| O L • L E G I
D ' A P A R E L L A D O R S
I
A R Q U I T E C T
b S T E C N 1C S D E
i //
Tècnicament; ,
/
/ j
I1
impecable
La línia*8 delrffítro de Madrid
^
Y
m
B A R C E L O N A
41 a45 j El tema 13-6 Construmat reflecteix el moment d'intensa activitat que viu el sector El creixement | de l'activitat i constructora es moderarà el 2 0 0 1
^
> Guia per a l'elaboració de projectes d'estructures
7" -
Punts de vista 118 Cultura i vernís
TfWm
Per Jordi Marlet
•3
• --
L'entrevista I l 6 Salvador Navarro: "És el moment de donar pas als joves"
^ ^
El reportatge 148 L'habitatge del futur
« S i u a « e t e r n a de la P0R1A DELS DÉUS del Sohtiri (Hivern a convidem a traspassat la PORTA DES HUMANS, que * r j u porü de. Mn. r u > tíe
••ü • • Quadern central: Assemblea General Ordinària de Col·legiats
Del 18 al 21 de juny
• ZlUl JUNV M « l
72 quotes. TAE: 8,77%
Problemes amb l'entrada? Vine a SEAT. Perquè no tinguis problemes amb l'entrada, a SEAT l'hem eliminat. Ara, per 26.000 ptes. al mes i en 72 quotes, t'emportes un SEAT Ibiza.
Ara el teu Ibiza Stella 1.4, sense entrada.
Sense entrada. Així de fàcil. I a més de no pagar entrada, te l'emportes equipat amb doble coixí de seguretat, direcció assistida, alçavidres elèctrics, tancament centralitzat amb comandament a distància, radiocasset amb 4 altaveus, interruptor de bloqueig i desbloqueig de portes i volant d'alçada regulable. Vine a buscar ei teu SEAT Ibiza i salta't l'entrada.
www.grupolniefM.com
Lesseps Motor S.A.
Lesseps Motor S.A.
Exposició i vendes: Av. Hospital Militar, 77-79 • Telf. 93 285 75 75 • BARCELONA Rda. General Mitre, 190 Telf. 93 212 09 99 - BARCELONA
Servei tècnic: C/ Bolívar. 40 Tel.: 93 285 01 19 - BARCELONA
Exposició I vendes: • Venda de vehicles nous, seminous i Km 0. • Assessoria d'assegurances. • Finançament a la seva mida. • Renting, leasing i comodl.
Servei tècnic: • Extensa gamma d'accessoris. • Taller mecànic, elèctric, planxa i pintura. • Recanvis.
Atenció personalitzada, Jordi Baleyto • Descomptes especials per a aparelladors i arquitectes tècnics
EL
T E M A QUNZEN» JUNT 2OOI j
La fira de la construcció El Saló Construmat reflecteix el moment d'intensa activitat que viu el sector
E
l Saló Internacional de la
Construcció es va clausurar el passat 28 d'abril amb un notable èxit de participació tant pel que fa a empreses expositores (4.134) com al nombre de visitants (235.243), amb una superfície ocupada de 131.456 metres quadrats que en aquesta dotzena edició s'han repartit entre els recintes de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. Un dels motius de l'èxit assolit ha estat sens dubte el moment d'intensa activitat que viu el sector. La inauguració de la mostra va coincidir aquest any amb la celebració de la Diada de Sant Jordi. A més de la tradicional presentació i exposició d'empreses, productes i serveis. Construmat ha acollit enguany un programa força complet d'activitats d'interès professional, entre les quals destaquem la presentació de la Llei d'urbanisme de la Generalitat, les jornades tècniques dedicades a la prevenció de la legionel·la en les instal·lacions, la presentació de! document Calidad en la Edificactón o del document sobre la preparació de projectes d'estructures amb vista a la Llei de l'edificació. També cal destacar l'exhibició del projecte Casa Barcelona, una iniciativa innovadora que ha estat molt ben acollida pel públic professional.
ei president del Col·legi. Xavier Bardají, mostra a Pere Macias l'estand del Col·legi que en aquesta edició estava dedicat als serveis que el Col·legi ofereix per Internet A baix. una panoràmica del Saló des del Passeig de les Cascades.
La participació del Col-legi El Col·legi va participar a Construmat amb un estand institucional ubicat al Palau
de Congressos en el qual va tenir un paper destacat el nou CanalConstruir (www.canalconstruir.com) un nou servei que funciona
a través d'Internet i que posa a l'abast del professional la informació que necessita sobre materials i productes de la construc-
ció. Un altre producte preparat pel Col·legi és Clau 2000 Assistent del Manteniment, un paquet integrat de programes informàtics en format CD-ROM que dóna resposta a les tasques que ha de fer un tècnic en el manteniment, tant pel que fa a la nova edificació, com per a l'existent. El nou web del Col·legi (wwtupabcn.es) que va començar a funcionar el febrer passat, després de ta seva renovació total, va ser una altra de les novetats. Avui, els professionals poden accedir més còmodament als serveis que es presten a través de la xarxa, entre ets quab destaquen les bases de dades del Centre de Documentació (wwwjpabcn.es/rtnart), l'Agenda de la Construcció Sostenible {wwwjpabcn.es/sostenibie) i L'INFORMATIU electrònic, ara també en castellà (www, apabcn.es/irrfonnatiu). El nou web indou apartats molt útils com ara la Botiga, Formació, la Borsa de Treball en línia, Assegurances i Cultura, entre d'altres. 9
ffi ||·M«iiMrt|pitrnA rp nr nrr r JI irnr 2001
Apunts del sector El creixement de l'activitat constructora es moderarà el 2 0 0 1 fi 7 economia europea va I L . tenir un any 2000 molt favorable, amb un creixement conjunt del 3,3%. Malgrat això, a partir del segon semestre de l'any va començar a posar-se de manifest una pèrdua de confiança deguda, per una banda, a l'encariment de costos, a la pujada dels preus del petroli 1, per l'altra, a afebliment de l'euro en els mercats financers. Per aquesta raó, les previsions actuals apunten en la direcció d'una moderació del creixement per a l'any 2001 i els dos anys següents. Aquesta perspectiva dóna peu a preveure un bon nivell d'activitat en els subsectors de l'edificació no residencial i de la construcció d'habitatges. En el camp de la inversió en infrastructures (obra civil) també es podran notar els efectes d'unes polítiques pressupostàries menys restrictives que anys enrere. La producció de la construcció a Europa va arribar l'any 2000 fins a un valor global de 845 milions d'euros (140.600 MPTA). Dins d'aquest context, cal precisar que la construcció alemanya representa el 27% del total. La indústria de la construc- seva banda, s'ha situat en els 30,7 milions ció a l'Estat espanyol ocupa el cinquè lloc, d'euros. amb 66,6 milions d'euros, després de França, Itàlia i la Gran Bretanya. La pro- Construcció i PIB ducció dels països de l'est d'Europa, per la La importància relativa d'aquests valors
no segueix la mateixa ordenació entre països que la importància absoluta apuntada. Si comparem els valors de construcció amb els del PIB de cada país, els que mostren uns sectors de construcció més potents són
Portugal i Irlanda (més del 18%), mentre que França i la Gran Bretanya tenen sectors de la construcció menys importants, relativament parlant (menys del 8,5%); Alemanya, Itàlia i Espanya se situen a la franja mitjana, entre el 10,5% i el 12%. Per la seva banda, en els països de l'Est és important fer èmfasi en la forta potència del sector a Polònia i Hongria (12 i 13%, respectivament). L'activitat de rehabilitació és la més important dins de la construcció a Europa occidental, on representa el 36% de la producció total. La construcció d'habitatges ocupa el segon lloc, amb un 24% i l'edificació no residencial i l'enginyeria civil mantenen pesos idèntics entorn del 20%. Per contra, el fet més destacat de l'estructura subsectorial de la construcció espanyola i catalana és el pes extremadament important que ha tingut en els últims anys la construcció d'habitatges (34 1 35%, respectivament). També la inversió en infraestructures té molt més pes dins de la construcció a Espanya que a Europa. En el cas de l'Europa de l'Est, el perfil canvia adquirint molta més representació la construcció no residencial, que arriba al 40% del total, i l'enginyeria civil, que suposa el 25%.
EL T E M A CONTRUMAT 2001
Taxes de creixement anual EUROPA OCCIDENTU.
Subsector Residencial No residencial Obra Civil Rehabilitació residencial Totet construcció'
PIB
1999 +2,8 +4,9 +3.3 +2,3 +3.1 +2,3
2000 +1.2 +3.1 +2,9 +3.7 +2,8 +3.3
2001 -0.3 +2,0 +2.1 +1.9 +1,4 +3.1
2002 •0.1 +1.6 +2,8 +2,6 +1.7 +2.7
2003 +0,1 +2.2 +2.5
•0,4 +3,2
+2,9 +4.1
+53
+6.6 +4.7
+7,4 +5,4
+2.1 +1,7 +2,7
EUROPA DE L'EST
Totsl construcció *
PIB
+4,3
1
Àustria. Bèlgica. Dinamarca. Finlàndia. Franca. Alemanya. Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Portugal, Espanya. Suècia. Suïssa í Regne Unit. • Txèquia, Eslmàquia. Hungria. Polònia.
Entructura de) sector de ta construcció Font: Euroconstruct Europa
Europa Occidental
Edificació residencial Edificació no residencial Rehabilitació i manteniment Ingeniería civil (infrastructures)
34,6 14,3 22.4 28,7
Evolució i previsions La indústria de la construcció evoluciona de manera fortament corelacionada amb l'economia, encara que presenti puntes de creixement i caigudes més exagerades. En els últims quatre anys, la construcció europea ha superat la forta crisi que havia patit des de l'any 1992; no obstant, l'any passat, sembla que es va iniciar en aquest sector una etapa de moderació, amb creixements sostinguts, però per sota dels previstos per al conjunt de l'economia. El resultat de l'any 2000 ha estat lleugerament inferior al registrat en l'exercici de 1999 {+2,8% i 3,1% respectivament) i, per al trienni 2001-2003, les taxes mitjanes anuals es preveuen al voltant del 1,7% {un punt per sota de la variació de! PIB). Les previsions de comportament no són homogènies per a tots els països. La moderació de l'Europa occidental no representa el mateix patró de comportament per a l'Europa de l'Est, per la qual cosa s'estimen creixements progressius des del +5,3%. del 2001, al +7,4%, en el 2003. Per altra banda, en el conjunt de països de l'Europa occidental, la gran majoria adapten les seves previsions a la mitjana esmentada. encara que Alemanya preveu, per a l'any en curs. taxes de creixement clarament negatives (-3%), encara més fortes que les que es van enregistrar el 2000 (-2.4%). Més obres d'infraestructures La construcció d'habitatges és el segment més recessiu d'Europa, amb caigudes continuades de ractmtat per als anys 2001 i 2002 {de -0.3% • 0.1%, respectivament).
24,2 19.8 36.1 19,9
Europa de l'Est 14,7 37,9 22.4 25,0
després de la ja significada pèrdua de to de l'any 2000 (+1,2%). En els països de l'Europa de l'Est, en canvi, els increments de nova construcció d'habitatges es preveuen espectaculars, per sobre del 10% anual. La construcció d'edificis no residencials (oficines, indústria, comercial, etc), ha estat el subsector que ha experimentat creixements més importants en els últims anys (+4,9% el 1999) a Europa occidental, i tot fa pensar que mantindrà aquesta inèrcia positiva, tant de l'any 2000 (+3,1%), com en els exercici següents. Les obres d'infraestructures són les que disposaran de creixements més importants i sostinguts, per sobre del 2.5% anual en el conjunt d'Europa. Un cop alliberades les administracions públiques de les pressions derivades de la forta contenció de Maastricht (1997). la dedicació a la inversió pública ha anat enfortint-se i, després d'una lleugera inflexió en el 2001, tomarà a augmentar. En els països de l'est d'Europa, aquesta activitat es presenta amb molta potència per als tres pròxims anys, amb taxes estimades entre el 9% i el 10%. La rehabilitació d'edificis, per la seva banda, mantindrà uns ritmes d'activitat sostinguts en pràcticament tots els països europeus occidentals, i es preveuen forts creixements en els de l'Est, tt
Servei M M Integral a la Construcció
Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de ta construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència deriscosper assessorar i col- laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
La informació és la llavor de l'èxit Nom científic: Sembra:
Utilitat:
Collita:
Un clic a la informació tècnica del sector
c a n a l c o n s t r
Primavera, estiu, tardor, hivern. N'hi ha prou amb connectar-se a Canalconstruir i detallar quina branca de la informació tècnica del sector interessa cultivar.
_ï
Per la seva estructura de xarxa", www.canalconstruir.com estableix una connexió permanent, actual, completa i de qualitat, entre empresa i professional. L'èxit està garantit perquè el fruit és immediat. Creix en un moment. D'una banda, l'empresa té la seguretat d'adreçar-se al seu públic objectiu. De l'altra, el professional, tan sols rep la informació que l'interessa.
cana construir
Solvència
Calidad
Experiència Todos eslos atributos se deben tener en cuenta a la hora de suscribir un seguro decenal para la edifícación, dada la duración exigible y la legislación vigente.
Innovación Un Jno dcspués de la L.O.E. le presenuimos fa Garantia Tríenal un produclo totalmente nuevo y complemenlario al Seguro Decenal de Danos de ASEFA. Once anos con este seguro en Espano e infinidad de promoctones aseguradas avjlan nuestra tr.iyectoria y su seguridad.
Nuestra dedicact'ón en exclusiva al sector de la construcción nos permite poner a su servicio el asesoramiento y la experiència de protesionales muy cualificados, que estaran con Usted en todas las fases de la vida de la póliza de seguro. ASEFA es una companía que le garantiza la màxima solvència que requiere una garantia de este tipo. Nuestros productos han sido disenados para que todas las etapas del proceso constructivo se realicen en confíanza: • • • •
Seguro Decenal de Danos y Garantia Tríenal Todo Riesgo Construcción Responsabilidad Civil Construcción Responsabilidad Civil Profesional
Riesgos Financieros: • Afianzamiento de Cantidades Anticipadas • Fianzas ante la Administración
ASEFA wwwjsefa.es
Único grupo asegurador especialista en el sector de la Construcción
93 285 85 87
NOT
IC I
ARI
Rehabilitació i sostenibilitat en els centres urbans Jornades tècniques organitzades per ProEixample f|~~ a major part de les ciutats I L > europees s'han centrat, des de fa anys, en la rehabilitació del seus centres històrics. Un procés que, més recentment, s'ha fet extensiu a les trames urbanes construïdes a finals del segle XIX i principis del XX. L'estudi d'aquest procés de rehabilitació i les seves implicacions en la millora de les condicions de vida dels habitants d'aquestes trames urbanes es van posar a debat en les jornades tècniques Rehabilitació i sostenibilitat en els centres urbans, organitzades per ProEixample els proppassats 26 i 27 de març. Les jornades van començar amb una reflexió de Xavier Casas, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i president de ProEixample, sobre l'abast de les paraules rehabilitació i sostenibilitat Segons Casas, la rehabilitació ben entesa és "la readaptació del edificis existents, renovant-los i ajustant-los a les necessitats del segle XXI". Renovar allò ja construït, crear noves condiciones de vida i dotar de nous usos els edificis ja existents són, segons Casas, els tres eixos bàsics que han de guiar la política de rehabilitació d'una ciutat. Una política que, en el cas de la ciutat de Barcelona, es tradueix en 25.000 actuacions desenvolupades durant els darrers 15 anys. 25.000 actuacions que han rehabilitat tres milions de metres quadrats de façanes (el 17% del total de la ciutat). Un segon efecte, i no menys important, d'aquesta política ha estat la creació de un nou teixit industrial. Quan va començar la campanya Barcelona, posa't guapa no hi havia a Barcelona cap empresa especialitzada de forma específica en la restauració de façanes. Actualment, n'hi funcionen més de 800. Aquestes dues fites, que compten segons Casas "amb la complicitat evident de la nostra ciutadania", s'han de coronar ara amb la implantació generalitzada del concepte de sostenibilitat. I ho han de fer "evitant l'expansió indefinida de la ciutat cap a l'exterior a traves de la reutilització dels espais interiors ja construïts, especialment els de Ciutat Vella i l'Eixample".
La inauguració de les jornades va ser presidida per Xavier Casas i Jordi Portabella La rehabilitació i la sostenibilitat han d'ajudar, segons Casas, a atreure nous habitants a Ciutat Vella i l'Eixample, a més de millorar la qualitat de vida dels que ja hi viuen. La qualitat de vida és la suma de molts elements, entre aquests el paisatge urbà, un factor que afecta decisivament i quotidiana la vida dels ciutadans d'una urbs. En aquest sentit, la sostenibilitat no s'entén, a judici del president de ProEixample, "sense reduir la pressió de la ciutat sobre l'entorn ja sigui en forma de residus, de consum o de degradació mediambiental". Les jornades tècniques Rehabilitació i sostenibilitat en els centres urbans també van servir perquè diferents municipis (Nàpols, A Coruna, Bilbao, Madrid, València i Calvià) presentessin els seus casos particulars pel que fa a la rehabilitació sostenible de les seves trames urbanes. ®
f
Antoni Capilla
Actuacions de rehabilitació en el centre històric de Madrid La part antiga de la capital espanyola està formada per una munió de zones en les quals conviuen complexos monumentals i emblemàtics amb barris i habitatges amb un alt nivell de degradació social, arquitectònica i urbanística. Aquest condicionament fa que les rehabilitacions siguin especialment curoses. "Quan ens plantegem una rehabilitació al centre històric, no podem limitar-nos a una actuació merament estètica de la trama urbana", apunta Sigfrido Herraez, regidor d'habitatge de l'Ajuntament de Madrid. La rehabilitació, segons Herraez, ha d'entrar plenament "en el problema que representa i reflexionar sobre què entenem per rehabilitar, i pensar que la rehabilitació ha de perseguir, sobretot, fer habitable la
ciutat. D'aquesta manera, mantenint els criteris arquitectònics s'ha d'atendre a nivells de qualitat de vida propis del nou segle". La rehabilitació és, doncs, un procés plenament integrador, de manera que es torni la vida a aquestes zones centrals i evitar que esdevinguin uns reductes aïllats. Segons Herraez, "es tracta de processos de revitalització en els quals s'han de compaginar les accions de foment de la reutilització d'aquests, amb aquelles que ienen per objectiu crear focus d'atracció capaços de dinamitzar la seva activitat".
El model Calvià El desenvolupament turís-
compte i mantenir una concepció integrada
representant d'aquest consistori mallorquí,
tic de Calvià com el d'altres indrets de la
del desenvolupament local i dels seus com-
en diferents actuacions com ara la paralit-
ponents bàsics; economia, societat, territori
zació cautelar de noves llicències urbanís-
geografia espanyola es caracteritzava per
Pla especial del centre històric d'A Coruha
la seva expansió i consolidació com un
i mediambient, cosa que vol dir treballar
tiques, l'ampliació de les instal·lacions
La ciutat gallega té unes
model a curt termini, amb un creixement
amb conceptes com són la compatibilitat, ta
de depuració d'aigües residuals, l'espon-
peculiaritats que condicionen totalment la
immobiliari sense límits i mal adaptat a
capacitat de l'ecosistema local i la utilitza-
jament del teixit urbà amb l'enderroc de
intervenció en la seva xarxa urbana. D'una
les condicions locals. En els darrers anys,
ció sostenible dels recursos", afirma Xavier
12 edificis per destinar-los a zones ver-
banda, A Coruna és, amb poc més de 30
però, l'Ajuntament ha volgut donar un gir
Bustamante, director genera! de Presidència
des i espais lliures, o la limitació del crei-
quilòmetres quadrats de terme municipal,
de 180 graus a aquest panorama: "S'ha
de l'Ajuntament
xement urbà a l ' l % anual.
dissenyat un programa capaç de tenir en
endegat es concreta, tal com va explicar el
de Calvià. El programa
una ciutat molt petita si se la compara amb la resta de municipis espanyols. D'una altra, la ciutat pateix un alt grau d'envelliment (el 26% de la població supera els 65 anys); i una tipologia d'habitatges força deíicient (el 27% dels habitatges tenen menys de 60 n f , el 24% dels immobles són anteriors a 1920 i no s'han rehabilitat mat, i l ' l , 2 % es troben en un estat de ruïna). Les solucions a aquestes problemàtiques passen, segons Jesús Arsenio, director d'urbanisme de l'Ajuntament d'A Corufla, per "la protecció del continent i del contingut". El
El cas de Nàpols Benito de Sivo, professor
màxim responsable urbanístic de ía ciutat gallega va assegurar que A Coruna necessisim valor històric i cultural dels centres
manteniment i conservat i u, eliminant els
ta "renovar el perímetre històric i els seus
de la Università degli Studi di Napoli
històrics italians imposa la necessitat
afegits superflus i les parts incongruents
edificis, millorant la seva seguretat i reha-
Federo II, va repassar diferents exem-
d'una recuperació i de la rehabilitació
dels edificís.O Un procés, et de la rehabi-
bilitant els espais públics. A banda, però,
ples í diferents normatives italianes {Reg-
que salvaguardin el teixit urbà i els seus
litació sostenible, que només és possible,
també s'ha de treballar en l'assistència i
gio Emilia, Piacenza o Roma) abans de
residents sense caure en la museolitza-
a judici d'aquest especialista italià, mit-
assessorament de la població que viu en
centrar-se en el cas concret de la ciutat
ció". En aquest sentit, les intervencions
jançant "la potenciació de l'urbanisme, el
aquest nuclis més degradats, i potenciar la
de Nàpols, la capital de la regió italiana
han de respectar
redisseny dels espais connecti us i el
reducció i tractament dels residus".
de la Campània. Segons el professor De
tipològiques, formals i estructurals dels
Sivo, "la presa de consciència de l'altís-
edificis, operant exclusivament en el
les característiques
Bilbao, un projecte de ciutat
foment de la viatitat pública".
Actuacions integrades a València
Bilbao es troba, segons Juan
quatre grans eixos d'actuació: l'accessibili-
Carlos Sinde, director del projecte Bilbao
tat exterior i la mobilitat interna, la regene-
La tendència fonamental
Paral·lelament, es produeix la degradació
Ría 2000, "en un moment clau de la seva
ració mediambiental i urbana, la inversió en
del centre històric de València és l'enve-
d'algunes àrees a les quals no arriba la
història urbana. La ciutat basca vol deixar de
recursos humans i tecnologia, i la centralitat
lliment de la seva població. Una tendèn-
renovació ni la terciarització. Els objec-
ser una ciutat industrial per esdevenir una
cultural. Aquesta nova estructura respon,
cia que ha posat en marxa un procés de
tius de la rehabilitació integral del centre
urbs postindustrial, un canvi que obliga a
segons Sinde, a una doble exigència: "inte-
degradació-renovació-terciarització que
històric de València són, segons César
una reconfiguració urbana". A diferència de
rrelacionar uns municipis que formen una
afecta de forma generalitzada al centre
Jiménez, gerent de l'Oficina Riva Ciutat
Barcelona i Sevilla, però, el procés de trans-
mateixa metròpoli i que, fins ara, han viscut
històric de València. D'aquesta manera,
Vella, "la millora de la qualitat de vida
formació de Bilbao és un procés sense esde-
d'esquena, i, d'altra banda, proporcionar un
es produeix una expulsió de la funció
dels seus habitants; la integració dels
veniment concret i, per tant. sense una data
nou suport físic atractiu i funcional per a la
residencial i una creixent ocupació del
seus barris amb la resta de la ciutat; la
tancada de finalitzadó. De moment, s'han
implantació de les noves activitats econòmi-
centre per activitats terciàries a través de
conservació i restauració del patrimoni
posat en marxa una sèrie de projectes
ques a Bilbao".
la renovació de) teixit urbà tradicional.
monumental".
estructuradors de la metròpoli basats en
$ José L·is Saceni
&l /SHBIENI. 6L
Ciutats sostenibles Barcelona acull la Conferència Europea per al Desenvolupament Sostenible en el Medi Urbà
El World Trade Center al port de Barcelona quan encara es trobava en procés d'obra
[ p Is dies 2 i 3 de maig, al
existents i les seves accions van complementar aquest marc com a plataformes imprescindibles per a la coordinació d'accions en aquesta línia. En les taules rodones, es van plantejar dos eixos essencials de debat D'una banda, es va tractar de la utilitat de les diferents xarxes de ciutats existents avui, de les seves accions, de la seva especialització i de la importància de participar-hi. En un altre sentit, va sorgir tot el debat dels aspectes ambientals que preocupen als ajuntaments i Barcelona es va convertir, un cop més, ais ciutadans: ocupació del sòl, energia, soroll, residus, aigua, etc. i es va incidir molt en un centre de reflexió i debat municipalista, en aquest cas adreçat als aspectes de la especialment en els processos d'Agenda 21 local que s'estan posant en marxa en difesostenibilitat urbana. Durant la primera jorrents llocs d'Europa, que es van valorar com nada, es va presentar el marc comunitari per a la cooperació municipal en el desenvolu- la forma d'aproximació més eficaç i participativa, en què la implicació de tots els secpament urbà sostenible i molt concretament la convocatòria d'ajuts a accions en aquest tors i agents socials representen una de les sentit, recentment publicada per la CE. La úniques possibilitats d'invertir les dinàmipresentació de diferents xarxes municipals ques insostenibles de les nostres ciutats.
I E M World Trade Center de Barcelona, es va dur a terme la Conferència Europea per al Desenvolupament Sostenible en el Medi Urbà. La seva organització va anar a càrrec de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana, en col·laboració amb la Comissió Europea. La major part dels gairebé 500 participants eren representants d'ajuntaments i altres institucions dels diferents països de la Unió Europea.
