obra d'intervenció parcial en un edifici construït?

Si una obra altera la configuració arquitectònica de l'edifici, quedarà dins de l'àmbit d'aplicació de la LOE i, segons l'ús de l'edifici en qüestió -grups a), b) o c) de l'apartat 1 de l'article 2 de la LOE- requerirà

la intervenció dels tècnics competents (arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic) definits, respectivament, en l'article 10 -projectista-, en l'article 12 director de l'obra-, i en l'article 13 -director de l'execució de l'obra. Si no s'altera la configuració arquitectònica, l'obra queda fora de l'àmbit d'aplicació de la LOE i, en la majoria de casos, només caldrà la intervenció d'un sol titulat. És a dir, que si pel tipus d'obra de què es tracti (intervenció parcial que aítera la configuració arquitectònica d'un edifici d'us residencial -grup a)-, s'exigeix un arquitecte com a projectista i també per a la direcció de l'obra, necessàriament s'ha de exigir també l'assumeix d'un arquitecte tècnic com a director de l'execució de les obres. No és possible la intervenció, en aquest cas, d'un arquitecte sol.

•

Un esquema simplificador: Obres que alteren !a configuració arquitectònica en edificis amb ús residencial: ARQUITECTE I ARQUITECTE TÈCNIC, NECESSÀRIAMENT

•

Obres que no alteren la configuració arquitectònica en edificis amb ús residencial: ARQUITECTE 0 ARQUITECTE TÈCNIC, INDISTINTAMENT

La classificació d'obra major o obra menor pot servir per determinar quins tècnics són competents per a una obra?

La classificació d'obra major o d'obra menor no és més que una catalogació a efectes administratius que fan els ajuntaments que sovint va lligada a la major o menor complexitat de l'obra. Malgrat això, no pot servir per decidir si és exigible la intervenció d'un sol tècnic o de més d'un i de quins són els tècnics amb competències per projectar o dirigir una obra.

La decisió de quin o quins tècnics tenen atribucions com a projectistes i directors de l'obra i directors de l'execució de l'obra, només es pot dirimir de conformitat amb la LOE, quan es tracti d'obres que queden dins de! seu àmbit d'aplicació i, si escau, de conformitat amb la Llei 12/1986, d'atribucions dels arquitectes i enginyers tècnics, quan es tracti d'obres excloses de l'àmbit d'aplicació de la LOE.

La preceptiva actualització de Ees ordenances municipals per adaptaries a la LOE La LOE, pel rang de ftei que té i d'acord amb el principi de jerarquia normativa, ha de passar davant i no pot ser contradita per les ordenances municipals.

Mentre no es modifiquin formalment les disposicions de les ordenances municipals que poden estar basades en conceptes anteriors a la vigència de la LOE, almenys, a la pràctica, s'han de considerar modificades pel que fa a la seva aplicació. I això, de conformitat amb els principis generals del dret i, específicament, segons la disposició derogatòria primera de !a pròpia LOE que estableix expressament que "queden derogades totes les disposicions d'igual o inferior reng que s'oposin a allò disposat en aquesta Llei"'. ©

SOLUCIONES INTEGRALES EN PAVIMENTOS CONTINUOS PAVIMENTOS INDUSTRIALES DE HORMIGON • Adaptables a cualquier tipo de indústria.

• Cutwen las características mecànicas y fisicas mas exigentes (Abrasen, grandes cargas. impactes,rayosUV, choque térmca. etc).

•Bimranefnesgodefuüfasdesíweiadoneseniretosas.

• Garanlizan, en cada caso, la ptarwnetna mas jdóoea,

PAVIMENTOS DECORATIVOS DE HORMIGON ESTAMPADO • AajnsejaNes en cuakjuief kjgar donse se prevea el hormigfin con» etemento decoratw úe pavmentación.

Conàgueni/ttiTifac^períemalape^ loseU pizara, etc.

Garanbzan la armonia del conjunta por su varïedad en dsefos y cobres.

REVESTIM1ENTOS Y MORTEROS DE RESÍNAS SINTÉTICAS • Aptos para todo bpo de actmdad ndustriaf, deporta o pmada.

• Vanedad en espesores y modafidades (Revestimientos fiooso refarados, autornelantes. sstanas mutapa, morter», e t ) •AseguranlainyemwabidadobestarquatSad. • Ressten a severas condicones mecànic», fisicas y q • Confieren un ato grado de nogen.

• Cunplefl con lasflorrrüsde seQuidaú e

Can M a s a c h s . 5 • Telefono y Fax: 93 580 0 0 78 • 08291 R I P O U £ T

Qualitat de l'edificació: l'impacte de la Llei 38/1999 [j~a

LOE té tres objectius

I L . declarats: la qualitat de l'edificació, la regulació dels agents i l'establiment de noves garanties per als usuaris. El primer ha de portar-nos en els pròxims anys un codi tècnic que articufi l'actual dispersió normativa en un sistema reglamentari amb coherència interna i capacitat de definició dels requisits bàsics sense coartar (es capacitats de progrés del sector. Aquest mateix objectiu és la causa del salt qualitatiu que suposa l'exigència de presentació de testimonis de la qualitat tan desitjats com ara la documentació d'obra executada i els programes de manteniment. El segon ha d'acabar substancialment amb les tensions paràsites entre professionals perquè tots utilitzem les energies en allò essencial: construir un parc immobiliari durador en el compliment de les seves prestacions. L'últim objectiu s'ha material ítot en una assegurança de danys per a tres terminis significatius de garantia, del qual solament el corresponent al període decennal ha estat activat i només per als habitatges.

Dels tres objectius, el relacionat amb les garanties, és el que més energies està mobilitzant en els primers mesos, degut a la seva novetat, per una part, i al fet que hi involucra a actors tradicionalment no relacionats amb la qualitat de l'edificació o, fins i tot, que identifica directament a actors nous. Aquest és el cas de promotors o asseguradores que, al seu tom, han generat l'aparició dels organismes de control tècnic.

Lamentablement, aquests darrers han portat certa confusió des del moment que les companyies d'assegurances estableixen per la via dels fets que siguin pagats pels promotors. D'aquesta manera, no només es viola el principi que el controlador no sigui pagat pel contractista sinó que, a més, es fa creure al promotor poc avisat que ha de córrer amb un sistema de control de materials i execució addicional sense causa aparent. Hauria estat diferent que el client d'aquests organismes fossin les mateixes companyies d'assegurances, amb la qual cosa el desconcert de l'aparició d'un agent no previst per la LOE no s'hauria donat.

L'afirmació que els organismes de control tècnic no són considerats per la LOE pot xocar amb l'existència de l'article 14 on hi ha definides les entitats de control de

Las cosas claras

qualitat. L'equívoc es resol si es tenen en compte les diferències entre aquests dos tipus d'entitats.

Les entitats de control de qualitat, mencionades per la LOE, tenen funcions d'assistència tècnica en el control de qualitat, que es poden estendre des dels fonaments fins al lacat de les portes. Per contra, els organismes de control tècnic sembla que s'haurien d'ocupar en exclusiva d'auditar l'acció, en el conjunt del procés, dels actors que introdueixen risc amb la presa de decisions o bé amb la seva activitat material mateix, de tal manera que no hi hagi encobriments en l'acció respectiva.

Així, les companyies d'assegurances podran donar cobertura pactada de manera íntegra, o parcial amb determinades reserves, a partir dels seus informes de risc.

Per ajudar a la distinció entre els dos tipus s'exposen a continuació algunes notes característiques dels organismes de control tècnic respecte de les entitats de control de qualitat convencionals: •

•

El nom. Es denominen Organisme de Control Tècnic (OCT), seguint la tradició francesa.

La independència. Tradicionalment, aquest terme s'entenia respecte de l'agent objecte de control. En els OCT s'entén d'una manera més radical, ja que es refereix a tots els agents genèrics que intervenen en el procés i en la mateixa presa de decisions, que han

d'evitar per no introduir riscos en el procés.

•

L'objecte de control. S'ocuparan exclusivament de l'avaluació de riscos tècnics de les parts d'obra objecte de l'assegurança.

•

La forma de control. Avaluen riscos abans de realitzar un control de qualitat exhaustiu.

•

El reconeixement. Fins ara, les entitats de control de qualitat han actuat en el mercat sense cap tipus de reconeixement oficial ni oficiós. Ha estat la seva capacitat de servei la que les ha consolidat com a agents imprescindibles. La LOE introdueix un sistema d'acreditació per les administracions autonòmiques que no se sap ben bé com s'articularà amb l'espontani reconeixement privat dels OCT que han activat les mateixes companyies d'assegurances.

En qualsevol cas, des del punt de vista de l'equilibri entre actors en el procés, la intervenció obligatòria de les companyies d'assegurances amb el seu correlat en els organismes de control tècnic té unes importants i imprevisibles conseqüències, en aquests moments. En efecte, amb l'autoritat que els donarà de facto la possibilitat d'establir reserves a l'actuació dels agents i, per tant, de posar en perill l'assegurança de l'edifici, tindran possiblement una influència decisiva.

La secció de construcció de l'Asociación Espanola para la Calidad (AEC), en la qual està representat el Consell General de l'Arquitectura Tècnica, va presentar a Construmat la publicació Calidad en Construcción-. Las cosas claras. un interessant informe que analitza la situació actual que viu el sector des del punt de vista de la qualitat, quan es compleix el primer aniversari d'entrada en vigor de la LOE. La importància del sector i les seves singularitats, el seu present i el futur que es pot entreveure, són alguns dels temes tractats. Inclou els resultats d'una àcida enquesta representativa de bona part dels agents del sector on s'enumeren eis problemes principals del sector relatius a la qualitat. També es fan propostes per solucionar-los a més curt o més llarg termini. El text d'aquesta pàgina ha estat extret de la publicació d'AEC. tt

D'altra banda, es plantegen alguns dubtes respecte al realisme d'intentar la intervenció en totes les obres d'un organisme de control tècnic. Sobretot si es té en compte que en algunes zones les obres petites arriben a un 80% de la totalitat de les que s'executen. L'activació de l'extensa xarxa d'auditoria de riscos tècnics que han d'establir per cobrir totes les obres d'edificació en tot ei territori nacional pot provocar que el sistema es desacrediti pel que fa a aquest informe: la qualitat.

Al marge d'aquest desajustaments inicials hi ha moltes esperances que la LOE contribueixi al fet que es donin més oportunitat de millora de la qualitat. Però. no es pot oblidar que la llei només és un marc i, a més, només en la mesura que les empreses sàpiguen i puguin veure en la millora dels seus processos orientats a la qualitat la via cap al benefici consistent, tt

Espanola fa ülidad

SEGONA QUINZENA MAIG 2001

Responsabilitats, garanties i assegurances f p I sector assegurador, en

auto-promotor) molt més elevat. Esperem,

I C L general, ha donat una resposta positi-

doncs, que el sector sàpiga analitzar

va a l'obligació d'assegurar els edificis que

aquesta realitat i oferir algun tipus de solu-

marca la Llei de l'edificació, si bé -ï com tot

ció més raonable per tots.

amb matisos-, i com |a se sap prou bé,

Quant a les piurifamiliars, aquí és on la

aquest tipus de cobertura, que cada vegada

resposta ha estat més positiva, obtenint-ne

més ofereixen les diferents companyies que

en ('actualitat

operen en el mercat espanyol, està absolu-

assumibles per al promotor i amb una

tament supeditada als paràmetres i notes

repercussió molt petita per a l'adquirent

tècniques de les quatre reasseguradores

final.

uns costos

perfectament

(Scoor, Münchener, La Suiza i Nacional de

Cap a on anirà el futur? Intentar donar

Reaseguros) que donen recolzament a les

una resposta a aquesta pregunta em sem-

companyies d'assegurances i no sempre

blaria molt agosarat per la meva part. El

amb igual encert.

que sí que diré és cap a on m'agradaria a

Aquests criteris s'han diferenciat en dos paràmetres bàsics de cotització, habi-

mi, des de la meva perspectiva, la mediació, que avancés aquest sector. En primer

tatges umfamiliars (cases aparellades, aïlla-

lloc, en normalitzar els riscos i els OCT, és

des, adossades) i piurifamiliars (edificis en

a dir, que tot i havent-hi diferències en els

altura). En els primeres és on, pel fet de

costos, aquestes fossin degudes realment a diferències en els serveis pres-

1

tats i a la qualitat d'aquests. En

Entenc que la normalització dels riscos, que en cap cas no ha de significar frenar la creativitat del projectista, reduiria els costos de l'assegurança

tot cas, entenc que aquesta normalització de riscos, que en cap cas no ha de significar frenar la creativitat del projectista, reduirien els costos de l'assegurança.

Reduir els costos dels OCT mitjançant una col·laboració més estreta amb el projectista i la

tractar-se de volums poc importants d'obra,

direcció d'execució d'obra.

les condicions de subscripció són més

Per concloure i per ser realment sota el

dures (costos més elevats en taxes de

meu punt de vista, el tema més important:

prima) a causa de la no normalització d'a-

que el sector sàpiga donar resposta al capí-

quest tipus d'edificació.

tol de les responsabilitats de l'article 17 de

Generalitzar no és just, però podem

la Llei, ja que molts dels agents intervinents

afirmar que. en aquests casos, els projec-

que enumera la LOE, sota excepcions, avui

tes i les memòries estan poc definits.

Un altre aspecte important que cal tenir molt en compte és l'ús de materials

no poden trobar resposta en el sector assegurador espanyol per cobrir la seva responsabilitat professional.

©

sense el corresponent DIT (Document d'Idoneïtat

Tècnica) que

automàticament

implica la intervenció d'un X T (Organisme de Control Tècnic) de nivell A la qual cosa, al final representa una repercussió en el cost final de la promoció per al promotor (normalment en aquest tipus d'ediftcació

Gerent Qxreóuns d'Assegurances C. Urvnte, SL

Els professionals que desitgin més informació sobre aquest tema poden sol·licitar la publicació Les garanties a la LOE. preparada pel Centre de Documentació del Col·legi dins de la col·lecció Documents a l'abast S'ofereix en suport paper i en disquet al preu de 1.160 PTA. També es pot adquirir per Intemet

Servei ^ H H Integral a Construcció Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col- laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb Les màximes garanties és el nostre obje comú.

7

QUAUTAT EN IDIUCACtÓ

Jordi Ramoneda: "El futur possibilitarà un nou escenari on la qualitat serà més present que fins ara" [ir\

uin paper ta adquirit l'OCT

I V j t des de l'entrada en vijot de la Loe?

TIHA

Jordi Ramoneda és arquitecte tècnic i director de la Regió Nord-Est de Secotec, S.A.. una empresa del Grup Socotec amb 35 anys de presència en el sector del control de qualitat a l'edificació. Secotec està reconeguda per la totalitat de les companyies asseguradores i reasseguradores, com a Organisme de Control Tècnic (OCT).

avui a m b les direccions facultatives de les obres?

"Partint del principi que l'obiectiu de

" L J L O Í indica l'obligatorietat d'oferir

les DF és assegurar la qualitat mitjançant

unes garanties (cimals sobre la seguretat

el compliment dels requisits bàsics sobre

estructural. Aquestes garanties es poden

seguretat estructural, les OCT proporcionen

formalitzar a traves d'una pòlissa de danys

a aquestes DF una col·laboració tècnica

emesa per una asseguradora. Les assegura-

per tal d'aconseguir aquest obiectiu. L'ex-

dores, per tal de donar cobertura, obliguen

periència adquirida en aquest primer any

la intervenció d'una OCT. que facilitarà a

d'aplicació de la Llei posa de manifest que

l'asseguradora el nivell de risc associat a

no hi hagut crispacions ni postures tanca-

les parts d'obra controlades. Dit de manera

• L

des dignes d'atenció, de tet, com que hi ha

simple, les OCT actuen d'ulls tècnics de

un marc de referència que es la normativa

les asseguradores".

de compliment obligat, la posada en comú

C o m són les relacions q u e m a n t e n e n

de criteris es relativament fàcil, signe

ULLIMPER Impermeabilizaciones integrales Campos de aplicarien Tcrrazas, piscinas, cubiertas ajardinadas, obras públícas. nueva construcción, sotanos. vertederos,

polideportivos, clubs deport i vos.

d'això és el treball conjunt que s'ha fet

"En l'àmbit de les OCT, els sistemes o

entre l'Associació de Consultors d'Estruc-

materials es classifiquen en tradicionals i

tures (ACE) i l'Asociación de Organizacio-

no traóictonals. Es consideren materials no

nes Independientes de Control de Cahdad

tradicionals, els que compleixen alguna de

(AIC), que ha culminat en l'edició de la

tes següents característiques:

Guia Tècnica per a l'elaboració* de projec-

•

No tenen normativa de referència.

tes d'estructures".

•

El període d'utilitzaoo en la zona és

L e s O C T m a n i f e s t e n reserves a la u t i -

•

inferia a 15 anys.

lització d e certs materials nous c o m MSTliMIDO* OrtCIAL

DOTUM. IDOX OFICIAL

VAL UMPER. S.A. • Cita <k Msudcpcn. 297 • 08225 T e m m Tol «3 731 75 m • F«i « 731 46 UO • e-

ara blocs d e ceràmica

No te garantia de durabilitat superar a 10 anys.

alleugerida,

certs tipus d e sostres a m b autoritza-

"En aquest cas, l'OCT emetrà una

ció d'ús o bigues prefabricades. Si e l

reserva tècnica, a l'espera de les oportunes

projecte així ho d e m a n a , q u i n a és l a

justificacions. El procediment normal pels

solució p e r poder

materials o sistemes no tradicionals seria

materials?

utilitzar

aquests

l'obtenció

per part dels fabricants del

SEGdVlA QUINZENA MAIG 2001

Document de Idoneïtat Tècnica (DIT) o el DAU. Aquest document és l'eina adequada tant per la DF com per les OCT perquè puguin valorar tècnicament el material o sistema innovadors. La no tradició ert el país en l'obtenció del DIT (Institut Torroja) o el DAU (ITeC), fa que actualment hi hagi reticències en l'acceptació d'aquests productes.

"Pel que fa als sostres unidireccionals (amb autorització d'ús), no em consta que s'emetin reserves tècniques, si no és que la seva posada a obra sigui incorrecta, tal com s'està apreciant últimament en els recolzament de la biguetes pretesades damunt de les parets, en què aquestes no recolzen directament sinó que ho fan a través d'una forquilla (normalment un d6) situada en el sinus entre bigueta i revolto".

Vicente Alegre:

Vicente Alegre és enginyer de camins, director tècnic de Cotca, S.A, des de la seva creació l'any 1979, i professor associat del Departament d'Enginyeria de la Construcció de la UPC. L'empresa Cotca es dedica al control de qualitat en edificació i obra pública, i estudi de danys (patologies). És Organisme de Control Tècnic (OCT) i forma part de l'Associació d'Organismes de Control de Tècnics Independents (AOCTI).

"La qualitat és un bé necessari"

Un cop passada una primera fase d'implantació de les companyies asseguradores a l'edificació amb el concurs de les OCT, cap a on creu que anirà el futur?

"Si la primera fase d'implantació de la Llei (seguretat estructural) ha tingut repercussions en el sector, ia futura aparició def codi tècnic, actualment en elaboració, i l'obligatorietat de la cobertura de danys triennal a nivell de l'habitabílitat pot ser tota una revolució. Recordem que per habitabihtat s'entén: estanquitat de façanes i cobertes, aïllament tèrmic, aïllament acústic, protecció al foc, etc. que. si bé n'existeixen normes, ia seva aplicació és baixa, particularment la norma d'aïlfament acústic.

"El futur, un cop passada la febrada inicial, clarificarà ei sector, i possibilitarà un nou escenari on la qualitat serà més present que fins ara".

xement tècnic d'una normativa que les autoritzi, o per la impossibilitat generalitzada avui en dia de la seva aplicació davant l'incompliment sistemàtic de la normativa de materials i d'execució."

Un cop passada una primera fase d'implantació de les companyies asseguradores a l'edificació amb el concurs de les OCT, cap a on creu que anirà el futur?

"El futur anirà cap a ia implantació d'un

Quines conclusions en va extreure després d'haver participat en la taula rodona que es va celebrar al desembre al Col·legi?

"Les trobades entre els tècnics i altres professionals dels diferents estaments implicats en el procés constructiu sempre són enriquidores i serveixen per entendre els interessos dels altres. En concret, la taula rodona del desembre va ser essencialment això, i va posar de manifest un bon nivell de diàleg entre tots els participants.

Cal agrair al Col·legi la feina que està fen en aquest sentit". <S>

sistema

constructiu avalat

per

materials i equips acreditatius, és a dir. cap a una professional itzac ió assegurada de tots els intervinents."

[^Suin és el paper d'una I V X O C T en el procés de l'edificació des de l'entrada en vigor de la LOE? "La intervenció de l'OCT té per objecte informar a les entitats assegura-

"En general són bones, però en algunes situacions es fan difícils per culpa del desconeixement d'alguns tècnics de què és el control de qualitat el qual, d'altra banda, ja està implantat a la resta de sectors (indústria, medicina, alimentació, etc)."

els quals poden haver de garantir. Des de l'entrada en vigor de la LOE. i atès el desconeixement generalitzat per part de molts dels agents que intervenen en el procés constructiu, també ha d'assumir

Quines conclusions va treure de la taula rodona que es va celebrar el desembre al Col·legi i en la qual va participar?

•'La principal conclusió va ser que és important veure els avantatges tècnics i econòmics de ia qualitat. La qua-

dores sobre els riscos en la construcció

Les OCT manifesten reserves a la utilització de certs materials considerats com a innovadors. Si el projecte així ho demana, quina és la solució per poder utilitzar aquests materials?

litat és un bé necessari. Lempresa de control ha de dotar d'arguments tècnics els dubtes que li presentin, i ha d'aconseguir ser un òrgan de confiança tècnica de l'equip de direcció. La situació, d'arrencada requereix dosis de

tolerància

un paper didàctic (per exemple, explicar

"Podria ser justificat o validat amb eís

els avantatges de fer les coses bé) i

coneixements i la capacitat tècnica d'una

mútua,

d'impuls a la qualitat."

entitat de control i ia col·laboració i respon-

avançar pel camí de la tècnica." ífc

i, en qualsevol cas és positiu

sabilitat dels fabricants d'aquests produc-

Com són les relacions que mantenen avui amb les direccions facultatives de les obres?

tes. Per la nostra banda fia de quedar ben clar que els materials nous són no acceptats per fes entitats asseguradores pel desconeï-

9

.:

C*les Cutafià

SEGOHJQUNZENA M

Josep Torruella: "El lliure mercat s'encarregarà de seleccionar l'efectivitat de cadascú en el seu treball"

Josep Torruella és el president de l'Associació de Laboratoris Acreditats de Catalunya (ALAC) des de gener d'aquest any, i actualment és el delegat de Catalunya d'Intemac. La seva formació acadèmica és d'enginyer industrial complementada amb MBA fet a Esade.

[VSuin ha estat l'aportació de lla LOE a la qualitat en edifi\\X de

sobre control tècnic, que imparteix des de fa temps. Per últim, considero primordial que el sector de l'assegurança reconsiderí la incompatibilitat ja comentada sobre la intervenció de l'OCT en la realització del control dels materials, que passaria a ser contractat, d'aquesta manera, pel promotor, evitant a curt termini la infravaloració d'aquesta funció y per tant el gran risc de seguretat que pot provocar".

cació?

"L'aportació d'aquesta llei, al meu entendre, és la d'establir el marc de responsabilitats dels diferents agents que intervenen en la construcció i no tant sols l'obligació de l'assegurança encara que, indirectament, aquest durà a una millora de qualitat a través de l'actuació de l'Organisme de Control Tècnic -OCT-, exigit per les companyies d'assegurances. L'assignatura pendent de la Llei és la del compliment del compromís de redacció del Codi Tècnic, que hauria de resoldre la gran llacuna de !a falta d'especificació normativa en molts dels camps que avui en dia son d'assegurament voluntari".

Un cop passada una primera fase d'implantació de les companyies asseguradores a l'edificació a m b el concurs de les OCT, cap a on creu que anirà el futur?

"El futur de l'activitat hauria d'enquadrar-se en les següents coordenades: • Implantació de l'Assegurança en tot tipus d'edificis i emparant totes les garanties.

Com valora el paper que estan jugant les OCT en els primers temps d'entrada en vigor d e la LOE? "L'aportació de l'OCT, en el seu paper de prevenció de riscos, ha de materialitzarse en una clara millora del contingut tècnic dels projectes, en més preocupació dels fabricants per especificar bé els seus productes i sistemes, i en un major desenvolupament del control de producció de les empreses constructores".

Quins són els problemes més importants que tenen per al desenvolupament de la seva tasca?

"La resposta anterior conté implícitament els problemes que l'OCT detecta y que podrien resumir-se en els punts •

En la planificació de les promocions encara no es deixa el temps necessari perquè, abans del començament de les obres, i'OCT realitzi la preceptiva anàlisi del projecte de construcció, lo qual ocasiona sovint imputacions sobre suposats retards.

•

Els projectes pateixen en general de falta de definició, que s'ha de completar després de la primera revisió de l'OCT, lo qual augmenta els problemes de termini.

•

La incompatibilitat de l'OCT amb la realització dels assaigs de materials, junt amb el fet de que la seva contractació

es realitzi mitjançant subhasta entre laboratoris, no aporta tranquil·litat davant l'especificació més exigent de la qualitat del formigó que ha imposat la Instrucció EHE. •

El constructor no disposa en general en obra d'un quadre tècnic suficient per a efectuar un control de la seva pròpia producció.

•

El grau de desconeixement sobre la funció de l'OCT és encara molt alt, i de vegades porta a que hom pretengui assignar-li una tasca executiva que no pot tenir en absolut".

Quines solucions proposen davant d'aquests problemes?

"La major part dels problemes enunciats s'aniran corregint a la pràctica, perquè el lliure mercat s'encarregarà de seleccionar l'efectivitat de cadascú en el. seu treball, inclòs l'OCT. En aquest sentit, les estadístiques de sinístralitat seran molt clarificadores. La formació ha de jugar un paper important en l'assimilació pel sector del paper de l'OCT i en aquest sentit cal destacar la tasca de difusió que està portant a terme l'Associació d'Organismes Independents de Control (AIC), a través de les seves publicacions de Recomanacions Tècniques (RRTT) sobre projectes i execució de les unitats d'obra més habituals. Per la seva banda, Intemac ha inclòs en els seus programes de formació de postgraduats, cursos

•

Consolidació d'un espectre d'organismes de control semblant, per què no, al que avui en dia s'està conformant en els sectors de la promoció i de la construcció.

•

Evolució important del sector del Projecte, cap a la formació d'organismes pluridisciplinaris, amb un recolzament econòmic d'acord amb la tipologia i el risc del seu treball.

•

Major protagonisme de les empreses constructores en el desenvolupament tècnic responsable dels projectes i en l'adaptació d'aquests als seus procediments constructius.

•

Desenvolupament definitiu de la racionalització i modulació de les unitats d'obra bàsiques, que permeti la seva veritable industrialització a fàbrica.

"Tot l'anterior serà impossible si no es desenvolupa convenientment la normativa que especifiqui amb claredat i sense duplicitat els requisits a exigir a cada unitat d'obra, es a dir. el Codi Tècnic promès, junt amb el desenvolupament, tantes vegades intentat, dels segells de conformitat". <ï>

EL

TEMA

QUALITAT

EN

EDIFICACIÓ

QUNZENA MAIG 2001

Josep Maria Valeri: "Supervisar un projecte és una feina molt difícil, cal molt d'ofici i molta experiència." uina ha estat l'aportació LOE ala qualitat?

punta del nas, que fan aquesta feina perquè és la que han trobat, mancats d'experiència i lògi-

"Sóc dels que creu que ens hem de mirar les

cament de criteri, i que han tingut la sort que els

coses en positiu per tal d'intentar treure el màxim

toqués de supervisar et projecte d'un catedràtic

partit d'allò que tenim. Ara tenim la LOE. ens

d'estructures que es dedica professionalment a

hem passat anys veient com s'arxivaven una

projectar-ne el qual ha d'invertir hores i més

darrere l'altra, versions i més versions de possi-

hores explicant i tornant a explicar al controla-

bles continguts d'una llei d'ordenació- En els

dor inexpert com es fan les coses, quina és ía

darrers temps, abans de l'aprovació, vam assistir

justificació, perquè ha adoptat aquella solució,

mediàticament a un procés de discussió sobre la

etc. En fi, que els fa classes particulars de franc.

intervenció i el paper dels professionals de les

També és ben cert que, de tant en tant, passa tot

distintes titulacions acadèmiques corresponents

el contrari, ja que de bons controladors també

als nostres clàssics - i jo crec absolutament cadu-

n'hi ha".

cats- cossos professionals. Entretant, el contingut de l'aleshores projecte de Uei avançava cap a l'es-

"El més greu, però, és el cas del consultor d'estructures normal (vull dir el que és expert

tabliment d'un MODEL de garanties de l'edificació,

però no és catedràtic) que massa sovint es troba

amb les corresponents assegurances de les quals

que o fa cas de les reserves tècniques de la OCT

es deriven les intervencions de les OCT. D'aquest

Josep Maria Valeri és president de l'Associació de Consultors d'Estructures ACE.

(encara que no hi estigui en absolut d'acord} o

MODEL no vaig sentir que ningú en parlés, ni als

perd la feina i el client; perquè el client, ja se

despatxos ni a les oficines d'obra. I jo no crec que

sap, el que no vol són problemes, í -al client-

sigui un bon MODEL. Però ara ja no és hora de dis-

sempre li queda el dubte de si no és el consultor

cutir-lo, ara ja el tenim aquí, l'hem de fer servir i

qui no en sap prou o si és que és un maniàtic

mirar de treure'n tot el profit".

que no vol donar el braç a tòrcer. En el millor dels casos això vol dir temps i diners".

Com valora el paper que estan jugant les OCT en els primers temps d'entrada en vigor de la LOE? "Encara és massa aviat per a fer-ne una valoració global. D'OCT n'hi ha de totes menes, i dins

Creu que l'entrada en joc de les OCT i les asseguradores poden representar un fre a la innovació en projectista inquiet en lloc de fer l'experiència tot

fet un pas que jo crec important. Ens hem posat

parlar d'innovació caldria un canvi

sol podria adreçar-se prèviament als centres de

d'acord amb l'Associació d'Entitats Indepen-

l'hora de la veritat, és el que compta. Supervisar

de cultura, perquè no pot ser que la innovació

recerca, per tal que avaluessin les seves propos-

dents de Control de Qualitat a l'Edificació, l'AIC,

tes i l'assessoressin. I tot això vol dir un canvi de

les OCT hi ha tota mena de tècnics, cosa que, a

construcció?

"Per

un projecte és una feina molt difícil, cal molt d'o-

•i menys amb aquest

fici i cal molta experiència. Perquè és com fer de

quedí només en mans d'uns professionals

professor, tasca que requereix tenir molt de criteri

inquiets i brillants que intenten en una obra

i no pas un formulari d'exerzicis resolts. El

model de garanties-

cultura".

que és l'entitat que aplega les empreses que fa més temps que són al mercat com ara: Bureau Veritas, CPVXEP Ibérica, Intemac. Secotec, i SGS tecnos.

concreta d'experimentar l'aplicació d'uns mate-

Un cop passada una primera fase d'implantació

MODEL trontolla pertot arreu, perquè, de la nit al

rials o la bondat d'una solució constructiva.

de les companyies asseguradores a l'edificació

"D'aquest acord, després de dos anys de

dia, s'han hagut d'incorporar al mercat de treball

Amb !a cultura actual caldria, per començar,

amb el concurs de les OCT, cap a on creu que

treball d'una comissió mixta d'experts de l'ACE i

tècnics i més tècnics supervisors i OCT i més

que aquest brillant professional es trobés que a

anirà el futur?

de l'AIC, n'han sortit una Guia Tècnica per a l'E-

OCT per donar resposta a una exigència de la Llei

l'OCT de tom hi ha ei més docte i el més

sense cap mena de planificació. Els poders exe-

avançat dels supervisors. I això...

cutiu i legislatiu ens tenen \a massa acostumats a aquestes febrades. I sembla ciar que ara hem de passar el xarampió i patir-ne les conseqüències; però amb una mica de sort d'aqui a cinc

"No ho sé cap on anirà, només sé cap on m'agradaria que anés. I això és una mica el que

taborxió i la Supervisió óe Projectes ó'Estrvctures. Això és important perquè és com el reglament del partit i facilita molt la fema defs uns i

"Ja he dit que el MODEL el tenim aquí, el

deia abans. A partir del MODEL que ens han

poder executiu i el legislatiu ens l'han plantat a!

engiponat, cal trobar el desllorigador per tal d'a-

dels altres. Ara, com diu el pròleg de la guia que

davant. Pefò, on són el programa de recerca i

vançar cap a la construcció dels segle XXI.

acabem de publicar, "La por a ser controlats dei-

d'innovació per al sector de la construcció? On

"Jo crec que el que no pot ser ès que d'un

xarà pas només a la por a ser controlats per enti-

són els pressupostos perquè els nostres Instituts

producte -posem per cas l'habitatge- només un

tats amb tècnics intolerants o inexperts". Cosa

de vocació pública com ara t'ITeC o el Torroja

20% o un 25% del PVP correspongui ai pressu-

que desitjo que sigui per poc temps.

