INF020201

I O L L E G I

D ' A P A R E L L A D O R S

I

A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

D

E

B A R C E L O N A

El noticiari I I0 Damià Calvet, nou director general d'Arquitectura i Habitatge

-

Monografies II 2 La menestralia de la construcció al segle XVIII Per Joan Gay

El reportatge La ceràmica en l'obra

ÏÏ9

d e G a u d í

(>udi2Q02

^^M ^ ^ • b · dilluns í dissabte, de 10 • 2 ^ ^ idiumcnge.dt10a15h ^ ^^k

axacio-AMKuAooas

amb el

patrocini d«:

Quadern central: L'Assemblea aprova el pressupost per al 2002

entrada lliure ,.:£NA FEBRER 2002 Preu = 2 €

Sistemas de Climatizacion Inteligentes.

L o s C h m a t i z a d o r e s P a n a s o n i c u t i h z a n las n u e v a s en t o d a su g a m a de

tecnologias

productos.

Con M-PLS (Sistema Informàtico de Gestión Integral) no solo controlarà

T

el clima sinó que ademàs gestionarà los sistemas informatizados de su empresa, para que usted no se preocupe de nada.

www.panasonic.es

Panasonic

EL

TEMA QU1NZÍMA FEBRER 3002

... o simplement El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona publica les imatges de CAU 25 anys després irona, amb la seva pedra grisa i el seu gòtic t solemne, la seva llegenda de ciutat levitica afavorida encara avui per uns trets socials i urbans on sembla que el temps s'hagi aturat, té plantejats, alhora, tots els problemes que implica el desenvolupament d'una ciutat del nostre temps. La Girona monumental i històrica és tan sols una part - i no la més gran- del nucli urbà actual, i els gironins veuen com progressivament i a un ritme creixent la ciutat s'estén cap al nord, el sud i l'oest, es reconstrueixen vells edificis i vells carrers, desapareixen cases i apareixen places -o desapareixen places i apareixen cases- es construeix i es destrueix, sorgeixen dificultats tècniques, diversitat de entens, divergències entre el poder executiu i l'opinió popular, problemes socials, urbans i. en definitiva, polítics. Estem davant d'una nova ciutat."

Amb aquesta introducció de Lluís Mana de Puig començava el número monogràfic que la revista CAU dedicava l'any 1975 a la ciutat de Girona i que pretenia posar en evidència la degradació urbanística de molts dels seus indrets tot fent una anàlisi critica d'una situació que els autors van relacionar amb els dèficits democràtics i, més específicament, amb una manca tíe política i de recursos en l'àmbit municipal.

En aquest treball hi va col·laborar un nombrós grup d'estudiants i professors del Col·legi Universitari de Girona i personalitats destacades de la societat civil gironina. El projecte va ser impulsat per la delegació gironina del Col·legi d'Aparelladors, presidida per Joan Gelada, i el treball va ser coordinat pels professors Enric Lluch i Joaquim Nadal. L'impacte d'aquell número de CAU en les esferes oficials va ser molt considerable. Algú <•:• trevia a fer sortir del clos de la ciutat les vergonyes acumulades i triava atiàveu força acreditat a la ciutat de Barcelona.

Vint-i-cinc anys després, l'Ajuntament i el Col·legi d'Aparelladors de Girona han editat Girona 1975/2000.

Les imatges de CAU 25 anys des-

prés, una publicació que repassa gràficament l'evolució de la ciutat des d'aquells temps grisos del final del franquisme fins a l'actualitat. El llibre va ser presentat al Col-legi de Girona el 3 del desembre passat en un acte que va comptar amb la participació del president del Col·legi. Miquel Matas, i l'alcalde de Girona. Joaquim Nadal, on va anunciar la seva decisió de deixar el càrrec després de 2 2 anys d'intensa dedicació a la ciutat.

La publicació es limita a fer un recorregut pef la geografia de la ciutat i comparar les punyents fotografies publicades el 1975 amb la realitat actual, en els mateixos indrets. I s'hi pot constatar un canvi evident. Es veu una ciutat més endreçada, amb més ordre, amb nous horitzons i amb un futur més engrescador. Cada fotografia parla per si sola. I parla d'una qualitat dels espais púoiics. dels equipaments, dels serveis i dels nous espais lliures que assenyalen un canvi rotund i contundent Avui, Girona té prou capacitat per tirar endavant els grans reptes > tutut, els canvis que confirmaran Girona com una ciutat del segle XXI. •„• Ciutat que compta amb una importantíssima herència cultural i que : posa de recursos per a la formació, el coneixement i l'activitat ecortór Ara que s'acaba d'aprovar et nou Pla General de Girona de 2 0 0 1 . l a c n / s : disposa, a mes. d'un bon instrument per fer de la Molt Noble. Mols Ue<a.

fió&issima. Immortal i Excel·lentíssima .. simplement Girona. 9

GJron

«OUKJ·.»

Girona 1975-2000 Les imatges de CAU 25 anys després Plaça de Sant Domènec 1975. La Llotja, monument qua es volia dedicar " J los Caidos", fou present a la plaça durant tota la dècada dels setanta. Per 3 ta seva construcció s'utilitzaren les restes conservades del claustre de l'antic convent dels Mínims La loru oposició ciutadana, que batejà l'obra com "el mur de ta vergonya", i ïacciò del primer ajuntament democràtic aconseguiren el seu enderrocament que fou pagat per l'administració central, la mateixa que l'havia volgut erigir.

2000. Desapareguda la llotia, les obres a la vessant nord de la pi3çj han realçat l'impacte visual que ofereixen I3 Torre Rutina 1 els correus de pedra sorrenca, testimonis de t'antiga presència de la muralla romana.

Avinguda Ramon Folch 7975. f i conjunt d'edificis, que s'observa en primer terme, fou utilitzat com a Escorxador Municipal, Central Lletera, Parc de Bombers i tallers de les brigades municipals, fins el )990. quan es procedí al seu enderrocament.

2000. Al solar de l'escorxador s'hi erigiren el 1994 els Nous Jutjats, obra dels arquitectes Esteve Bonell i Josep Maria Gil i l'aparellador Enric Rego.

En segon terme, l'edilici de Correus, que olereix un aspecte Que difereix poc del moment de la seva construcció, el 1920.

Carrer d'Ultònia 7975. La tia urbana de davant el mercat municipal presentava un cert desordre, propiciat tant per la nombrosa presencia de vehicles com per la ubicació d'aquest solar sense edificar, al voltant del qual es creava una improvisada 1 caòtica zona d'aparcament, 1 un focus óe brutícia 2000. Les successives revisions del pla general van anul·lar l'edificabilitat del solar 1 en permeteren la urbanització conjuntament amb tota la plaça, així com la construcció d'un aparcament subterrani.

.c=:/ Museu d'Històfia dels Jueus 1975. En aquesta casa del Call ?l numero 8 del carrer de ~.3. s'tn establí Ràdio Gitona de de p poc desprès de la p fundaco el 1933 i fins Que es tra ada 3 un àtic de ta plaça Fabr3. el 1978. iediftct era ocupat Umbé per habitatges de particulars i per una pensió.

2000 A partir de 1990 es començà la reforma duta a terme pels arquitectes Josep MBirulés, Frederic Cabre i Pià Romans per tal d'installar-hi el Museu d'His tòria dels lueus La remodelació d'aquesta entrada i la instal·lació de les làpides foren inaugurades el juliol de 2000

Plaça de Catalunya 1975. L'alçament d'aquest edifici a la plaça de Catalunya a principis dels anys 70 origina polèmica. j,i que la seva alçada trencava amb l'estètica de l'entorn. L'any 1979 l'Ajuntament inicia els tràmits pef enderrocat l'etces de qu3tre plantes desprès d'indemnitzar els propietaris com a conseqüència d'una llicència anterior i d'acord amb una sentència judicial, 2000 El 1993 l'arquitecta Eva Garrido n'aprofità l'estructura de foimtgo pet revestirI edifici i adaptar se .? la normativa. Va portar la direcció l'aparellador Jesús Garrido. La plaça Catalunya conserva un aspecte que difereix poc del de la seva construcció l'any 1965

v- i

InsUI L*CKMIÍ oc i» Campu a Sant Narcís f 975 AQ**U% gipcsüs d* U Cmpss «w MU mostn ót U p*rmn» Kbrttx Que n rejMztvs m p*tiu nvu «AMI des dM mr* 50hms »ts 80. El 1967 senóenocM**part (fjgorttK una'Uc$tms. i la reso m « c a * M « N t u r n * rassmg «r gnm ae muxj i I H Ü . Ttm*e emtt&àt fiteau teler XOO t'MMtorr·caa·M «MMM ée tes antaf4acMH rmj 1995 fuà «ta* « v i w mato mu ivfüi. fets tr^mmetn Urna Oiim* i Jtavwr ftan ramy 199&.

*i

Joaquim Nadal:

"Girona s'ha guanyat un prestigi arreu del món" t an passat vint-i-cinc anys llargs des de la publicació del número especial ; CAU dedicat a Girona. El professor Joaquim Nadal va ser l'encarregat de coordinar l'esquema de continguts d'aquell número de la revista que. aleshores, va tenir un considerable impacte en la societat gironina. El dia 2 del mes passat, Joaquim Nadal cessava com a regidor i alcalde de Girona després de 22 anys en el càrrec. Va ser un ple multitudinari i emotiu en el qual el dirigent socialista, de 54 anys, s'acomiadava dels seus conciutadans i passava el càrrec a Anna Pagans, que serà la seva successora durant l'any i mig que queda fins a esgotar la legislatura. Nadal deixa l'Ajuntament per afrontar noves responsabilitats en el Grup Parlamentari del PSC-Ciutadans pel Canvi.

sentiu en veure publilcades les imatges de CAU vint-i-cinc anys després?

"Sento diverses coses L'una és que l'estricta comparació entre les fotografies del CAU amb les fotografies d'ara marca un canvi important, una transformació d'espais que eren privats i avui són públics, espais que estaven abandonats i qi.e avui estan arreglats: alhora, però. tinc in sentiment contradictori, perquè tamr>: i s veritat que en alguna de les fotògraf,?; emergeix una nova arquitectura que tan.cx no és del tot de la bona qualitat que u.i pcdia esperar. És a dir, que hi ha de tot. Hi ha efectivament, grans canvis a favor, nous espais públics, eliminació de la degradació urbana i de l'abandonament, però també hi ha aquest petit contrapunt. A banda d'això, jo crec que si ara els vells redactors de CAU fessin un nou CAU sobre la nova Girona detectaríem que la majoria dels tics detectats i denunciats ara U 25 anys ja han estat superats i que la ciutat ha posat fre t ha reconduït el que era

un model expansiomsta i de creixement il·limitat fruit d'un urbanisme covat i cuit durant el franquisme".

Què va representar la sortida d'aquell número de CAU pei als poders públics d'aquell temps i, en tot cas, per al ciutadà?

"Jo crec que va representar, primer, per als poders, un avís molt seriós que les coses en el futur canviarien i que no podien continuar com estaven, que la democràcia marcaria un canvi de ritme i un canvi de prioritats que ells no havien sabut ni volgut fer.

Segon, la ciutadania va trobar una via nova d'expressió de tot el seu malestar, de la seva queixa, de la seva intranquil·litat per la

manca de cura dels poders públics respecte Quina és l'aportació que cal esperar del nou a allò públic i col·lectiu. I tercer, |0 crec que Pla general d'ordenació urbana que acaba significava l'oportunitat d'explicar Girona de ser aprovat? fora de la ciutat i des de fora, és a dir. amb "Penso que l'aportació més important la llibertat d'una publicació que tema el d'aquest pla general són els més de paraigua del Col·legi de tot Catalunya, que 600.000 metres quadrats d'espai lliure i de tema una difusió molt més àmplia que Giro- propietat pública que incorpora al patrimoni na i que significava incorporar-nos en el municipal, una dotació de nous serveis t diagnòstic o la denúncia que [CAU] anava equipaments que millora la perspectiva de fent en els diferents moments i davant molla qualitat de vida i la definició d'uns martes qúestions I això va ser un pas important ges de creixement que són raonables i equiperquè era dir "fem que sigui des de fora librats. És a dir que aquest nou pla general encara que sigui gent de Girona qui ho expli- de Girona acredita una ponderació equiliqui i que es parli sobre tot el que represen- brada de per on pot anar la ciutat del futur ta de mal urbanisme el Pla general de sense perdre empenta ni qualitat de vida ' 1970".

• - "En aquests moments les prioritats són sobretot en el terreny de completar les grans infraestructures, que vol dir garantir la interconnexió entre tots els pobles de l'àrea urbana a través d'una vialitat que només està feta en un 6 0 o 7 0 % " .

Les prioritats urbanístiques més importants de la ciutat avui, quines són?

"En aquests moments les prioritats són sobretot en el terreny de completar les grans infraestructures, que vol dir garantir la mter connexió entre tots els pobles de l'àrea urbà na a través d'una viahtat que només està feta en un 60 o 70%. però encara queden

EL

T E M A

• FÜJRER MOI

"Per als poders públics, la sortida de CAU va representar un avis molt seriós que les coses en el futur canviarien, que la democràcia marcaria un canvi de ritme i també de prioritats que ells no havien sabut ni volgut fer".

temes pendents Un cop garantides les infraestructures bàsiques, cal sobretot perfeccionar una estructura molt bàsica i molt estrictament gironina que és la carretera t)e Barcelona. Jo crec que davant la previsió de t arribada del tren de gran velocitat, e) TGV, la ciutat ha de preparar-se per oferir tots aquells valors que permetin que l'ambada de la gran velocitat sigut aprofitada en positiu, és a dir. que sigui un valor afegit que s'aporti en general a tot el que ja tenim".

Quin ha de ser el paper de Girona dins del necesun equilibri territorial de Catalunya?

Fms ara s'assenyalaven fes pols de creixement a Catalunya: Girona. Barcelona i Tarragona Girona durant vint anys ha crescut molt i bé i amb la incorporació de la Universitat ha fet un salt endavant molt fort Ara. Tarragona té port i Girona no; aquest fet va marcant uns ritmes de creixement econòmic que ens comencen a superar. Que vol dir això? Vol dir que Girona serà. al nord de Barcelona, una oferta molt especialitzada en sector terciari com és el lunsme i les relacions amb la Costa Brava t també transfrontereres. mentre que Tarragona ha fonamentat el seu creixement en una indústria pesant potent que és la química i la petroqu>mica i en el port que és un altre motor molt important Girona ha de subratllar aquesta especifiotat. però no hauria de dei-

a^ : jtio^. 1 *.. t . Q*»e no rv ;-ass< es que, tenint m*-i ;-i). . .i f.., \ai. i aeroport de Giron j es quedi enrere del de Reus "V meu plantejament no seria d de competir amt Barcelona sinó que de l i complementar «tat barcelonina en sortís un sotamà Mroportuan català gestotat des de Catatuny· amb R A I L Barwtoru i Gtroni. «ornant un bloc* No ta | M t mcntqut ou tm un natft a ttf i «cala mméé • M w **.«í imptca mata c a c i Primer ara conanotm a ncoHf tfc trurts d una optrao£ mc*da ta «mt anp amb «

ha tingut vint anys de continuïtat i no l'hecanviat, ara |a podem avaluar els paràmetre d'un èxit. El Pla ha estat un èxit i com Que ho ha estat, s'ha convertit en un model i gràcies a aquest èxit una operació especifica dms del pia especial, que era la recupera-" del Call. ha donat a aquesta recuperació 1/ dimensió internacional que s'expressa • només a Israel, on té una vessant molt petita, smó a tot el món. Aquest estiu Girona ha sortit al New York Times, ha sortit al Herald Tnbune dues vegades, a sortit ai Jakarta Post i al Saigon News. Què vol dir això' Vol dir que hi ha un interès suficient perquè Girona s'expliqui aneu del món. en llocs tan msòhts com aquests que he comentat, perquè em sembla que ho acrediten, de la mateixa manera que en sortien sis pàgines a Ronda Iberia del mes d'octubre. Vol dir que efectivament avui Girona és j n producte situat en els fòrums internacionals amb prestigi propi.

"I no és tan sols el Call. És la suma i la gràcia de l'operació de rehabilitació dei Bam Vell de Girona, d'un barri que té una gran singularitat però que és ei resultat d'un barri cristià amb un barri |ueu incorporat El barri jueu tot sol no seria ei que es i ei &."• cristià tot sol tampoc. El bam jueu es l'ombra de la Catedral, ara bé. la Càtedra; • moft important, és a dir. no és una lectura unívoca unidireccional només a favor d'alio jueu sinó que incorporem el jueu at patrimoni col·lectiu que fins ara s'ha llegit monogràficament en cristià sense comptar que Girona durant onc segles ha tingut una minoria d'un 10% de la població que era jueva. Aquesta suma és la que ara dor?, aquest resultat'* V

Servei ^ k ^ H Integral a la Construcció Amb la finalitat d'oferir un ssessorament integral en ssequrances per al sector de la onstrucció. SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals xperts en gerència de riscos pei ssessorar i col·laborar amb toU els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb t o u seguretat des de la primera pedr.i a amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

J

NOTICIARI N O T I C I A R I

La construcció modera el creixement El sector de la construcció a Espanya preveu un creixement d'un 2,5% per a l'any 2002

L

I economia espanyola experimenta durant l'any 2001 un cert

l'any 2002, + 1 % per al 2003 i +1.5% per al 2004.

l'any. Per al 2002. l'entrada en vigor del nou

La component més dinàmica (Je la

Pla de l'habitatge 2002-2005 podria signi-

construcció d'Espanya durant l'any 2001 va

ficar una certa recuperació d açuest tram i

ser l'enginyeria civil, com a resultat dels

retrocés en el ritme de creixement, que va

La construcció d'habitatges na anat

ter situar les previsions oficials en una varia-

seguint durant l'any 2001 un ritme alt d'ac-

contribuir així a facilitar habitatge a la part

forts increments de licitació d'obres de i any

ció del 3% del PI8 -més d'un punt pef sota

tivitat, amb un creixement previst del 4%

de població que es troba aii-nyada d'uns

2000. La previsió de creixement per a

de l'any 2000-. però que podria arribar a ser

que es pot qualificar de fort. malgrat el des-

mercat fortament encants.

aquest subsector era del 9% però. malgrat

torça mfenor. Després de les puntes dels

cens que suposa respecte dels valors extre-

Ires anys anteriors, el 2001 inicià una fase

madament elevats dels anys anteriors

El

3e moderació que es pot aguditzar en els

nombre d'habitatges nous iniciats baixarà

exercicis següents i contra la qual caldran

fins a 460.000. des de nivells per sobre

polítiques actives d'estímul de la inversió i la demanda.

els importants compromisos

Edificació no residencial i enginyeria civil

reconeguts

sobre obres d'mfraestiuctures. !a baixada de les licitacions fa preveure una moderació

no residencial també va

d'activitat

dels 500.000, però aquest valor que equival

experimentar un creixement inferior al pre-

següents.

a 11,5 habitatges per

habitants,

vist com a conseqüència de la moderació

Les previsions del segment de rehabilitació d'edificis són les més estables i opti-

1.000

L'educació

per aquest 2002

i els anys

Dintre de la moderació general de l'eco-

seguirà essent molt superior al de les neces-

econòmica general però també de les incer-

nomia, el sector òe la construcció continua

sitats estrictes de ta població. La tendència

teses que els esdeveniments internacionals

mistes del sector de la construcció confiant

essent un dels més expansius, fins t Iot

sub(acent, mesurada d'acord amb l'evolució

del mes de setembre van introduir en deter-

sempre en el potencial que ofereix el parc

durant l'any 2 0 0 1 . en contrast amb les pre-

de les xifres acumulades de 12 mesos, és

minats àmbits de negocis. La taxa de crei-

d'edificis existent, en les bones condicions

visions de forta retallada que s'havien fet

descendent des del tercer trimestre del

xement prevista era del +2%. a la qual con-

financeres i en la capacitat d'estalvi de les

prèviament. El creixement previst per al sec-

1999 i va arribat a taxes negatives en els

tribuiria de manera més positiva la cons-

llars.

tor durant l'any era del 5 . 1 % , només un

primers mesos del 2 0 0 1 , cosa que fa pro-

trucció de naus industrials i magatzems

punt per sota de l'any 2000. Es difícil pen-

nosticar que per als exercicis 2002, 2003 i

(+3%), mentre que els edificis comercials i

sat que en els anys següents es puguin man-

2004. els resultats anuals baixin molt con-

d'oficmes baixarien ei seu ritme de cons-

tenir aquests ritmes, no només per l'atonia

siderablement i arribin a variacions negati-

trucció en la mesura que es comencés a

ves.

moderar la demanda. Durant aquest any

econòmica general esperada sinó també per la relativa saturació d'alguns mercats de la construcció, singularment el de r edificació residencial. Les previsions per al conjunt del sector són de creixements de -25%

per a

La baixa activitat en el segment de la

2002 i els vinents, es mantindrà la pauta

promoció d'habitatge protegit dels darrers

de desacceleració del subsector, que podrà

anys es confirmà el 2 0 0 1 , amb un 1 1 . 1 %

arribar a la pràctica estabilització a mig ter-

V

ITeC I Euroconstruct

del total d'oferta en ei primer semestre de

Estructura del sector de la construcció als països del grup Euroconstruct (2001) Espanya

Europa Occidental

Europa Oriental

\ manteniment en edificació

36.8X Font: ITeC • Euroconstruc!

Fonl

iTeC • Euroconstruct

Llnfermaou PRI:iMFRA QUINZENAXidR^è,,

.9

Situació del sector de la construcció a Europa Després d'un creixement

Europa occidental

1999

2000

2001

2002

2003

2004

Residencial

+3,0

+2.2

-4,7

-2.5

-0,1

1.0

No residencial

+5,7

+2,6

0,9

-1.3

-0,7

1,5

Obra civil

+3.5

+2,7

3,2

3,3

3,1

2,3

Rehabilitació residencial

+2,5

+3,0

1,6

2.0

2,3

2,2

Total construcció 1

+3,5

+2,9

0,1

0,5

1,3

1,8

2,5

3,3

1,6

1,7

2,5

2.6

global d'aproximadament el 6% en ei període

1999-2000, el sector de la

construcció ha entrat a Europa en una fase d'estabilització, que es preveu que duri fins a finals de 2002 i que podria començar

a recuperar-se a partir de

2003. Aquesta moderació és corrobora da per la xifra global que el sector va

PIB

assolir a finals de l'any 2000 als 19 països que integren la xarxa Euroconstruct 914 miiiards d'euros (152,1 bilions d--»

Europa de 1 Est

PTA), una quantitat força inferior a . ; prevista en informes anteriors.

Les raons bàsiques de la frenada en la qual s'insereix l'exercici 2001 són les següents: •

1

La moderació econòmica general, que ha afeblit la confiança dels con-

1999

2000

2001

2002

2003

2004

Total construcció 2

2,9

+ 1,2

-2,2

-1,1

3,9

+7,0

PIB

3,1

4.0

2.4

1,1

2,1

4,0

|

Àustria, Bèlgica. Dinamarca. Finlàndia, França. Alemanya, Irlanda. Itàlia.

Països Baixos. Noruega, Portugal, Espanya. Suècia, Suïssa i Regne Unit

2

República Txeca. Eslovàquia, Hongria, Polònia.

sumidors i de les empreses.

•

La crisi especifica del sector de la

•

de la qual només s'entreveu cap al 2004.

Pel que fa als subsectors. els comporta-

questa activitat per als anys esmentats. En

cació residencial

ments són també clarament diferenciats,

els països de l'Est, d'altra banda, tot i que

La maioria de països han rebaixat els

La fase recessiva en la construcció

tant a nivell agregat com a nivell de països.

les evolucions són de signe positiu a partir

seus pronòstics de creixement del PIB

construcció, especialment de r edifi-

en dos països europeus fonamentals: Polònia i Alemanya.

respecte dels anunciats en l'anterior con-

L'edificació residencial va entrar i'any

del 2002, la pèrdua d'intensitat de les polí-

2001 en una fase d'aguda recessió, més

tiques de suport a la construcció d'habitat-

ferència d'Euroconstruct, (et que afecta

seriosa del que s'havia anunciat: la caiguda

ges, la manca d'un sistema financer ade-

de manera determinant la confiança de consumidors i del món dels negocis.

