INF020115 by sia16

J O L • L EG I

D ' A P A R E L L A D O R S

I A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

D E B A R C E L O N /

Es prohibeix

l'amiant # i

Ha arribat la prohibició de l'ús de l'amiant blanc i la comercialització dels productes que el contenen. Però l'amiant continua als nostres edificis

l p a s s a t 1 4 d e d e s e m b r e el

blanc ha estat fins ara l'únic tipus que es

rau en la seva manipulació. Quan es talla o

govern central va publicar al BOE la

podia fer servir a la indústria espanyola. Així

es perfora, el fregament de les eines mecà-

prohibició de l'ús de l'amiant blanc en totes

doncs, el fíbrociment, un producte clàssic en

les seves aplicacions. En els anys 1984 i

el món de la construcció des de principis del

sm als pulmons en respirar, les quals poden

1993 es van prohibir les varietats més pen-

segle XX. restarà prohibit a les nostres obres.

ser causants d'asbestosi,

lloses: l'amiant blau i el marró. L'amiant

E! risc que comporta l'ús del fibrociment

El Col·legi acull el simposi internacional d'art urbà L'art contemporani té un paper clau en la definició de l'espai

a ciutat de Barcelona és,

• ïmm des de les intervencions urbanístiques que s'hi van realitzar amb motiu de la seva designació olímpica, un referent internacio-

níques fa que les fibres quedin lliures i pas-

mesotelioma

també càncer de pulmó. Per això, és de vital

Jornades sobre rehabilitació del patrimoni al COAC

nal pel que fa a la relació entre espais urbans i art contemporani. Durant tres dies de novembre, el 15, 16 i 17, també va ser l'amfitnona del II Simposi Internacional sobre el

i erquè els centres antics de les ciutats tinguin vida i no es

que pot arribar a ser insostenible des del punt de vista econòmic i també mediam-

degradin cal que no es deshabitin, és a

biental. Així es desprèn de les conclusions

Futur i la Funció de l'Art Contemporani en

dir, que s'hi promogui l'habitatge i, si és

de les jornades

l'Espai

possible, l'habitatge social. Les ciutats, a

rehabilitació

col·laboració amb d'altres entitats amb l'ob-

més,

celebrades al novembre al Col·legi d'Ar-

jectiu de debatre sobre el paper de l'art en la

tar el consum de nous terrenys, pràctica

Urbà, organitzat

pel Col·legi

s'han d'expandir cap a l'interior i evi-

Barcelona-Paris-Florència:

i valoració

del

patrimoni

quitectes. •£•

construcció de nous espais urbans. •£•

la ceràmica en l'obra de

del 15 de gener al 15 de febrer amb el patrocini de:

Quadern Centtai: Protecció contra el foc

entrada lliure SEGONA QUINZENA GENER 2002 Preu = 2 €

el 15 de gener al 15 de febrer Exposició Dies: del 15 de gener al 15 de febrer De dilluns a dissabte, de 10 a 20 h i diumenge, de 10 a Lloc: sala d'exposicions del Bon Pastor, 5 i Entrada lliure '

Dies: 7 i 14 de febrer, de 17 a • •--- —la d'actes del CAATB • kor, 5 írmar l'assistència. , s 7 de febrer .onferencíants Joan Bassegoda, arquitecte Raquel Lacuesta, historiadora Emili Farré, industrial Maria Antònia Casanoyas.critica d'art Dijous 14 de febrer j lants uís Porcar, director de l'Institut de Promoció Ce ina Ribas, arquitecta "™" .ària Pia Subias, historiadora d'ai Luis Gueilburt, escultor Moderadora ' Annemieke van de Pas, crítica d'art

Visites guiades

Dies: 9 i 16 de febrer, de 10 a 13 h '• Cal confirmar l'assistència. Tel. 932 40 20 60 Dissabte 9 de febrer Parc Güell Punt de trobada: entrada carretera del Carmel (Bus 24 i 25) Dissabte 16 de febrer Palau Güell Punt de trobada: carrer Nou de la I (Bus 59 i 14. Metro Drassanes L3

amb el patrocini de:

EL EL

T E M A

TEMA

IU SEGONA QUINZENA GENER IO0Ï .

Ciutat d'art El Col·legi acull el II Simposi internacional sobre el futur i la funció de l'art contemporani en l'espai urbà íï

a ciutat de Barcelona és,

1 1 » des de les intervencions urbanístiques que s'hi van realitzar amb motiu de la seva designació olímpica, un referent internacional pel que fa a la relació entre espais urbans i art contemporani. Durant tres dies de novembre també va ser l'amfitnona del II Simposi Internacional sobre el Futur i la Funció de l'Art Contemporani en l'Espai Urbà, organitzat pel Col·legi en col·laboració amb d'altres entitats amb l'objectiu

debatre sobre el paper de l'art en la construcció de nous espais urbans. El Simposi, comissaria! per Annemieke van de Pas. es va estructurar en cinc sessions de ponències i taules rodones que van abordai temes concrets com ara la relació entre l'arquitectura i l'escultura, la intervenció artística en els espais soterranis o les actuacions en la perifèria urbana (Sant Boi de Llobregat). Els professionals que van participar en el Simposi van alertar dels efectes

Debat El jardí de l'ari amb tuiest Alies, £li Strousj, Pilar Parcerisa, Dimitri Alilhinos i Bet fig

perversos que pot tenir la implantació d'obres d'art en l'espai urbà de forma descon-

l'espai físic i social amb què conviuen. Lech

frontació entre l'art urbà i el seu entorn no

sones que hi topin cada dia en sortir de

trolada. L'art simplement decoratiu pot dur a

Karwoski, director del National Museum of

és tal. Segons Ignaci de Lecea. director de

casa, o anant a la feina, sentin vibracions, ja

la incomprensió o el rebuig dels ciutadans

Szczezin de Polònia creu que el principal

programes del sector d'Urbanisme de l'A-

siguin positives o negatives".

que han de conviure amb les obres d'art.

problema de l'actuació artística urbana és la

juntament de Barcelona, "cada peça té el

La incomunicació entre l'art urbà i els

tnvialització. "La decoració s'ha transformat

seu lloc. encara que no ho sembli al princi-

ciutadans que hi conviuen poi obeir, en parí, a l'afany institucional de les diferents admi-

en obres d'art", assegura. Una concepció

pi. Per exemple, avui ningú no s'imaginaria

Alguns teòrics, com Ventura Valcarce.

equivocada, com apunta la teòrica grega Efi

el monument a Colom en un altre lloc dife-

nistracions. "L'art contemporani té, per a les

van mostrar la seva preocupació per l'apa-

Strousa: "l'art és o hauria de ser més que

rent d'on és ara". Altres especialistes, com

administracions, un paper clau: monumen-

rent incomunicació que hi ha entre la majo-

simple estètica".

l'escultor Ernest Altés, creuen que la funció

talitzar les perifèries perquè passin a ser un

I n c o m u n i c a c i ó artística

ria de les instal·lacions artístiques urbanes i

Hi ha però, qui creu que aquesta con-

Inauguració del simposi presidida per Xavier Bardají, Carles Marti. Salvador Clar i Ctinstme Stevens.

de i'art públic és "provocar, fer que les per-

Debat Soterranis: espais Patrick Craeynest. Patnc

ira Valcarce. Enric Ticó, Keysei i Benet Rossell.

.'— —-«tn ÍLGOttA. QJir iZB * GENEP. 21

Debal la instal·lació artística i Joao Fernandes i Pedró Cabnta.

Debal a Sant Boi de Llobregat amb Lech i Annemieke van úe Pas. nou centre urbà", assegura Carles Mani,

Solucions interdisciplinàries

r Costa, Lourdes Cirlot.

com apunta Lecea. "els artistes contempo-

la qualitat de les obres i de la seva funció

regidor del districte de Sarnà-Sant Gervasi

Per on passa la solució a aquesta

ranis han temptejat diferents aproximacions

social superant els actuals criteris que regeixen la instal·lació d'art públic. L'escultor

de I'A|untament de Barcelona. I és que, tal

divergència? Alguns especialistes aposten

i llenguatges de la nova escultura pública de

com assegura el portuguès Joao Fernandes,

per la creació d'equips

interdisciplinaris

finals del segle XX. Molts d'ells intenten

portuguès Pedró Cabnta Reis va concretar

sotsdireclor del Museu Serralves, "l'art no

formats per arquitectes, artistes i represen-

emular el paper urbà de l'escultura, fugint

aquesta nova línia de treball definint la ins-

pot ser només una simple decoració del pai-

tants de les institucions que es facin càrrec

del paper de representació de la memòria i

tal·lació ideal com "aquella que es nota

satge. Ha de canviar, modificar el paisatge,

del disseny de l'espai urbà en el qual les

plantejant el monument sense referència.

quan no hi és i no es nota quan hi és". El

ha de ser capaç de transformar el seu

obres d'art sorgeixen de forma natural i no

Escultures i no estàtues".

futur passa, en definitiva, per un art útil i

entorn".

com un afegit posterior. En aquest sentit.

Una altra solució és un major control de

humil que s'identifiqui amb l'entorn. En

Exposició N-S Axis. Focus on Brussels a la Sala d'exposicions del Col·legi.

Llnfbrtnaou SEGON/*QUINZENA GENER 2002

aquest sentit. Efi Strousa va parlar d'un nou artista contemporani "més compromès en acostar el seu treball a la realitat, en fugir de radicalismes, en trencar els límits físics existents entre el ciutadà i l'art".

El cas Sant Boi Entre els anys 1991 i 1998. el municipi de Sant Boi de Llobregat va viure una de les experiències més interessants i sòlides d'intervenció de l'art contemporani en els espais urbans. Després de passar uns anys cobrint els greus dèficits urbans heretats del franquisme. l'Ajuntament d'aquesta població va apostar per obrir una nova fase d'actuacions urbanístiques. Aquesta nova etapa estava centrada a guanyar qualitat urbana a través de l'art públic, entès com un element de regeneració espacial, de

dignificació

estètica i d'identitat urbana i ciutadana. L'actuació de l'Ajuntament de Sant Bres va centrar en quatre eixos d'actuació: > foment de la presència de l'art contempor^ ni en els nous barris en construcció, la creació d'un gran parc escultòric amb obres d'Arata Isozaki i d'altres artistes internacionals a la Muntanyeta; la inserció d'obres consensuades amb els veïns en la regeneracipi de Sant Boi de Llòbrega! acull una de les experiències més interessants d'intervenció

FORMACIÓ

de l'art contemporani en l'espai urbà.

CRITERIS D'ELECCIÓ DELS MATERIALS EN INTERIORISME Per a arquitectes tècnics que intervinguin en la solució de l'espai interior Objectiu:

conèixer els diferents mülunaK del mocat, les turmes. íu:;ihfils i textures, i estudiar la seva selecció en funció de conceptes estètics, funcionals i tècnics, per tal de realçar l'expressivitat de l'espai interior, contrastar aquestes pautes amb oxpenòncios i projectes reals. base teòrica i visió practica a través de la intervenció en espais interiors. Joaquim Matutano. Professor de l'Escola Elisava del 20 de febrer al 20 de marc de 2002 dimecres, do 16.30 a 21 h 20 hores Col legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5 Barcelona

Preu curs:

288.49 €

Preu col legiats:

240 40 € Informa't a les planes interiors de L'Informatiu, a la web del Col legi www.apabcn.es, o al telèfon 932 40 20 60

Organitzat per:

E L I S A V A

Actuacions al municipi úe San! Boi de Llobregat.

ció del degradats espais públics del barri de

instal·lació multimèdia Focus on Brussels) i

Camps Clars, i la intervenció puntual en

a la sala d'exposicions del Col·legi d'Apare-

llocs molt concrets de barris ja estructurats.

lladors (amb la instal·lació escultòrica La

Aquests quatre principis s'han aplicat en

presència

totes les obres que s'han incorporat a l'espai

només dues edicions, el Simposi ha esde-

urbà de Sant Boi.

vingut un cita ineludible per als professio-

Exposicions d'una cita i n e l u d i b l e

vinent.

tel·lúnca,

d'Ernest

Altés). En

nals d'aquest àmbit. La tercera cita, l'any íí

El II Simposi Internacional sobre el Futur i Funció de l'Art Contemporani en l'Espai Urbà es va completar amb la inauguració de dues mostres centrades en l'expenència d'interrelació de l'art i l'urbanis-

Toni Capilla

me a la ciutat belga de Brussel·les, al ves-

Periodista capi l!a@ere$mas. net

tíbul de la Universitat de Barcelona (amb la

Segon Simposi Internacional Futur i Funció de l'Art Contemporani en l'Espai Urbà Durant tres dies, artistes,

Col·legi d'Aparelladors (coordinació gene-

i a la zona de vianants del carrer Bon Pas-

i critics d'art, arquitectes,

ral), en col·laboració amb la Facultat de

tor (davant el Col·legi d'Aparelladors) la ins-

l'espai físic i social en el qual han de con-

tècnics i urbanistes de cinc països euro-

Belles Arts de la Universitat de Barcelona

tal·lació de l'escultura La presència tel-lúri-

viure. 3 - La necessitat imminent d'atri-

historiadors

de les instal·lacions artístiques urbanes i

peus varen convertir Barcelona en una

(UB), el Col·legi d'Arquitectes (COAC), l'Ins-

ca, d'Ernest Altés. A la sala d'exposicions

plataforma d'intercanvi d'experiències i

titut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelo-

del Col·legi es va poder veure el muntatge

paper de l'artista com a mediador i impul-

intervencions artístiques diverses, articu-

na (ICUB). El programa que es va dur a

audiovisual N-S Axis. Focus on Brussels.

sor de diàlegs entre els projectes provi-

lades des d'una VISIÓ critica envers les

terme va constar de: 1 - Sessions "desloca-

Part II que tracta com a tema central l'espai

nents de la mateixa societat i els espais

problemàtiques socials-culturals i medi-

litzades": cada sessió tema lloc en una de

del metro de Brusel·les.

ambientals actuals que afecten l'habitabi-

les seus de les institucions adherides. 2 -

litat de l'entorn urbà. El programa del

Conèixer la ciutat en directe: l'acolliment

Simposi, es podria dir com a primeres con-

Segon Simposi va propiciar

una certa

per parí de l'Ajuntament de Sant Boi de Llo-

clusions que els deu ponents invitats i les

mobilitat i la interrelació entre els ponents

bregat. 3 - Fòrum 2004: Condicions de la

vint persones convidades a participar a les

pau (els temes relacionats als plantejaments

taules de debat varen coincidir en algunes

de procedències i disciplines diferents. En la configuració dels continguts del piograma s'ha comptat amb la participació d'un comitè assessor en què participen artistes, arquitectes i critics d'art a més de les persones representants de les quatre

institucions

òrganitzadores: el

Pocs dies després de la cloenda del

expressats pels conferenciants}. 4 - Inter-

preocupacions comunes: 1 - La proliferació

vencions en espais diversificats. Dues pro-

contraproduent de les escultures 3 les ciu-

postes artístiques instal·lades a l'espai de la

tats en si prou "cicatntzades" i "contamina-

ciutat: a la plaça Universitat [davant l'edifi-

des" per tot tipus d'excessos a nivell visual,

ci de la UB) N-S Axis. Focus on Bmsseis.

de salut i seguretat. 2 - La incomunicació

Part I, de Bert de Keyser i Gileen de Brandt;

que existeix manifestament entre la majona

buir una nova funcionalitat a l'art i al

urbans, moltes vegades difícils i poc eloqüents, que formen part del nostre entorn quotidià. í í

Annemieke van de Pas Responsable del Departament de Cultura del Col- legi culluraeapabcn.es

NOTICIARI EL

N O T I C I A R I

L'Informatiu SEGONA ( X 'NZENA GENER 3002

Es prohibeix l'amiant al nostre país Ha arribat la prohibició de l'ús de l'amiant blanc i la comercialització dels productes que el contenen però l'amiant continua als nostres edificis Ipinalment ha arribat la prohi-

ment. un producte clàssic en el món de la

gacions de tubs de calderes, com a enduri-

construcció des de principis del segle XX,

dor superficial en paviments vinihcs... a

bició de l'ús i la comercialització dels

productes amb amiant. El passat

14 de

restarà prohibit a les nostres obres.

més de les plaques, baixants, dipòsits i

desembre el govern central va publicar al

L'Ordre de 7 de desembre de 2001 surt

xemeneies de fibrociment. Aquests produc-

BOE la prohibició de l'ús de l'amiant blanc

amb la finalitat de protegir la salut dels tre-

tes només presenten riscs quan desprenen

en totes les seves aplicacions.

balladors i els ocupants dels edificis. Mal-

fibres a l'ambient, no quan estan confinats.

En els anys 1984 i 1993 es van prohi-

grat la prohibició, durant un any sencer es

L'envelliment dels materials accelera aquest

bir les varietats més perilloses: l'amiant blau

pot continuar utilitzant el fibrociment. ja

procés, pel que les tasques d'enderroc o

i el marró. L'amiant blanc ha estat fins ara

que el termini d'entrada en vigor és de sis

manteniment

l'únic tipus que es podia fer servir a la

mesos, amb una pròrroga de comercialitza-

N'hem de ser conscients i. en cas de dubte,

indústria espanyola. AIXÍ doncs, el fibroci-

ció dels productes fabricats de sis mesos

fer un assaig del material, per tal d'assegu-

més.

poden ser

molt perilloses.

rar la integritat tant de treballadors com d'usuans, i seguir sempre les indicacions que

Perill en la manipulació

en matèria de seguretat ens dicta la normativa.

El risc que comporta l'ús del fibrociment rau en la seva manipulació. Quan es

Justament

aquests dies s'ha

acabat

talla o es perfora, el fregament de les eines

l'estudi d'investigació que ha realitzat el

mecàniques fa que les fibres quedin lliures

nostre Col·legi, quant a la presència d'a-

i passin als pulmons en respirar, les quals

miant als edificis de Catalunya. Aquest tre-

poden ser causants d'asbestosi, mesotelio-

ball ha constatat la importància que des de

ma i també càncer de pulmó. Per això, és

principis del

de vital importància garantir la informació

comercialització de productes amb amiant

•:.i lots els treballadors que hagin de mani-

al nostre país, sent el període de màxima

:\jiar aquest producte, exigir els utillatges

influència el comprès entre els anys 1965 al

segle

passat

ha tingut

>J tall i perforació adients, i assegurar la

1985, amb moltes i diverses aplicacions a

protecció personal de l'individu. La UNE 88-

la construcció.

411-87 descriu les diferents emes amb

Tots aquests usos i aplicacions actual-

aspiradors de la pols i de tall lent per asse-

ment són substituïts per uns altres produc-

gurar un nivell baix d'emissions de fibres

tes alternatius de contrastada eficàcia. Fins

respirables.

i tot el fibrociment. Cal recordar que el més gran dels fabricants d'aquest producte a

D'altra banda, des de i'any 1989 la

l'Estat

•egiamentació obliga l'etiquetat de tots els productes que continguin amiant amb una

Tots els edificis tenen amiant

espanyol.

Uralita.

SA. fabrica

comercialitza també les mateixes plaques

etiqueta vermella, que indica el perill que

Durant molts anys s'ha demanat des de

però sense les fibres d'amiant blanc, per tal

representa per d ta salut. A desgrat de tota

diferents institucions i sindicats la prohibi-

de conservar el seu mercat mtef nacional en

la normativa vigent, el fibrociment moltes

ció total be l'amiant. Ara entrem en un altre

paísos on fa molt de temps que està prohi-

vegades amba a les obres sense etiquetar i

dinàmica que, com a la resta d'Europa, ens

bit tot tipus d'amiant. Mentrestant, al nostre

els treballadors, que desconeixen el perill, el

ha de preocupar encara més: l'amiant conti-

país, ens quedem amb l'amiant que conti-

manipulen i tallen sense cap protecció.

nua als nostres edificis. Aquest és el verita-

nua afegint al fibrociment.

Com a residu, l'amiant és considerat

ble problema d'avui en dia. ja que és l'a-

tomc i perillós, el que s'anomena especial.

miant col·locat, que moltes vegades no

AÍJCÒ fa que els treballs de manipulació i

sabem que existeix, e! que és un perill

vs-nuntaige del fibrociment s'han de realit-

latent.

,-=' amb un pla de treballs amb amiant que

Les formes i aplicacions de l'amiant a la

" í a b l e m les mesures de protecció dels tre-

construcció han estat nombroses. Com a

: . ; adors. i fer el transport de ies deixalles

ignifugant de les estructures metàl·liques,

• - i a un abocada preparat per acceptar

com a aïllant en plaques de falç sostre c

aquests resjdus especials.

dms de les cambres d'aire, com a calonV

Trujillo

Rehabilitar el patrimoni El Col·legi d'Arquitectes acull les jornades Barcelona-París-Florència de rehabilitació i valoració del patrimoni arquitectònic

1 novembre passat es va

. celebrar Tacte de presentació de l'exposició Barcelona-París-Florèncta: rehabilitació i valoració del patrimoni amb una sène d'intervencions de persones que, d'alguna manera, han participat en la regeneració dels centres de les tres urbs. Sembla que pel fet de ser dissabte, diversos dels ponents anunciats van (atiar; alguns es van poder suplir, però d'altres no. A pesar d'això, encara hi havia massa gent per a explicar coses, pel poc temps de què es disposava. Això va íer que gairebé tots els ponents només donessin una pinzellada per sobre del seu treball i que se suspengués el debat de la taula rodona. Personalment, em vaig quedar amb les ganes de saber moltes coses -que tampoc no s'expliquen a l'exposició- de la manera d'intervenir i gestionar els nuclis antics de les tres ciutats. Per altra banda, el fet de no haver-hi debat va desagradar força a un sector del públic del qual després parlaré. De tota manera, del gruix de les intervencions se'n poden extreure algunes con-

ta taula rodona de clausura presidida per Xavier Casas clusions força interessants. Tothom coincideix en el fet que perquè els centres antics tinguin vida i no es degradin cal ara que no es deshabitin, és a dir, que s'hi promogui i habitatge i, si és possible, l'habitatge social. És una estratègia que fa pocs anys van endegar a Paris, com explicava Jean Luc Biscop (hi havia bons exemples a l'exposició) i -en deferència del ponent francès cap 3is seus amfntions- deia que a Barcelona s'havia fet ja una tasca remarcable en aquest aspecte. És cert que hi ha hagut força intervencions d'obra nova de substitució al nucli antic. Algunes de rellevants i molt encertades (") però moltes altres d'una qualitat formal i d'integració molt pobre. Potser per això, Josep Llinàs, que substituïa Enric Mir, digué que ell creia que s'havien de respectar el màxim possible d'edíficacions antigues en fer les regeneracions dels sarns vells.

£1 carrer Montcada de Barceioiu

M é s v i d a als barris Per altra banda, fa uns anys ja havíem alertat que el nucli antic de Barcelona corria el perill de morir "d'èxit" ( " ) . En la matei<è direcció, però de forma molt més radical, aigunes associacions culturals del Raval i de

Santa Caterina protestaven, repartint fulletons a l'entrada de l'acte i, posteriorment, queixant-se per la manca de debat a la taula rodona i xiulant les intervencions dels polítics a la sala. No sé si per aquest mateix motiu, Prudenci Sànchez. el representant dels moviments socials de Ciutat Vella a la taula rodona, no va fer acte de presència. En tot cas, es queixen que les intervencions que l'Ajuntament està duent a terme destrueixen, precisament, el teixit social, cultural i comercial dels barris. En relació amb això mateix, explicava Vicenzo Esposito que el centre de Florència s'anava despoblant i que s'estava intentant regenerar la construcció, però respectant les tipologies edificatòries. en la línia de la cèlebre intervenció dels anys 60-70 a Bolonya. També deia que un èxit important per a ells ha estat el fet que s'hagi pogut reformar la llei d'expropiacions d'Itàlta per permetre i aconseguir l'expropiació d'edificis per a fins públics i urbanístics. Tot plegat dóna peu per introduir l'altre gran concepte que molts ponents citaven, és a dir, la complexitat d'agents que intervenen en una actuació sobre la ciutat ja construïda: urbanistes, polítics, arquitectes, economistes, arquitectes tècnics, arqueòlegs i rus-

ARQUITECTÓN

N O T I C I A R I

L'intermauu SEGONA QUINZENA GENER IQOÏ. .

ticipa el Col·legi d'Aparelladors. En el pro-

En tot cas, la posada en comú d'expe-

jecte, són moltes les entrades per a la presa

riències és important, per aprendre els uns

de dades, que pretenen definir criteris per

dels altres i per optimiízar els recursos, tal

ajudar els municipis a recuperar els teixits

com va dir Xavier Casas en la cloenda, ja

urbans de manera sostenible i de posteriors

que molts problemes i molts objectius són

decisions; urbanisme, política d'habitatge,

comuns a les tres ciutats i, per extensió, a la

infraestructures, benestar social, seguretat

majoria de les ciutats europees encara que

ciutadana, desenvolupament econòmic, etc.

cada una tingui característiques i entens

Potser aquest projecte europeu pugui

d'intervenció diferents. També va dir, i en

unificar una mica les coses ja que on hi

això altres hi estaven d'acord, que s'ha d'en-

havia més diferències era en els mètodes de

focar cap a l'interior l'expansió de les ciutats

gestió. El model francès és estatal, amb

i limitar l'expansió cap a l'exterior ja que es

grans agències que cobreixen tot el territori

molt més cara i aviat pot ser insostenible

i amb molt poca experiència en el temps, ja

des del punt de vista econòmic i també

que fa pocs anys que s'han endegat. Per

mediambiental. I que cal invertir en els

exemple, Françoise Salvador descrivia les

espais ja construïts.

