INF011115

| O L • L EG I

D ' A P A R E L L A D O R S

I A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

D

E B A R C E L O N A

El noticiari Aigua escalfada pel sol

18

El noticiari Osona: 25 anys de presencia comarcal

ho

L'entrevista

ílï

Richard Rogers: "Cal optimitzar l'ús del sòl"

Punts de vista 114 Les Torres Bessones ••••f Jesús J i m é n e z Caflas

El reportatge 137

No morè New Yorks

Quadern central: Pla de Pensions del Col·legi

• NOVEMBRE 2001 Preu = 2 €

HONDA The Power of Dreams

• •••

• • •

* * *

Puntuació Euro NCAP per a la seguretat dels vianants. I

* * • *

Puntuació Euro NCAP per a la seguretat dels passatgers. \}L1

n s

3

de

Nova gamma Civic 3 i 5 portes 1.4i 16V90cvi 1.6i 16VVTEC110cv.

Des de 2.462.513 ptes (14.800 euros). nsula i les Balears

it Cívic 5p 1.4 L5

Intekmotor, S.A. LaureàMiró, 127. Tel. 93473 Salida 12 Rda. de Dalt.

1022. ESPLUGUES DE LLOBREGAT. Barcelona.

EL LES

TEMA

ClUTATS

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2X1

^

Per una ciutat més humana La renovació urbana és essencial per frenar el consum indiscriminat de territori i no es pot deixar en mans del mercat ÍJ~~ a ciutat compacta tradicto11—nai segueix sent vàlida i reodar-ne l'espai és millor que el consum extensiu de sòl. És més sostenible. Sí més no, ho és per als ponents del Congrés anual de la Federació Internacional de l'Habitatge i l'Urbamsme (IFHP). El Congrés va aplegar del 9 al 12 del setembre passa!, a Barcelona, uns 700 experts d'una cinquantena de països. Els ponents van rebutjar el model de ciutat nord-amencà. on els desplaçaments es fan amb cotxe. Alhora però. van haver de reconèixer que la gent vol sprawl, és a dir, zones residencials que s'estenen com una taca d'oh. Què cal fer? Doncs, humanitzar la ciutat, perquè sigui atractiva tant per als qui s'hi queden com per als qui n'han fugit. I el paper de les administracions és vital.

El titol del Congrés deixava prou clara la disjuntiva: Renovació urbana: reciclatge versus consum de sòl. En inaugurar-lo, l'arquitecte i urbanista Richard Rogers va marcarne el camí. El lord -de Riverside-, que veu el cotxe com el gran enemic de la sostembilitat, va advocar per una ciutat més compacta, amb centres públics vius. en la qual els desplaçaments es fan a peu, en bicicleta o en transport públic. També va advertir que

El Passeig de Gràcia barceloní va ser pres pels ciutadans durant les festes de la Mercè d'enguany.

les grans empreses van prenent la iniciativa als governs, en la planificació urbanística.

que, malgrat els

nua de descentralització nacional. Així que

en el fet que cal reivindicar que la ciutat no

esforços privats de renovació, la situació de

Krumholz va indicar

la majoria de ciutats antigues nord-america-

sigui definida pels impulsos espontanis del

Un c o m p r o m í s entre

les ciutats més antigues dels Estats Units

nes s'han fet més petites i més pobres, amb

el turisme i l'habitatge

ha empitjorat en els darrers cinquanta anys.

concentracions més altes de minories.

i projectes col·lectius. En tancar el Congres,

L'organització del Congrés va anar a

Les polítiques de renovació urbana van ser-

Només Nova York trenca aquesta tendència.

Oriol Bohigas va recordar que cal respectar

càrrec de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajunta-

vir per expulsar els pobres del centre de la

El Congrés de la IFHP reuneix cada any

els elements històrics de la ciutat, però

ment de Barcelona, en col·laboració amb

ciutat, afavorir la segregació racial i incre-

en una ciutat diferent i des de 1913 a pro-

alhora va alertar contra ets que "repugnen

l'Escola Tècmca Superior d'Arquitectura de

mentar

constructors.

fessionals de diferents disciplines relaciona-

l'arquitectura moderna o els falsos moderns

Barcelona i del Coi-legi d'Arquitectes de

Actualment, tant la gent com la indústria

des amb l'urbanisme i l'habitatge- El darrer

que desconfien de la seva arquitectura".

Catalunya Les ponències van abordar tant

continuen la suburbamtzació i el desplaça-

dia de la cita d'enguany. Oriol Nel-lo. pro-

L'urbamta va recomanar a les administra-

els aspectes urbanístics com els econòmics,

ment interregional des del "cinturó de neu"

fessor de geografia urbana de la Universitat

cions públiques que siguin molt interven-

socials i culturals de les ciutats actuals.

al "cinturó de sòl", en una tendència conti-

Autònoma de Barcelona, encara va insistir

cionistes, quan es tracta de construir sobre

Domemco Cecchim, responsable dels principals canvis urbanístics de la ciutat de Roma

els guanys

dels

mercat, sinó a partir d'un conjunt de valors

el ja construït. Eis plans generals metropolitans no són suficients i cal complementar-

fms aquest any, va indicar que. si les

los amb plans urbans específics. Paral·lela-

accions urbanístiques son poc respectuoses

ment a les ponències i els debats, es ran

amb la història, es perd el vincle afectiu

poder consultar uns 90 projectes d'esíu-

amb el lloc. Per crear "una nova confiança

diants de diversos països, amb distintes fór-

en la història", actualment en moltes ciutats

mules per reconstruir o revrtaltfar nuclis

italianes impliquen els ciutadans en prefec-

històrics o espais ubans degradats.

tes destinats al coneixement de rer.tr— com ara adoptar un parc. un monument; jardí, i es busquen formes de compr?entre les activitats turístiques i l'habitat;l'urbanista

nord-americà

Nor~

9

!• NOVEMBRE 2001

E L

F U T U R

D E

L E S C I U T A T S

E

L

T

E

M

A

Àsia oblidada La Xina viu el procés més gran d'urbanització de la història f ^ J I continent asiàtic està molt

camp, que s'havia mantingut intacta durant

I I — orgullós de les seves ciutats històri-

segles, ha patit una transformació radical

ques, el valor cultural de les quals no es

en les últimes dècades.

basa només en treballs d'art sinó, i per

Yang va recordar que, per a millor o per

damunt de tot, en instruments de màgia en

a pitjor, en els últims quaranta anys les

el paisatge urbà, escultures rituals en detalls

societats asiàtiques arrelades a l'economia

arquitectònics o pintures en liocs sagrats.

de producció d'arròs han estat aclaparades

"Els l l x s d'Àsia on es construeix estan

per un boom econòmic sense precedents. La

històricament vinculats amb creences reli-

feina d'experts artesans que donaven identi-

gioses o màgiques", va indicar en el Congres

tat als habitacles ara es va enderrocant, en

Renovació

una "desesperant" cursa per atapeir un

urbana versus consum

de sòl

Mmia Yang, coordinadora del Programa per

nombre rècord d'inquilins sota un mateix

a la salvaguarda i desenvolupament de les

sostre. I la conservació urbana ha esdevin-

ciutats del món asiàtic, al Centre del Patri-

gut de sobte un problema. Els pobres, per

moni de la Humanitat de la Unesco. El

altra banda, continuen marginats. Se'ls va

paper vital d'aquestes ciutats d'Àsia en el

desposseint de les seves llars, per fer-hi

desenvolupament de les seves civilitzacions

locals destinats a pintoresques i exòtiques

continua avui dia com en el passat. Però la

botigues i restaurants "amb personalitat".

relació tradicional entre les ciutats

arruïnant aixi l'autenticitat de l'esperit del

i el

L'australià Anthony C. Coombes prepara el pla estratègic urbà i de desenvolupament de Teda, el nou centre urbà de Ttanjin (Xina).

llrc. Yang va afirmar que hi ha "una crisi de

Puertas Residenciales y Comerciales de Aluminio

cional xinesa tenia una ubicació molt res-

consciència a l'Àsia, por a la pèrdua d'iden-

pectuosa amb el paisatge. El plantejament

titat pròpia, deguda a la capitalització".

era d'anar

Aquest boom econòmic enlloc no és tan

en comptes

d'anar

gran com a la Xina, on la urbanització es fa

"el típic és que s'adopti la decisió d'expul-

a gran escala i les administracions hi |uguen

sar els habitants d'una àrea central cap a

un paper mínim. La ciutat murallada tradi-

una zona als afores, i es fa un projecte entre

GUILLERMD ^ UINO. I I - 0S223 TERRASSA - TELÍ. 9

omplint,

expandint. Fins al segle XIX. Avui en dia,

Una imatge de Kasghar (Xina) a l'agost de 200>

una empresa local i una altra de xinesos que viuen fora (del país], amb ia qual cosa el govern aconsegueix la renovació de grans àrees de la ciutat", va indicar en el mateix congrés Anthony C. Coombes. que actualment fa el pla estratègic urbà i de desenvolupament de Teda. el nou centre urbà de Tianjin. a la Xina. La zona abasta 33 quilòmetres quadrats i té una bona connexió per via (èrna i autopistes finançades pel Banc Mundial.

Un retorn a la ciutat tradicional Aquest planificador australià va recordar que la Xina està immergida en el procés d'urbanització més gran de la història, i el seu èxit o fracàs tindrà conseqüències mundials. Milions de persones han estat reubicades. El 1965, ia Xina tenia 140 milions de població urbana. El 2000, 490 milions, el que representa una cinquena part de la població urbana mundial. Quines forces impulsen aquest procés transformador?

Segons Coombes, "la transició parcial, però molt sobtada, cap a una ettca capitalista, combinada amb el voler ser internacional i superar les economies avançades". Al planificador, h sorprèn escoltar constantment aquesta idea d'internacionalització, perquè no té res a veure amb el caràcter de les ciutats xineses. "Sospito que hi haurà un retorn a la ciutat xinesa tradicional".

Coombes va advertir que és absolutament necessari que la renovació sigui el centre d'atenció, a la Xina, que es torni a utilitzar el sòl ja utilitzat i l'enorme espai entre

Un carrer de Dhangat (Xina) a l'agost de 1988 parcel·les. L'administració xinesa podrà no limitar-se a anar donant solars sense més? A Teda sembla que si. Però cada ciutat o província xinesa és molt autònoma. Coombes va recordar que el 1978. amb el sistema de responsabilitat fiscal, es va decidir que cada municipi xinès pagana una quantitat al govern central i que podria fer el que voldria.

I totes les ciutats van sortir a competir entre elles. Per altra banda, és molt difícil saber qui és el propietari de les terres. "Tot es va socialitzar i, de cop i volta, hi ha gent del partit que controla les concessions dels

terrenys, per 75 anys. El sòl és gratuït, perquè pertany al poble, però són els funaonarts locals els que poden administrar-lo". Pel que fa als nous edificis xinesos. Coombes va mdicar que molts són de sis plantes, amb una escala sense ascensor, sol en cada pis i

un mínim de 70 metres quadrats per unitat d'habitatge. S'adapten a un hotel, a habitatges, a tot tipus d'ús. Sovint, apareixen en fileres. "Bàsicament, poden ser bons íiabiÏS", va concloure Coombes. V

SUBMINISTRAMENT DE BIGUES MIXTES I ESPECIALS

ESTRUCTURES METAL.LIOUES I MUNTATGE EN OBRA

IILTlMQsa

-• NOVEMBRE 2001

Barcelona i la guinda del pastís La ciutat amfitriona va protagonitzar bona part dels debats del simposi Renovació urbana versus consum de sòl \i i potser calgui tornar a den-

una molt alta qualitat urbana; sinó, serà

canvi radical en aquest país, en la política

I

sificar les ciutats, però el desenvo-

impossible convèncer les forces del mer-

d'habitatge públic. La seva execució pràcti-

lupament d'aquest concepte no és ni evident

cat". Clos va recordar que Barcelona, en els

ca ha tendit a l'ocupació de territori. Crec

"perquè la ciutat terciària no se'ns en vagi

m fàcil. Hi ha molta pressió per aconseguir

darrers 25 anys, ha doblat l'espai urbanitzat

que ha de donar un gir copermcà i focalit-

de les mans, el sector públic ha de pactar

el contrari: habitatges unifamihars, vida al

en passar de 25.000 hectàrees a 4 5 . 0 0 0 .

zar-se en la rehabilitació dels centres histò-

amb els grans operadors, perquè entenguin

camp. etcètera". Així ho va dir en la sessió

però no ha augmentat el nombre d'habi-

rics, on els nivells de densitat ia són prou

que necessitem un projecte propi, una

inaugural del Congrés Renovació urbana ver-

tants. "Barcelona havia tingui 19.000 habi-

baixos". Alhora, es va alegrar de que la

arquitectura pròpia i una cultura pròpia,

sus consum de sòl, Joan Clos, alcalde de

tants per quilòmetre quadrat; ara en té

perifèria de Barcelona tingui ciutats amb

que no siguin indiferenciats de la nord-

Barcelona, que va continuar que "si volem

15.000".

personalitat

amencana o d'altres geografies".

I

convèncer en la densitat urbana, cal produir

Clos va indicar que "s'ha de fer un

xarxa

pròpia. "Això estableix

metropolitana

de

nuclis

una

densos,

comunicables entres sí en xarxa".

mació del Poblenou. L'arquitecte en cap de l'Ajuntament de Barcelona va afirmar que

L'estudi de les oportunitats i amenaces que actuen sobre el Poblenou ha portat l'equip d'Acebillo a considerar un conjunt de mesures que permetin transformar el barri

Un projecte de gran envergadura El catedràtic d'Urbanisme de l'Escola d'Arquitectura

de Barcelona, Joan

Bus-

quets, en parlar del cas de Ciutat Vella, va

en un districte complex, on les funcions residencials siguin compatibles amb les noves modalitats d'indústria i serveis. En

assenyalar que la reforma del centre de la

l'àrea, hi haurà 4 0 . 0 0 0 habitatges, entre

ciutat no es va plantejar mai com un pro-

els existents i els nous. L'Ajuntament s'ha

jecte de gran envergadura i, tanmateix, ho

plantejat com a objectiu garantir la trans-

ha estat. Busquets va destacar que la trans-

formació del barri independentment

formació de Ciutat Vella durant els darrers

cicle econòmic i immobiliari, amb una visió

150 anys mostra la presència de diferents

de 15 a 2 0 anys.

del

posicions teòriques que han anat influint en

Acebillo va indicar que el districte 2 2 ®

la seva conformació física i en l'ús social

no funcionarà si fracassen alguns dels ele-

dels espais urbans. "Són els canvis els que

ments adjacents, ja sigui la Sagrera o el

conserven els valors".

Fòrum 2 0 0 4 . Aquest darrer és la guinda

Josep. A. Acebillo va defensar el model

d'un pastis que s'ha construït amb molt

mixt públic-pnvat en el districte 22@, que

d'esforç. A la Sagrera, Acebillo va apuntar

sorgeix com a resposta a la necessitat del

que està previst que s'hi aixequi un museu,

programa de Barcelona sobre les Tecnolo-

el de la Mobilitat, en el qual es podria veure

gies de la Informació i les Comunicacions

totes les formes de transport. •£•

•'TIC) i com a solució al procés de transfor-

Imatge aèria de les Rambles a Barcelona Í/D/O esquerra) i noves construccions residencials al Poblenou (foto superior).

Para aislar, lo mas natural es GLASCOMUR El SISTEMA GLASCOMUR es la solución ideal para fa incorporación del aistamiento térmïco y acústico a los cerramientos de doble hoja de fabrica de ladrillo o bloaue de hormigón.que simplifica sensiblemente el modo tradicional de aplicación.ya que en una sola operación se realizan: • El prescriptivo enfoscado de la cara interior de la hoja exterior del cerramienco.

• La colocación del aislamiento térmico y acústico.

ventajas • Aislamiento térmico

Lo gama GlASCO es la ÚNICA

• Aislamiento acústico

deniro de los materiales orsJontcs que posee la cervfcaaòn de

• Estanqueidad al agua

GESTIÓN MEDI0AMB1EMTAL de

• Transpiración de la fachoda

la producaòn de acutrdo con h

• Ausencia de condensodones intersticiales

Norma UNÍ EN ISO 14001196.

• Seguridad del sistema en caso de incendio • Rapidez de ejecución en obra • Protecàón del medio omb/ente -- Coste compeliíiVo

POLIGLAS Osp. 17.6'Planta-OeO 10 BARCELONA-Tel 93 344 ! I 00 • F i * 93 344 I

GRUPO

URALITA I • «ww.LjraliU.CGm

L

NOTICIARI

DCTTJBKMOI

Aigua escalfada pelsol Diversos treballs de final de carrera analitzen la captació d'energia solar per produir aigua calenta en instal·lacions municipals ,11 Jl itja dotzena dels darrers I I V I

projectes de final de carrera fets per

alumnes d'Arquitectura Tècnica de l'Escola Universitària

Politècnica

de

Barcelona

(EUPB) han realitzat l'estudi de viabilitat de la instal·lació de sistemes de captació d'energia solar per a la producció

d'aigua

calenta sanitària en centres esportius de Barcelona. Els treballs van seguir les pautes de projecte i càlcul que defineix l'Ordenança general de medt ambient urbà de l'Ajuntament de Barcelona, publicada al BOP número 181 amb data 30/07/1999. De fet, aquesta ordenança és de compliment obligat des de l'estiu de l'any passat. Els treballs, que van ser aplegats sota el titol 'Propostes d'instal·lacions solars per a sis instal·lacions esportives a Barcelona', han estat exposats fins al 5 d'octubre a la sala d'exposicions de! Col·legi a Barcelona.

Les propostes van ser elaborades a partir d'un conveni de col·laboració signat entre l'Ajuntament de la ciutat i el Departament Construccions Arquitectòniques

II de la

UPC. Mana Verdaguer va analitor el Poliesportiu Municipal de l'Estació del Nord; Benjamin Puente, el Poliesportiu AiguajOC: Marc

Municipal

Foraster, el Poliesportiu

Municipal Claror; Ferran Domingo, el Can

Exposicià üe propostes d'instal·lacions solars en representants de la Universitat, l'Ajuntament de .

un moment cle í.icte ü inauguració amb 11 el Col·legi.

Toda Pau Negre; Daniel Tenono, el Poliesportiu La Verneda, i Albert Pins, les Piscines

ment de Construccions Arquitectòniques II

porta a terme un paquet de projectes sobre

sibilitats d'instal·lacions fotovoltaiques i els

de la citada escola universitària, va indicar

edificis d'ensenyament com ara escoles, ins-

possibles problemes d'enllumenat, i formu-

que els treballs seleccionats són una prime-

tituts i col·legis. En aquests nous projectes,

len estratègies d'estalvi energètic. Va afir-

ra mostra d'un camí cap a la sostenibihtat

a més de fer propostes d'implantació d'e-

mar que arribaran altres projectes similars,

La presentació de l'exposició va anar a

per a la qual, des de l'EUPB, s'està treba-

nergia solar per a l'escalfament de l'aigua

perquè des de l'EUPB es pretén fer un mapa

càrrec del president del Col·legi Xavier Bar-

llant amb molt d'interès. Actualment, es

calenta sanitària, també s'estudien les pos-

de problemàtiques energètiques segons els

Municipals Bernat Picornell.

Una cita de Sèneca

daji. Van prendre la paraula també els repre-

diferents usos dels edificis municipals, a la

sentants de l'Escola i de l'Ajuntament. Fran-

vegada que es forma els tècnics del futur

cesc Panyella, sotsdirector d'Estudiants i

amb una relació directa i implicada amb els

d'Extensió Universitària a l'EUPB, va citar el

conceptes mediambientals.

filòsof hispàmco-romà Sèneca: "L'economia

Ricard Frigola, gerent de Medi Ambient

és la ciència d'evitar les despeses supèrflues

de l'Ajuntament de Barcelona, va ressaltar

0 l'art d'usar amb moderació els béns pro-

que en la lògica de la sostembilitat aplicada

pis".

a projectes concrets l'Ajuntament hi té un

Va recordar també que en aquests

moments la humanitat té dos béns molt

paper d'impulsor passiu que avança a través

escassos, l'un és l'aigua, l'altre és l'energia,

de convenis i acords de col·laboració com el

1 es va felicitar pel fet que l'Ajuntament,

que ha signat amb el Col·legi i l'Escola.

l'EUPB i el Col·legi estiguin d'acord amb

Avança cap un punt en què la lògica soste-

aquesta idea de Sèneca sobre l'economia,

nible, la de xarxa i la de negocis segueixin

especialment, pel que fa a l'energia. "Si

un mateix camí. *$

volem fer realment un món sostenible, hem d'aprofitar

al màxim totes les energies,

sobretot les renovables".

Domingo Rodríguez, cap del Departa-

L'internam, SEGON- „

La ciutat de les fàbriques Viatge pel patrimoni industrial del Poblenou Fort Mmeu d"Hottra de la Cutat

f j ~ ~ a i n d u s t r i a l i t z a c i ó no f o u simplement l'el l » Iemen! generador d'un paisatge urbà sinó que fou una innovació en tots els ordres de la vida dels barcelonins, especialment dels que vivien al nord de Barcelona, en el territori de l'antic municipi de Sant Marti de Provençals, paratge erm i insalubre conegut com el Poblenou. L'exposició La ciutat

de tes fàbriques,

que es pot

veure fins al 13 de gener a la Farinera del Clot, vol aprofundir en aquest passat industrial i en la seva evolució al

!! 1

llarg del temps, des dels prats d'mdianes del segle XVIII al Districte 22@BCN del segle XXI. L'exposició mostra com tou la industrialització del Poblenou i com va contribuir a la creació d'un nou paisatge, sempre guiat pels sectors punta de l'economia. En cap cas, però, la mostra té vocació de fer un inventari o un catàleg exhaustiu de l'arquitectura

L'exposició de la Farinera del Clot reivindica

el passat industrial de la ciutat.

industrial del

Poblenou ja desapareguda, en perill de desaparició o que

que ocupa l'antiga fàbrica Cattex, l'Institut

encara resta dempeus. L'únic objectiu de la mostra que

Català de Tecnologia (Canela i Quidellívol), o

s'exhibeix a la Farinera del Clot és revalontzar el patri-

el manscaiià

moni industrial i entendre'l com una ema de coneixement

Puisech).

Antoni Capilla

complex de Palo Alto (Gal i

&

d'una part de la nostra història que caldria salvaguardar.

La Barcelona que ara gaudim La industrialització no va ser simplement l'element generador d'un paisatge urbà al Poblenou, també va significar una innovació en la forma de viure dels barcelonins i va afectar de manera directa a milers i milers de

un gran

tècnic te un bon equipament...

ciutadans que van treballar a les fàbriques i que van contribuir decididament a la configuració d'una nova

com L*/CÜ.

Barcelona, la Barcelona que ara gaudim. L'exposició ofereix una visió cronològica d'aquesta

industrialització

... r

urbana dividida en dos grans àmbits: De camps a ciutat a través de ia indústria Poblenou.

i El patrimoni

industrial

<£

del

per la-«~.

La primera part de la mostra salta des dels

inicis del Poblenou com a territori de pastures i prats d'indianes fms a la construcció de la Vila Olímpica i del complex Diagonal Mar, passant per la industrialització massiva del segle XIX, la implantació de la trama urbana de l'Eixample i la destndustnatització dels anys 6 0 i

*<>e ,m ,toremJPCrTseva s e g u r e t a t .

7 0 . La segona part de l'exposició, per la seva banda, vol despertar l'interès sobre el passat industrial de Barcelona ja sigui amb documentació gràfica, maqumàna com els mateixos molins de la Farinera del Clot o documentació empresarial.

Peça a peça, plafó a plafó, la mostra destil·la una reivindicació de la versatilitat que ofereix aquest patrimoni. En aquest sentit, la creació del Districte 2 2 6 B C N vol tornar a donar un ús industrial, encara que sigui a través de la nova economia i el món de les comunicacions,

a

aquesta

part de la ciutat que sempre ha estat al capdavant de la industrialització del país. Futur i passat, en definitiva, es donen la mà. Ja sigui en forma de centres CÍVICS com el óe Can Felipa

LUMACAR

DELEGACIÓ D O5ON •

• - . " o c n j e w IOOI

EL

NOTICIARI

25 anys de presència comarcal La Delegació d'Osona recull en un llibre els seus primers vint-i-cinc anys d'història ÍÏÏJTJa vint-i-cinc anys que es I

I

va crear l'Oficma de Visats de Vic

pef acostar el Col·legi als tècnics osonencs.

