I O L L E G I
D ' A P A R E L L A D O R S
I
A R Q U I T E C T E S
T È C N I C S
D
E
B A R C E L O N A
El noticiari I I0 Damià Calvet, nou director general d'Arquitectura i Habitatge
-
Monografies II 2 La menestralia de la construcció al segle XVIII Per Joan Gay
El reportatge La ceràmica en l'obra
ÏÏ9
d e G a u d í
(>udi2Q02
^^M ^ ^ • b · dilluns í dissabte, de 10 • 2 ^ ^ idiumcnge.dt10a15h ^ ^^k
axacio-AMKuAooas
amb el
patrocini d«:
Quadern central: L'Assemblea aprova el pressupost per al 2002
entrada lliure ,.:£NA FEBRER 2002 Preu = 2 €
Sistemas de Climatizacion Inteligentes. L o s C h m a t i z a d o r e s P a n a s o n i c u t i h z a n las n u e v a s en t o d a su g a m a de
tecnologias
productos.
Con M-PLS (Sistema Informàtico de Gestión Integral) no solo controlarà
T
el clima sinó que ademàs gestionarà los sistemas informatizados de su empresa, para que usted no se preocupe de nada.
www.panasonic.es
Panasonic
EL
TEMA QU1NZÍMA FEBRER 3002
... o simplement El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona publica les imatges de CAU 25 anys després irona, amb la seva pedra grisa i el seu gòtic t solemne, la seva llegenda de ciutat levitica afavorida encara avui per uns trets socials i urbans on sembla que el temps s'hagi aturat, té plantejats, alhora, tots els problemes que implica el desenvolupament d'una ciutat del nostre temps. La Girona monumental i històrica és tan sols una part - i no la més gran- del nucli urbà actual, i els gironins veuen com progressivament i a un ritme creixent la ciutat s'estén cap al nord, el sud i l'oest, es reconstrueixen vells edificis i vells carrers, desapareixen cases i apareixen places -o desapareixen places i apareixen cases- es construeix i es destrueix, sorgeixen dificultats tècniques, diversitat de entens, divergències entre el poder executiu i l'opinió popular, problemes socials, urbans i. en definitiva, polítics. Estem davant d'una nova ciutat." Amb aquesta introducció de Lluís Mana de Puig començava el número monogràfic que la revista CAU dedicava l'any 1975 a la ciutat de Girona i que pretenia posar en evidència la degradació urbanística de molts dels seus indrets tot fent una anàlisi critica d'una situació que els autors van relacionar amb els dèficits democràtics i, més específicament, amb una manca tíe política i de recursos en l'àmbit municipal. En aquest treball hi va col·laborar un nombrós grup d'estudiants i professors del Col·legi Universitari de Girona i personalitats destacades de la societat civil gironina. El projecte va ser impulsat per la delegació gironina del Col·legi d'Aparelladors, presidida per Joan Gelada, i el treball va ser coordinat pels professors Enric Lluch i Joaquim Nadal. L'impacte d'aquell número de CAU en les esferes oficials va ser molt considerable. Algú <•:• trevia a fer sortir del clos de la ciutat les vergonyes acumulades i triava atiàveu força acreditat a la ciutat de Barcelona. Vint-i-cinc anys després, l'Ajuntament i el Col·legi d'Aparelladors de Girona han editat Girona 1975/2000.
Les imatges de CAU 25 anys des-
prés, una publicació que repassa gràficament l'evolució de la ciutat des d'aquells temps grisos del final del franquisme fins a l'actualitat. El llibre va ser presentat al Col-legi de Girona el 3 del desembre passat en un acte que va comptar amb la participació del president del Col·legi. Miquel Matas, i l'alcalde de Girona. Joaquim Nadal, on va anunciar la seva decisió de deixar el càrrec després de 2 2 anys d'intensa dedicació a la ciutat. La publicació es limita a fer un recorregut pef la geografia de la ciutat i comparar les punyents fotografies publicades el 1975 amb la realitat actual, en els mateixos indrets. I s'hi pot constatar un canvi evident. Es veu una ciutat més endreçada, amb més ordre, amb nous horitzons i amb un futur més engrescador. Cada fotografia parla per si sola. I parla d'una qualitat dels espais púoiics. dels equipaments, dels serveis i dels nous espais lliures que assenyalen un canvi rotund i contundent Avui, Girona té prou capacitat per tirar endavant els grans reptes > tutut, els canvis que confirmaran Girona com una ciutat del segle XXI. •„• Ciutat que compta amb una importantíssima herència cultural i que : posa de recursos per a la formació, el coneixement i l'activitat ecortór Ara que s'acaba d'aprovar et nou Pla General de Girona de 2 0 0 1 . l a c n / s : disposa, a mes. d'un bon instrument per fer de la Molt Noble. Mols Ue<a.
fió&issima. Immortal i Excel·lentíssima .. simplement Girona. 9
GJron
«OUKJ·.»
Girona 1975-2000 Les imatges de CAU 25 anys després Plaça de Sant Domènec 1975. La Llotja, monument qua es volia dedicar " J los Caidos", fou present a la plaça durant tota la dècada dels setanta. Per 3 ta seva construcció s'utilitzaren les restes conservades del claustre de l'antic convent dels Mínims La loru oposició ciutadana, que batejà l'obra com "el mur de ta vergonya", i ïacciò del primer ajuntament democràtic aconseguiren el seu enderrocament que fou pagat per l'administració central, la mateixa que l'havia volgut erigir. 2000. Desapareguda la llotia, les obres a la vessant nord de la pi3çj han realçat l'impacte visual que ofereixen I3 Torre Rutina 1 els correus de pedra sorrenca, testimonis de t'antiga presència de la muralla romana.
Avinguda Ramon Folch 7975. f i conjunt d'edificis, que s'observa en primer terme, fou utilitzat com a Escorxador Municipal, Central Lletera, Parc de Bombers i tallers de les brigades municipals, fins el )990. quan es procedí al seu enderrocament. 2000. Al solar de l'escorxador s'hi erigiren el 1994 els Nous Jutjats, obra dels arquitectes Esteve Bonell i Josep Maria Gil i l'aparellador Enric Rego. En segon terme, l'edilici de Correus, que olereix un aspecte Que difereix poc del moment de la seva construcció, el 1920.
Carrer d'Ultònia 7975. La tia urbana de davant el mercat municipal presentava un cert desordre, propiciat tant per la nombrosa presencia de vehicles com per la ubicació d'aquest solar sense edificar, al voltant del qual es creava una improvisada 1 caòtica zona d'aparcament, 1 un focus óe brutícia 2000. Les successives revisions del pla general van anul·lar l'edificabilitat del solar 1 en permeteren la urbanització conjuntament amb tota la plaça, així com la construcció d'un aparcament subterrani.
.c=:/ Museu d'Històfia dels Jueus 1975. En aquesta casa del Call ?l numero 8 del carrer de ~.3. s'tn establí Ràdio Gitona de de p poc desprès de la p fundaco el 1933 i fins Que es tra ada 3 un àtic de ta plaça Fabr3. el 1978. iediftct era ocupat Umbé per habitatges de particulars i per una pensió. 2000 A partir de 1990 es començà la reforma duta a terme pels arquitectes Josep MBirulés, Frederic Cabre i Pià Romans per tal d'installar-hi el Museu d'His tòria dels lueus La remodelació d'aquesta entrada i la instal·lació de les làpides foren inaugurades el juliol de 2000
Plaça de Catalunya 1975. L'alçament d'aquest edifici a la plaça de Catalunya a principis dels anys 70 origina polèmica. j,i que la seva alçada trencava amb l'estètica de l'entorn. L'any 1979 l'Ajuntament inicia els tràmits pef enderrocat l'etces de qu3tre plantes desprès d'indemnitzar els propietaris com a conseqüència d'una llicència anterior i d'acord amb una sentència judicial, 2000 El 1993 l'arquitecta Eva Garrido n'aprofità l'estructura de foimtgo pet revestirI edifici i adaptar se .? la normativa. Va portar la direcció l'aparellador Jesús Garrido. La plaça Catalunya conserva un aspecte que difereix poc del de la seva construcció l'any 1965
v- i
InsUI L*CKMIÍ oc i» Campu a Sant Narcís f 975 AQ**U% gipcsüs d* U Cmpss «w MU mostn ót U p*rmn» Kbrttx Que n rejMztvs m p*tiu nvu «AMI des dM mr* 50hms »ts 80. El 1967 senóenocM**part (fjgorttK una'Uc$tms. i la reso m « c a * M « N t u r n * rassmg «r gnm ae muxj i I H Ü . Ttm*e emtt&àt fiteau teler XOO t'MMtorr·caa·M «MMM ée tes antaf4acMH rmj 1995 fuà «ta* « v i w mato mu ivfüi. fets tr^mmetn Urna Oiim* i Jtavwr ftan ramy 199&.
*i
Joaquim Nadal:
"Girona s'ha guanyat un prestigi arreu del món" t an passat vint-i-cinc anys llargs des de la publicació del número especial ; CAU dedicat a Girona. El professor Joaquim Nadal va ser l'encarregat de coordinar l'esquema de continguts d'aquell número de la revista que. aleshores, va tenir un considerable impacte en la societat gironina. El dia 2 del mes passat, Joaquim Nadal cessava com a regidor i alcalde de Girona després de 22 anys en el càrrec. Va ser un ple multitudinari i emotiu en el qual el dirigent socialista, de 54 anys, s'acomiadava dels seus conciutadans i passava el càrrec a Anna Pagans, que serà la seva successora durant l'any i mig que queda fins a esgotar la legislatura. Nadal deixa l'Ajuntament per afrontar noves responsabilitats en el Grup Parlamentari del PSC-Ciutadans pel Canvi.
sentiu en veure publilcades les imatges de CAU vint-i-cinc anys després? "Sento diverses coses L'una és que l'estricta comparació entre les fotografies del CAU amb les fotografies d'ara marca un canvi important, una transformació d'espais que eren privats i avui són públics, espais que estaven abandonats i qi.e avui estan arreglats: alhora, però. tinc in sentiment contradictori, perquè tamr>: i s veritat que en alguna de les fotògraf,?; emergeix una nova arquitectura que tan.cx no és del tot de la bona qualitat que u.i pcdia esperar. És a dir, que hi ha de tot. Hi ha efectivament, grans canvis a favor, nous espais públics, eliminació de la degradació urbana i de l'abandonament, però també hi ha aquest petit contrapunt. A banda d'això, jo crec que si ara els vells redactors de CAU fessin un nou CAU sobre la nova Girona detectaríem que la majoria dels tics detectats i denunciats ara U 25 anys ja han estat superats i que la ciutat ha posat fre t ha reconduït el que era
un model expansiomsta i de creixement il·limitat fruit d'un urbanisme covat i cuit durant el franquisme". Què va representar la sortida d'aquell número de CAU pei als poders públics d'aquell temps i, en tot cas, per al ciutadà? "Jo crec que va representar, primer, per als poders, un avís molt seriós que les coses en el futur canviarien i que no podien continuar com estaven, que la democràcia marcaria un canvi de ritme i un canvi de prioritats que ells no havien sabut ni volgut fer. Segon, la ciutadania va trobar una via nova d'expressió de tot el seu malestar, de la seva queixa, de la seva intranquil·litat per la
manca de cura dels poders públics respecte Quina és l'aportació que cal esperar del nou a allò públic i col·lectiu. I tercer, |0 crec que Pla general d'ordenació urbana que acaba significava l'oportunitat d'explicar Girona de ser aprovat? fora de la ciutat i des de fora, és a dir. amb "Penso que l'aportació més important la llibertat d'una publicació que tema el d'aquest pla general són els més de paraigua del Col·legi de tot Catalunya, que 600.000 metres quadrats d'espai lliure i de tema una difusió molt més àmplia que Giro- propietat pública que incorpora al patrimoni na i que significava incorporar-nos en el municipal, una dotació de nous serveis t diagnòstic o la denúncia que [CAU] anava equipaments que millora la perspectiva de fent en els diferents moments i davant molla qualitat de vida i la definició d'uns martes qúestions I això va ser un pas important ges de creixement que són raonables i equiperquè era dir "fem que sigui des de fora librats. És a dir que aquest nou pla general encara que sigui gent de Girona qui ho expli- de Girona acredita una ponderació equiliqui i que es parli sobre tot el que represen- brada de per on pot anar la ciutat del futur ta de mal urbanisme el Pla general de sense perdre empenta ni qualitat de vida ' 1970".
• - "En aquests moments les prioritats són sobretot en el terreny de completar les grans infraestructures, que vol dir garantir la interconnexió entre tots els pobles de l'àrea urbana a través d'una vialitat que només està feta en un 6 0 o 7 0 % " .
Les prioritats urbanístiques més importants de la ciutat avui, quines són? "En aquests moments les prioritats són sobretot en el terreny de completar les grans infraestructures, que vol dir garantir la mter connexió entre tots els pobles de l'àrea urbà na a través d'una viahtat que només està feta en un 60 o 70%. però encara queden
EL
T E M A
• FÜJRER MOI
"Per als poders públics, la sortida de CAU va representar un avis molt seriós que les coses en el futur canviarien, que la democràcia marcaria un canvi de ritme i també de prioritats que ells no havien sabut ni volgut fer".
temes pendents Un cop garantides les infraestructures bàsiques, cal sobretot perfeccionar una estructura molt bàsica i molt estrictament gironina que és la carretera t)e Barcelona. Jo crec que davant la previsió de t arribada del tren de gran velocitat, e) TGV, la ciutat ha de preparar-se per oferir tots aquells valors que permetin que l'ambada de la gran velocitat sigut aprofitada en positiu, és a dir. que sigui un valor afegit que s'aporti en general a tot el que ja tenim". Quin ha de ser el paper de Girona dins del necesun equilibri territorial de Catalunya? Fms ara s'assenyalaven fes pols de creixement a Catalunya: Girona. Barcelona i Tarragona Girona durant vint anys ha crescut molt i bé i amb la incorporació de la Universitat ha fet un salt endavant molt fort Ara. Tarragona té port i Girona no; aquest fet va marcant uns ritmes de creixement econòmic que ens comencen a superar. Que vol dir això? Vol dir que Girona serà. al nord de Barcelona, una oferta molt especialitzada en sector terciari com és el lunsme i les relacions amb la Costa Brava t també transfrontereres. mentre que Tarragona ha fonamentat el seu creixement en una indústria pesant potent que és la química i la petroqu>mica i en el port que és un altre motor molt important Girona ha de subratllar aquesta especifiotat. però no hauria de dei-
a^ : jtio^. 1 *.. t . Q*»e no rv ;-ass< es que, tenint m*-i ;-i). . .i f.., \ai. i aeroport de Giron j es quedi enrere del de Reus "V meu plantejament no seria d de competir amt Barcelona sinó que de l i complementar «tat barcelonina en sortís un sotamà Mroportuan català gestotat des de Catatuny· amb R A I L Barwtoru i Gtroni. «ornant un bloc* No ta | M t mcntqut ou tm un natft a ttf i «cala mméé • M w **.«í imptca mata c a c i Primer ara conanotm a ncoHf tfc trurts d una optrao£ mc*da ta «mt anp amb «
ha tingut vint anys de continuïtat i no l'hecanviat, ara |a podem avaluar els paràmetre d'un èxit. El Pla ha estat un èxit i com Que ho ha estat, s'ha convertit en un model i gràcies a aquest èxit una operació especifica dms del pia especial, que era la recupera-" del Call. ha donat a aquesta recuperació 1/ dimensió internacional que s'expressa • només a Israel, on té una vessant molt petita, smó a tot el món. Aquest estiu Girona ha sortit al New York Times, ha sortit al Herald Tnbune dues vegades, a sortit ai Jakarta Post i al Saigon News. Què vol dir això' Vol dir que hi ha un interès suficient perquè Girona s'expliqui aneu del món. en llocs tan msòhts com aquests que he comentat, perquè em sembla que ho acrediten, de la mateixa manera que en sortien sis pàgines a Ronda Iberia del mes d'octubre. Vol dir que efectivament avui Girona és j n producte situat en els fòrums internacionals amb prestigi propi. "I no és tan sols el Call. És la suma i la gràcia de l'operació de rehabilitació dei Bam Vell de Girona, d'un barri que té una gran singularitat però que és ei resultat d'un barri cristià amb un barri |ueu incorporat El barri jueu tot sol no seria ei que es i ei &."• cristià tot sol tampoc. El bam jueu es l'ombra de la Catedral, ara bé. la Càtedra; • moft important, és a dir. no és una lectura unívoca unidireccional només a favor d'alio jueu sinó que incorporem el jueu at patrimoni col·lectiu que fins ara s'ha llegit monogràficament en cristià sense comptar que Girona durant onc segles ha tingut una minoria d'un 10% de la població que era jueva. Aquesta suma és la que ara dor?, aquest resultat'* V
Servei ^ k ^ H Integral a la Construcció Amb la finalitat d'oferir un ssessorament integral en ssequrances per al sector de la onstrucció. SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals xperts en gerència de riscos pei ssessorar i col·laborar amb toU els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb t o u seguretat des de la primera pedr.i a amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
J
NOTICIARI N O T I C I A R I
La construcció modera el creixement El sector de la construcció a Espanya preveu un creixement d'un 2,5% per a l'any 2002
L
I economia espanyola experimenta durant l'any 2001 un cert
l'any 2002, + 1 % per al 2003 i +1.5% per al 2004.
l'any. Per al 2002. l'entrada en vigor del nou
La component més dinàmica (Je la
Pla de l'habitatge 2002-2005 podria signi-
construcció d'Espanya durant l'any 2001 va
ficar una certa recuperació d açuest tram i
ser l'enginyeria civil, com a resultat dels
retrocés en el ritme de creixement, que va
La construcció d'habitatges na anat
ter situar les previsions oficials en una varia-
seguint durant l'any 2001 un ritme alt d'ac-
contribuir així a facilitar habitatge a la part
forts increments de licitació d'obres de i any
ció del 3% del PI8 -més d'un punt pef sota
tivitat, amb un creixement previst del 4%
de població que es troba aii-nyada d'uns
2000. La previsió de creixement per a
de l'any 2000-. però que podria arribar a ser
que es pot qualificar de fort. malgrat el des-
mercat fortament encants.
aquest subsector era del 9% però. malgrat
torça mfenor. Després de les puntes dels
cens que suposa respecte dels valors extre-
Ires anys anteriors, el 2001 inicià una fase
madament elevats dels anys anteriors
El
3e moderació que es pot aguditzar en els
nombre d'habitatges nous iniciats baixarà
exercicis següents i contra la qual caldran
fins a 460.000. des de nivells per sobre
polítiques actives d'estímul de la inversió i la demanda.
els importants compromisos
Edificació no residencial i enginyeria civil
reconeguts
sobre obres d'mfraestiuctures. !a baixada de les licitacions fa preveure una moderació
no residencial també va
d'activitat
dels 500.000, però aquest valor que equival
experimentar un creixement inferior al pre-
següents.
a 11,5 habitatges per
habitants,
vist com a conseqüència de la moderació
Les previsions del segment de rehabilitació d'edificis són les més estables i opti-
1.000
L'educació
per aquest 2002
i els anys
Dintre de la moderació general de l'eco-
seguirà essent molt superior al de les neces-
econòmica general però també de les incer-
nomia, el sector òe la construcció continua
sitats estrictes de ta població. La tendència
teses que els esdeveniments internacionals
mistes del sector de la construcció confiant
essent un dels més expansius, fins t Iot
sub(acent, mesurada d'acord amb l'evolució
del mes de setembre van introduir en deter-
sempre en el potencial que ofereix el parc
durant l'any 2 0 0 1 . en contrast amb les pre-
de les xifres acumulades de 12 mesos, és
minats àmbits de negocis. La taxa de crei-
d'edificis existent, en les bones condicions
visions de forta retallada que s'havien fet
descendent des del tercer trimestre del
xement prevista era del +2%. a la qual con-
financeres i en la capacitat d'estalvi de les
prèviament. El creixement previst per al sec-
1999 i va arribat a taxes negatives en els
tribuiria de manera més positiva la cons-
llars.
tor durant l'any era del 5 . 1 % , només un
primers mesos del 2 0 0 1 , cosa que fa pro-
trucció de naus industrials i magatzems
punt per sota de l'any 2000. Es difícil pen-
nosticar que per als exercicis 2002, 2003 i
(+3%), mentre que els edificis comercials i
sat que en els anys següents es puguin man-
2004. els resultats anuals baixin molt con-
d'oficmes baixarien ei seu ritme de cons-
tenir aquests ritmes, no només per l'atonia
siderablement i arribin a variacions negati-
trucció en la mesura que es comencés a
ves.
moderar la demanda. Durant aquest any
econòmica general esperada sinó també per la relativa saturació d'alguns mercats de la construcció, singularment el de r edificació residencial. Les previsions per al conjunt del sector són de creixements de -25%
per a
La baixa activitat en el segment de la
2002 i els vinents, es mantindrà la pauta
promoció d'habitatge protegit dels darrers
de desacceleració del subsector, que podrà
anys es confirmà el 2 0 0 1 , amb un 1 1 . 1 %
arribar a la pràctica estabilització a mig ter-
V
ITeC I Euroconstruct
del total d'oferta en ei primer semestre de
Estructura del sector de la construcció als països del grup Euroconstruct (2001) Espanya
Europa Occidental
Europa Oriental
\ manteniment en edificació
36.8X Font: ITeC • Euroconstruc!
Fonl
iTeC • Euroconstruct
Llnfermaou PRI:iMFRA QUINZENAXidR^è,,
.9
Situació del sector de la construcció a Europa Després d'un creixement
Europa occidental
1999
2000
2001
2002
2003
2004
Residencial
+3,0
+2.2
-4,7
-2.5
-0,1
1.0
No residencial
+5,7
+2,6
0,9
-1.3
-0,7
1,5
Obra civil
+3.5
+2,7
3,2
3,3
3,1
2,3
Rehabilitació residencial
+2,5
+3,0
1,6
2.0
2,3
2,2
Total construcció 1
+3,5
+2,9
0,1
0,5
1,3
1,8
2,5
3,3
1,6
1,7
2,5
2.6
global d'aproximadament el 6% en ei període
1999-2000, el sector de la
construcció ha entrat a Europa en una fase d'estabilització, que es preveu que duri fins a finals de 2002 i que podria començar
a recuperar-se a partir de
2003. Aquesta moderació és corrobora da per la xifra global que el sector va
PIB
assolir a finals de l'any 2000 als 19 països que integren la xarxa Euroconstruct 914 miiiards d'euros (152,1 bilions d--»
Europa de 1 Est
PTA), una quantitat força inferior a . ; prevista en informes anteriors. Les raons bàsiques de la frenada en la qual s'insereix l'exercici 2001 són les següents: •
1
La moderació econòmica general, que ha afeblit la confiança dels con-
1999
2000
2001
2002
2003
2004
Total construcció 2
2,9
+ 1,2
-2,2
-1,1
3,9
+7,0
PIB
3,1
4.0
2.4
1,1
2,1
4,0
|
Àustria, Bèlgica. Dinamarca. Finlàndia, França. Alemanya, Irlanda. Itàlia. Països Baixos. Noruega, Portugal, Espanya. Suècia, Suïssa i Regne Unit
2
República Txeca. Eslovàquia, Hongria, Polònia.
sumidors i de les empreses. •
La crisi especifica del sector de la
•
de la qual només s'entreveu cap al 2004.
Pel que fa als subsectors. els comporta-
questa activitat per als anys esmentats. En
cació residencial
ments són també clarament diferenciats,
els països de l'Est, d'altra banda, tot i que
La maioria de països han rebaixat els
La fase recessiva en la construcció
tant a nivell agregat com a nivell de països.
les evolucions són de signe positiu a partir
seus pronòstics de creixement del PIB
construcció, especialment de r edifi-
en dos països europeus fonamentals: Polònia i Alemanya.
respecte dels anunciats en l'anterior con-
L'edificació residencial va entrar i'any
del 2002, la pèrdua d'intensitat de les polí-
2001 en una fase d'aguda recessió, més
tiques de suport a la construcció d'habitat-
ferència d'Euroconstruct, (et que afecta
seriosa del que s'havia anunciat: la caiguda
ges, la manca d'un sistema financer ade-
de manera determinant la confiança de consumidors i del món dels negocis.
