INF011215

J O L L E G I

D ' A P A R E L L A D O R S

I

A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

D

E

B A R C E L O N A

i diumenge, de 10 >1 tfel15deg«»ral1Satftbr«r

amb el palretíni de:

Quadern central: L'arribada de l'euro (i

entrada lliure SEGONA y u . ' . i t

• L.ESEMBRE ; Preu =

Novedades HP DesignJet Sèrie 1000 • HP DesignJet 1050C Plus y 1055CM Plus • Accesorio opcional multi-rollos para aumentar la productividad de su HP DesignJet Sèrie 1000

HP Designjel Sèrie 1000

Menos preocupaciones.

Para usuarios de CAD que precïsan impresión desatendida y la mejor calidad de líneas a gran velocidad.

Accesorio opcional pciü mulliples íollci incotporado en uHP DesignJet Sèrie 1000

• Cabezales de 1" con microprocesador que optimizan el uso de tinla y ofrecen calidad de impresión al menor precío en su clase.

• Mayor capacidad de proceso gracias a la larjeta de red HP JetDirect 61 On incorporada, dïsco duro de 7,5 Gb~ y 6 4 M b de memòria estàndar.

• Incremente su produclividad con impresión desatendida con el nuevo accesorio opcional** para múltiples rollos y capacidad para rollos de hasia 200 metros.

• DeseneenHPDJ1055CMPIus • • Disponible pora HP Dj 1050C HP DJ 1055CM, HP DJ 1050C Plus y HPDjl055CMPlus

business partner wvAV.hp.es/granformato

RED DE DISTRIBUCION DE INGRAM MICRO CONSULTE CON EL COL·LEGI D'APARELLADORS

L'Informatiu 10 anys Nascut amb vocació de diari i utilitzant un estil periodístic, L'INFORMATIU ha volgut ser, d'una banda, una eina d'informació àgil i assequible per al professional i, d'una altra, un vehicle de projecció dels aparelladors vers la societat i els mitjans de comunicació. Per assolir els seus reptes, la publicació ha anat evolucionant tant en la forma com en el fons i, per això, l'opinió dels lectors ha estat fonamental. Des que I'l de desembre de 1991 va aparèixer el

primer número, se n'han publicat 196, unes 7 . 0 0 0 pàgines en total. Avui, L'INFORMATIU presenta una imatge gràfica renovada i ja prepara noves seccions com ara "Actualitat Internet", "Assessoria tècnica" o "La professió a debat". Més endavant, també es renovarà la versió en línia, que es diferenciarà més de l'original amb algunes seccions interactives i de renovació setmanal o diària, a més de disposar d'una bona hemeroteca electrònica.

Deu anys que han estat notícia L ' I n f o r m a t i u va c o m e n çar la seva vida el desembre de 1991. En aquests deu anys, el sector ha vist com aconseguia algunes fites clau: després de més de vint-i-cinc anys d'intents frustrats, s'aprovava la LOE, que s'establia la configuració legal dels agents que intervenen en el procés d'edificació. El resultat, tot i que no fos la panacea per als problemes que té l'edificació avui en dta, es podia considerar un pas endavant important. I n'hi ha hagut d'altres, que afectaven tant el marc |uridic de la professió com aspectes tècnics que milloraven la qualitat del procés constructiu: la liberalització del sector, el canvi de cobertura de responsabilitat civil, el Llibre de l'Edifici, la nova instrucció del formigó estructural EHE... o el pla de futur Hontzó 2007 elaborat pel Col·legi. A continuació fem un breu repàs dels principals fets que han marcat la nostra activitat informativa d'aquests darrers deu anys. -£

l'any Gaudí

L'Informatiu Desembre 1991.

I primer número de L'INFORMATIU es va publicar al desembre de 1991. ara fa deu anys. L'aprovació de la Llei de l'habitatge a Catalunya va motivar la primera noticia de portada. Una notícia positiva d'una legislació que sena pionera a l'Estat espanyol }3 que, tot i les seves man-

cances, anunciava canvis en el sectof que es confirmarien al cap d'uns 10 anys més tard amb la Llei d'ordenació de l'edificació (LOE). L'Informatiu número 1 publicava un estudi elaborat pel Col·legi sobre les causes principals de smtstralitat en la construcció.

Hi havia, a més, d'altres noticies: Anton

Maria Checa era nomenat nou director de l·ITeC; s'anunciaven canvis importants en l'assegurança de responsabilitat civil; naixia el nou Impost d'Activitats Econòmiques {IAE); el Col·legi parlava ó'èluminosi a la TV3; s'inaugurava 3 Terrassa la nova delegació del Col·legi, mentre que a Granollers

ja celebraven el seu primer aniversari.

Finalment, el directof de l·ICCROM, Andrezj TomaszeksJfl, en una entrevista «posava la situació de degradació del patrimoni arquitectònic d'arreu del món. <$

]

4

- DESEM&RE 3001

Deu anys que han estat notícia

Arriba la crisi El 1993 va estar

teniment dels habitatges. Les últimes ten-

marcat per la crisi econòmica general i

dències respecte al medi ambient obser-

L'INFORMATIU va seguir durant aquest any

vades en la 19a edició del Saló Interna-

la delicada conjuntura del sector. Una

cional de ia Construcció Satimat van tan-

conseqüència

greu era l'augment del

car un any força mogut. A París, les ten-

nombre d'aturats i una forta davallada de

dències més significatives eren la recerca

segurances es van negar 3 fer ofertes de

les demandes de treball. Les eleccions

del confort acústic, l'automatització pro-

Jocs Olímpics, el 1992 va ser un any de

responsabilitat civil, després d'una sèrie

generals a l'Estat, per altra banda, van

gressiva de l'habitatge i també de l'ediíi-

recessió, en el qual es van viure situacions

d'anys amb una cobertura completa a

aturar les propostes legislatives que sem-

Ci, i la lenta però constant introducció en

d'atur que ja semblaven oblidades i la

preus raonables. Això va provocar la incor-

blava que capgirarien el marc professional

el sector del respecte al medi ambient i la

lema de tipus liberal es va reduir. Els

poració dels col·legiats a Musaat, que

i institucional. La preocupació per la res-

salut.

pressupostos visats aquell any van repre-

representava un encariment de la prima i

ponsabilitat civil va ser una constant al

Despertar-se dels Jocs Malgrat l'eufòria dels

sentar un 1 9 % menys que els visats el

l'inici d'un plantejament més individualit-

llarg de t'any. A partir de l'abril, va entrar

1 9 9 1 . El nostre col·lectiu professional,

zat. Un altre fet destacat va ser l'anome-

en vigor el Llibre de l'Edifici.

però, va mostrar la seva capacitat d'adap-

nada

també va ser un any de seguiment de la

tació a les noves situacions. Cap al final

Col·legi va abordar amb rapidesa, quant a

situació europea que establia, amb l'infor-

de l'any, la crisi es recuperava una mica,

la informació i la detecció, mitjançant el

me del gabinet britànic WS Atkms Inter-

sobretot pel que fa la construcció i reha-

Test Alurninós. La celebració a Barcelona

nacional, les línies per on hauria d'evolu-

bilitació d'habitatges. Catalunya ja tenia

del saló Rehabitec deixava clar que la

cionar el sector de la construcció i en

publicada una Llei de l'habitatge des del

rehabilitació a Espanya era molt baixa res-

especial la modernització necessària per

15 de gener. Però durant l'any, altres fets

pecte d'Europa. El desembre es va estre-

incrementar

van ser protagonistes. La Llei de I "edifica-

nar a Terrassa la Delegació del Vallès

davant la competència dels Estats Units i

ció (LOE) feia unes primeres propostes

Occidental. El 2 3 d'aquell mateix mes, el

el Japó. Al setembre, el Col·legi posava en

negatives per als aparelladors i arquitec-

projecte de reforma de la Llei de col·legis

marxa la campanya "La casa en forma",

tes tècnics. A més, les companyies d'as-

professionals entrava al Congrés. •£•

amb la col·laboració de la Direcció Gene-

alummosi,

un problema

que el

la productivitat

?i

INFORMATIU

Aquest

|

Europa debat el futur del sector de la construcció

europea

ral d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat i l'empresa d'assegurances Winterthur, per promocionar la cultura del man-

Curs de Postgrau

LA GESTIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS LOCALS

Una certa recuperació L'any 1 9 9 4 es va

A qui va adreçat:

construcció contemporània amb una anà-

iniciar una recuperació del sector, sobre-

lisi d'exemples constructius concrets. El

Titulats universitaris que desenvolupen la seva tasca professional a l'àmbit local o amb expectatives d'incorporar-s'hi (Enginyer, Enginyer Tècnic, Arquitecte, Arquitecte Tècnic)

tot pel que fa a la construcció d'habitat-

pas següent va ser l'aparició del suple-

ges, però la crisi va mantenir els seus

ment Construir, com una eina de divulga-

Estructurat en tres mòduls:

efectes sobre alguns segments del col·lec-

ció tècnica mitjançant l'anàlisi de la infor-

1.- Conceptes bàsics per la gestió dels serveis públics 2.- La gestió de diferents serveis públics locals i el marc jurídicadministratiu en el que es desenvolupa Is prestació del servei.

3.- La gestió econòmico-tinancera en els serveis públics locals.

tiu amb dificultats per consolidar nova-

mació disponible al Centre de Documen-

ment les seves posicions professionals. La

tació Josep Renart i amb la col·laboració

indefinició legislativa continuava. Grana-

dels departaments col·legials,

-i

da va acollir al febrer el segon congrés de

Objectius:

la professió en el qual, el Col·legi va participar molt activament, amb la presenta• Analitzar, orientar i definir estratègicament la qualitat dels serveis públics, l'organització, el control de la gestió i ia planificació del manteniment.

- Gestionar eíicaçment els serveis públics locals des d'una perspectiva econòmico-financera (tipus de contractes, pressupostos municipals, recursos locals, ordenances fiscals, tina ne iac ions.....)

• Implantar i/o adaptar les noves tecnologies a la gestió dels serveis públics locals.

Durada: 80 hores

organitzacions professionals. Pel que fa a la LOE, que restringia fortament el paper de l'aparellador,

el Consell General de

l'Arquitectura Tècnica en va rebutjar el nou esborrany.

L'INFORMATIU també va

abordar temes com ara la polèmica sobre les noves titulacions de FP de construcció, que van provocar mobilitzacions d'es-

Oates: 28 de febrer a 16 de maig de 2002

w

INFORMATIU

ció de ponències sobre la professió i les

tudiants d'arquitectura tècnica a tot l'Es-

Informació i Inscripcions Fundació Politècnica de Catalunya Edificio Vèrtex Plaça Eusebi Güell, 6 05034 Barcelona

tat. Pel que fa al seu disseny, L'INFORMA-

Tel. 93 401 77 51 / 7 7 74 Fax93 401 77 57 mfo^tpc.es www.fpc.es

"El reportatge", que havia d'abordar la

TÍU va incorporar una maqueta més racional i una nova paginació que va permetre, entre d'altres coses, iniciar la secció

i

Lj recuperació econòmica europea anuncia elfinalde la crisi de la construcció

La renodelació * \l Casa de Cantat frani FAD daquíeclura

EL

TEMA

LI

" IU

0

ANYS

Unfonnaou SEGOI

Temps d'eleccions El 1995 va ser un any

Represa de la construcció

contractes de les administracions públi-

La represa de l'ac-

d'arquitectura tècnica, molt superior a les

primer

ques; els professionals adquiriran plena-

tivitat constructora va caracteritzar l'any

places disponibles. La Fundació Universi-

semestre es va experimentar una febre

ment la condició de contractistes o empre-

1997. El mercat de treball dels arquitec-

constructiva que es va mantenir fins a l'es-

ses i, com a tals, els serà d'aplicació la

tes tècnics va mantenir un bon nivell amb

Ramon Líull (URL) va començar aquest

tiu, i que va davallar en els darrers mesos

regulació referida al projecte i preu dels

una reducció de l'atur. El Saló Construmat

any a impartir la carrera d'Arquitectura

de l'any. La situació política va afegir ines-

contractes, la capacitat i solvència empre-

confirmava a l'abril l'ambient d'optimisme

Tècnica. <ï*

desequilibrat

per

al

sector.

El

tabilitat i la convocatòria d'eleccions gene-

que vivia el sector. Coincidint amb la Fira,

rals va aturar l'activitat legislativa. La res-

el Govern de l'Estat va publicar la llei de

ponsabilitat civil professional preocupava,

mesures iiberalitzadores dels col·legis pro-

i molt. La difusió d'un manifest conju^' amb els arquitectes per actuar contra ir-

La construcció catalana aposta decididament per la protecció del medi ambient

responsabilitat civil desmesurada dels tècnics va ser una iniciativa difosa a través de L'INFORMATIU. El Consell General, a Madrid,

fessionals.

La

col·legiació

única, suprimia

d'honoraris

i sotmetia

norma

propugnava

les

tat i Tecnologia La Salle de la Universitat

la

les tarifes professions

col·legiades a les lleis de la competència.

La manca de manteniment i l'envelliment

i el Consell Català van treballar per al posi-

del parc d'edificis va tornar a mostrar-se

cionament de la professió en el futur marc

com un risc real per als ciutadans amb una

legislatiu. Després de molts anys de no

altra

haver calgut celebrar eleccions a la Junta

Col·legi va demanar la posada en marxa

de Govern del Col·legi, aquestes van tenir

d'un sistema d'inspecció tècnica dels edi-

lloc el juny i van donar la victòria a la can-

ficis de caràcter obligatori i va iniciar una

persona

morta

a Barcelona.

El

didatura encapçalada per Bernat Ochoa,

nova etapa de la campanya "La casa en

davant la presentada per Antoni Caballero.

forma" centrada en la seguretat de faça-

Al llarg de l'any, L'INFORMATIU va abordar

nes i cobertes. L'INFORMATIU es feia ressò

temes com ara l'aparició de la nova Llei de

de la creixent demanda de cursar estudis

Evite rejas, mejore sus proyectos con toda seguridad

Indecisió en el sector i canvis legislatius La construcció, durant els

tació del Col·legi ja oferia serveis a través

primers mesos del 1996, es va caracte-

de la xarxa. L'aula d'informàtica comença-

ritzar per un cert alentiment de l'activitat.

va a impartir al juliol cursets d'introducció

Per altra banda, el Govern de l'Estat va

a Internet, mentre que la sala d'exposi-

procedir a situar l'exercici

professional

cions acollia una instal·lació que convida-

sota un règim de lliure competència, en

va a navegar per l'oceà de l'art i la cultu-

què se substituïa els honoraris mínims

ra. Al novembre, el Col·legi va inaugurar la

per uns barems onentatius i seria sufi-

nova seu de Granollers, que substituïa la

cient d'estar inscrit en un sol Col·legi per

delegació oberta l'octubre de 1990.

®

poder exercir en tot l'Estat. L'INFORMATIU va destacar la creació d'una nova figura europea: el coordinador de seguretat per a projectes i obres. A Rehabitec es van presentar els trets bàsics de la futura cèdula de l'edifici. Altres qüestions destacables de l'any, pel seu abast ciutadà, van ser l'actuació

de l'Ajuntament

de

Manresa al seu nucli antic o el pia estratègic

Osona XXI. que situava

1

NFORMATi

-.- 'Número 1 0 0

aquesta

comarca central en la línia de sortida per a ia seva modernització. Finalment, la mort d'una persona causada pel despreniment d'una peça d'una façana a Barcelona va acaparar

l'atenció

de

l'opinió

pública davant la inseguretat que representa l'estat d'abandó i manca de manteniment dels edificis.

Persianas y ; de gran seguridad

Aquest any, Internet arribava a l'exerCICI professional i el Centre de Documen-

GUILLERMQ ^

ATIU

- 7 f - . - DESEM8RE MOI

I0 AN •

Bonança econòmica La construcció va

també s'implantaven sistemes de revisió. A

aprovar al desembre els nous Estatuts del

cl activitat

la capital catalana, el despreniment d'un

Col·legi. £1 nou text introduïa els canvis

durant el 1998 i el sector es mostrava

fragment de pedra al passeig de Gràcia cau-

necessaris

optimista. La bona evolució de l'economia

sava la tercera víctima mortal en menys d'un

actual del Col·legi com a entitat prestadora

va permetre aquest 'itme de treball. L'en-

any i mig. .Aquest 1 9 9 8 es va estrenar el

de serveis, a més d'algunes modificacions

maienir

un ritme

accelerat

per reflectir

millor

trada de l'euro sembla que també va refor-

Reial decret 1627/97 sobre seguretat en la

çar la tendència a v e h o i a r diners cap al

construcció. El Col·legi va reunir tots els

patiu del Col·legi. L'INFORMATIU també va

sector. Al febrer, l'Ajuntament de Barcelo-

agents de la construcció per analitzar una

tractar les desgràcies personals i en el patri-

na va aprovar l'Ordenança sobre conserva-

legislació que presentava aspectes innova-

moni arquitectònic

ció i seguretat dels paraments exteriors

dors i donava una nova perspectiva a fa llui-

d'Itàlia, com a conseqüència dels terratrè-

dels edificis. La iniciativa es va afegir al

ta contra els accidents. El juny. el Ministeri

mols. Aquest any 1998, més de dos-cents

Programa de revisió, de la Generalitat, i va

de Foment va presentar un nou esborrany de

aparelladors i arquitectes tècnics del nostre col·legi disposaven ja de correu electrònic i

|Bs despreniments caus» un noj accident n 1

per ampliar el caràcter democràtic i partici-

de moltes

— *

IgatebM «Mracn J nuen |

poblacions

iniciar l'esperada obligació legal perquè

projecte de la Llei de l'edificació (LOE) que

els edificis passessin una inspecció tècni-

abordava temes tan importants com les res-

accés a Internet. A mitjan any, havia apare-

ca periòdica. En altres poblacions catala-

ponsabilitats i garanties.

gut la versió electrònica de L'INFOSMATIU. •£•

nes i de l'Estat espanyol com ara Madrid,

[INFORMATIU

la realitat

L'Assemblea General de Col·legiats va

act v ta

' ' * constructora i novetats legislatives

La gran majoria

da a facilitar informació sobre la construcció

na. el Gran Teatre de! Liceu va obrir les por-

dels països europeus van gaudir durant

i el medi ambient. L'Agenda va ser promo-

tes a començament d'octubre, cinc

aquest any d'un període d'intensa activi-

guda pel Col·legi juntament amb

l'Escola

després del devastador incendi que va patir.

tat constructora.

No obstant, a l'Estat

Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès

Finalment, l'edificació tema una llei pròpia

espanyol, les previsions eren més modera-

(UPC) i l'AssociacióGEA. Barcelona iniciava

a partir del 2 1 d'aquest octubre, quan el

des que les de 1998. Catalunya també va

al març la revisió dels edificis per estendre

Congrés dels Diputats va aprovar de manera

moderar el creixement espectacular de

els primers certificats de seguretat de faça-

definitiva la Llei d'ordenació de l'edificació

l'activitat dels darrers anys. Després de

nes en edificis de més de cent anys, en apli-

(LOE). També en aquest any, l'Escola Elisa-

molts anys en què s'havia anat informant

cació de la nova ordenança. Mig any més

va.

que s'elaborava una nova instrucció del

tard, s'havien inspeccionat més de 1.000.

Fabra, es va afegir enguany a les universitats

centre adscrit

la Universitat

anys

El 10 de juny, el Col·legi va renovar la

privades que en els darrers anys havien ini-

i va entrar en vigor al juliol. S'aprovava

seva Junta de Govern per als pròxims quatre

ciat els estudis d'arquitectura tècnica. D'al-

anys. Les eleccions van donar la victòria a la

tra banda, al llarg de any es van succeir

general de telecomunicacions, que tindria

candidatura presidida per Xavier Bardají. La

intensos terratrèmols a Colòmbia, Turquia,

una gran incidència en el projecte i la

nova Junta va elaborar un pla estratègic ano-

Grècia, Taiwan i Mèxic, i arquitectes tècnics

construcció d'edificis. A Construmat, el

menat Horitzó 2 0 0 7 , el primer pas del qual

catalans dels cossos de bombers hi van

Col·legi va presentar l'Agenda de la Cons-

va ser la publicació d'un manüest i una

aportar la seva ajuda.

trucció Sostenible, una web especialitza-

enquesta a uns 3 0 0 col·legiats. A Barceló-

o.

Europa construirà 1.849.000 nous habitatges • —Ü:-'-

Pompeu

també el reglament que desplegava la Llei

formigó, aquesta va ser publicada al gener

LI - ~ _a ff?

El Col·legi subvenciona 6 projectes

~"_

de cooperació

• -

La Barcelona verda

!l

í í

-, Ordenació de l'edificació

2000I

A l'abril, i en el marc

d'un seminari

sobre

innovació i

competitivitat, es va presentar el document Rethmkmg Construction.

L'experièn-

cia del Regne Unit coincidia amb d'altres països d'arreu del món que han demostrat que també a la construcció es poden fer avenços en la reducció de temps i costos dels projectes, increment de productivitat, facturació i beneficis de les empreses.

Al març. el Col·legi estrenava una nova imatge gràfica amb un nou logotip, que trencava amb la tradicional

iconografia

dels escuts dels col·legis professionals. El nou logo va ser obra del pintor Frederic Amat i el dissenyador Lluís Mestres.

El 6 ae maig entrava en vigor la LOE.

objectius: contribuir a adaptar la professió

L'arquitecte tècnic es consolidava com a

als nous marcs socials, tecnològics i jurí-

director de l'execució de l'obra i tenia com-

dics; redefinir la noció de servei; aconseguir

petències en la redacció de projectes tant

un millor grau de satisfacció del col·legiat;

d'obra nova com de rehabilitació. La llei pro-

garantir

posava un sistema esglaonat en relació amb

Col·legi, i dotar el Col·legi d'una presència

la independència econòmica del

el període de responsabilitat civil professio-

pública tant en aspectes propis com socials.

nal segons les diferents parts de l'obra.

A l'octubre, el Col·legi va participar en la pri-

També establia garanties i assegurances per

mera edició del nou saló barceloní Preven-

facilitar als usuaris una ràpida

tia,

reparació

on va presentar el projecte europeu

dels danys per VICIS o defectes de construc-

Focus, que pretén impulsar la formació en

ció. L'obligatorietat de lliurar el Llibre de l'E-

seguretat. Pel que fa a l'activitat constructi-

dtfici feia possible avançar en el bon ús i

va, després de l'enorme creixement mantin-

manteniment de l'immoble.

gut durant els darrers tres anys, enguany es

El Col·legi avançava en la redacció del seu pla de futur Horitzó 2 0 0 7 . Entre els

tendia a l'estabilització. <£

INFORMATIUS La Llei de l'edificació entra en vigor D

ffl

F 'N EL

TEMA

i DESEMBRE 2001

L'humor lúcid d'Oli

el futur L'arquitectura tècnica sedueix el mercat

Ara fa un any, ens deixava el dibuixant Oli

laboral: un estudi

sobre els universitaris europeus destaca l'arquitectura tècnica com una de les carreres

més ben

valorades per

les

empreses. Les garanties, les assegurances i la incorporació en el procés constructiu de les oficines de control tècnic (OCT) són els aspectes més destacats en el primer any d'entrada en vigor de la LOE.

Els treballadors de la construcció

demanen més seguretat i els sindicats volen una regulació de les subcontractacions. Berlín i Londres espectaculars

protagonitzen

processos de

renovació

urbana. A l'abril s'aprova la Llei d'Urbanisme de Catalunya, una llei que vol facilitar la disposició de sòl urbanitzable i accelerar els mecanismes de tramitació i gestió. Es presenta a Constmmat Canal Construir, un nou servei del Col·legi que funciona a través dlnternet i que posa a l'abast del professional la

informació

que necessita sobre materials i productes de la construcció. L'INFORMATIU de maig presenta una imatge renovada i amb una reorganització de la informació per fer més fàcil i útil la lectura. El Col·legi posa en marxa el pla de futur Horitzó

2007

estructura

amb canvis en la seva

orgamtzativa.

recerca

de

noves formes de finançament i preparació de nous i miliors serveis.

Al setembre. Nova York i Washington són víctimes d'un atac que representarà l'mici d'una nova guerra difosa per les televisions de tot el món. Barcelona acull el Congrés de la Federació Internacional de l'Habitatge i l'Urbanisme que defensa la construcció d'unes ciutats més humanes. •£•

E

l dibuixant Oli, pseudònim

dibuixant

d'Ennque Olivan, va morir a Barcelona

seu caràcter era d'allò més afable. Inquiet,

cions d'Oíi no es van limitar a l'Estat sinó

ara fa un any i després d'una llarga malaltia.

li agradava el tracte amb els altres i apren-

que els seus dibuixos també van ser publi-

Concretament,

dre.

cats a Esqutre. Punch, The Time, Aftonbla-

el

24

de

desembre

del

2 0 0 0 . Autor d'humor àcrata, lúcid i descre-

Antonio Fernànde2, Fer. Però el

Estudiar idiomes: l'últim que estava

estudiant era el xinès.

també a La Vanguardia. Però les col·labora-

det,

Dagnes Nyheter, Die Zeit.

Die Welt,

gut. va acudir a la cita amb L'INFORMATIU des

Oli va venir a viure a Barcelona efs anys

del començament, al desembre del 1991 i

cinquanta, dècada en què es va iniciar com

publicada una "Antologia de l'Humor" mun-

fins a l'octubre del 1 9 9 4 . Ja ho havia fet

a dibuixant a Don José, per continuar la

dial, textos

abans amb aquell Butlletí

seva trajectòria a Suècia i Alemanya. Va tre-

que es poden veure al Museu de l'Humor i

que tenia forma

L'INFORMATIU es va repartir la feina amb el

diversos anys, on va formar parella junta-

d'Història Contemporània de Bonn (Aleman-

també dibuixant Toni Batllon. Primer

ment

l'historietista

ya), la Casa de l'Humor i la sàtira de Gabro-

blanc i negre i després en color, però sem-

Ricardo. en la il·lustració de col·leccions

vo (Bèlgica) i el Museo de Dibujo del Casti-

pre amb el seu tracte elegant característic.

per a nens. Va publicar en revistes d'humor

En aquest especial

10 anys, li hem volgut

retre homenatge. Olf havia nascut a Osca el 2 0 de maig de 1933 i era llicenciat en dret.

Amb les seves ulleres de carei i el seu mostaxto. semblava un coronel britànic de Sa Majestat la Reina Victòria, com ha escrit el

el

seu

Bruguera

germà,

durant

humorístics i un llegat d'obres

d'acordió, des de l'any 1988 al 1 9 9 1 . A

amb

l'editorial

i Quick. A més a més. va deixar

ballar

en

per a

Konkret

i satíriques com La Codorniz. El Papus o El

la Caricatura de Basilea (Suïssa), el Museu

llo de Larrés (Espanya!Descansa en pau. Oli. íC

Jueves, on aparegueren les seves 'OlitirasV Va formar un tno de luxe juntament amb Penen i Turnes en el desaparegut La Soltdaridad

Nacional.