Aleshores es va iniciar un moviment centrífug des de Barcelona que ha possibilitat l'existència d'una estructura descentralitzada i eficient i més propera als aparelladors. L'apanció de la Delegació d'Osona va significar la posada en marxa d una nova manera de pensar i de fer les coses, i no en funció d'una filosofia monodireccional sinó

m

=c

aviat com el concert d'un grup de pe's:amb diferents tarannàs, però amb

ENCIACOMARC

- J

voluntat conjunta de millorar la professió i d'interactuar amb la societat". Així ho exposa el president de la Delegació d'Osona.

Bernat Noguera, en la presentació del llibre que duu per títol 25 anys de

presència

comarcal, un llibre que recull la memòria històrica, curta però intensa, d'aquesta entitat pionera i el seu arrelament a la ciutat de Vic I a la comarca d'Osona. El llibre forma part dels actes commemoratius del vmt-icmquè aniversari de la creació de la primera delegació comarcal del Col·legi i ha estat escrit pels historiadors Jordi Vilamala i Santi Ponce, amb la col·laboració d'Anna Paiomo i Empar Costa.

La presentació es va fer et 28 de setem-

El delegat d'Osona, Bernal Noguera es dirigeix al públic que va assistir a l'acte de presentació del llibre "25 anys de presència que es va ler al Temple Romà de Vic. El públic assistent va gaudir d'una petita festa de celebració (fotos inferiors).

bre passat al Temple Romà de Vic en un acte presidit pel delegat d'Osona. Bernat

però també de reconeixement a l'activitat

s'hi han dut a terme. A més. té un apèndix

Noguera, i el president del Col·legi. Xavier

promoguda

sobre la contribució i el compromís de la

Bardají. Van presentar e! llibre l'arquitecte

amb la seva societat. El llibre fa un repàs

tècnic manresà Ramon Puig i els mateixos

cronològic a la història de la Delegació d'O-

autors de l'obra, que van explicar la seva

sona a través de vuit etapes, amb referèn-

experiència als companys d'Osona

i als

per una entitat

compromesa

cies a la mateixa història del país, mit-

assistents que omplien la sala. Els autors

jançant entrevistes als delegats, i també

van destacar el valor històric del document.

conté una explicació de les activitats que

Delegació en el camp de l'art.

comarcal"

L'Mbrnunu SEGONA QUINZENA NOVB1BRE 2001

l|

La ceràmica en l'obra de Gaudí Roca Ceràmica patrocinarà una exposició i un seminari dins de les activitats de l'Any Internacional Gaudí ["JP I Col·legi organitzarà, del II™-

15 de gener al 15 de febrer, una

ment de la utilització de la ceràmica en l'arquitectura i en la restauració de les obres

exposició i un seminari sota el títol La cerà-

d'aquest

mica en l'obra de Gaudi, dins de les activi-

Roca Ceràmica patrocina aquesta exposició

tats programades amb motiu de la celebra-

que es completa amb l'edició d'un catàleg

ció de l'Any

Internacional Gaudi 2 0 0 2 .

amb textos d'especialistes que parlaran d'a-

Aquestes activitats estaran comissanades

quest material, a més d'analitzar el context

pel Centre d'Estudis Gaudimstes (CEG).

La ceràmica és un dels materials més

arquitecte universal.

L'empresa

i l'època en què es va produir l'arquitectura gaudmiana. f£>

expressius utilitzats per Gaudí, ja sigui dissenyada i cuita expressament o bé reciclada, com és el cas dels trencadís. L'objectiu de l'exposició és posar de relleu la importància d'aquesta tècnica artística a patir de fragments de ceràmiques originals, fotografies d'època, motlles, materials i emes procedents dels tallers en què va treballar Gaudí.

En el seminari s'aprofundirà en el coneixe-

Agustín López i Xavier Bardají signen el conveni de col·laboració entre Roca i el Col·legi.

Construim espais amb prefabricats de qualitat.

P U N T S

DE

V I S T A

Richard Rogers, arquitecte urbanista

"Barcelona és , *• l

el millor model < per estudiar I »» i rffim a regeneració ur L'arquitecte i planificador de

l'oci, i on sigui possible desplaçar-se d'un

Barcelona]. Cal aprofitar el sòl, com ara les

gent viu en comunitat, ha d'interactuar. Si

ciutats, Richard Rogers (Florència, 1933),

lloc a l'altre a peu, en bicicleta o amb trans-

àrees buides o antics solars industrials, per

tens sprawl no pots caminar, anar amb bici-

predica la ciutal sostenible, és a dir, com-

port públic. Que només en darrer terme la

fer vives les ciutats, que sempre tenen el

cleta, relacionar-te amb altre gent. Això no

pacta, policèntnca, ben connectada, on els

connectivitat s'hagi de resoldre fent servir el

mateix problema d'encariment del preu de

és sostenible".

desplaçaments es puguin fer a peu, amb

cotxe".

l'habitatge: només els rics poden viure al centre. I això és insostenible, és clar. Però

bicicleta o en transport públic. El cotxe és el

Com avança el seu somni de Mallorca.

gran enemic. Però perquè tot plegat sigui

Es pot arribar a la sostenibilítat total de la

també cal veure com canvia la societat de

ParcBit [una tecnòpoli on l'aigua domèstica

possible, els aspectes urbanístics han d'anar

ciutat i l'entorn del qual aquesta depèn?

cada ciutat. En el cas de Barcelona, ens

es reutilitza i el transport públic enllaça

plegats dels socials i econòmics. I la feina

"Si quan parlem de sostenibilítat pen-

adonem que molta gent és soltera, jove, viu

és continua. El seu ideari és interessant per

sem en un zero per cent de contaminació i

sola, i que cada vegada hi ha menys nens.

si mateix i també perquè Rogers. que va ser

emissió de gasos, és impossible. Però sí que

Així que no es necessiten els enormes habi-

guardonat amb el títol de Lord Rogers oi

es pot aconseguir arribar a reduir les quanti-

tatges tradicionals. Cada vegada es dóna

Riverside i la Legió d'Honor, és assessor

tats de pol·lució fins a un nivell que la

menys que la gent vulgui tenir la caseta amb

urbanístic de Barcelona, on també crearà un

població pugui tolerar. I aquest equilibri

el jardi. Tot això. cal revisar-ho, perquè crec

gran contenidor d'activitats a la plaça de

entre el món i els elements que el pol·lucio-

que el centre de Barcelona s'ha desenvolu-

toros de Les Arenes.

nen és necessari que es faci en els propers

pat bé i la gent vol tornar a viure-hi, per tor-

100 anys. En l'actualitat, en molts nivells es

nar a anar al cine, al teatre. Què es pot fer

Vostè defensa que per fer les ciutats més sostenibles cal reciclar les possibilitats que els teixits actuals encara tenen i que no s'ha de gastat sòl lliure. És possible mantenir viva una ciutat sense expandir-la, o cal que hi hagi un equilibri entre reciclatge i expan-

pot abaixar l'impacte de la pol·lució. Per

en un casa de quatre habitacions buides

altra banda, la contaminació, les afeccions

amb un gran jardí que s'ha de gaudir sol?

que comporta, el diners que ens costa en

Tot i que també és cert que nosaltres volem

termes de pol·lució fabricar una peça del

fer que les ciutats siguin més vives, tal com

cotxe, haurien de ser comptabilitzats en el

la gent vol, però alhora no podem evitar el

preu de la benzina".

que la gent també vol fer, que és sortir de la ciutat".

sió?

comunitats d'uns poc milers d'habitantíl?

"Els problemes sempre són polítics. ! en aquest cas no és diferent. El cas és més com si passés a Itàlia que a Barcelona (nu).

Va molt lent. He està set o vuit anys en el projecte però, en realitat, tot plegat només ha avançat un parell d'anys".

Què en pensa de la renovació urbana de Barcelona?

"Crec que Barcelona és el millor model per estudiar la regeneració urbana. Podem comprovar com s'han aconseguit els nostres desigs [de regeneració urbana] en altres ciutats, com ara Pòrtland i Seattle. als Estats Units, que en són bons exemples.

Copenhaguen, a Dinamarca, és molt huma-

"Crec que la primera prioritat és fer més

Creu possible parar la fugida de gent de la

compacta la ciutat, en utilitzar els espais

ciutat de Barcelona i l'increment del con-

üsprawl és el pitjor enemic de la sostenibí-

nística. Curitiba, al Brasil, també és un

entre els edificis que ja existeixen, en comp-

sum de sòl per a habitatges al seu voltant?

tilat?

model a seguir, com també Amsterdam i

tes d'expandir el territori. S'ha d'augmentar

Entre altres raons, manen per culpa det

la densitat de la ciutat i, per aconseguir-ho,

preu de l'habitatge.

cal optimitzar l'espai que hi ha. Cal rehabilitar-lo fins i tot tirant a terra edificis. Això és

"Primer de tot, s'han de construir més habitatges

al

centre

de

la ciutat

[de

"Si tens spraw! has d'utilitzar el cotxe,

Rotterdam, I em sembla que Barcelona ha

que és el major enemic de la sostenibilítat,

de ser situada al capdavant d'aquest grup.

a causa de la pol·lució que genera, del perill

És un exemple de ciutat humanística per a

que comporta i perquè aïlla la gent. Si la

tothom. És clar que no pots comparar les

el primer que s'ha de fet. Si es necessita més espai, no s'ha de crear un spratWsinó buscar un nou lloc. S'han de crear noves comunitats, per exemple de 10.000 persones, amb edificis no gaire alts, on la gent tingui tots els serveis, l'abastament, la feina,

"Si es necessita més espai, s'han de crear noves comunitats, per exemple de 10.000 persones, amb edificis no gaire alts, on la gent tingui tots ets serveis, l'abastament, la feina, l'oci, i on sigui possible desplaçar-se d'un Hoc a l'altre a peu, en bicicleta o amb transport públic."

L ' E N T R E V I S T A

•

CONGRÉS

INTERNACIONAL

"Si quan parlem de sostenibilitat pensem en un zero per cent de contaminació i emissió de gasos, és impossible. Però sí que es pot aconseguir arribar a reduir les quantitats de pol·lució fins a un nivell que la població pugui tolerar."

ciutats que acabo de citar entre si, perquè cadascuna té els seus problemes propis i tia fet una regeneració urbana particular. Però. probablement, ningú no ho ha fel millor que Barcelona. Es tracta també d'un tema cultural. Quan utilitzo l'exemple de Barcelona em diuen que és una ciutat vora el mar, però Copenhaguen

ha seguit

el propi

cami.

Copenhaguen té un terç de la població que utilitza la bicicleta, i això que el clima de Dinamarca és horrorós. Per tant, no es pot justificar la situació dient que passa en una ciutat petita o vora el mar".

I quin aspecte concret de la reforma urbana de Barcelona destacaria especialment, tant per bé com per mal?

"Jo no he dit que a Barcelona no existeixen problemes (nu). Es necessiten habitatges tant per als joves o solters com per a tots els treballadors, que han de viatjar distàncies massa llargues. Per això deia que necessitem viure al cor de la ciutat. Si per força cal viure fora (de Barcelona), s'ha de poder gaudir d'un transport públic millor del que actualment té Barcelona. Hi ha massa transport particular, que fa molt soroll i pol-luciona en excés la ciutat. Necessitem ampliar el metro. Hi tia moltes zones que encara necessiten més treball, com les zones més allunyades del centre. És una lluita continua. Quan dic que Barcelona és la millor, és la millor ara. Cal continuar amb el desenvolupament o l'has perdut. La rehabilitació de la costa [de Barcelona], de la zona industrial, per fer bars i restaurants, és el més atractiu: parcs, mannà, jardins, és fantàstic.

També ho és la gran quantitat de noves places i espais públics oberts. És una gran millora per a tota la ciutat. Per altra banda, cal tenir en compte que el concepte de regeneració urbana física és molt atractiu, però sempre que es desenvolupi al mateix temps que la regeneració social i econòmica. Si no pols anar caminant fins al col·legi no val la pena renovar el col·legi. Això és el més important", flfc

DE

L'HABITATGE

Unformjou SEGOMA QUBsEZNA NOVEMBRE 3001

Les Torres Bessones [ P s possible fer construccions

coronament, i principalment a causa de l'acció

I L . les estructures de les quals sigum capa-

del vent. desplaçaments de 90 cm.

Com a conseqüència dei « x . els dipòsits

d'ensuisiada d'una planta amb tots els ende-

de combustible, pràcticament plens, situats a

rrocs superiors sobre de la inferior, progressant

ces de suportar Qualsevol tipus de soHicitactó

Són diversos els efectes d'una massa de

les ales i sota el fuseliatge, devien quedar des-

verticalment o amb alguna inclinació -el

erterior incloses les agressions tan brutals com

250 Tm. desplaçant-se a una velocitat de 450

trossats vessant el seu contingut en una o

col·lapse estructural no és simètric- fins a la

les ocurregudes a Nova York?

a 500 km/hora. Encara que els materials que

diverses de les plantes afectades. La velocitat

total destrucció de l'edifici.

Els edificis urbans, industrials, ponts,

composen les aeronaus són sensiblement més

del x x i les explosions devien facilitar-ne la

Podrien haver-se minorat aquests efectes

e t c . es dissenyen perquè pugutn resistir els

deformabies que les estructurals dels edificis,

difusió en una gran superfície. El vaporós

en el cas d'haver utilitzat una altra tipologia

esforços ocasionats per les seves característi-

l'impacte va haver d'ocasionar sens dubte la

incendi consegüent es devia produir en la

estructural?

ques internes, com és ara el pes i sobrecàrre-

ruptura parcial de nombrosos pilars de la faça-

major part de la planta o plantes afectades per

hagués estat d'estructura o nucli de formigó,

gues degudes al tipus d'utiiitació a què vagin

Possiblement que si

l'edifici

na i fins i tot d'alguns del nucli central. Per les

l'impacte directe. Com a aproximació grossera,

els efectes directes de l'impacte -per la major

destinats, i per resistir també aquells esforços

forces d'inèrcia, les peces més rígides dels

ens podem imaginar una bassa de querosè

massa del formigó respecte dels avions i la sen-

deguts a agents exteriors: vent. variacions de

avions, com els motors i estructures de cosit

d'un centímetre de profunditat cremant en tots

sibilitat del foc- haurien estat menors. Per con-

temperatura, terratrèmols i fins t tot impactes

tra, el xoc hauna ocasionat una resposta

d'obiectes. L'avaluació de la intensitat d'a-

estructural global diferent per la mínima d'ab-

quests esforços i !a seva freqüència d'aparició

sorció d'energia per deformació. No obstant,

es quantifica en funció de valors estadístics i

aquesta no deixa de ser una hipòtesis retòrica,

sempre que aquestes incidències tinguin algu-

ja que l'edifici en qüestió també acabaria

na possibilitat racional de succeir.

caient per efecte del foc i el debilitament de

La vulnerabilitat d'unes o altres estructu

les armadures dels pilars de les plantes direc-

res a l'efecte d'aquells agents està salvaguar

tament afectades, encara que probablement

dada per la profusió de normatives, que són

suportaria un major temps i, per damunt de tot,

vigents en la majoria de països i acordades i

difícilment es podria afrontar una estructura

tutelades per les freqüents convencions inter-

d'aquesta altura amb estructura de formigó.

nacionals sobre la matèria. No obstant algunes

Les seccions dels elements verticals assolirien

formes, volums i geometries d'edificis i les

unes dimensions tan grans, en gran part per

seves corresponents tipologies estructurals,

suportar el seu propi pes, que arribarien a fer

poden comportar-se de diferent manera davant

mutilitzable l'edifici. L'ús dels recents formi-

aquestes incidències, fins estant sempre dins

gons d'alta resistència pot obrir una línia de

del compliment de totes les normatives. Cal no

treball en aquesta direcció.

oblidar que els elements estructurals d'un edi-

No passa igual en altres construccions sig-

fici són encarregats de traslladar al terreny les

nificatives de menor alçària. Així, per exemple,

càrregues i accions externes suportades per

les cúpules de protecció i confinament de les

aquest i, per això. com més menor sigui el

centrals nuclears de tecnologia occidental, a

nombre i més senzills siguin aquests elements

més de pretendre protegir de fugues de radia-

i més a prop estiguin del sòl, més fàcilment

cions estan dissenyades estructuralment per

podran assumir circumstàncies que apareguin

resistir l'impacte d'un iumbo. En aquest cas, la

amb intensitat desproporcionada respecte de

forma esfèrica que poda fàcilment i conjunta

les hipòtesis previstes d'origen.

les càrregues al sòl, l'enorme gruix de formigó L'estructura de les Torres Bessones, ta!

armat i la circumstància que el combustible no

com és molt freqüent en la majoria dels edifi-

travessaria la barrera estructural -l'avió queda-

cis de gran alçana, estava formada per un

ria destruït fora de la cúpula-, les fan moltíssim

potentissim nucli central rectangular de pilars

menys sensibles a aquest tipus d'incidència.

metàl·lics i per una estructura perifèrica, en les

S'ha posat en crisi el model d'edificis

façanes, també de pilars molt pròxims els uns

emblemàtics singulars d'altures tremendes? En

amb els altres, amb forjats de perf ilena d'acer

el futur, la capacitat i el temps d'evacuació

que unien nucli i perímetre. Estava prevista per

dels edificis serà el que determini els seus

a resistir empentes horitzontals degudes a vents de més de 250 km/hora i els tipus de sismes que tinguessin alguna possibilitat estadística d'ocórrer en aquella ciutat. A més, es va projectar i construir de manera que fins i tot pogués resistir l'impacte d'un avió Boeing 707, pres com a referència, ja que aleshores era dels més grans que feien servir profusament les companyies comercials. Els avions que van impactar a les torres, una mica majors quant a avaluació de l'impacte, podrien assimilar-se perfectament a l'esmentat 707. Amb tot. i amb els sistemes d'amortiment elàstic i anàlisi dinàmic, les torres només patien en el seu

paràmetres de mida en alçària i, en general, els d'ales i fusellatge, a pesar de l'enorme absor-

i cada un dels metres quadrats ae la planta.

paràmetres urbanístics? La tècnica estructural

ció d'energia per deformació i fricció que va

Les explosions del combustible també

pot afrontar i resoldre els problemes tècnics

haver de produir-se, devien atrapar diversos

devien produir nous deterioraments mecànics

deguts a quasi tots els agents exteriors raona-

pilars centrals danyant-los parcialment o total-

estructurals i possiblement la ruptura de mol-

blement i estadísticament

ment i afectant les vies d'evacuació situades a

tes de les proteccions contra el foc de l'estruc-

molt difícilment, els ocasionats per una bassa

l'interior d'aquests nuclis. A pesar de tots

tura, de manera que a conseqüència de les

de querasè cremant, estesa per tota la superfí-

aquests danys, i probablement gràcies al tre-

altíssimes temperatures

cie d'un edifici.

ball coniunt de tota l'estructura i que els pilars

càrrega de foc generalitzada,

i bigues de les plantes superiors al punt l'im-

metàl·lica de les zones afectades va anar per-

pacte van assumir els esforços dels elements

i

l'exageradíssima

valorables, però

$

l'estructura

dent capacitat portant per fusió dels seus

Jesús Jiméoa Ca/w

danyats, els edificis es van mantenir mecàni-

materials. Quan el pes de les plantes superiors

cament estables tal com preveien les hipòtesis

al lloc de l'impacte no pot ser suportat pels

de projecte.

pilars danyats, comença un procés irreversible

Enginyer de camina Cap del Departament d Estructures Escola d'Arquitectura La Saile

Llnfomuig SEGONA

Saber escoltar als que en saben En la nostra professió, ens

unes cases en filera que fèiem a Camprodon,

construcció han de ser ponderades, quant a

toca de col·laborar en projectes i obres a

un que ja es pensa experimentat va dir: "Les

la seva dificultat d'execució i cost econò-

diferents

paí's. El

primeres diades de teules dels ràfecs i els

coneixement de les condicions meteorològi-

careners les clavarem" t l'encarregat de l'obra

Un constructor d'Osona, davant les

ques que hi ha al territori on s'ha de cons-

que per sort era del poble, es girà i amb aque-

exagerades pretensions de la propietat en la

truir f'edifici és important i ca! tenir-ho en

lla cara de condescendència com aquell que

qualitat dels acabats de casa seva, li va etzi-

contrades del nostre

mic.

L'INFOU

u 193

compte per encertar les solucions arqui-

pensa: pobres aquests de Can Fanga, a la que

bar: "Jo construeixo cases, no fabrico rellot-

tectòniques i de materials escollits i no fra-

surten de Barcelona ja no saben on trepitgen,

ges". Lliçó: La construcció té unes limita-

Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: infonnaliu9apabcn.es

cassar en l'intent de donar la resposta ade-

amb la seva centrahtat i prepotència estan ben

cions de les quals cal tenir consciència.

quada per a cada cas. No fiï ha solucions

llestos!, i em digué: "Si a més de clavar les

Una casa no és un cotxe, m una nevçra, ni

estàndard, hi ha multitud de solucions per

teules dels ràfecs i careners no les clava totes,

molt menys un rellotge.

als molts condicionants que s'arriben a

a la primera bufada del (em digué el nom d'un

donar.

vent de la contrada que no recordo) totes les

una sentència: "De les cases, les sabates

Telèfon directe 932 40 23 76

L'Informatiu electrònic: h tt pJAww. a pa ben .es/ïnformaliu Consell «Mortal:

Un constructor del Maresme em va dir

Fa molts anys, un famós estudi d'ar-

teules les haurem d'anar a buscar al nu, que

(els fonaments) i el barret (la coberta) han

quitectura projectà una casa umfamiliar al

és allà 9 baix". Lliçó: Quan es projecta i es fan

de ser de primerissima qualitat; en la resta,

poble de Tredòs, a la vall d'Aran. El tanca-

obres a contrades que no són de Barcelona i

pots emblanquinar les parets o folrar-les

ment de les obertures de façana es dissenyà

les seves rodalies, cal fer una cura d'humilitat

d'or, tot dependrà dels diners que et que-

amb persianes enrotllables i, a la primera

i preguntar a la gent del poble quin pa s'hi

din".

que bufà el torb (neu i vent en totes direc-

Lliçó: L'estabilitat de l'edifici i ta

Anna M. Ruiz. Joan Gay, Xavier Alberca i Carles Cariana Director: Carles Cartafia Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Josep Oftvé, Xavier Oliva.

Jordi Marlet i Antoni Capiltí Anàlisi d'Obri: Joan Sabaté.

Xavier Aumedes. Gabriela Sctton.

dóna en la meteorologia del lloc. La saviesa

impermeabilitat de la casa és el més impor-

Vicenç Font. Imma Villacorta.

cions), els caixons de persianes quedaren

popular ens pot donar un cop de mà a aquells

tant, és allà on l'experiència ens demostra

Jordi Olives i Ana Moreno

plens de neu que, un cop fosa, inundà l'in-

que ens pensem il·lustrats i que ja ho sabem

que acostumen a haver-hi més problemes i

tenor de la casa. Es dona una solució engin-

tot.

de difícil solució.

yosa que era posar, al llarg de l'obertura de

També, entre la gent de l'ofici, es desen-

D'aquest reguitzell d'anècdotes viscu-

pas de la persiana amb el caixó, un raspall

volupa un saber fer molt particular que amb

des se'n pot treure una conclusió ben clara:

que aturés la neu. Lliçó: per què als pobles

els anys destil·la tota una filosofia del que va

cal escoltar als que en saben. <ï)

on neva sovint i amb abundància no posen

construir. Un veterà encarregat em va dir una

persianes i si porticons? Només cal observar

vegada: "Jordi, en construcció no hi ha res

com ho feien els "antics" del cada lloc!

impossible, es poden fer fins i tot jàsseres de plom. £1 que cal és donar-los-hi cantell i

Rajola de València a l'exterior

posar-hi pessetes". Lliçó: Les solucions en

El mateix estudi dissenyà una estació transformadora València

en

revestida un

polígon

industrial

Fotografia: Jjvier Garcia De (C/wpoJ. Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Fotòlrts: Imprès Autoedició S L Impressió: Vikmg Dipòsit legal: B-42389-1991

Arquitecte tècnic UllealOtising.es

ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon 932 40 23 76 C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèfon. 932 40 20 57. Fax 932 40 23 64

a

de dos hiverns, la façana era plena de punts

Tom 8atlton i Sorna Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà

Publicitat: B1TMAP. Isidre Rodríguez

de rajola de

Granollers, a tocar del reu Congost. Al cap

Dibuixants: Sílvia Alcoba, Passatemps: Miquel Sese

T O N I

B AT LLORI

E-mail comerç ial®a pa ben es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

escrostonats que es feien en saltar la capa

r • •>>-,:<?<. 5 08021 Barcelona

de vernís. Lliçó: No s'ha de col·locar mai a

M 932 40 20 60. Fa*. 932 40 20 61

l'extenor. ni rajola de València, m rajola

Bages-Berguedi: Plana de l'Om. 6

vidnada. nt rajola ceràmica fina, en acabats de parets i paviments exteriors, als llocs on acostuma a fer-hi fortes glaçades a l'hivern.

