INF020301

Í O L•LE G I D ' A P A R E L L A D O R S

I A R Q U I T E C T E S

II Jornades de política d'habitatge a l'ambit local El noticiari Primer número en espanyol de Detail 1

T È C N I C S

Construcció a la Barcelona gremial del segle XVIII El noticiari Premis a la seguretat en construcció

Quadern central: El visat del segle XXI

7

Punts de vista "El Fullana", un llibre, una persona

Tü

D E B A R C E L O N A

[T~ï auditori d'Enciclopèdia I L - Catalana va acollir, el 5 de febrer passat, la presentació del llibre La menestralia de Barcelona en el segle XVIII. Els gremis de la construcció, de Manuel Arranz, editat per Edicions Proa amb la col·laboració de I'l— CUB i el CAATB. Joan Ardèvo!, vicepresident del Col·legi, va assegurar que "el llibre d'Arranz ens provoca un sentiment especial en desvetllar les nostres a/rets professionals". # Especial Formigó prefabricat

137

Per Josep Lluís Gonzàlez

PRIMERA QUINZENA MARÇ 2002 Preu = 2 €

200

EL EL

T E M A

POLÍTICA

D'HABITATGE

EN

L'ÀKBiT

TEMA LOCAL

L ' M M I I M Í U PBIMEPA QUINZENA MARÇ 1002

3

Per unhabitatge públic dequalitat ies II Jornades de política d'habitatge en l'àmbit local van tancar-se amb un compromís ferm amb l'habitatge social

E

/Diputació de Barcelona

stimem que les necessitats

i d'habitatge per a la pròxima dècada se situen a l'entorn dels 25.000 habitatges nous anuals en el territori de les comarques de Barcelona. Atenent l'estructura de rendes d'aquesta previsió, més de la meitat d'aquest total està format per famílies que gaudeixen d'una renda bruta familiar total per sota de 21.000 € (3,5 MPTA) anuals. Els poders públics han de garantir l'accés a un habitatge digne a aquestes famílies i, conseqüentment, promoure una oferta de 12.500 habitatges socials anuals sota els règims general i especial de protecció oficial.

Aquesta va ser la primera de les conclusions a què van arribar els participants de les II Jornades sobre la polífica d'habitatge en l'àmbit local, organitzades per la Diputació de Barcelona i celebrades els dies 14 i 15 de novembre al Palau de Congressos de la Ciutat Comtal. Les Jornades van reunir un total de 485 persones, procedents de les administracions locals i d'altres institucions, organitzacions i associacions relacionades amb el món de l'habitatge. Necessitats d'habitatge, implicació pública en la promoció de noves llars, generació de sòl, lloguer social... aquests van ser alguns dels temes més candents durant les jornades. Les seves conclusions serviran en el futur com a referent de tes actuacions locals en l'àmbit de l'habitatge.

Les necessitats reals de l'habitatge Gairebé totes les ponències van coincidir en apostar per una activa intervenció pública a l'hora de regular el mercat d'habitatge, prescindint de l'exclusivitat dels mecanismes propis de mercat. Aquesta intervenció pública, a més hauria d'actuar des d'un enfocament més al detall, més proper a les necessitats reals del sector. En aquest sentit es reivindica un major paper de les administracions locals. També es va constatar el fracàs del Pla d'habitatge estatal 1998-2001. El nou Pla, 2002-2005 hauria de treballar sobre les necessitats d'habitatge real, i la modificació del sistema

Imatge d'una de les sessions celebrades al Palau de Congressos. A baix, promoció del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona. d'assignació de recursos. Aquest s'hauria d'adaptar precisament a aquestes necessitats reals. Es va defensar l'existència d'un pla català de l'habitatge, sota la responsabilitat de la Generalitat.

Un tema de gran rellevància va ser la producció d'habitatge social. Especialment, la seva carència. Així, es va instar a les diferents administracions a promoure modifica-

cions legals i normatives per tal de viabilitzar la producció d'aquest bé, especialment en la modalitat de lloguer. Es va destacar la fiscal i tat com a eina fonamental per assolir aquest objectiu. La necessitat de promoure la formació de grans patrimonis públics de sòl, siguin municipals o nacionals, va ser una altra de les conclusions extretes de les Jornades. D'aquesta manera, segons la

Diputació, s'obriran dues línies d'actuació: la introducció més exhaustiva de mecanismes de regulació del mercat de sòl, i la possibilitat de potenciar les actuacions promogudes des de l'Administració local.

Finalment, també es va defensar la promoció de ía col·laboració i coordinació institucional per actuar en matèria de rehabilitació de centres urbans i barris degradats.

Quantitativament, es va considerar que a les comarques de Barcelona, aquestes actuacions aplegarien un conjunt no inferior de 60 barris. En resum, al Palau de Congressos es va rebutjar la liberalització absoluta del mercat de l'habitatge, i es va apostar per la 'localització' de les polítiques públiques.

D'alguna manera, es va defensar donar eines als petits per poder controlar aquest gran ens anomenat construcció. 3P

Francesc Xavier Alberca

A QUTN*NA MARÇ 2001

Quatre Davids per a Goliat Pràcticament totes les ponències van destacar algun aspecte fonamental dins les II Jornades sobre política d'habitatge en l'àmbit local. No obstant, n'hi van haver quatre que van sobresortir respecte de la resta, tant a causa de la impor-

íància afegida dels seus temes com al caràcter més aviat combatiu imprès pels seus ponents. Fins i tot, alguna de les ponències va capgirar alguns tòpics fermament arrelats al sector.

Oriol Nel·lo, diputat pel PSC al Parlament de Catalunya

Jesús Leal, sociòleg de la Universidad Complutense de Madrid

La cara oculta del boom

Fal·làcies i tendències

La ponència de Nel·lo va començar evidenciant la cara oculta del

descentralització de la població.

D'altra banda, Nel·lo va acusar els

El ponent Jesús Leal va

parc de lloguer prou extens com per pro-

centrar la seva conferència en els proble-

var el contrari. A més, va trencar el tòpic

promotors de la dinàmica agressiva dels

mes sociològics de l'habitatge.

Potser

que existeix un parc buit d'habitatges

aquest va començar, davant d'un context

preus d'habitatge, i incidí en la necessi-

podria passar com la millor de les ponèn-

difícil de vendre; per a Leal, aquesta afir-

de baixada de tipus d'interès, es van crear

tat d'habitatge social per alleujar aques-

cies de les jornades, pel seu enfocament

mació és producte d'un error censal. ja

unes expectatives molt grans en el sentit

ta situació. Finalment, el ponent socialis-

científic i destructor de tòpics. Leal va

que un estudi més acurat del parc immo-

que quedarien satisfetes totes les neces-

ta va donar algunes receptes alternatives

centrar-se molt en el que ell anomenava

biliari demostra fàcilment que gairebé

boom constructiu de finals dels 9 0 : quan

sitats d'habitatge. Això va esdevenir cada

per solucionar efs problemes esmentats.

'fal·làcies' dins les percepcions que un té

1/3 d'aquests habitatges no estan real-

vegada menys cert en tant que es va pro-

Entre aquestes, destaquen la proposta

del mercat d'habitatge. Així, per al sociò-

ment buits ni en venda. A banda de les

duir una forta pujada de preus que anà

d'una nova regulació pel Pla d'habitatge

leg de la Complutense, una de les més

fal·làcies esmentades, el sociòleg va mar-

expulsant progressivament als elements

estatal, en el sentit de donar més com-

notables és la suposada relació causa-

car una sèrie de tendències que actual-

menys afavorits de renda. D'acord amb

petències als àmbits autonòmics i locals,

efecte del preu del sòl sobre l'habitatge.

aquesta afirmació, el diputat del PSC va

augmentar el paper públic en el mercat

La creença general és que el sòl suposa

definir tres conseqüències d'aquests des-

de l'habitatge, i fixar quotes importants

una part del cost (i molt considerable) de

equilibris de mercat: un retard considera-

per a habitatge social en sòl urbà i urba-

l'habitatge, argument força esgrimit per

ble en l'emancipació dels joves, l'aparició

nitzable.

®

de riscos notables d'insolvència, i una

promotors

i constructors.

Doncs bé,

segons Leal, el mecanisme és precisament a l'inrevés: són les expectatives del mercat immobiliari les que fan que e! preu del sòl pugí i, per tant, afecti més notablement a l'encariment del bé final.

Una altra 'fal·làcia' radica en la creença que la societat mediterrània 'no è de lloguer', quan realment no hi ha un

ment s'estan donant en les polítiques de Benestar Social a l'Estat espanyol i el sud d'Europa, tendències amb les quals va ser força crític. Així, per exemple, va determinar que aquestes polítiques són d'escassa intervenció, tenen caire familiarista (sota la màxima 'el que reguli la família no ho ha de regular l'Estat') i prima les transferències en renda davant les transferències en serveis. A més, Leal creu que s'ha prioritzat massa el mercat de la gent gran, en detriment del dels més joves.

IADES SOBRE LA POLÍTICA tBITATGE EN L'ÀMBIT LOCAL

©

EL

TEMA

POLÍTICA

D'HABITATGE

EN L ' À M B I T

-£=£

LOCAL

Carme Trilla, economista

El fracàs de la política actual d'habitatge Si hi va haver alguna pro-

quan va sortir el Pla, l'any 98, aquesta

tagonista de les jornades, va ser l'econo-

situació d'interessos a la baixa i preus a

mista Carme Trilla. Va ser citada en la

l'alça ja existia, i no es va fer res per modi-

major part de les ponències dels dos

ficar el document de Fomento. A més, l'e-

dies, fins a! punt que cap al final es va

conomista creu que el Pla que el succeirà,

arribar a comentaris divertits per part

el 2002-2005, és de to continuista, sota

dels ponents, L'eix de la seva xerrada va

uns criteris de laissez fe/r vers el mercat.

estar al voltant dels plans d'habitatge de

D'altra banda, tot i que Trilla consi-

Fomento. De fet, dei fracàs manifest del

dera que la idea de fer plans d'habitatge

darrer, el del període 1998-2001.

és errònia en si mateixa (sempre és pre-

Per a Trilla, l'arma principal del Pla

ferible l'establiment de línies a llarg ter-

1998-2001 eren les subvencions als tipus

mini), seria desitjable que aquests plans

d'interès. La conjuntura de baixada d'a-

caiguessin dins l'esfera autonòmica: l'Es-

quests va destruir virtualment aquesta

tat hauria de finançar directament uns

eina, amb la qual cosa, et Pla va restar a

plans enfocats al detall per a les comuni-

mercè de les grans pujades de preus que

tats autònomes, que esdevindrien les

van arribar

noves responsables de les polítiques

quasi simultàniament. A

aquest fet, cal afegir-hi l'agreujant que

d'habitatge. '*">

Ricard Fernandez Ontiveros, gerent de Regesa

Per què cal l'habitatge de lloguer?

En un to força sarcàstic, Femandez Ontiveros va repassar la situa-

Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència deriscosper assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb tota seguretat des de la primera pedra urar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

causa d'aquesta emancipació tardana.

