INF011015

J O

L - L E G I

D ' A P A R E L L A D O R S

I

A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

D E

B A R C E L O N A

El tema Torres Bessones

I 3

Per Fíorentino Regalado i Bernabé Farré

L'entrevista I 8 Pascual Gàmez, Miquel Àngel Fuente: "Si hi ha persones, s'han d'anar a buscar-

El noticiari II Simposi internacional d'art urbà

11 I

Punts de vista 118 El dia després...

P « Jord> LJasI

Especial Rehabilitació d'estructures

central: Otsseny d'interiors

T«ï

GLASCOMUR Sjstema^e-'ïíslamiento termoacústico ramientos de doble hoja de fàbrica

Para aislar, lo mas natural es GLASCOMUR El SISTEMA GLASCOMUR es ta soludón ideal para la incorporadón del aísfamiento térmico y acústica a los cerrom/entos de dobfe hoja de fàbrica de ladrillo o bloque de hormigón, que simplifica sensiblemente el modo tradicional de aplicación, ya que en una sola operación se realizan: •El prescriptivo enfoscado de la cara interior de la hoja exterior del cerramiento. * l_a colocación del aislamiento térmico y acústico.

ventajas • Aislamiento térmico

Ui gamo OASCO es h UN/CA

• Aislamiento acústico

deniro de los moterio/es aislantes que posee la cenificaàón de

• Estanqueidad al agua

GESTIÓN MEDIOAMBJENTAL de

• Transpiración de la fachada

lo producdón

• Ausencia de condensaciones intersticiates

de ocuerdo con la

Norma U N £ £ N /SO

14001196.

• Seguridad del sistema en caso de incendio • Rapidez de ejecución en obra • Protección del medio ambiente • Coste competitivo

POLIGLAS O s p . 17.6' Puma -08010 &ARCELONA • Tel 93 3 « 11 00 • Fax 93 344 I

GRUPO

URALITA

EL

T E MA LTnformitiu SEGONA QUiNZENA OCTUBRE 2001

3

*QUftBH*C

E

n primer lloc, sense perdre

ei sentit comú, recordem que els "edificis cmfs" es calculen per 3 unes accions predeterminades, contemplades per les normatives, que tenen exclusivament en compte, com ha de ser, tes accions degudes a la "utilització de l'edifia" 1, d'altra banda, les degudes als agents naturals externs i interns dels propis materials (vent, sismes, accions tèrmiques i fenòmens Teològics en el cas del formigó). Per tant, no es consideren, ni és possible quantificar racionalment, accions destructrves de les dimensions d'un atac de tipus bèl·lic, que poden ser produïdes de les maneres més diverses. Avui fia estat mitjançant la col·lisió d'un avió carregat de combustible i un altre dia pot ser a través de la infiltració d'un agent biològic en els sistemes de ventilació de l'edifici: qui pot preveure 0 bloquejar aquests efectes? Les possibilitats d'atemptat són Innombrables i és "totalment impossible" fer dissenys i càlculs amb racionalitat atenent a aquests múltiples paràmetres de risc, ni creiem que haguem de fer-ho. Val a dir que el famós Empire State Buildíng va patir ia col·lisió accidenta! d'un avió bombarder en els anys 40/50 a plantes altes, i l'estructura de t'edifici va suportar perfectament l'acció imprevista, sense estar preparat per a això. Lloat sia Déu!

En segon lloc, com més emblemàtics són els edificis, i la història ho ha demostrat moftes vegades, més es converteixen en objectius de qui vol ferir la societat que els ha erigit, i aquí radica un dels seus punts vulnerables. I no hi ha dubte que les "entranyables torres bessones" eren el símbol, agradi 0 no agradi, d'un estil de civilització bastant propera a la nostra.

Un altre punt vulnerable dels edificis emblemàtics, a diferència d'altres estructures paradigmàtiques (ponts, preses, etc), és la concentració de persones que es reuneixen en tan poc espai, aspecte que es dóna en molt pocs àmbits (55.000 persones de màxima ocupació per torre en 4.000 m' de solar; n'hi ha prou de comparar-ho amb l'extensió normal d'una "ciutat mitjana" 65.000 habitants - 40 km- d'extensió = 10.000 vegades més d'ocupació en planta).

L'energia per destruir, hipotèticament en la seva totalitat, una ciutat d'aquestes característiques seria milers de vegades més gran que la que s'ha fet servir en l'esdeveniment que ens ocupa, i només podria realitzar-se mitjançant un gran atac bèl·lic amb armes de destrucció massiva.

Un altre aspecte negatiu en aquests edificis, pel que fa a la seva seguretat, és la conjunció de la gran energia potencial que posseeix una edificació tan alta, amb la possibilitat que es produeixi un "efecte dòmino" en alliberar-se la mateixa. És la filosofia elemental d'una bomba: una espurna la fa explotar. Només cal veure que l'atac de

difici del Pentàgon va produir uns danys molt menors i afortunadament un número de víctimes molt inferior.

Veient les imatges en directe per la televisió no ens imaginàvem que í'estructura anés a patir un esfondrament total. Ni nosaltres, ni les autoritats novaiorqueses, ja que aquest fet va sorprendre a molts bombers i policies i, fins i tot, en la nostra opinió, als propis terroristes. S'ha especulat molt en el sentit que aquests terroristes estaven dirigits per la ment d'un geni de les estructures, que sabia exactament el dany que anava a produir i el seu resultat. Creiem

\

potencial destructiu possible (dipòsits de carburant plens), els terroristes no es van imaginar mai el complex mecanisme d'enfonsament de les torres que va sorprendre a propis i estranys. En poques paraules: "els va sortir per casualitat".

Sobre el mecanisme d'esfondrament de l'estructura, s'han formulat diverses teories, algunes d'elles totalment incorrectes per desconeixement de la realitat del funcionament resistent de l'edifici. Alguns aspectes són inqüestionables: l'estructura suporta inicialment l'impacte de l'avió i, aquesta en concret, per la seva configuració tubular

\\

Woríd Trade Center. Planta general de situació

ínfèrica, té un gran poder de redistribució d'esforços, a més d'una gran reserva de resistència, deguda al seu disseny contra els efectes del vent (220 Kp/nf sobre tota l'alçada de l'edifici), que no actuava en aquest moment. Tots estem d'acord que e! més perjudicial va ser l'efecte tèrmic del combustible en cremar; els perfils metàl·lics només tenien una protecció de vermiculita projectada, totalment insuficient per a aquesta càrrega de foc, que va perdre la seva capacitat resistent en poc temps.

La hipòtesi que en esfondrar-se una planta es carrega el forjat immediatament inferior amb les plantes superiors i provoca l'efecte dòmino gravitaton "és excessivament simplista", ja que si la placa no pot suportar aquestes accions, els suports si que poden. N'hi ha prou de veure edificis que, a causa de grans efectes sísmics, han tingut esfondraments parcials de plantes (en múltiples casos a diferents altures, sobretot en plantes baixes, que és encara més desfavorable) que no han desenvolupat aquest efecte dòmino gravitatori amb esfondrament total de l'estructura.

El mecanisme d'esfondrament aviat es coneixerà amb exactitud a través de les anàlisis i model itzacions extremadament complexes, que sens dubte estaran realitzant especialistes estructurals nord-americans, en sumar el coneixement en profunditat dels projectistes amb les dades subministrades pels tècnics forenses: energia de l'impacte, càrrega de foc, temperatura assolida, anàlisi de les restes, anàlisi de la documentació gràfica de l'incident, etc.

En la nostra modesta opinió, amb l a poques dades de què disposem í la visualít-

1ZEN-- OCTUBRE 2001

zació de les imatges difoses per la televisió, una hipòtesi dei que s'ha esdevingut podria ser la següent: -

En ímpactar, l'avió va afectar part dels pilars de la façana. Cal tenir en compte que l'avió, per la seva configuració i materials, pràcticament es va polvoritzar en travessar a tan alta velocitat un entramat d'acer súper rígid amb els seus forjats, (n'hi ha prou d'observar que no s'aprecia un gran moviment en l'edifici en el moment de la col·lisió). I va afectar també part dels pilars centrals del nucli

-IF

de comunicacions verticals.

-

Fins aquí, l'estructura va redistnbuir els esforços, va mobilitzar les reserves de resistència i va suportar estupendament

El World Trade Center en procés d'execució

l'acció no prevista.

- A partir d'aquest punt, l'acció del foc va

fonsament en primer lloc dels suports

ser decisiva en el procés desencadenat

centrals encara és incert i és motiu de

-

_

_

.

múltiples especulacions: potser van ser

les incògnites més grans. L'esfondrament

aquests pilars els més afectats pel foc i

es va produir definitivament per enfonsa-

van enfonsar-se abans, desencadenant el

ment dels suports del nucli central de

procés descrit abans. 0 potser, per con-

comunicacions verticals (pilars només a

tra, els més afectats van ser els pilars de

també ho creiem, però llavors l'estructura de

Rei és mort, visca el Rei", però no traguem

càrregues gravitatòries, sense reserva de

la façana i, en enfonsar-se parcialment en

l'edifici no hagués estat la d'un "tub pur",

la conclusió que hem d'encarir les nostres

resistència com els de façana), que va

una planta (creiem que sense la col·labo-

hagués estat una altra cosa, tecnològica-

obres encara més amb una falsa seguretat,

ració del mecanisme descrit, això hagués

ment molt diferent, sempre que hagués

que de cap manera és possible i acceptable,

quedat en l'esfondrament

parcial de

superat complexos càlculs de compatibili-

tret que vulguem beneficiar a tots els profe-

poques plantes, sobretot a la torre que va

tats. Cal tenir present que fa 30 anys la tec-

tes del mal averany que no viuen perquè

rebre l'impacte a més alçada), es va pro-

nologia dels formigons d'alta resistència no

tenen por de morir i que, a més, pretenen

duir un tibat invers dels forjats sobre els

estava tan evolucionada com en l'actualitat.

contagiar-nos \a seva por per seguir guan-

estirar els forjats cap a sota i cap endins.

Aquests, compostos per bigues en gelosia de gran cantell i xapa d'acer col·laborant amb 10 cm de formigó lleuger, es van convertir en tirants inclinats que actuaven simètricament sobre l'entramat de pilars de les quatre façanes, produint una resultant inclinada fatal, en cada una d'elles, en direcció al centre de l'edifici i cap a! terra, que va fer que totes les façanes

dòmino, i que l'edifici caigués sobre si mateix.

El mecanisme que va desencadenar l'en-

World Trade Center. Planta tipus

pilars del nucii central que, en superar la

Per acabar, ens agradaria manifestar

seva capacitat de resistència, van fallar i

que les estructures emblemàtiques i espe-

van iniciar el pervers i inesperat procés

cialment els edificis alts són el producte

d'enfonsament descrit.

d'un constant repte de superació de l'home,

yant més diners.

#

inherent a la condició humana i de la seva

Florentíno Regalado

Un cop ha passat és fàcil fer comenta-

aspiració natura! a progressar i evolucionar.

Doctor Enginyer de Camins

anessin caient cap a dins, amb efecte

-

\

posteriorment i és aqui on s'estableixen

ris del tipus: "Si el nucli central hagués

No hem de deixar que actes puntuals i

estat de formigó, l'edifici no s'hagués esfon-

detestables com aquest entelin l'esperit que

drat". Possiblement sigui cert, nosaltres

tots portem dins. Valgui la popular frase: "el

Florentíno Regalado és Doctor Enginyer de Camms, membre de l'Associació de Consultors d'Estructures de Catalunya, autor del càlcul de més de 100 edificis que superen les 20 plantes, entre ells el més alt d'Espanya (Torre Ball a Benidorm), Autor de diverses publicacions, és professor de Formigó Armat i Pretesa! a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura d'Alacant > president de l'empresa CYPEINGENIEROS.

Bemabé Fam

és Arquitecte

Tècnic,

Consultor d'Estructures, membre de l'Associació de Consultors dEstructures de Catalunya, autor de diverses publicacions i coautor dsi càlcul de les torres de l'illa del Cel a Diagonal Mar. És gerent de l'empresa 80 Consultors d'estructures i fonamenoaons i delegat a Catalunya per ala comercialització dels programes informàtics de CYPE INGÍNIEROS.

•·U*OCT1J·M2001

Breu descripció tècnica (traducció literal d'una publicació nord-americana) Forjats: Forjats mixtos d'acer i formigó formats per jàsseres metàl·liques de gelosia; de 900 mm de caníell (distanciades a 2,04 m, travades transversalment per bigues secundàries), i una llosa de 10 cm de formigó lleuger sobre planxa d'ondulació trapezial, com encofrat perdut.

L'efecte mixt de les bigues de gelosia i la llosa de formigó s'aconsegueix per prolongació de les diagonals de la gelosia a través de la planxa d'ondulació trapezial fins a la llosa. Sobrecàrrega d'utilització.

488 kp/m ; .

Cada forjat es compon de 32 elements prefabricats que s'estenen entre el nucli i els pilars exteriors. Les dimensions dels elements són 18,3 x 6,0 m en els costats longitudinals del nucli i 10,7 x 4,0 m en els costats transversals del mateix. Entre les bigues de forjats i els pilars exteriors, es disposen amortidors vixoelàstics per tal d'absorbir els moviments de balanceig del vent.

La construcció del Lower Manhattan des del riu Hudson Descripció general: Dues torres de 411 m d'alçada, amb planta quadrada de 63,5 m x 63,5 m; nucli de comunicacions verticals de 24 x 42 m. Alçada dels pisos 3,66 m (útil 2,62 m); alçada del vestíbul d'entrada 22,3 m.

110 plantes d'aiçada sobre rasant, amb 2.900 m ; útils, lliures de pilars, i 6 plantes de soterrani. Per a les instal·lacions, 4 pisos de doble alçada distribuïts en tota l'alçada de l'edifici.

Un "iobby" a la planta baixa i dos "skylobbies" en els pisos 44 i 78 divideixen els edificis en tres zones de circulació, per ta qual cosa només són necessàries 56 caixes d'ascensor per als 104 ascensors de l'edifici. Temps d'evacuació d'una de tes torres, completament ocupada amb 55.000 persones, en cas d'alarma, 5 minuts.

Estructura general: L'estructura de les dues torres està

caracteritzada pel tipus de transmissió dels esforços de! vent. A cadascun dels costats exteriors, 59 pilars metàl·lics (distància entre eixos, 1,02 m) van units rígidament per llindes d'acer, disposades horitzontalment a l'alçada dels forjats, formant un mur-biga del tipus Vierendeel. Gràcies a les unions resistents als esforços de cisallament en els angles de l'edifici, l'estructura portant formada per les façanes que fan de pell exterior, unides als forjats, actuen com un tub de secció quadrada rígid que, encastat a la fonamentació transmet totes les càrregues del vent (estructura tubular exterior). Els forjats s'estenen, lliures de suport, entre els pilars de la façana i els del nucli de comunicacions vertical, format per 44 pilars metàl·lics els quals només suporten càrregues verticals.

Estructura exterior i façana: En els pisos, pilars metàl·lics en caixa buida, de dimensions exteriors constants de 450 x 450 mm. Uindes de xapa d'acer de

Fonamentacíons: A una profunditat de 22,5 m roca, amb una tensió admissible de 39 kp/cm!. En el perímetre, mur pantalla de formigó armat de 90 cm de gruix, ancorat per darrere. Fonamentacíons sota els pilars, compostes per dues capes de bigues juxtaposades, que transmeten les càrregues a través d'un sòcol de formigó, 1,32 m de cantell. Cada tres pilars es reu- a terra rocallós. Ancoratge de les bases neixen a 12 m per sobre del nivell de l'en- deís pilars mitjançant una llosa de formitrada per transmetre les seves càrregues a gó armat de 2,10 m de gruix. uns pilars de base, de dimensions exteriors de 800 x 800 mm, espaiats s 3,06 m. El Superfície i volum edificats gruix de la paret i la qualitat de l'acer dels (per torre) pilars exteriors són decreixents de sota cap Superfic. edific.

418.000 m ; amunt (gruix de la paret, des de 12,5 mm a Terreny ocupat 4.032 m7,5 mm; límit elàstic de l'acer, des de 70,0 Superfície útil 319.000 m ; kp/mm! íins a 29,5 kp/mm2). Amb la fi d'imVolum edif.

1.754.000 m 1 pedir la deformació dels forjats, els pilars exteriors estan dimensionats de manera que Acer usat les seves variacions de longitud, tant les (estructura d'una torre en kg) degudes a dilatacions com a contraccions En total 78.000.000 per causa de càrregues verticals, siguin Per m ; de sup. edif.

186,6 iguals a les variacions dels pilars del nucli 5 Per m de vol. edif.

44.5 (límit eiàstic dels pilars del nucli, 24,0 2 Per m de sup. útil 244,5 kp/mm!). Les reserves de tensió en els pilars exteriors, degudes a la gradació dels límits d'elasticitat, serveixen per absorbir les càrregues del vent. Pressió dei vent suposada, 220 kp/m* sobre tota l'alçada de l'edifiFiorenttno Regalaóo ci amb un desplaçament teòric de 28 cm en Berr&bé Farré l'últim pis.

Ltnfermatiu SEGONA Q t ^ Z E ;lNA OCTUBRE 2001

7

Miquel Àngel Fuente, cap de zona de Bombers de Barcelona

"Si hi ha persones, s'han d'anar a buscar" iquel

Àngel

Fuente

és

totes les tècniques de rescat 1 el primer que

arquitecte tècnic 1 fa 15 anys que

es fa és un recerca superficial i dels forats

està a Bombers de Barcelona, on actual-

que estan oberts. És un moment molt deli-

ment és cap de la zona centre de ta ciutat.

cat i perillós, perquè tens tots els elements

En els darrers deu anys, ha portat interven-

amb una estabilitat precària damunt teu. Es

cions de la magnitud de l'entonsament per

comença per demanar el tancament de gas,

una fuita de gas de tres edificis del carrer

de subministrament de llum a les compan-

Comte Borrell de Barcelona i l'incendi del

yies. En tota aquesta fase, hi ha molt gas a

Liceu. També va col·laborar sobre el terreny

l'ambient. Després s'analitza com estan les

en la intervenció dels terratrèmols de Colòm-

estructures. Si hi ha alguns elements que

bia. Davant l'enfonsament de les Torres Bes-

podrien caure en qualsevol moment, se n'a-

sones de Nova York -on recorda que no s'ha

rriba a provxar la caiguda. A partir d'aquí,

demanat la intervenció de cap cos de Bom-

es deixa tota l'àrea aïllada i s'inicia la recer-

bers i tampoc no s'ha filtrat cap tipus d'in-

ca de persones soterrades, en què el silenci

íormaaó- té força dubtes. Per què es van

és primordial. Cada cos de bombers treballa

enfonsar les torres annexes? "El perquè,

amb unes tècniques específiques. Nosaltres

necessitem saber-lo". Ei que té clar és que

[Bombers de Barcelona] treballem bàsica-

els entendran la càrrega de raó d'aquí a uns

ment amb detecció de vibracions de baixa intensitat. Hi ha gent que treballa amb gos-

tres mesos.

sos, però nosaltres hem vist que quan hi ha Com es prepara la intervenció en e d i -

foc no funcionen. S'estan impulsant came-

ficis c o m les Torres Bessones? Deu

res tèrmiques i visors molt reduïts. Al cap de

començar a m b simulacres...

cinc 0 sis dies, segons els codis internacio-

"Totes les pràctiques que es fan en una

nals, no hi ha cap possibilitat, des del punt

situació d'enfonsament d'aquest tipus són

de vista estadístic, de trobar ningú amb vida

bastant diferents 3 la realitat. Així com es

allà dins. És el que està previst que aguan-

fan simulacres d'accidents en empreses 1

ti una persona sense aigua. I es comença el

fer la transició d'una fase a l'altra sense

s'assemblen bastant a la situació que et tro-

rescat de persones mortes. Aquest canvi,

transcendència. En aquest sentit, jo els

bes després, les pràctiques en casos d'en-

quan entra la maquinària, és molt impac-

hauria de felicitar, perquè han aconseguit

fonsament queden molt distants de la reali-

tanl. Però l'habilitat que han tingut els ame-

alliberar-se d'una pressió que és lògica, però

la part de dalt. en un edifici que s'està cre-

tat amb què et trobes després, que és molt

ricans de tallar la via a la premsa ha permès

que entorpeix molt l'avanç."

mant, és perillosa en tots els sentits. El que

No es pot apagar el foc des de dalt? "És perillós. Allà hi devia haver unes turbulències bestials. És que, a més a més,

sí que queda clar és que, des del moment

pitjor."

de l'impacte, tota la gent que era a la part de dalt estava perduda. La intervenció en

Els bombers creen equips específics

un edifici sempre es fa des de baix. A dalt

per a edificis d'aquestes mides?

"En ràmbit

és on s'ha d'arribar, però no es planteja fer

internacional, es creen

la intervenció cap a baix perquè les escales

equips fixos amb gent d'intervenció 1 tèc-

estan fent de xemeneies, amb unes tempe-

nics, que estan disposats a la mobilització

ratures altíssimes. Si intentessis entrar a

instantània. Nosaltres [Bombers de Barcelo-

l'edifici des de la banda de dalt. quedaries

na] tenim una preparació més col·lectiva, en

fos. Jo només ho he vist a les pel·lícules

aquestes xasions. El sistema pautat és

però, és dar, al cinema s'hi veuen coses tan

internacional, el que vana és una qüestió de

estranyes; hi ha fum, però no hi ha foc..."

mètode."

Es va perdre centenars de vides de

Quin és el sistema d'intervenció de

bombers. Es va pensar més a m b d

les Torres Bessones?

cor que a m b el cap?

"La situació és m : : ~e< Í Í ~ : r : :• : provocada per un Jerrat'e~: ;_e 1 2 ;••:.:•

"Jo crec qpje no. Els bombers van

cada pei un incendi. En principi s'aplica una

actuar bé. A qualsevol edifici se h suposa

tècnica d'ertinció de foc, que fracassa en e

una resistència estructural que. amb la normativa que establim, com a mtntm és de

moment en què s'enfonsa la torre. Després del primer enfonsament, ei que s'aplica són

Tasques de rescat realitzades a les Torres Bessones pel cos de bombers de Nova York

dues hores. Les normatives nord-america-

rw van ste més úans. Apot tempsamb H nostre límit. Però és que no és ens «ta ta powbtftat fffcrfc*«« a r*- només amb ets editas aíís. En un túnel de cen*. wfcwr la Mtuaao i poder prendre la decisió (f evacuar l'edifici o no. I quafeew) edrf ICI esta dissenyat per permetre fevacuaü ó de ta gent Aid que mat wi bomber no dirà jo no hi raig, perquè no cal m que surti del parc. En ei protocol d'intervenció que ets bombers tenim no arribes, pares al carrer, i en puja un i ets altres esperen a bafx. Cadascú que suri té una funció específica i surt amb l'equipament que h correspon pei que farà en aquell moment, es munta la instal·lació d'aigua, s arriba al pis, i després es la la valoració. Després. Però, què va passar, alià? Nosaltres, que teníem totes les imatges de fora, vam veute que s'hi va estavellar un avió i va provocar un (oc.

Ara tenim molta quantitat de dades per analitzar però els primers equips que van arribar només sabien que hi havia foc a ia planta cent de l'edifici i van actuar com faria qualsevol cos de bombers del món: primer ajudar a l'evacuació de la gent i intentar fer arribar un equip a dalt per intentar extingir el foc. I va fallar la pnmera torre en mitja hora. Això està fora de qualsevol supòsit d'intervenció. Analitzat a posteriori dius és clar, es donaven les condicions perquè passés això, però mai a priori. Si hi ha persones, s'han d'anar a buscar."

Quant poden trigar a pujar fins dalt de les Torres Bessones?

"A veure, això és un problema que no està resolt. Com a persones, [els bombers] tenim limitacions. Un edifici a!t té totes les mesures perquè un bomber no hagi de pujar a peu des del pis inferior fins al cent. És veritat que hi ha una normativa que preveu les torres d'una manera especifica i es fa complir amb un rigor molt gran. Però sí fallen totes les mesures, un col·lectiu de bombers no pot pujar fins el pis cent deu corrents. Físicament, és així. Perquè el que puja l'equipament, quan arriba al pis cinquanta haurà de ser substituït per un altre que ha pujat sense equip. La societat assumeix riscos, alguns estan controlats amb els supòsits normals però. es dissenya un edifici per suportar l'impacte d'un avió? No. Si alguna vegada passa, què faràs? Aleshores nosaltres [els bombers] també ens trobarem

deu quilòmetres, no podràs arribar amb el respiratori ni fins a la meitat."

El sistema entra en contradicció. Edificis més arts i alhora cada vegada es vol més seguretat.

"No, no és contradictori. La seguretat és cada vegada més present en la societat.

La seguretat de les persones que ocupen l'edifici, que és la que treballen les empreses. En aquest sentit, estem avançant molt.

Per tant. com que avancem en la seguretat, podem superar determinades cotes que abans no teníem superades. I aquí és on entrem nosaltres. Dius: nosaltres que hi anirem quan falli tot, que en principi no faila, si superem determinades cotes, ens trobarem amb les nostres limitacions. I, és clar, si em demanes ta meva opinió com a bomber et diré a mi que em facin cases de planta i pis."

0 de vint pisos.

"No, ja posats a escollir, de planta i pis. Perquè sempre ho tindré controlat.

Però això és il·lusori. La societat ha avançat cap a una banda i tu t'has de preparar per assumir e!s riscos de la societat que tens, no de la que t'agradaria tenir."

Hi haurà un abans i després de l'enfonsament de les Torres Bessones, als Bombers de Barcelona, ?

"No, com a molt, estarem més carregats de raó, quan parlem. Però que ens entenguin aquesta càrrega de raó durarà tres mesos (riu). No es pot bunqueritzar totalment una torre contra atemptats de míssils o d'avions. No sortiria a compte i no es farà. Per tant, no té sentit plantejar si això canviarà o no. Tenim la societat que tenim i no la canviarem pel fet que ha passat això." #

Pascual Gàmez, cap de zona de Bombers de la Generalitat

"La seguretat total no existeix enlloc" II 7 enfonsament de les torres I I » aixecades pe! nord-americà d'origen japonès Minoru Yamasaki ha superat la pròpia realitat. Pascual Gàmez, arquitecte tècnic i cap de zona del Baix Llobregat de Bombers de la Generalitat de Catalunya i Josep Juncosa, arquitecte i responsable dels serveis tècnics del mateix cos de bombers, havien participat d'una manera directa, l'estiu de 1999, en el rescat del terratrèmol que va sembrar de runa i cadàvers el nord-oest de Turquia: més de dotze mil víctimes mortals.

Però no es tracta d'una qüestió de nombres. La pèrdua d'una sola vida humana ja és un desastre. L'INFORMATIU ha parlat amb tots dos. tot i que Juncosa ha preferit no sortir a la foto.

Com són els plans d'emergència en els gratacels?

Pascual Gàmez (G): "En principi, aquest tipus d'edificis tenen uns plans d'emergència molt ben estudiats. Però, és clar, aquest plans sempre es referiran a situacions que siguin les normals, no a actes terroristes. Tenen mitjans d'extinció d'incendis com ara compartimentacions, extinció automàtica, detector d'incendis, mànegues, extintors. Però no estan preparats pel que va passar."

Josep Juncosa (J): "Els plans d'emergència es pensen en funció d'un risc normal del que pot passar. Si s'enfonsa absolutament l'edifici per una actuació fora de lloc, és clar. no hi ha pla que ho prevegi. I si la previsió era sinistre total, que allò s'enfonsa, doncs aviat s'ha acabat el pla. Tu has de pensar que allò s'aguantarà. I aleshores, plantejar-te què ;'na de fer durant el sinistre, mentre allò aguanta."

Què s'ha de fer, quan tot falla?

G: "Tu preveus tota una sèrie de mesures. Fer escales per evacuar, que entre plantes hi hagi compartí menta-

cions. Aquí [a les Torres Bessones] trenques totes aquestes possibilitats, impactes amb un avió, que seria com un míssil, i trenques amb tots aquests mitjans. En aquests edificis, hi ha extinció automàtica i els bombers disposen d'ascensors exclusius per poder pujar, però tot va quedar inservible des del primer moment. Només hi havia la possibilitat de pujar a peu, sabent en tot moment els bombers que seria impossible d'arribar a dalt de tot. Perquè, és que no hi arribes."

Es va actuar més amb el cor que amb el cap?

G: "Es fa impossible d'arribar a dalt, d'acord, però tu hi has d'entrar. Fins i tot en els primers moments, si tinguessin clar que allò s'enfonsaria. Jo crec que els primers bombers no sabien el que havia passat. El que sí és segur és que des del principi sabien que es tractava d'un gran sinistre i sabien perfectament que ells no podrien atacar-lo, però també sabien que la seva obligació era rescatar el màxim de persones."