A Móra la Nova, en un centre d'assistència primària, les portes d'accés eren de vidre Securit amb fre hidràulic. El cons-

08240 Manresa Tel 938 72 97 99 Osona: Pi Ma|or.6.08500V.C

Vi 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sani Francesc. 18 08221 Terrassa Tel 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Prftol. 8 C&W0 Granollers Tel 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN.

tructor, que era de la zona, ens avisà: "Quan

President Xavier Bardaii

buii el Mestral s obriran les portes i a dins

Vicepresidenfc Joan A/devof

estaran ben ventilats! Poseu-hi doble porta".

Dit i fet, amb una sola porta es demostrà el que se'ns havia advertit i. a corre-cuita, es

Secretaria: M-netva Embuena Comptador: Albert López I borra Tresorer: Josep M Ltesuy Vocals: M.iagras Hierro. Joan Gurn

posà una altra porta. Lliçó: cal fer cas als

R<i.mon Satrat

advertiments de la gent del pais o, si més

Bages BcffiMifc Jaume Juanola

no. contrastar-ho amb d'altres.

Osona: Bernal Noguera Valies ni i inert t l Sabadcr Navarro

A Manlleu, en un edifici amb teulada de teula aràbiga, en fer la visita d'obra l'en

Vallés Oricfltafc fteóerc

de Buen

t a r a * Joan Gay

carregat, un paleta i pagès moll mum em va dir: *Si rw es claven tes tres primeres fila des de teutes oel ràfec i les dels carenes amb el vent que fa aquí. et pnmer hrve'voíaran tes teules".

Uns anys després, e-

Eh c/ters exposats en ett aftdei s«nats son tfexduwa m p o n u b a t a t óefc autor* i no receserten necessanamer* r o p n o de l'Infarmataj

Concert de Nadal 2001 21 de desembre a 2/4 de 9 del vespre Santa Maria del Mar A càrrec de la Coral Càrmina i l'Orquestra Simfònica Sant Cugat

1a part Beati quòrum via

Ave Maria

Ave verum KV 618

Al·leluia del Messies

2a part Missa de ta Coronació KV 317 Kyrie Glòria Credo Sanctus Benedictus Agnus Dei Santa Nit

Fum. fum. fum

Adeste Fideles

Comellas / Ribó

deL'Informafin

P A G I N E S

D ' A S S E S S O R I A .

F O R M A C I Ó .

A C T I V I T A T S

I

S E R V E I S

24 Programes informàtic d'interès professional

Assemblea General Ordinària de col·legiats

Linforme tècnic Curs d'iniciació a la perícia al Col·legi

E

ls professionals posen de

mamfest la seva expertesa i perícia tècnica en l'emissió d'un document anomenat informe tècnic. L'eficàcia de l'informe està en consonància amb la qualitat tècnica * lingüística del document i la seva objectivitat. Saber expressar-se en el llenguatge adequat temnt en compte a qui va dirigit el document, conèixer el context i els procediments per tenir una VISIÓ àmplia, afavorir una bona interpretació del que s'ha escrit.

són factors tan importants com saber fer un bon diagnòstic tècnic.

Dins de les activitats de formació en l'àmbit de la perícia, el Col·legi organitza el curs L'informe tècnic. Iniciació a la perícia que es farà del 17 de gener al 19 de febrer a Barcelona. Els objectius del curs són donar a conèixer les tipologies d'informes, el seu paper en el procés de reclamació o d'assessorament tècnic, introduir l'alumne en els procediments de tràmit administratiu

judicial. imciar-se en ia reíiemo lingüística i en les tècniques de redacció en català.

El curs s'organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya (FPC) i el seu contingut coincideix amb un dels mòduls que formen part del curs de postgrau en perícia forense i compta amb 3 crèdits per ai màster en valoració de bens r taxació de danys que organitza la FPC Més informació a les pàgines d'Actmtats. al telèfon 932 40 23 73 i a formack&apabcn.es *£•

Dia: dimarts 18 de desembre Hora: a les 19 hores en pumera convocatòria; a les 19.30 hores en segona convocatòria.

Lloc: sala d'actes del Col·legi (Vegeu l'Ordre del dia en la pàgina 34 d'Activitats col·legials)

Informació: Secretaria del Col·legi Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 55

mL

INSTITUCIONAL '•:- =

Q U I N Z E N A NOVEMBRE 1001

Ï:';ÍNC[II;

I N S T I T U C I O N A L

Estalvia impostos amb el Pla de Pensions

del Col·legi Abans del 31 de desembre cal que decideixis com gestionar el teus estalvis per aconseguir els màxims avantatges en l'impost sobre la renda de 2001.

L'aportació anual que facis al Pla de Pensions del Col·legi reduirà la teva base imposable per la mateixa quantitat i així obtindràs la màxima rendibilitat fiscal.

Vegem-ne un exemple a continuació:

Reproducció de part de l'informe sobre plans de pensions aparegut a Cinco Dias el passat t5 de setembre

BASEIMPOSABLE

APORTACIÓ

BASE IMPOSABLE

QUOTA INTEGRA:

TIPUS MARG.

QUOTA INTEGRA:

TIPUS MARG.

PRÈVIA

AL PLA

REDUÏDA

Sense reducció

Sense Pla

Amb reducció

Amb Pla

DE PENSIONS 5.000.000

4.500.000

1.358.976

8.000.000

600.000

7.400.000

2.573.880

11.000.000

1.100.000

9.900.000

3.923.880

12.000.000

1.200.000

10.800.000

4.397.280

F -

500.000

de la B.l.

delaB.I.

30,20% 34,78% 39,64% 40,72%

1.172.976 2.303.880 3.428.880 3.896.528

26,07% 31,13% 34,64% 36,08%

odrà disposar dels estalvis acumulats

52 anys i de 100.000 PTA més addicionals per cada any

Informació i subscripció al

en el Pla en els casos següents

fins als 65 amb un màxim total de 2,5 milions.

Pla de Pensions del Col·legi:

Jubilació

-

No és rescatable fins a l'inici de la jubilació excepte en

•

Invalidesa laboral total i permanent, i gran invalidesa

els casos de:

-

Mort: generació d'una prestació de viduïtat o orfandat a

- Malaltia greu

favor d'altres hereus o persones designades

ESTALVI FISCAL

• Atur

Barcelona Marisa Mas i Mònica Clemente.

Telèfon 932 4 0 20 6 0 Granollers Mireia Cuesta. Telèfon 938 79 01 76

Característiques del Pla:

Manresa

- Pot aportar el que vulgui, quan vulgui

Emília Calvo. Telèfon 938 72 97 99

• Es pot canviar de fons sense despeses addicionals •

Terrassa

És possible interrompre l'aportació de diners, mantenint

Cristina Giménez. Telèfon 937 80 11 10

els drets obtinguts •

No hi ha un límit mínim d'aportació

•

Màxima aportació fins a 1.200.000 PTA anuals fins als

Vic 'Rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures

Trini Serra. Telèfon 9 3 8 8 5 2 6 11

186.000 270.000 495.000 500.752

ASSESSORIA Qtndern central SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 1001

Els avantatges de planificar Ho hem dit moltes vegades, la renda s'ha de preparar ara. que, com passa de vegades, només serveixi per acabar És a dir, com més aviat millor, ja que tot el que es faci des- d'espatllar-ho tot. Vegem algunes possibilitats que ofereix la pres del 31 de desembre, pot ser que no valgui per a res o Llei per ajustar a temps la nostra declaració de renda.

ELS PLANS DE PENSIONS

riors es redueixen al 20 i al 15%.

tot, tal com admet la Llei, compensar aques-

5 - Per als exercicis iniciats abans de I'l de

Aquest sistema de previsió, al qual ens

c) El 15% de las quantitats que es dipositin

tes pèrdues amb part de la nostra base impo-

gener de 1999, el règim d'exempció ha

hem refent altres vegades reporta impor-

en entitats de crèdit en comptes que

sab!e derivada de rendiments del treball.

estat substituït per un règim d'accelera-

tants avantatges fiscals ja que les aporta-

compleixin els requisits que s'estableixin

cions realitzades a aquests són reduïbles en

reglamentàriament i es destinin a la pri-

la base imposable dei partícip amb les límits

mera adquisició o rehabilitació de l'habi-

següents:

tatge

el

límit

A l'hora de tancar l'exercici, val la pena

en els quals es reinverteixi

l'import

obtingut de la transmissió.

de

tenir en compte els avantatges que la Llei

6 - Deducció de les quotes d'arrendament

ofereix a les PIMES i que, per extensió,

financer (leasmg) satisfetes que corres-

menor de les dues quantitats següents:

que la Llei parla de primera adquisició, és

també són d'aplicació als professionals. Els

ponguin a la recuperació del cost de l'e-

- el diner aportat al pla de pensions, amb ei

a dir. que s'ha acabat de poder deduir per

incentius existents són els següents:

lement, fins a cert límit.

límit màxim de 1.200.000 PTA anuals (o

amb

PIME

1.500.000 PTA anuals (convé ressaltar

Podem deduir de la base imposable la

habitual,

ció de les amortitzacions dels elements AVANTATGES DE LA

segons habitatges habituals).

quantitat superior per a majors de 52 anys).

Aquest nou sistema, en principi, ha

- el 25% de la suma dels rendiments nets

simplificat el càlcul de les quantitats que

del treball i de les activitats econòmiques

convé amortitzar, ja que el límit màxim de la

obtingudes durant l'exercici (per a les

inversió és de 1.500.000 PTA, sense tenir

persones majors de 52 anys. el límit s'e-

en compte la base liquidable.

leva al 40%).

1 - Llibertat d'amortització per a les inver-

I com hem dit en anteriors ocasions. Cal

sions en elements d'actiu material nous

oblidar-se de solucions generals, ja que no

que generin creació d'ocupació.

hi ha res més personal que la declaració de

2 - Llibertat d'amortització per a les inver-

fiscals, de les inversions en elements

més convenient aplicar aquest sistema o

d'actiu material nous no associades

l'antic, ja que aleshores podrem aplicar la

amb creació d'ocupació així com per a

amb els plans de pensions hem de tenir en

corresponent compensació. No obstant, a

inversions en elements de l'immobilit-

compte el seu rescat ja que fer-ho d'una

aquesta compensació solament hi tindran

zat material.

manera o d'una altra també tindrà impor-

dret aquells que haguessin adquirit el seu

tants conseqüències fiscals

habitatge abans de! maig de 1998.

-

INCREMENTS DEL

Prestacions en forma de renda, el seu

PATRIMONI

import s'integrarà anualment, sense apli-

durant tot l'any, hem de tenir present l'avantatjosa fiscahtat que tenen els incre-

base imposable del beneficiari com a ren-

ments de patrimoni irregulars. I aquí, s'ha

diment del treball depenent.

produït una important novetat, ja que els

Prestacions en forma de capital, l'import

béns amb una antiguitat superior a l'any que

rebut es redueix en un 40%. sempre que

s'alienin tributaran al 18%. Cal recordar que

hagin transcorregut més de dos anys des

abans es necessitaven més de dos anys i el

de la primera aportació al pla. Aquest ter-

tipus era del 20%- Per tant, paga la pena

mini de dos anys no és exigible en cas

mirar el calendari abans de realitzar determi-

que la prestació sigui per invalidesa.

nades operacions.

HABITATGE

Ja ens anem acostumant a la nova normativa per la qual el contribuent podrà aplicar

conclusió del període impositiu.

SESSIÓ FISCAL

Tancament fiscal de l'exercici Xerrada sobre el Tancament fiscal de l'exercici, a càrrec de José A. Bernàldez, advocat fiscalista.

COMPENSACIÓ DE

PLUSVÀLUES En aquest apartat convé tenir present la

per aquest concepte les quantitat següents:

possibilitat de compensar plusvàlues (guanys)

a) El 15% de les quantitats satisfetes en el

generats per l'alienació de valors amb pèr-

període que es tracti per l'adquisició o

dues que s'haguessin pogut produir per

rehabilitació de l'habitatge habitual, amb

aquesta mateixa circumstància. Tinguem en

el límit de 1.500.000 PTA anuals.

compte que moltes vegades pot ser interes-

WQuan l'adquisioó o rehabilitació de 'ha-

sant que siguem nosaltres mateixos els que

bitatge habitual es financi! mitjançant un

provoquem aquesta pèrdua per ajustar la tri-

préstec, els percentatges de deducció

butació. Sense oblidar, que la Llei ha este-

seran els següents:

blert determinats límits en aquesta matèria

- Durant els dos anys següents ai'adqui-

Aquesta possibilitat l'hem de tenir pre-

stció, el 25% sobre les primeres

sent aouest any més que mai, ja que les pèr-

750.000 PTA i el 15% sobre l'excés

dues que s'han produït en la inversió en

-

José Antònia Beméldez

insolvències de deutors de forma global,

No solament al final de l'exercici sinó

car cap reducció, en la part general de la

LA I N V E R S I Ó EN

4 - Dotació d'una provisió per possibles

sobre el saldo de deutors existents a la

El rescat del pla podrà realitzar-se mitjançant:

2)

3 - Acceleració de l'amortització, a efectes

A l'hora de fer la renda ja veurem si és

Al marge de les aportacions en relació

-

l'IRPF.

sions en elements de poc valor.

fins a 1.500.000.

renda variable poden compensar-se amb d'ai-

Posteriorment, els percentatges ante-

tres guanys que haguéssim obtingut o, fins i

organitza: Assessoria Jurídica data: dimarts. 11 de desembre hora: de 19 a 21 hores lloc: sala d'actes del Col·legi, primera planta.

L'entrada és lliure però cal confirmar assistència.

Servei d'Informació Telèfon; 932 40 20 60 Fax: 932 40 20 6 1 a/e: informacio@apabcn.es

H O R E S

E X T R E S

••- NOTÏMME WOI

Càlid fatalisme I vell Dastguir està assegut

És el cas de Mirza Qadtr, que té només

I L··m en un pont al nord de l'Afganistan,

una bottgueta de comestibles enmig d'un

amb el seu nét Yassin, i espera un camió

.

paisatge grandiós, però sec i desolat. Qadir

que el porti a la mina on treballa el seu fill.

havia estat el propietari d'una botiga al basar

per portar-h una novetat terrible; un bom-

de Kabul. Va abandonar aquell negoci pròs-

bardeig dels soviètics ha destrossat el poble

per quan el seu fill va escollir fer carrera mili-

i s'ha emportat tots els éssers que estima,

tar a la Unió Soviètica. Ara Qadir no ha de

tret d'ells dos. La dona. la mare, els parents

donar comptes a ningú, i pot viure en pau.

i els amics són morts. Aquest és l'inici de Tierray cemzas, una narració de tot just cent mes escrita per l'afganès Attq Rahimi

Dastguir li confia el nét i fa l'últim tram del seu viatge sol. Ell encara ha de donar comptes. Al final, es trobarà que les coses no són com creia que havien de ser. En realitat, es

( 1 9 6 2 , Kabul, Afganistan).

Rahimi viu a Paris, on realitza documentals i escriu. El 1984, la guerra d'Afganistan amb la Unió Soviètica va obligarlo a refugiar-se a Pakistan, des d'on va

dirigeix a clavar el punyal del dolor i la desesperança al seu fill i és aquest qui li clava a ell. Però és possible que Dastguir també aconsegueixi la tranquil·litat d'esperit. ÍÉ>

demanar i obtenir asil polític a França.

L'autor basa la seva obra no pas en la trama sinó en el diàleg de Dastguir amb si mateix. El seu nét s'ha quedat sord i creu que en realitat és l'avi que no pot xerrar. Així que el que escoltem són els dubtes i les contradiccions del vell, de qui Rahimi en revela la intimitat amb pudor i poesia.

El ritme de la narració és lent i silenciós. El fatalisme és càlid. El record, els remordiments i les sospites alimenten les passes de Dastguir i alhora li impedeixen seguir avançant.

El vell també xerra amb la poca gent que troba de camí cap al seu fill. En realitat, la veu de Dastguir i la de la gent que troba és la veu de tot un poble confrontat a l'horror, on els morts són més feliços que els vius.

Però a través d'alguns

d'aquests

. .rsonatges, Rahimi deixa obertes les portes de l'esperança.

GAIREBÉ

10 A N Y S

Europa assenyala el camí per sortir de la crisi I p Is principals agents euro-

rehabilitació i el manteniment, la salut i el

I k _ peus de la construcció debatien al

medi ambient, la lluita contra la contami-

ara fa gairebé 10 anys, l'estat del

nació acústica i el confort eren els quatre

sector i plantejaven el camí que calia seguir

1993,

temes principals d'aquesta important troba-

per sortir de la crisi í millorar-ne la compe-

da europea del sector. L'Informatiu destea-

titivitat. L'estudi titulat Secteur, preparat

cava altres tems en portada com ara el dis-

pel gabinet de consultors WS Atkms Inter-

seny del nou pla d'estudis d'arquitectura

national demanava la creació d'un mercat

tècnica a l'EUPB o la preparació de primes

estable i transparent i miilorar la relació

personalitzades per a les assegurances de

quahtat-preu del producte construït.

responsabilitat civil de Musaat. ®

L'Informatiu

de novembre de 1 9 9 3

recollia les tendències de l'edificació presentades en el Saló Batimat de Paris. La

L'InfORMAnu M / M . 38.

SíSOHA QUIHZEHA OC NOVEMBRE X 1993.

la construcció europea es prepara per l'any 2000

tmmm_ml

„„

/„ ™

]

•-- n—

TlíRRA Y CEMZAS

Narració .

Atiq Rahimi.

Traducció Masoud Sabouri Editorial Lengua de Trapo.

93 pàgines. Madrid. 2 0 0 1 .

N O

T ' H O

P E R D I S

Fetitxisme arquitectònic

E

ls arquitectes, ningú ho

Buonarrotti, Salvador Dalí o Joan Miró. La

i dubta, són persones normals. Perso-

propina, que també n'hi ha en aquest curiós

nes amb les obsessions i fòbies que acom-

món de les exposicions, són alguns frag-

panyen als mortals de a p e j al llarg de tota

ments literaris i imatges cinematogràfiques

la nostra vida. Si aquest arquitecte es diu

amb les escales com a protagonistes.

Oscar Tusquets, podem assegurar, sense cap

D'escales, doncs, n'hi ha moltes, com

mena de risc d'equivocar-nos, que ia seva

es pot comprovar mentre dura el passeig per

obsessió principal són les escales. Si senyor,

l'exposició. Les més modestes poden tenir

heu llegit bé, escales. Aquesta mena de

un parell de graons i superar amb prou fei-

fetitxisme arquitectònic, l'amor per les esca-

nes un parell de pams de desnivell. Altres

les, dóna per molt. Fins i tot per omplir el

són més monumentals com les que donen

sempre sorprenent Centre de Cultura Con-

accés als temples romans, museus o palaus

temporània de Barcelona i bastir una expo-

de justícia. Unes altres es van tenyir de sang

sició, "Rèquiem per l'escala", que es publi-

com les d'Odessa a "El cuirassat Potem-

cita com un "repàs suggeridor, i no exempt

kin"... Bona part de les escales que es dei-

de sentit de l'humor, per algunes de les fites

xen contemplar a la mostra no podrien ser

fonamentals de la història de l'art".

construïdes a l'actualitat. Unes, per manca

L'obsessió

de Tusquets

"Rèquiem per l'escala"

de ajust a les reglamentacions de seguretat.

i la mostra

Altres, perquè no hi hauria prou clients

s'estructuren en

capaços de sufragar aquesta mena d'escul-

forma d'una peculiar gimcana de models essencials

d'escales

tures transitables que formen part de la nos-

(rectes, corbes, de

tra vida i de la nostra memòria popular.®

trams paral·lels...) que el visitant pot contemplar en forma de maquetes, plànols, fotografies i reproduccions a mida natural

Rèquiem per l'escala

que s'han de pujar i baixar per comprendre,

CCCB. Montategre, 5. Barcelona.

en viu i en directe (suant i deixant-se les

Fins al 27 de gener

ròtules), els trets diferenciadors d'una i altra escala. Però encara hi ha més. L'exposició

a

"Rèquiem per l'escala" també inclou una limitada però interessant selecció de pintures i dibuixos on les escales han estat repre-

Antoni Capitla

sentades per artistes com Miquel Àngel

T R E N C A ' T

LA

C L O S C A

Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom i cognom de l'arquitecte responsable de l'espai que apareix a la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acróstic el nom d'aquest espai.

HH m

es

LE

SI

GUI

NA

TEN

RA

TUD

DA

FAL

AN

XAI

CA

PA

TER

LLO

TO

ES

RA

DA

1

L

DA !

Gl

u

NI i TA

GA

AS

RE

DÍ

LI

NA

3 - -f —

LE

QUER TAR

1

: -•

. I-

4

5

i

! GAU

1 2

LON

co

6 7 8

; S

9

DEFINICIONS. 1 Tota la quantitat de material que el manobre pot recollir amb la petita pala. 2 Civilitzar una mica la malmesa carretera 3 El millor espai que queda entre dues parets o dues cases 4. Filera de teules per on s'escorre l'aigua. 5 Operari de la construcció que té i ofici d'enguixar. 6. Estrt que hom té a casa per fer un treball amb bones mans. 7 Trencament casolà que separa el llavi de l'esquerra 8. Llargària mesura que fa una figura plana de costat a costal 9 Li deixem el nostre pis o

Paret perpendicular que sosté un

local a canvi d'un preu mensual pactat enfre ambdues parts

edifici

SOLUCIONS

LA

GENT LA

d SECOM* QJHZ&4A t

GENT

Concert de Nadal amb l'Orquestra de Sant Cugat i la Coral Càrmina fi

a Basílica de Santa Maria

Mesies de Haendel. a més d'una selecció

I L . del Mar de Barcelona acollirà, un any

tradicional de nadales. Les entrades al con-

mes. el tradicional Concert de Nadal. Es farà

cert són gratuïtes per als aparelladors i

el proper 21 de desembre a partir de 2/4 de

arquitectes tècnics, els seus acompanyants i

9 del vespre i anirà a càrrec de l'Orquestra

amics, i es poden reservar al Servei d'Infor-

de Sani Cugat i la Coral Càrmina. El reper-

mació del Col·legi, al telèfon 932 40 20 60.

tori es compondrà de \'Ave Verum i la Missa

fax 932 40 20 61 i adreça electrònica infor-

de la Coronació de Mozart, i \'Al·leluia del

macio@apabcn.es. V '

Coral Càrmina

Orquestra de Sant

Cugat

La Coral Càrmina va iniciar la seva

Creada l'any 1991 per l'Associació

activitat l'any 1972 i és. d'ençà de la

Orquestra Sant Cugat, ha realitza! més de

temporada 1 9 8 6 / 1 9 8 7 , el cor col·labora-

250 concerts, entre els quals destaquen

dor de l'Orquestra Simfònica de Barcelo-

les actuacions al Palau de la Música Cata-

na i Nacional de Catalunya (OBC). Con-

fana, al Gran Teatre del Liceu i a l'Audito-

juntament, han interpretat més d'una

n de Barcelona. Des de la temporada

seixantena d'obres simfòniques. Càrmina

1996/1997. l'Orquestra compta amb un

ha actuat arreu de Catalunya, a l'Estat

cicle estable de concerts al Teatre-Audito-

espanyol i a diversos països d'Europa.

n del Centre Cultural Sant Cugat,

CONVOCATÒRIA

Assemblea General Ordinària de Col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legiats segons estableixen els estatuts del Col·legi.

Dia: Hora: Lloc:

dimarts 18 de desembre a les 19 hores, en primera convocatòria a les 19.30 hores, en segona convocatòria sala d'actes del Col·legi

Ordre del dia provisional: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior.

2. Informe del president 3. Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 2002 4. Torn obert de paraules Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al 4 de desembre. Aquestes propostes s'hauran de comunicar per escrit amb la signatura de 10 col·legiats, com a mínim. La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presentades establint l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.

La Junta de Govern

Informació: Secretaria del Col·legi.

Quarta planta. Telèfon 932 40 20 55

Ens dol comunicar a tots els col·legiats,

Ens dol comunicar a tots els col·legiats,

la defunció del nostre company:

la de/unció del nostre company:

Josep Ramon

Josep Lluís

Vergara i Orta

Màrquez i Bas

esdevinguda el 18 d'octubre, a 57 anys.

esdevinguda el 23 d'octubre, a 57 anys.

SERVEIS Quadern central SEGONA QUINZENA

Petits anuncis Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de proiectes. models en 3D. càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i proiectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA. Tel-. 934 52 07 89 annsa@coac.net

9 3 2 40 23 76 • Fa:

Serveis tècnics arquitectura i topografia

Especialitzats en serveis de recolzament a l'arquitectura

Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de proiectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. Eres, 80, local, 3 Sí. Feliu de Guíxols.