Un altre beneficiari del lloguer és el

tatges des d'un punt de vista social. Per

mateix sector de l'habitatge. Un mercat

al gerent de la Societat

Urbanística

de lloguer fort, afirmava el ponent, obri-

Metropolitana de Rehabilitació i Gestió

ria noves línies de negoci i ajudaria a fer

(Regesa), hi ha una sèrie de beneficiaris

menys acusats els marcats cicles econò-

naturals del mercat d'habitatges de llo-

mics del sector. La mobilitat laboral i la

guer, perjudicats precisament per l'es-

gent gran tancaven el paquet de benefi-

cassetat d'aquest tipus de bé. En primer

ciaris d'una oferta de lloguer potent. Per

lloc, les persones amb rendes més bai-

potenciar aquestes mancances, va donar

xes, protegides teòricament pel mateix

una sèrie de receptes, que passen per una bona legislació (caldrà esperar

un habitatge digne. També se'n ressen-

nova Llei d'urbanisme de Catalunya), una

ten els més joves, que s'emancipen més

fiscalitat positiva, bons plans d'habitat-

tard. Fernàndez Ontiveros va remarcar,

ge, una adequada gestió dels promotors i

no sense un cert to d'ironia, les conse-

un suport actiu a la rehabilitació. ®

Assegurança de prestació de M T a obre* finalitzades

Assegurança d'equips i maquinaria Assegurança d'aenderm de conveni

Assegurança decennal d« danys a edtfk»rió

POLÍTICA BIT LOCAL

2es JORNADES S< D'HABITATGE Borcetona. 14 i 15 de novemt

^M

Integral a la Construcció

qüèncíes negatives per a la natalitat, a

ció actual del mercat de lloguer d'habi-

mandat constitucional que dóna dret a

Servei

E L N OT I C I A R I TÈCNICA

UINZENA MARÇ 2002

EL

CONSTRUCTIVA

NOTICIARI

Arquitectura i detalls constructius Apareix el primer número en espanyol de la prestigiosa revista Detail f p I dijous 24 de gener, at FAD,

Capella com a president del FAD, va constar

I E L en el Convent dels Àngels, es va fer la

d'una breu explicació dels continguts i els

presentació de la nova revista Detail que

objectius de la nova revista.

edita Elsewier que pertany al Grupo Reed

Detail apareix al mercat amb el mateix

Elsevier. La presentació, en la qual van

format que la seva homònima

intervenir Blanca Arriola com a editora i Juli

amb quaranta any d'antiguitat i neix amb

alemanya

l'objectiu d'oferir als professionals de l'arquitectura i la construcció la possibilitat de conèixer amb profunditat com estan fetes les millors obres que es van realitzant, alhora que intenta aproximar la publicació al mercat espanyol. Per aquest motiu, la versió espanyola incorpora informació especifica quanta bibliografia, exposicions, congressos i projectes rellevants que es fan a l'Estat.

Els continguts de la revista es podrien resumir en quatre grans blocs: debats amb

Vivenda per a un solter a Nagoya discussions i entrevistes basats en el tema

pedra natural, interiorisme i acabats, i vidre.

principal, documentació sobre els projectes

En el primer número destaquen l'entrevista

escollits amb detalls redibuixats per arqui-

a l'arquitecte japonès Toyo Ito; els reportat-

tectes especialment per a la revista, àmplia

ges de la Mediateca de Sendai, del mateix

documentació sobre algun tema tecnològic,

arquitecte, i un centre comercial a Toquio,

i informació i anàlisi de productes.

de l'arquitecte Renzo Piano. Quant a projectes realitzats a l'Estat, hi trobem el Kursaal,

Projecte i execució

Edifici administratiu a Wiesbaden

Portada del número 1 del nou Detail

de Rafael Moneo; un conjunt d'habitatges

Tindrà un tiratge de 10.000 exemplars i

de protecció oficial al Puente de Vallecas,

serà trimestral. Els números d'aquest any

de Beatriz Matos i Alberto Martínez Castillo;

tindran com a temes principals cobertes,

un embarcador al port d'Alacant, de Javier Garcia-Solera, i el Museu del Vi a Penafiel, de Roberto Valle Gonzàlez. En l'apartat de

Centre de Congressos de Donostia. Secció per l'Auditori

tècnica es parla sobre aïllaments tèrmics, panells d'aïllament al buit com a proposta de futur, i un reportatge de la bona execució dels morters monocapa.

La presentació es va tenir un ambient festiu per !a il·lusió i l'interès que desperten entre els professionals de

l'arquitectura

aquest tipus de publicacions, i va comptar amb la presència de destacades personalitats del sector.

©

Premis a la seguretat La Cambra de Contractistes d'Obres convoca els Premis a la Seguretat en la Construcció

t

a Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) ha convocat la primera edició dels Premis a la Seguretat en la Construcció 2001 amb l'objectiu de promoure la prevenció de riscos en un sector especialment afectat pel problema de l'accidentalitat laboral. Aquesta iniciativa compta amb ia col·laboració i el suport del nostre Col·legi.

Es concediran tres premis: • Premi a la seguretat en la construcció, dedicat en aquesta edició als sistemes preventius de caigudes d'alçada, dirigit a qualsevol empresa o persona que hagi realitzat treballs d'estudi, plans, procediment, mitjà, equip, sistema de gestió o prevenció que aporti una inno-

vació o resultats de recerca que afavoreixin la prevenció d'aquest tipus de risc.

• Premi al millor estudi de seguretat i salut, dirigit a tècnics i professionals.

• Premi a la integració de sistemes preventius a les empreses, destinat a petites i mitjanes empreses que hagin integrat sistemes de gestió de la prevenció de riscos laborals.

Andrés, president de la Comissió de l'Empresa Familiar de la CCOC. Les actuacions El jurat dels premis estarà integrat per candidates als premis hauran d'haver-se Lluís Franco, conseller de Treball de la desenvolupat al llarg de l'any 2001. El Generalitat; Jaume Abad, director general termini de presentació de les actuacions de Relacions Laborals; Xavier Bardají, presi- finalitzarà el 26 de març. Els professiodent del CAATB; Rafael Romero, president nals interessats poden demanar més inforde la CCOC; Pedra Maqueda, president de la mació a la Cambra de Contractistes (tel.

Comissió de Seguretat de la CCOC; i Pere 933 02 22 61). <»

Gisa obté la ISO 14001 de gestió ambiental \f* estió d'Infraestructures I V S I (GISA) i Regs de Catalunya (Regsa), empreses públiques de la Generalitat, han obtingut el certificat ISO 14001 per la seva gestió mediambiental. Això ha estat possible gràcies a l'elaboració i l'execució del sistema de gestió aplicat a l'activitat que desenvolupen com a gestores de l'execució de contractes d'obres, com a gestores de projectes d'infraestructures, i també a les seves oficines. Amb l'obtenció d'aquest certificat, GISA i REGSA han donat un impuls en matèria mediambiental al sector ja que, mitjançant la inclusió de la planificació d'aquesta a les obres i la dotació d'un annex mediambiental als projectes, introdueixen a les seves empreses col·laboradores (empreses constructores, enginyeries, consultories, gabinets d'arquitectura, etc.) en els coneixements i les pràctiques correctes. ®

Construint espais amb prefabricats de qualitat.

Ç J.N2ENA MARÇ 2002

Conèixer els nostres orígens La construcció recupera la memòria dels menestrals del segle XVIII l i # int-i-tres anys han hagut de í V

passar des que el malaguanyat Manuel

Arranz va llegir la seva test doctoral al paranimf de la Universitat de Barcelona fins que aquesta ha estat publicada en !a seva integritat. El nostre Col·legi va fer el primer pas el 1991 amb la publicació de la segona parí d'aquesta tesi, el diccionari biogràfic dels professionals de la construcció a la Barcelona del segle XVIII. Deu anys després, el passat 5 de febrer, es va fer el pas definitiu: la presentació a l'auditori d'Enciclopèdia Catalana de la primera part amb el títol La menestralia de Barcelona al segle XVIII. Els gremis de la construcció, editat per Edicions Proa amb la col·laboració de l'Institut de Cultura de Barcelona i el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Els historiadors ja coneixien la riquesa de la segona part de la tesi doctoral de Manuel Arranz, Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, és a dir, el diccionari biogràfic dels mestres de cases, picapedrers, fusters i altres de la Bar-

Acte de presentació del llibre de Manuel Arranz a l'auditori d'Enciclopèdia Catalana.

celona del segle XVI11, una obra que ofereix una gran riquesa d'informació profusa en

L'encarregada de repassar públicament

dades econòmiques, socials i culturals. La

sos i la participació dels agremiats en el ser-

dicar una època i un art, el dels segles XVI-

aquesta visió de conjunt del món gremial de

vei al rei. ja fos militar o mitjançant el

XVIII, que freqüentment, han anat acom-

tesi tenia tota una primera part, en la qual

l'obra de Manuel Arranz va ser Mireia Freixa,

finançament d'alguns serveis públics. La

panyats d'imatges negatives, carregades de

se presentava el conjunt de la menestralia

catedràtica d'Història de l'Art de la Univer-

recerca acurada de Arranz, però, permet el

tintes negres, i de connotacions pejoratives

barcelonina del set-cents. En aquest primer

sitat de Barcelona, que va qualificar La

coneixement quantitatiu sobre la procedèn-

i se l'ha presentat, especialment al Barroc

volum, Arranz no es va limitar al sector espe-

menestralia de Barcelona al segle XVIII. Els

cia geogràfica i social dels aprenents, el

(qualificat de degeneració o decadència

cífic que constituïa l'objecte de la seva tesi,

gremis de la construcció, escrita per Arranz

ritme de concessió de les mestries i l'edat

del Renaixement) com a expressió d'una

sinó que va oferir una visió de conjunt del

quan només tenia 3 3 anys,

dels artesans a l'hora de contraure matrimo-

crisi o d'una pèrdua d'identitat del poble

món gremial.

com una "obra d'una madure-

ni. Amb aquesta recerca, Arranz "copsa i

català sota la dominació de fa monarquia

sa extraordinària, un estudi en

transmet el sentit d'afirmació social que

borbònica.

clau social que depassa els

donava la pertinença a un ofici especialit-

documents

zat", apunta Freixa.

i els aspectes

manera d'escriure, de treballar i de viure de Manuel Arranz ens ha regalat una obra plena de sensibilitat.

Arranz va voler estudiar les estructures i va acabar descobrint les persones i els seus sentiments".

Eh gremis iieïa construcció Manuel Arranz Herrero

d'Arranz. Ardèvol va assegurar durant Tacte de presentació de La menestralia de Barce-

Reivindicar el Barroc A partir de la visió general de la menes-

lona al segle XVIII. Els gremis de la cons-

aprofundeix,

trucció que "el llibre d'Arranz ens provoca,

segons Freixa, en "les característiques espe-

com a Col·legi, un sentiment especial en

cífiques del sector de la construcció durant

desvetllar-nos les nostres arrels professio-

tralia

barcelonina,

Arranz

el segle XVIII". Per una banda, estudia les

nals" alhora que reivindicava, amb Manuel

formes d'organització del treball i les tècni-

Arranz com a exemple, que "els arxius dei-

ques de l'ofici i accedeix a aspectes que no

xin de ser simples dipòsits de documents i

acostumen a ser gaire coneguts com poden

coneixement" i que es fomenti "l'aventura

l'estudi dels gremis de la

ser la jornada i el calendari laboral, les eines

de tirar endavant més investigacions que

construcció en la Barce-

de l'ofici, etcètera. Per una altra, retrata l'e-

lona

volució econòmica, que va produir un allun-

patrimoni, la nostra societat i també la nos-

Arranz va oferir una visió

yament entre el fuster, que era un menestral

tra ciutat". ©

de la menestralia de la

tipus, i el mestre de cases, que va experi-

Com a introducció a

Ca menestralia de Urcehna al segle xm

Joan Ardèvol, vicepresident del Col·legi. va remarcar un altre valor afegit del llibre

merament constructius. La

del segle

XVIII,

Comtal. Una

mentar un procés més accentuat de diferen-

visió que comença amb

ciació econòmica i social entre empresaris i

els sentiments religio-

treballadors.

