J O
L L E G Í
D ' A P A R E L L A D O R S
I
A R Q U I T E C T E S
T È C N I C S
D E
B A R C E L O N A
Sant Patró de Catalunya Torneu-nos la llibertat E
' E passat 8 de maig, ia
i periodista Gemma Nierga va llegir, a ia sala d'actes del Col·legi d'Arquitectes, la conferència "L'arquitectura de Puig i Cadafalch". del desaparegut crític d'ari Alexandre Cirici Pellicer. Aquest text s'ha-
El noticiari Façana fotovoltaica al Museu de ía Tècnica de Terrassa
Ta
via mantingut inèdit des del moment en què. el 10 de març de 1966, l'aleshores delegada gubemativo en va prohibir la lectura instants després d'iniciar-la el mateix Cirici. Aquesta conferència s'havia programat amb motiu de la inauguració
de l'exposició La Casa d'Argentona de Puig i Cadafalch, que era la primera que es feia sobre l'arquitecte modern i sta-noucentista després de la guerra civil. Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 - Barcelona. 1956) va destacar comaarquitecte,
però també com a urbanista, polític, historiador, arqueòleg i acadèmic. Profundament catalanista, va fer instal·lar dalt de tot de la Casa de les Punxes un Sant Jordi amb la llegenda "Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat". <í
Entrevista Jeroni Vinyet i Gemma Giralt, arquitectes tècnics
Punts de vista ï\2 Museu d'Arquitectura, un projecte obert
El reportatge Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra
NO
Per Annemieke van ce F;ç
Quadern central: Assemblea Extraordinària de Col·legiats
PRIMERA QUINZENA JULIOL 2001 Preu = 2 €
\17
El pressupost, l'amidament i el plec de condicions són només el principi del que Presto pot fer amb el seu projecte
ama estàndard damidaments i ,
postos per a l'edificació i ot
dvB, amb vint mi"
•
recursos de Windo
j£t:r
- —• t •--': -
AutoARQiplanelIsDXF.
Oracions i procedències.
•jo
Seguiment de costos amb pressupostos paral·lels de cost i venda, i planificació econò i costos previstos
v_ v
-
Més de cent fab icants de producte.
Suport dels quadres de preus per a edi-
eg en el format < e Presto,a ne preuE
generació automàtica del plec de con-
èxtasi dibuixos < eCAD.
dicions.
111 ï =
=
~
—
• I de costos reals global o per cer de cost,
'
'
J
J
"
en format HTML, p postar ' publica
• Amidaments, pressupostos, temps, control de costos
Presto8 ÏÏI
I'ns si vol rebre un CD-ROM amb informació més detallada, concertar una demostració o rebre una oferta
Soft S.A. - Santíslma Trinidad 32, 5° Madrid 28010 • Tel. [+34] 914 483 540 - Fax [+34] 914 484 050 - soft@soft.es • www.softes
TEMA
L'arquitectura de Puig i Cadafalch La periodista Gemma Nierga va llegir, el 8 de maig, una conferència inèdita d'Alexandre Cirici i Pellicer sobre Puig i Cadafalch, una conferència que va ser prohibida fa 35 anys per ordre governativa Jorai Pareto / COAC
lexandre Cirici i Pellicer i Josep Puig i Cadafalch han tornat a l'actualitat. I ho han fet de la mateixa manera en què se'ls va 'veure' ara ja fa més de 35 anys. El proppassat 8 de maig, la periodista Gemma Nierga va llegir, al Col·legi d'Arquitectes, la conferència "L'arquitectura de Puig i Cadafalch" que el desaparegut crític d'art Alexandre Cirici i Pellicer va intentar pronunciar, infructuosament, el dia 10 de març de 1966, en plena Caputxinada, abans que el delegat governatiu en prohibís la lectura. Tot va començar una tarda de la primavera de 1966 a la sala d'actes del Col·legi d'Arquitectes. El llavors degà de la institució, Antoni Moragas, era un dels tancats al convent dels Caputxins de Sarrià, encerclat des de feia dies per la policia. La tensió era, doncs, més que evident. I Cirici, que ho va notar, va iniciar la conferència amb molt de nerviosisme. Al cap de pocs minuts, la sala clamorejava el nom del degà mentre que el públic i el mateix Cirici prorrompien en aplaudiments. La conferència tot just havia començat. Instants després de l'ovació a Moragas, e! delegat governatiu, que ocupava un llrc a la taula presidencial, va murmurar unes paraules a Cirici: la conferència quedava suspesa. I inèdita fins als nostres dies. Què va escriure Cirici sobre Puig i Cadafalch? El text contenia un exhaustiu repàs per l'obra de l'arquitecte modernista a qui, justament en aquells dies, el Col·legi d'Arquitectes dedicava l'exposició "La casa d'Argentona de Puig i Cadafalch", la primera que es feia sobre aquest arquitecte desprès de la Guerra Civil. La lliçó magistral de Cirici sobre Puig i Cadafalch començava tot situant l'arquitecte modernista en el seu contexte històric: els primers anys del segle XX. "La situació històrica de Puig i Cadafalch cavalca sobre èpoques diferents, de ta! manera que podem dir que és el darrer dels modernistes i el primer dels noucentistes. Cronològicament, Puig es trobava una mica aïllat entre aquests dos grups. Aquesta situació de pes es veu reflectida en la seva obra. que no presenta una homogeneïtat de fons i reflecteix un canvi profund de perspectiva històrica", assegurava Cinc i.
Gemma Nierga llegeix la conferència d'Alexandre Cirici Pellicer sobre l'arquitecte modernista. Trenta-cinc anys abans, Cirici va ser obligat a suspendre'n la lectura per indicació del delegado gubernativo.
L'època rosa Si no hagués estat suspesa, la conferència de Cirici hauria parlat de les tres èpoques (rosa, blanca i groga) que es poden diferenciar en l'obra de Puig i Cadafalch. L'època rosa coincideix amb les primeres obres de l'arquitecte, "filles exactes de la mentalitat terratinent, de la seva fe en l'ànima col·lectiva, el sentit sagrat de la casa rústica de terra endins, el prestigi feudal del castell, l'aspecte històric, aristocràtic, dionisíac, simbolista i somiador". Se la coneix per època rosa. En diem època rosa perquè els seus edificis més típics són de rajola nua, molt inspirats per l'historicisme arquitectònic de Domènech i Montaner, i les troballes artesanes, també medievalistes, deGallissà. A l'estranger, potser el paral·lel més proper el trobaríem a l'arquitectura alemanya d'un Messel, que a les famoses construccions Wertheim emprava un neogòtic modernitzat i àdhuc a la gran obra de rajo-
la que era la Borsa d'Amsterdam, de Berlage, construïda des del 1893, quan Puig i Cadafalch venia d'acabar la carrera. La seva primera obra arquitectònica, la casa Marti del carrer Montsió (1896) és una mena de manifest d'aquest populisme historicista i artesà. El programa de la casa Garí, el Cros, d'Argentona (1900), o de la tan semblant casa Macaya, del passeig de Sant Joan Í1901), concreta el fenomen de !a fidelitat de l'expressió popular d'una manera més pura. "Les estructures de la composició -apuntava Cirici- deriven d'un tipus tradi-
cional de façana catalana dels segles XV o XVI, de fa mateixa manera que els patis amb escala exterior que puja a la planta noble. Puig té cura de no mventar-hi cap forma. És nou l'esperit d'abundor i de sana alegria que hi domina, però cada detall és pres, escollit, entre solucions ja preexistents, d'arquitectura històrica o popular. Sovint són monumentalitzacions de solucions rústiques, quelcom com les harmonitzacions de cançons populars que podien fer l'Alió o e! mestre Miüet." La casa Amatüer és l'obra més completa i de més qualitat material de la primera
EL
&il· JLJUOL ;xi
TEMA
època de Puig. "Hi ha el detallisme, el gust
La casa del baró de Quadras (1906),
per la sorpresa, la utilització de ia ceràmi-
contemporània a la pròpia casa Puig d'Ar-
ca, l'esgrafiat. la forja, el vitrall, les llace-
gentona, és. escriu Cirici, "el cant del cigne
ries, l'escultura, les gelosies i tribunes al
del decorativisme medievalesc". Sota l'al-
pati de llum filtrada, l'heràldica i les divi-
tissima teulada bruna amb lluernes de tes-
ses, l'abundor de temes històrics, la monu-
ter de fusta, d'un wagnerianisme exagerat,
mentalització de temes de la casa rústica,
la façana és dominada per la gran tribuna
com la finestra coronella o la llinda en arc
apaisada de regust flamíger, que vola sobre
conopial dentat. Però hi ha també l'element
mènsules estranyament asteques. Aquesta
wagnerià, la suggestió del nord, a la silueta
tribuna és un espai intermediari entre la
escalonada del traster, com d'una casa gre-
claror de fora i la llum filtrada de l'atmosfe-
mial de Bant o de la plaça del Ròmer de
ra mtimista. Un fet notable és l'aparició, a
Frankfurt, afirmació de simpatia irraciona-
l'interior, com a separació entre els salons i
sta i simbolista", va escriure Cirici.
la galeria volada, d'un ordre de columnes
Al mateix període pertanyen uns altres
jóniques de fust amb èntasi molt inflat i de
dos edificis especialment importants, la
volutes enormes, intent de generalització
casa Terrades, anomenada Casa de les Pun-
del que podríem anomenar ordre mallorquí,
xes (1904-1905) i la casa del baró de Qua-
tan constant als patis senyonals de la Ciu-
dras (1907), totes dues a la Diagonal bar-
tat de Mallorca, on posen la nota rosada del
celonina, i força a prop l'una de l'altra. La
seu marbre polit.
:nmera, rigorosament contemporània de la
L'element decisiu de l'època rosa no va
casa Werheirn de Messe! i de l'acabament
ésser el marbre polit, malgrat que s'hi
de la Borsa d'Amsterdam, de Berlage. és de
troba, sinó ei maó, sobretot emprat a través
pocs mesos anteriors a les grans obres gau-
de les seves possibilitats, tan extraordinà-
dinianes de la casa Bati Ió i la casa Milà. La
ries, del maó de pla. Aquesta tècnica, deri-
Casa de les Punxes és, segons Cirici, "la
vada de la volta fullada italiana, havia
més wagneriana de les obres de Puig, una
entrat a Catalunya el segle XIV, al claustre
obra que reuneix els prestigis aristocràtics
de la Cartoixa de Montalegre, i havia que-
muntanyencs de la silueta de castell a tot
dat, especialment a les voltes de l'escala,
un conjunt d'elements significatius".
com un orgull dels paletes catalans. Els
EL
TEMA
•CADAFALCH
>u PRIMERA QUINZENA JULIOL 2001
pïrïsme britànic i del seccessiontsme aus-
5
afirmant que l'obra de Puig i Cadafaích era
tríac. Ciricï va escriure el 1966 que "la
"una síntesi successiva d'allò que conviu
casa de Pere Company, la més secessionis-
generalment d'una manera barrejada a l'o-
ta de les obres de l'època blanca, amb
bra de tots els homes. L'element espontani,
columnes cilíndriques sense capitell i una
biològic, tel·lúric, informà la seva primera
tribuna suaument panxuda, malauradament
etapa. L'element reflex, de contactes, d'in-
ha estat desfigurada per un tirol gris i pol-
fluències, de cultura, definí la segona. L'e-
sós en lloc de l'estuc ja groc clar i una pin-
lement il·lusori, les utopies, definí la darre-
:ura impersonal del ferro, també grisa, que
ra. Però per sota de totes tres, hi ha una
ha fet desaparèixer el verd i l'or de les rei-
força que el posa molt per sobre dels que,
xes. Conserva el groc, en canvi, la seva casa
com ell, encarnaren un historicisme, un
personal, del carrer de Provença, amb tri-
populisme, o un eclecticisme: un amor
buna sinuosa".
immens pel seu treball i el seu sentiment poètic, veritable o il·lusionat, d'una terra i d'un poble". í È
L'època groga El groc, color de l'or. cobri sistemàticament els edificis de l'última època de Puig capitalisme
Foto de portada: Relleu mitològic de Sant
c:alà. "L'arquitectura mesurada, clara i
Cadafalch,
apoteosi
del
Jorói 3 la casa Amattler, obra de l'escultor
cívica, higiènica i practica, empírica, cedeix
Eusebi Arnau. La fotografia és de Javier
el lloc a un monumentalisme que vol ésser
García-Die (Chopo).
barroc, àulic, inflat, sumptuari i arbitrari. Si •jpoca rosa feia olor de camps i de mun^-lyes, i evocava la poesia de Verdaguer; si ;poca blanca respirava atmosfera de ciu"-.: i de prosa de Xènius, l'època groga seni inTipuls imperialista que la porta a identificar-se amb tot el Mediterrani i a vincular-se amb l'energia americana. La mentalitat del temps ja no és la de Verdaguer ni la de Xènius sinó la de Cambó", afirmava Cirici. Es important adonar-se que, en aquesta etapa de l'apogeu capitalista, Puig treballà per a obres públiques, com ara l'Exposició Universal o el projecte de la plaça de Catalunya, que ell volia en forma d'un cercle, que hi ha quedat, però que ell pre-
arquitectes del Modernisme varen fer seva
punt dolç, ai moment de les concrecions i
aquesta tècnica, fins aleshores amagada,
de la institucionalització". Les obres d'a-
veia més gran i enfonsat, a la manera de
però que la sinceritat del material nu, impo-
quest esperit no són monumentals com
Trafalgar Square. Treballà també per a
sada per Domènech, feia visible. Gaudi va
podien ser-ho les del grup historicista, sinó
cases destinades a oficines, com les de la
ésser qui millor va emprar ambres, soleres i
residències familiars per a la classe econò-
Via Laietana, una de les més importants de
voltes de full d'una manera més variada.
micament forta amb gust per la senzillesa.
la Barcelona de l'època, la casa Pich de la
Puig i Cadafalch. per amor a l'artesa-
És el grup de construccions de Puig que es
plaça de Catalunya. La casa Pich és el pri-
ma. va jugar sovint amb els efectes de l'o-
caracteritza pel seu perfecte estucat blanc
mer intent d'assimilació de l'arquitectura
bra iaterícia. Cirici explicava en la seva con-
als exteriors, als patis i a molts interiors.
americana a Catalunya, bàsicament inspirat
ferència que un exemple d'aquests efectes
Aquest grup és abundant, a partir de la casa
en l'obra de Sullivan. El cos principal de
era "el cobricel de l'escala de la casa Maca-
Trinxet del carrer Còrsega, prop de Balmes
l'edifici assenyala el primer intent d'arqui-
ya, amb una sèrie de voltes exemptes,
(1904), contemporània de la de les Punxes,
tectura sense ornament i de desenvolupa-
sense carcanyol. Però enlloc no va treure'n
però que inicia ja el nou estil. Cal vincular-
ment horitzontal de la finestra, segons la
tan partit com a la fabrica de Cassimir
hi la casa Muntades del Tibidabo, la torre
solució dels magatzems Carson de Chica-
Casarramona. de Montjuïc, del 1911. edifi-
Capella (1909). i la casa Company, del
go, que Sullivan realitzà el 1899. Malau-
ci tot de rajola, de silueta que fa pensar en
carrer de Casanovas-Buenos Aires, que rebé
radament una reforma recent ha desfigu-
la de Westminster, pel seu ritme de verti-
el premi de l'Ajuntament de Barcelona el
rat aquest edifici, llevant-li els dos tho-
cals i la seva torre dominant, i que va cobrir
1911.
totalment amb voltes de casquet esfèric. El
lois jònics i entristint el seu caràcter en
Hi ha que pensa que aquesta època de
record de Gaudi tan evident a la fàbnca
Puig i Cadafalch
Casarramona, es troba també en una altra
•secessionista'. En les seves obres d'aquest
obra tardana, de pedra desbastada. amb
grup, hi trobem una ordenació simple, un
façanes d'aparell d'espina de peix, la casa
estalvi de la decoració, un caràcter relativa-
de la viuda Pastor, al cim del Tibidabo".
ment modest, que són ben nous a la seva
es podria
anomenar
obra, a banda del somriure blanc de les
L'època blanca
seves parets. Les formes són suaus. Els tes-
Si l'epoca rosa es l'època de i'idealis-
ters mixtilinis, arrodonits: els pinacles fan
me irracionahsta. d'arrei rústica, l'època
forma de bola; els arcs i els marlets, en una
blanca és. en paraules de Cinci. "aquella
nova forma trilobulada sense punxes, dolça-
en què Puig i Cadafalch va tomar al seu
ment sinuosa. Hi ha elements trets de l'em-
disfressar l'estuc groc, tan romà, amb una disgregació grisa del ciment. La conferència mai acabada de Puig i Cadafalch acabava
Informat i u ©apsbcn. es
N OT I C I A R I EL
El Periódico de Catalunya va fer el passat 10 de maig una taula rodona sobre construcció i urbanisme sostenibles al nostre Col·legi. Hi van participar Ramon Roger, secretari per a Actuacions Concertades, Arquitectura i Habitatge de la Generalitat; Imma Mayol, presidenta de la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona; Jordi Portabella,
NOTICIARI
president de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà. Rafael Romero, president de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) i Xavier Bardají, president del Col·legi. La crònica que presentem a continuació és del periodista Alberto Larriba.
Ciutat sostenible Fomentar la cultura de la sostenibilitat exigeix el compromís de tots els agents de la construcció i també dels ciutadans fi T urbanisme és un element l^_
"fonamentar
per a jutjar si una
societat "és sostenible o no", declara Jordi Poríabella. Per al president de l'Institut del Paisatge Urbà, l'urbanisme es debat entre ciutat compacta i ciutat difusa, i ciutat monxèntrica o ciutat policèntrica. El concepte de sostenibilitat
s'acosta més al
model de "ciutat compacta i polïcèntrica". La ciutat compacta, explica Portabella, permet "apropar d'una forma més clara el transport col·lectiu", oferir un "millor servei" i disposar un tipus d"'infreestructures menys extensives". La ciutat policèntrica facilita que "els desplaçaments de proximitat siguin més curts" i afavoreix la "cohesió social", A aquest concepte, cal afegir-hi un tercer eix: {'"equilibri entre la ciutat construïda i la ciutat en construcció", afegeix Portabella. En parlar d'urbanisme i construcció sostenible cal diferenciar entre "estratègies de sostenibilitat"
i "estratègies de qualitat
Aquestes dades són del tot "insostenibles",
tadora té dues dimensions: "ia reutilització
creu que "hi ha un excés de demanda i una
ambiental", opina Imma Mayol. Les prime-
afirma Mayol. Per tant. advoca per adoptar
dels residus" i "l'efecte social". Per al pre-
oferta restringida artificialment".
res incorporen, a més de les estratègies
"decisions polítiques que inverteixin la lògi-
sident de l'Institut Municipal del Paisatge
un Pla d'Infraestructures
mediambientals, la dimensió socioeconòmi-
ca del mercat".
Urbà. "l'horitzó del Barcelonès és l'edifici,
{PIU) que "faciliti la connectiviíat entre les poblacions de l'entorn metropolità de Barce-
Reclama
Urbanístiques
ca i la dimensió sociocultural. L'estratègia
La sostenibilitat és un concepte "molt
no el mar". En aquest sentit, la rehabilitació
d'urbanisme sostenible significa "subvertir
ampü i abstracte", que té molt a veure amb
"és una de les mesures principals per acon-
lona i la capital", ja que "les infreestructures
la lògica del mercat imperant". Aquesta fun-
la "qualitat de vida", sosté Xavier Bardají.
seguir la sostenibilitat de la ciutat", declara.
actuals estan saturades". Per millorar les infraestructures, diu Romero, és necessari
ció correspon a les administracions, diu
Més del 50% de l'energia, de l'aigua, dels
Rafael Romero opina que "l'urbanisme
Mayol. I posa dos exemples.
materials no renovables utilitzats i dels resi-
actual és insostenible". Per què? La reper-
"respectar el medi ambient". No obstant,
L'un és el "districte 22 @", un model
dus que es generen provenen de la cons-
cussió que té el preu del sòl en el cost final
encara que regular la gestió dels residus de
d'urbanisme sostenible on "conviuen dife-
trucció, enderroc i l'ús dels edificis. Davant
d'un
rents tipus d'activitat econòmica". Aquesta
d'aquestes xifres, cal preguntar-se "què suc-
puguin comprar un pis a Barcelona". Qui té
molts ajuntaments de Catalunya encara "no
habitatge fa que "molts joves no
la construcció és "competència municipal",
iniciativa és una aposta clara de "ciutat
ceeix al procés constructiu". Segons el pre-
les competències en aquest assumpte?, es
disposen de t'ordenança corresponent", cosa
compacta". Però per consolidar aquest pro-
sident del Col·legi, s'imposa "treballar el
pregunta; "la Generalitat i l'Ajuntament",
que fa que gestionar els residus de la cons-
jecte és necessari comptar amb un Pla
mètode", ja que la construcció és un sector
respon. El president de la CCOC està a favor
trucció quedi en mans dels mateixos "cons-
Director d'Infraestructures (PDI) que esta-
"poc procliu als canvis". Potser caldria plan-
d'iniciatives com el 22© i les leones de la
tructors", adverteix.
bleixi criteris de qualitat ambiental. "Can-
tejar-se "rehabilitar més i construir menys",
ciutat compacta i policèntrica, sempre que
viar la lògica de la construcció" és un altre
apunta Bardají.
"no s'oblidi el present". Romero denuncia que "la construcció és
públic és subvertir la lògica del mercat",
Impulsar la rehabilitació
el sector econòmic més intervingut pública-
diu. "El 22@ és present", destaca. Qüestio-
pas que s'ha d'afrontar. L'Estat espanyol, assenyala, és un dels països de la UE amb més destrucció del patrimoni immobiliari, amb un nombre molt elevat d'habitatges secundaris i desocupats i on el creixement de la construcció és superior al demogràfic.
Imma Mayot reivindica l'actuació de l'Administració local. "Invertir en transport
El nivell de rehabilitació a Barcelona és
ment", però aquest intervencionisme "no ha
na que "l'únic criteri per fer funcionar la
alta, remarca Portabella. En els darrers anys
deixat funcionar el mercat". Les polítiques
societat sigui l'econòmic"
s'han rehabilitat entre un 15% i un 20% de
sostenibles s'han pres, en gran part, des de
"l'habitatge sigui únicament un valor finan-
les façanes dels edificis. L'activitat rehabili-
"l'actuació privada". El president de la CCOC
i rebutja que M
cer", quan, a criteri seu. és un valor d'ús".
EL
NOTICIARI
MEDI
AMBIENT
Linfomatiu PRIMERA Q U B ^ N - Jt'L'OL ÏOO
\r de la taula rodona i Xavier Bardají També critica que la globalització es regeixi
Rafael Romero, Imma Mayal i Jordi Portadella. El m o d e l
urbanístic
que més ha apostat per "la innovació" en els
territorial". El president del CAATB entén
per "criteris econòmics" i estigui en mans
Ramon Roger creu que el canvi de sen-
projectes arquitectònics. Els professionals
que cal l'esforç de tots els agents que inter-
d'"organitzacions que no tenen un control
sibilitat a favor de la inversió en transport
de la construcció han d"'arriscar" per "ima-
venen en el
democràtic". Tampoc "la liberalització del
públic davant el transport privat és "inqües-
ginar les cases del futur" i proposar "noves
"fomentar el convenciment". La sostenibili-
sòl promoguda pe! PP ha aconseguit abara-
tionable". Fins al 1985 la relació era de 8 0 -
solucions arquitectòniques". En aquest sen-
tat té molt a veure amb la "complicitat glo-
tir el cost de l'habitatge", exposa.
20 a favor del transport privat: En aquests
tit, Roger defineix "la
bal" de tots per a aplicar criteris sostenibles
moments, la inversió en transport públic és
dels edificis".
I m a g i n a r l e s c a s e s del f u t u r
multifuncionalitat
de dues pessetes per cada pesseta destina-
Per a Jordi Portabella, el desequilibri
da a transport privat. El gir és "espectacu-
entre intervenció pública i privada es pro-
lar", afirma. Roger creu que el sector públic
dueix com a conseqüència que "el mercat
no ha d'entrar en la polèmica sobre el preu
ha tingut un excés de concentració de poder
de l'habitatge en una situació de lliure mer-
en poques mans". Quan passa això "les lleis
cat, ja que "el cost d'un pis és el resultat del
del mercat no funcionen" i és aquí quan "la
pacte entre el que compra i el que ven". La
intervenció
procés constructiu
per a
i mediambientals. Ara per ara, "la sostenibilitat no és un factor competitiu", opina Bardají.
Ramon Roger: "Les noves generacions exigiran als professionals solucions tecnològicament avançades"
Resposta a les necessitats Roger es mostra optimista davant el futur, ja que cada cop més "les noves generacions exigiran als professionals de la cons-
compensar
funció del sector públic resideix en "actuar
aquest desequilibri". "No és veritat -diu Por-
en les famílies i trams de renda que no
Els sistemes urbans han basat la seva
des". Mayol està d'acord amb aquesta refle-
tabella- que els elevadissims preus dels
poden accedir a un habitatge digne" i en
competitivitat en l'ocupació extensiva del
xió, encara que apunta que "la capacitat de
pisos a Barcelona i que determinats col·lec-
"fomentar la rehabilitació".
sòl. Aquesta tendència s'ha de "frenar",
respondre a les necessitats encara és
pública
intenta
tius socials no puguin accedir a l'habitatge sigui responsabilitat de l'Administració". En tot cas. la responsabilitat és "compartida" entre sector públic i privat. "Qui !egis!s sobre el Pla d'Habitatge és l'Estat, qui p:: aplicar el Pla d'Habitatge és la Generalitat, i l'Ajuntament té les mans lligades; només
Imma Mayol: "No ens conformem amb el maquillatge ambiental, fem transformacions sostenibles"
pot fer petites intervencions que mai modificaran el mercat", explica.