Tant als països de l'Europa Occidental

prevista ara és del - 4 , 7 % en comptes del

quat, els tipus d'interès encara molt elevats

com als de l'Est, entre els anys 2000 i

-2,4% apuntat fa sis mesos. Durant els anys

i les fortes pujades de preus davant una

Quant a l'enginyena civil, és previst

2002 el sector de la construcció seguirà

2002 i 2003 es mantindrà la tendència

demanda amb poca capacitat de compra,

que sigui el veritable motor del sector, no només en la fase actual de crisi sinó també en els exercicis 2003 i 2004, i

descendent i només es preveu la sortida de

actuaran com a elements de fre d'aquest

conjunt de l'economia. La diferència màxi-

la cnsi per a l'any 2004. Si bé l'element

subsector.

ma s'observarà enguany, però a partir de

determinant d'aquest procés és la caiguda

l'any 2003 la recuperació prevista per-

del 7 % . entre el 2000 i el 2002 en lacti-

nint

metrà, en els països occidentals, escurçar

vitat edificadora d'Alemanya, cal fer notar

l'any 2001 (+0,9%), entra durant el 2002 i

les distàncies entre el sector i el PIB, men-

que tots els països, amb l'excepció d'Itàlia,

2003 en una fase recessiva a causa del

lades a raons polítiques que al context

tre que, en els de l'Est, se superarà àmplia-

Espanya i Suècia, han previst baixades d'a-

deteriorament econòmic general, la sortida

econòmic, el panorama és més optimista;

una evolució de menor intensitat que la det

ment el creixement econòmic general.

Els comportaments agregats del sec-

L'edificació no residencial, tot i manteun creixement

lleugerament

positiu

tant a les economies occidentals com a les de l'Est. En aquest àmbit, com que les decisions d'inversió estan més vincu-

a més. la privat ització de determinades activitats està esdevenint

un estímul

tor amaguen situacions diferencials entre

important per a la inversió de les empre-

els diversos països i entre zones que, si es

ses privades. Entre els anys 2001 i

tenen en compte, permeten confeccionar

2003. els creixements es preveuen, en

cmc grans agrupacions:

els països occidentals, per sobfe del 3%

•

La dels països sotmesos a una crisi

anual: en canvi, s'apunta una lleugera

seriosa fins al 2002 Àustria, Bèlgi-

moderació per al 2004.

ca. Dinamarca. Alemanya, Irlanda,

•

•

•

L'activitat de rehabilitació i manteni-

Polònia i Holanda.

ment d'edificis és l'altre gran sector que

La dels països amb cnsi moderada

mantindrà taxes de creixement positives

fms al 2002: Finlàndia i Noruega.

en el coniunt de països occidentals, esti-

creixement

mulades pe< programes d'ajuts especí-

moderat fms al 2002, i lleuger crei-

fics, canvis en l'Imposi sobre el Valor

«ement previst per als anys següents:

Afegit -en alguns casos- i nous requeri-

França. Portugal i Suïssa.

ments tècnics en els edificis.

La dels

països

amb

l a dels països amb creixement fins • 2002, i estabilització a contmuac ltal'3 i Espanya

•

La dels països amb creixement ce nuat fins al 2004 República Tir Hongria. Eslovàquia. Suècia Regní Unit

Font: ITtC/Euroconstruct

V

IL

N O T I C I A R I

Una llarga vida lligada a la ciutat El Museu d'Història acull una exposició sobre els 600 anys de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau il

1 Hospital de la Santa Creu

I L .

i Sant Pau és una de les institucions

que avui és la Biblioteca de Catalunya. L a . tual seu va començar a construir-se el 1903.

més arrelades a Barcelona al llarg dels

segons el projecte de Lluís Domènech i Mon-

anys, ja que rJurant sis segles ha servit als

taner, coincidint amb la industrialització de

ciutadans i s'ha convertit en un dels edifi-

la ciutat, la urbanització de l'Eixample, l'm-

cis més emblemàtics. Pef ceiebrar-ho. el

crement demogràfic de la ciutat i el ressorgi-

Museu d'Hisïoria de la Ciutat acull una

ment de les teories higiemstes en salut

exposició sobre la trajectòria de l'hospital

pública i urbanisme, de les quals foren pro-

des dels seus inicis fins avui amb el nom

motors els enginyers Ildefons Cerdà. Pere

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de la

Felip Monlau. i també Garcia i Fàna. respon-

ciutat

sable del disseny de la xaraa de clavegueram

de Barcelona.

600 anys, una bona

oportunitat per repassar la història de la

de la Barcelona de finals del segle XIX.

ciència i la medicina, sis segles d'evolució de Barcelona i l'assistència sanitària, així com la influència que aquestes disciplines han exercit en la ciutat.

L'Hospital

"Tractar el malalt com si fos Cnst", el lema dels hospitals medievals, presideix IV mci d'una exposició que està dividida en dos recorreguts, cadascun dels quals està dedi-

de

Sant Pau va fundar-se el 1401 després de les plagues de fam i pesta

cat a la història d'un dels dos recintes hospitalaris on s'ha allotiat la institució. D'una banda, el Saló del Tinell se centra en el procés fundacional

de l'antic

hospital del

Raval. mentre que, a la casa Padellàs. l'ex-

que van assolar la ciu-

posició presenta l'actual recinte hospitalari,

tat a finals del segle

entre els barris del Guinardó i la Sagrada

XIV. La seu històrica

Família, i l'evolució de la medicina catalana

estava

formada per

al segle XX. A més, apunta les línies de futur

diferents edificis del

de la institució, encaminades a la finalitza-

R ..

ció del nou cos d'edificis i a l'esta-

.: voltant del 'j

bliment de tres línies de treball

.fi f \

en medicina: l'assistència, la docència i la recerca.

La mostra exhibeix instrumental

mèdic

de diferents

èpoques, des de les emes semblants a les d'un carnisser que s'utilitzaven

a l'edat

Antic Hospital de la Santa Creu avui Biblioteca

de Catalunya

mitjana

fins a un aparell de raigs X de

divulgació com ara dibuixos o models anato-

mes. també permet altres lectures, com és

la qual cosa permet

mies, juguen un paper tan important a l'ex-

ara sobre les influències mútues entre socie-

apreciar la transformació de

posició com el que realment van tenir en la

tat i coneixement científic o la 'elació entre

la tecnologia mèdica. Però,

democratització del saber científic. Entre els

l'art i la ciència. ?£•

probablement, el més inte-

llibres que hi podem trobar, hi ha incuna-

ressant

bles com el Kutliyat. d'Averroes, en àrab. o

1920.

pot ser adonar-se

del procés de formació de la

Lo regiment de sanitat del rei d'Aragó, d'A--

medicina com una ciència

nau de Vilanova.

allunyada de la superstició.

En aquest sentit, els llibres de

medicina,

juntament

amb d'altres materials de

"L'HosmAi

A la mostra, però, no tot són llibres

oc IÀ SAATA CREU SOOAMYS"

Museu d'Historia ae >a Ciutat

Pau. També s'hi exposen aparells medievals

Barcelona

de cirurgia, col·leccions d'ulls de vidre que

Fms el 10 de febrer

originals de Domènech i Montaner, taules gòtiques del segle XV. i írns i tot una obra de Picasso de la seva etapa blava. Tanmateix, ei gran encert de l'extubició és que permet descobrir revolució de la ciència i de la tec-

e Sjnt P3u

I SANT PAU.

sobre els 6 0 0 anys de l'hospital de Sant

reprodueixen diferents patologies, plànols

eail úe l'Hospital

Exposició

nologia mèdica, alhora, que la gestió,

\'f

quitectura > l'urbanisme hospitalari Per;

INSTITUCIONAL

Damià Ca I vet és el nou director general d'Arquitectura i Habitatge Reestructuració del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat li

arquitecte tècnic Damià

II—

Calvet va ser nomenat, ei 24 de

Nova estructura del Departament de Política Territorial:

desembre passat, nou director general d'At quitectura i Habitatge de la Generalitat. Ei nomenament forma part de la reestructuració duta a terme al Departament de Política

• Secretaria General • Secretaria per a la Mobilitat • Secretaria pef a la Planificació Territorial • Secretaria per a les Actuacions Concertades • Direcció Generat d'Urbanisme • Direcció General d'Arquitectura i Habitatge • Direcció General de Ports t Transports • Direcció General de Carreteres • Direcció de Serveis • Gabinet de! Conseller

Territorial i Obres Públiques pel nou conseller. Felip Puig.

Aquesta reestructuració passa, en primer lloc, pel nomenament de Josep Arques com a secretari general del Departament en substitució de Josep Anton Grau. que ha passat a sef el responsable de la nova Secretaria per a la Mobilitat. D'altra banda, el govern ha aprovat la creació de tres secretaries sectorials: Mobilitat. Planificació Territorial i Actuacions Concertades, al capdavant de les quals hi haurà Josep Anton Grau.

Pere Torres i Ramon Roger, respectivament.

Pel que fa a les direccions generals.

Damià Calvet substitueix Miquel Modrego. que ha passat a dirigir diferents proiectes vmcuials ai Departament. Pei altra banda, la

Les noves secretaries sectorials:

direcció general d'Arquitectura i H a b i t a ^ així com la d'Urbanisme, fins ara depene- * òe la Secretaria per a les Actuacions C c

Mobilitat

certades. l'Urbanisme i l'Habitatge, passen a dependre directament del conseller. El nou

El nou òrgan completa les estructu-

director general d'Arquitectura i Habitatge

res del Departament i garanteix la impres-

va ser durant quatre anys el cap del gabinet

cindible visió transversal de les polítiques

de Pere Macias i conseller de

de planificació de les infraestructures vià-

l'empresa

pública Cimalsa

ries, ferroviàries, portuàries, aeroportuànes i logístiques

En la resta de direccions generals emantenen els anteriors titulars: Joan Liort com a director general d'Urbanisme, Enric

L'arquitecte tècnic D.tmi.i C.iivet es el nou director general

Planificació Territorial

d'Arquitectura

Les seves funcions

Ticó com a directe general de Ports i Trans-

l'impuls i la formulació dels plans territo-

AIXÍ mateix, t

rials parcials i sectorials de política terri-

ports i Jord> Foiha ai capdavant de la oVe cub general de Can-eteres

Govern català va aprovar proposar al Consen d'Administració

d'Adigsa

principals són

r

que

aprovi

El nou director general

torial, com també l'onentació estratègica del desenvolupament d'aquests plans.

el

Damià Calvet i Va I era

nomenament de Ferran Falcó com a nou

ral ha estat cap del Gabinet del Conse-

Actuacions Concertades

en

(Vilanova i la Geltrú. 1966) és diplomat

ller de Política Territorial' Obres Públi-

substitució de Miquel Modrego. que exercia

en Arquitectura Tècnica per ta Universi-

ques entre l'octubre de 1997 i novem-

Substitueix l'actual Secretaria d'Ac-

aquesta

tat

bre de 2 0 0 1 . Actualment forma pari del

luacions Concertades, Urbanrsme i Habi-

president

d'aquesta

presidència

empresa

en

pública

funció

del

seu

Politècnica de Catalunya (UPC) i

càrrec. AIXÍ doncs, ei Consell de Direcció del

regidor per Convergència i Unió a l'A-

Consell

l'empresa

tatge Li corresponen les tasques de direc-

Departament de Política Territorial i Obres

juntament

del

pública Centrals Integrals de Mercade-

ció, coordinació i execució de la política

conseller

Garraf També té la diplomatura de post-

ries i Activitats Logístiques. SA (CIMAL-

de concertació territorial i la promoció de

Felip Puig. ha quedat compost de la mane-

grau en Relacions Institucionals i Màr-

SA) i de la Comissió d'Urbanisme de

la intervenció dels agents socoeconomics

ra que s'mdica en ei quadre adjuni

quetmg Public de la Universitat Autòno-

Barcelona

en els plans i programes inclosos en el

Públiques, sota la direcció del

$

O'aquesta

població

ma de Barcelona. El nou director gene-

d'Administraoó

9

de

seu àmbit d'actuació.

$

IISTÓRIA

DE LA C O N S T R U C C I Ó

EL

NOTICIARI

Una aproximació històrica als nostres orígens El Col·legi col·labora en l'edició d'un llibre sobre la menestralia de la construcció al segle XVIII U n segle XVIII

formació on predomina el clarobscur. coses

important

í y i caba de sortir publicat per \ r \ l'Arxiu Històric de la ciutat de Barce lona i per Proa, en col·laboració amb e1

per a l a c o n s t r u c c i ó

Col·legi, el llibre La menestralia a Barcelona

i també ho va ser per a la construcció. Pie-

al segle XVtll. Els gremis de la construcció,

rre Vilar en el seu famós recull "Crecimien-

de Ihistonador Manuel Arranz Herrero, que

to y Desarrolio", destacava la importància

una pista interessant. En aquella època, els

va morir el 1990. El llibre publicat és l'a-

del sector de la construcció dins del movi-

fusters eren els estrvctunstes de les obres i

daptaaó del primer dels quatre volums que

ment econòmic del segle XVIII.

això feia que moltes vegades assumissin la

i fets transcendents, acompanyats de situa-

El segle XVIII va ser un segle important,

cions poc glorioses i d'obres d'una qualitat Ínfima.

En aquest sentit, el llibre conté també

comprenia la seva tesi doctoral. Els altres

Els segles XVII i XVIII no han rebut en

part més important del disseny i la realitza-

tres van ser publicats en versió catalana el

cap dels nivells, tampoc en l'art i l'arquitec-

ció. Tanmateix, es produeix un fenomen

1991 pel nostre Col·legi, sota el títol Mes-

a menestralia de Barcelona al segle \\ in

tres d'obres i fusters. La construcció a Bar-

tura, el tracte que ha rebut el modernisme o

interessant en la mesura en què els mestres

l'època medieval. L'art medieval i el moder-

d'obres o de cases inicien, al llarg del segle,

celona en el segle XVIII, els quals consti-

nista mantenen avui en peu moltes de les

un procés més accentuat de diferenciació

tueixen la segona part del treball acadèmic

seves obres. En canvi, la immensa majoria

econòmica i social entre empresaris i treba-

a manera de gran apèndix en forma de dic

de construccions barroques han desapare-

lladors i comencen a generar un inici d'or-

cionan bibliogràfic.

gut, quan contenien elements interessants i

gamtzació industrial, cosa que els fa més

valuosos, que no ha estat possible conservar.

potents i els permet passar a liderar el pro-

L'autor fa, en aquest llibre, un estudi exhaustiu i minuciós de quina era la menta-

Portada del llibre

El modernisme ha estat lligat a l'expres-

cés de construcció. En canvi, els fusters es

sió de la identitat nacional, de la mateixa

van quedant endarrere, mantenint-se en el

de l'època, la seva formació cultural i pro-

tar-nos a la denominada història de fes men-

manera que va ser reivindicat l'art medieval.

seu paper de menestrals tipus En el llindar

fessional i la seva organització de treball.

talitats, i Arranz ho fa i ens mostra com eren

L'època moderna s'ha vist sempre, i espe-

del segle XIX, uns agremiats s'acostaven a la

Manuel Arranz era un profund coneixedor

i que sentien els constructors.

cialment desprès del Decret de Nova Planta,

burgesia i s'hi integraven, mentre que altres manaven cap a la proletari tzació.

litat i actitud dels mestres d'obres i fusters

del món menestral, al qual pertanyien els

Finalment, l'autor fa un estudi sociolò-

com a una època negra, decadent, d'afebli-

mestres d'obres i fusters. A partir de la visió

gic sobre la composició del gremi. Qui eren

ment del caràcter nacional, de manca de

general de la menestralia

els seus membres, com estaven organitzats,

consciència col·lectiva. I així s'ha presentat

loní domina la tècnica i té una especial preo-

Arranz aprofundeix en les característiques

com funcionava l'escala professional, com es

l'art d'aquella època com a expressió d'una

cupació pw la perdurabilitat de les obres. En

especifiques del sector de la construcció.

reclutaven els seus membres i d'on proce-

crisi o d'una pèrdua d'identitat.

aquella època, les exigències dels propietaris

Per una banda,

dien territorialment. Feia carrera més ràpida

barcelonina.

analitza l'organització del

Historiadors

com Manuel

Arranz,

Com a professional, el constructor barce-

d'immobles eren la solidesa, la barator. la

treball i les tècniques de l'ofici i s'introdueix

l'oficial que es casava amb la filla del mestre

encapçalats per Pierre Vilar, han permès

rendibilitat de la inversió i l'estètica. Aquest

en aspectes poc comuns, però que ens per-

d'obres, que el que havia de demostrar la

acostar-nos sense apriorismes i amb objecti-

darrer aspecte és sovint el més sacrificat,

meten situar-nos molt a prop d'aquells pro-

seva vàlua en la naorosa esca'a gremial

vitat a aq-e ;a època U"a època de trans-

però en altres casos, el propietari accepta

fessionals: la jornada, el calendari laboral.

desprendre's d'unes desenes de lliures més, a

les emes de l'ofici

fi de dotar les seves cases amb unes façanes

A més, i d'una manera extraordinària-

atractives i vistoses, tasca per a la qual el

ment minuciosa a partir dels testaments

constructor

notarials, Arranz ens endins en el nivell

col·laborador inestimable, l'esgrafiador.

cultural i professional d'aqu.i'; liomes. Ens ensenya el seu nivell d'a'fdfit tzació. el seu

del divuit

compta

amb un

Es també l'època on apareixen i es consoliden noves figures; l'enginyer militar, per

coneixement de la bibhofr-ra tècnica, la

una banda, que utilitza i es relaciona amb

relació amb professionals --lés ben situats

els mestres de cases, i l'aparició ai final del

en la jerarquia social

de l'antic

XVIII de la figura de l'arquitecte, fruit de la

règim, com és ara els enginyers militars, o

consolidació d'un nou sistema d'orgamua-

ens descriu els seus viatges de treball, no

ció de la producció

solament per Catalunya, sinó també a països

demogràfic i públic que es produeix a les

llunyans, com per exemple ltaha

darreries del segle. Aquesta aparició, a la

i pc'iuca

Una altra perspectiva que ens mostra es

i del creixement

llarga, portarà a una lluita entre mestres

la mentalitat d'aquests professionals. A tra-

d'obfes i arquitectes, de la qual emergirà la

vés de les actituds davant la família i davant

figura de l'aparellador.

la mort, els seus sentiments patriòtics i anti-

Com diu el mateix Arranz , l'estudi dets

militaristes, el seu vessant religiós. No és

professionals de la construcció a la Barcelo-

habitual, fins en aquests darrers anys, acos-

na del set-cents no l'ha fet amb el propòsit

P U N T S PUNTS

DE

DE

VISTA

VISTA

PRMERA QUKTENA F£BAEft 2001

Quatre gats Una vegada, quatre gats vells, en Carles Miau. en Joan Mixetes. en Jordi Mioi i en Rafel Moix. anaven exphcant-se les seves peripècies i com se les fiavien tingut amb les gates maules de \e~ obres, com

se n'havien

sortit

mes L'IWQMUTIU 198

menys ben parats, com amb els a - . d experiències en l'exercici

Telèfon directe 932 40 23 76

professions

Fa* 932 40 23 64 Adreça electrónca: informatiuOarabcn e

havien après a saltar de teulada en teula

L'Informatiu electrònic

da. d'esquivar els rocs i sabatots llençats

hnp //Vvww acaben es/informatiu

per tot tipus de personatges, defensant-se

Consti! editorial:

com a gats de panxa enlaire dels mil i un

Anna M Ruií. Joan Gay.

combats, uns de perduts i uns altres a>

Xavier Alterca i Cartes Cartafta Director Caries Cartafta

guanyats. Amb més de set vides, reeixir,:

Coordinadora: Elisenda Pucurutl

cada vegada amb renovats ànims, sense acovardir-se ni desertar, amb l'esperança

Redacció: ; sep Olrve. Xavier Oliva.

A mesura que s'anaven contant els uns

I no sena ja hora que els gats vells

de noves victòries ni que siguin petites...

als altres les trifulgues viscudes, assentien i

expliquessin a la gatada les seves expe-

Anàlisi d'obra: Joan Sabaté.

conscients que no son simples especta-

es deien que sí. que sí. que ja ho sabien,

riències, el que no s'explica a les aules

Xavier Aumedes. Gabrieia Schon.

dors de la història de la construcció sinó

que uns i altres s'ho sabien t o t . . . bé, quasi

(amb

protagonistes. Es llepaven i s'ensenyaven

tot. Diuen que el gat vel! en sap més per vell

llat"), ni s'escriu en els llibres? Qui li posa

un programa acadèmic

7

"encoti-

que no pas pel que va aprendre a l'escola de

sin trofeus de guerra, ben orgullosos de

gats, als cursets, seminaris i màsters. Men-

poder-ho explicar. Parlaven de com (uga-

tre, la gatmada, sortits del recer de la mare

* Aquesta "Finestra oberta" és un home-

ven al gat > la rata, algunes vegades

Escola i havent deixat de xuclar coneixe-

natge al ninotaire

ensenyat les ungles i corbant l'espinada,

ments de les eixorques mamelles, sense cap

mava ais gats.

amb el pèl eriçat; d'altres, filant i refre-

experiència, se les anaven fotent a tort i a

gant-se amb qui convenia. I, encara d'al-

dret i en sortien més d'una vegada com gats

tres, amb relacions com de gat i gos,

escaldats. Miau, m o u . marramiau! Miolen

sobretot quan algú intentava donar-los gat

ben astorats, sense ni veure-les venir (les

per llebre o buscava els cinc peus al gat.

garrotades).

Vicenç Font. Imma Vitlacorta, Jordi Ohvés i Ana Moreno OibuiuiHS: Sílvia Akzoba.

les nafres t ferides en combat com si fos-

el cascaven al gat

, • . M.iilet i Antoni Ca pilla

ÍS

Tom Batllon i Joma Passatemps: Miquel Scs£

Perich, que tant esti-

Assessorament lingQistic: AngeS BjlUird Foloeralia:

,. tíf G.an.u D« Í C f t i ï » !

Ai Deu Casanovas Disseny (rtflc:

geuve

Fotòlits: Imprès Auloedció S L Impressió: Vikmg Dipòsit legal: B 42389 1991 ISSM: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Puc uf ull T.-i.A •<> 932 40 23 76 Publicitat: BtTMAP l ^ r e Rodríguez GBun Pdblor. 5 08021 Barcelona Tetelon 932 40 20 57 Fa. 932 40 23 64

de fer

biograftes

històriques,

ni amb

la

intenció de descobrir paternitats dels traçats

E-maii comerciatttapabcn es EDTTA: Col·legi d'Aparellador* i Aiquitectes Tècnics de Barcelona

d'una obra o d'un palau, sinó amb la de comprendre millor la construcció i l'arquitectura i. com a conseqüència, la societat de la capital de Catalunya en un segle crucial

!fi y . u -íu . J Ü U f a * 9 J ^ - H J í O 6 l Bates-Berguedl: Plana de l'Om. 6 •H.-l.;tA,",-.)

Osona: i'

de la seva història.

Cal congratular-nos que el Col·legi hagi participat en el fet de donar a conèixer aquest estudi. La importància i rigor de! tre-

Vatlès Occidental: Sant Francesc 18 ^ ^ : ; Tarawa Tel 937 80 11 10 Vallès Oritotih Josep P>to. 8 O&WO Gr.j·ioii^s Te) 938 79 01 76

ball, ta seva espeaficrtat i la relació estreta amb

ei

T,H 938 72 97 99 Major 6 08500 V*.

I.-i 938 85 26 II

nostre passat

professional

J"NTA DE GOVERN

feien

quasi inevitable aquesta participació. f£-

Pieiidtnb Xavter Ba/daii ViceprnidMtf; J'«i'i A r ^ V Secreun» ' . ' • • • . . : • •

.-,

Comptador Vocalï. '.' ..

,_•'

»,iimor i * v j < tnn

Utfiméà.

Jaume Ju*nüt*

O M H Í Í H^-iaT Nc«i>«d Vallas Oecid««jl

. :oe- aemanar-la ois. Dmgiu-ws a •\*i 93? 40 23 7c : * es

.

•\

. ••

fi

Expressa't

ATENCIÓ AL CLIENT '1

Si tens qualsevol suggeriment, pregunta, queixa, si tens alguna proposta de millora del Col·legi...

al nou Servei d'Atenció al Client

T'ESCOLTAR íaciis a lateviopi n ió, podrem millorar els serveis actuals del Col·legi i oferir-te'n de nous. nts construirem un nou camí beneficiarà el futur del Col·legi i el de tots els nostres clients.