Els seus dibuixos van

aparèixer diàriament a £7 Correo Cataíàn i

~~~Jordi

Maríet

Carles Cariaria

S£GC:.A Q i , \ZEtJA DESEMBRE ÏOOI

Terrassa 10 anys La Delegació del Vallès Occidental va néixer amb L'INFORMATIU

juny la seva lesta

£/s aparelladors i arquitecte:

E

l passat 12 de desembre

col·lectiva

es van complir 10 anys d'activitat de

(setembre), el viatge a València amb una

la Delegació

del Vallès Occidental

d'art

d'arquitectes

tècnics

del

visita a la Ciutat de les Arts i les Ciències

Col·legi. Ara fa deu anys es posava en ser-

(octubre) o el concert de música clàssica

vei a Terrassa

celebrat a Sant Pere de Terrassa (novem-

la quarta delegació

del

Col·legi a les comarques de Barcelona des-

bre),

prés de la d'Osona, a Vic {la més antiga), i

caire esportiu, lúdic i cultural. •£•

les del Bages-Berguedà, a Manresa, i del Vallès Oriental, a Granollers. Avui, la delegació ha complert l'objectiu d'esdevenir un referent a la comarca en el nostre àmbit professional, a més de les nombroses activitats de tot tipus que s'hi ha dut a terme.

Els actes commemoratius del desè aniversari es van iniciar el passat 30 de març amb un acte institucional celebrat a la Sala de Plens de l'Ajuntament

de Terrassa. El

mateix dia s'inaugurava a la seu col·legial una exposició retrospectiva d'aquesta primera dècada a més d'una altra dedicada al control de qualitat en edificació. El programa d'actes ha durat tot l'any i entre les activitats celebrades

destaquen

l'exposició

a més de nombroses activitats de

d'aniversari.

£1 delegat del Vallès Occidental, Salvador Navarro, va obsequiar Catles Puiggròs, president del Col·legi ei 1991 (foto dreta) i Manuel Royes, president de la Diputació de Barcelona i alcalde de Terrassa. En la loto inferior, el president del Col·legi, Xavier Bardají, es dirigeix als companys vallesans durant la (esta.

VALLÈS

OCCIDENTAL

Lïnformaciu SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2001

La delegació del Vallès Occidental s'inaugura el 12 de desembre* I dia 12 de desembre s'inau-

importants de tot l'Estat. La nova junta del

gura a Terrassa la nova oficina que

Vallès

Occidental

l'encapçala

Salvador

actuarà com a delegació del Col·legi a la

Navarro i està formada per Rosa Remolà,

comarca del Vallès Occidental. Aquesta seu

Lluís Valldaura, Pere Segura, Joan Soler,

territorial és la quarta que entra en servei

Foncho Valls, Xavier Zamora i Francesc

després de la Delegació de Vic, la més anti-

Ruano. Aquesta

ga, i les de Manresa i Granollers, de recent

fulur amb la creació d'equips de treball

creació. La delegació està ubicada a la

encarregats de fer funcionar cadascun dels

casa Flotats, propietat d'una família d'in-

serveis: visat, borsa de treball, informàtica,

dustrials tèxtils de Terrassa, al cèntric

exposicions, conferències, etc. Segons ha

carrer Sant Francesc, número 18. L'elevada població d'aquesta comarca, més de sis-cents mil habitants, i la gran importància econòmica de la zona que gira entorn de Terrassa i Sabadell col·loquen la nova seu col·legial entre les deu més

junta

s'ampliarà

en el

declarat Salvador Navarro, la intenció del nou equip és obrir-se a tota la societat de la comarca. Per això es mantindran contactes amb ajuntaments, associacions de veïns, constructors, arquitectes, assessories, etc. f£< L'IKFORMAW número 1. Desembre 1991

Construim espais amb prefabricats de qualitat.

9

MFORMATIU

La construcció a Catalunya en els anys 9 0 , una aproximació econòmica jlk I o es pot parlar de la dèca11 A | da dels 90 com d'una etapa homogènia pel que fa al comportament del sector de la construcció a Catalunya. Al contrari, durant aquests deu anys s'han succeït dues fases cícliques gairebé oposades: la primera, de signe recessiu, arrenca del punt àlgid del cicle anterior, situat en el 9 1 , i s'allarga fins al 97, mentre que la segona, de signe expansiu, ha cobert els darrers quatre anys.

1997-2001.

Una vegada més, l'evolució dels anys 90 serveix per demostrar l'elevada elasticitat del sector de la construcció respecte de les oscil·lacions econòmiques generals. Tal com mostra el gràfic 1, la crisi dels primers anys 90 va adquirir en el sector de la construcció una dimensió de molta major gravetat que en el conjunt, amb taxes o molt més negatives o inferiors a les del PIB (-8,3% i -11,9%, respectivament en els anys 92 i 93) i. en canvi, la fase més darrera, caracteritzada per un creixement fort i continuat de l'economia, s'ha traduït en el sector de la construcció en taxes de variació anual

• Gràfic 1

molt superiors (+6.3%, +9%.+7% i +5%, de 1998 a 2001) que l'han convertit novament en un dels sectors motors del conjunt (vegeu el gràfic 1).

A causa d'aquesta evolució discontínua, però, el progrés que ha realitzat el sector al llarg dels deu anys de referència ha estat notablement inferior al del conjunt de l'economia. En efecte, tal com mostra el gràfic 2, el valor que assolirà la producció de la construcció a finals de l'any 2001 serà un 4,9% superior al que tenia en el 91 -mesurat en pessetes constants del 2001 mentre que en el mateix moment, el PIB català se situarà un 31.9% per sobre del de l'any 91 (també en PTA constants) (vegeu el gràfic 2).

Això significa que, malgrat el fort creixement dels darrers quatre anys, el sector no haurà arribat al nivell que hauria pogut assolir si no hagués patit la greu recessió del primer quinquenni i hagués seguit una pauta de creixement com la de la mitjana de l'economia. En efecte, la taxa mitjana de creixement anual acumulatiu dels decenni

haurà estat, per al sector, de l'ordre del 0,45%. davant del 2,75% del PIB català.

Si s'observa el pes que el sector té en el si de l'economia (gràfic 3), es confirma aquesta apreciació: el 14,1% de l'any 2001 només s'aproxima al pes del 93, que va ser del 14,3%, però resta encara molt per sota dels valors elevadissims dels anys 92 i 91 (vegeu el gràfic 3).

El protagonisme de l'edificació residencial Un altre element interessant d'apuntar és el paper divers que han jugat els subsectors de la construcció durant aquest deu anys. El gràfic 4 mostra l'estructura del sector en tres moments del temps i permet observar el guany de protagonisme de l'edificació residencial, la qual ha passat de representar el 20,5%, l'any 9 1 , al 34%, en els darrers exercicis. La construcció d'habitatge ha estat la component més expansiva des de l'any 1997, intensament esperonada per una demanda que s'ha adreçat a aquest sector amb una fortalesa rarament

coneguda: els habitatges visats pels col·legis d'aparelladors han doblat els seus nivells estàndard en sobrepassar els 70.000 durant tres exercicis seguits.

Aquest creixement de quota s'ha produït a canvi de la pèrdua de significació relativa de l'obra civil, la qual ha passat de suposar el 29,4%, l'any 9 1 , al 12% en els darrers exercicis. També ha anat moderant el seu percentatge de participació l'edificació no residencial, després d'haver assolit uns nivells màxims en els anys anteriors a 1992 -per sobre del 30% de! total del sector- que seran molt ditícils de recuperar.

El darrer subsector, el de la rehabilitació, ha experimentat, en canvi, uns creixements continuats en el temps que li han permès de millorar la seva quota de participació del 20% de començaments de la dècada, al 30% dels darrers anys (vegeu el gràfic 4).

Dintre d'aquest joc de rols, i en una perspectiva de futur, sembla clar que hi ha un subsector que mantindrà un comportament tendencialment creixent, que és el de

Variacions anuals de la producció en construcció i el PI B a Catalunya {% de variació en termes reals)

I \ l / 1991 \ 1992 1*3 -5

\

1 1994

/

' 1995

1 19_96

I 1997

I 1998

I

I 1999

I 2000

T^ 2001

(p)

-10

PIB pm ptesC

-15

Sector construcció

Font: elaboració pròpia a panir de dades de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya i de IÏDESCAT

EL

TEMA

L ' I N F O R f i AT I U

• Gràfic 2

10

ANYS

ou SEGOMA QU1NZEN :ENA DESEMBRE IQOI

Evolució comparada de la construcció i ei PIB a Catalunya [en pessetes constants (índex 100 = 1991)]

140 -

PIB pm Ptes2001 Valor producció en construcció Ptes 2001

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya i

1991 • Gràfic 3

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1999

2000

2001 (p)

Pes del sector de la construcció en el conjunt de l'economia catalana

Construcció/ PIB

1M7 ' 1 8 ' 1 9 ' 2 0 ' 2TO1 ' (P)

• Gràfic 4

f: elaboració pròpia a partir de es de la Cambra de Contractistes de Catalunya i de IÏDESCAT

Evolució de l'estructura del sector de la construcció a Catalunya

Edificació residència!

Edificació no residencial

Rehabilitació d'edificis

Obra civil

2001 (p)

la rehabilitació, mentre que els altres es

sible una contenció de la construcció reia-

demanda del sector públic, la capacitat de

veuran més subjectes a les variacions del

ctonada amb edificis no residencials mentre

conduir la marxa del sector dintre d'uns

context econòmic general. Sembla clar que

l'entorn econòmic no mostri signes d'estabi-

marges de creixement sostingut i que sigu'

es produirà una moderació en l'àmbit de la

litiacíó.

el sectot públic el que pugui evitar una nov=

construcció d'habitatges per retornar a uns

La caiguda de dinamisme de les diver-

entrada en una fase de crisi com les que coi-

volums de producció més ajustats a les

ses fonts de demanda privada farà que resti

peixen el sector quan i'entom econòmic es

necessitats de ta poOlació. També és previ-

en mans de l'obra civil, és a dir, de la

torna recessw. 3£

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya

Segr i :Í . - s rerraspecr/us propis, reahtztfs a parts de les lates anuals de variació real de la Cambra de Contract/stes ú'Otxes de Catalunya.

D E VI S TA I SEGONA OUNZEí^A DESEMBRE 2001

La generació de L'Informatiu

Hem agafat cinc arquitectes tècnics que van començar la seva carrera

mentre estudiaven; s'han mogut fins aconseguir trobar dins l'ofici l'espe-

professional juntament amb L'INFORMATIU i els hem demanat que ens deixin

cialització que els agrada; han aconseguit arribar on són ara perquè en

retratar-los, tant gràficament com per escrit, per veure com han evolu-

el seu moment s'han arriscat i, també, perquè han sabut aprofitar les

cionat en aquests darrers deu anys. Cadascun té el seu perfil, és clar, i

casualitats de la vida. Alhora, valoren especialment tenir temps lliure.

hem buscat que treballin en una àrea distinta del món de la construcció.

Han madurat humanament i professionalment al mateix temps que ho feia

Però tots tendeixen a coincidir en alguns punts: van començar a treballar

la nostra publicació.

Mònica Ortega - Arquitectura í gestió Col·legiada l'any 1991

"Sempre comença una etapa" Mònica Ortega Guàrdia va acabar els estudis d'arquitecta tècnica un

és extravertit, però no de manera embafadora.

Té un tracte agradable i un esperit positiu que

parell de mesos abans que comencés a sortir

li són de gran ajut enmig de l'obra, que consi-

L'Informatiu. Estava tan perduda com qualse-

dera "desagraïda" en alguns aspectes. "Hi ha

vol quan acaba la carrera però, de tota mane-

molt conflicte. No tothom que treballa a l'obra

ra, el trencament amb l'època d'estudiant no

és professional. N'hi ha un [de professionalt i

va ser gaire traumàtic, perquè va seguir vincu-

deu rere seu que no ho són. Però les relacions

lada a l'Escola d'Aparelladors com a professo-

humanes són fantàstiques".

ra associada. Primer va ensenyar Tècniques de

Mònica construeix molta obra peiita, um-

Jardineria i Mobiliari Urbà, i després Autocad.

familiar. També fa gestió d'obra, perquè els

Alhora, començava a fer les primeres feines en

promotores li demanen: control de costos, pla-

el ram, que li van servir per adquirir experièn-

nificacions, informes mensuals. A Sani Joan

cia però, sobretot, per reunir els estalvis sufi-

de les Abadesses, hi va anar a petar per

cients per muntar-s'ho com a liberal, des d'un

"culpa' de la seva parella. Sap que la feina no

despatx

Santa Anna de

ho és tot. Professionalment, allà hi ha trobat

Granollers. Deu anys més tard obre Arquitectura

una manera de treballar amb més calma que

i Gestió Sant Joan S.L, a Sant Joan de les

en el perímetre de Barcelona. També el mer-

Abadesses.

cat és diferent al que ella estava acostumada:

propi al carrer

A Mònica (Barcelona, 1968) li agrada

"És més tancat. Tenen el tècnic de tota la vida

arnscar-se. Potser és dels qui creuen que trobar

i els costa més rebre'n un de nou". Però els

el que sempre has desitjat no és el principi de!

col·legues l'hi han introduït ràpidament. I ella

començament, sinó el principi del fi? "Sempre

continua mantenint els antics clients, perquè

és el començament, tant és si del principi o del

sap treure profit d'Internet

fi, però sempre és el començament d'una

electrònic. íí<

etapa, nova o vella, de la vida". £1 seu caràcter

i del correu

PRÉSTECS HIPOTECARIS FACIS LA SEVA CASA PER BEN POC Especial per al Col·legi d Aparel ladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Per això a BBK li hem reservat un Préstec hipotecan en condicions exclusives, perquè finançar el seu habitatge no li resulti una càrrega. A més. a BBK, també gaudirà gratuïtament de tots aquests serveis: • Comptes corrents i llibretes sense comissions.

• Les targetes BBK Maestro i Mastercard que li permeten operar en qualsevol caixer de la Xarxa Euro 6000 i 4B sense cap cost.

• Contacte directe amb BBK a través d'Internet les 24 hores del dia a l'adreça www.bbk.es. Una pàgina on ara ja pot contractar el seu compte Viviendanet amb els màxims avantatges fiscals i una rendibilitat del 4,5%TAE., fins a imports de 10 milions de pessetes.

• Servei d'Atenció Telefònica al 901.33.55.66 (de 7 a 24 h. cada dia).

• I és que a BBK ens preocupem per vostè.

VISITI'NS A:

Caixa d'Estalvis BBK Avinguda

Diagonal, 413

Te^.: 93 4 I 6 0 0 62

<\

Caixa d'Estalvis BBK Passeig de Gràcia. I 18 Tel.: 93 217 15 04

w . b b k

bbk =

Elvira Pilar - Coordinació de seguretat i salut Col·legiada l'any 1993

"Si tots ens creguéssim la seguretat seriosament, la situació canviaria" Una empenta de casa i una

tècnica liberal, de constructora i de promotora.

altra de l'escola la van encaminar cap a aparella-

També acabava de ser mare -un hobby al qual la

dors. El seu avi havia tmgut una bóbrla a Tortosa.

feina actual li impedeix dedicar totes les hores

"Suposo que ho portava a la sang i no me n'havia

que voldria. Sentia la necessitat de reciclar-se.

adonat". Elvira Pilar AKadill (Tortosa. 1963) tre-

S'hi va apuntar i un parell d'anys després la van

balla des de fa quatre anys al Servei de Prevenció

anar a buscar, així que ara la paraula clau de la

Gaudí. Gairebé des del principi, hi fa de cap del

construcció, per a ella, no pot ser altra que segu-

Departament de coordinació de seguretat i salut a

retat. Una seguretat que és molt més que el casc

les obres.

i que encara és la germana pobre de la construc-

Elvira, que viu a Barcelona des dels tres anys,

ció. "Encara avui en dia el coordinador està fent

va començar a estudiar delineació amb la intenció

de guardià, en comptes de la seva veritable tasca,

d'acabar el primer grau de formació professional i

que és coordinar i gestionar".

anar-se'n a fer dibuix a la Massana. Però una cosa

Elvira es recorda de la feina del seu equip i

porta l'altra i va acabar el segon grau, especialitza-

en especial del seu secretari Jordi Mur, que és qui

da en construcció. Aleshores, un dels professors la

gestiona, per exemple, els visats amb el Col·legi.

va encaminar cap a aparelladors, perquè ell ho era.

Tots ells intenten aconseguir implicar a tothom en

Quan el 1996 el Col·legi va muntar el curs pilot de Coordinador de seguretat i salut, perill

la seguretat. "Si tots ens creguéssim la seguretat seriosament, la situació canviaria". •£•

tècnic europeu, Elvira estava fent d'arquitecta

Enric Heredia - Càlcul d'estructures Col·legiat l'any 1993

"Quan estàs en el camí no tens gaire clar cap on vas a parar" Volia estudiar medicina per tra-

sèrie de programes informàtics relacionats amb el

dició familiar, però no va poder ser i es va posar a

càlcul d'estructures, sota les sigles d'AieíT). El

estudiar arquitectura tècnica. Els primers anys van

xicot creu que el món de la construcció és molt par-

ser una bogeria, perquè sempre ha practicat el

ticular. També en l'àmbit tècnic. "Sempre anem uns

windsurt i els vents el portaven lluny de l'escola. El

anys enrere de la indústria. La indústria evoluciona,

que més li agradava de la facultat era el càlcul d'es-

agafa uns processos, unes tecnificacions... La cons-

tructures i és cap on finalment va encaminar el seu

trucció per diverses raons no pot, i es veu obligada

futur. D'això ja fa més de deu anys.

a adaptar-se a situacions noves dia a dia. Només el

Enric Heredia Campmany-Gaudet (Barcelona.

1966] va treballar nou anys en el despatx d'estruc-

món dels prefabricats pot, més o menys, compararse amb la resta de la indústria".

tures de Josep Maria Genescà. Des de fa tres anys,

L'afició al windsurfès la raó que Enric visqui a

comparteix amb altres professionals liberals un des-

Castelldefels. Des de fa un parell d'anys, també

patx al Portal de l'Àngel de Barcelona. Forma part

practica kidesuri, és a dir, suri enganxat a un estel

de l'Associació de Constructors d'Estructures.

que t'envia disparat amunt, "si vols o si no ho con-

Esperava que els vents el portessin fins aqui? "Quan

troles". Les hores per navegar, les ha tret de la famí-

mires enrere penses: he arribat aquí per una raó o

lia i de les amistats. És algú massa lliure. Alhora, és

una altra. Però quan estàs en el cami no tens gaire

també algú reflexiu, que desprèn tranquil·litat i

clar cap on vas a parar", indica.

seguretat. Professionalment, la seva afició a lluitar

Dins la seva activitat especialitzada, Enric trac-

amb el vent es tradueix en el fet que mai no ha tin-

ta d'escollir el que li agrada més, que és el món del

gut la mentalitat d'entrar en un despatx i quedar-

prefabricat (paral·lelament, ha desenvolupat una

s'hi com a assalariat.

íí

I N F O R M A T I U

10

Lïnformitiu SEGONA QUINZENA DE5EMBRE 2001 :jj

A N Y S

Jaume Casas - Direcció d'obra Col·legiat l'any 1993

"Si treballes full time per a un sol client, et limites molt" Va començar a treballar al cap-

currículum amb volums grans i la gent va parlant bé

davant d'unes obres de l'Aj un lament de Barcelona.

de tu. poden venir més clients i pots presentar-te a

En la segona fase, hi havia un concurs de direcció

concursos". Vet aquí la seva estratègia, que és exi-

d'obra. S'h i va presentar, el van agafaries va decan-

gent, a l'hora de ser portada a la pràctica. Cal tre-

tar per fer de liberal. Es que a Jaume Casas Miralles

ballar. I Jaume no només treballa molt, sinó que

(Barcelona, 1971) no li agrada treballar a dedicació

repeteix amb els arquitectes i altres clients amb qui

ptena per a un sol client. "Si treballes full time per

col·labora.

a un sol client, et limites molt. No et pots presentar a concursos m et pots dedicar a altres feines".

Això hauria de ser normal, com també ho és que Jaume fes arquitectura tècnica perquè el pro-

En aquella segona fase, Jaume va conèixer un

fessor de dibuix l'hi va aconsellar. El seu pare també

dels dos arquitectes tècnics amb els quals ara com-

li havia dit el mateix. Però amb Casas, sempre hi ha

parteix un despatx que se'ls ha fet petit, al davant

un plus, que marca ta diferència (el seu pare va

de l'antic camp de l'Espanyol (va venir expressa-

estudiar física nuclear). En mitja dotzena d'anys ha

ment el dia que el van volar, viu al Masnoul. Va

fet una escola amb Josep Llinàs per a l'Administració,

començar donant-li un cop de mà amb uns pressu-

ha portat a través del despatx d'Óscar Tusquets

postos i, d'això, ja fa quatre anys. En els moments

obres de l'Incasol, ha treballat per a Gisa. Com a

de menys feina, buscava un despatx d'arquitectura que necessités un aparellador per portar-los una obra. Ho agafava com a feina parcial, ès clar. "Al principi hem de treballar per altres, perquè sinó no

anècdota, va dirigir l'obra d'un tanaton a Gavà, i ha fet diversos aparcaments soterranis. I quan no treballa, què fa? "El típic de tothom, suposo". Esquiar.

Navegar. Jugar a golf. '*>

creem currículum i no es pol fer res. Un cop vas fent

Albert Pérez - Cap d'obra Col·legiat l'any 1993

"El més maco és l'entrega de l'obra" A Albert Pérez Pibernat li agra-

l'execució d'un projecte, dedica un mes i mig a

da veure el cüa a dia d'un proiecte. Com va pujant.

estudiar-ne els detallets. Uns metres quadrats de

"I el més maco és l'entrega de l'obra. Veure que un

formigó tenen un preu a cinc metres d'alçada i un

projecte en el qual has estat un any o dos anys al

altre preu a nivell de terra. Compara preus. "En

final acaba en una entrega real". Albert (1969,

aquesta vida, la competència és el que fa que mol-

Barcelona} és cap d'obra de la constructora Tiferca.

tes coses funcionin". També té clar que "rebentar

que va ser creada poc abans que ell hi arribés.

preus et funciona només a ia primera obra".

Tenia 29 anys i va decidir jugar-se-la. La seva primera feina l'havia fet d'estudiant, en una petita constructora-promotora. Feina de despatx i d'obra.

Decideix. Ho viu. U encanta, perquè li deixen les mans lliures.

A l'obra, Albert ha notat que el tema de feina

Desprès va treballar com a col·laborador de director

ha baixat darrerament. "Fa un any, trobar un guixai-

d'obra, va venir un parèntesi d'un any en què va f e

re, un pintor, un paleta era complicat. En aquests

de liberal i va entrar a treballar un parei! d'anys a

moments [tardor dei 2001 j , ja comença a venir geni

Ferrovial. Aleshores el van cridar de Tiferca, i li va

a l'obra a demanar feina. Hola, sóc tal industrial,

semblar que hi tindria més possibilitats de futur.

estic a vint quilòmetres d'aquí...". Ell veu però el

"Són molts, ets qui treballen com a liberals, i els

futur amb optimisme. De fet. quan surti aquest

grans projectes van a certs despatxos. L'única mane-

reportatge especial farà poc que s'haurà casat. S'ha

ra d'entrar-hi era a través d'un gran despatx".

comprat un prs a Granollers, però no en una promo-

A Tiferca. des del començament Albert ha haguí de treballar tant per a l'Administració pública com per a la promoció privada. Abans de començar

ció de Tiferca. "Intento no èmbolicar-ho", riu. f£<

Ití- OE5EMBRE 2001

Els darrers 10 anys He de parlar d'autèntica estafa social el que la LOE, les asseguradores i els promotors han fet amb la responsabilitat dels tècnics projectistes i directors.

| O ovint girem el cap enrere i I^J

mirem el lemps passat, cerquem L ' Í r>

imatge inicial i li sobreposem l'actual per p

duir nostàlgia í admiració en els nostres sentits. Aquest exercici conclou amb un sospir i amb la inevitable exclamació de "com passa el temps" o "com canvien les coses".

Reflexionar sobre com ha evolucionat la professió en els darrers 10 anys i escriure les impressions que ens produeix tot valorant-les és un exercici d'anàlisi de trajectòria en què inevitablement avaluarem com s'adequa la realitat actual a allò que nosaltres idòniament en el passat desitjàvem que esdevingués cert en el

nitat de propietaris que ens reclamin, però

present. U professió d'aparellador en general?

tindrem una potent corporació assegura-

Escolti, força bé... gràcies. Però, en detall, par-

dora.

lem-ne.

•

Impossibilitat d'operar dins d'un marc de

Els aparelladora ens hem consolidat i

personalitat jurídica, que assumeixi amb

diversificat en la societat, estem presents en

clausura la responsabilitat civil; per tant,

gairebé tots els àmbits, públics i privats, majo-

impossibilitat real de crear empreses de

ritàriament en el sector econòmic de la cons-

serveis pluridisciplmànes, amb tècnics

trucció, més específicament en l'edificació i

assalariats, el que porta a l'exercici uni-

una mica menys en l'obra civil, fem d'empre-

personal o bipersonal, amb escassetat de mitjans, d'infraestructura i d'objectius.

saris, projectistes, docents, caps d'obra, directors d'execució, encarregats, tècnics comer-

•

Impossibilitat de contractar en el mercat

cials... Lamentablement, també s'ha consoli-

lliure la pòlissa de responsabilitat civil. No

dat una certa marginació per raó únicament de

es pol conèixer el cost de la nostra segu-

titulació en determinats càrrecs tècnics i direc-

retat per una obra concreta, ja que aquest

tius, evidenciant un cert complex social per les

risc no l'accepta cap companyia que no

titulacions de grau mitjà.

sigui la nostra mutualitat (que no assegupositiva

ra una obra, sinó un any) ni tan sols per un

s'han de remarcar els avenços en la seguretat,

import de prima que superi el 100% dels

Entre els aspectes d'evoluctó

honoraris.

el control de qualitat i les iniciatives sobre medi ambient amb els decrets sobre residus de

•

la construcció. També alguns aspectes meto-

Angoixa permanent dels directors d'obra i d'execució que, per anar tirant, hem de

dològics, especialment en la redacció de pro-

dirigir producció per un minim de tres

jectes i en la direcció d'execució, han avançat

nous sistemes i tecnologies per projectar ia

notablement; en aquest sentit és especialment

construcció d'habitatges, convocat pel COAC i

dit, és encara força artesanal, sense garan-

repartit en diverses obres, amb agents a

remarcable el treball de Gisa i de l'Incasol. El

el DPTOP de la Generalitat, però la composició

ties sistèmiques, amb unes empreses de

qui en realitat no controlem del tot però

programari informàtic i diverses eines del sec-