En la segona jornada, es van presentar ponències de Salvador Rueda, de l'Agència Local d'Ecologia Urbana de Barcelona; de Gino van Begin, del Consell Internacional d'Iniciatives Locals Mediambientals; i de José Manuel Naredo, de l'Escola d'Arquitectura de Madrid. La necessitat d'integrar els aspectes de sostenibilitat mediambiental en les figures de planejament urbà, la decisió estratègica del model de ciutat "compacta versus difusa", la petjada ecològica i el metabolisme de les concentracions urbanes, la visió global, els objectius a mig termini, l'establiment d'indicadors que permetin fer un seguiment de les tendències i molts altres aspectes es van anar presentant pels diferents ponents. Cal destacar, per contrast, la visió força pessimista del professor Naredo el qual va recordar que, de tot això, fa molts anys que se'n parla i que tots els indicadors ens diuen que avui estem pitjor que fa 10 anys. La nova Llei del sòl i la
potenciació de la nova construcció en detriment del manteniment i la rehabilitació, també van ser objecte de fortes critiques per part de ponents i assistents. La crida a la propera trobada a Malmò (Suècia), la coneixença entre representants municipals de diferents països, l'intercanvi d'experiències, et futur treball conjunt i la definició d'una estratègia municipal comuna a la Cimera de Rio+10, que tindrà lloc l'any vinent a Johannesburg, van ser els aspectes essencials que es podien copsar entre l'àmplia representació nacional i internacional. ©
tQStenible6apabcn.es
La autèntica tarima de madera maciza barnizada de fàbrica.
Las lanmas at madera macúa de YICÍÜOU. o . iuiííjoiu mula Ancba. son otra posibilidad dentro de los muchos acabados de Junckers. Son tabias macuas. de una sola pieza. largas y anchas (129 • • . ) ipt liwrfniMl los suek» en verdaderas obras de arie. Cada labla es disttaa y i a i a . amo MÍD eiisien en la pròpia naturaie2a. Las tabias se sumintstran bamizadas de fàbrica y se iasjala» de i o n u rifàda y cÓBodi al BO precisa/ m de Çados ai bafaíadot, d u n a ai bsaladoa.
Sitimmicà&aMfrmk4.Pmin*aàK*wiàM*é*mmiaààtmdà rastreioo.goaaes, sobre el suelo enaeae PiranasioiorBacJoeíatMiosaltdéloBO W l 1 1 0 0 U / de cosit co^artdo
as kersbehcaSA - v : : Madrid F«x.:9l5JÍ75jfó3
JUNCKERS Ikrima de madera maciza
V3 t s : * E L
NOTICIARI
Construcció, arquitectura i urbanisme sostenibles Un curs reuneix quinze exemples d'urbanitzacions i edificis que tenen en compte aspectes mediambientals
t
a fragilitat del nostre entorn
comporta una necessitat de modificar pràctiques mediambientalment no del tot correctes, encara avui vigents. En aquest àmbit, el sector de la construcció hi té un compromís que no pot defugir. Aquesta creixent sensibilització, però, de la societat actual, permet canvis d'actitud que estan modificant, de forma substancial, els sistemes de treball en la construcció. Una prova d'aquests canvis la tenim en la construcció d'edificis que podem anomenar sostenibles, de baix impacte ambiental, bioclimàtics, de baix consum energètic o "ecològics", per anomenar algun dels adjectius que estem utilitzant. Entre d'altres exemples més o menys emblemàtics, tenim la Nau de Valeo a Palau de Plegamans (vegeu L'INFORMATIU 167), el Centre Tecnològic de Manresa (vegeu L'INFORMATIU 183), la construcció de nombrosos habitatges unifamiliars tant aïllats com entre mítgeres, les promocions de les Vores del Cinturó (foto inferior) o la intervenció que encara s'està fent a l'edifici de l'Ajuntament de Barcelo-
na, que ha introduït un immens camp de producció d'energia elèctrica amb plaques solars fotovoítaiques a la coberta. També, des del camp de l'urbanisme, es pot intervenir en aspectes concrets dels edificis per tal de millorar el seu impacte ambiental, i un exemple el trobem en el Pla Ambiental del Campus de Castelldefels, Parc Tecnològic de la Mediterrània. Totes aquestes intervencions i edificis, van ser presentats pels seus autors a la primera edició del curs Construcció, arquitectura i urbanisme sostenibles. Exemples de bones pràctiques, organitzat pel Servei de Rehabilitació i Medi Ambient el passat mes de novembre, i vist l'èxit que va tenir, la bona valoració que en van fer de tots els assistents, i pel fet que quedessin força interessats fora del curs per manca de places, s'ha organitzat una nova edició, del 26 al 30 de juny d'enguany. El curs s'estructura en tres blocs, en què s'analitzen des dels punts de vista econòmic, constructiu, funcional i de disseny edificis públics, edificis d'habitatges,
tant plurifamiliars com uní familiars, i urbanitzacions. Els autors, d'aquestes bones pràctiques, presentaran els seus projectes. Al final del curs, es realitzarà una visita guiada a la instal·lació fotovoltaica de l'edifici de l'Ajuntament de Barcelona. La intenció principal és que els assistents d'aquest curs obtinguin informació i coneixements, de primera mà, per aplicar-los a les pròpies obres. Si voteu demanar més informació, adreceu-vos al Servei de Rehabilitació i Medi Ambient, telèfon 932 40 23 66 o bé aserma@apabcn.es íi>
Construcció, arquitectura i urbanisme sostenibles. Exemples Del 26 al 30 de juny de 2001 Preu matricula: 30.000 PTA Preu coHegiat/da: 24.000 PTA
ULLIMPER Impermeabilizaciones integrales Campos de aplicación Terrazas, piscinas, cubiertas ajardinadas, obras públicas, nueva construcción, sótanos, vertederos, polide porti vos, clubs deportivos.
DISTRIBUÏDOR OFICIAL
DiïTRIBUIDOR OFICIAL
VALLIMPER, S.A. • Cim. de Matadepera, 297 • 08225 Terrassa Tel. 93 731 75 80 • frx 93 731 46 (10 • c-mail: vallimper#cecoi.es
El Palau de Congressos acollirà La Festa dels Aparelladors La Festa aglutinarà diversos actes del 18 al 2 1 de juny [ p Is aparelladors i arquitectes I L · i tècnics de les comarques de Barcelona i els seus familiars i amics celebraran la seva Festa el dijous 21 de juny al nou Palau de Congressos de Catalunya. Aquest any, La Festa s'amplia i inclou diversos actes paral·lels que es faran al llarg de la setmana. El dilluns 18 de juny, a les 7 de la tarda, se celebrarà a la sala d'actes del Col·legi un acte d'homenatge als aparelladors que fan els 50 anys de professió (vegi's llistat adjunt) al qual es convida a tots els companys i amics que ho vulguin. La Junta de Govern lliurarà una placa commemorativa a cada un dels homenatjats.
L'acte central de La Festa tindrà lloc el dijous 2 1 . que en aquesta ocasió estarà dedicat al Solstici d'Estiu. Es farà al mateix Palau de Congressos i la trobada festiva començarà a 2/4 de 9 del vespre. No hi faltarà ni el tradicional sopar ni el ball fins a
la matinada, tot i que hi haurà sorpreses. Entre les que es poden explicar hi ha el sorteig d'un viatge a Nova York per a dues persones. Tot plegat per 6.000 pessetes. En fi, que la inscripció ja és oberta, ®
nom Manuel Elías i Martín Jordi Goméz i Marquès Antoni Lloret i Roig Uuis Trulls i Jover Francesc Cuchi i Balada Mariano Garcia Manzana Luciano Jaureguizar Pastor Josep Casamitjana i Puipfc Jordi Pujol i Sandoval Santiago Vilardell í Barreda José Maria Maduell Aymat Manuel Garcia i Múrcia Josep Maria Gispert i Guinot Rafael Panadés i Clusa Genis Petit i Manent Josep Bantula i Canals Josep Onol Tibau i Ribot Eugeni Hoctemeyer i Espanol Eusebi Pianetl i Soler Francesc Ferrand i Masset JosepYafeziGay Francesc Miro i Lacueva Carles o> la Fuente i Codony Jesús Goruüez Martínez Josep Antoni Jorba i Sanz Emili Patou i Royo Pere Rosís i Senat» Joan Serra i Autonell Joan Grau i Saía Joar. Roger i Arús B t n a m m Hemra Sevrtla Josep Mara Bafc«« « L a u r k Santoas Rus i E r *
E! dimecres 20 de juny hi haurà una sessió tècnica dedicada al projecte i !a construcció de l'edifici del Palau de Congressos, que anirà a càrrec dels autors de l'obra. Els projecte i l'execució d'un edifici polivalent. La construcció del Palau. L'estudi acústic i Tecnologies especials són els títols de les ponències. La jornada es completarà amb una visita guiada a aquest magnífic edifici, segurament una de les millors seus de què disposa Barcelona per a la celebració d'una festa com la nostra,
f e S t a 2 0 0 1 Del iü ai2.dejuny unsl8cte/^'
Dimecres 2 0 de ju <
Acte f l M i M i j l t i ah aparelladors que fan eh 50 anys d exercici professional Nora i les 7 de la tarda Lloc: sala dades del Col K J . Centrada es D u t . , . • MJ±
-
Sestf fei*» dedicada a ledifici de) Palau de Congressos de Catalunya Hora! a 2M de 5 de la tarda. Uoc: Palau de Congressos de Catalunya. Duconal. 661-671. Barcelona Cal iracnpao prioa al Senti tfWonMaó
Homenatge als companys amb 50 anys de professió:
U » P U a » * C o n p m m d e Cataha^a Pmi: 6.000 pessetes R e m a de taules * Seneï cflntarmacio
lnfuitiiacn i «iscnpcions: Wefcn 932 40 20 60 • F —
M « a l Fentantez-IXat Galadio ArcarJ Roca i Prats Òxid Mcrttort i Barba Josep Uuri « M m . JuanE|>a)M«a Jon» Badmas i V
Més gruixut que el paper
Palau de Congressos de Catalunya. Barcelona Pramotor Barcelona Project's SA | Constructor Ferrovial Agroman SA | Equip tècnic facultatiu Carlos Ferrater, José M* Cartanà, arquitectes. Rafael Alabèrnia, aparellador | Col·laborador Alberto Penin, arquitecte
[ P I Palau de Congressos de I ^ H Catalunya es troba a l'extrem sudoccidental de la ciutat de Barcelona, a l'entrada per l'autopista A-2. Està ubicat a la vora de l'Hotel Rey Juan Carlos I i els seus jardins, del Fitness Center, el club de tennis Turó i el Club de Poio, i ofereix les seves dues façanes principals al carrer Torre Melina {oest) i a l'avinguda Diagonal (nord). Es tracta, per tant, d'un dels punts d'inici de la ciutat de Barcelona, on s'ubiquen gran quantitat d'equipaments universitaris, esportius, financers, comercials i hotelers. L'eix de la Diagonal té una gran capacitat hotelera de tres i quatre estrelles i, per tant, la ubicació al seu començament d'un palau de congressos no fa sinó aprofitar al màxim les condicions que ofereix la ciutat. El projecte ha pretès atorgar al conjunt una certa vocació institucional com a equipament públic, pel fet que siguin edificis de promoció privada. Aquest equipament es troba en una zona de grans àrees lliures, però amb vocació urbana. El conjunt format pels diferents equipaments i els seus jardins accepta aquesta vocació urbana, i genera
referències formals i funcionals pròpies i autònomes. Un indret elevat entre el camp i la ciutat, que domina el paisatge urbà obrint les seves vistes sobre Montjuïc i la costa.
s'hi afegeix el hall, el foyer i uns elements transversals, com els dos carrers de la planta jardí que desemboquen en accessos independents i complementaris.
En descompondre's en cossos, l'edifici facilita el seu assentament sobre la topografia en pendent, aprofitant el desnivell existent entre l'avinguda Diagonal i els jardins de Torre Melina. Aquest mecanisme permet encabir-hi un gran volum construït amb una presència acollidora com a fita urbana. També contribueix a obtenir aquest efecte la seva formalització en formigó blanc, la qual cosa genera una sorpresa en descobrir el seu interior que, tot i tenir una aparença externa fragmentada, aconsegueix una gran unitat volumètrica i
El conjunt està format no tant d'elements autònoms funcionals com d'un sistema social de peces imbricades entre si que s'organitzen com una mini ciutat. El recorregut s'inicia en el hall, passa ai carrer com a pas previ per accedir a la gran sala-auditori, amb capacitat per a més de 2.000 persones, després del qual es visita eí foyer, mes aviat un espai que un continent d'activitat per la forta presència del paisatge.
Una mini ciutat L'edifici es divideix en tres cossos separats per dos carrers interiors que permeten una comunicació visual entre la Diagonal i els jardins de Torre Melina, a la vegada que proporcionen llum natural a les estances. En aquests carrers longitudinals que divideixen el conjunt en bandes també longitudinals,
La sala d'exposicions gaudeix d'un gran protagonisme, amb la seva identificable imatge exterior i una gran cura pel tractament de la llum. Des d'allà, el recorregut continua cap a la planta inferior, situada al nivell dels jardins, on es troben les sales modulars, els menjadors i una sèrie de serveis complementaris, entre e!s quals destaquen la cafeteria-restaurant, les oficines i els espais complementaris que pertanyen al tercer sector de l'edifici. La diversitat i autonomia funcional de
les diferents peces, reflectida en les seccions longitudinals, té una segona lectura per l'aparició d'espais sense programa, carrers de circulació i places, reflectits en les seccions transversals. El conjunt funciona com un sistema, de manera tramada, i com un tot de manera similar a una petita ciutat. En recórrer l'edifici per l'exterior apareix la façana de la Diagonal com a primera expressió de la seva estructura. Presenta un skyline urbà d'un sol material on queda reflectida tota la densitat d'usos que conté. El seu lleuger gir respecte a l'Av. Diagonal i la inclinació d'aquesta ens ofereixen una visió difícilment frontal, en la que les diferents "galtes" es van fent visibles pel vianant i el conductor. Des del cotxe, l'edifici es descobreix progressivament partint d'una imatge lateral potent, en la que destaca la closca de zinc i la costella que cobreix el teló, per després recórrer-lo en la mateixa direcció, tal i com succeeix a l'interior. El joc amb les alineacions reforça aquesta idea de moviment, tant en el perfil urbà com a la planta, i fa aparèixer espais de diferent qualitat. La façana oest es mostra més hermèti-
ca i supera la seva condició bidimensional gràcies al remat de zinc. La marquesina de formigó blanc reforça l'horitzontalitat de la façana ponent, ombrejant la façana recoberta de panells de llautó sulfurtizat que alberguen les portes de sortida d'emergència, al mateix temps que acompanya el recorregut del congressista des de l'hotel fins al Palau, introduint-lo sota la plaça d'entrada.
oberta al jardí. La percepció mai pot ser global sinó esbiaixada, a causa de la geometria del solar. Ens trobem, per tant, davant d'un edifici que matisa les seves quatre façanes segons l'entorn.
Les Vidreres gòtiques re interpretades La lluerna és una reinterpretació moderna dels rosetons i les vidrieres de colorit variat Tècnica al servei de les esglésies gòtiques. Entre els plans d'ade l'arquitectura cabat i l'estructura, el sostre es plega sobre si És allà on la tècnica es posa al servei de mateix. Quatre fenedures que introdueixen l'arquitectura, possibilitant l'absència de llum del nord, sud, est i oest barrejant les suports en aquesta superfície de més de 90 diferents temperatures de color, configuren m2 (7,7 x 12,5), gràcies a l'ús d'una estruc- una espiral formal i una successió progressitura postesada i contrapesada cap a l'inte- va de quatre rectangles. L'oest i l'est ofereixen rior de l'edifici. La tècnica, tant de l'estruc- dfedres convexos gairebé verticals als raigs tura com de les instal·lacions, no s'exhibeix horitzontals, mentre que les obertures cap al sinó que es troba al servei d'una idea arqui- nord i el sud es configuren mitjançant díetectònica. El procés constructiu va permetre dres còncaus. Així, aquestes peces captadol'absència de juntes de dilatació. La quantitat res de llum s'estructuren en funció de la difede murs es va incrementar i, en casos parti- rent inclinació de raigs solars. culars, com en el mur de més de 100 metres de la façana ponent, es va estudiar l'ordre de Estudi detallat de l'encofrat formigonat dels diferents mòduls. Va contriEs va dur a terme un estudi detallat dels buir-hi l'ús d'estructures postesades. encofrats fet per Robles-9. La modulació La fragmentació de la volumetrïa en transversal de l'edifici a 5,25 va suggerir altres zones va eliminar la necessitat de jun- l'ús d'encofrats de 2,625 x 1,50 realitzats tes. En concret, la visió des de l'est, que s'o- expressament per a l'ocasió i de xapes de 4 fereix a la ciutat, fruit d'aquesta operació mm de gruix amb sis trepatges per a tirancompositiva, presenta una imatge de gran tets convenientment calculats i ubicats. densitat. No es tracta d'una façana sinó de Els mòduls de formigonat inclouen quauna superposició d'edificis amb l'hotel al tre encofrats estàndard amb els seus corresfons. Una operació que desfulla el conjunt ponents cavalcaments que permeten la trepa en franges emfatitzades mitjançant la sobre parts ja formigonades. Els mòduls il·luminació nocturna. inclouen la seva bastida en tres nivells per El gradient dels diferents volums i la realitzar tots els treballs necessaris. major altura dels mateixos genera aquesta Després de la construcció dels murs, es sensació més urbana, d'acord amb la seva van col·locar els connectors de diàmetre i posició, i que es remata amb la costella de separació en funció de la càrrega de la llosa zinc com a principal fita urbana. Cap al sud, en els corresponents escorrentïus. Es van l'edifici ofereix una imatge més amable i dissenyar totes les peces així com el movi-
ment dia rera dia de cada un dels encofrats, inclosos els de cantonada, pilastres. Un edifici multifuncional d'aquestes característiques necessita disposar d'espais de dimensions molt variades exemptes de pilars. L'ús de lloses massisses de formigó permet evitar aquesta variació de llums compreses entre 15 i 28 metres amb cantells estrictes i sistemes de construcció homogènia per a tota l'obra. En aquest sentit, els sostres són bidireccionals, de formigó armat i amb cantells compresos entre 18 i 50 cm per a llums d'entre 5 i 15 metres. La llum de 28 metres corresponent a la coberta del menjador i al terra de la sala d'actes s'ha resolt amb una llosa de formigó pretesat de cantell 65 cm (relació cantell/llum=l/4O). La llosa té un marcat comportament unidireccional en els seus pràcticament 80 metres de longitud, tret dels extrems, en els quals se li ha donat continuïtat per evitar problemes de fletxes diferencials entre sostres. El cantell estricte utilitzat és fruit de l'ús d'un formigó poc habitual en les estructures d'edificació com és un H-450 (fck = 400 kg/cm:). Un element singular d'aquestes característiques pot presentar problemes des del punt de vista de l'estat límit de servei de vibracions, motiu pel qual s'ha efectuat una anàlisi dinàmica per verificar que el seu període propi de vibració està fora dels rangs que aconsella la bibliografia especialitzada. L'esquelet és també la forma Un sol material cobreix fa varietat de la volumetria, dotant així l'edifici d'unitat i austeritat. El formigó amb ciment i sorra blancs, àrid gris, que ofereix resistències de fins a 400 kg/cm!, adopta diferents formes i modela la totalitat del conjunt, transformant l'esquelet en forma. En concret, converteix la caixa màgica en una gran finestra a la ciu-
tat on es disposen una sèrie de lamel·les de formigó in situ de 1,20 x 0,25, subjectes mitjançant IPN 400 perforats per al pas de les armadures amb una ala tallada i un palastre interior. Unes U-160 traven els pilars i serveixen per ocultar les fusteries formades per xapes d'acer plegades. En el costat Diagonal les cantonades s'alliberen de suport, mentre que en el costat jardí es produeix una asimetria per l'aparició de l'escala i els serveis. Durant el procés d'execució de les lamel·les, els encofrats es recolzen un sobre l'altre fins que l'última d'elles es converteix en llosa de coberta i, convenientment solidaritzada a la primera biga, confereix estabilitat al conjunt. La llum de 28 metres s'evita amb bigues compostes mitjançant xapes de fins a 6 cm de gruix i d'un total de 1,80 de cantell. Fabricades en dues peces, se solden a terra i s'eleven fins al suport metàl·lic que va ser formigonat amb anterioritat en construir la pilastra de formigó solidària al mur de cantell. Paviment, aplacat i fusteries El paviment és de quarsita celest formada per lloses de 58.3 x 58,3cm i 2 cm de gruix. Aquesta mesura, múltiple de 5,25, permet la integració en la modulació estructural de l'edifici orientada en sentit paral·lel a la diagonal. En els llindars, les escales, els passos d'una zona a una altra i determinades illes es disposen peces més grans formades per combinacions diverses del mòdul base: 2modxlmod; 2x2; 3xampie de mur; 3x1; 3x2; i fins a 3x3, assolint dimensions de 1.75x1,75x3 cm de més de 200 kg de pes. La col·locació es va realitzar a cop de maca sobre una capa de morter sec de calç de 5 cm i un bany amb espàtula de ciment cola sobre la cara interior de la llosa. Les lloses queden separades finalment per una junta oberta de 3 mm. En els aplaçats les lloses tenen 3 cm de gruix i estan fixades amb ciment cola i amb suport inferior sobre sòcol d'acer inoxidable o sobre perfil en omega metàl·lic en els fronts dels sostres. A l'exterior, l'aplacat incorpora ganxos d'acer inoxidable que agafen la pedra des de dalt i es reforça el suport inferior d'una sobre l'altra amb farcit de morter. Les fusteries exteriors s'han format mitjançant platines d'acer calibrades que formen l'estructura del front de fusteria i verguerons de platines de llautó suifuritzat. Aquest sistema, de T metàl·lica a l'exterior i d' u U" de llautó suifuritzat a l'interior, es repeteix en tot l'edifici ajustant les seves dimensions a la mida estructuralment necessària. •
L'ENTREVISTA
Salvador Navarro: "La il·lusió ha pogut més que els problemes" Salvador Navarro és aquitecte tècnic i delegat del Vallès Occidental des de fa 10 anys. Els XO anys de Delegació són
Què el va impulsar a presentar-se com a
reconèixer que aquelles eren unes inquie-
fàcils amb totes. Això ha estat possible per-
Delegat aquell llunyà 1991?
tuds més polítiques que tècniques i profes-
què totes, sense excepció, han mantingut
"La veritat és que no em vaig presentar
sionals. També volíem tenir una veu pròpia
aquest esperit
"És clar que em canso, ja en pots estar
a res, llavors. En aquells moments de posa-
al si del Col·legi com a col·lectiu. Pel que fa
abans. Mai no m'he sentit sol, i he estat
segur. Però com a contrapartida, haig de dir
da en marxa de la Delegació, no es van fer
al nivell de personal, val a dir que els qui
recolzat perfectament per tots els membres
que m'ho passo d'allò més bé. igual que en
eleccions, sinó que entre un grup d'uns 5 0
vam muntar la Delegació érem tots gent
de les juntes".
totes les juntes amb les quals he coincidit.
companys de la comarca, es va optar per la
d'arromangar-nos-hi, i no vam dubtar de fer tot el que calia".
també els 10 anys de la seva presidència com a delegat. No es cansa mai vostè?
d'il·lusió
de què
parlava
Podríem dir que la il·lusió hg pogut més que
designació consensuada, en l'espera d'elec-
els problemes, i amb aquest esperit sempre
cions un cop estigués en funcionament. La
hem assolit les forces i les ganes de tirar cap
qüestió és que em van designar a m i , que
I ara, a 10 anys vista, faci una reflexió molt
s'han deixat al tinter que li hauria agradat
endavant. Ara bé, puc assegurar que aquest
de fet ni tan sols havia estat en tots els
breu de tot aquest període.
poder fer?
serà el meu darrer mandat".
moviments inicials de reunions i sopars pre-
"Ha estat una dècada que ha passat
"Conscientment, res. Però és cert que
vis a l'establiment de la Delegació. Una
molt ràpida. Hem enganxat èpoques de
amb més mitjans hauríem pogut fer més
Com diu?
Sigui sincer. És evident tot et que han pogut complir durant aquesta dècada. Però, què
comissió d'aquest grup pioner em va bus-
bonança i també de crisi sectorial, i cadas-
coses. Ara bé, com a èxit de gestió, haig d'a-
"Que em retiro com a delegat. Crec que
car, i no m'hi vaig poder negar, si tothom hi
cuna, per les seves característiques, ha
firmar que mai no hem exhaurit el nostre
és el moment de donar pas a d'altres perso-
estava realment d'acord. Va ser tot un
donat un munt de feina. Les èpoques dolen-
pressupost de la Delegació. I sense deixar
nes més joves. A més, aquesta decisió
honor... i una feinada, en pots estar ben
tes ens van servir per implicar-hi a tothom,
d'avançar".
també respon a un altre plantejament molt
formar-nos, seguir al voltant del Col·legi. Les
més estratègic. Un delegat nou necessitarà
bones... bé, només has de preguntar en el
un temps d'adequació, que de ben segur
Quina era la situació de la Delegació en
farà que la Delegació tingui si més no un
aquells moments inicials?
Què tal les relacions amb 'Barcelona"?
taulell de visats".
"Han tingut diverses fases, coincidint amb els tres presidents del Col·legi que
respir en tota la trepidant vida pública que
"Llavors hi havia la qüestió de les atri-
Aquesta és difícil. Vostè ha presidit diverses
hem
ara té. Pensa que actualment, cada cop que
bucions professionals davant dels ajunta-
juntes de delegació. Amb quina s'ha trobat
Ochoa i Bardají. Amb el primer, Carles
ments, així com la necessitat d'associar-nos
més còmode? I amb quina menys?
es fa alguna cosa de certa rellevància a Terrassa em demanen com a representant del Col·legi. Això és molt positiu, sense cap
per dialogar des d'una posició més forta
"Sembla una resposta de compromís,
amb les institucions de la comarca. S'ha de
però ei cert és que les relacions han estat
viscut des de Terrassa,
Puiggròs, va ser quan ens vam posar en marxa, amb la qual cosa és una etapa de la qual
guardem
molts
bons
mena de dubte, però crec que també seria interessant frenar una mica, i centrar-nos en nosaltres mateixos cosa que, vista la dinàmica de la nostra situació pública, és una mica complicat [riu]".
Puiggròs,
• • H a estat una dècada que ha passat molt ràpida. Hem enganxat èpoques de bonança i també de crisi sectorial, i cadascuna, per les seves característiques, ha donat un munt de feina.
records.