<í

subvencions que preveia l'Agència Nacional per l'Ajuda a l'Habitatge (ANAH) i semblaven calcades de les que l'Oficina del Paisat-

k Mi

ge Urbà de Barcelona ofereix, però per a tot

bla que les entitats regionals de nova creació, amb l'última remodelació de l'Estat, són les que han impulsat la regeneració dels nuclis antics. Per últim, a Catalunya i potser

na- sociòlegs, enginyers de tot tipus (també

bé l'arquitecte tècnic Xavier Casanovas quan presentar

Projecte

HQE2R

(***).

ments els qui han donat la primera empen-

Aquest projecte ha estat promogut pel pro-

ta i segueixen portant una parí important del

port), juristes, veíns i comerciants (quan els

grama Energia, Medi Ambient

pes de la gestió de renovació.

deixen), etcètera

Sostenible de la Comissió Europea i hi par-

Construcció

( " ) Vegeu l'article Plaça Reial a L'INFORMATIU 138.

( " * ) Vegeu l'article Rehabilitar els barris a L'INFORMATIU

193.

a tot l'Estat espanyol, han estat els ajunta-

de trànsit, de xarxes de serveis, de trans-

Tol això ho expressà molt

que són f/es" a

L'Informatiu 9 3 .

el territori de França. En canvi, a Itàlia, sem-

Camp de Marí de Pans i la catedral de Florència.

tonadors -vegeu el mercat de Santa Cateri-

I') Vegeu Un aire nou al Raval 3 L'INFPRMATIU núm. 8 0 i "Un edifici

Josep Olivé

El sistema de renovació de sostres

La biga NOU/BAU és el millor reforç, el que dóna millor suport tècnic (càlcul individualitzat), la màxima seguretat (DIT 271. FS>3) i a més a més no resulta cara. ; fons

796 41 22 i 907 22 8C 03

,.GONA QUiNZtUA GENER 2002

N O T I C I A R I

Mantenir viva la identitat El Col·legi va participar en la lluita contra el franquisme i a favor de les llibertats estimulada des de l'Assemblea de Catalunya í r f I trànsit de la dictadura a

Detencions

I E H la democràcia va començar, a casa

De Tacte a l'Església de Sant Agustí, la

nostra, amb l'unttarisme de l'Assemblea de

policia no se'n va assabentar a temps, per impedir-lo.

Catalunya. Un acte rememoratiu al Museu

Però Sabartés

recorda

que

d'Història de Catalunya, a Barcelona, va

també va anar a algunes cites frustrades i

recordar el passat novembre els 30 anys de

conflictives. El 12 de novembre de 1972,

la fundació d'aquest òrgan que, entre 1971

3.000 persones es van concentrar a Ripoll

i 1977, va aglutinar persones, entitats i par-

per celebrar la commemoració del primer

tits per defensar les llibertats del país al

centenari de l'Assemblea. Lluís Mana Xiri-

final del franquisme. En l'acte hi va partici-

nachs. hi va ser detingut, t ' l de maig del

par l'antic president del Col·legi Jordi Sabar-

1973 hi va haver a Sant Cugat del Vallès

tés, que va ser membre de l'Assemblea jun-

una altra concentració sota el lema unitari

tament amb Francesc Serrahima. Sabartés

de "Amb la classe obrera cap a un primer de

va intervenir en nom dels col·legis professio-

maig en lluita per les llibertats polítiques i

nals adherits a l'Assemblea.

nacionals".

L'acte va ser conduït per Jaume Sobra-

Sabartés i Serrahima també estaven

qués, director del Museu d'Història de Cata-

entre els assistents a una Comissió Perma-

lunya

nent de l'Assemblea, l'octubre de 1973, a la

polític

nacionalista

Miquel

parròquia barcelonesa de Mana Mitjancera.

Sellarès, i va comptar amb la presència de Josep Benet, Jordi Carbonell, Henbert Barre-

En aquella ocasió, la policia va entrar a

ra, Xavier Folch i Magda Oranich, entre altres.

desallotjar-los. Miquel Sellarès havia obert

També hi van tenir un paper protagonista

la sessió i Antoni Gutiérrez Díaz, El Guti,

sectors catalans no tan habituals en aquests

començava a proposar tractar el tema del

tipus d'actes, com associacions de veïns t

dia.

sindicals, col·lectius de joves, les Comuni-

corredisses, crits, cops, tothom es va aixe-

tats Cristianes de Base, alguns partits polí-

car, uns van sortir pel terrat i van saltar al

tics poc coneguts actualment, com Estat

carrer, altres van escapar-se cap a missa.

No hi va ser a temps. Es van sentir

Català, Partit Carií i l'Associació d'ex Presos

113 dels assistents van quedar acorralats

Polítics.

per "uns tipus molt nerviosos pistola en mà", segons recorda Sabartés, i van ser por-

L'embrió de l'Assemblea de Catalunya

tats a la comissaria de Via Laietana. El grup

apareix el desembre de 1969, quan es va

va ser interrogat tota la nit. La consigna era

constituir la Coordinadora de Forces Políti-

que anaven a parlar d'una encíclica. Però

ques de Catalunya, sota l'impuls bàsic de comunistes

(PSUC), socialistes

(MSC)

nacionalistes radicals (FNC. PSAN). amb una presència menor de seguidors de Jordi

\'encicliC3 els la van llegir l'endemà al Palau L'onze de setembre de 1977 més d'un milió de persones van sortir pels carrers de Barcelo-

de Justícia, des d'on van ser enviats a la

na demanant "Volem l'Estatut!". Es va convertir en una de les manifestacions més multitu-

presó Model de Barcelona.

dinàries de la història recent d'Europa

PUJOI i demòcrata-cristians (UDC). Aquell

Sabartés recorda l'amplíssim moviment

era un moment en què la pràctica repressi-

va encarregar de preparar la cita del 7 de

va del franquisme tema com a objectiu pre-

novembre de 1971, clandestina. Aleshores

ferent el moviment d'alliberament nacional

es va constituir a l'església de Sant Agustí

basc. Les accions van culminar amb el con-

de 8arcelona l'Assemblea de Catalunya, a la

1. La consecució de l'amnistia

general

de solidaritat que es va desencadenar arran

dets presos i exiliats polítics.

d'aquelles detencions. S'ha dit que repre-

L'exercici de les llibertats democràti-

sentava el fenomen polític més important de

ques fonamentals: llibertats de reunió,

Catalunya d'ençà de 1939. Ell va ser dels

sell de guerra a Burgos contra setze activis-

que van assistir 300 persones, represen-

d'expressió,

detinguts. "La gent del carrer va participar

tes d'ETA. El Col·legi d'Aparelladors, amb

tants d'un ampli ventall de l'esquerra i del

sindical-, de manifestació i de dret de

molt: ens enviaven llibres, ens enviaven

altres col·legis professionals que tenien una

centreesquerra.

vaga, que afavoreixin l'accés del poble

menjar, ens enviaven de tot, sense conèixer-

junta democràtica, va participar en la campanya popular contra les sis penes de mort que es demanaven. Uns 300 professionals, escriptors i artistes es van tancar el 12 de desembre de 1970 al monestir de Montserrat Durant els dos dies que va durar la tan-

En aquesta assemblea fundacional, el Col·legi no hi va ser present. Però a les

d'associació

-inclosa

al poder econòmic i polític.

nos. Venien companys del Col·legí a veure't,

El restabliment provisional de les insti-

o familiars, i et transmetien l'ambient del

tucions i dels principis configurats en

carrer", recorda Sabartés, que va estar pres

tants: Jordi Sabartés, que presidia la reno-

l'Estatut de 1932, com a expressió con-

un mes i escreix.

vació del Col·legi des de 1968, i Francesc

creta d'aquestes llibertats a Catalunya i

Serrahima.

com a acte per arribar al ple exercici del

següents ja hi va enviar els seus represen-

recent

sots-director

creada

revista

del

l'aleshores

Col·legi CAU.

dret d'autodeterminació.

Campanyes L'Assemblea de Catalunya i les forces

cada, els intel·lectuals es van constituir en

Sabartés encara guarda el carnet de mem-

La coordinació de l'acció de totes els

polítiques

Assemblea. Aquesta va originar l'Assemblea

bre de l'Assemblea, on figuren escrites les

pobles peninsulars en la lluita democrà-

-alguns partits polítics eren contraris a par-

Permanent d'Intel·lectuals catalans, que es

quatre reivindicacions d'aquesta:

tica.

ticipar en l'Assemblea, que s'acusava de

i socials que

s'hi

integraven

L'Infonratiu SEGONA Q U N Z E N " GENER 2002

i !

L'expresident del Col·legi, Jordi Sabartés, recorda com es van aglutinar persones, entitats i partits per defensar les llibertats del país al final del franquisme. L'Assemblea va participar en l'organit-

La primera celebració de la Diada després de la mori del ger, va tenir lloc a Sant Boi de Llobregat l'any 1976.

manipulada pel PSUC- van prosseguir la seva tasca unitària en la l'nia de ruptura

13 de novembre, quan ja havia retornat el

a Barcelona de I'l i el 8 de febrer de 1976

president Tarradellas, els grans partits van

per la llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'auto-

abandonar l'Assemblea de Catalunya. Van

nomia. El 2 d'abnl de 1976, va llençar una

transmetre la seva representativitat a la nai-

campanya pro ajuntaments democràtics. El

xent Assemblea de Parlamentaris. Per bé

29 de juitol d'aquell mateix any, es va cele-

que alguns grups polítics han volgut mante-

brar un míting per l'amnistia al Palau d'Es-

nir-ne la continuïtat, amb escàs ressò polí-

ports de Barcelona. Era el primer

acte

tic, aquest cop sí que era el començament

públic autoritzat de l'Assemblea de Catalun-

de la fi d'aquest organisme unitari. "Vam

ya, que també va col·laborar en la Marxa per

arribar a les eleccions gràcies a l'Assem-

la Llibertat de l'estiu de 1976, amb marxai-

blea", conclou Sabartés, per a qui és impor-

res que van sortir d'arreu de Catalunya i van

tant que la gent no perdi la memòria. I

acabar el setembre d'aquell any a Poblet.

reforça la seva convicció amb una cita d'un

L'li

de setembre del 1976, també era al

dels protagonistes del moviment de la Nova

davant de la manifestació de Sant Boi de

Cançó, aparegut també ja fa una trentena

Llobregat.

d'anys, Raimon; qui perd la memòria perd la

Col·legi de les Escolàpies de Sabadell.

El 23 d'abril de 1977, hi va haver una

El 2 8 de gener de 1975, el Col·legi

plaça de Sant Jaume de Barcelona. Josep

d'Advocats va llançar la iniciativa del Con-

del govern d'Arias. Paral·lelament, es van

grés de Cultura Catalana, a la que el Col·legi

Benet i Pere Portabella van lliurar a l'alcal-

d'abast

d'Aparelladors s'adheriria. El setembre d'a-

de Socías una petició de l'Assemblea de

municipal o comarcal i l'Assemblea va fer

quell any. encara hi van haver les últimes

Catalunya a favor de l'Estatut d'Autonomia i

grans campanyes, com les de "Volem í'Esta-

execucions del franquisme: dos membres

perquè el català fos declarat idioma oficial a

tul!" o "En català, a tots llocs i a tots

d'ETA i tres del FRAP. Franco moriria aquell

nivells". El 8 de setembre de 1974, es va

novembre. Aleshores, les forces polítiques

assemblees democràtiques

tornar a detenir 67 dels seus membres, en

clandestines van emergir ràpidament. Però

una reunió de l'Assemblea de Catalunya al

l'Assemblea de Catalunya seguia activa.

identitat. •'*•

concentració de 100.000 persones a la

democràtica i de rebuig de les maniobres

crear

eleccions a Corts Constituents. El següent

zació de les manifestacions multitudinàries

l'Ajuntament. A la sortida, es va cantar el Cant dels Segadors, dirigit per Oriol Martorell. Era el final de la campanya "Volem l'Estatut!". El 15 de juny de 1977, hi va haver

Subscripció a Llnfomoafiu Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre

Subscripció a L'Infnrmafiïi Dades personals

Gairebé 10 anys, de Toni Batllori , de regal •** Si voleu rebre L'InformaJ^^^^^Elcol·legiats, empleneu aquesta sol-licB5BBBBgripciú i trameteu-la per fan: 932 40 23 64, per correu electrònic: Jnform3tiuO3p3bcn.es, 0 psr correu 3: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, S 08021 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 932 40 23 76

Forma de pagament •ormciliacio bancària

nom i cogne

mpte (s'han d'emplena» totes les c*set«

_LL

E V I S TA

Les tecnologies de la construcció, o simplemj les tecnologies? I

7 autocrítica corn a mitjà per

ens mostra un esquema constructiu simi-

nologia com en l'ordre d'evolució tecnolò-

en versió contemporània) davant l'habitat-

11_

afavorir la reflexió sovint ens porta d IV

lar al de les primeres cases de l'Eixample

gica.

ge en b l x plunfamiliar afavoretx en molts

nici d'alguna intervenció a mostrar imatges

(any 1865). En principi, cal pensar que es

casos "la recuperació" de la tecnologia de

[volgudament provocatives) per contrastar as-

tracta d'una mateixa solució constructiva

Per tant, si analitzem el procés evolutiu de

l'estructura d'obra de fàbrica. Això ha com-

pectes tècnics que suggereixin un debat. Intro-

en un mateix context cultural, però, com

la construcció i les tècniques constructives des

portat que l'última generació de tècnics

duir paradoxes, interrogants i fins i tot contra-

ha estat possible que amb tants segles de

d'una perspectiva històrica, hem de tenir en

formats amb la "cultura del formigó" hagin

diccions, pot ser un cami estimulant i sugge-

diferència aquesta construcció pràctica-

compte molts factors que hi intervenen i que

hagut d'aplicar una tècnica que semblava

rent. Si aquesta pràctica la complementem

ment no hagi evolucionat?

són decisius: el desenvolupament tecnològic

que ja estava abandonada, però que han

amb l'anàlisi de diferents parers suficientment

La figura 3 (Moderne Bauformen) ens

d'un país, el pes de la tradició, les aportacions

incorporat en el seu repertori constructiu.

argumentats, tot el conjunt ens pot ajudar a

mostra els primers avenços "cap a una

de la indústria, els processos de formació per-

Per tant, el disseny estructural amb la seva

centrar una teòrica realitat. Per això, buscar

construcció recolzada amb la indústria" a

sonal, etc. Avui però, ja podem dir que quasi

una perspectiva històrica d'algun fet puntual

l'Alemanya en el període entre guerres. El

tot el món es mou en un mateix context i això

lorços ortogonals, la resistència de l'obra

relacionat amb les tècniques pot ajudar a valo-

muntatge dels tancaments prefabricats so-

implica reduir considerablement les "distàn-

de fàbrica i, en definitiva, les solucions

rar la situació en què ens trobem. Per tant, tot

bre una estructura metàl·lica denota un

cies" abans esmentades i que les extrapola-

constructives basades en el fet de buscar

mirant enrere, si fem una reflexió "en veu alta"

inèrcia i estabilitat a partir de la travada

canvi d'actitud envers al sistema tradicio-

cions de solucions i les variacions de construir

i contrastem les imatges que veiem a conti-

nal. L'inici de la fragmentació contem-

en un indret o un altre tendeixen a igualar-se

nuació, com a minim podríem fer les lectures

porània de l'edifici per subsistemes es fa

cada vegada més.

següents:

palès. Per contra, la figura 4 ens mostra

La figura 1 ens mostra la forma de realitzar l'acord entre els sostres de fusta i les parets que els sustenten a Herculà (any 79 dC), on es pot observar la col·locació de fes peces de ceràmica deixant l'espai per ubicar-hi el bígam de fusta, perquè no

casa nostra, recolzant-se en la fragmentació anterior però amb una forta càrrega artesana. En aquest cas "la distància" que es dedueix és de 80 anys però, a la inversa que en la primera comparació, les solu cions emprades són diferents tant en tec-

toqui amb el morter de calç. La figura 2

"se suposa" que s'hauran recuperat. •

Els sinistres de façanes i la consciència que ja ha arrelat (creiem) en el conjunt de

Malgrat això, no s'ha d'entendre que tot

un tancament d'obra vista dels habituals a a)

lògica de geometria i de compensació d'es-

s'hagi de fer de la mateixa manera, ja que es

la societat, que el manteniment és un fac-

preveu una construcció en "sintonia" amb els

tor clau en la conservació del parc edifi-

avenços tecnològics en un camp específic d'ac-

cat, ha afavorit l'aportació i la potenciació

tuació com per exemple en l'àmbit d'una tipo-

de productes des de la indústria destinats

logia edificatóría; per exemple, avui ja veiem

genèricament a la intervenció. Tanmateix,

que majoritàriament la nau industrial es recolza

i per aquest mateix motiu, es pot consta-

en models que la indústria ja té estudiats i mo-

tar que s'ha reconduït un col·lectiu (tèc-

dulats i, com a conseqüència, el treball de l'o-

nics i empreses) cap a una activitat que |a

bra s'ha reduït a un procés de muntatge amb

té un pes específic en el sector dins del conjunt de la intervenció.

grua mòbil i mecanismes de fixació en sec. Analitzar aspectes de l'evolució que ha re-

••

La creixent sensibilitat de la societat i del

alitzat la construcció en aquests últims anys

conjunt dels tècnics respecte a la degra-

significa córrer el risc de no coincidir amb d'al-

dació del medi ambient creiem que afavo-

tres opinions, ]a que algunes de les considera-

reix un canvi d'actituds. Per una banda,

cions que es pretenen aportar són molt subjec-

tenim la utilització de productes respec-

tives i poden molt bé divergir dintre d'una es-

tuosos amb l'entorn, i això es pot consta-

cala de valors més general. No obstant, el que

tar per exemple amb la |a comercialització

es pretén és generar debat i consideracions. És

de poliestirè extrudit sense CFC, i per una

per aquest motiu que l'aportació es fa en dues

altra, amb la introducció gradual d'ener-

línies que creiem que s'han de tenir presents i

gies toves als habitatges.

que han influït substanciosament en alguns canvis o aportacions. Figura 1. Espais deixats per a la ubicació de les bigues de tuste, a Herculà (any 79 dC.)

En primer lloc, caldria fer unes consideracions respecte a qüestions que podríem catalo-

•

Manllevant paraules d'un company, es pot dir que "la cadena de treball habitual constituït pel manobre, el paleta, i l'encarregat s'està acabant"... "el saber d'abans

gar com a "aspectes indirectes" de la tècnica,

recolzat en aquests oficis es va derivant

però que han estat o són motiu de canvi d'hà-

cap al món dels 'col-locadors'". Això afa-

bits. Vegem-ne algunes:

voreix els aprenentatges curts basats, en la

•

seva gran majoria, en l'aplicació de tecno-

La creixent demanda d'habitatge del model de "casa en filera" (l'antiga casa de cos

logies de "via seca". Els envans i la solució de diversos elements constructius a base de guix laminat, els cels rasos modu-

Figura 2. Espais deixats per a la ubicació de les bigues de fusta, a l'Eixample de Barcelona (1865)

lats i col·locats per fixació, els paviments elevats, e t c , en són exemples.

L ' I N F O R M AT I U

•IYS

TE C N O I O G I

NA GENER JOO3

\ 3

que fins ara s'han aplicat bàsicament en edificis industrials i comercials. b) La indústria química amb les seves aportacions ha incrementat l'oferta de morters preparats (monocapa. reparadors, aïllants, etc). Però també amb materials summament

especialitzats

com és ara la silicona estructural, adhesius, etc. •

Una última aportació d'aquest apartat i que està relacionada amb l'anterior, la podria constituir el fet de buscar una millora constant de rendiments. Això, entroncat -•••;• ':; Mrdua constant dels oficis esmen1

••

.-_•"" ?, de sistemes de treball d'altres in-

••'•í'·sfment i amb la decidida m-

dústries, afavoreix la introducció de "noves maneres de fer" que s'han extrapolat a la construcció. Podem posar com exemples:

Figura 3. "Tancament" d'un edifici amb peces prefabricades aïllants, a Alemanya, a la dècada dels 20

•

ra i és en aquest sentit que Ettore Zambe-

consolida la practica de "pactar" totes les

lli en l'última convenció celebrada l'octu-

ment de la seva aplicació tradicional.

solucions constructives abans de co-

bre passat a Nàpols preveia que en gene-

Els morters, els guixos, els materials

mençar l'obra.

ral la construcció derivarà cap a:

Van quallant definitivament els sistemes

1) La utilització progressiva de productes

••

un grup que es va consolidant.

que cada vegada hi ha una gamma més

Amb els "nous sistemes de control" es

a) "La projecció de materials" en detri-

aïllants, la pintura, etc, constitueixen

• Una constant en aquests últims anys és

Figura 5. Esquema de la solució constructiva d'un edifici del barri del "Polvorí"' d'Incasol amb pòrtics í plafons prefabricats. Picb-Aguilera Arquitectes. Pujol Prefabricats.

d'envans de divisió interior cap a formats

de baix impacte ambiental (sobretot

àmplia de productes per materialitzar els

b) La unió de les fusteries a l'obra mit-

superiors als tradicionals. En alguns casos,

des de l'òptica de la contaminació).

diversos elements constructius. Creiem

jançant pohuterà envers les gafes tra-

fins i tot les peces |a venen revestides des

2) La incorporació de productes d'elevada

dicionals.

de la indústria. En la unió d'aquestes pe-

velocitat d'execució. Això s'ha d'acon-

ces, queda relegat definitivament el morter

seguir mitjançant tecnologies d'unió

que tot i que això s'ha de valorar positivament, els problemes que es detecten ara

c) "La fixació" d'elements (posteriors a

estan més relacionats amb fer compati-

l'execució)

mitjançant tacs. reblert,

tradicional i és substituït per un altre de

bles aquests productes o sistemes i deduir

etc, constitueix un camp de contínua

preparat que entre d'altres qüestions té

què és el més òptim per a cada tipus d'e-

expansió que substitueix molles vega-

una durada d'utilització mes llarga.

d'elevada flexibilitat, és a dir, que s'a-

En general, es constata la bona qualitat

daptin fàcilment a les solucions dels

des la tradicional unió per "via numi-

difici i per a cada element constructiu.

•

Un altre canvt substancial que s'ha pro-

da". Podem posar com a mostra la

dels productes que aporta la indústria. El

duït i consolidat és el procés de difusió

col·locació de baranes de balconades.

que no acaba de funcionar és que aquesta qualitat a vegades no té continuïtat en

tècnica de les aportacions de la indústria.

ràpida i adaptades al sector. 3) La utilització de materials i productes

diversos elements constructius.

En la mateixa convenció esmentada, es

Els CD i els canals especialitzats van com-

Aquests aspectes generals, que incideixen

la seva aplicació. En aquesta línia, també

plementant i en alguns casos substituint

indirectament en els canvis que es produeixen,

es pot constatar que cada vegada hi ha

els sistemes tradicionals d'informació.

són recolzats per altres qüestions que es vin-

més increment tècnic en l'elaboració del

ments constructius d'una certa complexi-

L'expansió progressiva d'altres indústries

culen directament amb les formes de fer Ve-

projecte, la direcció i el control. En canvi.

tat experimentats al laboratori. Veiem que

en la recerca i ampliació de nous camps

gem-ne alguns exemples, encara que sigui de

la materialització de l'obra es fa majorità-

s'implanta així la "lògica de la indústria",

d'actuació ha coincidit amb el decreixe-

forma dispersa:

riament amb el tarannà bàsic de sempre;

és a dir, l'obra deixa de ser un lloc pef ex-

ment constant de les solucions tradicio-

••

Hem vist en aquests últims anys com es

van presentar vuit comunicacions relacionades amb materials, components i ele-

per tant. es detecten dues "descompensa-

perimentar i és la indústria que una vega-

cions" que caldria revisar.

da constatada la viabilitat d'un material o

nals en la resolució dels diferents ele-

consoliden "els sistemes" prefabricats de

ments constructius. És per això que el sec-

formigó per a naus industrials en franca

tor de la construcció ha estat molt recep-

competència amb les aportacions de la in-

tiu en les noves aportacions. Vegem-ne al-

dústria siderúrgica.

debat en què hem pogut assistir darrerament,

S'han incrementat les aportacions de la

se'n desprenen unes vies teòriques en què po-

es preveu l'increment de sistemes aportats

a) La indústria siderúrgica amb l'aporta-

indústria en solucions o sistemes de via

den anar derivant les tècniques constructives.

per la indústria en el qual, la ma|cria de

ció de la xapa prelacada i els seus trac-

seca. En aquest apartat podem destacar

Vegem-ne algunes;

controls s'hauran realitzat al taller i, per

taments posteriors de plegat, encun-

els sistemes de façanes que en una gran

tant, a l'obra es reduiria el marge d'errors

yat, e t c , ha incidit molt activament en

majoria estan compostes per peces col·lo-

lidaven dues vies clares a seguir. Per un

si es constaten les premisses esmentades

ia solució de tancaments estratificats

cades en sec. En definitiva, es tracta de

costat les anomenades "tecnologies du-

anteriorment de velocitat d'execució i faci-

sistemes de diferent procedència.

res" derivades dels sistemes productius de

Es va consolidan! un canvi d'actitud en les

ta indústria en què destaquen les solu-

propostes de façanes

"monoestratifica-

cions tndustrialitïades. Per un altre, i en

nova i la intervenció. La primera, en con-

;es" respecte a les tradicionals "mullies-

contraposició a aquesta construcció, es

sonància amb sistemes constructius de

guns exemples:

•

solució constructiva avalada pels resultats obtinguts, la posa al mercat.

