j O L L E G I
D ' A P A R E L L A D O R S
I
A R Q U I T E C T E S
T È C N I C S
D
iaees d
La Generalitat demana!
per a l'habitatge
[ r j I Departament de Política I L . Territorial i Obres Públiques de la Generalitat ha convocat un concurs d'idees per a la incorporació de nous sistemes i tecnologies per a la construcció d'edificis d'habttatges. L'objectiu és impulsar la innovació amb propostes que. de forma total o parcial, configurin solucions unitàries, aportin
coherència exigencial. bona relació costbenefici, seguretat en obra. estalvi energètic, rapidesa de muntatge o altres elements que a judici dels concursants puguin representar un canvi substancial i qualitatiu en la manera de fer arquitectura. El concurs d'idees, que és oberl als tècnics facultatius, equips tècnics pluridisciplmaris, empreses cons-
tructores i fabricants de materials, vol constatar les possibilitats reals d'avançar en aquest camp, una activitat econòmica que mou cada any a Catalunya més d'un bilió i mig de pessetes, i establir també les bases per a la construcció futura de l'habitatge de promoció pública. 4£>
_L
Premis .—, a la seguretat \ J en construcció ! 2001
La ceràmica protagonitza l'inici de l'any Gaudí
exposició La ceràmica en 1 - ^ í'obia de Gjuói, organitzada pel Col·legi, comissariada pel Centre d'Estudis Gaudmistes (CEG) i patrocinada per Roca Ceràmica, va obrir el gener passat el cicle d'activitats oficials emmarcades en l'Any Internacional Gaudi 2002. La mostra va ser inaugurada el 15 de gener i durant les primeres dues setmanes |a havia rebut més de 1.600 visitants. í í 1
Convoca la Cambra de Contractistes d'Obres amb la col·laboració del Col·legi L'Informatiu 10 anys Abans, avui i més tard
•
El reportatge Parc dels Colors de Mollet del Vallès
Quadern Central: Premis als millors treballs final de carrera
SEGONA QUINZENA FEBRER 2002 Preu = 2 €
e carai a la pare
• ~ A R . - \ PONF.R A 1J\ CUNTE DE O\R/\ A U\ PARE D HAV QUE HACER LAS
SOLUClON EN CADA CASO CON EL N1VEL DE CA1.IDAD EXICIDO l'OR LOS
COSAS MUY B1EN HECHAS. P ü R ESO, F.N PROCOLOR HEMOS CREADO
PROFESIONALES. ASÍ. UNO A UNO. PINTORES. REHAB11.ITADORES. ARQU1-
RENOVA. LA LfNEA DE PRODUCTOS
TECTOS Y PROPIETARiOS SE IRAN PON1ENDO DE CARA A LA PARED. P o R Q U E
ESPECIALIZADOS EN EL MAN-
TEN1MIENT0, LA RENOVACION Y LA R E H A B Í L T T A C I O N DE FACHADAS. U N A
CON
CAMA COMPLETA DE S1STEMAS DE PRODUCTOS QUE OFRECEN LA
QUIER
RENOVA DE PROCOLOR. EPIl·lCiO
ADQU1FRF.
CUAL-
INTERÈS.
trenova Rehabiirlaciàn y Planes de Color
H Procolor
EL ^ S T I T U C I O N A L
TECNOLOGIES
DE
LA
EMA
C O N S T R U C C I Ó "
u SEGONA Q U I N Z E N A FEBRER 2002
La Generalitat demana idees per a l'edificació Concurs d'idees per a la incorporació de nous sistemes i tecnologies en laconstrucció d'habitatges | P I Departament de Política
blemes lligats als materials i els sistemes
I C
de la
constructius emprats, així com a la gestió i
Generalitat ha convocat un concurs d'idees
a la seguretat, continuen sent omnipresents,
per a la incorporació de nous sistemes i tec-
tot i el creixent interès d'alguns agents del
nologies per a la construcció d'edificis d'ha-
sector per avançar de manera adequada i
bitatges. L'objectiu ès impulsar la innovació
urgent en la recerca de solucions que sinto-
amb propostes que, de forma total o parcial,
nitzin amb els temps presents.
Territorial
i Obres Públiques
configurin
solucions
unitàries,
aportin
Quines són les causes de l'alentiment
coherència
exigencial,
bona relació cost-
d'aquesta evolució al nostre país? Es pot
benefici, seguretat en obra, estalvi energètic,
parlar d'un panorama acomodatici en el sec-
rapidesa de muntatge o altres elements que
tor de l'habitatge i en general de la creativi-
a judici dels concursants puguin representar
tat tècnica per causa d'una normativa més
un canvi substancial i qualitatiu en la mane-
dirigida per la demostració que per l'objectí-
ra de fer arquitectura. La presentació del
vitat; uns costos de materials continguts fins
concurs es va fer el 29 de novembre passat a la sala d'actes del Col·legi d'Arquitectes. Els representants del Departament d'Obres Públiques van explicar els motius d'a-
no fa gaire temps; o de la manca d'una cultura de la qualitat en els seus diversos aspectes, ja sigui metodològics,
intel·lec-
tuals o comercials.
questa singular convocatòria. Així, van cons-
L'actuació dels promotors públics de les
tatar que, avui, tant la forma de projectar
diferents administracions hi tenen un paper
com la tècnica i mitjans que donen suport a
clau pel que fa a l'exigència de la qualitat i
suficient-
la innovació tecnològica. N'hi ha que ja fa
ment, a diferència d'altres camps d'activitat
uns quants anys que treballen en la recerca
econòmica. També es reconeix que els pro-
de solucions tecnològicament més avança-
l'edificació
no han evolucionat
des i alternatives a les fórmules estereotipades més esteses. Algunes d'aquelles promocions innovadores han estat analitzades en les pàgines de L'INFORMATIU.
Promocions públiques d'Incasol a Vic (dreta), Patronat de l'Habitatge a Barcelona
d'habitatges Municipal (esquena)
i Vimusa a Sabadell (a baix).
RÍ StGOMA OJTJZEf* FEBRER 3X2
Caldria que l'aplicació de la Llei de l'ectiïicacKi (LOE) signifiqués un revulsiu a mig
salt qualitatiu en la forma de concebre l'habitatge 1 de construir-lo.
termini, també des del camp reglamentari,
El concurs d'idees, que és obert als
ja que aquesta normativa bàsica està oberta
tècnics facultatius, equips tècnics piur.d =•
a transformar la norma en exigència, i obrir
cipltnans. empreses constructores i 'a.: r •
així la porta a la incorporació de la innovació
cants de materials, vol constatar les poss -
dms del projecte i del producte immobiliari.
bilitats reals d'avançar en aquest camp,
En el panorama actual, no obstant, tot i
una activitat econòmica que mou cada any
que s'actua amb tipologies diverses, els
a Catalunya més d'un bilió i mig de pesse-
mètodes de projectar i construir esdevenen
tes, 1 establir també les bases per a la
pràcticament els mateixos. Així, con|unts
construcció futura de l'habitatge de pro-
d'habitatges de petita dimensió s'aixequen
moció pública.
'*•
amb una estructura idèntica, ara amb formigó, abans amb obra de fàbrica, com fa cent anys, en cases de petita o gran alçada. Esdevé, doncs, inajornable d'exigir-nos un
informatiu&apabcn. e
Bases del concurs Propostes per a la incorporació de nous sistemes i tecnologies per projectar la construcció d'habitatges 1.
O b j e c t e . L'obiecte del concurs és
Concertades, l'Urbanisme i l'Habitatge.
la presentació de propostes de nous siste-
I estarà format, a més, pe::
mes i tecnologies per a la construcció d'e-
• Un tècnic nomenat pel director gene-
dificis d'habitatges que, de forma parcial o
ral d'Arquitectura i Habitatge.
total configurin solucions unitàries, aportin
• Un tècnic nomenat per l'Associació de
coherència exigència!, bona relació cost-
Promotors Constructors d'Edificis de
benefici, seguretat en obra, estalvi energètic, rapidesa de muntatge o altres elements
Barcelona. • Un tècnic nomenat pel Gremi de
que a judici dels concursants puguin repre-
Constructors d'Obres de Catalunya.
sentar un canvi substancial i qualitatiu en
• Dos representants de les Escoles Tèc-
la manera de fer arquitectura.
sicO
niques Superiors d'Arquitectura de la UPC.
2 . P a r t i c i p a n t s . El concurs és obert als tècnics facultatius i equips pluridisciplinans associats o no a empreses cons-
sitària Politècnica de Barcelona. • Un representant de l'Escola Tècnica
tructores o bé productors i subministra-
Superior d'Enginyers Industrials de la
dors de materials, individualment o en equip.
Servei I^^H Integral a la Construcció
• Un representant de l'Escola Univer-
UPC. • El director del Programa de Recerca de l'ITeC.
3. Documents a presentar. Les propostes inclouran la documentació que segueix. Representació de la proposta on
7. Resolució del jurat i atorgament dels premis, EI jurat,
es detalli:
un cop constituït, emetrà la seva decisió
• Característiques detallades de l'ele-
d'acord amb la base cinquena, abans del
ment definit d'entre els objectius de la
30 de setembre de 2002, essent possible declarar desert algun o alguns dels
base primera. • Descripció de la innovació o millors apor-
premis per manca objectiva de qualitat
tada en el marc del compliment dels
en les propostes rebudes. El jurat propo-
requisits essencials de la Uei d'ordena-
sarà a l'Institut Català del Sòl que les
ció de l'edificació (LOE) o, si fos el cas,
solucions que aportin avenços tecnològi-
en comparació amb l'element al que es
cament remarcables siguin objecte de
proposa com alternativa.
selecció i els seus equips inclosos com a
• Aportació de garanties de qualitat de
referents en les futures actuacions tant
què disposin els elements que consti-
de projecte com de sistemes constructius
tueixen la solució o del seu conjunt.
i materials.
• Altra informació complementària.
Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col • laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.
(«i • Assegurança de responsabilitat civil
8.
D r e t s . La participació e n aquest
La documentació es presentarà en suport
concurs no altera la titulantat dels drets
paper DIN A3. La documentació i el seu
adquirits amb anterioritat sobre qualse-
embolcall s'identificaran amb el lema
vol dels aspectes subjectes del concurs.
• Assegurança 1 * Assegurança d'afem
Concurs de propostes per a la incorporació de noves tecnologies a la construcció d'habitatges.
9. Programes de recerca. Les aportacions valorades especialment pel
sempre mes 5 - 08021 Ban Tel. 932 402 372 Fax 932 402 359
• Assegurança de prestació de si
jurat, sigum o no objecte del premi, seran 4.
C a l e n d a r i . Les propostes cal pre-
sentar-les a l'Institut Català del Sòl carrer Còrsega, 289, 08008 Barcelona. El termi-
elevades a l'ITeC per la seva inclusió en
La garantia de prestació de , tadesd-últímahora
els programes de recerca i innovació dependents d'aquest Institut.
• Assegurança d
ni de presentació finalitzarà el 15 de juliol de 2002 a les 14 hores.
Organisme: Departament de Política
5.
Premis.
Cinc premis únics de
pleta d'edifici. 2. Façanes i tancaments.
Informació: Institut Català del Sòl
3. Tipologia d'habitatge social. 4. Fona-
(INCASOL).
mentació-estructura. 5. Zones humides.
Còrsega, 2 8 9 . àtic A. 0 8 0 0 8 Barcelona.
6.
Jurat.
El jurat estarà presidit pel
secretari general per a les Actuacions
I Casanova, 73, l r 3a ' A p t de Correus 47 08750 MOUNS OE REI
Generalitat i INCASOL. Referència: DOGC de 18/12/2001
Telèfon 9 3 2 2 8 6 0 0 0 . Fax 9 3 2 2 8 6 1 15. www.mcasol.com
ÍR ©
• Assegurança d'equips i maquiniria
Territorial i Obres Públiques de la
30.102 eurosa 5 propostes; 1. Idea com-
eduria de Segures C Lorente, 5.L.
TeL 936 682 841* Fax 936 686 207
• Assegurança dfi«r l'edificació
L
NOTICIARI
Tot posant ordre al teixit urbà La Diputació de Barcelona publica la quarta monografia sobre l'espai públic urbà
M
anuel Royes, president de
ia Diputació de Barcelona, va presidir, el 13 de desembre passat, l'acte de presentació de la quarta monografia de la col·lecció "Espais", L'ordenació urbanística. Conceptes, emes i pràctiques, de Juli Esteban, en la qual també va participar l'arquitecte Lluís Cantallops, coordinador d'obres públiques de l'Ajuntament de Barcelona. El llibre d'Esteban, igual que la resta dels que formen la col·lecció "Espais", té com a objectiu principal fomentar el debat i la reflexió entre els diferents agents (administració, arquitectes, urbanistes, arquitectes
tècnics, promotors, ciutadans) sobre els distints aspectes que influeixen en la configuració de la ciutat moderna. El llibre d'Esteban, que incideix especialment en l'operativa de l'urbanisme, una matèria que es dóna en l'àmbit acadèmic, és a judici de Cantallops una eina fonamental "per reflexionar i entendre els factors que decidiran el futur de l'espai i el futur de la ciutat, d'una ciutat que viu transformacions radicals amb l'arribada d'immigrants, els canvis de valors i estructures familiars, i amb l'evolució de la nostra societat". Aquest futur passa, segons el llibre d'Esteban, pel
SUBMINISTRAMENT DE BIGUES MIXTES I ESPECIALS
PILARS AMB PLATINES SOLDADES
PLAQUES D'ANCORATGE
BIGUES MIXTES
ESTRUCTURES METÀL·LIQUES I MUNTATGE EN OBRA
IlLTIMSsa
foment de la mixtura d'activitats compatibles, comercials, socials i productives, amb l'habitatge. Una experiència que té un dels seus primers assaigs al projecte del Districte 22@ de Barcelona, l'intent de convertir el barri del difusa potenciant els eixos comercials de la Poble Nou en una zona urbana en què coe- mateixa ciutat i evitant la concentració de xisteixen les empreses de noves tecnologies centres gegantins a l'extraradi de les ciutats. i els habitatges. En aquest sentit, Esteban assegura que "cal prendre mesures que ajudin a la delimitació L i m i t a r el c r e i x e m e n t d e la c i u t a t i protecció com a sòl no urbanitzable de tol Altres de les opcions que proposa Esteel sòl que no sigui necessari per al creixeban és limitar el creixement de la ciutat ment i la reestructuració urbana". Aquest
u SEGONA QUNZENA FEBRER 31
Premis a la seguretat La Cambra de Contractistes d'Obres convoca els Premis a la Seguretat en la Construcció I
a Cambra de Contractistes
I L » d'Obres de Catalunya (CCOC) ha convocat la primera edició dels Premis a la Seguretat en la Construcció 2001 amb l'objectiu de promoure la prevenció de riscos en un sector especialment afectat pel problema de l'accidentalitat laboral. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració i el suport del nostre Col·legi. Es concediran tres premis, corresponents a cadascuna de les categories següents: • Premi a la seguretat en la construcció, dedicat en aquesta edició als sistemes preventius de caigudes d'alçada, dirigit a qualsevol empresa o persona que hagi realitzat treballs d'estudi, plans, procediment, mitjà, equip, sistema de gestió
objectiu s'ha de defensar especialment a la regió metropolitana de Barcelona, on el sistema d'espais lliures "ha de passar a ser un component actiu de l'ordenació, de manera que l'adscripció de sòls a aquest sistema no vindrà motivada només pels seus valors naturals paisatgístics o agrícoles, sinó principalment pel seu valor en tant que espais no ocupats per la urbanització i per la seva capacitat de reforçar l'ordre territorial" Un ordre territorial que té importants reptes de futur. D'una banda, conjugar la demanda d'espai residencial que encara no s'ha aturat amb "la necessitat de disminuir dràsticament la dinàmica d'ocupació de sòl". Una dicotomia que obligarà, segons Esteban, que "les opcions de creixement per urbanització que es mantinguin es distribueixin amb entens d'ordenació territorial, reestructurant alguns teixits urbans i millorant la seva implantació". El segon gran
o prevenció que aporti una innovació o resultats de recerca que afavoreixin la prevenció d'aquest tipus de risc. • Premi al millor estudi de seguretat t salut, dirigit a tècnics i professionals del sector. • Premi a la integració de sistemes preventius a les empreses, destinat a petites i mitjanes empreses constructores o instal·ladores que hagin integrat sistemes de gestió de la prevenció de riscos laborals. El jurat dels premis estarà integrat per Lluís Franco, conseller de Treball de la Generalitat; Jaume Abad, director general de Relacions Laborals: Xavier Bardají, president del CAATB; Rafael Romero, president de la CCOC; Pedró Maqueda, president de la
repte de futur és aconseguir que tots els agents implicats en l'urbanisme assumeixin la planificació com alguna cosa necessària: "és força clar que per a qualificar els espais lliures en funció de la seva lògica com a parts d'un sistema, i per a reonentar les opcions d'urbanització, no tenim cap altre estri disponible que els plans territorials". •£<
L'ORDENACIÓ URBANÍSTICA: CONCEPTES, EINES I PRÀCTIQUES
ESTLBIN i NOGUERA, Juli. Col·lecció Espai Públic Urbà Edita; Diputació de Barcelona. Oficina tècnica de Cooperació. www.dtba.es/otc
Comissió de Seguretat de la CCOC; i Pere Andrés, president de la Comissió de l'Empresa familiar de la CCOC. Les actuacions candidates als premis hauran d'haver-se desenvolupat al llarg de l'any 2001. El termini de presentació de les actuacions finalitzarà el 26 de març. Els professionals interessats poden demanar més informació a la Cambra de Contractistes. -£•
Cambra Oficia! de Contractistes de Catalunya Pau Claris. 95, 2n. 08009 Barcelona. Tel. 933 02 22 61 Fax 933 01 95 67 informacio@ccoc.es.
CURS DE POSTCRAU
GESTIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS. (FACILITIES MANAGEMENT) DIRECCIÓ: Imma Torra tUPC) COORDINACIÓ: Miquel Martín (Rtsirtg Services) / Ramon Puig (CAATB) Programa - Gestió del patrimoni immobiliari Manteniment d'edrficis i instal·lacions Gestió de l'ús i dels serveis Objectius El postgrau capacita per: • Dissenyar, implantar i gestionar l'estratègia corporativa respecte als recursos immobiliaris i a les necessitats d'us, renovació I
Antoni Capilla
P c<.
•
i- les necessitats de manteniment i ••',, les seves i n s t a l · l a c i o n s i el p r o v e ï m e n t
di • .jns. - ir-; i les noves tecnologies i eines existents per p- • • • - r · z · >{ c.iencia en les activitats desenvolupades per l'empresa. Gestionar eficaçment els nous rols dels equips humans responsables del facilities en les organitzacions. Informació qeneraf REALITZACIÓ: del 18/02/02 al 10/07/02 DURADA: 185 hores: 135 hores lectives + 50 hores projecle HORARI Dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Dissabte (un al mes), de 9 a 14 u Fundació Politècnica de Catalunya Edificio Vèrtex Plaga Eusebi Güell, 6 06034 Barcelona Tel. 93 401 77 51 / 77 74 Fat 93 401 77 57 mto@fpc.es www.fpc.es
Obrim l'any Gaudí La ceràmica protagonitza la primera exposició de l'any Gaudí
L
J exposició La ceràmica en i
l'obrà de Gaudi, organitzada pel nos-
tre Col·legi, comissanada pel Cemre d'Est..dis Gaudimstes (CEG) i patrocinada per Roca Ceràmica, va obnr el gener passat el cicle d'activitats oficials emmarcades en l'Any Internacional Gaudi 2 0 0 2 . La mostra va ser presentada públicament el 15 de gener en una multitudinària roda de premsa amb l'assistència dels mitjans de comunicació generals i també del sector. Aquesta presentació va anar a càrrec de Daniel Giralt Miracle, comissari de l'Any
Internacional
Gaudí; Xavier Bardaji, president del Col·legi, Luís Gueilburt, director del CEG; Annemieke van de Pas, cap de Cultura del Col·legi; i Jordi Carceller, cap de marquetmg de Roca Ceràmica. La mostra va ser inaugurada el mateix 15 de gener en un acte molt concorregut que va comptar amb la participació del nou director general d'Arquitectura i Habitatge, l'arquitecte tècnic Damià Calvet en una de les seves primeres aparicions
públiques
des del seu nomenament com a alt càrrec de la Generalitat. L'exposició La Ceràmica en l'obra de Gaudi es va muntar amb un
lardaji, Daniel Giralt-Miracle
doble objectiu, tècnic i divulgatiu. Entre els
£1 nou director general d'Arquitectura i Habitatge. Damià Calvet, va inaugurar l'exposició, junt amb Tosbiaki Tange iCEG), Agustí López (Roca Ceràmica) i Xavier B3rdaji ICAATB)
i Annemieke van de Pas van oferir una multitudinària
roda de premsa
SEGONA QUINZENA FEBRER JÜO2, 9.
