J O L L
E G I
D ' A P A R E L L A D O R S
I
A R Q U I T E C T E S
T È C N I C S
D E
B A R C E L O N A
Informe I 3 El problema endèmic de la sinistralitat en la construcció Per Jordi Toyos i Xavier Alberca
El tema (I) Reial decret 1627/1997
Tó
Per Josep Maria Calafell
Punts de vista I 8 Enric Reyna Pedró Maqueda Xavier Crespen Jaume Abat Joan Santaularia Ezequiel Bellet Florentino Rodríguez Benjamí Monterde
El tema (II) Interpretar la Llei
Fïï
Per Josep Mana Calafell
Focus ÍÏ9 La perspectiva europea de la seguretat Per Ramon Puig
El reportatge 145 Teatre Municipal de Palafrugell
Ppots tenim at cap el gran auge I I que ha v-scut ta construcció en els darrers tres anys. Tot s'fia disparat: ef volum d'ediftcació. els preus de venda, el volum de negocis empresanafe... I la simstralrtat? Els accidents laborals també han anat creixent L'any 1997. la constnjcctf catalana patia 21.520 accidents. El 1998 eren 27.320. L'any 1999 n'hi w haver ?? 905. L'a-ïy oassat se'^ w yvíx* 36.620,
ceis quals 382 van ser gre^s i 45 mortals. L'.ncremeoi dels accidents ha estat conseqüència natural del creixement det volum d'obres? Aquest període 1997-2000 ha coincidit en bona part amb una profusió de normativa legal en matena de seguretat i salut a la construcció, al capdavant de la qual hi ha el Reia! decret 1627/97. vigent des del 25 de desembre de 1997 Tot aquest a l c j ' a í reis:..-arrien; nCkJ és
Quadern central: La formació continuada
resultat de la transposició de d'rectives europees aprovades amb l'objectiu de reduir la simstralitat. Però. ha servit per alguna cosa tota aquesta normativa, en particular l'RD 1627/97? En aquest número especial que L'Iwofiwpsu d e d o a la seguretat en la construcció intentem respondre a aquesta pregunta i per auò compte^ amb el punt de veta d'empresars. tècnics. tr«tz''èivs • feprese-a-ts i*. '*kz~ -r^tt ÍP
SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2001 Preu = 2 €
Para aislar, lo mas natural es GLASCOMUR El SISTEMA GLASCOMUR es la solución ideal para la incorporación del aislamiento térm/co y acústico a fos cerramientos de doble ho/a de fàbrica de ladrillo o bloque de hormigón, que simplifica sensiblemente el modo tradicional de aplicación.ya que en una sola operación se realizan: • El prescriptivo enfoscado de la cara interior de la hoja exterior del cerramiento. • La colocación del aislamiento térmico y acústico.
ventajas E
Aislamiento térmico
C A
La goma CLASCO « la ÚNICA
Aislamiento acústico
tfcflcro de Jos matenota anhntes que posee lo ccnificoctón de
Estanqueidad al agua
GESTIÒN MEDIOAMBIENTAL de
Transpiración de ta fachada
la pmàucaoo de ocuerào con la
Ausencïa de condensaciones intersticiales
Norma UNE EN ISO 14001/96
Seguridad del sistema en caso de incendio Rapidez de ejecuàón en obra Protección del medio ambiente Coste competitivo
POLIGLAS 17.6' Puna- 08010 BARCELONA -Tet 93 344 11 00 • Fix 93 3+t I
URALITA
EL
TEMA QUINZENA SFTB18M WOI
El problema endèmic de la sinistralitat en la construcció El Decret 1627/97 ha estat en aquest temps una eina legal de poca incidència, que ha tingut una aplicació real molt inferior a l'esperada í p n temies absoluts, els acci! C
dents amb baixa en jornada de treball
no fian (et més que augmentar des de l'any 1997. fins a ser l'any 2000 un 70% més nombrosos que al principi del període estudiat- No obstant, a l'hora de comparar diferents períodes, més que la xifra dels accidents, calculem l'índex d'incidència, ràtio que mostra els accidents amb baixa en jornada de treball per cada 10.000 treballadors. Aquest índex ha crescut en tres anys un 16.3%. molt inferior al 70% d'abans, no obstant, una xifra que ja ens apunta que tot i la nova normativa no s'han aturat els accidents, sinó al contrari. Els únics descensos significatius en l'índex d'incidència des de l'entrada en vigor de i'RD 1627/97 s'han produït a l'any 2000 en els accidents greus (-7.6%) i en els accidents mortals (-11.5%). Ara bé. cal tenir present que aquesta mena d'accidents són poc freqüents, amb la qual cosa. un petit descens en termes absoluts (que és el que ha succeït en realitat) es tradueix estadísticament en caigudes 'significatives' en termes relatius. De fet. ia reducció durant et darrer any en l'índex de simstrairtat general (-0.8%) es pot considerar més una aturada (fet que ja és important, ca! dir-ho) en la tendència creixent des del 1997. que no pas una reducció real deis accidents. Un altre fet que pot explicar aquests descensos es La caiguda registrada en i'activitat sectorial entre 1 9 9 9 i 2 0 0 0 . Un cas ««"•parar-ho solamem amD ei ; 999 es fer
paradigmàtic es Catalunya. Què implica
però no al 2000. en qué se n'ran construït
minució aeis accidents a l'any 2 0 0 0 no
això? Doncs, que comparant gràfics d'actrvi-
menys per cada 1.000 treballadors (-3.2%).
haurà d'estar lligada només a l'aplicació de
un anali» massa parc<at. N o p o d e ^ o c ' ^ a r
tat (i productivitat) < de smistralitat és bas-
Aquesta dada pot ten» una gran influència
la nova normativa, sinó també a una dismi-
que al 1 9 9 9 es va enregistrar una punta
tant fàcil de veure el paral·lelisme que hi ha
en la smetraJítat. atès que te càrrega de tre-
nució de la saturació que vma el sector en
d'aetivttat al sector de la construcció.
entre ambdós: baixa la smtstreittat a la vega-
batt dels operaris, que augmenta quan es
anys anteriors.
da que l'activitat.
construeoten més metres quadrats en el
Intuïm, doncs, que ei Decret 1627/97 ha estat en aquest temps una ema legat de
objectiva de les dades, hem de comparar la
poca incidència, que na ungut una aptca-
metres quadrats constru&s per 1.000 m b a -
mote casos es dem mes de banda la segu-
srtuaoó al 1997 amb la stfuart al 2 0 0 0 . i
ció real moB mkm
Hadcft. Si ete a n a t t a r n , veurem que també
retat per <oter maementar el rend«nent
veurem un augment tant en d nombre d"ac-
anò v . honroses e c e p t n n s ) . És del tot
adents com en Tindex a"ncidenaa, i que
cert.pe*>
Un altre m d c a d v d'actMtat son els
han augment* ttrt é 1 9 9 8 c a n ai 1 9 9 9 .
maten interval de temps, pot fer que en
Si veritablement votem fer una anàlrst
Per tant s'h* de t a r a r i e n * que la d s -
•
a l'esperada (safcant
SETEMMtMM
La causa principal de l'elevada accidentalitat: no es compleix la llei í y ï ixò, dit així, sembla exagel F " \ rat. De Jet, en part si que es compleix la llei. El que passa es que no s'aphca de debò i, a la pràctica, bé a ser el mateix que no complir-la. D'aquesta manera, es donen una séfie de situacions que no afavoreixen precisament la reducció de la sinistralitat. No totes les empreses són negligents tanmateix, però és ceri que molts incompliments són habituals en el sector. a) El coordinador de seguretat i salut en fase de projecte: la inexistència d'una figura La novetat més rellevant que ens trobem amb l'RD 1627/97 és la creació de la funció professional dei coordinador de seguretat i salut. Com el seu nom indica, aquesta figura té !a missió de coordinar uns certs aspectes de la seguretat d'una obra al llarg del seu procés de desenvolupament. El Reial decret exigeix la designació d'un coordinador de seguretat i salut en fase de projecte (la primera fase de tota obra) quan en la redacció del píojecte hi intervé més d'un projectista. La realitat fia estat que. tot i que de projectes amb dos o més proiectistes n'hi ha molts, de coordinadors en fase de projecte no se'n designa cap. Si aquest expert no intervé en seguretat i salut col·laborant amb el promotor i els projectistes perquè es tingui en compte la seguretat en la primera fase del procés, no es fa res per eliminar un terç dels accidents mortals, que a les obres tenen el seu origen en decisions preses quart s'elabora el projecte, abans de començar les obres. El resultat és que tan sols el coordinador de seguretat i salut en fase d'execució (fase on té Hoc el desenvolupament 'visual' o 'real' de l'obra) tindrà l'oportunitat i la responsabilitat d'incidir, en allò que li pertoca, en coordinar la millora de les condicions de seguretat i salut dels treballadors a l'obra. De fet, h serà molt més difícil aconseguir canvis per millorar la seguretat, que si aquests s'haguessin pogut decidir abans d'iniciar l'obra. En molts casos la intervenció del coordinador en la fase oe projecte, a més d'accidents, pot estataar costos al promotor,
tal com poden confirmar promotors i constructors d'altres països europeus on aquesta situació no es dóna. b) Deficient formació dels treballadors La llei exigeix que els treballadors rebin informació suficient i adequada sobre les mesures de seguretat i salut que s'han d'adoptar a l'obra. Aquesta formació en la majoria dels casos no es dóna, i quan es dóna no sempre es pot considerar ni suficient ni adequada. L'única formació que ens pot ajudar a reduir els accidents és aquella que té una part dedicaria específicament a les feines que realitzarà el treballador. És a dir, que si treballa en moviment de terres, ha d'aprendre quins són els riscos i les proteccions específics per aquesta fase d'obra i per les feines que ell realitzi i no per la fase d'estructura, per exemple. La construcció és un sector inestable en el sentit que té un comportament fortament cíclic. Això no afavoreix que els treballadors rebin una mínima formació dins l'empresa. S'haurien de pensar sistemes de formació d'abast del sector. c) Estudis de seguretat i salut inapropiats i sovint, copiats a corre-cuita Els estudis de seguretat i salut són específics per a l'obra prevista, o són fotocòpia d'un altre d'una "obra semblant"? És habitual trobar estudis de seguretat on se'ns parla de les revisions de la grua torre quan a la nostra obra ni està previst que n'hi hagi, ni n'hi haurà, ja que el que estem construint són, per exemple, habitatges en planta baixa. És important que l'estudi sigui el resultat d'un coneixement exhaustiu del projecte i doni resposta als riscos que es presentaran en el moment de construir t mantenir l'obra. Aquí ca! assenyalar la importància d'elaborar l'estudi de seguretat i salut mentre s'elabora el projecte perquè els projectistes puguin temr-lo en compte a l'hora de prendre decisions, tal com exigeix la llei. L'estudi de seguretat ha de ser ei resultat
de !a coordinació en la fase de projecte. d) Et pla de seguretat í salut El Reial aecret obliga que cada contractista elabori el seu pla de seguretat i salut. Solament les empreses contractistes amb una certa entitat tenen capacitat, estructura o fins i tot ganes d'elaborar-lo. La realitat és que moltes vegades el coordinador de seguretat i salut es veu obligat a elaborar-lo ell mateix per evitar l'incompliment de les previsions més elementals de l'RD. La qüestió que ens hem de plantejar és: serveix d'alguna cosa solucionar-ho així? Tot plegat serveix perquè el contractista es 'comprometi' en teoria a realitzar una sèrie de previsions de seguretat, que molt sovint no compleix, ja que no és ell qui ha elaborat el pla, i serveix també per evitar una sanció de la Inspecció de Treball. Això és encara una actitud excessivament estesa. e) El calaix de sastre dels pressupostos de seguretat El pressupost que preveuen els plans de seguretat, s'aplica realment a la seguretat o representa simplement un ingrés afegit? Si els diners teòricament destinats a la seguretat i salut de l'obra finalment es destinessin al que es diu en els plans de seguretat, les obres resultarien molt més segures. Llavors, on van a parar aquests diners? És molt freqüent que el pressupost de les partides per seguretat acabi essent el 'comodí' per cobrir d'altres deficiències de l'obra. Problemes afegits A més dels problemes esmentats, n'hi ha d'altres afegits: f) El coordinador de seguretat i salut en fase d'execució: cal independència El coordinador de seguretat i salu: e" : fase d'execució d'una obra, tot i que !=;= ment no s'especifica, hauria de ser una :?'sona o equip de persones amb una forn-s: específica i independents dels professions s que integren la direcció facultativa de l'obra. Aquesta independència és fonamental, sobretot en obres mitjanes i grans, ja que les
dues funcions professionals són prou importants, complexes i diferenciades com per concentrar-les en una sola persona o equip, tal com es fa massa sovint. g) El promotor, coneix les seves obligacions? Quan el promotor contracta directament treballadors autònoms, legalment té la consideració de contractista, i això l'obliga a redactar ell mateix el pla de seguretat d'aquests treballadors. En la majoria deis casos en què es produeix aquesta situació, ens trobarem que el promotor no coneix les seves obligacions i no sap sobre què està obligat a redactar el pla. i l'obra s'acabarà sense que s'hagi previst cap prevenció dels riscos d'aquests treballadors. Aquests exemples i molts d'altres que es podrien citar serveixen per veure que la situació real de la seguretat i la salut en les obres de construcció no millora, malgrat la nova normativa. La manca d'una consciència i un compromís col·lectius de tots els implicats, empresaris, tècnics i treballadors, fa que avui per avui la seguretat es redueixi a uns "papers" que s'han de fer i a uns tràmits que s'han de complir, tot i que. sovint, ni tant sols això. No es fa res. Vegi's el quadre "Recomanacions per millorar la seguretat de les obres".
L'Informe El problema endèmic de la sinistralitat en la construcció ha estat elaborat per:
Jordi Toyos Tècnic Superior en Prevenció de Riscos LMwra/s
Francesc Xavier Alberci
La construcció catalana va patir 36.620 accidents laborals l'any 2000 Els accidents laborals en
obstant, l'increment de l'activitat i de la
el sector de la construcció a Catalunya
població ocupada, les estadístiques indi-
Pel Que fa a les formes dels accidents,
entre obiectes. mentre que al 2000 ho
van patir durant l'any 2000 un lleuger
quen que l'índex d'accidentalitat (nombre
a l'any 2000 continuen sent les caigudes
van ser els cops amb objectes o emes.
increment respecte de l'any anterior. El
accidents per cada 10.000 treballadors) va
d'altura i la caiguda d'ob|ectes en desplom
Està clar. doncs, que les mesures pre-
nombre d'accidents
totals va ser de
disminuir l'any 2000 tant pel que fa als
les principals formes en què els accidents
vencionistes més immediates a aplicar
36.620. dels quals 382 van ser greus i
accidents mortals (-11.5%), com els greus
mortals es produeixen a la construcció. Pei
per les empreses i a respectar pels tre-
-35 mortals. L'any 1999, ei nombre d'ac-
(-7,6%), com els lleus (-0,8%). Aquesta
que fa als accidents greus, la principal
balladors haurien de centrar-se, per tant.
cidents va ser de 33.905 en total, 380
disminució de l'índex d'accidentalitat de
forma d'accident va ser també la caiguda
a reduir í evitar els riscos que poden ori-
tot tipus d'accident laboral, l'any 2000, és
d'altura (un 4 8 % els dos anys considerats,
ginar aquestes formes d'accident. *£
la primera vegada que es produeix en els
1999 i 2000). La segona forma d'accident
greus i 46 mortals. Aquestes són les xifres absolutes. Sí tenim en compte, no
Quadre 1
darrers cinc anys a! nostre país.
greu al
1999 va ser la d'atrapament
ACCIDENTS LABORALS AMB BAIXA A LA CONSTRUCCIÓ CATALANA 1997-2000
Any
BARCELONA Greus
Lleus
GIRONA Lleus
Mortals: TOTAL
Greus
TARRAGONA
LLEIDA
Mortals TOTAL
Lleus j Greus
Mortals TOTAL
Lleus
Greus
CATALUNYA
Mortals'TOTAL L!6LS
Greus
Mortals TOTAL
199?
14.278
210
30
14.518
2.485
33
4
1998
18261
261
31
18.553
3.065
41
5
3.111
2.058
42
2
2.102
3.523
25
6
3.554
26.90?!
1999
22.362
257
31
22.650
3885
60
2
3.947
2.233
23
4
2.260
4.999
40
9
5.048
33.479J 380
46
33.905
;KO
21385
279
33
24.698
4.172
42
5
4.219
2234
26
2
2.262
5401
35!
5
5.441
36.193]
-5
36.620
2.522
1.704
25
2
1.731
2.717
28
4
2.749
21.184
296
40
3 6 9
u
27.320
382
21.520
r Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya amb dades del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
ACCIDENTS LABORALS A LA CONSTRUCCIÓ CATALANA 1997-2000 Nombre d'accidents per cada 10.000 treballadora Tipus
1998
1997
Nombre d'accidents greus i mortals (valors absoluts?
Q
V
Q
V
Q
V
iïS3
Sj',
1.759
11.1%
1.862
5.9%
1.848
-0.8",
GREUS
22.1
0.5%
24.1
9,0%
21.1
•12.4%
19.5
-7.6%
2.9
-3.3%
2.6
•10.3%
2.3
•11.5%
1.786
11.1%
1385
5.5%
1.870
•en
Q
V
MORTALS TOTALS Q V
QjaiMa: Vaf íacio
1.60!
S.3\
ACCIDENTS LABORALS AMB BAIXA A LA CONSTRUCCIÓ CATALANA 1997-2000
2000
1999
LLEUS
d'accident
Quadre 3
font: Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya amD dades del Departament de Treball de la Generalitat úe Catalunya i flnslitut Nacional de la Seguretat Social
1998
Recomanacions per millorar la seguretat de les obres En functó de tot el que s'ha comentat
de l'estudi de seguretat de l'obra (el
l'execució de l'obra (especialment en
de seguretat poden contractar una
en la pàgina anterior, seria recomanable
projecte FOCUS, realitzat entre diver-
obres d'una certa entitat).
col·laboració tècnica, a un tècnic o a
que es tingues en compte una sèrie de
sos països de la Unió Europea, ha
Evitar, sempre que sigui possible, la
una empresa experta, per elaborar-lo.
qüestions, si realment es voten millorar
definit una formació específ'ca per al
contractació a preu fet. í controlar la
A més. han de dotar-se d'un servei de
substancialment les condicions de segure-
coordinador de seguretat i un proce-
subcontractac». A partir d'un cert
prevenció especiairtzat en construc-
tat • salut a les obres, t. en conseqüència,
diment -voluntari- d'acreditació que
nivell, aquesta redueix perillosament
ció. Aquest també pot ser extern a
reduir la sintstralftat de forma estructural:
garanteix una capacitat per exercir les
els marges de seguretat.
l'empresa.
próptes competències) 1.
6.
Donar formació específica ais treballa-
Designar un tècnc expert en segure-
dors sobre seguretat en el seu lloc de
Caldrà encara un esforç mort impor-
nador de seguretat en fase de projec-
tat a la construcció per portar la coor-
treball, per part de l'empresa si és
tam per aconseguir que ka seguretat > la
te, sempre que en ia seva redacció hi
dmactó de seguretat de l'obra.
possible, Si no és el cas, llavors s'hau-
salut «gm un component més i un ele-
El promotor ha de designar un coordi-
mterwngum dos o més profectistes. 2.
5.
3.
4.
Designar com a coordinador de segu-
Desertar un tècnc expert en segure-
retat en fase
tat en construcció per a r e i a b o r a o
dfterefit si que porti la d n c c i ó de
tfexecuaó
un tècnc
7.
ria de fer externament.
ment mdfisociabte de cada procés de
Els contractistes que no tíngum prou
construcoo. > al maten temps un vator
mitjans tècnics per a elaborar d pla
apreciat per tots. *
J.T. i FJJL
SEGURETAT EN IA CONSTRuCCiO
Et TEMA
Reial decret 1627/1997 La Generalitat ha fet un seguiment de les empreses de construcció amb més sinistralitat a Catalunya I A mb l'actitud responsable
sinistralitat, un seguiment específic d'em-
que ens pertoca com a professionals,
preses de construcció amb accidentalitat
convidem els lectors a aprofitar la informa-
elevada. Alguns resultats d"aquest segui-
ció Que presentem a continuació, per tal
ment van ser exposats i comentats en una
que ens ajudi a aportar solucions a una
sessió dedicada a la seguretat i salut a ia
situació d'accidentalitat que ningú no pot
construcció, que va tenir lloc el passat mes
acceptar.
(J'abní, 1 a la qual vam assistir. De les notes
r *
Quan demanem quin és l'estat actual
que vam prendre allà mateix, en reproduïm
de la seguretat a la construcció, estem
les dades sobre obres en què treballaven
acostumats que ens donin xifres d'acci-
aquestes empreses.
dents. Els accidents són. ben segur, la con-
Tres mesos més tard de la primera visi-
seqüència de l'estat de la seguretat; per
ta a empreses, se'n va fer una altra per
això resulta més difícil d'obtenir
veure com havien evolucionat. Els resultats
altres
informacions que el sector no genera habi-
són els que s'exposen a continuació:
tualment.
Primera visita
L'avaluació de riscos dels llocs d e treball de les empreses és: 34 %
Correcta
No n'hi havia
La planificació de l'activitat preventiva a l'empresa és: Correcta
19,5% 29,9% 50,6%
21,8%
24% 54%
Insuficient No n'hi havia
La informació de l'empresa als seus treballadors sobre els riscos del seu lloc de treball va ser: 3 1 , 1 *
37.5%
14.7% 54,2%
Insuficient
ralitat ha fet, dins de la campanya contra la
38 %
30,7% 31,3%
26% 39,7%
Insuficient
Correcta
El Departament de Treball de la Gene-
Segona visita
No n'hi havia
12.5% 54,2%
La formació dels treballadors és:
19,6% 28,5% 51.9%
Correcta Insuficient No n'hi havia
ULLIMPER Impermeabilizaciones integrales Campos de aplicación Terra7as, piscinas. cuhiertas ajardinadas. obras públicas. nueva construcción. sótanos, vertederos. pol ide port i vos. club* dcporiivo^
Aquestes xifres, que hem de situar sempre en el context de les empreses amb
21.6% 31,6% 46,8%
venció o, fins i tot, alhora que l'incompliment de la legislació més bàsica i elemen-
més sinistralitat, mostren que hi ha grans
tal en seguretat ÉS possible doncs, d'in-
dèficits en aspectes molt importants per a
complir reiteradament o ignorar qualsevol
la prevenció a l'empresa quan cal treballar-
obligació que comporti actituds més com-
los, i que contrasten fortament amb els
promeses o efectives en relació amb la pre-
resultats obtinguts quan allò que es busca
venció en matèria de seguretat i salut en el
és estrictament un document o un paper
treball i, en canvi, tenir prou bé alguns
fàcil de fer. per exemple:
papers.
Hi ha pla de seguretat Les obres tenen i'Avís previ exposat? i salut de l'obra? Si
95,3 °
No
Si
32,1 %
No
67,9%
4,7=. Hi ha llibre d'incidències?
Està aprovat pel coordinador? Si
94,1 %
No
5.9%
Sí
55.7%
No
44.3%
Hi ha anotacions en el llibre?
Hi ha coordinador? Sí
95%
No
4,7%
SÍ
5:c%
No
4-,3
: :
Coneixen el coordinador? DISTRIBUÏDOR o n c
DISTRIB1IDOR OFICIAL
Gairebé tots aquests resultats tenen
Si
13,2%
una resposta basada en l'existència d'uns VALLIMPER. S.A. • O r a . de Mufeilcpcm, 297 • 0X225 T c n r a a Tel 4;. 7? I 75 Mi « K J \ * ) ? 7 . - 1 4n ml • t -mail: vallimpcrficccoi.es
papers. U preparació d'aquests papers es
No el coneixen,
pot fer fàcilment -les dades ens diuen que
però l'han vist
es fa, en realitat-
al marge de qualsevol
actitud activa o positiva respecte de la pre-
75,5 %
Conèixer el coordinador vol dtr que hi ha algun contacte del coordinador amb el
Vegem tres comprovacions més obtingudes a les obres.
ho ha de decidir no creu que
personal de l'obra, que no per força és necessari, però que el fet de no conèuer-lo pot suggerir que allò que està fent el coordinador - o que no ha fet- el treballador no ho sap o no li arriba. També hem de recordar que, en més d'un cas, hi ha treballadors d'una obra que no saben dir quina és l'empresa que els té contractats. 0 que el Llibre d'incidències no hi és en un 45 % de les obres visitades.
afecti la pròpia empresa. Els mateixos resultats con-
Estan protegides les màquines?
Sí No Protecció insuficient
77.4 % 7,5%
en compte que és un llibre al qual tenen accés, amb obligació de fer-hi anotacions, tots aquells que poden temr alguna responsabilitat en la seguretat de l'obra com ara
tes, inspectors de treball, etc.
de l'estudi de seguretat i salut
En aquest context, cal recomanar que tots tinguem molt de rigor i exigència en el nostre
Les bastides són correctes?
treball, i que tinguem present
Sí
23,6 %
No
76,4%
que, en allò que fa referència a la seguretat, no és possible limitar-se al compliment docu-
Les proteccions col·lectives
mental stnó que cal anar molt
són conectes?
més enlíà, sobretot dins de
SI
23,6 %
l'empresa. Cal incorporar uns
No
76,4%
objectius a assolir en matèria de seguretat i avaluar el seu
els representants dels treballadors, serveis de prevenció, contractistes, subcontractis-
viden a millorar tant la redacció
com la tasca de la coordinació. 15,1%
Tot i així, quan sí que hi és. conté anotacions en un 32 %, que no és gaire, tenint
ra massa complicat, car, o que qui
A la vista d'aquests resultats
-recor-
compliment. í í
dem que es tracta de les empreses amb
Una anotació en aquest llibre, que s'ha
més accidentalitat- sembla que es confirma
d'enviar en 24 hores a Inspecció de Treball,
que es fan. sobretot, aquelles coses que es
té com a resultat una visita d'un inspector.
coneixen més o que han de controlar-se en
Això explica, tant la força que pot tenir una
algun moment i es trobarien a faltar osten-
Josep Maria Calafell
anotació com la dificultat de fer-la; per
siblement en cas que no es fessin. Es fa
tant, també que, sovint, aquest llibre arribi
allò que cal fer per força i es deixa per fer
a "desaparèixer" misteriosament.
allò que es desconeix, o bé que es conside-
Cap del Gabinet Tècm Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
CONDICIONS ESPECIALS DE L'INSTITUT CATALÀ D E ^ " RETINA PER ALS APARELLADORS I ARQUITECTES PER CIRURGIA REFRACTIVA AMB LÀSER EXCIMER: MIOPIA, ASTIGMATISME I HIPERMETROPIA. L'Institut Català de Retina és un centre especialitzat en l'oftalmologia integral. Atén consultes, urgències 24 h, i fa proves, estudis, tractaments i tot tipus de cirurgia. Està dotat amb els equipaments de la més elevada tecnologia del moment, en continua renovació, amb l'objectiu d'estar sempre al dia per oferir la millor assistència a l'abast de tothom. L'Institut Català de Retina compta amb un departament especialitzat en la cirurgia de la miopia, astigmatisme i hipermetropia dirigit pel Dr. Francesc Duch Mestres i per la Dra. Mercè Marti Julià. La cirurgia refractiva és l'especialitat de l'oftalmologia que constitueix l'alternativa actual a la correcció amb ulleres o lents de contacte. Cada pacient requereix un minuciós estudi previ per decidir, sempre de forma individualitzada, quin és el millor tractament per a cada cas en concret. L'Institut Català de Retina fa servir et Làser Excimer per a practicar aquesta cirurgia coneguda com a tècnica Lasik.
En un primer pas s'aixeca una fina capa del teixit cornial superficial, que es talla amb un microqueràtom. En el següent pas s'aplica el làser Excimer sobre la còrnia; això permet modelar-la per aconseguir l'efecte retractiu desitjat. En finalitzar, es reposa la capa de la còrnia aixecada, de nou en el seu lloc. Es tracta d'una tècnica molt segura, eficaç i predible, que es practica de forma ambulatòría. L'Institut Català de Retina disposa de la tecnologia làser més avançada. El seu Làser Excimer es troba actualment instal·lat a la unitat de cirurgia ambulatòria del centre mèdic Teknon.
Tots els Aparelladors i Arquitectes Tècnics que s'identifiquin amb el carnet de col·legiat gaudiran d'un tracte preferencial.
ICR - Institut Català de Retina C/ Pau Alcover, 69 - 7 1 , 08017 BARCELONA
Tel.: 93 254 79 23 Web: www.instttirtcatataderettna.es E-mail: refractivaainstitutcataladeretina.es
SEGURETAT
Enric Reyna: "Amb la creació de la figura del coordinador hem fet un pas endavant important" | T j an passat tres anys de I I I l'entrada en vigor del Reial decret 1627 sobre seguretat en la construcció. Creu que ha representat un pas endavant en la prevenció d'accidents? "Evidentment, atès que amb la creació de la figura del coordinador hem fet un pas important, i s'ha avançat molt en la prevenció d'accidents. Aquesta figura posa l'accent de les seves actuacions en la seguretat i control de les mesures de prevenció en cada una de les empreses que intervenen en l'elaboració del projecte i durant la seva execució, informant els treballadors, fent complir les esmentades mesures, etc."
EN LA
CONSTRUCCIÓ
EL
T E M A
Enric Reyna és president de l'Associació de Promotors Constructors d'Edificis (APCE).
Quins són avui els punts dèbils d'aquesta legislació? "Encara, i molt a pesar nostre, aconseguir que l'Administració la compleixi, ja que per desconeixement, i de vegades les empreses per allò de "ja ho farem", descuiden la seguretat, incomplint aixi la normativa legal," Creu que el nostre sector ha estat receptiu a la implantació de la figura del coordinador de seguretat? "Penso que si, i fins i tot era esperada, ja que era molt necessària la implantació d'una figura que coordinés el tema de la seguretat de tots els industrials i dels tre-
Puertas Residenciales y Comerciales de Aluminio
balladors de les diferents plantilles que intervenen en el procés d'una obra." Creu que a Catalunya la situació és diferent respecte a la resta de l'Estat? "Amb tot el respecte que ens mereix la resta de l'Estat, hem de reconèixer que Catalunya ha estat sempre capdavantera en les lleis i en la tecnologia i mes quan les lleis afecten tan directament a la seguretat dels treballadors." Quina tasca fa l'APCE per impulsar la prevenció d'accidents? "L'APCE, conscient del problema existent a causa de lasinistralitat dins del sector, ha creat un departament de seguretat i prevenció per tal de donar assistència als associats que aixi ho requereixin i ho necessitin, formalitzant convenis de col·laboració amb organismes de prevenció d'alta qualitat i experiència dins de la construcció, a fi de poder donar la prestació d'aquest servei amb total garantia del compliment de la normativa legal."