Tel.: 972 32 32 82 Fax: 972 32 32 82 oficmajmgomez@ctv. es

El nostre equip disposa de mitjans i recursos per col·laborar en delineació, proiectes bàsics, executius, mesuraments, aixecament de l'estat actual i qualsevol servei que calgui. Ens desplacem a l'estudi del client.

Mayte Telèfon: 934 59 46 17

Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01

Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Onol 639 89 10 63

Despatx a compartir

Perspectives Especialistes en animacions i fotomuntatges. Som professionals amb 6 anys d'expenència per a promocions, díptics, presentacions en paper o en CD-Rom. Dissenyem tanques publicitàries amb la seva perspectiva. Complim amb el termini de lliurament.

Ens desplacem a tot Catalunya.

Scnptiva Telèfon: 934 59 46 17

Col·laboració professional Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topografies informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36. 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax. 933 17 06 84

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36

Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineació-Cad per a la realització de plaríols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Tel.: 934 16 16 39 Fax-. 932 37 49 01

S'ofereix arquitecte tècnic, professional lliberal, per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. Aporta experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció.

Telèfons: 934 06 96 95 630 26 19 73

Estudi de delineació

Es ven torre

Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols.

Telèfon: 933 09 59 65

Oportunitat única en zona d'alt estàndmg Gestió directa del tècnic/promotor/constructor en última fase (2a fase). Torre a Vallvidrera (Can Rectoret) de 325 m en solar de 998 m\ PB+2PP+estudi. Gran saló amb xemeneia, meniador independent, bany, cuina/menjador, dos dormitoris dobles (el principal és suitte amb banyera jacuzzi) i dos simples, dos banys complets. Estudi de 40 m : . coberta de fusta. Garatge de 40 nv, àmplies terrasses (250 m), barbacoa exterior, vistes al Vallès. Preu: 97.5 MPTA Telèfon: 636 548 992

Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD, 2D i 3D. perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'eng.nyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Telèfon 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22 iparquitecturaOcoac. net

S'ofereix arquitecte tècnic lliberal, amb experiència, per a col·laboració professional amb estudis d'arquitectura: projectes, estats d'amidaments i pressupostos, amb Autocad, Presto, etc. Control d'obres.

Telèfon: 607 307 271

Despatx en lloguer Col·laboració professional

Es lloga habitatge per als mesos de desembre a febrer Es lloga habitatge amb 130 nv situat a Lesseps. amb saló de 50 m , llar de foc i parquet. Totalment equipat. 2 habita cions. Preu a pactar.

Albert Casanovas Telèfon: 609 058 392

Es comparteix despatx independent, de 10 m- i un espai comú. Està situat a Barcelona, al carrer Consell de Cent, 446, entresol 4. La finca disposa d'ascensor i està adaptada per a persones amb mobilitat reduïda.

IVORI ADVOCATS I CONSULTORS Telèfon:932 44 80 30 a/e: ivona@teleline.es

S'ofereix despatx de 65 m , condicionat per a equipaments, en lloguer. Està situat al carrer Àlaba, (per sobre de la Vila Olímpica). telèfons: 657 856 447 (Alón) 655 846 979 (Miguel)

Despatx de lloguer S'ofereix despatx de 50m situat al carrer Loreto, 54, pral la i 2a (zona PI. Francesc Macià de Barcelona). Els despatxos són independents, solament es comparteix el bany. Ei lloguer és de 50.000 PTA/mes, amb despeses d'aigua, llum i servei de neteja a part. La porteria de l'immoble és recent pintada. Es pot ocupar des del mes de gener.

Telèfon: 933 21 99 47 (en horari d'oficina)

Publicitat, multimèdia i comunicació Tresd Barcelona. Disseny gràfic, imatges 3 D interiors i exteriors, animacions. Creació i manteniment de pàgines web. S'aporten 5 anys d'experiència.

Via Augusta 128, Barcelona Sant Jordi, 20, Lleida Telèfons: 934 14 51 68 973 21 33 86 www.3dlmea.com a/e: 3dmea@3dlinea.com

L'lnform@tiu electrònic

El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça:

www.apabcn.es/informatiu

SERVEIS l Í£GOK« QUHZÍN* NCMM6M 2001

Programes informàtics d'interès professional i a bon preu El Col·legi ha establert acords de col·laboració amb diverses empreses informàtics que s'ofereixen durant un temps limitat a preus molt avantatfabricants o distribuïdores de software professional d'interès per als arqui- josos i amb el suport tècnic de l'empresa. Es farà una presentació d'atectes tècnics. Amidaments i pressupostos, dibuix per ordinador r càlcul quests programes juntament amb un curset d'aprenentatge. Els termes d'estructures són alguns dels camps d'aplicació d'aquests programes dels acords s'exposen a continuació.

Programa Arquímedes de Cype

Allplant FT v l 6 Arquitectura Tècnica

L'empresa Software Tècnic d'Arquitec-

SICIÓ del seu programa de pressupostos,

tura i Enginyeria ISTAE). distribuïdora per a

amidaments, certificacions i plecs de condi-

Nemetschek permet als col·legiats adquirir,

econòmiques especials i de suport tècnic que

Catalunya de Cype Ingemeros. ofereix als

cions ARQUlMEDES, amb les condicions

fins al 31 de març de 2002, el programa de

L'acord de col·laboració amb l'empresa

es detallen en el quadre adjunt:

CAO Allplant FT vl6. amb unes condicions

col·legiats, fins al 31 de desembre, l'adqui-

que s'exposen en el quadre adjunt: OFERTA COL·LEGIATS OFERTA COL·LEGIATS

ARQUlMEDES

ALLPLAN FT v l 6 Arquitectura Tècnica

4 9 . 0 0 0 PTA

2 7 0 . 3 7 7 PTA

4 1 5 . 9 6 5 PTA

ARQUÍMEDES+ AMIDAMENT AUTOMÀTIC DXF

7 8 . 8 0 0 PTA

Avantatges per als col·legiats: -

ARQUlMEDES + AMIDAMENT AUTOMATIC DXF+

157.800 PTA

Servei de manteniment gratuït durant els 6 mesos següents a la compra del programa (inclou actualitzacions i suport tècnic).

9 8 . 0 0 0 PTA -

CONTROL D'OBRA

Curs gratuït de 14 hores de durada.

40% de descompte en la contractació del servei de manteniment fins al 31 de desembre de 2003 (18 euros/mes) de les llicències adquirides en el període d'oferta, que s'ha de

Aquestes preus no inclouen l'IVA, els ports, ni finançaments especials.

Ofertes no acumulables.

contractar al mateix temps que l'adquisició de la llicència.

Presentació del programa: Dijous 13 de desembre, a les 19 hores.

Presentació del programa i curs: Dimarts 11 de desembre, de 9 a 14 hores

Lloc. sala d'actes del Col·legi

Lloc sala d'actes del Col·legi Informació: Informació:

Sergi Ferrate • Telèfon 932 37 43 77

STAE o Cype Ingenieros Javier Linares • Telèfons 934 35 11 02 / 965 92 25 50 • javier.linares@cype.com

INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR

Programes Dibac i Harma d'Iscar Els col·legiats poden adquirir, fins al 31 de maig de 2002. el programa de dibuix

tructures Harma amb les condicions económiques següents:

El Col·legi posa a disposició dels pro-

catàlegs de les empreses als caseiiers de la

fessionals informació tècnica i comercial

planta baixa. Durant el mes de desembre hi

sobre productes i serveis de la construcció,

són presents les empreses següents:

Els professionals trobaran els fulletons i

assistit per ordinador Dibac i de càlcul d'es-

OFERTA COL·LEGIATS • LOTUM, S.A.

DIBAC+HARMA Avantatges per als col·legiats: -

• OPTIROC ARIDOS LIGEROS, S.A.

300.000 PTA • TERRATUM. S L .

• EUROSINRE. S.L.

• PREFABRICATS MATEO PLANAS. S.A.

• TECHNAL IBÉRICA, S.A.

• INDUSTRIAS RIUVERT, S.A.

- PROTEINSA

• ESPAIS VERTICALS, S.L.

• MAY Dl SA

• SIMONSWERK GmbH

• SOT. S.L.

• PROISEG HISPÀNIA, S.L.

• MATERIAS PRIMAS ABRASIVAS. S.L.(MPA)

Suport telefònic gratuït per un període de 90 dies.

- Curs d'iniciació de 2 hores gratuït per als qui adquireixin els programes.

Presentació del programa: Dimarts 4 de desembre, a les 19 hores Lloc: sala d'actes del Col·legi DELEGACIONS Vallès Occidental, dilluns. 17 de desembre, de 18 a 20 h.

Vallès Oriental cmecres. 19 de desembre, de 18 a 20 h.

Bages-Berguedà dimarts, 18 de desembre, de 18 a 20 h.

Osona: dijous, 20 de desembre, de 18 a 20 h.

•FARELL GERMANS. S.L.

Informació: German Puchal • Telèfon 938 77 04 37 • puchal@ctv.es

Les empreses interessades a presentar els seus productes poden dirigir-; Jordi Marín • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57

MOTOR Honda Civic 1.6 16V ES

El compacto mas jóven

MOTOR CAMBIO OIRECCION FRENADA ESTABIUDAD COMODIDAD HABITABIUDAD INSONORIZACIÓN ACABADQ MAÍ£TERO

• • • • • • •

••• •••• ••• •• ••• •• •••

• • ••• • •

La versión de tres puertas del nuevo Civic llega como una interesante alternativa al segmento de los llamados compactos.

No es una tarea fàcil. La concepción del habitàcuio y el aprovechamiento del espacio interior son dos de las mejores virtudes del Civic.

Una vez en el interior, sorprende la situación de la palanca de cambio en el salpicadero. justo por debajo de los mandos de !a climatización y muy cerca del volante. Esta inteligente ubicación permite un accKXiamiento ràpido del cambio. sin apartar

The Power of Dreams apenas las manos del volante.

En cuanto al motor 1.6 de 110 CV (existe una versión 1.4 de 90 CV). destaca por la facilidad en subir revoluciones, aunque no sea una mecànica de prestaciones deportivas.

El Cívic es un coche de conducción sumamente agradable, un vehículo que permite rodar deprisa però sin excesos, y siempre con un alto índice de seguridad.

El apartado de frenos està resuelto con acierto con la incorporación de sèrie del sistema ABS con EBD (compensador electrónico de frenada). Y puestos en matèria MOTOR 4C/UNOROS(6V de seguridad activa, no es de recibo que el sistema ESP CILINDRADA 1.590 ce (Programa Electrónico de POTENCIA UOCVAÍBOORPU Estabilidad) no esté disponible ni opcionaímente. El Honda Civic VELMÀX. 187KMIH 1.6 ES no es un coche barato, ACELER.0-K0MIH 9.9SEGUHDOS considerando lo que ofrece la CONSUMO MEDIO SÍUTROS competència. Es verdad que incluye CD. climatizador, llantas LARSOIANCHOIALTO 4W170M44 CM de aleación y alarma. Però la 1-221 KG PESO oferta de motores es todavía pobre. De todas formas. Honda MAÍETERO 3I5UTROS confia en la origmalidad de su 195/6015 NEUMÀTKOS propuesta y en la calidad de 50UTHOS DEPÓSTTO fabricación (3 aiíos de garantia) para conquistar a un publico PREC/O 282a562fTAS europeo pnncipalmente jóven.

Intekmotor, S.A. Laureà Miró. 127. Tel. 93 473 10 22.

ESPLUGUES DE LLOBREGAT. Barcelona.

Salda 12 Rda. de Dalt.

Servei d'informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fisc • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

• Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

• Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• Contractació de l'assegurança.

Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

^

D E M A N D E S cem/>: •' G O 4 * QUNZtNA

NOVEMBRE Ï00i

'£,

'£•

Empresa en expansió en el mercat catalíi sector de la construcció, ubicada a Terrassa, necessita incoroorar en la seva organització:

CAP DE GRUP

CAP D'OBRA

En la construcció d'habitatges d'alt estànding. d'hotels d« li i locals comercials d'importants botigues

Funcions:

-

Funcions: olar el procés d'eiecució de vàries Planificar, organitzar, coordinar i i obres i el seu control de costos.

Responsable de 2-3 caps d'obra.

Reportarà setmanalment amb el director tècnic i la resta de l'equip de responsables de l'empresa.

- Visites a les obres amb la propietat i la direcció facultativa.

Reportarà directamenl amb el cap de grup.

Gestió a peu d'obra, negociació amb industrials, amidaments m situ, confeccionar certificacions, control de costos i seguiment de plamng. enire d'alfes.

Responsable de la gestió d'una o dues obres.

•

-

Es requereix:

Es requereix:

Mínim 5 anys d'experiència com a cap d'obra en constructora Edat aproximada entre 30 i 35 anys.

Conenements a nivell d'usuari de Word • Excel i valorable Presto.

•

• •

S'ofereix: •

S'ofereix:

Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència aportada pel candidat.

Es possible la incorporació a l'empresa amb contracte laboral indefinit o com a lliberal.

-

-

COL LEG1 D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor. 5, 3a planta. 08021 Barcelona a/e: trebalieapabcn.es

CAATB, Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Bon Pastor, S, 3a planta, 08021 Barcelona i: treball&apabcn.es

'i-

COL IEGI D'APARELLADORS

Selecciona

I

£. C A P o

D O B R A

negociables en lunció de

Les persones interessades poden enviar carta de presentació manusenta. adjuntant currículum actualitzat i fotografia recent tipus carnet. indicant M referència 7687 .1

Les persones interessades poden enviar carta • de D'esentació manuscrda. adiuntant currículi ictualiUat i fotografia recent tipus carnet, mdic, a referència 7766 a:

<

Sou aproximat entre 8/10 M PTA. brut/an l'expenència aportada pel candidat.

Busquem una persona amb capacitat per liderar equips, bon comunicador i amb capacitat per tractar amb client: i prendre decisions.

Busquem una persona amb iniciativa, resj ponsable. amb capacitat per resoldre problemes, amb un cert grau d'autonomia, professional flexible i amb capacitat d'adaptació.

ï

Es valorarà experiència com a cap de grup en constructora.

Persona amti visió global de l'organiUació de totes les obres.

Coneixements informàtics dels programes. Presto, Excel. Wfard i Superproiect Bons coneixements d'anglès.

wïA CAP D'OBRA

CONSTRUCCO I NS PAÍ, S.A.

amb 25 anys al sector i amb més de 100 treballadors en plantilla, precisa:.

h.iií Ptrv. .i uberta al canvi, amb iniciativa, resolutiva i amb mès de 5 anys d'experiència.

Es requereix

Funcions a desenvolupar:

• • -

r

SúikU afentnoa com t Cap d'Ocn en conslrudarj.

Atostim»! i tratlar an» cl elwnL Capacitat pe i cKigD ocres d'un «Hum supenor a 1.000 milions de p & EOal jpoiimaaj entre 32145 anys.

Cow «ments inrwmilics a nivell d'usuari * Microsoft Proiecl i £icel Coüeprapi

Plantejament de l'operació anaitsj de sistemes de construcció per a la fonamentacio i ir.:ci ús l'estructura, estudi d1 implantació i logística de l'obra EIKUCÍÓ tècnica 0> l'obra estudi de mitjans i planificació de les activitats per KSO'II eh objectius f i u t í . revo») de replanteigs i inici de tots ets treballs, seguiment planmng i de l'eiecuoo dels treballs amb especial èmfasis en la qualitat.

-

Coordinació d'industrials, entrega de plànols, previsions i formulació de comandes, creació de les circumstancies Que facin possible el compliment dets compromisos dets industrials. viSiles i reunien periòdigues amb l'encarregat per assegurar la qualitat en l'eiecucio, seguiment deb terminis i control econòmic

-

Operaciom de f n * l d'otn i postwnta preparació del final de!s t/eUlts. posada en maru i r#teja. documentació per a obtenir el certifcat final d'obres, coordinació amb tí oepdrtament de venúes per l'enlrega i visita dels pisos, atenció d'incidències post-entrega

Funcions •

Qjrtnetacií industrials, prosucoSos, wtilicacions i lactmoó.

S'ofereix -

Ontraclí laWrí

S'ofereix:

Busquem dos persones habttuades a tractar amb clients, bons comunica-

r:'rri3cio continuada a càrrec 0* l'empresa • :'rrar part d'un equip de lècüics. habituats a treballar

dors, amb voluntat per aprendre i amb capacitat per negociar, dirigir i

Les persones interessades poden enviar carta de

-

No es descartarà cap candidatura per raons econòmique

presentació manusenta. adjuntant currículum U referència 7700 3 COL-UGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoc» i Metcat de Treball, Bon Pastor, 5. l a planta, 08021 Barcelona .fe tretulieapabcn.es

| objectius pro'e«ic als. adiuntant Currículum i tolografia recent tipus carnet, indic il la referència 7649 a 1

COL LEGI O-APAREUADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Merut de Treball.

Bon Pasta, 5, 3a planta. 08021 Barcelona ; a/e: trebalieapabcn.es

Quidem central SEGONA QtJlNZENA NOVEMBRE 3001

Cap d'obra

t/-

EMPRESA CONSTRUCTORA DE BARCELONA

per a tasques pròpies del lloc de treball. perfil Convenient amb experiència. Coneixements informàtics de Presto. Excel. Word i Superproiect. s'ofereix Contracte laboral o relació liberal (a convenir). Jornada oficial. Sou negociable en (unció de la vàlua del candidat/a.

Les persones interessades poden enviar el curcfculum per f a i : 934 76 18 06

A

Cap d'obra

CONSTRUCTORA D"HABITATGES DE VILANOVA I LA GELTRÚ

perfil Experiència minima de 2 anys com a cap d'obra. Edal entre 24 i 35 anys. Coneixements informàtics d'Excel i de programes d'amidaments. lmp<esc indi ble carnet de conduir i convenient vehicle propi. Lloc de treball Igualada. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral o relació liberal (a convenir) inicialment de 2 anys.

Sou aproximat 3.2-3.500.000'- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Taxadors/es

^ * Arquitecte/a tècnic/a ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

per realitzar taxacions hipotecàries i no hipotecàries.

per a la supervisió de projectes i col·laboració en el control de construccions esco-

perfil No cal experiència. Edat entre 22 i 40 anys. Coneixements informàtics d'Aulocad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àmbit de treball Catalunya, amb predomini de les comarques adpacents al Barcelonès.

perfil No cal experiència. Edat entre 25 i 35 anys. Coneixements infwmàtics de Wwd. Excel i Autocad. Nivell C de català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

s'oferei» Jornada completa amb dedicació flexible.

Relació liberal. Sou en funció del rendiment laboral.

Les persones interessades podeu adreçar

Les persones interès;

93 62 54 o per a/e: obres@qualitat.es

o per a/e: ba re e lo na ©val me

Ref: 7763

^^

EMPRESA DE TAXACIONS DE BARCELONA

s'ofereix Jornada oficial (amb 3 tardes lliures).

Contracte laboral {funcionari interi). Sou apronmat 3.200.000.- PTA brut/anual.

Incorporació immediata.

;s poden adreçar

Les persones interessades poden adreçar el currículum per a/e: ecd30100@correu.gencat.es. A l'atenció de Montse Pinell

Hef: 7774

Tècnic/a de projectes i obres

DESPATX D'ARQUITECTURA DE BARCELONA

per responsabilitzar-se del departament d'arquitectura tècnica amb les següents tasques: estats d'amidaments, pressupostos, licitacions, direcció i control de les obres, detalls constructius, etc.

recent titulat o estudiant d'últims cursos d'arçuttectut j tècnica per a treballs al Dept. de ProtectK Ewculiis per a: amidamefits. a c t u a l i t a t de BúDO. redacció de plecs de condicions, control de qualitat, planificació de projectes, anàlisi i llistat de nomatrves, iedacc»J de llibres de l'edifici, informatitzat d d* detalls constructius, delineació d'estudis de seguretat.

perfil Imprescindible experiència mínima de 2 anys en pressupostos i control O'obra. Edat entre 27 i 40 anys. Coneixements informàtics d'Autocad.

Convenient carnet de conduir i vehicle propi.

V) LJJ

'£•

COL LEGI D'APARELLADORS

<r '< u

Arquitecte/a tècnic/a

ESTUDI D'ARQUITECTURA DE BARCELONA

s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral mínim d ' l any. Sou aproximat 3 500.000.- PTA brut/anual negociable. Signatura d'obres. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden adreçar el currículum al núm. de fai: 932 01 25 62 o per a/e: jorgesalvateairtel.net

perfil Es valorarà experiència. Facilitat pel treball en equip Coneuements informàtics de Word. Fjcel i Presto i nivell d'usuari i de CAD (Autccad-Microstation)

Relació liberal Sou negocraWe. Inccfporació immediats. Plans de carrera amb possibilitat dí promoció Adreceu curéulum amb ref: ARQT 28M) * GCA Arq. Associats. València, 289. 08009 Barcetona. TH: 934 76 18 00. F j i 934 76 IB 06 i

z CAP D'OBRA Funcions: Coordinarà entre 4/5 obres de reformes d'oficmei Gestió a peu d'obra.

Tracte amb la direcció facultativa i la propietat.

Coordinació i seguiment dels industrials.

- Realització del plàning.

• Preparació de certificacions i factures.

- Participarà en la implantació de la ISO-9001.

Es requereix: - Recent titulat o pendent de proiecte Imal de can

Coneixements informàtics de MS-Office (Excel, Word). Autocad i Md

u

Lü

S'ofereix:

D OCQ

Contracte laboral Possibilitats de futur en l'empresa.

- Formació a cànec de l'empresa.

co N

Busquem una persona /ove amb g Una persona responsable, amb tracle amb la gent.

o u

H

4o LLJ

0.

V)

Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscnta, ad|uniant currículum actualitzat i lotogratia recent tipus carnet, indicant la referència 7748 a COL LEGI D APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Serm de Promoció i Mercat de Treball.

Bon Pastor. 5. 3a planta. 08021 Barcelona a/e: tretMlieapabcn.es

Arquitecte/a tècnic/a Fabricant de material ceràmic per a la construcció per promocionar productes de mur estructural i recolzar a les direccions facultatives per a la correcta utilització del producte.Es valorarà experiència amb càlcul de murs estructurals. Edat entre 26 i 35 anys. Idioma català. Coneixements informàtics de Wmdows-Office a nivell usuari i Autocad. Imprescindible carnet de conduir t vehicle propi. Amb disponibilitat per fer desplaçaments diaris per Catalunya. Jornada intensiva.

Contracte laboral o relació liberal (a convenir) inicialment de 12 mesos amb possibilitat d'mdefinit. Període de prova de 3 mesos. Sou aproximat 3.000.000'- PTA brut/anual negociable més dietes i quilometratge.

Incorporació immediata.

Les persones interessades podeu adreçar el currículum al núm. de fax: 938454304 o per a/e: cer estructurals@tejas.grusa.com. A l'atenció de Rosanna AlLadill.

Rel: 7782

A C T I V I TATS

C O N S T R U C C I Ó

I

NOVES

T E C N O L O G I E S

Informació tel.: 932 40 20 60 FbnwBò in i dates

. -

.