CONVOCATÒRIA
Acte de presentació
L'Extranet i el Visat on-line El dijous 7 de març, a les 7 de la tarda, es farà Tacte institucional de presentació, als col·legiats i al sector de la construc:ÍÓ en general, dels resultats del projecte anomenat Implantació d'una extranet per al visat de treballs professionals i l'accés a d'altres serveis professionals L'acte serà presidit per Antoni Subirà i Claus, conseller d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.
primers, aprofundir en el coneixement de les
de I exposició dinu [exíuï u winemiene van
tècniques dels tallers que van produir les
de Pas, Luis Gueilburt, Mana Antònia Casa-
ceràmiques dissenyades per Gaudí, així com
novas i Joan Bassegoda. De forma paral·lela
el procés de creació i col·locació. Pel que fa
a l'exposició, es van celebrar jornades tècni-
a la divulgació, l'exposició mostrava amb
ques i visites guiades al Palau Güell i el Parc
mitjans visuals l'ús de la ceràmica i les
Güell
seves aplicacions en la concepció arqui-
terreny l'aplicació de la ceràmica en aques-
tectònica gaudiniana. En les dues primeres
tes obres de Gaudi proclamades Patrimoni
setmanes d'exposició, la mostra ja havia
de la Humanitat. La mostra es va clausurar
estat visitada per més de 1.600 persones. A
el passat 15 de febrer. •£-
que van permetre veure sobre el
El projecte, desenvolupat pel Col·legi amb la participació de 10 empreses col·legiades, ha tingut el suport financer del CIDEM (Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial) dins el marc del Pla de Consolidació i Competitivitat de la PIME (2000-2006). Cal que confirmeu l'assistència al telèfon 932 40 20 60 o a informacio@apabcn.es COL·LEGI D'APi
més, es va editar un catàleg dedicat al tema
Neteja en sec per projecció de partícules, restauració de pedra natural, restaur^ió de Patrimoni Arquitectònic,...
cl. La Jota, 140-142, Lc. 1 08016 Barcelona I Tel. i Fax 934 085 701
KJ AL
ARQUITECTURA
ï N T R I V I S T A
L'arquitecte Fernando Marzà
rebaixar el seu nivell de complexitat arqui-
situarem els elements més visuais, els grars
En quin
(Barcelona, 1951) forma part de l'equip GAO
tectònica. Només així poden facilitar que s'en-
edificis, escollits perquè són representatius
ensenyar-li l'arquitectura?
públic
potencial
pensa, per a
Idees i Projectes, juntament amb el filòsof i
tengui com són realment els edificis. Quan fas
dels temes que s'expliquen en el mateix
escriptor Pep Subirós i la professora de Filoso-
una maqueta has de poder explicar-ho tot: hi
museu. Es tracta d'un passeig arquitectònic -
batxillerat fins als mateixos arquitectes. Pen-
fia, Eulàlia Bosch. L'equip, amb la incorporació
ha d'haver seccions, plantes, comparacions..."
no d'un circuit de sorpreses- amb exemples
sem en un públic que ttngui una formació bàsi-
majorttàiiament d'arquitectura francesa, per-
ca".
de l'arquitecte tècnic Joan Ardèvol. va ser el guanyador del concurs internacional convocat
"Des dels estudiants que han acabat el
què aquesta és la proposta del Museu. A sota
Quin sentit té un museu d'arquitectura?
pel Ministeri de Cultura francès per fer el pro-
"Em sembla necessari conèixer a fons les
l'entresolat hi ha unes càpsules on s'expliquen
La funció d'un
jecte museogràfic de la galeria moderna i con-
coses que tenim a prop. En molts casos, la
els temes específics proposats pel seu director,
bàsicament pedagògica?
temporània del futur Museu d'Arquitectura de
gent viu en un edifici i no sap com s'aguanta,
com són: construcció i estructura, les metàfo-
"Em sembla molt important explicar l'arquitectura. L'Espai Gaudí el vam articular ente-
museu d'arquitectura és
París. El Museu, ubicat al Palau de Chaillot a
ni perquè es pot fer de vidre, ni què represen-
res arquitectòniques, etcètera. Aquest és el
tocar de la Torre Eiffel. formarà part de l'ano-
ta en la contemporaneïtat. Mostrar l'arquitec-
segon nivell de lectura, al qual em referia
nent que l'obra acabada està al carrer. Pretení-
menada Ciutat de l'Arquitectura i el Patrimoni,
tura 'estrella' no és el més interessant. El
abans. Des de la rambla, accedeixes a cadas-
em fer entenedors aquests originals ja ben
un centre cultural que vol ser un nou emblema
principal és que la gent entengui tot el que hi
cuna d'aquestes càpsules temàtiques de sota
coneguts per la majoria dels visitants, i per això
de la capital francesa. L'equip integrat per
ha al voltant de l'arquitectura. Els seus actors
l'entresolat. Al mateix temps, mentre passeges
vam posar a l'abast plànols, i diversos estadis
Marzà, Subirós, Bosch i Ardèvol és responsable
també, és clar, però ells només en són una
per la rambla pots contemplar la Torre Eiffel a
de la investigació simbòlica, formal, represen-
d'un conjunt d'equipaments culturals com ara
part. Arran de la caiguda de les Torres Besso-
través de les finestres".
tativa i tècnica".
l'Espai Gaudi òe la Pedrera, la rehabilitació del
n
nes, què ha ocorregut? Doncs, que hi ha ' i
Museu d'Ari Modern de la Ciutadella, exposi-
interès general per saber com són els g'j.'
cions al CCCB o la Fundació Tàpies. Ara es pro-
cels, quan pot aguantar una estructura
posa explicar l'arquitectura.
ferro... S'ha creat una inquietud
tècnicj
important. La gent |a no es conforma amb conCom cal explicar l'arquitectura? "Aquest és un problema que ja em vaig
templar Vskyltne de Manhattan, sinó que vol saber-ne detalls tècnics".
plantejar quan feia I1 Espai Gaudí perquè, de fet, no exposes l'obra direcïament sinó maque-
El museu ha de ser elitista?
tes, plànols-., tot allò que aproxima a l'obra i la
"No, però no pots dir 'el públic no ho
fa comprensible. Una segona complicació és la
entendrà i, per tant, abaixaré el nivell i faré
p a que el visitant no entengui allò que se li
espectacle'. Jo prefereixo establir dos nivells
explica, que li resulti massa complicat. Per
de lectura, que és el que hem fet a París: hem
resoldre aquestes dificultats bàsiques, jtí crec
subdividit la galeria en dos nivells, i hem creat
molt en les maquetes d'arquitectura. Però per-
una rambia que. juntament amb l'espai afegit
què funcionin en aquest sentit, no han de
de l'entresolat, descriu un recorregut en el qual
L'arquitecte tècnic loan Arüevoi junt a Ft
Llnformaou SEGONA C ..•.\ZFNA A FEBRER 2002
Arran de la caiguda de les Torres Bessones hi ha un interès general per saber com són els gratacels, quan pot aguantar una estructura de ferro... Com és que els francesos s'han deixat guanyar un projecte? "(Riu) Aquesta és una pregunta que no puc respondre JO. Només puc dir que els altres dos finalistes del concurs eren el despatx de François Seigneur et Sylvie de La Duré, antic soci de Nouvel. que van fer el pavelló de França 3 l'Expo de Sevilla, i Elizabeth Oiller, Riccardo Scofidio i Francis Nordermann, de Nova York i París. A la fase inicial, hi havíem concorregut 47 equips".
Per què GAO? "Vam crear l'equip fa uns tres anys. just després d'un viatge que el Pep Subirós i jo vam fer a Malí. Volíem anar fins a la ciutat de Gao. propera a Tombuctú, lloc on el Pep havia ubicat la seva novella, Ot3 3 Tombuctú. però no hi vam arribar. Així doncs, el nom del nostre estudi, Gao, remet a una ciutat on encara no hem arribat".
De quina manera es reparteixen els papers dins l'equip? "L'Eulàlia Bosch, que va crear el Servei Educatiu del MACBA, s'ocupa dels aspectes educatius del projecte. Treballant amb ella he après noves formes de comunicar-me amb e1 públic. El Pep Subirós, prou conegut en el mor de la cultura, treballa en la necessària conte* tuahtzació històrica i cultural de la proposta. r Joan Ardèvol completa el grup; ell és l'expert construcció. Jo sóc l'arquitecte".
Com aplica la tecnologia al seu projecte? "La maqueta es complementa molt bamb les explicacions en 3D. La maqueta, ps és l'element bàsic per a la comprensió de quitectura, sempre que sigui una maqueta amb una intenció clara".
En quina fase està el projecte actualment? "Cada quinze dies ens reunim a París, amb Jean Louis Cohen. director del Museu, però el projecte per a la construcció de la galeria de 2.400 nr el fem des de Barcelona. Durant aquest any. es tracta d'anar definint l'espai, concretant el contingut i la seva forma de presentació, la mida de les maquetes, etcètera La galeria té un pressupost de 1.000 milions de pessetes'
íí
1j
J
« SEOONA QUINZENA «BRER 2002
Abans, avui i més tard Hi tia persones capaces de poder explicar processos que han ocorregut en la història. Hi ha persones que perquè es troben immerses en la lluita diària de la professió poden comunicar perfectament la seva experiència del dia a dia. I hi ha persones que perquè no són com les primeres i, malauradament, tampoc no es troben en la situació de les segones, s'atreveixen a pronosticar. Espero poder analitzar el que ha passat els darrers deu anys sense una perspectiva d'historiador i voldria encetar el futur més enllà dels quatre dies que poden pronosticar -sense total seguretat- els meteoròlegs. La meva visió, segur, serà enfocada cap a la part bona de l'arquitectura. A B A N S : Els 9 0 f r j e u n i r deu anys d'arquitectura I r \ n o ho puc fer sense apostar pels següents i propers deu que venen. Ho voldria reflectir en ires posicions, quelcom semblant a aquelles fotografies que ensenyen "l'abans i el després", per afegir més tard el "més enllà". L'"abans" correspon a com era l'arquitectura fa deu anys, ['"avui" intenta copsar el que ocorre ara i el "demà" m'aventuro 3 avançar-lo d'aquí a deu anys, dient que és in í que serà out.
La professió
L'arquitecte era com a màxim un biatleta (donava classes a l'escola i feia d'arquitecte liberal).
Nous instruments
Del llapis a l'ordinador. Els 90 van assentar l'ús dels ordinadors. Els arquitectes es transformen en el col·lectiu més informatitzat de tots. Passem del paper vegetal al CDRom.
Els millors úe la llista
Com a màxim eren vint. Una llista pública per a usos privats així ho deia. L'edat mitjana se situava sobre els 55 anys.
Amb una VISIÓ moll poc corporativa, m'agradaria utilitzar una frase de Johan Cruyff, de professió coordinador d'obra, per il·lustrar-ho; "no estamos aqui por lo que hemos hecho, sinó por lo que hemos de hacer". Per tal que l'arquitectura ens posi "la gallina de piel" crec que la línia enlre disciplines -no solament la que volia separar l'arquitecte de l'aparellador sinó també la que ens vol separar amb l'enginyer industrial, de camins o d'obres públiquestendirà a esvair-se, per bé i per mal.
Debatre la professió
El debat era dels "grans".
Els concursos públics resolts de forma privada
Es deia que els concursos es feien segons un sistema digital. Vaja. es nomenaven a dit. L'única publicitat que hi havia era del boca en boca i les revistes.
El mercat augmenta a mesura que es limita
En una dècada es va passar de 3.000 arquitectes a Catalunya a prop de 7.000.1, a més, hi havia més arquitectes que estudiants d'arquitectura. En aquells moments, l'arquitecte feia d'arquitecte.
L'arquitecte en el cinema: de Richard Gere a Marc Cartes
Els arquitectes podiem jactar-nos de ser els amants de qualsevol protagonista d'una pel·lícula de Hollywood.
La construcció canvia
Fa deu anys, construíem millor i els materials eren pitjors. Es parlava de tècniques constructives i materials.
La professió mediambíentalitzada
Ecologia era la paraula clau. Tot dins una arquitectura postmoderna.
El control descontrolat arriba
Abans, el control de la construcció no existia com a tal, però era proveït pel seny del manobre, per l'interès de la direcció facultativa i pel que havíem après com a "feina ben feta".
Economia no és el mateix que satisfacció
Fa deu anys, un arquitecte guanyava t/es vegades més que un manobre.
Assignatura pendent: l'habitatge
0 agafaves el que trobaves o te'l treien. L'úmc precepte, l'econòmic. L'usuari, segons els comercials de la immobiliària, volien vestíbul i süjfes.
Per altra banda, les noves lleis obliguen a canviar les accions de l'arquitecte: el 92 queda marcat amb la Llei del sòl i ordenació urbana, el 1994 aprova la reforma de l'article 17 del Reglament de normes deontològiques que trenca la barrera entre arquitecte i publicitat. L'any 1995 apareix amb la Llei de contractes amb les administracions públiques. La Llei de l'ordenació de l'edificació surt a la llum el 1999... Massa canvis en tan poc temps, però prou importants per obligar-nos a analitzar-los un per un. $
Ignasi Pérez Arnal
(segueix a iapàgirx 14)
m\ L ' I N F O R M A T I U
1 0 A N Y S
ESPECIAL
A R Q U I T E C T U R A
Linformjou SEGONA ,
v . - N--. FfcflftEH 2002! '.
Dels productes als sistemes. En deu anys s'ha aconseguit canviar la fesomia dels polígons industrials d'arreu gràcies a una arquitectura que s'ha desenvolupat amb la utilització de sistemes constructius ü"origen industrial. Pensar en construir arquitectura igual com es construeixen cotxes ja no és cap mite. Nau industrial a Mercabarna.
Willy Muller. A V U I : El n o u m i l · l e n n i
D E M À : El 2 0 1 0
L'arquitecte es troba en un tnatló: dóna classes, fa d'arquitecte i comença a
Pentatló. L'arquitecte haurà de dedicar-se a cinc esports com a mínim: navegar entre les administracions, ser jutge i
fer de gestor.
àrbitre, haver de córrer molt per quedar-se al mateix lloc, volar per atendre tes obres diversificades per una geografia més llunyana, i pedalar per aprendre les noves tecnologies que ens envairan.
De l'ordinador a Internet. Internet és el medi on ens movem: correu electrò-
D'Internet a Y integral project management via digital. No solament farem els projectes per ordinador sinó que, a més,
nic, pàgines web, intercanvi de documents és la constant per treballar els pro-
els compartirem i desenvoluparem a la xarxa. La gestió compartida del projecte arquitectònic i constructiu serà la
jectes. Passem de l'aquarel·la al renúer.
base per a la seva evolució. Els professionals començarem a treballar pel que sabem i no pel que som.
Almenys són cinquanta els noms que vénen a la ment quan et diuen quants
Seran cent els noms de gent capaç i contrastada. Els noms seran tants i tan poc coneguts que el factor edat, gene-
arquitectes bons hi ha en ei nostre entorn. La mitjana baixa fins als 45 anys.
ració i imatge serà vital pei destacar. Per qüestió d'energia i força, fa mitjana se situarà en els 35 anys.
El debat el fan les generacions joves.
No hi haurà debat.
Els concursos són tots per sistema d'avaluació objectiva, Vaja, els que tenen
Els concursos seran tots "anònims". Una característica molt difícil d'aconseguir en l'actualitat. Quant al món de la
la proposta econòmica més baixa són qui se l'enduen. Fins i lot comencen a
publicitat, qui no tingui web no existirà, i qui no tingui una vida personal pública, tampoc.
aparèixer concursos per fer un xalet. La publicitat dels arquitectes augmenta: alguns apareixen a la televisió, i les publicacions ja són se/f service i publiquen l'obra, no la persona. En l'actualitat ja hi ha més alumnes en les quatre escoles d'arquitectura de
Haurem de limitar el nombre d'arquitectes o decretar \'arquitecte de capçalera. Desafortunadament, l'arquitecte ja no farà
Catalunya que arquitectes col·legiats. I en una dècada es doblarà el nombre
d'arquitecte.
d'arquitectes -entre els que sortiran de les escoles i els que vinguin d'altres països-. S'obliga l'arquitecte a fer coses que no són d'arquitecte. Ara,
en cada sèrie televisiva catalana, apareix un arquitecte com a protago-
Els arquitectes seran els dolents de ia pel·lícula.
nista. Es dóna la coincidència que ara els materials són millors i construïm pitjor. Es
Per fi arribarem a l'equilibri. Els materials seran bons; el sector, després de dos cicles de crisi, serà l'adequat i, llavors,
parla de tecnologies i productes.
podrem construir bé. Es parlarà de sistemes, de sistemes de construcció.
Medt ambient és la paraula correcte. L'estil imposat és el itght architecture.
Sostenibihtat serà el repte. Crec que el nou estil arquitectònic contemporani es dirà Bifidus (gràcies a tot el natural, estarem arreglant el de dintre i es notarà per fora).
El control de la construcció es realitza per una oficina de control tècnic amb
El control serà aconseguit per l'autocontrol de cada part. amb garantia absoluta de les parts i el desafiament arribarà
professionals sense experiència, que accepten millor 9.000 juntes obligades
amb aquells sistemes que podran donar també la garantia del procés davant els sistemes tradicionals que no els
per la construcció amb obra tradicional que quatre d'una peça prefabricada.
podran donar.
Ara un manobre 'buscat" guanya igual que un arquitecte.
No hi haurà manobres.
_
Agafes el que pots pagar o te'l treuen. L'usuari paga per avançat, per quelcom que
Pagarà menys del que paga ara, li donaran més de! que rep ara i podrà escollir el màxim possible. Alguns estem llui-
no entén m en plànol m en maQueta. I pot escollir el paviment si paga un plus.
tant perquè el sector de l'habitatge s'apropi al sector de l'automòbil. Dintre de deu anys en parlem.
ESPECIAL
!: ••_-.!• FEBRER 2 0 0 2
fase de construcció sinó també en la de creació. Arriba l'arquitectura Orleans, França. Actat Arquitectura.
A R Q U I T E C T U R A
L ' I N F O R M A T I U
10
A N Y S
avançada. P;
Ignasi Pérez Arnal és arquitecte, 36 anys, amb 16 d'experiència dins la construcció. S x i fundador d'Actar Arquitectura, de l'editorial Actar. Responsable del desenvolupament de l'escola de pràctica professional on-line del COAC i director de l'Àrea Ecologia i Hostes vingueren... La globalització arriba també a la nostra arquitectura. Si res ha canviat en deu anys és la participació dels arquitectes forans en el context proper. Abans els comptàvem amb els dits. Ara, qualsevol municipi vol tenir un edifici signat per un arquitecte global. Peix de l'Hotel Arts. Frank Gehry.
arquitectura de l'ESARQ (UIC).
Exportar arquitectura. Miralles representaven representaven tan tan ue bé ei el que que tot tot arquitecte arquitecte del del país país oesn\aria: desitj. mijuitcL·iuiú. Pocs r u t a professionals fiïvivsòiuiitiïs com tom Enric cnnc iviiranes construir oe lorma aiit ser conegfi/í en l'àmbit internacional, ler entendre el valor afegit de ser propositiu, deixar llavors en molts països. Pavelló d'Osca. Enric Miralles. íar
fnnanrit
art f'ïmhïl
mtnrrt^/*ïr,n-tl
Inr
«>*
< -.«J
#-«
«I
>.*(_.
. 1
:« -f —
— — _ _ _ .
: . : . .
j
_
:
i._
_
.
.
>.
°
n_
Patrocinador de l'exposició "La Ceràmica a l'obra de Gaudí"
Mosaico Sèrie Alicante
Consulteu el nostre catàleg a-. http://www.roca-tile.com
: E N A FEBRER 1002
Gaudí i la ceràmica, la manera de donar color a l'arquitectura E
l modernisme català neix
trial que li va encarregar. També en un espai de
en una època efervescent. Catalunya viu
lleure com és el Parc Güell donava peu a la lliu-
un procés de canvis socials profunds amb la
re expressió decorativista de fantàstics móns
Revolució Industrial. Barcelona enderroca les
ceràmics com són la sala hipòstila, l'ondulant
seves muralles i s'expandeix cap a l'Eixample.
banc de trencadís, i tots els racons on l'e-
La cara d'aquesta nova Barcelona serà el
xistència sembla transcórrer fora de la realitat.
reflex dels ideals i interessos de la burgesia
Un altre espai on les formes ceràmiques
catalana. Una classe social enriquida gràcies a
prenen gran protagomsme
una indústria moderna que es mou seguint el
móns simbòlics és en les cobertes dels edificis.
concepte de progrés i que de seguida acollirà
Les teulades del Palau Güell i de la Pedrera
i creen aquests
el nou estil artístic. Modernitat, utilitat i belle-
semblen paisatges onírics, amb aquelles for-
sa eren característiques que responien a les
mes misterioses i sinuoses de les xemeneies i
seves necessitats.
els badalots recoberts de trencadís. El singular
Eusebi Güell, un dels primers industrials
llom de drac de la casa Batlló, amb teules per
de cotó r ciment de Catalunya, es va convertir
escames. Les cúpules dels pavellons d'entrada
en un dels grans mecenes del modernisme. Va
al Parc Güell que semblen trets dels comes de
confiar des del primer moment en Antoni Gau-
fades. 0 la casetona d'influència oriental d'El
di, un arquitecte format en la recent Escola
Capncho a Santander. Podríem dir que l'ús de
d'Arquitectura, perquè sabia materialitzar els
la ceràmica s'aplica moltes vegades en les
seus desigs: la grandiositat continguda de la
parts més imaginatives per crear formes lliures,
residència principal, el Palau Güell; l'especta-
sovint quasi escultòriques, en les quals es tren-
culaiitat del Parc Güell o la funcionalitat de les
ca amb la línia a fi de reivindicar la corba. El
seves fàbriques.
color també contribueix a donar ritme a l'es-
Però és el primer gran encàrrec de Gaudí
tructura. Tot això fa que la ceràmica sigui el
el que ens duu directament a tractar el tema de
vehicle ideal per transmetre l'aproximació a un
l'ús de la ceràmica en les seves obres. En el
món sempre present en el modernisme, la
disseny de la casa de Manuel Vicens, industrial
natura.
de totxos i rajoles, la ceràmica pren protago-
El moviment que donen les formes ondu-
nisme absolut com a recurs formal, potser com
lades ens remet al moviment del món natural i
a homenatge a la professió i als gustos del pro-
de la vida. A més a més, són molt nombrosos
pietari. La façana, de maó vist, crea un joc de
els elements ceràmics amb formes vegetals o
buits i plens que trenca el ritme lineal dels
florals que Gaudí incorpora a l'arquitectura. La
murs. I la combinació de rajoles blanques, ver-
natura és la font d'inspiració, és el model de
des i de flors grogues, amb els seus colors, aju-
bellesa. La Sagrada Família, obra que obses-
da també a donar vitalitat al conjunt de l'obra.
sionava a Gaudí al final de la vida, és un clar
Gaudi, com la resta d'arquitectes modernistes, va combinar diverses tècniques constructives, matèriques i ornamentals per tal d'aconseguir un llenguatge modern fruit de la fusió. Entre els materials retrobats, com és ara el ferto colat i forjat, el vidre, la fusta o el maó
Podríem dir que l'ús de la ceràmica s'aplica moltes vegades en les parts més imaginatives per crear formes lliures, sovint quasi escultòriques, en les quals es trenca amb la línia a fi de reivindicar la corba.
vist, destacarà la ceràmica, ja que serà el vehicle perfecte per transmetre la llum, el moviment i el ritme de la nova arquitectura.
homenatge a les formes vives, un cant a la muntanya de Montserrat i, en el seu interior, als boscos frondosos. L'ús que va fer Gaudí de la ceràmica influirà de manera determinant en la posterior obra dels seus deixebles. Per exemple, Josep M. Jujol, que ja va intervenir en el disseny del gran
ció, a fi de crear ritmes de volum i de color.
decorativista com Puig i Cadafalch o Domè-
banc ondulat del Parc Güell, utilitzarà de mane-
Així, els paviments que recobnen el terra
nech i Montaner. Potser a causa de la seva
ra recurrent aquest recurs formal en les seves
Les arts decoratives en general es revitalit-
de les cases modernistes estaven decorats amb
tendència cap a la síntesi o al fet que treballés
obres. Tal és el cas de les cúpules policromes
zen i es funda la primera Escola 'moderna'
seqüències florals i geomètriques que emula-
en força edificis religiosos que, com en el cas
de la torre de la Creu, a Sant Joan Despí. En
d'Arts i Oficis. Es publiquen repertoris per
ven elaborades catifes. El disseny del model
del convent de les Teresianes, li demanaven
certa manera, podríem dir que la ceràmica va
regular les estilitzacions dels elements decora-
tema un paper molt important, íins al punt que
austeritat
constituir la paleta de colors més efectiva dels
tius i la relació arquitecte-artesà assoleix un alt
els grans fabricants els encarregaven a impor-
aquesta tendència ve compensada per obres
nivell de col·laboració i entesa. Ceramistes i
tants artistes o arquitectes. És el cas de la casa
com la casa Batlló on es produeix una explosió
mosaicistes ajudaven els arquitectes en la con-
Escofet que li va demanar a Gaudí. Com a
de color a la façana de trencadís de vidre i
secució de l'obra total. La ceràmica la troba-
variant del revestiment mural i del paviment es
ceràmica. Gaudi aconsegueix crear una apa-
rem en diversos àmbits i amb infinits usos:
va introduir també la tècnica del mosaic, amb
rença que connecta amb l'imaginari oriental en
com a revestiment en les façanes, en les teula-
composicions a base de tessel·les de ceràmica,
el coronament en forma del llom d'un drac. I
des, en les nervadures, en mosaics, com a
vidre, pedra o marbres.
els colors ens recorden l'exuberància de les
paviment hidràulic, i en tot tipus d'ornamenta-
Gaudí, però, no va ser un arquitecte tan
explícitament.