Quina estratègia considera que cal seguir en el futur per aturar la sinistra I i tat a la construcció? "Creiem que això és tasca de tots. administracions, empresaris, treballadors i, per descomptat, de les noves figures que introdueix l'RD 1627/97 com són coordinadors de seguretat i salut, delegats de prevenció, representants dels treballadors en el tema de prevenció i les associacions de promotors i constructors com l'APCE, que informa, assessora, facilita i avança, anant al davant en la planificació de l'activitat preventiva, a favor de la seguretat i salut en el treball.". ®
CLAR
CLAR CATALUNYA P a u C I a r i s, 75 3O4' 0 8 0 10 Barcelona
REHABILITACIÓ CATALUNYA
T e I F a x:
933 . 425 . 748 934 . 124 . 937
www.Clarrehabilitacion.es catalunya@darrehabilitacion.es
Empresa Classificada K-7E
Conferència LA RESTAURACIÓ DEL MONESTIR DE YUSTE Cuacos de Yuste (Càceres) PROGRAMA LA DOCTRINA DE RESTAURACIÓ DEL CONSELL D'EUROPA * REVITALITZACIÓ FUNCIONAL * PRESERVACIÓ DELS USOS * UTILITZACIÓ DE TÈCNIQUES I MATERIALS TRADICIONALS EXECUCIÓ DE LES OBRES DEL MONESTIR DE YUSTE * RECUPERACIÓ D'ANTIGUES TÈCNIQUES: * EXECUCIÓ DE VOLTES SENSE CINDRI * TENYITS I LLISCATS DE GUIX • MUR DE PAREDATS * RECICLATGE DE MATERIALS D'ENDERROC * OFICIS FONAMENTALS:RAM DE PALETES, ESTUCADORS, PICAPEDRERS I FUSTERS.
DIA DE CELEBRACIÓ:
DIJOUS, 18 D'OCTUBRE DE 2001 ALES 19 HORES
LLOC DE CELEBRACIÓ:
SALA D'ACTES COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
PONENT:
LUIS FRANCISCO CERCÓS GARCÍA. Arquitecte Tècnic Master en Restauració per la Universitat de Alcalà. Cap d'obra de Clar Rehabilitación al Monestir de Yuste.
PLACES LIMITADES. INSCRIPCIÓ GRATUÏTA:
Col·legi tlf.: 93 240 20 57
ORGANITZA:
CLAR REHABILITACIÓN,S.L.. amb la col·laboració del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Pedró Maqueda és president de la Comissió de Seguretat i Salut i vicepresident de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC).
Pedró Maqueda: "El RD 1627 ha significat un canvi de mentalitat i sensibilització del sector" I I I an passat tres anys de | | | l'entrada en vigor del Reial decret 1 6 2 7 sobre seguretat en construcció. Creu que ha representat un pas endavant en la prevenció d'accidents? "Sí, bàsicament en tres aspectes. En primer terme, perquè ha significat un canvi de mentalitat i sensibilització del sector respecte de la prevenció en general. D'altra banda, perquè ha fet partícips a col·lectius que sempre han intervingut en el fet constructiu, però que fins ara no se'ls hi involucrava (promotors, projectistes, coordinadors...). I. per últim, perquè ha permès fer una unificació de normatives de prevenció per al sector, solucionant així la gran dispersió reglamentària que hi havia." Quins són avui els punts dèbils d'aquesta legislació? "Que es tracta d'una llei que presenta certs buits de definició, circumstància que, afegida a la competència exercida per les comunitats autònomes en cndre a la seva interpretació, amba a generar problemes d'inseguretat jurídica a l'hora de considerar la seva correcta aplicació. A més. s'na deixat passar una important ocasió de tenir en compte les responsabilitats de certs agents que intervenen al procés constructiu (treballadors, direccions d'obra, organismes oficials, mútues, etc). Potser, la sensació generalitzada és que el problema s'ha enfocat més des de la perspectiva del compliment d'obligacions formals que no pas des de la integració d'uns sistemes de gestió eficaç de ta prevenció."
Creu el nostre sector ha estat receptiu a la implantació de la figura del coordinador de seguretat? "Superada la novetat conceptua! d'aquesta figura, que per primera vegada es defineix a la Uei. s'fia anat assimilant per
totes les parts, i estabilitzat la seva implantació en el sector." Creu que a Catalunya la situació és diferent respecte de la resta de l'Estat? "Com ja s'ha apuntat abans, les diferents interpretacions de la Uei que s'estan desenvolupant des de les diferents comunitats autònomes impossibiliten la comparació per manca de paràmetres homogenis." Quina tasca fa ta Cambra per tal d'impulsar la prevenció d'accidents? "Moltes, ja que és una de les seves principals prioritats, tal com recentment ha
• • "La sensació generalitzada és que el problema s'ha enfocat més des de la perspectiva de! compliment d'obligacions formals que no pas des de la integració d'uns sistemes de gestió eficaç de la prevenció."
posat de manifest el nostre president amb motiu de la seva reelecció. L'entitat compta amb la valuosa col·laboració de la Comissió de Seguretat, que m'honoro de presidir t que reuneix mensualment una trentena de responsables de seguretat de les empreses més representatives del sector a Catalunya i a l'Estat espanyol, a més de representants d'altres institucions (de la seva activitat, només cal veure l'anuari d'activitats dels darrers tres anys!) i quina activitat es desenvolupa, bàsicament. -
-
Participant i col·laborant en els esborranys de lleis relacionades amb la prevenció. Divulgant informació en matèria de prevenció de riscos als associats, a través de circulars informatives.
-
Amb iniciatives de motivació i sensibilització al sector com és ara una proposta òe creació dels Premis CCOC a ia Prevenció.
-
Participant en els diferents fòrums que, en matèria de prevenció de riscos, hi ha
institucionalitzats, com ara la Mesa de Seguretat a la Construcció, el Consell Català de Seguretat i Condicions de Salut al Treball, el Comitè Executiu del Saló Preventia, etc." Quina estratègia considera que cal seguir en el futur per aturar la sinistralitat en ta construcció? "Crec sincerament que només s'aconseguirà l'èxit quan tots els estaments del sector hi estiguin absolutament implicats i responsabilitzats. Com ja es va dir fa temps des de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya, l'objectiu de tots ha de ser "zero accidents"; aquest és un objectiu utòpic però que tots, empresaris, treballadors, organitzacions empresarials, sindicats, govern i ciutadans hem de procurar assolir pel bé de tothom, i això no s'aconseguirà mitjançant Tintercanvi d'acusacions mútues sinó mitjançant la col·laboració seriosa i compromesa de tots plegats." < f
EL
T E M A
SEGURETAT
EN LA
CONSTRUCCIÓ
Joan Santaularia: "Els decrets obliguen a tots i fan créixer el sentiment de responsabilitat" ( T j an passat tres anys de
Creu que a Catalunya la situació és
11
diferent respecte de la resta de l'Es-
I l'entrada
en
vigor
del
Reial
decret 1627 sobre seguretat en construcció. Creu que ha representat un pas endavant en la prevenció d'acci-
tat? "Sí, per una antiga tradició empresarial."
dents? "Ha estat un pas decisiu per iniciar el cami cap a una major seguretat. Els decrets obliguen a tots i fan créixer el sentiment de responsabilitat."
Quina tasca fa el Gremi per tal d'impulsar la prevenció d'accidents? "Molt activa. Tenim una oficina diària oberta a les consultes i l'ajuda per a la implantació de la seguretat en els diferents
Com s'ha viscut la implantació de la
tipus d'obres. Funciona, fem passos enda-
Llei des de la petita i mitjana empre-
vant."
sa constructora? "Ha creat una major dedicació i aten-
Quina estratègia considera que cal
ció en aquest tema, que semblava que fos
seguir en el futur per aturar la sinis-
reservat a les grans obres i a les grans
tra I i tat en la construcció?
empreses del sector."
"Una veritable i eficaç coordinació, des del manobre fins a l'enginyer. Això sig-
Creu que el nostre teixit empresarial
nifica, simplificant, que abans de l'inici
ha estat receptiu a la implantació de
d'una obra, per petita que sigui, s'ha de fe r
la figura del coordinador de segure-
una reunió amb tots els implicats a l'obra
tat?
per concretar fins al mínim detall que "Ha estat com un respir, perquè és una
pugui ser susceptible de crear problemes a
ajuda molt important a les petites i mitja-
la seguretat. Un repàs eficaç al pla de
nes empreses davant els problemes diaris
seguretat i una definició: cap a una pre-
de la seguretat."
venció total." •£>
Joan Santaularia és president del Gremi de Constructors d'Obres de Catalunya
Xavier Crespàn:
Xavier Crespàn és inspector de treball de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Barcelona, del Ministeri de Treball i Assumptes Socials,
"Encara no s'entén que la inversió necessària en prevenció és una inversió i no un cost" | | • an passat tres anys de I ^ 1 l'entrada en vigor del Reial decret 1 6 2 7 sobre seguretat en construcció. Creu que ha representat un pas endavant en la prevenció d'accidents? "No eslic gaife convençut que hagi representat cap avenç significatiu en la prevenció d'accidents en la construcció. No crec que s'hagi avançat, pel Decret, en la incorporació de la prevenció en el món de la construcció. "Encara no s'entén que la inversió necessària en prevenció d'accidents és això, una inversió. Es considera de manera majoritària que és un cost. 1 justament en integrar la prevenció en el procés constructiu no es veuen els avantatges que pot tenir la prevenció en l'abaratiment dels costos del mateix procés constructiu. Som encara lluny, en les obres en general, d'un percentatge d'un 2.5 i 3,5 % del pressupost total de l'obra." Com s'ha viscut l'aplicació de la llei en la realitat de les obres? "L'aplicació del Reial decret no s'ha viscut a les obres encara, com a mesures preventives a integrar en el procés constructiu. Fonamentalment, perquè no s'ha incorporat d'una manera decidida el funcionament del coordinador en fase d'execució i es continua considerant, com havia estat el Decret 555/86, com a exigència administrativa, de fer paperassa i documents amb moltes fotocopies." Creu el nostre sector ha estat receptiu a la implantació de la figura del coordinador de seguretat? "No es pol parlar del sector com un ens uniforme. En termes generals, els promotors públics i privats o no han entès la figura del coordinadors en (ase d'execució o, si ho han entès, no ho apliquen de manera decidida. I, en conseqüència, les constructores i instal·ladores, en termes generals també, no han sofert l'exigència d'un controlador privat que es el maleix promotor quant a la seguretat i salut dels seus treballadors. En multitud d'obres encara es conskJera que l'única autontat en tots els
aspectes, inclosos la prevenció d'accidents, correspon a la direcció facultativa, perquè en moltes ocasions el control del coordinador d'execució es fa únicament en el moment de la visita setmanal de la direcció facultativa." Creu que a Catalunya la situació és diferent respecte de la resta de l'Estat? "Les úniques referència de què disposo sobre la situació a la resta de l'Estat són els comentaris informals que companys inspectors de treball em fan de la situació. En termes generals, si hi ha diferències és perquè en algunes comunitats autònomes els promotors han decidit de manera seriosa incorporar l'RD. No gaires. En l'àmbit general, la situació crec que és bastant similar."
/ / . w ? / / . . \ ^ * '.>.'/.:•
Quina estratègia considera que cal seguir en el futur per aturar la sinistralitat en la construcció? "Entenc que l'única manera d'aturar significativament els accidents a la construcció passa per les estratègies següents: a) Els tècnics, en el seu vessant de coordinadors en fase de projecte, han de fer estudis de seguretat com cal, adequats en realitat a l'obra, i no pas amb la presentació de fulls fotocopiats o bé amb estudis de seguretat tipus dels que hi ha al mercat. b) Els promotors han de decidir que el pressupost en prevenció segueixi els criteris que la Comissió presidida per Pierre Lorent estableix. I, en termes pressupostaris de prevenció a l'obra, s'han de moure entre el 2,5 i el 3,5 % fins al 5 % del pressupost, en el cas de la fase d'estructura. Això ens ha de quedar a la memòria i s'ha d'exigir la
,'í 0 9
A
correcta despesa a ies constructores. Els promotors, públics i privats, han de decidir de ventat la incorporació del coordinador en fase d'execució, en tot el procés. Per últim, la Comissió Nacional de
Seguretat i Salut Laboral i, posteriorment, el Govern no haurien de caure en el parany de reduir l'aplicació del Reial decret en menys obres utilitzant criteris que no siguin els estrictament prevencionistes. e)
"En multitud d'obres encara es considera que l'única autoritat en tots els aspectes, inclosos la prevenció d'accidents, correspon a la direcció facultativa, perquè en moltes ocasions el control del coordinador d'execució es fa únicament en el moment de la visita setmanal de la direcció facultativa."
L'autoritat laboral hauria d'establir un mecanisme de seguiment i control dels avisos previs que els promotors han de presentar." tt
r T\
LlrrfomuiHjfEGONA QUNZ&iA SETB1BIU: 2001
Jaume Abat: "És difícil que una norma no tingui cap punt feble" M
tí
Jaume Abat és director general de Relacions Laborals del Departament de Treball de la Generalitat
an passat tres anys de
I I I l'entrada en vigor del Reial decret 1 6 2 7 sobre seguretat en construcció. Creu que ha representat un pas endavant en la prevenció d'accidents? "Sens dubte que si. i ho afirmo rotundament, encara que hi ha certes critiques sobre el seu contingut. És cert que quan es va aprovar, les crítiques es referien a les dificultats a l'hora d'aplicar-ho, però podríem dir que en aquells moments inicials eren justificades. Un cop transcorreguts aquests anys i amb els criteris tècnics d'interpretació aprovats a començament d'any per la Comissió Nacional cfe Seguretat i Salut en el Treball podem dir que disposem d'una bona eina de treball." Creu que aquesta Llei conté punts febles, avui? "És difícil que una norma no tingui cap punt feble, i sobretot quan parlem de reglaments tècnics, on la casuística de circumstàncies i de situacions de risc diferents són gairebé interminables, però la curta experiència que tenim sobre la seva aplicació fa que pensem que la majoria dels dubtes, pel que fa a la seva interpretació, ja han estat resolts, la qual cosa no vo! dir que no es pugui millorar en algun aspecte." Creu que el nostre sector ha estat receptiu a la implantació de la figura del coordinador de seguretat? "Per contestar aquesta pregunta cal fer dos matisos, l'un sobre la bondat o necessitat d'aquesta figura i l'altre sobre el cost addicional que representa, però sense entrar en cap moment en interessos particulars dels actors que intervenen en el sector. Sobre el primer aspecte, la necessitat del coordinada, crec que hi ha una coincidència generalitzada en què la figura és i ha de ser efectiva. Un dels orígens més importants que influeixen en la situació del
sector és justament la coincidència de diverses empreses (en ocasions moltes) la qual cosa fa necessària la integració de la prevenció sota una mateixa òptica que els reuneixt i coordini a tots. "Respecte del cost que això representa no podem opinar, ja que és un aspecte particular de cadascú, encara que voldria comentar que la prevenció sempre té un cost. però sempre serà inferior a! cost dels danys ocasionats per la manca de prevenció." Creu que a Catalunya la situació és diferent fespecte de l'Estat espanyol? "Quan analitzem la situació amb la resta de les comunitats autònomes, hi observem diverses semblances, encara que
"Un dels orígens més importants que influeixen en la situació del sector és justament la coincidència de diverses empreses, la qual cosa fa necessària la integració de la prevenció sota una mateixa òptica que els reuneixi i coordini a tots."
a Catalunya hi ha més sensibilització sobre aquest tema entre els professionals del sector. Això es pot veure en les contínues accions formatives que proposen els diversos col·legis professionals, i especialment el vostre." Quina acció du a terme la Generalitat de Catalunya per impulsar la prevenció d'accidents? "De forma simplificada, dina que totes aquelles que crèiem necessàries per aconseguir unes millors condicions de treball, moltes de les quals estan subjectes per la normativa vigent. El problema de la no prevenció crec que es deu a òos motius fonamentals, per desconeixement, tant de les obligacions exigibles, com dels coneixements tècnics per poder tractar els riscos existents, o per voluntat expressa o manifesta de no actuar. "Pel que fa al primer cas. l'Administració ha de concentrar els seus esforços en les accions de promoció, drvutgació, sensïÍHÍització i assessorament en la matèria i, pel que fa al segon, l'acció duta a terme és ta que deriva de la nostra obligació en la
vigilància i control sobre el compliment de les obligacions." Quina estratègia considera que cal seguir en el futur per aturar ta sinistra I i tat en la construcció? "Senzillament s'ha de potenciar de forma especial la primera de les línies que comentava anteriorment, però cal afegir que s'ha de fer amb !a participació de tots els qui directament o indirectament tenim alguna responsabilitat en la matèria. No hem d'oblidar que aquesta tasca és de tots i vull aprofitar l'ocasió per destacar la importància del paper que poden i que hi han de jugar les organitzacions a tes quals els professionals actuants estan vinculats. Serà difícil avançar i aconseguir unes bones condicions de treball, sense assumir prèviament el paper que ens correspon a cadascun." $
1
SETEMBRE 2001
Ezequiel Bellet és arquitecte tècnic i coordinador de seguretat.
Ezequiel Bellet: "El concepte prevenció encara no es té gaire clar" Í T j an passat tres anys de l l i l'entrada en vigor del Reial decret 1 6 2 7 sobre seguretat en construcció. Creu que ha representat un pas endavant en la prevenció d'accidents? "És evident que sí. En general tothom sap que cal fer seguretat, el concepte prevenció encara no es té gaire clar. Només veient des de fora les obres que hi ha en construcció podem veure que tenen elements de seguretat: xarxes, baranes, etc, encara que no estiguin ben col·locades i presentin deficiències. Cada cop es veuen més treballadors amb calçat de seguretat, casc i guants. Es pot copsar una tendència cap a una millora en la seguretat de les obres, encara que manca molt, molt, molt per fer."
Creu que aquesta llei conté encara avui punts febles? "I tant! Mentre no sigui efectiva la figura del coordinador de seguretat en fase de projecte, amb capacitat per fer que es dissenyin solucions constructives sense riscos, amb la possibilitat d'intervenir en la durada dels treballs i en la contractació d'empreses, no eliminarem el percentatge més gran de riscos i ens limitarem a fer d'apagafocs durant la fase d'execució. Així com el coordinador de seguretat en fase d'execució té un poder cert, però difícil d'exercir, el coordinador en fase de projecte no té cap força, a la pràctica." Com es viu l'aplicació de la Llei en la realitat de les obres? "Es mira de cobrir les aparences i les
PLANIFICAR, PISENO X UNA CONSTRUCCION ECOLOGICO la Marca BECK & HEUN tiena la solución adecuada!
CARRIL " A W (RETENCION DE ENIUOPO. SUJECON DE LA CARA INFEROil
NUESTRO SISTEMA TIENE VARIAS VENTAJAS, ENTRE OTRAS MUCHAS que sistemas tradicionales C C C XL· D C C
]
Elimino corgaderos prefabricades Elimina perfiles auxiliares para forma Integraclón total de !o caja en la cons Gran aislamiento térmico y acúslico Su montaje es sencillo Rebaja los costes en mano de obra A medida exacta
Tel 93 458 23 70 Fax 93 • 207 13 47
Beck& Heun I tmoil: conradi@airakis.e
CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES
espatlles dels responsables. Es fan papers. L'aplicació a les obres és variada, per diversos factors: hi ha promotors que volen pressupostos ajustats al màxim; hi ha constructors que volen esmerçar poc temps i pocs mitjans per a disposar les mesures de seguretat adients; hi ha treballadors que van a preu fet i diuen que no els paguen "això de la seguretat"; hi ha tècnics que amb poca vista o no volen tenir conflictes; hi ha coordinadors que no saben quina es la seva missió. I malgrat tot es van fent coses, poden ser passes petites, però en general hi ha consciència que es va en la direcció de fer una millor seguretat." Creu el nostre sector ha estat receptiu a la implantació de la figura del coordinador de seguretat? "Per imposició legal si, per avaluació de la seva tasca positiva no. Pot ser que els coordinadors no hàgim sabut explicar bé quina és la nostra tasca, però també és per-
què no hi ha gaires coordinadors realment competents i preparats." Quina estratègia considera que cal seguir en el futur per aturar la sinistra! itat en la construcció? "En primer lloc, una col·laboració real entre tots els agents implicats, sense deixar a ningú de banda i sense dir sempre que la culpa que no es faci prevenció és d'un altre. Després, un seguit de mesures concretes com poden ser: que l'Administració obligui realment que hi hagi un coordinador de seguretat en fase de projecte quan sigui preceptiu; que els coordinadors tinguin una formació especifica obligatòria; que les empreses amb menys sinistralitat tinguin millores econòmiques en les seves cotitzacions a la Seguretat Social; que la Inspecció de Treball actuï amb diligència, eficàcia i de manera contundent; finalment, que s'actuï contra els promotors que permeten que se'ls facin obres sense seguretat." ft>
Florentino Rodríguez: "L'aplicació de la Llei varia en funció de l'obra i del contractista" | | I an passat tres anys de 11
I l'entrada
en
vigor
del
Reial
decret 1627 sobre seguretat en construcció. Creu que ha representat un pas endavant en la prevenció d'accidents? "Crec que sí, o que si, encara que el nombre d'accidents és alarmant, és difícil de preveure el que hauria pogut passar sense el RD 1627. El fet que es parli de
Florentino Rodríguez és secretari d'Organització d'MCA-UGT Catalunya.
• • "Les darreres vagues convocades han tingut un èxit inqüestionable quant a participació, degut precisament a la precarietat en què es troben la majoria de treballadors."
l'estudi de seguretat, del coordinador en matèria de seguretat i salut, de l'obligació
treballadors, i segueixen reclamant més
dels contractistes i subcontrastistes, i de la
seguretat i més estabilitat."
informació que han de rebre els treballadors, sempre és positiu. En definitiva, és un
Quina estratègia considera que cal
pas endavant, sempre que es vagi aconse-
seguir en el futur per aturar la sinis-
guint progressivament un major acompliment de la Llei."
tra I i tat en la construcció? "En primer lloc, cal regular la subcontractació i impedir que hi hagi empreses
De quina manera s'ha viscut l'apli-
que sense tenir estructura ni qualificació
cació de la Llei en la realitat de les
suficient puguin treballar en el sector. S'ha
obres?
de lluitar contra la competència deslleial
"L'aplicació varia en funció de l'obra i
d'aquestes empreses que arruïnen a les que
del contractista. Mentre que en les grans
ho fan bé o intenten fer-ho bé, i que posen
empreses, que solen fer grans obres, es
en situació de risc permanent els seus tre-
nota una major preocupació per la formació
balladors.
i pels mitjans a l'abast dels seus treballa-
"En segon lloc, és necessària una par-
dors, en les obres petites i amb contractis-
ticipació real dels treballadors en la preven-
tes petits es nota bastant menys, i. en les
ció i en la seguretat de les obres. Per això
subcontractes dedicades a prestar treballa-
es fa imprescindible adequar, a través de la
dors, l'aplicació de la Llei és molt baixa."
negociació col·lectiva, altres formes de representació que permetin als treballadors
Creu que a Catalunya la situació és
desenvolupar les competències i facultats
diferent respecte de la resta de l'Es-
que estableix la Llei 3 1 / 1 9 9 5 per als dele-
tat?
gats de prevenció. La fórmula que plante"Les dades ens diuen que no és dife-
reni a la resta de l'Estat i seria poc com-
gem és crear la figura dels delegats territorials de prevenció.
prensible que això passés, ja que els factors
"És absolutament imprescindible dotar
que intervenen en l'execució de les obres
de mitjans econòmics i humans la Inspec-
són pràcticament els mateixos."
ció de Treball t articular mecanismes de control perquè la llei es compleixi."
Quina
repercussió
han
tingut
(£•
les
darreres mobilitzacions sindicals en la prevenció d'accidents en el sector? •'Desgraciadament, entre els empresaris, poca. No obstant, des del punt de vista dels sindicats, observem una major preocupació de les administracions públiques. Les darreres vagues convocades han tingut un èxit inqüestionable quant a participació dels treballadors, degut precisament a la precaríetat en què es troben ta majoria de
• • "Cal regular la subcontractació i impedir que hi hagi empreses que sense tenir estructura ni qualificació suficient puguin treballar en el sector. S'ha de lluitar contra la competència deslleial d'aquestes empreses que arruïnen a les que ho fan bé o intenten fer-ho bé, i que posen en situació de risc permanent els seus treballadors".
SEGURETAT
Benjamí Monterde: "El Reial decret 1627 parteix d'una manca de coneixement de la realitat"
EN
EL
TEMA
modificació substancial de les actuacions de prevenció en l'obra, si bé és cert que de manera puntual sí que s'ha manifestat un procés de millora en les actuacions preventives en una petita quantitat d'obres. En aquelles empreses on encara subsisteix un cert nombre de treballadors fixos de plantilla, la possibilitat d'actuació dels delegats de prevenció, conjuntament amb la del coordinador de seguretat, ha permès que es millorés substancialment l'aplicació i seguiment de les mesures de seguretat i prevenció."
1 1 1 de l'entrada en vigor del Reial decret 1 6 2 7 sobre seguretat en la construcció. Creu que ha representat un pas endavant en la prevenció d'accidents? "Entenem que el Reial decret 1627 parteix d'una manca de coneixement de la realitat sectorial. L'entramat empresarial existent en les obres, creat i potenciat per les mal anomenades grans empreses del sector (en realitat són societats d'inversió especulativa), amb la proliferació de subcontractes encadenades, prestamistes i falsos autònoms, així com l'elevat nombre de treballadors temporals en mà d'obra directa (prop del 90%). estan impedint que un decret que es podria considerar com a positiu per la prevenció d'accidents en el sector s'hagi convertit en paper mullat, atès que el poder d'intervenció, participació i control dels representants dels treballadors, és totalment inaplicable en la immensa majoria de casos. Difícilment podran haver-hi delegats de prevenció a les obres si hi intervenen algunes desenes d'empreses i els treballadors que han de complir aquesta funció estan subjectes a un contracte temporal que les situï en una gairebé total indefensió davant els possibles abusos empresarials.
"Des de CCOO reclamem de la patronal del sector i de l'Administració la necessitat d'arribar a acords sobre representació
CONSTRUCCIÓ
Benjami Monterde pertany a la Secció d'Acció Sindical de Comissions Obreres (CCOO).
| | I an passat tres anys des
"Aquesta no és una afirmació gratuïta. sinó que ve avalada per les dades de sinistralitat que podem observar des del moment de l'entrada en vigor de la norma fins avui. l'anàhsi de les esmentades dades ens situa davant un creixement continuat, tant dels accidents Heus com dels greus, essent fluctuant del nombre d'accidents mortals (si bé hauríem d'entendre que l'accident mortal és fruit d'un accident greu i que la seva transformació en mortal és, en gran manera, fortuïta).
LA
Creu que a Catalunya la situació és diferent respecte a la de la resta de l'Estat? "La comparació de resultats percentuals d'increment d'accidents des del 1997. d'acord amb les dades del Govern central i de la Generalitat de Catalunya ens diu que el nombre d'accidents encara ha seguit creixent de manera molt important tant a Catalunya com a Espanya i és a la nostra comunitat on els ritmes de creixement percentual són majors. Per tant. haurem de convenir que ies mancances en matèria de prevenció de riscos, encara que afecten tot el conjunt de l'Estat, es manifesten més greus a Catalunya, com podem veure en les taules i gràfics que s'adjunten." Quina repercussió han tingut les darreres mobilitzacions sindicals en la prevenció d'accidents en el sector?
col·lectiva territorial dels treballadors que permeti, a través de l'elecció de delegats territorials de prevenció, que es pugui aplicar íntegrament una norma que creiem eficaç i útil per a la prevenció d'accidents del sector."
De quina manera s'ha viscut l'aplicació de la Llei en la realitat de les obres? "Com ja hem manifestat, l'aplicació de la Llei en la realitat de les obres no ha comportat, en la majoria de casos, cap
• • "Difícilment podran haver-hi delegats de prevenció a les obres si hi intervenen algunes desenes d'empreses i els treballadors que han de complir aquesta funció estan subjectes a un contracte temporal que les situï en una gairebé total indefensió davant els possibles abusos empresarials."
"Des de fa diversos anys que portem a terme una sèrie de propostes de negociació que pretenen abordar l'estabilitat en el lloc de treball, la regulació de la subcontractació. la possibilitat d'estendre i generalitzar la representació dels treballadors amb la creació del delegat territorial de prevenció, la creació d'un registre general d'empreses constructores, la col·laboració amb la inspecció de treball, la participació de les centrals sindicals en les juntes qualificadores de l'Administració, etc. Aquesta demanda de negociació no l'han tinguda en compte ni les patronals del sector ni les distintes administracions, cosa que ha generat la necessitat de pressionar en distintes oca-
l'InforratiuSEGONA QUMZEU1A SETEMBRE 2001
"L'aplicació de la Llei en la realitat de les obres no ha comportat, en la majoria de casos, cap modificació substancial de les actuacions de prevenció en l'obra, si bé és cert que de manera puntual sí que s'ha manifestat un procés de millora en les actuacions preventives en una petita quantitat d'obres."