I :

Estudiarem cadascun dels teus

suggeriments, queixes o idees de millora i ens comprometem a respondre't en un màxim de 10 dies.

COM HO POTS FER ARRIBAR? i de suggeriments i uns fulls on pots expressar la teva opinió.

Si t'interessa que et responguem, has d'emplenar l'espai Dades personals.

També ens pots escriure a l'adreça atencioalclient@apabcn.es 0 mitjançant la web del Col·legi, www.apabcn.es,

fes

a l'apartat d'Atenció al client.

1

i

de L'Infnrrmfin

P A G I N E S

D' A S S E S S O

RIA. F O R M A C I Ó .

A C T I V I T A T S

I

S E R V E I S

16 Assemblea General de col·legiats

Assemblea General L'Assemblea aprova el pressupost per al 2002

E

l passat 18 de desembre

sistema de mitjana ae preus per trams se-

política professional estatal, i entrada en vi-

es va celebrar i ~- •

gons els pressupostos de l'obra, per a totes

gor de la LOE i la intensa activitat que viu el

les obres i amb un límit màxim de preu.

sector, la importància de la formació en la

Govern va presentar el proiecte de pressu-

Quant al programa de govern, aquest s'es-

nostra sistemàtica quotidiana, la incorpora-

post que acompanyarà i'acció col·legial pre-

tructura a partir de les quatre divisions en

ció del Col·legi i dels professionals a les no-

vista per a l'any 2 0 0 2 . Es tracta d'un pres-

què ha Quedat organitzat el Col·legi i actua

ves tecnologies de la comunicació, l'organit-

supost prudent, que és un 2 , 2 % inferior al

sobre els quatre obiectius estratègics del Pla

zació d'activitats d'interès professional i cul-

de l'any anterior, però situat completament

de Futur. El president Xavier Bardají, va ex-

tural i la consolidació de les delegacions

dins de les línies d'acció del pla de futur Ho-

posar als col·legiats assistents a l'Assemblea

col·legials van ser alguns dels temes desta-

ritzó 2 0 0 7 . El visat col·legial guanya en agi-

els principals trets que guien la política

cats pel president. í f

litat i transparència amb l'estructuració d'un

col·legial. La participació del Col·legi en la

dinaria de col·legiats, ep : . :

• ••• .

* j ae

Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 de gener Ca= 1,137

Propera actualització: 15 de febrer Mòdul: 303.50 € Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 4 0 2 3 7 0 visats@apabcn.es

SK/

INSTITUCIONAL QJH7ÍH*

FEBUR 1002

L'Assemblea aprova el pressupost peral 2002

•idor). Xavier Bardají (president), Minerva Zmbuena (secretaria)

| P " I passat 18 de desembre

i Josep Maria Llesuy (tresorer) va

'esidir l'Assemblea General de Col·legiats

Segons va explicar el comptador a l'As-

i així. el visat guanya en agilitat i trans-

es va celebrar l'Assemblea General

semblea, el pressupost per a !'any 2002 és

parència amb l'estructuració d'un sistema

tat ha estat marcada aquest any pel recent

Ordinària de Col·legiats, en la qual la Junta

un pressupost basat en la prudència, però

de mitjana de preus per trams, segons els

canvi d'Estatuts i les eleccions que s'han

I L

tatal va ser el primer tema tractat. L'actuah-

de Govern va presentar el projecte de pres-

situat completament dins de les línies d'ac-

pressupostos de l'obra. Es limita el preu mà-

celebrat al Consell General de l'Arquitectura

supost que acompanyarà l'acció col·legial

ció del Pla de Futur Horitzó 2007. ja que té

xim de visat, d'acord amb les previsions de

Tècnica.

prevista per a l'any 2002. El comptador del

en compte els seus objectius dins d'un pro-

l'H07 i es conserva, incorporada en el nou

L'entrada en vigor de la Llei de redifi-

Col·legi. Albert López, va exposar a l'Assem-

grama d'accions preparat a dos anys.

sistema, la reducció de preus establerta

cació (LOE) i la seva posada en pràctica ha

blea les línies bàsiques del pressupost, que

Amb relació als ingressos pets drets de

l'any anterior («egeu l'apartat Visats). Quant

estat un dels temes destacats durant l'any

és un 2,2% inferior al que es preveu realit-

visat, la prudència ha aconsellat tenir en

als serveis col·legials, destaquen les quatre

que ha finalitzat

zar l'any 2 0 0 1 . El pressupost per a aquest

compte en et pressupost una conjuntura ne-

límes sobre els quals aquests s'impulsen;

de manera generalitzada dels organismes de

any és de 6.525,69 € (1.085 MPTA).

gativa en l'obra mitjana i gran d'un 15%. Tot

formació, gestió, publicitat i relacions co-

control tècnic i !a seva relació amb les di-

L'entrada en joc al sector

mercials i promoció professional. Pel que fa

reccions facultatives de les obres, l'evolució

a les despeses, aquestes es redueixen en un

en els temes relacionats amb la responsabi-

1.82% respecte a la previsió de tancament

litat civil professional i les garanties que ofe-

de l'exercici anterior.

reixen les companyies d'assegurances van ser els temes més destacats pel president.

El p r o g r a m a v r al

col·legial

2002

El president del Col·legi, Xavier Bardají, va exposar els principals trets que definei-

Bardají va explicar les gestions que du a terme el Col·legi per tal d'establir uns entens comuns d'actuació dels diferents agents a la llum de la LOE.

xen la política col·legial. La participació del

La intensa activitat que ha viscut el sec-

--s:re Col·legi en la política professional es-

tor en el darrer exercici junt amb un cert ra-

(passà i ta pagim 18)

I

Quadern central ffi'V[R,A ^

Quadre 1

,

Evoluciócollegiacions

Quadre 5

Estructura de la despesa

DESPESES en milers €

Nombre de col·legiats a 10-12-01: 6.300

Previsió 2 0 0 1

|

ALTES

I BAIXES

1644 951 150 2.970 476 111 351 6.653

Despeses generals Tnbuts Personal Altres despeses Financeres Amortitzacions TOTAL

Quadre 2

%

Pressupost 2002 %

25 14 2 45 7 2 5 100

1.567 858 105 3.109 529 17 341 6.526

Quadre 6

Entructura de la despesa 2 0 0 2

Quadre 7

Evolució de les despeses

24 13 2 48 8 0 5 100

Estructura dels ingressos

I N G R E S S O S e n milers € Previsió 2 0 0 1 Quotes Visats Serveis i subvencions Rendiments financers Extraordinaris TOTAL

Quadre 3

685 2.867 2.162 210 748 6.672

Pressupost 2 0 0 2 %

43 32 3 11 100

748 2.945 2.313 505 15 6.526

11 45 35 8 1 100

Entructura dels ingressos 2 0 0 2

II II

Compres

Quadre 4

Evolució dels ingressos

Despeses

Tributs

Penonil

•• Altre

Financeres

Acords de l'Assemblea General de Col·legiats Els acords adoptats per l'Assemblea General Ordinària de Col·legials del 18 de desembre de 2 0 0 1 van ser els següents: •

Aprovar l'acta de l'Assemblea General Ordinària, celebrada el 18 d'abril de 2 0 0 1 .

•

Aprovar l'acta de l'Assemblea General Extraordinària, celebrada el 12 de juliol de 2001.

| 2001

•

I 2002

Aprovar el projecte de pressupost per a l'any 2002 presentat per la Junta de Govern per un import de 6.525.69 € (1.085 MPTA).

Tots els acords es van prendre per unanimitat

CALENDARI COL·LEGIAL DE COBRAMENT Complí

Data de cobrament

Quota col·legial

Gener i luliol

Quantitat 6 0 € en cada cobrament

Quota PREMAAT

Dia 5 de cada mes

Segons aportacions i trams d edat

Prima MUSMT

1 de febrer i 1 de maig

Segons pòlissa individual. 5 0 % de la prima fixa en cada cobrament

Aportacions estatutàries per al 2002 Quota col·legial ordinària •

La queia col·legial passa a ser de 10 € rrensuals. amb un increment de 50 cèntims.

Incorporacions •

La quota d'incorporació es manté en 90 € .

Col·legiats jubilats •

E1? •::•! '•*? v« riu? es jub'lm a partir de l'any 2002. abonaran una ouota anual de 30 €

-

ASSEMBLEA

é^}

GENERAL

OE

COL

LÍCIATS

INSTITUCIONAL

Programa de govern del 2002 El programa s'estructura a partir de les quatre divisions en que r,a queda; Oígan.üaí e< Col·legi . actua sobre e-s quatre GC|£c;.u$ estra'.eg.os del Pla de Futur Horitzó 2007 Aní. incorpora les accions previstes en el Pla dms ^ei programa de treball de l'exercia de manera que. amb el dia a dia, s'aconse /.ieixin els resultats previstos i es realitzen les accions.

Divisió de serveis •

Posada en funcionament del visat on hne.

m Millora dels canals de distribució dels serveis, ampliant els existents i cfeant-ne de nous.

•

Reorganització dels serveis de visat i assessories en un autèntic serveis dassistènoa professional i de responsabilitat civil.

•

Posada en marxa de la SIMCAV col·legial com a producte d'estalvi per als col le giats.

•

Potenciació de la corredona d'assegurances com a servei i com a font d'ingrés.

•

Desenvolupament dels servei de promoció i carrera professional.

•

Amphacò de l'àmbit de cl'ents de formació

Divisió de serveis corporatius •

Impuls de la formació i la capacitació del personal.

•

Optimització de les despeses generals d'explotació.

•

Incorporació i posada en funcionament d'una xarxa informàtica i de comunicacions adequada a les noves necessitats de gestió i d'informació.

•

Establiment d'un sistema d'informació per a la gestió.

Divisió de màrqueting • •

Definició i potenciació de la imatge de marca del Col·legi i de la professió.

Enfocament de l'organització cap a l'ortentació al client, entesa com a qualitat de servei al col·legiat.

• Organització d'un sistema participatiu amb els col·legiats de coneixement de la problemàtica professional i de posada en comú de propostes de solució.

lentiment en la construcció d'habitatges van

més, que ben aviat es posarà en marxa el v

centrar el capítol dedicat a la conjuntura

sat on Ime.

que viu el professional, junt amb els canvis

Dms de les activitats d'interès cultural

que es van produint en el procés constructiu

fetes l'any passat, el president va destaca-

•

Creació d'un servei d'atenció al col·legiat.

•

Enfortiment dels acords i les aliances amb les escoles d'arquitectura tècnica.

•

Posada en funcionament d'un pla de mecenatge i patrocini

Divisió d'innovació i desenvolupament •

•

i la valoració de la prestació dels serveis pro-

les jornades internacionals sobre art urta

fessionals. El president va explicar l'acció

celebrades al Col·legi, un esdeveniment ar-

del Col·legi com a instrument per acostar el

tistic que tindrà continuïtat dins dels actes

•

professional als contractadors, així com el

del Fòrum 2004. a Barcelona.

•

procés d'obtencio de la ISO 9001 a les so-

El president va recordar que la Delega-

cietats professionals que el Col·legi ha ini-

ció del Vallès Occidental va celebrar 10 anys

ciat.

el desembre passat com una mostra del re Bardají va recordar la necessitat d'm-

Creació d'una línia d'activitat aula-empresa per potenciar el coneixement de les noves tecnologies i productes.

Organització d'un servei únic d'informació t assessorament tecmco professional.

Intervenció com a centre intermedi per potenciar la modernització, qualificació i promoció de les organitzacions tècniques i professionals dels col·legiats.

•

Establiment d'aliances estratègiques amb grans corporacions i amb l'Administració.

coneixement social i el suport a les comar

corporar la formació en la nostra sistemàtica

ques que representen les quatre delegacicrs

quotidiana. El Col·legi fa una aposta molt

col·legials. Aquestes esdevenen una em.3

important en aquest capítol, a més de tre-

clau per al desenvolupament territorial ce

ballar en la definició de nous perfils profes-

Pla de Futur del Col·legi. L'any passat va ser

sionals que es posiciomn amb avantatge en

l'any de rodatge de i'H07, que ha de repfe

un sector en transformació. La incorporació

sentar el canvi d'imatge de la institució, ga-

del Col·legi i també dels professionals a les

rantia de qualitat dels serveis i el seu llança-

tecnologies de la informació és també una

ment. La incorporació de quatre nous direc-

prioritat. A finals de l'any passat es va posar

tius ha potenciat l'estructura de l'organitza

en marxa l'Extranet, que obre moltes possi-

Ció. El programa que es presenta per al 2001'

bilitats per oferir informació reservada i faci-

és ja un primer fruit del seu treball.

litar la gestió col·legial, tenint en compte, a

Desenvolupament d'un observatori de l'exercici professional i de les necessitats tècniques del procés constructiu.

®

• •

Definició i desenvolupament del Col·legi virtual.

Obtenció de la ISO 9001 (qualitat) per al visat i la 14001 (medi ambient) per a tot el Col·legi.

•

Impiementació d'un sistema ISO per a col·legiats i societats professionals, vinculat al Col·legi.

•

Participació en l'any Gaudí amb una exposició sobre ceràmica, en col·laboració amb l'empresa Roca Ceràmica.

• Organització del stmposi internacional t'arí a i'espai urbà, vinculat al Fòrum 2004.

• Aprofundiment del Centre de Documentació en el seu vessant de suport a la recerca aplicada.

ZENA FEBRER 2001] 19

El visat, mésfàcil i transparent S'ha limitat el preu màxim del visat d'acord amb les previsions de l'H07 I Col·legi ha canviat el sistema de visat amb l'objectiu de simphficar-ne els tràmits, reduir el seu cost i fer-ho més transparent. Ami, s'ha generalitzat per a tot ttpus de visats un sistema de mitjana de preu per tram, segons el pressupost de l'obra. Aquest sistema només s'utilitzava fins ara en les obres amb un pressupost d'execució material fins a 25 milions de pessetes. A més, d'acord amb les previsions del Pla de Futur del Col·legi, s'ha limitat el preu màxim de visat que és fix per

a obres a partir de 500 MPTA. La reducció de preus que es va establir l'any anterior es conserva, incorporada en el nou sistema. Fi nalment. el preu del visat petit s'ha actua litzat per tal d'acostar-lo al seu cost. •£•

Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 40 23 70 A/e: visats@apabcn.es

Visat Avançat

Un programa eficaç per agilitar les teves gestions Ja no et caldrà recollir els impresos del Col·legi.

Des de casa, podràs imprimir tots els documents necessaris per a la tramitació de visats, així com obtenir el càlcuí d'honoraris i de despeses.

En la nova versió, s'amplia el nombre de documents (amb certificats de final d'obra, actes referides a seguretat, documents de control de qualitat...) i a més, com tots e!s documents són plantilles word, els podràs modificar en funció de les teves necessitats.

El visat on line, ben aviat Un dels primers resultats

La millor eina per a la teva gestió

Una versió més àmplia i flexible

Els c o l · l e g i a t s p o d e n o b t e nir per avançat un conjunt d'etiquetes per al visat dels documents d'un treball professional que podran utilitzar en el moment just en què tinguin preparat el treball o el document; així, el podran lliurar immediatament al client o fer-ne l'ús que calgui. £1 Visat Avançal permet visar al moment i en qualsevol lloc. Es pot utilitzar per al visat de les obres amb pressupost inferior a 21.000 € (3,5 MPTA) per a treballs de projecte, direcció, estudis de seguretat i coordinació, control de qualitat, estudis tècnics, informes, treballs de col·laboració tècnica i amidaments. entre d'altres. ï < .

del Pla de Futur del Col·legi ha estat la transformació del sistema de visat, amb l'objectiu de simplificar-ne els tràmits, facihtar-lo al màxim i fer-lo més barat. Es va posar en marxa el Visat Avançat i es va reduir i unificar l'import dels drets de visat.

Gestió Col·legial 2002

La possibilitat de fer els tràmits on line serà el pas següent. Ja s'estan fent les proves que permetin fer el visat a través d'Internet. un sistema que serà operatiu ben avtat i que, combinat amb la utilització del programa de gestió col·legial Gestcol farà encara més fàcil la tramitació. V'

Mòdul bàsic de referència per a t'any 2002 Mòdul bàsic: 303.5 € (50.500 PTA) Data d'aplicació: a partir de I'l de març de 2002 Modificacions d'altres productes: Nous preus de venda del Llibre d'incidències i el Certificat de segona ocupació: - Llibre d'incidències 6 € + 4% IVA (998 + 40 = 1.038 PTA) •Certificat de segona ocupació 7 6 + 16% IVA (1.165 + 1 8 6 = 1.351 PTA1

El primer pas per visar on line Properament el Col·legi posarà en marxa el nou servei de visat on line (per projectes d'un import inferior a 180.000 €). Amb Gestió Col·legial 2002 i connexió a internet, visar serà més fàctl i còmode, podràs realitzar tots els teus tràmits des d'on vulguis i quan vulguis. Molt aviat t'informarem del funcionament d'aquest nou servei i de tots els seus avantatges.

I en Euros, és clar!

Gestió coiiegiai zuuz ja s na adaptat a la nova moneda.

Amb Gestió Col·legial 2002 guanyaràs temps.

Per a qualsevol consulta, contacta amb nosaltres al telèfon 932 40 23 70 o a visatseapabcn.es.

H O R E S

E X T R E S

10

H O R E S

E X T R E S

LECTURES

Catherine M i llet

D

d'art, ia

critica avantguardista- El 1989 va ser co-

tol La vida sexual de Catherine W (Éditions

és escriptor i fotògraf, amb qui està casada

francesa Catnenne Miiiet d>nge» des

missaria de la secció francesa de la Biennal

du Seuil) hagi sacsejat l'opimo pública fran-

des de fa 10 anys i que en fa 20 que el co-

de fa una trentena d'anys la revista d'art

istingida

crítica

de Sao Paulo i el 1995 va comissanar el pa-

cesa i encapçalat durant setmanes la llista

neix, i que li hauna agradat tenir fills- no és

contemporani Art Press t és autora de mo-

velló francès de la Biennal de Venècia. No

de llibres més venuts de França. Ara. el seu

un estimulant sexual nt una elaborada ima-

nograFies sobre l'art conceptual, el pintor

és gens estrany que arran de ta publicació

llibre es tradueix a una vintena d'idiomes i

gineria de rituals a partir de l'experiència

I ves Klem. el dissenyador Roger Tallon i la

de la seves memòries novel·lades sota el tí-

amba al capdavant de la nostra llista de lli-

eròtica. Però de tota manera, la seva lectura

bres amb èxit de vendes.

és aconsellable, perquè la reflexió de Miilet

L'octubre del 2000, Millet va participar

és intel·ligent i msólitament franca.

en el Simposi internacional Futur i funció de

A Miiiet h agrada el sexe promiscu,

l'art contemporani a l'espai urbà. organitzat

col·lectiu -malgrat que alhora confessa que

pel Col·legi. La recordo reservada i alhora

aconsegueix el màxim plaer amb la mastur-

segura, disciplinada, com ho és el seu llibre,

bació- i ho explica amb un detallisme mi-

que no és ni eròtic ni molt menys romàntic.

nuciós. Per què? Per exhibicionisme segur

Tot el contrari, és gairebé fatigant i depri-

que no. El seu llibre tampoc és feminista ÉS

ment. Però té el seu interès.

més aviat una manera d'escriure per enten-

Mtllet no viu la seva vida sexual com

dre's, per comprendre fa seva pròpia neces-

una transgressió. Georges BataiNe ja va dir

sitat de "'s'abimer", com ella mateix es refe-

que certs tabús i regles són necessaris per-

reix als seus encontres sexuals, de deixar-se

què l'amor físic pugui ser viscut com una

caure i retornar a un estadi molt primitiu del

transgressió i no és el cas de Millet. que va

ser humà. quan el |0 i l'entorn són el mateix.

començar la seva vida sexual compartida als

I la sorpresa per ai lector és descobrir que

disset anys, i ràpidament va començar a fer

tot plegat sigui tan fred.

&

l'amor en grup al Bois de Boulogne de Paris, amb l'ajuda del seu amic Enc, que li organitzava la cua, en apartaments, en furgonetes... El seu ritme d'encontres sexuals segurament supera el de l'escriptor francès Georges Simenon, que deia que havia anat al llit amb més d'un miler de dones, en la majona d'ocasions, pagant. Millet ni paga ni cobra ni tampoc és amant de flirtejar. Quan fa memòria recorda 49 homes individuals amb cara i nom. La resta tendeix a l'infinit De vegades ha estat amb una quarantena de persones en una nit. sense que la seva vo luntat sigui batre cap rècord.

El llibre de Millet -que té un mant que

ES P A I

D'ART

Calidoscopi Gaudí I f ^ n aquesta exposic ò fotogrà-

ma a capturar a les seves obres, amb un e

l^^fica

til personal i optimista.

apareixen imatge-,

iigunes poc

#

conegudes, de l'obra arqur.e·.'.^ica del sempre tan genial i inquietant 0;-J l i . L'imagman migualable d'aquest arquit;;:e queda reflec tit a les fotografies de Manar, Mar, mitjançant originals i sovint sorprenents :aptures. a i v gual que un calidoscopi, dels mosaics, tren cadissos. vidrieres, immersos en les seves columnes imponents, bancs smuosos. dracs i

CALIDOSCOPI

GAUDI

Fotografies de Marian Mar Del 18 de gener al 24 de febrer Espai d'exposicions de la primera planta del Col·legi. Bon pastor, 5 Barcelona

d'altres elements gairebé onírics tan característics de Gaudi Cal destacar, també, la importància que té en aquesta exposició fotogràfica la presència dels colors {blaus, cremes, verds, grocs, grisos, blancs...) i la llum. elements que la fotògrafa Marian Mar acostu

Àlex Oliveres

Narrativa LA VIDA SEXUAL OÍ CAmtttm MILLET. Catherine.

Empúries/Anagrama.

202 pàgines.

Barcelona 2 0 0 1 .

M.

Quadern central I-'RI

N O

T ' H O

P E R D I S

Revisitant Egipte

L

hristian Jacq, Bernard Si-

nes, hi havia els vasos canopis, que conte-

monay, Paul Doherty o el mateix Te-

nien les vísceres i el cervells extrets del cos.

renci Moix des de fa molts anys que idealit-

L'exposició ès, doncs, un exercici de re-

zen la vida quotidiana de l'Antic Egipte en

construcció històrica d'un dels trets defini-

les seves novel·les, èxit de vendes a tot el

toris de la cultura egípcia: la momificació.

món. Una de les virtuts o carències de la l i -

Però va més enllà, la mostra, i la resta de la

teratura, depèn de com es miri, és que la

col·lecció permanent del Museu Egipci de

nostra imaginació ha de fer un notable es-

Barcelona, són una ferma aposta per un nou

forç de construcció de tot un univers d ' i -

discurs museugràfic en què la simple acu-

matges i de decorats per ambientar la histò-

mulació de peces provinents d'excavacions

ria que estem llegint, Un bon a|ut en aques-

arqueològiques no té cabuda. L'aposta de la

ta àrdua missió pot ser la visita a un dels

Fundació Arqueològica Clos passa per la

més curiosos museus de Barcelona, el que

combinació de les restes de milers d'anys

la Fundació Arqueològica Clos dedica a la

d'antiguitat amb la presència t el paper que

cultura dels faraons i que aquests dies con-

juguen i han de jugar les noves tecnologies

sagra una exposició a uns dels símbols de la

en el descobriment i un millor coneixement

cultura egípcia per excel·lència: les mòmies.

del passat. Unes noves tecnologies que po-

La mostra La Mòmia d'Or El retorn a la vida s'endinsa en un dels temes més suggerents de la cultura egípcia, la seva concepció de la mort i de l'eternitat, a través dels costums funeraris i la momificació personalitzats en tres casos ben diferents que han estat àmpliament estudiats pels especialistes de la Fundació Arqueològica Clos: la Dama Daurada, una cobertura Oe mòmia de cartronatge realitzada durant la dominació romana d'Egipte (segles I i II); la Dama de la Casa, DiedMontuiuesanj, un altre cartronatge d'una mòmia de la Dinastia XXII a.C);

(945-715

i la Dama de Kenet, una mòmia amb

retrat feta amb benes, estuc i fusta i que data, com la pnmera. de l'època romana

T R E N C A ' T

L A

den (er realitat una de les màximes presents La mostra, sintètica t clara, inocei> er

qjer-e de l'abdomen.