De tota
manera,
sedes, producció a la qual es dedicava l'indus-
arquitectes modernistes. íj5
Mercè Obón Mateos
PUNTS
D EV I S T A
FINESTRA
OBE
DIVERSOS
L'Informatiu SEGONA QUiNZENA FI
RTA
Antagonismes Es diu que un arquitecte és aquella persona que no és prou home per ser enginyer, ni prou amaneral per ser interiorista. Bromes a banda, de sempre he copsat un cert antagonisme, a voltes fins i te. L'INFORMATIU 199
enfrontament, entre l'arquitecte i l'inleno-
Telèfon directe: 932 40 23 76
nsta. Malament si et toca ser-hi, en el foc
Fax: 932 40 23 64
creuat entre els dos, però és que, a més.
Adreça eleclrònica-. intormatiu@apabcn.es L'Informatiu electrònic:
acostumen a afegir-s'hi els propietaris que
http J/www.a pa be n. es/i nf ormali u
porten les revistes de moda de mobiliari
Consell editorial:
revistes del cor amb els interiors de les
Anna M. Ruiz. Joan Gay.
cases dels famosos per dir-hi la seva. Ales-
Xavier Alterca i Carles Cartana Director: Carles Cartana
hores el foc creuat pot ser entre tres o qua-
Coordinadora: Elisenda Pucurull
tre! I el pobre aparellador vinga a anar
Redacció: Josep Olivé. Xavier Oliva,
esquivant les bales i les garrotades, inten-
Jordi Marlet i Antoni Capilla
tant posar-hi seny, ordre i pau.
Anàlisi d'Obra: Joan Sabaté.
I tot. per què? Dina que entre l'arqui-
Xavier Aumedes, Gabnela Schon, Vicenç Font, Imma Villacorta.
tecte i l'interiorista hi ha una certa diferèn-
Jordi Olives i Ana Moreno
cia d'interessos i de conceptes en el que
Dibuixants: Sílvia Alcoba,
entenen per interiorisme. No acostumo a
Toni Batftori i Joma
prendre partit, però si he de ser sincer, a
Passatemps: Miquel Sesè
vegades entenc i em faig càrrec de les
qui l'ha engendrada, portat en el seu cervell
xa guarnit de forma i manera que no el reco-
enrabiades dels arquitectes, especialment
una pila de mesos, parit amb dolor i discus-
neix ni l'arquitecte que el va parir! í í
amb segons quins interioristes.
sions, cuidat i mimat fins al final de l'obra que,
Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia; J :• -..- G.irrd Die {Chopo), Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e
No crec que sigui simplement una
polida i endreçada, l'entrega a la propietat. L'o-
pugna entre ells perquè quedi clar qui és el
bra és com un fill que un dia s'emancipa i es
Impressió: Viking
protagonista. És que l'arquitecte entén la
casa, i si es casa amb algú "hortera" (la pro-
Dipòsit legal: B-42389-1991
casa com un tot en el seu conjunt, és ell
pietat fent conxorxa amb l'interiorista) i el dei-
ISSN: 1132-2802
Fotàlits: Imprès Autoedició S.L.
Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 PublicitaL· BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 TONI
BATLLORI
E-mail- comercial@ap.ibcn es EOITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
L'lnform@tiu electrònic
~
->•. : ..UbO. Fax VJJÍÍ <K) ÜO 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 -. ;.• Vinresa Tel. 938 72 97 99 Osona: Pi. Major. 6. 08500 Vic
Tel 938 85 26 11 Vallés Occidental: Sant Francesc. 18 Ü8221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pinol. 8
El podeu consultar per internet dins de la pàgina web del Col·legi
084O0 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President- Xavier Bardají VicepresidenL Joan Ardèvol Secretaria: Minerva Embuena Complador: Albert López Iborra Tresorer: Josep M. Llesuy Vocals: f.",jgros Hierro. Joan Gurn i Raimon Safval Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Suen
www.apabch.es" /informatiu
Gerent: Joan Gay Els criteris «posats en els arudes Signats son d'exclusrva responsabilitat defs autors i no representen necessàriament l'opinió oe L'Informatiu
ORNAMENTAL
é f t f -f-t
Si desitja rebre més Nom informació envií Adreça aquest cupó a 5 3 5 C.P. Població Pg. Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50
Fox: 93 346 17 13
Sí, desitjo rebre •• Ü Catàleg gratuït 8J D Visita representant ° sas@sas-sa.com www.sas-saes ~
u SEGONA QUINZENA FEBKER 1002! 1 4
[_'Informatiu
P A G I N E S
D ' A S S E S S O R I A .
F O R h i A C I O ,
A C T I V I T A T S
I
SERVEIS
Acte de presentació
Final de carrera
L'Extranet i el Visat on-line Dia: dijous 7 de març, a les 7 de la tarda.
Lliurament dels premis que atorga el Col·legi
E
I d i a 1 3 d e d e s e m b r e es va
vida professional- E! primer premi es va ator-
"Catàleg d'escultures de Ciutat Vella", de
fer a Barcelona el lliurament dels pre-
gar al treball "Oxidació i corrosió de forjats
Rubén Cano i Ricard Rodríguez. També es
mis als millors treballs de fi de carrera d'Ar-
compostos de biguetes metàl·liques", realit-
van distingir els millors expedients acadè-
quitectura Tècnica del curs 2000-2001.
zat per Xavier Alfaro i Oriol Giménez. El se-
mics de la promoció 1999-2000, Els núme-
promoguts pel Col·legi dins del conjunt
gon va ser per a "L'enllumenat públic i la
ros 1 de la promoció en arquitectura tècnica
d'accions destinades a facilitar la incorpora-
problemàtica ambiental", de Carles Mora-
van ser Naïm Prat (pla 89) i Marcos Belve-
ció de l'estudiant d'arquitectura tècnica a la
les. El tercer premi va recaure en el treball
(pla 96).
$
Lloc: sala d'actes del CAATB Cal que confirmeu l'assistència al telèfon 932 4 0 20 60
INSTITUCIONAL INSTITUCIONAL
Final de carrera Lliurament dels premis als millors treballs de final de carrera que atorga el Col·legi f p " I dia 13 de desembre es va I d . fer a Barcelona el lliurament de diplomes t premis de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) als estudiants que hi cursen o han cursat els estudis d'Arquitectura Tècnica i Enginyeria Tècnica en Topografia. L'acte es va celebrar a la nova i moderna sala d'actes de l'Escola, situada on havia estat l'antic rectorat de la UPC. Això va permetre superar el problema de capacitat de la sala que es produïa any rere any a l'antiga sala d'actes i que en l'edició anterior havia obligat a traslladar Tacte a la veïna Escola d'Enginyers Industrials. La taula d'autoritats que va presidir Tacte estava presidida per Ramon Capdevila, vicerector d'Ordenació Acadèmica i Professorat de la UPC; Francesc Jordana, director de l'EUPB; Xavier Bardají, president del nostre Col·legi; Jesús Huarte, president del Col·legi d'Enginyers Tècnics en Topografia i Jordi Fernàndez, sotsdirector de l'Escola. També estava prevista l'assistència de Joaquim Osorto, director regional de Dragados, qui finalment no hi va poder assistir. Francesc Jordana va donar la benvinguda als assistents, obrint Tacte amb unes paraules on va destacar la pervivència i la plena actualitat dels estudis d'Arquitectura Tècnica, que d'aquí a cinc anys en faran 150 anys, i assenyalant com és avui dia una titulació que el sector i la societat demanen, i cada cop més, fet constatable pel manteniment en el nombre de matriculacions, tot i que els estudis universitaris en general es troben en un període de caiguda en aquest aspecte. Va agrair també, de manera especial, la tasca d'Immaculada Pérez, pel seu
El primer premi vs ser per Xavier Alf;
La nova sala d'actes de l'EUPB va acollir l'acte acadèmic de lliurament de diplomes i premis. esforç en l'organització d'aquest acte acadèmic. A continuació es procedí a l'entrega dels Premis Dragados de Maquetes, que celebren la seva l l a edició. Aquests premis s'atorguen als treballs de maquetes més destacats, dels que es realitzen a l'assignatura de Construcció I dins dels estudis d'Arquitectura Tècnica i que van guanyar els estudiants Sòma Àlvarez, Cristina Gómez. Montserrat Jané i Ivan Jurado.
Premis final de carrera Tot seguit es van lliurar els premis als millors projectes de fi de carrera d'Arquitectura Tècnica del curs 2000-2001, promoguts pel nostre Col·legi dins del conjunt d'accions destinades a facilitar la incorporació de l'estudiant d'arquitectura tècnica a la vida professional. El primer premi es va atorgar al treball "Oxidació i corrosió de forjats compostos de biguetes metàl·liques", realitzat per Xavier
El segon premi va ser per Carles Morales.
Alfaro i Oriol Giménez, sota la tutela dels professors Àngel Corral i Vicenç Gibert. El Jurat el va distingir per tractar-se d'un "treball d'investigació amb una metodologia clara, anàlisi exhaustiva dels diferents graus i causes de les patologies i explicació clara de les reparacions possibles". El segon premi va ser per a "L'enllumenat públic i la problemàtica ambiental", de Carles Morales, amb els tutors Antonio Amorós i Antomo Azpiazu. El jurat va destacar
Quidem central SEGONA QUINZENA FEBRER 2003
El tercer premi va ser per Ruben Cano i Ricard Rodríguez.
El premi especial al número I de la promoció (pla 89) va ser per Naïm Prat.
['"Estudi exhaustiu i finalitat pràctica sobre
Després es va procedir a l'entrega de les
ment, en què va destacar l'important paper
(que corresponen només a aquells que van
la gestió energètica i la proposta de la dismi-
distincions als millors expedients acadèmics
que té la nostra professió i va aconsellar als
confirmar la seva assistència). A tall d'anèc-
nució de la contaminació lumínica". El ter-
de promoció del curs 1 9 9 9 - 2 0 0 0 . Els nú-
nous professionals una formació contínua,
dota direm que qui escriu aquestes Unies va
cer premi va recaure en el treball "Catàleg
meros 1 de promoció en arquitectura tècni-
per mantenir els coneixements en tots els
rebre també el seu diploma en aquest acte,
d'escultures de Ciutat Vella", de Rubén Ca-
ca van ser Naïm Prat (pla 89) i Marcos Bel-
àmbits i garantir la qualitat del treball.
casualment
no i Ricard Rodríguez, tutelats per les pro-
ver (pla 96). En enginyeria tècnica en topo-
fessores Cèlia Lladó i Rosa Pinero. En aquest
grafia van ser Eduard Garcia i Salvador Pas-
cas, es premia el "Treball impecable sobre el
tor (ex aequo).
L'última part de l'acte va consistir en l'entrega
president
de diplomes als titulats de ia
EUPB del curs 1 9 9 9 / 2 0 0 0 , tant d'Arquitec-
patrimoni escultòric de Ciutat Vella i el des-
El president del Col·legi, Xavier Bardají,
tura Tècnica com d'Enginyeria Tècnica en
cobriment de la història de la nostra ciutat".
va cloure aquesta part amb un breu parla-
Topografia, fins un total de 140 nous titulats
LLOGUER
SERVEIS
o" instruments i
Estacions Totals
tots els accessoris per a la Topografia de la seva Obra.
Teodolits Nivells òptics Nivells Làser Etc.
instruments d' ocasió Servei tècnic Revisions Suport tècnic Etc.
VENDA
de mans del
Col·legi. -"•'
TOPO M/RKET HORARI de dillu •• -.--Un
ITOPOMARKET C Nicaragua. 46 08029 Barcelona-Tel 934 949 460-Fax. 934 949 461
:•; ' 6 30-19 30h
del
H O R E S
E X T R E S
LECTURES
El poder de la publicitat
E
l Mol d'aquesta novel·la diu
c i * a r < r % a r • ccsiara : 3 99 euros. pefQL* « vacia c 1 -^ ii.t/eqjeper contracte oWiga que el títol sempre s*gui el mateix que H seu oreu de venda. El títol origini* del llibre era 99 francs, perquè va sortir l'any 2000, abans doncs de i arribada de
FREDERIC BEIGBEDER
-. : , : _-.i,:erorS T'ÇV.·c·fS. ets editors francesos va" : a ^ , a? e • ". *<? la novel·la, que al país veí ara ja -•: es : :.ia 99 francs sinó 14.99 euros. Com es pol observar, el·litot francès diferent en un euro de la versió en català i castellà del llibre, que sí que coincideixen, perquè Anagrama i La Campana s'han posat d'acord. I cada exemplar costa a França un euro mes que aquí, és dar.
D e t o t a - d - 1 - - "- . . .... sesiMuSKh nar ja d'entrada i tota ^çnt La trama de J3,99 «jros només es una eicusa per explicar les idees de l'Octawe Parangó. \'atter ego de Beigbeder {Paris. 1965). que abans de publicar aquesta novella era un publicitari integrant de l'equip de Young & Rubicam que va crear campanyes tan exitoses com aquells cartells en què. sota una fotografia d'un pla mitjà d'Eva Herzigova. amb mtrada penetrant i els pits aguantats per uns sosteQuim Monw es pre- nidors Wonderbra. hi havia escrita la frase: guntava a La Vanguardia "Mira'm als ulls... he dit als ulls!". La trama (18/01/02) què passarà s'alimenta de sexe ràptd t cinisme, cocaïna i desencant, molt desencant. Però Parangó no quan el llibre es vengui és algú que mira de treure el màxim profit en edició de butxaca, de la vida sense donar res a canvi. Per això quan es vengui d'aqui deu anys.. quan es ven- participa en l'assassinat d'algú, un gest que gui ei dia del llibre (que em sembla gratuït, i per això carrega contra hi na un 10% de des- el neoliberahsme o. dit de manera més polí:ompte sobre el preu de ticament correcte, l'economia de mercat, i • enta de cada exem- aquesta denúncia em sembla molt més interessant. Parangó també deixa caure de oiar). El seu autor, tant en tant alguna frase publicitària brieder, ha decidit llant, com aquella de Winston Churchill tan atorgar el poder de tituamanida: "El capitalisme és el pitjor dels lar ei seu llibre a l'edisistemes, amb excepció de tota la resta". tor. i a canvi ha entrat en el llibre Gumness Beigbeder té talent per estar en contra dels rècords. No crec del sistema i alhora, treure'n profit, i la venpas que hi entri per tat és que la seva campanya publicitària perres relacionat amb el sonal arran de 13.99 euros és un altre dels contingut de la seva seus èxits creatius. Va treballar a Young & novel·la, que ès ràpiRubicam fins que el van fer fora justament da de llegir, perquè arran de la publicació d'aquest llibre, per exla seva trama no és plicar intimitats de l'ofici sense massa dissique sigui gran cosa. mulació: malgrat que hagi modificat lleuge-
13'99 euros
ESPAI
D ' A R T
Un rastre d'intimitats fJT" Is criteris pels quals es reI C geix la pintura de LIuis Estopman tenen orígens diversos i vénen de lluny. En el seu discurs inicial hi ha el pensament i la preocupació derivada de treballs anteriors d'uns i altres. Hi ha, també, l'aprenentatge a traves de la contemplació de les petites variacions que es poden produir en un sol trac de llapis damunt un full de paper en blanc. Lluís Estopiftan comença la tasca de pintar amb la interacció d'uns elements inicials que combina amb petites -o grans- renúncies plàstiques i amb una paciència experimental digna d'un farmacèutic analista. Com a resultat tenim una obra que en principi no s'entén ni sembla res, una pintura que no sabem què hi fa allà. i tanmateix té relació amb altres coses que l'autor ha pintat abans. També pot ser que un qua-
dre de Lluís Estopifian ens recordi la torre de Pisa o una peça de ceràmica abandonada, és a dir. que enmig de molts interrogants ens arribi un atre familiar. El seu mètode de treball és exhaustiu i decididament seriós; no aspira a sorprendre ni a dir l'última paraula. Lluís Estopman no descansa fins que no se sorprèn a Si mateix amb alguna forma
ters i senzills, fets amb mesura, dràstics en la composició i generosos amb la conversa que desprenen; una conversa íntima. p~' cert, i probablement inesgotable. ®
Exposició Itmttmrs Pintures sobre paper Sala d'exposicions de la Delegació del Vallès Oriental Josep Pitïol. 8. Granollers Fins al 28 de febrer
0 un traç perdut que h retornen la curiositat 1 el desig de saber més. La pintura com a vehicle de coneixement és gairebé una garantia en les seves mans. La intimitat referida en aquests papers té a veure amb la tècnica i amb les dimensions de sobretaula de les obres. La intimitat s'endevina arreu en l'obra de Lluís Estopiüan; els seus papers són delicadament í. tens Móller canviants. respectuosos amb el blanc infinit, carregats d'essència pictòrica, però aus-
rament eís se__ . • marques son fàcilment «Km Acàcies Madone es una ma~»3 forca *mpi? * ^ n o minar la m u : " i de fer una CJ fora quan dei ^ . _ • „ . . . _ .. J . t a la premsa, encara no es podia trobar ais taulells de les llibreries, però això h va anar perfecte perquè va fer disparar les vendes • les traduccions. També sembla que la seva dona li va demanar i obtenir el divorci arran de la publicació d'una obra anterior, en la quai la vida privada en comú quedava despullada. Potser era L'amour duré tmis ans. que va escriure el 1997' En Miller deia que l'amor dura set anys. i encara me'n recordo. Fins quan recordarem Beigbeder? ®
Novel·la 13,99 EUROS
BEIGBEDER. Frederic. La Campana / Anagrama. 299 pàgines. Barcelona 2001.
N O
T ' H O
P E R D I S
La màgia de Ponç íl~~ a pintura va dominar la vida I L v d e Joan Ponç des que. el 1947. ,
primer i únic número de la
participar, animat pel poeta J.V. Foix a
revista Algol,
bressol del
exposició que aquest organitzava al vell S Í
posterior Dau al Set. i les
rnà. La mostra, titulada Tres pintores y i,
seves obres
escultor, incloïa una obra de Ponç. El mes
(Paisatge urbà, 1945; Ulls,
important, però. va ser que Ponç va conèi*e-
monstres i lluna vermella,
primerenques
a dues persones amb les quals compart-na
1947) fins a les obres fos-
destí artístic: Modest Cuixart i Antoni Ta-
ques i gentals. al més pur
pies. Dit i fet. Un any després, el 19-8,
estil del Goya més gòtic,
Ponç. Cuixart i Tàpies fundaven la revista i
que va pintar quan la seva
moviment Dau al Set en què també partici-
vida era un constant anar i
parien Joan Brossa, Joan Josep Tharrats i
tornar a les sales d'espera
Arnau Puig. De tots ells, Ponç era, sense
dels hospital i a les consul-
dubtes, el pintor per excel·lència. Potser per
tes dels especialistes, o al
això. la Fundació "la Caixa" acomiada la sa-
genial Homenatge a Leonar-
la del Palau Macaya amb una antològica
do da Vinci, una obra de
d'aquest singular artista.
grans proporcions que va pintar al seu retir de Ceret el 1980.