Quadre 1
sions amb la realització de mobilitzacions
i la seva prevenció, elaborat pel president
generals sectorials.
del Consell Econòmic i Social. Frederic
"Arran d'aquestes mobilitzacions, que
Duran López, i que ha comptat amb la
han comptat amb el suport de la immensa
col·laboració de diversos professionals pri-
majoria dels treballadors del sector, hem
vats i públics, en el camp de la prevenció
aconseguit que la Conselleria de Treball de
de riscos i que, dit sigui de passada, esta-
la Generalitat hagi recollit una de les nos-
bleix en un apèndix sobre construcció la
tres propostes; obrir una taula de negocia-
necessitat d'abordar una sèrie d'actuacions
ció amb tots els agents representatius del
que coincideixen àmpliament amb les nos-
sector, patronal i centrals sindicals. En
tres propostes de negociació.
aquesta taula sectorial es debatran les dis-
"Seguirem plantejant totes aquestes
tintes propostes de cada banda present, per
reivindicacions, tant a la taula de negocia-
ta! d'afrontar la situació de simstralitat que
ció sectorial de Catalunya, com a través de
està patint el sector. Des de CCOO volem
distintes negociacions amb els partits polí-
manifestar que només si abordem seriosa-
tics, perquè es pugui anar aplicant de
ment les causes que motiven la simstralitat
forma parcial en aquelles administracions
(abús de la subcontractació, prestamisme.
on sigui possible: administracions, diputa-
temporalitat contractual, participació dels
cions
treballadors en el control i la implantació de
governs autonòmics, etc. En aquest marc
les mesures de prevenció, e t c ) , ens podrem
d'actuació
sentir satisfets; en canvi, si la pretensió de
aconseguit un acord amb l'empresa munici-
la patronal és la d'intentar sortir del pas
pal Infrastructures 2 0 0 4 , que en el seu
amb declaracions de principis, estudis esta-
contingut estableix la prohibició de la sub-
dístics i informes tècnics, entendrem que
contractació en cadena, restabliment de
els treballs de l'esmentada taula no hauran
delegats territorials de prevenció, etc. Per
servit de res, per la qual cosa seguirem res-
tant. no decaurem en el nostre entestament
ponent a aquesta situació amb tots els mit-
d'establir
ians al nostre abast."
reduir dràsticament els índex de sinistrali-
provincials,
consells
comarcals,
hem de ressenyar que hem
considera
q u e cal
seguir en el futur per aturar la sinistra I i tat en la construcció? "Des de CCOO continuem reclamant la necessitat que el Parlament espanyol legis-
implicats (patronal i administració) i. si cal, la realització de noves accions globals de mobilització. "El que ens hi juguem és massa impor-
li sobre les matèries que incideixen en la
tant. La salut o la vida del conjunt de treballadors de la construcció reclama una
en la nostra proposta de llei reguladora de
actuació contundent i ràpida de tots els
la subcontractació (que va ser rebutjada
implicats. No podem restar més temps
amb els vots contraris del PP i l'abstenció
lamentant els sinistres sense demostrar una
de CiU i Coalició Canària), amb la qual es
voluntat real d'abordar, definitivament, les
pretenia establir unes regles de joc per per-
causes que els generen."
en matèria de prevenció de riscos: major
19.026 21.184 26.907 33.479 36.193
Quadre 2
279 296 369 380 382
31 40 44 46 45
%inc.lj
19.336 21.520 27.320 33.905 36.620
11,29 41,29 75,35 89,39
ACCIDENTS AMB BAIXA DES DE 1996 A ESPANYA
Any
TOTAL ,
1996 1997 1998 1999 2000
123.447 137.068 165.520 207.673 232.092
Jdre 3 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0
%inc.l
11,03 34,08 68,23 1 88,01
ACCIDENTS AMB BAIXA A CATALUNYA
1996
I 1997 I
1998" '
1999 I 2000 '
ACCIDENTS AMB BAIXA A ESPANYA 250.000
abast: la negociació global o parcial amb els
sinistra I itat, amb la base de l'allò establert
metessin l'aplicació efectiva de la legislació
1996 1997 1998 1999 2000
les condicions que permetin
tat, utilitzant tots els mètodes al nostre Quina estratègia
Any
ACCIDENTS AMB BAIXA DES DE 1996 A CATALUNYA lleus greus
$
200.000 150.000 100.000 50.000 0
2000
adre 5
COMPARATIU VARIACIONS % CATALUNYA I ESPANYA
estabilitat en els llocs de treball, prohibició de ta contractació en cadena, eliminació efectiva del prestamisme a través de la confecció d'un registre genera! d'empreses constructores, l'establiment dels delegats temtonals de prevenció, etc. Aquest convenciment que són les condicions de precanetat laboral i de desestructuració del sector les que provoquen els elevats índex de sintstralrtat. ve ratificat tant per les afirmacions que des de l'Administració foguen precanetat laboral amb smistrairtat com també pel recent Informe de riscos bborafa
1997 •
1998 Variació % Catalunya
1999
2000
Variació % Espanya
EL
TEMA
Interpretar la Llei Ponència Construcción aprovada el passat gener per la Comision Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo amb les particularitats de l'article 7.3 per a aquells casos en què rti ha Pla de seguretat < salut en el treball. b) D'acord amb això. cada empresa ha de tenir la pròpia organització de prevenció, amb la qual exercirà les activitats preventives obligatòries.
Í T J n una visió estratègica de I ^ » la seguretat i en la interpretació de l'RD 1627 /I997. és important conèixer la ponència del grup de treball "Construccion". que va aprovar el gener passat la Ccmisión Nacional de Seguridad y Saluú en el Trabajo. Encara que no es tracta d'unes conclusions vtnculants, cal valorar-ne la importància pel que suposa de reflexió global sobre la seguretat i de definició d'uns determinats problemes d'aplicació de l'RD 1627/1997. dels que resumim algunes propostes sobre què cal fer segons el volum de l'obra.
Qui és tècnic competent? La ponència es pronuncia sobre aquesta qüestió en els termes -prou coneguts a hores d'ara- amb què la LOE defineix les titulacions habilitants: arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer i enginyer tècnic, cadascú dins de la seva especialitat. Afegeix que també cal que tingui coneixements en activitats de construcció i de prevenció de riscos laborals i proposa que. mentre aquests coneixements no estiguin integrats en el programa acadèmic -aquesta formació ja està integrada a l'Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica de Barcelona- hi hagi una formació que proposa en un annex.
OBRES DE CONSTRUCCIÓ AMB PROJECTE Quan en l'RD 1627 es diu "projecte" o "projecte d'obra", cal entendre-ho com a projecte d'execució. Aquestes obres han de tenir: •
Coordinador en fase de projecte, quan hi ha diversos projectistes (no quan un dels projectistes es fa responsable de tot el projecte).
•
Coordinador en fase d'execució, quan hi intervé més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms, o diversos treballadors autònoms (cas que afecta la pràctica totalitat d'aquest grup d'obres).
•
Estudi o estudi bàsic de seguretat, segons el cas. Pla de seguretat i salut en el treball, sempre. Avis previ. Compliment de les disposicions mínimes sobre seguretat que han d'aplicarse a les obres segons l'Annex IV del mateix RD 1627.
• • •
OBRES DE CONSTRUCCIÓ SENSE PROJECTE Obres per a les quals l'obtenció de la llicència s'aconsegueix amb un pressupost o amb documents simples, sense intervenció de projectista. De vegades poden requerir un projecte per a un element auxiliar, sense que calgui per a l'obra, com és en el cas de les bastides. En aquest cas, si hi intervingués més d'una empresa o treballadors autònoms, es coordinaran d'acord amb l'article 24 de la Llei de prevenció de riscos laborals. Aquestes obres han de tenir:
•
• •
Avaluació de riscos de cadascuna de les empreses que hi intervenen, referida al centre de treball i tenint present les seves característiques i riscos, especialment els que conté l'Annex II de l'RD 1627. Avis previ. Compliment de les disposicions mífimes sobre seguretat que han d'aplicarse a les obres segons l'Annex IV del mateix RD 1627.
OBRES EVENTUALS Obres compreses dins de l'apartat anterior, però que es realitzen en un període de temps curt. Solen ser de reparació o manteniment i no requereixen llicència d'obres ni cap documentació. Encara que puguin tenir riscos importants, els llocs on es fan no tenen consideració de centre de treball, ni
pef a l'empresa ni per als treballadors. No és considera possible, en aquest cas, fer un Avis previ. Aquestes obres han de tenir: • Avaluació de riscos, tenint present aquests treballs de manera genèrica, encara que cal preveure els riscos greus. • Compliment de les disposicions mínimes sobre seguretat que han d'aplicarse a les obres segons l'Annex IV del mateix RD 1627. Tot això. cal interpretar-ho tenint en compte dos aspectes: aí És d'aplicació el Reglament de serveis de prevenció a tes empreses que intervenen en les obres de construcció, cosa que inclou l'avaluació de riscos i la planificació de l'activitat preventiva, d'acord amb l'article 1.3 de l'RD 1627 i
Remarquem que el programa d'aquesta formació sembla ben compatible amb els entens de formació de coordinadors de seguretat aprovats pels participants europeus en el programa FOCUS. Rebutja obertament. a efectes de formació per a "tècnic competent", la formació de tècnics de nivell bàsic, mitjà i superior segons el Reglament dels serveis de prevenció perquè no és i'especialitzada per a coordinadors, encara que admet -en la mateixa línia d'arguments que té el programa FXUS- la convalidació de matèries que es puguin considerar comunes. Un pia d'acció contra la sinistralitat Fora d'aquestes qüestions més aplicades a la interpretació de l'RD 1627, també toca altres aspectes importants per a la seguretat dins del sector construcció. La ponència demana millorar la cooperació entre les distintes administracions públiques, millores en la confecció d'estadística d'accidents, rapidesa, inclusió d'un càlcul del cost econòmic i també la inclusió de l'accidentalitat dels treballadors autònoms. La informació i la formació les reclama, ara no solament per als treballadors sinó també per als diferents agents del sector, amb una crida a la participació dels diversos col·lectius i estaments. Els serveis de
SETB18WÏQ0I
La perspectiva europea de la seguretat La
iniciativa
del
nostre
Col·legi de presentar un projecte a la Comissió Europea l'any 1997 sobre la formació en seguretat i salut a la construcció (projecte FOCUS), i el posterior treball durant tres anys amb 10 socis més de cinc països europeus, han donat el seu fruit. El desembre passat es van acabar 190
els treballs del projecte i es va celebrar un
Telèfon directe- 932 40 23 76
seminari europeu a la seu del Col·legi a
Fax: 932 40 23 64
Barcelona per presentar-ne els resultats.
Adreça electrònica: mformatiuOapabcn es l'Informatiu electrònic:
Aquests resultats es fonamenten en una
http JtwwH. a pa be n. es/i nformatru
enquesta realitzada a Bèlgica, Espanya i
Consell de redacció:
Itàlia sobre les necessitats de formació de
Carles Cartanà. Joan Gay.
tots els qui intervenen en el procés de
Ramon Putg i Xavier Alberca
construcció (empresaris, treballadors, pro-
Direcció: Carles Cartafta
fessionals, coordinadors, ...) i en l'anàlisi
Coordinació: Elisenda Pucunill
de la situació en cada un dels cinc països
Col·laboradors redacció: Jordi Marlet. Antoni Capilia. Josep Olivé - Jordi Ueal
participants. El resultats són: un progra-
Anàlisi d'obra: Joan Sabaté.
ma europeu de formació de coordinadors,
Xavier Aumedes. Josep Olivé. Xavier Oliva,
un sistema d'acredïtació de la formació i
Gabriela Schon. Vicenç Font,
de certificació de la capacitat professional
irnma Villacorta. Jordi Olives i Ana Moreno
dels coordinadors de seguretat i salut a la
Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Dibuixants: Sílvia Alcoba.
construcció, i una xarxa europea per ges-
Toni Batlkxi. Joma i Miquel Sesé tionar aquest sistema.
Fotografia: Javief Garcia D>e [Choçol
El programa de formació proposa un
El sistema d'acreditació de la formació
Totes aquestes propostes s'han fet i
d'una
estableix un procediment perquè aquelles
es gestionaran des d'un àmbit privat, és a
banda, en les conclusions a què van arri-
institucions (universitats, escoles, associa-
dir, no governamental. Va ser precisa-
bar empresaris i sindicats europeus de ta
cions
ment aquest enfocament el que va deci-
repertori
de
matèries
basat,
professionals o empresarials, etc.)
construcció conjuntament amb la Comis-
interessades a oferir la formació Focus per a
dir
sió Europea, a Pont Royal l'any 1993.
coordinadors puguin obtenir l'autorització a
aquest projecte, |a que està molt interes-
just després de l'aprovació de la directi-
partir del compliment dels requisits de qua-
sada en la creació de sistemes com
va europea sobre seguretat a les obres de
litat, programa, metodologia i enfocament
aquest amb l'objectiu de contribuir a la
construcció i, de l'altra, en l'experiència
europeu proposats en el projecte.
lliure circulació de professionals en l'àm-
de formació desenvolupada pel Col·legi
La certificació de la capacitat professio-
a la Comissió
Europea
d'aprovar
Albert Casanovas Disseny gràfic:
g e u v e
FotòlítS: Imprès Autoedicó S L Impressió: Vikiog Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodnfcuez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax. 932 40 23 64
bit de la Unió.
E-mail: comeroalCaDatxn es
junt amb (res institucions més de Bèlgi-
nal per a coordinadors d'àmbit europeu té
Això té més sentit encara quan par-
ca, Itàlia i Luxemburg des de l'any 96.
com a objectiu atorgar un reconeixement
lem d'una nova funció professional, la de
També es van tenir en compte les exigèn-
professional a aquelles persones que hagin
coordinador de seguretat i salut a la cons-
Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona
cies de formació per a coordinadors de
seguit amb èxit una formació Frcus i també
trucció, que va néixer d'una directiva
Tel. 932 40 20 60. Fa*. 932 40 20 61
EDITA: Col·legi d'Aparellador» I Arquitectes Tèenici de Barcetau
Bages-etfgMda: Plana de l'Om. 6
seguretat i salut dels dos únics països
per a aquelles que sense aquesta formació
europea i que, per tant. la Unió Europea
que les ha establert fins ara: França i Ità-
compleixin un determinats requisits que es
hauria de ser l'espai natural de treball per
lia. El resultat és una programa de for-
consideren equivalents. Per gestionar l'acre-
als professionals que l'exerceixen.
mació d'una durada d'entre 120 i 150
ditació i la certificació, i per promoure la
Vailet Occidertal: Sant Francesc. 18
marca Focus com a garantia de professiona-
08221 Terrassa Tel 937 80 11 10
hores més un projecte final de curs. L'accés a aquesta formació es restringeix a professionals amb una formació universitària en construcció mínima de tres anys i una experiència de dos anys.
a Brussel·les, presidida per Pierre Lorent i de la qual el Col·legi n'ha assumit la Secretaria
Osona: PI Ma*x,6.O8500Vc
Tel. 938 85 26 11
Valle* Oríeetak Josep PTAOJ, 8
litat en el mercat, es va crear una associació denominada Xarxa Europea Focus, amb seu
08240 Manresa Tel. 938 72 97 99
íí
Ramon Puig
03400 Granollers. Td 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN
Arquitecte lècntc Coordinador del proftctt FOCUS
VtfafiiMet
In in inir fil
Secretaria: Mmena Emouena Coaptador: AJbert López tbem Tresorer: Josec M Uesuy prevenció són objecte de recordatori, tant
millora, promoció i investigació de canvis
eficàcia de !es accions de prevenció, assen-
de la seva obligació com de l'organització
tecnològics en et sector perquè ambm a
yalant-ne l'origen en les deficiències orga-
independent que ha de tenir cada empresa.
substituir-se aquelles tecnologies que tenen
ntotrves, la subcontractactó i ets preus fets
amb independència de si és contractista o
més rtsc, i són sovint causa d'accidents, per
com a sistemes contraris a un treball orga-
subcontractada i també que qualsevol ser-
altres més segures. Altres propostes, no de
vei de prevenció propi ria de ser auditat.
menys tnterès. són les de resotóre e's pro-
En destaquem la proposta d'un pla
nitzat i amb un controf preventiu.
V
Vocals: '.' -4?-A Hicno. Joan Gum .Ra^ronSahot • Hii niifK>
In nu i
tu
Oseeat: Bernal Noguers iinii
ïïníiiiiïii
'v
it
*Ti •
VaOès Oràetafe Freúenc de Buen Gveat JcanGar
blemes de representació per a r r i t a - : :-"-•" =
d'acció contra la sinistralitat úe\ qual res-
nar ets delegats de prevenció i la : -
saííem -perquè des del nostre Coí-tegi hem
comissions tripartides pera gest*:'.--
fet propostes anàtogues- que passarà per
venoó en obres de gran enwrga:..
la creactó d'un p u p de treball per a la
tep també et problema actua: ; -
Josep Mania dUM sún óettijs**
-•_-." vrfw Tèc.i.c
fesponublCat dek> auton
200
Ventana asistente de la pantalla bé listados elegidos por el usuario. Pe 1 ' i s a Excel y Word.
Pantalla bàsica p; gestión de todos los archivos del progra
riuicoiuiiai GEST1ÓNDE COMPRAS
CONTROL OE PERSONAL
Standard
Basico
Archivo de proveedon
MEMCIONES, PRESUPUESTOS Y PLANIFICACIÓN
Previs ión de compras
Perfil del proyecto Planning de seguimiento
Mediciones y costes Costes mano de obra
Material sobrante de la obra
CALCULO Y GEST1ÓN ECONÒMICA
bnpreso de recepcion de materi
Control económico
GESTIÚNDEALMACÉN
Previsión de compras Planning y planificación recursos humananos Pliego condiciones técnicas (NTE)
Control del proveedor
Activos de explotador)
Control del trabajador
Presupuesto contradictorio (Dtos.)
Control de proyectos
Presupuesto interno (% Rentabilidad)
Control de proveedores
Presupuesto cliente (capitulos)
Control de trabajadores
Presupuesto dego
:a especial el 30 de octubre
••REGO ' |
eonstrucctón SISTEMA DE ORGANIZACIÓN Y PLANIFICACIÓN DE OBRAS
IVA ts.ooo p i » . + IVA
Servicio de atención al cliente CIOSA, SL. Santema. 14 08393 CALDES D'ESTRAC Tel: 902 180 79fi - Fax 937 910 999 • rego@softrego.
902 180 796
UNIVERSITAT DE BARCELONA
FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS DEPARTAMENT D'ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES
MASTER EN GESTIÓN Y DIRECCIÓN DE EMPRESAS CONSTRUCTORAS E INMOBILIARIAS Para licenciados y diplomados universitarios.
CURSO DE EXTENSION UNIVERSITÀRIA EN GESTIÓN Y DIRECCIÓN DE EMPRESAS CONSTRUCTORAS E INMOBILIARIAS Para ejecutivos profesionales con experiència sin titulación universitària. Duración: De Octubre 2001 a Junio 2002. Martes y Jueves de 1 8 a 22 h.
RIERA CONSTRUCCIONES
3APCE ASSOCIACIÓ DE PROMOTORS CONSTRUCTORS D'EDIFICIS DE BARCELONA
Cambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona
Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques
3 NUNEZi NAVARRO
Para mas información de los cursos: Llamar al tel. 66911 04 88 (Srta. Àngela, de 10 a 14 h. y de 16 a 19 h.) - fax 93 402 45 80 Departament d'Economia i Organització d'Empreses. Facultat de Ciències Econòmiques. Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal. 690 - 08034 (Barcelona).
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
PROGRAMES DE MASTER CURS 2001-2002 VALORACIÓ DE BÉNS I TAXACIÓ DE DANYS 16." Edició
ASSEGURANCES 9.' Edició
DIRECCIÓ I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES DE LA CONSTRUCCIÓ II." Edició PREVENCIÓ DE RISCS LABORALS (nivell superior) 6.a Edició Acreditació núm. 003/97 de la Generalitat de Catalunya
DURACIÓ: IMPARTICIÓ:
I CURS ACADÈMIC
DIVENDRESTARDA I DISSABTE MATÍ
CURSOS DE POSTGRAU CURS 2001-2002 VALORACIÓ DE BÉNS
IMMOBLES
PERÍCIA ASSEGURADORA
PERÍCIA FORENSE PREVENCIÓ DE RISCS LABORALS Nivell intermedi
ENTITATS COL·LABORADORES:
DIRECCIÓ I INFORMACIÓ:
Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya Institut Nacional de Seguretat Social Inspecció de Treball Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Winterthur Guinovart&Oshsa
Departament d'Organització d'Empreses Av. Gregorio Maraiión, 44-50, 3.1 planta 08028 Barcelona Tel:93 401 62 79/81 Fax: 93 334 89 60 bosch@oe.upc.es / anabelen@oe.upc.e5
de L'Informatiu
P A G I N E S
D ' A S S E S S O R I A ,
F O R M A C I Ó .
A C T I V I T A T S
I
S E R V E I S
25 Assemblea General Extraordinària
Formació 2001-2002 El Col·legi presenta el programa del nou any acadèmic I Col·legi ha preparat el nou
treball. S'han programat més de 2 0 0 activi-
Col·legi vol respondre a les exigències d'un
m programa de tormactó de l'any acadè-
tats de formació distribuïdes en cursos de
sector en evolució constant, amb ta pers-
mic 2 0 0 1 - 2 0 0 2 que o f e r m un ventall de
durada drversa de diferent nivell d'aprofun-
pectiva de la innovació i la qualitat- Els pro-
cursos ampli i divers amb r objectiu de faci-
diment dmdides en 11 àrees de coneixe-
fessionals que hi estiguin interessats poder
litar als professionals la planificació de la
ments, a més de continuar amb ta prepara-
consultar la programaaó especifica de l'any
s e » formaoó. El programa es d n g e u als
ció d'rtinerans formatius de funcions profes-
acadèmic en el catàleg de cursos que s'ra
col·legiats i també i d'altres pratasonals
sionals com ara el profect manager, el coor-
trames a tots els col·legiats juntament amt
de la construcao. i mckxj els vessants de la
dinador de seguretat, el postgrau de con-
i ; ! f * 0 M u f t j . També poden adreçar-se a
técnca. la gestió dels processos construc-
tractar manager o de pènt assegurador >
Servei trirrformaaó del Col -tap.
tius i també aspectes de l'organtzaoo del
forense. La formació Que ha programa! tí
*
Viatge a Londres (segona edició) Una visita a les darreres realitzacions arquitectòniques i urbanístiques. De l'U al 14 d'octubre Servei d'Informació Telèfon 932 40 20 60 informacio9apabcn.es
INSTITUCIONAL FORMACIÓ
INSTITUCIONAL
Programa de formació 2001-2002 El Col·legi ha preparat el programa de cursos del nou any acadèmic
t
ï àrea de Formació del Col·legi es consolida, any rere any.
com un servei per al desenvolupament professional de col·legiats i col·legiades i. cada cop més. també d'altres professionals que fan funcions tècniques i de gestió en les obres de construcció d'edificis. El Col·legi ha preparat el nou programa de formació de l'any acadèmic 2001-2002 que ofereix un ventall de cursos ampli i divers amb l'objectiu de facilitar-los la planificació de la seva formació. El programa de formació 2001-2002 vol respondre a les necessitats manifestades pels professionals i també per les empreses. El coneixement acumulat a través de les ofertes de treball que es reben al Col·legi, el contacte amb els col·legiats mitjançant els serveis d'assessorament, així com les consultes a exalumnes. tècnics i empreses, ha permès definir de forma acurada quins són els continguts més adequats per ajustar-se als perfils professionals que necessita el sector. Aquests continguts han estat dissenyats
d'altres professionals la seva experiència.
diata dels coneixements adquirits, amb una
Els programes formatius de cada any
per persones expertes que aporten el seu
Per això donen als cursos una visió pràctica
metodologia que fomenta la participació i
són un pas més cap a la definició d'uns iti-
coneixement i la voluntat de transferir a
i actualitzada, que permet l'aplicació imme-
compartició de coneixements i experiències.
neraris formatius que tinguin en compte la
Tenim les millors ofertes d'aparells de mesurament i control
Indispensable per a test no destructiu de les estructures de formigó, ciment, etc. En estoig
Mesuradors etecrrúnjcs de baca freqüenta, no destructius, per i apbcaao en giax. fusta, verré, etc Mesura SOQ l'arrebossat papers pmo&, rajola, artrò pedra J obra de maçonena.
E21333IE93S Especial formigó i amcnt fas a IOOmm.de
OFERTA 2.500,- ptes.
visible; plànol horitzontal i venial. En estoig i amb trípode d'alçada íjusable.
OFERTA 37.000.- pte Balmes. nuïn. 6 - TeL (93) 302 20 45 - 08007 BARCELONA
Quadam ctntnl SEGONA QUNZBMA
diversitat professional de! sector: directors d'execució d'obres, gestors d'obres, gestors d"edrficis. caps d'obres i de producció, coordinadors de seguretat, tècnics de prevenció, perits i taxadors, entre d'altres. Àmbits de coneixement com ara la seguretat, la rehabilitació i el manteniment, el medi ambient. els materials i les noves tecnologies són previstos en el programa amb l'objectiu de mantenir el professional al dia. Dimensió europea Els dos projectes europeus Leonardo en què ha participat el Col·legi donen referents europeus en drverses de les funcions professionals emergents al nostre sector. El projecte Focus dóna les pautes perquè la formació de coordinadors de seguretat i salut que el Col·legi du a terme estigui acreditada per la xarxa europea d'aquest mateix projecte, i el projecte Euremac defineix els objectius acadèmics i els continguts que han de tenir la formació en project. construction, i facilities management. Són pautes que s'aniran incorporant als programes de formació del Col·legi per tal de donar-los una dimensió europea. Els convenis de col·laboració amb altres institucions de formació afegeixen valor a aquests cursos. És el cas dels cursos de gestió en construcció i seguretat amb la Fundació Politècnica de Catalunya, ets d'intenorísme amb l'Escola Ehsava de la Universitat Pompeu Fabra o els cursos de formació ocupacional subvencionats pel Departament
de Treball de la Generalitat i el Fons Social Europeu dirigits especialment ais estudiants i recent titulats. El nombre d'empreses que confien al Col·legi la formació dels seus tècnics, ja sigui en les mateixes aules del Col·legi o mitjançant una formació a mida. creix dia a dia. Els tècnics de l'àrea de Formació fan una anàlisi de les necessitats formatives per tal de dissenyar cursos in company i plans de formació per al personal de cada empresa que inclouen continguts de tipus tècnic, d'habilitats directives i tècniques de gestió.
ASSAMBLEA GENERAL EXTRAORDINÀRIA
El Col·legi constitueix una Simcav sota el nom "Aparelladors Actius Mobiliaris SIMCAV, S.A"
La formació del Col·legi pretén afavorir la progressió i promoure la professional itat. a partir de l'adquisició de competències orientades a funcions emergents dins del sector, basant-se en la innovació i la qualitat professional. Els professionals interessats poden consultar la programació específica de l'any acadèmic en el catàleg de cursos editat pel Col·legi. També poden adreçar-se al Servei d'Informació del Col·legi. La major part dels cursos s'imparteixen a les aules del Col·legi de Barcelona. Terrassa, Granollers, Manresa i Vic. El catàleg complet de formació s'ha fet arribar a tots els col·legiats juntament amb L'INFORMATIU.
9
Departament de Formació Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es www.apabcn.es
Formació Curs acadèmic 2001-2002
I
Àrees de coneixement: Construcció i Noves Tecnologies
L'Assemblea General Extraordinària de col·legiats celebrada el passat 12 de juliol va aprovar, estatutànament, la constitució d'una Societat d'inverstó Mobiliària de Capital Variable {SIMCAV). amb l'obiectiu de millorar la gestió i la rendibilitat d'una part del patrimoni financer del Col·legi. D'altra banda, el Col·legi obre així la possibilitat que qualsevol col·legiat o persona propera pugui beneficiar-se d'aquest sistema d'estalvi. El president del Col·legi. Xavier Bardají, i el tresorer. Josep Maria Llesuy (a la foto), van exposar la proposta de !a Junta de Govern als col·legiats assistents a l'Assemblea. Les SIMCAV són societats anònimes, espacialment indicades per gestionar grans patrimonis, sense estar tancades als petits inversors. El seu objecte exclusiu es l'adquisició, tinença, administració i venda de valors mobiliaris < altres actius financers. El seu gran avantatge es que no necessiten una política d'mversió prefixada, com passa amb els fons d'inversió, sinó que poden variar la seva cartera en funció de l'evolució dels mercats. Malgrat que el nom SIMCAV soni a novetat, avui hi na constituïdes a l'Estat espanyol gairebé 1.500 societats i mes de 140-000 accionistes, amb un volum de 2.1 bilions de pessetes. Un cop aprovada la constitució de La SIMCAV per part de l'Assemblea, es procedeix a la seva legalització que finalitzarà amb la cotització en borsa. A partir d'aquí, quedarà oberta a tot el col·lectiu per a la seva possible participació.
Rehabilitació i Manteniment Medi Ambient Organització i Gestió Qualitat Seguretat Activitats pericials Interiorisme
Acord de l'Assemblea L'acord adoptat per l'Assemblea General Extraordinària oc coi «pats. centrada - 12 de juliol de 2001. va ser: "Aprovar la creació i constitució de la scc*tat d ' m e v ó mot»liana de capital variable (SIMCAV). sota d nom 'Aparelladors Actius Uotxltans. SIMCAV. S A'. actuant ei Col·legi coma soci fundador, fent aportació de captat necessari i autoritzant ei pres > ' • i 'eaiitzar els actes i sutBcrave'n la u U u n a < a ü 6 «tAspemafi* « o n t de : . : i ' . : yganame competent" . i : : -: es *a Drenaré oer i,r»n imitat
Noves normatives Habilitats directives Informàtica aplicada
L'lnform@tiu electrònic
El podeu consultar per Internet oms de la pàgina web del Col·legi Adreça wmupabcn^t/infonnatiu
O R E S
E X T R E S
La nostàlgia de Trapiello | P Is articles que Andrés TraI ^ H pielio {Lleó, 1953) ha reunit en el llibre Tururú... y otras poríias ocupen un lloc especial en la novet-la en marxa de la qual va publicant volums des de fa una desena d'anys. Inicialment, van ser publicats en el 'Magazme' de La Vanguardia i altres periòdics de l'Estat i, per tant, van ser escrits de manera impulsiva. Ara que han estat aplegats, cal evitar de llegir-los amb el mateix esperit. Els textos són breus t provoquen la precipitació del lector. Però necessiten d'una pausa entre uns i uns altres. Cal paladejar-los de mica en mica. Saber aturar-se després d'haver-ne llegit uns pocs i evitar la golafreria.
Andrés Trapiello ... Y OTRAS PORFÍAS
Trapiello escriu sobre temes molt diversos: els parcs temàtics, l'alta política, la pobresa, ia migdiada, i així fins un etcètera que en aquest llibre es prolonga més enllà de ta trentena d'arttcles. Només ocasionalment hi ha petites reiteracions, com els articles en què Trapiello situa la nostra actitud respecte dels estrangers veïns, que és distint si aquells són portuguesos o francesos. Normalment, Trapiello acostuma a plantejar la seva reflexió, a partir d'una ànecs: ta o fet inicial, de la quai es desprèn ur,a paradoxa. El món contradictori, grotesc i demagògic que el rodeja no dóna per altra cosa. Per sort. el tipus ha sabut cultivar-se sense caure en la pedanteria, sap evitar sempre la transcendència i en parla utilitzant la ironia. La naturalesa dels articles és malenconiosa i brillant. Per exemple, a "Mujeres de papel". un article que ja havia llegit quan va sortir publicat en paper de diari i m'ha agradat retrobar, l'autor arrelat a Madrid parla d'un noi que es recolza entre els pits d'una
A I R E BE
0
noia d'anunci, en la mateixa parada d'autobús on una noia es recolza en els braços d'un home que anuncia cigarretes. La noia es fixa en el noi i li fa gràcia com s'acaricia amb l'anunci. El noi no s'arriba a fixar en ella. Tots dos són atractius. Més que els de l'anunci, perquè són de carn i ossos. Pugen a l'autobús, que els separa. La noia pensa que les coses mai no són senzilles. Trapiello mateix és un tipus nostàlgic. Ja es veu en la mirada de la fotografia seva amb què s'il-lustra la portada del llibre. Mira cap enllà, però en realitat mira cap endins seu, és a dir, cap al passat. També és un tipus valent, que no dubte de prendre posicions. És. per tant. algú interessant de llegir, per imprevisible. ®
TÜHURÚ... r onus POSFÍAS
Articles. TRAPIELLO. Andrés. Península Atalaya. 1 7 1 pàgines. Barcelona. 2 0 0 1 .
L'lnform@tiu electrònic El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça:
www.apabcn.es/informatiu
A N YS
El Col·legi acull una exposició sobre la vida de Frida Kahlo
E
l Col·legi inaugurava el 16 que les reclamacions per defectes en la
— de setembre de 1993. ara fa gairebé ÍO anys, l'exposició itinerant titulada Fnda Katilo, la camera seduïda, que s'exhibia per primer cop a l'Estat espanyol. Realitzada en col·laboració amb el Consulat de Mèxic, es tractava d'un recorregut biogràfic amb fotografies per la vida de la mítica i carismàtica pintora que va dotar d'identitat pròpia la pintura mexicana del segle XX.
construcció fetes durant 1992 tendien a concentrar-se en els primers anys de vida de l'edifici. Segons aquest estudi, amb el qual es volia millorar el coneixement del sector, la sinistralitat era definida pel predomini dels errors de projecte i execució de les obres i per la configuració de les esquerdes com a patologia més freqüent. L'informe també assenyalava l'estructura i els acabats com a principal localització dels desperfecL'IwoftUATiu de la primera quinzena de setembre de 1993 publicava, a més, els tes, que en un 75% dels casos tenien un cost de reparació inferior a les 500.000 resultats d'un estudi tècnic fet pel Servei Rehabilitació del Col·legi que assenyalava
La portada de L'KFQHWATIU, finalment, destacava en titulars que la construcció d'habitatges iniciava una moderada represa durant el primer semestre de l'any. El nombre d'habitatges iniciats s'incrementava en un 16% respecte de l'any anterior. El creixement moderat en la construcció d'edificis residencials era considerat, malgrat ser un fet estrictament conjuntural, com un símptoma positiu en vista a una propera recuperació global del sector de la construcció. •£•
»
L'Immiuw mm. 33. PKMEJU OUOCEHA OE
1993.