La incorporació de les companyies asseguradores

treballin? On és el pressupost orientat cap a la

post d'execució material. Sóc dels que creu que

i de les OCT al procés constructiu, corn afecta la

innovació de !a construcció que aquests poders

l'estalvi no l'hem de fer amb el PEH sinó amb el

Però hi tomo a insistir, si aquells poders no ens

tasca de qui projecta avui una estructura?

executiu i legislatiu haurien d'haver subminis-

PVP; crec també que, com que d'aquest PVP hi

retornen amb investigació i recerca part dels

anys potser tol ja estarà al seu lloc".

"L'ACE i l'AIC ja han fet uns primer pas.

trat a la universitat paral·lelament a la Llei? Com

ha un bon contingent que són impostos, aquells

nostres impostos, anirem massa poc a poc i a

ugència en si' óe l'assegurança ni pel fet d'haver

sempre, hem començat la casa p a la teulada.

poders que en dèiem l'executiu i el legislatiu

més a més anirem a trompades. Tant de bo que

de passat el control d'una OCT: que tot això

Jo crec que parlar del fre que les OTC poden

n'han de fer un retorn important al sector que els

no sigui auí".

podria i pot estar rroft bé. Sinó pel que deia

posar a la innovació és una cosa fora de lloc. ja

hi ha fornit per tal d'afrontar La imestigaoó i a

que la innovació ha d'estar avalada pels instituts

la recerca de la QUALITAT".

"Afecta i afecta molt i no tant pel fet de !'e-

aban& perquè tot depèn de qui serà el teu interlocutor. Es donen casos patètics de tècnics

de tecnologia i per la universitat i si això fos aui

supervisors que no hi veuen més enllà de la

el controlador tindna una referència clara. 1 el

9

*Per acabar, m'agradana comentar que v-\ de I*Associació de Consuttors d'Estructures---

mtcrmMtvOaD3txn.es

Q U A L I T A T

E N E D I F I C A C I Ó

E

L

T E M A

Josep Maria Genescà és consultor d'estructures.

Josep Maria Genescà:

"Per sobre dels codis hi ha la resistència dels materials, les qüestions d'ordre constructiu, la professionalitat i experiència del dissenyador i, sobretot, el sentit comú" f ^ o m valora el paper que

tot cas, els agents que intervenen en la

1 ^ ^ estan jugant les OCT en els primers temps d'entrada en vigor de la LOE?

construcció s'hauran d'acostumar a planifi-

**a.

Per al consultor

car el temps per realitzar el control i acceptar, en conseqüència, el retard que aquesta circumstància comporta.

d'estructures, la

presència de les OCT en el control dels pro-

c. S'ha elaborat un protocol de mínims

jectes de càlcul no representa cap novetat,

entre l'Associació Independent de Controla-

atès que són molts els organismes públics

dors (AIC) i l'Associació de Consultors d'Es-

que tradicionalment exigien control als pro-

tructures ÍACE). Aquest document té per

jectes promocíonats per ells.

objecte aconseguir un acord en aquells

b. El fet que siguin totes les edificacions

aspectes que, ja sigui perquè són ambigus

d'obra nova les que han de passar control

en les instruccions o bé perquè admeten

ha provocat una sobresaturació de treball a

interpretacions contradictòries, produïen

les X T , la qual cosa s'observa, per exem-

friccions entre els dissenyadors d'estructu-

ple, en els terminis de lliurament. Però, en

res i els controladors. Seria molt interessant

c te un bon equipament»

...com jjUB^suntomiy

U

1 seguretat. que les OCT no integrades a l'AIC respec-

altre agent que intervingui en la construcció

tessin i apliquessin el protocol anteriorment

de l'estructura- aquesta equivocació no serà

esmentat.

detectada. Una manera operativa i eficaç

d . En general, les OCT tenen tendència a

d'actuar de les X T seria la seva col·labora-

sacralitzar les normes o instruccions. Això

ció amb el consultor d'estructures en fase

no és bo per al projectista, ja que pot ser

d'avantprojecte, en la qual les qüestions

motiu per coartar la seva llibertat d'expres-

fonamentals: tipus de fonamentació, elec-

sió. Per sobre dels codis hi ha la resistència

ció estructural, cantell de sostre, sistema

dels materials, les qüestions d'ordre cons-

de càlcul... quedessin consensuades. Fixa-

tructiu, la professionalitat i experiència del

des aquestes qüestions, seria pràcticament

dtssenyador i, sobretot, el sentit comú.

innecessària la revisió posterior".

e . El consultor d'estructures no se sent més

LUMACAR

! ï

CanapdúnArtnaL 17-21 m « Ï S l U l l -Bireetom

segur pel íet de superar un control d'una Raudtt. 340 - 352 TJ.9J 457 J8 00. B-rrt

OCT. Sap que si s'equivoca, tret que l'error sigui exorbitant - i en aquest cas és més que PEUGEOT

provable que sigui detectat per qualsevol

í

inkmialiijtíapabcn.es

#

GRUPO ENSAYOS DE MATERIALES PATOLOQÍAS PRUEBA5 DE CARGA ESTUDIÓS QEOTECNICOS PLANES DE CONTROL ASISTEIMCIAS TÉCNICAS BARAIMTÍA DE CALIDAD ENSAYO DE IIMTEQRIDAD DE PILOTES

| TÈCNICA, INVESTIGACIÓN Y CONTROL S.A. LABORATORID ACnEDITADO EN: HORMIOÓN EN MABA O ARIVIAOO IHA1, VIALEB 1BVI, MECÀNICA DE BLJEI-O8 ISEI, C B R A M I C A [CEI.

•—

••= Ca N'Alzamora, 18 • Tel.: 93 588 78 76 Fax: 93 588 64 79 - 08191 RUBl

Uarg de St. Vicent - Tel.: 977 58 10 25 Fax: 977 50 21 28 • 43205 TORTOSA

CEINCO, S.L.U CENTRE D'ENGINYERIA I DE CONTROL

EL VOSTRE LABORATORI AL BAIX LLOBREGAT Carretera N - I l . km 6 0 0 , N a u 6 • 0 8 7 8 0 P A L Telèfon: 93 663 02 1 1 • Fa

U3TAJ Mossèn R. Muntanyob, 9 - Tel 977 77 17 06 Fax: 977 77 45 89 - 43205 REUS (Tarragona)

Q U A L I T A T

E N

E D I F I C A C I Ó

E L

T E M A

Alfred Pérez és arquitecte tècnic, president de l'Associació de Laboratoris Acreditats per a l'Edificació de Catalunya (LAEC) i director tècnic de Control Q.

Alfred Pérez: "La qualitat voluntària és més eficaç que la imposada" [ 7 S uina ha estat l'aportació Í \ J I de la LOE ala qualitat?

redueix tan sols a aconseguir que l'edifica-

"Aquesta llei (de responsabilitats),

fa bastants anys- que pel requisit en si

que per a la seva elaboració no se'ns ha

mateix, i que els reptes són altres dirigits a

tingut en compte

opinió,

assegurar millors resultats en tot el conjunt

específic

final que resulta d'aquest art que significa

ni demanat

manca de tractament

tècnic

ció es mantingui dreta -objectiu aconseguit

edificar, sinònim de crear".

quant als laboratoris de control. Ens anomena i defineix les nostres responsabili-

Un cop passada una primera fase d'implantació de les companyies asseguradores a l'edificació amb el concurs de les OCT, cap a on creu que anirà el futur?

tats, com a tots els agents, i poc més. A banda que se'ns inclou en el mateix paquet (article) que les entitats de control de qualitat, malgrat que es tracta de dues activitats completament diferents, ja que els uns fan assaigs de materials i posades

"Passada aquesta primera fase del tàn-

en servei, i els altres fan verificacions de

dem asseguradora-OCT i si se segueix man-

projectes i execució.

tenint aquest model, crec que el futur pot derivar en distintes direccions:

"Quant a les aportacions a la qualitat en l'edificació, com a conceptes nous,

Les que tendeixin a consolidar aquest

entenc que no aporta res, ja que per al con-

model amb mesures del tipus de no

trol de materials i control d'execució ja

assegurar les empreses o tècnics amb

existien agents que tenien i segueixen

excessiva sinistralitat,

tenint la facultat i responsabilitat de realit-

per la no sinistralitat o alguna cosa

bonificacions

semblant al bonus-malus.

zar-los. Si considerem que per aconseguir o garantir la qualitat hem d'acudir a la con-

-

Les que busquen el model basat exclu-

tractació d'una assegurança i que la quali-

sivament en les quanties de les primes,

tat és directament proporcional a la prima

majors requisits de control menors ris-

de la pòlissa, aleshores l'aportació de la

cos, i en conseqüència menors primes.

Llei es podria considerar com a important.

-

La meva impressió al respecte, no obstant,

de qualitat perquè el seu producte surti

tor és que per pagar la no qualitat si que

al mercat amb una determinada quali-

pot ser important la contractació d'una

o els compromisos adquirits, i dins d'aquest

assegurança, però per garantir la qualitat

paquet hi ha les OCT."

no té cap rellevància el tractament que en aquesta llei se li dóna, i en aquest sentit tampoc crec que aporti res, si el Codi Tècnic no hi posa remei".

Com valora el paper que estan jugant les companyies asseguradores amb el concurs de les OCT en els primers temps d'entrada en vigor de la LOE?

Les que en funció dels requisits que el promotor vulgui imposar en el sistema

i crec que la de la majoria d'agents fel sec-

Quines solucions hi ha davant d'aquests problemes?

ficació. Seria comprensible per al mer-

"La solució seria resoldre bona part

Classe B i que hi ha una sèrie d'em-

cat que la Classe A és millor que la

Quins són els problemes més importants que tenen les OCT per al desenvolupament de la seva tasca?

dels problemes de la construcció i potser

preses que ho certifiquen, tant per un

que això no interessi a molta gent. Sense

control dels seus processos d'elabora-

ser apocalíptic, tot aquest ajustament ini-

ció com per unes comprovacions del seu resultat final.

"Els problemes més importants crec

cial ja s'ha viscut en altres experiències

que no són especialment exclusius d'aquest

anteriors en les qual s'incorporaven requi-

sector. Es tracta de la manca de professionalitat

sits obligatoris innovadors, més nous per la

"Vull fer per últim una reflexió de la

i de personal d'algunes de les

seva obligatorietat que pel seu criteri tècnic

qual cada vegada ens hem de conscienciar

empreses que s'han establert en oferir

i que amb motiu de la seva aplicació sem-

més i és que la qualitat voluntària és més

"El paper de les OCT en els seus pri-

aquests serveis. Potser algunes empreses

pre genera alguns inconvenients dins de la

eficaç que la imposada. Que és més impor-

mers passos, i com a referència de les pri-

que s'han creat no s'han plantejat prou

marxa dels treballs.

tant fer tornar aquella satisfacció una mica

meres experiències en obres considero que

seriosament el compromís i les obligacions

"Crec que l'eficàcia de totes aquestes

perduda pel treball ben fet i que totes les

en la majoria dels casos, atesa l'obligatorie-

que l'exercici professional de la OCT ha de

incorporacions de nous requisits en el sis-

forces socials, sindicals, patronals, profes-

tat del compliment de la Llei en la totalitat

complir. Atès que aquest sector és molt exi-

d'edificacions d'habitatges, tant

tema de qualitat són més rellevants per l'e-

sionals així com l'Administració haurien de

d'obra

gent i, a més de bo, bonic i barat, ho vol

fecte de conscienciació de la necessitat de

plantejar-se com a objectiu prioritari la

nova com d'ampliacions, fa que el meca-

ràpid, eficaç, sense problemes, on-line i

fer entendre, en una determinada mentali-

immediata implantació del PROP {Pla de

nisme de posada en marxa sigui difícil de

amb pressupost tancat".

tat del conjunt laboral, que la qualitat no es

Recuperació de l'Orgull Professional) pel

complir i de garantir en la mesura correcta.

treball ben fet."

#

I penso que la labor dels tècnics, dins dels quals m'incloc, en aquest sentit, és vetllar pel correcte compliment dels compromisos, que cada un dels que intervenen en aquest procés de qualitat compleixin el contractat

La solució seria resoldre bona part dels problemes de la construcció i potser que això no interessi a molta gent.

mlofmatijOaeatxn.es

ASSOCIACIÓ DE LABORATORIS D'ASSAIGS DE L'EDIFICACIÓ DE CATALUNYA Avda. Josep Tarradellas, 147 entr. 1 a -08029 Barcelona (Barcelona) Tel.: 934198777 Fax.: 934198659

A

C 0 U U I 0 I Í IÈCVO W U COXÍTIVCOO A C^T^LLM*- S Í

CONSLLTEC CATALUNYA

Camí de Can Ballús, S-63 P-4 (Pol. La valldan) 08600 Berga (Barcelona) Tel. 938213363 -Fax 938221896

Avda. Catalunya, 6 17520 Puigcerdà (Girona)

Polígon Industrial Pont del Príncep 17469 Vilamalla (Girona)

Tel. 972881160

TeU Fax- 972525559 Ap. Correus, 129

17600 Figueres (Girona)

C/. de Sau, s/n (Pol. Ind. de Vic) 08500 Vic (Barcelona) Tel. 938892517-938891714 Fax. 938891839

C/. dAntonio MachaSo, 5 08788 Vilanova del Camí [Barcelona;

Tel. 938060362 C/. Sani Isidor. 1 08302 Mataró (Barcelona) Tel. 937980166 Fax. 937576665

T£N€S, Si Avda. Lluís Companys. 31 08150 Parets del Vallès (Barcelona) Tel. 935730934 • Fax. 935623429 www.valltenes.com

C/. Compositor Bach. 18

(JOMTROLQ .formilabs.1.

08880 Cubelles | Barcelona) Tel 938953121

Fax. 936973372

U Solicrup. 10 - nau 2 08800 Vilanova i ü Geltrú (Barcelona) Tel. 938143577- 938143684 Fax. 938143934 etnet.es

C Dim Estapé. 8-12

(Pol. Can Jardí) 08191 Rubí (Barcelona) Tel. 935862318-936970607

CENTRE D'INVESTIGACIÓ TECNOLÒGICA I ASSAIGS DE MATERIALS S.A.U. COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA.

El Laboratori d'Assaigs es creà l'any 1980 per al desenvolupament d'activitats d'investigació i divulgació de les característiques i requisits exigibles als materials, amb la finalitat de verificar-ne la qualitat i, com una eina de suport per realitzar els assaigs i les proves de servei de control de qualitat de l'edificació i l'obra pública, d'acord amb la normativa vigent.

Dia rere dia dediquem els nostres esforços a millorar i superar la qualitat del servei que us oferim.

Vull aprofitar l'avinentesa per donar les gràcies a tots aquells que ens han confiat la tasca del control de qualitat, d'assessoria tècnica i d'altres serveis que oferim, i agrair de forma personal i de tot cor la seva confiança i suport cap a la nostra empresa.

Cordials Salutacions,

CONTROL DE LA QUALITAT DELS MATERIALS D'EDIFICACIÓ I OBRA PVBUCA Àmbits acreditació: • Fonnigó en massa o armat i els seus components.

•Ceràmica.

- Mecànica del sòl.

Altres: • Geotècnia.

• Medi ambient.

• Control d'instal·lacions.

• Idoneïtat de materials.

•Vials

Eva Penalba Serra Directora Tècnica

Urgell ff

control 11 LABORATORIS ACREDITATS FORMIGÓ FRESC I EN MASSA

PAlAFOLLS

n

TERRASSA

TERRASSA

PALAFOLLS

IGUALADA

TÀRREGA

Ora.&àda-Manresa.Km2325

Av. Joaqum de Sajeia, 142

la Urea, 40

TeUFaï937887932 08223 TERRASSA

Tel/Fa* 93 788 79 32 08224 THSASSÍ

Av. Costa Brava. s'n.

Tel JFax: 93 765 23 97 08389 FALAFOLLS

O Sant Pelegrí, 97 bé Td: 973 50 09 35 25300 TÀRREGA

W f c 93 878 8418 06272 S. FRUrTÒS DE BAGES

Tel/Fat 93 604 51 95 08711ÒOENA

O F I C I N A : Av. Joaquim de Sagrera, 142 • Tel./Fax: 93 788 79 41 • 08224 TERRASSA

inema INSTITUTO DE AUSCULTACIÓN ESTRUCTURAL Y MEDIO AMBIENTE, S. L.

Centre Tet:nológic Europroject Parc Tet:nològic del Vallès 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Tel. : 93 586 61 40 : 93 586 61 08 E-mail: in<»m a$eu rop roj ec t. es Fa,

PRINCIPALS ÀREES D'ACTIVITAT HA

Formigons en massa i armats i els seus materials constituents

AP

Acers per a estructures, assaigs de laboratori

AS

Acers per estructures, unions soldades, assaigs in-situ

SE

Sòls i mecànica de sòls de laboratori

SV

Sòls, àrids, mescles bituminoses i els seus materials en vials

ST

Sòls i mecànica de sòls, extracció de mostres i assaigs in-situ

C

Materials ceràmics Auscultació Estructural • Control Tècnic

QUALITAT

* ïGONApu»*ZïNA *

Jaume Espígol: "D'OCT n'hi ha de bones i de dolentes"

EN E D I F I C A C I Ó

EL

TEHA

Jaume Espígol és arquitecte tècnic i director-gerent de CECAM.

[ 7 * reu que al sector de la

avisat amb anterioritat, no es presenten al

' V ^ construcció hi ha un bon nivell

control d'obra. D'altres accepten qualsevol

de qualitat?

tipus d'informe geotècnic, fet amb cales o

"Anem millorant, però hi ha encara

penetròmetre sense les més mínimes garan-

molt camí per fer. En edificació, pràctica-

ties tècniques, ni assaigs de laboratori, fet

ment en la majoria d'obres i edificis només

generalment per empreses sense les dues

es contreta la qualitat del formigó, l'estruc-

acreditacions de la Generalitat necessàries

tura. CakJns incidir encara que fos de mane-

(SE i ST). I, encara d'altres, utilitzen perso-

ra aleatòria en altres materials o parts de l'e-

nal de control a l'obra, sense que sigui

dificació com podrien ser tes instal·lacions,

incompatible, com a liberal, i entenc que

els aïllaments, tant tèrmics com acústics,

això pot generar algunes problemàtiques.

"També podrà arribar a ser determinant

les estanquitats, els paviments i altres, que sens dubte millorarien i minorarien les pro-

en la qüestió la pressió que puguin exercir

blemàtiques d'habitabilitat posteriors i les

els promotors amb l'OCT, sota la premissa

reclamacions dels usuaris.

de no fer la propera obra, segons els pro-

"En el camp de l'obra civil, el control

blemes que hagin plantejat, i en quin cas

encara és més problemàtic, atès no hi ha

s'assimilarà molt a la problemàtica que

una obligació clara i legal de fer control t

sempre han hagut de suportar els tècnics.

aquest s'escatima al màxim, per part dels

Estaran, per tant, allà on estaven.

"En definitiva, veiem actuacions que

constructors, a qui erròniament es delega la contractació del control de qualitat. Llavors

no diuen massa a favor d'aquests treballs

passa el que passa, sobretot a les obres

seriosos d'auditor-controlador, que hauria

públiques. Les administracions haurien d'a-

de ser l ' X T , i això crec que va a favor dels

tacar aquesta problemàtica i preguntar-se

tècnics de la direcció facultativa. Si això no

per què al poc temps d'acabada una obra hi

es corregeix i continua degenerant, crec

surten tants problemes. Ja sabem que al

que a curt termini la societat es pot pre-

nostre pals les coses si no són obligatòries

guntar si és necessari aquest cost addicional. En tot cas es podrien haver evitat inter-

difícilment es porten a terme". bilitats i garanties, i establir els nous termi-

eina d'expedició d'actes d'assaigs.

Com valora el primer any d'aplicació

nis de reclamació, entenc que molt favora-

"Per últim, crec que entre tots plegats,

delaLOE?

bles als tècnics, respecte al 1591 que regia

tots els agents, hem d'anar aprofundint en

"La LOE, sens dubte que serà una millo-

ferències si els clients de l'OCT fossin directament les asseguradores".

una cultura global de la qualitat, com a

Com veu la garantia que dóna la LOE

forma normal de treball".

als usuaris finals?

ja el sector, des del punt de vista de

Que me'n diu de l'entrada en escena

general, i només al nivell que s'ha implan-

la qualitat?

de les Oficines de Control Tècnic?

tat l'assegurança obligatòria, la societat

fins ara".

ra important en l'edificació, bàsicament perquè atorga la màxima responsabilitat al prin-

Quins són els punts que més flaque-

cipal agent del procés constructiu, el promotor. No en va, és ell qui escull els tècnics i el

"Si li haig de ser sincer, crec que en

econòmicament hi pot haver sortit perdent.

constructor, qui hauria de contractar el labo-

"Des del punt de vista de la qualitat i

"Aquest nou element, antic però inno-

ratori de control de qualitat i qui disposa la

incidint en les comarques gironines, que és

vador per la poca incidència que tenia

M'explicaré: en els estudis que tenim fets

qualitat dels materials a utilitzar.

la zona on actuem, crec que el punt més

abans de la LOE, pot millorar i molt el tema

de la nostra demarcació, la problemàtica de sinistres pel que fa referència a fonamenta-

"De tota manera, no ens enganyem, la

flac radica en el fet que massa sovint les

de la qualitat en la part que s'assegura

LOE només cobreix la part del procés cons-

propietats (promotors, Administració, etc.)

(fonamentació i estructura), sobretot sí

tructiu que dóna menys problemes als

fan que el control de qualitat l'encarreguin

actuen en plena independència i gran pro-

16% de les demandes, tot i que si n'hi ha

ció i estructura és molt baixa. No arriba al

usuaris. Quan realment la LOE donarà

els mateixos agents que. precisament, han

fessional itat. I dic això perquè desgraciada-

algunes són força costoses. Amb l'entrada

garanties als usuaris i caldrà que els agents

de ser els controlats (constructors, estruç -

ment alguns agents del sector, amb menys

en vigor de la LOE pensem que a causa de

intervinents afinin més serà el dia que s'es-

turistes, etc.)

d'un any de funcionament, ja n'estem cata-

la vigilància i major control (estudis geotècnics, etc.) la proporció encara es veurà més

• • "La LOE, sens dubte que representarà una millora important en l'edificació, bàsicament perquè atorga la màxima responsabilitat al principal agent del procés constructiu: el promotor.

considerablement reduïda pel que amb tota probabilitat el que tindrem assegurat no arribarà al 10% del sinistres.

"Hem de deixar passar temps, però penso que la decennal de l'edificació serà

tabteixi l'assegurança dels acabats. Aquí sí

"I això, evidentment, desvirtua al meu

que el nivell de reclamacions és molt

entendre la pròpia raó de ser del control de

important i farà posar en guàrdia les asse-

qualitat. Hi ha també un altre problema

logant com a bones i com a dolentes.

"Algunes OCT de nova implantació, sense estructura ni capacitat i amb poc

guradores. Per això dubto que s'introdueixi

que, encara que de menys envergadura,

prestigi, no tenen cap altra solució per

aquesta assegurança a curt termini.

també és important i és que algun laborato-

entrar en el mercat que rebentar preus i

ri no té plenament assumit que la seva fun-

anar per sota dels costos. Després ens

ció és ser garant de la qualitat i no una ofi-

diuen els encarregats que, tot i que s'hagin

"Una cosa molt important i necessària que ha fet la LOE és clarificar les responsa-

dels rams més rendibles que tindran les asseguradores". < $

Catiana

El CECAM, Centre d'Estudis de la Construcció i Anàlisi de Materials. SL amb més de 20 anys d'experiència en el control de qualitat en materials per a la construcció, manual de qualitat, tecnologia avançada i imparcialitat, és avui centre de referència acreditat per la Generalitat de Catalunya i per E J t f A C

norma

EN45001.

Una garantia de qualitat.

centre d'estudis de la construcció i anàlisi de materials, si

Pol. Industrial - C. Pirineus / I 7460 CELRÀ / T 972 492 014 / F 972 494 1 1 7 / cel ra^c ecamlab.com / Calrà Ctra. antiga de Vidreres, sectof ind. Q. nau d-18 / I 7310 LLORET DE MAR / T 972 371 2 2 3 / F 972 37! OIS / Horelffcecamlab.com / Uorcf d * Mar Pol. Industrial Pont (tel Princep. sector I, parc. 2 8 / 17469 VILAMALLA / T 972 S26 139 / F 972 S26 140 / vilamallaffcecamlab.com / Vilamalla Urb. Pla de Baix II - Av. d'Europa / 1 7800 OLOT / T 972 260 071 / F 972 261 247 / olotffcecamUb.com / Olot

ENAC

P U N T S

DE

V I S T A

Els geros bojos D

isculpeu el títol d'aquest

L'RL-88, que també és de compliment

escnt í pcrdenetHW r a t n w n e m d u t i -

obligat per a tothom, ens determina les carac-

rttot-to. però i t t f f f r n amb força exactitud el

terístiques que han de tenir ets geros. La Norma classifica els totxos en massissos, per-

meu espent en el moment <f escriure*!.

En el t a m (fe raümentactó podria donar

farats i foradats, i segons la utilització en vistos

una opinió t a s t i r t més de cor que de cap, no

(V) o no vistos <NV). A Catalunya, del totxo per-

sóc mrçú amb cowaemerts sobre ta matèria.

forat en diem gero. En el nostre cas i per abreu-

Pefò en el tems que w f l tractar sí que m'atre-

jar estarem parlant de totxos perforats no vts-

veixo a fer a l ^ aportacrt a n * fonamentació

tos, NV La mateixa Norma en l'article 4.2

tècnica i sobretot « n b sentit comú.

Característiques

físiques, ens determina la

massa d'aquests geros (veure taula).

Vull fer una petita reflexió sobre un tema que en els darrers temps ens porta bastants

En el cas que ens ocupa es tractaria dels

maldecaps als qui hem de vetllar entre altres

geros mayor de 26 {format català). El primer

coses per ta qualitat dins el procés constructiu.

que farem serà 'rebre' el material i després vet-

Som pents en materials i una de les nostres

llar per una correcta execució de l'element en

obligacions, quan fem d'aparelladors o arqw-

qüestió. Si el gero té un gruix de 7,5 cm la seva

tedes tècnics treballant com a liberals al ser-

massa serà de 2.900 grams (cada gero ha de

vei de qualsevol propietat o, simplement, com

pesar, en sec, com a mínim 2.900 grams). La

a tècnics en qualsevol etapa del procés cons-

massa del de 5,2 i la del de 6 és proporcional

tructiu, és la de controlar els materials i la seva

al seu gruix.

posada en obra.

Voleu creure que hem tingut problemes en

Una obra qualsevol en que estem cons-

aquesta obra, perquè quan ens presenten un

truint habitatges. Uns fonaments, una estruc-

gero de 9,5 cm de gruix amb una massa molt

tura de formigó, una façana i unes divisions

pròxima als 2.900 grams, no acceptem el

interiors de ceràmica. El material triat per fer

material i ens diuen que ja compleixen la nor-

els tancaments òe ceràmica és el gera. No

mativa? Els exigim una massa proporcional, és

tenim geros amb funcions estructurals; si fos

a dir, pròxima als 3.670 grams. Tenim proble-

així, òbviament que exigiríem que tinguessin

mes: 'Vostè, el que vol és un gero fonoabsor-

les funcions resistents que els pertoquessin.

bent', ens diuen. Deu ser més car, és clar.

£n aquest cas utilitzarem geros vistos, si la

Insistim en l'aplicació del sentit comú a

façana fos obra vista, o no vistos, si la revestís-

l'hora d'interpretar la normativa. Fins i tot en

sim. Per fer les divisions entre habitatges, la

algun cas la documentació del fabricant ve

caixa d'escala i l'ascensor utilitzem geros 'nor-

acompanyada d'un certificat d'un laboratori

mals'. I aquí comencen els problemes.

que es limita a dir "cumple'.

Flagrant. A més

a més, com més gruix tingui el gero menys junparticions

• • Us imagineu un gero de 15 cm de gruix (29x14x15) amb una massa de 2.900 grams? Li direm el totxanón. Segurament que el llop hauria estat molt content si els porquets haguessin fet la casa de totxos amb aquests geros.

simples constituidos por mampues-

tos o materiales homogéneos, es función casi

tes massisses de morter tindré per n r , és a dir, menys massa.

exclusiva de su massa...'. A la taula 3.2 espe-

Enguixar amb 1,5 cm de gruix ja no és

cifica que una paret de gero de 14 cm de gruix,

gaire habitual. Evidentment que aquesta seria

amb un enguixat d ' l , 5 cm per cada cara, tin-

una construcció moderna de les que es fan ara,

dria una massa unitària de 250 kg/m' i en con-

d'aquelles que 'se sent tot*, que t é les parets

seqüència un aïllament acústic R de 46 dBA.

de paper..' Us imagineu un gero de 15 cm de

ÍM masa de fas bdrilbs perforada desecados serà, como mínim, la siguknte: Demanem els certificats dels subministra-

que han de tenir els habitatges. En les prime-

dors dels geros per comprovar que són correc-

res línies de text, la Norma diu: 'La necesidad

tes, i advertim sempre que una de les caracte-

de proteger a los ocupantes de los edifícios de

rístiques més importants per a la funció que

las molestias fisicas y psiquicas que ocasionan

han de tenir aquests geros és la massa, fent

fos ruidos, aconseja....'. Aquesta norma ens

especial atenció al compliment de la normati-

obliga que els elements constructius (parets)

va wgent.

que separin espais de propietats o usuaris dis-

Són normes de compliment obligat per a

tints o zones comunes interiors tinguin un aïlla-

tothom, ta CA-88 Condiciones acústicas en los

ment acústic mínim a soroll aeri R de 45 dBA

eóificios i l'RL-88 Pliego general de condício-

(articles 11 i 12). En l'annex 3, Msiarruento

nes para la recepción de te ladhllos ceràtmcos

acústko de tos etementos constructives, diu

en las obras de construcción.

q u e ' . . . en auseocia de ensayo, puede decirse

La CA-88 determina l'aïllament acústic

que el atsiamiento acúsbco proçorcionado por

Sogaen círtuwroj

Gmeso en centímebos

Clise V

Cüse W

Hecaatgwlóe26

3,5 5.2 7,0

1.000 1.500 2.000

1.450 1.850

Uiyade26

5,2 6,0 7,5

2.200 2.550 3.200

2.000 2.350 2.900

Cuando el grueso nominal del ladrillo no coincida con los indicados en la tatía se tomarà el valor màs próximo.

fiï

gruix (29x14x15) amb una massa de 2.900 grams? Li direm el totxanón. Segurament que el llop hauria estat mort content si els porquets haguessin fet la casa de totxos amb aquests geros.

• • Trobo intolerant que amb la premissa d'abaratir costos s'hi valgui tot. Qui ha de vetllar per la qualitat del material, del procés i del producte final? Si no ho fem entre tots, estem perduts.

Seguretat a les obres?

