INF011001

| O

L •L EG I

D ' A P A R E L L A D O R S

I

A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

D E

B A R C E L O N A

U n nou Col·legi

ou entorn professional i social

L'edificació modera el ritme de creixement EI noticiari Primera fira de l'habitatge de Vic

Jornades sobre política municipal d'habitatge Punts de vista Un núvol immens Per Josep Olivé

TÍ4

Quadern central Medi ambient, salut i manteniment

Especial: Domòtica a l'entrada del nou mil·lenni

Tl7

I Palau de Congressos de Barcelona acollirà els dies 14 i 15 de novembfe les II Jornades sobre la política d'habitatge en l'àmbit local, organitzades per la Diputació de Barcelona. La nova estructura de la població, l'evolució del preu del sòl i dels habitatges i l'envelliment del parc inrrobilian són aiguns dels temes que es debatran, L'objectiu és contribuir a la reflexió col·lectiva sobre aquest tema transcendents.

El reportatge Construccions metàl·liques (i II)

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 2001 Preu = 2 €

|37

n*n

Cefflro de Inves&gaoón CEPSA Arquitectes: Jorge Miquelarena y Canós Barrot.

EL PANEL COMPOS1TE DE REFERÈNCIA PARA FACHADAS LIGERAS DE ALUMINIO. APLICACIONES: FACHADAS VENTI LA DAS, MUROS CORTINA, REVESTIMIENTOS INTERIORES, MARQUESINAS, BARANDILLAS DE BALCONES

Edlflcios Slngulares Instituto de Investigarien y Medio Ambiente. Premio FAD de Arquitectura 1999. Universidad de León. Arquitectes: Javier Fresneda y Javier Sanjuan.

Mlcroarquitectura Estaciones de Servicio REPSOL. Arquitecto: Str Norman Foster.

LLAMENOS DIRECTAMENTE, ESTAMOS EN BARCELONA Y EN MADRID

alusuisse espana, s.a. sede social Polígono Industrial El Pla Riera de Can Pahissa, 24 A 08750 Molins de Rei (Barcelona) Tel- 93 680 27 25 - Fax 93 680 07 43

alusuisse espana, s.a.

Paseo de la Castellana, 141 Edificio Cuzco IV 28046 Madrid Tel. 91 749 80 54 • Fax 91 570 71 99 E-mail: alusutsse.@alusuisse.es Consulte nuestra web: www.alusuisse.es

Arquitectura Interior Clínica de ortodòncia en Ueid Arquitecto: Ramon Puig.

EL

TEMA Unformadu PRIMEftA QU NZEIMA OCTUBRE 2001 '

Xavier Bardají, president del Col·legi "Assolir una fita és tan sols fer un pas més cap a la següent" El mes d'octubre del 2000 es va presentar a tots els

d'ordenació de l'edificació són diferents qüestions

FORMATIU entrevista el seu president, Xavier Bardají,

col·legiats el Pla de Futur Horitzó 2007, un pla que el

pròpies del moment que vivim a les quals cal donar

quan acabem de travessar l'equador del seu mandat.

Col·legi havia anat elaborant durant un any per inicia-

resposta des de la nostra professió. Ara fa dos anys, al

En el transcurs de l'entrevista, el telèfon mòbil d'a-

tiva de l'actual Junta de Govern i que permetrà dissen-

juny del 1999, aquesta nova junta de govern agafava

quest arquitecte tècnic sona diverses vegades per

yar el model d'institució que vol per al segle XXI. L'e-

les regnes de la nostra política col·legial per seguir

qüestions de feina que Bardají atén, ara amb inquie-

volució del sector i de l'exercici professional, les

amb una línia de renovació partint de la tradició

tud, ara amb més tranquil·litat. Finalment, la tarda que

noves tecnologies de la informació i la comunicació,

democràtica i de compromís social que ha caracterit-

ell s'havia pres lliure serà una tarda més de lluita. És

la conjuntura econòmica, l'entrada en vigor de la Llei

zat el Col·legi, des de ja fa més de trenta anys. L'IN-

la feina. Com tothom.

| f\

ra fa dos anys, ens rebíeu tot

\r\

just després d'haver guanyat les elec-

"La primera condició per adaptar-se a

dels actius més importants d'aquesta pro-

punt final sinó més aviat un pas cap a les

cíons a la presidència del Col·legi. Quan

qualsevol nova situació és tenir voluntat de

fessió. La inquietud constant per trobar

següents, una interessant sensació d'incon-

estem travessant l'equador del seu mandat,

fer-ho. Em sembla que la nostra professió

noves fórmules per a desenvolupar el nostre

formisme. No es pot generalitzar, és evi-

la primera pregunta és: com us hi trobeu?

ha estat sempre un exemple, en això. De

paper dins el procés constructiu, el senti-

dent, però podríem dir que hi ha com una

De president, vull dir.

"Per una banda, molt implicat. Aquesta feina enganxa i més en una entitat com la

bé el tren del futur?

fet, jo continuo pensant que aquest és un

ment que les fites assolides mai no són un

barreja d'humïütat ben entesa i d'un enorme sentit pràctic que fa que la nostra sigui una professió molt dinàmica. A més, vull dir

nostra on els qui ens han precedit han dei-

ben clar, que un dels grans objectius que

xat un llistó molt alt. Cal correspondre a

volem que guiï l'actuació del Col·legi ha de

aquesta herència i mirar de fixar nous horit-

ser el de potenciar, orientar i donar suport

zons per continuar sent un referent d'eficà-

al procés d'adaptació dels professionals als

cia i servei per al nostre col·lectiu. I per l'al-

camps emergents. I en això estem."

tra, buscant encara el just equilibri entre la dedicació al Col·legi i aquella que, lògica-

A finals del 2 0 0 0 vau presentar el Pla de

ment, s'ha de tenir a la feina t a ía família."

Futur del Col·legi anomenat Horitzó 2007 (H : f ). Un pla ambiciós tant pel que fa al

I la resta de l'equip de govern del Col·legi?

"Jo dina que no hi ha Hoc per la distin-

punt d'arribada - e l Col·legi com una associació voluntària de professionals de la

ció entre la feina dels uns i la dels altres.

Malgrat que de cara enfora té un major protagonisme el president, l'acció de govern és col·legiada, conjunta. A més, m'agradaria dir que la composició de la Junta, volgudament representativa de diferents sectors del nostre col·lectiu, ha permès aportar els matisos necessaris per fer molt més eftcieni la seva tasca."

Projectar la professió cap al futur. Aquest va ser un dels objectius bàsics que s'havia marcat la nova Junta. Parlem, óoncs, de la professió. Et mercat canvia, apareixen noves formes de contractació professional i noves demandes quant als perfils professionals, les noves tecnotoftes de la informació son aqui i ]a partem de la gestió professional or, Une. Creieu que la rwsïra professió encarrila

• • "Per a nosaltres el Pla de Futur és una eina essencial. Tant pel que representa com a element de reflexió del model de Col·legi, com pel fet d'haver-nos dotat d'una guia i una metodologia de treball que ens permet fixarnos, com no s'havia fet fins ara, uns objectius estratègics clars a assolir."

n,f4r-£ & /« O..•'.;*=

»• "Hi ha com una barreja d'humifitat ben entesa i d'un enorme sentit pràctic que fa que la nostra professió sigui molt dinàmica."

construcció- com en la manera en què s'hi ha d'arribar - l a professtonaJrtzacíó de la gestió c o í k g o l amb i'aòopcü de mètodes empresarials. Què s'ha fet i en quin punt e m trobem avui?

"Per a nosaltres el Pla de Futur és una ema essencial. Tant pel que representa com a element de reflexió del model de Col·legi, com pei (et d'haver-nos dotat d'una guia i una metodologia de treball que ens permet

manera, i sense cridar el mal temps, a mi

fixar-nos, com no s'havia fet fins ara, uns

em sembla que al nostre sector li convé un

objectius estratègics clars a assolir. En

cert assossegament que li permeti anar

aquest moment ens trobem en la fase de

introduint millores en el camp de la innova-

desenvolupament de les primeres accions

ció, la racionalització i la industrialització,

marcades pel Pla. Les accions s'han distri-

de què tant escàs va."

buït entre les diferents àrees del Col·legi, s'han perlodificat, s'han incorporat a! pres-

La LOE ha entrat en vigor. I el primer con-

supost i s'han plantejat els mecanismes de

flicte ha saltat entre les direccions faculta-

supervisió dels seus resultats. Paral·lela-

tives i els organismes de control tècnic que

ment s'han anat materialitzant els ajustos

actuen en nom de les companyies d'asse-

en l'organització de! Col·legi, com a pas

gurances. Penseu que és possible l'entesa?

necessari per afrontar el Pla. Ens havíem

"La veritat és que cal analitzar el feno-

proposat, i així ho estem fent, enfortir l'es-

men dels OCT amb deteniment i sense

tructura de fa institució dotant-la d'un orga-

molts dels prejudicis corporatius que enca-

nigrama més eficient i, sobretot, incorpo-

ra ens condicionen. Tant de temps i tanïa

rant un equip de direcció que potenciés

lluita per identificar els agents del procés

l'àmbit de gestió de! Col·legi."

constructiu i les asseguradores, i d'un sol cop ens han situat en nou context. EquivoCom percebrà el col·legiat que alguna cosa

cadament o no. per excés de precaució o

està canviant? 0 dit d'una altra manera,

per imperícía pròpia, han exigit una nova

quin benefici pot esperar d'aquesta trans-

funció i un nou agent, tots dos fora de l'àm-

formació?

bit de la Llei d'ordenació de l'edificació, a

"Els nostres objectius són molt clars i

l'hora de garantir l'èxit de la seva interven-

tots giren al voltant dels interessos dels

ció. Aquest és un fet que ens ha de fer

col·legiats. Cal que tinguem molt clar, malgrat que és un missatge que no s'entén a tot arreu, que la raó de l'existència del Col·legi és el col·legiat. Així, ens hem proposat d'a-

"La composició de la Junta, volgudament representativa de diferents sectors del nostre col·lectiu, ha permès aportar els matisos necessaris per fer molt més eficient la nostra tasca."

nar reduint progressivament el pes del visat

reflexionar."

I si del que parlem és de l'assegurança decennal de danys, creieu que notarem una millora en ta situació de la nostra responsa-

com a factor de finançament de la institu-

bilitat civil professional?

ció; i això ja s'ha pogut notar aquest any

de serveis als seus col·legiats i obertes al

nivell adquirit per determinats col·lectius és

"Caldrà veure la repercussió real (d'a-

amb una clara reducció del seu cost. Volem

ciutadà, transformació que passa igualment

també la mateixa font de les seves exigèn-

quí a un temps) que té la sinistralitat en

ampüar el ventall de serveis i millorar-ne la

per unes millores en la gestió interna.

cies. És un procés que es retroalimenta.

general sobre l'assegurança decennal. La

qualitat i rendibilitat. Donarem la nota en el

D'això, nosaltres en parlàvem fa gairebé 10

Com més i més avancem col·lectivament,

interpretació que facin els jutges sobre l'o-

procés d'incorporació de les TÍC en el tre-

anys i ara ja diem que la nostra esdevindrà

més i més sorgeixen nous reptes, i més i

rigen dels sinistres serà clau. D'entrada, i

ball dels nostres professionals. El col·legiat

una associació voluntària i multidíscíplinà-

haurà pogut notar, si més no notarà, una

rïa. No en tenim mai prou?

major presència del Col·legi als mitjans de comunicació com a fórmula de projecció social de ia professió i un llarg etc."

més ens plantegen exigències rellevants.

en els termes en què ens movem en l'ac-

De tota manera, i per ser ben precís, la

tualitat, sembla que els danys en l'estruc-

"Les coses no s'improvisen. La nostra

resposta és no. No ens pensem aturar en la

tura no són rellevants a l'hora de quantifi-

història, els passos fets fins ara. ens han

nostra quimera per millorar constantment.

car el cost de la sinistralitat. Jo crec més en

posicíonat en un estadi, en una determina-

I, com sabem, això encara no té l í m i t "

da "cultura" que ens permet piantejar-nos

l'eficàcia de la segmentació dets terminis de garantia com a factor de millora del cost

Fa la impressió que els col·legis professio-

reptes nous. D'altres encara han de fer

Parlem ara, si us sembla bé, de construc-

nals en general (advocats, enginyers indus-

aquest camí i, per tant, no estan en condi-

ció. Ja fa algun temps que diuen que venen

trials, altres aparelladors de l'Estat) s'apun-

cions d'afrontar noves propostes. La madu-

vaques

ten a fer una transformació com a entitats

resa o, per dir-ho d'una altra manera, el

començat a notar que l'activitat no creix

comentàveu en aquestes mateixes pàgines

tant com abans, de moment no hi ha atur.

que no us agradava excessivament sortir als

Com veieu el moment que viu el sector?

papers. Ho heu superat?

' "Continuo pensant que un dels actius més importants de la nostra professió és la inquietud constant per trobar noves fórmules per a desenvolupar el nostre paper dins el procés constructiu, el sentiment que les fites assolides mai no són un punt final sinó més aviat un pas cap a les següents, una interessant sensació d'inconformisme."

magres, però, tot

i que

hem

de la nostra RC."

Per acabar, ara fa dos anys que

hem

"El nostre sector viu encara l'eufòria

"Un s'acostuma a tot. Però he de

que hi tia en el món econòmic en general.

reconèixer que aquesta, diguem-ne, discre-

No es pot desvincular una cosa de l'altra. I

ta notorietat, no entra encara en l'àmbit de

com que això és així, i l'economia comença

les coses normals que afecten ía meva

a desaccelerar-se,

existència."

ja es noten

també

aquests símptomes en el nostre sector. El que sí que sembla és que a diferència d'altres vegades, i això és bo per a tots, el ritme de ralentiment és més cadenciós. De tota

®

. OCTUBRE 2«H ; fjj

El Pla de Futur

i

del Col·legi es va fent realitat [ T f I mes d'octubre del 2000 es Id va presentar a tots els col·legiats e!

Pla de Futur Horitzó 2007, un pla que el Col·legi havia anat elaborant durant un any per iniciativa de l'actual Junta de Govern i que permetrà dissenyar el model d'institució que vol per al segle XXI. És un pla força ambiciós i té com a objectiu reforçar el Col·legi aprofitant el marc legal actuaf, com a primer pas cap a la conversió en una entitat de professionals del procés constructiu, acreditadora i d'afiliació voluntària.

En l'elaboració del Pla de Futur, hi va intervenir l'empresa consultora Periscopi de Prospectiva & Estratègia i durant tot el procés que es va seguir hi van participar els empleats del Col·legi, força col·legiats així com persones representatives del sector i del món econòmic i social. El programa de treball i el pressupost del Col·legi per a l'any 2001 ja van incorporar el desenvolupament de 38 accions previstes en el Pla. Ara comença a haver-hi uns primers resultats i, el que és més important, actualment hi ha 40 persones d'entre les que treballen al Col·legi involucrades en el desenvolupament d'aquestes accions.

Els grans objectius i els primers passos Els quatre objectius estratègics del Pla pretenen reforçar la professió mitjançant les activitats d'un col·legi amb una alta capacitat de gestió que n'asseguri la viabilitat econòmica, en un entorn molt canviant tant econòmicament com socialment, i que millori la seva posició en el sector i la societat.

Els primers resultats ja comencen a ser visibles. En primer lloc, fií ha hagut una reducció important dels drets de visat i una simplificació del tràmit (el Visat Avançat) pel visat de treballs menors (una tercera part de! total de visats). Un segon aspecte molt important ha estaí que l'organització interna del Col·legi s'ha reforçat, d'una banda, amb Is creació d'un departament de Recursos Humans i, de l'altra, s'ha fet una remié de l'organigrama per adaptar-lo a tes noves necessitats i amb la incorporació de quatre persones de perfil directiu altament Qualificats per tai d'assegurar la gestió de

Col·legi en aquesta nova etapa.

S'ha avançat molt en l'organització d'un servei únic d'assessorament i consultoría tècnico-professional i en la creació d'un servei bàsic unificat d'atenció s\ client. El primer té com a objectiu millorar la capacitat de resposta, i sobretot d'anticipació, a les necessitats d'assessorament dels col·legiats. El servei bàsic unificat d'atenció al client, per la seva banda pretén, amb l'especialització dels informadors, agilitar la resposta a les demandes d'ínformació i millorar-ne la qualitat.

Un element innovador serà la possibilitat de fer tràmits on line entre els quals destaca el visat a través d'Internet del qual ja s'estan fent les proves amb casos reals i que serà operatiu molt aviat per a tots els col·legiats. Aquest és un primer pas cap allò que proposa el Pla de Futur: el Col·legi Virtual. S'ha concretat, a més, un programa per potenciar les formes í actes de participació i convivència dels col·legiats. En l'elaboració d'aquest programa s'ha comptat amb la participació d'un nombre important de col·legiats i col·legiades que s'ha procurat que fossin representatius de les diverses situacions professionals.

Tot això és tant sols una mostra dels resultats de l'esforç col·lectiu que el Col·legi, en el sentit més ampli, està fent.

Un esforç per transformar el Col·legi cap a un model per a respondre als canvis de la professió, del sector i de la societat en general. Un model basat en la voluntanetat d'afiliació, en la competitivitat dels seus professionals, en la gestió empresarial de la institució, i un alt grau de reconeixement i òe pes dins el sector. En definitiva, com ja hem dit alguna altra vegada, un col·legí capaç de facilitar at sector "els millors professionals del procés constructiu per als clients més exigents". •£•

MISSIÓ DEL COL·LEGI La missió del Col·legi és representar i ordenar l'exercici de la professió d'aparellador i arquitecte tècnic per tal d'aconseguir la seva promoció tècnica, social i econòmica, i per projectar la seva funció social. !

OBJECTIU DE L'H07 Reforçar el Col·legi aprofitant el marc legal actual, com a primer pas cap a la conversió en una entitat de professionals del procés constructiu d'afiliació voluntària.

OBJECTIU ESTRATÈGIC 1 Orientar, potenciar i donar suport al procés d'adaptació dels professionals als nous marcs socials, tecnològics, econòmics i jurídics.

Objectius tàctics 1.1. Assegurar la lliure competència.

1.2. Promoure el treball associat i pluridisciplinari, la preparació tècnica i la millora de la qualitat dels serveis dels professionals per augmentar la seva competitivitat.

1.3. Promoure !a creació i la consolidació de nous perfils professionals.

1.4. Impulsar la incorporació de les TIC en el treball professional així com la difusió de la seva incidència en la construcció i el seu procés.

OBJECTIU ESTRATÈGIC 2 Consolidar-se com a entitat prestadora de serveis.

Objectius tàctics 2.1. Aprofundir en la definició i reforçament de les funcions de direcció política de ia Junta de Govern.

2.2. Potenciar i professional!tzar la gestió del Col·legi.

2.3. Promoure l'orientació al client com a cultura de tota l'organització.

2.4. Desenvolupar el procés de descentralització del Col·legi.

2.5. Garantir la qualitat dels serveis.

OBJECTIU ESTRATÈGIC 3 Assegurar la viabilitat i independència econòmica del Col·legi.

Objectius tàctics 3.1. Obrir noves àrees de negoci rendibles.

3.2. Racionalitzar l'estructura econòmica del Col·legi.

3.3. Reconvertir el visat en un servei amb més valor afegit per al col·legiat i el client, vinculat a ia garantia de la qualitat i responsabilitat dels seus serveis.

3.4. Impulsar projectes conjunts amb altres agents i empreses del sector.

OBJECTIU ESTRATÈGIC 4 Esdevenir un referent en el sector de la construcció í projectar-se al conjunt de ia societat.

Objectius tàctics 4.1. Desenvolupar i estructurar la gestió del coneixement del procés constructiu.

4.2. Impulsar àrees estratègiques d'activitat i de serris en l'àmbit d'aquest procés.

4-3. Potenciar lesrelacionsamb eb diferents agents del sector í millorar la posció en els mitjans de comunicació.

4.4. Partcipar en els fòrums acadèmics, professionals i econòmics que pugwi influir en et 4 5 . Contribuir, des de ta tècnica constructiva, a ta promoció de ia cultura, a fa defensa dat medi ambient i la qualitat de vida, i a les accions de cooperat».

4.6. Difondre socialment efs aonàmmrts de ta professió com a element Oe cuftura.

ïifiA.Q·J·.Zír . LWormitw FW

PLA

- OCTUBRE ÏOOI

Per una gestió més professionalizada L'organigrama d e l Col·legi s'ha revisat per tal d'adaptar-lo a les noves necessitats i s'ha apostat per una gestió més professionalitzada amb la incorporació de quatre persones de perfil directiu altament qualificat. Destaca l'establiment d'un sistema de direcció col·legiada amb un comitè de direcció del

Coi-iegi que esta format per un director gerent i quatre directors d'àrea. La seva funció serà conduir la gestió del Col·legi en aquesta nova etapa. Les quatre persones que faran aquesta nova funció directiva al Col·legi són les que figuren a continuació juntament amb el nou organigrama. ®

JUNTA DE GOVERN

Juntes Delegacions

L'organigrama del Col·legi

DIRECTOR DE SERVEIS Bartomeu Riudavets i Melià

DIRECTOR SERVEIS CORPORATIUS

DIRECTORA DE MÀRQUETING I COMUNICACIÓ

Maties Pueyo i Torres

Anna M. Ruiz i Gonzàlez

EL.^^4^^l

Director de Serveis

DIRECTOR D'INNOVACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE NEGOCI

DE

FUTUR

HORITZÓ

200~

EL

TEMA

Un departament de Recursos Humans Una de les indicacions apuntades en el Pia de Futur Horitzó 2007 és que cal modernitzar i adequar l'àrea de personal deí Col·legi, fent èmfasi en el desenvolupament dels recursos humans i tenint en compte no només les necessitats presents sinó també les futures d'una empresa de serveis orientada al client. Per això, el Col·legi ha creat un departament de Recursos Humans amb l'objectiu de preparar, desenvolupar, formar, motivar, detectar potencialitats i habilitats i, en definitiva, fer créixer les persones que hi treballen buscant la seva satisfacció i la seva implicació en els objectius generals del Col·legi. Amb l'aplicació d'instruments de gestió dels recursos humans podrem obtenir el coneixement de la realitat de la plantilla, obtenir dades objectives que permetran desenvolupar polítiques adequades per a la selecció, promoció, formació, comunicació, etc. I, sobretot, sense perdre de vista l'objectiu final de les nostres accions: oferir un servei de més qualitat i més professional orientat al nostre client, el col·legiat. <$

Albert Vila i Giner

• J B f x w » baties Puey° • ^orres j ^ ^ X ^ É Director de Serveis Corporatius

Formació acadèmica Economista. Formació específica en management i direcció comercial. Idioma anglès.

Formació acadèmica Economista i actuari d'assegurances per la Universitat de Barcelona (UB}. Idiomes anglès i francès.

Experiència professional • Director de Productes i Serveis al Grup Banca Catalana.

• Director de Mercat de Particulars al Banc Sabadell.

• Director general a Maderas Navarra Bricolage, S.A • Director de RACC Club, de 1991 a 1996, dirigint la reorientació general del RACC i la seva expansió.

• Director general de l'empresa Casas, S.A. de transport de viatgers per carretera.

Experiència professional • Cap de comptabilitat i tècnic en la gestora de fons d'inversió ADEPA. • Director econòmico-adminïstratiu del Grupo BYG, S.A (recanvis de maquinària pesant de construcció i mineria).

• Adjunt a la Direcció Financera del Grup Supeco Maxor (Grup Carrefour).

Missió al Col·legi Dirigir i impulsar els serveis del Col·legi de manera integral, màximitzant-ne la rendibilitat, la qualitat i la millora, i desenvolupar noves línies d'actuació.

Potenciar els serveis a les delegacions i crear-ne de nous, ampliant l'àmbit d'activitat i de clients.

Missió al Col·legi Dirigir l'àrea de serveis corporatius i de suport a l'organització: direcció financera, administració i control de gestió, recursos humans, sistemes d'informació i serveis generals.