Respecte a Bernat Ochoa, va coincidir amb l'etapa de consolidació de la Delegació, tot í que potser va ser el període on van haverhi més diferències en el concepte de fer les coses. Va ser una etapa de molt treball, plegats amb Barcelona, però també d'haver de guanyar-nos dia a dia la nostra credibilitat com a Delegació del Col·legí. Finalment, amb e! Xavier Bardají, ha arribat la nostra consagració definitiva, i la seva aposta contundent per un sistema descentralitzat és un fet que des de Terrassa valorem molt positivament. De fet
pareu una mica el carro'. Tot això no treu que sempre se'ns hagi respectat un alt grau d'autonomia, que és d'agrair. I pel que fa a avui, bé, hem assolit una dinàmica de treball en equip entre tots, és a dir, hem arribat a una harmonia general, la qual cosa ha significat per nosaltres tot un reconeixement als anys de treball." Creu que pot establir algun fet diferencial' entre ia seva Delegació i les altres? "Sí, és clar. Les Delegacions d'Osona i Bages-Berguedà, més petites en nombre de
• • Totes les juntes, sense excepció, han mantingut un esperit d'il·lusió. Mai no m'he sentit sol, i he estat recolzat perfectament per tots els membres de les juntes. ha estat sota la seva presidència que hem adquirit en propietat l'edifici on som. "La nostra Delegació ha estat tradicionalment molí crítica amb Barcelona. És cert. Però portats sempre per la nostra il·lusió per fer coses. De fet, fins i tot en alguna ocasió ens han dit 'ep, vosaltres,
col·legiats, són gairebé unes 'famílies', on tothom es coneix. Aquí, amb uns 600 col·legiats, això és més difícil. El nostre gran volum (si fóssim un col·legi independent, seriem el desè de tot l'Estat espanyol!) ens fa tenir uns 'tics', una forma de fer les coses més propera a la de Barcelona".
I ara, la bola màgica. Com w u vostè la fessió en el futur a curt i mig termini 7 Laparellador és per excel lencia un professional lliure En ei futur seguirem sent professionals lliures però tendirem a una ft'osofia de treball multidisciplman indiscutible amb altres professionals del sector Crec que el Col legi hauria de treballar més en aquest sentit, i forçar la presencia d'equips forts d'aparelladors, la qual cosa no implica no treballar amb altres tècnics. S'ha d'aprofundir en l'associacionisme professional entre aparelladors, en equips on treballin plegats veterans i joves per crear una doble circulació d'experiència i dinamisme". ®
Francesc Xavier Alberta
Construim espais amb prefabricats de qualitat
t DE SILS S/H S I « - COLOMA OE FARNERS
IÏL+34 972 843 467
F M +34 972 843 644 E-MUl planas®pr5labtlc3lsplanas.co«i
PUNTS «
«
»
»
•
-
DE
VISTA
-
Cultura i vernís Hft I món hi ha uns 690 llocs I / T I que tenen un valw prou excepcional com per merèixer ser patrimoni universal de la humanitat, segons la Unesco. Estan repartits per 122 països. A finals de l'any passat, la desena d'esglésies romàniques de la Vali de Bot, conjuntament amb una altra seixantena de béns naturals o culturals, va entrar a formar part del club selecte. La Unesco va inscriure les esglésies d'aquesta cantonada de Catalunya en el seu registre perquè les va considerar testimoni d'intercanvis culturals profunds a través de l'Europa medieval. En particular, entre una banda i f'altra dels Pirineus. La inscripció en el club va ser promoguda per la Diputació de Lleida, l'Ajuntament de la Vall de Boi, el Departament de
Cultura de la Generalitat, el Bisbat de Lleida i ef de la Seu d'Urgell, i el Conseíl Comarcal de l'Alta Ribagorça. El segell de qualitat cultural garanteix que la Vall de Boi seguirà essent testimoni d'intercanvis entre cultures per molt de temps. Alguns intercanvis potser fins i tot seran apassionats. Sobretot però, es desitja que siguin fora de temporada, és a dir, regulars, segons m'indiquen els del Patronat de la Vall de Boi. És normal que els llogarrencs a qui les pistes d'esquí i el balneari no beneficia, o no beneficia prou, estiguin contents. El segell de qualitat de la Unesco assoleix, doncs, un doble objectiu peculiar: preserva l'art de les esglésies romàniques de la Vall de Boi {la seva reproducció, per-
• • Mentre espero que es faci públic com s'ha resolt la paradoxa aquest primer any en què Boi és patrimoni mundial -no hi ha xecs, enganxats al segell-, reflexiono sobre una qüestió de fons associada als viatges culturals: la confusió entre la cultura i el vernís que, conscientment o inconscient, tenen els que es desplacen en un tour operator fins a béns d'interès cultural.
i m
•fií
émt p£ÍÇ
L'Informatiu PRIMERA
què les millors pintures i talles originals són al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, al Museu Mares de Barcelona i al Museu Episcopal de Vic) i la seva arquitectura, alhora que n'augmenta el nombre de visitants. Mentre espero que es
Premis Construmat
faci públic com s'ha resolt la paradoxa aquest primer any en què Bof és patrimo-
En el marc del Constru-
ni mundial -no hi ha xecs, enganxats al
mat 2001 es convocaren els premis a la
productivitat i reducció de l'esforç dels
innovació tecnològica en dos vessants:
treballadors. Economia, reducció del cost
de la construcció i de producte per a la
d'execució, de materials, de mà d'obra.
construcció. Com a membre del jurat del
Qualitat, millors productes, amb una
segell-, reflexiono sobre una qüestió de fons associada als viatges culturals: la confusió entre la cultura i el vernís que, conscientment o inconscient, tenen els que es desplacen en un tour operator fins a béns d'interès cultural.
Premi a la Construcció, he pogut conèixer
bona durabilitat, acabats i poc manteni-
de primera mà les obres seleccionades i
ment. Seguretat, assegurant una bona
això em permet fer algunes reflexions
prevenció d'accidents laborals i la seva
que comento a continuació.
reducció. Ecologia, emprant materials
Primera. Novetat es defineix com a
• • É s absurd que es viatgi no pas per viatjar sinó per haver viatjat. És a dir, que es vegi molt i de pressa, i es retingui poc.
"qualitat d'aparegut, introduït o original de poc, cosa nova". Innovació, com a "introduir quelcom de nou". La veritat és que, stricto sensu, d'obres seleccionades que presentessin realment la característica d'innovadores no n'hi havia cap. En tot cas, sí que presentaven l'aplicació de tècniques no gaire corrents i això és el que s'ha tingut en compte així com la
Sens dubte, és més sa optar per fer
seva bona aplicació.
fotografies fins i tot des de dins l'autocar,
Segona. A partir de la primera refle-
amb la voluntat d'anar sumant currículum
xió, crec que seria bo replantejar-se el
com a rodamón programat, que beure cer-
títol del premi i aclarir què s'entén per
vesa... fins i tot dins l'autocar. També
innovació. Una possibilitat seria subtitu-
accepto que, amb el temps, les 1.900
lar-lo "A la correcta aplicació de mate-
esglésies i els 200 castells que diuen que
rials i sistemes innovadors de la cons-
té la Catalunya vella vagin formant part del
trucció", tenint en compte els vessants
patrimoni universal del turista. Em sembla bé, sobretot, per a qui ha d'aguantar els estrangers a casa seva, en visqui o no.
cionades quant a: Temps, millora de la
recïclables i tècniques que permetin la deconstrucció, així com l'estavi energètic. Tercera. En Tacte de lliurament dels premis presidit per Pere Macias, conseller de Política Territorial i Obres Públiques, aquesí, en el seu parlament, informà que per al bienni 2000-2001 l'Estat, en el seu programa d'investigació, havia destinat per a la construcció, zero pessetes! Una vegada més, queda clar que la indústria de la construcció és la germana pobra de les indústries, i sense investigació no pot haver-hi innovació! ®
de temps, economia, qualitat, seguretat i ecologia. Aquests paràmetres permetrien veure en la seva totalitat les obres selec-
viatjar sinó per haver viatjat. És a dir, que es vegi molt i de pressa, i es retingui poc. I és irritant que es promogui aquests tipus de viatges per motius aliens a la cultura.
sinó que es cultiva. Santiago Rusinoi (Barcelona, 1861 Aranjuez, Castella, 1931), autor dramàtic,
Fa* 932 40 23 64 Adreça electrònica: inrwmatiueap3bcn.es L'Informatiu electrònic: http^/www. apa be n. es/i nformatiu Consell de redacció: Caries Carta fià. Joan Gay, Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Caries Cartarta Coordinació: Elisenda PucuruN Col·laboradora redacció: Jordi Marlet. Antoni Capilla, Josep Olivé i Jordi Ueai Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes. Josep Olivé. Xavier Oliva. Gabriela Schon, Vicenç Font. Imma Vïllacorta i Jordi Olives Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Dibuixants: Sílvia Alcoba, Toní Batllon, Joma i Miquel Sesé Fotografia: Javier García Die (Chopo), Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Fotolits: Imprès Autoedició S.L. Impresïió: Viking Dipòsit legal: B^J2383-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull
Però és absurd que es viatgi no pas per
Ja sabem que la cultura no s'adquireix,
L'li Telèfon directe: 932 40 23 76
6 A R. c e
Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. F a * 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5.08021 Barcelona
Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa- Tel- 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6.08500 Vtó
narrador, pintor i col·leccionista, deia que
Te!. 938 85 26 11
si fos cert que viatjar ensenya, els revisors
Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 1110 Vallès Oriental: Josep Piftof. 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají
de bitllets serien els homes més savis del món. L'home va fer la volta a Catalunya en carro, acompanyat d'un altre pintor, en Ramon Casas. Anaven a la descoberta d'ambients i personatges d'aquell final del segle XIX. La parella treia apunts, pintava, xerrava i reia amb tothom qui es trobaven per camins i fondes. La idea de la comèdia de Rusínoi L'alegria que passa va néixer d'aquell viatge. Allò sí que devien ser intercanvis culturals. tt>
e/ecfrifcfltafesíè.es
Vicepresidenb Joan Ardèvol Secretària: Minerva Embuena Comptador: Albert López iborra Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Hierro, Joan Gum i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay EJs enters exposats en els articles signats son d*exclusiva responsabtttst dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu
Programa
)50 3nys Dilluns 18 de juny Acte d'homenatge als aparelladors que fan els 50 anys d'exercici professional, acompanyats pels seus familiars i amics. 19.00 h a la sala d'actes del Col·legi
Dimecres 20 de jurjf * 1 ^Jornada tècnica sobre l'edifici del Palau dels Congressos de Catalunya,a càrrec dels tècnics de l'obra i les empreses que han interP en la construcció i les instal·lacions. El projecte i l'execució d'un edifici polivalent Carles Ferrater, arquitecte . Rafael Alabernia, aparellador d Albert Penin, arquitecte col·laborador La construcció del Palau. Un cas singular Ferrovial-Agroman Ferrovial-Agroman Enginyeria (estructura i instal·lacions) ', L'estudi acústic * Higini Arau, doctor en Ciències Físiques Tecnologies especials Tallers Inox, tancaments TDM, fusteria 16.30 h a 20.30 h, Palau dels Congressos de Catalunya Av. Diagonal, 661-671 c««iri gratuïta. Cal inscripció prèvia
esta del LSopar dels Aparelladors \2\ de juny. Solstici d'estiu
Del 18 al 21 de juny Col·labora:
.... 21.30 h 21.50 h •23.30 h f (' 02.00 h
Acollida dels assistents. Inici de l'aperitiu amb animació sorpresa Entrada a la Sala Polivalent per iniciar el sopar Salutació del president i inici del sopar Homenatge al Sol. Inici del Ball de Festa, a càrrec de l'Orquestra del Sol. Barra lliure durant el ball. Sorteig d'un viatge a Nova Vork per a dues persones patrocinat per l Fi de Festa ^*Ses
Palau dels Congressos de Catalunya Av. Diagonal, 661-671
LAFARCE
Informació: Tel.: 932 40 20 60 • Fax: 93 240 20 61 informacio@apabcn.es • www.apabcn.es
L'Informati11
P A G I N E S
D ' A S S E S S O R I A .
F O R M
.
A C T I V I T A T S
1
SERVEIS
HORES EXTRES 26 L'intermedi@ri Arribar i caure
DEMANDES 33 Mercat de treball
ACTIVITATS 34 Formació
EMPRESES
39 Informació tècnica i comercial
Torna el Màster Project manager en edificació i urbanisme | j ~ ~ es funcions de management I L constitueixen una de ies noves perspectives de futur per als professionals del sector immobiliari i de la construcció. La preparació i formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de la promoció i la gestió del procés de construcció són factors clau cap a una millora de la competitivitat i; qualitat dels productes immobiliaris. £1 project manager és l'encarregat d'im-
pulsar i dirigir el projecte des d'una perspectiva de globalitat, portant a terme els treballs de planificació, coordinació i seguiment de l'operació, des de la concepció fins al traspàs del que s'ha construït als responsables del manteniment ulterior o de la seva explotació. Aquesta nova figura, implantada de forma general en altres països, es planteja com a referent dels models de gestió. La formació que ofereix el Col·legi s'emmarca dins d'aquests models i pretén completar la
formació dels tècnics que actuen de manera parcial en el procés fent funcions en la fase de projectes o d'execució d'obres, o que volen iniciar-se en el camp del management. El programa de formació màster està organitzat conjuntament pel Col·legi i la Fundació Politècnica de Catalunya, Es desenvolupa durant dos anys acadèmics i s'estructura en tres mòduls formatius més una tesina. &
FORMACIÓ MÀSTER Project manager en edificació i urbanisme Octubre 2001-Maig 2003 Organitzat conjuntament pel Col·legi i la Fundació Politècnica de Catalunya Durada: 500 hores repartides en dos anys acadèmics Preu matricula: 480.000 PTA per curs Preu col·legiats: 400.000 PTA per curs Més informació: DepafQfneflt 06 Fonnacio Telèfon 932 4 0 23 73 formacio9apabcn.es
INSTITUCIONAL ASSEMBLEA
rf PRIMERA QUtNZÉNAJUNY 2001
GENERAL
DE
COL·LEGIATS
Un any 2000 marcat per l'entrada en vigor de la LOE en un context de creixement El Col-leg-;i defineix un Pla de Futur que orientarà la estratègia dels propers vuit anys Albert Casanovas
[ T ï any 2000 ha estat marcat II—
per l'entrada en vigor de la Uei d'or-
denació de l'edificació (LOE), en un context de creixement del sector i per la definició d'un Pla de Futur del Col·legi que orienta l'estratègia a seguir en els propers vuit anys. Així es posava de manifest en la presentació de la Memòria d'activitats del Col·legi corresponent a l'any 2000 que es va fer el dimecres 18 d'abril en l'Assemblea General Ordinària de Col·legiats. La Junta de Govern va presentar el resultat pressupostari i ('informe que resumeix la gestió corresponent a l'any passat. Segons l'informe econòmic presentat per Albert López, comptador del Col·legi, l'exercici del 2000 s'ha tancat amb un superàvit de sis milions de pessetes. L'activitat ordinària s'ha liquidat pràcticament a zero, superant un 13%, aproximadament, el pressupost previst. No obstant això, e!s resultats extraordinaris, tant de signe positiu com negatiu, han produït una desviació final d'un 25% sobre el pressupost inicial. L'any 2000 ha continuat sent de molta activitat professional, cosa que ha tingut la seva repercussió en els visats i en els ingressos per serveis. D'altra banda, el Col·legi ha continuat mantenint una política de promo-
Josep Ni. Uesuy (tresorer), Minena Embuena (secretària), Xavier Bardají (president) i Albert López (comptador) van presidir l'Assemblea General de Col·legiats.
ció institucional i de servei al col·legiat que ha tingut el seu reflex en la despesa. Tot això
ble les formes d'exercici i les condicions del
ha comportat el que podríem catalogar com
mercat, s'han anat acomplint gradualment.
arquitectes tècnics. Prop de 2.500 persones
a bon exercici.
La supressió dels condicionants econòmics
van assistir l'any passat a les 160 activitats
El president del Col·legí, Xavier Bardají,
al lliure exercici de la professió en tot el terri-
de formació que es van fer a Barcelona i a
va exposar els trets fonamentals de la políti-
tori de l'Estat n'és una constatació més. Per
les delegacions.
ca col·legial,
al
això, el camí que assenyala el Pla de Futur
començament, per l'entrada en vigor de la
indica que cal posar les bases d'un nou
per la Junta de Govern va ser un altre dels
marcats, com
dèiem
pondre a les necessitats potencials dels
L'activitat de representació duta a terme
experiències relacionades amb ía gestió del procés constructiu.
Tecnologies de la informació El sector es mou molt lentament en la incorporació de les noves tecnologies de la informació, especialment en la gestió d'o-
LOE en un entorn de bonança i per la defi-
model col·legial, basat en la voluntarietat de
temes destacats pel president- La participa-
bres. No obstant això, aquest és un element
nició del Pla de Futur. El moment expansiu
l'adscripció i en la prestació de serveis útils
ció en el Consell Català i en el Consejo
clau del futur de la professió i de la institu-
que viu el sector des de fa prop de quatre
als afiliats, i que cal fer-ho de seguida, ja que
General ha tingut com a objectiu prioritari
ció que la representa. Avui, el Col·legi ha
anys sembla que tendeix a moderar-se.
aquest és l'únic camí de futur.
mantenir i incrementar el posícionament de
ampliat els seus serveis per Internet, ha
la professió davant el nou marc legal. També
modificat el seu web i ha incorporat diferents
Aquesta situació ha potenciat l'increment de nous professionals titulats en arquitectura tècnica en els darrere quatre anys, sense significar un boom demogràfic, encara que
La formació continuada és indispensable
s'han intensificat els contactes i s'han fet
possibilitats d'informació i de prestació de
accions conjuntes amb entitats professio-
serveis. Encara queda molt camí a fer per tal
El president del Col·legi es va referir ala
nals i del sector com ara l'Associació de Pro-
d'aconseguir el "Col·legi virtual", en aquest
formació continuada com a forma constant
motors, el Col·legi d'Arquitectes, la Cambra
sentit és indispensable la potenciació de l'ús
Per altra banda, els anuncis que es feien
de posada al dia dels coneixements, d'in-
de Contractistes i el Gremi de Constructors.
entre el col·lectiu de les noves tecnologies de
des del Col·legi sobre l'evolució de la profes-
corporació de novetats i de reorientació de la
En aquesta mateixa línia s'han mantingut
la informació.
sió i els signes liberalitzadors que modifi-
pròpia carrera professional. En aquest sen-
contactes amb representacions professio-
tit, el Col·legi ha apostat fort per poder res-
nals europees, per tal de conèixer noves
prou significatiu.
quen substancialment i de manera ímpara-
Actualment, el Col·legi disposa d'un miler
i escaig d'adreces electròniques,
Quadern central PRJMERA
nombre molt baix que posa de manifest
Aquesta és potser la tasca que a esca-
l'escassa incidència en l'activitat professio-
la institucional caldria posar més de relleu
nal i en la relació amb el Col·legi, Aquesta
com a activitat de l'any perquè és de refle-
és una assignatura pendent que entre tots
xió col·lectiva profunda, i perquè marcarà
caldrà aprovar ben aviat per no quedar des-
el futur col·legia] els propers anys.
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
penjats d'una realitat que avança amb gran
Venda de l'edifici d'oficines del carrer París
celeritat.
El Col·legi prepara el futur
Un dels punts que va tractar l'Assem-
Xavier Bardají es va referir finalment al
blea General va ser la proposta de la Junta
Pla de Futur. El Col·legi va treballar durant
de Govern de vendre l'immoble propietat del
l'any
2000,
amb
la
participació
de
Col·legi ubicat al carrer París de Barcelona i
col·legiats, empleats de! Col·legí i d'altres
destinat al lloguer d'oíícines. La proposta va
agents del sector, amb l'ajut d'especialistes
ser exposada a l'Assemblea per Josep Maria
i assessors externs, per elaborar un pla
Llesuy, tresorer del Col·legi. La necessitat de
estratègic de la institució. Un pla que s'ha
rendibilitzar al màxim les inversions que fa
denominat Pla de Futur Horitzó 2007, que
el Col·legi ha aconsellat aquesta mesura
pretén tenir una prospectiva a vuit anys en
després d'analitzar els guanys aportats en
l'evolució del Col·legi. El Pla té dues etapes:
els darrers anys. La venda d'aquest immoble
una d'enfortiment del Col·legi actual i de
possibilita l'obtenció amb més seguretat
preparació per a convertir-se en una empre-
dels rendiments financers necessaris per
sa de serveis orientada a les necessitats del
equilibrar el pressupost col·legial. ®
col·legiat; una altra de posicionament institucional capaç d'aglutinar i acreditar els professionals del procés constructiu. El repte és ambiciós i per a la primera fase, fins al 2003. s'han establert un conjunt d'objectius i accions que han de portar a un veritable canvi en l'estructura, en l'economia i en els serveis col·legials. I
El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes tècnics de Barcelona cerca un professional expert en seguretat i salut a les obres de construcció, amb motiu del recent conveni establert entre el CAATB i Infrastructures 2004.
Adjunt/a al supervisor general per a la seguretat i salut de les obres d'infraestructura i edificació de l'àrea del capdavant del litoral del Besòs per al desenvolupament del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Es requereix: • Formació universitària en el camp de la construcció. • Formació específica en seguretat a la construcció. • Professional amb experiència consolidada en el camp de la seguretat i salut. • Experiència de més de 10 anys en obra i un mínim de dos en coordinació de seguretat i salut o com a responsable de seguretat en empresa constructora.
això es farà des d'una perspectiva de diversificació de les fonts d'ingrés del Col·legi i d'una professionalització de la gestió.
Acords de l'Assemblea Els acords adoptats per l'Assemblea
nent a la gestió realitzada pel
General Ordinària de Col·legiats, cele-
Col·legi durant l'exercici 2000. L'a-
brada el 18 d'abril de 2 0 0 1 , van ser els
cord es va prendre par unanimitat.
ÍS: 4. 1.
2.
Elegir els col·legiats Sílvia Caballé, Isabel Palmer, Salvador Segura,
Aprovar l'acta de l'Assemblea General Ordinària de Col·legiats celebra-
Oriol Escolà, Ramon Teixidor i Josep
da el 18 de desembre de 2000. L'a-
Temies que constituiran la Comissió
cord es va prendre per unanimitat
Econòmica per a l'exercici 2 0 0 1 .
Aprovar la liquidació del pressu-
5.
Aprovar la venda de l'immoble pro-
del
pietat del Col·legi, ubicat a Barcelo-
Col·legi corresponent a l'exercici
na, al carrer París, número 7 1 , per
post d'ingressos i despeses
2000, tancat amb un superàvit de
un preu de 500 milions de pessetes
5.884.415 pessetes que es desti-
a Immobiliària Ocean, S.A i autorit-
narà a reserves, balanç de situació
zar el president del Col·legi perquè
comptable tancat a 31 de desem-
en nom de ta institució realitzí tots
bre de 2000 i informe de la Comis-
els tràmits i formalitzi amb la seva
sió Econòmica designada per l'As-
signatura ets documents necessaris
semblea General. L'acord es va
per consumar l'esmentada venda.
prendre per unanimitat.
L'acord es va prendre per majoria. Hi va haver un vot en contra i una
3.
Aprovar l'informe de gestió presenta! per la Junte de Govern correspo-
abstenció.
Funcions: • Coordinar els equips de coordinadors de seguretat i salut de totes les obres. • Identificar zones conflictives entre els diferents projectes. • Gestionar i resoldre els eventuals conflictes entre obres. • Supervísar els plans de seguretat i salut, aprovats pels coordinadors. • Seguiment d'incidents i accidents. • Gestionar els serveis comuns a les empreses (formació, dispensari, menjadors i oficines del centre operatiu). S'ofereix: • Contracte per arrendament de serveis a càrrec del CAATB • Període de prestació de serveis: octubre 2001 - març 2004 • Dedicació a temps complet (primers mesos parcial) Busquem una persona amb capacitat per liderar i coordinar equips de treball, gestionar i resoldre problemes, comunicadora i amb habilitat per mediar conflictes. Els interessats han d'enviar una carta de presentació manuscrita, adjuntant currículum vitae i fotografia recent tipus carnet, indicant la referència 7553. CAATB, Servei de Promoció i Mercat de Treball Bon Pastor, 5, 3' planta 08021 Barcelona treball@apabcn.es
SERVEIS
L'Agenda de la Construcció Sostenible es renova L'ACS canvia de domini i posa en funcionament una nova configuració dels seus continguts i recursos
Naveguem sosteniblement "Els residus" HttpV/www.csosteflible.net/resídicjsp Aquest apartat de l'Agenda us ajudarà a gestionar els residus de les vostres obres. Hi trobareu des de la legislació vigent fins a llibres sobre gestió de residus, passant per: la caracterització dels residus, l'avaluació dels residus a tes obres i enderrocs, i els escenaris de gestió de residus.
"La salut" Http7/www.csostenible.net/salutasp En aquest apartat es disposa d'informació dedicada tant a les problemàtiques de la salut en els edificis com a l'existència de materials tòxics. Per exemple, el cas de la legionel-la, o amb una especial atenció a l'amiant i als PCB.
nnTmb els anys d'existència w \ de l'Agenda de ia Construcció Sostenible, s'ha comprovat l'interès i conscienciació, en augment constant i progressiu, de la societat per la sostenibilitat i el medi ambient que justifica a bastament l'existència d'aquest tipus de plataformes. Així, l'objectiu de l'Agenda és, com ha estat sempre, definir-se com un portal d'Interneí de divulgació i informació sobre tots els camps referents a la construcció sostenible. El canvi de l'Agenda a un domini propi es realitza amb l'objectiu de facilitar-ne l'accés, i de buscar una difusió el més àmplia possible dels seus continguts. De la mateixa manera, la reestructuració dels seus continguts té com a finalitat agilitar-ne la consulta i ús. A l'hora de reestructurar-los, s'ha procurat distribuir-los en vuit accessos temàtics. Aquesta distribució pretén agrupar tota Í3 informació rellevant referida a cada un d'aquests camps de ta sostenibilitat, perquè es pugui utilitzar i consultar d'una forma directa i entenedora.
