INF010615

I O L•LE G I

D ' A P A R E L L A D O R S

I A R Q U I T E C T E S

El Convent dels Àngels ja téun nou FAD El tema I Construmat (i II) Les jornades tècniques

Punts de vista Construcció i mediació (i II)

IÏ4

TT C N I C S

D E

B A R C E L O N A

Mostra d'arquitectura universitària a Catalunya

lC'

El noticiari L'Havana: recuperar l'arquitectura modernista

El reportatge Primavera del disseny: Dido-disseny domèstic

•• Pòster central: Torneig de futbol d'arquitectes tècnics

114

Departament d'Umversi-

IL· tas. Recerca i Socuta! « u Mcm» c«í« la Generalitat hi pramopl una 0 ( 0 suò que recuU. a tmei d» «tan» act» a«ns vyii·catnts dab danws anp. r«»portaM craco de « o n K Hmntaeó i no. U mm m w » amat a a Ma •"• peamas OH CtM» f · j

C/ Guipúzcoa, 91-93 BARCELONA Tel. 93-498 78 00 / C/ Cerdena, 254 BARCELONA Tel. 93-265 33 99 C/ Aragón, 602 BARCELONA Tel. 93-232 10 00 / Via Augusta, 10-12 BADALONA Tel. 93-464 46 00

"juM»Ol

La fira de la construcció (i II) Construmat ha acollit enguany un programa força complet d'activitats d'interès professional

ílr" I Saló Internacional de la

rials i productes de la construcció. També

I b » Construcció que es va celebra' a Bar-

s'informava del veredicte dels Premis Cons-

celona del 23 al 28 d'abril va assolir un èxit

trumat i de l'exhibició del projecte Casa

de participació tant pel que fa a empreses

Barcelona.

Guia per a l'elaboració de projectes d'estructures

expositores com al públic professoral que

En aquesta segona part, informem de

v» vrsftar ets dos recmtes firals de Barcelona

les conclusions d'altres jornades tècniques

L'Associació de Consultors d'Estruc-

> t'Hospitalet de Llobregat. El bon moment

que van tenir lloc al certamen, com ara la

tures (ACE) i i'Associaoó d'Organismes

Que corresponen amb aquelles que hau-

presentació de la Got* per a l'eiaborxió de

Independents de Control de Qualitat

rien de segur-se per a la redacoó d'un

motius de l'èxit, tot t les previsions de mode-

projectes d'estructures, el debat sobre la

(AIC) han preparat conjuntament la Cua

projecte: Determinació d'accions. Mode-

ració de l'acttvftit constructora que es des-

durabilítat i sostenibilrtat de l'edificació en

per a t'etibtxxió

prenen dels estudis de prospectiva.

altura o les propostes del sector per treure

res, un document que, com ei seu nom

que vtu el sector ha estat sens dubte un dets

de projectes d'estructu-

mes nactonals. S'estructura en onc parts

ktzaoó i cucut d'esforços. Dnensonament DetaHs consVuctns t Oocuments

A més de la tradicional presentació i

beneficis d'Intemet. La celebració de Cons-

moca. recull un conjunt de recomana-

de la memòria. Ef document se oantta en

e*pos>cnSde productes i serveis, Construmat

trumat esdevé quelcom mes que l'exhibició

cions tècniques per a retaboració de pro-

estructures de formigó, atès que es cormdocn les més t a u a * anò nootatant pw-

ha acollit en aquesta edctó un programa

de productes i empreses i passa a ser una

jectes d'estructures. Ambdues assoca-

torça complet d'actMtats d*interès profes-

bona acusa per a la trobada, la «formació

dons han fet un esforç per consensuar e h

w u la poss**tat tfeacutar eatrudum

sional.

i eJ debat protosonal.

entera bascs amb ets quats es gutaran

amb pans metü-tajuei i

En

l'IwoftMAnu

anterior

tetetn

esment dels informes de conjuntura econòtwca presentats a Construmat i de fapan> a p a o o deJ Col·legi amb la pesertació del nou CanalConstruir

fjffiafcwiawh.

c a a l . un nou senw que funciona a t m é s t i que posa a r a t a t del prefesn-

*

tant els cortsutkn i projectetES d'estructures, com e h organismes de contra) tècroc. La G O M va ser pwjeatada d p 2S íabrK en d marc de C o n t t u n a t En aquel·l docunent fefiactta ets condcBna^i de ta f n i B B l M • aporta «ÉUCDRS m casos m p

J

Tres visions d'altura Calavera, Regalado i Manà van parlar a Construmat de la durabilitat i sostenibilitat dels edificis alts [ T r e s visions privilegiades. ! I Així van ser presentades en la darrera ediòó de Construmat els enginyers de camins José Calavera i Florentí no Regalado. i l'arquitecte Fructuós Manà. La triada va ser reunida sota un títol tan llarg com el subjecte de què haurien de parlar: Estructutas de (wmigón del siglo XXI. Edificios en Espadà yenel mundo. Los retos Muros de la durabilidady la sostenibilidad. La reunió va ser iniciativa d'Encofrados J. Alsina S.A., que està en el període de celebració dels cinquanta anys d'existència. Jaume Alsina, enginyer industrial, va encarregar-se de la presentació.

Flomrtino Regalado, Fructuós Mana, Jaume Alsina i José Calavera.

José Calavera Ruiz, catedràtic d'Edificació i Prefabricació de l'Escuda de Ingetruir quan... OTIS va inventar l'ascensor. torre [la de Babel]". Estava segur que el prinieros de Camínos de Madrid i president de Fins a l'Empire State Building, la velocitat mer a qui li van fer un edifici de dues planl'INTEMAC, va començar per recordar que de creixement dels gratacels va anar de tes i li va tocar viure a sota es va sentir ofès. la majoria d'exemplars del grup de deu edipressa, però després es va alentir. No pas Com el altres ponents, va recolzar la seva ficis més alts del món són de formigó. En perquè tecnològicament no es poguessin xerrada en diapositives. En una d'aquestes, cap altre lloc del món que no sigui Espanfer, sinó perquè no hi havia promotors inteva ensenyar el dibuix fet per una nena de ya s'aixeca edificis de només 50 plantes ressats en finançar rècords d'alçada. També Bangladesh fa una vintena d'anys, en el amb estructura metàl·lica. "Els dubtes va recordar que la Torre Eiffel va tenir molqual es podia contemplar uns homes que poden començar en les 70 plantes, però no tíssims detractors en el seu dia, com Guy de grataven la terra sota la torre de Pisa, per abans", va indicar Calavera, per a qui els Mau passant o Apollinarie. adreçar-la. La solució és més rudimentària avançaments en la construcció en alçada que la que s'ha fet servir finalment a la ciuEl catedràtic va indicar que es consprovindran no tant dels materials com de la tat italiana, però utilitza el mateix principi. trueix en altura perquè "els gratacels són tecnologia. bucs d'insígnia de vanitat". I aquesta vaniSegons Calavera, un edifici és alt si té més de deu plantes. El primer es va cons-

tat ja comença en la pàgina dos de la Bíblia, "on es diu que es van posar a fer una

La ciutat de Torrente Florentino Regalado va coincidir amb Calavera en l'opinió que construir estructures metàl·liques per sota de 70 plantes d'alçada no és rendible. Per tant, des del punt de vista d'enginyer, l'estructura de l'Hotel Arts de Barcelona no té cap mena de sentit. L'estructura de mènsula amb pilars metàl·lics de la Torre Mafre li sembla més raonable. La torre Pïcasso madrilenya té una estructura tubular totalment innecessària.

El president del CYPE Ingenieros i professor de Formigó Armat i Pretesat de l'Escola de Arquitectura de la Universitat d'Alacant va recordar que l'atenció, més que en l'estructura dels edificis alts, s'ha de posar en els acabats de l'edificació. També va indicar que qualsevol constructor pot fer avui en dia edificis de formigó que superin els 500 quilograms.

Regalado va indicar que la costa espanyola ja no és el que era. Si se segueix el ritme de construcció de Llevant, que és el que més coneix, però també de tot el perímetre peninsular, sempre s'haurà de saltar un espai urbanitzat, per arribar al mar. Per

això pensa que les edificacions altes són més encertades que els bungalows. A part. els edificis alts són atractius per tothom qui participa en la seva construcció.

L'especialista es va desfer en lloes de Benidorm, que té els edificis més alts d'Espanya, com l'hotel Bali 3, i els més esvelts del món. com la torre Sanz. de vuit metres i mig de planta per quaranta pisos. "Els edificis alts ja no són ni a Madrid ni a Barcelona; estan a Benidorm", va afirmar, per oferir a continuació unes quantes xifres: a Madrid hi ha 13 edificis per damunt dels 75 metres d'alçada, a Barcelona 43 i a Benidorm 132. En aquesta darrera ciutat. va recordar que abans que l'EHE aterrés a Espanya, ja es construïen edificis de 250 i 300 quilograms de resistència.

Tot està perdut Fructuós Manà va parlar de la sostenibilitat, que va recordar que en la construcció està vinculada a l'anàlisi, el control i la reducció dels impactes. Segons va recordar el catedràtic de Construcció de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, bona part de la sostenibilitat d'un edifici consisteix a aplicar criteris de sostenibilitat en la seva estructura. El ciment és el material que més impacte produeix. El segueix l'acer. Com que en l'estructura no hi ha alternatives, només es pot adquirir bones pràctiques, com són treballar amb materials que superin la ISO 14.000 o utilitzar formigons d'alta resistència, que produeixen menys impacte.

Manà, que també és assessor de l'ITeC, es va mostrar pessimista. Va indicar que. així com els grans sauris van desaparèixer, les accions de l'home només poden retardar el Moment Final. A més, va reconèixer que la seva xerrada estava més plena de preguntes que de respostes. A l'EHE, també s'hi va referir, per qüestionar-ne l'absència de criteris medioambientals: "És discutible el plantejament de major revestiment", va indicar, per concloure: "La durabilitat no es pot tractar posant més i més acer". Els més aprensius ja feia estona que havien abandonat la sala. $

LinJwlatiuSK SEGONA QUINZENA JUNT 2001

Construint Internet Construmat va permetre descobrir algunes de les propostes del sector de la construcció per treure benefici d'Intemet p n

la cita del 2001 de

1 ^ — Construmat no es podia obviar Internet, a la qual es va dedicar una jornada de l'Aula de Novetats de l'ITeC. La cita va començar amb la presentació de Build2Build (www.build2build. com) per la seva directora, Anna Pérez Nàvez, qui es va mostrar convençuda que el seu portal pot "ajudar el sector a millorar".

BuÍld2Buüd és un espai virtual on es pot fer peticions d'oferta, comprar i consultar catàlegs i assistir a subhastes de sobrants de maquinària. El seu model de gestió econòmica és un percentatge sobre les transaccions. Ser-ne client és gratuït, però la utilització dels serveis es paga. Fins ara, el portal ha fet transaccions per valor de 500 milions de pessetes.

Carlos Sànchez Montanana va presentar Arqweb (www.arqweb.com), una plataforma digital sobre arquitectura i disseny.

En aquest cas, l'important no és la mida del portal sinó la seva facilitat per generar valor a la comunitat. La web és una consultora que té 23 canals temàtics i es dirigeix a les pimes i els tècnics autònoms. El 40% de les seves visites arriba d'Amèrica llatina.

Canvis El programa de conferències de la jornada va tenir força variacions. Havia estat redactat el febrer i aquests tipus de distàncies és excessiva, a l'hora de fer previsions de programació relacionades amb Internet.

Però els assistents a la jornada ja estaven acostumats a aquests canvis. De públic que volgués aprofitar Construmat per descobrir què li pot oferir Internet, n'hi havia poc.

La tercera ponència va servir per donar a conèixer Construred Global (www.construred.com), en comptes d'un programa de gestió de projectes, tal com estava previst.

Ara s'estava davant el representant d'un portal portat per a professionals i inversors privats que ni pertanyen a cap gran grup ni estan vinculats a cap consultora.

Tampoc va pujar a l'estrada el representant d'una "solució per a productes i serveis digitals del sector". En aquest cas, però, el canvi no havia estat notificat a 1*1TeC. Així que Josep Ramon Fontana, encarregat de fer les transicions entre l'un i l'altre ponent, va aprofitar per posar una nota

de color a la sessió. Des de dalt a tarima, Fontana va desenfundar el mòbil i va trucar el senyor que se suposava que en aquells moments havia d'ocupar la cadira del seu costat. Fontana li va demanar una explicació de la seva absència. Molt educadament, és clar. L'altre no va saber fer altra cosa que demanar disculpes.

Informàtica i Internet "Això sí que és treballar en temps real i no el que predica Internet", va indicar un tipus amb pantalons amb ratlla que s'acabava d'asseure al meu costat, i tot seguit va quedar clar amb quines intencions. Era un seguidor del següent ponent, Ramon Ramírez de Dampierre. I aquesta va ser l'altra tònica de la jornada: els ponents que apareixien ho feien just abans de xerrar, acompanyats per un parell d'escortes tècnics, i desapareixien després d'abocar la seva presentació. Els representants del públic ens havíem distribuït d'acord amb la regla sagrada que mai ocuparàs un seient al costat d'algú, si n'hi ha un de buit més enllà.

N'hi havia força per escollir.

Ramírez de Dampierre es va mostrar amb més poder de convocatòria que ningú.

Fins i tot tenia familiars fent-li costat. Va venir per presentar un portal al servei del projectista del qual és director general, Estructuralia, inaugurat el 21 de maig.

Ramírez de Dampierre va indicar que la presentació que feia era la mateixa que havia fet... 25 anys abans! S'havia limitat a substituir la paraula Informàtica per la ó'Internet També va llençar un altre d'aquells missatges que agrada escoltar als directius: "Internet està fet per experts i per això falla". Silenci. "Perquè hi ha experts i hi ha veterans". Continua el silenci. "Els experts saben les regies". Respiració aguantada al límit. "I els veterans coneixen les excepcions". Rialles finals. R. de D. és un veterà que pot ser consultat a www.estructuralia. com.

Gestió de projectes Cap al final de la jornada, Victoriano Sanz, cap de producte de Brïscnet Ibérica (www.bricsnet.es), va explicar la seva oferta de gestió en línia de projectes, en què no cal instal·lar cap programa a l'ordinador. Des del navegador de pàgines web es pot accedir als diferents documents que

es generen al llarg d'una obra. Aquesta mena de sala virtual està organitzada com les carpetes i subdirectoris del Windows.

Hi ha permisos per accedir a unes sí i a d'altres no, per llegir, enviar, corregir. L'accés al programa val 43.094 pessetes, més IVA. El poden utilitzar un nombre il·limitat d'usuaris, en projectes de fins a 250 megues d'informació. Els de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell, que van tancar la jornada, van estar d'acord en el fet que aquest i altres programes de gestió de projectes en línia tenen futur. Més que present. ®

SUBMINISTRAMENT DE BIGUES MIXTES I ESPECIALS

PILARS AMB PLATINES SOLDADES

PLAQUES D'ANCORATGE

BIGUES AMB ANGULARS

BIGUES MIXTES

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES I MUNTATOE EN OBRA

IICnMGsa

5

1

Ï C C J * OUNZB*« JUWT «

El futur de l'habitatge El dimecres 25 d'abril es va fer a Construmat la presentació del projecte Casa Barcelona. L'acte va ser presidit per Josep Blanchart i hi van participar Ignacio Paricio, Ben van Berkel, Toyo Ito, Lluís Clotet, Dominique Perrault i David Chipperfield, responsables del

desenvolupament del projecte. També hi van participar els arquitectes Oriol Bohigas i Xavier Sust. Sust és autor, junt amb Ignacio Paricio, del llibre La vivienda contemporànea, programa y tecnología. Aquí teniu la crònica.

E l primer que em sobtà, en _. i veure el programa de la presentació dels productes del projecte Casa Barcelona és que, essent una de les idees principals 13 col·laboració entre arquitectes i indústries, en Tacte només s'hí trobessin els arquitectes. I els enginyers de Simonjechnal, Fagor i Ideal Standart, que n'opinaven dels seus productes? No ho vam poder saber, tot i que era evident que la col·laboració havia estat entre uns 1 altres, ja que hi havia uns prototipus dissenyats i construïts per aquestes fàbriques que es podien veure exposats en un estand especial en el mateix Construmat.

Però comencem pel principi. L'acte de presentació del projecte Casa Barcelona a Construmat va ser una espècie de torrent d'idees llançades a l'auditori. És impossible fer-ne una crònica exhaustiva perquè es necessitaria molt més espai del que es disposa en aquestes planes. Només intentaré explicar les sensacions que em vaig emportar d'aquell acte.

A banda de les suggerents i meravellosament ben exposades idees de la seva proposta, Ignacio Paricio va recalcar, diverses vegades, que el que allà es presentava era un projecte, un projecte inacabat, encara que es tinguessin ja resultats tangibles de quatre dels productes investigats.

Projecte, perquè era evident que molts podien millorar-se abaratir-se 0, encara, replantejar-se de nou. És el cas de la cuina de Perrault qui va reconèixer que, en el seu projecte, havia estat més interessant el procés que el resultat. També Toyo Ito -que va ser qui es va quedar sense soci industrial en fallar-li Pladur-va demanar d'estudiar tots els tancaments de l'habitatge, i no sols els envans, per poder arribar a un resultat interessant. Altres propostes, en canvi, semblava que ja eren a punt per passar al procés de producció comercial, de les quals la que aportava una idea més nova i amb més possibilitats era la finestra de Ven Berkel.

A Barcelona, poques vegades s'ha pogut veure i escoltar tantes personalitats de l'arquitectura mundial debatre junts unes idees tan interessants. Només per reunir en un sol acte un grup tan important d'arquitectes, per les idees vessades en

L'estand del Projecte Casa Barcelona. A baix, els sanitat David ChipperfíeU i eigwp Ideal Standard l'acte i pel debat suscitat, el projecte Casa Barcelona ja es justificaria. Però molt més interessant seria que aquest projecte continués, que tècnics i indústries seguissin investigant els productes amb la mateixa filosofia, però amb l'experiència que la primera etapa ha aportat, i que d'aquí a dos 0 tres anys poguéssim veure productes ben dissenyats, barats i fàcils d'incorporar a la construcció i acceptats per els usuaris.

La "Barraca Barcelona" En les intervencions dels arquitectes convidats, Oriol Bohigas va entrar a criticar -a més dels productes en SJ- el fons, la idea mateixa del projecte Casa Barcelona. És una llàstima que amb el seu estil epatantcom ell diu- donés a l'acte un caire una mica banal, ja que el que va dir també era molt interessant, en defensar que allò "convencional" és el que és més flexible i que no veia perquè coses com les banyeres 0 els envans havien que moure's. Per últim, es va despenjar dient que el que feia falta en aquests moments no era com resoldre l'ha-

bitatge de la classe alta, sinó com resoldre el problema de donar habitatge al quart món -cosa no gaire original, per cert.

Perrault li va replicar que, políticament, era molt correcte defensar els pobres, però que "en aquest món, pobres ho som tots, en aquest aspecte", referint-se a les condicions de l'habitatge. I Blanchart li va contestar que el problema de l'habitatge no era un problema de construcció sinó de planificació de sòl, però que li oferia a Bohigas, ja que hi havia mostrat tant d'interès, desenvolupar per al següent Construmat el projecte "Barraca Barcelona". Tot un repte que, tant de bo, ell accepti.

Per últim, Xavier Sust va demanar que el món de la producció d'habitatges s'obri a més models tipològics i que s'aprofundeixi en el coneixement de com viu la gent. Aquí hi ha dues idees molt interessants. L'una és: com viu la gent? Ja fa anys que en tots els actes que assisteixo que es paria de l'habitatge, tothom, però sobretot els arquitectes, es queixen de que no sabem com viu la gent. Personalment, jo en aquest

EL

TEMA

CONSTRUMAT

LïnforLüu i d j .

2 0 0 1 (i M)

aspecte estic més a prop de les opinions de Bohtgas; a la gent no li agrada de canviar, almenys pel que fa al seu habitatge. Si busquen pisos de quatre habitacions, és evident que no és perquè pensin tenir quatre fills sinó per tenir espai suficient per diversos usos sense que hagin de fer mai més obres i sense haver de moure res cada dia, en passar de dia a la nit. Fins í tot crec que sr les oficines han aconseguit ser flexibles ha estat perquè les ordres de canvi les donen sempre persones que no les fan servir i en contra dels seus usuaris. Hi ha una tendència natural a fer de l'espai un lloc acomodat als nostres requeriments i inalterable.

Com vivim i com voldríem viure Però aquesta opinió, igual que la contrària, no és res més que això, una opinió personal. El que cal, i cal fer-ho urgentment, és una investigació rigorosa de com realment viu la gent, amb enquestes, amb estudis sobre les modificacions en els habitatges, dels hàbits de lleure i treball, de les disponibilitats econòmiques, etc, un estudi no especulatiu sinó que reflecteixi realment com viu, com voldria viure i, si potser, quines noves alternatives els podem donar i la gent pot acceptar. Aquesta investigació no la farà el promotor, mentre vengui pisos "com xurros", ni l'Administració, mentre el poble no li ho reclami. Aquesta investigació l'ha de fer qui dissenya on la gent viu, l'arquitecte, per mitjà dels seus col·legis professionals.

ferta. Sembla bastant raonable que si es fa una investigació com la que acabo d'esmentar sobre l'habitatge, apareixeran moltes i diverses maneres de viure. Per tant, és segur que caldrà donar una oferta àmplia (el que no sabem és quina) si volem cobrir totes les expectatives de mercat. És molt possible que' tots els tipus d'habitatge comentats en l'acte siguin necessaris! des del tradicional de "menjador-sala d'estar, terrassa, quatre habitacions, dos banys i cuina gran" fins a la més desmuntable i flexible, passant per la buida i àmplia que es pot anar millorant amb el temps, i sense oblidar què se'n fa del gran nombre d'habitatges existents i que s'ha de readaptar.

Amb tot això us puc fer arribar ja la conclusió que en vaig treure d'aquell acte sobre l'habitatge: que hi ha molta feina per fer en aquest camp i que -a jutjar per les idees llançades- aquesta pot ser molt apassionant. Des de perfeccionar els processos de construcció per fer-los més ràpids i econòmics fins a donar una opció barata i sostenible d'autoconstrucció per a les classes més necessitades, hi ha un munt de línies d'investigació per començar. I que en aquesta investigació hi estem implicats tots: enginyers industrials, sociòlegs, arquitectes tècnics, promotors, economistes, polítics, arquitectes, geògrafs, enginyers de mobilitat, etc. i que, per això, tots hi hem de participar, per tal que sigui efectiva i rendible. ®

Servei I^^H Integral a la Construcció

Amb La finalitat d ofenr un assessorament integral en assegurances per al sector de La construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

La segona idea interessant -que Paricio també va apuntar- és la de diversificar l'o-

Assegurança de responsabilitat n v i l

Assegurança Tot Risc Co

Assegurança d'afermament

Assegurança de prestació d * per a obres finalitzades

d'equips i maquinària d'accidents àt convent

Assegurança decennal ric danys a fadfflcactt

A QUINZfcNA JUNY 3001

7

E L

TENA

El concurs de paletes recorda Gaudí [ï~~9 onzena edició nacional i setena internacional I L . del Concurs de Paletes, celebrat al passeig de les Cascades, el 28 d'abril, va introduir com a novetat d'aquesta edició la utilització de trencadís com a element decoratiu. D'aquesta manera, el concurs que organitza el Gremi de Constructors volia homenatjar la figura de l'arquitecte Antoni Gaudí, anticipant-se als actes de commemoració, el proper any, de! 150 aniversari del seu naixement. Els participants van haver de fer una hïperboloide de revolució d'un full, executada amb un sol full de rajola, arrebossat i recobert de trencadís. La parella guanyadora va ser la formada per Jesús Garcia i Jordi Estovez, de l'empresa Consosher, de les Franqueses del Vallès. En segon lloc es classificaren Josep i Josep Marta Garrigasait, de Trilla Germacon, de Bellpuig. El tercer premi fou per a Ramon Oliveras i Josep Ribas, de l'empresa Busquets Sitja de Vilobí d'Onyar. Eí quart premi va recaure en Esteve Vilella i Jordi Franch, de Freixes i Freixes, de Cassà de la Selva i el cinquè, en la parella formada per Màrius Ventosa i Jaume Soler, de Construccíones Sancho, del Vendrell. A banda de parelles d'oficial i manobre de tot Catalunya, n'hi havia també de les Illes i d'altres punts de l'Estat espanyol (Madrid, Càceres, Burgos, Múrcia, Navarra) així com d'Itàlia, França i Portugal. També va ser destacada la presència de representants de l'Administració i d'institucions professionals i del sector. <$

la parella guanyadora formada per Jesús García i Jordi Estovez de l'empresa Consosher de les Franqueses del Vallès.