EL

T E M A

PLA

DE F U T U R

HORITZÓ

2007

El visat del segle XXI Un dels primers resultats del Pla de Futur inclòs en el programa de govern per ai 2001 va ser la transformació del sistema de visat, amb l'objectiu de simplificar-ne els tràmits, facilitar-lo al màxim i fer-lo més barat. Es va posar en marxa el Vïsaíavançat i es va reduir i unificar l'import dels drets de visat. La possibilitat de fer els tràmits on l'me serà el pas següent. Ja s'estan fent les proves que permetin fer el visat a través d'Intemet. un sistema que serà operatiu ben aviat i que ens aproparà a l'objectiu d'avançar cap a l'anomenat Col·legi virtual í f

Informació: Departament de Visats Telèfon 932 40 23 70 A/e: visats@apabcn.es

: Í M A OCTUBRE 300)

Un nou gabinet d'assessorament tècnico-professional El Col·legi ha o r g a n i t z a t u n servei d'assessorament i consultoria tècnico-professional que unifica els diferents serveis d'assessorament que s'oferien en diferents punts i des de diferents departaments col·legials.

Aquesta iniciativa és un resultat més del desenvolupament del Pla de Futur Horitzó 2007. El nou Gabinet Tècnic del Col·legi centralitza l'atenció tècnico-professional als col·legiats i. promou altres atcions'ti rament als profet;--. sionais com/as la p

sessions d'informació i activitats formatives. Les qüestions de caire jurídic continuen sent ateses com fins ara des de l'Assessoria Jurídica del Col·legi. El Gabinet Tècnic d'assessorament i consultoria està format per tècnics i incorpora el Servei Habitatge i el Servei de Normativa del Centre de Documentació. Els professionals interessats poden dirigir-se personalment a la cinquena planta del Col·legi o bé per telèfon o correu electrònic. ®

Servei d'assessorament i consultoria tècnico-professional L'horari d'atenció al públic és: De dilluns a divendres, de 8.30 a 14.30 hores Oe dilluns a dijous, de 16.00 a 18.30 hores

Tel. 932 4 0 23 65 Fax 932 4 0 23 8 1 sit@apabcn.es

H F ^ T M Albert Vila i Giner P R J H ^ I Anna M. Ruiz i Gonzalez fp. *^E**T Directora de Màrqueting i Comunicació

^ K ^ ^ H ^fll^H

Formació acadèmica Llicenciada en ciències empresarials MBA, per ESADE. Idioma anglès.

Formació acadèmica Enginyer químic per la Universitat de Barcelona (UB). MBA per ESADE. Master en Gestió Internacional. Idiomes anglès, francès i alemany.

Experiència professional • Directora de Màrqueting i Comunicació (adjunta a direcció), durant els darrers vuit anys de DiR. club de fitness. empresa en expansió que explota els set clubs oberts actualment, amb 50.000 clients i una facturació de 3.000 milions de pessetes. desenvolupant el màrqueting estratègic, operatiu i vendes i la comunicació.

Missió al Col·legi Desenvolupar els plans de màrqueting i comunicació, donar suport al llançament de nous productes i serveis, potenciar la imatge i notorietat del Cot-legi i la professió.

Director d'Innovació i Desenvolupament de Negoci

Experiència professional • Enginyer de Processos a CEPSA. • Cap de Projecte a La Seda de Barcelona.

• Director d'Operacions i de Qualitat i Medi Ambient a Ciments Molins.

• Director general de Leitat, Centre Tecnològic del Tèxtil i Components de l'Automòbil.

• President de la Comissió de Qualitat de CECOT i assessor de la Presidència.

Missió al Col·legi Dirigir i impulsar una àrea de recerca i mnovació aplicada al sector de fa cons. trucció orientada a la millora de la qualitat de la tecnotopa. Definir restrjtègu de participació/impuls de projectes racionals i nternacionab. Promoure l i projecció de la professió en el sector. Estabnr una política de desenvolupament de productes i serves, que permetin la diversrtaaó de les fonts d'ingressos del Col·legi i el suport a l'activitat professoral.

L M ò n n m u PRJMERA QUINZENA OCTUBRE 2001

La construcció a Espanya creixerà menys El sector de la construcció modera el seu ritme de creixement, però es manté per sobre de l'increment del conjunt de l'economia l i ï economia espanyola va I L tancar l'any 2000 amb un creixement fort, de l'ordre del 4 , 1 % , de manera que s'ha mantingut la mateixa línia expansiva dels tres exercicis anteriors. En el darrer trimestre de l'any i en el primer del 2001 s'han constatat, però. alguns símptomes de moderació que fan pronosticar un lleuger alentiment per a l'any 2001 í els següents; tot i això, el creixement se situarà per sobre del 3%. La situació econòmica internacional explica en certa mesura aquesta contenció,

però l'element més determinant serà el descens en el consum de les llars després de diversos anys d'augments espectaculars.

En el marc, doncs, d'una fase clarament alcista, el sector de la construcció va assolir durant l'any 2000 unes taxes de creixement molt elevades, al voltant d'un 6'5 %, xifra que se situa molt per sobre de la mitjana de l'economia espanyola, encara que una mica més baixa que l'aconseguida l'any 1999, moment en què es troba la punta de l'onada del creixement, que va

lleugerament negatives.

havia estat molt bo, però la previsió per a enguany baixa a 450.000. Aquest horitzó ve confirmat pel comportament que han tingut els visats del primer trimestre d'aquest any dels col·legis d'arquitectes, un 9,3% inferiors als del primer trimestre del 2000. L'important volum d'oferta i les pujades de preus pràcticament generalitzades en totes les zones urbanes i les més turístiques són els elements de fre que, d'una banda, comencen a dissuadir els inversors i, de l'altra, dificulten l'accés a l'habitatge a una part de població amb rendes mitjanes i baixes que necessita emancipar-se o canviar. Aquests dos elements fan pensar que la frenada prevista del 2001 es veurà reforçada els dos anys següents, fins a aconseguir que la demanda torni a trobar rendible la inversió en habitatge. El nou Pla de l'Habitatge que s'està discutint per al període 2002-2005 podria ser un element d'estabilització des del punt de vista constructiu i un element de d'equilibri des del punt de vista social.

4 5 0 . 0 0 0 nous h a b i t a t g e s al 2 0 0 1 Així, durant l'any 2000 s'han iniciat 535.000 nous habitatges al conjunt de l'Estat, un 3,8% més que l'any 1999, que ja

L'edificació no residencial va tenir en el 2000 el seu any culminant, amb un creixement del 6%. Durant l'any 2001, les dinàmiques dels mercats immobiliaris d'oficines, centres comercials, indústries, etc, permeten preveure encara uns ritmes d'actí-

arribar al 8 , 8 % . De cara al futur immediat i en un terme mitjà, es produiran canvis significatius en el comportament dels diversos subsectors, cosa que conduirà a l'inici d'una etapa de moderació que en el 2 0 0 1 encara serà molt lleugera (+5.5%), però que tindrà major importància en els anys 2 0 0 2 i 2 0 0 3 { + 2 , 5 % i + 1 , 7 % , respectivament).

La construcció

residencial,

després

d'haver repetit un exercici extremadament fort en el 2 0 0 0 . amb un creixement de producció del 9 , 1 % , és ía que ofereix un pronòstic

més

moderat

per

al

2001

(+2,5%). Això és degut, en part, a la pre-

SOLUCIONES INTEGRALES EN PAVIMENTOS CONTINUOS PAVIMENTOS INDUSTRIALES DE HORMIGÓN • Adaptables a cuaíquier lipo de indústria.

• Cubren las caracteristicas mecànicas y lísícas mas exigentes [Abrasión, grandes cargas. impactes, rayos UV, choque térmico. etc).

• Birrwan ei riesgo de futuras desnivéJaciones entre losas.

• GaranSzar, en cada caso, la planimetria mas idónea.

PAVIMENTOS DECORATIVOS DE HORMIGÓN ESTAMPADO • Aconsejables en cualquier lugar donse se prevea el hormigón como éemerto decorativo de pawnemacíón.

• Conaguen una mtooón perfecta a la ptedra natual, adoqiin, bakJosa. feseta, pizarra. etc.

• Garantiian la arcnonia del conjunto pof su variedsd en disenos y colores.

• Pcfmiteíi adaptarse estéïicamente a cuaíquier entomo.

sumpció de la dificultat de mantenir les taxes dels darrers anys, que han portat a uns volums d'oferta

molt

superiors

als que

correspondrien a una demanda "normalitzada", però també a uns indicis de frenada en el nombre de nous habitatges visats. Per als anys 2 0 0 2 i 2 0 0 3 , la tendència es preveu encara més descendent, fins a assolir taxes

REVESTIMIENTOS Y MORTEROS DE RESINASSINTÉTICAS • Aptos para todo tipo de activklad industrial, deportiva o privada •Variedad en espesores y modalidades (Revestimientos finos o reforzados, autonivelantes, sístemas mufocapa. morteros, elc.)

• Aseguran la imp&meabiltóad o la estanqueídad.

• Resisten a severas condicones mecànicas. fisicas y quimicas.

• Confieren un alto grado de imagen. len con las norrnas de seguridad e higtene.

C a n M a s a c h s , 5 • Telefono y Fax: 93 580 00 78 • 0 8 2 9 1 RIPOLLET

Edificis en construcció a Barcelona

Linfonrano PRIMERA Ç

Estructura del sector de la construcció en els països de! grup Euroconstruct 2000 Font: Euroconstruct enginyeria civil 30,0%

rehabilitació manteniment en 22,5%

edificació residencial nova

33,5%

edificació no residencial nova 14,0%

edificació residencial nova 23,5%

enginyeria civil 20,2%

rehabilitació i manteniment en edifkaciómm*36,6%

edificació residencial

enginyem a 26,2%

edificació no rehabilitació i manteniment residencial nova en edificxió M 19,7% 15,5%

edificació no ,.«. .residencial nova

41,4%

EwxtxKtrucl és un grvp europeu format per 19 instituts de la VE i de l'EFTA que anualment celebra dues conferències, una a l'estiu i uns altra a l'hivern, amb la finalitat d'analitzar, amb informació sobre obra rma i tet» bititxió. les previsions dels mertats óe ta construcció, tant pel que la a l'edifKXió residencial com a l'edificació no residencial i l'enginyena civil- L'ITeC elabora l'mlorme d'Espanya per al grvp d'Euroconstruct. Ajuetf any Is conferència s'ha celebrat a Copenhaguen els dies 18 i 19 de /uny.

vitat prou elevats, amb una taxa final de variació del +4,6%. La moderació econòmica general, no obstant, podria dur aquest subsector -el més directament relacionat amb la demanda d'empreses t serveis- a uns anys 2002 i 2003 també menys expansius (+1% i+0.5%. respectivament).

Pel que ía a! sector de l'obra civil, l'any

2000 ha suposat una pausa enmig de dos exercicis d'augments d'inversió molt forts: un creixement del 4,2%, inferior al 8,7% de l'any 1999 i al 9% que s'espera per a enguany. Les caigudes de ritme previstes per al 2002 i el 2003 (+3,5% i +2,1%) podrien resultar alterades en funció de la manera en què es vagin concretant les inver-

sions del Pla d'Infrastructures 2000-2007.

L'activitat de rehabilitació d'edificis (tant d'habitatge com dels no residencials) segueix una trajectòria expansiva sostinguda, com a resultat de fes bones condicions de finançament i de l'elevat volum de canvis d'habitatge i trasllats, amb les consegüents obres de millora i adequació. Tant

els resultats de! 2000, com les previsions per al 2001 i els anys immediatament posteriors, són d'un increment anual d'un 5% o un 6%. f£

Font: ITeC/Euroconstruct

A O C T U B R E 2001

;

- ON O MiA

I SECTOR

EL

N O T I C I A R I

La construcció europea supera el bilió d'euros L'edificació residencial és el subsector amb un comportament més erràtic en el temps i amb més diferències entre països f p " I volum total de producció Id del sector de la construcció a Europa, per al conjunt dels 19 països que integren la xarxa Euroconstruct, és a punt de superar e! llistó del bilió d'euros (166,4 bilions de ptes.), dins d'un context de creixement generalitzat en tots els països, amb l'excepció de Noruega i Alemanya.

El perfil del darrer cicle dibuixa una corba amb una punta de creixement superior al 3%, situada en l'any 1999; una fase lleugerament descendent des de 1999 fins a 2001: +2,9% i +1,3%, respectivament, a

la qual segueixen unes previsions de redreçament per als pròxims dos anys (2002 i 2003), amb valors més propers al 2%.

Malgrat aquesta fase expansiva, el sector de la construcció segueix mantenint, com a valor agregat del conjunt dels països europeus, ia mateixa dinàmica pausada de creixements que va iniciar l'any 1989, sempre per sota dels del conjunt de l'economia (amb l'única excepció de l'any 1999).

Aquesta afirmació és particularment certa per als països occidentals, ja que en els països de l'Est les previsions del sector són més

PERFILS IPE EXTENSIBLES SISTEMA DE REFORÇ ACTIU VÀLID PER ATOTTIPUS DE SOSTRES

fortes que les dels seus PIB. De fet. el pes que el sector de la construcció té en el si de l'economia d'aquests països, també és molt més important que el que té en la majoria de països occidentals (12.3% respecte de 10.7%}.

Tant pel que fa a l'any 2000, com a les previsions del 2001. resulten de la màxima importància les pèrdues d'activitat que s'enregistren a Alemanya (-2,5% i -2.3%), ja que aquest país sol representa el 20% de la producció total. Això no obstant, íes previsions d'aquest país, encara negatives per al 2002, semblen millorar cap al 2003, cosa que contribuiria a enfortir novament el conjunt.

En sentit contrari, les aportacions més significatives al creixement són les que provenen dels altres quatre països més grans: França, Espanya, Itàlia i el Regne Unit, tots amb les taxes més elevades del conjunt previstes per a enguany: +2,1%. +5,5%, +3,2% i +2,3%. respectivament. Les previsions, segons els diversos subsectors de la construcció, són força diferenciades: l'enginyeria civil és clarament el sector amb més força. Ofereix les previsions de creixement més altes del conjunt, al voltant del 3% anual, i a més amb un perfil ascendent des del 2000 (+2.7%) fins al 2001 (+3,3%). En aquest subsector, fins i tot Alemanya ofereix lleugeres taxes positives de variació.

Europa occidental Subsector Residencial No residencial Obra civil Rehabilitació residencial Total construcció '

ULTIMO sa ARHAIXJR*SPflEFAB«CAOASPARALACONSTRUCÍX)N StSTEMAS DE REFUERZO DE FORJADOS Sants. 307-300 - 08028 Banxtana - Tet 431 35 00 - Fax 332 34 86

Europa de l'Est Total construcció '

L'edificació no residencial és l'altre gran subsector més dinàmic a Europa. Concretament, en l'any 1999 aquesta branca va arribar a créixer un +5,7%. Ja en el 2000 i enguany les taxes nan passat a ser molt més moderades (al voltant del 2.5% anual), com a conseqüència de la pèrdua de dinamisme del mercat anglès, i preveiem un cert procés de refredament, encara, per als exercicis 2001 i 2002, tot i que es podria recuperar en el 2003.

L'activitat de rehabilitació i manteniment dels edificis d'habitatges també presenta habitualment taxes relativament importants de creixement (+2,5%/+3%), si bé es preveu una certa frenada per a enguany, especialment deguda a un menor dinamisme de la demanda a França i Itàlia.

Finalment, l'edificació residencial és el subsector amb un comportament més erràtic en el temps i amb més diferències entre països. Després de dos anys bons, per a enguany i per als dos exercicis següents, preveiem caigudes netes d'activitat, que cal explicar per les fortes caigudes, una vegada més, d'Alemanya, però també de França, Àustria, Portugal i Dinamarca, i una certa atonia prevista en la majoria dels altres mercats (llevat de Suècia). íí-

Font- ITeC/Ewoconstruct

1999 +3.0 + 5.7 +3.5 +2.5 +3.5

2000 +2,2 +2.6 +2.7 +3.0 +2.9

2001 -0.3 +2.5 +2,8 + 1.8 +1,3

2002 -0.5 + 1,4 +3,2 +2,7 +1.8

2003 -0.1 +2.0 +3.3 +2.0

-0.5

+3.1

+5,0

+6,0

+7.2

+1.9

1

Àustria. Bèlgica. Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya. Irlanda, Itàlia. Països Bai Noruega. Portugal. Espanya, Suècia. Suïssa i Regne Unit.

2

República Txeca, Eslovàquia, Hongria. Polònia.

'£, Dates del 19 d'octubre de 2001 al 19 de gener de 2002

Lloc de realització Aules del Col-legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5 - 08021 Barcelona

Horari Divendres, de 16.30 a 21 h i dissabtes de 9.30 a 14 h

Durada 80 hores

Direcció acadèmica Carles Puiggròs Aparellador i Arquitecte tècnic Responsable acadèmic de l'Àrea de Formació en Organització i Gestió del CAATB Francisco Javïer Llovera Doctor en Dret. Aparellador Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC

Xavier Aldabó Director de Farré Consulting Jordi Bachs Doctor en Ciències Econòmiques i Empretarialí Gerent Associació de Promotors i Constructor! d'Edificis de Barcelona Valentí Pich Economista. Auditor de comptes Celestí Ventura Aparellador. Director general de METRO-3

Informació i inscripcions Mes informació sobre el curt a la secoó d'activitats o consultar la web: www.apabcn.es

EL

^riA OCTUBRE 2001

Jornades sobre política local d'habitatge

NOTICIARI

Jornades de

Juli Capella és el nou debat sobre la LOE a Tarragona president del FAD

L'entrada en vigor de la LOE

El Palau de Congressos de Barcelona acollirà els dies 14 i 15 de

L'arquitecte i dissenyador

està marcant un important punt d'inflexió

novembre les Segones jornades sobre la

Juli Capella va prendre el passat juny el

en el procés constructiu. Es preveuen canvis

política d'habitatge en l'àmbit local organit-

relleu en la presidència del FAD, després

en el sector, tant des del punt de vista dels

zades per la Diputació de Barcelona. La

de la dimissió de Ramon Bigas al capda-

agents implicats i les seves funcions com

nova estructura de la població, l'evolució dei

vant de l'entitat. La configuració del nou

pef que fa referència a la smistralitat, el

preu del sòl i dels habitatges, l'envelliment

equip de govern del FAD es completa

mercat assegurador i la cultura de la recla-

del parc immobiliari i les limitacions en la

amb Emili Padrós, Josep Sohigas i Claret

mació. Per tal de fer una reflexió sobre e!s

intervenció pública són alguns dels temes

Serrahima, que acompanyaran Capella

primers efectes de la posada en marxa de la

que es debatran en aquestes jornades. El

fins al primer quadrimestre del 2002,

Llei, el Col·legí d'Arquitectes Tècnics de

seu objectiu és contribuir a la reflexió

quan l'Assemblea de Socis ratifiqui el

Tarragona í la Revista de Oerecho Urbanís-

col·lectiva; analitzar les possibilitats d'ac-

nomenament. La Junta Directiva està

tico han organitzat les / Jornades de debat i

tuació en l'àmbit local; precisar nous instru-

integrada, a més, pels presidents de (es

reflexió sobre l'aplicació de la LOE que es

ments d'intervenció

set associacions del FAD: Jon Montero

faran al Palau de Congressos de Tarragona

pública; definir les

necessitats de rehabilitació deis barris; estu-

(ARQ-INFAD), Josep Maria Fort

(ADI

diar mesures relacioneades amb la sosteni-

FAD),

bilitat; i propiciar un règim de diàleg i

Marta Figueras (AV FAD), Antonio Alvara-

col·laboració entre les administracions, enti-

do (Moda FAD). Ricard Domingo (Orfe-

tats i persones que hi intervenen. Més infor-

bres FAD) i Rosa Soler (AA1P FAD}. La

mació a! telèfon 932 06 46 46. ®

nova junta vol donar més protagonísme a

els dies 8 , 9 1 10 de novembre. El debat reu-

Claret Serrahima (ADG FAD),

les associacions integrades al FAD, alhora que presenta un relleu generacional

I

li

Juli Capells

nirà reconeguts experts nacionals i internacionals, a més de professionals i empreses que analitzaran conjuntament les pautes que regiran el futur de l'edificació. Més

amb la incorporació de dos joves i desta-

informació al telèfon 914 00 80 18. f£-

cades figures del panorama creatiu de la ciutat. ÍC

Primera fira de l'habitatge de Vic

4O6

...la millor eina per la

LUMACAR

seguretat.

L'edifici de! Sucre de Vic

d'habitatges, propostes de finançament,

acollirà del 26 al 28 d'octubre la primera

tendències en l'arquitectura, materials de

edició d'Arquimat, una nova fira dedicada a

construcció i elements decoratius seran els

la construcció i la promoció d'habitatges

principals àmbits d'exposició. Els aparella-

organitzada per l'Institut Municipal de Pro-

dors i arquitectes tècnics d'Osona participen

moció i Economia de Vic. La importància

en l'organització d'aquest certamen i hi

d'aquest sector a la comarca d'Osona ha

seran presents en un estand institucional.

anat en augment els últims anys i les pers-

També hi haurà jornades tècniques entre les

pectives de futur continuen essent favora-

quals destaca Urbanisme, arquitectura i sos-

bles. L'any 1999 es van iniciar 1.306 habi-

tenibilitat que es farà ai Sucre el 26 d'ocíu-

tatges (340 a Vic) i l'any següent van ser

bre. A més, hi haurà una exposició de les

1.515 (544 a Vic). Pel que fa a la superfí-

obres seleccionades a la II Biennal d'arqui-

cie construïda, es va passar dels 199.705

tectura de la Catalunya central. !i>

m2 el 1999, als 231.976 el 2000. Oferta

Impermeabüizaciones integrales VÀLLIMPER duranle anos se ha interesado en dar a sus clientes el mejor producto y Servicio incorporando las últimas tecnologías en impermeabilizaciones, resultando los mejores acabados en cuanto a calidad en terrazas,

depósitos, piscinas, cubiertas ajardinadas, sótanos, obras de ingeniería civil, revestimientos de cubiertas, estanqueidad...

Por ello nuestros clientes se benefician de los diez anos de garantia que otros nunca se atreverían a ofrecer.

La satisfacción de contar con un equipo humano compuesto por técnicos especializados en nuestro campo, hace posible que nos encontremos entre las primeras empresas de nuestro mercado.

'— • Membrana armada Atkorplan seleccionada por VALUMPER.

ZinCo VALLIMPER, S.A. Ctra. de Matadepera, 297 08225 Terrassa

Tel. 93 731 75 80 Fax 93 731 46 00 E-mail: vallimper@cecot.es

AKORPWN D I S T R I B U Ï D O R

O F I C I A L

Nos avalan mas de 150.000 instalaciones...

ATEMPTAT

ALS ESTATS

UNITS

Un núvol imm

Í^Tots hem vist el que pensà-

convertir-se en no-res, seguint exactament

vern que no veuríem mai. En poc més

ei mateix procés que, recordo, algun pro-

d'una hora els dos edificis més alts de

fessor ens va descriure en una classe de

Nova York es plegaven sobre si mateixos i

construcció, a la Universitat, però a una

desapareixien

escala

I I I

completament

sota

un

insospitada. El pensament

algú, a qui havien ensenyat com construir

nos al condol pe!s milers de víctimes de

edificis, havia aprofitat aquests coneixe-

l'acie terrorista, que també va afectar l'e-

ments per planejar com destruir-ios. El

difici del Pentàgon a Washington. No és el

simbolisme que té, en fi, l'arquitectura,

moment ni el lloc d'entrar a analitzar les

que fa que sigui objecte de tot tipus de

conseqüències polítiques, econòmiques,

pressions, manipulacions i, en el cas con-

humanes, de seguretat... ni tan sols les

cret de Nova York, del més cruel dels

urbanístiques

atemptats coneguts a la civilització occi-

ni les arquitectòniques.

Moltes coses ja s'han dit, aquests dies. en eís mitjans de comunicació

i d'altres

necessitaran encara molt temps per poder arribar a ser aclarides.

dental.

No canviaria nt tots els edificis de Manhattan per una sola de les vides perdudes en aquest, o en qualsevol altre,

Només voldria expressar aquí el que

atemptat terrorista, però és evident que

vaig sentir en veure caure les torres besso-

també l'Arquitectura hi ha perdut alguna

nes de! World Trade Ceníer: la fortalesa i !a

cosa -encara no sé ben bé què- en aquest

fragilitat de la construcció, de ta nostra

terrible i increïble acte. í í

construcció, davant d'accrons imprevistes, comparable a la fortalesa i a la fragilitat de la mateixa vida humana. L'enfonsament lent, però implacable, calculat, de les J i

que

immens núvol de pols i fum. Volem sumar-

immenses estructures prismàtiques fins a

Josep Olivé

P U N T S

DE

VIST

Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: inftxmatiueapabcn.es L'Informatiu etectrònc; mtp/Aíww.apaDcn .esfïnformauu Consell editorial: Anna M. Ruiz. Joan Gay. Xavier Alberca i Carles Cartana Director: Caries Cartana Coordinadora: Elisenda Pucurutl Redacció: Josep Olivé, Xavier Olrva.

