| O
L • L E G I
D ' A P A R E L L A D O R S
I
A R Q U I T E C T E S
T È C N I C S
D
E
B
A
R
C
E
L
O
N
A
El noticiari I 8 OCT i direcció facultativa: el debat El noticiari El disseny més quotidià
11 2
L'entrevista 114 Jaume Freixa: "Hi ha edificis que et diuen com han d e
•
•••'•
Punts de vista I 16 Posar el picarol al gat
Gaudí
Per Xavier Alberca
El reportatge 139 Ampliació de la Fundació Miró
El Col·legi commemora el 150 aniversari del naixement de l'arquitecte
Quadern Central: L'arribada de l'euro (I)
PRIMERA QUINZENA DESEMBRE : Preu
:
N I P A U T O CtSTM) AITOUUDU UXl 1 l\ Barcelona Aidj. Sarria. 62. Tel.: 933 631 110 Diijonal, 517. Ttl: 934 940 400 Via Anguila, 236. Tel.: 932 006 464
Naeras Instalacione* en cl Vallés: Cm. de Rnbi. 80. Tel. W í 12 9 Sint Cugat liti Vallés
4L0 tlenes todo? pues, atrévete. vuelve a empezar.
vidj irjnquilj \. dt- n-ix-nu-, llrgj jlgo > ic lo vurive lodo d,rl i
I in,
mmcj c b urtit
aiïos de
\.,-\u> Mecenas del
Gran Teatre del Liceu • Motor de 3 litros y 6 cilindros eu V, 201 cv. - Tracckm permancme a las 4 ruedas, ABS, VSC, TRC. • Lexus Privilege Service": 3 afios de mantéaimiento gratuito y muchos Servicio
garantia'
RX300 © '
EL INTERNACIONAL
GAUDI
TEMA L'Informatiu PRIMERA QUINZtllA DESEMBRE 2001
Barcelona homenatja Gaudí El Col·legi acollirà una exposició i jornades tècniques dedicades a La ceràmica en l'obra de Gaudi Í T J arcelona tornarà a projecI ^ J
tar-se al món l'any 2 0 0 2 , deu anys
després dels Jocs Olímpics. En aquesta ocasió no ho farà amb un esdeveniment esportiu, sinó amb la commemoració del 150è aniversari del naixement
de
l'arquitecte
Antoni Gaudí. L'Any Internacional
Gaudí
2 0 0 2 abastarà una sèrie d'àmbits que volen descobrir la intensitat de l'obra de l'arquitecte català i col·locar-lo al mateix nivell que Joan Miró, Pablo Picasso o Salvador Dali. L'esdeveniment,
comissariat
per
Daniel
Girall-Miracle. se celebrarà majoritàriament a Barcelona atès que bona part de l'obra gaudmiana es situa en aquesta ciutat, tot i que també es celebraran actes a Reus, ciutat natal de l'arquitecte, i en altres poblacions. Les activitats més rellevants programades per a l'Any Gaudí 2 0 0 2 es concentraran entre Setmana Santa i les festes de la Mercè per aprofitar el bon temps i la temporada turística alta.
La c e r à m i c a e n l'obra de G a u d í Dins de les activitats programades amb motiu de la celebració de l'Any Gaudí, el Col·legi acollirà l'exposició titulada La ceràmica en t'obra de Gaudí. Sense cap mena de dubte, aquest ha estat un dels materials més expressius utilitzats per l'arquitecte, ja sigui dissenyada i cuita expressament o bé reciclada, com en el cas del trencadís. L'objectiu de l'exposició és posar de relleu
la importància
d'aquesta
artística sempre present en
tècnica
l'arquitectura
gaudmiana. a partir de fragments de ceràmica originals, fotografies d'època, motlles, materials i emes procedents dels tallers que van treballar pei Gaudí. També es faran unes jornades tècniques, es faran visites guiades i s'editarà un catàleg que reflectirà el contingut i la presentació visual de l'exposició. L'exposició es fa conjuntament amb el Centre d'Estudis Gaudimstes (CEG), entitat encarregada del comissariat de la mostra t amb el oatrocmi de Roca Ceràmica. La ceràmica en l'obra
d'Antoni
Gaucï/s'inaugurarà el 15 de gener i es podrà visita^ fins ai 15 de febrer del 2 0 0 2 .
Antoni Csrfcs
#
-<!• Ltnfc'mjtJuPRJMeP.A QUINZENA DESEMBRE 2001
Gaudí 2002. Un ampli programa d'exposicions | p x ins de les activitats progra-
Gaudi. Experiències
Gaudi al Parc Güell.
! \mJ
mades amb motiu de la celebració de
Saló del Tineil. Museu d'Història de la Ciu-
Arquitectura i natura
l'Any Internacional Gaudi, s'hi compten més
tat. Barcelona. Organitza l'Ajuntament de
Pavelló de Consergeria del Parc Güell, Bar-
de vint exposicions que estaran organitzades
Barcelona, institut de Cultura (ICUB). Del
celona. Organitza l'Ajuntament de Barcelo-
per institucions públiques i privades, bona
19 de març al 27 de setembre.
na. Institut de Cultura (ICUB) i Parcs i Jardins. De març a desembre.
part de les quals s'anuncia a continuació: L'obrador de Gaudí.
La Colònia Güell.
Gaudí. Entorns
Gaudí i el seu taller
Centre de Cultura Contemporània de Barce-
Museu del Temple de la Sagrada Família.
Indústria, arquitectura i urbanisme
lona i Museo Nacional Centro de Arte Reina
Barcelona. Organitza la Junta Constructora
Centre d'Atenció al Públic de la Colònia
Sofia (Madrid). A Barcelona, del 29 de maig
del Temple Expiatori de la Sagrada Fami-
Güell. Santa Coloma de Cervelló. Organitza
al 30 de setembre.
lia. De març a desembre.
l'Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló i el Consorci de la Colònia Güell. Dates a
Gaudí. Art i disseny
Els arquitectes de Gaudí
Sala d'exposicions de la fundació Caixa
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Barce-
Catalunya. Barcelona. Del 17 de juny al 24
lona. De I' 1 de desembre de 2002 al 31 de
de setembre.
gener de 2003.
determinar.
Les activitats
SOLUCIONES INTEGRALES EN PAVIMENTOS CONTINUOS
Per a l'Any Internacional
col·legis d'arquitectes de Catalunya i Madrid i les escoles d'arquitectura de
Gaudí s'han programat multitud d'activitats com ara exposicions, visites als edifi-
Barcelona, el Vallés, Austràlia i Nova
cis, conferències, simposis i taules rodo-
Zelanda, un simposi sobre l'obra de
nes, activitats educatives i edicions de
Gaudi. Els no especialistes tindran el
PAVIMENTOS INDUSTRIALES DE HORMIGON
monografies com ara "Gaudí 2002. Mis-
seu propi debat al Palau de la Virrei-
1
cel·lània", en què estudiosos de tot el
Adspables a cualquier lipo de indústria. •Cjbren las caractenslicas mecamcas y fisicas mas exigentes ítoasjon, grandes cargas, impados. rayos UV, choque témco, etc). «E'iivnan ei riesgo de futuras des/welaoones entre losas. • Garantizan, en cada caso, la plammetna mas idonea. P A V I M E N T O S D E C O R A T I V O S DE H O R M I G O N ESTAMPADO • Accnsejatóes en cualquier lugar donse se prevea el honnigon como Semen» decorat™ de pavimentacm • Con&guen una imitacon perfecta a la piedra natural, adeqüin, baldosa, oseta. pearra. etc •Ga^antizan la armoma del comunió por su vanedad en disenos y cototes. • Pemien adaptarse esteDcameme a cuaiquier entomo.
na.
món posaran al dia l'art, la tècnica, la construcció i altres característiques que
Publicacions
s'atribueixen al genial arquitecte. L'Ajun-
•
L'Ajuntament de Barcelona promourà
tament de Barcelona ha preparat una
l'aparició
pàgina web (www.gaudi2002.bcn.es) que
monogràfics i CD-Rom sota l'etiqueta
ofereix tota la informació sobre aquest any
de l'Any Gaudí. La primera d'aques-
internacional.
tes publicacions serà el catàleg gene-
de publicacions, guies,
ral d'activitats de la mostra, que Visites
veurà la llum el mes de gener. Coin-
•
Bona part de les obres arquitectòni-
cidint amb la inauguració de l'Any
ques d'Antoni Gaudí estaran obertes
Gaudí, l'Ajuntament
publicarà una
al públic. Per commemorar el seu
reedició ampliada i revisada de la
150è aniversari, l'Ajuntament vol que
guia de La ruta del Modernisme.
REVESTIMIENTOS Y MORTEROS DE
alguns edificis d'ús privats puguin ser
RESINASSINTET1CAS
visitats
• Ap:cs paia tooo npo de actividad industrial, deportiva o privada.
Gaudi. Entre d'afíres obres, es podran
• Vanedao1 en espesores y modalidades (Revestimientos fmos o refonados, automvelantes, setemas mufocapa, morteros, etc) • Ai.?,] jran ia impermeabibdad o la eaanqueidad.
veure els jardins interiors de la Casa
mourà entre agències de viatges,
Vicens o el pis principal de la Casa
turoperadors internacionals
Batlló. La Casa Calvet, una de les
panyies aèries a través de les oficines
•
• =Mn a severas cortdicones mecamcas, fisicas y quimicas.
parcialment
durant
l'Any
Promoció turística •
xample de Barcelona, acollirà una
i com-
espanyoles de turisme.
altres obres cabdals de Gaudi a l'Ei-
• T'en un alio grado de imagea
La celebració de l'Any Gaudí es pro-
a
L'A|untament de Barcelona crearà un
petita exposició en forma de plafons
nou bus turístic,
que explicarà e! seu interior.
Gaudi, que transportarà els turistes
l'anomenat
Bus
als edificis i exposicions. El tiquet Conferències • Can Masachs, 5 • Telefono y Fax: 93 580 00 78 « 08291 RIPOLLET
d'aquest bus servirà per visitar totes
La Unió Internacional d'Arquitectes
les activilats programades per a l'Any
organitzarà, en col·laboració amb els
Gaudí 2002. <$
'ERA QUINZENA DESEMBRE 2001
Col·leccions del modernisme del Museu d'Art Modern Museu d'Art Modern. MNAC. Barcelona. De juliol a setembre.
La medalla modernista Museu Nacional d'Art de Catalunya. Palau Nacional. Barcelona. Del 2 de juny al 30 de setembre. í ü
Les arts industrials als cartells modernistes Museu Nacional d'Art de Catalunya. Palau Nacional. Barcelona. Del 25 de juliol al 22 de setembre.
Més informació: www.gaudi2002.bcn.es
Dalï i Gaudí. Gaudí i Dalí .asa-museu Castell Gala Dalí de Púbol. La '• -/.'i. (Baix Empordà). Organitza la Fundació _:.-:ia-Salvador Dalí. Del 15 de març al 3 0 de aesembre.
u<i VIU,J <i palau: Eusebi Güell i Antoni Gaudi, dos homes i un projecte Palau Güell. Barcelona. Organitza la Diputació de Barcelona. Del 20 de març al 31 de desembre. Jujol dissenyador Museu Nacional d'Art de Catalunya, Palau Nacional. Barcelona. Del 16 de maig al 18 d'agost. La ceràmica en l'obra de Gaudí Col-legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Organitzada conjuntament amb el Cenire d'Estudis Gaudimstes (CEG). Del 15 de gener al 15 de febrer. Sèrie Gaudí de Joan Miró Fundació Joan Miró. Barcelona. Organitzada per la Fundació Joan Miró. Del 30 de maig al 30 de juliol.
Gaudí i Verdaguer. Tradició í modernitat Museu d'Historia de la Ciutat. Barcelona. Del 21 de març al 31 de desembre. Pintors i escultors amics de Gaudí Fundació Francisco Godia. Barcelona. Del 28 de maig al 29 de setembre. Gaudi vist pels fotògrafs Organitzada pel Servei d'Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Dates a determinar. Impacte Gaudi Centre d'Art Santa Mònica. Barcelona. Organitzada pel Departament de Cultura. De juny a setembre.
ULLIMPER Impermeabilizaciones inicgralcs Campos de uplicución Terra/as, piscinas, cubiertas njardinadas, obras públicas, nueva construcción. sótanos. vertederos. polidcporüvos. clubs duportivos.
Espai Gaudí Centre Cultural Caixa Catalunya. Barcelona. De I'l de gener al 31 de desembre.
DISTRIBUDOR OFiri
ISTRIBUDOR OFK
VALL1MPER. SA • Cira. de Matadepera.M7 • 0R225Ter Tels»? 731 75M)· Hat Y3 731 J^OO» c-mul: wllimpcrfecce
ANY
/ ; : r , 7 f : J " DESEMBRE 2001
INTERNACIONAL
GAUDI
Gaudí i les imatges del Modernisme Terrassa acull les VIII Jornades Internacionals d'Estudis Gaudinistes fj
7 imponent edifici moder-
Gaudí i el Modernisme no tenien una gran
nista del Vapor Aymerich de Terras-
popularitat tot i la que la Sagrada Família ja
sa, actual seu del Museu de la Ciència i la
havia esdevingut un símbol de les idees
Tècnica de Catalunya (MNACTEC). va acollir
catalanistes", assegura Freixa.
I L
els dies 8, 9 i 10 de novembre les VIII Jor-
Tot i el rebuig de critica i del públic, el
nades Internacionals d'Estudis Gaudmistes.
Modernisme va deixar la seva petjada. El
Les jornades, organitzades pel Cenlre d'Es-
Modernisme, moviment coetani del naixe-
tudis Gaudinistes, la Universitat Politècnica
ment de la fotografia, va prendre aquesta
de Catalunya i l'Ajuntament
de Terrassa,
nova tècnica com a punt de referència a
s'han centrat, sota la direcció de Mireia Frei-
l'hora de canviar la concepció de l'arquitec-
xa, doctora en Història de l'Art, a descobrir
tura. "Els modernistes pertanyien a una
les imatges històriques i la mirada que, des
altra cultura gràfica que els seus anteces-
del present, es té de Gaudi i el Modernisme.
sors. La formació també era diferent ja que
Els arxius fotogràfics i històrics, els
no es basava en làmines sinó en fotografies.
dibuixos i els projectes d'arquitectes i dis-
Hi havia, en altres paraules, un acostament
senyadors, els petits impresos, els docu-
3 la història diferent. En 10 anys. va canviar
ments publicitaris, les postals... són un fons
radicalment la manera de mirar l'arquitectu-
documental tan important com oblidat en la
ra", explica Freixa.
investigació de Gaudí i el Modernisme. Unes imatges clau en la interpretació del fet modernista.
"Ef* Modernisme
-assegura
Les imatges de l'antic Vapor Aymerich de Terrassa que avui és la seu del Museu de la ciència i la Tècnica de Catalunya. A la dreta, la directora de les jornades, Mireia Freixa
Mireia Freixa- cal analitzar-lo a través dels ulls dels altres, però també a través dels
M o d e r n i s m e i Noucentisme A principis del segle XX, el Modernisme convivia amb el Noucentisme, un moviment
En aquest sentit, la interpretació que
nisme, I
que li guanyava la partida. "Fins a la Guerra
nostres. La interpretació no és sobre el moviment, sinó sobre com el veiem, com interpretat".
CtT3.N-ll,Km.711 17458 FORNELLS DE LA SELVA (Girona) Tel. 972 476127 fax.972476251
EL
TEMA
ANY
INTERNACIONAL
GAUDI
QUINZENA DESEMBRE WOI
sicQ
Servei l ^ H Integral a la Construcció
Celebració de les Jornades Internacionals d'Estudis Gaudinistes
Amb la f i n a l i t a t d'oferir un anuncis i els cartells del moment eren amb
d'elles insospitades com la visió que el fotò-
assessorament i n t e g r a l en
persones passejant pel port. En cap moment
graf Manel Armengol va construir a partir
assegurances per al sector de la
no hi surten imatges del Modernisme, ni tan
dels terrats de la Pedrera".
construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals
sols dels altres monuments de la ciutat". I
En els darrers anys, el Modernisme,
la Sagrada Família ja exercia de símbol,
impulsat pel merchandising, a donat llum a
assessorar i col·laborar amb t o t s
però no pas de Barcelona.
tot un ventall de nous objectes que el repli-
els que intervenen en l'obra.
Com es va transformar aquesta obra de
quen i que s'inspiren en les seves formes
Començar qualsevol obra amb t o t a l
Gaudi en símbol de Barcelona? La directora
per crear objectes, ceràmiques i joies sovint
de les Jornades apunta que les postals turís-
inspirades per les fascinants formes gaudi-
tiques dels anys 50 i 60, i més concreta-
nianes. "L'èxit de Gaudí i el Modernisme
ment les del fotògraf Joaquim Gomis "i les
hauria de servir per establir les bases sòlides
seves recreacions del poder creatiu de les
que fomentin la investigació sobre l'obra
imatges de Gaudí", foren les principals res-
d'Antoni Gaudí i dels principals arquitectes
ponsables que Gaudí i la seva obra esdevin-
modernistes", sentencia Freixa.
guessm el nou símbol de Barcelona. És en aquesta mateixa època quan van sorgir els primers estudis que donaven una VISIÓ positiva de Gaudí i el Modernisme.
El foment de noves investigacions sobre Gaudí i el fet modernista té un bon exemple en aquestes jornades, en les quals van participar un total de 16 ponents que es van acostar a l'arquitectura de Gaudí amb una
El paper d'Alexandre Cirici
VISIÓ plurídisciplmària que incloïa des de
Curiosament, aquests estudis veuen la
reflexions sobre el cartellisme modernista
llum en un moment en què el corrent majo-
fins a recuperacions virtuals del patrimon
ritari, segons diu Freixa, "exigia l'enderroc
modernista perdut, passant per l'estudi d-:
del Palau de la Música", ÉS en aquest
les caricatures que van tenir
moment que Alexandre Cinci i Pellicer dóna
reusenc com a protagonista. Les Jornades e^
l'arquitecíí
una primera VISIÓ intel·lectual del Modernis-
van completar amb la inauguració de l'expo
me i apunta les primeres teories per diluci-
sició Imatges de Gaudi i ei Modernisme ce
dar l'origen dels dissenys de Gaudí. Ets
Terrassa, realitzada pels alumnes de l'Escc
esforços de Cirici, però, no tenen continuïtat
la de Fotografia de Terrassa.
durant els anys 80. més preocupats per vendre Barcelona com a capital del disseny i la postmodernitat. L'actual moda modernista va esclatar a principis dels anys 90, quan l'Olimpíada Cultura! i els Jocs Olímpics van treure el Modernisme de l'oblit i van ajudar a converiir Barcelona en cenlre turístic òe primer ordre. "El Modernisme", afirma Freixa, "va esdevenir llavors un fenomen oe masses que va donar llum a noves formes de veure interpretat aquest corrent artístic, algunes
Antoni Cjpilla
íí
experts en gerència de riscos per
seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre o b j e c t i u comú.
7
EL
NOTICIARI LA
.'- DESEMBRE 200!
R O D O 1^
Valorar el risc El paper dels organismes de control tècnic i la seva relació amb la direcció facultativa de l'obra || | L
9 actuació dels organismes de control tècnic (OCT) en el
procés d'edificació han centrat bona part de les consultes que han arribat al Col·legi en els darrers temps coincidint amb l'aplicació efectiva de la Llei d'ordenació de l'edificació. Les consultes incorporen sovint comentaris i queixes referents a la manca de capacitació tècnica d'aquests organismes o a diferències de criteri amb les direccions facultatives. La relació entre els OCT i la direcció facultativa a l'obra va ser el tema central de la taula rodona
organitzada
per
L'IN-
FORMATIU el setembre passat i que va comptar amb la participació de Jaume Martí, Fèlix Badorrey i Xavier Oliva, arquitectes
tècnics
directors
d'obra; Josep Olivé, arquitecte; Jordi Ramoneda, director de la Regió Nordest
de
SECOT£C;
Joan
Francesc
Tomàs, director tècnic de BUREAU VERITAS, í Josep Maria Calafell, cap de l'Assessoria Tècnica i Professional del Col·legi. La va moderar Milagros Hierro, arquitecta tècnica de COTCA. La taula.
A un any d'entrada en vigor de la LOE. quina és l'experiència dels tècnics de la direcció facultativa i dels organismes de control pel que fa a les relacions que mantenen
actors d'obra i representants d'organismes rle control tecmc.
una millora de la qualitat i que compleixi amb els requeriments que se li demana".
de dur a terme el director d'execució d'obra.
d'avisar la direcció facultativa quan hi ha
En tot cas, els papers han de quedar clars.
problemes o quan la solució adoptada no és
Per a l'arquitecte tècnic Jaume Marti,
Josep Maria Calafell creu que aquest és "un
adequada. Sobretot es guanyaria temps i. a
l'acció dels OCT podria significar un "com-
dels problemes que si volem avançar hau-
vegades, se solucionarien els problemes quan encara s'hi é s a temps. "Possiblement
plement". Aquest director d'obra reconeix
rem de solucionar: aclarir què és un control
se d'acord quant a les competències de
l'existència de conflictes motivats "per l'obli-
de qualitat i què és una auditoria de con-
que, si ens passessin un informe que digui
cadascú. "La nostra és una feina d'auditoria,
gatorietat que imposa la LOE, que fa que en
trol". Moltes de les queixes venen motivades
que el camí no és correcte, tot seria més
tant de projecte com d'execució. És una
alguns casos, els OCT actuïn amb una certa
per l'actuació d'empreses que han aparegut
ràpid". Joan Tomàs afirma que la pràctica
feina ben distinta de la del director faculta-
prepotència". Segons Martí, el que podria
per "l'oportunisme del moment". Per al cap
habitual de l'empresa que representa és
tiu, que ha de dirigir l'obra", diu Jordi Ramo-
ser una cooperació "a vegades es converteix
de l'Assessoria Professional del Col·legi, és
passar els informes "a la direcció de l'obra,
neda. "L'auditoria que fa l'OCT es materialit-
en un enfrontament, almenys en el poc
important "aclarir quan una empresa fa una
al promotor í a l'assegurador en finalitzar les
za a través d'uns informes que s'envien tant
temps que fa que aquesta llei és vigent".
valoració del risc [missió de l'OCT) i quan du
tres fases fonamentals: estructura, tanca-
el control de qualitat de l'obra, com han vin-
ments i coberta".
a l'obra? En primer lloc, el que cal és posar-
al client com a la companyia asseguradora". Sota quins paràmetres es fan els informes? "Se segueix la normativa de compliment obligat". Segons el representant de SECOTEC a Catalunya, els OCT no tenen una funció d'ordenar que es facin les coses d'una determinada manera, en tot cas, diran que "això no compleix amb la norma". Quant a les relacions amb la direcció de l'obra, aquestes
Hi ha qui veu la tasca que fan els OCT com un gran avantatge, també pels directors d'obra. L'arquitecte tècnic Fèlix Badorrey pensa que "és summament important per a
tir de la LOE".
El nivell tècnic d'alguns OCT ha estat també objecte de queixa per part dels directors d'obra. Jordi Ramoneda explica que
En una etapa inicial d'aplicació de la
Secotec demana una "formació, normal-
litat d'un material que serà de la nostra res-
Llei com l'actual, potser és normal que apa-
ment d'arquitecte tècnic, a la qual s'afegeix
ponsabilitat, ja que aquesta acció potser evi-
reguin friccions. En tot cas. sembla que el
una formació interna d'empresa. Un cop a
tarà una patologia de la qual al final ens
millor és entendre's des del principi. "El
l'obra se segueixen protocols d'actuació i es
demanaran comptes a nosaltres".
més important seria acordar entre l'equip
fa un seguiment per part de coordinadors".
auditor i la direcció facultativa la manera de
Joan Tomàs replica que la sorpresa, a vega-
que vol continuar en el mercat, una relació
guir el que volem tots els que som a l'obra:
algunes de tes quals han generat OCT a par-
nosaltres que algú verifiqui, controli, la qua-
hauran de ser "com la de qualsevol empresa
de col·laboració i comunicació per aconse-
gut fent les empreses de control de qualitat,
fer-ho: els dies de visita, els moments
des, ve de la part contrària, quan és la direc-
La tasca auditora d'un OCT no exclou,
clau..." i la col·laboració entre les dues
ció facultativa la que descuida les seves
però, el necessari control de qualitat que ha
parts. Fèlix Badorrey creu que l'OCT hauria
obligacions.
Auditoria i control
Per als tècnics de l'OCT,
Jordi Ramoneda: "La nostra és una feina d'auditoria, ben distinta de la del director facultatiu, que dirigeix l'obra"
l'absència dels tècnics a l'obra pot representar també un problema. "I només mirant la planta ja saps si hi ha passat la direcció facultativa". El fet que hi hagi personal molt jove, amb poca experiència, als OCT no és acceptat de bon grat tant per constructors com per directors facultatius. "És una situació que cal reconduir", diu Xavier Oliva, perquè "e! fel és que quatre ulls hi veuen sempre més que dos i aquesta és una col·laboració que actuarà en benefici de la qualitat". Aquest director d'obra creu que l'aplicació "d'uns metodologia de treball més estricta per part de les direccions facultatives i d'un protocol de treball per part dels tècnics dels OCT ha" d'ajudar també a la millora de les relacions". Projecte i execució Els OCT analitzen el projecte i l'execució basant-se en entens estadístics i de mostreig. I hi ha punts crítics d'inspecció que s'analitzen al cent per cent, també en el projecte. I és que millorar els projectes és un aspecte amb el qual estan d'acord els tècnics dels OCT i de les direccions facultatives. Fèlix Badorrey creu que "caldrà afinar més el llapis, calcular més bé, especificar detalls. Un document millor beneficiarà els qui ens encarreguem de dirigir la seva execució".
Jaume Martí: "El que podria ser una cooperació a vegades es converteix en un enfrontament".
"En les obres petites és on tenim més problemes", diu Joan Tomàs. Ramoneda també ho creu així |a que troba a faltar en la documentació "["informe geotècnic o el càlcul de tallants i moments en el cas dels sostres". Les característiques i l'abast de I"informe geotècnic és també, en aquests casos, un tema que genera controvèrsia. Ni massa, ni massa poc. També genera controvèrsia l'obligació que té un propietari d'assegurar-se la casa que es fa per a ell mateix. "Els nostres clients no ho entenen", afirma l'arquitecte Josep Olivé: "jo m'he d'assegurar la casa per a mi mateix? Costa una mica d'entendre". Josep Maria Calafell creu que, tal com esta la Llei, no hi ha altre remei que fer-ho; "és actuar il·legalment o bé legalment. I si has de fer l'escriptura per demanar una hipoteca hauràs de tenir l'assegurança".
Fèlix Badorrey: "Un projecte millor beneficiarà els qui ens encarreguem de dirigir-ne l'execució".
Materials no tradicionals Quina és l'actitud dels OCT i de les companyies asseguradores davant els materials que consideren com a no tradicionals? Primer de tot s'ha de definir què entenem per material "no tradicional", "De materials no tradicionals n'hi ha molt pocs", afirma l'arquitecte Josep Olivé. "El que sí que hi ha són molts sistemes no tradicionals. I, amb la situació actual, quan comences un projecte potser ja t'autocensures perquè penses que això no t'ho admetran". Els revestiments monocapa, la fusta laminada, la termoarcilla, "El material que té una normativa és tradicional i, el que no, no". Jordi Ramoneda afirma que el director facultatiu "ha de conèixer el material que fa servir, com es col·loca, quines prestacions ofereu i qums inconvenients. I això. l'única manera que hi ha avui és amb un document d'idoneïtat tècnica de l'Institut Eduardo Torroja o amb un document d'adequació a l'ús expedit pef í'ITeC. A t'informe òe projecte dirà. per exemple, que és necessari que el monocapa vagi acompanyat del document d'fdoneïtat tècnica". A vegades, és l'OCT qui convenç l'assegurador. 'Moltes vegades ens ha tocat òeíensar la idoneïtat
Josep Maria Calafell: "És important distingir entre un control de qualitat i una auditoria de control".
cat a fer selecció dels bons i mals professionals de manera més ràpida". Segona, l'obligació d'entendre's. Jaume Marti creu que "és una relació entre dos tècnics a la mateixa obra que s'ha d'acabar d'encaixar". Tercera, cadascú el seu paper. Fèlix Badorrey opina que tels dels OCT] "són tècnics que compenetren la nostra tasca i que ens ajuden a fer millor l'obra. Recordar sempre, això sí, que l'última paraula la tenim nosal-
d'un material. El nostre criteri com a tècnics també val", afirma Joan Tomàs. Els informes dels OCT són vmculants per l'assegurador? • Xavier Otiva: "És un Segons Jordi Ramoneda, "els informes 3 les bon moment per fer asseguradores, no vinculant la decisió d'aautocrítica i millorar questes, són informatius sobre el nivell de la nostra pràctica risc associat a les parts d'obra controlades". El futur? Fèlix Badorrey creu que "fa por professional". pensar, si actualment només s'asseguren les estructures i ja tenim aquests problemes amb uns pocs materials, quan la Llei es tres, perquè tenim la responsabilitat". Quardesenvolupi completament, el que pot pas- ta, defensar la qualitat. Josep Maria Calafell sar amb la resta dels materials o les pensa que "la intervenció dels OCT du a una millora de la qualitat i nosaltres som els priinstal·lacions". mers interessats. Tècnics d'OCT amb una bona capacitat tècnica, direccions facultatives amb una metodologia de treball rigorosa. Estem passant una etapa de rodatge que esperem superar aviat". Segons Xavier Oliva, l'aparició dels OCT "sembla una bona opor-
•
Joan F. Tomàs: "Només observant una planta ja saps si hi ha passat la direcció facultativa".