Què ens espera pel futur? Dels fòrums de c)

Fins fa poc temps semblava que es conso-

En la mateixa línia que l'apartat anterior,

litat de muntatge. d)

Es preveu una clara divisió entre l'obra

•.•atideades". Es tracta, en el tons, d'una

proposava una tecnologia ecosostenible.

procedència industrial, i la segona, recol-

::sada al rjia dels sistemes artesans de

caracteritzada per ser compatible des de

zada en la seva majoria en l'eiecuod més

^mpre. però resolts amb bloc alleugerit.

l'òptica de l'amtMentalització, ser recicía-

artesana, encara que també intercalada

:e ceràmica o bé de formigó cel·lular, i

bie i ser reversible en la utilització dels

amb "Sistemes secs'.

:ant l'un com l'altre amb un revestiment

materials i components. En aquest sentit,

: : i t i n u exterior.

s'indicava que hi havia un "retard cultu-

gies estratificades en sec. "basades en

ral" en ei sector, tant en la producció de

una rwva cultura del proiecte i de l'etecu-

Figura 4. Tancament d'obra vista recollida pei l'exterior d'una estructura úe formigó jmb conümittat en tot el parament

Es vatoren molt pos/lrvament les tecnolo-

materiais c a n d'un cos normatiu i d'una

o ó " . Les tècniques constructives en sec

manuaüstca d'utilrtzació-

són intrirsecament reversibles t. com a

A w i , però. aquesta d w s » no és tant cla-

conseqüència. eaxo&ruDtes. I en aquesi

., _-OMA QUINZENA GENER 2002

L'àngel demolidor A la Bíblia, Antic Testament, Llibre de

tant un fanalet, jardineres i brocals de pou

l'Èxode, capítol 12, versets 21-23 s'escriu

"romànics", fonts amb lleons com a l'Al-

"Moisès crfdà els ancians d'Israel i els di-

hambra, sirenes amb un cargol de mar als

gué: preneu per a cada família un anyell o

braços per on ra|a aigua. Podria ser que les

un cabrit i immoleu-lo com a víctima pas-

contrades visitades quedessin arrasades i

qual. Agaleu un manat d'hisop, mulleu-lo

sense ni un edifici dempeus! Potser es faria

Figura 6. Plafó de sostre de dues capes se-

en la sang recollida en el gibrell, marqueu

un favor impagable al nostre país i les au-

paraóes peí poliestiré extrudit (sense CFC)

amb la sang la llinda i els dos brancals, i

toritats ens penjarien una medalla.

preparat per a lornngonar. Es pol destacar el

ningú no surti de casa fins el matí.

El protagonista de la pel·lícula El ma-

Quan el Senyor travessarà Egipte per casti-

nantial, en Gary Cooper, és arquitecte. Una

Grau. Arquitecte tècnic: Joan Valls. Promo-

gar-lo, veurà la sang a la llinda i els dos

persona íntegra i conseqüent amb les seves

tor: Pumsa. Sistema constructiu BSCP.

brancals. Llavors passarà de llarg i no per-

idees que es vol mantenir en els seus tretze

metrà que l'exterminador entri a les vostres

davant dels designis del promotor de torn.

sistema de calefacció radiant i els tubs de ta instal·lació

elèctrica. Arquitecte: Lluís

sentit, afavoreixen la deconstrucció en contrapartida a la demolició tradicional. 0

Fins que no hi hagi uns sistemes cons-

que

cases".

Una vegada veu com ha quedat l'edifici que

I si existís un "Àngel demolidor"? Qui

ell ha projectat després de les intervencions

seria capaç de fer de Déu i anar senyalant

del promotor, es revolta i li etziba una cà-

tructius estables i consolidats, el projectar

les liindes i els brancals dels edificis a sal-

rrega de dinamita que el fa volar pels aïres

cotze a colze amb la indústria serà una

var? L'Oriol Bohigas va dir en una entrevis-

(a l'edifici, és clar, que al promotor potser

pràctica inevitable si es vol innovar. I és

ta que gran part de l'arquitectura que es fa

també en tindria ganes!.

d'aquesta perspectiva que es voldria des-

és una merda. Per una vegada hi estic to-

tacar positivament el paper de "locomoto-

talment d'acord. Quants edificis se salva-

ra" que exerceixen moltes empreses de

rien de la piqueta demolidora? Sent molt

promoció d'habitatge públic en obrir noves

generosos, un 20% potser?

vies o alternatives a la construcció habitual. Les figures 5 i 6 en són un petit exponent.

Si féssim un hipotètic passeig d'inspecció i valoració de l'arquitectura que es

L'Informatiu electrònic: hltpi//www.apabcn.e*Jinlormahu Consell editorial: Anna M. Ruiz, Joan Gay. Xavier Alberca i Carles Cartanà Director: Carles Carta ha Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Josep Olivé. Xavier Oliva. Jordi Marlet • Antoni Capilla Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes, Gabnela Schòn, Vicenç Font. Imma Villacorta. Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Alcoba. Tom Batllon i Joma Passatemps: Miquel Sese Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: J. : . ••< Gdicia Die (Chopol, Disseny gràfic:

geuve

Fotàlits: I T ; I. - AuloedicioS L. Impressió: Vikmg

es fes per les urbanitzacions! Casetes estil "suís", "menorquí", "cortijos" i multitud de nyaps i vulgaritats amb follets aguan-

Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: H 32-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèlon: 932 40 23 76

Una "neoconstrucció" basada en pragma-

Publicitat: B1TMAP. Isidre Rodríguez

titzar la construcció quotidiana incremen-

CJBon Pastor. 5 08021 Barcelona

tada i actualitzada amb "els signes dels

Telèfon: 932 40 20 57. F a * 932 40 23 64

temps" (eficiència energètica, sostembihtat, etc). Es tractaria en el ions d'una "posada al dia" del que es (a habitualment. 2)

Adreça electrònica: i n forma liu@a pa ben e

edificis en salvaríem? I no dic si el passeig En definitiva, de les consideracions fetes

teix? tf

Fax: 932 40 23 64

fa per les nostres ciutats i pobles, quants

anteriorment avui, se'n deriven dues possibles vies o actituds:

Quants arquitectes no farien el ma-

L'INFORMATIU 197

Telèfon directe. 932 40 23 76

TONI

BATLLORI

E-mail: comercia l@apabcn es EDITA: Col·legi d'Aparelladors I Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon PJ--: ' • . - . ; :-..• L • r;i

Una construcció recolzada amb la indús-

Tel. 932 40 20 oü. l·ax 9 J . Í •iü 20 ó l

tria, inicialment, amb el que fa referència

Bages-Berguedà: Plana de l'Om. 6

al subsistema estructural, però deixant camins oberts cap a la racionalització dels

08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6- 08500 Vic

Tel. 938 85 26 11

subsistema d'instal·lacions. Es tractaria,

Vallès Occidental: Sant Francesc. 18

en aquest cas, d'un "nou inici" tot des-

08221 Terrassa. Tel-937 80 11 10

marcant-se de la prefabricació pesant dels anys 60.

Vallès Oriental: Josep Pihol. 8 0S400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President; '•' w,er Bardaii

Fins aquí, aquestes breus reflexions que

Vicepresideni: JoanArdevol

pretenen, si més no, mantenir viu el debat

Secretària: M.nerva Embuena

que de ben segur continuarà en els propers

Comptador: Albert López Iborra

anys. *£<

Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals; W i!»-- Hierro, Joan Gurn ;•:. • i Salvat

Nota: Hi ha una publicació recent de l'IteC ;;..•.-

Bages Berguedà: J^iume Juanola

el seu titol ja n'expressa el contingut i que en-

Osona: B^nat Noguera

tronca amb el text precedent: Alternatives a la construcció convencional d'habitatges.

Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Els entens exposats en els articles signats son O'exclusiva responsabilitat deis autors

Antoni Paricio i Casademont

Arquitecte tècnic > arquitecte

L'Informatiu

P A G I N E S

D ' A S S E S S O R I A .

F O R M A C I Ó .

A C T I V I T A T S

S E R V E I S

20 Lectures La laca humana

SERVEIS 22 Programes informàtics d'interès professional

DEMANDES 26 Mercat de treball ACTIVITATS 27 Formació i altres

Coeficient d'actualització d'honoraris

Disseny d'interiors (II) Criteris d'elecció de materials en interiorisme

L C?í

J arquitecte tècnic és u n professional que s'ofienta al procés de construir obres i que. per tant, com a expert en materials i en sistemes constructius ha de saber interpretar i comprendre el disseny de! projecte per pode construir-lo. Així doncs, cal que tingui actituds obertes i un pau d'inquietud suficient que U permeti avançar en l'estudi i la comprensió oe la intervenció sobre l'espai des oe la perspectiva

de la idoneïtat constructiva i oe) compromís amb el procés creatiu. El Col·legi ha organitzat un cicle de tres cursos de formació en l'àmbit de t'mtenorisme en col·laboració amb l'escola Ehsava. El primer curs d'mtroduccró es va fer als mesos de novembre t desembre. El segon, Criteris d'elecció dels materials en interiorisme, es farà del 20 de febrer al 20 de març. Són objectius dei curs. aprendre a posa plegats diferents ma-

terials sense conflictes ni estètics ni tècnics i compatibles físicament i químicament; conèixer la morfologia comercial dels materials; i realçar amb els materials l'expressivitat de l'espai interior. Finalment, La llum i el color a l'espai interior serà el darrer d'aquests cursos i es farà al maig. Aquests dos CJ'SOS !e-.en -jna durada de 20 r^es Més informació al telèfon 932 40 23 73 i a formacio6apabcn.es 3£-

a 15 de desembre Ca= 1.134

Propera actualització: 15 de gener Mòdul: 49.500 PTA Més informació: Departament de Visats Telèfon 9 3 2 4 0 2 3 7 0 visatseapabcn.es

óa

atiJ Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebH el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori*, de regal Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, empleneu aquesta sol·licitud de v subscripció i trameteu-la per «r~., fax: 9 3 2 4 0 23 64, per correu electrònic: informatiu@apabcn.es o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull mM Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona . També podeu fer-ho per telèfon: 932 4 0 23 76 Dades personals DNI/NIF .

Nom i cognoms Adreça Població Professió

Codi postal .. Telèfon .. Entitat 0 empresa

Quotes D

quota normal d'l pagament de 25 €

quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12.5 € l'any

Forma de pagament ü

domiciliació bancària

nom i cognoms banc/caixa múm de compte ís'han d'emplenar toies les caselles)

agència . adreça ..

població

Subscripció a L'!.nfo.rmati.í!

ASSESSORIA Quadern ccnml SEGONA QUINZENA GENER 200:

Protecció al foc Nou Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials f|

a norma bàsica de protecció

R e c o r d a r q u e hi ha

contra incendis en els edificis NBE-

una normativa

municipal

CPI/96 enclou del seu àmbit d'aplicació els

La resposta primera sempre és recordar que

edificis d'üs industrial. Per a aquests edifi-

hi ha una normativa d'àmbit municipal. Ai-

cis serà d'aplicació la normativa sectorial

xí, en el cas de l'A]untament de Barcelona,

que els afecti. Així. per exemple, l'emma-

l'Ordenança

gatzematge d'un producte químic inflama-

protecció contra incendis inclou un annex

ble estarà sotmès al compliment del Regla-

sobre Ús industrial o d'emmagatzematge.

municipal de condicions de

ment d'emmagatzematge de productes quí-

Però són molt pocs els municipis que dispo-

mics i de la Instrucció tècnica comple-

sin d'ordenances municipals sobre preven-

mentària que correspongui a aquest produc-

ció d'incendis.

te. Però en moltes ocasions l'activitat indus-

El nou Reglament de seguretat contra

trial o el material emmagatzemat no tenen

incendis en els establiments industrials,

una normativa especifica de compliment

aprovat per Reial decret 786/2001, de 6 de

obligat en matèria de protecció contra in-

juliol, resol els dubtes plantejats anterior-

en sectors d'incendi, requisits de comporta-

cendis. A partir d'aquí, segons es pot cons-

ment: es tracta d'una regulació de caràcter

ment al foc dels materials, estabilitat al foc

tatar al Servei de Normativa del Col·legi, els

horitzontal, és a dir, d'aplicació a qualsevol

exigible als elements estructurals, resistèn-

tècnics es pregunten; no he de complir cap

sector de l'activitat industrial. Així, serà d'a-

cia al foc dels elements constructius, di-

normativa sobre prevenció d'incendis?; he

plicació directa a les activitats que no tenen

mensionament de les vies d'evacuació, ven-

les activitats esmentades als punts an-

de complir

la part general de la NBE-

normativa especíifica i també com a norma-

tilació, etc.

teriors.

CPI/96. encara que no sigui d'aplicació obli-

tiva complementària en els casos que si que

gatòria; quina normativa hauria de complir

existeixi una normativa sectorial.

per assumir el mínim risc a efectes de responsabilitats professionals?

El contingut de tipus "tècnic" és semblant al de la NBE-CPI: compartimentació

•

nes i al transport de mercaderies. •

• Entrada en vigor i terminis

Tallers de reparació i estacionaments de vehicles destinats al transport de perso-

Serveis auxiliars o complementaris de

Emmagatzematges de qualsevol tipus d'establiment quan la càrrega de foc to-

d'aplicació

tal, ponderada i corregida, calculada se-

El nou reglament entra en vigor el 30 de ge-

gons el reglament, sigui superior o igual

ner de 2002. A partir d'aquesta data és d'a-

a 3.000.000 MJ.

plicació obligatòria: •

Als nous establiments industrials que es construeixin o s'implantin.

•

S'exclouen de l'àmbit d'aplicació: •

que canviïn o modifiquin la seva activi-

•

tat, en la part afectada per l'ampliació o

•

reforma.

En els casos en què es doni una situa-

Activitats en establiments o instal·lacions nuclears i radioactives.

Als establiment industrials ja existents

Extracció de minerals. Instal·lacions industrials del Ministeri de Defensa.

Edificis a m b diferents usos

ció de risc greu, l'Administració autonòmica

En molts casos, coexisteixen en un mateix

competent pot exigir l'aphcació del Regla-

edifici l'activitat industrial amb altres activi-

ment abans de la seva entrada en vigor.

tats en les quals és d'aplicació

El Reglament no és d'aplicació obli-

l'NBE-

CPI/96. L'articie 3 del nou Reglament esta-

gatòria en els casos següents:

bleix uns entens per a fixar en cada cas qui-

•

Establiments en construcció.

na de les dues normatives s'ha d'aplicar:

•

Proiectes amb data de sol·licitud de

l'NBE-CPI/96 o el nou Reglament.

llicència d'obres anterior al 30 de gener

•

de 2002.

Inspeccions

Projectes aprovats per les Administra-

A banda de la realització de les operac»ons

periòdiques

cions públiques o visats per col·legis

de manteniment establertes en et Regla-

professionals abans del 30 de gener de

ment d'instal·lacions de protecció contra in-

2002

cendis, eis titulars d'estabiïments subjectes

Obres que es realitzin segons els proiec-

al nou Regiament han de sol·licitar a un or-

tes esmentats al punt anterior, sempre

ganisme de control la realització d'unes ins-

oue la data de sol·licitud de llicència no

peccions periòdíQues. La periodicitat d'a-

fej: posterior al 30 de juliol (Je 2002.

questes inspeccions esta en funció del rtse mt/ínsec de l'establiment.

Àmbit

d'aplicació

El Reglament s'ha d'aplicar als tipus d'esiat ! .menis següents. • •

" z jstries í-Tiagatzemaíges industrials

Senti Nomutin

SSESSORIA I f i QuaiMrn central SEGONA V J Í N Z E N A GENER 2002

Tota la legislació Disposicions legals incorporades a la base de dades Construdoc Legislació Àmbit ••

estatal

(BOE núm. 148, 21/06/2001) D'aplicació a les instal·lacions elèctriques

Se reconoce la marca AENOR para ce-

Se dispone la publicación del Acuerdo

abril y mayo de 2001 aplicables a la revisión

del Consejo de Mimstros. de 1 de junio de

de prenos de contratos de las Administraciones Públicas.

•

mentos a los efectos de la instrucción de

dels llocs de treball i a les tècniques i proce-

2 0 0 1 , por el que se aprueba el Plan Nacio-

hormigón estructural.

diments per a treballar en aquestes o en les

nal de Residuos de la Construcción y Demo-

seves proximitats. A l'annex V s'estableixen

lición.

Resolución de 4 de junio de 2 0 0 1 , del Mimsterio de Fomento (BOE núm. 154,

unes disposicions de seguretat especifiques

28/06/2001)

per al cas d'obres i activitats en les quals es

••

Se reconoce la marca AENOR para pro-

ductos de acero para hormigón estructural. Resotución de 5 de junio de 2 0 0 1 , del

166, 12/07/2001) ÍC. errades

quips o materials a prop de línies elèctriques;

188, 07/08/2001)

ción de la salud y seguridad de los trabajadores írente al nesgo eléctrico. Real Decreto 614/2001, de 21 de junio

Hacienda

(BOE

núm.

214,

BOE núm.

Catalunya •

Modificació del Decret 323/1998, d ' l

de desembre, de creació del Registre de Li-

obres tí'edificació i en les obres públiques.

citadors de la Generalitat de Catalunya.

•

Se aprueba el Reglamento sobre protec-

Decret

ctón sanitària contra radiaciones lonizantes. •

Disposiciones minimas para la protec-

aquesta situació es dóna molt sovint en les

Real Decreto 783/2001, de 6 de julio

Se aprueba el texto refundido de la Ley

167/2001,

12 de

juny

(DOGCnúm. 3417, 26/06/2001)

(BOE núm. 178, 26/07/2001)

de Aguas. •

Resoiución de 14 de junio de 2 0 0 1 , del Ministerio de Medio Ambiente (BOE núm,

produeixin moviments o desplaçaments d'e-

Ministerio de Fomento (BOE núm. 154,

16/2001)

Orden de 29 de agosto de 2 0 0 1 , Ministerio

06/09/2001)

Normes bàsiques aplicables a tota clas-

Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 dejuliotBOE núm. 176, 24/07/2001) Als articles 471 següents es regulen les servituds legals en matèria d'aigües.

•

Modificació del Decret 201/1994, regu-

se d'activitats nuclears i radioactives, per a

lador dels enderrocs i altres residus de la

protecció dels treballadors i del públic en

construcció.

general.

Decret

161/2001,

12 de juny

(DOGC núm. 3414. 21/06/20010621) Se establecen los criterios higiénico-sa-

S'estableix la signatura per part dels

nitarios para la prevencion y control de la le-

sol·licitants de la llicència d'obres d'un do-

gionelosis.

cument d'acceptació amb un gestor autorit-

•

Real Decreto 909/2001, de 27 de julio

GESTIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS. (FACILITIES MANAGEMENT)

zat de forma que l'ens local tingui un coneixement cert de la correcta destinació dels

(BOE núm. 180.28/07/2001) Mesures de manteniment, neteja ; de-

residus. S'actualitza la quantia de la fiança

sinfecció d'una sèrie d'aparells i d'equips

per la gestió d'aquests residus que el propi

que formen part de sistemes de climatitza-

Decret 201/1994 preveia a la disposició ad-

ció i/o de les instal·lacions

dicional segona.

d'humidificació

de l'aire, i que són considerats de nsc per a aquesta malaltia. COORDINACIÓ: Miquel Martin (Ristng Services) Ramon Puit) (CAÀTB)

•

Ordenació ambiental de les instal·la-

cions de telefonia mòbil i altres instal·la•

Se aprueba el Reglamento de Segundad

cions de radiocomumcació. Decret

contra incendios en los establecimientos m-

• Gestió de l'ús i dels serveis

maig

d'instal·lacions

amb antenes radiants susceptibles de gene-

(vegeu comentaris a part}

rar camps electromagnètics, des del punt de •

Se desarrolla el articulo 235 del Regla-

mento de la Ley de Ordenación de los Trans-

vista d'impacte visual i sobre el medi ambient i la població. L'annex 1 del Decret es-

portes Terrestres, en matèria de supresión y

tableix els nivells màxims permesos d'expo-

protección de pasos a nivel.

sició als camps electromagnètics per les

Orden de 2 de agosto de 2 0 0 1 , del Mi-

Informació general REALITZACIÓ: de! 18/02/02 al 10/07/02 DURADA: 185 hores: 135 hores lectives • 50 fiores proiecte HORARI: Dilluns i dimecres, de IB a 21 h DissaDte (un al mes», de 9 a 14 n SESSIONS INFORMATIVES: 17 de gener de 2002 31 de gener de 2002

de sistemes de transmissió de veu i dades

i respecte ais recursos

• Geslionar eficaçment els nous rols dels equips humans res facililles en les organitzacions.

de 29

Regula la implantació

Real Decreto 786/2001. de 6 de julio (BOE núm. 181,30/07/2001)

Objectius

148/2001.

(DOGC núm. 3404, 07/06/20011

dustnales.

persones. L'annex 2 fixa les distàncies míni-

190.

mes entre les antenes i les zones obertes

f s fixen les normes de seguretat aplica-

protecció d'edificacions. Els annexes 3 i 4

bles als passos a nivell. Per això s'establei-

estableixen prescripcions per a la redacció

xen sis classes de protecció, per a cada una

dels projectes tècnics.

nisterio

Fomento

(BOE

núm.

09/08/2001)

d'ús continuat per a les persones i sense

de les quals s'especifica quina ha de ser la senyalització horitzontal i vertical.

>•

Ordenació ambiental de

l'enllumenat

per a la protecció del medi nocturn. ••

Indices de preciós de mano de obra y

matenales correspondientes a los meses de

Llei 6/2001, de 31 de maig (DOGC núm. 3407, 12/06/2001)

al SfOONA QU-N2E1

S'estableix la divisió del territori en di-

instal·lació, conservació i manteniment so-

Real Decreto 7 8 * 2 0 0 1 , de 6 de julio

Sistema de classificació comunitari de

verses zones en funció de les característi-

bre béns de naturalesa duradora, entre ets

ques i especiíicitats de cada una en relació

quals es troben els aparells d'ús domèstic

amb la claror lluminosa que hi pot ésser ad-

que utilitzin qualsevol tipus d'energia per al

missible i es regulen els aspectes relatius a

seu funcionament: electrodomèstics, làmpa-

relativa a ias disposiaones minimas de se-

les intensitats de brillantor permeses, al dis-

des, aparells de gas. aparells de telefonia,

gundad ydesafud para la utilización por los

••

seny i la instal·lació de l'enllumenat i al rè-

aparells electrònics i aparells electrotècmcs.

trabajadofes en el trabajo de los equipes de

del paisatge urbà òe ta ciutat de Barcelona

gim estacional i horari d'usos.

Es regula l'aplicació a Catalunya del

Decret 211/2001,

•

174/2001.

Se modifica la Directiva 89-655-CEE

de 26 de juny

Modificació de la Llei 3/1998, de 27 de

(BOPnúm. 191. 10/08/2001)

Directiva 2001-45-CE, de 27 de juno

Incorpora un nou apartat sobre disposicions relatives a la utilització dels equips de

•

treball per a la realització de treballs tempo-

les runes i residus de la construcció.

desequilibris comarcals, entens d'ubicació

rals en alçada (escales de mà i bastides).

de noves implantacions i entens per a l'ava-

xos figuren la relació de municipis objecte

en lo relativo a la lisia de residuos.