U n univers personal i creatiu Les sales del modernista Palau Maca-:
pa de la meva feina, molt més rigorosa que les anteriors", va afirmar en un intent de donar una hipotètica coartada teòrica a les seves excentricitats al més pur estil dalinià. La mostra es completa amb un audiovisual que conté una interessant entrevista de l'artista amb la també malaguanyada Montserrat Roig en el transcurs de la qual el pintor destil·la els principis i límits del seu univers personal i creatiu. La mostra, finalment, també és un bon moment per fer un darrer cop d'ull a una de les joies del modernisme barceloní: el Palau Macaya. La Fundació "la Caixa" trasllada la seva seu cultural (CaixaFòrum, a partir d'ara). I ho fa, afortunadament, a una altra joia arquitectònica: la recuperada fàbrica Casaramona (fins fa ben poc encara acollia els estables d'un cos policial), construïda també, com el Palau Macaya. per Josep Puig i Cadafalch. í í
Ponç va ser un artista
acullen unes 160 obres que permeten re ;
singular i personalissim. Di-
Exposició
seguir l'evolució de la insòlita i imprevisible
buixava de nit, quasi sense
JOAN PONÇ
llum; va canviar la s final del
Fundació La Caixa. Palau Macaya Passeig de Sant Joan, 108 8arcelona Fins al 28 d'abril
pintura de Ponç des de les seves primeres obres (Algol, 1946) fins a les seves darreres
seu cognom per la ç per con-
Joan Ponç. Sense títol (Esto es un asco).
creacions quan la malaltia i la mort ja domi-
sell de J.V. Foix; i va ser víc-
naven la seva existència i creació (Capses
cinacions i éssers irreals, híbrids misterio-
tima d'unes ferotges autocrítiques que el van
secretes, 1975-1980). En totes les obres,
sos, monstres t tot tipus de criatures sorpre-
obligar, fins i tot, a fugir d'ell mateix exiliant-
però. es percep el seu caràcter surreahsta i
nents amb els quals va bastir un univers de
se durant una dècada (1953-1962) al Bra-
desmitificador de l'humorisme mironià i el
malsons.
sil. En una d'aquestes crisis creatives, el pin-
seu informalisme estètic que es tradueix en
La visita a la mostra que organitza la
una obra sòbria, amb pintures ocres, en la
Fundació "la Caixa" ens permet resseguir,
va cremar dotzenes de les seves obres.
qual Ponç va crear un fantàstic món d'allu-
de forma cronològica, la fèrtil i imaginativa
partir d'aquestes flames, inicio una nova eta-
T R E N C A ' T
LA
A
a
UÍSLJ
Antoni Capilla Periodista cap i lla@eresmas. net
C L O S C A
HORITZONTALS: 1 - La qualitat, a la construcció, de treballar sense risc. 2 El millor remei en un llum. Porto tota la iniciativa. 3. Berenar londinenc. M'estiro a descansar després de la dura jornada laboral. Pàrquing. 4. S'escaparà, es farà fonedís. 5. Desviació d'un camí principal. El peu de qualsevol arbre. 6. Just enmig de la construcció. Boig del iot, de tant que ha resat. Mig flam. 7 Feridora i desagradable O un petó poètic o li sobren quilos. 8. Mostra de sodi que hi ha a la barana. Posar dia, mes i any de iinalitzaaó d'obres. 9. Andana que ens protegeix dels vehicles. Número capicua. 10. Fixaré el preu per determinats serveis 11. Un final d'escacs moll poc brillant Conservar la fusta acabada de tallar. VERTICALS: 1. Habitació per sota el nrvell del carrer, escenari de pel·lícules de terror. Consonant capicua. 2. Alça tot el material a un nivell més alt. Susceptible de rebre bufetades. 3 Un gir inacabat El propi s'estima a si mateix. Extens i dilatat. 4. Imant. Ens mostra els millors articles de la botiga. 5. Peça que revesteix sols o parets, de València o de la Bisbal. El pts mes enlairat 6. Espai celeste Capicua que mai no es deixa res. Comença a sortir una mica de fum. 7- Embrutar l'honor de les persones o les seves camises. Assentar al damunt del mercat àrab. 8. Símbol químic anterior a Crisi. Ens ho farà saber, de paraula o per escnt. 9. Limiten moviments o desplaçaments de certs elements. Comença a serrar. SOLUCIONS
tor va fer una foguera al jardí de casa seva
1 1
2
3
4
5
6
7
: I
8 I
2
3 r~
Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior. Cada número indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte (en vertical, horitzontal o diagonal}. Cap quadrat numerat conté punts clau.
4
5 6
l• p
_ i I ° 9 • 10J ' 11
Z Vt iUBJiai£>S l
1 • 2 3 • 1 • 4 • • i 2 9 onv eioteu Ç S Wll 6 veien l :«roooz»|x>H
Sl
O
3 4 • • •
z • "•"e" "i •'
• •
GENT
Sortida cultural a València Una de les darreres activitats organitzades amb motiu del desè aniversari de la Delegació del Vallès Occidental | P I primer dia. Dia 12 d'octubre a I^ L
les 8 tfe mat- Trobada de tots els as-
usients d ['esüao de Sants. Tothom va ser puntual, aquest cop sí, no podem culpar ningú de tardaner. com a passat en altres ocasions Salutacions entre tots els coneguts i presentacions mútues dels que no es conewen. Tot va a r w bé, érem cinquanta participants.
Pugem al'Euromed-1091 Primer intent, no fou possible aconseguir-no a la primera, ja que hi va haver un desconcert general a l'hora de localitzar els seients de cadascú, amb les consegüents discrepàncies amb els acomodadors. La sang no va arribar al nu i, finalment, com passa sempre entre gent civilitzada, poc a poc es va arribar a una conciliació entre les parts i el viatge va anar bé. Naturalment, que també hi va haver algun privilegiat, com el Jordi, que va fer el viatge al costat d'una joveneta de gran volada i tres mes, els noms dels quals no em sembla prudent esmentar, aconseguiren localitats de primera. Res del que he dit anteriorment se'n pot donar la culpa a la Cristina, són coses dels viatges. L'Hemisfè
de la dreta, imatges del darrer dia a l'Albufera.
Arribada a València Tant de l'arribada a València com de la
vaig apreciar opinions oposades respecte de
dimensions de difícil qualificació, el conti-
dre va ser el pèndul, "c
posterior a l'hotel, no ha res a explicar. L'ho-
les edificacions actuals. Sempre hi ha crí-
nent supera molt al contingut, i feines tin-
dul. El més visitat em sembla que va ser la
tel, molt digne, net i acollidor Dinar lliure i
tics per a tots els gustos i tots deuen tenir
dran per a equilibrar-ho. El formigó armat
incubadora on els pollets sortien de l'ou
a les 4 de la tarda sortida en autocar per fer
les seves raons.
vist. de bon veure. Bé, sempre hi ha algun
Quan jo era petit, a casa meva ho veia molt
racó on l'encofrador es despista i. un cop
sovint i em va sorprendre que hi hagués
ple, a veure qui ho arregla. El contingut,
tantes persones del grup que era la prime-
bo, normal. bé; el que més em va sorpren-
ra vegada que ho veien, fins i tot crec que
el primer recorregut per la ciutat. València, des de l'últim cop que hi havia estat ha canviat molt. crec que per a millor: no obstant.
La Ciutat de les Arts i les Ciències Al Museu de la Ciència, amb formes i
", quin pen
- gu es creia que sortien de dins de la galii• i o del pollastre, ves a saber. Interiorment. -aig pensar que o era molt gran o bé els que "c nan nascut en un poble petit s'han per-ut moltes coses de la vida. L'Hemisfèric em va agradar més que anterior. Com es pot apreciar en la foto, és - i vertader peix, aní el vaig veure jo, no sé -,i la intenció de l'arquitecte Calatrava va ser aquesta. Haig de manifestar la meva incondicional admiració per aquest arquitecte > per la totalitat de la seva obra.
Autocar a la Matvarosa Toi seguit, l'autocar ens va deixar al barri de la Malvarosa, el vaig trobar entre abandonat, nostàlgic i tendre, em va transportar i ia situació de les pel·lícules de principis :-' segle XX i als quadres de SoroHa.
manera, era com un auto sacramental continu. Jo, així, no em caso.
Darrer dia a l'Albufera Concentració a l'hotel a les 9.45, per agafar l'autocar cap al parc de l'Albufera. Un dia esplèndid de sol i d'ànims, ens va entaforar en dues barques i vam començar la navegació a discreta velocitat, ningú no es va marejar. Es pot veure la instantània d'una, la privilegiada, la que tenia coberta; l'altra, no en tema, a favor nostre fou la que la privilegiada tenia megafoma i que la llauna d'aquesla els va deixar endormiscats gran part del recorregut. Vam poder apreciar algunes barraques ben conservades a la vora de l'Albufera, així com aus pròpies de la zona. I tal com havia de ser, vam tancar els actes amb una paella comunitària, no és que fos res de l'altre món, però va estar bé. Cal El dinar fou una aventura, tothom es va
paga la pena de veure'l. Finalment, per aca-
que vam veure entre els dies 12 i 13, els ofi-
ressenyar, per acabar, el petit ensurt sofert
llençar per grups a la conquesta d'una taula
bar de fer gana, una quants atrevits vam pu-
ciants a les esglésies del centre semblava
per una volguda companya i que per a infor-
en algun dels xinnguttos de la platja, final-
jar a la torre del Miquelet, esglaó a esglaó,
que anaven a preu fet. a cuita-corrents, cada
mació i tranquil·litat de tothom va quedar en
ment, segons vaig sentir, tothom va quedar
uns 200 aproximadament.
20 minuts, un enllaç; cada enllaç, una traca,
una anècdota més del viatge. ©
content. La tarda va ser lliure, un grup vam anar al Palau del Marquès de Dosaguas que, amb el Museu de la Ceràmica al seu interior.
i quines traques. El veritable espectacle es Un U auto «WU...W..U.. continu w« « U w sacramental Mereixen una menció especial les bodes
feia a la plaça, on hi ha una font i on els fotògrafs i filmadors es disputaven aconseguir les postures més ridícules i grotesques dels conEraients. També vam apreciar divergències entre algunes famílies, no podia ser d'altra
C/) UJ Q
3 -; o NECROLÒGIQUES £Vis doi comunicar a tots els coliegiats, !a defunció úel nostre company:
Jordi Xiques i Fontova esdevinguda el 26 de desembre, a 53 anys.
Ens do/ comunicar a tots els col·legiats, la defunció del nostre company:
Xavier Soy Ras esdevinguda el 16 de gener, a 73 anys.
UJ Q.
Vi
UJ
V) UI
to
'£•
Grup d'empreses especialitzades en la investigació i el desenvolupament d'un panell de tancament lleuger, busquen per a la seva constructora,
Selecciona CAP D'OBRA per incorporar-se en una empresa jove i amb visió de futur que requereix d'un professional que se senti atret per un projecte innovador
Funcions •
Planiliuciò. organitac* • se&nmoii Mi caces icrew.; u Central econime de l'obra. Barat t*c-r s-t rt 'Kxn£*n
Q. UI Q Q_
3ïí puf) per ateeraf i aruütaretsprooleme tec-;-, le1 yjis.;~.
Es requereix
UJ
ce.
COL LEGI D'APARELLADORS
•i <te CYPE. 3 0 . MS-Pro|Kt ÏOOO. A r q u i ™ * !
S'ofereix re 30 COO € 136.0ÜO C ncga«M w \\TK4 Oe l'opsienei» v e r u u pH
nora amb una clara orientació * la lecnofagi». amb u" una ntn) critica comVuctiva.fto'esswn*'amo capaç b dMC'tat de orenare drtiS/ons . eu carta manusenta. curriculum i lotografia. indicant la referència 7896 a. COL·LEGI D APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS OE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat úe Treball, Bon Pastor. 5. Ï J planta. 08021 6 a/e tretall&apabcn es
D E M A N D E S D E M A N D E S
® Empresa en expansió en el mercat català del sector de la construcció, ubicada a Terrassa, necessita incorporar en la seva organització:
COL LEGl D APAKELU I «QU.TECTES TECN
CONSTRUCTORA DE BARCELONA
CAP D'OBRA
HCAP D'OBRA Funcions: •-portarà directament amb el cap de gruo .--.'.ió a peu d'obra, negociació amb industrials, amidaments in situ. ."fecctonar certificacions, control de costos i seguiment <Je plànmg. • rire d'altres, ^ç-sponsable de la gestió d'una o dues obres.
Es requereix
Es requereix: experiència com a cap d'obra en constructora i entre 30 • 35 anys. nwell d'usuari óe Word i Ercel • valorable Presto
S'ofereix
S'ofereix:
- •» Wxm de jonwJi cumpieu. . • : ' j ' f f « l * 2 ] 700 € més un* wrt tmaOt w J í i respons** ttene dt l'empreu m dependènci arecta Oei Cerem.
ua i experiència aportada pel candidat. Es possible la mec o com a lliberal.
mb contracte laboral indefinit
Busquem una persona amb iniciativa, caBusquem una persona amb iniciativa. responsable, pacilat pe' resoldre problemes, amb un ceri grau d'aute mis. professional flexible i amb capacitat d'adaptació.
paç de prendre decisions, negociador i amb capacitat d'adaptació. ' '• --ssais envieu una caria manusenta.
Les persones interessades poden enviar carta de presentaciú manusenta. adjuntant currículum actualitzat i roto grada recent tipus carnet, indicant la referència 7766 a
c>3 7879 d-
COL LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de PromoctO i Mercat de Treball. Bon Pastor. 5. 3a planta, 08021 Barcelona a/e tretwllíiapabcn.eí
COL LEGl D'APARELLADORS __ I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELON, S«rve. oe Promoció i Mercat de Tretull. Bon Pastor, 5, 3a pbnta, 08021 Barcelona ^ e : treball@apabcn.es
."
. 'jm i fotografia, indicant la referèn-
<
i 2 TÈCNICS/QUES DE
Constructora especialitzada en la construcció d'habitatges d'alt estànding, d'hotels de luxe i nr.ik rnmprrink H'imnnrtants botigues, busca:
ce. PROJECTE I OBRA
CAP DE GRUP
Cplorr inno
LÜ
O
m ui Q <
tu ^
per tormai pari del departament t«njc * 1 empresa. Col·labora» amb la/quilecte en ta redacció del projecte (imidaments i pressupostos, plecs de condicions, entre d'altres), participaran en l'adjudicació de les obres a industrials conjuntament amb el director Iknic i actuaran com j direcc» tacultatiira en el seguiment d'obm de bpus industrial i oficines, i geílKxwj Lj fjse de projecte t construcció (project i constnjcüwi management).
Funcions •
; 2-3 caps a'otw Rfpcrora seimmalment «T» el directa tècnic i li nsu Ot l'equ* de responsjUQ Oc l'em
Es requereix -
Prcíessa·jJ ans tipB*ncj en pn^eclti, ÜIÍKCIÚ lacuiutna i gesto D'Mats. Hibrnat i vtbüw art suçot nlormiu. nneU dt de Presto, e, M k r m coneucmenB USOflct
Es requereix es i^crars expenejcia com i CJP de fyj& en consvuetora Lwriencia mínima a 5 anys com a u p tfotna d'eúituc·a de F M pUnB i retorní «no
S'ofereix t trnpeu a'en0r««ni »ie penm i
S'ofereix * entre & 10 MM PTA. cn**iuii, negocintaen lunoa 3c l'upenenc
61 o CL
m professional amb més de 5 anys d'experièna funcions descrites, amb un nivell alt d'autonomia i capaç d'i mn molta responsabilitat. Bon comumcador. orgamUat amo roluntat de fer equip. Les persones interessades poden enviar carta manu; ,-,,., rM"T-..-lL!m - fotografia tipus carnet, indicant I; rc'trencu 7865 j COL LEGl D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Serw d* Promoció i Mercat óe Treoall. Bon Pastor. 5. Xí pLmti. 08021 Sjrceloru * e tivtulKddpjbcn.es
Les persones interessades poden enviar carta de presentació m3 n usc r i ta. act|untant curr^culurr) dctualit^dt i fotocratia í&rent tipus carnet, indicant la referència 7842 a COL LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Se<vei òe Promcxio i Mercjt óe Treball, Bon Paller. 5. 3a plantà. 08021 Barceiona
DEMANDES D
E
M
A
N
D
E
S
' - ' E R C A T
D E
T R E B A L L
| Tècnic/a de projectes i obres DESPATX D'ARQUITECTURA DE MATARÓ especialitzat en rehabilitació d'habitatges
2 Arquitectes tècnics/ques o aparelladors/es
í
Arquitecte/a tècnic/a
DIRECCIÓ GENERAL DE TRIBUTS DEL DEPARTAMENT D'ECONOMIA I FINANCES DE LA GENERALITAT
per a la redacció d'estudis tècnics i elaboració de projectes.
DE CATALUNYA
perfil No cal experiència. Coneixements informàtics de Word. Excel i Autocaü. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball, Mataró ami) visites d'obra a Barcelona i rodalies.
per ocupar plaça en règtm de funcionari inleri per valorar béns immobles de naturalesa urbana a efectes fiscals. s'ofereix Retribució anual aproximada 20.000 euros. Incorporació immediata.
s'ofereix Jornada oficial. Relació liberal de 6 mesos prorrogables. Sou negociable en funció del la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.
Els interessats hauran d'enviar el seu currículum a Jesús Marín Martínez. Direcció General de Tributs, d Fontanella, núm. 6. planta 5. fa*, núm. 935 67 14 14.
Tècnic/a d'obres
OFICINA DE CONTROL TÈCNIC DE PONTEVEDRA
CONSTRUCTORA D'HABITATGES I REFORMES
per realitzar informes i inspeccions d'obra.
per a visites d'obra, contacte amb industrials, plànmg d'execució de les obres i
perfil Es valorarà experiència mínima d ' l any en direccions d'obra. Formació a càrrec de l'empresa. Edat entre 20 i 25 anys. Convenient coneixements informàtics. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball, Barcelona i província.
perfil Imprescindible experiència mínima de 10 anys en obra i en oficina tècnica. Edat entre 30 i 45 anys. Coneixements informàtics de programes d'execuetó d'obres. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.
s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral de 6 mesos. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportad3 més quilometratge. Incorporació immediata.
s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 6 mesos. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportada més quilometratge. Signatura d'obres. Incorporació immediata.
Les persones interessades poden adreçar cunículum al núm. de fax: 933 63 12 55 a l'atenció de Rogelio Fernandez.
Les persones interessades podeu adreçar el currículum al nüm. de fax: 937 55 31 07 o per a/e: narcis@noubau.com
Arquitecte/a tècnic/a
Arquitectes tècnics/ques
PROMOTORA IMMOBILIÀRIA
GABINET D'ESTUDIS
per dur a terme les promocions de la societat a Catalunya, supervisió, seguiment i con-
coneixedors de valors del sòl en àmbits concrets de Catalunya per participació
trol pressupostari. Assumirà les relacions amb els despatxos d'arquitectura, constructo-
en un estudi d'abast general. Haurà de determinar valors adients i rigorosos de
res i altres col·laboradors. Revisarà els projectes, participarà en la contractació de les
sòl, segons usos, per zones homogènies de preu dels municipis de Catalunya.
noves promocions i portarà la direcció de les que se li assignin. perfil perfil
Imprescindible bons coneixements de valoració immobiliària. Interessa especial-
Imprescindible experiència en direcció d'obres, revisions de projectes, contractació,
ment el coneixement en profunditat d'alguna comarca o part de comarca concre-
planificació i seguiment de promocions. Coneixements informàtics d'Excel, Word, Pres-
ta de Catalunya, o d'algun municipi concret de l'àmbit metropolità de Barcelona.
to i Cad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball, Mataró amb desplaçaments per tes comarques del Maresme i Vallès.
s'ofereix Col·laboració no exclusiva, compatible amb altres activitats i de durada rela-
s'ofereix
cionada amb el període necessari per a l'aportació d'informació que es con-
Jornada oficial. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència
vingui. Remuneració en funció de la importància de la zona d'estudi.
aportada més incentius i despeses. Signatura d'obres. Incorporació immediata. Les persones interessades poden adreçar el currículum i l'especificació de les Les persones interessades poden adreçar el currículum al núm. de fax: 963 53 44 77
zones o municipis amb les quals es pot col·laborar a: esolcat@hotmail.com.
o per a/e: acc.dgeneral@vijar.es indicant la referència ATC002.
Tel: 932 38 55 15. Fax: 932 38 55 15, a l'atenció de Jofre López. K
|
Arquitecte/a tècnic/a SERVEIS SOCIALS PÚBLICS per a visites a cenires. anàlisi, avaluació tècnica i econòmica, procés administratiu, seguiment de les obres i control d'acabament, recepció i aprovació de factures, etc perfil Convenient experiència m(mma d ' l any en el coneixemenl del procés d'edificació. Informàtica: Wwd. Excel i Accés. Nivell C de català. Edat fins a 30 anys. Imprescindible carnet de conduir. Lloc de treball, Barcelona amb desplaçaments a la resta de Catalunya. s'ofereix Jornada completa Contracte laboral Oe 4/5 mesos. Sou 20.277"62 euros mes vehicle » die'es. Incorporació immediata Les pcrsonei interí ssades poden adreçar de fax: 934 83 15 09 M. Codina
Ref: 7678
Arquitecte tècnic/a MULTINACIONAL ALEMANYA DEDICADA AL SECTOR DE LA DISTRIBUCIÓ per incorporació en plantilla a temps complet per a la seva delegació de Catalunya. perfil Experiència mínima d ' l any. s'ofereix Contracte indefinit amb vehicle de l'empresa. Incorporació immediata. Les persones interessades enviar el currículum vitae al núm de fax: 935 73 83 11.
Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es
D'EMPRESES
&MAPEI
ALUMINOSI
EXTEND
/1LKORPMN
MRMAPEI. SA PI Coidur-o 20 08003 lAPCELONA U 73 343 50 50 Fqu 93 302 42 29
La solució a l'aluminosis
R VIAL
NOUíBAU
sistema derenovacióde sostres ^B
V.XY
Solwnas i* n*>cxt Ac1:u. i l
Tel.: 93 796 41 22
ALUCOBOND DIBOND ALUCORE fachadas ligeras do aluminio
A N D A M I O S DE FACHADA APUNTALAMIENTOS T O R R E S FIJAS Y M Ó V I L E S
INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR El Col·legi posa a disposició dels professionals informació tècnica i comercial sobre produries t serveis de (a construcció. Els professionals trobaran els fulletons i catàlegs de les
empreses als casellers de la planta baixa. Durant el mes de març hi són presents les e n preses següents:
• VERNALITE., S.A.
• SUBEROLITA. S.A.
• REVIAL REFORMAS, S.L
• ALKOR DRAKA IBÉRICA, S.A.
• PÈNDOL. S.L.
• UNEX APARELLAJE ELECTRICO, S.L.
• REPSOL BUTANO. S.A.
• ESPAIS VERTICALS. S.L.
• REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS
• WEBER CEMARKSA
• GRUPO MECANOTUBO, S.A.
•TECHNAL IBÉRICA, S.A.
• SISTEMES DE REFORÇ ACTIU. S.L.
• SIMONSWERK GmbH
• SAS PREFABRICADOS DE HORMIGON, S.A.