EL N O T I C I A R !

CULTURA

L'Informatiu SEGON "

Barcelona té un nou FAD S'acaba la reforma del Convent dels Àngels

E

l Foment de les Arts Deco-

ratives (FAD) va inaugurar oficialment la nova seu del Convent dels Àngels en una gran festa que es va celebrar el passat 14 de maig en el marc de la festa anual dels socis.

Durant la festa es van lliurar les tradicionals medalles FAO a personalitats que han destacat en l'àmbit de la cultura, la creativitat, l'humanisme i que han estat exemple ciutadà al llarg del darrer any. Enguany, han rebut la medalla FAD Ferran Adrià, mestre cuiner; Jaume Vailcorba, editor, i Josep Maria Vidal, rector de l'església del Pi de Barcelona. El brindis de final de festa es va fer amb una copa d'Enric Majoral.

La festa d'aquest any va servir també per presentar el nou edifici del FAD Convent dels Àngels, un cop enllestits els treballs de rehabilitació, així com d'interiorisme de la planta baixa. Aquest espai, denominat Fòrum dels Àngels, inclou un restaurant, una botiga d'objectes singulars i un espai d'exposició de petit format. L'acte d'inaugu-

ració va estar presidit per Manuel Royes, president de la Diputació de Barcelona; Jordi Vllajoana, conseller de Cultura de la Generalitat, i Joan Clos, alcalde de Barcelona. En nom del FAD va presidir l'acte Ramon Bigas, president del FAD, així com la Junta Directiva del FAD: Eulàlia Serra, vicepresidenta; Màrius Quintana, tresorer; Marta Tatjer, secretària; Antonio Alvarado, president de Moda FAD; Ricard Domingo, president d'Orfebres FAD; Josep M. Fort, president d'ADI FAD; Jon Montero, president de l'ARQ-lNFAD; Claret Serrahima, president de l'ADG FAD; Rosa Soler, presidenta de l'AAIP FAD i Marta Figueras, presidenta d'AV FAD. En el transcurs de la festa, Ramon Bigas va anunciar la seva dimissió un cop acomplerta la seva tasca que ha durat set anys al capdavant de l'entitat. í í

El Convent dels Àngels va acollir la festa anual del FAD.

tècnic te un bon equipament...

eguretat.

Ramon Bigas alça la copa per fer el brindis de final de festa. A baix, un dels moments de l'acte.

LUMACAR

ooe

23 morts i 350 ferits a Jerusalem El sistema constructiu utilitzat a l'edifici ensorrat va ser prohibit el 1996 j r f n l'ensorrament de la sata de festes i Cm Versalles, al barri de Talbiot de Jerusalem, ocorregut el passat 24 de maig, hi podria haver contribuït la utilització d'un sistema constructiu mal dissenyat afegit al resultat d'una reforma estructural errònia. El balanç final de víctimes mortals va ser de 23 i el nombre de ferits, 350. En el moment de l'accident, s'hi celebrava la festa d'uns nuvis a la qual assistien 650 persones, entre personal de la sala i convidats. La policia israeliana va detenir vuit persones, totes implicades en la construcció i en una reforma que s'havia fet de l'edifici. La premsa diària de Barcelona es va fer ressò de l'accident i va citar el sistema constructiu utilitzat als sostres com un factor que podria haver afavorit l'ensorrament. El Pehódico de Catalunya informava que a Israel hi ha tres milions de metres quadrats de sostre construïts amb el sistema anomenat Pal-kal que, segons sembla, podria haver estat un dels responsables de la tragèdia. Aquest mètode, aprovat a Israel el 1980 i prohibit el 1996, es basa en la superposició alternada de capes metàl·liques i de ciment. Entre les edificacions construïdes amb aquest sistema hi hauria el Banc d'Israel, la Universitat de Tel Aviv i un centre comercial a la localitat de Rehovot. E! govern va anunciar la immediata revisió dels edificis que es van construir amb aquest sistema durant els anys vuitanta. Les tres fotografies que mostrem han estat adquirides a l'agència EFE per a la seva publicació a L'INFORMATIU. $ Cartes Cartanà m6ouTUiHMapabcn.es

Les imatges mostren l'estat en que va quedar l'edifici desprès de rensorrament i les tasques de rescat de les víctimes.

L'Informatiu SEGONA

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres

Encastable en el sostre U biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271, FS>3) i a més a més no resulta cara.

Sistemes de Reforç Actiu, S.L·

Carrer Sant Agusú 66 F. 08301 Mataró Telèfons 796-41 22 i 907 22 80 03

EL

NOTI C I ARI

Universitat: Arquitectura i Territori El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de fa

del teixit urbà, de l'interès arquitectònic dets projectes i el valor d'algu-

Generalitat ha promogut una exposició que recull, a través de vuitanta

nes de les actuacions en termes de recuperació del patrimoni històric-

actuacions significatives dels darrers anys, l'important procés de creixe-

artístic. La mostra es podrà visitar a la sala d'exposicions del Col·legi d'Ar-

ment, diversificació i extensió de les universitats públiques catalanes pel

quitectes de Catalunya fins al 15 de juliol,

que fa a la seva implantació territorial, la seva capacitat de transformació

[ Ï S urant els darrers anys, el I L ^ panorama universitari català ha experimentat importants transformacions per poder-se adequar 3 les noves necessitats de la societat Entre els anys 1990 i 2000 Catalunya ha passat de tenir tres universitats (UB, UAB i UPC) a tenir-ne onze (UB, UAB i UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, URL, UV i UIC). El nombre d'estudiants universitaris en els centres integrats ha passat de 115.430 l'any 1986 a 167.770 el 1995 i a 185.940 el 2000. El nombre de titulacions ha passat de 30 l'any 1986 a 108 el 1995 i a 115 el 2000. El nombre de titulacions per centre ha passat de 64 l'any 1986 a 278 el 1995 i a 368 el 2000.

Els plans pluríanuals d'inversions (PPI) aprovats pel Govern de la Generalitat han tingut un paper important en el procés per a la

diversificació, extensió, millora i ampliació dels equipaments universitaris a Catalunya.

Els PPI 1995/2000 i PPI 2001/2006, amb un import global de 127.000 MPTA inclouen actuacions en diversos campus de les vuit universitats finançades amb fons públics: UB, UA8, UPC, UPF, Udg, Udl, URV i UOC. Ets programes d'actuació s'han concretat per a cada una de les universitats, en funció de la seva especificitat i han permès la creació de nous campus universitaris i l'ampliació i reordenació dels campus existents contribuint a millorar globalment la implantació de les universitats de Catalunya. La superfície construïda d'aquestes universitats ha passat de 580.983 nf l'any 1986, moment de la transferència de les universitats a la Generalitat, a 1.052.716 m ; l'any 1995 i a 1.568.755 m1 el 2000.

La mostra Universitat: Arquitectura i Territori que es pot visitar al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya presenta una selecció de realitzacions relacionades, pel que fa al seu finançament, amb el pla d'inversions 1995-2000 i alguns dels projectes que formen part del pla 2001-2006, en tràmits d'aprovació pel Govern. En alguns casos, aquestes inversions s'han completat amb fons FEDER i d'altres administracions, diputacions, consells comarcals 0 ajuntaments i, en algun cas, també amb fons privats, que han contribuït al procés de millora de les universitats catalanes. Cada universitat té antecedents, un context i un model propis, que han incidit en els objectius, l'orientació i l'estratègia per a l'execució del seu programa d'actuacions i han donat lloc a opcions urbanístiques, tipològiques, arquitectòniques i constructives diferents, que aquesta mostra ajudarà a conèixer i valorar.

Un interès urbanístic i arquitectònic notable Tots els edificis que es presenten són importants des del punt de vista econòmic,

social i acadèmic. La majoria presenten a més un notable interès urbanístic 0 arquitectònic. La mostra posa èmfasi en aquests aspectes. La relació d'actuacions no és exhaustiva ni estrictament selectiva, sinó més aviat representativa del que han estat les línies d'actuació en cada universitat durant aquest període.

La UB ha abordat un important procés d'ampliació dels seus centres; ha continuat el procés de remodelació de l'edifici històric de la Facultat de Medicina ï l'important procés de reestructuració global dels seus centres mitjançant la creació del campus de la Vall d'Hebron i Bellvitge. L'inici de les obres d'un nou edifici de Geografia i Història a l'entorn de la Casa de Misericòrdia és, des del punt de vista de la interacció universitatciutat. un factor essencial per a la transformació d'aquesta zona del Raval, en sumar els seus efectes a l'acció dels altres equipaments culturals, MACBA, CCCB 0 Universitat Ramon Llull, instal·lats a l'entorn.

La UAB és pràcticament l'únic dels nostres campus universitaris que forma una unitat aïllada, autosuficient i estructurada

sobre un projecte global i unitari en la seva configuració inicial. Aquest caràcter i la disponibilitat de sòl han fet que la majoria de les seves actuacions en aquest període s'hagin centrat en l'entorn propi del campus de Bellaterra. La UAB ha ampliat algunes de les seves facultats, ha construït nous edificis i ha continuat el procés de millora dels seus espais de relació, amb la plaça cívica i amb un interessant projecte d'urbanització i tractament dels espais comuns. La incorporació a la UAB d'un dels pavellons de l'Hospital de Saní Pau {la Casa de Convalescència), remodetat per acollir els estudis de doctorat, marquen la seva presència a la ciutat de Barcelona juntament amb les unitats docents hospitalàries.

La UPC ha avançat en el procés de construcció del nou campus nord fins a pràcticament completar-lo. D'altra banda, la UPC ha potenciat la seva la seva implantació territorial amb la creació d'un nou campus a Terrassa (vapor Sala) annex als seus centres i amb la creació de centres tecnològics a Manresa i a Vilanova, i ha emprès importants programes de reforma i millora.

En tots aquests casos, la situació plenament urbana i oberta d'aquests equipaments ha reforçat, amb una interessant projecció ciutadana, la seva funció docent i de recerca.

La creació de la UdG, UdL i URV ha representat un element molt important per a la millora de l'equilibri territorial del país i els positius efectes socials i econòmics induïts en el seu entorn són extensos i profunds. Aquestes noves universitats es creen a partir d'alguns centres preexistentas, independents entre si i procedents de la UB, la UAB o la UPC, segons els caos. Aquestes preexistències, juntament amb les disponibilitats de sòl adient i el model d'implantació que en cada ciutat ha generat la mateixa universitat, han guiat els programes d'actuació que, partint d'una realitat inicial inci-

pient, han arribat en aquests anys a la seva consolidació i vertebració. La UdG, la UdL i la URV han optat per solucions urbanes, pel que fa al seu desplegament, i això, unit a les dimensions relatives de cada universitat i a la relació amb la seva ciutat, ha generat una presència social, urbanística i arquitectònica que fa evident la importància dels equipaments universitaris com a factors generadors de millora qualitativa de l'en tom, més enllà de la seva funció docent.

La UdG ha creat i consolidat els campus del Barri Vell i de Montilivi. La UdL ha creat el campus de Cappont i s'han reforçat els de l'Escola Agrària i el de Ciències de la Salut. La URV ha creat a Tarragona els campus de l'àrea centre i part alta i el campus de Sescelades. I a Reus, les àrees de Bellisens i de Ciències de la Salut. La creació de la UPf i la seva implantació, en el marc d'una opció radicalment urbana, en un sector concret de Barcelona ha constituït, així mateix, un potent element de transformació i ha fet evident la capacitat regeneradora dels equipaments universitaris en el teixit de la ciutat. Les àrees de Rambla i Mercè i, finalment, el nou campus de Ciutadella són l'expressió d'aquest plantejament.

La recent creació del campus del Baix Llobregat compleix també un important objectiu de caràcter territorial en dotar d'un equipament amb un gran potencial de desenvolupament, pel Que fa a docència, recerca i transferència de tecnologia en una comarca amb una població de més de

600.000 habitants que no comptava, fins ara, amb cap equipament universitari. Les característiques socials i industrials de la zona d'influència d'aquest nou campus, concebut amb una orientació principalment tecnològica, potenciaran la interacció uníversitat-societat que és bàsica per al seu arrelament i potenciació, com també el de la UPC. La creació de la U X , orientada a oferir ensenyaments no presencials de qualitat mitjançant nous sistemes pedagogies i l'aplicació de tecnologies multimèdia de caràcter interactiu a través d'un campus virtual, pretén superar les limitacions d'espai i temps, i completa l'esquema territorial en

donar cobertura als buits socials o geogràfics, constituint alhora un sistema alternatiu.

Aquesta mostra, titulada Universitat: Arquitectura i Territori, pretén mostrar, per mitjà de 80 actuacions que ens han semblat significatives, l'important procés de creixement, diversificació i extensió d'aquestes universitats pel que fa a la seva implantació territorial, la seva capacitat de transformació del teixit urbà de l'entorn, de l'interès tipològic i arquitectònic dels projectes i el valor d'algunes de les actuacions en temies de recuperació viva de peces del patrimoni històrteo-artístic. 46

Arquitecte Comissari de l'exposició Universitat.- Arqwtectwa i Temton

Exposició Universitat: Arquitectura i Territori Promotor:

Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació. Generalitat de Catalunya.

Comissari:

Josep Benedito Coordinació:

Mariona Benedito Disseny i muntatge:

Calidoscopi Sala d'Exposicions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya Plaça Nova, 5. Barcelona Fins al 15 de juliol

L'Havana: rehabilitar l'arquitectura modernista Un curs internacional reuneix a Cuba especialistes en la recuperació del patrimoni

t

a Ciudad de La Habana (Cuba) acollirà del 16 al 24 de juliol arquitectes tècnics, historiadors, enginyers, arquitectes i d'altres professionals que treballen en la recuperació del patrimoni arquitectònic per posar en comú els coneixements i debatre temes relacionats amb el modernisme americà. La trobada es farà en format de curs i duu per títol "Rehabilitació de l'arquitectura modernista iberoamericana. Apunts per a la seva recuperació". Està organitzat conjuntament per la Sociedad de Beneficència de los Naturales de Cataíuria, la Universitat Politècnica de Catalunya i el nostre Col·legi.

La Ciudad de La Habana resulta avui un lloc privilegiat, com a pont entre Catalunya i Amèrica, per entendre el fenomen de l'exportació de la nova mentalitat cultural ï artística anomenada a França Art Nouveauo Modernisme a Catalunya, que s'estenia per tot Europa ara fa cent anys.

Enquadrar aquest període de gran desenvolupament de les ciutats europees i americanes, conèixer les característiques constructives i arquitectòniques dels seus edificis, estudiar els seus problemes i orientar els criteris i tècniques d'intervenció són els objectius que es planteja aquest curs d'especialització.

Es presentaran les experiències que s'estan duent a terme en la recuperació i posada en valor d'aquest ric patrimoni a Catalunya durant els darrers vint anys i també els primers resultats de la col·laboració entre diferents institucions per recuperar els edificis havaners construïts per catalans sota la influència de l'ambient modernista i que avui es troben necessitats d'una urgent rehabilitació. Hi tindran cabuda també altres iniciatives com ara la Ruta Americana del Modernisme. El curs es dirigeix als professionals de diverses disciplines que han d'abordar la recuperació d'aquest valuós patrimoni per garantir la seguretat i les condicions de vida dels seus habitants, i per recuperar l'esplendor d'un estil artístic internacional arrelat en la més pura tradició iberoamericana. $

Rehabilitació de l'arquitectura modernista iberoamericana.

Apunts per a la seva recuperació.

Del 16 al 24 de juliol de 2001 Lloc: Ciudad de La Habana (Cuba) Preu: 50 $ cubans per a residents i 100 USD per a no residents. Places limitades.

Informació: Col-iegi d'aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Telèfon 932 40 23 66 serma@apabcn.es http://www.apabcn.es/habana

L'edifici de la Sociedad de Benefíciencia de Naturales de Catalana a l'Havana va ser rehabilitat l'any 1999 i inaugurat en la Diada de Sant Jonti.

Llnforrmüu SEGONA QmfsmtNa JUNY 1 M I

El Col·legi treballarà amb Infrastructures 2004 per la seguretat a les obres del Fòrum

E

l Col·legi col·laborarà amb t la societat Infrastructures 2004 per aconseguir les millors condicions de treball possibles en matèria de seguretat i salut durant l'execució de les obres d'infraestructura i edificació previstes per at desenvolupament del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona-2004. Així es desprèn de l'acord de col·laboració establert entre el conseller delegat de la societat municipal, Jaume Castellví i el president del Col·legi, Xavier Bardají. Ambdues entitats treballaran conjuntament per desenvolupar un model d'organització de la prevenció en matèria de seguretat i salut en les edificacions que gestiona 1-2004 SA a l'àrea del Besos, que

minimitzi els riscos derivats d'una obra d'aquestes característiques, en la qual conflueixen molts projectes en un àmbit reduït, i amb uns terminis d'execució molt curts.

Un altre dels objectius de l'acord es aconseguir que l'elaboració dels estudis de seguretat i salut, i les funcions de coordinació de seguretat tinguin un alt nivell de qualitat i professional itat que contribueixi a la millora de les condicions de treball. Finalment, es pretén aprofitar l'experiència que aquestes obres representen per millorar la formació de professionals, empresaris i treballadors, i difondre les millors pràctiques utilitzades durant la construcció amb relació a la seguretat. ®

El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes tècnics de Barcelona cerca un professional expert en seguretat i salut a les obres de construcció, amb motiu del recent conveni establert entre el CAATB i Infrastructures 2 0 0 4 .

Adjunt/a al supervisor general per a la seguretat i salut de les obres d'infraestructura i edificació de l'àrea del front del litoral del Besòs per al desenvolupament del Fòrum Universal de les Cultures - Barcelona 2004.

Es • • • •

requereix: Formació universitària en el camp de la construcció.

Formació especifica en seguretat a la construcció.

Professional amb experiència consolidada en el camp de la seguretat i salut.

Experiència de més de 10 anys en obra i un mínim de dos en coordinació de seguretat i salut o com a responsable de seguretat en empresa constructora.

Funcions: • Coordinar els equips de coordinadors de seguretat i salut de totes les obres.

Identificar zones conflictives entre els diferents projectes.

Gestionar i resoldre els eventuals conflictes entre obres.

Supervisar els plans de seguretat i salut, aprovats pels coordinadors.

Seguiment d'incidents i accidents.

Gestionar els serveis comuns a les empreses (formació, dispensari, menjadors i oficines del centre operatiu).

S'ofereix: • Contracte per arrendament de serveis a càrrec del CAATB • Període de prestació de serveis: octubre 2001 - març 2004 •

Dedicació a temps complet (primers mesos parcial)

Busquem una persona amb capacitat per liderar i coordinar equips de treball, gestionar i resoldre problemes, comunicadora i amb habilitat per mediar conflictes.

Els interessats han d'enviar una carta de presentació manuscrita, adjuntant currículum vitae i fotografia recent tipus carnet, indicant la referència 7553.

CAATB, Servei de Promoció i Mercat de Treball Bon Pastor, 5, 3 ' planta 0 8 0 2 1 Barcelona treball@apabcn.es

P U N T S

DE

VISTA

, LTnforrooo SEGONA O J W a t M A JUNY 2001

Construcció i mediació (i II) L'Informatiu 187.

Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: informatiueapaCen.es L'Informatiu electrònic: http://www.apabcn.es/infofmatiu Consell de redacció: Carles Cariaria, Joan Gay, Ramon Puig i Xavier Alberca Direcció: Cartes Cartafià Coordinació: Elisenda PucuruH Col·laboradors redacció: Jordi Maríet.

Antoni Capilla, Josep Olwé i Jordi Ueal Anàlisi d'obra: Joan Sabaté.

Xavier Aumedes, Josep Olivé, Xavier Oliva, Gabriela Schòn, Vicenç Font.

Imma Villacorta i Jordi Olives Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Dibuixants: Sitvia Alcoba, Toni Batilorí, Joma i Miquel Sesé

jjg

Fotografia: Javier Garcia Die (Chopo), Albert Casanovas Fotolfc: Imprès Auloedició S.L Impressió: Viking Dipòsit legal: 6-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda PucuruH Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. is»dre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. F a * 932 40 23 64 E-mail: comercaieapabcn.es EDITA: Col·legi ^Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastar, 5,08021 Barcekma Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-anguedà: Plana de l'Om. 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6.08500 Vic

Tel. 938 8526 11 Vallès Occidental: Sani Francesc. 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pino). 8 08400 Granotes. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vïceprcsidenfc Joan Ardevol Secretària: Minerva Embuena Comptador: Albert López 1 borra Tresorer. Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Hierro, Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Satvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent Joan Gay Els entens exposats en ets articles signats són d'exdusrra responsabilitat defs autors i no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu

E

n l'article anterior (vegi's L'INFORMATIU 183), definíem la mediació com "un sistema alternatiu per a la resolució de conflictes en què un tercer neutral, el mediador, condueix i estructura les negociacions entre les parts en conflicte i les ajuda a \ obtenir un acord satisfactori". A diferència dels sistemes adversarials com són l'arbitratge i el judici, en els quals l'àrbitre i el jutge estan investits de poder de decisió sobre el conflicte plantejat per les parts, en la mediació, sistema no adversarial. solament les parts tenen poder per decidir la solució al conflicte plantejat, podent assessorar-se de tècnics en la matèria i pels seus advocats, sense perdre de vista que el fonamental a tenir en compte són els interessos de les parts.

Del que s'ha exposat podem deduir que la ^Característica fonamental de la institució és ia yoluntarietat, ja que les parts són les que decideixen iniciar aquest tipus de procés, i són també les que decideixen continuar-lo o retirarse quan ho estimin convenient sense que ningú ' tespuguiobligaraarríbaraunacord.Siracord arriba, les parts en són les protagonistes; * aquest és fruit de la seva exclusiva voluntat. La - imparcialitat del mediador és una altra de les caracteristiques. La seva funció se centra en la direcció i control dets debats, conduint-los i marcant les pautes en les intervencions de les parts. Des d'una posició neutral, et mediador propicia i facilita amb diverses tècniques la comunicació entre les parts en conflicte, a fi que puguin sortir de les seves posicions i veure amb claredat els seus interessos i necessitats, ajudant-los a harmonitzar-les perquè puguin arribar a un acord satisfactori per ambdues parts. Com a tercera característica de la mediació, podem assenyalar la confidencial itat. Tant el mediador com les parts, estan obligades a guardar secret sobre el contingut dels debats i el resultat de la mediació, amb la finalitat de salvaguardar la privacitat de les parts i del tema objecte del conflicte. Aquesta característica de la institució suposa un altre avantatge respecte al sistema judicial, on és freqüent que determinats assumptes es difonguin a la premsa i altres mitjans de comunicació, malgrat que a les parts no els interessi que siguin coneguts per l'opinió pública.

El primer pas que han de donar les parts per sotmetre un tema concret a mediació és comunicar, conjuntament o per separat, amb el Centre de Mediació escollit. Si solament una de

les parts ha acudit al Centre de Mediació, aquest contactarà amb l'altra per fer-li-ho saber.

Pot ser que les parts, en els contractes que regulen les seves relacions, hagin previst mitjançant clàusula expressa, el sotmetiment a mediació si hi hagués incompliment. £1 Centre nomenarà un mediador a qui entregara l'expedient amb les dades personals de les parts, el contingut de la mediació i la documentació que aportin sobre el tema objecte de conflicte.

Les sessions s'iniciaran amb el discurs del mediador. A continuació se signarà un conveni de confidencialitat, passant seguidament a la primera sessió conjunta, on les parts, acompanyades o no pels seus advocats, exposaran les seves pretensions. Si el mediador ho considera oportú, tindrà sessions privades amb cada part, per acabar amb una sessió conjunta final i la signatura del document on es plasmarà l'acord, si és que s'aconsegueix. Aquest docu-

ment en la legalitat vigent té el valor d'un contracte privat que les parts podran elevar a públic si ho desitgen.

Podem concloure afirmant que la mediació és un sistema flexible sense procediment preestablert, cosa que dóna rapidesa i agilitat a la institució, reduint el temps i els costos tant econòmics com emocionals que les parts han d'invertir per a la solució de les seves disputes, característiques que la fan aconsellable en matèria de construcció on el temps juga en contra dels interessos de les parts i la solució pactada mantindrà la relació entre aquests, tan important per portar a bon terme l'obra. <$

if

M. Angetes Galvan de l'Associació de per a la Mediació Bufetegahonemumail.corT}

P U N T S

D E V I S T A

EXERCICI

M.