Jordi Marlet i Anloni Capiüa Anàlisi d'obri: Joan Sabaté.

Xavwr Aumedes. Gabrtela Schòrt, Vicenç Font. Imma Viüacorta.

Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Silva AJcoba.

Tom Batilon. Joma Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lincúfstíc: Àngels BaRarà Fotografia: Javer Garcia Die IChopo).

Airjçrt Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Fotólrtt: Irrrrjres AuícedóS S.L Impressió: víiung Oiposrt letal: B-42389-1991 ISSK: J132-2802 Subscripcions: D'senda Pucuruli

Tetefon 932 40 23 76 Publicitat: BiTMAP. Isdre Rodrçuez OBon Pastor, 5 O8Q21 Barcelona

Telelon: 932 40 20 57. Fax: 932 00 23 64 E-mail. comercalOapafxn.e5 EDfTA: Collep (TApanllMlors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Ben Pastor. 5 08021 Barcelona Tel 932 ^ 0 20 60. FaL 932 40 20 61 Bafes-Berguedi: Plana de t'Om. 6 CS2-10 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: Pi. Major. 6. 08500 Vic

Te! 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc. 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pifol. 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vicepresidenb Joan Ardèvol Secretaria: Mmerva Embuena Comptador: Al ben López Iborra Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: M.iagros Hierro, Joan Gum i Raimon Salvat Bases Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguers Vallès Occidental: Sa^ador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent Joan Gay FJs criteris exposats en els articles signats són d'exclusrva responsabilitat deb autors i no representen necessàriament l'opinió de L'fnfomatiu

L'INFORMATIU dedicarà

el

Tema del pròxim I

número als atemptats a Nova York i Washington I de í 11 de setembre passat i a les diverses con-1 seqüències de caire humanitari, tècnic i econò-1 mic que se'n poden desprendre. Els lectors I interessats a oferir públicament el seu punt de I vista poden fer-ho escrivint a L'Informatiu (Bot

I

Pastor, 5. 08021 Barcelona) i també per Fax I (932 40 23 64) o bé per correu electrònic (iniormatiuQapabcn.es).

|

COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ PERFIL TÈCNIC EUROPEU

d d 29 de setembre de 2000 ü 16 de març de 2001 Bon Pastor, 5

del 19 de gener al í 5 de juny de 2001 Sant Francesc, 18

Divendres, de 9.30 a M i de

150 hores + SO hores de treball de cun

FrancÍSCO J a v i e r U o v e r a Catedràtic d"Univer-srtat Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC E z e q u i e l B e l l e t Arquitecte técnk- Responsable acadèmic de l'Àrea de Formació en Seguretat del CAATB

Jaume A b a t Cap d'Àrea de la Inspecció de Treball A n t o n i Albesa Inspector de treball EmiÜO A l m e n d r a l Arquitecte tècnk. Cap de Seguretat del 6 COPISA M a n e l Baselga Responsable de l'Àrea de Salut Laboral de l'Institut d'Estudis de la Saííit Ezequiel Bellet Arquitecte tècnic Coordinador de seguretat Fermi Bondia Tècnk superior en Prevenció. Servei de Prevendó de Riscos Laborals de Mútua Universal M i d l è l e S l l t Z b a d l Formadora i consultora en recursos humans.

Directora de Geoda Formacions Josep M a r i a Calafell Arquitecte tècnic Cap de l'Assessoria Jurídica i Professional del CAATB Emiti D o m è n e c h Enginyer Tècnk Mecànic Cap de Maquinària (TACS a Catalunya R a m o n Graus Arquitecte tècnic Cap de l'Oficina Tècnica de Diagnosi del CAATB Alfons Güell Consultor mectiambientaL Secretari tècnic del Gtemío de Enodades del Reodaje de Residuos (GERD) Jaume Guixà Arquitecte tècnic Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC Jaume U a c u n a Doctor en Filosofia i Lletres. Expert en formació i comunicació Pierre Lorent Ingenieurdubàtiment.

Pedró M o n d e l o Professor titular d'ergonomia de la UPC Jaume M o n t a n e r a Enginyer tècnic Cap del Servei de Prevenció de l'Agrupacïón Guinovart Obras y Servicü» Hispània S A M i g u e l À n g e l O l m e d o Arquitecte tècnk. Tècnic en prevenció de M i q u e l À n g e l P a i o m o Arquitecte tècnk. Coordinador i consul· tcr ok seguretat José A . P é r e z A b a n z a S Cap de seguretat obra civil Catalunya oe Fomento de Coratrucciones y Contratas SA R a m o n Puíg Arquitecte tècnk. Expert en seguretat del CAATB A l e j a n d r o R o m e r o Llicenciat en psicologia de les organitzaaorts í del treball. Director de la Divisió de Prestacions Tècniques de Mutual Cydops M a . Àngels S à n d í e z Acquitecta tètrica. Coordmadora de seguwtat de Barcelona

932 40 23 73

L'Informatiu

P À G I N E S

D ' A S S E S S O R I A .

F O R M A C I Ó .

A C T I V I T A T S

I

S E R V E I S

18 Medi ambient, salut i mantenim

HORES EXTRES 20 L'intermediari No desconnecti, que l'estem estafant

Coeficient d'actualització d'honoraris a 14 de setembre Ca= 1,135

Construir edificis sostenibles [ï

a sensibilitat mediambien-

\L·m tal està assolint un gran ressò social que, de mica en mica, va arribant als diferents àmbits de la nostra societat. El constant creixement de les nostres ciutats i. en general, tot el que suposa l'estil de vida occidental, se sustenta en un consum desmesurat de recursos i d'energia. El sector de la construcció no és aliè a aquesta tendèn-

cia, i cada vegada més. els edificis són uns grans consumidors de recursos. Del 26 de novembre a I'l de desembre s'impartirà al Col·legi el curs Dissenyar i construir edificis sostenibles. Aspectes bàsics. Els seus objectius primordials son. per una banda. introduir els professionals de la construcció en l'anàlisi dels diferents impactes que l'activitat constructora en general comporta i,

de l'altra, conèixer els diferents aspectes en els quals podem introduir millores per tal de reduir l'impacte ambiental dels nostres edificis. El curs esíà organitzat pel Servei Rehabilitació i Medi Ambient, i té una durada de 20 hores, a més d'una visita tècnica. Més informació 3l telèfon 932 40 23 73. A/e: formaciodapabcn.es. ífc

Propera actualització: 15 d'octubre Mòdul: 49.500 PTA Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 40 23 70 visats@apabcn.es

ASSESSORIA MEDI

A QJiNZENA OCTUBRE 2001

AMBIENT

A S S E S S O R I A

Medi ambient, salut i manteniment [ p er manteniment dels edifi-

pot llegir des de l'òptica de l'estalvi econò-

ll

cís (inspeccionar, netejar, planificar

mic, però que aquí ens interessa per ressal-

reparacions, gestionar el patrimoni immobi-

tar una de les lluites dels propers anys des

liari), no és una tasca agraïda; no hi ha talla-

de l'òptica mediambientai: l'ús eficient de

da de cinta ni fotografies a les revistes. Mal-

la poca energia que tenim.

grat iot, les tasques de manteniment han de

El segon, i ja per finalitzar, es refereix a

prendre un paper actiu en la preservació del

l'alt grau de responsabilitat dels caps de

medi ambient i en la protecció de la salut de

manteniment ja que cada cop més han d'es-

les persones.

tar conscíencíats i formats en aspectes de

En són un exemple els brots de legio-

salut i medi ambient. L'exemple més para-

nel-la que salten repetidament als mass

digmàtic el trobem en tota la problemàtica

medis-, bàsicament un problema de mante-

que tenim amb els equips transformadors

niment dels equips d'aire condicionat tras-

d'electricitat que continguin o hagin contin-

lladat a la salut pública. Al nostre país, on

gut PCB en algun moment de la seva vida

s'han multiplicat ràpidament aquests tipus

útil. És el cap de manteniment qui n'ha de

d'equips, no hem estat capaços d'anticipar-

tenir coneixement per evitar riscos de conta-

nos als riscos. Per solucionar aquesta pro-

minació de l'edifici, dels seus usuaris i del

blemàtica, s'han publicat en poc més d'un

seu personal, així com també ha de tenir la

any diversos decrets autonòmics i, aquest mes de juliol, un d'estata! per regular la

capacitat de maniobra per trobar la solució www.csostenible.net

més adient d'acord amb la normativa apare-

prevenció d'aquests brots. I com? Doncs amb les mesures que tothom coneixia, la neteja periòdica dels equips: fent manteniment.

guda recentment. pressupost amb el qual es veuen abocats a

Deia, dos aspectes més.

treballar. Però arguments d'aquests tipus, i

El primer, el podem trobar a l'esperit

un parell més que volia exposar ara mateix,

del RITE (Reglament d'Instal·lacions Tèrmi-

En descàrrec de molts caps de mante-

han de ser suficients per a, diríem, negociar

ques als Edificis) que ha ampliat els contin-

niment que coneixem cal dir que molts cops

un pressupost més realista del que costa

guts de manteniment de les instal·lacions,

l'arrel del problema és la manca crònica de

mantenir un edifici.

per augmentar-ne l'eficiència, acció que es

Prevenció i control de la legionel·losi

®

Construir edificis sostenibles

Programa de gestió de residus de la construcció

Atesos els brots epidèmics

Del 26 de novembre a I'l de

d'aquesta malaltia a l'Estat espanyol, el

El Consell de Direcció de

autoritzat un document d'acceptació que

desembre s'impartirà al Col·legi el curs Dis-

Ministeri de Sanitat i Consum ha establert un

la Junta de Residus del Departament de

garanteixi la correcta destinació dels resi-

senyar i construir edificis sostenibles. Aspec-

Reial decret amb caràcter de norma bàsica,

Medi Ambient de !a Generalitat va apro-

dus separats per tipus. El Programa vol

tes bàsics. Els seus objectius primordials

que va entrar en vigor el 2 9 de juliol passat

var, el passat 28 de juny, el Programa de

evitar l'abocament incontrolat de residus,

són, per una banda, introduir els professio-

i que vol abastar la necessitat de control i

gestió de residus de la construcció a

així

de

infrastructura

nals de !a construcció en l'anàlisi dels dife-

de certes

Catalunya 2001-2006 (PROGROC). Està

necessària com per poder arribar a la fita

rents impactes que l'activitat constructora en

instal·lacions que, per la seva tendència a

íntimament lligat al nou Decret regulador

d'un 25% de material reciclat l'any

general comporta i, de l'altra, conèixer els

ésser focus de reproducció de! bacteri,

dels enderrocs i altres residus de la cons-

2003 i un 50% el 2006 de tota la qual-

diferents aspectes en els quals podem intro-

han de tenir un manteniment especial.

trucció 161/2001 (de modificació del

tiíat de residus de la construcció. Progra-

duir millores per tal de reduir

Reial decret 90912001,

Decret 201/1994) aprovat el 12 de juny

ma de Gestió de Residus

ambiental dels nostres edificis. El curs està

higièni-

d'aquest any, en què el sol·licitant de la

publicat

Medi

organitzat pel Servei Rehabilitació i Medi

co-sanitaris per a la prevenció i control de

llicència d'obres ha d'acreditar davant

Ambient de la Generalitat de Catalunya

Ambient i té una durada de 2 0 hores més

la legionel-bsi.

l'ajuntament haver signat amb un gestor

el juliol de 2001.

visita tècnica. Més informació al telèfon 9 3 2

revisió del manteniment

de 27 de juliol,

pel qual s'estableixen els criteris

©

com

crear

pel

una

Departament

©

2001-2006 de

l'impacte

4 0 23 73. A/e: formació©apabcn.es.

®

I N S T I T U C I O N A L

ASSEMBLEA

GENERAL

Quadern central PRIKERA Q U I N Z E N A O

CAP D'OBRA

Precisa CAP DE GRUP

Funcions:

En la construcció d'habitatges d'alt estànding, d'hotels de luxe i locals comercials d'importants botigues

COMs'HUGC C \ 3

-

Gestió a peu d'obra, negociació amb industrials, amidaments in situ. confeccionar certificacions i seguiment de plàning.

-

| Funcions: uncio i

Es requereix: Mínim 3 anys d'experiència com a cap d'obra en constructora

-

Edat aproximada entre 2 8 i 32 anys

-

Coneixements a nivell d'usuari de Word i Excel i valorable Presto

Es requereix:

S'ofereix: -

organitzar, coordinar i c ar el procés d'ex • Planificar, Planific obres i el seu control de costos.

Responsable de 2-3 caps d'obra.

Reportarà setmanalment amb el director tècnic i la resta de l'equip de responsables de l'empresa.

- Visites a les obres amb la propietat i la direcció facultativa.

-

-

Sou entre 5 - 6 milions de PTA. brut/anual Es possible la incorporació a l'empresa amb contracte laboral indefinit o com a lliberal

Es valorarà experiència com a cap de grup en constructora.

Persona amb vistó global de l'organització de totes les obres.

Coneixements informàtics dels programes: Presto. Excel. Word i Superproject.

Bons coneixements d'anglès.

Busquem una persona amb iniciativa, responsable, amb capacitat per

S'ofereix:

resoldre problemes, amb un cert grau d'autonomia, professional flexible i

-

amb capacitat

d'adaptació.

Sou aproximat entre 8/10 M PTA. brut/anual, negociables en funció de l'experiència aportada pel candidat.

ma persona amb capacitat per liderar equips, bon Ci ticador i amb capacitat per tractar amb client: / prendre decisi

Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuslitzat i fotografia recent tipus car-

[

net, indicant la referència 7582 a-.

Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscrita. adjuntant currículum actualitzat i fotografia recent tipus carnet. indicant la referència 7687 a:

L *

CAATB, Servei de Promoció COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció í Mercat de Treball, Bon Pastor, 5. 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5. 3a planta, 121 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

® 2

CAPS

amb 25 anys al sector i amb més de 100 treballadors en plantilla, precisa:.

Professional amb VISIÓ global, capaç de coordina batí. Persona oberta al canvi, amb iniciativa, res anys d'experiència.

Funcions 3 desenvolupar:

Es requereix Sa $1 eipenèrKia com a Cap O'Oora en ccnstruciora.

AcoSimi a tractar an» el cbenL Capacitat per a drigir obres o"un wfam supero a 1.000 müora de oressuposL Edat «raonada entre 32145 arcs, Ccneoierrients miumhdtics a niwfl u csusri de Microsoft Projed i uceL Coteprapi.

•

CAP D'OBRA

D O B R A CONSTRUCCO I NS PAÍ, SA

-

Plantejament de l'operació: anàlisi de Sistemes de construcció per a la fonamentació i inici de l'estructura, estudi d'implantació i logística de l'obra.

-

Execució tècnica de l'obra: estudi de mitjans i planificació de les activitats per assolí ers objectius fiials. revisió de replantem i inici de tots els treballs, seguiment planning i de l'eiecució dels treballs amb especial èmfasis en la qualitat.

-

Coordinació d'industrials: entrega de plànols, previsions i formulació de comandes, creació de les circumstancies que facin possible e' compliment dels compromisos dets industnaK. visites i reunions periòdiques amb l'encarregat per assegurar la qual tol en l'execucri. seguiment dels terminis i control econòmic.

-

Operacions de firal (Tota i patenta: preparació del final dels treballs, posada en mana i nele.j. OXUW.\XK> per a obtenir tí certificat final d'obres, coordinació amb el departèrre-: ce .*r,4» per Tentrega i «siB dets pisos, atenció d'incidències post-entrega.

Funcions -

o oc

Ccnbactaoú mdustrab. pressupostos, nrtrf eacicas i facttraoé.

TrWt amb el d e n t

S'ofereix -

Cmtracte tftcral índelní.

Sou i>yi,tfWe en f unoú de re^jenerca ^Mtada pel canddaL

Bi^zuem dos persones habituades a tractar amb clients, bons comumcaj . •; jrnb voluntat per aprendre i amb capacitat per negociar, dirigir i

^ j t\

. f ; r-í-sones interessades poden e i-. :-'iiaíi6 manuscrita. adjuntant -•• ..- t:at i fotografia ; telerència 7700 a

ir carta de

S'ofereix: • -

formació continuada a càrrec de l'empresa Fomw part d'un equip de tècnics, habituats a treballar en equip

-

Possibilitats reals óe promoció interna No es descartarà cap candidatura per raons

ïiculum

tipus carnet, indica

COL LEG1 D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Bon Pastor. 5. 3a planta, 08021 Barcelona 3/e- treball@ap3bcn.es

carta manuscrits macant ets wvessats han d'ermar ! oOjecUus prolessioral·s. aí.-jrrtifit r.-ricul·jm I tipus cameL moücant Ureferèncu 7649 a | COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DC BARCELONA I Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Bon Pastsr. 5. 3a planta. 08021 Barcelona I ate trebaWapaboves

HORES

EXTRES

A QUNZENA OCTUBRE 2001

NTERMEDIffiRI

No desconnecti, que Testem estafant

Ü

n es sorprèn que els tríle-

oculten o dissimulen que la funció d'aquest

ros continuïn ocupant la Rambla de

programa és desconnectar el modern de l'in-

Barcelona. Que la gent encara es deixi

ternauta. per tornar a connectar-lo a Internet

enganyar o, potser millor dit. que es deixi

a través d'una línia 906. Aquestes pagines

hipnotitzar per l'engany. També sorprèn de

web. de contingut generalment eròtic o por-

veure com s'utilitza Internet per crear noves

nogràfic, poden suposar unes despeses de

estafes, o per actualitzar-ne d'altres que en

més de 10.000 pessetes per cada hora de

ei seu àmbit natural estan menys consolida-

connexió. I què podem dir dels consultoris

des que el joc de la boleía. En els casos de

virtuals de psicòlegs, sexòlegs, endevinaires,

què parlarem ara, aquestes estafes virtuals

futuròlegs, astròlegs i bruixots? Quan algú

es fan a través dels números 906. Sí,

truca al número 906 que anuncien en la

aquells números de telèfon en què les des-

seva pàgina web, aquests mestres de la cara

peses de les trucades van des de les 449

dura només han que saber retenir una tru-

pessetes els deu minuts fins a les 1.781

cada i una mica de psicologia barata.

pessetes els deu minuts.

La Federación de Asociaciones de Consumidores y Usuarios de Andalucía (FACUA)

Per exemple, l'internauta pot rebre un correu electrònic en el quai se l'informa que

recull en la seva pàgina web (wwvf.facua.org)

una empresa ha decidit fer-li un regal. Sí,

aquests fraus citats i d'altres que també han

increïble. Així, per la cara. Per a més infor-

estat fets a Internet mitjançant el 906.

mació, qui cregui que la seva cara no paga

Telefònica és l'únic operador a través del

la pena, una línia 906. La trucada a aquest

qual es poden fer aquests tipus de trucades

número pot tenir resultats diversos: una

(que no sempre han de comportar un frau,

convocatòria a una presentació comercia!

és clar). La FACUA demana que els usuaris

on s'intentarà que l'usuari compri un pro-

que no vulguin tenir accés a línies 906 o

ducte, l'assistència a la qua! és indispensa-

similars puguin exigir a la companyia que

ble per rebre el regal; l'explicació que e!

els en restringeixi l'accés. Però, fa anys, es

regal consisteix en algunes nits en un bon

van regular de manera similar les línies 903,

hotel o apartament, però amb la condició

i les empreses que les utilitzaven van migrar

d'abonar el menjar o unes suposades des-

a les línies 906, sense que el Govern hagi

peses de gestió; la confirmació del 'fantàs-

pres de moment una mesura similar a l'an-

tic' regal, pel qual únicament caldrà pagar

terior. I sense que el negoci de la picaresca

unes despeses d'enviament sospitosament

hagi disminuït. í 0

altes.

L'internauta també pot rebre un correu electrònic anunciant-li que molt aviat se li carregarà a la targeta de crèdit una quantitat en concepte d'una suposada compra que

tacte a través d'aquest número amb l'em-

en realitat no ha fet. L'empresa 'venedora'

presa, per anul·lar la falsa comanda. Ales-

Moltes pàgines web que s'anuncien

facilita únicament un número de telèfon

hores, un contestador automàtic reté la seva

com a gratuïtes o utilitzen el reclam 'sense

906 on el client pot trucar, per solucionar

trucada durant una bona estona, advertint

targeta de crèdit' condicionen el seu visionat

els possibles dubtes que tingui. General-

que les línies estan saturades. I, així, anar

al fet que l'usuari instal·li en el seu ordina-

ment, l'internauta intenta posar-se en con-

facturant passos de telèfon.

dor un programa marcador de telèfon. Però

Pornografia gratuïta

L'lnform@tiu electrònic El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça: www.apabcn.es/informatiu

Quadern central PRJMER

N O

T ' H O

ii 8 ^gUTifeN^ OCTUBR^lbl \ 3EJ-

P E R D I S

La ciutat cinematogràfica [ P I cinema i l'arquitectura I C s ó n dues arts que han tingut una estreta relació en el decurs de la història.

Qui no recorda la ciutat densa i nocturna que la pel·lícula Blade Runnerva fer famosa a principis dels anys 80? Per recordar aquest film i repassar els darrers 20 anys d'aquesta curiosa relació, el CCCB ha dissenyat l'exposició com una visió del cinema com a creador d'espais a través de l'obra de cineastes contemporanis vius que aporten una dimensió diferent, la reflexió, que no s'acostuma a donar a les sales de cinema.

Això sí, si el visitant d'aquesta mostra pensa que trobarà una elegia de l'estètics Blade Runner, va ben equivocat. Els anys 80 ja no estan de moda. Més aviat passa tot el contrari. Fins i tot els films asiàtics, sempre una mica més apocalíptics que els occidentals, mostren la vida quotidiana en ciutats saturades on, malgrat tot, es pot viure i amar. Una vida quotidiana que la mostra delimita i defineix en els 12 espais temàtics en què s'estructura l'exposició La ciutat dels cineastes.

Aquest recorregut per l'arquitectura cinematogràfica comença amb l'actor italià Nanm Moretti circulant amb la seva motocicleta per la mateixa carretera d'Ostia per la qual va transitar Pasolini poc abans de morir. L'espai Lugares públicos, vidas privadas que el succeeix mostra la intimitat de les persones en espais públics com són els

TRENCA'T

carrers o els edificis a través de fotogrames Trïer; i i a tormenta de hielo, de Ang Lee; Blade Runner de principis del segle XXI. de Smoke. de Wayne Wang, i Mallrats i que protagonitzen l'espai batejat com "El Arquitectura ficció? Potser sí. però arquiCierks, de Kevin Smith (tres pel·lícules que drama del fin del mundo". tectura al cap i a la f i . •£ els moderns dirien de culte).

El recorregut museugràfic de l'exposiLa ciutat dels cineastes. Centre de CultuL'exposició que acull el Centre de Cul- ció també analitza l'obra de David Lynch, ra Contemporània de Barcelona (CCCB). tura Contemporània és com una macedònia Bigas Luna, David Cronenberg o Robert A!tFins al 25 de novembre. de fruita. Al costat de la visió més urbana es man abans d'arribar a l'espai "Arquitectutroben els paisatges freds i desèrtics que ras del temor" on el visitant podrà gaudir de alguns directors han triat per contar les les espectaculars reconstruccions de ciuseves històries i les interrelacions de l'home tats autènticament de pel·lícules que serAntoni Capilla amb el paisatge. És el cas de films com ara vien de llar i decorat a Batman, Eduardo Periodista Los amantes del Circulo Polar, de Julio Manostijeras, Mars Attack o Matrix, la capilta&eresmas. net Medem; Rompiendo las olas, de Lars von pel·lícula que alguns volen convertir en la

LA

Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar iormen el nom del monument de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acròstic el nom de la ciutat on es troba aquest mounment.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

!

t

i

j

,

I

!

|

.

j

i j

!

; ;

i í . i i

DEFINICIONS" 1. Es considera completa a partir d'i .40 metres 2 Regalimar aigua de la teulada de la casa. sobretot quan plou. 3. Dit de! govern en que el poder és en mans d'un sol cos sobirà. 4. Resistents construccions, que no es deformen ni s'alteren 5. Agita bruscament, en tots els sentits. 6. Fer (ora tothom de la casa. per un risc d esfondrament. 7. Peces sanitàries, de paret o de peu 8. Pedra grossa, amb que es forma la volada d'un balcó. 9. Un petit forat a la porta per tafanejar i saber qui es el qui truca. 10. Fonaments capaços d'adequarse a la resistència del sòl.