Tant als països de l'Europa Occidental
prevista ara és del - 4 , 7 % en comptes del
quat, els tipus d'interès encara molt elevats
com als de l'Est, entre els anys 2000 i
-2,4% apuntat fa sis mesos. Durant els anys
i les fortes pujades de preus davant una
Quant a l'enginyena civil, és previst
2002 el sector de la construcció seguirà
2002 i 2003 es mantindrà la tendència
demanda amb poca capacitat de compra,
que sigui el veritable motor del sector, no només en la fase actual de crisi sinó també en els exercicis 2003 i 2004, i
descendent i només es preveu la sortida de
actuaran com a elements de fre d'aquest
conjunt de l'economia. La diferència màxi-
la cnsi per a l'any 2004. Si bé l'element
subsector.
ma s'observarà enguany, però a partir de
determinant d'aquest procés és la caiguda
l'any 2003 la recuperació prevista per-
del 7 % . entre el 2000 i el 2002 en lacti-
nint
metrà, en els països occidentals, escurçar
vitat edificadora d'Alemanya, cal fer notar
l'any 2001 (+0,9%), entra durant el 2002 i
les distàncies entre el sector i el PIB, men-
que tots els països, amb l'excepció d'Itàlia,
2003 en una fase recessiva a causa del
lades a raons polítiques que al context
tre que, en els de l'Est, se superarà àmplia-
Espanya i Suècia, han previst baixades d'a-
deteriorament econòmic general, la sortida
econòmic, el panorama és més optimista;
una evolució de menor intensitat que la det
ment el creixement econòmic general. Els comportaments agregats del sec-
L'edificació no residencial, tot i manteun creixement
lleugerament
positiu
tant a les economies occidentals com a les de l'Est. En aquest àmbit, com que les decisions d'inversió estan més vincu-
a més. la privat ització de determinades activitats està esdevenint
un estímul
tor amaguen situacions diferencials entre
important per a la inversió de les empre-
els diversos països i entre zones que, si es
ses privades. Entre els anys 2001 i
tenen en compte, permeten confeccionar
2003. els creixements es preveuen, en
cmc grans agrupacions:
els països occidentals, per sobfe del 3%
•
La dels països sotmesos a una crisi
anual: en canvi, s'apunta una lleugera
seriosa fins al 2002 Àustria, Bèlgi-
moderació per al 2004.
ca. Dinamarca. Alemanya, Irlanda,
•
•
•
L'activitat de rehabilitació i manteni-
Polònia i Holanda.
ment d'edificis és l'altre gran sector que
La dels països amb cnsi moderada
mantindrà taxes de creixement positives
fms al 2002: Finlàndia i Noruega.
en el coniunt de països occidentals, esti-
creixement
mulades pe< programes d'ajuts especí-
moderat fms al 2002, i lleuger crei-
fics, canvis en l'Imposi sobre el Valor
«ement previst per als anys següents:
Afegit -en alguns casos- i nous requeri-
França. Portugal i Suïssa.
ments tècnics en els edificis.
La dels
països
amb
l a dels països amb creixement fins • 2002, i estabilització a contmuac ltal'3 i Espanya
•
La dels països amb creixement ce nuat fins al 2004 República Tir Hongria. Eslovàquia. Suècia Regní Unit
Font: ITtC/Euroconstruct
V
IL
N O T I C I A R I
Una llarga vida lligada a la ciutat El Museu d'Història acull una exposició sobre els 600 anys de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau il
1 Hospital de la Santa Creu
I L .
i Sant Pau és una de les institucions
que avui és la Biblioteca de Catalunya. L a . tual seu va començar a construir-se el 1903.
més arrelades a Barcelona al llarg dels
segons el projecte de Lluís Domènech i Mon-
anys, ja que rJurant sis segles ha servit als
taner, coincidint amb la industrialització de
ciutadans i s'ha convertit en un dels edifi-
la ciutat, la urbanització de l'Eixample, l'm-
cis més emblemàtics. Pef ceiebrar-ho. el
crement demogràfic de la ciutat i el ressorgi-
Museu d'Hisïoria de la Ciutat acull una
ment de les teories higiemstes en salut
exposició sobre la trajectòria de l'hospital
pública i urbanisme, de les quals foren pro-
des dels seus inicis fins avui amb el nom
motors els enginyers Ildefons Cerdà. Pere
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de la
Felip Monlau. i també Garcia i Fàna. respon-
ciutat
sable del disseny de la xaraa de clavegueram
de Barcelona.
600 anys, una bona
oportunitat per repassar la història de la
de la Barcelona de finals del segle XIX.
ciència i la medicina, sis segles d'evolució de Barcelona i l'assistència sanitària, així com la influència que aquestes disciplines han exercit en la ciutat. L'Hospital
"Tractar el malalt com si fos Cnst", el lema dels hospitals medievals, presideix IV mci d'una exposició que està dividida en dos recorreguts, cadascun dels quals està dedi-
de
Sant Pau va fundar-se el 1401 després de les plagues de fam i pesta
cat a la història d'un dels dos recintes hospitalaris on s'ha allotiat la institució. D'una banda, el Saló del Tinell se centra en el procés fundacional
de l'antic
hospital del
Raval. mentre que, a la casa Padellàs. l'ex-
que van assolar la ciu-
posició presenta l'actual recinte hospitalari,
tat a finals del segle
entre els barris del Guinardó i la Sagrada
XIV. La seu històrica
Família, i l'evolució de la medicina catalana
estava
formada per
al segle XX. A més, apunta les línies de futur
diferents edificis del
de la institució, encaminades a la finalitza-
R ..
ció del nou cos d'edificis i a l'esta-
.: voltant del 'j
bliment de tres línies de treball
.fi f \
en medicina: l'assistència, la docència i la recerca. La mostra exhibeix instrumental
mèdic
de diferents
èpoques, des de les emes semblants a les d'un carnisser que s'utilitzaven
a l'edat
Antic Hospital de la Santa Creu avui Biblioteca
de Catalunya
mitjana
fins a un aparell de raigs X de
divulgació com ara dibuixos o models anato-
mes. també permet altres lectures, com és
la qual cosa permet
mies, juguen un paper tan important a l'ex-
ara sobre les influències mútues entre socie-
apreciar la transformació de
posició com el que realment van tenir en la
tat i coneixement científic o la 'elació entre
la tecnologia mèdica. Però,
democratització del saber científic. Entre els
l'art i la ciència. ?£•
probablement, el més inte-
llibres que hi podem trobar, hi ha incuna-
ressant
bles com el Kutliyat. d'Averroes, en àrab. o
1920.
pot ser adonar-se
del procés de formació de la
Lo regiment de sanitat del rei d'Aragó, d'A--
medicina com una ciència
nau de Vilanova.
allunyada de la superstició. En aquest sentit, els llibres de
medicina,
juntament
amb d'altres materials de
"L'HosmAi
A la mostra, però, no tot són llibres
oc IÀ SAATA CREU SOOAMYS"
Museu d'Historia ae >a Ciutat
Pau. També s'hi exposen aparells medievals
Barcelona
de cirurgia, col·leccions d'ulls de vidre que
Fms el 10 de febrer
originals de Domènech i Montaner, taules gòtiques del segle XV. i írns i tot una obra de Picasso de la seva etapa blava. Tanmateix, ei gran encert de l'extubició és que permet descobrir revolució de la ciència i de la tec-
e Sjnt P3u
I SANT PAU.
sobre els 6 0 0 anys de l'hospital de Sant
reprodueixen diferents patologies, plànols
eail úe l'Hospital
Exposició
nologia mèdica, alhora, que la gestió,
\'f
quitectura > l'urbanisme hospitalari Per;
INSTITUCIONAL
Damià Ca I vet és el nou director general d'Arquitectura i Habitatge Reestructuració del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat li
arquitecte tècnic Damià
II—
Calvet va ser nomenat, ei 24 de
Nova estructura del Departament de Política Territorial:
desembre passat, nou director general d'At quitectura i Habitatge de la Generalitat. Ei nomenament forma part de la reestructuració duta a terme al Departament de Política
• Secretaria General • Secretaria per a la Mobilitat • Secretaria pef a la Planificació Territorial • Secretaria per a les Actuacions Concertades • Direcció Generat d'Urbanisme • Direcció General d'Arquitectura i Habitatge • Direcció General de Ports t Transports • Direcció General de Carreteres • Direcció de Serveis • Gabinet de! Conseller
Territorial i Obres Públiques pel nou conseller. Felip Puig. Aquesta reestructuració passa, en primer lloc, pel nomenament de Josep Arques com a secretari general del Departament en substitució de Josep Anton Grau. que ha passat a sef el responsable de la nova Secretaria per a la Mobilitat. D'altra banda, el govern ha aprovat la creació de tres secretaries sectorials: Mobilitat. Planificació Territorial i Actuacions Concertades, al capdavant de les quals hi haurà Josep Anton Grau. Pere Torres i Ramon Roger, respectivament. Pel que fa a les direccions generals. Damià Calvet substitueix Miquel Modrego. que ha passat a dirigir diferents proiectes vmcuials ai Departament. Pei altra banda, la
Les noves secretaries sectorials:
direcció general d'Arquitectura i H a b i t a ^ així com la d'Urbanisme, fins ara depene- * òe la Secretaria per a les Actuacions C c
Mobilitat
certades. l'Urbanisme i l'Habitatge, passen a dependre directament del conseller. El nou
El nou òrgan completa les estructu-
director general d'Arquitectura i Habitatge
res del Departament i garanteix la impres-
va ser durant quatre anys el cap del gabinet
cindible visió transversal de les polítiques
de Pere Macias i conseller de
de planificació de les infraestructures vià-
l'empresa
pública Cimalsa
ries, ferroviàries, portuàries, aeroportuànes i logístiques
En la resta de direccions generals emantenen els anteriors titulars: Joan Liort com a director general d'Urbanisme, Enric
L'arquitecte tècnic D.tmi.i C.iivet es el nou director general
Planificació Territorial
d'Arquitectura
Les seves funcions
Ticó com a directe general de Ports i Trans-
l'impuls i la formulació dels plans territo-
AIXÍ mateix, t
rials parcials i sectorials de política terri-
ports i Jord> Foiha ai capdavant de la oVe cub general de Can-eteres
Govern català va aprovar proposar al Consen d'Administració
d'Adigsa
principals són
r
que
aprovi
El nou director general
torial, com també l'onentació estratègica del desenvolupament d'aquests plans.
el
Damià Calvet i Va I era
nomenament de Ferran Falcó com a nou
ral ha estat cap del Gabinet del Conse-
Actuacions Concertades
en
(Vilanova i la Geltrú. 1966) és diplomat
ller de Política Territorial' Obres Públi-
substitució de Miquel Modrego. que exercia
en Arquitectura Tècnica per ta Universi-
ques entre l'octubre de 1997 i novem-
Substitueix l'actual Secretaria d'Ac-
aquesta
tat
bre de 2 0 0 1 . Actualment forma pari del
luacions Concertades, Urbanrsme i Habi-
president
d'aquesta
presidència
empresa
en
pública
funció
del
seu
Politècnica de Catalunya (UPC) i
càrrec. AIXÍ doncs, ei Consell de Direcció del
regidor per Convergència i Unió a l'A-
Consell
l'empresa
tatge Li corresponen les tasques de direc-
Departament de Política Territorial i Obres
juntament
del
pública Centrals Integrals de Mercade-
ció, coordinació i execució de la política
conseller
Garraf També té la diplomatura de post-
ries i Activitats Logístiques. SA (CIMAL-
de concertació territorial i la promoció de
Felip Puig. ha quedat compost de la mane-
grau en Relacions Institucionals i Màr-
SA) i de la Comissió d'Urbanisme de
la intervenció dels agents socoeconomics
ra que s'mdica en ei quadre adjuni
quetmg Public de la Universitat Autòno-
Barcelona
en els plans i programes inclosos en el
Públiques, sota la direcció del
$
O'aquesta
població
ma de Barcelona. El nou director gene-
d'Administraoó
9
de
seu àmbit d'actuació.
$
IISTÓRIA
DE LA C O N S T R U C C I Ó
EL
NOTICIARI
Una aproximació històrica als nostres orígens El Col·legi col·labora en l'edició d'un llibre sobre la menestralia de la construcció al segle XVIII U n segle XVIII
formació on predomina el clarobscur. coses
important
í y i caba de sortir publicat per \ r \ l'Arxiu Històric de la ciutat de Barce lona i per Proa, en col·laboració amb e1
per a l a c o n s t r u c c i ó
Col·legi, el llibre La menestralia a Barcelona
i també ho va ser per a la construcció. Pie-
al segle XVtll. Els gremis de la construcció,
rre Vilar en el seu famós recull "Crecimien-
de Ihistonador Manuel Arranz Herrero, que
to y Desarrolio", destacava la importància
una pista interessant. En aquella època, els
va morir el 1990. El llibre publicat és l'a-
del sector de la construcció dins del movi-
fusters eren els estrvctunstes de les obres i
daptaaó del primer dels quatre volums que
ment econòmic del segle XVIII.
això feia que moltes vegades assumissin la
i fets transcendents, acompanyats de situa-
El segle XVIII va ser un segle important,
cions poc glorioses i d'obres d'una qualitat Ínfima. En aquest sentit, el llibre conté també
comprenia la seva tesi doctoral. Els altres
Els segles XVII i XVIII no han rebut en
part més important del disseny i la realitza-
tres van ser publicats en versió catalana el
cap dels nivells, tampoc en l'art i l'arquitec-
ció. Tanmateix, es produeix un fenomen
1991 pel nostre Col·legi, sota el títol Mes-
a menestralia de Barcelona al segle \\ in
tres d'obres i fusters. La construcció a Bar-
tura, el tracte que ha rebut el modernisme o
interessant en la mesura en què els mestres
l'època medieval. L'art medieval i el moder-
d'obres o de cases inicien, al llarg del segle,
celona en el segle XVIII, els quals consti-
nista mantenen avui en peu moltes de les
un procés més accentuat de diferenciació
tueixen la segona part del treball acadèmic
seves obres. En canvi, la immensa majoria
econòmica i social entre empresaris i treba-
a manera de gran apèndix en forma de dic
de construccions barroques han desapare-
lladors i comencen a generar un inici d'or-
cionan bibliogràfic.
gut, quan contenien elements interessants i
gamtzació industrial, cosa que els fa més
valuosos, que no ha estat possible conservar.
potents i els permet passar a liderar el pro-
L'autor fa, en aquest llibre, un estudi exhaustiu i minuciós de quina era la menta-
Portada del llibre
El modernisme ha estat lligat a l'expres-
cés de construcció. En canvi, els fusters es
sió de la identitat nacional, de la mateixa
van quedant endarrere, mantenint-se en el
de l'època, la seva formació cultural i pro-
tar-nos a la denominada història de fes men-
manera que va ser reivindicat l'art medieval.
seu paper de menestrals tipus En el llindar
fessional i la seva organització de treball.
talitats, i Arranz ho fa i ens mostra com eren
L'època moderna s'ha vist sempre, i espe-
del segle XIX, uns agremiats s'acostaven a la
Manuel Arranz era un profund coneixedor
i que sentien els constructors.
cialment desprès del Decret de Nova Planta,
burgesia i s'hi integraven, mentre que altres manaven cap a la proletari tzació.
litat i actitud dels mestres d'obres i fusters
del món menestral, al qual pertanyien els
Finalment, l'autor fa un estudi sociolò-
com a una època negra, decadent, d'afebli-
mestres d'obres i fusters. A partir de la visió
gic sobre la composició del gremi. Qui eren
ment del caràcter nacional, de manca de
general de la menestralia
els seus membres, com estaven organitzats,
consciència col·lectiva. I així s'ha presentat
loní domina la tècnica i té una especial preo-
Arranz aprofundeix en les característiques
com funcionava l'escala professional, com es
l'art d'aquella època com a expressió d'una
cupació pw la perdurabilitat de les obres. En
especifiques del sector de la construcció.
reclutaven els seus membres i d'on proce-
crisi o d'una pèrdua d'identitat.
aquella època, les exigències dels propietaris
Per una banda,
dien territorialment. Feia carrera més ràpida
barcelonina.
analitza l'organització del
Historiadors
com Manuel
Arranz,
Com a professional, el constructor barce-
d'immobles eren la solidesa, la barator. la
treball i les tècniques de l'ofici i s'introdueix
l'oficial que es casava amb la filla del mestre
encapçalats per Pierre Vilar, han permès
rendibilitat de la inversió i l'estètica. Aquest
en aspectes poc comuns, però que ens per-
d'obres, que el que havia de demostrar la
acostar-nos sense apriorismes i amb objecti-
darrer aspecte és sovint el més sacrificat,
meten situar-nos molt a prop d'aquells pro-
seva vàlua en la naorosa esca'a gremial
vitat a aq-e ;a època U"a època de trans-
però en altres casos, el propietari accepta
fessionals: la jornada, el calendari laboral.
desprendre's d'unes desenes de lliures més, a
les emes de l'ofici
fi de dotar les seves cases amb unes façanes
A més, i d'una manera extraordinària-
atractives i vistoses, tasca per a la qual el
ment minuciosa a partir dels testaments
constructor
notarials, Arranz ens endins en el nivell
col·laborador inestimable, l'esgrafiador.
cultural i professional d'aqu.i'; liomes. Ens ensenya el seu nivell d'a'fdfit tzació. el seu
del divuit
compta
amb un
Es també l'època on apareixen i es consoliden noves figures; l'enginyer militar, per
coneixement de la bibhofr-ra tècnica, la
una banda, que utilitza i es relaciona amb
relació amb professionals --lés ben situats
els mestres de cases, i l'aparició ai final del
en la jerarquia social
de l'antic
XVIII de la figura de l'arquitecte, fruit de la
règim, com és ara els enginyers militars, o
consolidació d'un nou sistema d'orgamua-
ens descriu els seus viatges de treball, no
ció de la producció
solament per Catalunya, sinó també a països
demogràfic i públic que es produeix a les
llunyans, com per exemple ltaha
darreries del segle. Aquesta aparició, a la
i pc'iuca
Una altra perspectiva que ens mostra es
i del creixement
llarga, portarà a una lluita entre mestres
la mentalitat d'aquests professionals. A tra-
d'obfes i arquitectes, de la qual emergirà la
vés de les actituds davant la família i davant
figura de l'aparellador.
la mort, els seus sentiments patriòtics i anti-
Com diu el mateix Arranz , l'estudi dets
militaristes, el seu vessant religiós. No és
professionals de la construcció a la Barcelo-
habitual, fins en aquests darrers anys, acos-
na del set-cents no l'ha fet amb el propòsit
P U N T S PUNTS
DE
DE
VISTA
VISTA
PRMERA QUKTENA F£BAEft 2001
Quatre gats Una vegada, quatre gats vells, en Carles Miau. en Joan Mixetes. en Jordi Mioi i en Rafel Moix. anaven exphcant-se les seves peripècies i com se les fiavien tingut amb les gates maules de \e~ obres, com
se n'havien
sortit
mes L'IWQMUTIU 198
menys ben parats, com amb els a - . d experiències en l'exercici
Telèfon directe 932 40 23 76
professions
Fa* 932 40 23 64 Adreça electrónca: informatiuOarabcn e
havien après a saltar de teulada en teula
L'Informatiu electrònic
da. d'esquivar els rocs i sabatots llençats
hnp //Vvww acaben es/informatiu
per tot tipus de personatges, defensant-se
Consti! editorial:
com a gats de panxa enlaire dels mil i un
Anna M Ruií. Joan Gay.
combats, uns de perduts i uns altres a>
Xavier Alterca i Cartes Cartafta Director Caries Cartafta
guanyats. Amb més de set vides, reeixir,:
Coordinadora: Elisenda Pucurutl
cada vegada amb renovats ànims, sense acovardir-se ni desertar, amb l'esperança
Redacció: ; sep Olrve. Xavier Oliva. A mesura que s'anaven contant els uns
I no sena ja hora que els gats vells
de noves victòries ni que siguin petites...
als altres les trifulgues viscudes, assentien i
expliquessin a la gatada les seves expe-
Anàlisi d'obra: Joan Sabaté.
conscients que no son simples especta-
es deien que sí. que sí. que ja ho sabien,
riències, el que no s'explica a les aules
Xavier Aumedes. Gabrieia Schon.
dors de la història de la construcció sinó
que uns i altres s'ho sabien t o t . . . bé, quasi
(amb
protagonistes. Es llepaven i s'ensenyaven
tot. Diuen que el gat vel! en sap més per vell
llat"), ni s'escriu en els llibres? Qui li posa
un programa acadèmic
7
"encoti-
que no pas pel que va aprendre a l'escola de
sin trofeus de guerra, ben orgullosos de
gats, als cursets, seminaris i màsters. Men-
poder-ho explicar. Parlaven de com (uga-
tre, la gatmada, sortits del recer de la mare
* Aquesta "Finestra oberta" és un home-
ven al gat > la rata, algunes vegades
Escola i havent deixat de xuclar coneixe-
natge al ninotaire
ensenyat les ungles i corbant l'espinada,
ments de les eixorques mamelles, sense cap
mava ais gats.
amb el pèl eriçat; d'altres, filant i refre-
experiència, se les anaven fotent a tort i a
gant-se amb qui convenia. I, encara d'al-
dret i en sortien més d'una vegada com gats
tres, amb relacions com de gat i gos,
escaldats. Miau, m o u . marramiau! Miolen
sobretot quan algú intentava donar-los gat
ben astorats, sense ni veure-les venir (les
per llebre o buscava els cinc peus al gat.
garrotades).
Vicenç Font. Imma Vitlacorta, Jordi Ohvés i Ana Moreno OibuiuiHS: Sílvia Akzoba.
les nafres t ferides en combat com si fos-
el cascaven al gat
, • . M.iilet i Antoni Ca pilla
ÍS
Tom Batllon i Joma Passatemps: Miquel Scs£
Perich, que tant esti-
Assessorament lingQistic: AngeS BjlUird Foloeralia:
,. tíf G.an.u D« Í C f t i ï » !
Ai Deu Casanovas Disseny (rtflc:
geuve
Fotòlits: Imprès Auloedció S L Impressió: Vikmg Dipòsit legal: B 42389 1991 ISSM: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Puc uf ull T.-i.A •<> 932 40 23 76 Publicitat: BtTMAP l ^ r e Rodríguez GBun Pdblor. 5 08021 Barcelona Tetelon 932 40 20 57 Fa. 932 40 23 64
de fer
biograftes
històriques,
ni amb
la
intenció de descobrir paternitats dels traçats
E-maii comerciatttapabcn es EDTTA: Col·legi d'Aparellador* i Aiquitectes Tècnics de Barcelona
d'una obra o d'un palau, sinó amb la de comprendre millor la construcció i l'arquitectura i. com a conseqüència, la societat de la capital de Catalunya en un segle crucial
!fi y . u -íu . J Ü U f a * 9 J ^ - H J í O 6 l Bates-Berguedl: Plana de l'Om. 6 •H.-l.;tA,",-.) Osona: i'
de la seva història. Cal congratular-nos que el Col·legi hagi participat en el fet de donar a conèixer aquest estudi. La importància i rigor de! tre-
Vatlès Occidental: Sant Francesc 18 ^ ^ : ; Tarawa Tel 937 80 11 10 Vallès Oritotih Josep P>to. 8 O&WO Gr.j·ioii^s Te) 938 79 01 76
ball, ta seva espeaficrtat i la relació estreta amb
ei
T,H 938 72 97 99 Major 6 08500 V*.
I.-i 938 85 26 II
nostre passat
professional
J"NTA DE GOVERN
feien
quasi inevitable aquesta participació. f£-
Pieiidtnb Xavter Ba/daii ViceprnidMtf; J'«i'i A r ^ V Secreun» ' . ' • • • . . : • •
.-,
Comptador Vocalï. '.' ..
,_•'
»,iimor i * v j < tnn
Utfiméà.
Jaume Ju*nüt*
O M H Í Í H^-iaT Nc«i>«d Vallas Oecid««jl
. :oe- aemanar-la ois. Dmgiu-ws a •\*i 93? 40 23 7c : * es
.
•\
. ••
fi
Expressa't
ATENCIÓ AL CLIENT '1
Si tens qualsevol suggeriment, pregunta, queixa, si tens alguna proposta de millora del Col·legi...
al nou Servei d'Atenció al Client
T'ESCOLTAR íaciis a lateviopi n ió, podrem millorar els serveis actuals del Col·legi i oferir-te'n de nous. nts construirem un nou camí beneficiarà el futur del Col·legi i el de tots els nostres clients.
I :
Estudiarem cadascun dels teus
suggeriments, queixes o idees de millora i ens comprometem a respondre't en un màxim de 10 dies.