del Jurat és profundament decebedora ja que

producció sense personal propi format,

dels qui som responsables, amb el perill

tor han evolucionat, fins a pràcticament la

no hi ha cap aparellador que en formi part,

que assoleixen fins a cinc nivells de sub-

constant que un advocal sense gaires

revolució, temes de topografia, càlculs estruc-

quan és el tècnic més nombrós en el procés i

contractació en algunes partides.

escrúpols ens imputi per imperícia o homi-

turals, amidaments, pressupostos, representa-

el més directament implicat i responsable en

ció, edició i transmissió de dades.

l'aplicació dels nous sistemes tecnològics.

I

I

Un procediment d'execució que, ccm hem

Unes

companyies

asseguradores que

cobren per la pòlissa i un servei OCT quan-

milions d'euros a l'any, quasi sempre

cidi imprudent i ens condueixi a la ruïna professional i econòmica.

No és tan brillant el panorama de l'evolu-

Finalment, he de parlar d'autèntica estafa

ció dels sistemes tecnològics aplicats; continua

social el que la LOE, les asseguradores i els

raris del director d'execució, que única-

Finalment, crec que no ha evolucionat

massa vigent un escrit que l'any 1997 vaig fer

promotors han fet amb la responsabilitat dels

ment normalitzen el risc i asseguren l'obra

gens, que igual que fa deu o deu mil anys, pos-

per 3 L'INFORMATIU en què opinava"... l'actual

tècnics projectistes i directors. Aquest és el

gruixuda, que no assumeixen cap respon-

siblement des de l'inici dels temps de l'home,

construcció és pura artesania ..., ... cal una

tema més important i més transcendent per

sabilitat i que tenen tot el dret, que evi-

es manté meravellosament immutable la satis-

transformació,... El nou procés ha d'integrar i

resoldre en el futur immediat i la pitjor herèn-

dentment

de reclamar als

facció d'exercir una professió que s'adreça a la

implicar més els agents del sector que haurem

cia del nostre passat. Us descric l'escenari com

suposadament

responsables en cas de

producció de transformacions en el medi per

d'operar de manera més competent i facilitar la

jo el veig:

sinistres; per tant, al final del procés ens

habilitar espais on la nostra curta i delicada

creació i l'adopció projectua! de sistemes nous,

•

tornem a trobar els tècnics que potser

vida sigui més segura i agradable. í f

tecnològicament avançats". És important notar

Una societat

que requereix garanties del

bé més valuós que consumeix.

titats que superen fins un 300% els hono-

l'exerciran,

(únicament potser) no tindrem una comu-

que parlem de sistemes nous tecnològicament avançats i no tant de productes. És interessant en aquest sentit i recomanaria la lectura de l'escrit de presentació del concurs Propostes per a la incorporació de

•'- Entre els aspectes d'evolució positiva s'han de remarcar els avenços en la seguretat, el control de qualitat i les iniciatives sobre medi ambient.

Ferran Pelegrina i Ruiz

PUNTS

DE

FINESTRA

L'Informatiu SEGO'

OBE RTA

25 finestres obertes Amb motiu de fer, amb aquesta, la vint-i-cinquena "Finestra ober-

f rr T Tr í 7

ta" que escric dingint-ms als lectors (si n'ht ha), aquesta vegada vull fer-ho d'una manera directa. Quan em plantejo escriure sobre

!

7

; 8;

9

;io:jj

12

13

14

i5:i{

18

19

23

24

6 ;

les vivències i experiències pròpies i alienes, sempre em queda el neguit de si seran prou interessants per a vosaltres com a pos-

ir

sibles lectors. Evidentment que no puc tenir la pretensió d'interessar-vos a tots, perquè en tol col·lectiu hi ha interessos personals ben diferents: la situació professional, l'especialització, els anys d'expenèn-

:-, is i 21

H ;

:

•

1

7

"22

25 ;|"

cia, els punts de vista i centres d'interès són propis de cadascun de vosaltres.

Malgrat això, m'anima el let de rebre correus electrònics comentant els meus articles i trobar-me amb companys que em comenteu un article en concret i dient-hi la vostra. En general, em dieu que tracto temes del dia a dia de la nostra professió.

"Real como la vida misma..." m'escrivia en un correu un company sobre l'article Les provetes entremaliades-, d'altres m'heu dit: "Està bé aquell tema que has tocat en tal article". Si voleu que us digui ia veritat,

tema i que cadascú en tregui les seves conclu-

Aquesta és, de forma resumida, la

"reflexió". Cal reflexionar per tirar endavant i,

mentalitat amb què escric els articles.

moltes vegades, fer autocrítica, que és una de

Treure a la llum 1 posar sobre la taula temes

les formes de progressar. També el mot

que crec que poden ser del vostre interès 1

"col·lectiu" surt sovint. En la nostra individua-

fer-vos reflexionar, temes que potser vosal-

litat irrenunciable no hem de perdre de vista

tres ni hi havíeu pensat 0 vist des del punt

que formem part d'un col·lectiu de professio-

de vista exposat a l'article. Si me'n surto 0

nals que. agrupats en el Col·legí, podem gaudir

no, això ho heu de dir vosaltres. Gràcies per

d'uns serveis, defensar els nostres interessos,

llegir-me. !£>

influir en la nostra societat, etc.

molts temes que tracto me'ls doneu vosal-

El títol "Finestra oberta" no és una casua-

tres mateixos en converses, tertúlies i can-

litat. Aquesta finestra et convida a abocar-te a

vis d'impressions".

cultural, col·legial, social...

sions. Si us hi fixeu, em surt molt sovint el mot

L'ÏNFI 196 Telèfon directe: 932 4 0 23 76 Fax: 932 4 0 23 64 Adreça eleclrònica: inlormatiuiiapabcn.es L'Informatiu electrònic: htt p J/www.a pa ben .es/i nformat i u Consell editorial: Anna M. Ruiz, Joan Gay. Xavier Alberca 1 Carles Cartarïa Director: Carles Cartana Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Jcsep Olivé, Xavier Oliva, J. :.'.• Mjrlet i Antoni Capilla Anàlisi d'obra: Joan Sabale, Xavier Aumedes. Gabnela Schòn, Vicenç Font. Imma Villacorta.

Jordi Olives 1 Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Alcoba, Toni Batllon 1 Jom3 Passatemps: '.' ;ut>l Sesé Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: 1 :•. •.- u •.< •• i Die (Chopol Disseny gràfic: g e u v e Folòlits: Imprès Autoedinò S.L Impressió: . Dipòsit legalISSN: .

Subscripcions: Elisenda Punirull

l'exterior 1 observar el que passa a fora de les quatre parets en què podem estar tancats. Es

Intento no pontificar, escric sobre un

tracta d'estar oberts al que passa al nostre món

l^'cfon-932 4 0 23 76 Publicitat; BITMAP. Isidre Rodríguez O'Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon- 9 3 2 4 0 2 0 57. Fax: 9 3 2 40 23 54 EOITA: Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics He Baicelona "•

•-. •: ..übü l·ix Hii du Mol Bages-Berguedà: Plana de i'Om. 6 ,-• .:.••/Tiresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI Major, 6. 08500 Vic

Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc. 18 C-322] T,-T«ssa. Tel. 937 8 0 1 1 10 Vallès Oriental: Josep Piftol. 8 üa4í.<j G'jnoilere Tel. 938 79 01 76 AJNfA DE GOVERN. President: Xavier Bardají Vicepresident: Joan Aidevo!

Secretària: Minerva Embuena Comptador: Albert López Ibotra Tresorer: Josep M Llesuy Vocals: '.' LjfjjcB Hietro. Joan Gurri > Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: H-ir^i N o f i p r s Valies Occidental: " .-.:• \-.. Valies Oriental: • • • '•:.-• Geterrt:_._- : „ Els entens «pasats en efe articles sipiaís <JÜ\ d'ewclusiva responsab*tal dets autors i no representen necessàriament ropnÉ de L'fnfermatiu

Subscripció, per a no

^

col·legiats Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebrar el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Bati I or i , de regal Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per fax: 932 40 23 64, per correu electrònic: informatiu@apabcn.es o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull ,-•«— Bon Pastor, 5 08021 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 932 40 23 76 Dades personals DNI/NIF .

Nom i cognoms

Codi postal .

Adreça Telèfon

Població

Entitat o empresa

Professió Quotes •

quota normal d'l pagament de 25 €

D

quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12,5 € l'any

Forma de pagament domiciliació bancària nom i cognoms banc/caixa múm de compte (s'han d'emplenar totes les caselles)

LU agencia adreça ..

....població

Subscripció a L'Informatiu

El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, juntament amb el Centre d'Estudis Gaudinistes i amb el patrocini de Roca Ceràmica, conviden tota la ciutat a descobrir La ceràmica en l'obra de Gaudí, com a aplicació de l'art en la solució constructiva.

del 15 de gener al 15 de febrer

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS OE BARCELONA

patrocini de:

"L'arquitectura és la primera art plàstica; l'escultura és el joc de la llum; la pintura, la reproducció de la llum pel color, que és la descomposició de la ^ u m " f * i - » i i | 4 í

La commemoració del 150è aniversari del naixement de Gaudí incita els estudiosos de l'art i l'arquitectura, i en general a tota la ciutat, a participar-hi per tal de conèixer amb més profunditat l'envergadura de l'obra de Gaudí en tots els seus vessants.

Dins de ies activitats programades amb motiu de la celebració de l'Any Gaudí, el Col·legi acull l'exposició titulada La ceràmica en l'obra de Gaudí.

L'objectiu de l'exposició és posar de relleu la importància d'aquesta tècnica artística sempre present en l'arquitectura gaudiniana. a partir de fragments de ceràmica originals, fotografies

La singularitat de Gaudi es visualitza en l'excèntrica

d'època, motlles, materials i eines procedents

fesonomia dels edificis ideada per la percepció

dels tallers que van treballar per a Gaudí.

particular del món físic i espiritual que tenia l'arquitecte, plasmada en una aplicació diferent dels conceptes arquitectònics i l'ús creatiu i gairebé ecològic dels materials de construcció.

Gaudí està arrelat en els vaivens de la cultura catalana i forma part de la diversitat dels estils que genera el moviment modernista català.

Per facilitar el coneixement de les tècniques seguides pels tallers, a l'exposició es desenvoluparan quatre àrees: - Antecedents històrics - Procés de fabricació - Procés de creació - Procés de col·locació També es faran unes jornades tècniques, unes visites guiades i s'editarà un catàleg que reflectirà el contingut i la presentació visual de l'esposició.

!

H

LTnfermitiu SEGONA QUINZENA DESBffiRE 3001!

de

L'Infnrmatiii

P A G I N E S

D ' A S S E S S O R I A .

F O R f

SPAIh

Ha arribat l'euro (i II) Internet és una bona font d'informació sobre la nova moneda

L

a nova moneda està a punt

econòmics, i és gairebé un conjingut "otsi-

ei que busca és informació oficial 0 una

d'enfa- e" ies nostres vides i convé

gat~ a les pàgines d'entitats bancàries i

ema 0 recurs que, a mes d'útil 1 pràctica,

estar ben míofmal oels canvis que pot

també a les dels principals miifans de

converteixi aquesta transició no en un maí-

representar. Internet esdevé, en aquest sen-

comunicació, tant generalistes com econò-

son sinó en una experiència interessant 1,

tit, una bona font ja que la informació sobre

mics. La majoria de portals de continguts

alnora. amena. L'iNfosiiaTíu pubtca algunes

l'euro a la u n a és moft abundant. Aquesta

també ofereixen un apartat informatiu dedi-

adreces electròmques on el professional

apart; i com 3 pnontàna a fes pàgines web

cat d l'euro. L'usuari podrà escollir entre

poOra trobar !a mformactó que necessita, A

•'•'"sttíucions

poíitiques

i

organismes

múltiples fonts d'informació d e p e ^

1

-?-

c

"

M

« ' v "^ www.apabcn.es í t

Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 de desembre Ca= 1.133

Propera actualització: 15 de gener Mòdul: 49.500 PTA Més informació: Departament de Visats Telèfon 9 3 2 4 0 2 3 7 0 visats@apabcn.es

Út,

ASSESSORIA ASSESSORI

•,-iA QUINZES- DESEMBRE 2001

L'any de l'euro

Parlem bé de l'euro

L'Euro (€) Aspectes lingüístics que

Un pas endavant en l'activació de la competitivitat econòmica i professional7

hem

de conèixer: La Secció

Filològica de

l'Institut

d'Estudis Catalans va aprovar els termes que designen la unitat monetària de la Unió Europea i la seva subdivisió: l'euro i

[1 a nova cita, I'l de gener de I L . 2002, és una data clau en la progressió de fases, que des de I'l de gener de 1 9 9 9 , s'han succeït en la implementació total de l'euro com a moneda única comunitària. La nova cita, amb la posada en circulació de bitllets i monedes en euros, obre un període de sis mesos considerat la "prova de foc" d'un procés que haurà d'haver conclòs el proper 1 de juliol de 2 0 0 2 , quan les pessetes deixin de tenir curs legal i solament podrem utilitzar euros.

Paral·lelament a les més MFAQ (Most Frequently Asked Qüestions) que, en la fase actual, es formulen ciutadans i professionals, i que bàsicament giren entorn dels seus efectes immediats, comencen també a emergir altres qüestions com les que segueixen;

el cèntim o cent. Pel que fa a la centèsi-

pretació les nostres activitats professionals?

ma part de l'euro, recomana d'emprar,

Accelerarà l'existència d'una moneda única

preferiblement, el terme cèntim com a

la creació d'una cultura professional també

designació usual en català d'aquesta sub-

unificada, consensuada i assimilada, amb

divisió monetària. Per tant. el mot cent, amb aquest sentit, es considera un sinò-

clars efectes pràctics?

L'euro, per tant, també suscita un debat

Correspondrà aquest període amb el temps de què disposem per fer l'important salt endavant en la definició d'Europa com un únic espai economicocultural dins el context internacional?

creixent sobre la seva importància com a

Ens acostarà l'ús normalitzat d'una única currency, a les restants disposicions europees també tendents a unificar sota un

imaginem i sobre els qual els experts ja

L'Euro a Internet PÀGINES WEB D'ENTITATS

únic criteri i, doncs, sota una única inter-

element estratègic a curt i llarg termini, d'implicacions i efectes, tal vegada també

s'han començat a pronunciar.

60

cèntims

(10,60

Els s í m b o l s de l'euro En correlació amb l'abreviatura de

(PTA), tenim el símbol de l'euro o euros (€), indistintament tant en singular com

magnitud, es presenta, més enllà del seu

en plural. De manera que, si fins ara

vessanl tangible i pràctic, també com a un

escrivíem, per exemple: "això val 450

factor susceptible de crear nous comporta-

PTA" o bé "això val 450 ptes.", ara hau-

les

rem d'escriure "això val 2,70 €". Si no és

psicològiques)

tècnicament possible utilitzar aquest sím-

entre l'immens entramat teoncolegislatiu de

bol, podem escriure les paraules euro o

barreres

d'escurçar

les directrius i normatives comunitàries, i la realitat i dinàmiques de cadascun dels paï-

Bankinter httpjAvww.bankinter.es

sos membres.

POLÍTIQUES

amb

tracta d'un element unificador de primera

Caixa de Pensions "La Caixa" http://vwm.lacaixa.es/

PAGINES WEB D'INSTITUCIONS

euros

pessetes (ptes.) o amb el seu símbol

Efectivament, l'euro, en tant que es

distàncies (sovint

Caixa de Manresa http-.//caixamanresa.es/euro

10

euros)".

positius que, fora de les grans institucions i organismes polítics i econòmics, encara no

ments i sinergies, capaç

BANCÀRIES

nim complementari de cèntim, que és el terme preferent. Per exemple: "això val

euros senceres: "això val 2,70 euros".

D'altra banda, l'Organització Internacional per a la Normalització (ISO) va

L'euro, per tant, també es presenta com

aprovar, per a l'euro, el símbol EUR, que

un detonant per acostar-nos, a una nova

es pot fer servir per a les relacions inter-

velocitat, a la creació d'un únic estàndard o

bancàrïes i les operacions transnacionals,

cultura europea, amb amplis efectes tant

al costat dels altres símbols ISO, encara

sobre la vida quotidiana com en les diferents

actuals: ESP (pesseta), USD (dòlar), FRF

Sociedad Estatal de Transicion al Euro http://www.euro.meh.es/

especialitats sectorials, productives i profes-

(franc francès), etc.

Organización de Consumidores y Usuarios http://www.dinerol5.com/conseuroes/default/htrri

sionals, que formen la base de l'economia.

Patronat Català Pro Europa

Desplegament informatiu sense precedents

I ORGANISMES

ECONÒMICS

Banco de Esparïa http://vAw.bde.es'

L'abreviatura del c è n t i m

http://www.infoeuropa.org/catala/Temes_clau

/Euro/pp.htm

L'abreviatura del cèntim o cèntims de

que ha

l'euro és et. Atès que l'abreviatura et. no

Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona http://www.cam-

generat la imminent posada en circulació de

té com a formant la part final del mot

brabcn.es'euro.'p-Ol.htm

l'euro és una de les maiors campanyes mai

cèntim, no és correcte marcar el plural

llançades en el marc de la construcció euro-

afegint-hi una -s (1). Per tant, és invaria-

El desplegament

Generalitat de Catalunya http://www.gencat.es/euro

P À G I N E S W E B DE R E F E R È N C I A

ESPECÍFICA

informatiu

pea. Això es deu no només al fet que la UE

ble i representa tant el singular, cèntim,

hagi destinat importants recursos a organis-

com el plural, cèntims.

mes i institucions per tal que ciutadans, pro-

Eurogarcia http7/www.loseurogarcia.com/

fessionals i empreses poguessin ser deguda-

Capitan Euro (infantil) httpJ/www.captameuro.com/

ment informats sobre el calendari, utilitza-

Fonts d'aquests criteris: Direcció General

ció formal i implicacions de la nova moneda,

de Política Lingüística de la Generalitat

smó també que la circulació de la informa-

de Catalunya i el TERMCAT.

La Aventura del Euro http://www.euroaventura.net Euroescèptics http://www.euro-sceptic.org/

ció hagi estat avui, amb l'existència de nous mitjans i especialment d'Internet. realitzada

M I T J A N S DE

COMUNICACIÓ

;

1v

El País http://wivw.elpais.es El Mundo nttp-' i.vww.el_mundo.e$ ii

El Penódico h"2: : ftWiV.elpenodico.C' La Vanguardia http://www.lavanguardij.es/euro/ Expansión http://www.expansion.es Cinco Días http://www.cincodia5.5s

"f I

•vil \n^

sota una forma ben diferent de comunicar que l'experimentada en altres moments clau en la història de la comunitat europea.

Lluïsa Selga

íí

Àngels Ballarà Servei Lingüíst

ASSESSORIA ASSESSORI

L'euro, l'empresa i el professional D

Taquí a poc, ja que com

mateixa

data, totes les factures s'emetran

xifra superior.

que s'hagi lliurat en pessetes i el venciment

sempre ningú no s'ha pre-

expressant els seus valors en euros o en d'al-

parat, estarem lligats a una calcu-

tres monedes diferents de les dels països de

Si un xec emès en pessetes en els últims

l'entitat financera tja d'acceptar,/

ladora per poder calcular

la Unió Econòmica i Monetària.

dies de 2 0 0 1 es presenta a cobrament el

hquidar-lo en euros/àplicant el tipus de con-

gener de 2 0 0 1 . el banc està obligat a tra-

versió.

metre'l? Sense cost?

En el 2002 puc lenir p e n d e n t / d e cobra-

valència en pessetes dels

l'equieuros

Si la factura es va emetre en pessetes,

sigui posterior a la desaparició d'aquestes, xec i

;'

ens estan demanant, però abans.

per tant, abans de l ' I de gener de 2 0 0 2 . i

hi

mesures q u e

després d'aquesta data encara no ha estat

La Llei 4 6 / 1 9 9 8 de 17 de desembre

ment una facturació realitzada ertpessetes

haurem d'haver tingut en compte.

comptabilitzat o pagada, es comptabilitzarà

(BOE núm. 3 0 2 de 18 de desembre de

o. pot donar-se el cas d'un treball pel que he

Vegem a continuació alguns temes

en euros i podrà pagar-se en efectiu en pes-

haurà

diverses

1998) sobre introducció de l'euro, defineix

cobrat quantitats a compte i pel qual haig.

que ens afectaran directament i

setes fins al 2 8 de febrer de 2 0 0 2 o en

en el seu article 2 què s'entén per instru-

de realitzar una factura pactada en pesse-

que no podrem resoldre amb la

euros. Aquestes factures no hauran de ser

ments jurídics als efectes previstos en

tes, què passa en aquest cas?

calculadora:

modificades sinó que als seus imports s'a-

aquesta Llei, incloent els instruments de

plicarà el tipus de conversió i les regles d'aDes de I'l de gener de 2002 tots els models

rrodomment.

de declaració han d'expressar-se en euros.

Per això, no s'admetran declaracions en models expressats en pessetes.

AqLII ens trobarem amb el primer pro-

En què consisteix l'arrodoniment?

pagament diferents de monedes i bitllets,

des en la pregunta anterior. La combinació

això vol dir, entre d'altres, els xecs. Així

dels articles 7 i 1 0 de la L ^ i j d W r e s p o s t a

mateix, té en compte en la secció 2a del

a totes aquestes preguntes, entenent-se que

capítol II els principis i efectes que gover-

En els imports monetaris que s'hagin

nen la modificació del sistema monetari, i

d'abonar o comptabilitzar, quan es dugui a

en concret, l'article 7 estableix que "les

blema pràctic ia que, tant empreses com

terme una operació d'arrodoniment després

referències contingudes en qualsevol instru-

professionals, no podran presentar les decla-

d'una conversió a la unitat euro, hauran d'a-

ment jurídic a imports monetaris tindran la

racions trimestrals corresponents al quart

rrodomr-se per excés o per defecte al cèn-

mateixa validesa i eficàcia, s'expressin en

trimestre ni els resums anuals, en pessetes

tim més pròxim. Els imports monetaris que

pessetes o en euros" i l'article 10 indica que

i. en canvi, serà en aquesta moneda presu-

s'hagin d'abonar o comptabilitzar i es con-

la substitució de la pesseta per l'euro no

miblement en la qual hagin tancat la comp-

verteixin a la unitat monetària pesseta hau-

podrà ser considerada, en cap cas, com un

tabilitat de l'exercici 2001. Per tant, per

ran d'arrodonir-se per excés o per defecte a

fet jurídic amb efectes modilicatius, extin-

presentar aquestes declaracions trimestrals

la pesseta més pròxima. En cas que en apli-

tius, revocatoris, resassofis o resolutoris en

haurem de fer les conversions necessàries.

car el tipus de conversió s'obtingui una

el compliment de les obligacions, cosa que

A partir de l'I de gener de 2002 totes

quantitat, la darrera xifra de la qual sigui

garanteix el compliment de totes les obliga-

les anotacions comptables i ens els llibres-

exactament la meitat d'un cèntim o d'una

cions que hi hagi en el moment de la subs-

registre s'efectuaran en eutos. Des de la

pesseta, l'arrodoniment

s'efectuarà

- - ,,.—

Aquestes qüestions les creiem c o n l i s t a ^ 1

qualsevouJuanTtatïefaTenaacia en pessetes en qualsevol obligació es convertirà a euros mitjançant el procediment establert. Paga la pena recordar i tornar a insistir que la substitució de la pesseta per l'euro no podrà ser considerada, en cap cas, com un fet jurídic amb efectes modmcattus. extintius, revocatoris, rescissons o resolutoris. en el compliment de !es obligacions. í C

José Antònia

Bemèldez

a la titució. En el cas concret dels xecs. encara

Tenim les millors ofertes d'aparells de mesurament i control Nnrm. L A S H FLI0

OFERTA 2.S00.- ptes.

r j r a j . ï f i t i . ..«..•••« dc tormigo. ciment.

En ,,to.« I

OFERTA 17.000,- ptn.

i

s

"

1

"

* • " " » " "

—

OFERTA $4.000,-

- i T* f*Jl M i JO 4S M0C7 IAXCEÍ.O4A

H O R E S

E X T R E S

SEGQMA QUINZENA Dl

LECTURES

Vuit llibres per a l'any nou profito aquestes dates per

negre. Amb un esquema que pot recordar en

minable i pervers. Primo Levi. que a la fi

i recomanar-vos una sèrie de llibres per

essència als Díez negntos de l'Agatha Chris-

dels seus dies |a no va voler seguir vivint

a gustos i necessitats diversos i desitjo que

tie, un recent comissari dels mossos d'es-

abatut en els seus records, va escriure

pugueu com parí ir-los, regalar-los i gaudir

quadra ha de resoldre el crim comès dins el

aquesta obra amb una precisió química per

los. Bones festes i feliç lectura.

cotxe de línia que fa el trajecte Barcelona-

tal de concedir a les paraules la capacitat de

Lleida.

retornar la dignitat a aquells a qui el mal absolut havia intentat, sense èxit, arravatar-

Per p o r t a r a la b u t x a c a

los-la.

Economia solar global

Arquitectura, ecologia i medi ambient

t a experiència de la arquitectura Steen Eiler Rasmunssen, Ed. Mairea Celeste La reedició del llibre de Rasmunssen.

Primo Uvi SI això és un home

un clàssic escrit l'any 1959. ens permet fer un repàs dels conceptes clau que l'arquitectura desenvolupa i a partir dels quals es pro-

coneixements sobre economia i recursos energètics, informo que aquest llibre està

són observacions bàsiques a l'hora de pro-

considerat

jectar i també a l'hora d'entendre el projec-

moderna. Tot i essent un llibre dens, que

te. Si sabem captar els sòlids en contraposició als buits, els plans de color i els conSi això és un home L'abominable crim de l'Alsina Graells Pep Coll, Ed. Empúries Butxaca.

Primo Levi, Ed. Empúries Butxaca.

trastos de l'edifici sabrem interpretar millor el missatge de l'arquitecte.

escrit molt, en part perquè alguns dels

novel·la Muntanyes maleïdes [Eú. Empúries

com la Bíblia

de l'ecologia

necessita ser llegit amb deteniment, més com a una eina de coneixement que com a una lectura d'esbarjo, l'obra ens permet i ens convida a fer-nos algunes reflexions ben interessants. Per exemple: algú sap quantes

Sobre els camps d'extermini nazis s'ha

L'autor de la també molt recomanable

Per a qui vulgui aprofundir els seus

dueix: l'escala i la proporció, el ritme, la textura, la llum natural, el color i fins i tot el so,

baules té la cadena d'un combustible sòlid

mateixos supervivents varen convertir la

Economia solar global. Estrategias para la

des que és estret del seu medi natural fins

1993), torna a les terres de Lleida per tre-

paraula en una mena de teràpia per a poder

modernidad ecològica

que ens és ofert per al nostre consum indivi-

nar una divertida història amb crim, política,