• WERMASI, S.L.
• MASA. S.L.
P U B L I C I T A T
INFORMACIÓ
TÈCNIC A I
COMERCIAL
í l SEGONA QUINZENA FEBRER \ "
GLJILLERMO
PUERTAS V PERSIANAS DE ALUM1NIO DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMATICAS
CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES , . „ ,. /
N
t/Sudenyo, 357 3° 3o
%;-.-, - --}' / ' : -'BeckSHeun • n ~ c ~ . «.-:>:>
08025 Bomlora Tel. 93 - «B 23 70 Fo« 93 20713 47 emoil: conrcdi@oitokts«
CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA f
Recobriments per a sòls industrial! •
AplicaooViol. ràpida
•
Antipols
•
HqioniCS
• •
/
\ CliINCO. S.I..U.
/ v- -
= . » Tel.: 93 663 02 11
/ CE) ^Fax: 9366301 31 ' '
/í
^
\
Carrctem N-ll Km. 600 Nau 6
, ^ ^ ^ ^ _ ^ ^ ^ ^ _
Oocoraïius
j
06780 PALLEJÀ (Barcelona)
|
Repamcni tOcil do forats i esquerdes
Fem el ternt bo
| «b
Fff|
segons DIN ISO 9002 i - ^ J - 2±=± L í b o n l o r l d'Aiiilgi I Cpnlroi de Quadra!
astra-Química, si. Av Sani Julià. 206. nau 7 Pol. inOiistrlal Congosl 08-U» Granollers Tel 93B495700/93B49M75
Assistència Ti·cnic-.i í Control de Qualilal n tol tipus d'obres
Tel.: 937 31 54 46 : . \ f i t o " . * a o P PoUnd.("anPartllida OMMTwrasM
II DE CONTROL
ESTUDIS GEOTECNICS
L'lnform@tiu electrònic
ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAIG SONIC OE PILOTS
isimon
wllu,,,,^ Ull III,: Ull
PAVIHDUS. S.A. PAVIMENTS OE FORMIGÓ
TRACTATS
GEOTECNIA, MICROPILOTS,ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA. MEDI AMBIENT.
ITOAHIVELLAOORS I MORTERS DE RESINES TERRATZOS
:l , F i . y'm) 791783 - 438SO CAMBRILS
CONTiHUOS
> F u (9OT) ] ] < 331 -08017 BARCELONA
PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ
El podeu consultar per Internet dins de la pàgina web del Col·legi
Adreça: www.apabcn.es /informatiu
Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es
Servei d'informació i assessorament ei
El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. Valoració onentativa del vehicle de segona mà. Assessorament fiscal en la compra del vehicle. Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. Contractació de l'assegurança. Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 57 • Fax-. 9 3 2 4 0 2 3 6 4 A/e: auto@apabcn.es
e vehicles
SERVEIS OUNZBJA fíME» 1001
Programes informàtics d'interès professional i a bon preu El Col·legi ha establert acords de col·laboració amb diverses em-
d'aquests programes informàtics que s'ofereixen durant un temps
preses fabricants o distribuïdores de software professional d'interès
limitat a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empre-
per als arquitectes tècnics. Amidaments i pressupostos, dibuix per
sa. Els termes dels acords s'exposen a continuació
ordinador i càlcul d'estructures són alguns dels camps d'aplicació
Allplant FT v l 6 Arquitectura Tècnica L'acord de col·laboració amb l'empresa Nemetschek permet als col·legiats adquirir, fins al 31 de març de 2002. el programa de CAD Allplant FTvl6, amb unes condicions econòmiques especials i de suport tècnic que es detallen en ei quadre adjunt:
PREU
DESCOMPTE
ALLPLAN FT v l 6 Arquitectura Tècnica
OFERTA COL·LEGIATS 270.377 PTA
Avantatges per als col·legiats: • Curs gratuït de 14 hores de durada. • Servei de manteniment gratuït durant els 6 mesos següents a la compra del programa (inclou actualitzacions i suport tècnic). - 40% de descompte en la contractació del servei de manteniment fins al 31 de desembre de 2003 (18 euros/mes) de les llicències adquirides en el període d'oferta, que s'ha de contractar al mateix temps que l'adquisició de la llicència. Informació: Sergi Ferrate Telèfon 932 37 43 77
Programes Dibac i Harma d'Iscar Els col·legiats poden adquirir, fins al 31 de maig de 2002, el programa de dibuix assistit per ordinador Dibac i de càlcul d'estructures Harma amb les condicions econòmiques següents: PREU DIBAC+HARMA
300.000 PTA
OFERTA COL·LEGIATS 15.000 PTA
Avantatges per als col·legiats: - Suport telefònic gratuït per un període de 90 dies. - Curs d'iniciació de 2 hores gratuït per als qui adquireixin els programesInformació tècnica: German Puchal Telèfon 938 77 01 37 • puchal@ctv.es
El Col·legi regala el programa DIBAC, el preu del qual en el mercat és de 300.000 PTA a tots els col·legiats que ho sol·licitin. Només s'ha d'abonar 15.000 PTA en concepte de co- Reserva i adquisicions: bertura de despeses d'edició que s'entrega, personalitzada, per a cada sol·licitant. CAATB • Telèfon 932 40 20 60 • informacio@apabcn.es PV Dibac
CENTRO CULTURAL DE ARANJUEZ Qpciones Seleccón UtJidades
Nova versió Dibac 2002 La nova versió substitueix Dibac XXI i incorpora noves funcions que milloren i faciliten el funcionament dei programa. Tots els col·legiats que hagin rebut el programa Di- . bac XXI sota conveni poden | sol·licitar de forma totalment gratuïta la corresponent actualització només trucant a les oficines d'Iscar al telèfon 983 62 03 47. Les comandes que s'han fet al Col·legi durant el mes de gener ja contenen la nova versió. Les millores de! programa les trobareu a www.dibac.com/caracteristicas.htm
Qiadem central S£GONA QUINZENA FEBRI
Petits anuncis Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 30. càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i prolectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA. Tel: 934 52 07 89 annsa@coac.nel
Serveis per a taxadors Envií'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01
Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatiUats en 3D, replanteiaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacion5, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36. 4t la, Barcelona Tel: 933 17 10 36* Fax: 933 17 06 84
Informació tel.: 932 40 23 76 teig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres. 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols. Tel.: 972 32 32 82 Fax: 972 32 32 82 oficmaimgomez@ctv.es Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salul (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol 639 89 10 63
Delineació de plànols S'ofereix estudi de delmeació-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01
Especialitzats en serveis de recolzament a l'arquitectura
Es fan perspectives manuals > per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36
El nostre equip disposa de mitjans i recursos per col·laborar en delineació, projectes bàsics, executius, mesuraments, aixecament de l'estat actual i qualsevol servei que calgui. Ens desplacem a l'estudi del client. Mayte Telèfon: 934 59 46 17
Estudi de delineació
Perspectives
Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols. Telèfon-. 933 09 59 65
Especialistes en animacions t fotomuntatges. Som professionals amb 6 anys d'expenència per a promocions, díptics, presentacions en paper o en CD-Rom. Dissenyem tanques publicitàries amb la seva perspectiva. Complim amb el termini de lliurament. Ens desplacem a tot Catalunya. Scnptiva Telèfon: 934 59 46 17
Perspectives
Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD. 2D i 3D. perspectives, rendeis. aixecament d'estat actual d'edificis, t presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61
Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45 • Fax 933 95 22 22 iparquitectura@coac.net Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixeca">ot d'estat actual d'ediftcis. repian-
Estudiant d'arquitectura tècnica amb experiència S'oiereix estudiant d'arquitectura tècnica maior de 30 anys amb 5 anys d'expenència en taxacions immobiliàries. Domini de l'Autocad 14. Carme Pellicer Telèfon-. 932 45 64 33
Delineant de plànols S'ofereix delineant de planolb per c iui t. pus de delineació de projectes per ord1 nador, presentacions, perspectives i mo dels 3D. CAD 2000. fer treballs a casa, etc. Experiència en empresa d'enginyeria i arquitectura. Preus negociables Xavi 934 18 56 76 686 979 368
Arquitecta tècnica
Estudiant de 4t curs d'Arquitectura
S'ofereix arquitecta tècnica per a treballs diversos: pressupostos, cèdules d'habitabilitat, projectes de rehabilitació i canvi d'ús, tràmits i legalitzacions. Pilar telèfon: 607 764 040
S'ofereix estudiant de quart curs d'Arqurtectura. com a aiudant de cap d'obra telèfons: 657 212 072 telèfon i fax: 932 11 57 27 a'e: cnaudm@hotmail.com
• EIS PETITS
•ANUNCIS H d e L'Informatiu Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 €, si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets. Informació: telèfon: 932 4 0 23 76 fax: 9 3 2 4 0 23 6 4 informatiu@apabcn.es
A C T I V
CONSTRUCCIÓ I NOVES TECNOLOGIES •-firr^as
Codi: E 3 0 9 1
elona
•
REHABILITACIÓ I MANTENIMENT Estructures de formigó Patologia, diagnosi i intervencions. Barcelona
_',-s estadístiques atnbue.xen \a patoiogia
justificar el compliment de la normativa.
de la construcció a delectes del projecte,
Caldrà compfetar-la. però. amb la informació
La introducció del formigó en la construcció
dels materials, del control, de 1'execuctó o
gràfica relativa a la planta i els detalls cons-
del segle XX ha estat un gran avenç ja que la
del manteniment, perquè no s'especifiquen
tructius.
seva versatilitat ha permès una nova con-
Durabihtat.
cepció dels edificis. La gran confiança en
Joan Ramon Rosell
prou detalladament les solucions construc-
16:15
El formigó i les seves formes.
:ives, els materials no tenen prou qualitat,
responsable acadèmic: Josep Ignasi de Llo-
les seves qualitats va provocar una certa
el control ha passa! per alt determinats as-
rens. Doctor arquitecte. Professor de la UPC
manca de cura en el procés d'execució, i
pectes, l'execució va ser defectuosa o no hi
dates, del 12 al 21 de març
ara, amb el pas dels anys i l'envelliment de
Patologia
Ha hagut manteniment. Per tal de millorar
lloc: Barcelona
les estructures, apareixen lesions importants
17 45
aquesta situació, cal ser molt precís en la
horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h
i de dilícil solució. La resistència a com-
definició de les partides, de manera que els
durada: 8 hores
pressió ha estat durant molts anys l'únic
materials, l'execució i el control quedin per-
preu delcurs: 115.39 €
paràmetre de qualitat, deixant-se de banda
fectament especificats. En el cas dels for-
preu especial col·legiat/da: 96.16 €
el tipus de ciment, la relació A/C, la granu-
jats, amb l'ajut de la normativa vigent i la
lometna, la consistència, els additius, els
documentació tècnica disponible, es poden
ambients agressius i altres factors que s'han
arribar a concretar les cinquanta (o més) ca-
demostrat essencials per a la durabihtat d'a-
racterístiques que el defineixen.
quest material.
Professor de l'EUPB
Lesions de tipus fisic al formigó armat César DIai Catedràtic de l'ETSAB
19:00
Descans
19:30
Alteracions de tipus químic del formigó Enric Vàzquez Catedràtic de l'Escola Tècnica Superior de Camins, Canals i Ports
L'objecte d'aquest curs és facilitar l'espe:
Analitzar els problemes que presenten les
ficació, l'execució i el control del forjat a
-Mructures de formigó a causa de la carbo-
través d'una fitxa detallada que recorre la
;iació. dels atacs de clorurs, de la manca
de Sarcelona Dimecres, 13 de març
tipologia, els materials, la geometria, les
:••• recobriment, de la porositat excessiva o
sol·licitacions, els esforços i les comprova-
d'altres lesions és essencial per poder esta-
cions, l'autorització d'ús i altres caràcters
blir-ne una diagnosi precisa i fiable. Serà
assaigs
liqües. Es basa en l'aplicació de les normes
lant sols a partir d'aquest bon coneixement
Joan Ramon Rosell
EF 2001 (forjats), EHE 98 (formigó), NBE
que as podran establir les teràpies adients a
AE 8 8 (accions), NRE-AT 87 (tèrmica
cada situació i plantejar-se una intervenció
NBE-CA 88 (acústica) i NBE-CPI 96 i •
correcta. Introduir els assistents a la simp-
cendis) i en la utilització de les autoritzi
iomatologia mès habitual, a una metodolo-
cions d'ús.
gia de diagnosi i al coneixement de les di-
Diagnosi 16:00
Professor de l'EUPB 18:00
Descans
18:30
Avaluació dels resultats de la diagnosi Vicente Alegre
lerents tècniques de reparació i reforç és La fitxa defineix el forjat, en facilita la co manda, l'execució i el control i serveix per
> Informació / Inscripcions
l'objectiu
priontan
Metodologia de la diagnosi, emes i
Professor de l'Escola Tècnica
que es proposa en
Superior de Camins, Canals i Pons
aquest curs.
de Barcelona responsable acadèmica: Lara Trujillo. Arqui-
DIJOUS, 14 de març
tecta tècnica. Servei de Rehabilitació i Medi
Intervenció
Ambient
16:00
dates: de l ' l i al 14 de març
Servei Rehabilitació
horari: de 16 a 21 h durada: 15 hores
Criteris d'intervenció Xavier Casanovas
lloc: Barcelona
i Medi Ambient del Col·legi 17:00
Tècniques de reparació
preu del curs: 210 €
Lluís Agulló
preu especial col-Iegiat/da: 174 €
Catedràtic de l'Escola Tècnica Superior de Camins. Canals i Ports
< | informació telèfon 932 40 23 73
inscripcions telèfon 932 40 20 60
fa
http://www.apabcn.el
formacio@apabcn.es
de Barcelona PROGRAMA
18:45 19:15
Descans Reforç d'elements estructurals
Dimarts, 12 de març
Antoni Marí
16:00
Catedràtic de l'Escola Tècnica
Recepció de participants, lliurament de documentació i presenta-
Superior de Camins, Canals i Ports
ció del curs
de Barcelona
Quadern central SEGONA QUINZEN- FEBRER IÇJltf*
QUALITAT
ORGANITZACIÓ
I
GESTIÓ
Control de qualitat dels materials amb control win. Cas pràctic ,
Us del full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries
Barcelona
Barcelona
^reparar el programa de control de qualitat i '•v-ne el seguiment per poder certificar-ne el ompliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics porten a terme ;jrant l'execució de l'obra. S'han de deter-n nar els assaigs a realitzar, comprovar que • 's materials compleixen els requisits de la no'mativa vigent o els del mateix proiecte, ontrolant els resultats i les especificacions ''•Is documents que garanteixen la qualitat i ;rendre les decisrons quan aquest resultats •n són els desitjables. L i aquestes sessions s'explicarà la forma de -r-dactar el programa t el registre de resultats :el control de qualitat a través d'un exemple t à c t i c utilitzant el programa informàtic Control Wm. Es posarà un èmfasi especial • i el control del formigó d'acord amb la instrucció EHE. "•aldrà que els alumnes tinguin coneixe "lents a nivell d'usuari de l'entorn Wmdov.s
responsable acadèmic: Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del Col·legi. dates i lloc: dimarts i dijous, del 5 al 21 al de març horari: de 18 a 21 h durada: 18 hores preu del curs: 259.64 € preu especial collegiat/da 216.36 € PROGRAMA •
La legislació del control de qualitat. Els agents del control de qualitat.
•
Materials a controlar: mínims (Formigó, maons, ferro per armats, sostres, acer per armar). Programa, registre i certificació. Tramitacions.
• Resolució d'un exemple: programa. • Resolució d'un exemple: registre de resultats i certificat de compliment. • Els diferents documents a recepcionar.
Control de qualitat dels materials. Obres d'urbanització Barcelona J n.s les tasques dels tècnics que es dediquen a la direcció d'obra n'hi ha que, tot i 'ID ser pròpies de la construcció de l'edifici, "ji que són annexes a aquestes, com són les ijbres d'urbanització. De fet. la mateixa LOE •.'stableix que aquestes obres formen part de . edificació. L'objectiu d'aquest curs és do-iar les pautes per a la realització del control :>? qualitat de les obres d'urbanització, en i.|uells apartats que facin referència a la Jentificació dels materials per a terraplens. .-^lomerats per a vials, formigons gunitats, • ' • • ris seus assaif-s
responsable acadèmic. Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del Col·legi. dates: 15 i 17 d'abril lloc: Barcelona horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 6 hores preu matricula: 86.55 € preu collegiat/da: 72,12 €
La informàtica ens permet realitzar amb molta rapidesa operacions que fa poc temps requerien coneixements profunds en comptabilitat i anàlisi, i una dedicació gairebé exclusiva. En aquest curs presentarem una forma fàcil i útil de fer servir un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries. Calen coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuan. el programa Excel. En el programa de cursos d'informàtica bàsica que organitza el Col·legi inclou un curs d'miciacio a Excel per a aquelles persones que no tinguin coneixements del full de càlcul.
tír
durada: 10 hores preu del curs: 180.30 € preu especial collegiat/da: 150,25 € PROGRAMA • Ampliació de coneixements per a l'ús de funcions financeres, lògiques, de recerca i referència. • L'estudi de viabilitat: Obiecte. procés i indicadors. L'estructura del full. • Dades bàsiques de l'operació a estudiar. • Càlculs i resultats. Adaptació del full al sistema del treball de cadascú. • Aplicacions concretes.
Aquest és un dels cursos d'especialització que el Col·legi organitza coniuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. professors: Isidre Rodríguez. Expert en Informàtica d d CAATB. Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparella dor. Project manager. Gerent de L'H 2010 SPM SA dates: dimarts i dijous, de I'l 1 al 25 d'abn lloc: Barcelona horari de 19 a 21 h
SEGURETAT La seguretat i salut a les obres. Cicle de sessions I S t H ' f l j Barcelona. Manresa i Granollers
\ Codi: S 7 0 2 4
El cicle de sessions sobre seguretat conti-
SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ
nua, per segon any. amb la presentació de nous temes que tractaran de forma mo-
D'ESTRUCTURES METÀL·LIQUES Granoilen. 1/ dàünl Les mesures de prevenció en les estructures
nogràfica l'aplicació de la seguretat en determinades fases del procés de construcció de les obres. En cada sessió es donarà la normativa d'aphcació corresponent a! cas que es tracti, es veuran les comprovacions que cal fer per garantir-ne el compliment, els processos de -om s'ha de fer l'anàlisi i la prevenció dels • scos inherents 3 cada procés.
metàl·liques són ben específiques, i les han de dur a terme operaris especialitzats. En aquesta sessió es farà una exposició dels mètodes de treball i de les mesures de seguretat aplicades en obres de diferents dimensions SEGURETAT EN ELS TREBALLS DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES Manresa, 9 ó'abni Granollers, 24 d'abr\l En aquesta sessió s'explicaran els aspectes
57022 (Barcelona) durada •'• cessions preu matricula: 144,24 € preu col·legiat: 120.20 €
essencials per a la seguretat en aquests treballs i les pautes per redactat la documentació tècmca necessària, així com també les mesures de prevenció que cal adoptar en el seguiment del procés d'execució..
S7023 (Manresa) durada : sessions preu matrícula 57.70 € preu col·legiat: 48.08 €
SEGURETAT EN LA REALITZACIÓ D'EXCAVACIONS 1 MOVIMENTS DE TERRA Grarc
-'•
'.
• ••'.'
S7024 (Granollers) durada 3 sessions
Manresa. 16 ú'ab"! Barcelona. 22 d'abril En aquesta sessió es parlarà de la •>-,: .'••'-.'
preu matricula: 86.55 € preu col·legiat 72.12 €
amb que s'ha de treballar en excavacora < moviments de terres, partint dets rr&cos que es po-
• , / : * . - GENER 1003
Informació tel.: 932 40 20 60
SEGURETAT
• del coordinador de seguretat ~ ució d'obres. Cas pràctic
Barcelona
Codi: S I 2 2 6
ies ^m^reses ccnst'udores han c!e co-nr/.. -
responsable acadèmic
a normativa vigent de prevenció de riscos
Arquitecte tècnic. Cap del Gabinet tècrtn
Lò £.. à p-a ;tica tio cccrdi fiador de segure-
preu del curs 1 ! 5.3-3 €
del CAATB
tat en !a (ase d'execució d'obres és una pro
preu especial col·legiat/da % . 16 €
dates: de> 9 al 18 d'abril
posta de metodologia de treball a seguir du-
ments de la seguretat en ef treball a l'obra.
lloc Barcelona
rant tot el procés de l'obra.
El cap d'obra, com a responsable de la pro-
durada: 16 hores
Aquest curs es desenvolupa en dues ses-
i els Plans. L'aprovació del Pla. Visites
ducció per la constructora, habitualment té
preu matricula: 230.79 €
sions: una dedicada a explicar les tasques a
d'mspecció i control. Planificació de la
cura de la implantació de la seguretat en l o
preu col·legiat: 192.32 £
realitzar i els mètodes de treball que s'han
laborals i també el que disposa 1627/1997
sobre determinats
l'RD
procedi-
Josep M
Codi: S 1 2 2 5
Caiafe;
horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h
• Contractació del coordinador. Els Estudis
bra. S'encarrega de preparar i seguir el pla
de portar a terme segons la guia. i l'altra de-
de seguretat i es la càrrec d'assegurar c,.--
dicada a aplicar la guia a un exemple pràc-
es portin a terme les accions definides [.•_-
tic de coordinació de seguretat d'un edifici
coordinador de seguretat i els responsable?,
plurifamiliar entre mitgeres, que és el tipus
de prevenció de la seva empresa. Cal, doncs,
d'obra més típic que desenvoluparà un apa-
que tingui uns coneixements generals sobre
rellador o arquitecte tècnic. El professor e*-
la seguretat i salut en el treball que li per-
PROGRAMA
prevenció. Informes. Acabament d'obra. •
Cas pràctic: construcció d'un edifici de • 4 vivendes
posarà com en aquest cas s'ha fet l'anàlisi
metin saber prendre decisions davant d'una
de l'estudi de seguretat i l'anàlisi del pla pe-
situacions de risc i també quines accions ha
a la seva aprovació, i com s'organitza la fei-
de portar a terme en cas d'un accident o in-
na del coordinador per al seguiment de la
cidència
seguretat de l'obra.