SOLUCIONS.

tram d'asfalt fet

LA

GENT

Cinquanta anys de la XXV promoció d'aparelladors Ijp^ap a finals de la dècada l \ n # dels 40 del segle passat, es va iniciar la marxa cap a un dels sectors més "constructius" de l'edifici d'en Rogent de la plaça de la Universitat, d'estudiants de diverses procedències, amb l'ànim i la il·lusió de convertir-se en aparelladors, professió que en aquell temps, en nomenar-la, algú encara deia: "apa... què?, i calia explicar que era un col·laborador de l'arquitecte, etc.

Tant per a l'ingrés com en el transcurs de la carrera vam passar moltes vicissituds, però amb estudi, voluntat i també alguna "recomanació", l'any 1951 ja ens vam poder penjar el títol en una paret de casa.

Vam sortir, més o menys, preparats professionalment per enfrontar-nos al treball diari, però la importància és que aquelles individualitats que havíem ingressat a l'Escola, amb el transcurs dels anys ens vam convertir en un bloc d'amics.

Ara hem celebrat les noces d'or, de l'acabament de carrera. En aquests cinquanta anys, professionalment cadascú s'ha independitzat, però com a grup d'amics hem continuat recordant aquelles vivències, tot fent-ne de noves, ja que el grup s'ha incrementat amb la formació de famílies.

A banda de diverses trobades informals en "petit comitè", en grup hem celebrat els

obres que s'hi fan, guiats magistralment i

entre nosaltres és l'assistència de companys

primers deu anys, amb un dia d'esbarjo a

amb molta dedicació pel seu director, l'ar-

de l'Aragó, les adhesions d'altres companys

I amb l'esperança d'un proper aniversa-

Canyamàs; les noces d'argent, a Eivissa; el

quitecte, amic i company, Jordi Bonet. I

de fora de Catalunya i, especialment, la

ri, també de moment el 51è, fem la cloenda d'aquests ben bons cinquanta anys. ©

quarantè aniversari, a) Masnou. Ara. en els

naturalment, com en tota celebració, la

presència en els actes de vídues d'alguns

cinquanta anys, naturalment, hi hem tornat.

festa va tenir la seva part gastronòmica en

companys.

Enguany ho hem iniciat amb una euca-

què, per cert, el nostre president, l'amic

ristia d'acció de gràcies, a la cripta del tem-

Bardají, que estava assabentat dels actes

bracions amb Tacte en el qual la Junta i els

ple de la Sagrada Família, tot recordant els

però no hi podia assistir, va voler saludar els

coi-legiats més "jovenets" han recordat els

amics i companys que malauradament ens

assistents, detall que li agraïm força.

membres del Col·legi, ja més veterans i hem

han deixat. Després, hem fet una visita a les

Una mostra de l'amistat que s'ha forjat

que ja resta en un lloc destacat en cada llar.

I, de moment, hem clos aquestes celeEn nom de la XXV Promoció, Josep M. Gispert I Guinot

rebut la corresponent placa d'homenatge,

Ens dol comunicar a toís e/s col·legiats,

Ens dol comunicar a tots els col·legiats,

Ens dol comunicar a tots els col·legiats,

Ens dol comunicar a tots els col·legiats,

la defunció del nostre company-

la defunció del nostre company:

la defunció del nostre company:

la defunció del nosbe company:

Josep Camps i Graelts

Àlvar Romea Díaz-Laspra

Ramon Orriols i Germain

Raimundo Pérez Chacón

esdevinguda el 30 de juny, a 89 anys.

esdevinguda el 8 de juliol, a 84 anys.

esdevinguda el 10 de juliol, a 86 anys.

esdevinguda I'l d'agost, a 5 1 anys.

Crònica d'un sopar... diferent 1

a Delegació d'Osona del

11—i Col-Iegi va celebrar el passat 8 de juny un sopar dels col·legiats molt especial al Restaurant Sant Marc de Calldetenes. Després dels 25 anys, no ens hem adormit!

L'hora de trobada era cap a dos quarts de vuit, però els nostres col·legiats, molt treballadors, van arribar gairebé a l'hora de sopar. Després de provar de muntar al toro, jugar al futbolí gegant i baixar la rampa de descens, vam entrar al menjador del restaurant. Una rosa per a cada senyora i amb la gana ja feta, vam començar el sopar. Pa torrat, amanides, fusta d'embotits, escalivada i graellada de carn va ser el nostre menú d'aquest any. Postres, cafès i iicors, i tornem-hi, que allò abans només era l'entrenament.

S'entreguen les bases de la l a . Olimpíada í vinga, a animar-vos tots que s'han de

fer grups de quatre o cinc persones. Les proves consistien a sumar com més punts millor en les tres proves: la prova de descens, la prova de futbol i la prova d'equilibri.

Les dones, una mica més reticents que els homes, de moment no s'animen gaire, però a l'hora de la veritat són les que s'ho passen més bé.

Després de tocar-nos les 3 de la matinada, es fa entrega dels premis. Llonganissa i vi per a tothom i el trofeu de la la Olimpíada per als primers classificats: Jaume Tuneu, Montse Ordeíg, Montserrat Espadamala i Miquel Bayes.

I fins l'any que ve. ®

Delegació d'Osona Afe: C3atosona@apabcn.es

Muntar al toro, la rampa de descens i el futbolí gegant

A Josep Camps, aparellador I A la gent de Manresa que Itr^í voltem pel món de la construcció des de fa temps, ens ha dolgut molt la mort del nostre company Josep Camps, col·legiat 115, i exaparellador municipal del nostre ajuntament. En Camps, tal com ho constataven el seu número de col·legiat i l'edat, va ser el pioner i punt de referència de la nostra professió a la comarca. Havia treballat als serveis tècnics de l'Ajuntament de Manresa ubicats a l'última planta del vell edifici municipal i, en aquells anys, va dirigir innombrables obres privades del boom deis anys 60.

pecte per la seva edat i experiència, que ens atenia amablement en fes nostres tímides peticions d'informació urbanística, plànols de la ciutat, etc. Sempre ens adreçàvem a ell, i defugíem de l'altre tècnic superior, molt més llunyà i amb dedicació parcial. En Camps sempre hi era i ens atenia sense cap problema. Fins que, fa anys, es va jubilar.

medalla d'or. La hi vam portar a l'hospital el passat dia 27 de juny. sabent que la seva vida s'acabava. Ens acollí amb els ulls plorosos pel mal. però també per l'emoció i la joia de rebre la medalla que li lliuràvem. És l'últim record que tindré de Josep Camps, que va morir el dissabte de la mateixa setmana.

El pas del temps va fer créixer els serveis tècnics municipals, amb professionals de totes (es tècniques. Però, l'aparellador municipal sempre en va ser ell, en Camps de l'Ajuntament.

Que el record del nostre primer aparellador del Bages, tècnic municipal i amic de molts nosaltres, el tinguem sempre present. $

Els anys i la malaltia malmetien la seva Quan molts de nosaltres començàvem a vida, n'érem conscients. Fa poc, amb motiu dels 60 anys de professió, la Junta de ia treballar vam trobar, en la persona de Josep Camps, un company; això sí, visí amb res- nostra Delegació va acordar de concedir-li la

i • Xavier Joves i Garcia Secretari de la Delegació

SERVEIS 1

DIVERSOS

PRIMERA CMNZEHA OCTUBRE 2001

S E RV E 1 5

Conveni amb Cype El Col·legi ha establert un acord de col·laboració amb l'empresa Software Tècnic d'Arquitectura i Enginyeria (STAE), distribuïdora per a Catalunya de Cype Ingenieros, mitjançant el qual STAE ofereix als col·legiats.

SOFTWARE

fins al 31 de desembre, l'adquisició dei seu programa de pressupostos, amidaments, certificacions i plecs de condicions ARQUÍMEDES, amb unes condicions molt avantatjoses que s'exposen en el quadre adjunt.

PREUS

ARQUÍMEDES

19.800 PTA

78.800 PTA

ARQUÍMEDES +AMIDAMENT AUTOMATIC DXF+ CONTROL D'OBRA

49.000 PTA

98.000 PTA

157.800 PTA

Aquests preus no inclouen l'IVA, els ports, ni finançaments especials.

Ofertes no acumulables.

STAE farà un curs gratuït de formació del programa Arquímedes a les aules de! Col·legi en una data encara per determinar.

PREFABRICADOS ESCAYOLA VALLS, S.A.

TEXSA MORTEROS. S.A.

CONSORCIO TERMOARCILLA

FABRICA ELECTROTECNICA JOSA, S.A.

REPSOL BUTANO. S A

BTIC1N0 QUINTELA. S.L.

OFERTA COL·LEGIATS

49.000 PTA

ARQUÍMEDES +AMIOAMENT AUTOMATIC DXF 1 DIAGRAMA .

DE GANTT

Ei col·legi posa a disposició de les empreses u n s t a n d per presentar els seus p r o d u c t e s i serveis, a la p l a n t a baixa d e la seu c o l · l e g i a l . Aquestes són les e m p r e ses que hi seran presents durant el mes d ' o c t u b r e :

FEPESA, S A

UNEX - APARELLAJE ELECTRICO. S.L

COMPOSAN CONSTRUCCION

TECOSUR,S.L

REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS

SEÍJALIZACION Y DISENOS URBANOS. S A

WEBER BROUTIN CEMARKSA

MASA, S.L.

IBERMAPEI, S.A.

BTV, S.A.

SISTEMES DE REFORÇ ACTIU. S.L

JANSA METAL, S.A.

GRUPO MECANOTUBO, S.A.

ONDUÜNE MATERIAL DE CONST.. S.A.

SUBEROLITA, S A

ARTIS ORGANIZACION OFICINAS. S.A.

PÈNDOL, S.L

L B . INGENIERIA DOMOTICA & COM., S.L

ACTILUZ DETECTA 2000, S.L

EURXABLE, S.L

Informació i sol·licituds: STAE o Cype Ingenieros Joaquim Amat Telèfons 93 485 11 02 / 96 59 25 50

TRAC VERTICAL, S.L

PUERTAS ARTEVI, S.A.

WERMASI, S.L

ARTE Y CEMENTO

ALKOR DRAKA IBÉRICA, S.A.

® TOYOTA C

a

I i d

a

d

Rumbo al Norte de Barcelona.

HYUTIDRI Rumbo a su nuevo Hyundai.

TEAM'S MOTOR C o n c e s i o n a r i o

Oficial

T o y o t a

• BARCELONA • SANT JUST DESVERN

EIXAMPLE Paris, 123.

Tel. 93 410 38 38

SANTGERVASI Via Augusta, 234 Tel. 93 414 3411

DIAGONAL G. Via Carles III, 72.

Tel. 93 491 4050

SARRIÀ Pg. Bonanova, 96 Tel. 93 280 30 31

LES CORTS Europa,18

SANT JUST DESVERN Ctra. Reial, 131 Tel. 93 473 28 02

Tel. 93 363 6100

Llanord. Su concesionario oficial Hyundai

À SERVEIS

MOTOR

Quadern c o y n t PRIMERA <X»NZENA OCT».

Jeep

LLASAX MOTOR Concessionari Oficial Salmes, 262, 080O6 Barcelona 93 415 57 57 Fax. 93 415 56 75

2.5 litros Cilindrada3 (CC) Diàmetro y carrera Par motor (Nm @rpm) Poycncia (CV @ rpm) Rclación de comprcsirjn Sistema de vdlvulns Sistuma de inyecciòn Tipo de motor

de 8,5 millones 92.0 x 94.0 312@1800 140 @400 17.5:1 DOCH 16 vàlvulas Directa Com mon-Rail 2.5L i cilindres Turbo Die:

vendidos en el mundo, CONSUMO 2.5L TD Manual - Urbano 9.7 • Extraurbano 6,5 • Combinado 7,7

Crysler Voyager sigue marcando nuevos retos para la competència.

Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent.

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

• Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

PI

• Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• Contractació de l'assegurança.

r

J<J'JJ}3

_. o ...,

,534545

Carlos III, 82(B.,«.on,, • Tel. 934914565 Balmes, 262(B,rcei™.) • Tel. 934155767 Ctra. Reial, 127 CS.JMI • Tel. 933720210

Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

DEMANDES PRMBM ÇfJNZBNA, OCTUBRE 2001

I

"

Cap d'obra

Cap d'obra CONSTRUCTORA D'OBRA PÚBLICA I PRIVADA

ENGINYERIA I CONSTRUCTORA DE NAUS INDUSTRIALS per responsabilitzar'Se de l'execució i de la seguretat de l'obra.

Experiència mínima d ' l any en execució d'obra. Edat entre 25 i 35 anys. Coneixements informàtics d'ofimàtica, Autocad i Presto o similar. Nivell bàsic d'anglès. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

Àrea de treball rodalies de Barcelona. Jornada oficial. Contracte inicial per obra amb incorporació a plantilla transcorregut un període de prova de 6 mesos. Sou aproximat 33.500.000'- PTA brut/anual negociable més incentius. Incorporació immediata.

Interessats/des adreceu el currículum a: Josep Martra, t a i núm.: 932 02 38 86, telèfon: 932 00 84 99, a/e: jrrLsldetboNdlngOpass.es

per responsabilitza-se de les c davant b propietat i la iSrecoí facultaria. Gestionarà des de l'inici fins a racabament Petra i el peronal assignat, replanteig, recifsss humans, rratenab i mecàncs, corcütil d'execucc terminis, qualitat, admidaments i c&tificaoons de1 obra.

Experiència mínima de 3 anys. Conene/nents Milutiiuocsde Pinto, Cao t ufirnotica- Imprescindible camet de conduir (possibilitat d'utilitzar el vehicle de

s'ofereix Àrea de treball Barcelona província. Jornada oficial.

Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 6 meses. Sou aproximat 5, ^6.000.000.PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les perdones interessades poden adreçar currículum per fax al núm. 932 38 56 94

1 3 tècnics/ques de projecte IMPORTANT EMPRESA DE CONTROL DE QUALITAT per al conlrcl lècnic d'edificació, inspeoó. aú d'obres j reviSiÚ de projectes.

Edat entre 25 i 35 anys. Es vaforarà coneixements informàtics de Windows. Wwd. Exeel. Accés, Autocad i programes de càlculs i amidaments. Imprescindible camet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Àrea de treball Catalunya amb desplaçaments a nivell nacional. Idiomes a valorar anglès, francès i nivell B de català. Jornada oficial. Contracte tafcoal de 6 mesos prorrogable. Sou aproimat 2,53.000.000,- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden adreçar currículum per fai al núm. 933 49 30 81 a/e: ccpiberícabamatinfDnegoeioxom

fTEjucTant/a de cap d'obra FABRICANT DE FORMIGÓ D'OLERDOU

CONSTRUCTORA D'HABITATGES perfil Experiència mínima d ' l any. Edat entre 24 i 30 anys. Coneixements informàtics.

Imprescindible carnet de conduir.

per dirigir un equip de treball.

Es valorarà experiència. Edat fins a 2 5 anys. Coneixements bàsics d'informàtica. Imprescindible carnet de conduir d'empresa facilitarà el vehicle). s'ofereix Àrees de treball Barcelona, Vallès i Garraf. Jornada oficial. Contracte laboral d ' l any. Sou negociable segons la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden adreçar currículum per fax, a l número 9 3 4 7 4 0 1 2 1 . a l'atenció de Sergi Ribas, telèfon 6 9 9 4 4 2 0 9 0 .

ENGINYERIA DE BARCELONA perfil Imprescindible experiència mínima d ' l any en control de qualitat o com a cap d'obra. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Lloc de treball Barcelona amb desplaçaments per Catalunya. Jornada oficial. Contracte laboral inicial de 6 mesos amb posterior incorporació a plantilla. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportada. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden adreçar currículum per fax. si número 932 00 43 89 a la atenció de M. Carmen Moranchel

s'ofereïx Lloc de treball Puigcerdà (l'empresa facilitarà la residència). Jornada oficial. Contracte laboral de 2 anys. Període de prova de 2 mesos. Sou aproximat 3,54.000.000,- PTA brut/anual més dietes.

Incorporació immediata.

Les persones interessades poden adreçar currículum per fax al núm. 938 85 10 07

2 caps d'obra

I Taxadors/es

GRUP D'EMPRESES PROMOTORES CONSTRUCTORES A BARCELONA

SOCIETAT DE TAXACIÓ

per tasques a de planificació, coordinació i seguiment d'obres, contractació, control econòmic i desviacions, supervisió de l'execució de l'obra, certificacions i tracte amb els industrials.

AMB IMPLANTACIÓ NACIONAL

perfil Recent titulats en arquítectur Àrea de treball Barcelona. s'ofereix Incorporació immediata i conti

Imprescindible 2 anys d'experiència en constructora o constructora-promotora. Coneixements informàtics d'Office, Project i Mentis. Convenient vehicle propi. Edat aproximada menor de 40 anys. s'ofereix Àrea de treball a Barcelona. Jornada oficial. Contracte laboral o relació liberal. Retribució aproximada d-6.000.000,- PTA brut/anual negociables, més incentius per objectius, promocions internes. Incorporació immediata.

Les persones interessades podeu adreçar el vostre currículum per fan 933 54 77 89

Les persones interessades poden adreçar currículum per fax: 902 10 35 16 o per a/e: seleccioneapdo.com, indicant la referència TCB.

DEMANDES

I

MERCAT DE T R E B A L L

Auxiliar tècnic/a

I

Quadern central SEGOMA QU.M-'

Tècnic/a comercial FABRICANT D £ PRODUCTES ESPECIALS PER A U CONSTRUCCIÓ

de projectes EMPRESA DE RESTAURACIÓ DE BARCELONA

per a la promoció, especificació i assessorament dels productes i sistemes de l'empresa a eng'nyenes. constructores i especialistes de la col·locació.

per a delineació de plànols de locals. perfil Edat entre 2 0 i 2 6 anys. Coneixements informàtics d'Autocad, Word i Excel.

perfil Experiència mínima d ' l any en el coneiiement d'algun sector del mercat de la construcció. Edat entre 25 i 30 anys. Es valorarà idioma anglès o alemany.

Imprescindible cama de conduir i vehicle propi.

s'ofereii Lloc de treball Barcelona. Mitja jornada amb dedicació flexible. Contracte laboral indefinit. Sou negociable en funció tíe la vàlua del candidat/a més dietes. Incorporació el mes d'octubre.

s'oftreii Atea de treball província de Barcelona amb desplaçaments a Balears. Jornada oficial. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 3 mesos. Sou aprammat 3-fl.OOO.OOO.- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden adreçar el currículum al número de fax 934 19 95 80

Tècnic/a de projectes

Arquitecte/a tècnic/a

|

Cap d'obra CONSTRUCTORA DE REHABILITACIÓ

per a interpretació de plànols i dibuixar amb CAD 14.

per al control de les obres. Iramïtació de llicències, realització de projectes de reforma, etc.

perfil No cal experiència.

Lloc de treball Andorra la Vella. Jornada oficial. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden adreçar el currículum al número de fax 0 0 376 865 775 o bé per e-maíl: arquitecadsera@login2.ad

perfil No cal experiència. Coneixements informàtics d'Autocad R14. Word. OHice o similar.

Coi/enient carnel de conduir i vehicle piopi. s'ofereix Àrea de treball província de Barcelona.

Jornada oficial. Contracte laboral. Temps de contractació a convenir. Sou negociable en (unció de la vàlua del candida t/a. Signatura d'obres. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden adreçar el vostre currículum al fax núm. 934 10 64 86

Les persones interessa podeu adreçar currículum al número de f a t 938 46 74 3 8

|

|

ESTUDI D'ARQUITECTURA D'ANDORRA

Cap d'obra

CONSULTORIA DE RECURSOS HUMANS

ESTUDI D'ARQUITECTURA

amb coneixements d'economia i gestió d'empresa, amb capacita! de formar equips de treball, presa de decisions i amb iniciativa.

per a tasques pròpies del lloc de treball.

DE BARCELONA

perfil Es valorarà experiència com aparellada així com en administració d'obra. Coneixements informàtics d'Office i Cad. Imprescindible carnet de conduir í vehicle propi. s'ofereix Uoc de treball Mollet de Vallès. Jornada oficial.

Contracte laboral per obra i posteriorment indefinl·L Sou aproximat 4.500.000,- PTA brut/anual negociable. Incorporació en funció de la disponibilitat del candidat/a.

perfil Coneixements informàtics de Presto, Excel, Word i Superproject. s'ofereix Contracte laboral o relació liberal {a convenir). Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a.

Les persones innteressades poden adreçar currículum a l'atenció d'Olga Expósito, al número de fax 934 76 18 06

Les persones interessades poden adreçar adreceu el vostre currículum al número de fax. 937 36 60 10 o bé per e-maíi: slatorreScecotes

m i

Tècnic/a ESTUDI D'ARQUITECTURA DE BARCELONA

per fer amidaments.

perfil Coneixements informàtics de Presto.

EJicel. Word i Superproject. s'ofereix Contracte laboral o relació liberal (a convenir). Sou negociable en funció de la vàlua del candidal/a.

Les pers> interessades poden adreçar currículum a l'atenció d'Olga Expósito, al número de lax 934 76 18 06

Programa de Postgrau en

DISSENY I ANÀLISI ESTRUCTURAL AVANÇAT Direcció Joan Bisbal Serra Frederic Marimon Carvajal Francesc Roure Fernàndez Departament de Resistència de Materials í Estructures a l'Enginyeria (UPC)

Servei de Promoció i Mercat de Treball

Dates de realització 14-11-2001 fins 26-06-2002

Tel.: 932 40 23 58

Horari Dimecres i divendres de 16:00 a 21:00

Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

Durada 250 hores

, •*•** W-

Informació 1 inscripcions Fundació Politècnica de Catalunya Edifici Vèrtex Placa Eusebi Güell, 6 08034 Barcelona Tel. 93 401 77 51 Fax 93 401 77 57 info@fpc.es www.fpc.es

Petits anuncis Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actua), cJelrneaciò de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA. Tel: 934 52 07 89 arins36coac.net

Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidamente i pressupostos. Plotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols.

Tel.: 972 32 32 82 Fax: 972 32 32 82 oficinajmgomez@ctv.es

Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01

Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnies superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Preu: des de 30.000 PTA Oriol 639 89 10 63

Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D. replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Cosfa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84

Animacions i recorreguts virtuals

Perspectives

Delineació de plànols

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36

S'ofereix estudi de delineació-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

TeU 934 1616 39' Fax: 932 37 49 01

Estudi de delineació

Col·laboració professional

Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execuciò. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols.

Telèfon: 933 09 59 65

S'ofereix arquitecte tècnic, professional lliberal, per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. Aporta experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció.

Telèfons: 934 06 96 95 / 630 26 19 73

Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, eslat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon.- 938 79 65 61

Perspectives i fotomuntatges, pàgines web, tanques publicitàries, díptics, presentacions interactives en CO Rom. Ens desplacem a tot Catalunya.

Scriptiva Telèfon: 934 59 46 17 Scríptiva@scriptiva. com

Delineant de plànols S'ofereix delineant de plànols per a tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D, CAD 2000. fer treballs a casa, etc. Experiència en empresa d'enginyeria i arquitectura. Preus negociables Xavi 934 18 5676' 686 979 368

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions, clima.

Telèfon 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22 Íparquitectura@coac. net

Arquitecte tècnica S'ofereix arquitecta tècnica per a treballs diversos: pressupostos, cèdules d'habitabilitat, projectes de rehabilitació i canvi d'ús, tràmits i legalitzacions.

Pilar Telèfon: 607 764 040

Col·laboració professional S'ofereix col·laboració professional en: ajuts al projecte, projectes bàsics i executius, i delineació en Cad. César Telèfon: 933 50 09 37

Es lloga habitatge per als mesos de desembre a febrer Es lloga habitatge amb 130 m-" situat a Lesseps. amb saló de 50 nv\ llar de foc i parquet. Totalment equipat. 2 habitacions. Preu a pactar.

