Ï O L L E G I
D ' A P A R E L L A D O R S
I
A R Q U I T E C T E S
T È C N I C S
D E
B A R C E L O N A
Barcelona consolida
Preventia ••
B
El Col·legi va participar en ia segona edició de la fira Preventia on va mostrar les seves línies d'actuació en el tema de la seguretat i la prevenció d'accidents arcelona va acollir del 8 a
l ' l i d'octubre Preventia 2 0 0 1 , la " segona edició d'una fira que es consoíida com la primera de l'Estat espanyo! en la seguretat i prevenció de riscos. Seguint la línia de la primera edició, el certamen està concebut des d'un punt de vista integrador
5 projectes de cooperació reben l'ajut del Col·legi
de diferents sectors com ara l'assegurador, la prevenció laboral i ía tecnologia de la seguretat. Una de les novetats va ser l'organització de tallers sobre prevenció, dirigits a estudiants, com ara el de Primers Auxilis (Mútua Asepeyo), Prevenció d'Incendis (Ajuntament de Barcelona), Seguretat Vial (Winterthur i
j p " i Col·legí destinarà el 0,7% i C L del seu pressuposí, a més de suport tècnic, a cinc projectes de cooperació per ai desenvolupament ubicats a Nicaragua (3}, Bolivià, Camerun i l'índia (foto inferior). L'ajut del Col·legi es destinarà a la construcció de dues escoles, una biblioteca pública i un dispensari rural, l'ampliació d'un iocaí social i l'autoconstrucció d'habitatges, i *
RACC) i Construcció (Cambra de Contractistes d'Obres). El Col·legi hi va participar per mostrar la tasca que fa en matèria de seguretat i salut mitjançant la formació de coordinadors de seguretat i la participació en projectes europeus d'investigació. (£>
Rehabilitació sostenible per a barris sostenibles P
I Col·legi participa en el pro-
<d grama europeu HQE;R que pretén definir criteris d'anàlisi comuns, adoptar eines i experimentar amb metodologies que ajudin ais municipis d'Europa a afrontar la recuperació urbana des d'un punt de vista més sostenible !&
llé
L'entrevista Juli Capella, president del FAD
'"• Quadern Central: La documentació per al control de qualitat
El reportatge Centre de serveis d'Acerinox a Gavà
PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2001 Preu = 2 €
[41
Nuestra Seguridad por encïma de todos !
Un nueVo concepto en Servicios de Auditoria y Certificación ECA Entidad de Certificación y Aseguramiento, S.A. ha creado su avanzado y eficaz concepío de Servicios de Auditoria y Cerlificación basados en ia experiència, fiabilidad y atención personalizada, habiendo merecído reconocimiento internacional.
ENTIDAD DE CERTIFICACIÓN Y ASEGURAMIENTO ccntrat@ecaccrtifjc2cion.con 1 www.ccaglobal.com
SEVILU Minuet C M I M . 11
BAftaLONA Rf •' VCMXtTUjJfiONlHIAIIUlOKA IN
dfcdefa'aW
E L
T E M A
P R E V E N T I A
Unfomratiu PRIMERA QUINZENA
2 0 0
La fira de la prevenció S'ha celebrat la segona edició de Preventia, un esdeveniment per estimular la consciència de prevenció p ) reventia 2001, la nova cita I•
pluridisciplinària de Fira de Barcelona,
va celebrar del 8 a i'11 d'octubre la seva segona edició i es consolida com un dels més importants esdeveniments europeus en el camp de la seguretat i la prevenció de riscos. A la inauguració, hi van assistir el conseller en cap de ia Generalitat de Catalunya, Artur Mas, i la regidora de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Carme Sanmiguel, a més de representants de les institucions catalanes acompanyats
per Pere Vicens,
membre del Consell de Fira de Barcelona i pel president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Antoni Negre. Per part de l'organtzació. el president de Preventia 2 0 0 1 . Josep Cercós, i el president del II Fòrum Preventia, Narcís Mir, juntament amb els presidents de cadascun dels tres salons que formen Preventia: Ramon Buxeda, president de Segurforum: Josep M. Izquierdo, president de Segurlabor, ï Àngei Llobet, president de Segurtec. En l'acte inaugural, Antoni Negre va incidir en el fet que "la seguretat no s'improvisa i. ara més que mai, cal gestionar els riscos que comporta el desenvolupament". El conseller en cap, Artur Mas, va destacar
£1 conseller en cap Artur Mas va presidir l'acte d'inauguració de Preventia 2001
"l'avenç existent a la nostra societat en ia creació d'una cultura de Ia seguretat i la prevenció ja que els nivells de prevenció són directament proporcionals als estàndards de desenvolupament", i va subratllar la implicació i la participació actual i futura dels diferents departaments de la Generalitat en la promoció d'iniciatives orientades a la prevenció.
El Col·legi participa a Preventia El Col·legi va ser present a la Fira Prevenïia 2 0 0 1 dins de l'estand del Consell de Col·legts d'Aparelfadors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, conjuntament amb la resta de col·legis d'aparelladors cata-
En la mateixa línia, Josep Cercós, va
lans. En aquest estand, ubicat a ia secció de Tecnologies
assenyalar que "l'increment en la produc-
de la Seguretat, es va informar sobre ies tasques del
ció de riquesa comporta un increment de
coordinador de seguretat, així com de les línies d'actua-
riscos i que el risc ha esdevingut una varia-
ció del Col·legi en el tema de la seguretat i la prevenció
ble del desenvolupament". Va destacar, a
d'accidents. Els visitants van trobar informació ce tots
més, que l'objectiu de Preventia és conso-
els cursos de formació sobre seguretat que ofereix el
lidar una consciència de prevenció en tots
Col·legí i, en especial, sobre el curs de postgrau ( 1 5 0
els àmbits de la societat, ja que "la pre-
hores) per coordinadors de seguretat adaptat als requi-
venció és. avui, un element fonamental de competitivitat". f£-
t
per a I a c p o ce o europea FOCUS. Amb ia partici-
pac o m^
a
Prtvcnt a el CN egí ha volgut potenciar la
ÓV a d °
o- d i a
les s
e"üretat i salut en construcció i
a t CLe colleg
r de seguretat, tot destacant
"ipe encíes i formació ïndispensa-
e
d vütgació completaven l'oferta i
ut
c
d aparelladors d
ament a Preventia eis cmc Catalunya. f£-
fc. t t t i MA
Fòrum Preventia: seguretat en l'edificació i
Els representants col·legials van destacar la importància de la prevenció des de la fase de projecte
A
mb la ponència "La segu-
retat 6f! el procés d'organit2ació i plantficacrò de l'obra", presentada per l'arquitecte tècnic Josep Maria Calafell, ei Coi-iegí va participar a ia sessió temàtica "La seguretat en l'edificació", celebrada el dia 10 f--d'octubre passat, dins ei marc del II Fòrum Breventia. Josep Maria Calafell, cap del Gabinet Tècnic del Col·legi, va destacar la importància de la prevenció en la fase de projecte així com de la necessitat, les funcions i competències, i la formació del coordinada de
seguretat, una figura clau en el nou enfocament europeu de la seguretat en la construcció. Aquest nou enfocament suposa integrar la seguretat com un element de quafitat del procés i actuar en l'avaluació i prevenció dels riscos des de l'origen, des de la fase de disseny de! projecte, considerant totes ies fases dei seu desenvolupament, fins a la finalització de l'obra í el seu posterior manteniment. U seguretat en la fase de projecte És freqüent considerar, va assenyalar
Calafell, que ía seguretat en I3 construcció sigui únicament una problemàtica que s'ha de resoldre a l'obra. Aquesta visió és errònia, com s'fia demostrat a partir de l'anàlisi estadística de quines són, en la construcció, les causes deis accidents mortals. Efectivament, va indicar Josep Maria Calafell, pue els accidents mortals en la construcció es deuen a factors 0 causes originades tant en el projecte (35%) i en l'organització del treball (28%) com en l'execució de l'obra (37%). La realitat confirma que som encara lluny de tenir incorporada
la prevenció en la fase de projecte, pel que no és possible reduif el 35 % dels accidents mortals en ia construcció. També va incidir en el fet que les dades presentades avalen l'actual plantejament que fa necessària la incorporació de la seguretat ja des de la fase de projecte i. va afegir, que la prevenció en la fase de redacció del projecte ha de ser, a part d'una obligació legal, un clar objectiu per a tots els agents implicats: el promotor, el projectista, el tècnic redactor de l'estudi de seguretat 1 salut, el coordinador de seguretat en la fase
PROISEG HISPÀNIA, S.L. C/. Liobateras, 20 - Talleres 6, Nave 3 Polígono industrial Santiaga Tel. 937 185 914 - Fax. 937 184 123 08210 BARBERÀ DEL VALLÈS (Barcelona) e-mail: proiseg@proiseg.com - www.proiseg.com
SEGURIDAD Y PROTECCION LABORAL
EL
T E M A
PREVENTIA 2 0 0 !
Projecte Focus El Col·legi treballa des de fa alguns anys en el projecte Focus, que s'emmarca dins del programa europeu Leonardo sobre formació, i vol impulsar la formació en seguretat i salut a la construcció i facilitar el desenvolupament de la nova funció de coordinador de seguretat en tots els països de la Unió Europea. El projecte compta amb e! suport d'institucions pertanyents a set països, destacant Espanya, Itàlia i Bèlgica. De l'Estal espanyol hi participen el nostre Col·legi, la Cambra de Contractistes d'Obres i la Universitat Politècnica de Catalunya. Els seus objectius passen per analitzar l'impacte
Taula rodona sobre seguretat en construcció dins del Fòrum Preventia
de la Directiva europea de projecte, i que tols aquests agents adquireixen responsabilitats respecte a la segure-
construcció continguda en el projecte Focus
nador de seguretat;
demana
Labastida,
dotar de noves
arquitecte i director general del COAC; Lluís
tat. Uns lectura que sovint es fa de l'RD capacitats professionals als diferents agents
Maria Armengou, representant de la Cambra
1627/1997 sembla, equivocadament, restar
que intervenen en tot el procés constructiu
de Contractistes d'Obres; i Jorge Goldarace-
importància a aquestes obligacions en la
i, per tant, que siguem capaços de donar
na, en representació del Col·legi d'Enginyers
(ase de projecte.
resposta a les noves necessitats de forma-
Industrials. -£•
La ponència va concloure destacant que el nou enfocament de la seguretat en la
ineludiblement
Francesc
92/57/CEE,
restabliment d'un marc comú de formació, la posta en marxa d'un sistema d'acreditar-la, i per certificar la capacitat professional deís coordinadors de seguretat facilitant la lliure circulació iníracomunitària de professionals. ®
ció. En el debat hi van participar, a més, Ezequiel Belíet, arquitecte tècnic i coordi-
Con SimonVOX, mas fàcil imposible.
Qa escapa sgas
Aviso de escape oeagua
Oelecctúrt de presencia
Aviso medico
Control del uso del telefona
Opcicmes fibfÈS
Basta una sencilla instalación elèctrica para vincular las dlferentes detecciones y sistemas de control de nuestra vlvienda a SimonVOX. Siguiendo los pasos que por voz le indicarà el sistema a través del telefono, podrà configurar las díferentes opciones que le permite SimonVOX. Mas fàcil, imposible.
S I M Ó N , S . A . Diputación, 390-392 Atención ai ctiente:Tel. 93 344 03 20
08013 BARCELONA Fax 93 344 08 07
Tel. 93 344 08 00
Fax 93 344 08 03
e-maïl: simonmail@stmon-sa.es
hapJ/Ww.siroon-sa.es
nMBp
Taller de prevenció en construcció Una de les novetats que es *an presentar en aquesta s tí CÍÓ de Prevenia va ser t or ar tallers sobre prevenció d r g diarrte com ara el P~ ÍMOíua Asepeyo). P c {Ajuntament de Bs Vial {Winterthur i RAfC C Sota el patrociní de a Carrb a d C u tractistes d'Obres de Ca d t n a T de Construcció va c T= S n àrees simulades en les qja /an
epre^e s c de treba t de de pro i r o rnt^ ^ e segureessa e ^er eba ar P A rr es va o de d -tLfneni u ov t tra en 3 a me 3i pa t c pan ^ b r e mesur de seguret í
Servei • • • i Integrat a ta Construcció Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per,al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties ès el nostre objectiu comú.
Què ha de fer l'empresa en un cas d'accident? Oir que un accident de tre- d'actuar una empresa constructora en cas ball representa sempre i en tot cas un fet d'accident de treball. desgraciat tant per a l'empresa com, Inclou temes de planificació, formasobretot, per al treballador i la seva famí- ció i informació scbre prevenció de riscos, lia no ès, per descomptat, dir res de nou. primers auxilis i comunicació, investigaSf que ho és, en canvi, en moifes oca- ció i registre d'accidenís. La publicació es sions, per als propis treballadors, eis res- pot demanar a la Cambra de Contractistes ponsables d'obra i per a la pròpia empre- d'Obres de Catalunya (telèfon 933 02 22 sa, saber com reaccionar davant d'una 61) i és consultable a la Biblioteca del situació tan desgraciada. I és que l'expe- Col·legi (cinquena planta). # riència de les empreses porta a constatar, que en bona part de!s casos es produeix un "bïoqueíg" a l'hora de reaccionar de manera adequada davant la fatalitat del sinistre que, st no es supera, pot dur a agravar-ne les conseqüències. A ia vista d'aquesta realitat, la Comissió de Seguretat i Salut de la Cambra de Contractistes d'Obtes de Catalunya, amo ía qual col·labora el Col·legi, ha editat ei líicrét titulat Què fer en cas d'accdsr.t?. B manera de fecomanacioris sobre COT, -a
MILLOREM LA SALUT LABORAL Accidents Laborals Gestió integra! Mitjans assisiencials propis Diagnòstic i tractament mitjançant equips de darrera tecnologia Procediments quirúrgics avançats Tècniques rehabilïtadores de primer ordre
Incapacitat Temporal (contingències comunes) Prestació econòmica Reducció en ia demora de les proves diagnostiques Tractaments mèdics-quirúrgics, col·laborant amb l'autoritat sanitària Seguiment dels processos de baixa laboral Gestió de propostes d'alta mèdica ï d'invalidesa permanent
Servei de Prevenció Acreditat Identificació de riscos i proposta de mesures correctores Planificació i control de la seguretat Plans d'emergència Formació a tots els nivells Vigilància de la Salut a càrrec d'experts en medicina del treball
3
I
mïdat mútua
to 2 E
Av- Diagonal. 394-398 Tels. 93 « 7 72 00'-93 458 32 00 Fax 9320750 26 e-mail: inlo@rnidai-mutua.es 08037 BARCELONA
Juliàn Romea, 8 Tel. 91 535 78 60 Fax 9153354 09 e-mail: md-inio@midat-mutua.es 28003 MADRID
PI. Pintor Segrelles, 1 Esc. A
Tel. 96 380 53 00Fax 96 380 01 77 e-mail: vl-inlo@midat-mutua.es 46007 VALÈNCIA
Informació sanitària urgent
900 54 54 55
et
TS
HA
La GISSO, una resposta integradora i necessària i / 1 * om a caps d'obra, molts i V ^ professionais es troben amb el problema de portar a terme l'execució material de l'obra, conjuntament amb l'aplicació practica de les mesures contingudes en el pla de seguretat i salut, pel que fa a l'assignació de personal propi per a feines administratives í d'implantació d'elements de seguretat. En morts casos aquest personal no es troba especialitzat i realitza fes tasques de seguretat de mes a més, sobretot pel que fa al seu manteniment. A fi de millorar la seguretat i salut a les obres de construcció, presentem una proposta que ("anomenem GISSO (Gestió Integrada de ta Seguretat i Salut a les Obres), la qual introdueix una nova forma d'organitzar
!a prevenció del risc a les obres. Es tracta d'assignar els recursos amb criteris d'especialització i deslligant la producció de la seguretat. Això no vol dir que cadascú hagi d'anar pel seu compte sinó que la idea és que la seguretat s'implanti a l'obra per persona! especialista gestionat per tècnics prevencíonistes amb presència continuada al centre de treball i que alliberin els caps d'obra del seguiment continuat de la seguretat en el treball. Des del punt de vista econòmic, al cost del pressupost del pla de seguretat que es decideixi aplicar, caídrà afegir-hi el cost del personal d'obra que ocupa part de! seu temps en feines de seguretat i salut. A més, aquest temps té un doble cost pel resultat
ESTIMACIÓ DEL COST MIG ANUAL DE SEGURETAT (Aproximació en tant oer cent respecte de! PEM de les obres) CONCEPTE
COST TEÒRIC
COST REAL
%
%
%
100%
100%
100%
Pressupost execució de les obres
COST GISSO
X
X
X
Tècnics de seguretat i S.P.A.
0,50%
0,60%
0,60%
Brigades de seguretat (10%)
0.00%
0,70%
0,70%
Encarregats d'obres (20%)
0,00%
1,40%
0,00%
Administratius d'obres (10%)
0,00%
0,20%
0,00%
Caps d'obres (10%)
0,00%
0,50%
0,00%
Altres
0,00%
0,10%
0,20%
X + 0,5%
X + 3,5%
X+ 1,5%
Pressupostos del pla de seguretat
Suma partides de seguretat
£1 cost econòmic real que representa la gestió i execució del pla de seguretat i salut resulta de sumar el pressupost del mateix pla a una xifra que oscil·la al voltant de tres punts i mig del PEM de les obres contractades per l'empresa.
ULLIMPER Impermeabilizaciones integrales Campus de aplicación
Terrazas, piscinas, cubiertas ajardinadas, obras publicas, nueva construcción, sótanos, vertederos. polideporlïvos, clubs deportivos.
de l'obra: d'una banda, no produïm i, de l'altra, consumim temps i recursos. EI Servei de Prevenció Gaudí, mitjançant el seu Gabinet per la GISSO, vol posar a disposició de les empreses constructores tots els elements í recursos necessaris per assegurar e!s màxims esforços per a la seguretat i salut dels treballadors. Aquest gabinet aporta, com a novetat, la gestió logística de les mesures necessàries de seguretat i salut dels treballadors a les obres de construcció: subministrament, instal·lació, manteniment i desmuntatge d'aquestes proteccions. Una altra novetat és ei servei de traducció per als treballadors estrangers que requereixin la formació i informació en la seva llengua. La GISSO dóna tots els serveis que l'empresari i el cap d'obra requereixin per acomplir les seves obligacions en la matèria i és compatible amb ia tasca que realitza el coordinador de seguretat i salut en la fase d'execució, designat pel promotor i integrat a ia direcció facultativa.
dors d'obra. Informació del pla d'emergència a totes les persones que accedeixin a l'obra. Subministrament, instal·lació, manteniment i desmuntatge de les mesures col·lectives de protecció. Instrucció i subministrament dels EPI Senyalització defs perills d'obra per als treballadors i per qui circuli al voltant de l'obra. Control d'equips de treball perquè es treballi amb seguretat. Servei de primers auxilis. Investigació d'accidents i estudi de mesures correctores i preventives. Formació en matèria de seguretat i salut als treballadors d'obra. Control de la vigilància de la salut dels treballadors d'obra, tt
L)KTRtBU[HiK
VAI.1.IMPER. SA. • Clni. Oc M.
Serveis de la GISSO • Elaboració i gestió dei pla seguretat i salut. • Elaboració del pla d'emergència. - Informació del PSS a tots els treballa-
.Servei de Prevenció Gaudí
••• • _ •
servei de prevenció gaudí construcció Servei de Prevenció aliè acreditat per la Generalitat de Catalunya
Un servei en benefici de l'empresa Empresa creada per les Associacions Empresarials i Sindicals del Sector de la construcció i per l'institut Gaudí per tal de donar servei als empresaris i treballadors de la construcció, per assolir 1. Un augment de la seguretat i la motivació en el treball. 2. Una reducció de pèrdues de jornades laborals per absentisme i accidentalitat. 3. Un estalvi de danys laborals i de conflictivitat. 4. Evitar les importants sancions econòmiques (fins a 100 milions de ptes.) i penals en vigor
Serveis que ofereix • Assessorament Preventiu Laboral en Seguretat en el treball. Higiene Industrial, Ergonomia, Psicosociologia aplicada i Vigilància de la Salut
• Pla de Seguretat í Salut.
• Estudis d'identificació i Avaluació de Riscos.
• Coordinador en matèria de Seguretat i Salut
• Estudi de Seguretat i Salut
• Primers auxilis i Pia d'emergència.
• Planificació de l'Activitat Preventiva.
• Vigilància de la Salut
• Seguiment i Vigilància de la seva efectivitat.
TfíUQUEUAL
e-mait; info.spge·pgaudi.com
L
N O T I G IA R
Cooperació internacional Cinc nous projectes de cooperació per al desenvolupament reben l'ajut del Col·legi Jjjr^om cada any (des de fa ja ÍVrf* cinc anys), el Col·legi destina el 0,7% de4 seu pressupost a projectes de cooperació per a! desenvolupament, a través de la tasca realitzada per la Comissió 07. La convocatòria d'enguany ha estat la que més s'hi ha participat, amb un total de 21 projectes presentats, dels quals, després d'una anàlisi personalitzada i d'una dificultosa tria, només cinc han pogut beneficiar-se de l'ajut del Col·legi. EI fet que any rere any augmenti el nombre de projectes que sol·liciten el noslre suport explica la consolidació d'aquesta crida anual a la cooperació que es fa des del nostre Col·legi, í ens encoratja a continuar
treballant en aquesta mateixa línia perquè eís projectes seleccionats es transformin en realitats tangibles a partir del suport financer (i també tècnic) del CAATB. Tanmateix, no només la convocatòria del 07 del CAATB s'ha convertit en una cita obligada per les diferents ONG del nostre territori. Aquest any, la Comissió 07 ha estès la seva tasca i funció, actuant com a distribuïdor dels ajuts, i també oferint suport tècnic i seguiment personalitzat per a cada un dels projectes seleccionats. f£>
?!nfeea Ribera . Secretaria Comissió 07 • Wèfyns 932402366/932402060
Llista dels projectes seleccionats: 1 Nom del projecte: AMPLIACIÓ DEL LOCAL SOCIAL DE L'ASSOCIACIÓ ASSOMVIC A SOMOTO >Organitzactó que el presenta: ASSOMVIC (Agermanament Solidari Somoto-Vic). >Localrtzació geogràfica. Somoto, Nicaragua >Objectïu: Ampliar tres sales del local d'agermanament amb Vtc, a la localitat nicaragüenca de Somoto, i fomentar la capacitació professionalment de joves en el mon de la construcció. 2 Nom del projecte: CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCOLA D'ENSENYAMENT PRIMARI Organització que el presenta: ONG Fundación Vicente Ferrer >Localització geogràfica: Anantapur, A.P. Indo >ObjectÍu: Construir una escola per a ensenyament primari a 62 nens i nenes, i així desvincular-los de fa comunitat dà/Vfde Balepaiyam E. Thanda de les tasques domèstiques i de jornalers, les quals propicien gran quantitat d'accidents i perjudiquen molt sovint de forma irreversible !a salut d"aquests treballadors. 3 Nom del projecte: CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCOLA-TALLER D'ECOMATERIALS Organització que el presenta: ONG So de Pau >Localitzacíó geogràfica: Jinotega, Nicaragua. >Objectiu: Facilitar a la població local que pugui construir els seus habitatges amb materials autòctons, i amb suficients garanties tècniques, mitjançant la construcció d'un taller d'ecomateriats. 4 Nom del projecte: CONSTRUCCIÓ D'UNA BIBLIOTECA PÚBLICA Organització que el presenta: Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC/Estudiants per al Patrimoni de l'ETSAB. >LocalitzacÍó geogràfica: San Ignacio Velasco, Bolívia. Objectiu: Construcció d'una biblioteca pública a partir de la recuperació de sistemes i tècniques constructives tradicionals (utilització de la fusta, de maons de tova...), tot implicant la població local a intervenir directament en la construcció de l'equipament. 5 Nom del projecte: CONSTRUCCIÓ D'UN DISPENSARI RURAL Organització que el presenta: ONG Agermanament sense Fronteres >Localització geogràfica: Ndjore, Camerun. Objectiu: Construcció d'un dispensari rural, depenent de f'Hospitaf de Ncoteng, per a proporcionar millores sanitàries a la regió.
6 Nom del projecte: AUTOCONSTRUCCIÓ D'HABITATGES A COMUNITATS INDÍGENES Organització que eí presenta: ONG Alternativa Solidària PLENTY >Localrtzació geogràfica: Regió autònoma Atlàntic Nord, Nicaragua, Objectiu: Contribuir a la construcció de 63 habitatges, a partir de l'autücoostrucció í . donar suport un pla de desenvolupament autogestionat d'una de íes ames molt afecA K dtfe projectes que retran uoa subvenció del Col·legi. A dalt, l'escola Rangaehedu a tades per l'Huracà Mitch. r (iettta). A baix, construcció dlobitatges a comunitats indígenes de Nicaragua.