COM HO POTS FER ARRIBAR? i de suggeriments i uns fulls on pots expressar la teva opinió. Si t'interessa que et responguem, has d'emplenar l'espai Dades personals. També ens pots escriure a l'adreça atencioalclient@apabcn.es 0 mitjançant la web del Col·legi, www.apabcn.es,
fes
a l'apartat d'Atenció al client.
1
i
de L'Infnrrmfin
P A G I N E S
D' A S S E S S O
RIA. F O R M A C I Ó .
A C T I V I T A T S
I
S E R V E I S
16 Assemblea General de col·legiats
Assemblea General L'Assemblea aprova el pressupost per al 2002
E
l passat 18 de desembre
sistema de mitjana ae preus per trams se-
política professional estatal, i entrada en vi-
es va celebrar i ~- •
gons els pressupostos de l'obra, per a totes
gor de la LOE i la intensa activitat que viu el
les obres i amb un límit màxim de preu.
sector, la importància de la formació en la
Govern va presentar el proiecte de pressu-
Quant al programa de govern, aquest s'es-
nostra sistemàtica quotidiana, la incorpora-
post que acompanyarà i'acció col·legial pre-
tructura a partir de les quatre divisions en
ció del Col·legi i dels professionals a les no-
vista per a l'any 2 0 0 2 . Es tracta d'un pres-
què ha Quedat organitzat el Col·legi i actua
ves tecnologies de la comunicació, l'organit-
supost prudent, que és un 2 , 2 % inferior al
sobre els quatre obiectius estratègics del Pla
zació d'activitats d'interès professional i cul-
de l'any anterior, però situat completament
de Futur. El president Xavier Bardají, va ex-
tural i la consolidació de les delegacions
dins de les línies d'acció del pla de futur Ho-
posar als col·legiats assistents a l'Assemblea
col·legials van ser alguns dels temes desta-
ritzó 2 0 0 7 . El visat col·legial guanya en agi-
els principals trets que guien la política
cats pel president. í f
litat i transparència amb l'estructuració d'un
col·legial. La participació del Col·legi en la
dinaria de col·legiats, ep : . :
• ••• .
* j ae
Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 de gener Ca= 1,137
Propera actualització: 15 de febrer Mòdul: 303.50 € Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 4 0 2 3 7 0 visats@apabcn.es
SK/
INSTITUCIONAL QJH7ÍH*
FEBUR 1002
L'Assemblea aprova el pressupost peral 2002
•idor). Xavier Bardají (president), Minerva Zmbuena (secretaria)
| P " I passat 18 de desembre
i Josep Maria Llesuy (tresorer) va
'esidir l'Assemblea General de Col·legiats
Segons va explicar el comptador a l'As-
i així. el visat guanya en agilitat i trans-
es va celebrar l'Assemblea General
semblea, el pressupost per a !'any 2002 és
parència amb l'estructuració d'un sistema
tat ha estat marcada aquest any pel recent
Ordinària de Col·legiats, en la qual la Junta
un pressupost basat en la prudència, però
de mitjana de preus per trams, segons els
canvi d'Estatuts i les eleccions que s'han
I L
tatal va ser el primer tema tractat. L'actuah-
de Govern va presentar el projecte de pres-
situat completament dins de les línies d'ac-
pressupostos de l'obra. Es limita el preu mà-
celebrat al Consell General de l'Arquitectura
supost que acompanyarà l'acció col·legial
ció del Pla de Futur Horitzó 2007. ja que té
xim de visat, d'acord amb les previsions de
Tècnica.
prevista per a l'any 2002. El comptador del
en compte els seus objectius dins d'un pro-
l'H07 i es conserva, incorporada en el nou
L'entrada en vigor de la Llei de redifi-
Col·legi. Albert López, va exposar a l'Assem-
grama d'accions preparat a dos anys.
sistema, la reducció de preus establerta
cació (LOE) i la seva posada en pràctica ha
blea les línies bàsiques del pressupost, que
Amb relació als ingressos pets drets de
l'any anterior («egeu l'apartat Visats). Quant
estat un dels temes destacats durant l'any
és un 2,2% inferior al que es preveu realit-
visat, la prudència ha aconsellat tenir en
als serveis col·legials, destaquen les quatre
que ha finalitzat
zar l'any 2 0 0 1 . El pressupost per a aquest
compte en et pressupost una conjuntura ne-
límes sobre els quals aquests s'impulsen;
de manera generalitzada dels organismes de
any és de 6.525,69 € (1.085 MPTA).
gativa en l'obra mitjana i gran d'un 15%. Tot
formació, gestió, publicitat i relacions co-
control tècnic i !a seva relació amb les di-
L'entrada en joc al sector
mercials i promoció professional. Pel que fa
reccions facultatives de les obres, l'evolució
a les despeses, aquestes es redueixen en un
en els temes relacionats amb la responsabi-
1.82% respecte a la previsió de tancament
litat civil professional i les garanties que ofe-
de l'exercici anterior.
reixen les companyies d'assegurances van ser els temes més destacats pel president.
El p r o g r a m a v r al
col·legial
2002
El president del Col·legi, Xavier Bardají, va exposar els principals trets que definei-
Bardají va explicar les gestions que du a terme el Col·legi per tal d'establir uns entens comuns d'actuació dels diferents agents a la llum de la LOE.
xen la política col·legial. La participació del
La intensa activitat que ha viscut el sec-
--s:re Col·legi en la política professional es-
tor en el darrer exercici junt amb un cert ra-
(passà i ta pagim 18)
I
Quadern central ffi'V[R,A ^
Quadre 1
,
Evoluciócollegiacions
Quadre 5
Estructura de la despesa
DESPESES en milers €
Nombre de col·legiats a 10-12-01: 6.300
Previsió 2 0 0 1
|
ALTES
I BAIXES
1644 951 150 2.970 476 111 351 6.653
Despeses generals Tnbuts Personal Altres despeses Financeres Amortitzacions TOTAL
Quadre 2
%
Pressupost 2002 %
25 14 2 45 7 2 5 100
1.567 858 105 3.109 529 17 341 6.526
Quadre 6
Entructura de la despesa 2 0 0 2
Quadre 7
Evolució de les despeses
24 13 2 48 8 0 5 100
Estructura dels ingressos
I N G R E S S O S e n milers € Previsió 2 0 0 1 Quotes Visats Serveis i subvencions Rendiments financers Extraordinaris TOTAL
Quadre 3
685 2.867 2.162 210 748 6.672
Pressupost 2 0 0 2 %
43 32 3 11 100
748 2.945 2.313 505 15 6.526
11 45 35 8 1 100
Entructura dels ingressos 2 0 0 2
II II
Compres
Quadre 4
Evolució dels ingressos
Despeses
Tributs
Penonil
•• Altre
Financeres
Acords de l'Assemblea General de Col·legiats Els acords adoptats per l'Assemblea General Ordinària de Col·legials del 18 de desembre de 2 0 0 1 van ser els següents: •
Aprovar l'acta de l'Assemblea General Ordinària, celebrada el 18 d'abril de 2 0 0 1 .
•
Aprovar l'acta de l'Assemblea General Extraordinària, celebrada el 12 de juliol de 2001.
| 2001
•
I 2002
Aprovar el projecte de pressupost per a l'any 2002 presentat per la Junta de Govern per un import de 6.525.69 € (1.085 MPTA). Tots els acords es van prendre per unanimitat
CALENDARI COL·LEGIAL DE COBRAMENT Complí
Data de cobrament
Quota col·legial
Gener i luliol
Quantitat 6 0 € en cada cobrament
Quota PREMAAT
Dia 5 de cada mes
Segons aportacions i trams d edat
Prima MUSMT
1 de febrer i 1 de maig
Segons pòlissa individual. 5 0 % de la prima fixa en cada cobrament
Aportacions estatutàries per al 2002 Quota col·legial ordinària •
La queia col·legial passa a ser de 10 € rrensuals. amb un increment de 50 cèntims.
Incorporacions •
La quota d'incorporació es manté en 90 € .
Col·legiats jubilats •
E1? •::•! '•*? v« riu? es jub'lm a partir de l'any 2002. abonaran una ouota anual de 30 €
-
ASSEMBLEA
é^}
GENERAL
OE
COL
LÍCIATS
INSTITUCIONAL
Programa de govern del 2002 El programa s'estructura a partir de les quatre divisions en que r,a queda; Oígan.üaí e< Col·legi . actua sobre e-s quatre GC|£c;.u$ estra'.eg.os del Pla de Futur Horitzó 2007 Aní. incorpora les accions previstes en el Pla dms ^ei programa de treball de l'exercia de manera que. amb el dia a dia, s'aconse /.ieixin els resultats previstos i es realitzen les accions.
Divisió de serveis •
Posada en funcionament del visat on hne.
m Millora dels canals de distribució dels serveis, ampliant els existents i cfeant-ne de nous. •
Reorganització dels serveis de visat i assessories en un autèntic serveis dassistènoa professional i de responsabilitat civil.
•
Posada en marxa de la SIMCAV col·legial com a producte d'estalvi per als col le giats.
•
Potenciació de la corredona d'assegurances com a servei i com a font d'ingrés.
•
Desenvolupament dels servei de promoció i carrera professional.
•
Amphacò de l'àmbit de cl'ents de formació
Divisió de serveis corporatius •
Impuls de la formació i la capacitació del personal.
•
Optimització de les despeses generals d'explotació.
•
Incorporació i posada en funcionament d'una xarxa informàtica i de comunicacions adequada a les noves necessitats de gestió i d'informació.
•
Establiment d'un sistema d'informació per a la gestió.
Divisió de màrqueting • •
Definició i potenciació de la imatge de marca del Col·legi i de la professió. Enfocament de l'organització cap a l'ortentació al client, entesa com a qualitat de servei al col·legiat.
• Organització d'un sistema participatiu amb els col·legiats de coneixement de la problemàtica professional i de posada en comú de propostes de solució.
lentiment en la construcció d'habitatges van
més, que ben aviat es posarà en marxa el v
centrar el capítol dedicat a la conjuntura
sat on Ime.
que viu el professional, junt amb els canvis
Dms de les activitats d'interès cultural
que es van produint en el procés constructiu
fetes l'any passat, el president va destaca-
•
Creació d'un servei d'atenció al col·legiat.
•
Enfortiment dels acords i les aliances amb les escoles d'arquitectura tècnica.
•
Posada en funcionament d'un pla de mecenatge i patrocini
Divisió d'innovació i desenvolupament •
•
i la valoració de la prestació dels serveis pro-
les jornades internacionals sobre art urta
fessionals. El president va explicar l'acció
celebrades al Col·legi, un esdeveniment ar-
del Col·legi com a instrument per acostar el
tistic que tindrà continuïtat dins dels actes
•
professional als contractadors, així com el
del Fòrum 2004. a Barcelona.
•
procés d'obtencio de la ISO 9001 a les so-
El president va recordar que la Delega-
cietats professionals que el Col·legi ha ini-
ció del Vallès Occidental va celebrar 10 anys
ciat.
el desembre passat com una mostra del re Bardají va recordar la necessitat d'm-
Creació d'una línia d'activitat aula-empresa per potenciar el coneixement de les noves tecnologies i productes. Organització d'un servei únic d'informació t assessorament tecmco professional. Intervenció com a centre intermedi per potenciar la modernització, qualificació i promoció de les organitzacions tècniques i professionals dels col·legiats.
•
Establiment d'aliances estratègiques amb grans corporacions i amb l'Administració.
coneixement social i el suport a les comar
corporar la formació en la nostra sistemàtica
ques que representen les quatre delegacicrs
quotidiana. El Col·legi fa una aposta molt
col·legials. Aquestes esdevenen una em.3
important en aquest capítol, a més de tre-
clau per al desenvolupament territorial ce
ballar en la definició de nous perfils profes-
Pla de Futur del Col·legi. L'any passat va ser
sionals que es posiciomn amb avantatge en
l'any de rodatge de i'H07, que ha de repfe
un sector en transformació. La incorporació
sentar el canvi d'imatge de la institució, ga-
del Col·legi i també dels professionals a les
rantia de qualitat dels serveis i el seu llança-
tecnologies de la informació és també una
ment. La incorporació de quatre nous direc-
prioritat. A finals de l'any passat es va posar
tius ha potenciat l'estructura de l'organitza
en marxa l'Extranet, que obre moltes possi-
Ció. El programa que es presenta per al 2001'
bilitats per oferir informació reservada i faci-
és ja un primer fruit del seu treball.
litar la gestió col·legial, tenint en compte, a
Desenvolupament d'un observatori de l'exercici professional i de les necessitats tècniques del procés constructiu.
®
• •
Definició i desenvolupament del Col·legi virtual. Obtenció de la ISO 9001 (qualitat) per al visat i la 14001 (medi ambient) per a tot el Col·legi.
•
Impiementació d'un sistema ISO per a col·legiats i societats professionals, vinculat al Col·legi.
•
Participació en l'any Gaudí amb una exposició sobre ceràmica, en col·laboració amb l'empresa Roca Ceràmica.
• Organització del stmposi internacional t'arí a i'espai urbà, vinculat al Fòrum 2004. • Aprofundiment del Centre de Documentació en el seu vessant de suport a la recerca aplicada.
ZENA FEBRER 2001] 19
El visat, mésfàcil i transparent S'ha limitat el preu màxim del visat d'acord amb les previsions de l'H07 I Col·legi ha canviat el sistema de visat amb l'objectiu de simphficar-ne els tràmits, reduir el seu cost i fer-ho més transparent. Ami, s'ha generalitzat per a tot ttpus de visats un sistema de mitjana de preu per tram, segons el pressupost de l'obra. Aquest sistema només s'utilitzava fins ara en les obres amb un pressupost d'execució material fins a 25 milions de pessetes. A més, d'acord amb les previsions del Pla de Futur del Col·legi, s'ha limitat el preu màxim de visat que és fix per
a obres a partir de 500 MPTA. La reducció de preus que es va establir l'any anterior es conserva, incorporada en el nou sistema. Fi nalment. el preu del visat petit s'ha actua litzat per tal d'acostar-lo al seu cost. •£•
Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 40 23 70 A/e: visats@apabcn.es
Visat Avançat
Un programa eficaç per agilitar les teves gestions Ja no et caldrà recollir els impresos del Col·legi. Des de casa, podràs imprimir tots els documents necessaris per a la tramitació de visats, així com obtenir el càlcuí d'honoraris i de despeses.
En la nova versió, s'amplia el nombre de documents (amb certificats de final d'obra, actes referides a seguretat, documents de control de qualitat...) i a més, com tots e!s documents són plantilles word, els podràs modificar en funció de les teves necessitats.
El visat on line, ben aviat Un dels primers resultats
La millor eina per a la teva gestió
Una versió més àmplia i flexible
Els c o l · l e g i a t s p o d e n o b t e nir per avançat un conjunt d'etiquetes per al visat dels documents d'un treball professional que podran utilitzar en el moment just en què tinguin preparat el treball o el document; així, el podran lliurar immediatament al client o fer-ne l'ús que calgui. £1 Visat Avançal permet visar al moment i en qualsevol lloc. Es pot utilitzar per al visat de les obres amb pressupost inferior a 21.000 € (3,5 MPTA) per a treballs de projecte, direcció, estudis de seguretat i coordinació, control de qualitat, estudis tècnics, informes, treballs de col·laboració tècnica i amidaments. entre d'altres. ï < .
del Pla de Futur del Col·legi ha estat la transformació del sistema de visat, amb l'objectiu de simplificar-ne els tràmits, facihtar-lo al màxim i fer-lo més barat. Es va posar en marxa el Visat Avançat i es va reduir i unificar l'import dels drets de visat.
Gestió Col·legial 2002
La possibilitat de fer els tràmits on line serà el pas següent. Ja s'estan fent les proves que permetin fer el visat a través d'Internet. un sistema que serà operatiu ben avtat i que, combinat amb la utilització del programa de gestió col·legial Gestcol farà encara més fàcil la tramitació. V'
Mòdul bàsic de referència per a t'any 2002 Mòdul bàsic: 303.5 € (50.500 PTA) Data d'aplicació: a partir de I'l de març de 2002 Modificacions d'altres productes: Nous preus de venda del Llibre d'incidències i el Certificat de segona ocupació: - Llibre d'incidències 6 € + 4% IVA (998 + 40 = 1.038 PTA) •Certificat de segona ocupació 7 6 + 16% IVA (1.165 + 1 8 6 = 1.351 PTA1
El primer pas per visar on line Properament el Col·legi posarà en marxa el nou servei de visat on line (per projectes d'un import inferior a 180.000 €). Amb Gestió Col·legial 2002 i connexió a internet, visar serà més fàctl i còmode, podràs realitzar tots els teus tràmits des d'on vulguis i quan vulguis. Molt aviat t'informarem del funcionament d'aquest nou servei i de tots els seus avantatges.
I en Euros, és clar! Gestió coiiegiai zuuz ja s na adaptat a la nova moneda.
Amb Gestió Col·legial 2002 guanyaràs temps. Per a qualsevol consulta, contacta amb nosaltres al telèfon 932 40 23 70 o a visatseapabcn.es.
H O R E S
E X T R E S
10
H O R E S
E X T R E S
LECTURES
Catherine M i llet
D
d'art, ia
critica avantguardista- El 1989 va ser co-
tol La vida sexual de Catherine W (Éditions
és escriptor i fotògraf, amb qui està casada
francesa Catnenne Miiiet d>nge» des
missaria de la secció francesa de la Biennal
du Seuil) hagi sacsejat l'opimo pública fran-
des de fa 10 anys i que en fa 20 que el co-
de fa una trentena d'anys la revista d'art
istingida
crítica
de Sao Paulo i el 1995 va comissanar el pa-
cesa i encapçalat durant setmanes la llista
neix, i que li hauna agradat tenir fills- no és
contemporani Art Press t és autora de mo-
velló francès de la Biennal de Venècia. No
de llibres més venuts de França. Ara. el seu
un estimulant sexual nt una elaborada ima-
nograFies sobre l'art conceptual, el pintor
és gens estrany que arran de ta publicació
llibre es tradueix a una vintena d'idiomes i
gineria de rituals a partir de l'experiència
I ves Klem. el dissenyador Roger Tallon i la
de la seves memòries novel·lades sota el tí-
amba al capdavant de la nostra llista de lli-
eròtica. Però de tota manera, la seva lectura
bres amb èxit de vendes.
és aconsellable, perquè la reflexió de Miilet
L'octubre del 2000, Millet va participar
és intel·ligent i msólitament franca.
en el Simposi internacional Futur i funció de
A Miiiet h agrada el sexe promiscu,
l'art contemporani a l'espai urbà. organitzat
col·lectiu -malgrat que alhora confessa que
pel Col·legi. La recordo reservada i alhora
aconsegueix el màxim plaer amb la mastur-
segura, disciplinada, com ho és el seu llibre,
bació- i ho explica amb un detallisme mi-
que no és ni eròtic ni molt menys romàntic.
nuciós. Per què? Per exhibicionisme segur
Tot el contrari, és gairebé fatigant i depri-
que no. El seu llibre tampoc és feminista ÉS
ment. Però té el seu interès.
més aviat una manera d'escriure per enten-
Mtllet no viu la seva vida sexual com
dre's, per comprendre fa seva pròpia neces-
una transgressió. Georges BataiNe ja va dir
sitat de "'s'abimer", com ella mateix es refe-
que certs tabús i regles són necessaris per-
reix als seus encontres sexuals, de deixar-se
què l'amor físic pugui ser viscut com una
caure i retornar a un estadi molt primitiu del
transgressió i no és el cas de Millet. que va
ser humà. quan el |0 i l'entorn són el mateix.
començar la seva vida sexual compartida als
I la sorpresa per ai lector és descobrir que
disset anys, i ràpidament va començar a fer
tot plegat sigui tan fred.
&
l'amor en grup al Bois de Boulogne de Paris, amb l'ajuda del seu amic Enc, que li organitzava la cua, en apartaments, en furgonetes... El seu ritme d'encontres sexuals segurament supera el de l'escriptor francès Georges Simenon, que deia que havia anat al llit amb més d'un miler de dones, en la majona d'ocasions, pagant. Millet ni paga ni cobra ni tampoc és amant de flirtejar. Quan fa memòria recorda 49 homes individuals amb cara i nom. La resta tendeix a l'infinit De vegades ha estat amb una quarantena de persones en una nit. sense que la seva vo luntat sigui batre cap rècord. El llibre de Millet -que té un mant que
ES P A I
D'ART
Calidoscopi Gaudí I f ^ n aquesta exposic ò fotogrà-
ma a capturar a les seves obres, amb un e
l^^fica
til personal i optimista.
apareixen imatge-,
iigunes poc
#
conegudes, de l'obra arqur.e·.'.^ica del sempre tan genial i inquietant 0;-J l i . L'imagman migualable d'aquest arquit;;:e queda reflec tit a les fotografies de Manar, Mar, mitjançant originals i sovint sorprenents :aptures. a i v gual que un calidoscopi, dels mosaics, tren cadissos. vidrieres, immersos en les seves columnes imponents, bancs smuosos. dracs i
CALIDOSCOPI
GAUDI
Fotografies de Marian Mar Del 18 de gener al 24 de febrer Espai d'exposicions de la primera planta del Col·legi. Bon pastor, 5 Barcelona
d'altres elements gairebé onírics tan característics de Gaudi Cal destacar, també, la importància que té en aquesta exposició fotogràfica la presència dels colors {blaus, cremes, verds, grocs, grisos, blancs...) i la llum. elements que la fotògrafa Marian Mar acostu
Àlex Oliveres
Narrativa LA VIDA SEXUAL OÍ CAmtttm MILLET. Catherine. Empúries/Anagrama. 202 pàgines. Barcelona 2 0 0 1 .
M.