Després de quaranta anys d'exercici

professional

(des de

1961).

quinze d'assolir que els aparelladors som

No permetre que ningú accedeixi a treballar a l'obra sense acreditar que ha fet algun curs bàsic de seguretat (com el carnet de conduir és impres-

Fa* 932 40 23 64

nar les tasques de seguretat a les obres

cindible per seure al volant), ja que

Adreça etectrònca: informatnj«apabcn.es

(des de 1986) i exmembre de la Comissió

són un risc propi i aliè.

la conclusió que ja els està bé a tots de

Fer proves d'alcoholèmia en tots els

seguir-ne parlant o que ningú escolta a

casos d'accident

ningú.

s'hauria d'establir les sancions corres-

M'atreviré a fer unes propostes, que

ponents) i, fins i tot, quan la inspec-

Un altre dia parlarem de la construcció de les

no crec que ningú en faci cas i, amb una

ció ho cregui convenient (com en els

mica de sort, se'm tiraran al damunt els

controls nocturns rutinaris).

demanes que els geros estiguin una mica

promotors, els constructors i e!s sindicats,

humits i et diuen allò de 'ja eis vam mullar

però no crec que entrin al diàleg.

Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Carles Cartana Coordinació: Elisenda Pucurull Coltaboradors redacció: Jordi Mariet Antoni Capilla. Josep Olivé • Jordi Lleal Anàlisi d'obra: Joan Sabaté.

Xavier Aumedes, Josep Olivé. Xavier CHrva,

Establir un sistema que obligués (sóc capaç d'inventar-lo) els constructors a

•

ConseU de redacció; Carles Cartana, Joan Gay,

(en cas positiu,

parets. De quan vas voltant per les obres i

ahir* (potser són les 3 de la tarda d'un dia del

L'INFORMATIU electrònic: httpi/Avww.a pabc n .es/informatiu

Nacional de Seguretat i Salut, he arribat a

Alto, que aquí no s'acaben els problemes.

mes de juliol) o que no s'han de mullar perquè

Telèfon directe: 932 40 23 76

els professionals més adients per a coordi-

Gabnela Schon, Vicenç Font.

Imma Villacorta i Jordi Olrvés Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà

Primer de tot, l'Administració hauria

tenir, com a mínim, un 5 0 % de per-

'en sec es col·loquen millor 1 i 'sempre s"ha fet

de modificar l'imprès TC-2 incloent-hi

sonal propi i fix (es faria rendible la

així1...

una

el

formació), ja que el normal és que

Trobo intolerant que amb la premissa d'a-

número patronal de qui presta el ser-

ningú presenti balanços d'un any per

baratir costos s'hi valgui tot. Qui ha de vetllar

vei de prevenció de riscos laborals.

l'altre reduïts en més d'un 5 0 % de

Dissenygrafic: g e u v e

facturació i, a més, justificaria la qua-

FonXits: Imprès Autoedicú S L

per la qualitat del material, del procés i del

nova casella per acreditar

(Després d'una moratòria, implantar

producte final? Si no ho fem entre tols. estem

un recàrrec en l'assegurança a les

lificació

perduts.

empreses que no compleixin amb la

qualitat bàsicament és fruit de la mà

Si us plau, una mica de rigor tècnic en la

Llei 31/95 i/o reduir l'assegurança a

d'obra i no del capital.

interpretació de les normatives i sobretot molt

qui compleixi). No cal augmentar el nombre d'inspectors, l'imprès farà la

de sentit comú. Si els geros ens els mengés-

tasca.

sim, estaríem parlant dels geros bojos; per

®

[•

i lii

Arquitecte tècnic

ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda PucuruH

Telèfon: 932 40 23 76 No diré res més perquè, sí sóc breu,

PubftciM: BITMAP tetíre Rodrfeuez C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona E-maü: comerctaWapabcn.es

No comptabilitzar els morts o acci-

EDITA; Col·legi d'Aparafladon i

dentats in itinere (com fan en altres

Arquitectes Tècnics d t Barcelona

d'accidents

W

••pressió: V*,ng Dipòsit legat: B-42389-1991

Telèfon: 932 40 20 57. F a * 932 40 23 64 •

països) i carreguem-los a la

^g ^B

Albert Casanovas

de les empreses, ja que la

és possible que em llegiu amb aten-

cert, no deu pas ser que els que ens tomarem bojos som tots nosaltres?

Dibuixants: Sitaa Alcoba, Torn BatJlon. Joma i Miquel Sesé Fotografia: Javier Garcia De {Chopoi

llista

de circulació, aixi tots

Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Te! 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Bcffueda: Plana de rOm. 6

parlarem amb propietat comparances.

quan fem

08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: Pi Maior.6.06500vic

Tei 938 85 26 11 Valies OnidewUI. Sant Francesc. 18 OB221 Terrassa Tel. 937 80 11 10 Vallès OriuMal: Josee FVM. 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN-

L'lnform@tiu electrònic El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça: www.apabcn.es/inforrnatiu

PresMMb Xavier Bardap WcipnuMaaL Joan Afdèvri Secretaria: Mnerva Embuena r: AJOert López tocrra r: Jtsep M. Uesuy Vacate Uiagros H**ra, Joan Gum i Ra«mon SaKal •UiitiiUiil

íi

11 li i llu

0 * M t : Bemat Noguera VSBèl OccMeattk ^ b a d o r Nawvn) Vaüès OrïeuM: Frederc de 6uen

Eb son rfi

B a g e u B en cfc aratíe» «gruta

i Acreditat ST - D.O.G.C. 2901 del 02/06/99 Ref. 06119 ST/99

Estudis Geotècnics Catalunya

Andorra

CA Borrassà, s/n 17600 figueres Girona

Av. Príncep Benllodi, 66 72, D 308 Andorra lo Vella Principat d'Andorra T e l í Fax.+ 376 82 03 23 E-moil: igeotest@solutions.od

Tel.: 972 51 34 66 Fax.: 972 51 34 73 E-moil: mail@jgeotest.coni

AScmitas tens un producte pensat per a t u Des de fa més d e 4 0 anys Sanitas està treballant per

oferir-te l'assistència sanitària més completa, sempre amb l'objectiu de fer-te la vida millor Per a això, posem o la teva disposició m é s d e 2 0 . 0 0 0

facultatius i 450 centres mèdics al nostre país omb els últims avenços tecnològics. Podràs contractar qualsevol dels nostres productes en condicions encaro més avantatjoses. Comprova-ho tu mateix.

A tots els membres del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Pertànyer al Col·legi Oficial d'Aparelladors • Arquitectes Tècnics de Barcelona a través de SICO et permetrà contractar qualsevol dels nostres productes en condicions encara més avantatjoses. Comprova-ho tu mateix.

Sanitas Multi és l'assegurança familiar d'assistència sanitària que millor s'adapto a les teves necessitats. Podràs escollir el metge i el centre hospitalari concertat amb Sanítas que desitgis.

* Assegurança d'assistència en viatge, en qualsevol part del món. ' Sense períodes de carència, excepte nou mesos per a parts i sis mesos per o lligadura de trompes i vasedomta. * Aquesta oferta és extensiva o cònjuge i fills, si desitges incloure'ls també a la pòlissa.

Prima única: 31,05 € / 5.155 ptes.'/persona/mes Si pertanys al Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona tens més motius que mai per contractar la teva pòlissa amb Sanitas.

Participació en el cost dels serveis: • 1 € / 166 ptes. per serveis d'alta freqüència • 1,5 € / 250 ptes. per Medicino General i Pediatria • 2,5 € / 416 ptes. per a la resta de serveis • Primes vàlides íins al 31/12/01 a les quals s'aplicaran els impostos legalment repercutibles.

sic<

Oi 3£

Truca ara al 93 240 23 72 o al 93 668 28 41 o adreço't al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics al carrer Bon Pastor, 5 3r pral. (Sr. Sergi Sagrado i Sra. Sandra Carrera)

SANITASl Por una vida mejor

Programa

50 any

de professió

Dilluns 18 de juny Acte d'homenatge als aparelladors que fan eK 50 anys d'exercici professional, acompanyats pels seus familiars i amics.

19.00 h a la sala d'actes del Col legi

Jornada tècnica Dimecres 20 de juny Jornada tècnica sobre l'edifici del Palau dels Congressos de Catalunya, a carrer dels tècnics de l'obra i les empreses que han intervingut en la construcció i les instal·lacions.

El projecte i l'execució d'un edifici polivalent Carles Ferrater, arquitecte Rafael Alabernia, aparellador Albert Penin, arquitecte col·laborador La construcció del Palau. Un cas singular Ferrovial Agroman Ferrovial Agroman Enginyeria (estructura i instal·lacions) L'estudi acústic Higini Arau, doctor en Ciències Físiques Tecnologies especials lallers Inox, tancaments TOM. fusteria 16.30 h a 20.30 h, Palau dels Congressos de Catalunya Av. Diagonal. 661 671 Sessió gratuïta. Cal inscripció prèvia

Festa del Sol El Sopar dels Aparelladors Dijous 21 de juny. Solstici d'estiu

Del 18 al 21 de juny

Programa 20.30 h Acollida dels assistents. Inici de l'aperitiu amb animació sorpresa 21.30 h Entrada a la Sala Polivalent per iniciar el sopar 21.50 h Salutació del president i inici del sopar 23.30 h Homenatge al Sol. Inici del Ball de Fesia. a càrrec de l'Orquestra del Sol. Barra lliure durant el ball. Sorteig d'un viatge a Nova tork per a dues persones patrocinat per 02.00 h Fi de Festa ^.Ü^S!!

Palau dels Congressos de Catalunya Av. Diagonal, 661-671

Col·labora:

LAFARCE

Informació: Tel.: 932 40 20 60- Fax: 93 240 20 61 informacio#apabcn.es • vvwvv.apabcn.es

L'Informatiu

K « ] li, m P A G I N E S

D ' A S S E S S O R I A .

F O R M A C I Ó .

T

A C T I V I T A T S

I

SERVEIS

ASSESSORIA V H 26 •^^J L'arquitecte t è c n i c ^ ^ ^ ^ ^ · l i l'assegurança ^ H decennal de danys 1

AH

i

HORES EXTRES

iT»JI

L'intermediari Argot Internet

7^**^ 1

SERVEIS 30

^SÈ <JW

Fiscal Renda 2 0 0 0 (1)

1 1

34 i

1

Control de qualitat

1

Llista de laboratoris acreditats

1

-.«.lyi

ae qualitat

DEMANDES

33

in l'edificació

JíStÈA

^^Vl

Mercat de treball

^ W l

gm EMPRESES 43

^ ^ S ^ ^ ^ 1

Informació tècnica I comercial

. . ^ I Q J I

'

Control de qualitat Terrassa tanca el cicle de sessions i exposició monogràfica [ P * I nou escenari que dibuixa \L·L la LOE amb relació a la qualitat -una interessant conferència de Francesc Jordana-, el cost de la no qualitat, els assaigs no destructius, la certificació ISO 9000 a l'empresa constructora, la problemàtica del control de qualitat, i l'especmcítat de l'estructura metal-lrCa rian estat alguns dels temes que han estat debatuts al llarg del maig a

Terrassa. Les sessions tècniques s'han (et dins del marc de les activitats que sobre el control de qualitat a l'edificació ha organitzat la Delegació del Vallès Occidental del Col·legi, que enguany celebra el seu desè aniversari. A més. s'ha fet un seminari sobre el mateu tema i s'ha muntat una exposició mott ben documentada i força clanf)cadora sobre la teona dei control i La seva pràctica

tot mostrant les darreres novetats quant a aparells tècnics i eines de control. La delegació vallesana ha volgut, amb aquesta iniciativa, posar sobre la taula i debatre la situació actual i contribuir en l'obertura de nous camins que permetin, mitjançant la formació i la informació, avançar en la consecuctó de la qualitat V

1A N V s

El control de qualitat en l'edificació Fins al 29 de maig Organitza la Delegació del Vallès Occidental del Col·legi Uoc: Seu social de la Delegació Sant Francesc, 18. Terrassa.

Horari: de dilluns a divendres de 9 a 14 i de 17 a 20 hores.

Més informació: Delegació del Vallès Occidental Telèfon 9 3 7 8 0 11 10 caatvoccOapabcn.es www.apabcn.es

.ASSESSORIA

L'arquitecte tècnic i l'assegurança decennal de danys Informació sobre aspectes importants relacionats amb allò que disposa la Llei 38/1999 d'ordenació de la edificació (LOE) 1.

L'Assegurança Decennal de Danys i altres assegurances en la construcció

2.

La contractació de l'Oficina de Control Tècnic

3.

La relació amb l'Oficina de Control Tècnic

4.

Les funcions de l'Oficina de Control Tècnic

5.

Els nivells d'actuació de les Oficines de Control Tècnic

1

L'Assegurança Decennal de Danys (ADD) i altres assegurances en la construcció

danos materiales causados en el edificio por

Tot Risc Construcció {TRO ni l'assegurança

La responsabilitat civil dels tècnics de

viciós o defectes que tengan su origen o

de responsabilitat civil dels tècnics que

la direcció d'execució d'obra està coberta

afecten a la cimentación. los soportes, las

intervenen en la direcció.

majoritàriament, en el cas dels arquitectes tècnics, per l'asseguradora

MUSAAT. La

El promotor haurà de contractar una

vigas, los forjados los muros de carga u otros

El TRC és una assegurança que pot

ADD, en cas de construir habitatges, fins i

elementos estructurales, y que comprome-

estalviar molts problemes i que té per objec-

mateixa MUSAAT també contracta pòlisses

tot quan sigui un de sol i per a l'ús propi.

tan directamente la resistència mecànica y

te cobrir pèrdues en la fase d'execució de

d'ADD i ofereix a l'arquitecte tècnic, en

estabilidad del edificio."

l'obra. En canvi, l'ADD entra en cobertura

aquests casos, alguns avantatges com ara

una vegada l'obra ha finalitzat.

un descompte important en la quota com-

L'objecte de l'ADD és, segons l'article 19 1 c) de la LOE "...elresarcimiento

de los

L'ADD no substitueix l'assegurança de

Tenim les millors ofertes d'aparells de mesurament i control

Fabricat en resina acrílica per a aplicar en superfícies planes i registrar moviments venials i horitzontals. (Fissures)

Indispensable p«r a test no destructiu de les estructures de formigó, ciment, etc.

En estoig

OFERTA 37.000,. pt

Mesuradors etectroma de babafcrqüènda.no destnjcúui. per a aptaaó en guix.ftnta.vernís, ecc Mesura iota l'arrebossat, papers prats, rajoles, cartró pedra i obra de naçonera.

Especial formigó i cment fins a IOOmm.de

EZH3S2ZIH939

OFERTA 2.500,- ptes p p visfcteptàno) horitzontal i vertical.

En estoig i amb trípode d'alçada

Baknes.núm.6 -léL (93) 302 20 45 - 08007 BARCaONA

Qiodem central SEGONA QUINZENA MAIG 20011 1

plementària o no repetir contra la direcció de l'execució, en cas de sinistre. És molt important escollir bé l'asseguradora que garanteix l'ADD. Convé acudir a un mediador especialista en construcció el qual, per les característiques de l'obra i de qui hi intervingui, podrà trobar l'assegurador més adequat per contractar una assegurança complexa com és l'ADD.

Si hi ha hagut sinistres, cal facilitar la informació que pugui demanar l'OCT En cas d'utilitzar materials 0 tècniques innovadores quan es construeixi, cal disposar dels justificants 0 realitzar proves prèvies, si l'OCT ho demana, amb la finalitat de plantejar l'acceptació del risc a l'assegurador.

2

4

La contractació de l'Oficina de Control Tècnic (OCT) Els tècnics de la direcció poden donar suport al promotor a l'hora d'escollir una OCT. El promotor ha d'exigir contractualment a l'OCT el compliment d'aquestes condicions: • •

•

Actuar amb el nivell de control requerit per l'obra (A, B o 0 .

Emetre, per a l'assegurador, l'informe tècnic de definició de risc, fent declaració expressa de l'existència de materials 0 tècniques innovadores, i els informes complementaris necessaris.

Aportar qualsevol altra informació o part de l'expedient que li demaní directament l'assegurador i una còpia del contracte amb el promotor

•

Comunicar immediatament al promotor 1 a l'assegurador qualsevol situació que pugui fer més greu el risc en relació amb les previsions inicials. Informar prèviament la direcció de l'obra i la direcció de l'execució de l'obra per buscar una solució a la situació detectada.

•

Redactar l'informe final dels treballs corresponents a cada garantia indicant las reserves tècniques realitzades, si és el cas.

3

La relació amb l'Oficina de Control Tècnic És important establir una comunicació fluida entre la direcció de l'execució de l'obra i l'OCT Cal requerir sempre de forma comprovable la presència de l'OCT a l'obra en las fases prèviament acordades, avisant-la de forma anticipada amb un marge mínim de 48 hores. És convenient que l ' X T comuniqui a la direcció de l'execució d'obra tota la informació de què disposi sobre l'obra, especialment si hi ha algun canvi en les previsions inicials.

La direcció de l'execució de l'obra facilitarà a l'OCT, de forma comprovable, tots els resultats obtinguts pels laboratoris de materials i tota la documentació i la informació tècnica successtva elaborada en funció del decurs dels treballs de construcció.

l'OCT a l'acta de recepció.

Les funcions de l'Oficina de Control Tècnic

volum d'obra, les característiques de l'edifici i la composició del terreny.

NIVELL B: Control tècnic d'edificacions tradicionals' de qualsevol ús i impermeabilització de cobertes i façanes tradicionals no prefabricades.

Volum de obra fins a 1.000.000.000 PTA. (6.010.000 €) Característiques de l'edificació: • Nombre de plantes en altura, màxim 14 (PB + 1 3 ) • Nombre de soterranis, màxim 3

r

La classificació d'una edificació com a tradicional, per part d'una OCT, pot no coincidir exactament amb la que faria un altre tècnic. En alguns casos, es consideren tradicionals els materials que tenen DIT /, en aííres. aquells dels quals es compta amb una experiència d'utilització de més de 10 anys. Cal parar atenció a determinacions d'aquest tipus i a tes seves conseqüències sobre l'assegurança ADD.

Una OCT informa del risc a l'asseguradora

Les garanties de l'ADD, per banda del sector assegurador, estan subordinades al control tècnic del projecte, de l'execució 0 posada en obra dels materials i dels assaigs per un laboratori acreditat, tot això fet des d'una OCT. L'OCT ha de ser contractada pel promotor abans de l'inici d'execució de les obres, en la fase de projecte, i convé donar suport ai promotor en aquest tema, sobretot per comprovar que l'OCT tingui el nivell tècnic que cal. No totes les OCT poden actuar en qualsevol tipus d'obra, perquè tenen tres nivells diferents de classificació: A, B i C. El Col·legi facilita informació de les OCT que treballen a Catalunya, del seu nivell de classificació i de les asseguradores que les reconeixen.

L'OCT no ha de redactar el projecte ni part del projecte, ni participar en la direcció i execució dels treballs, i tampoc no ha d'intervenir en cap altra activitat pròpia del procés constructiu.

El control tècnic s'ha de fer des del principi dels treballs i fins al moment d'entrada en vigor de cada una de las cobertures, i ha de comprendre, pel cap baix, l'examen del projecte, les modificacions i els albes documents que permetin apreciar els riscos a suportar abans i durant els treballs de construcció. També ha de comprendre el control, des de l'inici, de l'execució dels treballs objecte de la garantia, i dels assaigs de materials realitzats per un laboratori acreditat, d'acord amb les disposicions legals vigents en cada moment, reglaments, prescripcions administratives i normes tècniques en vigor, a més a més de l'examen específic de l'adequació dels fonaments en relació amb els paràmetres del sol derivats de l'estudi geotècnic 0, si escau, els reconeixements complementaris 0 prpves no realitzades.

ia Jurídka í Professional NIVELL C: Exclusivament control tècnic de la estabilitat de edificacions tradicionals* d'ús habitatge i impermeabilització de cobertes i façanes tradicionals no prefabricades.

Volum d'obra no superior a 500.000.000 PTA (3.000.000 € Característiques de l'edificació: • Nombre de plantes en altura, màxim 7 (PB + 6) • Nombre de soterranis, màxim 2 • Llum màxima entre pilars, 6 metres.

Característiques del terreny: • Pendent, no superior al 15 % • Constitució: distinta a terraplè

Sovei Nontiatfífi

Els professionals que desitgin més informació sobre aquest tema poden sol·licitar la publicació Les garanties a la LOE, preparada pel Centre de Documentació del Col·legi dins de la col·lecció Documents a l'abast.

S'ofereix en suport paper i en disquet al preu de 1.160 PTA. També es pot adquirir per Internet.

novetat COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST PER

INTERNET

•legi 3 Col·legia'.

umentació del brsl'Arquitectes Tècnics de Barcelona

de€k>euimerrtació

l_ _ els Documents aTabast des Documents a l'abast des de Ta seva web.

ci El sistema permet seteccic d'un formulari dè comanda etfs'c ilfe documefH75 que voleu comprar i conèixer el cost (amb les despeses d'enviament especificades) abans de realitzar definitivament la comanda.

El,,

?met

5

Els nivells d'actuació de les Oficines de Control Tècnic Les OCT estan catalogades en distints Cal facilitar l'accés a l'obra o 2 qualsevol altre lloc de prefabncació als represen- nivells segons l'àmbit d'actuació.

MVELL A: Control tècnic d'ediftca tants de l'OCT 1 avisar del començament de l'obra, d'aturades supenors a un mes i de la cwns, incloenl-hi també edmcactons no tradata de recepció, |a que una condició que dicionals 1 estanquitat de soterranis- Podran imposa l'assegurador és la signatura de actuar sempre amb independència dei

de cada docïment.

Podeu provar aquest nou servei »-. http://www.apabcn.es/tecnicaftenart/docuaba.htm

H O R E S

E X T R E S

MEDIfflRI

Argot Internet Í | J scríure sense faltes d'orto-

Hirschfeld

indica que el virus està

i L · i grafia no interessa a ningú: ni 3 QUI

expandint el pànic a través de i'Amènca

escnu, perquè es massa complicat d'acon-

corporativa, la qual ja s'havia fet als terratrè-

seguir, ni a qui correge», perquè es queda-

mols d'escriptura del ciberespai. El perio-

ria sense feina. Amb l'arribada d'Internet,

dista explica que un alt executiu d'una

uns i altres poden respirar tranquils.

empresa de trucades a llarga distància li va

La xarxa va plena de comunicacions ins-

indicar que el virus el deixava indefens:

tantànies, ja sigut via xat o via correu

"Aquest matí, no ha parat de ser-me retornat

electrònic, en les quals l'espontaneïtat es

e! mateix correu electrònic, acompanyat per

confon amb la possibilitat de destrossar la

una irritant nota en la qual se m'advertia

llengua. Els usuaris del xat (tertúlies) utilit-

que entre el subjecte i el verb -no hi pot

zen ei seu argot com a estàndard. Si no l'en-

haver una coma. Amb l'enorme quantitat de

tens, no estàs prou iniciat. Si estàs prou ini-

correus electrònics que despatxo cada dia,

ciat, saps que és impossible escriure sense

com volen que tingui temps per fixar-me en

fartes d'ortografia amb la mateixa rapidesa

la gramàtica correcta? A qui sigui que hagi

que és pensa. Però quan un s'inicia desco-

creat aquest virus, li haurien de trencar els

breix que, en la majoria de casos, s'escriu

dits que fa servir per programar".

de pressa i corrents perquè es pateix diarrea

Un òrofrer de Begg, Barow i Steel va

mental.

indicar que no es veia amb cor de tornar als

El cas del correu electrònic és més inte-

"horribles" dies en què havia d'enviar les

ressant, perquè és més subtil. Per una

memòries per escrit i. a més, ben escrites.

banda, trobem aquells missatges privats que

El tipus va recordar que "quan estàs fent

van dirigits a la dona, l'amic i la dona de l'a-

diners, ningú n'ha de fer res, de si escrius

mic, que ja ens coneixen prou bé com per-

'te trucu a mitx mati i et dig algú'".

què hàgim de fingir un domini que no

El virus de Bob, insisteixo, és fals. De

tenim. En l'altra extrem, hi ha els missatges

moment. Potser algun dia ens bloquejarà la

oficials que, com que s'han de publicar

feina i ens haurem d'acostar a qualsevol lli-

'només' a Internet, només fem passar pel

breria

corrector ortogràfic del processador de textos, abans de deixar que tothom s'adoni de

per tant, en constant evolució. Ara, evolució

sintàctiques, tipogràfiques i similars troba-

dista nord-americà Bob Hirschfeld. A Bob li

s'anomena Strumpenwhite, en honor d'S-

des a Internet seria poc elegant i, també cal

agrada guanyar calers fent-nos riure en

trump i White, que es veu que van escriure

recordar la hipocresia i estupidesa de les

la guia clàssica The Elements ofStyle, sobre

columna apareguda fa un cert temps a The

noves tecnologies. En la citada columna,

com escriure bé en anglès, és clar. I és molt

Washington Post i també penjada de la pagi-

ens parla d'un hipotètic virus que torna a l'e-

més efectiu i estricte que qualsevol dels

missor tots aquells missatges electrònics

correctors ortogràfics que acompanyen eis

que maltracten el llenguatge. El fals virus

processadors de textos.

Any 1993. Les polítiques de l'habitatge [i

a revisió de l'estat del parc

FOSMATIU de maig de 1993 destacava, a

I L . d'habitatges, la reordenació del marc

més, la difícil situació en què es trobaven

^INFORMATIU El parc d'habitatges demana reformes legals i fiscals

no vol dir necessàriament degeneració.

Periodista electrikuredestb.es

L'lnform@tiu electrònic El podeu consultar

legal del sector, la reforma del sistema fis-

les noves generacions d'arquitectes tècnics

cal, afavorir el manteniment, incrementar

en un entorn de crisi econòmica generalitza-

les inversions en rehabilitació, potenciar el

da. La incertesa provocada per aquell temps

mercat de lloguer i la creació d'un nou sis-

de recessió va provocar que nombrosos apa-

dins de la pàgina

tema d'assegurances eren l'any 1993. ara

relladors, després de la disbauxa i miracle

web del Col·legi

fa gairebé 10 anys, les principals necessi-

previs ais Jocs Olímpics, s'acostessin a la

tats del sector. Així es desprenia de les conclusions de la taula rodona sobre polítiques d'habitatge celebrada al maig al Col·legi en la qual van participar representants dels partits polítics catalans. La portada de L'ift-

pròpies

algun diccionari reial. La llengua és viva i,

dir pitjors- faltes d'ortografia, gramaticals,

titulada 'The Plusperíect Virus', del perio-

lingüístic.

d'Internet acabin per adquirir rang propi en

Enumerar algunes de les millors -vull

na web Bobsfrigde (http://bobsfridge.conV),

un manual

expressions i maneres d'escriure

la nostra ignorància.

reconèixer-ho, hipòcrita. Prefereixo citar la

a comprar

També és possible que algunes de les

per internet

professió des de vessants molt diversos.

L'INFORMATIU va elaborar un reportatge sobre com afrontaven aquests nous tècnics el futur de la professió. ©

»Ll*emmi2S.2AamaBuwKK 1933

Adreça: www.apabcn.es/informatiu

#

1991-2000 El llibre de Toni Batllori [|

a Diada de Sant Jordi

I L . v a íemr enguany una significació ben especial per als incondicionals del dibuixant Toni Batllori. Tots els lectors de L'INFORMATIU que ho van voler van poder recollir a Barcelona i també a les delegacions un exemplar del llibre que recull gairebé tots els acudits publicats durant els darrers deu anys a la portada de la revista del Col·legi. Els més entusiastes van fer cua a la Cooperativa Jordi Capell, a la tercera planta del Col·legi, per demanar a l'autor la dedicatòria. Batllori ho va resoldre amb un acudit personalitzat per a cadascun d'ells. S'havia previst que signaria els exemplars el matí, d ' l i a 1, però va estar dibuixant sense pausa durant quatre hores per a tothom que li ho va demanar. Cal dir, a més, que la seva col·laboració va ser totalment desinteressada. El llibre de Toni Batllori és un regal per als lectors de L'INFORMATIU fet amb motiu del desè aniversari d'aquesta publicació quinzenal del Col·legi, que es complirà al desembre. El llibre es pot sol·licitar a la redacció de L'INFOSMATIU:

telèfon 932 40 23 76 informatiu@apabcn.es

RENCA'T

LA

Heu ae resoldre les oennicions rumeraaes i anar ratiiant tes sn iaoes aeis mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar lormen el nom d una ciutat on es troba l'edifici de la (otografia. A la columna de color defs motsresposta hi trobareu en acròstic el nom d aquest edifici.

MEL

Éflí CA

| LLAR

"T

BO

GIS

BA

FER :

UI

NE

GRA

RA

Bl ,

TA

LA i

A

A

A

PA

RE

oüi

HA

MAM

LI

RE

ALS

Rl

DA

PA

LA

DA

A

NA

1 2 3 4 5 6

!

1

I

1 !

I

TAR

FU

TE

1

-t-

OERNICIONS. 1 Fets amb qualre línies, els plànols. 2. Capficada a Hençai tota la runa en el contenidor adienL 3. Deturar el curs d una cosa. mitjançant un obstacle, pef desviar-te. 4. Làmina de fusta o de metall d'un element de protecció. 5. Residir en el mate» ps ta |a uns trenta anys. í Que conté o porta aigua. 7 M empara de determnats espais, ja que els oomparwnenta 8 Coniunt d elements connectats de manera que se sumin les seves acoons 9 En aquestes zones, els vianants resten guardats del trànsit rodat. 10 Tanqui alguna cosa entre un parell de parets SOLUCIONS t « jwqt- S e * - r t i

D'on prové tota aquesta humtar?

V--

SERVEIS

Renda 2000 (primera part) En els dos pròxims números de L'Informatiu intentarem aclarir, mitjançant consultes realitzades a la mateixa Agència Tributària, els dubtes que es poden presentar en aquestes dates prèvies a la declaració. " s possible aplicar el mínim familiar, per ascendent o descendent atenent al concepte d'afinitat? Per eiemple, un contribuent que conviu amb d seu sogre?

La normativa no té en compte la possibilitat d'aplicar el mínim familiar en el casos de parentiu per afinitat, per la qual cosa s'apJtcarà exclusivament per consanguinitat.

El mínim familiar per descendent incrementat amb 25.000 PTA per material escolar inclou els qui tinguin 16 anys en la data de la meritac» de l'impost?

No. L'aplicació del mínim familiar per descendents s'incrementarà en 25.000 PTA en concepte de material escolar per cada

descendent des dels 3 anys fins als 16 anys. sense que quedin inclosos aquells que en la data de merrtació de l'impost hagin complert els 16 anys.

En el cas d'una parella de fet amb fill menor, un dels progenitors declara conjuntament amb el fill. Pot l'attre, amb la seva declaració individual, aplicar-se el mínim familiar per descendent?

No. El progenitor que declara individualment no té dret al mínim familiar, atès que el fill presenta declaració. No obstant això, l'altre progenitor que tributi conjuntament amb el fill, tindrà dret a aplicar l'import total del mínim familiar per descendents atès que, en existir un únic contri-

Servei Renda 2000 El Col·legi organitza, com cada any el Servei Renda 2000 de consultoria fiscal, que es farà fins al 15 de juny, per donar suport gratuït al col·legiat en el període de declaració de renda. Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 13.30 i de 4 a 7.30 h.

Preus: declaració ordinària: 16.000 PTA declaració ordinària + patrimoni: 20.000 PTA declaració conjunta: 20.000 PTA Simplificada: 9.000 PTA Per concertar hora prèviament: Assessoria Jurídica i Professional Telèfon: 932 4 0 20 56 ext 315

buent amb dret a l'aplicació del mínim familiar, no procedirà al prorrateig.

Quines despeses es consideren de reparació i conservació per ser deduïbles del rendiment del capital immobiliari?

Quina qualificació tenen, a efectes de l'IRPF, els rendiments derivats d'impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris i similars?

Tindran la consideració de despeses de conservació i reparació deduïbles del rendiment del capital immobiliari: els efectuats regularment amb la finalitat de mantenir l'ús normal dels béns materials, com el pintat, arrebossat o arranjament d'instal·lacions, els de substitució d'elements, com ara instal·lacions de calefacció, ascensor, portes de seguretat o d'altres. No són deduïbles les quantitats destinades a ampliació o millora.