Jordi Portabella: "La rehabilitació I és un dels elements per aconseguir la sostenibtlitat de la ciutat"
assenyala Imma Mayol, que llança les pro-
baixa". Segons Romero, això succeeix per-
postes següents: "Contenir l'ocupació del
què "el mercat està emmanillat". Per a
nou sòl en el planejament de Barcelona",
Roger, fa falta més "cultura sostenible".
"'millorar i rehabilitar els espais urbans" i "planificar globalment el sistema de parcs urbans". Mayol considera que tant el sector públic com el privat han de "canviar de xip" respecte a la construcció i l'arquitectura
Jordi Portabella indica que "tots els dis-
sostenible. Segons el seu parer, s'ha de
senys dels habitatges haurien de tenir en
"combinar norma, convenciment i experièn-
compte elements de caràcter energètic". La
cia".
sostenibilitat. diu. passa per un concepte
energètics globals siguin positius. "No ens
d'estalvi sense detriment de la qualitat de
conformem amb el maquillatge ambiental,
vida de les persones. L'"eficiéncia i l'eficà-
fem transformacions sostenibles", proposa.
També és clau que els balanços
2010 costa mig bilió de pessetes; la linia 9
Per a Ramon Rogef. el debat de l'urba-
del metro val 250.000 milions de pessetes
nisme sostenible se centra a definir e!ï
Imma Mayol pensa que "l'Administració hauna d'incloure els criteris sostenibles dins
de "donar exemple de bones pràctiques" i
ció de! sistema energètic. També en el tema
d'utilitzar sistemes eficients i eficaços.
Rafael Romero: "Si deixem que el I mercat funcioni, aquest està en condicions de fer una construcció sostenible"
de les normatives habituals"; també hauria
cia" són dos conceptes clau en l'ús i l'elec-
relacionat amb l'aigua és importantíss;Portabella informa que el PD1 2 0 0 1 -
trucció solucions tecnològicament avança-
Xavier Bardají: "Cal la compliciI tat de tots per aplicar criteris sostenibles i mediambientats"
"promoure les obres sostenibles". Un bon reclam per fomentar la sostembihtat en la construcció seria patit un edifici sostenible, que servís de "punt de referència" per al sector. Per això es necessita la parttdpacio
i la integració tanfàna a través de l'Autoritat
models de "territori, ciutat i arquitectura".
del Transport Metropolità (ATM) representa
Catalunya defensa un model
55 milions de viatges mes a l'any. "Això és
oberts i ciutat compacta", que aposta per un
E' rè?:e píssa per fabncar edificis amb
fer sostembilitat", destaca. Es ceri. reco-
"creixement connectat a la metròpoli pree-
"més qualitat, més durabilitat, més confort,
mercat funcioni, aquest està en condicions
neix, que "la sostenibtlitat depèn de la inter-
xistent", transformant les zones urbanísti-
que respectin el medi ambient i que siguin
de fet una construcció sostenible", sentencia Romero.
d'un "líder" que "arrossegui" la majoria de
d'"espai5
venció pública", però "també depèn de l'ac-
ques amb usos actuals. No obstant, aquesta
més barats que l'any anterior", afirma
tuaciò privada". Perquè tot això funcioni, cal
part és la "més difícil" de gestionar urba-
Romero.
"crear sinergies en l'àmbit públic-prrvat".
nísticament. Quant al model d'arquitectura.
Xavier Bardají destaca que el bé immo-
reclama Portabella.
Roger assegura que l'Administració es la
biliari posseeix un factor únic: "la srtuacw
professionals, encara que "si deixem que el
9
PPJMEflA Q U M Z t N A JUUOC 2001
L'energia del sol Una façana fotovoltaica per al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
E
l passat 23 de maig, el
_ . . . conseller d'Indústria. Comerç i Turisme. Antoni Subirà, inaugura la Façana fotovoltaica de colors instal·lada al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya {mNACTEC) al centre de Terrassa. Es tracta de 400 n f de camp fotovoltaic adreçat a captar l'energia solar i a transformar-la en energia elèctrica aprofitable per al Museu, una de ies més grans instal·lacions d'aquest tipus en un nucli urbà. L'any 1996 l'Ajuntament de Mataró ja va apostar per ies energies no contammants instal·lant una façana fotovoltaica a la seu de la seva biblioteca (vegi's L'INFORMATIU 97 del setembre de 1996). La idea del projecte sorgeix des de la direcció del Museu i gràcies a la col·laboració dels veïns. La façana fotovoltaica s'ha instal·lat en una paret mitgera d'un edifici d'habitatges ubicat a la banda nord del Museu. Aquesta mitgera amb el seu pati de llums obert a l'exterior, no semblava el teló més adequat per presidir l'entorn del mNACTEC. Així que es planteja de revestirla amb una façana decorativa i a la vegada productiva, fent-ne alhora un símbol d'identitat per a la ciutat de Terrassa. La nova Façana té 527 mòduls fotovoltaics col·locats damunt d'una estructura metàl·lica prefabricada, lleugerament separada de l'edifici, i inclinada respecte de la vertical (185), per tal de permetre'n el manteniment des de l'exterior i de captar una radiació solar més elevada S'han fet servir dos tipus de mòduls, els estàndards, amb cèl·lules monocnstal·lines blaves d'alt rendiment, i els translúcids, també amb cèl·lules monocristal-iines blaves, magenta i daurades que permeten el pas d'un 10% de la radiació solar. Si bé els mòduls blaus tenen una eficiència de conversió de la llum solar en electricitat superior a la dels altres dos, s'ha
La façana fotovoltaica de colors instal·lada al Museu de la Ciència i la Tècnica (mNACTEC) optat per prioritzar els criteris estètics i divulgadors per davant d'una certa funcionalitat. Ei resultat és una façana lleugerament corbada de tres colors diferents que varien la seva intensitat cromàtica en funció de la irradiació solar. Les cèl·lules fotovoltaiques agrupades en cadascun dels panells estan formades principalment per silici, es disposen intercalades entre un vidre laminat amb una pel·lícula antireflectiva, per millorar l'absorció, i un plafó de plàstic protector (opac o translúcid segons la seva ubicació dins la façana). Els fotons de la llum, que contenen
energia, empenyen els electrons del material semiconductor de la superfície de la cèl·lula. La diferència de potencial entre les parts de ia cèl·lula provoca un corrent elèctric. Dins d'un panell, les cèl·lules s'agrupen en sèrie, sumant-se així les tensions i mantenint-se el corrent. Els panells s'agrupen en subcamps i cada subcamp es connecta a un ondulador que transforma el corrent continu en altern, apte per injectar a la xarxa elèctrica. La producció elèctrica de la façana fotovoltaica del mNACTEC té una potència màxima de 39,7 kW (en condicions òptimes de radiació i angle d'incidència) i produeix uns 40 MWh anuals, el que representa un 15% de la demanda del centre. Quan es produeix excedent d'energia, aquesta s'exporta a la xarxa de la companyia subminis'radora. El projecte ha estat finançat per la Unió Europea (Direcció General d'Energia. DG XVII) mitjançant el programa Thermie d'Emergies Renovables (24 milions), per la
El conseller Antoni Subirà i el director del museu. Eusebi Casanellas
Direcció General d'Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya i pel mateix Museu (52 milions), amb ajuts de patrocini de Caixa de Terrassa. En la conferència de cloenda de Tacte inaugural de la Façana fotovoltaica de colors del mNACTEC. en el qual eren representades les administracions i entitats col·laboradores, va quedar clar que encara ens trobem en un període d'esforç inicial per tirar endavant aquest tipus de projectes d'instal·lacions de producció d'energta no contaminant. Ei rendiment de l'energia fotovoltaica encara avui es molt baix comparat amb el de l'energia provinent de centrals nuclears o tèrmiques, i el cost del kW fotovoltaic tampoc no és de moment competitiu amb el que produeixen aquests tipus de centrals. Per tant, s'ha de continuar apostant pel futur i trobar acords cada vegada més satisfactoris entre les administracions i les grans empreses productores d'energia elèctrica, si volem ser cada dia més respectuosos amb el mediambient. t $
inftxmatiu@apaixn.es
EL
NOTICIARI
ARQUITECTURA
LTnfonnKki PSJMERA
Un equip català dissenyarà el Museu d'Arquitectura de París E
l projecte de l'arquitecte
, Fernando Marzà, el filòsof i escriptor
col·leccions del Museu dels Monuments Francesos i de l'Institut Francès d'Arquitec-
Pep Subirós i la pedagoga Eulàlia Bosch,
tura i que disposarà d'una medíateca públi-
amb la col·laboració de l'arquitecte tècnic
ca especialitzada. Ubicat al cor de la ciutat,
Joan Ardèvol. ha guanyat el concurs inter-
a tocar de la Torre Eïffel. el centre cultural
nacional convocat pel Ministeri de Cultura
vol ser un nou emblema de la capital fran-
francès per fer el projecte museogràfic de la
cesa. El nou centre té previst obrir les por-
galeria moderna i contemporània del futur
tes l'any 2003.
Museu d'Arquitectura de París. Els altres
L'equip integrat per Marzà, Subirós.
dos finalistes del concurs, al qual s'havien
Bosch i Ardèvol és responsable d'un con-
preseniaí 47 equips, eren el despatx d'Eli-
junt d'equipaments culturals i exposicions
zabeth Diller i Riccardo Scofidio. de Nova
com ara l'Espai Gaudí de la Pedrera, la
York i el de François Seigneur i Sylvie de la
rehabilitació i adequació del Museu d'Art
Duré, d'Arles. L'àrea en què intervindrà l'e;
Modern de la Ciutadella, exposicions al
quip català íé més de 2.500 m i s'inte-
CCCB, Fundació Tàpies i La Pedrera. En
grarà en un discurs més ampli iniciat en el
aquest camp, la darrera intervenció ha estat
món clàssic romà. El museu, ubicat ai
l'exposició Oteiza en l'edifici Kursaal de
Palau de Chaillot, formarà part de l'anome-
Sant Sebastià i té en curs de realització un
nada Ciutat de l'Arquitectura i el Patrimoni,
projecte per a l'artista Miquel Barceló a la
un equipament polivalent que recollirà les
localitat mallorquina d'Artà. ©
Joan Ardèvol i Fernando Marzà
Construim espais amb prefabricats de qualitat.
C T R » DE SILS S.H STH. C O L O M Í DE H Ú M E R S
TEL + 34 9 7 2 8 4 3 4 6 7
F M+ 3 4 9 7 2 8 4 3 644
E-IUILpUlus@piefabricatsplan2S.coni
D
I
A
M
A Ç
r
L'ENTREVISTA SNA JUUOL 2001
•^•^r
,
Jeroni Vinyet i Gemma Giralt, arquitectes tècnics 'L'arquitecte tècnic té una funció social" La història comença el 1995,
prefabricats de formigó d'Osona. Giralt tre-
aquest tipus de treballs final de carrera es
aquest contacte entre universitats es manté.
quan Gemma Giralt (Barcelona, 1971} i
balla en una enginyeria de Barcelona i,
portin a la pràctica. Si hagués estat més a
També ha servit, en una vessant mes social,
Jeroni Vinyet (Vic, 1974) coincideixen en un
casualment,
rehabilita escoles al Vallès
prop [Sarajevo) potser, s'hauria pogut tirar
per donar a conèixer la problemàtica dels
projecte d'educació infantil i animació en
Occidental. "A Sarajevo, van anar al Districte
endavant. Però l'escola finalment ha estat
Balcans a la universitat, a escoles, etcètera".
camps de refugiats de la guerra de Bòsnia, a
11, que és l'ambaixada local de Barcelona a
rehabilitada pel Govern de Noruega".
Eslovènia. Tots dos estudiaven arquitectura
la capital de Bòsnia i Herzegovina, i els van
Vinyet (V): "Un projecte d'aquest tipus
tècnica i buscaven una idea per al projecte.
posar en contacte amb estudiants d'arqui-
implica una burocràcia impressionant, ja que
Era mesos abans que acabés la guerra dels
tectura de la ciutat. Aquest mes de maig han
hi entren en joc les diferents administra-
V: "Quan ens vam plantejar el projecte,
Balcans i. a través d'una amiga refugiada a
exposat l'experiència a la sala d'exposicions
cions, per verificar-lo i finançar-lo. Però tot i
teníem clar que no volíem fer-lo purament
Barcelona, van muntar el primer viatge a
de la Delegació d'Osona, a Vic. 1 ens l'han
que el treball és teòric, creiem que ha servit
tècnic. Per alguna cosa hem anat allà".
Bòsnia. "Teníem clar que si ens quedàvem
explicat amb ganes; l'un acaba !a frase que
de molt: arran dels contactes fets a Sarajevo,
aqui, ningú no ens vindria a oferir res. Per
ha començat l'altre".
vam
tant, vam agafar les maletes i ens vam pre-
posar
en
contacte
les
Per què dediqueu tant espai a la contextualitzacíó del projecte?
G: "Crèiem imprescindible explicar les
escoles
causes que havien portat a la destrucció de
d'Arquitectura i d'Arquitectura Tècnica de
l'escola. Per això, el projecte inclou una part
sentar a Sarajevo", indica Vinyet, que actual-
Per a què ha servit ei projecte, sí és teòric?
Barcelona amb la d'allà, i vam propiciar un
més humana, en la qual parlem de camps
ment treballa com a tècnic en una fàbrica de
Giralt (G): "Crec que és molt difícil que
workshop entre les dues ciutats. A més.
de refugiats, experiències personals, htstò-
Ulnformiüu PRIMERA
Fet malbé per la guerra El projecte de final de
divisions que ha patit el territori. L'any
carrera d'arquitectura tècnica Rehabili-
395. va patir la divisió entre l'Imperi
tació d'una escola a la ciutat de Sarajevo
Romà d'orient i d'occident. La divisió
és fruit de tres viatges fets a la capital
entre el món de l'islam i el cristià ha
de Bòsnia i Herzegovina per Gemma
conformat diferenciacions religioso-cul-
Giralt i Jeroni Vinyet, entre el Nadal de
turals en la frontera traçada entre el
1996 i el juliol de 1997. El treball va
Danubi i l'Adriàtic, que segueix el curs
ser va ser presentar el febrer de 1999 i
dels rius Sava i Drma (aquest darrer riu
va rebre un vuit del tribunal.
és, actualment, la frontera entre Bòsnia
L'escola és un edifici construït sota
i Sèrbia).
el domini austrohongarès el 1891, que
La primera part del treball finalitza
està situat a! nucli antic de Sarajevo,
amb la ciutat de Sarajevo, de la qual es
crop de la Biblioteca. Inicialment, l'edi-
diferencia els quatre tipus d'arquitectu-
fici havia estat seu dels jutjats. Després
ra. La part turca de la ciutat, la més
de la Segona Guerra Mundial. Tito el va
antiga, està caracteritzada per edificis
convertir en una escola de primària. Va
baixos. La part austro-hongaresa té edi-
rebre modificacions cap al 1960. Com
ficis de dues o tres plantes, amb molta
que té més alçada que els edificis veïns
decoració. A l'àrea comunista, hi ha
i estava a prop de la línia de front,
blocs de pisos altíssims, racionalistes.
durant la guerra era utilitzada com a
La quarta zona correspon al que es va
trinxera. Així que havia rebut força
construir
impactes. Les finestres estaven trenca-
ceíebrades a la ciutat, i és la més
des i tenia forats d'obús; la fusteria, els
moderna.
paviments, les parets, la decoració i els revestiments estaven malmesos. jgrafia, estils arquitectòn.cs , ceservolupament urbanístic de la ciutat".
després de les Olimpíades
La segona part del treball segueix l'estructura tradicional d'un projecte de rehabilitació. La problemàtica i les pro-
rr.ení i individualització. Així que, com a pro-
El treball segueix una estructura
fessionals, hem d'exercir i a l'hora obrir-nos.
piramidal inversa. En una primera part.
postes d'actuació es van plantejar a par-
L'arquitecte tècnic té una funció social. No
hi ha una memòria de viatge plena de
tir de 14 fitxes i una vuitantena de plà-
pot ser que l'objectiu sigui només fer peles".
sentiments i anècdotes. A continuació,
nols. A través de gràfics i memòries, es
V: "Des de la nostra petita capacitat,
G: "Com a arquitectes tècnics i, per
s'emmarca la geografia, la demografia i
documenta l'estat de l'escola i la inter-
teníem el compromís de fer públic el que
extensió, a qualsevol altre professional que
l'organització administrativa de Bòsnia.
venció que es proposa. •£>
havia passat. Explicar la història del pais era
treballi en el món de la construcció, ens cau
Després, és el torn de la historia del
imprescindible.
destruït,
l'ànima als peus quan entres en una ciutat
país, en què es destaca les diferents
aquesta escola? Perquè hi ha hagut una
com Sarajevo i veus destrossats edificis o
Per què en feu una exposició?
Per què s'ha
guerra". G: "Sí. un fet que havia passat a dues
barris sencers que fins feia poc havien tingut un moviment humà constant. Aquí s'ha-
hores i mitja d'avió d'aquí o una trentena
via d'exercir un compromís".
d'hwes de viatge en cotxe. Necessitàvem
Com vau organitzar la recerca?
donar un punt de vista més ampli, per enfrontar-nos a la saturació informativa a què. desgraciadament, estem ja tant acostumats".
G: 1996,
"En el primer viatge, l'estiu de anàvem a buscar projecte. Vam
necessitar 28 hores seguides de furgoneta, per ambar-hi. Vam conèixer Bòsnia i vam
V: "A través del treball, també intentem
estar dos dies a Sarajevo. Teníem clar que
explicar com és que un estudiant que té la
volíem que fos alguna cosa relacionada amb
mateixa edat que tu et diu: 'he hagut d'anar
la rehabilitació. Ens agradava que fos una
al front, he matat persones'..."
escola. Ens van presentar estudiants d'allà.
G; "...i no he deixat d'estudiar. Perquè les classes no van parar mai."
amb els que vam acabar sent grans amics. Com que tots dos treballàvem, necessitàvem un contacte prou bo, que ens pogués ajuda/.
Sou gent compromesa.
El Nadal del mateix 96, vam tomar. Ara.
V: "Nosaltres, com a persones i arqui-
com que estava nevat, vam necessitar 35
V: "L'escola estava al costat de la
tectes tècnics que estem participant de La
hores. Va ser un viatge d'aixecament de pla-
residència presidencial i no ens deixaven fe-
socketai hauriem de tenir un paper més
nots i presa de dades. Encara vam fer un ter-
fotografies. Tot el que no dibuixessis o escri-
compromès amb l'entom. I creiem q j e tots
cer viatge, l'estiu del 97. al wcrkshop d'ar-
vissis, quedava per fer. Vam fer un munt Ge
ets professionals, des de la seva petita par-
quitectura que et comentava abans, que ens
fitxes, i vam dibuixar les plantes i l'alça:
cel-la. poden obrir-se i tenir una funció
va ajudar a conèner la ciutat millor uròanís-
amb detall de (es façanes, amb les seves
social trencant la tendència actual d'aïlta-
ncament".
Datotogies".
9-
J.M.
m
P U N T S
DE
VISTA
El museu d'arquitectura, un projecte obert fi
a dispersió cultural del
construcció, en què els tècnics i els amstes sempre han tingut un paper important. Un dels objectius d'organitzar les sessions sobre el futur museu seria l'ambició de convertir-lo en un centre catalitzador de moltes tendències culturals presents a la ciutat de Barcelona.
I L segie XXI, deguda segurament al bombardeig constant i poderós que ens afecta des de tots els canals d'informació -electrònic, digital, visual o d'impressió i transmissió ràpida- i crea un impacte als costums i comportaments soc iocultu rals de la societat actual, incita a concentrar i reservar espais destinats a determinades parcel·les de la cultura. El concepte de museu té el seu origen en l'antic museion grec, el lloc de les muses, les nou filles de Zeus i Mnemosme; per tant. l'indret de la creació artística i de la memòria ha evolucionat de manera espectacular. Durant les tres últimes dècades, el culte a la preservació patrimonial s'ha convertit en una especulació global massiva. La reflexió sobre la decisió d'impulsar i multiplicar la quantitat, el tipus i les característiques dels nous centres museístics, és un debat que es plantegen els creadors i responsables d'estratègies i polítiques culturals. La temàtica és complexa i polèmica, i obre la discussió sobre els avantatges i inconvenients de tractar cada tema cultural des d'un camp clos diferent, des d'un espai delimitat i tancat, separat, per les parets, de la mateixa concepció del museu com a "capsa d'objectes". Es podria destacar la quantitat d'exemples internacionals d'arquitectura de museu realitzada amb una visió innovadora de la idea d'integració de la relació entre el museu com a continent i el museu com a contenidor, a fi d'estimular la contemplació cultural com una experiència activa viscuda per l'espectador. Barcelona, ciutat d'arquitectura, de museus, centres i fundacions culturals, no disposa d'un museu d'arquitectura, d'una institució dedicada exclusivament a conservar, investigar i valorar les aportacions del patrimoni arquitectònic, històric i actual, i a la seva difusió. El Col·legi d'Arquitectes ha alertat sobre aquesta mancança en les infraestructures culturals de la ciutat i proposa un procés de reflexió obert sobre la forma, el concepte i el dinamisme, que podrien ser ia base de la constitució d'aquest futur museu d'arquitectura. Fins ara ies intencions dels coordinadors del projecte, Carles Llop, com a vocal de cultura, i Xavier Costa, arquitecte, s'han manifestat a través de la voluntat de diàleg i inviten a d'altres persones i institucions a
Durant les tres últimes dècades, el culte a la preservació patrimonial s'ha convertit en una especulació global massiva. compartir la iniciativa del Col·legi. Un punt de partida seria la idea de l'intel·lectual català Raimon Torres, que ja fa uns anys suggeria en un article "fer un museu actiu d'arquitectura". Des d'una actitud oberta, el Col·legi d'Arquitectes organitza una sèrie de tertúlies a les quals participen persones interessades a aportar idees constructives i una reflexió crítica sobre possibles funcions i models, el finançament, ia ubicació, el funcionament i els criteris amb què es podria identificar i inventariar la futura col·lecció del Museu d'Arquitectura de Barcelona. La qüestió és com enfocar l'orienta-
ció d'aquest museu, a Barcelona, que és la ciutat de la memòria, un cúmul d'estètiques arquitectòniques i artístiques al llarg del temps que reflecteixen les empremtes de la seva història estretament relacionada amb el procés tradicional de la cultura de la
A final d'abril va tenir lloc una taula rodona al Foment de les Arts Decoratives (FAD) - organitzada pel Col·legi d'ArquiTecles en col·laboració amb la Fundació Mies van der Rohe - sota ei títol "Els museus d'arquitectura a debat™, on es va convidar els responsables de diversos museus d'arquitectura europeus a parlar de la seva experiència i de l'estat actual del coneixement i de la difusió de l'arquitectura. Marja Riita Norri del Museum of Fmnisch Architecture va explicar que en els 45 anys de l'existència del museu havien realitzat 1.211 exposicions. Els arxius reuneixen 2.300 dibuixos i 60.000 fotografies d'arquitectura finlandesa. Els límits d'aquest museu, una fundació privada, són principalment econòmics. El repte que es planteja actualment és l'aplicació de la flexibilitat i la imaginació per trobar un equilibri entre el disseny i el protagonisme de l'arquitectura de l'edifici, entre les exposicions temporals i el fons de patrimoni de l'arquitectura finlandesa. A més. és necessari establir connexions amb altres països per saber el que està passant a ía resta del món. Kristin Feireiss del Netherlands Architecture Institute (NAI). Rotterdam, defensa la funció museística especialitzada en arquitectura europea de l'institut que es va inaugurar a mitjan anys noranta amb l'edifici de Jo Coenen que reuneix el disseny contemporani en combinació amb una obertura i mobilitat d'espais. Uns 1.000 m : es dediquen a tres tipus exposicions simultànies; una altra part. a la biblioteca i els arxius. Un nombrós equip de plantilla - 1 2 0 persones- treballa als serveis de publicació, difusió,
Barcelona, ciutat d'arquitectura, de museus, centres i fundacions culturals, no disposa d'un museu d'arquitectura, d'una institució dedicada a conservar, investigar i valorar les aportacions del patrimoni arquitectònic, i la seva difusió.
STA
creació d'exposicions
CULTURA
i altres
LinfoíniMïu PR.MÉFV.
activitats
didàctiques: atxò fa que el museu d'arquitectura dels Països Baixos funcioni com un autèntic institut de serveis. El museu defensa
el
caràcter
independent
de!
Comitè Directiu -en el qual no participa cap representant del govern o de les associacions d'arquitectes- el debat teòric i !a coproducció de les exposicions d'àmbit internacional. Anna
Meseure-Fisher del
Aparelladorsaurus liberalis, una espècie en extinció?
Deutsche
Archiíectur Museum (DAM). de Frankfurt,
En el llibre La casa a mida, el seu
parla de l'estructura organitzativa í del
autor, Jan Baca, hi escriu una dedicatòria:
seva gran majoria són empreses "contrac-
volum d'espai del museu en qual les expo-
"A tots els arquitectes liberals, que enca-
tistes" de projectes i seguiment d'obres)
sicions ocupen 1.600 m : . i les col·leccions,
ra n'hi ha, raça en extinció, raça d'ocells
que. per la seva "proximitat" amb els cen-
2.500 nf. Considera el museu com una
que volen lliures i experimenten cada matí
tres de poder polític i econòmic, tenen
plataforma per a promocionar i enriquir l'in-
l'escalfor del sol sobre les seves ales, quan
capacitat de maniobra i economia potent
terès per l'arquitectura urbana i contem-
surten 3 sobreviure i agafen la vida de
per poder-se presentar als concursos fent
porània, i d'actuar com a assessor en temes
cara".
empreses o despatxos d'enginyeria (en ta
baixes importants. Si aconsegueixen l'ad-
de projectes actuals i solucions tècniques.