Modifica les disposicions transitòries

Se modifica la Decisión 2000/532/CE

del Pla. la situació concreta de cadascun

Decisión 2OO1-573-CE, de 23 de julio.

dels àmbits del Pla i les possibilitats màxi-

de la Comisión CE (DOCE-L núm. 203,

mes, pel que fa a la superfície de venda,

28/07/2001)

segona i tercera, de manera que es prorro-

d'implantacions de grans establiments co-

guen fms a finals del 2001 els terminis de

mercials.

que contenen

Unió •

Se modifican los anexos del Real De-

•

Aplicación de la Directiva 89-106-CEE

del Consep, en lo que concierne a la reac-

usuari en la prestació de serveis sobre els

do por Real Decreto 1754/1998, de 31 de

ción al luego de las cubiertas y de los revés-

bens de naturalesa duradora.

julio. para incorporar al ordenamiento juridi-

timtentos de cubiertas ante un fuego exte-

co espanol la Oirectiva 20OO/5/CE de la Co-

rior.

Decret

213/2001,

de 24 de juliol

(DOGC núm. 3446, 06/0a^001) Regula, en vistes a la defensa del consumidor,

les activitats

reparació,

d'aplicació a Catalunya. La base de dades Construdoc Legislació conté també

tonomies. Podeu consultar aquesta ba-

Europea

creto 1396/1995, de 4 de agosto, modifica-

Protecció dels drels del consumidor i

Noia: en aquesta secció seleccionem

la legislació d'aplicació a la resta d'au-

amiant.

Llei.

10/08/2001).

només les disposicions més importants

La modificació afecta els residus de materials de construcció

legalització de les empreses afectades per la

Ordenança municipal sobre gestió de

Acord de 18 de juny 2001, del Ple de l'Ajuntament de Manresa (BOP núm. 191,

mstraciò ambiental.

núm. 3437. 24/07/2001)

Manresa

paments comercials.- entens d'ordenació espacial, entens per determinar els equilibris i

•

.V/i

f te articles modificats fan referència a les activitats publicitàries.

|0 CE (DOCE-L núm. 195, 19/07/2001)

luació de les noves implantacions. Ais anne-

Llei 13/2001, de 24 de-juliol (DOGC

Acord de 20 de juliol de 2 0 0 1 , del Consell Plenari de l'Ajuntament de Baró

de 2001, del Parlamento Europeo y Conse-

S'estableixen diferents entens a tenir

Modificació de l'Ordenança dels usos

Directiva 89-391-CEEi.

febrer, de la intervenció integral de l'Admi-

••

Barcelona

arreglo al apartado 1 del articulo 16 de la

en compte en la construcció de nous equi-

(DOGC núm. 3427, 10/07/2001)

•

timents de cobertes.

de 24 de juliol

(DOGC núm. 3443,01/08/2001)

accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses.

S'aprova el Pla territorial sectorial d'e-

quipaments comercials.

Reial decret 1254/1999, de 16 de juliol, de mesures de control dels riscos inherents als

Decret

la reacció al foc tíe les cobertes i dels reves-

trabajo (segunda Directiva específica con ••

••

(BOEnúm. 171, 18/07/2001)

misíón, de 25 de febrero de 2000, relativa

Decisión 2001/671,'CE. cíe 21 de agos-

a un segundo sistema general de reconoci-

to de 2 0 0 1 , de la Comisión CE (DOCE-L

miento de formaciones profesionales.

núm, 235,04/09/2001)

se de dades per Internet a l'adreça www.apabcn.es/renart. f£i

Subscripció a Linfotmatiu per a no col·legiats Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre È Gairebé 10 anys, de Toni Batllori*, de regal Si voleu rebre L'Informatiu i no esleu col·legiats, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteula per fax: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 . per correu electrònic: informatiu@apabcn.es. o per correu a:

Subscripció a L'Informatiu Dades personals

Enlita! • empresa

Quotes ;uota normal d'l pagament de 25 € ;jo\a d'esiua-ail ienie Targeta Accéí ae 12.t Forma de pagament

Col·legi d"Aparelladors l i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor. 5 0 8 0 2 1 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 9 3 2 4 0 2 3 76

• de compte talian d'i

H O R E S

E X T R E S CULTUR-

j SEGQ: IA QU'NZENA G E N » 2002

HOR

L E C T U R E S

La taca humana hilíp Roth se'n va cap a la

peres i influents en la vida del professor uni-

ga d'animals, que un dia es va escapar de la

setantena i segueix donant canya

versitari.

gàbia i va anar a posar-se en un arbre, enmig el

d'altres gralles. Aleshores aquestes la van

via començat a destripar a Pastoral

1933, Roth ha estat professor de literatura

rebutjar, perquè sempre havien estat lliures

americana i Me casé con un comunis-

a Chicago i d'escriptura creativa a Pnncen-

ta. En el primer llibre veiem les em-

ton. Així que coneix les misèries del món

obligar a tornar a la gàbia. Faunia comenta

premtes de la guerra de Vietnam so-

universitari. Silk és expulsat de la vida

que deixem una taca, un rastre, la nostra

bre el país; en el segon, la caça de

acadèmica

empremta en aquells a qui tractem. Diu:

bruixes. Ara i amb La marca de ího-

d'uns alumnes negres seus que no havia vist

"És el que succeeix per haver estat tota la

me,

mai a classe. Els va tractar de "negre f u m " .

vida amb gent com nosaltres. La taca hu-

a la societat nord-americana, que ja ha-

tanca la trilogia i es situa a

mana". Deixem impuresa, crueltat, abús, error, excrement, semen. •'*>

semen una qüestió política, com

el seu èxit a que Silk havia cregut en ells en

Saul Sellow, John Updike o John

qualitat de degà, no tan sols no li surtin en

Cheever.

defensa sinó que ajudin a enfonsar-lo. Però Roth

l'avorri-

ment i el (àstic de la societat nord-amencana

en l'època de

d'expulsar-lo de la universitat per titllar a uns alumnes de "negre f u m " . Aleshores de-

que segueix tractant Silk i aca-

seus". I és que el professor en realitat tè un

ba escrivint una versió lliure

secrel que ha mantingut amagat fins i tot a

del que va ser la seva vida, a

la família que ha fet créixer - i que vostè ja

la que incorpora la manera

descobrirà. Només dir que Silk és com una

d'actuar de les persones pro-

gralla de qui Faunta s'enamora en una boti-

clàssic, com és el cas d'alguns dels quadres d'aquesta exposició per donar una de cal i

poc es va anar endinsant en un terreny més

una de sorra, als qui encara són una mica

estructural i tècnic, es podria dir, més ma-

escèptics.

£*

durat. L'universalisme constructiu de Joaquin Torres Garcia li proporcionà eines molt importants per a aquesta tasca; és aquí on Col·leccionista i crític d'ari

i de les formes amb l'estudi estructural del conjunt i l'harmonia de tots els elements que hi participen, rebutjant tota pretensió merament decorativa de l'obra. Emprant l'espàtula com a estri vigontEXPOSICIÓ DE PINTURA A L'DU

zador del color, cada stroke o petjada d'aDE CARLES MIRASIERRAS

Del 18 de febrer al 8 de març. Espai d'exposicions de la primera planta del Col·legi. Bon Pastor, 5. Barcelona.

de la seva obra per apropar-lo, si més no, a Informació: Departament de Cultura Telèfon: 9 3 2 4 0 20 6 0

LA MARCA DE L'HOME

Philip Roth. La Magrana / Alfaguara. 4 3 8 pàgines. Barcelona. 2 0 0 1 .

cideix deixar de ser "algú perdul per als

sierras torna a prendre e pols figuratiu més

Novel·la

expulsat.

de Roth rebutja l'encàrrec, tot i

intor a l'oli autodidacta,

Tot i això, en moltes ocasions, en Mira-

la vida, que neteja la universitat d'on l'han

re la seva història. L'alter ego'

Carles Mirasierras es decantà en un

pressió pictòrica.

d'uns trenta anys, inculta i maltractada per

Silk es decideix a explicar qui és real-

principi pel figuratiu més ortodox però poc a

un observador àvid de noves formes d'ex-

per acabar liant-se amb Faunia, una dona

ment perquè el destí li fa la mala jugada

Olis de Carles Mirasierras

etapes modifiquen el llenguatge metafísic

seva dona mort i ell fuig a les muntanyes,

rep l'encàrrec del professor uni-

D ' A R T

i els elements conceptuals de les darreres

Silk es revela i dimiteix. A continuació, la

:'escàndol Lewmsky. Zuckerman

versitari Coleman Silk d'escriu-

ter ferm i decidit. Les formes geomètriques

irònicament

i no s'havien fet mai amb els homes, i la van

i aquesta expressió va ser suficient perquè

ía hipocresia, l'acritud,

questa eina imprimeix sobre l'obra un caràc-

per enfotre-se'n

Jersey)

els seus companys, alguns dels quals devien

man per escriure sobre la gelosia,

ell barreja la recerca matemàtica de l'espai

(Nova

societat capaç de fer d'una taca de

utilitza al seu 'alter ego' Zucker-

a Newark

l'alçada de mestres en retratar una

A La marca de l'home,

E S P A I

Nascut

N O

T ' H O

P E R D I S

El darrer emperador romà |ï

n bon dia de 1986, un

I ^ - ^ agricultor

que treballava

estaven enterrats els emperadors des de

el camp

Constantí. Un any després de la seva mort,

prop del riu Guadarrama va desenterrar per

el seguici fúnebre inicia el camí. a peu. en

pura casualitat un tros de mosaic i ho va co-

direcció a l'eterna residència de Materno Ci-

municar al Museu de Toledo. Des de llavors,

negio a la ciutat-mausoleu de Carranque.

han estat necessaris dotze anys d'excava-

Per què va triar Materno Cmegio aquest

cions al jaciment de Santa Maria de Abajo a

paratge per enterrar-se? Ningú ho sap però

Carranque (Toledo) per descobrir l'enclava-

hi ha qui pensa que l'enclavament té un sig-

ment més important i millor conservat del fi-

nificat simbòlic. Totes les seves edificacions

nal de l'Imperi Romà a Espanya, un singular

(un palau, uns banys, un temple, una esglé-

conjunt d'edificacions, realitzades a finals

sia monumental) constitueixen una unitat

dels segle IV, totalment desconegudes fins

arquitectònica

llavors. Entre aquestes edificacions destaca

simbòlica, una expressió d'autoritat i poder.

l'església cristiana més antiga d'Espanya,

I aquesta mostra de poder havia de ser vista

una de les més espectacular viles romanes i

per tothom. Llavors, que millor solució que

un dels conjunts de mosaics més impressio-

i urbanística,

uniforme

ubicar-la sobre un petit turó que es troba en

nants de l'Imperi.

una important cruïlla de camins a la 'Mese-

El mosaic desenterrat per l'agricultor

ta', l'antiga Tituiaa. quasi en el centre ge-

pertanyia al dormitori principal de la vila i

omètric d'Hispània.. !£>

tenia un estranya inscripció que desitjava un ús feliç de l'estança al seu propietari, un tal Materno Cmegio. un familiar directe de Teodosi. hispà i darrer emperador de tot l'Imperi Romà Les de Carranque són les primeres restes d'època teodosiana identificats a la pàtna de l'emperador (va néixer a la segoviana Coca el 346). L'exposició Carranque. Esplendor de la Hispània de Teodosi mostra una acurada selecció de les restes arqueològiques d'aquesta antiga ciutat romana, entre elles peces de la basílica paleocnstiana o una reproducció fidedigna del Disc de Teo-

T R E N C A ' T

La visita per la mostra que acull et Museu d'Arqueologia de Catalunya permet reconstruir el perfil de Materno Cmegio. el poderós patrici (oncle i ma dreta de l'emperador} que era el lloctinent imperial a les províncies orientals fins que va morir, prop de Constant moble, el 387. Uns anys abans, però, havia decidit construir-se un gran mausoleu en Carranque fent servir els millors arquitectes, els millors tallers de mosaics, comprant mobles i marfils d'Egipte, Tarbres de Grècia. Turquia i Àfrica, i impcf-

des de la mateixa cantera privada de l'em-

Exposició CARRANQUE. ESPLENDOR DE LA HISPÀNIA D£ TEODOSI

perador Teodosi. Materno. però. va trigar un temps en tornar, encara que mort. a la seva enyorada Hispània. L'Imperi Romà vivia moments de-

Museu d'Arqueologia de Catalunya. Parc de Montjuïc. Barcelona. Fins al 3 de març

licats (l'emperador lluitava contra el rebel Màximo) i Teodosi va desaconsellar el viatge de Acantia, la vídua de Materno. des de

Antoni Capilla

Constantmoble. Provisionalment, el cos es va dipositar al panteó real, l'església dels Sants Apòstols de Constantmoble, el lloc

C L O S C A

HORITZONTALS. 1. Un pis mes amoni de la planta baixa, si no hi ha entresol 2 Aixopluc de les inclemències del temps. Es pol perdre amb un gran esforç 3 Cap d'obra. Vocals que fan tnjita Compte, que aquests tot ho veuen 4 Reunions de persones aplegades Vocals per a qualsevol hora. 5 Corbant en forma d'arc 6 Consonants que van de caça. Vent suau de gran acceptació El cap de lauia. 7. Pot fer carambola si ès en bones mans Organització secreta siciliana 8. Enmig de qualsevol pis El mes ruc del corral Et cec senrosca a l'extrem de la canonada per obturar-la 9 Que seu molt i es mou molt poc. 10 Tremolar, però amb la I Acaben tota la feinada 11 Lliurar una quantitat abans del temps assenyalat VERTICALS 1. El qui s'encarrega de fer l'estudi detallat de I obra a realitzar 2 La segona a donar la nota. Amb aquesta i dues mes arribaràs als cent grams Un pern sense mànec 3 Institut que conserva la natura Alumne d'una acadèmia militat 4 Dit de la substància que ha estat desimantada El cava. ni dolç. m sec. ni brut S. Mitja creu Universal, el conali eclesiàstic 6 Peruà de saftador Seguirà les instruccions ai peu de la lletra Prefix que sempre val per tres 7 Es planta verticalment a terra per suportar alguna cosa LiquKí incolor i volàtil, mes lleuger que i aigua Parqumg 8 X<co! de ses Ües Mesura bntanca Que no arriba al metre 9 Delicte contra Sa Majestat Tancar enlre parets SOLUCIONS

tant les millors columnes per a la basílica

Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior Cada número indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte (en vertical. horitzontal 0 diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.

' 2 3 4 5

° 9 10

1 •

l W-rv 9 d *U*N «d L "i. * Wl X) O C «W «»td I

•

C •

•

2 •

•

• E

ó • C

• •

SERVEIS il S?GONA QUINZENA GENER 2001

Programes informàtics d'interès professional i a bon preu El Col·legi ha establert acords de col·laboració amb diverses empreses fabricants o distribuïdores de software professional d'interès per als arquitectes tècnics. Amidaments i pressupostos, dibuix per ordinador i càlcul d*estructures són alguns dels camps d'aplicació

d'aquests programes informàtics que s'ofereixen durant un temps limitat a preus molt avantatjosos i amb ei suport tècnic de l'empresa. Els termes dels acords s'exposen a continuació,

Allplant FT v l 6 Arquitectura Tècnica L'acord de col·laboració amb l'empresa Nemetschek permet als col·legiats adquirir, fins al 31 de març de 2002, el programa de CAD Allplant FTvl6, amb unes condicions econòmiques

Avantatges pe: ais col·legiats: - Curs gratuït de 14 hores de durada. -

especials i de suport tècnic que es detallen en el quadre adjunt:

Servei de manteniment gratuït durant els 6 mesos següents a la compra del programa (inclou actualitzacions i suport tècnic).

- 40% de descompte en la contractació del servei de manteniment fins ai 31 de desembre PRODUCTE

PREU

DESCOMPTE

415-965 PTA

357.

OFERTA COL·LEGIATS

de 2003 (18 euros/mes) de les llicències adquirides en el període d'oferta, que s'ha de contractar al mateix temps que l'adquisició de la llicència.

ALLPLAN FT v l 6 Atquilectura Tècnica

Informació: Sergi Ferrate Telèfon 932 37 43 77

Programes Dibac i Harma d'Iscar Els col·legiats poden adquirir, fins al 31 de maig de 2002. e! programa de dibuix as-

Avantatges per als col·legiats:

sistit per ordinador Dibac i de càlcul d'estructures Harma amb les condicions econòmiques

" Suport telefònic gratuït per un període de 90 dies.

següents:

- Curs d'iniciació de 2 hores gratuït per als qui adquireixin els programes. PREU

OFERTA COL·LEGIATS Informació:

DIBAC+HARMA

3 0 0 . 0 0 0 PTA

15.000 PTA

German Puchal Telèfon 938 77 04 37

El Col·legi regala el programa DIBAC, el preu del qual en el mercat és de 300.000 PTA a tots els col·legiats que ho sol·licitin. Només s'ha d'abonar 15.000 PTA en concepte de cobertura de despeses d'edició que s'entrega, personalitzada, per a cada sol·licitant.

pDibac Archivo

CENTRO CULTURAL DE ARANJUEZ Edición

Opcion

puchal@ctv.es

MOTOR M

PEUGEOT 307 XT.

"-jg"

No es solo un número.

XT. Clàsico y distinguido Disenado para comunicarse con el exterior el 307 abre a su conductor y ocupantes nuevas perspectivas. El mundo esta ahi.a! alcance de !a mano. Un nuevo punto de v i s t a s o b r e la conduccíón. Conducir un 307 es un placer, sus liniai acractivas y fluidas. invitan a despíazarse.en carretera, autopista o ciudad, descubrírà nuevas sensaciones relacíonadas con la conducción. Docado de grandes logros tecnológicos en el àmbito do la seguridad activa y pasiva, el 307 le invita a realizar el me|or de los viajes.

FICHATÈCNICA.

Gasolina vHDI

Cilindrada en cm3 1.587 Número cilindres 4 N°. de val. por cilindro 4 P. max. norm. CEE (kw) 80 Rmax. norm.DIN (cv) 110 A.r.p.m. 5.8O0 Par màx. norma CEE (Nm) 147 Par. max. norma DIN (mkg) 15.0 A.r.p.m. 4.000 Velocidad màxima (km/h) 190 Aceleración 0-100 km/h. (seg.) 10.6/10.7 Consumo urbà no (l·lOO km.) 9.5 Consumo extraurbano (1/100 km) 5.8 Consumo mixeo (1/100 km) 7,2 Capacidad depósito 60

1 997 4 2 66 90 "4.000" 205 20.9 1.900 179 12.4/12.5 6.9 4.3 5.2 60

E q u i p a m i e n t o de sèrie Climatizador Asiento conductor regulable en altura condV pasa). Apoyabrazos asi en tos d ela n te ros Apoyacabezas delameros regulables en altura / inch. Tres apoyacabezas traseros regulables en altura. Cierre centralizado con mando a distancia. Cucnurevoluciones. Elevalunas eleetneo delanteros y traseros (S puertas). Equipo àudio con mando en volante, dial separado. Antena torta, parte trasera de techo. Radio CD frontal. Guantera con llave, luz y refrigerada.(v.i'c).

• Lector de mapas delantero. - Regulación de faros desde el i • Volante de 3 brazos, regulable en alturaa y pr - Red de maletero. • Indicador de mamenimiento inteligente. • Volante regulable en altura y profundidad. • Ordenador de viaje. • Faros anciniebla. • Parabrisas atérmico. • Molduras en puertas y paragolpes. • Retrovisores e x t y tiradores de puerta color car. • Retrovisores exteriores eléctricos y tèrmicos.

ABS. Repartidor electronico de frenad Asistenda al frenado de emergeneia. Airbags conductor. Airbags pasajeros desconectables • Airbags de techo tipo cortina. • Encendido automatico de luces emer^. Antiarranque electronico en llave Cinturones del pirotécnicos con hmicador de esfueno Direc. assistida variable en funciòn de la velocidad. • Padding de absorción de impactos laterales

LUMACAR Concepciòn Arenal, 17-21 Rosselló. 340 - 3S2 Tel 93 352 17 I I - Barcelona Tel 93 457 38 00 - Bar

SO7

Servei d'ihfonfíàció i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fisc. • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. • Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • Valoració onentativa del vehicle de segona mà. • Assessorament fiscal en la compra del vehicle. • Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. • Contractació de l'assegurança. Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A'e: auto@apabcn.es

SERVEIS l .FGONA QUINZENA GENER 2002

Informació tel.: 932 40 23 76

Petits anuncis Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de prefectes, models en 3D, càlcul d'estructures t instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i proiectes ments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA. Tel: 934 52 07 89 annsa@coac.net Serveis per a taxadors Envií'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax; 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions. delimitacions, parcei-lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 • Fax: 933 17 06 84

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi ' Telèfon: 932 13 92 36

projectes. Armdaments i press Ploteiat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres, 80, local, 3 SI. Feliu de Guíxols.

Tel..- 972 32 32 82 Fax: 972 32 32 82 ofianaimgómez@ctv. es Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica], Oriol 639 89 10 63 Delineació de plànols S'ofereix estudi de dehneació-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01 Especialitzats en serveis de recolzament a l'arquitectura El nostre equip disposa de mitjans i recursos per col·laborar en delineació, proiectes bàsics, executius, mesuraments, aixecament de l'estat actual i qualsevol servei que calgui. Ens desplacem a l'estudi del client. Mayte Telèfon: 934 59 46 17

Perspectives Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols. Telèfon: 933 09 59 65

Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amtdaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat TRESDCAD • Telèfon: 938 79 65 61 Serveis professionals

Especialistes en animacions i fotomunlatges. Som professionals amb 6 anys d'experiència per a promocions, díptics, presentacions en paper o en CD-Rom. Dissenyem tanques publicitàries amb la seva perspectiva. Complim amb el termini de lliurament. Ens desplacem a tot Catalunya. Scnptiva Telèfon: 934 59 46 17

Col·laboració professional S'ofereix arquitecte tècnic amb experièn eia en constructora<'promotora per a peti tes col·laboracions i proiectes, amida ments i pressupostos, i també control d'c bres. Informàtica a nivell d'usuari. Albert Telèfon: 615 541 654 Estudiant de medi ambient i urbanisme S'ofereix per a treball a temps parcial per compaginar amb estudis de medi ambient i urbanisme. Aporta experiència en obra i en oficina, carnet de conduir i Autocad 2000. Anglès i espanyol- Residència a Barcelona. Shachar Shaiem telèfons: 651 148 601 933 110 759 a/e: sbonco@hotniaii.coni

Dúplex al WALDEN 7 en venda, de particular a particular

Habitatge a l'última planta, exterior a 3 cares, amb balconada a totes les finestres, molta llum. Superfície 120 rrv, 3 habitacions més un estudi, sala d'estar-menjador de 38 m' amb parquet, bany i petit bany. Cuina moderna, equipada amb campana d'acer inoxidable, taulell de cuina i forn. Fusteria d'alumini lacat, amb aïllament amb vidre climalit. Piscina comunitària i zones enjardinades. Plaça de pàrquing inclosa. Telèfons: 933 72 20 46 * 636 40 48 52

Petits anuncis Doneu-vos a conèixer a 8.000 professionals per 6 €, si sou col·legiats o estudiants i 12 € si no sou col·legiats.

informació Telèfon: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 64 a/e: informatiu@apabcn.es També els podeu consultar a la pàgina web del Col·legi www.apabcn.es/informatiu

INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR El Col·legi posa a disposició dels pro-

legs de les empreses alscasellers de la plan-

fessionals informació tècnica i comercial so-

ta baixa. Durant el mes de gener hi són pre-

bre productes i serveis de la construcció. Els

sents les empreses següents:

professionals trobaran els fulletons i catà-

• OPTIROC ARIDOS LIGEROS, S A • VERNALITE • CONSORCIO TERMOARCILIA • ASFALTEX CONSTRUCClÓN

Col·laboració professional S'ofereix autònom amb 4 anys d'experiència en despatx: delineació, Autocad 200, Presto i mesuraments. Experiència també en obra: contractació d'industrials, plàning, comanda de materials, control de qualitat, liquidació econòmica. Disponibilitat immediata. telèfons: 932 32 25 06 678 307 320

Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Proiectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Despatx a compartir Telèfon 933 95 44 45 • Fax 933 95 22 22 Equip d'arquitectes ofereix despatx a iparquitectura@coac.net compartir situat a Provença/Aribau (a prop de! metro i dels ferrocarrils). Modernitzat recentment, amb molta llum, línia Serveis tècnics arquitectura pròpia de telèfon, xarxa informàtica, iní topografia ternet, tax, fotocopiadora... ascensor i porter. Preu: 40.000 PTA Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixetelèfons. 656 4 78 725 931 Ó3 05 16 teig d'obres sobre el terreny. Delineació de

•FEPESA • REYNAERS • GRUPO MECANOTUBO • REVIAL REFORMAS • PALAU TECNOLOGIA CERÀMICA • PANASONIC ESPANA • PÈNDOL • PUERTAS ARTEVI • REPSOL BUTANO • COMPOSAN CONSTRUCClÓN

Les empreses interessades a presentar els seus productes poden dirigir-se a: Jordi Marín • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57

DEMANDES al SEGONA QIJ NZENA GENER 2002

21.