Ji "De la zona accidentada en amunt, allò s'havia de donar per perdut. Cap avali, fer sortir tothom al més ràpid possible. La gent a fora, la gent a fora com sigui. I evitar el pànic."

Per al cos de bombers és una pèrdua enorme.

J: "Perdre una sola persona en acte de

QOIIsiZENA OCTUBRE 2001

A Tasques del bombers en els edificis desfltoronsts & Nova York el passat JI de setembre

servei ja és un desastre. I per desgràcia passa. No se n'ha de perdre mai cap."

G: "És moll dur per al cos i per ais comandaments. Perquè sempre tens aquell ressentiment que, ostres, on els has ficat?

Si hagués pres una altra decisió, potser no hauria passat res. Encara que aquí no hi havia una altra decisió. Aquí era entrar fins i tot sabent perfectament que allò podia baixar. I no ens oblidem de la policia. El bomber ja sap que aquesta és la feina que li toca. Però jo crec que aquí la policia va fer una feina importantísstma."

Què passa a m b els edificis dels voltants?

J: "Una possible teoria és que el mateix impacte va provocar un mini terratrèmol. I les distàncies entre edificis tampoc no eren tan grans."

G: "Sense entrar en estudis tècnics, perquè no els tenim, segur que només amb baixar aquelles dues moles produeixen un mini terratrèmol. Perquè estem parlant d'una superfície en planta molt reduïda, per la quantitat de volum d'obra que teníem allà."

Aquests edificis estan dissenyats perquè aguantin u n parell d'hores...

J: "Estan dissenyats perquè aguantin un parell d'hores, amb unes sol-licitacions i uns esforços raonables. Els coeficients es mesuren pensant en els vents laterals, els impactes; tot, dins d'uns sinistres previsibles. Però és que això va superar absolutament les previsions."

A casa nostra, quina força tenen els bombers a l'hora de dissenyar la seguretat de l'edifici?

G: "Per a tot eí que siguin activitats, i aquí [a les Torres Bessones] s'entraria en una activitat, des de fa aproximadament dos anys l'activitat ha de passar un informe previ de bombers. L'Ajuntament dóna la llicència d'activitat, però amb l'informe previ de bombers. Bombers de Barcelona té una normativa pròpia d'incendis."

G: "L'avió, només per la inèrcia que porta..."

J; "Toquen terra a entre tres cents i quatre cents quilòmetres per hora. Vol dir que anava a bastant més velocitat, perquè sinó hauria caigut. Una massa de 300 tones, amb els tancs amb milers de litres de querosè... Això vol dir que l'estructura aquella era collonuda, perquè {('avió] no la va tombar."

G: "Però va quedar totalment debilitada."

El desastre provocarà molts canvis?

J: "Jo crec que sí í en molts àmbits.

No només en normativa o seguretat. Una de les reflexions que cal provocar és si s'ha de fer edificis tan altíssims. No ho sé. L'home pretén superar-se constantment. S'hi ha de reflexionar."

G: "Des del punt de vista de seguretat. el que hem de tenir clar tothom és que.

amb edificis d'aquesta alçada o instal·lacions com puguin ser túnels, els serveis d'emergència sempre estem limitats. I davant d'un gran sinistre no es podrà donar la resposta que ens pensem que es pot donar. Per moltes mesures que vulguem posar, de sistemes automàtics d'extinció, de compartimentació i altres. Perquè després, a la llarga, veiem que això falla i el bomber no arriba més enllà."

I l'actitud dels professionals de la construcció canviarà?

G: "Jo crec que més d'un s'ho plantejarà i valorarà millor el fet que li estiguem demanant una escala compartimentada o una escala d'evacuació o totes aquelles mesures correctores que creiem que son necessàries. Entendrà més el que li demanem."

J: "La seguretat sempre és una nosa per a la persona que està fent el projecte.

Però potser ara entendrà més que a vegades has de sacrificar part del disseny, part d'una idea arquitectònica brillant, a favor de ia seguretat."

G: "Però tampoc no existeix tant el 'piqué' entre bombers, arquitectes i enginyers. Quan expliques el perquè, ho entenen perfectament."

Com actuen en u n edifici quan hi ha materials perillosos, contaminants?

Els avisen dels materials amb què es trobaran?

J: "Si ara a en Pascual l'avisen per telèfon que hi ha foc en un tercer primera dei municipi d'aquí el costat, sortirà disparat amb la gent que hagi de menester cap allà i no li explicaran pas 'compte que...'. Ràpid i cap dins."

G: "En la indústria és diferent. Posant-

9

te un equip d'aire ho tens més solucionat."

Sempre es tracta primer d'actuar i després d'analitzar.

J: "Sempre la prioritat és evacuar les persones. Si n'hi ha, llavors te l'has de jugar molt més."

G: "La primera pregunta és 'tenim persones a dins?'. El primer bomber que arriba fa una valoració ràpida del que està cremant i, depenent del tipus estructural que tingui, s'atreveix més o menys a fer un atac directe dei foc."

Es viu sense ser prou conscient de la seguretat real?

J: "La seguretat total no existeix enlloc. La vida té un risc. fins a quin punt volem assumir més o menys riscos?

El que passa és que no calia haver arribat aquf."

Quan es retiren d'un edifici? I definitivament de l'incident?

G: "Quan veus que l'estructura pot fallar t'enretires. Depenent de la grandària del foc, del tipus d'edifici, i d'altres factors ja veus que una acció interior no la podràs controlar, i vas a controlar que e! voltant del sinistre no es vegi afectat."

J: "De l'incident, no hi ha una regla clara, per enretirar-se'n. Quan deixes de ser eficaç. Quant ja no serveixes per a res. I en cada cas és diferent." *È

V.200I arüBasico

istente de la pantalla bàsica para calcular los ite exportar los

REGO V.2001 calcula y proyecta el planning automàticamente de acuerdo con los rendimientos de mano de obra de cada capitulo introducïdos por el usuario.

rroiesionaí GESTIÓN DE COMPRAS

CONTROL DE PERSONAL

Previsión de compras

Control de presencia

GESTIÓN DE ALMACÉN Recepción del m

CALCULO Y GESTIÓN ECONÒMICA Control económíco Control del proveedor Control del trabajador Control de proyectos Control de pro ve e d ores Control de trabaja J

Standafd

Basico MEDICIONES, PRESUPUESTOS Y PLANIFICACIÓN Perfil del proyecto Mediciones y costes Previsión de compras Costes mano de obra Planning y planificación recursos h Pliego condiciones técnicas (NTE) Actívos de explotación

Presupuesto chente (capitulos) Presupuesto cliente {operaciom Presupuesto ciego

ferta especial a el 30 de octubre REGOTHOOI

ïs M

ptas. + IVA

••REGO

construcciòn SISTEMA DE ORGANIZACIÓN Y PLANIFICACIÓN DE OBRAS

89.OOO ptas. + IVA

Servicio de atencion al cliente ClDSA, S.L • Santema, 14 - 08393 CALDES D'ESTRAC • Barcelona Tel: 902 180 796 • Fax 937 910 999 • rego@softrego.com • www.softrego.

902 180 796

EL

NOTICÍARr Llnfonraóu SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2001 i

La intervenció artística en l'espai El Col·legi organitza el II Simposi internacional sobre el futur i la funció de l'art contemporani en l'espai urbà i r N e l 15 al 17 de novembre 1 1 ^

se celebrarà a Barcelona i a Sant Boi

de Llobregat el // Simposi

internacional

sobre ei futur i la funció de l'art

contempo-

rani en l'espai urbà que reunirà artistes i experts per parlar de la relació entre art, arquitectura i urbanisme a les ciutats del segle XXI. El I Simposi va tenir lloc a l'octubre del 2 0 0 0 . En aquesta segona edició es debatran temes com ara el paper de l'artista com a creador i director d'experiències artístiques o la definició dels aspectes tècnics de l'obra, expressada per diversos especialistes en espais arquitectònics i socials, emfasitzant els valors culturals dels espais antropològics en relació amb les seves diferents cultures i els seus països d'origen. El Simposi està promogut

i coordinat

pel

Departament de Cultura del nostre Col·legi i s'organitza conjuntament amb la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, el Col·legi d'Arquitectes i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de 8arcelona.

L'aportació teòrica i pràctica del II Simposi es desenvoluparà en el marc d'una de

Bert de Keyser i Gileen de Brandt N-S Axis / Focus on Brvssels.

les temàtiques centrals del Fòrum 2 0 0 4 que versarà sobre les condicions de la pau: "El

nostre Col·legi acollirà el debat El jardí de

de la zona per a vianants del carrer Bon

respecte per les altres cultures, la justícia

l'art. Ei mateix dia, al vespre, es farà Tacte

Pastor. La darrera sessió de debat i ia taula

social i política, la protecció dels drets

d'inauguració de la instal·lació escultòrica

rodona de cloenda es farà el dissabte 17 de

humans i les maneres de viure en harmonia

La presència, d'Ernest Altés, a l'espai urbà

novembre al Col·legi d'Arquitectes de Cata-

amb l'entorn". Tots aquests ingredients són

lunya i durà per títol La instal·lació artística i la ciutat.

necessaris per una cultura de la pau que creï tes condicions més favorables per al

El Simposi va destinat principalment a

progrés i ei desenvolupament humà.

professionals de l'art, e! disseny i l'arquitectura; llicenciats i postgraduats universitaris;

Els organitzadors han previst la celebració de sis sessions de debat. El títol del

estudiants de Belles Arts, Arquitectura,

primer debat és Soterranis: espais en movi-

Arquitectura Tècnica, Enginyeria i Història

ment, que es farà el 15 de novembre al

de l'Art, entre d'altres. Entre les entitats

mati a l'Aula Magna de la Universitat de

col·laboradores del Simposi hi ha el Fòrum

Barcelona. Al finalitzar es farà Tacte d'i-

Universal de les Cultures. 8arcelona 2 0 0 4 ;

nauguració de l'exposició i instal·lació mul-

Ministeri d'Obres Públiques i Transport de la

timèdia Focus on Brussels. El mateix dia a

Regió Metropolitana de Brussel·les, Consolat

ia tarda. l'Ajuntament de Sant Boi de Llo-

General de Bèlgica, Ajuntament de Sant Boi

bregat

acollirà

perifèriques,

el segon:

Centre de Llengua Portuguesa i Insíituto

l'escultura

Camoes de Barcelona.

serà el títo! del tercer debat

que es farà e! 16 de novembre al matí a la seu de l'Institut oe Cultura. A la tarda, el

Futur i funció de l'art contemporani en l'espai urbà Barcelona, 15, 16 i 17 de novembre de 2 0 0 1 Preu: 20.000 pessetes Col·legiats, estudiants i participants inscrits al simposi anterior: 15.000 pessetes.

Places limitades

blica de Polònia, Consolat General de Grècia.

que inclourà una visita al Parc

d'Escultures de Sant Boi. Entre i l'arquitectura

de Llobregat. Consolat General de la Repú-

Intervencions

IISI

Magdalena

Abakanowicz

íf

Inscripcions: Servei d'Informacíó. Planta baixa. Telèfon 932 4 0 20 60 www.apabcn.es/simposi

EL

.=NA OCTUBRE M01

NOTICIARI

Carrers més democràtics i més públics L'arribada de la democràcia va marcar l'inici del procés que han dut a terme la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Barcelona i les seves comarques per dissenyar i construir nous espais públics de qualitat. El llibre coral,

Els carrers de la democràcia: l'espai públic de les noves ciutats, aporta tot un seguit de reflexions sobre el paper de l'espai públic a les ciutats del futur i alguns exemples de present.

E

Joan Clos, alcalde de Barcelona. Segons Jordi Borja*, les ciutats són llocs "amb molta gent, una concentració de punts de trobada atractius per a l'exterior, integradors per a l'interior, multifuncionals i simbòlics".

La concreció d'aquestes definicions passa per la redefinició del model de ciutat.

En aquest sentit, Richard Rogers" afirma que "mitjançant una planificació integrada, podem dissenyar les ciutats perquè se n'incrementi el rendiment energètic, es consumeixin menys recursos i es produeixi menys contaminació. Per aquesta raó, hauríem d'invertir en la idea d'una ciutat socialment diversa, on l'activitat econòmica i social s'encavalquin i on les comunitats es cohesionin aí voltant de barris".

Una cohesió que passa, segons Jordi Borja, per fer "centres sobre els centres, crear noves centralítats i eixos articuladors que donin continuïtat física i simbòlica,

ls homes viuen i donen

convertint-les en vida a les ciutats ciut alguna cosa més que una simple aglomeració d'edifícís. Les primeres polis gregues s'articulaven al voltant de les àgores, les places on es trobaven els centres de culte religiós i polític de la urbs. Però l'àgora (com el seu hereu romà, el fòrum), era molt més que el centre de poder, també era el mercat, el centre comercial, el punt de trobada dels ciutadans tradicional, tret de la fosca Edat Mitjana, finsa l'actualitat.

Des de temps immemorials, doncs, la convivència dels espais públics i privats ha

donat i continua donant forma a la ciutat.

En aquest sentit, l'urbanisme, concebut com l'actuació política en l'espai públic, és un instrument bàsic per aconseguir una ciutat territorialment equilibrada i socialment cohesionada, una ciutat que entengui els espais públics, el carrer i la plaça, com la prolongació de la llar í com una garantia de la qualitat de vida.

Però, què és una ciutat? "Les ciutats són el paradigma de l'esforç civilitzador de l'home i, com a tal, han de donar resposta a les contradiccions existents entre desenvolupament econòmic i qualitat de vida", assegura

PLANIFICAR, PISENO X UNA CONSTRUCCION ECOLOGICO la Moreo i BEÇK j & j HEUNjien | a la solución adecuodoj

establir bons compromisos entre el teixit històric i el nou, i afavorir la mixtura social i funcional a totes les àrees". I també per superar el concepte d'espai públic i d'espai privat pel d'espai d'ús col·lectiu, ja que, com diu Ramon Folch*, "és l'ús i no la tinença de l'espai el que caracteritza la percepció i el gaudi populars".

Cohesió i conceptes a banda, la transformació dels espais ciutadans també requereix d'una major implicació dels habitants de les ciutats, pel fet d'exercir de forma activa com a ciutadans. "Cal involucrar els ciutadans en l'evolució de la seva ciutat. Han de percebre que l'espai públic és propietat i responsabilitat comuna. Des del modest carreró fins a la gran plaça pública", assegura Richard Rogers.

La construcció de les noves ciutats es fonamenta, segons Jordi Borja, en "quatre criteris bàsics.- els grans projectes han de

Sociabilitat i sostenibilitat L'increment de la sociabilitat i la sostenibilitat són els principals eixos que regulen la construcció dels nous espais públics internacionals. La tradició de l'espai públic de les cultures mediterrànies, amb la sàvia combinació d'espais privats i espais públics que configuren el teixit urbà, ha transformat la ciutat en un ens essencialment polièdric que es pot entendre de moltes maneres i que ha evolucionat de forma ben diferent, determinant el present i el futur de cada ciutat.

NUESTRO SISTEMA TIENE VARIAS V E N T A J A S ^ ^ ^ ^ ^ ^ B C

MüS competitivo en precio y colidod que sistemas Iradicionalei

Cl

Elimina cargoderoi prefabricadov

^jí E d

elimina perlileï ouxiliafes para lormcicion de dintel Iniegración lotai de la caja en la conslrucaón Gran aiilamienlo térmico v ocústico

•GnRÜflHfll CAJAS PARA 1 Beck&Heun

WmSaSBSBà PERSIANA 5 I • Ü ï K Í I t l M FKIPQI1 ARI FS •

\

En aquesta diversitat hi ha de tot.

Des de models en què mana la promoció pública, com és ara la recuperació per als vianants de les principals avingudes de Río de Janeiro, fins a models clarament marcats per la iniciativa privada, com són la 'comercialització' de la Postdamer Platz de Berlín o la construcció de megasuperfícies comercials a Hong Kong, passant per iniciatives amb una preocupació

central per la sostenibilitat com la que es va dur a terme a la ciutat nord-americana de Seattle. *

Berlín, Posbtomer Rlatz

EL N O T I C I A R I

í

CUIT

SEGONA CX- NZ-N-V OCTUSlE I

resoldre la seva relació amb l'entorn perquè se'ls consideri un èxit; cal mantenir l'habitatge a les àrees centrals evitant, això sí.

Imatge de ciutat = Qualitat de vida

l'homogeneïtat social, és a dir. la vocació sòcia! per a estrats baixos; ca! actuar sobre

La grandària no és important.

els antics barris populars per la seva història

Les intervencions que s'han dut i es duen a

respectant la trama existent, la tradició cul-

terme en les ciutat petites també són cabdals

tural de l'urbanisme en cada lloc; finalment,

per a la millora de la imatge d'una ciutat i i'aug-

cal potenciar el control públic dels nous

ment de la qualitat de vida dels seus ciutadans.

grans projectes urbans".

A quasi totes les ciutats de Catalunya s'han pro-

Fer ciutat, configurar el marc físic per a

mogut projectes urbanístics que van des de la

una comunitat urbana, és, en definitiva, fer

construcció de places, a la reconversió de ram-

comerç i fer cultura. És a dir, la ciutat és el

bles i carrers en eixos comercials per a vianants

lloc dels intercanvis i de les identitats. En

passant per la transformació dels fronts marí-

aquest sentit, Jordi Borja diu que "la quali-

tims en eixos cívics.

tat de l'espai públic és el valor essencial de

Aquesta diversitat d'intervencions forma

la ciutat, ja que s'hi expressen, en el sentit

part d'un fenomen que es va generar a l'inici

més ampli i més ambiciós, el comerç i la cul-

dels anys 9 0 amb ia 'febre' dels Jocs Olímpics

tura. Ei luxe de l'espai públic no és luxe, és

de Barcelona 1992. La majoria d'aquestes

inversió econòmica i és justícia social".

e

í

actuacions (ordenació de la platja de Caldetes, places de Cardedeu. Santa Coloma de Grame-

Els carrers de la democràcia. L'espai públic

net í Sant Fruitós de Bages, parcs a Igualada,

de les noves ciutats. Editat per la Diputació

Viladecans i Mollet, recuperació del centre

oe Barcelom. gener de 2001

històric de Vic, Vilanova i la Geltrú, i Montcada i Reixac, etc.) tenen un paper clau: compensar a escala metropolitana e!s desequilibris pel que fa als espais verds a Barcelona i la seva conurbació. <$

Igualada, Parc de l'Estació Vella

Construim espais amb prefabricats de qualitat

1TACIÓ

I MANTENIMENT

EL

NOTICIARI

El 8 5 % de les façanes revisades s'han de reparar El Certificat de seguretat de façanes ja és obligatori per a tots els edificis de més de 100 anys j r x e s del mes de juny passat, I L / a Barcelona, els edificis de més de cent anys han de disposar de! corresponent Certificat de seguretat i conservació dels seus paraments exteriors. Segons les dades que ens consten al nostre Col·legi i al d'Arquitectes de Catalunya, dels prop de 6.000 edificis que avui haurien de disposar d'aquest certificat, menys de la meitat el tenen. Cal ressaltar que molts dels edificis

dels quals es va fer el Certificat, al seu moment, encara estan pendents de realitzar les obres de reparació detectades com a necessàries durant !a inspecció tècnica.

Resultats de les inspeccions

Després d'haver-se dut a terme unes 2.000 inspeccions, el balanç que en podem fer és força preocupant, ja que les situacions en què es detecta la necessitat de reparar

Evite rejas, mejore sus proyectos con toda seguridad elements perillosos resulta propera al 85% (vegi's taula a la pàgina següent).

Cal destacar que les intervencions que es recomanen, majoritàriament, s'han de realitzar de forma immediata o abans d'un any. Pel que fa a les lesions més freqüents detectades, podem assenyalar: els despreniments dels revestiments, les esquerdes en elements de façana i les humitats com a causa de degradació dels materials. Aquestes dades ens posen de manifest que les façanes presenten un grau de degradació important a causa de la seva antiguitat i de la deixadesa en el seu manteniment; així mateix, generen greus situacions de risc a !a via pública.

Els objectius del Certificat

Persianas y puertas de gran seguridad 9HI

L'Ordenança municipal va sorgir per donar resposta a la inquietud social que van provocar diversos accidents mortals de vianants per culpa del mal estat de conservació dels edificis, especialment de les façanes. Ara, el seguiment de la seva aplicació esdevé imprescindible per garantir que no es tornarà a arribar a una situació tan dramàtica com la que és va produir a finals dels noranta.

Altres municipis han aprovat ordenances de característiques semblants, tant a l'Estat espanyol com també en altres països

europeus. L'objectiu sempre és el mateix: controlar l'estat deis edificis i obligar els propietaris a fer un manteniment adequat.

Ara bé, en la majoria de llocs on s'ha implantat aquesta obligació d'inspecció periòdica dels edificis, la revisió abasta l'edifici en tota la seva global ítat i no es circumscriu (com és el cas de Barcelona i d'alguns municipis propers) a la pell de l'edifici, deixant al marge elements tant importants com ara l'estructura o les instal·lacions. Per les notícies que en tenim, en alguns casos, el seguiment per part de les administracions dóna uns resultats molt satisfactoris i en els terminis previstos es van inspeccionant els edificis corresponents. També sabem de casos en què la complexitat del procediment o la manca de decisió política de l'administració responsable han convertit l'obligació de disposar d'un certificat de seguretat en paper mullat.

Cap on va el manteniment

Les dades que acabem de donar ens mostren la situació de conservació del nostre patrimoni immobiliari. Una situació no gaire esperançadora agreujada, any rere any, per una manca constant de manteniment, cosa que obliga a rehabilitar els edificis que, no ens enganyem, és el que es fa avui a Catalunya, amb un elevadíssim cost a mig

Si Oesea mas informaaon sobre Control d * Obra. reilene aste cupón y envielo a CYPE C i U l u n y t . Almogàvers. 66 - 08018 Barcelona - Fax 934 85 56

>

^ * ' " i " SoSvrare"p^^rquitectura, Ingeniería y Construcción

R E H A B I L I T A C I Ó

1

M A N T E N I M E N T

E L

N O T I C I A R I

Estat dels elements dels paraments exteriors dels edificis Esta4 de conserva

La façana Aplacat Revestiment continu Obra vista Gelosies Tribunes Balcons Cornises Ràfecs Baranes La coberta Baranes terrat Acabat terrat Canals Totals

Bo 18% 66% 34% 67% 82% 47% 31% 31% 33% 45% 43% 37% 71% 59% 16%

•ió

Programació de la intervenció

Manteniment

Reparar

Perillós

53% 32% 51% 30% 18% 45% 57% 48% 59% 52% 44% 48% 25% 35% 53%

29% 2% 15% 3% 0% 8% 13% 217.

8% 3% 14% 15% 3% 5% 31%

Corrector

Immediata

79% 33% 58% 33% 18% 48% 61% 56% 60% 54% 50% 53% 31% 42% 83%

Abans d ' l any ,

39% 10% 30% 8% 0% 24% 25% 46% 21% 7% 15% 33% 11% 15% 41%

diferents

ajuntaments

42% 57% 52% 40% 67% 48% 59% 55% 67%

59% 59% 61% 59% 64% 41%

van

seguint

_j

> 1 any

No programat

18% 33% 33% 50% 33% 38% 29% 23% 24% 35% 22% 23% 23% 17% 17%

2%

3%

1%

termini. En altres paraules, si toís estem

tot tipus d'edifici. Ara bé, sembla que a

de

d'acord que el manteniment és una acció

diferència d'altres comunitats autònomes

camins força diversos.

ininterrompuda i coordinada en el temps

{Mallorca, Madrid), Catalunya no té intenció

Atesa la situació, i des d'un punt de

sols des d'aquesta doble via s'aconseguirà

sobre l'edifici (inspeccions, neteges, repara-

d'implementar cap instrument de seguiment

vista realista, cal impulsar amb convenci-

que, en un futur proper, els edificis estiguin

cions i petites substitucions), el que cal és

o control de l'aplicació d'aquest article. I,

ment la preparació i el seguiment del Ltífare

correctament mantinguts. f£

crear un marc global que afavoreixi el man-

vista l'experiència de prop de deu anys de ía

de l'edifici, tant per als edificis nous com en

teniment dels edificis.

Llei de l'habitatge, no podem ser gaire opti-

aquells que es rehabilitin. D'altra banda, la

A l'Estat espanyol es treballa d'una

mistes respecíe a la seva implementació.

implantació d'un sistema unificat de revisió

manera paradoxalment descoordinada per

Esperem que l'aprovació de la LOE resulti

periòdica hauria de permetre fer realment

promoure la conservació sobre dos tipus

més encoratjadora per a tots els agents

efectiu aquest llibre al llarg de la vida útil de

diferenciats d'edificació.

D'una banda,

implicats í que el Llibre de l'edifici esdevin-

sobre els edificis nous mitjançant l'article 7

gui una eina bàsica dels propietaris i no una

de !a LOE i, d'altra banda, sobre els edificis

carpeta arxivada no se sap on.

existents, nous o vells, mitjançant decrets

Els edificis existents són el plat fort d'a-

autonòmics o ordenances municipals inspi-

questa problemàtica. Si prenem com a

rades en la preocupació pels despreniments sobre la via pública.

referència aquells que tenen més de deu anys de vida, ens trobem que l'Estat espan-

Els edificis nous representen una petita

yol té més de vuit milions d'edificis en

part del total que s'afegeix d'any en any al

aquestes condicions (cens d'edificis de

parc immobiliari edificat. La LOE tia estat

1990). I per afrontar l'envelliment d'aquest

clara: crea el Llibre de l'edifici per a totes

patrimoni tan gran no hi ha una política prou

les edificacions on la llei és d'aplicació. Ca!

clara: la LOE no en diu res, la Generalitat de

remarcar que aquesta disposició implica

Catalunya va emprendre un programa per a

l'ampliació dels supòsits que ja teníem a

la revisió de l'estat de conservació dels edi-

Catalunya i ara s'ha de lliurar el llibre per a

ficis d'habitatges voluntari i les iniciatives

l'edifici i anar incorporant tots els edificis existents a la dinàmica de la revisió. Tant

Xavfer Casanovas

ULLIMPER Impermeabilízaciones integrales Campos de apücacíón Terrazas. píscinas, cubiertas ajardinadas, obras públicas. nueva construcción, sótanos. vertederos, polidcportivos. clubs dcportivos.

DISTRIBUÏDOR OfïCIAL

DISTRIBUÏDOR OFICIAL

VALL1MPER. SA. • Ctra. de Ma la de pera. 297 • 08225 Terrassa Tel. 93 731 75 SO • Ris 13 731 46 (KJ * c-mstil: vallimper@cccol.es

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

ELISAVA

Organitzen:

CICLE D INTERIORISME PER A ARQUITECTES TÈCNICS QUE INTERVINGUIN EN LA SOLUCIÓ DE L'ESPAI INTERIOR 3 CURSOS Durada: 20 hores/curs

INTRODUCCIÓ A LA INTERVENCIÓ SOBRE L'ESPAI INTERIOR: del 7 de novembre al 5 de desembre de 2001

Preu de cada curs: 48.000 PTA / 288,49 € Preu col·legiats: 40.000 PTA / 240,40 €

CRITERIS D'ELECCIÓ DELS MATERIALS EN INTERIORISME del 20 de febrer al 20 de març de 2002

Objectiu: Donar eines conceptuals i pràctiques per crear espais a la mida de les necessitats funcionals i estètiques de l'individu.

Metodologia: Teòric amb pràctica

3 LA LLUM I EL COLOR I A L'ESPAI INTERIOR del 15 de maig al 12 de juny de 2002

Professorat: Escola Elisava Lloc: Col-legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5. Barcelona

INFORMAT A LES PLANES INTERIORS DE L'INFORMATIU, A LA WEB DEL COL·LEGI www.apabcn.es, O AL TELÈFON 932 40 20 60

PUNTS

DE

VISTA

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2001

El dia després... [ T q u e s t estiu, després de veure \f\

per televisió la pel·lícula El colós en fla-

mes, em vaig proposar d'escriure un article sobre els tòpics del cinema respecte a la professió d'arquitectes, enginyers, bombers i la nostra. Poc m'esperava que al cap de pocs dies podria escriure'n un sobre la trista realitat! En aquest cas ni Paul Newman com a arquitecte ni Steve McQuenrt com a cap de bombers no han pogut, malauradament, fer-hi res.

El dia 11 de setembre del 2001 serè un dia que quedarà inscrit en els annals de la història, i no pas per 111 de setembre del 1714 a Catalunya, ni 1*11 de setembre de 1973 a Xile, ni... cap altre 11 de setembre.