Jo també estava convençut que l'e-
judicació, reparteixen els treballs entre els
Ulrike Jelle va parlar com a representant del
xercici de la nostra professió com a libe-
professionals especialitzats en diferents
Museu d'Arquitectura de Basilea. El museu
rals tenia els dies comptats. Però ara, tal
matèries, la baixa la passen als professio-
situat en un edifici de final dels anys cin-
com es desenvolupa el mercat de treball,
nals i subcontractistes. i tan llestos!
quanta, compta amb un espai de 400 m : i
he de corregir-me; penso que en tenim
No us recorda res, això? 0 és que us
segueix un programa anual d'entre sis i vuit
per temps. A banda d'aquells que treba-
pensàveu que tan sols passa en el món de
exposicions acompanyades de publica-
llen a l'Administració, empreses cons-
les constructores, això de les subcontrac-
cions. Basilea té un turisme d'arquitectura
tructores i altres tipus, molts altres treba-
tacions en cadena? f£>
que aprecia la qualitat de les exposicions.
llem com a liberals. Uns, per la singulari-
Alguns dels objectius són millorar el conei-
tat del seu territori d'actuació (poblacions
Nota: Tant de temps creient que era un
xement
i comarques petites) i tipologia dels tre-
professional liberal i ara. amb la moda
col·laboració amb artistes com Christo o
balls, poden anar fent la viu-viu. Molts
dels mots en anglès, resulta que sóc un
Charles Simmons.
d'altres treballem a les grans ciutats i això
Ueelancé
de
i'arquitectura
i valorar
la
Haro Murishima parla en nom de l'Architecture Foundation, de Londres, en l'ori-
encàrrecs. La tendència actual de les adminis-
Age Galiery, que ha comptat amb el suport
tracions i els promotors és no voler tenir en
de David Chipperfïeld i Richard Rogers
nòmina els professionals; així. es creen
entre d'altres per transformar-se en un cen-
empreses de gestió que contracten a grans
tre d'arquitectura contemporània fet que ha provocat l'interès general pels temes d'arQuitectura i urbanisme, aconseguint fins i tot la implicació de les forces polítiques de
1
L'Informatiu electrònic: h tt p^Avww.a pa ben .es/informali u Consell de redacció: Carles Cartaftà. Joan Gay. Ramon Purg i Xavier AJberca Direcció: Caries Cartafta Coordinació: Elisenda Pucurull Col·laboradors redacció: Jordi Martet. Antoni Capilla, Josep Olivé i Jordi Ueal Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes. Josep Olivé. Xavier Oliva. Gabriela Schón, Vicenç Font, Imma Viilacorta. Jordi Olrvés i Ana Moreno Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Dibuixants: Sílvia Alcoba. Tom BaMtorr. Joma i Miquel Sesé Fotografia: Jsvier Garcia De (Chopo). Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Fotòlits: IrrD'és Autoed'C-o S L. Impressió: Viking Dipòsit legal; B-J2389-1991
comporta una altra forma d'obtenir feina i
gen, una iniciativa independent de Nine
Linoaunu 188 Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax; 932 40 23 64 Adreça electrònica: inlormatiu@apabcn.es
A/quitecte tècnic jjHealGtising.es
ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Eltsenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Tetèlon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-rr.ï ;'.•••_••_ j Ssi-ii.-:" es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
la ciutat. Dietmar Steiner, de l'Architektur
Bon Pastc. 5. 08021 Barcelona
Zentrum Wien, comenta la recent ampliació
Tel. 932 40 20 60. Fa*. 932 40 20 61
del centre, que s'ha realitzat segons una idea política i ha format part de la planifi-
Bages-Berguedi: Píana de l'Om. 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: Pi. Major, 6. 08500 Ve
cació urbanística de la ciutat de Viena. El
Tel. 938 85 26 11
director disposa d'una llibertat independent
Vallès Occidental: Sant Francesc. 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10
per dirigir el centre. Un aspecte que s'hauna de desenvolupar i potenciar és la comunicació amb el públic local i internacional, de visitants turístics d'arquitectura, i amb els altres grans àmbits de la cultura. A cada ciutat, la situació de crear un museu d'arquitectura es planteja d'una manera diferent Segons els directors participants a la taula rodona, ['emoció de l'arquitectura és palpable a Barcelona, tal com la interacció entre la gent i l'arquitectura. 3C
Vallès Oriental: Josep Pinot. 8 C6400 Granollers Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President Xavier Bardají Vitepreiídeofc Joan Ardevtf Secretaria: Mmerva Enftuena Comptador: Albert López Iborra Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: MHagros Herro, Joan Q,-i Ramon Salvat Bages BmtMedJ. Jaune Joanoia OtOO: Bernal Nosjera Vallés f i n i d l W É Sahador Navarro Valies Oneetat f feo-rc de Buer< Gereafc Joan Gay
Annemteke ran de Pas
üs enters exposats en eb arbdes i«naB sonda
^ 13 Rue de Percebe o City Mulci de Mitsubishi?
Dcmasiado frío o temperarura ideal. Demasiado calor o confort constante. Víbractones o silencio absoluto. Pérdidas de energia o ahorro en el consumo. Refrigerar un edifïcio con un sistema convencional o instalar City Multi de Mitsubishi. Con una unidad exterior y hasta 16 unidades interiores de frío y calor. Con control individual de temperatura. Para que cada usuario decida y mantenga constante la temperatura que prefiera en su oficina o vivienda. Ciry Multi de Mitsubishi Electric. Temperatura perfecta en todo el edificio. Ni mas ni menos. al 93 565 31 51 o consu r www.miisubíshi-electric.e
La informació és la llavor de l'èxit Nom científic:
www.canalconstruir.com
Sembra:
Primavera, estiu, tardor, hivern. N'hi ha prou amb connectar-se a Canalconstruir i detallar quina branca de la informació tècnica del sector interessa cultivar.
Utilitat:
Per la seva estructura de xarxa, www.canalconstruir.com estableix una connexió permanent, actual, completa i de qualitat, entre empresa i professional.
Collita:
L'èxit està garantit perquè el fruit és immediat. Creix en un moment. D'una banda, l'empresa té la seguretat d'adreçar-se al seu públic objectiu. De l'altra, el professional, tan sols rep la informació que l'interessa.
Un dic a la informació tècnica del sector
c a n a l c o n s t r u i r . c o m
I
cana construir
L'Informa fi 11
P À G I N E S
D ' A S S E S S O R I A .
F O R M A C I Ó .
A C T I V I T A T S
I
S E R V E I S
INSTITUCIONAL
18 Assemblea General Extraordinària de Col·legiats
HORES EXTRES 20 Llibres Enyorar la quotidïanitat
LA GENT 22 Crònica d'un viatge1 a Londres
DEMANDES 27 Mercat de treball
ACTIVITATS 28 Formació 2 0 0 1 - 2 0 0 2 .
EMPRESES 35 Informació tècnica
CONVOCATÒRIA
Viatge a Londres La segona edició del viatge es farà a l'octubre
L
a ciutat de Londres s'ha convertit avui en una referència indispensable per a qui vulgui estar al dia de les darreres tendències estètiques i tecnològiques en el camp de l'arquitectura, la construcció i ei disseny. El Coi-iegi va organitzar una VISÍÍÒ a Lonores que es va fer de I'l al i de juny i que va ser un èxit de pamcípa-
ció. Això he propiciat que s'organitzi una questa segona edició flel viatge hi ha d'hasegona edició del viatge que es farà a l'oc- ver un mínim de 25 participants. Les persotubre i que inclourà la visita a ies darreres nes que hi estiguin interessades han de trurealitzacions arquitectòniques i urbanísti- car al més aviat possible per fer ta reserva i ques com ara els Mülemum Projects, Tate poder acordar amb l'agència les condicions Modern. Barri de Soutnwark. Jubilee Une i el preu. Informació i reserves: Marta Domè(metro). Museu rje la Ctència i artres projecnedi. Telèfon 932 40 23 83. Ate comarntes en construcció. Per a la realització d'a- C3CK>©3paDcn.es, S í
Assemblea General Extraordinària de Col·legiats Dijous, 12 de juliol a les 7 del vespre Sala d'actes del Col·legi ORDRE DEL DIA Aprovació, en compliment del que estableix l'article 35 dels Estatuts col·legials, de la proposta de creació d'una societat d'inversió mobiliària de capital variable (SIMCAV3. com a entitat jurídica vinculada al Col·legi.
INSTITUCIONAL I N S T I T U C I O N A L
T. cencral PRjt-tRA QUr-JZEriA JUUOL IflOi
Í Í S ; « 3 L E A
G E N E R A L
XTRAOSDlNARl.
Molt més que un fons d'inversió El Col·legi arriba a un acord amb Gaesco per constituir una Simcav sota el nom "Aparelladors Actius Mobiliaris SIMCAV, S.A'! fi"es I L
Societats d'Inversió
Malgrat que el nom SiMCAV soni a
• Uquiditat. La liquiditat de les accions és
Mobiliària de Capital Variable (SIM-
novetat, avui hi ha constituïdes a l'Estat
total. Qualsevol pot vendre les seves
mula una millora en la gestió i la rendibilitat d'una part del seu patrimoni financer.
El Col·legi ha buscat amb aquesta fór-
espanyol gairebé 1.500 societats t mes de
accions que són adquirides sempre per la
indicades per gestionar grans patrimonis,
140.000 accionistes, amb un volum de 2,1
mateixa SIMCAV, per tal que la cotització
D'altra banda, el Col·legí obre així la possi-
sense estar tancades als petits inversors. El
bilions de pessetes. Les característiques
de les seves accions es mantingui sempre
bilitat que qualsevol col·legiat o persona
seu
principals de les SIMCAV són:
en relació amb el seu valor teòric-comp-
propera pugui beneficiar-se si li sembla
table.
convenient d'aquest sistema d' estalvi.
CAV) són societats anònimes, especialment
objecte
exclusiu
és l'adquisició,
tinença, administració i venda de valors mobiliaris i altres actius financers. EI seu •
Rendibilitat. Gestió professional, amb
gran avantatge és que no necessiten una
control directe, i amb gran llibert i flexi-
L'Assemblea General Extraordinària de • Control. L'inversor (l'accionista) és el pro-
Col·legiats, que se celebrarà al Col·legi el
política d'inversió prefixada, com passa amb
bilitat d'inversió i capitalització del rendi-
pietari de la SIMCAV i és qui en manté el
pròxim dia 12 de juliol, haurà d'aprovar,
els fons d'inversió, sinó que poden variar la
ment.
control polític i estratègic i la capacitat de
estatutàriament,
decisió respecte a la política d'inversió.
seva cartera en funció de l'evolució dels •
mercats. Les SIMCAV es poden arribar a convertir en les estrelles de la inversió col·lectiva.
Seguretat. Diversificació de les inversions, coneixement i seguiment diari dels mer-
fiscalitat
La SIMCAV tributa un 1 % en
• Transparència. Inspecció i control de la
d'aquesta
sibilitats de ser beneficiosa per a tots. fÈ
de societats. Les plusvàlues
generades per la venda d'accions d'Apa-
Les raons són, principalment, la seva gran capacitat per adaptar-se a les necessitats de
•
l'impost
cats.
la constitució
societat i donarà llum verda a una forma de gestió patrimonial i d'estalvi amb moltes pos-
relladors Actius Mobiliaris, SIMCAV. S.A.
l'inversor i, a més, la seva avantatjosa fisca-
Comissió Nacional del Mercat de Valors,
tributaran com a guanys patrimonials
litat. En aquest sentit, la SIMCAV és un
auditoria externa anual, custòdia dels
amb un tipus màxim de l'IRPF del 18%
vehicle interessant per canalitzar els estalvis
actius per part d'una entitat dipositària i
a partir d'una antiguitat d'un any i un
cap al mercat de capitals.
cotització oficial a la Borsa de Barcelona.
dia.
CO N V O C A T O R I A
Assemblea General Extraordinària de Col·legiats La Junta de Govern del Col·legi va prendre l'acord de convocar Assemblea General Extraordinària de Col·legiats. L'Assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dijous 12 de juliol, a les 19.00 hores, en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19.30 hores. Ha estat aprovat per la Junta de Govern, el següent: ORDRE DEL DIA Punt únic Aprovació, en compliment del que estableix l'article 35 dels Estatuts col·legials, de la proposta de creació d'una societat d'inversió mobiliària de capital variable (SIMCAV), com a entitat jurídica vinculada al Col·legi. COL·LEGI D'APARELLADORS
S ERV E I S
DIVERSOS
Precisa CAP D'OBRA Funcions: • Seguiment directe com a cap d'obra de la promoció d'habitatges. Seguiment i contcol econòmic general de les obres de l'empresa. Planificació i coordinació de l'equip de caps d'obra de i'empresa (format de 2/3 caps d'obra). Reportarà setmanalment amb el Pro]ect Manager.
Es requereix:
Quiíem central PRJMERA
ota&r p?
El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes tècnics de Barcelona cerca un professional expert en seguretat i salut a les obres de construcció, amb motiu del recent conveni establert entre el CAATB i Infrastructures 2004.
Adjunt/a al supervisor general per a la seguretat i salut
Habituat a dirigir un equip de treball.
S'ofereix: - Contracte laboral indefinit. Sou aproximat 9.000.000'- ptes. brut/any negociable en funció de l'e>perjència aportada pei candidat.
de les obres d'infraestructura i edificació de l'àrea del front litoral del Besòs per al desenvolupament del Fòrum Universal de les Cultures - Barcelona 2004.
Busquem professionals amb capacitat de planificació > dots de comandament, responsable i organitzat. i enviar carta de presentació manuscrita, adjuntant currículum vitae actualitzat i fotografia recent tipus carnet, indicar.t la referència 7461 a: CAATB, Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor. 5. 3a píanta. 08021 Barcelona •bafl@apabcn.es
® CAP D'OBRA Funcions: - Gestió a peu d'obra, negociació amb industrials, amidaments in situ, confeccionar certificacions i seguiment de plèning.
Es requereix: - Minim 3 anys deiperiència com a cap d'otwa en constructora • Edat aproximada entre 28 i 32 anys Conenements a nivell d'usuari de Word i E«el i valorable Presto
S'ofereix: - Sou entre 5 - 6 milions de PTA. brut/anual - Es possible la incorporació a l'empresa amb contracte laboral indefinit o com a lliberal Busquem una persona amb iniciativa, responsable, amb capacitat per resoldre pmblemes. amb un cert grau d'autonomia, professional flexible / amb capacitat d'adaptació. Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscnta. adjuntant currículum actualitzat i fotografia recent tipus carnet. indicant la refcrcrci* 7582 a. CAATB. Serwi * Promoc» i hferut de Treball. Bon Pastor 5. i » punta. 08021 B
Es requereix: • Formació universitària en el camp de la construcció. • Formació específica en seguretat a la construcció. • Professional amb experiència consolidada en el camp de la seguretat i salut. • Experiència de més de 10 anys en obra i un mínim de dos en coordinació de seguretat i salut o com a responsable de seguretat en empresa constructora. Funcions: • Coordinar els equips de coordinadors de seguretat i salut de totes les obres. • Identificar zones conflictives entre els diferents projectes. • Gestionar i resoldre els eventuals conflictes entre obres. • Supervisar els plans de seguretat i salut, aprovats pels coordinadors. • Seguiment d'incidents i accidents. • Gestionar els serveis comuns a [es empreses (formació, dispensari, menjadors i oficines del centre operatiu). S'ofereix: • Contracte per arrendament de serveis a càrrec del CAATB • Període de prestació de serveis: octubre 2001 - març 2004 • Dedicació a temps complet (primers mesos parcial) Busquem una persona amb capacitat per liderar i coordinar equips de treball, gestionar i resoldre problemes, comunicadora i amb habilitat per mediar conflictes. Els interessats han d'enviar una carta de presentació manuscnta, adjuntant currículum vitae i fotografia recent tipus carnet, indicant la referència 7553. CAATB, Servei de Promoció i Mercat de Treball Bon Pastor, 5, 3' planta 08021 Barcelona treball@apabcn.es
H O R E S
T la C|UOtÍdÍ3nÍt3t
E X T R E S
Novel·la. EL HOMES moo oecemiA. DELE^V. Pmiippe. Fàbuia Tusquets. 103 pàgines. Barcelona. 2001. Í F j i ha llibres que llegim amb
pot ficar-se dins aquest plural o pot utilitzar-
!l
!o per llegir a distància sobre la vida de
I interès perquè l'autor ens hi desco-
breix un món que ens és desconegui. En
PRIMER TRAGO D E CERVEZA KROSPEQLtSOSfLACERESl.tLAV
Delerm.
altres, l'escriptor ens parla d'un món que ja
De tota manera, els instants diaris sobre
coneixem. El llibre de Philippe Delerm Ei
els quals escriu Delerm es viuen en solitud.
primer trago de cerveza y otros pequenos
Fins i tot si es viuen enmig de la família.
placeres de la vida es un d'aquests darrers,
Poden passar en qualsevol petit poble de
però no es fa avorrit, per obvi i insubstan-
França, però també a Vic. Per això el lector,
cial.
Auvers-sur-Oise,
occidental, més que identificar-se amb el
1950) sap trobar el detall essencial que
Delerm
(França,
francès, acaba per estar-li agraït, perquè h
converteix els petits instants de felicitat de
permet poder abusar de la pròpia nostàlgia.
la vida en nostàlgia. Aquí hi ha la clau del
Delerm ja havia demostrat amb Diumenge
seu llibre, que ha "funcionat' en més d'una
va ploure tot el dia. que el 1997 va aconse-
vintena d'idiomes. Ja fa tres anys que es va
guir a França el Prix National des Librairies
publicar per primera vegada i encara en sur-
i el Prix National de Bibltothecaires. que sap
ten noves edicions, com aquesta de Fàbula
fer-nos enyorar l'avorriment de la vida quoti-
Tusquets.
diana. ?£-
Aquest antic
entrenador
d'atletisme
descriu amb valentia i sense equivocar-se petits moments de la vida quotidiana com ara anar a comprar els croissants el diurr.erge al mati o el primer dia de primavera e"
Periodista eiectrik&rsc
què, a l'hora de dinar, un pronuncia la frase màgica 'Gairebé podríem menjar a fora'. També recorda el Tour de França dels migdies del mes de juliol, i quan ens conviden per sorpresa a sopar, per prolongar els bons instants d'una visita puntual. Només necessita un parell de pàgines per trobar l'essència que fa especial cadascun d'aquests moments i reflexionar-hi. I mai cau en la sensiblena. Després salta a un altre relat, i el llibre podria començar o acabar en qualsevol d'ells. En llegir Deierm, un se sorprèn del fet
L'lnform@tiu electrònic El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi
que els seus petits plaers siguin també els petits plaers propis. Però l'autor no s'apropa en excés al lector. Utilitza, en el llibre, una
Adreça:
primera persona del plural que atorga als
www.apabcn.es/informatiu
seus relats un aire d'indefinició. El lector
G A I R E B É
10
A N Y S
El Col·legi debat el model de professió del futur \Ü I
a professió d'aparellador
posició davant el reptes que haurà de supe-
descartat a pnori, sense cap procés de diag-
es troba
rar la professió. S'hi tractaven sis aspectes
nosi exhaustiu que reflectís el seu estat
immensa en un clima general de canvis que
bàsics per afrontar els canvis de futur:
real. Calia una nova visió per considerar la
demana una resposta clara per tal d'afrontar
situació europea, noves alternatives profes-
diagnosi d'edificis com un treball previ a
el futur amb garanties". Era el juliol de
sionals, nova organització proíessional, Llei
tota avaluació i solució. Finalment, el pri-
1993, ara fa gairebé 10 anys, pocs mesos
de Col·legis. Llei de l'Edificació, responsa-
mer semestre de 1993 marcava un canvi de
abans de celebrar-se un congrés estatal de
bilitat civil i formació. La portada de L'IN-
tendència positiu en l'activitat constructora
la professió que es faria a la ciutat andalu-
FORMATIU de la primera quinzena de juliol de
i el mercat de treball que podria represen-
sa de Granada. Per tal de preparar-lo, el
1993 es feia ressò de l'enrenou que s'havia
tar el final de la regressió que s'arrossegava
Col·legi organitzava unes jornades profes-
creat al voltant de la problemàtica generada
de l'any anterior. f£
sionals, amb el títol Per una edificació de
per l'ús del ciment aluminós i el trasbals
qualitat. Jornades professionals dels apare-
que això representava en el normal funcio-
Itadors i arquitectes tècnics. Les jornades
nament del mercat immobiliari. Qualsevol
»
es feien per ajudar el col·lectiu a prendre
habitatge afectat per aquesta patologia era
JUMKI993
arquitecte
tècnic
LTjffOOUAW HÚM. 32. PRIUíM QUOtZEMA X
La professió analitzarà com afrontar els reptes del futur
Qui dem central T?v
N O
T ' H O I 3Tt 6S
P E R D I S Un
Exposició. Alessandro Mendini entre les Arts. Museu deies Arts Decoratives de Barcelona. Fins al 22 de juliol.
[ y í rquitecte, dissenyador,
lona és una acurada destil·lació del millor i, també, per què no dir-ho. de! pitjor de Mendini. L'estil d'aquest dissenyador. que ell intenta vendre com a "aventura i poesia", inunda les sales caduques de la planta principal del Palau de Pedrafbes i provoca una reacció similar a fa que es produeix en vessar sodi dins aigua: una explosió de la que al visitant, un cop camina pels jardins de Palau cap a la Diagonal, li queden tota una munió de records en clau kitsch.
\ r \ escriptor i pintor, l'italià Alessandro Mendini és un dels professionals més controvertits i, a la vegada, seguits del món de la cultura gràfica. El secret d'aquesta paradoxa amoHxJi rau en la seva sàvia combinació de la radicalitat més utòpica amb el disseny més quotidià. Una conjugació que es manifesta en els títols i eslògans que Mendini fa servir per batejar les seves obres o la seva feina: "robot sentimental", "arquitectura riermafrodita", "cosmetologia universal" o "disseny pictòric".
El mal gust que provoca la fusió del mobiliari pretesament reial amb el disseny nova generació de Mendini perdura molt més enllà de la visita a la mostra. Un record que genera preguntes: On és la frontera de l'art? La modernitat té llicència per a estafar, artísticament parlant? Una colla d'andròmines, de disseny, però andròmines són objectes d'art? Un modest servidor no vol entrar en polèmiques que el conduiran cap al cadafal de la modemor. Només suggereix una pregunta als visitants de la mostra: són personalment més rics després de contemplar una exposició de butaques decorades, rellotges i capses daurades? ®
L'amor t l'odi també es conjuguen a la visita a l'exposició que el Museu de les Arts Decoratives dedica a exemplificar la producció d'Alesssandro Mendini al llarg de més de 30 anys. Tres dècades en què Mendini, antic editor de les revistes Casabella, Modo i Domus, ha redescobert el valor expressiu de la decoració i l'ha col·locat en els mateixos fonaments de les seves pintures i dissenys, en una trajectòria professional en la qual ha compartit camí amb algunes de les grans corporacions que han fet del disseny un dels seus signes d'identitat, com ara Alessi, Philips, Swarovski o Swatch. Per als ulls de Mendini. el mobiliari és arquitectura t cada peça, cada disseny, és una obra d'art. En aquest sentit, el 1979 va fundar l'Studio Alchymia, un moviment cultural que volia incidir en la redefinició del dissenv i de les seves funcions, acostant oer
T R E N C A ' T
un art-disseny popular capaç d'atraure el gran públic gràcies a la seva multiplicitat i quotidianitat. Els fruits d'aquesta veritable activitat cultural insaciable de Mendini es
Antoni Capiila
UsiU
LA
HORITZONTALS. 1. Acaben els terres amb diferents qualitats. 2. Pujar més amunt amb el muntacàrregues. Delimiten la Rambla. 3. Badia per arrecerar-hi les naus. Deixa de "• banda allò que calia fer. 4. Provoca una aturada completa. Propi del parent ruc del cavall. 5. La feina del compàs de 2 l'aparellador. Emblanquinar l'edifici per la Festa Major. Tanca el bar 6 Lletrades que fan expedients en els tribunals supe- 3 riors. 7 Llenqueta de roba amb trau a la part inferior de la pitrera d'una camisa. El botó de l'àtic. 8. Aquí només hi 4 trobaràs sorra. Els pnmers errors 9. Va prenent forma ogival. Extravagància arquitectònica 10. Sorteig d'un xiulet i una 5 pilota Rego l'amanida 11 Inclinar el parament d'un terraplè. VERTICALS: 1. Tot el dia barrina sota les ordres de l'obrer 2. Ferir el braç de l'ocell. Escollit per tots els membres del Col·legi 3 Fins fa poc temps, a les seves mares se les tractava de boges Nota musical que construeix. 4. S'afegeix a la minuta que presenta l'aparellador. Juga per la banda en el futbol 5 La d'otxa 0 la de morter. Escnptora d'un manual de construcció Urani. $ Depressió per culpa del tregadis Fragment d una cosa qualsevol. 7. A l'est de I edèn E! present dei rei Baitasar Artide plural però pels pèls. 8 Mitja 10 de transport que esta com per parar-to Ventada de penodotat anual otada en literatura 9 Frueixen amb el sofriment defs 11 atres Ens afaita amb tota la raó. SOLUCIONS
poden contemplar en nombrosos museus, com el MOMA de Nova York, o el Centre Pompidou de Paris. La mostra que ara es pot veure a Barce-
Cal trobar els 8 punts clau amagats a ia graella inferior. Cada número indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte (en vertical, horitzontal o diagonal) Cap quadrat numerat conté punts clau.