NICS DE BARCELON,

Empresa en expansió en el mercat català del sector de la construcció, ubicada a Terrassa, necessita incorporar en la seva organització:

I CAP D'OBRA Funcions: • Reportarà directament amb el cap de grup. Gestió a peu d obra, negociació amb industrials, amidaments in situ, confeccionar certificacions, control de costos i seguiment de plàning. - Responsable de la gestió d'una o dues obres.

Es requereix: i corn a cap d obra en constructora - Edat aproiimada entre 30 i 35 anys. - Coneixements a nivell d'usuafi de Word i E«cel i valorable Presto.

S'ofereix: • Retribució negociable en tunció de la vàlua i candidat. Es possible la incorporació a l'empresa amb c o com a lliberal.

Seleccion CAP D'ESTUDIS D'OBRA I PRESSUPOSTOS en la i locals comercials d'importants botigues Funcions: -

Dirigir el departament rj'amidaments i pressupostos. Realització d'amidsrnents d'obra i interiorisme - Desenvolupar pressupostos. - Relació amb el riespatx d'arquitectura, els caps d'otxa. els industrials i els clients - Reportarà setmanalment amb el director tècnic i la resta de l'equip responsable de l'en presa.

Es requereix: • • -

Experiència en un departament d'amidaments i pressupostos i en direcció d'obia. Es valoraran conenements d'intenonsme. Persona amb visió global de l'obra \ dels seus costos. Coneixements informàtics dels programes: Presto, Eicel Word i Superpropct. Es valoraran coneixements d'anglès.

S'ofereix:

Bustjuem uns persona amb iniciativa, responsable, amb capacitat per resoldre problemes, amb un cert grau d'autonomia, proles- . sional fleuble i amb capacitat d'adaptació. *

Busquem professional amb domini dels aspectes econòmics de les J obres de construcció, persona amb capacitat per lidenr equips. A bon comunicador i amb capacitat per tractar amb clients i pren- ^ J oVe decisions. •

Les persones interessades poden enviar carta de presentació manusenta, ad|untant currículum tualitzat i lotogralia recent tipus carnet, indic; referència 7766 a CAATB, Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona afc; treball fia pa ben. es

- Sou aproitmat de 8 MMPTA. Brut/anual, negociables en (unció de l'experiència aportada pel candidat.

les persones interessades poden enviar carta de ptesentació maI nusenta, adjuntant currículum actualitzat i fotografia recent tipus car- H net, indicant la referència 7803 i• COL LEGt O'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5. 3a planta, OSOÍ1 Barcelona a/e: tretali@apabcn.es

I M • V m

'i-

COL LEG1 D-APARELLADORS

L'lnform@tiu electrònic

CAP DE GRUP Constructora especialitzada en la construcció d'habitatg es d'alt estànding, d'hotels de luxe i locals comercials d'import;mts boti*

Funcions r

''---'~. ; ^iUar, coiWin» i centro!» tí rjioc

«sa.

Hesponsaí* * 2-3 espí íotn. RepartM sewwalmaH amb el rJnctcr fcne i la Vürtfs stectn3 «n6 la prRwta i la dnctio fK

Es requereix ssuem na [ w v r i irtn czoacta! (w Mer* e E d*nB I pren»? decaiors 4 3 dit dí ffvc v y) am a aç cTdns (Tcdrtucú * raa pura i rsjna atte «J4 glcdal Oe l'vpnitaCJí * t o »tesofires. ftiemenB «iterrAics Oe6 prapameï. PreSí, íxe>, *x3 fs conmenenti tfargfa.

El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi Adreça:

S'ofereix Srxi «rama tntn&10 MU PTA. t

ones interessades poden enviar carta de ciò manusenta. adjuntant currlcuturn aci fntogratia recenl tipus carnet, indicant '3 ia 7842 :•.

www.apabcn.es/informatiu Servei cte Promoció i Mercat de Treball, Bon P«ior. 5, 2a planta. 08021 Secciona ;. treoall6apabcn.es

DEMANDES l SEGONA ÇUNZENA GENBl 2002

Adjunt/a a pressupostos d'obra PRESTIGIÓS GRUP IMMOBILIARI per a la seu central de Barcelona per donar suport al cap del departament en la col·laboració en l'estat d'amidaments. desenvolupament de pressupostos previs amb suport de software especffic, participació en el desenvolupament del pressupost definitiu, relació amb industrials, supervisió de partides segons el manual de qualitat, seguiment pressupostari, etc. perfil Experiència en el desenvolupament de pressupostos d'obra i habituat a treballar amb suports informàtics. s'ofereix

Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Les persones interessades poden adreçar el currículum indicant la rei. 33.018 a: I0R CONSULTING. SA. A l'atenció de Marta Orte al núm de fax: 934 87 36 67 o per a/e: Marta@ior.es

Arquitecte/a tècnic/a PROMOTORA IMMOBILIÀRIA per realitzar estudis de promocions immobiliàries (preferentment habitatges plurifamiliars i/o oficines) i per la gestió i interpretació de la normativa d'edificació urbanística. perfil Convenient experiència en el coneixement de la normativa metropolitana d'edificació, en la viabilitat de l'operació immobiliària, en estudis previs del projecte i en coneixements bàsics sobre construcció i arquitectura. Idioma català. Coneixements informàtics de Word i d'Autocad v.14 o 2000. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral en pràctiques o indefinit en funció de la vàlua del candidat. Sou aproximat 2.5-3.000.000,- PTA brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades poden adreçar currículum al núm. de fax 932 01 17 42 a l'atenció del Casi miro Rendé.

Ref: 7850

2 caps d'obra

Arquitecte/a tècníc/a GABINET DE PERITACIONS I VALORACIONS DE BARCELONA

perfil Experiència mínima de 2 anys a peu d'obra en obres d'edificació. Edat entre 25 i 35 anys. Idioma català i es valorarà, anglès. Coneixements informàtics de fulls de càlcul. Imprescindible carnet de conduir (vehicle facilitat per l'empresa). Àrea de treball, Catalunya. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral. Sou aproximat 3,5-6.000.000,- PTA brut/anual negociable més incentius. Incorporació immediata. Les persones interessades poden adreçar el currículum al núm. de fax: 932 06 12 34 o per a/e: comapa@societats.com. A l'atenció de Roser Nebot.

per fer pentacions i valoracions, lonamentalment per a entitats asseguradores

perfil No cal experiència. Edat entre 25 i 35 anys. Coneixements informàtics de Word i Excel. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball província de Barcelona. s'ofereix Mitja jornada amb dedicació flexible. Relació liberal. Sou aproximat A.500.000.PTA brut/anual Les persones interessades podeu adreçar currículum al núm. de fax. 932 74 9 1 21 o per a/e: peritezq@cetib.ictnet.es

Ref: 7856

Arquitecte/a tècníc/a ENGINYERIA D'ÀMBIT INTERNACIONAL per treballar en projectes a la República de Kazakhstan. Experiència mínima d ' l any en projectes d'instal·lacions elèctriques, fontaneria i climatització. perfil tisme i domótica. Imprescindible coneixements en programes de disseny i càlcul

s'ofereix Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua del candida t/a. Les persones interessades poden adreçar el currículum bé per a/e a: dabepo@nursat.kï o a: berga@grup-ets.com o bé per

A C T I V I TAT S Quadem centni SEGONA QUINZENA GENER Ï003

C O N S T R U C C I Ó

NOVES

T E C N O L O G I E S

orniigó in situ. Seminari v.mresa L

Informació tel.: 932 40 20 60

imica de les instal·lacions. , valoracions d'ofertes i certificats

lú.'.Tiigo vd estendre ra^.dament la seva

dates: del 5 al 19 de febrer

influencia; primer, en el camp de les obres

lloc: Delegació del Bages-Berguedà

El tècnic responsable de l'execució i/o gestió

civils i dels edificis industrials i, més tard.

horari: dimarts, de 17 a 2 1 h

de les obres ha de saber amidar les partides

en iota l'edificació. La seva versatilitat i la

econòmicament sigui perfectament iden-

durada- 12 hores

d'mstal-lacions sobre plànols de proiecte i in

suposada durabilitat

tificable i mesurable?

preu del curs: 150,25 € ' 25.000 PTA

que provenia de la

situ. demanar ofertes als industrials, i les ha

•

Com es pot definir cada part perquè

Com poder identificar, i si és necessari

imatge quasi pètna de la seva estructura, es

preu especial col·legiat/da:

de saber valorar per poder fer-ne compara-

va veure enterbolida per dos problemes con-

fer-ho, les característiques dels elements

20 000 PTA

cions. Durant l'execució de les obres, cal que

obiecte de la gestió econòmica.

faci comprovacions per controlar les certifica-

controlar les característiques del formigó

• Com mesurar cada part de la instal·lació.

Programa

cions.

elaborat a l'obra i la presència de l'armat,

•

El proiecte tècnic. L'anàlisi crítica dels

En aquestes sessions tècniques, els assis-

que representa un perill constant d'oxidació.

resultats

tents obtindran uns coneixements bàsics so-

Aquests dos lactors van tenir una importàn-

• Les variacions t els preus contradictoris.

•

Proiecte un formigó vist. Del càlcul al

bre el control econòmic de cadascuna de les

• Com reflectir tot això en uns plecs de con-

projecte: el disseny constructiu.

instal·lacions.

120.20 € '

substancials a la seva natura: la dificultat de

cia cabdal en l'inici del control científic de la construcció.

En el curs es parlarà de la construcció en formigó i, en especial, de la utilització del

•

formigó vist. En aquesta utilització, les con-

Gallostra

Com fer jugar els consultors en aquesta gestió econòmica.

dates: 30 de gener de 2002

• Resum i conclusions.

Condicionaments tècnics dels enco-

horari: dimecres de 17 a 21 h

•

Els nous formigons (d'alta resistèn-

durada: d hores

cia, alleugerits estructurals, etc).

preu del curs: 48.08 € / 8.000 PTA

plexes i incertes de la construcció actual.

Eines per a la gestió econòmica

lloc; Barcelona

- Acabats i textures del formigó.

• Control i manteniment

fan d'aquesta operació una de les més com-

Joan

•

ta! i el risc que comporta (ja que un cop executat és pràcticament impossible de reparar)

acadèmic:

Doctor enginyer industrial

frats. Separadors i ancoratges

tals. La dificultat d'aconseguir un bon resul-

• responsable

L'execució del formigó armat

dicions de l'encofrat, l'adequada dosificació i la correcta execució esdevenen fonamen-

dicions.

Formigó: dosificació, granulometna i additius.

Influència de la reglamentació en la gestió econòmica.

preu especial col·legíat/da: 57.70 € /

El control dels materials i control d'e-

9.600 PTA

xecució. -

responsable acadèmic Joan Sabaté. Arqui-

Patologies i mètodes de diagnosi. Re-

Programa

paracions.

• •

Instal·lacions possibles, Característiques especifiques de les instal·lacions des de l'òptica de la gestió econòmica. Dificultats i avantatges.

•

Sistemes de presentació d'un pressupost d'instal·lacions per a un edifici d'habitatges. Presentació de models.

• Parts en què es pot dividir una instal·lació d'habitatges des del punt de vista de necessitat d'amidaments. Materials i subministraments.

Barcelona u i

t j i í J u ' i ^ u t i dLí.úuenen la patologia

de la construcció a defectes del projecte,

•. • ^ í celi :errenys on cal edifica: es un Oeis moments que es consideren caòa

i.d ;•;•=! Ú-.:,.,!.,. t , ly-joi. <i, :*.i.iid la comanda, l'execució i el control i serveix per

dels materials, del control, de l'execució o

justificar el compliment de la normativa.

del manteniment, perquè no s'especifiquen

Caldrà completaria, però. amb la informació

prou detalladament les solucions construc-

gràfica relativa a la planta i els detalls cons-

tives, els materials no tenen prou qualitat,

tructius.

el control ha passat per alt determinats asUPC.

pectes, l'execució va ser defectuosa o no hi

responsable acadèmic: Josep Ignasi de Llo-

cop més importants abans de l'inici d'un pn>

Pere Mascarenas. Geòleg, de l'Escola d'Ar-

ha hagut manteniment. Per tal de millorar

rens. Doctor arquitecte. Professor de la UPC

lírte i de l'execució d'una obra.

quitectura de la Universitat Ramon Lluii.

aquesta situació, cal ser molt precís en la

dates:del 12 ai 21 de març

•:-?r identificar els sòls in situ i obtenir valors

Rafael Bellmunt. Arquitecte i aparellador.

definició de les partides, de manera que els

5ra mitjançant comprovacions senzilles.

Director àrea construcció de l'ITEC. Profes-

materials, l'execució i el control quedin per-

horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h

.:..arregai un estudi geotècntc i saber inter-

sor de l'ETSAB, UPC.

fectament especificats. En el cas dels for-

durada 8 hores

pretar-lo, són tasques que els professionals

dates: De l ' l i al 22 de febrer

jats, amb i'ajut de la normativa vigent i la

preu del curí: 115.39 € • 19 200 PTA

que projecten i dirigeixen obres han de ter.

lloc: Delegació d'Osona

documentació tècnica disponible, es poden

preu especial col·legiat/da

arribar a concretar les cinquanta (o més) ca-

16.000 PTA

• "hiectiu d'aquest curs és donar al proles• al els coneixements mínims per poder •--lificar un terreny, encarregar i donar les • v s a l'empresa que en farà l'estudi ge•

itc i saber interpretar ets resultats que

horari: de 19 a 21 h durada 12 hores

racterístiques que el defineixen.

preu del curs: 216.36 € / 36.000 PTA preu especial cof legiat/da

180,30 € /

30 000 PTA

-.fiaran i aplicar-ho en el projecte i a l'e-

través d'una fitxa detallada que recorre la

n o d e les obres

Programa

/ s s'estructura en unes sessions teóri

•

• es fan les proves pe* fer l'estudi.

Els sòls. Coneixements bàsics de geologia.

• més una sortida per fer un itinerari ge-ic i una visita a un laboratori per veure

• Assaig en obra.

Arquitecte. Professor titular de cons-

\-iOOe la UPC

tipologia, els materials, la geometria, les sol·licitacions, els esforços i les comprovacions, rautoritzaciód'üs i altres característiques. Es basa en l'aplicació de ies normes

• Assaig de laboratori.

EF 2 0 0 1 (forjats). EHE 9 8 (formiga). NBE-

•

AE 8 8 (accions). NRE-AT 87 (tèrmica),

L'estudi geotècnic.

•esponsabte acadèmic: Josep Ignasi de Lto•

L'objecte d'aquest curs és facilita/ i'especificació. l'execució t el control del forjat a

NBE-CA 8 8 (acústica) i NBE-CPI 9 6 (inLes sessions es completaran amb la realit-

cendis) • en la utilització de les autoritza-

zació d'un itinerari geotècmc per les roda-

cions d'ús.

HOC: Barcelona

96.16 € '

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT

Informació tel.: 932 40 20 60 Codi: R I 1 2 5

IÜWÍ

<•<<;')' 'a I ' Ï D K C I O Te:n:ca fl t a i -

dcis, que en certidca l'estat <Je salut, ès ja

Anioni v ' , - 13 DifeCTOr <J'Ací jac

curs aona un C3gatge proiessionai que p e r r e '

Urbanística. Aj. de Barcelona

iniciar-se en les ITE amb la base necessària.

Dimarts 5 de febrer

una realitat aïreu de l'estat espanyol i també a diversos països europeus. Si bé sembla

responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Ar-

que la ITE es consolida arreu, la realitat de

quitecte tèçmc. Cap del Servei de Rehabilita-

cada indret resulta molt diversa i en alguns

ció i Medi Ambient

casos contradictòria.

16.00

L'estat dels edificis

Estratègies per mantenir els edificis

dictàmens i certificats

Xavier Casanovas. Servei Rehabilita-

Xavier Casanovas

segons els

ció i Medi Ambient del CAATB

Dimecres 6 de febrer

dates; 5, 6 i 27 de febrer, més un dia de pràc-

Pausa

l'àmbit autonòmic o local es una d'aquestes

tica

18.00

variants; l'exigència de revisar l'edifici com-

lloc: Barcelona

peccions tècniques.

plet o només alguna de les seves parts és

horari: de 16 a 21 h. durada: 20 hores

Xavier Casanovas

La implantació en

20.00

16.00

La realització dels Dictàmens i dels Certificats de seguretat de façanes. Pere Casademont. Servei Hab'tai ge del CAATB

una altra diferenciació important, i si s'entra

preu del curs: 240,40 € / 40.000 PTA* {sense

en el detall del procediment la diversitat es-

programa Clau 2000)

devé encara més gran.

preu especial col·legiat/da: 210,35 € / 35.000

Nydia Tremoleda. Representan; del

pecció. Eines al nostre abast

Realiüar aquest tipus d'inspecció no resulta

PTA' [sense programa Clau 2000)

CTR. Generalitat de Catalunya

Jordi Marrot. Arquitecte tècnic

una tasca fàcil, i a poc a poc va esdevenint

'Amb el programa Clau 2000 cal afegir al

una de les noves activitats d'especialització

preu. 90.15 £

15.CC3 PTA

19.00

Marc legal i plantejaments de les ins-

El programa de revisió d'habitatges i el dictamen tècnic

19.30

17.00

L'ordenança de paraments erteriors

Pausa

de l'Ajuntament de Barcelona

18 30

en què ens trobem immersos els aparella-

L'organització

d'una visita d'ins-

Cas pràctic de visita d'Inspecció tècnica d'un edifici.

dors i arquitectes tècnics per donar resposta

Jordi Marro!

a l'exigència legal d'un ajuntament o a la in-

19.30

Pràctica amb l'aplicació informàti-

quietud d'un propielari o d'una comunitat

ca:

de veïns.

2000

Test Manteniment

del Clau

Jordi Marrot Per tal de donar coherència a la nostra tas-

Dia i hora a convenir entre els

ca, aquestes inspeccions cal afrontar-les des

alumnes i els tutors de pràctica

de la perspectiva del manteniment, i estar al

Visita d'Inspecció tècnica d'un edifici, en equips de dos i amb el tuto

dia de les metodologies de diagnosi, dels aparells i les proves que tenim al nostre abast per arribar a un diagnòstic precís i fia-

Dimecres 27 de febrer

ble, i de la legislació que envolta tot aquest

16 00

Presentació de documents i debat

tipus d'actuacions.

sobre les inspeccions realitzades

També és imprescindible conèixer les emes

vas

Pere Casademont i Xavier Casanoinformàtiques que faciliten les inspeccions,

19:00-

Responsabilitats,

requeriments

saber redactar els informes, dictàmens o

obres a fer derivades de la inspec-

certificats t estar al cas de la futura gestió

ció

del manteniment.

Pere Casademont !9:30

Els Manual d'ús i manteniment en

La visió equilibrada entre la vessant teòrica

edificis existents

i la pràctica real que es proposa en aquest

Xavier Casanovas

MEDI

AMBIENT

Informació tel.: 932 40 20 60 Codi: M 1 2 4 1

Baic

En un clima com el nostre, l'us de l'energia solar tèrmica pot arribar a cobrir fins a un

liar. A més. es tractaran tots aquells aspectes administratius relacionats amb els ajuts econo-

60% de les necessitats de consum d'aigua

mies que moltes d'aquestes instal·lacions po-

calenta d'una família mitjana, amb uns ni-

den rebre: documentació necessària {tècnica i

vells de confort i qualitat de vida perfecta-

administrativa), quantia dels ajuts, lloc on

ment compatibles amb els estàndards ac-

sol·licitar-los, diferents tipus d'ajuts, etc. Pel

tuals. Aquest tipus d'instal·lacions estan

que fa a les instal·lacions fotovoltaiques. tam-

avui a bastament contrastades i perfeccio-

bé es tractaran els aspectes administratius,

nades, i se'n pot garantir un bon funciona-

que per a les petites instal·lacions han estat re-

ment i rendiment sempre que les condicions

solts recentment, i es donaran els entens es-

d'utilització, el dimensionament i e! muntat-

sencials d'actuació, donada la seva simplicitat

ge siguin correctes. L'energia solar lotovol-

en ia majoria de casos. La legislació d'aplica-

t a o presenta un seguit de particularitats

ció serà un referent clau.

que no la fan tan universal com la tèrmica, si bé en alguns casos resulta una energia renovable fàcilment mcorporable als nostres edificis.

responsable acadèmic: Tom Flonach. Arquitecte tècnic. Servei de Rehabilitació i Medi Ambient Amb la col·laboració de l'ICAEN dates: 7 de febrer

L'ob|ectiu del curs és donar els coneixe-

HOC: Barcelona

ments necessaris perquè es puguin fer el

horari: dijous, de 16 a 21 h

predimensionament i el seguiment d'una

durada: 5 hores

instal·lació solar tèrmica d'una complexitat mitjana-baixa, com la que ens podem plantejar de col·locar en un habitatge unifami-

preu del curs: 60.10 € / 1 0 . 0 0 0 PTA preu especial col·legiat/da: 48.08 € / 8 000 PTA

Quadern central SEGC

ORGANITZACIÓ

L'estudi per definir l'oferts de serveis és una de les tases clau dins del treball que duu a terme el professional per assolir uns objectius de qualitat i de rendibilitat adequats i per ser competitiu en el mercat de treball. Saber decidir el model d'organització, planificar les activitats, dimensionar l'equip humà necessari i els recursos materials a emprar, definir les funcions i responsabilitats, establir els compromisos amb resultats. calcular els costos de la prestació dels serveis, preparar el contracte i definir els honor ar:5 sàn aiguns dels aspectes que es tracta

R2OffiíP29

GESTIÓ

El curs versarà sobre la contractació deis serveis de management en el procés d'edificació des d'un punt de vista ampli, i s'inclouran situacions en què l'encàrrec comporti la gestió global o parcial del procés de construcció i immobiliari (project management. construction management i intervencions parcials en el procés de gestió de construcció, entre d'altres). dates: del 26 de febrer al 12 de març lloc: Barcelona horari dimarts i dijous, de 18 a 21 h

durada 15 l -:-oï preu del curs: 225.38 € • 37.500 PTA preu especial col·legiat/eia: 169.32 C/31.500 PTA programa 1. Introducció a la visió global. Modalitats de relació amb els clients. Tipus de clients. Funcions i responsabilitats. Gestió de la informació. 2. Models de serveis i escenaris. Tipologia de serveis a prestar. Oferta i demanda. Necessitats de serveis defs clients. Gestió de la qualitat dels serveis.

; ?de la prestació dels ser.es. Contrcl de la prestació dels serveis. 4. Dimensionat de recursos i model d'orgamtzació. Recursos humans i recursos materials. Equip propi, subcontractació. 5. Estructura i avaluació de costos. Anàlisi de rendibilitat Valoració d'honorarts. 6. Contractació dels serveis. Oferta. Elements bàsics del contracte. Models. Requeriments legals. 7. Comunicació. Assertivitat. Negociació. Argumentació. 8. Cascs pràctics.

Bar. Per poae- ccrre-iça' ies osres i, també, una vegada acabades, per a la posada en funcionament de l'edifici i les seves instal·lacions, cal contractar amb les diverses companyies de serveis els subministraments per a instal·lacions [aigua, electricitat, gas, telèfon, etc). El promotor ha de fer la gestió de la contractació, el qual. cada cop més, ho demana al tècnic a qui ha encarregat la gestió de les obres. Els objectius d'aquest curs són donar a conèixer quins són els requisits que habitualment demanen les companyies, com gestionar la contractació, quina és la casuís•j:a Ties habitual i quines són les estratègies :•:•• 'e f aquesta tasca de manera efectiva.

Aquest és un dels cursos a especialització que el Col·legi organitza coniuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager dates: del 4 al 25 de febrer lloc: Barcelona horarisdilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 21 hores preu del curs: 315,53 € / 52.500 PTA preu especial col-legiat/da: 2 6 5 . 0 5 € / 4 4 . 1 0 0 PTA

QUALITAT

Informació tel.: 932 40 20 60

Codi: Q1074Codi: Q1072

Prepara-e r v ^ a - a .le :;nticl de q u 3 : :at i fer-ne el seguiment pei poder certificar-ne el compliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics porten a terme durant l'execució de l'obra. S'han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixen els requisits de la normativa vigent o els del mateix projecte, controlant els resultats i les especificacions dels documents que garanteixen la qualitat i prendre les decisions quan aquest resultats

dates i lloc: dilluns i dimecres, del 2 l d e gener al 6 de febrer a la Delegació Vallès Oriental

no són els desitjables. En aquestes sessions s'exphcarà la forma de redactar el programa i el registre de resultats de! control de qualitat a través d'un exemple pràctic utilitzant el programa informàtic Control Wm. Es posarà un èmfasi especial ~~ pi control del formigó d'acord amb la ins.-£NE

Programa • La legislació del control de qualitat. Els agents del control de qualitat. • Matenals a controlar: mínims (Formigó, maons, ferro per armats, sostres, acer per armai). Programa, registre i certificació Tramitacions.