Serà el dia de l'ensorrament de les Torres Bessones del World Trade Center al sud de l'illa Manhattan de Nova York i del Pentàgon a Washington. Les contínues noticies sobre les Torres Bessones, obra de l'arquitecte d'origen japonès Nimuro Yamasaky i d'Emery Roth, han despertat el meu interès en l'aspecte constructiu (deu ser per deformació professional). Dels altres aspectes, polític, social, econòmic, emotiu... ja s'han encarregat prou de donar-ne noticies i fer-ne reflexions altres persones més preparades. És curiosa la reacció de molts ciutadans i comentaristes preguntant-se com és que les torres no han aguantat l'envestida

d'uns

avions. Que si no estava previst.... Que si no donà temps de sortir als estadants, etc. Així com molts comentaristes deien que hi haurà un abans i un després pel que concerneix a la seguretat contra el terrorisme, i feien altres consideracions, jo diria que hi haurà també un abans i un després en el disseny d'edificis de gran alçària, ja que ha quedat demostrat que en cas d'una emergència "imprevista" aquest tipus d'edificis són un taüt sense escapatòria.

La torre nord rebé l'impacte de l'avió, un Boeing 767, a l'alçària del pis 80, a les 14.55 hores (hora catalana) i s'ensorrà a les 16.30 (al cap d ' l hora i 35 minuts). La torre sud el rebé d'un Boeing 757, 3 l'alçària del pis 4 0 , a les 15.05 hores i s'ensorrà a les 16.00 (al cap de 55 minuts!). L'alçària de les torres era de 110 pisos, uns 4 1 1 m. Dues columnes de fum negre, producte de la combustió dels materials d'acabats, d'oficina, mobiliari i del querosè s'alçaren immediatament. Després de l'ensulsiada dels dos edificis, un enorme núvol de pols blanca, producte dels materials de construcció de l'estructura, s'elevà embolcallant gran part de Manhattan i deixà els edificis, carrers, cotxes i persones emblanquïnades.

Per què s'ensorrà primer la torre que rebé l'impacte ai pis 40? Per què l'estructura danyada tenia a sobre el pes de 70 plantes; en

El dia 11 de setembre del 2001 serà un dia que quedarà inscrit en els annals de la història, i no pas per l ' l i de setembre del 1714 a Catalunya, ni l ' l i de setembre de 1973 a Xile, ni... cap altre 11 de setembre. Serà el dia de l'ensorrament de les Torres Bessones del World Trade Center al sud de l'illa Manhattan de Nova York i del Pentàgon a Washington.

1

Així com molts comentaristes deien que hi haurà un abans i un després pel que concerneix a la seguretat contra el terrorisme, i feien altres consideracions, jo diria que hi haurà també un abans i un després en el disseny d'edificis de gran alçària, ja que ha quedat demostrat que en cas d'una emergència "imprevista" aquest tipus d'edificis són un taüt sense escapatòria.

com s'ha demostrat i que en l'actualitat està totalment prohibit com a material per a la construcció.

S'explica a les cròniques que una noia va trigar a baixar des de la planta 55 uns trenta minuts deixant pas a bombers, policies i infermers que pujaven per les escales. També, que a la torre sud, per megafonia, un descervellat va convidar als qui baixaven que tornessin al seu lloc de treball que tot estava sota control!

Si fem la comparació entre els camins d'evacuació d'una torre amb 25.000 ocupants i un estadi, per exemple e! mini estadi del 1)192

canvi en l'altra torre, la planta 80, en tenia 30

gut), constava dels quatre edificis que encara

Barca, amb els nombrosos "vomitoris", rampes

per sobre. Els avions, es calcula que anaven a

hi resten, i d'altres edificis veïns que també

i escales per a una evacuació d'emergència, és

Fa* 932 40 23 64 Adreça electrònica: mformatiuOapabcn.es

una velocitat de 400 km/h r carregats amb

estan "tocats" pel foc i l'ensulsiada de les dues

que no hi ha color! La vulnerabilitat dels edifi-

tones de querosè que explotà amb el brutal

torres i l'hotel. Tots aquests edificis hauran de

cis de gran alçària és inqüestionable, ara cal

impacte. L'acer es fon a 1300 /1700°C. L'EHE

ser investigats i qui sap si enderrocats...

fer una autocrítica, ser més humils i replante-

estableix la temperatura crítica de l'acer d'ar-

S'ha vist que l'ensulsiada de les dues

mar en 500°C, per a les armadures actives en

torres ha provocat la caiguda d'un edifici veí,

400°C, en el cas de barres, i de 35O°C en fil-

és a dir, que hi ha efectes col·laterals o de

ferros i cordons.

dominó. Sembla que, en principi, no havia

jar-se si es pot continuar construint-ne de nous!

®

Telèfon directe: 932 40 23 76

L'Informatiu electrònic: http://vww.apabcn.es/informatiu Consell editorial: Anna M. Ruiz, Joan Gay, Xavier Alberca i Carles Cartana Director: Cartes Cartana Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Josep Olcvé. Xavier Oliva.

La meva hipòtesi és que en els edificis es

sofert l'impacte directe de!s materials de les

preveuen el xoc i les succions del vent contra

torres en la seva massa total, vuil dir que les

les façanes, la sobrecàrrega de neu 3 la cober-

torres van caure verticalment, això sí, petits

ta, eis terratrèmols "normals" de la zona, l'in-

trossos van sortir projectats. Així i tot, la caigu-

Vicenç Font, Imma Villacorta.

cendi d'una o diverses plantes amb la corres-

da de les torres i l'hotel va semblar un enderroc

Jordi Olives i Ana Moreno

ponen! càrrega de foc per mobiliari, documents

controlat d'aquests que es fan amb explosius.

i arxius, màquines pròpies d'oficina i elements

Si en lloc de caure verticalment ho haguessin

d'acabats i decoratius, però el que no es pre-

fet bolcant cap a un costat, els danys en vides

veu és la combinació de dos efectes: el xoc

i sobre edificis veïns haurien estat molt més

brutal d'un avió i el posterior incendi de tones

nombrosos!

de querosè, és a dir, que la combinació d'a-

Entre els efectes col·laterals, també s'ha

questes dues causes produeixen un efecte que

de tenir en compte la contaminació de les

col·lapsa l'estructura

aigües de les clavegueres que arrosseguen pro-

i provoca

l'ensulsiada

dels edificis que no estan preparats per a

ductes cremats i la pol·lució atmosfèrica amb

aquest tipus d'agressions.

fums i pols també contaminants, sobretot si hi

La gosadia de construir un edifici d'a-

ha pols d'asbest/amiant, element cancerigen

Jordi Marlet i Antoni Ca pi lla Arquitecte tècnic jjllealGtising.es

Anàlisi d'obra: Joan Sabaté.

Xavier Aumedes. Gabriela Schòn,

Dibuixants: Sílvia Afcoba.

Toni Batlkxi i Joma Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Die (Chopo), Albert Casanovas Els lectors interessats en oferir pública-

Disseny gràfic: g e u v e

ment el seu punt de vista podeu fer-ho

Fotolits: Imprès Autoedició SL.

escrivint a L'INFORMATIU

(Bon Pastor, 5.

08021 Barcelona) i també per Fax (932 40

Impressió: Viking Dipòsit legal: 8-42389-1991 ISSN: 1132-2802

23 54) o bé per correu electrònic (informat i u s apabcn.es)

Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat B1TMAP. Isidre Rodrfgueí

questes característiques en un futur entrarà en

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona

crisi, i si no, el temps ho dirà. Els danys, en

Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64

aquest moment, es quantifiquen entre 5.000 i 25.000 milions de dòlars. Ja es veu que l'interval és molt gran, la qual cosa demostra que és mott imprecís fer pronòstics.

L'sAy líne de Manhattan no serà el mateix.

Sap greu fer una critica a un cos com e! dels

E-maifc comercal©apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i

ArquH·ctu Tècnics de Bwteloaa Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona

Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-aerguerfa: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Mapr, 6. 08500 Vic

bombers de Nova York amb el seu comporta-

Tel- 938 85 26 11

ment heroic en moments de desgràcia, i dol,

Vallès Occidental: Sant Francesc. 18

però crec que no van calcular el risc que com-

08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10

portava entrar a l'edifici, pujar per les escales fins a una planta 80 i 40, no a apagar foc sinó a desallotjar les persones que hi havia. El temps horari, el tipus o"estructura i la seva pro-

Valle* Oriental: Josep Wtol. 8 08400 Granollers. Tel- 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President Xavier Bardají V·c·pnsMenL· Joan ArrJewl

tecció, la càrrega de f x i el sistema antimcen-

Secretària? Mnerva Embuena

dis són quatre paràmetres fonamentals en el

Coaptador: Albert López Iborra

càlcul de la resistència i l'estabilitat de l'estructura d'un edifici davant el foc. Aquests edificis tenen un sistema d'apagafoc automàtic amb ruixadors d'aigua pensat per foc provinent de l'encesa de mobiliari, paper, moquetes.... però rw per al querosè que necessita líquids

Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: Mdagros Hcno, Joan Gurri i Ramon Salvat ItifH t n i M i ï

h i nu

Inin iln

Osona: Bernat Noguera VallAs flrrlrtinlil Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen G e n * Joan Gay

especials i escumes. Això fa que el sistema convencional d'apagafoc no sigui prou .eficaç, i

Ds cntef« oposat» *> *

menys encara si a més hi afegim el fum.

sún o~exdusiva reaponsaMíal deb adora

artcles agraís

i no representen necessanamer* El conjunt, a més de les dues torres (i una tercera, que era un hotel, que també ha cai-

rop^deLTnformaSu

COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ

d d 29 de setembre de 2000 al 16 de mare. de 2001 Bon Pastor. 5

dei 19 de gener al 15 de juny de 2001 Sant Francesc 18

Divendres, d * 9 3 0 a 14 i d e l

150 hores + SO hores de treball de c m

Formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer a enginyer

PERFIL TÈCNIC EUROPEU

F r a n d s C O J a v í e r LlOVera Catedràtic cTUnrver-sitat. Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC E z e q u i e l B e l l e t Arquitecte tècnk. Responsable acadèmic de l'Àrea de Formació en Seguretat dei CAATB

J a u m e A b a t Cap d'Àrea de I* Inspecció de Treball A n t o n i Albesa Inspector de treball Emilio A l m e n d r a l Arquitecte tècnic. Cap de Seguretat del Grup COPISA M a n e l Baselga Responsable de l'Àrea de Salut Laboral de l'Institut d'Estudis de la Salut Ezequiel Bellet Arquitecte tècnic Coordinador de seguretat Fermi Bondia Tècnic superior en Prevenció. Servei de Prevenció de Riscos Laborals de Mútua Universal M i d i è l e B u t z b a d ) Formadota i consultora en recursos humans.

Directora de Geoda Fo* Josep M a r t a Calafell Arquitecte tècnic Cap de l'Assessoria Jurídica i Professional del CAATB Emili D o m è n e c h Enginyer Tècnic Mecànic Cap de Maquinària d'ACS a Catalunya R a m o n Graus Arquitecte tècnic. Cap de l'Oficina Tècnica de Diagnosi del CAATB Alfons Güell Consultor mediambiental. Secretari tècnic del Gremio de Entidades del Recklaje de Residuos (GERD) J a u m e G u i x à Arquitecte tècnic Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC J a u m e Llacuna Doctor en Filosofia i Uetres. Expert en formació i comunicació Pierre Loreilt Ingenieur du baiiment Pedró M o n d e l o Professor titular d'ergonomia de la UPC J a u m e M o n t a n e r a Enginyer tècnic Cap del Servei de Prevenció de l'Agrupaoon Guinovart Obras y Servick» Hispània S A M i g u e l À n g e l O l m e d o Arquitecte tècnic Tècnic en prevenció de

M i g u e l À n g e l P a l o m O Arquitecte tècnic Coordinador i consultor de seguretat José A . P é r e z A b a n z a S Cap de seguretat obra civil Catalunya de Fomento de Construcciones y Contratas SA R a m o n Puig Arquitecte tècnic. Expert en seguretat del CAATB AlejandrO R o m e r o Uïceficïat en psicologia de les organitzacions i del treball. Director de la Divisió de Prestacions Tècniques de Mutual Cyclops M a . Àngels Sanchez Arquitecta tècnica. Coordmadora de seguretat de Barcelona

932 40 23 73

i L'Informat in

M M Iki m _ P À G I N E S

D ' A S S E S S O R I A .

F O K M

, ACTIVITATS

I

SERVEIS

24 Lectures Un univers propi No t'ho perdis L'amargor més dolça

SERVEIS 26 Nou servei de consigna

DEMANDES 29 Mercat de treball

ACTIVITATS

31 Formació i altres"'

EMPRESES 40 Guia d'empreses

Coeficient d'actualització d'honoraris

Disseny d'interiors L

7 arquitecte tècnic és un professional que s'orienta al procés de construir obres i que, per tant. com a expert en matenals i en sistemes constructius ha de saber interpretar i comprendre el disseny del projecte per poder construir-lo.

Amí doncs, cal que tingui actituds obertes i un grau d'inquietud suficient que li permeti avançar en l'estudi i la comprensió de la intervenció sobre l'espai des de la perspec-

tiva de ta idoneïtat constructiva i del compromís amb el procés creatiu. El Col·legi ha organitzat tres cursos de formació en l'àmbit de l'interiorisme en col·laboració amb l'escota Elisava. El primer, que du per títol Introducció a la intervenció sobre l'espai interior, es farà del 7 de novembre al 5 de desembre [20 hores). Amb aquest curs es pretén començar a entendre el llenguatge del disseny i la relació que aquest té amb el

fet constructiu, a més de fomentar l'interès per les possibilitats expressives dels nous materials. El segon, Criteris d'elecció dels materials en interiorisme, començarà a! febrer del 2002. Finalment, La llum i el color a l'espai interior serà el darrer d'aquests cursos i es farà al maig. Aquests dos darrers també tenen una durada de 20 hores. Més informació al telèfon 932 40 23 73 i a formacio63pabcn.es 3 f

a 15 d'octubre Ca= 1,135

Propera actualització: 15 de novembre Mòdul: 4 9 . 5 0 0 PTA

Més informació: Departament de Visats Telèfon 9 3 2 4 0 23 70 visats@apabcn.es

ASSESSORIA PROFESSIONAL

QUNZENA OCTUBRE 2001

ASSESSORIA

El còmput de superfícies en edificació He de redactar un informe pericial en el qual s'ha d'indicar la superfície útil d'uns habitatges; quin criteri he de seguir per mesurar-la? Quina diferència hi ha entre superfícies útil i superfície construïda? En quina disposició legal es defineix el concepte de superfície construïda?

P

oltes consultes d'aquest _ _ _ estil arriben al Col·legi com a conseqüència de diferents tipus d'actuacions professional dels tècnics. Totes tenen una component comú: busquen una disposició legal o un criteri acceptat per tothom que serveixi per al còmput de superfícies de sòl.

En el camp de l'edificació, des de la fase d'estudis previs fins al final del procés, són molts els moments o els tràmits en què són necessàries les superfícies de les diferents parts de l'edifici: sol·licitud de llicències, contractes de compra-venda, escriptures d'obra nova i divisió horitzontal, dossiers d'informació al client, valoracions administratives a efectes d'expropiació, valoracions hipotecàries, etc. En alguns d'aquests tràmits s'especifica el tipus de superfície que se sol·licita, però molt poques vegades s'indica el criteri per a mesurar-la. Així, un mateix projecte redactat per tècnics diferents podria tenir superfícies diferents.

Aquestes contradiccions també apareixen sovint en els jutjats, atès que els jutges han de dictaminar basant-se en informes pericials en els quals tampoc no es defineix la forma de mesurament de les superfícies.

Així, dos informes de tècnics poden reflectir resultats diferents i podrien donar lloc a sentències diferents davant de casos similars.

En edificació parlem bàsicament de dos tipus de superfícies: les útils i les construïdes. Cada una d'aquestes la podríem subdividir de la manera següent:

Superfícies útils: - Habitatges de protecció oficial -Tipus - Habitables - Totals Superfícies construïdes: -Tipus - Edificables - Totals Com a punt de partida de la poblemàtica esmentada s'ha de dir que no hi ha una legislació d'àmbit general que classifiqui i defineixi cada tipus de superfície. El criteri a aplicar dependrà de la finalitat que tingui el còmput de la superfície. Així, per exemple, en el cas d'una valoració hipotecària s'haurà d'utilitzar el criteri que marca l'Ordre de 30 de novembre de 1994, del Ministeri d'Economia i Hisenda, sobre normes de valoració de béns immobles per a determinades entitats financeres. Vegem a continuació algunes definicions de superfície que trobem a la legislació vigent.

los balcones, terrazas, porches y demés elementos anàlogos que estén cubiertos se computaran al 50 por 100 de su superfície, salvo que estén cerrados por tres de sus cuatro orientaciones, en cuyo caso se computaran al 100 por 100.

En uso residencial, no se computaran como superfície construïda los espacios de altura Inferior a 1,50 metros."

La normativa de valoracions hipotecàries aprovada per l'Ordre de 30 de novembre de 1994, del Ministeri d'Economia i Hisenda, sobre normes de valoració d'immobles per a determinades entitats financeres, estableix en el seu Annex 1, apartat III, el següent:

"10. Superfície construïda Es la superfície útil definida en el número precedente, sin excluir la superfície ocupada por los elementos interiores mencíonados en dicha defintción e incluyendo los cerramientos exteriores al 100 por 100 o al 50 por 100, según se írafe, respectívamente, de cerramientos de fachada o medianeros, o de cerramientos compartidos con otros elementos del mismo edificio, y, en el caso Superfície construïda No hi ha una definició legal que, amb de elementos de un edificio, la parte proporcaràcter general, estableixi un criteri per a cional que les corresponda según su cuota mesurar les superfícies construïdes. Com en la superfície de los elementos comunes hem dit abans, el criteri a aplicar dependrà del edificio. A estos efectos, se entenderan de la finalitat que tingui el còmput de la como elementos comunes de un edificio superfície. La normativa de valoracions aquelles que, no siendo de uso privativo, cadastrals aprovada pel Reial decret puedan ser tenidos en cuenta a efectos de 1020/1993, de 25 de juny, estableix en la computo de edificabilidad, salvo casos singulares que deberàn ser justlfícados caso por norma 11.3 el següent: caso en el informe de tasación."

"Se entiende como superfície construida la superfície incluida dentro de la línea Superfície útil exterior de los paràmetros perímetrales de Igual com en el cas de la superfície una edifjcación y, en su caso, de los ejes de construïda, el criteri per computar superfílas medianerias, deducida la superfície de cies útils dependrà de l'àmbit en el qual ens los patios de luces. movem. La definició de superfície útil que

s'utilitza més habitualment és la que figura al Decret 28/1999, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges.

Aquest criteri és el que s'ha de seguir a efectes de compliment d'aquest Decret i a efectes d'habitatges de protecció oficia! a Catalunya: "1.11. Superfície útil interior d'un habitatge o d'una peça és la superfície dels seus espais interiors que tenen una alçada no inferior a 1,50 metres. La superfície útil no inclou l'ocupada pels tancaments interns i perímetrals, fixos o mòbils, ni les superfícies de terrasses i altres elements exteriors.

Tampoc no inclou l'ocupada pels elements estructurals verticals ni per les canalitzacions o conductes amb una secció superior a 0,01 rrf. Quan l'habitatge es desenvolupi en més d'una planta, es comptabilitzarà com a superfície útil l'ocupada per l'escala interior."

"1.12. La superfície útil de l'habitatge s'expressarà necessàriament separant la part corresponent a la superfície interior de la part que correspon a la superfície d'espais exteriors d'ús privatiu. En tot cas, les superfícies mínimes que es regulen en la present disposició s'han d'entendre referents a la superfície útil interior."

Un altre criteri legislat és el que figura a la Normativa de valoracions hipotecàries, aprovada per l'Ordre de 30 de novembre de 1994: "9. Superfície útil Es la superfície del suelo delimitado por el perímetro definido por la cara interior de los cerramientos extemos de un

Quadern central SEGONA QUNZENA OCTUBRE 2001' J

edificio o de un elemento de un edificio,

dispuestas en columna vertical, dentro de un

ria correm el perill d'utilitzar un criteri sense

nes para determinar el valor catastral de

íncluyendo la mitad de la superfície del

mismo edificio para el computo de las super-

especificar-lo en l'informe.

los bienes inmuebles de naturaleza urba-

suelo de sus espacios exteriores de uso pri-

fícies ocupadas en planta por los eiementos

Aquesta circumstància es dóna habi-

vatívo (tales como tenazas, balcones y ten-

estructurales verticales y por las canalizacío-

tualment en el càlcul de superfícies a efec-

dederos), y excluyendo la superfície ocupa-

nes o conductos con sección horizontal supe-

da en planta por cerramientos intenores

nora cien centímetros cuadrados, se tomaré

per exemple, podríem utilitzar per a una ofi-

normas de valoración de bienes inmue-

fijos, por los elementos estructurales verti-

la media aritmètica de los valores correspon-

cina la definició de superfície útif que figu-

bles para determinadas entidades finan-

cales. y por !$s canaíizaciones o conductos

dientes a las viviendas situadas en las plan-

ra al Decret d'habitabilitat, un sistema de

cieras (BOE núm. 297, 13/12/1994)

con sección nortzontal superior a los 100

na (BOE núm. 174, 22/07/1993) •

tes de valoracions de mercat. En aquest cas,

Orden de 30 de noviembre de 1994, del Ministerio de Economia y Hacíenda, sobre

tas inferior y superior de la columna, siempre

còmput extret d'una monografia, un criteri

centímetros cuadrados y la superfície del

que la divergència entre aquelles valores no

propi, etc. El més important és que en el

requisits mínims d'habitabilitat en els

suelo cuya altura libre sea inferior a 1.5

sea superior al ciento por ciento.

mateix informe el tècnic defineixi exacta-

edificis d'habitatges (DOGC núm. 2828, 16/02/1999)

metros."

En el caso de las edificaciones a las que

ment el criteri utilitzat o la font legal o

se extienda la protección oficial de acuerdo

bibliogràfica on figuri aquest criteri. Aíxí,

La Reglamentació d'habitatges de pro-

con el art. 2 del presente Real Decreto, se

seguint l'exemple anterior i suposant que

tecció oficial d'àmbit estatal aprovada pel

entenderà por superfície útil la que resulte

s'ha utilitzat el Decret d'habitabilitat. la

Reial decret 3148/1978, de 10 de novem-

de multiplicar la superfície construïda por

referència legal completa seria la següent:

bre, estableix en el seu article 4 la definició

cero coma ochenta."

"Apartat

1.11 de l'annex 1 del Decret

28/1999, de 16 de febrer, sobre requisits

de superfície útif següent: L'article 55 de les Ordenances metropo"Se entiende por superfície útil la del

litanes d'edificació, dins d'una secció relati-

suelo de la wíenda, cerrada por el períme-

va a condicions d'fiabitabilitat dels habitat-

tro defimdo por la cara interior de sus cerra-

ges, estableix la definició de superfície útil

mientos con el exterior o con otras viviendas

següent:

Sempre que figurin superfícies en qualsevol

ción se define como "superfície útil",

vivienda, tales como terrazas, miradores,

habitsble, la superfície de suelo comprendi-

tendederos u otros hasta un màximo del diez

da dentro del perimetro definido por la cara

Referències legals

por ciento de la superfície útil cerrada.

interna de los cerramientos de ca

manem la consulta d'una monografia molt pràctica que conté una descripció dels tipus de superfícies i alguns exemples pràctics de

és la següent:

•

Conclusió

•

•

Jesé-Miguel Cortés Asensio. Las superfícies de suelo en edificación: breve estu-

o

Del computo de superfície útil queda

Ordenances metropolitanes d'edificació, aprovades el 15 de juny de 1978 (BOP

excluida la superfície ocupada en la planta

18/07/1978)

d3. fijos o móviles. por los elementos estruc-

Tal com hem vist, només tenim legislats

Rea! Decreto 3148/1978, de 10 de noviembre, por el que se desarrolla el

turales verticates y por las canaíizaciones o

els criteris de mesurament de superfícies

Real Decreto-Ley 31/1978, de 31 de

conductos con sección horizontal superior a

per a casos concrets: habitatges de protec-

octubre, sobre política de vivienda {80E

cien centímetros cuadrados, así como la

ció oficial, requisits d'habitabilitaí, taxa-

núm. 14, 16/01/1979}

superfície de suelo en la que la altura líbre

cions per a hipoteques, etc. Podríem trobar

sea inferior a uno coma cincuenta metros

algun criteris més en les Ordenances muni-

junio, por el que se aprueban las normas

cuadrados.

pals, però una vegada hem comprovat que

técnïcas de valoración y el cuadro marco

no hi ha cap normativa d'aplicació obligatò-

de valores del suelo y de las construccio-

Cuando se trate de viviendas iguales y

Hi ha poca bibliografia sobre el tema exposat. A la Biblioteca del Col·legi, reco-

dio. Múrcia: ICCE. 1993. (Cuaderno; 3).

i forma de còmput. <$

espacios exteriores de uso privativo de la

por los cerramientos interiores de la vivien-

Bibliografia

document referit a edificació, i a falta d'un

car en un document annex la seva definició "A los efectos de lo previsió en esta sec-

Decret 28/1999, de 16 de febrer, sobre

còmput. La referència d'aquesta publicació

de febrer de 1999)". Resumint:

criteri uniforme oficial, s'haurien d'especifi-

o locales de cualquier uso. Asímismo induirà la mitad de la superfície de suelo de los

mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges (publicat al DOGC núm. 2828, de 16

•

•

Real Decreto 1020/1993, de 25 de Jesús Fernéndez

Tenim les millors ofertes d'aparells topogràfics

• Tiquimetre Electronic E!u RSS • Distancia amb I prisma 1300 n • Preciiio ingularr i. i . 55 mgon mgon L • A u g m e n " -"*""•-* -™*^ a ~* 26»-imb compensació automàtica • ProgramM d aplicació en construcció coordenades • Memòra interni 1900 punn • Tnpode d alumini o àr fusta • Pkirnadj opaca

• Augment d'òpoca 20x • Precisió angüar 10 mgon.

• Ptomada d'opaca

N"10x20 • Augment d'òptica 2Qx • Precisió */-23 mmJl Km. •Trípode d'alumini o de fusu • Mira topogràfica telescòpica

•Trpode d'akvnn o de ( m .(opaoraO

N°10x26 • Augment d"òpoca 26 x • Precisió W - í m m J I Km. ' Tnpode d'alumini o de fusta • Mira topogràfica (elescop·o Biimet. i w t - W (W) 302 20 45 - 00007 BARCELONA

HORES eMtfSEO-

EXTRES DIVERSOS

UA OCTUBRE 2001

MORES

EXTRES

Un univers propi I A Paul Bowles, el recordem

!a buidor de ies seves vides amb excentrici-

dreta, les

tats i provocacions gratuïtes, malgrat que

cames encreuades i ia pipa de kif. És 'el'

siguin refinades. Per aconseguir-ho, es

personatge de la seva pròpia obra, de la que

barregen amb els desarrelats, que ignoren

I * »

assegut amb i'esquena

Alfaguara n'ha reeditat un dotzena de relats,

que no paga la pena l'esforç per aconseguir

ia majoria ambientats en l'escenari deca-

viure de manera acabalada.

dent de la colònia europea i nord-americana

La part menys interessant del llibre són

del nord de l'Àfrica, especialment de Tàn-

aquells relats on Bowles marca el ritme de

ger, on Bowles va viure la major part de la

les paraules sense l'ajut de cap mena de

seva vida. Els relats també ens aboquen als

signe de puntuació. Aleshores, la lectura pot

altres dos escenaris de Bowles: Ceilan i

arribar a ser pesada, malgrat que la història

Estats Units i, per tant, a diferents períodes de la vida de l'escriptor.

no ho sigui. L'experimentació és innecessària, perquè Bowles no és interessant per com

Les narracions a destacar són aquelles

diu les coses sinó pel què diu: és el centre

en què Bowles manté una correspondència

d'un univers al qual només podem accedir a

imaginària. És el cas del relat que dóna el

través d'ell. I paga la pena llegir-lo.

(

$

títol al recull, i la doble correspondència que Bowles sosté amb Susan Choate, una adolescent que se suposa que té sota tutela, i Pamela Loeffler, una vella amiga milionària.

PJUABMS meatTAs Relats.

Bowles tira la història endavant de manera

BOWLES, Paul.

àgil. En ei segon cas, les dues corres-

Traducció de Rodrigo Rey Rosa Alfaguara. 165 pàgines.

Barcelona. 2 0 0 1 .

pondències acaben enllaçant-se i les protagonistes acaben per compartir el final de la història.

Bowles en deu haver escrites moltes, de cartes. I sap escriure alguna cosa més que només unes quantes línies. Tal com explica a la Pamela Loeffler, una veritable carta és

Periodista e/ecfrakSteres/nas. n

una amalgama de conversa personal, diari (el que ha ocorregut) i notes (el que un pensa sobre el que ha ocorregut). La receptora de les 'paraules ingrates' l'acusa de ser autocomplaent, quan les escriu. Concretament, l'acusa de "maligna complaença". I Bowles ho és, de complaent. Però és que el món que l'envolta no para de proporcionar-li motius per sentir-s'hi.