Per regla general, els rendiments derivats d'impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris i similars es consideren rendiments del treball. No obstant això, quan aquestes activitats suposin l'ordenació per compte propi de mitjans de producció i de recursos humans o d'un d'ambdós, amb la finalitat d'intervenir en la producció o distribució de béns o serveis, es qualificaran amb rendiments d'activitats econòmiques.

Possibilitat que un partícip de diversos plans de pensions percebi ta prestació de jubilació en forma de capital, cobrant un pla per any i aplicant la reducció del 40%.

El tractament tributari de les prestacions en forma de capital derivades de plans de pensions es refereix al conjunt de plans de pensions subscrits per un mateix partícip i respecte de la mateixa contingència. Així, amb independència del nombre de plans subscrits, el tractament fiscal de les prestacions en forma de capital, amb la possible aplicació d'una reducció del 40%, solament podrà atorgar-se a les quantitats percebudes en un únic any i sempre que hagin transcorregut més de 2 anys des de la primera aportació fins a la jubilació. La resta de quantitats percebudes del conjunt de plans de què sigui titular el contribuent tindrà el tractament de les prestacions en forma de renda.

Què es consideren despeses d'administració i dipòsit a efectes de la seva deducció dels ingressos íntegres de capital mobiliari?

A aquests efectes es consideren com a despeses d'administració i dipòsit aquells imports que repercuteixen les empreses de serveis d'inversió, entitats de crèdit o d'altres entitats financeres que tinguin per finalitat retribuir la prestació derivada de la realització per compte dels seus titulars del servei de dipòsit de valors representats en forma de títols o de l'administració de valors representats en anotacions a compte.

No són deduïbles les quanties que suposin la contraprestació d'una gestió discrecional i individualitzada de carteres d'inversió.

Quins són els rendiments d'activitats econòmiques que tenen ia consideració d'obtinguts de manera notòriament irregular en el temps?

Els rendiments d'activitats econòmiques que es consideren obtinguts de manera notòriament irregular en el temps són exclusivament els següents, sempre que s'imputin a un únic període impositiu: a) Subvencions de capital per a l'adquisicíó d'elements de l'immobilitzat no amortitzables. b) Indemnitzacions i ajudes per cessament d'activitats econòmiques. c) Premis literaris, artístics o científics. d) Indemnitzacions percebudes en substitució de drets econòmics de durada indefinida.

Quin és el tractament que reben les rendes irregulars quan es determina el rendiment net d'una activitat econòmica?

Tant els rendiments nets amb un període de generació superior a 2 anys, com aquells que es consideren obtinguts de manera notòriament irregular en el temps, integren ta part general de la base imposable. El rendiment net derivat d'aquests es redueix en un 30% a efectes de la seva integració en la base imposabte de l'impost, m

José Aiton» Bemàldez Advocat i assessor fiscal Bernak3oOittefnail.es

M OTO R SERVEIS

MOTOR

SEAT IBIZA SPORTS LIMITED Seat Ibiza, un caràcter mas deportivo Hay cosas que seducen en el primer contacto.

Te sientes atraído sin saber por què. Y esa primera impresión es la que cuenta. Por eso hemos dotado al Ibiza de una nueva imagen, así como de un confortable interior.

Gracias a la perfección de los acabados y a la introducción de lo ultimo en elementos de insonorízación en los paneles de puertas, las vibraciones y los ruidos se reducen al mínimo, digno de coches de categorías superiores.

Si valoras la rapidez, la segundad y el placer de conducir, con el Ibiza disfrutaras tanto del desplazamiento como del destino.

Equipamiento: • Cierre centralizado con control remoto • Autoclima • Uantas de aleación 15' • Opcionalmente cargador de compact disc

• Elevalunas eléctrico de un solo toque • Doble airbag • Radiocasete integrado

LESSEPS MOTOR

FICHA TÈCNICA Motor

1.9 TDi

Cilindrada

1900 cm !

Potencia màxima Velocidad màxima

90 CV / 4000 RPM 180 Km/h

Aceleración

12,1 seg.deOa 100

Cosumo: Urbano Extraurbano Medïo Tipo combustible

6,4 1 / 1 0 0 Km 4,11 / 1 0 0 Km 5 1 / 1 0 0 Km gasoil

Dimensiones: Longitud

3876 mm

Anchura Altura

1422 mm

MARCA

1640 mm

SEAT

MODELO

IBIZA

CARROCERlA VERSlON

3 PUERTAS berlina portin 1.9 TDI'SPORTS LIMITED-

PVPlmabKüIacdnno.nclu.dal 2 . 2 6 9 . 0 0 0 P T S consultar descuentos a colegiados

Avinguda Hospital Militar 77 - Barcelona Telf.: 93 285 7581

Informació i assessorament en la compra de vehicles Equivalències dels codis antics amb els nous codis de carreteres Els codis en cursiva indica els trams que mantenen la codificació antiga CODI ANTIC A-16 Al 7 A-18

INICI FINAL A-7. el Vendrell A-16. Sant Boi del Llobregat A-7, Montmeló Rio de Janeiro. Barcelona s/c. Terrassa A-17. Barcelona C-1411, Sant Fruitós de Bages s/c, Terrassa B-20. Montgat A 19 PI. Glòries. Barcelona N-ll, Palafolls B-20, Montgat N-340. Tarragona AP-1 AP-2. Salou nou vial AP-2 C-240, Salou AP-1. Salou nou vial N-141. Moià B-143 N-152. Santa Perpètua de la Mogoda BV-5003. Granollers B-144 N-152, Parets del Vallès límit TM l'Hospitalet de LlobregatTBarcelona B-17 B-202. el Prat de Llobregat B-20 A-16. Cornellà del llòbrega!

A-2. Barcelona A-16, Sant Boi de Llobregat B-201 C-245. Sant Bol de Llobregat B-17. el Prat de Llobregat A-16. Sant Boi de Llobregat Aeroport, el Prat de Llobregat B-202 B-17, el Prat de Llobregat A-16. Sant Pere de Ribes B-211 C-244. Canyelles límit TM Sant Pere de Ribes - Sitges A-16. Sant P e r e * Ribes T-213. límit de comarca B 213 C-24la. Igualada Antiga A-19, Mataró B-40 N lla. Mataró A-19. Argentona Mataró, camí del Mrg C-1415, la Roca del Vallès A-19. Argentona A-19 .Arenys de Mar B-511 N-ll, Arenys de Mar C-251. Sant Celoni A-19 .Arenys de Mar C-1411. Castellbell i el Vilar BP-1213 B-120. Terrassa C-25. Santa Mana d t » BP-4313 N141.MO.1 C-1411, Suna C-25. Santa Maria d'Olo C-149. Borredà BP-4654 N-152. Sant Quirjt de Besora C-1411. Cercs C-149. Borredà C 1411a. Berga C-1411. Cercs B-144. Granollers BV-5003 BV-5156. Montmeló BP-5OO2, Granollers B 144. Granollers C-147. la Sentiu de S«S C-1313 N-lla. Lleida C-240. Artesa de S c m C-147. la Sentiu de S í N-260. Ribera d'Urgellet IMrall!

C-240. Artesa oe Segre (Més informació: rmpJ/V»»w^ene3t.eVptopr>ctriinta)drtie/iiKl«LritiTi)

CODI NOU C-32 C-33 C-58 C-16 C-31 C-32 C-31 B C-14 C-31 B C-59 C-35 C-31 C-32 B-201 C-31 C C-32B C-15B B-211 C-37 B-40 B-40 C-60 6-511 C-61 C-58 C-59 BP-4313 BP-4654 C-26 BP-*65i BV-5003 C-35 C-13 C-26 C-14

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent.

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

• Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

• Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• Contractació de l'assegurança.

Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 A/e: auto0apabcn.es

SERVEIS

Cursos de formació ocupacional El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu ha concedit al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona la subvenció dels cursos de lormació ocupacional. per a persones en situació d'atur, següents: • Disseny assistit per ordinador, per a menors de 2 5 anys • Coordinador de seguretat en obres petites, per a menors de 25 anys • Direcció tècnica d'obres d'edificació, per a menors de 25 anys • Direcció tècnica d'obres d'edificació, per a majors de 25 anys Oates encara per confirmar, en horari de matins.

Interessat podeu reservar plaça a la tercera planta del Coilegi.

Telèfon: 9 3 2 4 0 23 73 • Fax: 9 3 2 4 0 23 59 • formacioeapabcn.es I tona SOCMI E'JTW·u

Petits anuncis Serveis per «I professional

Serveis tècnics d'arquitectura

Serveis d'aiaecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, me&uraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens. valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA. Tel: 934 52 07 89 artnsaOcoac. net

Serveis tècnics d'arquitectura, edició òe documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD. 2D i 30. perspectives, renders. aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Serveis per a taxadors Envit'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació ders seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de mes de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topografies informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions. parceWacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36. 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36' Fax: 933 17 06 84 Visualització de projectes Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el profecte: plànols de venda, perspectiva manual, render. fotomuntatges. animació 3D, vídeo, interactius, etc.

Telèfon: 934 87 00 54

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

OctM Tèièton: 93213 92 36

Serveis tècnics arquitectura i topografia

Es ven casa a reformar

S'ofereixen tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 30. Fotografia i tractament d'imatge. Aporta experiència en empreses d'enginyeria i d'arquitectura. : 933 095 965

Es ven casa vella a reformar situada a Santa Plànols topogràfics, terrenys i solars. AixeColoma de Gramenet, amb solar de 240 nr cament d'estat actual d'edificis, replanteig i 160 nr edificats. Planta baixa + 1. d'obres sobre el terreny. Delineació de pro- informació jectes. Amidaments i pressupostos. PloteTelèfon: 666 965 864 iat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

Arquitecta tècnica C. Eres, 80, local. 3 * St. Feliu de Guíxols.

S'ofereix arquitecta tècnica per a treballs Tel. i fax: 972 32 32 82 diversos: pressupostos, cèdules d'habitaoficinajmgometftctv. es bilitat. projectes de rehabilitació i canvi d'ús. tràmits i legalitzacions.

Pilar Estudis de seguretat Telèfon: 607 764 040 Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'esEs comparteix despatx tudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Edifici de 3 plantes, a compartir com a despatx professional. Situat al carrer CalPreu: des de 30.000 PTA derón. 194 de Sabadell. Actualment 3 Miguel Àngel 606 50 51 97 arquitectes n'utilitzen la meitat. Té un Oriol 639 89 10 63 total de 270 m1 i bany a cada planta.

Possibilitat de compartir serveis.

Júlia Equip tècnic Telèfo. 937 27 84 25 S'ofereix equip tècnic per a aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, amidaments i pressupostos, plecs de condicions, i informes tècnics i dictàmens, direccions d'obra i col·laboracions de qualsevol tipus amb estudis d'arquitectura i empreses constructores. Tot amb suport informàtic. informació Telèfons: 679 41 72 18

Serveis professionals

Es ven casa a Cunit

Gran experiència Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions, clima.

Telèfon 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22

Casa adossada en venda a Cunit. Fa cantonada i disposa de 3 habitacions, jardí de 150 m ; . amb bany i petit bany. Finca de 12 anys. Preu: 22.000.000 de PTA informació Telèfon.- 639 447 591

Perspectives i fotomuntatges Fem perspectives en 3D amb el seu emplaçament real. Oferim serveis de fotomuntatge, vídeo (recorregut d'interiors i exteriors), plànols de venda, pagines web i CD's. Ens desplacem a tot Catalunya.

Telèfon: 934 59 46 17

Serveis per al projecte S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectorització i dtgitalització de plànols. També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació).

Telèfon-. 934 87 00 54

Delineació de projectes

Petits anuncis

Ara també els podeu consultar a la pàgina web del Col·legi:

http://www.apabcn.es/ informatiu

DEMANDES DEMANDES

I

MERCAT OE TREBALL

Arquitecte/a tècnic/a

I

Director/a tècnic/a

ENGINYERIA DE BARCELONA

EMPRESA CONSTRUCTORA AMB SEU A BARCELONA per desenvolupar el treball de cap d'equip i cap d'obra.

perfil Experiència mínima de 3 anys en administració pública, en empresa promotora i com a cap d'obra. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

perfil Es valorarà experiència amb projectes i direccions d'obres amb G1SA. Coneixements informàtics Office. TCQ 2000 I PCQ 2000. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i disponibilitat de vehicle.

perfil Es imprescindible experiència provada en llocs de similars característiques i haver col·laborat en la coordinació d'importants equips de treball, en la fase de projectes executius i execució d'obres. Es valoraran coneixements d'informàtica (amidaments, pressupostos, dibuix) i d'anglès.

s'ofertix Lloc de treball, Rubí. Jornada intensiva.

Contracte laboral de 6 mesos renovable.

Sou aproximat 5.150.000.- PTA brut/anual negociable.

s'ofereix Àrea de treball Catalunya. Contracte laboral, sou 3,5 MM negociables.

El sou és negociable en funció de la capacitat de gestió dels candidats.

Les persones interessades poden posar-se en contacte directament amb: O l p Expósito, telèfon 934 76 18 0 0 .

Les persones interessades poden enviar currículum a:

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb el Xavier de Rocaficuera, telèfon 9 3 3 6 6 75 25 i/o adreçar currículum per correu electrònic, rocafiKueraOserim.es

Ref: 7446

2 arquitectes tècnics/ques

PROMOTORA D'HABITATGES, APARCAMENTS I OBRES CIVILS

per a tasques d'ajudant de direcció d'execució d'obra i coordinador de seguretat i salut. Experiència de més de 5 anys.

• • &

Qu»d«Ti centri SEGONA QUI

PROURSA PS. de la Riera, 114. baixos, 08191 Rubí (Barcdona)

*

1 2 Tècnics/ques de projectes i obres EMPRESA DINFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS per a la redacció de projectes, direcció d'obres i control de qualitat. perfil Experiència mínima de 2 anys. Edat entre 24 i 35 anys. Coneixements informàtics de Microstation Office. Convenient carnet de conduir. s'ofereix Uoc de treball Barcelona amb desplaçaments per Catalunya. Jornada oficial. Contracte laboral per obra i servei. Sou aproximat 2-3.000.000.- PTA brut/anual més dietes i quilometratge. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden adreçar currículum per t a i : 934 86 14 13, o per correu electrònic: ssanUcanaOlocalret.es

|

Ajudant/a de cap d'obra PROMOTORA IMMOBILIÀRIA D'EDIFICACIÓ per al control i seguiment de l'obra, plànols t pressupostos.

Experiència mínima d ' l any en direccions d'obra. Edat fins a 3 0 anys. Coneixements informàtics de MsOffice i valorable Presto i MsProject. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. t'orereü Àrea de treball Barcelona i província. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit desprès d'un període de prova de 6 mesos.

Sou aproximat 2.800.000'- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden adreçar curnculURi per c^^^u tíecvoruc: eoipw^Rdt* pU.es, per f a t 934 51 18 89 o per correu: d Mallorca. 2 2 1 . 5è. T 08008 Barcelona

(

Coordinador/a d'obra PROMOTORA CONSTRUCTORA D'OBRA NOVA per a tasques de coordinació i execució de l'obra. perfil Experiència mínima de 4 anys. Coneixements informàtics a nivell d'usuari.

Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. s'ofereix Àrea de treball Barcelona província. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 3 mesos. Sou aproximat 6.450.000'- PTA brut/anual negociable. Signatura d'obres (honoraris signatura apart). Incorporació immediata.

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Carles Llorente telèfon: 937 10 24 00

Tècnic/a de control de qualitat LABORATORI DE CONTROL DE QUALITAT per a responsabliUar-se del departament tècnic.

Realitzarà el control de parts de tancament de provetes, elaboracri d'informes de proMS de càrrega, consultes tècniQues a clients, etc

Experiència mínima de 2 anys en coneixements sobre la normativa del formigó i en el tracte amb personal al seu càrrec. Idioma català. Coneixements informàtics d'Orde* i Cad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. s'obreb Àrea de treball Pallejà i el Baix Llobregat Jornada oficial. Contracte laboral indefinit desprès d'un període de prova de 6 mesos. Sou aproximat 3.000.000.- PTA brut/anual negociable més dietes, quilometratges i cursos de formació.

Incorporació immediata.

Les persones interessades poden admçar cunfculum per fa*, al numera 936 63 OI 31

R*f:75O5

• Arquitecte/a tècnic/a

Taxadors/es

PYME DEDICADA A LA PROMOCIÓ

IBERTASA SOCIETAT DE TAXACIÓ

I CONSTRUCCIÓ D'HABITATGES UBICADA A ALACANT

Empresa de taxacions per ocupar el lloc de DIRECTOR TÈCNIC. Dependrà del director general i la seva missió serà controlar i seguir els terminis d'execució i pressupost de les obres: supervisió, optimització i control d'amidaments de projectes; contractació d'industrials i direcció de les obres, recolzat per l'equip tècnic de l'empresa. perfil Busquem un professional amb la formació indicada i experiència mínima de 5 anys en obra residencial. Es valorarà formació complementària en direcció de projectes. Capacitat per realitzar estudis d'aprofitament urbanístic. Domini del programa informàtic Presto. Metòdic i rigorós.

Exigent en la definició de cada projectes i en el compliment de les diferents fases d'execució de l'obra. Expert en implantar procediments de gestió i seguiment de les obres amb criteris de rendibilitat. Acostumat a treballar per objectius i amb alta capacitat per dirigir equips tècnics i de personal d'obra. Haurà de residir a ALACANT o estar en condicions de traslladar la seva residència. Edat: 35-45 anys.

S'ofereix Lloc estratègic en empresa en fase de creixement, a de la consecució d'objectius establerts.

a retribució composta d'una part fixa + variable {valorable segons vàlua) en funció

Les persones interessades poden enviar currículum amb foto. indicant pretensions econòmics iref.a: OOEc/Caspe, 33, 1.08010 Barcelona.

Fax: 933 0 1 3 1 4 1 . seleccionOode.es

SERVEI DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL Tel.: 932 4 0 23 5 8 • Fax: 932 4 0 23 59 • treball@apabcn.es '

per a diferents zones de Catalunya.

Les persones interessades poden enviar currículum amb foto a: C A r i b j u . 195. l r . 08021 Rel. M>5.

TROL

DE

QUALITAT

CONTROL

DE Q U A L I T A T

LLISTAT DE LABORATORIS

LABORATORIS ACREDITATS A CATALUNYA BUREAU DE ORGANIZACIÓN, SOLDADURA Y ENSAYOS, S.L. (BOSE, S.L) Francesc Estruch Sant Antoni Maria Claret, 2 1 1 , baixos.

08390 Montgat (Barcelona) Telèfon: 934 69 07 73. Fax: 934 69 34 93 Àmbits: Formigó fresc CENTRO DE INGENIERlA DE CONTROL, S.LU. (CEINCO, S.LU.) Luis Espinosa Qra. N-ll, km. 600, nau 6 08780 Pallejà (Barcelona) Telèfon: 936 63 02 11. Fax: 936 63 0 1 3 1 Àmbits: Formigó fresc CONSULTORS TÈCNICS DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA, S.L (CONSULTEC. S.L) Joan Grau i Prat Camí de Can Ballús. S-63, P-4. Polígon de la Valldan. 08600 Berga (Barcelona) Telèfon: 938 22 18 96. Fax: 938 22 18 % Àmbits: Formigó fresc CONTROLO Alfredo Pérez i Antón K, 19, Pol. Ind. Vilanoveta II 08812 Sant Pere de Ribes (Barcelona) Telèfon: 938 14 35 77 - 938 14 36 84 Fax: 938 14 39 34 Àmbits: Ceràmica CONTROLO Alfredo Pérez i Antón Solicrup, 10, nau 2 08800 Vilanova i la Geltrú Telèfon: 938 14 35 77 - 938 14 36 84.

Fax: 938 14 39 34 Àmbits: Formigó en massa CONTROL TECNICO CATALAN Vicente Alegre Altimira, 3, Polígon Santiga 08210 Barberà del Vallès (Barcelona) Telèfon: 937 29 30 67. Fax: 934 15 23 65 Àmbits: Formigó en massa o armat

GESOND, S.A Teodoro Gonzalez i López Berruguete, 94, baixos. 08035 Barcelona Telèfon: 934 28 25 17. Fax: 934 27 66 03 Àmbits: Mecànica del sòl, assaigs de laboratori; Mecànica del sòl, assaigs 'in situ' INSTITUT D'AUSCULTACIÓ ESTRUCTURAL I MEDI AMBIENT, S.L (INEMA) Salvador Miranda i Marino Centre Tecnològic Europroject. Parc Tecnològic del Vallès.

08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Telèfon: 935 86 61 40. Fax: 935 86 61 0 8 Àmbits: Acer per a estructures, assaigs de laboratori; Acer per a estructures, assaigs 'in situ' de la soldadura; Ceràmica; Formigó en massa o armat; Mecànica del sòl, assaigs de laboratori; Vials

LABORATORI DEL VALLÈS DE CONTROL DE QUALITAT, S.L Joan Vila Josep Carner, 27 08400 Granollers (Barcelona) Telèfon: 938 79 33 9 1 . Fax: 938 79 45 17 Àmbits: Ceràmica; Formigó en massa LABORATORIOS DE CONTROL DE U RESISTÈNCIA DEL HORMIGON, S.L Jordi Sarroca Antiga Carretera de Sabadell. 1-7 08110 Montcada i Reixac (Barcelona) Telèfon: 935 64 31 62. Fax: 935 64 68 71 Àmbits: Formigó fresc LABORATORI FORMICONTROL, S.L Mònica Vicente Plaça Riera, 8-9 08459 Sant Antoni de Vilamajor (Barcelona) Telèfon: 938 45 22 85. Fax: 938 45 22 85 Àmbits: Formigó fresc

INTEMAC Francesc Hostalet i Alba Av. de la Riera, 10, Pol. Ind. Tres Santos.

08970 Sant Just Desvern (Barcelona) LACET Telèfon: 933 72 83 00. Fax: 934 73 79 32 Eduardo Carchedi Àmbits: Ceràmica; Formigó en massa; Mecà-Àries, 57, lletra P, pol- industrial Can Parenica del sòl. assaigs de laboratori; Vials llada. 08228 Terrassa (Barcelona) Telèfon: 937 31 54 46. Fax: 937 83 67 29 INVEST1GACION TÈCNICA Y CONTROL, Àmbits: Formigó fresc S A IINTECASA) José Manuel Segura i Ahijado LOSTECSJL Ctra. Pont de vllamara. 162 Lluís Grrfell i Trullà Camí Llobet, xamfrà Cl Sau 08240 Manresa (Barcelona) 08500 Vic (Barcelona) Telèfon: 938 74 25 63. Fax: 938 77 37 55 Àmbits: Formigó fresc Telèfon: 938 89 17 14. Fax: 938 89 18 39 Àmbits: Formigó en massa; Mecànica del INVESTIGACION TÈCNICA Y CONTROL, sòl, assaigs de laboratori SA. (INTECASA) Eduard Penón MECÀNICA DEL SUELO LOSAN, S A Montclar, nau 25, Pol. Ind. Polizur Daniel Lasalle 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Ciència. 41-45. 08850 Gavà (Barcelona) Telèfon: 935 94 46 60. Fax: 935 80 57 85 Telèfon: 936 62 25 50. Fax: 936 38 00 60 Àmbits: Ceràmica; Formigó en massa o Àmbits: Mecànica del sòl, assaigs de laboamat; Mecànica del sòl, assaigs de labora- ratori; Mecànica del sól, assaigs 'in situ' tori; Vials PAYMA 0RGANISM0 DE CONTROL LABOCAT, SJL TECNICO, S.A. Francesc J. Sala Joan Massana Miquel Servet, s/n, Pol. Ind. Can Tries Av. de Pau Casals, 149 08232 Viladecavalls (Barcelona) 08907 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Telèfon: 937 33 04 64. Fax: 937 33 04 10 Telèfon: 932 64 14 60 Àmbits: Ceràmica; Formigó en massa; Mecà-Fax: 933 36 23 48 nica del sol, assaigs de laboratori; Vials Àmbits: Ceràmica; Formigó en massa

ECA Roberto Marino Rocafort 103-109 08205 Sabadell (Barcelona) LABORATORI CATALÀ DE CONTROL Telèfon: 937 45 25 00 Manuel Sesma i Lorenzo Fax: 937 45 25 26 Àmbits: Acer per a estructures, assaigs 'in Compositor Bach, 18. polígon Can Jardí. situ' de la soldadura 08191 Rubí (Barcelona) Telèfon: 935 86 23 18. Fax: 936 97 33 72 FORMILAB, S.L Àmbits: Formigó fresc Montserrat Massana i Pina Doctor Estapé, 8-12 LABORATORI DE MATERIALS DE L'EUPB 08880 Cubelles (Barcelona) Joan Ramon Rosell i Amigo Telèfon: 938 95 31 21 Av. Doctor Gregorio Maranón, 44-50.

Fax: 938 95 35 59 08028 Barcelona Àmbits: Formigó fresc; Mecànica del sòl, Telèfon: 934 0 1 62 34. Fax: 934 01 62 94 assaigs de laboratori; ceràmica Àmbits: Formigó fresc

PROVECTOS, ANÀLISIS Y MEDIO AMBIENTE, S A (PAYMASA) Mònica Vàzquez Av. de La Ferreria, 57, Pol. Ind. La Ferreria.

08110 Montcada i Reixac (Barcelona) Telèfon: 935 75 28 34 Fax: 935 64 89 00 Àmbits: Acer pera estructures, assaigs de laborator; Acer per a estructures, assaigs 'in situ' de la soldadura; Ceràmica; Formigó en massa o armat; Mecànica del sòl, assaigs de laboratori; Mecànica del sól, assaigs 'in situ'; Vials

SATEC Prudenci Sardà i Roig Antonio Machado, 5 08788 Vilanova del Camí (Barcelona) Telèfon: 938 06 03 62. Fax. 938 06 05 98 Àmbits: Formigó fresc SERVEI CONTROL QUALITAT Marcel Deulofeu Sant Isidor, 1, baixos 08302 Mataró (Barcelona) Telèfon: 937 98 0 1 66. Fax: 937 57 66 65 Àmbits-. Formigó fresc TATFORMS, S.C.P. Joan Carles Contreras i Busquets Gornal, 14 08800 Vilanova i la Geltrú (Barcelona) Telèfon: 938 14 21 53. Fax: 938 14 08 70 Àmbits: Formigó fresc TÈCNICA, INVESTIGACIÓN Y CONTROL, S A (TECINCO) Santiago Risco Pol. Ca N'Almazora. 18 08191 Rubí (Barcelona) Telèfon: 93 588 78 76. Fax: 93 588 64 79 Àmbits: Ceràmica; Formigó en massa o armat; Mecànica del sòl, assaigs de laboratori; Vials URGELL CONTROL FORMIGÓ MASSA Albert Subirats Av. de Joaquim de Sagrera. 142 08224 Terrassa (Barcelona) Telèfon: 937 88 79 4 1 . Fax: 937 88 79 41 Àmbits: Formigó en massa URGELL CONTROL-IGUALADA Joan Altimira i Jordana La Línia, 40. 08711 Odena (Barcelona) Telèfon: 938 04 51 95. Fax: 938 04 51 95 Àmbits: Formigó fresc URGELL CONTROL-MANRESA Ramon Fornells i Masferrer Bertrand i Serra, 3 6 08272 Sant Fruitós de Bages (Barcelona) Telèfon: 938 78 84 18 Fax: 938 78 84 18 Àmbits: Formigó fresc URGELL CONTR0L-PALAF0LLS Antoni Urgell i Gomà Av. Costa Brava, s/n. bloc A, local 3.

08389 Palafolls (Barcelona) Telèfon: 937 65 23 97 Fax: 937 65 23 97 Àmbits: Formigó fresc URGELL CONTROL-TERRASSA Maria Queralt i Vélez Ctra. de Gràcia a Manresa, km.23-25 (Les Fonts). 08223 Terrassa (Barcelona) Telèfon: 937 85 03 87 Fax: 935 89 0 1 10 Àmbits: Formigó fresc

f

VALL TEMES, S.L Antonio Fernandez í Arimon Av. Lluís Companys, 29 08150 Parets del Vallès (Barcelona) Telèfon: 935 73 09 34 Fa»: 935 62 34 29 Àmbits: Formigó fresc

ASSAIGS I CONTROL LABORATORIS, S.A. Antoni Bech i Masjoan Pol. Ind. Pont del Príncep, Sector III, parcel·la 35. 17469 Vilamalla (Girona) Telèfon: 972 52 55 59 Fax: 972 52 55 59 Àmbits: Formigó fresc CECAM Joaquim Petit Polígon Industrial de Celrà C/ Pirineus s/n, cantonada C/ Falgueres.

17460 Celrà (Girona) Telèfon: 972 49 20 14 Fax: 972 49 41 17 Àmbits: Ceràmica; Formigó en massa o armat; Mecànica del sòl, assaigs de laboratori; Mecànica de! sol, assaigs 'in situ'; Vials CECAM Robert Planas i Feliu Ctra. antiga de Vidreres, zona Industrial sector Q. Nau 18 D 17310 Lloret de Mar (Girona) Telèfon: 972 37 12 23. Fax: 972 37 10 15 Àmbits: Formigó fresc CECAM Susanna Ruiz de Morales Pol. Ind. Pont del Príncep., sector I, parcel.la 28. 17469 Vilamalla (Girona) Telèfon: 972 52 61 39. Fax: 972 52 61 40 Àmbits: Formigó fresc CECAM Meritxell Vila Urbanització Pla de Baix II, Av. Europa.