recuperar la fe en una humanitat que se'ls

Hermann Scheer, Ed. Galxia Gutenberg.

dual i quantes de les mateixes baules té la

sexe i tota la resta d'ingredients del gènere

havia presentat en el seu aspecte més abo-

Círculo de Lectores.

cadena de l'energia solar?. La resposta a

ESPAI

D ' A R T

De l'espai al contraespai [J

a sala d'exposicions de la

Gràcies a la meditació, l'autora aconse-

l i — p l a n t a baixa del Col·legi acull l'obra

gueix, a més a més, crear un clima de trans-

d'Edith Schaar, formada per una col·lecció

parència aromàtica desconeguda fins ara

de tapissos on es barregen clarament, per

D'aquesta manera, troba un nou accés a la

una banda, la influència artística de Bau-

teoria del color de Goethe. -£>

meister en què l'espai pictòric, és a dir, del quadre i l'espai de la naturalesa no han d'expressar-se com a il·lusió; el quadre, en aquest cas els tapissos, han de tenir superficies modulades. I per una altra, la influència filosòfica de Jean Gebser sobre obertura, transparència, superació de l'espai/volum tancat. Aquests tapissos, amb influencies dels dos autors mencionats, abasten un volum a l'espai, es desprenen de la paret o del mur com a superfície bidimensional, irrandien màgia i creen espais imaginaris.

La contemplació de l'obra de Schaar permet a l'observador reviure un procés d'interiontzació, submergir-se en un clima meditatiu i experimentar la calma que transmeten les seves creacions.

Exposició DE L'ESPAI AL CONTRAÍSPAl

De dilluns a divendres de 9.30 a 20 hores Sala d'exposicions de la planta baixa del Col·legi. Bon Pastor, 5.

Barcelona.

Informació: Departament de Cultura Telèfon: 932 4 0 20 6 0

aquesta i moltes altres qüestions les teniu al

dels retrats a partir de 1530. l'apanció dels

recomanable tant pels que coneixen la zona

llibre de Hermann Scheer, autor de nombfo-

fidedignes plecs a les robes o els matemà-

com per als que hi pensen anar de visita

sesoores de divulgació ecològica t guardonat

tics reflexos en les cotilles i armadures

algun dia.

l'any 1999 amb el Premi Nobel Alternatiu.

metàl·liques. Un veritable goig.

Pintura i més piníui

Cuentos para contar en 1 minuto Victoria Bermejo y Miguel Gallardo, Ed. RSA Aquest altre recull és completament diferent, tal com us deu suggerir el propi íiíol. Amb alguna il·lustració i lletra grossa, aquest llibre ens ofereix 3 9 contes en què els protagonistes són nens que tenen conEl conocimiento

secreto

David Hockney. Ediciones Destino 2 0 0 1 S: alguna vegada mentre contemplàveu

El mestre de Taüll

Hi havia una vegada

flictes diversos i que es resolen, això si.

Joan Agut, Ed. Proa beta

Rosa Regàs, Ed. La Magrana

sempre en un minut, el que és molt d'agrair

Aquesta petita novel·la, en canvi, ens

Aprofitant que Rosa Regàs enguany ha

un quadre de Caravaggio heu tingut la sen-

aproxima a les pintures romàniques de la

guanyat el premi Planeta, em permeto reco-

sació que de massa ben fet que estava quasi

Vall de Boi. Al març de 1123 un grup de

manar-vos aquest recull de contes populars

semblava una fotografia, és possible que tin-

pintors va arribar a la val! per tal de complir

catalans, editat aquest mateix any. Alguns

guéssiu raó. Si més no. van ser aquesta

l'encàrrec de pintar les esglésies de Santa

us sonaran perquè són els (emes de sempre

mena de reflexions les que van dur a l'artis-

Maria i Sant Climent de Taüll. En el trans-

amb noms catalanitats, però d'altres us

ta David Hockney a treballar durant dos anys

curs dels mesos d'estiu que permeten treba-

faran recordar els contes que us explicaven

en la recerca i l'estudi de la pintura durant

llar en les parets i les voltes de les esglésies

els avis i que ells també havien sentit dels

els darrers set segles per tal de descobrir de

es desencadenen una sèrie de fets deguts a

seus avis, així que la seva lectura és un bon

quins enginys o estris òptics es varen valer els artistes a partir del Renaixement. El llibre, extensament il·lustrat, ofereix les "provpï

" pr..

a

pntenjre ç>. g'^r, canvi gestual

T R E N C A ' T

L A

les dures condicions del poble oprimit i

motiu per a recordar els vells i engrescar els

explotat pels senyors feudals. Bruixeria, pas-

|oves. Expliqueu-los contes sovint i eixam-

sions, revenges, misèria, religiositat, fe i pin-

pleu-los la imaginació. Ells i vosaltres us

:u r 3 f r - i e n

divertirem més

^

d'aauest

f ' e = : d'època

quan un vol despatxar l'assumpte del conte abans d'anar a dormir. Des del nen que sempre deia que no. passant pel daltomà. l'acusica. o els cnticaires. la fauna és a la vegada diversa i deliciosa. Contes càpsula per prendre en qualsevol moment i amb efectes sempre beneficiosos. fò

C L O S C A

Heu oe resoldre les oe'imcíons numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra Les sil·labes que queden sense ratllar formen el nom de la ciutat on es troba el monument de la fotografia A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acrosiïc ei nom c'aquest monument

DOR CA

TES

TRI

BO

TAL

LA

LAM

DOR

LI

RA

GA

LA

GA

SE

VAN

A

A

TA

VE

TE

VI

CA

TA

RE

DOR

NES

1

LLA

SO

DA

RA

NI

1 i 3 4 c 6 7

DEFINICIONS 1 Un manetes amb les instal·lacions de gas i aigua 2 El millor indret per deixar-ha enaerrocs i escombraries 3 Er«i oe tall de fulla molt ampla, semblant al ganrvet 4 Peça aíïam que sosté ets conductors detectnatat 5 Petta regata e i la superfioe d'una cosa 6 La vrtnna que mostra els miitors arreles que es venen a la tx>t>ga 7 Cameres comunes que acostumen a ten« condcons higièniques oefoents 8 Element vertical que forma part de l'ampü Cun basco o d'una finestra 9 "p'3l*es s ace' a j e io! he sjSfecten amí; mofla força

SOLUCIONS

"•"•s

^mo

»M

Que es aquesta r a m p a 7

LA

GENT

26 OwderncemnISÇGONA QUINZENA DESEMBRE 2001

25è aniversari de la III Promoció del pla 1972 [^P~al com estava previst, a 2/4 I I de 8 de la tarda del divendres 5 d cctubre, ens vam trobar a l'Escola (abans EUAT i ara EUPB). Mica en mica van anar arribant tots els companys, fins a un total de 38, alguns més canviats que altres, però tols amb la seva personalitat de sempre i la il·lusió de retrobar-nos després de 15 anys, com a mimm, des de l'última trobada.

Vam ser rebuts pel director de l'Escola i el president del Col·legi, i ens van acompanyar en un extens recorregut per l'edifici.

El director ens va anar ensenyant totes les novetats i, quina alegria!, encara queda alguna aula amb el mobiliari antic de quaérem estudiants. Després, com a record de Col·legi, ens van (er l'entrega a cadascun d'un pin commemoratiu dels 25 anys.

En acabar Tacte vam fer un aperitiu al bar (però sense el Carlos i la Mana) i unes fotos de tota la colla, i després anàrem a l'hotel Pòdium on vam sopar en un saló privat, en un ambient mot animat, parlant de la situació actual de cadascun i recordant els companys que |a no són amb nosaltres, i contant anècdotes dels cursos i del viatge fi de carrera a Grècia.

Ja molt tard, i molt feliços, cap a quarts de cinc de la matinada, ens vam acomiadar amb la intenció de repetir-ho d'aquí a cinc anys.

Tan sols queden dues coses per dir: a tots els qui vau venir, gràcies per venir, gràcies per la vostra col·laboració i gràcies per

les cares de satisfacció, felicitat i agraïment que es van veure al llarg de tota la nit, i a tots els qui no vau venir, volem dir-vos que us vam trobar a faltar i que no sabeu el que us vau perdre. En la propera trobada, no tingueu mandra de venir, val la pena! f£)

P.D.: Hem demanat al Servei de Publicacions del Col·legi si ens poden reproduir l'orla de fi de carrera. Si algun company està interessat pot demanar-la directament a la redacció de L'INFORMATIU, telèfon 932 40 23 76. infojmatiu@apabcn.es

Albert Rodríguez Reig

XII Congrés de professors d'Amidaments L'Associació Espanyola de professors d'Amidaments, Pressupostos i Valoracions, formada per tots els professors d'aquesta assignatura en les escoles d'Arquitectura Tècnica d'arreu de l'Estat, ha convocat el seu XII Congrés, que se celebrarà a la sala d'actes del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mallorca entre els dies 31 de gener i 2 de febrer de 2002. Els objectius d'aquest congrés és l'intercanvi dels treballs d'investigació desenvolupats pels professors d'aquesta disciplina, la docència de !'as-

signatura, la unificació de criteris i la normalització de programes en els plans d'estudi. Els professionals interessats poden dirigir-se a la secretaria de l'Associació, ubicada a la tercera planta de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUP8). La secretària és la professora Begofia Andrés Baroia, telèfon 934 01 62 68. A/e: begona@op.upc.es í í El c a s a m e n t d e l s p e t i t s b u r g e s o s Dins dels actes de celebració del Wè aniversari, la Delegació del Vallès Occidental va organitzat al novembre una sortida a Amics de les Arts per assistir a una representació teatral. L'obra era El casament dels petits burgesos, de Bertold Brecnt. que va ser representada pel grup de teatre d'Amics de les Arts.

En la fotografia es pot veure un dels moments de la representació.

SERVEIS O n d c m central SEGONA CJU'NZENA DESEMBRfc 20GI

Petits anuncis Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gesttó econòmica d'obra.

ARINSA. Tel: 934 52 07 89

Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel 934 16 16 39 • Far 932 37 49 01

INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR projectes. Amidaments i pressupostos Plotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. Eres, 80, local, 3 • St. Feliu de Guíxols.

Tel.-. 972 32 32 82'Fax. 97232 3282 oficmaimgomez@ctv.es

catàlegs de les empreses als caselles de la

fessionals informació tècnica i comercial

planta baixa. Durant ei mes de gener hi són

sobre productes i serveis de la construcció,

presents les empreses següents:

Els professionals trobaran els fulletons i

• OPTIROC ARIDOS LIGEROS. S A • VERNALITE

Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat t salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Onol 639 89 10 63

• CONSORCIO TERMOARCILLA • ASFALTEX CONSTRUCCIÓN •FEPESA • RF.YNAERS • GRUPO MECANOTUBO • REVIAL REFORMAS

Delineació de plànols • PALAU TECNOLOGIA CERÀMICA

S'ofereix estudi de dehneació-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Tel..- 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

Serveis de topografia S'olereix realització d'aixecaments topogM hcs informatitzats en 3D. replantejaments, control d'obres, cubicacons, delimitacions, parcetlacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t Ja. Barcelona Tel: 933 17 10 36* Fax-. 933 17 06 84

Ei Col·legi posa a disposició de's pro-

• PANASONIC ESPAftA • PÈNDOL • PUERTAS ARTEVI

Especialitzats en serveis de recolzament a l'arquitectura El nostre equip disposa de mitjans i recursos per col·laborar en delineació, projectes bàsics, executius, mesuramenls. aixecament de l'estat actual i qualsevol servei que calgui. Ens desplacem a l'estudi del client.

Mavie • Telèfon: 934 59 46 17

- REPSOL BUTANO • COMPOSAN CONSTRUCCIÓN

Les empreses interessades a presentar els seus productes poden rjiri Jordi Marín • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57

Perspectives I s ian perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi • Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'eslat actual. Impressió de plànols.

Telèfon-. 933 09 59 65

Servei Servem tècnics d'arquitectura, ediao de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD. 2D i 3D. perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis. > presentacions.

TRESDCAD ' Telèfon 938 79 65 61

Perspectives Especialistes en animacions i fotomuntat ges. Som professionals amb 6 anys d'expe nència per a promocions, díptics, presenta cions en paper o en CD-Rom. Dissenyem tanques publicitàries amb la seva perspei tiva. Complim amb el termini de lliurament Ens desplacem a tot Catalunya.

Scnptiva ' Telèfon: 934 59 46 i 7

GESTIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS. (FACIUTIES MANAGEMENT)

Col·laboració professional

COORDINACIÓ: '.'lyjei Martin iRisintj Ser

S'oferei» arquitecte tècnic lliberal, am! experiència, per a col·laboració professió nal amb estudis d'arquitectura: projectes. estats d'amidaments i pressupostos, amb AutOCad. Presto, etC Contrnl d'nhrp*.

Telèfon: 607 307 271

Programa Gestió del wtnmoni immobiliari Manteniment fl'eoi'icis i inslal laclons Geslid de rús > dels serveis

Es venen oliveres Serveis profe Gfan experiència. Calcut i disseny des tructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunica cions i clima Telèfon 933 95 44 45» Fax 933 95 22 .\

Serveis tècnics arquitectura i topografia Piaiols topografies lefrenys i molars Aixecament d'estat actual d'eOitios. replan tetg d'otxes sobre el terreny Delineació de

S ofereixen 40 oliveres centenàries situades en un terreny pròxim a Reus, molt ben conservades. Preu a convenir. telèfon. 938 17 17 94 is feiooMOtei a*t Es comparteix despatx Compartiria OespaU en oficina üè tmqutí. r assegurances de nova obertura a Rubi. preferiblement amb protessional del seclor arquitecte tècn<c. arquitecte, constructor. etc. El local esta ben sjtuat i a peu de carrer Preu: 25.000 PTA mensuals Franciscà Morales Telèfons 937 86 49 94 • 630 601 299

SERVEIS •".ONA QUINZENA DESEMBRE 1001

Programes informàtics d'interès professional i a bon preu El Col·legi ha establert acords de col·laboració amb diverses empreses fabricants o distribuïdores de software professional d'interès per als arquitectes tècnics. Amidaments i pressupostos, dibuix per ordinador i càlcul d'estructures són alguns dels camps d'aplicació d'a-

quests programes informàtics que s'ofereixen durant un temps limitat a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa.

Els termes dels acords s'exposen a continuació,

Allplant FT v l 6 Arquitectura Tècnica L'acord de col·laboració amb l'empresa Nemetschek permet als col·legiats adquirir, fins al 31 de març de 2 0 0 2 , el programa de CAD Allplant FT v i 6 , amb unes condicions econòmiques

Avantatges per als col·legiats: - Curs gratuït de 14 hores de durada.

- Servei de manteniment gratuït durant els 6 mesos següents a la compra del programa

especials i de suport tècnic que es detallen en el quadre adjunt:

(inclou actualitzacions i suport tècnic).

- 40% de descompte en la contractació del servei de manteniment fins al 31 de desembre PRODUCTE

PREU

DESCOMPTE

OFERTA COL·LEGIATS

415.965 PTA

35%

270.377 PTA

de 2003 (18 euros^mes) de les llicències adquirides en el període d'oferta, que s'ha de contractar al mateix temps que l'adquisició de la llicència.

ALLPLAN FT Arquitectura Tècnica

vl6 Informació: Sergi Ferrate Telèfon 932 37 43 77

Programes Dibac i Harma d'Iscar Els col·legials poden adquirir, fins al 31 de maig de 2002, el programa de dibuix assis-

Avantalges pei als col·legiats: Su

P o r t telefònic gratuït per un període de 90 dies.

lil per ordinador Dibac i de càlcul d'estructures Harma amb les condicions econòmiques

-

següents:

• Curs d'iniciació de 2 hores gratuït per als qui adquireixin els programes.

PREU

OFERTA COL·LEGIATS Informació:

DIBAC+HARMA

300.000 PTA

15.000 PTA

German Puchal Telèfon 938 77 04 37

El Col·legi regala el programa DIBAC, el preu del qual en el mercat és de 300.000 PTA a tots els col·legiats que ho sol·licitin. Només s'ha d'abonar 15.000 PTA en concepte de cobertura de despeses d'edició que s'entrega, personalitzada, per a cada sol·licitant.

• CENTRO CULTURAL DE ARANJUEZ Aichivo

£rjición

Opcíone:

Seleccion

JJlilidadsr

A^uda

l'Planta bR:0.OH H/V:NO

1/200 00

pU chal@ctves

M OTO R

FIAT STILO

anticipando el futuro

LA NUEVA DIMENSIÓN DE LA SEGUR1DAD: induye de sèrie 6 airbags {laterales traseros optionales). ABS con EBD, ASR y MSR -sistema antideslizamiento-. Bratte Assist System.

ESP -control electrónico de estabilidad- (de sèrie en 1.8 y 2.4). UN AUTOMÓVIL QUE PlENSA POR Tl: Easy Go -sistema a u t o m à t i c o de üpertura y puesta en marcha-, asiento del conductor con 3 memorias de posiciòn, Radar Cruise Control -control automàtico de velocidad en funciòn de la distancia a obstàculov. sensor de pàrking, attivaòón automàtica de faros y limpiaparabrisas. BE CONNECTED: navegador por satélite GPS, GSM doble banda. MP3. Wap. INTERIOR DE NUEVA GENERACIÓN: asiento posterior independiente. deslizable y reclinable, techo laminar de cristal con diversas posiciones de apertura, dimatízador automàtico bizona.

Fiat Stilo desde 14.730 euros (2.d50.B66 pts.) P.V.P.

SOUCITE SU PRUEBA Concesionario Oficial:

AUTO 88, S.A. Gran Via, 760. Tel. 93 232 69 56. C/ Santander, 78. Tel. 93 305 31 09. BARCELONA. Avda. Alfonso XIII, 49-51. Tel. 93 397 09 76. BADALONA.

rvei d informació i assessoram

mpra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fisc • • • • •

•

Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

Valoració onentativa del vehicle de segona mà.

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

Contractació de l'assegurança.

Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 fiJe-. auto@apabcn.es

DEMANDES ;

GONA QUINZENA DESEMBRE 2001

0 i ? \

COL LEGl D'APARELLADORS

Selecció CAP D'ESTUDIS D'OBRA I PRESSUPOSTOS

resa en expansió en el mercat català del IOT de la construcció, ubicada a Terrassa, necessita incorporar en la seva organització:

HCAP D'OBRA

en la construcció d'habitatges d'alt estànding, d'hotels de luxe i locals comercials d'importants botigues

Funcions: - Reportarà directament amb el cap de grup.

- Gestió a peu d'obra, negociació amb industrials, amicfaments in situ. confeccionar certificacions, control de costos i seguiment de plànmg, entre d'altres.

- Responsable de la gestió d'una o dues obres.

Funcions: • -

Es requereix: • Mimm 5 anys d'experiència com a cap d'obra en conslructora • Edal aproximada entre 30 i 35 anys.

• Coneixements a nivell d'usuari de Word i Excel i valorable Presto.

Es requereix: - Experiència en un departament d'amidaments i pressupostos i en direcció d'obra - Es valoraran coneixements d'interiorisme.

- Persona amb visió global de l'obra i dels seus costos.

• Coneixements informàtics dels programes: Presto, Excel. VVord i SuperprOject.

• Es valoraran coneixements d'anglès.

S'ofereix: - Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència aportada pel candidat.

• Es possible la incorporació a l'empresa amb contracte laboral indefinit

S'ofereix: I

Busquem una persona amb iniciativa, responsable, amb capacitat per resoldre problemes, aixiú un cert grau d'autonomia, professional llexibie i amb capacitat d'adaptació.

Sou apronmat de 8 MUPTA. Brut/anual, negociables en funció de l'eipenència aportada pel candidat.

Busquem protessional amb domini dels aspectes econòmics de tes obres de construcció, persona amb capacitat per tiderar equips, bon comumcador i amb capacitat per tractar amb clients i prendre decisions.

Les persones interessades poden envi de presentació manuscnta. adjuntant actualitzat i fotografia recent tipus cai la referència 7766 a:

Les persones interessades poden enviar caria de presentació | maniscriia. adjuntant cufficulum actjahtzaí i fotografia recent tipus carnet, '-Z :.:•' i referència 7803 j COL·LEGI O'APARELUDORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Bon Pastor, 5, 3a planta. 0 8 0 2 1 Barcelona a/e: treball@apabcn.e5

CAATB, Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5. 3a planta, 08021 Barcelona a/e: lreball@apabcn.es

L'lnform@tiu electrònic

Dirigir e! departament d'amidaments i pressupostos.

Realització d'amidaments d'obra i interiorisme.

Desenvolupar pressupostos.

Relació amb el despatx d'arqui lectura, ets caps d'obra, ets industrials i eis clients.

Reportarà setmanalment amb el director tècnic i la resta de l'equip responsable de l'empresa.

<

<

2 CAPS D'OBRA

CONSTRUCCIONS RAI, S.A.

amb 25 anys al sector i amb més de 100 treballadors en plantilla, precisa:.

Es requereix

o

El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça:

www.apabcn.es/informatiu

Capacita! per a dingu otxes d'un wium superiora 1.000 milions Eat aconmada entre 32 145 anys • <cmentsin(armatiaanri«lld'i£uandeMicrosott Proiect i E

ce o

Funcions

o z> ce

S'ofereix

It/)

o o

.y.-xiü industrials, pressupostos, " ••• amb el client.

::-:ie lateral indefinit v-LocaWt en funcií de I'e>petiínci3 aparada pel candidat.

• . .! j fn dos persones habituades a tractar amb clients, bons comuni: i»f) voluntat per aprendre i amb capacitat per negociar, dirigir i

Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscnta, ad|untant currículum Wtualilíat i fotografia recent lipus carnet, inc la referència 7 7 0 0 ,i COL·LEGI D'APARELULXIRS I ARQUITECTES TÈCNICS OE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5. 3a planta. 0 8 0 2 1 Barcelon. a/e: trebail@apabcn.es

ai SEGONA QUINZENA DESEMBRE : : .

Cap d'obra / Cap de producció

I

GRUP D'EMPRESES D'ÀMBIT INTERNACIONAL amb més de 50.000 milions de facturació, necessita

Cap d'obra

Cap de producció

Dependrà directament del cap de grup. Es responsabilitzarà de l'adequada execució en temps, qualitat i costos de les obres. Haurà de planificar, coordinar i supervisar les diferents (ases de l'obra. Liderarà equips de professionals (propis i subcontractats) per la realització dels treballs. Desenvoluparà el control econòmic, mantindrà relacions amb la propietat i garantirà els estàndards de qualitat. Vetllarà pel compliment de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals

Serà l'intermediari entre l'encarregat i el cap d'obra. S'encarregarà de garantir el bon funcionament del treball a l'obra. En un futur, possible promoció a cap d'obra.

perfil Experiència mimma de 2 anys en llocs similars. s'ofereix Incorporació a una gran empresa en ple procés d'expansió.

Tècnic/a de projectes CONSULTOBIA DE BARCELONA

perfil Experiència mínima de 2 anys en llocs similars. s'ofereix Incorporació a una gran empresa en ple procés d'e*pansió.

perfil per 3 empresa amb tiatga expenéneu « i vcqu·Dimenl t realització de projectes integrats pe* espars escènics en general. S'ocuparà de realitzar l'estudi tècnic, la valoració i confecció deS pressupostos, plànols i gestà de la documentació necessària per adjuntar ais projectes Imprescindible experiència mínima de 2 anys en profecies d'estiris tècnics pe» equipaments i instal·lacions teatrals. Formació a càrrec de l'empresa < promoció a cap de projectes.

Edat entre 28 i 38 anys. Coneuements informàtics d'Autocad i Office. Corranienl carnet de conduir i vehicle propi. Aiea de treball Catalunya.

Si vols formar part d'una companyia en expansió i desenvolupar-te professionalment, adreça'ns el currículum amb foto recent indicant la rel. 130

s'ofereii .tomada oficial. Contracte laboral- Sou aprcnimat 3.5-4.000.000.- PTA brut/anual negociable.

Incorporació immediata.

C0MSA, SA. Viriat. 47. 08014 Barcelona. Telèfon: 933 66 21 00. A l'atenció d'Eva Arias, http://www.comsa.coni

Les p e ^ n c s interessades adreceu el currículum al nüm. de lai: 934 14 48 85. A l'atenció de Minam Comellas

2 caps d'obra Constructora promotora d'obra pública de Solsona perfil Convenient experiència en el control i execució de les obres. Coneixements informàtics d'Excel. Cad i Word. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Àrea de treball comarques de l'Alt Urgell i el Pallars. Es valorarà que el candidat/a resideixi en aquestes comarques. s'ofereix Jornada oficial o intensiva (a negociar).

I 3 Arquitectes tècnícs/ques EMPRESA DE CONTROL DE QUALITAT DE SARAGOSSA funcions pe; a la revisió de projectes, conirol deiecuúo d'obres i tracte amb clients. E.5 valorarà experiència mínima d'l any en càlcul d'estructures i capacitat per organitzar un equip de tècnics. perfil Coneixements informàtics de Word. Excel i Internet. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir (possibilitat que l'empresa faciliti el vehicle). Lloc de treball. Barcelona amb desplaçaments a Saragossa. Lleida i Tarragona Jo<nada oficial.

s'ofereix Contracte laboral per obra amb possibilitat, segons el resultat, de ser indefinit.

Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.

s'ofereii Contracte laboral indefinit segons la vàlua dels candidats. Sou aproximat 4-5.000.000.- PTA brut/anual negociable mes incenlius. Incorporació immediata

Les persones interessades podeu adreçar el currículum al núm. de fax: 973 48 22 66 o per a/e: cissa@infomail.lacaixa.es

Les persones interessades podeu adreçar el cuniculum al núm. de fa*: 976 787 000 o per a/e: joliveroseproyei.es

Arquitecte/a tècnic/a PROMOTORA CONSTRUCTORA per 3 la direcció facultativa de Ics obres, control de qualitat, amidamenls.

No cal experiència. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball província de Barcelona • Tarragona. Jornada

s'ofereix Contracte laboral de 3 anys. Sou aproximat d.000.000.- PTA brut/anual negociable més incentius. Signatura d'obres. Incorporació el mes de gener o febrer.

Les persones interessades envieu el voítre currículum en castellà a: Rambla de la GiraPc nedes. A l'aleni ió de Mar Montero Ret: 7836

Arquitecte tècnic/a Empresa de moda femenina de luxe funcions Direcció d'obres de reforma, contractació d'industrials, adjudicació de pressupostos, coor-

- Ajudant/a de cap d,obra CONSTRUCTORA D'OBRA PUBLICA I PRIVADA per fer amidaments. pressupostos, control de qualitat, plans de seguretat, elc.