Posar-se d'acord. És el que han fet l'associació que agrupa els grans organismes de control agrupats en AIC i l'Associació de Consultors d'Estructures (ACE). que han establert uns protocols de treball acceptats per ambdues parts que faran més fàcil la relació. És potser el matem camí que seguiran, en el cas de la direcció d'obra, amb els col·legis professionals amb els quals els organismes de control han començat a negociar. Conclusions. U primera, defensar el bon professional. Josep Olivé creu que "als arquitectes no ens interessa la competència deslleial d'un ma! professional que potser cobra els mateixos honorarrs que un altre per una mala farta. En aquest aspecte, les X T ajudaran a la dinàmica pròpia del mer-
•
Josep Olivé: "Als arquitectes, no ens interessa la competència deslleial d'un mal professional".
tunitat que tenim per fer una mica d'aulocritica, per participar d'altres entens tècnics, milloraf ia nostra pràctica professional i elevar els nivells de qualitat'. (&
>£ G'J'-iZV.t·
DESEMBRE 2001
OCT i direcció facultativa: les meves conclusions ÏT\
el debat celebrat al Col·legi
feina més localitzada, que es concreta en un
tècnica i la minimització del risc. No obli-
a fer en les fases de projecte; concretament
I L ^
el 19 de setembre passat (vegeu les
informe d'avaluació de risc que finalment
dem que les OCT defensen els interessos de
ens referim a l'acord entre l'AIC i l'Associa-
pàgines anteriors), n'he tret el recull d'im-
permetrà
decideixi.
l'asseguradora i que si aquestes entitats per
ció de Consultors d'Estructures, però encara
pressions personals següent:
Aquest risc només s'avalua des d'un sol
definició no assumeixen riscos, tampoc no
manca una homogeneïtat de criteri en la
punt de vista, que és la fiabilitat tècnica de
ho hem de fer els components de les DF, ja
fase d'inspecció de l'execució material de
les solucions adoptades (a criteri de les
que en cas de sinistre ens quedaríem sols.
les obres.
3. Les asseguradores i les OCT tenen el repte i l'obligació davant els usuaris de garantir uns riscos equivalents i, per tant, cal aconseguir una homogeneïtat de criteris entre elles:
4. Aprofitem l'oportunitat que ens dóna la situació actual per millorar:
1. Les relacions entre les DF i les OCT sovint són distants, segurament perquè ambdues parts defensen interessos diferents:
que
l'asseguradora
asseguradores, naturalment) sense tenir en compte els altres paràmetres que concorren en la direcció d'una obra.
Les DF normalment han de complir
ció. A més a més, la (eina de direcció d'e-
2. L'actitud de les DF davant d'un problema tècnic a l'obra possiblement haurà de canviar en el futur:
xecució material té molts vessants, que
Si davant d'una objecció tècnica hi ha
s'han de compaginar amb les solucions tèc-
dues posicions (la de la DF i la de l'OCT),
amb les exigències del promotor, que solen anar relacionades (encara que no únicament) amb els costos i els terminis d'execu-
niques i la normativa vigent. En canvi, les OCT tenen en principi una
abans de prendre un decisió les DF hauran de valorar en la mateixa mesura la correcció
Efectivament, si no volem que convisquin en el mercat assegurances de 2a i de
Si hi ha alguna persona amb capacitat d'adaptar-se, som el aparelladors i arquitectes tècnics. Aprofitem el marc que ens ha donat la llei: •
Incorporem les observacions que d'al-
l a , l'oferta de les asseguradores ha de tenir
tres tècnics puguin oferir sobre les nos-
en compte que el criteris tècnics siguin
tres obres; sempre va bé escoltar l'opi-
homogenis. Això, en part, ja s'ha començat
nió dels altres.
La relació direcció facultativa-OCT j | ^ es del meu punt de vista
recolzada per un equip tècnic independent
de tots i hem de lluitar per aconseguir una
mal enteses i, encara pitjor, mal trame-
\%J
és important reflexionar sobre les
que treballa per la qualitat de l'obra. Des de
cultura de la qualitat que lamentablement
ses. Per això, tant des del Col·legi com
funcions dels organismes de control tèc-
la perspectiva dels OCT, segons els comen-
no tenim.
des de l'Associació
nic (OCT) dins del procés constructiu.
taris i escrits efectuats per alguns col·legis
La problemàtica en la relació de la
Control
Tècnic
d'Organismes
Independent
de
(AOCTI)
professionals, sentim com si hagués una
direcció i l'OCT es complica més en obres
s'està treballant en l'elaboració
valorar el risc en les fases de projecte i
lluita entre els tècnics intervinents i, since-
petites i mitjanes, en les quals no s'estava
conveni
d'execució de l'obra. Això permet a l'as-
rament, no ha de ser així, ni es correspon
acostumat a la contractació de l'assegu-
manca d'una normativa oficial que regu-
seguradora l'avaluació del risc que està
amb la realitat de la nostra tasca.
rança decennal de danys. En obres grans no
li l'actuació dels OCT.
L'objectiu fonamental de l'OCT és
d'un
entre ambdós ens, atesa la
assumint per fixar l'import de la pòlissa
Em sembla interessant recordar que,
hi ha aquests conflictes, pel fet que l'expe-
S'ha de ser conseqüent i fer cadas-
que ha de donar la cobertura decennal
entre altres coses, la LOE va sortir per
riència adquirida en el funcionament és de
cú la feina que li pertoca, si volem
de danys, preceptiva a la Llei d'ordena-
defensar el propietari (principal agent del
més de deu anys.
avançar cap al nivell de qualitat esperat,
ció de l'editicació (LOE) per edificis
procés constructiu que té la màxima respon-
d'habitatges. Per tant, la funció de l'OCT
sabilitat) davant
les possibles patologies
Particularment, penso que s'han fet
que esdevindrà
l'estalvi
d'estudis
de
opinions sobre els OCT que no es correspo-
danys estructurals, així com evitar que
no té res a veure amb la funció de la
estructurals; també, que les estadístiques
nen en absolut amb la realitat de la nostra
un dels objectius de la LOE es quedí en
direcció facultativa. S'ha d'entendre que
sobre estudis de danys referides a 10 anys
feina, mai no es pot generalitzar per un error
una mera especulació econòmica. •£•
la pòlissa de danys estableix una garan-
abans de sortir la LOE mostren percentatges
d'un cas puntual, hem d'acceptar que s'està
tia que permet accelerar la reparació o la
de defectes de projecte entre el 4 0 1 el 4 5 %
creant ia tecnificació del control de qualitat
indemnització a l'usuari perjudicat.
i, els d'execució, entre el 30 i e! 3 5 % .
i hem d'aconseguir mantenir una dosi de tolerància mútua entre els tècnics intervi-
La direcció facultativa té la seva
Crec que la finalitat de tots els intervi-
funció i responsabilitat especificada i
nents en el procés constructiu és la d'acon-
consolidada a la LOE i, naturalment, no
seguir els nivells de qualitat exigibles per la
sols no ha de sentir-se amenaçada ni en
normativa vigent, per tant, la preocupació
l'actuació de cadascú, perquè no hi hagi cap
perill de perdre ia seva autoritat, sinó
per a la millora de !a qualitat constructiva és
conflicte entre els tècnics, evitant qüestions
nents. És important aclarir quina ha de ser
Linformiou r s . ' - ' í ^
•
DESEMBfit 2001
j (
Treballem en equip amb les OCT. És sorprenent el que pot donar de si un diàleg fluid amb altres tècnics. De ben segur que la gran majoria de les OCT tenen tècnics amb experiència, coneixements i criteri contrastats, que poden intervenir quan un no s'entengui amb el tècnic a peu d'obra
6. Per tant, no hem de veure la incorporació de les OCT en el context actual de les obres com una intromissió en les atribucions de les DF sinó com una oportunitat per progressar cap a una major qualitat. ï -
Intentem racionalitzar la nostra feina en funció de les noves exigències a què obliga la introducció d'una entitat de
control independent. Introduïm nous controls de qualitat per poder acotar el risc al màxim, i veurem
que el producte constructiu final tindrà uns estàndards de qualitat molt millors que fins ara.
NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres
La biga N O U / B A U és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271. FS>3) i a més a més no resulta cara. c m c i Oc Reforç ícCiu.S.L
C.
22 • 907 22 60 03
•."LL
EXPOSICIONS
; M 7 T N A DESEMBRE 2001
N O T I C I A R I
El disseny més quotidià America Sànchez recopila 2.000 imatges al llibre Barcelona Gràfica
e
arceíona ha tingut durant dècades una píèiade d'artistes 1 dis-
senyadors anònims que s'han dedicat a guarnir les façanes dels edificis amb els seus aparadors 1 cartells. Aquest artistes 1 dissenyadors
reben
ara
l'homenatge
en
forma de llibre d'America Sànchez {Buenos Aires, 1939), fotògraf i dissenyador gràfic de renom, creador del logotip dels Jocs Olímpics
de
Barcelona'92
1 guardonat,
aquell mateix any, amb el Premi Nacional de Disseny. Barcelona Gràfica recopila les prop de 2.000 fotografies que, a judici de Sànchez, formen part del patrimoni urbanístic de la capital catalana. La idea, el concepte d'aquest llibre és, però, innovador. Ja fa uns quants anys que Enric Satué va publicar "Un museu al carrer" (1984), obra igual d'aclaparadora
gràficament
(especialment
quan va ser ampliada per convertiMa en suplement dominical del Diari de Barcelona el 1987) que la de Sànchez, però amanida amb un discurs teòric del que no fa gala l'obra del dissenyador argenti. Organitzada en 16 àmbits temàtics que van des de la figura humana a la iconografia figurativa i abstracta passant per la flora 1 els monogrames, les instantànies de Barcelona Gràfica recuperen petits i modestos detalls gràfics que formen part de la memòria col·lectiva dels barcelonins i que s'hi poden veure de forma quotidiana en escuts, plaques, rajoles, rètols i ferramentes. Com es pot definir aquesta obra? Amèrica Sànchez
mateix
proposa
una
definició
ben
assenyada: "gràfica popular, folklòrica, anònima 1 espontània". Instal·lat des del
recorregut pels carrers de Barcelona". El llibre, però, a més d'aquesta lectura sentimental en té d'altres: com a llibre de fotografies, com a document gràfic del patrimo-
1965 a Barcelona,
ni
de
Barcelona 0, simplement,
com
Amèrica Sànchez ha combinat la seva tasca
manual per a dissenyadors, tipògrafs, a r c .
professional amb la docència a l'escola de
tectes 0 interioristes.
ÍS
disseny Eina. Barcelona Gràfica el va ocupar durant dos anys, des del 1998 fins al 2 0 0 0 . Sànchez va fer milers de fotografies pels carrers de la ciutat amb la intenció, segons assegura l'escriptor Norberto Chaves al prò-
Barcelona Gràfica
leg, de "mostrar-les als vianants que no solen
America Sànchez
veure res, que no solen mirar" 1 "convidar a la reflexió i a la presa de consciència sobre un àmbit poc considerat de la cultura". A ia nota de l'autor inclosa al pròleg de Barcelona Gràfica, Amèrica Sànchez reco-
Ed. Gustavo Gili. 4 9 5 pàgines Barcelona, 2 0 0 1 Consultable a la Biblioteca del Col·legi. Es pot adquirir a la Cooperativa Jordi Capell. Tercera planta de! Col·legi.
neix haver recopilat les imatges "amb el rigor d'una tesi doctoral en imatges i amb voluntat pedagògica". Això sí, la seva inten-
Antoni Capiíla
ció depassa l'elitisme: "proposo al lector un
capitlaéeresm3S.ne:
"
Veuràs el teu futur molt clar
Si contractes el Pla de PensiDns del Col·legi abans del 31 de desembre estalviaràs en la teva Declaració de la Renda de 2001'
L'any 2001 el Pla de Pensions, gestionat per Gaesco, ha aconseguit un rendiment positiu de •i
Fins aun
**
mes estalvi I al teu Pla de Pensions es resten de la Base Imposable i així pots aconseguir fins a un 48% d'estalvi fiscal anual. En el quadre següent, podràs veure l'estalvi fiscal que aconseguiràs
d'estalvi
segons la teva Base Imposable i una aportació del 10%: SmlmnaUe
»wrt«*>* Pis
EtnMnral
5.000.000 8.000.000 11.000.000 ia.ooo.ooo
500.000 800.000 1.100.000
186.000 270.000 495.000 500.752
1.200.000
Aporta els diners que vulguis quan vulguis, sense límit mínim. L'aportació màxima és d'1.200.000 PTA anuals fins als 52 anys i de 100.000 PTA més addicionals per cada any fins als 65 anys amb un màxim total de 2,5 milions. Interromp l'aportació de diners o canvia de fons sense despeses addicionals.
Podràs disposar aels estalvis í mulats en el Pla de Pensions e n ! cas de jubilació, invalidesa, mort (els beneficiaris), malaltia greu i atur.
Departament d'Assessoria Telèfon 932 40 20 60 Granoflers: Mireia Cuesta Telèfon 938 79 01 76 Manran: Emília Calvo Telèfon 938 72 97 99 Cristina Giménez Telèfon 937 80 11 10 ÏIcTrini Serra Telèfon 938 85 26 ' 1
P U N T S
DE
V I S T A
" M W ÇL '.ZL'.-"- DESEMBRE 3001
Jaume Freixa:
"Hi ha edificis que et diuen com hande créixer" Coincidint amb la commemoració dels 25 anys de la Fundació
projecte. El vam fer a Boston amb una maquetista
i amb Sert; en
un
primer
Miró i amb l'avinentesa de l'ampliació
moment, no s'hi va posar ningú més perquè
arquitectònica i museístíca que acaba
era un projecte mig secret, i també pel
de
una
tema econòmic, perquè per aquest projecte
entrevista a Jaume Freixa, arquitecte
Sert no va cobrar honoraris, els va regalar
que va ser un estret col·laborador de
ser
inaugurada,
publiquem
com a donació a la Fundació."
i
Josep Lluís Sert en el seu despatx de Boston, on s'encarregava defs projec-
Creu que aquest pati que diu que és la gène-
tes europeus del mestre i q u i , precisa-
si del projecte és fet per tancar-se simbòli-
ment per això, va portar el pes de l'o-
cament d'una situació política que no li
bra de la Fundació j u n t amb l'oficina
agrada a Sert?
de
Barcelona
d'Anglada,
Gelabert
i
Ribas i amb l'aparellador José Cobo. Posteriorment, el mateix Jaume Freixa fou l'encarregat de realitzar les dues ampliacions que el museu ha vist: la primera, fa ja tretze anys, i la segona, que s'acaba de realitzar.
"Potser subconscíentment sí,
però en
el subconscient dels altres val més no ficars'hi, no? Esventat que la situació política ell la rebutjava molt; de Porcioles, ja sospitàvem que era una persona nefasta per a Barcelona, però en el cas concret de la Fundació es va portar molt bé i va donar facilitats per tot. Quant al tema de tancar-se
Com va ser la relació amb Josep Lluís Sert quant a la gènesi de la Fundació Miró? Perquè jo tinc entès que vostè era més aquí,
"No, no és ben bé així. Jo era la persona que treballava, sobretot, en els projectes europeus en l'oficina de Boston. Un bon dia Sert em va cridar i em va donar, mig confidencialment, uns croquis fets en un full, amb diverses perspectives i diversos esbos-
Fundació
que
havia
Miró.
de
ser
Aquests
després croquis,
l'edifici té una naturalesa
que va ser generada centrífugament, d'un interior cap enfora, com una mena d'explosió i. després, preveient la circulació d'una
a l'obra, i que ell venia de tant en tant.
sos del
sobre si mateix,
la
forma bastant rotatòria al voltant d'aquest pati. El sistema de dos patis ell ja l'havia utilitzat. Un patí és més interior i l'altre és més obert al paisatge i els separa un espai transparent, com un tel. Això ho havia fet de manera molt semblant a la Fundació Maeght i a la casa Braque."
de
mai: que si les lluernes funcionaven millor
molt més primitiu, planta versió de l'any 7C
en una altra orientació, que si determinades
o 71 (pensem que la planta definitiva és de
mides haurien pogut ser més amples per
l'any 73) dibuixada per mi on hi ha com
donar
unes ombres i uns retocs a sobre, de la mà
més VISIÓ de doble
alçada, etc.
moment, no van esdevenir cap dibuix fins
Quan anys després, ja mort Sert, vostè es va
Després de veure'n fins i tot els defectes,
que.
trobar amb l'encàrrec de l'ampliació d'una
vaig gaudir molt preparant una ampliació En definitiva, és que tampoc no podia créixer de gaire formes...
l'any
mesos després, ja estic parlant de 69-70,
em va donar
l'ordre
de
obra tan important, com va enfocar el tema?
"com si l'edifici hagués nascut per ser de la
començar un projecte; curiosament sense
"Per a mi va ser un exercici que em va
nova mida". Fins i tot, es va deixar poc defi-
cap d'aquells croquis que m'havia donat
engrescar moltíssim, perquè representava un
nit el programa perquè tema prioritat l'edifi-
abans. Em va dir: "agafa les mides del
nivell diferent de creativitat. Era com qui tre-
ci! Passa molt poques vegades, això.
Modulor i busca un quadrat que estigui a
de Sert, i que hi diu "possible extensió " .
"No però, curiosament, era un croquis optimista. Com que era un croquis molt pri-
balla dins un repertori formal ja inventat,
"A més, hi havia uns esbossos. Quan
mitiu desconeixíem les veritables mides del
l'entorn dels 12 metres". Vam estar bus-
com el del classicisme per als alumnes de
Sert ja estava molt malalt, jo li vaig dir
solar. Es plantejava de fer un pati a l'esque-
cant aquest quadrat, quadrat que és el pati
l'Ecole des Beaux Arts: havíem de crear a
"escolta, si un -dia ens fan ampliar, què
rra. És a dir, fer un sistema de patis. Quan
central de l'edifici de la Fundació. Va ser la
partir d'un "kit" de formes predeterminades.
farem?" í ell va dir "si no tenen diners, no
vaig veure que no es podia fer perquè sortia
primera figura, la primera geometria que es
Jo, que havia dissenyat els detalls, coneixia
faran mai res!". Però malgrat la seva reticèn-
fora de la propietat, llavors vaig haver de fer
va dibuixar, i al voltant d'aquest quadrat
molt bé el repertori, fins i tot els seus defec-
cia vam fer junts com un petit gargot... tot i
un cos adossat a l'esquerra, amb tot el risc
van aparèixer les diferents sales, totes amb
tes, en certs aspectes. Sert no els va amagar
que recentment ha sortit a la llum un croquis
que això comportava per a la volumetria.
mides del Modulor, i això va engendrar un
però amb l'avantatge de proporcionar un
primer croquis fet amb moltes presses, l'any 70, i amb una maqueta també feta al despatx de Boston, que va convertir-se en e!
espai continu i fàcilment divisible. El pau
• • "Passats uns anys, hi ha una revaloritzacíó de la Fundació Miró"
central, que es va quedar al mig tal com estava, esdevingué l'espai que separava les
L-Infonnariu PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 3001
exposicions temporals de les exposicions permanents."
Parlem ara de la segona ampliació. Aquesta segona ampliació sembla que és moít més discreta, molt petita, oi? "Ara hem fel molts menys metres de superfície, però el canvi realitzat completa en certa manera l'ampliació anterior."
Ha estat un edifici que ha suportat bé el pas del temps, crec jo, que ha suportat els canvis de requeriments d'una manera molt efectiva, un edifici molt flexible en et fons. no és així? "Sovint em pregunten si sóc fidel a Sert. i jo els contesto que, en aquest cas. he estat fidel a un edifici. Hi ha edificis que d'alguna manera et diuen com han de créixer i com volen ser. Moneo parlava de la "solitud dels edificis" referint-se a la vida autònoma de cada edifici. I aquest ès un cas molt clar que, més enllà dels arquitectes -que després de mi n'hi haurà un altre- és un edifici amb vida pròpia i personalitat, i que amb el temps ha funcionat cada vegada millor. Sens dubte perquè el client l'ha sabut utilitzar. Al principi era criticat per moltes coses, però han aparegut altres edificis, han aparegut altres fundacions i altres museus, i s'han pogut comparar. Passats uns anys, hi ha una revaloració de la Fundació Miró perquè s'han vist les pegues d'altres formes i d'altres enfocaments, i aquest disseny tan modest i tan pensat per a la seva finalitat ha resultat un èxit diferit. I això m'alegra molt perquè el risc de l'ampliació era molt gran i perquè Sert estaria content de veure que amb els anys el seu edifici ha guanyat apreciació. També la seva arquitectura, una arquitectura més aviat abstracte i mínima, viu una revaloració. dina ]0, amb la reacció actual contra les falsedats de certs postmodermsmes. Potser es podria dir que és una mica atemporal."
Què destacaria de la darrera ampliació? "És una ampliació que el més important que té és una nova sala, una sala alta de sostre i ampla, quasi cúbica, i aquesta sala se situa al bell mig d'aquest sistema de sales noves i completa tot el circuit del primer pis. Però hi ha altres coses que són d'interès: el soterrani s'incorpora al recorregut, perquè al soterrani, com tothom sap, hi ha l'espai 13, que és l'espai ]ove. i aquest espai quedava una mica isolat, amb un accés incòmode. Ara s'hi arribarà per l'escala principal i per un nou ascensor, i es podrà incorporar a una sala bastant gran que es crea ampliant una parj a sota el jardí, aixi que tindrem un recorregut pel soterrani que reunirà tota els temes no miromans." í í
Josep Oin*
Ecosistemes humans
|$
• , 7 E N A DESEMBRE
T E C N O L O G I E S
20OI
DE
LA
I N F O R M A C I Ó
P U N T S
D E
Posar el picarol al gat P
er què no s'aposta d e f i n i t i vament per les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a la construcció?
envà, és igual, Avantatges? Una racionalització
Les TIC a la construcció és un fenomen
ble de totes les TIC a la construcció o. si més
en el procés constructiu que farà guanyar en temps, cost i qualitat. I arribem a la domòtica, potser !a més visi-
que, to! i haver nascut al segle XX determinarà
no,
la forma de concebre la construcció i les e d u -
Certament que es parla sovint de la domòtica
cacions en el segle XXI, que tot just ara t»*
com la casa del futur', i hom té al cap una llar
la més coneguda per al gran públic.
començant. Edificis intel·ligents, a c o b l a n t :
futurista com la de James Caan en l'excel·lent
en les obres, domòtica... aquests i altres co-
pel-lícuia Rollerball, o la de Sylvester Stallone a
ceptes aviat seran al lèxic comú de la gent, !.-•
la menys excel·lent Demohtion Man. Sistemes
si es tracta de tècnics com si no, de la mate.
automàtics de presència, detectors de fuites o
xa forma de ara parlem de 'webs', 'ordinador
d'incendis connectats amb els bombers, grans
central' al cotxe o 'mòbils', termes que només
videopantalles amb connexió a la xarxa i amb
(a deu anys sonaven a poca cosa més que a
una quantitat innombrable de canals de televi-
xinès...
sió... tot això sona a la més pura ciència ficció encara a finals de l'any 2 0 0 1 , quan la realitat
Només hi ha un problema amb la qüestió
és que la major part d'aquestes tecnologies
de les TIC i q j e aquestes tecnologies abans
que ens semblen de somni ja existeixen i estan
esmentades no el van tenir mai. Hem utilitzat
aplicades a alguns habitatges (i no necessària-
les expressions 'determinarà la forma de con-
ment fets d'ençà l'any 2000).
cebre la construcció' i 'seran al lèxic comú de la gent'. Seria més correcte dir 'haurien de
I així, en més aspectes que no cabrien
determinar' i 'haurien de ser'. Per què? Doncs
aquí: logística de l'obra, robotització... I ara
perquè ara per ara sembla que són molt pocs
que hem fet dentetes al lector/a que ha tingut
els que estan disposats a creure en l'aplicació
la paciència d'arribar fins en aquest punt, fem
d'aquestes innovacions evidents en el camp
la pregunta del milió: si això és la panacea, per
constructiu. I em refereixo tant a promotors,
què no s'inverteix |a massivament en les TIC a
com a constructors i tècnics facultatius, com...
la construcció? En primer lloc és una tecnolo-
als mateixos clients que no estan sensibilitzats
gia força recent i, com a tal, desperta recels
en la qüestió. Digueu el que vulgueu, però és
entre els promotors, que només ho veuen com
una paradoxa del nostre temps que mirem si el
una despesa addicional. També entre els cons-
nostre mòbil porta cinc jocs i quaranta sinto-
tructors, que no tenen clar com es poden fer
nies (de WAP, no en demana ningú) i ni tan sols
servir totes aquestes millores per aconseguir
pensem en posar a casa un senzill sistema
avantatges competitius. I entre els tècnics,
automàtic de detecció d'incendis. Tornant a les TIC, són realment avantatges per a la construcció? Posem algun exemple de tecnologies de la informació existents en el sector ja avui dia. Podem començar per la gestió de projectes on line. Què vol dir això? Doncs, que a través d'Internet i de programes especialitzats un arquitecte de Nova York pot treballar amb un aparellador d'Estrasburg en
ídem de l'anterior.
• • La forma de construir tampoc no tindrà res a veure així que es generalitzin aquestes noves tecnologies. La tasca tradicional del cap d'obra amb els seus oficials i manobres que aixequen parets i sostres gairebé com fa cinquanta anys o més, serà substituïda per processos de muntatge que transformaran l'obra en centres d'acoblament.
l'edificació d'una obra... a Sant Joan Despi,
sistemes permetran -perdó, permeten- promoure edificacions més enllà dels criteris de proximitat geogràfica que ara ens limiten. És a dir, més activitat que, al cap t a la fi, és el que interessa. La forma de construir, d'aixecar l'obra,
preguntes: algú ha pensat de mostrar als clients finals la necessitat d'aplicar aquestes tecnologies? Oi que ningú no pot passar avui sense mòbil, per la seva utilitat més que òbvia? Oi que una de les primeres preguntes que fem en comprar un automòbil és si té direcció assistida? Doncs, quan es faci entendre que un
promoguda, això sí, per un senyor de Tòquio enamorat de l'arquitectura de Gaudí. Aquests
Però com sempre, la resposta és més que senzilla, i es pot formular amb algunes petites
habitatge ha d'incloure per seguretat sistemes tampoc no tindrà res a veure així que es gene-
no hem de pensar que aquesta estandarditza-
ralitzin aquestes noves tecnologies. La tasca
ció de processos impliqui unes edificacions
tradicional del cap d'obra amb els seus oficials
uniformades, com les que descrivia Orwelh des
i manobres que aixequen parets i sostres gaire-
de l'obra, actualment ja es poden fer les
bé com fa cinquanta anys o més, serà substi-
comandes a les empreses de materials, amb
tuïda per processos de muntatge que transfor-
les característiques í les mides precisades en el
maran l'obra en centres d'acoblament. Ara bé.
projecte, per a una finestra, una oorta o un
automàtics de detecció de fuites o incendis, i a més pot sortir més barat (o donar més marge de beneficis, en el cas dels clients promotors) perquè ha costat menys la seva elaboració, s'hauran canviat les tornes. S'haurà creat la demanda, tanl d'usuaris com de promotors. Però per això, algú ha de posar el picarol al gat. Qui ho farà? ' * -
Podem començar per la gestió de projectes on íine. Què vol dir això? Doncs, que a través d'Internet i de programes especialitzats un arquitecte de Nova York pot treballar amb un aparellador d'Estrasburg en l'edificació d'una obra... a Sant Joan Despí, promoguda, això sí, per un senyor de Tòquio enamorat de l'arquitectura de Gaudí.