Llavors, el cos era banyat i netejat en na-

l'occidental actual pel que fa a la dicotomia

tró. una substància que adheria la pell als os-

entre l'ànima t el cos, el 'ka' i el 'ba', res-

sos, i impregnat en resina abans de ser em-

pectivament, però també ho fa en els es-

benat. Tant a l'interior del cos com entre els

forços que els antics egipcis dedicaven a la

embenats, s'hi dipositava una sèrie d'amu-

Exposició

preservació del cos humà i l'aixovar funerari

lets destinats a protegir el cos de possibles

LA MÒMIA

per garantir la immortalitat de l'ànima. La

enemics i dels lladres de tombes. Un cop el

Museu Egipci de Barcelona.

preservació, ineludiblement, passava per la

cos havia estat momificat, procés que dura-

Fins al 7 d'abril

momificació. Aquest procés era tot un ritual

va uns 7 0 dies. es traslladava a la tomba

en l'Antic Egipte. El cos sense vida era dut

acompanyat dels seus familiars, ploramorts i

a la Casa de la Momificació (Per-Nefer) on

sacerdots que oficiaven la cerimònia de l'o-

se li extreia el cervell, pel nas o per un orifi-

bertura de la boca perquè la mòmia pogués

ci en el crani, i les vísceres (budells, fetge i

alimentar-se amb les ofrenes que periòdica-

estómac), a través d'una incisió al costat es-

ment li serien portades. Entre aquestes ofre-

C L O S C A

bes que queden sense ratllar tormen el nom de la ciutal on es troba el moneslir de la fotografia A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acrostic el nom d'aquest monestir

VI

Dl RE

LLAR

DEFINICIONS i

SER

CAPO

TRE SAR B A R B A FI

EM

A

RA

LA CE

LO

LAT ME DA

LUS LI

GA DA

NA

Dl E

1 2 3 4 5

TREDO BAS

6 7

NA TUD

Maquina que deixa les superfícies llises i brillants 2 Fer una gran construcció destinada a habrtacc 3 Unei>

dos punts d una esfera o cercie passant sempre pel seu centre 4 Interrupció de la direcció de I alineació de la façana d una construcció 5 En forma de canal es ple d estnes o solcs 6 Distancia que hi ha entre els dos costats curts d una superfície o d'un cos 7 Cadascuna de les columnes adornades, amb motllures de pedra d una barana 8 Recollir i emmagatzemar aigua en jna gran obra hidràulica 9 Limitació del dret de propietat que obliga a respectar un dret d us

SOLUCIONS

ventut es renovi com la lluna, que el teu

el paral·lelisme entre la cultura egípcia i

Heu de resoklie les definicions numerades i anar ratllant les Sil labes dels mots-tesposla en la graella de I esquerra Les Sil la-

CAR

a moltes tombes egípcies: "que la teva jo-

nom no sigui oblidat per l'eternitat". •&

D'OR. EL RETORN A LA VIDA

Antoni Capilta

UdLJ

Periodista captllaOeresmjs "et

EN T

Concert de Nadal a Santa Maria del Mar ÍT~ a Basílica de Santa Maria I I — del Mar va acoint. el 21 de desembre passat, el tradicional Concert de Nadat que organitza el Col·legi, que enguany i/a celebrar la seva 5a edició. La nit va aplegar a l'església més de 2.500 persones entre aparelladors i arquitectes tècnics, companys, familiars i amics, a més de personalitats del sector. El concert va ser un èxit de públic i també d'interpretació per part de l'Orquestra de Sant Cugat i la Coral Càrmina i es va compondre de \'Ave Verum de franz Biehl, la Missa de la Coronació de Mozart. i \'AI-leluyia del Mesies de Haendeï, a més d'una selecció tradicional de nadales com són.

Santa Nit de Franz Gruber, fum, fum, fum de Cervera. Aóeste Fióeles d'Ynera i el Dimoni Escuatút Comelles i Ribó. Va esdevenir en una agradable vetllada que va donar entrada a les festes de Nadal. '«•

Imatges de l'interior de la basílica de Santa Mana del Mat durant la celebració del concert.

Concert de música clàssica a Sant Pere de Terrassa La Delegació del Vallès Occidental del Col·legi va orgar • el 16 de novembre passat, un;: . • guiada a les esglésies de Santa'.' i Sant Pere de Terrassa, en ur.a quals es va oferir un concert ae •• .. s o clàssica de pianoforte i violi. amb repertori de Mozart. L'acte t;mava part de ies activitats programades amb motiu de la celebració del desè aniversari de la Delegació col·legial, tt

LA

G E N T

ftC T I V I T A T S

SOCIALS

Sopar anual dels companys del Vallès Oriental E

l dia 3 0 del n o v e m b r e pas-

mi Nivell resulta que me'l van donar a m i .

sat vam celebrar el sopar anual de la

Finalment, vam fer un sorteig amb di-

Delegació del Vallès Oriental al restaurant

versos premis (entrades al teatre, viatges

La Torre del Pla, a Uerona.

amb avioneta, sessions a balnearis, cap de

A les 20.30 vam fer la rebuda dels col·legiats, a les carpes del jardi, obsequiant-los

setmana en una casa de turismes rural....) i vam donar pas al ball'

íí

amb una agenda, un calendari, uns bombons anomenats "Gamcs", un número per un sor-

Mireia Cuesta

teig i un cactus! Tot això mentre anàvem fe-:

Delegació del Vallès Orientat

un aperitiu per anar obrint boca!

Ales 21.30 aproximadament vam entrar al restaurant i va començar a sopar. Es van fer les votacions anuals dels premts Plom i Nivell i. en les postres, ens van sorprendre amb un vídeo que el doctor Corbella havia gravat una setmana abans a la Delegació e n

A la dieta, visis general de la sala.

A baix a l'esquerra, el delegat vallesà, Frederic de Buen. mostra al president Xavier Bardají l'exposició de caricatures dels companys. A baix a la dreta, els nous col·legiats del Vallès Oriental que s'incorporen a la professió.

el qual ens parlava de l'estrès.

Ja devien ser les 23.30 quan vam obsequiar els nous col·legiats amb una totxana un casc i un lot de material tècnic: a col·legiat que feia 25 anys de professió, amb un ram i una placa commemorativa, i els nous col·legiats van jugar amb els que aproximadament tenen 25 anys de professió; tots dos grups se'n van sortir molt bé. per això vam obsequiar-los amb un CD de l'últim romancer.

Cap a mitjanit vam atorgar el premi Plom a Antoni Martínez Talarn, arquitecte tècnic municipal de Sant Feliu de Codines i el pre-

NECROLÒGIQUES

Recordem els companys que enshan deixat durant 'any 2001 • R o b e i Solanes i Pagès Antoni Remolina i Massaguer

23 de setembre de 2 0 0 0 24 de desembre

Ramon Cabarrocas B u t s e -

14 de juny

Josep Camps i GraeNs

3 0 de juny

Recordant la Dolors Dolors Ponsati ens va deixar tam-

11 de gener de 2 0 0 1

Àlvar Romea Díaz-Laspra

8 de juliol

bé durant l'any 2 0 0 1 , concretament el

Jordi Galí i Figueras

13 de gener

Ramon Ornols i Germam

10 de juliol

6 de març. La Dolors va prestar els

Enric Martí i Hening

22 de gener

Raimundo Pérez Chacon

Josep M. Ciurana Femandez

25 de gener

Ricard Torrens Gayà

Joan Vico i Siles

1 d'agost

seus serveis al llarg de 2 9 anys a la Bi-

12 d'agost

blioteca i al Centre de Documentació de! Col·legi. Els seus companys sem-

Jaume Piulachs i Verges

8 de febrer

Llibert Moragas i Palau

17 de setembre

Josep Llopart i Mumany

17 de febrer

Francesc Miró i Lacueva

22 de setembre

Ricard Ruiz i Vidal

6 de març

Ricard Mataró i Segura

Joan Navarro Armendànz

12 de març

Francesc Vich i Ravetiiat

Albert Amarós i Anoro

2 5 de març

Josep Ramon Vergara i Ona

18 d'octubre

13 d'abril

Josep Lluís Marquez i Bas

23 d'octubre

15 d'abril

Jordi Gómez Màrquei

Antoni Sabates i Navarro Ramon Tomàs i Guasch Lluís Tejero i Vila

18 d'abril

Conrad Sastre i Costa

2 1 d'abril

Gabriel v>là t Pagès Josep Anglada i Rosich 1

• M'C-* Pp™ • M"

10 de maig 4 de juny

pre la recordarem.

25 de setembre 5 d'octubre

5 de desembre

3aixes col·legials comunicades fins al 14 de gener de 2 0 0 2

Ens dol cmuricar a ;c!s e;s :c eg-a!s. la defunció de! nostre company

Jordi Gómez Màrquez esdevinguda el 5 de desembre, a 76 anys.

SERVEIS -JMERA QUTIZENA FEBRER 2002

Programes informàtics d'interès professional i a bon preu El Col·legi ha establert acords de col laboració amb diverses em- d'aquests programes informàtics que s'ofereixen durant un temps preses fabricants o distribuïdores de software professional d'interès limitat a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empreper als arquitectes tècnics. Amidaments i pressupostos, dibuix per sa- Els termes dels acords s'exposen f~i continuació ordinador i càlcul d'estructures són alguns dels camps d'aplicació

Allplant FT v l 6 Arquitectura Tècnica L'acofd de col·laboració amt) l'empresa Nemetschek permet als col·legiats adquirir, fins al 31 de març de 2002. el programa de CAD Allplant FT v l 6 , amb unes condicions econòmiques

Avantatges per als col·legiats: - Curs gratuït de 14 hores de durada.

• Servei de manteniment gratuït durant els 6 mesos següents a la compra del programa

especials i de suport tècnic que es detallen en el quadre ad|unt:

(inclou actualitzacions i suport tècnic).

• 4 0 % de descompte en la contractació del servei de manteniment fins al 31 de desembre PREU

DESCOMPTE

OFERTA COL·LEGIATS

de 2003 (18 euros/mes) de les llicències adquirides en el període d'oferia, que s'ha de contractar al mateix temps que l'adquisició de la llicència.

ALLPLAN FT v Arquitectura Tècnica

Informació: Sergi Ferrate Telèfon 932 37 43 77

Programes Dibac i Harma d'Iscar Els covlegials poden adquirir, fins al 3 1 de maig de 2002, el programa de dibuix as-

Avantatges per als col·legiats:

sistit per ordinador Dibac i de càlcul d'estructures Harma amb les condicions econòmiques

- Suport telefònic gratuït per un període de 90 dies.

següents

- Curs d'iniciació de 2 hores gratuït per als qui adquireixin els programes.

OFERTA COL·LEGIATS

Informació tècnica: German Puchal • Telèfon 938 77 04 37 • puchal©ctv.es Reserva i adquisicions: CAAT • Telèfon 932 40 20 60 • mformacio@apabcn.es

DIBAC+HARMA Et Col·legi regala el programa DIBAC, el preu del qual en el mercat és de 300.000 PTA a

Per a les persones que hagin a d q u i r i t els programes i d e s i t g i n rebre

tots els col·legiats que ho sol·licitin. Només s'ha d'abonar 15.000 PTA en concepte de co-

la f o r m a c i ó necessària per a aquests programes, s'han p l a n t e j a t els

bertura de despeses d'edició que s'entrega, personalitzada, per a cada sol·licitant.

cursos següents:

HARMA CODI DEL CURS: CI403

DIBAC 2D CODI DEL CURS: CI402

Dates 28 de febrer

PROGRAMA DEL CURS

S'han preparat dos cursos a triar:

PROGRAMA DEL CURS

Horari: de 16 a 21 hores

•

Interiace ael programa.

Dates: del 18 al 22 de febrer / del 4 al 13

•

Durada: 5 hores

•

Introducció de dades i plantejament del

de març

•

problema.

Horari: de 9 a 13 hores/de 16 a 19 hores

Preu especial col legiat/da: 10.000 PTA / 60,10 €

• Generació de diagrames, resultats \

Preu del curs 13.000 PTA/78.13 €

amidaments del pòrtic.

• Generació i manipulació del dibuix dels

OBJECTIUS DEL CURS És el control i domini d'una ema que

armats (format DXF).

•

ens permetrà resoldre qualsevol problemàtica de oòrtics plans de formigó.

Aquest curs va dirigit a aquelles per-

Impressió i importació de dades.

Façanes i distribució en planta d'un habitatge unifamiliar.

•

Preu especial col legiat/da 40.000 PTA /

Col·locació de fusteria: portes, finestres i armaris.

240,40 €

• Col·locació de ratllats en bany i cuina.

Preu del curs: 48.000 PTA i 288.48 €

• Col·locació d'objectes nous.

Casos pràctics. Pòrtics, bigues continues, nosties.

•

Durada 20 hores

Comptabilitat CAD: forma! DXF i DWG,

OBJECTIUS DEL CURS

•

Simetria.

•

Acotació

Poder fer front a la resolució gràfica de

•

Superficialitat.

Plànols d'estructures: forjats t pilars.

qualsevol projecte treballant amb emes 2D.

•

sones que necessiten resoldre estructures

El curs va dirigit a qualsevol persona Que

• Alçat

petites de forma ràpida i precisa. 0 bé,

vulgui conèixer i dominar el funcionament

•

Organització del plànol final

busquen un programa que permet» una rà-

del programa DIBAC XXI en 2D. No són

•

Impressió del projecte.

pida verificació de càlculs externs.

necessaris coneixements previs de CAD

SERVEIS

O i VE R S O S

Ou»d«m central PWMERA QUIMZENA FEBRE* JOC:

Petits anuncis Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de proiectes. models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA. Tel: 934 52 07 89 annsà@coac net

Serveis per a taxadors Envit'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. V! 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D. replantejaments, control d'obres, cubicacions. delimitacions, parcel lactons, informes, i assessoraments.

Costà Gabinet Topogràfic Casp. 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36* Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es lan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon 932 13 92 36

Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols.

Telèfon: 933 09 59 65

Informació tel.: 932 40 23 76 teig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos.

Plotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols.

Tel.: 972 32 32 82 • Fax. 972 32 3282 ofictnaimgomez@ctv. es

Habitatge a l'última planta, exterior a 3 cares, amb balconada a totes les finestres, molta llum. Superfície 120 m , 3 habitacions més un estudi, sala d'estar-menjador de 38 m amb parquet, bany i petit bany. Cuina moderna, equipada amb campana d'acer inoxidable, taulell de cuina i

Estudis de seguretat

Estudiant d'arquitectura tècnica amb experiència forn. Fusteria d'alumini lacat, amb aïllament amb vidre chmalit. Piscina comunitària i zones enjardinades. Plaça de pàrqumg inclosa.

Telèfons. 933 72 20 46 636 40 48 52

COL LEGI D'APARELLADORS

Especialistes en animacions i fotomuntatges. Som professionals amb 6 anys d'expenència per a promocions, díptics, presentacions en paper o en CD-Rom. Dissenyem tanques publicitàries amb la seva perspectiva Complim amb el termini de lliurament.

Ens desplacem a tot Catalunya.

Scnptiva Telèfon: 934 59 46 ; '

Col·laboració professional S'ofereix arquitecte tècnic amb experiència en constructora/promotora per a petites col·laboracions i projectes, amidaments i pressupostos, i també control d'o"-•es Informàtica a nivell d'usuari.

<

o

CAP D'OBRA

UJ

CONSTRUCTORA DE BARCELONA amb mes de 40 anys en el sector, busca:

o ce m

Plànols topografies, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edifics. replan-

Estudiant de medi ambient i urbanisme S'oferei» pe' a treball a temps parcial per compaginar amb estudis de medi am bient i urbanisme. Aporta experiència en obra i en oficina, carnet de conduir i Autocad 2000. Anglès i espanyol. Residén eia a Barcelona Snachar Shatem telèfons- 651 148 601

933 110 759 a.e shoricoOhotmail.com

Funcions

LU Q Es requereix

" - \ v i 615 541 654

Serveis tècnics arquitectura i topografia

S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica major de 30 anys amb 5 anys d'expenència en taxacions immobiliàries. Domini de l'Autocad 14.

Carme Pellicer Telèfon: 932 45 64 33

Perspectives

Serveis professionals G^n expenencid Càlcul i disseny d r tructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel 933 95 44 45 • Fax 933 95 22 22 iparquitecturaGcoac net

S'ofereix secretària especialitzada

Es comparteix despatx

Delineació de plànols

El nostre equip disposa de mitjans i recursos per col·laborar en delineació, projectes bàsics, executius, mesuraments. aixecament de l'estat actual i qualsevol servei que calgui. Ens desplacem a l'estudi del client.

Mayte Telèfon: 934 5° -1f ! 7

Busquem professionals relacionats amb el món del disseny per compartir despatx o estudi, molt cèntric. Es disposa de 80 m aproximadament.

Gemma Telèfon: 932 15 58 93

Processional liberal comparteix despatx professional. Es disposa de 225 nr. Totalment equipat, instal·lacions, parquet, internet, sala de juntes i secretària.

Xa vi Comerma Telèfon 934 15 47 53

S'ofereix estudi de delmeació-Cad per Ó realització de plànols d'arquitectura i contrucció. Experiència i preus econòmics.

Tel: 934 16 16 39 ' Fax: 932 37 49 i

Especialitzats en serveis de recolzament a l'arquitectura

Es comparteix despatx

S'ofereix secretària amb 12 anys d'expenència en estudi d'arquitectura. Català parlat/escrit amb referències.

Rosa Tels : 932 18 73 07 • 667 332 439

Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Onol639 89 10 63

Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquiteclura, edició de documentació escrita i gràfica: memò nes. estat d'amidaments. CAD. 2D i 3D. perspectives, renders. aixecament d'estat actual d'edilicis. i presentacions.

TRESDCAD Tvieton- 938 79 6b

Dúplex al WALDEN 7 en venda, de particular a particular

u oc

S'ofereix Carnot UtnM di pm«b can«Htà Seu « « m * 21 700a i « m t « l Ser* d rcseanut* Knc dt r«rpw w «nca «* Gcrwt BuSQwm un* persona amb iniciativa, pat * prtnóre decisions, negociador i jmt> capacitat d'adaptació Interessats envieu una carta manusenta.

Currículum i fotografia, irvjicanl c u 7879 a CAATB Servei dt Promoció i Metut de Trchifl.

Bon Pastor 5 1 J p i w b . 08021 Brefcvul

DEMANDES PROCESSOS

- o n » " « » « » QUKZEM» ftBMK

0£

SELECCIÓ

DEL

COL LEGI 0 APARELLADORS

COL LEGI D'APARELLADORS

tmpresa en expansió en el mercat català del sector de !.? •—.— t - ; r d ó , ubicada a Terrassa,

CAP D'ESTUDIS D'OBRA I PRESSUPOSTOS

la seva organització:

HCAP D'OBRA

en la construcció d'habitatges d'alt estanding. d'hotels de luxe i locals comercials d'importants botigues

Funcions: •

Reportarà directament amb el cap de grup.

Gestió a peu O'obra. negociació amb industrials, amidamenls in situ. confeccionar certificacions, control de costos i seguiment de plàning. entre d'altres Responsable de la gestió d'una o dues obres

Funcions: D "g-r ei departament tiam«laments i pressuposlos • fieamiíció damidaments d'oora i interiorisme - Desenvolupar pressupostos Relació amb el despatj d'arquitectura, els caps d'oOra, es industnah i ets cicnts.

- Reportarà setmanalment amb el director tècnic i la resta de l'equip responsable de ' em rxesa

Es requereix: constructora Edat apronmada entre 30 < 35 anys.

Coneuements a nivell d'usuari de Word • Exce

Es requereix: Experiència en un departament d'amidamenis i pressupostos i en direcció à'oO'i • Es *aiora'an conenements d'interiorisme - Persona amb VISIÚ global de l'obra i dels seus costos.

- Coneuements mfermates dels programes- Presta, Eicef. Wvd < Sup<rprofect - Es valoraran coneixements d'artglès

valorable Presto.

S'ofereix: -

Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència aportada pel candidat Es possible la incorporació a l'empresa amb contracte laboral indefinit • com a lliberal.

| S'ofereix: -

Busquem una persona amb iniciativa, responsable, amb capacitat per resoldre problemes, amb un cert grau d'autonomia, profes- . sional (leMible i amb capacitat d'adaptació. *

obres de construccé, persona amb capacitat per liderar equips, bon comufticaúot i amb capacitat per tractar amo clients i prenies persones interessades poden enviar carta Oe presentació ma-

Les persones interessades poden enviar carta ! de presentaciü manuscnta, ad|untant currículum i fotografia recent tipus carnet, indica •a 7766 ,i

nuscnta. adiunlant currículum actualitzat i fotografia recent tipus car 1

'£•

COL LEGi D'APARELLADORS

LÜ O OC < CQ

2 TECNICS/QUES DE PROJECTE I OBRA

UJ Q

per lormar pari del departament tècnic de l'empresa de projectes i obra de l'empresa. Col laboraran amb l'arquitecte en la redacció del projecte {amidaments i pressupostos, plecs de condicions, entre d'altres), participaran en l'adjudicació de les obres a industrials conjuntament amb el di-

OC

de tipus industrial i oficines, i gestionarà la fase de proiecte i construcció (prorect i conslruction manaBement).

Busquem un professional amb mes de 3 anys d experiència en les fun~ cions descrites, amb un nivell alt d autonomia i capaç d assumir molta responsabilitat. Bon comumcadoi, organitzat i amb voluntat de ler equip.

>•

net indica-! la referència 7803 a COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Tretwll.

Bon Pastor. 5. 3a planta. 0 8 0 2 1 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

IATB. Servei de Promoció i Mercat de Treball. * . 5. 3a planta. 08021 Barcelona e. tTebalieapabcn.es

üi

Sou apronmat de 8 MMPTA. Brut/anual, negociables en (unció de l'eipenència aportada pel candidat.

BusQuem protessionil amà domini dels aspecte econòm<cí de les

CAP DE GRUP Constructora especialitzada en la construcció d'habitatges d'alt estanding, d'hotels de lu*e i locals comercials d'important botigues: Funcions -

Paril.cjr. y%ir. i » , ;oaanjr. ^r.'jox e. Eries 3"eiec_tiO 3 cttes awrsts 11. sti, i^tra x costes ReuonsaUe « 2 3 taps iota».

R* eorjn stimaruiment amb tí dnctor 0cn< i la FEU * l'cquv de naponubla de l'cmp<cu.

-- • - , - i f s amo u pnpcOl i la óncoó Ixuiutm

Es requereix S J ^ I F Ï " uM persona amb capacitat per liderir eQu>p

Es requereix

o

' - i < n * * T * attntro* en projectei t k t c t í faculMM i (estú tfotres.

• • :• j •jtMJt amb tuçax nfvmMc.rovetlMt de Pieto, a Mlomn coneacments «

^ j -

LÜ .- "itft» que pertmy t un pup que inclou promotora

S'ofereix

. d'ment l'irca metnpoliaru * B*tetma

OC

o CL

fressades poden enviar carta ma•.!. Lur!i;ulum i fotografia tipus carnet, mdii reterència 7865 a CAArB Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Bon Pastor. 5, 3a planta. 08021 Barcelona 3/e. treball@afubcn.es

Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscnta. ad|untant currículum ac tuaiilval i fotografia recent tipus carnet, indicant referència 7842 a ! CAATB Servei de Promoció i Menjat de Treball, Bon Pastor. 5. 3a planta. 03021 Barcelona i treball «fa pabcn.es

DEMANDES

P

Arquitecte/a tècnic/a

Arquitecte/a tècnic/a

Tècnic/a de projectes i obres

ENGINYERIA D'ÀMBIT INTERNACIONAL

ENGINYERIA D'AMPIT INTERNACIONAL

ESTUDI DARQUITECTURA

per treballar en projectes a la República de Kazakhstan.

per treballar en projectes a la Republicà

per a estudis de seguretat i salut, rcalit-

de Kazakhstan.

íar estats d'amidamenls. pressupostos. direcció d'obres, etc.

Experiència mínima d l any en proiecies d'estructures. Es valoraran conenements en estructures sismorresistents Imprescindible coneixements en programes de disseny i càlcul d'estruclures.

perfil Imprescindible experiència mínima de 5 anys. Edat a partir de 35 anys. Coneuements mformàlics de Word. Excel i Cad. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball. Barcelona i rodalies.

Ajudant/a de cap d'obra EMPRESA DE SERVEIS D'ATENCIÓ PER A PERSONES GRANS

peri.l Eipenència mínima d l any en profecies d'instal·lacions elèctriques, fontaneria i climatització. Es valoraran coneixements de bioclimatisme i domòlica Imprescindible coneixements en programes de disseny i càlcul d'instal·lacions

perfil

s'ofereii Contracte laboral. Soui negociable ciò de la vàlua del candidat/a.