dinació de projectes de reforma, gestió de permisos municipals en coordinació amb gestores locals, adjudicació d'obres en coordinació amb proveïdors homologats, control de les obres i també haurà d'assumir la responsabilitat de l'estilisme de la cadena. perfil Amb una alta capacitat negociadora, creatiu, amb criteri i amb un clar perfil d'mterlocutor dms del món de 13 moda. Edat aproximada fins a 4 0 anys. Es valoraran coneuements d'mteriorisme o disseny gràfic. Domini de l'idioma anglès i valorable coneixement d'altres idiomes. Preferentment amb domicili a Barcelona amb disponibilitat per viatjar a l'estranger freqüentment. s'ofereii Sou negocabie en funció de la vàlua i experiència aportada.

Les penones interessades adreceu el currículum p a a/e alvaro.bonnardeaux@syc,es Rrf: 7833

perfil Valorable experiència a peu d'obra i en despatx. Edat entre 21 i 30 anys. Coneuce ments informàtics de Word, Excel, Autocad i vatorable Presto i TCQ. Imprescindible car net de conduir i convenient vehicle propi Àrea de treball província de Barcelona s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral de 3 anys, Sou apronmat 2.000.000.- PTA brut/anual negociable més desplaçaments Incorporació immediata Lei; persones mieressaoes tre currículum al núrr i d e lai 932 28 99 47 A l'atenc io cle Ju ha Si ntarruna

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http/A www.apabcn.es

TATS FORMACIÓ

MZENA DE5O1BRE 2001

CONSTRUCCIÓ

I

NOVES

TECNOLOGIES

En el curs es parlarà de la construcció en formigó i, en especial, de la utilització del formigó vist. En aquesta utilització, les condicions de l'encofrat, l'adequada dosificació i la correcta execució esdevenen fonamentals. La dificultat d'aconseguir un bon resultat i el risc que comporta (ja que un cop executat és pràcticament impossible de reparar) fan d'aquesta operació una de les més complexes i incertes de la construcció actual.

slon;

dates: del 5 al 19 de febrer lloc: Delegació del Bages-Berguedà horari: dimarts, de 17 a 21 h durada: 12 nores preu del curs: 150.25 € / 25.000 PTA preu especial col·legiat/da: 120.20 6 / 20.000 PTA Programa • El projecte tècnic. L'anàlisi critica dels resultats • Projecte un formigó vist. Del càlcul al projecte: el disseny constructiu.

- Formigó: dosificació, granulometna i additius, • L'execució del formigó armat - Condicionaments tècnics dels encofrat5. Separadors i ancoratges - Acabats i textures del formigó.

•

Els nous formigons (d'alta resistència, alleugerits estructurals, etc).

• Control i manteniment - El control dels materials i control d'execució.

-

responsable acadèmic- Joan Sabaté Arqui-

Informació tel.: 932 40 20 60

econòmica de les i rrts, valocacions d'ofeftest

f Manresa í i fcrnigó va estendre ràpidament la seva influència; primer, en el camp de les obres civils i dels edificis industrials i. més tard. en tota l'edidcació. La seva versatilitat i la suposada durabilital que provenia de la imatge quasi pètria de la seva estructura, es va veure enterbolida per dos problemes consubstancials a la seva natura: la dificultat de controlar les característiques del formigó elaborat a l'obra i la presència de l'armat, que representa un perill constant d'oxidació.

Aquests dos factors van tenir una importància cabdal en l'inici del control científic de la construcció.

ACTIVITATS

Patologies i mètodes de diagnosi.

Reparacions.

tecie

El tecmc responsable de l'execució i/0 gestió de les obres ha de saber amidar les partides d'instal·lacions sobre plànols de projecte i m situ, demanar ofertes als industrials, i les fia de saber valorar per poder fer-ne comparacions. Durant l'execució de les obres, cal que faci comprovacions per controlar les certificacions.

En aquestes sessions tècniques, els assistents obtindran uns coneixements bàsics sobre el control econòmic de cadascuna de les instal·lacions.

•

Com es poi detitiif cada part perquè econòmicament sigui perfectament identificable i mesurable?

•

Com poder identificar, i si és necessari fer-ho, les característiques dels elements objecte de la gestió econòmica.

• Com mesurar cada part de la instal·lació.

• Influència de la reglamentació en la gestió econòmica.

• Les variacions i els preus contradictoris.

• Com reflectir tot això en uns plecs de condicions.

•

responsable acadèmic: Joan Galíostra.

Doctor enginyer industrial dates: 30 de gener de 2002

Com fer ]ugar els consultors en aquesta gestió econòmica.

• Emes per a la gestió econòmica.

• Resum i conclusions.

lloc; Barcelona horari dimecres de 17 a 2 1 h durada <i hores preu del curs: 48.08 € / 8.000 PTA preu especial col·legiat/da 57.70 € •'

9.600 PTA Programa • instal·lacions possibles.

•

Característiques específiques de les instal·lacions des de l'òptica de la gestió econòmica. Dificultats i avantatges.

• Sistemes de presentació d'un pressuposí d'instal·lacions per a un edifici d'habilatges. Presentació de models.

• Parts en què es pot dividir una instal·lació d'habitatges des del punt de vista de necessitat d'amidaments. Materials i subministraments.

Barcelona

Vic El reconeixement dels terrenys on cal edificar és un dels moments que es consideren cada cop més importants abans de l'inici d'un projecte i de l'execució d'una obra.

Saber identificar els sòls in situ i obtenir valors a l'obra mitjançant comprovacions senzilles, encarregar un estudi geotècmc i saber interprelar-lo. són tasques que els professionals que projecten i dirigeixen obres han de fer.

L'objectiu d'aquest curs és donar al professional els coneixements mínims per poder identificar un ferreny, encarregar i donar les dades a l'empresa que en farà l'estudi geotècmc i saber interpretar els resultats que li donaran i aplicar-ho en el projecte i a l'execució de les obres.

El curs s'estructura en unes sessions teòriques, més una sortida per fer un itinerari geotècmc i una visita a un laboratori per veure com es fan les proves per fer l'estudi. responsable acadèmic: Josep Ignasi de Llorens. Arquitecte. Prafessof titular de construcció de la UPC professors: Josep lanasi de Llorens. Doctor

arquitecte. Prolessor de construcció de la UPC. Pere Mascarenas. Geòleg, de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Ramon Llull.

Rafael Bellmunt. Arquitecte i aparellador.

Director àrea construcció de l'ITEC. Professor de l'ETSAB. UPC. dates: De I'11 al 22 de febrer lloc: Delegació d'Osona horari: de 19 a 21 h durada: 12 nores preu del curs: 216,36 € / 36.000 PTA preu especial col·legiat/da: 180.30 € / 30.000 PTA Programa • Els sòls. Coneixements bàsics de geologia.

• Assaig en obra.

• Assaig de laboratori.

• L'estudi geotècnic.

Les sessions es completaran amb la realització d'un itinerari geotècnic per les rodalies i una visita a un laboratori

Les estadístiques atribueixen la patologia de la construcció a defectes del projecte, dels materials, del control, de l'execució o del manteniment, perquè no s'especifiquen prou detalladament les solucions constructives, els materials no tenen prou qualitat, el control ha passat per alt determinats aspectes, l'execució va ser defectuosa o no hi ha hagut manteniment. Per tal de millorar aquesta situació, cal ser molt precís en la definició de les partides, de manera que els materials, l'execució i el control quedin perfectament especificats. En el cas dels forjats, amb l'ajut de la normativa vigent i la documentació tècnica disponible, es poden arribar a concretar les cinquanta (o més) característiques que el defineixen.

L'objecte d'aquest curs és facilitar l'especificació, l'execució i el control del forjat a través d'una fitxa detallada que recorre la tipologia, els materials, la geometria, les sol·licitacions, els esforços i les comprovacions, l'autorització d'ús i altres característiques. Es basa en l'aplicació de les normes EF 2001 (forjats). EHE 98 (formigó), NBEAE 88 (accions), NRE-AT 87 (tèrmica).

NBE-CA 88 (acústica) i NBE-CPI 96 (incendis) i en la utilització de les autoritzacions d'ús.

'_b • :•£ c e ; ' í . x el forjat, en facilita la comanda, l'execució i el control i serveix per justificar el compliment de la normativa.

Caldrà completar-la, però, amb la informació gràfica relativa a la planta i els detalls constructius. responsable acadèmic: Josep Ignasi de Llorens. Doctor arquitecte. Professor de la UPC dates: del 12 al 21 de març lloc: Barcelona horari: dimarts i di|ous, de 19 a 21 h durada: 8 hores preu del curs: 115.39 € / 19 200 PTA preu especial col·legiat/da: 96.16 € / 16.000 PTA

Quad«m central S: G

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT

Informació tel.: 932 40 20 60

u. „ . . ; , „ . . ; „ piecís i fiable, i de la legislació

responsable acadèmic

que envolta tot aquest tipus d'actuacions.

Arquitecte tècnic. Cap del Servei de Rehabi-

Xdvier Casanovas

fiórs. que en certifica i estat de salut, es ja

una tasca fàcil, i a poc a poc va esdevenint una

una realitat arreu de l'estat espanyol i també

de les noves activitats d'especialització en què

* diversos països europeus. Si bé sembla

ens trobem immersos els aparelladors i arqui-

També és imprescindible conèixer les emes

dates: 5. 6 i 27 de febrer, més un dia de

; j e la ITE es consolida arreu, la realitat de

tectes tècnics per donar resposta a l'exigència

informàtiques que faciliten les inspeccions,

pràctica

ida indret resulta molt diversa i en alguns

legal d'un aiuniament o a la inquietud d'un

saber redactar els informes, dictàmens o certi-

lloc: Barcelona

^sos contradictòria.

propietari o d'una comunitat de veïns.

ficats i estar al cas de la futura gestió del man-

horari: de 16 a 21 h. durada: 20 hores

teniment.

preu del curs: 2-10.40 6 / 40.000 PTA*

La implantació en

*T\b\\ autonòmic o local és una d'aquestes

litació i Medi Ambient

.anants: l'exigència de revisar l'edifict com-

Per tal de donar coherència a la nostra tasca,

:-'et o només alguna de les seves parts és

aquestes inspeccions cal afrontar-les des de la

La VISIÓ equilibrada entre la vessant teòrica i la

preu especial col·legiat/da

perspectiva del manteniment, i estar al dia de

pràctica real que es proposa en aquest curs

35.000 PTA* (sense programa Clau 2000)

les metodologies de diagnosi, dels aparells i les

dóna un bagatge professional que permet im-

'Amb el programa Clau 2000 cal afegir al

coves que tenim ai nostre abast per arribar a

nar-se en les ITE amb la base necessària.

preu : 90.15 € ' 1 5 000 PTA

na altra diferenciació important, i si s'entra • -i el detall del procediment la diversitat

MEDI

(sense programa Clau 2000)

AMBIENT

210,35 € /

Informació tel.: 932 40 20 60

i • curs es planteja amb l'objectiu de pre-

horari: dijous, de 16 a 20 n

•"niar als tècnics les seves funcions en

durada: 4 hores

Criteris de recepció dels abocadors

ouest àmbit i de dotar-los de les emes

preu del curs 51,09 € / 8.500 PTA

Lluís Martínez. Dipòsit controlat de runes i

Cas pràctic. 2a fase i conclusions

preu especial col-legiat/da: 42.07 e / 7.000 PTA

altres residus de la construcció d'El Papiol

Tom Flonach

•vessaries per preparar la documentació

I 19:00 h

. ,e el Decret exigeix en tot projecte de rehai tació i d'obra nova. Això inclou l'avalua-

programa

o del volum i les característiques de resi: JS que es generaran, l'especificació de la

•

istal·lació de reciclatge o disposició del

sibles escenaris de gestió

-collida selectiva proiectades. entre altres

Ramon G'a.s

r e c t e s . Tol el desenvolupament d'aquest ; - x é s es fa sobre un cas real, del qual es fa

16:00 h Caracterització i avaluació dels residus. Pos-

••íiuig i les operacions de destriament o

Arquitecte i Arquitecte Tec

nic.

•

-a anàlisi acurada

17:OO h Cas pràctic, l a fase Tom

responsable acadèmic. Tom Flonach. Arqui•••c\e tècnic. Servei de Rehabilitació i Medi

Flonach. Arquitecte

tècnic.

Serve

Rehabilitació i Medi Ambient •

18:20 h

Ambient

Criteris municipals d'aplicació del Decret

dates: 24 de gener

201/94 LLI1- Oripro A'OiJiï&rtf Tern.r

HOC Barcelona

ar tèrmica pot arribar a CObnr fins a un

administratius relacionats amb els ajuts econo

•""•<> de les necessitats de consum d'aigua

mics que moltes d'aquestes instal·lacions ! enta d'una família mitjana, amb uns poden rebre, documentació necessària (tècnica telis de confort i qualitat de vida perfectai administrativa), quantia dels ajuts, lloc on cnt

compatibles

amb els estàndards

sol·licitar-los, diferents tipus d'aiuts, etc. Pel

'.uals. Aquest tipus d'instal·lacions estan

que

-ii a bastament contrastades i perfeccio-

també es tractaran els aspectes administratius,

nes, i se'n pot garantir un bon funciona-

que per a les petites instal·lacions han estat

fa a les instal·lacions

lotovoltaiques.

• i t i rendiment sempre que les condicions

resolts recentment, i es donaran els criteris

.líiirtíaeió, el dimensionament i el muntat-

essencials d'actuació, donada la seva simplici-

• siguin correctes. L'energia solar fotovol-

tat en la majoria de casos. La legislació d'apli-

- :a presenta un seguit de particularitats

cació serà un referent clau

.e no la tan tan universal com la tèrmica, t * en alguns casos resulta una energia ovable fàcilment mcorporable als nostres

responsable acadèmic Tom Fkmacn. Arquitecte tècnic- Servei de Rehabilitació i Medi Ambient Amb la col·laboració de l'ICAEN dates 7 de febrer

lel curs és donar ets conewe.•isarrs perquè es puguin ter el i~e~t

i el seguiment' d'una

lloc Barcelona horari: dijous, de 16 a 21 h doada 5 nores

" • : a d'una complexitat

pmi del curs 60 10€

- ^ue er*s podem p^an-

preu especial coltegiatída 4S.08 € ' 8 0 0 0

10.000 PTA

(Pedrera de Santa Teresa) • 19:40 h

FORMACIÓ

QUINZENA DESEMBRE 2001

ORGANITZACIÓ

I

A C T I V I T A T S

Informació tel.: 932 40 20 60

GESTIÓ

Barcelona i -studi per defimr l'oferta de serveis és una

ran en aquest et,-;

durada

ció de la prestació dels serveis. Control de

.-. -.-es

de les fases clau dins del treball que duu a

El curs versarà sobre la contractació dels

terme el professional per assolir uns objec-

serveis de managemenl en el procés d'edifica-

iius de qualitat i de rendibilitat adequats i

ció des d'un punt de vista ampli, i s'inclouran

per ser competitiu en el mercat de treball.

situacions en què l'encàrrec comporti la gestió

programa

global o parcial del procés de construcció i

1. Introducció a la VISIÓ global. Modalitats de rela-

Saber decidir el model d'organització, planificar les activitats, dimensionar l'equip

immobiliari (project management. construction

humà necessari i els recursos materials a

management i intervencions parcials en el pro-

emprar, definir les funcions i responsabili-

cés de gestió de construcció, entre d'altres).

tats, establir els compromisos amb resultats,

preu del curs 22b,38 €

la prestació dels serveis.

37 5CO PTA

preu especial col·legiat/da: 1 8 9 . 3 2 6 / 3 1 . 5 0 0 PTA

mtzació.

dates; del 26 de febrer al 12 de març

veis, preparar el contracte i definir els hono-

lloc: Barcelona

raris són alguns dels aspectes que es tracta-

horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h

ció amb els clients. Tipus de clients. Funcions

tats de serveis dels clients. Gestió de la qua-

ments bàsics del contracte.

Models.

Requeriments legals.

7. Comunicació.

Assertivitat.

Negociació.

Argumentació.

3. Definició i planificació d'activitats. Organitza-

8. Casos pràctics.

L'objectiu del curs es aprofundir i ampliar la

responsable

Per poder començar les obres i, també, una

Aquest és un dels cursos d'especialització

Arquitecte tècnic.

vegada acabades, per a la posada en funcio-

que el Col·legi organitza conjuntament amb

desenvolupant els coneixements sobre la

preu del curs: 2.283.85 € / 380.000 PTA

nament de l'edifici i les seves instal·lacions,

la Fundació Politècnica de Catalunya.

tecnologia i els sistemes de construcció, els

preu especial col·legiat/da: 1.923.24 € /

cal contractar amb les diverses companyies

processos de construcció, i l'explotació i el

320.000 PTA

de serveis els subministraments per a ins-

responsable acadèmic:

d'edificis

i

les

Puig.

de rendibilitat. Valoració d'honoraris.

formació universitària en la gestió d'edificis

manteniment

Ramon

5. Estructura i avaluació de costos. Anàlisi 6. Contractació dels serveis. Oferta. Ele-

i responsabilitats. Gestió de la informació.

2. Models de serveis i escenaris. Tipologia de

litat dels serveis.

acadèmic:

Recursos humans i recursos

materials. Equip propi, subcontractació.

serveis a prestar. Oferta i demanda. Necessi-

calcular els costos de la prestació dels ser-

à. Dimensionat de recursos i model d'orga-

seves

Carles Puiggròs.

tal·lacions (aigua, electricitat, gas, telèfon,

Arquitecte

instal·lacions.

etc). El promotor ha de fer la gestió de la

manager

Els destinataris són els professionals en el

contractació, el qual, cada cop més, ho

dates: del 4 al 2 5 de febrer

camp de l'enginyeria i l'arquitectura, així

demana al tècnic a qui ha encarregat la ges-

com altres professionals amb experiència en

tió de les obres.

tècnic

i aparellador.

Proiect

lloc: Barcelona horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h

el camp de la gestió i el manteniment d'edi-

durada: 21 hores

ficis i instal·lacions.

Els objectius d'aquest curs són donar a

preu del curs: 315,53 € / 52.500 PTA

conèixer quins són els requisits que habi-

preu especial col·legiat/da: 265,05 € /

dates: del 18 de gener al 10 de juliol

tualment

44.100 PTA

lloc: aula de la FPC a Barcelona

gestionar la contractació, quina és la casuis-

horari: dilluns i dimecres de 18 a 21 h

tica més habitual i quines són les estratègies

durada: 185 hores

per fer aquesta tasca de manera efectiva.

demanen

les companyies, com

QUALITAT

Informació tel.: 932 40 20 60

Control de qualitat dels ma "'""""'":i""*'"'"" "n. Cas pràct

Control de qualitat dels materials. Obres -"•—— abilització de cobertes p" "—

Codi: Q1074 Codi; Q1072

i Barc

Barcelona

Preparar el programa de control de qualitat i

dates i lloc: dilluns i dimecres, del 21de

La coberta com element de protecció de l'e-

fer-ne el seguiment per poder certificai-ne el

gener al 6 de febrer a la Delegació Vallès

difici és un dels subsistemes que presenten

compliment són tasques que els aparella-

Oriental

majors riscs de deficiències en l'edificació.

dors i arquitectes tècnics porten

dates i lloc: dimarts i diojus. del 5 al 2 1 al

Cal. doncs, que els seus materials consti-

a terme

durant l'execució de l'obra. S'han de deter-

de març a Barcelona

minar els assaigs a realitzar, comprovar que

horari: de 18 a 21 h

Una de les accions més importants per

els materials compleixen els requisits de la

durada: 18 hores

aconseguir

normativa vigent o els del mateix projecte,

preu del curs: 259,64 € / 43.200 PTA

coberta és el control de la recepció d'a-

controlant els resultats i les especificacions

preu especial col·legiat/da: 216,36 €

dels documents que garanteixen la qualitat i

36.000 PTA

tuents siguin els adequats a la seva funció.

/

prendre les decisions quan aquest resultats Programa

En aquestes sessions s'explicarà la forma de

•

redactar el programa i el registre de resultats pràctic utilitzant el programa

•

informàtic

en el control del formigó d'acord amb la ins-

la impermeabilització de les cobertes pla-

agents del control de qualitat.

nes, la seva identificació, els seu control de

Materials a controlar: mínims (Formigó,

recepció i els assaigs que hi són d'aplicació

armar). Programa, registre i certificació.

responsable acadèmic: Pere Casademont.

Tramitacions.

Arquitecte

Resolució d'un exemple: programa.

CAATB

tècnic.

Servei

• •

Resolució d'un exemple: registre de resul-

dates: 11 i 13 de febrer

•

Els diferents documents a recepcionar

Caldrà que els alumnes tinguin coneixements a nivell d'usuari de l'entorn Wtndows.

els diferents tipus de materials utilitzats en

La legislació del control de qualitat. Els

maons, ferro per armats, sostres, acer per

Control Wm. Es posarà un èmfasi especial trucció EHE.

de la

Aquest curs té per finalitat donar a conèixer

no són els desitjables.

del control de qualitat a través d'un exemple

un bon comportament

quests materials.

tats i certificat de compliment.

Habitatge

del

lloc: Barcelona horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada; 6 hores

responsable acadèmic: Pere Casademont.

Arquitecte CAATB

tècnic.

Servei

Habitatge

del

preu del curs: 86.55 € / 14.400 PTA preu

especial

! 2 000 PTA

col·legiat/da:

72,12

€

Quadern central SEGONA

SEGURETAT

Informació tel.: 932 40 20 60

El cicle de sessions sobre seguretat conti-

S7023 (Manresa)

El tècnic que es dedica a dirigir aquest t r . _

nua, per segon any. amb la presentació de

durada: 2 sessions

d'obra ha de conèixer bé els riscos d'aquestes

nous

forma

preu matrícula: 57.70 € / 9.600 PTA

intervencions. En aquesta sessió s'explica' i

monogràfica l'aplicació de la seguretat en

preu col·legiat: 48,08 € / 8.000 PTA

els aspectes essencials per a la segureta! -

temes

que

tractaran

de

•• DESEMBRE 2 0 0 9

determinades fases del procés de construcció de les obres.

aquests treballs i les pautes per redactar ,a SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ

documentació tècnica necessària, aixi com

D'ESTRUCTURES METÀL·LIQUES

també les mesures de prevenció que cal adop-

En cada sessió es donarà la normativa d'a-

tar en el seguiment del procés d'execució

phcació corresponent al cas que es tracti, es

Granollers. 17 d'abril

veuran les comprovacions que cal fer per

La varietat de processos i solucions constructi-

SEGURETAT EN LA REALITZACIÓ

garantir-ne el compliment, els processos de

ves amb què ens podem trobar a l'hora de cons-

D'EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRA

muntatge i desmuntatge de cada element i

truir estructures metàl·liques. Les mesures de

Granollers. 10 d'abnl

com s'ha de fer l'anàlisi i la prevenció dels

prevenció en les estructures metàl·liques són

Manresa. 16 d'abril

riscos inherents a cada procés.

ben especifiques, i les han de dur a terme ope-

Barcelona. 22 d'abril

raris especialitzats. En aquesta sessió es larà 57021 (Barcelona)

una exposició dels mètodes de treball i de les

durada & sessions

mesures de seguretat aplicades en obres de

preu matricula l d d , 2 4 € / 24.000 PTA

diferents dimensions.

Les excavacions i moviments de terra són fases de l'obra en què es produeixen sovmt accidents greus i mortals. En aquesta sessió es parlarà de la segu-

preu col·legiat 120,20 € / 20.000 PTA

retat amb què s'ha de treballar en excavacions i moviments de terres, partint dels riscos que es

SEGURETAT EN ELS TREBALLS 57022 (Granollers)

DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES

poden preveure, i de les mesures de prevenció

durada

Barcelona, 25 de lebrer

que cal aplicar en aquesta fase de l'obra.

- -os'nois

preu matrícula: 86.55 € / 14.400 PTA

Manresa. 9 d'abril

preu col·legiat 72.12 € / 1 2 . 0 0 0 PTA

Granollers, 24 d'abril

Aquest curs té com a ob|ectius donar a

dates: del 24 de gener al 21 de març

conèixer el marc legal de la seguretat a les

lloc: Barcelona

RETAT. PERFIL

obres i com afecta els agents que hi interve-

horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h

METODOLOGIA DE COORDINACIÓ.

nen, i en especial pel que fa el coordinador

durada: 50 hores

de seguretat. S'explica què és el que la el

preu del curs: 540,91 € / 90.000 PTA

coordinador

i es presenta

una

proposta

metodològica de treball. Es donen, també,

•

preu especial col-legiafda- 300.51 € / 50.000

Senyalització de seguretat

habilitats.

•

Seguretat a les màquines.

•

Metodologia de la coordinació. La coordi-

-

Proteccions col·lectives. E.P.I.

nació en fase de projecte i en lase d'exe-

-

Proteccions col·lectives. E.P.I.

cució Programa

ció de la seguretat i solucions per als riscos

•

-

TAT. Presentació del curs. Objectius i meto-

estudis de seguretat, el pla i la seva implan-

dologia

tació en l'obra.

-

•

L'estudi bàsic de seguretat i salut • MÒDUL III. EL FACTOR HUMÀ I LA COOR-

-

DINACIÓ DE SEGURETAT. Psico-sociologia

-

xercici professional dels tècnics

aplicada

Normativa i legislació vigents en matèria

-

Tècniques de negociació

•

Formació i informació

-

-

de les classes i superar l'avaluació final.

C Í D del GaCinei tècnic

Responsabilitats civils, penals t adminis-

Pla de Seguretat i Salut. Contingut, Pla de Seguretat i Salut. Contingut, aprovació, implantació i manteniment

•

L'estudi bàsic de seguretat i salut aprovació, implantació i manteniment

de seguretat en la construcció

d'execució d'obres. Per poder obtenir el cer-

•'••;: té-te t e ; - . ;

TAT, EL PLA I LA SEVA IMPLANTACIÓ

El compliment de l'RD 1627 des de l'e-

El curs està adreçat als tècnics que. segons retat i salut laboral en la fase de projecte i

I MÒDUL V. ELS ESTUDIS DE SEGURE-

Control documental de la coordinació, inspeccions de seguretat.

MÒDUL I. LEGISLACIÓ I RESPONSABILI-

a l'obra; el factor humà i la negociació: els

responsable acadèmic- Josep M. Calafell.

vació.

Perfil

professional del coordinador, coneixements i

PTA

claus per exefcir aquesta funció: l'organitza-

tilicat corresponent, cal haver assistit al 8 0 %

els treballs de manteniment i conser-

I INTRODUCCIÓ A LA -

uns coneixements bàsics sobre els aspectes

la LOE. poden fer de coordinadors de segu-

ment i conservació. La seguretat en

MÒDUL II. EL COORDINADOR DE SEGU-

La pràctica de la coordinació de segu-

MÒDUL IV. ORGANITZACIÓ DE LA SEGU-

retat i salut en el projecte i en l'exe-

RETAT I SOLUCIONS PER ELS RISCOS A

cució

tratives dels diferents agents que interve-

L'OBRA D'EDIFICACIÓ. Anàlisi dels proces-

nen en el P'oces constructiu

sos de producció. La seva seguretat i alter-

L'actuació i procediments de la Inspecció

natives i alternatives. Solucions tècniques

de Treball a les obres

davant els riscos existents a les obres.

•

-

Avaluació final

Previsions de seguretat per al manté-

Codi ^\?.2b

•• ..i. r

-a 'ax

•

• • "ador de segure-