Ciutat

El llibre d'Arranz Portada del llibre

adquireix,

ens ajudin a comprendre millor el nostre

d'altra

banda, una especial importància en reivin-

capillaeeresinas.net

SHOWROOMBCN

M

U

N

T

A

N E

IVTV H O M E

A BTICINO QUINTELA volem continuar estant a l'avantgi sector elèctric, i per deixar reflectida la nostra intenció hem com particulars, amb inquietuds tècniques, fui

ist nou i singular SHOW ROOM, dissenyat per l'estudi Na ...és enllà d'una simple exposició de producte i es planlejb

ticino

El cap clar de Gaudí El Col·legí celebra un seminari sobre la ceràmica en l'obra de Gaudí I I 9 interès de l'arquitecte

de reproduir. L'especialista també va expli-

I \mm

Antoni Gaudí per la ceràmica i espe-

car que les tècniques industrials actual no

cialment per la tècnica del trencadís demos-

arriben ni de bon tros a treure de la ceràmi-

tren que era algú amb el cap clar. Això el va

ca la llum i el color que se n'obtenia quan

fer precursor de la sostenibilitat i fins i tot

tot plegat es feia de manera més artesana.

inventor de l'art abstracte. Un visionari, vaja.

Visionari

Cadascuna de les caracteritzacions anteriors correspon successivament

a

Emili Farré Escofet va parlar del caràc-

l'arquitecte

Joan Bassegoda, la historiadora

Raquel

ter visionari de Gaudí. Aquest industrial pos-

Lacuesta, la conservadora Maria

Antònia

seeix diverses peces de ceràmica de Gaudí

Casanovas i l'industrial Emiü Farré. Tots qua-

fabricades per

tre van participar el dijous 7 de febrer al

Escofet - a la que segueix vinculat- i va mos-

la indústria de ceràmica

Col·legi en un seminari sobre la ceràmica en

trar fotografies del terra de la Pedrera al cos-

l'obra de Gaudí. La cita forma part dels actes

tat de 'catifes' de mosaic encintades que

que el Col·legi, amb la col·laboració del Cen-

necessitaven un nombre elevat de models

tre d'Estudis Gaudinistes i el patrocini de

de peces per ser construïdes. A continuació, va mostrar una peça de Gaudí per al mosaic

Roca Ceràmica, ha organitzat dins de l'Any Conferència del professor Bassegoda ai seminari sobre la ceràmica de Gaudi

Internacional Gaudí.

dels habitatges de la Pedrera, que té tres temes -una estrella de mar, un cargol i una

Bassegoda va començar el seminari en recordar que cal "anar a buscar l'origen de

començava, i ràpidament altres arquitectes li

ta, cap de la secció Tècnica del Servei de

alga tal-lòfit- es reparteixen un terç del

les coses i no voler inventar res sinó anar

van copiar la idea. El va utilitzar perquè ii

Patrimoni local de la Diputació de Barcelo-

mosaic. Això vol dir que amb una sola peça

més enllà". "No inventeu res", va dir als

interessava tant la retracció com la reflexió

na, va recordar que l'obra en ceràmica de

i sis d'idèntiques que la rodegin es poden

estudiants d'arquitectura que hi havia a la

de la ceràmica. Va ser així que va aconseguir

Gaudí és fràgil. Cal dir que a les mans de

aconseguir els tres motius. Aquests, en

sala del CAATB. Aparentment eren pocs

una "extraordinària policromia" i la paradoxa

Lacuesta ha estat una part important de les

repetir-se, creen un moviment de mar que va

-malgrat

d'aconseguir

restauracions del Gaudi del Palau Güell, la

contra els envans de la Pedrera. Sublim,

que un centenar de

persones

amb un material

barat

un

omplia la sala- perquè el públic superava la

aspecte propi dels diamants. L'arquitecte va

Pedrera i la cripta de la Colònia Güell. Així

segons es desprenia de la passió que Farré

mitjana d'edat. "Tots està inventat i trün-

recordar que Joan Munné, que va fer els mot-

que és tota una experta en el treball en tren-

va posar en el seu discurs.

vental", va continuar el conservador de la

lles del trencadís del banc del Parc Güell, ja

cadís de ceràmica, de vidre i de totxo de

Maria Antònia Casanovas, historiadora

Reial Càtedra Gaudí, per a qui el que cal fer

va dir de Gaudí; "En Gaudí té el cap clar".

Gaudi, de qui va dir que "és el primer arqui-

d'art i conservadora del Museu de Ceràmica

és "anar a les fonts i tirar més enllà", que és

Ell hi estava d'acord, i ho va reforçar amb

tecte que recolza la sostenibilitat".

de Barcelona, va fer en la seva intervenció

diferent

una comparació entre els 'chuletones' d'Àvi-

Llum i color

tectura abans i després de Gaudi. Per això,

d'inventar.

Per exemple: per a

Gaudi el gòtic era el més estructural de tots els estils arquitectònics. Però no el veia per-

la i una hamburguesa Burger King. i no va

El mètode de Lacuesta en fer les res-

va haver de retrocedir al 6 0 0 0 aC, quan ja

fecte: l'arc que s'obre i els arcbotants no el

desil·lusionar. Ho és si més no tant com Sari-

tauracions sempre ha estat el mateix: analit-

es feia servir l'argila, i viatjar fins a Meso-

convencien. Així que ho va arreglar fàcil-

ta Montiel, de qui va indicar que li van ven-

zar la bibliografia, els arxius i les fitxes, que

potàmia, on s'utilitzava la ceràmica barreja-

ment, amb els arcs catenaris i les columnes

dre dues butaques suposadament de Gaudí

en té un munt i en va passar unes quantes,

da amb el vidre - t o m després es faria en el

itinerants.

per dos milions de pessetes. Les butaques en

en !a seva intervenció. Per fer les restaura-

Modernisme- i també es reproduïen en cerà-

realitat eren d'Óscar Tusquets i només valien

cions en què ha intervingut, Lacuesta va

mica pedres que no existien a la zona, com és el marbre. Casanovas va recordar que a

Des del principi

Bassegoda és una 'vedet'

un repàs de l'ús de la ceràmica en l'arqui-

500.000 pessetes, segons Bassegoda, que

buscar reproduccions de fragments de cerà-

Bassegoda, ja més en matèria, va recor-

se'n fumia i alhora entristia en comprovar

mica arreu. Alguns els va trobar en els llocs

partir del segle XVIII la ceràmica es va con-

dar que Gaudí va utilitzar !a tècnica del tren-

l'especulació que es fa de vegades amb l'o-

més impensables - c o m en un contenidor de

vertir en una alternativa del tapís i que, en

cadís de ceràmica per primera vegada als

bra de Gaudi.

Sant Pau, en ocasió d'una revisió mèdica

utilitzar-la, Gaudí "va introduir la natura en

que va anar a fer-s'hi- i altres els va haver

els edificis". Llàstima que

seus 3 1 anys, a la finca Güell. Era quan

La historiadora de l'art Raquel Lacues-

l'arquitectura

racionalista en va prescindir.

En el debat posterior, Casanovas va dir que Gaudi era

"el

primer

dissenyador

català". Lacuesta va anar més enllà i tot, en apuntar que les composicions de Gaudí no eren ni molt menys fetes a l'atzar. Així que Gaudi seria el precursor de l'art abstracte.

Però la sessió tocava a la f i . Llàstima i sort alhora, perquè també és cert que l'ombra fantasma] de Gaudí, Jujol, començava a planar sobre la sala.

Joan Bassegoda

Raquel Lacuesta

Maria Antònia Casanovas

9

etectrikOefesmas.net

P a t r o c i n a d o r de l ' e x p o s i c i ó "La C e r à m i c a a l'obra de Gaudi"

Consulteu

e l nostre

catàleg

a

:

h t t p / / w w w

roca-tile

com

H O M E N A T G E

, jt3Í*piTaou PPJMERA QUINZENA MARÇ 2002

A

M I Q U E L

F U L L A N A

(I)

E L

N O T I C I A R I

En record de Miquel Fullana Es compleixen tres anys de la mort de l'autor del diccionari de la construcció |H Jl iquel Fullana i Llompart 1 1 V I va morir el 16 de febrer de 2000.

L'endemà sortí la notícia al Diari de Balears i, dos dies després, a Última Hora. L'autor del Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció ens va deixar sense fer soroll i la seva mort passà pràcticament desapercebuda més enllà de les Illes Balears on havia nascut. Segurament que la construcció catalana li deu molt a aquest dibuixant, pintor, gravador, delineant, intel·lectual i entusiasta de la

.LANTERNO

DOBLE

0

llengua, en aquest darrer camp una de les poques referències sòlides per a estudiants i professionals de la construcció. Han passat dos anys i la figura del mestre Fullana encara espera el seu merescut homenatge.

Miquel Fullana va néixer a Palma de Mallorca el 9 de març del 1905. Va ser dibuixant, pintor i gravador, si bé la major part de la seva vida professional, com a dibuixant, la va exercir en el camp de l'arquitectura i la decoració. Va treballar des de l'any 1922 com

CUPUl

CUPUl

CÚPULA DE SANT PERE DE F (Secció] MUR-CORTINA

. CÚPULA, f. Volta de revolució, generalment hemisfèrica o semiel·líptica, adoptada com a coberta en . edificis de caràcter monumental, per a cobrir grans espais de planta circular, poligonal i quadrada. ! Quasi sempre la disposició d'una cúpula consisteix en r"anell" o cornisa que descansa damunt els ; arcs torals i les petxines, el "tambor" que forma un cos cilíndric o poligonal amb finestrals oberts a \ l'exterior, i la gran volta o "mitja taronja" que sol ésser coronada al cim amb un cupuli o petit cimbori (que, en aquest cas, pren el nom de "llantemó". Cúpula.

MUR-CORTINA. m. En els edificis moderns -l'esquelet dels quals és fet de peus drets i bigues de ferro o de formigó armat-, nom que es dóna a la paret que forma la façana, no sustentant, feta a base de vidre, alumini o altres materials lleugers formant una espècie de cortina exterior que amaga els elements estructurals de l'edifici. Pared-cortina.

•' T

EL

NOTICIARI

HOMENATGE

A

MIQUEL

FULLANA

{I)

LtnfermKiu PRIMERA QUIN!

a delineant en el despatx de Guillem Forteza i fins a la mort d'aquest arquitecte l'any 1943, Un any abans, Fuliana havia posat en funcionament un taller d'escultura decorativa en pedra, dedicat a la talla d'elements aplicats a la construcció d'edificis, obrador del qual va seguir exercint la regència fins a l'any 1957. Com a professional, va participar en la construcció de diversos edificis emblemàtics a Mallorca.

amb aquest ram, conscient que el lèxic de la construcció, com el de tots els rams tècnics, es veia i es veu encara envaït per una allau de paraules estranyes a l'idioma vernacle, posant en perill la supervivència del lèxic, Miquel Fullana va decidir l'any 1963 començar l'àrdua tasca d'escriure el llibre que sempre havia pensat fer, el Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció, la primera edició del qual sortí a la llum el novembre del 1974 publicat per l'editorial Moll. Una valuosa aportació a la nostra cultura.

M i l i t à n c i a política Miquel Fullana va ser membre de l'AssoLa seva obra ha estat la base sobre la ciació per la Cultura de Mallorca, va militar a qual han treballat altres professionals de la Esquerra Republicana Balear i fou un dels llengua i de la construcció per a la preparafundadors i posteriorment secretari de l'Obra ció de noves eines terminológiques com són Cultural Balear, entitat que fou vista en els els diccionaris de l'ITeC i el més recent Dicmedis literaris, artístics í científics de les Illes cionari visual de la construcció, publicat amb entusiasme i emoció pel seu significat i amb el suport de la Generalitat de Catalunoportunitat. Va patir presó a causa del seu ya. Miquel Fullana va rebre un petit recocompromís militant i, tal com recordà el neixement a la seva obra l'any 1994 amb periodista Tomeu Martí al Diari de Balears, motiu de la II Jornada sobre llengua i terera una de les principals baules que entron- minologia de la construcció, organitzat per caven l'activisme en la defensa i promoció la Generalitat i la Universitat Politècnica de de la llengua i cultura catalanes a Mallorca Catalunya, f® abans i després de la repressió franquista.