Aquests accessos temàtics són: els professionals, els residus, la salut, l'aigua, l'energia, els materials, les bones pràctiques i el planejament. D'aquesta forma, com a exemple, accedmt a !a pàgina dedicada als residus es pot consultar amb facilitat com avaluar-los en les noves formes i enderrocs. Així mateix, els recursos disponibles a l'Agenda s'han agrupat en set apartats. L'aníic directori de productes i empreses s'ha rebatejat com a base de dades. Continuen disponibles per a la seva consulta els apartats de: l'agenda d'activitats, la biblioteca, ia legislació i les subvencions. L'apartat d'enllaços s'ha ampliat i estructurat seguint, en part, els continguts i l'estructura de la mateixa agenda. Esperem, doncs, que aquesta renovació permeti consolidar l'Agenda com el portal de la Construcció Sostenible a fa xarxa. $
El text anterior ha estat extret del Newsletter corresponent al mes de maig que es troba a l'Agenda de la Construcció Sostenible (www.csostenible.net). Es tracta d'un butlletí electrònic que va néixer el març de l'any 2000 amb l'objectiu de ser !a veu de tots els interessats a fer que el sector de la construcció comenci a ser més respectuós amb el medi ambient. Es fa arribar periòdicament a tots e!s interessats "mitjançant una llista de distribució d'inscripció gratuïta. Els responsables de la seva redacció animen els seus lectors a participarhi activament enviant preguntes, solucions constructives, proposant debats o divulgant activitats. Amb l'esforç de tots els qui estan vinculats d'alguna forma al projecte d'aquesta web (col·laboradors, inscrits al club, patrocinadors...) s'aconseguirà que a poc a poc els edificis i la construcció en general siguin més sostenibles i redueixin l'impacte ambiental.
"Els materials" Http://WNW.csostenible.net/mater.asp La pàgina facilita la recerca dels materials sostenibles, disponibles en l'actualitat dins el mercat de la construcció. Hi podreu trobar tots aquells productes que introdueixen millores mediambientals respecte als productes estàndards.
SERVEIS
DIVERSOS
QuJòem central PRIMERA
Documents a l'abast
Preus (16%
1.1
Codi d'accessibilitat
Documents a l'abast
Preus
IVA inclòs)
(16%
6 8 0 PTA
Catalunya (novembre 1999)
4.
Norma sismoresistent
8.2
Control de qualitat de poliuretans
6 6 0 PTA
Disquet
9.
El Llibre de l'edifici
3 7 5 PTA
Correu electrònic
10.2
Bastides
9 0 5 PTA
12.1
1.160 PTA
Paper
23.1
1.160 PTA 9 3 0 PTA 7 0 0 PTA
Infraestructures comunes de telecomunicacions
Control de qualitat (Document adaptat a la EHE)
1.160 PTA
24.
Nova reglamentació d'activitats a Catalunya
13.
Enderrocs
1.100 PTA
25.
Grues-torre
14.
Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens
3 2 5 PTA
17.2
Certificats d'habitabilitat
4 4 0 PTA
19.
Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció.
IVA inclòs)
26.
27.
1.650 PTA 1.100 PTA 9 8 0 PTA
Amb disquet
1.230 PTA
El projecte de bastida
1.199 PTA
Amb disquet
1.450 PTA
Les garanties a la LOE
1.160 PTA
Estudi bàsic
8 7 0 PTA
Amb disquet
1.160 PTA
28.
EL Centre Respon 4 Í "
^
1.160 PTA
20.1
Conservació i seguretat de les façanes
1.730 PTA
29.
El Certificat de Solidesa < 5 * *
1.160 PTA
21.
Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a
22.6
Amb disquet
^
^
1.415 PTA ^
obres de rehabilitació de façanes
3 5 0 PTA
PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA),
Amb disquet
6 0 0 PTA
CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PLANTA) 1 DELEGACIONS
Llistat de normativa de compliment obligat per a
Centre de Documentació • TEL. 9 3 2 4 0 23 6 1 • A/e: renart@apabcn.es
®
COL·LEGI D'APARELLADORS J ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELON,
Selecciona CAP DE GRUP
Selecciona 2 CAPS D'OBRA
Constructora catalana, amb 25 anys al sector i amb més de 100
amb 25 anys al sector i amb més de 100 treballadors en plantilla.
treballadors en plantilla
CONSTRUCCIONS Ml, SA
Es requereix - Experiència consolidada com a cap de grup en constructora. Persona amb vi sí 6 global de l'organització de totes les obres. Edat aproximada entre 4 0 i 55 anys. Coneixements informàtics a nivell d'usuari de Microsoft Project i Excel.
Es requereix - Sòlida experiència com a Cap d'Obra en constructora. - Acostumat a tractar amb el client. - Edat aproximada entre 32 i 4 5 anys. - Coneixements informàtics a nivell d'usuari de Microsoft Project i Excel. - Cotxe propi.
Funcions Planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d'execució de diverses obres. Serà responsable de 2 o 3 caps d'obra. Lloc de treball que implica prendre decisions. Contacte directe amb e! client.
Funcions - Contractació industrials, pressupostos, certificacions i facturació. - Tracte amb el client.
S'ofereix - Contracte laboral indefinit. Sou entre 10 ï 12 milions de ptes. brut/anual, negociables en funció de l'experiència aportada pel candidat.
Funcions - Contracte laboral indefinit. - Sou aproximat de 7.5 MM ptes. brut/anual, negociables en funció de l'experiència aportada pel candidat.
Busquem una persona amb capacitat de liderar equips, bon comumcador i \ amb capacitat de tractar amb els clients i prendre decisions.
Busquem una persona habituada a tractar amb clients, bon comunicador, amb voluntat per aprendre i amb capacitat per negociar, dirigir i delegar.
Selecció de personal. | Referència: 7461
Selecció de personal. Referència: 7467
; Les persones interessades i poden enviar carta de presentaI ció manuscnta. adjuntant currium actualitzat i fotografia | recent tipus carnet, indicant la referència a CAATB. Scnd de Promoció i Mena* de TrebJL Bon Pastor. 5 3a punta 08021 Barceloní ate: tretoallOapabcn.es
Interessats enviar una carta de I presentació manuscrtta, adjuntant currículum vitae i fotografia lecent tipus carnet, indicant la referència 7467 a: 1 CAATB, Senei de Promoció i Mercat de Treball. Bon Pastor. 5 3a ptento 021 Barcelona I a/e:
U K L·
EXTRES
N T F R M E D I
Arribar i caure
E
ls nord-americans de la
Només que els negocis, encara que sigutn
costa oest que treballen en empreses
digitals, no han de ser iniciats per individus
de la nova economia i es queden al carrer
que no tan sols no tenen un pla d'empresa
d'avui per demà no s'anguniegen. Almer.;
sinó que tampoc no tenen un garatge or
aparentment. Es vesteixen amb quals^.:
Citar els diners i la fama. Per crear un nego-
peça de cotor rosa i se'n van a les festes c~-_
ci a Internet, no n'hi ha prou amb tenir un
perdedors, a deixar-se seduir per inverses
oamini propi que soni atractiu o enginyós
empresaris que els demanen si volen torns-
imagini ei domini dels caganers).
a provar-ho en el seu negoci. Al capdavall.
Quants negocis d'Internet han cremat
tenen experiència. Res de quedar-se a casa
enmig de l'oblit? A www.nelslaves.com pot
fotent-se Budwteser.
:robar una llista d'empreses de la xarxa que
Ntcholas Hall segur que ha assistit a
han desaparegut. Moltes d'aquestes empre-
alguna d'aquestes festes rosa. Hall ja ha fet
ses digitals fallides van aparèixer impulsa-
tres intents, és a dir, tres caigudes. Ara ha
des per companyies de capital risc que
creat Startup Failures (www.startupfaílu-
veí ien ser enganyades i que obligaven els
resxem), que és com una mena de lloc
empresaris a mentir-los i enganyar-se a si
filantròpic on els que han llepat en l'enfon-
mateixos. I després, cap avall.
sament d'alguna empresa digital, pròpia o
Aquest any, hem de veure fallides
aliena, poden intercanviar experiències i
d'empreses punto com a vessar. Els inver-
demanar consell a experts de la nova econo-
sors del món digital comencen a mirar
mia.
seriosament on col·loquen els diners i, de la Hall exhibeix des de la seva web una
mateixa manera que l'èxit d'un desperta
actitud vital i professional que no pot ser
l'ambició de l'altre, el fracàs és contagiós.
més simple. L'únic fracassat és el qui no ho
Mentrestant, les empreses tradicionals
intenta. Quan un espontani li confessa que
comencen a apostar per Internet. En reali-
té por de crear un negoci digital que després
tat, no és tant que comencin a apostar pel
no respongui satisfactòriament a les seves
món digital com què s'hi deixen veure, ara
expectatives, el consola amb les paraules
que les vedettes desapareixen d'escena -i
següents: "Per superar la meva por al fracàs,
algunes de les empreses d'Internet amb
he hagut de canviar la meva definició de
més projecció mediatica han cremat enmig
fracàs. Durant molt de temps vaig pensar
de l'expectació general, com el cas de la
sobre el fracàs com la majoria de vosaltres,
botiga de moda maca Boo.com. La seva presència i utilització d'Internet serà lenta,
com ei tancament del meu negoci. Però. ara fa uns cinc anys, vaig ser conscient que
tar i prendre riscos, i conseqüentment, viure
em va oferir un amic americà, que volia ven-
havia que canviar la meva definició de
una vida plena i excitant".
dre... caganers a través d'Internet. Es trac-
fracàs i que el canvi crearia en mi una nova manera d'entendre la vida. Vaig decidir que
tava de dissenyar una pàgina web i penjar-hi Caganers
el catàleg. La distribució es faria des dels
el meu únic fracàs a la vida seria renunciar
D'oportunitats de tenir veritables motius
Estats Units, a ports deguts. Vostè pot creu-
a empaitar els meus somnis. Aquesta defi-
per entrar a la pàgina de Hall, me n'han
re que ho dic per fer conya, però el cert és
nició m'ha donat la llibertat per experimen-
ofert força. La més estrambòtica és la que
que el meu amic ho deia seriosament.
G A I R E B É
10
però imparable i segura. *è
A N Y S
Joan Brossa transforma el Col·legi en un gran poema visual [j~~ a notícia de la inauguració
Segon Congrés d'Aparelladors i Arquitectes
l'accelerada evolució del sector. Segmenta-
• del poema visual ideat per Joan
Tècnics que se celebraria al febrer de 1994
ció i opacitat en els seus processos de pro-
Brossa i Josep Pla-Narbona per a la faça-
a la ciutat andalusa de Granada. Organitza-
ducció eren els principals problemes Per
na del Col·legi ocupava la portada de L'IN-
ció professional, exercici de la professió,
solucionar-ho, Paricio proposava una major
FORMATIU de juny de 1993. ara fa gairebé
formació acadèmica, professió i societat,
presència del promotor en la totalitat del
10 anys. La instal·lació del poema culmi-
situació internacional i tecnologia serien els
procés i assegurar-ne la transparència
nava les obres de reforma de l'edifici
àmbits de debat del Congrés. El futur del
econòmica. Finalment, Ea revista del Col·legi
col·legial iniciades dos anys abans. Cons-
sector de la construcció era el tema que
publicava una entrevista a Rafael Cercós.
ta de 100 lletres de 16 colors, la meitat
inspirava a l'arquitecte Ignacio Pancio a
aparellador de Barcelona que havia estat
de les quals es "desordenen" per formar el
l'hora d'escriure l'article La revolució del
elegit vocal de Musaal
rètol del Col·legi. L'obra es culmina amb
futur i els dinosaures del sector que publi-
una escultura gegant d'acer que represen-
cava L'INFORMATIU. Segons Paricio, el país
»
ta un tlagost. L'INFORMATIU anunciava el
no es trobava gaire preparat per assumir
«1993
$
D n m a i f wúw. 30. A M E U OLMEM OC xmr
El Col·legi singularitza la seva façana amb u i a obra de Brossa
Quadern central
N O
T ' H O
P E R D I S
Eterns i efímers
Oblidats per Noé. Exposició. Museu de Zoologia de Barcelona. Fins al 14 d'octubre.
Í T N urant molt de temps es va \ U
rebutjada, va donar la coartada per a una
creure que la troballa d'ossos ente-
exposició efímera sobre uns animalons que
rrats confirmava la teoria del diluvi universal
van tenir una vida efímera i que s'exhibeix a
i que aquests ossos eren les restes dels ani-
un edifici construït en el 1888 per Domè-
mals que no havien estat salvats per l'Arca
nech i Montaner com a efímer restaurant de
de Noé. Aquesta superxeria popular, però,
l'efímera Exposició Universal. Un edifici,
estava condemnada a una vida efímera. La
però, que va sobreviure ei seu caràcter tem-
idea va ser finalment rebutjada quan al prin-
poral
per transformar-se, el 1917, en
cipi del segle XIX es van començar a fer els
museu. Un edifici que. en definitiva, va
primers estudis de paleontologia i es va
sobreviure al seu temps.
constatar que aquells ossos dispersos per-
I és aquest fracàs, el de la supervivèn-
tanyien als grans rèptils i als mamífers que
cia, el que dóna sentit a aquests animalons
no van sobreviure a l'home.
i a aquesta exposició. Qui aniria, per exem-
Aquests animalots, dignes de protago-
ple, a veure una exposició formada per un
nitzar l'enèsima entrega de la spielberger-
cérvol i un llop díssecats? A ben segur que
nana "El Mon Perdut', han estat temporal-
ningú. El principal encant dels fòssils i de
ment ressuscitats amb motiu d'aquesta
les reproduccions d'aquests animals del
exposició. Així, per art de màgia i del bon
neogen que exhibeix 'Oblidats per Noè' rau,
ofici dels taxidermistes, sis animalons ja
precisament, en la seva no existència, en
extingits i que van poblar la península ibèri-
l'esforç d'imaginació que el visitant ha de
ca s'apleguen en un dels museus més des-
fer durant el recorregut per l'exposició. Un
coneguts de la ciutat, el de Zoologia, perdut
esforç que ens transporta mentalment a pai-
en una cantonada del Parc de la Ciutadella,
satges inversemblants que només existeixen
sorprenentment a les antípodes del que
en la nostra imaginació i en les pel·lícules
podria ser el seu millor aliat, el Zoo.
de Steven Spielberg.
®
Sigui com sigui, a Zoologia reviuen vells antepassats del llop (amphicyon castellanus), del cérvol Uriceromeryx pachecoi), de
MlOUKOOUS APHAHtSTVS
l'elefant africà (gomphoterim angustidens), del tigre (machairodus aphanistus), del lleo-
milions d'anys i que, coses de la vida, van
pard (paramachatrodus ogygia) i del rinoce-
suspendre l'assignatura de l'evolució biolò-
Parlant de coses efímeres. Us heu fixat
ront negre (alicomops
simorrense). Sis
gica. Sis animalons que s'anaven a menjar
en la paradoxa que domina aquesta exposi-
mamífers que van viure (a més de 200
el món i que van esdevenir, finalment, una
ció? Una superxeria popular, efímera, en ser
TRENCA'T
forma de vida efímera.
fij
Antoni Capilia Periodista capillaOeresmas.net
LA
HORITZONTALS: 1 . Tenen traça a I "hora de treballar peces de guix. 2. Que no és gens nou ni recent. Agent dedicat a la compra i venda de pisos. 3. Escaire. Dit de l'embaràs extrauteri. 4. El Déu romà més casolà. Oblong i curvilini, en forma d'ou. 5. Enverinà. Em repugna, una part de la secció. 6. Que és molt resistent i per tant no pot ésser ratllada. Substància negra que enganxa. 7. L'anella no era pas d'ella. Passà de la vida a la mort. 8. Deixaré cec, almenys per uns moments. Enmig de la inèrcia, tèrmica o cinètica. 9. Poses en tensió alguna cosa. Tothom creu tenir-la en una discussió. 10. Important riu que rega els cantons suïssos. Preparin la pròpia fossa. 1 1 . Emocionada, potser per la por 0 pel fred. VERTICALS: 1. El millor recipient per transportar morter. La punta est de la ciutat. 2. Algun de vosaltres. Fer publicitat de la nova construcció de pisos. 3. Repetir per enèsima vegada. Riu que posa el seu nom a dues comarques catalànes. 4. Petit, però potser també eixerit.Una penyora en el garatge. La punta del martell. S. Seriós candidat a TOscar. Grato després de tocar les ortigues 6. Tres per edifici. Que es desenvolupa a l'interior de l'ou. Contracció que és d'alumini.
Cal trobar els 8 punts d a u amagats a la graella inferior. Cada nümerc '
indica el nombre de punts clau que
2
horitzontal o diagonal). Cap quadral
hi estan en contacte (en vertical numerat conté punts clau. 3
2
4 \.
3
5
— _ j ' j ' °
1
•
S
T
EXEMPLE
SOLUCIÓ
1
• z
2 1
0 +0690 8 «su«Jl v y L
;4
0
9
7. Raïm despullat de grans. Perdo els nervis. 8. Al final de 10 les obres, conclouen les trames plantejades. Es queixen, els del país. 9. Mot llati que significa així. Enrajola amb 11 rajoles quadrades de terra cuita.
4
2
o
3
•
•
•
4
•
•
4
• » 'éjC.
3 •
2
•
1
2 • V*# •
4 » •
Z
C •
LA
GENT ACI.vtTATS
LA
GENT
Crònica d'una bicicletada
Fitxa tècnica A s s u m p t e : Sortida en bicicleta, pel camí de l'antic Carrilet, de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Dia: diumenge 6 de maig del 2001 Participants: 31 adults entre col·legiats i les seves parelles, i 10 menuts fills de col·legiats
Ciclistes: 31 No ciclistes: 10 Recorregut: uns 40 quilometres
* LA N Y S
Descripció • El viatge es va iniciar amb una mica de retard com a conseqüència d'algun tardaner, incidència ja prevista per l'organització. • La temperatura a Terrassa era de 5 °C cosa que no va desanimar els participants. • Viatge en autocar i transport de bicicletes amb un furgó cedit gentilment per la constructora Dénia & Fornells. • Les 10 del mati: s'inicia la sortida més o menys controlada; el temps és amenaçador, però es porta bé fins al final. El fred és considerable. • Control de l'avituallament, a Cassà de la Selva, a base de fruits secs i alguna
exquisitat elaborada per una participant. Begudes diverses. Temo que hi va haver algun "chute" reconstituent, ja que més d'un va incrementar el seu poder sense cap justificació natural. • Hi ha algun abandó, en aquest punt. • Seguim fins a Llagostera i fem la foto de grup, aquí la cosa ja canvia i es forma el grup d'elít. Vull remarcar que hi va haver diverses famílies que van arribar integres al final del recorregut. » Des de Llagostera a Sant Feliu de Guíxols es va agilitar la marxa i a les 2 del migdia ja tots els participants havíem acabat feliçment el recorregut. • Vull recalcar l'esportivitat existent entre tots els participants; no es van haver de lamentar accions clarament antiesportives.
• Finalment, vam fer el dinar de germanor al restaurant del Club Marítim de Sant Feliu, d'acord amb Tacte, però sense passar-se. * En coincidir que era el natalici d'una destacada participant de 14 anys, el seu rumbós pare ens va premiar amb un magnífic pastís i el corresponent cava (per molts anys, Glòria!}. * Els acompanyants no ciclistes van premiar a tots els participants amb folgades i escandaloses peces de roba interior. * La tornada va ser correcta; al final no van sobrar ni faitar ni nens ni bicicletes. ®
del Vallès Occidental
Ens dol comunicar a tots e/s col·legiats, la defunció del nostre company:
Ens dol comunicar a tots els col·legiats, la defunció del nostre company.
Em dol comunicar a tots els col·legiats, la defunció del nostre company;
Lluís Tejero i Vila,
Ramon Tomàs Guasch
Conrad Sastre Costa
esdevinguda el 18 d'abril, a 69 anys.
esdevinguda el 15 d'abril, a 82 anys.
esdevinguda el 21 d'abril, a 74 anys
LA
GENT
LA BÚSTIA
Vivències amb l'arquitecte Ignasi de Solà-Morales VK preciat Ignasi, \r^ El contacte que vaig tenir un dia amb el teu pare, tot un senyor i arquitecte d'anomenada va fer, com més endavant explicaré, que iniciés una col·laboració amb tu durant dinou anys, en gran harmonia. Amb la meva recent titulació, promoció 1955-56 i assabentat que el teu pare era l'arquitecte municipal d'Artés (Bages), a més de degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears. En aquells moments jo m'havia iniciat en l'exercici de la meva professió a la Comandància d'Enginyers del Govern Militar de Barcelona i atès que em movia també pel Bages, vaig anar a parlar amb ell per oferir-li la meva col·laboració com a aparellador municipal d'aquesta emprenedora població del Bages. Vam tenir l'entrevista al despatx que tenia al carrer de Còrsega, a Barcelona, i vaig ser rebut amb l'elegància que és pròpia de la família Solà-Morales. Ell va prendre dades i passat un temps va telefonar-me per donar-me la notícia que havia fet la proposta a l'alcalde d'aquella època, el senyor Frederic, gran entusiasta de la població, i que acceptaven la meva oferta. En aquells moments em trobava exercint ja a la "Jefatura de Obras Públicas" de Barcelona, i d'immediat a la Delegació del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme de Barcelona, avui Ministeri de Foment. El contracte amb l'Ajuntament va ser en concepte de prestació de serveis i, com que figurava ja en nòmina a la Delegació del Ministeri, i a més a més tenia la jornada intensiva, és a dir, les tardes lliures, vaig poder compaginar fes dues activitats. Les primeres visites a l'Ajuntament, que en aquell temps eren mensuals, van ser amb el teu pare. D'immediat i per poc temps amb el teu germà Manuel i els anys següents amb tu, tots els dimecres setmanals. Recordo la gràcia que tenia el regida d'obres, el senyor Floriach, quan alguna vegada volia esmenar-nos per arribar tard
questes obres. En aquells moments ja s'intuïa la nissaga dels arquitectes Solà-Morales perquè et teu fill Pau, avui també arquitecte, als vuit o nou anys ja venia amb tu en alguna de les visites d'obres. Un dels últims projectes de certa envergadura en què treballàrem junts com a equip facultatiu, en el qual va col·laborar també l'arquitecte Jesús Fernàndez, va ser el promogut pel Grup Vlvendes de La Caixa en aquella població, sent en aquell temps delegat de l'esmentada població d'Artés el senyor Pere Alboquers PetitbÓ que, conjuntament amb alguna entitat de la mateixa població va aconseguir portar a terme les respectuosa inversió per executar l'obra d'immediat. Vull agrair-te, Ignasi, la confiança que dipositares en mi, tant com a persona o com a professional, que vas demostrar-me en els fets. No sé expressar la sorpresa i el disgust que vaig tenir quan en les notícies de la televisió vaig assabentar-me de la teva mort ocorreguda a Amsterdam el dia 12 de març d'enguany. Vull enviar des d'aquí una abraçada als teus familiars, i a tu en particular, i ja que no és possible en aquesta terra, que sigui espiritual i des d'allà dalt, on no dubto que hi ets, tant pel teu recte procediment com a persona i també com a professional, mentre mantinc l'esperança que un dia ens retrobarem i conseqüent en la fe que m'inculcaren eís meus pares en la infantesa i també els meus educadors respecte a la existència d'una vida eterna, tt atès el gran volum de treball que teníem. Ens esperava també el disciplinat Antonio, l'agutzil, amb la relació d'inspeccions que havíem de dur a terme, t també, concretament per a mi, amb la relació d'expedients que, previs a l'expedició de llicències, jo havia d'informar. Tinc també un especial record pe! difunt alcalde, el senyor Quintana, els incansables regidors, el senyor Grau i Solé
Gibert, i en una època determinada, és clar, respecte de les cordials relacions amb els senyors Jordi Roca i Norbert Llaràs, secretaris de la corporació municipal en diferents èpoques. A part de la col·laboració amb l'esmentat ajuntament, recordo els projectes, els blocs d'habitatges a les zones de Valldaura i la Vall d'Hebron de Barcelona, en què vaig col·laborar amb tu com a aparellador d'a-
El podeu consultar per internet
L'lnform@tiu electrònic
dins de la pàgina web del Col·legi Adreça: www.apabcn.es/informatiu
SERVEIS MOTOR
Coupé1.6DOHC
HYUnDRI Motor Tipo Cilindrada Diàmetro x carrera (mm.) Número de valvulas Alimentación Relación de compresión Potencia màxima (cv/rpm) Par màximo (kg.m/rpm)
Dimensiones
Prestaciones
4 cllindros en línea 1.599 ce 76,5 x 87
16 Inyección electrònica multipunto con catalizador 10,0 107/5800 14,6/3000
ÍBMMR
Longitud Anchura total Altura total
4.345 mm. 1.730 mm. 1.303 mm.
JH9HR
188 km/h Velocidad màxima Aceieración de 0 a 100 km/h (segundos) 11,0
Llanord Rumbo al Norte de Barcelona. HYunoni Rumbo a su nuevo Hyundai.
SE R V E I S
m. w
Sant Just Desvern c/Ctra Reial, 122 Tel. 93 371 88 11
Assessorament en la compra de vehicles
El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent. • Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • Valoració orientativa del vehicle de segona mà. • Assessorament fiscal en la compra del vehicle. • Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. • Contractació de l'assegurança.
Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es
Llanord. Su concesionario oficial Hyundai
1
® TOYOTA C a t i d a d
TEAM'S MOTOR Concef
i o n a r l o
O f i c i a l
T o y o t a
OFERTA ESPECIAL PEL COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS „, DE BARCELONA
• BARCELONA • SANT JUST DESVERN
EIXAMPLE París, 123. Tel. 93 410 38 38 DIAGONAL ! 6. Via Caries III, 72. Tel. 93 491 40 50
SANTGERVASI Via Augusta, 234 Tel. 93 414 34 11 SARRIÀ Pg. Bonanova, 96 Tel. 93 280 30 31
rW gaudir d'aquesta oferta, retalleu uaueilu butlleta i preierrteu-ta a qualsevol de les iwslies oliànet
UKEIXXU Aribou, 225-227-Tel.: 93 414 01 51 Avgda. Catedral. 5 - Tel.: 93 317 25 70 Gron Via de les Corts. 640 - Tel.: 93 317 02 20 Passeig Fabra i Puig, 195 • Tel.: 93 243 16 80 Sants, 196 - Tel.: 93 490 28 80 Travessera de Gràcia, 101 • Tel.: 93 238 66 90 L' HOSPITAUT
Pujós. 7 -Tel.: 93 333 35 15
LES CORTS Europa, 18 Tel. 93 363 61 00
SANT JUST DESVERN Ctra. Reial, 131 Tel. 93 473 28 02
Llasax Motor
JPT CRQlim Coche del ano Urgell, 135 «««*«, « M 934534545 Cartos HI, 82 H ^ M • M 934914565 Bafcnes, 262 «•»!•»> • W. 934155767 Ora. Reial, 127 * »*> • Tel 933720210
903 200 400
El Col·legi ha arribat a un acord amb el Grup Barceló Viajes (Barceló Viatjes i Eurojet Viatjes) mitjançant el qual es bonificarà els col·legiats fins a un 5% en tots els paquets turístics reservats a les agències de viatges d'aquest Grup. L'acord és vàlid només per paquets turístics, no aplicable a reserves de només hotel, avió, bus. tren, etc. Consulteu les bases d'aquesta promoció a les oficines del Grup.