La construcció aJbira ü una sortida a la crisi:
N O
T ' H O
P E R D I S
El noble art de l'erotisme
E
' I Museu de l'Eròtica va néi-
ció en la qual es projecten curts pornogràfics dedicats a tots els gèneres del setè art més privat, t un inquietant espai, fosc i ennegrit. que recrea el que podia haver estat el somni del marquès de Sade (la cadira del plaer, consoladors de fusta del segle XVIII...). L'atreviment de l'aposta museugràfica d'aquest espai, però, no transcendeix de la mera anècdota. Ens expliquem. La majoha de visitants no saben llegir entre línies i el punt culminant de fa seva visita no és fer-se una composició de lloc de totes les manifestacions, culturals i no. que ha generat l'erotisme. El seu cümax és acabar la visita fent-se una fotografia davant el fal-lus gegant traient la llengua. No serveix de res que la temperatura de! material exposat travessi les vitrines, fongui el gel i ompli d'imatges i records gravats amb una X tot un principal de la Rambla. Per als visitants, tot és una broma. Picant, però broma $
i xer el 1997 al cor de Barcelona amb un objectiu encomiable: aportar a la ciutat un centre didàctic, interessant i lúdic al voltant d'un tema monogràfic, un clàssic de la cultura i la història de la humanitat, l'erotisme. I a bona fe que ho ha aconseguit. Amagat en un principal d'un veí! edifici de la Rambla, aquest singular museu repassa, amb 800 peces, el noble art de l'erotisme des de tots els vessants que un es pugui imaginar: antropologia, literatura, arts plàstiques i, no cal dir. sexe pel sexe. Una altra cosa és el curiós ritual a què el visitant s'ha de sotmetre per augmentar els seus coneixements eròtics. Al fet d'haver d'endinsar-se en una escala lúgrube (pintada d'un vermell encegador), s'hi ha de sumar altres factors que fan de la visita a aquest museu una experiència... única. La visita es fa de forma individual (el tiquets familiars no tenen gaire futur aquí), en silenci i amb un curiós somriure a la cara. barreja de sorpresa, incredulitat i vergonya d'allò que tenim davant dels nostres ulls. És convenient dur una camera fotogràfica per immortalitzar el signe d'identitat del museu: l'immens fal·lus òe fusta que adorna el centre del que durant dècades hauria estat la sala d'estar d'una respectable família barcelonina. Al seu voltant, s'hi arrepleguen tot tipus d'emocions eròtiques: una secció dedicada a l'India i el famós Kamasatrs. parets
TRENCA'T
MUUU «t La Rambla, 9 6 bis. Barcelona. Telèfon 9 3 3 1 8 9 8 6 5 . Http;//www. eroticamuseum.com
plenes de postals i fotografies de principis del segle XX. de quan festejaven les nostres àvies, i una sala on s'exhibeix, sense interrupció, pel·lícules eròtiques de la mateixa època.
Antoni CapilU
LA
HORITZONTALS: 1 Petita pica utilitzada just abans de dinar 2. Aquesta acció no et negarà res. 3. Pal llarg de fusta, clavat a terra, que assenyala una direcció. Mostra de sodi. La punta del rasclet. 4 Oxigen. Que presenta corbes sinuoses, com arcs 5. El cap del lampista. Quantitat de fluid que circula per una conducció 6 De creuer, invertit o boterell. Mancat de consentiment 7 Treballi als fogons de casa. Nanses de la galleda. 8. Vora d'un desnivell de terreny. Mena de vaca que remuga al Tibet. 9. Enmig de la nit. Nanses curtes, per facilitar el transport de material Compàs 10 Si fa no fa. tres cèntims d'euro Ibèric, com el pernil. 11 Enmig de la casa. Fixarà el preu. l'autoritat VERTICALS: 1. Revesteix el terra, a Valencià o a la Bisbal Valor numènc òe la longitud. 2. Consonant d'agència La de Noè o la d'tndiana Jones. Comença a usar. 3. Fibra sintètica Conservar un temps la fusta acabada de tallar 4 La pari de l'arbre que dorm amb un son més profund Encara no conegut, un terreny. 5 Abans de tes dotze Parentes lleugeres deis cérvols. La primera. 6 Un tipus de manovelia És Den capaç de fer girar una roda 7 Passar a un nrvetl mes baix Casa rural russa de fusta 8 Fusió de nitrogen i o d e La re«na de les aus. Comença a eroswnar. 9. La població més afortunada de Catalunya Embrutarà la samarreta amb la salsa de tomàquet. SOLUCIONS
La resta de la col·lecció és més previsible: les habituals fotografies de Mapplethorpe. una vitrina consagrada a l'univers gai ; una altra a la moda tfrag queen, una habita-
I
i
|
Cal trobar els 8 punts dau amagats a la graella inferior Cada número indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte {en vertical, horitzontal o diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.
•
2 3 ?
1 3
2
6T Tat—i 2
3
1 S0CUO6
• 1
• 2 1 • • 0 3 •
3 4 4 4 •
• • J *
e • z • • c
C• í 1 Z • C» 1 •'
o
SERVEIS «GOUA QUT1ZENA SETIT*R£ 2001
COMPREU ELS DOCUMENTS A L'ABAST
PER
Precisa CAP D'OBRA
BALDO
Funcions: Gest.3 a peu a'obra. negociació amb industrial*, amidaments in situ, confeccionar certificacions • seguiment de plàmng.
INTERNET
El Centre de Documentació del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ofereix la possibilitat de comprar els Documents a l'abast des de la seva web.
Es requereix: Mínim 3 anys d'experiència com a cap d'obra en Edat aproumada ende 28 > 32 anys ConenemenTs a nivell d'usuari de Word i Excel i
El sistema permet seleccionar v o ^ des d'un formulari de comanda el/s documentis que voleu comprar i conèixer el cost (amb les despeses d'enviament especificades) abans de realitzar definitivament la comanda.
alorable Presto
S'ofereix: -
Sou entre 5 - 6 milions de PTA. brut/anual Es possible la incorporació a l'empresa amb contracte laboral indefinit o com a lliberal
Busquem una persona amb iniciativa, responsable, amb capacitat per resoldre problemes, amb un ceri grau d'autonomia, professional flexible i amb capacitat d'adaptac<ó.
També disposeu de resums dels continguts de cada document.
Les persones interessades poden enviar carta de presenlaoó manusctita. ad|untant currículum actualitzat i fotografia recent tipus car-
Podeu provar aquest servei a:
net, indicant la referència 7582 a :
http://www.apabcn.es/tecnica/renart/docuaba.htm CAATB. Servei de Promoció i Mocat de Treball. Bon Pastor, 5, 3a planta. 08021 Barcelona a/e: tntbalWapabcn.es
Precisa CAP D'OBRA Característiques de l'empresa:
Telèfons SERVEIS
TELÈFON
Informació general
932 40 20 60
A/E mformacio@apabcn.es
Visats
932 40 23 70
visats@apabcn.es
Secretaria
932 40 20 55
secretaria@apabcn.es
Assessofies Professional i Jurídica
932 40 20 56
assessoriesQapabcn es
Rehabilitació i Medi Ambient
932 40 23 66
serma@apabcn.es
Borsa de Treball
932 40 23 58
treball@apabcn.es
Formació
932 40 23 73
formacio@apabcn.es
Centre de Documentació
932 40 23 61
renart@apabcn.es
Biblioteca
932 40 23 80
renart@apabcn es
Servei de Normativa
932 40 23 65
sit@apabcn.es
L'Informatiu
932 40 23 76
informatiu6apabc n es
Comunicació, imatge i ma/queting
932 40 23 83
comunicacto@apabcn.es
Servei Habitatge
934 14 14 13
satu@apabcn.es
ALTRES SERVEIS
TELÈFON
ME
Premaat
932 40 23 74
premaat@apabcn.es
Musaat
932 40 23 68
musaat@apabcn.es
Caixa d'Enginyers
932 00 95 22
Assegurances Lorente
932 40 23 72
lorente@cccorredors.com
Cooperativa Jordi Capell
934 14 63 55
eupalinos@arquired.es
Cafeteria
932 40 23 54
de aamobpsmm i cmamnt «monal dns de fempre» Funcions a desenvolupar: Pbraepmert dt ropefico t a j * M prqertt tfeacuciú. aniksi Oe srstemes de cotsffucce per i La . e úú f ( tt i t i3 D ' i ú ú lughlmte h i t e rotA t EncucM tema de roto Estuí de rr*(ara i püntart * la x W A pa HSDII efc abfKtus l ' j - i 'r.s; Ktetntú oe nptnegs i iruo de te *ís d * * , sepvnet plnwg i de Teccucti > Ï :-Í-:Í t ne tspecal èntes en U quaUM. Ct^dwas f i t t M Ertngi de pUrah. prentsas i tormjtaai de comrc» «maan* rvctssns. ae»ú de la ctamairoes que taai past* d cem(*mert « s canpmss<k>s nxstnM, mKs i m m penòàqie Jn« rcnoicpl «f eseguv la <taUX en renjoà dtt ïttms. st£«ntt dds toïïnt i artrel eacftnc de Tot»». M di Sui A t a i potfiafa a r t d M de li « r i a ITDKUOA « I * C*S n k s n i . pre-
Comercial
932 40 20 57
comercial@apabcn.es
DELEGACIONS
TELÈFON
A/E
Osona
938 85 26 11
caatosona@apabcn.es
8ages-Bergueda
938 72 97 99
caatbagesOapabcn.es
Vallès Occidental
caatvoc@apabcn.es
Vallès Oriental
937 80 11 10 938 79 01 76
Consell de Col·legis de Catalunya
934 14 38 48
consell9apabcn.es
caatvori@apabcn.es
SEAT TOLEDO TDIs 150cv SIGNA Lujoso acabado SIGNA El Seat Toledo es un vehículo de caractefisticas familiares y ofrece ahora como opción un nuevo y practico asiento integrado para ni nos. Este asiento es valido si el peso està comprendido entre los 9 y fos 36 kilos. El Toledo es un modelo que seduce por su diseiio exterior, comodidad. amplitud interior y gran maletero. También su gran potencia y su ràpida respuesta a bajas revoluciones lo convierten en el mas potente vehiculo dentro de su segmento. Equipamiento: • Cierre centralizado con control remoto • Elevalunas eléctrico delanteros y traseros • Espejos retrovisores calefactados con abatimiento eléctrico • Airbags frontales y laterales • Cinturones delanteros con pretensores y regulables en altura
Ordenador de a bordo Climatizador Equipo de àudio con 4+4 altavoces Volante de 3 ràdios en cuero ajustable en altu•ra y profundidad Asiento del conductor regulable en altura Faros antimebla ABS y TCS (control de tracción)
LESSEPS MOTOR
FITXA TÈCNICA Motor Cilindrada Potencia màxima Velocidad màxima Aceleración Cosumo: Urbano Extraurbano Medio Tipo combustible Dimensiones: Longitud Anchura Altura MARCA MODELO CARROCERlA VERSIÓN
El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.
•
Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.
•
Valoració orientativa del vehicle de segona mà.
•
Assessorament fiscal en la compra del vehicle.
•
Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.
•
Contractació de l'assegurança.
Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es
7.1 1 / 1 0 0 Km 4.3 1 / 1 0 0 Km 5.3 1 / 1 0 0 Km gasoil 4439 mm 1742 mm 1436 mm SEAT TOLEDO TDI 150CV 4 PUERTAS 1.9 TDI SIGNA
PVP 4.015.000 PTS consultar descuentos a colegíados
Avinguda Hospital Militar 77 - Barcelona Telf.: 93 285 7581
APACAR
•
1.9 TDi 1.896 cm' 150 CV/4000 RPM 215 Km/h 8,9 seg. de 0 a 100
Cursos de formació ocupacional El Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu ha concedit al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona la subvenció del curs de formació ocupacional. per a persones en situació d'atur, següent: - Direcció tècnica d'obres d'edificació,
per a menors de 25 anys, de I'l d'octubre al 15 de novembre
Dates encara per confirmar, en horari de matins. Interessat podeu reservar plaça a la tercera planta del Col·legi. Telèfon: 932 40 23 73 • Fax: 932 40 23 59 • formacio@apabcn.es
1
Generalitat de Ca:a\<snya Departament de TreDail Direcció General d'Oeupacio
Petits anuncis Serveis per al professional
Serveis tècnics d'arquitectura
Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA. Tel: 934 52 07 89 annsa6coac.net
Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD, 2D i 3D, perspectives, renders. aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61
Telèfon: 932 13 92 36
Estudis de seguretat
Animacions i reconeguts virtuals
Perspectives i fotomuntatges. pàgines Venc GOLF 1.9 TD. 3 portes. B-OK, blanc. en bon estat. web, [anques publicitàries, díptics, presentacions interactives en CD Rom. Ens Telèfon: 934 90 90 80 (Sr. Valentí) desplacem a tot Catalunya. Scnptiva Publicitat, multimèdia Telèfon: 934 59 46 17 i comunicació ScriptivaGscnptiva.com Tresd Barcelona. Disseny gràfic, imatges 3 D interiors i exteriors, animacions. Creació Delineació de plànols i manteniment de pagines web. 5 anys Serveis professionals S'ofereix estudi de delineació-Cad per a la d'experiència. Gran experiència. Càlcul i disseny d'esVia Augusta 128, Barcelona realització de plànols d'arquitectura i constructures. Servei d'enginyeria. Projectes trucció. Experiència i preus econòmics. Sant Jordi. 20, Lleida Serveis per a taxadors d'instal·lacions, electricitat, telecomuniTelèfons: 934 14 51 68 i 973 21 33 86 Telèfon: 934 16 16 39 Envií'ns un fax i nosaltres li lliurem la cacions, clima. www. 3dlmea.com Fax: 932 37 49 01 delineació dels seus croquis en menys de Telèfon 933 95 44 45» Fax 933 95 22 22 3dinea@3dlinea.com 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens jparquitecturaGcoac. net Col·laboració professional adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. S'ofereix arquitecte tècnic, professional Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01 lliberal, per a col·laboracions amb estuServeis tècnics arquitectura dis d'arquitectura i empreses constructoi topografia res, etc. Aporta experiència de 25 anys Serveis de topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecade treballs en gabinet i direcció. ment d'estat actual d'edificis, replanteig S'ofereix realització d'aixecaments topogràTelèfons: 934 06 96 95/ 630 26 19 73 fics informatitzats en 3D. replantejaments, d'obres sobre el terreny. Delineació de procontrol d"obres. cubicacions. delimitacions, jectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat Maquetes virtuals parcel·lacions. informes, i assessoraments. de plànols. Costa Gabinet Topogràfic Oficina d'Arquitectura Tècnica Models i perspectives a 3D. Fotografia de Casp, 36, 4t la. Barcelona Gómez i Associats. l'emplaçament i simulació d'implantació Tel: 933 17 10 36' Fax: 933 17 06 84 C. Eres. 80, local, 3 real. Animació i recorreguts de camera. St. Feliu de Guíxols. Diferents nivells d'acabat. Textures reals Tel.: 972 32 32 82 (fotogràfiques). Perspectives Fax: 972 32 32 82 Telèfon: 933 09 59 65 oficinajmgomez@ctv. es Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Delineant de plànols Octavi
Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols. Telèfon: 933 09 59 65
Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Preu: des de 30.000 PTA Onol 639 89 10 63
S'ofereix delineant de plànols per a tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D. CAD 2000, fer trebalis a casa. etc. Experiència en empresa d'enginyeria i arquitectura. Preus negociables Xavi 934 18 56 76 686 979 368
DEMANDES Quadern ccntnl StCONA t,-
pi^H
Cap d'obra
|
4 caps d'obra
CONSTRUCTORA D'HABITATGES
Tècnic/a inspector/a
Tècnic/a inspector/a
ORGANISME DE CONTROL TÈCNIC especialitzat en edificació
especialitzat en edificació
per a la coordinació de la seguretat i salut i assislència tècnica a les direccions d'obra.
per ai control d'execució de les obres: fonaments i estructures.
per al control d execució de les obres: façanes
UNI FAM I I I ARS pe* i la direcció, seguiment i control d obres aixi com el suport tècnic i comercial.
|
CONSTRUCTORA DE BARCELONA
perfil
ORGANISME DE CONTROL TÍCN1C
Es valorarà experiència miníma d ' l any. Coneixements informàtics d'Ofíice. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi.
perfil Convenient experiència mimma de 2 anys. Edat. fins a 40 anys. Coneixements informàtics d'Oftice a niwfl usuan. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.
Convenient experiència mínima de 2 anys. Edat fins a 40 anys. Coneutements informàtics. d'Office a nivell usuan. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.
Lloc de treball l'Ametlla del Vallès. Jornada oficial. Contracte laboral inicialment d l any amb possibilitats de passar a In. Sou negociable en funció de la vàlua de! candidafa. Signatura d'obres. Incorporació immediata.
s'ofereix Lloc de treball. Barcelona amb desplaçaments a Catalunya. Jornada oficial. Contracte temporal de 6 mesos amb possibilitat de passar a indefinit. Sou negociable en funció de la vàlua del candida t/a més dietes i quilometratge.
sofereà Llocs de treball Manresa. Berga i comarca de la Cerdanya. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit desprès d'un període de prova de 6 mesos. Sou aproximat 3-d.000.000.- FTA bruVanual negociable segons la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.
Llocs de treball Manresa. Berga • la comarca de la Cerdanya. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 6 mesos. Sou aoroiimat 3-4.000.000,PTA oruf anual negociable segons la vàlua del candidaVa. Incorporaoo immediata
Les persones interessades poden posar-se en contacte amb Ma. Àngels Medina, telèfon 651 833 392
Les persones mleiessades poden adreçar currículum al núm. de f a i : 932 95 75 25
Les persones interessades poden adreçar currículum al núm. de fax 934 14 24 04
Les persones interessades poden adreçar H currículum al núm. de r u 934 14 24 04
perfil Coneiiements informàtics a nivell usuari i d'Autocad. Edat entre 25 i 35 anys. Idioma català i es valoraran coneixements de francès. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.
HHF
Sales" fnanagéT Grup industrial suís, líder en projectes d'organització de locals de venda i en visual
mertttandising
Serà el responsable d'establir els contactes amb clients, tancar operacions i coordinar la presentació de projectes. Definirà i desenvoluparà la planificació de l'estratègia comercial, d'acord amb els objectius fixats per la seu central. Seleccionarà i contractarà al personal de la
perfil Expenència en el sector de materials de construcció, mobiliari, decoració o similars. Toia experiència que aporti una visió global d'empresa, serà valorable. Edat entre 2 8 • 3 5 anys. Dommi d'anglès i francès. Lloc de treball Barcelona. s'ofereii Vehicle facilitat per l'empresa. Sou aproximat 7-8.5t30.000.- (una tercera part. variable). Les persones interessades poden posar-se en contacte amb STATUS U Muntaner, 4 5 0 , 5* l a . 08006 Barcelona. Núria Porta. nuriaestatus.es. F a i : 9 3 2 0 1 31 8 3
Ref: 7662
|
Tècnic/a de projectes CONSELL COMARCAL DE L'ALT PENEDÈS per a la redacció de projectes d'uroanisme i edificació.
Convenient experiència mínima de 2 anys en redacció de projectes ewcutius. control d'obra i en seguretat i salut. Coneixements inlormàtics de Cad, Cype i Art). Imprescindible carnet de conduí i vehicle propi.
Lloc de treball Vilafranca del Penedès. Joma da oficial. Hetació liberal de 6 mesos prorroeables. Sou negociable en funció de la vàlua d d cJndriMA. Signatura d'obres. Incorpora
Servei de Promoció i Mercat de Treball
Abans d'iniciar una operació immobiliària s'ha de fer una anàlisi de la viabilitat i determinació d'objectius de l'operació. Per fer l'estudi cal determinar el producte immobiliari que es vol portar a terme, estudiar el mercat, pressupostar els costos, decidir les fórmules de finançament i calcular-ne el cost financer, programar el temps i el cost del procés de promoció, de l'execució del producte, la comercialització per poder definir els objectius de l'operació i establir els indicadors de rendibilitat.
Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59
CIÓ s interessades poüwi tftt^B CURIculurfl d Conten Comarcal de l'Alt Penedès. Fix 938 90 69 8 1 . a/cccapenednOccape-
Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius d'operacions immobiliàries
A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es
Durada: 8 0 hores Preu matrícula: 200.000 PTA Preu col·legiat: 160.000 PTA
TIVI TAT S I
NOVES
T E C N O L O G I E S Construir amb formigó prefabricat
La domòtica a l'entrada del nou mil·lenni programa provisional de les jornades •
M t r t ü€ :a der.ar.ca Ce1 ~e:a*,. La ccmc:>ca. associada sovint al luxe o la complexitat i el cost del manteniment, és cada cop mes un instrument de control de les despeses de gestió, de la utilització racional dels recursos o del confort. Les jornades que ara presentem pretenen donar al tècnic de la construcció una vis>ó global de les possibilitats actuals de la domótica. lent èmfasi en aquelles aplicacions que són cada cop mes una necessitat. responsable acadèmic: Joan Sabaté. Hora: 3 Especfte i Jordma Vidal, arquitectes dates
. •• ; _ e s
Dimarts 23 d'octubre • Evolució de la domòtica 3 nivell europeu: perspectives de futur, a càrrec de Xavier Passaret • Presentació de productes • Presentació d'obres i debat Dimarts 3 0 d'octubre • La domòtica af servei de l'arquitectura sostenible.Com la domòtica ajuda a dissenyar edificis més eficients. Estata energètic, integració d'energies renovables, a càrrec de Ad van Berio • Presentació d'obres, a càrrec de David Gann • Presentació d'obres i debat Dimarts 6 de novembre • La domòtica com a eina per adaptar l'entorn
&?,•- · r : ; ; i : a ia ge^i gra"1 •• i •.-.• •.-:-•. nes amb discapacitats • Seguretat, automatismes, teleassrstència i tetemedicina *. • Presentació de productes • Presentació d'obres i debat
cso. sobre eis avanta:.----
--•••••
prefabricats pesants i. també, setre ce~ controlar-ne les limitacions.
Setnimn Dijoos 25 iToctubra • Introducció a la domòtica: conceptes bàsics, protocols domotics. Procés d estandantzació, etc. • Protocols domèstics Dijous 8 de novembre
dates: 16, 23 i 30 d'octubre lloc Delegació del Vallès Occidental horari- de 17 a 21 h durada i 2 hores preu matrícula: 150.25 € / 25.000 PTA preu col·legiat 120.20€ / 2 0 0 0 0 PTA
• Domòtica en l'àmbit domèstic. • Domòtica en l'àmbit de tes grans instal·lacions Dijous 15 de novembre • Disseny i avaluació d'un proiecte domótic
íessois tècniques: 23. 30 d'octubre i 6 de novembre seminari- 25 d'octubre, 8 i 15 de novembre horari: 16.30 a 20.30 h durada 12 nores cadascun
programa • Característiques tècniques. El disset constructiu • Tipologies. Sistemes d'unions • Aïllament tèrmic i acústic. Estanquitat, juntes i connexions • Discontinuïtats - Modulació -Tolerànc i e s - Durabilitat • Presentació experiència • Posada en obra: Com condiciona el dis-
preu matricula 210.35 € / 35.000 PTA preu col·legiat 180,30 € / 30.000 PTA
exposició del 15 d'octubre al 9 de nownbre
La identificació dels sòls i l'estudi geotècnic Manresa, Granollers i Terrassa El reconeixement dels terrenys, on ubicar una obra, és un dels moments considerats, cada cop més. importants abans de l'inici d'un projecte i de l'execució d'una obra. Saber identificar els sòls m situ i obtenir valors a l'obra mitjançant comprovacions senzilles, encarregar un estudi geotècnic i saber interpretar-k). són tasques que els professionals que projecten i dirigeixen obres han de fer. L'objectiu d'aquest curs és donar al professional els coneixements mínims per poder identificar un terreny, encarregar i donar les dades a l'empresa que li farà l'estudi geotècnic i saber interpretar els resultats que li donaran i aplicar-ho en el projecte i execució de tes obres. responsable acadèmic: Josep Ignasi de Llorens, arquitecte, professor titular de construecode laUPC dates i llocs
Codi: E 3 0 4 3 Codi: E 3 0 4 4 Codi: E 3 0 4 6
Les sessions es completaran amb la realització d'un itinerari geotècnic per ies rodalies i una visita a un laboratori. professors Josep Ignasi de Llorens, doctor arquitecte, professor de construcció de la UPC. Pere Mascarefias. geòleg, de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Ramon Lluli.
Coordinació d'instal·lacions: de la posada en obra i dels industrials
Codi: E3072
dates: 30 d'octubre lloc: Delegació del Bages-Berguedà horari de 17 a 21 h durada. 4 nores preu matrícula: 51.09 € / 8.500 PTA preu col·legiat 42.07 € / 7.000 PTA
programa • Estudi i reconeixement del proiecte. • Planificació global i particular. •
Localització d'interferències, punts comuns i aiudes. • Informe periòdic al coordinador i revisió de! pla de treball. • Criteris de registrabilitat.
• dies 2 2 . 23. 24 i 25 d'octubre, a la Delegació del Bages-Berguedà
• Accessibilitat de les instal·lacions. • Accessoris i elements de fixació per instal·lacions.
• dilluns i dimecres, del 15 al 24 d'octubre. a la Delegació del Vallès Oriental
professors
•dtes 2 6 , 2 7 , 2 8 . 29 de novembre, a la Delegació del Vallès Occidental horari de 19 a 21 h durada 12 nores preu matricula: 216.36 í / 36.000 PTA preu col·legiat: 180.30 € 130.000 PTA
Joan Bnz i Joan Lluïs Fumadó. arquitectes, professors de la UPC
La posada en obra de ies instal·lacions. l r cicle Granollers En cada sessió es parlarà d'una instal·lació i les seves associades, i la sessió versarà sobre el vocabulari comú dels trets bàsics de cada instal·lació, la normativa d'aplicació, entens sobre la tria i acceptació de materials (tradicionals i nous), com revisar un projecte i els entens de modificació o canvis de qualitat, els criteris de traçat de la instal·lació i els de control de ta posada en obra. Així mateix, com prevenir patologies i quins són els problemes típics durant l'execució i que generen defectes.
dates: 7, 14, 211 28 de novembre lloc- Delegació del Vallès Oriental horari: dimecres de 17 a 21 nores durada: 16 hores preu matricula: 180.30 € / 30.000 PTA preu col·legiat: 150,25 € / 2 5 0 0 0 PTA programa • Fontaneria t aigua calenta sanitària. • Evacuació i fums. • Electricitat i il·luminació. • La posada a terra. professors
programa • • • •
Ei* s : 5 Cc^e-iements bàsics de geoiog.a A s s i ï e- : ï r a Ass^g ze larcatori L'estuai geewcn c
Enric Corbat, arquitecte, professor UPC Josep Anton Tribó. arquitecte, professor UPC Arcadi de Bobes, arquitecte, professor UPC RogeN Garcia, enginyer industrial
A C T I V I TATS
REHABILITACIÓ I MANTENIMENT Diagnosi i tractament d'esbucutres de fusta. Atacs biòtics.
manca òe conenement de les propietats d'aquest matenal i de les seves possibilitats de mantemr-se en servei, condueix al tècnic a ia substitució de la fusta per (erro o formigó. Els atacs biòtics que presenta, la seva degradació en zones puntuals i altres lactors poden donat una molt mala impressió d'una excel·lent estructura de fusta. Cal coneixeria abans de plantejar-se la seva substitució. L'objectiu d'aquest curs és donar una metodologia de diagnosi que permeti valorar amb seguretat l'estat d'una estructura de fusta, en funció dels possibles atacs biòtics i de la ??va de-g'adaciò A-ní mateix es presentaran
- - • - ; •;•• •_ : - ; . L · " -.-: zen diferents i~sectes xilòfacs per tal de garantir la durabtlitat de l'estructura sense necessitat de procedir a la seva substitució. Es tracta d'un curs eminentment pràctic en el que els diferents temes aniran complementats amb la presentació d'exemples de casos reals. responsable acadèmic: Ramon Graus. Arquitecte i Arquitecte tècnic. Servei de Rehabilitació i Medi Ambient d a t o ; 20. 21 i 22 de novembre horari: de 16 a 21 h durada: 15 hores preu matricula: 204.34 € / 34.000 PTA preu col·legiat: 168,28 € / 28.000 PTA
La Seguretat en l'edificació L'aprovació de la LOE estableix un nou marc en què es determinen els requisits bàsics que han de satisfer els edificis, i entre aquests es troben els de la seguretat, però també les obligacions i les responsabilitats dels diferents agents del sector. A més de l'anàlisi de la LOE però, el Fòrum s'ha marcat els objectius de posar en contacte i contribuir al diàleg entre els diferents agents implicats en el procés de l'edificació. dies: 23 i 24 d'octubre Temari - Seguretat i sostenibilitat - La responsabilitat dels agents que intervenen - La seguretat en el disseny - Els riscos laborals: punts clau en la sinistralitat laboral
MEDI
AMBIENT
Dissenyar i construir edificis sostenibles. Aspectes bàsics La sensibilitat mediambiental està assolin! un gfan ressò social que mica en mica va arribant als diferents àmbits de la nostra societat. El constant creixement de les nostres ciutats, i en general tot el que suposa estil de vida occidental, es sustenta en un desmesurat consum de recursos i energia. El sector de la construcció, no és aliè a aquesta tendència, i cada vegada més els edrfic-s son uns grans consumidors de recursos Entrat en una dinàmica sostenible, suposa L' increment de les exigències mediambenia òers nostres edificis i un canvi substància! ela forma de pensar, construir i utilitzar els ec ficis [eficiència erergetH^. gestrò dels residu tria dels materials i sistemes constructius, etc). Aquests canvis demanen la implcació de tots ers agents i professionals a fer una construcció més respectuosa amb rentom. Lcüjectiu primordial d'aquest curs es eJ d'm-?<3utr els professionals de la construcció en diàlisi dels diferents impactes que l'actrvrtat cistnjOiva en general comporta, i d'una altra . omençar a entrar en els drferents aspectes en es que podem introduir mrilores per tal Oe -E^ua l'impacte dels nostres edites. d a t a : 2 6 . 2 7 . 2 8 , 2 9 , 3 0 d e r,:.^desembre
horari: de 16 a 20 h duraria 2 0 hores preu matricula: 222.37 € / 37.000 PTA preu col·legiat/da: 180.30 € / 3 0 . 0 0 0 PTA responsable acadèmic: Tom Flonach. Arquitecte tècnic. Servei de Rehabilitació i Medi Ambient
- La seguretat estructural - La seguretat en cas d'incendi - Higiene i salut en l'edifici - El codi tècnic de l'edificació - El manteniment i la seguretat: el llibre de l'edifici - Les asseguradores i les entitats de control - La seguretat del producte - El paper de l'usuari LLOC Sala Pompeu Fabra del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya. Via Laietana 39, 08003 Barcelona Per a més informació sobre el programa i les inscripcions cal telefonar al 932 72 54 30 de la Fundació IDES. Col·labora: CC. LEGf D'APA»ELLADO«S I AfiQUITECTÍS TÈCNICS OE BARCELONA
9HHF-<
FORMACIÓ
I
.mw^m.mmmmwmK.