Francesc Xavier Alberca
PUNTS
DE
VISTA
CULTURA
u PRIMERA QUINZENA
Rèquiem per l'escala? He visitat al CCCB l'expo-
Segur que Garmer si fes ara l'òpera de
SICIÓ Rèquiem per l'escata, cormssariada
París dissenyaria unes escales tan o més
per l'arquitecte Óscar Tusquets. on es mos-
espectaculars i ho faria acomplint amb les
tren to! tipus d'escales com a element
normes perquè era un bon professional.
arquitectònic amb personalitat pròpia. És
Els veritables creadors s'enfronten als
una exposició que recomano. I dit això, vol-
reptes -no solament els de les normatives ja
dria fer unes consideracions.
que n'hi ha moltes altres-1 resolen les difi-
L'INI
u 195
Telèfon directe: 932 40 23 76
Al final del recorregut hi ha un gran
cultats presentades per les enutjoses nor-
Fax: 932 40 23 64
plafó on hi ha una fotografia de l'escala
mes amb perspicàcia, imaginació i ofici. La
Adreça electrònica: inlormatiu@apabcri.es
imperial de l'òpera de Paris, de Garmer,
capacitat de creativitat és esperançadora i
Lïnlormatju electrònic:
amb unes indicacions que exemplifiquen
si s'accepta la realitat, així sense més, no
http://www.apa bcn.es/informatiu
aquells elements que, per les seves mides,
es podrà transformar. Els creadors en qual-
no complirien amb la normativa vigent i
sevol art no fan el que volen, també seguei-
entona el rèquiem per l'escala.
Consell editorial: Anna M. Ruiz. Joan Gay, Xavier Alberca i Carles Cartarïà
xen unes pautes, ni que siguin "transgressores1
Per a mi la tesi d'Òscar Tusquets és
Director: Carles Cartarla" Coordinadora: Elisenda Pucurull
errònia. L'acompliment de les normatives
Sembla que Óscar Tusquets menysva-
Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva, ;•-•:: Martet i Antoni Capilla
no fa desaparèixer els elements "normati-
lon els seus companys de professió i arribi
Anàlisi d'obra; Joan Sabaté,
vitzats" sinó que fa que els arquitectes
a una conclusió pessimista. Un, que és
Xavier Aumedes. Gabnela Schòn,
s'espremin el cervell i busquin solucions
optimista per naturalesa, creu que els
Vicenç Font. Imma Vlllacorta,
imaginatives per superar els obstacles.
arquitectes amb ofici tenen prou imagina-
Jordi Olives i Ana Moreno
cap normativa fins ara amb multitud de normatives, els arquitectes adaptant i se'n surten
s'han
anat
prou dignament.
Dibuixants: Sílvia Alcoba,
ció i recursos per poder sortir ben parats
Des del temps en què no n'hi havia 3na, amb el gran vestíbul i les escales mecàniques, l'accés a Toledo, de Martínez Lapena
i Elies Torres, els ascensors del
Oriol Bohigas, en un article a VAVUt de
Guggenheirn, de Ghery, i dic jo, tants i tants
I'l 1 de setembre, cauen part en el parany
exemples a afegir.
Toni Batllon i Joma
dels reptes plantejats per les normatives. 0 no?
Passatemps: M que! Sesé Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà
L'escala és morta? Visca l'escala!
íí
Fotografia: J i , •?- Qvc-.a D,e (Chopo), Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Fotòlits: Imprès Auloedició S.L.
i ratifica l'exemple de l'escala de l'òpera
És ben fàcil, es busca qualsevol edifici de
de Paris, encara que no li dóna tota la raó
fa cent anys (i no cal anar més enrere) i es
Dipòsit legal: B-42389-1991
a Óscar Tusquets i posa com a exemples el
podrà demostrar que incompleixen no tan sols
ISSN: 1132-2802
mateix
la normativa d'escales sinó moltíssimes més.
edifici
del CCCB, de
Pinón i
Impressió: Vikmg
Subscripcions: Elisenda Pucurull *•: -fen-932 40 23 76 Publicitat: BITMAR Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèlon:932 40 20 57. Fax
932 40 23 64
E-mail- comerci3'@3pabcn es EDITA; Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
L'lnform@tiu electrònic
e
. - • • . . ; . . .
:
-.-
Tel. 93k 40 2U bU ha- y j ^ J ü z ü G I Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic
Tel 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc. 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pi noi. 8
El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi
^ vw^ CK
, ;•=
O84O0 Granollers Tel. 938 79 01 76 JUNTA OE GOVERN: President Xavier Bardají Vicepresidenfc Joan Ardevol Secretària: Minerva Embuera Comptador; Albert López Itxxra Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: V ígros Herro. Joan Gum P&mon Safvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Berns; Noguera
Adreça:
www.apabcn.es /informatiu
Valies Occidental: '.;-. -v,-,' V.-;.--;^--, Vallès Oriental: • - . - ' : •>: S - f Gerent
.-.- 'ï---.,
E>s errtens exoosas en eS nr.K^, vg-iati
^
son tfeiduswa responsatïii·^: ÜÍ-S àf.v. i no reprewtffleri necessàriament t'optmó dC LTr**rnatftJ
Concert de Nadal 2001 21 de desembre a 2/4 de 9 del vespre Santa Maria del Mar arrec de la Coral Càrmina i l'Orquestra Simfònica Sant Cugat
grama la part Beati quòrum
Missa de la Coronació KV 317 Kyne Glòria Credo Sanctus Benedictus Agnus Dei Santa Nit
Fum. fum. fum
Adeste Fideles
i escuat
Cornellà '*•
MERA QUINZENA OE5B1BRE 2001 :
de L'Infnrmafin
P A G I N E S
D ' A S S E S S O R I A .
F O R M A C I Ó .
A C T I \
f
24 Crònica d'una excursió a la Mola SERVEIS 26 Programes informàtics d'interès professiona DEMANDES 28 Mercat de treball
..
KOCCO ' /
j
-, 'tUTA
Scalc I: 19.500,000 tjimhcrt Conforma! Conte l'rojcclíon. StandardparalMs -fO'N and 50'N
ALGÈRIA
Ha arribat l'euro (I) Els professionals hauran de fer un esforç d'adaptació a la nova moneda
L
Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 de novembre Ca= 1,134
Propera actualització:
a nova moneda està a punt
*er un esforç d'adaptació a la nova moneda,
cions molt concretes que interessen als
d entrar en les nostres vides. L'euro
també els professionals, i convé estar ben
arquitectes tècnics i a d'altres professionals
deixa de ser virtual per convertir-se en una
informal dels canvis que pot representar. Els
de la construcció i que caldrà tenir molt en
nova realitat física que hem de conèixer i uti-
mitjans d'informació generals i altres de més
compte a partir de gener. Sens dubte, la con-
litzar. Des del 15 de desembre, bancs i cai-
especialitzats com ara els depenents de
fecció dels pressupostos d'obra i tot el que
xes distribueixen els nous bitllets i les noves
bancs i caixes, a més de les campanyes ins-
comporta la seva conversió en euros és un
monedes que serviran com a mitja de paga-
titucionals, han fe! un esforç de divulgació i
dels temes més importants.
ment a partir del proper I de gener. Amb
també de suport per facilitar al ciutadà el
publica a continuació algunes d'aquestes
l'entrada en vigor de l'euro. tothom haurà de
canvi a l'euro. Hi ha. no obstant, informa-
informacions d'interès professional. i£·
L"lNR»t«riu
15 de desembre Mòdul: 49.500 PTA Més informació: Departament de Visats Telèfon 9 3 2 4 0 2 3 7 0 visats@apabcn.es
A S S E S S O R I A ^ DESEMBRE 2001
d'obra sio a euros
L'arrodoniment "Articulo lï. Redondeo Uno. En los importes mofietanos que se hayan de abonar o contabilizar. cuanúo se lleve a cabo una operación de reóonóeo después de una conversión a la untdad euro, deberàn redondearse por exceso o por delecto al céntimo mas próximo. Los impor-
lem trabar, amb aquest sistema, vindran donades per la possibilitat o no de llistar els diferents documents amb els
I L i da
planteja
problemes
d'a-
rrodoniment que, en et cas dels pressupostos per
d'obra,
l'encadenament
s'agreuja
de d i f e r è n -
cies que es poden produir al pas-
tes monetanos que se hayan de abonar o
pressupost en euros.
contabilizar y se conviertan a la untdad
El pressupost està redactat en pessetes,
sis decimals utilitzats en el càlcul {llis-
s'ha adjudicat o licitat i no s'ha fet encara
tant amb dos decimals, el preu de la
cap certificació. Cal acordar amb la pro-
partida podria semblar que no coinci-
pietat si s'ha de seguir el procediment
deix amb la suma dels components), i
descrit com a A) o com a B).
pel lloc del pressupost on vulguem o
11 a conversió a la nova mone-
3)
per any, caldrà una nova redacció del
4)
El pressupost està redactat en pessetes i
monetària peseta deberàn redondearse por exceso o por delecto a la peseta màs pròxima. En caso de que al aplicar el tipo de conversión se obtenga una canlidad cuya última cífra sea exactamente la mitad de un céntimo o de una peseta, el redondeo se efectuarà a la cifra superior.
puguem arrodonir els preus a dos deci-
està parcialment certificat. Cal convertir
mals (partida, ratlla de pressupost, final
el pressupost a euros amb sis decimals
Dos. En ningún caso podrà modificarse
de pressupost). En aquest últim punt,
(o el màxim possible), convertir ia quan-
el importe a pagar, liquidar o contabilizar
cal remarcar que com més baix sigui el
titat certificada a 31.12.2001 a la nova
como saldo final, como consecuencia de
nivell en què fem l'arrodoniment, més
moneda i continuar les certificacions en
redondeos practicades en operaciones inter-
possibilitats tenim que la diferència de
euros, traslladant a l'última certificació
medias. A los efectos de este apartado, se
conversió sigui important.
la diferència que es pugui produir. Si
entiende por operación intermèdia aquella
sar de preus simples a compos-
aquesta diferència es important, es pot
tos
ajustar amb un preu contradictori o una
no sea el pago, liqwdaciòn o contabilización
ratlla d'amidament específica. Es reco-
como saldo final del correspondiente impor-
mana parlar amb la propietat sobre quin
te monetano.
i
partides
d'obra.
L'import
B) Convertir el pressupost arrodonint cada
final d ' u n pressupost redactat en
ratlla de composició de la partida, a dos
pessetes
no
decimals. Amb aquest sistema (que serà
important
el que hem d'utilitzar en els nous pres-
serà
i convertit
a euros
probablement
es
considera
el procediment més
adient.
però pot produir problemes en el
supostos a redactar a partir de I'l de
cas d'obres oficials, subjectes a
gener) l'import de cada partida coinci-
un marc legal rígid.
deix amb la suma del detall dels seus
Un exemple
components. El problema apareix al
que farà GISA
en que el objeto mmediato de la operación
Tres. En el caso de la conversión a la unidad euro de sanciones pecumarías, tnbutos, preciós, taritas y demés cantidades
concret:
con imporíes monetarios expresados únicamente en pesetas, cuando exista una gra-
Cal tenir present que la pesseta, a par-
variar sensiblement el resultat final del
GISA ha tractat el tema amb l'iTeC [tots
duación por tramos y, como resultado del
tir de I'l de gener de 2002 tan sols existirà
pressupost al convertir pessetes a euros.
els pressupostos es treballen utilitzant el
redondeo efectuado según lo dispuesto en
com a mitjà de pagament. Això significa que
(vegeu exemple del quadre econòmic)
programa TCQ), amb prou temps per establir
este articulo, se obtengan cantidades coin-
les regles de joc. L'usuari del programa dis-
cidentes en diferentes tramos, se procederà
posarà de la possibilitat d'imprimir els qua-
3 incrementar en un céntimo de euro la
podem trobar són diversos. A continuació
dres de preus i les certificacions amb dos o
correspondiente al tramo superior.
detallem els més significatius;
sis decimals, segons convingui i arrodonir
Cuatro. Cuando se trate de la conver-
rents. Cada possibilitat planteja avantatges i
tant sols a nivell de ratlla de pressupost
sión a la unidaú euro de tarifas, preciós,
inconvenients que cal valorar segons el cas en
aranceles o cantidades unitanas, que hayan de aplicarse a bases expresadss en cual-
a partir d'aquesta data no podem contractar o certificar mes que en euros.
Els casos de conversió amb què ens
Per convertir els pressupostos de pessetes a euros disposem de dos sistemes dife-
El pressupost ha estat redactat en euros.
(partida x amidament). La fase en que es
que ens podem trobar. A continuació deta-
Independent de la fase en què es trobi
trobi
llem dos possibles sistemes de conversió:
el projecte: aprovat, licitat, adjudicat.
adjudicada, contractada o certificada par-
quier magnitud, las cifras que resulten de la
en fase d'execució, no cal fer res. Ens
cialment, indicarà quina és l'alternativa a
aplicaciòn del tipo de conversión se toma-
hem avançat al problema.
utilitzar. t£i
ran con sets cifrss decimales, efectuandose
1)
A) Convertir el pressupost utilitzant una precisió de sis decimals en els càlculs. 3
2)
no està Meitat encara. Cas que la licitació
cional
es realitzi per adjudicar en el 2001 i es
BOE en data
5/6/2001. amb el que obtenim unes
el redondeo por exceso o por delecto al
El pressupost està redactat en pessetes i
l'empara del que diu la disposició addipublicada al
l'obra concreta: aprovada, licitada,
sexto decimal màs próximo. En caso de que al aplicar el tipo de conversión se obtenga Àngel Gómez
faci en pessetes, s'utilitzarà un dels
una cantidad cuya séptima cifra decimal
mínimes diferències d'import final en la
procediments A) o B}, d'acord amb la
sea cinco, el redondeo se efectuarà a la ciíra
conversió. Les dificultats amb què ens
propietat. Si la licitació s'ajorna pel pro-
superior. Si el producto resultante de la aplicaciòn de la tanta en euros a la base, determinada
conforme al
procedimiento
anterior, tiene la naturaleza de operación 3.2 ESCD044 3
AJLM0107 AJLMO108 CJLM0902 CJLM0906 %
Kg.
0.007 H0.007 H. 0,005 Kg. 0,900 Kg. 3,000%
Ferralla! pilars. Acer AEH 500 S de límit elàstic 5100 Kp/Cm pilars. Incloses esperes, cavalCt ments i retalls
en barres cor ugades, per a 'armadura de
Oficial la de íerrallista Ajudant de ferrallista Filferro recuit 1,3 MM de D Acer AE-H 500 S corrugat obra Despeses auxiliars
14,69 13,04 0,77 0,63 0,77
cent trenta-dues pessetes setanta-nou cèntims Quadre econòmic
2.445,00 2.170,00 128,00 105,63 128.02
intermèdia se estarà a lo dispuesto en el apartado dos de este articulo-, en otro caso, serà de aplicaciòn el apartado uno del € E € € €
17,12 15,19 0,64 95,07 3,84
0,10€ 0,09 € 0,00 € 0,57 € 0.02 e
132
mismo."
Disposición adicional única. Modificación de la iey 46/1998,
de 17 de diciem-
bre, sobre introducción del euro. BOE núm. 0.79 £
134 publicat el dimarts. 5 de juny de 2001.
ASSESSORIA Quadern centra! PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2001
Canvis en els quadres de preus ig & n altre problema que I w > ens sorgirà serà amb els quadre de preus i els preus unitaris petits, com pot ser el cas del preu d'un quilogram de guix o de ciment. Aquests preus poden provocar, al ser convertits de pessetes a euros, una diferència important respecte del seu valor anterior. Si són quantitativament importants en l'obra, poden arribar a provocar distorsions que cal preveure. Haurem de canviar les unitats en què donem aquests preus, com per
exemple passar de preu de ciment en quilograms a preu en tones. En aquest sentit, cai destacar que els principals proveïdors de bases de dades, conscients del problema, ja han començat a canviar unitats de mesura o donar preus unitaris amb quatre, cinc o sis decimals. Com que no hi ha consens ni una norma fixa, estarem un temps treballant en diverses unitats per a un mateix material. Tot i això, hem de revisar els quadres de preus, o els preus que estiguin determinats per nosaltres i procedir a verificar tots aquells que siguin prou importants en quan-
titat per poder actuar sobre les variables utilitzades a l'hora de donar un preu unitari. A tall d'exemple. l'ITeC ha treballat en la conversió de totes les unitats d'aquells elements que tenien un valor inferior a 10 cèntims d'euro (17 PTA). Una bona notícia en aquest camp, la constitueix el fet que els treballs de normalització emparats amb les sigles FIEBDC3 s'han tornat a reprendre i preveuen importants novetats en la seva agenda. La unificació d'unitats d'obra, així com la informació sobre el sistema de càlcul i d'arrodoni-
ment emprats, es consideren com a tre-, . balls a curt termini. Això ha de significar" que un pressupost redactat sota un programa concret i exportat a un altre hagi de donar els mateixos resultats. Per al proper gener s'espera una nova versió d'aquest sistema d'intercanvi, que esperem sigui incorporada ràpidament pels fabricants de programaris. f£)
L'euro en l'exercici professional: algunes qüestions lü
7 entrada en circulació de
L'euro i la comptabilitat dels professionals
l'euro. el proper 1/1/2002, suposarà una sèrie de canvis en aspectes que afecten a l'exercici professional, com ara la contractació i la fixació dels honoraris, el cobrament i la reclamació, si s'escau, d'aquests honoraris, la comptabilitat i les obligacions fiscals i tributàries. Passem a intentar donar resposta a alguns dels dubtes més freqüents.
• • La comptabilitat corresponent a S'activitat professional, a partir de l T l/l/02, només es podrà portar en euros. • Les factures de proveïdors anteriors a l'l/l/02 i en pessetes, però que es rebin amb posterioritat a aquesta data. es podran comptabilitzar en l'exercici 2002, però reconvertí nt-l es en euros.
L'euro e n e l s d o c u m e n t s professionals • A partir de 11/1/02, és obligatori utilitzar l'euro en tot document que subscrigui el professional: contracte d'arrendament de serveis, pressupost de serveis professionals, minuta, factures, talons, etc.
• Des de l'esmentada data les declaracions tributaries també s'hauran de fer en euros (IVA. !RPF. etc). i així, fins i tot, les declaracions corresponents al 4r. trimestre de! 2001 i els resums anuals d'aquell exercici, que s'han de formalitzar al gener del 2002, s'hauran de presentar en euros, encara que la comptabilitat s'hagi fet en pessetes, amb les necessàries reconversions.
• Els contractes firmats amb anterioritat a l'esmentada data mantenen la seva vigència, però les minutes d'honorarts derivades d'aquests que s'emetin a partir de n/1/02 s'hauran de formalitzar en euros, aplicant la corresponent reconversió. • Entre 1*1/1/02 i el 28/2/02. es podrà acceptar dels clients el pagament EN EFECTIU tant amb pessetes com en euros. Els xecs de data posterior a Tl/1/02 només seran vàlids en euros. • La reclamació als clients de quantitats pendents, a partir t)e H / l / 0 2 , s'haurà de fef en euros encara que el deute s'hagués devengat en pessetes.
Les societats professionals i l'euro Les societats mercantils formades per professionals hauran de reconvertir el capital social i el valor nominal de les accions o participacions en euros. Es podrà efectuar aquesta redenommació de la xifra del capità1 social, simplement, mitjançant una certificació de l'acord adoptat per l'òrgan d'admmistració de la societat, amb les signatures legitimades, que es presentarà al Registre Mer canti) per a la seva anotació. Aquestes operacions, de simple caràcter aritmètic no comportaran drets aranzelans. notarials ni registrals. encara que es formalitzin en escriptura pública. En tot cas. estaran exemptes de publicació en e! Butlletí Oficial del Registre
Mercantil i no meritarar) cap tribut. Això precedentmem exposat, es d'aplicació a les societats cooperatives. ®
Assessoria Jurídica del Col·legi sft3CdSc n. es
s
H O R E S •./.'--.--
E X T R E S
DESÉMBfiE 200t
LECTURES
Amor implacable t p a deu anys, Julian Barnes
Les reflexions tornen una vegada i una
va agafar els protagonistes d'un trian-
altra sobre el mateix tema: l'amor, etcètera.
gle amorós i els v3 fer xerrar en veu alta.
Però aquesta reiteració que de vegades pot
L'Stuart,
La
ser excessiva no és pas greu. És lògica, en
Gilhan, restauradora de quadres. L'Oliver, ei
personatges obsessionats i esclaus de si
I r
quadre
mitjà
d'un
banc.
millor amic de l'Stuart. Els va fer xerrar
mateixos. Si hi ha alguna cosa a retreure-li
amb si mateixos, amb el lector, amb un
a 8arnes és que les tres veus principals
oient ideal. Amb qualsevol menys amb qui
s'assemblen massa les unes amb les altres.
de debò hauria d'escoltar les seves refle-
També les dels secundaris de luxe es con-
xions.
no els
fonen entre elles. És clar que Barnes no pot
importava quedar retratais per les seves
evitar que sigui així, perquè sempre li ha
confessions. Barnes va titular el llibre Tal-
agradat d'atorgar caràcter als seus perso-
king it over {Parlem-ne} i el va confeccionar
natges amb la ironia i fins i tot el sarcasme.
a base d'encadenar els monòlegs del trio,
Suposo que és com li agrada ser al Barnes
Per
això als
personatges
que va complementar amb les reflexions
mateix,
l'ombra
del
qual
plana
rere
la
d'alguns secundaris vinculats amb el trian-
novel·la. De tota manera, malgrat que tots
gle per llaços familiars, d'amistat o profes-
xerrin de la mateixa forma, tots diuen coses
sionals.
diferents. Per a l'Stuart, el primer amor és l'únic amor; per a l'Oliver, l'únic amor és tot
En aquell primer llibre, l'Stuart és avorrit i la Gillian és encantadora. Es casen just quan el bohemi de l'Oliver s'adona que és
l'amor possible; per a la Gillian, l'únic amor és l'amor veritable. El temps que ens ha tocat de viure és implacable. •£<
ell qui es mereix la Gillian. I no pararà fins que arribi a robar-li a l'Stuart. Però no per això s'acabarà la peculiar relació entre tots tres. Ha passat el que havia de passar. A Amor, etc. la situació no ha avançat gaire. El pas del temps ha marcat eis protagonistes dels triangle amorós amb sentiments de frustració per allò que no han fet i els hauria agradat de fer. L'Oliver segueix essent el mateix egoista i la Gillian no té prou força de voluntat com per ajudar que tot acabi d'una vegada. L'Stuart segueix enamorat d'ella. Així que els tres tornen a xerrar en veu alta amb tothom menys amb qui cal. I Barnes repeteix la fórmula dels monòlegs.
ESPAI
D ' A R T
Calidoscopi Gaudí P
n aquesta exposició fotogrà-
ICfíca
apareixen imatges, algunes poc
acostuma a capturar a les seves obres, amb un estil personal i optimista.
®
conegudes, de l'obra arquitectònica del sempre tan genial i inquietant Gaudi. L'imaginari migualable d'aquest arquitecte queda reflectit a les fotografies de Marian Mar, mitjançant originals i sovint sorprenents captures, a IV gual que un calidoscopi, dels mosaics, trencadissos, vidrieres, immersos en les seves columnes imponents, bancs sinuosos, dracs i
CALIDOSCOPI GAUDÍ
Fotografies de Marian Mar Del 18 de gener al 24 de febrer Espai d'exposicions de la primera planta del Col·legi. Bon pastor, 5 Barcelona
d'altres elements gairebé onírics tan característics de Gaudi. Cal destacar, també, la importància que té en aquesta
exposició
fotogràfica la presència dels colors (blaus. cremes, verds, grocs, gnsos, blancs...) i la llum, elements que la fotògrafa Marian Mar
Àlex Oliveres
AMOR, ETC.
Novel·la Julian Barnes Traducció d'Albert Torrescasana Anagrama / Empúries 206 pàgines Barcelona. Setembre 2001
Quadern central PRIMER'
N O
T ' H O P E R D I S
La pintora invisible fï
a dona ha estat, tradicional-
1918), una dona voluntanosa que va viure
cies
l ^ _
ment, un dels motius més habituals de
de la pintura com els seus col·legues mas-
Carme Karr o Dolors Monserdà, dues femi-
la pintura. |a sigui en forma de verges, dees-
culins, un (et del tot inusual en aquella
nistes de l'època), les col·laboracions com a
ses, nimfes o, senzillament, nobles d'alta
època dominada pel modernisme català i
il·lustradora a la revista conservadora Femi-
estirp amb enigmàtic somriure. Tot i aquest
per l'obra de Ramon Casas o Santiago Rusi-
nal, i les classes de pintura. Vidal va morir
evident protagonisme temàtic, la dona sem-
fiol. El redescobriment d'aquesta
el 1 9 1 8 , a 4 2 anys, durant un greu epidè-
pre ha jugat un paper secundari en el món
auspiciat per la investigadora nord-america-
pintora,
als retrats d'encàrrec
(com els de
mia de grip que va assolar Europa.
de les arts plàstiques. Abans de les avant-
na Marcy Rudo, es concreta ara en la mos-
guardes, per exemple, !a historiografia de
tra retrospectiva que la Fundació "la Caixa"
la seva mort (des del 1 9 1 9 no s'havia fet
l'art espanyol no reconeixia gaires dones
li dedica a Granollers fins a finals de gener
cap exposició monogràfica de la seva obra)
pintores, tret de dues notables excepcions
el 2 0 0 2 i que després viatjarà a Vic, Lleida
arriba ara a la seva fi amb la reunió de les
com són Mana Blanchard o Maruja Mal lo.
i Girona.
6 6 obres de Lluïsa Vidal que es presenten
Les dones van treballar com els homes, però
Qui era Lluïsa Vidal? Doncs, una filla
la història de l'art les va ignorar.
d'un
A aquests dos noms propis femenins cal afegir-hi un tercer: el de Lluïsa Vidal (1876-
ebenista
que treballava
pels grans
El silenci i la invisibilitat que van seguir
en aquesta exposició retrospectiva. Un mostra que, a més de donar a conèixer una pin-
arquitectes modernistes del moment, que va
tura quasi desconeguda, vol reivindicar el
créixer en un ambient familiar culte, burgès
paper de les dones en un món de l'art domi-
i catòlic. Després d'estudiar a París, va tor-
nat salvatgement pels noms masculins. Una
nar a Barcelona (1903) i va començar a
altra
organitzar les seves primeres exposicions. La
moment, va gosar a trencar amb els estere-
mostra actual permet descobrir una pintora
otips de la seva època. í í
mirada
artística
que, en el seu
amant del costumisme i del retrat més convencional i una obra en què abunden les escenes domèstiques i que, de vegades, es
Lluïsa Vidal, pintora
va voler vendre amb la signatura de Casas,
Centre Cultural de la Fundació la Caixa.
tot i les acusades diferències entre l'un i
Joan Camps, 1 . Granollers
l'altra.
Fins al 3 0 de gener
Malgrat la seva qualitat, i que va tenir molt bones critiques, com la del crític Raimon Casellas, que lloava la 'virilitat' de la seva pintura, Lluïsa Vidal no va tenir gaire sort. Invisible a ulls de la historiografia de l'art, Vidal es va conformar a subsistir grà-
T R E N C A ' T
L A
a
Periodista capilla@eiesmas. m
LisaJ
C L O S C A Cal trobar els 8 punts clau amagats
HORITZONTALS: 1 Elements decoratius emprats en obres de fusteria. 2. Mescla íntimament un parell de metalls. La millor tela de Barcelona. 3. Espera l'arribada de líquid sota
a la graella inferior. Cada número '
indica el nombre de punts efau que
el llit del malalt. 4. La punta de l'arc. Simbol culer de la tercera edat
LluïsaVida
Antoni Capilla
Planta de flor única vermella. 5. Dues de tres. An-
hi estan en contacte (en vertical, 2
horitzontal o diagonal). Cap quadrat
tigamenl. abreujat. Comença un moviment giratori. 6. Valdés. l'escriptora. Però ara mateix ja no sóu. 7. Posaràs dues
numerat conté punts clau
3
coses a la mateixa alçada. 8. Perfil que protegeix la vora d'un mirall. La linia límit d'una superfície. 9. Tanquis i segellis
4
o
el sobre. Escaire. 10. Municipi alacantí, a la Marina Baixa, indignació col·lectiva. 1 1 . La d'obra trebaila en una unitat
5
3 3 1
de producció. Element sobre el qual descansa una cosa.
VERTICALS: 1
Local que guarda totes les matèries, les
primeres i també les segones. Abans de les dotze del migdia.