'ofereíi onlracte laboral. Sou negociable ifj de la vàlua del candidat/a es persones interessades poden adreçar 1 currículum per a/e: dabepo&mursat.kz.

en

s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboi al o reiació liberal (a convenir). Període de prova de 2 mesos. Sou en funció de la vàlua del candidat/a. Signatura d'obres. 1ncorporació immediata.

(Un

Les persones inte res- sades podcii enviar a/e: dabepo@mjrsat.ki, i i a eu E e©nursat.ki a berga@grup-ets.c

pei seguiment i rwstJ de projectes flectira. plànols, memína. pressupostos, estudi be documentació ÒH projecte, eft.l controlar i superrear equipaments, realitzar fitnes de seguiment d'obres, desenvolupament dels models construcTiia. etc. perfil Es valorarà aper&ca. Coneuements d'ofimàtica.

Cad i programes d'amidarnents. Comenient carnet de conduir i «flicte propi. Uoc de treball Barcelona.

Jornada olcial.

Contracte laboral inicialment temporal amb possibilita! de ser indefinit. Sou aproximat 15 00018.000 euros brut'anual negociable en lunc<o de la vàlua i eipenèrtcia apertarja Incorporació immediata.

Les p

Les persones interessades poden adreçar el currículum al núm. de fui: 934 17 79 8 1 .

er. io de Jo!iep Torner Rel: 7858

IHHÉHk

Re11: 7 859

Arquitectes tècnics/ques GABINET D'ESTUDIS coneixedors de valors del sòl en àmbits concrets de Catalunya per participació en un estudi d'abast general. Haurà de determinar valors adients i rigorosos de sòl. segons usos. per zones homogènies de preu dels municipis de Catalunya. perfil Imprescindible bons coneixements de valoració immobiliària. Interessa especialment el coneixement en profunditat d'alguna comarca o part de comarca concreta de Catalunya, o d'algun municipi concret de i'àmbit metropolità de Barcelona. s'ofereix Col·laboració no exclusiva, compatible amb altres activitats i de durada relacionada amb el període necessari per a l'aportació d'informació que es convingui. Remuneració en funció de la importància de la zona d'estudi.

Les persones interessades poden adreçar el currículum i l'especificació de les zones o municipis amb les quals es pot col·laborar a: esolcat@hotmail.com.

Tel: 932 38 55 15. Fax: 932 38 55 15, a l'atenció de Jofre López.

Ref: 7861

í

2c

CONSTRUCTORA DE MALLORCA perfil Imprescindible títol d'aparellador. Convenient experiència mínima de 2 anys en obra. Edat entre 26 i 37 anys. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Lloc de treball Pollensa (Mallorca). s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 6 mesos. Sou aproximat 30.000'- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el vostre currículum al núm. de fax: 9 7 1 86 56 79 o per a/e: jordi@riusech.com

Ref: 7878

Cap d'obra CONSTRUCTORA PROMOTORA DE PUIGCERDÀ perfil imprescindible experiència mínima de 5 anys com a cap d'obres. Edat entre 35 i 45 anys. Coneixements informàtics de Microsoft Project. Pres to. Excel, Word o altres programes de pressupostos. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball la Cerdanya. s'ofereix Jornada oficial. Relació liberal. Sou aproximat entre 30.000 i 40.000' euros brut/anual negociable. Signatura d'obres. Incorporació immediata Les persones interessades adreceu el vostre currículum al núm. de fax: 972 88 24 49 o per a/e: fudesa@fudesa.com . A l'atenció de Marta Aymerich.

inle ressides adieceu el cunicui i : 932 18 24 02 o pei a/e: A l'atenc» de NJÜIIO Goraiiez.

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

fORMACIÓ

CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES

AC T I

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT Estructures de formi

lels materials, del control, de l'execució 0 :el manieniment. perquè no s'especifiquen ; ' o u detalladament fes solucions cortstruc•ves. els materials no tenen prou qualitat.

•i control ha passat per alt determinats asr-ectes. l'execució va ser defectuosa o no hi i hagut manteniment. Per tal de millorar aquesta situació, cal ser molt precis en la -lefiniaó de les partides, de manera que els naterials. l'execució i el control quedin per'eclament especificats. En el cas dels for dts. amb l'ajut de la normativa vigent i la ixumentació tècnica disponible, es poden arribar a concretar les cinquanta (o més) ca racterístiques que el defineixen

T ' ' car el compliment ia! * Ldiüra completaf-la. pefó. amb la informació gràfica relativa a la planta i els detalls constructius.

responsable acadèmic Josep Ignasi de Llorens Doctor arquitecte Professor de la UPC dates del 12 al 21 de març IhK. Barcelona horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h durada 8 hores preu del curs 115.39 € ,' 19.200 PTA preu especial collegtaUda: 9 6 . 1 6 € / 16 000 PTA

L objecte d'aquest curs és facilitar l'espí ficació. l'execució i el control del fons' faves d'una fitxa detallada que r e c c ripologia, els materials, la geometria •ol·licitaciorw. els esforços i les compr . ons. l'autontíaoód'ús i altres caracte " ques. Es basa en l'aplicació de les n o f • F 2 0 0 ] (forjats), EHE 98 (formigó). Nh: •'•E 8 8 (accions), NRE-AT 87 í t è r m u , '.BE-CA 8 8 (acústica) i NBE-CPI 96 < • rendís) i en la utilització de les autont.^ c ions d'ús.

Barcelona La inlrtXÍUULiJ ur 'ur--. ±, - a . ;.• .. del segle XX ha estat un gran avenç ja que la seva versatilitat ha permès una nova con cepció dels edificis La gran confiança en les seves qualitats va provocar una certa manca de cura en ei procés d'execució, i ara. amb el pas dels anys i l'envelliment de les estructures, apareixen lesions importants i de difícil solució. La resistència a compressió ha estat durant molts anys l'únic paràmetre de qualitat, deixant-se de banda el tipus de ciment, la relació A/C. la granulometna. la consistència, els additius, els ambients agressius i altres factors que s'han demostrat essencials per a la durabihtat d'aquest material.

AnahWar els problemes que presenten les estructures de formigó a causa de la carbo-Jitació, dels atacs de clorurs, de la manca :•• 'ecobriment. de la porositat excessiva o

bhr ne una diagnosi precisa i fiable Serà tant sols a p * t | r d'aquest bon conçuement que es podran establir les teràpies adients a cada situació i plantejar-se una intervenció correcta. Introduir els assistents a la simptomatologia més habitual, a una metodologia de diagnosi i al coneixement de les diferents tècniques de reparació i reforç es l'objectiu pnoritan que es proposa en aquest curs responsable acadèmica: Lara Trujillo Arqui tecta tècnica Servei de Rehabilitació i Medi Ambient dates: 12, 13 i 14 de març lloc Barcelona horari: de 16 a 21 h durada 15 hores preu del curs ?!C € preu especial col legiat/da

. '•'. €

La fitxa defineix el forjat, en facilita la : ••landa. l'execució i el control i servei» ; - •

MEDI

AMBIENT

iant. Diagnosi, desamiantatge "•tament dels residus

Codi: M 1 2 5 1

PROGRAMA

informació telèfon 932 40 23 73

inscripcions telèfon 932 40 20 60

hlzacic ué ld:T:.d/i; bid/ic. ens terr, ac^sla! una mica més al nivell europeu quant a lesislació. Si bé aquesta nova llei acaba amb - producció de manufactures com el fibro-ent. deixa un gran buit quant a regular el .•_• fer amb l'amiant existent als nostres •.: ricis. f - à queda, doncs, una feina complexa ja l io el problema segueix residint mentre perI.IM l'amiant col·locat.

Aquesta jornada té com a obiectiu presentar els nscos que comporta l'amiant dins els edificis, donar a conèixer les diferents for•~ en que el podem trobar i establir uns • ••-'is d'intervenció, proposant una meto:.gia d'actuació professional emmarcada • s la legislació vigent al nostre país.

http://www.apabcn.es formacio@apabcn.es

responsable acadèmica Lara Trujillo A'^mtecte Tècnic Servei de Rehabilitació • Vedi Ambient data 21 de febrer lloc Barcelona horari de 16 a 20 h durada 4 hores preu matricula • .€ preu col·legiat :. í

16:00 l·i Recepció de participants, lliurament de documentació i presentació del curs 16:10 h Varietats de l'amiant i els riscos sobre la salut Assumpta Freixa Centro Nacional de Condiciones de Trabajo del Instituto Nacional de Segur aad e Higiene or - '• •• • '•' ' • - o l e Trabaio , - . • 16:50 h Amiant als edificis enstents. Diagnosi i criteris d'actuació Ramon Graus Arquitecte • Ar;j^., tecte Tècnic 18:00 h Tècniques d'intervenció 18:40 h Residus Josep Simó Junta de Residus Cel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya 1 9 2 0 h Legislació i redacció del Pla de Treball Santos Hernànde; i Assumpta Calleja. Centre de Seguretat i Condicions de Satut en el Treball, Departament de Treball de la Generalitat r J e C a t a . ^ a

Quadern central PRIMERA QUINZENA FEBRER MOff*

ORGANITZACIÓ

I

GESTIÓ

^

Informació tel.: 932 40 20 60

Contractació dels serveis de project ma ment. planificació, costos i '

I de càlcul per a l'estudi itat d'operacions immobiliàries Barcelona

Barcelona • Mudi per definir l'oferta de serveis es una

PROGRAMA

La informàtica ens permet realitzar amb

preu especial col legiat/da

>es fases clau dins del treball que duu a

1. Introducció a la visió global Modalitats de

molta rapidesa operacions que fa poc lemps

25.000 PTA

••ie el professional per assolir uns objec-

relació amb els clients. Tipus de clients.

requerien coneixements profunds en comp-

Funcions i responsabilitats. Gestió de la in-

tabilitat i anàlisi, i una dedicació gairebé ex-

PROGRAMA

formació.

clusiva. En aquest curs presentarem una for-

•

Ampliació de coneixements per a l'ús de

•

L'estudi de viabilitat: Objecte, procés i in-

' u s de qualitat i de rendibilitat adequats i ?er ser competitiu en el mercat de treball.

Saber decidir el model d'organització,

2. Models de serveis i escenaris. Tipologia

ma fàcil i útil de fer servir un full de càlcul

plamlicar tes activitats, dimensionar l'equip

de serveis a prestar. Oferta i demanda.

per a l'estudi de viabilitat de les operacions

humà necessari i els recursos materials a

Necessitats de serveis dels clients. Gestió

immobiliàries.

emprar, definir les funcions i responsabili-

de la qualitat dels serveis.

tats, establir els compromisos amb resultats,

150.25 €

.

funcions financeres, lògiques, de recerca i referència. dicadors. L'estructura del full.

3. Definició i planificació d'activitats. Orga-

Calen coneixements en estudis de viabilitat

•

ralcular els costos de la prestació dels ser-

nització de la prestació dels serveis. Con-

en operacions immobiliàries i dominar, a ni-

•

Càlculs i resultats. Adaptació del full al

veis, preparar el contracte i definir els hono-

trol de la prestació dels serveis.

vell d'usuan, el programa Excel. En el pro•

Aplicacions c e - - '

r

ans són alguns dels aspectes que es tracta-

d. Dimensionat de recursos i model d'orga-

grama de cursos d'informàtica bàsica que

mtzació. Recursos humans i recursos ma-

organitza el Col·legi inclou un curs d'inicia-

terials. Equip propi, subcontractació.

ció a Excel per a aquelles persones que no

'dn en aquest curs.

El cufs versarà sobre la contractació dels serveis de management en el procés

5. Estructura i avaluació de costos. Anàlisi

d'edilicaaó des d'un punt de vista ampli, i s'inclouran

situacions

en què

tinguin coneixements del full de càlcul.

6. Contractació dels serveis. Oferta. Ele-

Aquest és un dels cursos d'especialització

comporti la gestió global o parcial del procés

ments bàsics del contracte. Models. Re-

que el Col-Iegi organitza conjuntament amb

de construcció i immobiliari (proiect mana-

queriments legals.

la Fundació Politècnica de Catalunya

7. Comunicació. Assertivitat.

vencions parcials en el procés de gestió de construcció, en|re d'altres).

sistema del treball de cadascú

de rendibilitat. Valoració d'honoraris.

l'encàrrec

gement. construction management i inter-

Dades bàsiques de l'operació a estudiar.

Negociació. responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Ar-

Argumentació.

quitecte tècnic i aparellador. Project mana-

8. Casos pràctics.

ger responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Ar-

professors:

quitecte tècnic i aparellador. Project mana-

Isidre Rodríguez. Expert en Informàtica del

ger

CAATB.

dates: del 26 de febrer al 12 de març

Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparella-

lloc Barcelona

dor. Project manager. Gerent de L'H 2010

horari dimarts i dtjous, de 18 a 21 h

SPMSA

durada 15 hores

dates dimarts i diious. de l"l 1 al 25 d'abril

preu del curs 225.38 € / 37.500 PTA preu especial collegiat/da 189,32€

lloc Barcelona

31500

horari, de 19 a 21 h durada. 10 hores preu del curs: 180,30 € / 30.000 PTA

QUALITAT

Informació tel.: 932 40 20 60

Control de dualitat dels materials amb

Codi: Q1O72

Control de qualitat dels materials, Obres d'urbani

Preparar el programa de control de quanta! i

dates i lloc: dimarts i diious. del 5 ai 21 ai

Dins les tasques dels tècnics que es dedi-

fer-ne el seguiment per poder certificar-ne el

de març

quen a la direcció d'obra n'hi ha que. tot •

compliment són tasques que els aparella

horari: de 18 a 21 h

no ser pròpies de la construcció de l'edifio,

dors i arquitectes tècnics porten

durada: 18 hores

si que són annexes a aquestes, com són les

durant l'execuciú de l'obra. S'han de deter-

a terme

preu del curs: 259.64 € / 43.200 PTA

obres d urbanització. De fet. la mateixa LOE

minar els assaigs a realitzar, comprovar que

preu especial col·legiat/d*

estableix que aquestes obres formen pari de

els materials compleixen els requisits de la

36.000 PTA

l'edificació. L'objectiu d'aquest curs és do-

controlant els resultats i les especificacions

PROGRAMA

de quahtat de les obres d'urbanització, en

dels documents que garanteixen la qualitat i

•

La legislació del control de qualitat. Els

aquells apartats que facin referència a la

agents del control de qualitat.

identificació dels materials per a terraplerts.

Materials a controlar: mínims (Fom-çc

ae'omerats per a vials, formigons gunitats,

216,36 € /

normativa vigent 0 els del mateix projecte,

nar les pautes per a la realització del control

prendre les decisions quan aquest resultats - ^ són els desitjables.

•

aquestes sessions s'explicarà la forma de

maons, ferro per armats, sostres, act- : -•

\Ktar el programa i el registre de resultats

armar). Programa, registre i c e r T V a . -

j i > control de qualitat a través d'un exemple pràctic utilitzant el programa

Tramitacions

informàtic

•

Resolució d un exemple: progran -

Control Wm Es posarà un èmfasi especial

•

Resolució d'un exemple: registre ::•

- - el control del formigó d'acord amb la msIÓEHE.

lats i certificat de compliment •

Els diferents documents a recepció- •.•

i els seus assaigs. responsable acadèmic: Pere Casademont . tecte tècnic. Servei Habitatge del CA dates 15 i 17 d'abril lloc

Barcelona

horari dilluns i dimecres, de 18 a 21 h •,'è que els alumnes tmgum conenets a nivell d'usuari de l'entorn Windows.

durada t

h

ces

preu matricula S6.55 € / 14 4 0 0 PTA preu col legiat/da 72.12 € • 1 2 0 0 0 PTA

rsponsabJe acadèmic: Pere Casademont .- tecte tècnic Servei Habitatge del CA-

• J í .- GENER ÏOQJ

Informació tel.: 932 40 20 60

SEG U RETAT Codi S 7 0 2 2 Codi. S 7 0 2 3 Codi S 7 0 2 4

e;ona. Manresa i Ü'an<

Guia practica del coordinador de seguretat en la fase d " " " " Terrassa í Barce

SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ •IUÍ. per segon an*. amD a pfesen:acio ae

D'ESTRUCTURES METÀL·LIQUES

La guia practica 3e

IOUS temes que tractaran de forma mo-

Granollers, i 7 d'abril

tat en la fase dexecucio d'obres es una pro-

preu especial col legiat/da

nogràfica l'aplicació de la seguretat en de-

Les mesures de prevenoo en les estructures

posta de metodologia de treball a seguir du-

16 0 0 0 PTA

terminades fases del procés de construcció

metàl·liques son Ben especifiques. • les han

rant tot el procés de l'obra.

de les obres.

de dur a terme operaris especialitzats. En

••

- : ' >_• ^ - Ï .-•-

preu del curs

..-••€ 96.it

€

PROGRAMA

aquesta sessió es farà una exposició dels mè-

Aquest curs es desenvolupa en dues ses

En cada sessió es donarà la normativa d'a-

todes de treball i de les mesures de segure-

siorts: una dedicada a explicar les tasques a

i els Plans. L'aprovació del Pla Visites

plicació corresponent al cas que es tracti, es

tat aphcades en obres de diferents dimen-

realitzar i els mètodes de treball que s'han

d'inspecció i control. Planificació de <ò

veuran les comprovacions que cal fer per ga-

sions

de porlar a terme segons la guia. < l'altra de-

fanlir-ne el compliment, els processos de

dicada a aplicar la guia a un exemple pràc-

muntatge i desmuntatge de cada element i

SEGURETAT EN ELS TREBALLS

tic de coordinació de seguretat d'un edifici

:om s'fia de fer l'anàlisi i la prevenció dels

DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES

piunfamiliar entre mitgeres, que es el tipus

•iscos inherents a cada procés.

Barcelona. 25 de lebrer

d'obra més típic que desenvoluparà un apa

Manresa. 9 d'abril

rellador o arquitecte tècnic. El professor e i

57022 (Barcelona)

Granollers. 24 d'abril

posarà com en aquest cas s'fia fet l'anàlisi

durada

En aquesta sessió s'explicaran els aspectes

de l'estudi de seguretat i l'anàlisi del pla per

essencials per a la seguretat en aquests tre-

a la seva aprovació, i com s'organitza la fei-

- •

-s

preu matricula

.-14,24 € / 2 4 . 0 0 0 PTA

preu col legiat

: . 3.20 € / 20.000 PTA

balls i les pautes pe; redactar la documen-

na del coordinador per al seguiment de id

tació tècnica necessària, així com també les

seguretat de l'obra

57023 (Manresa)

mesures de prevenció que ca! adoptar en el

durada ? sessions

seguiment del procés d'execucio

preu matrícula 57.70 € / 9 . 6 0 0 PTA

CAATB professors

57024 (Granollers)

Granollers. 10 d'abril

nic Coordinador de seguretat

durada

Manresa, 16 d'abril

M. Àngels Sànche*. Arquitecta tècnica C:

preu col·legiat

!2.\2$i

12 0 0 0 PTA

Barcelona. 22 d'abril

artfmadora de seguretat

En aquesta sessió es parlarà de la seguretat

dates 5 i 7 de març dates BCN: 17 i 24 d'abril horari els dimecres, de 17 a 2 1 h

que cal aplicar en aquesta fase de l'obra.

durada 3 hores

fesponsable acadèmic

J U M ^ >VI LOUIC

la normativa vigent de prevenció de riscos

Arquitecte tècnic. Cap del Gabinet tècm

laborals

del CAATB

1627/1997

sobre determinats

procedi-

ments de la seguretat en el treball a l'obra.

dates: del 9 al 18 d'abril lloc Barcelona horari dimarts i di|ous. de 16.30 a 2 1 h

El cap d'obta, com a responsable de la pro-

durada: 16 hores

ducció per la constructora, habitualment té

preu matricula: 230,79 € / 38.400 PTA

cura de la implantació de la seguretat en l'o-

preu col·legiat- 1 9 ? . 3 2 € / 3 2 . O O O PTA

bra. S'encarrega de preparar i seguir el pla de seguretat i es fa càrrec d'assegurar que es portin a terme les accions definides pel

lloc Delegació Vallès Occidental.

den preveure, i de les mesures de prevenció

Cadí S1231

el que disposa l'RD

Cas pràctic: construcció d'un edifici de 64 vivendes.

Ezequiel Bellet. Aiquitecte tec

amb què s'ha de treballa; en excavacions i moviments de tenes. partint dels riscos que es po-

i també

prevenció. Informes. Acabament d'obra •

quitecte tècnic. Cap del Gabinet tècnic aei D'EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRA

preu matricula: - t o 5 € / 14 4 0 0 PTA

CcntractaoO del coordinador Els Estucs

responsable acadèmic Josep M Caialei

SEGURETAT EN LA REALITZACIÓ

preu col·legiat 48,08 € / 8 . 0 0 0 PTA

•

ACTIVITATS PERICIALS

• ... ., ."^JfBUJIÏIfffT- • > •

Codi PI 192

Barcelona

Aü..e-t _ . / s . : ] • i-t a tothom qui te una for-

durada

mació bàsica en perícia i vol aprofundir en els

preu del curs

\? • ••173,09 € - 28 800 PTA

coneixements tècnics necessaris per elaborar

ireu especial col·legiat/da

dictàmens, per a la reclamació o la defensa.

24.000 PTA

gis de patologies de l'edifici.

PROGRAMA

L'obiectiu és donar a conèixer els tipus de ie-

•

Els mecanismes de l'aigua

sions més habituals, l'origen de les causes, els

•

Tipus de lesions, origen de les causes

danys que se'n deriven, i també les eines que

danys derivats

'ïi ha a l'abast per estudiar les lesions. Pro-

•

Procés de prediagnosi

de prevenció de la seva empresa. Cal, doncs,

:essos de prediagnosi i diagnosi i interpretació

•

Procés de diagnosi

que tmgui uns coneixements generals sobre

dels resultats. Coneixements tècnics necessa-

•

Tècniques d'intervenció

la seguretat i salut en el treball que li per-

•is per a la redacció de dictàmens relatius a

•

Exemples de diversos cascs

metin sabet prendre decisions davant d'una

problemes d'humitats causades per filtra-

situacions de fisc i també quines accions ha

cions, per condensacions 0 per capil·laritat.

coordinador de seguretat i els responsables

de porlar a terme en cas d'un accident o mjidència

El curs inclou la realització d'unes pràct'C >~ l'avaluació de l'aprofitament del curs profitament. |untament amb la juslificac

En aquest curs es tractaran els aspectes :lau que un cap d'obra ha de conèixer per assegurar la implantació de la seguretat durant el procés de producció d'una obra trà-

^^r**-**

ronenements bàsics en perícia, donarà <-. jmne la possibilitat d'inscriure's a les i ••• Je perits judicials com a coneixedor del ize les humitats.

mits relacionats amb la seguretat en el tresali, preparació del pla de seguretat de l'obra, relació amb el coordinador de seguretat,

responsable acadèmic: Joar. Ramon Rost Arquitecte tècnic

Enginyer 0.1. Professor ae

documentació que cal tenir a l'obra, docu-

a UPC i Director del Laboratori de Materials

nwntació que cal tenir preparada en cas de

:e l'EUPB

la Inspecció de treball i actuació davant

dates del 26 de febrer al 5 de març lloc Bà'celona

d'un possible accident, entre d'altres

144.2-1 €

o per actuar com a perits forenses en els liti-

horari

i.msftç. H../M.5 Hp

icirjj?'

h

•=

:

..

• * !

^n

Quadern cenü-if SEC - . ' .

ACTIVITATS

PERICIALS

Kiaafn

^.

Informació tel.: 932 40 20 60 < El certificat de solidesa. ;.