178O0 Olot (Girona) Telèfon: 972 26 00 71 Fax: 972 26 12 47 Àmbits: Formigó en massa CONTROL r PROSPECCIONES IGEOTEST, S.L Marcelo J. Devincenzi Fabetti Plaça Curtidors. s/n, Apartat 72 17486 Castelló d'Empúries (Girona) Telèfon: 972 15 87 00 Fax: 972 15 87 65 Àmbits: Mecànica del sòl, assaigs 'in situ' INVESTIGACION TÈCNICA 1CAUDAD, S.A. (INTECASA) Albert Maruny Ctra. de Santa Coloma. 39, pol. Industrial MasXirgu. 17005 Girona Telèfon: 972 24 45 61 Fax: 972 24 43 50 Àmbits: Formigó en massa

LABORATORIOS DE CONTROL DE LA RESISTÈNCIA DEL HORMIGÓN, S.L Carlos Biel Ctra. Nacional I I , km 730 17481 Sant Julià de Ramis (Girona) Telèfon: 972 17 03 09. Fax: 972 17 18 99 Àmbits: Formigó en massa o armat; Mecànica del sòl, assaigs de laboratori NORMA, S.C. Jordi Forcada i Abellanet A». Catalunya, 6. 17520 Puigcerdà (Girona) Telèfon: 972 88 11 60. Fax: 972 88 11 60 Àmbits: Formigó fresc

CONSORCI LLEIDATÀ DE CONTROL Pere Antom Prat de la Riba, 2 1 , baixos. 25006 Lleida Telèfon: 973 24 70 08. Fax: 973 22 28 42 Àmbits: Ceràmica; Formigó en massa; Mecànica del sòl, assaigs de laboratori; Vials

INVESTIGACION, TÈCNICA V CALIDAD, S A (INTECASA) Jaume Barluenga i Rojas Onze de Setembre, 37 43480 vlla-Seca de Solcina (Tarragona) Telèfon: 977 39 34 17. Fax: 977 39 37 45 Àmbits: Formigó fresc LABORATORI DE L'EBRE, S.L Santiago Aguiló Sant Cristòfol, 178 43870 Amposta (Tarragona) Telelon: 977 70 08 76. Fax 977 70 24 19 Àmbits: Formigó en massa LABORATORI DEL COL·LEGI V ARQUITECTES TÈCNICS DE TARRAGONA Eva Penalba Pol. Ind. Francolí, parcel·la 15, 5-A. 43006 Tarragona Telèfon: 977 54 79 09 - 977 54 18 90 Fax: 977 54 78 47 Àmbits: Ceràmica; Formigó en massa o armat; Mecànica del sòl. assaigs de laboratori

CONSORCI LLEIDATÀ DE CONTROL Núria Guiteras Prolongació carrer Raiers, 7 25500 La Pobla de Segur (Lleida) Telèfon: 973 68 14 14. Fax: 973 22 28 42 Àmbits: Formigó fresc

PROYECTO, ANÀLISIS Y MEDIO AMBIENTE, S.A. (PAYMASA) Juan Carlos Escudero Pol. Ind. de l'Estació, Nau 4 43480 Vila-seca de Solcina (Tarragona) Telèfon: 977 39 30 34. Fax: 977 39 32 62 Àmbits: Formigó fresc

LABORATORI D'ASSAIGS SERVICONS, S.C.P. Francisco Pérez ara. de Vielha a Salardú, Edifici Privilege, local E 4 L3. 25539 Betrén Telèfon: 973 64 04 79. Fax: 933 99 34 63 Àmbits: Formigó fresc

TÈCNICA, INVESTIGACION Y CONTROL, S.A. (TECINCO) M3teu Tomàs i Mas Mossèn Ramon Montanyola, 9 43202 Reus (Tarragona) Telèfon: 977 77 17 06. Fax: 977 77 45 89 Àmbits: Formigó fresc

ICEC CONTROL QUALITAT D'OBRES, S.L Esteve Guiral i Solsona Penedès, 6, baixos. 25005 Lleida Telèfon: 973 24 76 14. Fax: 973 24 76 90 Àmbits: Ceràmica; Formigó en massa; Mecànica del sòl, assaigs de laboratori; Vials

TÈCNICA, INVESTIGACIÓ I CONTROL EBRE, S.L Encarnación Tarragó Llarg de Sant Vicenç, 51 43500 Tortosa (Tarragona) Telèfon: 977 58 10 25. Fax: 977 50 21 28 Àmbits: Formigó fresc

PROFORMIGÒ, S.L Joan Bobé i Ramos La Plana, s/n. 25718 Alàs (Lleida) Telèfon: 973 36 07 30. Fax: 973 35 21 90 Àmbits: Formigó fresc URGELL CONTROL'TÀRREGA Ramon Andreu Sant Pelegrí. 97 bis. 25300 Tàrrega (Lleida) Telèfon: 973 50 09 35. Fax: 973 50 09 39 Àmbits: Formigó fresc

INVESTIGACION, TÈCNICA Y CALIDAD, SX (INTECASA) Ricard Querol Ctra. de Tortosa, 19-21 4 3 8 % L'Aldea (Tarragona) Telèfon: 977 45 07 46. Fat 977 45 07 46 Àmbits: Formigó fresc

LABORATORIS DE XARXA DE LA DIRECCIÓ GENERAL D'ACTUACIONS CONCERTADES, ARQUITECTURA I HABITATGE LABORATORI DE LA DGACAH A BARCELONA Gran Via, 104 08902 L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) Telèfon: 933 35 50 58. Fax: 932 63 30 25 LABORATORI D£ LA DGACAH A LLEIDA Pol. Ind. El Segre, parcel·la 728-A 25000 Lleida (Lleida) Telèfon: 973 20 38 00. Fat 973 21 04 75 LABORATORI DE LA DGACAH A TARRAGONA Polígon Camp Clar. pol. 8-1 43005 Tarragona (Tarragona) Telèfon: 977 54 33 53. Fax: 977 55 03 93

LABORATORI RECONEGUT LABORATORI GENERAL D'ASSAIGS I INVESTIGACIONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Ctra. d'accés a la Facultat de Medicina de laUAB 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Telèfon: 935 67 20 00 Fax: 935 67 20 01

Aclariments: Actualització a 7 de maig de 2001 L'acreditació d'un laboratori és el reconeixement de la seva aptitud per realitzar assaigs i anàlisis de l'edificació dins l'àmbit acreditat. Aquest reconeixement és atorgat per la Generalitat de Catalunya segons el Decret 281/1986 de 9 de setembre.

L'acreditació definitiva és el reconeixement final de poder fer aquests assaigs durant cinc anys.

L'acreditació provisional, en espera de la publicació al DOGC, permet actuar com a laboratoris acreditats.

Al present llistat entenem com a laboratoris acreditats tots aquells que tinguin acreditació, ja sigui provisional o definitiva.

L'assaig de conductivitat tèrmica de poliuretans produïts in situ ha de ser realitzat pel Laboratori General d'Assigs i Investigacions de la Generalitat de Catalunya.

L'assaig de densitat de poliuretans produïts in situ ha de ser realitzat per un laboratori que estigui acreditat en algun d'aquests tres àmbits: formigó en massa-, formigó en massa o armat; mecànica del sòl, assaigs de laboratori.

Centre de Documentació Els professionals trobaran més informació sobre el programa de control de qualitat als Documents a l'Abast del Centre de Documentació de! Col·legí.

El llistat de laboratoris és permanentment actualitzat a Internet:

Més informació: Centre de Documentació.

Telèfon 932 40 23 65 A/e: sfteapabcn.es

*VÈ

La construcció metàl·lica II. Tancaments | Seasions tècniques i seminariTdcl 5 al 21 de juny onstrucció metàl·lica n e * a l'abric de la revolució industrial. Els enginyers sefan els primers a aprofitar-se de les seves extraordinàries capacitats mecàniques però el seu ús s'estendrà ràpidament a l'edificació on permetrà el desenvolupament d'una nova arquitectura basada en l'ús sistemàtic del pòrtic com a sistema estructural. La gran versatilitat de l'acer permetrà incrementar les llums i eliminar els murs de càrrega, però la dificultat de construir superfícies complexes i contínues, deixarà els tancament relegats a altres materials.

La fabricació en continu de xapes • el desenvolupament de les malles espacials canviaran aquesta òptica, trencant la distinció entre paret i coberta i recuperant la col·laboració entre tancament i estructura. El gran desenvolupament de la construcció en acer, en la segona meitat d'aquest segle, ha cristal·litzat en un conjunt de tipologies estructurals que contenen la possibilitat de noves formes properes a la tecnologia aeronàutica. Les superfícies lleugeres i de geometria complexa, la rapidesa de muntatge o ta versatilitat i la possibilitat d'introduir canvis obre unes grans perspectives a la construcció amb tancaments i estructures metàl·liques.

Per aprofundir en aquests objectius hem plantejat la realització de dues jornades consecutives: la primera, realitzada durant els mesos de febrer i març de 2 0 0 1 , s'ha dedicat a l'estructura i ha tingut una gran resposta de tècnics i empreses. La segona, prevista pel mes de juny del 2 0 0 1 , tractarà sobre els materials utilitzats en la construcció de façanes i cobertes metàl·liques, fa es tracti de sistemes complerts ja de revestiments. Així mateix, inclourà un repàs de les darreres realitzacions i de les noves possibilitats en àmbits on encara no hi són presents.

18.00 18.30

Jaume Avellaneda Pausa - cafè EI projecte tècnic de l'envoltant: la

20.00

coberta Cesc Duran i Jané Anàlisi d'obres

Programa de les sessions tècniques DIMARTS 16.30 17.30 18.00 19.30 19.45

5 DE JUNY

L'envoltant metàl·lica Fernando Ramos Galino Pausa-cafè Inauguració de l'exposició Presentació de productes Pausa Presentació d'obres i debat

Jaume Avellaneda i Cesc Duran i Jané DIJOUS 14 DE JUNY 16.30 El disseny de la estanqurtat: el

Centre Tecnològic de Manresa Horacio Espeche Sotailo i Joan Sabaté i Picasó DIMARTS 12 DE JUNY 16.30 Tecnologies metàl·liques 17.30 17.45 19.15 19.30

Joan Sabaté i Picasó Pausa-cafè Presentació de productes Pausa Presentació d'obres i debat Edifici piunfamiliar

18.00 18.30

manteniment, neteja, reparacions i

20.00

DECATHLON i altres naus industrials Jordi Moliner 5almas DIMARTS 19 DE JUNY 16.30 Envoltant de xapa i estructura difosa 17.30 17.45 19.15 19.30

César Ramírez i Martmelt Pausa-cafè Presentació de productes Pausa Presentació d'obres i debat

20.30

Cellers d'elaboració i criança a Tiana Alfons Soldevila Cloenda

substitució dels components.

Xavier Ferrés Padró Anàlisi d'obres

Xavier Ferrés Padró DIJOUS 21 DE JUNY 16.30 Patologies de les

d'habitatges a

Sant Vicenç de Montalt Antoni Poch Vives L'envortantmetàl'licaaMontigalàilKEA,

detall constructiu Xavier Ferrés Padró Pausa - cafè Prestacions de l'envoltant metàl·lica:

de DWL Drywall, S:A. Alfons Soldevila. Dr. Arquitecte. Professor de projectes V-VI de la ETSAB, UPC. Ponents del seminari Jaume Avellaneda. Dr Arquitecte. Catedràtic del Departament Construccions Arquitectòniques I de la UPC Cesc Duran i Jané. Aparellador i Arquitecte.

Professor de l'Escola Arquitectònica del Vallès Xavier Ferrés Padró. Arquitecte. Consultor Biosca & Botey, SA Àngel Corral Miquel. Enginyer Tècnic. Professor titular del Departament de Construccions Arquitectòniques II de la UPC Eduardo Luque Arias. Cap d'Obres d'ACIEROID Ramon Escolano. Enginyer Industrial.

Director Tècnico i de Qualitat d'ACIEROID

envoltants

18.00 18.30

metàl·liques Àngel Corral Miquel Pausa - cafè Normativa control i recepció de

20.00

materials metàl·lics Eduardo Luque Arias Anàlisi d'obres

Exposició Dies Del 5 al 25 de juny del 2 0 0 !

Lloc

Cas pràctic de reparació de façanes metàl·liques Ramon Escolano

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor 5, Barcelona Sala d'exposicions. Planta baixa

Ponents de les sessions tècniques

i acadèmics: Joan Sabaté i Horacio Espeche

Fernando Ramos Galmo. Df Arquitecte.

Catedràtic del Departament de Contruccions

dates sessions tècniques: dimarts 5, 12 i 19 de |uny

Arquitectòniques I de la UPC Horacio Espeche Sotailo. Arquitecte

dates seminari: dijous. 7, 14 i 2 1 de juny preu sessions tècniques: 5.000 PTA preu seminari: 30.000 PTA

Programa del seminari

Joan Sabaté i Picasó. Arquitecte. Cap de l'Àrea de Construcció de l'Escola d'Arquitectura de la

DIJOUS 7 DE JUNY 16.30 El projecte tècnic de l'envoltant les façanes

Antoni Poch Vives. Arquitecte Jordi Moliner Salinas. Arquitecte César Ramírez i Martinell. President Fundador

Salle, URL

La posada en obra de les instal·lacions, l r cicle

Construir amb formigó. Formigó in situ. Seminari

Amb aquest cicle es proposen unes sessions monogràfiques que se centren en els aspectes importants a considerar en la posada en obra de cadascuna de les instal·lacions per posar al dia i aclarir temes, o debatre'ls.

En el curs es parlarà sobre la construcció en formigó i en especial sobre la utilització del formigó vist. En aquesta utilització, les condicions de l'encofrat, l'adequada dosificació i la correcta execució esdevenen fonamentals. La dificultat d'aconseguir un bon resultat i el risc que comporta (ja que un cop executat és pràcticament impossible de reparar) fan d'aquesta operació una de les més complexes i incertes de la construcció actual.

Del 5 al 19 de juny a

El cicle s'estructura en sessions monogràfiques i en cadascuna es parlarà d'una instal·lació i les seves associades, i la sessió versarà sobre el vocabulari comú dels trets bàsics de cada instal·lació, la normativa d'aplicació, criteris sobre la tria i acceptació de materials (tradicionals i nous), com revisar un projecte i els criteris de modificació o canvis de qualitat, els cnteris de traçat de la instal·lació i els de control de la posada en obra. Així mateix, com prevenir patologies i quins son els problemes típics durant l'exe-

cució i que generen delectes. programa • Electricitat i il·luminació • La posada a terra • Fontaneria i aigua calenta sanitària •

Evacuació i fums

responsable acadèmic: Arcadi de Bobes dates: del 6 al 27 de |uny a Granollers horari: dimecres, de 17 a 2 1 h durada: 16 hores preu matricula: 30.000 PTA preu col·legiat; 25 000 PTA

Els materials d'argila cuita Dimarts, 19 de juny

Projecte un formigó vist. Del càlcul al projecte: el disseny constructiu. Manel Fernandez

•

Formigó: dosificació, granulometna additius. Domènec Masó

•

Condicionaments tècnics dels encolrats.

Separadors i ancoratges. Jordi Garcia

•també es poden fer inscripcions a cadascuna de les sessions independentment

Jornades Tècniques a Vic •

Programa •

horari, dimarts, de 18 a 2 1 hores durada: 3 hores cadascuna preu matricula: 6.000 PTA preu col·legial: 6.000 PTA

•

i

Els nous formigons (d'alta resistència. alleugerits, estructurats, e t c ) . Antonio Aguado • Acabats i textures del formigó. Joan Ardèvol

•

El control dels materials i control d'execució. Xavier Aumedes

•

Patologies i mètodes de diagnosi. Reparacions. Joan Leiva

responsable acadèmic: Joan Sabaté dates: de! 5 al 19 de juny a Manresa horari: de 17 a 21 h durada: 9 hores preu matrícula: 25.000 PTA preu col-lefiat 20.000 PTA professors: Antonio Aguado. Director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de camins, canals i ports de BarcelonaJoan Ardèvol. Aparellador Xavier Aumedes. Arquitecte tècnic Manuel Fernàndez. Arquitecte. Professor d'Estructures Arquitectòniques a l'Escola d'Arquitectura de La Salle (URL) o a l'Escola Elisava Jordi Garcia. Arquitecte. Departament tècnic Encofrats Alsina Joan Leiva. Laboratori de materials de l'EUPB Domènec Masó. Enginyer industrial

•-.•í»

M E D I

A M B I E N T

HHHM

Construcció, arquitectura i urbanisme sostenibles, exemples (segona edició) Del 26 al 3 0 de juny del 2001 Presentació

18:15

Habitatge unrfamiliar aïllat a Vidre-

19:15

Josep Bonfill, arquitecte 23 habitatges a la Vall d'Uxò Javier Segarra, arquitecte

res La capacitat limitada del nostre planeta i la forta incidència que en aquest àmbit té el sector de la construcció, estan comportant canvis que modifiquen substancialment els sistemes actuals de treball en la construcció.

Per donar a conèixer algunes experiències interessants en aquesta línia, el Servei Rehabilitació i Medi Ambient organitza la segona edició del curs "Construcció, arquitectura i urbanisme sostenibles. Exemples*.

L'objectiu és presentar exemples d'urbanitzacions i edificis en què s'hagi tingut en compte aspectes medi ambientals. El curs s'estructura en tres blocs, en que s'analitzen des dels punts de vista econòmic, constructiu, funcional i de disseny edificis públics, edificis d'habitatges, tant pi un familiars com unifamihars, i urbanitzacions. L'objectiu final és que els assistents puguin extieure'n conclusions per aplicar a obres pròpies tant pel que fa als seus sistemes tipològics com constructius.

Jesús Alonso, arquitecte tècnic Dimecres, 27 de juny 16:00 Promoció de 60 habitatges de Vimusa a Sabadell Ricard Perich, arquitecte 17:00 Promoció de 28 habitatges bioclimàtícs i ecològics de protecció oficial a "Mas Lluhi* a Sant Feliu de Llobregat Xavier Millet, arquitecte de BCN Cambra Lògica de Projectes

18:00 18:15

19:15

Programa definitiu Dimarts, 26 de juny 16:00 Habitatge unífamiliar aïllat a Sabadell Fidela Frutos i Josep Mana Sanmartín, arquitectes 17:0 Habitatge unífamiliar aïllat a Girona Jordi Badia, arquitecte 18:00 Pausa

18:30 18:45

Pausa Promoció de 30 habitatges a la zona de Torreforta-Riu Tordera, Tarragona

17:15

ORGANITZACIÓ

Oíes: Del 26 al 30 de juny del 2001 Horari: Del 26 al 29, de 16 -20 h. Dia 30, de 10 -12 h.

Preu matrícula: 30.000 PTA Preu col-legiat/da: 24.000 PTA Responsable acadèmic: Toni Floriach. Servet Rehabilitació! Medi Ambient.

Uoc: Sala d'actes del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. (C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona) Inscripcions: Servei d'Informació: 932.402.060

Joan Rieradevall, doctor en enginyeria química. Professor d'Elisava-UAB

uFI •i

tectes L'infonne MIES Albert Cuchi, arquitecte. Professor de construcció de l'FJSAV

Visita a la instal·lació fotovoltaica de l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona Oscar Aceves. Teulades i Façanes Multtfuncionals. S.A.

Josep M. Gutiérrez, arquitecte Pausa

18:30 18:45

Rondes.

Conxita Balcells, arquitecta Josep M'Forteza. arquitecte tècnic

de Manresa Joan Sabaté i Horacio Espeche, arqui-

Dissabte, 30 de juny. De 10:00 a 14:00

Pla Ambiental del Campus de Castelldefels. Parc tecnològic de la Mediterrània Josep Benedito i Agusti Mateos. arquitectes. Lluís Duart, enginyer

Divendres, 29 de juny 16:00 Poble Bioclimàtic de Zolina Emilio Mitre, arquitecte 17:15 Nau industrial de Valeo a Sta. Perpètua de Mogoda Josep Sotorres. arquitecte í arquitecte tècnic Pere Riera, arquitecte

Miquel Balcells, arquitecte Promoció de 24 habitatges bioclimàtics a Ronda de Dalt - Hospital Militar. Pla de les vores de les

Dijous, 28 de juny 16:00 Centre Tecnològic

Pausa

S'ha previst la concessió de beques a esludiants, pel 50% de l'import de la matricula.

' : — ;—~-r—,- ,

•nH

H i i l •*-_ •- - '

1

I

1 1i

n·íiin· l •• HMiRrli U I iTrfBllli1 • il^llil • si^iifi 11II • \m

4 i ~^-f "·*"-r*?

r

^^-r I

I

••••••

Màster Project Management en edificació i urbanisme. Gestió de la promoció i construcció

1

Edició 2001-2003 Any acadèmic 01/02 Mòdul 1: Introducció al management i project management 24 hores

• Anàlisi de viabilitat de l'operació immobiliàna • Promoció i gestió del sòl per a edificar • Màrqueting operatiu • Resolució de cas pràctic. Simulació Any acadèmic 02/03

• La gerència del projecte i obra • Els agents del procés d'edificació i les seves relacions • El management i el project manager com a directiu Mòdul II. Gestió de la promoció immobi-

Mòdul III. Gestió del procés de construcció 150 hores • Gestió estratègica de projectes • Organització i lideratge d'equips de treball

liària 176 hores

• • • •

Gestió de la qualitat Gestió del projecte Habilitats directives Anàlisis dels costos de construcció i el seu

• • • • • •

• • • •

control Gestió de l'execució de les obres Gestió del manteniment i postvenda Tancament de l'operació i manteniment Resolució de casos pràctics. Simulació

Operació immobiliària Economia d'empresa i comptabilitat Dret mercantil i de la propietat Contractació Anàlisi del sector immobiliari Màrqueting immobiliari, estudis de mercat

• Avaluació financera de projectes immobiliaris • Finançament d'operacions immobiliàries

Mòdul IV. Tesina 150 hores

• Fiscaiitat en el camp immobiliari • Assegurances

• Treball final

responsable acadèmic: Carles Puiggròs dates: l r curs, del 19 d'octubre de 2001 a l ' l i de maig del 2002 horari: divendres de 16.30 a 21 hores i dissabte de 9.30 a 14.00 h duradd: 2 cursos acadèmics preu matrícula: l r curs 480.000 PTA. 2n curs 480.000 PTA preu col·legiat: l r curs 400.000 PTA, 2n curs 400.000 PTA