2
-,
2 El millor remei en un llum. Esquellermc. 3. Estira amb forEspectre embrionari. Et permet arribar lins a l'obra de cons-
°
truccio. 5. Angle de noranta. Estris especials per a bones mans Afaita de dalt a baix. 6 Compte, que tot ho veu. tmpe-
• 9
I
deixi un funcionament perfecte. Pàrquing. 7. Peça de fusta obtinguda del tronc de l'arbre Pèrdua de matèria per un fre-
10
gadis constant 8 Cobnr d'aigua un terreny Bessonada que
;
ès enmig del carrer. 9. Es troba la mar de bé. Una mica de -\-\! silicona Si n'ha tet és que segurament ha arribat tard.
SOLUCIONS
'--
6 títí Jen5n?u3 9 çwso.13 IIOH 7. d "! d 1BJJ3 e q a C eneuos üO Z WV ui S L ' « M J J BO2 9'19 "WV S I S '
2 2 2 2 2 2
ça, cap aqui o cap allà Equivocat, en l'elecció del camí. 4.
• 1
0
EXEMPLE
SOLUCIÓ
1
Z 9
9
Z Z
Z
2 •
3
•
9
i
•
Z
9
4
3
d 9
•
•
1
•
G E 0
9
z 9
2
Z
•
•
!\ L A
G E N T
Excursió a la Mola i visita a la Llosa del Cavall (r\
ivendres 28 de setembre.
I L / 18.50 h. Plou, poquet, però plou. 19.20 h. Ja hi som tots. Malgrat que el temps no acompanya
gens, estem prou
engrescats com per tornar a casa sense embrutar-nos les botes de "muntanyers" amb una mica de fang. Decidim pujar-hi Deixem els cotxes a can Poble i des d'aquest punt -que és el camí més curt per arribar al nostre destí, la Mola- comencem a pujar en fila índia, deixant un rastre de llum amb les nostres llanternes. 20,35 h. Albirem la llum de la Mola. fem l'última empenta per arribar-hi i allí treure'ns la roba mullada i menjar! A les ?? Sopem de molt bon grat, enmig de xivarri i rialles. A les ?? És l'hora de marxar, ben tips r satisfets, i, oh sorpresa, a fora no plou, però hi ha una boira de mil dimonis que no ens permet veure-hi més enllà de 10 metres. Tanmateix, no ens espantem, fem pinya i baixem molt junts perquè ningú no es perdi. A les V. Arribem al punt de partida, estem tots perfectament; fem la foto per no oblidar aquesta "sortida amb paraigua". í í
Mercè Castro Delegació del Vallès Occidental
Concert de Nadal a Santa Maria del Mar
Visita a la Llosa del Cavall
La Basílica de Santa
El passat 26 de setembre un grup de companys del Bages i el Berguedà (en la foto) van fer una visita a la presa de la Llosa del
Maria del Mar de Barcelona acollirà, un
Cavall acompanyats de Valentí Sallers, responsable d'aquesta presa. En acabar la visita, el grup es va traslladar a les instal·lacions
any més, el Concert de Nadal dels apa-
que l'empresa KNAUF té a Guixers, on fabrica plaques de guix, un material de construcció d'ús molt freqüent, amb una tecnologia
relladors i arquitectes tècnics. Es farà el
molt moderna que situa aquesta empresa com una de les millors d'Europa.
©
proper 2 1 de desembre a partir de 2/4 de 9 del vespre i anirà a càrrec de l'Orquestra de Sant Cugat i la Coral Càrmina. El repertori es compondrà de VAve Verurn i la Missa de la Coronació de Mozart, i
Fe d ' e r r a t e s En l'article titulat // Fòrum Preventia:
NECROLÒGIQUES
seguretat en l'edificació que va ser publi-
l'AI-ieluyia dei Mesiesúe Haendel, a més
cat a L'INFORMATIU 193, vam nomenar
de la selecció tradicional de nadales. Les
Jorge Goldaracena, com a representant
entrades al concert són gratuïtes per als
del Col·legi d'Enginyers Industrials, quan
col·legiats i també per als seus acom-
en realitat representava el Col·legi d'En-
panyants i amics, i es poden reservar al
ginyers Tècnics d'Obres Públiques de
Servei d'Informació de! Col·legi, al telè-
Catalunya. Goldaracena va participar en
fon 932 40 20 60. f£-
una taula rodona sobre seguretat celebrada a l'octubre dins de la fira Preventia.
Ens dol comunicar a iots els col·legiats, la defunció del nostre company:
Ricard Mataró i Segura esdevinguda el 26 de novembre, a 90 anys.
SERVEIS S E R V E I S
Quadern central PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2001
D I V E R S O S
Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA. Tel: 934 52 07 89 3rms3@coac.net
Serveis per a taxadors Erwiï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01
.nts i pressupostos. Plotejat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres. 80. local, 3 • SL Feliu de Guíxols. Tel.: 972 32 32 82 • Fax: 972 32 32 82 oficinaimgomez@ctv.es
Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Onol 639 89 10 63
Delineació de plànols S'ofereix estudi de delmeació-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 1616 39' Fax: 932 37 49 01
Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp. 36. 41 la. Barcelona Teh 933 17 10 36' Fax: 933 17 06 84
L'lnform@tiu electrònic
El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi
Especialitzats en serveis de recolzament a l'arquitectura El nostre equip disposa de mitjans i recursos per col·laborar en delineació, projectes bàsics, executius, mesuraments, aixecament de l'estat actual i qualsevol servei que calgui. Ens desplacem a l'estudi del client. Mayte • Telèfon: 934 59 46 17
Adreça:
www.apabcn.es/informati u CONVOCATÒRIA
Perspectives Es lan perspectives manuals i per ordi dor, en blanc/negre o color, i Render. Octaw Telèfon: 932 13 92 36
Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols. Telèfon: 933 09 59 65
Perspectives Especialistes en animacions i totomuntatges. Som professionals amb 6 anys d'expenència per a promocions, díptics, presentacions en paper o en CD-Rom. Dissenyem tanques publicitàries amb la seva perspectiva. Complim amb el termini de lliurament. Ens desplacem a tot Catalunya. Scnptiva • Telèfon: 934 59 46 17
Col·laboració professional Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD, 20 i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD • Telèfon: 938 79 65 61
S'ofereix arquitecte tècnic lliberal, amb experiència, per a col·laboració professional amb estudis d'arquitectura: projectes, estats d'amidaments i pressupostos, amb Autocad, Presto, etc. Control d'obres. Telèfon: 607 307 271
Assemblea col·legial de mutualistes de Premaat Premaat convoca Assemblea Col·legial de Mutualistes per preparar l'Assemblea General Extraordinària de Mutualistes, prevista per al dia 12 de gener a Madrid. Aquesta primera assemblea, amb caràcter preparatori, tindrà lloc a la sala d'actes del
Col·legi.
Es venen oliveres Serveis professionals S'ofereixen 40 oliveres centenàries situades en un terreny pròxim a Reus, molt Gran experiència. Càlcul i disseny d'esben conservades. Preu a convenir. truclures. Servei d'enginyeria. Projectes telèfon: 938 17 17 94 d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Telèfon 933 95 44 45» Fax 933 95 22 22 Es comparteix despatx iparQuitectura@coac.net Compartiria despatx en oficina de finques , assegurances de nova obertura a Rubi, pre fenblement amb professional del sectc Serveis tècnics arquitectura arquitecte tècnic, arquitecte, constructor, i topografia etc. El Iccal està ben situat i a peu de carrer. Plànols topogràfics, terrenys i solars. AixePreu: 25.000 PTA mensuals cament d'estat actual d'edificis, replanFrancisco Morales Telèfons: 937 86 49 94 , 630 601 299 teig d'obres sobre el terreny. Delineació de
dia: dimarts 8 de gener hora: a les 19 hores en primera convocatòria i a les 19.30 h. en segona convocatòria lloc: sala d'actes de la primera planta del
Col·legi informació Secretaria del Col·legi Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona telèfon: 932 40 20 55 • fax: 934 14 34 34 secretaria@apabcn.es
I
SERVEIS - OCSEMBBC 2001
Programes informàtics d'interès professional i a bon preu El Col·legi ha establert acords de col·laboració amb diverses empreses fabricants o distribuïdores de software professional d'interès per als arquitectes tècnics. Amidaments i pressupostos, dibuix per ordinador i càlcul d'estructures són alguns dels camps d'aplicació d'a-
quests programes informàtics que s'ofereixen durant un temps limitat a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa, Els termes dels acords s'exposen a continuació,
Programa Arquímedes de Cype
Allplant FT v l 6 Arquitectura Tècnica
L'empresa Software Tècnic d'Arquitec-
amidaments, certificacions i plecs de con-
L'acord de col·laboració amb l'empresa
tura i Enginyeria (STAE), distribuïdora per
dicions ARQUÍMEDES, amb les condicions
Nemetschek permet als col·legiats adquirir,
CAD Allplant FT v l 6 , amb unes condicions econòmiques especials i de suport tècnic que
a Catalunya de Cype Ingenieros, ofereix als
que s'exposen en el quadre adjunt:
fins al 3 1 de març de 2 0 0 2 , el programa de
es detallen en el quadre adjunt:
col·legiats, fins al 31 de desembre, !'adPREU
DESCOMPTE
OFERTA COL·LEGIATS
415.965 PTA
35%
270.377 PTA
quisició del seu programa de pressupostos,
OFERTA COL·LEGIATS 49.000 PTA
19.800 PTA
78.800 PTA
49.000 PTA
ALLPLAN FT v l 6 Arquitectura Tècnica
Avantatges per als col·legiats: ARQUIMEDES + AMIDAMENT AUTOMÀTIC DXF
- Curs gratuït de 14 hores de durada. - Servei de manteniment gratuït durant els 6 mesos següents a la compra del programa (inclou actualitzacions i suport tècnic).
ARQUÍMEDES + AMIDAMENT AUTOMATIC DXF+
98.000 PTA
157.800 PTA
- 40% de descompte en la contractació del servei de manteniment fins al 31 de desembre de 2003 (18 euros/mes) de les llicències adquirides en el període d'oferta, que s'ha de
CONTROL D'OBRA
contractar al mateix temps que l'adquisició de la llicència. Informació: Aquestes preus no inclouen l'IVA, els ports, ni finançaments especials.
Sergi Ferrate • Telèfon 932 37 43 77
Ofertes no acumulables. Informació: STAE o Cype Ingenieros Javier Linares • Telèfons 9 3 4 8 5 11 02 / 9 6 5 92 25 50 • javier.linares@cype.com
INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR £1 Col·legi posa a disposició dels pro-
Programes Dibac i Harma d'Iscar Els col·legiats poden adquirir, fins al 3 1 de maig de 2 0 0 2 . el programa de dibuix
catàlegs de les empreses als casellers de la
fessionals informació tècnica i comercial
planta baixa. Durant el mes de desembre hi
sobre productes i serveis de la construcció,
són presents les empreses següents:
Els professionals trobaran els fulletons i
tructures Harma amb les condicions econò-
• LOTUM, S.A.
• TECHNAL IBÉRICA, S.A.
• TERRATUM, S.L
• PROTEINSA
• PREFABRICATS MATEO PLANAS, SA.
• MAYDISA
• 1NDUSTRIAS RIUVERT, S.A.
• SOT, S.L.
• ESPAIS VERTICALS. S.L.
• MATERIAS PRIMAS
miques següents:
assistit per ordinador Oibac i de càlcul d'es-
OFERTA COL·LEGIATS • SIM0NSWERK GmbH DIBAC+HARMA
• PROISEG HISPÀNIA. S.L. • FARELL GERMANS, S.L.
Avantatges per als col·legiats: - Suport telefònic gratuït per un període de 9 0 dies. - Curs d'iniciació de 2 hores gratuït per als qui adquireixin els programes.
• OPTI ROC ARIDOS LIGEROS, S.A.
ABRASIVAS, S.L(MPA) • REVIAL REFORMAS • PALAU TECNOLOGIA CERÀMICA • ENRIC HEREDIA CAMPANY GAUDET
• EUROSINRE, S.L
Informació: German Puchal • Telèfon 9 3 8 77 04 37 • puchal@ctv.es
Les empreses interessades a presentar els seus productes poden dirigir-se a: Joidi Marin • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57
MOTOR
Motor: 3.0 V6 Cilindrada: 2.995 cm3 Potencia màxima: 201 CV Velocidad màxima: 180 Km/h Aceleración: 9.2 seg. Tipo de combustible: sin plomo Dimensiones: Longitud: 4580 mm Anchura: 1815 mm Altura: 1660 mm Marca: LEXUS Modelo: RX 300 Carrocería: 5 puertas
-EQUIPAMIENTO • VSC (Control electr o de estabilidad) TRAC (Control electrónico de tracción) ABS de 4 canales Airbags Irontales y laterales Cinturones de seguridad delanteros con pretensores Retrowisores eléctricos y autocalefactabtes con sistema antideslumbramiento Elevalunas eiéctricos con sistema antialrapamiento
Barcelona:
Avda.Sarrià,62 Tel.93 3631410
llitOl àtico Control de velocidad de crucero Uave de apertura con mando multifunción Techo solar eléctrico Volante forrado en cuero y madera Apertura elèctrica de maletero y depósito de gasolina.
PVP: 8.585.000
NIPAUTO Concesionario Exclusivo de Lexus
Diagonal, 517 Tel. 93 4940400
Via Augusta, 236 Tel. 93 20064 64
IMCTALACIONB EN EL VALLÉS
Crta. de Rubí, 80 Tel. 93 544 29 99 Sant Cugat del Vallés
Servei d'informació i assessorament en la compra djUfbJcies
El cotxe al millor preu i amb la millor opció fisca • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. • Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • Valoració orientativa del vehicle de segona mà. • Assessorament fiscal en la compra del vehicle. • Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. • Contractació de l'assegurança. Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 /Ve: auto@apabcn.es
D E M A N D E S P R O C E S S O S
í. M5£MBM 1001
0 * ^ 1
D E
S E L E C C I Ó
D E L C O l L E G i
D
E
M
A
N
D
E
S
COL LEGI D'APARELLADORS
Seleccion CAP D'ESTUDIS D'OBRA I PRESSUPOSTOS
Empresa en expansió en el mercat català del sector de la construcció, ubicada a Terrassa, necessita incorporar en la seva organització:
Í CAP D'OBRA
en la construcció d'habitatges d'alt estànding, d'hotels de lu*e i locals comercials d'importants botigues
Funcions:
Funcions:
•
Reportarà directament amb el cap de grup. Gestió a peu d'obra, negociació amb industrials, amidaments in situ. confeccionar certificacions, control de costos i seguiment de plàmng. entre d'altres. - Responsable de la gestió d'una o dues obres.
-
Ding.r el oepanament d'amidaments i pressupostos. Realització d'amida ments d'obra i interiorisme. Desenvolupar pressupostos. RelacHl amb el despatx d'arquitectura, els caps aobra. els industrals i els clients. Reponara setmanalment amb el directw tècnic i la resta de l'equip responsable de ierr-
Es requereix: Mm rti b .Ï'!,S d'experiència com a cap d'obra en constructora Ffi.ir .s^roi nada entre 30 i 35 anys. Coneixements a nivell d'usuari de Word i Excel i valorable Presto.
Es requereix: -
aportada pel
Experiència en un departament d'amidaments i pressupostos i en direcció Es valoraran coneixements d'interiorisme. Persona amb visió global de l'obra > dels seus costos, Conenemerits intormàtics dels programes: Presto, Excel, Word i Supefproject. Es valoraran coneuements d'anglès.
S'ofereix:
acte laboral inrJeím
-
Sou apronmat de 8 MMPTA. Brut/anual, negociables en funció de reipenència aportada pel candidat.
Busquem professional amb domini dels aspectes econòmics de les
tnsable. amb capacitat per resoldre prooiees. amb un cert grau d'autonomia, professional flexible i amb capacitat d'adaptació
obres de construcció, persona amb capacitat per lioerar equips, bon comumcador i amb capacitat per tractar amb clients i pren-
Les peisones int eressades poden tínviar c arta de preí,entac l ó r nanuscnta. ad|unt ant curirículum otograda recent tipus. carnet , indica
ies persones interessades poden enviar carta de presentació iscrita, adiuniant currículum actualitzat i fotografia recent tipus camet. indicant la referència 7803 aCOL LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, S, 3a planta, 0 6 0 2 1 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
I, Servei de Promoció i Mercat de Treball, Pastor, 5. 3a planta, 08021 Barcelona treball@apabcn.es
Servei de Promoció i Mercat de Treball 2 CAPS D'OBRA
Tel.: 932 40 23 58 • Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es • http/A www.apabcn.es
C O N S T R U C C I O N S PAI, S A
Cap d'obra
amb 25 anys al sector i amb més de 100 treballadors en plantilla, precisa:.
Constructora d'edificació
Es requereix
Si
•
Si, t a eafsntneia com J Cap d ' O m en constructora,
-
Acostumat a tractat amo el client
-
Capacitat p a i ú r p r « r e s d'un « l u m supencr Í 1.000 milers *
•
ÍOSí í p r t w n a r ü entre 32 < 4 5 anys.
-
ConeuemenE mformaf.es » nivell d'usuari de Wero»rt Piqect i Eitel.
per responsabilitzar-se de la supervisió i execució de les obres assignades. pressupost
perfil Imprescindible experiència mínima de 4 anys en edificació. Es valoraran
Funcions ceriïfacons i facturació.
coneixements informàtics. Edat, entre 28 i 35 anys. Imprescindible carnet de conduir (vehicle facilitat per l'empresa). Lloc de treball, provín-
S'ofereix
OC
S:-_ ntgxx.\e en tunoo « l'upenèn» aportada pe) candda. Busquem dos persones habituades a tractar amb clients, bons dors. amb voluntat per aprendre i amb capacitat per negociar, dirigir delegar.
o o
i
es interessades poden enviar carta de ú manuscfita, adjuntant currículum i fotografia receni tipus carnet, indicant ia 7700 a. COL LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pasto, 5. 33 pUnta, 08021 Barcelona w . rjeball6apabcn.es
cia de Barcelona,
s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral. Sou aproximat: 5.000.000,- PTA brut / anual negociable més dietes. Signatura d'obres. Incorporació immediata.
Les persones interessades podeu adreçar el vostre currículum per fax: 935 08 80 2 1 o per a/e: evadie2@grec0-sa.es a l'atenció de Núria Fernandez
Quadern centrà PRJMERA QUINZENA DESEMBRE 2001 ' %$ __.-•
|
Coordinador/a d'obres
Tècnic/a d'obres
DESPATX D'ARQUITECTURA
CONSULTOR1A EN ARQUITECTURA I ENGINYERIA especialitzada en edificació, obres lineals i urbanitzacions
ció d obra nova 1 ments. gestions
2 caps d'obra
Taxadors/es EMPRESA DE VALORACIONS I TAXACIONS
PROMOTORA-CONSTRUCTORA e s p e c i a l i t z a d a e n obra nova
d'edificació
residencial
a planificació, o m
seguretat i ilut.
perfil
perfil Experiència mínima de 3 anys. Idioma català. Coneixements informàtics de TCQ? 0 0 0 . Imprescindible carnet de conduir J vehicle propi. Àrea de treball Catalunya.
ments informàtics de Word. Excel 1 programes d'amidaments 1 pressupostos 1 CAD. Imprescindible carnet de conduir 1 vehicle propi. Àrea de treball Barcelona. el Maresme 1 Vallès.
iú, control econòmic.
perfil No cal experiència. Formació a càrrec de l'empresa. Coneixements informàtics a nivell d'usuari. Imprescindible carnet de conduir 1 vehicle propi. Àrea de treball, Catalunya.
5 d'oíxa. eic.
perfil Convenien! experiència mínima d ' l any com auxiliar 0 com 3 cap d'obra en constructores 0 promotores. Ed3[ entre 24 1 26 anys. Coneixements informàtics d'Orfice. Project 1 Henfis, Imprescindible carnet de conduir 1 convenient vehicle propi. Àrea de treball,
s'ofereix Jornada completa. Relació liberal. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.
s'oferei* Mitja jornada (aproximadament) amb dedicació flexible, Relació liberal. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Data d'incorporació a convenir.
Interessats/des podeu adreçar el vostre currículum per fax: 932 09 52 84. 3 l'atenció de Montserrat Casademunt.
Interessats/des podeu adreçar el vostre currículum per fax: 9 3 2 6 8 0 0 0 1 o per a/e; asdoconsuit@terra.es
s'ofereix Dedicació flexible. Relació liberal. Retribució variable, aproximadament a partir de 2.400.000,- PTA brut/anual. Incorporació immediata
província ds Barcelona.
s'ofereii
Jornada oficial. Contracte labors! 0relacióliberal (a conVSIIT). Sou aproximat 2,8-3.5 MPTA brut/anual negociable més incentius per objectius. Possibilitats de promo-
ció interna. Incorporació írroiediaís.
Interessats/des podeu adreçat el nostre currículum per
Interessats/des podeu adreçar el vostre currículum per fax: 932 26 70 26. A l'atenció de M. Luisa Diago.
tac 933 54 77 89 0 per afc paredesesatasa.com
I
Cap d'obra
CONSTRUCTORA DE PREMIÀ DE DALT
Arquitecte/a tècnic/a /aparellador/a EMPRESA CONSTRUCTORA EN EXPANSIÓ A BARCELONA
especialitzada en construcció i manteniment de supermercats per al control general de les obres, amidaments i certificats.
perfil Amb experiència mínima de 2 anys en la
perfil
de nova planta i relorma interior de locals d'ús comercial, industrial i d'olicines. Es
Edat entre 25 i 35 anys. Coneixements informàtics. Imprescindible carnet de conduir
nència en Autocad i programes d'amidaments, Preslo. Vehicle propi.
i convenient vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i província.
Cont/acte laboral o professional. Salari a partir de 4.5 MPTA negociable segons experiència aportada. Incorporació immediata.
s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral. Temps de contractació a convenir. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.
Interessats/des podeu adreçar el vostre currículum a: G-56. SA. c/Vilana, 4B, 6è l a . 08022 Barcelona.
Interessats/des podeu adreçar el vostre currículum per fax: 9 3 7 5 2 4 6 5 4 t
"
Ref: 7795
Tècnic/a de projectes i obres
Estudi d'arquitectura per desenvolupar projectes, fer estats d'amidaments, detalls constructius, direccions d'obra i estudis de seguretat i salut. perfil Experiència mínima d ' l any en direccions d'obra, estats d'amidaments,
Arquitecte tècnic/a comercial
Delegat/da tècnic/a comercial a Barcelona FABRICANT DE SISTEMES DE SOSTRES ACÚSTICS D'ALEMANYA pel desenvolupa™? juntes amb el o n=s, prescripció e n «
3
n r= ia
EMPRESA AUXILIAR DE LA CONSTRUCCIÓ DE MOLLET DEL VALLÈS
confecció de pressupostos i execució d'obres d'edificació i obra civil.
empreses constructores, anàlisi de les vendes, eic
coneixements constructius i de representació. Coneixements informàtics d'Autocad, Archicad, Excel i Word. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Lloc de treball Barcelona i Girona.
Edat entre 25 i 30 anys. Coneiiemenls miormàhcs E>cel i Word a nivell usuan. Imprescindible carnet e conduir (el vehicle el facilitarà l'empesa). Uoc e treball, Barcelona amb disponibilitat per viatfar.
s'ofereix Jornada oficial o intensiva (a convenir). Relació liberal. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Signatura d'obres. Incorporació immediata.
Interessats/des adreceu el currículum al núm. de fax: 9 3 2 05 4 4 0 4 o per a/e: luisnavas@eresmas.net
s'ofereó Jornada oficial. Contracte laboral indefinit desprès d'un ceriode de prova d'l any. Sou aproximat entre 30.000 i 32.000.- eun» brut/anual negociable. Incorporacw el mej de gener de 2002. Interessats/des podeu adreçar é vostre currículum per f « : 915 42 10 05 o va Xt: amfibencaÇteWme.es
propi. Preferiblement amb residència al Vallès Oriental. s'ofereix Jornada otictal. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàtua det candi dat'a Interessals/des podeu adreçar el voslie
. ^^l·jMZin
CONSTRUCCIÓ
I
Informació tel.: 932 40 20 60
NOVES TECNOLOGIES fïfifltift tiffloònttcfl de les
òates
:
•
•
.
•
• •-•
lloc Deiegaci: de. Bages Berguedà
£. :ec-,c respc.iji.c ^ . ^ - —
horari, dimarts, de 17 a 21 h
de les obres ha de saber amidar les partides
durada: 12 hores
d'instal·lacions sobre plànols de praiecte i m
.posada cJurabiïitat que provenia de la
preu del cm
situ, demanar ofertes als industrials, i les ha
-atge quasi pètna de la seva estructura, es
preu especial cot legiat/da.
-ils i deh edificrs industrials i, més tard. • '< tota l'Mif>cacio. La seva versatilitat i la
. -. veure entettol'tU per dos problemes con
150.25 t i 25.000 PTA 120,20 € /
20 000 PTA
-itrolar les característiques del formigó
Programa •
de saber valorar per potíef fer-ne comparacions. Durant l'execució de les obres, cal que
.Dstancials a la seva natura: la dificulta! de ' aòorat a Coixa i la presència de l'armat.
.- ^ ; . _ econòmicament sigui perfectament .de" tificaBle i mesufabie? • Com poder identificar, i si és necessari fer ho, les característiques dels elements obiecte de la gestió econòmica.
faci comprovacions per controlar les certifica-
I Com mesurar cada part de la msiai lacio
cions.
• Influència de la reglamentació en 13 ges
EI projecte tècnic. L'anàNsc critica dels
En aquestes sessions tècniques, els assis-
; je representa un perill constant d'oxidació
resultats
tents obtindran uns coneixements bàsics
• Les variacions 1 els preus contradictoris
"luests dos 'actors van tenir una importàn-
•
Projecte un formigó vist. Del càlcul al
sobre el control econòmic de cadascuna de
• Com reflectir tot això en uns plecs de con-
projecte: el disseny constructiu.
les instal·lacions.
d cabdal en l'inici del control científic de ; construcció
-
: r. el curs es parlarà de la construcció en 'j'migo i. en especial, de la utilització del
•
formigó vist. En aquesta utilització, les con-
dicions.
Formigó: dosificació, granulometna i additius.
• Com fer ]ugar els consultors en aquesta responsable
acadèmic:
Joan GalloMra.
L'execució del formigó armat
Docto- enginyer industrial
•
Condicionaments tècnics dels enco-
dates: 30 de gener de 2002
dicions de l'encofrat, l'adequada dosificació
frats Separadors i ancoratges
lloc
ia correcta execució esdevenen fonamen-
-
Acabats i lextures del formigó.
horari dimecres de 17 a 21 h
-
Els nous formigons (d'alta resistèn-
durada •• ~z-eí
cutat és pràcticament impossible de reparar)
cia, alleugerits estructurals, etc). • Control i manteniment
fan d'aquesta operació una de les més com-
•
;>'enes i incertes de la construcció actual.
especial col legiat/da
57.70 €
9.600 PTA
xecuaó. -
responsable acadèmic
Barcelona
preu del curs 48.08 € / 8.000 PTA preu
El control dels materials i control d'e-
gestió econòmica. • E "t-s cer a la ses! z econúmic.i
t i s . La dificultat d'aconseguir un bon resultat i el risc que comporta (ja que un cop exe-
tió econòmica.
Joan Sabaté. Arqui-
Patologies i mètodes de diagics^
Programa
Reparacions.
• •
Instal·lacions possibles. Característiques especifiques de les m i tal·lacions des de l'òptica de la gestió econòmica. Dificultats i avantatges.
•
Sistemes de presentació d'un pressupost d'instal·lacions per a un edifici d'habita: ges. Presentació de models.
•
Parts en què es pot dividir una installac d'habitatges des del punt de vista d-, necessitat d'amidaments Materials i suc "nimstraments.
de I
[la identificació dels sòls i l'estudi geotècnic o de i
dels materials, del control, de l'execució 0
justificar el compliment de la normativa.
del manteniment, perquè no s'especifiquen
Caldrà completar-la, però. amb la informació
pfou detalladament les solucions construc-
gràfica relativa a la planta 1 els detalls cons-
tives, els materials no tenen prou qualitat,
tructius.
el control ha passa! per alt determinats
es un aeis moments que e i consiaeren caoa
UPC.
aspectes, l'execució va ser defectuosa 0 no
:op més importants abans de l'inici d'un pro-
Pere Mascareüas. Geòleg, de l'Escola d'Ar-
hi ha hagut manteniment. Per tal de millo-
rens Doctor arquitecte. Professor de la UPC
,ecte i de l'execució d'una obra.
quitectura de la Universitat Ramon Ltull.
rar aquesta situació, cal ser molt precís en
dates del 12 al 21 de març
Saber identificar els sòls m situ i obtenir valors
Rafael Bellmunt. Arquitecte i aparellador.
la definició de les partides, de manera que
,i l'otxa mitjançant comprovacions senalles,
Director àrea construcció de l'ITEC. Proles-
els materials, l'execuciO 1 el control quedin
horari, dimarts 1 dijous, de 19 a 21 r.
encarregar un estudi geotècnic i saber mter-
SOr de l'ETSAB, UPC.
perfectament especificats. En ei cas dels
durada: 8 hores
Dtetai-lo. són tasques que els professionals
dates: De i'l 1 al 22 de febrer
forjats, amb l'ajut de la normativa vigent 1 la
preu del curs: 1 1 5 , 3 9 È. 1 19 200 PTA
^ue projecten i dirigeixen obres nan de fer
Ikx: Delegació d'Osona
documentació tècnica disponiDle. es poden
preu especial col·legiat/da
L'objectiu d'aquest curs és donar ai profes-
horari: de 19 a 21 h
arribar a concretar les cinquanta (0 més)
16.000 PTA
sional els coneixements mínims per poder
durada. 12 hores
característiques que el defineixen.