.: que els alumnes tinguin coneute•^ a mvçii c'usuan d<e l'entorn WinOowsresponsable acadèmic Pete C a s a d ? ™ 'tícte tècnic Servei Hab^tatg*.

dates i lloc: dimarts i dioius, del 5 al 21 al de març a Barcelona horari, de 18 a 21 h durada. 18 hores preu del curs: 259.6a € > 43.200 PTA preu especial col-legiat/da: 216,36 € / 36.000 PTA

• Resolució d'un exemple: programa. • Resolució d'un exemple: registre de resu: tats i certificat de compliment. • Els diferents documents a recepoonar

I de qualitat dels materials. Obres ' ilització de cobertes planessasai La coberta com element de protecció de l'edifici és un dels subsistemes que presenten majors nscs de deficiències en l'edificació. Cal, doncs, que els seus materials constituents siguin els adequats a la seva íuncio Una de les accions més importants pei aconseguir un bon comportament de la coberta és el control de 13 recepció d'aquests materials. Aquest curs té per finalitat donar a conèixer els diferents tipus de materials utilitzats en la impermeabilització de les cobertes planes, la seva identificació, els seu control de recepció i els assaigs que hi son d'aplicació

responsable acadèmic: Pere Casademont. Arsu::ec;e tècnic Servei Habitatge de' CA ATE dates : I i 13 de fetxer lloc Ba-celona horari iiíluns i dimecres, de 18 a 21 durada 6 heres preu del curs 86.55 € / 1 4 . 4 0 0 PTA preu especial collegiat/da 72.11 •'

.•.li'.--

GENER 1002

Informació tel.: 932 40 20 60

SEGURETAT

S7023 (Manresa)

i oSra ha de contret bs e.s r.scos d'aauesrí1.

nua, per segon any, amb ia presentació de

durada: 2 sessions

intervencions. En aquesta sessió s'explicaran

nous lemes que tractaran de forma mo-

preu matrícula: 57,70 € / 9.600 PTA

els aspectes essencials per a la seguretat en

nogràfica l'aplicació de la seguretat en de-

preu col·legiat: 48,08 € / 8.000 PTA

aquests treballs i les pautes per redactar la do

ÍSSIÜMS sccre seguretat conti-

cumentació tècnica necessària, aixi com tan-.-

terminades fases deí procés de construcció de les obres.

SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ

bé les mesures de prevenció que cal adoptar

D'ESTRUCTURES METÀL·LIQUES

en el seguiment del procés d'execució.

En cada sessió es donarà la normativa d'a-

Granollers, 17 d'abril

plicació corresponent al cas que es tracti, es

La varietat de processos i solucions constructi-

SEGURETAT EN LA REALITZACIÓ

veuran les comprovacions que cal fer per ga-

ves amb què ens podem trobar a l'hora de cons-

D'EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRA

rantir-ne el compliment, els processos de

truir estructures metàl·liques. Les mesures de

Granollers, 10 d'abnl

muntatge i desmuntatge de cada element i

prevenció en les estructures metàl·liques són

com s'ha de fer l'anàlisi i la prevenció dels

ben específiques, i les han de dur a terme ope-

Barcelona, 22 d'abnl

riscos inherents a cada procés.

raris especialitzats. En aquesta sessió es farà

Les excavacions i moviments de terra són fases de

una exposició dels mètodes de treball i de les

l'obra en què es produeixen sovint accidents greus

Manresa, 16 d'abnl

57021 (Barcelona)

mesures de seguretat aplicades en obres de di-

i mortals. En aquesta sessió es parlarà de la se-

durada 4 sessions

ferents dimensions.

guretat amb què s'ha de treballar en excavacions

SEGURETAT EN ELS TREBALLS

poden preveure, t de les mesures de prevenció

i moviments de terres, partint dels riscos que es

preu matrícula: 144.24 € / 24.000 PTA preu col·legiat: 120.20 € / 20.000 PTA

que cal aplicar en aquesta fase de l'obra.

DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES 57022 (Granollers)

Barcelona, 25 de febrer

durada: 3 sessions

Manres3. 9 d'abril

preu matrícula: 86,55 € / 1 4 . 4 0 0 PTA

Granollers, 24 d'abril

preu col·legiat: 72.12 € / 1 2 . 0 0 0 PTA

El tècnic que es dedica a dirigir aquest tipus

Terras La guia pràctica del coordinador de segure-

plunfamiliar entre mitgeres. que és el tipus

professors: Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic.

tat en la fase d'execució d'obres és una pro-

d'obra més tipic que desenvoluparà un apare-

Coordinador de seguretat

posta de metodologia de treball a seguir du-

llador o arquitecte tècnic. El professor exposarà

rant tot el procés de l'obra.

com en aquest cas s'ha fet l'anàlisi de l'estudi

nadora de seguretat

i els Plans. L'aprovació del Pla. Visites

de seguretat i l'anàlisi del pla per a la seva

dates: 5 i 7 de març

d'inspecció i control. Planificació de la

Aquest curs es desenvolupa en dues ses-

aprovació, i com s'organitza la feina del coordi-

lloc: Delegació Vallés Occidental,

prevenció. Informes. Acabament d'obra.

sions: una dedicada a explicar les tasques a

nador per al seguiment de la seguretat de l'o-

horari: els dimecres, de 17 a 21 h

M. Àngels Sànchez. Arquitecta tècnica. Coordi-

realitzar i els mètodes de treball que s'han

durada: 8 hores

de portar a terme segons la guia, i l'altra de-

preu del curs: 115,39 € / 1 9 . 2 0 0 PTA

dicada a aplicar la guia a un exemple pràc-

responsable acadèmic: Josep M. Calafell. Arqui-

preu especial col-legiat/da- 96,16 € ' 16 000

tic de coordinació de seguretat d'un edifici

tecte tècnic. Cap del Gabinet tècnic del CAATB

PTA

ACTIVITATS

PERICIALS

Aquest curs va dirigit a tothom qui te una for-

responsable acadèmic: Joan Ramon Rosell.

mació bàsica en pericra i vol aprofundir en els

Arquitecte tècnic. Enginyer 0.1. Professor de la UPC i Director del Laboratori de Materials de

dictàmens, per a la reclamació o la defensa,

l'EUPB

0 per actuar com a perits forenses en els liti-

dates: del 26 de febrer al 5 de març

gis de patologies de l'edifici.

lloc: Barcelona

L'objectiu és donar a conèixer els tipus de le-

horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h

sions mes habituals, l'ongen de les causes, els

durada: 12 hores

danys que se'n deriven, i també les eines que

preu del curs: 173,09 € / 28.800 PTA

hi ha a l'abast per estudiar les lesions. Pro-

preu especial

cessos de prediagnosi i diagnosi i interpretació

24.000 PTA

col·legiat/da:

144,24

€

dels resultats. Coneixements tècnics necessaris per a la redacció de dictàmens relatius a

programa

problemes d'humitats causades per filtra-

•

cions, per condensacions o per capil·lantat.

•

El curs inclou la realització d'unes pràctiques

Els mecanismes de l'aigua Tipus de lesions, origen de les causes i danys derivats

1 l'avaluació de l'aprolitamení del curs. L'a-

•

profitament, juntament amb la justificació de

•

Procés de diagnosi

coneixements bàsics en perícia, donarà a l'a-

•

Tècniques d'intervenció

•

Exemples de diversos casos

lumne la possibilitat d'inscriure's a les llistes de pènts judicials com a coneixedor del tema de les humitats.

Procés de prediagnosi

• Cas pràctic: construcció d'un edilici de 64 vivendes.

Informació tel.: 932 40 20 60

Barcelona

coneixements tècnics necessaris per elaborar

• Contractació del coordinador. Els Estudis

1TATS

FORMACIÓ

ACTIVITATS

Bar

PERICIALS

elona

E j íj-ofessionals posen de manifest la seva

Aquest curs s'organitza conjuntament amb la

expertesa i perícia tècnica en l'emissió d'un

Fundació Politècnica de Catalunya i el seu

document anomenat informe tècnic. L'eficà-

contingut coincideix amb un dels mòduls que

cia de ['informe esta en consonància amb la

formen part del curs de postgrau en perícia fo-

qualitat tècnica i lingüística del document i

rense i compta amb 3 crèdits per al master en

la seva objectivitat. Saber expressar-se en el

valoració de béns i taxació de danys que orga-

llenguatge adequat tenint en compte a qui

nitza la FPC.

va dirigit el document, conèixer el context i els procediments per tenir una VISIÓ àmplia. afavorir una bona interpretació del que s'h3 escrit, són factors tan importants com saber ler un bon diagnòstic tècnic. Els objectius d'aquest curs són donar a conèixer les tipologies d'informes, el paper de l'informe en el procés de reclamació o d'assessorament tècnic, introduir a!s assistents en els prxediments de tràmit administratiu judicial. miciar-se en la reflexió lingüística i en

responsable acadèmic: Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat, Pere Casademont. Arquitecte tècnic lloc: Barcelona dalBS: del 17 de gener al 19 de febrer horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h durada: 32 hores preu del curs. 461,58 € / 76.800 PTA preu especial

col-legiat/da

384.65

€

les tècniques Oe redacció en citats

64.000 PTA

vegades aquesta sol·licita al tècnic, que en

les legalitzacions de construccions o de part

la seva intervenció, manifesti que l'edifici o

d'aquestes, els canvis d'ús, etc. no tenen cap

Així doncs, l'objectiu és veure les diferents oca-

part d'aquest compleix les condicions de se-

document normalitzat, i és el mateix tècnic

sions en què es fa necessari aquest document

preu del curs. oo.oo Ç_. i ú <:oo PTA preu especial

col·legiat/da.

72.12

€ /

12 000 PTA

qui, a partir dels seus coneixements, redacta

i donar pautes per establir-ne el contingut. I*

Programa

un document anomenat certificat de solidesa i.

íorma de redacció per acotar le: ibihtats, i els límits recomanables de redacció ai

• Tipus i contingut de l'encàrrec, comprova-

en alguns casos, també de seguretat. La reAquestes manifestacions de seguretat i soli-

dacció d'aquest tipus de document implica

una simple revisió ocular.

• Les responsabilitats civils en la certificació.

desa per part del tècnic es reflecteixen en

una responsabilitat important, i cal dir que a

diferents documents, alguns dels quals són

vegades no es prenen les mesures que aquest

responsable acadèmic: Pere Casademont. Ar-

impresos perfectament definits per l'Admi-

tipus de certificació requereix.

quitecte tècnic. Servei Habitatge del CAATB

servació i seguretat dels paraments exteriors

Aquest curs està destinat a tots aquells tècnics

dates: 6 i 13 de març

dels edificis establert per l'Ajuntament de

que en l'exercici lliure de la professió han de

lloc: Barcelona

Barcelona o el certificat d'habitabilitat dels

redactar aquest document dins de les seves ac-

horari: de 18 a 21 h (dimecres)

habitatges usats. D'altres, com en el cas de

tuacions de legalització d'habitatges, d'actsvi-

durada- 6 hores

guretat i de solidesa necessàries per a l'ús que se li vol donar.

nistració, com poden ser el certificat de con-

Informació tel.: 932 40 20 60

Ü i Obj-^ilUi Üti COU SOU:

preu del curs: 28S.4S € . 48.000 PTA

• Interiorisme en els esíatlimenis.

- Dominar les estratègies que permetin posar

preu especial col·legiat/da: 240.40 € / 40.000

• Materials per sostre.

plegats diferents materials sense conflictes

PTA

•

m estètics, ni tècnics, sempre compatibles Programa

- Conèixer la morfologia comercial dels ma-

•

Grans grups dels materials. Introducció al

•

Experiències de disseny d'interiors en edifi-

terials, productes \ demats. com es troben en el mercat, quines formes, acabats i textures ens ofereixen o podem aconseguir. - Recolzar amb els materials emprats l'expressivitat de l'espai interior.

disseny d'mteriors. cis públics. • Exercici pràctic de disseny d'interiors-Oficma d'assegurances. • Comportaments físics i quimics deis mate-

responsable acadèmic "•:.

Joaquim Matutano.

"er-e Professor de l'Escola Eiisava

amb la col·laboració de

rials. l Interiorisme en l'habitatge, casos pràctics l Matetials per parets Cartró guix, revestiment de fusta. • Morfologia dels materials, productes i derivats. • Botigues, noves experiències en les àrees comercials.

dates del 20 Oe febrer ai 20 de març lloc rxxan

Ba-:e-d

Reconeixement, la inspecció visual i ets seus límits.

• Criteris de redacció. • Casos pràctics.

INTERIORISME

física i químicament.

cions necessàries, legislació i normativa. •

• Materials per terra. Paviments de resm« ça viments de laminats de PvC • Expressivitat dels matèria-Qualitats dels rnatefiais

Exigències i entens d'eieccio

abardar yiojectes. Projecte d'mterionsme i materials. PÍJ\

• Comentats dels enercicis pràctics del curs.

<m*

••**»• J H

HABILITATS

ació tel.: 932 40 20 60

DIRECTIVES

».s p;. 1 -,.. v. *-..,-- ••- :--^3..e^ un l'anbn de la comptaDilüat i les finances pefò que han d'utilitzar !a informació comptable per prendre decisions econòmiques tenen la necessitat d'entendre la informació que li poden subministrar sobre estats financers d'uia operació o d'una empresa. En aquest

pecies més bàsics perquè pugui comprendre el contingut de !a informació comptable i dominar les tècniques d'anàlisi dels estats financers per diagnosticar la situació de liquiditat i rendibilitat.

curs s'introduirà el professional en els as-

cer, t tractarà sobre com interpretar un balanç,

NOVES

El curs s'adreça, doncs, als professionals que no tenen coneixements previs de tipus fman-

f el compte de guany-s >. pèrdues, conèuer els dates: del 31 de gener al 21 de febrer tipus de finançament, saber decidir i planificar lloc: Barcelona inversions, i planificar i controlar els estats fihorari, de 18 a 21 h (dimans i dijous) nancers, entre altres aspectes. durada: 20 hores preu del curs: 240.40 € .' 48.000 PTA responsable acadèmic: Ascensión Gàlvez. Arpreu especial col·legiatAJa: 2 8 8 / 9 € quilecta tècnica. Cap del Servei de Promoció i 40.00C PTA Mercat de Treball

Informació tel.: 932 40 20 60

NORMATIVES

Codi: N 1 0 7 2 Codi: N1O73

Vic, Barcelona i Tçrrassí El Codi d'Accessibilitat, vigent des de l'any 1 9 9 5 , continua sent un dels textos legals que planteja més dubtes en la seva aplicació per pari dels tècnics, tanl en el cas d'obres d'edificació com en obres d'urbamtzació. En alguns casos els problemes parteixen d'mdefmicions del mateix Codi, que acaben generant una consulta al Consell d'Accessibilitat, dins del Departament de Bei Social. En les llicències d'obres es demana

expressament la justificació del t d'aquest codi. i en cas de dubte per part de t'A|untament cal tenir un infoi favorable del Consell d'Accessibilitat. Aquesta sessió sobre el Codi d'Accessibilitat inclou una explicació general, aclariments sobre els casos en què és d'aplicació obligatòria, la justificació del compliment en les llicències d'obres, els entens adoptats pel Consell

més freqüents, i l'aplicació a casos concrets de problemes en la seva aplicació. La sessió anirà a càrrec de dos arquitectes tècnics que formen part d'aquest consell i que han participat tant en la redacció del Codi com en la resolució de consultes dins del mateix Consell.

d'Accessibilitat en la resolució de les consultes

dales: dimarts, 2 2 de gener

responsable acadèmic: Jesú quitecte tècnic.

Fernànde? Ar-

lloc; Delegació d'Osona dates: dimecres. 30 de gener lloc; Barcelona dates: dimarts 19 de febrer lloc- Delegació del Vallès Occidental horari: de 17 a 21 h durada: 4 hores preu de les sessions: 28.82 € / 4.800 PTA preu especial col-legíat/da: 24.04 € / 4 000 PTA

Codi: Codi: Codi: Codi:

Vic, Barcelona, Granolleis i Manresa

Les relacions entre veïns a causa de les possibles molèsties que pot generar una obra i el tema de les servituds existents són aspectes regulats dins l'àmbit del dret civil que tenen una gran importància per als tècnics, que sovint es troben amb la necessitat de conèixer, interpretar, resoldre o prevenir conflictes a l'obra o d'assessorar el client. La constatació d'aquest fet la trobem en el gran nombre de consultes ateses pel Servei de Normativa del Col·legi en relació amb diferents problemàtiques: mitgeres, llums, vistes, envans pluvials, etc. La majoria d'aquestes consultes es resolen a partir de l'aphcació de la Llei 13/1990, sobre l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge.

L'objectiu d'aquesta sessió és donar a conèixer els aspectes d'aquesta llei que tenen incidència en la construcció mitjançant una exposició detallada de la Llei i l'aplicació

CURSOS

N1O81 N1O82 N1083 N1084

d'aquesta a casos concrets en els quals els tècnics de la construcció es troben habilualment implicats. N1081 N1O82 N1083 N1084

Dimans. 5 de març de 2002 (Vic) Dimecres, 6 de març de 2002 (Barcelona) Dilluns, 13 de maig de 2002 (Granollers) Dilluns, 20 de maig de 2002 (Manresa)

Professor Esteve Aymà. Pènt judicial. Professor de l'àmbit pericial i urbanisme en el CAATB i en l'Escola Pràctica i Jurídica del Col·legi d'Advocats de

horari: de 17 a 21 h durada: 4 hores preu de les sessions: 28,82 € / 4.800 PTA preu especial col-legiat/da: 24.04 € / 4.000 PTA responsable acadèmic: Jesús Fernàndez. Servei Normativa del CAATB.

D'INFORMÀTICA

Informació tel.: 932 40 20 60 Ml 3 * f

INFORMÀTICA APLICADA DI8AC ARQUIMEDES PROJECT DIBAC HARMA

INICI 07,OZ02 U/02/02 12'02/02 IS'02'02 2a'0Z'O2

FINAL 21 32.02 25.0102 280202 2ZOZ'02 2&O2IQ2

dl.d-m. 17-21 h dm-d|. 19-21 h diari 9-13 ti dm. 16-21 ti

0F1MATICA EXCEL 11 NIVEL

INICI 2a·'02í'02

FINAL 1Z03-02

HORARI VJ '*a-2' i

HORARI

••::.,

••••

DURADA 20 20 12 20 5

PREU COL·LEGIAT

NO COLEG.

40.000 35.000 20.000 40000 10.000

48 COC 40.000 25000 48000 13.000

DURADA

PREU COL·LEGIAT 10.000

NO COLEG.

ACTIVI TAT S

EXPOSICIONS

ACTIVITATS DE FORA REHABILITACIÓ ESTRUCTURAL D'EDIFICIS

GAUDÍ 2 0 0 2 : ANY INTERNACIONAL GAUDÍ La ceràmica en l'obra de gaudí Sense dubte un dels materials més ex-

dijous, 14 de febrer, de 17 a 20 h

pressius utilitzats per Gaudí és la ceràmi-

conferenciants: Josep Lluís Porcar, director

ca, ja sigui dissenyada i cuita expressa-

de l'institut de Promoció Ceràmica, Anna

ment 0 bé reciclada, com ei cas del tren-

Ribas, arquitecta, Maria Pia Subias, histo-

cadís. Lobjectiu d'aquesta exposició és

riadora d'art, Lu*s Gueilburt, escultor

posar de relleu la importància d'aquesta

Moderadora: Annemieke van de Pas, respon-

tècnica artística sempre present en l'ar-

sable del Dept. de Cultura del Col·legi

quitectura de Gaudí, a partir de fragments de ceràmiques originals,

fotografies d'è-

VISITES COMENTADES

poca, motlles, materials i eines procedents

Dissabte, 9 de febrer, de 10 a 23 h

dels tallers en què hi va treballar.

El II Seminari internacional sobre fecno/cgií de l'avaluació i rehabilitació estructural d'editio s é s una ocasió per a l'intercanvi d'expenències, la contribució científica i el debat entre els experts i les persones interessades en avaluació i rehabilitació d'edificis, organitza: Escola Tècnica Superior de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Cenlre Internacional de Mètodes Numèrics i UPC dates: del 3 al 5 d'abril lloc: Escola Tècnica Superior de Camins, Canals i Ports de Barcelona

lloc Parc Güell punt de trobada, entrada carretera del Carmel

organitza: Departament de Cultura

Dissabte, 16 de febrer, de 10 a 23 h

comissariat: Centre d'Estudis Gaudinistes

lloc. Palau Güell

patrocinador: Roca Ceràmica

punt de trobada: carrer nou de la Rambla. 3-5

dates: fins al 15 de febrer, de dilluns a di-

La inscripció és gratuïta, però cal confirmar

vendres de 9.30 a 2 0 hores

l'assistència al servei d'informació.

informació. telèfon: 934 01 74 4 1

CICLE: ENTORN ARQUITECTURA

lloc: Sala d'exposicions de la planta baixa del Col·legi. Bon Pastor, 5. Barcelona.

SEMINARIS: LA CERÀMICA EN L'OBRA DE GAUDÍ

informació dijous, 7 de febrer, de 17 a 20 h

Departament de Cultura

conferenciants: Joan Bassegoda, arquitecte,

Telèfon: 9 3 240 2 0 60 • cultura@apabcn.es

Raquel Lacuesta, historiadora, Emili Farré,

Amb la participació d'experts en arquitec-

industrial i Mana Antònia Casanovas, crítica

Centre d'Estudis Gaudinistes

tura, historia de l'art, escultura...

d'art

Telèfon: 93 4 9 0 4 6 56 • ceg@tinet.fut.es

LLOC I LÍMIT Una exposició de pintura, escultura i l'art de l'objecte combinant tècniques mixtes,

ESPAI D'EXPOSICIONS 1A PLANTA DEL COL·LEGI •

Fins al 15 de febrer: Calidoscopi Gaudi-.

autors: Pedró Poza, Glòria Carnero, Jesús

Captures fotogràfiques de Marian Mar,

Monnol

sobre elements de Gaudí: mosaics, tren-

col·labora: Fundació Cultural del Col·legi d'A-

cadissos. vidrieres, columnes i d'altres

parelladors i Arquitectes Tècnics de Sevilla

elements

OSONA

• Exposició d'escultura d'Eudald Alabau Del 18 de gener al 17 de febrer • Exposició Thambos V

dates: del 5 al 31 de març •

• Exposició de pintura de Marià Dinares

Pastor, 5. Barcelona.

Del 3 de maig al 2 de juny • Exposició d'Oriol Rufí

informació

Del 14 de juny al 14 de juliol

Departament de Cultura • Tel: 932 40 20 60

• Exposició de pintura de Jordi Urbón Del 13 de setembre al 13 d'octubre

LLEIDA: TERRITORI, i CIUTAT I GENT

TRANSFORMACIONS URBANES data^ dijous. 31 de gener a càrrec de: Carles Guerra, artisla i Enric Satuè. dissenyador USUARIS I ESPECTADORS a càrrec de: Juli Capella, arquitecte i Carles Congost, artista dates: dijous. 28 de febrer lloc: COAC informació: Vocaha de Cultura del COAC PI. Nova, 5 de Barcelona • Tel/ 933 06 78 06 fax 934 12 67 95 • vcdb9coac.net

i pintura de Mònica Segòvia dr :•" - : : \ . D f e al 2í de noverrcre • Exposició de fotografia "Gaudi"'

la imatge fotogràfica com a llenguatge artístic.

de Marian Mar

autors: Francesc Belart, Xavier Gohi, David

Dei 5 ai 29 ae aesemore

Saura col·labora; Imma Munné, gestora cultural i responsable del Departament de Cultura del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics oe Lleida dates- del 3 ai 2 9 de maig maupiadi dijous cle 2 de m a g a les 19.30 h horari dilluns aaivendres.de 9.30 a 2 0 h. lloc; Sala d'exposicions del Col·legi. Bon Pastof. 5. Barcei:~; fotogràfica, coincidint amb la Pr - ; . • • • Departament deCufera* Tel: 932 40 20 60

professionals.

• Exposició de dibuix

L'exposició és un projecte per promocionar

Dins el mateix cicle s'han organitzat també les conferències Diàlegs, xerrades entre artistes i

Exposició d'Oriol Rufí Del 14 de juny al 14 de juliol

lloc: Sala d'exposicions del Col·legi. Bon

dates: fins al 17 de març lloc- sala d'exposicions del COAC

PROGRAMACIÓ DE LES EXPOSICIONS D'ART

Del 8 de març al 2 1 d'abril

horari: de dilluns a divendres de 9.30 a 2 0 h.