Quadern central I-'RI
N O
T ' H O
P E R D I S
Revisitant Egipte
L
hristian Jacq, Bernard Si-
nes, hi havia els vasos canopis, que conte-
monay, Paul Doherty o el mateix Te-
nien les vísceres i el cervells extrets del cos.
renci Moix des de fa molts anys que idealit-
L'exposició ès, doncs, un exercici de re-
zen la vida quotidiana de l'Antic Egipte en
construcció històrica d'un dels trets defini-
les seves novel·les, èxit de vendes a tot el
toris de la cultura egípcia: la momificació.
món. Una de les virtuts o carències de la l i -
Però va més enllà, la mostra, i la resta de la
teratura, depèn de com es miri, és que la
col·lecció permanent del Museu Egipci de
nostra imaginació ha de fer un notable es-
Barcelona, són una ferma aposta per un nou
forç de construcció de tot un univers d ' i -
discurs museugràfic en què la simple acu-
matges i de decorats per ambientar la histò-
mulació de peces provinents d'excavacions
ria que estem llegint, Un bon a|ut en aques-
arqueològiques no té cabuda. L'aposta de la
ta àrdua missió pot ser la visita a un dels
Fundació Arqueològica Clos passa per la
més curiosos museus de Barcelona, el que
combinació de les restes de milers d'anys
la Fundació Arqueològica Clos dedica a la
d'antiguitat amb la presència t el paper que
cultura dels faraons i que aquests dies con-
juguen i han de jugar les noves tecnologies
sagra una exposició a uns dels símbols de la
en el descobriment i un millor coneixement
cultura egípcia per excel·lència: les mòmies.
del passat. Unes noves tecnologies que po-
La mostra La Mòmia d'Or El retorn a la vida s'endinsa en un dels temes més suggerents de la cultura egípcia, la seva concepció de la mort i de l'eternitat, a través dels costums funeraris i la momificació personalitzats en tres casos ben diferents que han estat àmpliament estudiats pels especialistes de la Fundació Arqueològica Clos: la Dama Daurada, una cobertura Oe mòmia de cartronatge realitzada durant la dominació romana d'Egipte (segles I i II); la Dama de la Casa, DiedMontuiuesanj, un altre cartronatge d'una mòmia de la Dinastia XXII a.C);
(945-715
i la Dama de Kenet, una mòmia amb
retrat feta amb benes, estuc i fusta i que data, com la pnmera. de l'època romana
T R E N C A ' T
L A
den (er realitat una de les màximes presents La mostra, sintètica t clara, inocei> er
qjer-e de l'abdomen. Llavors, el cos era banyat i netejat en na-
l'occidental actual pel que fa a la dicotomia
tró. una substància que adheria la pell als os-
entre l'ànima t el cos, el 'ka' i el 'ba', res-
sos, i impregnat en resina abans de ser em-
pectivament, però també ho fa en els es-
benat. Tant a l'interior del cos com entre els
forços que els antics egipcis dedicaven a la
embenats, s'hi dipositava una sèrie d'amu-
Exposició
preservació del cos humà i l'aixovar funerari
lets destinats a protegir el cos de possibles
LA MÒMIA
per garantir la immortalitat de l'ànima. La
enemics i dels lladres de tombes. Un cop el
Museu Egipci de Barcelona.
preservació, ineludiblement, passava per la
cos havia estat momificat, procés que dura-
Fins al 7 d'abril
momificació. Aquest procés era tot un ritual
va uns 7 0 dies. es traslladava a la tomba
en l'Antic Egipte. El cos sense vida era dut
acompanyat dels seus familiars, ploramorts i
a la Casa de la Momificació (Per-Nefer) on
sacerdots que oficiaven la cerimònia de l'o-
se li extreia el cervell, pel nas o per un orifi-
bertura de la boca perquè la mòmia pogués
ci en el crani, i les vísceres (budells, fetge i
alimentar-se amb les ofrenes que periòdica-
estómac), a través d'una incisió al costat es-
ment li serien portades. Entre aquestes ofre-
C L O S C A
bes que queden sense ratllar tormen el nom de la ciutal on es troba el moneslir de la fotografia A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acrostic el nom d'aquest monestir
VI
Dl RE
LLAR
DEFINICIONS i
SER
CAPO
TRE SAR B A R B A FI
EM
A
RA
LA CE
LO
LAT ME DA
LUS LI
GA DA
NA
Dl E
1 2 3 4 5
TREDO BAS
6 7
NA TUD
Maquina que deixa les superfícies llises i brillants 2 Fer una gran construcció destinada a habrtacc 3 Unei>
dos punts d una esfera o cercie passant sempre pel seu centre 4 Interrupció de la direcció de I alineació de la façana d una construcció 5 En forma de canal es ple d estnes o solcs 6 Distancia que hi ha entre els dos costats curts d una superfície o d'un cos 7 Cadascuna de les columnes adornades, amb motllures de pedra d una barana 8 Recollir i emmagatzemar aigua en jna gran obra hidràulica 9 Limitació del dret de propietat que obliga a respectar un dret d us
SOLUCIONS
ventut es renovi com la lluna, que el teu
el paral·lelisme entre la cultura egípcia i
Heu de resoklie les definicions numerades i anar ratllant les Sil labes dels mots-tesposla en la graella de I esquerra Les Sil la-
CAR
a moltes tombes egípcies: "que la teva jo-
nom no sigui oblidat per l'eternitat". •&
D'OR. EL RETORN A LA VIDA
Antoni Capilta
UdLJ
Periodista captllaOeresmjs "et
EN T
Concert de Nadal a Santa Maria del Mar ÍT~ a Basílica de Santa Maria I I — del Mar va acoint. el 21 de desembre passat, el tradicional Concert de Nadat que organitza el Col·legi, que enguany i/a celebrar la seva 5a edició. La nit va aplegar a l'església més de 2.500 persones entre aparelladors i arquitectes tècnics, companys, familiars i amics, a més de personalitats del sector. El concert va ser un èxit de públic i també d'interpretació per part de l'Orquestra de Sant Cugat i la Coral Càrmina i es va compondre de \'Ave Verum de franz Biehl, la Missa de la Coronació de Mozart. i \'AI-leluyia del Mesies de Haendeï, a més d'una selecció tradicional de nadales com són. Santa Nit de Franz Gruber, fum, fum, fum de Cervera. Aóeste Fióeles d'Ynera i el Dimoni Escuatút Comelles i Ribó. Va esdevenir en una agradable vetllada que va donar entrada a les festes de Nadal. '«•
Imatges de l'interior de la basílica de Santa Mana del Mat durant la celebració del concert.
Concert de música clàssica a Sant Pere de Terrassa La Delegació del Vallès Occidental del Col·legi va orgar • el 16 de novembre passat, un;: . • guiada a les esglésies de Santa'.' i Sant Pere de Terrassa, en ur.a quals es va oferir un concert ae •• .. s o clàssica de pianoforte i violi. amb repertori de Mozart. L'acte t;mava part de ies activitats programades amb motiu de la celebració del desè aniversari de la Delegació col·legial, tt
LA
G E N T
ftC T I V I T A T S
SOCIALS
Sopar anual dels companys del Vallès Oriental E
l dia 3 0 del n o v e m b r e pas-
mi Nivell resulta que me'l van donar a m i .
sat vam celebrar el sopar anual de la
Finalment, vam fer un sorteig amb di-
Delegació del Vallès Oriental al restaurant
versos premis (entrades al teatre, viatges
La Torre del Pla, a Uerona.
amb avioneta, sessions a balnearis, cap de
A les 20.30 vam fer la rebuda dels col·legiats, a les carpes del jardi, obsequiant-los
setmana en una casa de turismes rural....) i vam donar pas al ball'
íí
amb una agenda, un calendari, uns bombons anomenats "Gamcs", un número per un sor-
Mireia Cuesta
teig i un cactus! Tot això mentre anàvem fe-:
Delegació del Vallès Orientat
un aperitiu per anar obrint boca! Ales 21.30 aproximadament vam entrar al restaurant i va començar a sopar. Es van fer les votacions anuals dels premts Plom i Nivell i. en les postres, ens van sorprendre amb un vídeo que el doctor Corbella havia gravat una setmana abans a la Delegació e n
A la dieta, visis general de la sala. A baix a l'esquerra, el delegat vallesà, Frederic de Buen. mostra al president Xavier Bardají l'exposició de caricatures dels companys. A baix a la dreta, els nous col·legiats del Vallès Oriental que s'incorporen a la professió.
el qual ens parlava de l'estrès. Ja devien ser les 23.30 quan vam obsequiar els nous col·legiats amb una totxana un casc i un lot de material tècnic: a col·legiat que feia 25 anys de professió, amb un ram i una placa commemorativa, i els nous col·legiats van jugar amb els que aproximadament tenen 25 anys de professió; tots dos grups se'n van sortir molt bé. per això vam obsequiar-los amb un CD de l'últim romancer. Cap a mitjanit vam atorgar el premi Plom a Antoni Martínez Talarn, arquitecte tècnic municipal de Sant Feliu de Codines i el pre-
NECROLÒGIQUES
Recordem els companys que enshan deixat durant 'any 2001 • R o b e i Solanes i Pagès Antoni Remolina i Massaguer
23 de setembre de 2 0 0 0 24 de desembre
Ramon Cabarrocas B u t s e -
14 de juny
Josep Camps i GraeNs
3 0 de juny
Recordant la Dolors Dolors Ponsati ens va deixar tam-
11 de gener de 2 0 0 1
Àlvar Romea Díaz-Laspra
8 de juliol
bé durant l'any 2 0 0 1 , concretament el
Jordi Galí i Figueras
13 de gener
Ramon Ornols i Germam
10 de juliol
6 de març. La Dolors va prestar els
Enric Martí i Hening
22 de gener
Raimundo Pérez Chacon
Josep M. Ciurana Femandez
25 de gener
Ricard Torrens Gayà
Joan Vico i Siles
1 d'agost
seus serveis al llarg de 2 9 anys a la Bi-
12 d'agost
blioteca i al Centre de Documentació de! Col·legi. Els seus companys sem-
Jaume Piulachs i Verges
8 de febrer
Llibert Moragas i Palau
17 de setembre
Josep Llopart i Mumany
17 de febrer
Francesc Miró i Lacueva
22 de setembre
Ricard Ruiz i Vidal
6 de març
Ricard Mataró i Segura
Joan Navarro Armendànz
12 de març
Francesc Vich i Ravetiiat
Albert Amarós i Anoro
2 5 de març
Josep Ramon Vergara i Ona
18 d'octubre
13 d'abril
Josep Lluís Marquez i Bas
23 d'octubre
15 d'abril
Jordi Gómez Màrquei
Antoni Sabates i Navarro Ramon Tomàs i Guasch Lluís Tejero i Vila
18 d'abril
Conrad Sastre i Costa
2 1 d'abril
Gabriel v>là t Pagès Josep Anglada i Rosich 1
• M'C-* Pp™ • M"
10 de maig 4 de juny
pre la recordarem.
25 de setembre 5 d'octubre
5 de desembre
3aixes col·legials comunicades fins al 14 de gener de 2 0 0 2
Ens dol cmuricar a ;c!s e;s :c eg-a!s. la defunció de! nostre company
Jordi Gómez Màrquez esdevinguda el 5 de desembre, a 76 anys.
SERVEIS -JMERA QUTIZENA FEBRER 2002
Programes informàtics d'interès professional i a bon preu El Col·legi ha establert acords de col laboració amb diverses em- d'aquests programes informàtics que s'ofereixen durant un temps preses fabricants o distribuïdores de software professional d'interès limitat a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empreper als arquitectes tècnics. Amidaments i pressupostos, dibuix per sa- Els termes dels acords s'exposen f~i continuació ordinador i càlcul d'estructures són alguns dels camps d'aplicació
Allplant FT v l 6 Arquitectura Tècnica L'acofd de col·laboració amt) l'empresa Nemetschek permet als col·legiats adquirir, fins al 31 de març de 2002. el programa de CAD Allplant FT v l 6 , amb unes condicions econòmiques
Avantatges per als col·legiats: - Curs gratuït de 14 hores de durada. • Servei de manteniment gratuït durant els 6 mesos següents a la compra del programa
especials i de suport tècnic que es detallen en el quadre ad|unt:
(inclou actualitzacions i suport tècnic). • 4 0 % de descompte en la contractació del servei de manteniment fins al 31 de desembre PREU
DESCOMPTE
OFERTA COL·LEGIATS
de 2003 (18 euros/mes) de les llicències adquirides en el període d'oferia, que s'ha de contractar al mateix temps que l'adquisició de la llicència.
ALLPLAN FT v Arquitectura Tècnica
Informació: Sergi Ferrate Telèfon 932 37 43 77
Programes Dibac i Harma d'Iscar Els covlegials poden adquirir, fins al 3 1 de maig de 2002, el programa de dibuix as-
Avantatges per als col·legiats:
sistit per ordinador Dibac i de càlcul d'estructures Harma amb les condicions econòmiques
- Suport telefònic gratuït per un període de 90 dies.
següents
- Curs d'iniciació de 2 hores gratuït per als qui adquireixin els programes. OFERTA COL·LEGIATS
Informació tècnica: German Puchal • Telèfon 938 77 04 37 • puchal©ctv.es Reserva i adquisicions: CAAT • Telèfon 932 40 20 60 • mformacio@apabcn.es
DIBAC+HARMA Et Col·legi regala el programa DIBAC, el preu del qual en el mercat és de 300.000 PTA a
Per a les persones que hagin a d q u i r i t els programes i d e s i t g i n rebre
tots els col·legiats que ho sol·licitin. Només s'ha d'abonar 15.000 PTA en concepte de co-
la f o r m a c i ó necessària per a aquests programes, s'han p l a n t e j a t els
bertura de despeses d'edició que s'entrega, personalitzada, per a cada sol·licitant.
cursos següents:
HARMA CODI DEL CURS: CI403
DIBAC 2D CODI DEL CURS: CI402
Dates 28 de febrer
PROGRAMA DEL CURS
S'han preparat dos cursos a triar:
PROGRAMA DEL CURS
Horari: de 16 a 21 hores
•
Interiace ael programa.
Dates: del 18 al 22 de febrer / del 4 al 13
•
Durada: 5 hores
•
Introducció de dades i plantejament del
de març
•
problema.
Horari: de 9 a 13 hores/de 16 a 19 hores
Preu especial col legiat/da: 10.000 PTA / 60,10 €
• Generació de diagrames, resultats \
Preu del curs 13.000 PTA/78.13 €
amidaments del pòrtic. • Generació i manipulació del dibuix dels
OBJECTIUS DEL CURS És el control i domini d'una ema que
armats (format DXF). •
ens permetrà resoldre qualsevol problemàtica de oòrtics plans de formigó. Aquest curs va dirigit a aquelles per-
Impressió i importació de dades.
Façanes i distribució en planta d'un habitatge unifamiliar.
•
Preu especial col legiat/da 40.000 PTA /
Col·locació de fusteria: portes, finestres i armaris.
240,40 €
• Col·locació de ratllats en bany i cuina.
Preu del curs: 48.000 PTA i 288.48 €
• Col·locació d'objectes nous.
Casos pràctics. Pòrtics, bigues continues, nosties.
•
Durada 20 hores
Comptabilitat CAD: forma! DXF i DWG,
OBJECTIUS DEL CURS
•
Simetria.
•
Acotació
Poder fer front a la resolució gràfica de
•
Superficialitat. Plànols d'estructures: forjats t pilars.
qualsevol projecte treballant amb emes 2D.
•
sones que necessiten resoldre estructures
El curs va dirigit a qualsevol persona Que
• Alçat
petites de forma ràpida i precisa. 0 bé,
vulgui conèixer i dominar el funcionament
•
Organització del plànol final
busquen un programa que permet» una rà-
del programa DIBAC XXI en 2D. No són
•
Impressió del projecte.
pida verificació de càlculs externs.
necessaris coneixements previs de CAD
SERVEIS
O i VE R S O S
Ou»d«m central PWMERA QUIMZENA FEBRE* JOC:
Petits anuncis Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de proiectes. models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA. Tel: 934 52 07 89 annsà@coac net
Serveis per a taxadors Envit'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. V! 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01
Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D. replantejaments, control d'obres, cubicacions. delimitacions, parcel lactons, informes, i assessoraments. Costà Gabinet Topogràfic Casp. 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36* Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es lan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon 932 13 92 36
Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols. Telèfon: 933 09 59 65
Informació tel.: 932 40 23 76 teig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols.
Tel.: 972 32 32 82 • Fax. 972 32 3282 ofictnaimgomez@ctv. es
Habitatge a l'última planta, exterior a 3 cares, amb balconada a totes les finestres, molta llum. Superfície 120 m , 3 habitacions més un estudi, sala d'estar-menjador de 38 m amb parquet, bany i petit bany. Cuina moderna, equipada amb campana d'acer inoxidable, taulell de cuina i
Estudis de seguretat
Estudiant d'arquitectura tècnica amb experiència forn. Fusteria d'alumini lacat, amb aïllament amb vidre chmalit. Piscina comunitària i zones enjardinades. Plaça de pàrqumg inclosa. Telèfons. 933 72 20 46 636 40 48 52
COL LEGI D'APARELLADORS
Especialistes en animacions i fotomuntatges. Som professionals amb 6 anys d'expenència per a promocions, díptics, presentacions en paper o en CD-Rom. Dissenyem tanques publicitàries amb la seva perspectiva Complim amb el termini de lliurament. Ens desplacem a tot Catalunya. Scnptiva Telèfon: 934 59 46 ; '
Col·laboració professional S'ofereix arquitecte tècnic amb experiència en constructora/promotora per a petites col·laboracions i projectes, amidaments i pressupostos, i també control d'o"-•es Informàtica a nivell d'usuari.
<
o
CAP D'OBRA
UJ
CONSTRUCTORA DE BARCELONA amb mes de 40 anys en el sector, busca:
o ce m
Plànols topografies, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edifics. replan-
Estudiant de medi ambient i urbanisme S'oferei» pe' a treball a temps parcial per compaginar amb estudis de medi am bient i urbanisme. Aporta experiència en obra i en oficina, carnet de conduir i Autocad 2000. Anglès i espanyol. Residén eia a Barcelona Snachar Shatem telèfons- 651 148 601
933 110 759 a.e shoricoOhotmail.com
Funcions
LU Q Es requereix
" - \ v i 615 541 654
Serveis tècnics arquitectura i topografia
S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica major de 30 anys amb 5 anys d'expenència en taxacions immobiliàries. Domini de l'Autocad 14. Carme Pellicer Telèfon: 932 45 64 33
Perspectives
Serveis professionals G^n expenencid Càlcul i disseny d r tructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel 933 95 44 45 • Fax 933 95 22 22 iparquitecturaGcoac net
S'ofereix secretària especialitzada
Es comparteix despatx
Delineació de plànols
El nostre equip disposa de mitjans i recursos per col·laborar en delineació, projectes bàsics, executius, mesuraments. aixecament de l'estat actual i qualsevol servei que calgui. Ens desplacem a l'estudi del client. Mayte Telèfon: 934 5° -1f ! 7
Busquem professionals relacionats amb el món del disseny per compartir despatx o estudi, molt cèntric. Es disposa de 80 m aproximadament. Gemma Telèfon: 932 15 58 93
Processional liberal comparteix despatx professional. Es disposa de 225 nr. Totalment equipat, instal·lacions, parquet, internet, sala de juntes i secretària. Xa vi Comerma Telèfon 934 15 47 53
S'ofereix estudi de delmeació-Cad per Ó realització de plànols d'arquitectura i contrucció. Experiència i preus econòmics. Tel: 934 16 16 39 ' Fax: 932 37 49 i
Especialitzats en serveis de recolzament a l'arquitectura
Es comparteix despatx
S'ofereix secretària amb 12 anys d'expenència en estudi d'arquitectura. Català parlat/escrit amb referències. Rosa Tels : 932 18 73 07 • 667 332 439
Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Onol639 89 10 63
Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquiteclura, edició de documentació escrita i gràfica: memò nes. estat d'amidaments. CAD. 2D i 3D. perspectives, renders. aixecament d'estat actual d'edilicis. i presentacions. TRESDCAD Tvieton- 938 79 6b
Dúplex al WALDEN 7 en venda, de particular a particular
u oc
S'ofereix Carnot UtnM di pm«b can«Htà Seu « « m * 21 700a i « m t « l Ser* d rcseanut* Knc dt r«rpw w «nca «* Gcrwt BuSQwm un* persona amb iniciativa, pat * prtnóre decisions, negociador i jmt> capacitat d'adaptació Interessats envieu una carta manusenta. Currículum i fotografia, irvjicanl c u 7879 a CAATB Servei dt Promoció i Metut de Trchifl. Bon Pastor 5 1 J p i w b . 08021 Brefcvul
DEMANDES PROCESSOS
- o n » " « » « » QUKZEM» ftBMK
0£
SELECCIÓ
DEL
COL LEGI 0 APARELLADORS
COL LEGI D'APARELLADORS
tmpresa en expansió en el mercat català del sector de !.? •—.— t - ; r d ó , ubicada a Terrassa,
CAP D'ESTUDIS D'OBRA I PRESSUPOSTOS
la seva organització:
HCAP D'OBRA
en la construcció d'habitatges d'alt estanding. d'hotels de luxe i locals comercials d'importants botigues
Funcions: •
Reportarà directament amb el cap de grup. Gestió a peu O'obra. negociació amb industrials, amidamenls in situ. confeccionar certificacions, control de costos i seguiment de plàning. entre d'altres Responsable de la gestió d'una o dues obres
Funcions: D "g-r ei departament tiam«laments i pressuposlos • fieamiíció damidaments d'oora i interiorisme - Desenvolupar pressupostos Relació amb el despatj d'arquitectura, els caps d'oOra, es industnah i ets cicnts. - Reportarà setmanalment amb el director tècnic i la resta de l'equip responsable de ' em rxesa
Es requereix: constructora Edat apronmada entre 30 < 35 anys. Coneuements a nivell d'usuari de Word • Exce
Es requereix: Experiència en un departament d'amidamenis i pressupostos i en direcció à'oO'i • Es *aiora'an conenements d'interiorisme - Persona amb VISIÚ global de l'obra i dels seus costos. - Coneuements mfermates dels programes- Presta, Eicef. Wvd < Sup<rprofect - Es valoraran coneixements d'artglès
valorable Presto.
S'ofereix: -
Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència aportada pel candidat Es possible la incorporació a l'empresa amb contracte laboral indefinit • com a lliberal.
| S'ofereix: -
Busquem una persona amb iniciativa, responsable, amb capacitat per resoldre problemes, amb un cert grau d'autonomia, profes- . sional (leMible i amb capacitat d'adaptació. *
obres de construccé, persona amb capacitat per liderar equips, bon comufticaúot i amb capacitat per tractar amo clients i prenies persones interessades poden enviar carta Oe presentació ma-
Les persones interessades poden enviar carta ! de presentaciü manuscnta, ad|untant currículum i fotografia recent tipus carnet, indica •a 7766 ,i
nuscnta. adiunlant currículum actualitzat i fotografia recent tipus car 1
'£•
COL LEGi D'APARELLADORS
LÜ O OC < CQ
2 TECNICS/QUES DE PROJECTE I OBRA
UJ Q
per lormar pari del departament tècnic de l'empresa de projectes i obra de l'empresa. Col laboraran amb l'arquitecte en la redacció del projecte {amidaments i pressupostos, plecs de condicions, entre d'altres), participaran en l'adjudicació de les obres a industrials conjuntament amb el di-
OC
de tipus industrial i oficines, i gestionarà la fase de proiecte i construcció (prorect i conslruction manaBement). Busquem un professional amb mes de 3 anys d experiència en les fun~ cions descrites, amb un nivell alt d autonomia i capaç d assumir molta responsabilitat. Bon comumcadoi, organitzat i amb voluntat de ler equip.
>•
net indica-! la referència 7803 a COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Tretwll. Bon Pastor. 5. 3a planta. 0 8 0 2 1 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
IATB. Servei de Promoció i Mercat de Treball. * . 5. 3a planta. 08021 Barcelona e. tTebalieapabcn.es
üi
Sou apronmat de 8 MMPTA. Brut/anual, negociables en (unció de l'eipenència aportada pel candidat.
BusQuem protessionil amà domini dels aspecte econòm<cí de les
CAP DE GRUP Constructora especialitzada en la construcció d'habitatges d'alt estanding, d'hotels de lu*e i locals comercials d'important botigues: Funcions -
Paril.cjr. y%ir. i » , ;oaanjr. ^r.'jox e. Eries 3"eiec_tiO 3 cttes awrsts 11. sti, i^tra x costes ReuonsaUe « 2 3 taps iota». R* eorjn stimaruiment amb tí dnctor 0cn< i la FEU * l'cquv de naponubla de l'cmp<cu. -- • - , - i f s amo u pnpcOl i la óncoó Ixuiutm
Es requereix S J ^ I F Ï " uM persona amb capacitat per liderir eQu>p
Es requereix
o
' - i < n * * T * attntro* en projectei t k t c t í faculMM i (estú tfotres. • • :• j •jtMJt amb tuçax nfvmMc.rovetlMt de Pieto, a Mlomn coneacments «
^ j -
LÜ .- "itft» que pertmy t un pup que inclou promotora
S'ofereix
. d'ment l'irca metnpoliaru * B*tetma
OC
o CL
fressades poden enviar carta ma•.!. Lur!i;ulum i fotografia tipus carnet, mdii reterència 7865 a CAArB Servei de Promoció i Mercat de Treball. Bon Pastor. 5, 3a planta. 08021 Barcelona 3/e. treball@afubcn.es
Les persones interessades poden enviar carta de presentació manuscnta. ad|untant currículum ac tuaiilval i fotografia recent tipus carnet, indicant referència 7842 a ! CAATB Servei de Promoció i Menjat de Treball, Bon Pastor. 5. 3a planta. 03021 Barcelona i treball «fa pabcn.es
DEMANDES
P
Arquitecte/a tècnic/a
Arquitecte/a tècnic/a
Tècnic/a de projectes i obres
ENGINYERIA D'ÀMBIT INTERNACIONAL
ENGINYERIA D'AMPIT INTERNACIONAL
ESTUDI DARQUITECTURA
per treballar en projectes a la República de Kazakhstan.
per treballar en projectes a la Republicà
per a estudis de seguretat i salut, rcalit-
de Kazakhstan.
íar estats d'amidamenls. pressupostos. direcció d'obres, etc.
Experiència mínima d l any en proiecies d'estructures. Es valoraran conenements en estructures sismorresistents Imprescindible coneixements en programes de disseny i càlcul d'estruclures.
perfil Imprescindible experiència mínima de 5 anys. Edat a partir de 35 anys. Coneuements mformàlics de Word. Excel i Cad. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball. Barcelona i rodalies.
Ajudant/a de cap d'obra EMPRESA DE SERVEIS D'ATENCIÓ PER A PERSONES GRANS
peri.l Eipenència mínima d l any en profecies d'instal·lacions elèctriques, fontaneria i climatització. Es valoraran coneixements de bioclimatisme i domòlica Imprescindible coneixements en programes de disseny i càlcul d'instal·lacions
perfil
s'ofereii Contracte laboral. Soui negociable ciò de la vàlua del candidat/a.