Precaucions tècniques i pautes de redacció

Vic

Barcelona

Els professionals posen de manifest la seva

Aquest curs s'organitza conjuntament amb

expertesa i perícia tècnica en remissió d'un

la Fundació Politècnica de Catalunya i el seu

En els tràmits amb l'Administració moltes

les seves actuacions de legalització d'habi-

document anomenat informe tècnic. L'eficà-

contingut coincideix amb un dels mòduls

vegades aquesta sol·licita al tècnic, que en

tatges, d'activitats classificades, de canvis

cia de l'informe està en consonància amb la

que formen part del curs de postgrau en pe-

la seva intervenció, manifesti que l'edifici o

d'ús. etc.

qualitat tècnica i lingüística del d x u m e n t i

rícia forense i compta amb 3 crèdits per al

part d'aquest complem les condicions de se-

la seva objectivitat. Saber expressar-se en el

màster en valoració de béns i taxació de

guretat i de solidesa necessàries per a l'ús

llenguatge adequat tenint en compte a qui

Així doncs, l'objectiu es veure les diferents

danys que organitza la FPC.

que se li vol donar.

ocasions en què es fa necessari aquest do-

responsable acadèmic: Esteve Aymà. Arqui-

Aquestes manifestacions de seguretat i soli-

tecte tècnic i advocat. Pere Casademont Ar-

desa per part del tècnic es reflecteixen en

quitecte tècnic. Servei Habitatge

diferents documents, alguns dels quals són

bles de redacció amb una simple revisió

dates: de l·ll d'abril al 6 de maig

impresos perfectament definits per l'Admi-

ocular.

lloc; Delegació d'Osona

nistració. com poden ser el certificat de con-

horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h

servació i segureta! dels paraments exteriors

responsable acadèmic. Pere Casademont.

durada. 32 hores

dels edificis establert per l'Ajuntament de

Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del CA-

preu matrícula: 461,58 € / 76.800 PTA

Barcelona o el certificat d'habitabilitat dels

ATB

preu col·legiat/da- 384.65 € / 64.000 PTA

habitatges usats. D'altres, com en el cas de

va dirigit el document, conèixer el context i els procediments per tenir una VISIÓ àmplia, afavorir una bona interpretació del que s'ha escrit, són factors tan importants com saber fer un bon diagnòstic tècnic.

Els objectius d'aquest curs són donar a conèixer les tipologies d'informes, el paper de l'informe en el procés de reclamació o d'assessorament tècnic, introduir als assistents en els procediments de tràmit administratiu judicial, iniciar-se en la reflexió lin-

cument i donar pautes per establir-ne et contingut, la forma de redacció per acotar les responsabilitats, i els límits recomana-

dates- 6 i 13 de març

les altes d'activitats comercials i industrials,

güística i en les tècniques de redacció en

lloc: Barcelona

les legalitzacions de construccions o de part

horari: de 18 a 21 h (dimecres!

d'aquestes, els canvis d'ús, e t c , no tenen

durada: 6 hores

cap document normalitzat, i és el mateix

preu del curs 86.55 € / 14.400 PTA

tècnic qui, a partir dels seus coneixements,

preu especial col·legiat/da:

redacta un document anomenat certificat de

72.12 € /

12 000 PTA

solidesa i. en alguns casos, també de seguretat. La redacció d'aquest tipus de docu-

PROGRAMA

ment implica una responsabilitat important,

•

i cal dir que a vegades no es prenen les me-

Tipus i contingut de l'encàrrec, comprovacions necessàries, legislació i normativa.

sures que aquest tipus de certificació reque-

• Les responsabilitats civils en la certificació.

•

Reconeixement, la inspecció visual i els seus límits.

Aquest curs està destinat a tots aquells tèc-

• Criteris de redacció.

nics que en l'exercici lliure de la professió

• Casos pràctics.

han de redactar aquest document dins de

NOVES

Informació tel.: 932 40 20 60

NORMATIVES Barceionü

El Codi d'Accessibilitat, vigent des de l'any

dates: dimarts 19 de febrer

La norma bàsica de protecció contra incen-

1995. continua sent un dels textos legals

lloc Delegació del Vallès Occidenta

dis és una normativa que sol tenir repercus-

que planteja més dubtes en la seva aplica

horari: de 17 a 21 h

sions importants en el proiecte d'un edifici.

ció per part dels tècnics, tant en el cas d'o-

durada 4 hores

AIXÍ, des d'aquest punt de vista, els tècnics

per l'Administració com a vàlides responsable acadèmic

Jesús Femàndez

bres d'edificació com en obres d'urbamtza-

preu de les sessions 28.82 € / 4.800 PTA

plantegen moltes consultes sobre la seva

Arquitecte tècnic

ció. En alguns casos els problemes parteixen

preu especial col·legiat/da

aplicació i. en alguns casos, sobre la seva in-

dates: dimecres, 20 i 27 de fetxer

d'indefmicions del mateix Codi. que acaben

4.000 PTA

24.04 € <

terpretació. El tècnic ha de complir una sè-

lk)C: Barcelona

generant una consulta al Consell d'Accessi-

rie de requisits exigits en la normativa i ha

horari: de 16.30 a 21 h

bililat, dms del Departament de Benestc'

de justificar el seu compliment utilitzant so-

durada: 8 hores

Social. En les llicències d'obres es demana

lucions constructives que no sempre estan

preu del curs 57.70 € ' 9 600 PTA

expressament la justificació del compliment

prou definides en el pfojecte o que s'ha de-

preu especial col-legiat/da - - h € H^.O

d'aquest codi. i en cas de dubte per part de

cidit

l'Ajuntament cal tenir un informe favorable

obres. En la maioria dels casos el problema

:ie\ Consell d'Accessibilitat.

es conèixer ia resistència al foc d'elements

Aquesta sessió sobre el Codi d'Accessi-

canviar durant el transcurs de les

constructius i estabilitats al foc de l'estmc

' : it inclou una explicació general, aclarits sobre els casos en què és d'aplicació gatòna. la justificació del compliment en

Aquestes sessions, a més d'oferir una expli-

- • llicències d'obres, ets criteris adoptats

:

cació general de la NBE. se centren princi-

•

Consell d'Accessibilitat en ia resolució

palment en els aspectes que més preocupen

•'S consultes més freqüents, i l'apiicació

als tècnics: el càlcul d'estabilitats al foc mit-

;>os concrets de problemes en la seva

jançant els eurxodis. amb exemples con-

x·ò

La sess>ó anirà a càrrec de dos ar

crets d'apitcactó. També es donarà resposta

'rctes tècnics que formen part d'aque*'

a les consultes més freqüents que arriben ai

-ell i que han participat tant en la re

Sefvei Oe Normativa del Col·legi, tenint en

: del Codi com en la resolució de cor •-=- -! - ' r.* " i a r e t Consell

NOVES NORMATIVES

HABILITATS

DIRECTIVES

iic, Uranoners. Manresa

NI 083 tíitt riXJiéSt'cs Que p-jl gcucíai u^io ULJ'O • •»l tema de les servituds enstents son aspec-

dates j ' i u - i . . J uv a.ç prendre una sene qe aecisiorts soore com

lloc. Delegació Valies Oriental

gestionarà la seva activitat i les repercus

tes regulats dirts l'àmbit del dret civil que te •ien una gran importància pef als tècnics.

N1084

sions de tipus fiscals que tindrà. I. una ve

que sovmi es troben amb la necessitat de

dates dilluns. 20 de maig

gada iniciada la seva activitat, haurà de

conèixer, interpretar, resoldre o prevenir con-

I k c Delegació Bages-Berguedà

complir una sèrie de tràmits i obligacions fiscals.

flictes a l'obra o d'assessorar el client. La constatació d'aquest (et la trobem en el gran

horari de 17 a 2 1 h

nombre de consultes aleses pel Servei de

durada 4 nores

nal en incompliment de les obligacions fis-

Normativa del Col·legi en relació amb dife-

preu del curs 28 8^ € • 4 8OO PTA

cals, intentant aclarir els aspectes més im

rents problemàtiques: mitgeres. llums, vis-

preu espèciaIcol·legiat/da. 24 04 € ' 4 0 0 0

portants que ajudin a prendre decisions i a

PTA

gestionar amb una VISIÓ pràctica els tràmits

:es. envans pluvials, etc. La maioria d'a-

En aquesta sessió s.mtroduirà el professio-

questes consultes es resolen a partir de t'a-

flfiïpnf;

IRPF IVA IAE. declaracions, entre

plicació de la Lle> 13/1990, sobre l'acció negatòna. les immissions. les servituds i les relacions de veïnatge

responsable acadèmic. José Antomo Ber : - / Advocat i assessor fiscal

responsable acadèmic. Jesús Femàndt-.-

data 18 de marc.

Servei Normativa del CAATB

horari- dilluns, de 18 a 21

professor Esteve Ayma. Arquitecte tècnic >

durada . ; • -ros

advocat

preu del curs gratuït preu especial col·legiat/da: gratuït

NI 081 dates dimarts, 5 de març lloc Delegació d'Osona

NI 082 dates, dimecres. 6 de març lloc Ba-celona

Barcelona Aiavu..1

<_ diqi,,le:te tècnic és un professional que.

millora del rendiment i la solució de conflic-

Hi ha, sovint, una gran diversitat Je sí^a

responsable acadèmica

sovint, durant l'exercici de la seva activitat ha

tes a l'entorn professional. També sestudia-

cions en què s'han de prendre decisions que

Arquitecta tècnica. Directona ae i Àrea oe

de treballar i col·laborar amb altres profes-

ran els estils de direcció i les tècniques de

afecten la gestió dels recursos humans i ma-

Formació del CAATB.

sionals. Alguns d'aquests són grups que han

comunicació, delegació i motivació d'e-

terials. El professional ha de saber resoldre

dates del 9 al l S d ' a b t i l

estat subcontractats per a la realització d'al-

quips

problemes i prendre decisions adequades i

guna activitat. Aconseguir que aquest grups

G:i .-_->

lloc- Delegació Vallès Occidental

de manera ràpida. Cal desenvolupar habili-

horari- dimarts i dijous, de 18 a 21 h

tats per analitzar tots els factors implicats en

durada 12 hores

es converteixin en un equip de treball que

responsable acadèmica

respongui a les expectatives inicials, de ve-

Arquitecta tècnica. Directona de l'Àrea de

el problema i saber escollir l'alternativa de

preu del curs 173.09 € / 2 8 . 8 0 0 PTA

Formació del CAATB.

solució, conjugant l'eficàcia i l'eficiència.

preu col-legiat/da

dades, no resulta gens senzill. Cal, doncs, desenvolupar unes competències personals que aiudm a generar les sinergies adequades a l'equip i saber solucionar els conflictes que bloquegen el desenvolupament del treball.

Ascensión Gàlvez

dates: del 8 al 17 de abril de 2001 lloc: Barcelona

Els obiectius d'aquest curs són: adquirir el

horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h

costum de pensar millor, desenvolupar el

durada: 12 hores

pensament creatiu i aprendre a prendre de-

preu del curs: 1 7 3 , 0 9 € . ' 2 8 . 8 0 0 PTA En aquest curs es treballarà la conducció i

preu especial col-legiat/da:

supervisió d'equips, les tècniques per a la

24 000 PTA

144.24 €

144.24 € / 24 000 PTA

CURSOS

D'INFORMÀTICA

nformació tel.: 932 40 20 60

. < • :

•-jt

INFORMÀTICA APLICADA "~"^'.:-

';"-•-

r

'~--'

5'.veb de despatx pr:fessiona

Dates Del 25 01.02 al 02.02.02

Horari

Durada

Dv oe 18 a 21 n

12

150.25 €

25.000 PTA

120.20 € .'20.000 PTA

Preu curs

Preu col·legiat

Ds de 9.30 a 12.30 h CI3053

Presto II nivell: Costos i planificació

Dtidjdel7a21h

20

240.40 € / 40.000 PTA

210.35 € /35.0OO PTA

CI4022

Dibac

Del 07.02.02 al 21.02.02

Dtid|del7a21h

20

288.48 € / 48 000 PTA

240.40 € / 40 000 PTA

C13111

Ajquímedes. Medicions i pressupostos

Del 1 11.02.02 al 25 02.02

Dlidmdel7a21h

20

240.40 € . 40.000 PTA

210.35 í

CI40126

Planificació i control de proiectes amb Microsoft Proiect

Del 12.02.02 al 28.02.02

Dt i djde 19 a 21 n

12

150.25C / 25.000 PTA

120.20 € / 20.000 PTA

CI4023

Dibac

Del 18.02.02 al 22.02.02

Diari de 9 a 13 h

20

288.48 € ' 4 8 000 PTA

240.40 É / 40 000 PTA 60.10 f .'10.000 PTA

CI4032

Harma

CI3131

Base de dades per a industrials. Cas pràctic amb 1 Accés

Del 24.01.02 al 07.02.02

Dia 28.02.02

D| de 16 a 21 h

Dies 1 12.03.02

Dv de 17 a 21 h

5

78.13 € • 13.000 PTA

8

84.14 € . 14.000 PTA

6 0 , 1 0 1 /10.000 PTA

Diari de 16 a 19 h

20

288.48 € J 48.000 PTA

240.40 € / 40.000 PTA

Dates

Horari

Durada

Preu curs

Preu col·legiat

Dies 18 i 19.01.02

Dvdel7a21h

Ds de 9 a 13 h CI4024

Dibac

Del 4.03.02 al 13.03.02

codi

OFIMATICA

CI2OI7

Accés

/ 35.000 PTA

Ds de 9 a 13 h

8

84.14 € '14.000 PTA

60.10€ .'10.000 PTA

CI20220

Excel 1 nivell

Del 24.01.02 al 05.02.02

Dtidjdel9a21h

8

84.14 € .'14.000 PTA

6 0 . 1 0 1 .'10.000 PTA

CI2067

Word 1 nivell

Del 27.02.02 al 04.03.02

Dl i de de 17 a 21 h

8

84.14 € / 14.000 PTA

60.10É .' 10.000 PTA

CI2155

Excel 1! nivell

Del 28.02.02 al 12.03.02

Dt i dj de 19 a 21 fi

8

84.14 € ;' 14.000 PTA

84.14 € /10.000 PTA

CI2127

Organització de la informació

Del 14.03.02 al 19.03.02

Dt i dj de 19 a 21 h

4

42.07 E / 7.000 PTA

codi

INFORMÀTICA GRÀFICA

Dates

Horari

Durada

Preu curs

Del 09.01.02 al 27.02.02

Dl i dC de 19 a 2 1 1 5 h

Del 25.01 02 al 23.02.02

Dv de 17 a 21 b

C12::.

-

CI213-

•:•>.:.:.•.>.•:.;.;

.

. ;:s:,dio

Ds de 9 a 14 h CI2173

Autocad per a no dibuixants

Del 06.03.02 al 20.03.02

Dl i de de 19 a 21 h

CI2115

AutoCAD II nivell 30

Del 08.03.02 al 23.03.02

Dvde 17 a 21 h Dsde9al3h

LJ^S persona per :rdnadoi

30.05 í

/ 5.000 PTA

Preu col·legiat

34

402.67 f

/ 67.000 PTA

306.51 e .'51.000 PTA

40

468.78 € / 78.000 PTA

360 60 € / 60.000 PTA

10

120.20 € / 20.000 PTA

90.15 € /15.000 PTA

24

282.47 € '47.000 PTA

216.36 € / 36.000 PTA

Els cursos amb 'hora-i a, mati tenen un escompte del 25°= (menys dissabtes!

Informació dels cursos Condicions d'inscripció

Descomptes especials

Les persones interessades poden reservar plaça al telèfon 932 40 20 60.

Els cursos amb horari de matí. a excepció dels dissabtes, tenen un 25 % de des-

Les places són limitades t s'assignen per ofdre d'inscripció.

compte sobre el preu

Quan no quedin places d'inscripció en un curs, s'obrirà una llista d'espera per co-

Els estudiants de Targeta Accés tenen reservat el 10% de les places dels cursos

brir possibles anul·lacions o per fer la reserva de plaça pef a la propera edició.

de formació continuada que realitzem en el Col·legi amb un descompte del 20%

Certificats

sos de formació continuada del programa del Col·legi. Per cada 100.000 PTA de

En cada curs es lliurarà un certificat d'assistència, sempre que la persona h

matricules acumulades en el mateix any acadèmic es té un val descompte per un

sobre el preu de col·legiat.

Per als col·legiats hi ha VALS DESCOMPTE per acumulació d'inscripcions a cur-

sistit al 80% de les sessions.

import de 10.000 PTA a descomptar de la matricula en el moment d'mscnure's en un nou curs.

Condicions i facilitats de pagament

Anul·lacions

Les inscripcions han d'estar formalitzades 10 dies abans de l'inici del curs.

Les anul·lacions comunicades dins dels 10 dies abans de començar e! curs, com-

Els pagaments es poden realitzar en efectiu, transferència bancària, taló confor-

portaran la pèfdua del 50% de l'import Oe la matrícula. L'antiMació comunicada

mat o càfrec en compte. Els col·legiats també poden fer els pagaments en tres i

dms els dos dies abans de l'inici del curs. o una vegada iniciat, comportà la pèr-

sis terminis.

dua del 100%.

npcions i in

IL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELÓ.

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 932 4 0 20 6 0 • Fax. 9 3 2 4 0 2 0 6 1 - 1 -. informacioeapabcn.es • http7/www.apabcn.es • • 1 "*«^> * •«

Z T I V I TAT S COL·LEGI

A C T I V I TAT S

EXPOSICIONS ESPAI D'EXPOSICIONS l a PLANTA DEL COL·LEGI

GAUDÍ 2 0 0 2 : ANY INTERNACIONAL GAUDÍ La ceràmica en l'obra de gaudí

LLOC I LÍMIT

Sense dubte un dels materials més e>-

de l'objecte combinant tècniques mixtes.

pressius utilitzats per Gaudi és la ceràmi-

autors: Pedró Poza, Glòria Carnero. Jesús

Captures fotogràfiques de Manan Mar,

ca, ja sigui dissenyada i cuita expressa-

Monnol

sobre elements de Gaudi: mosaics, tren-

ment o bé reciclada, com el cas del tren-

col labora Fundació Cultural del Col·legi d'A-

cadissos, vidrieres, columnes i d'altres

cadís. L'objectiu d'aquesta exposició és

: ,••-'• -.: •-

elements.

Una exposició de pintura, escultura < l'art

Arquitectes Tècnics de Sevilla

posar de relleu la importància d'aquesta

dates :e 5 al 3 1 de març

tècnica artística sempre present en l'ar-

horari: de dilluns a divendres de 9 . 3 0 a 2 0 h.

qmtectura de Gaudi, a partir de fragments

lloc: Sala d'exposicions del Col·legi. Bon

de ceràmiques originals,

Pastor, 5. Barcelona.

fotografies d'è-

•

Fins al 15 de febrer Calidoscopi Gaudt

poca, motlles, materials i emes procedents dels tallers en què hi va treballar.

informació: Departament de Cultura * Tel: 932 40 20 60

: Departament de Cultura

LLEIDA: TERRITORI. CIUTAT I GENT

comissariat: Centre d'Estudis Gaudimstes patrocinador: Roca Ceràmica

L'euposició és un pfoiecte per promocionar

dates: fins al 15 de febrer, de dilluns a di-

la imatge fotogràfica com a llenguatge ar-

vendres de 9.30 a 20 hores lloc: Sala d'exposicions de la planta baixa

VISITES COMENTADES

tístic

del Col·legi. Bon Pastor, 5. Barcelona.

Dissabte, 16defebrer.de 10 a 23 h

autors: Francesc Belart. Xavier Goni. Dau •

llOC Pdiau Guril

Saura

punt de trobada: carrer nou de la Rambla. 3-5

col·labora. Imma Munnè, gestora cultura

Amb la participació d'experts en arquitec-

La inscripció és gratuïta, però cal confirmar

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tec-

tura, historia de l'art, escultura...

l'assistència al servei d'informació.

de Lleida

SEMINARIS:

dijous, 14 de febrer, de 17 a 20 h

dates: del 3 al 2 9 de maig

conferenciants: Josep Lluís Porcar. director

informació

inauguració: dijous de 2 de maig a les 19 30 '•

de l'Institut de Promoció Ceràmica. Anna

Departament de Cultura

horari: dilluns a divendres, de 9 . 3 0 a 20 •

Ribas, arquitecta, Marta Pia Subias, histo-

Telèfon: 93 240 20 60 • cultura@apabcn.es

lloc: Sala d'exposicions del Col·legi. Bon

riadora d'art, Luis Gueilburt, escultor

Pastor, 5. Barcelona.

Moderadora: Annemieke van de Pas, res-

Centre d'Estudis Gaudimstes

ponsable del Dept. de Cultura del Col·legi

Telèfon: 93 490 46 56 • ceg@tinet.fut.es

PROGRAMACIÓ DE LES EXPOSICIONS D'ART •

•

•

•

•

ció de pintura de Carlos Mirasierras

responsable del Departament de Cultura d ;

LA CERÀMICA EN L'OBRA DE GAUDÍ

OSONA

i Del 18 de terjrer ai 8 de març: exposi-

i i De l ' l i de març al 4 d'abni

ei^csicio

fotogràfica, coincidint amo la Primavera Departament de Cultura • Tel: 932 40 20 60

Fotogràfica 2002 de Brenda Novak.

VALLÈS O C C I D E N T A L

VALLÈS ORIENTAL [INTIMITATS, : PINTURES SOBRE PAPER

Exposició d'escultura d'Eudald Alabau

L'obra de Lluis Estopman es pol

Fms al 17 de febrer

veure a la delegació del Vallès

Exposició Thambos V

Oriental fms al 21 de febrer,

Del 8 de març a! 21 d'abril

amb el títol Intimitats. Son pin-

Exposició d'Oriol Rufí

tures sobre paper i la "intimi-

Del 14 de juny al 14 de juliol

tat" referida en aquests papers

Exposició de pintura de Marià Dinares

tè a veure amb la tècnica i amb

Del 3 de maig al 2 de juny

les dimensions de sobretaula

Exposició d'Oriol Rufi

de les obres.

(u

Del 14 de juny al 14 de juliol •

•

•

Exposició de pintura de Jordi Urbón

dates: fins al 21 de febrer

Del 13 de setembre al 13 d'octubre

horari: de dilluns a divendres de

Exposició de dibuix

9 a 13 hores

i pintura de Mònica Segòvia

llOC:

una selecció de les obres que s'han expo-

Del 25 d'octubre al 24 de novembre

Delegació del Vallès Oriental

sat al llarg dels 10 anys de la Delegació en

Exposició de fotografia "Gaudi"'

Josep Pinol. 8

una exposició.

de Marian Mar

08400 Granollers

dates: es podrà veure fms al 2 8 de febrer

Del 5 a! 29 de desembre

Delegació d'Osona Telèfon: 938 85 26 11

La delegació del Vallès Occidental, aplega

lloc delegació del Vallés Occidental

Telèfon: 938 79 01 76 Fa*: 938 79 01 11

C. Sant Francesc 18 • Terrassa Telèfon. 937 80 11 10

Quadern central --.

ACTIVITATS DE FORA

REHABILITACIÓ ESTRUCTURAL D'EDIFICIS El // Seminari internacional sobre tecnologia óe l'avaluació i rehabilitació estructural d'edificis és una ocasió per a l'intercanvi d'expenències, la contribució científica i el debat entre els experts i les persones interessades en avaijació i rehabilitació d'edificis. organitza. Escola Tècnica Superior de Camins, Canals i Ports de Barcelona, Centre Internacional de Mètodes Numèrics i UPC dates del 3 al 6 d'abril lloc. Escola Tècnica Superior de Camins. Canals i Ports de Barcelona informació: telèfon: 934 01 74 41 • fai: 934 01 65 17

SALÓ INTERNACIONAL D'URBA-

V E T E C O , SALÓ DE LA FINES-

NISME I MEDI AMBIENT

TRA 1 EL TANCAMENT ENVIDRAT

í's nous desenvolupaments urbanístics han d'anar acompanyats del seus corresponents equipaments, així com una creixent inquietud mediambiental en la nostra societat, per a la qual empreses i institucions busquen solucions.

TECMA. saló de tècniques i serveis per al medi ambient es constitueix en plataforma comercial perquè empreses, associacions t institucions relacionades amb aquest àmbit donin a conèixer els seus productes i serveis. El certamen estructura en la seva oferta en tractament d'aigües, residus sòlids, contaminacions...