MEDI
AMBIENT
Rehabilitar els barris El Col·legi participa en el programa europeu HQE2R de rehabilitació urbana i qualitat de vida
Reunió de treball feta a l'octubre al nostre Col·legi a Barcelona
l i I QE2R és un projecte euro-
ciutadana. Per aconseguir-ho, cal integrar
que ha estat una fita clau d'una llarga etapa
tl
ineludiblement
econòmics,
de renovació urbana, promoguda per l'Ajun-
bons nivells de qualitat de vida. Evitar la
ï peu emmarcat dins del programa
els vectors
integració social en un marc urbà i amb uns
Energia, Medi Ambient i Desenvolupament
socials i mediambientals, així com superar
tament de Barcelona. Cal valorar com
segregació social, controlar les tendències
Sostenible de la Comissió Europea. E! Pro-
l'escala local, a l'hora de definir les inter-
aquesta renovació incideix en la creació
d'especialització econòmica, repensar el
jecte es va iniciar el juliol passat, a París, i
vencions.
d'una dinàmica de rehabilitació privada del
grau de compacítat urbana i molts altres
es desenvoluparà durant 30 mesos, fins a
En el projecte HQE:R, hi prenen part
seu entorn en equilibri amb la pròpia dinà-
són els reptes que I'HQE;R ha de posar
inicis del 2004. Compta amb la participació
institucions amb interessos i coneixements
mica local. És un bon moment per definir
sobre la taula per a la seva anàlisi i per pro-
de 10 institucions de set estats membres.
diferents, que aposten clarament per la
les eines, i per involucrar-hi també tots els
posar sistemes d'avaluació i seguiment en
Davant la tendència de creixement de
transversal itat per tal d'afrontar els reptes
agents socials i econòmics del barri, amb
el temps, ®
les ciutats d'arreu d'Europa i d'ocupació
de sostenibillïtat amb garanties. A més del
les seves necessitats i neguits, per tal de
extensiva del territori, el projecte se centra
Col·legi i de l'ITeC com a representants cata-
permetre que aquesta rehabilitació prengui
en l'anàlisi de la sostenibihtat en la rehabili-
lans, les altres institucions presents en el
els camins de la sostenibilitat que, junta-
tació de barris existents com a camí per
projecte són: el CSTB (impulsor i coordina-
ment amb la necessària diversificació i den-
recuperar la qualitat de vida als teixits
dor} i La Calade, de França, amb una liarga
sificació d'usos, permetin assolir una sòlida
urbans consolidats, evitant així una urbanit-
tradició en la recerca en temes de construc-
zació difusa que ens condueixi cap a models
ció:
de desenvolupament difícilment sostenibles.
d'Holanda, institucions que fa més de 10
'Rehabilitació i Medi Ambient SermaeapatKn.es
CENERGIA de Dinamarca i ÀMBIT
A partir de l'estudi tie 15 bams de dife-
anys que treballen en qüestions d'eficiència
rents ciutats europees, amb característiques
energètica; la University of West England de
i problemàtiques diverses (centres històrics,
Gran Bretanya i l'iOER d'Alemanya, iligats a
barris perifèrics, etc), I'HQE:R pretén defi-
diversos programes de planificació urbana
nir entens d'anàlisi comuns, adoptar eines i
sostenible, i l'ICIE i QUASCO d'Itàlia, dedi-
experimentar amb metodologies, per tal d'a-
cats a aspectes tecnològics de S'edificació.
judar els municipis europeus a afrontar la
Cada una d'aquestes institucions treballa
recuperació urbana des d'un punt de vista
íntimament amb un o més municipis en els
més sostenible.
'
quals es duran a terme les aplicacions pràctiques del Projecte al llarg dels propers 30
Espai de qualitat de vida
mesos, essent
i de relació ciutadana
objecte d'estudi. Està previst ampliar aques-
incorporar els criteris mediambíentals en la rehabilitació dels edificis és impres-
15 els barris implicats i
ta xarxa amb tres noves institucions d'Hongria, Polònia i Romania.
cindible. Ara bé, aquest projecte vol anar
Ei Col·legi dedicarà els seus esforços al
més enllà de la simple intervenció i millora
barri del Raval de Barcelona, en estreta
del parc edificat amb criteris exclusivament
col·laboració amb Foment de Ciutat Vella,
tècnics i constructius. Es tracta de paria-
interessat en la possible aplicació deis
ò'entorn edificat i de !a seva recuperació
realitats
con a espai ce qualitat de v>da i de relació
s'ha culminat ei Pla Central del Raval. ei
del projecte. Aquest maíe^x any
la Rambla del Raval de Barcelona després del proa de renovació uthana que s'hi ha duia terme
Comprendre els FAD El Col·legi va acollir una taula rodona de debat amb la presentació de projectes premiats i finalistes en l'edició d'enguany i *. A
II I n cop atorgats els 43 pre\ \ J mis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2001, es tractava de que ets mateixos creadors els comentessin en públic. Així es va fer el 20 de setembre passat, al vespre, en un acte organitzat pel Col·legi, a Barcelona, on es va presentar una selecció dels projectes finalistes í premiats. La revisió d'aquests premis que apleguen tots els professionals que mtervenen en ets treballs de creació de l'espai arquitectònic va començar amb un edifici d'habitatges de tipologia petita al barri de la Ribera de Barcelona. El bloc, que va ser creat per l'equip d'arquitectes format per Antoni de Moragas. Enric Jené, Enric Corbat i Mirta Weinstock, amb Xavier Esteve com a aparellador, va quedar finalista. Les seves plantes tenen tres habitatges flexibles, que estan formats per dues sales separades a voluntat per una mampara de fusta. Tant la cuina com el bany estan situats a la banda interior de l'habitatge, en una mena de moble dins l'immoble.
Escot* Bressol. Creixell, Tarragona
"Un habitatge petit no pot ser una reducció d'un habitatge gran", va indicar De Moragas, que no sap què passarà amb aquest nou tipus d'espais oberts i no especialitzats. El que sí que sap és que "els postulats moderns han sigut perversament utilitzats i el menys és més va acabar a Bellvitge". Així que temps al temps. El projecte respon al tipus d'habitatge d'avui en dia. "ens hem d'acostumar a viure en men>s metres quadrats", va indicar De Moragas. També és una solució al repte de fer arquitectura a la Ciutat Vella de Barcelona.
Plaça Major de Moià
Per contra, el següent projecte presentat en la citada jornada de reflexió s'alça en un emplaçament sense referències, una illa d'equipament que de moment és un camp. Es tracta de l'escola bressol de Creixell, a Tarragona. Així que l'equip del projecte va agafar les referències dels nens, "que veuen l'espai de manera ingràvida". Aixi ho va indicar Manel Bailo, arquitecte i encarregat del projecte juntament amb la col·lega de professió Rosa Rull. Joel Vives en va ser l'aparellador.
Joan Ardèvol, un dels vocals del Jurat d'aquesta edició dels Premis FAD i encarregat de moderar Paventura" de revisar-los, va presentar la triada com els autèntics guanyadors de la cita d'enguany. De fet, van guanyar el premi d'opinió de? públic. L'edifici és un contenidor invertit. La intenció va ser confondre el dalt amb et baix. Tres mòduls interiors distribueixen l'espai i tres forats comuniquen el dins amb el fora: una
EdHici d'habitatges al barri de Ribera de Barcelona
lluerna, un de frontal i un d'inferior, per on està previst que els nens es puguin deixar caure per un tobogan fins a l'exterior del contenidor, "L'edifici està inacabat i ens agrada. Això que els edificis d'avui en dia estiguin tan ben acabats, doncs, no ens agrada", va bromejar Bailo. Treballar amb mòduls també va interessar a l'equip que va guanyar el premi d'espais interiors dels FAD d'enguany, Manuel i Francisco Aires, arquitectes. Els dos germans van crear, a la llibreria Almedina de Lisboa, tres espais diferents per a tres tipus diferents de llibres, jugant amb fes formes bàsiques d'una casa. El Jurat va quedar convençut de la seva aposta escenogràfica. A sobre o al costat? Com a espai exterior seleccionat pels premis FAD es va presentar la plaça Major de Moià, creada per l'arquitecte Toni Casamcr i l'aparellador Ferran Pelegrina. Casamor va explicar que la seva feina com a arquitectes --; !a intervenció en la plaça consistia a fer i = els avis hi vinguessin a recordar, els nens -- jugar i, en definitiva, a mantenir ía plaça i3. El seu projecte pretén prolongar la ça, de dimensions petites, en crear la sen:ò que l'església ha estat col·locada al seu --amunt. L'espai que ocupa l'església també formaria part de la plaça. Per això es va utilitzar travertí en la part de (a plaça enganxada a l'edifici, com si en fos una prolongació, i llambordes basàltiques en la zona de circulació, que simulen una mena de magma. L'obra és silenciosa ï els detalls hi prenen importància: des de com circula l'aigua fins a ía il·luminació, que interessa especiaíment a Casamor. "Segons com sft-lumra un edi-
Linfomuüu PRIMERA QUiNZE^iA NOVEMBRE 2001
El debat es va cel·lebraral
Col·legi. A la dreta, els professionals que hi van participar.
Tem Casaro
fici. pot fer-fo canviar, enriquir-lo o desbara-
passat, que els va fer mereixedors del premi
altres orientacions de la geografia de l'edifi-
problemes de comprensió del Jurat, i ho va
tar-lo per sempre". Ja en la presentació de
als espais efímers. L'encàrrec era il·luminar
ci de Gaudí.
fer a través de les paraules d'un taxista meta-
!a jornada. Jon Montero, president d'ARQ-
un espai on a les nits hi hauria un cicle de
Fèlix Arranz, vocal d'un jurat que va pre-
físic: "No és el mateix entendre que com-
INFAD. havia indicat que del que es tractava
concerts amb copa inclosa. Durant el dia, la
sidir Carles Ferrater, va acabar Tacte parlant
prendre. M'entén?", li havia dit e! taxista.
era de posar sobre la taula els aspectes mar-
intervenció havia de ser invisible. La parella
dels ítems que ell i els seus companys de
"Comprenc", li va respondre Arranz.
ginats de l'arquitectura.
de dissenyadors va enganxar a l'estructura
tarima van tenir en compte, a l'hora de valorar les obres: els conceptes abstractes, el
Anna Mir va presentar la intervenció
metàl·lica dels patis de la Pedrera un cable
que juntament amb Emili Padrós va fer en la
de tres mil·límetres de gruix, que desprenia
procediment edifícatiu i les estratègies ins
Pedrera de nit. durant tres mesos de l'any
una llum blava tant verticalment com en les
trumentals. Arranz també va referir-se als
NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres
U biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271, FS>3) ia més a més no resulta cara. Siitcmes dc Reforç Actiu, S.L Can
OS30I Mataró Telèfon 79641 22.907 2280 03
©
1 L
N OT I C 1 A K I
La llum explicada El vitrall té un passat gloriós que, de tant en tan!, revtfa i en^esca uns quints professionaís. Éselcasdelsafumnes det Centre d'tntmaoó i Formació Ocupaaonal, adscrit al Department de Treball de Is Generalitat. L'escota es troba en locals de l'artíça caserna militar de Les Franqueses. Més endavant, alguns dels alumnes trobaran una feina adient o s'establiran com a artesans o restauradors. La sala d'exposicions de la Delegació del Vallès Oriental de! Col·legi ha mostrat una selecció dels treballs d"un grup integrat per unes catorze persones. Els alumnes participen en uns cursos de 600 hores i han estat dirigits per Mana Puig. Aquestes obres primeres romandran a les dependències del centre i, un cop acabats els cursos, cada peça trobarà un emplaçament oportú en aiguna finestra de la casa. D'aquesta
manera s'integra un
patrimoni d'exemplaritat i s'embelleix un entorn fins ara ben poc amable. En un primer moment, els alumnes s'iniciaven en el vitrall a través del bagatge modernista que hi ha al nostre país. però darrerament s'ha volgut imprimir un cert aire més obert a la tècnica vitrallera. Els alumnes de Maria Puig han triat temes relacionats amb la pintura, com Picasso o Paul Klee, pintors que per les seves obres geometriteants s'avenen amb la tècnica del vitrall. Com a demostració del treball previ a ta finalitzactò de la peça, hem pogut veure dibuixos preparatoris i també una mostra d'experimentacions
puntuals
amb el vidre i les seves textures, colors i formes de caprici. El dibuix, el tall acurat de cada fragment de vidre, la filigrana amb ei plom que sostindrà tota l'estructura i l'equilibri mecànic i visual del vitrall obliguen a urtes precaucions tècniques importants, que els alumnes estudien amb cura. des del convenciment que ei vitrall és per sobre de qualsevol altra consideració un elogi de !a Dum i el seu òptim aprofitament racional i artístic. V La mostra Vitralls natxents (una selecció de vitralls d'alumnes del CfFO de Les Franqueses) es va fer del 8 d'octubre al 8 de novembre a ía sala d'exposicions de la Delegació del Vallès Orienta) deí Col·legi (Josep Pinoi, 8 de GranoffersJ.Ambef suport de Caixa de Manlleu.
Concert de Nadal 20
PUNTS
DE
VISTA
Juli Capella, dissenyador i president del FAD
"Dissenyar és pensar abans de fer" Porta el timó d'un vaixell -la nosa seu del FAD al Convent dels Àngels de Barcelona- en l'acabament del qual el seu antecessor va posar tota ta concentració. Però Juli Capella (Barcelona, 1960) no vol cap honor, í és cert que no té pinta de capità, malgrat les iniciatives que ha encapçalí. Considerat com un dels impulsors del disseny a l'Estat espanyol, va ser fundador de les revistes De Diseno i Ardi, i director de la secció de disseny de la revista Domus. Comissari d'exposicions, va ser impulsor <íe la Primavera del Disseny. Aquest any ha rebut una menció honorifica deis Premios Nacionales de Díserlo, però insisteix en el fet que l'important -quan el proposen per substituir Ramon Bigas al capdavant del FAD- és la institució i les seves set associacions. Ell farà de coordinador i "fotrà canya" sense deixar de ser respectuós amb la tradició, i pensa apropar el FAD a ia societat. Pel que fa al seu estudi d'arquitectufa i disseny, està fent un hotel a RossellóPasseig de Gràcia de Barcelona "que serà i'antiiuxe, però l'absolut confort, que no tenen tes a veure una cosa amb l'altra".
Vol ser una baula més en la llarga cadena de presidents del FAD. És un rot poc ambiciós. "Jo sóc el que menys hi pinto. Els que han de pintar-hi són els socis i la mateixa societat; que el FAD li doni uns serveis i serveixi per alguna cosa. El tema social me'l crec." Quin és d seu programa? "És que ei meu programa és un llibre enorme, de quatre mil planes, en blanc. Seria mott írtwl dtr que tinc un programa, quan se'm va proposar ser president i vaig hareM» de decidir en dues setmanes. Aleshores, abans de úit una mentida prefereúo f i ï ei ridícul i dir: no lïne cap programa, Uesüc elaborant? SI. Com? A base d'escofat ei FA0, i això w í dir xerrar amb tots
els socis que puc i, sobretot, escoltar les juntes í els presidents de les seves set associacions. Amb això i amb algunes idees que se m'acudeixin intentarem fer un program3: internacionalització, entrada de les noves generacions, digitalització, i, per descomptat, un especial dedicat a la creació, per al 2003 que és quan el FAD ía cent anys. De moment, sóc un il·legal proposat per la Junta. Sí que tinc el vistiplau de totes les associacions i això em dóna ales fins a les properes eleccions [previstes per a! primer trimestre del 2002]. Però en vull sortir revalidat en una votació de socis i, si no és així, me n'aniré a casa."
tenien raó, com ho podria millorar. Amb el empreses, quan es parla de disseny, però temps, et vas adonant, primer, que la qui arrisca uns diners... cagues molt, evidentment, però després "Sí, el qui digui que no, o no ha entrat també que qui fa molt i està en molts fronts mai en ei joc o menteix. Sí que hi ha una i arrisca, en surt escaldat. Crec que Heron lluita, però jo diria que és una lluita sana, City és una obra especial, jo no dic ni si està necessària i fructífera. Els millors edificis de bé ni malament, això ho dirà el públic, però la història de l'arquitectura, els millors és molt forta, és insòlita, és una tipologia mobles que jo conec, han sorgit de lluites de absolutament nova. Hem fet un experiment, vegades ferotges entfe un arquitecte o un íQuè en queda avui en dia d'aquetl Capella hem arriscat molt i, a més, és molt complex dissenyador capacitat, intel·ligent, i un polèmic, emprenyador, incansable, arruïnat, de disseny, perquè hi ha intervingut molta empresari exigent. I no és dolent. Ara, ha gent. Jo he hagut de lidiar, sense experiènd'haver-hi respecte entre les dues bandes. de quan tenia trenta anys? "(Riu). Jo crec que en queda ei mateix, cia i amb poca força, amb matèries molt for- Tant absurd és e! creador que es pensa que qui li ha de pagar l'obra és un talòs que no perquè diuen que geni, figura, deutes í pas- tes i contra gent molt poderosa. El que sí sió fins a la sepultura. Em sabria molt de que tinc és la satisfacció que el màxim a sap res com el contrari, l'empresari que es greu haver perdut coses d'aquestes. E! que què podia arribar és allà i que s'ha fet amb pensa que el talent el pot comprar i manipular de la forma que vulgui. Si estàs fent sí que fas a la vida és arribar a un cert acord tota l'estima i la passió del món. Sobretot, amb els teus instints, perquè no et perjudi- gràcies a un equip entusiasta de col·labora- una làmpada que s'haurà de produir, que anirà al mercat, la teva obligació és saber quin molt. Aleshores et dius, necessito una dors, tots de menys de 40 anys." què vol el client. Potser per donar-li la volta, mica més d'estabilitat en alguns temes de la però ha d'haver-hi aquesta complicitat. meva vida, i això té un preu. Així que potser Qui és l'enemic del dissenyador? tinc menys interès que aqueii Capella penjat "És sempre el poder, entès de forma Aleshores surten coses meravelloses." perversa, d'obligar a les coses. Normalment de quan tenia trenta anys. A més, em crec una frase que va dir Napoleó, que fins als és ei poder del diner, però no sempre. De I amb ets arquitectes tècnics, com s'hi porta? "Amb els aparelladors sempre hi fie trenta es tenen les idees i a partir dels tren- vegades és el departament de màrqueting o algú ineficaç que fa que moltes coses tronmantingut una relació de respecte i d'admita l'únic que fas és passar-les en net." tollin. T'enfrontes a molta gent que va deciració, perquè tenen una cosa que jo mat no íCom li senten tes opinions diverses que dint altres coses -això és poder. Les teves he tingut, que és el control real dei procés desperta ia seva obra Heron City [e! nou armes són només les de Ia seducció i les constructiu. A mi l'únic que em sap greu, dets aparelladors, és que hagin volguí cancomplex íúdic de l'avinguda Rio de Janeiro d'intentar convèncer i ía del dibuix, la def projecte, i de vegades són insuficients." viar la seva definició per la d'arquitectes tècde Barcelona]? nics. Ja m'està bé, tots som arquitectes, d'a-Si, això també ho aprens amb l'edat. De jove, quan sentia una critica passava una Quina relació hi ha entre et dissenyador i cord, però és tant maco atxò de l'aparellador.. Jo crec que tots som creadors. He nit fatal Sense dormir, intentava veure si l'empresa? Normalment es parla poc de les
"És cert que entre et dissenyador i l'empresa hi ha una lluita, però jo diría que és una lluita sana, necessària i fructífera"
L'ENTREVISTA
BARCELONA TÉ UN N O U FAD
conegut aparelladors amb un potencial creaíiu per damunt dels arquitectes i al revés, també hi ha arquitectes amb una preparació tècnica brutal. Crec que la gràcia de la col·laboració és la complementarietat. Sí els dos volen fer el mateix, estan abocats a barallar-se en una obra i a que aquesta surti pitjor. En canvi, quan cadascú sap la mancança de l'altre, és quan hi ha el producte feiiç." Però un és l'estrella i... "Sí. amb això jo crec que e! gremi d'arquitectes hem estat molt injustos. Mira. aprofito per fer la crida que necessito aparelladors. És que són fonamentals, en el meu estudi. Avui en dia no es pot exercir l'arquitectura... Abans sí. perquè el mestre d'obra era una barreja entre els dos. Després d'aquesta predominància vedetïstíca de l'arquitecte, trobes a faltar aquest personatge [aparellador]. I en et futur crec que guanyarà molts més punts, perquè ja veiem el que està passant: arriben aquells estudis estrangers que et donen un servei compiet, de l'obra. Allà hi és tothom: els enginyers, els aparelladors... Aquí, si l'arquitecte continua fent !a seva batalla solet, en aquests estudis de quatre o cinc persones, on després ho has d'anar a contractar tot fora. anem malament." Avui en dia els dissenyadors encara volen crear un món millor? "Els dissenyadors, els arquitectes, els artesans, els aparelladors també, i els enginyers i tota aquesta gent. som molt egotips, molt egocèntrics, molí jo mi me amb mi. Per tant, sempre tendim una mica a aquest punt d'autobombo. Però bé, també fem una mica el que ens demana la societat, estem fent el ral que ens toca. 1 estic convençut que això, [assenyala un cendrer] si està bé, ajuda una mica que la gent visqui millor." Una definició de disseny? "Sí. ja la sé. He estat 41 anys, per buscar-la. Tinc arxius i arxius al meu estudi, de definicions, d'el·lipsis, del simposi de no sé on. dels erudits... Cada vegada em sortia més llarga, més llarga, perquè ho definís iot. I al final em vaig adonar que havia tíe fer-ho al revés: el que havia de fer era fer-la més curta. I és: dissenyar és pensar abans de fer. En definitiva, és això. és usar el cap abans de fer res. Fixa't que és aplicable tant a dissenyar una jota, com un pla urbanístic, com idear un cendre. És pensar, és preparar, és dibuixar, és modelar, és fer uns maqueta, aoans de fer. Després algú ho executa. No sé, si se te n'acut aiguna amb menys paraules..." í f
Jo també sóc novaiorquès \I
a ciutat és el temtorí humà
ro&m
eis íjuíevarcís parisefics. e!s mercats àrabs. ?l
perquè
mític El Doratío.' *es orgulloses torres besso-
Ses fiostres necessitats ftmctcnais de
nes ife Nova Yorit. És per això que l'enfonsa-
íL-per
«cel-Sèncsa. No rïcfrés
ment del Vterid Trade Center és, a més d'un
subsistència sfló perquè espec&ment, com a manifestació de ta cultura, construeix fa wtfa.
horror, una vergonya, una tragèdia i un afront a
La càiiat és l ' a m a g à de tes rastres 'dees,
la humanitat, un esquinç profund a l'ànima
deís nostres rators, def nosfre mapa de la vida.
urbana, és 3 &t, 3 l'ànima de tots els éssers
La cttrtat ens indica efe camins a seguir, ens
ó'vns civilització que tenia aquest edifici entre
advertei* dels perüts, ens ajuda a celebrar
e's seus símbols.
petits moments que K converteixen en l'essèn-
Uns símbols que podien haver estat bas-
CÍ3 de ía vida- Escrit Efes (fe la cultura, el nos-
tits per S'il·luminat Frank Üoyd Wright i que
tre mapa vital està definit per les ciutats que
finalment
som, efs seus mites 1 edificis: la torre de Babeí,
van ser construïts
per
Mifioru
Yamasaki. un arquitecte no tan brillant però
els jardins de 8abilòfit3, tes àgores d'Atenes,
molt més pragmàtic. Yamasafiï va proposar la desmesura encotillada: uns pnsmes de planta quadrada que no feien res més que repetir la
• • Escrit des de la cultura, el nostre mapa vital està definit per les ciutats que som, els seus mites i edificis: la torre de Babel, els jardins de Babilònia, les àgores d'Atenes, els bulevards parisencs, els mercats àrabs, el mític El Dorado, i les orgulloses torres bessones de Nova York.
mateixa pfanta H O vegades fins arribar a superar qualsevol altre gratacels. Va ser, però, aquesta simplicitat la que va acabar legitimi! zant els dos esvelts volums. El recobnmeni brillant en acer inoxidable que reflexava el sol de la tarda, i ia prodigiosa alçada que destacava des de l'horitzó i incitava a mirar fa ciutat des del seu cim, convidaven a l'emoció. Aquesta va ser la funció de les torres: despertar emocions. Vistes des del carrer, les torres eren mesquines \, fins i tot, anònimes. Vistes a distància, des de l'altra banda del riu, anunciaven poèticament, amb et seu poderós perfïí com a mirall, la fi del dia a la mítica ciutat. L'I 1 de setembre passat, però, ties avions van sacsejar, potser per sempre, les nostres vides. El fanatisme més emet, tant se val si
L'alt edifici d'oficines considerat artísticament* Estic convençut que, per
sobre fila. cada oíicma igual a les altres: per
l'amplitud i la llibertat. Tractem de la msteixa
llei natural, qualsevol probíema, en la seva
úitim. ai capdamunt un espai 0 un pis, de
manera el segon pis, però habitualment amb
posta
essència més profunda, enclou i suggereíi
naturalesa simplement fisiològica respecte a la
menors pretensions. Cap amunt, per al nombre
Aquesta grandiositat és el seu aspecte paí-
ia pròpia solució. Examinem-ne, doncs,
vida 1 a la u'ii tat d*11 estruvVa I d r
indeiermm-tdeuterc
pitant ais ulls de qui tinguí sensibilitat
acuradament ets diversos detalls, per posar
*n cen
do
inc
e-sm^irem
dels edifícts de pisos iguals? La nostra resés
immediata:
la
grandiositat.
clou el sistema de circulació i culmina el seu
en la cèl·lula elemental, per 5 la qual es reque
al descobert aquest suggeriment explícit.
imponent gir ascensional 1 descendent... El
reïx ma finestra, una porta 1 una ilmda, 1 sense
i explícita de fa seducció que l'edifici tíe
Les condicions pràctiques, en sentit ampli,
rrtme horitzontal ï vertical es basa naíuraimeni
preocupar-nos més donem a totes ei mateix
pisos repetits produeix. Ha de ser, alhora, ía
són tes següents: primer, es necessita una
sobre un local -ía unitat d'oficina- suficient-
aspecte, ja que totes desenvolupen la mateixa
nct3 dominant del rneds d'expressar-se de
planta sotenànta que contingui tes calde-
l'artista, un autèntic estírnuf per a la seva
ment àmplia 1 alta perquè pugui ser conforta-
funció. Però arribem a l'àtic que -no estani
res, les instal·lacions de força motriu, de
b!e, les dfmefsicns de la qual, de la mateixa
sudividit en cèl-iules-oficina i no necessitant
calefacció i d'il·luminació; segon, la planta
manera que determinen prèviament la unitat
ura il iLminoci" c^pta.
baixa destinada a botigues, bancs i altres
d'estructufa normal, determinen aproximada-
íi*> les se-.es parc <
menesters 91è requereixen llocs espaioses,
ment la m&a de les finestres... es dedueix que,
caràcter prtp>_nd-r3 ' p
tiltamiació difusa i íàcaí accés; tercer, w
inevitablement i de ía manera més senzilla,
ej fet que (es
- ' - a ^ --1
o^ífiitívamert
1 l a 1 c es p-r
projectarem aàí l'exterior d'una construcc» de d'escates, geftera&ieRt amb gram subdwstws, generós en espai estructura!, amò
pisos iguals. Comencem pei primer p*s; ni farens una entrada principat que cridi moit l'atenció 1 la reSa oe pisos sis tractarem amb major 0 menor Uosaim.
res a i'e&enor; quart, m nombre tnfèterrwui *
peos per damunt tfajuesi, CORS-
.-Sfefts i base tfoficines superposades, fi!a
ampi.tijd 0 bxe,
òasaret-fios exactament en fes necesàíaís practïtiües, perà atpressaní-nos en el sentit de
per la gran ex*ens 0 1 S = J f^upi pes 1 >- set. r
artística, és ía característica més proíunda
fantasia. L'edmci na ús ser alt. Ha de posseir la força 1 el poder de l'altura! la gier.'a i í'otguilde l'exaltació.