'ofereíi onlracte laboral. Sou negociable ifj de la vàlua del candidat/a es persones interessades poden adreçar 1 currículum per a/e: dabepo&mursat.kz.
en
s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboi al o reiació liberal (a convenir). Període de prova de 2 mesos. Sou en funció de la vàlua del candidat/a. Signatura d'obres. 1ncorporació immediata.
(Un
Les persones inte res- sades podcii enviar a/e: dabepo@mjrsat.ki, i i a eu E e©nursat.ki a berga@grup-ets.c
pei seguiment i rwstJ de projectes flectira. plànols, memína. pressupostos, estudi be documentació ÒH projecte, eft.l controlar i superrear equipaments, realitzar fitnes de seguiment d'obres, desenvolupament dels models construcTiia. etc. perfil Es valorarà aper&ca. Coneuements d'ofimàtica. Cad i programes d'amidarnents. Comenient carnet de conduir i «flicte propi. Uoc de treball Barcelona. Jornada olcial.
Contracte laboral inicialment temporal amb possibilita! de ser indefinit. Sou aproximat 15 00018.000 euros brut'anual negociable en lunc<o de la vàlua i eipenèrtcia apertarja Incorporació immediata. Les p
Les persones interessades poden adreçar el currículum al núm. de fui: 934 17 79 8 1 .
er. io de Jo!iep Torner Rel: 7858
IHHÉHk
Re11: 7 859
Arquitectes tècnics/ques GABINET D'ESTUDIS coneixedors de valors del sòl en àmbits concrets de Catalunya per participació en un estudi d'abast general. Haurà de determinar valors adients i rigorosos de sòl. segons usos. per zones homogènies de preu dels municipis de Catalunya. perfil Imprescindible bons coneixements de valoració immobiliària. Interessa especialment el coneixement en profunditat d'alguna comarca o part de comarca concreta de Catalunya, o d'algun municipi concret de i'àmbit metropolità de Barcelona. s'ofereix Col·laboració no exclusiva, compatible amb altres activitats i de durada relacionada amb el període necessari per a l'aportació d'informació que es convingui. Remuneració en funció de la importància de la zona d'estudi. Les persones interessades poden adreçar el currículum i l'especificació de les zones o municipis amb les quals es pot col·laborar a: esolcat@hotmail.com. Tel: 932 38 55 15. Fax: 932 38 55 15, a l'atenció de Jofre López.
Ref: 7861
í
2c
CONSTRUCTORA DE MALLORCA perfil Imprescindible títol d'aparellador. Convenient experiència mínima de 2 anys en obra. Edat entre 26 i 37 anys. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Lloc de treball Pollensa (Mallorca). s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 6 mesos. Sou aproximat 30.000'- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el vostre currículum al núm. de fax: 9 7 1 86 56 79 o per a/e: jordi@riusech.com
Ref: 7878
Cap d'obra CONSTRUCTORA PROMOTORA DE PUIGCERDÀ perfil imprescindible experiència mínima de 5 anys com a cap d'obres. Edat entre 35 i 45 anys. Coneixements informàtics de Microsoft Project. Pres to. Excel, Word o altres programes de pressupostos. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball la Cerdanya. s'ofereix Jornada oficial. Relació liberal. Sou aproximat entre 30.000 i 40.000' euros brut/anual negociable. Signatura d'obres. Incorporació immediata Les persones interessades adreceu el vostre currículum al núm. de fax: 972 88 24 49 o per a/e: fudesa@fudesa.com . A l'atenció de Marta Aymerich.
inle ressides adieceu el cunicui i : 932 18 24 02 o pei a/e: A l'atenc» de NJÜIIO Goraiiez.
Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es
fORMACIÓ
CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES
AC T I
REHABILITACIÓ I MANTENIMENT Estructures de formi
lels materials, del control, de l'execució 0 :el manieniment. perquè no s'especifiquen ; ' o u detalladament fes solucions cortstruc•ves. els materials no tenen prou qualitat. •i control ha passat per alt determinats asr-ectes. l'execució va ser defectuosa o no hi i hagut manteniment. Per tal de millorar aquesta situació, cal ser molt precis en la -lefiniaó de les partides, de manera que els naterials. l'execució i el control quedin per'eclament especificats. En el cas dels for dts. amb l'ajut de la normativa vigent i la ixumentació tècnica disponible, es poden arribar a concretar les cinquanta (o més) ca racterístiques que el defineixen
T ' ' car el compliment ia! * Ldiüra completaf-la. pefó. amb la informació gràfica relativa a la planta i els detalls constructius.
responsable acadèmic Josep Ignasi de Llorens Doctor arquitecte Professor de la UPC dates del 12 al 21 de març IhK. Barcelona horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h durada 8 hores preu del curs 115.39 € ,' 19.200 PTA preu especial collegtaUda: 9 6 . 1 6 € / 16 000 PTA
L objecte d'aquest curs és facilitar l'espí ficació. l'execució i el control del fons' faves d'una fitxa detallada que r e c c ripologia, els materials, la geometria •ol·licitaciorw. els esforços i les compr . ons. l'autontíaoód'ús i altres caracte " ques. Es basa en l'aplicació de les n o f • F 2 0 0 ] (forjats), EHE 98 (formigó). Nh: •'•E 8 8 (accions), NRE-AT 87 í t è r m u , '.BE-CA 8 8 (acústica) i NBE-CPI 96 < • rendís) i en la utilització de les autont.^ c ions d'ús.
Barcelona La inlrtXÍUULiJ ur 'ur--. ±, - a . ;.• .. del segle XX ha estat un gran avenç ja que la seva versatilitat ha permès una nova con cepció dels edificis La gran confiança en les seves qualitats va provocar una certa manca de cura en ei procés d'execució, i ara. amb el pas dels anys i l'envelliment de les estructures, apareixen lesions importants i de difícil solució. La resistència a compressió ha estat durant molts anys l'únic paràmetre de qualitat, deixant-se de banda el tipus de ciment, la relació A/C. la granulometna. la consistència, els additius, els ambients agressius i altres factors que s'han demostrat essencials per a la durabihtat d'aquest material. AnahWar els problemes que presenten les estructures de formigó a causa de la carbo-Jitació, dels atacs de clorurs, de la manca :•• 'ecobriment. de la porositat excessiva o
bhr ne una diagnosi precisa i fiable Serà tant sols a p * t | r d'aquest bon conçuement que es podran establir les teràpies adients a cada situació i plantejar-se una intervenció correcta. Introduir els assistents a la simptomatologia més habitual, a una metodologia de diagnosi i al coneixement de les diferents tècniques de reparació i reforç es l'objectiu pnoritan que es proposa en aquest curs responsable acadèmica: Lara Trujillo Arqui tecta tècnica Servei de Rehabilitació i Medi Ambient dates: 12, 13 i 14 de març lloc Barcelona horari: de 16 a 21 h durada 15 hores preu del curs ?!C € preu especial col legiat/da
. '•'. €
La fitxa defineix el forjat, en facilita la : ••landa. l'execució i el control i servei» ; - •
MEDI
AMBIENT
iant. Diagnosi, desamiantatge "•tament dels residus
Codi: M 1 2 5 1
PROGRAMA
informació telèfon 932 40 23 73
inscripcions telèfon 932 40 20 60
hlzacic ué ld:T:.d/i; bid/ic. ens terr, ac^sla! una mica més al nivell europeu quant a lesislació. Si bé aquesta nova llei acaba amb - producció de manufactures com el fibro-ent. deixa un gran buit quant a regular el .•_• fer amb l'amiant existent als nostres •.: ricis. f - à queda, doncs, una feina complexa ja l io el problema segueix residint mentre perI.IM l'amiant col·locat. Aquesta jornada té com a obiectiu presentar els nscos que comporta l'amiant dins els edificis, donar a conèixer les diferents for•~ en que el podem trobar i establir uns • ••-'is d'intervenció, proposant una meto:.gia d'actuació professional emmarcada • s la legislació vigent al nostre país.
http://www.apabcn.es formacio@apabcn.es
responsable acadèmica Lara Trujillo A'^mtecte Tècnic Servei de Rehabilitació • Vedi Ambient data 21 de febrer lloc Barcelona horari de 16 a 20 h durada 4 hores preu matricula • .€ preu col·legiat :. í
16:00 l·i Recepció de participants, lliurament de documentació i presentació del curs 16:10 h Varietats de l'amiant i els riscos sobre la salut Assumpta Freixa Centro Nacional de Condiciones de Trabajo del Instituto Nacional de Segur aad e Higiene or - '• •• • '•' ' • - o l e Trabaio , - . • 16:50 h Amiant als edificis enstents. Diagnosi i criteris d'actuació Ramon Graus Arquitecte • Ar;j^., tecte Tècnic 18:00 h Tècniques d'intervenció 18:40 h Residus Josep Simó Junta de Residus Cel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya 1 9 2 0 h Legislació i redacció del Pla de Treball Santos Hernànde; i Assumpta Calleja. Centre de Seguretat i Condicions de Satut en el Treball, Departament de Treball de la Generalitat r J e C a t a . ^ a
Quadern central PRIMERA QUINZENA FEBRER MOff*
ORGANITZACIÓ
I
GESTIÓ
^
Informació tel.: 932 40 20 60
Contractació dels serveis de project ma ment. planificació, costos i '
I de càlcul per a l'estudi itat d'operacions immobiliàries Barcelona
Barcelona • Mudi per definir l'oferta de serveis es una
PROGRAMA
La informàtica ens permet realitzar amb
preu especial col legiat/da
>es fases clau dins del treball que duu a
1. Introducció a la visió global Modalitats de
molta rapidesa operacions que fa poc lemps
25.000 PTA
••ie el professional per assolir uns objec-
relació amb els clients. Tipus de clients.
requerien coneixements profunds en comp-
Funcions i responsabilitats. Gestió de la in-
tabilitat i anàlisi, i una dedicació gairebé ex-
PROGRAMA
formació.
clusiva. En aquest curs presentarem una for-
•
Ampliació de coneixements per a l'ús de
•
L'estudi de viabilitat: Objecte, procés i in-
' u s de qualitat i de rendibilitat adequats i ?er ser competitiu en el mercat de treball. Saber decidir el model d'organització,
2. Models de serveis i escenaris. Tipologia
ma fàcil i útil de fer servir un full de càlcul
plamlicar tes activitats, dimensionar l'equip
de serveis a prestar. Oferta i demanda.
per a l'estudi de viabilitat de les operacions
humà necessari i els recursos materials a
Necessitats de serveis dels clients. Gestió
immobiliàries.
emprar, definir les funcions i responsabili-
de la qualitat dels serveis.
tats, establir els compromisos amb resultats,
150.25 €
.
funcions financeres, lògiques, de recerca i referència. dicadors. L'estructura del full.
3. Definició i planificació d'activitats. Orga-
Calen coneixements en estudis de viabilitat
•
ralcular els costos de la prestació dels ser-
nització de la prestació dels serveis. Con-
en operacions immobiliàries i dominar, a ni-
•
Càlculs i resultats. Adaptació del full al
veis, preparar el contracte i definir els hono-
trol de la prestació dels serveis.
vell d'usuan, el programa Excel. En el pro•
Aplicacions c e - - '
r
ans són alguns dels aspectes que es tracta-
d. Dimensionat de recursos i model d'orga-
grama de cursos d'informàtica bàsica que
mtzació. Recursos humans i recursos ma-
organitza el Col·legi inclou un curs d'inicia-
terials. Equip propi, subcontractació.
ció a Excel per a aquelles persones que no
'dn en aquest curs. El cufs versarà sobre la contractació dels serveis de management en el procés
5. Estructura i avaluació de costos. Anàlisi
d'edilicaaó des d'un punt de vista ampli, i s'inclouran
situacions
en què
tinguin coneixements del full de càlcul.
6. Contractació dels serveis. Oferta. Ele-
Aquest és un dels cursos d'especialització
comporti la gestió global o parcial del procés
ments bàsics del contracte. Models. Re-
que el Col-Iegi organitza conjuntament amb
de construcció i immobiliari (proiect mana-
queriments legals.
la Fundació Politècnica de Catalunya
7. Comunicació. Assertivitat.
vencions parcials en el procés de gestió de construcció, en|re d'altres).
sistema del treball de cadascú
de rendibilitat. Valoració d'honoraris.
l'encàrrec
gement. construction management i inter-
Dades bàsiques de l'operació a estudiar.
Negociació. responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Ar-
Argumentació.
quitecte tècnic i aparellador. Project mana-
8. Casos pràctics.
ger responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Ar-
professors:
quitecte tècnic i aparellador. Project mana-
Isidre Rodríguez. Expert en Informàtica del
ger
CAATB.
dates: del 26 de febrer al 12 de març
Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparella-
lloc Barcelona
dor. Project manager. Gerent de L'H 2010
horari dimarts i dtjous, de 18 a 21 h
SPMSA
durada 15 hores
dates dimarts i diious. de l"l 1 al 25 d'abril
preu del curs 225.38 € / 37.500 PTA preu especial collegiat/da 189,32€
lloc Barcelona
31500
horari, de 19 a 21 h durada. 10 hores preu del curs: 180,30 € / 30.000 PTA
QUALITAT
Informació tel.: 932 40 20 60
Control de dualitat dels materials amb
Codi: Q1O72
Control de qualitat dels materials, Obres d'urbani
Preparar el programa de control de quanta! i
dates i lloc: dimarts i diious. del 5 ai 21 ai
Dins les tasques dels tècnics que es dedi-
fer-ne el seguiment per poder certificar-ne el
de març
quen a la direcció d'obra n'hi ha que. tot •
compliment són tasques que els aparella
horari: de 18 a 21 h
no ser pròpies de la construcció de l'edifio,
dors i arquitectes tècnics porten
durada: 18 hores
si que són annexes a aquestes, com són les
durant l'execuciú de l'obra. S'han de deter-
a terme
preu del curs: 259.64 € / 43.200 PTA
obres d urbanització. De fet. la mateixa LOE
minar els assaigs a realitzar, comprovar que
preu especial col·legiat/d*
estableix que aquestes obres formen pari de
els materials compleixen els requisits de la
36.000 PTA
l'edificació. L'objectiu d'aquest curs és do-
controlant els resultats i les especificacions
PROGRAMA
de quahtat de les obres d'urbanització, en
dels documents que garanteixen la qualitat i
•
La legislació del control de qualitat. Els
aquells apartats que facin referència a la
agents del control de qualitat.
identificació dels materials per a terraplerts.
Materials a controlar: mínims (Fom-çc
ae'omerats per a vials, formigons gunitats,
216,36 € /
normativa vigent 0 els del mateix projecte,
nar les pautes per a la realització del control
prendre les decisions quan aquest resultats - ^ són els desitjables.
•
aquestes sessions s'explicarà la forma de
maons, ferro per armats, sostres, act- : -•
\Ktar el programa i el registre de resultats
armar). Programa, registre i c e r T V a . -
j i > control de qualitat a través d'un exemple pràctic utilitzant el programa
Tramitacions
informàtic
•
Resolució d un exemple: progran -
Control Wm Es posarà un èmfasi especial
•
Resolució d'un exemple: registre ::•
- - el control del formigó d'acord amb la msIÓEHE.
lats i certificat de compliment •
Els diferents documents a recepció- •.•
i els seus assaigs. responsable acadèmic: Pere Casademont . tecte tècnic. Servei Habitatge del CA dates 15 i 17 d'abril lloc
Barcelona
horari dilluns i dimecres, de 18 a 21 h •,'è que els alumnes tmgum conenets a nivell d'usuari de l'entorn Windows.
durada t
h
ces
preu matricula S6.55 € / 14 4 0 0 PTA preu col legiat/da 72.12 € • 1 2 0 0 0 PTA
rsponsabJe acadèmic: Pere Casademont .- tecte tècnic Servei Habitatge del CA-
• J í .- GENER ÏOQJ
Informació tel.: 932 40 20 60
SEG U RETAT Codi S 7 0 2 2 Codi. S 7 0 2 3 Codi S 7 0 2 4
e;ona. Manresa i Ü'an<
Guia practica del coordinador de seguretat en la fase d " " " " Terrassa í Barce
SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ •IUÍ. per segon an*. amD a pfesen:acio ae
D'ESTRUCTURES METÀL·LIQUES
La guia practica 3e
IOUS temes que tractaran de forma mo-
Granollers, i 7 d'abril
tat en la fase dexecucio d'obres es una pro-
preu especial col legiat/da
nogràfica l'aplicació de la seguretat en de-
Les mesures de prevenoo en les estructures
posta de metodologia de treball a seguir du-
16 0 0 0 PTA
terminades fases del procés de construcció
metàl·liques son Ben especifiques. • les han
rant tot el procés de l'obra.
de les obres.
de dur a terme operaris especialitzats. En
••
- : ' >_• ^ - Ï .-•-
preu del curs
..-••€ 96.it
€
PROGRAMA
aquesta sessió es farà una exposició dels mè-
Aquest curs es desenvolupa en dues ses
En cada sessió es donarà la normativa d'a-
todes de treball i de les mesures de segure-
siorts: una dedicada a explicar les tasques a
i els Plans. L'aprovació del Pla Visites
plicació corresponent al cas que es tracti, es
tat aphcades en obres de diferents dimen-
realitzar i els mètodes de treball que s'han
d'inspecció i control. Planificació de <ò
veuran les comprovacions que cal fer per ga-
sions
de porlar a terme segons la guia. < l'altra de-
fanlir-ne el compliment, els processos de
dicada a aplicar la guia a un exemple pràc-
muntatge i desmuntatge de cada element i
SEGURETAT EN ELS TREBALLS
tic de coordinació de seguretat d'un edifici
:om s'fia de fer l'anàlisi i la prevenció dels
DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES
piunfamiliar entre mitgeres, que es el tipus
•iscos inherents a cada procés.
Barcelona. 25 de lebrer
d'obra més típic que desenvoluparà un apa
Manresa. 9 d'abril
rellador o arquitecte tècnic. El professor e i
57022 (Barcelona)
Granollers. 24 d'abril
posarà com en aquest cas s'fia fet l'anàlisi
durada
En aquesta sessió s'explicaran els aspectes
de l'estudi de seguretat i l'anàlisi del pla per
essencials per a la seguretat en aquests tre-
a la seva aprovació, i com s'organitza la fei-
- •
-s
preu matricula
.-14,24 € / 2 4 . 0 0 0 PTA
preu col legiat
: . 3.20 € / 20.000 PTA
balls i les pautes pe; redactar la documen-
na del coordinador per al seguiment de id
tació tècnica necessària, així com també les
seguretat de l'obra
57023 (Manresa)
mesures de prevenció que ca! adoptar en el
durada ? sessions
seguiment del procés d'execucio
preu matrícula 57.70 € / 9 . 6 0 0 PTA
CAATB professors
57024 (Granollers)
Granollers. 10 d'abril
nic Coordinador de seguretat
durada
Manresa, 16 d'abril
M. Àngels Sànche*. Arquitecta tècnica C:
preu col·legiat
!2.\2$i
12 0 0 0 PTA
Barcelona. 22 d'abril
artfmadora de seguretat
En aquesta sessió es parlarà de la seguretat
dates 5 i 7 de març dates BCN: 17 i 24 d'abril horari els dimecres, de 17 a 2 1 h
que cal aplicar en aquesta fase de l'obra.
durada 3 hores
fesponsable acadèmic
J U M ^ >VI LOUIC
la normativa vigent de prevenció de riscos
Arquitecte tècnic. Cap del Gabinet tècm
laborals
del CAATB
1627/1997
sobre determinats
procedi-
ments de la seguretat en el treball a l'obra.
dates: del 9 al 18 d'abril lloc Barcelona horari dimarts i di|ous. de 16.30 a 2 1 h
El cap d'obta, com a responsable de la pro-
durada: 16 hores
ducció per la constructora, habitualment té
preu matricula: 230,79 € / 38.400 PTA
cura de la implantació de la seguretat en l'o-
preu col·legiat- 1 9 ? . 3 2 € / 3 2 . O O O PTA
bra. S'encarrega de preparar i seguir el pla de seguretat i es fa càrrec d'assegurar que es portin a terme les accions definides pel
lloc Delegació Vallès Occidental.
den preveure, i de les mesures de prevenció
Cadí S1231
el que disposa l'RD
Cas pràctic: construcció d'un edifici de 64 vivendes.
Ezequiel Bellet. Aiquitecte tec
amb què s'ha de treballa; en excavacions i moviments de tenes. partint dels riscos que es po-
i també
prevenció. Informes. Acabament d'obra •
quitecte tècnic. Cap del Gabinet tècnic aei D'EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRA
preu matricula: - t o 5 € / 14 4 0 0 PTA
CcntractaoO del coordinador Els Estucs
responsable acadèmic Josep M Caialei
SEGURETAT EN LA REALITZACIÓ
preu col·legiat 48,08 € / 8 . 0 0 0 PTA
•
ACTIVITATS PERICIALS
• ... ., ."^JfBUJIÏIfffT- • > •
Codi PI 192
Barcelona
Aü..e-t _ . / s . : ] • i-t a tothom qui te una for-
durada
mació bàsica en perícia i vol aprofundir en els
preu del curs
\? • ••173,09 € - 28 800 PTA
coneixements tècnics necessaris per elaborar
ireu especial col·legiat/da
dictàmens, per a la reclamació o la defensa.
24.000 PTA
gis de patologies de l'edifici.
PROGRAMA
L'obiectiu és donar a conèixer els tipus de ie-
•
Els mecanismes de l'aigua
sions més habituals, l'origen de les causes, els
•
Tipus de lesions, origen de les causes
danys que se'n deriven, i també les eines que
danys derivats
'ïi ha a l'abast per estudiar les lesions. Pro-
•
Procés de prediagnosi
de prevenció de la seva empresa. Cal, doncs,
:essos de prediagnosi i diagnosi i interpretació
•
Procés de diagnosi
que tmgui uns coneixements generals sobre
dels resultats. Coneixements tècnics necessa-
•
Tècniques d'intervenció
la seguretat i salut en el treball que li per-
•is per a la redacció de dictàmens relatius a
•
Exemples de diversos cascs
metin sabet prendre decisions davant d'una
problemes d'humitats causades per filtra-
situacions de fisc i també quines accions ha
cions, per condensacions 0 per capil·laritat.
coordinador de seguretat i els responsables
de porlar a terme en cas d'un accident o mjidència
El curs inclou la realització d'unes pràct'C >~ l'avaluació de l'aprofitament del curs profitament. |untament amb la juslificac
En aquest curs es tractaran els aspectes :lau que un cap d'obra ha de conèixer per assegurar la implantació de la seguretat durant el procés de producció d'una obra trà-
^^r**-**
ronenements bàsics en perícia, donarà <-. jmne la possibilitat d'inscriure's a les i ••• Je perits judicials com a coneixedor del ize les humitats.
mits relacionats amb la seguretat en el tresali, preparació del pla de seguretat de l'obra, relació amb el coordinador de seguretat,
responsable acadèmic: Joar. Ramon Rost Arquitecte tècnic
Enginyer 0.1. Professor ae
documentació que cal tenir a l'obra, docu-
a UPC i Director del Laboratori de Materials
nwntació que cal tenir preparada en cas de
:e l'EUPB
la Inspecció de treball i actuació davant
dates del 26 de febrer al 5 de març lloc Bà'celona
d'un possible accident, entre d'altres
144.2-1 €
o per actuar com a perits forenses en els liti-
horari
i.msftç. H../M.5 Hp
icirjj?'
h
•=
:
.. • * !
^n
Quadern cenü-if SEC - . ' .
ACTIVITATS
PERICIALS
Kiaafn
^.