1
J2 2
I |2
2
0
2
2
2 1
3
! i
i 2
socuco • Z
1
• 2 3 • 1 • 4 • • 4 2 0 3 4 * • •
• c • i
S
z z
0 "i z z •
•
•
Z
1
•
•
LA
GENT D I V E R S O S
L A
Crònica d'un viatge a Londres O
e I'l
al 4 de juny, uns
no solen ser gratuïts, sinó que intenten
quants companys vam visitar Londres
resoldre els problemes amb pragmatisme
l'estructura de formigó, que permet la poca
sense ser superflus.
rigorositat en el replanteig i mides, que no
en un viatge organitzat pel nostre Col·legi.
que, per això. al nostre país es fa servir tant
L'encert del programa va ser fer un recorre-
Tercer. La mà d'obra i l'execució dels
gut per una sèrie d'edifias que són força
elements tenen un alt nivell de qualitat.
Cinquè. Fora d'alguns excessos, que
representatius del que s'està "coent" a la
Especialment em van cridar l'atenció les
s'acaben pagant, observo que l'arquitectura
ciutat
soldadures
acostuma a ser bastant "continguda", sense
quant
a arquitectura,
en aquests
dels
elements
d'estructura
vingui d'un pam!
moments. La Rosa, com a coneixedora de la
metàl·lica, ratllen la perfecció! Es nota que
"boutades" i amb excel·lent resultat. Els
ciutat i com a traductora, i la Cèline, com a
fa molts anys que treballen amb estructures
edificis Oxo Tower de Lifschuftz Davinson,
metàl·liques tant amb soldadura com amb
Tate Modern d'Herzog & De Meuron, Sams-
cargols.
burys Supermarket de Chetwood Associates
arquitecta. explicant-nos els edificis i la seva arquitectura, van ser unes magnifiques cicerones. No explicaré fil per randa les visites del programa, però si que intentaré explicar les impressions que n'he pogut treure.
Quart.
En la gran majoria
d'edificis,
en són uns bons exemples.
l'estructura és metàl·lica, com no podria ser
Sisè. Parlant d'excessos que s'acaben
d'una altra manera. Això comporta una gran
pagant i no precisament només amb diners. en són exemples la carpa del Millenium
Primer. La sensació que els mitjans tèc-
precisió en el replanteig de l'obra i en la
nics, materials i de personal, a les obres són
fabricació dels elements metàl·lics perquè
Dome de Richard Rogers Partnershíp, que
molt superiors als d'aquí. El que nosaltres
encaixin sense més problemes.
ha quedat obsoleta i el pas de vianants
Dedueixo
anomenem "barraques" d'obra o casetes, allà són "suites" amb taules àmplies, ordinadors, etc. El personal d'obra va equipat correctament, els mitjans de seguretat, tanques d'obra, passos per a vianants i altres són excel·lents. En f i , no sé quin cost té la construcció en aquell país, però sí que és ceri que deu donar gust
treballar amb
aquests mitjans. Segon. Les solucions tècniques, materials i accessoris són de primera qualitat. Les cantoneres dels graons d'escales, les subjeccions de les baranes i accessoris d ' _ nió, i els elements seriats per a solucions constructives estan moll pensats i, a més,
ZONA OI CAKASY WHARF
VIATGE A LONDRES (segona edició)
BmtSH
Visita a les darreres realitzacions arquitectòniques i urbanístiques que s'han dut a terme a la ciutat del Tàmesi. De l ' l i al 1 4 d'octubre • Millenium Projects - Tate Modern - Barri de Southwark
- Jubilee Line - Museu de la Ciència - Projectes en construcció
Per a la realització d'aquesta segona edició del viatge hi ha d'haver un mínim de 25 participants. Si hi esteu interessats truqueu al més aviat possible per fer la vostra reserva i poder acordar amb l'agència les condicions i el preu. Informació i reserves: Marta Domènech. Telèfon: 932 40 23 83 comunlcacio@apabcn.es
El Mowmju fiflSKE
MüSEUM.
C03RJMENT DEL PSV CÍHTRAL AL GREAT COÜB)
C E N T
LA
CENT
DIVERSOS
la zona on s'aixeca el Canary Wharf de Fc;ter & Partners, amb desenes d'edificis e~ construcció amb un bosc de grues, n'és uexemple ben palès. Novè. Els anglesos tenen una llarga tradició de miners i es nota en la forma de construir els túnels de! metro (especialment a les línies més antigues) i els elements que hi fan servir. Les plaques de foneria encaixades les unes amb les altres i fixades amí: cargols i les dimensions del mateix túnel e: :;-ien la sensació que en lloc d'un comboi :e metro hagi d'aparèixer una petita loco-
Fa alguns mesos, L'Informatiu feia una
Participants:
•• ;:ora arrossegant una fila de vagonetes
crida a les persones que comparteixen
podran ser 48 com a màxim.
:2"egades de carbó!
l'afecció pel golf. perquè ens fio fessin
Podran participar les persones que tin-
saber i aixi poder valorar l'interès d'orga-
guin llicència federativa.
nitzar alguna activitat en comú, L'èxit
Categories: Segons el nombre d'inscrits
d'aquella crida ha propiciat l'organització
es podran establir categories masculi-
Desè. Si voleu crear un negoci en aquelles contrades, no ho feu amb persianes, us arruïnaríeu! En tot cas. poseu-lo de cortines
de la l a Trobada de Golf dels Aparella-
i "visillos". Onzè. Feu guardiola per pagar els àpats i algun caprici.
El
nombre
d'ínscri
na, femenina i/o per handicap.
dors i Arquitectes Tècnics, que se cele-
Premis: Es donarà un primer premi a
brarà a l'octubre, i t'animem a fer-nos
cadascuna de les categories.
conèixer, si no ho vas fer llavors, el teu Com a cloenda, recomano el viatge a sobre el Tàmesi. Millenium Bridge de Norman Foster & Partners, que diuen que branda lateralment i li estan buscani una solu-
Londres en la forma que l'ha organitzat el Col·legi, la fórmula de mig dia de visites i mig dia lliure és ideal, i anar-hi acompanyat
ció. Malauradament, només el vam poder
per la Rosa i la Célirte és una garantia de
veure de lluny i no ho poguérem comprovar.
treure'n profit i passar-s'tio bé. í p
interès en aquest esport. Amb aquesta
Mentre es juga el torneig s'organitzaran dues activitats paral·leles pels acom-
col·legiats i col·legiades que tinguin en
panyants dels jugadors. Es podrà esco-
comú inquietuds lúdiques i d'oci. Atesa
llir entre fer una visita guiada a "Girona
la finalitat festiva de la trobada, els inte-
antiga" o un curset de golf de 2 hores.
ressats en jugar podran venir acompan-
Vurtè. La ciutat de Londres està en un
yats dels seus familiars i amics.
moment constructiu eufòric, especialment a
deixar multitud de solars per edificar-hi o edificis remodelats pe' s " . " '
Per aquestes activitats és necessari un mínim de 10 persones. S'ha concertat, també, un "menú goífista" al restau-
la zona sud on l'alliberament de solars pel trasllat d'indústries i edificis portuaris ha
ACTIVITATS PARAL·LELES
trobada volem iniciar un programa d'activitats per poder posar en contacte els
Aiquüecte tècn-c jjllalQtising.es
data prevista: dissabte, 6 d'octubre
rant del mateu Club per a les persones
lloc: Camp de Golf de Girona
que es vulguin quedar a dinar després
de les activitats.
PROGRAMA -3 sortida ai camp serà a les 9 o a les
PREUS
: i del mati segons el nombre de per-
Jugador inscrit 4.600 PTA
sones inscrites
Dinar. 2 700 PTA per persona
Fórmula: Stablefortí Handicap en grups
Activitat paral·lela: 1.800 PTA per per-
: * ~ jjgadors por ordre de handicap.
sona i activitat.
Modalitat Individual
Inscripcions: fins al 31 de juStcJ
Nombre de forats 9
Miquel Ferrer i Mir esdevinguda el 5 de juny. a 79 anys.
Tel. 932 40 23 83 • Fai 932 40 23 64 • comumcaaoeapabcfLa
SERVEIS VERSOS
SERVEIS
Q Home » | Col·legi «TAparel·ladore i Arquitecte-
A
£1
Visats VISAT D"OBRES OFICIALS Tenen la consideració d'obres oficials, als efectes de pagament c!e drets de visat i cober-
@apa bcn.com
tura de Musaat, les relatives a projectes i execucions d'obres qualificades de domini súblic o destinades al patrimoni de l'Administració i de les quals el promotor és una entitat de l'Administració estatal, autonòmica o l « a l .
CÀLCUL DE DRETS DE VISAT:
El Col·legi considera el correu electrònic com una eina de futur en les relacions amb els col·legiats.
Visat avançat:
2.000 PTA (IVA inclòs)
Visat fins a 25 milions de PTA de pressupost: 5.000 -f IVA Projecte i/o Direcció
L'acord amb Infonegocio, del qual s'ha rebut un kit d'instal·lació, permet l'accés a Internet i disposar, gratuïtament, d'adreça de correu electrònic. Per facilitar la utilització del correu electrònic i de l'adreça @apabcn.com la Cooperativa Jordi Capell ha estudiat una oferta adreçada a aquells companys que vulguin oblidar-se dels problemes d'instal·lació del KIT, de manera que aquesta instal·lació la faci un tècnic.
1.000+IVA Estudi Bàsic 2.000 + IVA Coordinació 3-000 ^ IVA Estudi i Coordinació Visat de més de 25 milions de PTA de pressupost: 25% del sistema actual l r pagament, 10% mínim La resta amb termini no superior a 24 mesos Treballs de seguretat: 100% liquidat en el moment de visar
COEFICIENT D'ACTUALITZACIÓ D'HONORARIS A 13 DE JUNY:
Ca =1,137
Oferta de pack d'instal·lació d'Internet a domicili per a col·legiats
Proper canvi: 15 de juliol
M e s
Mòdul: 49.500 PTA
Departament de Visats
informació:
Telèfon 932 40 23 70 a/e: visats@apabcn.es
Mòdem-fax US Robotics 56K compatible amb estàndard ITU V90 i tecnologia x2. Preparat per a V.80 (videoconíerència). Preu especial PACK: 1 9 . 9 0 0 PTA
Horaris d'estiu
Condicions d'instal·lació del Pack:
Les oficines del Col·legi restaran tancades a les tardes, de I'l al 3 1 d'agost, ambdós inclosos.
Oferta vàlida per a instal·lació en equips monousuari Pentium II o superiors, i Windows 95,98 o ME. La instal·lació es farà a través del servidor del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Inclou desplaçament a Barcelona ciutat i instal·lació (30 minuts de servei tècnic). Per altres configuracions i pel desplaçament a altres ciutats consulteu a Anna Badia {botiga de la Cooperativa, 3a planta)
Visats: de I'l d'agost al 14 de setembre, l'horari d'atenció al públic serà de 8.30 a 14.30 hores. Assessories: del 6 al 24 d'agost inclosos, restaran tancades. Servei de Promoció i Mercat de Treball: tancat del 13 al 24 d'agost, ambdós inclosos. Centre de Documentació: tancat del 6 al 24 d'agost. Servei Rehabilitació: tancarà de I'l al 31 d'agost.
Telèfon: 934 14 67 15 Fax: 934 14 67 15 aparelladors@jordicapell.com
Caixa d'Enginyers: durant el mes d'agost obrirà de 8.30 a 14.30 hores. Cafeteria: estarà tancada de I'l al 31 d'agost. Cooperativa Jordi Capell: obrirà durant el mes d'agost, de 8.30 a 14.30 hores. Delegació d'Osona: Restarà tancada del 30 de juliol al 17 d'agost, ambdós inclosos. Delegació Bages-Berguedà: Del 30 de juliol al 30 d'agost, l'horari de la delegació serà de 9 a 13 hores, restant tancada a les tardes. Del 13 al 17 d'agost, la delegació estarà tancada. Delegació Vallès Oriental: Del 16 de juliol al 30 d'agost s'obrirà de 9 a 14 hores. Del 13 al 24 d'agost, la delegació romandrà tancada. Delegació Vallès Occidental: De l'ial 10 i del 27 al 31 d'agost s'obrirà de 9 a 14 hores. Del 13 al 24 d'agost restarà tancada.
OFERTA ESPECIAL
aparelladors i arquitectes tècnics BMW 32O d Berlina 35 QUOTES de 87.884 pta - 528.19 € Sense entrada AUTO BUIGAS ens dóna l'oportunitat
Última quota de 2.610.360 pta - 15.688,58 € Manteniment i Garantia de 3 anys o 60.000 Km (Oferia vàlida fins ai 31 de luíiol'i
de gaudir del BMW 320 d Berlina a través d'aquesta magnífica oferta exclusiva per a
FITXA TÈCNICA
aparelladors i arquitectes tècnics. Per a més informació truqueu al Servei APACAR. Auto Buigas
Buigas, 28 Ronda Gral. Mitre, 29-25 Tel.: 93 204 55 52 - Sr. Manel Mairal Barcelona
É^A P À C A
Equipament • 6 Airbags davanters • Climatitzador automàtic • R/C Reverse RDS • ABS. ASC + T. CBC • Alçavidres elèctrics davanters • Tancament centralitzat amb comandament a distància • Retrovisors elèctrics
Motor Cilindrada Potència Consum mitjà Acceleració
1.9 d 1900 cm 136 cv : 5,7/1 OOKm 9.9seg.de0a100Kfnh
MARCA MODEL CARROSSERIA
I BMW 320 d Berlina
Ctra. Reial, 103 Tel.: 93 473 88 55 Sant Just Desvern
Informació i assessorament en la compra de vehic
Novetats i noticies Nou Celica Toyota te llest el prototip de la nova versió del seu conegut i espectacular model Celica. que gaudeix d'un complet reestiling que afecta tant al seu aspecte exterior com a la mecànica. El nou Celica estarà llest para la comercialització sobre el mes d'octubre, almenys en la versió de 140 CV. Ei nou Cehca presenta una carrosseria alleugerada (uns 1.100 Kg) completament renovada, que abandona en certa manera les formes arrodonides actuals per tornar a la angulositat de versions anteriors. El frontal y el capó també han estat redissenyats, destacant els dos conjunts òptics amb fanals de superfície. La aerodinàmica de la càpsula de l'habitacle també han sofert alguns retocs per fer-la encara més aerodinàmica. mantenint l'aleró del darrera. L'intenor també ha canviat, amb un panell més modern. Quant a la part mecànica. Toyota té previstes dues versions: la GT y la GT-S. Segons les últimes informacions, que encara no son definitives, s'abandona el motor dos litres, en favor de dues versions diferents •"-_• propulsor de 1.8 litres, una que desenvolupa 180 CV (GT-S) i l'altre de H O CVÍ.GT}. ambdues e<r. : --•• amb injecció directa, i sistema variable d'apedura de vàlvules. Més informació. httpJ^wwm.micoche.com/autonondaàes/2000/celic3_04/celicaMml
La caja secuencial M (SMG II) segunda generación con Drivelogic empresas Getrag y Sachs una nueva caja de cambres de alto rena-miento y. a ta w . apropiada :.-.; corvíucción en trafico normal Se ttata O> la -caja secuenoal M (SMG il). cuya ventòn de segu-Tcon se mont* ahors en ei M3. La SMG de segunda generaoòn representa un* evoiuciòn cons»derat>(e de U SUG original y la caj :é-minjs tècn.cov idèntica a i» caja de camb*» manual del M3 de seis marchas M n intormtcio: httpJfwww.mKOChe.comfartktilos/2001/2001 31.html
El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. • informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • Valoració orientativa del vehicle de segona mà. • Assessorament fiscal en la compra del vehicle. • Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. • Contractació de l'assegurança. Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 A/e: autoOap
Cursos de formació ocupacional El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu ha concedit al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona la subvenció del curs de formació ocupacional, per a persones en situació d'atur, següent: - Direcció tècnica d'obres d'edificació, per a menors de 25 anys, de I'l d'octubre al 15 de novembre
Dates encara per confirmar, en horari de matins. Interessat podeu reservar plaça a la tercera planta del Col·legi. Telèfon: 932 4 0 23 73 • Fax: 932 4 0 23 59 • formacio@apabcn.es
H
Wfítl Generalitat de Catalunya Fons Social Europeu
Petits anuncis
JU1H Departament de Treball Direcció General d'Ocupació
£A ÇA ••
Tel: 9 3 2 4 0 23 76 • Fax: 9 3 2 4 0 23 64 Ara t a m b é els podeu c o n s u l t a r a la pàgi
Serveis per al professional
Serveis tècnics d'arquitectura
Animacions i recorreguts virtuals
Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA. Tel: 934 52 07 89 annsa@coac.net
Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD. 2D i 3D. perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edifias. i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61
Perspectives i fotomuntatges. pàgines web, tanques publicitàries, díptics, presentacions interactives en CD Rom. Ens desplacem a tot Catalunya. Scnptiva Telèfon: 934 59 46 17 Scnptiva@scnptiva.com
Serveis per a taxadors Envifns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem a! seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions. delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp. 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 • Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols. Telèfon: 933 09 59 65
Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal-lacions, electricitat, telecomunicacions, clima. Telèfon 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22
Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineació-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Telèfon: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01 Perspectives
Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres. 80. local. 3 St. Feliu de Guíxols. Tel.: 972 32 32 82 Fax: 972 32 32 82 oficinajmgomez@ctv. es
Es realitzen perspectives fotorealistes d'arquitectura per ordinador. Interiors, exteriors, plànols comercials, infografies diverses i animacions. Amanda Telèfon: 646 489 313
Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i saiut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Preu: des de 30.000 PTA Oriol 639 89 10 63
Estudiant de 4t d'Arquitectura S'ofereix estudiant de quart curs d'arquitectura de la Universitat de Navarra (Pamplona) com a ajudant d'aparellador o arquitecte per a treballs de despatx i/o a peu d'obra. Coneixements d'ofimàtica i CAD. Disponibilitat d'horari flexible. Maruxa Fernàndez Telèfon: 639 317 199 < 948 183 702
Estudiant d'arquitectura Maquetes virtuals Models i perspectives a 3D. Fotografia de l'emplaçament i simulació d'implantació real. Animació i recorreguts de camera. Diferents nivells d'acabat. Textures reals (fotogràfiques). Telèfon: 933 09 59 65 Delineant
Estudis de seguretat
Publicitat, multimèdia í comunicació Ttesd Barcelona. Disseny gràfic, imatges 3D interiors i exteriors, animacions. Creació i manteniment de pàgines web. 5 anys d'experiència. Via Augusta 128. Barcelona Sant Jordi. 20 de Lleida Telèfons: 934 14 51 68 973 21 33 86 ivww.3dhnea.com 3dhnea@3dlmea. com
S'oferetx delineant per 2 despatx d'arquitectura a jornada completa, amb domini d'Autocad v. 14, 2D i 30 (sòlids i superfícies). Altres programes: Office 97. Photoshop, Internet a nivell d'usuari. Treballador i amb ganes d'aprendre. 3 anys d'experiència en d'altres despatxos: enginyeria i arquitectura. Telèfon: 646 879 873
S'ofereix estudiant d'arquitectura per treballar a l'estiu. Disponibilitat del mes de juliol, a les tardes, i durant el mes d'agost, tot el dia. Fetipe Pena: 650 272 161
Petits anuncis Ara també els podeu consultar a la pàgina web del Col·legi: http://www.apabcn.es/ informatiu
DEMANDES Quadern ctncral r*ÜM£F,A Qj'·&SítA
JUUOt"
2 Arquitectes tècnics/ques EMPRESA DEL GARRAF DEDICADA A LA REALITZACIÓ I FONAMENTACIÓ D'ESTRUCTURES OE FORMIGÓ
per al departament tècnic. perfil Experiència mínima de 2 anys en tasques de control i direcció d'obres, en confecció de pressupostos i certificacions. Edat, entre 25 i 35 anys. Coneixements informàtics de Cad. Arquimedes. Word i Excel. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Àrea de treball província de Barcelona. Jornada oficial. Contracte laboral d ' l any. Sou aproximat 3.600.000.- PTA brut/anual. Incorporació immediata. Les persones interessades poden adreçar currículum amb fotografia recent a; Rambla Exposició, 105, local 4 . 08800 Vilanova i la Geltrú. Fai: 938 11 57 8 7 .
Tècnic/a de projectes i obres EMPRESA DE VENDA DE PAPERERIA I MATERIAL D'OFICINA A ESTABLIMENTS COMERCIALS
Cap de projecte ENGINYERIA DE PROJECTES DE MONTPELLER (FRANÇA) per a la seva planta a Barcelona
el seu manteniment, contractació i seguiment de les obres, ami com ei control dels pressupostos. perfil Experiència mínima d ' l any. Edat entre 28 i 45 anys. Domini d'Autocad 3D i d'ofimàtica. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Lloc de treball província de Barcelona. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit. Sou aproxima! inicialment de 3.5-d.000.000.PTA brul/anual. Incorporació immediata.
perfil Imprescindible experiència, titulació i coneixements de Irancès o anglès. s'ofereix Residència a Montpeller. desplaçaments molt Ireqüents a Barcelona, contracte de 2 anys i retribució atractiva a negociar. Contactar amb Lila Fiorini. telèfon 932 00 4 1 66 o auUseretemail.es
GESTIÓ DE L'OBRA Construction Management El contractar manager com a responsable de la producció de l'obra l'haurà d'organitzar partint d'un projecte executat i d'un pressupost objectiu fet. Contractarà i coordinarà als diversos industrials que intervenen i conduirà els equips. Procurarà complir el termini previst de lliurament de l'obra i el pressupost objectiu amb les qualitats previstes.
Les persones interessades podeu adreçar currículum per f a i : 934 12 32 53.
El curs està estructurat com a itinerari formatiu i té com a objectiu
Cap de manteniment CLUB ESPORTIU DE BARCELONA per confeccionar i gestionar el pla de manteniment general de les instal·lacions, reahliar obres civils ' coordinar les empreses exteriors implicades en el manteniment.
Imprescindible experiència mínima de 5 anys en les tasques esmentades i en prevenció de riscos laborals. Edat entre 30 i 40 Anys Idioma català. t'ofercà Comcment carnet de condu» i vehicle prop Uoc de treball Barcelona Jornada oficial Contracte üibu^w mOefmft. oou ADroumat 6 500 000.- PTA bnjt'anual negociable. Lev pe-w^es -V·FSsMe*, poce^ pour-sc en conUcte amb Jo»n U u n Gràcia, teteforv 933 50 07 4 7 . ruran tfohciru
Servei de Promoció i Mercat de Treball
adquirir aquestes competències, necessàries per a assolir la funció, d'acord amb el requeriments de la demanda del sector i les empreses.