Dedicat llarg temps a treballar dins l'art de la construcció i coneixedor dels mots genuïns de la llengua catalana relacionats

TREMUJA TREMUJA. f. Recipient en forma d'embut o de tronc de piràmide invertit, fet de planxa de ferro, destinat a depositar-hi momentàniament gran quantitat de formigó, morter, etc, pastat fora de l'obra, material que tot seguit es va traient per una comporta situada a la part inferior. Tolva.

Professors: Javier Crespan. Inspector d e Treball Ignacio d e Ferrater. Cap de prevenció Catalunya ACS Joan Golobardes. Cap de Seguretat i Higiene FCC Joan M. Gonzàlez. Cap d e Seguretat i Salut Catalunya SGSTecnos, SA Jaume M . Montanera. Cap del Servei d e prevenció G & O Carlos Obeso. Comissió de Seguretat CCOC Manuel Sarquella. Cap del Servei de Prevenció Contratas y Obras, SA del 9 al 18 d'abril d e 2002 dimarts i dijous, d e 16.30 a 21 h 16 hores Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics d e Barcelona Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Preu no col·legiats: 230,79 € Preu col·legiats: 192,32 € Informa't a les planes interiors de L'Informatiu, a la web del Col·legi www.apabcn.es. o al telèfon 932 40 20 60 Organitzat per:

Çm

PUNTS

DE

VIS TA H O M E N A T GE A

:1QUEL

FULLANA

(I)

P U N T S

DE

V I S T A

"El Fullana", un llibre, una persona | U ecordo molt bé el meu pri-

hauran pogut veure, en vam copiar

l ^ \

d'un,

mer contacte amb el llibre que tots

més

pràcticament sense canviar ni una

d'«e1

línia (l'arc, la volta, l'encavallada} per tal

Fullana». Va ser amb un exemplar de la pri-

que quedés ben clara la seva procedència a

coneixem amb l'afectuós

apel·latiu

la manera d'homenatge al seu autor.

mera edició, amb motiu d'una col·laboració amb un arquitecte que ja treballava per a fa

La tercera ocasió, amb motiu de la II

renascuda Generalitat, cap al 1 9 8 0 , quan jo

Jornada sobre Llengua i Terminologia a la

ja feia disset anys que estava estudian! o

Construcció, al novembre de 1 9 9 4 , ja no va

exercint l'arquitectura. La flamant situació

ser amb *el Fullana» sinó amb Miquel Fulla-

professional derivada de la novissima situa-

na. A iniciativa de la Comissió d'igual deno-

ció política obligava a fer en endavant una

minació, liderada per Francesc Vilaró del

cosa que ningú no ens havia exigit ni ensen-

Departament de Política Territorial i Obres

yat mai: escriure tots els documents dels

Públiques, es va fer, per f i , un homenatge a

projectes en català. Des d'aquell moment

Fuilana en persona que, malgrat la seva

«el Fullana* ha estat sempre en algun dels

edat, ens va honrar amb la seva presència,

meus prestatges. Però successius requeri-

Recordo amb claredat la meva impressió

ments professionals m'han portat a tenir-ne

quan vaig contemplar la seva delicada i

una visió molt diferent del simple llibre de

quasi poètica figura. La fotografia que apa-

consulta.

reixia en el seu llibre suggeria un altre tarannà.

La primera ocasió va ser, passats uns deu anys, amb motiu d'una nova per a mi

Va ser la sensació, que es té ben poques

responsabilitat acadèmica en el primer curs

vegades, de quan s'entra en contacte amb

de construcció a l'Escola d'Arquitectura de

personatges que tenen nom de llibre. Com,

Barcelona. Tots els professors

—Albert

per exemple, el de Pere

Benavent,

que

Casals, Antoni Carrió, Santiago Fuentes i

Albert Casals i jo, si bé no en persona, sí que

Ignasi Sanfeliu— vam decidir que calia ini-

et vam conèixer a través de totes les seves

ciar la tasca, absolutament inèdita a l'Esco-

obres construïdes, i els seus corresponents

la, d'ensenyar als nostres alumnes la utilit-

documents de projecte, amb ocasió d'un

zació correcta dels termes propis de la cons-

estudi que vam fer per a la revista CAU. 0 la

trucció arquitectònica. En aquell moment ja

sensació que em va comentar Ignacio Pari-

havia sortit a la llum el diccionari de l'ITeC,

cio quan va conèixer personalment

de manera que podríem dir que «el Fullana»

Neufert. Darrere dels grans llibres hi ha

ja tenia un competidor. Però, com que l'ob-

grans personatges i sempre sorprèn de pen-

jectiu era dotar els alumnes d'una terminologia àmplia que inclogués no només els termes de la construcció actual sinó també els de la històrica, <el Fullana» continuava sent imprescindible.

Ara bé, no era pas una utilització gratuïta, havíem de pagar un peatge, que d'altra

Ernst

sar que aquella tasca immensa està feta per

Un home que, vist de prop semblava més aviat un delicat poeta enamorat de la seva llengua i la seva professió, va ser, en realitat, un autèntic tità de la nostra cultura arquitectònica a qui no s'ha agraït com mereixia el seu treball gegantí.

una persona que veus com si fos normal.

Per cert, l'esment dels treballs que vam fer sobre la figura de Benavent m'ha portat al cap el record d'una dramàtica situació, que vam reviure a través dels seus papers, ben oposada a la que hem rememorat al principi d'aquestes línies: la que el va obli-

banda ens enriquia: el fet que alguns dels termes no eren del català central, és a dir, de

mestre. Els nostres professors sempre ens

FORMATIU, Jordi Lleal. Ja no es tractava de

gar a fer un canvi en tots els documents dels

Barcelona o Girona. Vam trobar dificultats a

havien parlat en castellà i fins en aquell

donar uns quants apunts als alumnes de

seus projectes, del català dels anys trenta al

l'hora d'utilitzar determinades paraules, com

moment totes les classes també s'havien fet

l'Escola, sinó que l'abast de l'operació era

castellà dels quaranta...

per exemple les que fan referència a les parts

en castellà, de manera que no era fàcil fer-

d'una amplitud inusual i, en conseqüència,

de les cobertes. Recordo que vam adoptar,

ho bé. Aixf doncs, no sé què hauríem pogut

vulguis que no, la responsabilitat i la por de

emoció el discurs que va fer Miquel Fullana

després d'animats debats, directament deri-

fer sense l'ajuda d'*el Fullana» i, s'ha de dir,

l'error es van incrementar molts punts. I un

i el dinar que vaig tenir l'honor de compartir

vades d'«el Fullana», les paraules

tant en català com en castellà.

cop més vam comprovar

amb ell. Va ser una ocasió realment d'una

tremujalo

crestallera, que ens van confondre més que no pas aclarir-nos res. Deixant de banda aquestes mínimes dificultats, el balanç va ser extraordinàriament positiu.

De fet, nosaltres teníem una responsabilitat per a la qual no havíem tingut cap

l'enorme

ajuda

Tornant a l'homenatge,

recordo

amb

d'-el Fullana-, tant per la claredat de les

profunditat

meva participació en l'elaboració del Diccio-

definicions

difícilment superable.

nari visual de la construcció,

promogut pel

magnifica aportació del seu Glossari ideolò-

Departament de Política Territorial i Obres

gic que ens va estalviar molta feina, com

l'inici de la redacció d'un diccionari amb

Publiques, a partir d'una idea de l'arquitec-

també

definicions i figures que pretén, si bé no

te tècnic, ben conegut pels lectors de L'IN-

Com tots dels lectors del Diccionari

La segona ocasió va ser amb motiu de la

i classificacions, com per la

pels seus extraordinaris

dibuixos. visual

alhora emotiva

i

intel·lectual

La darrera ocasió ha estat amb motiu de

superar, si donar una nova versió que facili-

L'Informatiu PHJMEftA QUINZEX

Homenatge a Miquel Fullana De s e m p r e m ' h a

preocu-

el diccionari."

da sobre llengua i terminologia a la cons-

pat emprar la terminologia de la cons-

L'any 1992 amb motiu de la I Jornada

trucció d'una forma correcta. Aixf, ja a

sobre llengua i terminologia a la construc-

Miquel Fullana va ser homenatjat i vaig

l'any 1980 em vaig comprar el Dicciona-

ció, vaig fer la proposta que es fes un dic-

tenir el goig de conèixer-lo i tractar-lo.

ri de l'art i els oficis de la construcció del

cionari visual de la construcció. En la pre-

Persona d'avançada edat, senzilla i afa-

qual era autor Miquel Fullana. El vaig

trucció, el 30 de novembre de 1994,

sentació constatava el pobre nivell en termi-

ble. Em vaig adonar de ser al davant d'un

triar perquè era l'únic en català, per la

nologia de vocabulari que hi havia entre els

mestre en tot el sentit que té aquesta

claredat en la definició dels termes, pels

agents que intervenen a la construcció. La

paraula.

dibuixos del mateix autor que l'il·lustren,

proposta fou acceptada i al cap d'un temps

Com totes les persones senzilles el

pel glossari català-castellà i pel glossari

s'inicià el procés de redacció en la qual vaig

seu traspàs passà desapercebut i ara que ja no és entre nosaltres és l'hora de retre-

ideològic on s'agrupen els termes segons

col·laborar amb la redacció de diverses fit-

conceptes. Prop de 3.600 termes i més

xes del Diccionari visual de la construcció, li homenatge, i quin millor homenatge no

de 600 dibuixos són el contingut d'a-

que va editar el Departament de Política

li podríem fer que continuar, renovar i

quest magnífic diccionari. L'obra es dis-

Territorial i Obres Públiques de la Generali-

posar al dia el seu Diccionari? No ens

tribueix en tres parts: la primera i princi-

tat de Catalunya. La veritat, he de reconèi-

podem permetre el luxe que es perdi el

pal és un diccionari alfabètic, la segona

xer que a l'hora de fer-ne l'esbós, a banda

seu llegat.

un glossari ideològic i la tercera un glos-

dels croquis que ja tenia fets amb anteriori-

Ja sé que no és una tasca fàcil, però

sari invers castellà-català.

tat, tenia al davant el Diccionari de Miquel

arribar a un acord amb els seus hereus i

Per entendre quina era la intenció

Fullana per absorbir el sentit que aquest

l'Editorial Moll i reeditar el Diccionari

de l'autor, només cal llegir la nota edito-

tenia tal com s'explica a la nota editorial

seria tot un "monument" erigit en memò-

rial que diu: "El glossari ideològic té la

abans referida, i per a mi va ser una guia

ria de Miquel Fullana. Bé que s'ho

finalitat de permetre trobar en el diccio-

impagable. Per això m'atreveixo a dir en

mereix! ®

nari alfabètic la definició i altres detalls

nom propi i crec que també s'hi afegirien els

de les coses de les quals el lector recor-

altres redactors de les fitxes del Diccionari

da l'existència però no el nom; és a dir,

visual que aquest, és "fill" del Diccionari de

que té el concepte d'aquell objecte, d'a-

l'art i els oficis de la construcció de Miquel

quella operació, e t c , i vol comprovar

Fullana.

quin és el seu nom o si aquest figura en

ti més l'aprenentatge de la nostra terminologia. I, com passa en tantes coses de la vida, només quan fas un treball equivalent al fet per un altre és quan arribes a poder veure amb sorpresa el seu valor. I aquest és el cas del diccionari de Miquel Fullana, L'enorme, feixuga, dificultosa, llarga i laboriosa tasca de redactar les definicions corresponents a cada terme i tot plegat relacionat amb unes magnífiques figures fetes per ell mateix, a la vista de la meva experiència, es converteix en una obra titànica. Un home, que vist de prop semblava més aviat un delicat poeta enamorat de la seva llengua i la seva professió, va ser, en realitat, un autèntic tità de la nostra cultura arquitectònica a qui no s'ha agraït com mereixia el seu treball geganti.