Informació tel.: 932 40 20 60 < El certificat de solidesa. ;. Precaucions tècniques i pautes de redacció
Vic
Barcelona
Els professionals posen de manifest la seva
Aquest curs s'organitza conjuntament amb
expertesa i perícia tècnica en remissió d'un
la Fundació Politècnica de Catalunya i el seu
En els tràmits amb l'Administració moltes
les seves actuacions de legalització d'habi-
document anomenat informe tècnic. L'eficà-
contingut coincideix amb un dels mòduls
vegades aquesta sol·licita al tècnic, que en
tatges, d'activitats classificades, de canvis
cia de l'informe està en consonància amb la
que formen part del curs de postgrau en pe-
la seva intervenció, manifesti que l'edifici o
d'ús. etc.
qualitat tècnica i lingüística del d x u m e n t i
rícia forense i compta amb 3 crèdits per al
part d'aquest complem les condicions de se-
la seva objectivitat. Saber expressar-se en el
màster en valoració de béns i taxació de
guretat i de solidesa necessàries per a l'ús
llenguatge adequat tenint en compte a qui
Així doncs, l'objectiu es veure les diferents
danys que organitza la FPC.
que se li vol donar.
ocasions en què es fa necessari aquest do-
responsable acadèmic: Esteve Aymà. Arqui-
Aquestes manifestacions de seguretat i soli-
tecte tècnic i advocat. Pere Casademont Ar-
desa per part del tècnic es reflecteixen en
quitecte tècnic. Servei Habitatge
diferents documents, alguns dels quals són
bles de redacció amb una simple revisió
dates: de l·ll d'abril al 6 de maig
impresos perfectament definits per l'Admi-
ocular.
lloc; Delegació d'Osona
nistració. com poden ser el certificat de con-
horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h
servació i segureta! dels paraments exteriors
responsable acadèmic. Pere Casademont.
durada. 32 hores
dels edificis establert per l'Ajuntament de
Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del CA-
preu matrícula: 461,58 € / 76.800 PTA
Barcelona o el certificat d'habitabilitat dels
ATB
preu col·legiat/da- 384.65 € / 64.000 PTA
habitatges usats. D'altres, com en el cas de
va dirigit el document, conèixer el context i els procediments per tenir una VISIÓ àmplia, afavorir una bona interpretació del que s'ha escrit, són factors tan importants com saber fer un bon diagnòstic tècnic. Els objectius d'aquest curs són donar a conèixer les tipologies d'informes, el paper de l'informe en el procés de reclamació o d'assessorament tècnic, introduir als assistents en els procediments de tràmit administratiu judicial, iniciar-se en la reflexió lin-
cument i donar pautes per establir-ne et contingut, la forma de redacció per acotar les responsabilitats, i els límits recomana-
dates- 6 i 13 de març
les altes d'activitats comercials i industrials,
güística i en les tècniques de redacció en
lloc: Barcelona
les legalitzacions de construccions o de part
horari: de 18 a 21 h (dimecres!
d'aquestes, els canvis d'ús, e t c , no tenen
durada: 6 hores
cap document normalitzat, i és el mateix
preu del curs 86.55 € / 14.400 PTA
tècnic qui, a partir dels seus coneixements,
preu especial col·legiat/da:
redacta un document anomenat certificat de
72.12 € /
12 000 PTA
solidesa i. en alguns casos, també de seguretat. La redacció d'aquest tipus de docu-
PROGRAMA
ment implica una responsabilitat important,
•
i cal dir que a vegades no es prenen les me-
Tipus i contingut de l'encàrrec, comprovacions necessàries, legislació i normativa.
sures que aquest tipus de certificació reque-
• Les responsabilitats civils en la certificació. •
Reconeixement, la inspecció visual i els seus límits.
Aquest curs està destinat a tots aquells tèc-
• Criteris de redacció.
nics que en l'exercici lliure de la professió
• Casos pràctics.
han de redactar aquest document dins de
NOVES
Informació tel.: 932 40 20 60
NORMATIVES Barceionü
El Codi d'Accessibilitat, vigent des de l'any
dates: dimarts 19 de febrer
La norma bàsica de protecció contra incen-
1995. continua sent un dels textos legals
lloc Delegació del Vallès Occidenta
dis és una normativa que sol tenir repercus-
que planteja més dubtes en la seva aplica
horari: de 17 a 21 h
sions importants en el proiecte d'un edifici.
ció per part dels tècnics, tant en el cas d'o-
durada 4 hores
AIXÍ, des d'aquest punt de vista, els tècnics
per l'Administració com a vàlides responsable acadèmic
Jesús Femàndez
bres d'edificació com en obres d'urbamtza-
preu de les sessions 28.82 € / 4.800 PTA
plantegen moltes consultes sobre la seva
Arquitecte tècnic
ció. En alguns casos els problemes parteixen
preu especial col·legiat/da
aplicació i. en alguns casos, sobre la seva in-
dates: dimecres, 20 i 27 de fetxer
d'indefmicions del mateix Codi. que acaben
4.000 PTA
24.04 € <
terpretació. El tècnic ha de complir una sè-
lk)C: Barcelona
generant una consulta al Consell d'Accessi-
rie de requisits exigits en la normativa i ha
horari: de 16.30 a 21 h
bililat, dms del Departament de Benestc'
de justificar el seu compliment utilitzant so-
durada: 8 hores
Social. En les llicències d'obres es demana
lucions constructives que no sempre estan
preu del curs 57.70 € ' 9 600 PTA
expressament la justificació del compliment
prou definides en el pfojecte o que s'ha de-
preu especial col-legiat/da - - h € H^.O
d'aquest codi. i en cas de dubte per part de
cidit
l'Ajuntament cal tenir un informe favorable
obres. En la maioria dels casos el problema
:ie\ Consell d'Accessibilitat.
es conèixer ia resistència al foc d'elements
Aquesta sessió sobre el Codi d'Accessi-
canviar durant el transcurs de les
constructius i estabilitats al foc de l'estmc
' : it inclou una explicació general, aclarits sobre els casos en què és d'aplicació gatòna. la justificació del compliment en
Aquestes sessions, a més d'oferir una expli-
- • llicències d'obres, ets criteris adoptats
:
cació general de la NBE. se centren princi-
•
Consell d'Accessibilitat en ia resolució
palment en els aspectes que més preocupen
•'S consultes més freqüents, i l'apiicació
als tècnics: el càlcul d'estabilitats al foc mit-
;>os concrets de problemes en la seva
jançant els eurxodis. amb exemples con-
x·ò
La sess>ó anirà a càrrec de dos ar
crets d'apitcactó. També es donarà resposta
'rctes tècnics que formen part d'aque*'
a les consultes més freqüents que arriben ai
-ell i que han participat tant en la re
Sefvei Oe Normativa del Col·legi, tenint en
: del Codi com en la resolució de cor •-=- -! - ' r.* " i a r e t Consell
NOVES NORMATIVES
HABILITATS
DIRECTIVES
iic, Uranoners. Manresa
NI 083 tíitt riXJiéSt'cs Que p-jl gcucíai u^io ULJ'O • •»l tema de les servituds enstents son aspec-
dates j ' i u - i . . J uv a.ç prendre una sene qe aecisiorts soore com
lloc. Delegació Valies Oriental
gestionarà la seva activitat i les repercus
tes regulats dirts l'àmbit del dret civil que te •ien una gran importància pef als tècnics.
N1084
sions de tipus fiscals que tindrà. I. una ve
que sovmi es troben amb la necessitat de
dates dilluns. 20 de maig
gada iniciada la seva activitat, haurà de
conèixer, interpretar, resoldre o prevenir con-
I k c Delegació Bages-Berguedà
complir una sèrie de tràmits i obligacions fiscals.
flictes a l'obra o d'assessorar el client. La constatació d'aquest (et la trobem en el gran
horari de 17 a 2 1 h
nombre de consultes aleses pel Servei de
durada 4 nores
nal en incompliment de les obligacions fis-
Normativa del Col·legi en relació amb dife-
preu del curs 28 8^ € • 4 8OO PTA
cals, intentant aclarir els aspectes més im
rents problemàtiques: mitgeres. llums, vis-
preu espèciaIcol·legiat/da. 24 04 € ' 4 0 0 0
portants que ajudin a prendre decisions i a
PTA
gestionar amb una VISIÓ pràctica els tràmits
:es. envans pluvials, etc. La maioria d'a-
En aquesta sessió s.mtroduirà el professio-
questes consultes es resolen a partir de t'a-
flfiïpnf;
IRPF IVA IAE. declaracions, entre
plicació de la Lle> 13/1990, sobre l'acció negatòna. les immissions. les servituds i les relacions de veïnatge
responsable acadèmic. José Antomo Ber : - / Advocat i assessor fiscal
responsable acadèmic. Jesús Femàndt-.-
data 18 de marc.
Servei Normativa del CAATB
horari- dilluns, de 18 a 21
professor Esteve Ayma. Arquitecte tècnic >
durada . ; • -ros
advocat
preu del curs gratuït preu especial col·legiat/da: gratuït
NI 081 dates dimarts, 5 de març lloc Delegació d'Osona
NI 082 dates, dimecres. 6 de març lloc Ba-celona
Barcelona Aiavu..1
<_ diqi,,le:te tècnic és un professional que.
millora del rendiment i la solució de conflic-
Hi ha, sovint, una gran diversitat Je sí^a
responsable acadèmica
sovint, durant l'exercici de la seva activitat ha
tes a l'entorn professional. També sestudia-
cions en què s'han de prendre decisions que
Arquitecta tècnica. Directona ae i Àrea oe
de treballar i col·laborar amb altres profes-
ran els estils de direcció i les tècniques de
afecten la gestió dels recursos humans i ma-
Formació del CAATB.
sionals. Alguns d'aquests són grups que han
comunicació, delegació i motivació d'e-
terials. El professional ha de saber resoldre
dates del 9 al l S d ' a b t i l
estat subcontractats per a la realització d'al-
quips
problemes i prendre decisions adequades i
guna activitat. Aconseguir que aquest grups
G:i .-_->
lloc- Delegació Vallès Occidental
de manera ràpida. Cal desenvolupar habili-
horari- dimarts i dijous, de 18 a 21 h
tats per analitzar tots els factors implicats en
durada 12 hores
es converteixin en un equip de treball que
responsable acadèmica
respongui a les expectatives inicials, de ve-
Arquitecta tècnica. Directona de l'Àrea de
el problema i saber escollir l'alternativa de
preu del curs 173.09 € / 2 8 . 8 0 0 PTA
Formació del CAATB.
solució, conjugant l'eficàcia i l'eficiència.
preu col-legiat/da
dades, no resulta gens senzill. Cal, doncs, desenvolupar unes competències personals que aiudm a generar les sinergies adequades a l'equip i saber solucionar els conflictes que bloquegen el desenvolupament del treball.
Ascensión Gàlvez
dates: del 8 al 17 de abril de 2001 lloc: Barcelona
Els obiectius d'aquest curs són: adquirir el
horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h
costum de pensar millor, desenvolupar el
durada: 12 hores
pensament creatiu i aprendre a prendre de-
preu del curs: 1 7 3 , 0 9 € . ' 2 8 . 8 0 0 PTA En aquest curs es treballarà la conducció i
preu especial col-legiat/da:
supervisió d'equips, les tècniques per a la
24 000 PTA
144.24 €
144.24 € / 24 000 PTA
CURSOS
D'INFORMÀTICA
nformació tel.: 932 40 20 60
. < • :
•-jt
INFORMÀTICA APLICADA "~"^'.:-
';"-•-
r
'~--'
5'.veb de despatx pr:fessiona
Dates Del 25 01.02 al 02.02.02
Horari
Durada
Dv oe 18 a 21 n
12
150.25 €
25.000 PTA
120.20 € .'20.000 PTA
Preu curs
Preu col·legiat
Ds de 9.30 a 12.30 h CI3053
Presto II nivell: Costos i planificació
Dtidjdel7a21h
20
240.40 € / 40.000 PTA
210.35 € /35.0OO PTA
CI4022
Dibac
Del 07.02.02 al 21.02.02
Dtid|del7a21h
20
288.48 € / 48 000 PTA
240.40 € / 40 000 PTA
C13111
Ajquímedes. Medicions i pressupostos
Del 1 11.02.02 al 25 02.02
Dlidmdel7a21h
20
240.40 € . 40.000 PTA
210.35 í
CI40126
Planificació i control de proiectes amb Microsoft Proiect
Del 12.02.02 al 28.02.02
Dt i djde 19 a 21 n
12
150.25C / 25.000 PTA
120.20 € / 20.000 PTA
CI4023
Dibac
Del 18.02.02 al 22.02.02
Diari de 9 a 13 h
20
288.48 € ' 4 8 000 PTA
240.40 É / 40 000 PTA 60.10 f .'10.000 PTA
CI4032
Harma
CI3131
Base de dades per a industrials. Cas pràctic amb 1 Accés
Del 24.01.02 al 07.02.02
Dia 28.02.02
D| de 16 a 21 h
Dies 1 12.03.02
Dv de 17 a 21 h
5
78.13 € • 13.000 PTA
8
84.14 € . 14.000 PTA
6 0 , 1 0 1 /10.000 PTA
Diari de 16 a 19 h
20
288.48 € J 48.000 PTA
240.40 € / 40.000 PTA
Dates
Horari
Durada
Preu curs
Preu col·legiat
Dies 18 i 19.01.02
Dvdel7a21h
Ds de 9 a 13 h CI4024
Dibac
Del 4.03.02 al 13.03.02
codi
OFIMATICA
CI2OI7
Accés
/ 35.000 PTA
Ds de 9 a 13 h
8
84.14 € '14.000 PTA
60.10€ .'10.000 PTA
CI20220
Excel 1 nivell
Del 24.01.02 al 05.02.02
Dtidjdel9a21h
8
84.14 € .'14.000 PTA
6 0 . 1 0 1 .'10.000 PTA
CI2067
Word 1 nivell
Del 27.02.02 al 04.03.02
Dl i de de 17 a 21 h
8
84.14 € / 14.000 PTA
60.10É .' 10.000 PTA
CI2155
Excel 1! nivell
Del 28.02.02 al 12.03.02
Dt i dj de 19 a 21 fi
8
84.14 € ;' 14.000 PTA
84.14 € /10.000 PTA
CI2127
Organització de la informació
Del 14.03.02 al 19.03.02
Dt i dj de 19 a 21 h
4
42.07 E / 7.000 PTA
codi
INFORMÀTICA GRÀFICA
Dates
Horari
Durada
Preu curs
Del 09.01.02 al 27.02.02
Dl i dC de 19 a 2 1 1 5 h
Del 25.01 02 al 23.02.02
Dv de 17 a 21 b
C12::.
-
CI213-
•:•>.:.:.•.>.•:.;.;
.
. ;:s:,dio
Ds de 9 a 14 h CI2173
Autocad per a no dibuixants
Del 06.03.02 al 20.03.02
Dl i de de 19 a 21 h
CI2115
AutoCAD II nivell 30
Del 08.03.02 al 23.03.02
Dvde 17 a 21 h Dsde9al3h
LJ^S persona per :rdnadoi
30.05 í
/ 5.000 PTA
Preu col·legiat
34
402.67 f
/ 67.000 PTA
306.51 e .'51.000 PTA
40
468.78 € / 78.000 PTA
360 60 € / 60.000 PTA
10
120.20 € / 20.000 PTA
90.15 € /15.000 PTA
24
282.47 € '47.000 PTA
216.36 € / 36.000 PTA
Els cursos amb 'hora-i a, mati tenen un escompte del 25°= (menys dissabtes!
Informació dels cursos Condicions d'inscripció
Descomptes especials
Les persones interessades poden reservar plaça al telèfon 932 40 20 60.
Els cursos amb horari de matí. a excepció dels dissabtes, tenen un 25 % de des-
Les places són limitades t s'assignen per ofdre d'inscripció.
compte sobre el preu
Quan no quedin places d'inscripció en un curs, s'obrirà una llista d'espera per co-
Els estudiants de Targeta Accés tenen reservat el 10% de les places dels cursos
brir possibles anul·lacions o per fer la reserva de plaça pef a la propera edició.
de formació continuada que realitzem en el Col·legi amb un descompte del 20%
Certificats
sos de formació continuada del programa del Col·legi. Per cada 100.000 PTA de
En cada curs es lliurarà un certificat d'assistència, sempre que la persona h
matricules acumulades en el mateix any acadèmic es té un val descompte per un
sobre el preu de col·legiat. Per als col·legiats hi ha VALS DESCOMPTE per acumulació d'inscripcions a cur-
sistit al 80% de les sessions.
import de 10.000 PTA a descomptar de la matricula en el moment d'mscnure's en un nou curs.
Condicions i facilitats de pagament
Anul·lacions
Les inscripcions han d'estar formalitzades 10 dies abans de l'inici del curs.
Les anul·lacions comunicades dins dels 10 dies abans de començar e! curs, com-
Els pagaments es poden realitzar en efectiu, transferència bancària, taló confor-
portaran la pèfdua del 50% de l'import Oe la matrícula. L'antiMació comunicada
mat o càfrec en compte. Els col·legiats també poden fer els pagaments en tres i
dms els dos dies abans de l'inici del curs. o una vegada iniciat, comportà la pèr-
sis terminis.
dua del 100%.
npcions i in
IL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELÓ. Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 932 4 0 20 6 0 • Fax. 9 3 2 4 0 2 0 6 1 - 1 -. informacioeapabcn.es • http7/www.apabcn.es • • 1 "*«^> * •«
Z T I V I TAT S COL·LEGI
A C T I V I TAT S
EXPOSICIONS ESPAI D'EXPOSICIONS l a PLANTA DEL COL·LEGI
GAUDÍ 2 0 0 2 : ANY INTERNACIONAL GAUDÍ La ceràmica en l'obra de gaudí
LLOC I LÍMIT
Sense dubte un dels materials més e>-
de l'objecte combinant tècniques mixtes.
pressius utilitzats per Gaudi és la ceràmi-
autors: Pedró Poza, Glòria Carnero. Jesús
Captures fotogràfiques de Manan Mar,
ca, ja sigui dissenyada i cuita expressa-
Monnol
sobre elements de Gaudi: mosaics, tren-
ment o bé reciclada, com el cas del tren-
col labora Fundació Cultural del Col·legi d'A-
cadissos, vidrieres, columnes i d'altres
cadís. L'objectiu d'aquesta exposició és
: ,••-'• -.: •-
elements.
Una exposició de pintura, escultura < l'art
Arquitectes Tècnics de Sevilla
posar de relleu la importància d'aquesta
dates :e 5 al 3 1 de març
tècnica artística sempre present en l'ar-
horari: de dilluns a divendres de 9 . 3 0 a 2 0 h.
qmtectura de Gaudi, a partir de fragments
lloc: Sala d'exposicions del Col·legi. Bon
de ceràmiques originals,
Pastor, 5. Barcelona.
fotografies d'è-
•
Fins al 15 de febrer Calidoscopi Gaudt
poca, motlles, materials i emes procedents dels tallers en què hi va treballar.
informació: Departament de Cultura * Tel: 932 40 20 60
: Departament de Cultura
LLEIDA: TERRITORI. CIUTAT I GENT
comissariat: Centre d'Estudis Gaudimstes patrocinador: Roca Ceràmica
L'euposició és un pfoiecte per promocionar
dates: fins al 15 de febrer, de dilluns a di-
la imatge fotogràfica com a llenguatge ar-
vendres de 9.30 a 20 hores lloc: Sala d'exposicions de la planta baixa
VISITES COMENTADES
tístic
del Col·legi. Bon Pastor, 5. Barcelona.
Dissabte, 16defebrer.de 10 a 23 h
autors: Francesc Belart. Xavier Goni. Dau •
llOC Pdiau Guril
Saura
punt de trobada: carrer nou de la Rambla. 3-5
col·labora. Imma Munnè, gestora cultura
Amb la participació d'experts en arquitec-
La inscripció és gratuïta, però cal confirmar
Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tec-
tura, historia de l'art, escultura...
l'assistència al servei d'informació.
de Lleida
SEMINARIS:
dijous, 14 de febrer, de 17 a 20 h
dates: del 3 al 2 9 de maig
conferenciants: Josep Lluís Porcar. director
informació
inauguració: dijous de 2 de maig a les 19 30 '•
de l'Institut de Promoció Ceràmica. Anna
Departament de Cultura
horari: dilluns a divendres, de 9 . 3 0 a 20 •
Ribas, arquitecta, Marta Pia Subias, histo-
Telèfon: 93 240 20 60 • cultura@apabcn.es
lloc: Sala d'exposicions del Col·legi. Bon
riadora d'art, Luis Gueilburt, escultor
Pastor, 5. Barcelona.
Moderadora: Annemieke van de Pas, res-
Centre d'Estudis Gaudimstes
ponsable del Dept. de Cultura del Col·legi
Telèfon: 93 490 46 56 • ceg@tinet.fut.es
PROGRAMACIÓ DE LES EXPOSICIONS D'ART •
•
•
•
•
ció de pintura de Carlos Mirasierras
responsable del Departament de Cultura d ;
LA CERÀMICA EN L'OBRA DE GAUDÍ
OSONA
i Del 18 de terjrer ai 8 de març: exposi-
i i De l ' l i de març al 4 d'abni
ei^csicio
fotogràfica, coincidint amo la Primavera Departament de Cultura • Tel: 932 40 20 60
Fotogràfica 2002 de Brenda Novak.
VALLÈS O C C I D E N T A L
VALLÈS ORIENTAL [INTIMITATS, : PINTURES SOBRE PAPER
Exposició d'escultura d'Eudald Alabau
L'obra de Lluis Estopman es pol
Fms al 17 de febrer
veure a la delegació del Vallès
Exposició Thambos V
Oriental fms al 21 de febrer,
Del 8 de març a! 21 d'abril
amb el títol Intimitats. Son pin-
Exposició d'Oriol Rufí
tures sobre paper i la "intimi-
Del 14 de juny al 14 de juliol
tat" referida en aquests papers
Exposició de pintura de Marià Dinares
tè a veure amb la tècnica i amb
Del 3 de maig al 2 de juny
les dimensions de sobretaula
Exposició d'Oriol Rufi
de les obres.
(u
Del 14 de juny al 14 de juliol •
•
•
Exposició de pintura de Jordi Urbón
dates: fins al 21 de febrer
Del 13 de setembre al 13 d'octubre
horari: de dilluns a divendres de
Exposició de dibuix
9 a 13 hores
i pintura de Mònica Segòvia
llOC:
una selecció de les obres que s'han expo-
Del 25 d'octubre al 24 de novembre
Delegació del Vallès Oriental
sat al llarg dels 10 anys de la Delegació en
Exposició de fotografia "Gaudi"'
Josep Pinol. 8
una exposició.
de Marian Mar
08400 Granollers
dates: es podrà veure fms al 2 8 de febrer
Del 5 a! 29 de desembre
Delegació d'Osona Telèfon: 938 85 26 11
La delegació del Vallès Occidental, aplega
lloc delegació del Vallés Occidental
Telèfon: 938 79 01 76 Fa*: 938 79 01 11
C. Sant Francesc 18 • Terrassa Telèfon. 937 80 11 10
Quadern central --.
ACTIVITATS DE FORA
REHABILITACIÓ ESTRUCTURAL D'EDIFICIS El // Seminari internacional sobre tecnologia óe l'avaluació i rehabilitació estructural d'edificis és una ocasió per a l'intercanvi d'expenències, la contribució científica i el debat entre els experts i les persones interessades en avaijació i rehabilitació d'edificis. organitza. Escola Tècnica Superior de Camins, Canals i Ports de Barcelona, Centre Internacional de Mètodes Numèrics i UPC dates del 3 al 6 d'abril lloc. Escola Tècnica Superior de Camins. Canals i Ports de Barcelona informació: telèfon: 934 01 74 41 • fai: 934 01 65 17
SALÓ INTERNACIONAL D'URBA-
V E T E C O , SALÓ DE LA FINES-
NISME I MEDI AMBIENT
TRA 1 EL TANCAMENT ENVIDRAT
í's nous desenvolupaments urbanístics han d'anar acompanyats del seus corresponents equipaments, així com una creixent inquietud mediambiental en la nostra societat, per a la qual empreses i institucions busquen solucions. TECMA. saló de tècniques i serveis per al medi ambient es constitueix en plataforma comercial perquè empreses, associacions t institucions relacionades amb aquest àmbit donin a conèixer els seus productes i serveis. El certamen estructura en la seva oferta en tractament d'aigües, residus sòlids, contaminacions... Coincideix amb TEM, el saló internacional de tècniques i equipaments municipals amb la r-.;<. innovadora oferta en equipament urbà. urbà1 : zació «ah serveis, parcs i jardins, instal-laci 1 dates: de l ' l i al 14 de iuny lloc- Parc firal de Madrid
La fua VETECO es consolida en aquesta 8a edició, com a salo de la finestra i tancament amb vidre, coincidint amb OECOTEC i PIEDRA. les fires sobre arquitectura interior i pedra natural d3tes:del8arildemaig lloc Madrid informació Fira de Madrid Parc Firal Juan Carlos I de Madrid
CICLE: ENTORN ARQUITECTURA La vocalia de Cultura de la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes, organitza l'exposició Tancat per obres. Els artistes s'apropien de l'arquitectura dins el cicle Entorn Arquitectura. S'hi mostra una selecció d'imatges i videos d'obres d'artistes contemporanis que fan servir l'arquitectura com a suport de la seva obra dates: fins al 17 de març lloc: sala d'exposicions del COAC Dms el matem cicle s'han organitzat també tes conferències D'èlees. «errades entre artistes i
Telèfon: 917 22 50 00 • Fai: 917 22 58 07
USUARIS I ESPECTADORS .1 càrrec de Juli Capella, arquitecte i Carles - gosi. artista data: diious. 28 de febrer, a les 20 hores lloc. COAC
a'e- starO2Peimne upc.es • www.cimne.upc.es
Actes paral·lels: Telèfon: 917 22 50 90 • fax: 917 11 57 93
D E QUI ÉS L'ARQUITECTURA?
a/e: prensa@ifema.es ; rciecció de la pel·lícula La estratègia del cara:ol. de Sergio Cabrera. 1993. amb presentació i debat posterior a càrrec de Torn Comin. filòsof. data: dijous. 21 de febrer a les 20 hores lloc: sala d'actes del COAC informació
FIRA DE LA CONSTRUCCIÓ I INTERIORISME DE GALÍCIA ^ECIGA 2002 es un certamen sectorial que se celebra bianualment a Galícia organitzat pel Col·legi d'Aparelladors t Arquitecets Tècnics de A Comna i l'Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica, dates de l ' H al 14 d'abril lloc Coliseum de ACoruna
EU de Arquitectura Tècnica, Castro de Elvifia, s/n A Coruna
•.•«.••iii..*»».