A C T I V I T A T S
G E S T I Ó
Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius d'operacions immobiliàries
I
BarcOon»
. -
is!os. decjdir les • Ccmu-
juntamen; arrela f f :-.
a:cular-ne el cost finan-
crèdits de lliure elecc •
•• - ^ s i el cost del procés de
cursdel màsterde prc.í-;' • • • . • • • •
i • T « * V Ó i, e s i ^ j a : . e^ve c'a'Ves
prcmx.c, se i e»ec J : I Ó del producte, la comer-
ció i urbanisme, també Virc'cuen e!s :ont,n-
raoni, per la dràstica reducció de les taxes
cialrtzació per poder definir ets objectius de l'o-
guts d'aquest curs junt amb d'altres sobre tas-
d'interès, provoquen un clima d'optimisme,
peració > establir ets indicadors de rendibilitat.
ques de gestió dins el procés de promoció.
unes altes expectatives de futur. Tot això
En analitzar tos aquests paràmetres s'han d'es-
Tanmateix, hem volgut fer aquest curs especí-
anima els operadors immobiliaris a invertir
tudiar les variables que repercutiran en els
fic a part. per a aquelles persones interessades
però, en un entorn de competitivitat i amb
resultats per prendre les decisions d'inversió i
en aquest tema concret.
uns marges cada cop més ajustats, que obli-
l'estratègia de finançament per fer front als flu-
ga a una anàlisi acurada de les variables de
xos de catxa necessaris durant tota l'operació .
Responsable
rendibilitat i dels objectius de les opera-
dimensionar els riscos de la operació.
Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de
cions.
En el curs s'ensenyarà a realitzar aquest estudi
l'àrea de formació en Organització i Gestió.
L'estudi simple de la inversió, resultat de
d
acadèmic:
Cartes
Puiggròs.
de viabilitat combtnant l'adquisició de coneixe-
Dates: del 19 d'octubre al 19 de gener
deduir els costos previstos als ingressos pro-
ments teoncs d'economia, ftscalrtat. urbanisme,
Horari: Divendres de 16.30 a 21 h i drssabte
babies. no és suficient per decidif d'invertir
entre d'altres, amb l'aplicació a través de diver-
de 9.30 a 14 h
amb garanties. Ara cal un estudi de totes les
sos casos pràctics, per poder tenir una VISIÓ
Durada: 8 0 hores
variables que poden repercutir en el resultat
àmplia de la repercussió de les diverses vana-
Preu matrícula:
de l'operació, tenint en compte el temps de
bles que repercuteixen en la rendibilitat i en els
1.202,02 €/200.000 PTA
retorn de la inversió, les fórmules de finança-
objectius del posterior procés immobiliari.
Preu coMegiat/da:
ment i l'actualització del valor net de la
Aquest curs està dirigit als responsables de
1.009.70 € / 168.000 PTA
inversió, tots ells paràmetres mott importants
promocions immobiliàries i als professionals
per l'anaNsi adequat de l'operació.
que desenvolupen funcions tècniques que vul-
Per això abans d'iniciar una operació immo-
guin ampliar el seu àmbit d'actuació en la ges-
biliària s'ha de fer una anàlisi de la viabilitat
tió de la promoció.
i determinació d'objectius de l'operació. Per
Aquesta és la tercera edició del curs de post-
fer l'estudi cal determinar el producte immo-
grau i forma part del programa de cursos d'or-
Direcció tècnica d'obres d'edificació
Codi: G3018
cio u itur, nienors de 25 snys
Gestió de llicències per a la promoció residencial
Codi: G1053
• Fiscalitat immobiliària • Estudis de mercat. Definició del producte immobiliari • Estructura financera de l'empresa. Criteris d'avaluació financera d'un projecte immobiliari • Viabilitat d'operacions de promoció immobiliària. Resolució de casos • Màrqueting operatiu • Ús del full de càlcul per l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries • La gestió prèvia del sòl com a component de la promoció immobiliària • Resolució cas pràctic per grups de treball
Organitzat conjuntament amb
• Política d'habitatge i promoció immobiliària
Control d'obres. Seguiment ec i tractament de la informació
Barcelona responsable acadèmic:
Carles Puiggròs,
•
Estudi
dels
factors:
cost-qualilat-
Aquest es un dels cursos de formació ocu-
responsable acadèmic: Carles Puiggròs.
aparellador i pioject manager
temps/recursos-informació,
pacional que realitza el Col·legi, subvencio-
aparellador i project manager
dates: del 13 de novembre al 4 de desem-
ments característics que poden integrar
nats pel Departament de Treball de la Gene-
dutes, del 9 al 2 5 d'octubre
bre
el conjunt d'objectius de la gestió dins
ralitaí de Catalunya i el Fons Social Euro-
horari: de 17 a 21 h (dimarts i dijous)
horari: de 18 a 21 h (dimarts i dijous)
peu Va adreçat a estudiants dels darrers
durada; 24 hores
durada: 21 hores
cursos i a nous trtulats d'arquitectura tècni-
preu matricula: 360.61 € / 60.000 PTA
preu matricula: 315.53 € / 52.500 PTA
mica.
ca que vulguin exercir com a professionals
preu col·legiat 302.91 € / 50.400 PTA
preu col·legiat 2 6 5 . 0 5 € / 4 4 . 1 0 0 PTA
comparactó-precontractació, contracta-
tot ei procés d'edificació. •
en l'àmbrt de la direcció facultativa d'obres. adquirir mètodes de treball i conèixer els trà-
programa
• programa
• Tipus de llicències i permisos a que està
tat i coordinació de seguretat. Els objectius del curs són que els alumnes
Llicències urbanístiques: desconstrucActivitats
classificades:
Promoció i Mercat de Treball
etapa i definició dels treballs concrets
•
Proposta d'integració
de planificació.
Desenvolupament d'un cas pràctic total.
que s'hi desenvolupen. •
Descripció dels mitjans usuals utilitzats
Professors
per al tractament d'aquesta informació
Jesús Rodríguez i Albert Ribera, arquitectes
(documental, gràfica, bases de dades,
tècnics, professors de !a Universitat úe
La coordinació amb la gestió del procés
etcètera)
immobiliari. -
La gestió de llicències i permisos.
-
Actuacions prèvies: informació urbanística, informació serveis.
-
Llicències i permisos previs a l'execucw de l'obra.
-
honrí: de 9 a 14 h (de dilluns a dijous)
Llicències i permisos a l'inici de l'execució de l'obra.
-
preu matrícula subvencionat
Inspeccions durant l'execució de l'obra.
preu col·legiat: subvencionat
-
Amb la col·laboració ( t e
-
Llicències i permisos en finalitzar l'execució de l'obra.
ïïttft Generalitat de Catalunya Ulli Departament de Treball Direcció Gwwnl <TOctip*cio
tació. d'execució, de control d'execució.
Gestió de llicències i permisos.
dates: de i" 1 d'octubre al 15 de novembre
durada 138 hores
D'estudis previs, de projecte-precontrac-
-
vez, arquitecta tècnica, cap del Servei de
<Je2001
tot el procés, per al seu posterior anàlisi. Anàlisi dels principals objectius de cada
•
•
trol de qualitat.
responsable acadèmic: Ascensión Gàt-
Proposta d'integració d'informació generaidníormes). Execució.
•
aparcament,
piscina.
fent funcions de direcció facultativa, coordiseguretat i el programa i seguiment del con-
Predimens'onat.
Proposta de definició de fases i etapes de
ció, obres, primera ocupació -
projecte i planificar el control d'execució, nador de seguretat, preparar un estudi de
(M.I.I.C.C.C.).
•
sotmesa l'edificació residencial. -
aprenguin a gestionar i organitzar el seu treball com a directors d'obres, analitzar un
Proposta d'integració d'informació econò-
ció, execució, liquidació.
mits • les gestions del procés de direcció que comporten, aní com els de control de quali-
com ele-
Legalització de l'edificació executada
1TATS
CORMACIÓ
Q UA LI TAT Control de qualitat dels materials amb Control WIN. Cas pràctic
Control de qualitat. Cas pràctic
Barcelona En aquestes sessions, s'explicarà la forma de redactar el programa i el registre de resultats del control de qualitat a través d'un exemple pràctic realitzant el programa informàtic Control Win. posant èmfasi especial en el control de formigó d'acord
Codi:
Q10217
amb la instrucció EHE. Caldrà que els alumnes tinguin coneixement d'informàtica a nivell d'usuari de Windows.
dates: dilluns i dimecres, del 12 al 28 de novembre horari: de 18 a 21 h durada: 18 hores
responsable acadèmic: Pere Casademont, arquitecte tècnic. Servei Habitatge dates: del 14 al 28 de novembre a la Delegació d'Osona
responsable acadèmic: Pere Casademont. arquitecte tècnic. Server Habitatge
preu matricula: 259.64 € ' 43.200 PTA
horari: de 18 a 21 h (dimecres) durada: 9 hores
preu col·legiat. 216.36 € / 36.000 PTA
preu matricula 108.18 € / 1 8 . 0 0 0 PTA preu col·legiat 7 2 , 1 2 € / 1 2 . 0 0 0 PTA
SEGURETAT Programa de postgrau. Coordinador de seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu Del 9 d e novembre d e 2 0 0 1 a l 2 6 d'abril de 2 0 0 2 Des de I aparició de i RD 1627/97 es va implantar una figura professional especifica, el coordinador de seguretat. Els coordinadors són els professionals competents encarregats de tenir cura del compliment de les normes de seguretat a les obres, d'avaluar els riscos te l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar els actors del fet constructiu per integrar la seguretat en el procés òe disseny < execució, i fei accions de sensibilització i. fms i tol. informació tels riscos als treballadors a l'obra. Aquest programa de postgrau forma parttelprograma te formació te seguretat i salut laboral que el Col·legi porta a terme des de fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica te Catalunya, amb l'objectiu que els professionals que desenvolupin aquesta funció professional adquiremn uns coneixements adequats i les habilitats per exercir-la. El contingut de! curs respon al model de formactó desenvolupat conjuntament amb drverses universitats i entitats te diversos països europeus. El curs esta adreçat als tècnics que. segons la LOE poden fer te coordinadors te seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'otm Pngrau MÒDUL I - Honutrn i legislació: • . a Directiva exopea sabre seguretat en obres temporals o mòbils i la seva transposició a Espanya RD 1627/97. • La Uet de prevenció de rscos laborals. Reglament de seneis te prevenoó i nonrubva de M Pesponsabttat ovd i penat deb promotors, del . yuatsea. de rautor del projecte. de& subcon"Ktttes • dete caordmdors de seguretat Rev x n t b à a a d r à d e s de la tase de propett i de • ^insçecao de fcebafiï ta seguretat en Hsec-
MÒDULII - Coordinació de seguretat • El perfil professional del coordinador. Coneuements i habilitats necessàries. MISSIÓ I funcions. Les línies mestres de Pont Royal. • Experiències te coordinació en obres. MÒDUL III - Elements auxiliars per a la prevenció de riscos laborals: • introducció a la prevenció dels riscos i la seva relació amb la qualitat i el medi ambient. Millora tels resultats econòmics. • Malalties professionals en el sector te la construcció. • Gestió te la qualitat: seguretat i qualitat. Les narres ISO 9000. Auditories te qualitat. Auditories te seguretat. • Higiene industrial aplicada a la construcció. • Introducció a l'ergommia. Conceptes bàsics i la seva aplicació a les feines, matenals i eines de la construcció. • El factor humà: psicologia i formació. Formació i informació. • Tècniques te negociació. La missió del coordinador te seguretat. Estudi te procés te tota negociació: preparació, confrontació i modificació de solucions. MÒDUL rv - i K t o a à proteunui del coertaudor • L'actuació professional tel coordinador. Fase de projecte i d'etecució. • Presa te decisions. La mformacri. consulta, participació i formació tels treballadors. Anàlisi tets processos te producert. La seva modificació i l'elimmació d'algunes srtuacens te rtse. • Emes per a La mformactó i la fcrmací. L'AutoAudit i el mòdul FRAP. Presentacri d'un cas real te coordinació te prefecte i reabtzaoo. Exemples te soiuaom conceptuals aportats pel cootfnador. Drhcultats habituals i ftsnluoons. • La coonimaao en fase de projecte t Í O B C U C È . • Control documental de l i caordmacd i auditories de seguretat • Metodologia per t la coon*ruc«S dei
MÒDUL V - Formació en tècniques de seginOt • Senyalització de les sríuaoons de fisc a les obres. • Equips te proteccions col·lectives i individuals. • Mesures de seguretat en la reparació i manteniment te les construccions. • La prevenció del risc a les obres d'enderroc. • Gestió dels residus en la construcció. • Riscos en obra crvil i obres d'edificació. • Seguretat a les instal·lacions elèctriques. • Seguretat a les maquines i en l'ús d'aquestes. • Sessions practiques, visites d'obra: auditoria, proteccions col·lectives, manteniment. MÒDUL VI - Li documentació per l'apliució de l'RD 1627/97: • L'Estudi bàsic te seguretat 11'Estudi de seguretat. • Piateseguretat i la seva implantació. • Sessions practiques i wsrta d'obra, inspeccri. Per a l'obtenció del títol, ca' haver assistit al 80% te les classes, superar les proves d'aprofitament, ami com aprovar el treball final. Responsables acadMcs Francrsco Javwr Llovera, Catedràtic d'Unwersrtat Director del Departament d'Organització d'Empreses delaUPC. Ezequiel Bellet. Arqurtecte tècnic. Responsable acadèmc te l'Area te Formació en Seguretat del CAATB
Jaume Abat, Dnctor general te relaaons laborals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Anton Albesa, Lbecroat en Oences Quimques, Inspector te Treball i Seguretat Social. Em*o Almendraf. Arqutede fcne Cap de Seguretat del Grup COPISA. Manel Htsdgi Responsable de rArea de Salut Laboral de rtnswut dtstuds de ta Sabt E a q u d Beaet. Aiquiede ttenc Coodmador de
sos humans. Directora Oe Geoda Formacions. Josep Mana Calafell, Arquitecte tècnic. Cap de l'Assessoria Jurídica i Professional tel CAATB. Xavier Cardús. Enginyer tècnic elèctric. Tècnic superior en prevenció te riscos laborals Emili Domènech, Enginyer Tècnic Mecàntc. Cap de Maquinaria d'ACS a Catalunya. Jesús Femandei. Arquitecte tècnic. Servei Normatrva del CAATB. Ramon Graus, Arquitecte tècne Cap te ('Oficina Tècntca de Diagnosi del CAATB. Alfons Güell, Consultor mediambiental. Secretari tècnic tel Gremio te Entidades tel Recicla* de Residuos (GERD). Jaume Guixà. Arquitecte tècne Catedratx def Departament d'Organrtzactó d'Empreses te la UPC. Jaume Llacuna. Doctor en Filosofia i Lletres. Expert en formació i comunicació. Pierre Lorent, Ingenieur du büiment. Jaume Montanera, Enginyer tècnic. Cap dH Servei te Prevenoó te l'Agrupación Guinovart Obras y SemcKS Hispània S A Miguel Àngel Olmedo, Arquitecte tècnic- Tècne en prevenaó de riscos Miguel Àngel Pateno. Arquitecte tècnic. Coorov nador i consultor de seguretat José A. Pérez. Cap de segxetat obra erri Catalunya te Fomento te Conslruccanes y Contratas SA Aleiandro Romero, Ucenciat en pseotapa de les organitzacions i de) treball. Doctor de la Dnwú te Prestacnns Tècruques de Mutual C r W > Ma. AngeK Sarxnei. Arquttcta tècnic Coorov nadora te seguretat Joaqwn Sanchez. Anjuteett técn*. de 2001 4 26 í í r t te2OO2 D n t a 150 nores tecrtes « 5 0 tares de treta* H n r i Dwndres. de 9 . » 114 ( de 15 3 0 1 2 0 h 2 2 H . 8 0 € 3 7 5 0 0 0 PTA
nmaUtgM. 1 893.19 í ; 315.000 HA
Fernü Sondo. Tecnc superar en P i e w o i
f OR H A C i ^
Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execuctf d'obres. Cas pràctic
A C T I V I T A T S
Estudis de seguretat i salut. Cas pràctic amb l'ESS
lrifcrrr.es Fi d'obra dJt»S . -
..
ideï
:
konri « 16 30 J 21 h (dimarts i »|OuW Itaadi 8 hores m u nüriciiU : : b 3 9 € í 19200 PTA pieu col letiat 96.16 €(16.000 PTA
_esí objectiu: la utii ' : - -
Ezequiel Betlet, arquitecte tècnic i expe-:
- ~a, del programa m'.zi-•.
en seguretat M
Angets Sànchez. arquitecta tècnica <
coordinadora de seguretat.
••c E5S. cal ienif els coneutements tècnics necessaris per a la redacció d'estudis de seguretat.
responsable acadèmic: Josep M. Calafell. Contractació del coordinador
arquitecte tècnic, cap del gabinet tècnic
A n a l * dets estudrs i plans de segureta: i
dates: 27 i 29 de novembre
salut
horari de 16.30 a 21 h (dimarts i dijous)
Aprovació del pla
durada: 8 hores
Visites d'inspeco<5 i control
preu matricula: 115,39 € / 1 6 . 0 0 0 PTA
Planificació de la prevenció
preu col·legiat 96.16 € / 1 9 . 2 0 0 PTA
PERICIALS El projecte d'urbanització
I Codi: PI 152 1 Codi: PI 153
Barcelona i Manresa L'ottiectiu e% aonar una VISIÓ mol! practica
dates i llocs
de l'elaboració del projecte d'urbanització.
•dimarts i dijous, del 9 al 18 d'octubre a
de les normatives d'aplicació i de la seva tramitació, lot relacionant-lo amb els expedients de contribucions especials i de les
Barcelona •dimecres, del 7 al 21 de novembre, a la Delegació del Bages-Berguedà
INTERIORISME Introducció a la intervenció sobre l'espai interior L'arquitecte tècnic és un professional que
c o n j s t e r ; a üi
es decisions.
s'orienta al procés de construir obres i com a expert en materials i en sistemes cons-
responsable acadèmic; Agustí Costa. Arqui-
tructius ha de saber interpretar i compren-
tecte tècnic. Professor de l'Escola Elisava
quotes urbanístiques.
horari: de 19 a 21 h
dre el disseny del projecte per construir-lo.
dates: del 7 de novembre al 5 de desembre
El curs va dirigit, fonamentalment, als apa-
durada: 6 hores
Per tant. cal que tingui actituds obertes i un
horari: dimecres, de 16.30 a 21 h
relladors i arquitectes tècnics amb funcions
preu matrícula: 86.55 € / 1 4 . 4 0 0 PTA
grau d'inquietud suficient que li permeti
durada: 20 hores
de tècnics municipals, com també a tols eis
preu col·legiat: 72.12 € / 1 2 . 0 0 0 PTA
avançar en l'estudi i la comprensió de la
preu matrícula: 288.49 € / 48.000 PTA
intervenció sobre l'espai des de la perspecti-
preu col·legiat: 240,40 € / 40.000 PTA
professors
va de la idoneïtat constructiva i del compro-
Organitzat conjuntament amb
Josep M. Amorós, arquitecte tècnic, tècnic
mís amb el procés creatiu.
responsable acadèmic. Esteve Ayma, arqui-
municipal
Aquest curs pretén ajudar l'alumne a adqui-
tecte tècnic i advoca'
Esteve Aymà. perit |udicial
rir actituds que permetin: entendre l'inteno-
que vulguin tenir o ampliar coneixements sowe aquesta matèria.
risme. aprendre a mirar els espais interiors des de l'òptica del compromís amb la creativitat, fomentar l'interès per 'es possibilitats expressives deís nous materials, desenvolupar els conceptes abans que les formes, defugint d'actuacions banals, i buscar la
Valoracions urbanístiques i expropiacions Barcelona, del 14 de novembre al 12 de desembre Les valoracions urbanístiques tenen incidèn-
responsable acadèmk: Esteve Aymà. Arqui-
cia en l'àmbit de la gestió urbanística i en
tecte tècnic i advocat
concret, en els sistemes de compensació i
dates: del 14 de novembre ai 12 de desem-
expropiació, de forma que permet avaluar
bre
les carregues que graven les finques així
horari: de 16.30 a 21 h (dimecres)
com el seu justipreu.
durada. 20 hores
Aquest curs va dirigit tant als Aparelladors.
preu matricula 288.49 € /48.000 PTA
Arquitectes
preu col·legiat/da: 240,40 € / 40.000 PTA
tècnics
municipals
com a
aquells tècnics que es dediquen a la taxació de béns immobles, drets reals, entre artres béns i drets, així com arjuells altres interessats en aquesta matèria.
ELISAVA Programa •
Introducció
•
Pnmers passos
•
Exploracions inicials
•
Desenvolupament del projecte
•
Pressupostos
ACTIVITATS
'ORMACIÓ
NOVES
Qu*J*™ n r m l SEGON- •
NORMATIVES
Llicències d'activitats segons la legislació catalana
Codi: N I 0 3 2
Barcelona
HABILITATS
Aplicació de la nova normativa de telecomunicacions en els edificis
responsable acadèmic: Jesús Femàndei. Arquitecte tècnic. Servei tècnic dates: del 5 de novembre al 3 de desembre horari: de 17 a 21 h (dilluns) durada: 20 hores preu matrícula: 288.49 € / 48.000 PTA preu col·legiat: 240.40 € / 40.000 PTA
Resulta necessari conèixer els requisits tecnies que cal preveure en els projectes per tal que compleixin amb la nova normativa d'mfraestructures comunes de telecomunicacions i com els incorporem en els edificrs construiïs. ja que això pot comportar la instal·lació agresstva de cables, caixetins. caixes, etc. En aquest curs. a més. es dóna resposta a preguntes plantejades habitualment pel tècnics, com ara: quina normativa s'ha de complir?; és obligatori sempre la redacció d'un projecte específic de telecomunicacions?; quin tècnic
Codi: N1O43
1
Barcelona
En aquestes sessions s'ofereix a l'assistent una panoràmica general, dels aspectes més bàsics, de la tramitació, dels documents i impresos. de la documentació tècnica de les ordenances i normatives d'aplicació. S'exposaran casos pràctics d'activitats senzilles que. sovint, arquitectes tècnics i altres professionals presenten a tramitació i. a través d'una anàlisi crítica d'aquests, feta per professionals que exerceixen a l'Administració Pública la funció de revisió tècnica de la documentació, iaran menció dels aspectes més importants del seu contingut.
ha de redactar aquest prometé?: quins tràmits s'han de fer en relació al compliment de la normatrva rje telecomunicacions? responsable acadèmic Jesús Fernandei. Arquitecte tècnic. Servei Normativa dates: 22 de novembre horari de 17 a 21 h (dijous} durada: 4 hores preu matrícula: 28.85 € / 4.800 PTA preu col·legiat/da: 24.04 € / 4.000 PTA
DIRECTIVES Iniciació a la gestió fiscal del professional
j Barcelona dates: 15 i 17d"octubre horari de 18 a 21 h (dilluns i dimecres) durada- 6 hores preu matricula. 86,55 € / 14.400 PTA preu col·legiat: 72.12 € / 12.000 PTA Programa • Descobrir quina és la nostra missió, rols i fites. Molts cops tenim la sensació d'haver treballat molt. i en realitat, ens sembla que no hem fet res i que. a més a més. tota la feina no ha servit per allò que volíem aconseguir. •
"••^ÍÍSÉ
Establir prioritats. La feina s'amuntega a la nostra taula, els caps i col·laboradors requereixen la nostra atenció i tot és urgent i importat, què cal fer?
I Codi: C1064 I Codi: C1065
Barcelona i Terrassa • Més enllà de la gestió del temps. Buscant mantenir l'equilibri entre resultats i com aconseguir-los.
responsable acadèmic. José Antònia Ber-
•
dates i llocs:
Identificar els nostres problemes en la gestió del temps.
A què dediquem el nostre temps? • Millorar l'efectivitat personal. Principis d'efectivitat. Exemple de com hem d'organitzar, de manera efectiva, una setmana de treball.
Joan Plans. Llicenciat en psicologia. PDD IESE. Professor d'Esade. Soci director de
nàldez. Advocat i assessor fiscal • dimecres. 24 d'octubre a Barcelona. • dijous. 29 de novembre, a la Delegació del Vallès Occidental. horari: de 18 a 21 h (dimecres) durada: 3 hores preu col·legiat: gratuït L'arquitecte tècnic, a l'hora de començar a exercir com a professional liberal, ha de prendre una sèrie de decisions sobre com
gestionarà la seva activitat i les repercussions de tipus fiscals que tindrà. I, una vegada iniciada la seva activitat, haurà de complir una sèrie de tràmits i obligacions fiscals. En aquesta sessió s'introduirà el professional en l'acompliment de les obligacions fiscals, intentant aclarir els aspectes més importants que ajudin a prendre decisions i a gestionar amb una visió pràctica els tràmits adients: IRPF, IVA. IAE. declaracions. entre d'altres.
Directa.
Gestió fiscal del despatx professional Barcelona L'aiquitecte lecmc es un professional que t\a de conèixer la diferència entre exercir la seva activitat com a persona física o mitjançant una societat. També ha de tenir clar quines són les seves obligacions fiscals i comptables i les despeses que pot deduir.
responsable acadèmic José Antonio Bernàldez. Advocat i assessor fiscal dates del 5 al 26 de novembre horari: de 19 a 21 h (dilluns) durada: 8 nores preu matrícula 115,39 € / 1 9 . 2 0 0 PTA preu col·legiaVda 96.16 € / 1 6 . 0 0 0 PTA
Quan ha d'adquirir béns pel seu despatx, ^disposa d'informació sobre el teasing Sap quins són els avantatges del renting? Ha de conèixer o saber on es pot dirigir per trobar informació per triar la millor opció per rendibilitzar els seus estalvis o per decidir la conveniència de subscriure un pla de pensions. L'objectiu d'aquest curs es donar ets coneixements i enterrs necessaris per triar ta millor opeó fiscal, en funció de La situació laborat de cada participant, i tes millors opcions financeres, d'inversto i estafo. Es resoldran ets dubtes relacionats amb t'exercia de l'acirvrtat professional de l'arquitecte tècnic, des d*un punt de wsta pràctic, oferint la mformacri necessària per evitar problemes. òptim.:zar recursos i
Programa • L'imci de l'activitat - La millor opció fiscal - L'exercici com a persona física • L'opció de la societat professional • Obligacions fiscals i formats • Ingressos i despeses de l'activitat professional • • • • •
L'IRPF La transparència fiscal Altres impostos (IVA. IAE. etc) La planificació fiscal Opcions financeres i d'inversió -Elieasing - El renting - El préstec al consum
• L'x·.r'.·uaciO de l'estalvi
. , . . . I n f O r m a C I O / InSCripCIOnS
informació: : •·ev. 932 40 23 73 • inscripcions: httpJ/wwv». apabcn.es • formacio@apabcn.es
932 40 20 60
FORMACIÓ
CURSOS
ACTIVITATS
D'INFORMÀTICA
Aula d'Informàtica de Barcelona - avanç programació cot
ctn
data inici
' dab final :
dies
hmfi
02/1001
O&lttOl
«!H)|
17-21
Cntricub
m
matricula
€ colkcial | PT» col legu!
INRWUnUAPUOD* CI301
PRESTO 1 ArTwJaments. pressupostos • certificacions
CI3O5
PRESTO N: Control o> costos i planificació
'-•302
Pressupostos i seguiment «concn< d'obres amb TCQ2000
01/1QO1
C:401
Planttcaoó i control de prefectes amb Microsoft Pioiect
17/1001
D310
Imatges i fotopaf« en els documents tecncs
11/1201
CI31I
Arquímedes. Amidaments i pressupostos
proRramacio a determinar
CI312
CYPL Càfcul d'estructures
propamacio a determinar
CI313
Base de dades per a industrials. Cas pràctic amb l'access
pfDRramació a determinar
20 20 20 12 8 20 20 8
276.47
46.000
210.35
35.000
276.47
46.000
210.35
35.000
276.47
46.000
210.35
35.000
150.25
25.000
120.20
20.000
102.17
17.000
84.14
14.000
276.47
46.000
210.35
35.000
276.47
46.000
210,35
35.000
84.14
14.000
60.10
10.000
19-21 12 19-21 7-21/9-1 19-21 17-21
34 24 10 40 20 12
402.68
67.000
306.52
51.000
282.48
47.000
216.36
36.000
120.20
20.000
90.15
15.000
468.79
78.000
360.61
60.000
276.47
46.000
210.35
35000
150.25
25.000
120.20
20.000
17-21 19-21
4 12
19-2!
8 8 8 8 8 4 8
programaoS a determinar
15/1001 05/1101 20/12,01
dii-di d.:-di dm-di
19-21 19-21 19-21
INFORMlTKA GRÀFICA CI210
AutoCAD 1 mveii 2D
02/iaoi
CI211
AutoCAO II nnell 30
propamació a determinar
CI217
Autccad per a no dibuixants
ovi2im
:i213
Perspectres virtuals. 3dstudo
oïiaoi
0218
Retoc fctORràfic. Photoshop
CI219
Oeac« de t>bJ>oíeca de blocs i mer>ús
2*11:01
dnKli ÒIIH)]
18/1M1 09/11,01
20/1201 17/11/01 22/11/01 23/11/01
26.0901 1211.01
28/11,0!
dll-di
dm-d| dwlss drui] dd-di dll<li d< dll-di
dwíss dm^íj
dv
INTERNET CI203
Internet basc
CI216
Frontpage eipress. Crear la *eb del despatx professional
di
66.11
11.000
48,08
8.000
150,25
25.000
120.20
20.000
84,14
14.000
60.10
10.000
84,14
14.000
60.10
10.000
84.14
14.000
60,10
10.000
84.14
14.000
60,10
10.000
84,14
14.000
60,10
10.000
42,07
7.000
30.05
5.000
84,14
14.000
60.10
10.000
OnMÀTIU CI215
Eicet. Nrvçfl II
1909,01 26/1MJ1
27/09/01 27/1001
CI201
Access
ïaoaoi
27/oaoi
CI206
Word. Nivell 1
CI2O8
Wwd. Nrvell II
15/1001 29/1001
CI212
Oginització de la informació
CI2O7
Power Point. Presentacions
03/1001 17/1001 ÜTOBl 17/09/01
CI2O2
Excel. Nivell 1
01/1001
17-219-13 19-21 19-21 19-21 17-21 19-21
»DISSENY GRÀFIC ASSISTIT PER ORDINADOR Elaboració d'un prefecte virtual (per a persones en situació d'atur menors de 2 5 anys) dats* del 8 d'octubre al 22 de novembre de 2001 honri; de dilluns a divendres de 9 a 14 h dvada: 155 hores p r w : subvencionat
informació telèfon 932 40 23 73
inscripcions telèfon 932 40 20 60
http://www. apaBcn.es formacio@aoibcn.es
Quadern centra) SLGC
VISITES TÈCNIQUES
CATALÀ
ESPORTS
VIATGE A LONDRES. 2A EDICIÓ
I TROBADA DE GOLF
Atès l'interès del darrer viatge a Londres
programa
Amb aquesta trobada es pretén iniciar un
organitzat pel Col·legi entre els nostres
- Millenium Projects
programa d'activitats per poder posar en
El Servei Lingüístic del Col·legi i el Col·legi
col·legiats, s'ha obert una llista per a les
• Tate Modern
contacte els col·legiats i col·legiades, i els
de Gestors, amb el suport de la Oirecctó
persones interessades en un propera visita
- Barri de Sothwark
seus familiars i amics, que tinguin en
General de Política Lingüística organitza
a la ciutat del Tàmesi. Per aquest motiu el
- Jubilee üne
comú inquietuds esportives i d'oci.
un curs de català de nivell C (mitjà).