Serveixin aquestes línies com ei meu humil i sincer homenatge.

u

9

Recordo que amb motiu de la II Jorna-

Cl

Arquitecte tècnic jjIlealOtising. es

L1RF0MUTIU 200 Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 4 0 23 64 Adreça electrònica: informatluaapabcn.es L'Informatiu electrònic: http://www.apabcn.es/informabu Consell editorial: Anna M. Ruiz. Joan Gay, Xavier Alterca i Carles Cartafta Director: Cartes Cartafté Coordinadora: Elisenda Pucurutl Redacció: Josep Olivé. Xavier Oliva, Jordi Maríet i Ari [on i Ca pilla Anàlisi d'obra: Joan Sabaté.

Xavier Aumedes. Gabrieta Schon, Vicenç Font, Imma Villacorta.

Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Aicoba.

Tom Batltori i Joma Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier García Die [Chopo), Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e FotOlitS: Imprès Auloediciò S.L. Impressió: Vikmg Dipòsit legat: B42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. F a * 932 4 0 23 64 E-mail; comefcial9apabcn.es EDITA: Col·legi <fAparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Borgueda: Plana de l'Om. 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: Pi. Major, 6.08500 Vic Tel. 93885 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pinof. 8 08400 Granollers. Te). 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vicepresidenfc Joan ArcMvoi Secretaria: Minerva Embuena Comptador: Albert López Iborra Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Herro. Joan Gurri i Raimon Satvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: 8er na! Noguera Valies Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Geranb Joan Gay Els entens exposats en ete arteta agrats són tfexdusfva rcspcnsaWfc* dels autors

de Construcció * U U * c » K » E TSAB-UPC

ropnó de Linformatu

« H M PRÉSTECS HIPOTECARIS I FACIS LA SEVA CASA PER BEN POC Especial per els Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Per això a BBK li hem reservat un Préstec hipotecari en condicions exclusives, perquè finançar el seu habitatge no li resulti una càrrega. A més, a BBK, també gaudirà gratuïtament de tots aquests serveis: • Comptes corrents i llibretes sense comissions, • Les targetes BBK Maestro i Mastercard que li permeten operar en qualsevol caixer de la Xarxa Euro 6000 i 4B sense cap cost.

• Contacte directe amb BBK a través d'Internet les 24 hores del dia a l'adreça www.bbk.es. Una pàgina on ara ja pot contractar el seu compte Viviendanet amb els màxims avantatges fiscals i una rendibilitat dei 3,5% TAE., fins a imports de 60.000 € , • Servei d'Atenció Telefònica al 901.33.55.66 (de 7h a 24h, cada dia).

• I és que a BBK ens preocupem per vostè.

VISITI'NSA: Caixa d Estalvis BBK Avinguda

Diagonal. 413

Tel.: 93 4 1 6 00 62

Caixa d'Estalvis BBK Passeig de Gràcia, ! 18 Tel.: 93 217 15 04

w w w . b b k . e s

bbk

L'Informatiu.

P A G I N E S

D ' A S S E S S O R I A ,

F O R M A C I Ó .

A C T I V I T A T S

I

S E R V E I S

ASSESSORIA

18 Cap a la ISO 90Ü1

Acte de presentació

Cap a la ISO 9001 El Col·legi impulsa la implantació de sistemes de qualitat íï

a implantació d'un sistema

1 ^ — de gestió de qualitat i també la seva certificació és força freqüent en la indústria amb una tendència clara cap a un ràpid creixement. Això s'ha vist afavorit per una adaptació successiva a partir de les revisions de la norma ISO. L'evolució de les normes ISO 9000 ha ajudat que es valorin en la me-

sura que s'adapten a diferents models d'empresa. Es fan més aplicables a una empresa de serveis, i tenen un bon resultat en unitats molt petites. Els arquitectes tècnics som subministradors d'uns serveis i, per tant, haurem de tenir present que en un futur molt proper els nostres contractants o clients ens demanaran quin és el nostre sis-

tema de gestió de qualitat o directament ens exigiran que la nostra empresa estiguí certificada segons la ISO 9000. Actualment, el Col·legi ha endegat diverses iniciatives per impulsar la implantació de sistemes de gestió de la qualitat, especialment per a aquells col·legiats que intervenen en societats de professionals, tt

L'Extranet i el Visat on-line Dia: dijous 7 de març, a les 7 de la tarda.

Lloc: sala d'actes del CAATB Cal que confirmeu l'assistència al telèfon 932 40 20 60

ASSESSORIA QUÍNZENA MARÇ 200Ï

Cap a la ISO 9001 Deu societats professionals inicien els tràmits per a l'obtenció de la ISO f í ~ a norma de qualitat ISO

del sistema d'implementació. Finalment, en

I L

9 0 0 1 ja fa més de dotze anys que s'a-

una fase 3, i darrera dins del procés de con-

plica a l'Estat espanyol, però sembla que

sultoria, té lloc una auditoria interna d'implantació, és a dir, una autoanàlisi equiva-

fins fa ben poc havia restat força al marge del sector de la conslrucció. Aquesta carèn-

lent a l'examen final que dictaminarà la con-

cia s'accentua molt més quan parlem dels

cessió de la ISO. D'aquest autoexamen, en

professionals. En aquest sentit, el Col·legi

surt un informe final d'auditoria.

ha engegat una iniciativa que permetrà a un

La fase següent ja és la sol·licitud for-

seguit de despatxos d'arquitectura tècnica

mal de la certificació de qualitat pròpiament

assolir l'esmentada norma de qualitat amb

dita. I aquí entrava l'explicació del tercer as-

l'atractiu d'unes condicions avantatjoses.

sistent a la reunió, Francesc Martos, del

Aquestes condicions bàsicament consistei-

centre de certificació LGAI, escollit pel CA-

xen en el fet d'aprofitar la concessió de sub-

ATB com a entitat concessora de la marca

vencions públiques als despatxos professio-

ISO. Martos va definir la certificació de qua-

nals que vulguin tenir la ISO i gestionar l'ob-

litat com l'acte pef qual una tercera part in-

tenció de condicions econòmiques favora-

dependent, imparcial i neutral dóna fe de la

bles amb les societats consultora i certifica-

bona política d'una empresa en matèria de

dora participants al procés d'acreditació.

El 10 de desembre passat, es va cele-

qualitat. En addició, va explicar els intervals de temps necessaris dins del procés de cer-

Trobada al Col·legi amb els despatxos professionals interessats en assolir la ISO.

tificació. Així, des de la designació d'un

brar una reunió al Col·legi entre represen-

equip auditor fins a la planificació de l'au-

tants del Centre Català per la Qualitat (orga-

Sansaloni, l'assoliment de criteris objectius

citant, en aquest cas, l'aplicació de la nor-

nisme depenent de la Generalitat, en enda-

de mesurament de la qualitat en entitats de

ma ISO 9 0 0 1 : 2 0 0 0 a les societats. A conti-

vant CCQ); la companyia SGS, líder mundial

servei són cabdals, i per aquest motiu, com

nuació, en una fase posterior, o fase 1, es té

en aplicació de sistemes de qualitat; LGAI,

a incentiu, es preveu !a necessitat d'atorgar

en compte la presa de dades d'un consultor

institució acreditadora per concedir les ISO

subvencions a les empreses que es vulguin

en les instal·lacions d'aquestes societats

i delegats dels despatxos professionals inte-

comprometre a adquirir aquests criteris.

professionals. A més, es fa una planificació

Per reafirmar la seva aposta amb la qua-

detallada de les activitats que desenvolupa,

litat de la gestió, el Col·legi també ha co-

ressats d'assolir la norma. Per la part del Col·legi hi van assistir Albert Vila, gerent de la Divisió d'Innovació i Desenvolupament Corporatiu, i Josep Maria Calafell, responsable del Gabinet Tècnic col·legial. Durant la reunió, les diferents parts van exposar als professionals el seu paper dins del procés d'implemeritació

de la norma

ISO. En

aquest sentit, va obrir l'explicació el representant del CCQ, Joan Sansaloní. Segons

El procés d'obtenció de la norma A continuació, Xavier Arbós, de la consultoria SGS, va definir el paper d'aquestes

ditoria (l'examen que dictaminarà les bones pràctiques de l'empresa sol·licitant) pot passar un mes, als qual s'han d'afegir dos més fins a l'auditoria en si.

i ja es produeix el lliurament d'una primera

mençat la seva implantació de la ISO 9 0 0 1 .

documentació bàsica del despatx sol·lici-

De moment ]a ha actuat com a impulsor de

tant.

la norma entre un primer grup de despatxos

societats i, en particular, de la que ell repre-

Més endavant, ja entrats en la fase 2, es

sentava a la reunió. Arbós va definir les qua-

realitzen unes visites d'assistència tècnica

tre fases que estructuren un procés d'imple-

de mitja jornada per part de la consultora als

mentaciò de normes de qualitat. Segons Ar-

despatxos professionals. En aquestes es dó-

bós, en una fase zero, o de contacte, es fa la

na suport en la redacció d'instruccions de

presentació del projecte de l'empresa sol·li-

treball, i es prepara la documentació final

professionals. í í

Francesc Xavier Alberca

L'ITeC atorga els dos primers documents d'aptitud tècnica en obra (ApTO) L'ApTO és un document

realitzar-los d'una manera continuada.

que avala la professional itat tècnica d'u-

La declaració d'ApTO és un distintiu

les empreses següents: • Instaladoras Aragonesas de

L'acte de lliurament de les dues priLadryeso

meres declaracions ApTO es va fer el 2 9

na empresa per a la instal·lació o mun-

d'àmbit voluntari, que l'ITeC concedeix a les

(IALY) SL, de Saragossa, en les activitats

de l'octubre passat, a la Fundació Anto-

tatge d'un producte, o d'un sistema, de

empreses que aporten evidències objectives

de construcció de divisòries interiors i ex-

ni Tàpies.

conformitat amb les especificacions tèc-

d'adequada conformitat amb ei compliment

tradossaís de façanes amb peces prefa-

niques establertes. L'ApTO no només ve-

deis requisits del sisíema de gestió, enfocat,

bricades de gran format de ceràmica, i de

rifica els aspectes tècnics de la correcta

d'una banda, a l'aplicació pràctica en l'obra

Més informació:

*

execució de la solució constructiva, sinó

i a la qualificació del personal i, de l'altra,

• Tabomancha SL, de Lleida, en !es activi-

Servei de Comunicacíó-ITeC.

í.

que, mitjançant una auditoria del siste-

als requisits de muntatge i d'ús del produc-

tats de construcció de divisòries interiors

Telèfon 933 09 34 04

\

ma d,e gestió de la qualitat de l'empresa,

te o sistema. Les dues primeres declara-

i extradossats de façanes amb peces pre-

comunicacioeitec.es.

en valora Ea fiabilitat i competència per

cions ApTO que s'han emès s'han atorgat a

fabricades de gran format de ceràmica.

www.itec.es.

ceràmica i guix.