..-••

Amt> el desenvoiupa-

XX—, "es reaccions per contactes entre dife-

influencia: primer, en ei camp de tes oOres

lloc Delegació dei Bages-Berguedà

nent de la foneria i l'aparició de l«s grans

rents metalls, el comportament al foc o les

civils i dels edificrs industrials i. més tanJ.

horari dimarts, de 1 7 * 2 1 h

siderúrgies, l'acer, que havia estat present a

•evolució inousinai. r

diferències de comportament amb molts

en tota l'edificació. La seva versatilitat i ia

durada- 12 nores

immemorial.

dels materials presents a l'obra genera duB-

suposada durabiiitat que provenia de la

preu del curs 150.25 € ' 25.000 PTA

adquireix unes característiques Que fan que

tes a l'nora d'escollir aquests sistemes cons-

imatge quasi pétna de la seva estructura, es

preu especial col legíat/da

sigui vst com un material nou. capaç, de

tructius. Controlar la durabilitat i superar les

va veure enterbolida per dos problemes con

20 0 0 0 PTA

superar totes les fites conegudes. Els engin-

exigències pel que fa al foc són alguns dels

substancials a la seva natura- la dificultat de

yers seran els primers a aprofitar-se de les

reptes que ens plantegem.

controlar les característiques del formigó

Programa

elaborat a l'obra i la presència de l'armat,

•

a construcció de

manera

seves extraordinàries

capacitats mecàni-

El prorecte tècnic. L'anàlisi critica dels

ques, però el seu ús s'estendrà ràpidament

Per aprofundtr en aquests objectius i mos-

que representa un perill constant d'oxidació

resultats

a l'edificació. L'acer permetrà el desenvolu-

trar les grans possibilitats de la construcció

Aquests dos factors van tenir una importàn-

-

pament d'una arquitectura admtellada que

metàl·lica en tots els àmbits de l'edificació

cia cabdal en l'inici del control científic de

permetrà resoldre amb facilitat l'estructura

hem plantejat la realització d'aquest semi-

la construcció.

però que. per la dificultat de construir super-

nari dedicat a l'estructura i a les proteccions

En el curs es parlarà de la construcció en

fícies mes complexes i contínues, deixarà

al foc i a l'omdació

formigó i, en especial, de la utilització del

els tancaments relegats a materials tradicio-

formigó vist. En aquesta utilització, les con-

L'execució de! formigó armat •

responsable acadèmic Joan Sabaté Arqui-

dictons de l'encofrat, l'adequada dosificació

^'interrelació. £1 desenvolupament de les

tecte

i la correcta execució esdevenen fonamen-

-

tapes i les malles espacials

-

canviaran

dates del 4 al 18 de desembre

tals. La dificultat d'aconseguir un bon resul-

l l o c delegació del Vallès Occidental

tat i el risc que comporta (|3 que un cop exe-

horari: dimarts, de 17 a 21 h

cutat és pràcticament impossible de reparar) fan d'aquesta operació una de les més com-

metrà una major continuïtat entre laçanes i

durada

cobertes, i obrirà la construcció a noves for

preu del curs: 160.25 € / 25.000 PTA

mes properes a la tecnologia aeronàutica.

preu especial col-legiat/da

12 hores

Acabats i textures del formigó Els nous formigons (d'alta resistèn eia. alleugerits estructurals, etc)

•

Control i manteniment -

plexes i incertes de la construcció actual.

El control dels materials i control d'execució.

• responsable acadèmic

Condicionaments tècnics dels enco frats. Separadors i ancoratges

!?0.?0 €

20 000 PTA

Formigó: dosificació, granulometna i additius.

•

nals, sovint amb considerables problemes

ració entre tancament i estructura; això per-

Projecte un formigó vist. Del càlcul a< projecte: el disseny constructiu

•

aquesta tendència i recuperaran \a col·labo-

120.20 €

Joan Sabaté. Arqui-

Patologies

i mètodes de diagnosi

Reparacions.

Però al costat dels grans avantatges —lleugeresa, simplicitat, versatilitat, rapidesa o facilitat

de reciclatge—,

la construcció

metàl·lica té els seus punts febles La corro-

Amidaments, valoracions d'ofertes i certificats Barcelona :

• :•

responsable de l'execució i.'o gestió •

t>'es ha de saber amidar les partides

J'instal lacions sobre plànols de projecte i m situ. demanar olertes als industrials, i les ha de saber valorar per poder fer-ne compara-

econòmicament sigui perfectament identificable i mesurable?

• Com poder identificar, i si és necessa' fer-ho, les característiques dels elements objecte de la gestió econòmica.

cions. Durant l'execució de les obres, cal que

• Com mesurar cada part de la instal-lacn:

taci comprovacions per controlar les certifica-

• Influència de la reglamentació en la ge-

cions.

tió econòmica.

En aquestes sessions tècniques, els assis-

• Les variacions i els preus contradictoris

tents obtindran uns coneixements bàsics

• Com reflectir tot això en uns plecs de con

sobre el control econòmic de cadascuna de ies instal·lacions

dicions.

• Com fer jugat els consultors en aquesta gestió econòmica.

responsable

acadèmic:

Joan Gailoslra.

Doctor enginyer industrial

professors

JWJl·|J

,b,.Oj,

Jc Uorer.s. Doctür

car es un deis moments que es consideren

arquitecte. Professor de construcció de la

cada cop més importants abans de l'imci

UPC.

• Emes per a la gestió econòmica

d'un proiecte i de l'execució d'una obra.

• Resum i conclusions.

Saber identificar els sòls m situ \ obtenir

quitectura de la Universitat Ramon Llull

-d'ors a l'obra mitjançant

dates De 111 al 22 de febrer

comprovacions

Pere Mascarenas. Geòleg, de l'Escola d'Ar-

dates 30 de gener de 2002 (Barcelona) horari dimecres de 17 a 21 h

•vínzilles. encarregar un estudi geotècmc i

durada 4 roes

saber interpretar-lo, són tasques que els pro-

horari de 19 a 21 h

vssionals que projecten i dirigeixen obres

durada 12 hores

-an de fer.

preudeícurs: 216.36 € / 36.000 PTA

-objectiu d'aquest curs és donar al profes-

preu especial col·legiat/da

i o n a l els coneixements mínims per poder

30.000 PTA

preu del curs 48,08 €

8 000 PTA

preu especial col·legiat/da

57.70 €

S ÓOG PTA Programa • •

•

Instal·lacions possibles.

sades a l'empresa

Característiques especifiques de les ms

leotècmc i saber

^ e li donaran i aplicar-no en el projecte i a

•

Sistemes de presentació d'un pressuposi

180,30 € •

identificar un terreny, encarregar i donar les

tal lacions des de l'òptica de ta gestió econòmica. Dificultats i avantatges.

lloc: Delegació d'Osona

que en farà l'estudi interpretar els resultats

execució de les obres

Programa •

Els sots. Coneixements bàsics de geolo-

•

Assaig en obra.

gia.

t . curs s'estructura en unes sessions teóri-

•

Assaig de laboratori.

d'instal lacions per a un edifici a"r>3b<'v

j j e s , més una sortida per fer un itinerari

•

L'estudi geotècmc.

ges. Presentació de models.

-í-otècmc i una visita a un laboratori per

Parts en què es pot dividir una insta: •

.Ture com es fan ies proves per fer l'estudi.

d'habitatges des del punt de VISITI

Les sessions es completaran amo la realització d'un itinerari geotècmc pe» les roda

necessitat d'amidaments. Materials i -..:

responsable acadèmic Josep Ignasi de Llo-

mimsiraments

•r~s A·-.·tecte

P-:'essor titular de cons-

ties i una visita a un laboratori.

A C T I V I T A T S

FORMACIÓ

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT Barcelona La ITE. és a dir. la Inspecció Tècnica d'Edi-

Realitzar aquest tipus d'inspecció no resulta

un diagnòstic precís i fiable, i de la legislació

ficis. que en certifica l'estat de salut, és ja

una tasca fàcil, i a poc a poc va esdevenint una

que envolta tot aquest tipus

una realitat arreu de l'estat espanyol i també

de les noves activitats d'especialització en què

També és imprescindible conèixer les emes

dates: 5, 6 i 27 de febrer, mes un dia de

a diversos països europeus. Si bé sembla

ens Irobem immersos els aparelladors i arqui-

informàtiques que laciliten les inspeccions,

pràctica

que la ITE es consolida arreu, la realitat de

tectes tècnics per donar resposta a l'exigència

saber redactar els informes, dictàmens o certi-

lloc: Barcelona

cada indret resulta molt diversa i en alguns

legal d'un ajuntament o a la inquietud d'un

ficats i estar al cas de la futura gestió del man-

horari: de 16 a 21 h

casos contradictòria.

propietari o d'una comunitat de veïns.

teniment. La VISIÓ equilibrada entre la vessant

durada: 20 hores

La implantació en

l'àmbit autonòmic o local és una d'aquestes

d'actuacions.

teòrica i la pràctica real que es proposa en

Aiquitecte tecmc. Cap del Sen/ei de RehaDilitació i Medi Ambient

preu del curs: 2dO.4O € / 40.000 PTA'

variants; l'exigència de revisar l'edifici com-

Per (al de donar coherència a la nostra tasca,

aquest curs dóna un bagatge professional que

(sense programa Clau 2000)

plet o només alguna de les seves parts és

aquestes inspeccions cal alrontar-les des de la

permet iniciar-se en les ITE amb la base

preu especial col legiat/da

una altra diferenciació important, i si s'entra

perspectiva del manteniment, i estar al dia de

necessària.

35.000 PTA- ísense programa Clau 2000)

en el detall del procediment la diversitat

les metodologies de diagnosi, dels aparells i les

esdevé encara més eran.

proves que temm al nostre abast per arribar a

MEDI

210,35 € •

•Amb el programa Clau 2000 cal afegir al responsable

acadèmic:

Xavier

Casanovas.

p r e u : 90.15 € / 1 5 . 0 0 0 PTA

AMBIENT de la construcció. Cas p

Barcelona A Catalunya es produeixen cada any 3,5 de tots els residus que es generen tant en els

Ambient

durada 4 hores

milions de tones de residus de construcció,

dates: 24 de gener

preu del curs: 51.09 € / 8.500 PTA

lloc: Barcelona

preu especial col·legiat/da: 42.07 € / 7.000

horari: dijous, de 16 a 2 0 h

PTA

enderrocs com a les excavacions i obres noves.

dels quals un 70% són residus d'enderroc d'edificis i la resta restes de construcció d'o-

El curs es planteja amb l'objectiu de presentar

bra nova. Alguns d'aquests residus estan

als tècnics les seves funcions en aquest àmbit

qualificats com a especials, ja que provenen

i de dotar-los de les eines necessàries per pre-

dels materials tòxics i perillosos presents en

parar la documentació que el Decret exigeix en

els edificis

tot projecte de rehabilitació i d'obra nova. Això

i requereixen

un tractament

específic. Sovint aquests residus s'eliminen

inclou l'avaluació del volum i les característi-

de les obres sense que ens plantegem on

ques de residus que es generaran, l'especifica-

van a parar o si hi ha alguna possibilitat d'a-

ció de la instal·lació de reciclatge o disposició

profitar-los.

del rebuig i les operacions de destriament o recollida selectiva

projectades, entre altres

L'any 1994, la Generalitat de Catalunya va

aspectes. Tot el desenvolupament

promulgar el Decret 201/1994, regulador

procés es fa sobre un cas real, del qual es fa

dels enderrocs i altres residus de la cons-

una anàlisi acurada.

d'aquest

trucció, i recentment l'ha modificat amb el Decret 161/2001. Tant el decret originari

responsable acadèmic: Tom Flonach. Arquitec-

com la seva modificació exigeixen la gestió

te tècnic.

Servei de Rehabilitació

i Medi

Barcelona En un clima com el nostre, l'ús de l'energia

har. A més, es tractaran tots aquells aspectes

solar tèrmica pot arribar a cobrir fins a un

administratius relacionats amb els ajuts econò-

6 0 % de les necessitats de consum d'aigua

mics que moltes d'aquestes

instal·lacions calenta d'una família mitjana, amb uns poden rebre: documentació necessària (tècnica nivells de confort i qualitat de vida perfectai administrativa), quantia dels ajuts, lloc on ment compatibles amb els estàndards sol-licitar-tos. diferents tipus d'ajuts, etc. Pel actuals. Aquest tipus d'instal·lacions estan

que fa a les instal·lacions

avui a bastament contrastades i perfeccio-

també es tractaran els aspectes administratius,

nades, i se'n pot garantir un bon funciona-

que per a les petites instal·lacions han estat

ment i rendiment sempre que les condicions

resolts recentment, i es donaran els entens

d'utilització, el dimensionament i el muntat-

folovoltaiques.

essencials d'actuació, donada la seva simplici-

ge siguin correctes. L'energia solar fotovol-

tat en la majoria de casos. La legislació d'apli-

taica presenta un seguit de particularitats

cació serà un referent clau.

que no la fan tan universal com la tèrmica, si bé en alguns casos resulta una energia

responsable acadèmic: Tom Ronach. Arquitecte

renovable fàcilment mcorporable als nostres

tècnic. Sefvei de Rehabilitació i Medi Ambient

edificis.

Amb la col·laboració de l'ICAEN dates: 7 de febrer

L'objectiu del curs és donar els coneixe-

lloc; Barcelona

ments necessaris perquè es pjguin fer el

horari: dijous.de 16 a 21 h

predimensionament

durada: 5 hores

i el seguiment d'una

instal·lació solar tèrmica d'una complexitat

preu del curs: 60.10 €

mitjana-baixa, com la que ens podem plan-

preu especial collegiat/da

ta-

de co: locar en un has<:a:ce u n : ! i T i

10.000 PTA 48.08 € / 8.000

ORGANITZACIÓ

I

GESTIÓ

-rolta rapidesa operacions que ta poc temps requerien coneixements profunds en comptabilitat i anàlisi, i una dedicació gairebé eidusíva. En aquest curs presentarem una 'orma fàcil i útil de fer servir un (ull de càl-ul per a ('estudi de viabilitat de les opera-ions immobiliàries.

nttïa el Col·legi inclou un curs d'iniciació a Excel per a aquelles persones que no tinguin coneixements del full de càlcul.

Calen coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a - ,i»ll d'usuan P' r'Ofcrama Fice 1 En PI r*A

Responsable acadèmic: Carles Puiggròs.

Arquitecte tècnic. Responsable acadèmic de ''à'*?a '1° ( " " w 6 e i Orçamtracó t Gestió

Aquest és un dels cursos d'especialització que el Col·legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya.

Facilities management. Curs de postgrau

Honri Dilluns i dimecres de 19 a 21 h Durada 10 nores Preu matrícula 180,30 € / 3 0 . 0 0 0 PTA Preu col lestatfda: 150.25 € / 25 000 PTA programa • Ampliació de coneixements per a l'us de funcions financeres, lògiques, de recerca t referència.

• L'estudi de viabilitat: Obiecte, procés i indicadors L'estructura del full

• Càlculs i resultats. Adaptació del full al sistema del treball de cadascú • Aplicacions concretes.

Professors Isidre Rodríguez. Expert en Informàtica del CAAT8 Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparella dor Proiect manager. Gerent de L'H 2010 SPMSA

Contractació de submimstramen

Barcelona L objectiu del curs és aprofundir i ampliar la formació universitària en la gestió d edificis desenvolupant els coneixements sobre la tecnologia i els sistemes de construcció, els processos de construcció, i l'explotació i ei •nanteniment d'edificis i les sevt.-. instal·lacions.

responsable acadèmic. Ramon Puig Arquitecte lecmc preu del curs 2 283,85 € / 380.000 PTA preu especial col-legiat/da 1.923,24 € / 320 000 PTA

Els destinataris són els professionals en tcamp de l'enginyeria i l'arquiteclura, am com altres prolessionals amb experiència en el camp de la gestió i el manteniment d'edi iicis i instal·lacions

Per poder començar les obres i, també, una vegada acabades, per a la posada en funcionamenl de l'edifici i les seves instal·lacions, cal contractar amb les diverses companyies de serveis els subministraments per a instal·lacions (aigua, electricitat, gas. telèfon, etc). El promotor ha de fer la gestió de la contractació, el qual, cada cop més, ho demana al tècnic a qui ha encarregat la gestio de les obres.

Eis objectius d'aquest curs són donar a conèixer quins són els requisits que habilualment demanen les companyies, com gestionar la contractació, quina és la casuística més habitual i quines són les estratègies per fer aquesta tasca de manera efectiva.

dates: del 15 de gener al 27 de juny lloc. aula de la FPC a Barcelona horari dimarts i dijous de 18a 21 h durada ?00 nores

Q U ALITAT .ualitat dels materials mb control win. Cas pràctic

responsable acadèmic: Pere Casademont.

Arquitecte tècnic Servei Habitatge de! ;AATB

horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 21 hores preu del curs. 315,53 € / 52.500 PTA preu especial col·legiat/d* 265,05 € / 44.100 PTA

Control de qualitat dels materials. Obres : d'impermeabilització de cobertes planes Barcelona

dates: dilluns i dimecres, del 21 de gener al 6 de febrer lloc. Delegació Vallès Oriental horari: de 18 a 21 h durada 18 hores preu del curs: 259.64 € / 43.200 PTA preu especial col legiat/da: 216.36 € / 36.000 PTA

La coberta com element de protecció de l e difici és un dels subsistemes que presente-i majors riscs de deficiències en l'edidcacio Cal, doncs, que els seus materials consti tuents siguin els adequats a la seva funoc Una de les accions més importants pc-r aconseguir un bon comportament de :a coberta es el control de la recepció d ' j quests materials.

Programa • •

• • •

Caldrà que els alumnes tinguin coneixements a nivell d'usuari de l'entorn Windows.

responsable acadèmic: Carles Puiggròs Arquitecte tècnic i aparellador. Proiecl manager dates del 4 al 25 de febrer lloc: Barcelona

Informació tel.: 932 40 20 60

Granollers Preparar el programa de control de qualitat i 'er-ne el seguiment per poder certificar-ne el compliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics porten a terme durant i'execucio de l'obra. S'han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixen els requisits de la normativa vigent o els del mateix projecte, controlant els resultats i les especificacions dels documents que garanteixen la qualitat i prendre les decisions quan aquest resultats no són els desitjables.

En aquestes sessions s'explicarà la forma de redactar el programa i el registre de resultats del control de qualitat a traves d'un exemple pràctic utilitzant et programa informàtic ControJ Win. Es posarà un èmlasi especial en el control del formigó d'acord amb la instrucció EHE.

Aquest és un dels cursos d'especialitzaoo que el Col·legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya

La legislació del control de qualitat. Els agents del control de qualitat.

Materials a controlar: mínims (Formigó, maons, ferro per armats, sostres, acer per armar). Programa, registre i certificació.

Tramitacions.

Resolució d'un exemple: programa.

Resolució d'un exemple: registre de resultats i certificat de compliment.

Els diferents documents a recepcionar.

Aquest curs té per finalitat donar a conèiels diferents tipus de materials utilitzats • la impermeabilització de les cobertes i. nes. la seva identificació, els seu control J recepció i els assaigs que hi són d'aplicaoc responsable acadèmic: Pere Casademont Arquitecte tècnic. Servei Habitatge Oe CAATB dates 11 i 13 de febrer lloc Barcelona horari dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada ó hores preu del curs 86.55 € M 4 400 PTA preu especial col-legiat/da 72.12 €

S EG

URETAT

Informació tel.: 932 40 20 60 Codi: Codi: Codi: Codi:

i Granollers Ei cicie de sessions sobre seguretat continua, per segon any. amb la presentació de nous temes que tractaran de forma monogràfica l'aplicació de la seguretat en determinades fases del procés de construcció de les obres.

Responsable acadèmic. J.M. Calafell. Arquitecte tècnic. Cap del Gabinet tècnic.

Experts en diferents camps ens explicaran els aspectes clau que cal temi en compte, donaran pautes d'actuació i indicaran aquelles actuacions més adequades per a cada situació. En alguns casos, es debatran els aspectes que generen dubtes.

Vic, 13 de desembre Barcelona, i 7 de desembre

En cada sessió es donarà la normativa d'aplicació corresponent al cas que es tracti, es veuran les comprovacions que cal fer per garantir-ne el compliment, els processos de muntatge i desmuntatge de cada element i com s'ha de fer l'anàlisi i la prevenció dels riscos inherents a cada procés.

57021 (Barcelona) durada 4 sessions preu matrícula: 144,24 € / 24.000 PTA preu col·legiat. 120.20 € / 20.000 PTA 57022 (Granollers) durada ? cessions preu matricula: 86.55 € / 14.400 PTA preu col·legiat: 72,12 € / 1 2 . 0 0 0 PTA 57023 (Manresa) durada ? sessions preu matrícula 57,70 € / 9 . 6 0 0 PTA preu col·legiat. 48.08 € 18.000 PTA 57024 (Vic) durada: 1 sessió preu matrícula. 57.70 € / 9.600 PTA preu col·legiat 48.08 € / 8 . 0 0 0 PTA

conèixer el marc legal de la seguretat a les obres i com afecta els agents que hi intervenen, i en especial pel que la el coordinador de seguretat. S'explica què és el que fa el coordinador i es presenta una proposta metodològica de treball. Es donen, també, uns coneixements bàsics sobre els aspectes claus per exercir aquesta funció: l'organització de la seguretat i solucions per als riscos a l'obra: el factor humà i la negociació; els estudis de seguretat, el pia i la seva implantació en l'obra.

LA SEGURETAT EN OBRES PETITES OE NOVA PLANTA I POCA COMPLEXITAT: EDIFICIS UNIFAMIUARS AÏLLATS, HABITATGES ENTRE MITGERES 0 ALTRES DE SEMBLANTS

Aquesta sessió se centra en els aspectes diferencials en l'àmbit de la seguretat en les obres petites, de nova planta i de poca complexitat que, per tant, contenen la totalitat del procés constructiu i en les quals cal complir els mateixos requeriments en l'àmbit de la seguretat i salut que en un altre tipus d'obra. El professional que porta la coordinació de seguretat ha de saber adaptar els requeriments normatius de compliment de la seguretat al contexl orgamtzatiu de les empreses constructores més petites en les quals, probablement, el cicle de producció pot ser més curt. amb menys operaris i on els encavalcaments entre diferents industrials 0 empreses poden tenir un control diferencial amb les obres més grans.

responsable acadèmic Josep M. Calafell.

Arquitecte tècnic. Cap del Gabinet tècnic * l CAATB

SEGURETAT EN ELS TREBALLS DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES Barcelona. 25 de febrer Manresa. 9 d'abril Granollers, 24 d'abril Des de fa uns anys. la intervenció en rehabilitació de façanes d'edificis existents és força habitual. La intervenció pot ser només puntual o ambar a ser gairebé total, i la seva complexitat constructiva pot variar força. El tècnic que es dedica a dirigir aquest tipus d'obra ha de conèixer bé els riscos d'aquestes intervencions, ja que la complexitat dels elements auxiliars i de la seguretat a aplicar pot ser semblant en diferents obres; en especial, e! tècnic que assumeix el muntatge i desmuntatge d'una bastida com a encàrrec específic. En aquesta sessió s'explicaran els aspectes essencials per a la seguretat en aquests tre-

balls i les pauies per redactar la documentació tècnica necessària, així com també les mesures de prevenció que cal adoptar en el seguiment del procés d'execució.

SEGURETAT EN LA REALITZACIÓ D'EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRA Granollers. 10 d'abni Manresa. 16 d'abni Barcelona, 22 d'abni Les excavacions i moviments de terra són fases de l'obra en què es produeixen sovint accidents greus i mortals. El risc d'esllavissaments en rases, la maquinària pesant que s'utilitza i la manca de preparació adequada dels professionals que hi treballen són alguns dels factors que fan que calgui tenir una cura especial en aquesta part del procés. En aquesta sessió es parlarà de la seguretat amb què s'ha de treballar en excavacions i moviments de terres, partint dels riscos que es poden preveure, i de les mesures de prevenció que cal api'car en aquesta fase de l'obra

SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ D'ESTRUCTURES METÀL·LIQUES Barcelona. 21 de gener Granollers. 17 d'abril La varietat de processos i solucions constructives amb què ens podem trobar a l'hora de construir estructures metàl·liques: pòrtics, encavallades, estintolaments, estructures espacials, nusos i soldadures, entre d'altres, fan que aquests treballs siguin especialment complexos. Les mesures de prevenció en les estructures metàl·liques són ben específiques, i les han de dur a terme operaris especialitzats. En aquesta sessió es farà una exposició

dates oci £-: o c ^-^ c a o c .i. o r v lloc: Barcelona horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h durada- 50 hores preu del curs 540,91 € ' 90.000 PTA preu especial col legiat/da 300,51 € / 50.000 PTA Programa • MÒDUL I. LEGISLACIÓ I RESPONSABILITAT. Presentació del cure. Obiectius i metodologia -

El compliment de l'RD 1627 des de l'exercici professional dels tècnics

El curs està adreçat als tècnics que. segons la LOE. poden fer de coordinadora de seguretat i salut laboral en la fase de projecte i Oexecuciod'obres. Per poder obtenir el cer• ' :at corresponent, cal haver assistit al 8 0 % -v classes i superar i "avaluació final.

dels mètodes de treball t de les mesures de seguretat aplicades en obres de diferents dimensions

S7021 S7022 S7023 S7024

-

-

Normativa i legislació vigents en matèria de seguretat en la construcció

Responsabilitats civils, penals i administratives dels diferents agents Que intervenen en el procés constructiu - L'actuació i procediments de la Inspecció de Treball a les obres

RETAT. PERFIL I INTRODUCCIÓ A LA METODOLOGIA DE COORDINACIÓ. Perfil professional del coordinador coneixements i habilitats.

•

Metodologia de la coordinació. La coordinació en fase de proiecte i en fase d'execució - Control documental de la coordinació, inspeccions de seguretat.

I MÒDUL IIL EL FACTOR HUMÀ I LA COORDINACIÓ DE SEGURETAT. Psico-sociologia aplicada - Tècniques de negociació - Formació i informació • MÒDUL IV. ORGANITZACIÓ DE LA SEGURETAT I SOLUCIONS PER ELS RISCOS A L'OBRA D'EDIFICACIÓ- Anàlisi dels processos de producoó. La seva seguretat . alternatives i alternatives. Solucions tècniques davant els riscos existents a les obres.