Coincideix amb TEM, el saló internacional de tècniques i equipaments municipals amb la r-.;<. innovadora oferta en equipament urbà. urbà1 : zació «ah serveis, parcs i jardins, instal-laci 1 dates: de l ' l i al 14 de iuny lloc- Parc firal de Madrid

La fua VETECO es consolida en aquesta 8a edició, com a salo de la finestra i tancament amb vidre, coincidint amb OECOTEC i PIEDRA. les fires sobre arquitectura interior i pedra natural d3tes:del8arildemaig lloc Madrid informació Fira de Madrid Parc Firal Juan Carlos I de Madrid

CICLE: ENTORN ARQUITECTURA La vocalia de Cultura de la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes, organitza l'exposició Tancat per obres. Els artistes s'apropien de l'arquitectura dins el cicle Entorn Arquitectura. S'hi mostra una selecció d'imatges i videos d'obres d'artistes contemporanis que fan servir l'arquitectura com a suport de la seva obra dates: fins al 17 de març lloc: sala d'exposicions del COAC Dms el matem cicle s'han organitzat també tes conferències D'èlees. «errades entre artistes i

Telèfon: 917 22 50 00 • Fai: 917 22 58 07

USUARIS I ESPECTADORS .1 càrrec de Juli Capella, arquitecte i Carles - gosi. artista data: diious. 28 de febrer, a les 20 hores lloc. COAC

a'e- starO2Peimne upc.es • www.cimne.upc.es

Actes paral·lels: Telèfon: 917 22 50 90 • fax: 917 11 57 93

D E QUI ÉS L'ARQUITECTURA?

a/e: prensa@ifema.es ; rciecció de la pel·lícula La estratègia del cara:ol. de Sergio Cabrera. 1993. amb presentació i debat posterior a càrrec de Torn Comin. filòsof. data: dijous. 21 de febrer a les 20 hores lloc: sala d'actes del COAC informació

FIRA DE LA CONSTRUCCIÓ I INTERIORISME DE GALÍCIA ^ECIGA 2002 es un certamen sectorial que se celebra bianualment a Galícia organitzat pel Col·legi d'Aparelladors t Arquitecets Tècnics de A Comna i l'Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica, dates de l ' H al 14 d'abril lloc Coliseum de ACoruna

EU de Arquitectura Tècnica, Castro de Elvifia, s/n A Coruna

•.•«.••iii..*»».

I CONGRES D'ENGINYERIA CI-

CEVISAMA'02 Saló internacional de ceràmica, recobnments per a la construcció, sanejament, gnfena. matèries primeres, esmalts i maquinària dates cel 27 de febrer al 3 de marc horari de 9 a 19 hores informació Fira de València

VIL, TERRITORI I MEDI AMBIENT

Av. de las Ferias. València Telèfon: 963 86 11 00

L i planteja posar de manifest la importància

Fai: 963 63 61 11

n la

a/e: cevisamaefenavalencia.com

formació i en la pràctica de l'enginyeria civil, establint un canvi de rumb respecte a temes

www.fefiavalencia.com

com l'assumpció de ies directives comunitàries relatives al medi ambient en tot el procés de planificació, decisió, realització i seguiment ul•enor de les mfraestructures. organitza Comissió de Medi Ambient del Col legi d'Enginyers de Camins. Canals i Ports ïe Madrid dates del 13 al 15 de febrer lloc Col legi d'Enginyers de Camins. Canals i forts C Almagro. 22 de Madrid telèfon. 917 00 64 27 • tai: 913 08 39 32 congmoKitema&CKCp.es • «rww.ciccp.es

E L GAUDI MÉS TÈCNIC _ Í ,,y. : -_:,;. . ; ~.s pero mes important i complexa Oe l'obra de Gaudi es posa al descoUIA 2 0 0 2 bert en l'exposició Gaudi, espai, geometria, es Uuctura i construcció. Paraboioides. hiperbo£i AAie congres internacional üiA 2002 desenvoluparà com a tema central L'arquitectura com loides. arcs catenans. formes còniques o sua recurs., renovació urbana i nova Qualitat urbana.perfícies reglades són formes geomètriques que Gaudí emprà en les seves obres i amt •• dates del 14 al 16 de juliol, tindrà floc el prequals va aconseguir crear noves estruç ,•congres amb conferencies i manifestacions que posarà al servei de 's ^ . a » ; / - ' • culturals diverses Aquesta mostra de . . : • • • ' Ets dies 19 i 20 de juliol tindrà tkx el Fòrum ment didàctica. pe'~ • • •nternacional dels crítics d'arquitectura i el ta metna de -Ò \r., „• •et internacional dels estudiants maquetei . í Congrés tindrà lloc de del 22 ai 26 de j u i d pecrftQuei, lloc Befi in m ni . _· te cga !7a*r dates de . ^ - _ , _

XXI CONGRÉS MUNDIAL

tetefon 49 30 27 87 99 0 tai 49 30 27 87 99 15 a/e info·uB·berfm 2002

www. uu-bertin2002.com

tac Sató cW Tmei Uuseu a HSKjia ae ta P: del Rei. s>fn de Barceiona telèfon 933 15 11 11 •w*.(iaud<20Q2.bc n.es

Vocaüa de Cultura del COAC PI. Nova, 5 de Barcelona Telèfon: 933 06 78 06 • fa»: 934 12 67 95 vcdb@coac.net

JUJOL

DISSENYADOR

Josep Mar d Ju,oi .d ser, de tots els arquitectes col·laboradors de Gaudí, el més original i innovador.

La mostra Jupl dusenyador posarà en relleu l'originalitat i >a riquesa artística de les propostes del polifacètic Jujol, especialment en el camp del disseny i dels elements ornamen•ais dates del 21 de març al 17 d'agost lloc Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Palau Nacional

telèfon: 936 22 03 75 ,Gaudi2OO2. ocn.es

1

ALUMINOSl

EXTEND

/1LKORPMN

La solució a l'aluminosrs

Moma de renovació de sostres C'Gova.4lfta«·M2MS«b·dM(Bai)

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE

Gabarrò Cermjns

fachadas ligeras de alum Rchabiluació |E?;

C Xiniander. «-1K Naic. } "

Bages. 106 E-08030 BARCELONA

CONSTRUCC1ONES EN MADERA

Telèlono 93 3 i 5 68 5Q

FUSTERIA

Fai 93 3461713 E Mal sas@sas-sa com

-««r^a_

D'OBRA.

MOBILIARI I EQUIPAMENT

GUILLERMO

Pl'KUI"A.S\ PKRSIANAS n t ALUM1N1O DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMÀTICAS

ANDAMIOS DE FACHADA APUNTALAMIENTOS TORRES FIJAS Y MÓVILES

Ü Piditíi. 140 • Tel 93 « í U Si • Fa*- 93 « 6 72 SS

t-mail- nhabiliterthabiiiies

• 08013 fljrcelona

vtviw.rehabitit.es

INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR El Col·legi posa a disposició dels professionals informació tècnica i comercial sobre productes i serveis de la construcció. Els professionals trobaran els fulletons \ catàlegs de les

empreses als casellers de la planta baixa. Durant el mes de febrer hi són presents ie preses següents:

• OPTIROC ARIDOS LIGEROS. S.A.

• SISTEMES DE REFORÇ ACTIU. S.L.

• VERNAUTE. S.A.

• PANASONIC ESPANA, S.A.

• REVIAL REFORMAS, S.L.

• SAS PREFABR1CAOOS DE HORMIGON. S.A.

• PANASONIC ESPANA, S.A.

• MASA. S.L.

• PÈNDOL. S.L.

• SUBEROLITA. S.A.

• PUERTAS ARTEVI. S.A.

• BTICINO

• REPSOL BUTANO, S.A.

• FABRICA ELECTROTECNICA JOSA

• COMPOSAN CONSTRUCCION. S.A.

• TRAC VERTICAL. S.L.

• CONSORCIO TERMOARCILLA

• ACTILUZ DETECTA 2000. S.L

• ASFALTEX CONSTRUCCION, S.A.

• VERTISUB. S.L.

« FEPESA, S.L.

• PREFABRICATS M.PLANAS. S.A.

• REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS

• TECOSUR, S.L.

• GRUPO MECANOTUBO, S.A.

r\

QunJ*m centril «Ï·'IERA QUINZENA fl

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES ., f

~ \

a ^ B Ubsutorl iÀM»l(l 1 Csatral «i Qulltil Assistència Tècnica i Control de QualiLil a lot lipu* d'obres

C/Sortóyi. 3S7 3*-3o 08025 Bortelww W 93 <5I !3 70

BeckSHeun

Tel.: 937 31 54 46

Fui 93 ÍO7 13 47

d. Aris. 57. Niï T W. tid. Çu Pirtlbdi BÜITsTBa

III

III

PAVItlOUS. S.A

Ebenistes des de 1960

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOANIVELLAOORS I MORTERS GE RESINES TEHRATZOS CONTINUDS

L5 TECINCO

„•'

". • •*•

"

• OurnKUUW OnoM • foaeuou tvKT·o·wa

Balmn. 6 - 08007 BARCELONA TH ÍÏ)OI 20 « - F« 93301 57 8*

LABORATORI DE CONTROL

•°::£™Eizzr

L'lnform@tiu

93.5S8.78 76 ESTUDIS DE PATOLOGIA 06191 RU» ASSAIG SÚNIC DE PILOTS

El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi

www.apabcn.es /informatiu PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:

BITMAP. ISIDRE RODRIGUEZ

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es

Servei d'informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal •

Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

•

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

•

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

•

Contractació del producte financer de leasing. renting, crèdit, etc... en condicions preferenK

•

Contractació de l'assegurança.

Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 9 3 2 4 0 20 57 • Fax: 932 4 0 23 64 A.'e: auto@apabcn.es

19O1-20O0

Gairebé 10 a

Subsc per a no

col·legiats

INFORMATIU

Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebr. el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Bati I ori*, de regal Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per > fax: 9 3 2 4 0 23 64, per correu electrònic: informatiu@apabcn.es o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona j També podeu fer-ho per telèfon: 9 3 2 4 0 23 7 6 Dades personals DNI/NIF .

Nom i cognoms ..

Codi postal .

Adreça Població Professió

Telèfon Entitat o empresa .

Quotes quota normal d'l pagament de 25 € = 4.159 PTA .lüota d'estudiant sense Targeta Accés de 12.5 € = 2.079 PTA l'any

Forma de pagament domiciliació bancària nom i cognoms banc/caixa múm de compte {s'han d'emplenar totes les caselles)

...població .

Subscripció a L'Informatiu

EL REPORTATGE

LA CERÀMICA EN L ' O M A

DE GAUD 1

EL REPOfl

II

a singularitat de Gaudí es

reproducció de la llum pel color, que és U

'L

visualitza en i e«cemrica fesomia aeis

descomposició (Je la llum"

edificis ideada per la percepció particular

Luis Gueilburt, que conjuntament amb

del món fistc i espiritual que tenia i arqui-

Benet Meca i Toshiakr Tange. es fa càrrec

tecte, plasmada en una aplicació diferent

del comissariat de l'exposició U ceràmica

dels conceptes arquitectònics i l'ús creatiu i

en l'obra de Gaudi, ja a l'any 1993 havia

gairebé ecològic dels materials de construc-

començat a investigar la importància de la

ció. Gaudi està arrelat en els vaivens de la

ceràmica com a material constructiu aplicat

cultura catalana i forma part de la diversitat

en el banc del Parc Güell, destaca "l'aprofi-

dels esttls que genera el moviment moder-

tament dels materials, la seva composició i

nista a Catalunya. La seva obra suscita un

la inesgotable recerca d'estils basada en

interès permanent als visitants (Je fora del

estudis de l'art clàssic i modern, que fan

pais fascinats pef la força quimènca dels

que l'obra de Gaudi sigui irrepedble > d'una

edificis, especialment la c a u Bati Ió < la

profunditat sorprenent dins de la investiga*

casa Milà. que han influenciat determinades

ció de les arts visuals". f$

tendències de disseny actual.

En aquest sentit, l'exposició La ceràmica en l'obra óe Gaudi ens aprofundeix la

'

Gaudir Gaudí, era el títol d'una exposició duta a terme per Luis Gueilburt al desem-

percepció contemporània que podem tenir

bre de 1993 i gener de 1994 a la sala

de la seva sensibilitat en concebre el con-

d'exposicions del Col·legi.

junt de la construcció a partir d'una màxima atenció inspirada en la mateixa naturalesa, les formes orgàniques, els materials i colors que genera. El mateix Gaudi opinava que "l'arquitectura és la primera art plàstica l'escultura és el |oc de la llum: la pintura ' :

m

Annemitke van de Pas Responsable de Cultura del Col·legi d'Aparelladors i Arqui:xtes Tècnics de Barcelona

Obrim l'any Gaudí L'Any Internacional Gaudí

relleu la importància d'aquesta tècnica

2002 abastarà una sèrie d'àmbits que

artística sempre present en l'arquitectura

volen descobrir la intensitat de l'arqui-

gaudimana. a partir de fragments de

tecte català. L'esdeveniment, comissartat

ceràmica originals, fotografies d'època,

per Daniel Giralt-Miracle. se celebrarà

motlles, materials i emes procedents dels

majoritàriament a Barcelona atès que

tallers que van treballar per a Gaudí.

bona part de l'obra gaudimana se situa en aquesta ciutat, tot i que també es celebraran actes en altres ciutats.

S'han organiüat també unes jornades tècniques < visites guiades a edificis de Gaudí. Finalment, s'ha editat un catà-

Dins de les activitats previstes pro-

leg que reflecteix el contingut i la presen-

gramades per a l'Any Gaudi, el Col·legi

tació visual de l'exposició. L'exposició es

acull ('exposició titulada La ceràmica en

fa conjuntament amb el Centre d'Estudis

l'obra de Gaudi. Sense cap mena de dub-

Gaudmistes (CEG), entitat encarregada

te, aquest ha estat un dels materials més

del comissanat de la mostra. La ceràmica

expressius utilitzats per l'arquitecte, ja

en l'obra d'Antoni Gaudi es va inaugurar

Sigui dissenyada i cuita expressament o

el 15 de gener i es podrà visitar fins al 15

bé reciclada, com en el cas del trencadís.

de febrer.

L'objectiu de l'exposició és posa' 3e

V

íí

La ceràmica en l'obra de Gaudí El Centre d'Estudis Gaudi-

Col legi d'Aparelladors

i patrocinada

pe1

mstes es va fundar l'any 1956 amb la

Roca Ceràmica, s'ha volguí rendir homenat

finalitat

entre

ge a l'arquitecte universal. Entre tots. s'ha

molts d'altres objectius, un catàleg sobre

fet un gran esforç per aconseguir peces dels

l'obra d'Antoni Gaudí. El primer treball

d'investigar

i realitzar,

edificis en què la ceràmica va tenir un paper

sobre catalogació el va mostrar

rellevant, tant de Catalunya com de fora. per

l'any

1995 amb la gran exposició Els maons

la qual cosa agraïm ta col·laboració d'mstitu-

de Gaudi, realitzada en el Museu Munici-

cions públiques, privades i particulars, ja

pal del Maó. a Maizuru (Japó).

que sense la seva participació hauria esta!

Aquest any 2 0 0 2 , amb motiu del

impossible aquesta exposició. í f

150è aniversari del naixement de Gaudi, se'ns ha presentat una gran oportunitat per estudiar un altre dels materials molt utilitzats per l'artista, com és la ceràmi-

tu/s Gueiiburt,

ca. A través d'aquesta exposició, que pre-

i Benet

Toshiaki Tange

Meca

sentem organitzada conjuntament amb ?••

\

Un estímul constant Per a nosaltres, patrocinar

Als qui ens dediquem, dia a dia. a la

di, és un acte d'agraïment a qui va saber

millora tècnica i artística dels paviments

donar protagonisme a la ceràmica en la

i revestiments ceràmics, com a mate-

millor arquitectura. La imatge més popu-

rials de gran present i millor futur, la

lar dels revestiments ceràmics en els edi-

clarividència de Gaudi ens serveix d'es-

ficis i parcs creats per Gaudi és el tren-

timul constant

cadís, una forma genial de reciclatge,

reproduït per a aquesta exposició una de

concepte de màxima actualitat avui dia.

seves

En homenatge seu, hem

peces

emblemàtiques,

la

L'exposició ens porta molt més enllà d'u-

teixa que serveix per anunciar al món

na mera VISIÓ superficial de la creativitat

:elebració de l'esmentada mostra que

de Gaudí i aprofundeix en la seva creativitat en el disseny de paviments i revestiments originals i en l'ús insòlit de peces d'altres artistes coetanis. Aquest arqui-

v.

COlCKS.

l'exposició La ceràmica en l'obra de Gau-

augura l'Any Internacional Gaudí

siguem capaços de seguir la seva màgica estela.

V

tecte, que 'ou genial en tantes coses, més enllà de plantejaments

purament

estètics va saber valorar la ceràmica per tes seves qualitats tècniques i va treballar amb els tallers de repoca en la investigació de materials

bàsics, esmalts i

Ell

va marcar el camí. Tant de bo que

Ajusti Lofxi Dntíor de la Dwó

H

tlníormjo., < "(PA QU»4ZfNA fl

Eclecticisme i color La influència de Gaudí en la ceràmica barcelonina

O

n dels efectes immediats

de la revolució industrial feu el creixement de les ciutats. Amb la proliferació d'edificis, va sorgir la necessitat de dotar la vida urbana del color, la espiritualitat i les formes naturalistes absents en ella. Per aconseguir aquest objectiu, els arquitectes de finals del segle XIX van combinar en un matem edifici materials tan diversos com el maó, la pedra, el vidre, la ceràmica, la fusta, el guix i el ferro, sense que l'un tingués prioritat sobre l'altre. La docent tecnologia industrial va fer possible el prodigi. Els constructors no es van limitar a aixecar plànols de cases, torres, fàbriques, escoles i hospitals sinó que també van dissenyar les tanques i reixes de ferro forjat, les rajoles, florons, gàrgoles, mènsules, columnes i xemeneies de ceràmica, així com tots els altres elements ornamentals i funcionals imprescindibles per a la vida quotidiana. En conseqüència, i tal com afirma Gmlio Cario Argan, "...s'estableix una continuïtat estilística entre espais interiors t espais exteriors"

Les fàbriques de productes ceràmics i les exposicions internacionals L'era industrial significa el final dels ternssers o tallers artesans familiars on s'havien produït manualment els estris domèstics i els materials per a la construcció. Les noves tecnologies, pue V permetien fabricar pro- < 3 ductes seriats de qualitat ^ superior, pogueren satisfer l'augment de la demanda d'objectes d'ús quotidià i els necessaris per al revestiment de parets i terres. Les exposicions internacionals exerciren un important paper en la difusió de la indústria, però en les de Londres (1851) i París (1862, 1867 i 1878) encara no es van poder exposar els productes ceràmics realitzats per indústries catalanes, ja que a causa del retard tecnològic en què es trobaven, no aportaven novetats al mercat internacional. No obstant, i malgrat que la inferioritat davant la pisa artística italiana fou evident, la secció de ceràmica catalana de l'Exposició Universal

U F>g. IFragmení d'un sócol de ra/oles amb decoració naturalista, segons disseny de Lluïs Bru per a la fàbrica Pujol iBausis (1901)

de Barcelona (1888). "...aconseguí presentar quantitat, qualitat i forma dels productes".

Tot i la importància que havia tingut la ceràmica catalana al llarg de tantes centúries, al segle XIX hi havia encara poques fàbriques dedicades a la producció de rajoles (de València): la d'Àngel Anchasi d'A•-'ysde Mar, la d'Isidre Llevat de Reus i la Tarrés i Macià de Barcelona. Destaca la • ducció de l'empresa Pujol i Bausts d'Esplugues (1870-1917), dedicada a la fabricació de rajoles t altres productes ceràmics destinats al servei de l'arquitectura (fig. 1), i la de Sebastià Ribó. que va realitzar complements ceràmics òe la casa Batlló (1904).

L'Exposició Nacional d'Indústnas Artístiques i Internacional de Reproduccions, a Barcelona (1892). va reunir materials, maquinària i productes industrials i artesanals artístics i d'ús domèstic. Aquest esdeveniment, per mitjà de totes les seves manifestacions artístiques, va ser la plataforma de difusió del nostre modernisme que es va consolidar definitivament a través de la V Exposició Internacional de Belles Arts i Indústries Artístiques (1907).

Tendències estètiques , de la ceràmica y modernista catalana fr

f

El modernisme va sorgir a Barcelona i d'aquí es difongué cap a d'altres poblacions de Catalunya, que van assumir tardanament els diferents corrents estètics que. sense excepció, destaquen pel seu vibrant colorit. Gaudí, independent als moviments artístics del moment, va dissenyar per a Barcelona edificis que recreen un estil molt personal basat en formes plàsticocolonstes i naturals que influïren irremeiablement en l'obra dels arquitectes i artistes catalans contemporanis d'ell.

Rajoleria i mosaic Dms de l'estil naturista, que és el genuïnament modernista, triomfaren els motius florals, les volutes, els animals i les figures femenines estilitzades, d'aire nostàlgic i sensual. Les formes corbes superaren a les rectes, l'exuberància derrotà a l'austeritat i el barroquisme s'imposà sobre ei mimmalisme. En el primer edifici dissenyat per Gaudí a Barcelona, la casa Vicens (18831885), l'arquitecte va utilitzar rajoles decorades amb motius florals estilitzats que marcaren la pauta de les noves modes ornamentals i potenciaren la indústria rajolera. En el Palau Güell (1885-1890) va emprar també rajoles decorades amb margarides, clavells, llins, roses, campanetes i trèvols. No se sap l'autona de tot aquest material de revestiment procedent del mostrari de la fàbrica

i

gòtics

que

es

restauraren

en

aquell

moment, es posaren de moda els motius heràldics. S'hi van decorar, amb blau a l'es•'I gòtic de Manises, els alfardons o ra]oles íe forma hexagonal. El repertori ornamental " d o i a àligues desplegades, escuts i coroes,

i foren

àmpliament

utilitzats

per

Pallissa i Josep Font i Gumà (1859-1922), -jtor d'un tractat sobre rajolena gòtica cataínovalenciana.

La influència del món antic, de l'art assic grecoromà. ha estat present en l'on,:en de tots els moviments artístics i, no cal .: r, en la ceràmica modernista catalana

En

?ón un exemple els frisos de rajoles decorats amb margallons t meandres que Gaudi va mcloure en els medallons del Parc Güell fig

3. X

NJV.IS. J Reus. Disseny de Gaspar Homar

(1900-1902) i també la recuperació i apli-

(1901)

cació del mosaic. Gaudí va ser el primer a Pujol i Bausis. En aquesta darrera col·labo-

neomediavals. En la decoració

d'interiors

ració els arquitectes Antoni Gallissà ( 1 8 6 1 -

triomfaren les rajoles d'esttl nassanta, realit-

1903) i Lluís Domènech i Montaner ( 1 8 5 0 -

zades amb la tècnica d'aresta i de corda

1923)

seca, els ornaments d'entrellaç i estrelles,

dissenyen

molts dels models que

(oren utilitzats per altres arquitectes. A més

i l'ús del reflex daurat. Gaudí, membre del

de les rajoles, la fàbrica d'Esplugues realitzà

Centre Català d'Excursions

un important elenc d'elements per a la deco-

junt amb Domènech i Montaner, entrà en

ració arquitectònica com ara florons, xeme-

contacte

neies, coronaments,

cornises

i

mènsules

decorades en reflex metàl·lic o vidrat groc. verd, negre o melat (fig.2). Els arquitectes esmentats havien estat els promotors del programa de revalontzació de les arts apitcades quan, entre 1889 i 1892. convertiren I edifici del Castell dels Tres Dragons, ubicat al Parc de la Ciutadella i calè-restaurant de l'Exposició de 1888. en un centre d'mvesti-

ceràmica i el vidre. El ceramista valencià Joaquim Ros va ser cridat perquè transmetés la tècnica del reflex daurat d'origen islàmic.

El col·leccionisme de ceràmica hispanomaesca de les últimes dècades del segle XIX va tenir com a conseqüència en la

l'arquitectura

medieval

i

cultivà àmpliament el mudejansme i l'estil gòtic.

La

fàbrica

Pujol

i

Bausis

va

començar molt aviat a produir rajoles decorades amb les tècniques islàmiques que es van col·locar en el Palau Güell i en obres de Josep Puig i Cadafalch ( 1 8 6 7 - 1 9 5 6 ) i Domènech i Montaner. Així mateix, les gerres amb nanses en forma d'aleta conegudes

gació i recuperació de l'artesania del ferro, la

amb

Científiques,

com

a vasos de

de tauró, l'Alhambra

foren reproduïts a gran escala gràcies a l'enorme demanda de mercat. Estaven decorats amb sanefes concèntriques, pseudoepi-

recuperar

aquesta

tècnica

imprimint-hi,

com era habitual en ell, el seu segell personal.