PROFESSIONAL

Sense risc no hi ha progrés En les ciències i les arts és reconegut que sense recerca no hi ha descobertes i sense risc no hi ha progrés.

En l'arquitectura sempre hi ha hagut risc, en un principi i durant molts segles el risc assumit era principalment el de l'estabilitat de la construcció i, mentre que s'avançava pel mètode empíric de la prova i l'error, les catedrals queien; se'n treien lliçons, es feien rectificacions i s'avançava cap a edificacions cada vegada més agosarades en alçada i esveltesa de pilars, murs i contraforts, en l'amplada d'arcs, voltes i naus... i cada vegada amb més seguretat enfront de l'ensuisiada.

Modernament, a mesura que han avançat les ciències en els càlculs matemàtics i en el coneixement dels materials, el risc en l'estabilitat dels edificis el podem qualificar de mínim, però referent a l'estanquitat i el comportament de les pells de façanes, cobertes i acabats, ja és una altra cosa. En arquitectura, la moda, la transgressió, no és bona per si mateixa, sinó que en tot cas ho serà pels seus resultats.

En el llibre Constrvcciones para iniciar un siglo de la col·lecció "Bisagra" (col·lecció que recomano, perquè se surt del que s'entén comunament com a llibre tècnic i aprofundeix en la 'filosofia' i reflexió dels principis bàsics del perquè i com s'han de construir els edificis, sobre les tècniques amb què es conformen els elements arquitectònics), l'arquitecte Ignacio Paricío fa tot un seguit de consideracions sobre l'arquitectura, en com i de què es construeixen els edificis, i de quins són els resultats. Ja és hora que algú s'atreveixi a criticar d'una forma 'constructiva', mai més ben aplicat el mot, Ees parafemàlies arquitectòniques i fer-nos combregar amb rodes de molí de la 'modernitat' sense aturador!

Globalització de l'arquitectura

En el llibre, es parla de la globalització de l'arquitectura i jo dic que des d'un despatx ubicat a qualsevol lloc del món es dissenya un edifici que s'implantarà a qualsevol altre lloc del món i que enmig d'un desert pot aparèixer un gratacels que tant podria estar a Chicago com a Hong Kong o a Sidney.

Tindran en compte, en la seva prepotència, darrere la qual s'amaga moltes vegades la ignorància, les particularitats del IkK on s'ha d'alçar l'edifici? Em refereixo aJ terreny, al paisatge, al clima, al tipus de societat, a les possibilitats econòmiques, a

ta preparació tècnica dels constructors i tantes altres. Per tots aquests paràmetres l'arquitectura és diversa, no ho és perquè es vulgui diferenciar de les altres i prou.

Paricio critica també les solucions (les que jo anomeno de 'bambolines', que en el teatre són teles pintades que figuren una façana, un bosc o qualsevol altra cosa) que amaguen unes complexissimes estructures i capes de diferents materials amb uns resultats que estan per demostrar. Com a exemple paradigmàtic hi posa el Guggenheim de Bilbao amb les seves teles impermeabilitzants 'autocicatrizants'?!

També critica la utilització de les silicones per segellar junts sense criteris estrictes.

L'era de les silicones

Per a mi, que estem a l'era de les silicones i també de les resines epoxi que s'usen com si res, són 'pegots' aplicats de forma indiscriminada. Es diu: "Això es segellarà amb silicona. Això es fixarà amb resina epoxi"... i tan tranquils! Quan per manca d'estudi i recursos tècnics s'és incapaç de solucionar l'estanquitat d'un junt amb mitjans mecànics (amb perfils o xapes cavalcats) o de fixació i ancoratge (amb cargols i soldadures). La solució fàcil, silicones i resines epoxi. Per cert, parlant de silicones, quines garanties de durabilitat es tenen de l'anomenada 'silicona estructural? veurem d'aquí uns anys subjectar amb cargols els vidres, igual com estem veient que es fixen amb car-

gols els aplaçats de pedra a les façanes de tants i tants edificis de les nostres ciutats?

Al capítol Atardes y parques temàticos Ignacio Paricio escriu: "L'alta construcció té molt de circense amb cosmètica de pallasso i lluentons de trapezista...'1 i unes ratlles més endavant afirma: "Malgrat tot, tots estem aprenent molt, i molt de presa, de l'alta construcció. El rigor de les seves anàlisis i la radical expressió de la deformabilitat de la construcció contemporània, les brillants solucions de les seves fixacions, l'obertura de possibilitats tècniques fins fa molt poc insospitades, fan d'aquesta construcció una espècie de fórmula 1 de la qual tots ens beneficiem".

Entenc que l'autor carrega contra l'arquitectura fàtua i gratuïta que es desentén dels problemes inherents a la realització de l'obra, de l'ús que tindrà, del cost energètic i econòmic, però al mateix temps reconeix que hi ha propostes estudiades i serioses de nous sistemes de construcció. I dic jo: l'arquitectura sense límits no és certa, és una fal·làcia.

Quins són els límits entre l'arquitectura de bambolines i l'arquitectura que aplica la tècnica d'una forma rigorosa? Aquesta és la pregunta del milió. Les torres KIO de Madrid, amb la seva inclinació desafiant la llei de la gravetat, per a mi són un exemple d'una arquitectura per epatè; el museu Guggenheim de Bilbao i la ciutat de les arts de València reblen el clau, magnífics telons de fons per a rodar-hi

anuncis publicitaris per a la televisió i per a la portada de revistes sobre modernitat.

Paricio afirma: "Cal entendre l'edifici i el procés edificatori com una unitat. No poden tractar-se els tancaments sense fer referència a l'estructura; no poden estudiarse les façanes només com a proteccions, sense considerar com els afecten els problemes d'estabilitat... Els edificis ja no són sinònim de durabilitat indefinida.

Comencem a distingir entre els anys de vida que hem d'exigir a les estructures, als tancaments i a les instal·lacions..." Hi estic totalment d'acord. En el futur, haurem d'edificar amb estructures de molts anys de durada, amb façanes, instal·lacions i acabats que siguin relativament fàcils de canviar a mesura que entrin en la fase d'obsolescèncía.

En el llibre, l'autor posa com a exemple de nova tecnologia de construcció de façanes (de fa uns trenta anys), el sistema dissenyat per J.M. Fargas i £. Tous amb plafons de poliester armat amb fibra de vidre. Uns edificis construïts amb aquest sistema foren els de Banca Catalana al passeig de Gràcia i al carrer de Balmes. Doncs bé, al del carrer de Balmes ja se l'hi ha canviat la façana original per un mur cortina de vidre!

Com a colofó, he recollit del llibre la frase "Les immenses possibilitats que avui ens ofereix la tècnica constructiva no han de fer-nos oblidar les exigències de la sensatesa..."

Penso que és una sensata reflexió. V

Jordi Lleal Arquitecte tècnic gtteamising.es

L'lnform@tiu electrònic El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça: www.apabcn.es/informatiu

COL LEGI D'A 1 ARQUITECTE

Torneig de futbol d

Terrassa, 19 de maig de 2001

Pàgines 18 i 39 • Fotos: Ch'opo

U Informatiu B

SEGONA C

L'Informat!.! i

P À G I N E S

D ' A S S E S S O R I A ,

FO R M A C I Ó . A C T IV IT AT S

Es busquen aparelladors El Col·legi gestiona 256 ofertes de treball durant el primer trimestre

É E!l Servei de Promoció i Mer• cal de Treball del Col·legí ha gestionat

producció de l'obra, a més del tècnic de pro-

personal i arquitectes tècnics, a l'hora de

jectes i obres.

seleccionar els professionals a incorporar en

un total de 256 ofertes de treball per a

El Col·legi ofereix diferents serveis a les

les seves organitzacions. Actualment hi ha

arquitectes tècnics durant el primer trimes-

empreses que busquen un arquitecte tècnic,

688 col·legiats inscrits a la borsa de treball

tre del 2 0 0 1 . Aproximadament, la meitat

com poden ser selecció de currículums, üis-

del Col·legi. La majoria hi estan apuntats

d'aquestes provenen d'empreses constructo-

ta de col·legiats, publicació d'anuncis a

per aconseguir una millora laboral, tot i que

res i promotores. í la resta, d'estudis d'ar-

L'twoRWínu, el Servei Català de Col·locació

quitectura i enginyeria, empreses de taxa-

i la selecció de personal. Cada vegada més,

fema. Oei total d'inscrits, e! 75% són

cions i peritatges. El tipus de perfil més

tes empreses conten en l'equip humà del

menors de 30 anys i només un 4% son

demanat és ei relacionat amb ta gestió de la

Col·legi tomat per tècnics de la selecció de

majors de 46 anys,

I

SERVEIS

Servei de Promoció i Mercat de Treball Un servei per a fa plena ocupació dels aparelladors i arquitectes tècnics telèfon 9 3 2 4 0 23 58 fax 932 4 0 23 59 a/e: treballdapabcn.es http://www.apabcn.es

també hi ha aquells cof-legiats que busquen

9

F*Vh — l

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÉCNKS DEBARCaONA

La nova apabcn.es ja és bilingüe de debò H p I mes de febrer passat preI d sentàvem la nova estructura del web del Col·legi, tota una revolució en la seva concepció respecte de l'antiga versió existent des de 1998. Llavors vam deixar clar que el procés de canvi del web seria gradual. Per exemple: encara no es podria visar en línia, ni descarregar-se documents de treball. No obstant, una de les modificacions pendents més importants era l'aparició de la versió nova en castellà.

Fins ara, qui volgués entrar a la versió castellana del web col·legial passava a les pàgines antigues, 'les de tota la vida'. Es va optar per aquesta opció, mantenir ia duplicitat de versions antiga i moderna de les pàgines en català i castellà respectivament per poder, si més no, començar a treballar amb la versió nova, molt superior. Això, no obstant, tenia un parell de defectes importants: per una banda, la poca elegància de mantenir dos formats i dues concepcions molt diferents per un mateix web, i encara més perquè l'un era molt superior a l'altre.

Per altra, això significava un doble treball d'actualització de continguts, degut a les diferències tan grans existents en la gestió

de les dues versions. Ara, ha arribat el moment de eliminar aquests problemes.

De fet, l'espera es pot dir que ha valgut la pena. A la versió antiga de l'a-

pabcn.es, la versió en castellà era més reduïda que la seva homònima en català.

La definitiva conversió de la part en l'tdioma de Cervantes (per cert. expressió horrible on aquesta sigui ja que, només Cervantes el parlava, el castellà?) serà ara una rèplica exacta de la ja existent en català. És a dir, que tots els serveis i seccions que existeixin, i que puguin existir en català, tindran el seu reflex fidel en castellà. Amb això, no només els aparelladors castellanopariants podran utilitzar amb més comoditat el web, sinó que també es podrà estendre l'àmbit de difusió del nostre Col·legi fora de Catalunya amb una major efectivitat, promovent així fronteres enfora la tasca de tots els professionals que formen part de la institució. De la mateixa manera, la versió en anglès no trigarà a veure la llum.

Però això serà tema d'un altre dia. ®

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics

Taquónetrc Electrònic Qu R55 Dwónda amb I premi 1300 m Precóió angubr I.S mjon Aucmann òpbca 26x amb caRipcraado automàtica rYogrwne* d'aplicabó en construcció coordenada 1900 punts Trípode djkjmini o de f u m

Augment d'òpaa 2Ox Prebúó angutor lOnçon.

Plom*d» d'òpda Trçode d'alumw o de fum h oneiiodora (opcions!)

N ° 10x20 • Augment d'òptica 2Ox • Predïió * / - 2 i mmJl Km. • Trípode d'alummi o de fusta • Mira topogràfica telescòpica

N * IO«26 - Augment d'òptica 26x • Precisió +/-2 mmJ I Km. • Trípode d'alumini o de fuita • Mrra topografies leJescopics , núm. 6 - TeL (93) 302 20 4S • 08007 BARCaONA

Quadern central S£GOMA QUN

Documents a l'abast

Preus (16% IVA inclòs)

1.1

Codi d'accessibilitat

4.

8.2 9.

10.2 12.1 13.

Norma sismoresistent Control de qualitat de poliuretans El Llibre de l'edifici Bastides Control de qualitat (Document adaptat a la EHE) Enderrocs

680 PTA 1.160 PTA 660 PTA 375 PTA 9 0 5 PTA 1.160 PTA 1.100 PTA

Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens 325 PTA 440 PTA 17.2 Certificats d'habitabilitat 19.

Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció.

Estudi bàsic 870 PTA Amb disquet 1.160 PTA 20.1 Conservació i seguretat de les façanes 1.730 PTA 21.

Model d'Estudi bàsic de seguretat i salut per a 350 PTA obres de rehabilitació de façanes Amb disquet 600 PTA 22.6 Llistat de normativa de compliment obligat per a

Documents a l'abast

23.1 24.

25.

14.

Servei d'identificació de materials

SIM Façanes SIM Façanes té per objectiu identificar els diferents materials que componen el revestiment vertical d'un edifici. Amb l'anàlisi d'una mostra s'identifiquen els materials constituents (aglomerant, mida de! granulat, tipus de pedra, etc.) i els colors originals.

Partint d'aqui, es fan recomanacions per a la seva nete,a, a reposicó del material i el tractament de conservació més adequat.

Les mostres del revestiment que els tècnics creguin oportú analitzar, cal dur-les al Col·legi juntament amb les corresponents fitxes de petició de les dades. Les mostres hauran de tenir una mida mínima de 3 x 2 cm. Si el que es vol és un estudi complet de la façana, també es pot demanar que els tècnics del laboratori es desplacin a l'edifici per extreure les mostres.

El resultat de l'anàlisi s'obté al cap d'una setmana aproximadament de rebre les mostres i s'entrega personalment. per correu o per fax. El pagament del servei es fa en el moment de sol·licitar-lo.

4 ^ \ C^J ~^m/

Més informació al Servei Habitatge, Telèfon 934 14 14 13 A/e: satu@apabcn.es.

0 bé al Servei d'Informació.

Telèfon 932 40 20 60 A/e: informaciodapabcn.es.

Qua(Jre d e

senfeis

,

,yA)

Mostra portada: - Estuc, pedra artificial o pedra natural coneguda 8.500 PTA - Làmina prima 4.500 PTA - Difracció raigs X 25.000 PTA - Complet laboratori: 28.000 PTA - Estudi de pedra no coneguda: 100.000 PTA Desplaçaments: - Àrea metropolitana de Barcelona sense càrrec - Radi de 50 km de Barcelona 5.000 PTA - Resta de poblacions comarques Barcelona 10.000 PTA - Resta Catalunya i Estat espanyol a determinar

COtlKaO'AMftELlADOKS 1 AKQumtCTtSTtCNKS oeuRcaxM*

26.

27.

28.

29.

Preus (16% IVA inclòs)

Catalunya (novembre 1999) Paper Disquet Correu electrònic Infraestructures comunes de telecomunicacions Nova reglamentació d'activitats a Catalunya Grues-torre Amb disquet El projecte de bastida Amb disquet Les garanties a la LOE Amb disquet ^ ^ EL Centre Respon « S 9 * ^ ^ El Certificat de Solidesa 4 P *

1.160 PTA 930 PTA 700 PTA 1.650 PTA 1.100 PTA 980 PTA 1.230 PTA 1.199 PTA 1.450 PTA 1.160 PTA 1.415 PTA 1.160 PTA 1.160 PTA

PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PLANTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5A PUNTA) 1 DELEGACIONS Centre de Documentació • TEL. 932 40 23 6 1 • A/e: renart@apabcn.es

novetat COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST

"INTERNET F 1 f ^ f ^ H r ffticumentaciódel Col·legi a'Apareïïadors i Arquitectes Tècnics de Barcelona els Documents a l'abast des de la seva web. ^ 1 O El sistema permet selecçto«·Y"|p4· H ) ! s d*flfi ïòïrrïbfaf i'dè cofnanía éifs doajmenüs que voleu comprar i conèixer el cost (amb les despeses d'enviament especificades) abans de realitzar definitivament la comanda.

També eu dfòpo ) 9e» uts de cada docament.

Podeu provar aquest nou servei a http://www.apabcn.es/tecnica/renart/docuaba.htm

ORES

EXTRES

Menjar al "nou" Londres Ara es parla del Nou Londres, és la ciutat de rnoda. però quan ha deixat de ser-ho? Una de les característiques d'aquesta ciutat és que mai no ha deixat d'estar en procés de

I f t N enjar a Londres sembla Í I V l més un obstacle a superar que una de les activitats estimulants a realitzar quan un visita un país estranger. Fa uns anys, recordo que ta gent tomava de Londres traumatitzada en aquest aspecte i demanava una verdureta bullida o qualsevol cosa senzilleta.

El cert és que es pot menjar molt bé a Londres -d"ofertes, no en falten- però. és clar, la butxaca no en sortirà tan feliç com l'estómac. La majoria de restaurants són d'especialitats franceses i italianes, però en general son cars; un sol plat pot costar com dos o tres d'aquí. Una alternativa possible és ler un àpat, excel·lent i barat, de menjars exòtics, sobretot de l'índia, però si el teu estómac no és partidari de gaires exotismes, pots anar l'Stockpot, al número 6 de Basil Street del barri de Knightsbridge. En aquest restaurant, les menges són bones i barates,

amb delicioses postres ingleses i on pots trobar-hi -a part de turistes afamats- una versió autèntica dels Roper. I. per què no, també és una possibilitat el famós fish & chips. peix fregit amb patates que, tot i els greixos, pot ser un bon peix. com per exemple el haddock. que és una varietat de bacallà propi dels mars del nord. Una altra opció és la restauració que es fa en museus, molt acceptable, com el de Victoria & Albert Museum, entre d'altres.

Quan preguntes a la gent d'aquí sobre la cuina anglesa, les opinions són més aviat negatives: "què més tenen a banda del Yorkshire pudding?" amb desdeny, o bé: "no existeix", o "ah! el fish and chips" o també "és dolenta, quan hi vaig anar..."

Cal esmentar la mala premsa i els tòpics a què estem sotmesos, com diu Doris Lessing: "la trista veritat és que els anglesos

renovació. Londres ho té tot, és la ciutat dels museus mastodonts, és per anar al teatre, de compres, menjar... però arribats a aquest punt, al del menjar, comença ei problema?

constitueixen la minoria més perseguida. galetes i. si un es queda amb gana, la cuina Se'ls ha repetit tantes vegades que la seva familiar és més diversa i apetitosa del que la cuina, el seu sistema de calefacció, el seu gent es pensa. comportament amorós, les seves actituds a Deixant a part les lògiques diferències l'estranger i a casa són tan universalment oltactivo-gustatives de cada cultura, crec odiats..." I no diguem ara que amb això de que gran part d'aquest rebuig prové d'un les vaques boges, la febre aftosa, i ja com a desconeixement del que és la vertadera guinda final Marks & Spencer que tanca els cuina anglesa. Si consultes un nadiu, adquiseus magatzems d'Europa, l'únic i petit conreixes una perspectiva diferent; la meva tacte que teníem amb la seva gastronomia, amiga anglesa m'explica amb vivor com és encara que fos enllaunada. la seva cuina, tal com ella l'ha coneguda a També cal tenir en compte que els seus casa seva, amb la família, malgrat que, ho reconeix, ara només la practiquen les àvies. costums són diferents. L'esmorzar d'allà, comparat amb el nostre, és gairebé com una àpat principal: bacon, ous, beans (mongetes), etc.; en canvi, a migdia mengen lleuger, un piscolabis o un sandvitx, inventat pel comte Sandwidch per poder alimentar-se sense haver de deixar la taula de joc; així que, a la tarda, es llancen sobre el te amb

Un menú tradicional d'un dia festiu consisteix en carn fregida amb patates, roastbeef, roastlamb, etc. (vedella o xai) acompanyat de verdures fresques bullides.

Els anglesos diuen: "we have them boilend and nosense about it" que podem traduir per: "les volem bullides i deixem-nos d'històries", però això sí, just boiled, al seu punt i no pas recuites com de vegades es fan aqui. És un menjar sa i equilibrat, amb uns productes que els ofereix en quantitat i qualitat el seu clima plujós. Aliments cuinats sense disfressa, ja que quan els productes són de primera qualitat no cal realçar-los o complementar-los amb altres ingredients. Per què inventar receptes complicades i salses que amaguen el sabor natural? Per què ofegar una suculenta carn en vi o crema quan fregida amb una o dues herbes resulta realment deliciosa?

Les salses se serveixen com a acompanyament i, a ta meva manera de veure-ho, són variades i originals: la mintsauce. salsa de menta per al xai; la appíe sauce, salsa de poma per al porc, i moltes altres. També cal esmentar la seva afició pels pastissos, tant dolços com salats; molts dels dolços es fan amb fruites: pastis de poma, mores, groselles, etc. i els famosos scones, petites galetes que se serveixen calentes amb crema, la crema mai no hi falta! Entre els salats hi ha el port & applepie (porc i poma), el chicken & beek pie (pollastre i porros) i eel pie (anguila), etc.

El perquè aquest tipus de cuina s'ha mantingut a les cases i no s'ha desenvoiu· pat-comercialitzat de portes enfora pot ser per diversos motius, però aquest no és el lloc per fer un estudi gastronòmic sociocultural, només apuntaré que no hi ha hagut una tradició de menjar en restaurants. Per

Foto: Albert Casanovas

Europa estudia una estratègia comuna per a la construcció [ p rusel·les acollia al maig de

l'altre costat, el tipus de píats tradicionals esmentats abans són difícils d'oferir a la perfecció en un restaurant, perquè no es presten al tipus de preparació que comporta la cuina de restaurant, ja que han de ser cuinats i servits al moment. Per això és difícil de trobar un bon restaurant anglès amb preus raonables; potser si que és possible degustar aquest tipus de plats en algun pub fora de la ciutat.

inclòs, síiiii: formigues, escorpins, grills i altres invertebrats que són recoberts d'una xocolata deliciosa; dues de les tendes de queviures més prestigioses de Londres, Selfridges i Bluebird, venen aquests insectes comestibles. No ens perdem les piruetes dels cucs, ecs, quin fàstic! &

I ja per acabar i enaltint amb allò del "Nou Londres", l'última moda pel que fa a gastronomia són les postres amb insecte

Xef de cuina del restaurant Blue Orange.

Barcelona

I D 1993, ara fa gairebé 10 anys, una trobada dels principals agents del sector per debatre els problemes de la construcció com a sector industrial i planificar una estratègia de futur. Un estudi encarregat per la Comissió Europea indicava que les solucions per sortir de la crisi passaven per la creació d'un mercat estable i transparent, l'increment de la qualitat a tots els nivells i la millora de la competitivitat i de la relació qualitat/preu, a més de la contribució del sector per assolir els objectius econòmics i socials. L'INFORMATIU es feia ressò també dels canvis espectaculars que vivia la construcció pel que fa a la tecnologia edificatòria, fet que contrastava al nostre país amb el dia a dia d'un sector que fa servir, majoritàriament, tecnologies i sistemes de treball tradicionals. No era el cas de l'Hotel Rey Juan Carlos I de Barcelona, un singular edifici que superava rècords. Quatre aparelladors -Joan Boada, Jordi Roma, Joan Soldevila i Lluís Diéguezparticipàven en una obra singular que es convertia en un nou símbol de la ciutat, un edifici innovador, tant pel seu disseny com per les tècniques que es van emprar durant el procés de la seva construcció. Finalment, la portada de L'INFORMATIU recollia l'ampli ressò que havia provocat a la premsa barcelonina la intervenció artística de Joan Bros-

sa i Josep Pla-Narbona a la façana del Col·legi. Així, el cronista Lluís Pemtanyer, escrivia a la Vanguarúia-, "els aparelladors l'han encertat. Ho han fet a l'hora de triar. perquè el poeta Joan Brossa, mestre de la poesia visual, ha sabut conjuminar una sène d'elements literaris i plàstics, literals però també altament imaginatius, raonables encara que irracionals, que des d'ara mateix són cridats a marcar la diferència". #

INFORMATIU Europa debat ei futur del sector de la construcció

»

Ltmmum KÚU. 31. SÍSCHA OJMHU a

XI933

Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom de l'estat nordamericà on es troba la ciutat de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acròstic et nom d'aquesta ciutat

1C A

H1 VA

FOR

NE

Ml

m

LATS TS

NES

E SA

IA~T M

UI

0

TE

LLA

EN

TU

TE

TAR

U

PO

U

LA

DES

PA

U

AN

TA

JAR

VA

GAR

RAR BOS

A

VA

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

DEFINICIONS 1. Les peoes més nens de Otos tes cases. 2. Que tenen un per» arriar al de les pioffis de rugbi. 3. ResisWHs peces, que rarament es deformen o s'alteren 4. S'estan palplantades al capdamunt de totes les cases i edificis- S. Rentar amb raig d'aigua, amb raq de sorra o amb vapor d'aigua. 6. Llarg ribot amb agafador per igualar superfícies de fusta. 7. Converteix un líquid en vapor, gràcies a la calor. 8 Deixar ben delimitades les fronteres d'uns terrenys. 9.lncisió feta en una peça per aiustar-la amb una altra. 10 Deixar-se, una cosa. penetrar o impregnar per una altra cosa.