El món de Bowles està poblat d'individus absurds, que e!í tracta igual, tant se val

L'lnform@tiu electrònic El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·lei Adreça: www.apabcn.es/informatiu

si són rics o pobres. Els rics miren d'omplir

lnform@tiu electrònic El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça: www.apabcn.es/informatiu

12 N O

T ' H O

P E R D I S

L'amargor més dolça f|~| j ha edificis destinats a I I I tenir una vida capriciosa, i un d'aquests és l'antic convent de Sant Agustí. Bé, el que en queda (una ala del claustre gòtic), Bombardejat durant la Guerra de Successió, el convent, desamortitzat molt abans que arribés Mendizàbal. es va transformar i va fer de caserna fins fa ben pocs anys. Un servidor, per exemple, encara va rebre, amb els nervis i tnstor pròpia del moment (encara hi havia qui se'n lliurava), la notificació del seu destí militar a una de les, aleshores, fosques i burocratitzades dependències. Avui, molts, bé uns quants, anys després, el convent que va ser caserna acull el novíssim Museu de la Xocolata.

Convent, caserna, museu... i, ni més ni menys, que de la xocolata, un producte que va arribar a les nostres terres quasi al mateix temps que el vell edifici gòtic dels agustins prenia forma definitiva fora de les muralles de Barcelona, a les acaballes del segle XV. Un museu modest, però encisador. No tots els museus han de tenir les faraòniques dimensions de! Louvre. N'hi ha alguns que aconsegueixen arribar a un nivell molt proper a la perfecció gràcies a la seva mida reduïda o, el que és el mateix, a la satisfacció que dóna al visitant saber que en una horeta s'ha vist tot el museu. En altres paraules, i fent ús de! tòpic, és un museu de dimensió "humana".

Les dimensions del Museu de la Xoco-

1 %

•

•

»^

i.

Í

W$l L i F Xocolater lata, dèiem, són reduïdes. No passa el mateix amb el seu contingut museogràfic.

Els seus expositors i sales d'audiovisuals acullen cinc segles d'història de la xocolata, des de la seva arribada a les alforges del conqueridors espanyols fins a ia seva difusió internacional com un element a mig camí

VERTICALS: 1. Màquina que sap com foradar en profunditat.

2 Mesclar íntimament un parell de metalls. Eines per polir o perfilar peces. 3. La que transporta o la que condueix.

Consonant incògnita. 4. S'afegeix al preu final de l'obra.

Mestre espiritual hindú. Poden ser un bon suport. 5. La de pintura pot deixar blanca la paret. Peça de metall que assenyala la direcoó del vent. Cap de turc. 6. Equivocat. Obstruccions intestinals doloroses 7. La fi del món. Tenalles d'acer per subjectar fortament petits objectes. 8. Teixit de llana semblant al vellut. Soíà baix. sense espalller, i guarnit de coixins 9. Corda gruixuda que AHred Hitchcock immortalitzà en el cine. Mercats públics orientals. „

•

L!

HORITZONTALS: 1. Revesdments que deixen enllestits els sòls. 2, Transportar maons i ciment a un nivell més alt. Grega que no passa de rosca. 3. Tan adinerada que podria comprarse tot l'edifici. Massa de líquid que surt per la boca d'un conducte. 4. Insuls, sense suc ni bruc. La part més carnosa dels fruits. 5. El període durant el qual es formà una cadena muntanyosa. 6. Enmig de la paret. Escrit amb runes. Entrada al balcó. 7. Estimaré algú. en un futur. Tres al final de la balconada. 8. La primera a donar la nota. Inflamació de les genives. 9. El millor remei en un llum. Direcció que indica la línia de fractura. 10. Canals de regaige. Passi, a l'inrevés, a penes fregant. 11. Rescloses. La meitat de tots els béns.

SOLUCIONS

•

dels maies. que els espanyols el van escampar arreu del món i que Costa d'Ivori n'és el principal productor mundial.

La visita ai Museu de ía Xocolata té un atractiu afegit a la simple acumulació de coneixements sobre las propietats, virtuts i característiques del fruit de l'arbre del cacau. Durant el temps que triguem a recórrer els 100 metres i cinc segles d'història que separen les llegendes indígenes de les màquines de fabricació, tenim un acompanyant solitari. Un acompanyant a qui no veiem ni sentim, però que és del tot impossible de no flairar. En altres paraules, la dolça amargor de la xocolata sembla que s'hagi impregnat als murs transformant l'edifici i el seu ús. A Sant Agustí, ja no hi viuran mai més ni monjos ni soldats. Ara és la casa dels amants de la golafreria. ®

"~

entre el mite i la realitat. Tot trufat, carai quin verb més adient!, per una mena d'escultures d'edificis emblemàtics de Barcelona fets en xocolata que s'escampen per totes les sales. Si un presta atenció pot aprendre moltes coses al vell convent de Sant Agustí: que la xocolata era 'l'or líquid'

Museu de la Xocolata.

Exposició permanent.

Plaça Pons i Clerch, 2. Barcelona

m

Antoni Capilla Periodista capilla9eKsmBs.net

Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior. Cada número indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte (en vertical, horitzontal o diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.

SOLUCIÓ • I 0

t 2

3 • • 4 • • 4 2 3 * • • •

o z •

• i'm • c 1 t

z i •

•

SERVEIS ami SEGON» QUHZENA OCtUHE MOI

Millores a la planta baixa del Col·legi Ara,

quan vingueu al

Col·legi, a Barcelona, podreu deixar les vostres coses a les consignes que hem instal·lat a la planta baixa. Estan ubicades davant de l'ascensor i són pensades per a deixar-hi el casc de la moto, la cartera, carpetes í documents que no necessiteu durant la vostra visita al Col·legi. El funcionament és molt senzill: cada consigna disposa d'una clau que, un cop hi heu deixat les coses, la guardeu vosaltres fins que torneu a recollir tot el que hi heu guardat. Aleshores, cal que la tomeu al pany de la consigna.

Recordeu que al final del dia les consignes han de quedar totes buides. A més, al costat mateix de les consignes, hi hem instal·lat un neteja-sabates que també podeu fer servir, ®

INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR

OFERTA ESPECIAL COL·LEGIATS

Descomptes fins al 6 0 % en el programa Arquímedes de Cype El Col·legi ha establert un acord de col·laboració amb l'empresa Software Tècnic d'Arquitectura i Enginyeria (STAE), distribuïdora per a Catalunya de Cype Ingenieros, mitjançant ei qual STAE ofereix als col·legiats, fins al 3 1 de desembre, l'adqui-

sició del seu programa de pressupostos, amidaments, certificacions i plecs de condicions ARQUÍMEDES, amb unes condicions molt avantatjoses que s'exposen en el quadre adjunt:

El Col·legi posa a disposició dels professionals informació tècnica i comercial sobre productes i serveis de la construcció. Els professionals trobaran els fulletons i catàlegs de les empreses als casellers de la planta baixa. Durant el mes d'octubre hi són presents les empreses següents: • REPSOL BUTANO, S.A.

• BTICINO QUINTELA, S.L

• CONSORCIO TERMOARCILLA

• UNEX - APARELLAJE ELECTRICO. S.L.

• FEPESA, S.A.

• TECOSUR. S.L.

• COMPOSAN CONSTRUCCION

• SENALIZACION

• REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS • WEBER BROUTIN CEMARKSA

ARQUiMEDES

49.000 PTA

19.800 PTA

ARQUiMEDES + AMIDAMENT AUTOMÀTIC DXF I DIAGRAMA DE GANTT

78.800 PTA

4 9 . 0 0 0 PTA

ARQUÍMEDES + AMIDAMENT AUTOMÀTIC DXF+ CONTROL D'OBRA

.'...jBihj., 157.800 PTA

Aquests preus no inclouen l'IVA, els ports, ni finançaments especials.

Ofertes no acumulables, STAE farà un curs gratuït de formació del programa Arquímedes a les aules del Col·legi en una data encara per determinar.

9 8 . 0 0 0 PTA

• IBERMAPEI, S.A.

• BTV, S.A.

• SISTEMES DE REFORÇ ACTIU, S.L

• JANSA METAL, S.A.

• GRUPO MECANOTUBO, S.A.

• ONDULINE MATERIAL DE CONST, S.A.

• SUBEROLITA. S.A.

• ARTIS ORGANIZACION OFICINAS, S.A. • L.B. INGENIERIA DOMOTICA & COM.. S.L.

• PÈNDOL. S.L. • ACTILUZ DETECTA 2000. S.L. • TRAC VERTICAL, S.L

Informació i sol·licituds:

Y DISEfiOS URBANOS. S.A. • MASA. S.L.

• WERMASI, S.L.

• EUROCABLE. S.L. • PUERTAS ARTEVI, S.A. • VERTISUB, S.L

• ALKOR DRAKA IBÉRICA. S.A. STAE o Cype Ingenieros Joaquim Amat Telèfons 93 485 1 1 0 2 96 59 25 50

• TEXSA MORTEROS, S.A.

Les empreses interessades a presentar els seus productes poden dirigir-se a: Jordi Marín

• FABRICA ELECTROTECNICA JOSA. S.A.

Telèfon 932 40 20 57

• VALLIMPER, S.A.

M OTO

O F E R T A

R

E S P E C I A L

per a p a r e l l a d o r s i a r q u i t e c t e s OPEL ZAFIRA ELEGANCE 1.8 1 6 V

t è c n i c s ^ ^

MASTERNOU ens fa aquesta magnífica oferta d'una Zafira 1.8 16V (125 CV) a un preu molt bo. La entrega es inmediata i la oferta es vàlida fins a finalització d'existències. (Valoració de cotxe vell).

Equipament: • Aire condicionat • Parabrises atèrmic • Sistema d'audio amb comandaments remots integrats en volant • Reposa braç dret del conductor • Fams antiniebla • Llantes d'al.liatge • Control de tracció

OPEL-

MASTERNOU, S.L

FITXA TÈCNICA

Motor

1.8 16V

Cilindrada

1.796 cm1

Potencia

125 CV

Consum mitjà

8,6 1 / 1 0 0 Km

Aceleración

ll.5seg.deOa 100

Guipúzcoa 83, interior • Barcelona Avda. Meridíana 235 - Barcelona Demanar per Sr. Roberto Otal - T. 933 135 912

Servei d'informació i assessorament en la c<j

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

Contractació de l'assegurança.

Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

DEMANDES c m *

PROCESSOS

SEGONA Q U N Z & í A O C T U W t 2001

DE

SELECCIÓ

OEL COL·LEG'

D E M A N D E S

Busca CAP D'OBRA

Selecciona CAP DE GRUP

Funcions:

En la construcció d'habitatges d'alt estanding, d'hotels de luxe i focals comercials d'importants botigues

-

Gestió a peu d'obra, negociació amb industrials, amidaments in situ. confeccionar certificacions i seguiment de plàning.

Es requereix: Mínim 3 anys d'experiència com a cap d'obra en constructora -

Edat aproximada entre 28 i 32 anys

-

Coneixements a nivell d'usuari de Word i Excel i valorabte Presto

Funcions: -

Planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d'execució de vàries obres i el seu control de costos.

Responsable de 2-3 caps d'obra.

Reportarà setmanalment amb el director tècnic i la resta de l'equip de responsables de l'empresa.

Visites a les obres amb la propietat i la direcció facultativa.

Es requereix:

S'ofereix: -

Sou entre 5 - 6 milions de PTA. brut/anual

-

Es possible la incorporació a l'empresa amb contracte laboral indefinit o com a lliberal

-

Es valorarà experiència com a cap de grup en constructora.

Persona amb VISIÓ global de l'organització de totes les obres.

Coneixements informàtics dels prcpameS: Presío. Excel. Word i Sopeiproject.

Bons coneixements d'anglès.

Busquem una persona amb iniciativa, responsable, amb capacitat per

S'ofereix:

resoldre problemes, amb un cert grau d'autonomia, professional flexible i

-

amb capacitat

d'adaptació.

Sou aproximat entre 8/10 M PTA. brut/an jal. negociables en (unció de l'experiència aportada pel candidat.

Busquem una persona amb capacitat per liderar equips, bon comunicador i amb capacitat per tractar amb clients i prendre decisions.

Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscrita. adjuntant currículum actua-

Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscrita, adjuntant currículum actualitzat i fotografia recent tipus carnet, indicant la referència 7687 a-.

litzat i fotografia recent tipus carnet, indicant la referència 7582 a:

| CAATB, Senti de Promoció COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUÍTECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5. 3a planta. 08021 Barcelona a/e: bcbalreapabcn.es

i Mercat de Treball.

Bon Pastor. 5. 3a planta, | 08021 Barcelona ;: bebaOOapabcn.es

Selecciona 2

C A P S D O B R A CONSTRUCCIONS™,SA

amb 25 anys al sector i amb més de 100 treballadors en plantilla, precisa:.

Funcions a desenvolupar:

Es requereix affrti^Mt i fryf^f ^tfíti fijnt • Caçaciat p s a dmpr obres d'un wlum superior a 1.000 fmhorsdt pressupost • EdNa?Ovnar&entfe32id5vrfS. • Coneoernentsròormüjcsa nnell d'usuai de Meraofl Projecl i Era*.

Inclem* el client

S'ofereix •

Contracte labmf mdefiftt Sou negociat* en funció de l'eçerèncu aportada pd

or&ix.

Busquem dos persones habituades a tractar amb clients, bons comunicadors, amb voluntat per aprendre i amb capacitat per negociar, dirigir i delegar.

Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscrits, adjuntant currículum actualitzat i fotografia recent tipus carnet, indicant I la referència 7700 a; COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Seow de ^nOTiociv i Mercat de Trebafl, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 B r e t o n a te WW

Plantejament de l'operació: analrsi de sistemes úe construcció per a la fonamentació i i n o Oc l'estructura.estudi d'implantació i logísticade l'obra.

ERCUCÍÒ tenki de robra: estudi de mitjans i planificació de les actrviüls per assolir «Is objectius Irnats. revisió de replanteigs t inici de tots eh tiebalb, seguiment planmng i de l'eiecuc>ú deís treballs amb especial èmfasis en la qualitat Coonfinaciò dindiHtriali: entrega de plànols, prensiom i formulació de comandes, creacó de les circurnsüncies que facin possiNe el compliment dels compromisos deb induSnaís. visites i reunions penàdiques amb l'encaFregat per assegurar la qualitat en l'execuoo. seguiment del$ terminis i control econòmic.

Funcions -

Busca CAP D'OBRA Professional amb VISIÓ global, capaç de coordinar i liderar un equip de treball. Persona oberta al canvi, amb iniciativa, resolutiva ï amb mes de 5 [ anys d'experiència.

Operacions de final d*otw i postenti. preparació del linal dels treballs, posada en mana i neteja, documentació per a obtenir el certificat fina! d'obres, coordina»} amb el departament de «ndes per l'entrega i vmta dels p«os, atenciú d'inekíencia cost-entrega.

S'ofereix: Formacià continuada » càrrec de l'empresa formar part d'un equip de tèoiicj. habituats a treballar en equip Possibilitats reals de promoció interna No es descartarà cap candidatura per raons econòmiques I Ets interessats han d en v i * una carta maousenta indicant ets objectius professionals, adjuntant currículum i lipus cafnet. indicant la referència 7649 »• COLLEGID-APARELUOORS I ARQUITECTES TECHKS D t BARCELONA Senei de Promoció i Mercat de TrebaB, | Bon Pastor. 5, 3a planta. 08021 Barcelona ! afctrtbaUOapabai.es

DEMANDES

MERCAT

DE

TREBALL

Quidem central SEGONA QW-NZENA. OCTUBRE 2001 [

Promotor/a tècnic/a comercial

I

Tècnic/a de projectes ENGINYERIA DE BARCELONA

Empresa dedicada a la venda de material d'il·luminació

per a la col·laboració en la redacció de profetes d'edifreacíò t obra civil.

perfil Valorable experiència i coneixements tècnics en il·luminació. Aptituds i predisposició per desenvolupar funcions comercials. Bona presència. Edat entre 20 i 25 anys. Coneixements informàtics a nivelf d'usuari d'Excel, Lotus, etc. Es valorarà idioma català. Convenient carnet de conduir i vehicle propi.

perfil Imprescindible experiència mínima de 5 anys. Capacitat per coordinar un equip de treball. Edat entre 30 i 40 anys. Coneixements informàtics d'Ofiíce. Autocad, Presto i TCQ. Es valwaran coneixements d'anglès. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral o relació liberal (a convenir). Sou negociable en funció de la và'ua i experiència aportada. Incorporació immediata.

s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral o relació liberal (a convenir). Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a més incentius per objectius.

Les persones interessades poden adreçar cumculum per fax: 932 31 69 69 o per are: projectes@gpo.e$ indicant "en referència a l'anunci publicat a l'Informatiu del Col·legi d'Aparelladors".

Les persones interessades poden enviar currículum a: C/ Escornalbou, 5 - 7 . 0 8 0 4 1 Barcelona. A l'atenció de Jordi Boix

Ret: 7719

Tècnic/a de seguretat i higiene Empresa de treballs auxiliars de construcció per supervisar i controlar que es compleixin les mesures de seguretat a les obres. perfil Convenient experiència. Edat entre 25 i 50 anys. Carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball, Barcelona. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral. Sou aproximat 3.500.000,- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden adreçar currículum al número de fax: 934 10 70 99.

•M Empresa constructora i promotora d'àmbit català, amb seu al Tarragonès per gestionar obres importants d'edificació. Busquem una persona amb bona capacita! d'integrar-se als equips formats, impufsar-los i millorar-los. Bon gestor i amo capacitat de comunicació i de prendre decisions. perfil Experiència consolidada com a cap d'obra en edificis importants. Capacitat orgsnitzativa i de coordinació entre els diferents equips que intervenen en una obra. Voluntat d'inlegrar-se als equips que formen l'estructura de l'empresa. Coneixements, com a usuari, dels sistemes informàtics. Funcions: organitzar, coordinar, planificar i impulsar els processos d'eiecuciú de les obres. Gestionar correctament els recursos de l'empresa emprats a l'obra. Contacte directe amb les direccions facultatives i propietats. s'ofereix Contracte laboral indefinit. Sou mínim de 6.5 milions de PTA brut/anual, negociables en Íunci6 de l'experiència aportada pel candidat i dels resultats de les obres gestionades.

Les persones interessades poden enviat carta <te presentació nunuscnta, adjuntant currículum actualitat i fotografia a: Av. SL Jordi, 44-46 baixos. 43830 Torredembarra [Tarragona). A l'atenció de Franctsco, Telèfon: 977 64 40 44

Ref: 7688

Ajudant de Cap d'obra

Arquitecte tècnic/a

Empresa constructora i promotora d'àmbit

CONSTRUCTORA D'EDIFICACIÓ I REHABILITACIÓ

català, amb seu al Tarragonès per treballar a peu d'obra i oficina tècnica. Busquem una persona treballadora amb ganes d'aprendre í progressar, amb voluntat decidida d'aconseguir, dins d'un temps prudencial, ser responsable directe d'aigunes de les obres que executi l'empresa. perfil Cal tenir el títol d'arquitecte tècnic recent o a punt d'obtenir-lo. Voluntat de progressar i interès en les tasques encomanades. Les funcions seran les d'ajudar al cap d'obra en la gestió d'obres d'eúilicació. Integrar-se i col·laborar amb l'equtp format per dur a terme les obres adjudicades. s'orereii Contracte laboral indefinit. Sou mimm 3 milions de PTA brut/anual, negociables en funció de l'mterès i grau de col·laboració aportats pel candidat i dels resultats de l'obra gestionada.

perfil Cal experiència en rehabilitació. Amb coneixements d'informàtica. Carnet de conduir i vehicle propi. LSoc de treball, Sant Cugat del Vallès. s'ofereix Contracte laboral de 6 mesos prorrogables. Sou d convenir. Incorporació irrrrne-

Les persones interessades poden adreçar el cumculum per fa*: 936 74 83 26.

Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscrits adjuntant cumculum actualitzat i fotografia a: fc. St. Jordi. 44-46 b u m 43830 Torredembarra [Tarragona) A l'atenen de Francisco. Telèfon: 977 64 40 44.

m

Tècnic/a de projectes i obres CONSTRUCTORA PROMOTORA DE BARCELONA pel seguiment d'obres, amidaments i permanència parcial a l'obra. Realitzarà tasques al despatx, durant les tardes. perfil Experiència mínima de 2 anys en se&junent d'obra. Edat enlre 25 i 30 anys. Coneiaements infamà!ics d'Excel. Word, Autocad i Adobes. Imprescindible carnet de conduir i « í i c l e propi. Àrea de treball. <H Barcelonès.

Jornada compteu. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova òe 6 mesos. Sou negociat*; en funció be Ja vMua de'candidat/a Incorporació immediata.

Les persones intereuadei poden adreçat el currículum per f**: 934 IS 71 54

:m Servei de Promoció i Mercat de Treball

Tel.: 932 40 23 58 • Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es • http//: www.apabc

D I V E R S O S

S E R V E I S

Petits anuncis Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA. Tel: 934 52 07 89 arins3@coac.net

Serveis tècnics arquitectura i topografia

Publicitat, multimèdía i comunicació

Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amídaments i pressupostos. Plotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols.

Tel.: 972 32 32 82 Fax: 972 32 32 82 oficinajmgomez@ctv.es

Tresd Barcelona. Disseny gràfic, imatges 3D interiors i exteriors, animacions. Creació i manteniment de pàgines web. S'aporten 5 anys d'experiència.

Via Augusta 128, Barcelona Sant Jordi, 20, Lleida Telèfons: 934 14 51 68 973 21 33 86 www. 3dlinea. com a/e: 3dinea@3dlinea.com

Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01

Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol 639 89 10 63

Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax-. 933 17 06 84

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36

Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols.

Telèfon: 933 09 59 65

Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Telèfon 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net

Col·laboració professional S'ofereix arquitecte tècnic, professional lliberal, per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. Aporta experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció.

Telèfons: 934 06 96 95 630 2619 73

Es ven torre Oportunitat única en zona d'alt estànding Gestió directa del tècnic/promotor/constructor en última fase {2a fase). Torre a Vallvidrera (Can Rectoret) de 325 m2 en solar de 998 m2. PB+2PP+estudi. Gran saló amb xemeneia, menjador independent, bany, cuina/menjador, dos dormitoris dobles (el principal és suitte amb banyera jacuzzi) i dos simples, dos banys complets. Estudi de 40 m?, coberta de fusta. Garatge de 40 m : , àmplies terrasses (250 m?), barbacoa exterior, vistes al Vallès.Preu: 97.5 MPTA Telèfon: 636 548 992

Es lloga habitatge per als mesos de desembre a febrer Es lloga habitatge amb 130 m- situat a Lesseps, amb saló de 50 m-, llar de foc i parquet. Totalment equipat. 2 habitacions. Preu a pactar.

Albert Casanovas Telèfon: 609 058 392

Amb capacitat per delinear projectes de rehabilitació (s'adjunta referència). Està interessat en col·laborar en direccions d'obra i mesuraments i en d'altres tasques pròpies del ram. Domini a nivell d'usuari d'Autocad 2000, Office 2000, Corel i Photoshop. Es facilita conveni de cooperació educativa.

Joaquim Telèfons: 933 71 15 10 654 192 206 Delineant

Especialitzats en serveis de recolzament a l'arquitectura El nostre equip disposa de mitjans i recursos per col·laborar en delineació, projectes bàsics, executius, mesuraments, aixecament de l'estat actual i qualsevol servei que calgui. Ens desplacem a l'estudi del client.

Mayte Telèfon: 934 59 46 17

Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineació-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència í preus econòmics.

Tel.-. 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01

Estudiant d'arquitectura tècnica

Perspectives Especialistes en animacions i fotomuntatges. Som professionals amb 6 anys d'experiència per a promocions, díptics, presentacions en paper o en CD-Rom. Dissenyem tanques publicitàries amb la seva perspectiva. Complim amb el termini de lliurament. Ens desplacem a tot Catalunya.

Scriptiva Telèfon-. 934 59 46 17

S'ofereix delineant de plànols d'arquitectura i construcció. Per treballar des de casa o en despatx d'arquitectura, en 3D i Cad 2000.

Martha Telèfons: 934 56 26 52 • 659 326 072 a/e: marthactiinchilla@yahoo.com Projectista-delíneant S'ofereix per a despatx i/o oficina tècnica, per fer projectes, delineació de plànols, i perspectives. Render i Autccad 2000.

Marcelo Telèfon: 650 046 850 Busques un lloc per treballar?

La Nau és la solució i a un preu raonable.

Lloguem espais en local diàfan en planta baixa: sala de reunions, mini office, ben il·luminat, amb calefacció i alarma de seguretat.

Carme Telèfons 934 41 72 23 • 646 696 858

Petits anuncis Ara també els podeu consultar a la pàgina web del Col·legi:

www.apabcn.es/informatiu

A C T I V I TATS

CONSTRUCCIÓ

I

NOVES

• M.'I.».I«M

Informació tel.: 932 40 20 60

La identificació dels sòls i l'estudi geotècnic

La posada en obra de les instal·lacions, l r cicle

Terrassa

Granollers

El reconeixement dels terrenys, on ubicar una obra, és un dels moments considerats. cada cop més. importants abans de l'inici d'un projecte i de l'execució d'una obra.

Saber identificar els sòls in situ i obtenir valors a l'obra mitjançant comprovacions senzilles, encarregar un estudi geotècnic i saber interpretar-lo. son tasques que els professionals que projecten i dirigeixen obres han de fer.

• Assaig de laboratori

En cada sessió es parlarà d'una instal·lació i les seves associades, i la sessió versarà sobre el vocabulari comú dels trets bàsics de cada instal·lació, ta normativa d'aplicació, entens sobre la tria i acceptació de materials (tradicionals i nous), com revisar un projecte i els criteris de modificació o canvis de qualitat, els criteris de traçat de la instal·lació i els de control de la posada en obra. Així mateix, com prevenir patologies i quins són els problemes típics durant l'execució i que generen defectes.

• L'estudi geotècnic Les sessions es completaran amb la realització d'un itinerari geotècnic per les rodalies i una visita a un laboratori.

Josep Ignasi de Llorens, doctor arquitecte, professor de construcció de la UPC. Pere Mascarenas. geòleg, de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Ramon Llull.

L'objectiu d'aquesl curs és donar al professional els coneixements mínims per poder identificar un terreny, encarregar i donar les dades a l'empresa que li farà l'estudi geotècnic i saber interpretar els resultats que li donaran i aplicar-ho en el projecte i execució de les obres.

dates: 7, 14. 21 i 2 8 de novembre lloc: Delegació del Vallès Oriental horari: dimecres de 17 a 2 1 hores durada: 16 hores preu matricula: 180.30 € / 30.000 PTA preu col·legiat 150.25 € / 25.000 PTA

responsable acadèmic: Josep Ignasi de Uorens. arquitecte, professor titular de construcció de la UPC

programa

dates: dies 26, 27, 2 8 , 29 de novembre lloc: Delegació del Vallès Occidental horari: de 19 a 21 h durada: 12 hores

• • • •

preu matrícula: 216.36 € / 36.000 PTA preu col·legiat 180,30 € / 30.000 PTA

professors

Fontaneria i aigua calenta sanitària.

Evacuació i fums.

Electricitat i il·luminació.

La posada a terra.

Ennc Corbat, arquitecte, professor UPC Josep Anton Tribó, arquitecte, professor UPC Arcadi de Bobes, arquitecte, professor UPC Rogeli Garcia, enginyer industrial

programa • Els sòls. Coneixements bàsics de geologia • Assaig en obra

MANTENIMENT

Informació tel.: 932 40 20 60

Diagnosi i tractament d'estructures de fusta. Atacs biòtics.

^ ^ • • • ^ • ^ H Codi: R1221

REHABILITACIÓ

I

Barcelona Quan intervenim en edificis existents, sovint ens trobem amb estructures de fusta.

Una manca de coneixement de les propietats d'aquest material i de les seves possibilitats de mantenir-se en servei, condueix al tècnic a la substitució de la fusta per

dores en el tractament dels diferents insectes

programa

xilòlacs per tal de garantir la durabilitat de l'estructura sense necessitat de procedir a la seva

Dimarts, 20 de novembre

substitució. Es tracta d'un curs eminentment pràctic en el que els dilerents temes aniran complementats amb la presentació d'exemples

ferro o formigó. Els atacs biòtics que presenta, la seva degradació en zones puntuals altres factors poden donar una molt mala

de casos reals.

mpressió d'una excel·lent estructura de fusta. Cal conèixer-la abans de plantejar-se

tecte i arquitecte tècnic. Servei de Rehab

la seva substitució.