Durada: 80 hores Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59
Preu matrícula: 200.000 PTA Preu col·legiat: 160.000 PTA
A/e: treball@apabcn.es COL LEOI DAPARELLAOOW
http//: www.apabcn.es
A V A N Ç
P R O G R A M A C I Ó
C U R S
A C A D È M I C
2 0 0 1 / 2 0 0 2
CONSTRUCCIÓ 1 NOVES TECNOLOGIES Coordinació d'insial-laoons: ce '= :—. = :* -.' \z-è \ dels industrials La posada en obra de tes instat Í : : ' Í > : : e
setembre 2001 setembre 2001
CV DG
4 16 -
Construir amb garantia. Excavació de soterranis i fonaments Construir amb garantia Execució de façanes convencionals de maó vis! Tancaments de vidre Semman i sessions tècnioues Construir amb garantia. Execució d'estructures de formigó per sostres reticulars El disseny de l'envoltant: ("aïllament Construir amb garantia. Execució de façanes amb aplaçats exteriors de pedra La tecnologia aplicada a la lardineria municipal Formigó prefabricat. Seminari Formigó in situ. Seminari La identificació del sòl i l'estudi eeotècmc La construcció metàl·lica
19/11/01 li/01/02 120202 04/03/02 09/04/02 06/05/02 04/06/02 3 concretar a concretar a concretar a concretar
BCN BCN BCN BCN BCN BCN BCN DT DM/DG DM / DG / DV / DT DT
16 16 24 16 24 16 24 12 12 12 12
01/10/01 09/10/01 19/10/01 19/10/01 20/11/01 03/12/2001 i 11/04/02 gener 2002 04/02/02 27/02/02 19/04/02 13/05/02
BCN BCN BCN BCN BCN BCN BCN 8CN BCN BCN BCN
138 24 80 500 15 10 200 21 21 . 80 10
.12/11/OI·05J03/02·03,0602
11/0202 15/04/02 a concretar
BCN BCN BCN DV
18 6 6 9
octubre 2001 09/11/01 27/11/01
DG BCN BCN
8 200 8
09/04/02 novembre 01/abril 02
BCN BCN / DG / DM
16 10
íunv 2002 a concretar
BCN BCN/DT/DG
93
11/12/01 17/01/02 26/02/02 09/05:02 mm 2002 marc 2002 a concretar a concretar a concretar a concretar
BCN DG BCN BCN BCN BCN BCN DM / BCN BCN BCN / DV
3 20 16 28 82 82 6 6 20 32
ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DJ'S;" : •- — - j'DDres 2'zz ficació (menors 25 anys) Anàlisi de viabilitat per a la determinació d'objectius Màster proiect manaeement en edificació i urbanisme (2 cursos acadèmics) Contractació dels serveis de proiect manasemem. Planificació, costos i honoraris Ús del full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries Facility manaeement Gestió amb les companvies de serveis. Contractació de subministres Control d'obres. Seguiment econòmic i tractament de la informació Gestió de l'obra. Construction management Gestió del tancament de l'obra i de la postvenda QUALITAT Control de qualitat dels materials amb Control Win. Cas pràctic Control de Qualitat dels materials. Obres d'impermeabilització de coberta planes Control de qualitat dels materials. Obres d'urbanització Control de Qualitat. Cas pràctic SEGURETAT Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d "execució d'obres. Cas pràctic Coordinadors oe seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu Estudis de seguretat i salut. Cas pràctic amb l'ESS Curs de seguretat per caps d'obra Cicle la seguretat i salut a les obres: Seguretat en la realització d'excavacions i moviments de terra Seguretat en la construcció d'estructures metàl·liques Seguretat en els treballs de rehabilitació de façanes La seguretat en obres petites: xalets, entre mitgeres.. Coordinadors de sesuretat en obres petites (menors de 25 anvs) Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obres. Cas pràctic ACTIVITATS PERICIALS Certificats d'habitabili'a: Curs bàsic de valoracions immobiliàries Tècnica pericial. Les humitats Tècnica pericial. L'urbanisme Curs de postgrau en perícia forense Curs de posterau en perícia asseguradora Certificat de solidesa. Precaucions tècniaues i pautes de redacció El proiecie d'urbanització Valoracions urbanístiques i exoropiacions Iniciació a la perícia judicial o forense
A V A N Ç
P R O G R A M A C I Ó
INTERIORISME litrodi,::'. ~ * '••: r .e':ió sobre l'espai interior Criteris d etcccio oeis materials 3 l'interitxisme
C U R S
A C A D È M I C
2 0 0 1 / 2 0 0 2
La llum i el color a l'espai interior
07/11/01 20/02/02 15/05/02
BCN BCN BCN
20 20 20
NOVES NORMATIVES .cències iï.- . lats segons la nova legislació cata
05/11/01
BCN
La nova normativa oe telecomunicacions en els edificis La llei de contractes. El contracte d'assistència tècnica La llei de contractes i el contracte d'obra La nova Llei del sòl a Catalunya Servituds i relacions de veïnatge
22/11/01 21/CM/02 29/05/02 a concretar a concretar
BCN BCN BCN BCN BCN / DV / DG / DM
20 4 4 4 4 4
NBE-CPI/96 per a tècnics El codi d'accessibilitat Aplicació de l'ordenança del medi ambient
a concretar
BCN / DV
a concretar
BCN / DT / DV
a concretar
DT
Gestió del temps
octubre 2001
Gestió fiscal del despatx professional
novembre 2001
Direcció i lideratge d'equips subcontractats
abril 2002
BCN BCN BCN BCN
8 4
HABILITATS DIRECTIVES
Finances per a no financers
febrer 2002
Iniciació a la gestió fiscal
3 concretar
BCN / DT
6 8 12 20 3
DT
La presa de decisions davant els problemes
INFORMÀTICA APLICADA PRESTO 1: Mesuraments. pressupostos i certificacions
aules d'informàt ica
programació t l U t a f t a T " ' • •
20
20 20 20 12 8 20 20 12 34 24 '.10 VK> 20
PRESTO II: Control de costos i planificació Pressupostos i seguiment econòmic d'obres amb TCQ2OOO Pressupostos i seguiment econòmic d'obres amb TCQ2OOO Planificació i control de projectes amb Microsoft Proiect l-natges i fotografies en els documents tècnics Arqufmedes. Mesuraments i pressupostos' CYPE. Càlcul d'estructures Frontpage express. Crear la web del despatx professional AutoCAD 1 nivell 2D AutoCAD II nivell 30 Autocad per a no dibuixants Perspectives virtuals. 3dstud*o Retoc fotogràfic. Photoshop Creació de biblioteca de blocs i menús
7*. 8 ' 8 4 8 8 8
Cicle de sessions d'informàtica gràfica Excel Nivell 1 Excel Nivell II •.
ntemet bàsic
1
Access iVord. Nivell 1
-
,
.
'
*
M>rd. Nivell II
j"t
O'ganrtzactò de la informació
'
• 8
Power Po n: Presentacions
'•
-a
Base de oaSes per a industrial Cas pràctic amb l'Access
Nomenclatura del lloc en què s'imparteixen els cursos: BCN: Barcelona DM: Delegació del Bages-Berguedà DG: Delegació del Vallès Oriental DT: Delegació del Vallès Occidental DV: Delegació d'Osona
La programació de cursos encara no està completa. Les dades d'aquest avanç de programació poden patir modificacions. El catàleg complet de formació es farà arribar als col- legials a partir del 15 de setembre.
Departament de Formació Telèfon: 932 40 23 73 formacio@apabcn.es www.apabcn.es
COL LEGl D'APARELLADORS ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
A C T I V I T A TS
O R G A N I T Z A C I Ó
I
GESTIÓ i construcció
Màster Project Manage Edició 2 0 0 1 - 2 0 0 3 . Oef 19 d'octubre Ce 2 0 0 1 a I ' l 1 de m a i g de 2 0 0 2 Any acadèmic 0 I Í J 2
responsable acadèmic
m ?•-.--.•: :
ï,r=; : : s . sol per a edificar
dates
Zi-~~rJi^-_~
ir curs. del 19 d'octubre de 2001 a
l ' l i de maig del 2002
Mòdul I: Introducció al manage ment i
•
'.'=•:,-: • ; : : - Ï ' Ï : J
profect management
•
~~v. ,-. '. ',-. - ; ; ;rèctic. Simulació
horari: divendres de 16.30 a 2 1 hores i dissabte de 9 . 3 0 a 14.00 h
24 hores
durada: 2 cursos acadèmics
Any acadèmic 02/03
preu matricula: Ir curs 480.000 PTA,
•
La gerència del projecte i obra
•
Els agents del procés d'edificació i les
Mòdul I I I . Gestió del procés de construcció
2i : ' . ' 5 - 3 0 . 0 0 0 PTA
seves relacions
150 hores
preu col·legiat: Ir curs 400.000 PTA.
•
2'. ;_rs wGO.OOO PTA
El management \ el project manager com • Gestió estratègica de projectes •
Organització i lideratge d'equips de treball
Mòdul II. Gestió de la promoció immobi-
•
Gestió de la qualitat
liària
•
Gestió del projecte
176 hores
• •
• Operació immobiliària
organitzat conjuntament amb
Habilitats directives Anàlisis dels costos de construcció i el seu control
•
Economia d'empresa i comptabilitat
• Gestió de l'execució de les obres
•
Dret mercantil i de la propietat
• Gestió del manteniment i postvenda
•
Contractació
• Tancament de l'operació i manteniment
• Anàlisi del sector immobiliari
•
Resolució de casos pràctics. Simulació
• Màrquetmg immobiliari, estudis de mercat • Avaluació financera de projectes immobiliaris
Mòdul IV. Tesina 150 notes
•
Finançament d'operacions immobiliàries
•
Fiscahtat en el camp immobiliari
•
Assegurances
Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius d'operacions immobiliàries Del 19 dpoctubre de 2001 al 19 de gener de 2002 L'all nivell d'activitat del sector immoDilian,
versió i l'estratègia de finançament per fer front
afavorit
l'expansió
als fluxos de caixa necessaris durant tota l'o-
econòmica en un marc general de ritme de
peració i dimensionar els riscos de la operació.
teris d'avaluació financera d'un projec-
En el curs s'ensenyarà a realitzar aquest estu-
te immobiliari
pel manteniment
de
creixement sostingut de la demanda interna i de la inversió i, estimulat, entre d'altres
di de viabilitat
combinant
l'adquisició de
raons, per la dràstica reducció de les taxes
coneixements teòrics d'economia,
d'mterès, provoquen un clima d'optimisme,
urbanisme, entre d'altres, amb l'aplicació a tra-
unes altes expectatives de futur. Tot això
vés de diversos casos pràctics, per poder tenir
anima els operadors immobiliaris a invertir però. en un entorn de competitivitat i amb uns marges cada cop mes ajustats, que obliga a una anàlisi acurada de les variables de rendibilitat i dels objectius de les operacions.
•
fiscalitat.
una visió àmplia de la repercussió de les diver-
Celestí Ventura • Viabilitat d'operacions de promoció immobiliària. Resolució de casos Celestí Ventura •
ses variables que repercuteixen en fa rendibilitat i en els objectius del posterior procés immo-
Màrqueting operatiu Xsvier Aldabo
•
bilian.
Ús del full de càlcul per l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries
Aquest curs està dirigit als responsables de promocions immobiliàries i als professionals
Estructura financera de l'empresa. Cri-
Carles Puiggròs •
La gestió prèvia del sòl com a compo-
L'estudi simple de la inversió, resultat de
que desenvolupen funcions tècniques que vul-
deduir els costos previstos als ingressos pro-
guin ampliar el seu àmbit d'actuació en la ges-
bables, no és suficient per decidir d'invertir
tió de la promoció.
amb garanties. Ara cal un estudi de totes les
Aquesta és la tercera edició del curs de post-
variables que poden repercutir en el resultat
grau i forma part del programa de cursos d'or-
de l'operació, tenint en compte el temps de
gamtzaaó i gestió que el Col·legi organitza con-
retorn de la inversió,
les fórmules de
luntament amb la Fundació Politècnica, amb 8
(mancament i l'actualització del valor net de
crèdits de lliure elecció. En el segon mòdul del
Horari: Divendres de 16.30 a 21 h i dissabte
curs del màster de project manager en edifica-
de 9.30 a l i h
ció i urbanisme, també s'inclouen els contin-
Durada: 80 hores
la inversió, tots ells paràmetres molt importants per l'anàlisi adequat de l'operació. Per això abans d'iniciar una operació immcoihària s'ha de fer una anàlisi de la viabilitat i determinació d'objectius de l'operació. Per fer l'estudi ca!
determinar el producte
immobiliari que es vol portar a terme, estudia/ el mefcat. pressupostar els costos, deci-
guts d'aquest curs junt amb d'altres sobre tas-
nent de la promoció immobiliària Carles Puiggròs •
Resolució cas pràctic per grups de treball Carles Puiggròs i Celestí Ventura
Dates: del 19 d'octubre al 19 de gener
Preu matricula: 200.000 PTA
ques de gestió dins el procés de promoció.
Preu col-legiat/da: 160.000 PTA
Tanmateix, hem volgut fer aquest curs especí-
Responsable
fic a part, per a aquelles persones interessades
Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de
en aquest tema concret.
l'àrea de formació en organització i gestió.
acadèmic: Carles
dir les fórmules de finançament i calcular-ne el cost financer, programar el temps i el cosí
programa Organitzat conjuntament amb
del procés de promoció, de l'execució del producte, ta comercialització per poder defi-
•
liària
nir els objectius de l'operació i establir els
Carme Tr:i'a
indicadors de rendibilitat. En analitzar tos aquests paràmetres s'han d'estudiar les variables que repercutiran en els resultats per prendre les decisions d'in-
Política d'habitatge i promoció immobi-
•
Fiscalitat immobiliària Valent, P.:n
m Estudis de mercat. Definició del producte immobiliari
Puiggròs.
Codi
G5053
Gestió de l'obra. Construction management Curs de postgrau. Del 19 d'abril af 22 de juny de 2 0 0 2 Als prc'essons's arr:b una formació tècnica que treballen en el ptocés immobiliari, se'ls requereix per a funcions tècniques i de gestió. La capacitat d'aquests professional està ben valorada al mercat de treball, sobretot en la fase de projecte i obra. Els models de gestió d'una obra es diversifiquen cada cop més. coexisteixen models tradicionals amb altres tíe més complexos on la geslió del procés de construir és la clau per aconseguir els objectius de qualitat, temps i cost previst. Per tant. ser gestor de l'obra o contractor manager esdevé una funció professionat fonamental en l'organigrama del procés immobiliari.
• PLANTEJAMENT DE L'OPERACIÓ. ESTRATÈGIA DE CONTRACTACIÓ. Contractació global. Divisió en lots. Jesús Rodríguez i Josep U. Forisza
Aquesta funció professional la podem trobar en representació de la propietat o promotora (de vegades sota el nom de coordinador d'obres) i. també amb característiques molt similars, en la constructora fent de cap d'obra. El contractor manager, com a responsable de la producció de l'obra, l'haurà d'orgamuar partint d'un projecte executat i d'un pressupost objectiu fet. Contractarà i coordinarà els diversos industrials que hi intervenen i conduirà els equips. Procurarà complir el termini previst de lliurament de l'obra i el pressupost objectiu amb les qualitats previstes.
• PLANIFICACIÓ I CONTROL DE COSTOS La perspectiva del contractor manager. Comptabilitat de l'obra. Anàlisi de desviacions. Accions correctores. Informes Jesús Rodríguez
El curs que presentem està estructurat com a itinerari formatiu i té com a objectiu adquirir aquestes competències, necessàries per assolir la funció, d'acord amb els requeriments de la demanda del sector i les empreses.
• PLANIFICACIÓ DE L'OPERACIÓ Planificació general. Planning d'execució. Bases per a la coordinació. Seguiment del planning. Accions correctores. Albert Ribera M IMPLANTACIÓ D'OBRA I ORGANITZACIÓ LOGÍSTICA Jordi Vergés
•
• CONTRACTACIÓ Elements bàsics del contracte. Tipologia de contractes. Gestió de contractació. Coordinació dels contractistes. Circuits d'informació. Reunions. Actes. Informes. Jesús Rodríguez • TÈCNIQUES DE NEGOCIACIÓ Michéle Butzbach • SEGURETAT I SALUT A PEU D'OBRA Jordi Vergés
Caries Puiggròs
• ANÀLISI DE RISCOS DE L'OPERACIÓ Accions preventives. Lluïs Martmell
INTRODUCCIÓ A LA GESTIÓ DE RECURSOS HUMANS
m DIRECCIÓ DE REUNIONS Michéle Butzbach
i PLANTEJAMENT DE L'OPERACIÓ. OBJECTIUS Objectius del client/promotor. Anàlisi del projecte. Auditoria externa i auditoria pròpia. Revisió d'amidaments. Adequació al sistema de contractació.
• TÈCNIQUES DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES Michéle Bulzbsch • RESOLUCIÓ DE CASOS. SIMULACIÓ DE CONFLICTES Michéle Butzbach Josep M. Forteza
• QUALITAT Objectius. Pla de control. Control de recepció. Control d'execució. Seguiment del pla. Accions correctores. Lluïs Martmell • RECEPCIÓ I LIQUIDACIÓ Recepció i liquidació de contractes.
Dates i horari. Del 19 a'atni a\ 22 de juny de 2CO2 Horari. Divendres de 16.30 a 21 h i dissabte de 9.30 a 14 h Durada; BO hores Preu matricula: 200.000 PTA Preu col-legiat/da: 160.000 PTA Responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Arquitecte iècnic. Responsable acadèmic de l'àrea de formació en organització i gestió. Organitzat coniuntament amb
• EL SERVEI DEL CONTRACTOR MANAGER Característiques del servei. Organització del servei. Oferta de serveis. Contractació. Carles Puiggròs Uuis Martmell * DESENVOLUPAMENT D'UN CAS.
• PLANIFICACIÓ I CONTROL DE COSTOS La perspectiva del cap d'obra. Comptabilitat de l'obra. Anàlisi de desviacions. Accions correctores. Informes. Jordi Vergés
Programa • INTRODUCCIÓ El sector. Models de gestió del procés. Models de gestió de l'obra. El contractor manager i el cap d'obra.
• LLIURAMENT DE L'OBRA I POSTVENDA Jaume Vinals
S EGU R E T A T Programa de postgrau. Coordinador de seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu Del 9 de novembre de 2001 a! 26 d'abril de 2002 -="
U prevenció del nsc a les obres d'enderroc.
•
Gestió tíels residus en la construcció.
de Màq u -o; -J . - C i t I.J.1 jMja.
MODULIII - Elements anulars per a la prevenció de ris-
•
Riscos en obra cml i obres d'edificació.
Jesús Femandez. Arquitecte tècnic. Servei Nor-
cos laborals:
•
Seguretat a les instal·lacions elèctriques.
mativa del CAATB.
•
intrMuccio a i3 preréricio cüs riscos i ia seva
•
Seguretat a les màquines i en l'ús d'aquestes.
relació amb la qualitat i el medi ambient. Hilkra
•
Sessions pràctiques, visites d'obra auditoria, pro-
Tècnica de Diagnosi del CAATB.
teccions col·lectives, manteniment.
Alfons Güell. Consultor mediambiental. Secretari
dels resultats econòmics. trucció.
MÒDUL VI - La documentació per l'aplicació de IHD
Residuos (GERD).
•
Gestó de la qualitat: seguretat i qualitat. Les nor-
1527/97:
Jaume Gwxà. Arquitecte tècnic. Catedràtic del
mes ISO 9000. Auditories de qualitat. Auditories
•
L'Estudi bàsic de seguretat 11'Estudi de seguretat.
Departament d'Organitzacó d'Empreses de ta UPC.
de seguretat.
•
Pla de seguretat i la seva implantació.
Jaume Llacuna. Doctor en Filosofia i Lletres.
Higiene industrial aplicada a la construcció.
•
Sess/ons pràctiques i vista d'obra, inspecció.
- ; :-. - / - a o ò de segiretat i salut laboral que el ••:•• - - : a Fundac» Politècnica de Catalunya. •':
• •
Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 80% de
Jaume Montanera, Enginyer tècnic. Cap del Ser-
construcció.
l=s classes, superar les proves d'aprofitament, així
vei de Prevenció de l'Agrupación Gmnovart Obras
•
El factor humà: psicologia i formació. Formació i
com aprovar el treball final.
y Servicios Hispània S A
•
Tècniques de negociació. La missió del coordina-
Responsables acadèmics
en prevenció de riscos
; • j;-eíta (unc«6 professional adquireixin uns :yiei«emenis adequas i las habilitats per exaor-ia.
Expert en formació i comunicació. Pterre Lorent. Irtgemeur du bàtiment.
Introducció a l ergonomo. Conceptes bàsics t !a seva aplicació a les feines, materials i eines de la
;:,í-::tuqueelsprofess«nabquedesenvolu-
£1 contingut del curs respon al model de formac» desenvolupat conjuntament amb drvefses unKíf-
tècmc del Gremio de Ent<dades del Recicla^ de
Malalties professionals en ei sector de la cons-
••. - • : ' :V7ÏT.Í o~ fcsigraj iorma part del orogra-,- : - r a a terme des de fa uns anys conjunta-
Ramon Graus. Arquitecte tècnic. Cap de l'Oficina
I ::•:. informació
"
ce ^es construccions.
•
Miguel Ange! Olmedo, Arquitecte tècnic. Tècnic
informació.
srtats i entitats de diversos països europeus.
dor de seguretat. Estudi de procés de tota nego-
Francisco Javier Llovera. Catedràtic d'Universitat.
Miguel Àngel Palomo. Arquitecte tècnic. Coordi-
El curs està adreçat als tècnics que. segons la LOE
ciació: preparació, confrontació i modificació de
Director del Departament d'Organització d'Empreses
nador i consultor de seguretat
de la UPC.
José A. Pérez, Cap de seguretat obra civil Catalun-
Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Responsable
ya de Fomento de Construcciones y Contratas SA
poden fer de coordinadors de seguretat i salut
solucions.
laboral en fase de projecte i d'execucró d'obres. MÒDUL h7 - l'actuació professional del coordinador:
acadèmic de l'Area de Formació en Seguretat del
Alejandro Romero, Llicenciat en psicologia de les
Programa
•
CAATB
organitzacions t del treball. Director de la DIVISIÓ
MÒDUL I - Normatha i legislació:
•
professional dsl coordinador. Fase de pra;ecte i
de Prestacions Tècniques de Mutual Cyclops
d'execució. Presa de decisions. La informació, consulta, par-
Professofi
Ma. Àngels Sànchez, Arquitecte tècnic. Coordi-
La Directiva europea sobre seguretat en obres
ticipació i formació dels treballadors. Anàlisi dels
Jaume Abat. Director general de relacions laborals
nadora de seguretat
temporals o mòbils i la seva transposició a
processos de producció. La seva modificació i l'e-
del Departament de Treball de la Generalitat de Cata-
Joaquin Sanchez, Arquitecte tècmc.
l
Espanya RD 1627/97. •
La Llei de prevenció de riscos laborals. Regla-
I
limmació d'algunes situacions de risc.
lunya.
Eines per ala informació i la formació. L'Auto-Audit
Antoni Albesa, Llicenciat en Ciències Químiques.
03tes:Del 9 de novembre de 2001 al 26 d'abril
i el mòdul FRAP. Presentació d'un cas real de coor-
Inspector de Treball i Seguretat Social.
de 2002
Emilio Almendral, Arquitecte tècnic. Cap de Segure-
Duraria: 150 hores lectrves + 50 hores de treball
cions conceptuals aportats pel coordinador. Dificul-
tat del Grup COPISA.
Horari: Divendres, de 9.30 a 14 i de 15.30 a 20 h.
tats habituals i resolucions.
Manel Baselga, Responsable de l'Àrea de Salut Labo-
ment de serveis de prevenció i normativa de seguretat.
dinació de projecte i realització. Exemples de solu-
Responsabilitat crvil i penal dels promotors, del contractista, de l'autor del projecte, dels subcon-
•
Preu matrícula: 375.000 PTA
tradistes i detó coordinadors de seguretat Res-
•
La coordinació en fase de projecte i d'execució.
ra! de l'Institut d'Estudis de la Salut.
Preu col·legiat 315.000 PTA
ponsabilitats derivades de ía fase de projecte i de
I
Control documental de la coordinació i auditories
Ezequiel 8ellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de
UOC: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics
de seguretat.
seguretat.
de Barcelona
Fermi Bondia. Tècnic superior en Prevenció.
Informació: Tel 932 40 23 73
l'execució, i els controls. I
La Inspecció de Treball i la seguretat en el sec-
•
Metodologia per a la coordinació de seguretat.
tor de la construcció.
Michèle Butzbach, Formadora i consultora en recurMÒDUL V - Formació en tècniques de seguretat
sos humans. Directora de Gecda Formacions.
MÒDUL II - Coordinació de seguretat
•
Senyalització de les situacions de risc a les obres.
Josep Mana Calafell. Arquitecte tècnic. Cap de l'As-
Servei d'Informació
•
El pertil professional del cüorflmïílor. Coneue-
I
Equips de proteccions col·lectives i individuals.
sessoria Jurídica i Professional del CAATB.
Tel 932 40 20 60
ments i habilitats necessàries. Missió i fun-
•
Mesures de seguretat en la reparació i mantem-
Xavier Cardús. Enginyer tècnic elèctric. Tècnic supe-
Fa* 932 40 20 61
CURSOS
D'INFORMÀTICA
Aula d'Informàtica de Barcelona - Juliol 2001
CODI Ci2:010
Inscripcions:
INFORMÀTICA GRÀFICA AulcCAD. 1 - i . í i .
~ ^
DATES
HORARI
OURAOA
PREU MATRiCUm
del Í 8 al 26 de juliol
aedlladjde Í7a 2 ! n
24
47.000
36.000
DATES
HORARI
DURADA
PREUMATRÍCUU
PPREU COL·LEGIAT
181 19 de juliol
de i di de 17 a 21 n dijous de 17 3 2 ! li
8 4
14.CC0
26 de niliol
11.CCC
10.000 8.000
PREU C011EGIAI
CODI
INFORMÀTICA BÀSICA
CI20217
Excel. 1 nivell
CI20323
Interna
CODI
INFORMÀTICA ÀPUCÀDA
DATES
HORARI
DURADA
PREU MATRiCIM
PREU COL·LEGIAT
CI40122
Planificació i control de praiectes amb MICROSOFT PROJECT
23, 24 125 de juliol
d:l. d n ce ce 17 3 21 "
25.000
CI3028
TCO 2000. Amidaments. pressupostos i certificacions
del 2 al 1 6 de iuliol
12 20
20.000 35.000
í/na penoia pa otdüaaoc. lis cursos sa torsri de matí tenen un descompte del 25% Itaew/s dissabtes).
dll i de ds 17 a 2 1 h
46.000
VISITES TÈCNIQUES
CONVOCATÒRIA
Assemblea General Extraordinària de col·legiats
VIATGE A LONDRES 2A EDICIÓ -IÓ
La Junta de Govern del Col·legi va prendre l'acord de convocar Assemblea General Extraordinària de col·legiats. L'assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dijous 12 de juliol, a les 19.00 hores, en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19.30 hores. Ha estat aprovat per la Junta de Govern, el següent:
Atès l'interès del darrer viatge a Londres organitzat pel Col·legi entre els nostres col·legiats, s'ha obert una llista per a les persones interessades en un propera visita a la ciutat del Tàmesi. Per aquest motiu el Col·legi torna a organitzar un viatge per visitar fes darreres realitzacions arquitectòniques i urbanístiques que s'han dut a terme. Les places són limitades, amb un mínim de 25. dates previstes: de I111 al 14 d'octubre, ambdós inclosos
1 TROBADA DE GOLF
programa - Millenium Projects - Tate Modern - Barri de Sothwark - Jubilee Line - Museu de ta Ciència - Projectes en construcció
Amb aquesta trobada es pretén iniciar un programa d'activitats per poder posar en contacte els col·legiats i col·legiades, i els seus familiars, que tinguin en comú inquietuds lúdiques i d'oci. data prevista: dissabte, 6 d'octubre Camp: Club de golf GIRONA
Les persones interessades poden demanar més informació a: Marta Domènech telèfon: 932 40 20 83 Fax: 932 40 23 64 comunicacio@apabcn.es
PROGRAMA hora: sortida al camp. a les 9 h. o a les 11 h. segons el nombre de persones mscrites Fórmula: Stableford Handicap en grups de 4 jugadors por ordre de handicap. Modalitat: Individual Nombre de forats: 9 Participants: 48 com a màxim. En possessió de la llicència federativa. Categories; Masculina, femenina i / o per handicap. Premis: Es donarà un primer premi a cadascuna de les categories.