I CONGRES D'ENGINYERIA CI-
CEVISAMA'02 Saló internacional de ceràmica, recobnments per a la construcció, sanejament, gnfena. matèries primeres, esmalts i maquinària dates cel 27 de febrer al 3 de marc horari de 9 a 19 hores informació Fira de València
VIL, TERRITORI I MEDI AMBIENT
Av. de las Ferias. València Telèfon: 963 86 11 00
L i planteja posar de manifest la importància
Fai: 963 63 61 11
n la
a/e: cevisamaefenavalencia.com
formació i en la pràctica de l'enginyeria civil, establint un canvi de rumb respecte a temes
www.fefiavalencia.com
com l'assumpció de ies directives comunitàries relatives al medi ambient en tot el procés de planificació, decisió, realització i seguiment ul•enor de les mfraestructures. organitza Comissió de Medi Ambient del Col legi d'Enginyers de Camins. Canals i Ports ïe Madrid dates del 13 al 15 de febrer lloc Col legi d'Enginyers de Camins. Canals i forts C Almagro. 22 de Madrid telèfon. 917 00 64 27 • tai: 913 08 39 32 congmoKitema&CKCp.es • «rww.ciccp.es
E L GAUDI MÉS TÈCNIC _ Í ,,y. : -_:,;. . ; ~.s pero mes important i complexa Oe l'obra de Gaudi es posa al descoUIA 2 0 0 2 bert en l'exposició Gaudi, espai, geometria, es Uuctura i construcció. Paraboioides. hiperbo£i AAie congres internacional üiA 2002 desenvoluparà com a tema central L'arquitectura com loides. arcs catenans. formes còniques o sua recurs., renovació urbana i nova Qualitat urbana.perfícies reglades són formes geomètriques que Gaudí emprà en les seves obres i amt •• dates del 14 al 16 de juliol, tindrà floc el prequals va aconseguir crear noves estruç ,•congres amb conferencies i manifestacions que posarà al servei de 's ^ . a » ; / - ' • culturals diverses Aquesta mostra de . . : • • • ' Ets dies 19 i 20 de juliol tindrà tkx el Fòrum ment didàctica. pe'~ • • •nternacional dels crítics d'arquitectura i el ta metna de -Ò \r., „• •et internacional dels estudiants maquetei . í Congrés tindrà lloc de del 22 ai 26 de j u i d pecrftQuei, lloc Befi in m ni . _· te cga !7a*r dates de . ^ - _ , _
XXI CONGRÉS MUNDIAL
tetefon 49 30 27 87 99 0 tai 49 30 27 87 99 15 a/e info·uB·berfm 2002
www. uu-bertin2002.com
tac Sató cW Tmei Uuseu a HSKjia ae ta P: del Rei. s>fn de Barceiona telèfon 933 15 11 11 •w*.(iaud<20Q2.bc n.es
Vocaüa de Cultura del COAC PI. Nova, 5 de Barcelona Telèfon: 933 06 78 06 • fa»: 934 12 67 95 vcdb@coac.net
JUJOL
DISSENYADOR
Josep Mar d Ju,oi .d ser, de tots els arquitectes col·laboradors de Gaudí, el més original i innovador. La mostra Jupl dusenyador posarà en relleu l'originalitat i >a riquesa artística de les propostes del polifacètic Jujol, especialment en el camp del disseny i dels elements ornamen•ais dates del 21 de març al 17 d'agost lloc Museu Nacional d'Art de Catalunya. Palau Nacional
telèfon: 936 22 03 75 ,Gaudi2OO2. ocn.es
1
ALUMINOSl
EXTEND
/1LKORPMN
La solució a l'aluminosrs
Moma de renovació de sostres C'Gova.4lfta«·M2MS«b·dM(Bai)
ALUCOBOND DIBOND ALUCORE
Gabarrò Cermjns
fachadas ligeras de alum Rchabiluació |E?;
C Xiniander. «-1K Naic. } "
Bages. 106 E-08030 BARCELONA
CONSTRUCC1ONES EN MADERA
Telèlono 93 3 i 5 68 5Q
FUSTERIA
Fai 93 3461713 E Mal sas@sas-sa com
-««r^a_
D'OBRA.
MOBILIARI I EQUIPAMENT
GUILLERMO
Pl'KUI"A.S\ PKRSIANAS n t ALUM1N1O DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMÀTICAS
ANDAMIOS DE FACHADA APUNTALAMIENTOS TORRES FIJAS Y MÓVILES
Ü Piditíi. 140 • Tel 93 « í U Si • Fa*- 93 « 6 72 SS
t-mail- nhabiliterthabiiiies
• 08013 fljrcelona
vtviw.rehabitit.es
INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR El Col·legi posa a disposició dels professionals informació tècnica i comercial sobre productes i serveis de la construcció. Els professionals trobaran els fulletons \ catàlegs de les
empreses als casellers de la planta baixa. Durant el mes de febrer hi són presents ie preses següents:
• OPTIROC ARIDOS LIGEROS. S.A.
• SISTEMES DE REFORÇ ACTIU. S.L.
• VERNAUTE. S.A.
• PANASONIC ESPANA, S.A.
• REVIAL REFORMAS, S.L.
• SAS PREFABR1CAOOS DE HORMIGON. S.A.
• PANASONIC ESPANA, S.A.
• MASA. S.L.
• PÈNDOL. S.L.
• SUBEROLITA. S.A.
• PUERTAS ARTEVI. S.A.
• BTICINO
• REPSOL BUTANO, S.A.
• FABRICA ELECTROTECNICA JOSA
• COMPOSAN CONSTRUCCION. S.A.
• TRAC VERTICAL. S.L.
• CONSORCIO TERMOARCILLA
• ACTILUZ DETECTA 2000. S.L
• ASFALTEX CONSTRUCCION, S.A.
• VERTISUB. S.L.
« FEPESA, S.L.
• PREFABRICATS M.PLANAS. S.A.
• REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS
• TECOSUR, S.L.
• GRUPO MECANOTUBO, S.A.
r\
QunJ*m centril «Ï·'IERA QUINZENA fl
CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES ., f
~ \
a ^ B Ubsutorl iÀM»l(l 1 Csatral «i Qulltil Assistència Tècnica i Control de QualiLil a lot lipu* d'obres
C/Sortóyi. 3S7 3*-3o 08025 Bortelww W 93 <5I !3 70
BeckSHeun
Tel.: 937 31 54 46
Fui 93 ÍO7 13 47
d. Aris. 57. Niï T W. tid. Çu Pirtlbdi BÜITsTBa
III
III
PAVItlOUS. S.A
Ebenistes des de 1960
PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS
AUTOANIVELLAOORS I MORTERS GE RESINES TEHRATZOS CONTINUDS
L5 TECINCO
„•'
". • •*•
"
• OurnKUUW OnoM • foaeuou tvKT·o·wa
Balmn. 6 - 08007 BARCELONA TH ÍÏ)OI 20 « - F« 93301 57 8*
LABORATORI DE CONTROL
•°::£™Eizzr
L'lnform@tiu
93.5S8.78 76 ESTUDIS DE PATOLOGIA 06191 RU» ASSAIG SÚNIC DE PILOTS
El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi
www.apabcn.es /informatiu PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:
BITMAP. ISIDRE RODRIGUEZ
Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es
Servei d'informació i assessorament en la compra de vehicles
El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal •
Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.
•
Valoració orientativa del vehicle de segona mà.
•
Assessorament fiscal en la compra del vehicle.
•
Contractació del producte financer de leasing. renting, crèdit, etc... en condicions preferenK
•
Contractació de l'assegurança.
Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 9 3 2 4 0 20 57 • Fax: 932 4 0 23 64 A.'e: auto@apabcn.es
19O1-20O0
Gairebé 10 a
Subsc per a no
col·legiats
INFORMATIU
Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebr. el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Bati I ori*, de regal Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per > fax: 9 3 2 4 0 23 64, per correu electrònic: informatiu@apabcn.es o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona j També podeu fer-ho per telèfon: 9 3 2 4 0 23 7 6 Dades personals DNI/NIF .
Nom i cognoms ..
Codi postal .
Adreça Població Professió
Telèfon Entitat o empresa .
Quotes quota normal d'l pagament de 25 € = 4.159 PTA .lüota d'estudiant sense Targeta Accés de 12.5 € = 2.079 PTA l'any
Forma de pagament domiciliació bancària nom i cognoms banc/caixa múm de compte {s'han d'emplenar totes les caselles)
...població .
Subscripció a L'Informatiu
EL REPORTATGE
LA CERÀMICA EN L ' O M A
DE GAUD 1
EL REPOfl
II
a singularitat de Gaudí es
reproducció de la llum pel color, que és U
'L
visualitza en i e«cemrica fesomia aeis
descomposició (Je la llum"
edificis ideada per la percepció particular
Luis Gueilburt, que conjuntament amb
del món fistc i espiritual que tenia i arqui-
Benet Meca i Toshiakr Tange. es fa càrrec
tecte, plasmada en una aplicació diferent
del comissariat de l'exposició U ceràmica
dels conceptes arquitectònics i l'ús creatiu i
en l'obra de Gaudi, ja a l'any 1993 havia
gairebé ecològic dels materials de construc-
començat a investigar la importància de la
ció. Gaudi està arrelat en els vaivens de la
ceràmica com a material constructiu aplicat
cultura catalana i forma part de la diversitat
en el banc del Parc Güell, destaca "l'aprofi-
dels esttls que genera el moviment moder-
tament dels materials, la seva composició i
nista a Catalunya. La seva obra suscita un
la inesgotable recerca d'estils basada en
interès permanent als visitants (Je fora del
estudis de l'art clàssic i modern, que fan
pais fascinats pef la força quimènca dels
que l'obra de Gaudi sigui irrepedble > d'una
edificis, especialment la c a u Bati Ió < la
profunditat sorprenent dins de la investiga*
casa Milà. que han influenciat determinades
ció de les arts visuals". f$
tendències de disseny actual. En aquest sentit, l'exposició La ceràmica en l'obra óe Gaudi ens aprofundeix la
'
Gaudir Gaudí, era el títol d'una exposició duta a terme per Luis Gueilburt al desem-
percepció contemporània que podem tenir
bre de 1993 i gener de 1994 a la sala
de la seva sensibilitat en concebre el con-
d'exposicions del Col·legi.
junt de la construcció a partir d'una màxima atenció inspirada en la mateixa naturalesa, les formes orgàniques, els materials i colors que genera. El mateix Gaudi opinava que "l'arquitectura és la primera art plàstica l'escultura és el |oc de la llum: la pintura ' :
m
Annemitke van de Pas Responsable de Cultura del Col·legi d'Aparelladors i Arqui:xtes Tècnics de Barcelona
Obrim l'any Gaudí L'Any Internacional Gaudí
relleu la importància d'aquesta tècnica
2002 abastarà una sèrie d'àmbits que
artística sempre present en l'arquitectura
volen descobrir la intensitat de l'arqui-
gaudimana. a partir de fragments de
tecte català. L'esdeveniment, comissartat
ceràmica originals, fotografies d'època,
per Daniel Giralt-Miracle. se celebrarà
motlles, materials i emes procedents dels
majoritàriament a Barcelona atès que
tallers que van treballar per a Gaudí.
bona part de l'obra gaudimana se situa en aquesta ciutat, tot i que també es celebraran actes en altres ciutats.
S'han organiüat també unes jornades tècniques < visites guiades a edificis de Gaudí. Finalment, s'ha editat un catà-
Dins de les activitats previstes pro-
leg que reflecteix el contingut i la presen-
gramades per a l'Any Gaudi, el Col·legi
tació visual de l'exposició. L'exposició es
acull ('exposició titulada La ceràmica en
fa conjuntament amb el Centre d'Estudis
l'obra de Gaudi. Sense cap mena de dub-
Gaudmistes (CEG), entitat encarregada
te, aquest ha estat un dels materials més
del comissanat de la mostra. La ceràmica
expressius utilitzats per l'arquitecte, ja
en l'obra d'Antoni Gaudi es va inaugurar
Sigui dissenyada i cuita expressament o
el 15 de gener i es podrà visitar fins al 15
bé reciclada, com en el cas del trencadís.
de febrer.
L'objectiu de l'exposició és posa' 3e
V
íí
La ceràmica en l'obra de Gaudí El Centre d'Estudis Gaudi-
Col legi d'Aparelladors
i patrocinada
pe1
mstes es va fundar l'any 1956 amb la
Roca Ceràmica, s'ha volguí rendir homenat
finalitat
entre
ge a l'arquitecte universal. Entre tots. s'ha
molts d'altres objectius, un catàleg sobre
fet un gran esforç per aconseguir peces dels
l'obra d'Antoni Gaudí. El primer treball
d'investigar
i realitzar,
edificis en què la ceràmica va tenir un paper
sobre catalogació el va mostrar
rellevant, tant de Catalunya com de fora. per
l'any
1995 amb la gran exposició Els maons
la qual cosa agraïm ta col·laboració d'mstitu-
de Gaudi, realitzada en el Museu Munici-
cions públiques, privades i particulars, ja
pal del Maó. a Maizuru (Japó).
que sense la seva participació hauria esta!
Aquest any 2 0 0 2 , amb motiu del
impossible aquesta exposició. í f
150è aniversari del naixement de Gaudi, se'ns ha presentat una gran oportunitat per estudiar un altre dels materials molt utilitzats per l'artista, com és la ceràmi-
tu/s Gueiiburt,
ca. A través d'aquesta exposició, que pre-
i Benet
Toshiaki Tange
Meca
sentem organitzada conjuntament amb ?••
\
Un estímul constant Per a nosaltres, patrocinar
Als qui ens dediquem, dia a dia. a la
di, és un acte d'agraïment a qui va saber
millora tècnica i artística dels paviments
donar protagonisme a la ceràmica en la
i revestiments ceràmics, com a mate-
millor arquitectura. La imatge més popu-
rials de gran present i millor futur, la
lar dels revestiments ceràmics en els edi-
clarividència de Gaudi ens serveix d'es-
ficis i parcs creats per Gaudi és el tren-
timul constant
cadís, una forma genial de reciclatge,
reproduït per a aquesta exposició una de
concepte de màxima actualitat avui dia.
seves
En homenatge seu, hem
peces
emblemàtiques,
la
L'exposició ens porta molt més enllà d'u-
teixa que serveix per anunciar al món
na mera VISIÓ superficial de la creativitat
:elebració de l'esmentada mostra que
de Gaudí i aprofundeix en la seva creativitat en el disseny de paviments i revestiments originals i en l'ús insòlit de peces d'altres artistes coetanis. Aquest arqui-
v.
COlCKS.
l'exposició La ceràmica en l'obra de Gau-
augura l'Any Internacional Gaudí
siguem capaços de seguir la seva màgica estela.
V
tecte, que 'ou genial en tantes coses, més enllà de plantejaments
purament
estètics va saber valorar la ceràmica per tes seves qualitats tècniques i va treballar amb els tallers de repoca en la investigació de materials
bàsics, esmalts i
Ell
va marcar el camí. Tant de bo que
Ajusti Lofxi Dntíor de la Dwó
H
tlníormjo., < "(PA QU»4ZfNA fl
Eclecticisme i color La influència de Gaudí en la ceràmica barcelonina
O
n dels efectes immediats
de la revolució industrial feu el creixement de les ciutats. Amb la proliferació d'edificis, va sorgir la necessitat de dotar la vida urbana del color, la espiritualitat i les formes naturalistes absents en ella. Per aconseguir aquest objectiu, els arquitectes de finals del segle XIX van combinar en un matem edifici materials tan diversos com el maó, la pedra, el vidre, la ceràmica, la fusta, el guix i el ferro, sense que l'un tingués prioritat sobre l'altre. La docent tecnologia industrial va fer possible el prodigi. Els constructors no es van limitar a aixecar plànols de cases, torres, fàbriques, escoles i hospitals sinó que també van dissenyar les tanques i reixes de ferro forjat, les rajoles, florons, gàrgoles, mènsules, columnes i xemeneies de ceràmica, així com tots els altres elements ornamentals i funcionals imprescindibles per a la vida quotidiana. En conseqüència, i tal com afirma Gmlio Cario Argan, "...s'estableix una continuïtat estilística entre espais interiors t espais exteriors"
Les fàbriques de productes ceràmics i les exposicions internacionals L'era industrial significa el final dels ternssers o tallers artesans familiars on s'havien produït manualment els estris domèstics i els materials per a la construcció. Les noves tecnologies, pue V permetien fabricar pro- < 3 ductes seriats de qualitat ^ superior, pogueren satisfer l'augment de la demanda d'objectes d'ús quotidià i els necessaris per al revestiment de parets i terres. Les exposicions internacionals exerciren un important paper en la difusió de la indústria, però en les de Londres (1851) i París (1862, 1867 i 1878) encara no es van poder exposar els productes ceràmics realitzats per indústries catalanes, ja que a causa del retard tecnològic en què es trobaven, no aportaven novetats al mercat internacional. No obstant, i malgrat que la inferioritat davant la pisa artística italiana fou evident, la secció de ceràmica catalana de l'Exposició Universal
U F>g. IFragmení d'un sócol de ra/oles amb decoració naturalista, segons disseny de Lluïs Bru per a la fàbrica Pujol iBausis (1901)
de Barcelona (1888). "...aconseguí presentar quantitat, qualitat i forma dels productes". Tot i la importància que havia tingut la ceràmica catalana al llarg de tantes centúries, al segle XIX hi havia encara poques fàbriques dedicades a la producció de rajoles (de València): la d'Àngel Anchasi d'A•-'ysde Mar, la d'Isidre Llevat de Reus i la Tarrés i Macià de Barcelona. Destaca la • ducció de l'empresa Pujol i Bausts d'Esplugues (1870-1917), dedicada a la fabricació de rajoles t altres productes ceràmics destinats al servei de l'arquitectura (fig. 1), i la de Sebastià Ribó. que va realitzar complements ceràmics òe la casa Batlló (1904). L'Exposició Nacional d'Indústnas Artístiques i Internacional de Reproduccions, a Barcelona (1892). va reunir materials, maquinària i productes industrials i artesanals artístics i d'ús domèstic. Aquest esdeveniment, per mitjà de totes les seves manifestacions artístiques, va ser la plataforma de difusió del nostre modernisme que es va consolidar definitivament a través de la V Exposició Internacional de Belles Arts i Indústries Artístiques (1907).
Tendències estètiques , de la ceràmica y modernista catalana fr
f
El modernisme va sorgir a Barcelona i d'aquí es difongué cap a d'altres poblacions de Catalunya, que van assumir tardanament els diferents corrents estètics que. sense excepció, destaquen pel seu vibrant colorit. Gaudí, independent als moviments artístics del moment, va dissenyar per a Barcelona edificis que recreen un estil molt personal basat en formes plàsticocolonstes i naturals que influïren irremeiablement en l'obra dels arquitectes i artistes catalans contemporanis d'ell. Rajoleria i mosaic Dms de l'estil naturista, que és el genuïnament modernista, triomfaren els motius florals, les volutes, els animals i les figures femenines estilitzades, d'aire nostàlgic i sensual. Les formes corbes superaren a les rectes, l'exuberància derrotà a l'austeritat i el barroquisme s'imposà sobre ei mimmalisme. En el primer edifici dissenyat per Gaudí a Barcelona, la casa Vicens (18831885), l'arquitecte va utilitzar rajoles decorades amb motius florals estilitzats que marcaren la pauta de les noves modes ornamentals i potenciaren la indústria rajolera. En el Palau Güell (1885-1890) va emprar també rajoles decorades amb margarides, clavells, llins, roses, campanetes i trèvols. No se sap l'autona de tot aquest material de revestiment procedent del mostrari de la fàbrica
i
gòtics
que
es
restauraren
en
aquell
moment, es posaren de moda els motius heràldics. S'hi van decorar, amb blau a l'es•'I gòtic de Manises, els alfardons o ra]oles íe forma hexagonal. El repertori ornamental " d o i a àligues desplegades, escuts i coroes,
i foren
àmpliament
utilitzats
per
Pallissa i Josep Font i Gumà (1859-1922), -jtor d'un tractat sobre rajolena gòtica cataínovalenciana. La influència del món antic, de l'art assic grecoromà. ha estat present en l'on,:en de tots els moviments artístics i, no cal .: r, en la ceràmica modernista catalana
En
?ón un exemple els frisos de rajoles decorats amb margallons t meandres que Gaudi va mcloure en els medallons del Parc Güell fig
3. X
NJV.IS. J Reus. Disseny de Gaspar Homar
(1900-1902) i també la recuperació i apli-
(1901)
cació del mosaic. Gaudí va ser el primer a Pujol i Bausis. En aquesta darrera col·labo-
neomediavals. En la decoració
d'interiors
ració els arquitectes Antoni Gallissà ( 1 8 6 1 -
triomfaren les rajoles d'esttl nassanta, realit-
1903) i Lluís Domènech i Montaner ( 1 8 5 0 -
zades amb la tècnica d'aresta i de corda
1923)
seca, els ornaments d'entrellaç i estrelles,
dissenyen
molts dels models que
(oren utilitzats per altres arquitectes. A més
i l'ús del reflex daurat. Gaudí, membre del
de les rajoles, la fàbrica d'Esplugues realitzà
Centre Català d'Excursions
un important elenc d'elements per a la deco-
junt amb Domènech i Montaner, entrà en
ració arquitectònica com ara florons, xeme-
contacte
neies, coronaments,
cornises
i
mènsules
decorades en reflex metàl·lic o vidrat groc. verd, negre o melat (fig.2). Els arquitectes esmentats havien estat els promotors del programa de revalontzació de les arts apitcades quan, entre 1889 i 1892. convertiren I edifici del Castell dels Tres Dragons, ubicat al Parc de la Ciutadella i calè-restaurant de l'Exposició de 1888. en un centre d'mvesti-
ceràmica i el vidre. El ceramista valencià Joaquim Ros va ser cridat perquè transmetés la tècnica del reflex daurat d'origen islàmic. El col·leccionisme de ceràmica hispanomaesca de les últimes dècades del segle XIX va tenir com a conseqüència en la
l'arquitectura
medieval
i
cultivà àmpliament el mudejansme i l'estil gòtic.
La
fàbrica
Pujol
i
Bausis
va
començar molt aviat a produir rajoles decorades amb les tècniques islàmiques que es van col·locar en el Palau Güell i en obres de Josep Puig i Cadafalch ( 1 8 6 7 - 1 9 5 6 ) i Domènech i Montaner. Així mateix, les gerres amb nanses en forma d'aleta conegudes
gació i recuperació de l'artesania del ferro, la
amb
Científiques,
com
a vasos de
de tauró, l'Alhambra
foren reproduïts a gran escala gràcies a l'enorme demanda de mercat. Estaven decorats amb sanefes concèntriques, pseudoepi-
recuperar
aquesta
tècnica
imprimint-hi,
com era habitual en ell, el seu segell personal.