- Previsions de sepuretat per al manteni-

.;.(.,.: , -_.J,.J<.i,ració. La seguretat en els treballs de manteniment i conservació.

- Senyalització de seguretat - Seguretat a fes màquines.

- Proteccions col·lectives. E.P.I. - Proteccions col·lectives. E.P.l.

I MÒDUL V. ELS ESTUDIS DE SEGURETAT, EL PLA I LA SEVA IMPLANTACIÓ L'estudi bàsic de seguretat i salut -

L'estudi bàsic de seguretat i salut

-

Pla de Seguretat i Salut. Contingut, aprovació, implantació i manteniment - Pla de Seguretat i Salut. Contingut, aprovació, implantació i manteniment - La practica de la coordinació de seguretat i salut en el projecte i en l'exeCUCIÓ - Avaluació final

-./•-.-

NOVEMBRE ÏOOI

A C T I V I T A T S

Informació tel.: 932 40 20 60

PERICIALS

Iniciació a la perícia tècniques de redacc-ú en :atj.,i

programa

Aquest curs s'organitza conjuntament amo

-nació bàsica en perícia i vol aprofundir en els

•

Els mecanismes de l'aigua

eipertesa i per una tec^ca er remissió d un

coneixements tècntcs necessaris per elaborar

•

Tipus de lesions, origen de les causes i

document anomenat informe tècnic. L'eticà-

la Fundació Politècnica de Catalunya i el seu

danys derivats

cia de l'informe està en consonància amb la

contingut coincideix amb un dels mòduls

lictàmens, per a la reclamació o la defensa.

•i per actuar com a perns forenses en els liti-

•

Procés de prediagnosi

qualitat tècnica i lingüística del document i

que formen part del curs de postgrau en

-;is de patologies de l'edifici.

•

Procés de diagnosi

la seva objectivitat. Saber expressar-se en el

perícia forense i compta amb 3 crèdits per al

L'objectiu és donar a cooèixer els tipus de

•

Tècniques d'intervenció

llenguatge adequat tenint en compte a qui

màster en valoració de béns i taxació de

lesions més habituals, l'origen de les causes,

•

Exemples de diversos casos

va dirigit el document, conèixer el context i

danys que organitza la FPC.

els danys que se'n deriven, i també les emes

els procediments per tenir una VISIÓ àmplia,

que hi ha a l'abast per estudiar les lesions.

alavonr una bona interpretació del que s'ha

responsable

Processos de prediagrrasi i diagnosi i interpre-

escrit, són factors tan importants com saber

Arquitecte tècnic i advocat, Pere Casade-

tació dels resultats. Coneixements tècnics

fer un bon diagnòstic tècnic.

mont. Arquitecte tècnic

acadèmic

Esteve

Aymà.

necessaris per a la redacció de dictàmens rela-

Els objectius d'aquest curs son donar a conèi-

dates: del 17 de gener al 19 de lebrer

tius a problemes d'humitats causades per fil-

<er les tipologies d'informes, el paper de l'm-

horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h

tracions, per condensacions o per capillantat.

forme en el procés de reclamació o d'asses-

durada: 32 hores

El curs inclou la realització d'unes pràctiques

sorament tècnic, introduir als assistents en

i l'avaluació de l'aprofitament del curs. L'a-

els procediments de tràmit administratiu judi-

profitament. juntament amb la justificació de

cial, miciar-se en la reflexió lingüística i en les

preu del curs 461,58 €

/ 76.800 PTA

preu especial col-legiat/da: 3 8 4 6 5 €

/

64 000 PTA

coneixements bàsics en perícia, donarà a l'a lumne la possibilitat d'mscnure's a les llistes de pènts judicials com a coneixedor del terrid de les humitats.

responsable acadèmic: Joan Ramon Roseii Arquitecte tècnic. Enginyer O.l. Professor ala UPC i director del Laboratori de Materials de l'EUPB dates, de I'l 1 al 18 de desembre lloc: Delegació del Vallès Oriental horari dimarts i dijous de 16.30 a 21 h durada 12 hores preu del curs: 173.09 € / 28.800 PTA preu especial col-legiat/da: 144.24 C 24 000 PTA

[Curs bàsic de valoracions immobiliari Granollers Hi ha força ocasions en que un arquitecte

específics per comprendre els mecanismes de

tècnic, i també altres professionals de for-

valoració en funció del seu àmbit d'actuació,

preu especial cotlegiat/rJa

mació tècnica, són requerits per fer una

així com els entens de depreciació i conserva-

40.000 PTA

valoració de béns immobles. Per exemple,

ció, els mètodes pràctics de valoració hipo-

en transmissions patrimonials, en fer l'anàli-

tecària, l'expropiació, l'explotació comercial,

Programa

si d'inversions immobiliàries, per a la con-

l'usdefruit, el cens, la nua propietat, etc.

•

preu del curs: 288.49 € / 48 000 PTA

cessió d'un crèdit hipotecari, en aportacions responsable acadèmic Francisco Javier Llove-

d'altres. La formació del pènl judicial ha

ra. Catedràtic d'universitat. Catedràtic del Depar-

d'incloure

tament d'Organització d'Empreses de la UPC

una formació

/

Introducció. Concepte, finalitat, procés valorador. El mètode de comparació segons el

no dmeràries a una societat mercantil, entre necessàriament

240,40 €

sobre les valoracions immobiliàries, donat

professor: Esteve Aymà. Pènt judicial. Profes-

mercat.

•

Valoracions del sòl. Repercussions. Valor residual

•

El mètode de reposició. Capitalització de

que constitueixen una part molt important

sor de l'àmbit pericial i urbanisme en el CATTB

en la maiona de procediments ludicials.

rendiments. Valoració dels drets reals. Casos

i en l'Escola Pràctica i Jurídica del Col·legi

El curs va dirigit a tots aquells professionals

pràctics.

d'Advocats de Granollers

que volen treballar en el camp de la valoració d'elements immobiliaris i, en especial, a tots aquells que es dediquen o volen dedicat-se a la perícia judicial. L'obiectiu d'aquest curs es donar çls coneixements bàsics

•

El mètode de reposicions. Capitalització de rendiments. Valoració dels drets reals. Casos

dates: del 17 de gener al 28 de març

pràctics.

lloc delegació del Vallès Oriental

•

La valoració de la promoció immobiliària

horari: dijous, de 19 a 21 h

•

La valoració hipotecària

durada 2ü hces

Certificats d'habitabilitat

Codi: P1O11O

Und Jtí les tasques habituals dels a r q u e -

durada

tes tècnics és certificar i'habitabihtat d'un

legislació sobre l'nabitabiiitat, i facilitar emes i

•

nabitatge usat.

pautes per a la redacció de la certificació.

• Eines.

nics adquireixen un compromís amb la

Programa

responsable acadèmic:

societat davant un bé de p<imera necessitat;

•

per això s'ha pensat en una sessió d'inicia-

•

La legislació.

preu especial col-legiat/da

Amb aquest document, els arquitectes tèc-

ció a aquesta pràctica professional.

J i ..r«

preu de la sessió 36,06 6 ; 6 o c o PTA 4.000 PTA Pere

Casademont

La cèdula d'habitabiliai de l'habitatge usat

Arquitecte tècme. Servei Habitatge del CAATB

La certificació: definició, contingut, redac-

dates : 11 de desembre

ció i vigència.

horari : dimarts de 18 :-.. .

24.04

€

Quadern tentral Sf GO

NOVES

NORMATIVES

1995. continua sent un dels textos legals que planteja més dubtes en la seva aplicació per part dels tècnics, tant en el cas d'obres (J'edideació com en obres d'urbanització. En alguns casos ets problemes parteixen d'mdefintcions del mateix Codi. que acaben generant una consulta al Consell d'Accessibititat. dins del Departament de Benestar Social. En les llicències d'obres es demana expressament la justificació del compliment

Informació tel.: 932 40 20 60

<J aquest coai, i en cas de dubte per pan ae i Ajuntament cal tenir un informe favorable del Consell d'Accessibilitat.

Aquesta sessió sobre el Codi d'Accessibilitat inclou una explicació general, aclariments sobre els casos en què és d'aplicació obligatòria, la justificació del compliment en les llicències d'obres, els entens adoptats pel Consell d'Accessibilitat en la resolució de les consultes més freqüents, i l'aplicació a casos concrets de

ptorj:erres en ia seva aplicació La sessió amra a càrrec de dos arquitectes tècnics que formen part d'aquest consell i que han participat tant en la redacció del Codi com en la resolució de consultes dins del mateix Consell.

dates: dimecres, 30 de gener

responsable acadèmic:

preu de les sessions 28.82 € M.800 PTA preu especial collejiat/da 24.04 €

lloc: Barcelona dates: dimarts 19 de febrer lloc: Delegació del Vallès Occidental horari: de 17 a 21 h durada 4 hores

Jesús Femàndez

Arquitecte tècnic.

d O"1"1 "TA

dates: dimarts. 22 de gener lloc: Delegació d'Osona

Informació tel.: 932 40 20 60

INTERIORISME materials en interiorisme Barcelona Escollir un matenal respon a entens diversos i determinar-los ès el primer pas per garantir l'eficàcia del disseny d'interior.

Buscar un material que respongui amb exactitud a unes premisses donades des del punt de vista estètic, funcional o econòmic, necessita també uns coneixements bàsics sobre els materials, els seus comportaments i la posada en obra.

Els objectius del curs són: • Dominar les estratègies que permetin posar plegats diferents materials sense conflictes ni estètics, ni tècnics, sempre compatibles física i químicament.

• Conèixer la morfologia comercial dels materials, productes i derivats, com es troben en el mercat, quines formes, acabats i textures ens ofereixen o podem aconseguir.

- Recolzar amb els materials emprats l'expressivitat de l'espai interior.

La metodologia del curs consisteix en classes teònco-practiques que ens permetin trobar camins per la tria de materials, qualificadors de l'espai interior Mitjançant experiències i projectes actuals es reflectirà com s'han aplicat aquestes pautes donades al

CURSOS

responsable acadèmic: Joaquim Matutano.

Arquitecte. Professor de l'Escola Ehsava amb la col·laboració de:

• • •

ELIS A V A

Botigues, noves experiències en les àrees comercials.

Materials per terra. Paviments de resines, paviments de tammats de PVC. Expressivitat dels materials. Color i textura.

Qualitats dels materials.

dates: del 20 de febrer al 20 de març HOC: Barcelona horari: dimecres, de 16.30 a 21 h durada: 20 hores preu del curs: 288.-59 € .' 48.000 PTA preu especial col·legiat/da 240,40 € / 40.000 PTA Programa • Grans grups dels materials. Introducció al disseny d'interiors.

• Experiències de disseny d'interiors en edificis públics.

• Exeicici pràctic de disseny d'intenors-Oficma d'assegurances.

•

Comportaments físics i químics dels materials.

• Interiorisme en l'habitatge, casos pràctics.

• Materials per parets Cartró guix, revestiment de fusta.

• Morfologia dels materials, productes • derivats

Informació tel.: 932 40 20 60

D'INFORMATICA

k

R i t a d'Informàtica de Barcelona - Desembre CODI

;•?;.;

CODI

:

oms

INFORMÀTICA APLICADA

•;;-;:."•"

:

• • • :-•:•.:

•

• •:•::••••-•

: - ; - : ecres amb Micrasofl P r o j K t - i : : c r e - . t s técn<c$

De! Del

CODI

Oga"itza:ió oe la informació

cot»

DIFORMATICA etAncA

HOMS!

MJH 04 12 0 ! a 20.12.01

persma per orúmaàot. lis cursos w Avari ót nuí!tenenun descomptí Óel 25% (menys í/isatesj.

DURADA -

D.a 19 12 0 :

De. .<-_>

HORARI . :

uns

QflUiTICA

PREU I U W U

PKEU COL LfGUT

11 12 0 ! al 20 12 01

D.2-:.

Imernet t a s ; :

." i'.2ó

JURADA

3.12.01 al 19.12.01

DOTS

INTERNET

232:'.

• Interiorisme en els establiments.

• Materials per sostre.

I Exigències i entens d'elecció. Paules per abordar projectes. Projecte d'interiorisme i materials.

• Comentaris dels exercicis pràclics del curs.

Dm

DURADA

D^x'jè2: •

;

HOMRI

KHUU1A

idioe i S a 2 i n

10

rtuimman '

. PKUUTtiCUA

I i

P W Í U C f t ifBAT

. . C"/

nuca nan

7 oco

5 000

PBUMATIKIIU

PHUOUiEUT

20&CG

15 OCO

«VI

i, DIVERSES

Qmdïmcenirïl SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2001

BAGES - BERGUEDÀ

EXPOSICIONS DEL COL·LEGI ESPAI D'EXPOSICIONS 1A PLANTA DEL COL·LEGI •

GAUDÍ 2002: ANY INTERNACIONAL GAUDÍ La ceràmica en l'obra de gaudí

•

SORTIDA AL TEATRE La Delegació del Bages-Berguedà ha organitzat una sortida al teatre per assistir a la

Fms al 30 de novemb'e

representació de La Cubana Una ni! d'òpeSense dubte un dels materials mes

ra al Teatre Tivoli de Barcelona,

Exposició de pintura d'Oriol Vila

expressius utilitzats per Gaudí és la cerà-

dia: divendres 30 de novembre

Del 4 de desembre al 4 de gener

mica, ja sigui dissenyada i cuita expressa-

trobada: a les 18 h. davant de l'escola La

Exposició de pintura d'Anna Balas

ment o bé reciclada, com el cas del tren-

Salle de Manresa

Del 10 de gener al 15 de febrer

cadís. L'objectiu d'aquesta exposició és

Obres de Gaudi

posar de relleu la importància d'aquesta

Exposicions de fotografia de Marian Mar

tècnica artística sempre present en l'ar-

Façanes de Girona

•

ACTIV

preu: 3.900 PTA Places limitades reserva Delegació Bages-Berguedà.

Telèfon: 938 72 97 99

quitectura de Gaudi, a partir de fragments de ceràmiques originals,

fotografies d'è-

OSONA

poca, motlles, materials i eines procedents dels tal'ers en què hi va treballar.

PROPERES EXPOSICIONS organitza: Departament de Cultura

•

comissariat: Centre d'Estudis Gaudimstes

dates: Del 15 de gener al 15 de febrer, de

Exposició d'escultura

i instal·lació de

Gemma Farran, fins al 9 de desembre

patrocinador: Roca Ceràmica

•

Exposició de joieria i instal·lació de Guigui Kohon, del 14 de desembre al 13 de gener

patrocina:

dilluns a divendres de 9.30 a 20 hores lloc: Sala d'exposicions de la planta baixa

Delegació d'Osona • Telèfon: 938 85 26 11

del Col·legi

VALLÈS O R I E N T A L

"formació Departament de Cultura

Centre d'Estudis Gaudinistes

i Telèfon: 93 240 20 60

Telèfon: 93 4 9 0 4 6 56

' cultura@apabcn.es

ceg@tinet.fut.es

SOPAR DEL COL·LEGIAT Amb el títol La teràpia dels 37 plats, la Delegació del Vallès Oriental celebrarà el seu sopar del col·legiat, en el que ht haurà sor-

CONVOCATÒRIA

ACTIVITATS SOCIALS

teigs i es faran les votacions anuals del premi plom i el premi nivell.

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA DE COL·LEGIATS

CONCERT DE NADAL

dia i hora: divendres. 30 de novembre a les

El Col·legi organitza el tradicional Concert

lloc: restaurant "La torre del Pla" a Uerona

20.30 hores

de Nadal a la Basílica de Santa Mana del

(Cira. de l'Ametlla a Llerona, km. 1,5. Les

La Junta de Govern va prendre l'acord de

Mar de Barcelona, que aquest any comptarà

Franqueses)

convocar Assemblea General Ordinària de

amb l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat i

preu per persona: 3.021 PTA

col·legiats segons estableixen els estatuts

la Coral Càrmina.

És important que els companys que fan 25

del Col·legí.

dia i hora: divendres 21 de desembre a les

anys de professió confirmin l'assistència.

dia: dimarts 18 de desembre

2 0 . 3 0 hores.

Reserveu taules personalment a la Delega-

hora: a les 19 hores en primera convocatò-

lloc: Basílica de Santa Maria del Mar

ció, per fax 938 79 0 1 1 1 , per telèfon 938

ria; a les 19.30 hores, en segona convocatòria

79 0 1 76, o per a/e: caatvori@apabcn.es.

PROGRAMA

lloc: sala d'actes del Col·legi

la part •

ordre del dia: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta

3. Proposta d'aprovació del

Staniord

u Ave Mana

de l'Assemblea General anterior.

2. Informe del president

VALLÈS OCCIDENTAL

Beati quòrum via Charles Viiliers

CLOENDA DE L'ANIVERSARI

Franz Btebl

•

• Ave verum KV 6 1 8 pressupost

per a l'any 2002

Telèfon: 937 80 10 11

• Al·leluia del Messies

4 . Torn obert de paraules

Georg Fnednch

Haendel

2a part Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a

•

Missa de la Coronació KV 317

•

Santa Nit

l'Assemblea

General, fins al 4 de desembre. Aquestes

Woilgang Amadeus Mozart

propostes s'hauran de comunicar per escrit

Franz Gruber

amb la signatura de 10 col·legiats, com a

m Fum. fum, fum

mínim. La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presentades establint

Cervera • ArJeste Fideles

l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.

Ynera •

Secretaria. Telèfon: 9 3 2 4 0 20 55

Dimecres 12 de desembre

Delegació del Vallès Occidental

Wolfgang Amadeus Mozart

Les entrades, gratuïtes, es poden reservar a partir del 15 de novembre al Servei d'Informació Telèfon: 932 40 20 60

El dimoni escuat

Fax: 9 3 2 40 20 6 1

Comellas I Ribó

a/e: informacio@apabcn.es

A C T I V I TATS

DIVERSES

INFORMÀTICA

Quadern centr*! SEGONA Ç

ACTIVITATS DE FORA

PRESENTACIÓ DEL PROGRAMA ARQUÍMEDES

52A CONFERÈNCIA EUROCONSTRUCT

GAUDÍ.

ESPAI, GEOMETRIA, ESTRUCTURA I CONSTRUCCIÓ La part menys visible però més important i com-

QUALICER 2002 i CEVISAMA 2002 VII Congrés Mundial de la Rajola i el Paviment Ceràmic

Cype Ingemeros imparteix, en col·laboració amb

Nova edició de la Conferència Euroconstruct en

plexa de l'obra de Gaudi es posa al descobert en

el Col·legi, un curs gratuït d'ús del seu progra-

la qual es presentarà la situació de les princi-

aquesta exposició. Paraboioides. hiperboloides.

ma Arquímedes de mesuramenls. pressupostos,

pals magnituds constructives d'Europa, sota el

arcs catenans, formes còniques o superfícies

Presenten les tendències que orienten el mercat

certificacions, plecs de condicions t control d'o-

títol: Xarxes econòmiques < sector de la cons-

reglades són formes geomètriques que Gaudi

ceràmic mundial, els darrers avenços de la tec-

bra. A més, el programa permet incorporar l'a-

trucció.

emprà en les seves obres i amb les quals acon-

nologia i l'avantguarda dels nous conceptes de

midament automàtic de plànols a partir de fit-

organitza: CRESME

seguí crear noves estructures que posarà al ser-

disseny, propostes sobre la qualitat dels processos de fabricació, utilització de productes aca-

xers DXF.

dia: 14 de desembre

vei de la seva arquitectura. Aquesta mostra de

El curs l'impartirà CYPE Ingemeros < tindrà lloc

lloc: Roma

caràcter tècnic i eminentment didàctica, per-

bats o avanços de les novetats en la investigació

metrà conèixer la rica geometria de la seva

de nous materials.

a les aules del Col·legi el dimarts, 11 de desembre, de 9 a 14 hores.

arquitectura gràcies a grans maquetes, gràfics

dates: del 3 al 6 de març

telèfon: 968 54 36 23 • fan: 96 84 15 795

il·lustratius, fotografies específiques i recursos

lloc: Castelló

a/e: info@itec.es • http^/www.euroconstnJcLcom

multimèdia.

informació'

informació:

informació-

Cype Ingenieros telèfon: 934 85 1 1 0 2

dates: del 18 de març al 27 de setembre lloc: Saló del Tinell. Museu d'Història de la Ciutat PI. del Rei. s/n de Barcelona

Secretaria del Congrés Cambra Oficial de Comerç.

Indústria i Navegació

PRESENTACIÓ DEL SOFTWARE

Telèfon: 964 35 65 00

ISCAR

fax: 964 35 65 10

iscar software d'arquitectura

a/e: qualicer@camaracs.es imparteix en

www.qualicer.org

col·laboració amb el Col·legi, un curs d'miciació tolalment gratuït, al qual podran assistir els col·legiats que ho desitgin.

4T PREMI PROJECTE FINAL DE CARRERA PER A ESTUDIANTS D'INTERIORISME

Contingut del curs: 1. Presentació del convent signat amb el Col·legi 2. Compatibilitat entre CAD i DIBAC XXI 3. Presentació del programa DIBAC XXI

Premi al treball corresponent al proiecte de

4. Execució d'un habitatge umlamiliar en 2 D i

revàlida o al projecte fina! de carrera de treballs

visualització en 3D 5. DIBAC 3D + 3D Studio Vn 6. Execució del càlcul d'una estructura i visualització de resultats. HARMA

organitza: Col·legi Oficial de Decoradors i DisFrank 0 . Gehry és considerat com un dels

senyadors d'Interiors de Barcelona

arquitectes contemporanis més rellevants t el

adreçat a. estudiants d'últim curs d'mterions-

7. Anunci de la propera programació de cursos

Museu Guggenheirn Bilbao constitueix un marc

El curs es farà a ta sala d'actes del Col·legi el

me de totes les escoles reconegudes de la pro-

únic per presentar la retrospectiva de la seva

dimarts. 4 de desembre, de 19 a 21 hores.

vmcíade Barcelona

obra. L'exposició té com a objectiu oferir el

També es farà a les delegacions amb les dates

context i la perspectiva històrica necessaris per

següents:

interpretar l'origen del particular vocabulari de

Vallès Occidental: dilluns. 17 de desembre de 18

l'arquitecte, aixi com realitzar un seguiment de

a 20 hores. Bages-Berguedà: dimarts. 18 de

la contínua fusió de materials atípics i formes

desembre de 18 a 20 hores. Vallès Oriental:

grandioses que l'han dut a les seves més

dimecres. 19 de desembre de 18 a 20 hores.

recents creacions. La mostra, a més dels seus

Osona: dijous. 20 de desembre de 18 a 20 hores

projectes arquitectònics, conté també els seus

data límit d'inscripció 14 de desembre data límit ò'entrega dels treballs: a les 14 hores del 30 de gener

DISSENY GRÀFIC I ARQUITECTURA, PUBLICACIONS SOVIÈTIQUES

quota d'inscripció: 1.500 PTA

1918-1953

rant.

Els treballs finalistes s'exposaran durant 30 dies i posteriorment l'exposició es farà itine-

dissenys mobiliaris i il·luminació, que reflec-

La mostra es pot veure al Col·legi d'Arquitectes

niormació

teixen la creativitat i sensibilitat de Frank. 0.

informació

de Catalunya.

Fundació BCD

Puchal & Associats

Gehry en els seus diferents camps.

organitza: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

telèfon: 932 18 28 22

en col·laboració amb el Col·legi d'Arquitectes

a/e: bcd@cambrabcn.es

Telèfon: 938 77 04 37 • a/e: pucha16ctv.es

NEMETSCHEK

dates: es pot veure fins al 17 de febrer de 2002

de Madrid i el Ministeri de Foment

horari: de dimarts a diumenge, de 10 a 20 hores

dates: fins al 19 de desembre

preu: 1.000 PTA

ItoC: Sala Picasso del COAC. PI. Nova. 5

Guggenheim-Bilbao

informació

metschek per a arquitectura, urbanisme, topo-

Av. Abandoibarra, 2 de Bilbao

Vocalia de Cultura

grafia, paisatgisme. estructures, instal·lacions,

Telèfon: 934 35 90 00

del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

L Ajuntarem de Vilafranca del Penedès convo-

telèfon: 933 0 1 50 00

ca el l r Concurs d'Escultura en espai públic

SOLUCIONS INTEL·LIGENTS Conegueu les "Solucions intel·ligents" de Ne-

amidaments, presentacions i multimèdia. Ens

1R CONCURS D'ESCULTURA EN ESPAI PÚBLIC "VILAFRANCA DEL PENEDÈS"

mostraran com millorar la productivitat i compe

de temàtica lliure. El cost de producció no ha

titwttat del nostre estudi o empresa, amb el pro-

de superar les 2 300.000 PTA. data d'entrega de projectes: entre ei 17 • ei 31

grama ALLPLANT v l 6 Arquitectura Tècnica.