L'objectiu d'aquest curs és donar una metodologia de diagnosi que permeti valorar amb seguretat l'estat d'una estructura de fusta. en funció dels possibles atacs biòtics i de la seva degradació. Així mateix, es presentaran les tècniques tradicionals i les més innova-

16:00 h

18:00 h

La fusta, material

• Composició i estructura • Humitat i fusta • Vulnerabilitat de les fustes

responsable acadèmic: Ramon Graus. Arqui-

a-

17:00 h La fusta, tècnica • Sostres i tegmats

ció i Medi Ambient dates: 2 0 . 2 1 i 22 de novembre horari: de 16 a 21 h

• Cavalls i encavallades • Entramats

durada: 15 hores preu matricula: 204,34 € / 34.000 PTA

18:15 h

preu col-tegiat: 168.28 € / 28.000 PTA S'ha previst la concessió de beques a estudiants, pel 50% de l'import de la matrícula.

Consells per a una bona inspecció

i

l

Inspeccions ala recerca de tèrmits

Dijous, 22 de novembre 16:00 h El tractament clàssic • El tractament de fongs • El tractament de corts • E! tractament de tèrmits per injecció

19:15 h

esquers • Tecnologia aplicada

17:00 h

Dimecres, '

20:00 h

• Zones endèmiques • Inspecció a edificis concrets

• Emes de suport a la diagnosi • Ordre de la visita Exemples d'inspeccions

aprofundides • Disseny de l'estudi • Metodologia de prospecció

•

El comportament de

les colònies de tèrmits • Una organització social en castes • Espècies esteses al nostre país • Creixement i multiplicació dels nius

• •

:

21 de novembre

Eis podriments de la fusta :-S . . . . : • : - r^.er.1

16:45 h Eh atacs de corts • Anobids • L :• :~

El tractament de tèrmits amb

• Procés d'execució • Un exemple pràctic 18:15 h Un eiemple de tria del tractament • La presencia d'altres xilòfags • Comptementarietat del sistema classK i e) d'esquers 19:15 h

La intervenció d'estructures de fusta

• Reparació, reforç, substitució • Sobre l'efectivitat (faíguns reforços

4f> JA <X**ZENA OCTUBRE 2001

M E D I

Informació tel.: 932 40 20 60

A M B I E N T

Dissenyar i construir edificis sostenibles. Aspectes bàsics Barcelona La sensibilitat mediambiental està assolint un gran ressò social que mica en mica va arribant als diferents àmbits de la nostra societat. El constant creixement de les nostres ciutats, i en general, tot el que suposa l'estil de vida occidental, es sustenta en un desmesurat consum de recursos i d'energia.

El sector de fa construcció no és aliè a aquesta tendència, i cada vegada més els edificis son uns grans consumidors de recur-

responsable acadèmic: Toni Roríach. Arquitecte tècnic. Servei de Rehabilitació i Medi Ambient dates: 26, 27. 28, 29, 30 de novembre i 1 de desembre horari; de 16 a 20 h durada: 20 hores + visita preu matricula: 222,37 € / 37.000 PTA preu coi-legiat/da: 180,30 € / 30.000 PTA S'ha previst la concessió de beques a estudiants, pel 50% de l'import de la matricula.

Entrar en una dinàmica sostenible suposa un increment de les exigències mediambientals dels nostres edificis i un canvi substància! en la forma de pensar, construir i utilitzar els edificis (eficiència energètica, gestió dels residus, tria dels materials i sistemes constructius, e t c ) . Aquests canvis demanen la implicació de tots els agents i professionals per a fer una construcció més respectuosa amb l'entorn.

2001

Introducció al medi ambient i impactes de la construcció • Eís grans problemes del planeta.

A càrrec de la Càtedra UNESCO de la UPC • Urbanisme i Medi Ambient A càrrec de l'Institut Cerdà m Impacte ambiental de la Construcció.

A càrrec Tom Floriach. CAATB Dimarts 27 de novembre del

2001

Disseny: pensar edificis sostenibles • Disseny Mediambiental del edificis.

A càrrec de Joan Sabaté, Arquitecte • Els Materials de construcció. Fer una tria medíambientalment correcta

A cànec d'Albert Cuchí, Professor de construcció de l'ETSAV. UPC U Gestió de residus de Construcció A càrrec de Toni Fioriach, del CAATB

L'objectiu primordial d'aquest curs és el d'introduir els professionals de la construcció en l'anàlisi dels diferents impactes que l'activitat constructiva en general comporta, i d'una altra, començar a entrar en els diferents aspectes en eis que podem introduir millores per tal de reduir l'impacte medtambiental dels nostres edificis.

O R G A N I T Z A C I Ó

• La geobiologia i la seva aplicació a l'ediíicació Dilluns 26 de novembre del

Dimecres 28 de novembre del

2001

A càrrec de Jordi Badia. Arquitecte de GEA (Asociacíón de Estudiós Geobiológicos) U El Soroll A càrrec de Josep Lluís Gonzàlez. Catedràtic de Construcció de l'EJSAB. UPC • Materials potencialment perillosos als edificis A càrrec de Ramon Graus del CAATB Dijous 29 de novembre del

• Introducció a les energies renovables.

A càrrec d'APERCA (Associació de Professionals de les Energies Renovables) Divendres 30 de novembre

Edifici i Salut

Exemples de Bones Pràctiques

•

(A concretar)

La Síndrome de l'Edifici Malalt. La Legió-

2001

Energia i eficiència energètica • El model energètic català A càrrec de l'ICAEN (Institut Català de l'Energia) m Eficiència energètica i Edificació A càrrec de Rafael Serra Florensa. Doctor arquitecte, catedràtic de Construcció de l'ETSAB.

nel·la A càrrec de Glòria Cruceta. Presidenta de ACESEM

I

Informació tel.: 932 40 20 60

G E S T I Ó

Ús del full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàrie Barcelona La informàtica ens permet realitzar amb molta rapidesa operacions que fa poc temps requerien coneixements profunds en comptabilitat i anàlisi, i una dedicació gairebé exclusiva. En aquest curs presentarem una forma faci! i útil de fer servir un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries.

grama de cursos d'informàtica bàsica que organitza el Col·legi inclou un curs d'iniciació a Excel per a aquelles persones que no tinguin coneixements del full de càlcul.

Aquest és un dels cursos d'especialització que el Col·legi organiUa conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya.

Calen coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel. En el pro-

Responsable acadèmic: Carles Puiggròs.

Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'àrea de formació en Organització í Gestió.

Dates : dei 3 al 17 de desembre Horari: Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Durada: 10 hores Preu matrícula: 180,30 € / 3 0 . 0 0 0 PTA Preu col-legiat/da: 150,25 € / 25.000 PTA programa • Ampliació de coneixements per a l'ús de funcions financeres, lògiques, de recerca i referència.

• L'estudi de viabilitat: Objecte, procés i indicadors. L'estructura del full.

Control d'obres. Seguiment econòmic i tractament de la informació Barcelona responsable acadèmic: Carles Puiggròs, aparellador i project manager dates: del 13 de novembre al 4 de desembre horari: de 18 a 21 h (dimarts i dijous) durada: 21 hores preu matricula: 315.53 € / 52.500 PTA preu col·legiat: 265,05 € / 44.100 PTA

• Anàlisi dels principals objectius de cada etapa i definició dels treballs concrets que s'hi desenvolupen.

• Descripció dels mitjans usuals utilitzats per al tractament d'aquesta informació (documental, gràfica, bases de dades, etcètera).

programa

• Estudi dels factors: cost-qualitattemps/recursos-informació, com elements característics que poden integrar el conjunt d'objectius de la gestió dins tot el procés d'edificació.

• Proposta de definició de fases i etapes de tot el procés, per al seu posterior anàlisi.

• Proposta d'integració d'informació econòmica. (M.I.I.C.C.C). Predimensionat, compara-

•

ció-precontractació, contractació, execució, liquidació.

Proposta d'integració d'informació general(informes). Execució.

•

Proposta d'integració de planificació. D'estudis previs, de projecte-precontractactó, d'execució, de control d'execució.

•

Desenvolupament d'un cas pràctic total.

Professors Jesús Rodríguez i Albert Ribera, arquitectes tècnics, professors de la Universitat de Girona.

• Dades bàsiques de l'operació a estudiar.

• Càlculs i resultats. Adaptació del full al sistema del treball de cadascú.

• Aplicacions concretes.

Professors Isidre Rodríguez. Expert en Informàtica del CAATB. Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L'H 2010 SPMSA

Quadern « n t r j l SEGONA QUiNZEM-'- OCTU = r.

Q U A LI

TAT

Informació tel.: 932 40 20 60

Control de qualitat dels materials amb Control WIN. Cas pràctic

Control de qualitat.

Cas pràctic Vic

En aquestes sessions, s'explicarà la forma de redactar el programa i el registre de resultats de! control de qualitat a través d'un exemple pràctic realitzant el programa informàttc Control Win, posant èmfasi especial en el control de formigó d'acord

amb la instrucció EHE. Caldrà que els alumnes tinguin coneixement d'tnformàtica a nivell d'usuari de Windows. responsable acadèmic: Pere Casademont, arquitecte tècnic. Servei Habitatge

dates: dilluns i dimecres, del 12 al 28 de novembre horari: de 18 a 21 h durada: 18 hores preu matrícula: 259.64 € / 43.200 PTA preu col·legiat: 216.36 € / 36.000 PTA

Codi: Q10217

J_

responsable acadèmic: Pere Casademont, arquitecte tècnic. Servei Habitatge dates: del 14 al 28 de novembre a la Delegació d'Osona horari: de 18 a 21 h (dimecres) durada: 9 hores preu matrícula: 108.18 € / 1 8 - 0 0 0 PTA preu col·legiat 72.12 € / 12.000 PTA

Informació tel.: 932 40 20 60

K«—•«"* Programa de postgrau. Coordinador de seguretat i salut en la construcció.

Perfil tècnic europeu Barcelona Des de l'aparició de l'RD 1627/97 es va implantar una figura professional específica, el coordinador de seguretat.

Els coordinadors són els professionals competents encarregats de tenir cura del compliment de les normes de seguretat a les obres, d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar els actors del fet constructiu per integrar la seguretat en el procés de disseny i execució, i fer accions de sensibilització i, fins i tot, informació dels riscos als treballadors a l'obra.

Aquest programa de postgrau forma part del programa de formació de seguretat i salut laboral que el Col·legí porta a terme des de fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya, amb L'objectiu que els professionals que desenvolupin aquesta funció professional adquireixin uns coneuemenls adequats i les habilitats per exercir-la.

El contingut del curs respon al model de formació desenvolupat conjuntament amb diverses universitats i entitats de diversos països europeus.

El curs està adreçat als tècnics que, segons la LOE poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres.

Programa MÒDUL I - Normativa i lefislaciò: • La Directiva europea sobre seguretat en obres temporals o mòbils i la seva transposició a Espanya RD 1627/97.

• La Llei de prevenció de riscos laborals. Reglament òe serveis de prevenció i normativa de •

•

Responsabilitat civil i penal dets promotors, del contractista, de l'autor de! projecte, dels sutoorttracteies i dels coordinadors de seguretat. Responsabilitats derivades de la fase de projecte i de raecuciò. i ets corarots.

La inspecció de Treball * la seguretat en d sec•or de la

MÒDULII -Coordinació de seguretat El perfil professional del coordinador. Coneixements i habilitats necessàries. Missió i funcions.

Les línies mestres de Pont Royal.

• Experiències de coordinació en obres.

•

MÒDUL III - Elements auxiliars per a Ea prevenció de riscos laborals: • Introducció a la prevenció dels riscos i la seva relació amb la qualitat i el medi ambient. Millora dels resultats econòmics.

• Malalties professionals en el sector de la construcció.

• Gestió de la qualitat: seguretat i qualitat. Les normes ISO 9000. Auditories de qualitat. Auditories • •

Higiene industrial aplicada a la construcció.

Introducció a l'ergonomia. Conceptes bàsics i la seva aplicació a les feines, materials i emes de la construcció.

• El factor humà: psicologia i formació. Formació i informació.

• Tècniques de negociació. La missió del coordinador de seguretat. Estudi de procés de tota negociació: preparació, confrontació i modificació de solucions.

MÒDUL V - Formació en tècniques de seguretat: • Senyalització de les situacions de risc a les obres.

• Equips de proteccions col·lectives i individuals.

• Mesures de seguretat en la reparació i manteniment de les construccions.

• La prevenció del risc a les obres d'enderroc.

• Gestió dels residus en la construcció.

• Riscos en obra civil i obres d'edificació.

• Seguretat a les instal·lacions elèctriques.

• Seguretat a les màquines i en l'ús d'aquestes.

•

Sessions pràctiques, visites d'obra: auditoria, proteccions col·lectives, manteniment.

MÒDUL VI - La documentació per l'aplicació de l'RD 1627/97: • L'Estudi bàsic de seguretat 11'Estudi de seguretat, • Pla de seguretat i la seva implantació.

• Sessions pràctiques i visita d'obra, inspecció.

Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 80% de les classes, superar les proves d'aprofitament, atxi com aprovar el treball final.

Responsables acadèmics Francisco Javier Uovera. Catedràtic d'Universitat.

Director del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC.

MÒDUL IV - L'actuació professional del coordinador: • L'actuació professional del coordinador. Fase de projecte i d'execució.

J. M. Calafell. Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'Àrea de Formació en Seguretat del CAATB

•

Presa de decisions. La informació, consulta, participació i formació dels treballadors. Anàlisi dels processos de producció. La seva modificació t f'elimmació d'aígunes situacions de risc.

Professors Jaume Abat. Director general de relacions laborals del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

•

Eines pe/ a la informació i la formació. L'AutoAudit i el mòdul FRAP. Presentació d'un cas real de coordinació de projecte i realització. Exemples Óe solucions conceptuals aportats pel coordinador. Mtcultats habituals i resolucions.

Antoni Albesa, Llicenciat en Ciències Químiques, Inspector de Treball t Seguretat Social.

Erml© Almendraf. Arquitecte tècnic. Cap de Seguretat del Grup COPfSA.

• La coordinació en fase de projecte i d'execució.

• Control documental de ia coordinació i auditories de seguretat. i pe a la coordinació de seguretat.

Manel Baselga. Responsable de l'Àrea de Salut Laboral de l'Institut d'Estudts de la Salut Ezequiel Beilet Arquitecte tècnic. Coordinador de

Josep Mana Calafell, Arquitecte tècnic. Cap de l'Assessoria Jurídica i Professional del CAATB. Xavier Cardús. Enginyer tècnic elèctric. Tècnic superior en prevenció de riscos laborals Emili Domènech, Enginyer Tècnic Mecànic. Cap de Maquinària d'ACS a Catalunya.

Jesús Fernandez. Arquitecte tècnic. Servei Normativa del CAATB. Ramon Graus, Arquitecte tècnic. Cap de l'Oficina Tècnica de Diagnosi del CAATS. Alfons Güell, Consultor mediambientai. Secreta» tècnic del Gremio de Entidades del Heciclaje de Residuos (GERD).

Jaume Guixà, Arquitecte tècnic. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC. Jaume Llacuna, Doctor en Filosofia i Lletres.

Expert en formació i comunicació.

Pierre Lorent, Ingemeur du bàtiment.

Jaume Montanera, Enginyer tècnic. Cap del Servei de Prevenció de l'Agrupación Guinovart Ooras y Servicios Hispània SA Miguel Àngel Olmedo, Arquitecte tècnic. Tècnic en prevenció de riscos Miguel Àngel Palomo, Arquitecte tècnic. Coordinador i consultor de seguretat José A. Pérez, Cap de seguretat obra cml Catalunya de Fomento de Construccrones y Contratas SA Aiejandro Romero, Llicenciat en psicologia de les organitzacions i del treball. Director de la Dms-Ó de Prestacions Tècniques de Mutual Cyclops Ma. Àngels Sàxhez, Arquitecta tècnic. Coordinadora de seguretat Joaqum Sànchez, Arquitecte tècnic.

DatesiDel 9 de novembre de 2001 al 26 d'abril de 2002 Durada 150 hores lectjves + 50 hores de trebai; Horvi: Oenrjres. de 9.30 a 14 i de 1530 a 20 r>.

FTtu natncuia 2-253.80 € ' 3 7 5 . 0 0 0 PTA 1.893.19C/315.000PTA

Fermi Sonda, Tècnic superior en Prewnctó.

Michèle Butzbach. Formadora i ctrrsuíiora en recursos humans. Directora de Geoda Formacas.

fORMACIÓ

QUHZ»>iA OCTUBRE 2001

ACTIVITATS

Informació tel.: 932 40 20 60 Estudis de seguretat i salut.

Cas pràctic amb l'ESS

Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obres. Cas pràctic

I

Granollefs responsable acadèmic: Josep M. Calafell, arquitecte tècnic, cap del gabinet tècnic del Col·legi dates: 2 0 i 2 2 de novembre. Delegació del Vallès Oriental horari: de 17 a 21 h (dimarts i dijous)

professors Ezequiel Bellet, arquitecte tècnic i expert en seguretat M. Àngels Sanchez. arquitecte tècnica i coordinadora de seguretat.

durada: 8 hores preu matricula: 115,39 € / 39.200 PTA preu col·legiat: 96,16 € / 16.000 PTA

Barcelona L'estudi de seguretat i salut ha de ser, sempre, un treball realitzat amb rigor, en ei què s'analitzin els riscos i es proposi solucions que siguin una veritable aportació i que resulti útil.

La sessió té aquest objectiu: la utilització pràctica, com a eina, del programa informàtic ESS, cal tenir els coneixements tècnics necessaris per a la redacció d'estudis de seguretat. responsable acadèmic: Josep U. Calafell. arquitecte tècnic, cap del gabinet tècnic dates: 27 i 29 de novembre horari: de 16.30 a 2 1 h (dimarts i dijous) durada: 8 hores preu matricula: 115,39 € / 1 6 . 0 0 0 PTA preu col·legiat: 96,16 € / 1 9 . 2 0 0 PTA

programa • Contractació del coordinador • Anàlisi dels estudis i plans de seguretat i salut • Aprovació del pla • Visites d'inspecció i control • Planificació de la prevenció • Informes • Fi d'obra

La seguretat i salut a les obres.

Cicle de sessions

Codi: S 7 0 2 1 Codi: S 7 0 2 2

Barcelona i Vic El cicle de sessions sobre seguretat continua, per segon any, amb !a presentació de nous temes que tractaran de forma monogràfica l'aplicació de la seguretat en determinades fases del procés de construcció de les obres. Experts en diferents camps ens explicaran els aspectes clau que cal tenir en compte, donaran pautes d'actuació i indicaran aquelles actuacions més adequades per 3 cada situació. En alguns casos, es debatran els aspectes que generen dubtes.

En cada sessió es donarà la normativa d'aplicació corresponent al cas que es tracti, es veuran les comprovacions que cal fer per garantir-ne el compliment, els processos de muntatge i desmuntatge de cada element i com s'ha de fer l'anàlisi i la prevenció dels fiscos inherents a cada procés.

Sessions a Barcelona, durada: 4 sessions preu matrícula: 144,24 € / 24.000 PTA preu col·legiat: 120,20 € / 20.000 PTA Sessió de Vic, durada: 1 sessió preu matrícula: 57,70 € / 9.600 PTA preu col·legiat: 48,06 € / 8.000 PTA Responsable acadèmic: J.M. Calafell. Arquitecte tècnic. Cap del Gabinet tècnic.

LA SEGURETAT EN OBRES PETITES DE NOVA PUNTA I POCA COMPLEXITAT: EDIFICIS UNIFAMILIARS AÏLLATS, HABITATGES ENTRE MTTGERES 0 ALTRES DE SEMBLANTS Vic, 13 de desembre de 2001 Barcelona, 17 de desembre de 2001 Aquesta sessió se centra en els aspectes diferencials en l'àmbit de la seguretat en les obres petites, de nova planta í de poca complexitat que, per tant. contenen Ea totalitat del procés constructiu i en les quals cal

complir els mateixos requeriments en l'àmbit de la seguretat i salut que en un altre tipus d'obra. El professional que ports la coordinació de seguretat ha de saber adaptar els requeriments normatius de compliment de la seguretat al context organitzatiu de les empreses constructores més petites en les quals, probablement, el cicle de producció pot ser més curt, amb menys operaris i on els encavalcaments entre diferents industrials o empreses poden tenir un control diferenciat amb les obres més grans.

SEGURETAT EN LA REALITZACIÓ D'EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRA Barcelona, 22 d'abril de 2002 Les excavacions i moviments de terra són fases de l'obra en què es produeixen sovint accidents greus i mortals. El risc d'esllavissaments en rases, la maquinària pesant que s'utilitza i la manca de preparació adequada dels professionals que hi treballen són alguns dels factors que fan que calgui tenir una cura especial en aquesta part del procés. En aquesta sessió es parlarà de la seguretat amb què s'ha de treballar en excavacions i

moviments de terres, partint dels riscos que es poden preveure, i de les mesures de prevenció que cal aplicar en aquesta fase de l'obra.

SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ D'ESTRUCTURES METÀL·LIQUES Barcelona, 21 de gener de 2002 La varietat de processos i solucions constructives amb què ens podem trobar a l'hora de construir estructures metàl·liques: pòrtics, encavallades, estintolamenís, estructures espacials, nusos i soldadures, entre d'altres, fan que aquests treballs siguin especialment complexos. Les mesures de prevenció en les estructures metàl·liques són ben especifiques, i les han de dur a terme operaris especialitzats. En aquesta sessió es farà una exposició dels mètodes de treball i de les mesures de seguretat aplicades en obres de diferents dimensions.

SEGURETAT EN ELS TREBALLS DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES Barcelona, 25 de febrer de 2002 Des de fa uns anys, la intervenció en rehabilitació de façanes d'edificis existents és força habitual. La intervenció pot ser només puntual o arribar a ser gairebé total, i ia seva complexitat constructiva pot variar força. El tècnic que es dedica a dirigir aquest tipus d'obra ha de conèixer bé els riscos d'aquestes intervencions, ja que la complexitat dels elements auxiliars i de la seguretat a aplicar pot ser semblant en diferents obres; en especiai, el tècnic que assumeix el muntatge i desmuntatge d'una bastida com a encàrrec específic. En aquesta sessió s'explicaran els aspectes essencials per a la seguretat en aquests treballs i les pautes per redactar la documentació tècnica necessària.

Qiadem central SEGON-'

Informació tel.: 932 40 20 60 El projecte d'urbanització

Tècnica pericial: Les hu

Manre

Granollers

L'objectiu és donar una visió molt pràctica de l'elaboració del projecte d'urbanització, de les normatives d'aplicació i de la seva tramitació, lot relacionant-lo amb els expedients de contribucions especials i de les quotes urbanístiques.

El curs va dirigit, fonamentalment, als aparelladors i arquitectes tècnics amb funcions de tècnics municipals, com també a tots els que vulguin tenir o ampliar coneixements sobre aquesta matèria.

dates i llocs: •dimecres, del 7 al 2 1 de novembre, a la Delegació del Bages-Berguedà horari: de 19 a 2 1 h durada: 6 hores preu matricula: 86.55 € /14.400 PTA preu col·legiat: 72,12 € / 1 2 . 0 0 0 PTA professors Josep M. Amorós, arquitecte tècnic, tècnic municipal Esteve Aymà, pènt judicial

responsable acadèmic: Esteve Aymà, arquitecte tècmc i advocat

Aquest curs va dirigit a tothom qui te una formació bàsica en perícia i vol aprofundir en els coneixements tècnics necessaris per elaborar dictàmens, per a la reclamació o la defensa.

0 per actuar com a perits forenses en els litigis de patologies de i'edifici. l'objectiu és donar a conèixer els tipus de lesions més habituals, l'origen de les causes, els danys que se'n deriven, i també les eines que hi ha a l'abast per estudiar les lesions.

Prxessos de prediagrosi i diagnosi i interpretació dels resultats. Coneixements tècnics necessaris per a la redacció de dictàmens relatius a problemes d'humitats causades per filtracions, per condensacions o per capil·laritat.

El curs inclou la realització d'unes pràctiques

programa Els mecanismes de l'aigua Tipus de lesions, origen de les causes i danys derivats Procés de pfediagnosi Procés de diagnosi Tècniques d'intervenció Exemples de diversos casos

1 l'avaluació de l'aprofitament del curs. L'aprofitament, juntament amb la justificació de coneixements bàsics en perícia, donarà a l'alumne la possibilitat d'mscriure's a les llistes de perits judicials com a coneixedor del tema de les humitats. responsable acadèmic: Joan Ramon Roset!.

Arquitecte tècnic. Enginyer 0.1. Professor de la UPC i Director del Laboratori de Materials de l'EUPB dates: de 1*11 al 18 de desembre lloc: Delegació del Vallès Oriental horari: dimarts i dijous de 16.30 a 21 h durada: 12 hores preu matrícula: 173,09 € / 28.800 PTA preu col·legiat: 144,24 € / 24.000 PTA

Valoracions urbanístiques i expropiacions

Certificats d'habitabilitat

Les valoracions urbanístiques tenen incidència en l'àmbit de la gestió urbanística i en concret, en eis sistemes de compensació i expropiació, de forma que permet avaluar les càrregues que graven les finques així com el seu justipreu.

Una de tes tasques habituals dels arquitectes tècnics és certificar l'habitabilitat d'un habitatge usat.

Aquest curs va dirigit tant als Aparelladors, Arquitectes tècnics municipals com a aquells tècnics que es dediquen a la taxació de béns immobles, drets reals, entre altres béns i

NOVES

drets, així com aquells altres interessats en aquesta matèria. responsable acadèmic: Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat dates: del 14 de novembre al 12 de desembre horari: de 16.30 a 21 h (dimecres) durada: 2 0 hores preu matricula: 288,49 € /48.000 PTA preu col-legiat/da: 240,40 € / 40.000 PTA

Amb aquest document, e!s arquitectes tècnics adquireixen un compromís amb la societat davant un bé de primera necessitat; per això s'ha pensat en una sessió d'iniciació a aquesta practica professional.

L'objectiu és aprofundir el coneixement de la legislació sobre l'habitabihtat, i facilitar eines

Codi: N 1 O 3 2

dates : 11 de desembre de 2 0 0 1 horari: dimarts de 18 a 2 1 h durada: 3 hores preu matricula: 36,06 € / 6.000 PTA preucollegiat/da: 24.04 € / 4 . 0 0 0 P T A

Aplicació de la nova normativa de telecomunicacions en els edificis Barcelona

Barcelona En aquestes sessions s'ofereix a l'assistent una panoràmica general, òeis aspectes més bàsics, de la tramitació, dels documents i impresos, de la documentació tècnica de les ordenances i normatives d'aplicació.

S'exposaran casos pràctics d'activitats seràlles que, sovint, arquitectes tècnics i altres professionals presenten a tramitació i, a través d'una anàlisi crítica d'aquests, feta per professionals que exerceixen a rAdmmistractó Pública la funció de revisió tècnica de La documentació, faran menció ders aspectes mes impor:aits del seu contingut

CAATB

Informació tel.: 932 40 20 60

NORMATIVES

Llicències d'activitats segons la legislació catalana

i pautes per a la redacció de la certificació. responsable acadèmic: Pere Casademont.

Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del

responsable acadèmic: Jesús Fernandez.

Arquitecte tècnic. Gabinet tècnic del CAATB. dates: det 5 de novembre al 3 de desembre honri: de 17 a 21 h (dilluns) durada: 2 0 hores preu matrícula: 288,49 € / -18.000 PTA preu col·legiat: 240.40 € / 40.000 PTA

HBHI^I ^^^^^^H |

Resulta necessari conèixer els requisits tècha de redactar aquest projecte?; quins tràmits mes que cal preveure en eis projectes per tal s'nan de fer en relació al compliment de la que compleixin amb la nova normativa d'innormativa de telecomunicacions? fraestnjctures comunes de telecomunicacions icomete incorporem en els edificis construïts, responsable acadèmic: Jesús Fernàndez. ja que això pot comportar la instal·lació agresArq jrtecte tècmc. Ser/ei Normativa siva de cables, caixetins. caixes, etc. dates: 22 de novembre En aquest curs, a més, es dóna resposta aprehorari: de 17 a 2 1 h (dijous) guntes plantejades habitualment pel tècnics, durada: i hores com ara: quina normativa s'ha de complir?; és preu matricula: 28.85 € •' 4.800 PTA obligatori sempre la redacció d'un projecte preu col·legiat/da: 24,04 € / 4 . 0 0 0 PTA esoecifí de telecomunicacions?; qu;n tècnic

FORMACIÓ

Z E r ^ OCTUBRE 2001

ACTIVITATS

INTERIORISME Introducció a la intervenció sobre l'espai interior

Gestió fiscal del despatx professional L'arquitecte tècnic és un professional que ha de conèixer la diferència entre exercir fa seva activitat com a persona física o mitjançant una societat. També ha de tenir clar quines son les seves obligacions fiscals i comptables i les despeses que pot deduir.

Quan ha d'adquirir béns pel seu despatx, idisposa d'informació sobre el leasmg? Sap quins son els avantatges del rentingi Ha de conèixer o saber on es pot dirigir per trobar informació per triar la millor opció per rendibilitzar els seus estalvis o per decidir la conveniència de subscriure un pla de pensions.