Albert Casanovas Telèfon: 609 058 392

Estudiant d'arquitectura S'ofereix estudiant de 4t d'arquitectura per a despatx o empresa. Aporta 4 idiomes i vehicle propi. Expert en Cad. Telèfon: 657 212 072 Fax: 932 11 57 27 cnaudin@hotmail. com _ ^ _ ^ ^ _ Es ven torre Oportunitat única en zona d'alt estànding Gestió directa del tècnic/promotor/constructor en última fase {2a fase). Torre a Vallvidrera (Can Rectoret) de 325 rrr en solar de 998 m2. PB+2PP+estudi. Gran saló amb xemeneia, menjador independent, bany, cuina/menjador, dos dormitoris dobles (el principal és suitte amb banyera lacuzzi) i dos simples, dos banys complets. Estudi de 40 nf, coberta de fusta. Garatge de 40 rrv, àmplies terrasses (250 m1), barbacoa exterior, vistes al Vallès. Preu: 97.5 MPTA Telèfon-. 636 548 992

Es ven despatx o habitatge Situat al carrer Muntaner, entre Travessera de Les Corts i l'avinguda Diagonal de Barcelona, ÉS una primera planta, segona real. Finca regia totalment rehabilitada exteriorment i interior. Amb conserge i ascensor. 200 m : , amb 7 habitacions, cuina, 2 banys complets, bany petit, vestidor, galeria i traster (inclou 2 salons amb tribuna i balcó).

Particular, preu: 90 MPTA telèfons: 932 00 41 26 i 656 540 268

Serveis al professional S'ofereixen serveis de delineació de plànols en CAD i documentacions de projectes executius. Renders. Fotomuntatges.

Presentacions i maquetes. ,ARK Estudio.

Telèfons: 639 074 762 i 652 066 339 gf. ark@eudoramail. com vs.ark@eudora

Petits anuncis Ara també els podeu consultar a la pàgina

web del Col·legi:

www.apabcn.es/informatiu

ACTIVI

C O N S T R U C C I O

I

N O V E S

T E C N O L O G I E S

La domòtica a l'entrada del nou mil·lenni

Construir amb formigó prefabricat

Seminari i sessions tècniques a Barcelona Els sistemes de gestió i control en iedificació, l'anomenada domòtica. és un camp on ei desenvolupament tecnològic i la capacitat real d'utilització està molt per sobte de la demanda del mercat. La domòtica, associada sovint al luxe o la complexitat i el cost del manteniment, és cada cop més un instrument de control de les despeses de gestió, de la utilització racional dels recursos o del confort.

Les jornades que ara presentem pretenen donar al tècnic de la construcció una visió global de les possibilitats actuals de la domòtica, fent èmfasi en aquelles aplicacions que són cada cop més una necessitat. responsable acadèmic: Joan Sabaté, Horacio Espeche i Jordina Vidal, arquitectes dates: sessions tècniques: 23. 30 d'octubre i 6 de novembre seminari: 25 d'octubre, 8 i 15 de novembre horari: 16.30 a 20.30 h durada: 12 hores cadascun preu matrícula: 210,35 € / 35.000 PTA preu col·legiat; 180.30 € / 30.000 PTA

Informació tel.: 932 40 20 60

programa de les jornades

programa del seminari

Sessions tècniques Dimarts 23 d'octubre • Evolució de la domòtica a l'Estat espanyol: perspectives de futur, a càrrec de Xavier Passaret • Presentació de productes • Presentació d'obres i debat Dimarts 30 d'octubre • La integració de les noves tecnologies a l'habitatge, a càrrec de David Gann • Presentació de productes • Presentació d'obres i debat Dimarts 6 de novembre • Guia de disseny per a cases intel·ligents, a càrrec de Ad van Berlo • Presentació de productes • Presentació d'obres i debat. Experiències a Europa, a càrrec de Corien Van Berlo

Seminaris Dijous 25 d'octubre • Conceptes bàsics per entendre la domòtica, a càrrec de Sergio Cantos • Introducció a la domòtica. a càrrec de Sergio Cantos Dijous 8 de novembre • Productes domòtics per a habitatges, a càrrec de Phillipe Michaut • Productes domòtics per a grans instal·lacions, a càrrec de Mariano Mellado Dijous 15 de novembre • Disseny i avaluació d'un projecte domòtic, a càrrec de Juan Antonio Pérez • Posada en obra i manteniments d'instal-iacions domòtiques. a càrrec de Joan Carles Reviejo

Codi: E1082

Seminari, lerrassa La jornada té com a objectius fonamentals reflexionar sobre aquesta nova construcció, sobre els avantatges de treballar amb prefabricats pesants i. també, sobre com controlar-ne les limitacions. dates: 16, 23 i 30 d'octubre lloc: Delegació del Vallès Occidental horari: dimarts de 17 a 21 h durada: 12 hores preu matricula: 150.25 € / 25.000 PTA preu col·legial: 120.20 € / 20.000 PTA programa • Característiques tècniques. El disseny constructiu • Tipologies. Sistemes d'unions • Aïllament tèrmic i acústic. Estanquítat. juntes i connexions • Discontinuïtats - Modulació -Toleràncies- Durabililat • Presentació experiència • Posada en obra: Com condiciona el disseny. Control de qualitat. Amidaments i pressupost

exposició del 23 d'octubre al 15 de novembre

La identificació dels sòls i l'estudi geotècnic Manresa, Granollers i Terrassa El reconeixement dels terrenys, on ubicar una obra, és un dels moments considerats, cada cop més, importants abans de l'inici d'un projecte i de l'execució d'una obra.

Saber identificar els sòis in situ i obtenir valors a l'obra mitjançant comprovacions senzilles, encarregar un estudi geotècnic i saber interpretar-lo, són tasques que els professionals que proiecten i dirigeixen obres nan de fer.

L'objectiu d'aquest curs és donar al professional els coneixements mínims per poder identificar un terreny, encarregar i donar les dades a l'empresa que li farà l'estudi geotècnic i saber interpretar els resultats que li donaran i aplicar-fio en el projecte i execució de les obres. responsable acadèmic: Josep Ignasi de Llorens, arquitecte, professor titular de construcció de la UPC dates i llocs: • dimarts i dgous. del 16 al 30 d'octubre, a la Delegació de! Bages-Berguedà • dilluns i dimecres, del 15 al 24 d'octubre, a la Delegació del Vallès Oriental • dies 26. 27, 28, 29 de novembre, a la Delegació del Vallès Occidental horari: de 19 a 21 h durada: 12 hores preu matricula: 216,36 € / 36.000 PTA preu col·legiat: 180,30 € / 30.000 PTA programa • Els sòls. Coneixements bàsics de geolog.s • Ass^g en obra • Assaig de iaboraton • l'estudi geotècnic

Codi: E3043 Codi: E3044 Codi: E3045

Les sessions es completaran amb la realització d'un itinerari geotècnic per les rodalies i una visita a un laboratori. professors Josep Ignasi de Llorens, doctor arquitecte, professor de construcció de la UPC. Pere Mascarenas, geòleg, de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Ramon Llull.

Coordinació d'instal·lacions: de la posada en obra i dels industrials dates: 30 d'octubre lloc: Delegació del Bages-Berguedà horari: de 17 a 21 h durada: 4 hores preu matricula: 51,09 € / 8.500 PTA preu col·legiat: 42,07 € / 7.000 PTA programa • Estudi i reconeixement del projecte.

• Planificació global i particular.

• Localització d'interferències, punts comuns i ajudes.

• Informe periòdic al coordinador i revisió del pla de treball. a Criteris de registrabilitat.

• Accessibilitat de les instal·lacions.

• Accessoris i elements de fixació per instal·lacions. professors Joan Briz i Joan Lluis Fumadó, arquitectes, professors de la UPC

La posada en obra de ies instal·lacions, lr cicle Granollers En cada sessió es parlarà d'una instal·lació i les seves associades, i la sessió versarà sobre el vocabulari comú dels trets bàsics de cada instal·lació, la normativa d'aplicació, criteris sobre la tria i acceptació de materials (tradicionals i nous), com revisar un projecte i els criteris de modificació o canvis de qualitat, els entens de traçat de la instal·lació i els de control de la posada en obra. Així mateix, com prevenir patologies i quins són els problemes típics durant l'execució i que generen defectes. dates: 7, 14. 21 i 28 de novembre lloc: Delegació del Vallès Oriental horari: dimecres de 17 a 21 hores durada: 16 hores preu matrícula: 180,30 € / 30.000 PTA preu col·legiat 150,25 € / 25.000 PTA programa • Fontaneria i aigua calenta sanitària.

• Evacuació i fums, • Electricitat i il·luminació.

• La posada a terra. professors Erinc Corfcai. arquitecte, professor UPC Josep Anton Tnbó. arquitecte, professor UPC Arcadi deBobes,arquitecte,professor UPC Rogeii Garcia, enginyer industrial

OUWZENA SETB«H£ 2001

MANTENIMENT

Informació tel.: 932 40 20 60

Diagnosi i tractament d'estructures de fusta. Atacs biòtics.

^ ^ ^ ^ ^ ^ H ^ ^ ^ ^ ^ ^ I H J Codi: R1221

REHABILITACIÓ

I

Barcelona intervenim en edidas existents.

dwes en el tractament dels diferents insectes

programa

sovint ens trobem amb estructures de fusta, (Jna manca de coneixement de les propietals d'aquest material i de les seves possi-

xilòfacs per ta! de garantir la durabilitat de l'estructura sense necessitat de procedir a la seva substitució. Es tracta d'un curs eminentment

Dimarts. 20 de novembre

bilrtats de mantemr-se en servei, condueix al tècnic a la substitució de la fusta per

pràctic en el que els diferents temes aniran complementats amb la presentació d'exemples

ferro o formigó. Els atacs biòtics que presenta. la seva degradació en zones puntuals i altres factors poden donar una molt mala impressió d'una excel·lent estructura de

de casos reals.

fusta. Cal conèixer-la abans de plantejar-se la seva substitució.

ció i Medi Ambient dates: 20, 21 i 22 de novembre horari: de 16 a 2 1 h

L'objectiu d'aquest curs és donar una metodologia de diagnosi que permeti valorar amb

durada: 15 hores preu matricula: 204.34 € / 34.000 PTA

seguretat l'estat d'una estructura de fusta, en funció dels possibles atacs biòtics i de la seva degradació. Així mateix, es presentaran les tècniques tradicionals i les més innova-

preu col·legiat: 168.28 € / 2 8 . 0 0 0 PTA

Qjan

ESM

"^

16:00 h La fusta, material • Composició i estructura • Humitat i fusta • Vulnerabilitat de les fustes

responsable acadèmic: Ramon Graus. Arquitecte i Arquitecte tècnic. Servei de Rehabilita-

L----'í •

Exemples d'inspeccions aprofundides • Disseny de l'estudi • Metodologia de prospecció

I

Dimecres, 21 de novembre

18:15 h

16:00 h Els podriments de la fusta • Fongs cromògens

• La presència d'altres xilòfags • Complementarietat del sistema clàssic i el d'esquers

16:45 h

1

..••

~MEDI

*^-

'

•

•

El tractament de tèrmits amb

esquers • Tecnologia aplicada • Procés d'execució • Un exemple pràctic

• Fongs de podriment

'

16:00 h El tractament clàssic • El tractament de fongs ri El tractament de corcs • El tractament de tèrmits per injecció 17:00 h

19:15 h

í 1

Dijous, 22 de novembre

18:15 fi Consells per a una bona inspecció • Eines de suport a la diagnosi • Ordre de la visita

•^J^Í*PÉM

El comportament de

20:00 h Inspeccions a la recerca de tèrmfe • Zones endèmiques • Inspecció a edificis concrets

17:00 h l a fusta, tècnica • Sostres i teginats • Cavalls i encavallades • Entramats

S'ha previst la concessió de beques a estudiants, pel 50% de l'import de la matrícula.

.>*^•

18:00 h

les colònies de tèrmits • Una organització social en castes • Espècies esteses al nostre pais • Creixement i multiplicació dels nius

Els atacs de corcs

19:15 h

• Anòbids • Líctids • Cerambicids

Un exemple de tria del tractament

ü intervenció d'estructures

de fusta • Reparació, reforç, substitució • Sobre l'efectivitat d'alguns reforços

Informació tel.: 932 40 20 60

AMBIENT

Dissenyar i construir edificis sostenibles. Aspectes bàsics Barcelona La sensibilitat mediambiental està assolint un gran ressò social que mica en mica va arribant als diferents àmbits de la nostra societat. El constant creixement de les nostres ciutats, i en general, tot el que suposa l'estil de vida occidental, es sustenta en un desmesurat consum de recursos i d'energia.

El sector de la construcció no és aliè a aquesta tendència, i cada vegada més els edificis són uns grans consumidors de recursos.

Entrar en una dinàmica sostenible suposa un increment de les exigències mediambientals dels nostres edificis i un canvi substancial en la forma de pensar, construir i utilitzar els edificis (eficiència energètica, gestió dels residus, tria dels materials i sistemes constructius, e t c ) . Aquests canws demanen la implicació de tots els agents i professionals per a fer una construcció més respectuosa amb l'entorn.

L'objectiu primordial d'aquest curs ès el d'introduir els professionals de la construcció en l'anàlisi dels dilerents impactes que l'activitat constructiva en general comporta, i d'una aitra, començar a entrar en els diferents aspectes en els que podem introduir millores per tal de reduir l'impacte mediambiental dels nostres edificis.

responsable acadèmic: Toni Floriach. A/quitecte tècnic. Servei de Rehabilitació i Medi Ambient dates: 26. 27. 28, 29, 30 de novembre i 1 de desembre horari: de 16 a 20 h durada: 20 hores + visita preu matricula: 222,37 € / 37.000 PTA preu col·legiat/da: 180.30 € / 30.000 PTA S'ha previst la concessió de begués a estudiants, pel 50% de l'import de la matricula.

• La geobiologia i la seva aplicació a l'edificació

programa Dilluns 26 de novembre del

2001

Introducció al Medi ambient i impactes de la construcció • Els grans problemes del planeta.

A càrrec de la Càtedra UNESCO de la UPC • Urbanisme i Medi Ambient A càrrec de l'Institut Cerdà • Impacte ambiental de la Construcció.

A càrrec Toni Floriach. CAATB Dimarts 27 de novembre del

2001

A càrrec de Jordi Badia, Arquitecte de GEA (Asociación de Estudiós Geobiológicos) m El Soroll A cànec de Josep Lluís Gonzèlez. Catedràtic de Construcció de l'ETSAB. UPC m Materials potencialment perillosos als edificis A càrrec de Ramon Graus del CAATB Dijous 29 de novembre del

2001

Energia i eficiència energètica • El model energètic català

A càrrec de l'ICAEN (Institut Català de l'EDisseny: pensar edificis sostenibles nergia) • Disseny Mediambiental del edificis. m Eficiència energètica i Edificació A càrrec de Joan Sabaté, Arquitecte A càrrec de Rafael Serra Florensa. Doctor • Els Materials de constjuccíó. Fer una tria arquitecte. Catedràtic de Construcció de mediambientalment correcta l'ETSAB. A cànec d'Albert Cuchi, Prolessor üe construcció de • Introducció a les energies renovables. l'ETSAV. UPC A càrrec d'APERCA (Associació de Profes• Gestió de residus de Construcció sionals de les Energies Renovables) A càrrec de Toni Floriach, del CAATB Dimecres 28 de novembre del

2001

Edifici i Salut • La Síndrome de l'Edifici Malalt. La Legionel-la A càrrec de Glòria Cruceta, Presidenta de ACESEM

Divendres 30 de novembre Exemples de Bones Pràctiques (A concretar)

Quadern centra] SEGONA Q J NZFNA SETtMS

O R G A N I T Z A C I Ó

I

G E S T I Ó

Informació tel.: 932 40 20 60

Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius d'operacions immobiliàries Barcelona L'alt nivell d'activitat del sector immobiliari, afavorit pel manteniment de l'expansió econòmica en un marc general de ritme de creixement sostingut de la demanda interna i de la inversió i, estimulat, entre d'altres raons, per la dràstica reducció de les taxes d'interès, provoquen un clima d'optimisme, unes altes expectatives de futur. Tot això anima els operadors immobiliaris a invertir però. en un entorn de competitivitat i amb uns marges cada cop més ajustats, que obliga a una anàlisi acurada de les variables de rendibilitat i dels objectius de les operacions.

L'estudi simple de la inversió, resultat de deduir els costos previstos als ingressos probables, no és suficient per decidir d'invertir amb garanties. Ara cal un estudi de totes les variables que poden repercutir en el resultat de l'operació, tenint en compte el temps de retorn de la inversió, les fórmules de finançament i l'actualització del valor net de la inversió, tots ells paràmetres molt importants per l'anàlisi adequat de l'operació.

Per això abans d'iniciar una operació immobiliària s'ha de fer una anàlisi de la viabilitat

i determinació d'objectius de l'operació. Per fer l'estudi cal determinar el producte immobiliari que es vol portar a terme, estudiar el mercat, pressupostar els costos, decidir les fórmules de finançament i calcular-ne el cost financer, programar el temps i el cost del procés de promoció, de l'execució del producte, la comercialització per poder definir els objectius de ['operació i establir els indicadors de rendibilitat.

En analitzar tos aquests paràmetres s'han d'estudiar les variables que repercutiran en els resultats per prendre les decisions d'inversió i l'estratègia de finançament per fer front als fluxos de caixa necessaris durant tota l'operació t dimensionar els riscos de la operació.

En el curs s'ensenyarà a realitzar aquest estudi de viabilital combinant l'adquisició de coneixements teòrics d'economia, fiscalitat, urbanisme, entre d'altres, amb l'aplicació a través de diversos casos pràctics, per poder tenir una visió àmplia de la repercussió de les diverses variables que repercuteixen en la rendibilitat i en els objectius del posterior procés immobiliari.

Aquest curs està dirigit als responsables de promocions immobiliàries i als professionals que desenvolupen funcions tècniques que vul-

guin ampliar el seu àmbit d'actuació en la gestió de la promoció.

programa

Aquesta és ia tercera edició del curs de postgrau i forma part del programa de cursos d'organització i gestió que el Col·legi organitza conluntament amb la Fundació Politècnica, amb 8 crèdits de lliure elecció. En el segon mòdul del curs del màster de project manager en edificació i urbanisme, també s'inclouen els continguts d'squest curs junt amb d'altres sobre tasques de gestió dins el procés de promoció.

Tanmateix, hem volgut fer aquest curs específic a part, per a aquelles persones interessades en aquest tema concret.

• Política d'habitatge i promoció immobiliària • Fiscalitat immobiliària

Responsable acadèmic: Carles Puiggròs.

Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'àrea de formació en Organització i Gestió.

Dates: del 19 d'octubre al 19 de gener Horari: Divendres de 16.30 a 21 h i dissabte de 9.30 a 14 h Durada: 80 nores Preu matrícula:

• La gestió prèvia del sòl com a component de la promoció immobiliària

1.2O2.02€/2OO.OO0PTA

• Estudis de mercat. Definició del producte immobiliari • Estructura financera de l'empresa.

Criteris d'avaluació financera d'un projecte immobiliari • Viabilitat d'operacions de promoció immobiliària. Resolució de casos • Màrqueting operatiu • Ús del full de càlcul per l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries

•

Resolució cas pràctic per grups de treball

Organitzat conjuntament amb

©I

Preu col·legiat/da:

1.009,70 €/168.000 PTA

Control d'obres. Seguiment econòmic i tractament de la informació

responsable acadèmic: Carles Puiggròs. aparellador i project manager dates: del 13 de novembre al 4 de desembre horari: de 18 a 21 h (dimarts i dijous) durada: 21 hores preu matricula: 315.53 € / 52.500 PTA preu col·legiat 265.05 € / 44.100 PTA

programa • Proposta de definició de fases i etapes de tot el procés, per al seu posterior anàlisi.

i Anàlisi dels principals objectius de cada etapa ï definició dels treballs concrets que s'hi desenvolupen. i Descripció dels mitjans usuals utilitats per al tractament d'aquesta informació (documental, gràfica, bases de dades, etcètera). i Estudi dels factors: cost-qualitattemps/recursos-informació, com elements característics que poden integrar e! conjunt d'objectius de la gestió dins tot el procés d'edificació. l Proposta d'integració d'informació econòmica. (M.I.I.C.C.C). Predimensionat, compara-

ció-precontractació, contractació, execució, liquidació.

•

Proposta d'integració generai(informes). Execució.

•

Proposta d'integració de planificació. D'estudis previs, de projecte-precontractació, d'execució, de control d'execució.

d'informació

•

Desenvolupament d'un cas pràctic total.

Professors Jesús Rodríguez i Albert Ribera, arquitectes tècnics, professors de la Universitat de Girona.

Informació tel.: 932 40 20 60

• * " ' — — * *

Control de qualitat.

Cas pràctic

Control de qualitat dels materials . Cas pràctic

Codi: 010217

I En aquestes sessions, s'explicarà la forma de redactar el programa i el registre de resultats del control de qualitat a través d'un exemple pràctic realitzant el programa informàtic Control Win, posant èmfasi especial en el control de formigó d'acord

amb la instrucció EHE. Caldrà que els alumnes tinguin coneixement d'informàtica a nivell d'usuari de Windows. responsable acadèmic: Pere Casademont, arquitecte tècnic. Servei Habitatg

dates: Oiiíuns i dimecres, del 12 al 28 de novembre horari: de 18 a 21 h durada: 18 hores preu matricula: 259.64 € / 43.200 PTA preu col·legiat: 216.36 € / 36.000 PTA

responsable acadèmic: Pere Casademont arquitecte tecmc. Servei Habitatge dates: del 14 al 28 de novembre a la Delegació d'Osona horari: de 18 a 21 h (dimecres) durada 9 hores preu matrícula 108.18 € / 1 3 . 0 0 0 PTA preu col·legiat. 7 2 . ! 2 € / 12.000 PTA

FORMACIÓ

- OCTUBRE 2001

ACTIVITATS

Informació tel.: 932 40 20 60

««••:w Programa de postgrau. Coordinador de seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu

I

Barcelona Des « l'apancó <Je l'RD 1627/97 es va implantar una figura professional específica, el coordinador de seguretat, Els coordinadors són els professionals competents encarregats de tenir curs del compliment de ies normes de seguretat a fes obres, d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar els actors del fet constructiu per integrar la seguretat en el procés de disseny i execució, i fer accions de sensibilització i, fins i tot, informació dels nscos als treballadors a l'obra.

Aquest programa de postgrau forma part del programa (fe formació de seguretat i saiut laboral que el Col·legi porta a terme des de fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya, amb l'objectiu que els professionals que desenvolupin aquesta funció professional adquireixin uns coneixements adequats i les habilitats per exercir-la.

El contingut del curs respon al model de formació desenvolupat conjuntament amb diverses universitats i entitats de diversos països europeus.

MÒDUL D - Cooròraaao de l e j u r e t * •

El perfil professional cel coordinador. Coneixements i habilitats necessàries. Mrsstó i funcions.

Les línies mestres de Pont fioyal.

•

Experiències de ccwdtnació" en obres.

UÒDUl IN - Elements aíniliars per a la prevenció de riscos laborals: •

Introducció a la prevenció dels riscos i la seva relació amb la qualitat i el medi ambient. Millora deis resultats econòmics.

La Llei de prevenció de riscos laborals. Reglament de serveis de prevenció i normativa de seguretat.

•

Responsabilitat civil i penal dels promotors, del contractista, de l'autor del projecte, dels subcontractistes i dels coordinadors de seguretat. Responsabilitats derivades de la fase de projecte i de l'execució, i els controls.

•

Equips de proteccions col·lectives i individuals.

Mesures de seguretat en la reparació i manteniment de les construccions.

•

La prevenció del nsc a les obres d'enderroc.

• • •

Gestió dels residus en la construcció.

Riscos en obra civil i obres d'edificació.

Seguretat a les instal·lacions elèctriques.

•

Seguretat a tes màquines i en l'ús d'aquestes.

•

Sessions pràctiques, visites d'obra: auditoria, pro-

Malalties professionals en ei sector de la construcció.

Gestió de la qualitat: seguretat í qualitat. Les normes ISO 9000. Auditories de qualitat. Auditories de seguretat.

HÒOLIL VI - La documentació per raplicacio de l'RD 1627/97: •

L'Estudi bàsic de seguretat i l'Estudi de seguretat.

•

Higiene industrial aplicada a la construcció.

•

Introducció a l'ergonomia. Conceptes bàsics i la seva aplicació a les feines, materials i eines de la construcció.

• •

Pla de seguretat i la seva implantació.

Sessions pràctiques i visita d'obra, inspecció.

•

El factor humà: psicologia i formació. Formació i informació.