Col·legi toma a organitzar un viatge per
- Museu de la Ciència
data prevista: dissabte. 6 d'octubre
durada: 40 hores
visitar
- Projectes en construcció
Camp: Club de golf GIRONA
dates: de I'l d'octubre al 5 de desembre
a terme.
Les persones interessades poden demanar
PROGRAMA
21.30 hores
Les places són limitades, amb un mínim
més informació a:
hora: sortida al camp, a les 9 h. o a les 11
lloc: Col·legi de Gestors
de 25.
Marta Domènech
h. segons el nombre de persones inscrites
PI. Urquinaona, 6. 5a planta
telèfon: 932 40 20 83
Fórmula: Stableford Handicap en grups de
Telèfon: 933 17 06 86
Fax: 932 40 23 64
4 lugadors por ordre de handicap.
comunic3cio@apabcn.es
Modalitat: Individual
les darreres realitzacions arqui-
tectòniques i urbanístiques que s'han dut
dates previstes: de l ' l i
al 14 d'octubre,
ambdós inclosos
CURS DE CATALÀ DE NIVELL C (MITJÀ).
horari: dilluns i dimecres, de 19.30 a
OSONA
Nombre de forats: 9 Participants: 48 com a màxim. En posses-
PROGRAMA D'EXPOSICIONS
sió de la llicència federativa. Categories: Masculina, femenina i / o per
•
Exposició de fotografia, 2n premi de la Biennal de Fotografia "Ciutat de Vk", del
handicap.
19 d'octubre a I ' I I de novembre ACTIVITATS PARAL·LELES
•
Exposició d'escultura i instal·lació de Gemma Farran, del 16 de novembre al 9
Visita guiada a "Girona antiga" o un curset
de desembre
de golf de 2 hores (mínim 10 persones). •
Exposició de joieria i instal·lació de Gui-
PREUS
gui Kohon, del 14 de desembre al 13 de
Jugador inscrit: 4.800 PTA
gener •
Dinar: 2.700 PTA per persona
Exposició d'escultura Eudald Alabau. del 18 de gener al 17 de febrer
Activitat paral·lela: 1.800 PTA per persona i activitat
informació Servei d'Informació:
Delegació d'Osona
Tel: 932 40 20 60 • Fat 932 40 20 61
PI. Major. 6, pral * 08500 VIC
comunicacio@apabcn.es
Telèfon: 938 85 26 11
VALLÈS OCCIDENTAL
II SIMPOSI INTERNACIONAL D'ART II SIMPOSI INTERNACIONAL SOBRE EL FUTUR I LA FUNCIÓ DE L'ART CONTEMPORANI A L'ESPAI URBÀ. LA INTERVENCIÓ ARTÍSTICA A L'ESPAI
10 ANYS DE LA DELEGACIÓ DEL VALLÈS OCCIDENTAL
iniciativa i coordinació general:
divendres. 16 de novembre
ACTES CULTURALS
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics
•
•
de 9.30 a 12.30 h al Palau de la Virrei-
entitats organitzadores:
-
de 16.00 a 20.00 h. al Col·legi d'Apa-
Universitat de Barcelona, Facultat de Belles
relladors i Arquitectes Tècnics de Bar-
ACTES LÚWCS
Arts. Departament d'Escultura
celona: Et jardí óe l'art
•
Excursió i sopar a La Mola. Divendres
Institut de Cultura de l'Ajuntament de Bar-
dissabte. 17 de novembre
•
Viatge a València. Vsrta de La Ciutat de tas
celona
•
28 de setembre.
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
Dintre de la temàtica general s'atorga un
tectes de Catalunya:
comissariat: Annemieke van de Pas i Josep
artística i ta outat
La
instal·lació
Roy Es lliurarà un diploma d'assistència.
inscripcions: fins al 8 de novembre
de l'entorn arquitectònic
Es poden obtenir 3 crèdits de doctorat
preu: 20.000 PTA
programa
Estudiants, col·legiats i inscrits en el sim-
desenvolupa en el marc d'una de les
dijous. 15 de novembre
posi anterior: 15.000 PTA
temàtiques centrals del Fòrum 2004 que
-
es defmna com "Condicions de la pau: el
ACTIVITATS ESPORTIVES
espai en moviment -
Algunes dates poden patir m o ò i f i c x n m Servei d'Informació
de 1 4 0 0 a 19.00 h. a l'Ajuntament de
humans i les maneres de viure en harmo-
Sant
r w amb rentem".
penfènçues
Boi de Llobregat:
Sortida a Barcelona, per veure un partit del primer equip del F C Barcelona
12 DE DESEMBRE OOENW DE L'ANNERSMI
de 9.00 a 13.00 h. a l'Aula Magna de la Untversitat Central de Barcetona: Uetro:
respecte per les aïtres cultures, la justícia
Visita guiada a <es esglésies de Sant Pere de Terrassa amb concert de músi-
•
jançant la implicació de col·lectius < llocs
soc») i política, la protecció dets drets
•
ca clàssica. Divendres 16 de novembre.
pau, convertint la ciutat en un observatori
diferents. L'aportació teòric i practica es
Arts i les Cénces, del 12 al 14 d'octubre.
de 9.30 a 13.00 h. al Col·legi d'Arqui-
dates: del 15 al 17 de novembre
protagonísme especial al binomi l'art i la
i social mit-
Exposició col-lecttva d'arquitectes tècmes. Fins 3131 d'obtubre.
na: Between sculpture and architecture
de Barcelona
Intervencions
telèfon: 932 40 20 60 Fai: 932 40 20 6 1
Oetetaciò OH Valln OttOenOI.
currur3Gapabcn.es
Metan: 937 80 11 10
ACTIVI
TATS
ACTIVITATS DE FORA UUUUI
UiUUUIU
I JORNADES De DEBAT I REFLEXIÓ SOBRE L'APLICACIÓ DE LA L O E Qualitat, patologia, control de risc i assegurances Ja ha passat més d'un any des de l'entrada en vigor de la LOE. convé fer una pausa pef examinar de prop aquesta nova inèrcia en ei sector. Millora la qualitat dels edtfias? Qums reptes suposa per a les companyies d'assegurances7 Com està evolucionant el paper del peritatge de danys? Com evolucionarà la jurisprudència i les responsabilitats? Com haurà de ser el perfil del tècnic del nou segle? organitza: Col·legi d'Arquitectes Tècnics de Tarragona Revista de Derecho Urbanístico dites i IhX: Palau de Congressos de Tarragona, dies 8. 9 i 10 d'octubre pttUS: tins al 30 de setembre; 65.000 PTA inscripcions posteriors: 75.000 PTA inscripció Revista de Derecho Urbanistico Doctor Esquerdo. 47 28028 Madrid Telèfon: 914 00 80 18 Fai: 915 04 15 58 rdu9montecorvo.com
Untversidade do Minho. Departament d'Enginyeria Civil. Azurém. P- 4800-058 Guimaraes > Portugal Telèfon: 351 253 510200 Fat 351 253 510217 histonceeng.uminho.pt www.cnfil.uminho.pt/congress/historic.html
•üfiHBI
"i™'"""
dates; del 9 d'octubre del 2001 al 8 de juliol de ?003 horari: dimarts, de 15.30 a 21.30 h preu:4.208€/7OO.152PTA informació Telèfon: 934 01 18 52 i 934 01 56 96 Fat 934 01 18 73 • Infoarqefpci. upc.es Fundació Politècnica de Catalunya PI. Eusebi Güell. 6 • 08034 Barcek>na www.fpc.es
D l P L O M A T U R A DE POSTGRAU Disseny d'interiors i confort ambiental CONGRÉS BASC DE PATRIMONI L'objectiu de la diplomatura és l'estudi de les característiques tècniques i de les estratègies de projectació dels components que proveeixin de benestar als usuans d'espais habitables. La utilització de materials, tècniques constructives i instal·lacions adequades permet elevar els nivells de coníort tèrmic, acústic i lumínic i ennquir el concepte de disseny d'interiors més enllà del treball formal i de les solucions convencionals. organitza: Escola Ema. Universitat Autònoma de Barcelona coordinació: Ramon Domènech t Pere Armadàs requisits d'admissió: titulats en Arquitectura Tècnica. Arquitectura, Enginyeria Tècnica i Enginyeria. dates: del 24 d'octubre al 17 de maig horari: dimecres i divendres, de 16 a 20.30 h. places limitades: 25 alumnes preu matricula: 190.000 PTA informació: Eina, Escola de Disseny i Art Passeig de Santa Eulàlia. 25 • 08017 Barcelona Telèfon: 932 03 09 23 • Fai: 932 80 05 54 infoQeina. edu • www.eina.edu
INDUSTRIAL Gestió d e l p a t r i m o n i Industrial a l'Europa d e l segle XXI L'objectiu del congrés és realitzar un estudi comparatiu de l'estat del patrimoni industrial en diverses regions europees. Es parlarà de nous usos i rehabilitació, i aspectes relatius a la conservació, regeneració urbana, legislació, gestió i finançament. organitza: Associació basca de Patrimoni industrial i obra pública dates; 18. 19 i 20 d'octubre lloc: Edifici Ugner Parc empresarial UrbanGatmdo. E! Carmen, 40. Barakaldo preu: 20.000 PTA informació: Secretaria Tècnica del Congrés Uhendakari Aguirre. 11 3a • 48014 Bilbao Telèfon: 94 475 03 61 avpiop@avpiop.corn * www.geocvrties.com/avpiop
VÈ SIMPOSI D'ADDITIUS, ADDICIONS 1 TRACTAMENTS ESPECIALS PER A FORMIGÓ I MORTER Es revisaran com han evolucionat algunes de les tecnologies, l'estat actual de la normativa europea i espanyola, la utilització d'additius per a formigons especials, d'escassa utilització en el dia d'avui però amb gran projecció futura i la d'altres productes auxiliars. organitza: Asociación de Fabricantes de Aditivos para Horrmgon y Mortero dies del 17 al 19 d'octubre Itoc- Palau de Congressos de Madrid informació: Palau de Congressos de Madrid P. de la Castellana. 99 28046 Madrid Telèfon: 913 37 81 00
LA MEDALLA MODERNISTA Oms els actes de l'Any Gaudi, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, organitza una exposició per donar a conèixer l'art de la medalla del modernisme català, amb obres d'Eusebi Arnau, Pau Gargallo o Josep Llimona. horari: de dimarts a dissabte, de 10 a 19 hores, diumenges i festius: de 10 a 14.30 h. preu: 300-600 PTA llOC: MNAC MNAC. Mirador del Palau, 6 Telèfon: 936 22 03 60
BATIMAT 2001 M A S T E R E N ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES
ANÀLISI ESTRUCTURAL DE CONSTRUCCIONS HISTÒRIQUES III Seminari internacional La VISIÓ moderna de la intervenció en monuments parlem de les condicions de reversabilitat. no intrusisme, intervenció mínima i respecte cap a la natura constructiva original, atenent també a les necessitats de funcionalitat i resistència. En aquest sentit, s'espera que el seminari pugui contribuir al coneixement i a la difusió de les modernes tècniques d'anàlisi i reparació, aní com permetre l'accés a l'experiència d'altes especialistes. comitè organitzador: Paulo B. Lourenço. Um«rsidade do Mtnr». Departament d'Enginyeria Crvil. pbl©eng.uminho.pt Pere Roca. Universitat Politècnica de Catalunya. pedro.rocaOupc.es dates del 7 al 9 de novembre l o t : Guimaraes. Portugal
direcció: Francesc López, doctor enginyer de camms; Fernando Purroy, arquitecte Departament d'Estructures a l'Arquitectura de laUPC durada: 540 hores dates: dei 15 d'octubre de 2001 a juliol de 2003 horari: grup 1. dilluns de 15.30 a 21.30 h. Grup 2. dimecres de 15.30 a 21.30 h preu: 5000 € / 8 3 1 . 9 3 0 PTA informació Telèfon: 934 01 18 52 i 934 01 19 71 Fai: 934 01 18 73 • lnfoarq©fpci. upc.es Fundació Politècnica de Catalunya PI. Eusebi Güell. 6 • 08034 Barcelona www.fpc.es
M À S T E R E N DISSENY I RESTAURACIÓ D ' E S T R U C T U R E S ARQUITECTÒNIQUES direcció: Carles Buxade. catedràtic. Departament d'Estructures a l'Arquitectura. UPC durada: 450 hores
Saló internacional de la c o n s t r u c c i ó La fira d'aquest any exposarà les innovacions del sector de la construcció i traduirà les seves preocupacions i els grans reples que estan per venir dates: del 5 a l l i de novembre llot: Parc d'Exposicions de la Porte de Versailles a París informació: Promosalons Espana Diego de León, 44 • 28006 Madrid Tel: 915 64 31 54 • Fai: 914 11 66 99 prornosalonsdprornosalons.es www.promosalons.com * www.batjmat.com
VÈ SALÓ INTERNACIONAL DE LA PISCINA DE BARCELONA organitza: Fira de Barcelona dates: del 17 al 20 d'octubre lloc: Fira de Barcelona Fira de Barcelona Av. Reina M. Cristina, s/n • 08004 Barcelona Telèfon: 932 33 21 65 • Fai: 932 33 21 77 www.salonptscina.com • premsa@firabcn.es
L'OBRA DE P U I G I CADAFALCH I LA SOCIETAT Dtns de l'Any Puig i Cadafalch. la Casa Amatller acull l'exposeu L'obra de Puig i Cadafalcn i la societat. Organitza: Institut Municipal del Paisatge Urbà. Ajuntament de Barcelona horari: de dilluns a dissabtes: de 10 a 19 hores, diumenges, de 10 a 14 nores. IJoc: Casa Amatller. Pg. Gracia. 41 informació: Telèfon: 932 16 01 75
EMPRESES Qwdem central SEGON* CX>NZENA SETW8M
Els lectors de L'INFORMATIU poden demanar més informació sobre els produc-
El col·legi posa a disposició de les empreses un stand per presentar els seus
tes anunciants mitjançant la butlleta-resposta que s'adjunta. Només cal marcar
productes i serveis, a la planta baixa de la seu col·legial. Aquestes són les empre-
en la butlleta el número de referència desitjat i fer-la arribar a L'INFORMATIU. Empresa o producte
ses que hi seran presents durant el mes de setembre:
Ref
PREFABRICADOS ESCAYOLA VALLS
ALKOR DRAKA IBÉRICA
C0NSORCI0 TERMOARCILLA
TEXSA MORTEROS
INSTITUT CATALÀ DE LA RETINA
FEPESA
FABRICA ELECTROTECNICA JOSA
GUILLERMO TORRES
REPSOL BUTANO
BTICINO QUINTELA
POUGLAS VALLIMPER
CLAR REHABILITACIÓ ORMETAL
1
BECK
i
íHEUN
IBERMAPEI
UNEX-APARELLAJE ELECTRICO
MASA
TECOSUR
9TV
SEfóALIZAClON Y DISENOS URBANOS
CIDSA
20
UNIVERSITAT DE BARCELONA (DEPT. ECONOMIA)
21
JANSA METAL
L B . 1NGENIERIA DOMOTICA
FUNDACIÓ POLITÈCNICA DE CATALUNYA
22
C0MPOSAN CONSTRUCCIÓ*
CLAR REHABILITACIÓ
WERMASI
24
ONDULINE MATERIAL
EUROCABLE
APAGAR
29
PQR ASSESSORS EN COMUNICACIÓ
43
UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA
43
ARTIS ORGANIZACION
PUERTAS ARTEVI
REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS
VERTISUB
FUNDACIÓ POLITÈCNICA DE CATALUNYA
44
WEBER BROUTIN CEMARSKA
PREFABRICATS M. PLANAS
SOCIEDAD COOPERATIVA OBRERA EZCARAY
47
SISTEMES DE REFORÇ ACTIU
LOTUM
PREFABRICATS M. PLANES
52
GRUPO MECANOTUBO
TERRATUM
LGAI TECHNOLOGICAL CENTER
57
LA PREVISION MALLORQUINA DE SEGUROS
59
ASEFA
61
CORREDURIA D'ASSEGURANCES LORENTE SANITAS MIDAT MÚTUA
SUBEROLITA
VALLIMPER
PÈNDOL
ALBERTO AROCA
62
ACTILUZ DETECTA 2 0 0 0
INDUSTRIAS RUIVERT
63
TRAC VERTICAL
ESPAIS VERTICALS
contraportxla
PER
WERMASI
Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 57 • Fax: 932 4 0 23 6 4 E-mail: comercial@apabcn.es
A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:
BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ
;
d
'lnformació Comercial
Utilitzeu aquesta butlleta per demanar més informació sobte els pfoductes que apareuen anunciats. Cada anurci té un número de referència que coincideix amb el número de pàgina on està inserit. Encercleu els números que us interessin. L'Informatiu ho comunicarà a les empreses setec-
En cas de voler rebre informació, empleneu les dades següents:
donades i rebreu directament d'aquestes la informació sol·licitada.
Nom i cognoms Empresa Adreça Població
C.P.:
Telèfon:
Fax:
E-mail:
P U 8 L I C I T A T
L ' I N F O R M A T I U
n ú m
1 9 0
5
6
9 10
11
12 13 14 15 16 17
18
19 20 21 22
23
24 25 26 27
28
29 30 31 32 33 34
35
3940
41 42 43 44
45
46 47 48 49 50 51
52
2
3
4
36 37 38
53 54 55 56
57
7
8
58 59 60
61 62
63 Contraportada
Un cop emplenada la butlleta, envieu-la per fax o per correu, o porteu-la personalment al Servei dïnformacto del Col·legi L'Informatiu • Bon Pastor. 5 • 08021 Barcelona • Fax: 932 40 23 64
P U I L I C I TAT
Alsina
E-MMC BMCELONA W * m > 93 34588 50 Fen 333*617 T3 E Mai sas£sassacom
SOLUOOWt D f ENCOffUTS OSJ ALS*l» £ * Pw « Pta a • " Cot Car* * Pom F' «110 ifcrKwfc ï Hoaac I B K « n | T* (93JS75 30 00 F u (93| 5W 70 M
E M S S S ^ H Pebras.28 l l l K S l ^ S S a ^ H 06019 BARCELONA PiiaaaaaaaaaaaaBg Tels. 93 307 29 33 ESTRUCIWAS C O O D f l l / A
- ANOAMIOS DE FACHADA
l
Cabarrò
simon ,/fEp
Germans W!'W'"ili|P!!'Tfí<llB1i
FONAMENTS 1 ESTRUCTURES DE FORMIGÓ Vkt AuguU. 320-332. B B U » • 06017 Baratar* W . 93 20* 64 11 • Fa» 93 280 03 06
PÍVlliOUÏ S A m i i n m OE FONBIGQ TTUCTATJ AUTMMVELLAD0R3 I MOflnRS 0E NESlHtS TEHMTZ03 CMTlRUOS
Tèo9«T. 26 -09018 B n t k m i - T 934064300 Bruc 126 - 0BO37 BMeator» • T 932000166 SC WffMt, 14 • «3004 Tarragoia - T. «772518»
C\ra
- TORRES FUAS Y MÓVILES
T e - -=
-
•
^
• - ; • ; i-aoaaeii
BETEC S L ' '
Morlers sense retracció. Rehabilitació
C. Sinunòet. 43-18 Sive. 39 ;1 93 ; 7 í ;(, U • F « 93 278 27 ! 08020 Birceloni
EXTENI
CONTROL DE QUALiïATA L'OBRA
I® CONSTRUCCIONES EN MAPERA FUSTERIA D'OBRA
SENETON
BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ
i
i
, MOBIUARII EQUIPAMENT \
i
Muntaner, 472 06006 BARCELONA T« 414 00 I6Fa>202 31 12
ILUMINACION
Opuocióo. 39O393 • Wàfeno 93 344 08 00* Fax 93 344 06 07 • 08013 Sorcelono
ALUMINOSI
I CATAUNA.S.A.
E. i . ;.:.- «'—
/ j
Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 O1 31 600 Nai S
/ \
í
i # ^^^JT^LC^r ^ • B
Libanto'l < AMIIJI 1 Conlral «• OuliUl
PUERTAS Y PERSLANAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTO MATI CAS Wfe 31 - Jiir^fl i45 • Fu S3 73: Ji ÍÉ -ÍS
OBHAS BEFORMAS l«tBMEAeiLIZAClONES REFUERZOS E5TRUCTURALES
/1LKORPWN Lar,nas FteiaSs oe PVC-P cara a •r-pemeat uacon
CON5TOUCCIONES MANSO, 11 S* A • TeJ (931 *2Ò 9B 98 (3 tneoi) Feu (93] 423 94 13 • 08015 Bcrcelono
&MAPEI ADWSVOS - SeiADCtES • «OOUCTOS NUtAlACONSTIUCOÓN
©
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
U A I U U O S ISntUCTUBAUS
IACHADAS
/
\
Tap—
i
Bcdt S Hnn Ibenca M o t ó y n , 357 3" 3o 06025 Socdmi
15 93^88.78.76
USTAURAOÒM FtOYICTOS FUUUSO& Y ATUDAS
rusoNALnono
LABORATORI O> COHTTtOL
ESTUDIS GEOTECNICS ESTUDIS DE PATOLOGIA
BcckSHeun
oaiai - m m ASSAIG SÒNIC DE PILOTS
aStradurj
Patent alemanya
Racobriments per a sòls industrial Aolcaoc fàcil, ràpida Majfirru rssjstsooa rr Antpois
•
<">
GEOTECNIA, MICBOPILOTS. ANCORATGES,
HlDROGEOLOGlA, M t O AMBIENT. Kàtnon Berenp>tr IV 9. bnaoi Ttl , f u |977) 7*3783 - <ïaW CAMBRILS
Htpr ót Simi. 1 T 3' TtJ , FM ÇKfí} ] M ) ) i - 09017 BARCELONA
Fera «I larra l>o segons OIN ISO 9002 I
La solució a l'alumínosis
REHABILIIS.L.
i San; Ju^a. 206. naj 7 06400 Granoíets T« 93S495700. 938495475
Tel.: 9 3 796 41 22
ALÜCOBOf©
DIBOND ALUCORE u e aluminio
PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:
BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ
«laiímm
RLHABOITAUÒN
CUTtnCADO M CARANTtA
El sistema ,de_rengyació de .sostres S O W H 0* FW*sn; Actu. *±
CAJAS PARA PERSIANAS
ENROLLABIES
Tel.: 937 31 54 46 t. W O . 5 7 . N M P PÍL IHL CM hrtbdi
: 93 848 40 00 - htlp://www.alkor_es
SERMAPE1. S A M C o r a l l 20 - 5* Ploon OB003 tiAÍCaONA W : 93 343 50 50 - fax n 302 42 29 E-mal i b O f c
NOUÍBAU
53 73£ C3 '6 • 33 7& 03 W - OK-23 Tírasü l à i i f ^ j )
Assistència Tècnica i Control de Qualitat a tot tipus d'obres
Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es
^
MASTER EN VALORACtONES INMOB1UARIAS
MASTEREN GESTIÓ URBANÍSTICA
MASTEREN MEDI AMBIENT URBÀ ISOSTENIBIUTAT
MASTEREN SISTEMES DTNFORMACK) GEOGRÀFICA
El seu objectiu és la formaoó d'especialistes en els diferents àmbits de la valoració immobiliària. contribuint a solventar la manca de professionals qualificats en aquesta matèria.
Fonamentalment, té com a objectiu respondre a la creixent necessitat de formar autèntics experts en la gestió urbanística i en la política de sòl. Amb això. s'ofereix una línia de formació adequada a les necessitats actuals de professionals de l'urbanisme que pretenen mantenir al dia els seus propis coneixements, dins de l'àmbit empresarial i de l'administració. També es dirigeix a aquells altres professionals interessats en aconseguir una especialització en la matèria.
L'objectiu del màster és respondre a la necessitat urgent d'oferir als professionals que treballen en el camp de la planificació i la gestió territorial i urbanística i, en general, en les diverses temàtiques vinculades al medi ambient, un coneixement teòric i pràctic profund del concepte de sostenibilitat i de les seves distintes vies d'aplicació. Es tracta, doncs, de fornir les bases i els instruments necessaris per desenvolupar un exercici professional efectiu en la perspectiva de la sostenibilitat.
L objecte del curs es respondre a la creixent demanda d'experts qualificats en noves maneres d'entendre i gestionar el nostre entorn basades en les tecnologies de la informació i de les comunicacions i les seves aplicacions
Dates de realització: del 3 d'octubre de 2001 al 17 de maig de 2002
Dates de realització: del 8 d'octubre de 2001 al 4 de juny de 2002
Es dirigeix preferentment als professionals l'activitat dels quals es troba vinculada a la valoració urbana i. en general, a aquells interessats en aconseguir una especialització en la matèria Dates de realització: del 17 de gener al 17 de maig de 2002
OFERTA MODULAR EN
Es dirigeix a professionals deis entorns de gestió i administració del territori, tant en l'àmbit públic com en el professional lliberal. o als que llicenciats que volen incidir des del sector privat, en àrees on la component geoespacial de les dades i la seva gestió sigui un actiu important Dates de realització: del 15 d'octubre de 2001 al 28 de juny de 2002
Información e inscripciones Fundació Politècnica de Catalunya Sede E.T.S.AB. - CPSV Av. Diagonal 649. pi. soterrani 08028 Barcelona
Tel. 93 401 58 69 Tel. 902 10 31 58 Fax 93 333 09 60 susana@fpc.upc.es
www.fpc.es
TAMBÉ POTS CURSAR ELS MÀSTERS LA SALLE PER INTERNET MBA INTERNACIONAL LA SALLE PART TIMf/FULL TIME. 17a PROMOCIÓ. [ BCN , MAD , ON UNE 1 C'ogoma c3"i|jfH c«: .o Saile - Unive<í Ict « n c r J J Ibsrcib-o). íicuíb L- »í - : '31 ; 3 Sil* IMídrs, VzrK;tt;r> Cs VJ 1 lo Solé Unt.«s.ty I » ilooelpl-.al
MCAD. MÀSTER EN NOVES TKNOLOGIES CAD APLICADES A L'ARQUITECTURA I LA CONSTRUCCIÓ I BCN I
MÀSTER EN CONTROL D'EDIFICIS I ARQUITECTURA SOSTENIBLE I BCN I
M A A M . MÀSTER EN ACÚSTICA ARQUITECTÒNICA I MEDI AMBIENTAL ( BCN / O N UNE )
SESSIONS INFORMATIVES EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA LA SALLE CAMPUS BARCELONA iBCNi
CAMPUS MADMO ÍMAOi
CAMPUS VRTUAl ON UNE I
Fundació Politècnica de Catalunya: la formació contínua U N I V E R S I T A T P O L I T È C N I C A DE C A T A L U N Y A
Curs de Postgrau en Instal·lacions en edificis. 10a edició Direcció Benet Meca Acosta. Prof. Titular.Dpt. Expressió Gràfica Arquitectònica II Enric Capdevila Gaseni. Prof. Titular Dpt. Construccions Arquitectòniques II Programa Fontaneria / Gas / Electricitat i enllumenat / Ascensors / Incendis / Condicionament tèrmic: calefacció i aire / Telecomunicacions / Projecte d"instal·lacions A qui s'adreça Arquitectes i enginyers industrials, tant tècnics com superiors, i professionals d'empreses d'instal·lacions a l'edificació amb experiència. Informació general Durada: 126 h. més les Jornades Tècniques sobre Instal·lacions Realització: del 5-11-2001 al 4-3-2002 Horari: dilluns, dimecres i divendres de 19 a 22 h
Curs de Postgrau en Instal·lacions de comunicacions a l'edificació. 5 a edició Direcció Benet Meca Acosta. Prof. Titular.Dpt. Expressió Gràfica Arquitectònica II Enric Capdevila Gaseni. Prof. Titular Dpt. Construccions Arquitectòniques II Luis Matías Meneses. Arquitecte Tècnic Programa introducció a les telecomunicacions / RDSI / Telemàtica / Disseny de cablejat / Xarxes per a senyals de TV / Intercomunicacions i videoporters / Alarmes i intrusisme / Desenvolupament d'un projecte. A qui s'adreça Arquitectes i enginyers industrials, tant tècnics com superiors, i professionals d'empreses d'instal·lacions a l'edificació amb experiència. Informació general Durada: 87h. més Jornades Tècniques sobre Instal·lacions Realització: del 4-3-2002 al 20-5-2002 Horari: dilluns, dimecres i divendres de 19 a 22h
Master en Informatització de Projectes Arquitectònics Direcció: Javier Monedero Isorna. Professor titular 6 a edició Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica I Oferta Modular: Programa de Postgrau en Modelatge i Simulació Visual (180 hores) Programa de Postgrau en Gestió del Projecte (240 hores) Informació general: Durada: 500 hores Realització : del 2/10/01 a 1' abril del 2003 Horari: dimarts i dijous de 16 a 21 hores
Master en Disseny d'Interiors. 3 a edició Direcció: Arnaldo Basadonna Arquitecte i professor de la UPC Oferta Modular: Nivel I (250 h.) Nivell II (150 h. lectives i 50 h. projecte) Informació general: Durada: 500 hores Realització : Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès del 05/11/01 a 30/05/02 Horari: de dilluns a dijous de 16.30 a 18.30 hores (nivell I) i de 19 a 21 h. (nivell II)
Sessió informativa: 21 de setembre 2001 a les 18,30 hores a l'Edifici Vèrtex Informació i inscripcions Fundació Politècnica de Catalunya Edifici Vèrtex Plaça Eusebi Güell. 6 08034 Barcelona
Tel. 93 401 77 51 Tel. 93 401 77 74 Fax 93 401 77 57 info-Sf pc.upc.es
El Teatre Municipal de Palafrugell és un edifici polivalent que ha resolt de mane-
|t}
ra intel·ligent un projecte complex, amb unes condicions de partida molt marca-
!(
des per unes preexistències que no sols van condicionar la concepció i l'organit-
|
zació dels espais sinó també la resolució constructiva de l'edifici. Ha estat una obra difícil feta amb gran habilitat i el resultat és un conjunt d'espais que desprenen una sensació agradable, d'honestedat, de transparència i sinceritat constructiva. Destaca en aquesta obra l'esperit de col·laboració obtingut entre la direcció facultativa i l'empresa adjudicatària de les obres.