SOLUCIONS: «XM9 s J*«NS «Mur r naps c

MA Aquna part del carrer hi posarem «parterre?

SERVEIS TsuccmuNsc

• »*»•» <***»•% t*tt i

La tecnologia ADSL [ T ~ a tecnologia i els serveis I L A O S L comencen a ser coneguts a Espanya, més entlà dels usuans tecnotógtcament inquiets- Amb unes quantes desenes de mriers d'usuans als nostre país, es pot considerar que el desplegament dels serveis basats en ADSL comença a ser una realitat.

ADSL forma part d'una àmplia família de tecnologies denominades genèricament xDSL, que es caracteritzen per Sa utilització de tècniques de transmissió digital sobre ei parell de fils de coure (bucle d'abonat] que connecta ets usuaris del servei telefònic a la seva central local. Des de aquí l'accés als diferents serveis, com ara Internet, es realitza utilitzant la xarxa de fibra òptica que Telefónica ha estès per iníerconnectar les seves centrals.

Per poder utilitzar els serveis basats en tecnologia ADSL, l'usuari necessita un mòdem especial i, per salvaguardar en tot moment la qualitat del servei telefònic, cal instal·lar al domicili de l'usuari un dispositiu denominat filtre separador o splítter, que permetria l'adequada separació de les bandes, per al servei telefònic bàsic i per a ADSL, jd que poden coexistir en el mateix cable.

Perspectiva sobre els serveis basats en ADSL Probablement el principal avantatge d'ADSL és la capacitat de reutïlitzar una infraestructura existent per a la provisió de nous serveis de banda ampla. Aquesta característica resulta beneficiosa, tant per als operadors com per als usuaris, ja que permetrà que aquests darrers puguin accedir ais serveis d'una manera econòmica i amb característiques diferenciades: • Compatibilitat amb ei servei telefònic.

Això vol dir que l'usuari pot utilitzar t'ADSL (per navegar per Internet, per exemple) i fer o rebre trucades simultàniament, sense necessitat d'una segona línia telefònica.

• ADSL permet oferir un servei permanentment disponible [aíways on, com diuen en anglès), sense necessitat de processos de marcatge o senyalització cap a la xarxa.

• Les característiques de la tecnologia ADSL permeten utilitzar capacitat excedent al bucle d'abonat sense interferir amb el servei telefònic. Això fa possible oferir serveis d'accés a la informació amb tarifa plana, d'una manera tècnicament í econòmicament sostenible.

• A més. ADSL permet oferir una amplada de banda dedicada per cada usuari- això significa garantia de qualitat de servei a l'accés, a diferència de tecnotoges de

mitjà compartit com les xarxes de cable, en les quals els recursos disponibles es reparteixen entre els usuaris que hi ha connectats en cada moment.

Modalitats d'accés ADSL Telefónica ofereix tres modalitats d'accés amb velocitats de fins a 2 Mbps en el sentit xarxa-usuari, i amb tarifa plana per a cada modalitat: • ADSL Bàsic: velocitats d'accés de 256/128 kbpsC) • ADSL Class: velocitats d'accés de 512/128 kbps H • ADSL Premium: velocitats d'accés de 2.0O0/3OO Kbps {•) (*) El primer valor indica la velocitat d'accés cap a l'usuari i, el segon, la velocitat d'accés des de l'usuari cap a la xarxa.

El servei inclou també comptes de correu electrònic i espai d'emmagatzematge al web. Opcionalment, també s'ofereix el mòdem ADSL necessari per accedir al servei.

ADSL i XDSI, amics o enemics?

XDSI significa una evolució de la xarxa telefònica cap a un escenari digital extrem a extrem, amb capacitat de transport basada en canals de 64 kbps i amb característiques destacabtes com el suport de serveis suplementaris no disponibles en el servei telefònic bàsic, una àmplia gamma d'equipament d'usuari gràcies a la maduresa dei servei, o el seu ampli grau de cobertura.

Per la seva part, ADSL significa un salt tecnològic important, ja que permet assolir velocitats significativament superiors a les

de la XDSI. Això, en un principi, va fer pensar en aquesta tecnologia com a suport adequat per a serveis del tipus vídeo segons demanda, i ha fet que més recentment hagi començat a ser desplegada per operadors de telecomunicacions en tot el món, gràcies a l'explosió de la demanda mundial d'accés a Internet d'altes prestacions.

D'altra banda, i des del punt de vista del servei ofert per Telefónica, ADSL i XDSI no poden coexistir actualment en el mateix bucle d'abonat. Per sort, hi ha una solució tecnològica a aquest problema i per això és previsible que es pugui disposar a curt termini de serveis ADSL compatibles amb XDSI, cosa que permetrà als seus usuaris de gaudir dels avantatges de tots dos serveis.

XDSL a la resta del món Com s'ha indicat anteriorment, la característica més destacable de les tecnologies XDSL és que permeten reutilitzar una infraestructura existent i molt àmpliament desplegada pels operadors tradicionals de tot el món: el parell de coure. Des d'aquest punt de vista, la possibilitat de convertir el bucle d'abonat tradicional en un accés de banda ampla a nous serveis pren una rellevància fonamental en un entorn de competència en la prestació de serveis de telecomunicacions i de desplegament de noves infraestructures (xarxes de cable, accés via ràdio, etc.) per part dels nous operadors.

Sembla que un futur, com a mínim prometedor, esguarda les tecnologies xDSL, i ADSL, en particular. El seu principal impulsor és, ara per ara, l'accés a Internet, gràcies al caràcter asimètric d'aquesta comunicació,

però en el futur aniran sortint nous serveis que faran un major ús de la capacitat oferta per aquesta infraestructura de banda ampla que ja és el parell de coure. A curt termini es poden esperar millores que redueixin substancialment els temps de provisió deis serveis actuals, tendint a simplificar els procediments d'instal·lació. Una d'aquestes millores serà la utilització dels denominats microfiltres, que el mateix usuari podrà instal·lar al costat de cada terminal telefònic i, així, no caldrà desplaçar al seu domicili el personal especialitzat per a la instal·lació del filtre separador osplittef. ®

Telefònica ofereix als aparelladors' i arquitectes tècnics un conjunt de serveis en matèria de telecomunicacions a bon preu i en condicions preferents. Un dels. serveis és l'anomenat lnfoNegocio.com.

Aquest servei permet als col·legiats cttspo- • sar gratuïtament d'accés a Internet, a meV de dues adreces de correu electrònic i una• adreça per a una pàgina web professional o personal. lnfoNegccio.com és un entorn de serveis integrals d'empresa i està pensat per facilitar allotjament de pàgines web i l'accés a un conjunt de serveis que permeten l'optimització de la gestió empresarial. Per a qualsevol consulta els col·legiats poden adreçar-se a

NEXICA

telèfons: 932 65 44 66 i 902 115 740 ate jfcolladoOneneaxom

SERVEIS

MOTOR

PEUGEOT 307 XT.

No es solo un número.

XT. Clàsico y distínguido Dis enado para comunicarse con el exterior el 307 abre a su conductor y ocupantes nuevas perspectivas. El mundo esta ahf. aJ akance de la mano. Un nuevo punto de v i s t a s o b r e la conducción. Conducir un 307 es un placer, sus línias acractivas y fluídas, invitan a desplazarse, en carretera,autopista o Ciudad, descubrirà nuevas sensaciones relacionadas con la conducción. Dotado de grandes logros tecnológicos en el àmbito de la segurídad activa y pasrva, el 307 le invita a realizar el mejor de los viajes.

Gundradi en cm3 1.587 Número dRndros 4 N°. de val. por cilindro 4 R max. norm. CEE (kw) 80" Rmax.norm.DIN(cv) 110 A.tp.m.

5.800 Plr mix. norma CEE (Nm) 147 iDIN(mkg) 15.0 A.r.p.m.

4.000 190 Vdoddad mixima"(ton/h) Acderadón 0-100 km/h. (Vet.) 10.6/10,7 Consumo urbano (1/100 km.)

9,5 Consumo extnurbano (1/100 km.) _5JB Consumo mixto (1/100 km.)

7.2 Capacidad depósito 60

1.997 4 2 66 90 4.000 205 Í.900 Í79 12,4/qS 6.9 4.3 5.2 60

E q u i p a m i e n t o d e sèrie Lector de mapas debntero.

- Climatizador Regubción de faros desde el interior.

- Asiento conductor regulable en altura condV pasa).

Vbbnte de 3 brazos, regulable en altura y profund idad.

• Apoyabrazos asientos delanteros Red de maletero.

- Apoyacabezas delinteros regulables en aitura / indi.

Indicador de mantenímiento inteligente.

Tres apoyacabezas traseros regulables en altura.

Vobnte regubble en altura y profundidad.

- Cierre centraliíado con mando a distancia.

- Cuentarevoluciones.

Ordenador de vbje.

- ElevaJunas eléctríco delanteros y traseros (5 puertas). Faros antiniebh. * Equipo àudio con mando en volinte.dial separada Parabrïsas atérmko.

- Antena corta, parte trasera de techo.

Molduras en puertas y paragolpes.

• Radio CD frontal.

Retrovisores e x t y tiradores de puerta color car.

- Guantera con llave, I ui y reírïgerada. (v.a/c).

Retrovisores exteriores eléctrícos y térmicos.

ABS. - Repartidor electrónico de frenada.

- Asistenoa al frenado de emergenda.

-Airbags conductor.

-Airbags pasajeros deiconectab.es.

-Airbags laterales.

-Airbags de techo tipo cortina.

- Encendido automatico de luces emerg.

• Antiarranque electrónico en llave.

- Gnturones del. pirotécnicos con limiudor de esfuano - Direc assistida variable en funcion de la vetoddid - Padding de absordón de impactes laterales.

LUMACAR CoíKtpción Arenal, 17-21 Rosselló. 3 « • 352 Tel 93 352 12 11 - Barcelona Tel. 93 457 38 00 - Barcelon:

sor

Informació i assessorament en la compra de veh

Seguridad Puntos a revisar en funcion de los kilómetros del coche

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal VOLVO

Cada 10.000 kilómetm • Aceite (si es mineral) • Filtro del aceite • Filtro del aire • Filtro del habitàculo (cada ano) • Escobillas limpiaparabrisas (cada ano) Cada 15.000-20.000 tilónefos • Aceite (si es sintético) • Filtro de combustible (cada 20.000 Km. 10.000 Km si es diésel) Cjdi 40.000 kilómeim • Correa bomba de agua (verificar) • Freno de mano (verificar) • Liquido de frenos • Pastillas de freno • Liquido embrague • Liquido refngerante (o dos anos)

• • •

Bujías (si son de platino 100.000 Km) Revisar latiguillos (cada 30.000 Km) Revisar manguitos

Cada 50.000 kHómetrm o màs • Neumaticos (maximo 50.000 kilómetros) Alinear la dirección.

• Amortiguadores (a los 50.000 Km) • Escape (80.000 kilómetros) • Discos de freno (de 80.000 a 100.000 Km) • Correa de distribución (cada 60.000 Km o 70.000 Km) • Airbag (cada 10 afios)

(Font- http://www.niicoche.coni)

SEAT OPEL SKODA TOTOTA JEEP-CHRYSLER NISSAN PEUGEOT HYUNDAI BMW LEXUS MITSUBISHI GALLOPER FORD AUDI WOLKSWAGEN FIAT-ALFA ROMEO-LANCIA CITROEN MERCEDES HONDA SUZUKI SUBARU SANTONG DAEWOO

• Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

• Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

• Contractació del producte financer de teasmg, renlmg, crèdit, etc... en condicions preferents.

• Contractació de l'assegurança.

Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 4 0 20 57 Fax: 932 40 23 64 A/e: autoOapabcnves

Assemblea General Extraordinària de col·legiats La Junta de Govern del Col·legi va prendre l'acord de convocar Assemblea General Extraordinària de

Visats - Estili bfak: El limrt de pressupost per trami» un estudi basc. l a passat de 25 a 30 mrtons de pessetes, atès l'auewnt del mòdul bàsic de càlcul del PEM. • «sal avançat una no» manera de «tsar sense desplaçaments. Es poden comprar p a avançat tants coniunts d'etiquetes com es vulgui per tramitar documents i obres al despatx i en qualsevol moment. L'hi na de dues formes: per informes/documents i per obres fins a 3.5 milions de PEM.

col·legiats. L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dijous 12 de juliol, a les 19.00 hores, en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19.30 hores. Ha estat aprovat per la

- Coeficient d'actualització dTionorans a 15 de n Ca= 1121 Proper canvi: 15 de juny Mòdul: 49.500 PTA.

Junta de Govern, el següent:

Mes informació: Departament de Visats Telèfon 932 40 23 7 0 a/e: visatsOapabcn.es

ORDRE DEL DIA Punt únic Aprovació, en compliment del que estableix l'article 35 dels Estatuts col·legials, de la proposta de creació d'una societat d'inversió mobiliària de capital variable (SIMCAV), com a entitat jurídica vinculada al Col·legi.

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Horaris d'estiu Les oficines del Col·legi restaran tancades a les tardes, de I'l al 3 1 d'agost, ambdós inclosos.

Visats: de I'l d'agost al 14 de setembre, l'horari d'atenció al públic serà de 8.30 a 14.30 hores.

Assessories: del 6 al 24 d'agost inclosos, restaran tancades.

Servei de Promoció i Mercat de Treball: tancat del 13 al 24 d'agost, ambdós inclosos.

Precisa CAP DE GRUP Funcions: - Seguiment directe com a cap d'obra de la promoció d'habitatges. Seguiment i control econòmic general de les obres de l'empresa. Planificació i coordinació de l'equip de caps d'obra de l'empresa (format de 2/3 caps d'obra). Reportarà setmanalment amb el Project Manager.

Es requereix: - Experiència mínima de 5 anys a peu d'obra. Edat entre 3 5 i 4 5 anys.

Habituat a dirigir un equip de treball.

S'ofereix: - Contracte laboral indefinit. Sou aproximat 9.000.000- ptes. brut/any negociable en funció de l'experiència aportada pel candidat.

Busquem proiessionats amb capacitat de planificació i dots de comandament, responsable i organitzat.

Interessats enviar carta de presentació manuscrits, adjuntant

Centre de Documentació: tancat del 6 al 24 d'agost.

Servei Rehabilitació: tancarà de I'l al 3 1 d'agost.

Caixa d'Enginyers: durant el mes d'agost obrirà de 8.30 a 14.30 hores.

Cafeteria: estarà tancada de I'l al 31 d'agost.

Cooperativa Jordi Capell: obrirà durant el mes d'agost, de 8.30 a 14.30 hores.

Delegació d'Osona: Restarà tancada del 30 de juliol al 17 d'agost, ambdós inclosos.

Delegació Bages-Berguedà: Del 3 0 de juliol al 30 d'agost, l'horari de la delegació serà de 9 a 13 hores, restant tancada a les tardes. Del 13 al 17 d'agost, la delegació estarà tancada.

currículum vitae actualitzat i foto| grafia recent tipus carnet, indicant la referència 7 4 6 1 a: | CAATB. Send de P t o m x * i M e c * de Treta*.

Bon Pista. 5, 3a planto.

08021B

Delegació Vallès Oriental: Del 16 de juliol al 14 de setembre s'obrirà de 9 a 13 hores. Del 13 al 24 d'agost, la delegació romandrà tancada.

Delegació Vallès Occidental: De l'lat 10 i del 27 al 31 d'agost s'obrirà de 9 a 14 hores. Del 13 al 24 d'agost restarà tancada.

Cursos de formació ocupacional El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu ha concedit al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona la subvenció dels cursos de formació ocupacional, per a persones en situació d'atur, següents: - Disseny assistit per ordinador, per a menors de 25 anys, del 3 de juliol al 28 de setembre - Direcció tècnica d'obres d'edificació, per a menors de 25 anys, de I'l d'octubre al 15 de novembre Dates encara per confirmar, en horari de matins.

Interessat podeu reservar plaça a la tercera planta del Col·legi.

Telèfon: 932 40 23 73 • Fax: 932 40 23 59 • formacio@apabcn.es de Catalunya IGeneralitat Departament de Treball Direcció General d'Ocupadd

I*, t

I AHOUrTtCtES TtCHKS PE «AJKfLOHA

Petits anuncis Serveis per al professional

Serveis tècnics d'arquitectura

Estudis de seguretat

Estudi de delineació

Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA. Tel: 934 52 07 89 annsaecoac.net

Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Preu: des de 30.000 PTA Miguel Àngel 606 50 51 97 Oriol 639 89 10 63

Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols.

Telèfon: 933 09 59 65

Serveis per a taxadors Envir'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel lactons, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36' Fax: 9331706 84

Visualització de projectes Oferim tot tipus de serveis per veure com serà ei projecte: plànols de venda, perspectiva manual, render. fotomuntatges. animació 30, vídeo, interactius, etc.

Telèfon: 934 87 00 54

Es fan perspectives manuals í per ordinador, en btanc/ne&e o color, i Render.

Octavi Wèfen. 932 13 92 36

Serveis per al projecte S'ofereix tot tipus de servei per a l'oficina tècnica: delineació, escanejat, vectorització i digitalització de plànols. També topografia, aixecaments d'estat actual i presentació de projectes (render i animació).

Telèfon: 934 87 00 54 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions, clima.

Telèfon 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22 Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Ptotejat deplàrofe.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. ires, 80. local. 3»St. Feliu de Guíxols, Tel. i fax: 972 32 32 82 oftctnaimgomezOctv. es Es ven ptotter venc pkrtter HP 750 C Plus en perfecte estat. Mtda, AO • rotlle de paper

933 30 18 85.

Despatxos de lloguer

Es lloguen dos magnífics despatxos al centre de Terrassa, en zona de nova urbanització. Tenen 95 m ; i 190 m ; respectivament. AC instal·lacions elèctriques, orientació sud. (Possibilitats de mobiliari).

Perspectives i fotomuntatges, pàgines Preu: 80.000 PTA i 170.000 PTA, resweb, tanques publicitàries, díptics, prepectivament. sentacions interactives en CD Rom. Ens Per concretar visita i més informació: desplacem a tot Catalunya.

Telèfon: 937 84 11 47 ScriptivB Animacions i recorreguts virtuals

Telèfon.-934 59 46 17 ScriptivaOscriptiv3.com Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineaciò-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Telèfon.-934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01 Perspectives Es realitzen perspectives fotorealrstes d'arquitectura per ordinador. Interiors, extertors, plànols comercials, mfograf·es diverses i animacions.

Amanda Telèfon: 646 4S9 313

Maquetes virtuals Models i perspectives a 30 Fotografia de l'emplaçament i simulació dtmptantaoc real. Animació i recorreguts de camera.

Oferents nrvetts d'acabaL Teatres reals (fotogfàt·ques).

Telèfon: 933 09 59 65

Estudiant d'arquitectura tècnica Estudiant finalitzant els estudis d'arquitectura tècnica, busca feina a peu d'obra i despatx. Horari a convenir. Coneixements d'autocad. 3D Studio viz. TCQ i altres. Carnet de conduir A l i B. telèfon: 627 527 197 Es ven una part de despatx d'arquitectura Es ven una quarta part de despatx d'arqurtectura. situat a Tres Torres (Barcefona). Amb una superfície de 173 rrr, saJa de reunions, moblat i ample ona d'arxius.

Telèfon: 606 439 476

Petits anuncis Ara també ets podeu consultar a la pàgina web del Cot legt

http://www.apabcn.es/ informatiu

LA

GENT LA

Qt«%

Vallès Oriental guanya el campionat de futbol C

a selecció del Vallès Orien-

tat va guanyar eí carrçaonat de futbol

intercomarcai que es va disputar el dissabte 19 de m*g al camp del Terrassa en una competició que va ser molt disputada. La jornada esportiva va ser mor! intensa i va finalitzar amb un dinar de germanor amb familiars t armes que va ser molt agradable i

que va ajudar a suavitzar les tensions pròpies del joc. Enguany, ei campionat de futbol ha anat inclòs en el programa d'activitats de celebració del desè aniversari de la Delegació del Vallès Occidental del Col·legi.

En la foto, el company Josep Maria Ambrós va ser l'encarregat de rebre en nom dete companys vallesans el trofeu de campió de

mans de Xavier Bardají, president del Col·legi, i Salvador Navarro, delegat del Vallès Occidental. En la imatge de grup, t'equip guanyador. L'INFORMATIU publica un pòster central amb ets participants en aquesta jornada esportiva, tt

La classificació va quedar així: l r Vailès Oientat 2n. Osona 3r. Barcelona 4t. Vallès Occidental 5è. Bages-Berguedà

La IX promoció d'arquitectes tècnics celebrarà els 2 5 anys Aquest any 2001 es compleixen els 25 anys de la IX promoció d'arquitectes tècnics corresponent al curs 1975-1976 de l'Escola d'Arquitectura Tècnica de Barcelona (UPCí. Amb aquest motiu, un grup de companys s'han posat a treballar per la preparació d'una petita festa d'aniversari. L'any 1976 hi coexistien dos plans d'estudis, el Pla del 19691 el del 1972. Amb-

fns dol comunicar a tots els col·legiats, ia defunció del nostre company.

dues promocions preparen la seva festa que se celebrarà aquest any. La que està més avançada és la del grup del Pla 69, ta comissió organitzadora de la qual ja ha fet arribar a tots ets companys del seu grup una carta que inclou una butlleta d'inscripció. En principi, les dates que s'estudien per a la festa són les del 29 de setembre o els dies 6, 20 i 27 d'octubre. Consistirà en una trobada amb ape-

Ens dol comunicar atots els col·legials, la defunció del nostre company-.

ritiu a l'Escola d'Arquitectura Tècnica de Barcelona i festa-sopar el mateix dia. Els companys de la promoció 1975/1976 (Pla 69) que vulguin assistir-hi han d'enviar la butlleta d'inscripció per fax al número 934 14 34 34 o al 932 40 23 64. Pel que fa a l'altra promoció, la del 1972. la seva comissió organitzadora es posarà ben aviat en contacte amb els companys, V

Ens dol comunicar atots els col·legiats, la defunció del nostre ctxnoany:

Josep Anglada i Rosich

Antoni Sabates i Navarro

Gabriel Vila i Pagès

esdevinguda el 4 de juny, a 83 anys.

esdevinguda el 13 d'abril, a 88 anys.

esdevinguda el 10 de maig, a 69 anys.

Fundació Politècnica de Catalunya la formació contínua

Departament d'Organització d'Empreses Prevenció de Riscos Laborals (nivell superior) 6a edició Amb aquest màster es pretén donar resposta a unes necessitats existents, obtenint coneixements sobre: disseny, organització i execució d'estratègies generals de prevenció de l'empresa. Avaluació de riscos, interpretació no automàtica de decisions de plans de riscos laborals.

Planificació de programes de control i coordinació i actuacions de vigilància i salut de treball. direcció Javier Llovera Sàez.

Doctor en dret i aparellador. Catedràtic del Departament d "Organització d'Empreses de la UPC - José Luis Fuentes Bajo "* Enginyer industrial. Inspector de Treball. Pro-

Màster de Direcció i Organització d'Empreses de la Construcció 2a edició objectius Amb aquest màster es pretén donar resposta tant a les necessitats de les empreses catalanes dedicades a la construcció com de la formació especialitzada perquè els tècnics interessats puguin adquirir els coneixements relatius a la direcció i

Programa màster en Valoració de Béns i Taxació de Danys, 16 edició objectius L'objectiu deJ programa és la formació de proi fessionals qualificats en peritatge, als quals es pretén dotar de coneixements teòrics i pràctics suficients per a la seva aplicació en l'exercici professional.

Programa de postgrau en Valoració de béns immobles hores lectives: 170 realització, de setembre de 2001 a febrer 2002 honri: divendres, de 16 a 21 hores i dissabtes, de 9 a 14 hores Preu 210.000 PTA

fessor del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC.