ü CACU<.>U U OOreS ÈS Una DÍO-

fici plunfamiliare.-t'·

•

•

d'obra més tipic qòt c--*.—-K--

• ' ; --•• -s^óíe

professors

:

U>OÍU,.-,ÓG..: ^

-. -.

piOBiama

.,-.,„•-_;.Í;

•

ContracLtCiO dei coortl·iiddof. b ï l ü u d . s

posla de metodologia de treball a seguir

llador o arquitecte tècnic. Ei professor exposarà

aurant tot el procés de l'obra.

com en aquest cas s'ha fet l'anàlisi de l'estudi

nadora Oe seguretat

i els Plans. L'aprovació del Pla. Visrtes

de seguretat i l'anàlisi del pla per a la seva

dates 5 17 de març

d inspecció

aprovació, i com s'organitza la feina del coordi-

lloc Delegació Valies Occidental.

prevenció. 1 formes. Acabament d'obra.

Cas pràctic construcció d un edifici de

Aquest curs es desenvolupa en dues ses-

M. Àngels Sancriez. Arquiiecta tècnica Coordi-

sions: una dedicada a explicat les tasques a

nador per al seguiment de la seguretat de l'o-

horari: els dimecres, de 17 a 21 h

realitza i els mètodes de treball que s'han

bra

durada' 8 nores

preudelcurs 115.39€/19200 PTA

de portar a terme segons la guia. i l'altra dedicada a aolicar la fiuia a un exemple

responsable acadènuc: Josep M. Calafell. Arqui-

preu especial coMepat/da % . 1 6 € ' 16.000

•

W vrvendes

control. Planificació de la

r A C T I V I T A T S

-•-••- DESEMBRE 2001

ACTIVITATS

PERICIALS

Informació tel.: 932 40 20 60

Barcelona E's professionals posen de manifest la seva

Aquest curs s'organitza conjuntament amb

••IJCIÚ bàsica en perícia i vol aprolundir en els

•

Els mecanismes de l'aigua

expertesa i perícia tècnica en l'emissiód'un

la Fundació Politècnica de Catalunya • el seu

::neuement5 tècnics necessaris per elaborar

•

Tipus de Jesions, origen de les causes i

document anomenat informe tècnic. L'eficà-

contingut coincideix amb un dels mòduls

danys derivats

cia de l'informe està en consonància amb la

que formen part del curs de postgrau en

Procés de prediagnosi

qualitat tècnica i lingüística del document i

d ttàmens, per a la reclamació o la defensa, 0 per actuar com a perits forenses en els liti-

•

gis de patologies de l'edifia

•

Procés de diagnosi

L'objectiu és donar a conèixer els tipus de

•

Tècniques d'intervenció

'•sions més habituals, l'origen de les causes.

•

Exemples de diversos casos

perícia forense i compta amb 3 crèdits per al

la seva objectivitat. Saber eipressar-se en el

màster en valoració de béns i taxació de

llenguatge adequat tenint en compte a qui

danys que organitza la FPC.

va dirigit el document, conèixer el context i

•i5 danys que se'n deriven, i també les emes i'je hi ha a l'abast per estudiar les lesions.

Prxessos de prediagnosi i diagnosi i interpre-

els procediments per tenir una VISIÓ àmplia,

responsable

afavorir una bona interpretació del que s'ha

Arquitecte tècnic i advocat. Pere Casade-

escrit, són factors tan importants com saber

mont. Arquitecte tècnic

fer un bon diagnòstic tècnic.

tació dels resultats. Coneixements tècnics

xer les tipologies d'informes, el paper de l'mforme en el procés de reclamació o d'asses-

tracions, per condensacions o per capil-lantat.

sorament tècnic, introduir als assistents en

El curs inclou la realització d'unes pràctiques

els procediments de tràmit administratiu judi1 l'avaluació de l'aprofitament del curs. L'a-

cial, iniciar-se en la reflexió lingüística i en les

profitsmenl, |unlament amb la justificació "•:.-

Esteve

Aymà.

lloc: Barcelona

Els objectius d'aquest curs són donar a conèi-

necessaris per a la redacció de dictàmens relatius a problemes d'humitats causades per fil-

acadèmic:

tècniques de redacció en català.

dates: del 17 de gener al 19 de febrer horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h durada: 32 hores preu del curs: 461.58 € . / 76.800 PTA preu especial col-legiat/da

384,65 €

.

64.000 PTA

coneixements bàsics en perícia, donarà a l'a lumne la possibilitat dïnscnure's a les llistes de pénts judicials com a coneixedor del tema de les humitats.

responsable acadèmic: Joan Ramon Rosell.

Arquitecte tècnic. Enginyer 0.1. Professor de la UPC i Director del Laboratori de Materials de l'EUPB

^

dates: del 26 de febrer al 5 de març lloc: Barcelona

"\É

horari dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h durada: 12 hores preu del curs: 173.09 € / 28.800 PTA preu especial col·legiat/da;

144,24 €

24.000 PTA

Codi: P 1 0 6 1 3 Granollers Hi ha foiça ocasions en què un arquitecte

específics per comprendre els mecanismes de

preu del curs: 288,49 € / 48.000 PTA

tècnic, i també altres professionals de for-

valoració en funció del seu àmbit d'actuació,

preu especial col-legiat/da: 240,40 €

mació tècnica, són requerits per fer una

així com els criteris de depreciació i conserva-

40.000 PTA

valoració de béns immobles. Per exemple,

ció, els mètodes pràctics de valoració hipo-

en transmissions patrimonials, en fer l'anàh-

tecària, l'expropiació, l'explotació comercial,

Programa

si d'inversions immobiliàries, per a la con-

l'usdefruit, el cens, la nua propietat, etc.

•

cessió d'un crèdit hipotecari, en aportacions no dinerànes a una societat mercantil, entre d'altres. La formació del perit judicial ha d'incloure

necessàriament

una formació

sobre les valoracions immobiliàries, donat que constitueixen una part molt important en la majoria de procediments judicials.

El curs va dirigit a tots aquells professionals

tots aquells que es dediquen o volen dedicar-se a la perícia judicial. L'objectiu d'a-

Introducció. Concepte, finalitat, procés valorador. El mètode de comparació segons el

responsable acadèmic: Francisco Javier Llovera. Catedràtic d'universitat. Catedràtic del Depar-

•

Valoracions del sòl. Repercussions. Valor

•

El mètode de reposició. Capitalització de

tament d'Organització d'Empreses de la UPC professor: Esteve Aymà. Pènt judicial. Profes-

residual

sor de l'àmbit pericial i urbanisme en el CATTB

rendiments. Valoració dels drets reals. Casos

i en l'Escola Pràctica i Jurídica del Col·legi d'Advocats de Granollers

pràctics.

•

que volen treballar en el camp de la valoració d'elements immobiliaris i. en especial, a

/

El mètode de reposicions. Capitalització de rendiments. Valoració dels drets reals. Casos

dates: del 17 de gener al 28 de març

pràctics.

lloc: delegació del Vallès Oriental

•

La valoració de la promoció immobiliària

horari: di|ous. de 19 a 21 h

•

La valoració hipotecària

durada- 20 h ?'es

Barct

Aquest curs esta aestinat a iots aquells tec-

mar pautes per estabhr-ne el con

dates: 6 i 13 de març

Programa

mes que en l'exercici lliure de la professió

tingut, la forma de redacció per acotar les res-

lloc: Barcelona

• Tipus i contingut de l'encàrrec, comprova-

han de redactar aquest document dins de

ponsabilitats. i els límits recomanables de

horari: de 18 a 21 h (dimecres}

les seves actuacions de legalització d'habi-

redacció amb una simple revisió ocular.

durada: 6 hores

• Les responsabilitats civils en la certificació.

preu del curs: 86,55 € / 1 4 400 PTA

•

latges, d'activitats classificades, de canvis d'ús, etc.

responsable

Així doncs, l'objectiu és veure les diferents

Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del CAATB

ocasions en què es fa necessari aquest

acadèmic:

Pere

Casademont.

preu especial col·legiatfda: 72.12 € / 1 2 . 0 0 0 PTA

cions necessàries, legislació i normativa.

Reconeixement, la inspecció visual i els seus límits.

• Criteris de redacció.

• Casos pràctics.

Quadern central SEGO

INTERIORISME

*NÏCN. DESEMBRE 1O)S|J, 3 7

Informació tel.: 932 40 20 60 DIRECTIVES

Dominar les estratègies que permetin posar ;;legats diferents materials sense conflictes r.i estètics, m tècnics, sempre compatibles fisica i químicament.

Conèixer la morfologia comercial dels materials, productes i derivats, com es troben en el mercat, quines (ormes, acabats i textures ens ofereixen o podem aconseguir Recolzar amb els materials emprats l'ex'^ssivttat de l'espai interior. responsable acadèmic. Joaquim Matulano.

-'••:. •• •- Pr • . - . - j ç l'Escola Ehsava amb la col·laboració de.

dates ••>:•! 20 de febrer al 20 de març lloc Í Barcelona

i Bo;igues. noves experiències en les àrees comercials.

• Materials per terra. Paviments de resines, paviments de laminats de PVC. • Expressivitat dels materials. Color i textura. Qualitats dels materials.

• Interiorisme en els establiments.

• Materials per sostre.

• Exigències i entens d'elecció. Pautes per abordar projectes. Projecte d'interiorisme i materials.

• Comentaris dels exercicis pràctics del curs.

horari dimecres, de 16.30 a 21 h durada: 20 hores preu del curs 288.49 € ' 48.000 PTA preu especial col-legiat/da: 240,40 € / 40.000 PTA Programa • Grans grups dels materials. Introducció al disseny d'interiors.

• Experiències de disseny d'interiors en edificis públics.

• Dteraci pràctic de disseny d'intenors-Of icina d'assegurances.

• Comportaments físics i químics dels materials.

• Interiorisme en l'habitatge, casos pràctics.

• Materials per parets Cartró guix. revestiment de fusta.

• Morfologia dels materials, productes i derivats.

NOVES

NORMATIVES

Finances per a i no financers ; Barcelona El curs 5'aiteça als prcíessionals que no tenen coneixements previs de tipus financer, i tractarà sobre com interpretar un balanç, i el compte de guanys i pèrdues, conèixer els tipus de finançarien!, saber decidir i planificar inversions, i planificar i controlar els estats financers, entre altres aspectes responsable acadèmic: Ascensión Gàivez.

Arquitecla tècnica. Cap del Servei de Promoció i Mercat de Treball dates- del 3 1 de gener al 2 1 de febrer lloc Barcelona horari: de 18 a 21 h (dimarts i dijous) durada: 20 hores preu del curs 240.40 € ' 48 0 0 0 PTA preu especial col-legiat/da 288.49 € .'

•10 000 PTA

Informació tel.: 932 40 20 60 Codi: N1O71 Codi: N1O72 Codi: N 1 0 7 3

Vic, Barcelona i Terrassa El Codi d'Accessibilitat, vigent 1995. continua sent un dels texl que planteja més dubtes en la se< ció per part dels tècnics, tant en elcas d'oGres d'edificació com en obres d'i •bamtzació. En alguns casos els problemes parteixen d'indefirncions del mateix Codi, que acaben generant una consulta al Consell d'Accessibilitat, dins del Departament de Beneslar Sucial En les llicències d'obres es demana

CURSOS

expressament la justificació del compliment d'aquest codi. i en cas de dubte per part de l'Ajuntament cal tenir un informe favorable del Consell d'Accessibilitat.

més freqüents, i l'aplicació a casos concrets de problemes en la seva aplicació. La sessió anirà a càrrec de dos arquitectes tècnics que formen part d'aquest consell i que han participat tanl en la redacció del Codi com en la resolució de consultes dins del mateix Consell.

Aquesta sessió sobre el Codi d'Accessibilitat inclou una explicació general, aclariments sobre els casos en què és d'aplicació obligatòria, la justificació del compliment en les llicències d'obres, els entens adoptats pel Consell d'Accessibilitat en la resolució de les consultes

responsable acadèmic: Jesús Fernàndez.

Arquitecte tècnic. dates: dimarts. 22 de gener

D'INFORMÀTICA -

.

•

-

,

•

INICI

FINAL

DIBAC HARMA

07/01/02 07/01/02 08/0102 0801/02 110102 24,0102 250102 07*2*2 11*202 12*2*2 1802*2 280202

160102 070102 220102 220102 120102 070202 02*2*2 21*2*2 25*2*2 2802*2 220202 280202

INFORMÀTICA GRÀFICA VTOCAD 1 NIVELL 2D ; ETOC FOTOGRÀFIC p ÍRSPECTiVES VIRTUALS

INICI

FINAL

090102 110102 25*1*2

27/02*2 2iOl*2 230202

. iRAFIES EN ELS DOCUMENTS TÈCNICS • • ^ O L DE COSTOS 1 PLANIFICACIÓ • r í t S S CREAR LA WEB DEL DESPATX PROFESSIONAL

OFIMATKA •"ss . i NWU , L . IINIVEL TARKASA

horari: de 17 a 21 h durada: 4 hores preu de les sessions: 28.82 € / 4.800 PTA preu especial col-legiat/da: 24.04 € / 4.000 PTA

Informació tel.: 932 •

..r0B,,i:ici;í..:;DA

l l o c Delegació d'Osona dates: dimecres, 30 de gener lloc: Barcelona dates: dimarts 19 de febrer lloc: Delegació del Vallès Occidental

INICI

FINAL

180102 210102 280202

190102 0SO202 120302

INICI

FINAL

-

.

•

•

-

-

'

,

•

.

.

-

'

-

•

,

.

«

HORARI dl-dm. 16-21 li dl 1621 h dm-dj 17-21 li dm-di-17-21 h dv 17-21 ids.9 30-13 fi dm-dl. 17-21 h dv. 18-21 ids. 9-12 30(1 dfn-di. 17-21 h dl.d-m. 17-21 h dm-di. 19-21 h dm9-13h dm. 1621 fi HORARI dl-dm. 19-2115 n * . 17-21 c * . 9-13» dv 17-2hds 9-14» HORARI dv. 17-211 Oi. 9-13 h drïH*. 19-21 n MJ 19-21 li HORARI

«

«

••.«•iW-T'-iUfc DURADA

20 5 20 20 8 20 12 20 20 12 20 5

PREU COL·LEGIAT 35.000 10.000 35.000 40.000 14.000 35.000 20.000 40.000 35.000 20.000 40.000 10.000

DURADA

PREU COL·LEGIAT

34 20 40

51.000 35.000 60.000

~i 000 :3 000 tó BO 48.000 17.000 40000 25.000 48.000 40.000

250» 48000 13000 NO COLEG. 67 0 » Só 000 78000 NO COLEG.

DURADA

8 8 8

10.000 10X00 10.000

DURADA

F8EU COL·LEGIAT 40.000

ú

NO COLEG.

14 000 14000 14 0 » NO COLEG.

A C T I V I TATS '- DESEMBRE 1001

EXPOSICIONS DE L'ESPAI AL CONTRAESPAI

GAUDÍ 2002: ANY INTERNACIONAL GAUDÍ La ceràmica en l'obra de gaudí

La sala d'exposicions del Col·legi, a la Sense dubte un dels materials més exprei

dijous, 14 de febrer, de 17 a 20 h

planta baixa, acull l'obra d'Edith Schaar,

sius utilitzats per Gaudí és la ceràmica. \s

conferenciants

Josep Lluis Porcar, director

formada per una col·lecció de tapissos

sigui dissenyada i cuila expressament o bé

de l'institut de Promoció Ceràmica, Anna

sota la influència artística de Baumeister i

reciclada, com el cas del trencadís. L'ob-

Ribas, arquilecta. Maria Pia Subias, histo-

la influència filosòfica de Jean Gebser.

jectiu d'aquesta exposició és posar de

riadora d'art. Luis Gueilburt, escultor

Aquests tapissos influïts pels dos autors

relleu la importància d'aquesta tècnica

Moderadora: Annemieke van de Pas. respon-

abasten un volum a l'espai, i per tant, es

artística sempre present en l'arquitectura

sable del Dept. de Cultura del Col·legi

desprenen de la paret o del mur com a superfície

de Gaudi, a partir de fragments de ceràmi-

bidimensional,

transmetent

VISITES COMENTADES

màgia i creant espais imaginaris,

lles, materials i eines procedents dels

Dissabte. 9 de febrer, de 10 a 23 h

dates: fins al 10 de gener

tallers en què hi va treballar.

lloc- Par: Güell

lloc: sala d'exposicions de la planta baixa

punt de trobada: entrada carretera del Carmel

horari: de dilluns a divendres de 9.30 a 2 0

Dissabte. 16 de febrer, de 10 a 23 h

hores.

ques originals,

fotografies d'època, mot-

organitza: Departament de Cultura comissaria!: Cenlre d'Estudis Gaudmistes

lloc Pa au Güell

patrocinador: Roca Ceràmica

punt de trobada: carrer nou de la Rambla, 3-5

informació: Departament de Cultura • Tel.: 932 40 20 60

patrocina: La inscripció és gratuïta, però cal confirmar

dates: Del 15 de gener al 15 de febrer, de

l'assistència al servei d'informació.

dilluns a divendres de 9.30 a 20 hores lloc: Sala d'exposicions de la planta baixa

informació

del Col·legi dijous, 7 de febrer, de 17 a 20 h

Departament de Cultura

SEMINARIS:

conferenciants: Joan Bassegoda, arquitecte.

Telèfon: 93 240 20 60 • cultura@apabcn.es

LA CERÀMICA EN L'OBRA DE GAUDÍ

Raquel Lacuesta, historiadora, Emili Farré,

Amb la participació d'experts en arquitec-

industrial i Mana Antònia Casanovas, critica

Centre d'Estudis Gaudinistes

tura, historia de l'art, escultura...

d'art

Telèfon: 93 4 9 0 4 6 56 • ceg@tinet.fut.es

LLOC I LÍMIT Una exposició de pintura, escultura i l'art de l'objecte combinant tècniques mixtes,

ESPAI D'EXPOSICIONS 1A PLANTA DEL COL·LEGI •

Del 15 de gener al 15 de febrer: Cali-

autors: Pedró Poza, Glona Carnera, Jesús

doscopi

OSONA PEDRES, MURS, I MURALLES. Una instal·lació de Guigui Kohon

Gaudi: Captures fotogràfiques

Monnol

de

col·labora: Fundació Cultural del Col·legi d'A-

Gaudí: mosaics, trencadissos, vidrieres,

Marian

Mar, sobre elements

de

exposició i també instal·lació de joieria de

parelladors i Arquitectes Tècnics de Sevilla

columnes i d'altres elements.

Guigui Kohon que es podrà veure fins al

dates; del 5 al 3 1 de març

La Delegació d'Osona ha inaugurat

una

13 de gener.

Programació de les exposicions d'art

•

Exposició d'escultura d'Eudald Alabau Del 18 de gener al 17 de febrer

horari: de dilluns a divendres de 9.30 a 20 h. horari: de dimarts a dissabte, d' 11 a 13, i informació:

de 18 a 20 h, i els diumenges i festius de

Departament de Cultura • Tel: 932 40 20 60

18 a 20 hores.

LLEIDA: TERRITORI, CIUTAT I GENT

telèfon: 9 3 8 8 5 26 11

lloc: Delegació d'Osona. PI. Major, 6 de Vic

i Exposició Thambos V Del 8 de març al 2 1 d'abril

• Exposició d'Oriol Rufí Del 14 de juny al 14 de juliol

i Exposició de pintura de Manà Dinares L'exposició és un projecte fotogràfic per pro-

Del 3 de maig al 2 de juny

mocionar la imatge fotogràfica com a llenguatge artístic. El projecte, que s'insereix en el marc de l ' l l a edició de la Primavera

i Del 18 de febrer al 8 de març: exposició de pintura de Carlos Mirasierras

i Exposició d'Oriol Rufí Del 14 de juny al 14 de juliol

Fotogràfica 2002, té com a finalitat fer conèixer els treballs fotogràfics realitzats =

i Exposició de pintura de Jordi Urbón

la ciutat de Lleida.

Del 13 de setembre al 13 d'octubre

autors; Francesc Belart, Xavier Gorïi. David Saura

i Exposició de dibuix i pintura de Mònica

col·labora: Imma Munné, gestor cultural i

Segòvia

responsable

Del 25 d'octubre al 24 de novembre

del

Dept. de Cultura

del

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida

i Exposició de fotografia "Gaudí" de Marian

inauguració: dijous de 2 de maig a les 19.30 h

È

horari: dilluns a divendres, de 9.30 a 20 h.

i De l ' l i de març al 4 d'abril: exposició

dates: del 3 al 29 de maig

informació:

fotogràfica, coincidint amb la Primavera

Departament de Cultura • Tel: 932 40 20 60

Fotogràfica 2 0 0 2 de Brenda Novak.

Mar Del 5 al 29 de desembre

Quadern central SEGOMA C

ACTIVITATS DE FORA

'

REHABILITACIÓ ESTRUCTURAL D'EDIFICIS EI II Seminari internacional sobre tecnologia de l'avaluació i rehabilitació estructural d'edificis és una ocasió per a l'intercanvi d'expenències. la contribució científica i el debat entre ets experts i les persones interessades en avaluació i rehabilitació d'edificis, organitza: Escola Tècnica Superior de Camins, Canals i Ports de Barcelona, Centre Internacional de Mètodes Numèrics i UPC daíes: del 3 al 5 d'abril lloc: Escola Tècnica Superior de Camins, Canals i Ports de Barcelona informació:

Josep Mana Juiol va ser, de tots els arquitectes col·laboradors de Gaudí, el més original i innovador.

COAC: telèfon: 9 3 3 01 50 0 0

. « ^

PREMIS

Fira de la Casa. la Decoració i l'Interiorisme organitza: INTERAUA

D'ARQUITECTURA I INTERIORISME 2 0 0 2

Tel: 93 233 20 00 • Fa*: 93 233 21 98

Avda. Rema M. Cristina, s/n 08004 Barcelona

FAD

£1 FAD convoca els Premis d'Arquitectura i Interiorisme 2002, adreçats a aquelles obres acabades l'any 2001 en el territori peninsular i les illes. El FAO atorgarà quatre premis en les categories d'arquitectura, interiorisme, espais exteriors i espais efímers. termini de presentació de propostes 31 de

AMBIENTE-CINTEX 2 0 0 2 informació:

telèfon: 936 22 03 75 www.Gaudí2002.bcn.e5

Fira internacional de les instal·lacions i Fira de la construcció i equipament interior i exterior. dates: del 17 al 20 d'abril lloc: Fira internacional de Bilbao

informació: FAD Convent dels Àngels PI. dels Àngels, 5 de Barcelona Telèfon: 934 43 75 20

PROJECCIÓ DEL PATRIMONI

dates, restarà oberta fins al 15 de gener lloc Sala d'exposicions del Col·legi d'Arquitectes hoíari: de dilluns a divendres, de 9 a 21 hores • dissabtes, de 9 a 14 hores lloc: sala d'exposicions del COAC entrada tdure

••«•••*..

datesr del 21 de març al 17 d'agost lloc: Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Palau Nacional

La part menys visible però més important i complexa de l'obra de Gaudí es posa al descobert en l'exposició Gaudi, espai, geometria, estructura íconstrucció. Paraboloides, hiperboloides, arcs catenans, formes còniques o superfícies reglades són formes geomètriques que Gaudí emprà en les seves obres i amb les quals va aconseguir crear noves estructures que posarà al servei de la seva arquitectura.

Aquesta mostra de caràcter tècnic i eminentment didàctica, permetrà conèixer la rica geometria de la seva arquitectura gràcies a grans maquetes, gràfics il·lustratius, fotografies especifiques i recursos multimèdia. dates: del 18 de març al 27 de setembre lloc: Saló del Tïnell.

Museu d'Història de la Ciutat PI. del Rei, s/n de Barcelona

organitza: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i B'.icmo

'

dates: del 23 al 26 de maig floc: Fira de Barcelona

EL GAUDÍ MÉS TÈCNIC

L'exposició Monuments futurs: Espena recull un centenar d'imatges artístiques de la Cordene de Venècia, del complex de les excavacions de Pompeia i del teatre de l'escala de Mils. amb fotografies dels italians Mano Cresci. Cristina Omeneto i Silvio Wolf. i del Palau Güell. les esglésies romàniques de la Vall de Bohí i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, amb imatges captades per Montse Casas. Lourdes Jansana i Humberto Ribas. Aquestes imatges fan una especial interpretació de la llum a traves de la fotografia, com a element de percepció i pro]ecció cultural del patrimoni arquitectònic.

"

La mostra Juiol dissenyaóor posarà en relleu l'originalitat i la riquesa artística de les propostes del polifacètic Jujol, especialment en el camp del disseny i dels elements ornamentals.

telèfon; 934 0 1 74 4 1 • fax: 934 0 1 65 17 a/e: starO2@cimne.upc.es • www.cimne.upc.es

ARQUITECTÒNIC A TRAVÉS DE FOTOGRAFIA ARTÍSTICA

"

CASA MEDITERRÀNEA EXPO

telèfon: 933 15 11 11 www.Gaudi2002.bcn.es

informació.

Telèfon: 944 28 5400

Fax: 944 42 42 22

http://feriant-bilbao.es

SWISSBAU 2 0 0 2 i METALLBAU 2 0 0 2 Saló internacional de la construcció. dates: del 22 al 26 de gener lloc: Basilea, Suïssa a/e: swissbau@messebasel.ch http://www.swissbau.ch

QUALICER 2 0 0 2 i CEVISAMA 2 0 0 2 VII Congrés Mundial de la Rajola i el Paviment Ceràmic

Presenten les tendències que orienten el mercat ceràmic mundial, els darrers avenços de la tecnologia i l'avantguarda dels nous conceptes de disseny, propostes sobre la qualitat dels processos de fabncació, utilització de productes acabats o avanços de les novetats en la investigació de nous materials.

EXPOSICIÓ PERMANENT DEL CENTRE DE RECURSOS BARCELONA SOSTENIBLE

dates: del 3 al 6 de març lloc: Castelló

L'exposició mostra diversos àmbits relacionats amb el luncionament i la vida de la ciutat, la mobilitat, l'estalvi d'energia i aigua, les energies renovables, la construcció sostenible, els residus, la biodiversitat i els espais de convivència a la ciutat,

Secretaria del Congrés Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació

informació

horari: de dilluns a divendres, de 9.30 a H hores i de 16.30 a 20.00 hores i dissabtes d ' l l a 13:30 hores Visites comentades: els dissabtes 24 de novembre i 15 de desembre ales 11.30 hores, lloc: Centre de Recursos Barcelona Sostenible Nil Fabra. 20, baixos

Telèfon; 964 35 65 00 • fax: 964 35 65 10 a/e: qualicer@camaracs.es • www.qualicer.org

DECOTEC Saló de l'arquitectura interior

PlEDRA 2 0 0 2 Saló internacional de la pedra natural

PREMIS ATEG DE GALVANITZACIÓ Es convoca el 2n premi sobre galvanització, per a obres d'edificació, enginyeria civil o equipaments urbans, de nova planta o d'intervenció en obres ia existents, que incorporin acer galvanitzat en calent de forma rellevant per a la seva construcció. Les obres s'han d'haver finalitzat entre I'l de gener de 1998 i el 31 de desembre de 2001. organitza: Associació Tècnica Espanyola de Galvanització data límit d'inscripció: 30 de gener data límit d'entrega dels treballs: 22 de març premis, lr premi: 6.000 euros, 2n premi: 3.000 euros, 3r premi; 1.500 euros. informació: ATEG Associació Tècnica Espanyola de Galvanització P. Castellana, 143, l r A 28046 Madrid

Telèfon: 915 714 765

PREMI EUROPEU DE L'ESPAI PÚBLIC URBÀ Es premiaran les intervencions de millora i creació d'espai públic obert concloses en les ciutats europees durant els anys 2000 i 2 0 0 1 .

Es considerarà tant, la remodelació d'espais públics existents com la seva creació d'exnovo. S'inclouen totes les escales possibles d'espai públic obert i amb tota la seva diversitat: carrers, places, espais oberts en polígons d'habiiatges... Hi podran participar tant la institució municipal • local que va decidir i encarrega' la intervenció, com l'autor o autors dels projecte. termini de presentació: 31 de març lloc: Cenfe Cultura Contemporània Barcelona

Ambdues fires tindran lloc a Madrid del 3 a l ' l i de maig.

CCCB

informació: Telèfon: 932 37 47 43 Fai: 932 37 08 94 a/e: recursos@mail.bcn.es www. bcn.es/mediambient

informació: IFEHA Parc Firal Juan Carlos I de Madrid

Montalegre, 5 08001 Barcelona

telèfon; 937 22 51 80 • far 917 22 78 01

(ai: 933 06 11 01 a/e: centredoc^cccb.ofg

a/e: infoifemaeifema.es • www.ifema.es

telèfon: 933 06 41 00

ü!A

D ' E M P R t PUBLICITAT

^ L ; E . ^ 2 H E ZOOI

Alsina1

hi

Paí * ï j F^a d en C o l

lllll US.

SA

S DE FRMIGÚ TRACTATS DORS MORTTHS DE RESINES

ENCOFRADOS J AUalHA *, A. Carni òo FonI Fn

ATZOS CONTINUOS

06110 Mancada y Reoac (Barcetaia)

Tel (93| 575 30 00 Fax (931 564 70 59

E/TRUCTUPR/ conoau/A FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

lEP

- ANDAMIOS DE FACHADA • APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓV1LES

GUILLERMD ) CATALANA,S.A.

8ETEC S L ' ""

Morters sense retracció.

Rehabilitació

EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

PUERTAS V PERSIANAS

r

DE ALUMINIO DE SEGUR1DAD

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA

MANUALES Y AUTOMÀT1CAS

SENETON

£