U -1 a s e a proca
Sdtam.
natufïtíesa, coficioeni í específic. Aquesta serà, doncs, la seva funció respecte de la força, ei
üppiiKCtts
sigïifïcat, fa conti'ijïtst 1 i'àcaba; de la ferma
Recc&i a ieajarab Benméo. Historia de la
externa... Després ó'auò, CBÍ prestar ía màxi-
A'Qüitecíwa Moderna, iú. a ^ a u Giii. La
ma aíenc» ais imperatius d e ! emoció 1 sofgeist
traducció caaiarB és d'Àngels Saíiafà.
im és la característica principal
Magèz-•-
- ;, ,
,.
1395.
STA
DIVERSOS
• • Truman Capote, Woody Alien, Frank Sinatra, els Giants, els New York Knicks, el Madison Square Garden, l'estàtua de la Llibertat, Central Park, el Pont de Brooklyn, el World Trade Center... Tots aquests referents i símbols formaven i formen part de l'encant d'aquesta ciutat.
en l'anonimat els fan un monument on
teu ofici, que s'ha de reconèixer que són els
Fax: 932 40 23 64
col·loquen una torxa encesa, per què no
que tenen una bona part del mèrit que l'o-
Adreça electrònica: infotmatiirfSapabcn.es
hem de retre homenatge a les legions de
bra es desenvolupi correctament, amb algu-
islàmic, cristià o jueu. va estavellar tres avions
dones i homes que amb !a seva tenacitat,
nes tensions com és natural, però sempre
als Estats Units, va assassinar més de 6.000
esíorç, professionalitat i a vegades amb la
sense mals modes, i que són peces fona-
persones, va provocar una crisi d'abast mundial
seva vida han contribuït a aixecar eis edifi-
mentals per aconseguir l'èxit d'una operació
que encara no sabem si desembocarà o no en
cis de pobles i ciutats? Dones i homes que
tan complexa i dificultosa com és fer una
la tercera guerra mundial i, també ho fiem de
passen desapercebuts, anònims a l'hora
obra correctament.
reconèixer, va atemptar contra un dels símbols
dels premis i les felicitacions, i moltes vega-
més superlatius de la nostra cultura. En agradi o no, especialment als membres
Homenatge al professional desconegut Si als soldats que han mort
Llmmunu 193 nals, d'aquells que et fan seguir estimant el
Bertold
Brecht
Telèfon directe 932 40 23 76
L'Informatiu electrònic: http://www.apabcn.es/informatjij Consell editorial: Anna M. Ruiz, Joan Gay, Xavief Alberca í Carles Cartané Director: Carles CartaAa Coordinadora: Elisenda Pucwuii
preguntava: "Qui va
Redacció; Josep Olivé, Xavier Oliva. Jordi Marlet i Anloni CapSIa
des, massa, víctimes dels accidents a les
construir Tebes, la ciutat de les set portes?
Anàlisi f obra: Joan Sabaté.
obres.
En els llibres d'història citen els noms dels
Xavier Aumedes, Gabriela SchOn. Vicenç Fent, Imma Villacorta,
del mcviment contra la global ització. aquesta
L'admiració i el respecte que ens han
curiosa amalgama de romàntics, avorrits nois
de merèixer els bons professionals: caps
benestants i bèsties, Nova York, la principal víc-
d'obra, encarregats, paletes, encofradors,
Vull, per tant, retre homenatge a tanta
tima d'aquest atemptat fanàtic és la capital del
fusters, manyans, picapedrers... una llista
i tanta gent anònima, a mi se m'acudeixen
Passatemps: Miquel Sesé
món occidental- La ciutat dels gratacels va
que es fa inacabable, professionals que al
molts noms, segur que a vosaltres també.
Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà
esdevenir al segle XX en el que molts anys
llarg dels anys ens han ensenyat els oficis i
Gràcies a tots ells! Moltes gràcies!
abans, segles abans, havien estat
els seus trucs.
Atenes,
Estic de pega. En pocs mesos se m'han
Ef punt de referència de tota una cultura, de
retirat un cap d'obra, en Jesús Gutiérrez, i
tota una forma de viure. Truman Capote, Woody
un encarregat, l'Antonio Yeste, i dic els seus
Alien, Frank Sinatra. els Giants, els New York
noms perquè, si més no per una vegada,
la Llibertat, Central Park, el Pont de Brooklyn,
Jordi Olwes i Ana Moreno Dibuixants: Silva Alcoba,
®
Toni Batlíori i Joma
Fotografia: Javiet Garcia Die {Cbopo}, Albert Casanovas Disseny g r à f i c :
Rom3, Madrid o Londres: la capital de capitals.
Knicks, el Madison Square Garden, l'estàtua de
reis, però eren els reis qui a
deixin de ser anònims. Magnífics professio-
g e u v e
Fotòlfcs: Imprès Autoedídó S.L.
Jordi Lleai Arquitecte tècnic jjHeaietisJng.es
Impressió: Viking Dipòsit legal: B 42389-1991 ISSH; U32-2802 Subscripcions: Elisenda Pucuruü Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez
el World Trade Center... Tots aquests referents i símbols íormaven i formen part de l'encant d'aquesta ciutat i eren e! principal reclam turístic pels milers de persones de tot el món que cada any es deixen caure pels seus carrers.
C/8on Pastor. 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fas: 932 40 23 64 E-mail: comercal8apatxrri.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barceloní Bon Pastor. 5.06021 Barcelona
La visita a Nova York és una visita diferent a la que es pugui fer a qualsevol altra ciutat de! món.
Fa 12 anys que vaig trepitjar per prime-
Tel- 932 40 20 60. Fa*. 932 40 20 61 Bages-Beigueda: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osma: PI. Major. 6.08500 Ve
ra vegada els carrers de Nova York. Un estiu
Tel. 938 85 26 i l
sufocant i uns petits estalvis em vam permetre
Vallès Occidental: Sant Francesc, 18
embarcar-me en un viatge tmciatic al més pro-
08221 Terrassa- Tet- 937 80 11 10
fund de ta meva, de la nostra, cultura. Nova York és una ciutat Que enamora i que fa por. Enamora pel seu estatus de tòtem cultural. I
Vailet Oriental: Josep Pifiot, 8 06400 GnmoBers. Tet. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERNr t Xavief Bardají
espanta per les seves dimensions, radicalment
fc Joan Ardèvol
oposades a les de la modesta Europa. A Nova
is hhnetva Embuena
York tot és descomunal. L'aeroport, la foscor, la
tar: Atert López ftorra
tealitat sobrenatural que es viu al seu transport subterrani, la seva gent esquerpa però a la vegada amable... Parafrasejant el ja cèlebre discurs de John Fitzgerald Kennedy a Berlín: "(0 també sóc nova;orquès".
®
i : Josep M.Ue*/y Vocals: Miagros Herro. Joan G w t Ramon Sàbat Bates Sergaedfe Jaume Juanoíi O S M * Be-rr-at Noguera Vallès Occitftatal: EaVsdcr Navarro Vallès O w t a k Frederic de 9uen tarant Jcan Gay tfe entens oiposais en ate artetes s ^ a f e són tífxkotm mçoreotmm deft autors
Arquímedes
rol deObr
Prcsupuestos, Certificaciones, Pliegos de Condiciones..
imedes + Medicion automàtica de pianos
49.000 •
Arquímedes + Medíción automàtica de pianos + Control de Obra
98.000 P
... enlace a programas fmancieros, manteniendo su método de trabajo, sín infinitos módulos adicionales y de fàcil manejo Control de Obra permite conocer en cada momento íos costes reales de una obra y sus desviaciones respecto al presupuesto de estudio y al de venta en un tiempo record y con gran facilidad. Contaptus^, Diamante Fïnancierot* y Logic Win£ con tratamiento real del SVA.IRPFelGIC. lera de forma automàtica oferias. pedidos e imputaciones a partir iceptos del presupuesto, con sus preciós y cantidades.
i Arquimede: ones. presupi CYHt
cata
0 8O!S
B a rc
en su mano la henramienta mas completa para certificaciones y pliegos de condiciones y control de on cualquier Base de Dato
1- Empresa Espaiïola de Software con certificación ISO 9002
CYPE
Sí dasaa més información sobre Control de Obra, rellerte esíe cupón y envíelo a CYPE Catalunya, Almogàvers, 66 - C3018 Barcelona - Fax 934 85 56 08 n_ » w
Nomfirey CfefiCCiÓíl .......
w
...PoWación
, C. Electrons
1V1
Software pam Arquitectura, Ingenieria y Construcción
C.R.,
L'Informatiu
P À G I N E S
D ' A S S E S S O R I A .
F O R M A C I Ó ,
A C T I V I T A T S
I
SERVEIS
ASSESSORIA 22 La documentac del control de qualitat
HORES EXTRES 24 L'intermediari Experimentant amb Internet
Coeficient d'actualització d'honoraris
Sessions de seguretat E
l Col·legi organitza, per
segon any consecutiu, un cicle de sessions tècniques on es presentaren nous temes que tractaran de manera monogràfica i'epíicòoó cíe ía seguretat en determinades fases bel procés de construcció de les obres. Experts en diferents camps exposen els aspectes cisu que ca! tenir en compte, donen pautes d'actuaaó i indiquen les m'.erveficisns més adequades 2 cada situació. Ta-rbé es cetsíen aqusiís aspectes que
generen dubtes. En cada sessió es dóna ía normativa d'aplicació, es veuen les comprovacions que cai fer per garantir-ne el compliment, els processos de muntatge 1 desmuntatge de ca<Ja eíement i com s'ha de fer í'anàlísi ï la prevenció dels riscos inherents a cada procés. S'abordaran eis temes següents: La seguretat en obres petites de rxwa planta i poca comptexitat com ara edit e s unsfami-iiars aliats 0 habitatges entre mitgeres (sessrà ïh Seguretat en '2 rea'to-
ció d'excavacions 1 moviments de terra (sessió 2); Seguretat en la construcció d'estructures metàl·liques (sessió 3); Seguretat en els treballs de rehabilitació de façanes {sesstó í ) . Les sessions començaran a partir del desembre i es faran a Barcelona. Vic. Manresa i Granollers. Més informació a les pàgines d'Activitats, al tefefan 932 40 23 73 i a formacioSapabcrues. $
a 15 d'octubre Ca= 1,135
Propera actualització: 15 de novembre Mòdul: 49.500 PTA Més informació; Departament de Visats Telèfon 932 40 23 70 visaís@apabcn.es
WÈx.
ASSESSORIA N O W B K 2001
La dificultat d'obtenir la documentació necessària en el control de qualitat E
n el procés de construcció d'un edifici nou o en una rehabilitació d'un d'existent. l'3pare!!adof o arquitecte tècnic té l'obligació de controlar els materials que són subministrats per a la seva col·locació en obra. Aquest controls, segons el Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya, s'han de reflectir en el programa de control de Qualitat, en el qua! s'han de definir eis controls i assaigs a realitzar. També s'han d'anotar en el registre de resultats en el qual
s'assenten els valors assoiits en els assaigs i la referència a la dxumentació que ens ha servit per acceptar els materials. En el transcurs de l'obra, i per causes no imputables a l'aparellador, a vegades es fa difícil, si no impossible, d'obtenir la totalitat de la documentació que ens avali la idoneïtat del material rebut, malgrat que la Llei d'ordenació de l'edificació (LOE) assenyala l'obligació de lliurar els resultats del control al tècnic de la direcció executiva. En aquests casos, el tècnic ha de fer un pele-
CONVOCATÒRIA
Assemblea Genera! Ordinària de Col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legiats segons estableixen els estatuts del Col·legi. Dia:
dimarts 18 de desembre
Hora:
a les 19 hores, en primera convocatòria a les 19.30 hores, en segona convocatòria
Lloc:
sala d'actes del Col·legi
Ordre del dia provisional: 1.
Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior.
2.
Informe del president
3.
Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 2002
4.
Torn obert de paraules
Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al 4 de desembre. Aquestes propostes s'hauran de comunicar per escrit amb la signatura de 10 col·legiats, com a mínim. La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presentades establint l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea. La Junta de Govern
Informació: Secretaria del Col·legi. Quarta planta. Telèfon 932 40 20 55
grinatge pels diferents agents (constructor, subministrador, magatzemista, fabricant, etc.) i, a vegades, no n'obté cap resultat, de manera que arriba a la fi de l'obra sense poder formalitzar tota la documentació necessària que avali el control realitzat, i que així el promotor pugui obtenir la cèdula d'tiabitafailitat de l a . ocupació. En aquests casos ca! buscar alternatives a la situació. Ei més habitual és realitzar eis assaigs corresponents sobre el material que tenim a l'obra. La majoria de legislacions assenyalen la necessitat de dur a terme eis
assaigs en el moment de la recepció del material, tot i que en molts casos poden ser substituïts per una documentació normafitzada, sempre qye aquesta sigui de toia confiança per a la direcció facultativa. En ef cas que no ens hagi estat lliurada la documentació pertinent o que aquesta no aporti el nivell de confiança requerit, serà necessari recórrer als assaigs normalitzats del material indocumentat. Aquest és el cas dels maons, de les armadures per armar inclòs el formigó, etc. Cal recordar que aquesta solució es vàüda mentre s'estiguin realitzant eis tre-
Quadern central PRIMERA QUINZENA NOV&1BRE 3001 • ^
nes de vidre, e t c , es pot substituir, si no hi
ció del control de qualitat per a la sol·licitud
ha cap altra solució, la manca de documen-
de la cèdula d'habttabilitat. Igual que els
tació pel recull de les etiquetes del mateix
altres documents, és possible que la seva
material, en'les quals hi ha definides les
obtenció sigui dificultosa
característiques tècniques.
pagaments o diferències econòmiques entre
Un altre cas que sovint presenta problemes és l'obtenció de la documentació dels sostres
unidireccionals
prefabricats.
(suspensió de
els agents de l'obra, etc). En aquest cas, TO hi ha l'altemativa possible mitjançant la rea-
E!
lització d'assaigs. Es té coneixement que
Decret 71/1995 i les Ordres de 31 d'octu-
quan no s'ha pogut obtenir aquest certificat,
bre de 1995 i de 18 de març de 1997, esta-
algun d'aquest casos s'ha solucionat adjun-
bfeixen entre altres coses que els fabricants
tant-hi, com a substitutiu, ef plànol de mun-
de sostres de Catalunya han de posseir l'au-
tatge. Com en els altres casos, caldrà justi-
tontzació administrativa pels seus produc-
ficar la impossibilitat de l'obtenció d'aquest
tes. També regula que, amb el subministra-
document. En els casos esmentats, aquesta
ment, el fabricant facilitarà a la direcció
justificació ha consistit en un escrit del pro-
facultativa de l'obra una còpia de l'autorit-
motor i de la direcció tècnica exposant els
zació administrativa, de les fitxes tècniques,
motius de la manca del certificat, una còpia
i lliurarà, a més, el plànol de muntatge. Deí
de requeriment formal al fabricant del siste-
balls de construcció d'aquesta partida, és a
accepta com a substitutives de les actes,
plànol de muntatge, en no estar signat per
dir. mentre disposem de material a analitzar,
només en el cas manifest de la impossibili-
cap tècnic que es responsabilitzi del seu
cat, i còpia del plànol de muntatge del fabri-
sense col·locar. Una altra qüestió és qui ha
tat d'obtenir-les.
contingut, pot recaure'n la responsabilitat a
cant, on consíin les característiques tècni-
de pagar aquests assaigs no previstos en el programa.
Realització de provetes testimoni
ma de sostres sol·licitant còpia del certifi-
la direcció facultativa. Per això és conve-
ques i l'adreça de l'obra. Essent així, és con-
nient que aquesta revisi el contingut del plà-
venient que a l'inici del subministrament del
En el cas del formigó, del qual s'hagin
Si no s'han fet els assaigs de resistència
nol de muntatge, comparant-lo amb ies
sostre, l'arquitecte tècnic reculli una còpia
fet els preceptius assaigs de resistència i
sobre el formigó fresc, aquests solament
especificacions de les fitxes tècniques. D'al-
del plànol de muntatge, que en tot cas li pot
consistència, el laboratori ens lliura un llis-
poden ser substituïts per la realització de
tra banda, l'anterior Decret, també assenya-
servir al final de l'obra per formalitzar la
tat dels resultats dels assaigs. Es pot donar
provetes testimoni sobre el formigó endurit
la que el fabricant dels sostres ha de pro-
documentació del sostre pel control de qua-
el cas que no se'ns facilitin les correspo-
de l'obra. La quantitat necessària no està
porcionar el certificat del fabricant. Aquest
litat. «
nents actes de laboratori, ni després de una
regulada per cap legislació; de forma habi-
certificat garanteix que els productes sub-
tual s'utilitza només una proveta testimoni
ministrats compleixen les especificacions
tats ens serveixen per tenir una informació
per a cada sèrie de formigó fresc que s'ha-
assenyalades en les fitxes tècniques de l'au-
de la qualitat del matenal i de les possibles
via de haver fet. En aquest cas ei cost ha de
torització administrativa i s'hauria de lliurar
Pere Casademont
anomalies. També amb aquestes
ser assolit pel promotor.
amb l'últim subministrament de sostre.
Atquiteete técmc Senei d'assessorarrtent i consultaria técnko-pmfessmnal Siteapabcn.es
reclamació fefaent. Aleshores, aquests llis-
ilistes
podrem fer el tràmit administratiu del con-
En materials destinats a aïllament tèr-
El certificat del fabricant s'ha d'acom-
trol de qualitat, a la Generalitat, atès que les
mic, com són els poliestirè expandit, les lla-
panyar obligatòriament amb la documenta-
Subscripció a L'Informatiu per a no col·legiats Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre de regal Si voleu rebre Ulníorm empleneu aquesta sol·licitud de subscripció > trameteu-la per fax: 932 40 23 64, per correu electrònic: informatiu@ar>3bcn.es. o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona . UInformatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor. 5 08021 Barcelona v També podeu fer-no per telèfon: 932 4OZ3 76 '
Subscripció a L'Informatiu Dades personals Nom i cognoms
Professió Quotes G
quota normal d'l pagament de 2 5 € = 4_159 PTA
i l l quota d'estudiant sense Targeta Accé* de 12.5 € ^ 2.079 PTA l" Forma de pagament nom i CG£no»ns _
I t
HORES
EXTRES HORES
ÍXTdtl
R M £D i
Experimentant amb Internet jïVdkswagen sembla que s'ha
StoAicata tari del locaí adquireix ia màquina per poca cosa més de mig milió c!e pessetes, i a par-
útíà (te cotxes que ha Itenço •» ""
tir tí'aiesrtores les despeses de connexió van
modei Que compta amb a c
a càrrec seu, però també e!s beneficis. Suposant que n'hi hagi. Va ser creada e!
sfrie, el Goïf eGeneratron Q pef adíjuifií-lo, a carwi reixa un rrod I q
1997, quan Internet era un concepte abs-
inclou ordinador, teiè'on ruobii reproductor
tracte per als catalans. I també els telèfons
de MP3 i tmiwti
per gestionar ei correu
mòbils. Avui en dia. eis nens poden apren-
efectròntc, obtenir informació digital sobre
dre els números en marcar-los en el teclat
el írànsrt o consultar Pes darreres cotitza-
d'un
cions de ia borsa. La broma li costarà
lwww.vtech.com!. El telèfon és de mentida i
3.726.000 pessetes, en fa versió de motor
incorpora diversos personatges que mostren
de benzina de 115 cavalls. Ei modei dotat
a la pantalla els números a marcar. Entre
amb un motor de gas-oü de 130 cavalls,
aquests, dos de bàsics: el de casa i el 112
poca cosa més de quatre mütons de pesse-
per a emergències. Funciona amb piles i
tes. Evidentment, que els interessats m>més
està recomanat per a nens de 3 a 5 anys. No
podran adquirir aquest models via Internet,
mòbil
com
Moviltech
de Vlech
arriba a íes 4.000 pessetes.
í a Alemanya fwww.voikswagen.de).
Avui en dia també, una quarta part de la població de Catalunya ja utilitza Inter-
No sé ni st els conductors de Golf
net. Concretament,
juguen més a borsa que (a mitjana de con-
un 24,8%, segons
ductors, ni tampoc si escolten més música
Miguel Pérez Subias, president de l'Asso-
pïratejada que la resta de mortals. La veritat
ciació d"Usuarís d'Internet. L'Estat espan-
és que no sé ni si necessiten fer-ho mentre
yol té una mitjana del 17,5%. És a dir, que
condueixen. Però de cop i volta hem entrat
ens esperen
en una fase en què es mira de connectar-ho
cadascú en tregui la reflexió que vulgui o
tot a Internet \ em temo que més per inte-
més gadgets
fets
perquè
que pugui. A banda de si els compra. I al
ressos econòmics que per utilitat.
marge de si amortitza el que n'ha pagat.
£1 bolígraf amb connexió a Internet
Alguns gadgets funcionaran; d'altres, ens
Chapten CHA-30, que han dissenyat els
en seguirem rient d'aquí un any. Estem en
d'Anoto
i està distribuït
per Ericsson
una fase d'experimentació i canvi, I no cal
(www.anoto.com), és un altre exemple de
precipitar-se, a !'hora de perdre la fe en ía
cap 3 on eis interessos comercials fan anar
revolució digital. ®
Internet. El gadget en realitat s'assembla més a un telèfon mòbil de darrera generació que a un bolígraf. De moment, està en fase de proves i el seu llançament definitiu és previst per al primer trimestre de l'any que ve. Net Machine (www.net-machine.com) són una mena de màquines escurabutxaques que, a canvi d'unes 600 pessetes l'hora, ofereixen connexió a Internet. El propie-
"De cop i volta hem entrat en una fase en què es mira de connectar-ho tot a Internet i em temo que més per interessos econòmics que per utilitat"
electrikeetesmas.net
L'lnform@tiu electrònic El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça: www.apabcn.es/informatiu
N O
T ' H O
P E R D I S
De l'amor i la mort
L
> amor i la mort són dos
Camina que camina per l'espai noble de la Pedrera, el visitant arriba a la part final de l'exposició: la mort. El viatge s'endinsa, llavors, en un dels temes més representats en la pintura 1 l'escultura i més lloats en l'obra literària. Els gravats es tornen, en aquesta part, més foscos, més densos, més fascinadors, i més desoladors, de la mà d'artistes turmentats com són Goya. Durero, Tiepolo 0 Hogarth. La mort, l'eterna vencedora, mana en unes obres que també recullen petits triomfs sobre la mort, ja sigui a través de la fama. la glòria 0 el record. L'únic consol que els va quedar, als mortals pintors d'aquesta exposició per vèncer la mort, té nom propi: l'amor que va inspirar el seu art fa segles i que encara avui sedueix. En altres paraules, el triomf de l'amor. ®
_ _ temes universals que han gaudit d'un tractament especial del món de l'art en el decurs de la història de la humanitat. El fruit d'aquesta dedicació entusiasta de tot tipus d'artistes ha estat una munió quasi infinita d'obres en les quals tots dos conceptes han esdevingut els temes d'mspiració. Alguns dels treballs, realitzats en el decurs de quatre segles de fecunda creació artística, es poden veure aquests dies a l'exposició De l'Amor i I3 Mort. un recull de més d'un centenar de gravats i dibuixos dels fons de la Biblioteca Nacional, que encara es pot contemplar a la sala d'exposicions de la Pedrera.
El recorregut plàstic que planteja l'exposició recull obres de Miquel Àngel. Rafael, Tiziano, Rembrandt, Durero, Goya, Murillo i Herrera, entre d'altres. És a dir, una mostra del millor art europeu des del segle XV fins a finals del XÍX. La mostra inicia aquest recorregut per l'amor. I ho fa per l'amor més mitològic i clàssic representat per icones de Venus i Júpiter i d'altres déus, herois i, per què no, d'homes de carn i ossos. Les imatges d'aquesta part de l'exposició són una mena d'elegia de l'amor cortès, l'amor líric dels trobadors, l'amor més desitjat, l'amor més suau, exquisit, aristocràtic i intel·lectualment refinat. Tot una font, en definitiva, d'inspiració artística 1 literària.