En aquest curs es tractaran els aspectes
responsable acadèmic: Josep M. Calafell.
clau que un cap d'obra ha de conèixer per
Arquitecte tècnic. Cap del Gabinet tècnic del
assegurar la implantació de la seguretat du-
CAATB
rant el procés de producció d'una obra: trà-
professors: Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic.
mits relacionals amb la seguretat en el tre-
Coordinador de seguretat
ball, preparació del pla de seguretat de l'o-
M. Àngels Sanchez. Arquitecta tècnica.
bra, relació amb el coordinador de seguretat,
Coordinadora de seguretat
documentació que cal tenir a l'obra, docu-
dates ^
mentació que cal tenir preparada en cas de
dates 8CN 17 i 24 d'abril
la Inspecció de treball i actuació davani
lloc De.egació Vallès Occidental.
d'un possible accident, entre d'altres
horari: els dimecres, de 17 a 21 h
7 de març
durada: 8 hores
ACTIVITATS
Informació tel.: 932 40 20 60
PERICIALS
El certificat de solidesa. ... Precaucions tècniques i pautes de
Vic
Barcelona Els professionals posen de manifest la seva
Aquest curs s'organitza conjuntament amb
expertesa i perícia tècnica en remissió d'un
la Fundació Politècnica de Catalunya i el seu
En els tràmits amb l'Administració moltes
document anomenat informe tècnic. L'eficà-
contingut coincideix amb un dels mòduls
vegades aquesta sol·licita al tècnic, que en
les seves actuacions de legalització d'habi-
•:ia de l'inlorme està en consonància amb la
que formen part del curs de postgrau en pe-
la seva intervenció, manifesti que l'ediftci o
tatges, d'activitats classificades, de canvis
qualitat tècnica i lingüística del document i
rícia forense i compta amb 3 crèdits per al
part d'aquest compleix les condicions de se-
d'ús, etc.
la seva objectivitat. Saber expressar-se en el
màster en valoració de béns i taxació de
guretat i de solidesa necessàries pei a l'ús
danys que organitza la FPC.
que se li vol donar.
els procediments per tenir una VISIÓ àmplia,
responsable acadèmic: Esteve Aymà. Arqui-
Aquestes manifestacions de seguretat i soli-
cument i donar pautes per establir-ne el
afavorir una bona interpretació del que s'ha
tecte tècnic i advocat. Pere Casademont. Ar-
desa per part del tècnic es reflecteixen en di-
contingut, la forma de redacció per acotar
escrit, són factors tan importants com saber
quitecte tècnic. Servei Habitatge
ferents documents, alguns dels quals són im-
fer un bon diagnòstic tècnic.
dates: de l ' l i d'abnl al 6 de maig
presos perfectament definits per l'Administra-
bles de redacció amb una simple revisió
Els objectius d'aquest curs són donar a conèi-
lloc: Delegació d'Osona
ció, com poden ser el certificat de conserva-
ocular.
xer les tipologies d'informes, el paper de l'in-
horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h
ció i seguretat dels paraments exteriors dels edificis establert per l'A|untament de Barce-
lenguatge adequat tenint en compte a qui va dirigit el document, conèixer el context i
han de redactar aquest document dins ae
AIXÍ doncs, l'objectiu és veure les diferents ocasions en què es fa necessari aquest do-
les responsabilitats, i els límits recomana-
íorme en el procés de reclamació o d'asses-
durada: 32 hores
sorament tècnic, introduir als assistents en
preu matricula: 461.58 €
lona o el certificat d'habitabilitat dels habitat-
Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del Col·legi.
els procediments de tràmit administratiu ju-
preu col·legiat/da: 384.65 €
ges usats. D'altres, com en el cas de les altes
dates: 6 i 13 de març
dicial, iniciar-se en la reflexió lingüística i en les tècniques de redacció en català.
d'activitats comercials i industrials, les lega-
responsable acadèmic: Pere Casademont.
lloc: Barcelona
litzacions de construccions o de pan d'aques-
horari: de 18 a 21 h (dimecres)
tes, els canvis d'ús, etc, no tenen cap docu-
durada 6 hores
ment normalitzat, i és el mateix tècnic qui, a
preu del curs 86,55 €
partir dels seus coneixements, redacta un do-
preu especial col·legiat/da. 72,12 €
cument anomenat certificat de solidesa i. en alguns casos, també de seguretat. La redac-
PROGRAMA
ció d'aquest tipus de document implica una
• Tipus i contingut de l'encàrrec, comprova-
responsabilitat important, i cal dir que a ve-
cions necessàries, legislació i normativa.
gades no es prenen les mesures que aquest ti-
• Les responsabilitats civils en la certificació.
pus de certificació requereix.
•
Reconeixement, la inspecció visual i els
Aquest curs està destinat a tots aquells tèc-
•
Criteris de redacció.
:s que en l'exercici lliure de la professió
•
Casos pràctics
seus límits.
ft C T I V I T A T S
«ngfu
Quadern central SEGC
NOVES
NORMATIVES
Informació tel.: 932 40 20 60 Codis: N1081.NÏ082. N1033. N1084
Vic, Granollers, Manresa
Direcció i liderateè d'equips subcontractats Barcelona
I
I *!5 relacions entre veïns a causa de les pos-
N1084
L'arquitecte tècnic és un professional que.
millora del rendiment i la solució de conflic-
sibles molèsties que pol generar una obra i
dates: dilluns, 20 de maig
sovint, durant t'exercia de la seva activitat fia
tes a l'entorn professional. També s'estudia-
el tema de les servituds existents son aspec-
HOC: Delegació Bages-Berguedà
de treballar i col·laborar amb altres profes-
ran els estils de direcció i les tècniques de
sionals. Alguns d'aquests són grups que han
comunicació, delegació i motivació d'equips.
tes regulats dins l'àmbit del dret civil que tenen una gran importància per als tècnics,
horari: de 17 a 21 h
estat subcontractats per a la realització d'al-
que sovint es troben amb la necessita! de
durada: 4 hores
guna activitat. Aconseguir que aquest grups
responsable acadèmica: Ascensión Gàlvez.
conèixer, interpretar, resoldre o prevenir con-
preu del curs- 28.85 €
es converteixin en un equip de treball que
Arquitecta tècnica. Directona de l'Àrea de
flictes a l'obra o d'assessorar el client. La
preu especialcol-legiat/da: 2& 0 - €
respongui a les expectatives inicials, de ve-
Formació del CAATB.
constatació d'aquest fe! la trobem en el gran
gades, no resulta gens senzill. Cal. doncs,
dates: del 8 al 17 de abril de 2001
nombre de consultes ateses pel Servei de
desenvolupar unes competències personals
lloc: Barcelona
Normativa del Col·legi en relació amb dife-
que aiudm a generar les smergies adequades
horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h
rents problemàtiques: mitgeres. llums, vis-
a l'equip i saber solucionar els conflictes que
durada: 12 hores
tes, envans pluvials, etc.
bloquegen el desenvolupament del treball.
preu del curs: 173,09 €
questes consultes es resolen a partir de l'a-
En aquest curs es treballarà la conducció i
preu especial col·legiat/da: 144.24 €
plicació de la Llei 13/1990. sobre l'acció
supervisió d'equips, les tècniques per a la
La majoria d'a-
negatòna. les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge. responsable acadèmic: Jesús Fernàndez. professor: Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat.
UI 081 dates: dimarts, 5 de març lloc. Delegació d'Osona
NI 082 dates: dimecres. 6 de març lloc Barcelona
N1083 dates: dilluns, 13 de maig lloc Delegació Vallès Oriental
HABILITATS
Informació tel.: 932 40 20 60
DIRECTIVES
ó fiscal del despatx professional Terrassa Hi Ha. sovmt. una gran diversitat de situa-
pensament creatiu i aprendre a prendre de-
exercir com a professional liberal, ha de
cions en què s'han de prendre decisions que
cisions.
prendre una sèrie.de decisions sobre com
afecten la gestió dels recursos humans i ma-
gestionarà la seva activitat i les repercus-
terials. El professional ha de saber resoldre
. Í - ^ J '<?:!(? i é c ï ' :
d l'iora de començar a
responsable acadèmica. Ascensión Gàivez.
sions de tipus fiscals que tindrà. I. una ve-
problemes i prendre decisions adequades i
gada iniciada la seva activitat, haurà de
de manera ràpida. Cal desenvolupar habili-
Formació del CAATB.
complir una sèrie de tràmils i obligacions
tats per analitzar tots els factors implicats en
dates: del 9 al lSd'abrii
Arquitecta tècnica. Directona de l'Area de
fiscals.
el problema i saber escollir l'alternat iva de
En aquesta sessió s'introduirà el professio-
solució, conjugant l'eficàcia i l'eficiència.
lloc Delegació Vallès Occidental horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h durada 12 hores
nal en l'acompliment de les obligacions fiscals, intentant aclarir els aspectes mes im-
Els objectius d'aquest curs són: adquirir el
preu de! curs 173.09 €
portants Que ajudin a prendre decisions i a
costum de pensar millor, desenvolupar el
preu col-legiat/da
.xMiortai amb una VISIÓ pràclica els tràmits • -:s IRPF. IVA. IAE. declaracions, entre
responsable acadèmic. José Antomo Bernal :.i-2 Aavocat i assessor fiscal data
18 út> març
horan Ji: uns. oe 18 a 21 durada 3 nores preu del curs gratuït ?'eu especial col-legiat/da gratuil
;.i'i.2«i €
Informació tel.: 932 40 20 60
Aua l dI'nformàtica de Barceo l na - Gener codi
• • ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ • • ^ ^ • l Dates
Horari
Durada
Dia 28.02.02
D; de l ó a 21 r
5
Dies 1 i 2.03.02
Dvdel7a21h Ds de 9 a 13 K
8
84.14 € / 14.000 PTA
60.10 € /10.000 PTA
Del 4.03.02 al 13.03.02
Diari de 16 a 19 h
20
288.48 € / 48.000 PTA
240.40 € / 40.000 PTA
INFORMÀTICA APLICADA
Preu curs 78.13 €
13.000 PTA
Preu col·legiat 60,10 6 .'10 000 PTA
:i3131
Base rle dades per a industrials. Cas pràctic amb l'Acces
'.14024
Dibac
codi
OFIMÀTICA
Dates
Horari
Durada
:Í2C67
' . t a i 1 m<el.
De! 27.02.02 al 04.03.02
Dl i de de 17 a 21 h
8
84.14 (
'14.000 PTA
60.10 6 / 1 0 000 PTA
Preu curs
Preu col·legiat
CI2155
Fjcel II nivell
Del 28.02.02 al 12.03.02
Dl i d] de 19 a 21 n
8
84.14 £ / 14.000 PTA
84.14 6 /10.000 PTA
02127
Organització de ía informació
Del 14.03.02 al 19,03,02
Dtid]del9a21 h
4
42.07 € / 7.000 PTA
30.05 € / 5.000 PTA
CI20221
Excel 1 nuell
Del 8.03.02 al 09.03.02
Dvdel7a21h Dsde9al3h
8
84.14 € /14.000 PTA
60.10 6 /10.000 PTA
CI20335
Internet
Dia 20.03.02
D|del7a21h
4
66.11 € / 10.000 PTA
48.08 6 / 8.000 PTA
codi
INFORMÀTICA GRÀFICA
Dates
Horari
Durada
Preu curs
Preu col·legiat
C:2173
Autccad per a no dibuixants
Del 06.03.02 al 20.03.02
D! i de de 19 a 21 h
10
120.20 € ;'20,000 PTA
90.15 6 /15.000 PTA
C12115
AutoCAD II nivell 3D
Del 08.03.02 al 23.03.02
Ovde 17 a 21 ri
24
282.47 € .'47.000 PTA
216.36 € / 36,000 PTA
CI21015
AutoCAD 1 nivell 2D
Del 08.02.02 al 2.03.02
D» de 17 a 21 h
34
402,67 € / 67,000 PTA
306,516 / 51.000 PTA
Ds de 9 a 13 h
Ds de 9 a 13.30 h
Una persona per ordinador. Els cursos amb l'horari al matí tenen un descompte del 25% (menys dissabtes)
Informació general dels cursos Condicions d'inscripció
Descomptes especials
Les persones interessades poden reservar plaça a! telèfon 932 40 20 60. Les places són limitades j s'assignen per ordre d'inscripció. Quan no quedin places d'inscripció en un curs, s'obrirà una llista d'espera per cobrir possibles anul·lacions o per fer la reserva de plaça per a la propera edició.
Els cursos amb horari de mati, a excepció dels dissabtes, tenen un 25 % de descompte sobre el preu. Els estudiants de Targeta Accés tenen reservat el 10% de les places dels cursos de formació continuada que realitzem en el Col·legi amb un descompte del 20% sobre el preu de col·legiat. Per als col·legiats hi ha VALS DESCOMPTE per acumulació d'inscripcions a cursos de formació continuada del programa de! Col·legi. Per cada 100.000 PTA de matricules acumulades en el mateix any acadèmic es té un val descompte per un import de 10.000 PTA a descomptar de la matrícula en el moment d'inscriure's en un nou curs.
Certificats En cada curs es lliurarà un certificat d'assistència, sempre que la persona hagi assistit al 80% de les sessions.
Condicions i facilitats de pagament
Anul·lacions
Les inscripcions han d'estar formalitzades 10 dies abans de l'inici del curs. Els pagaments es poden realitzar en efectiu, transferència bancària, taló conformat o càrrec en compte. Els col·legiats també poden fer els pagaments en tres i sis terminis.
Les anul·lacions comunicades dins dels 10 dies abans de començar el curs, comportaran la pèrdua del 50% de l'import de la matrícula. L'anul·lació comunicada dins els dos dies abans de l'inici del curs, o una vegada iniciat, comportà la pèrdua del 100%. En el cas que el Col·legi anul·li un curs es retornarà l'import de la matrícula.
Inscripcions i informació COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 932 4 0 20 60 • Fax. 932 4 0 20 6 1 a/e. informacio@apabcn.es • http7Avww.apabcn.es
™- — •
A C T I V I TATS Quadern central SE " ~-\
EXPOSICIONS LLOC I LÍMIT
IRERWM"- 37
OSONA LLEIDA: TERRITORI, CIUTAT I GENT
ESPAI D'EXPOSICIONS l a PLANTA DEL COL·LEGI
PROGRAMACIÓ DE LES EXPOSICIONS D'ART
de l'objecte combinant tècniques mixtes.
L'exposició és un projecte per promoctonar
n Del 18 de febrer al 8 de març; exposi-
:i Exposició Thambos V
autors: Pedró Poza, Glòria Carnero i Jesús
la imatge fotogràfica com a llenguatge ar-
Monrtrjl.
tístic.
col·labora; fundació Cultural del Col·legi d'A-
autors: Francesc Belart, Xavier Gorïi. David
Una exposició de pintura, escultura i l'art
ció de pintura de Carlos Mirasierras r. De l ' I l de març al 4 d'abnh exposició fotogràfica, coincidint amb la Primavera
parelladors i Arquitectes Tècnics de Sevilla
Saura.
dates: del 5 al 31 de març
col·labora: Imma Munné, gestora cultural i
n El món màgic de Gaudi, exposició de di-
horari: de dilluns a divendres de 9.30 a 20 h.
responsable del Departament de Cultura
buixos de Carlos Esteve, arquitecte tècnic
lloc: Sala d'exposicions del Col·legi. Bon
Fotogràfica 2002 de Brenda Novak.
del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes
i il·lustrador, es podrà veure a l'espai de la
Pastor. 5. Barcelona,
Tècnics de Lleida,
primera planta durant el mes d'abnl.
informació:
dates: del 3 al 29 de maig
Departament de Cultura • Tel: 932 40 20 60
inauguració: dijous de 2 de maig a les 19.30 h
Del 8 de març al 21 d'abril r, Exposició d'Oriol Rufí Del 14 de junyal 14 de |uhol ., Exposició de pintura de Marià Dinares Del 3 de maig al 2 de |uny n Exposició d'Oriol Rufí Del 14 de ]uny al 14 de |uliol ;. Exposició de pintura de Jordi Urbón Del 13 de setembre al 13 d'ociubre :; Exposició de dibuix
horari: dilluns a divendres, de 9.30 a 2 0 h.
i pintura de Mònica Segòvia
lloc: Sala d'exposicions del Col·legi. Bon
Del 2 5 d'octubre al 24 de novembre
Pastor. 5. Barcelona.
T. Exposició de fotografia "Gaudi"
Departament de Cultura • Tel: 932 40 20 60
de Marian Mar Del 5 al 29 de desembre
Delegació ò'Osona • Telèfon: 938 85 26 11
ACTIVITATS DE FORA lloc CCCB. f/ontalegre, 5 de Barcelona
Dins el mateix cicle s'han organitzat també les conferències Diàlegs, xerrades entre artistes i professionals.
VALORS CADASTRALS EN PROCEDIMENTS EXPROPIATORIS L'entrada en vigor a partir de I' 1 de gener d'enguany de la nova Ponència de valors cadastrals. comporta la inexcusable aplicació d'aquest instrument en els procediments expropiatons que s'inicïm durant el 2002. D'aquesta situació en dem/a la necessitat de disposar d'un coneixement exhaustiu'de la ponència i de la seves aplicacions, p e part de tots aquells professionals que intervenen en els processos expropialoris tan! des òe la vessant privada com pública, als quals va dirigida principalment aquesta amada. organitza:Pro Nou Barris S A data 28 de febrer horari: de 9.30 a 20 hores lOC Fòrum Nord. Carrei Mane Cune s/n.
Pro Nou Barris S.A. (Montsen-at Rodríguez) Telèfon: 932 91 48 65 lax; 932 91 48 42 i'e
a/e: mmunoz@cccb.org • www.cccb.org
UNIVERS GAUDÍ
Orgmitn Centre de Cultura Contemporània de Barcelona d t f K ótf 27 de març • el 30 de mag
lla, artista. data: 7 de març, a les 20 hores
Univers Gaudi, donarà a conèixer un nou punt de vista de l'obra de l'arquitecte. La pretensió òe l'exposició és mostrar tes influències que va rebre Gaudí d'altres artistes com són. Ruskin, Wagner o Rodin, així com les tendències culturals i artístiques de l'època, la valoració dels seus contemporanis i la posterior internacionalització. Organitza: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona dates: del 29 maig al 30 setembre lloc: CCCB. Montalegre. 5 de Barcelona informació: Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona Telèfon: 933 06 41 00 a/e: mmunoz©cccb.org • www.cccb.org
CICLE: ENTORN ARQUITECTURA
•(." " i oels tòpics destinis t u r r s t o . el Centre Je Cultura Contemporànea ha programat una « P O S K * que mostra la realitat de la ciutat de Fes
L'arquitectura c o m a suport a càrrec de: Rosa Martínez, comissaria d'art i Soledad Sevi-
aolledemail.bcn.es
FES. CIUTAT INTERIOR
SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ
CCCB« Telèfon: 933 06 41 00
La vocaiia de Cultura de la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes, organitza l'exposioó Tancat per obres. Els artistes s'apropien de l'arquitectura dirrs el ccle Entorn Awuitettura. S'hi mostra una selecció d'imat ges i vídeos d'obres d'artistes contemporanis que fan servir l'arqurtectura com a suport de la seva obra dates, fins al 17 de març toc sala d'etposoons del COAC
lloc: sala d'actes del COAC informació: Vocaiia de Cultura del COAC PI. Nova, 5 de Barcelona • Teli: 933 06 78 06 fai: 934 12 67 95 • vcdb@coac.net
UIUJ
H1U14HH
QUALICER 2 0 0 2 i CEVISAMA 2 0 0 2 VII CONGRES MUNDIAL DE LA RAJOLA I EL PAVIMENT CERÀMIC Presenten les tendències aue orienten el mercat ceràmic mundial, els darrers avenços de la tecnologia i l'avantguarda dels nous conceptes de disseny, propostes sobre la qualitat dels processos de fabricació, utilització de productes acabats o avanços de tes novetats en la inwstigació de nous materials. dates, del 3 al 6 de març Hoc. Castelló.
La Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya convoca els premis a la Seguretat en la construcció 2001, corresponents a la seguretat en la construcció: sistemes preventius de caigudes en alçada, al millor estudi de seguretat 1 salut, 1 a la tasca d'integració de sistemes preventius a les empreses, termini de presentació: 26 de març lloc. Cambra Oficial de Contractistes d'Obres òe Catalunya. Pau Clans. 95. 2a. 08009 Barcelona informació
Telèfon: 933 02 22 61 • fai: 933 01 95 67 a/e: informació^ccoc.es
PREMI EUROPEU DE L'ESPAI PÚBLIC URBÀ Es premiaran les intervencions de millora 1 creació d'espai púW>c obert concloses en te ciutats europees durant eis anys 2000 1 2001. Es considerarà tant, la remodeiaaó d'espai púbics existents com la seva creació d'einow. S'inclouen totes les escales possibles d'eswi públic obert 1 amb tota la seva drvervtat: carrers, places, espais oberts en polígons d'habitatges termini de presentació 31 de març lloc Lf.r'·i· oe Cultura Contemporània de Barceiona
Secretaria del C o n p »
informació
Cambra Oficial de Comerç. Indústria i Navegació Telèfon: 964 35 65 00 • tai: 964 35 65 10 ate qual1cerdc2nurics.es * Mnr.qualcer.org
CCCB • MottUetre. 5 0S0O1 BartHora • ttlelon: 933 06 41 00 U i : 933 06 41 01 •
«
7
199 1-2000
Subscripció a L'InformatiÉ per a n o t ^
col·legiats
Gairebé 10 anys
CftIVtOfiT 0 poc, jtf-ÉjJ
INFORMATIU
Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebrai el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori*, de regal Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per J ^ fax: 932 4 0 23 64, per correu electrònic: informatiu@apabcn.es o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barceló. L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 08021 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 932 4 0 23 76 : Dades personals Nom i cognoms Adreça Població Professió Quotes . . quota normal d'l pagament de 25 € = 4.159 PTA D
quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12,5 € = 2.079 PTA l'any
Forma de pagament domiciliació bancària nom i cognoms banc/caixa múm de compte (s'han d'emplenar totes les caselles)
agència . adreça ..
Subscripció a L'Informatii
DNI/NIF . Codi postal .