®

Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ Ï002 i I

Documents a l'abast Documents a l'abast

s (IVA inclòs) Col·legiat

Documents a l'abast No col·legiat

No col·legiat

1.1

Codi d accessibilitat

4,50

5,18

4.

Norma sismoresistent

7,25

8,34

Paper

8,00

9,20

8.2

Control de qualitat de poliuretans

4,50

5,18

Disquet

6,00

6,90

9.

El llibre de l'edifici

3,00

3,45

Correu electrònic

4,50

5,18

6,00

6,90

Infraestructures comunes de telecomunicació 10,30

11,85

(Document adaptat a la EHE)

7,25

8,34

13.

Enderrocs

6,88

7,90

14.

Criteris per a la redacció d'informes, certificats, peritatges i dictàmens

3,00

3,45

Certificats d'habitabilitat

3,00

3,45

10.2 12.1

17.2

Control de qualitat.

22.9

Preus en euros (IVA inclòs) Col·legiat

23.1 24.

Nova reglamentació d'activitats a Catalunya

6,88

25.

Grues torre

6,13

7,69

Amb disquet

7,04

8,84

El projecte de bastida

7,49

8,62

Amb disquet

9,06

10.42

26.

27.

Estudi bàsic

6,00

7,25

Amb disquet

6,90

8,34

10,80

12,42

20.1. Conservació i seguretat de les façanes Model d'estudi bàsic de seguretat i salut

21.

per a obres de rehabilitació de façanes

3,00

4,50

Amb disquet

3,45

5,18

Les garanties a la LOE

7,25

8,84

8,34

10,17

28.

El Centre respon

7,25

8,34

29.

El certificat de solidesa

7,25

8,34

PUNTS DE VENDA: SERVEI D'INFORMACIÓ (PUNTA BAIXA), CENTRE DE DOCUMENTACIÓ (5a PUNTA) I A LES DELEGACIONS Centre de Documentació • TEL. 932 4 0 23 65 • sit@apabcn.es També per Internet a www.apabcn.es

Servei d'informació i assessorameg

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal •

Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

•

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

•

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

•

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

•

Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. í

•

Contractació de l'assegurança.

Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto®apabcn.es

7,90

Amb disquet

Nova reglamentació de seguretat i salut en la construcció.

Llistat de normativa de compliment obligat per a Catalunya (agost 2001)

e vehicles

SERVEIS cnl PRIMERA QU»NZ£NA KAAÇ 2002

Visar és la teva garantia Visa

a m bt o t e s

l e s f a c i l i t a t s

Ara el tràmit de visat està unificat

Ara la nova tarifa de preus és més transparent

Tant si vises al Col·legi com des de casa o del despatx, sempre amb el mateix procediment amb el programa Gestió Col·legial 2002.

Per a tots els visats s'ha aplicat un sistema de preus per tram, en funció del pressupost d'execució material i de la coordinació de seguretat. Així, podràs conèixer el preu abans de visar i incloure'l en el teu pressupost de serveis. Demana la nova tarifa de preus del 2002 al Servei de Visats o consulta-la a l'Extranet.

Gestió Col·legial 2002 et permet crear bases de dades de clients, arquitectes tècnics, altres tècnics i contractistes, et fa el càlcul d'honoraris i despeses de Visat i Musaat, i t'imprimeix tota la documentació requerida per al visat.

•

•

•

Un programa que agilita les teves gestions. Ja no caldrà que vinguis a recollir els impresos al Col·legi. Gestió Col·legial 2002 et facilita els documents necessaris per a la gestió de visats amb una presentació de qualitat.

Una versió més àmplia i flexible. Podràs fer un major nombre de documents {certificats de final d'obra, actes referides a seguretat, documents de control de qualitat...) i a més, com que tots el documents són plantilles word, els podràs modificar en funció de les teves necessitats.

El primer pas per visar on line. Amb Gestió Col-legíal 2002 podràs utilitzar el nou servei de visat on line, per a treballs profesisonals d'un import fins a 180.000 euros.

Ara tens més opcions per visar

Amb total garantia

En funció del pressupost i de les teves necessitats, ara pots escollir entre tres maneres de visar.

• Visat al CAATB: per a qualsevol pressupost, recorda que sempre pots venir al Col·legi a visar. Amb Gestió Col·legial 2002 pots preparar prèviament tota la documentació i fer les teves gestions ràpidament.

1. Una garantia per a l'aparellador/arquitecte tècnic. Valida les

•

Visat avançat: podràs adquirir al Col·legí per anticipat les etiquetes que vulguis i, quan hagis de visar, adherir-les als documents que et facilita el programa Gestió Col·legial. És un visat còmode per a obres i per a treballs profesisonals amb un pressupost no superior a 21.000 euros.

•

A partir de l'autodeclaració, el visat defensa la teva professionalitat.

teves competències d'acord amb la LOE i certifica la teva identitat, titulació, habilitació legal i professional.

2 . Una garantia davant de tercers. El visat garanteix la teva competència i responsabilitat davant del contractant i de l'Administració.

3 . Una garantia per a l'obra. Verifica la correcció de les dades introduïdes en la documentació de l'obra.

4 . Una garantia de futur. Només visant es pot contractar la pòlissa de responsabilitat civil professional amb una co_____—-— v i » » - ••„«-. bertura de 10 anys.

C ~ ~ 1 A I : ^ : 12/02/2002

Visat on line: amb Gestió Col·legial 2002 i connexió a Internet podràs visar les 24 hores els 365 dies de l'any, sense desplaçaments i a l'instant, projectes d'un import fins a 180.000 euros i per a obres no oficials. Properament t'informarem del funcionament i avantatges.

VISATS • Telèfon 932 40 23 70 • visats@apabcn.es

i central PRIMERA QUINZENA MARC l

Material informàtic d'interès professional i a bon preu El Col·legi ha establert un acord de col·laboració amb I empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a la venda d'ordinadors i material informàtic (impressores, escàners) de qualitat, per tal d'oferir-lo

als arquitectes tècnics a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa. L'oferta es fa durant un temps limitat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils:

1 . Ordinador d e sobretaula PENTIUM 4 , 1,5 GHZ

2. Ordinador de sobretaula PENTIUM 4 . 1,7 GHZ

3 . Ordinador portàtil Notebook Airis 4 4 8 2 - P E N T I U M III 1,1 GHZ

4. Ordinador portàtil Notebook Airis 4 2 2 8 - P E N T I U M 4 1,7 GHZ

Característiques: Placa base Elíte-Group p4 lita CPU Intel Pentium 1. 1,5 Ghï 256 Mb SDRAM PC-133 Disc dur 40 Gb ATA-100 FD 1,44 Mb Targeta gràfica RIVA TNT 2 M64 32 Mb CD ROM LG X52 So compatible sound blaster 128 Monitor PHILIPS 15~Mod 105-E Teclat de membrana Ralolí 3 botons Altaveus amplificats 160 W Micròfon muttimèdia Caiia semitoree ATX P 4 4 bahias 5 1/4 Font d'alimentació 300 W Modem-fax intern 56 Kps

Característiques: Pixa base DFI WB 72 SR Chipset Intel £45 + Audio CPU Intel Pentium 4.1,7 Ghi in a box 512 Mb SDRAM PC-133 Disc dur 60 Gb ATA-100 7200 rpm FD 1,44 Mb Targeta gràfica MATROX G-550 32 Mb DVD TOSHIBA 1 6 x 4 8 Regravadwa LG 16 x 10 x 40 + Software So compatible sound blaster 128 Monitor PHILIPS 17" Mod 107-T Pantalla plana 0,25 mm dot pich Teclat Logitech whell Altaveus amplificats 180 W Micròfon multimèdia Caixa semitoree ATX P-4 4 bahias 5 1/4 Font d'alimentació 300 W Modem-Fax US Robotics 56 Kps intern

Característiques: CPU Intel Pentium lli 1,1 GHZ 256 Mb RAM Disc dur 20 6b FO 1,44 Mb Targeta gràfica 32 Mb SH CD ROM x 24 So 3D Altaveus + micròfon Pantalla TFT 14.1" Modern 56 Kps T Red Ethernet 10/100 Pes 3,4 Kg TVOut Bateria ion-liti

Característiques: CPU Inie! Pentium 4 1,7 Ghl 512 Mb RAM Disc dur 30 Gb FD 1,44 Mb Targeta gràfica ATI-M6 16 Mb DDR TV Out CD ROM x 24 So 3D Altaveus + micròfon Pantalla TFT 14,1" Modern 56 Kps T Red Ethernet 10/100 Bateria ion-liti

Preu sense IVA: 737 euros

Preu sense IVA: 1.280 euros

(122.600 PTA) Garantia 1 any

(212.900 PTA) Garantia 3 anys

Les configuracions de les ofertes són modificables í adaptables a les necessitats del professional, A causa de la inestabilitat en el preu d'alguns dels components dels ordinadors, els preus poden patir variacions (habitualment a la baixa). Per això es recomana als inteI ressats comprovar el preu actualitzat de l'oferta o configuració escollida. Es poden consui-

pera col.leglazm actua/ttz«fH«i yymf.carrie.net/l-informnriu ER MÉS INFORMACIÓ

Tel: 934 108 280 Fax: 934 109 158

Preu sense IVA: 1.718 euros (285.900 PTA) Garantia 1 any m situ

Preu sense IVA: 1.253 euros (208.500 PTA) Garantia 1 any in situ

CARRIE • Sílvia Jiménez Viladomat, 237. Barcelona • Telèfon 934 10 82 8 0 • Fax 934 10 9 1 58 informatica@carrie.net • www.carie.net tar a la web de l'empresa Carrie (www.carrie.net) les característiques actualitzades cada setmana. En les compres de material informàtic com ara impressores, escàners, càmares, etc, els col·legiats gaudiran d'un descompte d'un 3% sobre els preus de Carrie. Els col·legiats que vulguin informar-se respecte de les configuracions concretes es poden dirigir a Carrie.

HORES

EXTRES

QUINZENA MARÇ 3002

Atraure l'atenció i retenir-la í f a poc que comentava el po-

La Coruna, 1916-2002), que va ser el pri-

n'esperava un espectacle. I per això hi ha

lí

der de la publicitat i com Frederic Beig-

mer Nobei que va comprendre que la publi-

qui ha escrit que ara que don Camilo s'ha

beder el sabia denunciar a 13.99 euros, al-

citat forma part de la cultura dei nostre

mort podrem començar a gaudir de la seva

Era algú a qui la seva primera dona, Rosario

temps.'

obra com cal. I és que l'obra be Cela -que

Conde, mecanògrafa al Sindicato del Metal

dubto que mai hagi estat un escriptor de

de Madrid, havia aplanat el camí, i estava

hora que en treia profit. Però posats a destacar accions mediatiques d'aquests tipus,

Cela ja deia 'corïo' i 'cojones' als anys

cal parlar de Camilo José Cela (Iria Havia,

setanta per la televisió i en els vuitanta declarava públicament la seva

masses- també existeix.

anar seguint a través de la tele i \'jHola! i el íecturas (jo el Semana el consulto menys).

més a prop de la pulsió animal que registra

L'obra de Cela existeix justament des de

en aquest llibre que quan Maria Castaiïo va

la novel·la que ara proposo coma lectura, La

començar a convertir-lo en un personatge de

cinc litres d'aigua d'una pa-

família de Pascual Duarte, amb la qual va

saló.

després expulsar-

donar-se a conèixer el 1942.1 estem parlant

Ja veu que de moment segueix sent

íos. Vaja, que l'home sabia

de fa seixanta anys! Aquesta novel·la -que

més fàcit parlar de Cela que de Pascual

atraure l'atenció de la gent

en ei seu moment va tenir problemes amb la

Duarte. Encara seria més complex parlar de

sobre la seva figura millor

censura, malgrat que Cela jugués en el bàn-

l'obra desigual que el Cervantes-Nobel va

que cap 'marcià' i era prou

dol franquista- va significar una revelació

publicar a continuació, on destaca La col-

conscient

majoria

narrativa en uns anys difícils, els de la post-

mena, això sí, que eí 1951 el va consagrar.

dels lectors arriben a l'obra

guerra civil espanyola. Ho va significar per

a través de l'autor i no a

l'audàcia i originalitat del tema i pel caràc-

nir-lo viu a les portades, Pascual Duarte

l'inrevés. "Quan mori, do-

ter adust i descarnat del clima humà i vital

serà un obra que permetrà exhumar-lo de

naré el meu cos perquè en

que trobem en les seves pàgines, on enso-

tant en tant.

capacitat d'absorbir pel cul

;

que

la

acin croquetes, va dir una

peguem cara a cara amb la pagesia espan-

vegada". Suposo que se-

yola de la postguerra, poblada per éssers pri-

rien bones, perquè l'home

mitius.