Jentificaf un terreny, encarregar t donar les
preu del curs 216.36 €
36.000 PTA
Jades a l'empresa que en fatà l'estudi
preu especial col legiat/da
geotècnic i saber
30.000 PTA
ficació, l'execució 1 el control del forjat a
.'execució de les obres.
Programa
tipologia, els materials. ia geometria, les
Ei curs s'esttuctura en unes sessions teòri-
•
sol-licitacions, els esforços 1 les comprova
interpretar els resultats
180.30 € :
jue li donaran i aphcar-no en el projecte i a
L'objecte d'aquest curs és facilitar l'especitravés d'una fitxa detallada que recorre la
Els sòls. Coneixements bàsics de geoio-
ques, més una sortida per fef un itinerari
cions. l'autoritzaco d'ús 1 altres caracterís
i « t è c n i c i una visita a un laboratori per
• Assaig en obra.
.cure ccm es fan les proves per fer l'estudi.
• Assaig de laboratori.
EF 2001 (forjats). EHE 98 [formigó!. NBE
•
AE 88 (accions). NRE-AT 87
L'estudi geotècnic.
responsable acadèmic: Josep Ignasi ae Llo-
tiques. Es basa en l'api icacio de les normes
NBE-CA 8 8
(acústica]
(tèrmica
. NBE-CPI 9-1
'ens. Arcjuitecte. Professor titular de cons-
Les sessions es completaran amb la realit-
(incendis) 1 en la utilització de les autor:
VLCCIO oe la UPC
zació d'un itinerari geotècnic per les roda-
zacions d'ús.
professors Jeseo ig"3S' t+e L'orbs
Dtxrtw
responsable acadèmic: Josep Ignasi de Llo-
lloc Barcelona
96 I Ó €
REHABILITACIÓ I MANTENIMENT
Informació tel.: 932 40 20 60
Barcelona La ITE. és a dir. la Inspecció Tècnica d'Edi-
Realitzar aquest tipus d'inspecció no resulta
un diagnòstic precís i fiable i de la legislccio
responsable acadèmic: Xavier Casanovas.
ficis, que en certifica l'estat de salut, és ja
una tasca fàcil, i a poc a poc va esdevenint una
que envolta tot aquest tipus d actuacions
Arquitecte tècnic. Cap del Servei de Rehabi-
una realitat arreu de l'estat espanyol i també
de les noves activitats d'especialització en què
a diversos països europeus. Si bé sembla
ens trobem immersos els aparelladors i arqui-
També es imprescindible conèixer les emes
dates; 5. 6 i 27 de febrer, més un dia de
que la ITE es consolida arreu, la realitat de
tectes tècnics per donar resposta a l'exigència
informàtiques que faciliten les msp^cions
cada indret resulta molt diversa i en alguns
legal d'un ajuntament o a !a inquietud d'un
saber redactar els informes dictàmens o certi
lloc: Barcelona
casos contradictòria.
propietari o d'una comunitat de veïns.
ficats i estar al cas de la futura gestió del man
horari: de 16 a 2 1 h. durada: 20 hores
teniment.
preu del curs: 240.40 € / 40.000 PTA-
La implantació en
l'àmbit autonòmic o I x a l és una d'aquestes variants; l'exigència de revisar l'edifici complet o només alguna de les seves parts ès una altra diferenciació important, i si s'entra en el detall del procediment la diversitat esdevé encara més gran.
MEDI
litació i Medi Ambient
Per tal de donar coherència a la nostra tasca,
pràctica
(sense programa Clau 2000)
aquestes inspeccions cal airontar-les des de la
La VISIÓ equilibrada entre la vessant teòrica i la
preu especial col-legiat/da:
perspectiva del manteniment, i estar al dia de
pràctica real que es proposa en aquest curs
35.000 PTA' (sense programa Clau 2000)
les metodologies de diagnosi, dels aparells i les
dóna un bagatge professional que permet mi-
•Amb el programa Clau 2000 cal afegir al
proves que tenim al nosire abast per arribar a
ciar-se en les ITE amb la base necessària.
preu : 90.15 € / 15.000 PTA
AMBIENT
210,35 € /
Informació tel.: 932 40 20 60 Codi: M11O2
arcelcna (Pedrera de Santa Teresa)
El curs es planteja amb l'objectiu de pre-
horari: dijous, de 16 a 2 0 h
sentar als tècnics les seves funcions en
durada: 4 hores
Criteris de recepció dels abocadors
aquest àmbit i de dotar-los de les emes
preu del curs: 51,09 € / 8 . 5 0 0 PTA
Lluís Martínez. Dipòsit controlat de runes i
Cas pràctic. 2a fase i conclusions
necessàries per preparar la documentació
preu especial coMegiat/da: 42,07 € / 7.000 PTA
altres residus de la construcció d'El Papiol
Tom Flonach.
• 19:00 h
que el Decret exigeix en tot projecte de rehabilitació i d'obra nova. Això inclou l'avalua-
programa
ció del volum i les característiques de residus que es generaran, l'especificació de la
•
16:00 h
instal·lació de reciclatge o disposició del
Caracterització i avaluació dels residus. Pos-
rebuig i les operacions de destriament o
sibles escenaris de gestió
recollida selectiva projectades, entre altres
Ramon Graus. Arquitecte i Arquitecte Tèc-
aspectes. Tot el desenvolupament d'aquest procés es fa sobre un cas real, del qual es fa
•
una anàlisi acurada.
17:00 h Cas pràctic, l a fase Toni Flonach. Arquitecte
responsable acadèmic: Tom Flonach. Arquitecte tècnic. Servei de Rehabilitació i Medi
tècnic.
Servei
Rehabilitació i Medi Ambient •
18:20 h
Ambient
Criteris municipals d'aplicació del Decret
dates; 24 de gener
201/94
lloc Barcelona
Luís Cordero. Arquitecte Tècnic
Instal·lació d'energia solar en els edificis. Cas pràctic
Er, t,n ciima com el nostre, l'ús de l'energia
har. A més, es tractaran iots aquells aspectes
solar tèrmica pot arribar a cobrir fins a un
administratius relacionats amb els ajuts econò-
60% de les necessitats de consum d'aigua
mics que moltes d'aquestes
calenta d'una
instal·lacions família mitjana, amb uns poden rebre: documentació necessària (tècnica
nivells de confort i qualitat de vida perfectament
compatibles
i administrativa], quantia dels ajuts, lloc on
arnb els estàndards
actuals. Aquest tipus d'instal·lacions estan avui a bastament contrastades i perfeccionades, i se'n pot garantir un bon funcionament i rendiment sempre que les condicions d'utilització, el dimenstonament i el muntatge siguin correctes. L'energia solar fotovoltaica presenta un seguit de particularitats que no la fan tan universal com la tèrmica. Si bé en alguns casos resulta una energia renovable fàcilment mcorporable als nostres edificis.
. Pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques, també es tractaran els aspectes administratius, que per a les petites instal·lacions han estat resolts recentment, i es donaran els criteris essencials d'actuació, donada la seva simplicitat en la majoria de casos. La legislació d'aplicaaó serà un referent clau. responsable acadèmic: Tom Flonach. Arquitecte tècnic. Servei de Rehabilitació i Medt Ambient Amb la col·laboració de l'ICAEN dates: 7 de febrer
L'objectiu del curs és donat els coneixe-
lloc: Barcelona
ments necessaris perquè es puguin fer el
horari: dijous, de 16 a 21 h
predimensionament i el seguiment d'una
durada: 5 hores
-.Msl-lació solar tèrmica d'una complexitat • 313-batxa. com la que ens podem plan:• de col·locar en un habitatge umfami-
preu de! cura- 60.10 € , 10.000 PTA preu especial col·legiat/da. £8.08 € / 8.000
l 19:40 h
•.-- D€5£M8ft£ 2001
ORGANITZACIÓ
I
Informació tel.: 932 40 20 60
GESTIÓ
durada El Curs versarà sobre \i zzr.·jdilaL.z
'.'-•• .a preslaciO dels serveis.
ie;S
preu del curs : : a . 3 3 €
37.5GG PTA
terme el professional per assolir uns obiec-
serveis de management en ei procés d'edifica-
preu especial col·legiat/da
189.32€/31.500PTA
4. Dimensionat de recursos i model d'orga-
tius de qualitat i de rendibilitat adequats i
Ció des d'un punt de vista ampli, i s'inclouran
per ser competitiu en el mercat de treball.
situacions en què l'encàrrec comporti la gestió
programa
global o parcial del procés de construcció i
1 Introducció a la VISIÓ global. Modalitats de rela-
5. Estructura i avaluació de costos. Anàlisi
5e les lases c^au dins tíei treball que duu a
Saber decidir el model d'organització, planificar les activitats, dimensionar l'equip
immobiliari (project management, construction
humà necessari i els recursos materials a
management i intervencions parcials en el pro-
emprar, definir les funcions i responsabili-
cés de gestió de construcció, entre d'altres).
tats, establir els compromisos amb resultats,
mtzació.
de rendibilitat. Valoració d'honoraris
ció amb els clients. Tipus de clients. Funcrons
6. Contractació dels serveis. Oferta. Ele-
i responsabilitats. Gestió de la informació.
ments bàsics del contracte.
2. Models de serveis i escenaris. Tipologia de
dates, del 26 de febrer al 12 de març
veis, preparar el contracte i definir els hono-
lloc Barcelona
tats de serveis dels clients. Gestió de la qua-
7 Comunicació. Assertivitat.
Negociació
Argumentació.
litat dels serveis. 3 De':"" 1 ;) i n!ar'fi;acio d arl·viiats
Osant/a
Contractació de subminlstrame
factlitles management. Curs de postgrau
Models.
Requeriments legals.
serveis a prestar. Oferta i demanda. Necessi-
calcular els costos fle la prestació dels ser-
Recursos humans i recursos
materials. Equip propi, subcontractaaó
Codi: G 1 0 8 2
Barcelona L'objecliu del curs és aprofundir i ampliar la
responsable
Per poder començar les obres i. també, una
Aquest és un dels cursos d'especialització
formació universitària en la gestió d'edificis
Arquitecte tècnic.
vegada acabades, per a la posada en funcio-
que el Col·legi organitza conjuntament amb
desenvolupant els coneixements sobre la
preu del curs 2 283,85 € / 380.000 PTA
acadèmic:
Ramon
Puig.
nament de l'edifici i les seves instal·lacions,
la Fundació Politècnica de Catalunya.
tecnologia i els sistemes de construcció, els
preu especial collegiat/da: 1.923.24 € /
cal contractar amb les diverses companyies
processos de construcció, i l'explotació i ei
320 000 PTA
de serveis els subministraments per a ins-
responsable acadèmic
Carles
Puiggròs
tal·lacions (aigua, electricitat, gas, telèfon.
Arquitecte
instal·lacions.
etc). El promotor ha de ler la gestió de la
manager
Els destinataris són efs professionals er •.•
contractació, el qual. cada cop més, ho
dates; del 4 al 25 de febrer
camp de l'enginyeria i l'arquitectura, am
Jemana al tècnic a qui ha encarregat la ges-
lloc: Barcelona
com altres professionals amb experiència en
•ió de les obres.
horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h
manteniment
rj'edificis
i
les
sevt-i
el camp de la gestió i el manteniment d'ed
tècnic
i aparellador.
Proiect
durada: 21 hores
ficis i instal·lacions.
Els objectius d'aquest curs són donar a
preu del curs: 315.53 € / 52.500 PTA
conèixer quins són els requisits que habi-
preu especial col·legiafda
dates: del 18 de gener al 10 de juliol
tualment
44.100 PTA
lloc aula de la FPC a Barcelona
gestionar la contractació, quina és la casuís-
horari dilluns i dimecres de 18 a 21 r-,
tica més habitual i quines són les estratègies
durada
per (er aquesta tasca de manera electiva.
! 85 hores
demanen
les companyies, com
Informació tel.: 932 40 20 60
QUALITAT
Preparar el programa de control ae qualitat i
dates i HOC: dilluns i dimecres, del 21de
La corjerta com element de protecció de t'e-
fer-ne el seguiment per poder certiftcar-ne el
gener al 6 de febrer a la Delegació Vallès
difici és un dels subsistemes que presenten
compliment són tasques que els aparella-
Oriental
majors riscs de deficiències en l'edificació
dors i arquitectes tècnics porten
a terme
dates i lloc: dimarts i dioius, del 5 al 21 al
Cal. doncs, que els seus materials consti-
durant l'execució de l'obra. S'han de deter-
de març a Barcelona
tuents siguin els adequats a la seva funció
minar els assaigs a realitzar, comprovar que
horari: de 18 a 21 h
Una de les accions més importants per
els materials compleixen els requisits de la
durada: 18 hores
aconseguir
normativa vigent o els del mateix projecte,
preu del curs: 259.64 € / 43.200 PTA
coberta és et control de la recepció d'a
controlant els resultats i les especificacions
preu especial collegiat/da
dels documents que garanteixen la qualitat i
36.000 PTA
216.36
€
'
prendre les decisions quan aquest resultats Programa
En aquestes sessions s'explicarà la forma de
•
redactar el programa i el registre de resultats del control de qualitat a traves d'un exemple
•
informàtic
en el control del formigó d'acord amb la ms-
La legislació del control de qualitat. Els
els diferents tipus de materials utilitzats en la impermeabilització de les cobertes pla-
agents del control de qualitat.
nes, la seva identificació, els seu control de
Materials a controlar: mínims (Formigó,
recepció i els assaigs que hi són d'aplicació.
armar). Programa, registre i certificació.
responsable acadèmic: Pere Casademont.
Tramitacions.
Arquitecte
Resolució d'un exemple: programa.
CAATB
tècnic.
Servei
• •
Resolució d'un exemple: registre de resul-
dates í l i 13 de febrer
•
Els diferents documents a recepcionar.
Caldrà que els alumnes tinguin coneixements a nivell d'usuari de l'entorn Windows.
de 'a
maons, ferro per armats, sostres, acer per
Control Win. Es posarà un èmfasi especial trucciO EHE.
un bon comportament
quests materials.
Aquest curs té per finalitat donar a conèixer
no són els desitjables.
pràclic utilitzant el programa
tats i certificat de compliment.
lloc
Habitatge
del
Barcelona
horari .Lliuris i dimecres, de 18 a 21 h durada ó hores
responsable acadèmic: Pere Casademont. Arquitecte CAATB
tecmc.
Servet
265.05 € /
Habitatge
del
preu del curs: 86.55 € / 1 4 400 PTA preu especial col-legiat/da
72.12
6
Quadern central PRIMERA Qu r ^ t N
SEGURETAT
Informació tel.: 932 40 20 60 Codi: S 7 0 2 1 Codi: S 7 0 2 2 Codi: S 7 0 2 3
ósrcelona, Manresa i Granollers £1 cicle de sessions sobre seguretat continua, per segon any, amb la presentació de nous temes que tractaran de forma monogràfica l'aplicació de la seguretat en determinades fases del procés de construcció de les obres. En cada sessió es donarà la normativa d'aphcació corresponent al cas que es tracti, es veuran les comprovacions que cal fer per garantir-ne el compliment, els processos de muntatge i desmuntatge de cada element i com s'ha de fer l'anàlisi i la prevenció dels riscos inherents a cada procés. 57021 (8arcelona) durada 4 sessions preu matrícula 144.24 € / 24.000 PTA preu col·legiat: 120.20 € / 20.000 PTA 57022 (Granollers) durada: 3 sessions preu matricula: 86.55 € / 1 4 . 4 0 0 PTA preu col·legiat 72.12 € M 2 000 PTA
S7023 (Manresa) durada.- 2 sessions preu matrícula: 57.70 € / 9.600 PTA preu col·legiat; 48,08 € / 8.000 PTA IA SEGURETAT EN OBRES PETITES DE NOVA PLANTA I POCA COMPLEXITAT: EDIFICIS UNIFAMILÍARS AÏLLATS, HABITATGES ENTRE MITGERES 0 ALTRES DE SEMBLANTS Barcelona, 17 de desembre Aquesta sessió se centra en els aspectes diferencials en l'àmbit de la seguretat en les obres petites, de nova planta i de poca complexitat que, per tant, contenen la totalitat del procés constructiu i en les quals cal complir els mateixos requeriments en l'àmbit de la seguretat i salut que en un altre tipus d'obra. SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ D'ESTRUCTURES METÀL·LIQUES Barcelona, 21 de gener Granollers, 17 d'abnl La varietat de processos i solucions construc-
tives amb què ens podem trobar a l'hora de construir estructures metàl·liques. Les mesures de prevenció en les estructures metàl·liques són ben específiques, i les han de dur a terme operaris especialilzats. En aquesta sessió es farà una exposició dels mètodes de treball i de les mesures de segureiat aplicades en obres de diferents dimensions. SEGURETAT EN ELS TREBALLS DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES Barcelona. 25 de febrer Manresa, 9 d'abnl Granollers, 24 d'abnl
SEGURETAT EN LA REALITZACIÓ D'EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRA Granollers, 10 d'abril Manresa, 16 d'abril Barcelona, 22 d'abril Les excavacions i moviments de terra son fases de l'obra en què es produeixen sovint accidents greus i mortals. En aquesta sessió es parlarà de la seguretat amb què s'ha de treballar en excavacions i moviments de terres, partint dels nscos que es poden preveure, i de les mesures de prevenció que cal aplicar en aquesta fase de l'obra.
El tècnic que es dedica a dirigir aquest tipus d'obra ha de conèixer bé els riscos d'aqueste? intervencions. En aquesta sessió s'explica^els aspectes essencials per a la seguretat •_• aquests treballs i les pautes per redactar ,a documentació tècnica necessària, així com també les mesures de prevenció que cal adop-
Curs bàsic de seguretat i salut laboral en la construcció
Codi: S 1 0 1 1 3
Barcelona Aquest curs té com a objectius donar a conèixer el marc legal de la seguretat a les obres i com afecta els agents que hi intervenen, i en especial pel que fa el coordinador de seguretat. S'explica què és el que fa el coordinador i es presenta una proposta metodològica de treball. Es donen, també. uns coneixements bàsics sobre els aspectes claus per exercir aquesta funció: l'organització de la seguretat i solucions per als nscos a l'obra; el factor humà i la negxiació; els estudis de seguretat, el pla i la seva implantació en l'obra. Ei curs està adreçat als tècnics que, segons la LOE. poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en la fase de projecte i d'execució d'obres. Per poder obtenir el certificat corresponent, cal haver assistit al 80% de les classes i superar l'avaluació final. responsable acadèmic: Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Cap del Gabinet tècnic
dates: del 24 de gener al 21 de març lloc: Barcelona horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h durada: 50 hores preu del curs: 540,91 € / 90.000 PTA preu especial col·legiat/da: 300,51 € / 50.000 PTA
• MÒDUL II. EL COORDINADOR DE SEGURETAT. PERFIL I INTRODUCCIÓ A LA METODOLOGIA DE COORDINACIÓ. Perfil professional del coordinador, coneixements i habilitats.
Programa • MÒDUL I. LEGISLACIÓ 1 RESPONSABILITAT. Presentació del curs. Objectius i metodologia - El compliment de l'RD 1627 des de l'exercici professional dels tècnics
- Control dxumentat de la coordinació. Inspeccions de seguretat.
-
Normativa i legislació vigents en matèria de seguretat en la construcció
-
Responsabilitats civils, penals i administratives dels diferents agents que intervenen en el procés constructiu - L'actuació i procediments de la Inspecció de Treball a tes obres
-
Metodologia de la coordinació. La coordinació en fase de projecte i en fase d'execució
• MÒDUL l l i . EL FACTOR HUMÀ I LA COORDINACIÓ DE SEGURETAT. Psico-sociologia aplicada - Tècniques de negociació - Formació i informació
ment i conservació. La seguretat en els treballs de manteniment i conservació. - Senyalització de seguretat - Seguretat a les màquines. - Proteccions col·lectives. E.P.I. - Proteccions col·lectives. E.P.I. I MÒDUL V. ELS ESTUDIS DE SEGURETAT, EL PLA I LA SEVA IMPLANTACIÓ L'estudi bàsic de seguretat i salut -
L'estudi bàsic de seguretat i salut Pla de Seguretat i Salut. Contingut, aprovació, implantació i manteniment - Pla de Seguretat i Salut, Contingut, aprovació, implantació i manteniment •
• MÒDUL IV. ORGANITZACIÓ DE LA SEGURETAT I SOLUCIONS PER ELS RISCOS A L'OBRA D'EDIFICACIÓ. Anàlisi dels processos de producció. La seva seguretat i alternatives i alternatives. Solucions tècniques davant els nscos existents a les obres.
La pràctica de la coordinació de seguretat i salut en el projecte i en l'execució
- Avaluació 'mal
- Previsions de seguretat pe> ai manteni-
La guia practica del coordinador de seguretat en la fase d'execució d'obres és una proposta de metodologia de treball a seguir :./ant tot el procés de l'obra. Aquest curs es desenvolupa en dues-sessions.- una dedicada a explicar les tasques a realitzar i els mètodes de treball que s'han ae portar a terme segons la guia, i l'altra aedicada a aplicar la guia a un exemple i » k v c 3e c x * d > n K ' í d* see'."sTS! d'un ed>-
fici plurifamiliar entre mitgeres, que és el tipus d'obra mes típic que desenvoluparà un aparellador o arquitecte tècnic. El professor exposarà com en aquest cas s'ha fet l'anàlisi de l'estudi de seguretat i l'anàlisi del pla per a la seva aprovació, i com s'organitza la feina del coordinador per al seguiment de la seguretat de l'obra. responsable acadèmic: Josep M. Calafell. Arquitecte íè;r»c Cap del Gabinet tècnic bel CAATB
professors: Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat M. Àngels Sànchez. Arquitecta tècnica. Coordinadora de seguretat dates: 5 i 7 de març lloc Delegació Vallès Occidental, horari: els dimecres, de 17 a 21 h durada: 8 notes preu del curs: 115.39 € / 1 9 . 2 0 0 PTA preu especial col·legiat/da. 96,16 € -1 16.000
• Contractació del coordinador. Els Estudis i els Plans. L'aprovació del Pla. Visites d'inspecció i control. Planificació de la prevenció. Informes. Acabament d'obra. • Cas pràctic: construcció d'un edifici de 64 vivendes.
54
ACTIVITATS
Informació tel.: 932 40 20 60
PERICIALS
Barcelona programa
Eis professionals posen de manifest la seva
Aquest curs s'organitza con juntament 3:vz
mació bàsica en perícia i vol aprofundir en els
•
Els mecanismes de l'aigua
expertesa i perícia tècnica en l'emissió d'un
la Fundació Politècnica de Catalunya i el seu
coneixements tècnics necessaris per elaborar
•
Tipus de'lesions, origen de les c
document anomenat informe tècnic. L'eficà-
contingut coincideix amb un dels mòduls
danys derivats
cia de l'informe està en consonància amb la
que formen part del curs de postgrau en
Procés de prediagnosi
qualitat tècnica i lingüística del document i la seva objectivitat. Saber expressar-se en el
màster en valoració de béns i taxació de
llenguatge adequat tenint en compte a qui
danys que organitza la FPC.
dictàmens, per a la reclamació o la defensa, 0 per actuar com a perits forenses en els liti-
•
gis de patologies de l'edifici.
•
Procés de diagnosi
L'objectiu és donar a conèixer els tipus de
•
Tècniques d'intervenció
lesions més habituals, l'ongen de les causes,
•
perícia forense i compta amb 3 crèdits per al
va dirigit el document, conèixer el context i
Exemples de diversos casos
els danys que se'n deriven, i també les eines que hi ha a l'abast per estudiar les lesions. Processos de prediagnosi i diagnosi i interpre-
els procediments per tenir una VISIÓ àmplia,
responsable
afavorir una bona interpretació del que s'ha
Arquitecte tècnic i advocat, Pere Casade-
escrit, són factors tan importants com saber
mont. Arquitecte tècnic
fer un bon diagnòstic tècnic.
tació dels resultats. Coneixements tècnics
xer les tipologies d'inlormes, el paper de l'mforme en el procés de reclamació o d'asses-
tracions, per condensacions o per capil-lantat.
sorament tècnic, introduir als assistents en
El curs inclou la realització d'unes pràctiques
els procediments de tràmit administratiu judi1 l'avaluació de l'aprofitament del curs. L'a-
cial, iniciar-se en la reflexió lingüística i en les
profitament, juntarnent amb la justificació de
Esteve
Aymà.
lloc: Barcelona
Els objectius d'aquest curs són donar a conèi-
necessaris per a la redacció de dictàmens relatius a problemes d'humitats causades per fil-
acadèmic:
tè\ P'CHJ== cl? redacció çn ratllà
dates: del 17 de gener al 19 de febrer horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h durada: 32 hores preu del curs: 461,58 €
/ 76.300 PTA
preu especial col·legiat/da: 384.65 €
/
64.000 PTA
coneixements bàsics en perícia, donarà a l'alumne la possibilitat d'mscriure's a les llistes
üf %
de pénts judicials com a coneixedor del tema de les humitats.
Pi
Mi
responsable acadèmic: Joan Ramon Roseli Arquitecte tècnic. Enginyer 0.1. Professor de la UPC i Director del Laboratori de Materaidel'EUPB dates: del 2 6 de febrer a! 5 de març lloc: Barcelona horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h durada 12 hores preu del curs; 173.09 € / 2S.800 PTA preu especial col·legiat/da: 144.24 €
II.1111'
24 OCO PTA
; Curs bàsic de valoracions ïm
msmm
Granollers Hi ha força ocasions en què un arquitecte
específics per comprendre eis mecanismes de
preu del curs. 283,49 € / 48 OOC PTA
tècnic, i també altres professionals de for-
valoració en funció del seu àmbit d'actuació,
preu especial col·legiat/da: 240,40 €
mació tècnica, són requerits per fer una
així com els criteris de depreciació i conserva-
40.000 PTA
valoració de béns immobles. Per exemple,
ció, els mètodes pràctics de valoració hipo-
en transmissions patrimonials, en fer l'anàli-
tecària, l'expropiació, l'explotació comercial,
Programa
si d'inversions immobiliàries, per a la con-
l'usdefruit, el cens, la nua propietat, etc.