• L'inici de l'activitat - La millor opció fiscal - L'exercici com a persona física • L'opció de la societat professional • Obligacions fiscals i formals • Ingressos i despeses de l'activitat professional • L'IRPF • La transparència fiscal • Altres impostos (IVA. 1AE, etc) • La planificació fiscal • Opcions financeres i d'inversió • El leasing - El renting - El préstec al consum • L'optimització de l'estalvi

L'objectiu d'aquest curs és donar els coneixements i criteris necessaris per triar la millor opció fiscal, en funció de la situació laboral de cada participant, i les millors opcions financeres, d'inversió i estalvi. Es resoldran els dubtes relacionats amb l'exercici de l'activitat professional de l'arquitecte tècnic, des d'un punt de vista pràctic, oferint la informació necessària per evitar problemes, optimitzar recursos i aconseguir estalvi.

L'arquitecte tècnic és un professional que s'onenta al procés de construir obres i com a expert en materials i en sistemes constructius ha de saber interpretar i comprendre el disseny del projecte per construir-lo. Per tant. cal que tingui actituds obertes i un grau d'inquietud suficient que li permeti avançar en l'estudi i la comprensió de ia intervenció sobre l'espai des de la perspectiva de la idoneïtat constructiva i del compromís amb el procés creatiu.

Aquest curs pretén ajudar l'alumne a adquirir actituds que permetin: entendre l'interiorisme, aprendre a mirar els espais interiors des de l'òptica del compromís amb la creativitat, fomentar l'interès per tes possibilitats expressives dels nous materials, desenvolupar eis conceptes abans que les formes, defugint d'actuacions banals, i buscar la consistència de les decisions. responsable acadèmic: Agustí Costa. Arquitecte tècnic. Professor de l'Escola Elisava dates: del 7 de novembre al 5 de desembre horari: dimecres, de 16.30 a 2 1 h durada: 2 0 hores preu matrícula: 288,49 € / 4 8 . 0 0 0 PTA preu col·legiat: 240,40 € / 4 0 . 0 0 0 PTA Organitzat conjuntament amb

responsable acadèmic; José Anton ío Bernalüez. Advocat i assessor fiscal

2. Primers passos.

• Percepcions i aspiracions del client. Programa de necessitats.

• Primeres propostes.

3. Exploracions inicials.

• Comprovació de la idoneïtat de la idea, des del punt de vista tècnic, constructiu, econòmic, d'ús i manteniment, etc.

4 . Desenvolupament del projecte.

• Resolució gràfica en plantes, alçats, perspectives, maquetes...

• Especial atenció al detall constructiu.

5. Pressupostos.

• Torn de propostes econòmiques.

• Anàlisi d'ofertes.

• Possibles ajustaments derivats de l'oferta.

• Acceptació definitiva.

6. Execució de l'obra.

• Direcció d'obra.

• Replanteigs generals i parcials.

• Coordinació.

• Seguiment de tallers.

• Instruccions finals al client llistat de recanvis, recomanacions d'ús...

Aquest curs, dedicat principalment a la teoria i pràctica de l'exercici projectual, té en sí mateix entitat pròpia, no obstant, serà seguit per dos cursos més, i plegats constituiran un cicle d'interiorisme.

ELISAVA dates: del 5 al 2 6 de novembre horari: de 19 a 21 h (dilluns) durada: 8 hores preu matricula: 115,39 € / 1 9 . 2 0 0 PTA preu col·legiat/da: 96,16 € / 1 6 . 0 0 0 PTA

CURSOS

Programa 1 . Introducció.

• El projecte de disseny d'interiors; una intervenció sobre l'espai construït.

Dissabte 1 de desembre del 2001 Visita a un edifici (a concretar)

Informació tel.: 932 40 20 60

D'INFORMÀTICA

Aula d Informàtica de Barcelona - Juliol 2001 DURADA Durada 8 12

PREU MATRICULA Preu matricula 17.000 25.000

PREU COL UGIAT preu col·legiat 14.000 20.000

Del 3.12.01 al 19.12.01 Del 11.12.01 al 20.12.01

HORARI Horari DM i de de 17 a 2 1 h Dss. de 9 a 13 h Dv de 18 a 21 h Dss de 9 a 13 h 0111 de de 1 9 a 2 1 h Dm i d i d e 19 a 21 h

21 12 8

46.000 25.000 17.000

35.000 20.000 14.000

DATES Dia 7.11.01 Del 12.11.01 al 28.11 0 1 Dia 4.12.01

HORARI De de 17 a 21 h Dll i de de 19 a 21 h Dm de 17 a 21 h

DURADA 4 12 4

PREUMKIRÍCUIA 11.000 25.000 11.000

PPREU COL LEE1AT 8.000 20.000 8.000

DATES Dia 19.12.01

HORARI Dmdel7a21ti

DURADA 4

PREU MATRICULI 7.000

PREU COL LEGIAT 5.000

CI2191 Creació de biblioteca de blocs i menús CI21012 AutoCAD 1 nivell 2 0

DATES Del 09.11.01 al 23.11.01 Del 23.11.01 al 22.12.01

DURADA 12

PREU MATRICULA 25.000

PREU COL LESIAT 20.000

CI2171

Del 04.12.01 al 20.12.01

HORARI Dvdel7a21h Dvdel7a21h Dss de 9 a 13.30 h Dm i dj de 19 a 21 h

34 10

67.000 20.000

51.000 15.000

NOI codi CI3102 CI40124 CI30116

IKfORMÀTK* «PUCÍDA INFORMÀTICA APLICADA Imatges i fotografies en els documents tècnics Planificació i control de projectes amb Microsoft Project PRESTO 1: Amidaments, pressupostos i certificacions

DATES Dates Del 5.11.01 al 7.11.01 Del 10.11.01 al 24.11.01 Del 30.11.01 al 22.12.01

CI40125 Planificació i control de projectes amb Microsoft Project CI3101 Imatges i fotografies en els documents tècnics COM IffliMET CI2O33O Internet bàsic CI2161 Frontpase express. Crear ia web del despatx professional CI2O331 Internet bàsic con CI2126

OFIMAHU Organització de la informació

con

iffoMdnuEiiinu

Autccadperanodibunants

Una pmm per «*ia«rr. Els cuncs ra hmii de rai M m m * S O T p t t úil 25% írren/s dissabtes).

A C T I V I TAT S Quadern central SEGONA

II SIMPOSI INTERNACIONAL D'ART

FISCAL

II SIMPOSI INTERNACIONAL SOBRE EL FUTUR 1 LA FUNCIÓ DE L'ART CONTEMPORANI A L'ESPAI URBÀ. LA INTERVENCIÓ ARTÍSTICA A L'ESPAI

r

programa

.

xercici,

- de 9.00 a 13.00 h,a l'Aula Magna de la

advocat físcalista.

A^^r

•'•

A M w^

•«i

•, y

• •<

•

/ y \SSA

a càrrec de José A. Bernàldez,

Universitat Central de Barcelona: Metro:

organitza: Assessoria Jurídica

espai en moviment

data: dimecres, 7 de novembre

Sant

'

Xerrada sobre el Tancament fiscal de l'e-

dijous. 15 de novembre

- de 14.00 a 19.00 h, a l'Ajuntament de

1

•^

.-,.... , _ _ . , „

TANCAMENT FISCAL DE L'EXERCICI

Boi de Llobregat:

Intervencions

hora: de 19 a 2 1 hores lloc: sala d'actes del Col·legi, primera planta.

perifèriques divendres, 16 de novembre

L'entrada

- de 9 . 3 0 a 12.30 h al Palau de ia Virrei-

assistència si Servei d'Informació

és lliure però cal confirmar

na: Between sculpture and architecture • de 16.00 a 2 0 . 0 0 h, al Col·legi d'Apa-

r^

L

Telèfon; 9 3 2 4 0 2 0 6 0

relladors i Arquitectes Tècnics de Bar-

Fax: 9 3 2 4 0 2 0 6 1

celona: El jardí de l'art

a/e: infomiacio@apabcn.es

dissabte, 17 de novembre

OSONA

- de 9 . 3 0 a 13.00 h, al Col·legi d'ArquiDintre de !a temàtica general s'atorga un

iniciativa i coordinació general:

tectes de Catalunya: La

protagonisme especial al binomi fart i la

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics

artística i la ciutat

pau, convertint la ciutat en un observatori

de Barcelona

de l'entorn

entitats organitzadores:

inscripcions: fins al 8 de novembre

jançant la implicació de col·lectius i llocs

Universitat de Barcelona. Facultat de Belles

preu: 2 0 . 0 0 0 PTA

diferents. L'aportació teòric i pràctica es

Arts. Departament d'Escultura

Estudiants, col·legiats i inscrits en e! sim-

desenvolupa en el marc d'una de les temà-

Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

posi anterior: 15.000 PTA

tiques centrals del Fòrum 2004 que es

Institut de Cultura de l'Ajuntament de Bar-

definiria com "Condicions de la pau: el

celona

informació i inscripcions:

respecte per les altres cultures, la justícia

dates: del 15 al 17 de novembre

Servei d'Informació

social i política, ta protecció dels drets

comissàriat Annemieke van de Pas i Josep Roy

telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 6 0

humans i les maneres de viure en harmo-

Es lliurarà un diploma d'assistència.

Fax: 9 3 2 4 0 2 0 6 1

informació

nia amb l'entorn".

Es poden obtenir 3 crèdits de doctorat

cuitura@apabcn.es

Delegació d'Osona

arquitectònic

i social mit-

instal·lació

PROGRAMA D'EXPOSICIONS •

Exposició d'escultura i instal·lació de Gemma Farran, del 16 de novembre al 9 de desembre

•

Exposició de joieria i instal·lació de GuíguiKohon. del 14 de desembre al 13 de gener

•

Exposició d'escultura Eudald Alabau, del 18 de gener al 17 de febrer

PI. Major, 6, pral 08500 VIC

ART I EXPOSICIONS ESPAI D'EXPOSICIONS I A PLANTA DEL COL·LEGI •

GAUDÍ 2 0 0 2 : ANY INTERNACIONAL GAUDÍ La ceràmica en l'obra de gaudí

VALLÈS OCCIDENTAL

Del 14 al 3 0 de novembre Façanes de Girona Exposició de pintura d'Oriol Vila

a Del 4 de desembre al 4 de gener

•

Telèfon: 938 85 26 11

Sense dubte un dels materials més expressius utilitzats per Gaudi és la cerà-

ACTES LÚDICS •

Sortida al teatre Amics de les Arts de Terrassa, per assistir gratuïtament a l'o-

mica, ja sigui dissenyada i cuita expressa-

Exposició de pintura d'Anna Balas

ment o bé reciclada, com el cas del tren-

bra El casament dels petits

Del 10 de gener al 15 de febrer

cadís. L'objectiu d'aquesta exposició és

de Berthotd Brecht. Es faran grups de

Obres de Gaudi

posar de relleu la importància d'aquesta

10 persones els dissabtes 17 o 2 4 de

Exposicions de fotografia de Marian Mar

tècnica artística sempre present en l'arquitectura de Gaudi, a partir de fragments de ceràmiques originals,

burgesos

novembre a les 2 1 hores.

•

Visita guiada a les esglésies

de Sant

fotografies d'è-

Pere de Terrassa amb concert de músi-

poca, motlles, materials i eines procedents

ca clàssica. Divendres 16 de novembre

dels tallers en què hi va treballar ACTIVITATS ESPORTIVES organitza: Departament de Cultura

•

Sortida a Barcelona, per veure un partit dei primer equip del Futbol Cfub

comissariat: Centre d'Estudis Gaudmistes

Barcelona

patrocinador: Roca Ceràmica dates: Del 15 de gener al 1 5 de febrer, de dilluns a divendres de 9 . 3 0 a 2 0 hores

CLOENDA DE L'ANIVERSARI

lloc: Sala d'exposicions de la planta baixa

•

de! Col·legi

Dimecres 12 de desembre ALGUNES

DATES

PODEN

MODIFICACIONS informació Departament de Cultura

Informació:

Telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 6 0

Delegació del Vallès Occidental

curtura6apabcn.es

Telèfon: 937 80 10 11

PATÍR

A C T I V I TATS A OCTUBRE 2001

ACTIVITATS DE FORA yiiiiiUiïii

I JORNADES DE DEBAT I REFLEXIÓ SOBRE L'APLICACIÓ

A N À L I S I ESTRUCTURAL DE

OE LA L O E

CONSTRUCCIONS HISTÒRIQUES

Q u a l i t a t , p a t o l o g i a , c o n t r o l d e risc i assegurances

III Seminari internacional La visió moderna de la intervenció en monuments parteix de les condicions de reversabilitat, no intrusisme, intervenció mínima i respecte cap 8 la natura constructiva original, atenent també a les necessitats de funcionalitat i resistència.

En aquest sentit, s'espera que el seminari pugui contribuir al coneixement i a la difusió de les modernes tècniques d'anàlisi i reparació, així com permetre l'accés a l'experiència d'altes especialistes. comitè organitzador: Paulo B. Lourenço. Universidade do Mirtho. Departament d'Enginyeria Civil, pbl@eng.uminho.pt Pere Roca. Universitat Politècnica de Catalunya. pedro.roca@upc.es dates: del 7 al 9 de novembre llot: Guimaràes. Portugal

socis: 10.000 PTA estudiants i jubilats: 7.000 PTA informació í matricula: Centre d'Estudis Gaudinistes Ptge. Tubella, 2 0 . 0 8 0 1 4 Barcelona Telèfon: 934 9 0 4 6 56 • CMt6tinet.fut.es

L A CIUTAT DE LES FÀBRIQUES: EL PATRIMONI INDUSTRIAL DEL POBLENOU organitza: Farinera del Clot i Museu d'Història

Ja ha passat més d'un any des de l'entrada en vigor de la LOE. convé fer una pausa per exami-

EUP8; Neus Rodríguez

de la Ciutat

nar de prop aquesta nova inèrcia en el sector.

Av. Or. Maranon, 4 4 - 5 0 . 0 8 0 2 8 Barcelona

dates: oberta hns al 31 de gener del 2002

Miílora la qualitat dels edificis? Quins reptes

Telèfon: 934 0 1 62 9 0

horari: de dilluns a divendres, de 10 a 22 hores,

suposa per a les companyies d'assegurances?

benito.meca@ega2.upc.e

i dissabtes, de 10 a 14 hores

Com està evolucionant el paper del peritatge de

Entrada lliure.

danys?

llot: Centre Cultural de la Farinera del Clot

Com evolucionarà la jurisprudència i les responGran Via de les Corts Catalanes, 837

sabilitats? Com haurà de ser el perfil del tècnic del nou segle?

XXIVÈ CURSET SOBRE LA

Telèfon: 932 9 1 8 0 8 0

INTERVENCIÓ EN EL PATRIMONI

organitza:

Col·legi d'Arquitectes Tècnics de

Tarragona Revista de Derecho Urbanístico

ARQUITECTÒNIC

dates i Hoc: Palau de Congressos de Tarragona,

El tema d'enguany gira a l'entorn de "Patrimoni

dies 8, 9 i 10 de novembre

i equipament": tractarà l'equipament dels edifi-

preus: 75.000 PTA

cis de patrimoni arquitectònic, pel que fa al seu correcte condicionament amb la innovació tec-

informació: Universidade do Minho.

inscripcions:

nològica, que l'inici del segle XXI requereix. El

Revista de Derecho Urbanístico

desenvolupament del curset presentarà una

Departament d'Enginyeria Civil

Doctor Esquerdo, 47. 28028 Madrid

reflexió envers el confort i habitabilitat del patri-

Azurém. P- 4800-058 Guimaràes. Portugal

Telèfon: 914 0 0 8 0 18 / Fax: 915 0 4 15 5 8

moni, així com la supressió de barreres arqui-

Telèfon: 351253 510200

rdu6montecorvo.com

tectòniques.

Fat 3 5 1 2 5 3 510217 organitza: AADIPA, Agrupació d'Arquitectes

historicdeng. uminho.pt tmw.crviXuminho.pt/congress/historíc.html

Ï A R RACÓ, PORTA DE ROMA

Patrimoni i equipament

per a la Defensa i la Intervenció del Patrimoni

Una exposició que recorda la Tarragona imperial i rememora la importància de la ciutat durant aquells temps. La mostra aplega 150 obres provinents de diversos museus d'Europa i d'Espanya. organitza: Cenlre Social i Cultural de la Fundació La Caixa. C/Colom, 2 Tarragona dates: oberta fins al 6 de gener def 2002 horari: Diumenges i festius d ' l 1 a 14 h i de 18 a 21 hores. De dilluns a divendres de 10 a 14 h i de 17 a 2 1 hores Entrada lliure.

Telèfon: 9 0 2 22 3 0 4 0

arquitectònic, amb el suport del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya director: Albert Pla, arquitecte

II JORNADES SOBRE LA POLÍTICA DE L'HABITATGE EN L'ÀMBIT LOCAL L'objectiu de les jornades és el d'analitzar les possibilitats d'actuació en l'àmbit local, definir les necessitats de rehabilitació de centres i barris deteriorats, sensibilitzar sobre les mesures relacionades amb la sostenibilitat urbana i dels edificis i propiciar un règim de diàleg i col·laboració entre els municipis i d'altres administracions, les entitats promotores i les persones que hi intervenen. organitza: Diputació de Barcelona. Xarxa de municipis dates: 14 i 15 de novembre lloc: Palau de Congressos. Fira de Barcelona.

Av. Maria Cristina, I {Montjuïc) inscripcions: a partir de! 15 d'octubre: 40.000 PTA primer inscrit per institució o empresa, 20.000 PTA per segons inscrit secretaria tècnica: C/Josep Iria í Bosch, 5-7.

08034Barcelna

Telèfon: 932 06 46 46 • F a * 932 04 97 32 maite.balleste4fflirHntercongres.com

dates: del 13 al 16 de desembre preus: membres de l'AADIPA: 34.941 PTA /

PREMIS EUROPEUS DE MEDI AMBIENT A L'EMPRESA

210 € arquitectes: 49.083 PTA / 295 €

Pretenen reconèixer públicament aquelles

estudiants: 28.285 PTA / 1 7 0 €

organitzacions que amb la seva actuació han

altres persones interessades: 54.907 PTA /

contribuït al compliment dels principis del

330 €

desenvolupament sostenible. convoca: Direcció General de Medi Ambient

premsen pe ions: Secretaria de les Agrupacions del COAC PI. Nova, 5. 08002 Barcelona informació: Neus Vime. Telèfon: 933 06 78 28

VIII JORNADES INTERNACIONALS D'ESTUDIS GAUDINISTES

Gaudí i les imatges del modernisme La liberalització de les formes que propugnava el modernisme davant dels llenguatges històrics de l'eclecticisme va fomentar que Gaudí i els arquitectes i dissenyadors del modernisme desenvolupessin al màxim les possibilitats expressives del dibuix com a base de l'expressió arquitectònica.

Els arxius de dibuixos i projectes constitueixen uns fons documentals oblidats que cal recuperar i estudiar. organitzen: Ajuntament de Terrassa Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya Fundació Politècnica de Catalunya Centre d'Estudis Gaudinistes directora de les jornades: Mireia Freixa, historiadora, professora de la Universitat de Barcelona coordinació: Toshiaki Tange, Luis Gueilburt i Benet Meca

de la Comissió Europea termini de presentació de candidatures: 15 de novembre lloc: Fundació Entomo, Empresa y Medio Ambiente C/Padilla, 17.28006 Madrid

•una FlRELECTRIC 2 0 0 1

Telèfon: 915 75 63 94 • Fax: 915 75 77 13 europa@fundacion-entomo.org www.fundacion-entomo.org

Fira de material elèctric i electrònic. dates: del 6 al 10 de novembre lloc: Fira de Barcelona. Recinte Brai Mont|uïc 2

I P R E M I CARLOS GARCÍA OCEJO A LA QUALITAT DE LES

informació: Telèfon: 915 10 30 55

INSTAL·LACIONS

Fax: 915 10 04 2 2

La revista El Instalador convoca el I premi Carlos Garcia Ocejo a la Qualitat de les Instal·lacions dotat amb 1 milió de pessetes per al primer premi i 250.000 per a cada accésit. termini d'entrega: 28 de febrer de 2002 temes: Qualitat d'aire interior i eficiència energèüca en instal·lacions HOC:

BATIMAT 2001 Saló internacional de la construcció. dates: del 5 al 10 de novembre lloc: Paris expo. Porte de Versailles

Editorial tècnica El instalador informació:

Telèfon: 914 11 95 80 dates i IkK: Terrassa, del 8 a I'l 1 de novembre Fax: 914 11 66 99 preus: inscripció: 12.000 PTA www.batjmatcom

C/Naraleno, 9 28039 Madrid

Tel: 91302 81 45 / Fax: 91 766 16 64 editoriaieel-instalador.com www.el-instalador.com

1991-2000 , Gairebé 10 anys

Subscripció a L'Informatiu J per a no ^ col·legiats

L' INFORMATIU

Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori*, de regal Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per fax: 932 4 0 23 64, per correu electrònic: informatiu@apabcn.es o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 08021 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 932 40 23 76 Dades personals Nom i cognoms

DNI/NIF

Adreça

Codi postal Telèfon

Població Professió

Entitat o empresa

Quotes ."

quota normal d'l pagament de 25 € = 4.159 PTA

Zi quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12.5 € = 2.079 PTA l'any

Forma de pagament domiciliació bancària nom i cognoms banc/caixa

-

múm de compte (s'han d'emplenar totes les caselles)

agència . ...població

Subscripció a Llnformatii

GUIA

D'EMPRESES

^^PRRwZENA C

PUBLIC (TAT

Alsina ENCOFRAOOS J. ALSNA. S A P * W . PM d'«n Col. Carn <M Fon Fradi 1*1 OB1IO Monada y « W {03)5733000 FW » » 564 70 »

I 08019 BARCELONA I Tels. 93 307 29 33 I Fax 93 307 26 92 E/TBUCTURA/COnOAL/A FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

- ANDAMIOS DE FACHADA • APUNTALAMIENTOS - T O R R E S F1JAS Y M Ó V I L E S

Cabarrò Germans

BCTÍf Ç I ^

Morters sense retracció.

Rehabilitació

^ H O Sinundct, 42-J8 Nave, 39 J 1 Tel:93 2782686 -Fix. 93 27827 I I t»-3i 08020 Barceloní

EXTENI

ASimon

!

Cua. Twre Romeu, s/n 08202 Sabadell tel. 93 748 48 38 fax 93 726 07 61 www.gabarro.com

ALUMINOSI ) UTALANA.S.A.

i TRACTAT! wnMimrauooRS i MMTOB OE nom» TEHMT20S CMTflIUOS n«3 itnoí, n » i i • amo tarcttgn

Ting*r. 26 - 08O1S 3ïrc«'o>ia - T 934964300 Bruc 126 - 08037 Bs^sk™ . T 932080166 St Miquel, 1* - 43004 TVt*gcn» - T. 9772S1S80

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA *J*\ CEINCO, S.L.U.

CONSTRUCCIONE5 EN MADERA FUSTERIA

SENETON

BIGA EXTENSIBLE Muntaner. 472 PERA 06006 BARCELONA REHABILITACIÓ T«. 41400 !6Fai202 31

D'OBRA.

MOBILIARI I EQUIPAMENT

/

/sjk''*c TeL: 93 663 02 11 CSJ %F a x : 9 3 663 01 31 '

\

^ ^ ^ _ ^ ^ ^ _

CamHera N-ll Km. 600 Nau S 0B7B0 PALLEJÀ (Barcatona)

OUtLLERMD PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD

3O0.0O0 M* d

MANUALES Y AUTOMÀTICAS

Assistència Tècnica i Conlrol de Qualilal a lot tipus d'obres

Tel.: 937 3154 46 cl. Iaia, SI, Un ?• Hi U i C u Piitlbd* • DSJ2J T e m »

.IZACIONES ESTRUCTURALES

AKORPWN

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES ^ M

Uminas FleiiWes de PVC-P para la impermeabilízarión

CONSTRUCOONE5 MANSO, I I 5» A • Tel. |93| « 6 98 9813 finetu) fax (93) 423 94 13-08015

t&MAPEI AOHESVOS • miADOHS • NOOUCTOS OUÍMICOS M U LA CONSTtUCaÓN

(D

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

Tel.: 9 3 848 40 0 0 - http://www.alkor.es

OI02Í ««ralo™ TsU3-45!2370 Fo» 93 - 207 )3 47 «mil: anvadi@iimikc.es

Beck&Heun • » _ - « « » »

LABORATORI DE CONTROL

L5

FORMIGÓ ARMAT, MATE

93^88.78.76

ESTUDIS OEOTÈCNICS

CAH'ALZIMORA.Ta

ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAIG SONIC DE PILOTS

MIUEUOS ESnUCTUKALCS FACHADAS kfJUUBJTACIÓN

USTAI1KAC1ÓN ntOYECTOS

KRMBOS T AHTOA5 rusoNAinono CIITWKADO DE GARANTIA

BStMAPEl, S.A. H. Coiduflo, 20 - 5" Mon» 08002 BARCELONA TU.: 93 343 50 50 - Fat 93 302 42 29 E l i b i o i b

Recobriments

SWT

per a sòls Industrials

\My

Apiicadó làcil. ràpida I econòmica Màxima resisíènoa mecànica i química Antipols Impermeabifitzats Higiènics

GEOTECNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES,

HlDROGEOLOGlA, MEDI AMSIÍNT. Rjmon Berenguer IV 9. IUIKOI

Tel. i fix (977) 793781 - 438S0 CAMBRILS 1

Major d . S i m i . 3. E 3'

T.l.iFi.(9l»t3M33Í-8

Reparac» làcil de hrats I «squentes

La solució a l'aluminosis

NOUíBAU El i

d

ió d

Femsltarrabo segons DIH ISO 9002

Av. Sani Julià. 206, nau 7. Pol. industrial Congost 08400 Granofere Tel: 93 849 57 00/93 849 54 75 Fax; 9384954 16 http: www^atradur.c e-msil: astra-i

ALUCOBONP

P:

EMBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminïo 1

í » . n 5 - 0S29I RIPOLLET

PER

A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:

BITMAP. ISIDRE

RODRÍGUEZ

Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 5 7 • Fax: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 E-mail: comercial@apabcn.es

EL

RE P O RTATG E

Re-viu els barris, l'habitatge social del segle XXI ^

SEGONA QUWZENA OCTUBRE 200f

I p M milió d'habitatges amb i E Z t què s'havia quedat Barcelona en acabar la Guerra Civil s'havia convertit en un milió tres-cents mif en vigílies del Congrés Eucarístic i superava el milió i mig en acabar els anys 50. L'allau d'immigrants sense precedents i la angoixosa manca d'habitatges econòmics va impulsar una febril política de promoció pública d'habitatges que va fer néixer nous barris. £1 Polvorí (Zona Franca) es va construir en 68 dies. Les Vivendes del Governador (Nou Barris), en 29. Quasi mig segle després, aquests barris, i altres, viuen un processos de rehabilitació que s'han analitzat a les jornades Re-viure els barris, celebrades a final de setembre al Col·legi d'Arquitectes. Les jornades acompanyaven l'exposició del mateix títol promoguda per l'Institut Català del Sòl amb l'objectiu de mostrar aspectes arquitectònics, urbanístics, econòmics i socials de 16 barris de diferents ciutats de Catalunya que han rebut diversos programes de rehabilitació.

Les jornades es van centrar en l'anàlisi de l'actuació feta o per fer en aquests barris, la majoria situats a Barcelona i la seva àrea metropolitana. L'actuació urbanística, que no finalitzarà fins al 2004, es tradueix en la demolició dels blocs vells i en la seva subs-

titució per altres de més propers a les necessitats urbanístiques i socials actuals. Cal recordar que la majoria d'aquests barris es van construir en un temps rècord per acollir

• REFUERZOS ESTRUCTURALES - FACHADAS • REHABILITACIÓN • RESTAURACIÓN • PROYECTOS » PERMISOS Y AYUDAS • PERSONAL PROPIO • CERTIFICADO DE GARANTIA

Magalhàes, 15 bajos 08004 BARCELONA Fax: 93 441 53 20

SPEED BUILDING, S. L

E-mail: RYCMAR@teleline.es

www.rycmar.com

els xabolistes amb motiu del Congrés Eucarístic i que arrossegaven unes problemàtiques socials ben marcades.