Teatre Municipal de Palafrugell Fitxa tècnica/Dades de l'obra Nom d l r o l » Teatr» Municipal dePatófrujea
Maóé SanU Mjfganda.l Palafrapil (Ban Empordàl.
Ajuntament de Palafrugell. Seguirem de l'obra a càrrec de Jordi Font (arquitecte municipal), Estefan Garcia (aparellador municipal) i Joan S a c * (Gestió Intepal d'Obres i Serveis). Pniectt i direcció Albert Quingtes. Eduard Esteller i Josep M. Miró. arquitectes. Col·laborador Joan Cuevas Pareras. estudiant d'arqurtectura Estructures GMK Associats. S L Assessorament i càlcul d'estructures Insbllacions Serveis Tècnics Dragados TERUNDAR. SA SAOES. S.A Acúaw AUDIOSCAN Enginyeria del so Empresa constructora Dragados y Construcdones. S.A Caps d'obri Jordi Saniuan, arquitecte (febrer-març 1998) Francrsco Javier Arnau, arquitecte tècnic (març 98-febrer 1999) Carte Delgado, arquitecte tècnic (març 98-febrer 19991 E r n m t a t d'obra Josep Pedrosa Inici i final d'obra Febrer de 1998 a maig de 1999 Superfície construïda 2.347 n i Tot^J pfcssupost 304.509.270 PTA Industrials que hi ha intervingut PREFABRICATS BARRIS (bigues tauló) PREFABRICATS PUJOL (plaques alveolars) CONSTRUCCIONS METÀL·LIQUES CASANOVA PORTES TORRES (teló tallafocs i portes RF) CHEMTROl DIVISIÓN TEATRO (equipament) EZCARAY INTERNACIONAL (butaques) SUMINtSTROSKELOMK (cinema) MOSAJCOS PLANAS (paviments) CELENIT (cel rasos) SAOES (condicionament d'aire) ZARD0YA0T1S (ascensors) FRAPONT (fusteria i ebenisteria) ALUNION ESPANA (fustena d'alummi) ERCO ILUMINACIÓN PHILIPS UGHTING IBÈRICA
Preexistències 1
j actual Teatre Municipal
I imm de Palafrugell és un edifici que no es pot entendre si no s'eiplica abans quines foren les condicions de partida del projecte, molt marcades per les preexistències en el solar; unes preexistències que no sols van ccdiaonar la concepció i l'organització dels espais sinó també, com veurem, la resolució ccnstructrva de l'edifici. En el Moc que s'aixeca l'actual teatre ja n'hi havia un, construït a principis de segle, amb una disposició d'espais típicament a la italiana. En una etapa anterior a la de la intervenció que presentem, aquest teatre es va començar a rehabilitar intentant de salvar el major nombre possible d'elements originals. A causa de les deficients condicions constructives de l'edifici original, el Consistori va arribar a la conclusió que aquest no era aprofitable ni des del punt de vista tècnic ni des del punt de vista funcional, però quan es va prendre aquesta decisió ja s'hi havien fet algunes intervencions, atès que el programa d'actuacions estava planejat per etapes. L'equip d'arquitectes i constructor que va guanyar el concurs convocat per l'Ajuntament per fer el teatre de nou no va poder partir de zero -com pot semblar en un primer moment si es miren els plànols o les fotos- sinó que va haver d'adaptar-se i aprofitar certs elements de la primera etapa de rehabilitació que, o bé eren acabats de fer o no es podien tocar, per culpa del cost que això comportava. La més important d'aquestes actuacions prèvies, al meu parer, és l'escenari, al
qual ja se h havia engrandit la boca. amb un estmtolament d'importància, i ja estava pràcticament refet. No quedava cap altra alternativa que situar la sala en funció d'aquest escenari "nou-vell". A més. sobre ta caixa muràna original que delimitava la sala i l'escenari, consistent en murs de fàbrica de 60 cm de gruix, s'hi havia recolzat una nova coberta metàl·lica, que també semblava lògic de conservar-la. Per tant, el recinte escèmc ja estava prefigurat en el costat paral·lel als carrers de la L que formava el solar disponible. La resta del programa de necessitats s'havia de situar, inevitablement, a l'altre costat de la L i en una franja paral·lela a la primera, al centre del solar. Aquest programa constava de vestíbuls t foyers del teatre, de les oficines i de la Regidoria de Cultura i una sala d'actes petita, a més de les comunicacions verticals que enllacessin els diversos nivells. Posteriorment, el municipi va poder comprar el solar annex a la banda de l'escenari, i allí es van situar els carner mos. Estructura autònoma de l'amfiteatre Malgrat aquests condicionaments, es va poder guanyar un considerable nombre de places d'espectadors, respecte a l'original. construint un amfiteatre sobre la platea i orientant totes les butaques en paral·lel a la boca de l'escenari. L'amfiteatre es va bastir de forma autònoma a la capsa preexistent, ja que les grans llums que requeria per evitar de situar pilars a la platea no aconsellava confiar-lo a una obra de fàbrica heterogènia i amb pocs fonaments, encara que el seu gruix fos considerable. Es van construir,
doncs, unes pantalles de formigó armat en els dos laterals, unides en els fonaments per tres bigues centredores i. a sobre, s'hi va construir una Hosa massissa graonada. Per una banda, les parts verticals de la llosa donaven la inèrcia necessària per cobnr els 16 metres de llum i. per l'altra, les parts horitzontals ja formaven les bases dels seients de l'amfiteatre. Com que. a més, tota l'estructura horitzontal i vertical, es va encofrar per anar vista i es va preveure el pas de les instal·lacions deixant passatubs encastats al formigó, gairebé en una sola operació de posada en obra del formigó es va aconseguir tenir l'amfiteatre acabat. només a manca de posar-hi les butaques. Fins i tot es va prescindir del paviment a la part superior, encomanant aquesta funció al mateix formigó estructural, polit i abrillantat. Per aquest motiu es va donar una mica més de dimensió que la necessària a la llosa, per garantir el gruix de recobnment de les armadures després del polit, la granulometria del formigó per força es va haver de controlar perquè fos uniforme, i les inevitables diferències de to entre formigonades -cal pensar que cada graó es va fer en una tongada diferent- es van corregir durant el procés de polit i abrillantat, afegint més o menys tint als líquids que es necessiten per fer aquestes operacions. L'aspecte final d'aquest paviment és reaiment impecable. A la resta de la safa pràcticament només es va haver de resoldre el condicionament acústic, els acabats i les instal·lacions, atès que, com he dit, l'esquema general ja estava resolt. Quelcom de semblant passà amb l'escenari. Es van traslladar els camerinos
LTnfarrmtiu SEGONA QUINZENA
que, en principi, anaven sota l'escenari, al
nat. La varietat de punts de vista, entrades
nou solar, deixant així lliure aquest espai per
de llum i complexitat espacial que dóna
a possibles usos escènics; es va preveure un
aquesta disposició de plans i obertures és
espai per al fossar d'orquestra, que es rea-
d'una riquesa normalment reservada a edifi-
litzarà en una etapa posterior, i es va ins-
cis de molta major dimensió.
tal·lar tota la maquinària de la caixa escèni-
La forma com s'han construït els nivells
ca: enreixats, contrapesos, teler, ponts, etc.
també és particular, ja que les llums de dues
Una c o n s t r u c c i ó m o l t particular
tics. En les zones més sol·licitades, els for-
de les crugies són majors que les dels pòr-
Els espats o, més ben dit, l'únic espai
jats es resolen amb bigues tauló prefabrica-
continu, fluid i complex que forma el vestí-
des, i llosa massissa sobre encofrat perdut
bul, els foyer5. el nucli principal de comuni-
de tauler laminat de fusta que. a la mateixa
cacions verticals, la sala d'actes i les oficines
vegada, dóna l'acabat inferior del sostre. En
de la Regidoria, esta construït d'una forma
les altres, es resolen amb lloses alveolars
molt especial. Ei concepte estructural és el
recolzades en els pòrtics de formigó armat in
mateix que en l'amfiteatre: situar els suports
situ. En quasi tots els sostres, les lloses es
a les mitgeres. amb una estructura de pilars
separaren uns 15cm per allotjar-hi entremig
autònoma i, en comptes de la llosa del tea-
l'enllumenat fluorescent; només la capa de
tre, tres pòrtics d'una sola llum, amb jàsse-
compressió dóna continuïtat al forjat. En
res de cantell que deixen tot l'espai interior
aquest cas, si que hi ha un paviment dife-
lliure. En aquest espai, cada pis o nivell es
renciat de terratzo, que s'acaba abans que
disposa de forma diferent. En tots, la crugia
les Noses, de manera que el cantell d'a-
central s'enretira de la mitgera per deixar un
questes no agafa tant gruix. També l'escala
llueman lineal que dóna llum natura! fins a
està feta de graons de terratzo. armat, sobre una estructura O'acer. Aquest tipus de cons-
l'entrada de la sala. El primer nivell no arriba a façana i deixa
trucció i el tancament que l'envolta, que en
un ampli doble espai en el vestíbul. El segon
molta superfícte és de vidre, donen molta
nivell, en canvi, ocupa l'espai del vestíbul,
lleugeresa a l'escala.
però no una franja intermèdia, sobre el voladís de tres metres i mig de
l'anterior.
U
sala del teatre
Ambdues parts de la planta s'uneixen només
La lleugeresa, transparència i coherèn-
per una passera en la part central. Per últim,
cia constructiva d'aquesta zona contrasta
la coberta de la pnmera crugia. tocant a la
amb la rigidesa i els petits problemes fun-
plaça, s'aixeca més que les altres, i ofereix
cionals que presenta la sala del teatre. Es
així la possibilitat d'obrir un llueman en l'o-
aqui on votdna que es recordés el que he dit
nentaoo oposada a l'anteriorment menció-
al començament de l'article. L'entrada per
un lateral, que va originar el desplaçament
que ja li agradaria veure toies les "vedats"
de les butaques cap enrere perdent-se pro-
de l'arquitectura mundial fent aquest tipus
ximitat entre actors i espectadors, els petits
d'edificis, a veure com se'n sortirien...
problemes d'audició en alguns llocs de la platea, els bonys de l'escala d'emergència i de l'accés a l'escenari i, en general, l'ata-
Una sensació agradable d'honestedat constructiva
peïment de (uncions que s'hi detecten són
Per últim, és d'agrair la sinceritat cons-
problemes derivats d'una manca d'espai, ja
tructiva d'aquest edifici, a pesar que els mit-
que quan els projectistes han tingut espai
jans econòmics de què es disposava no eren
de sobres -és a dir, en la resta de l'edifici-, aquests problemes no apareixen. I la manca d'espai, recordem-ho era
conseqüència
d"ecta de les preexistències.
elevats. No sé si els qui van a veure una actuació o a escoltar un concert, els espectadors i usuaris, en resum, se n'adonen que no estan trepitjant un terratzo sinó la matei-
No voldria donar la sensació que es jus-
xa llosa estructural, o que els muntants de
V i q u e n les disfuncions només per la manca
l'escala s'han dissenyat de manera que totes
a'espai. De bona arquitectura, se'n pot fer
les peces de graó i de replà fossin iguals i no
en totes les escales i volums, però no es
se n'hagués de tallar cap. o que s'ha intentat
menys cert que com més petit sigui l'espai
incorporar-hi nombroses solucions de prefa-
a la nostra disposició més sensible i vulne-
bricació que resolguessin fins i tot el tema
rable serà a qualsevol modificació o intro-
d'acabats. Jo suposo que no ho constaten
missió. En un edifici de grans dimensions es
específicament, però que sí que ho poden
pot absorbir sense gaires traumes un imprevist d'obfa o una funció desaparellada. Amb una mica d'habilitat, aviat queda dissimula-
notar, com una sensació agradable, d'honestedat, en entrar a l'edifici. En tot cas jo, com a tècnic, ho aprecio i ho reivindico.
da. En canvi, en poc espai, qualsevol error o necessitat no prevista prèviament resta sempre en evidència. En el mateix sentit, oscar Tusquets comenta sovint en els seus escrits
Josep (Mm
que el programa més difícil de resoldre z~-
Arquitecte inkrmabttOapatxn.
un arquitecte és el de l'habitatge soca,
f£
SEGONA QUINZENA SI
Secció constructiva façana Santa Margarida EHrecs oi forquilU fle ccrjüuà amb d ta)» de pUautt tWeWírs Plaques armoürs de artell 30 cm Xapi de compressi de 5 on amb arma! M J W » (atnart Fomigrj <K pendents «ne fornico ntugef d'argila apandidi * densdat 500600 tpm' Membrana de 1 JO * " > - de pes '
Iran de ptm d ' m H m
de CMtnj unUM no rtgenent ItwM). t o l t a * » no aJhenb
Wtlament w * ptiquei de pol«tirt earofl de * n a « rnímmi 35 ktfm' de 50 ran de puo pnturaJe ps enou. col loud) w n e tútw fcjtul
amb upa de prottcol de p i M d e n u d í l f i i B ^ m m * dilnttre tnt t ctJnuttr i tac» rj l ç * l j deb rantx pemnetrali (pua
u
cm mirwtti IJÇÍ de «ne per j u lamxtf de p e n i
Aliment « * pbquts de polwtirt B a n * de d e m u minimí 35 kgrrí de 20 mm de pua. prturadn per m a i . c d - b o b K t e p r a l«tK*l ABUo»flt «nb pbqua de poleart tdruB *
1
deraiUI tnkwnt 35 kgta de 20 mm de puu prepndes per treta, ctf beals setn pmai
(i de 10 mm «titmcmon us uinaL to
Esbcfls a base d"omegies gVaanfcades 4 0 • 40 i 40 i 40 mra amb a r -
na metàl·lic* de 5 mm. segons « t o é . rol -locadj «bans que les p n t s i taienes metü Kjues per nguürrtaciò de ta jaoera i c i w t f i n bona areOa per reCn ta hoteni metàl·lica
rustena meulrlica Q tcer £itanit£it tipiA jtrisen imb perlib estàndards dí 50 mm amü trencament de ponl Uiiiuc VOre dotJí 1IS>B •cimal'l" 1 0 . 10 • 8 mm
Cèrcol de remat kj0. plagues ahmlars de Canlefl 35 an i ampladj lanaWe. segcns detall esímdui
p p íetstm pertul de tauWl contrapUcjl Cèrcol metil-k 9000 1400 » 10 mm. sepms acció FusJenj m t ü H a gUMMnda Upuj -pertns*- 50 mm
26.
VOrt ixnrar 10 » 10 mm «mb b u l ral d'oi» de pro de 30 to AflUment terme potaUí apnX de densrttt ml
na 20 Ktfm" de 50 mm de gvtt amb cantem c e n n Q per m
P m l d e l 5 a i i . n o t f t n c H n l . d e M m 2 9 i l 4 i !0cm per f t w í » . proa amb nwW mul 1:2:10 Engun*! mestntal sucre parament m c a l mtera. jme pju TG. acabat enllult amb pm ïF. mebs PP f n s t e s i angles rectes ArreUsut de mer» mm de cmoK bltnc. ctlc i sern Oe mvtrt. «nb pvnemxit i d e a » amb 250K#m' de c n t n t «mb una propooJ en
H SEGO»** QUMZ£' i * SFTEHBM 2001
Caràcter polivalent L
J obra comprèn, per un costat, el condicionament del Teatre
Municipal i, per un altre, la construcció
d'una edificació adjacent que conté el vestíbul d'accés a la sala, uns espais d'exposició, una zona d'ús administratiu destinat a la Regidoria de Cultura, i una sala de conferències. Aquesta circumstància de diversitat de funcions fa que el resultat de la intervenció sigui la consecució d'un equipament municipal de caràcter polivalent situat al bell mig de la població. És un edifici que, al marge de les activitats programades, funciona diàriament, ja que hi ha una part de les oficines municipals. I precisament aquesta
combinació
d'usos ha estat, potser, l'encert de la proposta des bel punt de vista de benefici per al municipi. És a dir. aquest encaix i polivalència dóna força a l'equipament, ja que en rendibilitza l'ús i el fa present en la quotidiamtat de la vida ciutadana. A més, la solució projectada permet el funcionament
independent o simultani, si
s'escau, dels diferents espais que el componen, de manera que les activitats que s'hi programen no s'interfereixen entre si, sinó que, en canvi, el fet de compartir la ubicació fa que l'equipament esdevingui un punt de trobada, divulgació i ressonància d'aquestes activitats. Sorprèn el procediment de contractació, que ha consistit en un concurs en el qual l'equip de projecte es presentava con-
havien fet intervencions en fases anteriors i
juntament amb la constructora i l'oferta pre-
ara, finalment, s'abordava en la seva globa-
ments de terres, pel fet que la part d'edifi-
el 2 5 % correspon a equipament del tea-
sentada comprenia tant l'elaboració del pro-
litat, adaptant-se, no obstant, a la configu-
cació corresponent al teatre ja estava cons-
tre (que equival a 3 1 . 9 0 0 PTA/m-')
jecte com la construcció de l'obra. Aquest
ració ja preexistent. En destaca aquí l'amfi-
truïda i, a la part de nova execució, els fona-
sistema comporta certs aspectes delicats, ja
Destaca la poca incidència del movi-
equival a 3 2 . 1 0 0 PTA'm-)
teatre de nova construcció, conformat amb
ments són just sota el nivell de planta baixa,
Dit d'una altra manera, ei cost de cons-
que tant els autors del projecte com la cons-
una biga esglaonada de gran llum, de costat
amb sabates superficials. Sí que s'observa,
trucció sense tenir en compte la dotació en
tructora han de fer la seva feina tenint en
a costat de la sala. la qual es deixa acabada
en canvi, una notable quantitat pel que fa
equipament, és a dir. obra més instal·lacions,
compte l'altra part, i participant, alhora,
amb el formigó vist remolínat que actuarà
als enderrocs. L'import de l'estructura queda
seria de 97.600 PTA/m : .
d'un mateix objectiu. Tanmateix, a la vista
directament de paviment. El nou amfiteatre
diluït pel fet d'aplicar la ràtio sobre la super-
dels resultats, sembla que la fórmula ha
ha permès ampliar substancialment ia capa-
fície total, tant la reformada com la de nova
estat vàlida en el sentit que ha resolt la rea-
citat de la sala que aconsegueix un atura-
planta. El mateix passa amb els capítols de
lització efectiva de la remodelació i condi-
ment de 5 3 9 places: 3 5 7 a platea, i 182 a
façanes í cobertes, ja que només comprenen
cionament del teatre que ja s'havia iniciat
l'amfiteatre.
la façana vers la plaça, el primer, i la nova
en fases anteriors.
coberta, el segon.
En relació amb el projecte, cal destacar
Anàlisi econòmica
la solució aportada per a ía nova part d'edi-
Pel que fa a l'anàlisi de les ràtios, s'ha
Un darrer aspecte a assenyalar és la incidència dels addicionals, els quals representen un 1 6 % d'increment sobre el pressupost inicial. Això es deu en part a les característiques pròpies de les obres de reforma i, en part, al fet d'incorporar certes millores, complements i correccions al llarg
El quadre resum de cost de l'obra s'ha
de tenir en compte que es troben afectades
de l'obra, comptant, en aquest cas, amb la
ficació que allotja els usos esmentats i que
de llegir tenint en compte que correspon al
per la repercussió important de l'equipa-
disposició de l'Ajuntament per aconseguir
té façana a la plaça. Els trets més significa-
l'objectiu final.
conjunt de l'obra, és a dir. tant a la part d'o-
ment escènic sobre l'import de l'obra. Si
tius de la intervenció són l'encaix entre els
bra
de reforma.
agrupem en grans apartats els imports
diferents usos i circulacions,
l'austeritat
S'acompanya d'un quadre de Superfícies on
reflectits en el quadre, la dada més signifi-
dels tractaments i la singularitat en la com-
es detalla quina és la part d'obra de nova
cativa és potser la manera com resulta el
posició dels espais resultants i el joc amb
construcció (que representa un 6 3 % de la
repartiment de la inversió:
les obertures a l'exterior perquè permetin
superfície construïda total}, i quina és la
-
l'entrada de llum natural.
part d'obra de reforma (que representa un
6 5 . 5 0 0 PTA/m-)
37%).
el 2 5 % correspon a instal·lacions (q^e
En el condicionament del teatre, ja s'hi
nova
com a la part
el 5 0 % correspon a obra (que equival a
t$
LTnfooTuthi SEGONA Q U I N Z E -
TEATRE MUNICIPAL DE PALAFRUGELL. Quadre de superfícies construïdes en i Superfície reformada Planta soterrani
Superfície nova construcció
Superfície total construïda
315.50
Escala Superfície distribució Instal·lacions Estació transformadora Planta baina
176.46 58.97
310,90 Escala principal Escala
15.28 Foyer nivell inferior Platea
Camerinos
120,84 117.64 334,01 29,18 40.08
Escala posterior
Escala principal
152.31
68,17 Escala posterior Escala principal Oficines Regidoria Cultura
81,45
Sala d'actes annexa Escala posterior Cabina de control Resum total d'obra
TEATRE MUNICIPAL OE PALAFRUGELL. Quadre resum de pressupost Capítols
Enderrocs Moviments de terres ístnjctura de formigó Estructura metàl·lica 3 aviments Tancaments interiors ïevestiments interiors 'intura ;els rasos : ustena de fusta : ustena metàl·lica : ustena d'acer : usteria d'alumini Vidres Mobiliari Shunts (arxa vertical d'evacuació Xarxa horitzontal d'evacuació -açanes :obertes Equipament escènic Sonorització Climatització electricitat escenari i posterior -lectricitat i il·luminació ~ontraincendis •ontanena i sanitaris Seguretat Transport vertical Estació transformadora Aiudes Equipament cinema No previst en projecte Total
i
milers ptes.
ptes/m*
13.519.36 8.507.73
10.894.37 1.576.42 29.841.21 11.607.87 16.142.18 5.418.68 7.970.38 3.669.96 5.843.47 5-944.26 9-304.67 8.061.19 2.512.28 5.322.83 19.357.80 147.51 504.25 763.23 3-201.88 3.996.43 36.347.15 5.605.29 31.294,60 12.000.12 20.817.44 3.234.88 5.380.92 1.012,11 8.096.89 2.852.86 3.759.06 13.519.36 8.507.73
4.640 671 12.711 4.944 6.876 2.308 3.395 1.563 2.489 2.532 3.963 3.434 1.070 2.267 8.245 63 215 325 1.364 1.702 15.482 2.388 13.330 5.111 8.867 1.378 2.292 431 3.449 1.215 1.601 5.758 3624
3.58 0.52 9.80 3.81 5.30 1.78 2.62 1.21 1.92 1.95 3.06 2.65 0.83 1,75 6,36 0.05 0.17 0.25 1.05 1.31 11.94 1.84 10.28 3.94 6.84 1.06 1.77 0.33 2.66 0.94 1.23 4,44 2.79
65.476.50 9.474.50 179.349.27 69.764.67 97.016.44 32.566.92 47.902.96 22.056.89 35.119,94 35.725.73 55.922,17 48.448.75 15.099.12 31.990.86 116.342.72 886.54 3.030.57 4.587,08 19.243.68 24.019.03 218.450.78 33.688.47 188.084.35 72.122.20 125.115.35 19.442,00 32.339.97 6.082.91 48.663,28 17.146.03 22.592.42 81.252.99 51.132.49
27.89 4.04 76.39 29.72 41,32 13.87 20.40 9,39 14.96 15.22 23.82 20,64 6,43 13.63 49.56 0.38 1,29 1,95 8,20 10,23 93.05 14.35 80.11 30,72 53,29 8,28 13,77 2,59 20.73 7,30 9.62 34.61 21.78
42.712.69
304.509.27
129.704
100.00
1.830.137
779.53
Projecte
Addicionals
7.244.37 702.10 25.843.63 9.038.42 16.021.84 4.556.07 6.590.64 3.444.58 5.163.29 5.034.26 8.933.92 8.061.19 1.513.39 3.284.68 19.357.80 147.51 504.25 630.64 3.051.59 2.609.22 36 347,15 5 605.29 31.294,60 12.000.12 20.713.47 3.234.88 5.146,80 1.012.11 8.096.89 2.852.86 3.759.06
3.650.01 874.33 3.997.58 2.569.45 120,34 862.61 1.379.74 225.38 680.18 910,01 370.75
261.796.58
998.90 2.038.16
132.58 150.29 1.387.21
103.97 234,12
\ tt-4--
TEATRE MU
Dinamitzador de la vida cultural l r \ avant la inauguració d'un
consideràvem primordial i necessari: la nos-
cada cap de setmana (que la sala del teatre
fica estable, una oferta de congressos al
iL y
equipament cultural de les caracte-
tra estratègia es basava sobretot en aquests
no està ocupada). Les Joventuts Musicals de
Girona Convention
rístiques del Teatre Municipal de Palafrugell
premissa. Cal que diàriament, la gent entri i
la vila han pogut passar de concerts pura-
artístiques regulars, conferències de tota
(TMP). en una població de 18.000 habi-
Bureau. exposicions
surti del TMP: a demanar informació, a com-
ment de cambra a formats més grans. La
mena. cursos puntuals de la UdG, mostres
tants, es corre el perill que després d'una
prar entrades, a fer gestions administratives
Xarxa (dedicada a espectacles
infantils)
de dansa aeròbica, etc. I a partir d'aquest
inauguració sonada i fins i tot un punt
relacionades amb l'Àrea de Cultura, amb el
omple cada espectacle, des de sempre, però
estiu, atesa la ubicació central de l'edifici
excessiva es caigui en una solemne i man-
Gabinet de Premsa o amb l'Oficina de
si bé abans l'aforament de la sala on ho
dms l'estructura urbana de Palafrugell, el
drosa lassitud. Vam posar tots els mitjans
Català {també integrada a les oficines de l'e-
feien era de 250 persones, ara tenen entre
vestíbul del TMP comptarà amb un servei
per tal que el futur prengués més importàn-
difici), etc.
400 i 450 espectadors en cada sessió que
d'informació cultural obert matins i tardes
programen.
durant tota la setmana, amb la qual cosa, la
cia que no el present.
Sabíem H així ha estat- que el TMP
Des del punt de vista de la gestió cultu-
esdevindria capital per a la dinamització de
Si una de les estratègies era ubicar l'À-
nostra pretensió de convertir l'equipament
ral de l'edifici, teníem clar que volíem inte-
la nostra vila. I amb això vull dir que l'Àrea
rea de Cultura a l'edifict. les altres dues pas-
amb un dels eixos centrals de la nostra vida
grar al teatre les dependències municipals
de Cultura municipal ha ampliat la seva pro-
saven per tenir un aforament que pogués
civil haurà fet un pas més.
de l'A/ea de Cultura, ja que consideràvem
gramació teatral a espectacles de major for-
rendibilitzar els catxets dels espectacles i
primordial que l'equipament tingués un ús
mat i amb una assiduïtat més regular; i que
una polivalència funcional que permetés la
diari, la qual cosa no podíem assolir només
les entitats han tingut al seu abast una eina
diversificació de l'oferta. És en aquest sen-
amb la programació teatral -que habitual-
amb la qual poden millorar les seves progra-
tit, el de la polivalència, que en els seus dos
ment té lloc durant els caps de setmana.
macions. Per exemple, el Cme-club Garbí ha
anys de funcionament, el TMP ha aconse-
Apropar el TMP a la població era allò que
pogut reinicíar la seva tasca fent cinema
guit imposar una programació cinematogrà-
à de Cultura de Palafrugell
Construïm espais amb prefabricats de qualitat.
&
Un programa poc convencional ||
7 objecte del projecte era
S'han realitzat in situ. la grada de l'amfiteatre (amb una llum variable d'entre 16/17 m), els murs Que la suporten, les jàsseres principals dels pòrtics que defineixen les crugies i els elements de suport vertical. Els elements prefabricats de formigó han aparegut en forma de biga-tauló, cobrint les zones de trobada pública del Teatre, com ara els sostres del vestíbul-rampa i del foyer. Les bigues-tauló, es componen d'una ala inferior prefabricada (40x15 cm amb unes armadures sortints pef aconseguir la lligada amb el nou formigó), i una ala superior que s'acabarà m situ, i quedarà embeguda dins la llosa de formigó que unifica tot el sostre. Aquestes bigues-tauló separades 1.10 m, aguanten supenorment un encofrat perdut per la llosa, a base de taulells contraplacats, hidròfugs i envermssats d'okumé de 2 cm, que dona l'acabat final.
! I H l'execució de la tercera i última fase del Teatre Municipal de Palafrugell, del qual és propietari i promotor l'Ajuntament. L'encàrrec va ser fruit d'un concurs organitzat per aquest, les bases del qual demanaven la intervenció d'un equip tècnic amb una empresa constructora que garantís la construcció del projecte elaborat conjuntament, de manera que es pogués procedir a la seva immediata execució un cop es fallés el resultat del concurs. L'edifici està ubicat en una finca que comunica dos carrers, i comparteix mitgera amb el Cercle Mercantil, situat al carrer de Santa Margarida, amb façana a la plaça Nova. Geométricament. la planta està formada per dos cossos aproximadament regulars, de dimensions i proporcions diferents, relacionant-se de manera que els cantons llargs d'ambdós, resten perpendiculars. Paradoxalment, la disposició i posició de l'edifici respecte a l'exterior, fa que siguin inversament proporcionals a les necessitats de relació amb l'exterior amb les possibilitats reals, resultant un conjunt amb una elevada superfície interior sense possibilitat de relació exterior llevat d'un pati compartit amb el Mercantil. nucli de comunicació vertical, que ha estat pensat per donar suport tant al teatre com Abans de la intervenció, l'edifici prel'accés independent a la Regidoria. Així, des sentava un estat on es barrejaven i superposaven les últimes actuacions realitzades de del vestíbul es pot accedir directament a través de la rampa a la platea, o bé a través del les anteriors (ases amb les de l'edifici originucli, pujar als nivells superiors. nal, dificultant una idea global tant d'àmbit espacial com constructiu. A la proposta s'ha tingut com a referents bàsics e! màxim aproDistribució dels espais titament del Teatre quant a usos, una defiLa planta primera, a banda dels elenició dels espais nítida, austera i clara, i, pel ments que es van repetint en cada planta que fa a la sala, una aforament màxim, din- com ara el nucli vertical de comunicació i tre d'unes condicions drgnes de confort. els serveis, es dedica totalment a foyer de la Per un bon manteniment i rendibilitzaCió de l'edifici, es va proposar centrar-hi les activitats i d'ubor-hi la seu de la Regidora 3e Cultura, amb la qual cosa s'evita que i'edifid resti tancat en funció òel calendari d'actes que es proposin, esdevé un veritable dinanutzador de la vida cultural local, i es milloren de manera significativa les actuals instal·lactons que té la Regidona. El cos que es relaciona directament amb el carrer de Santa Margarida, es destina: la planta baixa. a vestíbul (que conté els servets de venda 3 entrades dins del cancell, informació al ajbhc i guarden**): lactes a ta platea, amb un espai en rampa que i l ç j ets nivells x wstftxjl i accés a platea; ets servets i ei
sala per als entreactes i pauses, amb un accés directe a la part inferior de l'amfiteatre. però també té un ús habitual com a sala d'exposicions. A la segona planta, s'hi disposen els servets de la Regidoria de Cultura, que ocupa la maia part de la superfície, una sala annexa d'actes i finalment, els espais de distribució i accés a l'entrada superar de l'amfiteatre. Mitjançant un pati generat per l'enretirada del cos de la Regidona respecte de la mitgera, es permet il·luminar i a la vegada ventilar de manera natural els despatxos, i provocar així una entrada de llum. que qualifica i il·lumina tangent a la mitgera. tant la zona de foyer de la planta primera com el vestíbul en pianta bacxa.