•
cessió d'un crèdit hipotecari, en aportacions responsable acadèmic: Francisco Javier Llove-
d'altres. La lormació del perit judicial ha
ra. Catedràtic d'universitat. Catedràtic del Depar-
necessàriament
una
formació
sobre les valoracions immobiliàries, donat que constitueixen una part molt important en la majoria de procediments judicials. El curs va dirigit a tots aquells professionals que volen treballar en el camp de la valoració d'elements immobiliaris i, en especial, a tots aquells que es dediquen o volen dedicar-se a la perícia judicial. L'objectiu d'aquest curs és donar els coneixements bàsics
Introducció. Concepte, finalitat, procés valorador. El mètode de comparació segons el
no dinerànes a una societat mercantil, entre d'incloure
/
mercat. •
tament d'Organització d'Empreses de la UPC professor: Esteve Aymà. Perit judicial. Profes-
Valoracions del sòl. Repercussions. Valor residual
•
El mètode de reposició. Capitalització de
sor de l'àmbit pericial i urbanisme en el CATT8
rendiments. Valoració dels drets reals. Casos
i en l'Escola Pràctica : Jurídica del Col·legi
pràctics.
d'Advocats de Granollers
•
El mètode de reposicions. Capitalització de rendiments. Valoració dels drets reals. Casos
dates: del 17 de gener al 28 de març
pràctics.
lloc: delegació del Vallès Oriental
•
La valoració de la promoció immobiliària
horari: dijous, de 19 a 21 h
•
La valoració hipotecària
durada-, 20 hores
El certifjcat de solidesa. Precaucions tècniques i pautes de redacció
-
Codi: P I 1 6 1
Aquest curs està destinat a tots aquells tèc-
document i donar pautes per establir-ne el con-
dates: 6 i 13 de m a i ;
Prog/ama
mcs que en l'exercici lliure de la professió
tingut, la forma de redacció per acotar les res-
llot: Barcelona
• Tipus i contingut de l'encàrrec, comprova-
han de redactar aquest document din
ponsabilitats, i els límits recomanables de
horari: de 18 a 21 h (dimecres)
les seves actuacions de legalització d'habi-
redacció amb una simple revisió ocular.
durada' 6 hores
• Les responsabilitats civils en la certificació.
preu del curs: 86,55 £ / 14.400 PTA
•
tatges, d'activitats classificades, de canvis d'ús, etc.
responsable acadèmic:
Així doncs, l'objectiu és veure les diferents
Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del CAATB
ocasions en qué es fa necessari aquest
Pere
Casademont
preu especial col·legiat/da: 72,12 € / 12.000 PTA
cions necessàries, legislació i normativa. Reconeixement, la inspecció visual i els seus límits. • Criteris de redacció. • Casos pràctics
FORMACIÓ
INTERIORISME DIRECTIVES arcelona L I Í üb|eciius del curs son. - Dominar les estratègies que permetin posar plegats diferents materials sense conflictes m estètics, ni tècnics, sempre compatibles física i químicament. - Conèixer la morfologia comercial dels materials, productes i derivats, com es troben en el mercat, quines formes, acabats i textures ens ofereixen o podem aconseguir. • Recolzar amb els materials emprats l'exP'essivitat de l'espai interior. responsable acadèmic: Joaquim Matutano. Arquitecle. Professor de l'Escola Elisava amb la col·laboració de:
• Botigues, noves experiències en les àrees comercials.
lloc: Barcelona horari: dimecres, de 1 6 . 3 0 a 2 1 h durada: 2 0 hores
• Materials per [ena. Paviments de resines, paviments de laminats de PVC.
preu del curs: 2 8 8 / 9 € / 4 8 . 0 0 0 PTA preu especial col·legiat/da: 2 4 0 , 4 0 € / 4 0 . 0 0 0 PTA
l Expressivitat dels materials. Calor i textura. Qualitats dels materials. • Interiorisme en els establiments. • Materials per sostre. • Exigències i entens d'elecció. Pautes per abordar projectes. Projecte d'interiorisme i materials.
Programa • Grans grups dels materials. Introducció al disseny d'interiors. I Experiències de disseny d'interiors en edificis públics. • Exercici pràctic de disseny d'mtenors-Of icina d'assegurances. • Comportaments llsics i químics dels materials. • Interiorisme en l'habitatge, casos pràctics. • Materials per parets Cartró guix, revestiment de fusta. • Morfologia dels materials, productes i derivats.
• Comentaris dels exercicis pràctics del curs.
[Finances per a no financers Barcelona El curs s'adreça ais professionals que no tenen coneixements previs de tipus financer, i tractarà sobre com interpretar un balanç, i el compte de guanys i pèrdues, conèixer els tipus de finançament, saber decidir t planificar inversions, i planificar i controlar els estats financers, entre altres aspectes. responsable acadèmic: Ascensión Gàlvez. Arquitecta tècnica. Cap del Servei de Promoció i Mercat de Treball dates: del 3 1 de gener al 2 1 de febrer Hoc: Barcelona horari: de 18 a 21 h (dimarts i dijous) durada: 2 0 hores preu del curs: 2 4 0 . 4 0 € / 4 8 . 0 0 0 PTA preu especial col·legiat/da: 2 8 8 , 4 9 € / 4 0 . 0 0 0 PTA
NOVES NORMATIVES
Informació tel.: 932 40 20 60 Codi: N1O71 Codi: N1O72 Codi: N1073
Vic, Barcelona i Terrassa El Codi d'Accessibilitat, vigent des de l'any 1995, continua sent un dels textos legals que planteja més dubtes en la seva aplicació per part dels tècnics, tant en el cas d'obres d'edilicació com en obres d'urbamtzació. En alguns casos els problemes parteixen d'indelinicions del mateix Codi. que acaben generant una consulta al Consell d'Accessibihtat, dins del Departament de Benestar Social En les llicències d'obres es demana
CURSOS
expressament la justificació del compliment d'aquest codi, i en cas de dubte per part de l'Ajuntament cal tenir un informe favorable del Consell d'Accessibilitat. Aquesta sessió sobre el Codi d'Accessibilitat inclou una explicació general, aclariments sobre els casos en què és d'aplicació obligatòria, la justificació del compliment en les llicències d'obres, els entens adoptats pel Consell d'Accessibilitat en la resolució de les consultes
més freqüents, i l'aplicació a casos concrets de problemes en la seva aplicació. La sessió anirà a càrrec de dos arquitectes tècnics que formen part d'aquest consell i que han participat tant en la redacció del Codi com en la resolució de consultes dins del mateix Consell. responsable acadèmic Arquitecte tècnic, dales: dimarts. 2 2 de ger
Jesi
Femàndez.
lloc: Delegació d'Osona dales: dimecres, 30 de gener lloc: Barcelona dates: dimarts 19 de febrer lloc: Delegació del Vallès Occidental horari: de 17 a 21 h durada: 4 hores preu de les sessions: 2 8 . 8 2 € / 4 . 8 0 0 PTA preu especial col-legiat/da: 2 4 . 0 4 € / 4 . 0 0 0 PTA
Informació tel.: 932 40 20 60
D'INFORMATICA
Aula d'Informàtica de Barcelona - Desembre INFORMÀTICA APLICADA TCQ2000 HARMA PRESTO 1 DIBAC IMATGES 1 FOTOGRAFIES EN ELS DOCUMENTS TÈCNICS PRESTO II. CONTROL DE COSTOS 1 PLANIFICACIÓ FRONTPAGE EX PRESS .CREAR LA WEB DEL DESPATX PROFESSIONAL DIGAC ARQUIMEDES PROJECT DIBAC HAtïHA
INICI 07/01/02 O7/OÍ/O2 oaoi/02 oa'Oi/02 11/01/02 24/01/02 25/01/02 07/02/02 ! 1/02/02 12702,-02 18^2/02 2&02/02
FINAL 16/01,'02 03/01/02 22/01/02 22/01/02 12/01/02 07/02/02 02/02/02 21/02/02 25/02/02 28/02/02 22/02/02 2a'O2/O2
HORARI dl-dm. 16-21 h d|. 16-21 fi dm-di. 17-21 fi drrwji 17-21 h drf.l 7-21 J ds.9-13 h dm.-dj 17-21 h dv. 18-21 i ds. 9-13 ti dm-di. 17-21 ri dl.d-m. 17-21 h d i r ^ . 19-21 h <Jiàfi9-13fi dm 16-21 h
DURADA 20 5 20 20 S 20 12 20 20 12 20 5
PREU COL·LEGIAT 35.000 10.000 35.000 40.000 14.000 35.000 20.000 40.000 35.000 20.000 40.000 10.000
NO COLEG. £6 000 13000 40.000 48000 17.000 40.000 25COO 48.000 40.000 25000 48.000 13000
INFORMÀTICA GRÀFICA AUTOCAD 1 NIVELL 2D RETOC FOTOGRÀFIC PERSPECTIVES VIRTUALS AUTOCAD 1 NIVELL 2D
INICI 09/01/02 n/01/02 25Í>1'G2 oa'02/02
FINAL 27/0 2/02 25/0 l t ) 2 23'C2'02 02/0302
HORARI dl-dm. 19-21'15ri dv. 17-2 i i as. 9-13 h dv. 17-21 i c s . 9 - 1 * h av. 17-2! i ds 9-13 3 0 h
DURADA 3-1 20 40 34
PREU COL·LEGIAT 51.000 35.000 60.000 51.000
NO COLEG. 67.000 46.000 78.000 67.000
INICI 03/01/02 15*01/02 24'OIW 28'02/02
FINAL 03/01.-02 191)1 «02 05'02'02 i 203-02
DURADA 4 3 8 3
PREU COL·LEGIAT 8.000 10.000 10.000 10.000
NO COLEG. 11.000 14 H » 14.000 14.000
INICI
FINAL
DURADA
PREU COL·LEGIAT
NO COLEG.
OF1MAT1CA
\TERNET ACCESS EXCEL 1 MVEL [XCEL II MVtL TARRASA ?'6AC
OY
HORARI d,. 17-21 h 17-21 ras. 9-13n dm-íi 19-21 h MJ. 19-21 h HORARI
A C T I V I T A T S C T1V ITAT S
• DESEMBAE 3001
EXPOSICIONS ESPAI D'EXPOSICIONS 1A PLANTA DEL COL·LEGI •
1
GAUDÍ 2002: ANY INTERNACIONAL GAUDÍ La ceràmica en l'obra de gaudí
•
La sala d'exposicions del Col·legi, a la planta baixa, acull t'obra d'Edith Schaar,
Fms al 4 de gener. ÉJPOÍ.C.U ú- ^ M . ; ^ Sense dubte un dels materials més
formada per una col·lecció de tapissos
Calidoscopi
expressius utilitzats per Gaudi es la cerà-
sota la influència artística de Baumeister i
Gaudi Captures fotogràfiques de Marian
mica, ja sigui dissenyada i cuita expressa-
la influència filosòfica de Jean Gebser.
Mar, sobte elements de Gaudí: mosaics,
ment o bé reciclada, com el cas del tren-
Aquests tapissos influïts pels dos autors
trencddissos. vidrieres, columnes i d'al-
cadís. L'objectiu
d'aquesta exposició es
abasten un volum a l'espai, i per tant. es
tres elements.
posar de relleu la importància d'aquesta
desprenen de la paret o del mur com a
De l ' l i de març al 4 d'abril: exposició
tècnica artística sempre present en l'ar-
superfície
fotogràfica, coincidint amb la Primavera
quitectura de Gaudi, a partir de fragments
màgia i creant espais imaginaris.
Fotogràfica 2 0 0 2 de Brenda Novak.
de ceràmiques originals,
dates; fins al 8 de gener
d'Arna Balas •
DE L'ESPAI AL CONTRAESPAI
Del 10 ai 24 òe gener:
fotografies d'è-
bidimensional,
transmetent
poca, motlles, materials i eines procedents
lloc: sala d'exposicions de la planta baixa
dels tallers en què ni va treballar
horari: de dilluns a divendres de 9.30 a 2 0 hores, informació.
organitza: Departament de Cultura comissariat: Centre d'Estudis Gaudinistes
Departament de Cultura telèfon: 9 3 2 4 0 20 6 0
patrocinador: Roca Ceràmica dates: Del 15 de gener al 15 de febrer, de
patrocina:
.^j-
OSONA
dilluns a divendres de 9.30 a 2 0 hores lloc: Sala d'exposicions de la planta baixa del Col·legí
PEDRES, MURS, I MURALLES. Una instal·lació de Guiguí Kohon
informació Departament de Cultura
Centre d'Estudis Gaudinistes
Telèfon: 93 2 4 0 2 0 6 0
Telèfon: 93 4 9 0 4 6 56
La Delegació d'Osona ha inaugurat una
cultura@apabcn.es
ceg@tinet.fut.es
exposició i també instal·lació de |0iena de Guiguí Kohon. Fins al 13 de gener, horari: de dimarts a dissabte, d ' l 1 a 13, i
CONVOCATÒRIA
ACTIVITATS SOCIALS
de 18 a 2 0 h, i els diumenges i festius de 18 a 2 0 hores.
ASSEMBLEA COL·LEGIAL DE MUTUALISTES DE PREMAAT
CONCERT DE NADAL A SANTA MARIA DEL MAR
lloc: Delegació d'Osona • PI. Major, 6 de Vic telèfon: 9 3 8 8 5 26 11
El Col·legi organitza el tradicional Concert de Nadal a la Basílica de Santa Mana del •
Premaat convoca Assemolea Col·legial de Mutualistes General
per
preparar
Extraordinària
de
l'Assemblea Mutualistes,
;
/
Mar de Barcelona, que aquest any comptarà amb l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat i la Coral Càrmma.
prevista per al dia 12 de gener a Madrid.
dia i hora: divendres 21 de desembre a les
Aquesta primera assemblea, amb caràcter
2 0 . 3 0 hores.
preparatori, tindrà lloc a la sala d'actes del
lloc. Basílica de Santa Mana del Mar
Col·legi. dia; dimarts 8 de gener
PROGRAMA
hora: a les 19 hores en primera convocató-
l a part
na i a les 19,30 en segona convocatòria
•
lloc: sala d'actes de la primera planta del Col·legi
VALLÈS ORIENTAL
Beati quòrum via Charles ViÜiers Stanlord
•
Ave verum KV 6 1 8
MURALS DE SOBRETAULA, Pintures a la cera de Marta Casasas
Wolfgang Amadeus Mozart
Amb la cera també es pot pintar; escam-
•
Al·leluia del Messies
par-la directament
Georg Fnednch
jada amb pigments com si fos pintura, i
•
Ave Mana Franz Biebl
informació Secretaria del Col·legi • Bon Pastor, 5 08021 Barcelona telèfon: 932 40 20 55 • f a i : 934 14 34 34 secretana@apabcn.es
L'lnform@tiu electrònic El podeu consultar internet dins de
b del Col·legi
sobre el quadre barre-
2a part
intervemr-hi
•
Missa de la Coronació KV 3 1 7
qui per estudiar els efectes desitjats. Això
Wolfgang Amadeus Mozart
és el que fa Marta Casasas, amb els seus
ràpidament abans no s'asse-
Murals de sobretaula. Finsal 19 de desem-
m Santa Nit Franz Gruber
bre a la Delegació del Vallès Oriental.
•
Fum, fum, fum
horari: de dilluns a divendres, de 9 a 13
•
Adeste Fideles
Les entrades, gratuïtes, es poden reservar a
18 a 2 1 hores.
Ynera
partir del 15 de novembre al Servei d'Infor-
Ikx: Delegació del Vallès Oriental
Ei dimoni escuat
mació • Telèfon: 932 40 2 0 6 0 • Fax: 932
C. Josep Pinol. 8 • Granollers
Comellas / Ribó
4 0 2 0 6 1 «a/e: informacio@apabcn.es
Telèfon: 9 3 8 7 9 0 1 7 6
nores i a les tardes, de dilluns a di|0us de
Cervera
Adreça:
www.apabcn.es/informatiu
Haendel
•
?tv A C T I V I T A T S
I"
.'ERSES
Quadern central PRIMERA
i
DE5B1BRE 200 U. 3 7 ,
• " ACTIVITATS DE FORA VETECO,
SALÓ DE LA
FINES-
TRA I EL T A N C A M E N T E N V I D R A T
RESTAURACIÓ ARQUITECTÒNICA: DE L'ANÀLISI CONSTRUCTIVA-
La fira VETECO es consolida en aquesta 8a edició, com a saló de la finestra i tancament amb
ESTRUCTURAL A LES TECNOLO-
vidre, coincidint amb OECOTEC i PIEDRA, les
GIES D'INTERVENCIÓ
fires sobre arquitectura interior i pedra natural.
El curs tè com a objectiu proporcionar als professionals de l'edificació que han d'intervenir
dates:del8arildemaig lloc: Madrid
en la restauració d'un edifici històric, gran o petit, una metodologia per: • Realitzar els estudis previs de la seva estruc-
informació: Fira de Madrid Parc Firal Juan Carlos I de Madrid
tura constructiva. • Dissenyar les solucions de reforç o repara-
Telèfon: 917 22 50 00 Fax: 917 22 58 07
ció necessàries. Els entens i procediments aplicats són els reconeguts com a més avançats en els foros
I CONGRÉS D'ENGINYERIA CIVIL, TERRITORI I MEDI AMBIENT Com a objectiu fonamental el congrés vol posar de manifest la importància que tenen el territori i el medi ambient en la formació i en la pràctica de l'enginyeria civil. Es vol establir un canvi de rumb respecte a temes com l'assumpció de les directives comunitàries relatives al medi ambient en tot el procés de planificació, realització i seguiment de la infraestructura. El congrés s'obre a d'altres professionals que també intervenen en aquest camp. organitza: Comissió de Medi Ambient del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Madrid dates: del 13 al 15 de febrer lloc: Madrid
JEAN ARP A LA FUNDACIÓ
MIRÓ
Jean Arp. Invenció de ionnes és la primera retrospectiva d'Arp que es pot veure a Barcelona- La mostra aplega més de 140 obres, entre pintures, collages. relleus i escultures, realitzades entre els anys 1912 i 1965. que permeten temr una VISIÓ global de l'obra d'aquest artista del segle XX. dates- fins al 24 de febrer horari: dimarts, dimecres, divendres i dissabtes, de 10 a 19 h. dijous, de 10 a 21.30 h i diumenges de 10 a 14.30 hores, preu entrada: 800 PTA
internacionals específics. Fundació Miró, Av. Miramar, 71 telèfon: 934 43 94 70 • www.bcn.fjmiro.es
organització: Fundació Politècnica de Catalunya. direcció: Josep-Lluis Gonzàlez Moreno-Navarro
Secretaria del Congrés
i Pere Roca Fabregat
Telèfons: 917 00 64 27 i 913 08 19 88
sessió informativa:
fax: 913 08 39 32
18 de desembre a les
a/e: congresoicitema@ciccp.es • www.ciccp.es
18.00 hores.
PREMIS A LA MILLOR FINESTRA
dates: del 29 de gener al 4 de juny
I A LA FAÇANA LLEUGERA
horari: de 15-30 a 21.30 h.
2 N CONGRÉS INTERNACIONAL DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS
Fundació Politècnica de Catalunya . Edifici Vèrtex, PI. Eusebi Güell, 6, 08034, Barcelona infotfpc.es • Telèfons:93401 77 51 / 9 3 4 0 1 77 74 • Fai: 934 01 77 57 • www.fpc.upc.es
CEVISAMA'O2 Saló internacional de ceràmica, recobriments per a la construcció, saneiament, grifena, matèries primeres, esmalts i maquinària, dates: del 27 de febrer al 3 de març horari: de 9 a 19 hores informació: Fira de València Av. de las Ferias, València Telèfon: 963 86 1 1 0 0 Fax: 963 63 61 11 a/e: cevisama@feriavalencia.com www.feriavalencia.com
L'objectiu del congrés és constituir un fòrum de participació internacional per intercanviar informació sobre els avenços més recents en els mètodes i projectes de treball, les tècniques i eines sobre seguretat, higiene, medicina laboral i gestió de la prevenció, organitza: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, Universitat de Tecnologia de Tampere (Finlàndia) i el Centre d'Ergonomia Industrial de la Universitat de LouisvilleiEEUUl dates: del 20 al 22 de febrer lloc: Gran Canària informació. Secretaria del Congrés, Natàlia Menéndez. EUPB Telèfon: 934 01 17 58 • fax: 933 34 01 55 a/e: info@orp2022.com
XII
EL SECTOR IMMOBILIARI DEL MARESME A
HABITÀCLIA 2 0 0 2 fidbilddia 2002 es la ina ae< sector immobiliari del Maresme que concentra una part important de l'oferta i la demanda existent a la comarca, i facilita la recerca de productes i la comunicació entre venedors i compradors. organitza institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró dates del 19 a! 21 d'abril lloc Parc Central de Mataró C Herrera. 70 de Mataró
CONGRÉS DE PROFESSORS
DE MESURAMENTS, PRESSUPOSTOS I VALORACIONS L1 Associació Espanyola de Prolessors de Mesuraments. Pressupostos i Valoracions composada per tots els professors d'aquesta assignatura de les escoles d'Arquitectura Tècnica espanyoles convoquen el seu Xilè congrés a Mallorca. L'objectiu és l'intercanvi de treballs d'mvestigació, la decència de l'assignatura, la unificació de entens i la normalització de programes en els plans d'estudi. dates: del 31 de gener al 2 de febrer lloc: sala d'actes del Col·legi d'Aparelladors Arquitectes Tècnics de Mallorca
Dins el saló de la finestra i el tancament, VETECO. que es farà a Madrid del 8 a I'l 1 de maig es convoquen eis premis i dotacions a la millor finestra, millor façana lleugera i al producte més innovador. Es valoraran el disseny arquitectònic, l'adequació a l'entorn, la investigació i la innovació en el sector de la fusteria d'exteriors. També es donarà un premi al millor projecte final de carrera 00/01 que incorpori façana lleugera, en el qual es valorarà fa sostenibilitat global de l'edifici projectat, dotació: 1 milió de pessetes per a cada premi terminis: el lliurament de la documentació, abans del 15 d'abril lloc: Fira de Madrid
Parc firal Juan Carlos I. 28042 Madrid Telèfon: 917 22 50 00 • Fax: 917 22 58 07
CEVISAMA'02 El saló internacional de la ceràmica, CEVISAMA'02, convoca un Concurs de disseny industrial i innovació tecnològica, amb l'objectm de promocionar els productes ceràmics. la composició dels quals sigui d'aquest material dissenyats per a la construcció 0 revestiment, responent a entens d'innovació formal, funcional i d'ús, amb bona qualitat/preu, seguretat i rev pecte al medi ambient. data de celebració- 24 de febrer lloc Parc Firal de València premis 600-000 PTA, 400.000 PTA i 200.000 PTA sol·licitud d'inscripció abans del 25 de gener data límit de recepció de peces 15 de letxer lloc CE.'iSA'/A Paiau fpfal. Av. de les Fires, s/n aparta; 476. 46080 València
informació: Secretaria de l'Associació. EUPB
informació
Telèfon: 937 58 21 31
Begona Andrés
Telèfon: 963 86 11 00 • Fa*: 963 63 61 11
Fan: 937 58 21 36
Tel: 934 01 62 68
impem@ajma ta ro.es
a/e: begonaeoe.upc.es
a/e: cevisarnaèfena/alencia.com www. (eriavalerKia.com
~-
U I A
D ' E M P R E S E S P U B L I C I TAT
Alsina
Ca barro Germans Taulc». parquet i f u s t a * t o m i n espècies p « a tfeconOò i Iffleriorisme
Pd kvl Ra 0 w C& Can'l oe Fem Fi QB110 Menes» y «Mnac (Bareslorul f * (931 575 30 OC
Ctra ToneRomPu •vn· GS2Q2 Sababe» tel 93 748-18 3a ta. 9 3 ' 2 6 07 61 www.gabarro.com
I Polla ires 28 | 06019 BARCELONA 5 93 307 29 33 I Fa* 93 307 26 92
H
E/TRUCTUfiR/ COflOBL/A
FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ
- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES
FRAPONT CONSTRUCCIONES EN MADERA FUSTERIA D'OBRA. i MQBIUARII EQUIPAMENT
Í SI mon ILUMINACION
w% ALUMINOSI GUILLER ) CATALANA,S.A. 8ETEC 5 L ' ' '
Morters sense relracció. Rehabilitació G1 Siini»mkr, -J2-4K Nave. 39 93 278 26 86- Fw. W 278 27 I 08020 Barceloní
SENETON
BIGA EXTENSIBLE PERA 06006 BARCELONA REHABILITACIÓ
PUERTAS V PHRSIANAS DEALUMINIO DESEGURIDAD MANUALES Y A U T O M A T I C A S
CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA jí
\
CKINCO,
S.I..L).
JlEjrcf!
,s 33 766 02 16
CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES /"
\
8eck&Heun ij.mi.i'·sj
L
u
„
C/SradeiyD, 357 3"-3o 08035 Barcelona Tel. 93 • 458 23 70 Fox 93 30713 -17 emoil: {onrodiQarrokis.es
A ^islcnL-iu l'L-cnirj i C ü ntr i>l d eQualitat a tot tipus d'obres
Tel : 937 31 54 46 t'. Arin 57. Van P Pol Ifld. Can Pinllidi OS21S Ttirna _ ^ M OBRAS ^^m REFORMAS ^f^ IMPERMEABILIZACIONES mJL·
HERjER2O3SESrRUCTURALES
Q6RCAS/V, CONSTRUCCIONES MANSO. 11 5 J A • Tel (93] 426 98 98 |3 lir Fo* ]93) 423 9 4 1 3 - 08015 Barcelona
AKORPL4N ©
Ebenistes des de 1960 1
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
LABORATORI OE CONTROL
L5
ESTUDIS CEOTECNICS
93.58fl.7B.76
ESTUDIS DE PATOLOGIA
Tel.: 93 848 40 00 - http://iwww.alkor
ASSAIG SONIC OE PILOTS
BARCELONA
[fUERZOS tSTRUCTURALLS
)MAPEI
««ABIUTACION
DTECMIA. MlCHOPILOTS. ANCORATGES. HlDROGEOLOGIA MEDI AMBENT. Ttl i Fw {1TJ) «278
La solució a l'aluminosis
[-.I Msteina úc renovació Jc so>ircs « m n as Reforç Aítm. 11
Z'N
esislància metinica i (
IBERMAPEl S A PI Co-aUa 20 - 5" P W , 06002 BAüCELONA W 93 343 50 50 fan 93 305 42 29 Emoil ibermopeiOib«rmap«i M
NOUíBAU
Recobriments per a sòls Industrials
SDINISO9OO2 I r = l astra-Química, sL
REHABILIIS.L
Tel.: 93 796 41 22
FUSTA
- « 8 S 0 CAM
ÍRILS
(5>ibertrac, s.l. control de tèrmíts
',. O 93E49W7 Fos JJ&-3S.1O http: www.astT8dur.com
u Cora
ALUCOBOND
DIBOND ALUCORE hadaf. ligeras de aluminio
FAÇANES
j u s u a l s (au™ J ProtHt.ointiijijMií
^
C Parilü. 2*3 • 1H 9i 45Í )J 53 • f a t Si « 6 77 SS *>VW./TÍHtürt.«
BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ
>5.
-
H f\
. ;.''." • ^ • • - ~ rf-.*^"
PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:
^ D A! A * N r t l u - U s "
•
ESTRUCTURES
í
' ''
• M V t l T0»OG»Af>Cl
• CUTOGdAfU O ^ C U i
-AMMoonaicTioMCt
Biimet, 6 - 08007 BARCaONA Td_ 93302 20 ^S - Fuc 91302 S7 B9
Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es
EL
R E P O RTAT G E L"lnfcrmjuu PRIMERA QUINZENA DESEMBRE ÍOOI
n Sempre és difícil enfrontar-sé a\qualsevol intervenció en un edifici que tingui algun tipus de rellevància històrica, arquitectònica o simbòlica. Si aquest edifici és la Fundació Miró, que reuneix les tres característiques -edifici històric, ja que en aquests moments es compleixen els vint-i-cinc an/s de la seva inaufuració; peça clau arquitectònica en robra del seu autor, losep Lluís Sert, i sím-
bol identrücador per a la ciutat- les dificultats augmenten de forma exponencial. A més, en aquest cas, s'hi afegia una dificultat de tipus tècnic, que eia que les obres d'ampliació havien de fer-se per sobre i per sota d'un edifici obert al públic. A pesar de totes aquestes dificultats, en conjunt, l'actuació ha estat piou reeixida.
iu P R I M E R A Q U I N Z E N A
DESEMBRE
S E G O N A
2001
Fundació Joan Miró Fitxa tècnica/Dades de l'obra Nom de l'obra Segona ampliació de la Fundació Joan Miró
A M P L I A C I Ó
O E
L A
F U N D A C I Ó
M I R Ó
E L
R E P O R T A T G E
Fundació Miró
Ubicació Parc de Montjuïc, s/n. Barcelona Propietari/Promotor Patronat de la Fundació Miró Arquitecte Jaume Freixa Col·laborador Jordi Paris {estudiant d'arquitectura) Aparellador Salvador Soleràs Estructura Joan Ramon Blasco Aire condicionat Lluís Miquel Jené Instal·lacions CIAR Enginyeria Consultor Vela Ramon Sastre Consultor Acústica InésJackson(Aldovier) Consultor Llums KONIC Empresa constructora COMSA Cap d'obra Hermínia Córdoba Superfície construïda 6 3 0 m- [obra nova) 6 5 0 m ; (rehabilitació) inici i final d'obra Abril 2 0 0 0 a Juny 2 0 0 1 Industrials que hi han intervingut:
E
l motiu generador d'aquesta
anul·lar-se el ritme de cossos sortints i entrants
Els Huernans de la gran sala (foto superior) es
segona ampliació lou la donació tempo-
de l'editici primei, o en el paviment de gres,
resolen de forma paral·lelepipèdica, com
ral d'un important nombre d'obres de Miró per
que canvia una mica també l'aspecte superfi-
alguns altres lluernans existents, però en una
feta per un col·leccionista lapones, ei qual va
cial tot i que a l'envellir ha anat igualant-se el
proporció mes semblant als semicirculars |a
posar com a condició per a fer efectiva la dona-
to amb l'original. En canvi, el tancament del
que abasten tot l'ample de la sala. A favor seu
ció que les obres s'exposessin de forma unità-
segon pati central era una operació que l'edifi-
s'ha de dir que la llum que filtren és molt sub-
Acabats
ria i sense barrejar-se amb la resta de pintures
ei quasi demanava.
til i difosa -i potser més adequada per a les
ALDOVIER (pannells acústics restaurant)
i escultures del fons de la Fundació, cosa que
En el volum de l'ampliació que ens con-
APTOS (cortines hehoscreen i vela)
no era possible de dur a terme amb l'espai dis-
cerneix, el tractament és menys unitari i clar.
molt coherent amb el sistema constructiu def
PAVINDUS (paviment de resines)
ponible abans de l'ampliació.
però l'actitud és una mica més atrevida. Per
sostre, realitzat amb bigues JI (pi) de gran llum.