^ ^ ^ ^ • • ^ • ^ ^
ORDRE DEL DIA Punt únic Aprovació, en compliment del que estableix l'article 35 dels Estatuts col·legials, de la proposta de creació d'una societat d'inversió mobiliària de capital variable (SIMCAV), com a entitat jurídica vinculada al Col·legi.
EXPOSICIONS
j ACTIVITATS PARAL·LELES Visita guiada a '"Girona antiga" o un curset de golf de 2 hores. Un mínim de 10 persones. PREUS Jugador inscrit: 4.800 PTA Dinar' 2.700 PTA per persona Activitat paral·lela: 1.800 PTA per persona i activitat Inscripcions: fins al 31 de juliol VALLÈS O C C I D E N T A L 10 ANYS DE LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS OCCIDENTAL
PREMIS FAD 2 0 0 1 D'ARQUITECTURA I INTERIORISME
• Excursió i sopar a La Mola. Divendres 28 de setembre. • Viatge a València, per visitar La Ciutat de las Arts i les Ciènaes. del 12 al 14 d'octubre. • Visita guiada a les esglésies de Sant Pere de Terrassa amb concert de música clàssica. Divendres 16 de novembre. ACTIVITATS ESPORTIVES • S o l c a a Ba'ceíona. per veure un parin aei primer equip del F.C Barcelona
telèfon: 932 40 20 60
P R E M 1S
i
A R 0 U 1T E C T U R A 1N T E R 1 0 R I S M E
Marta Domènech Tel: 932 40 23 83 Fax: 932 40 23 &4 comunicacio@apabcn.es
ACTES LÚDICS
La sata d'exposicions de la planta baixa del Col·legi, presenta els Premis Fad 2001 ! d'Arquitectura i Interiorisme i les obres | finalistes. dies: fins al 7 de setembre ; horari: de dilluns a divendres de 8.30 a 20 ftores organitza: departament de Cullura
FA D
GOLF
Per celebrar el desè aniversari, els aparelladors i arquitectes tècnics vailesans han preparat un seguit d'actes que se celebren al llarg del 2001 alguns dels quals es presenten a coniínuació:
12 DE DESEMBRE. CLOENDA DE L'ANIVERSARI Algunes dates poden patir modificacions
ACTES CULTURALS • Exposició col·lectiva d'arquitectes tècnics, en diferents disciplines artístiques. Inauguració divendres li ae setembre.
informacó: Delegació del Vallès OccxSental. telèfon: 937 80 11 10
OSONA PROGRAMA D'EXPOSICIONS • Exposició de joieria i instal·lació de Guigui Kohon Del 14 de setembre al 7 d'octubre • Exposició d'escultura i instal-lació de Gemma Farran Del 19 c'octut'e a l ' l i de ra/embre • Exposició d'escurtura EudaM AJabau Del 23 ce ro^TiDre a' 16 Ce desemíye • Exposició de pintura i obra gràfica de Fina Tuneu Del 21 Ge Gesefr.we a-í 2 0 Ge ger*t informació Delegació d'Osona PI. Major. 6. pral G85O0HC Tefefart: 938 85 26 11
Mim,
JfV
ACTIVITATS
ACTIVITATS DE FORA "
"
"
•
"
rwmmMrmm
li CONFERÈNCIA INTERNACIONAL:
DEL PROJECTE A LA GESTIÓ
E c o m a t e r i a l s per la p r e v e n c i ó
DELS ESPAIS VERDS PÚBLICS
i a l l e u g e r i m e n t de desastres
(5A
Segona edidó de la Conferència Internacional de Ecomaterials a la vila de Santa Clara. (Cuba). Organitzen: CIDEN (Centro de Investigación y Desarrollo de Estructuras y Matenales). ISPJAE (Institulo Superior Politécmco "José Antorno Echeverría") y Xarxa Llattnoameficana ECOsur. dates: dies 24 al 27 de setembre del 2001 S'han fet servir vies de comunicació com la creació d'un fòrum de discussió a traves d'tnternet previ a la conferència i a l'organització de les sessions de treball en forma de tallers sobre temes específics: www.ecosur.org. temarí:
EDICIÓ)
horari: de dimarts a dissabte de 10 a 18 h. diu-
lloc: sala d'exposicions del Col-legi d'Arquitec-
menges i festius, de 10 a 15 hores
tes de Catalunya. PI. Nova. 5 de Barcelona
lloc: Museu de les Arts Oecoratrves
COAC
Av. Diagonal. 686 de Barcelona
Tel- 933 01 50 00
Tel.: 932 80 50 24 • Fax: 932 80 13 74
Palau Reial de Pedralbes
martfacteintercom.es
objectius
.bcn.es/icub
El curs vol integrar els conceptes i les e·znències de l'equip tècnic de Parcs i Jardins :Barcelona en proiectes, construcció i manament d'espais verds de diferents tipologies mitjans logístics i materials. organitza: Formació Continuada Les Heures de la Universitat de Barcelona i Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona. direcció: Dra. M. Alba Fransi. directora del Centre de Formació del Laberint de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona
Materials, productes i components de la construcció • Tecnologies, solucions i sistemes constructius • Disseny i condicionament urbà i rural • Gestió econòmica de projectes en zones de desastres
durada: 256 hores
Per participar a la llista de discussió, cal enviar un missatge en blanc a ECOMATERIALES-suscnbeeiistbot.com, com a sol·licitud a la llista de discussió.
i Jardins de Barcelona
•
dates: oberta fins al 15 de juliol
dates:del 17 d'octubre de 2001 al |uny de 2002 horari: dilluns i dimecres, de 16 a 20 hores, i de manera ocasional, els dissabtes en horari variable segons l'activitat que es dugui a terme. HOC: Centre de Formació del Laberint de Parcs places limitades: 30 preu: 365.000 PTA informació i secretaria: Les Heures. Universitat de Barcelona telèfon: 934 28 37 10 {Assumpta Cajal)
MÀSTER EN DISSENY I ESPAI
fax: 934 28 63 70
PÚBLIC ( 3 A EDICIÓ)
acajal@fbg.ub.es
LA CONSTRUCCIÓ DE LA GRAN BARCELONA: L'obertura de la Via Laietana 19081958
M I E S VAN DER ROHE.
L'exposició té per obiectiu donar a conèixer un
ARQUITECTURA I DISSENY
dels episodis més importants de reforma del
A STUTTGART, BARCELONA
centre històric de Barcelona que ha marcat la
I BRNO.
transformació de la ciutat durant el segle XX. organitza: Institut de Cultura Una exposició prevista dins les activitats de la
dates: oberta fins al 30 de setembre horari: de dimarts a dissabte de 10 a 20 hores:
objectius
diumenges i festius: de 10 a 14 hores. Dilluns
Formar professionals capaços de portar a t e -
tancat.
projectes en el camp dels esdeveniment
lloc: Museu d'Història de la Ciutat
intervencions en l'espai públic.
Primavera del Disseny 2001 que reuneix per primera vegada els millors dissenys de mobles de l'arquitectura que es van fer entre el 1927
le! 1931
Casa Padellàs. PI. del Rei. s/n. Barcelona
organitza: Museu de les Arts Decoratives i Vitra Design Museum de Weil am Rhein.
durada: 400 hores dates: del 29 d'octubre del 2001 al 27 de ju
dates: fins al 29 de juliol
informació:
del 2002
lloc: Museu de les Arts Decoratives
Telèfon: 933 15 11 11
horari: de dilluns a dijous: de 16 a 20.30 h
Palau Reial de Pedralbes. Av. Diagonal, 686 de
preu: 833-000 PTA
Barcelona.
organitza: Escola Elisava ±y'JÍ
informació
Bcd. Diagonal 452, 5è. 08006 Barcelon;
SOD Te. 933 17 47 15
a/e: infoeprimavera2001.org
Fat 933 17 83 53
http ://www.primavera2001 .org
sicad@elisava.iccic.edu
I PREMI CARLOS GARCIA OCEJO A LA QUALITAT DE LES INSTAL·LACIONS La re/ista El Instalador convoca el I premi Carlos
UNIVERSITAT. ARQUITECTURA I TERRITORI
ALESSANDRO M E N D I N I ENTRE LES ARTS
El Departament d'Universitats i Recerca i Socie-
García Ocep a la Qualitat de les Instal·lacions dotat amb 1 milió de pessetes per al pnmer premi i 250.000 per a cada accésit. termini d'entrega: 28 de febrer de 2002
tat de la Informació de la Generalitat ha promo-
La universalitat i la poesia caracteritzen l'obra
temes: Qualitat d'aire interior i eficiència
:_: una exposició que recull, a través de vuitan-
eclèctica d'Alessandra Mendini. un arquitecte,
energètica en instal·lacions
• - actuacions significatives dels darrers anys.
dissenyador, i estudiós de la cultura de renom
lloc: Editorial tècnica El instalador
-.portant procés de creixement, diversificació i
internacional. La mostra instal·lada al Museu
C/Navaleno. 9 28039 Madrid
extensió de les universitats públiques catalanes.
de les Arts Decoratives exemplifica la produc-
organitza: Generalitat de Catalunya. Dept. d'U-
ció d'aquest artista italià al llarg de 30 anys
Tel: 91302 81 45Fat 91 766 16 64
mversitats. Recerca i Societat de la Informació
d'aquesta antologia.
editona I ©el - i nsta lador. com
comissari: Josep Benedito
dates: fins ai 22 de iuiioi
www.el-instalador.com
EMPRESES
°'*2J
Quadern central PRETESA QUINZENA JULIOL 2001
Indfix d'anunciants I Informatiu N° 188 • Primera quinzena de juliol 2001
Els lectors de L'INFORMATÍU poden demanar més informació sobre els productes anunciants mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar 3 L'INFORMATIU. Empresa 0 producte
El col·legi posa a disposició de les empreses un stand per presentar els seus productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empreses que hi seran presents durant el mes de maig:
Ref.
SOFT PREFABRICATS M. PLANES
PREFABR1CADOS ESCAYOLA VALLS
TRAC VERTICAL
CONSORCIO TERMOARCILLA
WERMASI
FEPESA
ALKOR DRAKA IBÉRICA
REPSOL BUTANO
TEXSA MORTEROS
IBERMAPEI
FABRICA ELECTROTECNICA JOSA
MASA
BTICINO QUINTELA
BTV
UNEX-APARELLAJE ELECTRICO
JAN SA METAL
TECOSUR
COMPOSAN CONSTRUCCIÚN
SENALIZACION Y DISENOS URBANOS
9
MITSUBISHI ELECTRIC EUROPE
14-15
CANAL CONSTRUIR
16
APACAR
25
CORREDURIA D'ASSEGURANCES LORENTE
47
LU MACAR
ONDULINE MATERIAL
L.B. INGENIERIA DOMOTICA
ARTIS ORGANIZACIÓN
CLAR REHABILITACIÓ
REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS
MITSUBISHI EUROPE
50
VALLIMPER
51
ELECNOR
45
SAN1TARIUM
WEBER BROUTIN CEMARSKA
EUR0CA8LE
SISTEMES DE REFORÇ ACTIU
PUERTAS ARTEVI
TECHNAL
VERTISUB
GRUPO MECANOTU80 SUBEROLITA
49
PÈNDOL POLIGUS
* * * * * *
TALLERS TREPAT ACTILUZ DETECTA 2 0 0 0
PER
Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es
A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:
BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ
'Informatiu En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents:
Servei d'Informació Comercial Utiüüeu aquesta butlleta per demanar més informació sobre els productes que apareixen anunciats. Cada anunci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses seleccionades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.
Nom i cognoms Empresa Adreça Població Telèfon:
Fax:
P U B L I C I T A T
L ' I N F O R M A T I U
n ú m1 8 8
5
6
9 10
11
12 13 14 15 16 17 18
19
20 21 22
23
24 25 26 27
28
29 30 31 32 33 34
36
37 38 39
40
41 42 43 44
45
46 47 48 49 50 51
2
3
4
7
8
35
Contraportada Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei d'Informació del Col·legi. L'Informatiu • Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona • Fax: 932 4 0 23 64
D'EMPRESES P U B L I C ! T A T
PAV1KDUS. S A. PAVIMENTS QE FORMIGÓ TRACTATS AUTQÀKIVELUDQRS I MORTERS DE RESIKES riRRAT7.CS C0KT1NUOS
SOLUCIONS EN ENCOFRATS OCOFFIADOSJ ALSMASA. Pa W Pto 0 en Cci C*-» oe Fer» Freda s.n 08110 UtrtaOè t H W (93)575 3000 F n ( 9 ^ 564 70 Se
EíïSSSSS^^^I l l | I a £ c ^ H E " ^ 2 ^ ^ ^ S 9 •ll^HHVHBM ESTRUCTUAI1S C O D O M / J l FONAMENTS 1 ESTRUCTURES DE FORMIGÓ
W Gabarrò
Peiiaires, 28 0SO^ BARCELONA Teis 93 307 29 33 Fiu 93 307 26 92
- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES F1JAS Y MÓV1LES
Va Augusta. 320-332. Baixos • 08017 Barcelona W : 93 204 54 11 . Fai: 93 280 03 06
À— 1 • •
isimon / [ E P
Germans
Taufcis, parquet i fustes de totes les espècies per ta Decoració i Interiorisme
• •
Clra Torre Romeu, s n - G3232 SaDaoeil tel 93 7d8 48 3S ta* 53 726 07 61
www.gabarro.com
ALUMINOSI
FRAPONT
CATALANA,S.A.
CONSTRUCCIONES EN MADERA
;nsc retracció. Rehabilitació CA Santander. 42-48 Sive. 39 9J 278 26 86 • Fax. 93 278 27 11 0HO2O Barceloní
FUSTERIA D'OBRA MOBlUARí I EQUIPAMENT
SENETON
I L U M I N A C
ION
CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA 1-:I NCQ, S.L.U.
\ Tel.: 93 663 02 11 \ Fax: 93 663 01 31
PER A REHABILITACIÓ
AA O TOCO® ^ ^ ^
vnvw.(onlratta.net
info@contracta.net
W93 325 58 28
SOO.000 m- <U mdlas 1-=^CT£S_»
GUILLERMO ' PUERTAS V PERSUNAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTO MATI CAS
Fa. 93 ^26^829
OBRAS REFORMAS Ir/PEfiMEABILIZAClONES
MWWAl ElECTSCO
Diputaoc». 390-392 • WèfoíWJ 93 344 08 CO* Fa* «3 344 08 07 • 08013 Borcekmo
/1LKORPMN
i Control de Qualitat u tol tipus d'obres
Tel.: 937 31 54 46 '. Ari«. 57, N*B P Pol. Ind. Cin Pirtlbdi B:2J Ttrrisa
CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES ^ ^ ^
LABORATORI DE CONTROL
Lim:nas Flexcles ae PVC-P par;
Q6RCASA,
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
CONSTRUCCIONES MANSO, 11 í* A • Td |93] 426 98 98 [3 lincas) Tat 193) J23 9d 13 • 06015 BorceJono
Mortóyo, 3S7 3"-3o 010!5 3 l Beck & Heun
Tel : 93 848 4Q QQ - hnp://www.alkor.es
Tel. 93 - 458 23 70 Fax 9 3 - 2 0 7 13 47 email: (onrorJi@tin otis.es
ESTUDIS GEOTECNICS ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAIG SONIC DE PILOTS
UIUERZOS tSTSUCTURAUS
MAPEI
RIHABUJTAC1ÓN RISIAURACION
moncros
ADHESJVOS • SHUDOtES • MtOOuaOS QUÍMJCOS P A U LA CONSTRUCQÒN
PUM1SOS Y AÏUDAS
Recobriments per a sòls industrials
CtRTtflCADO Dt GAKAFOÍA BERMAPE1, S A FI Caioluno, 20 - 5" Plor.» 08003 BARCELONA W. 93 343 50 50 • F a t 93 302 42 29
GEOTECNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES.
HlDROGEOLOClA, MEDI AMBIENT. Tel , f i . (977) 7ÏÏ783 - í l S M CAMBRILS
ImpermeaíiiiUats
Tti , F u |9OTI JM3JI-09017 BAÍtCELONA
Fe^n el teíi& bo i -*o> I P^^^ segons OIN ISO 9 0 0 2 1 -£± 1 ^ ^
La solució a l'atuminosis
NOUíBAU
Av Sant Julià. 206. n
El sistema derenovacióde sostres
Tel.: 93 796 41 22
ALUCOBOND DIBOND ALUCORJ fachadas ligeras de aluminio
7. Pol i
Tei 93 &iS 57 00 / 93 649 SA 75 Faï:93 8J95dl6 http: wwrwjstradur.com e-mall: BStre-quimlcaeastradui.cc
•ACCEUOM
FAÇANES
•MrrtU-LAUl 3 tntetoo Amtgrjffii
ESTRUCTURES
J;,irat^lvo.
H J « • Jet 93 *S6 U Q • f i x 93 436 71 e-owi Wr&rthabtlitfí • Oi 0B75O rftofc» òmret,e
bntnNT.^BrUDÍfrf. C5
PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:
BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ
Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es
Lluna La nova F a c t i l g g j P l g de la U n r e i b i L j l g i l B i W b f f e s t a t
diferents inte
una gran obra realitzada per un equip extens i murtidisciplinari. ciplinarí. El programa funcional i " - . . . enriquint
1 gaudiment de l'espai l'espailffll^^fenU'arquitectura com a patrimoni de
l'espai amb demostrat que poden re
Ha quedat
~ - quan això passa, inciten i potencien el
l'usuari. L'edifici respon a I B ^ ^ ^ f c t ^ J e l s seus ocupants i resol sense estridències els requisits a o f ^ ^ ^ f e j a guanyar el Premi — • - - -
-
2000 d'"
"
R E PO R T A T G E
\
Facultat de Dret (UPF) Fitxa tècnica/Dades de l'obra Nom de l'obra Rehabilitació de la caserna Roger de Lluna per a la Universitat Pompeu Fabra Ubicació Trias Fargas. 21-23. Barcelona
Promotor
La nova facultat de Dret
Universitat Pompeu Fabra. Coordinació t gestió: RQP Arquitectura. Josep Benedito i Ramon Valls.
11 * antiga caserna Roger de
El tema de la resistència al foc dels
fici s'ha mantingut la coberta original opaca,
Lluna de! Poble Nou. a Barcelona,
pilars metàl·lics s'ha resolt amb camises de
la il·luminació natural procedeix de les
MBM Arquitectes. Josep Martorell, Oriol
s'ha convertit ara en fes dependències del
formigó, deixant la base i el capitell vistos i
finestres que donen al carrer, que han estat
Bohigas i David Mackay
Campus de la Ciutadella de fa Universitat
pintats. Totes les parets han estat netejades
tractades amb un coronament tapant els muntants i l'ampit.
Projecte i direcció
Estructures CBIJM Arquitectes. Carles Buxadé i Joan Margant Direcció tècnica Enric Ribadulla. Carme Grau i Vicenç Font. arquitectes tècnics.
II—
Pompeu Fabra. Aquesta Universitat, en la
i pintades amb un vernís transparent per
seva ubicació del Poble Nou. es compon de
protegiries. Els paviments no s'han fet arri-
El pati central està ubicat a la cota de
dos edificis similars, que ocupen pràctica-
bar fins a les parets sinó que s'hi ha deixat
l'antic soterrani. Aquí s'han disposat longi-
ment dues illes de l'Eixample. units per un
un junt vist, mig buidat, de dos o tres centí-
tudinalment els edificis corresponents a
pas d'accés comú que és ta prolongació per
metres amb la finalitat de separar-los de les
aules i despatxos de professors: un edifici
a vianants del carrer Josep Trueta. En una parets existents. Les portes dels diferents
de vidre i un altre de fusta. Tot l'embolcall
primera actuació es va remodelar l'edifici de
despatxos s'han dissenyat molt més altes
Col·laboradors
la dreta i posteriorment, abans de l'inici del
que una porta estàndard, no per necessitat
fusta "basta". Des del pati sembla com una
Ramon Ferrando, Àgata Buxadé (estructu-
curs 2000-2001, es van finalitzar les obres
sinó perquè han considerat que les alçàries
gran caixa de fusta dins de l'edifici que
res) i Carles Baguena.
de l'edifici del professorat s'ha fet amb
d'adaptació i remodelació del segon edifici
de les parets i l'àmbit dels espais requerien
l'envolta i, aquesta caixa, conté una sèrie
Estudi de seguretat i salut
(en la seva primera fase). La finalitat d'a-
una altura acordada. El resultat és bo, no es
de despatxos com si fossin cabines d'un
Enric Ribadulla, Carme Grau i Vicenç
questa obra ha estat donar cabuda a un pro-
podria imaginar portes de dos metres en
barco; s'ha anat al màxim aprofitament,
Font, arquitectes tècnics.
grama funcional ampli i complex, consistent
aquestes parets.
tant en alçària com en planta (a un pis de
Control de qualitat
en aules, despatxos de professors, despatxos
COTCA. Milagros Hierro, arquitecte tècnica.
de catedràtics i cafeteria.
l'antic edifici li corresponen dos pisos de! U n c o n j u n t harmònic
nou), per la qual cosa la sensació en con-
Les escales es desenvolupen també
junt és d'estar en un despatx petit. Per
com a elements exempts col·locats dins de
compensar aquestes dimensions tan reduï-
que conformaven un pati ocupat per dos
l'edifici. Hi ha tres nuclis principals dispo-
des, i amb la finalitat d'obtenir una sensa-
edificis centrals que el creuaven. El projec-
sats en el perímetre, l'un es situa en la faça-
ció de més amplitud, s'han
Cap d'obra; Antonio Sedano, arquitecte
te de remodelació ha consistit, a grans trets,
na del carrer Francesc d'Aranda i els altres
visualment les parets laterals amb uns ele-
tècnic.
Coordinació de seguretat i salut INGEA Técnicos Asociados Empreses constructores NECSQ Enírecanales-Cubiertas
La caserna existent estava constituïda per una corona edificada, de dues crugies.
perllongat
en el fet d'enderrocar els dos edificis cen-
dos en els xamfrans de l'edifici, disposats en
ments verticals, col·locats perpendicular-
ELECNOR (Instal·lacions)
trals, rehabilitar la corona exterior, edificar
diagonal de tal manera que ressalta la volun-
ment a la façana, a l'altura de les finestres.
Cap d'obra: Oscar Villalba, enginyer
dos edificis nous, l'un destinat a aules i l'al-
tat de separar-se de les parets que els envol-
Realment és una mica teòric que s'aconse-
INYPESA (Instal·lacions)
tre per al professorat, ubicants en l'espai
ten. Aquesta sensació de recinte amb esca-
gueixi aquesta sensació, però el que si que
Inici i final d'obra
central que ha quedat lliure, i cobrir el pati
la a dins s'ha remarcat mitjançant portes
s'ha aconseguit és donar relleu a la façana
D'octubre de 1996 a març de 2001
que s'ha generat amb aquesta ordenació.
de sector pintades amb colors intensos.
Superfície construïda
30.000 m;
El criteri pel qual han optat els autors del projecte ha estat conjugar en el mateix projecte rehabilitació, actuant amb una acti-
Total pressupost
3.026.613.171 PTA
tud conservadora amb l'existent,
i nova
construcció, projectada amb un llenguatge Industrials que hi ha participat
contemporani. Els elements nous es dife-
ETG Cimentaciones Especiales
rencien de l'existent tant pels acabats com
GAVÀ Montajes COMETEC Técnicas del Hormigón Tallers Centrals NECSO (estructures metàl·liques)
per la voluntat manifesta d'aparèixer com a elements exempts, separats de l'edifici que els conté. Amb aquests dos enfocaments
GRUES SERRAT
han aconseguit en tot el conjunt una lectu-
CRtSTALJUVENTUD
ra temporal, una referència històrica i la
YOLCA 98 (manyà industrial)
coexistència harmònica entre tipus d'arqui-
ARC 1 FORMA (fusteries)
tectura totalment distints fruit de diferents
TERRAZ0SJUM1LLA TARKETT IGNIFUGADOS PROTISA-INDALFER CERÀMIQUES BORJA EQU1PSA 10
èpoques. En l'edifici que s'ha restaurat, els entens que s'han seguit han estat de mínima intervenció. S'han tapat els forats que era necessari tapar i se n'han obert de nous
ASOES CONDAL
realitzant una sutura entre l'antic i el nou,
ALUDELL ALUMINIOS
sense amagar-lo, és a dir, s'utilitza l'oora
DE PLATEC
vista per tapar forats o qualsevol element
SAYUL HITTY MECANOTUBO BELPONS KINGUND (KEMMLIT)
que es necessiti, com ara un antic pas ce baixant que ja no fa servei. De les bigues que s'han hagut de tallar, se n'ha deixat ei record encastat a la paret.
i joc de materials. La direcció de l'obra ha
Respectant el criteri de no modificar els tan-
indicat que van tenir un bon enteniment
caments existents, en aquesta part de l'edi-
amb l'industrial que ha executat tots els
L'Informat» PRIMERA Q t \ ~ '
treballs de fusta i això s'aprecia en general en el resultat. Un dels objectius autoimposat
pels
arquitectes era que el nou edifici s'entengués com un volum exempt. Realment dóna aquests sensació, les connexions amb l'existent es fan a través de passarel·les que, amb el terra de vidre, deixen passar la llum que prové de les claraboies de la coberta i separen l'edifici del seu entorn. Reforçant aquesta idea, l'estructura de tot el volum se suporta, aparentment, en una única linia de pilars metàl·lics, en planta baixa, ignifugats amb pintura, que conformen la base de l'estructura que es trava horitzontalment en una biga vertical adossada a l'estructura de l'edifici antic. El segon volum del pati és l'edifici de les aules, en aquest cas, la paret que dóna at pati és un mur cortina que conforma un interessant espai. La llum arriba a les auies a través del filtre de la coberta i les dobles cortines que s'han col·locat per controlar el nivell d'il·luminació exterior. La unió amb l'edifici antic es fa per mitjà de plataformes, ajudant d'aquesta manera a entendre la separació entre el nou i el vell. no hi ha continuïtat sinó unió; aquest sistema permet, a
sobretot com a zona de pas a la cafeteria,
Realment, en el pati central no sembla que
continuat amb un dels elements que s'han
més. deixar passar la llum que entra per la
imant natural dels estudiants, que així cir-
hi hagi problemes de reverberació de soroll i
coberta a la planta baixa a través dels patis
culen sota coberta. El fet que sigui cobert i
el panel! sandvitx blanc dóna molta més llum
igual que per a les parets de les rampes i
que es creen entre les plataformes.
obert {és a dir. sense portes) genera més
a l'espai. Per fer el paviment del pati s'ha
escales, donant unitat de criteri al coniunl.