El cos que es relaciona directament amb el carrer de les Ànimes conté estrictament l'ús de teatre, de manera que. juntament amb la platea, es disposa d'un amfiteatre en forma de grada que aconsegueix generar un aforament molt superior al d'abans. Amb tot. l'aforament total del Teatre. sumant la platea (357 places) i l'amfiteatre (182 places), estarà en 539 places, a més de les places per a mmusvàlids a platea, que podrien arribar fins a 15. Finalment, els cos annex a l'escenari, de creació recent, es destina a camennos. dos de col·lectius en el nivell de pianta baixa, i dos col·lectius i un individual en el nivell de planta primera. A l'últim nrvelt, s'hi ubca una sala d'assaigs. Aprofitant el caràcter poc convencional del programa, s'ha volgut ordenar I edifici en crugtes fàcilment reconeuibtes t que donessin d ventabte caràcter de l'edifici, no havent de confiar aní en ets acabats posteriors. Així, ets tipus estructurats s'han escollit en funció de les llums a satvar. les dificultats constructives derivades de toca reforma d'un edifici existent i la seva presència fisca en cada Hoc. L'estructura ha estat realitzada en fornico armat tant m situ com prefabricat.
En altres zones, on cal també cobrir llums importants, s'ha optat per les lloses alveolars (25+10 / 30+5 cm) que presenten un molt bon acabat inferior i rapidesa d'execució. Gràcies a la disposició de separacions entre les plaques, tot i deixant passar la capa de compressió supenorment. s'ha aconseguit la ubicació de llums correguts encastats en el gruix de la placa, aconseguint així una integració de les instal·lacions amb el sostre i la desmaterialitzaaó de la VISIÓ de l'intradós del forjat. A la crugia de 6 m on es repeteixen en cada planta els serveis i es preveu l'existència de cels rasos. s'ha optat per un sostre convencional de biguetes semiresistents. de manera que sigui més fàcil la seva manipulació. L'estructura metàl·lica, per raons de normativa contra incendis, s'ha concentrat a la resoluCK) i estintoiament dels forats practicats a les parets gruixudes de maçoneria de l'edifici, en forma de cèrcols de piatines de 10 mm de l'amplada dels murs i de mides segons els forats, t reforços a base d'HEB200 a manera de llinda i suport d'aquesta, i a l'execució de l'escala principal formada per uns entompeus de 400x20 mm separats 1.20 m que salven una llum de fins a 12 m i suporten graons de ttrratzo armat. 9
- SETÏHBR£ 2001
Singularitats constructives ttwcdft In \tmm0e Tc
I
a realització d'aquest edi-
I L M fici. fase tercera i última de les '"Obres de reconstrucció d'un teatre a Palafrugell" va estar afectada per unes singularitats que van modificar-ne substancialment l'execució. Un projecte estructuralment complex però de realització fàcil es va transformar en un projecte de molt difícil execució. Els treballs
de desenrunament
van
començar a marcar la pauta. Maquinària petita. Camions petits. Els vials són estrets i la circulació, llevat de mesures extraordinàries, és difícil. La singularitat bàsica era un recurs que no es podia comprar. No n'hi ha al mercat. Aquest recurs és l'espai. La ubicació de l'obra al centre de la ciutat, les seves característiques, encaixonada entre edificis antics, la càvea i l'escenari amb les cobertes fetes, van ser factors condicionants en el cost i ef termini de les obres. Ei recurs "espai"
no estava disponible. I aquest
recurs va condicionar tota l'execució. Les dificultats d'accés a les obres van obligar a realitzar els treballs amb mitjans de poc volum. Els camions de màxima capacitat eren de 5 tones. L'accés de camions formigonera s'havia de fer en coordinació
per qüestions de grua mòbil que calia per
amb la Guàrdia Urbana, ja que els vials
realitzar-lo. La poca amplada de la zona
d'accés no permetien la seva entrada, tret
d'accés
que es realitzés part del trajecte en direcció
Finalment, es va optar per col·locar una grua
prohibida. Les descàrregues
no en permetia la
implantació.
d'elements
torre de poca potència a l'exterior de l'obra,
estructurals pesants. bigues en T o plaques
ja que els treballs de muntatge de l'estruc-
alveolars de longituds entre 9 i 12 m reque-
tura, a causa del pes dels elements prefa-
rien estudis especials. A les dificultats d'ac-
bricats, s'havien de fer amb mòbil. Els tre-
cés, s'hi unien les corresponents a la implan-
balls de fonamentació es van desenvolupar
tació d'una grua en obra. Per al muntatge a
normalment. Sabates, recalçament en murs
t'íntenor de la sala s'hauria hagut de des-
existents i que servien de suport a nous ele-
muntar part de la coberta, i no era factible
ments estructurals, són elements de lenta i acurada execució. L'obertura de forats va ser més complicada, ja que va suposar generar estintolaments i recalçaments
en murs de
pedra, maó i morter barrejat, formant una curiosa maçoneria de difícil denominació i no excessiva estabilitat. Per fer l'obertura de l'entrada a la sala de butaques, en un dels murs. amb més de vuit metres d'altura i 60 de gruix, s'hi va obrir un forat de més de cinc metres de longitud, es van utilitzar els sostres construïts a les plantes superiors com a travament horitzontal. I en aquesta fase, els sostres encara apuntalats i encastats al mur es van utilitzar. junt amb els seus apuntalaments, per descarregar el pes del mur damunt del terra i poder realitzar els recalçaments i obertures de forats sense cap càrrega sobre d'aquest i. pràcticament, sense cost, ja que només va caler un petit reforç al sostre per resoldre aquest estat intermedi de càrregues.
LTnfcrmtóu SEGON- v v '^XMA SFTtMBM 2001
La resta de l'obra va ser simple. Qüestions de planificació i ordre. Atès que, com ja s'ha comentat, els elements estructurals prefabricats no es podien muntar amb grua fixa degut al seu pes, es va utilitzar una grua mòbil. Per problemes d'accés, es va limitar a una grua de 70/90 tones, ja que no n'hi entrava cap de més grossa, i això va motivar que la fabricació i muntatge dels elements hagués de ser analitzat amb molts detalls. Les conclusions van ser clares. L'ordre d'arribada dels elements i defs seu muntatge va haver de ser grafiat per evitar interferències entre els elements muntats i el braç de la grua, i es van haver de muntar alhora els elements de les plantes 2* i 3 l perquè el braç de la grua abastés tota la col·locació sense topar amb els sostres de la planta segona. Lògicament, es va treballar en coordinació amb l'Ajuntament, atès que sense la seva col·laboració no hauria estat possible la realització dels treballs. Va caldre ocupar zones de vianants i realitzar talls de trànsit en diverses ocasions.
Un procés d'obra complex
atesos els elements d'elevació, no permetia
màquines elevadores tipus girafa.
amb pluja o vent. etc. Adequació d'accessos, el principal amb variacions de cota al
A la sala principal hi va haver problemes
realitzar peces prefabricades en el terra per
Com en moltes obres, van sorgir varia-
semblants. Manca d'accés i d'espai (cal fer
ubicar-tes posteriorment a la seva situació
cions, realment millores en la qualitat d'ús
constar que la coberta s'havia fet en una
definitiva. Es va optar per un encofrat grada
de l'edifici, sol·licitades per la propietat o la
Malgrat tot, l'objectiu d'inauguració del
fase anterior i no es modificava en aquesta
a grada, començant per la part superior i
direcció facultativa tant en elements nous
teatre es va aconseguir tal com estava pre-
reforma). Com a element d'elevació de
realitzar junts de formigonat amb arestes no
com en Qualitats, que motivaren petits can-
vist. A pesar de les dificultats. Però també,
materials, per als treballs d'encofrat i formi-
visibles. Per raons de longitud de la grua, els
vis en el projecte i van condicionar els ter-
i aquest factor va ser molt important, per
gonat de murs i lloses interiors, es va utilit-
treballs de cmtrat s'havien de fer cada dia.
minis d'entrega. Modificacions en sales
l'esperit de col·laboració obtingut entre la
zar una tractora amb ploma incorporada que
|a que ens trobàvem amb el mateix cas que
d exposicions. Adequació de la sala de tea-
propietat, la direcció facultativa t l'empresa
podia accedir a l'interior pel carrer de les
en els elements estructurals de l'edifici.
tre per a cinema, amb les variacions per a
adjudicatària de les obres.
Animes. Les grades de l'amfiteatre estan
Dins de l'escenari, l'elevació de l'es-
recolzades sobre uns murs de formigó vist.
tructura d'enreixats contra enreixats, va Sig-
Atès que la sabata és excèntrica, hi ha unes
cabina de projecció
carrer Santa Margarida.
9
i elements sonors.
L'estudi acústic, per a insonoritzacò del
mficar una prova d'enginy en no poder uti-
parament de la mitgera amb la sala d'actua-
bigues que travants que uneixen els dos
litzar grues de muntatge, per (es raons
cions de La Fraternal, ens va obligar a un
murs de suport interiorment.
comentades anteriorment, havent d'elevar
revestiment no previst També la poca fat*-
Les característiques de les grades esca-
tota una estructura a 12 metres d'aftura. així
irtat dels murs de maçoneria existents, per
lonades Oe l'amfiteatre, formigó vtst per la
com el muntatge a la sala de la passarel·la
ancorar-hi les passarei-tes de M>ai! de l'es-
cara mtenor de ía contrapetja central i pla
d'il-lum^naoó. de 17 metres de llum i 2
cenari, ens w obligar a p e ' ;
superior, no permetien un KvmiBonat conti-
metres de camell. Efc falsos sastres, la
ra de coberta, revestiment:
gu de tot. Ei pes de cada una de (es grades.
'i-iuminactó. et:., es van muntar amb
la caixa escènica, per evita- -•
I
FWKISCO Jfím Armà
ESPECIAL PREVENCIÓ
A SETEMBRE WOI
I ASSEGURANCES
ESPECIAL
Prevenció dels riscos La segona edició de Preventia reunirà a l'octubre els sectors implicats en la prevenció de riscos
B
arcelona acollirà del 8 a I'l 1 d'octubre Preventia 2 0 0 1 , l'únic
saló europeu que engloba tots els àmbits de la prevenció de riscos. En la segona edició. el certamen, que s'ubicarà en el Palau Firal i en el Palau de Congressos de Montjuïc, ocuparà una superfície de 15.000 metres quadrats, un 50% més que l'any anterior i s'espera la visita de més de 20.000 professionals. A Preventia estaran representats els sectors i activitats econòmiques relacionades amb els riscos laborals, prevenció i assistència sanitària, mediació d'assegurances i prestacions, seguretat patrimonial i informàtica i tecnologies de la seguretat i la prevenció. El certamen manté la mateixa estructura de la passada edició: un comitè organitzador encapçalat per Josep Cercós, vicepresident i portaveu de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, i tres comitès promotors per a cada un dels subsalons que abasta: Segurtec, presidit per Àngel Llobet, president del Consell de Col·legis d'Enginyers
Acte de presentació de Preventia 2001 presidit pel conseller de Treball de ia Generalitat, Uuís Franco
Industrials, que se
centrarà en els darrers avenços tecnològics
venció laboral i els serveis assistència Is.
de seguretat i prevenció de riscos. A aquest
èxits" i es planteja com a principal objectiu
relacionats amb la seguretat; Segurfórum,
Preventia 2001 comptarà entre la seva
esdeveniment s'afegirà el congrés FíreSafe,
implicar
dirigit per Ramon Buxeda, president del
oferta amb nombroses activitats comple-
que comptarà amb la presència de represen-
experts en la seva tasca de conscienciació,
mentàries com ara els Tallers d'Autoeducació
Col·legi
de
Mediadors
d'Assegurances
a empresaris, professionals
i
tants oficials de tots els països comunitaris i
per aixi promoure un canvi de mentalitat en
Titulats de Barcelona, que estarà enfocat a
i Mentalització sobre Prevenció per a joves i
l'assistència de més de 400 professionals
el conjunt dels ciutadans que converteixi la
l'intercanvi de coneixements, idees i nove-
diverses activitats paral·leles, entre les quals
del sector de la protecció contra el foc.
tats de les companyies asseguradores; i
destaca el II Fòrum de la Prevenció, que
En la seva segona cita, Preventia 2 0 0 1
Segurlabor. encapçalat per Josep Izquierdo,
aspira a convertit-se en una plataforma de
es presenta sota el lema "Noves idees. Nous
president
de
coneixement, una "universitat de les idees"
Mútues d'Accident de Treball (ACMAT), que
de la prevenció on participen els millors
abordarà aspectes relacionats amb la pre-
especialistes en el disseny de les estratègies
de
l'Associació
Catalana
Es necessiten professionals de la prevenció Un dels aspectes més des-
és que el percentatge d'empresaris que
tacats en ta passada edició de Preventia
han adoptat algun servei de prevenci;
va ser l'augment de la demanda i l'oferta
laboral és encara reduït. Al sector indus-
de professionals en prevenció laboral en
trial, l'àrea de seguretat en el treball és la
els diferents sectors segons va posar de
més implantada. Les àrees preventives
manifest un estudi fet per la Fundació
més demanades actualment són seguretat
Politècnica de Catalunya l'any 2000. Hi
en el treball, al capdavant, i seguit de
ha un gran desconeixement de la cultura
rrgonomia aplicada, higiene industrial i
i les accions preventives sobretot en les
psicosociologia aplicada.
empreses de menys de 50 treballadors, i
#
prevenció en un actiu, tant de les empreses com de la societat en general.
$
Organisme de Control Tècnic a la seva mida
t
Si encara no coneix aquest logotip, no coneix qui pot oferir-li les millors garanties en el control tècnic de la seva obra.
A LGAI-OCT estem molt a prop de vostè per oferir-li les millors garanties en el control tècnic de la seva obra. Posem a la seva disposició un tracte personalitzat d'alt nivell, que li proporciona un servei àgil i dinàmic perquè la
seva obra no s aturi mai, un assessorament continuat sobre el procés i un estudi d'ofertes individualitzat amb la millor relació qualitatpreu. Confiï en LGAI-OCT, l'Organisme de Control Tècnic a la seva mida.
Campus de la UAB - Apartat de Correus. 18 - 08193 Bellaterra - Tel. 93 567 20 00 - Fa> 93 567 20 01 - e-mail: 0ctei9ai.es - wwwlgii M
n SETEMMtE MOI
El Col·legi participarà en la segona edició de Preventia
Fitxa tècnica Denominació: • Preventia 2 0 0 1 Saló de ia Prevenció de Riscos
• SegurFónm. Fòrum Internacional de l'Assegurança
i
> SegurLabor Saló de la Prevenció Laboral
- SegurTec. Saló de la Tecnologia de la Seguretat
Dates: Del 8 a 1*11 d'octubre de 2 0 0 1 U b i c a c i ó : Barcelona. Palau Firal/Palau de Congressos de Montjuïc
À
JP7 I Col·legí participa en t'or-
fa en matèria de seguretat i salut en la cons-
feta dins del marc dels programes europeus
I ^ H gamtzació de Preventia com a membre
trucció. El programa de formació que du a
de formació i investigació com ara el projec-
del comitè promotor del Sa!ó de la Tecnologia
terme el Col·legi en col·laboració d'altres ins-
te Focus sobre formació, que pretén impulsar
de la Seguretat Segurtec. subsaló que està
titucions universitàries, empresarials i de
la formació en seguretat i salut en la cons-
centrat en els últims avenços tecnològics
l'Administració, que ha estat potenciat i
trucció i facilitar el desenvolupament de la
relacionats amb la seguretat. A més, ei
incrementat en els darrers anys, centrarà l'o-
nova funció de coordinador de seguretat en
Col·legi hi serà present a Preventia amb un
ferta del Col·legi com ja ho va fer a l'edició
tots els països de la Unió Europea.
estand institucional on mostrarà la tasca que
anterior (en la foto). També mostrarà fa feina
f
È
Horari: De 10.00 a 2 0 . 0 0 hores Caràcter: Exclusivament professional Periodicitat: Biennal (a partir del 2001)
1' Convocatòria: 2000 Edició actual: Segona Superfície: 15.000 m : Sectors: • Riscos laborals - Serveis assistencials - Assegurances - Disseny i enginyeria • Materials de construcció - Seguretat personal - Sistemes contra incendis
Seguretat contra incendis
- Seguretat informàtica - Tecnologia de la seguretat
Organitza: Fira de Barcelona
| | I n dels sectors amb major \ ^ J
representació a Preventia
2001
serà el relacionat amb la seguretat contraincendis
i, especialment,
aquelles
empreses dedicades a la producció i comercialització de material antnncendis. La mostra coincidirà amb la celebració, en el marc de Preventia. de la segona trobada Fire Safe Europe que reunirà els caps de bombers i els responsables de material antiincendi de bona part dels països de la Unió Europea.
9
Més informació: Els professionals que vulguin tenir més informació sobre la segona edició de la fira Preventia poden consultar la pagina web www.preventia.onj on trobaran tota la informació actualitzada així com ei calendari complet d'activitats de tipus professional que es duran a terme durant els dies de celebració del saló. També poden demanar informació a: Gabinet de Comunicació de Preventia 2 0 0 1 . Telèfon 9 3 4 12 73 05. A/e: jlopezdgrupoquarck.com.
IA CUANTOS PROYECTOS Y OBRAS PUEDE VD. RENUNCIAR POR( ENFERMEDAD O ACCIDENTE i
nto tíempo puede estar sin trabajar, sin que su economia i
se resienta.
in PROY,
i
sin Uuiv
ÍPROMISOS ECONÓMICOS imo lo afronta...;
Renta de hasta
l.SOO.OOO.Ptasalmes información en el telf. 93 240 23 72
V^A>igm)o<siA«QW7K7E5Tt<j*csotfi«c£mm EMcquacniAOriwcaH U P R C V I S I Ó N M U U W Q U M A O C S K U I O S . S X S t ^ O N LA MBHAOÓN Y ASBOKAMI&fTO DC Í T E M P O R A Í M ^ T ^ StN RECONOC0*&fTO MéDKO. CON LA BAJA/ALTA EX7ENDMM POR SU MIOPIO MÓMCO; YLA JTLAMQUOJDAD QUC l£ OFKECE UN StCUW COMPATWU CON OTimSíCVROSPMAIXXY DC LA StCUatMOSOCIAl CON COBBmM IN TOIXlnMUNOO. INFORMACIÓN
Y PLANES PERSONAUZADOS:
COLLEGI D APARELLADORS I AKQUITICTES TÈCNICS DE BARCELONA
Mill
la prev/sión mallorquina n mallorquina
de seguros, s.a. de se
BON PASTOR, S - 08021 BARCELONA - SICO. SCRVEI INTEGRAL A LA CONSTKUCCIÓ, 3' PLANTA-
T. 93 240 23 72 FAX 03 240 23 59 e-mail sico@cccorredors.com
SETEMBRE 2001
Assegurances de la construcció
| y \ mb l'entrada en vigor de la
indemnització, l'assegurador podrà exercitar
sa de danys permet accelerar la reparació o
ponsables. Aquesta assegurança actua a pri-
Llei d'Ordenació de l'Edificació (LOE)
les accions i els drets que corresponguessin
la indemnització de l'usuari perjudicat.
mer requeriment, sense cap altre requisit.
els promotors tenen l'obligació de contrac-
a l'assegurat front de les persones responsaAssegurança de caució
Responsabilitat civil
1 ^ ^
tar, en el cas d'edificis d'habitatges, una
bles del dany, fins al límit de la indemnitza-
pòlissa d'assegurança de danys per a cobrir
ció. La LOE estableix tres tipus d'assegu-
durant deu anys els danys per vicis o defec-
rança de danys:
tes que tinguin el seu origen o afectin tes
a)
Assegurança amb la qual l'assegurador
Assegurança mitjançant la qual l'asse-
s'obliga, en cas d'incompliment de! prenedor
gurador s'obliga, dins dels límits establerts
La que garanteix durant un a any des-
(promotor) de les seves obligacions legals o
en el contracte, a cobrir risc del naixement,
estructures dels edificis i que comprometin
prés de recepcionada l'obra, els danys
contractuals a indemnitzar l'assegurat (usua-
a càrrec de l'assegurat, de l'obligació d'in-
la seva estabilitat i resistència. Aquesta obli-
en els acabats.
ri), a títol de rescabalament o penalitat, els
demnitzar a un el tercer els danys i perjudi-
La que garanteix durant tres anys des-
danys patrimonials dins dels límits del con-
cis causats per un fet previst al contracte de
trueix un habitatges per a si mateix. La nova
prés de recepcionada l'obra els danys
tracte. El prenedor haurà de reemborsar i,
les conseqüències del qual en sigui civil-
fórmula de garantia que ha introduït la LOE
per vicis o defectes dels elements cons-
desprès, exercitar les accions contra els res-
ment responsable l'assegurat.
amb l'assegurança de danys, no obstant, no
tructius o de !es instal·lacions que afec-
gació afecta també al promotor que cons-
b)
elimina la necessitat de tots els agents de tenir coberta la seva responsabilitat civil.
tin a la seva habitabilitat. c)
La que garanteix durant deu anys, des-
Veiem a continuació els tipus d'assegurança
prés de recepcionada l'obra, els danys
d'una obra.
per vicis o defectes que tinguin el seu
Tot risc construcció Assegurança que contracta el constructor i que té per obiecte cobrir els danys a l'o-
®
Les garanties a la LOE
origen o afectin les estructures de l'edi-
El text anterior s'ha extret
sits per al reconeixement d'una oficina de
fici i que comprometin la seva estabili-
de Les garanties a la LOE un dels darrers
control tècnic (OCT), llistat d'OCT amb el
tat i resistència. Aquesta és obligatòria
títols de la col·lecció Documents a l'abast
nivell d'homologació i entitats assegurado-
per als edificis d'habitatges.
que edita el Col·legi. El document dóna
res que les accepten, etc.
bra mentre que aquesta es realitza i els pos-
resposta a totes les qüestions relaciona-
Document a l'abast. Núm. 27. Les
des amb les assegurances i garanties que
garanties a la LOE. Assegurances, oficines
va incorporar
de control tècnic, actes de replanteig i de
sibles danys a tercers. Generalment, aques-
L'assegurança de danys, que actua una
ta assegurança dóna una cobertura fins a un
vegada recepcionada l'obra, representa un
any després de finalitzada l'obra.
pagament a compte o prepagament. abans
l'Edificació a! nostre sector. A porta, a més
recepció d'obra. Preu: 1.160 PTA. Amb
de determinar les responsabilitats origen
a més, informació complementària per tal
disquet
dels danys. L'asseguradora,
una vegada
que el tècnic pugui facilitar el seu client la
Punts de venda ai Servei d'Informació
pagats els danys, té un termini de dos anys
màxima informació com ara esquemes de
(planta baixa), Gabinet Tècnic (cinquena
gurador s'obliga a indemnitzar e) dany sobre
per a repetir contra tots aquells que consi-
funcionament,
planta) i Delegacions. <£
la cosa assegurada amb el límit màxim de la
deri responsables dels danys o contra les
exemple de pòlissa d'assegurança, requi-
suma assegurada. Una vegada pagada la
seves asseguradores. En definitiva, la pòlis-
Assegurança de danys Assegurança mitjançant la qual l'asse-
la Llei d'Ordenació
preguntes
de
i respostes,
1.415
PTA (16% IVA inclòs).
Solvència
Càlid ad
Experiència Todos estos atributos se deben tener en cuenta a la hora de suscribir un seguro decenal para la edifícación, dada la duración exigible y la legislación vigente.
1F
Innovación Un ano después de la L.O.E. le presentamos h Garantia Tríenal un producto lotalnwntu nuu\ o v comptementario al Seguro Decenal de Danos de ASEFA. Once af\os con esfe seguro en Espana e inftnidad de promociones aseguradas avalan nuestra trayectoria y su seguridad.
Nuestra dedicación en exclusiva al sector de la constnjcción nos pennite poner a su servicio el asesoramiento y la experiència de profesionales muy cualificados, que estaran con Usted en todas las fases de la vida de la póliza de seguro. ASEFA es una companía que le garantiza la màxima solvència que requiere una garantia de este tipo. Nuestros productos han sido disenados para que todas las etapas del proceso constructivo se realicen en contianza: • Seguro Decenal de Dahos y Garantia Tríenal - Todo Riesgo Construcción • Responsabilidad Civil Construcción - Responsabilidad Civil Proíesional
^ .
Riesgos Financieros: - Aíianzamiento de Cant/dades Anticipada;- Fiúnzas ante la Administración
ASEFA wwM.a%e1a.es
Único grupo asegurador especialista en el sector de la Construcción
93 265 85 87
EMPRESES
Planas Prefabricats, qualitat certificada P
refabricats M. Planas, SA,
11 empresa que compta amb gran experiència en la producció d'elements prefabricats de formigó, ha obtingut la certificació ISO 9002. Aquest certificat demostra, una vegada més, l'exigència en la seguretat i el control dels processos de fabricació de tots els elements que componen un prefabricat de formigó.
Servei Integral a la Construcció Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
Planas Prefabricats proporciona les solucions a les necessitats de cada client. Gràcies a un equip tècnic altament qualificat i rigorosos controls de producció s'aconsegueixen uns productes de gran qualitat: pilars de seccions fins a 60 x 80 x 25 m de llargada, jàsseres de cantell variable pretesades, sostres amb plaques TT de fins a 20 m de llum, intecaps per a intereixos de fins a 12 m i tota classe d'elements prefabricats amb formigó. Amb tot han aconseguit gran eficàcia, des de l'estudi del projecte fins a la posada
en obra dels elements. La certificació ISO 9002 s'afegeix, doncs, al reconeixement aconseguit pels professionals del sector. # Planas Prefabricats Ctra. de Sils. s/n 17430 Sta. Coloma de Famere (Girona) Tel.: 972 84 34 67 • Fax: 972 84 36 44 planas@prefabricatsplanas.com
Autodesk Cadsolutions.expo/2001 Exposició, seminaris i CUrsos de formació gratuïts sobre software CAD / CAM / GIS Arquitectura i Construcció / Enginyeria Civil. Es presentaran totes les novetats del sector i la nova versió d'Autocad 2002.
Diagonal. Planta 10. C. Numància, 164168. Per consultar l'agenda i inscriure's truquin als telèfons: 932 97 00 50 i 932 97 04 88 o visitin la pàgina web on trobaran tota la informació detallada:
Es farà a Barcelona els dies 9 i 10, de 9.30 a 20 hores. Edificio Winterthur, Illa
www.datech.es
AsMtWMK* TM Mt< Construcció
ASEFA Resultats del l r semestre de l'any 2 0 0 1 Asstgunnc* d* prestació <k tcrvcis
P n l'exercici 200, ASEFA,
noves oficines: Càceres i València, amb l'objectiu d'oferir un servei més proper a corredors i clients. ASEFA. SA segueix sent l'únic grup assegurador especialista en el sector de la construcció, oferint assessorament i l'exDurant el primer semestre de 2 0 0 1 . periència de professionals altament qualificats. f£> ASEFA. SA va aconseguir un volum de pnmes de 2.501 milions de pessetes (15 milions d'euros), cosa que suposa un 54% ASEFA d'increment respecte al mateix període de Grup SMABTP l'any anterior. Claudio Coello, 73 * 28001 Madrid L'expansió territorial s'ha vist reflectida Tel.: 917 81 22 00 • Fax: 917 81 22 22 aquest semestre amb l'obertura de dues www.asefa.es
I L . SA, Seguros y Reaseguros, va obtenir una producció en primes i recàrrecs de 2.962 milions de pessetes (17,8 milions d'euros). cosa que va representar un increment del 51,74% respecte de la xifra de 1999.
AScmitas tens un producte pensat per a t u Des de fa m é s d e 4 0 anys Sanitas està treballant per
oferír-te l'assistència sanitària més completa, sempre amb l'objectiu de fer-te lo vida millor. Per a això, posem a lo teva disposició m é s d e 2 0 . 0 0 0
facultatius i 450 centres mèdics al nostre país amb els últims avenços tecnològics- Podràs contractar qualsevol dels nostres productes en condicions encaro més avantatjoses. Comprova-ho tu mateix.
A tots els membres del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Pertànyer oi Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona o través de SICO et permetrà contractar qualsevol dels nostres productes en condicions encara més avantatjoses. Comprova-ho tu mateix. Sanitas Multi és l'assegurança familiar d'assistència sanitària que millor s'adapta a les teves necessiïats. Podràs escollir el metge i el centre hospitalari concertat amb Sanitas que desitgis.
' Assegurança d'assistència en viatge, en qualsevol part del món. * Sense períodes de carència, excepte nou mesos per a ports i sis mesos per a lligadura de trompes i vasectomia. " Aquesta oferia és extensiva a cònjuge i fills, si desitges incloure'ls també a la pòlissa.
Prima única: 3 1 , 0 5 € / 5.155 ptes."/persona/mes Participació en el cost dels serveis: • 1 € / 1 66 ptes. per serveis d'alta freqüència • 1,5 € / 250 ptes. per Medicina General i Pediatria • 2,5 € / 416 ptes. per a la resta de serveis • Primes vàlides fins al 31/12/01 a les quols s'aplicaran els impostos legalment repercutibles.
sic<
Si pertanys al Col·legi Oficial d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona tens més motius que mai per contractar la teva pòlissa amb Sonitas. Truca ara al 93 240 23 72 o al 93 668 28 41 o adreço't al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics al carrer Bon Pastor, 5 3r pral. (Sr Sergi Sagrado i Sra. Sandra Correro)
SANITASl Por una vida mejor
MILLOREM LA SALUT LABORAL Ens satisfà participar en totes aquelles propostes dirigides a dinamitzar l'activitat preventiva a l'empresa. Per això, una vegada més, serem presents a la propera edició del Certamen PREVENTIA
Accidents Laborals Gestió integral Mitjans assistencials propis Diagnòstic i tractament mitjançant equips de darrera tecnologia Procediments quirúrgics avançats Tècniques rehabilitadores de primer ordre
Incapacitat Temporal (contingències comunes) Prestació econòmica Reducció en la demora de les proves diagnostiques Tractaments mèdics-quirúrgics, col·laborant amb l'autoritat sanitària Seguiment dels processos de baixa laboral Gestió de propostes d'alta mèdica i d'invalidesa permanent
Servei de Prevenció Acreditat Identificació de riscos i proposta de mesures correctores Planificació i control de la seguretat Plans d'emergència Formació a tots els nivells Vigilància de la Salut a càrrec d'experts en medicina del treball
midat mútua
S
Av. Diagonal, 394-398 Tels 93 457 72 00"-93 458 32 00 Fax 93207 5026 e-mail: info@midat-mutua.es 08037 BARCELONA
Juliín Romea, 8 Tel. 91 535 78 60 Fax 9153354 09 e-mail: md-inlo@midat-mulua.es 28003 MADRID
PI. Pintor Segrelles, 1 Esc. A Tel. 96 380 5300Fax 96 380 01 77 e-mail: vl-inlo@midat-mulua.es 46007 VALÈNCIA
Informació sanitària urgent
900 54 54 55