De rmoi i la vott A mig camí de la mostra, l'amor i la mort es donen la mà en imatges que representen morts originades per gelosies, manifestacions de l'amor més enllà de la mort, l'amor foll que es converteix en odi i duu al suïcidi, 0 l'amor desesperat per ta mort de l'amant. És l'amor més tràgic i el que més
ha captivat als creadors. És l'amor sublimat, el que més i millor sap seduir 3 l'espectador amb unes obres impactants, plenes de sentiments contraposats on, amb paciència 1 bon ull, es poden llegir codis secrets com ara ia lleialtat, la religiositat (l'amor pot esdevenir una adoració religiosa), i ía noblesa.
T R E N C A ' T
Fundació Caixa de Catalunya. Sala d'exposicions de La Pedrera. Barcelona
m
Antoni Capilla
Heu de resoldre ies definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen e! nom de ia ciutat on es troba l'església de la fotografia. A la columna de color dels motsresposta hi irobareu, en acroslic. e! seu nom.
[iII 11
l i •:H
F
li'l"'
TU
AR
BRA
ES
BER
CA
Gl
RA
NAT
MES
'
E
TA
GE
NI
RIS
NE
0
DU
LE
MA
Rl
DOR
MA
SA
•
\ TRIN
i li|y ik 0
RA ! VA i XE
DRE
ÍJ
PA
!
RA DA
DE
0
RA
DEFINICIONS 1 Panorames ceis r'.encrs óe'SèC'.-ï.s pe'ò vistos aedtns. 2. Bu4 en una parel o e n una construcció per fer «?ní!tiï sa c : a:or oeï sol 3. Excavaco per oom-hi un camí 0 un canal. 4. Resistència a la deformació d'un cos. 5. Un apaiei! quaisevol des;rr>a: a aíçar ascensors 0 muniacàiregues. 6 Operació que Beva f a g u a d'un terreny mftjançant rases 0 canonades. 7 Encava'.iada que suporta la coberta d'un ediíc! 8 Operactó que roafcza un moviment per aconseguir un fi determinat. 9 Thí podi?" oexar. amb un mun! d'estaques 0 de picons SOLUCIONS
Què separa un habitatge de rattre? && .1TOW» / V * A " » N-fl
LA
GENT OCOBENTKi. 10
Col·lectiva d'aparelladors i arquitectes tècnics [ K j ingú posa en dubte la capaI im citat dels arquitectes, aparelladors i yqyílectes tècnics en el domini del dibuix. És, per suposat, !a base dei seu ofici. Que després aquests professionals sàpiguen de la teoria i pràctiques del color, de l'ímerpretar plàstic i estètic, de la composició i harmonia cromàtica, de la correlació entre idea i matèria, ja depèn, sens dubte, de la cultivada sensibilitat personal i també d'un continuat estudi sobre la fidel realitat o de la realitat transformada.
Dinares, Joan Freixas, Domènech Povill. Rosa Remoià, Joaquim Sierra, Ramon Torreguitart i Antoni Vila. Dotze autors cadascun desenvolupant doncs, les seves pròpies textures i les seves ínterelacions entre enquadraments, coloracions i sentiments. I per aconseguir els millors resultats en les seves
obres peculiars, uns fan servir l'aquarel·la, altres les tècniques mixtes, l'oli, l'acríl·lic. la fotografia, ei dibuix, etc. ® Exposició col·lectiva d'aparelladors i arquitectes tècnics. Dotze autors. Sala d'exposicions de la Delegació del Vallès Occidental.
Sant Francesc, 18. Terrassa. La mostra es va clausurar el passat 3 1 d'octubre.
Diari de Terrassa 4d'txtutxede2001
Així ho vetem en aquest selecte grup G"«• parelladors i arquitectes tècnics locals que presenten tes seves creacions en la delegació ubicada a la nostra ciutat. Els uns investigant o explorant segons l'abstracció expressionista, altres a través de l'abstracció geomèïri:;. altres identificats amb el conceptual vensro:, altres en base al neoreahsme, altres dins a les maneres racionalistes, etcètera. I a .: estan les seves firmes les quals mereixen una detinguda atenció precisament per aquestes recerques i trobades de múltiples propostes -ia sempre enriquidora diversitat- partint de la solidesa o suport del color i del dibuix. Jan Baca, Jesús A. Belloso, Joan Bertran, Montserrat Cobo, Jordi Conesa, Jan
NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col·legiats, la defunció del nostre company:
Ens dot comunicar a tots e/s col·legiats, la defunció del nostre company:
Francesc Vich i Ravetllat
Llibert Moragas i Palau
Francesc Miró i Lacueva
esdevinguda el 5 d'octubre, a 9 1 anys.
esdevinguda el 17 de setembre, a 64 anys.
esdevinguda el 22 de setembre, a 77 anys.
Ens dol corv>M.car a tots els col·legiats, (3 esfumo del nostre company:
SERVEIS Qwdert. ttncnl PRIMERA
Petits anuncis Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions, fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives. i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA. Tel: 934 52 07 89 armsaScoac.net
Serveis tècnics arquitectura i topografia
Especialitzats en serveis de recolzament a l'arquitectura
Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres, 80. local, 3 St. Feliu de Guíxols. Tel.: 972 32 32 82 Fax: 972 32 32 82 oficinajmgomez@ctv. es
El nostre equip disposa de mitjans i recursos per col·laborar en delineació, projectes bàsics, executius, mesuraments, aixecament de l'estat actual i qualsevol servei que calgui. Ens desplacem a l'estudi del client. Mayte Telèfon: 934 59 46 17
Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem ia delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01
Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).
Perspectives Especialistes en animacions i fotomuntatges. Som professionals amb 6 anys d'experiència per a promocions, díptics, presentacions en paper o en CD-Rom. Dissenyem tanques publicitàries amb la seva perspectiva. Complim amb el termini de lliurament. Ens desplacem a tot Catalunya. Scriptiva Telèfon: 934 59 46 17
Oriol 639 89 10 63 Ajuts al projecte
Serveis de topografia S'oíereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D. replantejaments, control d'obres, cubicacions. delimitacions, psrcel-lacions. informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp. 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84
Perspectives Es fan perspectives manuals i pe' ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36
Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols. Telèfon; 933 09 59 65
Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidamenls. CAD. 2D i 3D. perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61
Serveis professionals Gran exptfuiticia. Càlcul i disseny d'estructures. Serve* d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Telèfon 933 95 44 45 fa* 933 95 22 22
Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineacïó-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01
Desenvolupament de projectes bàsics i executius. Delineació en Cad Carlos Telèfon: 934 46 00 99 César Telèfon: 933 50 09 37
Col·laboració professional S'ofereix arquitecte tècnic, professional lliberal, per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. Aporta experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció. Telèfons-. 934 06 96 95 630 26 19 73
L'lnform@tiu electrònic
Es ven torre Oportunitat única en zona d'alt estàndmg Gestió directa del tècnic/promotor/cons tructor en última fase (2a fase). Torre a Vallvidrera (Can Rectoret) de 325 m en solar de 998 rrv. PB+2PP+estudi. Gran saló amb xemeneia, menjador independent, bany, cuina/menjador, dos dormitoris dobles (el principal és suitte amb banyera jacuzzi) i dos simples, dos banys complets. Estudi de 40 m : , coberta de fusta. Garatge de 40 m\ àmplies terrasses (250 rrr). barbacoa exterior, vistes al Vallès. Preu: 97 5 MPTA Telèfon: 636 548 992
Es lloga habitatge per als mesos de desembre a febrer Es lloga hab.tatge amb 130 nv situs: a Lesseps. amb saló de 50 m . llar de foc > parquet. Totalment equipat. 2 habitacions. Preua pactar. A/oert Casanovas Telèfon. 609 058 39?
El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça:
www.apabcn.es/informatiu
SERVEIS is coit cst*iï
OFERTA ESPECIAL COL LEGIATS
Descomptes fins al 6 0 % en el programa Arquímedes de Cype El Col·legi ha establert un acord de col·laboració amb l'empresa Software Tècnic d'Arquitectura i Enginyeu ÍSTAE), distribuïdora per a Catafunya de Cype Ingenieros, mitjançant el quaJ STAE ofereix als cdlegwu, fins al 31 de desembre, l'adqui-
sició del seu programa de pressupostos, amidaments, certificacions t pfecs de condicions ARQUÍMEDES, amb unes condicions mcft avantatjoses que s'exposen en el quadre adjunt:
ARQUÍMEDES
49.000 PTA
ARQUlMEDES *• AMIDA MENT AUTOMATIC DXF ARQUÍMEDES + AMIDAMENT AUTOMATIC DXF+ CONTROL D'OBRA
INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR E! Cot-tegi posa a disposició dels professional informació tècnica < comercial sobre productes i serveis de la construcció. Els prafesswnais trobaran ete fulletons i catàlegs de ies empreses als caseflers de la píanta baixa. Durant el mes de novembre hi son presents les empreses següents: • REPSOL BUTANO, S.A.
• BTICINO QUINTELA. S.L
• CONSORCIO TERMOARCILLA
• UNEX - APARELLAJE ELECTRICO, S.L.
- FEPESA. S.A.
• TECOSUR. S.L.
- COMPOSAN CONSTRUCCION
• SENALIZACION
• REYNAERS ALUM1NI0S DEL VALLÈS OFERTA COL·LEGIATS 19.800 PTA
78.800 PTA
49.000 PTA
98.000 PTA
• MASA. S.L.
• IBERMAPEI. S.A.
• 8TV, S A
• SISTEMES DE REFORÇ ACTIU. S.L.
• JANSA METAL, S.A.
• GRUPO MECANOTUBO, S.A.
• ONDULINE MATERIAL DE CONST., S.A.
• SUBEROLITA, S.A.
• ARTIS ORGANIZACION 0FIC1NAS. S.A. • L.B. INGENIERIA DOMOTICA&C0M..S.L.
• ACTILUZ DETECTA 2000, S.L. • TRAC VERTICAL. S.L.
Aquests preus no inclouen l'IVA, els ports, ni finançaments especials. Ofertes no acumulables.
Informació i sol·licituds:
Y DISENOS URBANOS, S.A.
• WEBER BROUTIN CEMARKSA
• PÈNDOL, S.L. 157,800 PTA
SIIIVEIS
• WERMASI, S.L.
• EUROCABLE, S.L • PUERTAS ARTEVI. S.A. • VERTISUB. S.L.
• ALKOR DRAKA IBÉRICA. S.A.
STAE o Cype Ingeníeros STAE farà un curs gratuït de for- Javier Linares mació del programa Arquímedes a les Telèfons 9 3 4 8 5 11 0 2 96 592 25 50 aules del Col·legi en una data encara per determinar.
® TOYOTA C a I I da d
• VALL1MPER. S.A. • TEXSA MORTEROS. S.A. • FABRICA ELECTROTECNICA JOSA. SA.
Les empreses interessades 3 presentar els seus productes poden dirigir-se a: Jordi Marín Brtmap Telèfon 932 40 20 57
Rumbo al Norte de Barcelona. HYunnni Rumbo a su nuevo Hyundai.
TEAM'S MOTOR C o n c e s i o n a r i o
O f i c i a l
T o y o t a
• BARCELONA • SANT JUST DESVERN
EIXAMPLE Paris, 123. Tel. 93 410 38 38
SANTGERVASI Via Augusta, 234 Tel. 93 414 3411
DIAGONAL G. Via Carles III, 72. Tel. 93 491 4050
SANT CUGAT Ctra. Rubí, 78-80 Tel. 93 583 01 20
LES CORTS Europa, 18 Tel. 93 363 61 00
SANT JUST DESVERN Ctra. Reial, 131 Tel. 93 473 28 02
Llanord. Su concesionario oficial Hyundai
TOYOTA RAV4 2.0 D4-D LUNA Dinàmico y perfectamente adaptado al entomo
La respuesta inme- • diaía del motor a sus necesidades justo " 3 n d o lo necesita. hace de la conducción det RAV4 con propulsor diésel de 2.0 litros con 16 valvulas, doble arbol de ievas. inyección directa y common-rail una experiència extremadamente agradable. Tanto si circula buscando un hueco en un atasco como si conduce por una carretera de montana, con el D4-D siempre tendra la potencia adecuada. Equipamiento: • Cierre centralizado con control remoto • Asientos traseros extraibles • Enchufe delantero para accesoríos • Antena, 4 altavoces i Radio/cassette • ABS + EBD, discos ventilados detaníeros, discos traseros
( 3 5 TOYOTA
• LSD (diferencial trasero autoblocante) • Cinturones delanteros con 3 puntos de anclaje + pretensores + [imitadores de fuerza • Cinturones traseros ELR/ALR • Barras de protección lateral • Faros delanteros y pilotos traseros antiniebla • Ganchos fijaequipaje
TEAM'S MOTOR
FITXA TÈCNICA Motor Cilindrada Potencia màxima Velocidad màxima Aceleración Cosumo: Urbano Extraurbano Medio Tipo combustible Dimensiones: Longitud Anchura Altura MARCA MODELO CARROCERÍA VERSIÚN
2.0 1 D4-D 1.995 cm» 116 CV/4000 RPM 170 Km'h 12,lseg.deOalOO 8,9 1 /100 Km 6.11 / 1 0 0 Km 7,11/100 Km gasoil 3805 mm 1735 mm 1670 mm TOYOTA RAV4 3 PUERTAS 2.0 L D4-D LUNA
PVP 4.400.000 PTS
Gran Via Carles III, 72 - Barcelona Telf.: 93 491 4050 - Sr. Alfredo Trèmols
Servei d'informació i assessorament en la compra de vehicles
El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal
UÍJUJÍ
MUÍÜÍ
• Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent. • Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • Valoració orientativa del vehicle de segona mà. • Assessorament fiscal en la compra del vehicle. • Contractació del producte financer de leasing, rentmg, crèdit, etc... en condicions preferents.
PI
• Contractació de l'assegurança.
Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 A,'e: autoeapabcn.es
Jrgeil, 135t«»rce
Tet. 934534545
Carioslil, 82
fel. 934914565
Balmes, 262 »>,
fel. 934155767
Ctra. Reial, 127 (
Tel. 933720210
•
DEMANDES OCHANOES
rmoA<jiMxamMO*owKmt
:ata!à deí oduei à Terrassa., : va organització:
En la construcció d'habitatges d'alt estinding, d'hotels de luxe i locals comercials d'importants botigues
CAP D'OBRA
Funcions:
Funcions: Reportarà directament amb el cap de grup. Gestiú a peu d'obra, negociació amb industrials, amtdaments in situ, confeccionar certificacions, control de costos i seguiment de plamng. Responsable de la gestió d'una o dues obres.
-
Es requereix: Mínim 5 anys d'experiència com cap d'obra en constructora Edat aproximada ent/e 30 i 35 a Coneixements a nivell d'usuari de Wofd i Excel < valorable Presto.
S'ofereix: •
Selecciona CAP DE GRUP
Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència aportada pel candidat. Es possible la incorporació a l'empresa amb contracte laboral indeími Í com a lliberal.
Planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d'eiecuoó de vanes obres i el seu control de costos. Responsable de 2-3, caps d'obra. Reportarà setmanalment amb el director tècnic i )a resta de reqtnp ()e responsables de l'empresa. Visites a tes obres amb ta propietat i la direcció facultativa.
Es requereix: • • • •
Es valorarà experiència com a cap de grup en constructora. Persona amb visió global de l'orgamuació de totes les obres. Coneixements informàtics de!s programes: Presto, Excel, Word i Superprofect. Bons coneixements d'anglès.
S'ofereix: -
Sou aproximat entre 8/10 M PTA. brut/anual, negociables en funció de l'experiència aportada pel candidat.
Busquem una persona amb capacitat per líderar equips, bon comumcador i amb capacitat per tractar amb clients i prendre decisions.
BusQuem una persona amb iniciativa, responsable, amb capacitat per resoldre problemes, amb un cert grau d'autonomia, profes- . . sional flexible i amb capacitat d'adaptació. *
Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscrita, adjuntant currículum actualitzat i fotografia recent tipus carnet, indicant la referència 7687 ai
Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscnta, adjuntant currículum actualitzat i fotografia recent tipus carnet, indicani la referència 7766 a.
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball. Bon Pastor. 5. 3a planta. 08021 Barcelona a/e: trebalieapabcn.es
CAATB, Servei de Promoció i Mercat de Treball. Bon Pastor. 5.3a planta. 08021 Barcelona [ a/e: trebalWapabcn.es
® 2 CAPS D OBRA
Busca CAP D'OBRA
CONSTRUCCIQNSPAI,SA
Professional amb VISIÓ global, capaç de coordinar i hderar un equ ball. Persona oberta al canvi, amb iniciativa, resolutiva i amb mé | anys d'experiència.
amb 25 anys al sector i amb més de 100 treballadors en plantilla, precisa:.
Funcions a desenvolupar:
Es requereix s i Cap a Oín en conarucicri. fild* afiede*. * per i d r i g i obès d'ui «fam sucencf 91.000 mtasdepresçost.
-
Plantejament de l'operació: srjlrsi de &&emes de consuuccnj p a a IAFCÍ ÚS reslructura. eslutji d'implantació i togislica Oe l'oCfa.
-
EMCUCÍÒ tècnica de T o l » : estudi de mitjans i plafuficactó de les activitats per assdiï efs Objectius fiJali, f e v * ó de :eplait&gs i i n o de tols els treballs, Kgu«nent piann,ng < de
l'eiecuciò üeis netaiK amb especai èmfasis en ta qualitat. -
J5j
Funcions
Coordinacb tTïndustriah: entrega Oe plànols, prewsicjc i ferniuiacni de cvnandes. c/eaciú de les Circumstàncies qi»» facin pcsssoíe et cornpiMTWfi! Ods compomisos O í t i in visites i lEunions periòdiques amt> l'eficansgsl per a s s « g a * la quaíttat en l'eiucucn.
o
se^jiment dcts tcrniMiS i contro* ocortàfr·fc* -
S'ofereix
Operacions de f i n i t ifofen i posttmttí,- preparació d d fmal dels treballs, posada en m
nete^. óoamentíoó ^^--:
o—v-:—- . : > . - . - ; .
;••..;-...:
. ' • . ' •
J T T D clients,
bons
per a obtenir el certificat t&a d'ocres, cocnjmxn
de vendes pes Ce-.üega i vüuU dels [>&& « s n c à d'incidències cou•«:-rega,
comunica-
a àfrec de iempresa o Oe tècnics, ra&ttaísa treoailar en equip
dors, amo voluntat per sprgndts > amb capacitat per negociar, dirigir i
Les persones interessaries poden enviar carta de ' presentació manuscrrta. adjuntant currículum i actualitzat i fotografia recent tipus carnet, indicant a referència 7 7 0 0 3: COL LEGI O'AMRELLADORS I AflOOITCCTtS TÈCNICS DE BARCELONA Serve» dt Prcrmcn i Mtfcat de TrehaS, Bon Pastar. 5. 3a planta. 08021 Barcelona
refeȏnea
7649
COL LEGI O'APAREUADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Seneï de Pranodó i Macat de Detdl, Ben Pasto, 5. 3a planta. 08021 Barcelona
amb tí aeparü-
Qn*)ern centrat f S s ^ S V QÍJ?NZE:"N·\ NOVEMBRE Ï001
Tèçniç/a de seguretat
Promotora-constructora d'edificació d'habitatges plurifamiliars per a la coordinació de la seguretat de totes les obres de l'empresa, redacció dels estudis i plans de seguretat i tràmits corresponents amb l'Administració. perfil Experiència mínima de 3 anys. Indispensable títol de tècnic/a en seguretat. Edat entre 3 0 i 45 anys. Coneixements informàtics d'Autocad 2000, MS Office i Presto. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball, Terrassa. s'ofereix Relació liberal. Sou negociable segons la vàlua del candidat/a. Signatura d'obres. Incorporació immediata. Les persones interessades poden adreçar currículum per fax 937 33 03 19 o bé per a/e: ambar@btlink.net
«/a tècnic/a PROMOTORA CONSTRUCTORA D'HABITATGES UNIFAMIUARS
perfil Convenient experiència mínima d't any. Convenient carnet de conduir j vehicle propi. Lloc de treball. La Floresta. s'ofereix Relació liberaí. Temps de contractació de 3 anys i període de prova de 6 mesos. Data d'incorporació: 1 de desembre. Les persones interessades podeu adreçar currículum per fax: 935890985 o per a/e: stoneewarudoo.es
Cap de pressupostos
per responsabilitzar-se òe !a elaboració de tots els pressupostos de l'empresa < la confecció d'una base de dades pròpia. Contacte dfecte amb e$s tècnics d'obres i els departaments de compres i profecies. perfil Exp. min. de 3 anys en amidaments i pressupostos. Edat a partir de 25 anys. Persona metòdica amb capacitat d'anàlisi í amb responsabilitat i bon tracte. Es valoraran coneixements de Presto. N m l ! ait detataSà. s'oferix Jornada of. Contracte lab. temporal amb possib-ltat òe ser indefinit Sou apro». 5.0O0.O0O'- PTA brul/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades poden adreçar currículum per t a i 932 41 94 22 o per a/e: Uu.keuat-gnrp.com. A l'atenció de Carme Puyo.
«2
Coordinarà entre 4/5 obres d Gestió a peu d'obra. Tracte amb la direcció facult Coo-amació i seguiment dels Realització del plamng. Preparació de certificacions Participarà en la implantació de la tSO-9001.
Es requereix: - Recent titulat o pendent de projecte final de carrera. - Es valorarà experiència en obra. - Carnet de conduir. - Concernents informàtics de MS-Office (Excel, Word). Autocad i M4.
S'ofereix: - Ccn'.racte laboral. - Possibilitats de futur en l'empresa. • Formació & càrrec de l'empresa. Busquem una pe/sona jove amb ganes d'aprendre • tormar·se a peu ú'obra Uns persona responsable, amb autonomia, iniciativa i amb capacitat de -.racte amo la gent.
S| u Q. </) UI
Les persones interessades poden envtar carta Oe preservació manuscrits, adjuntant currículum actualitza! i fotografia retent :.;iu!. carnet. i-)d«;ant la referència 7748 »•.
perfil Convenient experiència mínima de 2 anys com a cap d'obra. Edat entre 25 i 35 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball província de Barcelona. s'ofereix Jornada oficial. Conlracte laboral terr.poral amb possibilitats de ser indefinit. Sou aprcïimat 4.000.000',- PTA brut/anual negociable en (unció de la vàlua del candidata. Dietes, quilometratge i depeses a càrrec de l'empresa. Incorporació immediata. Les persones interessades poden adreçar currículum per fax 932 4 1 94 22 o per a/e: tau_icesaat-gnip.com a l'atenció de Carme Puyo. Re* 7740
CONSTRUCTORA D'OBRA PÚBLICA I CIVIL 1 EDIFICACIÓ
• • -
Cap d'obra CONSTRUCTORA D'OBRA PÚBLICA. CIVIL ! EDIFICACIÓ per al control d'obra, contacte directe amb industrials, amidaments. certificacions, etc.
per al control tècnic de l'execució de les obres per empreses subcontraíades.
Ret: 7743
z CAP D'OBRA 2 m Funcions:
$ =
Arquitecte/a tècnic/a DESPATX D'ARQUITECTURA DE BARCELONA Per formar part de l'equip redactor i direcció d'obra de projectes singulars. perfil Imprescindible experiència mínima de 2 anys en edificació. Edat entre 25 i 35 anys. Nivell alt d'anglès per tractar directament amb la Propietat. Dedicació flexible. s'offreix Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata. Les persones interessades poden adreçar currículum per t a i 934 14 36 17 o per a/e: bdV9coac.es.
Cap d'obres PROMOTORA IMMOBILIÀRIA DE BARCELONA per a l'anà'W oels projectes, contractes, anidaments. coordmacia ü'irtduslriB's. seg-iTiec; económtc 3e Iowa. segji^iei! de la pían Acàcia i oe la postvenda. pertS frTipresCi.TóibíS experiènca ry/n-'na de 3 arys Edat enoe 281 35 anys. Cone:iemef;tt iníomàtics de Preslo i MsPrciecí l^prescintí'Sie carnet ds coníuír i c o ^ e i ^ ' rttiicle ^nç<
ficai. Cc-íracíC «coral ú'l íry a Dencoe de pfma oe 3 nescs.. S 5.000.000-- PTA firai'«iu»! negoc mes itrcertiui. irtcxpxaoó ir
Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http/A www.apabcn.es
COL·LEGI 0 APARELLADORS I ARQUrTECTTS TtCNKS OE BARCELONA Senei de Promoció i MtfCJt dC Tntbít. Bon Pasta. 5. 2» pUnb. 08021 i
. n, ,•.•«!
-*
A C T I V I T A TS ACTIVITAT*
I
NOVES • • : » - . . . . • . » € « «
rmaoó te!.: 932 40 20 60
La construcció metàl·lica, estructures. Seminari
La identificació dels sòls í l'estudi geotècnic
I r proèt se T &íu i obterar wtors
La ccrsir-ucciò meüí-!:ca r-e^ a i'atfic de :a
patC-jg es í e <a ccnsí^ccio al \wg ifei se&'e
m L'estudi gectècnic
revc^ció industrial.
XX—. fes reaccions per contactes entre Ciíe-
Les sessions es compietaran amb la reah!-
rrienf de la foneria i l'apafscio de les grans
rents meíaiis. el comportament al foc o tes
23Cfó d'un itinerari geotècnsc per ies roda-
siderúrgies, l'acer, que hsv^a eslsi present a
diferències de comrjcrtament
lies i una visita a un laboratori.
la construcció
immemoríaf.
dei's maíertais presents a l'obra genera dub-
adquireix unes característiques que fan que
íes a i'hera d'escollir aquests sistemes cons-
Sigui vist com un material ncKJ, capaç de
tructius. Controlar la durabilita! t superar les
superar toies les fites conegudes. Els engin-
exigències pei que fa al foc són alguns cteÈs
yers seran els primers a aproíïtar-se de les
raptes que ens plantegem.