irUUN

\MJ\1JJ

~~~ dt

•

1

I-1 • t e l

-< 9 ^ H

.••: „ i f W K .

: :

T

,

1

organitzat conjuntament amb

Ví(

JW ÍPS<ïffjB^s•;" : TiD

OBERT PERÍODE ADMISSIÓ CANDIDATS Cal presentar currículum vitae i carta de presentacióLes admissions no es comunicaran íins al mes de iunv/iulioi

_

1 1 1

A C T I V I TATS ACTIVITATS

Control de qualitat. Cas pràctic

FORMACIÓ

I Codi: Q10216

Dimecres, 6, 13 i 20 de juny a Barcelona materials compleuen els requeriments de la normativa vigent, controlar els resultats i especificacions dels documents que garanteixin la qualitat i prendre decisions quan aquests resultats no siguin els desitjables. En aquestes sessions, s'explicarà tot a través d'un exemple

Prep3'at ei frogra^a de cj-mc! =e quadrat i fef-ne el seguiment per poder certificar l'acompliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics porten a terme durant l'execució de l'obra. Han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els

pràctic, aplicat a un edifici de volum mitjà/petit. Es posarà un èmfasi especial en els controls del formigó d'acord amb la nova instrucció EHE.

durada: 9 hores preu matrícula: 18.000 pta preu col·legiat: 12.000 pta responsable acadèmic:

dates 6 , 1 3 i 2 0 de juny del 2 0 0 1 honrí: dimecres, de 18 a 2 1 h

Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Cap del Servei Habitatge

mats dels riscos que comporten diversos processos de treball i han d'estar formats per treballar segurs. En aquesta sessió es mostrarà com utilitzar el mètodes pedagògics i com desenvolupar habilitats per a la comunicació, facilitant emes útils per als professionals no habituats a fer de professors o comunícadors.

Professor: Jaume Llacuna. Doctor en Filosofia i Uetres, expert en formació i comunicació Responsable acadèmic: Ezequiel Bellet Horari: dilluns de 17 a 2 1 hores Durada: 4 hores cada sessió Preu matrícula: 6.000 PTA per sessió Preu col·legiat- 5.000 PTA per sessió

La seguretat i salut a les obres Cicle de sessions a Barcelona i Granollers SEGURETAT EN ELS ENDERROCS Dates. Dilluns. 11 de juny a Barcelona Es parlarà de la seguretat bàsica que cal aplicar en els treballs habituals d'enderroc, de tota la seva problemàtica i de les mesures de prevenció que l'experiència ha demostrat que són efectives i d'aplicació real.

Professor: Joaquim Sanchez. Arquitecte tècnic. Tècnic en prevenció de riscos.

LA FORMACIÓ I LA INFORMACIÓ EN SEGURETAT DELS TREBALLADORS A U S OBRES Dates Dilluns. 2 de juliol a Barcelona Els treballadors de les obres han d'estar mfor-

Programa de postgrau. Coordinador de seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu

I

Del 9 de novembre de 2001 al 2 6 d'abril de 2002 Des de l'apancn de l'RD 1627/97 es va implantar una figura professional específica, el coordinador de seguretat.

Els coordinadors son els professionals competents encarregats de tenir cura del compliment de les normes de seguretat a les obres, d'avaluar els nscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar ets actors del fet constructiu per integrar la seguretat en el procés de disseny i execució, i fer accions de sensibilització i, fins i tot, informació dets nscos als treballadors a l'obra.

Aquest programa de postgiau forma part del programa de formació de seguretat i salut laboral que el Col·legi porta a terme des de fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catarunya, amb I objecbu que eís professionals que desenvolupin aquesta funaó professional adquffecdn uns coneixements adequats iteshabilitats per exercir-la.

El contingut del curs respon al model de formació desenvolupat conjuntament amb diverses universitats i entitats de diversos paísos europeus.

El curs està adreçat afe tècnics que, segons la LOE poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres.

Propasa

•

MÒDUL IH - Elemofs «nilixn per i Ei pmwció de rism laborals: •

Malalties professionals en el sector de la construcció.

•

Gestió de La qualitat: seguretat i qualitat. Les normes ISO 9000. Auditories de qualitat Auditories de seguretat.

•

Higiene industrial aplicada a la construcció.

•

Introducció a rergonomia. Conceptes bàsics i la seva apltcactó a les feines, materials i eines de la construcció.

•

El factor humà: psicologia i formació. Formació i informació.

•

Tècniques de negociació. La missió del coordinador de seguretat. Estudi de procés de tota negociació: preparació, confrontació i modificació de solucions.

•

La Llei de prevenció de nscos laborals. Reglament de serveis de prevenció i normativa de seguretat.

•

•

Responsabilitat crvil i penal dels promotors, del contractista, de l'autor del projecte, dels subcontracustes i dets coordinadors de seguretat. Responsabilitats derivades de la fase de projecte i de I execució, i ets controls.

MÒD» H - Coordinarà Se wfurebt •

El perfil professional del coordinador. Coneixements i habilitats necessàries. Missió i (un-

ment de les construccions.

•

La prevenció del risc a les obres d'enderroc.

• •

Gestió dels residus en la construcció.

Riscos en obra crvil i obres d'edifpcació.

• •

Seguretat a les instal·lacions elèctriques.

Seguretat a les màquines i en l'ús d'aquestes.

•

Sessions pràctiques, visites d'obra auditoria, proteccions col·lectives, manteniment.

MÒDUL VI - La dnrniKjtié per raplicacio de (TtD 1627/97: •

L'Estudi base de seguetat i l'Estudi de seguretat.

• •

Pla de seguretat i la seva implantació.

Sessions pràctiques i visita d'obra, inspecció.

Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 80% de les classes, superar les proves d'aprofitament, auri com aprovar el treball final.

Francisco Javier Llovera. Catedràtic d'Universitat.

Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Responsable

HÒDU W - L x t · x · ó professional del coarriMadon • professional del coordinador. Fase de projecte i d'execució.

•

La Inspecció de Treball i la seguretat en el sector de la construcció.

Introducció a la prevenció dels nscos i la seva relació amb ta qualitat < el medi ambient. Millora dels resultats econòmics.

•

MÒDUL I-Normativa i lefitlació: • La Directiva europea sobre seguretat en obres temporals o mòbils i la seva transposició a Espanya RD 1627/97.

•

cions. Les línies mestres de Pont Royal.

Experiències de coordinació en obres.

•

Presa de decisions. La informació, consulta, participació i formació dets treballadors. Anàlisi dels processos de producció. La seva modificació i l'eliminació d'algunes situacions de rrsc.

Einesperalainformaciòilaforn^iriL'AutyAudit t ei mòdul FRAP. Presentació d'un cas real de coordinació de projecte i realització. Exemples de solucions conceptuals aportats pel coordinador. Dificultats habituals i resolucions.

La coordinació en fase de projecte i d'execució.

•

Contro. documental de la coordinació i auditories de seguretat.

• Metodologia per a la coordinacjó de seguretat

• • •

Senyalització de les situacions de risc a les obres.

Equips de proteccions col·lectives i individuals.

Mesures de seguretat en la reparació i manteni-

acadèmic de l'Àrea de Formació en Seguretat del CAATB

Jaume Abat, Director general de relacions laborals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Antoni Albesa, Llicenciat en Ciències Químiques, Inspector de Treball i Seguretat Social.

Emlio Almendral, Arquitecte tècnic. Cap de Seguretat del Grup COPISA. Manel 8ase/ga. Responsable de l'Àrea de Salut Laboral de l'Institut d'Estudis de la Salut.

Ezequiel Bellet, Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat.

Fermí Bondia, Tècnic superior en Prevenció.

Ukhéle Butzbacti, Formadora i consultora en recursos humans. Directora de Geoda Formacions.

Josep Maria Calafell, Arquitecte tècnic. Cap de l'Assessona Jurídica i Professional del CAATB. Xavwr Cardós, Enginyer tècnic elèctric. Tècnic supe-

rior en prevenció de riscos laborals Emili Domènech, Enginyer Tècnic Mecànic. Cap de Maquinària d'ACS a Catalunya.

Jesús Femandez. Arquitecte tècnic. Servei Normativa def CAATB. Ramon Graus, Arquitecte tècnic Cap de l'Oficina Tècnica de Diagnosi del CAATB. Alfons Güell. Consultor mediambiental. Secretari tècnic del Gremio de Entidades del Reoclaje de Residuos (GERD).

Jaume Guixà, Arquitecte tècnic. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC Jaume Llacuna, Doctor en Filosofia i lletres.

Expert en formació i comunicació. fiem Lorent, Ingenieur du batimenL Jaume Moctanera, Enginyer tècnic. Cap del Servei de Prevenció de l'Agrupación Guinovart Obras y Servicns Hispana S A Miguel Àngel Olmedo, Arquitecte tècnic. Tècnic en prevenció de riscos Miguel Àngel Palomo. Arquitecte tècnic. Coordinador i consultor de seguretat José A Pérez, Cap de seguretat obra cml Catalunya de Fomento de Construcciones y Contratas SA Aleiandro Romero. Llicenciat en psicologia de les organitzacions i del treball. Director de la Drvtsri de Prestacions Tècniques de Mutual Cyclops Ala. Àngels Sànchei Arquitecta tècnic Coordinadora de seguretat Joaqwn Sénctez, Arquitecte tècnic.

Datts:Del 9 de novembre de 2001 al 26 d'abril de 2002 Dunda: 150 hores lectives + 50 hores de treball Horari: Divendres, de 9.30 a 14 i de 15J0 a 20 h.

Preu •Jtrfc·ü: 375.000 PTA P m col·legiat 315.000 PTA Uoc: Col·legi d'Apaielladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona M a r u c * Tel 932 40 23 73

Servei d'Informació Tel 932 40 20 60 Fax 932 40 20 61

Curs de postgrau en perícia forense ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^

Del 8 d e juny d e 2 0 0 1 a ) 2 8 d e juliol d e 2 0 0 1 a Barcelona Dins l'àmbit professional, les persones que dominen els fonaments tècnics d'una professió i que en coneixen les implicacions jurídiques s'anomenen perits.

La foonació perícia! és cada vegada més necessària en les relacions econòmiques. jurídiques i tècniques, en una societat que demana criteris en l'aplicació lògica de les

Aquest curs s'organitza a la Fundació Politècnica de Catalunya en conveni amb el nostre Col·legi a efectes de l'habilitació professional corresponent i és un dels postgraus, dins el Màster en Valoració de Béns i Taxació de Danys, que otganitza la FPC. Compta amb 8 crèdits per al Màster.

tècniques i un coneixement profund de les qüestions que comporten valoració econòmi-

Programa

ca.

•

El perit forense, com a expert, ha de ser un bon interlocutor amb els agents que interve-

Alvaro Garcia Messeguer • La comunicació escrita. Casos pràctics.

Enric Casanovas • Comunicació oral: Casos pràctics.

Carmen Pérez m La funció Pericial Forense Francisco Javier Llovera • Teoria general de la prova. La prova testifical. La prova pericial Fernando Valdivia

nen en un procés judicial. Cal que tingui, a més d'uns coneixements tècnics profunds, uns coneixements bàsics de tipus jurídic i habilitats per a la comunicació.

En aquest curs de postgrau es pretén donat els coneixements teòrics i pràctics suficients per a l'exercici professional d'aquesta especialitat.

CURSOS

La comunicació del perit: Lingüística i llenguatge.

Codi: P1121

• Arquitectura legal • Intervenció pericial en judici simulat Jordi Fernàndez Esteve Aymà • La perícia en els processos a la JurisdicFernando Valdivia ció Civil Francisco Javier Llovera Guillem Vidal Fernando Valdivia Francisco Javier Llovera Jordi Fernàndez • La perícia en els processos a la Jurisdicció Contenciós-administiativa Esteve Aymà responsable acadèmic: Fco. Javier Llovera • La perícia en els processos a la Jurisdic- dates: del S de juny al 28 de juliol (aula de ció Penal la FPC a l'Illa Diagonal) Francisco Javier Llovera horari: divendres de 16 a 21 hores i dissabGuillem Vidal tes de 9 a 14 hores durada: 82 hores • Seminari Ir. Jurisdicció Civil. preu matrícula: 110.000 PTA preu col·legiat: 110.000 PTA Fernando Valdivia • Seminari 2n. Jurisdicció ContenciósOrganitzat conjuntament amb administrativa.

Esteve Aymà K-J'.-™1-™™—""•->• _./... ™ • Seminari 3r. Jurisdicció Penal.

Francisco Javier Llovera Guillem Vidal

D ' I N F O R M À T I C A

Aula d'Informàtica de Barcelona •

CODI CI202 0215 CI203 CI203 CI212 CI207 CI206

INFORMÀTICA BÀSICA Excel I nivell Excel II nivell Internet Internet Organització del disc Power point Word 1 nivell

DATES del 18.06.01 al 27.06.01 del 12.06.01 al 26.06.01 dia 6 de juny dia 28 de |uny dia 13.06.01 dia 29 i 3 0 de juny del 19 al 28 de juny

HORARI del9a21h(dllidc) de 19 a 21h (dm i dj) dimecres de 1 7 a 2 1 h dijous de 17 a 21h dimecres de 17 a 21h d», de 17 a 2 1 1 dss. de 9 a 13h de 19 a 21 h (dm i dj)

DURADA 8 10 4 4 4 8 8

PÜEU MATRÍCULA 14.000 17.500 11.000 11.000 7.000 14.000 14.000

PREU COL·LEGIAT 10.000 12.500 8.000 8.000 5.000 10.000 10.000

CODI CI401 CI305

INFORMÀTICA APLICADA Planificació i control de projectes amb MICROSOFT PROJECT 98 PRESTO 1 nivell amidaments, pressupostos i Certificacions

DATES del 11.06.01 al 27.06.01 del 1.06.01 al 15.06.01

HORARI DURADA de 19 a 21h (dll i de) 12 dv.de 17 a 21 idss. de 9 a 13 h 20

FÜEU MATRÍCULA 25.000 46.000

PREU COL·LEGIAT 20.000 35.000

(/na persona per ordinador. Els corsos en honri de noti tenen un descompte del 25% imetv/s dissabtes).

M. U.

i

1 ACTIVITATS

V A L U S OCCIDENTAL 10 ANYS DE LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS OCCIDENTAL

•

BTÍOSiae.SESSIONSTÈCNrauESICUR.

CW& U QUAIITO EN I W O O Ó

gació, dissabte 9 de juny.

SET MONOGRÀFIC

Horari: Tots ets dimecres de 18 3 O a 2 1 3 0

Sopar anual deh col·legiats. Divendres 6

finef29dtmi|

hores

dejuld.

•

•

•

La tfelegaoo del Vallès Occidental pre-

Uoc Sala de Conferencies de la Detegaoó

ExcurvS i sopar a l a Mola. Divendres 2 8

tk*n. a r t * aquestes activitats dedicades a l a

Pmt CoMe$ats; 12.000 ptes. No cot.egiat&

de setembre.

qualitat en redrfeaoó. posar sotre la taula.

16.000 ptes.

Viatge a València, per visitar La Ciutat de

mitiançant una exposició, conferències <

las Arts i les Ciències, del 12 al 14 d'oc-

cursos, la situació actual en el nostre sector

tubre.

i contribuir a l'obertura de nous camins que

Visita guiada a les esglésies de Sant Pere

permetin, mitjançant la formació i la infor-

de Terrassa amb concert de música clàs-

mació, avançar en la seva consecució.

Places Hmitades

sica. Divendres 16 de novembre.

Per c d e t w et desè j r u w s j n . efe

EXPOSICIÓ

aparelladors i arquitectes tècnics valtesans han començat a preparar un seguit

ACTIVTTATS ESPORTIVES

d'actes que se celebraran al llarg del

•

2001 alguns dels quals es presenten a continuació:

EL CONTROL DE QUALITAT EN L'EDIFICACIÓ

New Jan Cava esponsorrtat per la Dele-

•

Dies: fins al 2 9 de maig

Excursió d'un cap de setmana en 4x4.

Horari: de dilluns a divendres de 9 a 4 i

informació:

Dissabte 2 i diumenge 3 de juny.

de 17 a 20 hores

Delegació del Vallès Occidental

Sortida a Barcelona, per veure un partit

Uoc Delegació del Vallès Occidental

telèfon: 937 80 11 10

del primer equip del F.C Barcelona ACItS CULTURALS •

Conferència-crjlloqui

sobre la LOE.

Dijous 21 de juny.

•

12 DE DESEMBRE. CLOENDA DE L'ANIVERSARI

Exposició col·lectiva d'arquitectes tècnics, en diferents disciplines artístiques.

Algunes dates poden patir modificacions

Inauguració divendres 14 de setembre.

• Cursos i sessions relacionats amb l'exposició sobre el Control de qualitat. informació: ACTES LÚDICS •

Sortida per assistir a un concert a la

Delegació del Vallès Occidental. telèfon: 937 80 11 10

Sopar anual dels col·legiats La Delegació del Vallès Occidental

OSONA

Dtiepció d'Osona PL Major. 6. Vk • Tet 938 85 26 11

Delegació del Valies Occidental.

Parc del Vallparadis. el dia 6 de juliol-

Telèfon: 937 80 11 10

BAGES - B E R G U E D À

ACTIVITATS DE LA DELEGACIÓ D'OSONA • El 29 de maig i 5, 7 i 12 de juny: m euf frictk de mun de conètncKf de 19 a 21 «ores. * càrrec de J.l. Llorens • Da 19 de juny: Jornada tècnica: 'Els «Berna* fnfb cub". 0e 18 a 21 hores. Lloc. Sala d'actes.

Més informació:

celebra aquest any el seu sopar anual al

Sopar anual dels col·legiats La Delegació d'Osona celebra el seu sopar anual a l'Hostal Sant Marc de Calldetenes, el d u 8 de |uny a les 2 0 . 3 0 h.

tntormack): Delegació d'Osona Tdèton:938 8 S 2 6 11

Sopar anual dels col·legiats La Delegació del Bages-Berguedà celebra el seu sopar anual al restaurant La Sala de Sallent, el dia 15 de juny a les 21 hores.

Informació:

Dekgació Bages-Bertuedà Telèfon: 938 72 97 99

. .

ACTIVITATS

DIVERSOS

LA FESTA DELS APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS LA FESTA DEL SOL, DEL 18 AL 2 1 DE JUNY

1

La Festa dels Aparelladors, que enguany compta amb tot un seguit d'actes, es dedica al solstici d'estiu, amb el següent programa (provisional):

1 1 1 1

dilluns, 18 de juny. Acte d'homenatge als aparelladors que fan els 50 anys d'exercíei professional hora: a les 19 hores. lloc: sala d'actes del Col·legi, l a planta

jj 1 1 1 1

dimecres, 20 de juny. Sessió tècnica dedicada a l'edifici del Palau de Congressos de Catalunya, a càrrec dels tècnics de l'obra i les empreses que han fet la consrucció i les instal·lacions. programa • El projecte i l'execució d'un edifici polivalent, a càrrec de Carles Ferrater,

•

• Tecnologies especials, a càrrec de talleres Inox (tancaments) i TDM (fusteria) hora: a les 16.30 lloc: Palau de Congressos de Catalunya Av. Diagonal, 661-672 Cal inscripció prèvia al Servei d'Informació Telèfon: 932 40 20 60

•Fi

arquitecte, Rafael Alabèmia. aparellador Albert Penin, arquitecte col·laborador • La construcció del palau. Un cas singular a càrrec de Ferrovial-Agroman i Ferrovial Agroman Enginyeria.

• L'estudi acústic, a càrrec d'Higini Arnau doctor en Ciències Físiques

dijous, 21 de juny. El Sopar dels Aparelladors i Arquitectes Tècnics hora: a les 20.30 hores lloc: Palau de Congressos de Catalunya, Av. Diagonal, 661-672 de Barcelona programa de la festa 20.30 h Acollida dels assistents.

Inici de l'aperitiu amb acompanyament sorpresa.

21.30h Entrada a la Sala Polivalent per iniciar el Sopar.

21.50h Parlament de benvinguda, a càrrec de Xavier Bardají, presiden1

de! Col·legi.

22.00 h Inici del Sopar.

50 ANYS D'EXERCICI PROFESSIONAL Els aparelladors que fan les noces d'or amb la professió tenen un cita el dilluns 18 de

L'acte tindrà lloc el dilluns, 18 de juny a tes 19 hores, a la sala d'actes

juny, per celebrar en companyia d'amics i familiars l'homenatge que els brinda el Col·legí, com a reconeixement de la seva tasca professional.

La Junta de Govern lliurarà una placa commemorativa a cada un dels homenatjats.

del Col·legi, primera planta. informació: Departament de Comunicació Telèfon: 932 40 20 83

23.30 h Homenatge al Sol. Inici de la Festa a càrrec de l'Orquestra del Sol. Sorteig d'un viatge a Nova York per a dues persones.

Patrocina: / A F A R G E 02.00 h Fi de festa. «·™.«o™« Reserva de taules al Servei d'Informació telèfon: 932 40 20 60 fax: 932 40 20 61 informacio@apabcn.es

Assemblea col·legial de mutualistes de Premaat Dimecres, 6 de juny Premaat convoca Assemblea col·legial de mutualistes per preparar l'Assemblea General Ordinària de Mutualistes, prevista per al dia 22 de juny a Madrid.

Aquesta primera assemblea, amb caràcter preparatori, tindrà lloc a la sala d'actes del Col-legi. dia: dimecres, 6 de juny hora: a les 19 hores, en primera convocatòria i a les 19.30 en segona convocatòria. lloc: safa d'actes del Col-legi.

Primera planta. informació Secretaria del Col-legi Bon pastor, 5 08021 Barcelona Tel: 932 40 20 55 Fax: 934 14 34 34 sec retaria @a pabc n .es

PRIMAVERA DEL DISSENY Quant dura un producte? Quin és el seu temps de caducitat, tant pel que fa al seu desgast físic com a l'estètic? No parem d'actualitzar i de substituir, però quant dura el procés de transformació que fa que un producte nou i lluent esdevingui escombraria tecnològica?

El tema central de la Primavera del disseny 2001 es situa en l'eix de dos mirades simultànies: la visió del futur pròxim, anticipant imatges del disseny que ve, i la influència de la memòria, rebobinant el temps vers anteriors experiències culturlas individuals o col·lectives.

GRATIS: DUES DÈCADES Fins t ' l de juny Exposició del poeta visual Xavier Canals emmarcada dins de les activitats de la Primavera del Disseny 2001, concebuda i realitzada com un poema visual de 7,5 x 8 m. d'ample que s'estén al terra de la Sala d'exposicions del Col·legi. La seva forma i contingut consisteix en l'ordenació en columnes cromàtiques , amb constant variació de mida i/o tipografia de totes les paraules "gratis" que han arribat impreses al domicili de Xavier Canals durant els darrers vint anys.

Sala d'exposicions del Col·legi.

Bon Pastor, 5. Barcelona De dilluns a divendres, de 9,30 a 20 hores.

Organitza el Departament de Cultura Telèfon: 932 40 20 60 A/e: cuKura@apabcn.es

Intimisme i color Una exposició de pintura de Mercè Riera A l'espai d'exposicions de la primera planta Oberta fins a I'l de juny Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 19 hores.

Organitza: Departament de Cultura Informació: Servei d'Informació: 932 40 20 60

m ÜÜAC T I V ITATS

ACTTVrTKTS DE FORA L'ENSENYAMENT OCI FORMIGÓ

BAUFACH 2 0 0 1

ESTRUCTURAL

Fira internacional de ta Construcció

JORNAOtS D í DEBAT I REFLEXIU

fcjuestes jornades tenen l'obrectm d'oterir una

S06RE L'APLICACIÓ DE LA L O E

trobada e n w m u t u a l " ' aatrüents en g r »

Baufacrt és la fra de construcció alemanya que es fa cada dos anys a Lwpi*Boc idtfes Lapag, del 24 *l 28 d'octubre.

i, control dd risc i

ral perquè es cornunquin entre sf i exposin els

ALESSANDRO MENDINI ENTRE

seus mètodes, eines, openències. limitacions, èxits, fracassos, e t c , i establir llaços

En iquota jornada e tara a » reflenó sob* et hmonamtrt de la Uen « i « u i B i K f c d o * j u m un nou eifcKjment de les funcnns i (xnv p u l n c » del «fcnra. ranato de la n r a de k qmtol en » wea. > tutoxrb * l i tasca n » MnrJa en el central del procés cdrfcaton. d r i n i l K : Palau de Conptssos de Tarragona, dd 8 al 10 de nowmbre. a a o l p a m a l a jornada ( n u fins al 30 de sttemfxe: 65.000 PTA Inscnpcions poswnory 75.000 PTA

per a futures col·laboracions entre docents.

Finalment, definir quin tipus d'ensenyament convé impartir avui d » en e h diferents nivells • escoto

LES ARTS La unrveraaiital t la poesia c*ict*mttfi

l'obra

eclèctica d'Alessandro Mendmi. un arquitecte,

informació: Telèfon: 49 0 341 678 81 95 Fat 49 0 341 678 81 82 u.bnese·tepacer-rnesK.de ibaufach.de

dissenyador. i estudiós de la cultura de renom internacional. La mostra mstal-tada al Museu de les Arts Decoratives exemplifica la producció d'aquest artista italià al llarg de 3 0 anys d'aquesta antologia,

a r p n t o : Ache. Asoclaciòn centraco-tècnica

dates, fins al 22 de juliol

del hormigon estructural

horari; de dimarts a drssebte de 10 a 18 h. diu•^nges i festius, de 10 a 15 hores

d a t a 181 19 d'octubre, de 9 a 21 hores.

loc Museu de les Arts Decoratives

•oc CEDEX C/Alfonso XII. 3 de Madrid

Palau Reial de Pedrates informació-

Av. Diacon», 686 de Barcelona

Instrruto Eduardo Tomïa lEsMIa)

Telèfon: 9 3 2 8 0 5 0 24 • F » 9 3 2 8 0 18 7 4

C/Serrar» Gahache, s/n. 28033 Madrid

Revista de Deracho Ufbanistico Doctor Esquerdo. 47 • 28028 Madrid Metans: 914 00 80 18 - 915 74 64 11 Fat: 915 04 15 58 rdufftnontecorvo.com

Tel: 913 02 04 40

TREBALL AMB PEDRA

LA POLÍTICA DE L'HABITATGE

VISITA I JORNADA TÈCNICA

EN L'ÀMBIT LOCAL.

FÒRUM 2 0 0 1 DE PATRIMONI

Primavera del Disseny 2 0 0 1 que reuneix per

Habitatge per a tothom

TÈCNIC I INDUSTRIAL

primera vegada els millors dissenys de mobles

Aquestes segones jornades pretenen oferir un

L'objectiu és crear debat entorn dels temes

de l'arquitectura que es van fer entre el 1927

marc de debat a administracions, professio-

relacionats amb l'existència i la història del

Amb el pas del temps, el que havia estat un element bàsic de la construcció tradicional d'aquest país, La pedra, ha passat a ser un element mes decoratiu deixant et seu protagonisme a materials mes moderns, de manera que s'han perdut els ofiers que d'ella en depenien. dit: dijous. 7 de )uny a les 12 h. tac de la visJb Taller de peapedrer La Floresta Boc de tt ponència^ Sala d'actes del Col·legi d'Aparelladors de Lleida ponent Fèlu Martin, picapedrer

http: www.e-acne.org

Htr caatlleidavcaU.eida.com hMp-Jtewwicaatltetda.com

UUUfcl

ISUHIBHB

nals, agents socials i representants del món patrimoni tècnic i industrial del país. organitza: Associació del Museu de la Ciència i empresanal. per a una política d'habitatge urbà

dates: fins al 2 9 de IUIIOI UOC: Museu de les Arts Decoratives Palau Reial de Pedralbes.

organitza: Diputació de Barcelona. Delegació per a la Gestió Patrimonial i Habitatge

25 de juny, a les 19.30 h: Fons histònc de

dates: 1 4 1 1 5 de novembre

FECSA-ENHER, a càrrec de Ramon Puiggené,

Boc: Palau de Congressos. Fira de Barcelona.

director del Fons Històric FECSA-ENHER.

Av, Reina Ma. Cristina 1. 0 8 0 0 2 Barcelona

- 2 6 de novembre, a les 19.30 h: Obres de restauració d'edificis de patrimoni industrial, a

informació: Diputació de Barcelona. Delegació per a ta

càrrec d'Antoni Gonzàlez Moreno-Navarro.

Secretaria tècnica: Josep Iria i Bosch, 5-7.

lloc: Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Via Laietna. 3 9 08003 Barcelona

Fat 9 3 2 04 9 7 3 2

informació i inscripcions:

A/e: inter.congresvbcn.servKom.es

Associació del Museu de la Ciència i de la Tèc-

PREMIS CAUPOLICAN 2 0 0 1 XI Edició dels Premis nacionals d e S e g u r e t a t e n la C o n s t r u c c i ó

nica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya Rambla d'Egara. 270. 0 8 2 2 1 Terrassa

El Cortseio General de la Arquitectura Tècnica

Tel: 9 3 7 8 0 3 7 8 7

de Espana amb el recolzament del Ministeri de

Fiï: 9 3 7 8 0 6 0 8 9

Treball i Assumptes Socials ha convocat recent-

A/e: associaciomctve*c.ictnet.es

ment els Premis Caupolican 2001 sota el lema

PREVENTIA

Gestos per a la Prevenció.

Aquesta edició admet actuacions executades

Fira sobre seguretat i prevenció de riscos

Boc Laboratori del Consorci Uetdata de Control

Fira de Barcelona organitza la segona edició

tfa: 12 de juny

del principal certamen europeu sobre seguretat

hort: ales 16hores

i prevenció de riscos.

pontnt Àrea de Formigó del Consorci Lleidatà

Roc i dato: Tindrà lloc a Barcelona, del 8 a

de Control

M l d'octubre.

orfinfca CoMegi d'Aparelladors > Arquitectes Técncs de Lleida

Bcd. Diagonal 452, 5è. 08006 Barcelona a/e: irrfowpnm3vefa2001.org http^AMw.prirnavera2001 .org

arquitecte, restaurador de monuments

08034 Barcelona.

cació i discussió de la metodologia, funció i

mgd i dels seus materials constituents.

Av. Diagonal, 6 8 6 de Barcelona.

Gestió Patrimonial i Habitatge

L'orjfectiu de ta sessió és duu a terme l'eiph-

nificatius dete matenab més usuals, En aquest

Design Museum de Weil am Rhein.

Catalunya

El formigó i els seus components

cas ta xssio esta dedicada ats assaigs del for-

< el 1931 organitza: Museu de les Arts Decoratives i Vítra

de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de

AL LABORATORI

interpretació de resultats dels assaigs més sig-

Una expostció prevista dins les activitats de la

problema de creixement de Catalunya.

Tel: 932 06 46 46 ASSAIGS DE CONTROL

GART, BARCELONA I BRNO.

digna i respectuosa amb el medi. davant del

Col > f d'Aparelladors de LJeida Tri: 9 7 3 24 9 1 0 0 • F a t 9 7 3 2 3 0 6 58

MIES VAN DER ROHE. ARQUI-

TECTURA I DISSENY A STUTT-

i(i)oTTiac)ú i inscripcions: O Enric Granados. 5 • 25006 Uekto

•™r«.bcn.es/icub

Fat: 9 1 7 6 6 0 7 0 3 Afe estretlaf)ietcc.csic.es

més informació.

des de I'l d'abril de 2000 fins al 3 0 de novembre de 2001. data de tancament d'aquesta con-

BATI MAT 2 0 0 1

vocatòria. Les categories són les següents: a la

Fira internacional de la construcció

mació pública, a ta informació tècnica, a la ini-

Tindrà lloc a Paris del 5 ai 10 de novembre

innovació i investigació, a la formació, a la inforciativa universitària i a la iniciativa col·legial.

informació:

més informació:

www^atknaLcom

Cometo General de U Arquitectura Tècnica

Gabinet de Comunicació Preventia 2 0 0 1

70rueRnei

CEnric Granadot, 5 • 25006 Ueida

Josep López/Begona Giménez

9 2 5 3 2 Lenltois

Tet: 9 7 3 24 9 1 0 0 • F a t 9 7 3 2 3 0 6 5 8

Telèfon: 934 12 73 05

CJJtfte·da·caatftoda.am

Fai: 934 12 4 7 4 6

U.: 33 01 475 65 102 Fat 33 01 475 60 818

•ww.caattteida.com

lkpezvBrupoquarck.com

deEspana Perretccdn

P. Castellana 155 28046 Madrid Tet: 915 7 0 15 35 • fu 9 1 5 71 2 8 4 2 wwwjnjurtectura-keciitca- .atg

Quadern ztmni SEGONA QUINZENA MAIG 2001 ! i

Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els produc-

El col·legi posa a disposició de les empreses un stand per presentar els seus

tes anunciants mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar

productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empre-

en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.

ses que hi seran presents durant el mes de maig:

Empresa o producte

Ref.

LESSEPS MOTOR GUILLERMO TORRES PAVIMENTS TURÓ PARK SICO VALLIMPER LUMACAR TECINCO LAEC LABORATORI D'ASSAIG DEL CAT DE TARRAGONA URGELL CONTROL INEMA CECAM IGEOTEST SANITAS WERMASI APACAR IBERTRAC IBERMAPEI AGENDA DE LA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE SAUNIER DUVAL CLIMA CEILHIT JUNKERS CANAL CONSTRUIR GAS NATURAL MITSUBISHI EUROPE ALAC

PER

2 4 5 7 8 12 13 15 16 17A 17B 19 22 23 26 31 51 53 57 59 61 63 64 65 66-67 Contraportada

A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:

BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ

PREFABRICADOS ESCAYOLA VALLS

ACTILUZ DETECTA 2000

CONSORCIO TERMOARCILLA

TRAC VERTICAL

ASFALTEX C0N5TRUCCIÓN

WERMASI

FEPESA

ALKOR ORAKA IBÉRICA

REPSOL BUTANO

TEXSA MORTEROS

IBERMAPEI

FABRICA ELECTROTECNICA JOSA

MASA

BTICINO QUINTELA

BTV

M.S. INGENIEROS & CONSULTORES

JANSA METAL

UNEX-APARELLAJE ELECTRICO

COMPOSAN CONSTRUCCIÓN

SOT

ONDULINE MATERIAL

TECOSUR

ARTIS ORGANIZACIÓN

SENAUZACION Y DISEÍJOS URBANOS

POLIGLAS

VALLIMPER

REYNAERS ALUM1NIOS DEL VALLÈS

LB.

WEBER BROUTIN CEMARSKA

CLAR REHABILITACIÓ

INGENIERIA DOMOTICA

SISTEMES DE REFORÇ ACTIU

MITSUBISHI EUROPE

TECHNAL

EUROCABLE

GRUPO MECANOTUBO

PUERTAS ARTEVI

SUBEROLITA PÈNDOL TALLERS TREPAT

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es

Servei d'Informació Comercial

I

Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb ei número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.

En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents: Nom i cognoms Empresa Adreça Població

C.P.:..

Telèfon:

Fax:

P U B L I C I T A T

2 19 36 53

E-mail:

L ' I N F O R M A T I U

3 4 5 6 7 8 9 10 20 21 22 23 24 25 26 27 37 38 39 40 41 42 43 44 54 55 56 57 58 59 60 61

Portada

11 28 45 62

n ú m

1 8 5

12 13 14 15 29 30 31 32 46 47 48 49 63 64 65 66

16 33 50 67

17 18 34 35 51 52 68

Contraportada ada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi.

L'Informatiu • Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Fax: 932 40 23 64

GUIA

D'EMPRESES

OlOit twc*,»» T 93UM3C0 mar 43004 I V T . ? * * T ?77?S

Gabarrò

oaoiawncELGNA Tala 93 307 29 30 Fa> 9 3 X 7 20 82

Cermans

ANDAMIOS DE FACHADA APUNTALAMIENTOS TORRES FUASY M O V I E S

3 9 0 - W • Wèfenn 93 344 08 00 93 344 00 0 7 - 0 6 0 1 3

ALUMINOSI

EXTEN

CONTROL DE 0UA1JTATA L'OBRA C O N S T I U C C I O N I S EN M A D E I A FUSTERM D'OBRA.

„ , „ , ISÉNETON EXTENSIBLE PER A 080OB BWCEL0NA REHAWUTACIÓ I W 414 X 16 F « 202 31 \2

OUILLERMO PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD

Assistència Tècnica i Control de QuaUtal a IM tipus d'obra

MANUALES Y AUTOMATICAS Tel.: 937 31 54 46 tí.Afi»5í,!taf NLU.a·rwd

/1LKORPWN

CAJAS PARA PERSIANAS EHROIUBLES

di PVC-P ptti \» «

®

ALKOR DRAKA IBÉRICA, s>

T . . rT7\

V

L5

01015

.

E8TUOI8 QEOTtCMCS

H. «3 451071

ESTUDIS OC PATCH.OQM

BwktH·un

AB8AK1 8ÚMC DC PILOTS

Trt.: 93 648 40 00 - i*ittp://wwv».alkof es

GeOTECNIA. MiCROPU-OTS, ANCORATGES, H A , MEDI AMBEWT.

fMALACOWnUCOÒN K I M A f f i . SA « ColduAo, 20 P Plxta 0*002 lAÍCaONA « « 3 4 3 5 0 » Fa. 93 302 42 2*

- <M0l71ARCU.OtA

La solució a l'aíuminosis

NOUÍBAU T« 93 549 57 00 3354954 75 Far. 33 949 S4 16

ALUCOBOV CHBOND ALUCOIÇ tachadas tgeras de aluminio

PER

A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:

Bon Pastor, 5 * 0 8 0 2 1 Barcelona

BITMAP.

Telèfon: 932 40 20 57 •

ISIDRE RODRÍGUEZ

E-mail: comercial@apabcn.es

Fax: 932 4 0 23

64

r

r

Sis «5*4=2

Una aposta jnnpvadora La promoció o naoitatges de noguer de O Baciau. i Sabadell, .nteessi des dedncnnpirtsdevisU psUmneM «caistpMla «n u tvotcya dels «•Mages. pel sstemi i pnces cons-

tructiu imwwaoc' a partir 3c Í'LS de componenB pre·aüialsipírBresolu· a6 estètic» hm. En«|WSIcas.requ« de projede i H de aesM de ram han IHDitl» de»*el prmco «mt jpgçi.js

| ^ H p p s 4t4 promotor. a a M ^ n ^ t pua pmam pntesuorurs -cttaq· (n^mw M I M cjpdeiespreposMemtoictara.de psW o tormati que tia» a t M l f »

*<~.

«Bsof-' i í a u tca·m

re -»i *

Can Baciana Frtu tecnica/Dades de l'obri Nom d» l'obri Mat»tatges oe üoguef a Can Baciana.

Ubicació Latorre. 158 Sabadell (Vallès Occio··ital).

Finiba. S L Arquitectn Felip Pich-Aguilera i Teresa Batlle

»,. '

Caps de projecte Àngel Sendarrubtas i Bruno Sauer Arquitecte Tècnic José Mana Salanch Project management / Gestió d'obra Josep Mana Forteza i Jordi Altèi arquitectes tècnics (G3 Gestió 4 Proiectes i Obres).

Estructura Bernabè Farré, arquitecte tècnic (BO Consultors) -*•* > Instal·lacions l * i o s e p iuliol, enginyer ~6I.Enginyena). i d'altres

ira: 6.849 m' '• 416 144 000 PTA iCi/Acabament: Desembre 1996/Març 1998 Segona tee Volum d'obra: 4.130 m PEM: 333.518.000 PTA Inici/Acabament: Març 1998/Maig 1999 Industrials que hi han participat í .0 arquitectònic)