Va

inventar

l'anomenat

trencadís,

mosaic de fragments ceràmics que havia d'encaixar com unes peces de puzle. Utilitzava peces de rebuig de la fàbrica Pujol i Bausis, i també trossos de plats i lasses de

Dins el corrent medieval i gràcies al col·leccionisme, estudi i catalogació de les rajoles que decoraven els temples romànics

indústria ceràmica la producció d'objectes

>rt 5 fm óe les Muses Hemicicle Detall óel cor Oel Patiu De la Musi Bvtttom Disseny Oe Lluïs Bru i Jojn Carreras. Faürica A Serri 11905.

celona. Disseny de Lluís Bru í ! 903 1905)

de l'Estat espanyol com ara Pickman de Sevilla, Vargas de Segòvia. Royal Orina de Vigo i Limoges WG&C

Amb aquests mate-

rials va recobrir les xemeneies, les cúpules i els tubs de ventilació del terrat del Palau Güell, el terrat de la casa Milà i l'aplicà de ple en el Parc Güell. Aquest sistema de revestiment pot veure's també en el bancs del passeig de Gràcia, atribuïts a Pere Falqués. Aquest fou el germen d'una moda que ha caracteritzat

el moviment

modernista

gran especialista en aquest ofici, col·laborà en les obres de Domènech i Montaner a la casa Navàs de Reus (1901) (fig. 3), a la casa Lleó Morera (1903-1905) (fig.4) i al Palau de la Música Catalana (1905-1908) (fig. 5). En tots aquests edilicis. autèntiques joies del modernisme català, convergeixen amb exuberància i ostentació l'escultura, la pintura,

les vidrieres,

el trencadís

d'origen mallorquí Gaspar Homar La tècnica del clàssic mosaic de tessel-ies inspirat en ei revestiment d'època bizantina

i el

mosaics. La complexitat d'aquests conjunts va implicar la col·laboració de l'interiorista

català.

grafia cúfica i motius ornamentals que mantenien l'eix de simetria típicament islàmic.

Fig. 4. Escala de la casa Ueo Morera, a Bar-

cafè de pisa blanca d'altres manufactures

fou

introduït

a Catalunya

pel

genovès Màrius Maragltano

(1864-1944).

El seu seguidor

(1868-195?.

Lluís Bru

1953). del dibuixant

Josep

(1870-

Pey (1875-

1956). de l'escultor Joan Carreras i del ceramista Antoni Serra Fiter ( 1 8 6 9 - 1 9 3 2 ) . '

t passa a la plana següent}

•'.-•- FCBRERIOOÏ

elegant exotisme de l'orient llunyà. Cal no

1960 amb els grans formats en acer i la

:: 'dar que la porcellana xinesa és la que ha

seva integració al medi ambient. Per aquest

•••-rrrt ma|Or influència sobre la ceràmica

motiu va poder adaptar-se fàcilment a la

::'dental, en una àrea geogràfica més

llum, el color i la tradició artística de la ciu-

ofensa i durant més de set segles. És com-

tat. Un cop a Barcelona. Pepper s'inspirà en

censibte que el modernisme també es fes

l'arquitecte més original i trencador. Gaudi.

nismes. Patrimoni i ciutat

'essó d'una cultura per la qual, no obstant,

Per primera vegada escollí l'argila com a

2000 Pàg. 29-60

gaudi mai no va interessar-se. El 1907,

suport de la seva escultura i concebi Sol i

1

*

Subias. P i altres. Esplugues i el moder-

Subias, P La ceràmics, un arte industrial

ombra -nom de la plaça de toros-1 Ce' cai-

en la època del modemism). Ceràmica

gut. Per fer-ho, va comptar amb la col·labo-

Espanoia. Summa Artis. vol. XLII. Madrid.

celona i Londres pel conjunt de la seva obra

ració del ceramista Joan Raventós, que va

que reproduïa gran gerres ornamentals deco-

fer realitat la maqueta preparatòria de Pep-

rades amb elegants versions del variat elenc

per. Raventós modelà més de sis mil grans

floral del món oriental; dos exemplars de les

plaques

""'lors d'aquestes gerres es poden veure al

retractaria, esmaltades en totes les tonali-

Vuseu de Ceràmica de Barcelona {fig.6).

tats possibles que ofereix el color blau del

mitjançant els dissenys que realitzà per a la

xa línia creativa es troba l'obra de Lambert Escaler (1874-1957], que a través dels

de

formes

irregulars

d'argila

1997. Pàg. 485-525 s

Casanovas. M. A. Escultures ceràmiques de Beverly Pepper en el parc de l'estació del Nord de Barcelona. Butlletí Informa-

tiu de Ceràmica, núm 42 ]uliol-setembre. 1989 Pàg. 6-8

cel i el del mar mediterrani. Amb aquestes va crear espais diferents,

realitzà |ocs

cromàtics i conjugà la brillantor del vidrat amb el del sol. Aquest conjunt espectacular que fou inaugurat el 1989 recupera la memòria estètica del trencadís gaudimà (ftg.

10 i li). 1

«•

Nota Els textos que componen aquest reportatge han estat extrets del catàleg que ha editat el Col·legi amb motiu de l'exposició La ceràmica en l'obra de Gaudi inclosa

seus miralls, aplics, jardineres i escultures

dins les activitats programades amb motiu de l'Any Internacional Gaudi. El lli-

lots, no es pot deixar d'esmentar l'obra dels

de figures femenines, reprodueix aquest

artistes que s'especialitzaren en la ceràmi-

món femení oníric i idealitzat. Les seves

ca de petit format destinada a la decoració

obres de terracota policromada inscrites en

d'interiors. En aquest camp. destaca Anto-

un modernisme estandarditzat van aconse-

ni Serra Fiter (1869-1932) dedicat única-

guir un gran èxit comercial.

bre inclou textos de Joan Bassegoda,

Miris Antònia Casanovas

Mana Antòna Casanovas i Luis Gueilburt.

Conservadora del Museu de CerJ Membre de l'Associacó Intem de Crítics d'M

Les fotografies són de Manel Armengol i Luis Gueilburt.

ment a la ceràmica des de 1897. Després de formar-se en la manufactura de Sèvres. fundà una fàbrica al Poble Nou en la qual desenvolupà una activitat basada en el bon gust i en una tècnica acurada. Es deu a ell la utilització sistemàtica del gres t la porcellana, t la contribució dels artistes locals més emergents

com

Gargallo,

Ismael

Smith, Xavier Nogués i Josep Pey, en el disseny dels seus models pictòrics i escultòrics- Paral·lelament. Serra es va fer ressò de

El gaudinisme de finals del segle XX No vull acabar aquest escrit sense esmentar una obra que va dur a terme la cèlebre artista americana Bevery Pepper (1925) a la plaça del Nord de Barcelona. El 1986 l'Ajuntament li encarregà el conjunt escultòric que havia de presidir el recirïe enjardinat

urbanitzat

pels

arqu

municipals A. Arnola i C. Fiol. L'escultc

l'estètica oriental, àmpliament divulgada a través de les exposicions internacionals. Les

f'S S. P3u Girgjllo (1903)

i A. Serra. Terrscota.

Esplugues,

l'Exposició d'Indústnes Artístiques de Bar-

fàbrica Serra de Cornellà. En aquesta matei-

Encara que Gaudí no va dissenyar bibe-

e hdustna en Espafía. 1774-1907. Barcelona. 1982. Pag. 171-182; 201-202 i 246-260.

Serra fou guardonat amb la Medalla d'or de

•: 1881-1934). que es va donar a conèixer

Escultures i vasos ornamentals

Josep Pitarch. A. i Dalmases, N. de Arte

York i Todi (Itàlia), experimentava des de

En el context de l'escultura modernista

(1906)

Argan.G C El arte moderna 1770-1970.

Valénc«. 1975 Pag. 229-274

2

novaiorquesa, que viu a cavall entre Nova

destaca l'obra de l'escultor Pablo Gargallo Fig. 1. Antoni Serra Fiter Gerro ós porcellana

1

v ~ e s ! decoracions de les gerres de la 'abnca Serrs recreen una vegada t una altra

F'i 9. Lamti, maúa (1907

Fig- ' I. Beverly Pepper i Joan Raventós. Detall de l'escultura.

udí2!Q02

el 15 de gener al 15 de febrer

del 15 de gener al 15 de febrer llims a dissabte, de 10 a 20 h i diumenge, de 10 a 15 h Lloc: sala d'exposicions del CAATB Bon Pastor, 5. Barcelona •

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

amb el patrocini de:

ESPECIAL ESPECIAL

Materials i tècniques de construcció

[| niciem en aquest número els iI

que crèiem o potser no i. aleshores, perme-

va, dels productes oferts per les fàbriques

desaparegut fins i tot referències existents

amcles especials soore maienais i tècni-

trem als especialistes que ens prediguin el

catalanes. No es una evolució tècnica ni tec-

fa pocs anys.

ques de construcció de l'any 2 0 0 2 . Així com

futur, que ens expliquin perquè no hi ha evo-

nològica -els

productes són bons i les

Haurem d'estar atents a l'evolució del

ía dos anys els vam plantejar des del punt

lució o que es remuntin alguns anys més en

màquines cada cop més productives- , |a ho

sector amb el fenomen de l'euro, ara que ja

de vista de la protecció del medi ambient i

el passat per trobar diferències. En tot cas.

hem dit, sinó una pobresa cada vegada més

el tenim aquí. Pot ser que l'activitat cons-

el 2 0 0 1 es van recollir opinions i experièn-

esperem

als

gran de varietat d'oferta de productes de les

tructora es ralentitzi i tornin a aparèixer

cies de companys de feina, en aquest volem

col·legiats i que, com en altres anys. si algú

nostres bóbiles deguda a la gran activitat

peces "especials"?

aprofitar la celebració del desè aniversari de

tè quelcom a afegir-hi o en discrepa, que

constructora dels darrers anys. Qui ho havia

es pugui construir millor?

la revista per preguntar a professionals espe-

ens ho faci saber, ja que estem convençuts

de dir: com més és construeix, menys varie-

cialitzats en cada una de les matèries, que

que la participació i la difusió d'opinions

tat, menys opcions. Doncs, és així. Com que

creien que havia canviat en el seu respectiu

diferenciades és bona per al col·lectiu.

que

siguin

d'interès

per

sector en aquests deu anys. És comunament

El primer reportatge tècnic d'aquest any

acceptat H hi estem bastant d'acord- que

està dedicat a la ceràmica, un material molt

l'evolució tècnica en la construcció és molt

d'actualitat, no tant per motius tecnològics

lenta. En som conscients i és possible que

sinó per altres de més complicats. Per una

en alguns sectors les diferències respecte a

banda, pel creixent debat sobre el tipus de

l'any

Potser

façana que cal construir (") en el qual la

aquests articles que estem preparant ens

ceràmica intervé de forma important i, per

1992

siguin

inexistents.

sorprendran i ens en faran veure més de les

altra, per l'evolució, sorprenentment negati-

la demanda ha superat les capacitat de pr:

Pot ser que. amb crisi, &

Josep Olivé

ducció de les empreses, els surt molt mes rendible fer molta producció d'un sol ele ment

bàsic, que tenen venut abans de

començar, que diversificar la producció en petites tirades d'elements més especialitzats que tenen la sortida menys garantida i que compliquen l'organització de les fàbriques i magatzems. Per aquest motiu, han

{') Sobre aquest tema, vegi's el capítol dedicat a façanes dels llibres d'Ignacio Pancio i de Fructuós Marià i que ja s'aniran comentant al llarg de l'any.

Llnformttiu PWMERA Q U ' V - V . • FEBRER 2001

L

a ceràmica ha estat per tra-

sorgit nous srstemes constructius de façanes

dició un material Òptim per construir

ventilades amb peces ceràmiques. La defi-

façanes. En funció de l'estil arquitectònic

nició sembla interessant, ja que es conjuga

vigent en cada moment, les façanes han

un material òptim per a façanes 1 un siste-

lluït o han amagat la fàbrica de maó en dei-

ma que està donant resultats realment bons.

xar-la vista, revestida en pedra o estucada.

A la pràctica 1 com quasi tota nova solució

La fàbrica de maó vist ha estat un sistema

constructiva, el tema és complex.

constructiu que s'ha consolidat al llarg dels

La proposta ve entre d'altres de la mul-

segles, adaptant-se perfectament als canvis

tinacional francesa Girbaud Frères. empresa

de llenguatge de l'arquitectura.

ia coneguda al nostre país per fabricar teu-

Respecte a la ceràmica com a material

les ceràmiques aràbigues, planes 0 mixtes,

per construir façanes, entenc que ningú no

totes per clavar. El sistema de façanes es

ié res en contra sobre la facilitat de modu-

presenta

amb

diferents

denominacions

laige. facilitat d'execució, estanquitat accep-

segons les interpretacions d'un mateix siste-

table, bon envelliment 1 durabilitat sense

ma de façana ventilada, que en essència

competència possible. Quant als diferents

consta d'un revestiment de peces ceràmi-

sistemes constructius per resoldre la làbrica

ques penjades de rastrells metàl·lics. En

en façanes, poden sorgir divergències 1 inter-

particular, parlarem del sistema Accrodai.

pretacions. Algunes solucions incorrectes de

solució ja expenmentada de la qual podem

façana de maó vist. recolzada directament

donar fe tant de virtuts com de possibles

pocs centímetres sobre el canten de l'estruc-

defectes.

tura porticada (que permet aní folrar les testes amb plaquetes), han donat

resultats

catastròfics de patologies 0 de col·lapse. El problema no es el material sinó el sistema constructiu de posada en obra.

La marca registrada Accrodai consta de dos elements fabricats en sèrie, la peça ceràmica de format quadrat 0 rectangular. 1 un rastrel! d'alummi extrusionat en tires L'aspecte, un cop instal·lada, és d'una tova

En plena febre del sector de la cons-

penjada amb junta buida. La resta de mate-

trucció pef la innovació tecnològica, han

rials del conjunt a utilitzar son a definir er

•H.-ÍRA QUINZENA FI

projecte i el sistema dóna i o t a llibertat de

llarg de les quatre pestanyes de la peça a

decisió ais tècnics.

superposar per permetre l'encaix de la peça

El mòdul de proiecte per aquest sistema ha de ser de 305x305 mm. en el cas de la

posterior. L'execució de cantonades és més fàcil de fer que d'explicar. Un probíema de

peca quadrada, i de 305x610 mm apaisat.

les peces és la diferència de mides entre st.

en el cas de peces rectangulars. No cal dir

tant d'amplada i alçada com de distàncies i

el ngor necessari a l'hora de replantejar

pla entre pestanyes. El control d'execució

alçades de sostre, ritme de forats i totes les

obliga a refusar algunes peces o canviar-les

mides que condicionen el pla de façana. La

de lloc per evitar distorsions en la imatge de

separació entre peces permet una franquícia

conjunt.

d'aproximadament 2 o 3 mm per peça, és a

El rastrell d'alumini és una simple U

dir, al voltant d'un 1 % . De cap manera s'ha

amb les ales conformades en canal per rebre

de reduir la junta descrita en el catàleg, ja

els ganxos de pestanya de les peces. El per-

que les peces es dilaten de forma important

fil va collat per l'ànima contra un rastrell

amb els canvis de temperatura.

vertical o contra el parament directament.

La peça ceràmica es fabrica en diferents colors, des del vermell clàssic fins als

Aquesta decisió s'ha de prendre en fase de projecte ja que condiciona l'envoltant d'es-

ocres i fiamejats. La peça disposa, per la

lanquitat, la ventilació la cambra d'aire i la

cara posterior, de quatre tires paral·leles o

col·locació de l'aïllament tèrmic de la faça-

pestanyes amb forma de ganxo en secció,

na. Aquesta versatilitat del sistema és la

elements que permeten fixar-la ais rastrells.

seva principal virtut i fa que s'adapti a dife-

Les peces es poden tallar amb radial. Les

rents situacions d'obra nova o fins i tot de

testes estan ben acabades i permeten el

rehabilitació.

projectista a l'hora d'interpretar el sistema.

a causa d'una bona ventilació

La ceràmica té una gran capacitat d'absor-

En condicions extremes de pluja i vent,

ció d'aigua i només després de gran quanti-

haurem de comptar amb la porositat de la

tat de pluja arriba a la saturació. Aquest fac-

ceràmica i també amb la geometria del sis-

muntatge de peces en cantonada deixant

L'estanquitat del sistema està assegura-

tor fa que en condicions normals el para-

tema per expulsar l'aigua de pluja. Tant per

vista una testa i amagant l'altra. En aquest

da, d'una banda, per la porositat del mate-

ment funcioni perquè les peces absorbeixen

les juntes verticals com per les horitzontals

cas, s'hauran de tallar dos centímetres al

rial i, de l'altra, per la geometria triada pel

l'aigua de pluja per assecar-se posteriorment

és possible que entri aigua impulsada pel vent. En primer terme, el rastrell horitzontal de doble canal serà l'encarregat de conduir l'aigua fins als extrems de les barres. Aquestes no venen perforades amb desguassos i el disseny det rastrell sembla que confiï plenament en el fet que l'aigua pràcticament no entrarà a les canals. D'altra banda, les testes de les peces ceràmiques no tenen un sistema de goteró definit. Aquesta ambigüitat del sistema a l'hora d'assumir què fer amb l'aigua de pluja que entra a 13 cambra d'aire obliga a doblar la trama de rastrells, assegurant la possible evacuació d'aigua per un espai vertical continu. L'opció que ofereix el catàleg de muntar el sistema sense rastrells verticals només l'entenc possible si la façana no depèn del revestiment per assegurar l'estanquitat

i l'aíllament.

Un

exemple

poden ser obres de rehabilitació o façanes en les quals el doblat interior és imprescindible per altres motius.

La situació més habitual que ens trobarem serà la de construir el parament resistent de façana amb maó perforat, ja sigui de càrrega o amb estructura porticada d e formigó armat. El parament estarà aplomat per la cara exterior amb les testes dels sostres de formigó. Per aconseguir una cambra ventilada i espai per a un aïllament hidròfug. haurem de col·locar rastrells verticals collats al maó perforat i a les testes dels sostres. La casa subministradora recomana en el catàleg que els rastrells verticals siguin de fusta.

Jo personalment crec que, tenint en compte l'exigència de "planeïtat" i el pes propi del conjunt, és més recomanable rastrells d'alumim de secció 50x50 mm, com a mímm. separació que permet 3 cm d'aïllament i 2 cm de cambra d'aire. Els rastrells verticals tindran doble forat, un d'enTerior més gran

Lïnformjou PfíiMERA C

NZENA FEBRER 2002

PROCIDtMIIHTO IEVISTIMIINTO SlK « M U N T I

Agenda de la Construcció Sostenible La finestra oberta a la construcció respectuosa amb l'entorn

Si t'interessa el medi ambient Si estàs preocupat per la sostenibilitat del planeta P R O C í D I M J E N T O FACHADA VENTILADA ENSAMBLAJE C O N AI5LANTE

Si vols canviar els hàbits negatius del sector de la construcció envers el nostre entorn i se't fa difícil ... què pots fer?

Visita l'Agenda de la Construcció Sostenible, el Portal de la Construcció i el Medi Ambient

que l'altre per permetre la manipulació dels

sibilitat d'impermeabilitzar el parament

cargols de fuació. La separació entre ras-

en ajustar les plaques de poliestirè extru-

treiis verticals no està definida pel fabricant

dit entre rastrells verticals i segellar les

i serà decisió dels tècnics, però sembla rao-

luntes entre placa i rastrell. En qualsevol

nable un mòdul de 6 0 cm aproximadament.

cas, els tècnics hauran de prendre la

El fast rel Is d'alumini de doble canal es

decisió sense més ajuda que l'eipenèn-

; - 3 i amb cargols o reblons ats muntants

cia i la intuïció. El cost d'un arrebossat

• j i s . assegurant ai«í la ventilació en

pot ser ridícul comparat amb la reparació

: :os sentits del pla.

de la façana per resoldre filtracions

A més de muntar el sistema amb

Una última mesura de seguretat a

3oble rastrell. el tècnic s'ha de plantejar si

prendre és la de subjectar les peces als

cal l'arrebossat del parament de maó perfo-

rastrells amb una massilla adhesiva de

rat com a mesura addicional destanquitat.

poliuretà del tipus Sikaflex 11FC. mate-

Hi ha algunes vanables que poden ajudar a

rial que permet cert moviment de les

prendre la decisió, com la possibilitat que la

peces sense que hi hagi possibilitat que

incidència del vent sigui important en les

tremolin pel vent o caiguin SJ alguna es

diferents façanes. Un altre factor és la pos-

trenca. Durant l'execucio només caldrà

de cantonada i l'evacuació de l'aigua que pol banar per la cambra d'aire.

El funcionament de la façana un cop executada és realment satisfactòria. Aquesta és perfectament comparable amb les façanes ventilades de pedra, però de cost molt inferior. El comportament tèrmic es impecable: cap punt de pont tèrmic, certa inèrcia de les peces per aturar les hores de màxima radiació solar a l'estiu, ventilació real de la cambra d'aire, possibilitat de gruixos d'aïllament en les condicions més extremes i fa seguretat que aquesta ceràmica suportarà temperatures molt baixes sense trencar-se. ..i' r e tocs de

£1 sistema es va introduint a poc a poc al nostre país i caldrà esperar un temps fins

Els brancals i escopidors de les obertures

que s'acumuli experiència de costos d'exe-

5 nan de resoldre amb els elements de fuste-

cució i de fiabihtat del sistema. Personal-

ria, ja que girar la façana en els brancals amb

ment, crec que la façana ventilada de peces

la mateixa peça sena complicat t poc clar for-

ceràmiques serà una bona solució en el

malment. Els telers de xapa d'alumim. galva-

futur, |a que reuneix les qualitats d'un siste-

mtzada o d'acer inoxidable, és una bona solu-

ma constructiu fiable i un material íntima-

ció i de simple execució. El folrat de xapa

ment lligat a la nostra tradició •£'

penmetral resol l'acabat dels brancals, de l'escopidof, de la Ihnda o de la caixa de persiana. Les plegadores de xapa poden fer els plecs necessaris per resoldre goterons. nervis

Iglesias

Palaugres Klinker y caravista ceràmic Palau peces de disseny al seu abast

www.palautec.com e-mail: palautec@palau.es ttno: 902 30 33 34 Delegat comercial a Catalunya: Fèlix Pedró Muríoz Tfno: 649 41 20 08 e-mail: telixpedro@palau.es

j

Ceràmic**

M1AU lECKXOGm CERÀMICA SA

nuev

Dibac 2002 CAD

d e a r q u i t e c t u r a 2 D+ 3 D

Un nuevo estàndar de arquitectura Descubra el software de diseno arqui-

CURSOS ' FORMACK PROGRAMA DIBAC 2OO2

tectónico con mayor número de licencias oficiales. Totalmente compatible con otros

I Enero 2002

programas CAD. Obtiene resuitados entre

de Lunes 7 aViemes 11 C.O.A.A.T de BIZKAIA

|

4 y 6 veces mas ràpido. Permite dibujar en 2 D y 3 D con gran libertad. generando

de Lunes NaViernes 18 C . O A A T de MADRID

fàcilmente todos los pianos del proyecto de Martes 8 a Martes 22 C.OAA.T de BARCELONA

en un tiempo rècord.

de Lunes 21 aViernes 25 C.OAATdeTARRASA

"DIBAC me permite proyectar con una potencia y rapidtz antes desconoodas £s compatible y puede convertirse en un nuevo estàndar a tener en cuema."

"Alè ha sorprendido la faalidod de aprendizaje de DIBAC. Abono muchisimo tiempo en el dibujo de tasaaones y proyectos de reformo." )ose Luis Ruiz -Aparejador

OFERTA ESPECIAL DE LANZAMIENTO PARA COLEGIADOS DE BARCELONA

Dibac CAD de arquitectura 2D+3D

H a r ma Consiga los dos programas por tan solo 90,15 C, (15.000 ptas.)

Importe originado por los gastos de publicación y personalización.

UNIDADES LIMITADAS

Febrero 2002

I

deViernes 7 aViernes 21 C.OAA.T de BARCELONA de Lunes I I aViernes IS C.OAA.T de MADRID

NUEVO DIBAC 2OO2 P.V.P. 9 9 5 * € euros 165.554* ptas.

* Incluye 3 meses de soporte telefònico gretulto.

ücenciü para ambos programas Un CD con los 2 programas. h ò l Cap co de soport

d

Dibac CAD de arquitectura 2D+3D www.dibac.com

I s c ar software de arquitectura OHoyos. 73-47420 bor (VJbdofcf) Td983620347-Fa»983611 653