Ó i'obra mitjançant compr^aaofw. senzSfesv Sfcarra^f cm estudi geotèonc i sbs mter-
Josep Ignasi de Llorens, doctor arquitecte,
prefar-io, són tasques que efe professkinaís
professor de construcció de la UPC.
QUE pfCtyCCfGTÏ ï dm^BUGEfl OtV£& rafl d© ffíT,
Pere Mascarenas, geòíeg, de l'Escofa d'Ar-
L'objectiu d'aquest curs és donar al profes-
quitectura ()e la Universitat Ramon Lluït.
de manera
amb molts
seves extraordinàries capacitats rrecàniques. però el seu ús s'estendfà ràpidament
ssOnaí ets coneixements mínims per poder
a l'edificació. L'acer permetrà el desenvolu-
identificar un terreny, encarregar i donar les
pament d'una arquitectura adinteNada que
etsdes a l'empresa que li farà l'estudi geotècnic i saber
Amb al desenvoiopa-
permetrà resoldre amb facilitat l'estructura
interpretar e!s resultats que li
però que. per la dificultat ús construir super-
Omstao i aplicar-fto en ei projecte i execució
fícies més complexes i contínues, deixarà
de les obres.
els tancaments relegats a materials tradicio-
Per aprofundir en aquests objectius i mostrar les grans possibilitats de la construcció metài-Üca en tots eis àmbits de l'edificació hem plantejat la realització d'aquest senunart dedicat a t'estructura i a les proteccions al foc i a l'oxidació,
nals, sovint amb considerables problemes responsable acadèmic: Josep Ignasi de Llo-
d'interrelació. £1 desenvolupament de les
rens, arquitecte, professor trtufar de cons-
xapes i les malles espacials canviaran
trucció de la UPC
aquesta tendència i recuperaran la col·labo-
responsable acadèmic: Jcan Sabaté. Arquitecte dates: del i al 18 de desembre
dates: dies 26, 27, 28, 29 de novembre
ració entre tancament i estructura; això per-
lloc: Delegació del Vallès Occidental
metrà una major continuïtat entre façanes i
horari: dimarts, de 17 a 21 h
horari: de 19 a 21 h
cobertes, i obrirà la construcció a noves for-
durada: 12 hores
durada- 12 hores
mes properes a la tecnologia aeronàutica.
preu del curs: 150,25€/25.OO0 PTA
preu del curs: 216,36 € 136.000 PTA
preu especial col-legiat/da: 120,20 € /
preu especial col·legiat/dia: 180.30 €
20.000 PTA
30-000 PTA
Però al costat dels grans avantatges —lleugeresa, simplicitat, versatilitat, rapidesa o
programa •
facilitat
Els sòls. Coneixements bàsics de geologia
de reciclatge—,
la construcció
metàl·lica té els seus punts febles. La corrosió de l'acer —una de les principals fonts de
Gestió econòmica de les instal·lacions. Amidaments, valoracions d'ofertes i certificats En eis darrers anys, els sistemes de condi-
Programa
cionaments i serveis presents als edificis
•
guanyen pes qualitatiu í quantitatiu en el
•
Instal·lacions possibles. Característiques
específiques
de
les
projecte i en l'execució de les obres. Si fa
instal·lacions des de l'òptica de la gestió
uns anys la seva importància, tant en termes
econòmica. Dificultats i avantatges.
economies com de complexitat, era relativa,
•
avi» dia la partida econòmica global de les
Presentació de models. •
per exemple, l'estructura.
sitat d'amidaments. Materials i subministra-
fe les obres ha de saber amidar les partides d'instal·lacions sobte piànots de projecte i m
ments. •
Com es pot definir cada part perquè econòmicament sigui perfectament identificable i
efe saber valorar per poder fer-ne compara-
mesurable?
cions. Durant l'execució de ies obres, cai que faci comprwaciws per controlar ies certifica-
Parts en què es pot dividir una instal·lació d'habitatges des del punt de vista de neces-
El tècnic lesponsable de l'execució L'o gestió
situ, demanar ofertes ais industrials, i ies ha
Sistemes de presentació d'un pressupost d'instal·lacions per a un edifici d'habitatges.
instal·lacions d'un edifici arriba a ser del mateix ordre de magnitud o superior que,
•
Com poder identificar, i si és necessari ferho, les característiques dels elements objec-
cions. També ha de negociar ï prendre deci-
te de la gestió econòmica.
sions amb els industnals. Aquestes són tasques que el tècnic, sovint, no domina amb la
• Com mesurar cada part de la instal·lació.
mateixa perícia que en aitres parts de l'exe-
•
Influència de la reglamentació en la gestió
•
Les variacions i els preus contradictoris.
•
Com reflectir tot això en uns plecs de condíCiOfiS-
•
Com fer jugar els consuítors en aquesta ges-
econòmica.
CÜCIÒ de t'obra. En aquestes sesskms tècniques, ets assistents, sense que arribin a ser uns especialistes en la maïèna. obtindran uns coneixements bàsics sobre el control econòmic de cactescuna de ies instal·lacions. responsable acadèmic: Joan Gaíiosua. Doctof enginyer iixfcistrisi dates: 3 0 de gsier (fe 2002 (Sarceiana) horari: dimecres de 17 a 21 h ditfada: 4 hores preu del curs: 48,08 € / 8.000 PTA preu espeeiaJ col·legiat/d^ 57,70 € / 9.600 PIA
lloc: delegació del Vallès Occidental
tió econòmica. •
Eines per a la gestió econòmica.
•
Resum t conclusions.
Quadern central FWtÇRA QUbNZENA
REHABILITACIÓ
I MANTENIMENT
Informació tel.: 932 40 20 60
Diagnosi i tractament d'estructures de fusta. Atacs biòtics
•
Barcelona Quan
intervenim
en edificis
existents.
NWEMWtíMK.Ï
en ei tractament dels diferents insectes xilófacs
^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ B programa
•
Dimarts, 20 de novembre
19:15 h
Fongs de podriment
sovint ens trobem amb estructures de fusta.
per tal de garantir la durabiütat de l'estructura
Una manca de coneixement de les propie-
sense necessitat de procedir a la seva subst tu-
tats d'aquest material i de les seves possi-
ció. Es tracta d'un curs eminentment pràctic en
bilitats de mantenir-se en servei, condueix
el que els diferents temes aniran complementats
16:00 h
al tècnic a la substitució de la fusta per
amb la presentació d'exemples de casos reals.
• Composició i estructura
• Cerambícids
•
20:00 h
erro o formigó. Els atacs biòtics que presenta, la seva degradació en zones puntuals
responsable acadèmic: Ramon Graus. Arqui-
i altres lactors poden donar una molt maia
tecte i arquitecte tècnic. Servei de Rehabi
•
Humitat i fusta
• Vulnerabilitat de les fustes
impressió d'una excel·lent estructura de
ció i Medi Ambient
17:00 h
dates: 2 0 . 2 1 i 22 de novembre
•
Sostres i teginats
la seva substitució.
horari: de 16 a 21 h
•
Cavalls i encavallades
durada: 15 hores
•
Entramats
Dijous, 22 de novembre 16:00 h
preu del curs: 204.34 € / 34.000 PTA
dologia de diagnost que permeti valorar amb
preu especial col·legiat/da: 168.28 € / 28.000
18:15 h
seguretat l'estat d'una estructura de fusta, en
PTA
•
Eines de suport a la diagnosi
•
Ordre de la visita
^""•nues tradicionals i les més innovadores
diants, pel 50% de l'import de la matricula.
Inspeccions ala recerca de tèrmits
Inspecció a edificis concrets
La fusta, tècnica
L'objectiu d'aquest curs és donar una meto-
S'ha previst la concessió de beques a estu-
Lictids
• Zones endèmiques •
fusta. Cai conèixer-la abans de plantejar-se
degradació. AIXÍ mateix, es presentaran les
Els atacs de cares
• Anòbids La fusta, material
ta-
funció dels possibles atacs biòtics i de la seva
Codi: R1221
Consells per a una bona inspecció
El tractament clàssic
•
El tractament de fongs
•
El tractament de corcs
•
El tractament de tèrmits per injecció
17:00 h 19:15 h
Exemptes d'inspeccions
El tractament de tèrmits amb esquers
aprofundides
• Tecnologia aplicada
• Disseny de l'estudi
•
Procés d'execució
•
•
Un exemple pràctic
Metodologia de prospecció
Dimecres, 21 de novembre
18:15 h
16:00 h
El comportament de
• La presència d'altres xilòfags
les colònies de tèrmits
• Complementanetat del sistema clàssic i el
Un exemple de tria del tractament
•
Una organització social en castes
•
Espècies esteses al nostre país
d'esquers
• Creixement i multiplicació dels nius
19:15 h
18:15 h
• Reparació, reforç, substitució
La intervenció d'estructures de fusta
Els podriments de la fusta
• Fongs cromògens
MEDI
•
Sobre l'efectivitat d'alguns reforços
Informació tel.: 932 40 20 60
AMBIENT
Dissenyar i construir edificis sostenibles. Aspectes bàsics Barcelona
La sensibilitat mediambiental està assolint
I responsable acadèmic: Tom Fioriach. Arquitecte
•
programa
La geobiologia i la seva aplicació a l'edificació
un gran ressò social que mica en mica va
tècnic. Servei de Rehabilitació i Medi Ambient
ambant als diferents àmbits de la nostra
dates: 2 6 , 2 7 , 2 8 , 2 9 . 3 0 de novembre i 1 de
socielai. El constant creixement de les nos-
desembre
tres ciutats, i en general, tot el que suposa
horari: de 1 6 a 2 0 h
Introducció al medi ambient i impactes de la
•
l'estil de vida occidental, es sustenta en un
durada: 2 0 hores + visita
construcció
A càrrec de Josep Lluís Gonzàfez. Catedràtic de Construcció de l'ETSAB. UPC
Dilluns 26 de novembre del
2001
lAsociación de Estudiós Geob/ológicos)
desmesurat consum de recursos i d'energia.
preu del curs: 222,37 € / 37.000 PTA
•
El sector de la construcció no és aliè a
preu especial col·legiat/da: 180,30 € / 30.000
A càrrec de la Càtedra UNESCO de la UPC
aquesta tendència, i cada vegada més els
PTA
•
edificis son uns grans consumidors de recursos.
Els grans problemes del planeta.
El Soroll
• Materials potencialment perillosos alsediItCIS
Urbanisme i Medi Ambient
A càrrec de l'Institut Cerdà S'ha previst la concessió de beques a estu-
m Impacte ambiental de la Construcció.
diants, pel 50% de l'import de la matricula.
A càrrec Tonï Fioriach. CAATB
A càrrec de Ramon Graus del CAATB Dijous 29 de novembre del 2001
Entrat en una dinàmica sostenible suposa un increment de (es exigències mediam-
A càrrec de Jordi Badia, Arquitecte de GEA
Dimarts 27 de novembre def 2001 Energia i eficiència energètica
bierttals dels nostres edificis i un canvi substancial en la forma de pensar, construir i ub-
Disseny: pensar edificis sostenibles
•
i c a r els edificis (eficiència energètica, ges-
•
A càrrec de lïCAEN (Institut Català de l'E-
tió dels residus, tna dels materials i siste-
A ca-re-z de Joa" SéOaté, Arquitecte
nergia)
mes constructius, e t c ) . Aquests canvis
m -
• ~i construcció. Fer ura tria
•
• •• -ent correcta
A càrrec de Rafael Serra Florensa. Doctor
Disseny Mediambiental del edificis. '.' • •
demanen la implicació de tots els agents i
L'objectiu primordial d'aquest curs és el
Eficiència energètica i Edificació
rquttecte.
professionals per a fer una construcció més respectuosa amb fentom.
El model energètic català
catedràtic de Construcció de
; £JSA.. LPQ
• Introducció a tes energies renovaMes.
•
A cArec d'APEFCA (Associacti de Prrfesuo-
Gestió de resKtus de Construcció
rafe de fes Energies Renovables)
A càn-ec de Toni Roriach. del CAATB
d"introduir ets processionals de la construcció en l'anàlisi dels diferents impactes sjue
Dimecres
28 de novembre
del 2001
i d'u."» altra, comença a entrar en els dife-
Edffid i Sslul
rents aspectes en ets que podem mirod-u.;
•
~
w e s per tai de reduir l'i-npacíe medtam-
'• r^s'
dels nostres edificis.
Df^nóres
30 de
no^mbre
EampM «c B«ei Me»»»
l'actwtat constructnía en general comporta, La Síndrome de l'Edifici Ma»R
La Leg
ne>-!a A correc de G*ya Cruceu. Presxi&za X ACzSt W
OsoUe 1 de HÈStmtn Viübtccmcs
ACTIVITAT*
I
Informació te!.: 932 40 20 60
GESTIÓ
Ús del full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries La iíiícfFTVàtiea ens perrej rea tzar &-•£ mofla rapidesa operacions que (a poc terrps re^je-wfi aweM^metíts profumís carptatrfitat t aoate. i uné dedcac* gwr«i)é eiííysfva- En aquest curs preservarem una forma fàcil i atiï c)e fer serva- un full de ca* cuJ per a l'estudi de «afalrtat de ,es ypera cions ímmGbi!i&«s.
g ama de c n tza el Co Esc»! pe^ a corre lenert r* f
f
Caííri coneixemeríts en estucs de vsabiütat en operacions immobiliàries i dominaf. a n;-.«!(d'usuari, el programa Excel. En e! pro-
Responsable acadèmic: Carles Putggrós. Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de l'àrea de formació en Organització i Gestió.
a
)! g n de e
Aquest un deis cursos d es^ec ! tzx o qu» e! Cel ,egf o^amtza coniuriiament amb la Fun dació Poíitècnsca de Cataíunya.
Dates : ie! 3 3! 17 íe CesemCre Horari: Dï4uns 1 C-rrecres de 19 a 21 h Durada : 10 ^cres Preu matrícula: 180,30 € / 30.000 PTA Preu col·legiat/da: 150.25 € / 25.000 PTA
• Dades bàsiques de l'operació a estofar • Càlculs t resultats. Adaptació de! fuü sistema del treball de cadascú. • Apíicacions. concretes.
programa • Ampliació ds coneixements per a l'ústfefuncions financeres. lògiques, de recerca 1 referència. • L'estudi de viabilitat: Objecte, procés 1 indicadors. L'estructura del full.
Isidre Rodríguez. Eapert en informàtica del CAATB. Carles Puiggròs. A/quttecïe tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L'H 2010 SPMSA
Gestió i manteniment d'edificis. Facilities management. Curs de postgrau Barcelona En l'actualitat, la gestió i ei manteniment d'edificis s'està convertint en una àrea estratègica per a les empreses que es preocupen per planificar el manteniment dels edificis i les seves mstal·lactcns, millorar la rendibilitat deis seus actius, oferir serveis competitius i adequats als seus usuaris, 1 avançar en la implantació de sistemes de gestió de la qualitat, la seguretat 1 el medi ambient. Per això eis responsables d'aquesta àrea estratègica han d'especialitzar-se en les disciplines pròpies d'aquest tipus de gestió, més coneguda com a facilities management. La diversitat d'activitats que inclouen la gestió 1 el manteniment d'edificis exigeix a les
persones que desitgen preparar-se per a aquesta nova funció professional una formació de base teòrica, però també es indispensable una vessant pràctica que aquest curs facilita mitjançant l'intercanvi d'experiències, les aplicacions reals 1 pràctiques a partir de visites a empreses, l'elaboració d'un projecte guiat que cal implementar en la pràctica professional de cada participant i ía resolució de casos pràctics. L'objectiu del curs és aprofundir i ampliar ía formació universitària en la gestió d'edificis desenvolupant els coneixements sobre la tecnologia i els sistemes de construcció, ets processos de construcció, i l'explotació 1 el manteniment d'edificis Í les seves instal·lacions.
Els destinataris sòn els professionals en al camp de l'enginyeria 1 l'arquitectura, així com altres professionals amb experiència en e! camp de fa gestió 1 el manteniment d'edificis 1 instal·lacions. dates: del 15 de gener al 27 de juny del 2002 lloc: aula de la FPC a Barcelona horari: dimarts i dijous de 18 3 21 h durada: 200 hores responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. preu del curs: 2.283.85 € / 380.000 PTA preu especial col·legiat/da: 1.923,24 € / 320.000 PTA
Informació tel.: 932 40 20 60 Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obres. Cas pràctic Granollers responsable acadèmic: Josep M. Calafell, arquitecte tècnic, cap del gabinet tècnic del Col·legi dates: 20 i 22 de novembre. Delegació del Vallès Orienta! horari: de 17 a21 h (dimarts i dtjous) durada: 8 hores preu del curs; 115,39 €/19.200 PTA preu especial col legiat/da: 96.16 € / 16.000 PTA programa Contractació de! coofOinador Anàlisi deis estuòss i plans de seguretat i salut Aprovació del pla Vistes d'inspecció i control Planificació de ia prevenció Infames Fi d'obra
Estudis de seguretat i salut. Cas pràctic amb l'ESS ina L'estudi de seguretat i salut ha de ser, sempre, un treball realitzat amb rigor, en el què s'analitzin els riscos i es proposi solucions que siguin una veritable aportació i que resulti útil. Les sessions tenen aquest objectiu; ia utilització pràctica, com a ema, del programa informàtic ESS. Cal tentr els coneixements tècnics necessaris per a la redacció d'estudis de seguretat. Programa • Introducció legal: estructura de ['estudi de seguretat segens el RD 1627/97. • Ordres bàsiques per elarx-rar un estudi de seguretat. • Resolució d'un cas pràctic. • Revisió dels arxius gene/ats pel programa. Adaptació al cas. • Bibliografia i altres recursos per comple• Aït/es programes per elaborar estudis de segureiai: característiques i comparativa.
Ezequeí BeHei. arquitecte tècnic i expert en seguretat M. Afigels Séncheí, arçuitecia tècnica i coordinadora oe segisfetai.
responsable acadèmic: Josep M. Calafell arquitecte tècnic, cap del gafcMnet tècnic Professor: Jordi Toyes Caríagerta- A/qtfttec-
tE
tecr t Tecn c c pw ^r en prevenció rJe riscos laborals. dates: 27 i 29 de novembre horari: de 16.30 a 21 h (dimarts i dijous! durada: 8 hores preu det curs: 115,39 € / Ï6.000 PTA preu especial eoMegiat/da: 96,16 € / 19.200 PTA
Qmdem central FfUM6RA QUNZP-Í* N O V ? "
S EG U RE T A T
Informació tel.: 932 40 20 60
La seguretat i salut a les obres. LCicle de sessions
Codi: S 7 0 2 1 Codi: S 7 0 2 2
Barcelona i Vic El cicle de sessions sobre seguretat conti-
litat del procés constructiu r en les quals cal
SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ D'ESTRUC-
aquesta sessió es farà una exposició defs
nua, per segon any. amb la presentació de
complir els mateixos requeriments en l'àmbit
TURES METÀL·LIQUES
mètodes de treball i de les mesures de segu-
nous
forma
de la seguretat i salut que en un altre tipus
Barcelona. 21 de gener de 2002
retat aplicades en obres de diferents dimen-
monogràfica l'aplicació de la seguretat en
d'obra. El professional que porta la coordina-
determinades (ases del procés de construc-
ció de seguretat ha de saber adaptar els reque-
La varietat de processos i solucions constructi-
ció de les obres. Experts en diferents camps
riments normatius de compliment de la segu-
ves amb què ens podem trobar a l'hora de cons-
SEGURETAT EN ELS TREBALLS DE REHABI-
ens explicaran els aspectes dau que cal
retat al context organitzatiu de les empreses
truir estructures metàl·liques: pòrtics, encava-
LITACIÓ DE FAÇANES
tenir en compte, donaran pautes d'actuació
constructores més petites en les quals, pro-
llades, estintolamentó, estructures espacials,
i indicaran aquelles actuacions més ade-
bablement, el cicle de producció pot ser més
nusos i soldadures, entre d'altres,
quades per a cada situació. En alguns
curt, amb menys operaris i on els encavalca-
aquests treballs siguin especialment comple-
Des de fa uns anys, la intervenció en reha-
ments entre diferents industrials o empreses
xos. Les mesures de prevenció en les estructu-
bilitació de façanes d'edificis existents és
poden tenir un control diferenciat amb (es
res metàl·liques són ben especifiques, i les han
obres més grans.
de dur a terme operaris especialitzats. En
temes
que
tractaran
de
casos, es debatran els aspectes que generen dubtes.
sions.
Barcelona. 25 de febrer de 2002
fan que
En cada sessió es donarà la normativa d'a-
força habitual. La intervenció pot ser només puntual o ambar a ser gairebé total, i la seva complexitat constructiva pot variar
plicació corresponent al cas que es tracti, es
força. El tècnic que es dedica a dirigir
veuran les comprovacions que cal fer per
aquest tipus d'obra ha de conèixer bé els
garantir-ne el compliment, els processos de
fiscos d'aquestes intervencions, ja que Ea
muntatge i desmuntatge de cada elemenl i
complexitat dels elements auxiliars i de la
com s'ha de fer l'anàlisi t la prevenció dels
seguretat a aplicar pot ser semblant en
riscos inherents a cada procés.
diferents obres; en especial, el tècnic que assumeix el muntatge i desmuntatge d'una
preu 4 sessions a Barcelona: 144,24 € /
bastida com a encàrrec
24.000 PTA
aquesta sessió s'explicaran els aspectes
preu especial col·legiat/da: 120,20 € /
essencials per a la seguretat en aquests tre-
específic. En
balls i les pautes per redactar la documen-
20.000 PTA
tació tècnica necessària. preu sessió a Vic: 57,70 € / 9.600 PTA preu especial col-legiat/da: 48.08 € /
SEGURETAT EN LA REALITZACIÓ D'EXCA-
8.000 PTA
VACIONS I MOVIMENTS DE TERRA Barcelona. 22 d'abril de 2002
Responsable acadèmic: J.M. Calafell. ArquiLes excavacions i moviments de terra són
tecte tècnic. Cap del Gabinet tècnic.
fases de l'obra en què es produeixen sovint accidents greus i mortals. El risc d'esliawssa-
LA SEGURETAT EN OBRES PETITES DE NOVA PLANTA I POCA COMPLEXITAT: EDIFICIS
ments en rases, la maquinaria pesant que s'u-
UNIFAMIUARS AÏLLATS, HABITATGES ENTRE
tilitza i la manca de preparació adequada dets
MITGERES 0 ALTRES DE SEMBLANTS
professíonars que hi treballen són alguns dels
Vic. 13 de desembre de 2001
factors que fan que calgui tenir una cura espe-
Barcelona, ï 7 de desembre de 2001
cial en aquesta part del procés. En aquesta sessió es parlarà de la seguretat amb què s'ha de treballar en excavacions i moviments de
Aquesta sessió se centra en els aspectes diferencials en l'àmbit de la seguretat en
terres, partint dels nscos que es poden pre-
les obres petites, de nova planta i de poca
veure, i de íes mesures de prevenció que cal
complexitat que. p a tant, contenen la tota-
aplicar en aquesta fase de l'obra.
Informació cel.: 932 40 20 60
lUMllMilBMjaiMMM
Valoracions urbanístiques i expropi tes valoracions urbanístiques tenen incidèn-
preu del curs: 288,49 € M8.0O0 PTA
cia en l'àmfju de la gestió urbanística i en
preu especial col·legiat/da: 240.40 €
concret, en els sistemes de compensació i
40.000 PTA
expropiació, de forma que permet avaluar les càrregues que graven les (inques així com el
Certificats d'habitabilitat
Una de les tasques habituï ; ZÍ'-Í Í'Z. :=;tes tècnics és certificar r i s : ; tatútat C'J-<
•
Ec.es.
habitatge usat. Amb aquest document, els arquitectes tècnics adquireixen un compromís amb la
responsable acadèmic: Pere Casademont. Arquitecte tècnic.
Servei
Habitatge Oet
CAATB Aquest curs va dtngrt tant als Aparelladors,
societat davant un bé de pnmera necessitat;
dates: 11 de desembre de 2001
Arq jitectes tècnics municipals com a aqueíte
per això s'ha pensat en una sessió d'imcía-
horari : tí^-arts de I 8 a 2 1 n
tècn'Cs Qje es dediquen a la taacio de béns
c.ó a aquesta practica professional.
d m d a : 3 tores
immobles, drets reals, entre attres béns i ortts, &K com aqueirs altres interessats en aquesta matèna.
L'objectiu és aprofundir el coneixement de la legislació sobre rhabrtaWitat. i facilitar e:nes • pajíes per a la redacció de la Certifi-
responsabie acadèmic: Esteve Ayma. Arqui-
Programa
ti'-te tècmc *a<ívocat
•
date:de} 1 & de novembre al 12 de desembre
m La
horari de 16.30 a 21 h ídwnecresl durada 2Qr»res
La c « , i s'f.3t *jD; ai oe \''x&?&& :€•:' :s: :
Oe' '•:••:•.
•&/.
C3-::TJ.\
preu de b sessió 36.06 € / 6.000 PTA preu especial coMepattla 4,000 PTA
24.04
€ <
ACTIVITATS
Informació tel.: 932 40 20 60 L'informe tècnic. Iniciació a la perícia
Tècnica pericial: Les humitats proframa
Els orcfessiünais pesen de rrvürïest ía seva
• Els mecanismes de l'aigua
expertesa i peftcia tècmea en l'emissió d'un
• Tipus de íesïoívs, G0gen de !es c
document aoomenal informe tècn·c. L'eíicà-
la Fundació Pchtècnca de C3;a!ur.va í e! seu
Ci3 de l'informe esta en consonància amb ta
ccníïrgut coincideix amb un dels mòduls
da^ys derivats
Aquest curs s'srgamtia cen,entenent amè
0 p e actuar com s perits forenses en as liti-
• Procés de prediagnosi
qualitat íècrtca i lingüistes del document i
que tomen part del cu;s de postgrau en
g a de patotagies de f'ediftci.