En el desenvolupament de l'obra hi ha
possibilitats d'utilització que les que donaria
hagut canvis, com passa habitualment. Així,
una sala tancada o un pati descobert i s'en-
per exemple, en planta baixa han canviat
riqueix l'oferta d'ambients amb el teló de
l'ús, ja que inicialment s'hi havien d'ubicar
fons dels diferents estils d'arquitectura.
aules i ara s'hi ha posat la cafeteria, cosa que ha estat un encert. Aquest canvi ha deixat com a senya! de l'ús antic unes parets a
Diàleg entre el nou i el vell Sedueix l'encert que s'ha obtingut en
nivell de planta baixa, que era on havien de
col·locar una façana totalment
col·locar-se les portes de les aules. No han
davant d'una altra acabada en fusta, en con-
considerat necessari enderrocar-les ' real-
trast amb les parets existents. Ei resultat és
envidrada
ment no calia, ja que no molesten en cap
una atractiva àrea de diàleg entre el nou i el
sentit. El nou pati, de moment, s'utilitza
vell. La coberta juga un paper important ja que permet climatitzar l'espai, cosa que els usuaris, estudiants i professors, a l'hivern ho agrairan. S'fia tractat com una coberta lleugera amb encavallades que cobreixen tot l'espai. La geometria és en dent de serra, s'ha col·locat un paneií sandvitx d'acabat blanc a la part inclinada de la dent de serra, i els vidres transparents en la posició vertical orientats a nord. de manera que la llum natural sigui uniforme. Potser això s'ha fet amb un excés de rigor, ja que en un prtnapi no ni havia ni un vidre que tingués cap altra orientació que no fos a nord i ara s'han substituït alguns dels panells sandvitx inclinats, amb vidres per deixar passar algun raig del sud. El mateix tipus de coberta cobreix la zona que queda entre l'edifici de les aules i l'antic edifici, l'única diferència és que en aquella zoia. en comptes óe posar un paneií sandvitx blanc, s'hi ha col·locat un parteil erachte per absorbir més bé les reverberacions que hi puguin h a « f . i els envidramenQ verticals en tenen afgun que és practicable.
utilitzat en la rehabilitació: maó vermell,
V-'JZENA JUUOL 2001
Exteriorment, les façanes s'han conservat i s'hi ha fet una correcta tasca de neteja i arrebossat amb monocapa. Sorprèn t estranya l'accés, ja que í'entrada es fa per una petita porta lateral, en comptes que sigui per la porta existent a la façana principal que dóna accés en una de les escales. La porta de la façana només es permet utilitzar com a sortida d'emergència. És fàcil que algú que no conegui l'edifici pretengui entrar per aquesta porta, ja que el tractament de la fusteria és el mateix que si fos un accés (porta de vidre d'importants dimensions) i només quan un s'hi aproxima pot veure el cartell de "no entreu". Els espais creats en aquesta universitat poden fer-se servir de manera diversa: pati descobert i galeries, a l'edifici que ocupa una de les illes; pati cobert, façanes interiors càlides i zones envidrades, a l'edifici objecte d'aquesta actuació; tan sols es troba a faltar una mínima zona verda. El programa a resoldre en el projecte era determinant i s'ha sabut solucionar enriquint l'espai amb construcció i materials contemporanis. Ha quedat demostrat que poden relacionar-se i juxtaposar-se correctament les diferents intervencions i que, quan això passa, inciten i potencien el gaudiment de l'espai humanitzant l'arquitectura com a patrimoni de
l'usuari. L'edifici respon a les necessitats dels seus ocupants i resol sense estridències els requisits exigits. Només cal assenyalar, com a crítica, que tot ei conjunt pateix la manca d'un espai verd propi i obert, espai que sembla que ens hem resignat a no tenir. Els patis interiors són evidentment patis durs i l'entrada és absolutament urbana i dura, amb el subsòl aprofitat per ubicar-hi sales de conferències de manera que es nega la possibilitat que l'entrada deixi de ser el sostre o la coberta de la sala, per esdevenir un espai més tou i amb menys trànsit de cotxes o camionetes. Potser en la següent fase d'obra es farà un accés per a camionetes des de i'altra zona i alliberaran aquest espai. Per tal de resoldre aquesta mancança, es podria considerar que tenim just al costat el parc de la Ciutadella, però no pertany a la universitat i. per tant, no té el caràcter de campus que es desitjaria. *£,
Arquitecte infonnatiuGapabcn. es
L'Informatiu PRIMERA QUINZENA JUUOL 2001 L
Conceptes clars i bona coordinació fi
a nova Facultat de Dret de
1 1 * la Universitat Pom peu Fabra ha estat una gran obra realitzada per un equip extens multitJisciplinan amb fa lògica divisió del treball. Hom podria pensar que. el fet de treballar amb especialistes per a cada feina, fiauria de suposar tenir més problemes en els detalls. Vull dir que, sovint, quan les coses estan pensades i executades per persones diferents, no es resolen de forma satisfactòria. En canvi l'edifici de la nova Facultat de Dret de la UPF, les unions entre les parts velles i les noves lliguen de fonna natural, han estat ben resoltes i tenen acabats sense solucions artificials. Doncs bé, això no seria possible sense uns conceptes clars i una coordinació acurada durant el projecte; però tampoc ho seria si en la fase d'obra no s'haguessin planificat les tasques, per tal de traslladar aquests conceptes a la realitat. De l'obra que hem visitat, fem especial menció de les qüestions que ens semblen més interessants: l'estructura de l'edifici de departaments, en el qual el disseny estructural va preveure col·locar una única filera de pilars en l'eix. Aquests pilars reben quasi tota la càrrega vertical dels quatre pisos que té l'edifici. L'estructura queda estabilitzada horitzontalment a través una biga de gelosia, soldada per un costat a l'estructura metàl·lica i per l'altre collada, amb ancoratges químics, sobre els murs de pedra de l'edifici antic. Un dels aspectes més importants va ser l'efectivitat dels l'ancoratges en els murs, que depenia lògicament del lloc on es perforava el cargol. Per tant, es va afegir un nou cargol per cada un que anava a parar al morter de calç. Per donar una idea dels costos direm que el preu del quilogram d'acer en el cas de pilars està comptat a raó de 172 pessetes: mentre que el de les gelosies és a 338 pessetes i el cost de cada connector s'ha comptat a 2.080 PTA/u. El cost de tota l'estructura metàl·lica de l'edifici de departaments és d'uns 25 milions. D'aquest edifici de departaments, en volem destacar també !a façana amb un aplacat confeccionat amb delgues de fusta tal com queden tallades amb serà, però col·locades amb una gran perfecció, la qual cosa dóna valor a un material més aviat rústec. L'aplacat té un preu d'unes 6.800 PTA/m:. El cost total dels aplaçats de fusta puja sobre 7,8 MPTA. La fusta s'ha emprat també en la confecció de les escales i baranes d'aquest edifici. Aquest cost s'ha valo-
rat en 360.000 PTA/u per tram d'escala de 16 graons amb replà, per les baranes és de 25.800 PTA/ml, la qual cosa representa un total de 8 MPTA assignat a les escales de fusta, inclosa la barana. Dins de la mateixa façana, les finestres corredisses d'alumini, que tenen unes dimensions de 2,9 x 0,85 m, s'han valorat en 98.000 PTA/u, i les xapes d'alumini de separació perpendiculars, sobre les 9.600 PTA/u. El cost total de les finestres d'alumini i els separadors és d'uns 9,5 MPTA. Oposat a l'altre costat de la plaça, s'hi troba l'edifici d'aules, completament diferent, amb una façana de vidre i una estructura mixta, metàl·lica i de formigó vist. Les aules han estat dissenyades en forma d'amfiteatre, amb les grades i el
mobiliari formant part d'un disseny integrat. Compten amb els últims avenços, com ara control d'il·luminació amb detectors de presència (que permet l'estalvi d'energia) o cortines motoritzades per obtenir un grau d'enfosquiment adequat, per les projeccions multimèdia a les classes. L'execució de l'estructura Un altre dels aspectes singulars que hem vist en la intervenció de l'estructura són els estintolaments que s'han fet sobre els murs de 90 cm de gruix de les plantes inferiors. Els tècnics ens n'han explicat el procediment d'execució que resumim a continuació: en primer lloc, es feia el recalcat dels fonaments i a continuació els pilars de recol-
zament de les llindes, obrint una rasa dins ei mur i formigonant-la. A continuació, es col·locava la biga metàl·lica sobre els pilars, ataconant-la superiorment i interiorment, fins i tot formigonant el darrere (interior de! mur). Aquesta operació es repetia un segon cop, per l'altra cara del mur. Per tant, el concepte principal era que després de cada operació, el mur tornés a la seva situació inicial, mitjançant el formigonat o els ataconats. Després de l'obertura dels passos en els murs. es procedia a la reparació de superfícies amb obra vista de pedra o maons. Altres aspectes estructurals han estat la col·locació de tensors per equilibrar les empentes horitzontals d'algunes voltes. En aquest cas, la dificultat ha estat en la mane-
L'Informatiu PRIMERA Q L : , J C . •> JUUOL 200IÜ
ra de controlar la tensió que arriba a i'arc.
RESUM ECONÒMIC FACULTAT DE DRET DE LA UPF
per mitjà del tensor nou. La solució la dóna un assaig dinàmic, que consisteix en la
A. EDIFICI PERIMETRAL I AULARI. VERSIÓ JULIOL 1995. OBRA CIVIL
col·locació d'una "galga extensomètrica", un aparell que connectat a un ordinador és capaç d'avaluar la càrrega a mesura que es
2_ 3_ 4
va collant el maniguet del tensor i, per tant. permet deduir quantes voltes s'han de donar a la clau, per assolir la tensió de projecte. Pel que fa a la coberta de l'edifici vell, va ser aixecada al voltant d ' l , 5 m. per deixar pas a les instal·lacions. El tauler de
L· s_ 9
li! 11 12
í*ohpfta del Dati central Coberta del edifici wnmetrai Actuacions a m i m i Iresrwls TrtfSDOts nou-; mtçnçrs Escales Esiintolaments Muts i Dilars Pati central interior 7ona (l'arcades façana rwti Intervencions ountuals Endeirocs Obres estructural-; Xarxa eeneral de fiewuassos
coberta es va refer, executant una nova llosa de formigó sobre una xapa col·laborant fixada a les encavallades. Aquesta llosa fa la funció de trava en les dues direccions; a més, serveix de base a la nova teulada. L'estat de conservació de l'acer era bastant bo, de manera que es van poder aprofitar un gran nombre cf encavallades, de les que en resta una mostra visible en els nuclis d'escales. La valoració per les cobertes de l'edifici vell són: 7 5 MPTA per l'actuació estructural i 6 2 MPTA pels acabats. Una altra part singular de l'edifici és l'estructura de la coberta nova sobre la plaça central. Un dels aspectes més característics, que es va tenir en compte a l'hora de l'execució d'aquesta estructura metàl·lica, van ser les alineacions de les encavallades. Per tal de minimitzar el vinclament lateral d'aquestes fines estructures, es va preveure pujar-les de dues en dues. i també es van revisar les alineacions amb l'ajut d'aparells topogràfics. Quant als aspectes econòmics, la cober-
li 15 li 12 IS 12 2S 21 22 25 2d
25 26 2Z 22 22 32 31 32 33 34 35
as 32 38 32 fi èX 42 43
Coberta del Dati Coberta del editiri nou Coberta de t'editin oerimetrai Cobertes Tancaments fues Revestiments Cel rasos Pintura Serraltena
Murs de façana Acabats de l'edifici nou Construcció de hòvedf* Tancaments fues
Revestiments Pavimenls Cel Rasos Pintura Serrallería Aoarells elevadors Acabats de l'edifici cawma Tancaments !i*es Tancaments practicables Revestiments XarxgjJe deseuasos Paviments Serra! leria Jardineria Urbanització de les vo'e'es
tura del pati s'ha pressupostat al voltant de TOTAL PRESSUPOST D'OBRA CIVIL EDIFICI PERIMFTRA1. 1 AULARI
2 8 0 MPTA. D'aquests. 6 6 . 5 milions corres-
66 581 184 Pts 75 161 776 Pts 97.496.814 Pts 7.675.093 Pts 11 3.17 ta? pts 15.426.054 Pts 76.749.471 Pts I 5 574 849 Pts 4 376 254 Pts 70.671.370 Pts 30.514.4P5 Pts 415,915,042 Pts 27.954.746 Pts 27.954.746 Pts ? 1 ? 070 576 Pts 11 616 845 Pts 62.389.4fl3 Pts 286.076.854 Pts 88.347.503 Pts 33.135.984 Pts 37.091.455 PLS 73 079 39") Pts 18084.226 Pts 7.886.447 Pts 1.764.536 Pts 13.158.601 Pts 272.043.147 Pts 16?.3??.595 Pts 162.322.595 Pts 4.744.031 Pts 69.490.746 Pts 53.384.342 Pts 47.101.395 Pts 8?.304.79fi Pts 81.753.450 Pts 58.406.958 Pts 74.101.746 Pts 18-891-663 Pts 20.240.01? Pts 35.774.494 Pts 496.142.633 Pts 3.883.279 Pts 6.556.399 Pts 1.004.714 Pts 1 938.941 Pts 78.807.014 Pts 11.085.393 Pts 3.429.109 Pts 7.614.758 Pts 59.314.607 Pts 1.719.769.624 Pts
400 ] 6 1 € 451.731 f 555.917 € 45.878 € 68 14? f 97.71? f 157 76? f 93 607 € ?6 0 0 ! f 474.443 f 18.1 395 € 2.499.700 € 168.011 f 168.011 f 1 274 570 € 69 819 € 374.968 f 1.719,357 € 530 949 € 199.151 € 777.974 € 439 216 6 108.688 € 47.399 € 7.600 f 79.085 € 1.635.012 € 975 578 f 975.578 € 78.517 € 417.645 € 320.846 € 283.085 € 494.66? € 491.348 f 351.033 € 144.851 € 113-541 € 121.645 € 714.709 € 2.981.877 € 23.339 f 39.405 € fi.038 € 11.653 f 173.104 € 66.675 € ?0.609 f 15.715 € 356.488 €
i 37% 5.38% 0 44% 0.66% 0.90% 1.53% 091% 0?")% 4 11% 1 77% 24 18% 1.63% 1.63% 1? 33% 0 68% 3.63% 16.63% 5 14% 1.93% 7.16% 4 25% 1.05% 0 46% 0 07% 0.77% 15.82% 9 44% 9.44% 0.78% 4.04% 3.10% 7.74% 4 79% 4.75% 3.40% 1.40% 1.10% 1.18% 2.08% 28.85% O.?3% 0.38% 0.06% 0.11% 3fi7% 0.64% O.?O% 0 15% 345%
10.336.024 €
100.00%
ponen a l'estructura, i la resta, als acabats. Aquests acabats comprenen elements com
B. EDIFICI INTERIOR OE DEPARTAMENTS DE PROFESSORS. JUNY DE 1999. OBRA CIVIL
ara els finestrals d'alumini lacat, envidrament inclòs, de dimensions aproximades
2_ 3_
3,2 x 2,2 m que han costat 3 6 0 . 0 0 0 PTA/u,
4
o els plafons de coberta de doble xapa aïllada interiorment, a quasi 4 . 0 0 0 PTA-nr. Com veureu en el quadre de resum econòmic, aquesta és una obra de llarg reco-
§_ 7
g_ 9_
12
rregut en el temps. Les primeres actuacions van ser a l'estiu de 1 9 9 5 . quan es van
fases que comprenen obra civil de l'edifici perimetral, instal·lacions de l'edifici perime-
2_ 3 4 5_
tral, obra civil de l'edifici de departaments i instal·lacions de l'edifici de departaments. Per acabar, direm que tot i que la Facultat de Dret va començar a funcionar el curs 2 0 0 0 2 0 0 1 . encara hi ha una part petita de l'edifi-
Paviments Envans de distribució Serrallena Fouioaments Pintura TOTAL PRESSUPOST D'OBRA CIVIL DEPARTAMENTS
c. EDIFICI PERIMETRAL
començar les actuacions d'estructura i enderrocs. El pressupost està dividit en quatre
Fonaments Estructura Coberta
9.P64.073 Pts 42 288 968_Pts 7 750.307 Pts 30 ?34 860 Pts 7 238 7? 1 Pts 3 754 296 Pts 71.787.758 Pts 13.881.3?! Pts 4 704.000 Pts 4.739.237 Pts 140 138.541 Pts
130.917 83.428 78.77? ?5.478 842.250
f € € f €
661% 30.18% 1.96% 71 57% 5 17% 7 68% 15.54% 9.91% 3 36% 3 03% 100.00%
2.895.265 ?.789.277 157.898 261.267 379 074 6.477.781
€ € € € f €
44.70% 43 06% ?36% 4 03% 5 85% 100 00%
117018 351.860 45.383 19.997 534.258
f € € € €
?190% 65 86% 8 49% 1 74% 100.00%
55.678 754.167 tfi 530 181715 43.506
€ € f € €
7?*£A €
1 AULARI. VERS IÓ JUUOL 199 5. INSTAL·LACIONS
Electricitat Climatització
481.731.509 Pts 464 096 67? Pts 75 440 084 Pts PCI 43 471 ?03 Pts CorrpnK Fenies 63 07? 538 Pts TOTAL PRESSUPOST INSTAL·LACIONS EDIFICI PERIMETRAL 1 AULARI 1.077.817.006 Pts
D. EDIFICI INTERIOR DE DEPARTAMENTS DE PROFESSORS. JUNY DE 1999. INSTAL·LACIONS ]_
2_ 2_
Flprtnntat Climatització PCI TOTAL PRESSUPOST INSTAL·LACIONS DEPARTAMENTS
ei tancada, pendent de remodelació. í f
19 470 075 PK SR S44 635 Pis 7 551 064 Pts 3 3?7 ??6 Pts 88.893.000 Pts
RESUM OE LES DIFERENTS FASES D'ADJUDICACIÓ A_ EDIFICI PERIMETRAL I AULARI- VERSIÓ JULIOL 1995. OBRA CIVIL B. EDIFICI INTERIOR DE DEPARTAMENTS DE PROFESSORS. JUNY DE 1999. OBRA CIVIL C EDIFICI PERIMETRAL I AULARI.VERSIÒ JULIOL 1995.INSTAL LACIONS D. EDIFICI INTERIOR OE DEPARTAMENTS DE PROFESSORS. JUNY DE 1999. INSTAL·LACIONS
1.719.769.624 Pti 140.138.541 Pts 1.077.812.006 Pü
TOTAL
3.026.613.171 Pts
88.893.000 Pb
A JULJOL 2001
I'l La caserna de Roger de ! ^ L • Llúría és una de les dues casernes militars que a finals del segle XIX van ser construïdes al costat de la Ciutadella. La seva rehabilitació té com a objecte transformar l'edifici en un conjunt d'aules per a diverses facultats i, alhora, en seu de la Facultat de Dret. La capacitat de l'edifici -d'uns 30.000 metres quadrats de superfície- és per a 3.000 alumnes i 200 professors, aproximadament. Aquest és un dels edificis del campus de la Ciutadella del conjunt de la Universitat Pompeu Fabra implantada en diversos edificis escampats a Ciutat Vella.
de plaça pública, de la vida col·lectiva dels estudiants. 3. L'organització espacial de la caserna rehabilitada és la següent: • L'edifici perimetral destinat a aules, serveis i deganat. En cada planta s'estableix una comunicació perimetral contínua arran de pati i els espais docents i de serveis adossats a les façanes exteriors. • El nivell del pati interior s'abaixa fins a trobar el soterrani; així, les seves crugies interiors queden obertes, com si es tractés d'una planta baixa. • L'edifici aulari arrenca a nivell de soterrani i té quatre nivells d'aules. Ei més 2. Les idees bàsiques baix, amb accés des del pati; els altres d'aquest projecte són: tres, des del cos del carrer Wellington. • Respecte a la identitat arquitectònica de • L'edifici de departaments arrenca a l'edifici. nivell d'entressolat de planta baixa i arri• Manteniment del seu aspecte exterior. ba fins a l'entressolat de la planta sego• Creació d"un gran pati central (previ na. Així, té quatre plantes, cada una enderroc de dos cossos interiors transd'una alçària equivalent a mitja planta versals) i construcció de dos nous edifide la caserna. cis allargats paral·lels als costats majors • L'entrada a l'edifici es fa per la planta de l'illa. Aquest gran pati (20 x 70 m) té baixa, per l'espubió, davant per davant una coberta lluminosa de dent de serra i de l'entrada de l'edifici de Jaume 1. és pensat com l'espai privilegiat, a tall • Des del vestíbul d'entrada (on se situen
tes oficines d'administració), es pot connectar directament amb l'àrea de circulació perimetral interior de l'edifici antic i el pati central, a través d'un conjunt de rampes i escales. • El pati es cobreix al nivell de les teulades -uns 17 m sobre el terra- amb una coberta transparent. Així esdevé un espai col·lectiu interior i cobert. • Les comunicacions verticals s'estableixen per tres nuclis d'escales i ascensors. Dos de simètrics, col·locats als angles de trobada del cos paral·lel a Wellington amb els dos cossos transversals, i un tercer nucli ai centre del cos del carrer Trias Fargas. Són tres nuclis de gran capacitat i de significació espacial.
tructura metàl·lica de la cobena en els volums de les escales. En canvi, els dos cossos nous d'auies i departaments s'han tractat amb llenguatges actuals. L'aulari es un edifici paral-lelepipèdic d'estructura de formigó i façana de mur cortina molt llis i tens -sense elements metàl·lics a la vista-, que dóna al pati. L'edifici de departaments, en contrast, és un prisma flotant amb acabat de façana de taulons de fusta, deixats de serra, i finestram lineal continu horitzontal interromput, cada dos departaments, per un plec sortint d'alumini blanc. ®
Josep Martorell Arquitectes
4. La intenció arquitectònica del pro-
jecte és que les característiques i el llenguatge constructiu de la caserna no es perdin amb la rehabilitació. Així, les façanes exteriors i les cobertes s'han restaurat tal com eren; els paraments interiors dels murs de maçoneria i elements de totxo s'han deixat a la vista sempre que ha estai possible, tots els elements de pedra (pilars, arcs. llindes, brancals, ampits...), com també l'es-
Els professionals interessats trobaran més informació sobre aquesta obra a la revista Cercha número 59 del mes d'abril, amb un extens article de Vicent Font, Carme Grau i Enric Ribadulla, arquitectes tècnics de l'obra.
L'Informatiu PRjMEP-A Ç^NZENA JULIOL 2W
bomba de calor mitjançant una aplicació de software. L'intercanvi d'energia necessari s'aconsegueix a través de l'aigua que s'extrau i es retorna al subsòl, a diferents profunditats. S'han excavat tres pous de captació de 15 metres, i un de captació i retorn de 40 metres de profunditat. La distribució a l'edifici es fa mitjançant quatre circuits, amb instal·lació de quatre tubs en cadascun. 2. Instal·lacions generals de distribució - Instal·lació elèctrica de BT i enllumenat - Instal·lació de salubritat i fontaneria - Instal·lació de detecció i extinció d'incendis - Instal·lació de megafonia - Instal·lació de control i gestió A través dels diferents sistemes de control s'ha dotat l'edifici d'una instal·lació intel·ligent que es controla i gestiona des d'un únic PC. ®
l . instal·lacions de potència
Instal·lació de producció de clima
I L - per Elecnor, S A a l'edifici Roger de
es instal·lacions realitzades
per a l'edifici
Llúria de Barcelona poden distingir-se en
Instal·lació elèctrica d'AT
dos grans grups, segons la seva funció respecte de les necessitats d'un edifici amb les característiques d'aquest.
S'ha ampliat l'anell d'AT realitzat en un nou centre de transformació, per dotar de potència els diferents serveis de la Universitat.
Per aconseguir la potència suficient i poder climatitzar l'edifici en conjunt i independentment de cada zona, s'ha fet una sala de producció amb dos grups refredadors aigua-aigua, que funcionen com a
ELECNOR. SJi
eiecnors.a. Direcció Catalunya
INSTAL·LACIONS INTEGRALS DARRERES REALITZACIONS MES DESTACADES: • • -
Electricitat en AT, MT i BT Climatització Fontaneria Telefonia Veu i Dades Detecció i Extinció d'incendis TV Cable Urbanitzacions Cogeneració Etc.
-
Edifici Roger de Llúria de la UPF. Instal·lacions Integrals. Hotel Ibis Cornellà. Instal·lacions Integrals. Hotel Rafael Diagonal Port. Instal·lacions Integrals. Disalfarm. Magatzem Farmacèutic. Instal·lacions Integrals. Zumos Pago. Fàbrica de sucs. Contractista general. Torre Tarragona. Edifici Oficines. Instal·lacions Integrals. UPC. Edifici Fundació Politècnica. Instal·lacions Integrals. Palau Can Boixeres. Instal·lacions Rehabilitació Integral. Aeropuerto Sondica (Bilbao). Instal·lacions de Climatització.