E L
RE PORTATG E SEGONA QUINZENA FEBRER 2002
u
'--
- • . - ^ M i n i c 4£_MT^HE H ^ ? '
*"•
i és plor, d r v e r s j B g J ^ ^ ^ ^ J J g M B g p M B g B i ï i l e t t e i i ^ ' ï o r ç per fer-ho amb els materials que es tenení l'abast, amb profund co . Enric M i r a l l e s j g W B B M B B B ^ ^ P » l > l i d a r . I és cert que no de cada una de les tècniques que els són pròpies i estirant al màxim I - lleixa ningú indiferent Mofis dels elements del Parc dels Colors de Mollet tenen possibilitats, són les millors qualitats del treball que han fet l'equip ffEni, en la construcció, en la relació dels diferents elements i en els materials emprats Miralles i Benedetla Tagliabue.
40
l·WòrmaciuSEGGÍJAO'JiNZEf.A FEBRER 2002
Parc dels Colors Fitxa tècnica/Dades de l'obra Nom de l'obra
1
Un dibuix amb vida
Parc dels Colors de Mollet del Vallès. Parc, Centre Cívic i Ludoteca
Propietari/Promotor Ajuntament de Mollet de) Vallès
Arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue
Director del projecte executiu Lluís Cantallops
Col·laboradors Josep Miàs. Ricardo Flores. Josep Cargol, Jordi Artigues, Mary Rose Greene, Lucia De Colle, Nicolàs Alvarez, Victoria Garriga i Sibyl Maurer
Maqueta Pia Wortham i Miquel Lluch
Gestió d'obra G3, Jordi Aliés, arquitecte tècnic
instal·lacions PGI, Josep Juliol
Estructures I 1 fase OVE ARUP & Partners (Madrid) Manuel Barreras (Barcelona)
Estructures 2 J i 3 1 fases GEA i J.C Adell
,• entrada cal dir que vaig
• : ; .i . - .,•_• '/en per sota d'un pont; que els
començar a conèixer aquest parc pel
nord hi ha un conjunt de blocs d'habitatges, i
altres
seu final. Sense saber-ho, vaig començar el
a l'oest acaben de tancar l'espai un grup de
Aleshores entens que les pantalles eren el límit
lecorregut per més enllà -o més ençà, segons
cases amb jardí.
visual del parc-jardí. que en aquell moment
.J?
com es vulgui mirar- d'on Miralles i Tagliabue
A primera vista, des del carrer de sobre del
l'havien deixat. Tant en el temps i en les formes
Parc, el que més destaca en el seu interior és
com els lligams amb la ciutat. I, tanmateix, el
una elevada construcció en grada, que ocupa
parc encara no està acabat. No sols perquè.
un espai considerable al centre de la parcel·la
com Fedenco Correa va dir el dia que es va fer
-que hi fa aquella enorme grada allí al mig?- i
un homenatge a Miralles, a Igualada, -els seus
dos grups de pantalles suportades per pilars
edificis Ide Miralles] sempre resten inacabats,
que en limiten dos dels costats, l'una feta amb
amb una voluntat que segueixin 'creixent1 un
elements intercalats, metàl·lics i de formigó i,
cop abandonats per l'arquitecte*, sinó perquè,
l'altra de gelosies realitzades amb peces cerà-
a més. un parc mai no queda acabat quan fina-
miques; geros. totxanes, encadellats, rajoles...
litzen les obres sinó vint o trenta anys després,
i al fons a l'esquerra una taca de color blau
Constructor
que és quan els elements vegetals s'han con-
piscina' destaca d'entre tots el altres fantàstics
COPCISA
solidat i han arribat al creixement ideat, a la
objectes disseminats per la superfície del Parc,
ALM-4
maduresa de formes i volums. Així, per aquestes dues raons, es pot expli-
BONAL
Comprendre el conjunt
car que la primera sensació en arribar al Parc.
Com quan un comença distretament =
on no havia estat mai, fos una mica descon-
fullejar una revista pel final, entenia imatges
Cap d'obra
certant. És força més petit en superfície del
soltes, episodis desconnexos, però
Laia Codina
que semblava en les fotos que havia vist, segu-
impossible comprendre el conjunt d'aquei
rament que a causa d'efectes òptics de (es
espai.
lents fotogràfiques, ]a que s'abasta gairebé tot
començà a 'llegir' el Parc des del principi. Ens
d'una sola ullada. També l'imaginava als afo-
va explicar que aquest es va projectar en diver-
res, en un descampat, sense entorn i no pas
ses fases i es va executar molt lentament; que
envoltat de construccions per tots costats com
en una d'aquestes fases va perdre un edifici i
Pressupost d'execució material
és. Ara sé que també és per culpa de les fotos,
que es va decidir mantenir la grada com a tes-
3.368.516,18 €
ia que quan es van fer les que JO havia vist
timoni de la seva anterior presència; que quan
encara tenia pocs lligams amb la Irama de
es va fer el projecte només hi havia construït a
carrers de Mollet però, ara. l'activitat urbanit-
prop el barri de casetes senzilles, moltes d'ai-
zadora i constructora d'aquests darrers anys
toconstrucció, que es troba a l'est del Parc. i e
''han envoltat per les dues bandes que en
passeig que el lliga al nucli de Mollet trave?
Superfície construïda 20.000 m ;
Inici i final d'obra Gener 1995 a juny 2 0 0 1
Després
vingué
Benedetta
m'e;.:
i ens
íimits
eren camps o descampats.
lïnfonwtiu SEGONA QUINZENA FEBRER 1002
41
s'enfrontava al camp obert per aquells costats; entens el perquè de la seva estètica, que lligava amb la de l'entorn: la de l'autoconstrucció, la de les reixes adornades amb cargolms, la de les parets nues, d'estucat o pintades de colors vius, de fes tanques de canya i llaunes, la de les rajoles de saldo, de dibuixos estridents, que cobrien fins que s'esgotaven part dels patis de les cases i la dels pals que en penjaven els fils que donaven la llum i telèfon als habitatges, la de les gelosies de les bòbiles i la de l'estètica marginal més moderna dels grafitis i de la brutícia de "societat de consum" dels límits de les grans urbs. No fou fins llavors que vaig comprendre que l'entrada conceptual i visual del Parc és al costat oposat al que havia fet servir per entrarhi, des d'on es preveia que vindrien els seus usuaris. Aleshores entens moll més bé que i= grada correspon a unes restes o, millor dit. qués el rastre de l'edifici cultural origen de te: l'encàrrec, ja que el Parc no era en realitat i r parc sinó un jardí -d'aquí la seva mida reduí da- que envoltava l'edifici i que quan l'aiunument va decidir que el centre cultural no er: necessari ja estava projectat
i fins t te1
començat a construir, i la grada va quedar a com a testimoni d'aquesta evolució, per recorc del seu origen, com a part d'un edifici que havia de flotar en l'aire -d'aqui la seva alçadai que mai no va existir.
cop has arribat a dalt és un preciós dibuix dels
hauria d'haver passat perquè es van fer servir
urbà em recorden l'estètica d'aquests espais
Però a més de la seva evident funció de
que tan bé sabia fer Enric Miralles. Ens ha dei-
colorants en la massa del formigó. Això sí, el
marginals, al voltant de les vies del tren, que
seient per a la gent, en possibles espectacles a
xat un dibuix viu. Des d'aquí s'entén el 'blau
dia que plou reneixen tots els colors, vius i bri-
passa no gaire lluny: els pals de fusta creoso-
l'aire lliure, l'alçada de la grada permet veure
piscina' i la forma de la font de la cantonada.
llants, dels paviments com quan plou als
el Parc quasi 'en planta', de forma semblant a
Llàstima que el color dels altres paviments
deserts i sorgeixen, de cop, milers de plantes i
la gran franja de llum... són coses que les asso-
com es veu en els plànols. ( el que es veu un
s'hagi descolorit tan ràpidament, cosa que no
flors acolorides. Altres elements del mobiliari
cio a una certa estètica ferroviària, decadent.
tats, els caps dels fanals baixets, els cables de
Però, en canvi, la seva concepció constructiva és sempre molt moderna, molt clara, molt sincera i amb una voluntat enorme d'expressar-se.
La importància de la construcció Molts dels elements del Parc dels Colors tenen en la construcció, en la unió i relació dels diferents elements i en els materials usats -molts cops sorprenents per la seva ubicació o ús- bona part del seu senti! i de la seva forma. I el procés i les tècniques constructives emprades han estat sempre molt estudiades i sovint són sofisticades, com per exemple les làmpades i el sistema de sustentació de 13 pèrgola de llum que travessa tot l'espai. En el parc s'han fet servir diversos tipus de prefabricats per resoldre bastants elements; en canvi, d'altres s'han fet in situ. prenent més importància en la decisió d'escollir el procediment tècnic de construcció, la facilitat en la fabricació, que la voluntat constructiva. És a dir. no hi ha una ideologia constructiva a seguir smó una relació entre forma i construcció que ha de ser correcta, però que no ha de ser determinista. Així, són prefabricades les vorades que creen els diferents nivells amb només uns pocs tipus de peces, la grada, d'origen clarament industrial, es grans pantalles amb formes gràfiques tant es metàl·liques com les de formigó que, de fet. podrien considerar-se com escuttures fetes a
>MA QUINZENA FE8RER 2002
taller i portades i pegades a l'obra. També són prefabricats els pilars trípodes de suport de totes les pantalles, on per mitjà de l'ordinador es va desenvolupar la forma de l'encofrat per aconseguir la forma de la intersecció superior de les tres columnes cilíndriques. En canvi, l'estructura i les pantalles ceràmiques són fetes en el lloc i impliquen mes dificultat del que pot semblar a primera vista. La complexitat de formes, ritmes i materials de les gelosies i el requeriment de modulació per encaixar-les amb els suports van requerir píanells de detall amb els dibuixos exactes de tots. Ara bé. els paletes, un cop entès el concepte no van tenir problemes d'execució ja que els és un material molt familiar. Tampoc no hi va haver problemes per executar-ho en aquelles alçades, per la mateixa raó: estan acostumats a treballar en alçada. L'estudi d'Enric Miralles sempre ha tingut la particularitat de crear formes noves, inversemblant a vegades, i alhora -el que és molt difícil, en la meva opinió- dotaries d'un sentit 1 d'una expressivitat constructives inaudites. Les formes de la seva arquitectura no són abstractes, no prenen sentit en si mateixes sinó,
tectes com F.O.Gerhy, D.Libeskind, Z.Hadid,
crescut 1 el desgast del pas del temps hagi fet
quasi sempre, formant part d'una lògica cons-
P.Eisenman 0 R.Koolhaas, perquè és un arqui-
perdre la fredor 1 la duresa d'algunes superfí-
tructiva dels mateixos materials, del procés de
tecte molt 'constructiu', de fet. Amb tot l'es-
cies, quan d'aquí a vint anys les formes hagin
fabricació 0 del seu muntatge. Potser per aquest motiu Mark Wigley 1 Philip Johnson no el van incloure en el seu conegut
llibre
Arquitectura üeconstructivista al costat d'arqui-
forç que representa inventar formes 1 les con-
perdut importància 1, fins 1 tot, potser, alguns
seqüències 1 riscos que implica, alhora, cons-
elements hagin desaparegut per inservibles,
truir-les.
podrem analitzar de forma més justa l'arqu -
Quan d'aquí a vint anys els arbres hagin
lectura i la construcció d'aquest parc. •'«<
Josep Olivé
Ulnfomudu SEGONA QUINZENA FEBRER 20O2
rfefei// tíe l'estructura de lletres
r «—i
8—fl—ffl—B
M ffi
1
mw'iM L
-Si
i
ffi
i
-CCCO AA
_.
i ! . Ç~T P D P/à/io/ rfe deia// del suport trípode on es veu el desenvolupament de l'encofrat del nus superior
Plànol de detall úe l'estructura de suport de les lletres
QUINZENA FEBRER 2002
Conèixer els materials I A l'estiu de l'any passat, ens L r A vam criar amb Benedetta Tagliabue a Parc que Enric Miralles i ella havien començat a construir feia ja uns quatre anys, i que finalment s'havia inaugurat al juliol. Una estona abans que arribés vaig poder passejar pel Hoc tractant de reconèixer elements, formes, textures i colors que dies abans havia identificat en una publicació sobre el Parc. Uns elements
lineals
incorporats
al
terreny marcaven els salts de la topografia, taques de color en els paviments redibuixaven el projecte a terra, tires cilíndriques de petit diàmetre penjant d'uns cables que al vespre semblarien cucs lluminosos, l'aigua en forma de pluja i bassals refrescava el pas dels vianants, unes peces molt contundents, mig lletra, mig gelosia, marcaven els límits visuals del Parc i. enmig de l'espai, una grada de grans dimensions i molta força sorprenia per la seva pesantor i protagonisme, la vegetació encara jove significava poc. L'ordre compositiu de to! allò hana estat impossible d'entendre, sense l'explicació que Benedetta ens va fer al cap d'una estona sobre els dibuixos
d'Enric
Miralles, i sense conèixer la complicada història del desenvolupament de l'encàrrec, amb les seves etapes d'execució.
renciades: una que tracta de assimilar-se al sis-
aju! de les eines informàtiques de dibuix i càl-
Miralles i Tagliabue treballen a Mollet
tema de la fibra òptica i una altra de puntual,
cul. Les lluminàries són uns cilindres de polí-
sempre pel taller de maquetes, on un grup important d'arquitectes hi treballen a diari fent
amb el formigó prefabricat per formar les vora-
amb aparença d'un ésser de faula, amb un cap
carbonat de 12,15 cm de diàmetre i 16 m de
i desfent fins arribar a la imatge capaç de plas-
metàl·lic i un cos de fusta. Amb tots aquests
íongitud màxima, amb la cara interior gravada,
mar allò que moltes vegades no és més que un
lletres. Els paviments combinen el formigó m
materials, la vegetació, la presència constant
que tenen en els extrems uns miralls per tal
somni, un record d'una imatge del passat, un
situ amb el sauló i la ceràmica vidrada de
de l'aigua i de les persones que hi ha o que hi
d'aconseguir un aprofitament òptim de la llum
desig d'expressió. Aquest desig d'expressar
color. L'acer dels perfils laminats o de les plan-
passen, resulta un espai carregat de simbologia
artificial. Malgrat que la idea inicial pretenia
unit a l'esforç per fer-ho amb els materials que
xes gruixudes els serveix per formar el gran
que tracta de cosir teixits urbans d'èpoques
corbes de llum, qüestions d'incidència dels
es tenen a l'abast, amb gran coneixement de
des, els bancs, les jardineres, les grades i les
pòrtic, suport de les lletres, i en algun cas
diferents, a la vegada que evoca imatges prè-
raigs lluminosos van obligar finalment a treba-
cada una de les tècniques que li són pròpies i
també per formar alguna d'aquestes lletres. La
vies a l'existència del nou espai, reconeixent
llar amb una poligonal.
estirant al màxim les possibilitats tant dels
ceràmica de les gelosies juga amb un ventall
d'aquesta manera aspectes sociològics i cultu-
ampli de formats utilitzant tècniques tradicio-
rals de l'entorn on se situa.
nals de posada en obra. La il·luminació es resol amb dos tipus de lluminàries ben dife-
El procés d'execució
Dies després de visitar Mollet, vaig estar
materials com de les tècniques que els acom-
al l'estudi Miralles/Tagliabue on ens va rebre
panyen, és per a mi el reconeixement del tre-
Lluís Cantallops per mostrar-nos els plànols i
ball que fan Miralles i Taghabue. í í
la maqueta del projecte. Allà. veient la maque-
Les lletres són peces fetes a taller, encc-
ta i després de visitar l'estudi, vaig entendre la
frades amb xapes d'acer i armades interior-
forma de treballar de l'equip i el procés de
ment; duen unes platmes embegudes en el for-
desenvolupament dels projectes. La comprova-
migó per ser fixades en el pòrtic metàl·lic. En
ció dels dibuixos i l'ajust de les íormes passa
un principi, havien estal pensades per ser fetes al l l x , però la dificultat de treballar en alçada amb grans volums d'aquest material, així com el compromís d'obtenir un resultat satisfactori, va declinar cap al sistema de la prefabncació =r taller. Cada lletra pesa unes quatre tones i " ni ha quaranta. Cal destacar la rapidesa en el muntatge de les quaranta unitats, que va durar només una setmana. Els pilars que suporten la jàssera metàl·lica també són prefabricats a causa, en aquest cas, de la complicada geometria de la peça: tres prismes circulars que, inclinats cap un mateix vèrtex acaben formant un trident o trípode, van requerir uns motlles metàl·lics desenvolupats des del projecte amb
!nformatiu6apatxn e:
L'Informatiu SEGONA QUINZENA FEBRER 3002
PARC DELS COLORS. Resum econòmic de l'obra TOTAL Capítols :nderrocs i Moviment de terres
FASE1 3.120,603
'aviments Mobiliari rfur de lletres i ceràmic
FASE 2 1 3
FASE 4
IL·LUMINACIÓ
TOTAL
COST
COST
Pts.
%
e
PWnv
€/m'
59.495.313
7.553,559
4.064.742
74.234,217
13==
446,156.63
2.969.37
32.688.317
11.939.527
21.508,338
66.136.182
12%
397,486.46
2.645.45
8.134.115
9.541,392
22.845,875
4%
137,306.47
913.84
5.49
89,991,553
16% 22% 8% 3% 2% 2% 0% 5% 0% 12%
540,860.13
3.599.66
21.63
756,718.46
5.036.29
30.27
260,160.25
5.170.368
62,824,197
27.167,356
rtagatzem i grades
ACABAMENT
125.907,357
125.907,357
'onts
43.287.023
43,287,023
13,217,656
2.591.929
3.778.585
19,588.170
nstal.lació de saneiament i drenatge
6.901.784
1,483,030
2,679.283
11,064.097
nstal.lació de fontaneria
9.197.890
[niardmament
nstal.lació de reg nstai.lacio elèctrica
17,194.329
nstal.lació de telèfon
baua
13% Despeses Generals 6% Benefici industrial 16% IVA
703,338
1.397,165
10,310.344
28,901,838 103,893
3.116,788
31.470,925 30.287,959
301.347.832
96.309.792
101,262,677
31.265.673 31.265,673
3.059,084
36.658.961
0
0
2.831.734
27.228,875
264.688.871
96,309,792
101,262,677
28.433,939
3.539,754
34.409.553
12.520,273
13,164,148
3,696.412
1,633,733
15,881.332
5.778,588
6.075.762
1.706.036
32.402,361
314.979,757
114,608,652
120,502,587
33,836.388
5.184,378
50,396.761
18.337,384
19,280,414
5.413,822
3.223.315
2,107.297
37,586,739
368.599.833
135,053,334
139,783.000
39,926,726
Seguretat i salut TOTAL PBESSUPOST
11,857,004
317.068
103.893
nstai.lacio d'enllumenat PEM Execució
2,659.114 386,270
65,853.386 560,473.933
100%
17.85 15.90
1.731.48
10.41
117,727.27
78353
4.71
66,496.56
442.56
2.66
71,262.03
474.28
2.85
4,227.15
28.13
0.17
173,703.54
1.156.07
6.95
624.41
4.16
0.02
395.786.82
2.634.14
15.83
22.418.96
134.74
3,368.516.18
517,924,155
3.112.786.86
720,949,632 Pts.
4,332,994.56 €
676,516
Procés del muntatge dels suports de les lletres
45
A QU>NZ£NA FEBRER Í003
Un lloc excepciona I
7 anomenem dels colors no
\%ma
només pels paviments, l'aigua o les
flors sinó perquè la vida és colors, és diversa, canviant i polifacètica, i les persones que gaudeixen d'aquest parc també. Els elements habituals dels parcs: fanals, bancs, fonts... aquí són mol! diferents, però alhora compleix perfectament les funcions d'un gran parc. Enric Miralles volia convertir-lo en un paisatge difícil d'oblidar. Pot agradar o no, -perquè l'estètica proveta debats infinits- però no deixa indiferent. Aquesta és la seva gran virtut. Volíem que aquell espai -aleshores un descampat de quasi 30.000 rrv situat en la confluència de tres barris, un barri obrer dels anys 60 similar a tants d'altres de l'entorn metropolità; un barri de nova creació de molletans i molletanes en procés d'arrelament, i un petit barri antic de casetes-, fos un punt de trobada de realitats diferents però equiparable a d'altres ciutats, i volíem -tenint en compte aixoque el parc el singularitzés, li donei •eranali· tat i, així, arrelament.
Quan ho explicàvem, tothom ens mirava
templar aquests barris o la ciutat sencera des
Miralles va fer possible un parc on passe-
amb estranyesa menys Enric Miralles, que ho
de la llarga rambla per veure-hi al final unes
jar, jugar, estar-s'hi, somiar, enamorar-se... i
./: entendre de seguida. Ara només cal con-
formes que només poden ser de Mollet, i que
alhora va dotar-nos d'una obra escultòrica que
només podia crear-les Miralles.
a partir d'ara ens identificarà i projectarà,
No hi ha cap tanca, cap reixa, cap límit.
Visqueu o no a Mollet, no deixeu de visitar-lo i
Bancs amb siluetes com les muntanyes de
intenteu fer el que ell ens recomanava,
Montserrat. Dolls d'aigua com ta que solcava
"aprendre a estar contents amb la sorpresa".
aquest terra fa molts anys. L'indret de les her-
Enric Miralles va començar un parc però no s'a-
bes oloroses que ens acosta al Mollet rural, a
cabarà fins que cadascun de nosaltres en pren-
l'espai de Gallecs, l'antic poble de pagesos,
guem possessió. Feu-lo, doncs, vostre. -£•
amb prats i camps, amb boscos. Unes estructures d'elements ceràmics que reprodueixen formes de baranes i parets de casetes antigues i humils per on es filtra la llum, com en un bosc de fulles perennes i on els ocells han començat a mar. Els fanals petits, amb fusta
TÈCNICS ESPECIALISTES EN LA REHABILITACIÓ I EN PATOLOGIES ESTRUCTURALS
de travessa de vies, i els grans, que s'han patentat com a Model Mollet. Els grafits, com a homenatge als joves artistes anònims urbans,
Rehabilitació integral d'edificis * Aluminosis - Tractament del formigó * Aplicació de morters i resines d'exposi * Reforç amb fibra de carboni
convertits en grans escultures, pèrgola i ombres. Més bancs amb bases de ciment que simulen animals. Les grades des d'on s'obté una perspectiva singular. La zona de jocs infantils. Les pistes de petanca, les ondulacions per on corren uns xicots amb bicicleta, suaus ondulacions com les carenes del Vallès...