• Procés de diagnosi
la seva objectivitat- Saber expressar-se en el
perícia ícrense i ecmpía amb 3 crèdits per dl
L'obfectftj és donar 3 conèoer efs tipus c)e
• Tècmquçs d'intervenció
llenguatge adequat tenint en compte a qui
màster en valoració de béns i taxació tie
tesors i r i s habituals, l'ongen de tes causes,
• Exemples ú% diverses cascs
va OTígií ei document, csnèixer el contex! <
danys que organitza ia fPC.
efè danys que se'n denwn, i també tes enes
eís procediments per tenir una visió àmplia,
que hi ha a í'afeast per estudiar tes lesions.
afavorir una bena interpretació dei que s'ha
Precisa» de predagnosi i d*apw& ífntepre-
escrit, son factors tan importants com saber
taaé dets resuttats. Cofleaemertts tècnics
fer un bon diagnòstic tècnic.
responsable
acadèmic:
Esteve
Aymj.
Arquitecte tècnic i advocat, Pere Casademont. Arquitecte fècníc
oec«saris per a te EBdacció de dKtamera reta-
Eis objectius d'aquest cors són donar a
ÍRÍS a probiemes d'humitats causades per fil-
conèixer les tipologies d'iniormes. el paper
Iracwos, per condensacions o per capil·laritat.
de l'informe en el procés de reclamació o
Et cura inclou ia realització d'unes pràctiques
d'assessorament tècnic, introduir als assistents en els procediments de tràmit admi-
1 t'awiuació de ("aprofitament del curs. L'a-
nistratiu judicial, iniciar-se en la reflexió lin-
proíitamefií, juntament amb la justificació de
güística i en les tècniques de redacció en
coneixements bastes en perícia, donarà a l'a-
dates: del 17 de gener al 19 de febrer de 2002 horari: dimarts i dijous, de 16.30 d 2 1 h durada: 32 hores preu del curs: 451.58 €
/ 76.800 PTA
-
preu especial coi-legiat/da: 384,65 €
/
64.000 PTA
lumne !a posstbtlítat d'inscriure's a (es llistes de perits judicials corn a coneixedor del tema de les humitats.
responsable acadèmic: Joan Ramon Roseil. Arquitecte tècnic. Enginyer 0.1. Professor de la UPC i ^rector de! Laboratori de Materials de l'EUPB dates: de I'l 1 al 18 de desembre lloc: Deleguctó del Vallès Oriental horari: dimarts i dijous de 16,30 a 21 h durada: 12 hores preu del curs: 173.09 € / 28-800 PTA preu especial col·legiat/te: 144.24 C 24.000 PTA
Curs bàsic de valoracions immobiliàries Hi ha força ocasions en què un arquitecte
quest curs és donar els coneixements bàsics
horari: dijous, de 19 a 2 1 h
tècnic, i també altres professionals de for-
específics per comprendre els mecanismes de
durada: 20 hores
rnaoó tècnica, són reque/its per fer una
valoració en funció del seu àmbit d'actuació,
preu del curs: 288,49 € / 48.000 PTA
valoració de béns immobles. Per exemple,
així com els criteris de depreciació i conserva-
preu especial col-legiat/da: 240,40 €
en transmissions patrimonials, en fer l'anàli-
ció, els mètodes pràctics de valoració hipo-
40.000 PTA
sí d'inversions immobiliàries, per a la con-
tecària, l'expropiació, l'explotació comercial,
cessió d'un crèdit hipotecari, en aportacions
l'usdefruit, el cens, la nua propietat, etc.
no difseràries a una societat mercantil, entre d'altres. La formació del perit judicial ha d'inctoufe necessàriament
una formació
sobre les vaioracions immobiliàries, donat que constitueixen una part molt important en ia majors de procediments judicials. £1 curs va dirigit a tots aquells professionals que voien treoaüar en el camp de la valora-
rador. El mètode de comparació segons el
ra. Catedràtic d'universitat. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC
mercat. •
professor: Esteve Aymà. Perit judicial. Professor de l'àmbit pericial i urbanisme en el CATTB
Valoracions del sòl. Repercussions. Valor residual
• El mètode de reposició. Capitalització de ren-
i en t'Escola Practica i Jurídica del Col·legi
diments. Valoració dels drets reals. Casos
d'Advocats de Granollers
pràctics. •
tots aquells que es dediquen o volen dedi-
NOVES
• La valoració hipotecària /
• Introducció. Concepte, finalitat, procés vaioresponsable acadèmic: Francisco Javier Llove-
ció d'eíements immobiliaris i, en especial, a car-se a la perícia judicial. L'objectiu d'a-
l La valoració de la promoció immobiliària
E! mètode de reposicions. Capitalització úe
dates: del 17 de gener al 28 de març de 2002
rendiments. Valoració dels drets reals. Casos
lloc: delegació del Vallès Oriental
pràctics.
NORMATIVES
Informació cel.: 932 40 20 60
Aplicació de la nova normativa de telecomunicacions en els edificis reoactar aqaésí pro.ecte'; qi.:r.s 'jaxrs
s'nao de
dates.- 22 de novembre
En aquest curs, a més, es ema resposta a pre-
íer en relació al compliment de ia normativa de
horari-de 17 a 21 h {dipus!
que com;
gjflíes plantejades habitualment pe! tècnics,
tetecomunicacicns?
durada: 4 nores
fraestruí:
com ara QL r
i com e*s i
obligatori serr
jà que atu» pot comportar la tnsíaí-íaaó ages-
afic de teteL ~
r> / " •
3
" ú ' c a r p . r* es jecteesperuc r » de
preu del c m : 28.85 € / 4.S0Q PTA responsable
acadèmic:
Arquitecte tècnic. Serve* N
preu especial coWegiat/da: 24,04 4.000 PTA
€ /
AC T I VITATS
NOVES
NORMATIVES
Informació tel.: 932 40 20 60
El codi d'accessibilitat
Codi: N 1 0 7 1 Codi: N 1 0 7 2
EI Codi d'Accessibilitat, vigent des de l'any 1995, continua sent un dels textos legals que planteja més dubtes en la seva aplicació per part dels tècnics, tant en ei cas d'obres d'edificació com en obres d'urbanitzaciò. En alguns casos els problemes parteixen d'indefmicions del mateix Codi, que acaben generant una consulta al Consell d'Accessibilitat, dtns del Departament de Benestar Social. En les llicències d'obres es demana
expressament la justificació del compliment d'aquest codi. í en cas de dubte per part de l'Ajuntament cal tenir un informe favorable del Consell d'Accessibilitat. Aquesta sessió sobre el Codi d'Accessibilitat inclou una explicació general, aclariments sobre els casos en què és d'aplicació obligatòria, la justificació de! compliment en les llicències d'obres, els criteris adoptats pel Consell
d'Access-bilstaí en la resolució de les consultes més freqüents, i ('aplicació a C2scs concrets de problemes en la seva aplicació. La sessió anirà a càrrec de dos arquitectes tècnics que formen part d'aquest consell i que han participat tant en la redacció del Codi com en ta resolució de consultes dins del matei* Consell.
dates: dimarts, 22 de gener de 2002 lloc: Delegació d'Osona dates: dimecres. 30 de gener de 2002 lloc: Barcelona horari: de 17 a 21 h durada: 4 hores preu de les sessions: 28.82 € / d.SOO PTA preu especial col·legiat/da: 24.0-3 € /
responsable acadèmic: Jesús Fernàndez. Arquitecte tècnic.
4.000 PTA
INTERIORISME
Informació tel.: 932 40 20 60
Criteris d'elecció dels materials en interiorisme Escollir un material respon a entens diverses, i determinar-tos és el primer pas que cal fer per garantir l'eficàcia del disseny d'interior. Buscar un material que respongui amb exactitud a unes premisses donades des del punt de vista estètic, funcional o econòmic, requereix també uns coneixements bàsics sobre els materials, els seus comportaments i la posada en obra. objectius det curs: • Aprendre a posar plegats diferents materials sense conflictes ni estètics ni tècnics, sempre compatibles físicament i químicament. • Conèixer la morfologia comercial del mate-
amb la col·laboració de:
ELISAVA responsable acadèmic: Joaquim Matutano. Arquitecte. Professor de t'Escola Elísava dates: del 20 de febrer al 20 de març de 2002 horari: dimecres, de 16.30 a 2 1 h durada: 20 hores preu curs: 288,49 € / 48.000 PTA preu especial coi-legiatffla: 240,40 € 40,000 PTA
/
rial, dels productes i dels derivats, com es troben en el mercat, i quines formes, acabats i textures ens ofereixen o podem aconseguir. • Realçar amb els materials emprats l'expressivitat de l'espai interior. • Comprovar amb experiències i projectes actuals com s'han aplicat aquestes pautes donades.
CURSOS
Informació tel.: 932 40 20 60
D'INFORMÀTICA
Aula d'Informàtica de Barcelona - Juliol 2001 CW
ORES
HORARI
De! 30.11.01 a! 22.12.01
IX' de 18 a 2 1 h
IHFORHÀHCAAHJCADA
CI30116 PrE TO 1 n r
i
e
acions
Dsstís9»13h CI40125 P a
a
1Pro;ect
C>3101
Ina^e
CODI
UffERKET
CÍ20331
Inte-net bassc
Cmf
0FNAT1CA
OS'íé
O't5" r
et»
-k
!
Del 11.12.01 a! 20.12.0!
•- : •••-•--.- -
di de 19 a 2 1 n
pREuiunscuu
mucauaiT
46CO0
35 000 20.000 li.O-0
25.0C« 17.000
PREU MAISiCIXJk , PftEU CSUi&KT
HORARI
IXKAOA
Oi 4.12.01
DT.del7a2;h
í
11.000
8000
HDURI
DUUU
reinumicuu
nonauas
O.a 19.. 2 . 0 :
U~ dr ; / 3 ;'; ^
4
7.000
5 000
oms
mm
RUDA
PtEUKATRlU
PBitauaAT
>±------:ir,-
i-
«xe
í l XC
gnMunu ciARa je
DT I
21 12 8
DATES
oms
Cí2IC;2 A^tjCO i r.'vç;i 2D
Dit i s : de 19 a 2 1 h
Del 3.12.01a! 19.12.01
WRAOA
Í;. :
: - ! : ;^ -i
,
.^.-'.
T I V I TATS
BAGES - BERGUEDÀ
EXPOSICIONS DEL COL·LEGI ESPAI D'EXPOSICIONS 1A PLANTA DEL COL·LEGI • De! 14 ai 30 de novembre Façxies de Gróna Exposició de pmtura d'Orw) Vila • Oei 4 de desembre a U de gener Exposició de pintura d'Anna Batas • Del 10 de gener al 15 de febrer Obtes de Gaudi Exposicions de fotògraf & de Marian Mar
GAUDÍ 2 0 0 2 : ANY INTERNACIONAL GAUDÍ La ceràmica en t'obra de gaudí
SORTIDA AL TEATRE La Delegació del Bages-Berguedà ha organitzat una sortida al teatre per assistir a la representació de La Cubana Una nit d'òpera al Teatre Tivch de Barceíona. dia: divendres 30 de novembre trobada: 3 les 18 h. davant de l'escota La Salïe de Manresa preu: 3.900 PTA. Places limitades
Sense dubte un dets materials mes expressjüs utilitzats per Gaudí és la ceràmica, ja sigui dissenyada i cuita expressament o bé reciclada, com el cas del trencadís. L'objectiu d'aquesta exposició és posar de relleu la importància d'aquesta tècnica artística sempre present en l'arquitectura de Gaudi, a partir de fragments de ceràmiques originals, fotografies d'època, motlles, materials i eines procedents dels tallers en què hi va treballar.
reserva:
Delegació Bages-Berguedà. Telèfon: 938 72 97 99
OSONA PROPERES EXPOSICIONS
organitza: Departament de Cultura comissariat: Centre d'Estudis Gaudinistes patrocinador: Roca Ceràmica dates: Del 15 de gener al 15 de febrer, de dilluns a divendres de 9.30 a 20 hores lloc: Sala d'exposicions de la planta baixa del Col·legi
patrocina:
• Exposició d'escultura i instal·lació de Gemma Farran, del 16 de novembre al 9 de desembre • Exposició de joieria i instal·lació de Guigui Kohon, del 14 de desembre al 13 de gener Delegació d'Osona • Telèfon: 938 85 26 11
informació Departament de Cultura Telèfon: 93 240 20 60 cultura@apabcn.es
Centre d'Estudis Gaudinistes Telèfon: 93 490 46 56 ceg@tinet.fut.es
La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legiats segons estableixen els estatuts del Col·legi. dia: dimarts 18 de desembre hora; a les 19 hores en primera convocatòria; a les 19.30 hores, en segona convocatòria Iksc: sala d'actes del Col·legi ordre del dia: 1. Lectura i aprovació, si escau, de i'acta de l'Assemblea General anterior. 2. Informe de! president 3. Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 2002 4. Torn obert de paraules Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea Genera), fins al 4 de desembre. Aquestes propostes s'hauran de comunicar per escrit amb la signatura de 10 col·legiats, com a mimm. La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presentades establint t"ordre de! dia definitiu òe t'AssemWea. Secretari* Telèfon: 932 40 20 55
CONCERT DE NADAL El Col·legi organitza el tradicional Concert de Nadal a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, que aquest any comptarà amb l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat i la Coral Càrmina. dia i hora: divendres 21 de desembre a les 20.30 hores. lloc: Basílica de Santa Maria del Mar PROGRAMA l a part • Beati quòrum via Charles Villiers Stanford • Ave Maria Franz Biebl m Aveverum KV 618 • Al·leluia del Messies Georg Friedrich Haendel 2a part • Missa de la Coronació KV 317 Wotígang Amadeus Mozart • Santa Nit Franz Gruber • Fum. fum. fum Cervera u Adeste Fideles Ynera • El dimoni escuat Comellas/Ribó
SOPAR DEL COL·LEGIAT Amb el títol La teràpia dels 37 plats, la Delegació del Vallès Oriental celebrarà el seu sopar del col·legiat, en el que hi haurà sorteigs i es faran les votacions anuals del premi plom i el premí nivell. dta i hora: divendres, 30 de novembre a les 20.30 hores lloc: restaurant "La torre del Pla" a Llerona (Ctra. de l'Ametlla a Uerona. km. 1,5. Les Franqueses) preu per persona: 3.021 PTA Es important que els companys que fan 25 anys de professió confirmin l'assistència. Reserveu taules personalment a la Delegació, per fax 938 79 01 11, per telèfon 938 79 0 1 76, o per a/e: caatvori@apabcn.es.
ACTIVITATS SOCIALS ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE COL·LEGIATS
VALLÈS ORIENTAL
VALLÈS OCCIDENTAL ACTES LÚDICS ANIVERSARI • Sortida al teatre Amics de les Arts de Terrassa, per assistir gratuïtament a S'obra El casament dels petits burgesos de Berthold Brechí. Es faran grups de 10 persones els dissabtes 17 o 24 de novembre ales 2 1 hores.
Les entrades, gratuïtes, es poden reservar a partir del 15 de novembre al Servei d'Informació Telèfon: 932 40 20 60 Fai: 932 40 20 6 1 afe: informaDO@apabcn.es
• Visita guiada a !es esglésies de Sant Pere de Terrassa amb concert de música clàssica. Divendres 16 de novembre CLOENDA DE L'ANIVERSARI • Dimecres 12 de desembre Delegació def Vallès Occidental Telèfon: 937 8 0 1 0 X I
ACTIVITATS DE FORA
A N Y P U I G I CADAFALCH
XII
Dins els actes de l'Any Puig ï Cadafalch, el
DE SEGURETAT 1 SALUT EN EL TREBALL
Museu Nacional d'Art de Catalunya organitza
CONGRÉS NACIONAL
les conferències: - D Josep Puig i Csdafalch que vaig conèixer. a càrrec de Frederic Pau Verrté - Tres historiadors i e/s orígens de la col·lecció d'ert romànic del MNAC: Josep Puig i Cadalalch, Josep Pijoan i Joaquim Folch i Torres, a càrrec d'Andrea A. Garcia, Anna M. Blasco, Mercè Vidal i Eduard Carbonell, dia: dimarts 11 de desembre hora: a les 17.30 hores lloc: Museu d'Art de Catalunya
Aquest congrés pretén reunir a la major part dels professionals r interessats en la prevenció de riscos ïaborals a Espanya, per facilitar així la seva connexió i el debat per a la recerca de solucions comunes. Se celebra simultàniament a LABORAUA (del 21 a! 24 de novembre) a la mateixa ciutat de València. organitza: instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo en col·laboració amb !a Generalitat Valenciana. dates: del 20 al 23 de novembre l l x : Fira de València
CARTELLS MODERNISTES
RÈQUIEM PER L'ESCAU
La mostra . dins els actes de ("Any Gaudí, exposa els cartells signats pels millors artistes modernistes com ara Casas. Rusinol. Llimona. Gual. Mir, Junyení, Gargallo. Casanovas. Homar i Pey, entre molts d'altres. organitza: Consell Promotor de la Commemoració de l'Any Gaudí 2002 dates: de I'l de febrer al 30 d'abfil lloc: Museu d'Art de Catalunya Mirador del Palau. 6. Barcelona.
Óscar Tiisquets ha triat 13 models essencials d'escales 1 les presenta a través Oe maquetes, de plànols, de fotografies 1 de reproduccions a mida natural d'escales reaís. escates que el visitant haurà de pujar i baixar per comprendre IES seves diferències formals. També Juan Antomo flamlrez catedràtic d'històna de l'art ha triat un nombre limitat però importantíssim de pintures i dibuixos de tota la hisiòna ds l'art, fia estat representada cadascuna d'aquestes escales, pels més grans artistes. Així, l'exposició mostra la història d'un element arquitectònic, com ara l'escala.
informació: Telèfon: 936 22 03 60
organitza: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dateS: restarà oberta fins al 21 de gener horari: dimarts, dijous i divendres, d ' U a 14 1 de 16 a 20 hores, dimecres i dissabtes, d'11 a 20 hores t diumenges i (estius, d ' l I a 19 hores, preu: 600 PTA
Mirador del Palau, 6 informació: Telèfon: 936 22 03 60
informació: Telèfon: 963 86 11 00
fat: 963 63 61 11
lloc: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. DMontalegre, 5
a/e: Xllcongreso@mtas.es
PROPOSTES PER A UNA CIUTAT ENERGÈTICAMENT SOSTENIBLE
htip://www.mtas.e$/insht Telèfon: 933 06 41 00 • Fax: 933 06 4 1 0 1 www.cccb.org
Xerrada a càrrec de Josep Puig i Boix, enginyer industrial, professor de la UAB i portaveu de l'Entesa Catalana per a una Energia Neta i Renovable. orgnitza: Centre de Recursos Barcelona Sostenible iECOCONCERN dia: 20 de desembre
PROJECTES URBANÍSTICS DEL
hora: a ies 19.30 hores
FÒRUM 2 0 0 4
lloc: Centre de Recursos Barcelona Sostenible
L'Ajuntament de Barcelona exposa els projec-
Nil Fabra, 20. baixos
tes del Fòrum 2004 a ta sala Visions. organitza: Gerència d'Urbanisme. Ajuntament Telèfon: 932 37 47 43
de Barcelona
Fax: 932 37 08 94
dates: es pot veure fins al 15 de febrer
a/e: recursos@mail.bcn.es vww.bcn.es/mediambtent
horari: de dimarts a divendres de 10 a 20 hores, í dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores
AMBIENTE-CINTEX 2002
lloc: Sala Visions. PI. Sant Jaume, 1
Fira internacional de les instal·lacions i Fira de
Entrada lliure
la construcció í equipament interior i exterior. dates: del 17 a! 20 d'abril
informació:
lloc: Fira internacional de Bilbao
Telèfon: 934 02 73 12
informació: Telèfon: 944 28 5400 Fai: 944 42 42 22 http://feriant-bilba0.es
EXPOSICIÓ PERMANENT DEL CENTRE DE RECURSOS BARCELONA SOSTENIBLE L'expcsiciò mostra diversos àmbits relacionats amb e! funcionament i ig ^zs ce la Ciutat: la
I PREMI CONSTRUCCIÓ 5 2 A CONFERÈNCIA EUROCONSTRUCT
L A CASA COMPANY DE P U I G I CADAFALCH Dse=a-
i qua -nagn
' ^
oa k
dc
*yPug
i " ^
'e^d'js, is &iOOïvefS!íat 1 els espa.s de co~C*a
C el rC
a r- e L"a
horan
r
c
M Ü " ' ^
-
Q
I INNOVACIÓ
J Í
TV -5
organitza organrtta L " E
E
du l i * " t
dates
Hoc Roma
oedest flOC
hT£p>tant.£utQCOftstruct-C(ini
ÜOC:
W
i lymacif Wefcn: 968 54 36 23 • Í33t 96 84 15 795
TelctOR 932 37 47 43 • F n : 932 37 08 94 Teièfon: 934 19 22 32
9t 7» 48013 6 * »
EMPRESES PUBLICITAT
wwrans « HHOMÚ TUCTATS M Pk é'tr. Gol C*r» t » Fon
Ctra. Tofre Romeu, i n ' 08202 Sabadefl Te* 93 748 48 38 fa* 93 726 0? 6! www.gabarro.com
575X00
Peftaites. 28 08019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93307 26 92
f 0NMCN7S I ESTRUCTURES 0£ F O R M Í G Ó
ANDAMIOS OE FACHAOA ÀPUNTALAMIEMTOS TORRES FLJAS Y MÓV1LES
CONSTtUCCIONES EN MADERA FUSTERIA D'OBRA. MOBtUAfü f EQUIPAMENT
Via Augusta 323-332, BaUos • G8G57 Barcelona Tei.: 93 ?04 64 U • Fa*: 93 280 03 06
GUILLERMO PUERTAS Y PERSIANAS flETEC,S.L M o n m sense retracció ^ Rehabilitació
BIGA EXTENSIBLE PERA 08006 BARCELONA REHABILITACIÓ TeL 414 00 16 Fax 202 31 12
DE ALUMINIO DE SEGURIDAD
CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA
MANUAJLES Y AUTOMAT1CAS
Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31 CamtlMa N-ll Km. 600 Nau 9 B0WlLLEJA(Biirc·lona)
\
CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES Bedt & Heun Ibérica
\
C/Sordürn, 357 3"-3o TeL 93 - « 8 23 70 Rn 93-207 1347
5 0 0 . 0 0 0 m' 4a molla* 1-S53EC»
Assistència Tè i Control de Qualitat a lot tipus d'obres
Tel.: 937 31 54 46 . Àries, 57, Nu P - Pol. Isd. f i n Pirtíliíi - (Bla
L5
Flexibles de PVC-P para !a impemeabilaactón
CONSTRUCCIONES MANSO.ll 5 · A · W . I 9 3 ) « 6 9898(3 Fon J93) 423 94 13 • Q8QI5 Bo-eetona
&MAPEI ADHESIVQS • W I ^ F ^ W Í • FtOOUCTOSQtliMCOS M1A U COHSnUCaÓN BERMAFEI, S A PI. CattUo, 20 - S9 Pbna 08003 BAJKEIONA W.r 93 343 » 50 - Fax: 93 302 Al 29
ALKOR DRAKA
NOUíBAU
CERjtaüCS
ESTUDIS GEOTECNICS
oaiíi - Ruei BARCELONA
ASSAIG SONIC OE PILOTS
RocwiríinGnts per a sòls industrials Apfieaoó (àcfl, tàpítia i econòmica Màxima resistènci à i i i Anüpois
GEOTECNIA, MÍCROPILOTS, ANCORATGES,
HíDflOGEOLOGIA, MECH AMBIÍNT. FUinon Bírtr^uíf IV, 9. bmoi TeL I Fa (Í77) 79J783 - «8S0 CAMBRILS Ma^r d, S«r». ï. P J' Tet, f « {«») jj4 J I J . oeoi 7 awicaoMA
Forn e l t e r r a bo •«gansDINlSO9O02
Av. SaM JuBà, 206, nau 7. Pol. industrial Congost 08400 Grancten; Teí: 93 849 57 00/93 849 54 7S Fa* 93849 &J 16 b astra-qufinlcafiastradur.cotn
Amcoeot© CMBOND ALUCORE fachadas ligeras de aiumimo
PER
A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:
BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ
S O i ^ \ WAL3
93,568.78.76
ESTUDIS DE PATOLOGIA
Reparaoò facJ de Icias i
La solució a l'aluminosis
FORMIGÓ ARMAT. MATERIALS
TECINCO
Tel.: 93 848 40 00 - http://www.alkor.es
u n i t u o s EsnucnnAus fACHADAS BIHAB1UTAC1ÓN USTAiaAO Ó reoïicros KtMISOS T AVUDAS PEKSONAL ntono CUimCADO DE GAKANTÍA
LABORATORI DC CONTROL
SOLUOOHES WTEGBALES D£ PW1MEHTAC10N
i
Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es
m
EL
Í#>;«S*> OSTATGE
REPORTATGE
CENTRE DÉ Stft¥£!S
D <-- ~ - - -,':y.