\^ CKINCO, S.T..U.

0 445 - F i . 93 731 1

/ f CAJAS PARA ENROLLABLES Z'

\

~ N\ {^J \

Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31

/

PERSIANAS

* O87BO PALLEJÀ (Barcelona)

B l i s l l e m l k l

C/Sardenya, 357 3C 3a O8Q2S Boicelono Tel.

Beck&Hcun • . ^ . . r í w ^

93 « 8 23 70

FDX!3-207 13 47 emoil: [orundi@atroku.es i Control de Qual i la I a lot tipus d'obres Tel.: 937 31 54 46 . Artés, 57. Nan P Fel. [ n i Cin Parelbdí 0S2a Ttrrw»

| OBRAS I REFORMAS tf,1PEftMEAB!LtZAC!0NES ESTRUCTURALES

>1LKORPMN

Ebenistes des de 1960

is H e i bles de PVC-° para

CONSTRUCCIONES

(D

L5

LABORATORI DE C O N T R O L ACREDITAT EN

TECINCO

ALKOR DRAKA

ESTUDIS GEOTECNICS

93.588.78.76

IBÉRICA, s»

ESTUDIS DE PATOLOGIA

TeL: 93 846 40 00 - hllp:// IKI^I

-SUBl

BARCELOHA

ASSAIG SONIC DE PILOTS

MAPEI GEOTECNIA. MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA. MEDI AMBIENT.

IBERMAPEI. S A FI Cotalüno 20 • 5 1 Planto 08002 BARCELONA Tel.

Rjmon Berenguer IV. 9. bai*tn

93 343 50 50 Fa* 93 302 42 29 E-maii ibcrmapei@jberniGpeí ai

Tel , F i ï (977] " ! 7 8 i . «3S0 CAMBRILS

id<3&0 íàctf de forats i esquerdes

si terra bo j »< ' FT^ ;egonsDIN ISO 9002 ! ~~ •. ^=^

La solució a l'aluminosis

NOUÍBAU

REHABILIIS.L.

astra-Ouímica, sJ. Julia.206. nau 7 Pol industrial CongosI 08.100 Granollers Tel 938495700'93EM9S*75 "ax'93B49S4 16 ittp: www.astradur.com

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE as de aluminio

<-t\

ESTRUCTURES

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es

• MATES Toi>oca

Del 15 de gener al 15 de febrer, tothom podrà admirar La ceràmica en l'obra de Gaudí en una inèdita exposició, a més de participar en seminaris i visites comentades a dos dels edificis més representatius del genial arquitecte.

Dies: del 15 de gener al 15 de febrer De dilluns a dissabte, de 10 a 20 h i diumenge, de 10 a 15 h Lloc: sala d'exposicions del CAATB Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona

L·tïT··TI·RTï Dies: 7 i 14 de febrer, de 17 a 20 h Lloc: sala d'actes del CAATB Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Cal confirmar l'assistència

Dijous 7 de febrer Conferenciants Joan Bassegoda, arquitecte Raquel Lacuesta, historiadora Emili Farré, industrial

Dies: 9 i 16 de febrer, de 10 a 13 h

Maria Antònia Casanovas, crítica d'art

Dissabte 9 de febrer n;;m,,c 14 r j e febrer

Parc Güell

Conferenciants

Punt de trobada: entrada carretera del Carmel

Josep Lluís Porcar, director de l'Institut de Promoció

(Bus 24 i 25)

Ceràmica

Cal confirmar l'assistència

Anna Ribas, arquitecta Maria Pia Subias, historiadora d'art

Dissabte 16 de febrer

Luis Gueilburt. escultor

Palau Güell Punt de trobada: carrer Nou de la Rambla, 3-5

Moderadora

(Bus 59 i 14. Metro Drassanes L3)

Annemieke van de Pas. critica d'art

Cal confirmar l'assistència

L'entrada a tots els actes és lliure Cal confirmar l'assistència. Telèfon 932 40 20 60

Entrada lliure

EL E L

R E P O R T A T G E

T O R R E

I N C L I N A D A

D E

PIS

Les torres i el seu assentament E

ls problemes

mentàries, entre les quals es troben els

Les torres i. en general, els edificis oe

esforços horitzontals o diagonals de tracció

ment de la torre com un sòlid rígid

assentament artificial al costa! prominent

D'entre totes les mesures que es poden

(compactant o estovant el sòl), empènyer o

gran afçàna poden «ure's afectats princi-

Si l'estructura no és prou sóiida i resis-

aplicar per pal·liar aquest delicat problema

estirar t'estructura amb mecanismes diver-

palment per tres fenòmens. \ aquests poòen

sos, etc.

actua» recíprocament:

tent, aquestes tensions poden donar lloc a

es troben l'apuntalament del costat depri-

la

esquerdes que poden estendre's a tota l'es-

mit, la instal·lació d'ancoratges al costat

desarticulat«5 de l'estructura i l'aiiafament.

tructura, generant desplaçaments relatius

prominent, etc.

U inclinació és deguda a la deformabi-

entre els blocs de carreus de pedra seca,

la inclinació,

htat del sòl. perquè l'assentament mai no és uniforme. De fet. n'ht fia prou amb una peti-

desarticulant l'edifici, etc.

tasca principal consisteix a prevenir

les

L'atxafament constitueix un altre feno-

deformacions laterals progressives de les

ta rotacto petita i casual per creaf una

men que pot produir-se com a conseqüència

fàbriques i proporcionar on suport on es

excentricitat de la càrrega estàtica que aug-

de les altes tensions de compressió produï-

compensi l'equiiibn. Les cadenes, les ane-

menti tes tensions i deformacions de la base

des pef la càrrega estàtica, potenciat per la

lles per lligar, e t c , són algunes solucions

depr imida de la lorre, iniciant un procés que

inclinació i desarticulació de l'estructura.

possibles. En alguns casos pot ser necessa-

Les m e s u r e s d e p r o t e c c i ó

en el temps de vicia de! monument.

s'tnaementa automàticament (fig. 1).

La òe&articulaciò oe l'estructura també

En algunes ocasions, les mesures definitives són un complement a les anteriors, i

Pel que fa als aspectes estructurals, la

ri recuperar part de la inclinació adquirida

poden incloure la consolidació de les fàbriques, l'estabilització del súi, l'apuntalament dels fonaments, etc

U Torre i la seva història Les característiques

principals de la

Torre de Pisa són (fig. 2 i 31: pes 14.500 tones, alçada 58 m, diàmetre extern de la fonamentació 20 m, inchnactó 5° 28'. excen-

està relacionada amb les deformacions del

Les primeres mesures de protecció pro-

Per a això, les opcions són el reflota-

tricitat del baricentre de la fonamentació 2.3

soi i, en particular, amb assentaments no

visionals intenten evitar que la inclinació

ment artificial de la base deprimida de la

m. desplaçament horitzontal de la cúspide

lineals que

continuí augmentant i produeixi l'esfondra-

torre {mitjançant

respecte del baricentre de la fonamentació

produe.*er

\='~,'Z^.s

suple-

S pfVrlíiOOJls fpilCMtS 3 (J TOTTS Úe Pi:

gats),

la creació

d'un

i

-

EL R E P O RTAT G E

•1CLINADA

OE

PISA

iu SEGONA QUNZENA DESEMBRE 2001

gir la inclinació inicial.

de rotació (la posició del qual es desco-

Finalment, el 1360 es va iniciar la

neix) és encara més petita; en segon

construcció del cos del campanar sota la

lloc, l'actuació favorable del moment

direcció de Tommaso Pisano, que va culmi-

estabilitzador està associada a una gran

nar el 1370. Hem sintetitzat l'evolució de la

força vertical que produeix efectes des-

inclinació a través dels segles, a la fig. 4,

favorables sobre el sòl.

Mesures de protecció provisionals

•

L'objectiu d'una estructura de reforç

Una acció horitzontal aplicada a un cert nivell de la torre (fig. 5b). Una acció

provisional consisteix a millorar els nivells

horitzontal -aplicada a través de cables

de seguretat i a prevenir la inestabilitat del

horitzontals o inclinats lleugerament-

sòl que podria produir-se durant el treball

redueix les tensions tant en l'estructura

Aquesta estructura ha d'aportar a la vegada

com en la fonamentacíó i produeix un

una sèrie d'efectes positius: l'aplicació d'un

moment estabilitzador sense cap força

moment estabilitzador, la reacció ràpida í

vertical. No obstant això. a conseqüèn-

immediata davant de qualsevol inclinació

cia de les incerteses sobre la posició del

creixent o fenomen desfavorable i l'ajut en

centre de rotació que. durant un feno-

la recuperació de la inclinació durant les

men inesperat, podria ser molt més alt

excavacions.

que el

nivell

de

fonamentació,

el

El marge de seguretat de la Torre, no

momení estabilitzador real en el sòl pot

respecte a la seva resistència estructural

reduir-se sensiblement, ja que només

sinó al seu risc de bolcada, s'ha anat reduint

seria eficaç un fragment del tirant teò-

a través dels segles fins arribar a una situa-

ric (fig. 6). Si s'aixequés el centre de

5.7 m, moment de bolcada per causa de

ció força

es

rotació fins al nivell d'aplicació dels

l'excentricitat 32.900 tones, enfonsament

poden considerar tres tipus de solucions,

cables, l'eficàcia d'aquesta solució seria

vertical del baricentre de la fonamenlacio

ben diferents entre si (fig. 5):

/ Assentaments i deformacions tíels rninarets i monuments a Samarcanda pel pas o"aigua pel territori

precària. Conceptualment,

La construcció es va iniciar el 1173

2. La Torre de Pisa

puntal inclinat comprimit que incideix

nul·la (fig. 7). Altres aspectes negatius

sobre la seva fonamentació. El cantell

d'aquesta solució deriven de la necessi-

2.5 m.

segons un projecte de Bonanno Pisano, però

•

45

superior del puntal es connecta als

tat d'una gran estructura d'ancoratge i

Una acció excèntrica vertical aplicada

cables, que queden, per consegüent,

de la transmissió al terreny dels esforços

sobre la íonamentació {fig, 5a). Aquesta

desviats verticalment i ancorats a terra.

tallants horitzontals.

es va aturar després de pocs anys, el 1178.

acció aplicable sobre el costat promi-

Quan es van tornar a reprendre les obres,

nent de la fonamentacíó pot realitzar-se

després de gairebé un segle (el 1272) guia-

amb pesos, cables verticals pretesats,

Si comparem aquest esquema amb el

des per Giovanm di Simone. la Torre s'havia

etc. Aquesta solució és la més simple,

zontal aplicada a un cert nivell de la Toire

bilitzador i la força vertical; a més,

tnclinat lleugerament cap al nord. Però el

però també la menys eficaç de les

i una acció inclinada aplicada a la fona-

aquest també produeix efectes positius

1278, en finalitzar la construcció del Cilin-

primer, s'observa que produeix una rela•

ció més favorable entre el moment esta-

Un sistema compost d'una acció horit-

opcions possibles per dues raons: en

mentació (fig. 5c). Aquesta opció con-

sobre l'estructura. En relació amb el

dre, la inclinació havia invertit el seu sentit:

primer lloc, la distància de l'acció verti-

sisteix a aplicar en un cert nivell de la

segon esquema, cal apuntar que reque-

s'havia desplaçat cap al sud per causa,

cal al baricentre és petita i probable-

Torre alguns cables horitzontals (sem-

reix un sistema d'ancoratge molt més

entre d'altres factors, dels intents de corre-

ment l'excentricitat respecte al centre

blant al cas anterior) associats a un

simple (fig. 8) i és molt més eficaç per-

tu

f

t ; pnd o

nstr-uctlc

. ^

-

-

.——

/

-

X

A 1273!

Secció de 13 Torre

/ / EO 3«

4. Evolució de l'assentament de Is Torre de Pis.

s x

:soo

i

•93

17D3

IB»

P300

•JA <?J!N2f NA DESEMBRE 1001

5. Esquemes de les diferents possibilitats per a les mesures de protecció de la Torre de Pisa

què el puntal transmet a la fonamenta-

Per tant, al voltant de la fonamentació

ció una força horitzontal de la mateixa

s'ha realitzat un anell constituït per blocs

entitat (però de signe oposat) que la

prefabricats de formigó encaixats entre si

produïda pels cables. Això significa que

mitjançant l'aplicació d'una precompressió

existeix un valor precís del moment

circular (fig. 9). Sobre aquest anell, al cos-

estabilitzador en què podem confiar

tat prominent, s'han aplicat alguns blocs de

perquè és independent de l'alçada del

plom que sumen un total de 760 tones que

centre de rotació 1 no es transmet al sòl

van augmentar-se l'any 1995 a 900 tones

cap esforç tallant.

per compensar un augment sobtat de la inclinació durant un intent de congelació

Mesures

provisionals adoptades

pel

C o m i t è " a la Torre de Pisa

7. Rotació de la Torre si la fonamentació no pogués contrastar la força horitzontal causada pels cables

9. Bloc Torre

del terreny.

L'efecte del plom va ser positiu 1 es va

El 1993 es va adoptar la decisió de rea-

concretar en un moment estabilitzant de

litzar un primer intent provisional amb la fi

6.300 tones, que equival a una reducció del

de reduir el moment de bolcada. El sistema

moment de bolcada d'un 20%. A més. per

triat en primer lloc va ser el que s'indica

primera vegada, tot 1 que de manera imper-

amb la lletra a) a la figura 5, suggerit per la

ceptible, es va reduir la inclinació (52" res-

seva simplicitat 1 pel fet que el cantell de la

pecte d'una inclinació de 5° 28', és a dir, la

fonamentació prominent tendia a aixecar-se.

reducció va ser d'un 3% aproximadament).

aplicats a la base de 13 W. Cables provisionals aplicats a la Torre

u SEGONA QUINZENA D

cient i segur, D'altra banda, indueix, com \a s'ha indicat, un parell estabilitzant de valor predeterminat independentment de la posició del centre de rotació per efecte de deformacions sobtades de! terreny: si es produís un desplaçament de la fonamentaciò cap al nord, la solució b) només proporcionaria un 2 _~t que servís de "frontissa", al voltant del i Torre acabaria per rodar fins a aixe-

Aquesta opció, tècnicament irracional, ha estat forçada per aspectes "estètics", que van considerar que el sistema c) era massa aparatós, mentre que les torres d'ancoratge dels cables que necessita el sistema b) desapareixen de la vista amagades rere

SIC© Servei • • •

l'edifici de l'Opera Pnmaziale, situat a 100 m de la torre (fig. 10). Les dues torres d'ancoratge estan constituïdes per grans gelosies / / . Estructura d'ancoratge dels cables

metàl·liques d'una alçada propera als

Ib

metres, amb un forçat a la cúspide que de^ En qualsevol cas, els ploms no poden considerar-se una intervenció eficaç a mig

en tensió per una sèrie de blocs de plor:

termini a causa de l'increment de les pres-

(fig. 11).

sions en el terreny que acaben influint nega-

La postció de les torres d'ancoratge h c

tivament en la 2ona crítica de la fonamenta-

obligat a instal·lar dos parells de cables amb

ció deprimida.

una longitud de més de 100 metres, que

El 1998, un cop triat el criteri per a

s'han ancorat a la Torre, a uns vint metres

definitiva de la Torre (del

d'alçada amb un cinturó que abraça el cilin-

qual parlarem en el paràgraf següent), es va

dre amb la mediació d'un empostissat de

haver de posar en marxa un sistema per

fusta, col·locat

millorar la seguretat i la protecció davant

d'esforços i qualsevol mena de danys.

l'estabilització

Integral a la Construcció

via els cables procedents de la Torre, posats

per evitar

concentracions

dels incidents imprevistos, tot i que fossin improbables, que poguessin succeir durant

Mesures

les obres, per causa de l'inevitable pertorba-

Torre de Pisa

definitives

adoptades

a

la

ció que anava a patir el terreny. El Comitè

La intervenció d'estabilització i salva-

per a la Salvaguarda de la Torre de Pisa, del

guarda de la Torre ha estat objecte d'un llarg

qual forma part l'autor d'aquest article, des-

debat i experimentació fins a arribar a la

prés de llargs debats, va decidir adoptar el

solució acceptada definitivament. Aquesta

sistema indicat amb la lletra b) a la figura 5.

solució consisteix a realitzar, sota el costat

Personalment, estic bastant en desa-

prominent de la fonamentació de la Torre,

cord amb aquesta opció, ja que el sistema

una sèrie de petits buits (subexcavació) que,

indicat amb la lletra c), a més de ser força

en tancar-se, provoquen que aquesta zora

més econòmic (permet aprofitar el recolza-

cedeixi de manera concentrada i, per tan:

ment del puntal a l'anell de formigó ja rea-

es produeixi una rotació de signe contrari >

litzat com a base dels ploms), és més efi-

l'actual (fig. 12).

Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col • laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb tota seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

• Assegurança de responsabilitat civil

• Assegurança Tot Risc Const

• Assegurança d'afermat

...i per empre més.

Bon Pastor, 5 - 08021 Barcelona Tel. 932 402 372 Fax 932 402 359

Corredurïa de Segures C. Lorente, S.L.

Orilüng ríg

Depeses de defensa davant i

• Assegurança decennal < ['edificació

3 de subexcavació

ten. RCVSM OGi >197 Ctecvndi Aueftnrc*

•.-

DESEMBRE 2001

Aquesta opció, estudiada i posada a punt pels membres geotècnics del Comitè, reflecteix completament la voluntat de respectar no només la part visible smó també la »«

invisible, es a dir, la fonamentació i e!

• 14

coni tii-uCtIO

- prwd o f

terreny, que han tingut un paper tan important en la història de la Torre fins al punt de convertir-se en un element que la caracteritza.

Amb la tecnologia actual no hauria eslat difícil consolidar

la fonamentació

amb

micropilons, és a dir, amb obres de subfonamentacíó. Però la Torre no hagués estat la

ri

mateixa, no només per a l'home de ciència i cultura sinó potser també per a l'home del

>—•

1

carrer que. probablement, en l'observació de la Torre no hauria pogut evitar de pensar en l'artifici amagat en el sòl que la sostenia.

L'objectiu

/

final de la intervenció de /

subexcavació consisteix en la recuperació de

I

30' aproximadament (que equival a mig metre a la cúspide), és a dir, prop d'un 10% del pendent actual (que és de 5° 28")- D'a-

i

questa manera es redueix el moment de bolcada una magnitud de 3.000 tones, tornant

X

no

1200

00

1500

1600

1 oo

i 1900

ie 00

així a la situació en què es trobava la Torre VOH<S

fa dos segles- També en aquest aspecte

1273

1301 1550 V a i a H

sembla suggeridora l'elecció del projecte, |a que duu la Torre a retrocedir part del seu passat, és a dir, de la seva història (hem

Í4. Diagrama

batejat la intervenció en broma com a back in the íutute -retorn al futur-).

Tornar a viure la història

13), de manera que extreguin lentament

superar en vertical la fondària de 5 metres,

petits volums de terreny.

de manera que no afecti al banc d'argila de

ció (és a dir, només presenta el primer dels

gran sensibilitat del substrat (de - 7 a - 1 8

tres fenòmens presentats al començament

L'aplicació d'aquesta tècnica, que ia es

se mostrar signes apreciables de degrada-

La intervenció podria parar l'evolució

va emprar amb èxit a la Catedral de la Ciu-

metres) i, en direcció horitzontal, no ha de

de l'article) s'ha procedit simplement a

dels fonaments per la reducció de la pressió

tat de Mèxic, que patia grans cediments

sobrepassar en més d'un metre el cantell

aplicar reforços locals (que no eren indis-

a la zona més deformable del terreny. De

diferencials, ha necessitat molta experimen-

prominent de la fonamentació, per no apro-

pensables,

tota manera, aquest objectiu

podria no

tació i realitzar anàlisis de models matemà-

par-se a la zona critica deprimida.

injecció i grapat.

aconseguir-se i la inclinació podria tornar a

tics per establir la distància fins on es pot

La subexcavació va començar el febrer

augmentar, tornant a viure la seva "histò-

propagar la deformació induïda per una

de 1999 i en tot moment ha estat acom-

ria", tot i que fos a menys velocitat que en

cavitat realitzada en un cert punt per evitar

el passat.

el perill que, en el terreny deprimit proper a

deformacions, de la inclinació i de la relació entre el malenal extret

panyada d'un seguiment monitontzat de les

En la hipòtesi més desfavorable es dis-

l'estat límit, es puguin superposar efectes

posaria de dos segles com a mínim abans de

secundaris perillosos i incontrolables (és

induïts (es preveu extreure aproximadament

tornar a arribar al mateix grau d'inclinació

precisament per aquests temors que es va

30 nr de terreny per arribar a l'objectiu de

que tenia l'any 1998.

projectar l'obra de salvaguarda que s'ha

recuperació de 30') per a poder adoptar, en

explicat al capítol anterior).

cas que fos necessari, les mesures correcto-

La subexcavació es va dur a terme mitjançant un instrument de rotació, que actua

Aquests estudis han pogut establir que

a l'interior d'uns tubs de revestiment (fig.

la 2ona a la qual s'extreu el terreny no ha de

i els cediments

res necessàries per optimitzar el desenvolu-

d'altra

banda),

mitjançant

#

Gwrgio Croci Professor ordinari de Principis Estructurals de Monuments i Arquitectura Històrica, a la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Roma La Sapienza.

'E. Coü,.;t l·í-f J -i Sd.vaguarda de la Torre de Pisa està format per M. Jamiolkowski (president),

pament de les obres.

J.8. Burland, R. Calzona. M. Cordaro. G. Creazza,

A mesura que s'avançava en la subex-

G. Croci, M. D'Elia, R. Oi Stefano, J. De Barthe-

cavació, s'han anat retirant els ploms d'es-

lemy. G Machi, L Sampaolesi, S. Settis. F. Venia-

tabilització.

le i C- Viggiani.

El diagrama de la fig. 14 mostra la recuperació de 5 2 " , que va tenir lloc en l'època • d'aplicació d'aquests blocs de plom i, posteriorment, la recuperació bastant ràpida tot i que quantitativament modesta, aconseguida durant els primers mesos de subexcavació.

Per tant. la tècnica adoptada s'fia mestral immediatament eficaç i ha portat a - " - : resposta positiva a la Torre; es va preveure .:

Giorgio Croci. Las tones y sus asentamientos. Los casos úe la Torre de Pisa y de las tones de Angkot. Article publicat en el número 11 de la revista LQGGIA- Arquitec-

conclusió de les obres durant l'any 2001

tura & Restauración. Universitat PolitècniDurant aquest temps, pel que fa a les intervencions 13. Instrument de rotació, que actua a íintenor d'uns tubs de revestiment

estructurals, atès que

Torre s'ha comportat com un cos rígid se-

s

ca de València. València, 2 0 0 1 . La traducció al català és de Joaquim de la Torre.

ESPECIAL LlnfaMn«fu SEGONA ÇXJIN7FNA DESEMBRE 2001

RESTAURACIÓ

DE

MON

El nostre patrimoni arquitectònic local: conservació i autenticitat I p 1 Is criteris més actuals sobre I L M la conservació del patrimoni arquitectònic històric donen cada cop més importància, junt amb els aspectes documentals i arquitectònics, als valors significatius (1). El valor significatiu d'una edificació està directament relacionat amb l'àmbit en què es considerada com a objecte a conservar. Si ens preguntem quin és l'àmbit en què la Torre de Pisa és un monument, la resposta òbvia és, com a mínim, el món occidental i, el més probable, el món sencer.

Estem parlant d'un dels monuments coneguts arreu del món i que tothom considera digne de ser conservat costi el que costi, tal com queda palès en la magnífica narració de GiorgioCroci.

Junt amb aquests grans monuments, ens podem preguntar si tenen un valor significatiu per a algú altres monuments menors, com ara les ruïnes del castell que podem veure a les fotografies (abans i després d'haver-s'hi intervingut), un cas ben oposat a la Torre de Pisa, o tants d'altres castells, monestirs, palaus petits o grans, o tantes de les nosties esglésies, mansions, masies, cases de poble, etc. La resposta, fins i tot en aquest cas tan modest, és que si, com palesen els mecanismes que s'han posat en marxa per conservar-ho. Es pot dir, per tant, que aquesta senzilla ruïna també és un monument, d'àmbit local és clar, però que per als habitants del lloc pot arribar a tenir tanta o més importància que la Torre de Pisa.

Identificar la cultura del lloc Ens trobem en una època en què, per diverses raons, es valora cada cop més la importància d'aquest patrimoni menor, que pot arribar a tenir un paper decisiu no només per identificar la cultufa del lloc, sinó especialment pef identificar el lloc mateix.

La qual cosa, entre d'altres, pot facilitar el procés d'integració dels que hi són nouvinguts com a conseqüència de la globahtzació en què, vulguem o no, estem immersos (2).

Convençuts, doncs, del fet que el patrimoni local menor s'ha de conservar, ens hem de preguntar si s'ha de fer amb els mateixos critetis que s'apliquen als que

>i ESPECIAL

-1ONUMENTS

podem anomenar els seus germans grans. I

l'Informatiu SEGONA QUiNZÍA- DESEMBRE ÏOOI

fessional, que podem anomenar company

una de les preguntes ha de ser si cal aplicar

històric nostre, va col·locar en el segle XII o

un bels criteris cabdals definits en el docu-

en el segle XVIII és important. No és acces-

ment sobre el qual es pot dir que hi ha un

sori. Ara bé, una llarga tradició per part dels

consens total com és la Carta de Venècia.

qui han intervingut en la conservació del

Aquest document, en els seus paràgrafs ini-

patrimoni ha oblidat amb excessiva freqüèn-

cials, prescriu que C3l conservar per a les

cia que no sols el material sinó també la

generacions futures els monuments amb

manera com està situat i articulat amb els

tota la seva autenticitat. Després d'un petit

altres materials, és a dir. com està construït

debat, és fàcil que arribem a concloure que,

el monument, forma part essencial del llegat

potser amb més raó, atesa la seva proximi-

que hem de transmetre amb tota la seva

tat, cal no només conservar aquests petits

autenticitat. Si el nostre monument té una

monuments, sinó que s'ha de fer amb el

volta, conservar l'autenticitat del monument

màxim de la seva autenticitat. I això ens por-

és conservar aquest element com a tal volta

ta a la necessitat de definir clarament el

amb tots els seus atributs, i no pas com un

concepte d'autenticitat.

fals sostre penjat d'una llosa de formigó

No és aquest el

lloc, ni tenim l'espai necessari, per discutirho a fons. Però sí que ens hem de referir a un dels seus aspectes clau.

armat.

La nostra experiència ens diu que moltes de les restauracions fetes els darrers

En l'àmbit occidental la conservació de

anys han oblidat tot això, entre altres raons

la matèria original té una importància que

perquè s'ha ignorat la gran capacitat portant

en altres llocs no té. No s'accepta en la nos-

de la maiona dels elements històrics, com

racions? Els nostres fills? Els nostres néts?

tra cultura la substitució radical i des de l'a-

ara les voltes de maó de pla (3), o perquè,

Els seus néts? 0 potser els néts dels néts

rrel de les fàbriques que componen

un

sense criteri, s'ha aplicat una normativa