Curs d'especialització en prevenció de riscos laborals (nivell intermedi)

hores lectives: 600

Opció alternativa al programa de màster en prevenció de riscos laborals nores lectives: 350 nivell d'admissió: titulació universitària titulació: superats els exàmens de cada bloc s'obtindrà el títol d'especialització atorgat pel Rector de la UPC i el Departament de Treball límit de places: 254 realització: octubre de 2001 a desembre 2002 horari: divendres de 16 a 21 hores i dissabtes de 9 a 14 hores aules: edifici de la EUPB preu: 425.000 PTA

nivell d'admissió: titulació universitària titulació: superats els exàmens de cada bloc s'obtindrà el títol del màster atorgat pel Rector de la UPC i el Departament de Treball límit de places: 25 realització: d'octubre de 2001 a desembre 2002 horari: divendres, de 16 a 21 hores i dissabtes, de 9 a 14 hores aules: edifici de la EUPB preu: 650.000 PTA informació: Departament d'Organització d'Empreses telèfon: 9 3 4 0 1 19 67 (Mireia Bosch) a/e: boscheoe.upc.es

informació: Departament d'Organització d'Empreses telèfon: 93 4 0 1 19 67 (Mireia Bosch) a/e: boschOoe.upc.es

organització d'empreses de la construcció.

realització: de setembre de 2001 a juliol de 2002 horari: divendres de 16 a 21 hores i dissabtes de 9 a 14 hores aules: edifici L'Illa Diagonal Winterthur preu: 600.000 PTA

direcció: Javier Llovera Saez, Doctor en Dret i aparellador. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC hores lectives: 450 nivell d'admissió: titulació universitària titulació: superats el màster i la resina s'obtindrà el títol de màster atorgat pel Rector de la UPC preinscripció: a partir del 3 de juliol

direcció: Javier Llovera Saez, Doctor en Dret i aparellador. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC hores lectives: 4 5 0 nivell d "ad missió: titulació universitària titulació: superats el màster i la resina s'obtindrà el títol de màster atorgat pel Rector de la UPC límit de places; 2 5 preinscripció: a partir del 3 de juliol realització: de setembre de 2001 a juliol de 2002 ;

Curs despeculttzxió en Valoració d'empreses i de béns immobles hores: 20 realització : de febre/ de 2002 a març de 2002 honri: divendres de 16 a 2 1 hores, dissabte de 9 a 14 h Preu 20.000 PTA

informació: Departament d'Organització d'Empreses telèfon: 934 0 1 62 8 1 (Ana B. Cortinas) a/e: anabelenOoe.upc.es

horari: divendres, de 16 a 21 hores i dissabtes, de 9 a 14 hores aules: edifici L'Illa Diagonal Winterthur preu: 550.000 PTA informació: Departament d'Organització d'Empreses telèfon: 9 3 4 0 1 62 79 (Maria Ferrés) a/e: maria.ferresOoe.upc.es

Curs de Postgrau en Perícia asseguradora hores: 82 realització: de març a abril de 2002 honri: divendres, de 16 a 21 h. dissabte de 9 a 14 h Preu 110.000 PTA

ematives al programa de màst s de bens i taxació de danys

Curs de Perícia forense hores: 82 realització: de maig a juliol, de 2002 honri: divendres de 16 a 21 i dissabte de 9 a 14 h Preu 110.000 PTA

Departament d'Oreanitzaciò d'Empreses • telèfon: 934 0 1 62 79 (Maria Ferres) • atf. niaria.terietOot.upc.es

DEMANDES Df

HANOIS

El mercat de treball.

Informe ler trimestre f ^ N urant el primer trimestre de I L s l'any 2001. des del Servet de Promoció i Mercat de Treball, hem gestionat un total de 256 ofertes de treball. D'aquestes, aproximadament la meitat provenen de constructores i promotores; en segon lloc, d'estudis d'arquitectura i enginyeries i, per últim, d'empreses de taxacions t peritatges.

Els tipus de perfil més demanats són els relacionats amb la gestió de la producció de l'obra, tot i que també hi ha un volum important d'ofertes de tècnic de projecte i obres, que provenen dels estudis d'arquitectura i enginyeria.

Hem gestionat un total de 64 ofertes de treball per desenvolupar funcions de cap d'obra. 20 ofertes d'ajudant a cap d'obra i 19 de coordinador d'obres i project manager. També hem pogut observat que el nombre d'ofertes per a realitzar tasques de tècnic de projectes i obres ha incrementat, concretament a 46 ofertes.

El Servei de Promoció i Mercat de Treball ofereix diferents serveis a tes empreses que busquen un arquitecte tècnic, com poden ser: selecció de currículums, llista de col·legiats, publicació d'anuncis a L'Informatiu, el Servei Català de Col·locació i la selecció de personal.

Podem destacar que aquest últim ha anat creixent i cada vegada més les empreses confien en el nostre equip format per tècnics de la selecció i de l'arquitectura tècnica a l'hora de seleccionar els professionals a incorporar en les seves organitzacions. També podem constatar que durant aquests darrers mesos la valoració de professionals ha sofert un increment. En aquest cas, l'empresa porta a terme la selecció de personal i nosaltres valorem les capacitats intel·lectuals i els trets de personalitat d'aquells candidats que l'empresa ha considerat com a finalistes.

Actualment hi na 688 col·legiats inscrits a la borsa de treball. La majoria hi estan apuntats per aconseguir una millora laboral tot i que també hi ha aquells collegiats que busquen una feina perquè estan en situació d'atur. Del total d'inscrits, aproximadament el 75% son menors de 30 anys i només un 4% són majors de 46 anys. Les feines preferents d'aquests collegiats són, en pnmer lloc. tes de tècnic de projectes i obres; en segon lloc. tes relacionades amb la gestió de la producció de l'obra (cap d'obra i ajudant a cap d'obra), i les de coordinador d'obres, project manager i tècnic d'estudis i pressupostos. <¥

Tipus d'empresa 4% Empreses de taxacions í peritatges

4% Empreses de materials

17% Albes

48% Constructores * Promotores

"'•

2 3 %

Estudis d'arquitectura i enginyeries

Tipus de servei demanat

5% Selecció de personal

9% Uista de col·legiats 33% Selecció de currículums

DEMANDES

Tècnic/a de projectes

I

Arquitecte/a tècnic/a

AKZO NOBEL COATINGS, S.A. especialitzada en ta fabricació i renda de pintures

CONSTRUCTORA D'EDIFICACIÓ I REHABILITACIÓ per a departament d'estudi d'obres.

AKZO NOBEL per a l'assessorament en projectes de rehabilitació, vi si les a obres i institucions públiques, elaboració d'informes per a l'execució de projectes, etc. perfil No cal experiència. Edat entre 25 i 32 anys. Coneixements informàtics d'Office i Autocad i valorable Fotoshop. Nivell alt d'anglès. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. t'ofereix Lloc de treball a Sant Adrià del Besòs amb desplaçaments nacion Jornada oficial. nts d'àmbit nacional.

Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de A meso Sou aproximat 3.500.000.- PTA brut/anual negociable mes una part variable. Incorporac immediata.

Les persones interessades poden adreçar currículum per a/t: Enrique.Perezesab.akzonobel.corn

Coordinador/a i supervisor/a del projecte «F

No és imprescindible experiència. Amb coneixements d'informàtica. Carnet de conduir i vehicle propi.

Lloc de treball Sant Cugat del Vallès. ConIracte laboral de 6 mesos prorrogables.

Sou aproximat 3.200.000,- ptes/brut anual. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden adreçar currículum al fax: 936 74 83 26 o bé trucar al telèfon 935 89 78 85

|

Cap d'obra EMPRESA CONSTRUCTORA per a desenvolupar tasques al Dep«rti*J ment de Producció dins l'Àrea de Barc*- | lona. ï

Experiència mínima d ' l any en la gestió d-obres: control tècnic i d'execució, contractació dels industrials i gestió econòmica entre d'altres. soferta Formació a càrrec de l'empresa. Sou negociable segons experiència i vslua persona!. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden «wtar currículum a Gemma Barbero, ta 934 14 06 96 o bé cpm_construcOielem»l.e»

ïÒT^'irfe?í'"màgàtrem de logística de l'empresa

IMPORTANT GRUP INTERNACIONAL

Funcions — Supervisar l'execució de les obres (in situ) del nou emplaçament i reportar setmanalment l'avançament, dificultats detectades í solucions adoptades, verificar factures de proveïdors/subministradors relacionats amb els nou emplaçament, gestionar amb organismes oficials el subministrament temporal o definitiu d'energia i altres serveis públics, coordinar reunions d'obra i redacció de protocols amb col·laboració amb l'enginyeria, coordinar industrials i actualització del planmg, entre d'altres, ptrfil Experiència mínima de 3/4 anys ei

jns similars. Imprescindible anglès, parlat i escrit. Vehicle propi.

S'ofereix Desenvolupament i execució d'un projecte amb 38.000 rrr urbanitzable, ert el cinturó indústria! de Barcelona. Equipaments informàtics > connexions que el treball requereixi. Incorporació a principi de setembre del 2001, amb contracte d'obra i serveis fins al març del 2003.

Jornada de 5 hores al mati amb flexibilitat per assistir a reunions, visites, etc.

Les persones interessades poden adreçar currículum a: ROCHE DIAGNÒSTICS, SL d Copèmfc 60, 61-63 • 08006 BARCELONA • Fax: 934 14 63 72 • barcelona.rde.rrrihOroche.com

Servei ^ de Promoció i Mercat de Treball

Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

A C T I V I TATS

Màster Proiect Management en edificació i urbanisme. Gestió de U promoció i construcció CdK4 2001-2003 »T KMt«n OMB •

i-tí sòl per a edificar

léfcM I. Mnóuccü Jí « i « n M / I Resc:jc;o ce cas pràctic. Simulació cQ2A)3 • L» ffrtncu del projecte i obra 0 Eh aaants del procés d'edificació < tes Mòdul III. Gestió del procés de construcció seves relacions 150 hores • El rnanagement i el proiect manager com • Gestió estratègica de projectes a directiu • Organització i Itderatge d'equips de treball Mòdul II. Gestió de ta promoció Immobi• Gestió de la qualitat liària • Gestió del projecte 176 hores • Habilitats directives • Anàlisis dets costos de construcció t el seu • Operació immobiliària • Economia d'empresa i comptabilitat • Gestió de l'execució de les obres • Dret mercantil i de la propietat • Gestió det manteniment i postvenda • Contractació • Tancament de l'operació i manteniment • Anàlisi del sector immobiliari • Resolució de casos pràctics. Simulació • Uarqueting immobiliari, estudis de mercat • Avaluació financera de projectes immobiMòdul IV. Tesina liaris 150 hores • Finançament d'operacions immobiliàries • Fiscalitat en el camp immobiliari • Assegurances

mponsaWt acadèmic : J · * Í C ' . . & : S dalts \r curç. dei 19 d';c!wtre se ?00I i i" 11 de maig del 2002 honri: divendres de 16 30 a 21 hores i dissabte de 9.30 a 14.00 h durada: 2 cursos acadèmics oraa mrfcata: l r curs 480.000 PTA. 2n curs 480.000 PTA preu coi-tefiat 1 r curs 400.000 PTA. 2n curs 400.000 PTA òrganit2at conjuntament amb

OBERT PERÍODE ADMISSIÓ CANDIDATS Cal presentar currículum vitae i carta de presentació.

Les admissions no es comunicaran fins al mes de juny/juliol.

Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius d'operacions immobiliàries L'att nivell d'activitat del sector immobiliari, afavorit pel manteniment de l'expansió econòmica en un marc general de ritme de creixement sostingut de la demanda interna i de la inversió i, estimulat, entre d'altres raons, per la dràstica reducció de les taxes d'interès, provoquen un clima d'optimisme, unes altes expectatives de futur. Tot això anima ets operadors immobiliaris a invertir però, en un entorn de competitivitat i amb uns marges cada cop més ajustats, que obliga a una anàlisi acurada de les variables de rendibilitat i dels objectius de les operacions.

L'estudi simple de la inversió, resultat de deduir eh costos previstos als ingressos probables, no ès suficient per decidir d'invertir amb garanties. Ara cal un estudi de totes les variables que poden repercutir en el resultat de l'operació, tenint en compte el temps de retorn de la inversió, les fórmules de finançament i l'actualització del valor net de la inversió, tots ells paràmetres molt importants per l'anàlisi adequat de l'operació.

Per això abans d'iniciar una operació immobiliària s'ha de fer una anàlisi de la viabilitat i determinació d'objectius de l'operació, Per fer l'estudi cal determinar el producte immobiliari que es vol portar a terme, estu(bar el mercat, pressupostar ets costos, dec id * les fórmules de finançament i calcular-ne el cost financer, programar el temps i el cost del procés de promoció, de l'execució del producte, la comercialització per poder def irw ets objectius de l'operació i establir ets mdtcadors de rendibilitat.

En analiQar tos aquests paràmetres s'han d*estudiar les variables que repercutiran en efc resultats per prendre tes decisions d'm-

verstó i l'estratègia de finançament per fer front als fluxos de caixa necessaris durant tota l'operació i dimensionar els fiscos de la operació.

En el curs s'ensenyarà a realitzar aquest estudi de viabilitat combinant l'adquisició de coneixement teories d'economia, fiscalitat, urbanisme, entre d'altres, amb l'aplicació a través de diversos casos pràctics, per poder tenir una visió àmplia de la repercussió de les diverses variables que repercuteixen en la rendibilitat i en els objectius del posterior procés immobiliari.

Aquest curs està dirigir als responsables de promocions immobiliàries i als professionals que desenvolupen funcions tècniques que vulguin ampliar el seu àmbit d'actuació en la gestió de la promoció.

Aquesta és la tercera edició del curs de postgrau i forma part del programa de cursos d'organització i gestió que el Col-legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica, amb 8 crèdits de lliure elecció. En el segon mòdul del curs del màster de project manager en edificació i urbanisme, també s'inclouen els continguts d'aquest curs junt amb d'altres sobre tasques de gestió dins el procés de promoció.

Tanmatetx. hem volgut fer aquest curs específic a part. per a aquelles persones interessades en aquest tema concret.

Xavier Aldabc • Estructura financera de l'empresa. Criteris d'evaluació financera d'un projecte immobiliari Celestí Ventura • Viabilitat d'operacions de promoció immobiliària. Resolució de casos Celestí Ventura • Màrqueting operatiu Xavier Aldabó • Ús del full de càlcul per l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries Carles Puiggròs • La gestió prèvia del sòl com a component de la promoció immobiliària • Resolució cas pràctic per grups de treball Carles Puiggròs í Celestí Ventura Dates: del 19 d'octubre al 19 de gener Horari Divendres de 16.30 a 21 h i dissabte de 9.30 a 14 h Durada 80 hores Preu matricula 200.000 PTA Preu col·legiatMa: 160.000 PTA Responsable acadèmic: Carles Puiggròs.

Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'àrea de formació en organització i gestió.

Organitzat conjuntament amb B fíotiuca d nabna^pe ï promoció tmntobtliària Carme Trilla • FtscatiUt immobüiària Valentí PKh • Estudis de mercat Definició del producte immobiliari

Gestió de l'obra. Construction management Cure de postgrtw Ais professionals amb una formació tècnica que treballen en el procés immobiliari, se'ls requereix per a funcions tècniques i de gestió. La capacitat d'aquests professional està ben valorada al mercat de treball, sobretot en la fase de projecte i obra.

Els models de gestió d'una obra es diversifiquen cada cop més, coexisteixen models tradicionals amb altres de més complexos on la gestió del procés de construir és la clau per aconseguir els objectius de qualitat, temps i cost previst. Per tant, ser gestor de l'obra 0 contractor manager esdevé una funció professional fonamental en l'organigrama del procés immobiliari.

Aquesta funció professional la podem trobar en representació de la propietat o promotora (de vegades sota e! nom de coordinador d'obres) i. també amb característiques molt similars, en la constructora fent de cap d'obra. El contractor manager, com a responsable de la producció de l'obra, l'haurà d'organitzar partint d'un projecte executat i d'un pressupost objectiu fet. Contractarà i coordinarà els diversos industrials que hi intervenen í conduirà els equips. Procurarà complir el termini previst de lliurament de l'obra i el pressupost objectiu amb les qualitats previstes.

El curs que presentem està estructurat com a itinerari formatiu i té com a objectiu adquirir aquestes competències, necessàries per assolir la funció, d'acord amb el requeriments de la demanda del sector i les empreses.

•

PLANTEJAMENT DE L'OPERACIÓ.

ESTRATÈGIA DE CONTRACTACIÓ.

Contractació global. Divisió en lots.

• LLIURAMENT

Jesús Rodríguez i Josep M. Forteza

• TÈCNIQUES DE RESOLUCIÓ FLICTES Michéle Butzbacti

• PLANIFICACIÓ DE LOPERACIÓ Planificació general. Planning d'execució. Bases per a la coordinació. Seguiment del planning. Accions correctores.

Albert Ribera

DE L'OBRA

IPOSTVENDA

Jaume Víiials

• RESOLUCIÓ DE CASOS. DE CONFLICTES

DE CON-

SIMULACIÓ

Michéle Butzbach

INTRODUCCIÓ El sector. Models de gestió del procés. Models de gestió de l'obra. El contractor manager i el cap d'obra.

Carles Puiggròs

m INTRODUCCIÓ A LA GESTIÓ RECURSOS HUMANS Micbéle Butzbach

DE

ORGANITZA-

Organitzat conjuntament amb • EL SERVEI DEL CONTRACTOR GER

• PLANIFICACIÓ I CONTROL DE COSTOS La perspectiva del contractor manager.

Comptabilitat de l'obra. Anàlisi de desviacions. Accions correctores. Informes

MANA-

Característiques del servei. Organització del servei. Oferta de serveis. Contractació.

Carles Puiggròs Lluís Martinell

Jesús Rodríguez l DESENVOLUPAMENT • PLANIFICACIÓ I CONTROL DE COSTOS La perspectiva del cap d'obra. Comptabilitat de l'obra. Anàlisi de desviacions.

Accions correctores. Intotmcs.

Jonti l'ases •

D'UN CAS.

Josep M. Forteza

CONTRACTACIÓ Elements bàsics del contracte. Tipoh&a de contractes. Gcstto de contractació.

Coordinació dels contractistes. Circuits d'informació. Reunions. Actes. Informes.

Jesús Rodríguez

B TÈCNIQUES DE NEGOCIACIÓ Michéle Butzbach • SEGURETAT I SALUT A PEU Jordi Vergés

D'OBRA

• ANÀLISI DE RISCOS DE L'OPERACIÓ Accions preventives.

Lluís Martínell m DIRECCIÓ DE REUNIONS Mtchéle Butzbach m QUALITAT

m PLANTEJAMENT OBJECTIUS

DE

L'OPERACIÓ.

Objectius del client/promotor. Anàlisi del projecte. Auditoria externa i auditoria pròpia. Revisió d'amkJtments.

Adequació al sistema de contractació.

Llurs Martinet!

Objectius. Pla de control. Control de recepció. Control d'execució. Seguiment del pla. Accions correctores.

Lluïs Martineil m RECEPCIÓ I LIQUIDACIÓ Recepció i liquidació de contractes.

Jesús Rodríguez

La seguretat i salut a les obres Cicle de sessions • B a r c d o i u LA FORMACIÓ I LA INFORMACIÓ EK SEGURETAT DELS TREBALLADORS í LES OBRES Datts

.

.

." •

Horari Divendres de 16.30 a 21 h i dissabte de 9.30 a 14 h Durada: 80 riores Preu matricula: 200.000 PTA Preu col·legiat/da: 160.000 PTA Responsable acadèmic: Carles Puiggròs.

Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'àrea de formació en organització i gestió.

Josep M. Forteza m IMPLANTACIÓ D'OBRA I CIÓ LOGÍSTICA Jordi Vergés

Programa •

Dates i horari: Del 19 d'atx.l al 22 de juny de 2002

Responsable acadèmic Ezrq..e Br r: Honri, ú.i^nsde 17 a 21 tares Durada: í nores cada sessió Preo BalricaL» 6.000 PTA per sessió Pre. c o l l e t i a t 5.000 PTA per sess»

FORMACIÓ

ACTIVITATS

Programa de postgrau. Coordinador de seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu UOl al 2 6 d'abril de 2002 Des Ce l'a:*-.: itíel'RD 1627/97 es va implan:ar una figura prp'sssiofial específica, el coordinador de seguretat.

Els coordinadors són els professionals competents encarregats de tenir cura det compliment de tes normes de seguretat a les obres, d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar els actors del fet constructiu pef integrar la seguretat en el procés de disseny i execució, i fef accions de sensibilització i, fins i tot, informació dels riscos als treballadors a l'obra.

Aquest programa de postgrau forma part del programa de formació de seguretat i salut laboral que el Col·legí porta a terme des de fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya, amb l'objectiu que els professionals que desenvolupin aquesta funció professional adquireixin uns coneixements adequats i les habilitats per exercir-la.

El contingut del curs respon al model de formació desenvolupat conjuntament amb diverses universitats i entitats de diversos països europeus.

El curs està adreçat als tècnics que. segons la LOE poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres.

cions. Les línies mestres <ie Pont Roysl.

• Experiències de coordinació en obres.

MÒDUL UI • Elements auxiliars per a la prevenció de riscos laborals: • Introducció a la prevenció dels riscos i la seva relació amb la qualitat i el medi ambient. Millora dels resultats econòmics.

• Malalties professionals en el sector de la construcció.

• Gestïócfe la qualitat: seguretat i qualitat. Les normes ISO 9000. Auditories de qualitat Auditories de seguretat.

• Higiene industrial aplicada a la construcció.

• Introducció a l'ergortomia. Conceptes bàsics i la seva aplicació a les feines, materials i eines de la construcció.

• El factor humà: psicologia i formació. Formació i informació.

• Tècniques de negociació. La missió del coordinador de seguretat. Estudi de procés de tota negociació: preparació, confrontació i modificació de solucions.

MÒDUL IV - L'actuació professional del coordinador: • professional del coordinador. Fase de projecte i d'execució.

• Presa de decisions. La informació, consulta, parMÒDUL I-Nornati» i legislació: ticipació i formació dels treballadors. Anàlisi dels • La Directiva europea sobre seguretat en obres processos de producció. La seva modificació i l'etemporals o mòbils i la seva transposició a liminació d'algunes situacions de risc.

Espanya RD 1627/97.

• La Llei de prevenció de riscos laborals. Regla- • Eines per ala informació i la formació. L'Auto-Audit ment de serveis de prevenció i normativa de i el mòdul FRAP. Presentació d'un cas real de coorseguretat. dinació de projecte i realització. Exemples de solucions conceptuals aportats pel coordinador. Dificul• Responsabilitat crvï! i penal dels promotors, del tats habituals i resolucions. contractista, de l'autor del projecte, dels suborntractistes i dels coordinadors de seguretat Res- • La coordinació en fase de projecte i d'execució. ponsabilitats derivades de la fase de projecte i de • Control documental de la coordinació i auditories l'execució, i els controls. de seguretat.

• La Inspecció de Treball i la seguretat en ei sec- • Metodologia per ala coordinació de seguretat. tor de la construcció.

MÒOUl V - Format» en tècniques de s e g u i t * MÒDUL II - Coordinació de seguretat: • Senyalització de les situacions de risc a les obres.

• El perfil professional del coordinador. Coneixe- • Equips de proteccions col·lectives i individuals. ments i habilitats necessàries. Missió i fun- • Mesures òe seguretat en la reparació i manteni-

C U R S O S

l • • • • •

n-i\ •:= l=s construccions.

La csver-roó del nsc a les obres d'enderroc.

Gestió dels residus en la construcció.

Riscos en obra civil i obres d'edificació.

Seguretat a les instal·lacions elèctriques.

Seguretat a les màquines i en l'ús d'aquestes.

Sessions practiques, visites d'obra: auditoria, proteccions col·lectives, manteniment.

MÒDUL VI - La documentació per l'aplicació de ["RD 162767: • L'Estudi bàsic de seguretat i l'Estudi de seguretat.

• Pla de seguretat i la seva implantació.

• Sessions practiques i visita d'obra, inspecció.

Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 80% de les classes, superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el treball final.

Responsables acadèmics Francisco Javier Llovera. Catedràtic d'Universitat.

Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'Àrea de Formació en Seguretat del CAATB Professors Jaume Abat, Director general de relacions laborals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Antoni Albesa, Llicenciat en Ciències Químiques, Inspector de Treball i Seguretat Social, finita Almendral, Arquitecte tècnic. Cap de Seguretat del Grup COPISA. Manel Baselga, Responsable de l'Àrea de Salut Labora! de l'Institut d'Estudis de la Salut.

Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat.

Ferm/' Bondia, Tècnic superior en Prevenció.

Michèle Butzbach, Formadora i consultora en recursos humans. Directora de Geoda Formacions.

Josep Maria Calafell, Arquitecte tècnic. Cap de l'Assessoria Jurídica i Professional del CAATB. Xavier Carüús, Enginyer tècnic elèctric. Tècnic supe-

rior en prerenció de nscos laborals Emili Domènech, Enginyer Tècnic Mecànic. Cap de Maquinària d'ACS a Catalunya.

Jesús Femandez Arquitecte tècnic. Servei Normativa del CAATB. Ramon Graus, Arquitecte tècnic. Cap de l'Oficina Tècnica de Diagnosi dei CAATB. Alfons Güell, Consultor medíambiental. Secretari tècnic del Gremío de Enttdades del Reciclaje de Residuos(GERD).

Jaume Guisà, Arquitecte tècnic. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. Jaume Llacuna, Doctor en Filosofia i Lletres.

Expert en formació i comunicació.

Pierre Uxent, Ingenieur du bàtiment.

Jaume Montanem, Enginyer tècnic. Cap òel Servei de Prevenció de l'Agrupación Guinovart Obras y Servicios Hispània S A Miguel Àngel Olmedo, Arquitecte tècnic. Tècnic en prevenció de riscos Miguel Àngel Palomo, Arquitecte tècnic. Coordinador i consultor de seguretat José A Pérez, Cap de seguretat obra civil Catalunya de Fomento de Construcciones y Contratas SA Alejandro Romero, Llicenciat en psicologia de les organitzacions i del treball. Director de la Divisió de Prestacions Tècniques de Mutual Cyclops Ma. Àngels Sànchez, Arquitecta tècnic. Coordinadora de seguretat Joaquin Sàncnez, Arquitecte tècnic.

DateDel 9 de novembre de 2001 al 26 d'abril de 2002 Durada: 150 hores lectives + 50 hores de treball Horari: Divendres, de 9.30 a 14 i de 15.30 a 20 h.

Preu matrícula: 375.000 PTA Preu col·legiat 315.000 PTA Uoc: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Informació; Tel 932 4 0 23 73 Inscripcions: Servei d'Informació Tel 932 40 20 60 Fax 932 40 20 61

D ' I N F O R M À T I C A

Aula d'informàtica de Barcelona - Juliol 2001

CODI INFORMÀTICA GRÀFICA CI20913 INTENSIU D'AUTOCAD CI21010 AutoCAD. 1 nivell CODI INFORMATIU BÀSICA CI20217 Excel. 1 nivell CI20323 Internet COM CI30114 CI40122 CI3028

INFORMATIU APUCAIA PRESTO 1 nivell, Amidaments. pressupostos i certificacions.

Planificació i control de projectes amb MICROSOFT PROJECT TCQ 2000. Amidaments. piessupostos i certificacions

DATES del 2 al 17 de juliol del 18 al 2 6 de juliol

HORARI de dll a dj de 17 a 21 h de dll a d| de 1 / 3 2 1 n

DURADA 40 24

DATES 18 i 19 de juliol 26 de juliol

HORARI de 1 dj de 1 7 a 2 1 h dijous de 17 a 21 li

DATES del 3 al 17 dejuliol 2 3 . 2 4 i 2 5 de juliol del 2 al 16 de juliol

HORARI dm i dj de 17 a 2 1 h dll, dm i de de 17 a 2 1 h dll i de de 17 a 2 1 h

Una persona fer tinlilaía. Bs oras HI fom/í Sfnalitmaiim jtscmçb tel 25% Imnis Asurte).

PREU MATRICULA 78.000 47.000

PREU COL·LEGIAT

DURADA 8 4

P « U MATRlCUU 14.000 11.000

PPUEU COllí EIAT

DURADA 20 12 20

PREUMATRfCUU 46.000 25.000 46.000

PREU COL·LEGIAT

60.000 36.000

10.000 8.000

35.000 20.000 35.000

I OSONA

VALLÈS O C C I D E N T A L 10 ANYS DE LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS OCCIDENTAL ca clàssica. Divendres 16 de novembre.

ACTIVITATS ESPORTIVES • Sortida a Barcelona, per veure un partit del primer equip del F.C Barcelona 12 DE DESEMBRE. CLOENDA DE L'ANIVERSARI Algunes dates poden patir modificacions

Per celebrar el desè aniversari, els aparelladors i arquitectes tècnics vallesans han començat a preparar un seguit d'actes que se celebraran al llarg del 2001 alguns dels quals es presenten a continuació:

EXPOSICIÓ DE PINTURA Entre ciel et tem... de Mireille Cajet

SOPAR ANUAL DELS COL·LEGIATS La Delegació del Vallès Occidental celebra aquest any el seu sopar anual al Parc del VallparadFs. el dia 6 de uliol. /és informació: Delegació del Vallès Occidental.

Telèfon: 937 80 11 10

Dins el programa d'exposicions de la Dele gació d'Osona, es pot veure fins al 8 de juliol, una mostra de pintura de Mireille Cajet. titulada: Entre del et tem...

Horari: de dimarts a dissabtes, de les 11 a les 13 i de les 18 a les 20 hores.

Diumenges i festius, de 18 a 20 hores.

informació.Delegació del Vallès Occidental. telèfon: 937 80 11 10

informació Delegació d'Osona PI. Major, 6, oral 08500 VIC Telèfon: 938 85 2 6 1 1

ACTES CULTURALS • Exposició col·lectiva d'arquitectes tècnics, en diferents disciplines artístiques.

Inauguració divendres 14 de setembre.

ACTES LÚDICS • Sopar anual dels col·legiats. Divendres 6 de juliol.

• Excursió i sopar a La Mola. Divendres 28 de setembre.

• Viatge a València, per visitar La Ciutat de las Arts i les Ciències, del 12 al 14 d'octubre, • Visita guiada a les esglésies de Sant Pere de Terrassa amb concert de músi-

EXPOSICIONS PREMIS FAD 2 0 0 1 D'ARQUITECTURA 1 INTERIORISME La sala d'exposicions de ta planta baixa del Col·legi, presenta els Premis Fad 2001 d'Arquitectura i Interiorisme i les obres finalistes. dies: del 5 de juliol al 7 de setembre horari: de dilluns a divendres de 8.30 a 20 nores organitza: departament de Cultura Informació; telèfon: 932 40 20 60

PREMIS

FAD ARQUITECTURA INTERIORISME

Tïfl'W

V&fe-

' III

ll

INTERIORS I EXTERIORS Una exposició de pintura de Josefina Cristià. Es podrà veure, fins al 29 de juny a l'espai d'exposicions de la primera planta del Col·legi. organitza: departament de Cultura horari: de dilluns a divendres de 9 a 19 h. telèfon: 932 40 20 60

T I VI TAT S • " • %

16 rí.Tl^ r i i d tfGCT

ACTIVITATS DE FORA direcció: Javier Llovera Sàez. Docta en Dret i

UNIVERSITAT D'ESTIU A TERRASSA CURSOS D'ESTIU DE LA FUNDACIÓ POLITÈCNICA DE CATALUNYA Un recorregut per l'arquitectura de Gaudi

L'obra de Gaudf s'analitza des de les següents perspectives: la gran tecnologia necessària per a la construcció de grans temples i els oficis manuals en què l'artesania arriba a la més absoluta minuciositat. Aquesta anàlisi es realitza tenint en compte la influència que va tenir l'època en l'obra de l'arquitecte. Durant el curs es fan visites guiades als edificis més emblemàtics de Gaudi: La Sagrada família. La Pedrera i el Park Güell.

El subsòl. Els límits de l'espai, les noves tècniques de construcció Els règims jurídics. Experiències

Dept. d'Extensió gràfica arquitectònica II-UPC)

Ecomaterials per la prevenció i alleugeriment de desastres

horari: divendres, de 16 a 2 1 hores i dissabtes, de 9 a 14 hores

Segona edició de la Conferència Internacional

I [OC: edifici L'Illa Diagonal Winterthur preu: 550.000 PTA

bilitats d'optimitzar l'aprofundiment del subsòl

de Ecomateríals a la vila de Santa Clara, (Cuba).

atesa, d'una banda, la manca de sòl i, de l'altra l'aparició de noves tecnologies i noves necessitats. Adreçat a estudiants i professionals dels àmbits tècnics i jurídics. organitza: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, Delegació Vallès Occidental, Ajuntament de Terrassa i Col·legi d'Arquitectes de Catalunya director: Joan Miró i Farrerons dates: dies 5 i 6 de juliol preu: 25.000 PTA

i Luïs Gueilburt (escultor, director del centre inscripcions

professorat: Ramon Espel (arquitecte tècnic de

Vapor Universitari. Colom, 1 1 4 . 0 8 2 2 2 Terrassa

l'equip que dirigeix les obres de la Sagrada

Tel: 9 3 7 8 3 0 0 12 • Fai: 9 3 7 8 4 14 3 0

Família) i Luis Gueilburt

udet6terrassa.org • www.terrasasa.onjudet

dates: del 2 al 5 de juliol

organitzen: CIDEN (Centro de Investigación y Desarrollo de Estructuras y Materiales), ISPJAE (Instituto Superior Politécnico "José Antonio Echevem'a") y Xarxa Llatinoamericana ECOsur. dates: dies 2 4 al 27 de setembre del 2001

horari: de 9.30 a 13.30 hores

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

ternet previ a la conferència i a l'organització

RISCOS LABORALS

sobre temes específics: www.ecosur.org.

(NIVELL SUPERIOR) 6A EDICIÓ

temari: •

Materials, productes i components de la construcció

•

Tecnologies, solucions i sistemes constructius

•

Disseny i condicionament urbà i rural

•

Gestió econòmica de projectes en zones de desastres

Per participar a la llista de discussió, cal enviar cribe@listbot.com, com a sol·licitud a la llista de discussió.

exposició Primera biennal d'arquitectura del Vallès

cannel9fpc.upc.es * www.fpc.upc.es

L'objectiu de l'exposició és donar a conèixer les obres més significatives realitzades en els

organitza: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya dies: del 3 al 2 0 de juliol horari: de 8 a 1 4 . 3 0 hores ||0C: Vapor Universitari informació

Tel: 937 83 00 12 • Fax: 937 84 14 30

UNIVERSITAT DE BARCELONA

Nova directiva europea sobre la contaminació acústica

tica de decisions de plans de riscos laborals.

Planificació de programes de control i coordinació i actuacions de vigilància i salut de treball.

Inspector de Treball. Professor del Departa-

CURS D'ESPECIALITZACIÓ Rehabilitació de l'arquitectura modernista iberoamericana. Apunts per a la seva recuperació

ment d'Organització d'Empreses de la UPC. realització: d'octubre de 2001 a desembre 2002 horari: divendres, de 16 a 2 1 hores i dissabtes, de 9 a 14 hores aules: edifici de la EUPB

La Habana resulta un observatori singular pel

preu: 650.000 PTA

fenomen del Modernisme, com a pont entre Catalunya i Amèrica. I és aquí on es presenta aquest curs d'especialització per a la recupera-

informació:

ció del patrimoni modernista iberoamericà, tot

Departament d'Organització d'Empreses

garantint la seguretat i les condicions de vida

telèfon: 9 3 4 0 1 19 6 7 (Mireia Bosch)

dels seus habitants.

a/e: bosch@oe.upc.es

lloc: Sociedad de Beneficència de los Naturales dates: del 16 al 24 de juliol

Josep Puig i Cadafalch: renovació arquitectònica i pensament a la recerca d'una identitat

sa. Avaluació de riscos, interpretació no automà-

aparellador. Catedràtic del Departament d'Or-

de Cataluna, Consulat 68. Centre Habana (Cuba)

ESCOLA D'ESTIU DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL

d'estratègies generals de prevenció de l'empre-

José Luis Fuentes Bajo. Enginyer industrial.

darrers anys a les comarques del Vallès Occidental i del Vallès Oriental.

unes necessitats existents, obtenint coneixements sobre: Disseny, organització i execució

gamtzació d'Empreses de la UPC

inscripcions Edifici Vèrtex. Pi. Eusebi Güell, 6.

Amb aquest màster es pretén donar resposta a

direcció: iavier Llovera Sàez. Doctor en Dret i

DE LA UNIVERSITAT D'ESTIU A

0 8 0 3 4 Barcelona

MASTER EN PREVENCIÓ DE

de les sessions de treball en forma de tallers

TERRASSA

Tel: 93 401 62 62

informació: Departament d'Organització d'Empreses telèfon: 9 3 4 0 1 6 2 7 9 (Maria Ferrés) a/e: maria.ferres@oe.upc.es

S'han fet servir vies de comunicació com la creació d'un fòrum de discussió a través d'in-

un missatge en blanc a ECOMATERIALES-sus-

prem 20.000 PTA

preinscripció: a partir del 3 de juliol

L'objectiu del curs és debatre sobre les possi-

d'Estudis Gaudinistes)

durada: 16 hores

ganització d'Empreses de la UPC realització: de setembre de 2001 a juliol de 2002

objectius

llOC: Vapor universitari

direcció: Benet Meca (professor titular del

aparellador. Catedràtic del Departament d'Or-

ii CONFERÈNCIA INTERNACIONAL:

organitza: Sociedad de Beneficiència

de los

Naturales de Cataluria i Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

DIRECCIÓ I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES DE LA CONSTRUCCIÓ. 2A EDICIÓ

informació i inscripcions:

objectius

objectius

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de

Amb aquest màster es pretén donar resposta tant a les necessitats de les empreses catalanes dedi-

La nova directiva europea pretén globalitzar les

Barcelona

objectius

mesures encaminades a combatre la contami-

Tel: 932 40 23 66 • Fax: 932 40 23 60

El curs se celebra en el marc de l'Any Puig i

nació acústica a Europa. Com és aquesta nova

senna@apabcn.es • www.apabcn.es/habana

cialitzada perquè els tècnics interessats puguin

directiva i com es podrà aplicar al nostre terri-

Sociedad de Beneficiència de los Naturales de

adquirir els coneixements relatius a la direcció i organització d'empreses de la construcció.

Cadafalch, amb l'objectiu d'aprofundit en l'obra de l'arquitecte i la seva producció artística.

cades a la construcció com de la formació espe-

tori serà motiu de debat a les jornades. També

Cataluna

El programa inclou la visita als seus edificis

s'analitzaran les causes del soroll a les ciutats.

Consulado, 6 8 Centro Habana (Cuba)

direcció: Javier Llovera Sàez. Doctor en Dret i

més representatius de Barcelona, i compta

coordinador: Dr. Robert Barti. Director del

Tel:00537637589»

aparellador. Catedràtic del Departament d'Or-

amb una reflexió a l'entorn de regionalisme

CeDA (Centre de Desenvolupament Acústic)

arquitectònic espanyol i europeu.

col·labora: Dept. de Medi Ambient de la Gene-

Fax:00537669274

ganització d'Empreses de la UPC preinscripció: a partir del 3 de juliol

ralitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona,

PROGRAMA MÀSTER EN VALORA-

realització: de setembre de 2001 a juliol de 2002

d'història de l'art de la Universitat de Barcelo-

Laboratori General d'Assaigs de la Generalitat

CIÓ DE BÉNS I TAXACIÓ DE

horari: divendres de 16 a 2 1 hores i dissabtes

na i Rossend Casanova, professor d'ESADE

de Catalunya, ETS Arquitectura

dates; del 9 al 13 de juliol de 16 3 20.30 hores

DANYS, 16 EDICIÓ

dates: dies 19 i 2 0 de juliol

durada: 2 0 hores

horari: dijous i divendres de 10 a 14 i de 16 a

lloc: aules del campus de la PI. Universitat

19.30 hores

preus: 26.000 PTA

lloc: Puigcerdà. Escoles del Llac

coordinadors:

Mireia

Freixa,

catedràtica

En ta inscripció i matrícula realitzada per Internet

de 9 a 14 hores lloc: edifici L'Illa Diagonal Winterthur

objectius

preu: 600.000 PTA

L'objectiu del programa és ia formació de professionals qualificats en els camps de peritat-

informació:

ge expressats, als quals es pretén dotar de

Departament d'Organització d'Empreses

s'aplica una reducció del 10% de descompte.

informació

coneixements teòrics i pràctics suficients per a

telèfon: 9 3 4 0 1 6 2 8 1 (Ana B. Cortjnas)

tel- 9 3 4 0 3 5 8 8 0 • www.ub.eduJjulkJ

U R L Tel: 9 3 6 0 2 2 2 2 9 • www.uri.es

la seva aplicació en l'exercici professional.

a/e: anabelendoe.upc.es

EMPRESES Quadern central SEGONA Q L J N Z E N A JUNY M01

Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els produc-

El col·legi posa a disposició de les empreses un stand per presentar els seus

tes anunciants mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar

productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empre-

en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU.

ses que hi seran presents durant el mes de maig:

Empresa o producte

Ref.

PREFABRICADOS ESCAYOLA VALLS

TRAC VERTICAL

MOGADEALER (SKODA)

2

CONSORCIO TERMOARCILLA

WERMASI

KERMS

5

FEPESA

ALKOR DRAKA IBÉRICA

CORREDURIA D'ASSEGURANCES LORENTE

7

REPSOL BUTANO

TDCSA MORTEROS

ORMETAL

8

I8ERMAPEI

FABRICA ELECTROTÉCNICA JOSA

LUMACAR

9

MASA

BTICINOQUINTELA

11

BTV

UNEX-APARELLAJE ELECTRICO

WERMASf

20

JANSA METAL

TECOSUR

APACAR

25

COMPOSAN CONSTRUCCIÓN

SENALIZACION Y DISENOS URBANOS

CANAL CONSTRUIR

40

ONDULINE MATERIAL

L B . INGENIERIA DOMOTICA

GUILLERMO TORRES

42

ARTIS 0RGAN1ZACIÓN

CLAR REHABILITACIÓ

IBERTRAC

43

REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS

MITSUBISHI EUROPE

SISTEMES DE REFORÇ ACTIU

WEBER BR0UT1N CEMARSKA L&B INGENIERiA DOMÓT1CA

47

BARCELONA INGENIEROS

48

FABRICA ELECTROTÉCNICA JOSA

50

SERFIN

51

UNEX

53

CATALANA DE PERFORAC1ONES

55

TELEFÓNICA DATA

PER

Contraportada

A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:

BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ

EUROCABLE

SISTEMES DE REFORÇ ACTIU

PUERTAS ARTEVI

TECHNAL

ALBERTO AROCA

GRUPO MECANOTUBO

VERTISUB

SUBEROLITA PÈNDOL TALLERS TREPAT ACTILUZ DETECTA 2 0 0 0

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es

Servei d'informació Comercial Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses selec-

En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents:

cionades i rebreu directament d'aquestes ia informació sol·licitada.

Nom i cognoms Empresa Adreça Població

C.P.:.

Telèfon:

2 19 36 53

Fax:

3 20 37 54

E-mail:

4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 55 Contraportada

Un cop emplenada la bi

18 35 52

a per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d Informació de! Col·legi.

• Bon Pastor. 5 • 08021 Barcelona • Fax: 932 40 23 64

G U I A

D ' E M P R E S E S PUBLICITAT

Alsina

P1 Torras y Bages, 106 E-0BQ30 BARCELONA Trtàfcno.933458850 Fm: 93 34617 13 E. Mai: sas@safr5a.mm

SOLUCIONS EN EMCOFIUTS

I PeOalres.28 I 06019 BARCELONA | Tels. 93 307 29 33 i 93 307 26 92 E/TRUCTUPH/ conont/A FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ Vta Augusta, 320-332. Baixos • 08017

• ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FUAS Y MÓVILES

"fet: 93 204 64 11 • Fa* 93 280 03 06

PAvmous. S tJL DE FORMIGA TRACTATS

Tànger. 26 - 06018 Bj.cetona - T. 934364300 Bruc. 126 - 08037 Barcelona - T. 932080166 St Miquel, 14-J3004 Tarragoní-T. 977251880

Cabarrtí Germans

HFTFf Ç 1

Morters sense retracció.

«g

Rehabilitació

^ H • • E£3

O. Santander. 42-48 Nave. 39 Tel.: 93 278 36 36 • Fix 93 278 27 11 08020 Barcelona

C O N S T R U C C I O N E S EN M A D E R A FUSTERIA

SENETON

BIGA EXTENSIBLE Muntaner, 472 PERA 06006 BARCELONA REHABILITACIÓ TeL 414 00 16 Fax 202 31 12

isimon MAÏWAIEIÉCTIICO

Ctra. Torre Romeu. s ' n ' 08202 tel. 93 748 48 38 (ax 93 726 07 61 www.gabarro.com

ALUMINOSI

I CATAUNA.SA

09 W * F l l Í3Ü6S2Í 7S

D'OBRA. » \

MOBIUAfll I EQUIPAMENT nocu 2 • fbtano Msnaf o* Beses • G8X0 BKOOIÍ W: 0JJ7ÍW 55' • filr 93 3 « « C?

Tel.: 93 683 02 11 Fax: 93 663 01 31 CamsUraN-DKm.600NauS 08780 MLl£JA{BK«lona)

\ . ^

I Cnrtrel <• Q u l i u i

PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO D E SEGURIDAD

Assistència Tècnka i Control de Qualitat a tot tipus d'obres

MANUALES Y AUTOMÀTICAS

Tel.: 937 31 54 46 d. Arw, 57. Su P • (W. U i Cai Pwribd» « i a T t m m

93 54È 1*"TT paí IMM>. V I

ILIZACIONES SESTRUCTURALES

QERCASA, CONSTRUCCIONES WANSO, 11 S1 A • Td. (93] 426 96 98 (3 Imeos) Fmt (93) 423 94 13 * 080)5 BorqJona

&MAPEI A U d V O S • SBlADOtES • PtODUCTOS QUtMCOS WmALACONSTtUCCïON

>1LKORPL>1N

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES ^ ^ ^

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA Tel.: 93 848 40 00 -http://www.alkor.es

• • • • •

HAHÍTAOÓN U5TAURACION rsoncros PUMBOS V AVUDAS PEK5ONAL raono CUnnCADO DC CAJtANTlA

La solució a l'aluminosis

NOUíBAU El sistema de renovació de sostres SotM-M* daRatcirç Actiu, U .

Tel.: 93 796 41 22

L5

LABOIUTOIU DE CONTROL ACAEDFTATEN FORMIGÓ ARMAT. MATERIALS CERÀMICS, SOCS 1 VIALS

TECINCO

Lsminas Flexibles de PVC-P para la mpemteaWnacíón

BBtMAPEI, SA. PI. CotoUo, 20 - S'porto 08002 BARCELONA M.: 93 343 50 50 -facW 302 42 29 E Ü Ü í O i l

• •

L U M l N A C 1 O N

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA í . \ CEINCO, S.L·.V.

QUILLERMD '

U

,

DipuWcióo, 3 9 0 0 9 2 • feWono 93 34d 0 8 0 0 *

'V^pjBK-^v / ^ 7 \ .

Beck&Heun •«^..lAmMo

0B025 Barcelona TeL 93-458 23 70 Fax 93 -207 13 47 mal: ajnro4@omild5.es

per a sòls industrials Apicaoó laca, ràpida i econòmica Màuma resistència macà/iica i química AffipCiS I mpennftabiitzats Higiènics Decoratius neparaciú tad de terats í esquemes

9i568.78.7B

ESTUDIS GEOTÈCNICS

CA KH1MKM. 11

ESTUDIS DE PATOLOGIA

06181-RUBÍ BARCELONA

ASSAIG SÒNIC 0 € PILOTS

GEOTECNIA, MICROPILOTS, A N C O R A T G E S .

HlDftOGEOLOGlA, MEDI AMBIENT. T*L i Fix (977) 791783 - 4 3 8 » CAM9RILS rtqot àc S»ml ï . E" r T d . F u (909) 334 332 - 06017 BARCELONA

F«n «I terra bo I -<o. 1 " 3 S^onsDIN ISO 9002 L ^ J ^ T T

A«. Sant Julià. 206, nau 7. Pol. industrial Congost 08400 Gmncders Tet 93 B49 57 00 / 93 649 54 75 Far 93 849 5416

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de atuminio

•CjuTOGuruOnou

• 0B7B0 moUnt d * tat, mapmft»

PER

A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:

BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es

RELLADORS TÈCNICS DE BARCELONA

arquitectes tècnics •Camp de futbol del Terrassa

BagesBerguedà

JINZENA JUNY 2001 • num. 187 • www.apabcn.es/informatiu

La informació és la llavor de l'èxit Nom científic: Sembra:

Primavera, estiu, tardor, hivern.