tag iannUei i, se rata, rntaf M •• l i cactontoac» Ms «a·»- . ^
m m ma tBamm «i Mfiaàt
-ti«nn<e«rerutü.H MIII IM»Í «>« ïentea u» i •»((«* r»-
Centre de serveis d'Acerinox Fitxa tècnica/Dades de l'obra Centre *
S e y e * Catalunya
UbKK.4
Centre de Serveis Catalunya
A>, Feraxaml. Polígon Industrial Camí Rai G » à (Ban Llobregat)
Acerinox. S.A
E
l pla del polígon industrial Camí Ral on es troba aquesta nau defi-
neix iiies i solars, la major part de Ses quais tenen planta trapeioídal. La normativa urba-
AnputeciM Victoriana Guatner i Pere Mora
nística obliga a mantenir les alineacions, la qual cosa no redunda en benefici d'aconseguir economia de mitjans amb la construcció prefa-
Arquitectes tècntci Jesús Gorrindo Xavier Humet
bricada i industrialitzada pròpia d'aquesta tipologia. En aquest cas, ei problema es resol airosament projectant un volum prismàtic de planta rectangular d'aproximadament 160 x 9 0
Estructures
metres al qual se li adossa un cos menor que
Agustí Obiol
s'adapta a la alineació que defineix el trapezi. Aquest volum, que alberga oficines i serveis, en
Instal·lacions
general funciona com un cos adossat, encara
Delfi Mas
que
en
una
zona
interior
de
taller
i
instal·lacions es macla espacialment amb la Col·laboradors
nau. Així, s'ha realitzat i'operació contrària de
José de Cambra
ía que resulta bastant habitua) en les construc-
Instrumenta Interiorisme
cions fabnls, de separar un espai a l'interior de
Control de qualitat
veis. Formalment a més els dos cossos s'tian
la nau per a les oficines i dependències de ser-
Centre Tecnològic LGAI
tractat de maneres molt diferents, ressaltant el contrast en les formes i materials Així doncs
Empresa constructora
al prisma regular de mòduls iguals i repetits
COPCISA
se li contraposa una forma més
orgànica"
resultant d'un joc geomètric (lloat ordinador') Caps d'obra
consistent en unir els paraments de façana i la
Lluís Alvarez
coberta (ambdós lleugerament nchnats) amb
Francesc Ricard
una corba que es repeteix mentre que es van variant les dimensions dels paraments. I com
Inici i final d'obra
que no podia ser menys en una nau destinada
Febrer 1999 a març 2000
a la manipulació de bobines d'acer inoxidable,
amb xapa d'acer lacsda de color blau.
queda una mica desproporcionada quan ef cos
Aquest volum menor queda integrat sota
petit adquireix la dimensió d'una sola planta
aquest és el material utilitzat en els tanca-
una espècie de porxo del volum més gran, for-
d'alçària. Això passa aproximadament des de la
Superfície construïda
ments del cos adossat, provocant un fort con-
15.900 m'
mat per un gran voladís que també reculi l'alt-
meitat de! cos en la direcció en què es va fent
trast amb les restants façanes de la nau fetes
neació de! via), encara que aquesta relació
més estreta la crugia, i és la zona que queda
Total pressupost 939.400.000 PTA
Industrials que hi ha intervingut TRANSPORTS PEDRÓ ANDREU (moviment de terres) FONT INTERNACIONAL (estructura metàl·lica i tancaments! MEBASA (instal·lacions, electricitat i contraincendis) HUMIDIFSCACIÓ I CLIMA INDUSTRIAL (climatització) PROIND (portes nau) TALLERES INOXfacer inoxidable) AE-5OO0 (informàtica) GRAMMATECH (rètols i elements d'imatge) ESTEL (mobsisari d'oficines)
EL
BE P O R T A T C E
LTnformaw PRIMERA QUÏNZtNA f.
maclads amb l'interior de !a nau i que es destina a taller de manteniment, accés de camions, i instal·lacions com és ara una ET, caldera, instal·lacions d'aire condicionat i compressors. La resta del volum íé dues plantes. La planta baixa que es destina a oficines, menjador, vestuaris i serveis; la planta superior, a oficines. Resulta atractiva la connexió visual amb l'interior de la nau, que es produeix en el passadís de distribució de la planta alia. on a més hi ha exposats els diferents tipus d'acers inoxidables que es tracten. A l'interior de la immensa nau. destaca l'ordre estructural repetitiu i sobretot una excel·lent il·luminació natura!, feta a través d'obertures zenitals també repetides de manera uniforme. A les oficines, s'hi han fet obertures corregudes en façana que. potser per les dimensions no tan generoses i la posició, no donen la mateixa sensació d'il·luminació que a la nau. Quan dic que estructuralment s'ha fet una feina de sastre, em refereixo al fet que, a la nau. la major part de l'estructura s'ha fet amb perfils composats en taller, de pletines i planxes tallades a mida mitjançant plasma submergit. Tota l'estructura és metàl·lica, calculada i adaptada al sistema de treball de l'industrial que l'ha realitzat. Per un millor aprofitament deí material, s'han fet quasi tots els ele-
de les oficines. Els pilars centrals se situen
ments de l'estructura en acer A52b, deixant
cada 14,80 metres. L'estructura es trava en el
l'acer A42b per a bigues secundàries, pilars de
pla de coberta en tot el perímetre i vertical-
menor càrrega, pòrtics de frenat de la bigues
ment en els pòrtics centrals i de façanes. L2
camleres i components menors. Toia l'estruc-
coberta està formada per trams corbats, entre
tura s'ha soldat en taller, i les unions en obra
les bigues en V, d'un sol element de planxa d'a-
s'han realitzat amb cargols d'alta resistència,
cer lacat, recolzada sobre perfils longitudinals
facilitant el control d'execució en obra. Catdria
suportats per corretges.
veure el resultat del balanç econòmic final del
L'industrial, a més, ha hagut de fabricar
sistema utilitzat (encara Que sembla que no
taules de treball especials per a la confecció de
s'han desbordat
íes previsions inicials en
les jàsseres principals, ja que es van fer en
aquest capítol), tenint en compte tots els ele-
trams de 10 metres de longitud. Aquestes són
ments i agents intervments
d ' l metre de cantell, formades amb xapa de 6
30
L3 nau es compon de tres crugies de quasi
mm de gruix, amb ngidiUadors longitudinals 1
metres,
transversals. La raó de 13 forma en V de les
paral·leles
al costat
major.
L'estructura s'organitza basant-la en jàsseres
bigues és perquè compleixen també la funció
amb forma de V cada 7 / 0 metres recolzades
de canalons. Les umois cíeis trams d'arestes
alternativament sobre pilars o jàsseres i que
jàsseres es van fer deua".: j on íes e~ e:s punts
volen per conformar e! porxo que alberga el cos
de major moment positiu, unint amo cargo's
IL
W
-Q..-.I-
-JL
L-
cnrnes d'acer jnoxtdabíe sobre tauiers hidrsí u p en els trams de façana i sense tau!ers ni en els trams corbats (degut que la geometria ja dóna la rigidesa) ni en la coberta. Ei criteri inicia! de treure les aigües toca de (edifici fa que aquestes es recullin amb batxants d'acer inoxidable en les dues façanes majors. En la posterior queda bé. ja que ajuda 3 fiimar-la junt amb els trams de coberta. En canvi, en el porxo de la façana principal, els baixants exempts desvirtuen la imatge de voladís de coberta.
? s 33i>te ngíditzadors transversals. U posada e" oiya d'aquests elements deu haver estat es^ctacula*. ja q * un cop col·locats eís Mars. es muntaven e terra un pareil de làsseifs pnrtcipaís d'ufis 40 n de longitud amb les reiges corresponents i E'aj:ecave ei cort^rS ~s 2 jes grues, i Tot seguit es proceda a car:: y -ss L'^O^S amí eis capíeiis deís piars,
antioxidant de diferent coiof 1 dues capes de pintura al clor-cautxú modificat amb resines. L'estructura del cos adossat està realitzada amb perfils metàl·lics normalitzats, corbats en eis trams c!e coberta. Constructivament, tant les façanes com la coíKrts de la nau, s'han resolt amb sistemes senzills convencionals, amb tancaments sobre aocol de formigó, de tapa intefior grecada i iacada blanca, aïllament tèrmic de fibra de v.dre 1 xapa mmiona exterior de coior blau. La coberta, sobfe corretges 1 perfifs conformats en '-ed de wpa galvanitzada paral·lels a les V, s'acaba exteriorment amb ie mateixa planxa laca::- e' r sx corbada en vn so! tram, amb aïlia--:•- :e í=i3fa de vidre de 80 rrïfn 1 sü&jecta Ò-T,; ú'Fégues a ia píanxa interior. ZH BuemaAmb v;&:a a! ca :J>. e.s es'^çcs nes des- ris es van realitzar amb cues [xarxes d'ufia fibra espècia! de ta maíe-ja greca q^e ia xapa íavorabíes cons-ae'ats ha-, ests: e s :e **r. i efè cops óe f'er^aüa Qt-% c.ïve x"'.s ='_ï i s- w 5 ca.s'camefrí correcte i que p&rm oOe--.-i ^d*Hiquewtareflaoínotestas senyats. A'n rníte.».. »" s:*e as:*::? ";•:'e- = ~è'xr.al Q-JÇ es manípcia. tanï de r e s y x i ^ a r^ C S Í : Test--; :« . s;. *.s :a-:3~e^ts dei cas d'ofor.*-: . cacw més correcta pcstóe ae =à p^:te-:c-: Krar n*s pf:c^nes d'execíioò. K^ tra:'J per 13 çuí! cosa. -Desprès oe íer , es « n apícar 3 J £ Í rrA-^s a^primacso
Queda clar que í'acer inoxidable és ei material "estrella", havent-lo utilitzat a més en les manetes, tiradors, sanitaris industrials (molt bomcsj 1 banderoles en façana. Però trobo que en determinades zones de l'actuació no s'ha dut a terme un tractament tan coherent 1 unitari. Així, per exemple, en l'accés exterior al cos d'oficines s'fia dissenyat una escala pesant amb esglaons de planxa d'acer inoxidable gravada 1 murs revestits en acef if)ox)dab!e. la qual desemboca en una p&tafomu lleugera, volada, de llistons de fusta separats, per després accedir al vestíbu! de les oficines amí) paviment de terratzo de color negre, on a més conviuen e! tancament de vidre estructural amb subestructura d'acer inoxidable, la façana d'una certa aparença industrial amb S'estructura rnetàl-lica vrsta i panefís de cartró-pju. t* fusteria d'alumini lacat Mati 1 ies dmsòr«5 > ammadars revestits de fusta nobfe. Aquesta concentració de diwrsos llenguatges en la zona d'accés a les oficines no trenca en tòsokí ta ufifót ciara de l'actuacic. 9
EL
A NGY£M8«£ Ï30S
REPORTAT
C«
Gestió integrada j | f \ uan Acerinox va encarreiVuSC g # sís sfqü'tecSes Guafíier ! Mora ia COTÍSÍ/ÍÍCCÍÒ dç te nau del Centre de Servets Caiaíüfïya, a Gavà, va cwïeretaf ÜR encàrec a dos lïiveHs: ú'wa tanda el projecte t, per tant, ei disseny t & imaige d'empresa; de i'altra, la gesító, que comprenia l'execució en un termini moft curt i e! control econòmic. Això va port» a prendre la decisió de tomar un grup q J S fos capaç de col·laborar en el desenvolupament de la idea de projecte en ei despatx dels arquitectes t, posteriorment, poríar l'execuctó de l'obra. Per ísní, en integrar e!s encàrrecs de disseny, direcció i gestió, es feia imprescindible la presència d'uns tècnics de l'equip a peu d'oora. D'aquesta feina se'n fa responsable, principalment, Jesús Gorrindo, tot i que també hi participa parcialment M. A. Símófl, i que posteriorment s'hi
incorpora
Xavier Humet, per a ies oficines. El fet que els tècntcs ja haguessin participat en la fase de projecte té els avantatges següents: 1.
Els tècnics ja coneixien ei projecte i el client; sabien quins eren els condtcionants més importants que hi concorrien; podien dur millor la gestió i, el que és més important, van fer objectiu comú de tots els industrials la qüestió del termini, que era prioritàría per a l'empresa. Amb això
tractes una certa qualitat, això pot ser una
no vull dir que no hem semblin bé altres
nova motivació per fer unes proves que te
Aquests canvis de projecte van incre-
de les seves implicacions en ía posterior explo-
S'assegurin. Per tant, si se'n fa un bon ús,
mentar molt ia càrrega de treball per a la gent
tació de la nau, que són les exhaustives com-
aquest sistema de gestió integrada tipus
de l'obra. Es van tornar a dibuixar tots els
provacions de les compactacions de les subba-
"enginyeria" pot ser una pràctica que doni
detalls constructius de l'estructura i la feina
ses.
un resultat de quaütat bona i que cada
de coordinació es va multiplicar per als tèc-
Altres aspectes tècnics que m'agradaria
cop s'estengui més i fins sobrepassi l'àm-
nics d'obra, que havia de fer compatibles tres
destacar són els detalls de bona qualitat en la
bit de fa construcció privada industrial.
objectius:
zona de les oficines, a través d'algunes parti-
-
La correcció tècnica de les noves solu-
des concretes, com són la façana-coberta de
cions, que eren responsabilitat del gabinet
xapes d'acer inoxidable corbades o l'entrada a
sistemes de contractació per separat sinó que, com que el tècnic que va estar a peu d'obia, va participar en e! projecte i es va implicar amb els objectius del client. Les prioritats de tes tres parts, client, arquitecte i constructora, van anar molt alhora. 2.
3.
4.
Els tècnics d'obra van ser els encarregats de gestionat la petició d'ofertes per fer la
Pel que fa a l'obra, en vull destacar alguns
contractació d'industrials. Presentaven a
aspectes concrets de l'execució de 13 estructu-
la direcció les ofertes més avantatjoses,
ra metàl·lica de la nau. Després de l'estudi de
tant en preu com en solucions tècniques,
moltes possibilitats, es va optar per fer una nau
per prendre la decisió conjuntament. Però ies solucions tècniques comportaven, a
corba sense carener.
tècnic d'estructura d'Agustí Obiol.
les oficines construïda en vidre subjectat per
Els terminis l'execució summament ajus-
punts. Ambdues coses han estat realitzades
tats (solament van passar tres mesos des
per uns professionals de solvència contrastada
amb estructura metàl·lica de la qual destaca la
que es va col·locar el primer piiar el mes
com són els Talieres Inox.
idea de fer servir les "V" de les canals de reco-
d'abril í fins al mes d'agost, que ja hi havia
vegades, variacions i millores del projecte,
llida
màquines produint dins ía nau).
competitiva en preu. és perquè no s'hi ha
que posteriorment s'havien d'incorporar al
D'aquesta idea, l'equip de disseny, amb Agustí
El controi d'execució de l'estructura, que
sumat ei cosí que representaria la protecció ai
projecte tècnic.
Obiol, en fan un projecte basat també en les
obligava a visites constants als tallers de
foc de l'estructura metàl·lica. Si fos així, potser
Els tècnics d'obra van permetre tenir un
condicions que havia de tenir de fabrica quant
contro! exhaustiu de la construcció, amb
a ítums lliures, ponts grues i usos de la nau.
la inspecció continuada de l'execució, els
Posteriorment
replantejaments, el control ecorràmic t el
Internacional la construcció de
seguiment dels terminis d'execució.
metàl·lica. Aquesta empresa va proposar, com
En últim terme direm que també es va gestionar des l'obra el programa de control de qualitat No seré jo qui defensaré aquesí sistema de fer e! control, ja que cfee fermament que com més independència ÍH hagi en&e qtg executa i qui con&DÍa, msítor, però també és veritat que ú com a ct&sfructora o enginya con-
d'aigua
com
es
a
element
contracta
a
-
un altre de molt important per ai client a causa
resistent.
VP
-
l'empresa per verificar la producció t els
les altres solucions serien més competitives,
controls de qualitat.
però crec que en aquest cas, en la decisió de
Font
l'estructura
a forma de treball, la construcció d'una estructura compietameni prefabricada en tailer i que a l'obra s'havia de muntar amb unions cargolades. A més, també va introduir la variant de perfils fets a mida a base d'armar diferents xapes. 1, finalment, en la coberta es va variar també ei perfil de ies vessants que en el pra|ecte eren rectes i en canvi s'han fet en forma
Per acabar, direm que, sí !a nau sembla
fer Aquest últim aspecte del control de qualitat es va dur a terme principalment sobre l'estructura metàl·lica. Es van fer controls de soldadures en taller, radiografies en obra de soldadures a topa!! en les bigues carril, controls de parell de forces de cafgolamen: de ies uruofis i mesuramerít de gruixos ce timbra. Però també es van controlar altres elements com ara eís pitons de fonaments als quals es van sotmetre a assaig d'imegriei estructural o
una solució metàl·lica, la imatge
de
"marca" ha tingut una influència major que els condicionats puramerrt econòmics.
íí
PR'MÍRA Q U S N Z Í K * N O W W M ICC
CENTRE DE SERVEIS D'ACERINOX A GAVÀ. Resum econòmic de l'obra Parcel·la 25.000 m1 Nau 14.500 m1 Magatzem nau 4 0 0 m1 Oficines 1.000 m'
PARTÍ: GENERAL Moviments de terres i consolidació de! terreny Ptionatges Fonaments TOTAL PART 1
335.425 € 92.195 6 72.903 € 500.523 6
55.81 15.34 12.13 83.28
MPTA MPTA MPTA MPTA
23.136 6.36 6 5.03 6 34,52 6
3.848.97 1.057.93 836.55 5.743,45
PTA PTA PTA PTA
PART II: NAU Soleres Fonaments de maquinaria Estructura i Tancaments Portes Instal·lacions Pintura i canalitzacions Baixants inoxidables i màstils Imatge TOTAL PART II
287.704 € 392.942 € 1.971.079 € 62.085 € 659.130 € 17.910€ 25.423 € 78.733 € 3.495.006 €
47,87 65.38 327.96 10.33 109.67 2.98 4.23 13.10 581.52
MPTA MPTA MPTA MPTA MPTA MPTA MPTA MPTA MPTA
19.84 € 27.10 6 135.94 6 4.28 6 45.46 6 1,24 6 1.75 6 5.43 6 241,03 6
3.301.38 4.508.97 22.617,93 712.41 7.563,45 205.52 291.72 903.45 40.104,83
PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA PTA
PART III: OFICINES Estructura metàl·lica Ram de paleta Divisions interiors Paviments Revestiments i aïllaments Fusteri3 interior Sanitaris i fontaneria Instal·lacions Sanejament Urbanització Mobiliari Façana i altres el-lements amb inoxidable TOTAL PART III
150.313 € 94.359 € 131.922 6 49.523 € 34.077 € 35.400 € 27.526 € 113.591 e 8.775 6 31.253 6 18.932 6 425.877 6 1.121.549 6
25.01 15.70 21.95 8.24 5.67 5.89 4.58 18.90 1.46 5.20 3.15 70.86 186,61
MPTA MPTA MPTA MPTA MPTA MPTA MPTA MPTA MPTA MPTA MPTA MPTA MPTA
150.31 € 94.36 e 131.92 € 49.52 € 34.08 £ 35.40 € 27.53 6 113.59 6 8.77 6 31.25 6 18,93 6 425,88 6 1.121,55 6
25.010.00 PTA 15.700.00 PTA 21.950.00 PTA 8.240.00 PTA 5.670.00 PTA 5.890.00 PTA 4.580.00 PTA 18.900.00 PTA 1.460.00 PTA 5.200.00 PTA 3.150,00 PTA 70.860.00 PTA 186.610,00 PTA
87,99 MPTA 87,99 MPTA
21.156 21,15 6
3.519.60 PTA 3.519.60 PTA
PART IV: URBANITZACIÓ Urbanització TOTAL PART IV
528.831 6 528.831 6
59.081.76 PTA
orMETAL Ora.N4.Km.711 mSS FORNELLS DE LA SELVA (Gmna) TeLS72fíS12T ta.97247S25f
mJÈ Centre de Serveis d'Acerinox a Gavà í j l cerinox, empresa fundada ' # " % i'any 1970. que e i aquests darrers anys s'fa conwrtit en un deis principals gTjps en producció d'acer iraidable, decideix construir a Caüiiínya un nou centre óe serveis. En prínctpí, aquest es defineix com un deis majors centres <íe distribució
d'acer
inoxidable
d'Europa i, per tant, la seva programació i disseny hauran d'estar d'acord amb la situació actual. Es parteix del concepte que els edificis industrials moderns s'entenen ccm a contenidors d'activitats canviants en funció de l'adaptació a les noves tecnologies. Això fa que la seva perdurabilitat tingui dsía de caducitat i, en aquest sentit, podríem afirmar que l'arquitectura industrial s'ha convertit en arquitectura efímera que difícilment pot perdurar en el temps més enllà d'una generació. S'ha d'entendre, doncs, que un edifici d'a-
forma rectangular sinó trapezoidal. Aquesta
A les façanes, les bigues es recolzen en
questes característiques vingui condicionat no
incidència dóna lloc a la definició volumètrica
una línia de baixants d'acer inoxidable que, per
La simetria, ta mida i disposició de Íes
només pet seu ús stnó també per la racionali-
de l'edifici que perllonga la seva coberta amb
una banda, enriqueixen un parament de 160 m
finestres a les façanes d'aquestes oficines de la
tat i la flexibilitat dels processos productius
quotidià mirador.
una porxada que protegeix l'edifici d'oficines, ï
de llarg i, per l'altra, es converteixen en una
planta pis (que donen ai carrer i a la nau), aju-
actuals i pels que es preveu que es puguin
provoca una macla de les arquitectures que
estructura palafítica creant un vuit en el qual
den a entendre Tespai únic" de les oficines.
introduir en un futur més o menys immediat.
són latents en la definició del projecte.
es desenvolupa una forma guerxada, fruit de la
La lleugeresa de la fusta de bedoíl utilit-
facilitat del dibuix per ordinador, que produeix
zada en el paràmetre frontal de l'accés i en els
Aquest espefit de final anunciat, en constant
Des d'un punt de vista estructural, l'edifi-
transformació, condiciona i condueix el procés
ci es divideix en tres naus de 30 m cadascuna
pfojectual, assenyalant perímetres i límits.
una forma antropomòrfica en què tot ei rigor
elements bàsics de treball (taules, arxivadors,
per poder situar els elements mecànics deis
utilitzat fins a! moment queda trencat i desmi-
e t c i , units a una voluntat de transparència de
Per contra, en l'aspecte format ï estètic^ la
ponts grua necessaris per a la manipulació i
tificat.
l'oficina, contrasta amb el contenidor d'ele-
nova economia ha potenciat e!s valors simbò-
trasllat de les bobines d'acer inoxidable, on
El contrast que permet la utilització i l'a-
lics i de llenguatge de les edificacions indus-
l'estructura es soluciona amb uns pilars i jàs-
plicació de l'acer inoxidable com a tancament
trials. Sorprenentment, els empresaris tenen
seres metàl·liques que permeten suportar las
de façana provoca una imatge virtual que ens
mesura que constitueixen un "megamostrari"
cura i demanen cada cop més que les noves
bigues en forma de " V que cobreixen tot l'e-
acosta a una concepció més informal de l'ar-
apreciable des de la zona de circulació i des de
edificacions transmetin, identifiquin i poten-
difici. Aquestes bigues, dissenyades especial-
quitectura, entrant de ple dins ei món del sim-
l'interior de la nau.
cien una imatge de producte í de marca.
ment, permeten cobrir un immens espai de
bolisme (el tren i el vaixell) elements de l'en-
La utilització d'elements d'acer inoxidable
És així com l'edifici es planteja com un
15.000 m ; , produeixen un efecte d'uniformitat
torn més proper. La contraposició del blau del
estandarditzats, banys, mampares de dutxa,
gran contenidor, com un volum pur que per
urinaris, manetes de les portes interiors i exte-
i d'ordre, i estableixen un pla de llum homoge-
tancament de la nau i ía lluentor metàl·lica de
condicionaments dei seu mateix traçat dels
ni, alhora que actuen com a recollidor de les
l'acer inoxidable emfasitzen íes formes.
«als i de íes normatives de planejament (que
aigües pluvials, que són conduïdes fins 3l perí-
obliguen a mantenir tes alienacions) no té
metre exterior.
ments d'emmagatzematge, conformat
per
planxes d'acer inoxidable de diferent acabat i
riors, així com la conformació amb aquest
£1 volum pur del parai-lelepipede de la
material d'elements més singulars com són eis
nau, queda trencat per !a macla amb l'edifici
tòtems que constitueixen els rètols, ajuden a
d'oficines. Funcionalment, el nivell inferior
expressar les inquietuds i voluntats d'una
d'aquesí serveix de magatzem, vestuaris deí
indústria que es reconeix com a necessària.
personal i dependències lligades a la nau, i el
O'aíguna manera, l'arquitectura industrial
pis superior conté els despatxos i l'àrea més
es mou entre el camp de la racionalitat í i'eco-
comercia!.
nomia de recursos, fet que ens condueix al
L'accés a la pianta d'oficines s'esíableix
minímaiisme i e! stm de la comunicació, la
mitjançant una escala exterior que emfasitza
imatge: és a dir, l'informalisme. És l'adaptació
l'entrada i que desemboca en un espai envi-
d'una arquitectura minimalista i informal que
arà?, que permet reconèixer des de l'interior ia
busca nous camins d'expressió en un món can-
rotunditat de les fornies, els diferents materials
viant i de grans expectatives de futur.
i eis cc'ors exteriors. £!s despatxos s'organitzen linealment mitjançant un passadís que discorre paral-le! a ía paret tíe fa nau, i que amb fa disposició d'una finestra horitzontal permet fer un passeig arquSectcnic, des d'aquest singular i airiors
VfctofWïQ Guafner
®
Hacemos realidad sus proyectos
Porque somos lideres en la aponación de Soluciones a todo típo de cerramientos. Ademàs contamos con el equipo mas cuafificado de insialadores, la red Aiummier'' Technal, distribuidos estratégicameníe por todo el temtorio nacional. Súmele, para completar su proyecto, el sopone técnico que Technal le facilita a través de su Dpto. de Prescripciones, ben por correo electrómco, b:en por fax (93 562 22 50í o senoliameníe a partir de una llamada telefònica a nuestro número de atencon at ciiente.