Montserrat Tura Alcaldessa de Mollet de! V.
l > . ' i r m J t i u SÜCONA QU I V Z Í ^ A FEBRER IO02
"Un lloc on plou cada matí d'hora" L'àrea on s'estén el parc i el centre cívic és a la perifèria de Mollet. El centre cívic acull els veïns en el temps de lleure, principalment nens i gent gran. Des d'un principi vam voler fer servir de mode! per al nostre centre cívic un edifici romànic que hi havia al parc, amb la intenció de copiar-lo tan fidelment com fos possible, però l'edifici en el seu emplaçament va començar a canviar, a poc a poc, i a distingir-se del model original. Tot i així, alguna cosa en va restar: la necessitat de pujar-hi a través d'escales i rampes llargues. I també alguna cosa va canviar-ne des d'un bon començament: les pedres i la terra que recolzaven la construcció van desaparèixer, deixant un edifici suspès a ta part més alta d'un parc continu.
Imagineu un edifici que està en una topografia que no existeix. Estàvem negant la terra? Hi ha pocs buits com el que vam trobar allà, a la perifèria. Potser la gent que hi viu -els emigrants, la gent gran- substituiran amb els seus propis cossos el territori i la topografia, sostenint l'edifici a sobre d'ells mateixos, tal com hem après amb els quadres de Chagall. 0 potser l'edifici mateix serà com el cos de la gent i els permetrà imaginar que sobrevolen les ciutats i els objectes, com els arqueòlegs damunt la terra sense gosar tocar-la.
47
~~ *tls grafitis envaeixen els murs. Els murs suspesos del parc esdevenen grafitis per ells mateixos. Els murs repeteixen el nom del lloc, repeteixen les lletres i les lletres es confonen una sobre l'altra i finalment només serveixen per projectar ombres sobre el sòl. Les ombres canviants de l'edifici creen el lloc en el sòl i els petits canvis a la superfície estableixen les àrees de joc. els camins, els bancs, la pista per patinar, les àrees de petanca... La vegetació, en forma de masses compactes, defineix els diferents espais. Una vegetació artificial crea el Parc. L'artificial s'expressa amb colors, colors forts com els de (es fruites gegants vistes des de dalt. L'aigua apareix i desapareix a les diferents hores del dia com els tolls després d'una pluja cíclica. Cada finestra dels voltants està emmarcada per una taca que és una pomada. que mira cap a un paisatge inexistent. El principal interès d'aquest projecte potser no es troba directament en ell mateix, sinó en els conceptes que conté: com el de la suspensió de l'edifici, el dels graffiti que esdevenen arquitectura, el dels colors d'una pintura que es materialitza en espais físics, el de l'esperit suspès dels usuaris, el de les connexions inesperades.,.
EnricWatitsiBiMdttUUgtabi*
ESPECIAL SEGONA .
ESPECIAL
. Z - ' ^ FEWER 2001
Intervenir en les façanes Un treball que requereix especialització
E
l primer pas abans d'inter-
que en l'actualitat ens podem trobar amb diver-
._.. _i venir, totalment o parcialment, en un
sos materials utilitzats en diferents moments
edifici existent, és arribar al coneixement del
històrics en què es van adoptar solucions cons-
seu sistema constructiu i dels materials utilit-
tructives que sovint no coneixem. Aquest des-
zats en cadascun dels components. Aquesta
coneixement dificulta la tasca d'identificació de
es, sens dubte, una bona base per interpretar
les característiques constructives de la façana,
l'estat de degradació i podeï determinar, al
situació que en molts casos condueix a inter-
(mal de tot un procés d'anàlisi, quins són els
vencions no gaire encertades i que enlloc de
treballs necessaris per corregir la problemàtica
solucionar el problema, l'aguditzen. Per tant, és
de cada cas.
evident que el tècnic ha de tenir una visió glo-
És clar que la façana no és una excepció.
bal dels factors que, al llarg de la història, han
És un component que ha evolucionat, i la seva
condicionat les formes de construir les façanes
relació amb la resta de l'edifici ha anat canviant
que ara hem de rehabilitar.
segons les noves exigències de l'usuari, les
Cal tenir en compte que la façana és la
cies de l'acció continuada dels agents atmosfè-
noves tendències constructives i la tecnologia
pell de l'edifici que està en contacte directe
rics. Això fa que sigui, sovint, el component de
i haurà de definir les tasques a desenvolupar
aplicada al món de la construcció. És per això
amb l'ambient exterior i pateix les conseqüèn-
l'edifici que presenta l'estat de degradació més
per tal d'arribar al coneixement del sistema
avançat. També cal considerar que les condi-
constructiu de la façana i de la seva patologia,
cions de confort exigibles a l'edifici són cada
estudiant cada lesió per separat, però sense
cop més importants per als seus ocupants i, en
perdre de vista la visió global de tot l'edifici;
aquest sentit, la façana hi juga un paper fona-
només així podrem establir un diagnòstic real
mental, ja que proporciona aïllament tèrmic i
de la problemàtica que afecta a cada compo-
• REFUERZOS ESTRUCTURALES
acústic, i condiciona la il·luminació natural i la
• FACHADAS • REHABILITACIÓN
nent.
renovació de l'aire interior. Aquesta situació
Un aspecte important que ens pot ajudar
provoca que sorgeixin nous materials i noves
a identificar la patologia de la (açana és conèi-
formes de construir que han de satisfer exigèn-
xer quins són els factors, els mecanismes i els
cies relatives a aspectes que cada vegada pre-
indicadors de degradació de cada material, és
nen més protagonisme a l'hora de concebre un
a dir, quins agents externs poden malmetre un
edifici, com és l'estalvi energètic.
material i disminuir o anul·lar completament
• RESTAURACIÓN
La façana és un element vulnerable que tè
les propietats que el feien adient per una deter-
• PROYECTOS
una complexitat important. És per això que
minada funció, quin és el procés que segueixen
qualsevol intervenció que es plantegi, per
aquests agents i de quina manera es manifes-
• PERMISOS Y AYUDAS • PERSONAL PROP1O • CERTIF1CADO DE GARANTÍA
Magalhàes, 15 bajos 08004 BARCELONA Fax:93 441 53 20
SPEED BUILDING, S. L
mer.tada en l'adre de la recollida a'infw.-nació,
E-mail: RYCMAR@teleline.es
www.rycmar.com
reduïda que sigui, a més de tenir en compte els
ta l'acció de deteriorament. En aquest procés
factors esmentats, ha d'estar basada en una
d'identificació de la patologia hem de conside-
metodologia de treball sòlida i a la vegada prou
rar també la geometria de l'element construc-
flexible per afrontar i resoldre amb èxit cada
tiu degradat i la seva ubicació dins la façana,
cas. Una metodologia que haurà d'estar fera-
[3 q j c aquest facter csndiCiCdfà l'esta: de
E S P E C I A L
REh
•ILITACIÚ
DE F A Ç A N E S
l TRACTAMENT
O
HUMITATS
nnfornutíü SEGONA QUINZENA FEBRER ÏOOI, 4 9
Conèixer les prestacions de cada sistema i la seva idoneïtat es fonamental per escollir el que millor s'adapti a ía nostra obfa. La proposta d'actuació en una façana haurà d'estar precedida d'uns criteris d'mtervenció que definiran e!s materials emprats i les solucions constructives escollides en cada cas, tenint en compte el sistema constructiu de la façana, els materials originals utilitzats en la seva confecció i els objectius que pretén la intervenció. És clar que el fet de pensar en la intervenció en una façana obliga el tècnic a considerar, a la vegada, aspectes de caire històric i tècnic en funció de la naturalesa de l'edifici, a establir un mètode de treball sistematitzat i a tenir coneixement de les tècniques que té a l'abast per tal de redactar una proposta d'actuaconservació o'un mateix material utilitzat en
rístiques deis materials i proporcionen unes
elements amb una ubicació diferent segons la
dades que, un cop interpretades, ens serviran
seva funció. Aquests dos aspectes també ens
per determinar
ajudaran a utilitzar, en futures obres, els mate-
diagnòstic correcte. El coneixement d'aquestes
rials d'una manera lògica segons les seves
tècniques ens donarà l'opció de triar les més
característiques, evitant-ne així la degradació
adients per tal d'aplicar-les al nostre cas.
ció que garanteixi els objectius desitjats. •£•
la patologia i establir un
prematura i augmentant la seva vida útil i, en
Oe vegades l'accessibilitat a determinades
conseqüència, la de la façana i de tot l'edifici.
zones de la façana comporta certes dificultats
Actualment s'utilitzen diverses tècniques
que s'han de combatre amb els diferents siste-
analítiques que estudien les diferents caracte-
mes de treballs en alçada que hi ha al mercat.
Aquest article de l'arquitecte tècnic Jordi Cerrada del Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi recull els criteris per a l'organització dels curs Diagnosi i intervenció en façanes urbanes que es va impartir al Col·legi al maig de 2 0 0 1 .
C. CASADEVALL ESTUCS
DES DE 1.881
TRACTAMENTS QUE REALITZEM S ESGRAFIATS * RESTAURACIÓ DE FAÇANES ^ PLANXATS AL FOC * REFER BALCONADES ^ TRACTAMENT DE EDIFICIS CATALOGATS
TREBALLS
PREMIATS
PREMÉ C DE BARCELONA: MONESTIR DE PEDRALBES • CASA DELS SEDES « CASA AMTLLER P R E M I R E H A B 1 T E C : CASAPADIA • PREMI FAD INTERIORISME : JOIERIA J.BERAL
TEL/FAX: 93358.11.99-MOVIL : 619.769.695. CV. CORCEGA. 481 - 08025 BARCELONA. e-mail:ESTUCS-CASADEVALL@teleline.es www.lasguias.com/estucs-casadevall www. paginas-amarillas.es/on/line/estucs 1 881
• '".ONA QUINZENA FEBRER 2002
Servei d'Identificació de Materials i de façanes (SIM Façanes) | r 7 I Servei d'Identificació de Materials de
L'anàhsi es fa sobre els diferents materials del revestiment com
I E U façanes (SIM façanes) que ofereix el Col·legi facilita
ara estucs, esgrafiats, pedra natural i pedra artificial.
l'anàlisi dels revestiments de façanes abans d'imciar-se la
Les mostres del revestiment que el tècnic cregui oportunes
rehabilitació. El servei es fa amb col·laboració amb el
analitzar, cal dur-les al Col-legi, juntament amb les corresponents
Laboratori de Materials de l'Escola Universitària Politècnica
fitxes de petició de les dades necessàries per obtenir un millor
de Barcelona (EUPB1.
coneixement de les patologies de la façana. Les mostres han de
SIM façanes identifica els diferents materials que com-
tenir una dimensió mínima de 3 x 2 cm i es lliuren personalment
ponen el revestiment vertical d'un edifici. Amb l'anàhsi
a la planta baixa del Col·legi, juntament amb el full de sol·lici-
d'una mostra, s'identtfiquen els materials constituents
tud. Si el professional vol un estudi complet de la façana, també
(aglomerant, mida del granulat, tipus de pedra, etc) així com
pot demanar que els tècnics del laboratori es desplacin per
els colors originals. A partir dels resultats, es lan recomana-
extreure les mostres. *£•
cions per a la neteja del parament, la reposició del material i el tractament de conservació més adequat. El Servei dóna suport als tècnics, no solament en els casos en què els ajuntaments demanen estudis cromàtics de la façana, sinó també com a eina d'ajut en la rehabilitació de tot tipus de façanes. Cal tenir en compte que SIM façanes no fa estudis cromàtics dels colors més adients per a cada façana, sinó la identificació dels colors originals.
Consulteu la tarifa de preus en el Servei d'Informació. Telèfon 932 40 20 60. A/e: informacio@apabcn.es.
f
t LEGIONELLA
COLOMS
CORCS
lï lbertrac,s.l. control de plagues
934 391 3104-934 304 301 C7 Breda, 9 • 08029 Barcelona www.ibertrac.com www.termitas.net
PLAGUES URBANES
ERMITS
E S P E C I A L
R E H A B I L I T A C I Ó
D E
F A Ç A N E S
I
T R A C T A M E N T
: K .--- FEB1ER 1001,
O H U M I T A T S
LA SOLUCION DEFINITIVA A LAS
HUMEDADES
C
LAU 2 0 0 0 - Assistent del
descripció constructiva de cada element, les
Manteniment és un paquet integral de
modificacions a les quals ha estat sotmès, i el
tres programes que donen resposta a les tas-
seu estat de conservació, especificant un man-
ques que ha de realitzar un tècnic en aspectes
teniment corrector valorat.
del manteniment tant per a nova edtdcació,
És. per tant, aplicable a! desplegament del
com per a l'existent. Inclou Llibre de l'Edifici
Decret 158/1997, de 8 de juliol, pel qual es
v.3.0 (ens ajuda a preparar la documentació
regula el Llibre de l'edifici dels habitatges exis-
del Llibre de l'edifici segons l'article 7 de la
tents i es crea el Programa per a la revisió de
LOE), Reports v. 1.0 word (ens ajuda a redactar
l'estat de conservació dels edificis d'habitatges,
els documents més habituals de la perícia) i
i l'Ordenança de l'Ajuntament de Barcelona,
Test Manteniment v.4 0
del gener del 1988, sobre conservació t segu-
TEST MANTENIMENT per inspeccionar edificis existents
concretes d'ús i manteniment durant els prò-
retat del paraments exteriors dels edificis.
Una de les fases fonamentals en el com-
D'altra banda, proporciona instruccions
xims 10 anys, alhora que disposa de l'opció
plex procés de gestió de manteniment d'un
per a exportar les tasques i recursos a un pro-
edifici és la inspecció tècnica, imprescindible
grama de gestió.
per a obtenir un bon coneixement de l'edifici,
Però, el Tesi Manteniment, també és entès
prèvia a una intervenció i al programa d'opera-
com una eina que apropa el tècnic als proble-
cions de manteniment a realitzar.
mes mediambientals de l'edifici. Considera en
El fof Manteniment té com a objectiu pri-
la inspecció tècnica, una inspecció mediam-
mordial facilitar les tasques d'inspecció d'ha-
biental, en la qual es defineixen els paràmetres
bitatges existents, incorpora fitxes de camp,
sobre els quals actualment tenim coneixe-
fitxes de consulta de lesions tipificades, dispo-
ments, que poden afectar la salut dels ocu-
sa de pantalles interactives per a l'estructura-
pants, els elements que desfavoreixen l'eficièn-
ció i preparació del dictamen escrit, i genera
cia energètica i els materials utilitzats poc res-
un document en Word organitzat, on consten:
pectuosos amb l'entorn. Alhora, dóna pautes
les dades generals que identifiquen l'edifici, la
per a una futura gestió d'aquests residus.
í í
HUMICONTROL c- PacVia. 240 • 08013 Barce.or\a Tel 93 455 61 91 - Fax 93 O 6 7? 65 i nf oOftumicorurol es • wwwhumcontrol.«C
COL·LEGI D-APAREUADORS • ARQuüECTES TÈCNICS DE BARCELONA
|
| NOMBRE . DIRECCION.
I
PROFESiON
.
O
^S
1 Rellene el cupón y remítalo:
CP TELEFONO
' '
Quin sistema utilitzo per al tractament de les humitats? 0
avant un problema d'hu-
Conèixer primer la causa
mitats, ens plantegem quin sistema
És cert que per afrontar una problemàtica
emprem per resoldre-les. Al mercat, hi ha
d'humitats, perfectament diagnosticada a par-
empreses especialitzades en aquestes qües-
tir d'estudis molt rigorosos -posem per cas en
tions que disposen de solucions prou "sofisti-
un arrambador format per un grup escultòric
cades" . AIXÍ doncs, ens posem a les seves mans.
gòtic de l'absis de la Catedral d e . . . - , pot resul-
sense més ni més?
tar adient emprar una tècnica "sofisticada"
Estem acostumats a resoldre problemes
especifica, adaptada a la naturalesa del tipus
constructius, tant en el projecte com al llarg del
de pedra existent amb un cert grau d'alteració,
desenvolupament de les obres, sense recórrer a
a la presència d'unes sals determinades, en un
solucions "sofisticades"
ambient sensiblement constant i conegut, etc.
pròpies d'empreses
especialitzades. I doncs, com ho fem? Partim
La qüestió és: aquesta solució és extrapolable
de la comprensió particular del problema í del
sistemàticament a d'altres realitats constructi-
que representa en el coniunt. Ens recolzem en
ves?
els nostres coneixements tècnics i en la nostra
De fet, és fàcil pensar que tots aquests sis-
capacitat de reflexionar entorn de les propostes
temes són una certa panacea. Es tracta de sis-
que ens facin els altres. Considerem la nostra experiència en conflictes similars, etc.
ens ha de funcionar a l'hora d'afrontar els pro-
torn, pel coneixement dels mecanismes que
temes de tractament d'humitats. Justament el
blemes de les humitats?
possibiliten la problemàtica i, finalment, pel
nostre problema. Però, generalment es desco-
Si aquesta manera de fer es vàlida per
Pensem que la via per resoldre'ls passa per
resoldre una solució de coberta, un problema
fer una acurada diagnosi que permeti caracte-
de fonamentació, i molts d'altres, per què no
ritzar bé el problema i les condicions de l'en-
2000, S.L. TRATAMIENTO Y RESTAURACION DE FACHADAS
coneixement i la reflexió de les diverses solu-
neix el problema amb precisió, es desconeix l'e-
cions. Les "tradicionals" i les "sofisticades".
difici, els sistemes constructius, etc. i, sobretot,
Hi ha moltes tècniques per realitzar el
se'n desconeix la causa. Com es pot posar
tractament de les humitats. En una perspecti-
remei o tractar una disfunció, si no coneixem
va dels darrers 10 anys, n'hi ha de noves i cada
primer la causa que la provoca?
cop més sofisticades, electroosmosi-electrofo-
El primer és aplicar tots els mecanismes
resi passiva, electroosmosi activa, barreres qui-
per conèixer la simptomatologia, reconèixer les
miques, amb nous productes que cristal·litzen,
possibles causes, verificar les hipòtesis, definir
que obturen, que modifiquen la tensió superfi-
les causes concretes i. per tant, preveure les
cial, que impermeabilitzen, i un llarg etcètera.
possibles actuacions. En aquest sentit, també
A més a més, tols són d'empreses especialit-
cal dir que allò que és important no és dir quin
zades, amb operaris ben ensinistrats, amb pro-
és el sistema o el producte concret a utilitzar
ductes específics... i, evidentment, de cost ele-
sinó determinar el concepte del tractament o
vat, no tant sols pel mateix sistema sinó també
de l'actuació a realitzar.
per les despeses de logística i d'aiuts previs o a posteriori. Això fa írona la dita: "les humitats
• Estudiós Técnicos de Fachadas
tenen solució si la paga l'Administració".
Tothom sap que adossar un arrambador a la part baixa d'una paret no soluciona el problema de la humitat capil·lar, però es deixa de
• Rehabilitación Interior y Exterior
Ningú no dubta de la bondat de tots
veure! Llavors, quan s'aplica un morter supe-
aquests sistemes. Segurament que són bons i
respecífic superficialment per "eliminar" les
• Aplicación de Estuco Tradicional
funcionen bé, però també s'utilitzen sovint de
humitats és perquè ens creiem que efectiva-
forma indiscriminada i sobretot de forma des-
ment les elimina?
• Pintura al Fresco
mesurada o desproporcionada amb el problema
Algú de nosaltres es planteja què vol dir
existent. Molt sovint, en aquestes qüestions
exactament un producte, un sistema que "eli-
• Recuperación de Esgrafiados • Ümpieza de Paramentos con partículas de vidrio en seco • Proyección de todo tipo de morteros • Pavimentes
matem mosques a canonades.
mina" les humitats? Les atura? Recondueix l'aigua cap una altra zona? Com influeix en les sals? Es bo aturar les eflorescències? AIXÍ, doncs, és clar que no hi ha solucions més o menys universals per als problemes d'humitats. El nostre esforç en el coneixement és la via per encaminar la solució, que perfectament pot ser la suma de diferents actuacions. Amb tot, i tractant-se d'humitats, sovint ens podem equivocar.
Av. Ramon Berenguer IV, 56 08924 Santa Coloma de Gramanet Tel./Fax: 93 391 02 08 Móvil:667 51 97 12
f
£>
M'mena Embuena Joan Ramon Rosell Arquitectes tècnics
Llnformjuu SEGONA QUINZENA FE&RER 2 O 0 2
e s p a i s verticals s.l.
Tííl dJ dJ cü CTSJCJ CJ dj irj"cli CJ c
Treballs verticals i en alçada Rehabilitació integral de façanes Feines de difícil accés
^ restauracas@restaoracas.com Cartagena 222, bjs.
Marc Esteban 655.85.84.10
Eduard Gonzalez 655.84.48.07
s p a i s v e r t i ca ] s@ t e r r a . e s
Castanyer, 19 • 08022 Barcelona
Empresa classificada amb el K7-E (Màxima ctóssrficactó per a resüura&o d «Jifias tiÉstflncs-artístics)
ISO 9002
Fax 93 265 00 87 - 08013 BARCELONA
Puertas Residenciales y Comerciales de Aluminio
www.rehabilitacions.com
Tel. 932 530 150
Tel. 93 265 00 40
H A B I L I T A C Ó
GUILLERMO
Para màs información: Tel. 93 848 42 37 e-mail: juan-luis.platero@solvay.com Tel. 93 848 40 13 e-mail: valerie.hardy@solvay.com
o oioo 0 0) do ionporoooobíli/ooío o o o r o o i d o o o r o i;odo í;íoo d o o v o o y oo ro'oobílíi;ooíó
(D
SOLVAY
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
Carretera del Montnegre, s/n. Tel. 93 S48 40 00 / Fax 93 867 55 17 08470 Sant Celoni (Barcelona) www.alkor.es
f BÉ 0 &A,
ie»i
SOLVAY
!•;
Maienas Piimas Abra
s. S L. - C/ Energia s/n • Parcela 2 - Poligono Industrial Famades - 08940 Cornellà de Llòbrega! - BARCELONA (Espana) Tel. 933778255 • Fax 933770573 - mpa@mpa.es