METALL tsefia.iend . coberta) -•APONT (fusteria i n t e r n * )

Habitatges a Can Baciana L

a promoció d'habitatges de

Can Baciana està situada en un solar que havia estat ocupat per una fàbnea de producció de maqumna tèxtil, que fou puntera en tecnota|ia en efe moments àlgids d'aquest ram Se la indústria tan arrelat a Sabadell La fàbni ,3 traslladar-se ja fa temps a unes noves rns'i -ixions, mes adequades per a la seva producció, i et solar va restar inutilitzat fins que els propietaris -que són els mateixos que encara porten endavant ta fàbrica- van decidir que el volien rendibtlitzar, però sense vendre'l. De la col·laboració conjunta de l'equip d'arquitectes i del promotor, que aportava idees de models de gestió de propietat immobiliària i de tipologies d'habitatges que ell coneixia de fora del nostre país, va sorgir la proposta definitiva, la qual, mitjançant un pla especial, reordenà ets volums fixats al pla general, situant un cos baix paral·lel a la Ronda -però en l'extrem més Munyà d'aquesta-1 un cos de planta més reduí: Í però més alçada, prop de la Ronda, aconse^umt una forta presència des d'aquesta via tan transitada de la ciutat. Entre els dos edificis, s'hi situa un espai públic, del qual una part és de propietat municipal, resultant de la cessió de) sòl del Pla Especial, i una part és de propietat privada però oberta i accessible a tothom. Els habitatges son de lloguer i n'existeixen 10 tipus diferents per diversificar al màxim l'oferta i cobrir el major ventall possible de clients, que és una bona manera d'assegurar l'èxit de la promoció i a la vegada donar el

millor servei possible a la demanda pel fet d'o-

extrems són habitatges de quatre habitacions.

habitatges és el safareig, una hatxtació intenor

les obres i d'accelerar també la intervenció

però no simètriques, ja que les de les puntes

ventilada només amb un xunt, que requereix

d'altres industrials amb unes condicions de

s'obren en diagonal. I en les escales centrals,

una màquina assecadora per poder eixugar la

treball més bones, cosa que -no ho oblidem-

dos apartaments de dues habitacions i un

bugada. És una llàstima que els inquilins d'a-

repercuteix positivament en la producció i en la

rendible ta promoció, no els interessa la inno-

d'una habitació i uns dúplex de cinc habita-

quests habitatges hagin de renunciar a l'únic

qualitat de la feina dels operaris. Per últim, des

vació tecnològica i encara menys la tipològica.

cions en els dos últims pisos de tot l'edifici.

costum arrelat en la nostra cultura d'aprofitar

del punt de vista comercial, té l'avantatge de

Qualsevol cosa que sembli nova l'associen amb

Tots els habitatges disposen en aquest edifici

les energies eòlica i solar, quan estem fent

disposar d'una imatge del producte a vendre

mafors complicacions i costos. Quant a l'estè-

de ventilació transversal, a excepció del d'una

tants esforços per incorporar en els nostres edi-

des de molt aviat.

tica, ja no són raonaments comercials o econò-

sola habitació, sense patis interiors.

ftcis altres elements estalviadors d'energies

Però. com bé diuen els tècnics que han

contaminants, més perfeccionats, però alhora

dirigit l'obra, aquest procés no hauna estat

ferir mottes possibilitats d'elecció.

Els promotors professionals, "salvant honroses excepcions", només es dediquen a fer

mics sinó gustos personals dels qui inverteixen

L'altre volum, més alt i proper a la Ronda,

o gestionen els diners els que solen imperar

és molt més tancat per protegir-se de l'ambient

-en aquest punt són molt poc professionals- en

més agressiu que significa l'intens trànsit rodat

El mèrit de la varietat tipològica i de les

tot cas, amb el típic "això no ven" (que es

i de la situació en major alçada. Tot i així, dis-

petites, però grans, novetats distributrves s'han

planificà l'organització de l'obra amb enters

treuen de la màniga perquè tampoc no es dedi-

posa de balcons i grans finestrals que, en tots

de compartir entre la demanda del promotor

de lògica constructiva, però també organitzati-

quen a fer estudis de mercat seriosos) els

els pisos, s'obren en diagonal buscant el major

per ofenr alternatives diferents a les que es

va i econòmica, i des del punt de vista d obté-

camins d'innovació en el camp de l'habitatge

angle de visió possible vers l'espai públic. En

poden trobar al mercat usualment i la resposta

al nostre país s'han fet molt difícils. Per aquest

aquest edifici hi ha dues tipologies de distribu-

a aquesta demanda per part dels arquitectes.

motiu, ha hagut de ser un promotor "no pro-

ció d'habitatges, amb quatre plantes de sis

fessional", amb entusiasme, i ganes de fer

apartaments d'una sola habitació, per replà i

coses diferents -a més de ganes de fer calés- el

tres plantes de quatre habitatges per replà, de

que ha fet possible la realització d'aquest conjunt d'habitatges.

tres habitacions.

possible si no hagués estat gestionat per un

més complicats de fer servir.

mr una bona relació qualitat-preu. Segons ells. hauria estat molt dificultós per a la direcció facultativa aconseguir aquest procés d'obra,

Sistema i procés constructiu innovador El segon vessant innovador

d'aquests

Quant a les distribucions interiors, cal des-

habitatges és el del sistema i procés construc-

Ja hem dit que la promoció consta d'un

tacar la possibilitat d'adaptació a dues posi-

tiu seguit en el tancament de les façanes. L'ús

edifici orientat a sud. retirat del soroll i, per

cions diferents, de la distribució dels aparta-

sistemàtic de components prefabricats en

tant, més obert, amb un tractament de façanes

ments d'una i dues habitacions, gràcies a l'ar-

aquests tancaments ha permès una execució

més permeable, amb terrasses i un petit jardí,

mari que separa els dos espais ja que és mòbtl.

ràpida d'aquesta partida, i ha estalviat aproxi-

molt ben integrat en la façana amb els habitat-

amb rodes, i fent-lo girar es pot obtenir un sol

madament dos mesos de temps. Però té més

ges de planta baixa, que ajuda a fer la difícil

espai més gran. Només cal desmuntar les guies

avantatges, ja que la seva realització, imme-

transició de l'espai públic exterior a l'espai pri-

de les portes corredisses, ja que no són solida-

diatament a continuació de l'estructura, per-

vat interior. En aquest bloc, hi ha quatre tipo-

ries amb l'armari, sinó que estan agafades al

met disposar d'un espai de treball a l'interior

logies diferents d'habitatges: a les escales dels

sostre. En canvi, el punt més febte en totes els

molt més còmode i segur del que és habitual a

PUnU Bloc horitzontal

gabinet vinculat a l'equip de disseny, el qual

que hi implicava des del primer moment a tots els industrials que han intervingut en els tancaments, si s'hagués adjudicat l'obra a una sola empresa constructora, ja que són empreses que es regeixen més per una lògica d'organ i toc ió interna que de la mateixa obra. I el sistema de subcontractaciò a l'oferta més baixa. sense tenir gaire en compte si l'oferta! és el mateix que el projectat o només és "similar" •és a dir. pitjor- hauna comportat moltes dificultats per aconseguir coordinar i controlar la qualitat del producte dels diferents industrials fi que no hi hauria hagut la possibilitat de tre-

:-aiiar prèviament amb ells per ajustar ei seu

arquitectes, però. a la vista del resultat, val la

r'oducte als requeriments de la solució cons-

pena. El contrari, desentendre's de molts dets

'jCtnra, que és tal com realment es va fer.

Aquí s'ha de ter notar que l'opoó presa en aquesta obra és la contrària a la tendència

processos o responsabilitats de la construcció que es poden assumir, no sembla el bon camí per produir arquitectura de bona qualitat.

actual de dividir les responsabilitats al màxim en què, molt sovint, sembla que s'acabm diluint tant que aquestes desapareixen ja que

Planta habitatge

Resolució estètica molt acurada La tercera qualitat enumerada d'aquesta

ningú es fa realment responsable del resultat

actuació és una resolució estètica molt acura-

final. Per contra, assumir tot el procés de ges-

da, en la qual es veu un intens treball en el dis-

tió i contractació per una oficina lligada i amb

seny dels pannells de façana i en l'articulació

eis mateixos objectius -encara que no fun-

de les diferents distribucions en planta. Hi ha

cions- que els de l'estudi d'arquitectes, i que

dos tractaments formals quasi oposats: el de

treballa amb un producte que coneix, és

l'ediftci baix, molt mes tranquil i assossegat,

meritòria perquè implica més feina per als

més obert amb les terrasses cap a la placa

comunitària, i el de l'edifici aií, més tancat i trencat, més dinàmic, i que. com pretenia,

La de prefabricar en surt més ben parada.

La resolució formal dels edificis i de l'es-

de les distribucions, en algunes detesquais la

xar sempre més difícilment en la composktó

sala d'estar no té cap paret escairada, que

de buits i plens; i que. en ser els habitatges de

dóna una personalitat molt acusada als habi-

lloguer, les exigències -i les pors- dels inquilins

crida força l'atenció en passar per ta Ronda. En

pai púbic és un mèrit atribuïble evidentment

canvi, el sistema constructiu per als dos edifi-

als dissenyadors. però també se'n pot atribuir

tatges però dificulta el moblament. Bé és cert

son molt menors que si aquests mateixos habi-

cis és el mateu, ei que demostra que l'altema-

una part al promotor, en acceptar una estètica

que la bona resolució de les façanes en part és

tatges fossin per vendre. Però també és ben

trva de tancaments prefabricats no és una solu-

diferent a la comunament proposada per

gràcies al fet de no tenir ni safareigs ni cuines

cert que pocs promotors professionals "clàs-

ció rígida i monòtona, sempre que s'estigui dis-

aquests tipus d'edificis. El mateix podríem dir

a l'exterior, que són les peces que solen encai-

sics' haguessin assumit -ni tan sols en les

posat a estudiar i resoldre diversos tipus de

Chcto

mateoes condicions de promoció- cap de tes

pannells i de trobades entre peces i entre pan-

propostes constructives, de gestió, o formals

nells i els altres tancaments.

que s'han assumit en aquesta obra i, en canvi (que és el més important), cap d'eiles no ha

El nombre de pannells de cada tipus per

impedit en absolut l'èxit de la promoció smó

aconseguir aquest efecte de variació és baix (al

que, al contrari, l'ha millorada. #

voltant de 5 o 6 repeticions de cada un) el que fa que el cost de la façana s'encareixi en no poder amortitzar els costos dels motlles.

Suposo, també, que un motlle per fer cinc o sis pannells no tindrà un cosí tan elevat com un que hagi de suportar 100 o 2 0 0 emmotllaments (i si no és aní, s'haurien de dissenyar motlles d'aquests tipus). Per altra banda, en moltes obres, sense cap tipus de reflexió prèvia, proposem i obliguem a fer un altre tipus de motlles, complicadíssims de realitzar a vegades, ï sovint fabricats en unes condicions de treball força penoses, que només serveixen per

Josep Olivé

un sol ús, als que denominem encofrats. Si valorem les dues opcions, des del punt de vista de la relació cost total/qualitat final, penso que

Tèrmits?

SENTRTTECH Sistema de Eliminación de Colonias

ibertrac, s.l. control de plagues c/ Breda, 9

(Tractament Tradicional

08029 - BARCELONA

934 393 104 - 934 304 301

www.termitas.net

www.ibertrac.co.

Una proposta audaç i innovadora É

s atractiu trobar-se amb

pati al mateix nivell de la plaça.

una promoció d'habitatges entesa amb

Pel que fa a les instal·lacions, com a par-

el criteri d'oferir una proposta innovadora i

ticularitat, s'ha previst deixar col·locades les

contextualitzada amb l'entorn social/urbà on

canonades per a la futura instal·lació indivi-

es desenvolupa. Es tracta de dos edificis d'ha-

dual d'aire condicionat des de i'habitatge fins

bitatges destinats a lloguer, de dimensions

als indrets on s'fia reservat l'espai per a allot-

relativament reduïdes, amb espais versàtils,

jar els equips (a la coberta i a un altre espai

on totes fes estances donen a l'exterior, amb

situat a la planta baixa, sobre la rampa del

molta llum, pensats amb la intenció de satis-

soterrani)

fer noves demandes de ia societat d'avui. Les edificacions ocupen només una part del solar.

Participació dels industrials i incorporació de la figura del project manager

La resta s'allibera per conformar una plaça pública.

D'una banda, s'ha d'esmentar

La particularitat del sistema constructiu

l'atre.

ment de fomentar una oferta d'habitatges de

emprat a la façana i el seu perllongament a la

lloguer amb aquestes singulars característi-

coberta amb xapa requereix la resolució de

ques, des d'una iniciativa externa al sector de

detalls molt concrets en fase de projecte d'a-

la construcció i, paradoxalment, anant a con-

cord amb la tecnologia que s'empri definitiva-

tracorrent del que és habitual en les promo-

ment per a dur-los a terme. Això és així sempre

cions que es generen des del mateix sector. De

que es vulgui projectar amb sistemes construc-

l'altra, cal destacar l'audàcia de resoldre el

tius específics, innovadors o diferents dels

projecte adoptant una solució pròpia i especi-

habituals, i fa necessària la implicació en fase

fica que el destaca en un entorn no gaire

de ptojecte dels industrials que després realit-

agraït, la qual transcendeix la mateixa edifica-

zaran l'obra.

ció i ofereix a aquest entorn immediat uns

El procediment utilitzat en aquest cas ha

valors que el requaüfiquen, incorporant així

estat fer una selecció prèvia d'industrials en

una volguda intervenció de reestructuració

base a una definició de les especificacions i

urbana en el solar ocupat antigament per unes

sistemes a adoptar en la qual s'ha valorat tant

naus industrials.

l'oferta econòmica com l'aportació de solucions tècniques i, també, la disposició a tre-

Una proposta tècnica interessant

ballar coordinadament amb la resta d'impli-

Pel que fa a les solucions constructives, el

cats per desenvolupar les solucions escaients

projecte presenta unes propostes tècnicament

per a cada una de les singularitats i trobades

interessants i uns tractaments austers que les

entre elements.

ratifiquen com a tals i en permeten la viabilitat

Un cop feta la selecció, s'ha completat la

econòmica del conjunt. En aquest sentit, des-

definició del projecte amb la participació dels

taca la solució de la façana que, entenent-la

industrials que seran els executors de l'obra,

com un element que actua de pell de l'edifici,

de manera que s'ha pogut afinar la resolució

s'ha resolt amb plafons prefabricats de formi-

particularitzada dels detalls, definir la geome-

gó que pengen dels forjats estructurals de for-

tria resultant, especificar clarament les uni-

migó armat. Són plaques de grans dimensions

tats d'obra que en resulten, i planificar e! pro-

que van configurant els diversos plans de faça-

cés d'obra. Aquesta metodologia de treball

na amb les corresponents obertures, les quals

s'ha articulat amb la incorporació de la figura

es tancaran amb fusteria d'alumini. Per això ha estat necessari un estudi detallat de la definició geomètrica dels elements i de l'estructura des d'on s'han de suportar. El resultat és un sistema industrialitzat que es transporta a l'obra per fer-ne l'encadellat in situ, i que permet una gran rapidesa d'execució de manera que es té l'edifici tancat poc temps després d'acabar l'estructura.

El fet de tenir tancada ta façana permet

del project manager, i amb el fet de "paqueno malmetre els tancaments ja instal·lats,

imatge per iniciar la fase de venda del produc-

sobretot amb l'elevació i moviments de mate-

te. Cal fer notar que s'ha emprat aquest mateix

lloc d'adjudicar el conjunt a un contractista

rials. Altres consideracions serien: es facilita

sistema constructiu per a les dues obres que

general.

així la prevenció de riscos |a que la mateixa

componen la promoció, malgrat que es tracti

façana actua de barana de protecció per al

de tipologies d'edifici força diferents.

desenvolupament dels treballs, es protegeix

En la relació entre l'edifici i la plaça des-

l'interior dels agents atmosfèrics, 1 es minimit-

taca el joc que hi té la transició entre ambdós

za en el temps l'impacte visual de l'obra (de

espais, cavalcant-se entre ells, i donant-li un

seguida té la imatge d'edifici complet des de

caràcter ambigu a aquesta frontera. Aquest joc

desenvolupar tota la resta de treballs de cons-

l'exterior). L'aparença de l'edifici ja sencer fa

resol també la privacitat dels habitatges situats

trucció des de l'interior, tenint cura, això sí, de

que alhora e! promotor pugui emprar aquesta

a la planta baixa, tot i que disposen d'un petit

titzar" les contractacions per especialitats en

®

Estudi econòmic: gestió encertada i cost raonable iyT I quadre resum del pressu-

nrtzació de ïa plaça pública. Descomptant ia urbanització í extrapolant les dades de superfícies i costos, es podna fer un atrevit intent d'aproximació per estimar el preu habitatge de l'ordre de les 85.000 ptes/m', i el preu soterrani a l'entorn de les 43.000 ptes/rrH (per a l'edifici alt, el més recent).

En qualsevol cas, el cost final és raonable i cal pensar que es deu en gran mesura a la gestió de segregació de les contractacions, evitant els sobrecostos de les subcontractes, i al fel d'haver contractat ja en fase de projecte, fent possible la coordinació i definició detallada dels treballs per evitar unitats d'obra no previstes, i implicant els industrials participants en la consecució de l'èxit final. Un altre procediment segurament hauria encarit l'obra. í r

i r A post. s'hi observa la importància del cost de ía façana (plafons prefabricats + aïllament + fustena + envans d'extrasdossat interior) respecte de la resta de conceptes en què s'ha desglossat el cost global, on també es veu que la serralieria hi té força incidència. S'ha de dir que l'obra no ha requerit complexitats especials en estructures i fonaments i. per tant, aquest capítol s'ha quedat en un marge de cost força moderat.

Així mateix cal fer notar que el resum econòmic comprèn tant els soterranis com les plantes sobre rasant. No pot prendre s, doncs, el cost unitari final per metre quadrat com una dada real de preu d'habitatge. Això fa que tampoc no siguin comparables les ràtios entre ambdues obres ja que la proporció de soterrani es força diferent: representa un 29% de la superfície total en l'edifici alt i un 4 1 % en l'erici apaisat. D'altra banda, els preus incorpo-

'••

Jordi

n també la repercussió del cost de la urba-

•

* l j w t e c f e tècnic

quadre resum pressupost

euros

euros/m'

milers ptes

plesW

%

euros

eums/n1

37.930 71.292 250.310 180.093 30.423 120.864 120.299 119.151 131.111 97.094 121.194 61.688 34.462 18.788 33.897 10.608 56.050 103.194 5.301 78.198 244.191 12.729 65.619

9.18 17.26 60.61 43,61 7.37 29.26 29,13 28.85 31.75 23,51 29,34 14,94 8.34 4,55 8,21 2.57 13,57 24.99 1.28 18.93 59.13 3.08 15.89

16.006 29.791 56.448 21.174 9.505 21.280 16.322 28.059 110.992 «

2.337 4.350 8.242 3.091 1.388 3.107 2.383 4.097 16.206

3.85 7.16 13.56 5,09 2.28 5,11 3.92 6.74 26,67

96.200 179.045 339.262 127.256 57.124 127.896 98.099 168.641 667.076

14.05 26,14 49.53 18,58 8,34 18,67 14,32 24.62 97,40

A

A

A

A

A

A

A

882 13.011 40.630 2.118 10.918

1.528 2.872 10.084 7.255 1.226 4.869 4.846 4.800 5.282 3.912 4.883 2.485 1.388 757 1.366 427 2.258 4.157 214 3.150 9.838 513 2.644

1,89 3,56 12,49 8,98 1,52 6,03 6,00 5,94 6,54 4,84 6,05 3,08 1.72 0,94 1.69 0.53 2.80 5.15 0.26 3,90 12,18 0,64 3.27

18.921 12.521 1.800 6.367

2.763 1.828 263 930

m5it

«755

100.00

2.004484

485.35

416.144

60.760

instal. elèctriques, enllumenat i audiovisuats

17.170

estructura de formigó armat façanes (plaques formigó+xapa) cobertes+afllaments+ïmpermeabilitzacions fusteria d'alumini Cinc. vidres i persianes) serralieria fusteria/portes ram de paleta paviments revestiments+falsos sostres pintures ascensors instal·lació de sanejament instal·lació de fontaneria instal·lació de gas

urbanització seguretat i salut anres conceptes i control qualitat Pressupostat»!

edifici bloc apaisat (any 9 8 ) %

instal·lacions de calefacció i ventilació

fonaments i murs contenció

.;.-..•.-,•.

ptesnu-

milers ptes 6.311 11.862 41.648 29.965 5.062 20.110 20.016 19.825 21.815 16.155 20.165 10.264 5.734 3.126 5.640 1.765 9.326

enderrocs i moviment de [erres

mobiliari, equip cuina i senyalització

• mttmSÈ"'-'

1HBE

edifici alt (any 9 9 )

CONCEPTE

instal·lacions contraincendis

Olives

superfície total construïda = 4.130 rrí sota rasant = 1.206 rrí sobre rasant = 2.924 nr

A A

A

A

A

A

9.780 57.177

1.428 8.348

2,35 13,74

58.779 343.643

8.58 50.17

A

A

A

A

A

"

A

A

A

A

A

A

A

A

A

*

«

A

A

A

A

A

A

4.55 3.01 0.43 1.53

113.715 75.254 10.818 38.265

16,60 10.99 1.58 5.59

100,00

1501.073

365.17

superfície total construïda = 6.849 m S0tarasam = 2.825 rrr sobre rasant = 4.024 rrí

A

SEGON* QUNZENA MA

Projecte Can Baciana (Sabadell) PICH-AGUHERA ARQTS

( ^ om a propietaris

d'un

1 ^ ^ terreny, a Sabadell, objecte d'un pla

•

Distinció i singularitat de l'immoble.

especial de reforma interior, vam decidir cons-

•

Crea expectació, és a dir, pel fet de mun-

truif-ht habitatges, atès el seu emplaçament

tar la façana en la fase inicial de l'obra.

respecte de Sabadell i de l'àrea del Vallès, amb

dóna la impressió d'edifici pràcticament

la creixent xarxa d'infreestructures viàries i el

acabat.

desplaçament, cada cop major, de la població

•

de Barcelona vers l'àrea metropolitana. Així mateix, els habitatges serien de lloguer, vistes

•

les experiències de la resta de països de la

és ara una gran adaptabilitat a l'entorn

familiars, la creixent mobilitat laboral, el nou

(diverses textures i colors).

estil de vida tant de la joventut com de la gent

•

gran, etc.

Major protecció i seguretat en l'obra, ja que permet treballar dins l'edifici amb la

El plantejament inicial va ser:

acabats i equipaments que permetessin

El pannell industrialitzat de formigó arqui-

Construir un edifici singular únic, és a dir,

als futurs arrendataris instal-lar-s'hi amb

tectònic no és un material més de construcció,

el mínim cost possible en i nfraestructura.

que tingués identitat pròpia, cosa que

façana com a defensa.

més o menys innovador, sinó que comporta una

Per acabar, podríem dir com a experiència

Els habitatges havien de ser eficients,

filosofia nova i diferent en el procés construc-

que, a banda de les raons esmentades de sin-

tipus de construcció,

entenent com a eficients que fossin vàlids

tiu, tant en el desenvolupament com en l'exe-

gularitat, qualitat, e t c , per utilitzar-lo amb èxit

aspecte que té un valor afegit si l'edifici va

per a la seva destinació, convenients per a

cució, que integra a tots els agents que inter-

cal que hi hagi una total integració de tot l'e-

destinat a habitatges en règim de lloguer.

l'ús convingut, vigents, competents, efec-

venen en la construcció en un equip. Creiem

quip d'obra, c o m a passat en el nostre edifici.

Els habitatges, en la seva concepció inte-

tius, capaços, aptes, etc.

que aquesta façana, des d'un punt de vista del

Per tot això, en els nostres plans futurs consi-

rior, havien de complir uns criteris adap-

L'arquitecte, a la vista dels nostres reque-

promotor, presenta els avantatges següents:

derem la utilització dels pannells en aquestes

tats a les actuals i futures formes de vida,

riments, ens va proposar la construcció de l'e-

•

condicions.

estructures familiars, mobilitat laboral,

difici utilitzant les noves tecnologies i materials

assimilant-lo tot el possible al procés

constructius. A partir d'aquesta idea, va decidir

industrial, permetent així l'abaratiment i

comporta una fàcil localització i coneixement

•

Producte extremadament versàtil, en el sentit que admet multitud de formes, com

Unió Europea, pels canvis en les estructures

•

Muntatge dels pannells còmode, ràpid i net.

d'aquest

etc. Per això es va pensar en habitatges

•

d'entre una i tres habitacions com a molt,

de realitzar la façana amb pannell industrialit-

i que tinguessin un alt nivell de confort,

zat de formigó arquitectònic.

Canvi en el mateix procés constructiu,

la rapidesa d'execució en la construcció.

•

$

. FINIBA, S.L

Gran qualitat final de l'edifici.

Què passa a l'arquitectura... indústria E

ncara que als arquitectes

HA PROBLEMES; segurament que un dels més

• ens consti reconèixer-ho, avui en dia

flagrants és l'excessiu cost i la baixa qualitat de

existeix un profund desajust entre el que fem i

la nostra construcció (per ser precisos, en par-

el que realment la societat ens demanda, o

lar de qualitat, em refereixo a termes objectius

millor dit, allò que la societat aspira del nostre

com ara manteniment, durabilitat, toleràncies,

treball.

cost energètic...)

Em refereixo al fet que, segurament con-

La gent no entén que el nostre procés de

dicionat per la incertesa laboral, l'arquitecte

construcció sigui tan car i tan deficient. Els

tendeix a considerar et seu treball com una res-

paràmetres de la nostra societat són indus-

posta a les demandes plantejades (funcionali-

trials (un vídeo, un cotxe, un PC...) i és per

tat, cost, terminis...) a la vegada que un camp

això que aquesta societat xoca contra els arti-

obert per a la reflexió (expressió) personal;

ficis del sector de la construcció pel fet d'ha-

entre l'un i l'altre extrem, amb tota mena de

ver d'acceptar el resultat dels nostres proces-

matisos intermedis, hi podríem situar l'arqui-

sos arcaics i ineficients com una espècie de

tectura espanyola dels últims cinc anys.

fatalitat.

Crec que el nostre treball com a arquitec-

Això no pot durar, el desajust és massa

costos. En aquest camí d'industrialització l'ar-

tes deu aportar un autèntic valor afegit, real i

gran (tant, que un es pregunta com és que

quitecte pot prendre un paper determinant, ja

quantificable. Si no és així, no té cap interès.

hem arribat fins aquí). Hem d'industrialitzar

que està especialment ben situat per fer-ho,

Hem ser capaços d'identificar els problemes en

els nostres processos constructius com a única

establí nt-se com un autèntic departament de

el nostre entorn i no només les demandes. HI

via capaç de millorar la qualitat disminuint

I+D en el sector.

$

, Felip Pich-Aguilera í Tensa Batile

PICH-AGUILfRA ARQTS.

i

Una façana industrialitzada T ' S uan Felip Pich-Aguilera ens

d'error en la seva execució, ja que totes les

I, finalment, un altre dels aspectes a res-

I ^ C

peces han d'encaixar, com si fos un trenca-

saltar, és la millora en temps de l'execució

closques.

integral de la façana de l'edifici, que permet

va exposar la idea de treballar en aquest

projecte de l'antiga fàbrica Can Baciana de Sabadell, on volia introduir un concepte d'in-

Malgrat aquesta exigència, el sistema

avançar la planificació de l'execució de l'obra,

dustrialítzació en la construcció d'un edifici

comporta una millora en tres aspectes fona-

amb el que això suposa d'optimització deis

d'habitatges, la gent del seu equip, malgrat

mentals: en primer lloc, s'aconsegueix una

recursos emprats.

l'entusiasme

manifestar

qualitat molt elevada en aquests pannells de

El resultat final és un edifici amb una

escèptics que aquells plantejaments teòrics

formigó arquitectònic, fabricats a taller, amb

façana amb una sèrie d'elements d'alta quali-

inicial, ens vam

podrien arribar a la seva f i . El resultat aconse-

un exhaustiu control de la dosificació, oxidació,

tat, ja que s'utilitza si!icona estructural d'alta

guit pensem que supera amb escreix els dub-

curat, coloració, tonalitat i compacitat. que

resistència, platines. escaires i cargols d'anco-

tes inicials, i ens ha permès obrir un camí que

dóna com a resultat una resistència a la ruptu-

ratge d'acer inoxidable, que comporten un

es reflecteix en nous projectes, alguns dels

ra de més de 4 0 0 kgfcm2, en els diferents

manteniment mínim, una durada llarga i un

quals són a punt d'acabar-ne la construcció.

assaigs de control realitzats.

envelliment harmònic. 3É>

La façana industrialitzada és un repte i un

En segon lloc, i a causa de la seva ràpida

compromís per a tots els intervinents en la seva

implantació a l'obra, conjuntament amb la

execució, atès que es produeix una fabricació

col-locació de les fusteries d'alumini, del tipus

en paral·lel. Per un cantó, l'estructura de l'edi-

monoblx, permet tenir tot el perímetre de la

fici i, per l'altre, l'elaboració deis pannells

façana protegit amb l'acabat definitiu, millo-

arquitectònics a taller. Això implica que l'es-

rant ostensiblement la seguretat passiva de l'o-

tructura no admet, a la pràctica, cap marge

bra, i evitant, sobretot, el risc de caigudes.

Joseph M'Sabrich

ADHESI VOS • SELLAOORES • PROOUCTOS QUÍMCOS PARA LA CONSTRUCCION IBERMAPEI S A • 1Plaza Calaluíïa 20 5 - planta • 08002 BARCELONA Te 93 343 50 50 • Fa» 93 302 42 29

Programa, disseny i cost \~K l'hora d'afrontar l'execució

no admetien diferències de més/menys 1 c m ,

\ r \

de qualsevol projecte, el més important

tant pel que fa a alçades de planta com amb la

és la bona disposició de totes les parts intervi-

planertat de tota la façana. Un cop acabada

nents: propietat, projectista i enginyeria, en ta

l'estructura, i encara estintolades les últimes

recerca d'un bon projecte i una correcta posa-

plantes dels sostres, es comencen a col·locar ja

da en obra. I, sobretot, tenint sempre present

els prefabricats a nivell de planta baixa. La

l'equilibri entre programa, disseny i cost.

col·locació és ràpida i senzilla, ja que es fa

Aquest és un dels pocs treballs, en la meva

amb grua mòbil independent, i es collen els

vida professional, on vàrem poder participar

prefabricats directament als sostres amb tacs.

El rendiment és molt alt: en sis setmanes es va

d'aquesta clara conjunció d'interessos.

Ja des de l'inici de la nostra col·laboració,

finalitzar la col·locació dels prefabricats.

començant pel desenvolupament del projecte

S'inicia la fabricació de la fusteria d'alumi-

executiu de l'edifici bloc. que va ser el primer

m a partir de les cotes del projecte de prefabri-

a fer-se, vàrem estar treballant conjuntament

cats i es col·loca la fusteria, directament contra

l'equip projectista, amb la col·laboració de

els prefabricats, per part del mateix industrial

diferents industrials, per tal d'ajuntar totes les

de l'alumini, eliminant d'aquesta manera l'e-

peces que composaven la pell de l'edifici: faça-

xistència de premarcs. Posteriorment es va apli-

nes prefabricades, fusteria d'alumini i coberta

car escuma de poliuretà contra el prefabricat

de xapa. Era la principal característica del pro-

per la seva cara interior, segellant així totalment

jecte i el que tenia més incògnites.

les juntes de fustería-prefabricat. En 10 setma-

Vam iniciar una primera ronda de conver-

nes havíem acabat la façana de tot el b l x , amb

ses amb diversos industrials de cadascun dels

fusteries i prefabricats, eliminant

rams. Buscàvem un perfil molt definit: capaci-

perill de caigudes.

qualsevol

de la última planta i es van col·locar les planxes

gres, divisions interiors amb ceràmica de gran

grecades corbades, aconseguint una coberta

format, instal·lacions encastades, enguixat de

tat empresarial i amb un cert grau d'atrevi-

A coberta es van col·locar unes costelles

ment, per assolir treballs no corrents, disposat

corbades estructurals per suportar les corretges

L'interior del bloc es va fer de manera més

Com a elements constructius especials es van

a col·laborar en la realització de l'executiu i a

de suport de la xapa metàl·lica. Es va aplicar

tradicional amb divisions entre els habitatges i

fer uns armaris mòbils que separaven habitació

un cost competitiu dins del seu ram.

escuma de poliuretà directament sobre el sostre

escales de acustiarcilla, planxé de subbase.

Un cop feta la tria es va desenvolupar con-

ventilada amb molt bon comportament aïllant.

parets i sostres, sanitaris i fusteries interiors.

i sala, amb portes corredisses adossades. Així es tenia possibilitat de fer una única habitació

juntament amb ells et projecte executiu fins a

de tipus loft. Pel control dels diferents llogaters,

culminar-lo, amb els detalls d'entrega dels dife-

als accessos de l'aparcament soterrani, tant de

rents materials entre ells, acotant així les tas-

persones com de vehicles, es va utilitzar els sis-

ques de cada ram i el temps d'execució, ele-

tema de targetes personalitzades, que es poden

ments basïcs per a la realització dels contractes.

anular en el cas que l'usuari no estigui al

Amb la informació recollida, es va elabo-

corrent ddel pagament i també per facilitar al

rar la previsió de costos de l'obra, acabant-se

promotor la duplicitat i els canvis de llogater. A

de polir amb la propietat i el projectista.

les cuines es va col·locar enrajolats, col·locant-

Aquest document l'utilitzem com a base de

se granit vertical entre els mobles alts i baixos.

control de costos, en tot el procés de licitació,

L'obra completa es va fer en 14 mesos,

contractació i fins a la liquidació de l'obra.

temps molt correcte al ser la primera experièn-

També es decideixen els rams en què es frag-

cia de treballar amb prefabricats a les façanes,

mentarà l'obra: enderrocs, moviment

de

en un edifici d'habitatges. El resultat, tant pel

terres, pantalles, estructura, prefabricats de