La vocalía de Cultura de !a demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes, organitza l'exposició Tancat per obres. Us artistes s'apropien de l'arquitectura dins el cicle Entorn Arquitectura. S'hi moslra una selecció d'imatges i vídeos d'obres d'artistes contemporanis que fan servir l'arquitectura com a suport de la

Fotogràfica 2 0 0 2 de Brenda No*a-

XXI CONGRÉS MUNDIAL

UIA 2 0 0 2 Ei XXiè congrés internacional UIA 2002 desenvoluparà com a tema central L'arqwteetura com a recurs: renovació urbana i nota qualitat urbana. dates: def 14 ai 16 de juliol, tindrà floc el precongrés amb conferències i manifestacions culturals diverses. Els dies 19 i 20 de juliol tindrà !•-<• el Fòrum internacional dels crítics d'arqui•jra i el taller internacional deh estudiants. ::·n^és tindrà lloc de del 22 al 26 de juliol. IX Berlín comrtè organitzador • ' y i 49 30 27 87 99 0 • 49 30 27 87 99 15 - nfoOuia-befim 2002 .. t. K uia-Deriin20O2.com

G U I A

D ' E M P R E S E S

Alsina

Gabarrò Germans TauKu, paiquei I fu>W de tolM U espWB pei b DEcoac» 1 Intatelsme

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOF HAOOS J AJ_S"IA *> * p » tn} Pla a ec Col Camí Oe Fers Fr 08110 Mancada y Reoac (Barcelona) Tel (93) 5 7 5 » 00

Ik...

NOUS. S A

PAVIMENTS DE FORMIGÚ TRACTATS

AlHOANIVELLADORS I MORTERS OE RESINES TERAATÏOS COHTlNUOS

tel 93 748 48 38 fai 93 726 07 61 www.gabarrncnm

FRAPONT 1

E/TRUCTUPH/ COnDfiL/A FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

isimon

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

ALUMINOSI GUILLEPMO ^ ) CATALANA,S.A.

BETEC S L r~-^'

Morters sense retracció. Rehabilitació

O O. SamamJcf, -12-18 Na ve, 39 tisfiS Tel.: « 278 26 86 • Fax. 93 Ï7g 27 11 [•^J 08020 Barcelona

PUERTAS Y PERSIANES

SENETON

BIGA EXTENSIBLE PER A REHABILITACIÓ

DE ALUMINIO DE SliGURJDAD

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA

MANUALES Y AUTOMAT1CAS

CE1NCO. S.L.U.

Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31 CAJAS PARA

PERSIANAS

ENROLLABLES f

\ ffl

Beck&Heun

500.000 tn-d» molla* 1-S

. . , , , . (/Soidtiyo, 357 3°-3o 08035 Bottelono Tel 93 - 4SB 23 70 Fa» 93 - 20713 47

UhoralnH d'AtMlgi I Ccnlml dt Quillli

Assistència Tècnica i Control de Qualitat a Ini tipus d'obre

Tel.: 937 31 54 46 '. Atio, 57, Nao P PnL Ind. Can Pirílbdí • <HVJ Ttrrü

PERMEABIUZACIONES UM1NCSIS EFUERZOS ESTRUCTURALES

>1LKORPMN

Ebenistes des de 1960

LABORATOR • E CONTROL ACRE

Laminas FleuBles de PVC-P para la impernieabiluacràn

CONSTRUCCIONES ÍAAN5O, I I 5 ' A • Tel |93) 426 98 9B |3 lincas) Fo* |93| 423 94 1 3 - 08015 Barcelona

TECINCO

ALKOR DRAKA IBÉRICA, s»

93.588.78.76

ESTUDIS G EOTECNICS ESTUDIS D

Tel.: 93 S48 40 00 - http://www.alkor.es

PATOLOGIA

ASSAIG SÒN C DE PILOTS

MAPEI

RLFULRZOS ESTHUCTURAUS

AOHESTVOS • MUÀDOMS • PRODUCTOS QUÍMK0S PARA LA CONSTRUCOÓN

Recobríments per a sòls industrials icaaó (àai. ràpida i econòmica

1BERMAPEI, S.A H Cotilufia 2 0 - ? Morta 0B002 BARCELONA Tel.: 93 343 50 50 Fa* 93 302 42 29 E-moil: ibeimapoi©ibotniopei.ej

La solució a l'aluminosis

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres SÍÍlemes Oe Reforçftcuu.ï.l.

astra-Química, sL Av Sani Julià. 206. nau 7 Pol. ind 08400 Granollers Tel; 93 649 57 00 / 33 S49 SA 75 Fax: 93 849 54 16 hllp; www ,ústr"Q d u r, co m

ALUCOBOND

DIBOND ALUCORE fachndas n y ei ds ue aluminio

• CAITOCÍUHÍ OKIÍÍ •AMDAOOtS ELtCTROMCS

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:

BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es

R E PO RTATG E L'infomaou SEGONA QUNZENA GENER 2003

—L«s jornades que van tenir lloc aquesta tardor passada, Domòtica a l'entrada del nou mil·lenni, dins el cicle dedicat a "Els materials i les noves tecnologies de la construcció", han estat una de les apostes del Col·legi per acostar tecnologies no pròpiament constructives als professionals. En l'era de la societat de la informació, és a dir, en què les telecomunicacions, la informàtica i l'electrònica estan canviant la nostra forma de viure i de relacionar-nos, som uns grans desconeixedors de les tecnologies que hi ha implicades i, especialment, del E,en podem treure en integrar-les a l'arquitectura. Les pròxi

l'=rjír=j-J Domòtica Empreses t SCHNEIDE BJC-FÀBRI. FAGOR ELEG JUNG ELECJ AIKE TECNO SIMÓN RO HERMANOS ICLUSIVAS ELÉCTRICAS ALTOR

'••.-• GENER 1002

Domòtica a l'entrada del nou

mil·lenni || !LB

1 objectiu principal d'aquests

domòlíca, que permeti una correcta implanta-

gitalitzables, teleconferenciar, i un llarg etcète-

gestió tècnica d'edificis és aquell conjunt de

jornades, el qual 65 va acomplir amb

ció d'unes tecnologies que inevitablement s'm-

ra de telepossibilitats que encara ni tan sols

tecnologies que permeten comunicar, controlar

trodmran en l'arquitectura.

se'ns han ocorregut. La domòtica no ens por-

i gestionar una sèrie de funcions dins l'edifici.

escreix, va ser establir un pont de comunicació enire professionals de la construcció i de la

Només cal llegir les notícies d'informació

tarà tots aquests serveis a casa, però ens per-

Una instal·lació domòtica inclou el mitjà de

general per veure que aquesta

metrà decidir des de quin lioc de casa volem

transport per les dades a comunicar (cable, ai-

accedir a aquests serveis.

re o la mateixa instal·lació elèctrica), els dispo-

implantació és imminent i no

sitius de control (centraletes o caixes de con-

tarà més que augmentar. Se'ns informa que aviat es faran certiicacions de la qualitat energètica dels edificis. Aquesta qua-

L'evolució de la domòtica al nostre país Com van contribuir les jornades a acostar la

litat no s'obtindrà únicament

domòtica als professionals de la construcció?

amb un bon disseny de l'em-

A continuació faré una síntesi de les |ornades,

Icall—aspecte que evidentment és ineludible— sinó també amb una bona gestió dels sistemes de climatització icació

tot remarcant les idees clau a mode de conclu-

trol distribuïdes), els sensors Ide moviment, temperatura, interruptors, ...) i els actuadors (electrovàlvules, accionadors de motors,...) No es consideren part intrínseca de ia xarxa domòtica els automatismes a controlar, com és ara un motor de persiana o bé un encebador electrònic, els quals generalment són proveïts

sions. Voldria aclarir primerament a què ens referim amb el terme "domòtica". La domòtica o

per altres fabricants. Fem primer un repàs de les sessions tec-

i programació

horària) i un control automatitzat dels sistemes de guany

gas Natural

passiu (ventilació, radiació solar, etcètera). I sense oblidar-nos del control i regulació de la il·luminació i altres càrregues elèctriques, la majoria alimentades per combustibles d'origen fòssil. En tots aquests punts la domòtica jugarà un pa-

•

puLSftR EL nartDO VER EL fiENU PRIMCIPflL

per clau. També llegim que el govern aprovarà un nou reglament sobre instal·lacions comunes de telecomunicacions que ens permetran que puguem

Figura í. Interfície d'usuari del sistema geNie (Climagas). Les sigles TID són de Terminal Individual Domòtic, tot i que aquest sistema sols controla la climatització de l'habitatge, i no hi ha una integració plena de funcions. Font: Xavier Passaret, Institut Cerdà.

accedir des de casa nostra amés quantitat d'iníormació, amb els avantatges de poder teletrebaüar, telecomprar, fer teleconsultes mediques, teleaccedir a tot tipus de continguts di-

Figura 2. Gran par! del sistemes domóucs que s'incorporin en els edificis per millorar la qualitat de vida de persones amb discapacitats seran posteriorment utilitzats per tot tipus d'usuaris. La barrera entre necessitat i comoditat és molt subtil. Font David Gann, Universitat de Sussex.

REPORTATGE

DOMÓTICA

Linfartruou SEGONA O

Figura 3. Casa-demostració The smartest house of the Netherlands. actualment situada a Willburg, Holanda. Font: Smart Homes Foundation.

ruques. El fil conductor d'aquestes sessions

gran nombre d'experiències pilot d'implantació

fou donar una perspectiva de l'evolució de la

d'aquests sistemes, la qual cosa ha permès

domòtica al nostre país i a Europa, en quin

adequar els productes (funcions a complir, in-

punt es trobava a l'actualitat i quines eren les

terfícies d'usuari) a les necessitats reals dels

perspectives de futur.

usuans. Cal també remarcar l'interès creixent

En la conferència inicial, l'enginyer Xavier

dels governs en utilitzar la domòtica per millo-

Passaret—de l'Institut Cerdà—va explicar-nos

rar fa qualitat de vida de la gent gran i perso-

quina ha estat l'evolució de la domòtica a

nes amb discapacitats. De nou la domòtica és

l'Estat espanyol des de la seva arribada fa gai-

també, en l'àmbit europeu, una gran descone-

rebé 20 anys, i com s'ha consolidat amb una

guda, i opinava Ad van Berlo que l'oferta d'en-

oferta de productes fiables, adaptats a les necessitats del mercat nacional i a preus asse-

tretemment i serveis multimèdia serà clau per a la introducció de la domòtica a les llars.

quibles. Impediments com la falta de normativa

d'orientació

de l'oferta

manca d'estàndards, han frenat la implantació,

Finalment, el professor de la Universitat de

domòtica

que fins avui és modesta i molt orientada a la

Sussex, David Gann, va mostrar que fa més

seguretat. Les diverses xifres que va presentar

d'un segle que anem perseguint la incorporació

indiquen que un 86% dels sistemes domòtics

de noves tecnologies en l'àmbit domèstic, i que

s'instal·len en edificis de nova construcció. A

si aquesta incorporació ha fracassat és perquè

més, quan comparem el sistemes instal·lats

que no s'ha ofert als usuans productes a mida

l'any 1992 amb els de 1999. si bé s'ha reduït

de les seves necessitats, a un preu que esti-

en un terç el volum de vendes de sistemes de

guessin disposats a pagar. Aquest error d'es-

cost elevat (superior a 3-600 € , és a dir.

tratègia va canviant ràpidament, i aviat viurem

600.000 pessetes), s'han multiplicat per cinc

un boom i un canvi d'orientació de l'oferta

les vendes de sistemes de cost moderat (inferior

domòtica a causa de l'entrada en aquest sector

a 1.800 €). L'estudi Mercadom de l'Institut

d'empreses relacionades amb les tecnologies

Cerdà, que inclou aquests i altres resultats.

de la informació.

r-ese-ia un cost base de 900 € per sistema "ï-

hguia 4. 2< ' habitatges de protecció oficial al passeig Anselm Clave de Callús (Bages). Cada habiti \ge disposa d'un armari tècnic que permet el control centralitzat d'aigua, electncitat, cor, unicacions i domolica. Font: tnmobiliària Parc Sud.

Un canvi

que reguli aquests tipus d'instal-lacions. o la

Un altre missatge interessant va ser que,

i\, tot i això, opinions d'algunes empre-

més que de domòtica —en què les tecnologies

ses assistents, ratificades posteriorment en la

estan integrades a l'espai arquitectònic— hau-

presentació d'obres, donen com a xifra de par-

ríem de parlar d'"omniòtica". és a dif. de tec-

tida d'uns 1.500 € .

nologies no localitzades en l'espai. Això és de-

El pas següent, donat en la conferència

gut al fet que. pe' una banda, els dispositius

d'Ad van Berlo —de la fundació holandesa

per accionar les xarxes domòtiques passaran a

Smart Homes— va ser d'explicar quina ha es-

ser els telèfons mòbils (en la generació que co-

tat l'evolució i quin és Testat actual de la

rrespongui), no estrictament lligats a l'edifici i,

domòtica al centre d'Europa. Les diferències

amb aquests dispositius, podrem controlar no

més destacades són un millor coneixement de

tan sols l'habitatge sinó també el cotxe o l'àm-

la demanda, a través d'estudis de mercat i d'un

bit de treball.

Ctt.H4,Km.711 17458 FORNELLS DE LA SELVA (Girona) T&m47$W

ftít7247S251

-£* IA OJH7ENA G£NBl M02

Vist el contingut de les ponències, molts lectors es preguntaran quin paper hi juguen els professionals de la construcció en tot aquest món de mòbils i xips de control. Sembla que l'aprehenaó de la domòtica estigui únicament a l'abast d'enginyers de telecomunicacions, mullimèciïa i electrònics! Però el terme domo no és gratuït. En el moment en què volem incorporar elements domòtics en l'espai cons-

Corien van Berlo

David Gann

truït, haurem de replantejar en un primer esta-

La millor demostració és la bona pràctica

di on els volem ubicar perquè donin resposta al

els edificis es va plasmar en els diversos exem-

programa que se'ls exigeix. I encara més, en

ples oferts en les presentacions d'obra. Es

una integració total de la domòtica en el fet

mostraren edificis de nova construcció proveïts

També fou interessant la discussió d'una

dulantat esmentades, la qual cosa apuntà un

projectual podem fins i tot repensar el projec-

d'una xarxa domòtica bàsica i ampliable, com

casa-demostració a Holanda, la qual pretén

debat sobre com construir edificis amb un ús

te, exprimint al màxim el potencial que aquests

és el cas d'habitatges de protecció oficial a

acollir diversos tipus d'usuaris, i on les solu-

canviant. Aquesta qüestió resta oberta per a fu-

sistemes de control ofereixen a l'arquitectura

Callús (Bages) i edificis rehabilitats on s'ha

cions constructives anaven lligades a unes

tures jornades, encara que en cursos anteriors

(augment de la flexibilitat en l'ús d'espais, pos-

instal·lat des d'un principi un sistema domòtic

exigències de modulantat i facilitat de muntat-

—com és ara el de tancaments metàl·lics— ja

sibilitat de solucions biwlimàtiques totalment

complet. També es va il·lustrar com la domòti-

ge. Aquests projectes de demostració acostu-

s'han abordat en part aquestes qüestions.

passives, és a dir, que no exigeixin una inter-

ca solucionava problemes inabordables amb

men a pecar d'excés, el que comporta un cos!

venció de l'usuari, per tal de maximitzar-ne el

una instal·lació elèctrica convencional, com és

i una quantitat de cablejat desmesurats; clara-

rendiment....).

ara la il·luminació d'una sala polivalent del nou

ment, la millor demostració és la bona pràcti-

Palau de Congressos de Barcelona.

ca. Certs dubtes van aflorar en aquesta casa-

La manera com s'incorpora la domòtica en

demostració, és a dir, si realment les solucions constructives responien a les exigències de mo-

Conceptes bàsics per entendre la domòtica El caràcter mes general de les sessions tècniques fou complementat per una aproximació sistemàtica a la domòtica en el transcurs del seminari. Com que la domòtica no és una disciplina que fins ara hagi format part del currículum acadèmic, la pretensió del seminari va ser donar uns conceptes bàsics sobre la domòtica. per tal que els professionals tinguessin eines per avaluar i decidir com integrar una instal·lació domòtica en un projecte. Així, doncs, es van donar conceptes preliminars d'electrònica i telecomunicacions per entendre el funcionament d'una xarxa domòtica, i també es van explicar els elements que la conformen els tipus de xarxes. Del to més acadèmic de la primera sessió .3 derivar cap a una VISIÓ pràctica de com planificar una instal·lació domòtica, inclosa una caracterització de productes domòtics existents, la planificació d'una xarxa i. finalment, el procés de posada en obra i el seu manteni-

Exposició de materials, productes i serveis per a la gestió ú'edificis.

REPORTATGE

•\ QUINZENA GBNIER. 2003

Els materials i les noves tecnologies de la construcció Les properes sessions:

Avui en dia hi ha una gamma de productes i una xarxa de distribuïdors professional pugui optar per incorporar-la

i instal·ladors

suficient en el camp de la domòtica perquè qualse

en el projecte sense riscos i amb una clar valor afegit.

ment, que va anar a càrrec de l'arquitecte Joan

que, al cap i a la fi, ia domótica no és un món

Carles Reviejo. En aquesta darrera intervenció,

í complicat i ni inabastable per als professio-

Reviejo condensà l'experiència de cinc anys de

nals de la construcció.

de la domòtica, no resoldran , les tecnologies g mai les deficiències de disseny en els edificis.

projectes amb instal·lacions domótiques, a mo-

En conclusió, la domòtica avui en dia funciona a un preu raonable, i hi ha una gamma

a com definir i dimensionar la xarxa, com rea-

de productes i una xarxa de distribuïdors i ins-

litzar i executar el projecte (armaris, cablejat,

tal·ladors suficient perquè qualsevol professio-

Jordina

ubicació d'elements,...) i, finalment, com op-

nal pugui optar per incorporar-la en un projec-

timitzar

Fou en aquesta

te sense riscos i amb un clar valor afegit. Dit

ponència on els assistents van poder entendre

això, i tal com sovint indiquen els professionals

Doctora en Ciències Físiques Cap del Grup de Domòtica. Enginyeria i Arquitectura La Salle. Universitat Ramon Llull (URL!

BJC

D I A L O G O .

Del 9 al 25 d'abril

Solament potenciaran els bons dissenys. •£•

de de recull de recomanacions tècniques quant

el manteniment.

EL DISSENY DE L'ENVOLTANT: L'AÏLLAMENT Sessions tècniques i seminari

C O N T R O L

Vidal Moreno

informació i inscripcions Servei d'Informació Telèfon 932 40 20 60 formacio@apabcn.es http://www.apabcn.es

V I V I E N D A S

I Disenado para ofrecer calidad de vida. También al instalador. Ràpido de instalar, solo requiere de dos hilos conectados a la fuente de alimentación. Fàciímente adaptable a las dtferentes necesidades debido a su sistema distnbuido. Fiable, basado en la tecnologia LONWORKS de Echelon. Intuitivo por su senciNez de pfogramaciòn. Sin duda, el úntco sistema domótico que también piensa en la caitdad de vida del instalador

Pintor Fortuny, 17-19 08191 RUBÍ Bretona

Tel.: 93 588 31 02 Fax: 93 697 37 02

.: VENTAS: 93 588 13 45 . VENTAS: 93 588 65 25

L'Informatiu SEGONA QUINZENA GENER 2002

es • Les fitxes Telealarmes: Totes les incidències que es produeixen son

Accés remot

tors volumètncs per infraroigs i un terminal antiintmsió que

comunicades al matei< habitatge amb avisos locals d'alar-

Per telèfon. I

detecten les presències no desrtiades i indiquen la seqüèn-

ma, i a l'exterior a través de trucades telefòniques.

XARXA DOMÒT1CA FAGOR

cia d'alarmes locals i telefòniques.

Estalvi: La Xarxa Domòtica permet estalviar en la factura

Fabricant: Fagcí Eleeircdomésticos, S.Coop

Components per a l'automatització de funcions: Eratolls i

elèctrica programant l'engegada dels electrodomèstics, de

País d'origen: Espanya

actuados domòtics que permeten integrar a la Xarxa

Any fimplantació al mercat: 1995

Domòtica i maneja; de forma remota aparells de càrrega

mica. A més a més, priontia el seu funcionament perquè

elèctrica no domótics, ja siguin aparells de carrega instantà-

el consum elèctric no excedeixi la potència total contrac-

FAGOR

Complements de prevenció i dissuasió: Compost per detec-

Descripció de la gamma de productes

nia (llums, elements de calefacció elèctrica, etc.) o aparells

Maior-Domo®: Es el gestor d:<nò;ic (control) ds l'habitat-

amb motor'elèctric (persianes, tendals, portes, etc).

forma automàtica, per als períodes de tanfació mes econò-

Mitjà físic de transmissió

ge i el galeway que permet als alir» elements de la wraa Aplicacions

Els productes de la Xarxa Domòtica Fagor utilitzen la xar-

(RTC).

La Xarxa Domòtica Fagor ofereix un ampli ventall de fun-

xa elèctrica convencional de 220 V monofàsica de l'habi-

Electrodomèstics DomoScope: Una gamma especial d'e-

cionalitats en matèria de seguretat, estalvi i confort:

tatge per transmetre els senyals domòtics. Els missatges

comunicar-se amb l'exterior a través de la línia telefònica

-::•:• •z·nièstics domútics (forn, vilroceràmica. fngorific,

Telecontrol: Permet manejar a distància, a través del telè-

es transmeten gràcies a un senyal de 150 mV d'amplitud

•e-:;j:ra. lentavaixelles i caldera mural de gas) preparats

fon, tant els electrodomèstics de la gamma DomoScope

i una freqüència de 132,5 Hz que es superposa al senyal

psr comunicar-se entre si a traves de la instal·lació elèctri-

com altres serveis o sistemes domèstics-, il·luminació, per-

de la xarxa elèctrica de 220 V d'amplitud 150 Hz de fre-

ca, i amb l'exterior a través del telèfon.

sianes, sistemes de reg, sistemes de vigilància, etc.

qüència.

Complements per a seguretats tècniques: Elements sen-

Seguretat: Vigilància permanent per a detectar i solucionar

vés de la instal·lació elèctrica i que detecten i neutralitzen

No obstant, els elements del sistema de prevenció i disincidències que es produeixen en l'habitatge, com ara suasió utilitzen, també, la radiofreqüència per a la transinundacions, fuites de gas, errors en el congelador, errors missió (detector de presència) i recepció (terminal antim-

fuites d'aigua i de gas.

en el subministrament elèctric o presència d'mtrusos.

trusifj i Maior-Domo®. A-10I) de senyals

dintre de la llar (en funció de les especificacions de cada

Capacitat

sors i actuadors d'electrovalvules comunicats entre si a tra-

producte). Aquestes són algunes de les seves aplicacions:

Vanable segons models. Capacitat mínima: 8 entrades (di-

seguretat (robatori, foc, fuita de gas, inundació), l'equip ès

gitals i analògicodigitals). 16 entrades adreces de X-10,

connectable a una central receptora d'alarmes. Control i

64 entrades adfeces X-10,2 temiòstats en BUS. Capacitat

EQUIPS DOMAIKE

gestió de sistemes de clima (calefacció, refrigeració, reno-

màxima actual del sistema: 96 entrades (digitals i analó-

Marca: Domaike

vació d'aire] amb la finalitat d'aconseguii confort i estalvi

gico-digrtats). 128 entrades adreces de X-10, 256 entra-

Emptesa labricant i distribuïdora:

energètic. Control d'il·luminació: llums automàtiques i

des adreces X-10,64 termóstats en BUS.

Aike tecnologies de l'hàbitat

configuració d'escenans. Control d'elements motontzats:

País d'origen: Espanya - USA

persianes, tendals, lameMes. depuradora de piscina, rec

Amabilitat/Modularitat

Any d'implantació al mercat: 1997

automàtic, etc, El sistema és molt obert i permet realitzar

Les tres sènes són ampliables i modulars. La diferència es

controls a la carta.

la capacitat mà'ima que pot arribar a tenir la central.

Descripció de la gamma de productes Sistema domótic, seguretat t automatització domestica. El

MÜjà físic de transmissió

Requisits de ta instal·lació

catàleg del sistema està format per tres series de central:

Fonamentalment cablejat. També pot combinar tecnologia

Cableiat a molt baixa tensió, separat de les conduccions de

M . D6 i DS i d'un conjunt d'accessons per tal de fer la

de corrents ponado/es, infraroigs i radiofreqüència.

230VCA. Cableiat de seccions de 0.25 mm. agrupats en

concepció (instal·lació, configuració i interfície per ser uti-

Protocol

blejat tipus estructurat.

litzats per l'usuari).