SERVEIS
Cursos de formació ocupacional El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu ha concedit al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona la subvenció dels cursos de formació ocupacional, per a persones en situació d'atur, següents: •
Disseny assistit per ordinador, per a menors de 25 anys Coordinador de seguretat en obres petites, per a menors de 2 5 anys Direcció tècnica d'obres d'edificació, per a menors de 25 anys Direcció tècnica d'obres d'edificació, per a majors de 25 anys
Dates encara per confirmar, en horari de matins. Interessat podeu reservar plaça a la tercera planta del Col·legi. Telèfon: 932 40 23 73 • Fax: 932 40 23 59 • formacio@apabcn.es I Fens Sooal Europeu
1D e p a a e
Direcció General d'Ocupació
Petits anuncis Serveis per al professional
Serveis tècnics d'arquitectura
Estudis de seguretat
Delineació de plànols
Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA. Tel: 934 52 07 89 arinsaOcoac. net
Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD. 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD Telèfon-. 938 79 65 61
Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut {memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Preu: des de 30.000 PTA Miguel Àngel 606 50 51 97 Oriol 639 89 10 63
S'ofereix estudi de delmeació-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Telèfon: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01
Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 30. replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 1036' Fax: 933 17 06 84
Serveis per al projecte S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectorització i digital i tzac ió de plànols. També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació). Telèfon: 934 87 00 54 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions, clima. Telèfon 933 9544 45- Fax 933 95 22 22
Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36
S'ofereix equip tècnic per a aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, amidaments i pressupostos, plecs de condicions, i informes tècnics i dictàmens, direccions d'obra i col·laboracions de qualsevol tipus amb estudis d'arquitectura i empreses constructores. Tot amb suport informàtic. informació Telèfons: 679 41 72 18
Es realitzen perspectives fotorealistes d'arquitectura per ordinador. Interiors, exteriors, plànols comercials, infografies diverses i animacions. Amanda Telèfon: 646 489 313
Maquetes virtuals Models i perspectives a 3D, Fotografia de l'emplaçament i simulació d'implantació real. Animació i recorreguts de camera. Diferents nivells d'acabat. Textures reals (fotogràfiques). Telèfon: 933 09 59 65
Publicitat, multimèdia i comunicació Es ven casa a reformar Es ven casa vella a reformar situada a Santa Coloma de Gramenet, amb solar de 240 m: i 160 m ; edificats. Planta baixa + 1. Telèfon: 666 965 864
Visualització de projectes Oferim tot tipus de serveis per veure com serà el projecte: plànols de venda, perspectiva manual, render. fotomuntatges, animació 3D. vídeo, interactius, etc. Telèfon: 934 87 00 54
Equip tècnic
Perspectives
Serveis tècnics arquitectura i topografia
3dBarcelona. Disseny gràfic, imatges 3D, interiors, exteriors, animacions. Creació i manteniment de pàgines web. 5 anys d'experiència. Via Augusta. 128de Barcelona. telèfons.- 934 14 51 68 i 639 769 99 3dBarcelona. com 3dlinea@3tilinea. com
Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig Animacions i recorreguts virtuals d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat Perspectives i fotomuntatges, pàgines web, tanques publicitàries, díptics, prede plànols. sentacions interactives en CD Rom. Ens Oficina d'Arquitectura Tècnica desplacem a tot Catalunya. Gómez i Associats. C. Eres, 80. local, 3 • Sí. Feliu de Guíxols. Scnptiva Telèfon: 934 59 46 17 Tel. i fax: 972 32 32 82 oftcinajmgomezectv. es Scriptiva@scriptiva.com
Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols. Telèfon: 933 09 59 65
Petits anuncis Ara també els podeu consultar a la pàgina web del Col·legi:
http://www.apabcn.es/ informatiu
DEMANDES DEMANDES
MERCAT
DETRE8ALI
Cap d'obra
^^
|
CONSTRUCTORA DE REHABILITACIÓ t OBRA NOVA pera realitza pressupostos, control d'obres, tracte amb industrials i proveïdors, etc.
perfil Experiència mínima d ' l any. Edat entre 25 i 3 5 anys. Coneixements informàtics d'Excel i Word. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi.
Project Manager
Tècnic/a de projectes i obres
PROMOTORA IMMOBILIÀRIA DE BARCELONA petf» Experiència mínima de 2 anys. Edat entre 24 i 34 anys. Coneixements informàtics de Microsoft Otfice, MProject. TCQ i Menfis o similar. Coneixements bàsics d'anglès. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi.
s'ofereix Àrea de treball província de Barcelona. Jornada a convenir. Relació liberal. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.
s'ofereix Lloc de treball Barcelona amb desplaçaments per Espanya. Jornada oficiat. Contracte laboral indefinit. Sou negociable en funció de la vàlua professional del candidat. Incorporació immediata.
Les persones interessades poden adreçar currículum per f a i , al número 9 3 3 32 31 44
Les persones interessades poden adreçar currículum per fa», al número 932 09 77 4 2
Qudera cmrtf W B t A g)UÍÇE?.; A JUNT
ADMINISTRACIÓ LOCAL
l l f I Ajuntament IflP de Sabadell per al desenvolupament de projectes i e! seu seguiment econòmic, pressupostos, dtreccto d'obra, redacció d'estudis bàsics de seguretat i salut, control de qualitat, coordinació de plans de seguretat i salut, diagnosi i reparació de patologies. perfil Imprescindible experiència mínima de 5 anys. Es valoraran cursos de Seguretat i SalutConeixements informàtics- TCQ. Word. Excel, Accés i Autocad. Català parlat í escrit. Imprescindible carnet de conduir.
Mitja jornada de maüns (21 hores setmanals). Relació liberal. Sou aproximat 2.240.000.PTA brut/anual negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata. Les persones interessades poden adreçar currículum per fax, al número 937 4S 3 1 88
i obres
quítecte/a tècnic/a
ADMINISTRACIÓ LOCAL
ENGINYERIA HISPANO-ALEMANYA especialitzada en edificis industrials
l U l AjUl juntament IfiP de de íSabadell
t d'oficines
per al control econòmic del projectes, pressupostos, redacció d'estudis de seguretat, direcció d'obres d'urbanització, elaboració de certificacions, etc. perfil Imprescindible experiència mínima de 3 anys. Edat entre 2 8 i 3 5 anys. Coneixements informàtics de Word. Excel, Cost Itec i TCQ 2000. Idioma català. Convenient carnet de conduir. s'ofereix Mitja jornada de matins: 21 hores setmanals. Relació liberal. Sou aproximat 2.240.000.PTA brut/anual negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata. Les persones interessades poden adreçar currículum per fax al número 937 4 5 3 1 8 8 .
per a tasques de delineació i desenvolupament de projectes.
CONSTRUCTORA PROMOTORA per al disseny i tes, planificació
is projecpressupostos.
perfil Es valorarà experiència. Es requereix persona organitzada i melòdica. Coneixements informàtics d'Autocad v.14 (preferiblement v. 2000) i Microsoft Office.
perfil Edat entre 25 i 30 anys. Coneixements d'informàtica. Convenient carnet de conduir t vehicle propi. Lloc de treball a Barcelona. Jornada oficial. Contracte laboral. Sou 3.5-4.000.000,- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata.
s-ofereix Àrea de treball al centre de Barcelona. Jornada oficial. Relació liberal. Sou aproxima! 2.500.000.' PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata.
Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Deborah 8encomo, telèfon: 932 18 70 9 7 , f a i : 932 92 00 5 7 .
Les persones interessades poden adreçar currículum per fax, al número: 933 04 24 3 7 .
Taxadors/es recent titulats/ades en arquitectura tècnica SOCIETAT DE TAXACIÓ AMB IMPLANTACIÓ NACIONAL
S'ofereii incorporació immediata i
Les persones interessades poden enràr currículum per fax. al núm: 902 103 516
Taxadors/res SOCIETAT DE TAXACIONS D'ÀMBIT NACIONAL Necessita ampliar el seu equip de taxadors a tota Catalunya. Interessats adreceu el vostre currículum vitae al fax número 933233713
Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es
t DE PROMOCIÓ I MERCAT DE TREBALL •2 40 23 53 • Fax: 932 40 23 59 • treban©apabcn-es • http//: www.apabcn.es
A C T I V I TATS
gs/~^^3
ACTIVITATS
M E D I
A M B I E N T
Construcció, arquitectura i urbanisme sostenibles, exemples (segona edició)
3 H B &tSE££SBfll^l^lll^lS Codi- Ml092
i
Del 26 tl 30 de juny del 2001 18:15
Presentació
Habitatge unrfamiliar aïllat a Vidre-
res La capacitat Itmitada de) nostre planeta i la forta incidència que en aquest ambrt té el sector de la construcció, estan comportant c a m a que modifiquen substancialment ets sistemes actuals de treball en la construcció. Per donar a conèixer algunes experiències pntefessants en aquesta línia, el Servei RefiatHlitaoó i Medi Ambient organitza la segona edició del curs 'Construcció, arquitectura i urbanisme sostenibles. Exemples".
19:15
17:00
17:0
18:00
Oscar Aceves. Teulades i Façanes Muitifuni Agustí
Mateos.
cionals. S A
Divendres, 29 de juny 16:00 Poble Bioclimatic de Zolina
17:15
18:00 18:15
19:15
F
Rondes. Conxita Balcells,
IS
arqwtecta
Fideta Frutos i Josep Maria Sanmartin. arquitectes Habitatge unifamiliar aïllat a
Dijous, 28 de juny 16:00 Centro Tecnològic de Manresa Joan Sabaté i Horacio Especne. arquitectes
Girona
17:15
Jordi Badia, arquitecte Pausa
L-irrfomie MIES Albert Cucni, arquitecte. Professor de
química. Professor d'Elisava-UAB
diants, pel 5 0 % de l'import de la matrícula
Servei d'Informació: 9 3 2 . 4 0 2 . 0 6 0 S'ha previst la concessió de beques a estu-
Í^^-
;
í í 1 \
H
Lta
construcció de l'ETSAV
I
Inscripcions:
i •
i Arquitectes Tècnics de Barcelona. (C/Bon Pastor. 5. 0 8 0 2 1 Barcelona}
Pausa El medi ambient en el mobiliari urbà Joan Rieradevall, doctoren enginyeria
u FL
climàtics a Ronda de Dalt - Hospital Militar. Pla de les vores de les
Josep M'Forteza, arquitecte tècnic
veí Rehabilitació i Medi Ambient. U o c Sala d'actes del Col·legi d'Aparelladors
tècnic Pere Riera, arquitecte Josep M. Gutiérrez, arquitecte
Promoció de 3 0 habitatges a la zona de Torretorta-Riu Tordera, Tarragona Miquel Balcells, arquitecte Promoció de 2 4 habitatges bio-
de 10 -12 h. Preu matrícula: 30.000 PTA Preu col·legiattfa: 24.000 PTA Responsable acadèmic: Tom Fionach. Ser
Nau industrial de Valeo a Sta. Perpètua de Mogoda Josep Soterres, arquitecte i arquitecte
18:30 18:45
bra Lògica de Projectes Pausa
Horari: Dei 2 6 al 29. de 16 -20 h. Dia 3 0 .
Emtho Mitre. arquitecte
Promoció de 2 8 habitatges bio-
aïllat a
Mòdul I: InHoducckS al mamgemml ptxfjcct mana^ement
I
Me!
G E S T I Ó
• Anàlisi de viabilitat de l'operació immobiliària • Promoció i gestió del sòl per a edificar • Màrqueting operatiu
responsable acadèmic: Carles Puiggròs dates: l r curs, del 19 d'octubre de 2 0 0 1 a l ' l i de maig del 2002
• Resolució de cas pràctic. Simulació
horari: divendres de 16.30 a 2 1 hores i dissabte de 9.30 a 14.00 fi durada: 2 cursos acadèmics preu matrícula: l r curs 480.000 PTA, 2n curs 480.000 PTA
24 hores Any acadèmic 0 2 D 3 • La gerència del projecte i obra • Els agents del procés d'edificació i les seves relacions
Mòdul III. Gestió del procés de
construcció
150 hores
• El management i el project manager com a directiu Mòdul II. Gestió de la promoció immobiliària 176 hores • Operació immobiliària • • • •
Economia d'empresa i comptabilitat Dret mercantil i de la propietat Contractació Anàlisi del sector immobiliari
• Màrqueting immobiliari, estudis de mercat • Avaluació financera de projectes immobiliaris • Finançament d'operacions immobiliàries • Fiscalitat en el camp immobiliari > Assegurances
preu col·legiat l r curs 400.000 PTA, 2n curs 400.000 PTA
• Gestió estratègica de projectes • Organització i lideratge d'equips de treball • Gestió de la qualitat • Gestió de! projecte
orgamuai coniuntament amb
• Habilitats directives • Anàlisis deis costos de construcció i el seu control • Gestió de l'execució de les obres • Gestió del manteniment i postvertda • Tancament de l'operació i manteniment • Resolució de casos pràctics. Simulació Mòdul IV. Tesina 150 hores
:
j,
li!
ttIwttl
Màster Project Management en edificació i urbanisme. Gestió de la promoció i construcció Edició 2001-2003 Any acadèmic 01/02
14:00
Visita a la instal·lació fetovoltatea de l'edsfici de l'Ajuntament de Barcelona
arquitectes. Lluis Duart. enginyer
Xavier Miilet. arquitecte de BCN Cam-
Programa definitiu Dimarts, 26 de juny 16:00 Habitatge unifamiliar Sabadell
Mediterrània Josep Benedito
climàtics i ecològics de protecció oficial a "Mas Lluhf a Sant Feliu de Llobregat
umfamiliars, i urbanitzacions. L'objectiu fmal és que els assistents puguin extreure'n conclusions per a p i l a r a obres pròpies tant pel que fa als seus sistemes tipològics com constructius.
Dissabte, 30 de juny. De 10:00a
Pausa Pla Ambiental del Campus de Castelldefels. Parc tecnològic de la
Dies; De! 2 6 al 3 0 de |uny del 2 0 0 1 Dhnecrts, 27 de juny 16:00 Promoció de 6 0 habitatges de Vimusa a Sabadell Ricard Perich. arquitecte
compte aspectes medi ambientals. El curs s'estructura en tres blocs, en que s'analitzen
edificis d'habitatges, tant píurifamiliars com
Josep BonftH, arqwtecte 2 3 habitatges a la Vall rTUxò Javier Segarra, arquitecte Jesús Alonso, arquitecte tècnic
L'objectiu es presentar exemples d'urbanttzacions i edificis en què s'hagt tingut en
des deb punls de vista econòmic, constructiu, funcional i de disseny edificis públics,
18.30 18:45
OBERT PERÍODE ADMISSIÓ CANDIDATS Cal presentar currículum vitae i carta de presentació. Les admissions no es comunicaran fins al mes de juny/juliol.
La seguretat i salut a les obres CICIC- d e sessions 8 o SEGURETAT EN ELS ENDERROCS
Professor: Joaquim Sàrtchez. Arquitecte tèc-
mats dels riscos que comporten diversos pro-
Professor: Jaume Llacuna. Doctor en Filoso-
Dates: Dilluns, 11 de juny a Barcelona
nic. Tècnic en prevenció de riscos.
cessos de treball i han d'estar formats per tre-
fia i Lletres, expert en formació i comunicació
ballar segurs. En aquesta sessió es mostrarà
Responsable acadèmic: Ezequiel Bellet
Es parlarà de !a seguretat bàsica que cal aplicar en els treballs habituals d'enderroc, de
LA FORMACIÓ I LA INFORMACIÓ EN SEGURE-
com utilitzar el mètodes pedagògics i com
Horari: dilluns de 17 a 2 1 hores
tota la seva problemàtica i de les mesures de
TAT DELS TREBALLADORS A LES OSRES
desenvolupar habilitats per a la comunicació,
Durada: 4 hores cada sessió
prevenció que l'experiència ha demostrat que
Dates: Dilluns, 2 de juliol a Barcelona
facilitant eines útils per als professionals no
Preu matrícula: 6.000 PTA per sessió
són efectives i d'aplicació real.
Els treballadors de les obres han d'estar infor-
habituats a fer de professors o comunicadors.
Preu col·legiat: 5.000 PTA persess.ó
Programa de postgrau. Coordinador de seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu Del 9 d e novembre d e 2 0 0 1 al 2 6 d'abril d e 2 0 0 2 Des de l'aparició de l'RD 1627(37 es va implantar una figura professional especifica, el coordina-
cions. Les línies mestres de Pont Royal. •
Experiències de coordinació en obres.
ment de les construccions.
rior en prevenció de riscos laborals
•
La prevenció del risc a les obres d'enderroc.
Emili Domènech. Enginyer Tècnic Mecànic. Cap
•
Gestió dels residus en la construcció.
de Maquinària d'ACS a Catalunya.
MÒDUL tll - Elements auxiliars per a la prevenció de ris-
•
Riscos en obra civil i obres d'edificació.
Jesús Feman<kz. Arquitecte tècnic. Servei Nor-
encarregats de tenir cura de! compliment de les
cos laborals:
mativa del CAATB.
normes de seguretat a les obres, d'avaluar els ris-
•
dor de seguretat. Els coordinadors son els professorals competents
•
Seguretat ales instal·lacions elèctriques.
Introducció a la prevenció dels riscos i la seva
•
Seguretat ales maquines i en l'ús d'aquestes.
Ramon Graus, Arquitecte tècnic. Cap de l'Of icina
cos de l'obra i de proposar solucions i alternatives,
relació amb la qualitat i el medi ambient. Millora
•
Sessions pràctiques, visites d'obra: auditoria, pro-
Tècnica de Diagnosi del CAATB.
motivar els actors del fet constructiu per integrar la
dels resultats econòmics.
teccions col·lectives, manteniment
Alfons Güell. Consultor mediambiental. Secretari
seguretat en e! procés de disseny i execució, i fer
•
accions de sensibilització i, íms i tot. informació dels riscos als treballadors a l'obra.
MÒDUL VI • La documentació per l'aplicació de m i
Residuos (GERD).
Gestió de la qualitat: seguretat i qualitat. Les nor-
1627/97:
Jaume Guixà. Arquitecte tècnic. Catedràtic del
mes ISO 9000. Auditories de qualitat. Auditories
•
de seguretat. Higiene industrial aplicada a la construcció.
Aquest programa de postgrau forma part del programa de formació de seguretat i salut laboral que el Col·legi porta a terme des de fa uns anys conjunta-
•
ment amb la Fundació Politècnica de Catalunya,
•
tècnic del Gremio de Entidades del Reciclaje de
Malalties professionals en el sector de la construcció.
•
L'Estudi basc de seguretat i l'Estudi de seguretat
Departament d'Organització d'Empreses de la UPC.
•
Pia de seguretat i la seva implantació.
Jaume Llacuna, Doctor en Filosofia i Lletres,
•
Sessions pràctiques i visita d'obra, inspecció.
Expert en formació i comunicació. Pierre Lorent, Ingenieur du batiment.
Introducció a l'ergonomia. Conceptes bàsics i la
amb l'objectiu que els professionals que desenvolu-
seva aplicació a les feines, materials i eines de la
Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 80% de
Jaume Montaner* Enginyer tècnic. Cap de! Ser-
pin aquesta funció professional adquireixin uns
construcció.
les classes, superar les proves d'aprofitament, així
vei de Prevenció de l'AgrupacíÓn Guinovart Ooras
•
El factor humà: psicologia i formació. Formació i
com aprovat el treball final.
y Servicios Hispània S A
•
Tècniques de negociació. La missió del coordina-
Responsables acadèmics
en prevenetó de riscos
sitats i entitats de diversos països europeus.
dor de seguretat. Estudi de procés de tota nego-
Francisco Javier Llovera. Catedràtic d'Universitat.
Miguel Àngel Pslomo, Arquitecte tècnic. Coordi-
El curs esià adreçat als tècnics que, segons la LOE
ciació: preparació, confrontació i modificació de
Director del Departament d'Organització d'Empreses
nador i consultor de seguretat
poden fer de coordinadors de seguretat i salut
solucions.
de la UPC.
José A Pérez, Cap de seguretat obra civil Catalun-
Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Responsable
ya de Fomento de Construccíones y Contratas SA
MÒDUL IV - l'actuació professional del coordinador:
acadèmic de l'Àrea de Formació en Seguretat de!
Ak/andro Romero. Llicenciat en psicologia de les
•
CAATB
organitzacions i del treball. Director de la Divisió
coneixements adequats i tes habilitats per exercir-la. El contingut del curs respon al model de formació desenvolupat conjuntament amb diverses univer-
Miguel Àngel Olmedo, Arquitecte tècnic. Tècnic
informació.
laboral en fase de projecte i d'execució d'obres. Programa
professional del coordinador, fase de projecte i
de Prestacions Tècniques de Mutual Cyciops
d'execució. MÒDUL I-Normativa i legislació: •
•
La Directiva europea sobre seguretat en obres
ticipació i formació dels treballadors. Anàlisi dels
Jaume Abat, Director general de relacions laborals
temporals o mòbils i !a seva transposició a
processos de producció. La seva modificació i l'e-
del Departament de Treball de la Generalitat de Cata-
Espanya RD 1627/97. •
•
La Llei de prevenció de riscos laborals. Regla-
Joaquin Sénchei, Arquitecte tècnic.
liminació d'algunes situacions de risc.
lunya.
Eines pera la informació i la formació. L'Auto-Audit
Antoni Albesa, Llicenciat en Ciències Químiques,
D*K:Del 9 de novembre de 2001 a! 26 d'abril
Inspector de Treball i Seguretat Social.
de 2002
Emilio Almenótal, Arquitecte tècnic. Cap de Segure-
Dorada: 150 hores lectives + 50 hores de treball
•
ment oe serveis de prevenció i normativa de
i el mòdü! FRAP. Presentació d'un cas real de coor-
seguretat.
dinació de projecte i realització, temptes & solu-
Responsabilitat cnnl i penal dels promotors, dei
crans conceptuals aportals pel coordinador. Dificul-
tat del Grup COPISA.
contractista, de l'autor del projecte, dels subcon-
tats habituals i resolucions.
Manelfbselga, Responsable de l'Àrea de Salut Labo-
Prea «trícuü 375.000 PTA
Honri: Divendres, de 9.30 a M i de 15 JO a 20 h.
tractistes i dels coordinadors de seguretat. Res-
•
Lacoordiracé en fase de projecte i r/execució.
ral de l'Institut d'Estudis de la Salut.
Preo c o H e p * 315.000 PTA
ponsabilrtats derivades de la fase de projecte i de
•
Control documental de la coordinació i auditories
Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de
Uoc: Col·legi d'Apareliadors i Arquitectes Tècnics
de seguretat.
seguretat.
de Barcelona
Metodologia per a la coordinació de seguretat.
Fermi Bondia, Tècnic superior en Prevenció.
l'execució, i ets controls. •
Ma. Àngels Sànchez, Arquitecta tècnic. Coordi-
Presa de decisions. La informació, consulta, par-
La Inspecció de Treball i la seguretat en ef sec-
•
: Tef 932 40 23 73
Uichèk Butzbach. Formadora i consultora en recur-
tor de la construcció. Mtom V • Fonació en tècniques de segaetft
sos humans. Directora de Geoda Formacions. Josep Mana Calafell, Arquitecte tècnic. Cap de l'As-
toeripcwBS; Servei d'Informació
MÓOUIB - Coordinació de seguretat
•
Senyalització de les situacions de rrsc a les obres.
•
El perfil professional de! coordinador. Coneixe-
•
Equips de projeccions col·lectives i individuals.
sessona Jurídica i Professional del CAATB,
Tel 932 40 20 60
rrtents i habilitats necessàries. MrssiQ i fun-
•
Mesures de seguretat en la reparació i manteni-
Jüvw£>diJs,£r©nyertècr*: elèctric. Tècnic supe-
Fax 932 40 20 61
CURSOS
D •I
Aula d'Informàtica de Barcelona
com
iwnaumctusiu
CI202
t r a í 1 ÜMII
CI203 CI2O7
POMI pa^í
CI206
WcrO 1 n^é!
itofesmfeataè*. Bs anís H tari* •>"«•«
; í I ! 1
UTES :e. 16.06.0I al 27.06.0! :.a28*ji2!y : 12S130 de |^ny :s: Í9a!28*iany
HOU! del9a21h(3 CÍIOÜS de 17;
4».del7a21]i*s.
2íh
de9il3h
*i9a2Il!í: mtí<)
DUUU i PBUlUnOU 8 R.000 i ü.000 8 lí.OOO 8 14.000
nsiamm lOJWO 8.900 10000 10000
A C T I V I TAT S
VALLÈS O C C I D E N T A L 10 ANYS DE LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS OCCIDENTAL
III TRAVESSA DE CAP DE SETMANA EN 4 X 4
ACTES LÚDICS • Sopar anual dels col·legiats. Divendres 6 de juliol. • Excursió i sopar a La Mola. Divendres 28 de setembre. • Viatge a València, per visitar La Ciutat de las Arts i les Ciències, del 12 al 14d'octubre. • Visita guiada a les esglésies de Sant Pere de Terrassa amb concert de música clàssica. Divendres 16 de novembre. ACTIVITATS ESPORTIVES Per celebrar el desè aniversari, els aparelladors i arquitectes tècnics vallesans han començat a preparar un seguit d'actes que se celebraran al llarg del 2001 alguns dels quals es presenten a continuació:
• Excursió d'un cap de setmana en 4x4. Dies 16 i 17 de juny. • Sortida a Barcelona, per veure un partit del primer equip del F.C Barcelona 12 DE DESEMBRE. CLOENDA OE L'ANIVERSARI
ACTES CULTURALS • Conferència-col-loqui sobre la LOE. Dates a confirmar. • Exposició col·lectiva d'arquitectes tècnics, en diferents disciplines artístiques. Inauguració divendres 14 de setembre.