Instal·lacions AIR AMBIENT (climatització) JJ VILA (electricitat) ISSA (seguretat antirobatori) FARPOL (fontaneria i detecció)
CRISTALERiA SABADELL (vidres)
pintures que els originals- i que la solució és
Quant als interiors, el volum vidrat del
Les actuacions de la primera ampliació
una banda, és manté l'estètica, però per l'altra,
GAYACER (gres sala K)
van fer-se amb estratègies que imiten absolu-
quan es tracta de resoldre els lluernans de la
menador és molt agradable des de dins i
WANNER Y VINYAS (fals sostre)
CERAMICAS PROYECTO DOS (rajoles bany)
tament l'obra existent, fins al punt que és difi-
sala o els tendals de la terrassa del bar es can-
queda molt ben resolt en façana, alguns punts
PIEDRA ARTIFICIAL SANCHEZ (aplacat de
cil apreciar a simple vista què és nou i què és
via de formes, acabats i sistemes constructius.
de sutura entre peces noves i velles estan una
façana)
original: uns mateixos materials, un mateix sis-
El més reeixit sembla el tendal volat de fusta,
mica forçats, cosa ben comprensible atesa la
ASCENSORES DEL VALLÉS (ascensor
tema constructiu i unes mateixes formes. Cal
acer i lona que a pesar de ser -o potser preci-
dificultat i complexitat de les connexions i,
fixar-s'hi molt per adonar-se que, a la planta,
sament per ser- el més allunyat estèticament a
quant a acabats, cal destacar els del restau-
l'ala oest perd una mica l'ordre original en
la resta de l'edifici, s'hi integra perfectament.
rant. El sostre pel seu encert. És potser, el pri-
panoràmic) IRACO (impermeabilització) SANITEL (accessoris bany) TRUSPLAS(sócolsPVC) MAUSA (paviment gres restaurant)
L'Informatiu PRIMERA Q U I N Z f . ••- DESEMBRE 2001
4\
mer restaurant que conec on s'ha tingut en compte de manera important l'amortiment del soroll. En canvi, el tractament formal de la barra i, en geneal. de la zona de cafeteria és una mica estrany. Igual que en el tenda! extenof. l'estètica és volgudament allunyada de la de l'edifici original però, mentre que en el tendal s'ha encertat plenament, !a forma en la cafeteria no s'ha arribat al mateix nivell d'encert (el que demostra que en arquitectura no hi ha regles infal·libles sinó aplicacions bones i no tan bones d'aquestes regles).
Planta
soterrani
Quant al soterrani, a banda de les dificultats tècniques en el procés d'obra (de les quç ja se'n parla
en l'apartat corresponent), es
destacar l'esforç realitzat per incorporar-lo de forma fíuida al recorregut expositiu i per dotar d'un accés apte per a mmusvàlids tant les sales existents com les noves, per mitjà de la construcció d'un ascensor de vidre en façana. Aquí, al soterrani, es troben l'espai 13 i les obres d'altres artistes relacionats amb Miró. Una d'aquestes sales esta il·luminada per un lluernan de secció de quart de cercle igual que els que hi ha en la majoria de sales del nivell superior, cosa que sorprèn al visitant, que té consciència que es troba en el nivell més baix de l'edifici. En planta baixa s'aprecia com s'ha acon-
aquest lluernan i 51 havia de ser diferent -que
d'aïllament tèrmic per la cara exterior. Aquest
seguit fer aquest lluernan, sorgeix directament
jo penso que sí-, per què la forma repeteix la
aïllament tèrmic ha d'anar protegit 1 ocult de la
intent d'igualar-la al color del formigó blanc
de la cota de paviment del pati. Si bé des de
dels altres lluernans quan resulta que en faça-
intempèrie, funció que fa la coberta de zenc.
envellit se li havia donat un color massa groc
dms el (orat té sentit i dota de llum natural la
na, a més, això porta problemes, pel fet d'estar
Malgrat que els tancaments de l'edifici, tot 1
(cosa que potser s'aprecia en algunes fotos).
sala, des de fora
massa enganxat a la sala de la rampa?
que són de formigó, no han sofert problemes
Això, afegit al fet que els elements arquitectò-
de
es veu com un objecte
condensacions,
en canvi
en
car el coior de la pintura, que en el primer
estrany, sense cap relació amb la resta dels
El motiu funcional de la coberta de zenc
aquests
nics originals que estaven molt malmesos ja
volums de l'edifici. Aquest lluernan està prote-
del lluernan és el de prevenir possibles con-
moments s'aprecia força punts de l'edifici ori-
han estat reparats 1 pintats, però en un color
git en la seva cara exterior per una coberta de
densacions a l'interior de la sala. Si bé els
ginal on el formigó es va degradant. Pei preve-
zenc. cosa que l'independitza formalment dels
altres lluernans no pateixen condensacions,
nir aquesta patologia, l'ampliació s'ha fet amb
moments un aspecte apedaçat. amb "tots els
altres. Per tot això. tant per la situació com per
aquest, com que està ubicat a la part més
formigó gris que posteriorment s'ha recobert
colors del blanc".
la resolució constructiva és, potser, l'únic ele-
ombrívola dels patis, és clar que tindrà una
amb una pintura que l'ha de protegir dels
ment de l'ampliació que no està al nivell de
temperatura més baixa a l'hivern i per aquest
agents atmosfèrics 1 el color d'acabat.
l'arquitectura de la Fundació. Si realment calia
motiu es va decidir protegir-lo amb una capa
massa blanc, donen a la Fundació en aquests
Protegir el formigó
En el moment de la visita faltava modifi-
La protecció del formigó és un d'aquells temes en què arquitectes 1 tècnics no es posen d'acord.
En
aquesta
mateixa
secció
de
L'INFORMATIU hem presentat edificis que. sense cap problema, deixaven el formigó
a la
intempèrie, sense protecció, tant el de color gris com el blanc; edificis on el formigó tenia un tractament, superficial 0 en la massa, de protecció que no alterava substancialment el seu aspecte, 1 en alguns casos com aquest on s'na confiat en una pel·lícula opaca per donarl'aspecte blanc 1 la corresponent protecció .i/ant l'agressió atmosfèrica. Comparteixo amb Jaume Freixa l'opinió :.z
l'actual edifici no suportarà bé cap més
: -npliaci6. Ja en la primera ampliació, la volu-
-etria 1 el ritme de la seva ala oest s'han v?si : írjudicaís. com ja hem comentat. 1 en la sego' s s'ha arribat al limrt de volum que era conjenterit. a banda que alguns serveis de mante- rnent dels quadres han nst inevitabtement 'sOuïdes les seves dimensions. Caldria que l'Ajuníamení reflexranés n r» ' y a el més convenient cedir altres espais verds
42
:
L'InlormKiu — i.'-íéRA Q U I N Z E N A DESEMBRE 2001
SEGONA
AMPLIACIÓ
DE LA F U N D A C I Ó
MIRÓ
EL
R E P O R T A T G E
PLANTA PRIMERA FUNDACIÓ JOAN MIRO,
J
TO
2 0 3 0 V_7?
10
20
PLANTA SOTERRANI
FUNDACIÓ JOAN MIRO, 2001
0
30'
L'Informatiu PRiMÍ •
per a futurs creixements de la Fundació (que no vol dir destruir, sinó al contrari, incorporar de forma harmònica al complex edificat espais verds que quedarien així protegits), tenint en compte que el nivell d'abandonament - i , pe' tant, el poc ús que el ciutadà en fa- d'alguns d'ells és molt elevat. Concretament la plaça d'en Manehc, a i'esi de l'edifici, no podna estar en pitjors condicions. La seva hipotètica incorporació a ia Fundació -sempre que (os respectuosa amb l'entom- no faria sinó mtiiorar l'espai ja que, com sembla. l'Ajuntament n : té capacitat per donar-li un manteniment ade qual. i l'edifici de Sert no patina mes aglomeracions edificatònes. amb el que tots hi sort.nen guanyant.
®
Josep Olivé
1/FflA DESEMBRE 2001 .
. AMPLIACIÓ
A Q U I N Z E N A DESEMBRE 2001
DE LA F U N D A C ' Ó
MIRO
EL
R E P O R T A T G E
L'organització és la clau |P" s tracta d'una intervenció 1 ^ — fortament condicionada, ja que parteix d'unes preexistències sobre les quals es pretén incorporar un3 ampliació que s'ajustarà estrictament al programa de necessitats que cal satisfer i que motiva aquesta ampliació. L'aspecte més interessant de la intervenció és potser, des del punt de vista tècnic, el procés d'organització i planificació dels treballs d'obra, atès que es tracta d'una actuació sobre un edifici existent, en ple funcionament, l'activitat deí qual no s'ha d'aturar per aquest fet. A aquesta circumstància, ja sempre prou complexa, se li afegeix aquí una complicació més si es tenen en compte les característiques particulars del cas; el tipus d'ampliació realitzada i el tipus d'activitat de l'equipament. De la primera característica cal assentar que es tracta d'una ampliació de l'edificació sobre si mateixa. És a dir, sobre el mateix àmbit d'ocupació de l'edifici existent. S'actua per damunt i per sota de les dependències preexistents, incorporant uns nous espais de soterrani que ampliaran la superfície dels actuals com a resultat d'excavar entre les zones lliures intermèdies que quedaven, i afegint un nou volum a nivell de planta pis cavalcat sobre un cos ja preexistent, reconvertint l'anterior sostre en coberta per al nou pis i organitzant el nou sostre de coberta amb gran llum per cobrir el cos inicial de banda a banda i fer baixar l'estructura pels laterals.
pilotatges per a fonamentar les noves estructu-
amb una activitat que no pol interrompreS; s'hi
res i l'execució del nou sostre de coberta per
allotgen peces de valor artístic, que requerei-
tot plegat sense deixar de donar servei a la
damunt del cos de planta pis.
xen unes condicions higrotèrmíques ambien-
resta de l'equipament.
tals i de protecció de la pols adients per a una
ubicació dels equips en aquestes noves àrees,
Amb tals circumstàncies, han estat deli-
Pel que fa a la segona de les particulari-
cats els treballs d'excavació de terres d'a-
tats esmentades referent a les característiques
bona conservació, i que són peces de valor
de la intervenció. La institució no tia volgut
quests espais interstícials, els enderrxs par-
de l'activitat que allotja l'edificació, cal desta-
simbòlic i material. Per tant, cal vigilar de no
facilitar aquestes dades i desconeixem el pres-
Llàstima que no disposem dels números
cials de murs del soterrani existent per con-
car diversos aspectes: es tracta d'un equipa-
afectar les condicions de seguretat pel que fa a
supost de les obres. Hauria estat força interes-
nectar amb ete nous espais, l'execució dels
ment d'ús públic, representatiu de la ciutat i
la custòdia del recinte.
sant poder analitzar i correspondre els processos i complexitats esmentades amb els costos unitaris i de conjunt. Pel fet de tractar-se d'in-
Complexitat dels treballs Les característiques esmentades ja deter-
tervencions força singulars i per la casuística
minen per si soles el grau de complexitat de
que les envolta, els preus han de preveure una
l'organització i planificació dels treballs, ate-
major incidència els conceptes relatius a des-
nent tant als procediments constructius com a
peses auxiliars (proteccions de l'entorn adja-
la sincronització i coordinació amb l'equip ges-
cent, mitjans auxiliars i maquinària escaient,
•or de l'equipament per minimitzar la incidèn-
neteja estricta i trasllats de materials i runa...)
cia de les afectacions provocades per les obres
i fins i tot del rendiment, ja que cal seguir un
sobre la dinàmica de la institució i les activitats
programa que depèn no només de l'obra sinó
programades.
també de l'activitat de l'equipament, í í
Les fases i l'ordenació dels treballs, els subministraments i l'emmagatzematge
de
materials, els accessos i circulacions de l'obra, la tria dels mitjans auxiliars, la planificació i procediments constructius... són aspectes d'organització que cal ajustar sempre a l'especificiiat de cada obra, si bé en aquest cas s'accentua i cal coordinar l'activitat d'obra amb l'activitat pròpia de la institució, i el trànsit de visitants. La coordinació ha hagut d'estendre's també a les instal·lacions, tant a la incorporació i connexió de les parts ampliades com a la
REPORTATGE
SEGOl·
-1PLIACIÓ
DE LA
FUNDACIÓ
iu PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2001 4 5
Desafiar la memòria 1 ^ ^ ada dotze anys d'ençà que 1^^
existeix, la Fundació Miró ha necessitat
una ampliació. I jo he tingut la gran sort d'ésser-ne el responsable. Amb la segona i més recent, la superfície útil ja s'acosta al doble de la de l'edifici inaugurat el 1975. Aquestes ampliacions s'han fet sempre responent a necessitats urgents i, un cop realitzades, superfícies i instal·lacions han estat immediatament ocupades al 100%. Encara que l'edifici original havia estat concebut per a una col·lecció determinada d'obres d'art, amb alguns espais fets a mida per 3 certes peces alternant amb altres de més neutres, la naturalesa additiva dels seus volums 1 una complexa modulantat del sistema de mides emprat per Sert em varen permetre dissenyar un nou repertori d'espais integrat en el conjunt. El volum al qual s'ha arribat combinant i transformant un repertori limitat de formes és, però, el màxim que sembla aconsellable per mantenir una adequada relació entre les parts i el tot. Per això ja s'ha iniciat una expansió on predominen els espais sota terra. Programàticament, la primera ampliació (feta l'any 1987) va permetre, sobretot, la separació de les exposicions temporals de l'ex-
Líderes en la construcció!) de pavimentes industriales y decorativos
castigada per les improvisacions. L'obra realitzada, encara que la part més
posició permanent i la creació d'una cafeteria i
visible sigui la nova Sala K, incloïa quatre pro-
unes oficines. La segona ha estat obligada per
jectes diferenciats, en sis sectors diferents de
fer l l x a una dotació de 27 noves peces de
l'edifici. El quart "projecte", en particular, con-
gran valor destinades a la col·lecció perma-
sistia en un calaix de sastre de reformes inter-
nent. Però les condicions i circumstàncies de
nes que han permès, entre d'altres coses,
la primera 1 la segona ampliacions són moll
doblar els sanitaris dels lavabos de planta
diferents: en el primer cas es va poder expan-
baixa, traslladar les màquines del terrat a la
que, progresivameri experimenta nue
dir l'edifici a dreta i esquerra, pels costats, i
sala de màquines del soterrani -prèviament
damunt terrenys adjacents lliures d'edificació
ampliada- reformar els lavabos del segon pis
i. gairebé també de vegetació. La institució va
per donar més espai a la bibliotecària, resoldre
poder continuar les seves activitats mentre
unes goteres del terrat, etc. Aquesta llista
duraven les obres i la construcció es va fer
encara no s'ha esgotat 1. de fet, continuen pro-
adossada a l'existent sense greus problemes
gramant-se petites obres parcials. Però és difí-
PAVINOUS, S.A. e s c
tècnics. Per contra, la segona ampliació s'ha
cil donar una idea de les dificuítats de treballar
hagut de fer per sobre i per sota de l'edifici
tan a prop del públic i sempre a contrarellotge,
de las cualidades y ca icas que cada pavi
existent, amb les consegüents dificultats per al
intervenint en àrees centrals i d'ús imprescin-
funcionament de la Fundació i també per a l'e-
dible.
PAVINDUS F U N D A D A
fcU
E N
1 9 ; indústria y la decoracíón actt
xecució de moltes unitats d'obra. També aquesta vegada s'han fet trasllats 1 reorganitzacions interiors coincidents amb l'oQuatre projectes
diferenciats
bertura de noves sales. El més destacable ha
Gairebé les 2/3 parts de la construcció de
estat la creació d'un circuit d'espais a nivell del
nova planta corresponen a espais soterranis
soterrani, en la part que es troba gairebé a la
excavats sota els jardins 1 patis, que s'han
cota de superfície de la plaça d'en Manelic.
cobert restituint el mantell vegetal 1 les planta-
accessible per l'escala existent 1 per un nou
cions existents. El cost per metre quadrat se
ascensor, que ofereix la col·lecció Homenatge a
n'ha ressentit. Tanta intervenció en fonaments
Miró i e! popular Espai 13 per a creadors joves.
1 al costat de murs de contenció també ha pro-
Mostra d'aquella complexitat de feina que
vocat que hi haguessin sorpreses respecte grui-
esmentàvem més amunt, per crear aquest nou
xos 1 emplaçament d'enceps i d'altres elements
circuit no solament s'han construït 125 m : de
ja que, com se sap, a sota terra no es mira
sala nova sota uns jardins sinó que ha calgut
prim, 1 menys amb una obra de pressupostos
desplaçar l'arxiu de gravats en un altre lloc
baixos executada l'any 1973... Tot això, també
contigu i amb superfície equivalent a la que
ha contribuït a una direcció d'obres agitada,
tenia, en part també guanyada sota terra.
este motivo ha desarrollado nueTOS procesos, que Ee capacitan i resolver su problema del o mas eficaz y econúmico.
_nla tambíén para ello con •Ipos propios, altamente cua, J — -..^ c o n { o d a garantia ; la puesta en obra xisos técnicos; lodo *—* nuestra expe. afto 1979.
C/ Numancia, 69-73, V 0 • 08029 Barcelona
PAVINDUS, S.A. Tel: 902 180 708 • Fax: 934 940 694 e-mail: pawndus@pavindus.com • www.pavindus.com
A QWNZiHA
DESEMBRE 2001
Finalment, per aconseguir un espai nou
esdeveniments [Homenatge a Miró, Espai IS).
d'exposicions de 2 7 0 nvse n'han hagut de
I. de passada, millorar l'organització de les
remodelaf i condicionar més de 500. però
màquines de climatització, resoldre problemes
aquesta és la servitud d'una ampliació sense
de manteniment de terrats, ampliar el restau-
expansiu ni creixement horitzontal. La limitació
rant que té un èxit abassegador i augmentar la
d'espai és deu al fet que la parcel·la d'ús cul-
capacitat d'emmagatzematge, que com passa
tural segregada dins la rona verda del parc de
en tantes cases, sempre resulta insuficient.
Montjuïc ha quedat fixada definitivament i no
La Fundació Miró és una institució que ha
permet cap modificació del seu contorn.
mantingut amb èxit la seva oferta
També l'edificabililat sobre rasant està a punt
col·lecció permanent valuosa i exposicions
de quedar saturada amb a penes uns 140 m :
temporals interessants i ha passat en pocs anys
restants, que es reserven per a una futura i
de 100.000 visitants a més de 500.000. És
moll desitjada ampliació de les oficines.
d'una
lògic que l'edifici s'hagi anat quedant petit, tant pel que fa als serveis al visitant com pe' i
Un encaix harmònic
les mfraestructures i equips. Només cal c e ; ;
Proieclualment, l'objectiu era, com en la
jar-li que el creixement pugui mantemr-se a j n
primera ampliació, que no es notés cap inter-
ritme que no exigeixi més espai per al públic
venció, de manera que fins i tot els visitants
perquè, en aquest cas, caldrà desplaçar fora de
habituals poguessin gaudir dels nous serveis i
l'edifici alguns serveis i activitats? í í
espais com si sempre hi haguessin estat, desafiant la seva memòria. Les noves peces havien d'encaixar amb les velles de manera harmònica, tot mantenint cada una la forma i mides que els nous usos demanessin. Per al seu emplaçament, les noves peces havien de provocar una nova organització espacial que fluïdifiqués encara més els recorreguts de la col·lecció permanent i ajudés a classificar allò que s'exhibeix de Miró i segregar-ho de les altres col·leccions o
FORMACIÓ |» io
L'INFORME TÈCNIC. CURS D'INICIACIÓ A LA PERÍCIA.
- ' N K S
Objectiu:
donar a conèixer les tipologies d'informes, el seu paper en el procés de reclamació o assessorament tècnic, introduir els assistents en els procediments de tràmit administratiu judicial, iniciar-se en la reflexió lingüística i en les tècniques de redacció en català.
1
Dates:
del 17 de general 19 de febrer de 2002
E
Horari:
de 16.40 a 21 h
Durada:
32 hores
Lloc:
Col·legi D'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
H Informe tècnic
Bon Pastor, 5. Barcelona ALAPERÍCI pologies d'informes, el i~ ils assistents en els proo.ngüísticai en les tècnïo<!^ febrer de 2i
Preu matrícula: 461,58 EUR/ 76.800 PTA Preu col·legiats: 384,65 EUR/ 64.000 PTA Per a més informació: Telèfon 932 40 20 60 o www.apabcn.es Organitzat per:
iu PRIMERA QUINZENA DESEMBRE 2001
47
Col·leccions de la Fundació Miró f ^ N urant els darrers anys tots
(Massachusets) i des de la distància va dissen-
de maduresa de l'artista -entre els anys 40 i
\ ^ J
yar els plànols tot dirigint la construcció de l'e-
7 0 - anys en què Joan Miró ja havia assolit el
difici amb la col·laboració de Jaume Freixa.
seu vocabulari de símbols tan personal (dona,
hem estat testimonis de la construcció
de nous museus, fundacions i galeries que seguint línies diverses promouen la difusió de
Finalment, el 10 de juny de 1975 la
ocell, estels, constel·lacions] i realitzava una
l'ari contemporani, lamentant el poc recolza-
Fundació Joan Miró va obrir les portes al públic
obra cada cop més matèrica i gestual. Les
ment que reben per part de les institucions
per primera vegada. Tot i essent el primer espai
seves obres a partir dels anys seixanta tendiran
públiques i privades. No hem d'oblidar, però.
barceloní en obrir-se a l'art d'avantguarda i pro-
cap a un progressiu isolament de signes i un
que la creació del primer Centre d'Estudis d'Art
moure els joves artistes, pel que es distingeix
despullament de formes i colors a fi d'obtenir
Contemporani de Barcelona, la Fundació Joan
la Fundació bàsicament és per la seva col·lec-
el màxim d'intensitat amb el mínim de mitjans.
Miró, va tenir lloc en una situació d'allò més
ció permanent Les obres de Joan Miró són les
Des del maig de l'any 2000, moment de ces-
adversa, en el context de la Barcelona fran-
que ens aproximen a l'artista i les que plasmen
sió d'aquestes peces, i seguint la voluntat de
quista d'inicis dels setanta, època en què Joan
la seva recerca constant de nous llenguatges i
Kazumasa Katsuta, les obres s'han situat en un
Miró era un artista pràcticament desconegut
mitjans d'expressió. A través de fes peces de
nou espai expositiu, la Sala K. L'ampliació de
per a molts dels seus conciutadans.
Joan Miró podem copsar ei seu interès per la
l'edifici ha estat projectada per l'arquitecte
matèria, el seu arrelament a la terra, el seu
Jaume Freixa, amic i deixeble de Josep Lluís
amor vers l'art popular i la seva passió per la
Sert, qui ja havia realitzat la primera ampliació
La realització del projecte fou viable gràcies a l'ajut incondicional d'un grup d'amics entre els quals destacaríem el promotor del pro-
música i la poesia.
jecte, Joan Prats i l'arquitecte de la Fundació,
D'entre el fons de la Fundació, formal per
Josep Lluis Sert. Aquest va planificar un edifi-
el 1985. '£> dipòsit 23 obres durant un període de nou anys
gairebé 15.000 peces, entre pintures, escultu-
prorrogables. Aquest fet constitueix una gran
ci de nova planta a la muntanya de Montjuïc
res, obra gràfica, dibuixos i objectes personals,
fita, atès que les obres, que corresponen a un
que prengué com a model la Fondation Maeght
destacaria la impressionant col·lecció de dibui-
període comprès entre 1914 i 1974, represen-
de Saint Paul de Vence. Sert va començar a
xos que permet aproximar-nos al treball diari
ten un complement molt important per a la
treballar els primers esborranys el mes de
de l'artista i descobrir el seu prxés creatiu. La
col·lecció permanent.
gener de 1970 al seu taller de Cambridge
major part de la col·lecció permanent de la Fundació fou donada pel mateix Joan Miró i, la resta, són dipòsits o donacions de persones del seu entorn més pròxim: peces de la col·lecció privada de Pilar Juncosa -la seva dona-, dels seus néts o bé d'amics tan propers com ara Joan Prats, Josep Lluís Sert, Pierre Matisse o els senyors Maeght. Durant els darrers anys, fia estat difícil dur a terme una política d'adquisicions per culpa de les limitades possibilitats econòmiques de la Fundació; per això s'han buscat nous camins per tal d'augmentar-ne els fons. A partir d'un seguit de negociacions mantingudes amb Kazumasa Katsuta, el col·leccionista privat més important de l'obra de Joan Miró, s'ha aconseguit Gue l'armador janonès hagi cedit en
La major part de les peces són d'una etapa
Mariana
Romaguera
Historiadora de l'art Agaa Serveis Culturals
ESPECIAL .•• D E S E M B R E
CONSTRUCCIÓ
1001
5OSTENI
E S P E C I A L
La Comissió Europea fomenta el desenvolupament sostenible fï~~ a Comissió Europea intenta
definició d'aquestes polítiques.
ble, encara que això signifiqui fer alguns sacri-
internalitzi
Uns objectius bàsics i mesures de tota la
ficis durant el període de canvi i transició. El
externs i que estigui vinculat a la inflació.
ble a la Unió Europea. Per aconseguir aquest
UE per combatre el canvi climàtic, les
que està en joc és el món que hem de deixar
La separació del creixement del transport
objectiu, la CE defensa un creixement econò-
amenaces a ia salut pública, l'exhauri-
als nostres fills, néts i generacions futures, que
del creixement econòmic mitjançant la
mic sostenible que doni suport a! progrés social
ment dels recursos naturals, la congestió
sigui un lloc on valgui la pena viure, amb una
introducció de recàrrecs que "reflecteixin
i respecti el medi ambient, una política social
de trànsit i els problemes de la utilització
societat més justa i sana i un medi ambient
els costos del transport per a la societat".
que afavoreixi la dinàmica econòmica i una
del sòl.
net. És un deure que tenim i no el podem elu-
La millora del seguiment de la productivi-
Les accions a valorar després de la cimera
dir".
tat de recursos i l'impacte mediambien-
' ^ — promoure un model de vida més sosteni-
política medíambiental efectiva pel que (a als
2.
3.
costos. Amb aquesta llista de finalitats com a
de Gotenburg per tal d'implementar l'es-
teló de fons. la CE ha proposat un front a tres
tratègia i avaluar-ne el progrés, com per
bandes per assolir la sostenibilitat a Europa:
exemple la possibilitat d'incloure el desen-
La reducció de les emissions de gasos d'e-
volupament sostenible a l'agenda
fecte hivernacle en un 2 0 % de cara a l'any
1.
Els objectius presentats són:
del
Consell d'Europa de cada primavera,
2020 als 15 països membres.
rents i més efectives pel que fa als costos
"El desenvolupament sostenible no és
transports en un 20%, per la mateixa
i que, al mateix temps, promoguin la inno-
opcional. És imperatiu", va dir el president de
Una sèrie de propostes per assegurar que
els
costos
«
L'augment dels biocombustibles en els
les polítiques futures siguin més cohe-
vació tecnològica i la implicació de la
la CE, Romano Prodi, en fer pública l'estratè-
societat civil i el món empresarial en la
gia ara fa uns mesos. "Hem de fer tol el possi-
L'expo 2000 de Hannovei va representar
tal.
completament
-
Aquesta informació
ha estat elaborada per
data.
CIVITAS 2004
L'adopció d'un sistema d'impostos sobre
sobre cwtats sostenibles.
el combustible d'àmbit comunitari Q'je
celona2004.org/news
Servei d'míormeció
setmanal
Httpj/civitas-ct.bar-
L'Informatiu PRIMERA QUiNZEV.-"- DESEMSRE JQO
Agenda de la Construcció Sostenible http://www.csostenible.net
L'eina per fer la construcció més respectuosa amb l'entorn [i I L .