N'hi ha prou amb connectar-se a Canalconstruir i detallar quina branca de la informació tècnica_ del sector interessa cultivar.

Utilitat:

Per la seva estructura de xarxa, www.canalconstruir.com estableix una connexió permanent, actual, completa i de qualitat, entre empresa i professional.

Collita:

L'èxit està garantit perquè el fruit és immediat. Creix en un moment. D'una banda, l'empresa té la seguretat d'adreçar-se al seu públic objectiu. De l'altra, el professional, tan sols rep la informació que l'interessa.

Un dic a la informació tècnica del sector

c a n a l c o n s t r

www.canalconstruir.com

cana construir

E Lk RE P O R T A T G E L'Wonnttiu SEGONA QUINZENA JUNY 1001 4 j

Dl íiüïIlB'SííC

\

) M i es el seu temps de caluciW, M oel que la al seu despsl físic con a restttic? No paren d'actualitzar idesatsIMLPn·.v'aidnelpncésde traas)on·acaSi|Kla*a>··Bn·Miaaai lluex «atari«pa grassatecaoétpca?Ui

Maictisttmei es feia ••; • la Prirmïera aní tf «maatj» de Unes aqaestes pntuates en u presentació 'J*M eiposícii»s.Lipriawra.qBaasnhra dt la fàmta del Disseny 2001. <pe W l'abrit aMBaw el aas del «MDS en ea «pesta edicte sia situat en reii de * " rus i la l deh «atmah i «e tm «Bades sontenm: la iris» del a m s CsseajaB aa « m a s aaMs fc la IttiriDBilaUMnadela·ieanria.D casa n a ara la cana. et t a q a les Í B CaHg|iaaaaftKigalea la sisena edició de UHanns. L'eisssiciò ha estat coaàssaria-

aa per raroatate etcaic i dissMyador Jaiep tepati i U n a j i aosgir aae la Osca de < • « • ) » la lasOHaciò daaMica requereiiaaeiiiaiatsl·eaèa, aeri Male àgata aaa n h n o é ae rewteiò uaWca ea aa caabgt que M W la indMUal tmcwal a r t la ifci de WÉaa i ceatort.

SEGONA QUHZBJAJUNr

PRIMAVERA D E l DISSENY

2001

Puertas Residenciales y Comerciales de Aluminio

GUILLERMO < WHO. 31 - 0tHJ TERRASSA • TtLF. tt-T

EL

REPORTATGE

f|~? exposició D/DO, Disseny

especialment dissenyat i concebut per Josep

I L

Garganté, aparellador i interiorista, ensenya

Oomésf/c que es va exhibir al Col·legi

del 27 de març al 27 d'abril, destaca !a inte-

d'una manera molt clara i entenedora les

gració de materials i productes de nou empre-

entranyes d'aquests productes

i materials

ses establertes a Catalunya, seleccionades per

actuals que permeten fer una

instal·lació

la seva solera tradicionalment

innovadora:

domèstica, alhora que sòlida i flexible, desta-

SOLER Sistemas de seguridad, ROCA, FAGOR,

cant els avantatges de combinar Sa qualitat

FERROLI, SIMÓN, TARKETT SOMMER LINO-

amb

SOM, KNAUF, SOLER & PALAU, LEVEL BOX.

instal·lacions d'una casa.

una

òptima

distribució

de

les

L'exposició analitza l'ús i la funcionalitat dels

DIDO, Disseny Domèstic forma part de la

materials i elements dissenyats en diferents

sisena Primavera del Disseny Barcelona 2 0 0 1 ,

àmbits de la construcció: la cuina, el bany i les

partint d'uns punts de reflexió corresponents a

instal·lacions d'aigua, de gas, d'electricitat,

la temàtica central d'enguany, com podria ser la

d'aire condicionat i de seguretat- El muntatge,

interrogació arran de la problemàtica del temps,

5EGONA QUiNZENA Jl**Jf M D l u

DIDO Disseny Domèstic Organització:

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Comissaria!: Josep Garganté Aparellador i interiorista Coordinació:

Annemieke van de Pas Departament de Cultura del Col·legi Col·laboració:

M a r c Tlntoré Valeri C o n s u l t o r s Mercè Ramos la durabilitat o la funcionalitat dels objectes del nostre entorn. Tal com escriu Uli Marchsteiner, dissenyador i comissari del certamen de la Primavera del Disseny 2001: "des de sempre que ens fem la pregunta: quant dura un producte? Quin és e! seu temps de caducitat, tant pel que fa al seu desgast físic com a í'estètic?

No parem d'actualitzar ï de substituir".

Dins aquest marc global de la Primavera del Disseny l'exposició DIDO, Disseny Domèstic ha volgut primar una idea més aviat tècnica i pragmàtica del disseny. Josep Garganté explica que ha partit de la premissa que qualsevol objecte fabricat ha estat dissenyat, i n'ha remarcat el procés de disseny i la funció de l'ús. En contra del que s'acostuma a

fer, ha deixat en un segon terme l'altre element clau del disseny, la forma. "He escollit fer una exposició amb instal·lacions domèstiques perquè són un exemple dels objectes que han estat dissenyats per resoldre un problema, més que per aconseguir bellesa. Ens trobem en una professió d'arquitectura tècnica) en què la tècnica es renova constantment, però a la vegada

hi ha objectes que funcionen de manera atemporai i només s'actualitzen el mínim, per adaptar-los a les noves necessitats tecnològiques."

A continuació s'ofereix un resum dels productes i materials presentats per les diferents empreses. $

Tèrmits?

SENTRITECH Sistema de Eliminación de Colonias

Tractament Tradicional

ibertrac, s.l. control de plagues c/ Breda, 9 08029 - BARCELONA

934 393 104-934 304 301

www.termitas.net

www.ibertrac.com

PRIMAVERA DEL DISSENY

EL

REPORTATGE

Soler Sistemas de Seguridad

ROCA

El pany sense clau

Sanitaris i aixetes innovadors

Soler, es va proposar aconseguir un pany secret per a ús multitudinari, és a dir, el model Sésamo és aplicable a portes de pisos o qualsevol accés d'utilització més corrent. Per a aquesta aplicació era necessari que a una absoluta seguretat s'hi unís un ràpid i fàcil funcionament perfectament intel·ligible per a qualsevol persona.

Els productes seleccionats de Roca es concentren en modets actuals de sanitari i aixetes, tant per l'espai de cuina com per l'espai del bany-, l'aixeta dutxa extraible Amura amb la pica de cuina Jockey: els monocomandaments de la dutxa; la pica abocador Garda, acompanyada d'un polsador de peu.

En l'espai del bany. s'ha presentat veranda, el nou model de lavabo amb barrejada electrònic del qual l'aigua surt just quan la mà s'hi apropa a 10 centímetres i es tanca automàticament al cap de 30 segons. Veranda conté una instal·lació elèctrica, un tub amb diàmetre de 16 mm des de l'aixeta fins a la font d'alimentació en una petita caixa encastada darrere el lavabo o bé a sota, passant el cable elèctric de l'aixeta per orifici inferior. L'aixeta pot ser alimentada opcionalment per una caixa de quatre piles alcalines, el seu consum és molt baix. Quant l'aixeta avisa que s'han de canviar les piles, es disposa encara d'uns quants dies per fer-ho. L'aixeta també incorpora un sistema de parada de seguretat davant de qualsevol fallada de subministrament elèctric. Es pot seleccionar la temperatura mitjançant una maneta frontal.

Aquest pany patentat funciona mitjançant petits impulsos que es donen al pom en sentit contrari al seu gir, i a la sisena posició s'obre automàticament- Els avantatges són obvis.

En no utilitzar clau, ja no existeixen els mencionats riscos a què la clau està subjecta. I d'altra banda, s'ha de destacar que l'usuari pot canviar la combinació tantes vegades com vulgui, mitjançant una senzilla operació en la qual s'inverteixen només uns segons. En el seu disseny i execució s'ha tingut en compte l'estètica i ia funcionalitat a fi que harmonitzi perfectament tant un entorn sobri com el que predomini l'elegància. Els materials que s'utilitzen en la seva fabricació són de la més alta qualitat.

Més informació: Soler, S A Telèfon 938 4 1 22 93

Més informació: Companyia Roca Radiadores, S A Telèfon 933 66 12 00. HttpJ/www.roca.es.

FERROLI

La caldera ecològica S'ha escollit el producte específic Domitop, la caldera mural ecològica de gas acompanyada d'un parell de radiadors d'alumini dels models Xian i Europa, així com d'un condicionador mural Smile, del tipus Split-system. El Domitop conté un sofisticat sistema de microprocessador que permet la utilització de l'electrònica digital i funciona tant en calefacció com en aigua calenta sanitària. Es poden ressaltar la bomba amb sistema de purga automàtic muntat directament al damunt de la bomba i el funcionament de la temperatura adaptable, activat mitjançant la connexió d'una sonda exterior (opcional) a fi d'aconseguir economies importants. El rendiment del model F 24 E es caracteritza per un rendiment útil superior al 92%. A més, cal destacar els sistemes antibloqueig durant un període d'inactivitat prolongada, de protecció antigel que s'activa quan la temperatura de l'aigua baixa per sota de +6 °C, i d'autoregulació de la flama i, per tant, de la potència tèrmica aportada en funció de ía necessitat efectiva.

Més informació: Férroli Espana, S A Telèfon 9 1 661 23 04. Httpi/Avww.ferroli.es.

SOLER I PALAU

Extracció remota La campana sense motor d'extracció remota destaca com a producte seleccionat, a més a més d'un extractor extraplà per bany de la sèrie Decor 100. L'extracció remota és un nou concepte per a la ventilació de cuines. L'objectiu d'aquesta proposta és doble; per una banda, allunyar de la zona de cocció l'element extractor i el soroll que produeix, i, de l'altra, una capacitat més gran d'evacuació de fums. L'extracció consisteix en la instal·lació d'una campana o grup filtrant sense motor sobre la zona de cocció i un element extractor intercalat en qualsevol punt del conducte d'evacuació de fums fins a una distància de 20 metres. La sortida de fums pot ser lateral, cap a un conducte general, o per la coberta.

L'extractor helicocentrífug amb una capacitat d'extracció de 800 mVhora és regulable des del comandament de la campana.

Més informació; Soler & Palau. Telèfon 935 7 1 9 3 00

Linfòrmitiu SEG

SIMÓN

FAGOR

KNAUF

Bonic i fàcil d'instal·lar

Tecnologia avançada a la cuina

Envans flexibles

Ha presentat la nova sèrie d'endolls Simón 82 que conté una àmplia gamma de colors, per exemple de metall, grafit, marfil o blanc, sempre en combinació opcional amb els marcs de colors diversos o blanc. Les característiques d'aquesta sèrie són les solucions innovadores i la facilitat d'instal·lació. Els mecanismes es munten amb tres referències: la tecla, el marc i el mecanisme. El muntatge del marc es un sistema de subjecció mans lliures i el suport autocentrant facilita la fixació al mecanisme amb una simple pressió. El marc i la tecla lluminosos, de consum tres vegades inferior a un neó convencional i aplicables a garatges, serveis públics, restaurants o hospitals, aixJ com l'indicador d'accés lluminós o l'endoll amb tapa articulada, formen part de la Sèrie 82 de nova tecnologia de senyalització.

Més informació: Simón, S A Telèfon 933 44 08 00. Http^www.simon-sa.es

Les plaques Touch de Fagor incorporen una avançada tecnologia i estan dotades de prestacions pràctiques i segures. La facilitat de neteja, gràcies a una superfície totalment llisa, es combina amb la facilitat d'instal·lació, ja que les plaques Touch poden estar instal·lades damunt de qualsevol tipus o marca de forn, els fogons sempre tindran un gruix mínim de 30 mm. La desconnexió automàtica de seguretat es posa en marxa quan en acabar un procés de cocció la placa queda encesa per descuit, i la gestió de potència que, dins del possible, evita que els focs actuïn tots alhora, a fi d'aconseguir un consum més regular i eficaç, són aspectes innovadors, com també la mida dels focs dobles o el foc "paeller" gegant de 28 cm de diàmetre. Més informació: Fagor. Tetèfon 934 77 11 77

TARKETT SOMMER LINOSOM

LEVEL BOX

A favor de les persones Amb la nova plataforma de bany Level, model Califòrnia, que té com a objectiu augmentar el benestar de les persones, es distingeix per les característiques i solucions constructives amb tecnologies i materials d'última generació. És una plataforma de bany arran de terra sense cap mena de barrera arquitectònica, de superfície àmplia (1200 x 900) amb una alçada de 55 mm. perfectament encaixable en el guix del paviment. El matenal resina Tecni-Foam és antilliscant i fàcil de netejar. El pes és de 16 kg i té un sòcol de 2 cm en ires costats, amb el desguàs a dreta o esquerra, i un sifó registrable manualment. El disseny permet una total evacuació de l'aigua sense que s'escapi ni una sola gota d'aigua a l'exterior.

Més informació: Level Boi, S.L Telèfon 933 63 10 05. HttpVAvww.ieveUxo.com.

Un producte natural En els espais domèstics de la casa construïda per materialitzar i fer de suport als productes i materials seleccionats de l'exposició DIDO Disseny Domèstic, s'hi ha instal·lat una combinació de quatre colors de Linosom als terres dels espais corresponents a la cuina, el bany, la sala í el rebedor de la casa. Linosom és el linòleum de Sommer, un producte natural i vegetal fet de farina de suro i de fusta, oli de lli, tela de jute, barrejat amb pigments de colors naturals, fabricat segons un sistema artesana! i ecològic. És fungicida i bactericida de forma natural. Es un paviment lleuger que frena la transmissió del so mitjançant un aïllament acústic de 7/8 decibels, molt adequat per a instal·lacions esportives i altres equipaments públics com és ara escoles, hospitals, biblioteques, oficines o indústries d'alta tecnologia. En els països nòrdics, ja fa molts anys que Linosom s'aplica a tot tipus d'espais domèstics i es distingeix dels altres paviments per les seves qualitats acollidores, resistents i còmodes en el manteniment. Linosom es pot instal·lar en obra nova i finques antigues i rehabilitades.

Més informació: Tarkett Sommer. 932 65 59 4 1 .

L'empresa Knauf, des de la seva fundació a Alemanya en l'any 1932, ha perfeccionat el procés constructiu dels sistemes Knauf d'envans flexibles, que continua sent un producte d'un interès totalment actual. Els sistemes Knauf poden servir d'envans separadors o de sostre continu o corbat, són plaques de guix laminades i s'utilitzen conjuntament amb estructures metàl·liques anticorrosives amb perfils de diferents amplades, de 48, 90 i 100 mm, que permeten incorporar-hi llana de roca o fibra de vidre, o bé instal·lacions elèctriques i sanitàries. Les plaques de guix procuren un aïllament acústic i tèrmic, són resistents al foc i hidrófugues. S'augmenta els graus d'aïllament, posant doble placa o incrementant el gruix de les plaques. Així es pot aconseguir un aïllament acústic fins a 65 decibels en cada costat, un aspecte tècnic a tenir en compte a l'hora de construir sales multicinemes o hotels. Els avantatges pel que fa a l'execució de la construcció són múltiples, es guanya temps, i es simplifica l'estructura amb possibilitats d'incorporar-hi xapes metàl·liques per reforçar-la.

Més informació: Knauf. Telèfon 933 77 36 24.

ESPECIAL TELECOM---

QUNZENA JUNY 2001

ONí

Infrastructures com uní de telecomunicacions njj y9 e v o l u c i ó d e l e s t e l e c o m u nicacions en els darrers anys està arri1bantL també al nostre habitatge i incideix directament en la nostra forma de viure, en el treball i en l'ocí.

Els serveis de telecomunicació a l'habitatge permeten que avui sigui possible parlar de: • Rebre multitud de canals de TV, terrestres i de satèl·lit, analògics i digitals, codificats ona • Que a través de la línia telefònica o del cable i, fins i tot del satèl·lit, puguem connectar el nostre ordinador a Internet, etc.

• Que a través del cable sigui possible una alta ïnteractivitat que ens permeti comprar,

juraran

estudiar, veure la pel·lícula de vídeo que vulguem i quan vulguem, etc.

Avui en dia, la demanda d'aquests serveis creix progressivament i la seva incorporació als edificis ja construïts comporta la instal·lació "agressiva" de cables, caixes, canaletes... que molt sovint s'han de fer passar per patis interiors allunyats del lloc on és et televisor, la qual cosa comporta foradar les parets de l'habitatge i que el cable es vegi i, a banda, significa un elevat cost per a l'usuari.

El Reial decret-llei 1/1998 sobre infraestructures comunes d'accés a les telecomunicacions fixa un marc de compliment obligat perquè aquesta problemàtica no afecti els edificis

tècnic te

jn bon equipament...

i|

...com aouescésuncom^J

1HBBL

1a

Vi-

seva fcim

seguretat.

i HI LUMACAR TeL93152l2tl·B*rcaloia

T«193 457 3800 • PCUCEOT

de nova construcció i defineix el que s'entén per serveis de telecomunicació i el seu àmbit d'aplicació, que inclou també l'adaptació dels edificis ja construïts.

El Reglament de desenvolupament d'aquesta Llei, aprovat pel Reial decret 279/1999 defineix quatre normes tècniques que afecten tots els edificis d'habitatges regulats per la Llei de propietat horitzontal, però distingeix entre edificis de nova construcció i els ja construïts (veure quadre).

ElI text que q«

s'acompanya ha estat

extret de la publicació

Infrastructures

comunes de telecomunicació,

Noma tècnica d'infraestructura comuna de

títot que

pertany a la col·lecció Documents a

telecomunicacions per a la captació, l'adaptació

l'Abast i la distribució de senyals de radiodifusió sonora

que

prepara

el

Centre

de

Documentació deí Col·legi. El document

i televisió, procedents d'emissions terres i de satèl·lit.

inclou tota la normativa aplicable a les infrastructures que cal preveure en els edi-

Norma tècnica de la infraestructura comuna de

ficis per a l'accés als serveis de telecomu-

telecomunicacions per a l'accés al servei de

nicació, a més d'instruccions per a la

telefonia disponible al públic.

redacció dels projectes tècnics i exemples d'aplicació. El preu és de 1.650 pessetes.

Norma tècnica de la infraestructura comuna de

Els professionals interessats poden adqui-

telecomunicacions per a l'accés al servei de

rir aquest document al Servei d'Informació del Col·legi, ai Centre de Documentació i

telecomunicacions per cable.

a les Delegacions. També es pot adquirir per

Especificacions tècniques mínimes de les

NO

Internet

(www.apabcn.es/tecnica/

renart/docuaba.htm).

edificacions en matèria de telecomunicacions.

Així. en un edifici de nova construcció hem de preveure-hi la ubicació dels diferents

ficacions

queden

regulades

pe!

Decret

172/1999.

Els professionals que ens dediquem a aquesta tasca hem de fer l'esforç d'introduir aquest nou paràmetre de qualitat als edificis i

recintes, registres, canalitzacions, e t c , d'a-

En un edifici ja construït, no serà possible

questes infraestructures. descrits i dimensio-

complir aquesta norma quan es plantegi d'ins-

als habitatges, de manera que faci senzill l'ac-

nats a les "Especificacions tècniques míni-

tal·lar una infraestructura comuna de telecomu-

cés als serveis de telecomunicació.

mes de les edificacions en matèria de teleco-

nicacions i s'haurà de buscar la solució més

municacions". A Catalunya, aquestes especi-

adequada en funció de l'estructura de l'edifici.

®

•i 5EC0NA QKNZENA | U N t 1001

Instal·lacions per a infraestructures comunes de telecomunicacions | | ~ ï objecte de legislar en I L matèria d'infraestructura comuna de telecomunicacionsrauen la necessitat, generada durant els últims anys, de garantir el dret a tot usuari a rebre i a escollir els serveis de telecomunicació actuals i futurs, basant-se en una coherent previsió d'espais. És amb aquest objectiu que s'aprova la primera llei d'infraestmctures comunes de telecomunicacions (ICT) (Reial decret 1/1998 del 27 de febrer) establint un marc jurídic basat en la distribució dels serveis de telefonia bàsica, televisió per cable, ràdio i televisió terrestre i via satèl·lit.

Èarcelona

Aquesta llei i els posteriors decrets que s'han elaborat fins en l'actualitat, afecten totes les edificacions sotmeses a règim de propietat horitzontal; és a dir, les edificacions plurifamiItars i unifamiliars adossades sotmeses a aquest règim, bé siguin de nova construcció o per sol·licitud de reformes majors.

Punts que caracteritzen ta llei Actualment, i gràcies a la nova legislació, es poden oferir solucions constructives i tècniques molt més harmonioses i intregrades dins l'edifici. Atès el gran salt que hi ha hagut en

JL·

INGENIEF#-S T E L E C O M L J N I C A C I C I N E S

PROJECTES

TELECOMUNICACIÓ

• Assessorament en la fase de projecte ° Assessorament en l'execució de l'obra • Gestions administratives i legals ° Preus competitius

L'enginyeria de telecomunicació Bdera Catalunya. Un equip humà jove i amb experiència, sempre aportant qualitat ab projectesiserveialcient.

project@barcetonaingeniercs.com C7 Manuel de Falla. 1 1 . 2 ° I". Barcelona 1 é t 9 3 2 M 8 6 2 4 93 205 09 43 Fax 93 204 86 24

matèria de telecomunicacions darrerament, és habitual veure en edificacions antigues cables que baixen peí pati de llums per poder tenir

presa de TV-Sat, dificultats a l'hora de donar serveis de telefonia de diferents operadors, la doble línia ..., la limitació de preses de telèfon

L'Informatiu SEGONA QUNZI

i RTV, la impossibilitat d'accés a la televisió per

estances massa grans per a un servei que

cable i serveis LMOS, que sembla que final-

encara no és operatiu i està molt poc estès, sí

ment s'imposaran.

que és veritat que actualment bona part de

Ara, amb aquestes millores, es preveuen

Catalunya està cablejada o sinó en procés

les canalitzacions i espais per garantir el pas de les plataformes digitals de RTV-Sat només connectant l'antena parabòlica als equips de

Decrets posteriors

la capçalera, sense baixar cables; un mínim de

i administracions

dues línies telefòniques per habitatge (telèfon

implicades

Posteriorment al primer Decret, va sortir

t mternet) propietat de la comunitat, que es

la llei del Govern central que la desenvolupa-

poden connectar a l'operador desitjat; i un

va, va ser el Reial decret [279/1999 del 22 de

nombre mínim de preses de TF, RTV-Sat i

febrer, publicat el 9 de març); és a dir, des

TVCA en funció del nombre d'estances de l'ha-

d'aquell moment, tots els permisos d'obres

bitatge.

que afectessin les edificacions subjectes a la

Finalment, la normativa també té en

nova normativa, l'haurien de complir. Més

compte la previsió dels espais per a ta

endavant, la Generalitat va aprovar un nou

instal·lació de la televisió per cable, que tot i

decret (172/99 del 29 de juny), on liberalitza-

que des de l'àmbit de la promoció hi ha hagut

va molt més la normativa d'àmbit estatal i en

motius de polèmica pel fel de preveure unes

reduïa els espais dedicats a aquesta matèria.

Finalment, l'any passat, la Generalitat va regular jurídicament la normativa d'accés al servei de telecomunicació per cable mitjançant els decrets 116/2000 i el 117/2000 referents a la captació i distribució de les senyals de radiodifusió. Aquestes noves normatives de les quals la Generalitat en té competències d'aplicació han estat impugnades pel Govern centra!, i el resultat és que actualment -pendents de resolució judicial- les dues, la catalana i l'espanyola, tenen vigència i són aplicables.

Aquesta diversitat de decrets ens porta problemes als tècnics, ja que regularment poden aparèixer circulars

Primeres Jornades de telecomunicacions aplicades a l'edificació organizades per La Salle

E

n el marc de les jorna-

tres, en radiofreqOències o via satèl·lit). Va

des tècniques sobre sistemes de

afegir que la modificació del Decret també

telecomunicació aplicats a la construcció,

és complicada, perquè implica l'àrea de

organitzades pel Centre de Xarxes i Serveis

construcció civil i afecta molts camps com

de Banda Ampla {CeSBA) - u n dels centres

són les responsabilitats dels distints

de

tecnologia

agents de la construcció i fins i tot temes

d'Enginyeria i Arquitectura La Salle-, el

de medi ambient. Finalment, també s'im-

responsable d'Infraestructures Comunes

posa arribar a una coherència entre les

de

distintes administracions, ja que la iCT

transferència

Telecomunicacions

de

(ICT) de la

Generalitat de Catalunya, Tom Solé, va pre-

esta regulada en les legislacions autonò-

sentar una proposta de modificació del

mica i central.