Algunes dates poden patir modificacions informació: Delegació del Vallès Occidental. telèfon: 937 80 11 10
La Delegació del Vallès Occidental organitza una sortida en 4 x 4, el cap de setmana del 16 i 17 de juny. L'hora de trobada és a 2/4 de 8 del dissabte davant l'Hotel Don Candido de Terrassa, des d'on se sortirà cap a Berga. L'itinerari, per pistes enllaçant petits trams per carretera, serà el següent: • Borredà-Serra del Catlleràs-Bagà-Coll de Pal-La Molina-Martinet-Estanys de la Pera-Andorra. • S'arribarà a Andorra a les 18 hores. L'allotjament és a l'Eurohotel de Les Escaldes. • Diumenge, 17, després d'esmorzar se sortirà des d'Andorra cap a Sant Joan de l'Erm, on està previst dinar.
SOPAR ANUAL DELS COL·LEGIATS La Delegació del Vallès Occidental celebra aquest any el seu sopar anual al Parc del Vallparadís, el dia 6 de juliol. Més informació: Delegació del Valies Occidental. Telèfon: 937 80 11 10
OSONA SESSIÓ TÈCNICA • Dia 19 de juny: Jornada tècnica: Els irateriifs d'argila cuiti' De 18 a 21 hores. Lloc: Sala d'actes. Informació: Delegació d'Osona PI. Major, S. «c • Tel: 938 85 26 11
BAGES - BERGUEDÀ Sopar anual dels col·legiats La Delegació del Bages-Berguedà celebra el seu sopar anual al restaurant La Sala de Sallent, el dia 15 de juny ales 21 hores. Informació: Delegació Bages-Berguedà Telèfon: 938 72 97 99
dies: 16 i 17 de juny preu: 12.000 PTA per persona (inclou la mitja pensió a l'hotel Eurohotel d'Andorra i els dinars). Hi ha la possibilitat de llogar el 4 x4 tot el cap de setmana, a un preu de 37.000 pessetes. Els interessats cal que ho comuniquin com més aviat millor a la Delegació per tal de poder fer les reserves. informació: Delegació del Vallès Occidental. telèfon: 937 80 11 10
v
" N* (UNT 7OSZt7~
JLA FESTA DELS APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS LA FESTA DEL SOL, DEL 18 AL 21 DE JUNY
lim OxKaments) i 7SM (histèria) hora: a les 16.30 lloc: Palau de Congressos de Catalunya Av. Diagonal, 661-672 Cal inscripció prèvia al Servei d'Informació Telèfon: 932 40 20 60
La Festa dels Aparelladors, que enguany compta amb tot un seguit d'actes, es dedica al solstici d'estiu, amb el següent programa (provisional):
dijous, 21 dejimjr. El Sopar dels Aparelladors i Arquitectes Tècnics hora-, a les 20.30 hores lloc; Palau de Congressos de Catalunya, Av. Diagonal, 661-672 de Barcelona preu: 6.OO0 pessetes programa de la festa 20.30 h Acollida dels assistents.
dilluns, 18 de juny. Acte d'homenatge als aparelladors que fan els 50 anys d'exercici professional hora: a les 19 hores. lloc: sala d'actes del Col·legi, l a planta dimecres, 20 de juny. Sessió tècnica dedicada a l'edifici del Palau de Congressos de Catalunya, a càrrec dels tècnics de l'obra i les empreses que han fet la construcció i les instal·lacions. programa
• El projecte i l'execució d'un edifici polivalent, a càrrec de Carles Ferrater,
21.30h arquitecte, Rafael Alabèmia, aparellador i Albert Penin, arquitecte col·laborador • La construcció del palau. Un cas singular, a càrrec de Ferrovial-Agroman i Ferrovial-
Agroman Enginyeria. i L'estudi acústic, a càrrec d'Higini Arnau, doctor en Ciències Físiques i Tecnologies especials, a càrrec de talleres
50 ANYS D'EXERCICI PROFESSIONAL Els aparelladors que fan les noces d'or amb n un cita el dilluns 18 de " en companyia d'amics i ïatge que els brinda el i. com a reconeixement de la seva tasca professional. l a Junta de Govern lliurarà una placa comïmorativa a cada un dels homenatjats.
L'acte tindrà lloc el dilluns, 18 de juny a les 19 hores, a la sa Col·legi, primera planta.
Departament de Comú Telèfon: 932 40 20 83
Inici de l'aperitiu amb acompanyament sorpresa. Entrada a la Sala Polivalent per
iniciar el Sopar. Parlament de benvinguda, a càrrec de Xavier Bardají, president del Col·legi. 22.00 h Inici del Sopar. 23.30 h Homenatge al Sol. Inici de la Festa a càrrec de l'Orquestra del Sol. Sorteig d'un viatge a Nova York per a dues persones. 21.50h
Patrocina: 02.00 h Fi de festa.
JLtPARca * £ » — —
Reserva de taules al Servei d'Informació telèfon: 932 40 20 60 f a t 932 40 20 61 informacioOapabcn.es
EXPOSICIONS PREMIS FAD 2001 D'ARQUITECTURA I INTERIORISME La sala d'exposicions de la planta baixa del Col·legi, presenta els Premis Fad 2001 d'Arquitectura i Interiorisme i les obres finalistes. dies: del 5 de juliol al 7 de setembre horari: de dilluns a divendres de 8.30 a 20 hores departament de Cultura
INTERIORS I EXTERIORS Una exposició de pintura de Josefina Cristià. Es podrà veure, fins al 29 de juny a l'espai d'exposicions de la primera planta del Col·legi. organitza: departament de Cultura horari: de dilluns a divendres de 9 a 19 h. telèfon: 932 40 20 60
Informació:
Mefon: 932 40 20 60
PREMIS
FAD ARQUITECTURA INTERIORISME
ïzi*
Z T I VITATS ACTIVITATS
DIVERSES
ACTIVITATS DE FORA
uuuuauuuiii
L'ENSENYAMENT DEL FORMIGÓ
BAUFACH 2 0 0 1
ESTRUCTURAL
Fira i n t e r n a c i o n a l d e la C o n s t r u c c i ó
JORNADES DE DEBAT I REFLEXIÓ
Aquestes jornades tenen l'objectiu d'ofertr una
Baufach és la fira de construcció alemanya que
SOBRE L'APLICACIÓ DE LA L O E
trobada entre professors i assistents en gene-
es fa cada dos anys a Leipzig.
Q u a l i t a t , p a t o l o g i a , c o n t r o l d e l risc i assegurances
ral perquè es comuniquin entre si i exposin els
lloc i dates: Leipzig, del 24 al 28 d'octubre.
ALESSANDRO M E N D I N I ENTRE
seus mètodes, eines, experiències, limitacions, èxits, fracassos, etc, i establir llaços
En aquestes jornades es farà unareflexiósobre el
informació:
per a futures col·laboracions entre docents.
funcionament òe la Uei i ete seus possibles desa-
Telèfon: 49 0 341 678 81 95
Finalment, definir quin tipus d'ensenyament
Fax: 49 0 341 678 81 82
justos, on nou enfocament de les funcions i com-
convé impartir avui dia en els diferents nivells
petències del tècnics, l'anal» de ta mana de la
u.brieseeieipztger-messe.de
i escoles.
qualrlat en el sector, i l'avaluació de la tasca rea-
www.baufach.de
organitza: Acne, Asociación cientifico-tècnica
litzada en el control del procés edifotori.
de! hormigón estructural
dates i Itoc: Palau de Congressos de Tarragona,
date: 18 i 19 d'octubre, de 9 a 21 hores,
del 8 al 10 de novembre.
lloc: CEDEX. C/Alfonso XII, 3 de Madrid
inscripcions ales jornades: preu ííns al 30 de setembre; 65.000 PTA Inscripcions posteriors: 75.000 PTA
informació; Instihrto Eduardo Torroja (Estrella)
LES ARTS
La universalitat i fa poesia caracteritzen l'obra eclèctica d'Alessandro Mendini, un arquitecte. dissenyador. i estudiós de la cultura de renom internacional. La mostra instal·lada al Museu detesArts Decoratives exemplifica la producció d'aquest artista italià al llarg de 30 anys d'aquesta antologia. dates: fins al 22 de juliol horari: de dimarts a dissebte de 10 a 18 h, diumenges i festius, de 10 a 15 hores llOC: Museu de les Arts Decoratives Palau Reial de Pedralbes AH. Diagonal. 686 de Barcelona Telèfon: 932 80 50 24 > Fax: 932 80 18 74 martfacteintercom.es • www.bcn.es/kub
C/Serrano Gahrache, s/n. 28033 Madrid Revista de Detecto Urbanístico
Tel: 913 02 04 40
Ooctor Esquerdo, 47 • 28028 Madrid
Fax: 917 66 07 03
CASES /M-PRÒPIES
Telèfons: 914 00 80 18 - 915 74 64 11
A/e: estreltaeietcc.csic.es
Fa*: 915 04 15 58
http: www.e-ache.org
l'exposició Cases im-próp«s en el context d'Experiències Barcelona Art Report 2001 és una producció concebuda pel departament d'arquitectura del Museu of Modern Art de Nova York. que ara s'ha ampliat i reòefmit amb una secció nova i específica per a Barcelona. Així. al contrari que a Nova York, l'exposició evidencia una preocupació més important pel aspectes arquitectònics formals, el MACBA tractarà de manera més critica aspectes reals i enfocaments problemàtics de l'habitatge contemporani. Reunen prop de 30 projectes d'arquitectura contemporània que reflecteix la transformació de la casa privada en relació amb els canvis socials i culturals contemporanis, i l'aplicació de fes noves tecnologies informàtiques i els nous usos domèstics. Els projectes són il·lustrats per maquetes, fotografies, imatges digitals i un dispositiu interactiu a traves del qual es pot visitar de manera virtual gran part dels projectes. lloc: MACBA. dies: fins al 7 d'octubre
rdti9montecorvo.com
uauuu
ISUIHEUH
CICLE DE XERRADES SOBRE
LA POLÍTICA DE L'HABITATGE
CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE
EN L'ÀMBIT LOCAL.
FÒRUM 2 0 0 1
El Centre de Recursos Barcelona Sostenible de
Habitatge per a tothom
TÈCNIC I INDUSTRIAL
l'Ajuntament de Barcelona organitza un cicle de xerrades sobre Construcció Sostenible. " E l s residus d e la c o n s t r u c c i ó " A càrrec d'Albert Sagrera, de l'institut de Tecnologia de la Construcció dia: 14 de juny hora; a les 18.30 h, al Centre de Recursos Barcelona Sostenible. Es recomana inscripció prèvia al mateix Centre. L'entrada és lliure. informació Telèfon: 932 37 47 43 Per ampliar ta informació també podeu consultar la web www.bcn.es/mediambient Centre de Recursos Barcelona Sostenible Nil Fabra. 20. baixos 08012 Barcelona
DE PATRIMONI
Aquestes segones jornades pretenen oferir un
L'objectiu és crear debat entorn dels temes
marc de debat a administracions, professio-
relacionats amb l'existència i ia història del
nals, agents socials i representants del món
patrimoni tècnic i industrial del país.
empresarial, per a una política d'habitatge urbà
organitza: Associació del Museu de la Ciència i
digna i respectuosa amb el medi, davant del
de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial de
problema de creixement de Catalunya.
Catalunya
organitza: Diputació de Barcelona. Delegació per a la Gestió Patrimonial i Habitatge
- 25 de juny, a les 19.30 h: Fons històric de
dates: 14 i 15 de novembre
FECSA-ENHER. a càrrec de Ramon Puiggené,
lloc: Palau de Congressos. Fira de Barcelona.
director del Fons Històric FECSA-ENHER.
Av. Reina Ma. Cristina 1. 08002 Barcelona
• 26 de novembre, a les 19.30 h: Obres de restauració d'edificis de patrimoni industrial, a
informació:
càrrec d'Antoni Gonzàlez Moreno-Navarro,
Diputació de Barcelona. Delegació per a la arquitecte, restaurador de monuments
més informació: Telèfon: 93 412 14 13 servcultOes • www.macba.es
Gestió Patrimonial i Habitatge Secretaria tècnica: Josep Iria i Bosch, 5-7.
lloc: Associació d'Enginyers Industrials de
08034 Barcelona.
Catalunya. Via Laietna, 39 08003 Barcelona
Tel: 932 06 46 46 Fax: 932 04 97 32
informació i inscripcions:
PREMIS CAUPOUCAN
A/e: inter.congres@bcn.servicom.es
Associació del Museu de la Ciència i de la Tèc-
XI E d i c i ó dels P r e m i s n a c i o n a l s d e S e g u r e t a t e n la C o n s t r u c c i ó
nica i d'Arqueologia Industrial de Catalunya
2001
Rambla d'Egara, 270. 08221 Terrassa Tel: 937 80 37 87 Fax: 937 80 60 89 A/e: associaciomcteeic.ictnet.es
PREVENTIA Fira sobre seguretat i prevenció d e riscos Fira de Barcelona organitza la segona edició
BATI MAT 2 0 0 1
del principal certamen europeu sobre seguretat i prevenció de riscos.
Fira internacional de la construcció
lloc i dates: Tindrà lloc a Barcelona, del 8 a Tindrà lloc a Paris del 5 al 10 de novembre l ' l i d'octubre.
Ei Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espafia amb el recolzament del Ministeri de Treball i Assumptes Socials ha convocat recentment els Premis Caupofican 2001 sota el tema Gestos per a la Prevenció. Aquesta edició admet actuacions executades des de I'l d'abril de 2000 fins al 30 de novembre de 2001, data de tancament d'aquesta convocatòria. Les categories són les següents: a la innovació i investigació, a la formació, a la informació pública, a la informació tècnica, a la iniciativa universitària i a la iniciativa col·legial.
informació: més informació:
w*w.batimatconi
més informació: Consejo General de la Arquitectura Tècnica de
Gabinet de Comunicació Preventia 2001
70 rue Riwi
Josep López/Begona Giménez
92532 Levallois - Porcí ceòei
Espana
Telèfon: 934 12 73 05
Tel.: 33 01 475 65 102 Fat 33 01 475 60 818
P. Castellana 155 • 28046 Madrid
Fax: 934 12 47 46 jlopezegrupoquarck.com
www.batimat.com
wwwjfqurtecbjra-tecniea-j)»j
Tel: 915 70 15 35 • Fax: 915 71 28 42
EMPRESES Quadern central P9JMERA CJUNZEMAJUNT 2001 •
Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els produc-
El col·legi posa a disposició de les empreses un stand per presentar els seus
tes anunciants mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar
productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes son les empre-
en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.
ses que hi seran presents durant el mes de maig:
Empresa o producte
Ref.
LESSEPS MOTOR - SEAT
2 4
ORMETAL SICO
5 6
CANAL CONSTRUIR ASEFA
7
PREFABRICATS M. PLANES JUNKERS IBÉRICA VALUMPER
17 11 12 30 A 30 B
LLANORD - HYUNDAI LLANORO • HYUNDAI APACAR
30 C 31 A
TEAM'S MOTOR - TOYOTA UASAX MOTOR • CHRYSLER SIMÓN
31 B
GABARRO HERMANOS
43 45
SAS PREFABRICADOS OE HORMIGON V1AJES BARCELÓ
47 31
FABRICA ELECTRÒNICA JOSA WEBER CEMARKSA
51 53
BECK & HEUN
FEPESA
TEXSA MORTEROS
REPSOL BUTANO
FABRICA ELECTROTECNICA JOSA
IBERMAPEI
BT1CIN0 QUINTELA
MASA
UNEX-APARELLAJE ELECTRICO
BTV
TECOSUR
JANSA METAL
SEftAUZAClON Y DISENOS URBANOS
COMPOSAN CONSTRUCCIÓN
LB.
CLAR REHABILITACIÓ MITSUBISHI EUROPE
REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS
EUROCABLE
WEBER BROUTIN CEMARSKA
PUERTAS ARTEVI
SISTEMES DE REFORÇ ACTIU
ALBERTO AROCA
SUBEROLITA PÈNDOL TALLERS TREPAT ACTILUZ DETECTA 2 0 0 0
Contraportada
TRAC VERTICAL
Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es
PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:
BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ
L'Informatiu B U ^ D O
L •L £ G I D ' A P A R E L L A D O R S
I A R Q U I T E C T E S
T È C N I C S
D E B A R C E L O N A
En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents:
Servei d'Informació Comercial Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.
Població Telèfon:
2 3 19 20 36 37 53 54 Portada
INGENIERIA DOMOTICA
0NDUL1NE MATERIAL ARTIS ORGANIZAClON
GRUPO MECANOTUBO
54-55 46
TELEFÓNICA DATA
WERMASI ALKOR DRAKA IBÉRICA
TECHNAL
52 58-59
ALKOR DRAKA IBÉRICA MITSUBISHI ELÈCTRIC EUROPE POUGLAS
PREFABRICADOS ESCAYOLA VALLS CONSORCIO TERMOARCILLA
C.P Fax:
4 5 6 21 22 23 38 39 40 55 56 57 Contraportada
7 24 41 58
8 25 42 59
9 26 43 60
10 27 44 61
11 12 13 28 2930 45 4647 62 63 64
14 1516 17 18 31 32 33 34 35 48 4950 51 52 65 6667 68
a per fax o per correu, o porteu-la person lment al Servei d'Inforrr • Bon Pastor. 5 • 08021 Barcelona • Fax : 932 40 23 64
EMPRESES PUBLICITAT
NN1IM». S.A. MVtttKTl DE F M W Ú TRACTAT* Tir-Q*. 26 - OflOlB B*rt·to^· - T. 914*64300 Brvç, 124- 08037 B*rc«tOA* - T 932080166 St M l t ^ . U • 43004 T»m»9or.a - T. 9772S1880
I • 1 I
Paterts. 2S 09019 BARCELONA Tate. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92
Cabarrò Germans
AonuunaiJuwn i MUTOS oc M M »
ssimon | E P MAJESIA1 Elf CTBCO
cnnucTum/COOOMUA FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ Mi Augusta. 320-332. taxos • 06017 Baraten* TW.:Í3Í046411·F»;93?8C]Q306
- ANDAM1OS DE FACHAOA • APUNTALAMIENTOS - TORRES FWAS Y MÓV1LES
Crra. Torre Romeu, s.n= 08202 Sabadefl tel. 93 748 4a 38 fax 93 726 07 61 www.gabarro.com
CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA
ALUMINOSI
CATALANA,S.A. Morters sense retracció. Rehabilitació O. Smunder. 42-48 Nive. 39 T d : 93 2T8 26 86 • F«JL 93 278 27 ! I
08020 Barceloní
EXTENI
CONSTOUCCIONES EN MADERA
SÉNETON
CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES BKII S Haun Iberico
Lanwas FiejíWs De PVC-P para la
ALKOR DRAKA IBÉRICA, sx Tel-: 93 848 40 00 - hnp://www.alkor.es
&MAM
• • • • • •
siiADOta • mouaos OUÍMCOS MlALACONSItUCaÓN
UHAwnaON MSTAUKACIÓN noncros KIMBOS T AniOAS rusoNAL r t o n o CUTWICADO DC CAAAHltA
«ERMAPEI. SA Pt. 06002 aAKHOÍíA W.: 93 3*3 50 » - Fa* 93 302 42 29
Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31 CwrWonir*
\
PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMÍNIO DE SEGURIDAD MA^^lIALES Y A U T O M A T I C A S
CONSTRUCCIONE5
>. CEINCO, S.L.t!. . ' . v cai^^yg, »
\
QUILLERMO
MANSO. 11 S* A • U . (93) 426 98 98 (3 lira»}
r
FUSTERIA D'OBRA MOBILIARI I EQUIPAMENT
BIGA EXTENSIBLE Muitaner. 472 PERA 08006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel 414 00 16 Fw 202 31
AKORPWN
1LUMINAC1ON
D-putoción, 390-392 • lWsfono 93 344 08 00" Fo*93 3440807-080131
C A o r t ó n 357 3" 3o 08025 Barcdora W 93 45813 JO BeckSHeun CnUH! COlVQQvlir i AULt!
Ftocobriments per a sòls industrials Apbca66 fàcil. ràf*ia i econòrraca Màxima resistència mecànica i química Anepofe I rnpermeab*t2ats
Li
I Camini 4* QnllUl
AssUlència Tècnica i Control de Qualitat a tot tipus d'obres
Tel.: 937 31 54 46
LS 91568.78.76 UVMZMKM.U 0B1Í1-BUBJ
ESTUDIS OEOTECNICS ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAIG SÒNIC DE PILOTS
GEOTÉCNIA, MCROPILCITS.ANCORATGES,
HlDROGEOLOGlA. MEDI AMBIENT. Runon Bercnfucr ÍV, 9. tamoi Td. Fi. (977) m78J - •IIBSO CAMM1LS n^or dc s*rm. i r r T.Í i FM (W9) ) M 331 • OWI7 BARCELONA
Docoratus Repareaó (àcsifletaatsi esquefdes F*m «I tarra bo MN ISO 9002
La solució a l'aluminosis
NOUíBAU El sistema de renovació de sostres El i d SkaniM d* ióIWwf d Acttu. U.
REHABILIIS.L.
Av. Sant JUifi. 206. nau 7. Pd. industrial Congost 08400 Granolers Tat 93 849 57 00/ 93 849 54 75 Fa* 93 849 5416
1W.: 93 796 41 22 fc tttTa-quimicaOutradur.eom FUSTA ALUCOBOtQ
D Cons 3 Temi»
CNBONO ALUCORE fachadas ligeras de alumínio
PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ
. 3 A'jrintlt 7H«
Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es
• Cinocwfu Onou.
mno •«•m.
«
•
•
\
a r t el suport del Departament va convocar els premis que tenen com a objectiu estimular la qualitat de la construcció i la innovació tecnològica. El lliurament dels guardons va tenir lloc e: passat 26 d'abnl en un acte públic que es va celebrar al Palau de la Generalitat. Els premis compten
de Política Territorial i Publiques i la Secretaria va a càrrec de l'Institut' de Tecnologia de la Construcció (ITeC). En aquesta edició, els orerms s'han adiudicat en dos apartats: Construcció i Producte per a la construcció. S'hi ha pre-
d'edificació i d'enc'rvil, de nova planta i de litació. acabades a l'Estat espanyol entre I'l de gener de 1999 i el 31 de desembre de 2000. Quant al producte, hi podien optar tots els que es trobaven en el mateu saló. Els oferim a continuació. També fem
esment d'una iniciativa que ha representat una de les novetats més importants d'aquesta edició de Construmat. Es tracta del projecte Casa Barcelona, una reflexió raonada sobre l'haoitatge del futur que presenta propostes molt concretes. _^B
S CONS* -
Premis Construmat E
ls Premis Construmat
2001 estan promoguts pel Saló Internacional de la Construcció, Construmat, compten amb la col·laboració del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, i la Secretaria Tècnica és a càrrec de l'ITeC. En aquesta novena edició s'han convocat: • Premi Construmat de Construcció • Premi Construmat de Producte per a la Construcció
PREMI CONSTRUMAT 2001 DE CONSTRUCCIÓ Jurat President Cristian Cirici, Arquitecte Vocals Jordi Lleal i Giralt, arquitecte tècnic Javíer Rui-Wamba Martija, enginyer de camins, canals i ports
PREMI Prolongació de la línia 8 del Metro, tram Recintes Feriates-Aeropuerto de Barajas, Madrid
Per l'adequació de la tecnologia utilitzada en la construcció i per l'ambició del projecte, que ha permès de realitzar una gran obra d'infraestructura amb una seguretat, uns costos per quilòmetre i un període de temps significativament més favorables que els dels altres metros de ciutats d'Europa. El Jurat va destacar que l'obra -que forma part, alhora, d'un programa més extens d'actuació que ja es troba en una fase avançada de construcció- contribueix
en gran mesura al procés de vertebració del territori de l'àrea metropolitana de Madrid, que, precisament amb l'arribada del Metro fins a l'aeroport, ha aconseguit apropar-se molt més a la resta de! món. Finalment, el Jurat va fer palès que l'ait grau d'exigència que ha presidit la concepció i construcció de l'obra no s'ha mantingut en el disseny arquitectònic de les estacions i dels accessos des de les vies públiques.
Promotor: Direcció General d'Infraestructures del Transport, Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transport, Comunidad de Madrid; Constructor: Ute Metro Barajas (Fcc Construcción SA, Dragados Obras y Proyectos SA); Equip tècnic facultatiu: Manuel Arnaíz, Jesús Trabada; enginyers de camins, canals i ports; Juan Pablo Alonso, arquitecte; José Laorden, enginyer tècnic d'obres públiques. "*•
4$
5.347 metres de túnel El projecte es refereix a la infrastructura de la línia metropolitana; inclou l'arquitectura de les dues estacions del tram (Aeropuerto i Barajas), les estructures pròpies de les instal·lacions de ventilació, sortides d'emergència, sistemes de drenatge, vies i il·luminació del túnel (amb característiques de servei), de les estacions i de les àrees tècniques (amb caràcter provisional). També comprèn la reposició dels serveis afectats i larestauració ambiental allí on l'execució de les obres hagués pogut malmetre l'entorn. Per a l'execució del túnel s'han ampliat al màxim els trams de construcció subterrània a fi de reduir al mínim les afeccions a la superfície. S'han emprat dues tuneladores de darrera generació, d'equilibri de fusió de terres (E.P.B) de 9,38 metres de diàmetre d'excavació, amb un rendiment mitjà de més de 600 m/mes per equip, que han assolit uns resultats que no s'havien obtingut mai en túnels urbans. L'aparició en el subsòl de zones contaminades per querosè va requerir-ne la restauració. Per al sanejament s'han fer servir tècniques innovadores, que han consistit en la retirada de substàncies sobrenedants, la injecció d'aire i l'extracció de les aigües contaminades, procediments que han comportat l'eliminació de més de 100.000 litres de querosè en fase lliure i la reducció de la concentració de !a contaminació en un termini de només tres mesos.
EL
REPORTATGE
PREMIS
CONSTRUMAT 2001
MENCIÓ
MENCIÓ
M u s e u d e l Vi d e P e n a f w l , Valladolid
Recuperació m e d i a m b i e n t a l d e l t r a m final d e la llera d e l riu Besòs, fase I S a n t a Coloma d e G r a m e n e t i M o n t c a d a i Reixac.