Agenda de la Construcció Sostenible La finestra oberta a la construcció respectuosa amb l'entorn
Si t'interessa el medi ambient Si estàs preocupat per la sostenibilitat del planeta
? impacte que sobre el medi ambient causa el fet de construir i
utilitzar els edificis és més important del que
•
en un primer cop de vista ens podem pensar. Reduir aquests impactes no és una tasca gens fàcil. Generalment, l'opmió que els diferents agents de! sector (tècnics, fabricants, constructors, promotors, industrials...} i la societat (usuaris dels edificis, classe política e t c . ) en
Si vols canviar els hàbits negatius del sector de la construcció envers el nostre entorn i se't fa difícil
tenim és encara escèptica davant d'aquest fet.
... què pots fer? L'Agenda de la Construcció Sostenible
(www.csostenible.net) és una iniciativa dei Servei de Rehabilitació i Medi Ambient del
Visita l'Agenda de la Construcció Sostenible, el Portal de la Construcció i el Medi Ambient
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, amb (Asociación
la col·laboració
de GEA
de Estudiós Geobiológicos),
Secció de Tecnologia de l'Escola
la
Tècnica
Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) t l'Institut Cerdà, adreçada a trencar aquesta dinàmica i a facilitar el compromís del sector amb l'entorn. L'Agenda, després de més de dos anys on line, i amb més de 60.000 visites rebudes, és ja una realitat. És una Web especialitzada en la informació i el debat sobre el
Si preferim c e " . ; '
. . •.
•
monogràfics, tenim altres opcions: El planejament Els professionals
sector de la construcció i el desenvolupament sostenible, i de mica en mica va esdevenint el portal de la construcció i el medi ambient, i el punt de trobada de tots els professionals, fabricants i usuaris interessats a construir edificis més sans i fer que el sector de la construcció redueixi el fort impacte sobre el medi ambient que genera.
Els residus La salut L'aigua L'energia Els materials Les bones practiques Les possibiitats de \'Agenda són moltes. només cal connectar-se a la xarxa, clicar
AIXÍ. a VAgenda hi trobarem, en una línia de recela. Productes ecològics i sostenibles
www.csostenible.net i començar a explorar les seves possibilitats, segur que el medi ambient us ho agrairà, ífc
Newsletter Construcció Sostenible Biblioteca Subvencions Legislació Agenda d'activitats Enllaços
Senti
Rehabilitació i Medi
MMccsostífi'Ce- net sostenibleOaDaKn.es
Ambient
FORMACIÓ
DESEMBRE 2001
La gestió dels residus de la construcció
Instal·lació d'energia solar en els edificis
I
a creixent preocupació per
I L
la protecció del medi ambient, la preser-
El Col·legi ha organitzat el curs La gestió
L
vació de la natura i del paisatge, n exigeix una
dels residus de la construcció. Cas pràctic amb
enderrocs com a tes excavacions i obres noves.
'
objectiu del curs és donar els coneixements necessaris perquè es puguin
fer el predimensionament i el seguiment d'una
gestió adequada. Aquestes preocupacions van
l'objectiu de dotar els tècnics dels coneixe-
instal·lació solar tèrmica d'una complexitat
portar el Departament de Medi Ambient de la
ments per preparar la documentació que el
mitiana-baixa, com la que ens podem plantejar
Generalitat de Catalunya a la publicació del
decret exigeix, i que ha d'acompanyar els pro-
de col·locar en un habitatge umfamiliar. A més,
Decret 201/1994, regulador dels enderrocs i
jectes d'enderroc i obra nova. Això vol dir l'a-
es tractaran tots aquells aspectes administra-
altres residus de la construcció, que recentment
valuació del volum i les característiques dels
tius relacionats amb els ajuts econòmics que
ha estat modificat pel Decret 161/2001. Eis
residus que es generaran, l'especificació de la
moltes d'aquestes instal·lacions poden rebre:
requeriments que, tant el decret originari com
instal·lació de reciclatge o disposició del rebuig
documentació necessària (tècnica i administra-
la seva modificació comporten, exigeixen la ges-
i les operacions de destriament o recollida
tiva), quantia dels ajuts, lloc on sol·licitar-los,
tió de tots els residus que es generen tant als
selectiva projectades, entre d'altres. * • '
diferents tipus d'ajuts, etc. f£'
Gestió dels residus de la construcció. Cas pràctic
Instal·lació d'energia solar en els edificis. Cas pràctic
Dates: 24 de gener de 2002 • Lloc: Bon Pastor, 5. Barcelona • Durada: 4 hores
Dates: 7 de febrer de 2002 • Lloc: Bon Pastor. 5. Barcelona • Durada: 5 hores
Preu matrícula: 51,09 € (8.500 PTA) • Preu col·legiats: 42,07 € (7.000 PTA)
Preu matrícula: 60,10 € (10.000 PTA) • Preu col·legiats: 48,08 € (8.000 PTA]
Responsable acadèmic: Tom Floriach, arquitecte tècnic
Responsable acadèmic: Tom Floriach, arquitecte tècnic
Organització: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.
Organització: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.
Servei Rehabilitació i Medi Ambient
Servei Rehabilitació i Medi Ambient
Inscripcions
Inscripcions
Servei d'Informació • Telèfon 932 40 20 60 • www.apabcn.es
Servei d'Informació • Telèfon 932 40 20 60 • www.apabcn.es
Contra la contaminación lumínica, contra la contaminación estètica. No es fàcil encontrar una luminaria que cumpla con todas las nòrmativas sobre calidad y respetg al medio ambiente y que, a la vez, se presente en un diseno atractivo. Delta une las mejores características técnícas con la estètica mas actual. El resultado: una luminaria acorde con las nuevas necesidades urbanisticas y con la garantia de calidad que siempre ofrece BJC.
Pintor Fortuny. 17-19 "3191 RUBÍ Ba '
Tel.: 93 588 31 02 Fax: 93 697 37 02
Tel. VENTAS: 93 588 13 45 Fax. VENTAS: 93 588 65 25
ENERGIA EN TUS MANOS.
ESPECIAL
PUBLI
REPORTATGE
Llntormitiu PRJMERA QUiNZ-A^ DESEMBRE 2001
5\
L'energia solar en edificació Tradicionalment, l'energia solar tèrmica ha topat amb certes reticències d'alguns arquitectes, aparelladors i enginyers, principals actors en el camp del disseny i projecte d'edificis es de la dècada dels 70 i fins a l'actualitat, les coses han canviat s-ubsïancialrnent, fins al punt que, avui, les
Entenem que aquesta és l'única via sostenible per al nostre sector; almenys ha estat així en els països pioners en aquest camp.
tecnologies existents í els professionals del
Energie Solaire Hispano Swiss, S.A tre-
sector han assolit un nivell de maduresa que
balla de ferm per poder oferir solucions a
permet oferir garanties de bon disseny i bon
aquests aspectes i, amb la seva doble línia de
funcionament de les instal·lacions d'energia
productes, mira de facilitar la feina d'aquells
solar tèrmica.
que projecten instal·lacions solars tèrmiques
Però, els que ens dediquem a aquest tipus
en edificis.
de font d'energia, no podem relaxar-nos ni aco-
La Coberta Solar AS i el captador vidrat
modar-nos en el que ara funciona i hem de
selectiu XX-Sel en són una mostra clara. La pri-
continuar treballant per millorar-ho. I dins dels
mera és un producte que neix amb un doble
aspectes a millorar ens trobem amb les presta-
objectiu: minimitzar el sobrecost que poden
cions energètiques dels pannells tèrmics, la
significar les instal·lacions solars i millorar la
seva qualitat i durabilitat, ia seva capacitat
seva capacitat d'integració arquitectònica en
d'integració arquitectònica en els edificis, etc.
l'edifici. I el resultat és un tancament multi-
El Departament de Construccions Arquitectòniques II de la UPC, realitza un estudi per a la mediambientalització en l'àmbit constructiu que ens permeti analitzar la situació actual i de la incidència de | e s qüesf;ions mediambientals en el sector. Alhora, intentem detectar les necessitats formatives dels futurs professionals en aquest àmbit. Per aquest motiu estem molt interessats a saber, com a professional de la construcció que ets, el teu punt de vista sobre aquesta temàtica. T'agrairíem que ens contestessis aquest qüestionari i que ens el fessis arribar pel mitjà que et sigui més còmode a: Av. Dr. Gregorio Marafión 44-50 (08028-Barcelona) Fax: 934 01 62 53 Correu electrònic: eli.ros@ca2.upc.es Moltes gràcies per la teva col·laboració.
1, En una escala d ' l a 5, ens podries dir quin és el teu grau d'interès per les problemàtiques mediambientals?
2.
Normalment, en el despatx professional, col·labores o prens algun tipus d'acció per reduir l'impacte ambiental de la teva activitat? (reciclatge, reutilització, reducció de residus i despesa energètica...)
D
S Í - Qui ns?
m
I I | Gens d'interès
Reciclatge paper
[ 21 No gaire interès
UÜ Reutihtzació de material
[ 3 | Ni moit ni poc interès
fungible
s
Tòners i cartutxos de tinta
[j~| Interès
E
Reciclatge material d'ofimàtica (ordinanors, fax, fotocopiadores...)
r~5~j Molt interès
rj]
Reducció de despesa energètica innecessària: tancar llums innecessaris, aires condicionats, equips informàtics...
d |
No | ns/nc • El qüestionari segueix a la plana seguen!
5 2 ifMformaouPWMEPA . - . . r . A DESEMBRE ÏOOI
funcional que es basa en l'acer inoxidable i resol de íorma estanca l'últim tancament de
d'inclinació { 4 5 V M 0 0 ) . D'aquesta
manera,
Energie
Solaire
coberta, ai mate* temps que serveix de siste-
Hispano Swiss, S.A ofereix als responsables del
ma de captació solar tèrmica d'elevades pres-
disseny de l'edifici i les seves instal·lacions,
tacions energètiques.
dues solucions diferents que es complementen
La no existència de cobertura vidrada permet treballar el pannell conferint-li gran flexi-
i permeten que l'energia solar estigui al servei de l'edifici i no a l'inrevés. •£•
bilitat davant la integració arquitectònica. El
Presertiacion de Energie Solabe SA y de sus pioductos
pannell pot treballar amb inclinacions i orientacions poc convencionals i, en particular, amb
ENERGIE SOLAIRE
les inclinacions i orientacions pròpies de les
HISPANO SWISS, S.A.
cobertes en el nostre país. tot garantint rendi-
O Motors. 144 • 08038 BCN Tel. 932 23 34 62 Fax 932 23 49 66 wm.eneigie-solaire. com
ments energètics interessants. El pannell vidrat pla selectiu XX-Sel és un
j-jgggLoa de apBcacloncs ENERGIE SOLAIRE
Intotmaclón tccnlco sobte los ptoducios Mri.maiï'lt)
Noilclas:
producte més convencional, quant al seu funcionament i les seves possibilitats d'integració en l'edifici, si bé incorpora un recobnment tatiroaon y mme.'natzaaon ae proaucüs Oes&nados al apraveüiamenfci tsrmiD de la energasoia Desoe 1930 ha centaao sus gstiercos e/i 13tiDncziDonde pí&cas aosoiEenies ya sea para su uso mmo par£ mteoanE rje capHnores aosEUados o para sef usaSas mm3 captada so'ar ne amsElaao
selectiu que maximitza el rendiment energètic, clara tendència arreu dins de la tipologia dels panells vidrats. Energie Sotaire Hispano Swiss, S.A ofereix també amb el seu pannell XX-Sel la possibilitat
Su proauctiestEíaes la CuDerS Sola AS. una aplacen crgnaJ Oe' capsdc me'aica no amsQJado que aDre nuevas posiDtrjaaes en a canpo de laenerDia scljf termes
d'integrar-lo en coberta de la forma més ideal possible. Això s'aconsegueix substituint l'últim tancament de coberta pel mateix pannell i resolent convenientment
Enerne Solate SA ha desaroiado Cntien m tpo 3e paneliarlanE, q-ue soüreia DaseCeia msma íetnooga qLe a placa aDsoroens, penTïElacJmataoonrbrior aeecifccs
els carregaments
entre pannells i perimetrals. Cal però, en el camp dels pannells vidrats, fer atenció als requisits habituals d'orientació (SUD+/- 45°) i
3.
Realitzes activitats professionals en obra? A les teves intervencions en obres, fas que es realitzi algun tipus de reciclatge?
4. Quin nivell consideres que hauria de tenir un estudiant en finalitzar la carrera en temàtiques mediambietals?
[T] Cap nivell, no és necessari H Sí • Ouin tipus?
|Y| Nivell baix
No • Per què? i
[3] Nivell mitjà (ni poc, ni molt)
i ns/nc
(T) Nivell alt
CU No treballo en obra
5 1 Nivell molt alt
5. Quins temes, relacionats amb medi ambient consideres que s'haurien de donar en els ensenyaments d'Arquitectura Tècnica?
6.
LI: Processos d'elaboració dels materials de construcció (tipus de residu) G Reciclatge i tractament dels materials i residus de construcció D Durabilitat i transformabilitat de l'edificació D Tractament d'aigües residuals D Contaminació aèria D Contaminació acústica D Contaminació paisatgística i estètica D Consum d'energia D Energies alternatives •~ AltrPí
_ Processos d'elaboració dels materials de construcció {tipus de residu) G Reciclatge i tractament dels materials i residus de construcció G Durabiütat i transformabilitat de l'edificació G Tractament d'aigües residuals G Contaminació aèria n Contaminació acústica • Contaminació paisatgística i estètica G Consum d'energia D Energies alternatives 1-1 Altrpí
G Ns/Nc
Z Ns/Nc
En quins àmbits creus que pot contribuir la recerca de la universitat per reduir els problemes ambientals en l'àmbit de la construcció?
I7 T
radicionalment, l'energia solar tèrmica ha topat amb certes reticències per pari d'arquitectes, aparelladors i enginyers, principals actors en el camp del disseny i projecte d'edificis. Des de la dècada dels 70 i fins a l'aciualítat, les coses han canviat substancialment, fins al punt que. a dia d'avui, les tecnologies existents i els professionals del sector han assolit un nivell de maduresa que permet olenr garanties de bon disseny i bon funcionament de les instal·lacions d'energia solar tèrmica. Però no podem, els que ens dediquem a aquest tipus de font d'emergia, relaxar-nos ni acomodar-nos en el que a dia d'avui funciona i hem de continuar treballant per millorar l'existent. I dins dels aspectes a millorar ens trobem amb les prestacions energètiques dels panells tèrmics, la seva qualitat i durabilitat i la seva capacitat d'integració arquitectònica en els edificis.... i aquesta, entenem, és la única via sostenible (i mai millor dit) per al nostre sector, o al menys, així ha estat en els païssos pioners enarjuest camp.
'.'.: Foto 3:La seva gran flexibilitat i capacitat d'integració permeten dissc Caieíacciò de vasos de piscina i ACS en complex lúdic. Ham. Suïssa.
nacions (d'un 10% a verticalsl i orientacions poc convencionals. 1 en particular, amb les inclinacions i orientacions pròpies de les cobertes en el nostre pals. tot garantint rendiments energètics interessants.
fici i les seves instal·lacions, dues solucions diferents que es complementen t permeten que l'energia solar estigui al servei de l'edifici.:;
El panell vidrat pla sel.lectiu "XX-Scl", és un producte més convencional en quant el seu funcionament 1 les seves possibilitats d'integració en l'edifici L'XX-Sel. optïmitza el rendiment energètic gràcies al seu recobnment sel.lectiu. un disseny acurat i un vidre d'elevades prestacions per a l'aprofitament solar. Al matem temps garantitta una llarga vida (més de 20 anys) per la qualitat dels materials que empra- l'acer inoxidable. ENERGIE SOLAIRE HISPANO SWISS. S.A. ofereix també amb el seu panell "XX-Sel", la possibilitat d'integrar-lo en coberta de la forma més ideal possible Això s'aconseguiex substituint l'últim tancament de coberta pel propi panell 1 resolent convenientement les entregues entre panells 1 penmetrals. Cal però. en el camp dels panells vidrats, fer atenció als requisits habituals d'orientació (SUO+/- W ) 1 d inclinació [45V-10 8 !. D'aquesta manera ENERGIE SOLAIRE HISPANO SWISS. S A ofereix als responsables dpi disseny de l'edi-
O Foto 6: Integració amb cobei inclinacions i orientacions del camp de captació a les pròpies de les cobertes en el nostre país.
Foto 2: La COBERTA SOLAR "AS", amb els seus 25nirn de QTUIX. es una solució arquitectònica amb una doble vocació: captador solar tèrmic
Foto 4: La COBERTA SOLAR "AS"
d'elevades prestacions energètiques al mateix
indicada en edificis amb gra
temps que tancament estanc de coberta. coberta. Poliesportiu a Varen Suïssa ENERGIE SQLAIRE HISPANO SWISS. S.A treballa en ferm per 1.3I de poder ofertr solucions a aquests aspectes, 1 amb la seva doble línea de productes, mira d'ofenr al mercat espanyol productes de qualitat 1 elevades prestacions que acumulen més de 20 anys d'experiència en el paissos cemre-europeus La COBERTA SOLAR "AS" 1 el captador vidrat sel lectiu "XX-Sel" en són una clara mostra La COBERTA SOLAR "AS" és un producte que neix amb un doble ob<ecKi rr.inniiizar el sabrecost que poden suposar •- • .rs 1 millorar !a seva capacitat dir-T, : • - r? en l'edifici. I e! resultat es un tancament multiluncional que. en base a l'acer inoxidable. ies:>! de tc-ma estanca l'úttim tancament de coberta, al mateu temps que serveix de sistema de capiaoo solar tèrmica d'elevsdos prestacions energètiques > •• -.-ia de cobertura vidrada permet treballar • •.-'-li aran flexibilitat en Iront fíate-
OFoto 1 Enèrgic Sol.nn; His|i,imi SWISS. S.A. olereix noves possibilitats en c l camp de l'integració arquitectònica en edilicis de sistemes de captació solars tèrmics. Pared Solar
AS' a
centre de formació agrícola a Palma de Mallorca ACS 1 ore-escalfament
en procés
industrial
ENERGIE SOLAIRE HISPANO SWISS, S A
'•' Foto 5 El panell vidral XX Sel per ofenr un elevat rendiment energètic 1 la possibilitat de la seva integració arquitectònica. ACS cotecüva e" eóiUc> de vtvendes a Suïssa
plunfamiligr
ENERGIE SOLAIRE
E M P R E S E S
^ Q U I N Z E N A OICIEMBR£ 1001
Cobertes Parquing Coberta parquing, amb aïllament en formació de pendents, membrana impermeable no adherida, de làmines flexibles de PVC-P [ALKORPLAN] FV ENI (65077) i paviment de formigó. Solució adequada per a aparcament de vehicles lleugers, fins a 2 T per eix. ELS ELEMENTS DE LA SOLUCIÓ CONSTRUCTIVA Aïllament en formació de pendents • En els casos en què l'espai sota coberta no sigui habitable, també és recomanable preveure un mínim de gruix d'aïllament per protegir l'estructura de les accions tèrmiques. Si l'espai inferior és habitable, el gruix de la capa aïllant es determinarà en funció de les exigències mínimes d'aïllament i de comportament higrotèrmic fixades per la normativa de condicions tèrmiques per a cada zona climàtica. • Han d'utilitzar-se formigons d'àrids lleugers amb baix contingut d'aigua d'amassat, de consistència seca, especialment si es col·loca una barrera de vapor. • La necessitat i característiques de la barrera de vapor han de determinar-se en funció de les condicions higrotèrmiques interiors i exteriors. • És recomanable comprovar el comportament higrotèrmic de la coberta en les zones amb menor gruix d'aïllament.
• Sobre la membrana: feltre geotèxtil de polipropilè amb un pes mínim de 3 0 0 g/m2. Resistència mínima a la perforació: 2.500 N. • Sobre el feltre polipropilè s'estén, a més, una pel·lícula de polietilè per protegir la membrana de la lletada del formigó fresc. Paviment • Llosa de formigó en massa, acabada amb esmalt de resines de poliuretà. • Gruix de llosa mínim, 6 cm. • És recomanable utilitzar un formigó amb baix contingut d'aigua. La relació aigua/ciment no ha de ser superior a 0,55. La posada en obra es facilita amb l'ús d'un superplastificant que confereix a la massa suficient fluïdesa perautoanivellar-se. • És d'especial importància realitzar un minuciós procés de cura del formigó.
Les seves característiques són: • Allargament a la ruptura
L > 250 % T>220% L> 70 N T>60N • Estabilitat dimensiona! L < 0,2 % T < 0,2 % • Resistència a la percussió > 700 mm • Resistència a l'esquinç
Capes separadores • Sota la membrana: feltre geotèxtil de polipropilè, o de poliester, amb un pes mínim de 150 g/m2.
Els junts de dilatació afecten tot el gruix del paviment amb una amplada mínima recomanable de 2 0 m m . A més dels junts interiors, que divideixen el paviment, han de formar-se junts de dilatació en totes les trobades amb paraments verticals. És recomanable protegir els cantells dels j u n t s de d i l a t a c i ó exposats al trànsit rodat mitjançant perfils metàl·lics o guardacantons adequats. • De la formació de pendents: separació màxima: 10 m Amplada mínima: 2 0 mm (sense materials compressíble de reblert) Els junts han de situar-se preferentment en els careners, coincidint amb un junt del paviment, i en les trobades amb paraments verticals. Punts singulars
MEMBRANA IMPERMEABLE • Material: membrana formada amb làmines flexibles de PVC-P, no resistents a la intempèrie, amb armadura de malla de fibra de vidre: ALKORPLAN FV ENi (65077). • Gruix mínim segons U N E 1 0 4 4 1 6 0 1 : 1,2 mm. • Incompatibilitats: el suport de la membrana no ha de contenir grasses, asfalt, betum, poliestirè expandit, segons quin tipus de poliuretà, hidrocarburs ni olis minerals.
Els junts de contracció es realitzen mitjançant tall de disc, a m b una profunditat mínima d'un terç del gruix del paviment.
MEMBRANA (PODPROPtLE)
MEMBRANA DE PVC-P (AIKORFUU CAPA SEPARADORA (POU PROPILÈ) CAPA DE REGULARITZACIÓ
AÏLLAMENT DE FORMACIÓ DE PENDÍ BARRERA DE VAPOR
• En la trobada de la coberta amb paraments verticals, i elements que travessen la membrana, aquesta ha de remuntar com a mínim 15 cm per sobre de la superfície del paviment, o a una altura superior, si és necessari, perquè el cantell superior de la membrana quedi sempre per sobre del nivell màxim de l'aigua previsible a la coberta.
Suport estructural:
• Els desguassos puntuals i tubs de ventilació han de situar-se a 50 cm, com a mínim, de qualsevol element que sobresurti de la coberta.
Forjat rígid, monolític i pla Fletxa activa < U400 i L/800 +0,6 cm (EF-88)
ALTRES ASPECTES A TENIR EN COMPTE DURANT EL DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE
AL SUBSISTEMA I ELS PUNTS SINGULARS
Pendents:
Mínim 2 % Junts de moviment • Del paviment: en el paviment de formigó han de fer-s'hi junts de contracció i de dilatació tèrmica. Separacions aconsellables entre junts: Junts de contracció: 3 m Junts de dilatació: 15 m
EXECUCIÓ DE LA IMPERMEABILITZACIÓ Sistema de col·locació • La membrana es col·loca sense adherir-se al suport, excepte en el seu perímetre i entorn dels punts singulars del terrat, on es fixa mitjançant perfils colaminats: sistema independent.
TH0BAI1* ANS BMWMENT ÏEBTICÍL
1 fi _
!
t=s&^ —«
\
E5 E2 El FI
CAPA SEPARADORA DE POLIETILE CAPA SEPARADORA DE PROTECCIÓ DE MEMBRANA [POLIPROPILÈ) CAPA SEPARADORA (POLIPROPILÈ)
BARRERA DE VAPOR NA 2 SEGELLAT AB PROTECCIÓ DE PLAJIKA NA.3 SEGELLAT PLANXA COLAMINADA (ALKOPLAN) PER SEGELLAR NA.] : SEGELLAT
ND PB NC Bl
SUPORT DE SEGaLAT PLANXA COLAMINADA (ALKOPLAN) FORMACIÓ OE JUNT
MEMBRANA DE PVC-P (ALKOPLAN) FV EN I
Unions • En obra, les unions entre làmines poden fer-se amb soldadures d'aire calent o tascó calent. • Amplada mínima dels cavalcaments entre làmines: 5 cm • Amplada mínima de la soldadura en el cavalcament: 4 cm Trobades amb paraments verticals • Abans d'estendre la membrana, es fixen mecànicament perfils conformats de planxa d'acer laminada amb PVC-P, tan en el pla horitzontal com en el parament vertical. El perfil del pla horitzontal es fixa el més a prop possible del parament. En el pla vertical, el perfil es fixa de manera que la membrana cavalqui un mínim de 15 cm sobre la superfície del paviment. La membrana se solda al p e r f i j / del pla horitzontal. Posteriorment, se solda una banda de làmina al perfil del parament vertical, i es cavalca i solda sobre la membrana del pla horitzontal (vegi's detall: trobada amb parament vertical).
L l n f a n w i u PRIMERA QUNZtr·.A DldEMBRÉ 2001 . . 5 5
• La làmina que cavalqui sobre el parament vertical ha de ser, en aquesta solució, de les mateixes característiques que la del tram central. • El junt entre el perfil fixat al parament i el parament d'obra se segella sempre amb una massilla elàstica, independentment que quedi protegida amb un minvell de planxa. Accessoris • Perfils conformats colaminats Amplada mínima: 40 mm Longitud màxima: 3 m Separació mínima entre perfils en les trobades: 5 mm • Fixacions Les fixacions de perfils colaminats seran adequades al suport (formigó, acer, ceràmica, morter, etc.) i resistent a la corrosió. • Peces prefabricades En el racons, angles sortints o entrants, boques de desguàs, passos de conduccions, pals, e t c , és convenient utilitzar peces prefabricades amb làmina flexible de PVC-P, no armada,
d'1,2 mm de gruix ALKORPLAN, soldades a la membrana.
Actuacions de conservació periòdiques
En les boques de desguàs és aconsellable fixar mecànicament l'embomal prefabricat per evitar desplaçaments deguts a moviments en la membrana i capes d'acabat. Abans de soldar la peça a la membrana, es disposen quatre fixacions amb plaqueta a l'ala de l'embornai al voltant de l'embocadura del baixant.
Anualment es procedirà a realitzar, sota la supervisió d'un expert, les comprovacions següents, procedint a la reparació dels defectes trobats:
TROBADA AMB PARAMENT VERTICAL
r—r TB
RüWDEOESGUAS
TA VA
MARC AHMADUR»
OC QA OA
MORHKJ EMBORNM. « DC5GUAS DC PVC-P [ AlUAMENT TERMtC
Bl E2
MEMBRAH* DE PVC-P (ALKORPLAN) FV ENI CAPA stPWtADffw re PTOTKOO D€ MEMBRANA
El FI
(POU PROPI L£) CAPA SEPARADORA (POIIPROPIIÍ) BARRERA DE VAPOH
MANTENIMENT
BC
REFORÇOS M MEMBRANA (ALKOPLAN) EI
Les cobertes han de mantenir-se netes i sense vegetació, evitant especialment l'acumulació de materials arrossegats pel vent que s'acumulen en els desguassos.
• Estat de neteja general. • Comprovació de si hi ha en el paviments deterioraments que deixin al descobert la impermeabilització. • Revisió dels acabats exteriors de la membrana i els seus segellats exposats, si n'hi ha. Els treballs de manteniment i restauració han de ser fets per personal qualificat. NORMATIVA D'HOMOLOGACIONS I GARANTIES UNE 104-146-01 'Sistemes d'impermeabilització de cobertes amb membranes impermeabilitzants formades amb làmines de Polí {clorur de vinil) plastificat" Juan Cailos Giralt Palacín Director tècnic del Departament d'Estanquitat ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA.
LLÀMINES FLEXIBLES DE PVC-P
ALKOR DRAKA IBÉRICA, s; Carretera oei Monínegre s/n Tel 938 484 000 / Fax 933 675 517 08470 Sa".: Ce!oii (Barcelona* Esoarta http://www.a)kor.es
Palaugres Klinker y caravista ceràmic Palau peces de disseny al seu abast
www.palautec.com e-mail: palautec@palau.es tfno: 902 30 33 34 Delegat comercial a Catalunya: Fèlix Pedró Murïoz Tfno: 649 41 20 08 e-mail: felixpedro@palau.es
PAIAU TECNOLOGW CERÀMICA SA