La presentació es farà a la sala d'actes del

SWISSBAU 2002 METALLBAU 2002

de aesembfe. de dilluns a divendres, de 10 a

Sa : •nterracsna :e 'i construcció.

2n. 0 8 7 2 0 Vilafranca de) Penedès

dates aei 22 ai 26 de gener

premi: 400 000 PTA

Col·legi a Barcelona, el jueves 13 de desembre a les 18.30 hores.

14 hores al Servei de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. O de la Font, 43,

itormació:

lloc Basilea. Suïssa

Nemetschek

a/e: swissbauGmessebasel.ch

informac-C

t e l : 932 37 43 77

http://www.swissbau.ch

telèfon: 936 92 03 58

D'EMPRESES pr -«11 llb,,,. .411 PAV1NDUS. S.A. PAVIMENTS DE FO

ENCOFRAOOS J ALSINA S A Pol loú Pla d o i Col

RMIGO TRACTATS

MORTERS OE RESINES

UTOANIVEIUOORS1

Cami de Fent Fr«Ja $.'

TERRATZOSCONTlNUOS

06110 Montcada y Reooc (BarceWna)

Td

(93) 575

30 00

Fa. (93) 564 70 59

E/TRUCTURR/ COÍ1DAL,/A FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

simon

• ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

ILUMINACION

MATÈRIA! ElECTRCO r«M2M':

ALUMINOSI GUILLERMO

I CATALANA.S.A. BFTEC S L ' "

PUERTAS V PKRSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMATTCAS

SÉNETON

Morters sense retracció.

Rehabilitació

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA /

\

/ /

CKINCO, S.1..U. \

" * Tel.: 93 663 02 11 (JïjJ \ Fax: 93 663 01 31

/ ? a.

/ CAJAS PARA PERSIANAS

' 08780 PALLEJÀ (Barcokjno)

ENROLLABLES Bed S Heun Iberim C/Sardenyo, 3S7 3° 3o 0B02S Boriílono lli. 93 - 45B 23 70 Fra 9 3 - 2 0 7 1 3 * 7 lil: conindí@orTnkh.«

^ • H

Laboratori d'Auaíg* I Control de Quallii

i Control de Qualitat a lot tipus d'nbre Tel.: 937 31 54 46 *rm, 57,VJGP Pol. Ind. Cio PirtlUdi OÜUTrrri.'

L5 TECINCO

L A B O R A T O R I DE COHTROL

FO

M

E

CrRAMICS SoLs^« lTLS

LS

CONSTRUCCIONES

93.588.7a76

MANSO. 11 5 ' A • Tel. |93) 426 98 98 |3 linoas)

ESTUDIS GEOTECNICS ESTUDIS DE PATOLOGIA

Fo«|93|423 9J 13 • 08015 &a-celoi\a

ASSAIC SONIC DE PILOTS

MAPBI

a s t r a d u 7 patent lemanya Recobriments per a sòls industrials

0 8 0 0 2 BARCELONA

Tel.: 93

343

J">

aiqu,m,ca

IBERMAPEl S A PI Cowluüa 2 0 5« Planta

50 50 • F i u . 93 302 42 29

•

AntipolS

#

ImperrneabiTnzalS

E -mai I ibormopoiOíbarmopcn « j

• •

NOUíBAU El sistema de remnació de sostres

Decoratius

ARCELONA

PíOos

Reparaaoiaciïae forats °esq

Fem el terra bo •egons DIN ISO 9OO2

La solució a l'aluminosis

•*

P3

astra-QtAnk», sL AvSanlJulia.2O6.nau7 Pol incusi nal Congosl 08-iOO Granollers Tel 93W95700/93SJ9 54 75 Fai 93 84954 16 http: www.astradur.com a-mall: astra-quImlcsOastr dur.com

REHABILIIS-L.

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE fachndas liyeras de aluminio pollgono Industrial et pla rian da u n pahlua 34 • 06 750 molins da rel4 «pana

Tel. 93 456 14 5J • Fax. 93 « 6 72 85 t-mtil: rehab·l·tVnhab·trt.ei • 08013 Barceloní www.rehabriit.ei

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:

Bon Pastor,

BITMAP.

Telèfon:

ISIDRE RODRÍGUEZ

E-mail:

932

5

• 40

08021 20

57

Barcelona •

Fax: 9 3 2

comercial@apabcn.es

40

23

64

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2001

orres Bessone Ses del moment que es va saber que l'esfondrament del World Àngel i Fuente, Pascual Gàmez i losep Juncosa. A continuació recoTtade Center havia estat causat pels violents incendis, experts en IIllim el punt de vista del catedràtic d'estructures Agustí Obiol i "seguretat d'arreu del món treballen en l'intent de millorar les con- nreproduïm un dels articles de Thomas Lane aparegut en la revist^ dicions de seguretat i la protecció contra incendis als nous edifi- aanglesa Building que, tot i que presenta l'estat de les investiga'1 cis que demà seran emblemàtics. L'INFORMATIU de la segona quin- ccions a la Gran Bretanya, aporta elements de reflexió de tipus zena d'octubre recollia les primeres reflexions sobre l'esfondra- g general molt útils per al debat que, en el camp de les tecnologies ment de les Torres Bessones aportades pels consultors d'estruc- d de la construcció, s'ha generat arreu.

I tures Florentino Regalado i Bernabé Farré i pels bombers Míguel___

Xf,

3 8 llTnfann·tiu SEGONA QuiNZtf-JA NOVEMBRE 2001

Atemptat a les Torres Bessones del World Trade Center de Nova York

Una història que mai no hauria hagut de ser contada I darrer [Pldar I L . esprem

11 de setembre,

C en 3 0 minuts i arriben als 9 5 0 'C al cap

rement la laxitud de la diada de

d'una hora (totes aquestes referències són indicatives, però prou precises).

Catalunya, la televisió era només un soroll de fons mentre se servia el cafè després de

Atesa la brutal càrrega de foc que va

dinar. De sobte, els serveis informatius van

aportar el querosè dels dipòsits dels avions,

connectar en directe amb Manhattan, expli-

sembla més que probable que la temperatu-

cant que s'havia produït un incendi en una

ra se situés fins i tot per damunt dels

de les torres bessones del WTC. L'expectació

1.000-1.200 C tan sols uns minuts després

es va convertir en incredulitat després d'al-

de l'impacte. Només per això, la capacitat

guns minuts quan, en directe mateix, vam

potencial d'estabilitat al foc dels elements

poder comprovar que un avió de grans

estructurals de les plantes més afectades,

dimensions s'estavellava frontalment contra

en

la circumstància

concreta

d'aquest

incendi, va resultar \a, sens dubte, greument

la segona de les torres.

afectada (amb una pèrdua previsible d'entre

Uns minuts més tard, quan el presenta-

el 30 i el 50 %}.

dor va anunciar que nombrosos efectius dels cossos de bombers i de policia es disposa-

Però encara hi ha un segon factor que

ven a entrar als edificis, la incredulitat es va

sembla no haver-se tingut massa en compte.

convertir directament en terror. Semblava

La protecció ignífuga de l'estructura estava

evident

difícilment

constituïda per un simple projectat de ver-

podrien mantenir-se drets més enllà de 40-

miculita. Si bé sembla molt probable que

que aquests edificis

50 minuts. I semblava encara més difícil

l'impacte no causés danys excessivament

que les anomenades autoritats competents

greus a l'estructura (aquest punt s'analitzarà

no estiguessin considerant molt seriosament

més endavant), és impensable que aquest

aquesta eventualitat.

projectat pogués resistir amb igual grau d'm-

En els paràgrafs següents es pretén

demnitat. Per contra, es devien desprendre

objectivar, en la mesura del possible, unes

algunes parts importants d'aquest projectat per la virulència de l'explosió, deixant els

vegades de manera fundada i altres atenent a conceptes de caràcter més intuïtiu, el per-

corresponents membres d'acer en una situa-

què d'aquesta presumpció.

ció de desprotecció total o parcial.

Evidentment,

Sens dubte, la combinació d'una tem-

només el pas del temps i els resultats dels nombrosos anàlisis i m o d e l t o c i o n s

. -yatura imprevisiblement

del

elevada i una

• tecció passiva greument deteriorada va

fenomen que sens dubte es duran a terme, permetran algun dia conèixer alguna cosa

vsuitar funesta per a la pervivència dels

semblant al que anomenem "la veritat", i

edificis. Ara bé. d'acord amb el que s'ha

només llavors es podrà saber què havta de

exposat, ^en què es basa la presumpció de

cert o d'errat en aquesta presumpció.

que l'impacte no va causar danys greus a les la

estructures? ;per què aquestes estructures

resistència al foc d'una estructura (i molt

van esfondrar-se de la manera que ho van

En primer

lloc, és evident

que

fer? La primera d'aquestes preguntes té

particularment de la d'acer) depèn de dos variables fonamentals: l'evolució de les temperatures durant el desenvolupament

l'incendi i el nivell de protecció passiva al foc dels seus components (resulta

L'incendi a les Torres Bessones del passat 11 de setembre.

algunes respostes circumstancials i altres de caràcter més essencial.

de de l'impacte i l'explosió següent).

dificis als EUA), ho fem en referència a una

L'impacte de l'avió va haver d'afectar

inútil

Quan establim que una determinada

corba temperatura-temps estàndard. Segons

d'una manera molt menys greu a la façana

analitzar la possibilitat de què qualsevol sis-

estructura o element estructural té una esta-

aquesta corba, es necessiten uns 15 minuts

on es va incrustar que a l'oposada, perquè la

tema actiu, de! tipus d'una xarxa de ruixa-

bilitat al foc de, per exemple, 2 hores (que

per arribar a una temperatura d'incendi de

teòrica "energia de la col·lisió" pel que fa a

dors, pogués mantenir-se operatiu després

és un valor habitual per a aquest tipus d'e-

l'ordre dels 750 C que creixen fins als 8 5 0

aquesta última s'havia dissipat ja en gran

L'Informatiu SEGONA QUNZEN-- NOVEMBRE 2001

39

mesura amb l'efecte d'amortiment que van

pel que fa a les sobrecàrregues i als propis

oferir la primera façana i el nucli central. Tot

marges de disseny). Aquests danys només

una

que, si en algun cas va existir "un risc"

i així, els edificis no van esfondrar-se en el

devien afectar, amb un abast limitat i una

diferència de potser tan sols alguns mil-lise-

(encara que petit en opinió de l'autor d'a-

moment de l'impacte (a títol documental cal

extensió local, a l'estructura de la façana

gons, la part del volum esfondrat

quest article) de què alguna de les dues

ressenyar que havien estat dissenyats per

que va rebre l'impacte directe.

pacte i l'oposada a ella).

D'altra banda, tot

Segurament no és aventurat suposar i que amb

que

"marca el reconegut" és el nucli central,

torres no es precipitarà completament en

suportar una empenta total del vent de l'or-

Per la seva pròpia concepció, una faça-

que es precipita a l'interior del "tub obturat"

vertical (la qual cosa, possiblement, hagués

dre de les 5.000 T cada un d'ells, una força

na com aquesta, qualíficable com una biga

que representa la part d'edifici que queda

evitat un desastre d'aquestes proporcions).

molt superior a l'acció dinàmica provocada

Vierendeel extremadament espessa o. com a

per sota d'ell (l'esmentat tub és el de la

va ser en el cas de la torre Sud (l'afectada

per l'envestida de l'avió). Encara així, es van

màxim, com un mur d'acer amb un percen-

façana, completament indemne encara, i les

en segon lloc). Potser un nivell de danys

esfondrar de manera gairebé perfectament

tatge d'obertures al voltant del 4 0 % (comp-

"obturacions" les constitueixen ets diversos

una mica més intens a la façana de l'im-

simètrica, cosa que no hagués estat possible

tant una amplada de pilars de 4 5 cm i un

forjats, dimensionats per a unes accions

pacte podria haver creat una situació d'asi-

si les façanes (els seus mecanismes prima-

metria estructural, propiciant una fallida

buit entre ells de poc més de 55 c m , aixi

lògiques des del punt de vista estructural,

ris d'estabilització transversal, no ho obli-

com la presència de les llindes d ' l , 3 0 m de

però mai per a uns pesos com els que se'ls

dem) haguessin experimentat danys míni-

cantell a les testeres dels forjats), va experi-

"venien a sobre"). Finalment, perquè el que

moviment de bolcada de l'estructura cap a

mament asimètrics.

mentar una redistribució d'esforços perfec-

s'està precipitant no és runa, sinó plaques

aquest costat.

encara sensiblement íntegres (cap recordar

D'altra banda, cal preguntar-se en què

tament compatible amb els seus nivells

consisteix l'estructura del propi avió: en el

reals de sol-licitació. Al contrari, és més que

les imatges de les estructures formades per

fons, és una "caixa" de parets molt primes

probable que el mateix impacte i l'explosió

plaques i pilars que s'esfondren per punxo-

que conté "aire" i querosè 0, lamentable-

següent danyessin de forma molt greu la

nament).

ment en aquest cas. la seva tripulació i pas-

protecció ignífuga dels membres estructu-

satge), i que no resisteix l'impacte d'una

rals de les plantes directament afectades

acció (o reacció) puntual d'una

mínima

per ells, desprenent els recobriments de ver-

intensitat. Per (er un símil deliberadament

miculita a zones molt extenses d'aquests

ingenu, és com si es llancés un globus ple

membres.

d'aigua contra una reixa metàl·lica.

A partir d'aquest tnstant es genera un

local d'aquesta façana i, eventualment, un

Segon es desprèn d'aquesta última consideració,

permetin-me

acabar

amb

un

"comentari" francament macabre, a to amb els esdeveniments del dia 11 de setembre i amb la realitat que s'ha derivat d'ells: quan

Les bigues "estiren" cap a l'interior A partir d'aquí, la resta sembla ja molt simple. A mesura que cada forjat s'enfonsa

es redacti el futur manual del terrorista especialitzat en aquest tipus d'atemptats, hauria de recomanar-se que l'avió es dirigís

per la càrrega desmesurada que ha de

a les plantes altes de l'edifici. La garantia de

suportar (no oblidem que la caixa de la faça-

resultats és més gran i aquests seran sempre més devastadors. t$

De tots maneres, aquestes assevera-

incendi de grans proporcions, amb una rela-

na actua com "canal" per a tota la "runa"),

cions de caràcter bàsicament qualitatiu,

ció de temperatura i temps molt més acce-

els pilars del nucli es desestabilitzen (es

també mereixen una mínima aproximació

lerada que la corresponent a qualsevol dels

tracta d'elements notablement isostàtics) i

Agustí Obiol Sànchei

més quantitativa. Si bé aquest últim raona-

estàndards en els que es basa l'enginyeria

les bigues "estiren" les façanes cap al inte-

ment pot ser genèricament cert, també sem-

del foc. Cal no oblidar que l'esmentada tem-

rior, provocant el seu esfondrament. De totes

bla indubtable que alguns pilars de façana

peratura s'estava transmetent amb uns gra-

maneres, possiblement

si que van poder resultar localment danyats

dients el doble d'intensos a aquells compo-

esfondrat sense aquest efecte ja que, una

de manera greu; particularment, les poques

nents estructurals que havien quedat total o

vegada desaparegut un número suficient de

unitats que van rebre l'impacte directe de la

parcialment desprotegits. També és fàcil

forjats, els pilars integrants de l'esmentada

proa de l'avió o dels reactors. Ara bé, el

imaginar una possible distribució qualitativa

façana passen a adquirir unes esvelteses

mateix "teixit" de la façana, que entre els

de temperatures a la zona de l'incendi.

inadmissibles segons el pla de vinclament

esmentats pilars i les grans bigues existents

Lògicament, aquestes eren molt més eleva-

perpendicular a la mateixa.

a les testeres dels forjats es constituïa en

des en el nucli de l'edifici, ja que faltava el

Doctor arquitecte i catedràtic d'Estructures de I'Escola Tècnica Superior d Arquitectura de Barcelona.

Soci tundador de Obiol. Moya y Asociados. SL Coautor del pro/ecte de l'Hotel Aris de Barcelona, juntament amb Skidmore, Ovtings & Merrill i Frank 0 Ghery. i director facultatiu de les seves obres de construcció.

Coautor del projecte estructural de la Torre Agbar de Barcelona, /untament amb Robert Brufau i Associats. SA,, segons projecte arquitectònic de Jean Nouvel i b720.

una gran biga Vierendeel o, en el límit, com

potencial de dissipació (per ventilació) inhe-

"un mur d'acer perforat", conferia a l'entra-

rent a les zones contigües a les façanes.

mat un elevadíssim grau d'hiperestaticitat.

En aquestes condicions, l'esfondrament comença pels pilars del propi nucli (ele-

El mecanisme d'esfondrament

ments

conceptualment

definibles

com

En aquestes condicions, i tenint en

"biarticulats", ja que l'estabilitat transversal

compte la gran reserva resistent de què en

de les torres depenia exclusivament dels

aquells moments disposava l'estructura (no

"tubs" constitutius de les seves façanes), en

bufava vent, possiblement els valors reals de

una situació en què, possiblement, els for-

les sobrecàrregues no arribaven al 5 0 % dels

jats encara mantenen de manera sensible la

valors de disseny i, sobretot, existien els

seva integritat (també cal recordar que es

marges normatius de seguretat del mateix

tractava d'autèntiques

lloses de

formigó

disseny), va ser possible una correcta trans-

lleuger, de petit gruix, ja que, pel que se

ferència de càrregues als pilars del voltant

sap. les xapes grecades emprades per a la

del possible "forat o forats", i la façana va

seva construcció eren bàsicament encofrats

passar a actuar, de fet, com el mur perforat

perduts). La fallida dels pilars del nucli de la

d'acer que abans hem esmentat, només que

planta o plantes més afectades provoca una

amb algunes "perforacions" de mida més

sobrecàrrega immediata dels integrants de

gran que la resta. Davant d'aquest escenari,

les façanes {no existien altres suports verti-

sembla possible aventurar una hipòtesi rao-

cals) que, trobant-se també greument afec-

nable pel que la a quines van ser les claus

tats, s'esfondren.

del mecanisme d'esfondrament que es va desencadenar.

Tal com s'ha indicat, l'impacte inicial va

A partir d'aquí, l'enfonsament dels cossos superiors segons un recorregut perfectament vertical té. almenys, tres claus d'inter-

produir uns danys limitats en una estructura

pretació. D'una banda, la total

que disposava d'uns elevadissims marges de

estructural del problema, excepte en qües-

simetria

resistència en aquells moments (absència

tions de segon ordre (el possible diferencial

de vent, nivells "normals" de sol-licitació

de danys entre la façana que va patir l'im-

també

s'haurien

Í-.A NOVEMBRE 1001

Prou Nova Yorks D

esprés de l'esfondrament del Worid Trade Center. els gratacels

emblemàtics han passat de ser símbols del poder del capitalisme a ser objectius grans i vulnerables. Així. la pregunta més present a la ment de tots el que formen el sector és com evitar que es produeixi una tragèdia semblant a les noves edificacions planificades per a l'horitzó de Londres.

S'ha arribat al consens que les torres bessones van suportar molt bé l'impacte in i Cial de l'avió i l'explosió següent. Va ser el combustible de l'avió en cremar-se el que va fer que l'acer que sostenia l'edifici s'escalfés fins al punt de no poder suportar el pes que tenia a sobre. L'esfondrament es va produir molt ràpidament perquè l'explosió va arrencar l'aïllament de l'acer, deixant només l'acer sense protecció. L'estructura que hi havia per sobre de les flames es va enfonsar, caient sobre els pisos de sota, i va fer que l'estructura s'esfondrés com un castell de cartes. íCom podem protegir els nous gratacels d'incendis amí de devastadors? Només una setmana després de la catàstrofe, el president de RIBA, Paul Hyett, va demanar que es formés un grup de treball conjunt per investigar els temes de protecció contra incendis i vies de sortida dels edificis alts.

La majoria dels experts creu que és indefugible que es revisi la normativa. De totes maneres ja s'estava revisant la BS 9 9 9 9 , la norma relativa a seguretat en cas d'incendi. També s'està revisant la part A de la normativa d'edificació, relativa a l'estructura. Segons Jeremy Hodge, director general de la divisió d'incendis i seguretat del BRE. "El Document A està sent revisat i crec que s'hi farà un parell d'esmenes de més arrel del que ha passat a Nova York".

Revisar la n o r m a t i v a Hi ha dues maneres d'enfocar la decisió sobre els nivells de seguretat conira incendis als edificis: la normativa i l'enginyeria contra incendis. La part B de la normativa d'edificació, relativa a la seguretat en cas d'incendi, conté una guia prescnptiva en forma de taula. Aquest element senzill i clar forma part del seu atractiu, a més del fet que evita el cost afegit que suposa contractar enginyers especialitzats.

D'altra banda, l'enginyeria contra incen-

de Buró Happold, va declarar que "tota l'es-

riscos afegits i les exigències addicionals |a

tructura

incendis

hi són inclosos. En canvi. Hodge del BRE és

més normes per als edificis alts. ja que

podrien resistir un fet extrem si es duu a

més caut. Està a favor de l'enginyeria contra

actualment només existeix un conjunt de

i la protecció contra

dis és una valoració meditada del tipus d'edifici. del seu ús i de les seves necessitats.

terme el procés de disseny correctament".

yers i considera que s'haurien d'introduir

incendis, però només si s'utilitza de la

normes per als edificis de més de

També té en compte els riscos i pot aportar

Els enginyers de seguretat contra incen-

manera adequada. Creu que qualsevol canvi

metres.

uns nivells de protecció supenors als que

dis creuen que el seu mètode és ideal per

que es produeixi a la normativa ha d'inclou-

30

Per fer els edificis més resistents a la

exigeixen les normatives. Mick Green, soci

dissenyar edificis d'alt risc. ja que aquests

re una orientació addicional per als engin-

mena d'esdeveniments que vam presenciar

L·informabu SEGONA QmNZENA NOVBiBRÈ 1001 M

Un treballador aplica una capa de protecció a una biga d acer per protegir-la dels incendis d'hidrocarburs.

is Nova York necessitaríem un canvi radical

També es milloraria la resistència afe-

en la manera de considerar la resistència al

gint acer estructural i alliberant de pes la

foc dels edificis i una revisió completa de les

part superior de l'edifici. Hodge va declarar

normes de protecció contra incendis. Peter

que les peces d'acer més grans donen

Bressignton, director de la divisió d'enginye-

millors resultats en cas d'incendi, ja que tri-

na contra incendis d'Arup, va afirmar que;

guen més a escalfar-se i, per tant, triguen

"Si hi ha un canvi, serà molt significatiu,

més a debilitar-se. Destaca la necessitat

perquè haurem de tenir en compte els atacs

d'un enfocament de gestió de riscos, ja que

deliberats des de l'exterior".

no totes les parts d'un edifici necessiten

És poc probable que les millores per

peces d'acer més gruixudes ni protecció

tenir en compte aquest risc s'apliquin a tots

addicional contra incendis. Arup, que va

els edificis nous. ja que aquesta mena d'es-

publicar un informe sobre el desastre la set-

devemments poder passar amb molta més

mana passada, fa una altra recomanació.

probabilitat als grans gratacels de les ciutats

L'informe suggeria que els edificis incloguin

que a la resta d'edificis. Martin Kealy, direc-

un pis d'esfondrament cada deu plantes.

tor tècnic de WSP Fire. va manifestar que "a

Aquests pisos haurien de poder suportar el

la normativa s'hauria d'exigir que es realit-

Servei ^ ^ H Integral a ta Construcció Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció. SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu

pes de la runa de les plantes superiors.

zés una valoració de riscos per saber si un

Hodge qüestiona l'encert de carregar amb

edifici és un objectiu i si necessita nivells

un pes excessiu les parts altes dels grata-

més alts de protecció contra incendis i de

cels. Actualment, el sostre és un bon lloc per col·locar-hi dipòsits d'aigua i el sistema

resistència als focs d'hidrocarburs".

amortidor de les oscil·lacions causades pel vent.