Per l'elecció d'uns sistemes construc- | tius no gens sofisticats, però que demos-
Per la intervenció, molt innovadora,
tren una actitud en el disseny molt cohe-
en la recuperació i transformació dels
l'Àrea
rent amb la que mantenen els elaboradors
marges d'un riu mitjançant una sèrie
Consorci per a la Defensa de la Conca del
del producte a què està dedicat el Museu.
esglaonada de preses inflables que possi-
Reixac. Mancomunitat de Municipis de Metropolitana
de Barcelona,
Riu Besòs: Constructors: Ute Río Besòs,
El Jurat ha volgut ressaltar, especialment,
biliten el control del llit per prevenir riua-
Ute Ghesa-Sacyr; Adasa Sistemas; Equip
l'alt grau d'exigència formal que evidencia
des, estabilitzen el nivell de l'aigua i cons-
tècnic facultatiu: Barcelona
no només el respecte a les impressionants
titueixen un sistema terciari de tractament
Antoni Alarcón, biòleg: Ferran Puig, engin-
Re&onah
preexistències ambientals del Castell -que
de les aigües residuals de la depuradora
yer de camins, canals i ports; Bernardo de
és monument nacional- en el pati del qual
de Montcada, situada aigües amunt.
Sola, arquitecte; Ute Direcció d'Obra Riu
s'ha construït el Museu del Vi, sinó també
Promotors: Ajuntament
l'elecció dels materials, la cura en els
Ajuntament
detalls i la impecable execució. Tot això en
Gramenet, Ajuntament de Montcada i
de Santa
de Barcelona,
Besòs: Manel Pol, enginyer de camins,
Coloma de
canals i ports: Clabsa-. Joaquim Martí, e-g ••ver is ::••*•• ns. canals i ports
un entorn que no sembla gaire propici a un llenguatge arquitectònic tan actual, i amb uns costos significativament baixos en relació amb el que és habitual en aquesta tipologia d'edificis.
Promotor: Diputació Provincial de Valladolid; Constructor Necso Entrecanales Cubiertas SA; Equip tècnic facultatiu: Roberto Valle, arquitecte; Adolfo García, aparellador.
Con SimonVOX, mas fàcil imposible...
Basta una a a n d l l a instalación elèctrica para vincular las diferentes deucclones y sistemas de control ds nuestra vhnenda a SimonVOX. Siguiendo los pasos que por voz le indicarà el sistema a través del telefono, podrà configurar las diferentes opciones que le permite SimonVOX. Més fàcil, imposible.
S I M Ó N , S . A . CHJUtadón. 390-392 08013 BARCELONA Tel 93 344 08 00 Fax 93 344 08 03 ï:Tel. 93 344 06 20 Fax 93 344 08 07 e-fnal: simonmaiíOsímtxvsa.es
h«p7/»ww.·1mon··MS
MENCIÓ Estadi Olfmpk de Sevilla Per l'elecció d'un sistema constructiu per a cobrir la graderia mitjançant un conjunt de cables i tones tibades que permeten una concepció de l'edrficí molt transparent en relació amb l'entorn. En aquest sentit, el jurat considera de gran bellesa la interrupció d'una part de la graderia sud amb la finalitat de deixar passar la llum í que es pugui veure el paisatge. A més, la incorporació a l'estadi d'altres
cossos de ('edifici dedicats a hotelera i oficines s'efectua sobre un modef que obre mottes possibilitats d'integració amb l'entorn urbà, fet que resulta realment innovador en instal·lacions esportives d'aquesta envergadura. El Jurat ha declarat en el veredicte que no pot passar per alt el fet que una obra tan ben concebuda s'hagi executat amb tantes presses, fins al punt que hagi estat impossible que els
arquitectes tinguessin cura dels detalls de l'acabat i del control de la decoració interior dels espais de servei. Promotor; Sociedad Estadio Olimpico de Sevilla; Constructor-. Acs, Proyectos, Obras y Construccions SA; Equip tècnic facultatiu: Antonio Cruz, Antonio Ortiz, arquitectes; José Luis Manzanares, enginyer de camins, canals i ports.
DIPLOMES DE SELECCIÓ
DIPLOMES DE SELECCIÓ Palau de Congressos de Catalunya, Barcelona
Estació d'Autobusos, Castelló de la Plana
Promotor: Barcelona Project's SA: Constructor: Ferrovial Agroman SA; Equip tècnic facultatiu: Carlos Ferreter, Josep M. Cartafià; arquitectes; Rafael Alabernia, aparellador; Col·laborador: Alberto Penin, arquitecte.
Promotor: Direcció General de Ferrocarrils del Ministeri de Fomento; Constructor: Necso Entrecanales Cubiertas SA; Equip tècnic facultatiu: Óscar Tusquets, Carles Díaz, Josep Palaín, arquitectes; Manuel Zaragoza, Jesús Jiménez, enginyers de camins, canals i ports.
DIPLOMES DE SELECCIÓ
DIPLOMES DE SELECCIÓ
Nova seu de l'Institut del Teatre, Barcelona
Palau Firal i de Congressos, Tarragona
Promotor: Diputació de Barcelona; Constructor'. Copcisa; Equip tècnic facultatiu: Ramon Sanabria, Lluís Comerón, arquitectes; Virgínia Otal, Vidal García, arquitectes tècnics; Col·laboradors: Lídia Planas, Robert Srufau, Francesc Labastida, arquitectes; Pere Ibahez, enginyer industrial; Higini Arau, físic acústic; Ibahez & Bantjes, consultors escènics.
Promotor: Ajuntament de Tarragona; Constructor: Ute Dragados-Lubasa; Equip tècnic facultatiu: José Luis Izquierdo, Ignacio Mendaro, arquitectes; Víctor Forteza, Javier Molina, Antonio Gómez, arquitectes tècnics.
ELS MILLORS PRODUCTES Jurat Presidenta Roser Amadó i Cercós, arquitecta Vocsls Francesc Figueres i Belkrt, enginyer industrial Isolda Gilabert i Masó, arquitecta tècnica
PREMI Línia de vida Uniline, distribuïda per VertiSub SL i produïda per Uniline Safety Systems El Jurat ha valorat l'esforç de R+D en l'elecció del cable í en el disseny de tots els components del sistema, que permet una protecció molt suggeridora contra les caigudes d'altura, tant quan s'utilitza en la construcció d'edificis de gran alçada, com per la possibilitat de substituir, amb un disseny adequat, els elements tipus gòndola de neteja i manteniment de façanes, amb el conseqüent estalvi de mitjans i d'energia.
MENCIONS Escala Kone Eco300O, Kone Elevadores Màquina de tallar Rotocut, Robert SA Bosch Espana SA Producte que resulta d'una síntesi molt Gràcies al nombre elevat de revolucions encertada de diferents elements i solucions de la brcca, ta Rotocut permet de tallar amb innovadores ja experimentades per la matei- molta facilitat i precisió una gamma molt xa empresa i que es caracteritza per un res- variada de matèries d'ús molt freqüent en la pecte al medi ambient i a la sostenibilitat construcció. Altres aspectes que nan estat (important estalvi energètic, de lubricants i estudiats correctament són l'ergonomia, la d'espai), així com per la facilitat de mante- seguretat en l'ús, l'evacuació de la pols geneniment i d'explotació posteriors. rada i els estris que l'acompanyen.
Plat de dutxa Udeau, Wirquin Calaf SL El disseny hidràulic permet una bona evacuació i garanteix l'estanquitat a les olors. Es valora la facilitat de col·locació i el fet que sigui registrable per a la neteja. Pomel·la 3 D , produïda per Jansen AG i distribuïda per Metalco SA Aconsegueix de manera senzilla i hàbil l'equilibrat i l'ajust en les tres dimensions
de portes molt pesants. Escuma Hirtj C P 6 2 0 , Hilti Espanola SA Es valora la supressió de propeients, que fins ara eren necessaris per a l'expansió d'aquest tipus d'escuma, així com el sistema d'aplicació, que permet d'arribar còmodament i fàcilment a punts inaccessibles, tot evitant els dissolvents. &
i Sabé que tienen en común estàs fotos? Si quiere saber mas sobre los contrachapados finlandeses Schauman Wisa, por favor, visite nuestras paginas web www.schaumanwood.com ó www.gabarro.com la mas amplia información sobre contrachapado en la lengua castellana.
Oelcgación Schauman Ibérica S.A. Apilo. 358 28230 Las Rozas (Madrid) Tíno: 91 6377182 Fax: 91 6372563
e-mail: scbaumaniberíca@upm-kynunenbcoiii Dislri buidor
Gabarró Hermanos S.A. Ctra Torre Romeu, s/n 08202 Sabadell Tíno: 93 7484838 Fai: 93 7260761 e-mail: caríoifagabarro.com alasala^igabarroxom
UPM
Para aislar, lo mas natural es
GLASCOMUR
Ei SISTEMA GLASCOMUR es la solución ideal para la incorporarien del aislamiento térm/co y acústico a los cemtmientos de doble hoja de fàbrica de ladrillo o bloque de horm/gón.que simplifica sensiblemente el modo tradicional de aplicación.ya que en una sola operación se realizan: • El prescriptivo enfoscado de la cars interior de la hoja exterior del cerramiento. • La colocación del aislamiento térmico y acústico.
ventajas • Aislamiento térmico • Aislamiento acústico • Estanqueidad al agua • Transpiración de la fachada
E
C
A
La gama GLASCO es ta ÚNICA dentro de fos materiaks
aislantcs
que poset la certificoción de GEST7ÓN MEDIOAMBIENTAL de la pmducàón de acuerdo con la
• Ausenda de condensaciones intersticiales
Noma
UNE EN ISO 14001196.
• Seguridad del sistema en caso de incendio • Rapidez de ejecución en obra • Protecàón del medio ambiente • Coste competitivo
POLIGLAS !010 BARCELONA • Tel 93 344 11 00 • Fax 93 344 I
GRUPO
URALITA
Si desitja rebre més Nom Sí. desitjo rebre informació envú Adreça Q Catàleg gratuït X aquest cupó a • • • C.R Població D Visita representant ? Pg. Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 sas@sos-sa.com www.sos-ia.es s
EL
FUTUR DE
L"H
La Casa Barcelona Arquitectes i empreses s'alien per proposar l'habitatge del futur en el marc de Construmat 2001 j p " 123 d'abril es va presentar
s'ha encomanat a empreses i indústria que
ICL a
de
produeixen materials, components o siste-
Construmat 2 0 0 1 , la Casa Barcelona, una
mes constructius per a l'habitatge, que són
Barcelona,
en
el
marc
proposta per a l'habitatge del segle que
molt més dinàmiques i sensibles als canvis
acaba de començar. Malgrat el seu nom, no
que el tradicional sector immobiliari, massa
es tracta tant d'una casa, en el sentit literal
acostumat a considerar l'habitatge com un
del terme, com d'un conjunt de cinc com-
mer territori per a especular-hi, o que la
ponents bàsics -terra, parets, finestres,
burocràtica i temerosa iniciativa pública.
cuina i bany- que permeten redefinir les
El procés havia de comptar, a més, amb
regles a partir de les quals es pugui dissen-
la participació d'arquitectes i dissenyadois
yar l'espat domèstic amb una major lliber-
de reconeguda solvència i amb la necessària complicitat dels mitjans de comunicació.
tat. £1 tema no és nou. Des dels anys vint, el debat sobre l'habitatge contemporani ha
Per tot això, es van proposar cinc àmbits -la
ocupat un lloc destacat en la teoria arqui-
cuina, el bany, ta finestra, els envans i el
tectònica, però precisament pel seu caràc-
terra- en què un equip d'arquitectes i una
ter teòric aquestes noves aportacions en el
empresa líder dei sector, treballant de forma
terreny del domèstic han tingut molt poca
conjunta,
incidència en la pràctica quotidiana; el cas
capaç de satisfer unes demandes prèvia-
és que continuem vivint en espais més pro-
ment constatades. El resultat
pis del segle XIX que del segle XXI. I si en
important esforç és divers i es fa difícil de
proposaren un nou producte
d'aquest
valorar-ne les possibilitats futures. En pri-
algun aspecte ia societat es mostra més f/5 sanitarís-moble, del britànic David Chippetfíeld
mer lloc, resten els objectes.
Ens empenyent a seguir construint
d'adequar-se al torrent de novetats que
tres pel mateix Paricio i per Xavier Sust en
iniciativa, és una casa del futur, però de cap
pisos i cases de quatre dormitoris, quan la
imposa la tecnologia, mentre que l'element
un llibre publicat recentment. Es tracta d'a-
manera no és una casa utòpica. No podem
mitjana de fiils per parella no arriba ni a un,
més modern de les nostres façanes continua
conseguir que els nous habitatges que es
trobar-la a través d'una immobiliària, però
i,
sent la persiana enrotllable, un invent que
construeixin siguin més flexibles, capaços
per descomptat que seria possible construir-
es remunta a la dècada dels anys trenta.
d'adaptar-se als distints tipus de vida dels
conservadora
del que caldria
suposar,
aquest és sense cap dubte el de l'habitatge.
perquè tots els espais càpiguen en els
metres que podem pagar, recorrem a una
La Casa Barcelona, com s'ha batejat la
la ara amb tecnologies accessibles i a preus
insensata reducció de superfícies. Els siste-
Així les coses i en aquest any que té
seus habitants, i que admetin modificacions
raonables. El grau d'implicació en els pro-
mes constructius i les divisòries interiors es
xifra de futur, Construmat va decidir accep-
i millores sense necessitat d'obres costoses
jectes, de versemblança de les propostes i
resisteixen a admetre unes modificacions
tar la proposta de l'arquitecte i catedràtic de
ni d'ensorrar allò ja construït. Però encara
d'elaboració de cada producte, és distint.
que haurien de permetre adaptar l'espai als
construcció, Ignasi Paricio, i comprometre's
que aquest objectius són de per si bastant
Així, el terra registrable de Clotet i Paricio,
usos i no a la inversa. L'equipament i les
en la transformació efectiva de
l'espai
suggerents, la principal novetat ha estat el
que permet la màxima flexibilitat en les par-
instal·lacions, amagades sota envans i arre-
domèstic. Les bases teòriques s'havien for-
disseny del procés i l'elecció dels actors. En
ticions interiors, ja és habitual en els edifi-
bossats, resulten absolutament incapaços
mulat ja en múltiples ocasions, entre d'al-
aquest cas, la gestió del procés innovador
cis d'oficines i la seva aplicació en l'habitat-
IM finestra perfectible, de l'arquitecte Ben van Berkei
PfWSRA QJ\Z-_'•-!\]Ut4£t
I Croquis amb distintes configuracions de l'envà mòbil ideat pel japonès Toyo fío
ge no requereix de majors desenvolupaments
domèstic, un nombre creixent i divers d'ac-
tècnics. L'envà estanterta de Toyo Ito reque-
tors. Una aposta perquè els arquitectes
rirà, sens dubte, una major anàlisi pel que fa
assumeixin el paper de donar respostes a
a les seves capacitats reals d'aïllament i
les noves demandes dels usuaris dels seus
muntatge. I ta finestra perfectible de Ben van
edificis, perquè reprenguin el seu compro-
Berkel és a mig camí entre el sistema modu-
mís socials enlloc de concentrar-se exclusi-
lar de clipat, que és la base de qualsevol fus-
vament en el debat sobre modes i estils.
teria contemporània, i els kits de bricolatge
Una aposta perquè les empreses assumei-
domèstic, i suggereix més un sistema que un
xin també que la construcció és un camp
producte ja dissenyat. Per últim, tant els
obert 3 la investigació i al desenvolupament
mobles de bany de David Chipperfíeld com
tecnològic
les suggestives aixetes que sorgeixen directa-
imprescindible. I, sobretot, una aposta per-
ment de terra, i els seus sistemes d'evacua-
què la gent sàpiga que és possible construir
ció per bombeig que permeten ubicar els
altres habitatges més adequats a les seves
components allunyats de les canonades de
necessitats actuals i més aptes per assumir
desguàs, com també el sistema modular de
les futures.
i que la seva aportació és
©
mobles i electrodomèstics de cuina, dissenyats per l'equip de Dominique
Perrault,
IM cuina modular, del francès Dominique Perrault
podrien entrar ja en cadenes de producció; això sí, més per moblar lofts que per domicilis urbans convencionals. No hi ha dubte que els cinc productes són seductors i imaginatius: no obstant, la major aportació de la Casa Barcelona és l'a-
Dissenys de firma
posta per implicar, en la creació d'un siste-
La Casa Barcelona planteja una
estat dissenyat pels catalans Uuls
ma obert i eficaç de disseny de l'hàbitat
reflexió sobre cinc elements capaços de
Clotet i Ignasi Panera en col·laboració
modificar la idea tradicional de l'habi-
amb l'empresa Simón, amb la qual i'es-
tatge. Aquest cinc elements han estat
tudi
manté una fructífera relació.
elaborats conjuntament per cinc arqui-
Dominique Perrault i el grup Fagor es
tectes de renom internacional i també
van fer càrrec del desenvolupament
cinc empreses líders deí sector. Així,
d'una cuina modular i de muntatge en
l'holandès
Ben vaí Berkekl de UN
sec. que hauria de permetre el seu ús
i Technal Ibérica, s'han fet
en qualsevol lloc de la casa. Finalment,
canec del disseny d'una finestra perfec-
per al disseny del bany, amb caracterís-
Studio,
tible capaç d'incorporar sobre un basti-
tiques similars a tes de !a cuina, es ya
ment mínim un considerable nombre de
escollir l'arquitecte David Chipoerfietó i
complements.
La compartimentacío
el grup Ideal Standard, que han desen-
interior dels habitatges, que havia de
volupat per aquesta ocasió un seductor
ser fàcilment desmuntable i transforma-
conjunt de sanitaris i aixetes aparent-
ble,
es va encomanar a l'arquitecte
òbte
•
japonès Tojo Ito i el grup Uralita, que lamentablement va interrompre la seva
IS.
col·laboració en el projecte. Ei paviment, que permet et pas i registre de totes tes instal·lacions i servei de suport ais aftres elements dets wstema, ha £i p K t M t f ngfetnMt fltó e x * » C M * / Pmkb
Noto L'vtcle "La Casa Barcefcna", de Joan Sabaté, va ser puDlicaï al dian £/ Paístí2ï
d*abnJ d'engany.
Projecte Casa Barcelona E
n el marc de Construmat
2001 s'ha presentat el projecte Casa Barcelona en què cinc arquitectes han estudiat els elements: la finestra perfectible, la cuina modular, eís sanitaris mobles, el paviment registrable i els envans desmuntables. En el projecte, aquests elements s'imaginen des de l'òptica funcional i de la possibilitat d'adequació de les necessitats canviants durant el pas del temps. És bo que hi hagi iniciatives d'aquesta índole, malgrat que, si no hi ha altres suports per part de la indústria i les administracions, es pot quedar tot en bones intencions i prou.
En el programa Millenium del 28 d'abril d'enguany, amb motiu del Construmat i fent referència a la Casa Barcelona, el presentador Ramon Colom preguntava als arquitectes convidats Ignacio Paricio, Enric Granell, Dominique Perrault i Xavier Sust: "arquitectura per veure o per viure-hi?" Passo a fer una breu ressenya del que es va dir en el programa: • Ignacio Paricio parlà de les diferents necessitats al llarg de la vida dels ocupants i que cal que es pugui canviar la disposició de diferents elements que componen l'habitatge. Posava l'exemple de la casa estoig amb la forma de l'objecte que conté i que no permet canvis, i la casa
La cuina modular, del francès Dominique Perrault i el grup Fagor.
caixa sense forma explícita que deixa les coses més obertes, i també l'exemple de la perfectibilitat de l'habitatge. La casa no
és un cotxe que es llença quan s'han fet antiquada sobre el tema i si al promotor li 150.000 quilòmetres; la casa costa molts surt més a compte fer un habitatge gran diners i ha de durar tota la vida o més. Ei que un de petit, els farà grans. No s'explinostre món és molt conservador i tecnolòca bé al client que compra un habitatge, gicament és pobre. El suport ha de ser què compra, quant gastarà en calefacció molt potent i no ens hem de deixar engansi és elèctrica, ni si es podran dutxar dues yar per foteses com ara armaris de cuina o persones alhora. I altres incògnites que no la ràdio al bany (jo afegiria el tresillo al sabran fins que tinguin i usin l'habitatge. vestíbul de l'escala de veïns). L'educació • Dominique Perrauft digué que la cuina dels compradors és molt difícil. que ha dissenyat és un pretext per a la • Enric Granell considera com s'agrega recerca. Assegura que a la construcció no l'habitatge, on se situa al barri, al carrer o hi ha recerca -no s'hi inverteix i sí que es a sobre d'altres. La casa i la ciutat són fa en materials-, hi ha manca de desenmolt difícils... L'arquitectura defineix volupament industrial. El bany i les insusos... L'hotel Diagonal serà una gran tal·lacions per terra, la finestra... l'habitorre, però cal que sigui oberta al barri, tatge és físic i s'hi pot intervenir físicas'ha d'intentar el mestissatge entre privat ment, no cal que l'habitatge sigui tan i públic... El preu no és un problema dels sociològic, cal reorganitzar l'habitatge arquitectes. El preu de! sòl és cada vegahíbrid i analitzar les diferents possibilitats da més important en el preu final de l'haque es poden presentar. Els costos són bitatge. Calen arquitectures no acabades, segons la cultura dels països: la cultura sistemes no saturats, mòbils, sistemes alemanya és diferent de la cultura franceoberts i no sols a la promoció privada sinó sa, espanyola o italiana. Els alemanys tretambé a la pública. ballen a llarg termini, val la pena aïllar • Xavier Sust diu que molts factors influeimolt tot l'edifici, si es considera el cost a xen sobre l'arquitectura. Marxa molta gent trenta anys vista. Per això dominen en el de Barcelona pel cost i se'n va a d'altres món de les normatives. ciutats que estiguin ben comunicades. L'ocupació dels habitatges baixa de tres a Millors habitatges una persona. La producció és molt frac- fan millors ciutadans cionada, l'habitatge és un valor de canvi i, Ramon Colom tancà el programa amb en e! món de la promoció, la inèrcia és la frase: "si l'habitatge i la ciutat són molt forta. L'Administració té una visió millors, els ciutadans seran millors". Des de
principis de segle que hi ha iniciatives en aquest camp, especialment en els mòduls cuina i bany. L'arquitecte Alfons Soldevila, professor de projectes V-VI de l'ETSAB (UPC). fa més cfe trenta anys que predica aquestes possibilitats i quan va construir la seva pròpia casa hi va aplicar aquests criteris: sostres i envans mòbils, instal·lacions vistes, peces de sanitaris com a mobles... Ho dic i ho constato per donar noticia del fet que n'és un dels precursors. Unes idees que penso que acabaran fent-se realitat i seran acceptades pel mercat immobiliari, i que alguns promotors les vendran com a cosa moderna i econòmica. Ricard Bofill ja fa molts anys, en l'edifici Walden, trencà esquemes de com havien que ser els habitatges i va tenir la sort que el promotor hi va creure, i que al mercat hi tiavia prou gent moderna que els va comprar. L'enorme inèrcia del sector immobiliari i de la construcció impedeix que s'acceptin els canvis proposats pels arquitectes i la indústria. L'exemple d'hotels de recent construcció en els quals no s'hi ha instal·lat mòduls de banys prefabricats, n'és un exemple clamorós. Si immobiliàries i promotors, especialment promoció pública, no ho fan.
qui ho farà? Si en els concursos de projectes de promoció pública una de les premisses fos la proposta de cuines, banys i safareig en forma de bloc humit prefabricat es crearia una indústria que, degudament qualificada i homologada, provocaria unes sinergies que serien aprofitades per altres promotors, que s'afegirien al progrés. Em. consta que l'ITeC està fent uns estudis sobre aquest tema. Esperem que siguin un èxit i la indústria de la construcció i les promotores s'hi apuntin. ® Bibliografia sobre el tema: GIEOION, Siegffied (1978). La mecanizacïón toma etmando. Ed. Gustavo Gili. OLIVERI, G. Mario (1972). Prefabricación o metaproyecto constructivo. Ed. Gustavo Gili. GARCÍA, Justo - DE LA PERA PAREJA, Eduardo
(1998). El cuarto de bano en la vivienda urbana. Ed. COAM.
Els sanitaris-mable, del britànic David Chipperfíeld I el grup Ideal Standard.
raiarcontaminacíón lumínica, la contaminación estètica. fàcil encontrar una lumwarfe-que cumpla con todas las nofmativas sobre cafidad y respet^al-medio ambíente y que, a la veÀ se presente en un disefio atractivd Detta une las mejores caracterisfjcas técnicas con ta estètica mjs actual. Et resultado: una lumínaffa acorde con las nuevas necÉsJdades urbanisticas y con la .garantia de calidad que siempre ofrece BJC.
Ptntor Fortuny, 17-19 08191 RUBÍ Barcekx
.; 93 588 31 02 : 93 697 37 02
VENTAS. 93 588 13 45 :. VENTAS; 93 588 65 25
L"HA9ITATGE OEL FUTUR
EL
REPORTATGE
Una casa intel·ligent Els edificis domotitzats tendeixen a utilitzar un sol bus de connexió | P " Is edificis domòtics d'avui
hi han participat més de 70 empreses europees, que han fabricat productes compatibles entre si. El sistema EIB permet mesurar, regular, accionar, controlar, comunicar i vigilar l'habitatge a través d'un cable de Bus que utilitza dos fils similars a una línia telefònica, que es fan circular juntament amb la línia de 230 V. El cable és bifilar, trenat i apanL'Instabus EIB és un d'aquests sistemes tallat, tipus PY-CYM 2 x 2 x 0,8. Amb aquest domòtics per a la gestió dels edificis. El bus sistema domòtic, només els aparells que va néixer de la idea de desenvolupar un sis- consumeixen potència, com son llums, pertema europeu únic i intercanviable per a sianes o assecadors, requereixen una línia totes les marques del sector. A Construmat de 230 volts. La seva estructura pot ser en es va poder contemplar algunes de les arbre, en línia o en estrella, però mai tancaempreses que desenvolupen la seva oferta da en un cercle. domòtica d'acord amb aquest estàndard, Els sensors es connecten a la línia de com Berger (www.foresis.com) i Jung Bus i converteixen una senyal manual com (www.jung.es). Però en el projecte de l'EIB la pulsació d'una tecla, o un paràmetre físic
I I M en dia integren en una sola unitat de control la il·luminació, les persianes motoritzades, l'atre condicionat i la ventilació, i els dispositius de vigilància i alarmes. Es tracta d'utilitzar sistemes estàndard de bus d'insta!-lacto, que comuniquen totes les funcions i elements que actuen en l'habitatge.