BARCELONA - Travessia Industrial, 15-17. 08907 L'Hospitalet de Llobregat Tel. 93 335 60 41 - Fax 93 335 77 02 - E-mail: elecnorcat@retemail.es ELECNOR. S.A. Regió Nord-est disposa d'oficines a les següents localitats: Manresa, Berga, Igualada. Vic, Tarragona, Girona i Saragossa. ELECNOR, S.A. ha realitzat les Instal·lacions Integrals de l'Edifici Roger de Llúria de la Universitat Pompeu Fabra a Barcelona.
L·
PWMSIA QUNZcNA jUUOL 2001
Assistència tècnica i control de qualitat
\r\ els treball d'assistència 1 ^ ^
tècnica i control de qualitat duts a
terme a l'edifici Roger de Lluna per l'entitat COTCA, cal destacar-ne els punts
•
que
assenyalem a continuació. El programa de
•
control es va fer a partir de les instruccions de la direcció facultativa de l'obra per al tipus de control preestablert (normal), referent a l'estructura, acabats i instal·lacions.
leròmeíres piezoresistrus integrats dins d'un adherència al suport. UNE-EN ISO 2409-96. equip de mesura extensomètrica. Compatibilitat de revestiments interiors en els murs de paredat. Control de qualitat d'execució de l'obra Fusteria metàl·lica: d'acord amb el Label de qualitat, Quaiicoat. Control del gruix Estructura de formigó: pauta de procede! lacat, segons UNE-EN ISO 2360/96, diment EH-91 / EHE-98. Es va realitzar un en el 30 % de la fusteria col·locada i con- control estadístic normal. Es van fer visites trol de segellats. periòdiques a l'obra, realitzades sempre per
topall.
per radiografia, i classificació
segons la Norma UNE-EN 12517/98 en el 3 0 % de les unions. Classificació dels defectes, segons UNE-EN 26520/91, i valoració dels nivells de qualitat, segons UNE-EN 25817/94. •
Anàlisi de la secció real en les encavallades existents, pel que fa a recolzament, ànimes de les bigues i elements
Vidreria: control i validació de les carac-
personal tècnic titulat i coordinades amb la
van estar sempre vinculats i a! servei de !a
terístiques mecàniques i deformacions
direcció facultativa i l'empresa constructora,
propietat i direcció facultativa de l'obra.
d'acord amb les directrius del Citav.
sense endarrerir el bon ritme de l'obra. En
D'acord amb ía gran varietat de tècniques
Control del segellat en el 2 0 % del
les visites d'inspecció, es va elaborar a peu
linialitat
col·locat.
d'obra, un llibre específic de control on s'a-
eixos de l'estructura metàl·lica, respecte
Els treballs d'assistència tècnica i control
•
tradicionals i noves tecnologies aplicades, el programa de control de qualitat
va ser
•
extens. El resumim a continuació.
PLA DE TREBALLS D'OBRA CIVIL Control de qualitat de materials Control de documentació tècnica que va consistir en controls dels certificats de qua-
•
d'acord
notaven, en cada visita, els conceptes revi-
amb l'NBE-QB-90 i comprovacions de
sats i les incidències obtingudes, amb el vis-
fuites i anàlisi de buidat.
tiplau de l'encarregat o cap d'obra.
Coberta: prova d'estanqui tat.
sió, així com de l'estat de l'encastament i unió amb diferents elements de l'es-
ments
mitjançant
-
control dels equips emprats en els tre-
100%
dels parells d'ajustament amb
tensió del Gewi 0 32 situats en els arcs de
-
control de l'homologació de soldadors
Beurades: es van realitzar els assaigs
planta baixa a partir d'amïdaments de fre-
-
control de l'homologació dels procedi-
conats de plaques d'ancoratge, per mitjà
d'acord amb la Normativa EHE-98.
qüències pròpies de vibració
ments de soldadura
de registre sònic.
Morters: d'acord amb l'NBE-FL-90.
Assaigs especials: arcs de la planta baixa Es van realitzar comprovacions de la
mitjançant la
utilització d'un acceleròmetre piezoelèctric
-
control d'encunyats dels perfils
•
Control geomètric de gruixos, coll i longi-
•
Ancoratges i connectors:
extensomètrica i a un ordinador amb capa-
-
Assaig de soldabilitat.
Compatibilitat
d'acers i elèctrodes a les unions.
-
•
-
-
-
Assaigs d'extracció de connectors en
la comprovació al
clau dinamomètrica.
balls de soldadura
de ± 5 g connectat a un equip de mesura
-
Comprovacions de la posada en càrrega de l'estructura de l'edifici de departa-
Formigons: es van realitzar els lots de pro-
-
•
Barres d'acer comigat i xarxats: assaigs
-
tructura existent.
Pauta de procediment: NBE-EA-95. Es va fer el seguiment de:
d'acord amb l'EH-91.
•
Comprovacions de la secció real d'ele-
revisió de la qualificació de l'empresa de
vetes d'acord amb la Normativa EH-91.
•
de la
muntatge
materials següents:
•
taquimètnques
i coordinades dels diferents
ments de fosa que treballen a compres-
Estructura metàl·lica:
metàl·lics,
d'acord amb f'NBE-CPI-96.
Comprovacions
del projecte, i entre encavallades. •
Ignifugat: comprovacions de la barreja, gruixos i qualitat del revestiment ignífug . dels elements estructurals
litat i contrast en la recepció d'obra dels
•
d'unió, en aquelles zones on estaven encastades o sota goteres. •
tuds del cordons de soldadura executats.
•
Comprovacions de franquícies en els ata-
PLA DE TREBALLS D'INSTAL·LACIONS
citat de gravar, desar i processar el senyal.
Es va realitzar al taller i a l'obra, en el
Posteriorment, i atès que el resultat no va
40% de les unions.
referència a l'edifici pròpiament dit, així
Control dels aplomats de pilars. Mostreigs
com al centre de transformació i centre de
ser l'esperat per a la prescripció del projec-
•
Els treballs de control van ser en
murs de paredat, control d'unions solda-
te, es va realitzar el seguiment dels reajus-
des a planxa galvamtzada, mostreig rea-
taments de les unitats defectuoses i noves
Inspeccions visuals de les superfícies
El control de qualitat sobre els materials
litzat en el 10% de col·locats.
comprovacions. A la zona de l'edifici de
dels perfils laminats abans de soldar
es va realitzar seguint les pautes que exigien
Seguiments de reposició de les unitats
departament, la validació del comportament
(nusos de soldadures).
les reglamentacions i normes vigents, i exa-
defectuoses.
de les diferents tipologies estructurals de
Validació de la resina epoxi en els anco-
sostres es va efectuar mitjançant mostreig
ratges Elements metàl·lics estructurals: d'acord amb l'NBE-EA-95
quests. El sistema de mesura emprat està
Control de recepció dels materials base
basat en mesures preses per mitjà d'acce-
realitzats en el 50% dels pilars. •
producció i de climatització.
Assaigs no destructius de líquids pene-
minant materials i documentació per poder
trants, segons UNE 14.612/80 i UNE-EN
garantir la qualitat de les parts que integra-
d'assaigs dinàmics, destinats a avaluar la
1289/98, en el 25% de nusos i concen-
ven les instal·lacions.
rigidesa i el comportament vibratori d'a-
tracions de soldadures de pilars. ]àsseres
equips que van arribar a l'obra amb certifi-
i creuetes per a sostres i encavallades.
cat d'origen industrial nacional, i que acre-
Assaigs d'inspecció
ditaven el compliment de la reglamentació
•
•
de. soldadures a
Dels materials i
(acer laminat) i d'aportació (fil i elèctro-
que els afecta, se'n va comprovar que les
des).
característiques s'ajustaven al contingut del
identificació
i
control
dimensional,
certificat. Els controls de materials i aparells
mesura de toleràncies.
van quedar anotats en una fitxa de recepció,
Determinacions
realitzada
del grau d'oxidació i
grau de preparació dels elements estruc-
per
cadascuna
de
les
instal·lacions que integraven el projecte.
turals metàl·lics segons ta Norma ISO 8501-1/88. •
Materials ceràmics: assaig realitzats d'a-
Control d'execució de les instal·lacions
cord amb l'RL-88. •
El control de qualitat de l'execució d'o-
Pintura / revestiments d'elements me-
bra
tàl·lics: control del gruix aplicat i
instal·lacions que es van realitzar s'ajustes-
va
vigilar
que
cadascuna
de
les
Llnforn-iitiu PRIMERA Q.JNZENA JULIOL 2001
sm 3 les exigències de la reglamentació que
-
les afectava. Els controls d'execució realit-
Mesures de nivells acústics en diverses zones en l'actuació del sistema de cli-
zats van anotar-se a les fitxes de control, pròpies a cadascuna de les especialitats.
47
matització. -
Rendiment i equilibrat de les unitats de tractament d'aire.
Control de proves d'instal·lacions
-
Les proves es van ajustar a les exigències en el plec de condicions tècniques del
•
Instal·lació de protecció i detecció contra
-
Comprovació del funcionament dels polsa-
projecte i d'aquelles de compliment obligat que exigia la reglamentació vigent que li era
incendis, d'acord amb l'NBE-CPI-96:
d'aplicació. •
dors i sirenes d'alarma, amb actuació real.
Instal·lació de mecàniques, d'acord amb l'NBE de subministraments
-
interiors
lació real mitjançant pots de fum.
Proves d'estanquitat i resistència mecà-
-
nica, d'abocament i evacuació, i funcio-
règim d'avaria.
Instal·lació de baixa tensió, d'acord amb
-
Prova d'estanquitat en les xarxes hidràu-
•
Comprovació del funcionament de les
REBT-
liques.
Comprovació de l'existència de presa de terra en les preses de corrent.
-
boques d'incendis equipades de B1E,
Mesures de les resistències d'aïllament en la totalitat de circuits.
-
amb actuació real. •
Prova de disparat d'interruptors diferencials.
-
Comprovació de l'equilibrat
de càrre-
-
confort dels usuaris (temperatures). Verificacions de la gestió d'alarmes tèc-
-
Optimització del funcionament de les
-
•
niques de les instal·lacions.
Mesura de la resistència de la presa de
instal·lacions pel que fa a la gestió d'e-
terra.
nergia i econòmica.
Comprovació de l'existència de xarxa equipotencial.
-
Instal·lació del sistema de gestió, d'acord
Actuacions de regulació i control sobre el
-
cionament general de l'enllumenat d'emergència i dels equips d'enllumenat.
Gestió de la q u a l i t a t :
Funcionament de les maniobres elèctri-
La finalitat del control de qualitat va ser
ques.
la de comprovar que l'obra finalitzada tin-
Mesures de nivells d'il·luminació amb
gués les característiques de qualitat previs-
luxòmetre
per obtenir els valors de
tes en el projecte i en la normativa vigent. La
nivells d'il·lumïnació mitja, uniformitat
clau de l'èxit de dur a bon terme els treballs
mínima i uniformitat mitja, que són
de control de qualitat és fruit de l'equip i la
comparats respecte de !es especifica-
coordinació formada per tots els agents
cions del projecte.
íntervinents: propietat, direcció facultativa,
Instal·lació de mitja tensió, d'acord amb
constructora i empresa de control.
la normativa del reglament sobre cen-
COTCA, SA ha intervingut en la secció de
trals elèctriques, subestacions i centre
control de qualitat, t hi han col·laborat tèc-
de transformació RCE i les seves instruc-
nics de la secció d'estudis i assaigs especials,
cions complementària ITC MIE-RAT:
així com el personal del laboratori d'assaig de
-
Comprovacions de tensió de pas (Vp).
construcció Control Técnico Catalàn, SA.
-
Comprovacions de tensió de contacte (Ve).
El pressupost emprat per a la realització
-
Mesura de resistència de la xarxa de
dels treballs de control de qualitat va ser de
terres.
ï ' 1 % del pressupost d'execució material de
-
Mesura de la resistència dels neutres.
l'obra, contractat a aquesta entitat directa-
•
Instal·lació de climatització, d'acord amb
ment per la propietat.
les especificacions del reglament d'instal·lacions tèrmiques d'edificis RITE: •
Comprovació
del
funcionament
Com a resultat concloent del control de
Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa at vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
i per empre més.
• Assegurança de responsabilitat civil
• Assegurança Tot Risc Construcció
Bon Pastor, 5 - 08021 Barcelona Tel. 932 402 372 Fax 932 402 359
(uranca d'afermament
Amb la mediació i el suport tècnic de Correduría de Segures C. Lorente, S.L.
• Assegurança de prestació de serveis per a obres finalitzades
qualitat es va fer un dossier per a incloure del
equips generadors, bombes de circulació
-
Servei Integral a la Construcció
amb les especificacions del projecte. -
gues, continuïtat dels circuits, dei fun-
-
Comprovació de la central de detecció, en règim normal de funcionament i en
nament de tots els aparells sanitaris. •
Comprovació per mostreig del funcionament dels detectors d'alarma, amb simu-
d'aigua, 1973: -
Comprovació de la correcta regulació hidràulica de les instal·lacions.
les instruccions d'ús i manteniment de l'edifici, documentació
que constitueix
el
i funcionament del pou de bombeig.
Llibre de l'Edifici, prou interessant i neces-
Comprovació de l'equilibri termohidràu-
sari per al usuaris finals de l'edifici.
©
hc de la instal·lació (comprovació dels cabals d'aigua i vàlvules de regulació). -
Mesura de potències absorbides i veloci-
-
Compfovació del funcionament dels ele-
; «Assegurança d'accidents de conveni
:
tats de gir en ventiladors.
-
ments de seguretat.
Uilagros Hiem
Proves d'estanquitat i lliure dilatació en
Arquneets tècnica ÇOTCA. S.A
els circuits hidràulics.
Despeses de defensa davant terem i reclamació de danys propis
U millor tpnntia de qualitat
Rafael Casanova, 73, l r 3a Apt de Correus 47 08750 MOLINS DE REI
Tel. 936 682 841" Fax 936 686 207
E-mail L0rente@cccon~edore5.com
ESPECIAL j - u = = 'i =A Çí J • JZ£f iA {UUOL MOI
Disseny i indústria al bany I Ç i un interior ha estat rea\^J
litèat per un arquitecte es pot saber
anant al bany. Sempre hi haurà col·locades les aixetes de Is sèrie VOLA, de la marca I.P. Lund, dissenyada
per Arne Jacobsen i
Verner Overgaard en 1968. Als arquitectes ens agrada molt aquest disseny geomètric i senzill, de formes atemporals, creat ja fa molts anys pel també arquitecte i dissenyador danès. No són les úniques aixetes "famoses", però sí tes més difoses. Tant, que al model li han sortit molts imitadors.
den vagament l'HYDRA, apareix el model
Hs tingut un moment delicat en haver-se
LÒGICA (de Josep Lluscà, si no ho recordo
d'adaptar a la tècnica del monocomanda-
malament) per a la firma Roca {que junta-
ment, amb el qual perd una mica !a seva
ment amb el model Monodin, de la mateixa
lògica formal i de comoditat. Ara es recupera bé amb
les aixetes
marca, són els únics elements de aixetes
termostàtiques.
presents a la secció de disseny modern
Sobretot les encastades per a dutxa que per-
espanyol del Museu de les arts decoratives
meten que quasi no es vegin. Sistema
de Pedralbes). La mateixa marca Roca treu,
aquest, el termostàtic, comodissim per a la dutxa.
El
sistema
uns anys després, un atrevit i innovador dis-
monocomandament
seny d'aixeta realment original -original en
també és més còmode que ei d'aixetes sepa-
el sentit estricte de la paraula, no s'assem-
rades, en aquest ús, que requereix d'un gran
blava en res fet fins aleshores-, el model
cabal, ja que té veritables problemes funcionals amb poc cabal, quan l'aparell dedicat a
AMURA. I Supergrif, la sèrie OMEGA, dis-
Model Tara, de Dombratctit
senyada per l'arquitecte Inés Jackson, que
l'escalfament de l'aigua és una caldera instantània. És difícil d'aconseguir aigua tèbia
entre arquitectes i interioristes: el model
Al nostre país, el disseny d'aixetes no
guanya el Delta d'Or en 1995. Però cap de
-ni freda ni mott calenta-, a poca velocitat,
TARA, de Dornbracht, que també fa servir el
ha tingut ia profusió de models que han gau-
les dues no han tingut gaire èxit perquè, al
sense que s'apagui
L'aixeta
sistema de dues aixetes independents. El
dit d'altres camps del disseny. En monoco-
meu parer, es van equivocar en una cosa: la
clàssica de VOLA és, doncs, encara molt útil
mèrit d'aquest disseny és menor, ja que
mandaments, el primer disseny reconegut
mida. Són unes aixetes grosses i gruixudes -
en lavabos i piques de cuina. Des de fa pocs
s'inspira en formes més clàssiques bé que
és l'HYDRA de Miguel Milà, per a Supergrif,
anys, un altre model ha tingut bastant d'èxit
amb la mateixa idea de formes geomètri-
de
ques que la VOLA.
Posteriorment, amb unes formes que recor-
l'escalfador.
Sèrie Vola de I. R Lund
1991,
nominal
per
als
ADI-FAD.
Linfòmutio PRIMERA
vats dels seus elements (el famós wc amb
ben encaminada: innovació a preu raonable
el tanc de proporcions verticals val més de
i mida adaptable a banys de totes dimen-
120.000
sions. El meu desig és que Sangrà, continuï
pessetes)
només una marca,
Sangrà, va treure al mercat una sèrie de for-
perfeccionant el seu model, i que la produc-
mes en una línia semblant a les de Duravit,
ció de les altres grans marques de sanitaris
però sense imitar-les: el model EUROPA.
nacionals sigui aviat un reflex en aquest
La gamma d'elements suspesos és força reeixida, però. En canvi, la que es suporta
camp de l'alt nivell de qualitat del disseny industrial català. •£<
en el íena està a un nivell molt per sota del
Sèrie Omega, de Supergríf
de Stark, no només en el que es estricta-
NOTA: He deixat de banda expressa-
ment formal sinó també en un punt que
ment la firma Ideal Standard perquè, encara
també és funcional: els sanitaris STARK de
que tingui fàbrica a Catalunya, tant les direc-
Duravit són els únics models recolzats a
trius com els dissenys -alguns també molt
terra que oculten totes les connexions d'ai-
reeixits o innovadors, com les sèries X-L i
xetes i desguassos, fent desaparèixer aquest
SMALL en porcellana o Tendence i Class en
racó una mica anguniós i que no saps mai
aixetes- són estrangers. Tampoc no he fet
com netejar, que es troba en la part poste-
menció al disseny de David Chipp&íield ni a
rior dels sanitaris. Això significa una compli-
la mateixa marca per al projecte Casa
cació tècnica i d'execució de les peces de
Barcelona, pel fet que es tracta d'un prototip
porcellana i de les connexions a la paret,
sense, encara, producció en sèrie.
ignoro si per motius tècnics- que en la majo-
les nostres indústries són líders mundials i,
però millora notablement l'aspecte i la nete-
ria de lavabos queden desproporcionada-
en canvi, el nivell d'innovació -estètica si
ja dels banys. Bastants anys després, Roca
ment grans. I, a més, són cares.
més no- està en uns nivells molt pobres.
ha tret el model Veranda, que també resol,
Pitjor situació tenim al nost/e pais en
Quan Duravit va llençar el primer disseny de
de manera semblant, aquest
problema.
['altre element característic dels banys: els
Philippe Starck, que va causar tan fort
Però, igual que amb les aixetes, s'han tornat
sanitaris. La valoració negativa ve justifica-
impacte per la seva estètica i va obtenir
a equivocar en la mida de les peces i, en
da pel fet que, en aquest camp, diverses de
força èxit de vendes, a pesar dels preus ele-
aquest cas, també en l'aspecte formal, que recorda un ou de pasqua gegantí. La línia
Josep Olivé infbnnatiueap3bcn.es
seguida pel model EUROPA em sembla més
perma 9QS
ESMALTAMOS SU BANERA, LAVABO 0 AZULEJOS SIN OBRAS Porcelana sintètica PERMAGLAS1 Capa corbetura PERMAGLAS' Imprimación J-4 Reparación Chips y limpieza TSP Estado original SE REPARAN DESCONCHONES
Sanitarium S.L. Exposición y oficinas en: Cl Floridablanca. 88 Barcelona 08015 Tel.: 93 221 77 77 - 93 424 02 96 Fax: 93 325 01 72 Sehe Starck. de Duravit
E ;Q_íNZENA JUUOt 2001
Grohe crea a Construmat un espai per a imaginar 1 ^ * rohe ha presentat en l'úl| v 2 l tima edició de Construmat les seves novetats en aixetes de bany i cuina, en un ampli estand que ha destacat tant per la qualitat i disseny estètic de la seva extensa gamma de productes com per l'amplitud, la claredat i originalitat de l'espai que dedica a les seves col·leccions. En aquest espai, s'hi respira de forma clara ía filosofia d'aquesta empresa, que es resumeix en el concepte Wàter Technologj1. Aquest concepte resumeix perfectament la vocació de Grohe per englobar la màxima tecnologia i qualitat amb els dissenys més adaptables a tots els segments de mercat. Així doncs, Grohe crea les seves tres col·leccions: Groheart, Grohetec i Grohedal.
En ['exclusiva col·lecció d'aixetes per a bany Groheart, el disseny es converteix en
un bon equipament.-
gua. Un perfecte exemple d'estalvi i respecte pel medi ambient.
l'expressió de cada personalitat. Dins d'a-
A Construmat, Grohe ens presentà una
questa col·lecció, es van presentar les
proposta original i va donar resposta a les
novetats més innovadores i de disseny com
necessitats del mercat. Per a Grohe, el futur
ara l'avanguardista sèrie Ectos. A més, es
del sector d'aixetes passa per un disseny
van presentar dues línies que apareixeran
que s'adapti a cada espai i a cada persona-
al mercat espanyol l'any vinent: Atrio i
litat oferint uns alts estàndards de qualitat
Tenso.
que n'assegurin la resistència al pas del
La col·lecció Grohetec també era present
temps.
-È
en un ampli espai on es mostrava l'extensa gamma d'aixetes per a bany i cuina que busquen la màxima funcionalitat i confort. Van destacar
les noves
sèries
Eurostyle
i
Eurosmart amb una combinació òptima de qualitat i preu. Ens sorprengueren també dues novetats en teledutxes: Sensi. i l'origi-
reiraP« .seva
seguretat.
nalitat i funcionalitat de Freehander. Per últim, cal ressaltar la innovadora col·lecció de termòstats per a col·lectivitats Grohetherm XL, amb gran varietat de models. La col·lecció Grohedal també era present a Construmat, en un apartat propi dins de
l'espai
Grohe.
Aquesta
col·lecció
comprèn una àmplia gamma de productes tan indicats per a l'equipament de serveis
Més informació:
públics com per a la moderna arquitectura
Grohe Espafia, S.A.
del bany. Entre aquests sistemes, Ràpid " L "
Botànica, 7 8 - 8 8 . Polígon Pedrosa
ofereix la possibilitat de realitzar reformes
0 8 9 0 8 L'Hospitalet de Llobregat
en poc temps, amb originals solucions deco-
Telèfons:
ratives i amb uns costos mes reduïts. Els
Departament Comercial
diferents sistemes d'instal·lació
933 36 88 50 -Fax 933 36 88 51
(Uniset,
Ràpid " L " i Ràpid " S " ) permeten, a més, incorporar el polsador de cisterna Dual Flush amb botó ecològic (dos volums de descàrrega) que permet estalviar fins al 5 0 % d'ai-
Departament Tècnic
933 36 88 55 - Fax 933 36 88 56 Departament Administratiu
933 36 88 66 - Fax 933 36 88 67
c o n a rq ui te c t u r a La herramienta mas útil para el conocimiento de proyectos realizados con materiales ceràmicos.
Consiga gratis con su suscripción a la
revista c o n a r q u i t e c t u r a el programa de ISCAR
Harma
Slai Bóvedi Acq. Viceí
EI programa Harma calcula, dimensiona y dibuja pòrticos pianos de hormïgón armado con cualquier geometria y cargas.
.1 i. Boletín de suscripción
I
conarquifectura ed.iciones s.l.
conarquitectura arquitectura con arcilla cocida
D o m i c i l l a c i ò n b a n c à r i a : CC Tiluloi "Dirección
i S.L c/ Pilar de Zarogoza n9 12. 28028 Modiià. i Evite lot molestioi de renovociòo anual medkmle lo domictlioción bancària
1 aiío (3 números) óóOOpesetoï 39,60 8
Para aislar, lo mas natural es
GLASCOMUR
El SISTEMA GLASCOMUR es la soíución ideal para la incorporacíón del aíslamiento térmico y acústico a los cerramientos de doble hoja de fàbrica de ladrilío o bloque de hormigón, que simplifica sensiblemente el modo tradicional de aplicación.ya que en una sola operación se realízan: •El prescriptívo enfoscado de la cara interior de la hoja exterior del cerramiento. • La colocación del aíslamiento térmico y acústico.
ventajas • Aislamiento
térmico
• Aislamiento
acústico
La gama GLASCO es lo ÚNICA dentm de los materiales ais/aníes
• Estanqueidad
al agua
9 Transpiraàón
de la
que posee la certificaàón de GESTIÓN MEDIOAMBIENTAL de
fachada
la proàucàón de acuerdo con la « Ausencia
de condensaciones
interstïciales
Norma UNE EN ISO 14001196,
• Segurídad del sistema en caso de incendio • Rapidez de ejecudón • Proteccíón del medio • Coste
en obra ambiente
competitivo
POLIGLAS
GRUPO
URALITA
Casp. 17,6'Planta ' 08010 BARCELONA • Tet. 93 344 11 00 • Fix 93 344 I i l i • \