Decret que regula les instal·lacions de telecomunicacions que han d'incloure's en els edificis de nova construcció. Segons Lara Alonso, directora d'aquestes jornades, "e! sector es troba en una època de transició entre l'aparició de la ICT i la necessitat de regulació de les noves tecnologies".

Les

Primeres

Jornades

de les

Telecomunicacions en l'Edificació es van concloure amb noves conferències sobre televisió digital, antenes i porters automàtics i cables per a la normativa de les ICT. Una visita al laboratori d'ICT del CeSBA va tancar els actes. Aquesta trobada ha comptat amb la participació d'un total de 200

interpretatives,

El projecte presentat suggereix una

impugnacions i avisos per part d'una adminis-

ampliació de les actuals característiques

tració que no s'està complint la seva normati-

tècniques que s'exigeixen als sistemes de

va. Això ha espantat alguns promotors i arqui-

canalització, tant l'exterior com l'entrada i

proporcionar formació i consurtoria ats pro-

tectes que ens demanen habitualment de

dispersió dins dels edificis, de manera que

fessionals del mercat amb la recent apari-

quina manera cal treballar per no tenir proble-

professionals del sector. £1 CeSBA es va crear amb l'objectiu de

signifiquin una millora en les infraestruc-

ció del nou marc legislatiu, així com asses-

mes amb les administracions. Actualment i

tures per a la transmissió dels serveis.

sorament en projectes d'infraestructures

paral·lelament a la propera fundació del

Amb aquesta finalitat, els tècnics han

comunes de telecomunicacions en edificis

COETC

establert una nova graduació dels barems

singulars no previstos per la llei.

(Col·legi

Oficial

d'Enginyers de

Telecomunicacions de Catalunya), s'ha creat

tècnics, vinculats a les dimensions, la

una comissió d'experts en la qual tenim repre-

topologia i el nombre d'habitatges de cada

sentació comitiva, per tal de col·laborar amb la

immoble. Així mateix, la proposició plan-

Generalitat i redactar un nou decret d'àmbit

teja que l'usuari final disposi de més

català que doni una visió una mica més amplia

d'una entrada de serveis de telefonia.

i acurada respecte a l'actual legislació. &

cable, televisió i xarxes a la casa. i que fins i tot inclogui la petició d'afegir un cable voluntari destinat a serveis de porteria automàtica.

/rgerrém, S.C.P.

Amb l'organització d'aquestes jornades. Enginyeria i Arquitectura La Salle reafirma la seva voluntat de convertir la uroversitat en punt de trobada i fòrum de debat entre professionals, tecnologia i empresa. En aquest sentit, i en aquesta ocasió, a través de! CeSSA. l'entitat promou i participa activament en l'anàlisi sobre Fapiicació de les noves tecnologies en la

La proposta presentada ahir a La Salte encara no ho ha estat, de presentada, a la

construcció tant des det seu aspecte tècnic com legat.

»

Generalitat per a la seva aprovació. Es tracta d'un primer treball en què Solé va assenyalar que "hi han de participar el màxim d'experts en enginyeria de tefeco-

ftincres

municacions, abans que es debati en orga-

de les Telecomunicacicns

Jurades

ntsmes oficiate".

Solé també «a destacar la drfeuttat

a Entjnpria i fcquitectn La S i f c .

d'establir un marc Eegal sobretesICT, ate-

fleciates i cxatitaciom: I. CatnHfnrki fenligç Z Ittcmtes tTmsattxioas de tetecomumC K M H Mferàn / superien (ftm - IOTS)

4.C S.C 6. taOUadó Manar * /taori

sos ets ritmes diferents d'implantació defe

Per i més ^ í ^ r r a i t j :

serve»s de comunicacions a Catalunya, <

OpScn W.6W93M

també per la rapidesa amb que aeneu i se superposen nous modefe tecnològics per a la transmissió de c a n u a c a c o n s

toies-

Projectes d'infraestructures comunes de telecomunicacions [ P I 28 de febrer de 1998 es I C l va publicar en el BOE el Reial decret llei 1/1998 sobre infraestructures comunes en els edificis per a l'accés als serveis de telecomunicacions. S'entén com a tals, els serveis de: • • •

Captació i distribució de ràdio i TV terrestre i via satèl·lit Accés al servei telefònic bàsic Accés al servei de telecomunicacions per cable

À m b i t d'aplicació: • Tot edifici d'ús residencial o no, sigui o no de nova construcció, que estigui acollit al règim de propietat horitzontal (Llei

•

tècnic titulat competent [enginyer de telecomunicacions) i visat pel Col·legi professional.

Projecte tècnic: Amb l'objectiu de garantir que les xarxes de telecomunicacions a l'interior dels edificis compleixin les normes tècniques previstes, no es concedirà autorització per a la construcció o rehabilitació integral d'un edifici, si al corresponent projecte arquitectònic no s'hi adjunta el que prevegi la instal·lació d'una infraestructura comuna de telecomunicacions, signat per un

Serfin R.V. es una enginyeria de telecomunicacions preparada i legalitzada per assessorar i realitzar instal·lacions de telecomunicació.

Especialitzada en la realització de projectes i certificacions d'ICT (Infraestructures Comunes de Telecomunicació). La nostra infraestructura ens permet poder assessorar i col·laborar tant amb el promotor, a l'hora de decidir els serveis de telecomunicació que vol incorporar en les seves promocions, com amb l'arquitecte, en el moment de plantejar la infraestructura de telecomunicacions, i amb el mateix instal·lador, en

49/1960) Edificis arrendats per un termini superior a un any • Als complexos urbans que disposin d'elements comuns

la realització i posada a punt de la instal·lació. £1 nostre departament tècnic és a càrrec d'un enginyer de telecomunicacions que podrà realitzar els projectes d'ICT que calguin incorporar en els vostres projectes o construccions (també projectes adaptats per a habitatges unífamiliars).

Si és del vostre interès, un representant de Serfin R.V. pot passar a visitar-vos. 45

Disenado para ofrecer calidad de vida.

También al instalador.

Ràpido de instalar, solo requiere de dos hi los conectados a la fuente de alimentación. Fàcilmente adaptable a las diferent es necesí dades debído a su sistema distribuido.

Fiable, basado en la tecnologia LONWORKS de Echelon.

Intuitivo por su sencillez de programación. Sin duda, el único sistema domótico que también piensa en la calidad de vida del instalador.

rtuny. 17-19 08191 RUBÍ Barcelona

: 93 588 31 02 : 93 697 37 02

: VENTAS. 93 588 13 45 . VENTAS:93 588 65 25

ENERGIA EN TUS MANOS.

SERFIN R.V. S.L. C/ SANT JOAQUIM. 72 local 08302 MATARÓ (BARCELONA) Tel 937901890-937962224 Fax 937901890 serfin@ctv.es - www.serfin.com

Enginyeria de Telecomunicacions . Projectes dlCT. . Certificacions d'ICT. • Peritatges.

• Informes. .Etc. Instal • lacions . Antenes col- lectives y individuals • Instal • lacions de porters electrònics i videoporters.

Inscrita al registre d'instal·ladors de telecomunicacions de Catalunya amb el N° 194 fttortM CaHvu tf&npmm

f S G O M QunZENA )UNT SOI

Laboratori de telecomunicacions per a l'edificació ÍJ7 ii CeSBA forma part del Centre de Transferència de Tecnologia ide^Ll'Escola d'Enginyeria i Arquitectura La

• Centre comercial.

• Centre empresarial (edifici destinat a oficines). En procés • Centre d'oci.

Salle, de la Universitat Ramon Uull. L'objectiu del CeSBA és la transferència de tecnologia i coneixement sobre el mercat de les telecomunicacions, l'electrònica i la seva aplicació en l'àmbit de l'edificació, i ser l'enllaç per donar a conèixer al sector empresarial els serveis de què podran disposar com a usuaris i els que podran generar aquests com a empresaris.

Després d'una experiència altament positiva en el món del cable, tant per a empreses i col·laboradors que s'hi implicaren com per a la Universitat, i després d'havef desenvolupat diverses jornades divulgat i ves sobre les ICT {Infraeslructures Comunes de Telecomunicacions) orientades a diversos col·lectius (operadors, instal·ladors, enginyers, arquitectes...) hem impulsat una nova iniciativa relacionades amb les ICT i els serveis de telecomunicació i electrònica aplicats a l'edificació. L'objectiu d'aquesta iniciativa s'ha centrat en la creació d'un grup de treball dedicat a la investigació i desenvolupament d'aquestes tecnologies. Aquest grup de treball, desenvolupat a partir de la imparcialitat i el coneixement d'Enginyeria i Arquitectura La Salle, està format per representants dels diversos sectors implicats: • •

Operadors de telecomunicacions Col·legis i associacions d'enginyers i arquitectes • Universitats • Fabricants, proveïdors i instal·ladors d'equipaments relacionats amb els serveis de telecomunicació i electrònica •

• Hotel. Finalitzat • Hospital. Finalitzat • Escola (biblioteca). En procés A partir d'aquí, es desenvoluparà tota la documentació tècnica necessària per dotar els diferents entorns dels serveis següents: • Serveis previstos en la llei d'ICT; - Telefonia bàsica •RDSI

els serveis i infraestructures que inclou la normativa d'ICT més serveis de telecomunicació i electrònica aplicables a l'edificació.

Projecte de serveis L'objectiu és crear un projecte d'una tal envergadura que inclogui la instal·lació de tots

els serveis relacionats amb les telecomunicacions i l'electrònica que són d'aplicació avui.

El projecte preveu els casos següents, pel que fa a entorns arquitectònics: • Bloc d'habitatges.

• Urbanització (conjunt d'habitatges unífamiliars adossats i independents).

• • • • • • • •

- Telecomunicacions per cable - TV terrenal analògica i digital • TV via satèl·lit analògica i digital Oomòtíca Telemàíica (xarxa de dades) Tecnologies XDSL Tecnologies sobre xarxes de cable HFC Distribució de vídeo Sistemes de seguretat (intrusió, incendis...)

Sistemes d'alimentació ininterrompuda Porters electrònics i videoporters

L'objectiu d'aquest projecte se centra en el coneixement de les distintes solucions que les empreses dels diferents sectors ofereixen actualment i en l'establiment d'un punt de referència per al disseny d'infraestructures que proporcionin els serveis citats en edificis singulars no previstos per l'actual normativa d'ICT. &

Institucions i administracions públiques d'àmbit autonòmic i estatal

Objectius El grup de treball d'ICT es va crear amb dos objectius a curt termini, que detallem a continuació:

Creació d'una pista d'entrenament d'ICT Aquesta pista té unes dimensions aproximades de 90 m*. Preveu la instal·lació de tots

Pera més informació: Laboratori de Serveis de Telecomunicacions Aplicades a l'Edificació CeSBA (Centre de Xarxes i Serveis de Banda Ampla del CTT La Salle) Pg. de la Bonanova, 8 08022 Barcelona Tel. 932 90 24 41 - Fax 932 90 24 43 ictcesbadsalleurl.edu www.salleuri.edu/cesba.

L 'Aportació d'Unex a les ICT Unex, fabricant líder, especialista en conducció, lligat, fixació i senyalització de cables, té presència en el mercat des de 1964.

En la seva condició de líder i especialista, Unex ha col·laborat en el desenvolupament del Real Decreto-Ley 1/1998, de 27 de febrer, sobre ICT i el Reglamento Técnico Regulador de les ICT aprovat pel Real Decreto 279/1999, de 22 de febrer i en el Decret de la Generalitat de Catalunya 172/1999, sobre canalitzacions i infraestructures de radiodifusió sonora, televisió, telefonia bàsica i altres serveis per cable en els edificis.

Aquests textos legals tenen l'objectiu que els edificis prevegin una infraestructura com que disposi de la capacitat suficient per permetre el pas de les xarxes corresponents als serveis de telecomunicacions presents i d'implantació futura, de forma que faciliti a aquests l'ús compartit de l'esmentada infraestructura, des d'una perspectiva de lliure competència.

Les canals protectores són una de les tècniques d'instal·lació acceptades pel Reglament Regulador de les ICT i pel Decret de la Generalitat de Catalunya. Aquestes són petites galeries de serveis en muntatge superficial de secció rectangular i fabricades en material aïllant Compostes per una base en forma de "U" i d'una coberta practicable estan destinades a suportar, conduir i protegir els cables que allotgen, el que configura la personalitat de) sistema i com element constructiu. Els seus avantatges respecte als sistemes d'instal·lació convencionals la converteixen en la solució Ideal per a aquesta infraestructura comú per

Mínims costos de la Ínfraestnictura. La seva secció rectangular aprofita al màxim la secció disponible pels cables, minimitza la repercussió de l'espai necessari pel pas de la infraestructura, estalvia temps d'intervenció en la seva instal·lació i ofereix una fàcil compartimentadó.

Seguretat Complint les especificacions tècniques fixades en la reglamentació de les ICT, les normes de producte amb les marques de qualitat NF (Franca) i VDE (Alemanya), i les normes en vigor d'aplicació obligatòria en els edificis com NBE CPI-96 (Norma Bàsica d'Edificacio-Condicions de Protecció contra Incendis, que estableix els requisits de reacció al foc dels materials utilitzats, exigint classificació M1 en determinats locals i recorreguts).

Estètica. El seu perfil rectangular, disseny, acabat superficial, color i possibilitat de pintat els permet adaptar-se a qualsevol entorn reduint l'impacte visual de les conduccions d'Enllaç, Principal i Secundària en els seus recorreguts interiors per garatges, patis, escales o replans i exterior per façanes.

Funcionalitat És una previsió d'espais per a l'entrada de serveis futurs i de fàcil manteniment pel seu sistema de coberta practicable que permet la instal·lació de nous cabies o retirar els existents. No precisa obres per tractar-se d'una instal·lació superficial.

Per últim, Unex ofereix a tots els col·legiats, un assessorament personalitzat a través dels nostres tècnics a les nostres oficines comercials.

CD-ROM

Base de dades de productes Unex Aquest CO-ROM facilita la tasca d'elaborar els Piu)eclB» Tècnics, permetent processar una informació de forma fiable i compatible amb els programes habituals de treball.

6 seu contingut ós: a) Banc d» p n w s per a programes de Pressupostos i Medicions com TCO-2O00,

Menüs. Presto, Sspre. Gest. etc (aproximadament 2900 partides d'obra sagons les opcions de muntatge ds la norma UNE 20-»80-5-52) amb preus de referència de matern1 oe mà d'obra, plecs de condoons i grafies associats. b) Banc de plecs en tomat RTF.. c) Bene de plànols :• deULa&tormat DWG. dl Banc de plànols d j M M H r i format C

• Rafael Carrtpatans. 15-17 • 08903 LHosprtalet de Uob^gat (BarwtaTa) "W 93 333 87 00 • Fax 93333 5 6 5 8 • www.tf·sxorg • «-mai: unexOunex.org

EMPRESES

Poliglas participa a la fira Climatització 2001 Poliglas ha estat present, com a firma expositora, en la IX Edició del Saló Internacional d'Aire Condicionat, Catefacció. Ventilació i Refngeració (Climatització), celebrat del 28 de febrer al 3 de març a la Feria de Madnd.

Poliglas. divisió d'aïllament del grup Uralita i empresa amb vocació europea i líder en ets sectors de l'aïllament i il·luminació natural, ha presentat en aquest certamen els seus productes de la gamma GLASOAIR. GLASCOAIR és la solució que Poliglas ofereix per a les instal·lacions d'Aire condicionat i calefacció. La gamma GLASCOAIR, composta per panells i mantes de llana de vidre, proporciona un notori aïllament termoacústic i una seguretat pròpia del seu caràcter no combustible. El desenvolupament tecnològic a què Poliglas ha sotmès la fabricació de la gamma GLASCOAIR assegura, en tot moment, una immillorable qualitat d'ambient, adequant-ne les condicions dintre dels paràmetres de conformitat i tenint en compte els requisits de temperatura, humitat i neteja de l'aire, circula- AL-dB, producte exclusiu de Poliglas, estan ció i renovació d'aquest. previstos d'una llengüeta (mascle-femella), Gràcies a la rigidesa i lleugeresa dels pro- coneguda en el mercat com a "de cantell", que ductes, i al seu ràpid sistema de muntatge, proporciona una major rigidesa i perfecció en l'instal·lador i el projectista sempre trobaran el les unions dels conductes. Gràcies a la rigideproducte idoni a les exigències de cada ins- sa dels seus panells i als seus revestiments de Kraft-alumini, aquest producte permet constal·lació.

Poliglas, per a aquesta ocasió, va comptar truir conductes de climatització adaptats a amb la presència d'un instal·lador en l'estand el altes velocitats amb mínimes pèrdues de càrrequal va fer demostracions en directe a totes ga, essent un excel·lent producte per a la consaquelles persones interessades en el sistema trucció de conductes de climatització en locals GLASCOAIR. mostrant tot el procés de cons- amb exigències de control acústic: cinemes, trucció dels conductes d'aire condicionat i cale- teatres, estudis de so, hotels, sales d'actes, oficines, habitatges, etc. facció amb el producte GLASCOAIR AL-dB. Els panells de llana de vidre GLASCOAIR

Poliglas és l'única empresa europea que

Banc "Sitges" de Mago El banc Sitges és una reproducció exac- impossibilitat de poder aconseguir un model d'ita del model original instal·lat al passeig marí- guals característiques en el mercat. La solució tim de Sitges a principis del segle passat. La ha estat proporcionada per l'empresa Mago seva configuració d'estil clàssic, amb relleus Divisió Urbana a través del seu departament de en els recolzabraços i mènsules sota el seient, Peces Prefabricades a Mida, on s'ha reproduït a rematat amb aplicacions de ceràmica en el la perfecció el model i fabricat un determinat respatlter, li proporciona una singular elegàn- nombre d'unitats destinades a substituir les cia. El banc Sitges ha estat vinculat sempre al deteriorades. La "donació" ha estat impecable i mobiliari urbà de l'emblemàtic passeig subu- l'objectiu de mantenir en aquell entorn aquests rens, essent un dels elements urbans identifi- elements urbans tan característics ha estat aconcats com a part integrada d'aquest entorn tan seguit a plena satisfacció. conegut de la Blanca Subur.

L'agressió ambiental, i sobretot la de Més informació: caràcter vandàl·lic, ha degradat sensiblement Manufactura Mago aquest tipus de bancs, la qual cosa va inquie- Telèfon 938 93 31 45 tar els responsables municipals atesa la lnfoemagogroup.com • www.magogroup.com

fabrica els quatre materials aïllants més usats en l'edificació i la indústria en llana de vidre (GLASCOWOOL), llana de roca (GLASCOROCK)t poliestírè extrusionat (GLASCOFOAM) i poliestirè expandit (GLASCOPOR).

Per a més informació: Maria Franquesa Servei de Premsa Poiiglas Milanesado, 6 baixos • 08017 Barcelona Tel. 932 06 55 52

Fax 932 80 01 55 ivprensa@lv55.com

ASEFA: resposta àgil, personalitzada i propera ASEFA, companyia d'assegurances especialitzada en el sector de la construcció, ha apostat per l'aproximació als seus clients i mediadors com a mitjà per complir un clar objectiu empresarial: oferir una resposta àgil, personalitzada i propera. D'aquesta manera.

ASEFA assegura, encara més. la qualitat del servei que la caracteritza.

Així doncs. ASEFA amplia la seva xarxa comercia! i el passat febrer va inaugurar les seves oficines de Tenerife, Granada, Oviedo, Valladolid i Alacant. Els actes de presentació van ser presidits per Alberto Toledano, director general d'ASEFA i van comptar amb la presència de Tomàs Martin, director de l'Area d'Operacions.

ASEFA ha incorporat al capdavant d'aquestes oficines un equip seriós de professionals amb una dilatada experiència en el sector: Santa Cruz de Tenerife: Carlos Suàrez • Cruz Verde, 2 1 ; Granada: Adolfo Vargas - Plaza del Campillo, 2; Oviedo: Pablo Legerén - Gil de Jaz, 4; Valladolid: Mariano Sacristan • Claudio Moyano, 4 ; Alicante: Juliàn Gonzàlez - Av. Aguilera, 36.

ASEFA renova l'agraïment a la nombrosa assistència empresarial, institucional i premsa d'aquestes ciutats. Igualment, agraeix la confiança que els seus clients han dipositat en la companyia, raó que ha fet possible l'expansió que mereixen.

Més informació: ASEFA Claudio Coelto, 73 (Madrid) Tel.: 917 81 22 00

CATALANA DE

( 9 /

PERFORACIONS, SLA.

PERFORACIONS HORITZONTALS DIRIGIDES I INVESTIGACIONS DEL TERRENY AMB EL SISTEMA GEORADAR

CATALANA DE PERFORACIONS, S.A., originada fa 40 anys i pertanyent al grup AQUACENTER, és una empresa especialitzada en perforacions verticals i Perforacions Horitzontals dirigides.

PERFORACIONS HORITZONTALS DIRIGIDES (PHD) CATALANA DE PERFORACIONS, S.A. utilitza una tecnologia suau que substitueix les obertures derasespel procediment de perforacions subterrànies dirigides.

Es tracta d'una instal·lació subterrània que minimitza l'aixecament de carrers i aceres.

Conseqüentment, es redueix la brutícia, el soroll o les parades de trànsit habituals ocasionats per la obertura de rases, especialment en zona urbana.

El procediment consisteix en una perforació pilot iniciada en una cata d'entrada, per la qual s'introdueix un capçal de .^^^Ü^MB^^^^^ perforació dirigida. Aquest perfora un microtúnel ^^^^^^^^^^3^^^d^_ mitjançant la injecció de

líquid

a alta

pressió dfl^B^B^B^B^H^B^B^B^HI^ regulada.

perforat es transporta per | ^ ^ ^ ^ ^ ^ P J ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ |

partida o de sortida.

El terreny al punt de

fl^^^^llfiSBsS^B^BUB^Bl

A través d'ones ^ ^ H K 0 J 9 M B K J Q ^ ^ * 4 ^ ^ | transmeses per un emissor ^P^^*^^~ 'J*TOF^ÍÈÍB&^^

es coneix en tot moment

suspensió

*.^%^^ ,?flpp^

a

electromagnètiques ' a " a n c a de perforació,

la situació del capçal i

permet dirigir la * perforació per tal d'evitar qualsevol tipus d'obstacle.

Aquest mètode ràpid, net i ecològic permet la instal·lació de serveis^al com electricitat, aigua, gas, comunicacions,...així com la col·locació de tubs sota TTj^rfreàtic, drenatges marins, regeneracions de platges, de&wyaminacions de Jejjp»f^!íconstrucció i ampliació de col·lectors,...

SISTEMA DE GEORADAR Lectura i interpretació del terreny El sistema de Georadar és un mètode d'investigació geofísica indirecta que utilitza la propagació d'ones electromagnètiques per a la localització de tot tipus de serveis, murs, restes arqueològiques... o per determinar estructures geològiques superficials.

Mitjançant una antena de freqüència adequada, els resultats obtinguts es transmeten a un ordinador i són degudament processats i interpretats.

Al mateix temps, es realitza una planimetria i es confecciona un plànol amb la situació exacta dels serveis localitzats.

Aquest mètode ens permet dissenyar el perfil més adient de I; Perforació Horitzontal dirigida.

CATALANA O£ PERFORACIONS. S-AO. MB)W. 8.08259 - FONOLLOSA (feratett)

T*338X60.49/11-Fix

93SX. 6a 49/31

Imagine una conexión a Internet siempre a su medida

Telefónica Data le ofrece una Conexión a Internet pròpia de una gran compartia, capaz de crecer con total flexibilidad según las necesidades de su empresa. Oisfrutara de una conexión permanente, ràpida y segura, que le permftira mejorar su competttlvidad, encontrar nuevas vías de comunkadón y tener presencia en Internet para mostrar su negodo en todo e) inundo. Ademàs, al disponer Telefónica Data de su pròpia Red Global con cobertura nadonal e internacional, tendra garantizada la mayor calidad y fiabilidad en sus comunicaciones, con

Soluciones de Conexión a Internet para Empresos

las mas avanzadas fundonatidades. G H I Telefónica Data podra construir una conexión siempre a su medida para desarrollary hacer crecer su empresa en Internet.

SI desea mas Infonnaciòn coniurtc a su Asesor de Telecomunlcaciones o lla me al

'Jéiefvnica