dels néts? És obvi que si apliquem tots els

Ja sabem, i cada cop ho estem patint

monument refent-lo a la manera històrica,

pensada per projectar edificis nous. Però no

coneixements extraordinaris desenvolupats

més, que el formigó armat és una de les

com per exemple pot passar amb els tem-

és només una qüestió conceptual d'autenti-

en el segle XX, el nostre objectiu haurà de

fàbriques més efímeres de la història de la

Pont de Pedret al Berguedà

també té una aplicació científica i pràctica immediata.

ples de fusta del Japó. Per a nosaltres, con-

citat. Si tornem a la Carta de Venècia, cal

ser conservar els monuments per a les

construcció. Sens dubte, si jo restauro o

servar aquell mateix maó. aquell mateix

insistir en el fet que ens parla de les gene-

generacions més llunyanes. Si participem

reforço amb formigó armat un edifici, que

:arreu, aquella mateixa dovella que un pro-

racions futures. Quines són aquestes gene-

d'aquesta idea, el concepte d'autenticitat

m'ha arribat a mi amb tres-cents, quatre-

La restauración de edificios y monumentos es la mejor inversión en Patrimonio Inmobiliario.

28906 Getafe IMadridl Telf. 916654 750" Fax. 916 652 023

RCHABILITACION

| Somos especialistas en restauración]

15705 S. de Compostel ILa Cortina) Teli .981575259 Fax. 981575 699 Empresa con cfasificacion K-7E

• Sistemas de limpieza en húmedo y en seco.

• Revocos a la cal y pinturas especiales.

• Tratamientos de la piedra:

I Servicios de valor anadido

- Consolidación y anclaje.

• Empleo de primeras marcas específicas para cada apficación.

• Restauración y reproducción.

• Mano de obra pròpia y especializada en los

- Hidrofugación.

distintos oficiós.

• Certificado de caíidad ISO 9002.

C/Pau Claris, 75J>Ofic.4 08010 Barcelona Telí. 933 425 748 Fax. 934124 937

C/Colón.22·7·DyE 46004 Valentia Telí 963 S3S 274 Fax. 963 943 774

• Elaboración de planes de segundad por obra.

ClarCastilla y León

• Màxima clasificación empresarial.

CÍ Montero Calvo. 7 to-11

• Equipo técnico multidisciplinar.

• Departamento de asistencia tècnica a proyectos.

• Seguros: responsabilidad civil, colectivo de accidentes y todo nesgo construción.

£ DESEMBRE 2001

segle XXI donarà a les generacions futures?

El mateix que hem dit del formigó armat podem dir d'altres materials o procediments: fins a quin punt són compatibles amb la construcció històrica?. Si apliquem amb rigor el mètode científic, la resposta no la tindrem fins en un període de temps equíparable a l'històric (4).

aplicant el mètode científic amb rigor, l'única manera de conservar el llegat històric de manera pragmàtica serà aplicant les mateixes solucions de la construcció històrica, la qual cosa també ens permetrà que aquesta conservació es faci també amb tota la seva autenticitat.

I no hem d'oblidar un fet transcenden•: L'arquitectura històrica s'ha basat en el . • incipi de la màxima durada. Promoure qualsevol edificació històricament era molt més costós que en l'actualitat. No els passava pel cap als nostres avantpassats que aquell desmesurat esforç no tingués la seva -erllongaciò per als segles dels segles. I per • •: la pròpia experiència del comportament s edificis va arribar al llarg de molt temps :estnar aquelles solucions més apropiades • aconseguir aquesta durada.

Ara bé. la construcció històrica, óbv ament. tampoc no ens donarà la solució a !ot> els problemes. No som en el segle XII ni en el XVIII per tenir tot el que caldria. Pere si que estem en un segle amb un fons z~ coneixements d'un volum que deixaria afcí: lutament fascinat a qualsevol construcioi del segle XIX i no diguem dels anteriors. En els casos que la solució històrica no sigui suficient, n'haurem d'arbitrar d'altres fruit d'aquest nou coneixement modern, però les haurem de triar de manera que no danyin el monument i en la mesura del que sigui possible siguin reversibles.

Una lliçó de construcció De manera que la construcció històrica és una lliçó de com construir amb materials Castell üe Mm ni Pallars Jussà també febles però amb unes formes, unes estructures constructives i uns processos de cenls. vuit-cents anys al seu damunt, estic posada en obra que feien que fa seva degrasignant la seva pena de mort en un termini dació quedés minvada i, en la mesura del de cinquanta anys, o vint si el formigó queda a la intempèrie. Serà aquest el llegat que el possible, controlada. Si és així, i seguim

Amb el pas del temps cada cop en sabrem més, sortiran més materials o solucions més eficaces: és raonable pensar que d'aquí a vmt anys els nostres fills, si poden desfer amb relativa facilitat el que nosaltres vam fer a mitges, el podran millorar amb els mateixos entens de conservació i autenticitat. Els lectors es preguntaran, i

L'Orant de Sant Qutrie de Pedret

per què no s'ha fet sempre aixi? La resposta requereix més espai del que tenim (5), però si que es pot destacar com a primera raó un fet clau: ens hem oblidat totalment de com era la construcció històrica. I a més h hem aplicat normatives no pensades per a aquesta construcció. No cal fer un estudi gaire profund per comprovar que pràcticament tots els professionals en actiu del món de l'edificació no han rebut gaires lliçons sobre

Fundació Politècnica de Catalunya:

Curs de Postgrau RESTAURACIÓ ARQUITECTÒNICA: DE L'ANÀLISI CONSTRUCTIVA-ESTRUCTURAL A LES TECNOLOGIES D'INTERVENCIÓ El Curs té com a objectiu proporcionar als professionals de l'edificació que han d'intervenir en la restauració d'un edifici històric, gran o petit, una metodologia adient per: - Realitzar els estudis previs de la seva estructura constructiva.

-Dissenyar les solucions de reforç o reparació necessàries.

Els criteris i procediments aplicats són els reconeguts com a més avançats en els foros internacionals específics.

Programa: Mètode d'anàlisi i diagnòstic. Elements verticals de fàbrica i fonaments. Arcs i voltes. Fusteria estructural.

Materials. L'edifici com a conjunt. Criteris generals per la reparació i el reforç. MatpnaK CÍP «-pn^rann intprvpnn-, en el material. Intervenció ambiental. Intervenció estructural.

Direcció: Josep-Lluís Gonzàlez Moreno-Navarro i Pere Roca Fabregat Calendari: Dimarts de 15.30 a 21.30 h. del 29/01/02 al 4 /06/02.

Amb id col·laboració de:

Sessió informativa: 15 de gener de 2002 a les 19.00 hores.

URCOTEX I 5 A Pera més informació:

www~ediflcacio.upc.es/forumrestauracio

Fundació Politècnica de Catalunya EdifiCio Vèrtex Plaça Eusebi Güell, 6 0803-1 Barcelona

Tel. 93 401 77 51 Tel. 93 401 77 74 Fax 93 401 77 57 info ••-•fpc.es

www.fpc.es

Linforfiratiu SEGOMA QUINZENA. DESEMBRE 2001

construcció històrica, que no tant sobre

Un cop conegut i comprès el monu-

història de l'arquitectura. Aquesta normal-

ment, caldrà arbitrar els reforços o les solu-

ment, seguint més aviat criteris d'historia-

cions que calguin amb l'objectiu de conser-

dors de l'art que no pas d'historiadors prò-

var-lo al màxim, intentant en primer lloc que

piament arquitectes, destaca més els aspec-

la seva autenticitat sigui la millor medicina.

íes superficials estilístics i formals que no

I si és insuficient, o sí no trobem maneres

pas els aspectes profunds de la seva cons-

que puguem considerar definitives, buscar

trucció. Les mancances en aquest aspecte de quasi tots nosaltres són dramàtiques.

La solució a tot plegat requereix, com a pas necessari, aplicar nous mètodes a la res-

sempre les solucions més avançade

de a

tecnologia actual mentre estiguin realment justificades i siguin tan respe t

s°

om

reversibles. Els nostres monuments m

tauració del nostre patrimoni, tant al de gran

propers i els nostres descendents més llun-

volada com al més domèstic. Es pot dir que

yans s'ho mereixen. '»*

els especialistes d'arreu del món estan arribant a un total consens sobre el fet que aquests mètodes hauran de passar, en primer lloc, d'una manera indefectible, per conèixer el monumen! i sobretot per comprendre'l. Però cal conèixer i comprendre

Josep-Lluís Gonzàlez

Moreno-Navarro

Dr. Arquitecte, codirector del cvn de postgrau de in Fundació Politèci 3 de Catalunya. Restauració Arquitectònic de l'anàlisi constructn-a-estructura a les tecnologies d'intervenció.

tant la seva configuració matenal-construc-

Esglèsia tíe Sant Quirze de Pedret

tiva com el seu comportament constructiu i estructural. Cal conèixer de veritat el que podem esperar dels elements històrics, en general, molt més del que pensem. I en aquest segon aspecte també la història passa a tenir cada cop més importància, fins i iot per als especialistes en els mètodes d'anàhsi estructural més sofisticats i avantguardistes ( 6 ) .

(1) Antoni Gonzàlez. La restauraciòn objeUva, IMétodo SCCM de Restaurador) Monumental}, Memòria SPAL 1993-1998. Tomo I. Diputació de Barcelona. Barcelona, 1999, (4) (2) Antoni Goniàlez. Globalizaaón y Monumentos.

I Bienal de Restauraciòn Arquitectònica Barcelona, novembre de 2000 (de pròxima publicació) (3) José Luis Gonzàlez, Conliguración constructiva y comportamiento mecànico de las búve- (5)

das tabtcsóBS en la construcción catalana deIXÍX, en "Aclas del III Congieso de Historia de la Construcción", Sevilla. 2000 José Luis Gonzàlez, Lo ctentifico y la conservación del patrimomo monumental: uns vieja reflexión siempre oportuna y necesana.

Revista "Patumoni" núm. 1, Maig de 1999.

Col·lectiu Estudiants pel Palrimoni de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.

técnicos en el proceso de restauraciòn monumental: estado de la cuestiún. I Bienal de Restauraciòn Arquitectònica Barcelona, novembre de 2000 (de pròxima publicació) (6) Pere Roca. Juan Carlos Lodos, Anàlisis estructural de catedrales góbcas, revista O.P,,n. 56, 2001.

José Luis Gonzàlez, Los estudiós oentifico-

Tèrmits? ™ SENTRFTECH Sistema de Eliminación de Colonias

Tractament Tradicional

ibertrac, s.l. control de plagues c/ Breda, 9 08029 - BARCELONA

934 393 104 - 934 304 301

www.termitas.net

www.ibertracxoi

••--•

DESEMBRE

3001

Arquitectura, construcció i ciutat en la història d'Occident \f** òtic-a és el mot pejoratiu 1 x 3 amb què les persones del Renaixement designaren l'art i l'arquitectura que va de l'acabament de l'art romà (incloent-hi també l'etapa, per ells "decaiguda", que després s'ha anomenat romànica) fins al seu temps, època de retorn a les idees clàssiques de Grècia i Roma. Vasari. un escriptor tosca del segle XVI, deia: "foren precisament els gots els pitjors corruptors del gust de tots els pobles bàrbars vinguts de més enllà dels Alps". Caldrà arribar al segle XIX perquè, en el marc del romanticisme, l'arquitectura gòtica sigui valorada com la gran arquitectura medieval, culminació genuïna d'un procés iniciat amb la romànica. Com veurem, hi ha un fil continu entre ambdues arquitectures, tot i que aquesta continuïtat està fonamentada en el terreny de la construcció i de l'execució material, molt més que no pas en les altres qualitats de l'arquitectura (espai, forma i volum, ornamentació, etc). Pel que fa a aquestes, caldrà fins i tot parlar de ruptura. Així doncs, tot i la continuïtat del procés, la romànica i la gòtica són dues arquitectures distintes en el resultat.

volum dedicat al món antic. Encara hi ha pendent un tercer volum que tractarà de la construcció, arquitectura i urbanisme des del Renaixement fins als temps moderns. El plantejament del llibre esdevé molt apropiat per als estudiants universitaris d'arquitectura tècnica, arquitectura o història de l'art, però també per als professionals de la construcció en general, que trobaran en aquesta història de l'arquitectura allò que els és més propi. L'estructura del discurs és, a més, molt àgil i compta, igual que en el volum anterior, amb 21 fitxes que complementen el text principal.

ca conjuntament amb les seves altres qualitats -espacials, plàstiques, simbòliques, etc-, d'una manera integrada, tal com es va donar en el moment en què foren bastits els edificis medievals. "En els edificis medievals -diu l'autor- la tècnica, a més de constituir el testimoni més evident dels anys que han passat, apareix com a generadora de volums, com a conformadora d'espais, com a suport de l'art, del significat i de la màgia de les diverses arquitectures. Quan l'edifici

encara és viu, la construcció és arquitectura i per això hem volgut incloure la tècnica en un discurs de conjunt".

El llibre fa un repàs dels fets més importants que van motivar l'aparició de l'arquitectura medieval, així com de la seva evolució en l'àmbit territorial que s'estudia.

La ciutat i l'arquitectura de l'Islam medieval; l'arquitectura d'al-AndaluS; la formació de l'arquitectura romànica al centre, al nord i al sud d'Europa; les arquitectures gòtiques

Arquitectura, construcció i ciutat en la bistòna d'Occident és una història de l'arquitectura que posa l'accent en la importància de la construcció i en la interacció amb l'entorn, sigui la ciutat o sigui el camp.

Explicar la construcció al mateix temps que l'arquitectura és potser la característica més important que diferencia clarament aquesta història d'altres que han estat publicades. I més en aquest segon volum dedicat al món medieval, en el qual la construcció s'expli-

Amb aquesta exposició comença el capitol 18 dedicat a la construcció de l'arquitectura gòtica en l'obra Arquitectura, construcció i ciutat en la història d'Occident (2. El món medieval), que ha estat editat per Garsineu Edicions i l'autor del qual és el professor Jaume Rosell. Es tracta del segon volum d'aquesta història de l'arquitectura que va aparèixer l'octubre passat i que és continuació d'un primer

La mesquita Omeia de Damasc. A iesquerra. ruïnes del temple bizantí de Sant Simeó l'Estihta (Síria)

EL

REPORTATGE

RESTAURACIÓ

DE

MONUMENTS

iu SEGONA Q U l N Z t N - DESEMBRE 2001

55

Confraries i oficis Les confraries, que ano-

associació de fidels per fomentar el culte

menem també gremis, eren corporacions

a un patró í practicar la caritat. Aquestes

que tenien, per concessió reial, l'exclusi-

confraries solien estar vinculades a un

va del treball professional o de la fabrica-

ofici, de tal manera que. a Catalunya, de

ció i venda del producte en cada ciutat o

la mateixa corporació artesana se'n deia

vila. AIXÍ, per exemple, tots els mestres de

confraria, així com a Castella se'n deia

cases havien de pertànyer al gremi corres-

gremio o a Itàlia arte.

ponent, la junta directiva del qual -formada per prohoms- decidia

El gremi jugava també un rellevant

periòdica-

paper social, perquè a partir d'aquest els

ment sobre els nous agremiats i atorgava

menestrals participaven en el govern de

les dues categories principals, la de mes-

les ciutats, encara que de forma mino-

tre i la de fadrí, a partir d'uns exàmens ad

ritària.

hoc. D'aquesta manera la confraria regulava í controlava el treball professional.

Al mateix temps la confraria resolia

Els gremis aparegueren en els segles XII i XIII i tingueren esplendor

cap

la seva màxima

als segles XVI i

XVII,

aspectes de la vida dels agremiats, tant

començant a davallar en el segle XVIII,

els relacionats amb la formació basada

amb els efectes de la revolució industrial.

en l'aprenentatge, com altres de caire

El gremi de mestres de cases de Barcelo-

assistencial,

na va establir les seves ordenances l'any

que

van des del

suport

econòmic per malaltia fins a l'enterra-

1327 associat als picapedrers i, més tard,

ment. De fet el nom de confraria té un

va vincular-se lambé als fusters. •£•

origen religiós, ja que representava una

y

JIfapei erí Iprímer./uaarf

ADHESIVOS • SEUAOORES • PRODUCTOS QUÍMCOS PARA LA CONSTRUCCIÓN IBERMAPEI, S.A. • Plaza Cataluna. 20. 5" planta • 08002 BARCELONA 761.93 343 50 5 0 ^ 3 X 9 3 30242 29

'-. Q U I N Z E N A DESEMBRE 20OI

La mesquita L'oració i

és

aris >:•- ..,•; 'C<:íe r '

un

dels

cinc

•:•; • !•:• i : ~ ' slam

Els vitralls

mcuia que significa allò més recòndit. parangonable al símbo! de la presència

Es

creu

que

els

vitralls

s'usà ei diamant per tallar-lo. Per tal de

provenen del món tardoromà, però és al

fer rígids aquests plafons, es col·locava

servei

de tant en tant un travesser de ferro en el

d'aquesta

especial

lluminositat

d'orar cinc vegades al dia allà on es tro-

que hiha a l'interior de cadascú. La mes-

medieval que hom perfeccionà el sistema

bi, però el divendres, que és el dia sagrat,

quita dels primers temps és hipòstila, és

d'entonar, dibuixar i compondre les vidne-

marc de ferro del finestral, En els projectes, hi participaven pm-

ha de resar en comunitat a la mesquita

a dir, de columnes, després canvia i.

res de colors. A mesura que va canviant la

tors d'anomenada. Al llarg de l'època

principal laljama), on rebrà un sermó de

sobretot a orient, apareixen altres tipus

claror de fora, \a sigui pel girar del sol o

medieval la forma i el color dels vitralls va

t oficiant o imam que sol incloure refle-

coberts amb voltes i wan. La sala s'ano-

per l'aparició de núvols, el vitrall il·lumina

anar canviant, i va passar dels fons molt

xions de caire social o polític. Des de tot

mena harem i el pati amb una font per a

diversament l'espai interior.

arreu, l'oració es dirigeix cap al santuari

ablucions és el shan. Cada mesquita té

El vitrall és una composició de peti-

de la Meca, el qual es converteix així en

una torre anomenada mmaret. d'on el

tes superfícies de diferents vidres de

(que conferia tonalitats groguenques i

centre del món.

muecín crida a resar, i un minbar que és

colors i/o pintats, separats per una tira de

vermelloses)-, als tons clars i geomètrics

forts dels segles XII i XIII -vidres acolorits en la massa o tenyits amb groc d'argent

com una trona, des d'on es llegeix l'AI-

plom -amb secció H- que els pressiona a

del Cister, per a evolucionar, a partir del

té els seus antecedents en la mateixa

corà. A les mesquites més grans hi ha

les vores. La tècnica del vitrall, descrita

segle XIV, i combinar vidres acolorits i

casa de Matioma a Medina, una casa

també la macsura, oratori del príncep o

l'any 1100 pel monjo Teòfil {Schedula

altres de clars tractats amb gnsalles -pols de coure a 500-600°C, és adir, amb una

La mesquita (de masjid, postració)

amb un gran pati amb palmeres, L'edifi-

dignatari. Totes les ciutats tenen la mes-

diversarum artium)

ei es construeix entorn de l'eix que l'en-

quita aljama o del divendres i, a més,

cartró, la coloració, el tallat, el pintat, la

pintura vitrificable directament sobre el

llaça amb la Meca. El mur de fons d'a-

també n'hi ha als bams. Hi ha mesquites

cocció, l'emplomat i la col·locació. Les

vidre. •&

quest edifici és perpendicular a l'eix,

als palaus, a les madrasses, i també hi ha

peces es manipulaven sobre una taula i

Aquest mur, anomenat quibla passa l'eix

mesquites funeràries.

el vidre es tallava amb un ferro caient, ja

a través del mihrab, una espècie de for-

'í

explica

l'esbós,

el

que fins a finals de l'època medieval no

europees i l'arquitectura tardogòtica conformen el sumari. Destaca la importància que dóna l'autor a la cultura islàmica en la èpo-

Arquitectura, construcció i ciutat en la història d'Occident. 2. El món medieval.

Autor: ROSEU, Jaume.

ca en què va néixer i la seva ràpida expansió Edita: Garsineu Edicions. 115 pàgines. a la conca est i sud de la Mediterrània. TamImatges i il·lustracions en blanc i negre. bé la complexa gestació d'una arquitectura romànica després del període que seguí la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i que es manifestarà amb una rica diversitat arreu

Jaume Rosell Colomina

dels territoris cristians. El misteri de l'apan-

(Tremp, 1945), és aparellador, llicenciat

ció de l'arquitectura gòtica com a resposta a

en història contemporània per la Univer-

una nova espiritualitat, però també a l'ús

sitat de Barcelona i doctor arquitecte

innovador

per l'Escola Tècnica Superior d'Arqui-

de les tècniques

constructives

tancarà un interessant capítol que durarà

tectura de Barcelona. Ha publicat diver-

tres segles. Finalment, afirma l'autor, "men-

sos estudis sobre història de la cons-

tre al nord d'Europa continuaven aprofun-

trucció.

Actualment és professor del

dint sobre l'art gòtic, al sud, on la diferència

Departament de Composició Arquitectò-

entre allò religiós i allò profà -a causa del

nica de la Universitat Politècnica de

seu passat- era més acusada, la península

Catalunya (UPC) i catedràtic a l'Escola

italiana, amb una atenta mirada vers el món

Universitària Politècnica de Barcelona.

; ;issic, iniciava el Renaixement i es conversa en l'escenari d'un nou món, l'anomenat món modern, e! qual ja serà objecte d'estudi en un altre volum". Esperarem, doncs, aquest tercer volum que s'iniciarà amb la construcció de la gran cúpula de la catedral de Santa Mana del Fiore, a Florència. •£<

Claustre de Sant Benet de Bages a Catalunya

informatiu&spabcn. ei

Para aislar, lo mas natural es GLASCOMUR El SISTEMA GLASCOMUR es la solución ideal para la incorporac/ón del aístamiento térmico y acústico a los cerram/entos de doò/e hoja de fabrica de ladríllo o b/oque de hormigón, que simplifica sensiblemente el modo tradicional de aplicación, ya que en una sola operación se realizan: •El prescriptivo enfoscado de la cara incerior de la hoja exterior del cerramiento.

• La colocación de! aislamiento térmico y acústico.

ven ta ja s • Aislamiento térmico

La goma GWSCO es lo ÚNICA

• Aislamiento acústico

deniro de los maieriales aislanies

• Estanqueidad al agua

que posee lo certifcación de CESTIÓN MEDI0AA1BÍENW de

• Transpiraàón de la fachada

lo producctón de ocuerdo con lo

• Ausencia de condensaciones intersticiales

Norma UNE EN ISO 1400119b.

• Seguridad del sistema en caso de incendio • Rapidez de ejecuc/ón en obra • Protección del medio ambiente • Coste competitivo

POLIGLAS Casp, 17.6'Planta - 08010 BARCELONA - T U 93 344 11 00 • Fa* 93 344 I I

URALITA

Es convoquen els Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2002. L'àmbit dels premis és la Península Ibèrica i les illes. Poden optar-hi les obres acabades entre l'u de gener i el trenta-u de desembre de 2001.

En ta seva presentació, les obres que opten als Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme s'adscriuran a algun dels grups següents: a) Arquitectura: edificis de nova planta i obres de reforma o rehabilitació d'edificis existents. b) Interiorisme: obres de decoració d'espais interiors. c) Espais exteriors: obres de remodelació urbana, d'enjardinament o, en general, de modificació del paisatge a l'exterior. d) Espais efímers: muntatges ambientals corresponents a accions de curta durada.

PREMIS

FAD ARQUITECTURA I^^^^^^^^^^^M^H^^^^MM

I N T E R I O R I S M E

Et termini per a la proposta d'obres i presentació del material corresponent al Premi FAD finalitzarà, en aquesta convocatòria, a les 14 h del dijous dia 31. de gener del J 2002. Totes les obr * "• ció o d'una fotocòpia d'aquesta, emplenada amb el màxim rigor i exactitud. L'ARQINFAD declina tota responsabilitat respecte a l'autenticitat de les dades expressades pels participants en les fitxes d'inscripció. Només les dades d'aquesta fitxa d'inscripció seran les que figurin en qualsevol informació que l'organització faci sobre les obres. A ' ' ' ;ntació necessària és la següent: a) Un mínim de cinc fotografies de l'obra, de 18 x 24 cm, en color, sobre paper briles en la cara post " b) Còpies fotogràfiques (de 18 x 24, en blanc i negre, sobre paper brillant) de plànb escala gràfica i < ,,u.,.w.uvu . ™.a posterior per ordre de preferència, i tota aquella documentació que es consideri explicativa. Es poden facilitar, també, vídeos o altres mitjans I cas d'obres efímeres. Igualment, es prega que s'hi adjunti un plànol o croquis de l'emplaçament i l'itinerari per anar a visitar l'obra. c) Una fotografia de l'autor o dels autors, en color, sobre paper brillant. d) Una petita memòria.

Tota la informació requerida haurà de lliurar-se convenientment protegida però sense ise enquadernar. El FAD podrà utilitzar aquest material per fer-ne la difusió corresponent (anuari, publicacions, exposicions, mitjans de comunicació).

Aquesta documentació haurà de ser tramesa per correu certificat o lliurada a la Secretaria dels Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2002, plaça dels Àngels, 5, 08001 Barcelona, tel. 93 443 75 20, de dilluns a divendres de 10 a 14 h.

60€ per als associats d'ARQ-INFAD, i de 120€ per als no associats, IVA inclòs. A partir de la primera obra presentada, el preu d'inscripció per a cada una de les obres addicionals serà de 306.

La Junta Directiva d'ARQ-INFAD nomena cada any el jurat dels Premis. El jurat President: José Antonio Martínez Lapena, arquitecte Vocals: Lluís Casals, fotògraf Francesc Figueras, enginyer Carles Muro, arqurtecie Ferran Pelegrina, apa José Ramon S" Marta Ventós Secretari: s'escollirà entre els vocals.

i. S L - C Energia s/i

Pareeia 2 - POÍIQOOO Irwustnat FamaOes - 08940 Cornellà de UoDfegat • BARCELONA |Espar\aj Tel 933778255 - Fa* 933770573 • mpa@mpa es

L'Organisme de Control Tècnic a la seva mida

Si encara no coneix aquest logotip, no coneix qui pot oferir-li les millors garanties en el control tècnic de la seva obra.

A LGAI-OCT estem molt a prop de vostè per oferir-li les millors garanties en el control tècnic de la seva obra. Posem a la seva disposició un tracte personalitzat d'alt nivell, que li proporciona un servei àgil i dinàmic perquè la

seva obra no s'aturi mai, un assessorament continuat sobre el procés i un estudi d'ofertes individualitzat amb la millor relació qualitatpreu. Confiï en LGAI-OCT, l'Organisme de.

Control Tècnic a la seva mida.

Campus de la UAB • Apartat de Correus. 18 • 08193 Bellaterra • Tel. 93 567 20 00 • Fax 93 567 20 01 • e-mail: oct@lgai.es • www.lgai.es