Va
inventar
l'anomenat
trencadís,
mosaic de fragments ceràmics que havia d'encaixar com unes peces de puzle. Utilitzava peces de rebuig de la fàbrica Pujol i Bausis, i també trossos de plats i lasses de
Dins el corrent medieval i gràcies al col·leccionisme, estudi i catalogació de les rajoles que decoraven els temples romànics
indústria ceràmica la producció d'objectes
>rt 5 fm óe les Muses Hemicicle Detall óel cor Oel Patiu De la Musi Bvtttom Disseny Oe Lluïs Bru i Jojn Carreras. Faürica A Serri 11905.
celona. Disseny de Lluís Bru í ! 903 1905)
de l'Estat espanyol com ara Pickman de Sevilla, Vargas de Segòvia. Royal Orina de Vigo i Limoges WG&C
Amb aquests mate-
rials va recobrir les xemeneies, les cúpules i els tubs de ventilació del terrat del Palau Güell, el terrat de la casa Milà i l'aplicà de ple en el Parc Güell. Aquest sistema de revestiment pot veure's també en el bancs del passeig de Gràcia, atribuïts a Pere Falqués. Aquest fou el germen d'una moda que ha caracteritzat
el moviment
modernista
gran especialista en aquest ofici, col·laborà en les obres de Domènech i Montaner a la casa Navàs de Reus (1901) (fig. 3), a la casa Lleó Morera (1903-1905) (fig.4) i al Palau de la Música Catalana (1905-1908) (fig. 5). En tots aquests edilicis. autèntiques joies del modernisme català, convergeixen amb exuberància i ostentació l'escultura, la pintura,
les vidrieres,
el trencadís
d'origen mallorquí Gaspar Homar La tècnica del clàssic mosaic de tessel-ies inspirat en ei revestiment d'època bizantina
i el
mosaics. La complexitat d'aquests conjunts va implicar la col·laboració de l'interiorista
català.
grafia cúfica i motius ornamentals que mantenien l'eix de simetria típicament islàmic.
Fig. 4. Escala de la casa Ueo Morera, a Bar-
cafè de pisa blanca d'altres manufactures
fou
introduït
a Catalunya
pel
genovès Màrius Maragltano
(1864-1944).
El seu seguidor
(1868-195?.
Lluís Bru
1953). del dibuixant
Josep
(1870-
Pey (1875-
1956). de l'escultor Joan Carreras i del ceramista Antoni Serra Fiter ( 1 8 6 9 - 1 9 3 2 ) . '
t passa a la plana següent}
•'.-•- FCBRERIOOÏ
elegant exotisme de l'orient llunyà. Cal no
1960 amb els grans formats en acer i la
:: 'dar que la porcellana xinesa és la que ha
seva integració al medi ambient. Per aquest
•••-rrrt ma|Or influència sobre la ceràmica
motiu va poder adaptar-se fàcilment a la
::'dental, en una àrea geogràfica més
llum, el color i la tradició artística de la ciu-
ofensa i durant més de set segles. És com-
tat. Un cop a Barcelona. Pepper s'inspirà en
censibte que el modernisme també es fes
l'arquitecte més original i trencador. Gaudi.
nismes. Patrimoni i ciutat
'essó d'una cultura per la qual, no obstant,
Per primera vegada escollí l'argila com a
2000 Pàg. 29-60
gaudi mai no va interessar-se. El 1907,
suport de la seva escultura i concebi Sol i
1
*
Subias. P i altres. Esplugues i el moder-
Subias, P La ceràmics, un arte industrial
ombra -nom de la plaça de toros-1 Ce' cai-
en la època del modemism). Ceràmica
gut. Per fer-ho, va comptar amb la col·labo-
Espanoia. Summa Artis. vol. XLII. Madrid.
celona i Londres pel conjunt de la seva obra
ració del ceramista Joan Raventós, que va
que reproduïa gran gerres ornamentals deco-
fer realitat la maqueta preparatòria de Pep-
rades amb elegants versions del variat elenc
per. Raventós modelà més de sis mil grans
floral del món oriental; dos exemplars de les
plaques
""'lors d'aquestes gerres es poden veure al
retractaria, esmaltades en totes les tonali-
Vuseu de Ceràmica de Barcelona {fig.6).
tats possibles que ofereix el color blau del
mitjançant els dissenys que realitzà per a la
xa línia creativa es troba l'obra de Lambert Escaler (1874-1957], que a través dels
de
formes
irregulars
d'argila
1997. Pàg. 485-525 s
Casanovas. M. A. Escultures ceràmiques de Beverly Pepper en el parc de l'estació del Nord de Barcelona. Butlletí Informa-
tiu de Ceràmica, núm 42 ]uliol-setembre. 1989 Pàg. 6-8
cel i el del mar mediterrani. Amb aquestes va crear espais diferents,
realitzà |ocs
cromàtics i conjugà la brillantor del vidrat amb el del sol. Aquest conjunt espectacular que fou inaugurat el 1989 recupera la memòria estètica del trencadís gaudimà (ftg.
10 i li). 1
«•
Nota Els textos que componen aquest reportatge han estat extrets del catàleg que ha editat el Col·legi amb motiu de l'exposició La ceràmica en l'obra de Gaudi inclosa
seus miralls, aplics, jardineres i escultures
dins les activitats programades amb motiu de l'Any Internacional Gaudi. El lli-
lots, no es pot deixar d'esmentar l'obra dels
de figures femenines, reprodueix aquest
artistes que s'especialitzaren en la ceràmi-
món femení oníric i idealitzat. Les seves
ca de petit format destinada a la decoració
obres de terracota policromada inscrites en
d'interiors. En aquest camp. destaca Anto-
un modernisme estandarditzat van aconse-
ni Serra Fiter (1869-1932) dedicat única-
guir un gran èxit comercial.
bre inclou textos de Joan Bassegoda,
Miris Antònia Casanovas
Mana Antòna Casanovas i Luis Gueilburt.
Conservadora del Museu de CerJ Membre de l'Associacó Intem de Crítics d'M
Les fotografies són de Manel Armengol i Luis Gueilburt.
ment a la ceràmica des de 1897. Després de formar-se en la manufactura de Sèvres. fundà una fàbrica al Poble Nou en la qual desenvolupà una activitat basada en el bon gust i en una tècnica acurada. Es deu a ell la utilització sistemàtica del gres t la porcellana, t la contribució dels artistes locals més emergents
com
Gargallo,
Ismael
Smith, Xavier Nogués i Josep Pey, en el disseny dels seus models pictòrics i escultòrics- Paral·lelament. Serra es va fer ressò de
El gaudinisme de finals del segle XX No vull acabar aquest escrit sense esmentar una obra que va dur a terme la cèlebre artista americana Bevery Pepper (1925) a la plaça del Nord de Barcelona. El 1986 l'Ajuntament li encarregà el conjunt escultòric que havia de presidir el recirïe enjardinat
urbanitzat
pels
arqu
municipals A. Arnola i C. Fiol. L'escultc
l'estètica oriental, àmpliament divulgada a través de les exposicions internacionals. Les
f'S S. P3u Girgjllo (1903)
i A. Serra. Terrscota.
Esplugues,
l'Exposició d'Indústnes Artístiques de Bar-
fàbrica Serra de Cornellà. En aquesta matei-
Encara que Gaudí no va dissenyar bibe-
e hdustna en Espafía. 1774-1907. Barcelona. 1982. Pag. 171-182; 201-202 i 246-260.
Serra fou guardonat amb la Medalla d'or de
•: 1881-1934). que es va donar a conèixer
Escultures i vasos ornamentals
Josep Pitarch. A. i Dalmases, N. de Arte
York i Todi (Itàlia), experimentava des de
En el context de l'escultura modernista
(1906)
Argan.G C El arte moderna 1770-1970. Valénc«. 1975 Pag. 229-274
2
novaiorquesa, que viu a cavall entre Nova
destaca l'obra de l'escultor Pablo Gargallo Fig. 1. Antoni Serra Fiter Gerro ós porcellana
1
v ~ e s ! decoracions de les gerres de la 'abnca Serrs recreen una vegada t una altra
F'i 9. Lamti, maúa (1907
Fig- ' I. Beverly Pepper i Joan Raventós. Detall de l'escultura.
udí2!Q02
el 15 de gener al 15 de febrer
del 15 de gener al 15 de febrer llims a dissabte, de 10 a 20 h i diumenge, de 10 a 15 h Lloc: sala d'exposicions del CAATB Bon Pastor, 5. Barcelona •
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
amb el patrocini de:
ESPECIAL ESPECIAL
Materials i tècniques de construcció
[| niciem en aquest número els iI
que crèiem o potser no i. aleshores, perme-
va, dels productes oferts per les fàbriques
desaparegut fins i tot referències existents
amcles especials soore maienais i tècni-
trem als especialistes que ens prediguin el
catalanes. No es una evolució tècnica ni tec-
fa pocs anys.
ques de construcció de l'any 2 0 0 2 . Així com
futur, que ens expliquin perquè no hi ha evo-
nològica -els
productes són bons i les
Haurem d'estar atents a l'evolució del
ía dos anys els vam plantejar des del punt
lució o que es remuntin alguns anys més en
màquines cada cop més productives- , |a ho
sector amb el fenomen de l'euro, ara que ja
de vista de la protecció del medi ambient i
el passat per trobar diferències. En tot cas.
hem dit, sinó una pobresa cada vegada més
el tenim aquí. Pot ser que l'activitat cons-
el 2 0 0 1 es van recollir opinions i experièn-
esperem
als
gran de varietat d'oferta de productes de les
tructora es ralentitzi i tornin a aparèixer
cies de companys de feina, en aquest volem
col·legiats i que, com en altres anys. si algú
nostres bóbiles deguda a la gran activitat
peces "especials"?
aprofitar la celebració del desè aniversari de
tè quelcom a afegir-hi o en discrepa, que
constructora dels darrers anys. Qui ho havia
es pugui construir millor?
la revista per preguntar a professionals espe-
ens ho faci saber, ja que estem convençuts
de dir: com més és construeix, menys varie-
cialitzats en cada una de les matèries, que
que la participació i la difusió d'opinions
tat, menys opcions. Doncs, és així. Com que
creien que havia canviat en el seu respectiu
diferenciades és bona per al col·lectiu.
que
siguin
d'interès
per
sector en aquests deu anys. És comunament
El primer reportatge tècnic d'aquest any
acceptat H hi estem bastant d'acord- que
està dedicat a la ceràmica, un material molt
l'evolució tècnica en la construcció és molt
d'actualitat, no tant per motius tecnològics
lenta. En som conscients i és possible que
sinó per altres de més complicats. Per una
en alguns sectors les diferències respecte a
banda, pel creixent debat sobre el tipus de
l'any
Potser
façana que cal construir (") en el qual la
aquests articles que estem preparant ens
ceràmica intervé de forma important i, per
1992
siguin
inexistents.
sorprendran i ens en faran veure més de les
altra, per l'evolució, sorprenentment negati-
la demanda ha superat les capacitat de pr:
Pot ser que. amb crisi, &
Josep Olivé
ducció de les empreses, els surt molt mes rendible fer molta producció d'un sol ele ment
bàsic, que tenen venut abans de
començar, que diversificar la producció en petites tirades d'elements més especialitzats que tenen la sortida menys garantida i que compliquen l'organització de les fàbriques i magatzems. Per aquest motiu, han
{') Sobre aquest tema, vegi's el capítol dedicat a façanes dels llibres d'Ignacio Pancio i de Fructuós Marià i que ja s'aniran comentant al llarg de l'any.
Llnformttiu PWMERA Q U ' V - V . • FEBRER 2001
L
a ceràmica ha estat per tra-
sorgit nous srstemes constructius de façanes
dició un material Òptim per construir
ventilades amb peces ceràmiques. La defi-
façanes. En funció de l'estil arquitectònic
nició sembla interessant, ja que es conjuga
vigent en cada moment, les façanes han
un material òptim per a façanes 1 un siste-
lluït o han amagat la fàbrica de maó en dei-
ma que està donant resultats realment bons.
xar-la vista, revestida en pedra o estucada.
A la pràctica 1 com quasi tota nova solució
La fàbrica de maó vist ha estat un sistema
constructiva, el tema és complex.
constructiu que s'ha consolidat al llarg dels
La proposta ve entre d'altres de la mul-
segles, adaptant-se perfectament als canvis
tinacional francesa Girbaud Frères. empresa
de llenguatge de l'arquitectura.
ia coneguda al nostre país per fabricar teu-
Respecte a la ceràmica com a material
les ceràmiques aràbigues, planes 0 mixtes,
per construir façanes, entenc que ningú no
totes per clavar. El sistema de façanes es
ié res en contra sobre la facilitat de modu-
presenta
amb
diferents
denominacions
laige. facilitat d'execució, estanquitat accep-
segons les interpretacions d'un mateix siste-
table, bon envelliment 1 durabilitat sense
ma de façana ventilada, que en essència
competència possible. Quant als diferents
consta d'un revestiment de peces ceràmi-
sistemes constructius per resoldre la làbrica
ques penjades de rastrells metàl·lics. En
en façanes, poden sorgir divergències 1 inter-
particular, parlarem del sistema Accrodai.
pretacions. Algunes solucions incorrectes de
solució ja expenmentada de la qual podem
façana de maó vist. recolzada directament
donar fe tant de virtuts com de possibles
pocs centímetres sobre el canten de l'estruc-
defectes.
tura porticada (que permet aní folrar les testes amb plaquetes), han donat
resultats
catastròfics de patologies 0 de col·lapse. El problema no es el material sinó el sistema constructiu de posada en obra.
La marca registrada Accrodai consta de dos elements fabricats en sèrie, la peça ceràmica de format quadrat 0 rectangular. 1 un rastrel! d'alummi extrusionat en tires L'aspecte, un cop instal·lada, és d'una tova
En plena febre del sector de la cons-
penjada amb junta buida. La resta de mate-
trucció pef la innovació tecnològica, han
rials del conjunt a utilitzar son a definir er
•H.-ÍRA QUINZENA FI
projecte i el sistema dóna i o t a llibertat de
llarg de les quatre pestanyes de la peça a
decisió ais tècnics.
superposar per permetre l'encaix de la peça
El mòdul de proiecte per aquest sistema ha de ser de 305x305 mm. en el cas de la
posterior. L'execució de cantonades és més fàcil de fer que d'explicar. Un probíema de
peca quadrada, i de 305x610 mm apaisat.
les peces és la diferència de mides entre st.
en el cas de peces rectangulars. No cal dir
tant d'amplada i alçada com de distàncies i
el ngor necessari a l'hora de replantejar
pla entre pestanyes. El control d'execució
alçades de sostre, ritme de forats i totes les
obliga a refusar algunes peces o canviar-les
mides que condicionen el pla de façana. La
de lloc per evitar distorsions en la imatge de
separació entre peces permet una franquícia
conjunt.
d'aproximadament 2 o 3 mm per peça, és a
El rastrell d'alumini és una simple U
dir, al voltant d'un 1 % . De cap manera s'ha
amb les ales conformades en canal per rebre
de reduir la junta descrita en el catàleg, ja
els ganxos de pestanya de les peces. El per-
que les peces es dilaten de forma important
fil va collat per l'ànima contra un rastrell
amb els canvis de temperatura.
vertical o contra el parament directament.
La peça ceràmica es fabrica en diferents colors, des del vermell clàssic fins als
Aquesta decisió s'ha de prendre en fase de projecte ja que condiciona l'envoltant d'es-
ocres i fiamejats. La peça disposa, per la
lanquitat, la ventilació la cambra d'aire i la
cara posterior, de quatre tires paral·leles o
col·locació de l'aïllament tèrmic de la faça-
pestanyes amb forma de ganxo en secció,
na. Aquesta versatilitat del sistema és la
elements que permeten fixar-la ais rastrells.
seva principal virtut i fa que s'adapti a dife-
Les peces es poden tallar amb radial. Les
rents situacions d'obra nova o fins i tot de
testes estan ben acabades i permeten el
rehabilitació.
projectista a l'hora d'interpretar el sistema.
a causa d'una bona ventilació
La ceràmica té una gran capacitat d'absor-
En condicions extremes de pluja i vent,
ció d'aigua i només després de gran quanti-
haurem de comptar amb la porositat de la
tat de pluja arriba a la saturació. Aquest fac-
ceràmica i també amb la geometria del sis-
muntatge de peces en cantonada deixant
L'estanquitat del sistema està assegura-
tor fa que en condicions normals el para-
tema per expulsar l'aigua de pluja. Tant per
vista una testa i amagant l'altra. En aquest
da, d'una banda, per la porositat del mate-
ment funcioni perquè les peces absorbeixen
les juntes verticals com per les horitzontals
cas, s'hauran de tallar dos centímetres al
rial i, de l'altra, per la geometria triada pel
l'aigua de pluja per assecar-se posteriorment
és possible que entri aigua impulsada pel vent. En primer terme, el rastrell horitzontal de doble canal serà l'encarregat de conduir l'aigua fins als extrems de les barres. Aquestes no venen perforades amb desguassos i el disseny det rastrell sembla que confiï plenament en el fet que l'aigua pràcticament no entrarà a les canals. D'altra banda, les testes de les peces ceràmiques no tenen un sistema de goteró definit. Aquesta ambigüitat del sistema a l'hora d'assumir què fer amb l'aigua de pluja que entra a 13 cambra d'aire obliga a doblar la trama de rastrells, assegurant la possible evacuació d'aigua per un espai vertical continu. L'opció que ofereix el catàleg de muntar el sistema sense rastrells verticals només l'entenc possible si la façana no depèn del revestiment per assegurar l'estanquitat
i l'aíllament.
Un
exemple
poden ser obres de rehabilitació o façanes en les quals el doblat interior és imprescindible per altres motius. La situació més habitual que ens trobarem serà la de construir el parament resistent de façana amb maó perforat, ja sigui de càrrega o amb estructura porticada d e formigó armat. El parament estarà aplomat per la cara exterior amb les testes dels sostres de formigó. Per aconseguir una cambra ventilada i espai per a un aïllament hidròfug. haurem de col·locar rastrells verticals collats al maó perforat i a les testes dels sostres. La casa subministradora recomana en el catàleg que els rastrells verticals siguin de fusta. Jo personalment crec que, tenint en compte l'exigència de "planeïtat" i el pes propi del conjunt, és més recomanable rastrells d'alumim de secció 50x50 mm, com a mímm. separació que permet 3 cm d'aïllament i 2 cm de cambra d'aire. Els rastrells verticals tindran doble forat, un d'enTerior més gran
Lïnformjou PfíiMERA C
NZENA FEBRER 2002
PROCIDtMIIHTO IEVISTIMIINTO SlK « M U N T I
Agenda de la Construcció Sostenible La finestra oberta a la construcció respectuosa amb l'entorn
Si t'interessa el medi ambient Si estàs preocupat per la sostenibilitat del planeta P R O C í D I M J E N T O FACHADA VENTILADA ENSAMBLAJE C O N AI5LANTE
Si vols canviar els hàbits negatius del sector de la construcció envers el nostre entorn i se't fa difícil ... què pots fer?
Visita l'Agenda de la Construcció Sostenible, el Portal de la Construcció i el Medi Ambient
que l'altre per permetre la manipulació dels
sibilitat d'impermeabilitzar el parament
cargols de fuació. La separació entre ras-
en ajustar les plaques de poliestirè extru-
treiis verticals no està definida pel fabricant
dit entre rastrells verticals i segellar les
i serà decisió dels tècnics, però sembla rao-
luntes entre placa i rastrell. En qualsevol
nable un mòdul de 6 0 cm aproximadament.
cas, els tècnics hauran de prendre la
El fast rel Is d'alumini de doble canal es
decisió sense més ajuda que l'eipenèn-
; - 3 i amb cargols o reblons ats muntants
cia i la intuïció. El cost d'un arrebossat
• j i s . assegurant ai«í la ventilació en
pot ser ridícul comparat amb la reparació
: :os sentits del pla.
de la façana per resoldre filtracions
A més de muntar el sistema amb
Una última mesura de seguretat a
3oble rastrell. el tècnic s'ha de plantejar si
prendre és la de subjectar les peces als
cal l'arrebossat del parament de maó perfo-
rastrells amb una massilla adhesiva de
rat com a mesura addicional destanquitat.
poliuretà del tipus Sikaflex 11FC. mate-
Hi ha algunes vanables que poden ajudar a
rial que permet cert moviment de les
prendre la decisió, com la possibilitat que la
peces sense que hi hagi possibilitat que
incidència del vent sigui important en les
tremolin pel vent o caiguin SJ alguna es
diferents façanes. Un altre factor és la pos-
trenca. Durant l'execucio només caldrà
de cantonada i l'evacuació de l'aigua que pol banar per la cambra d'aire. El funcionament de la façana un cop executada és realment satisfactòria. Aquesta és perfectament comparable amb les façanes ventilades de pedra, però de cost molt inferior. El comportament tèrmic es impecable: cap punt de pont tèrmic, certa inèrcia de les peces per aturar les hores de màxima radiació solar a l'estiu, ventilació real de la cambra d'aire, possibilitat de gruixos d'aïllament en les condicions més extremes i fa seguretat que aquesta ceràmica suportarà temperatures molt baixes sense trencar-se. ..i' r e tocs de
£1 sistema es va introduint a poc a poc al nostre país i caldrà esperar un temps fins
Els brancals i escopidors de les obertures
que s'acumuli experiència de costos d'exe-
5 nan de resoldre amb els elements de fuste-
cució i de fiabihtat del sistema. Personal-
ria, ja que girar la façana en els brancals amb
ment, crec que la façana ventilada de peces
la mateixa peça sena complicat t poc clar for-
ceràmiques serà una bona solució en el
malment. Els telers de xapa d'alumim. galva-
futur, |a que reuneix les qualitats d'un siste-
mtzada o d'acer inoxidable, és una bona solu-
ma constructiu fiable i un material íntima-
ció i de simple execució. El folrat de xapa
ment lligat a la nostra tradició •£'
penmetral resol l'acabat dels brancals, de l'escopidof, de la Ihnda o de la caixa de persiana. Les plegadores de xapa poden fer els plecs necessaris per resoldre goterons. nervis
Iglesias
Palaugres Klinker y caravista ceràmic Palau peces de disseny al seu abast
www.palautec.com e-mail: palautec@palau.es ttno: 902 30 33 34 Delegat comercial a Catalunya: Fèlix Pedró Muríoz Tfno: 649 41 20 08 e-mail: telixpedro@palau.es
j
Ceràmic**
M1AU lECKXOGm CERÀMICA SA
nuev
Dibac 2002 CAD
d e a r q u i t e c t u r a 2 D+ 3 D
Un nuevo estàndar de arquitectura Descubra el software de diseno arqui-
CURSOS ' FORMACK PROGRAMA DIBAC 2OO2
tectónico con mayor número de licencias oficiales. Totalmente compatible con otros
I Enero 2002
programas CAD. Obtiene resuitados entre
de Lunes 7 aViemes 11 C.O.A.A.T de BIZKAIA
|
4 y 6 veces mas ràpido. Permite dibujar en 2 D y 3 D con gran libertad. generando
de Lunes NaViernes 18 C . O A A T de MADRID
fàcilmente todos los pianos del proyecto de Martes 8 a Martes 22 C.OAA.T de BARCELONA
en un tiempo rècord.
de Lunes 21 aViernes 25 C.OAATdeTARRASA
"DIBAC me permite proyectar con una potencia y rapidtz antes desconoodas £s compatible y puede convertirse en un nuevo estàndar a tener en cuema." "Alè ha sorprendido la faalidod de aprendizaje de DIBAC. Abono muchisimo tiempo en el dibujo de tasaaones y proyectos de reformo." )ose Luis Ruiz -Aparejador
OFERTA ESPECIAL DE LANZAMIENTO PARA COLEGIADOS DE BARCELONA
Dibac CAD de arquitectura 2D+3D
H a r ma Consiga los dos programas por tan solo 90,15 C, (15.000 ptas.) Importe originado por los gastos de publicación y personalización. UNIDADES LIMITADAS
Febrero 2002
I
deViernes 7 aViernes 21 C.OAA.T de BARCELONA de Lunes I I aViernes IS C.OAA.T de MADRID
NUEVO DIBAC 2OO2 P.V.P. 9 9 5 * € euros 165.554* ptas.
* Incluye 3 meses de soporte telefònico gretulto.
ücenciü para ambos programas Un CD con los 2 programas. h ò l Cap co de soport
d
Dibac CAD de arquitectura 2D+3D www.dibac.com
I s c ar software de arquitectura OHoyos. 73-47420 bor (VJbdofcf) Td983620347-Fa»983611 653