Aluminier TECHNAL Intcrp ret amos tibras i h pcrfección.
902 902 643
1L SíPOUTATCÍ
Cap a la industrialització del procés en elconjunt de l'edificació Í J Ï ctualment, és molt fàcil
arinex té aproximadament 1.000 rrv. La meva
I J T T I reiacsHW una corsírutció cfei tipus nau
intervenció en ei conjunt d'aquesta actuació va
írtíusíriaS amb un sistema de fabricació t rmífi-
ser ía de direcció d'execució d'obra en l'edifici
tstge mdustfiaSitzat. Molí poques vegades veu-
d'oficines.
rem que es íact üfi edifici irtdustriai, una nau...
Una estacada, una estructura metàl·lica,
amb un sistema "tradiciGflar, Evidentment ni
urt forjats amb xapa col·laborant i capa de com-
ha moíís motius perquè anió sigui així, entre eis
pressió de formigó, íerratzo al paviment, diví
q t a k , i amb moit de pes, l'econòmic. Avui, no
sions
veiem cortstrucctons industrials amb totxos",
meíèl-iica interior i panells de cartró-gux fa sos
i bé qw en sabien ets nostres avantpassats.
sostres i. tractant-se dei client que és, ía faça-
míenore
lleugeres
amb estructura
Possibíement qye és el factOf econàmrc el
na/coberta de xapa d'acer inoxidable. Aigua, la
que frena que la iftdüstfiaifoacfó penetrí més
justa per als formigons i el morter del terratzo.
en l'obra de construcció d'habitatges i altres
Moíts muntadors a l'obra. Quasi tots els mate-
tipus d'edificacions residencials i d'equipa-
rials amb uns processos molí complets de con-
ments. Poc a poc va canviant. Hi ha oficis que
trol de fabricació a l'origen. Anem bé. *£•
pràcticament han desaparegut o, si més no, ttafi evolucionat tant que semblen uns altres. En Cobra tradicional fem encara massa artesania i se'ns acaben els artesans. La gran actuació d'aquesta cera ha estat
Anjuilecte tècnic de G9 Arquitectura i Gestió
la nau, de 15.000 m-. l'edifici de les oficines
Control de qualitat j r S urani el mes de setembre
tuai, abans que es comencessin a executar les
seva longitud per comparar-la amb la de pro-
peccions í assaig possibles, a fi de minimit-
l l * r de 1998, el Centre de Construcció
obres, coi-iaborant amb Is direcció d'obra en la
jecte.
zar les incidències i/o reparacions en obra
deí L G A i .
rebre I e
a c G Ar-r r >, UP oefinicíó final dels programes de control, de
D'altra banda, la rellevància de ('estructura
que poguessin afectar al ritme constructiu
dur a terne e L "'tro ce q j a i a f *-r ie
forma que s'ajustessin al màxim als requerí
metàl·lica, que incloïa importants bigues carri-
^ifes de L i *
ments econòmics, operatius i de qualitat.
feres sotmeses a esforços dinàmics, va aconse-
Així mateix, la durabtírtat de l'estructura
habtuai
llar un control estricte tant dei material (carac-
i deis tancaments metàl·lics va ser analitzada
capi
terització química i mecànica) com de les
mitjançant un estricte control dels recobn-
1 ftcc tat cS1 lAii
unions cargolades (paretls de força) i, evident-
menís i assasgs o'enveíhrcer.í accelerat
Gav Er r
11 r
e
u c d ur n
p
H» c
a
r'·v
na a
do =t
r "
F r
oc re p z
mert o u
c ai"
al marge del n Tcc~ip
c
In
ate/c or oen eq ipat i p u
ment, de les soldadures, mitjançant inspecció i
dtsciphnan que pogués assLmtr amb «
assaigs no destructius (líquids penetrants, par-
un K ^ K t ó s pf^rama de cmttaA, enc?™
ttcutes magnètiques, gammagrafíes, eíc). Bona part deis controls es van efectuar al taíier que confeccsorsava efe diferents t1—
tft A .
as! Cer*^ de CÍÏ>TS"U.
i L.GA tM«i r
L'V" ^ l a t
T.snts, realiUBíït-se també la veníicacró ocis tsmóé obtenir de fonrs
2-:csc!rnsn*s de s^dactira i toies aquelies f i
previst.
®
Novedades HP DesignJet Serie 1000 • HP DesignJet 1050C Plus y 1055CM Plus • Accesorío opcional multi-rollos para aumenfar la productividad de su HP DesignJet Serie 1000
Menos preocupaciones.
HP Designjei Seiíe 1000
Para usucrios de CAD que precisan impresïón desaíendida y la mejor colidad de iíneas a gran vebcidad. • Cabezales de 1" con míaoprocesadar que opïimizan el uso de línia y oírecen calidad de impresión al menor pfecio en su c'ase. • Mayor capacidod de proceso graciós a lo rarjefa de re-d HP jetDírect Ó ] On incorporada disco duro de 7,5 Gb * y 64 AAb de rriemorio esíóndar. • | r ^ o n c s pfod r A ~> i irrsp;esión desa'er;d-da con In i c n " para mú;'iQr-3; fo'!cs y v, ^ H? CWi^'s;c: Ov-.-e
hm
n
cQ r
3 2.00 moí'Oü
'.X'-l
business partner www.Kp.es/granformato
INGRAM MICRO www.ingrammicro.es
ESPECIAL ISPICIAL
El mobiliari urbà La transformació de Barcelona amb la creació de nous espais públics ha estat caracteritzada per un acurat disseny i ús del mobiliari urbà en tots els àmbits de la ciutat Is cicles dels processos m Lfftsra són normalment Üargs. Són míni-
ma
^epcnJ aquestes actuacions de fes quals el
seia generació. El mobiliari urbà però té una vida més curta -igual com succeeix al mobiliari de les cases- i els seus cicles funcionals, culíurals 1 productius són apreciables des d'una generació d'una manera molt més evident que en qualsevol altre <&is elements de !a ciutat. El pas de l'autarquia a la gtobaützadò, de l'artesania a la producció industrial computeritzada, de la quantitat 3 Sa qualitat i 2! confort, pot apreciar-se d'una manera mott precisa en l'anàlisi de diferents elements del mobiliari urbà. Aquestes reflexions tes í&a
l'arquitecte
Ignasi de Lecea amb motiu de l'exposició Barcelona 1979-2004.
Del desenvolupament
3 la ciutat de qualitat que es va fer simultàniament Pany 1999 a ïes diverses seus barcelonines òe les entitats promotores, entre eiles ei nostre Coi-legt. El resultat d'aquella experiència es recull en un llibre que du el mateix titol de l'exposició i que inclou un seguit de reflexions sobre la ciutat des de diversos punts de vista (1). De Lecea dedica el seu al mobiliari urbà de Barcelona. Del seu article, n'hem extractat la primera part: L'espai públic no és
L'entrada del complex comercial i d'oci Maremàgnum, al port de Barcelona. A baix. Parc de la Creuta del Coll també a Barcelona.
un magatzem de trastos i Del disseny, que ofe-
rim a continuació.
L'espai públic no és un magatzem de trastos A! conjunt de la ciutat es pot trobar 1,100 marquesines d'autobús, 500 panslls d'infcr-
mació municipal, de metro i ferrocarrils, 400
telèfons, tots ells suportant fes seves imatges
altres de caràcter temporal, com les campan-
columnes d'expressió lliure i 396 quioscos de
de marca.
y a electorals 0 les fires. Un a un, tots han tin-
premsa, tots ells elements que incorporen
A més a més, papereres, bancs, fonts, jar-
gut una justificació que avalés l'ús d'un tros de
publicitat. Veuríem també 767 quioscos de
dineres i jocs infantils; pals de bandera, arma-
la ciutat, i una bona majoria encara la tenen,
l'ONCE, 147 quioscos de venda de gelats,
ris dels quadres d'enllumenat, de semàfors i de
Però aquesta ciutat és un bé escàs d'un ús
1.607 bústies de correus i 2.816 suports de
connexions elèctriques, ventiladors de les esta-
creixent i cada nova utilització de l'espai
cions transformadores, escates i ascensors
públic requereix una clara justificació de la
d'accés al metro i als aparcaments soterranis;
seva necessitat i no pot encabir-se en l'àmbit
sanitaris, quioscos de flors i de llaminadures;
del domini privat.
taulers d'anuncis municipals, fanals, semàfors
És fàcil assenyalar que alguns d'aquests
i senyals; pals en els accessos al metro í als
elements, com íes més d l l . 0 0 0 taules, cadi-
ferrocarrils, pals de ies parades que no poden tenir marquesina, aparcaments de bicicletes, contenidors d'escombreries i finalment bústies per a la recollida pneumàtica, vetlladors, ombrel·les i desenes d'altres elements no citats, fins a un total de 50G.OOQ elements, 1 per cada 2 metres í mig tíe carrer. Tot això competint amb els suposats protagonistes de ía ciutat com les piaces i els edificis, tes escultures ï ais monuments.
res i ombrel·les dels vetlladors, s'inscriuen en la imatge vital de ía ciutat mediterrània i és cert, però també ho és la temptació de resolée de manera faci! en aquest domini públic de tots temes que podrien trobar d'aitres solucicns fora d'aquest àmbit. L'espai públic de ía ciutat no pot ser un magatzem de tastos. Sí més no, que el magatzem siguí endreçat, que es pugui circular sense anar
Innestsgant, encara trobaríem més ele-
desitjable. La "instrucció de i'Aicakísa sobre la
ments í missatges, uns de caràcter permanent.
instal·lació d'elements urbans Us espais
Si desitja rebre més Nom . ...,, Sí, desitjo reOe informació envií Adreço D Catàleg gratuït aquest cupó a BBS C.P.. ?zo,ació , D Visita representant Pg. Torras i Boges 106 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50 Fa/: 93 346 17 13 sa$@sas-sa ccm www.sas-sa.es
Elements de mobiliari urbà al carrer Gran de Gràcia.
Zona per a vianants al centre urbà de Terrassa.
més tfístos de la nostra història. De poc havien
Tot i haver prescindit en aquest text d'una
servit les mítiques lliçons de Federico Correa
descripció pormenontzada, no es pot deixar de
sobre el banc a l'Escola d'Arquitectura de
banda que la meitat del període que V3 recollir
Barcelona.
l'exposició Barcelona 1979-2004.
Del desen-
Els nous projectes a ia ciutat que es des-
volupament a la ciutat de qualitat ve caracte-
pleguen a partir de 1980, es troben davant
ritzat per aquests trets generals. A Barcelona el
d'una manca absoluta d'elements industrials
punt d'inflexió significatiu que marca l'entrada
de qualitat. Així es configuren tres primeres
d'una visió contemporània del mobiliari urbà és
actituds inicials. Una, ia recuperació dels mot-
l'excel·lent conjunt de marquesina d'autobús i
lles ja plens de pols de dissenys del segle XIX:
panells d'informació dissenyat, el 1986, per
el banc romàntic, les velles fonts concebudes
Josep Lluís Canosa, José Antonio Martínez
per omplir galledes i no tant per beure, i algun
Lapena i Elias Torres. No és de cap manera
fanal de fosa. La segona, el disseny d'un mobi-
casual que aquest punt d'inflexió estigui carac-
liari específic per a cada projecte, eniès com a
teritzat per la primera associació entre mobilia-
part de la composició globaf; i menys com a
ri urbà i explotació publicitària que es va donar
moble, com a objecte que probablement tindrà
a la nostra ciutat.
un període d'obsolescència mott més curt que
Aquest punt d'infíexíó, ara ha fet dotze
el del suport on s'insereix. Finalment, és el
anys. es produeix amb un disseny que és alho-
propi Ajuntament qui assumeix el paper de
ra mïnimalista i contundent. L'aposta decidida i valenta en l'ús del color; la renúncia als este-
públics de ta ciutat", de 1991, que regula en
vegetació, aquells jocs infantils també de tub,
promotor de nous dissenys específics, bé sigui
fursciò de l'amplada de la vorera quins ele-
que són elements dels quals queden cada cop
dels seus propis serveis municipals, bé sigui
reotips habituals de íes marquesines volades,
ments de mobiliari es poden arribar a col·locar
menys traces, i que s'assocten als períodes
mitjançant encàrrecs a díssenyadors.
adoptant una imatge més propera a la caoana
i en quina posició, tendeix a garantir als vianants un pas útit d'slmertys 1,40 metres i ha representat un instrument decisiu en l'ordenació del mobiliari col·locat els darrers anys. També ha permès una imatge més endreçada i un irànsií més confortable per als vianants, i ha estat la base de regulacions semblants a moltes altres ciutats. Rns aqut la foto fixa, la imatge del mobiliari urbà de la ciutat d'avui, però és part d'una realitat molt més dinàmica. Van desaparèixer gairebé tots els enllustradors, però la liberalií Z3ció dels serveis públics provocarà (Semdrd&s de raus suports telefònics, de -rHws bust es de neus armaris de connexió, Haurem de treu re alguna cosa a canvi? I, si és a *i que es el que haurem de treure?
Del disseny - j " 2 : : : - ' segíe XiX sobre °! p f e ^ o
coses son ets productes oe moteian urbà d l'us. aQue'ts oar-es oe tub i quatre fustes, pintats de vera. errímascaraïs com 3 presumpta
Pèrgoles ubicades ai oou Parc dels Pmetoas de Ripollet
de quatre pais; la utilització de l'acer inoxida-
de! país. Però en el clima d'aquests nous prc-
ble, del vidre i del poliester reforçat amb fibra
ductes s'ha arribat més enllà: els dissenyades
de vidre; són qualitats d'una nova manera d'a-
i la indústria, treballant en aquesta línia, nan
frontar ei disseny del mobiliari urbà de la ciu-
començat a produir productes de gran qualitat
tat. Una nova manera pue, complimentant els
funcional i formal, curosos d'un manteniment
requeriments funcionals, aporta una nova imat-
senzill, amb materials amb ei mínim de manu-
ge, lliure de tota referència historicista, on els
factura i ei màxim de durabilitat i que comer.-
condicionants d'un bon manteniment hi són
cen a tenir una gran difusió internacional.
ben presents i on es percep una primera intuï-
S'ha assenyalat un punt d'ínftexió i ja se'"
ció d'atendre els principis de sostenibiliíat mit-
pot intuir un de nou. una generació després: e
jançant l'ús de materials de gran durabilitat
projecte de nou fanal de !"Eixample de J:=-
sense gaires manipulacions.
Roura, Eulàlia Sandovai i Sonsoles Llorens, L •
En aquest punt de canvi apareix també l'i-
projecte que sorgeix a partir d'un concurs o'i-
nici d'una nova relació entre els dissenyador, el
dees i que presenta un punt de trobada amb
productor i aquest doble client que és d'una
els vells fanals de la ciutat des d'un disseny
banda la ciutat -els serveis municipals de
netament contemporani que emfasitza la preo-
mobiliari i les companyies de transport en
cupació pel manteniment i per una producció
aquest cas- i, de t'aitra. el concessionari de
sostenible, però també la voluntat per mantenir
l'explotació publicitària i del manteniment.
la memòria, i crear un nou element representa-
Aquesta línia es desplega amb els dissenys
tiu de la ciutat.
f
è
posteriors de la columna d'expressió lliure de Tonet Sunyer i en el quiosc de diaris de Moisès Gallego i Ffank Fernàndez. Tots aquests elements tian partit d'una
(1)
Barcelona 1979-2004. Del desenvolupa-
de
ment a la ciutat de qualitat. Edita l'Ajuntament
Barcelona que tia impulsat els concursos ini-
de Barcelona. Any 1999. Direcció de Josep
primera
intervenció
de l'Ajuntament
cials, s'han desplegat després amb la interven-
Maria Muntaner. El text anterior és un extracte
ció de ia indústria i els concessionaris, i han
de l'article titulat El mobiliari urbà. L'autor és
arribat a traspassar les fronteres de la ciutat i
Ignasi de Lecea.
Banderoles al carrer Gran de Gràcia.
Ifcontaminación lumínica, contra la contamínación estètica. No te fàcil encontrar una lumfijaría que cumpia con íodas las normativas sobre catidad y respetyaí medio ambiente y que, a la vez^sè preserrte en un dísefio atractiva Delta une las mejores caràcterísjicas técnícas con la estètica màs actual. El resuitatlo: una lummaria acorde con las nuevas necesidades urbanïsticas y con lagarantía de calidad que siempre ofrece BJC.
£KL*SfA EN TUS WJHOS.
Iniciativa dels ciutadans i mobiliari urbà jffcJI és d'un cop he vist que en Í I V I
tma vof-era deí carrer, en un escoteu
on creasa un arbre, aigj hi havia plantat unes tíofs. Fins i tot, recordo una en què havien posat m pettta maïla metàl·lica a! voltant per protegir-tes. Les flors tenien molt bon aspecte, semblava que algú en tenia cura. En aquest cas concret, la vorera era estreta i els arbres estaven plantats moít a prop de les cases. Suposo que aigú que vsvia jusí a! davant d'un d'aquests arbres, devia pensar que unes flors hi quedarien bé. i les va plantar. Una cosa amí no crec que pugui molestar ningú. Els forats per plantar arbres no estan pensats per plantar-hi
flors, però si se n'hi
planten no deu passar res de dolent {suposo que originàriament tampoc no estaven pensats perquè els gossos s'hi pixm} Potser algú pensa que una cosa així, en el fons, denota una mancança í una demanda d'aquells ciutadans per tenir una mica d espai verd, o per tenir unes jardineres, i que hauria de ser l'ajuntament o els governants els responsables de condicionar l'espai públic, amb ei mobiliari urbà que correspongui. A mi em sembla, i crec que als polítics també, que és molt desitjable que el ciutadà prengui certes iniciatives i accions pel seu
que serà qüestionable com es considera que
en comptes d'aquelles flors, ai voltant de l'ar-
cada dia allà a la cantonada vigilarà més de no
compte. No s'ha d'esperar que els governants
una intervenció millora l'entorn t no l'empitjora.
bre l'ajuntament hi hagués posat una jardine-
fer-les malbé. Per poc que un s'hi íísti, segur
ho facin tot. En l'entorn més immediat, al
A aiguns els agradarà i a d'altres no.
ra. Probablement aquesta persona podrà tenir-
que ha vist alguna iniciativa d'aquest estil. En
carrer, si tii ha alguna cosa que puc fer que crec
Penso que l'espontaneïtat amb què algú
ne cura amb més atenció, dedicació i temps
recordo, per exemple, una altra en què uns
que mitoara allò d'alguna manera, i no va en
va plantar aquelles flors ha fet que allò sigui
que no pas eis jardiners municipais. I, proba-
contenidors de brossa, situats al costat d'una
contra de!s altres, doncs ho faig. Naturalment,
més maco, atractiu i inesperat, que no pas si,
blement, si hi ha algun veí que deixa la moto
escola, havien estat pintats pels nens. i també penso en un banc arrencat del terra que l'havien posat davant d'un altre (cal recordar que mobiliari ve tíe mòbil, que es pot bellugar de lloc}. Jo, tot això ho veig molt positiu. Perquè demostra l'actitud d'algú a no conformar-se i acceptar una situació per bona que pugui ser, i hi pren partit intentant anar més enílà. Que els ciuíaGans puguem condicionar i ajustar el nostre entorn als nostres gustos; perquè som nosaltres els que els gaudim i sabem com el velem. Gue els polítics, els arquitectes, els apsrelléccrs i els rJüserivaícrs ens ho pírrneim fer; ens ho facmisn. Que el mcbiiiafi urbà estigü "preparat" per ser ajustat per a tots eis ciuLacans que vulguin prendre iniciatives ert la mlíicfa de l'entorn.
&
WISA
Contrachapados especiales
www.schaumanwood.com r.gaba rro.com
EMPRESES
Nou catàleg i CD-Rom del sistema Glascomur de Poliglàs [poltglas, divisió d'Aïllants
per a is mcorporaciO ce S'aísíament tèrmic t
l l " ^ del Grup Uraiiía. ha presenta! al mercat
acústK aís tancamerrs ce c:b ! e fui! de fàbrica
e! catàleg i el C D - R W
de maó o bloc de formigó, que amplifica sen-
del nou sistema
Gtesconv. Amb l'objectiu de donar a conèner
siblement la manera tradicional d'apteaaó, ja
aquest « t e r r a al mercat i facrftar el treball
que en una sola operació es realitzen l'arrebos-
dels professionals del secta de la construcció,
sat de la cara interior de! fui! exterior del tan-
Pofagtàs ha presentat urt catàleg on s'expliquen
cament t la col·locació de l'aïllament tèrmic i
de manera gràfica tots els avantatges, caracte-
acústic.
rístiques tècniques i processos d'instal·lació de rallant tèrmic i acústic Glascomur. Junt a aquest catàleg també es presenta
Els dos productes que defineixen el sistema són ei panell de llana mineral amb recobnment Kraft, Glascomur P1251 t el morter
un origna! i dinàmic CORom. en ei qual es
Giascomur, un morter hidròfug adequat per a la
defineix el mu sistema acompanyat d'un vídeo
col·locació de panells de Nana de vidre.
amb tmaíges de tot d
procés d'aplicació.
També trobem la informació tècnica, avantat-
Més informació:
ges, caracieristiques i aplicació de! sistema, tot
Poliglàs
això recolzat amb imatges i fotografies que fan
Casp, 1 7 , 6 ' planta. 0 8 0 1 0 Barcelona
de! CD una eina de treball útil i molt amena. El sistema Glascomur és la solució ideal
Telèfon 933 44 11 0 0 . Fax 933 4 4 11 11 www.poliglas.com
CYPE Ingenieros edita el quart volum de la seva Biblioteca Tècnica ÍD
ecentment
l i \
un nou volum d'aquesta coneguda
La ventilació de tot tipus d'edificacions
ta vist ^ l l u m C " I nou LGH-RX3 de Mitsubishi
col·lecció editada per CYPE Ingenieros i
i \2m
que abasta nombrosos i interessants temes
tilació de tot tipus d'edificacions. A més, ajuda
Electric vol cobrir les necessitats de ven-
reiactonats amb el mon de les estructures
a l'estalvi energètic, un tema molt important en
d'edificació i les seves patologies.
l'actualitat. Aquest neu model ajuda a complir
El volum, titulat los pitares: critertos
la nova legislació del Reglament d'instal·lacions
para su projecto, càkub y reparación, està
tèrmiques en edificis (RITE), que fa especial
dedicat als pilars de formigó i metàl·lics
atenció en l'obligació de tractar í'aire en les instal·lacions climatitzades.
més utíltoats en l'educació t recull aspectes que engloben des de les seves geome-
LGH-RX3 té. a més de les característiques
tries bàsiques fins a la forma de calcular-los
del sistema LOSSNAY (estalvi energètic, reducció de la capacita! necessària dels eQuips, ven-
La Biblioteca Tècnica es composa de
tilació saludable), unes novetats que el fan
diversos volums que es publiquen progres-
encara més aconsellable per a la instal·lació en
sivament, pretén abastar l'ampli espectre
tota mena de llocs, des d'habtíatges fms a les
de eis estructures d'edificació des del punt
grans oficines.
de vista del seu disseny, comprovació i
El nou model de LOSSNAV LGH-RX3 pro-
patologies. L'autor, Florentino Regaíado
porciona major confort, facilitat d'instal·lació i
Tesoro, doctor enginyer de camins, és expert en patologies d'estructures, sosties reticu&s i edificis de gran altura, com l'Hotel Bati III, rècord d'altura a l'Estat espanyo».
Tècnica es va iniciar amb la publicació del
taris, els criteris i tipologia dels edificis de
csíaivi. Presenta, a més. una millor intercon-
wlum titulat Breve mtiodvcción a las esfrucft/-
gran altura, els sostres retíeu lars. el tallant
nexió amb equips de climatització gràcies a ía
rasy sus mecanismos resismtes, el següent
i el punxonament, que esperem que siguin
incorporació al mando de ta placa d'intercon-
wlum es va publicar amb el títol Los fvjados de
del gust del públic al qual va dirigit
teeoïfioos; pasado, pfesente i futura
nexió entre mando i equips d'aire condicionat, a més ca no necessitar font d'alimentació.
Aquesta coffecaó està dirigida ais pro-
Continuant amb aquesta sèrie de llibres
feswnac de S'anjutectura i enginyeria w f t
sobre temes tan interessants sobre el món de
CYPE Ingenieros
l'anm de contribuir 3 difondre ets coneúe-
les estructures, pròximament s'editaran altres
Avgria. €usebk> Semperc, 5.03003 Alacant
Mitsubishi Electric
raents tècacs i t'estat de l'art en i'arquitee-
volums dedicats a aspectes dwereos, com ara
Telèfon 965 92 25 50. Fax 965 12 4 9 50
Telèfon 935 65 31 51
fe*s i eagwjena estructural, t a Biblioteca
i sani-
mM.cype.com
www.mrtsubtshi-eiectnc.es
Més informació: Mes informació;
Premio Nacional de Diseno
SANTA &COLE CULTURA MATERIAL
Ovisión Urbana Balmes71 E-08440 Cardedeu Barcelona. Spain tel. 937 017110 fax937 017 111 urt3ana9santacote.com www.santaoote.com
INSTALACION INTEGRAL DE OFICIIMAS
SHOW ROOM Y OFICINAS
c/Valencia 213 - 08007 BARCELONA tel. 93 4517077 fax. 93 4537158 E mail. kayso@kayso.com