•

Tècniques de negociació. La missió del coordinador de seguretat. Estudi de procés de tota negociació: preparació, confrontació i modificació de solucions.

•

L'actuació professional del coordinador. Fase de projecte i d'execució.

•

Presa de decisions. La informació, consulta, participació i formació dels treballadors. Anàlisi dels processos de producció. La seva modificació i l'elimmació d'algunes situacions de risc.

MÒOUlI-Normativa i lefisiadfe

•

• •

•

MÒDUL IV - L'actuació professional del coordinador:

La Directiva europea sobre seguretat en obres temporals o mòbils i la seva transposició a Espanya RD 1627/97.

Senyaiiízacódelessituaoonsdenscalesobres.

•

El curs està adreçat als tècnics que, segons la LOE poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'r>

•

•

•

• •

Eines per a la informació i la formació. L'AutoAudit i el mòdul FRAP. Presentació d'un cas real de coordinació de projecte i realització. Exemples de solucions conceptuals aportats pel coordinador. Dificultats habituals i resolucions.

La coordinació en fase de projecte i d'execució.

Control documental de la coordinació i auditories

i Metodologia per a la coordinació de seguretat.

La Inspecció de Treball i la seguretat en el sector de la construcció.

teccions col·lectives, manteniment.

Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 80% de les classes, superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el treball final.

Francisco Javier Llovera. Catedràtic d'Universitat.

Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. J. M. Calafell. Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'Àrea de Formació en Seguretat de! CAATB Professors Jaume Abat, Director general de relacions laborals del Departament de Treball de !a Generalitat de Catalunya.

Antoni Albesa. Llicenciat en Ciències Químiques, Inspector de Treball i Seguretat Social.

Emiho Almendral, Arquitecte tècnic. Cap de Seguretat del Grup COPiSA. Manel Baselga, Responsable de l'Àrea de Salut Laboral de l'Institut d'Estudis de la Salut.

Ezequiel Bellet, Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat.

Fermi Bondia, Tècnic superior en Prevenció.

Michèle Butzbach, Formadora i consultora en recursos humans. Directora de Geoda Formacions.

Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obres. Cas pràctic

Estudis de seguretat i salut.

Cas pràctic amb l'ESS

Granollers

Barcelona

responsable acadèmic: Josep M. Calafell,

professors

arquitecte tècnic, cap del gabinet tècnic del Col·legi dates: 20 i 22 de novembre. Delegació del

Ezequiel Bellet, arquitecte tècnic i expert en seguretat M. Àngels Sànchez, arquitecta tècnica i

Vallès Oriental horari: de 16.30 a 2 1 h (dimarts i dijous) durada: 8 hores

coordinadora de seguretat.

preu matrícula: 115,39 € /19.200 PTA preu col·legiat: 96,16 €/16.000 PTA

programa • Contractació del coordinador •

Anàlisi dels estudis i plans de seguretat i salut

• Aprovació del pla • Visites d'inspecció i control • Planificació de la prevenció • Informes • Fi d'obra

L'estudi de seguretat i salut ha de ser, sempre, un treball realitzat amb rigor, en e) què s'analitzin e!s riscos i es proposi solucions que siguin una veritable aportació i que resulti útil.

La sessió té aquest objectiu: la utilització pràctica, com a eina, del programa informàtic ESS, cal tenir els coneixements tècnics necessaris per a la redacció d'estudis de seguretat. responsable acadèmic: Josep M. Calafell. arquitecte tècnic, cap del gabinet tècnic dates: 27 i 29 de novembre horari: de 16.30 a 21 h (dimarts i dijous) durada: 8 hores preu matrícula: 115,39 € / 1 6 . 0 0 0 PTA preu col·legiat 96,16 € / 1 9 . 2 0 0 PTA

Jcsep Maria Calafell. Arquitecte tècnic. Cap te l'Assessora Jurídica i Professional del CAATB. Xavier Cardús, Enginyer tècnic elèctnc. Tècn:: superior en prevenció de nscos laborals Emili Domènech, Enginyer Tècnic Mecànic. Cap de Maquinària d'ACS a Catalunya.

Jesús Femandez. Arquitecte tècnic. Servei Normativa del CAATB. Ramon Graus. Arquitecte tècnic. Cap de l'Oliana Tècnica de Diagnosi del CAATB. Alfons Güell, Consultor mediambiental. Secretari tècnic del Gremio de Entidades del Recidaje de Residuos (GERD).

Jaume Guuà. Arquitecte tècnic. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. Jaume Llacuna, Doctor en Filosofia i Lletres.

Expert en formació i comunicació.

Pierre Lorent, Ingenieur du bàtiment.

Jaume Montanera, Enginyer tècnic. Cap del Servei de Prevenció de l'Agrupación Guinovart Obras y Servicios Hispània S A Miguel Àngel Olmedo. Arquitecte tècnic. Tècnic en prevenció de riscos Miguel Àngel Palomo, Arquitecte tècnic. Coordinador i consultor de seguretat José A. Pérez, Cap de seguretat obra civil Catalunya de Fomento de Ccnstrucciones y Contralas SA Alejandro Romero, Llicenciat en psicologia de les organitzacions i del treball. Director de la Divisió de Prestacions Tècniques de Mutual Cyclops Ma. Àngels Sancnez. Arquitecta tècnic. Coordinadora de seguretat Joaquin Sànchez, Arquitecte tècnic.

Oates:Del 9 de novembre de 2001 al 26 d'abril de 2002 Durada: 150 hores lectives + 50 hores de treball Horari: Divendres, de 9.30 a 14 i de 15.30 a 20 h.

Preu matrícula: 2.253,80 € / 3 7 5 . 0 0 0 PTA Preu col·legiat:

1.893.19 €/315.000 PTA

PERICIALS

I N T E R I O R I S M E

El projecte d'urbanització

Introducció a la intervenció sobre l'espai interior

L'objectiu ès donar una VISIÓ moll pràctica de l'elaboració del pro]ecte d'urbanització, de les normatives d'aplicació i de la seva tra-

dates i llocs: • dimecres, del 7 al 21 de novembre, a la Delegació del Bages-Berguedà

L'arquitecte tècnic és un professional que s'orienta af procés de construir obres i com

4 . Desenvolupament del projecte.

mitació, lot relacionant-lo amb els expe-

horari: de 19 a 21 fi

a expert en materials i en sistemes cons-

•

dients de contribucions especials i de les

durada: 6 hores

tructius ha de saber mierpretar i compren-

quotes urbanístiques.

preu matrícula: 86,55 € / 1 4 . 4 0 0 PTA

dre el disseny del projecte per construir-lo.

El curs va dirigit, fonamentalment, als apa-

preu col·legiat: 72.12 € / 1 2 . 0 0 0 PTA

relladors i arquitectes tècnics amb funcions

Resolució gràfica en plantes, alçats, perspectives, maquetes...

•

Especial atenció al detall constructiu.

Per tant, cal que tingui actituds obertes i un grau d'inquietud suficient que li permeti

5. Pressupostos.

de tècnics municipals, com també a tots els

professors

avançar en l'estudi i la comprensió de la

•

Tom de propostes econòmiques.

que vulguin tenir o ampliar coneixements

Josep M. Ambres, arquitecte tècnic, tècnic

intervenció sobre l'espai des de la perspecti-

•

Anàlisi d'ofertes.

sobre aquesta matèria.

municipal

va de la idoneïtat constructiva i del compro-

•

Possibles ajustaments derivats de l'oferta.

Esteve Aymà, petit judicial

mís amb el procés creatiu.

•

Acceptació definitiva.

responsable acadèmic: Esteve Aymà, arqui-

Aquest curs pretén ajudar l'alumne a adqui-

tecte iecr.ic i advocat

rir actituds que permetin: entendre l'interio-

6.

risme, aprendre a mirar els espais interiors

•

Direcció d'obra.

des de l'òptica del compromís amb la crea-

•

Replanteigs generals i parcials.

Execució de l'obra.

tivitat, fomentar l'interès per les possibilitats

•

Coordinació.

expressives dels nous materials, desenvolu-

•

Seguiment de tallers.

par els conceptes abans que les formes,

•

defugint d'actuacions banals, i buscar la

•

consistència de les decisions. responsable acadèmic: Agustí Costa. Arquitecte tècnic. Professor de l'Escola Elisava

flepassos.

Instruccions finals al client llistat de recanvis, recomanacions d'ús...

Aquest curs. dedicat principalment a la teoria i pràctica de l'exercici projectuai, té en

dates: del 7 de novembre al 5 de desembre

sí mateix entitat pròpia, no obstanl, serà

horari: dimecres, de 1G.30 a 21 h

seguit per dos cursos més, \ plegats consti-

durada: 20 hores

tuiran un cicle d'interiorisme.

preu matricula: 288.49 € i 48.000 PTA preu col·legiat: 240.40 € / 40.000 PTA

Dissabte 1 de desembre del 2001 Visita a un edifici (a concretar)

Organitzat conjuntament amb

Valoracions urbanístiques i expropiacions

I

Barcelona Les valoracions urbanístiques tenen incidèn-

Programa

responsable acadèmic: Esteve Aymà. Arqui-

1. Introducció.

cia en l'àmbit de la gestió urbanística i en

tecte tècnic i advocat

•

concret, en els sistemes de compensació i

dates: del 14 de novembre al 12 de desem-

expropiació, de forma que permet avaluar

bre

2. Primers passos.

•

El projecte de disseny d'interiors; una intervenció sobre l'espai construït.

les càrregues que graven les finques així

horari: de 16.30 a 2 ! h (dimecres)

com e) seu justipreu.

durada: 20 hores

Aquest curs va dirigit tant als Aparelladors,

preu matrícula: 288.49 € /48.000 PTA

•

Arquitectes

preu col·legiat/da: 240,40 € / 4 0 . 0 0 0 PTA

3 . Exploracions inicials.

tècnics

municipals

com

a

Percepcions i aspiracions del client. Programa de necessitats.

aquells tècnics que es dediquen a la taxació

•

Primeres propostes.

Comprovació de la idoneïtat de ia idea,

de béns immobles, drets reals, entre altres

des del punt de vista tècnic, constructiu,

béns i drets, així com aquells altres interes-

econòmic, d'ús i manteniment, etc.

sats en aquesta matèria.

NOVES Uicències d segons la tel

">"•

N O R M A T I V E S " •

Informació tel.: 932 40 20 60

'"

Codi: NI032

Aplicació de la nova norm de telecomunicacions en L..,.. -:.,.,. M _v.^J Codi: N1043 Barcelona

Barcelona

j

En aquestes sessions s'ofereix a l'assistent

responsable acadèmic: Jesús Femàndez.

Resulta necessari conèixer els requisits tèc-

ha de redactar aquest projecte?: quins tràmits

una panoràmica general, dels aspectes més

Arquitecte tècnic. Gabinet tècnic del CAATB.

nies que cal preveure en efe projectes per tal

s'han de fer en refacó al compliment de la

bàsics, de la tramitació, dels documents i

dates: del 5 de novembre al 3 de desem-

que compleixin amb la nova normativa d'in-

normativa de telecomunicacions?

impresos, de la documentació tècnica de les

bre

fraesüuctiires comunes de telecomunicacions

ordenances i normatives d'aplicació.

horari: de 17 a 2 1 h (dilluns)

i corn els incorporem en eteedífccconstrurte,

responsable acadèmic: Jesús Fernànde*.

S'exposaran casos pràctics d'activitats senzi-

durada: 2 0 hores

ja que auto pot comportar la instal·lació apes-

Arquitecte tècnic. Servei Normativa

lles que, sovint, arquitectes tècnics i altres

preu matrícula: 288,49 € / 48.000 PTA

siva de cables, catxetirs, caaes, etc.

professionals presenten a tramitació i. a través

preu col·legiat: 240.40 € / 40.000 PTA

d'una anaJtst crfbca d'aquests, feta per professionals que exerceixen a l'Admirirsíració PúWica la funció de reveu tècnica de la documentació, faran menció dels aspectes més importants del seu contingut.

dates: 22 de novembre En aquest curs, a mes. es dóna resposta a pre-

horari: de 17 3 21 h (dijous)

pjntes plantejades habitualment pel tècnics,

durada: 4 nores

com ara: quina r o m a t n a s'ha de complir?; és

preu matrícula: 28.85 € / 4.300 PTA

o b i & t o n sempre la redacoo" d'un projecte

preu cot-ltgiat/da : 24.04 € / 4.000 PTA

específic de telecomunicacions?; qutn tècm-

:»^«i«»»,««^.«:

Informació tel.: 932 40 20 60

mwm^t Iniciació a la gestió fiscal del professional

Gestió del temps

I Codi: C1064 3 Codi: Cl065

Barcelona i Terrassa dates: 15 - 17 d'octubre horari: de 18 a 21 h (dilluns • dimecres) durada: 6 hores preti matrícula: 86.55 € / 1 4 . 4 0 0 PTA preu col·legiat: 72.12 € / 1 2 . 0 0 0 PTA Programa • Descobrir quina és la nostra missió, rols r fites.

Molts cops tenim la sensació d'haver treballat molt, i en realitat, ens sembla que no hem fet res i que. a més a més, teta la feina no ha servit per allò que vofiem aconseguir.

•

Establir prioritats.

La feina s'amuntega a la nostra taula, els caps i col·laboradors requereixen la nostra atenció i tot és urgent i importat, què cal fer?

• Més enllà de la gestió del temps.

Buscant mantenir l'equilibri entre resultats i com aconseguir-los.

• Identificar els nostres problemes en la gestió del temps.

responsable acadèmic: José Antonm Bernéldez. Advocat i assessor fiscal dates i llocs:

A què dediquem el nostre temps?

• Millorar l'efectivitat personal.

Principis d'efectivitat. Exemple de com hem d'organitzar, de manera efectiva, una setmana de treball.

• dijous. 2 9 de novembre, a la Delegació del Vallès Occidental. horari: de 18 a 21 h (dimecres) durada^ 3 hores preu col·legiat gratuït

Professor

L'arquitecte tècnic, a l'hora de començar a exercir com a professional liberal, ha de prendre una sèrie de decisions sobre com gestionarà la seva activitat i les repercussions de tipus fiscals que tindrà. I, una vegada iniciada la seva activitat, haurà de com-

• dimecres, 24 d'octubre a Barcelona.

Joan Plans. Llicenciat en psicologia. PDD 1ESE. Professor d'Esade. Soci director de Directa.

plir una sèrie de tràmits i obligacions fiscals.

En aquesta sessió s'introduirà el professional en l'acompliment de les obligacions fiscals, intentant aclarir els aspectes més importants que ajudin a prendre decisions i a gestionar amb una visió pràctica els tràmits adients: IRPF. IVA, IAE. declaracions, entre d'altres.

Gestió fiscal del despatx professional 'Barcelona l'arquitecte tècnic és un professional que ha de conèixer la diferència entre exercir la seva activitat com a persona física o mitjançant una societat. També ha de tenir clar quines són les seves obligacions fiscals i comptables i les despeses que pot deduir.

Quan ha d'adquirir béns pel seu despatx, ^disposa d'informació sobre el leasing? Sap quins són els avantatges del renting? Ha de conèixer o saber on es pol dirigir per trobar informació per triar la millor opció per rendíbüítzar els seus estalvis o per decidir la conveniència de subscriure un pla de pensions.

C U R S O S

L'objectiu d'aquest curs és donar els coneixements i criteris necessaris per triar la millor opció fiscal, en funció de la situació laboral de cada participant, i les millors opcions financeres, d'inversió i estalvi. Es resoldran els dubtes relacionats amb l'exercici de l'activitat professional de l'arquitecte tècnic, des d'un punt de vista pràctic, oferint la informació necessària per evitar problemes, optimitzar recursos i aconseguir estalvi. responsable acadèmic: José Antonio Bernà!dez. Advocat i assessor fiscal dates: del 5 al 2 6 de novembre

• La transparència fiscal

horari: de 19 a 2 1 h (dilluns) durada: 8 hores preu matrícula: 115,39 € / 1 9 . 2 0 0 PTA preu coMegiat/da: 96.16 € / 1 6 . 0 0 0 PTA

- La millor opció fiscal - L'exercici com a persona física • L'opció de la societat professional • Obligacions fiscals i formals • Ingressos i despeses de l'activitat professional • L'IRPF

D ' I N F O R M À T I C A

| curs

data inici

• Opcions financeres i d'inversió - El leasing • El renting - El préstec al consum • L'optimització de l'estalvi

Programa • L'inici de l'activitat

Informació tel.: 932 40 20 60

Aula d Informàtica de Barcelona - avanç programació codi

• Altres impostos (IVA, IAE, etc) • La planificació fiscal

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ B data final

dies

horari

PTA matrícula

€ col·legiat

PTA col·legiat

276.47

46.000

210.35

35.000

150.25

25.000

120,20

20.000

102,17

17.000

84,14

14.000

276.47

46.000

210.35

35.000

84.14

14.000

60,10

10.000

282,48

47.000

120,20

20.000

90,15

15.000

468,79

78.000

360.61

60.000

276,47

46.000

210,35

35.000

150,25

25.000

120,20

20.000

durada | € matricula

INFORMÀTICA APLICADA CI305 1 PRESTO II: Control de costos i planificació

programació a determinar

CI401

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project

17/10/01

05/11/01

dll-di

19-21

CI310

Imatges i fotografies en els documenta tècnics

11/12/01

20)12/01

dm-dj

19-21

CI311

Aíquimedes. Amidatnents i pressupostos

programació a determinar

CI313

Base de dades per a industrials. Cas pràctic amb l'access

programació a determinar

20 12 8 20 8

INFORMÀTICA GRÀFICA CI211

AutoCAD II nivell 3D

CI217

Autccad per a no dibuixants

04/12/01

20/12/01

dm-di

19-21

CI213

Perspectives virtuals. 3dstudio

05/10/01

17/11/01

dv-dss

7-21/9-1

CI218

Retoc fotogràfic. Photosbop

18/10/01

22/11/01

dm-di

19-21

CI219

Creació de biblioteca de blocs i menús

09/11/01

23/11/01

dv

17-21

24 10 40 20 12

12/11/01

28/11/01

dll-di

19-21

12

150,25

25.000

120,20

20.000

0 2 1 5 ! Excel. Nivell II

26/10/01

27/10/01

dv-dss

17-219-13

14.000

60,10

10.000

17/10/01

29/10/01

dll-di

19-21

8 8

84,14

CI208 ' Vrtxí Nivell II

84.14

14.000

60.10

10.000

12

programació a determinar

216,36

36.000

INTERNET CI216 1 Frontpage express. Crear la web del despatx professional

OFIHÀTia

» D I S S E N Y GRÀFIC ASSISTIT PER ORDINADOR. Elaboració d'un projecte virtual (pe

a persones en situació d'atur menors de 2 5 anys) d a u * del 8 d'octubre al 2 2 de novembre de 2 0 0 1 • horari: de dilluns a divendres de 9 a 14 h • durada: 155 hores • preu: subvencionat

Quadern eemnJ SEGONA Ç

II SIMPOSI INTERNACIONAL D'ART

OSONA

II SIMPOSI INTERNACIONAL SOBRE EL FUTUR I LA FUNCIÓ DE L'ART CONTEMPORANI A L'ESPAI URBÀ. LA INTERVENCIÓ ARTÍSTICA A L'ESPAI

PROGRAMA D'EXPOSICIONS ARQUIMAT. fira de l'habitatge i l'edifica-

programa

ció de Vic i jornades tècniques

dijous, 15 de novembre

El Col·legi participa en l'organització

- de 9.00 3 13.00 h.a l'Aula Magna de la

d'aquest certamen i hi serà present en un

Universitat Central de Barcelona: Metro:

estand institucional.

espai en moviment

dates: de! 26 al 28 d'octubre

- de 14.00 a 19.00 h, a l'Ajuntament de Sant Boi de Llobregat: Intervencions

lloc: Vic, Edifici del Sucre informació; telèfon: 938 83 29 37

perifèriques divendres, 16 de novembre

•

- de 9.30 a 12.30 h al Palau de la Virreina: Between sculpture and architecture - de 16.00 a 20.00 h, al Col·legi d'Apa-

19 d'octubre a I'l 1 de novembre •

relladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona: El jardíde

Exposició de fotografia, 2n premi de la Biennal de Fotografia "Ciutat de Vic", del

Exposició d'escultura i instal·lació de Gemma Farran. del 16 de novembre al 9

l'art

de desembre •

Exposició de joieria i instal·lació de d u -

dissabte, 17 de novembre

gui Kohon, del 14 de desembre al 13 de

- de 9.30 a 13.00 h, al Col·legi d'Arqui-

gener

Dintre de la temàtica %£"-.••• :•'.:• 11 -'

iniciativa i coordinació general:

tectes de Catalunya:

protagonisme especial al binomi l'art i ia

Col-legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics

artística i la ciutat

pau, convertint la ciutat en un observatori

de Barcelona

de l'entorn

La

instal·lació

•

Exposició d'escultura Eudald Alabau, del 18 de gener al 17 de febrer

entitats organitzadores:

inscripcions: fins al 8 de novembre

informació

jançant la implicació de col·lectius i llocs

Universitat de Barcelona. Facultat de Belles

preu: 20.000 PTA

Delegació d'Osona

diferents. L'aportació teòric i pràctica es

Arts. Departament d'Escultura

Estudiants, col·legiats i inscrits en el sim-

PI. Major, 6, pral • 08500 VIC

desenvolupa en el marc d'una de les temà-

Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

posi anterior: 15.000 PTA

Telèfon: 938 85 26 11

arquitectònic

i social mit-

tiques centrals del Fòrum 2004 que es

Institut de Cultura de l'Ajuntament de Bar-

definiria com "Condicions de la pau: el

celona

informació i inscripcions:

respecte per les altres cultures, la justícia

dates: del 15 al 17 de novembre

Servei d'Informació

social i política, la protecció dels drets

comissàriat- Annemieke van de Pas i Josep Roy

telèfon: 932 4 0 2 0 60

humans i les maneres de viure en harmo-

Es lliurarà un diploma d'assistència.

Fax: 932 40 20 61

nia amb l'entorn".

Es poden obtenir 3 crèdits de doctorat

cultura@apabcn.es

VALLÈS OCCIDENTAL ACTES CULTURALS •

Exposició col·lectiva d'art d'arquitectes tècnics. Es pot veure fins al 31 d'octu-

ART I EXPOSICIONS

bre. Participants: Joan Baca. Jesús A.

ESPAI D'EXPOSICIONS DE LA 1A PLANTA •

•

•

Joan

Bertran,

Montserrat

Cobo, Jordi Conesa, Jan Dinares, Joan Freixas, Domènec Povill, Rosa Remolà, Joaquim Sierra, Ramon Torreguitart i

Del 18 d'octubre al 9 de novembre Paisatges i figures

•

Belloso,

GAUDÍ 2 0 0 2 : ANY INTERNACIONAL GAUDÍ La ceràmica en l'obra de gaudí

Antoni Vila.

Sense dubte un dels materials més

Exposició de pintura de Miguel Àngel

expressius utilitzats per Gaudí és la cerà-

ACTES LÚDICS

Garcia Faxa

mica, ja sigui dissenyada i cuita expressa-

•

Del 14 al 30 de novembre

ment o bé reciclada, com el cas del tren-

Façanes de Girona

cadís. L'objectiu d'aquesta exposició és

bra El casament dels petits burgesos

Exposició de pintura d'Oriol Vila

posar de relleu la importància d'aquesta

de Berthold Brecht. Es faran grups de

Del 4 de desembre al 4 de gener

Sortida al teatre Amics de les Arts de Terrassa, per assistir gratuïtament a l'o-

tècnica artística sempre present en l'ar-

10 persones ets dissabtes 2 0 i 27 d'oc-

Exposició de pintura d'Anna Balas

quitectura de Gaudí, a partir de fragments

tubre o 10, 17 i 24 de novembre a les

Del 10 de gener al 15 de febrer

de ceràmiques originals,

21 hores.

fotografies d'è-

Obres de Gaudí

poca, motlles, materials i eines procedents

Exposicions de fotografia de Marian Mar

dels tallers en què hi va treballar.