que fa al procés d'execució com en el transcurs

façana, alumini, coberta de xapa, fusta, serra-

del temps per l'envelliment, és molt correcte. En

lleria, instal·lacions, ascensors, control d'ac-

•eferència als costos de l'obra, vàrem contractar-

cessos, mobiliari de cuina i neteja.

Mentre s'estaven fent aquestes feines es

- als diferents industrials per 392 milions i es . 3 liquidar per 399 a l'abril de 1998.

va iniciar l'obra, executant-se l'enderroc de l'antiga fàbrica Baciana (4.700 nv de planta),

Segona fase del projecte

la realització de les pantalles a les mitgeres i

La segona fase del projecte constava d'un

els murs de contenció i s'anava desenvolupant

edifici torre de 8 plantes i 3 soterranis, i de la

també el projecte de prefabricats de façana.

finalització de la urbanització de la plaça

Aquest projecte és fonamental pel desenvolu-

pública.

pament de tota la resta del projecte, ja que ens

L'edifici es composa dels mateixos mate-

marca tots els perímetres de sostres i els forats

rials que l'anterior, però en la forma exterior i la

de façana i, per tant. és importantíssim dur a

distribució interior varien molt. La façana és

terme una supervisió acurada, fins a donar el

constant en dos trams, de la planta primera a

vist i plau definitiu.

A l'hora d'anar pujant l'estructura es va

la quarta i de la cinquena a la setena. Aquest canvi és degut a la variació de la distribució

tenir molta cura de les plomades dels cantells

interior de les plantes, ja que en el primer cas

de sostres, perquè els prefabricats de façana

hi ha cinc habitatges per planta i en el segon,

Ltnformabu SEGONA QU1NZEN

quatre. Aquest fet va suposar una dificultat

Noves solucions a la construcció

més gran en l'encaix de la fusteria d'alumini de

Aquesta explicació resumida dels trets

façana amb els prefabricats, ja que hi havia

més característics d'aquest treball de gestió

més tipus de trobades, i també es va afegir la

m'ha fet recordar la quantitat d'hores de treball

problemàtica deguda a que en les últimes

que es van invertir en la realització del projec-

plantes sobresurt l'estructura de l'edifici a la

te executiu. I, sobretot, amb quina facilitat

façana, fet que provoca noves solucions cons-

estem aplicant ara aquests coneixements a

tructives.

d'altres obres en col·laboració amb el mateix

Amb l'aprenentatge del primer edifici, ens vàrem atrevir a ajustar una mica més el ptanning d'execució de les façanes, aconseguint iniciar la col·locació de prefabricats sense tenir acabada l'estructura. Encara faltava per executar els dos últims sostres. I abans de finalitzar la col·locació dels últims prefabricats, ja

arquitecte. I intentar anar més enllà, polint aspectes de trobades, obra a obra, per arrodonir el treball, quant a acabats i reduint temps d'execució i costos. Buscar solucions alternatives per reduir els rendiments dels diferents industrials implica una reducció directa dels costos de qualsevol obra.

Essent objectius, tot aquell esforç d'inves-

començàvem a collar l'alumini de façana de les primeres plantes. Tot un repte.

tigació abocat al desenvolupament d'aquest

Com a elements constructius diferencials

projecte, i la gran col·laboració dels industrials,

respecte del primer edifici, es va fer realitzar

va ser possible gràcies al moment en què es

una pre-instal·lació de climatització per fan-

trobava el mercat de la construcció, bastant

coils a cadascun dels habitatges amb línies

tranquil, situació inimaginable en l'actualitat.

elèctriques, desguassos i conductes fins a la

És en aquests moment quan es pot reflexionar

coberta o planta primera, segons la planta on hi hagués l'habitatge. Ja només calia que el llogater es faci col·locar la maquinària. Un altre element interessant per la seva dificultat d'e-

i buscar noves solucions a la construcció.

Comptant amb la disposició d'un promotor i la col·laboració de bons industrials, és quan els resultats es fan evidents. í í

xecució va ser l'escala de cargol de 3,2 metres de diàmetre amb els graons de xapa en forma de mènsula. Es va fer en taller planta a planta i es soldaven els diferents trams a l'obra.

Per a l'execució d'aquesta segona fase es va trigar el mateix temps que a la primera, catorze mesos, tot i el major grau de dificultat d'execució que s'ha comentat abans. Pel que fa als costos, es va contractar per 3 2 1 milions i es va liquidar per 3 2 2 , al maig de 1999.

wm

%rdi Altés Arquitecte tècnic Ptòject manager de G-3

TD

E S P t ^ i A L

Cap a la certificació de la qualitat ambiental E:

• I passat 15 de març es

Ens complau transmetre, des de la Junta

Els temes tractats pels ponents, de gran

• va celebrar a Barcelona el primer

Directiva de l'ACESEM, la nostra satisfacció

actualitat i alt nivell, han abastat la quantifi-

los al pròxim congrés internacional, que se

Fòrum Nacional Cap a la Certificació de la

per l'èxit d'assistència obtingut, amb represen-

cació de paràmetres, la verificació dels mèto-

celebrarà al setembre de 2 0 0 2 a Madrid. ®

Qualitat

dels

tants de tot el territori de l'Estat i d'amplis sec-

des de mostreig, els procediments de treball,

per Dolores Flores

tors relacionats amb Ea qualitat ambiental a

el control de qualitat i els aspectes normatius.

Cerdan, directora general de Salut Pública

l'interior dels edificis. Considerem que aquest

Tot el que s'ha exposat ens anima a seguir

del Mimsterio de Samdad y Consumo. El

Fòrum ha contribuït notablement a consensuar

treballant per oferir fòrums de debat, on els

simposi va ser organitzat per l'Associació

criteris d'actuació, tant en els procediments de

Catalana d'Empreses

Especialistes en

treball que cal seguir com en la resolució dels

puguin comunicar els seus avenços i nove-

Síndrome de l'Edifici Malalt fACESEM) i

problemes. Conceptes com inspecció i verifica-

tats.

es va celebrar a la sala d'actes del Col·legi

ció, certificació i auditoria s'han inclòs com a

d'Aparelladors de Barcelona.

objectius fonamentals de futur en el sector.

Ambiental

Edificis, inaugurat

a

l'Interior

professionals i tècnics especialistes del sector

han participat en el Fòrum i volem emplaçar-

Glòria Cruceta Prtskjenta de l'Associació Catalana d'Empreses Especialistes en Síndrome <fe 1-EdifKi Malalt (ACESEM)

Per tot això, volem transmetre el nostre agraïment a tots els que, d'una manera o altra,

Confort tèrmic als edificis fi

a creixent preocupació per

necessari desenvolupar un model teòric que

facció tèrmica dels ocupants, per a cada con-

sideren en el Confort Tèrmic, coincideixen amb

qualitat mediambientai en l'interior

permetés, de manera objectiva, quantificar la

junt concret de valors de les variables. Les con-

els factors físics IAQ. Per altra banda, també

dels edificis ha de veure's com a una conse-

importància relativa de cadascun i el seu valor

sideracions anteriors descriuen l'àmbit d'estu-

queda clar que en les consideracions que s'ob-

qüència rellevant de l'increment generalitzat

en les diverses combinacions que proporcionen

di del Confort Tèrmic.

tenen del Confort Tèrmic, intervenen variables

del nivell de vida al nostre pais. Molts i molt

una sensació de benestar o, dit d'una altra

Del que s'ha exposat anteriorment es

variats són els factors que determinen la quali-

manera, ser capaços de predir el grau de satis-

dedueix que moltes de les variables que es con-

IL l a

distintes de les característiques de l'aire.

El pronòstic del grau de comoditat tèrmi-

tat mediambiental en recintes tancats. No obs-

ca es condensa en el valor que per a l'ambient

tant, avui dia s'accepta sense reserves que la

prenguin els anomenats índex de confort (PMV,

Qualitat de l'Aire Interior (IAQ) és un dels

PPD, DR). L'ús d'aquests índex és ja freqüent

aspectes clau

en l'àmbit de l'IAQ i de la prevenció de riscos

que determinen el nivell de

satisfacció ambiental dels usuaris en edificis i

laborals.

recintes, ja siguin d'ús terciari o industrial.

Al mateix temps, l'IAQ considera factors molt diversos. Una primera classificació per-

Factors que incideixen en la sensació tèrmica

met distingir tres grans grups: factors físics

Amb caràcter previ a l'estudi dels índexs

(temperatura, velocitat i humitat relativa de

de confort, és convenient caracteritzar de forma

l'aire), factors fisico-químics (partícules i fibres

breu algunes de les variables a considerar.

en suspensió, gasos contaminants) i factors microbiologies (presència de bacteris, fongs i al-lergògerts a l'aire).

Aïllament tèrmic de la roba 0 d ) És funció del tipus i quantitat de peces de

El grau de confort d'una persona en un determinat ambient és funció d'un conjunt de

vestir que porti l'individu. Es mesura en clo i en m ; k/W (1 clo = 0,155 m : k/W)

paràmetres molt diversos. Alguns s'identifiquen intuïtivament d'immediat (temperatura

Activitat metabòlica (M)

de l'aire, grau d'activitat física i tipus de vesti-

Produccció interna de calor deguda al meta-

menta) i d'altres no resulten tan obvis (tempe-

bolisme. És funció del grau

ratura i asimetria radiant dels tancaments,

S'expressa en W/nV i en met (1 met = 58,2

intensitat de la turbulència, grau de sensibili-

W/m"')

d'activitat.

tat específica de cada individu).

Per al correcte desenvolupament

dels

Pressió parcial del vapor d'aigua (P a )

coneixements i les tècniques aplicables al con-

Pressió que exerciria el vapor d'aigua contin-

trol ambiental en interiors, aviat es va fer

gut en un volum d'aire humit, si disposés per

Lïnformichí SEGONA

Agenda de la Construcció Sostenible La finestra oberta a la construcció respectuosa amb l'entorn

• Si t'interessa el medi ambient ~ Si estàs preocupat per la sostenibilitat del planeta Si vols canviar els hàbits negatius del sector de la construcció envers el nostre entorn i se't fa difícil ... què pots fer?

d ell sol, del mateix volum que la mostra i a la

Temperatura radiant mitjana (t f )

mateixa temperatura. S'expressa en P a .

Temperatura uniforme que aconseguiria una esfera virtual, intercanviant el mateix grau de

Humitat relativa (HR) Expressa ei quocient entre la pressió parcial

calor radiant amb el cos humà que el local real considerat. S'expressa en °C.

del vapor d'aigua en l'aire, i la pressió parcial del vapor d'aigua corresponent a un aire satu-

Temperatura operatòria ( y

rat a la mateixa pressió i temperatura.

Temperatura uniforme d'un recinte radiant

S'expressa en forma de percentatge.

negre, en el qual l'ocupant intercanviaria la

Temperatura humida natural ( t n W )

vecció que en l'ambient no uniforme real. El

És el valor que indicaria un termòmetre el bulb

seu valor numèric s'obté com a:

mateixa quantitat de calor per radiació i con-

del qual estigués en contacte amb una mussoIma humida i ventilat de forma natural per l'aire ambient. S'expressa en C. on t a és la temperatura seca de l'aire, i el Velocitat relativa (al cos humà) de l'aire (v^)

valor da A se selecciona en funció del de v a r

Velocitat de l'aire respecte del cos humà. Té en

mitjançant la taula següent:

compte els moviments corporals de l'individu.

S'obté en m/s mitjançant l'expressió següent-

v w (m/s)

<0,2

0.2a0.6

0,6al

0,6

0,7

v a r = v + 0,3 - (M - 1 )

on v és la velocitat mitjana local de l'aire en

índex de confort tèrmic

m's. i M en met.

Vot mitjà estimat (PMV) Intensitat de turbulència a u )

Les consideracions teòriques en què es fona-

Quocient entre la desviació típica de les dis-

menta ei PMV tenen com a premissa fona-

tintes mesures per a la velocitat local de l'ai-

mental acceptar que el subjecte està en equi-

re i la velocitat mitjana local d'aquest (des-

libri tèrmic (situació de benestar tèrmic),

viació típica normalitzada). S'expressa com a

quan el guany de calor pel cos s'iguala amb la

percentatge.

partida de calor cap a l'ambient. L'expressió

Visita l'Agenda de la Construcció Sostenible, el Portal de la Construcció i el Medi Ambient

per al càlcul del PMV s'obtingué m i t j a n ç a t una correlació estadística entre el vot sobre la sensació tèrmica que experimentaren més de 1300 subjectes {europeus i nord-americans sans), clavant les drstmtes combinacions d'un nombre definit de paràmetres ambientals. És. per tant, un model teòric de naturalesa empírica. £1 PMV prediu l'opinió sobre la sensació tèrmica que mereixeria un determinat ambient, segons una escala de 7 nivells.

+3 •2

molt calorós calorós

+1 0 -1 -2

lleugerament calorós

•3

fred

neutre lleugerament fresc fresc

El PMV s'obté a partir d'equacions mitjançant iteracions successives realitzades amb ajuda d'ordinador. £n les equacions es tenen en compte les variables següents:

- M:

Producció d'energia metabòlica (W/m sup. corporal)

• W:

Treball exterior (W/m') (aprox. 0 per a activitats sedentàries)

- ! C |: Resistència tèrmica de la roba (m' •CM)

^ ^ È i

- fC|: Relació entre l'àrea del cos amb roba i sense - t a : Temperatura seca de l'aire t'C) - t f : Temperatura mitja de radiació ( í ) • v ar : Velocitat relativa (al cos) de l'aire (m/s) • p a : Pressió parcial del vapor (Pa) - h c : Coeficient de transferència de calor per convecció (W/m'' t )

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Selecciona CAP DE GRUP | Constructora catalana, amb 25 anys al sector i amb més de 100 treballadors en plantilla

- tC|: Temperatura superficial de la roba t'C)

Molèstia per corrent d'aire (DR)

La predicció del grau de benestar tèrmic mitjançant el PMV és òptima per a ambients tèrmics moderats. Els valors que caracteritzen aquest tipus d'ambients són:

ditat tèrmica té el seu origen en corrents d'aire

En moltes ocasions, la sensació d'incomo-

molestes. El model teòric per a la molèstia per corrent d'aire DR prediu el percentatge d'ocupants que se sentirà molest en presència d'aquests corrents.

- M: (46 - 232) (W/m1 sup. corporal) - I C |: (0 - 0,35) {m <OW) equivalent a (0 - 2) clo -ta: (io-3O)«:) -f r : ( 1 0 - 4 0 ) t'C) - v a r : (0 - 1 ) (m/s) -pa: (0 - 2.700) (pa) - HR humitat relativa entre el 30 - 70%

Percentatge estimat d'insatisfets (PPD) El PPD prediu l'opinió sobre la sensació

L'expressió analítica per a l'RD és:

DR = (34 - t a )'(v - 0.05P" '(0.37 v T u + 3.14)

en què:

• v Velocitat local mitja de l'aire (m/s) - T u Intensitat local de turbulència (%)

La molèstia per corrents d'aire es presenta amb major freqüència en activitats sedentàries i en presència de persones especialment

Es requereix

tèrmica que mereixeria un determinat ambient,

•

en forma de percentatge de persones que n'es-

El PPD i PVM no han de sumar-se en la

tanen insatisfetes. El PPD s'obtè mitjançant

predicció del confort tèrmic. En efecte, basta

l'expressió següent:

considerar que, en la pràctica, les persones

Experiència consolidada com a cap de grup en constructora. Persona amb visió global de l'organització de totes les obres. Edat aproximada entre 4 0 i 55 anys. Coneixements informàtics a nivell d'usuari de Microsoft Project i Excel.

sensibles al fred.

sensibles a molèsties per corrents fredes també

| Funcions -

Planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d'execució de diverses obres. Serà responsable de 2 o 3 caps d'obra. Lloc de treball que implica prendre decisions. Contacte directe amb el client.

S'ofereix - Contracte laboral indefinit. Sou entre 10 i 12 milions de ptes. brut/anual, negociables en funció de l'expenència aportada pel candidat Busquem una persona amb capacitat de hderar equips, bon comumcador i amb capacitat de tractar amb els clients i prendre decisions.

PPD = 100 - 9 5 ' e - o o u u w . o i i H · p i r *

És important fer notar que el PPd no aporta informació distinta de la que s'obté mit-

ho són a la sensació de fred general.

Valors d e referència per als paràmetres de c o n f o r t

jançant el PMV. En efecte, basta considerar

En aquest apartat, es discuteixen eís inter-

que es passa d'un índex a l'altre'directament

vals recomanats per als distints índexs i parà-

mitjançant l'expressió anterior. Dit d'una altra

metres relacionats amb el confort tèrmic. Amb

manera, el PPD proporciona la mateixa pre-

caràcter general, es recomana:

dicció sobre l'ambient tèrmic que el PMV, Selecció de personal. Referència: 7461 Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscrits, adjuntant currículum actualitzat i fotografia recent tipus carnet, indicant la referènci | CAATB.Senw de Promoció iMefcatdeTrebafl.

Bon Pastor. 5 3a planta 08021 Barcelona a/e: trebatl4apabcn.es

només que l'expressa en termes distints.

L'experiència diària i el sentit comú ens

-

PPD<10%

-

D'això anterior es dedueix que - 0,5 < PMV <0,5

mostren la impossibilitat de combinar les distintes variables que determinen els índex de

-

DR< 15%

confort tèrmic^de forma que la totalitat d'aquest col·lectiu manifesti una situació de

De l'aplicació al cas d'activitats sedentà-

plena satisfacció. Al respecte, és interessant

ries (1.2 met = 70 W/nr) (tasques administra-

observar que el model respon bé a aquesta

tives, cinemes, teatres, restaurants, bibliote-

consideració. En efecte, per un PMV de 0

ques, etc), cas d'extraordinària importància

s'obté un PPD del 5%.

pràctica, els valors dels paràmetres admissi-

Per últim, han de temr-se en compte tes limitacions d'aquests modets. Efectivament. l'experiència mostra que, en un país com el nostre, no és difícil percebre ambients intehors totalment inacceptables i que, no obstant, obtenen una bona puntuació en els índex de confort. Això es comprèn, si es té en compte que els moòeis teòncs no tenen en compte factors clau de la qualitat de l'aire, entre els quals destaquen: -

El nivell de ventilació en els locals.

Directament relacionada amb olors, sensació d'ambient carregat i acumulació de contaminants gasosos.

-

Els aspectes relatius a una possible contaminació microbiològica.

Referències ISO 7730 - 94 Ambients tèrmics moderats. Determinació deis índexs PMV i PPO i especificacions de les condicions per al benestar tèrmic. [UNE-EN ISO 7730)

ISO 7726 • 85 Ambients tèrmics moderats. Instruments per mesurar les quantitats físiques. (UNE-EN ISO bles per assegurar que un percentatge d'ocu-

•

pants superior al 80% consideri acceptables les condicions tèrmiques son:

-

20 < to < 24 A l'Estiu (0.5 d o ) —

Diferència vertical de ta entre nivell de cap

23 < 26 A l'hivern ( l c l o )

i turmells (1,1 • 0,1 m sobre e! nivell del

30%<HR<70%

terra) menor de 3 •€.

27726)

ISO 8996 - 9 0

19 C < ta superficial del terra < 26 C

Ergonomia. Determinació de la producció de

La asimetria de radiació en superfícies verti-

calor metabòlic. {UNE-EN ISO 28996)

cals respecte d'un pla horitzontal a 0,6 m del terra < 10 =C

Selecciona CAP DE GRUP CONSTRUCCIONS PAI, S A Empresa especialitzada en edificació d'habitatges per la zona | de Barcelona i províncies

ISO 9920

l a asimetria de radiació en sostre calent res-

Ergonomia dels ambients tèrmics. Estimació

pecte d'un pla horitzontal a 0,6 m del terra

de l'aïllament tèrmic i de la resistència a l'eva-

<10°C

poració d'un conjunt de roba.

Velocitat de l'aire inferior a la que especifica la taula següent:

ISO 7 2 4 3 - 8 9 Ambients càlids. Estimació de la tensió tèrmica de l'home en el treball basada en líndex WBGT (Temperatura Humida i de Globus

Es requereix - experiència mínima de 5 anys a peu d'obra - habituat a dirigir un equip de treball - edat aproximada entre 35 i 45 anys

ISO 7933 - 8 9

Funcions

Ambients tèrmics calorosos. Determinació ana-

-

mitjançant el càlcul de l'índex de sudoració

lítica i interpretació de la sobrecàrrega tèrmica

planificació i coordinació de l'equip de caps d'obra de l'empresa seguiment directe com a cap d'obra de la promoció d'habitatges control econòmic general de les obres de l'empresa reportarà setmanalment amb el Project Manager

requerit.

| S'ofereix - contracte laboral indefinit, sou aproximat 9 MPTA biut/anual. negociables en funció de l'experiència aportada pel candidat El text anterior ha estat extret de la Busquem professionals amb capacitat de planificació i dots de comandament, responsable i organitzat Selecció de personal. Referència: Interessats enviar una carta de p>i tac ió manuscnta. adjuntant curric vitae i fotografia recent Mpus indicant la referència 7461 a I CAATB, Send de Promoció i Mercat de Treball.

Bon Pastor. 5 3a planta | 08021 Barcelona Í: trebalieapabcn.es

ponència titulada Control térmíco, exposada pel professa Francisco Galvany Castillo en el marc del lr Fòrum Nacional Cap ala

Resum Els índex PMV, PPD i OR permeten una predicció satisfactòria per a ambients tèrmics

Certificació

de la Qualitat Ambiental

a

l'Interior dels Edificis que es va celebrar a Barcelona

el passat

15 de

març.

moderats del grau de satisfacció tèrmica dels

Francisco Galvany és enginyer, professor

usuaris d'un espai interior. Per a ambients tèr-

de la Universitat Politècnica de València i

mics calorosos, freqüents en recintes indus-

president

trials, és preferible l'ús d'índex específics com

d'Empreses de Qualitat Ambiental Interior.

per exemple el WBGT.

de

l'Associació

Valenciana

Calefacción por Suelo Radiante C EIL HIT. Una solución para toda la vida EL SISTEMA. Consiste en convertir todo el suelo, en un gran panel emisor de suave e imperceptible calor radiante.

Un resistente cable calefactor electrico, integrado bajo el pavimento sirve como fuente de calor. Perfectamente protegido, aislado y controlado por un termostato de ambiente que mantiene en cada dependència la temperatura seleccionada.

nfort

.

Distribución homogénea y natural del calor.

Temperatura uniforme del suelo: 24 -28°C, muy lejos de temperaturas capaces de causar molestias en las piernas.

Regulación independiente en cada habitación.

Especialmente indicada para espacios con grandes alturas.

r

•

onomico

De consumo: La utilización de la tarifa nocturna frente al constante aumento de precio de los gases y gasóleos, hacen de nuestro sistema de calefacción uno de los mà's económicos para el consumidor.

De instalaclón: por su simplicidad es el sistema de calefacción de menor coste de puesta en obra.

No utiliza componentes tóxicos ni combustibles inflamables.

Nuestro Cable Calefactor es un producto de muy alta calidad y gran fiabilidad garantizado por 10 AfiOS.

visible Fabricado pon

CEILHJT

CEJLHIT, S.L Camí de la Riereta. 28 08907 L'HOSPITALET Barcelona • Spain TW.: 3 4 - 9 3 2 611 125 Fax: 34 - 933 388 599 E-mail: ceilhitsOcconline.es

No hay radiadores, tubos ni calderas que alteren la decoración.

Cataluna y Baleares dlstribuido pon Entenza. 332. 3" 5" 08029 BARCELONA • Spain Tel.: 34 - 933 388 165 Fax: 34 - 933 389 356 E-mail: cableradianteOcableradiante.com

Saunier Duval a Climatizacion 2001 Del 28 de febrer al 3 de març va tenir lloc en efs pavellons de IFEMA (Feria de Madrid) la novena edició de Climatización 2 0 0 1 . el Saló

gamma comercial i tes noves refredadores amb refrigerant 407c,

respectuós amb el medi

u

caldera

mural

de gas Euroline Bosch Thermotechmk, en aquests dies. llança al mercat la nova gamma de calderes murals de gas Euroline de Junkers, formada per

ambient

Internacional de l'Aire Condicionat. Calefacció,

Quant a la mostra de calefacció i ACS, la

quatre models d'aparells (dos de mixtos. ZW23

Ventilació i Refrigeració, que va comptar amb

firma va exposar com a gran novetat la nova

KE/AE. i dos de només calefacció. ZS23

la participació d'un gran nombre d'expositors,

caldera mural amb autèntica microacumulació

KE/AE) que incorporen la tècnica més avança-

en la seva major part fabricants i distribuïdors

Themaplus. un producte estàndard amb les

da i les millors prestacions, juntament amb una

d'equips, components, accessoris, productes i

prestacions

nova estètica (carcassa sense finestra per al

serveis per a la climatització.

gamma.

sanitàries d'un

model alt de

control de ia flama i termòmetre per leds), tot

Saunir Duval va acudir a la cita represen-

Un altre producte nou present a l'estand

en un espai molt reduït que permet la perfecta

variacions de cabal. Per a majors demandes,

tada per les seves dues societats implantades a

va ser el Sistema Professional de Tubería

integració de qualsevol dels models en el mobi-

els models només calefacció vénen preparats

l'Estat espanyol: Saunier Duval Dícosa i Saunir

Flexible Hep2O. fabricat en PB (polibutilè) i

liari de cuina, per petit que sigui. Les noves cal-

per treballar en combinació amb acumuladors

indicat per a instal·lacions de fontaneria, cale-

deres tenen una profunditat de 279 mm en els

mtercanviadors.

facció i climatització.

models KE i 310 mm en les versions AE. Les Euroline s'adapten perfectament a

els models Euroline disposen d'encesa electrò-

Més informació:

cada necessitat de servei de calefacció, pro-

nica i seguretat per ionització, aixi com un

Duval Clima, que s'inclouen respectivament en l'activitat de calefacció i aigua calenta sanitària, i aire condicionat.

L'exposició d'aire condicionat va comptar

Des del punt de vista de la seguretat, tots

amb una representació de la Gamma 2 0 0 1 ,

Saunier Duval

porcionant una modulació contínua de potèn-

avançat sistema de control de flama, protecció

que acaba de sortir de la fàbrica de Jundiz

Botànica, 57-61

cia fins als 23 kW (19.800 kcal/hora). amb la

antigelades i antibloqueig de la bomba. Així

(Vitòria) i en la qual destaquen els nous equips

L'Hospitalet

qual cosa poden calefactar habitatges de fins a

mateix, compten amb dispositius de seguretat

split murals, ara amb les tecnologies RT i

Tel.: 933 35 52 00

230 metres quadrats (suposant 100 W/nr).

contra sobrecàrregues i sobrepressió, i auto-

mm.saunierduval.es

Per a superfícies inferiors, es pot limitar per

diagnosi per codis d'avaria.

Control Clima, aixi com amb el sistema de consum

intel·ligent

Multiplus

software la potència màxima d'aquest servei.

MP+, la nova

Els models mixtos incorporen la modulació electrònica per doble sensor cabal/tempera-

Selecciona 2 CAPS D'OBRA amb 25 anys al sector i amb més I de 100 treballadors en plantilla.

Més informació: Junkers. Bosch Thermotechnik

tura en el servei d'aigua sanitària, cosa que

Robert Bosch Espana, SA

proporciona una alta sensibilitat davant les

Telèfon 913 67 4 0 0 0 • Fai 913 27 9 8 8 2

City Multi de Mitsubishi Electric: la tecnologia més avançada

CONSTRUCCIONS PW, S A City Multi és el sistema de cabal variable de refrigerant més avançat del mercat. La

Es requereix

tat exterior. S'hi poden connectar fins a 16 unitats interiors.

gamma City Multi de Mitsubishi Electric es

-

Sòlida experiència com a Cap d'Obra en constructi

•

Acostumat a tractar amb el client.

caracteritza per un sistema de transport d'e-

•

Edat aproximada entre 32 i 45 anys.

nergia amb cabal variable de refrigerant,

| - Coneixements informàtics a nivell d'usuari de MICI soft Project i Excel.

- Colxe propi.

Funcions

Més informació:

adaptat a les demandes del consum. Destaca

Mitsubishi Electric Europe

la sèrie R2, un sistema que permet combinar

aire^ondicionado#sp.mee.com

calefacció í refrigeració, amb una única uni-

www.mitsutMshi-etectric.es

- Contractació industrials, pressupostos, certificació • Tracte n b e l c

Funcions -

Contracte laboral indefinit.

-

Sou aproximat de 7,5 MM ptes. brut/anual, negociables en funció de l'experiència aportada pel candidat.

Climatització amb gas natural, econòmica i ecològica

Busquem una persona habituada a tractar amb clients, bon comunicador. amb voluntat per aprendre i amb capacitat per negociar, dirigir i delegar.

Selecció de personal. Referència: 7467 Interessats enviar una carta de presentació manu&crrta, adjuntant currículum vitae i fotografia recent tipus carnet, indicant la referència 7467 a. | CAATB. Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Bon Pastor. 5 3a planto | 0 8 0 2 1 Barcelona a/e: treballOapaocn.es

~~

El gas natural és capaç de satisfer les

el seu rendiment és més gran, fa que no es pro-

demandes d'un servei eficaç de climatització

dueixen pèrdues en la generació i transport.

equips

Permet evitar l'ús de CFC i HCFC de gran

basats en sistemes de compressió i sistemes

repercussió en la destrucció de la capa d'ozó.

-refrigeració

i calefacció- utilitzant

d'absorció. L'empresa Gas Natural permet amb

És una climatització neta, ja que aprofita tots

aquesta energia estalviar energia, respectar el

els avantatges del gas natural. Funciona fins i

medi ambient i garantir el servei de climatitza-

tot a temperatures externes molt baixes.

ció en qualsevol condició climàtica.

EI gas natural evita contractar elevades

Més informació:

potència elèctriques i redueix les puntes de

Gas Natural. Telèfon 900 76 07 60

demanda elèctrica. Al ser una energia primària,

www.gasnaturalsdg.es

I Junkers. Calor per a la vida

Junkers. Realitzi el seu projecte de calefacció, sigui quin sigui.

o

No hi fa res que el seu projecte sigui estrany. Amb la gamma d'aparells Junkers d'aigua calenta i de calefacció de gas o gasoil, sempre tindrà la millor solució per a vostè i els seus clients.

Junkers. Calor per a la vida.

^JUNKERS Bosch Thermotechnik

La informació és la llavor de l'èxit Nom científic: Sembra:

www.canalconstruir.com Primavera, estiu, tardor, hivern.

N'hi ha prou amb connectar-se a Canalconstruir i detallar quina branca de la informació tècnica del sector interessa cultivar.

Utilitat:

Per la seva estructura de xarxa, www.canalconstruir.com estableix j una connexió permanent, actuaf, ! completa i de qualitat, entre empresa i professional.

Collita:

L'èxit està garantit perquè el fruit és immediat. Creix en un moment. D'una banda, l'empresa té la seguretat d'adreçar-se al seu públic objectiu. De l'altra, el professional, tan sols rep la informació que l'interessa.

I

Un dic a la informació tècnica del sector

c o n s t r u i r

cana construir

Conseguir el mejor ambiente para cualquier edificio Los sistemas de climatización por absorción alimentados con gas natural son el futuro de la climatización. Porque la climatización con gas natural no utiliza HCFC's ni CFC's, y proporciona el màximo confort sin apenas depender de la potencia elèctrica disponible. Ademàs, los equipos de climatización de gas natural requieren un bajo mantenimiento, duran casi el doble que los equipos eléctrícos, suponen un gran ahorro de energia y, al ser el gas natural la energia de suministro continuo més barata, también suponen un gran ahorro para su bolsillo. Todo ello, con la confianza que le garantiza Gas Natural. Uno de los principales grupos energéticos del país.

Consúrtenos www.gasnatural.com

gasNatural

^%0&%~r

WO£S MOLAS • J j , , / / / C£7N TANTA

^

^

*

—

^^f;

;13 Ruc de Percebe o City Multi de Mitsubishi?

Demasiado frío o temperatura ideal. Dcmasiado calor o confon constame. Vibraciones o tileocio absoluto. Perdidai de energia o ariorro en el coníumo. Refrigerar un edificio con un sistema convencional o insular Ciry Multi d« Mitsubúhi. Con una unwbd exierior )• hasta 16 unidades inieriorcs de frío y calor. Con control individual de temperatura. Para ^uc cada usuarío decida y mantenga conttante la temperatura que preficra en vu oficina o vivienda.

City M u l t i de M i t t u b i t h i Electric. Temperatura pcrfrct4)co todo el edificio. N i mas nï meno».

P*r* n í > inrornacíAa I I Í M ^ B O » al 93 565 31 51 o contultc • » * m i i t u b i t h i « I c c t r í c t t

ALAC ASSOCIACIÓ DE LABORATORIS ACREDITATS DE CATALUNYA

C/Penedès, 6 25005 LLEIDA Tel. (973) 24 76 14 Fax (973) 24 76 90

inema

LA QUALITAT TOTAL A LA CONSTRUCCIÓ AMB UN MILLOR CONTROL L'Associació de Laboratoris Acreditats de Catalunya (ALAC) reuneix els laboratoris més importants del nostre país en el camp de la Construcció. El seu objectiu és el de promoure i elevar la qualitat tant en les obres públiques com les privades.

Com a agrupació d'empreses, ALAC s'encarrega que les nostres activitats es desenvolupin dintre d'un marc d'autèntica lleialtat i ètica professional.

Centre Tecnològic Europrojecl Parc Tecnològic del Vallès 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS (Barcelona)

Tel. (93) 586 6140 Fax (93) 5866108

i

INTECASA

Cl Montclar, nau 25 Polígon Polizur 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. (93) 594 46 60 Fax 193) 580 57 85

w

INTEMAC El conjunt dels laboratoris d'ALAC compta amb les següents acreditacions concedides pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Formigons: 4 acreditacions HA (Formigó en massa o armat i els seus materials constituents).

4 acreditacions HC (Formigó en massa i els seus materials constituents) 6 acreditacions HF (Formigó fresc).

Vials: 7 acreditacions SV (Sòls àrids, mescles bituminoses i els seus materials constituents per a tot tipus de vials).

Mecànica de sòls: 7 acreditacions SE (Mecànica del sòl.

Assaigs de laboratori).

2 acreditacions ST (Mecànica del sòl. Presa de mostres inalterades, assaigs i proves in situ de sots).

Ceràmica: 6 acreditacions CE (Ceràmica) Acer estructural: 2 acreditacions AS (Acer perjf. estructures.

Control in situ de l'execució de la soldadura d'elements estructurals d'acer).

Av. de la Riera, 10 Polígon Industrial Sudoestnúm. 1 08960 SANT JUST DESVERN (Barcelona) Tel. (93) 372 83 00

Fax (93) 473 03 09

ESEOEST Ci Miquel Servet, s/n Polígon Industrial Can Trias 08232 VILADECAVALLS (Barcelona)

Tel. (93) 733 0121

Fax (93) 733 04 10

#PAYMACotas Av. de la Ferreria. 57 Polígon La Ferreria 08110 MONTCADA I REIXAC (Barcelona) Tel. (93) 575 28 34 Fax (93) 564 89 00

15 TECINCO C/ Ca N'Alzamora, 18 03191 RUBl (Barcelona)

Tel. (93) 588 78 76

Fax (93) 588 64 79