Una de les primeres constatacions amb què s'han trobat els organismes públics a l'hora d'afrontar la remodelació d'aquestes zones urbanes ha estat la necessitat de fer

un urbanisme a peu de canó, un urbanisme molt proper al barri i allunyat dels projectes que es gestionaven i decidien en els despatxos. "El primer que hem fet -afirma Pere Serra, arquitecte i director de l'Oficina de Remodelació de l'INCASOL- ha estat elaborar un cens amb mà de ferro, sometent les

Llnfamatiu SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2001

començar el 1994 i finalitzarà el 2004, tret

Les jornades, però, no només es van

una visita a tres dels projectes en curs de

dels barris de Sant Roc (Badalona) i de

limitar a analitzar els casos de Barcelona i la

remodelació. Tres projectes ben paradigmà-

Trinitat Nova, vol ser, assegura Roger, "un

seva àrea metropolitana. Diferents ponents

tics i que resumeixen tots els problemes i

nou model d'actuació en habitatge social".

van aportar dades de l'experiència al cinturó

reptes d'aquest procés: el Polvorí, el Besòs i

I és que el que avui s'entén per habitat-

industrial de Madrid, als suburbis de Santa

les Vivendes del Governador. (Jü

ge social és molt diferent del que s'entenia

Cruz de Tenerife, a les ciutats franceses, o

als anys 50 i 60 quan i'Obra Sindical del

de la remodelació, quasi integral, dels barris

Hogar va aixecar polígons suburbials en

de la zona est de Berlín després de la reuni-

zones sense cap mena de connexió amb el

ficació alemanya. Les jornades van finalit-

Antoni Capilla

teixit urbà preexistent i totalment desprovis-

zar, com no podia ser d'altra manera, amb

Infofmatiu&apabcn. e:

tos de qualsevol tipus de serveis. Les urgències, les limitacions de pressupost i la corrupció dels intermediaris va donar, en la majoria dels casos, cases de superfície ridícula i de qualitat detestable. Humitats, goteres, esquerdes i portes que no tancaven eren la norma. Manca d'urbanització i d'efinques a una estreta vigilància ininterrompuda per evitar que mentre durés la reforma s'instal·lessin famílies en els pisos que anaven quedant buits".

quipaments, el més habitual.

Les dimensions d'aquests

habitatges

han augmentat en aquesta reforma. Els 20 metres

quadrats

de

tes

Vivendes

del

L'INCASOL i la resta d'administracions

Governador o els 4 0 de les cases de la Via

públiques es mullen decisivament en aquest

Trajana ja són història. També han canviat,

ambiciós procés de reforma. En els darrers

afortunadament, les condicions i els mate-

vuit

rials amb què es construeix. L·aluminosi,

anys, s'han

invertit

uns

280.000

milions de pessetes amb l'objectiu, segons

una de les plagues d'aquells

Ramon Roger, responsable de les actuacions

socials, també és història tot i que, segons

concertades d'Urbanisme,

Arquitectura

43

habitatges

i

Roger, "arquitectes, promotors i assegurado-

Habitatge de la Generalitat, "d'integrar molt

res haurien de fer un esforç per impulsar la

els barris que es van construir al seu

investigació de nous sistemes de projectes i

moment fora de la ciutat". L'actuació insti-

de materials que ajudin a millorar l'habitat-

tucional en aquests barris degradats, que va

ge social".

FERFIL MW Slstemas d * repareden d« ten]«dos unldlraeelònal·s ò« ViguaUs d * hormlgofi armado o pretensado r M l f u d t t con cemento alumlnoso, eansJstante en fa sustitudon funcional d * la* v4gu«as datarioradas medianM la eoíocaddn bajo las mlsmas vlguetas meUlicas telescòpica* d* chapad* acero conformada* y compuestas de tres ramos unkJo» m·dlantt torni Maria de alta r*sistancla, capaces de asegurar la «stabiiidad del forjado «n *l caso de petdida total de üj resistència de la vlgueta afectada En el calculo de la Mecanoviga. no tenemos en cuenta la resistència de la vlgueta «datant», B sistema etta homologado por el Irtstitutod·laoonstruoolOn "Eduardo Torroja" oon el documento deWton·dadn·MI. PersonaUudon de catoulo, estudiós y dfm·nskmaòo d# las Mscanovigas de aeuerdo con la» exlgendas d» la dlfeooton

Construir amb formigó Patologies, mètodes de diagnosi i reparació' ffTquesta ponència planteja

1.1. Edificis amb manifestacions patològiques A partir de les dades que aporta la morfologia de les mateixes lesions. Es tracta de determinar-ne les causes i, com a conseqüència d'aquesta interpretació, identificar els elements que mostren algun tipus de disfunció mecànica.

Entre les tipologies més habituals de disfunció cal ressenyar les següents: 1 . Diagnosi Fonamentalment, aquesta activitat es - Problemàtiques d'índole resistent. desenvolupa en tres fronts que tenen certs - Problemàtiques relatives a l'estabilitat. punts de connexió entre si, però que també - Patologies derivades de la manca de rigipresenten clares divergències pel que fa als desa de l'entramat estructural. seus objectius: anàlisi de construccions que - Patologies relatives a problemes de duramostren alguna de manifestació patològica, bilitat. emissió de certificats de solidesa de qualsevol tipus d'edifici i avaluació de les con- 1.2. Certificats de solidesa dicions de seguretat d'estructures ja consA l'hora d'emetre un certificat d'aquest truïdes. tipus, cal tenir en compte que la inspecció

\ r \ l'anàlisi dels mitjans de diagnosi d'estructures de formigó afectades o no per manifestacions patològiques, els mètodes d'actuació més habituals quan es requereixen intervencions de reforç i els criteris que cal tenir en compte a l'hora del dimensionat d'aquest.

CONTRACTA Rehabilitació integral d'edificis m Treballs verticals i d'alçada m Rehabilitació de façanes m Aplicació de morters i resines Aluminosis - Tractament del formigó Reparacio de patologies estructurals

visual no permet detectar anomalies relatives a unes condicions insuficients de seguretat pel que fa a la possibilitat de trencaments fràgils, com és ara els que provoquen els esforços axials i tallants, ni disfuncions en tot allò que té a veure amb l'estabilitat .estructural.

En canvi, sí que permet posar de manifest possibles problemàtiques degudes als moments flexor i torsiu, així com a deficiències que tenen el seu origen en unes condicions inapropiades de deformabilitat i/o durabilitat.

Des dei punt de vista quantitatiu, en cap cas permet esbrinar mínimament els nivells efectius de seguretat de l'entramat resistent.

1.3. Comprovació d'estructures construïdes Etapes del procés: - Aixecament de geometries generals i seccionals, i caracterització dels mecanismes de connexió entre membres i d'aquests amb els elements de suport (fonaments}.

- Caracterització dels materials: a) Acer Extracció i assaig de provetes amb l'objectiu d'avaluar el límit elàstic i la tensió de trencament del material. Si no es correspon amb un material estàndard, caldria augmentar l'abast de l'assaig, complementar-lo amb la determinació de les característiques d'adherència de les barres i amb la seva resposta als processos de doblat/desdoblat. b) Formiga Bàsicament, es poden plantejar dues alternatives: • Assignació de resistències individualitzades, en base a una anàlisi correlativa

entre els resultats del trencament de provetes-testimoni i lectures uitrasòniques o escleromètriques.

- Estimació de resistències per lots de control, únicament en base als resultats de l'assaig de provetes-testimoni.

En tot cas, cal recordar que els AND no són aplicables directament, sobretot l'esclerometric en formigons d'una certa antiguitat.

• Caracterització de les distribucions d'armadures de les seccions crítiques de l'estructura, mitjançant la realització de cales de reconeixement.

• Recàlcul de l'estructura, amb vista a l'establiment dels coeficients nominals de seguretat en aquestes seccions crítiques.

Respecte d'aquest procés, cal tenir en compte el següent: a) Si fos necessari, la mateixa instrucció del formigó permet la consideració d'uns certs mecanismes de redistribució dels moments flexors. b) Segons el mètode de càlcul que es faci servir (elàstic, amb fissuració, comptant o no la sobrerigidització dels capitells en estructures a base de forjats retïculars, etc), s'obtenen distribucions de moments que poden variar molt sensiblement d'unes opcions a unes altres.

2. Reparació Pel que fa a la reparació d'estructures danyades, cal establir una clara diferenciació entre aquelles situacions en les quals del que es tracta és de restituir les condicions de servei inicials, i les que presenten determinades mancances ja des del seu origen.

2.1. Tractaments de reposició Habitualment, consisteixen en la repara-

EL

REPORTATC E

.ÍLITACIÓ

ció d'elements estructurats afectats per pato-

D'ESTRUCTURES

L'Informatiu 5EGONA QUINZEN- OCTUBRE 2001

blemàtica de l'aluminosi.

logies d'oxidació d'armadures. Es basen en el

El reforç mitjançant

la disposició de

repicat de les parts necessàries de la secció

"cintes" de carboni és, possiblement, l'alter-

de formigó de manera que permeti l'accés a

nativa més innovadora, però avui dia encara

les armadures que s'han de tractar, la neteja

presenta massa incerteses i interrogants.

d'aquestes i la reposició de la secció, fent servir un material de pont d'unió i un morter

b)Jàsseres

d'alta resistència i retracció compensada.

Una

qüestió

important

Quan la problemàtica té un caràcter

d'aquestes

molt puntual, es poden fer servir les matei-

actuacions és la que fa referència al temps

xes tècniques ressenyades en el cas de les

d'estabilitat del pont d'unió (normalment,

actuacions de reposició.

una resina de base epoxídica o acrílica).

En altres situacions, les alternatives més

En els casos en què ja s'hagin produït

comunes són les consistents en el recrescut

minves significatives en la secció d'armat,

de seccions o en la disposició de bigues de

cal plantejar la seva reposició disposant-hi

"doblat" de l'existent, habitualment d'acer.

barres addicionals.

Els ancoratges d'aqueste barres poden

c) Pilars

efectuar-se tant per perilongació recta com

Les quatre alternatives més comunes

disposant-hi ganxos, fixats al material de

són les següents.

base mitjançant forats amb trepant i reblerts

-

amb un material de característiques adients.

Empresillat amb perfils metàl·lics, cal parar una atenció especial als mecanismes d'estintolament dels esforços axials i

2.2. Reforç a) Forjats

de transmissió entre plantes successives.

2.3. Reforç d'estructures especials

Encamisat amb camises d'acer i injecció

Encamisat amb microformigons o morters

de resina a l'espai intersticial. Les varia-

d'alta resistència. Té una importància

consistents en la disposició d'eiements de

bles més rellevants són relatives a les

decisiva l'ús de materials predosificats.

fraccionament de les llums o de reforços

toleràncies geomètriques i a les limita-

Afegit de pilars metàl·lics, transmeten els

cions de característiques excepcionals, sus-

individuals de les biguetes, del tipus de les

cions pe! que fa als gruixos efectius de

esforços axials a través de les jàsseres,

citen

que es fan servir per al tractament de la pro-

resina.

capitells de forjats reticulars o lloses.

següents:

Les actuacions més habituals són les

-

Precisament perquè es tracta d'actua-

consideracions

del

tipus

de

VIPER, S.L

Rehabilitació Impermeabilització 25 anys d'experiència en rehabilitació

VIPER, s.l.

Vilodomat, 45, enrio.

Tel.: 934 24 48 03 Fax: 934 26 74 24 08015 BARCELONA

les

QUINZENA OCTUBRE 2001

-

-

La conveniència d'efectuar

actuacions

tent en la utilització d'estructures "activa-

provisionals de consolidació.

bles", perquè permeten "iniciar el procés de

La necessitat d'aplicar tècniques espe-

càrrega" en una situació més favorable.

cials, quan es tracta d'estructures no habituals (voltes, cúpules, elements de fonamentació, etc).

-

La possibilitat d'emprar

c) Mètodes en trencament Es basen en la utilització d'esquemes

"mecanismes

activables" en certes situacions.

de plastificació total.

Cal assegurar el comportament dúctil del material, controlant-ne els límits de deformació plàstica.

3 . Disseny i anàlisi del reforç Les variables rellevants les constitueixen

No ofereixen alternatives precises per al

el tipus de reforç i el mètode a emprar per a

control de l'estat límit de fletxes, que s'ha

l'anàlisi de les distribucions d'esforços.

avaluar en règim elàstic.

a) Tipus d'actuació

®

* Aquest text ha estat extret a la ponèn-

Bàsicament, cal diferenciar

les tres

cia titulada Patologies i mètodes de

línies següents:

diagnosi. Reparacions, que va ser impar-

- substitució funcional,

tida pel professor Agustí Obiol al Col·legi

- formació de mecanismes compatibles,

I'l de juny del 2000 en el marc de les

- formació de mecanismes mixtos.

jornades dedicades a la construcció amb formigó in situ dins el cicle Els materials i les noves tecnologies de la cons-

b) Anàlisi elàstica L'estructura existent és la que ha de resistir les càrregues que hi ha en e! moment de la intervenció, mentre que la reforçada (compatible o mixta) absorbeix les sobrecà-

trucció. Agustí Obiol és doctor arquitecte i catedràtic d'Estructures a l'Escola Tècnica

Superior

d'Arquitectura

de

Barcelona. Els professionals interessats trobaran més informació sobre aquestes

rregues i permet l'assoliment dels coefi-

jornades a la Biblioteca (cinquena plan-

cients de seguretat necessaris.

ta del Col·legi).

Una proposta interessant és la consis-

Rehabllltadón y mantenimiento de fachadas / Reparación d * patiot Interior*» / Restaurador, de patrimonio hirtórico Impermeabilizaciones / Instalación de diipositlvo* anttpalomas Ofícïnas centrales: Tànger, 26. 08018 Barcelona. Tel. 934 864 300. Fax 934 864 301 Delegación Tarragona: Sant Miquel, 14. 43004 Tarragona. Tel. 977 251 880. Fax 977 251 881 www.tracnet.com

Faci's

la seva casa per ben poc Préstec Hipotecari Especial per al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Visiti 'ns a: CAIXA D'ESTALVIS BBK Avinguda Diagonal. 413 Tel.:9

CAIXA DESTAVIS BBK Passeig de Gràcia, I 18 Tel.: 93 217 15 04

www.bbk.es

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2001

Restauració de façanes [I I L

es afectacions més impor-

edifici situat a l'Eixample de Barcelona, que

d'aigua i tenir una bona adherència amb el

una capa de pintura d'adherència i dues

tants de les façanes, que provoquen

té una façana d'aplacat de pedra artificial

formigó antic. En punts concrets de la faça-

capes més d'acabat segons el color que es

un envelliment prematur d'aquestes, gaire-

de formigó fet en taller. Aquesta façana

na on la reconstrucció era més complicada,

volia aconseguir.

bé sempre són degudes a humitats, de vega-

tenia un procés de corrosió de l'armat de les

com ara cornises decorades amb motius flo-

des en combinació amb la contaminació

pedres, i s'havia desprès part de la massa a

rals, es va haver de recórrer a l'ajut de fils de

atmosfèrica. Les humitats solen originar-se

causa de la dilatació i descamacïó de l'acer.

coure, fixats a la pedra original mitjançant

per aigües pluvials mal canalitzades o per la

La solució que es va adoptar va ser la de

®

tacs químics.

repicar totes les zones afectades i netejar

Un cop reconstruïda la façana, es va

bents. Com a conseqüència directa tenim l'o-

l'òxid que hi havia incrustat; posteriorment,

netejar amb aigua calenta a pressió que,

xidació dels elements metàl·lics, tant estruc-

es va protegir l'armat amb una emprimació

Construcció i Obres, S.L

alternativament, es substituïa per raigs de

turals com decoratius, així com una meteo-

antiòxid. Tot seguit es va reconstruir el cos

sorra amb aire a pressió, sempre tenint en

rització accelerada dels elements petris.

de la pedra amb un morter reparador del for-

compte la duresa del materials, per evitar de

C/ San Baltasar, 30, local 1 08014 Barcelona Oficina: c/San! Crist, 47, local 4

migó, que havia de ser impermeable a l'ai-

danyar la superfície,

presència de materials molt porosos i absor-

Un cas concret de restauració d'una façana en aquesta situació va ser la d'un

gua alhora que permeable al pas del vapor

El pas final va ser pintar la façana amb

•BALTASAR,

Tel. 932 96 52 18 Fax 934 21 38 43

DETEC Santander, 42, nave 39 Tel. 93 278 26 86 - Fax. 93 278 2711 08020 - BARCELONA 91 661 16 93 - MADRID 95 435 93 83 - ANDALUCÍA

REFVERZOm

1. Refuerzo de vigas con platabandas pegadas con BETOPOX920P.

2. Refuerzo con perfiles U rellenos con mortero BETEC 110 para asegurarla tiansmisión de esfuerzos.

3. Zunchado metallco de pilares a base de angulares y presillas, utilizando BETEC 340 para la transmision de esfuerzos.

4. Zunchado de pilares a base de mortero sin retracción BETEC 140 E, previo encofrado y armado. Las esperas se reciben con BETOPOX 92 M.

QUINZENA OCTUBRE 2001

Diagnosi i tractament d'estructures de fusta. Atacs biòtics i f \ uan intervenim en edificis, \ \ J I sovint ens trobem amb estructures de fusta, Una manca de coneixement de les propietats d'aquest material i de les seves propietats de mantenir-se en servei condueix el tècnic a substituir la fusta per ferro o formigó. Els atacs biòtics que presenta, la seva degradació en zones puntuals i altres factors poden donar una molt mala impressió d'una excel·lent estructura de fusta. Cal, doncs,

conèixer-la abans de plantejar-se la seva garantir la durabilitat de l'estructura sense necessitat de procedir a la seva substitució. substitució.

L'objectiu d'aquest curs és donar una Es tracta d'un curs eminentment pràctic en metodologia de diagnosi que permeti valorar amb seguretat l'estat d'una estructura de fusta, en funció dels possibles atacs biòtics i de la seva degradació. Així mateix, es presentaran les tècniques tradicionals i les tècniques més innovadores en el tractament dels diferents insectes xilòfags per tal de

el quals els diferents temes es complementaran amb la presentació d'exemples de casos reals. ®

Dates: 21 i 22 de novembre de 2001 Horari: de 16 a 21 hores Durada: 15 hores Uoc: Barcelona Preu col·legiats: 28.000 pessetes Inscripcions i informació: Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60 A/e: formacio@apabcn.es • http://www.apabcn.es

Tèrmits?

SENTRTTECH Sistema de Eliminación de Colonias

ibertrac, s.l. control de plagues c/ Breda, 9

Tractament Tradicional

08029 - BARCELONA

934 393 104-934 304 301

www.termitQS.net

www.ibertrac.com

EL

R E P O R T A T G E

REHABILITACIÓ

D'ESTRUCTURES

Inspecció tècnica d'edificis a ITE, és a dir, la Inspecció

resposta a l'exigència legal d'un ajuntament

I L » Tècnica d'Edificis, que en certifica

I

o a la inquietud d'un propietari o d'una

l'estat de salut, és ja una realitat arreu de

Per tal de donar coherència a la nostra tasca, aquestes inspeccions cal afrontar-les

solida arreu, la realitat de cada indret resul-

des de la perspectiva del manteniment, i

ta molt diversa i, en alguns casos, contra-

estar al dia de les metodologies de diagnosi,

dictòria. La implantació en l'àmbit autonò-

dels aparells i les proves que tenim al nostre

mic o local és una d'aquestes variants; l'e-

abast per arribar a un diagnòstic precís i fia-

xigència de revisar l'edifici complet o només

ble, i de la legislació que envolta tot aquest

alguna de les seves parts és una altra dife-

tipus d'actuacions. També és imprescindible

renciació important, i si s'entra en el detall

conèixer les eines informàtiques que facili-

més gran.

Realitzar aquest tipus d'inspecció no resulta una tasca fàcil, i a poc a poc va esdevenint una de les noves activitats d'especialització en què ens trobem immersos els aparelladors i arquitectes tècnics per donar

CLAU 2000 Assistent del Manteniment

comunitat de veïns.

l'Estat espanyol i també a diversos països europeus. Si bé sembla que la ITE es con-

del procediment la diversitat esdevé encara

iu SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2001

ten les inspeccions, saber redactar els infor-

Amb el mòdul LLIBRE DE L'EDIFICI V.3.0 Ens ajuda a preparar la documentació del Llibre de l'Edifici segons l'article 7 de la LOE

mes, dictàmens o certificats i estar al cas de la futura gestió del manteniment. La visió equilibrada entre la vessant teòrica i la pràctica real que es proposa en aquest curs dóna un bagatge professional que permet iniciar-

Amb el mòdul TEST MANTENIMENT V.4.0

se en les ITE amb la base necessària. í í

Ens ajuda a redactar el Dictamen tècnic d'edificis existents de la Generalitat de Catalunya Ens ajuda a redactar el Certificat de conservació de façanes de l'Ajuntament de Barcelona Ens ajuda a fer una primera avaluació del comportament mediambiental de l'edifici

Amb el mòdul REPORTS V.1.0 WORD Ens ajuda a redactar els documents més habituals de la perícia

Dates-. 5, 6 i 27 de febrer de 2 0 0 2 ,

Inscripcions i informació:

a més d'un dia de pràctica.

Servei d'Informació.

Horari: de 16 a 2 1 hores

Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 6 0

Durada: 2 0 hores

A/e: fofmacio@apabcn.es

Uoc: Barcelona

HtipJAovw.apabcn.es

Preu col·legiats: 35.000 pessetes* (sense programa Clau 2000) 'Amb el programa CLAU 2000 ca! afegir al prej 15.000 PTA

COl·LEGt O'APARELLAOORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

EL

RE PORTATG E

JIN2ENA OCTUBW 2flOI

Patologia, diagnosi i intervenció en estructures de formigó í|" a introducció del formigó

excessiva o d'altres lesions és essencial per

I L . en la construcció del segle XX ha estat

poder establir-ne una diagnosi precisa i fia-

i reforç és l'objectiu prioritari que es propo-

un gran avenç, ja que la seva versatilitat ha

ble. Serà tan sols a partir d'aquest bon

sa aquest curs. ®

permès una nova concepció dels edificis.

coneixement que es podran establir les terà-

La gran confiança en les seves qualitats va

pies adients a cada situació i plantejar-se

provocar una certa manca de cura en el pro-

una intervenció correcta. Introduir els assis-

cés d'execució, i ara, amb el pas dels anys

tents a la simptomatologia més habitual, a

ï l'envelliment de les estructures, apareixen

una metodologia de diagnosi i al coneixe-

ment de les diferents tècniques de reparació

lesions importants i de difícil solució. La resistència a la compressió ha estat durant molts anys l'únic paràmetre de qualitat, i

Dates: 1 2 , 1 3 i 14 de març de 2002

s'han deixat de banda aspectes com el

Horari: de 16 a 2 1 hores

tipus de ciment, la relació A/C, la granulo-

Durada: 15 hores

metría, la consistència, els additius, els

Lloc: Barcelona

ambients agressius i altres factors que

Preu col·legiats: 29.000 pessetes

s'han demostrat essencials per a la durabiInscripcions i informació:

litat d'aquest material.

Servei d'Informació.

Analitzar els problemes que presenten les estructures de formigó a causa de la carbonatació, dels atacs de clorurs, de la

Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 6 0 A/e: formació@apabcn.es HttpJ/www.apabcn.es

manca de recobri ment, de la porositat

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres

Encastable en el sostre La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271, FS>3) i a més a més no resulta cara.

Sistemes de Reforç Actiu, S.L·

Carrer Sant Agustí 66 F. 08301 Mataró Telèfons 796 41 22 i 907 22 80 03

OfOR G PARA REFJUEiSO •

..^gj^pí?....1.

•ESISTEMAS

»j£SrT^

Sistemastotales iptegrados, para • REFUERZOS-PARA TOD

IPOLOGIA DE V@LADIZOS.

•CONSTRUCCION Composites, Duraluminios.i •ÚNICOS SISTEMA! " o r d i d a " del forjadí y zunchado perimetral.

• RECOMENDADO por la Comisïon^e Expert "Refuerzo que permite sobrecargas^de ciert< • EL DE MAYOR RESISTÈNCIA, y el único con sistema de control del postensado reconocido por el DIT para descarga del •AMPLIO APOYO AL TÉCNICO, en diagnosis, proyecto y segui • FABRICACION con Aseguramiento de Sistema de Calidad ISO 9002 • DEPARTAMENTO DE I+D, Pasivación del hormigón, productes con ensayos Instituto Eduardo Torroja. Protegido por Patentes.

Marruecos, 93, 08020 BCN • Tel. 93 308 83 85 • Fax 93 307 90 41 • www.cointecs.com

EMPRESES MATERIALS

S4 L r'3nrarii»5EGOf>«QUINZ£f4AOCRffiRE200l

.ÏL·LAN I S

EMPRESES

Conèixer un desconegut, l'aïllament tèrmic I p n L'INFORMATIU de la segona I ^ L quinzena d'abril, el company Josep Olivé publicava en un article les seves (inquietuds pel que fa al coneixement de l'aïllament tèrmic. Agraeixo profundament aquest article perquè em brinda l'oportunitat de poder-li respondre, a ell í a tots els altres col·legues que probablement també pateixen inquietuds similars. Contràriament al que opinava Josep Olivé, l'article no quedarà en aquesta ocasió sense resposta.

Aïllants ecològics L'autor afirma en l'article que l'aïllament es podria considerar en sí com un material molt ecològic però després ho posa en dubte amb tota una sèrie de qüestions.

Des del meu punt de vista seria convenient que ens anéssim acostumant a no parlar tant de materials ecològics o no ecològics (divisió maniquea i simplista entre bons i dolents) sinó d'anar prenent consciència de l'impacte ecològic que té qualsevol activitat humana d'acció de construir es pot considerar ecològica) i tractar de minimitzar-la per fer-la el més sostenible possible.

En aquest sentit, l'impacte ecològic de ['ús de materials d'aïllament tèrmic es pot considerar com a molt reduït. Molt positiu pel que fa referència a l'energia (estalvien de forma important una quantitat energia molt superior a la que necessiten per ser produïts) i més o menys variable pel que fa a d'altres impactes ambientals (consum i contaminació de les aigües, recursos naturals utilitzats, efecte sobre la capa d'ozó, sobre l'efecte hivernacle, reciclatge de residus...), però en general es poden considerar sempre d'un impacte ambiental beneficiós o feduïdíssim en el pitjor dels casos.

consums de matèria primera inferiors (baixa

càncer, i estan exemptes de cap marcatge

L'article reflecteix el grau de confusió

densitat) i economia en ei transport (possi-

de perillosítat. Pel que fa a les llanes mine-

que hi ha al mercat on es confonen habi-

bilitat de compressió i recuperació del

rals (de roca o vidre) que no hagin passat

tualment els termes llana de vidre, llana de

gruix).

aquests tipus d'assaigs (o que no els supe-

Llanes minerals

Cal també destacar que no es pot fer

roca, llana mineral. Les llanes de vidre i les

Pel que fa als suposats riscos sanitaris

rin), s'haurien d'incloure (i indicar en l'eti-

abstracció de l'ús a què es pensa destinar

llanes de roca són ambdues llanes minerals

de les llanes minerals (idènticament de les

quetatge) només en la categoria 3 de pro-

el material per avaluar l'impacte ambiental

que no és es diferencien entre si per la seva

de vidre o les de roca) aquests productes

ductes sobre els quals es requereix informa-

i la disponibilitat de tècniques alternatives

matèria primera (sorra en la llana de vidre i

han estat profusament estudiats des de fa

ció complementària (com per exemple el

(per exemple, fer servir materials d'alta

basalt en la llana de roca) i pel procés de

diverses dècades (són uns dels més analit-

cafè o la sacarina).

densitat i, per tant, amb un consum de

fabricació (sistemes de fusió i de fibratge

zats) i mai no s'ha pogut posar en evidència

La totalitat de productes de llanes de

recursos naturals elevat, en utilitzacions en

sensiblement diferents).

cap relació causa-efecte entre l'exposició

vidre i la gran majoria de fabricants de llana

per inhalació d'aquests tipus de materials i

de roca que operen a Europa han passat

l'aparició de càncers.

favorablement els testos de biopersistència;

què la resistència mecànica no ho exigeix i

La llana de roca és històricament ante-

els productes de baixa densitat són ade-

rior a la llana de vidre, per aquest motiu no

quats es pot considerar com d'impacte ele-

es pot considerar com una alternativa sorgi-

La Directiva Europea 69/97 estableix

vat).

da a causa al suposats riscos sanitaris de les

amb tota claredat que les llanes minerals (ja

productors relativament marginals, es por

llanes de vidre. Més aviat caldria considerar

siguin de vidre o de roca) que superen uns

considerar que les llanes minerals no pre-

de productes de baix (o reduït) impacte

la llana de vidre com una alternativa tec-

determinats testos de biopersistència (a

senten cap risc sanitari i és absolutament

ambiental per a un ús determinat i no amb

nològicament més avançada per aconseguir

vegades anomenats de biosolubilitat) no són

lògic que en cap pafs no hagin estat prohi-

la simplificació d'ecològics i no ecològics.

prestacions idèntiques (o superiors) amb

sospitosos de cap risc, quant a l'aparició de

bides o limitades en el seu ús.