Estratègies estructurals El disseny de l'estructura és un factor

La catàstrofe de Nova York va demostrar

clau de la resistència d'un edifici a l'incen-

que és fonamental protegir l'acer contra

di, i com més temps aguanti dret l'edifici,

incendis pef evitar l'esfondrament de l'edifi-

més temps té la gent per fugir. Segons

ci. Aquesta protecció consisteix simplement

Kamran Moazami, vicepresident de l'asses-

en un aïllament que es col·loca al voltant de

soria d'enginyeria

que

l'acer per reduir la quantitat d'escalfor que

actualment és part de WSP. un nucli de for-

el foc transmet a l'acer. Kealy afirma que cal

migó hagués ofert una millor resistència que

revisar el requisit actual de dues hores de

Cantor

Seinuk,

l'acer emprat per al World Trade Centre, i

protecció contra incendis per a l'acer dels

amb més probabilitat hagués patit un ende-

edificis alts, i que cal tractar la qüestió de la

•rxament parcial i no l'esfondrament total.

resistència als incendis d'hidrocarburs.

Green. de Buró Happotd. creu que unir

La tecnologia que serviria per protegir

tot l'acer estructural fent servir juntures

l'acer de les condicions que vam veure a

molt bones és un primer pas important en la

Nova York s'utilitza a les plataformes petro-

reducció del nsc que un edifici s'esfondri

lieres del Mar del Nord. Segons Hodge. l'm-

progressivament. Les forces de tensió es

cident de Nova York s'hauria de definir com

podrien transferir als membres adjacents,

un foc ràpid, i no com una explosió. La pro-

reduint potencialment la càrrega total sobre

tecció contra incendis que es fa servir al

cada una de les peces d'acer estructural. Si

sector petrolier ha de poder resistir aquesta

una columna falla, una biga subjecta a

mena de foc agressiu. David Sugden, execu-

aquesta columna, i a una columna adjacent,

tiu en cap de ia Associaíion oi Speciahst

entraria en tensió, però no s'enfonsaria totai-

Fire Protection [Associació d'especialistes

-nent.

en protecctó contra incendis) va declarar

• Assegurant* de mpomabiUtat c M l • Assegurança Tot Risc 0

cfhabitatges(íohligati La Llei 57/1968)

Avalem davant tercers l'execució de U

Danys interns, externs, robatori...

A favor del personal i d'obligat

Despeses de defensa davant i. rvcUmabó de danys propis

...i per sempre més. astor, 5 - 0 8 0 2 1 Ban leL 932 «02 372 Fax 932 402 359

i © Rafael Casanova, 73, l r 3a Apt. de Correus 47 08750 MOLINS DE REI TeL 936 682 8 4 1 ' Fax 936 686 207 E-mail l0rente@conedorialorente.< web www.conedoriaiorente.es

_'iA QUTiZErt* NOVEMMÍ JOOI

Que és possible assegurar una protecció de quatre hores contra un incendi d'hidrocarburs

Anar c a p a la seguretat Una estructura més resistent amb una millor protecció contra incendis permetrà a la gent tenir més temps per escapar, però es poden necessitar vanes hores pe f evacuar un edifici molt alt. Sembla ser que les escales, més i més amples, són la resposta més lògica a la necessitat de fer front a una evacuaoó

total,

però ocupen

molt

d'espai

valuós. Una possibilitat és incloure "refugis segurs" resistents al foc. Són freqüents a les plataformes petrolieres i donen a la gent un lloc cap a on escapar. Hodge creu que una altra possible solució són els tobogans d'emergència. No ocuparien massa espai i permetrien a la gent baixar ràpidament.

Potser la resposta definitiva seria capgirar la frase "No feu servir l'ascensor en cas d'incendi". Hodge considera que els ascensors haurien de ser el primer recurs quan es tracta de sortides d'emergència. Els ascensors són la manera més ràpida de sortir d'un edifici. Un ascensor resistent al f a permetria que la gent atrapada per sobre de l'mcendi escapés a través del (oc amb tota seguretat i a més retardaria l'avanç de les flames. La divisió d'incendis d'Arup està investigant aquesta possibilitat, però hi ha diverses qüestions que cal resoldre, com ara garantir la protecció del

subministrament

elèctric de l'ascensor i garantir també que hi ha una via de sortida protegida a la planta baixa.

Els costos de construir

edificis

que

suportin millor la mena d'incendis que vam presenciar a Nova York poden no ser tan elevats. Sugden i Kealy afirmen que doblant la quantitat de diners que s'inverteix en la protecció contra incendis {que representa una petita fracció del cost total d'un edifici) se'ls podria fer resistents als incendis d'hidrocarburs. Hodge va declarar que gastar un 2 - 4 % addicional del cost total del projecte en l'estructura de l'edifici i en la seva protecció contra incendis proporcionaria una resistència molt superior.

Davant de la magnitud de la pèrdua de vides a Nova York i de les importants conseqüències financeres, especialment si hi ha una recessió mundial, aquest és un preu reduït, fins i tot si només es tracta de la tranquil·litat dels qui treballin als gratacels de nova generació.

•Thomas

Lane.

®

No

morè

New

Yorks.

Buildmg. 5 d'octubre de 2 0 0 1 . Pàgines 6 2 64.

L'INFORMATIU ha sol·licitat a la revista

Buildmg el permís per a la reproducció d'aquest article. La traducció al català és de Joaquim de la Torre. Website: www.building.co.uk.

TORRES

BESSONES

(Hj

PRÉSTECS HIPOTECARIS FACI S LA SEVA CASA PER BEN POC Especial per al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Per això a BBK li hem reservat un Préstec hipotecari en condicions exclusives, perquè finançar el seu habitatge no li resulti una càrrega. A més, a BBK, també gaudirà gratuïtament de tots aquests serveis: 1

1

Comptes corrents i llibretes sense comissions.

Les targetes BBK Maestro i Mastercard que li permeten operar en qualsevol caixer de !a Xarxa Euro 6000 i 4B sense cap cost.

• Contacte directe amb BBK a través d'Intemet les 24 hores del dia a l'adreça www.bbk.es. Una pàgina on ara ja pot contractar el seu compte Viviendanet amb els màxims avantatges fiscals i una rendibilitat del 4.5%TAE.. fins a imports de 10 milions.

• Servei d'Atenció Telefònica al 901.33.55.66 (de 7 a 24 h. cada dia). és que a BBK ens preocupem per vostè.

VISITI NSA:

Caixa d'Estalvis BBK Avinguda Diagonal. 4 I 3 Tel.:93 4l6OO62

Caixa d Estalvis BBK Passeig de Gràcia. I 18 Tel.: 93 217 I 5 CM

bbk :

ESPECIAL ESPECIAL

L

a fusta és un dels materials de construcció utilitzats des del més

A Catalunya, la fusta ha tingut un paper secundari a la construcció.

Exceptuant

antic a la construcció i, no obstant, avui cal

algunes zones de muntanya, el seu us s'ha

parlar de la fusta com un material de cons-

limitat a les bigues de sostres i cobertes i a

trucció perfectament vàlid per al nou segle

fusteria. Però fins i tot aquest àmbit d'apli-

que comença i ho és, especialment, pel que

cació, ja limitat d'origen, s'ha anat reduint

la a les noves tècniques constructives i al

en els darrers anys. El cas més espectac:

seu àmbit geogràfic d'utilització.

lar és el de les fusteries exteriors on la f i , v

Efectivament, en les tradicions cons-

ha vist perdre en pocs anys la seva sup*?

tructives mediterrànies, la fusta hi ha tingut

macia absoluta per passar a ser una mínima

un paper secundari limitat als elements f lec-

part i, sovint, la de menys qualitat. Val a dir

tats i als practicables, o bé utilitzat en cons-

que aquest fenomen no es dóna en d'altres

truccions de poca entitat o de durada limi-

països del nostre entorn; a Itàlia, per exem-

tada. Al nord d'Europa, a Amèrica del Nord

ple, la fusta exterior manté un hderatge

i Àsia, la situació ha estat i és ben diferent:

mdiscutit.

la fusta té una tradició i un prestigi recone-

Els factors que han portat a aquesta

gut. De fet, a Europa podem parlar de dos

situació són diversos, però el més important

models perfectament delimitats: una tradi-

és el desprestigi de la fusta com a matena

ció d'origen mineral -amb la ceràmica i la

de construcció. A la fusta, se l'ha empès car

pedra com a materials bàsics- al sud. i una

a dues posicions extremes, que és una a l v -

d'ongen vegetal -amb una utilització molt

manera de dir marginals. D'una banda, h, - ,

generalitzada de la fusta- al nord.

les fusteries més simples, realitzades a:i.L La tusta tia tingut a Catalunya un paper preponderant a la construcció tradicional

de les comarques de muntanya.

Llnform»ou SEGONA QUINZEN-V NOVEMBRE 2001

fusta de pi amb deficiències d'assecatge, seccions sovint insuficients i tractaments inadequats, que s'ha convertit en sinònim de la pitjor qualitat, i de l'altra, hi ha les frondoses, generalment de producció totalment insostenible i que difonen una imatge de luxe. cara d'adquinr i de mantenir. Dues imatges contraposades que contribueixen a apartar aquest material de la major part de construccions i que fan, en definitiva, que perdi mercat dia a dia. Però, què hi ha de cert en aquesta fama i què són l'ús inadequat o la mala premsa? Podem utilitzar la fusta a l'exterior, o en elements estructurals amb garanties d'èxit? Podem col·locar fusteries exteriors de fusta en condicions equivalents a les de l'alumini?

La fusta ha mort, visquin els seus derivats?

La fusta és l'únic material vegetal que s'utilitza

d'origen

habitualment

a la

construcció. Això és un fet que té una gran importància en el seu comportament; els moviments, el caràcter profundament anisòtrop, i la facilitat d'atac que presenta, són algunes de les conseqüències d'aquest origen. Així una bona part dels esforços d'investigació al camp de la fusta han anat din-

Pavefló de fusta a Cabrers de Mai (vegeui'Infarmatitin. 128 de/uny de I

Tèrmits?

SENTRTTECH Sistema de Eliminación de Colonias

f i J Tractament Tradicional V

^

www.termitas.net

ibertrac, s.l. control de plagues

c/ Breda, 9 08029 - BARCELONA

934 393 104 - 934 304 301

www.ibertrac.cot

gtts a contrarestar aquestes característiques massa rebels, massa poc predibies. Namen els derivats: compòsits formats per encenalls o fibres de fusta i diversos tipus de resines o fins i tot ciment. Des dels clàssics taulers enlhstonats. contraplacats o ets aglomerats de partícules, aquests materials han tingut una ràpida expansió.

Avui tenim a l'abast, i 3 preus competitius, taulers de partícules resistents a la humitat, al (oc ( M l ) o de baix contingut de formaldeid (ecològics), els nous taulers de fibres orientades (OS8) de gran resistència estructural (similar al contraplacat però a menor preu), taulers

de

fusta-ciment,

amb

excel·lents comportaments al foc i gran resistència a l'exterior, taulers acústics,

'*'

etc. Aquesta

enorme

gamma de productes a base de fusta permet competir amb altres productes

industrialitzats,

més estabilitat

oferir

i majors dimen-

sions i controlar els agents desMostrakde biga feta amb fusta dqsfïbrada amb coles fenòliques.

Fabricada fer Trvs Joist McMillan rdiStpbutdà per Madeias Medina,

tructors tradicionals.

Però la fusta natural continua

-C'3 Farell Germans in 85 t ú U « » > t - Tet 93 787 07 05 F

Ebenistes tUs de 1960

E S P E C I A L

C O N S T R U I R

A M B

FUSTA

essent un excel·lent producte sempre que

al nostre país. Ja tenim exemples que, enca-

s'utilitzi

El coneixement

ra que puguin semblar experiències aïllades,

dels agents destructors biòtics (fongs i

representen un inici d'una manera de cons-

insectes) i abiòtics (radiació solar, canvis

truir que té els avantatges de la prefabnca-

d'humitat, productes químics o foc) són

ció tot i que en molts casos es tracta d'una

fonamentals per determinar la manera d'u-

producció feta a mida. Importar una tecno-

tihtzar

adequadament.

la fusta i el tipus de protecció

logia planteja sempre problemes, en aquest

necessària segons la situació de risc del

cas els més importants són la necessitat de

element. Tot i pue som lluny d'arribar a un

controlar els efectes del sol sobre la fusta

consens, pel que fa a la necessitat de pro-

exterior i, especialment, la dificultat que

tecció i al tipus de mètodes utilitzats, un

representa trobar constructors avesats a tre-

factor sembla clar: la millor protecció és un

ballar completament en fusta. f£'

correcte detall constructiu. Evitar la humitat permanent dels elements constructius, afavorir-ne la correcta ventilació, fer atenció a la insolació i corregir-la amb la utilització de filtres, controlar la humitat de posada en obra aixi com el correcte assecament natural, són elements imprescindibles abans de determinar el tipus de producte protector utilitzat (fungicides. insecEl text anterior ha estat extret de l'ar-

ticides, filtres solars, etc) aixi com la seva aplicació (superficial o profunda).

ticle La fusta, futur anterior publicat dins de les conclusions de les jornades sobre construcció amb fusta celebrades al

Construir a m b fusta avui Quines serien les possibilitats reals de construir en fusta avui? La utilització de tècniques d'entramat lleuger, un clàssic als

Col·legi dins del cicle Els materials i les noves tecnologies de la

construcció.

L'autor és l'arquitecte Joan Sabaté.

països d'origen, comencen a deixar-se veure

Estructura de fusta laminada encolada a la coberta de la Piscina Municipal de Granollers (vegeu L'Informatiu n. 150 de setembre de 1993).

LAS INSTALACIONES DEIMPREGNACIONDE MADERAS. SA. "IMSA".

ESTAN SITUADAS EN LA LOCALIOAD OE GIRONELLA :

*

(BARCELONA), Y TIENEN

>

UNA EXPERIÈNCIA DE MAS DE5ÜANOSENLAELAB0RACIONEIMPREGNACIÓN DE MADERAS DESTINADAS A LA CONSTRUCCION; COMO POSTES DE TRANSMISION ELÈCTRICA, RTI. (ROLLIZO TORNEADQ E IMPREGNADO}. ESTACAS AGRICOLAS. EMPALIZAOAS. PAVIMENTOS DE MADERA. PERGOUS Y CONSTRUCCIONES DECORATIVAS EN LA CONFORMACION DEL PAfSAJE EXTERIOR.

El mayor porcentaje de fabricacion d entro

La madera tiene una superfície limpia y

de este completo catalogo de productes esta destí-

completamente cilíndrica, su penodo medio de vida

nadó a los Rti., elaborados a partir de madera de

sa cuadnplica. respecto a su durabihdad natural y

pino procedente del Pinneo Catalén de crecimiento

sus aplicaciones pueden abarcar toda clase de

lento y por tanto con una durabilidsd natural muy

construccffwflsala intempèrie

elevada y de dimensiones que van desde los 5 hasta

Ls impregnacion de dicha madera se realna

los 25 cm.O.. cumpliendo la Norma Tecnològica de

fonuaproducto úe nueva generacion úenommado

Jardineria y Paisajísmo (NTJ 06R).

•Woimarn; CA : 0 'libre de cromo', siguiendo la len: ça de "produelo ecològico y no

Estàs ma de ras son tratadas mediante el pro

"rado por las prmnpales eniïda

ceso de impregnacion en autodave 'vscto-prtision". por lo que quedan piotegidas contra los ageiies ri^irorinres

-«-""«'CrBAdeFrancia oel DlSi

Abioticos lagua. sol), y Bioticos (hon-

gos t- msectos «lofagosl, stendo e^ectÀ-as para todas las clases de nesgo (1-5) descritas en la Norma Europea EN33V1-2. La perefàiia-i 2'olunda IP-8) del protector en la albura de 's "aíera està garantt/ada grseias a la comprobacion Oal^r·do^e

'

huenadad antesde la impregnaciór •isponnindQ d l

-

secaderos mdustnales para casoï P" 3uf f sre r>a fuera el adecuado

Crta. De Berga, s/n - 08680 Gironella Tel.: 33 825 03 04. Fax: 93 822 81 75 E-maii: imsa'gimpregmaderas.com Web: www.tmpregmaderas com Persona de contacto Inaki Otaota

. J

••• N O V E M B R E

2001

Construir amb fusta D

na bona part dels solars

construir-ne un altre del mateix volum i ús.

dels barris històrics, a més dels pro-

Per regla general, l'opció de projecte

blemes propis de construir entre mitgeres.

més estesa serà la de resoldre la nova edifi-

tenen l'inconvenient

que el subministra-

cació amb un sistema constructiu radical-

ment de materials a l'obra és complicat. En

ment diferent a l'edifici existent, amb les

alguns casos és impossible que els camions

dificultats exposades anteriorment; parets

arribin fins a peu d'obra per carrers de poca

de fàbrica de maó perforat i sostres unidi-

amplada i de recorregut tortuós. Les grues

reccionals de biguetes de formigó. La redac-

ploma dels camions no són operatives amb

ció del projecte assolirà en aquests casos

façanes farcides d'instal·lacions aèries. Un

tots els condicionants de normativa i de càl-

altre (actor que dificulta l'execució és que

cul sense problemes, però potser no haurà

l'aplec de materials pesants en solars de

previst una direcció d'obres coherent amb

cinc o sis metres d'amplada no deixa espai

les característiques del lloc. Per simplificar

per treballar.

l'execució, sembla bo plantejar

sistemes

El problema de subministrament (a que

alternatius; la possibilitat de construir amb

les obres de nova planta i les reformes d'e-

sostres de fusta en emplaçaments de difícil

dificis en carrers estrets tinguin un cost d'e-

accés pot ser una opció

xecució superior al d'altres obres en solars

raons de coherència constructiva.

de fàcil accés. Això és així. fins al punt que

Si enderroquem

interessant per

un edifici

construït

molts contractistes no volen tancar pressu-

amb sostres de biguetes de fusta que ha

post en aquestes condicions. Si els mate-

funcionat bé durant més de cent anys, és

rials a utilitzar són els tradicionals de sostres

sorprenent que vulguem substitutr-lo per un

unidireccionals de formigó armat, haurem

altre que es construirà amb una tècnica

de planificar l'execució tenint en compte la

radicalment diferent. Tots els projectes no

lentitud per emmagatzemar, moure i pujar

són iguals i és possible que la construcció

components pesants. Tanmateix, l'operació

convencional estigui justificada en molts

de íormigonat d'un sostre sense bomba és

casos, però també és ventat que algunes

més lent i pot escapar al control del tècnics.

obres seria millor plantejaries amb construcció lleugera.

Un edifici entre mitgeres

Una bigueta de fusta massissa o lami-

Un exemple: es tracta d'enderrocar un

nada de cinc metres de llum. de 20 x 12

edifici entre mitgeres en un solar de cinc

centímetres d'escairada pesa menys de ia

metres d'amplada d'un carrer de quatre

meitat que una semibigueta de forrmgc

metres més les voreres. L'accés des de les

bigueta de fusta la poden moure dos hcrre=

vies de comunicació és complicat. L'edifici,

sense cap dificultat. Un sostre de planta pis

de principis del segle XX, és de planta baixa

de les mateixes biguetes de fusta, amb sole-

i dos pisos, construït amb sostres de bigue-

ra ceràmica i una xapa de compressió de

tes de fusta i solera ceràmica, recolzats en

formigó lleuger com a aïllant acústic, pesa

parets mitgeres de paredat. L'encàrrec con-

un 4 0 % menys que el sostre 22+4 de for-

sisteix en l'enderroc

migó armat. Si el sostre és una coberta

Detall constructiu

d'aquest edifici per

1. Secció i planta del

recolzament.

L•

Detall constructiu

2.

i Sabé que tienen en común estàs fotos?

Si quiere saber mas sobre los contrachapados finlandeses Schauman Wisa, por favor, visite nuestras paginas web www.schaumanwood.com ó www.gabarro.com la mas amplia información sobre contrachapado en la lengua castellana.

Schauman Ibérica S.A. Apdu. -15K 2)12.111 l a - Rci/ai (Madrid) Tfn<i:9l 6.1771K2 Fa\:')l 6.17256.1 L'-mail: schaumaiiibi-rica^ upm-kvmim'nc.cuï Distribuïdor t'ira'liirrcKiimcu.s/ii DK2II2 Sabadell I fn(i: 9.1 74K48.18 Ka\: 9.1 7260761 c-mail: carlits a i>abarru.com alasala a cabarni.com

UPM

:.,_V.~ NOVEMBRE 1001

Xyladecor Detall constructiu

Protege la madera contra el sol, la lluvia y la humedad durante mucho tiempo.

inclinada, podem construir-lo amb biguetes

per deformació del material, per podriment

de fusta i un plafó sandvitx amb aïllant tèr-

de les testes o pèrdua de poca secció per l'a-

mic que pesarà un 6 0 % menys que el sos-

tac d'insectes, no hem de descartar la pos-

tre de formigó.

sibilitat de reforçar el sostre existent abans

La construcció amb biguetes de fusta

de substituir-lo. Un cop resolta la causa de

permet moltes solucions que s'adaptaran bé

les patologies, una solució pot ser doblar el

a unes parets poc rígides però ben assenta-

sostre amb una xapa de compressió de for-

un

migó que treballi conjuntament amb la fusta

encastament adient de les biguetes a les

gràcies a connectors metàl·lics i una malla

mitgeres existents. Només caldrà assegurar

electrosoldada de repartiment. La secció

la ventilació dels caps de biga per evitar

resultant es comportarà com una estructura

des,

XYLADECOR protege eficazmenie tu madera, destacando su belleza nalural y resaltando su veteado v color.

Y, después de mucho (iempo, Pro te.eeió n puedes apücar directamenle • del sol y de la intempèrie • Fungkida/lnsectkida mas XYLADECOR, sin lijar ni j • Htsmtnoú maiimo observada L decapar. à

4

inclosa la possibilitat d'estudiar

patologies per agressió d'insectes o fongs.

mixta entre la bigueta existent (traccions) i

D'aquesta forma l'edifici no perdrà amplada

el cap de formigó (compressions).

per la necessitat de construir parets noves de

fàbrica

adossades

a

les

La construcció amb fusta es va intro-

mitgeres.

duint poc a poc en un sector poc disposat a

Respecte als fonaments existents, es tracta

canvis. La nova normativa europea ha clari-

de substituir una estructura de sostres per

ficat les condicions de posada en obra i de

un altre del mateix pes propi.

qualitat del material. Ara només falta que

Quan l'encàrrec es tracta d'una petita

els tècnics interessats en el tema puguin

reforma de substitució de la coberta, la uti-

convèncer promotors i contractistes que la

lització de fusta és encara més clara. Una

construcció amb fusta té avantatges a tenir

solució pot ser lligar tot el perímetre de l'e-

en compte.

*i>

difici amb un cèrcol de formigó armat en el coronament de les quatre parets. A sobre de

l í ^ E L LIBRO DE LA MADERA. EN NUESTRA WEB:

www.xylazel.com

la corretja, hi recolzarem la coberta de fusta.

Si es tracta de consolidar sostres de biguetes de fusta que pateixen patologies

Bfftnwn Iglesias W&quitecte

Teatros y Auditorios Hospitales Hoteles Museos y Arte Sector publico Viviendas Rehabilitación Oficinas Centros comerciales Parques temàticos

Construcciones en madera

Carpintería de obras y para decoración

TECNOLOGIA DE LA INFORMACIÓ I CONSULTORIA PER A LA CONSTRUCCIÓ

Ïlïl-CAATBA Allplan FT Arquitectura Tècnica El sistema de CAD, complet, dissenyat específicament pel treball ri'Anarelladors y Arquitectes Tècnics Inclou tot el necessari per a: 2

JALKI MIIf

! t ?gQÏBMÍ? " - Arquitectura 3D, Animació en temps real, r'':,

·~'l''wmK£:

Generació automàtica de plànols,

Càlcul de superfícies, mesures automàtiques de projectes d'Allplan, AutoCAD...(connexió bidireccional directa amb Presto, TCQ 2000...).

Planells raster escanejats en paper.

Integració amb Internet. Llegeix i escriu DWG d'AutoCAD, DGN de Microstation i DXF.

Presentació d'Allplan FT i el Conveni: Dijous 13 de desembre, a les 18'30 h.

iI Sala d'Actes d e l Col·legi: C0L(C. Bon Pastor, 5 08021 BARCELONA)

^

"

Allplan FT Arquitectura Tèc 2 . 5 0 0 € (415.965 ptes) Condicions del Conveni per a col·legiats: (35o/o dte) 1 . 6 2 5 € (270.377 ptes) Formació, Suport i Manteniment inclosos ció. IVA no inclòs

onlacti amb Nemetschek Barcelona (93 237 4377) o qualsevol dels nostres distribuïdors a Catalunya: Aplicacions intormàtiques del Vallès, S.A. (Barcelona. Granollers, Sant Celoni - 93 867 32 67).

-,,

Actigrama. (Manresa 93 872 16 09). Megatró (Banyoles 972 594 325).

Nova Delegació de Nemetschek a Barcelona: Balmes 186, 2n. Tel. 93 237 43 77,bareclona@nemetscrie'