Però quan els seus hereus deixin de mante-

íí

s'alimentava prou bé, i segur

que

vostè

recorda

aqueü anunci on li demanaven:

"iUnas

pochas,

don Camiío?" i ell contestava amb aquell posat fatxenda que tenia: "Hace".

Cela

també

sabia

que l'atenció de la gent no només cal atraure-la sinó retenir-ia, i per això les seves campanyes ries.

Pascual Duarte és un individu que actua per instint i no pas per moralitat. Està com mig domesticat només, perquè viu enmig de persones salvatges com ell, violentes, plenes de rancúnia, en un món on les coses succeeixen perquè una cosa porta a

peny a estar per damunt de qualsevol forma de racionalitat.

Quan va escriure

aquest

llibre, on

reprèn les desventures de la tradició espan-

publicità-

yola del realisme més cru i negre, Cela era un noi llargarut i prim. Tenia poc a veure

D ' A RT

íprancesc Ventura, dissenya-

inconfusible de treball de sobretaula, una

li

dor i grafista des de fa molts anys, és

mica com si es tractés d'un treball primer o

en queda un senyal feble de maniobres difí-

també un pintor preocupat per donar forma

de l'esforç fundacional per continuar en el

cilment explicables, com les que en aquests

a tes emocions que la necessitat i l'estat d'a-

futur. El final d'aquest procés és indefinit i

moments ens ofereix Francesc Ventura. ®

lerta li produeixen a partir d'uns espasmes

segurament que pot dur a multitud de nous

inicials. La música ha estat sempre una bo-

camins o morir en la tasca primera, com un

de la feina quieta d'un artista simplement

Exposició

na companya de Francesc Ventura i això

amor juvenil escampat per la terra i disgre-

queda palès en molts dels seus grafismes i

gat entre molts altres estímuls que ara per

G£ST I PARAULA

en les línies austeres que configuren l'es-

ara ignorem ets altres. És possible que -pre-

Sala d'exposicions de la Delegació del

quelet dels seus quadres.

cisament a causa de la seva simplicitat in-

Vallès Oriental del CAATB

tensa- aquests dibuixos ens puguin remetre

Josep Pirtoi, 8. Granollers

cesc Ventura ha volgut limitar el seu espai pictòric al paper, treballant amb elements escassos, deliberadament senzills i tòpics: carbonet, una mica de color, no gaire, i el gran espai blanc que el paper li regala com a escenari primigeni. El resultat ha estat una sèrie de gestos de caire íntim, que apareixen en públic per primera vegada amb un aire

a paraules conegudes o a la identificació

Matins, de 9 a 13 de dilluns a divendres;

amb éssers i formes abans vistos, però això

tardes, de 6 a 8 de dilluns a dijous.

no ens ha de preocupar. El que els nostres

Fins al 25 de març.

ulls perceben és una petita espurna del que realment hi ha en un paper. Darrere el mirall hi ha moltes més coses i dissortadament cap pintor no és capaç d'explicar-les només amb paraules; li farà falta el gest. Al capdavall,

194 pàgines.

5,56 euros

EI gest i la paraula

Des de fa una temporada, però, Fran-

Plaza & Janés.

Barcelona 2000.

amb el personatge que posteriorment vam

S PA i

LA FAMIUA DE PASCUAL DUARTÍ

l'altra i punt. La duresa del dia a dia els em-

successives

On arribava, se

Novel·la

CELA, Camilo José.

NO

T ' H O

P E R D I S

Passeig per la nova arquitectura francesa í|

a galeria Met.room, situada

I L . als baixos de l'estudi d'arquitectura de Beth Galí (Nou de Sant Francesc, 4), ha organitzat, fins al 15 de març, l'exposició "ReCréation. 21 arquitectures a la França de principis del segle XXI", un acurat reflex de les noves tendències arquitectòniques que es donen a França. La mostra, inaugurada a la Biennal de Buenos Aires de 1998 i comissariada per l'arquitecte Francis Rambert, redactor en cap de la revista d'arquitectura francesa D'A, vol presentar a través d'una vintena de projectes, el moviment que ha arrelat a França per rfivitalitzar i reconquerir els espais urbans i la perifèria de les grans ciutats.

Una nova identitat a l'espai Els projectes presentats a l'exposició reflecteixen les tendències més recents de l'arquitectura francesa a través de l'obra dels arquitectes més coneguts: Jean Nouvel (edifici Cartier, París}, Dominique Perrault (fàbrica a Nantesí, Denis Valode (fàbrica L'Oreal), Bruno Gaudin (nou model d'estadi esportiu a Chaterly}, Christian de Portzamparc (Palau de Congressos de Porte Maillot, París). "Ultrapassant la simple rehabilitació, aquestes obres es singularitzen per la seva capacitat de proporcionar una nova identitat a un espai. Una veritable aposta per la nova arquitectura: crear un nou espai en un espai ja existent que interessi al públic", assegu-

TRENCA'T

entre les arts i l'arquitectura tot aprofitant un dels edificis singulars de la Barcelona antiga, un immoble que havia acollit anteriorment les instal·lacions, convulses i imprevisibles, del meublé La Paloma Blanca, tot un símbol del que els voltants de la plaça Reial van ser fins no fa gaires anys i del que una selecta minoria, amb Galí al capdavant, vol que siguin. 40

ra Rambert, al catàleg.

La mostra també reserva un espai per a l'obra de Santiago Calatrava (estació de trens de Lió-Satolas) i Massimiliano Fuksas (remodelació d'una illa urbana a Paris). Tots els 21 projectes que conformen l'exposició tenen en comú la voluntat de recrear o reconfigurar determinades zones urbanes, ja sigui transformant els edificis existents o construint edificis emblemàtics. "A la ciutateuropea ja ha passat l'hora del consum desenfrenat d'espai. L'arquitecte acostuma a

veure's confrontat a la tasca d'intervenir per tornar a configurar edificis i recompondre trossos de la ciutat, i la complexitat d'aquesta intervenció és el motor de la seva creativitat", puntualitza Rambert.

La sala Met.room, que acull aquesta mostra de nova arquitectura francesa, organitza des de ía un parell d'anys tot tipus d'activitats relacionades amb el món de l'arquitectura i les ciutats, el disseny i l'art. Iniciativa personal de l'arquitecta Beth Galí, la sala vol ser un espai de militància compro-

Exposició RÍ-CRÉAVON.

21 ARWfTfCTUKS

A u FRANÇA DE PRINCIPIS DÍL SEGU XXI

Galeria Met.rcom.

Nou de Sant Francesc, 4 Barcelona Fins al 15 de març.

Antoni Capilla Periodista

capiltaOeresmas. net

LA

Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom de l'orde religiós al qual pertany el monestir de la fotografia. A la columna de color dels mots-resposta hi trobareu en acrostic el nom de la població on es troba el monestir.

RES

1 2 3 4 5 6 7 8 9

i

• i

\ i

i

• i -! I i ' ' '

DEFINICIONS: 1. És ideal per talanejar com renta la roba a mà la nostra veïna. 2 Tècnica de reg que projecta aigua en forma de pluia molt fina 3 Arbres de fusta terma i tenaç emprada en ebenisteria. 4. Indústria on es fabriquen peces de terra curta per les teulades. 5. Politja muntada en una carcassa amb ganxo que permet de penjar-la làcilment. 6. Cobreix part d un jardi per protegir-lo dels raigs directes del sol. 7 Escalinata plena de graons o esglaons. 8. Que conté òxid d'alumini per obtenir peces de ceràmica. 9. Espai obert duna casa duna població del Vallès Occidental.

SOLUCIONS;

Serveix per protegir dels sorolls

GENT

Cursos de ball de saló L'Escola de Vicenç Torremadé i Glòria Sanz és pionera en l'ensenyament del ball de saló a l'Estat espanyol amb una trajectòria de més de 20 anys de dedicació. Ara, en col·laboració amb el Col·legi, ha preparat un curs de primer nivell per als aparelladors i arquitectes íècnics que vulguin iniciar-se en aquesta pràctica. El curs constarà d ' l i sessions d'una hora i mitja, un dia a la setmana, probablement els dijous. Es íarà salsa, mambo, merengue, rock & roll, vals vienès, tango, samba, rumba, pas-doble, cha cha cha, etc. i ja es comença a preparar un segon nivell. Per tal de començar el curs únicament cal formar un grup d'un minim de 8 o 10 parelles. La inscripció és oberta als col·legiats, als seus familiars i amics. L'escola està ubicada a Barcelona, al carrer Berga, 34 (al costat de la plaça Gal·la Placldia). Hi ha la possibilitat de fer més grups segons el nombre d'interessats.

Curs de ball de saló primer nivell Dates que es proposen: de l ' l i d'abril al 27 de juny Horari que es proposa: de 8 a 9.30 de! vespre Preu especial col·legiats: 72 euros (12.000 PTA) per persona Inscripcions: Escola de bati de saló Berga, 34. 08012 Barcelona Telèfon 932 17 51 09 • Telèfon i fat: 932 18 55 23 vtgs@pingui.com

En col·laboració amb el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona La Escola de Ball de Saló Vicenç Torremadé i Glòria Sanz t'ofereix tota l'experiència de vint anys en la docència de ball.

ESCOLA DE BALL DE SALÓ Cha-Cha-Cha Samba Rumba Pasdoble )ive Vals Anglès Tango Quickstep Slow Fox Vals Vienès Rock & Roll Mambo Merengue Salsa Lindy Hop Country

VICENÇ TORREMADÉ & GLÒRIA SANZ Tant SÍ vols ballar per passar-t'ho bé, com per fer exercici, per relacionar-te amb gent o per entrar en el mon de la competició, els nostres professors t'ajudaran a aprendre I gaudir amb la teva idea del ball.

ÍÍ popes OU

tu

10 Ui

iimuia ie 10:00 d Z/.oO

Cursos col·lectius per a Amateurs • Cursos de Social ' Cursos per a Nens i Nenes • Cursos per a Competició

Telf.: 93 218 55 23 - 93 217 51 09 (de 16:00 a 22:00)

atitàdi pes tu

E-mail: ebs.torremade@turinet.net

AOCÍA

Itl C-O

SERVEIS

DIVERSOS

Quadern central PRIMERA Q

Petits anuncis Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D. càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA. Teh 934 52 07 89 arins3@coac.net

Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 3 9 - Fax: 932 37 49 01

Informació tel.: 932 40 23 76 leig d'obres sobre e! terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos.

Plotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. Eres, 80, local, 3 Sí. Feliu de Guíxols.