BUS propietari (per termòstats. consoles i cau.es d'am-

instal·lació. Els tres equips tècnicament tenen la materna

manegues apanlallades. Recomanen la utilització de ta-

pliació), comunicació digital [contacte obert - tancat, per

Interfície d'usuari

Aplicacions

exemple sensors de seguretat). X-10 quan s'utilitza tecno-

Combina diferents interfases: telèfon, consoles, botoneies.

Domaike ès un equip integrador que pot realitzar control

logia de corrents portadores.

comandament a distància i, si es vol. pantalla PC. •

sobre qualsevol element susceptible de ser automatitzable

Mitjà fisk: de transmissió

LBjg

Bus de 2 fils amb alimentació separada.

BJC-DIALEG

LonWortó®

nterficie d'usuari

Accés remot

Consola de programació D0M-O6.

Control telefònic (disponible al gener de 2002)

Possibilita! d'incorporar una fj-ta'l» tà:!r

Connexió a Internet. Disponible al 2002. Possibilitat d'accés remot a un ordinador mit|an;ant emes

Protocol

estàndard per poder-ho visualitzar. •

Empresa fabricant i/o distribuïdora: BJC-Fàbrica Electrotécnica Josa,SA.

Capactiat

País d'origen: Espanya

63 mòduls de &S.

Any d'implantació al mercat 2000

2700 metres de longitud de BUS.

Descripció de la gamma de productes

Màx. nombre de dispositius de sortida: 756.

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H

Màx. nombre de dispositius d'entrada: 504. Mòduls d'acció i de control. Mòduls de programació i accés. Accessoris. Software per a configuració t momloritza-

Ampliabilitat

CJÒ de la instal·lació. Sensors digitals: fum, gas, inundació,

Sistema obert que permet la connexió de qualsevol sène

presència. Sensors analògics: llum, temperatura. Targetes

de petit material d'instal.lació domèstica.

d'ordinador. Fonts d'alimentació.

Detectors de seguretat tècnica amb sortida de 24 V DC o

de tensió lliure. Aplicacions

Detectors analogies de 0-10V DC.

Control d'il·luminació. Seguretat tècnica. Control de persianes i tendals. Funcions d'estalvi energètic i tanficació

Requisits d'instal·lació

nocturna. Control de clima. Programació de dispositius.

Els engibles en l'RBT més la previsió d'un conducte a part

:es • Les •!.„..

per als fils de BUS i d'alimentació.

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ Q ^ ^ ^ J ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ m I ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H ^ H

—w . . ^ e s • Les ; . „ . .

• ni -

L'Informatiu SEGONA Q

GIRA

commutadors. Actuadors reguladors. Aduadors anafogKS-

cable: EIB WST>Y 2 « M 8 . Trarsmssri de teiegamei -;

Pannells d'indicacú i comandament. Visuaiitzadors.

sère (múltiple» per ív&ó de temos). Transmissió simètrica

Acobtadcrs telefònics

tefetaqúènca:

Ones radwelècrjiques amb freqüència de

transmiss» de 433,42 MHz utilitzant una modulació ASK

Nom * Impresa; 3-SA G'ersiepen GmbH4Co. K Nom del d i s t r i b u i r E t t l i w e s Efetnques Altar. S.L

Aplicacims

(Amplitude Shrft Keying).

País d'origen: Alananya

UB; Control i gestió de les diverses instal·lacions que com-

Arç implantació i o w o t

ponen un habitatge, edifici d'oficines o edito industrial

A Alemanya [IB, 1991

Aquestes rnstal lacons són la iltuminaciú. el control de

EIB: Mitjançant telegrames d'informació EIS, militant

Bus Radcefetnc. 1999

persanes, el control de calefacció i climatització, la segu-

transmissió simètrica i tunec Mutti-Master, es a dir, con-

A Escanya EIB. 1999

retat les alarmes tècniques i lavtsualitacri de l'estat en

traí descentralitzat- Tots els elements EIB de qualsevol fa-

Bus Radoeièctrc 2003

què es troben aquestes instaflauors.

bricant són compatibfes entre si. és a dir. compleixen un

Eí sistema està especialment dissenyat per obres noves o

protocol comú. Tècnic de transmissió CSMACA (detecció

Protocol

Descripció de la gamma de productes

en les quals és possible realitzar el cabietal BUS. ja que

Gamma B B

tots els elements han d'estar connectats entre $ mit-

Radiofreqüèncii Mitjançant telegrames d'informació »

Bus Radioelèctric

jançant l'esmenta! cable.

dicelècíncs.

Porsadors sensors. Comandaments a distància Intertases

RadJotreqüènda: Control de la il·luminació i les persianes.

de dades Polsadors sçnsors. Termòstats. Radioemrssors

Aquest sistema està especialment indicat per a reformes,

de patel. Interruptors automàtics. Interruptors automàtics

fa que no es necessari cap tipus de caWeiat entre el pcJ-

EIB: Es possible el control de la instal·lació per telèfcn a

Displays d'informació. Aduadors commutadors. Aparells

sador < la càrrep.

través d'acoblaúors telefonies. Aquest accés permet la mo-

de sistema. Aduadors regulactos. Sensors analògics i digitals. Ampiílodors úe senyal. Sensors de lluminositat. Estació meteorològica Programadors horaris. Aduadors

i solució de col·lisions sense pèrdua d'informació].

Accés remot

difcacúde l'estat de les instal·lacions, a més a més de reMitja físic de transmissió

alitzar trucades d'emergència programaries amb anteriori-

EIB: Cabte BUS. tecnologia de 2 fiïs. Característiques del

tat ifrmails entre d'altres.

•

simon Nom de l'empresa: Jjng Electró Ibénca, S A

SIMONVIS

País (Torigert Alemanya

Sistema INSTABÚS EIB: Protocoí EIB.

Nom de l'empresa: Simon. S A

Any d'implantació al mercat: A Alemanya, el 1910. A

Sistema de control naradH3:Sistema propieta'i

Pais d'origen: Espsiya

i.H*nya des de 1985

Prop de comunicació.

Any d'implantació al mercat 199*

Descripció de ta gamma de productes

Sistema INSTABÚS EJB: 11.520 components.

Descripció de la gamma de productes

Capaç tal per a gestionar des de 8 entrades 18 sortides

Mecanismes convcocionalsi Interruptors, endolts, conneL

Sistema de control via radia Il·limitat.

Mòdul de control. Mòdul d'alimentació. Mòduls d'entra-

finsa 123 ertradesi 128 sortides.

>o d inirjrmàtica i comunicacions, etc.

des de 24V. Mòduls d'entrades de 23OV. Mòduls de sor-

Satone electrònics; Reguladors de llum. detectors de

Amplàbflhat / Hodutaritat

tides de 24V. Mòduls de sofries de 230V. Mòduls de sor-

Ampliabilttal; Modularilat

mwment. controls de persianes, comandaments a distin-

Pfena en ambóós sistemes.

tides de dOOV. Mòduls de dimmer. Mòduls de bateria.

Sistema modular i ampJabie fms a 128 entrades i 12E

Receptor de !R. Comandament a distancia IR.

sortides.

Sistemes dorrtòcs: Control via ràdo i sistema El

Requtsits o"instal.lació Rtquiste tTirtstal.lació

Els mateiios que en la irtstal-lació elèctrica corwncional. Control de ta climatització per zones. Control integral de la

Aplicacions

D'Sposar Qe lana eiectra

Control d'il·luminació. Control de persianes. Control de

Interfície d'usuari

illurmnaoú. Control de persianes i tendaJs. Control de fun-

climatització. Detecció de moviment i presència. Control

Polsadors, tecles, ordinador o pantalles

cions amb comandament a distancia. Simulació de

Interfície d'usuari

presència. Avis dinadències, fum. gas i agua. ftjsstalitat

S'acciona a través de polsadors, amb comandament a

Accés remot

de tancament del subministrament de gas i sgua en cas

distància, detectors i el telèfx.

Possible en d srstema EIB, mrtiançam un modern te-

de fuita. Estalvi energètc Software de visualització-

i tTsualttzació centralitzada Control de carregues. I U à hac de transmissió

lefònc, accés a Internet, o SMS.

• Mrip físic de transmissió

Es pot accedir aJ sistema teiefon>cameni, l

[• -• t;a t i y : de |rari$missió és el parell trenat.

"mi

Les fitxes • Les fitxe

txes • Li

:es • Les fitxes - ' -~ f-x •— -

simon

Z—•.'.-.

-. .

i-".:;: j . calefacció i aire condicionat.

compartir el mateu tub del cablejat de la nana elèctnca

Deposar de o n a eiéctnca Oe 22OV i línia letefòoKa. Interfície (fuaari

Avis del teli tfe sutmiiislrament electnc.

S1M0NV0X

Avis d'incidències, fum. gas i aigua.

La interfície d'usuari es el telèfon. Per a ractivaccVdesdc

Nom de l'empresa: S-mcn. SA.

Possibilitat de tancament del subministrament de gas i ai-

twació de la calefacció i l'aire condicionat es pot instal·la.'

País d'origen: Espanya

gua en cas de fuita.

Arç d'implantació al mercat ! 998 Descripció de la gamma fe productes

Capacitat Capacitat per a gestionar 5 entrades i 5 sortides.

Possibilitat de complementar-lo amb dues opcions lliures.

qualsevol terminal, ja sigui fua • mòbil, i des de qualsev:' lloc.

a. Font alimentació 22OVsc /15,5 Vcc bus (Ref. 8

Mitjà físic de transmissió

quadre de proteccions, la resta com la instal·lació conven-

b. Mòdul 2 entrades 12 sortides a 220V p a caixa de con-

Bus de comunicació sobre parell trenat.

Nom de l'empresa: Schneider Electric País d'origen: Espanya Any d'implantació al mercat: 1999

nenons (Ref. 8610)

8520) 8615)

Aplicacions Les aplicacions que poden realitzar amb ei sistema AMIGO són les de qualsevol sistema domòtic: • Il·luminació: individual, per zones, general, regulació,

sortida a 220 V.

programació, etc. neral, programats segons horan, vent, pluja, etc. - Climatització.

des a 220 V en caixa de connexió i activats per polsadors i

- Alarmes tècniques: detecció de fuites d'aigua, de gas, fum, intrusió, etc.

configuració (es configura mòdul i mòdul amb 3 botons de

• Control del sistema ma telèfon: recepció d'avs d'alar-

forma intuïtiva sense PC). Ampliable en qualsevol moment.

mes o activació de carreguesa l'intenor de l'habitatge (o

Tot aiiò ho fem smb només 5 refe-ències

simulació de presència).

nament de tols els aparells no depèn duna hipoiètica ava-

Mitjà lisic de transmissió

una línia es completa. c5 crea una nova iima. Pot naicr-n,

na en un dels elements (central). Aquesta seria inadmissi-

AJCable Bus 2 fils d 2 de resava) en paral·lel a cada aparell,

finsa 130 línies.

ble en moltes instal·lacions.

BlCorrenls portaòors a través de red: r W n e t 0 Powerline 1

Cada aparell ha de "saber":

0 Radiofreqúència en la nova banda de 868-870 M h i

Requisits de la instal·lació

tat a un polsador, un receptor IR, un termòstat, un detec-

Protocol

per programar els aparells de qualsevol fabricant. És reco-

tor de moviment...]

A)Bus: amb protocol CMSA/CA;

manable un petit curset d'iniciació en un centre homolo-

• BlPoranet: modulació codificada;

gat, a Menen 0 a Guijarro Hermanos, S.L

• Quines opcions de funcionament lé instal·lades (connecFabricant Guijarro Hemanos, S.L País d'origen: Alemanya. Any d'implantació al macat Ideat en 1984 per Merten. Di5ponibledesde!987. Associació EIBA Europea des de 1990. DBA Espanya 1993. Fabricants d'Elfi producte que és distribuït per Guijarro Hermanos, S.L. són: Merten i Ttieben. Descripció de la gamma de productes INSTA6US EIB és un sistema de gestió d'instal·lacions fet a edificis i haüitaiges. La filosofia és connectar amb dos fils a molt baia tensui tots els aparells de la instal·lació perquè s'entenguin entre si i deposar de la informacióque interessí. Uns elements raullen informació (sensors) i l'envien a d'altres que la utilitzen tactuadors) per realitzar diverses funcions. Per exemple, una tecla, rellotge, detector de presència, termóstat. sensor de lluminositat, etc. envà ta informació necessària psique altres elements realitzin enceses, re-

•

Caixes de connexions àmplies 100x160 mm i 1 fila en el

- Motors de peraanes i tendals.- individual, per zones, ge-

tal·lació elèctnca convencional (mòduls d'entrades i sortidetectors estàndards de 220V) i de molt fàcil instal·lació i

Transmissor telefònic vocàk de 2 canals d'entrada 12 de Requisits d'instal.lactó

els mòduls d'entrades i sortides mimaturitzatsque estan re-

ta} cosa que facilita i disminueix el cablejat proper a la ins-

Accés remot

da (Ref. 16430)

12x0,75) serven de bus de comunicació i alhora alimenta partits per tota la casa, allotjats a l'intenor de les caixes de

Polsadors i detectors convencionals gens específics.

AmpliabilitaWModularitat

e. Transmissor telefònic de 2 canals d'entrada 12 de sorti-

per a la seva aplicació en habitatge. Un simple parell trenat

connexions. És un sistema descentralitzat (sense centrale-

Protocol Protocol propi.

d. MMul 6 entrades i 1 entrada per sensor infraroig (Ref.

Descripció de la gamma de productes El sistema AMIGO és un sistema d'automatització concebut

•

ss'ó és el cable Funciona a 220V, co-

c. Mòdul 2 entrades i 2 sortides a 220V per rail DIN (Ref.

SISTEMA AMIGO

£1 control de la instal·lació és a través del telèfon, des de Un únic mòdul, la central de telecontrol.

Mitjà físic de transmissió

d'aigua. Sonda de temperatura.

eunea

Accés remot

Ampliabíliüt/Modularitat

Central ce te'etontrcl. Mòdul de balena. Detector de presència. Detector de fum. Detector de gas. Detector

un interruptor que faci aquestes funcions.

Detecció de presència. Control de l'ús telefònic.

• Qum aparell es d'entre tots encara que n'hi hagi molts

Bàsicament, només es requereix un PC i el software ETS

iguals, mitjançant una direcció física o node (regulada de

QRadiofreqüéncia: bidireccional, sense interferències,

la sala, polsador de l, tecles, un receptor IR, un termòs-

sense portadores permanents, per acord internacional

lat, un detector <fe moviment..)

(868-870 Mhz).

• Com ha de funcionar amb les opcions instal·lades en el

Interfase d'usuari Interfície sène RS-232 directe al FC. Permet progamació. comprovacions, visualització i monitorització local 0 remota

seu programa d'aplicació (polsador persiana, regulació,

Capacitat

enviament cíclic, moviment per a la il·luminació + clima

Més de 30.000 aparells, que poden s a de múltiples ca-

+ alarma, etc.)

nals d'entrada 0 sortida.

• Com ha estat ajustat mitjançant paràmetres programables

Accés remot Per telèfon: p s control complet 0 per unes peques commutacions 1 alarmes.

(en encendre'l, salta 3 un valor %, regula fins a un valor

Amplabilitat/Modularitat

%, només s'apaga, temporalitza al On 1/0 OFF, al detectar

Al no tenir central, s'amplia connectant aparells Quant

P& infraraios: Mitiançant comandaments a distància.

•

presencia envia 3 missatges diferents, [assa a mode temperatura d'absència...) • A qui 0 quins ha (Tescoltar" 0 •parlar" mitjançant direccions de grup (a tots els del grup 10/6/50 - recollir veles, al grup 1/QS: fuga oe gas,...)

gulacions, avisos, senyalització, accionament de motors, etc. També hi ha altres dements bàsics, fonts d'alimentació, connectors, etc, L'acoNador de bus és el c a de cada aparell. Corné el seu propi processKlor i memòria t anò el fa independent. Tots són completament autònoms, pel que no es requereix una central. D'aquesta maneta, el funcio-

Aplicacions Amb INSTABUS EIB, el limit el posa la imaginació. Les àrees d'aplicació són seguretat, estalvi, confort, control complet, monitoritzacíQ, comunicacions, etc. És utilitzable per a il·luminació, alarmes, climatització, motorització, etc. en edificis de tot tipus i 1

..xe

Expressa't al nou Servei d'Atenció al Client

ATENCIÓ AL CLIENT

Si tens qualsevol suggeriment, pregunta, queixa, si tens alguna proposta de millora del Col·legi... T'ESCOLT Gràcies a la teva opinió, podrem millorar els serveis actuals del Col·legi i oferir-te'n de nous. Junts construirem un nou carni que beneficiarà el futur del Col·legi i el de tots els nostres clients.

Estudiarem cadascun dels teus suggeriments, queixes o idees de millora i ens comprometem a respondre't en un màxim de 10 dies.

COM HO POTS FER AR punts d'atenció al públic trobaràs Bústies de suggeriments i uns fulls on pots expressar la teva opinió. Si t'interessa que et responguem, has d'emplenar l'espai Dades personals. També ens pots escriure a l'adreça atencioalclient@apabcn.es

c0 \tem

0 mitjançant la web del Col·legi, www.apabcn.es, a ('apartat d'Atenció ai cliei"

*_ . . r R E S E S 'N'- GENER 2002

D I V E R S O S

La gamma d'aïllament Glasco a Batimat P

oliglas, divisió d'aïllaments del grup Uralita, amb l'objectiu de presentar al mercat europeu

les seves novetats en materials per a l'aïllament tèrmic i acús-

tic, va ser present en Saló Internacional de la Construcció Batimat, que des de fa 23 anys se celebra a la ciutat de París. En aquesta edició, que va tenir lloc del 5 al 10 de novembre, Poliglas va presentar la seva gamma d'aïllament GLASCO, en la qual els professionals de la construcció podran trobar interessants materials per a cadascuna de les diferents aplicacions en aïllaments tèrmic i acústic. La divisió d'aïllants del Grup Uralita, com una de las principals empreses fabricants de materials per a l'aïllament, és sempre present en els grans certàmens amb l'objecím d'atansar els seus productes i mostrar les novetats a tots els professionals de la construcció.

Més informació Maria Franquesa Servei de Premsa Poliglas Tel.: 932 06 55 52 • Fax : 932 80 0 1 55 Ivprensa@lv55.com

Curs de Postqrau

LA GESTIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS LOCALS

Gabarro a Maderalia 2001 abarró va assistir una I

A qui va adreçat: Titulats universitaris que desenvolupen la seva tasca professional 3 l'àmbiï local o amb expectatives d'incorporar-s'hi (Enginyer Enginyer Tècnic, Arquitecte, Arquitecte Tècnic)

vegada més a la fira Maderalia

celebrada a València entre els dies 7 al 10 del novembre passat. Entre les novetats presentades cal assenyalar el

Estructurat en tres mòduls:

tauler contratxapat ignífug M l Wisa-

!.- Conceptes bàsics per la qestió dels serveis públics 2.- La gestió de diferents serveis públics locals i el marc jurídiL administratiu en el que es desenvolupa la prestació del servei 3.- La qestió económico-linancera en els serveis públics locals

cions actuals referents a la seguretat

Flam que respon a les noves disposi-

contra incendis. També es presentà el Woord-

Objectius: • Capacitar als profe;

Oe l'administració local per;

• Analitzar, orientar i definir estratègicament la qualitat dels serveis públics, l'organització, el control de la qestió i la planificac ,i del manteniment.

Deck, una tarima de fusta d'ús exte-

Vista de l'estanú de Gabarró.

rior en les espècies de fusta d'Ipé, latandza i Flandes (tractat). Cal destacar el conjunt de fixació especialment

• Gestionar eficaçment els serveis públics locals des o'una perspectiva econòmico-financera (tipus de contractes, t iil locals, ordenances fi

desenvolupat i dissenyat per la unió i

• Implantar i/o adaptar les noves tecnologies a la qestió dels serveis públics locals.

ble A4.316, molt resistent a l'aigua.

encaix de les lames de fusta (model d'utilitat), amb peces d'acer inoxida-

Durada: 80 hores Dates: 28 de febrer 3 16 de maig de 2002

Més informació; Gabarró Hermanos

Informació i Inscripcions Fundació Politècnica de Catalunya Edificio Vèrtex Plaça Eusebi Güell. 6 08034 Barcelona Tel. 93 401 77 51 / 77 74 Fax 93 401 77 57 info@fpc.es www.fpc.es

Telèfon: 937 48 48 38 Fax: 937 26 0 1 6 1 ventas@gabarro.com www.gabarro.com Wood-Deck. tarima de fusta per

E M P R E S E S

EMPRESES

DIVERSOS

L'Informatiu SEGONA QUINZtNA GENER 2002

SAS presenta les seves últimes novetats a BATI MAT S

AS Prefabricados de Hor-

fabricada amb resines, assegura una gran

mígón va participar al saló BAÏIKAT

durada davant els agents atmosfèrics, a !a

que es va celebrar a París al novembre.

vegada que el seu poc pes en permet un fà-

L'empresa va presentar al mercat francès

cil transport.

les últimes novetats seves: cornises, capi-

Finalment, els cobremurs d'un pen-

tells, cobremurs d'un pendent i la gamma

dent completen l'extensa gamma de cobre-

de mobiliari de jardí. També va presentar la

murs SAS. Aquest producte destaca, a

balustrada BLC-130 -de secció quadrada—

més, per la seva versatilitat, ja que pot fer-

i els acabats rodons RBR, per a la cons-

se servir com a ampit en finestres que ne-

trucció de balustrades en rodó —que van

cessiten d'una major inclinació, a causa

ser els productes estrella a CONSTRUMAT, el

d'un clima humit.

mes d'abnl passat. La gamma de mobiliari de jardí es

Més informació:

compon de quatre models de taules amb

SAS Prefabricados de Hormígón

dos motius de decoració a base de mosaics

Telèfon: 93345 88 50

de gres de colors bíau i salmó, i cadira de

Fax: 93 393 346 17 13

jardí fabricada en fosa d'alumini

5as@sas-sa.com

negre,

www.sas-sa es

Servei ^ ^ H Integral a la Construcció

nuevo Dibac 2002 CAD d e a r q u i t e c t u r a

Un nuevo estàndar de arquitectura Descubra el software de diseno arquitectónico con mayor número de licencias oficiales. Totalmente compatible con otros programas CAD. Obtiene resultados entre 4 y 6 veces mas ràpido. Permite dibujar en 2D y 3D con gran libertad, generando faciímente codos los pianos del proyecto en un tiempo rècord.

"D/BAC me permite proyeaar con una potencia y rapidez ames desconocidas. Es compatible y puede convertirse en un nuevo estàndar a íener en cuenlo." José Ignaao Sangumo -Arquitecto

"Me ha sorprendido la faalidad de aprendizaje de DIBAC. Ahorro muchisimo tiçmpo en el dibujo de tasaaones y proyectos de reforma." José Luis Ruiz -Aparejador

OFERTA ESPECIAL DE LANZAMIENTO PARA COLEGIADOS DE BARCELONA

CURSOS ' FORMACK PROGRAMA DIBAC 2OO2 Enero 2002 de Lunes 7 aViernes 11 C.OAA.T de BIZKAIA de Lunes 14 aViernes 18 C.O.A.A.T de MADRID de Martes 8 a Martes 22 C.O.A.A.T de BARCELONA de Lunes 21 aViernes 25 C.OAA.T deTARRASA

L |i I uZ

2D + 3 D

Dibac Harma Consiga los dos programas por tan solo 90,15 C, (15.000 ptas.) Importe originado por los gastos de publicación y personalización. UNIDADES LIMITADAS

Febrero 2002 deViernes 7 aViernes 21 C.O.AAT de BARCELONA de Lunes I I aViernes IS C.O.A.A.T de MADRID

NUEVO DIBAC 2OO2 P.V.P. 9 9 5 * € euros 165.554* ptas. • Incluye 3 meses de soporte telefónlco gratuito.

EL PRECIO INCLUYE Manual completo de ambos programas. LJn CZO con los 2 programas, Disco de pcrsonalizacion para cada colegiado.

Dibac CAD de arquitectura 2D+3D

www.dibac.com

I scar software de arquitectura a Hoyos. 73 • 47420 Isar (Valladolid) Tel 983 620 347 • Fax 983 611 653

rldíid lo encontraràs en la Red

La Red D o m ò t i c a Fagor es un avanzado sistema que le permite gestionar los servicios domèsticos v tener controlada su vivienda desde el exterior a través del telefono v con la ayuda del Maior-Domo® Fagor. De forma fàcil Y sencilla Sin mstalaciones especiaies Solo hav que conectar y listo.

www fagor com- es/domotica

Palaugres Klinker y caravista ceràmic Palau peces d e disseny al seu abast

fil

www.palautec.com e-mail: palautec@palau.es tfno: 902 30 33 34 Delegat comercial a Catalunya: Fèlix Pedró Muiïoz Tfno: 649 41 20 08 e-mail: felixpedro@palau.es

PALAU Ceràmicas

PALAU TECNOLOGIA CERÀMICA SA.