PLANIFICAR, PISENO Y UNA CONSTRUCCION ECOLOGICO na la solución adecu
NUESTRO SISTEMA TIENE VARIAS VENTAJAS ENTRE OTRAS MUCHAS
CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES
com un nivell de lluminositat, en una senyal digital que viatge per la línia de Bus fins arribar als elements receptors, que la interpreten. Els elements receptors actuen sobre els circuits de potència als quals estan connectats. Aquests sensors, actuadors, reguladors i teclats no necessiten cap centraleta, perquè cadascun guarda la part del programa que li correspon. Qui deu ser? A Construmat també es va poder observar algunes aplicacions concretes de domòtica, com el videoporter Aristos (www.idaltesa.com), que permet visualitzar des de qualsevol televisor de la casa qui és la persona que truca a casa. Amb només canviar el canal, apareix a la pantalla la persona que s'espera a la porta. L'usuari pot parlar-hi a través d'un telèfon sense fils, que és des d'on es controla no només el videoporter, sinó també l'alarma, un intercomunícador que permet parlar amb els veïns de la comunitat gratuïtament, i, opcionalment, un cir-
cuit tancat de televisió de la comunitat. A més, es poden bloquejar les trucades del videoporter, per reservar-se els moments d'intimitat que es considerin necessaris. En aquesta edició de Construmat, també va quedar clar que el negoci de la domòtica no té perquè estar associat preferentment als nabitatges particulars. Ackermann (www.ackermann.es) ha desenvolupat l'aparell Clino com 21 per a hospitals i centres assistencials. L'aparell agrupa en un sol canal de dades totes les vies de comunicació del centre hospitalari. Posa en contacte el personal mèdic i el d'assistència, el departament d'administració i també eis pacients. Al final, és en els edificis per a oficines o de l'Administració, els magatzems i locals industrials, els hotels i centres d'oci, les residències d'avis i de recuperació, on hi • ha et negoci... intel·ligent. 9
Saint-Gobain Weber Cemarksa le invita a la conferencia informativa sobre:
Prevención de Patologías en los Morteros Monocapa Lunes 25 de junio a las 19 horas (Plaza Bon Pastor 5, Barcelona)
La aparición en el mercado de nuevos materiales para cerramientos de fachadas (bloque termoarcilla, hormigón celular, etc) ha obligado a desarrollar nuevos materiales adaptados a estos sistemas constructivos.
gama cempral morteros monocapa de vanguardia La nueva gama cempral ayuda a reso I ver las patologías típicas (polución, carbonatación, etc) y està adaptada a todo tipo de so portes tanto en obra nueva como en rehabilitación. Los últimos avances tecnologicos se han tenido en cuenta en su innovadora formulación, en la que ademas se ha incluido un material tan antiguo como la cal, elemento que dota a la nueva gama cempral de una extraordinària plasticïdad y nobleza.
Con la colaboración del Colegio de Aparejadores y Arquitectos Tecnicos de Barcelona
Salón de Actos Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectos Tecnicos Organiza:
weber cemarksa SAINT-GOBAIN
I
li5 Rue de Percebe o City Multi de Mitsubishi?
Demasiado frío o temperatura ideat. Demasïado calor o confort constante. Víbraciones o silencio absoluto. Pérdidas de energia o ahorro en el consumo. Refrigerar un edifício con uo sistema convencional o instalar City Multi de Mitsubishi. Con una unídid exterior y hasca 16 unidades in tenores de frío y calor. Con control individual de temperatura. Para que cada usuarío decida y mantenga constante la temperatura que prefiera en su oficina o vivíenda. City Multi de Mitsubishi Electric. Temperatura perfecta en todo el edifício. Ni mas nï menos. Para mi* iaformación IUBCBOI al 93 565 31 51 o <
MLTSLJBStl TBO«UXMMWI>·C*
Gest 8.0, la versió més avançada Coincidint amb la participació d'Afktec per vuitena vegada a la Fira Construmat, la primera va ser l'any 1987, s'hi van presentar enguany les últimes versions dels programes Tricalc, Gest, GestCon i ArfcteCad. La nova versió 8.0 del programa Gest representa un important avanç en les prestacions dels programes de pressupostos i control d'obra. Com a conseqüència de la constant inversió en I+D que Arktec realitza, cada nova versió augmenta les diferències amb aftres productes existents al mercat. Gestctec 8.0 incorpora la possibilitat de realitzar pressupostos per fases, agrupant cada línia d'amídament en la fase a què pertany, i es poden obtenir els llistats de totes les fases o només de les seleccionades. També incorpora una base de dades de fórmules aplicables a les línies d'amidament, oberta i ampliable per l'usuari. Una novetat important de Gest 8.0 és la gestió integrada de diferents objectius de cost d'un projecte. Permet associar un nombre il·limitat de certificacions i objectius de cost a un projecte, amb el fi de realitzar diferents estudis comparatius. És possible comparar un pressupost amb fins a 10 objectes de cost diferents, que poden correspondre a diferents ofertes, proveïdors o localitzacions geogràfiques.
A les funcions de desviacions, s'hi incorporen dos nous diagrames, a més dels diagrames de Gantt i d'imports ja existents: el cronograma financer i el cronograma de recursos, que permeten conèixer respectivament els imports del pressupost i les quantitats necessàries de cada recurs [mà d'obra, maquinària i elementals) ambdós en el temps. La integració amb el programa MSExcel és una altra de les prestacions importants de Gest 8.0. Tots els seus diagrames permeten comparar fins a 10 objectius de cost diferent, inclòs d'un pressupost amb els seus multipreus, i es poden enviar les dades a MS-Excel per obtenir els diferents tipus de gràfics de què disposa aquest programa. La nova versió del programa GestCon d'anàlisi i control d'obra incorpora la gestió informatitzada dels documents de l'obra, com són albarans, comandes, factures, etc, mitjançant la visualització dels documents escanejats, junt amb les seves línies de despesa associades. D'aquesta manera, poden consultar-se els documents des del mateix programa sense necessitat de disposar del document imprès.
nades i obtenir la despesa total prevista d'un element. També és possible imputar diversos documents {albarans, comandes i factures) a un sol document, com per exemple diversos albarans a una mateixa demanda o factura. GestCon 8.0 incorpora un nou menú de facturació on s'organitzin les dades de clients i factures emeses de forma independent de proveïdors i factures rebudes, amb la intenció d'agilitar la gestió de les factures. La comunicació amb programes de CAD suporta l'intercanvi bidireccional d'amídaments amb la versió 16 del programa AllPlan FT de Nemetschek en format XCA, així com amb els programes AutoArq i
Architecturai Desktop distribuïts a l'Estat espanyol per Asum-CAD. Gest 8.0 se subministra en tres configuracions: - GestBàsico, que inclou pressupostos + amidaments + certificacions + temps - Gest, que inclou, a més de BestBàsico, desviacions + plecs de condicions - GestCon, que inclou, a més de Gest, anàlisi i control d'obra
Més informació: Arktec, S.A. Telèfon: 902 IS 47 78 public9arktec.com
La imputació de despeses s'ha optimitzat amb funcions que permeten generar automàticament comandes en funció dels recursos necessaris, repartir una despesa de forma proporcional a les partides seleccio-
SAS: nous acabats rodons per a balustrades De les novetats presentades per SAS a Construmat 2001 cal destacar els "Acabats rodons" per col·locar en tanques de balustrades en corba. Aquest acabats permeten la construcció de balustrades en corba amb dues mides de radi distintes. Els Acabats RBR-100R conformen una circumferència amb un diàmetre de 100 cm i els
Acabats RBR-300R possibiliten la construcció d'una balustrada amb diàmetre de 300 cm. El seu disseny permet col·locar-los a manera de sòcol o acabat, indistintament, i amb això s'aconsegueix dotar les balustrades d'una unitat de conjunt. Els nous Acabats SAS proporcionen un acabat perfecte, fàcil de col·locar, sense
necessitat de tallar el producte en obra per aconseguir un disseny en rodó, i confereix a les balustrades una elegància especial, tant en tanques i balcons com en baranes d'escales. Com tota la gamma de productes SAS, aquests productes estan fabricats sense armadura, amb les més modernes tècniques de prefabricació. Amb això s'eviten oxidacions i ruptures indesitjables degudes a les condicions atmosfèriques i
s'aconsegueix un acabat perfecte i de gran resistència. Més informació: SAS Prefabricades de Hormigón Pg. de Torres í Bages, 106 08030 Barcelona Tet. 933 45 88 50 - Fax 933 46 17 13 sas@sas-sa.com www.sas-sa.es
Alusuisse Composites va presentar la seva gamma Finestres Veka de panells a Construmat rep la marca N de certificació Alusuisse Composites va tat del color i de la brillantor, i la facilitat gral, adaptant els seus productes i els sistepresentar la seva nova gamma de panells en el seu plegat i mecanització, podentmes de muntatge als diferents projectes de qualitat composite per a construcció i arquitectura se adaptar als més variats dissenys i arquitectònics. També disposa d'una en la dotzena edició de Construmat, celenecessitats dels arquitectes. gamma completa de perfils d'alumini Aenor brada enguany del 23 al 28 d'abril, a Dibond. Es tracta d'un panell composite estructurals que en el camp de l'arquitectuBarcelona. En aquest certamen, l'estand d'Alusuisse va mostrar una variada representació dels projectes i obres realitzades tant a escala nacional com internacional, amb una excel·lent acollida per part dels nombrosos visitants professionals. La gamma de panells composis d'alumini d'Alusuisse, està constituïda per tres marques comercials:
constituït per dues làmines d'aliatge d'alumini de 0,3 mm de gruix, en ambdues cares i un nucli de resina termoplàstica. El material ve tractat per una cara, o per totes dues, mitjançant un termolacat en si I ícona-pol ièster. La seva aplicació més habitual és com a suport d'elements de retolació, monòlits, revestiments interiors, etc.
- Alucobond. Es tracta d'un panell composie constituït per dues làmines d'aliatge d'alumini (ALMgl) de 0,5 mm de gruix, en ambdues cara i un nucli de resina termoplàstica. Aquest material ve tractat per una cara, o per totes dues, mitjançant un termolacat en PVDF. La seva aplicació més habitual continua sent, entre d'altres possibilitats, el tancament de façanes, marquesines í cornises. El panell composite Alucobond, destaca per la seva planeïtat, resistència i durabilitat, l'estabili-
Alucore. Es tracta d'un panell composite estructural constituït per dues làmines d'aliatge d'alumini de 0,5 o d'l mm de gruix, en ambdues cares i un nucli d'alumini en forma de nius d'abella. El material pot ser tractar superficialment en una àmplia gamma de textures o tecnologies. La seva aplicació més habitual és el panellat de grans dimensions, tant en posició vertical com horitzontal, divisòries autoportants, aplicacions industrials, etc. Alusuisse ofereix un servei tècnic inte-
ra permeten la seva utilització en diverses aplicacions com a làmines solars o passarel·les. La seu central d'Alusuisse Espana, S.A. està ubicada a Molins de Rei (Barcelonès), on compta amb un modern centre de distribució i assessorament tècnic. Així mateix, la companyia disposa d'una altra nau de distribució i serveis en les seves instal·lacions de Móstoles (Madrid).
Més informació: Alusuisse Espana, S A Riera Can Pahissa, 24 Polígon industrial El pla 08750 Molins de Rei (Barcelonès)
Tel. 936 80 27 25 Fax 936 80 07 43 www.alusuisse.es composites6alusuisse.es
Sistema de façana ventilada amb DIT El Sistema "mecanofas KARRAT S-7" fabricat per Mecanogumba, S.A., i comercialitzat per Mecanotubo, ha obtingut el Document d'Idoneïtat Tècnica (DIT) número 353. atorgat per l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja pel singular Sistema de Façana Ventilada posat en obra per empreses especialitzades, sota el control i assistència tècnica d'aquesta empresa. L'obtenció del DIT assegura: 1. Mecanogumba, S.A: garanteix a través d'un procés industrialitzat un rigorós control de qualitat tant en fase d'estudi com en el procés de fabricació i instal·lació. 2. L'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja fa un seguiment de les obres executades amb el sistema "mecanofas KARRAT S-7" per a constatar el compliment de la normativa. Per tant, podem assegurar que en realitzar obres amb productes amb certificació DIT seran de gran ajuda a l'hora de la contractació de pòlisses d'assegurança d'obra (per a la garantia decennal) i contnbmr al compliment de la nova Ue< d'ordenació de l'edificació.
La novetat del Sistema de Façana Ventilada "mecanofas KARRAT S-7" es basa en els punts següents-. - Sistema d'ancoratge ocult - Permet instal·lar materials lleugers (a partir de 9 mm) - Permet instal·lar multimaterials (gres porcellànic, granit ceràmic, naturvex, pedra natural, marbres compactats, etc.) - Procés industrialitzat amb un rigorós sistema de control de qualitat La seu central de Mecanogumba, S.A. coincideix amb la del Grup Mecanotubo,
S.A. ubicada a Mollet del Vallès (Barcelonès) i la fàbrica a les Franqueses del Vallès (Barcelonès), amb delegacions a València. Madrid, Sevilla i Bilbao.
Més informació: Mecanogumba, S A Grup Mecanotubo C/Facundo Bacardí, 19-21 Polígon industrial Can Magarola 08100 Mollet del Vallès Tel. 935 70 72 27 Fax 935 70 00 03 dirgeneralOmecanotubo.es
Veka acaba de rebre la marca N de l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació, Aenor, per a perfils de PVC no plastificats en la fabricació de finestres, certificat 001/1813, d'acord amb la norma UNE 53360: 1994 EX. Des dels seus inicis, Veka es va fixar com a objectiu prioritari la satisfacció dels seus clients, basada en els més atts nivells de qualitat, tant en materials i innovació dels seus sistemes de perfils, com pel que fa a la protecció del medi ambient i assistència als seus clients i instal·lacions. Aquest esforç d'anys ja es va veure recompensat amb l'obtenció dels diferents segells de qualitat anteriors, com és la marca francesa NF, i també les marques KOMO, RAL, ATG i UNI, entre d'altres. "Aquesta és una fita molt important en el nostre procés de qualitat integrar, ha declarat Giorgio Grillo, enginyer, cap de Màrqueting de Veka a l'Estat espanyol, "perquè, a més, cal tenir en compte que el 1998 es va revisar el procediment d'obtenció de la marca N d'Aenor. fet que va elevar encara més l'estàndard de qualificació, i això ens omple d'orgull perquè representa una major garantia per als nostres col·laboradors i usuaris", va afegir. La marca N d'Aenor representa un reconeixement oficial per als productes fabricats per Finestres Veka, atès que garanteix el compliment de les normes UNE a (es quals estan subjectes ets perfils i altres productes de l'empresa. Addicionalment, Veka es troba immergida en el projecte de millorar encara més ete seus nivell de qualitat en tots els aspectes dels seus processos productius, cosa que espera que s'acompleixi en dates pròximes amb l'obtenció de la certificació ISO 9002. Mes informació: Renata Ruggeri
Tel. 917 09 05 05 • Fa 913 51 86 63 mcdios&tTconwjftoresxoni
PUBLICITAT
JUNT 2001
•HFtlIII
Cobertes transitables invertides Coberta transHabteinverbíla, amb formació de perrients,m V ALKORPLAN FV ENI (65077), aïllament de plaques rígides i paviment flotant B^ram central: ten^ tècnic" i « ^ , coma «anant, , lasohjció de coberta invertida acabada amb peces prefabricate(tei^^alleu)^ifiltrarrt,ibasedepoliestirèexbwlit1k»a - * " Alkorplus" col·locada directament sobre una membrana impernieable. És una solució lleugera adeoj^iwaraljertes accessibles només per a manteniment tf instal·lacions, i per a la rehabilitació tèrmica combinada amb la millora de la impermeabilització. ELS ELEMEHTS DE LA SOLUCIÓ CONSTRUCTIVA
• Solució transitable. Han d'utilitzar-se rajoles amb elevada resistència a la fiexotraccio. Formcló dependent! En cas de peces de grans dimensions, o zones • Han <futfflzar.se formigons o morters d'àrids de molt trànsit pot ser necessari armaries. •eugers amb ban contingut d'aigua de pastada. L'absorció d'a'gua de les peces ha de ser baixa: JffllMMt tèfinic valor mitjà inferior al 7,5 %. Pressió màxima de • Material: plaques de poliestlrè exfrudiL punxonament dels suports sobre plaques d'aï• El gruix de la capa aliant es detenriiarà en llament 2 kp/cmZ (unció de les exigències mínimes d'aïllament • Terrat tècnic. Les lloses Arkorplus fixades per la normativa de condicions tèrmi- utilitzades, compostes de formigó i porestirè ques per a cada zona dimaSca i de comporta- extjudí han de ser estables davant els efectes ment higrotèrmic. de suedó del vent previsibles segons l'altura i grau d'exposició de la coberta. MEMBRANA IMPERMEABLE • Material: membrana formada amb làmines TRAM CENTRAL TERRAT TÈCNIC flexibles de PVC-P, no resistents a la intempèrie, amb armadura de malla de fibra de vidre ALKORPLAN FV ENI (65077). • Grufr mtwn segons la UNE10441632:1,2 mm Si • IncomparjbiEtats: el suport de la membrana no ha de contenir greixos, asfalt betum, poüesbrè : « to.nl expandit, segons quin tipus de poliuretà, hkJrocarburs o ous minerals. • Les seves característiques són: adePVC El b o l separadora • Allargamentala ruptura L 2 2 5 0 5 Í Tï255%
Cl rormaciúde pBndvfe
La massa de les plaques pot ser suficent per contrarestar l'efecte de succió. En aquest cas, la massa per unitat de superfície de les plaques • Estabilitat dimensional ha de complir els mínims establerts en la Taula T2Q1% 1 de la UNE 104-416-92, que es reprodueix en • Resistència a la percussió 2 700 mm l'annex Capes separadora Si les lloses utilitzades no arriben a la massa Sota la membrana. Feltre geotèxtjl de polipro- mínima recomanada en la taula esmentada, pilè, o de poliester, amb un pes mínim de 150 han d'assegurar la seva estabilitat davant el g/m2. Sobre l'aïllament Feltre geotèxtil de poli- vent amb encaixos laterals entre plaques, posapropilè, o de poliester, amb un pes minim de da en obra al portell i la disposició de sobrecà150g/m2. rregues addeionals en els punts més desfavoTRAM CENTRAL rables, com per exemple les vores del terrat • Resistència aresquinç
LS70N T260N L203%
Bl thmbmdePVCPMniktoiFVENI D ürpaspnd<n Cl FUÍHMUA de pendents
superior de la membrana quedi sempre per damunt del nivell màxim de l'aigua previsible a la coberta. • Ets desguassos puntuals i tubs de ventilació han de srtuar-se a 50 cm, com a mínim, de qualsevol element que sobresurti de ta coberta. AURES ASPECTES A TEHB EN COWTE • M U N T EL K S n V O U n W C N T DEL PROJECTE
possible del paràmetre. En el pia vertical, el perfil es fixa de manera que la membrana remunti un mfnkrt del5 cm sobre la superfície dd paviment La membrana se sdda al perfil del pla horitzontal. Posteriorment se solda una banda de làmina al perfil del parament vertical i es cavalca i solda sobre la membrana del pla horitzontal (vegi's detall: trobada amb parament verfjcaO. TROBADA AMB PARAMENT VERTICAL TERRAT TÈCNIC
EXECUCIÓ DE LA IMPERMEABILITZACIÓ Shtana de col·locació • La membrana es col·loca sense adherir-se al suport, excepte en el seu perímetre i al voltant dels punts singulars del terrat on es fixa mitjançant perfils ateminats (Alkorplan 811701: Sistema independent Unions
• En obra, les unions entre làmines poden realitzar-se amb soldadures d'aire calent, de falca calenta. • Amplada mínima dels cavataments entre làmines: 5 cm. • Amplada mínima de la soldadura en el cavalcat 4 cm. TROBADA AMB PARÀMETRE VERTICAL
NASe*M PA UrnaatoiÉabWratfan81170)paaagE BA Membrana de PicP resterte a la ttenurte A l i F V 0 0077) AlnpiKFV PS Planao^iTÉBila(Akrpte81170} Bl Montana *P>c.PAta]iaiiFv ENI
• la làmina que remunta sobre el parament vertical ha de ser, en aquesta solt*, de les mateixes característiques que la del tram central. • El junt entre el perfil fixat al parament i el parament d'obra, se segella sempre amb una massilla elàstica, independentment que quedi protegida amb un minvell.
• Perfils conformats colaminats. Alkorplan 81170. Amplada mínima: 4 cm. Longitud màxima: 3 m. Separació mínima entre perfils en els trobaments: 5 mm. • Fixacions. Les fixacions de perfils colaminats Q. SUBStSTEMA I ELS PUNTS StNGUUKS seran adequades al suport (formigó, acer, ceràHA2 S ^ Suport M t r u c t m l AB PjuteLuÓde piinn mica, morter, etc.) i resistents a la corrosió. KA.1 Stçefal Sostre rígid, monoMic i pB. • Peces prefabricades. En els racons, a n g l e s / PA R a m cotanvnada(Uan>H>8U70) pera: Fletxa activa 2 L/400 i U80OtO,6 cm (EF-88). la (AfcoptYi 81170) sortints o entrants, boques de desguàs, passos de conduccions, pals d'antenes, etc Pendents: mínim 2% Ttabadn amb paràmetres vwticab es convenient utilitzar peces prefabricades amb • Abans d'estendre la membrana, es fixen làmina flexible de PVC-P no armada, de 1,2 PlMs simulats: • En la trobada de \a coberta amb paraments mecànicament uns perfils conformats de plan- mm de gruix [ALKORPLAN 81060/81061 verticals i elements que travessin la membrana, xa d'acer laminada amb PVC-P (Alkorplan /8GAYB1 soldades a la membrana. aquests ha de remuntar com a mínim 15 cm 81170), tant en el pla horitzontal com en el En les boques de desguàs és aconsellable fixar per sobre de la superfície del paviment, o una parament vertical. mecànicament la boca prefabricada per evitar altura superior, si és necessari, perquè la vora El perfil del ptà horitzontal es fixa d més a prop desplaçaments deguts a moviments en la
EMPRES1S
PUBLICITAT
membrana i capes de l'acatat
DESGUASSOS
• Revisió dels segetats dels junts de moviment
Abans de soldar la peca a la membrana es dis-
del paviment Ets treballs de manteniment i
posen quatre (nadons amb plaqueta a Tala de
restauració han de realitzar-se per personal
la boca entorn de fembccadura del baixant
qualificat
TROBADA AMB PARÀMETRE VERTICAL DETALL DE LA MEMBRANA EN CANTONADES I ANGLES.
iworjUAU PROTECCIÓ PESANT COM A SOBRECÀRREC
Quan b / a s 1,5
wra
centre
Quan rVa> 1,5
I vora
entre
an*
0 LLAST KG/M2 (UNE104-416-92)
Anualment es precedirà a realitzar, sota la supervisió d'un expert les comprovacions
valors per a acabats de coberta amb lloses (1)
3= longitud del costat menor de Tangle
Alçària de l'edifici Zona 0e en m. i situació ia coberta (2) topogràfica. Normal Exposada Angles -tes Centre Oa 10 25 22 20 l l a 20 37 33 30 21a 30 Os 10 55 50 45 31a 50 l l a 20 77 70 66 51a 80 21 i 30 100 88 80
b= longitud del costat major de rangle En qualsevol cas, la zona d'angle no serà mai inferior a 2x2 m, mesurats des del vèrtex. •Zona de vores es consideren vores les súperf b e s situades com a mfoim a 2 m del pertmetre exterior de l'edito, a excepció deb angles. • Zona de centre: es considera centre el resta de la coberta no compresa en els apartats anteriors.
següents, i se'n repararà els defectes que s'hi
(1) Les lloses han de tenir un gruix major
trobin:
de 5 cm i una superfície major de 0 2 5 m2.
• Eslat de neteja general
(21 Delimitació de zones de la coberta
UNE 104-146-92 'Sistemes d'impermeabilit-
• Comprovació de si en el paviment existenen
(UNE 104416-92):
zació de cobertes amb membranes impermea-
NORMATIVA
desplaçaments, deterioraments, o desperfectes
• Zona d'ange. es considera zona d'angle la
binzants formades amb làmines de polí (clorur
U s cobertes han de mantenir-se netes I sense
deguts al mal ús de \a coberta, que deixin al
part de la coberta compresa entre dos para-
de vinii) plastificat
vegetació, i evitar especialment l'acumulació
descobert la impermeabilització.
ments que es troben en un angle inferior a 135*.
• Revisió dels acabab exteriors de la membrana
la superfície del qual serà calculada de la
i els seus segellats exposats, si n t í ha.
manera següents:
Juan CaiteGinít Palacín Director 7 t a * del Departament íB&njueJaf ALKMDRAKA IBÉRICA, SA.
de materials arrossegats pel vent al voltant dels
LLÀMINES FLEXIBLES DE PVC-P
®
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
Carretera cW Montnegre. s * i . TeJ 3 3 8 484 0 0 0 / Fax 3 3 8 6 7 5 517 0 8 4 7 0 S a r t Celoni ( B a n x U r a J Espana
Tehfónko Data dispone de una amplia gama de Soluciones de Redes Privada; Virtuates capaces de solventar perfectamente cualquier necesidad de conexión segura entre sus oficinas. Conseguira aumentar su productividad, ya que sus centros de trabajo dispersos geogràficamente funcionaran como si fueran uno solo. Podrà optimizar sus costes y compartir toda la información con total segurídad. Deje de preocuparse por las comunicaciones entre sus oficinas, porque Telefónica Data le ofrece una sotudón para cada necesidad y así, juntos, hacer crecer su negocio.
InterLAN, D a t i l A N Empresas, Soluciones VPN IP, Frame Relay.
oü»mt»\ 9 0 2
2 3 0
2 4 0
www.telefonlea-data.t
r
JéJefunica