•

Visita guiada a les esglésies

de Sant

Pere de Terrassa amb concert de música clàssica. D.vendres 16 de novembre

organitza: Departament de Cultura

ACTIVITATS ESPORTIVES

comissàriat: Centre d'Estudis Gaudimstes

•

Sortida a Barcelona, per veure un partit del primer equip de! Futbol Club

patrxinador: Roca Ceràmica

Barcelona

dates: Dei 15 de gener al 15 de febrer, de oiliuns a divendres de 9.30 a 20 hores

CLOENDA DE L'ANIVERSARI

lloc: Sala d'exposicions de la planta baixa

•

del Col·legi

Dimecres 12 de desembre ALGUNES

DATES

PODEN

MODIFICACIONS informació Departament de Cultura Telèfon: 93 240 20 60

Delegació del Vallès Occidental

curtura@apabcn.es

Telèfon: 937 80 10 11

PATIR

UIA

D ' E M P R E N S

T a n » . 24 - 06019 aarnkxu - T. 934BM300 Bruc 126 - 08037 Barotoru - T. 93208016* St Miquel. 14 . 43004 Tarragona - T. 9772S1S80

E/TRUCTUM/ FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

VA Augjota. 320-332. Baixos • 06017 Barcetona T * : 9 3 a M 5 4 1 1 « Fa* 932800306

«•Mi^^Bi^^aBBBBBBBBBBM^^H Ctra. Torre Romeo, s/n» 08202 Saoao tet. 93 748 48 38 tax 93 726 07 61 www.gabarro.com

ALUMINOSI CATAUNA.SA Moners sense retracció.

Rehabilitació 'I Santander. 42-lB Save, 39 I TeL: 93 278 16 86 • F i u . « 278 27 11 08020 Barcelona

EXTENI

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA CONSTRUCC1ONES EN M A D E R A FUSTERIA D'OBRA.

SÉNETON

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

DipuWción. 3W-392 • Wétooo 93 344 08 0 0 ' Fax 93 344 08 07 • 08013 Barcelona

lAntanef. 472 08006 BARCELONA Tel 414 00 16 Fax 202 31 12

> Tel.: 93 663 OZ 11 \ Fax: 93 663 O1 31

MOBIUWI EQUIPAMENT H 3! • ftfaro n i í » * « Basía • 083» Sn«n) M.S32UÍJSi' • ?ar M3«Sas07

\

PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD MANUALES Y A U T O N Í A T I C A S

Canatara M-ll Km. 800 Nau 8 08780 PALLEJÀ

^

I Labor

DU1LLERMO

SOO.OOO «e «W M I M

CEINCO, S.L.U.

*•

ri ri'Aualgt 1 Coatrot i*

Assislència Tècnica i Control de Qualitat a tol tipus d'obres

Tel.: 937 3154 46 d. Miia, 57, N u P • HL U i Caa Pwribia U2X Ttrraua

eiLIZACIONES ESTRUCTURALES

/1LKORPL4N

CAJAS PARA PERSIANAS ENROILABIES

Lammas FleiWes Oe PVC-P para la

qERCASA, CONSTRUCCIONES MANSO, 11 S1 A • Tel. (931 « * 98 98 |3 lineai) Fa* |P3| 433 94 13 ' 08015 d

&MAPEI ADKSWOl « SBÍAOOMS ' WOOUCTOS RUA IA CONSflUCQÓN

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA Tel.: 93 B4B 40 00 - hnp-7/www.alkor.es

«lïUIÍlOS tSTVUCTUIAUS rACHADAS UHABILITAOÓN mSTAUKACKbN rtOTECTOS KRMlSOSYAniDAS FixsoNAL ntono CIJmnCAOO Dt CAKANTlA

La solució a l'aluminosis

NOUíBAU El sistema de renovació de sostres

15

LABORATORI DE CONTROL

ESTUDIS GEOTECNtCS TeL 93 - 45123 70 Fm 93-107 13 47 enwt (nndi@WTakts.es

pera sòls Industrials

ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAIG SÒNIC DE PILOTS

G E O T E C N I A , MICROPILOTS.ANCORATGES,

Apücaoó làcu, ràpida i econòmica Mànrna resistérvàa mecàràca i química Antpcte [mpermeabifitzats Higienes Decorat) us Reparaoo (Sol de lorau > esquenles

HlDROGEOlOGIA, MEDI AMBIENT. FUmoi B«ivnfuer ÍV. 9. tuuoi

Tel i F I Ï |Í77) 79I7B3 - *1BSO CAMBRILS Mijor dt SJITU. 3. E* Ï" T Í I . F i * (909) 1J4 331 - 08017 BARCELONA

Fem «I terra bo segons DIN ISO 9002

Av. Sani Julià. 205. rau 7. Pol. industrial Congost 06400 GranetefS 1&-. 93 B49 57 00/ 93 649 54 75 Fax 938495416 http: www.astradur.com «-malh ostra-tiubmlca·astradur.cam

ALUCOBOIW DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio pla t h U u 24 a da rai. aapaAa

PER

E PAVniENTAOÓN

i • 03 íaO 27 15 t . 43 «BO 07 43 ^ U S U U * 6 H I «e

A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:

BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mall: comercial@apabcn.es

• Nwai-Luu •KtmTo • CJUTOOUUU ORCUL

ancaments 1 metàl·lics Construccions metàl·liques II

. continuació oferim un resum

unes jornades dedicades a

servir per comprovar nantatges i inconvemerts del sis-

ACIEROID AlCAN IBcílCS ÍLUSUISSE COPERft SOGEN íBÉRiCÍ

Construccions metàl·liques (i II) fi a tendència cada vegada I L més elevada cap el tipus de construcció prefabricat és un fet comprovable en e! nostre entorn edrfeat. Ho vam poder constatar en les jornades que e! Col·legi va dedicar no fa gaire al formigó prefabricat, i ara ho tomem 3 constatar en les que s'han dedicat a les construccions metàl·liques.

Les tècniques de construcció "tradicionals" pròpies de la nostra cultura són cada cop més difícils d'aplicar amb èxit per raons del mateix desenvolupament socweconòmic i això fa que, en molts casos, la indústria estigui prenent el lloc als oficis artesanals. Conseqüentment, eis nous sistemes constructius tracten de mantenir uns costos raonables optímitzant els temps de muntatge en obra i desplacen part del control de qualitat del producte final, cap a la indústria productora d'aquests materials conformats a fàbrica.

El món de les construccions lleugeres, de la construcció seca, ens situa en un entorn llunyà al de la nostra tradició, per això. la variació dels paràmetres analitzables és substancial. El més important és saber quins són aquests paràmetres per poder solucionar-los tant des del projecte com des de la seva posada en obra. La durabilitat d'aquests nous tipus constructius dependrà com sempre del manteniment que rebin.

No som lluny de veure com les xapes metàl·liques poden esdevenir els elements

Execució del Centre Tecnològic de Manresa. En la pàgina següent, nau d'Ikea a Montigalà.

d'expressió de les façanes del segle XXI. Els murs cortina desenvolupats des de mitjan segle XX, són cada vegada tancaments menys lleugers, en un afany per millorar les condicions tèrmiques del tancament de vidre. Aquesta

situació obre el pas a la façana lleugera de xapes metàl·liques. La gran quantitat de metalls, la possibilitat de tractar-los superficialment (color i protecció) i el ventall de formes i mides ofereixen un mercat molt atractiu

ais arquitectes per a ta resolució dels envoltants de l'edifici {cobertes i façanes).

Són sempre solucions de construcció en sec, de poc pes, amb un temps de muntatge curt i amb capacitat de proporcionar l'aïlla-

L"lnfonruDu PRJMtftA

ment tèrmic requerit en cada cas. L'enorme

Estan quitat

indústria

-

manipuladora

de

les

xapes

Aconseguir estanquitat a l'aigua i a l'aire.

metàl·liques, fa que les possibilitats d'aplica-

L'estanquitat

ció en la indústria de la construcció siguin gai-

coberta, sembla un tema resolt en el trac-

a l'aigua, sobretot en la

rebé il·limitades. És probable, per tant. que

tament de juntes longitudinals, però no en

aquest tipus de tancament, amb connotacions

el de les juntes transversals. La tendència

fabrils fins fa poc. pugui desplaçar en molt

és de treballar amb planxes de grans longi-

casos la façana tradicional.

tuds per poder estalviar aquests junts transversals tan perillosos.

El sistema combina xapes metàl·liques molt primes, materials aïllants i estructures

-

Controlar

les pendents, relacionanl·les

difoses {metàl·liques o de fusta), per formar un

sempre amb la incidència de juntes en

conjunt que compleixi tots els requeriments

cada cas. Procurar que les perforacions de

exigibles a l'envoltant de l'edifici. Les xapes,

la xapa siguin mínimes i que estiguin degu-

situades a la cara exposada a l'exterior, respondran als requeriments d'impermeabilització i

dament protegides.

•

Per aconseguir l'estanquitat a l'aire, tan

resistència als esforços de tracció, els aïllants

important com l'estanquitat a l'aigua, s'han

supliran la manca d'inèrcta tèrmica de les

de dissenyar junts que permetin la lliure

xapes i retardaran l'intercanvi d'energia a través

dilatació del metall, fent servir materials de

del tancament, i les estructures difoses solu-

segellat capaços d'assolir els moviments

cionaran en cada cas l'estabilitat del conjunt i

del conjunt.

assumiran els esforços de compressió (vent. neu i aigua, entre d'altres). La gran resistència

Ponts tèrmics

a tracció de l'acer permet treballar amb xapes

-

La resolució dels ponts tèrmics i l'encertada

molt primes (0,5 mm - 1 0 mm) que sovint són

ubicació de les barreres de vapor seran

conformades amb plecs per millorar la inèrcia

aspectes essencials perquè l'edifici no

(estàtica) de l'element i per permetre una miilof

pateixi condensacions interiors.

dilatació de la làmina. Els propòsits són: Aïllament tèrmic

Resistència mecànica -

-

El tipus i gruix d'aïllament tèrmic utilitzat

Controlar la resistència mecànica del tan-

determinaran l'eficàcia tèrmica del tanca-

cament davant les accions del vent. aigua o

ment. El poc gruix de la peli exterior,

neu, mitjançant el disseny d'una estructura

l'absència d'inèrcia tèrmica i la gran capa-

auxiliar dimensionada per a cada cas i amb

citat conductora dels metalls fan que sigui

l'ús d'un tancament prou rígid (xapa plega-

recomanable la ventilació de taçana i cober-

da o panells rígids).

ta per davant del pla de l'aïllament.

Servei ^^m Integrat a la Construcció Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances peral sector de la construcció, SICO posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col- laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

dt prtsUdó &t p«f > obert ffnatftudes

*J**A QUNZET4A OCTUÍM 2001

Dilatacions

mur cortina on la façana passa per davant

-

L'acomodació del material als moviments

del forjat.

d'ongen tèrmic, amb salts de 70-80 °C i

determinarà la capacitat d'aquest davant eJ

amb coeficients de dilatació que dupliquen

foc. La llana de roca és un material prou

i tripliquen els del formigó o la ceràmica,

adequat (MO).

L'aïllament

que es col·loqui

implica un estudi exhaustiu dels junts de dilatació. Solucions desencertades provo-

Aïllament acústic

caran problemes de deformació en les

En tractar-se d'un tancament lleuger, la

xapes (bombaments superficials), que

llei de masses aquí no funciona i, per tant,

poden fins i tot derivar en el trencament

serà molt difícil d'aconseguir l'aïllament acús-

dels sistemes de fixació.

tic que marca la normativa des del propi tancament. Hi ha xapes encunyades que. combi-

Corrosió i degradació química

nades amb mantes minerals o de vidre, poden

•

esmorteir el so.

En funció del tipus d'ambient, grau de contaminació, ambient marí i humitat relativa de l'aire es determinarà el nivell de protec-

Els sistemes

ció de les xapes. La reacció electrolitica

La gran varietat de productes existents

que pot formar-se entre dos metalls, en

poden classificar-se en tres grans grups que

presència d'aigua àcida o salina, pot des-

enumerem a continuació.

truir mitjançant la corrosió xapes, estructu-

a) Un primer grup és el de les xapes confor-

res i ancoratges. Per això cal estudiar amb

mades per Iaminació. Els plecs de cada un

deteniment la combinació de metalls, i ubi-

dels models proporciona rigidesa al mate-

car-los de forma correcta dins l'envoltant.

rial. Normalment són de dimensions molt importants (amplades de 1050 mm i longi-

Resistència al foc -

Hau industrial d'Ikea a Montigalà (detall).

tutsfinsa 12 m.)

Els encontres entre façana i coberta o el

b) El segon grup és el de les safates o plafons

pas entre forjats són detalls que s'hauran

doblegats; les mides de les peces, en

de resoldre a part, quan l'edifici hagi d'es-

aquest cas, determinen l'especejament de

tar sectoritzat. És un cas equivalent al del

la façana i, per tant, convé estudiar a priori

Cubiertas para durar mas de 30 anos • Autoprotección o la cornsión • Sin mantenimiento • Material redclable . Ugero

• Resistente • Dúctil Las placas de aluminio son un producto ecolóqico atendiendo a las normas y regulaciones de la CEE.

alubel :SPANA

cubiertas de aluminio

Tel.: 93 300 51 11 Fax: 93 300 34 19

L'Informatiu ftttMERA QUMZB'JA OCTUBRE 1001

i amb molta cura, les dimensions totals de ('edifici. Dins d'aquest grup podem trobar xapes d'alumini amb ànimes de polietllè o amb mimestructures interiors (trillatges d'a-

Les obres p r e s e n t a d e s • Centre Tecnològic de Manresa •

deformacions tèrmiques (bombaments) i de resistència als impactes mecànics, c) El tercer grup, és el dels panells sandvitx, dues xapes molt primes s'adhereixen a l'aï-

Edifici d'habitatges a Sant Vicenç de Montalt

lumini) per tal de resoldre eis problemes de •

L'envoltant metàl·lic a Montigalà: Ikea. Decathlon i altres naus industrials

• Cellers d'elaboració i criança a Tiana

llament, normalment de poliuretà injectat.

La junta entre panells està ja molt desenvolupada i n'existeixen diverses patents a! mercat.

Com més gruixuda sigui la xapa. millors resultats obtindrem (bombaments i resistència mecànica als impactes), però això té lògicament una conseqüència econòmica important.

La manipulació a l'obra d'aquests ele-

Els materials i les noves tecnologies de la construcció

ments no és gens recomanada, així, operacions de tall, perforació o soldadura estan condemnades al fracàs i, amb el temps, produeixen patologies d'oxidació-corrosió.

©

Arquitecte tècnica i arquitecta informatíu@apabcn,es

Les properes sessions DOMÒTICA A L'ENTRADA DEL NOU MIL·LENNI Del 23 d'octubre al 15 de novembre de 2001

FOSOMAt

Avda de la Consütuición. 7 ?8850 Torrejón de Ardoz MADRID ~GI 91 677 93 35

-iïx 91 677 92 79 " "P'.iïwww.frisomal.

LES FITXES

Les empreses El ventall de productes presentat en les sessions sobre tancaments metàl·lics és ampli. No sembla que hi hagi limitacions en aquest sentit i les empreses s'ofereixen a estudiar qualsevol tipus de disseny en col·laboració amb els projectistes i a aportar solucions personalitzades per a cada cas.

ACERADA

VM ZINC

COPERFIL

ACERADA ofereix una gamma de productes prou extensa per resoldre cobertes i façanes. Et tret important dels seus panells de coberta i de façana és el tractament de les juntes longitudinals entre parells, on la fixació queda oculta i protegida per un tapajunts, amb ruptura de pont tèrmic en separar les dues xapes de panell i intercalar-hi un rívet de plàstic. El tipus d'aïllament dels panells pot ser poliuretà injectat o bé llana de roca, per millorar les condicions d'aïllament al foc.

VM ZINC com a primer productor mundial de zinc, ofereix un material noble, resistent i de llarga vida, avala! pels més de 150 anys en l'ús d'aquest metall. Té un catàleg de productes molt desenvolupat, En fulles de 0,6 a 1 mm de gruix, amples d'l m i longituds de 2 m o en bovines d'l m d'amplada.

Presenta un gran assortit d'accessoris per a la coberta: canals, ventilacions, baixants, i tot tipus d'acabats. El material és aplicable en cobertes i façanes i permet qualsevol forma a causa de la seva maleabilitat. S'han de controlar de molt a prop les compatibilitats amb altres materials: el pla de suport continu de les xapes ha de ser de fustes coníferes (no admet fustes aglomerades ni tropicals) i no pot estar mai en contacte directe amb formigó ni morters. Es corrosiona ràpidament amb la majoria de metalls (sobretot acer i coure), en presència d'aigua àcida o salina.

COPERFIL presenta el nou sistema de cobertes estanques com a solució ideal per al cobriment de naus industrials. Les xapes es perfilen a peu d'obra, amb la maquinària adequada. El material se serveix en bovines contínues predimensionades per a cada cas. No es produeixen, per tant. junts transversals. Els junts longitudinals cavalquen perfectament amb els perfils contigus, es clipen i són cosits mitjançant el plegat de la junta a 90 o 180°.

Els tractaments de galvanitzat, fosfatat, emprimació i pintura, garanteixen durant 15 anys el material

UGINE IBÉRICA UGINE IBÉRICA amb Ugrtop ofereix unes xapes d'acer inoxidable d'aspecte mat, concebut per a l'edificació (cobertes i façanes). Amb bovines fins a 1250 mm d'amplada i gruixos des de 0,4 fins a 2 mm. En tractar-se d'un acer alimentari, permet la recuperació de les aigües pluvials. És un material 100% reciclable, sense problemes de compatibilitat amb les fustes i els seus derivats, utilitzats con a suport de la coberta. El sistema s'adapta perfectament a les tècniques de coberta tradicional.

ALUSUISSE ALUSUISSE amb Alucobond ens presenta un panell de dues làmines d'alumini amb un nucli de polietilè per conferir rigidesa i planitud, amb longituds fins a 8000 mm 11500 mm d'amplada, en tres gruixos diferents de 3, 4 i 6 mm. Aquest panell prim s'adapta a tot tipus de forma i té un grau de manipulació molt alt a causa de la seva lleugeresa.

Las cubiertas y canalones de cobre ofrecen ventajas por encima de todo y se convierten en la solución del futuro.

Por su excelente adaptabilidad a todo tipo de estructuras, permiten moldear y dar forma a los disenos mas vanguardistas.

Por su fàcil ínstalación y el consiguiente ahorro de tiempo, se convierte en un producto muy rentable.

Y por su gran durabilidad y resistència al paso del tiempo, hace que no necesiten limpieza ni mantenimiento y que podamos disfrutar de sus sorprendentes resultados durante toda la vida.

Elija ya tejados de cobre y disfrute de sus ventajas por encima de todo.

Centro Espanol de Información del Cobre EL.

C O B R E . «_

O«_U«=iGiü

Princesa. 79.28008 MadridTeL91 544S4 51 -Fax:91 544 8884

i desea rector gratmameme ei fo&eto nformairvo sobre Cutuems y Canalones de cobre, refene esw cupòn y envíeto al Centro Espanol de Ubrmación dd Cobre (CEDtC). d Princesa 79,28008 ftïmerApefcío:

ESPECIAL ELS MATERIALS I LES NOVES T E C N O I O G ' E S

QUWZEÍ * * OCTUWEIOW

CL

HIPORTATCI

Domòtica a l'entrada

del nou mil·lenni Si hi tu un aspecte que pol caracteritzar la transformació de b manera de viure en l'inici del nou mil·lenni, sens dubte que

entrat en les nostres vides i ha revolucionat ta forma de percebre

noves tecnologies com els que construíem fa trenta anys, quan els

la realitat.

ordinadors eren eines gairebé sobrenaturals.

aqoest et la irrupció, en la nostra vida, de la informàtica i de les

En la majoria d'aparells quotidians, —eines d'oficina, comu-

tecnolofies Ditades a la informació. Dels primers ordinadors,

nicació, transport, etc..— s'hi han incorporat les noves tecnolo-

trucció, el Col·legi organitza unes jornades, seminari i exposició

enormes artefactes amb un ús limitat als pans centres d'investi-

gies de manera natural; tan natural que ja no sorprenen a ningú.

dedicats a domòtica en edificació, que pretenen donar al tècnic

gació o defensa, hem passat en qüestió de poques desenes

Tanmateix, en la construcció, la situació és diferent: la presència

de la construcció una visió global de les possibilitats actuals de

fínys, a les conneiions a Internet amb els telèfons mòbils. La

de sistemes de gestió de la informació en aquest camp encara és

la domòtica, amb un èmfasi especial en aquelles aplicacions que

Dins el cicle f/5 materials i les nores tecnologies de la cons-

informàtica, i amb ella la capacitat de processar milions de

un fet excepcional. Resulta paradoxal que l'habitatge, l'objecte

cada cop més són una necessitat Les jornades se celebraran al

dades, de podei mantenir comunicacions globals o d'accedir en

més car dels que adquirim (centenars de vegades més car que un

Col·legi del 23 d'octubre al 15 de novembre.

temps m l a qubevol centre de producció ifinfonuació, ha

potent ordinador personal), estigui habitualment tan mancat de

[j~~ a domòtica avui, inici o final I L d'un llarg camí.

Tothom sap que la domòtica, a casa nos-

quest increment de comunicació). En aquest

viduals, a diferència d'altres mercats on

maduresa de la domòtica. Seran, doncs, l'ob-

sentit, a la nova domòtica, entesa d'una forma

abunden instal·lacions de tipus col·lectiu

jecte bàsic d'anàlisi en aquest article. En efec-

molt més oberta i multimèdia. encara li queda

per a l'edifici com, per exemple, la calefac-

te, mentre que l'oferta actual considera les

ció i Ea generació d'aigua calenta sanitària).

comunicacions com la simple transmissió d'a-

Les necessitats reals dels usuaris, que es

visos d'alarma cap a l'exterior i el control remot

tradueixen en aplicacions molt concretes.

d'equips domèstics, les noves tendències

Les infraestructures pròpies de l'habitatge i

comencen a considerar un altre tipus de comu-

l'edifici.

nicacions, tant a l'interior de l'habitatge com a

tra, és una disciplina nova ja que apareix a l'i-

molt camí per recórrer, ja que està en una

nici dels anys noranta. El seu desenvolupa-

situació molt inicial.

-

ment ha estat molt influenciat per la situació i evolució pròpies del sector de la construcció i

1. L'oferta domòtica actual

-

de l'economia en general. D'aleshores ençà, la

D'un seguiment exhaustiu de l'evolució

domòtica ha experimentat una lenta però cons-

experimentada per la domòtica al nostre país.

tant i positiva evolució, que es caracteritza pel

s'ha pogut comprovar que í'oferta disponible

Aquesta evolució ha significat que, avui

tica d'una forma molt més ambiciosa i integra-

fet de disposar, en l'actualitat, d'una oferta de

tiva en l'habitatge. Més endavant, en aquest

fora i des de l'exterior, que configuren la domò-

s'anava adaptant a les necessitats reals del

dia, es disposi d'una oferta atrxtiva de siste-

productes i sistemes que s'adapten a les

mercat residencial de l'Estat espanyo!, de

mes domótics, que cobreixen la majoria de les

mateix article s'aprofundirà sobre aquest

necessitats bàsiques de les persones en el seu

característiques molt diferents a les d'altres

aplicacions típiques emmarcades dins dels

aspecte.

habitatge, i amb fiabilitat provada del seu fun-

països europeus. Amb això, alguns productes i

quatre grups següents:

cionament Es tracta, en definitiva, d'una ofer-

sistemes dissenyats per a altres mercats (espe-

-

la gestió de l'energia

teritza per diversos aspectes, alguns dels quals

ta sòlida per al mercat et qual sembla que per-

cialment el mercat francès) han desaparegut o

•

el confort

són els següents:

met definiria com el final d'un procés d'intro-

s'han anat redissenyant, assegurant que tant

-

la seguretat

-

ducció de la domòtica ai mercat residencial del

les aplicacions disponibles com la tecnologia i

-

les comunicacions

nostre país.

ús complien alguns aspectes clau per al nostre

No obstant, la irrupció d'Internet en diferents àmbits, entre aquests l'entorn domèstic, na obert la porta a nous serveis i aplicacions a la llar, que signifiquen l'aparició de nous pro-

sector residencial: -

Tornant a l'oferta actual, aquesta es carac-

• Potser aquest darrer tipus d'aplicacions,

El tipus d'equipament disponible a la llar

les comunicacions, són precisament les que

(pràcticament limitat a instal·lacions indi-

poden donar lloc a consideracions sobfe la

La qualitat dels productes disponibles ja no és discutible, a diferència de les primeres aparicions en el mercat.

-

ductes (que donin resposta a noves necessitats

Solen ser sistemes d'instal·lació i ús fàcils.