Així doncs, el més correcte seria parlar

per tant, excepte les llanes de roca d'alguns

L'Informatiu SEGONA QUNZENA OCTUBRE 2001

Poliestiré expandit L'article posa en dubte l'efectivitat del poliestiré expandit, ja que se li suposa una durabilitat

reduïda. Contràriament

indica

que és difícilment reciclable {per tant, pressuposa que és durable). Els estudis que s'han pogut fer amb poliestiré expandit posen en evidència que, quan el producte ha estat correctament escollit i instal·lat, la seves prestacions són estables en el temps i es considera que !a seva vida útil és similar a la del mateix edifici.

Referent a l'ús de productes de baixa densitat, l'autor s'interroga per què no es fan servir només productes d'alta densitat.

L'evolució actual del poliestiré expandit passa precisament

per un

procediment

totalment invers que és el de tractar d'obtenir (mitjançant matèries primeres més evolucionades) millors prestacions amb les densitats més baixes possibles per tal de minimitzar l'impacte ambiental. És francament sorprenent que, d'una banda, estiguem preocupats per la problemàtica mediambienta! {reduir el consum de recursos) i, per l'altra, es proposi fer ser-

El poliuretà in situ

a aïllament acústic, el seu cost és elevat, el

a 50 mm, el problema queda eliminat en

vir productes d'altes densitats (que són més

L'article fa referència, de manera abso-

consum de matèries primeres és important,

adoptar el gruix comercial immediatament

depredadors de recursos) en comptes d'op-

lutament encertada, sobre les dificultats de

etc. Tot això justifica que s'utilitzi relativa-

superior a l'estrictament necessari en funció

timitzar els recursos disponibles en funció

control i de garanties de qualitat d'aquest

ment poc en edificació.

del càlcul, tal com és la pràctica corrent.

dels usos i prestacions necessàries. Vist tot

material i els seus riscos en cas d'incendi.

La coberta invertida

CONCLUSIONS

això, és injustificat proposar simplement un

Precisament és per aquest cúmul de motius

canvi de material sense cap altre tipus de

que en tot Europa (excepte a l'Estat espan-

Es parla, en l'article, de l'efecte que té

fonaments que dubtes irracionals.

yol) aquest producte, després d'una accep-

l'aigua que pot haver-hi entre les juntes de

l'elecció dels productes aïllament sigui una

tació inicial favorable, ha quedat pràctica-

l'aïllant i es pregunta si algú ho havia inves-

qüestió complexa i prou important per poder-la considerar-la adequadament. La

Poliestiré extrusïonat

Estem totalment d'acord en el fet que

ment en desús (excepte en aquelles aplica-

tigat. Cal destacar que en tots eís productes

L'article parla de l'ús dels gasos expan-

cions on per motius d'instal·lació és pràcti-

homologats a Europa per aquesta utilització

inclusió d'aïllaments en els elements cons-

dents per aquest tipus de procés. Ja fa una

cament impossible de fer servir un altre pro-

a través de Documents d'idoneïtat tècnica,

tructius és determinant de la demanda

bona colla d'anys que els productes expan-

ducte aïllant alternatiu).

Avís technique, Zulassung, s'expressa clara-

energètica dels edificis i, per tant, impres-

ment quines són les condicions de càlcul en

cindible per estalviar energia i obtenir con-

aquesta situació en funció principalment de

fort tèrmic, però sense oblidar el confort

El vidre cel·lular és un producte que es

la pluviometria de cada ubicació. En qual-

acústic i la seguretat en cas d'incendi,

dits amb CFC es van deixar de produir i és impensable que en quedi cap estoc que pugui arribar a alguna obra {els costos d'em-

El vidre cel·lular troba al mercat, però amb una difusió relati-

sevol cas, l'impacte de l'aigua de pluja en el

El ventall d'oferta de productes aïlla-

massa grans). L'alternativa d'utilitzar HCFC

vament feble i molt concentrada en uns

comportament de la coberta invertida és,

ment és suficientment ampli per poder tro-

(un 95% menys agressiu que el CFC) s'ha

usos industrials específics. Té l'avantatge de

per a les condicions climàtiques de l'Estat

bar sempre el producte i la solució idònia en

anat prenent com a pas previ per poder

les cel·les tancades i una gran resistència

espanyol, inferior a un 10% del gruix cosa

cada cas i que s'adapti d'una forma òptima

adaptar les indústries (de transformació i

mecànica, però les seves prestacions són

que vol dir que, tenint en compte que es

a les exigències necessàries (probablement

subministradores de gasos) a l'eliminació

inferiors a les d'altres aïllants, no és útil com

consideren habituals els gruixos d'entre 40

el problema rau més en un excés d'oferta

magatzematge d'aquests

productes són

d'aquest tipus de gas i substituir-lo per nous

que en una manca). Dins del sector de l'e-

productes amb nul impacte quant a l'agres-

dificació. hi ha un nombre creixent cada

sió a la capa d'ozó. Aquest procés culminarà

vegada més de tècnics amb coneixements i

I'l de gener de 2002 en què tota la produc-

criteris suficients en aquests temes als

ció d'Europa serà exempta de CFC i HCFC.

quals es pot acudir a consultar-los.

Els productors líders del sector estan ja

Les empreses subministradores solen

en disposició d'extruir poliestiré en absència

tenir informació suficient i tècnics capaci-

no només de CFC i HCFC (com serà impera-

tats per servir d'mterlxutors en qualsevol

tivament obligatori al gener del 2002) sinó

cas. Crec que L'Informatiu pot ser un canal

també exempts d'HFC (innocu per a la capa

adequat per transmetre inquietuds i trobar-

d'ozó, però amb un potencial d'efecte hiver-

hi respostes fins t tot en temes que poden

nacle que és possible de reduir). Entre

ser controvertits o opinables.

aquests líders del sector, es pot destacar l'empresa

catalana POLIGLAS juntament

amb dues altres multinacionals. Pel que fa al gas expandent del poliestiré expandit, éi i ha estat sempre ei pentà (hidrocarbur c; baix punt d'ebullició) al qual no s'atnbue.* cap impacte ambiental negatiu.

JotepSoié

#

• JZ&NA OCTUBRE 1001

Lanko, solucions per al tractament del formigó P" ins fa pocs anys, es consiíI

ancorar i segellar pals metàl·lics o de for-

derava que un formigó armat ben exe-

cutat tenia una durada il·limitada. Ara bé,

migó, elements de clavegueram.

• Adhesius: àmplia gamma que s'adapta a

tan l'experiència com les investigacions

les exigències del mercat amb !a garantia

dutes a terme indiquen que per culpa d'agressions de tipus físic, químic o mecànic el

d'òptims resultats.

• Additius: amb productes per accelerar,

formigó es va deteriorant i poden aparèixer

impermeabilitzar

tota meva de patologies associades. Es trac-

aquells elements que donen envergadura

ta, doncs, d'un tema de màxima actualitat, tal com ho demostra el fet que cada dia sigui major el nombre de tractamenïs de

i

desencofrar,

tots

a l'obra.

•

Massilla: per a juntes de paviments, entre envans, entre fusteria, en fontaneria, elc.

reparació i prevenció que es realitzen al nos-

Servei ^^H Integral a la Construcció

Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

A més, la gamma LANKO8 incorpora la

tre país.

Aquest ha estat eí motiu pel qual Texsa

nova imatge corporativa amb la qual Texsa

Morteros ha decidit llançar aquest mes d'oc-

Morteros pretén estar a l'avantguarda

tubre una nova gamma de productes espe-

servei i Qualitat. Aquest canvi d'imatge

cialitzats en la reparació i prevenció del

també s'ha realitzat en les seves altres dues

deteriorament del formigó LANKO *, marca

línies de productes, Cotegran i Cleintex.

emparada per l'experiència d'un líder mun-

Amb

aquesta

nova

gamma

Morteros vol apostar per se pionera en el

gamma LANKO 8 està composta per nou

mercat:

famílies de productes:

• al capdavant en innovació

•

Reparació; amb una àmplia oferta de

• al capdavant en la confiança de! client

solucions tècniques per ajudar en la repa-

- al capdavant en productes ©

ració de formigons buscant l'efectivitat més absoluta.

Més informació:

• Regularització: sota la nostra sòlida experiència, oferim la perfecta solució per a defectes superficials.

Impermeabilització.-

Texsa Morteros C/ Ferro, 7 Polígon industrial Can pelegrí 08755 Castellbisbal

compta

amb

un

Telèfon: 936 35 12 70

ampli ventall de possibilitats essent la

F a t 936 35 12 94

millor aliada per als especialistes.

www.texsa.es

• Ancoratges: tecnologia i experiència per

Assegurança de retpenuMUtat civfl

Tot * Í K Cwtstrutti* d'afermament

Assegurança d'accidenti de conveni

Texsa

dial com és Lafarge Mortiers. La nova

•

d'equips i

en

Ulnform@tiu electrònic El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça:

www.apabcn.es/informatiu

sme Rehabilitaciones

Nuestra sede

SME Rehabilitaciones, S.L. • C/ Cisell, 22 • 08038 Barcelona • Tel.: 93 289 65 40 • Fax: 93 289 65 41 Correo electrónico: sme@srne-rehabilitaciones.com • www.sme-rehabilitaciones.com

En SME Rehabilitaciones contamos con un departamento técnico y personal especializado en la gestión de obras de refuerzo estructural, tanto de forjados como de pilares.

• En refuerzo de forjados construidos con viguetas de cemento aluminoso, metàlicas o de madera montamos cualquier tipo de sistemas homologados: herms, undo, mecanoviga etc.

• En refuerzos de pilares "empresillado" y refuerzo de forjados con perfiles normalizados: Contamos con gran experiència de las muchas obras realizadas y con el apoyo y la estrecha colaboración de otra empresa del grupo como es Metàl·liques Hesme SL que posee un taller con todo tipo de maquinaria pesada: cizalla, plegadora, prensa etc. y ligera como soldadores de arco pulsado etc, para la mecanización de todo tipo perfiles lo cual nos permite realizar cualquier solución con rapidez y eficàcia.

USTED PROYECTA Y NOSOTROS EJECUTAMOS En SME hemos desarrollado protocolos específicos para la ejecución de este tipo de trabajos dada la complejidad que supone la realización de los mismos en pisos ocupados jVisítenos en Internet!

www.sme-rehabilitaciones.com

A OCTUBRE 200t

Cobertes transitables invertides Coberta transitable imerüda, amb tornado de pendents, membrana i m p e m i ^ ALKORPLANFVENI (65077), aïllament de plaques rígides i pavirnent flotant Q Tram central: t e n * tècnic" inclou, (^avanairt, la solució de coberta invertida acabada amb peces prefebricades de formigó alleugerit i filtrant, i base de poliestirè extrudrt llosa " Alkorpius* col·locada directament sobre una membrana impermeable. És una solució lleugera adequada per a cobertes accessibles només per a manteniment d'instal·lacions, i per a la rehabilitació tèrmica combinada amb la millora de la impermeabilització.

ELS ELEMENTS DE LA SO1JCI6 CONSTRUCTIVA Fcrancttd·pmdMs • Han (TutíQtzar-^e formons o mortes ó'írids lleugers amb baix contingut d'aigua de pasfada, « H a m * tèrmic • Material: plaques de poiiestirè extrudit • D gruix de la capa aliant es determinarà en funció de les exigències mínimes d'aïllament (bades per la normativa de condicions tèrmiques per a cada zona dimàtjca i de comportament higrotèrmic.

• Soludo transitable. Han d'utilitzar-se rajoles amb elevada resistència a la tlexotracció.

En cas de peces de grans dimensions, o zones de molt trànsit, pot ser necessari armaries.

L'absorció d'aigua de les peces ha de ser baixa: valor mitjà inferior al 7,5%. Pressió màxima de punxonament dels suports sobre plaques d'alllamerrt 2 kp/cm2.

• Terrat tècnic. Les lloses Arkorplus utitzades, compostes de formigó i poliestirè extrudit han de ser estables davant els efectes de sucdo del vent previsibles segons l'altura i grau d'exposició de la coberta.

• Material: membrana formada amb làmines flexibles de P V W , no resistents a la intempèrie, amb armadura de malia de fibra de vidre ALKORPLAN FV ENI (65077).

• Gnix r r i m segons b UNE10441W2:12 mm.

• IncomparJbRafe: el suport de la membrana no ha de contenir greixos, sstalt, betum, poBesbrè expandit segons quin tipus de potiuretí, hidrocarburs o olis minerals.

• Les seves característiques són:

TRAM CENTRAL TERRAT TÈCNIC

• Allargament a la ruptura

El ü ( v sqBiadcra Cl Fcfmadddeixfidafds

• Resistència aresquinç • Estabilitat dimensional • Resistència a la percussió

L2250% Tk255% L270N T260N L i 0,3* 2700mm

üfmnparxlores Sota la membrana. Feltre geotèxtjl de polipropilè, o de poliester, amb un pes mínim de 150 g/m2. Sobre M a m a n t Feltre geotèxíl de p * propilè, o de poliester, amb un pes mínim de 150g/m2.

TRAM CENTRAL

La massa de les plaques pot ser suficient per contrarestar l'efecte de suedó. En aquest cas, la massa per unitat de superfície de les pfaques ha de complir els mínims establerts en ^ Taula 1 de la UNE 104416-92, que es reprodueix en l'annex.

superior de la membrana quedi sempre per damunt del nivell màxim de l'aigua previsible a la coberta.

• Els desguassos puntuals i tubs de verrbtsció han de situar-se a 50 cm, com a mfhrm, de qualsevol elemert que sobresurt de la coberta.

ALTRES ASPECTES ATEMR EN COMPTE DURANT EL K S E N V D U M M E N T DEL PMUECTE

Sistema de col·locació * La membrana es col-toca sense adherir-se al suport, excepte en el seu perímetre i al voltant dels punts singulars del terrat on es fixa mitjançant perfils colaminats (Alkorplan 81170): Sistema independent Unions • En obra, les unions entre làmines poden realitzar-se amb soldadures d'aire calent de falca calenta. * Amplada mfnima dels cavalcaments entre làmines: 5 cm.

• Amplada mínima de la soldadura en el cavalcafc4cm.

TROBADA AMB PARÀMETRE VERTICAL

aSUBSISTEMA I ELS PUHTS SINGULARS

Sostre rígid, monolític i pB. Fletxa activa 2 L/400 i U800tO,6 cm (EF-88).

Pendents: mínim 2 %

f p p 01 Afemrtttnnc Bl Mwrtnra de PVC-P AtaptanFVENI EI Q f c

Punts singulars: * En la trobada de Ea coberta amb paraments verticals i elements que travessin La membrana, aquests ha de remuntar com a mínim 15 cm per sobre de la superfície del paviment o una altura superior, si és necessari, perquè la vora

TROBADA AMB PARAMENT VERTICAL TERRAT TÈCNIC

EXECUCIÓ DE LA IMPERMEABILITZACIÓ

Si les lloses utilitzades no arriben a la massa mínima recomanada en \a taula esmentada, han d'assegurar la seva estabilitat davant el vent amb encaixos lateral entre pbques, posada en obra al portell i la disposició de sobrecarregues addicionals en els punts més desfavorables, com per exempletesvores del terrat

Suporti

possible del paràmetre.

En el pla vertical, el perfil es fixa de manera que la membrana remunti un mfnim del5 cm sobre La superfície del paviment la membrana se solda al perfil del pta horitzontal. Posteriorment se solda una banda de Lamina ai perfil del parament vertical i es cavalca i solda sobre la membrana del pla horitzontal (vegfs detall: trobada amb parament verbcaO.

Afl NU PA PB

Protecctideptania Sc«ebl Haroe atenfoda tttorpin 81170) p v i se PtoracttemhattaWkBpbn 81170)

Trobades amb paràmetres verticals • Abans d'estendre Ea membrana, es fixen mecànicament uns perfils conformats de planxa d'acer laminada amb PVC-P (Alkorplan 81170), tant en el pla horitzontal com en et parament vertical.

B perfil del pla horitzontal es fia ei més a prop

r

IB Cl NA(Ml( Segeftat PA RanacatanttiadaCAIkorplanSllTOlperas^ely BA MemtraiadePvc-PresísteíitBalainteniperie ABaxpbrFV 0(35077) PB Pbn» eubmnada lAItorftan 81170) Bl M t d P P A I k b F E N

• La làmina que remunta sobre el parament" vertical ha de ser, en aquesta solució, de les mateixes característiques que La del tram central.

• El junt entre el perfil fixat al parament i el parament d'obra, se segella sempre amb una massilla elàstica, independentment que quedi protegida amb un minvell. ~JHHZ Accessoris • Perfils conformats colaminats. Alkorplan 81170. Amplada mínima: 4 cm. Longitud màxima: 3 m. Separació mínima entre perfils en els trobaments: 5 mm.

• Fixacions. Les fixacions de perfils colaminats seran adequades al suport (formigó, acer, ceràmica, morter, etc) i resistents a la corrosió.

• Peces prefabricades. En els racons, angles sortints o entrants, boques de desguàs, pa&os de conduccions, pals d'antenes, etc. / és convenient utilitzar peces prefabricades amb làmina flexible de PVC-P m armada, de U mm de gruix [ALKORPLAN 81060/31061 /8GAYB] soldades a la membrana.

En les boques de desguàs és aconsellable fixar mecànicament la boca prefabricada per evitar desplaçaments deguts a moviments en la

EMPRESES

PUBLICITAT

u SEGONA Qt_"NZENA OCTUBRE 2001

membrana i capes de l'acabat Abans de soldar la peça a la membrana es disposen quatre fixacions amb plaqueta a l'ala de la boca entorn de l'embocadura de) baixant

• Revisió dels segellats dels junts de moviment del paviment Bs treballs de manteniment i restauració han de realitzar-se per personal qualificat

TROBADA AMB PARÀMETRE VERTICAL OETALL DE LA MEMBRANA EN CANTONADES 1 ANGLES.

ANNEX (TAULA 1) PROTECCIÓ PESANT COM A SOBRECARREGA 0 LLAST KG'M2 (UNE104416-92) Valors per a acabats de coberta amb lloses (1) Alçaria de l'edifici en m. i situació topogràfica.

BC Reforços de membrana (A&wplan 81060/81061)

MANTENIMENT Les cobertes han de mantenír-se netes i sense vegetació, i evitar especialment l'acumulació de materials arrossegats pel vent al voltant dels

QCMoirt.

QA Brca<fe<fesgjfedeFW>f AkiptaSGAYS).

DA Aïllament tèrmic Bl Membrana de PVWAftorplanFENI.

Normal

Actuacions de conservació periòdiques.

Anualment es procedirà a realitzar, sota la supervisió d'un expert, les comprovacions següents, i se'n repararà els defectes que s'hi trobin: • Estat de neteja general.

• Comprovació de si en el paviment existeixen desplaçaments, deterioraments, o desperfectes deguts al mal ús de la coberta, que deixin al descobert la impermeabilització.

21a 30

• Revisió dels acabats exteriors de la membrana i els seus segellats exposats, si n'hi ha.

Eiposada

Ànges

Vores

Centfe

0 3 10

25

22

20

l l a 20

37

33

30

55

50

45 65 BO

03 10

31a 50

lla»

77

70

51380

21a 30

100

88

(1) Les lloses han de tenir un gruix major de 5 cm i una superfície major de 0,25 m2.

(2) Delimitació de zones de la coberta {UNE 104-41&-92): • Zona d'angle: es considera zona d'angle la part de la coberta compresa entre dos paraments que es troben en un angle inferior a 135°, la superfície del qual serà calculada de la manera següents:

LLÀMINES FLEXIBLES DE PVC-P

Carretera de! Montnegre, s/n.

Tel.:938 -184 000 / Fax 938 675 517 08470 Sant Celoni (Barcelona) Espafia

Zona de la coberta [2)

Quan tia S 1,5 vora

centre

Quan Wa> 1,5 f

VOT

csrfre

angle

•

angle

a= longitud del costat menor de l'angle b= longitud de! costat major de l'angle En qualsevol cas, la zona d'angle no serà mai inferior a 2x2 m, mesurats des del vèrtex.

•Zona de vores: es consideren vores les superfícies situades com a mínim a 2 m del perímetre exterior de l'edifici, a excepció dels angles.

• Zona de centre, es considera centre el resta de la coberta no compresa en els apartats anteriors.

NORMATIVA UNE 104-146-92 'Sistemes d'impermeabilització de cobertes amb membranes impermeabilittants formades amb làmines de poli (clorur Juan Carios Giralt Palacín Director Tècnic del Departament d'Estanqueltat ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

Téiefunica

Línia ADSL ADSL: l'accés a Internet a alta velocitat

A qui es pot demanar i com s'instal·la?

ÉS possible que aquest sigui el primer cop que vostè llegeix les sigles ADSl o potser ja les ha llegit o n'ha sentit parlar. En qualsevol cas, a traves d'aquesta lectura, segurament podrà tenir una idea de què és l'ADSlDe forma mort breu i resumida ha de saber que, si disposa d'una línia de telèfon i un ordinador, Telefónica li brinda la possibilitat de convertiria en una linia d'alta velocitat per accedir a Internet, amb connexió permanent (només cal engegar l'ordinador i ja està disponible la connexió), sense limitacions horàries, amb un cost fix mensual j, per descomptat podent alternar aquest accés a Intemet amb les trucades telefòniques deveu habituals (ambel cost que aquestes suposin). Això li obre les portes a un món de serveis i continguts multímèdia, als quals només tindrà accés si disposa del servei AOSL de Telefónica.

Per sol·licitar ADSL a Telefónica, pot fer-ho de la forma següent:

Què és ADSL? Per poder entendre què és ADSL, s'ha d'explicar què volen dir les sigles, a quin tipus de tecnologia ens referim, com funciona, què es necessita per poder-ho utilitzar, etc. Tot seguit li ho explicarem de la forma més senzilla i clara possible.

Hi ha ocasions en què l'ús de tecnicismes és inevitable i aquesta n'és una.

Quan es van vendre els primers cotxes ambo/rfwgoambfrensABS, també resultaven termes desconeguts per al client. Avui dia, en comprar un cotxe, qui no es pregunta si portaio4Of>fwgí,frens AB5,spoiferocarregador de CD incorporat? Ja no representen termes desconeguts í el mateix li passarà amb termes com splitter, mòdem-encaminador 0 targeta Ethernet, quan acabi aquesta lectura.

ADSL correspon a les inicials d'Asimètric Digital Subscriber Line, que traduït vol dir "Unia de Client Digital Asimètrica". Línia de Client, perquè es tracta de la línia telefònica que va des de la central telefònica fins a casa seva, fins a l'oficina o a l'empresa. Digital perquè la línia permet la transmissió i recepció de dades a més de la veu, i asimètrica perquè el volum d'informació que es rep és més gran que el que es transmet.

i.- trucant al seu consultor at tetèfon 93 265 44 66, linia d'atenció personal als associats/col·legiats de (associació) 2.- trucant al 900 441004, línia d'atenció personal de Telefónica.

3.- a través d'Internet, accedint a www.telefonicaonline.com 4.- a través del seu assessor comercial Una cop demanat, es faran unes comprovacions per determinar si l'ADSL es pot instal·lar o no. Es verificarà si la seva linia es troba dins de la zona de cobertura d'ADSL si la distància des de la central telefònica fins a casa seva, fins a l'oficina o a l'empresa no excedeix de 2*7 km, 0 si té d'altres serveis tècnicament incompatibles amb l'ADSL Si tot això no suposa cap problema, haurà d'esperar la visita de personal tècnic qualificat que instal·larà al domicili els components següents: 1.- Un splitter o dispositiu que té la funció de separar el canal de veu dels canals de dades, i d'actuar alhora com a filtre que deixarà la línia de telèfon lliure d'interferències i sorolls. Aquest dispositiu s'instal·la prop del PTX (punt de terminació de xarxa), que Telefónica o la seva empresa de telecomunicacions li havia instal·lat anteriorment.

2.- Una targeta de comunicacions, denominada targeta Ethernet, que s'ha d'instal·lar dins del PC i configurar convenientment. Si ja en té, no caldrà fer aquest pas.

3.- Un mòdem-encaminador ADSL que s'haurà instal·lar i configurar.

Aquest tècnic li deixarà la instal·lació disponible per accedir a internet i per usar la línia telefònica simultàniament-

1 això què vol dir? Senzillament, que la tecnologia ADSL és capaç de transformar la línia telefònica en una línia d'alta velocitat per poder accedir a Internet. Aprofitant la seva capacitat s'estableixen tres canals, un dels quals s'utilitza per a la comunicació de veu, i els altres dos per a l'enviament i per a recepció de dades a través d'Internet.

Bé,... però, per a què serveix l'ADSL? És el moment d'exposar els avantatges o les utilitats de l'ADSL El primer és que l'ADSL li permet poder tenir la línia telefònica disponible, mentre navega per Internet, per poder rebre o realitzar trucades telefòniques. Això fins ara no era possible, si no tenia dues línies telefòniques contractades o si no disposava d'altres solucions com ara una linia XDSI. El segon consisteix a facilitar-li un accés a Internet d'alta velocitat. Si vostè ja és usuari d'Internet i hi accedeix per mitjà d'un mòdem convencional, sabrà que la velocitat màxima que pot assolir és de 56 kbps (kilobits por segon). Amb ADSL aquesta velocitat pot incrementar-se entre 4 i 35 vegades en funció de la modalitat d'ADSL que triï.

Es el que es denomina accés de Banda Ampla.

El tercer consisteix que l'accés a Internet és permanent. Això significa que sempre que vulgui accedir a Internet, només caldrà engegar el seu ordinador i tindrà disponible la connexió les 24 hores del dia, i la podrà fer servir sense límits de temps. És el que es coneix amb l'expressió always on, que vol dir "sempre connectat", fins i tot, com hem esmentat ala introducció, encara que el seu ordinador estiguiapagat.Vostèté la línia reservada per accedir a Internet de forma exclusiva. És com si disposés de barra lliure en un restaurant durant tot un mes, sabent que sempre que vulgui pot menjar i beure tot allò que li plagui.

A més, disposar d'ADSL li permetrà accedir a continguts exclusius de la Banda Ampla, que a través d'un accés per mòdem convencional no serien viables pel retard que suposaria. Es tracta de continguts de tipus multimèdia que progressivament aniran evolucionant, com el teletreball, la videoconferència, el vídeo segons demanda, la música i els jocs en línia, la televigilància, la veu per Internet, etc.

També hi ha una variant de serveis ADSL que no fa necessària la instal·lació d'un filtre per part de Telefónica. Només cal que l'usuari insereixi davant de cada terminal telefònic un petit dispositiu (microfiltre), de fàcil col·locació, que evita que les dades ADSL interfereixin el servei telefònic

Quines modalitats es poden contractar?

Com j a hem explicat, ADSL pren el nom d'asimètrica per la raó següent: l'accés a Internet implica emissió i recepció contínua de dades. Per exemple, quan es fa una cerca d'informació, s'emeten dades sol·licitant l'element que s'ha de buscar i es reben dades amb el resultat de la cerca.

Quan s'envia un correu electrònic s'emeten dades, i en llegir un correu d'entrada, se'n reben. Les velocitats d'emissió i recepció són diferents ja que també ho són els volums de dades que circulen en sentit usuari-xarxa i xarxausuari. D'aquí ve el nom d'asimètrica.

La velocitat de recepció (sentit xarxa-usuari) és més gran que la de transmissió (sentit usuari-xarxa), si es té en compte que el volum de dades sol·licitat a Internet (descàrrega de fitxers, sol·licitud d'informació) és més gran que l'enviament (correu electrònic).

Actualment es comercialitzen tres modalitats d'ADSU Velocitat màxima de recepció (sentit xarxa - usuari)

Finalment ha de saber que, si ja és usuari d'Internet si vol pot seguir utilitzant la seva connexió, sense que hi influeixi de cap manera la nova connexió a través d'ADSL

Velocitat màxima de transmissió (sentit usuari - xarxa)

Què s'ha de fer per sol·licitar l'ADSL? Cal tenir l'equipament següent: 1.- una línia telefònica amb cobertura ADSL 2.- un ordinador personal amb uns requeriments mínims: • Processador Pentium o compatible (recomanable a 233 MHz).

• 32 Mb de memòria RAM. • Una ranura lliure de tipus PCI. • Lector de CD-ROM. • $Mb d'espai lliure al disc dur.

• Sistema operatiu Windows 95, Windows 98 o Windows NT 4.0.

Nota: per a altres sistemes operatius (Windows 2000, MAC, Linux), ni hauria la possibilitat de connexió a través d'un mòdem extern connectat a un port USB.

•MHM.HW.'.TSl

512 kbps

128 kbps

2 Mbps

300 kbps

I... quin és el futur de l'ADSL? El futur d'ADSL és molt prometedor. Es tracta d'una tecnologia en constant evolució que anirà facilitant, de forma progressiva, noves modalitats de contractació de manera que, de cara al client, resultarà més potent, més senzill i amb accés, cada cop més, a facilitats, continguts i informació en portals dedicats exclusivament a ta Banda Ampla.