Hi ha una oferta de sistemes domótics destinats a habitatge de nova construcció

de comunicació en l'habitatge), aixi com el

(aproximadament un 75 % de tota l'oferta)

redisseny de productes domèstics ja existents (que adquireixen noves funcions a causa d'a-

Els sistemes domótics estan ja dissenyats per al mercat residencial espanyol.

i per a habitatges existents (un 25%).

-

En un percentatge molt elevat dels casos, es tracta de sistemes domótics de cost moderat.

-

Hi ha una voluntat creixent d'integrar tots els elements propis de l'habitatge, per exemple, en els mecanismes de comandament electrònics.

2.

L'Institut C e r d à i l'evolució d e la d o m ò t i c a Fruit del desenvolupament de projecte

^entats a caracteritzar els edificis intel·ligents, cant des del seu vessant d'ús com de gestió, la fundació privada Institut Cerdà va iniciar, a partir de 1990, una sène de projectes en domòtica destinats, per una banda, a informar el sec-

DOMOTICA A L'ENTRADA DEL NOU MIL·LENNI Sessions tècniques

Ponents de les sessions tècniques

Ii 4 Presentació de productes

Telèfon d'informació:

:.O.;,

- OCTUBWTOOI

::;r,Oi.OC'£S

-

EL

REPORTATGE

nous models d'ús noves necessitats de treball en l'habitatge (teletrebaJl), etc

Aquests canvts van arribar, sense cap dubte, a canvis en la concepció arquitectònica de l'habitatge (nombre d'estances, la seva finalitat, la seva freqüència d'ús dtan, etc.) així com la necessitat de dotar l'habitatge de nombrosos serveis remots, per exemple, en teleassistència.

D'altra banda, aquests nous canvis, tecnològics o socials, hauran d'estar en línia amb la imparable evolució de l'habitatge cap a conceptes de sostembilitat. és a dir, la creació d'habitatges energèticament eficients i respectuosos amb el medi ambient.

En aquests nous canvis que es produeixen a l'habitatge condicionaran, a banda de la nova oferta de sistemes domòtics, l'equipament domèstic tradicional.

4 . Conclusió La domòtica ha experimentat una important evolució des dels seus inicis, fa ja una dècada.

L'oferta actual cobreix les necessitats actuals

tor sobre la potencialitat i característiques d'a-

sobre la idoneïtat de l'oferta actual, les possi-

ges, que donen resposta a la comunicació

quest mercat incipient a l'Estat espanyol i a

bles necessitats d'adequació en funció dels

entre equips domèstics digitals i entre

dels usuaris i aporta un clar valor que es tradueix

Europa, i, per l'altra, ajudar les entitats espan-

interessos i necessitats propis dels usuaris, les

aquests i les xarxes de comunicacions

en un major confort i seguretat, amb una opti-

yoles a diversificar la seva activitat empresarial.

barreres existents per al desenvolupament d'a-

exteriors (RTC, RDSI, Internet; GSM. e t c ) .

mització de l'energia. No obstant, la societat

Des d'aleshores, l'Institut Cerdà ha defen-

quest mercat (en termes de normativa, posició

sat, desenvolupat i participat en nombrosos

de distints agents del sector, desconeixement

A banda d'aquests nous canvis tecnolò-

que fan replantejar-se l'oferta actual tant de pro-

projectes nacionals i europeus (per exemple,

del gran públic, e t c ) . Així mateix, es pot valo-

gics (alguns dels quals poden ser considerats

ductes domòtics com de domèstics tradicionals.

dins dels programes europeus d'investigació i

rar el volum de mercat, obtenint una cota infe-

com a iniciatives de grups industrials sense

Des d'un punt de vista estricte, el concep-

desenvolupament Esprit, de transferència de

rior superior a 2.500 milions de pessetes

determinar a priori la seva idoneïtat o la seva

te de domòtica no va variar gaire, atès que

coneixements entre països Sprint, de demos-

(15.03 milions d'euros).

està abocada a uns canvis socials i tecnològics

necessitat per a l'usuari final), hi ha altres

aquesta ja es definia mitjançant la disponibili-

tració d'alternatives energètiques Thermie,

De manera semblant i a banda d'aquests

canvis de tipus social o cultural que poden

tat d'un bus multimèdia que interconnectava

e t c ) , amb la finalitat única de seguir impul-

resultats, el projecte va preveure l'elaboració

donar lloc a noves necessitats en l'habitatge,

tots els sistemes i equips de l'habitatge. Per

sant el desenvolupament i consolidació d'a-

de dues guies de difusió de la domòtica. Una

els quals hauran de se coberts per la tecnolo-

tant, és possible parlar d'una forma més àmplia

quest mercat al pais, convertint-se així, segons

d'aquestes guies (figura 1) estava destinada a

gia o per canvis de concepció arquitectònica

de concebre la domòtica. tal vegada des d'una

l'opinió de nombroses entitats, en un clar refe-

promoure la domòtica a través d'una descripció

de l'habitatge. Alguns exemples clars d'a-

òptica mott més estricta quant al seu concepte.

senzilla del seu concepte, de les aplicacions

quests canvis són els següents:

rent per al sector.

La disponibilitat d'una xarxa domèstica

En complir 10 anys de treball (des del més habitualment instal·lades i d'algunes reco-

-

noves tipologies de família

(denominada, habitualment, amb el terme

Projecte Domes, primera activitat llançada per

manacions prèvies a la domotització de l'habi-

•

evolució demogràfica, amb gran increment

anglès home network), interfaces de connexió

impulsar el mercat espanyol). l'Institut Cerdà es

tatge.

de la tercera edat

amb xarxes de comunicació i disponibilitat d'e-

va plantejar la necessitat de seguir aportant la

quips domèstics (línia blanca, marró i marfil)

L'altia guia (figura 2), editada per la

amb majors prestacions, van a preparar l'habi-

seva col·laboració al sector, mitjançant la defini-

Fundació Institut Cerdà, estava destinada a

ció i desenvolupament d'un projecte destinat

proveir el sector d'un conjunt de recomanacions d'instal·lació d'elements sensors, actua-

portar a terme el desenvolupament del Projecte

dors, interfaces d'usuari, e t c , que no fossin

1 ^ 1 1

tatge amb un vertader bus de comunicacions,

exclusivament a promoure'l. En aquest sentit, va

Mercadom, en col·laboració amb l'aleshores

propis d'un sistema domòtic en concret.

VIENDA fQiyiftX

fi a un molt lent procés de definició d'un estàn-

Ministeri d'Indústria i Energia, així com altres entitats del sector. Entre les distintes activitats

3. Nous canvis a la llar

d'aquest projecte, es preveien les següents: -

-

-

-

-

Una completa caracterització de l'oferta en

Com sol passar en diferents àmbits, l'evolució tecnològica a l'habitatge va al davant de

1

previsiblement amb un determinat i plenament acceptat protocol de comunicacions, que posarà

dard domèstic per a l'habitatge. Els noms i cognoms d'aquest protocol de comunicacions estandarditzat resta encara per veure. No obstant, observant el que ha anat passant en altres

sistemes i productes domòtics actualment

la seva assimilació per part dels usuaris. En

Figura l. Guia descriptiva del concepte de

mercats, un estàndard de facto podria ser adop-

disponibles al mercat.

aquest sentit, mentre que la domòtica encara

Domòtica

t a t Potser Internet donarà resposta a aquesta

Un coneixement de la demanda real dels

no ha arribat de forma massiva al gran públic,

usuaris, a través de l'opinió d'un significa-

van apareixent nous productes per a l'habitat-

tiu nombre d'usuaris que vivien en habitat-

ge que inclouen noves prestacions de comuni-

ges domòtics.

cació, potser impensables si no anessin de la

Un coneixement de l'opinió de promotors

mà d'Internet. Alguns d'aquests canvis tec-

immobiliaris i instal·ladors elèctrics.

nològics són, per exemple, els següents:

El desenvolupament d'un pla estratègic per

-

Irrupció d'Internet a la llar.

al desenvolupament d'aquest mercat.

-

Aparició d'equips domèstics tradicionals

L'elaboració de distintes eines de promoció.

amb

El desenvolupament d'aquest projecte va permetre arribar a interessants conclusions

noves

prestacions

(connexió a

Internet, intercomunicació, eíc.

-

Disseny de nous elements per a habitat-

evolució, tal com el VHS va donar resposta ai forRtcomendadones

mat de cintes de vídeo. El temps ho dirà. í C

Pràctkas para Insta ( a d o n e s Domóticas

Xavier Pass3ret - Eaffttyef de Telecomunicacions Onctor del Departament de S a * » Tecnològics de l'Àrea de Tecnologies de la Ubrmacw de ia Fundació Pmada Institut Cerdà.

z>ts

•

•

•

*

*

»

«

,

.

:

TVS rL>EAS

CON

Autodesk Architectural Desktop 3 es una solución completa que viene a dar respuesta a las necesidades de los profesionales de la arquitectura y la construcción. Con Autodesk Architectural Desktop es posible crear soluciones a medida a partir del primer esbozo, simplificar el proceso de diseno de una manera ràpida y eficaz y reducir los costes a lo largo de todas las etapas de su proyecto. Potenciadas las funciones de comunicación y coordinación del trabajo con proveedores y colaboradores, Autodesk Architectural Desktop 3 contiene objetos arquitectónicos personalízables e"inteligentes"integrados en Internet ytotalmente reproducíbles en 2Dy 3Dqueteayudarana aumentartu productividad. Autodesk Architectural Desktop 3,que ofrece plena compatibilidad con otras soluciones de Autodesk a través del formato DWG, se comercializa con las adaptaciones al mercado arquitectónico espanol desarrolladas por ios socios tecnológícos Asuni CAD y Eicad.

Autodesk Architectural Desktop 3: libertad de mi ras, libertad de diseno.

Autodesk le invita a la presentador) de Ea plataforma de diseno

AutoCAD 2002 y soluciones para los profesionales de la arquitectura y la construcción.

Tendra lugarel 17 de Octubre de 2001 a las 19.00h en el Colegio de Aparejadores y Arquitectos Técnicos de Barcelona. C/ Bon Pastor, 5 Puede solicitar su inscripción gratuita en el telefono 902 12 10 38 Plazas limitadas

902 12 1038 . www.autodesk.es

autodesk

EMPRESES PWfcPA QUTtfcNA OCTUBRE 20QI

5è Saló Internacional de la Piscina I R A és de 300 empreses expo-

teràpiques, solàriums i saunes, construcció de

I I V I

piscines, climatització, productes químics,

sitoresde 17 països configuraran l'o-

ferta de la cinquena convocatòria del Saló

parcs aquàtics, robótica per a neteja, revesti-

Internacional de la Piscina, que se celebrarà

ment per a ceràmica, cobertura de piscines,

del 17 al 2 0 d'octubre a Barcelona. En aques-

equipaments per a instal·lacions

ta ocasió i atès el creixement que ha experi-

mobiliari i equipaments, programari per al dis-

mentat el certamen des de la darrera edició,

seny integral de piscina i accessoris i equips

estarà ubicat en el recinte de Montjuïc-2

complementaris per a les piscines.

infantils,

{Palau 2), a poca distància de l'aeroport internacional de Barcelona i connectat a les princi-

Més informació:

pals xarxes de comunicació viària i amb un

Fira de Barcelona

servei gratuït d'autobusos entre la Plaça

Av. Reina M 1 Cristina

d'Espanya i Montjuïc-2. El Saló Internacional

0 8 0 0 4 Barcelona

de la Piscina ocuparà una superfície neta d'ex-

Tel.: 9 3 2 33 2 0 0 0

posició de 20.000 n r , la qua! cosa suposarà

Tai 9 3 2 33 2 6 5 1

un increment del 4 0 % en relació a l'anterior

A/e: piscina9firabcn.es

edició que va tenir floc el 1999.

www.satonpiscina.com

Els sectors representats en el Saló seran piscines prefabricades, spas i banyeres hidro-

ArchiCAD amb els cursos d'estiu de la Universitat Europea de Madrid

Mitsubishi elèctric patrocinador de Barcelona Meeting Point 2001 [pntre els dies 16 i 21 del

I A rchiCAD, amb presènIr \

I ïmm pròxim mes d'octubre se celebrarà a la Fira

eia a les escoles d'Arquitectura i

de

Barcelona,

el

Saló

Immobiliari

d'Arquitectura Tècnica de l'Estat espan-

Internacional, Barcelona Meeting Point, del

yol, té per objectiu facilitar al màxim l'ac-

qual Mitsubishi Electric formarà part com a

cés dels estudiants a l'última tecnologia

patrocinador.

en programes de CAD. El seu compromís

En aquest saló immobiliari. Mitsubishi

amb l'estudiant va des de la cessió de

Electric hi tindrà un estand. a la seva entrada,

llicències a les escoles, programes de for-

on s'informarà de la importància d'una bona cli-

mació per a professors i alumnes, fins al

matització tant en l'habitatge habitual com en

desenvolupament de la versió Estudiant

ef treball. Mitsubishi Electric pot oferir les

de ArchiCAD, amb la qual es pot aconse-

millors solucions per a la climatització de qual-

guir un nivell professional a un preu asse-

sevol espai, des de petits habitatges o locals

quible per als alumnes.

comercials fins a grans oficines i construccions hoteleres. La gamma City Multi de Mitsubishi

Desenvolupat des del principi específicament per a l'arquitectura. ArchiCAD

Electric és el sistema de climatització més

ofereix a l'usuari

un alt valor afegit.

avançat del mercat que adopta els avantatges

Integrat i complet, és un paquet de pro-

dels sistemes partits així com dels centralitzats,

gramari que abasta totes ies fases del pro-

aconseguint grans estalvis energètics. Gràcies

cés de disseny arquitectònic, del disseny i

a la seva experiència en altres camps de la cièn-

la documentació a la comunicació i la

cia. Mitsubishi Electric ha aplicat en el disseny dels seus sistemes els darrers avenços tecnolò-

col·laboració.

Com a resultat del compromís que

gics. Això fa que sigui la millor opció per a la

juntament amb Pérez Arroyo, J. L Reisner, A.

Més informació:

ArchiCAD té amb el món acadèmic i dins

L. Fernàndez, B. Matos, E. Hurtado, E. García

ArchiCAD Espana

de les diferents activitats que desenvolupa

Grinda. C. Díaz Moreno i J. L Martín Prada,

Av. De Filipinas, 1 bis, 4rt.

a les escoles, ha patrocinat junt amb la

professors de la UPM i de la UEM, van propo-

28003 Madrid

Fundació Cultural COAM i el Cercle de

sar "Night Street" com a titol del taller de pro-

Tel. 915 35 87 50

Electric pretén mostrar als professionals del sec-

Belles Arts, el taller d'arquitectura progra-

jectes dut a terme del 9 al 14 de juliol al

A/e: rnaildarchicad.es

tor la necessitat de comptar amb un sistema de

mat per la Universitat Europea de Madrid-

Cercle de Belles Arts de Madrid.

CEES sota el titol "Transferències.Madrid".

ArchiCAD, com a patrocinador, va conce-

El professor invitat en aquest taller va

dir dues beques d'assistència, l'adjudicació de

climatització de qualsevol espai, de la manera més senzilla i amb la màxima flexibilitat.

Amb aquesta acció de patrocini. Mitsubishi

climatització de qualitat per incrementar ei valor de l'immoble a curt i a llarg termini.

ser Peter Cook. director de la Ba/lett

les quals es va fer d'acord amb els mèrits

Més informació:

SchoJI of Archítecture de Londres, que

acadèmics dels sol·licitants.

Mitsubishi Electric Tel. 335 65 31 5 1 ' www.mitsubishi-ilectric.es

è

5 $aló deia

.

internacional nternacional

PISCINA

Ld

iïlOStra

Les

P" m e r e s marques nacionals i estran-

més àmplia a nivell estands de 400 empreses procedents de 20 països.

Al nou recinte de Montjuïc 2, situat a només set minuts de la Plaça d'Espanya, de

,"J

còmode i fàcil accés, amb

j

j£1\

l'autobús-llançadora que l'uneix amb l'altre recinte, aparcament per a 1.700 vehicles, 2.380 places de restauració i servei directe de facturació per a tots els vols d'Iberia.

BARCELONA:

Fira de Barcelona INFORMACION: Av. Reina M« Cristina 08004 Barcelona Tel. 93 233 20 00 • Fax 93 233 26 51 E-rnaü: piscmaÉ-

PUBLICITAT

.QUHZENA OCTUBRE 2001

E M P R E S E S

Cobertes No Transitables Sistema Deck Cobertes amb membrana impermeable autoprotegida de làmines flexibles de PVC-P [ALKORPLAN] PES El (35276), col·locada amb fixacions mecàniques.

ELS ELEMENTS DE LA SOLUCIÓ CONSTRUCTIVA Aïllament tèrmic • Materials: Poden utilitzar-se plaques de llana de roca , fibra de vidre, perlita cel·lulosa, poliestirè d'extrusió o poliuretà expandit.

• El gruix de la capa aïllant esdeterminarà en funció de les exigències mínimes d'aïllament i comportament higrotèrmic fixades per la normativa de condicions tèrmiques per a cada zona climàtica.

garantia de 10 anys per a col·locacions sense protecció.

Gruix mínim segons UNE 104-416-01: 1,2 mm.

Les seves característiques mecàniques són: • Resistència a la tracció >1100N50mm • Allargament al trencament > 15% • Resistència a l'esqueixament >200N • Estabilitat dimensional < 0,5% • Doblegat a temperatures baixes a-20° no es trenca • Adherència entre capes > 100 N 50 mm

D'ALTRES ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE DURANT EL DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

entre làmines: 5cm • Amplària mínima de la soldadura en el cavalcament :4cm Trobades amb paraments verticals

EXECUCIÓ DE LA IMPERMEABILITZACIÓ Sistema de col·locació • La membrana es fixa al suport resistent de planxes metàl·liques através de l'aïllament, mitjançant fixacions especials:

• En construccions de tipus industrial amb paraments verticals acabats amb planxa metàl·lica, la membrana s'uneix al parament per darrere de l'acabat estanc.

TROBADA AMB PARAMENT VERTICAL

coles en cm

Jj ,\

Sistema semiindependent

TRAM CENTRAL

• Les fixacions es col·loquen alineades en les vores de les làmines, per tal de facilitar-ne el Els punts singulars posterior cavalcament i soldadura.

• En els punts d'unió de la coberta És recomanable que la separació amb paraments verticals i elements entre línies de fixació sigui, com a que travessin la membrana, aquesta màxim, d' 1,5 cm. ha de passar com a mínim 15 cm per • El nombre de punts de fixació per damunt de la superfície del paviment, m2 es determinarà, en funció de o una alçària major, si cal, perquè la l'alçària de l'edifici, segons la Taula vora superior de la membrana quedi de la norma UNE 104-416-01 sempre per damunt del màxim nivell de l'aigua previsible en la coberta.

Zones de la coberta Alçària de l'edifici • Els desguassos puntuals i tubs de Vora Centre Angle ventilació han de situar-se a 50cm, com a mínim, de qualsevol element 4 Rnsa8m 3 6 que sobresurti de la coberta.

ELS PUNTS SINGULARS

'AÍH

IX

B2 MEUSRMU CC PVC-PflESSTtmA (AlMWPlAN) PES Et Dl AjüjUMENT KflHC F I BARHEÜA K w c «

HI Surem BESSIBÍT

• La necessitat i característiques de la barrera de vapor Alkorplus 81011 (film de polietilè per eliminar condensacions) han de determinar-se en funció de les condicions higrotèrmiques interiors i exteriors.

4

6

8

(2)

(2)

(2)

(2) Aquest càlcul ha de fer-se d'acord amb la Normativa vigent relativa a càrregues de vent.

• Es comprovarà la resistència a la tracció de l'element de fixació.

Càrrega mínima de tracció admissible per fixació: 400N

Membrana impermeable • Material: Membrana formada amb làmines flexibles de PVC-P resistents a la intempèrie amb armadura de malla de fil de poliester: ALKORPLAN PES El (35276).

La seva excel·lent estabilitat davant els raigs UV permet oferir una

De 8 a 20 m

Més de 20 m

Unions

62 MíV=SM.A D-: PVC-P RE5STENT A LA INTEVFSiE (AL'CfieiA'O PES El PD PlVOA OWMHW& (AlJíCflPUW) SB Pixeu. D'«ASAT UIDWI

• En obra, les unions entre làmines poden realitzar-se amb soldadors de falca o d'aire calent • Amplària mínima dels cavalcaments

—odra

B2 MíVSJWW OE PVC-P RESISTENT (AmospuN) PES El PD P L A W COAWPWEA (

Abans d'estendre la membrana, es fixen mecànicament perfils conformats de planxa d'acer laminada amb PVC-P, tant en el pla horitzontal com en el parament vertical.

El perfil del pla horitzontal es fixa al mesa prop possible del parament.

En el pla vertical el perfil es fixa de manera que la membrana passi un mínim de 15 cm sobre la superfícies del paviment.

La membrana se solda al perfil del pla horitzontal- Més tard se solda una banda de làmina al perfil del parament vertical i, es cavalca i solda sobre la membrana del pla horitzontal.

(Veieu detall Trobada amb parament • vertical) • La làmina que puja sobre el parament vertical ha de ser, en aquesta solució, de les mateixes característiques que les del tram central.

EMPRESES

PUBLICITAT

TROBADA AMB LLUERNA

Linfornubu PRIMERA QU-NZENA OCTUBRE 2 0 0 1 . 5 1

d'utilitzar-se rosques de xapa arrossegats pel vent al voltant dels proveïdes de discs, plaquetes o desguassos. platabandes per repartir esforços, amb una superfícies de 2500 mm com a mínim.Tots els elements de la fixació han de ser resistents a la corrosió. Les fixacions de perfils colaminats han de ser adequades al suport (formigó, acer, ceràmica, morter, etc.) i resistents a la corrosió.

• Peces prefabricades En les boques de desguàs és aconsellable fixar mecànicament el brocal prefabricat (Arkorplan 8 GAYB no armada, en 80, 100 y 115 mm de diàmetre) per evitar desplaçaments deguts a moviments en la membrana i capes d'acabat. Abans de soldar la (AlXORPLAN) PES El peça a la membrana, es disposen quatre fixacions amb plaqueta en NE B"IM i SiSUAVíKI l'ala del brocal al voltant del broc del baixant.

Actuacions de conservació periòdiques SORTIDA DE FUMS

• Comprovació de la fermesa dels elements de fixació al suport.

• Revisió dels perfils perimetrals de la membrana i dels segellaments, si n'hi ha. Els treballs de manteniment restauració han de fer-se per personal qualificat.

DESGUÀS

Lf

Accessoris • Perfils conformats colaminats Alkorplan 81170.

Amplària mínima: 40mm Longitud màxima: 3m Separació mínima entre perfils en els punts d'unió: 5mrn • Fixacions Per a la fixació de les làmines han

B2

MSUBRAJW K PVC-P REEI5TÍN7

SA

PECA f £ = « PAS Ot CONDUCTES

B 2 MEUSRAHA DC PVC-P RIS5TWT

MANTENIMENT

( A L W R P L A N ) PES El

Anualment

procedir

a

Les cobertes han de mantenir-se netes i sense vegetació, cal evitar especialment l'acumulació de materials

realitzar, sota la supervisió d ' u n expert,les comprovacions següents, i reparar els defectes localitzats: • Estat de neteja en general

LLAMINES FLEXIBLES DE PVC-P

SOLVAY

de

QA BSOCAL DE DESGUÀS ot PVC-P QC

/1LKORPMN\\\y=

(D

s'ha

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SÍ

Carre:era aet Mcr.irieg'e s n Te! 936 J84 00O / Fa* 938 675 517 08470 Sa.il Celoni (Barcelona) Espafa http^/www^fitor·s

MORRO

Juan Carlos Giralt Palacín Director Tècnic del Departament d'Estanqueüat ALKOR DRAKA IBÉRICA. S.A.

COPERFIL División Cubiertas y Fachadas

Fachadas _ Arquitectónicas El nuevo programa Forma l'me para fachadas arquitectónicas, combina innovadores muros cortina con paneles lisos arquitectónicos para fachadas y cubiertas, que permiten grandes posibilidades en el diseno de sus proyectos.

Este es un nuevo servicio integral de Coperfil, garantia de calidad.

XfCOPERFli: TIEMPO-MATERIA-ESPACIO

GROUP

Polígono Indusirial "El Molinol" 08470 Vallgorguina • Barcelona Tel. (34) 93 86-1 17 01 • Fax (34) 93 867 47 50