Tel.: 972 32 32 82 Fax: 972 32 32 82 oficmajmgomez@ctv.es Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol 639 89 10 63

Delineació de plànols Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp. 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 > Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36

S'oíereix estudi de delineacio-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Tel..-934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01

Especialitzats en serveis de recolzament a l'arquitectura El nostre equip disposa de mitjans i recursos per col·laborar en delineació, projectes bàsics, executius, mesuraments, aixecament de l'estat actual i qualsevol servei que calgui. Ens desplacem a l'estudi del client.

Mayte Telèfon: 934 59 46 17

Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols.

Telèfon: 933 09 59 65

Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'armdaments, CAD. 20 i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 • Fax 933 95 22 22 IparquitecturaOcoac. net Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual a'edificis, replan-

^MAf&OOI

Perspectives Especialistes en animacions i fotomuntatges. Som professionals amb 6 anys d'experiència per a promocions, díptics, presentacions en paper o en CD-Rom. Dissenyem tanques publicitàries amb la seva perspectiva. Complim amb el termini de lliurament.

Ens desplacem a tot Catalunya.

Scriptiva Telèfon: 934 59 46 17 Delineant de plànols S'ofereix delineant de plànols per a tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D. CAD 2000, fer treballs a casa. etc. Experiència en empresa d'enginyeria i arquitectura. Preus negociables.

Xavi 934 18 56 76 686 979 368 Estudiant de 4t curs d'Arquitectura S'ofereix estudiant de quart curs d'Arquitectura, com a ajudant de cap d'obra telèfons: 657 212 072 telèfon i fax. 932 11 57 27 a/e.- cnaudin9hotmail.com

Col·laboració professional S'ofereix arquitecte tècnic, professional liberal per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. També, gestió d'obra. Aporta experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció d'obres.

Telèfons: 935 87 52 58 • 630 261 973

Supressió de barreres arquitectòniques Es fan estudis de supressió de barreres arquitectòniques (locals, oficines, habitatges...)

Amaia.

Telèfons: 93 425 46 10 606 375 790

Delineant amb experiència

Es venen cases a Eivissa

S'ofereix delineant amb àmplia experiència al sector de l'arquitectura i l'enginyeria.

Disposa d'Autocad. Disponibilitat de treball immediata.

Santi. Telèfon: 934 15 91 92 a/e: santi.c@cetib.ictnet.es

Es venen dues magnífiques cases unifailiars. de 150 i 300 rrr respectivament.

Acabats de gran qualitat. Estan situades sobre el mar, amb immillorables vistes.

Telèfon: 934 19 51 83 www. escubells.com

Interiorista S'ofereix interiorista per a perspectives artístiques de diferents estils.

Sílvia • Telèfon: 650 753 769

www.apabcn.es /informatiu

EIS PETITS

ANUNCIS

de L'Informatiu

Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 €, si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets.

Informació: telèfon: 932 4 0 23 76 fax: 932 4 0 23 64 lnformatiu@apabcn.es També a www.apabcn.es/lnformatiu

G U I A

A C T I V A

Busques una empresa de sostres prefabricats?

Necessites un estudi geotècnic?

Vols un altre pressupost d'un instal·lador elèctric?

Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

I

ESTRUCTURES

uiuuuos MCKADAS UHAMJIACIÒN USTAIKACIÓN raonen» rttMBOS V ATUDAS FUSONAL r t o n o CUTinCADO OC CARANTtA

«•. COUtU K F/W» EM

IllK ,,:1llll

:el +34 972 843 467

Alsina

PAVIHDUS, S A .

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOAHIVELLAOORS1 MORTERS DE RESINES TERRATZQS COHTfNUOS

PLANAS

SOLUCIONS EH E H C O f I U T S ENCOFRADOS J. ALSINA. S A Pd Ind.Pta d'en Col. Camí tta Font Freda s/n 06110 Monteada y Reixac (Barcelona) Tel (33) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59

AÏLLAMENTS I

PUÇJ Trtujn. I 1« l i •MOlOSiroioni

REHABILITACIÓ

IMPERMEABILITZACIONS

E/TRUCTWM/ COnOBU.l

/1LKORPWN U m i n a s Fleiifites d e PVC-P para la impermeabilizaoon

FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

(D

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

I

BETEC S L ,—'- ' '

CATAUNA.S.A.

Morters sense retracció.

Rehabilitació

O Santander. 42-18 Nave, 39 :1.: 93 278 26 86-Fax. 91 278 27 I I 08020 Barcelona

Tel.: 93 848 40 00 - hltp;//www.alkor.es La solució a l'aluminosis

NOUíBAU

FAÇANES

ALUCOBONP DIBOND

El sistema de renovació de sostres « à» Roforç Acthj. S.L Tel.: 93 796 41 22

ALUCORE fachadas ligeras de aluminio OEtRAS REFORMAS IMPEFIMEAaiLlZACIONES ALUMINOSIS RERJERZOS ESTRUCTURALES

ALUMINOSI

EXTENI

CONSTRUCCIONES

REVESTIMENTS

MANSO, 11 5* A • Tol. (93) 426 9B 96 (3 tincat) Ftw (93) 423 94 13 • 0801S Borcdono

PAVIMENTS

&MAPEI A0W9VOS • SB1AD0MS • FtOOUCTOS CHÍHICOS MKA U CONSTIUCOÓN BERMAffl, SA. H CotoUo. 20 • 5" Plonlc 06002 WJÍCELOkA W.: 93 343 50 50 • Fax: 93 302 42 29 E 1 i b i O W

BIGA SENETON EXTENSIBLE Muntaner. 472 PERA 08006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tol. 414 00 16 Fax 202 31 1

RéVIAL

per a sòls Industrials

INSTAL·LACIONS

Tratamiento para la aluminosis

e • e e

Aplicabófàol.rdixJaieconónuca Màiima resistència mecànica i química Antjpots ImpermaobiliDats

•

Ropnraol lAdl do lorais i esquerdo»

Refuerzo de vigas de modera

/ísimon / [ E P M A I E U I A l EUCTRICO

Fem «I terra bo

f

N t e m M N ISO 9002 1

Fa»: 93 34617 13 E UaJ:sas©sassa.eom «uwwjas-sa.es

^

Av. SaniJulia. 206. nau 7. Pol. indusífial Congotl 08400 GranoíetS Td: 93 849 57 00 /33 ft*9 54 75 Fax: 93 8495416 http: www^atrsdur.com •-mall: • • t r a - q u b n k r t M t f d u r . c o m

CONSTRUCCIONES EN MADERA FUSTERIA

INTERIORISME

Cabarrò Germans

D'OBRA

MOBIUARII EQUIPAMENT Ctra. Torra Romeu. s/n° 08203 Sabadell tel. 93 748 48 38 lax 93 726 07 61 www.gabarro.cotn

la

teva

solució

ON TROBAR EL QUE CERQUEU:

10. URBANISME I MOBILIARI URBA

1 . ESTRUCTURES

1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES

2. COBERTES

12. ENVIDRAMENTS

professional INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR El Col·legi posa a deposició dels professionals informació tècnica i comercial sobre productes i serveis de la construcció. Els professional trobaran els fultetons i catàleg de

3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS

13. MITJANS AUXILIARS

4. FAÇANES

14. INFORMÀTICA

les empreses als casellers de la planta baixa. Durant el mes de març hi son presents les

5. TANCAMENTS I DIVISIONS

15. SANITARIS

empreses següents:

6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS

16. SERVEIS PROFESSIONALS

7. REHABILITACIÓ

17. EQUIPAMENTS

8. INSTAL·LACIONS

18. INDUSTRIALS

9. INTERIORISME

19. INSTAL·LADORS

BGH

Estudiós Geotécnicos Estudiós Gcofísicos Auscultacïón de Cimentaciones Ai. Luiopj-O.J-l 0X790 (relidi (Butdnu) bghfr·amiviwm

PPB TANCAMENTS U I

Tel: « 7 TW44S Mm:ÍIOfW(*l! »w» .«mn M Wfli-'byh

• OPTIROC ARIDOS LIGEROS. S.A.

• MASA. S.L.

• VERNALITE. S.A.

• SUBEROLITA, S.A.

• REVIAL REFORMAS, S.L.

• ALKOR DRAKA IBÉRICA. S.A.

• PÈNDOL. S.L.

• UNEX APARELLAJE ELECTRICO, S.L.

• PUERTAS ARTEVI, S.A.

• GEBAUER, S.A.

• REPSOL BUTANO, S A

• ESPAIS VERTICALS, S.L.

• C0NS0RCI0 TERMOARCILLA

• WEBER CEMARKSA

• ASFALTEX CONSTRUCCION, S.A.

• TECHNAL IBÉRICA. SA.

• COMPOSAN CONSTRUCCION. S.A.

• SIMONSWERK GmbH

• REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS

• WERMASI.S.L.

• GRUPO MECANOTUBO. S.A.

• BTCINO Q U I N T E U

• SISTEMES DE REFORÇ ACTIU. S.L.

• ATEH-ENRIC HEREDIA

Wim SERVEIS I M

PRACTICABLES

PROFESSIONALS

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA GUILLERMCï\£ÍSljU*Sífcí5s.A. PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGUR1DAD MANUALES Y A U T O M A T I C A S

'Àl

C E I N C

° ' S.L.U.

CAMPMANY-GAUDET

• TRAC VERTICAL. S.L.

• PREFABRICATS MATEO PLANAS, S A

• SAS PREFABRICADOS DE HORMIGON. S.A.

/MS%i / A g H

Tol.: 93 663 02 11 Fex: 93 663 01 31

^ ^ ^ ^ • ^ ^ ^ B \ C a n t o * fwi Km- 600 Nau 6 ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ & T 0S780 PALLEJÀ (Barolona)

HWlo. 31 • «ovtxto M5 - F u S3 731 41 E6 Itis 93 7S6 02 16 - 93 736 03 H - 0SZ23 Tems» ( B v n k r a )

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLIABLES

^

^

Wordaiyo, 357 3°-3o Tet. 93 - 4SB 23 70 h i 93 207 13 « «ndt tonrodi®am]kis.e

^ • H

Liborimrt f A i i i l g i I Coalrol H« Ümlllil

Assistència Tècnica i Control de Qualitat a Iot tipus d'obres

Tel.: 937 3154 46

Les empreses interessades 3 presentar els seus productes poden dirigir-se a:

cl. Arte, 57, N»i P • Pd. lid. Cu Pi/tUid» MmTtrma Jordi Marín Bitmap Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 57

L5 TECINCO Treinlo o n o i aportondo soluciones, con Ge ro nií o i y Seguridad: dillos, Verondas, Mallorquí nas...

TKHNAL tíem lo solución paro Uited, y si no, la invenfararioj. 93 573 77 77

LABORATORI O I COWTROL ACREDITAT EN

FORMIOO ARMAT, MATERIALS CERÀMICS, SOLS 1 VIALS

63^88.78.76

ESTUDIS GEOTÈCNICS

UHKUXM0tU.il

ESTUDIS DE PATOLOGIA

BARCELONA

ASSAJO SONIC DE PILOTS

l_'lnform@tiu electrònic El podeu consultar per Internet dins de la pàgina web del Col·legi

La Rsd AJumínier Tech na! son profesionales seleccionados que (eílejon \M pioleiioíiolidad en coda realizacíón.

902 902643

Adreça: www.apabcn.es/informatiu

G E O T E C N I A , MlCRDPILOTS. ANCORATGES, H l D R O G E O l O G t A , MECH AMBIENT.

PER

A PUBLICITAT A L'INFORMATIU:

PuwfL>S . F u (977) TOTM - <18M CAMBRILS

u íW»| Ï34 J]3 -08017 BARCB.ONA

I M

BITMAP.

ISIDRE RODRÍGUEZ

MITJANS AUXILIARS | Bon Pastor, 5 I Pettairos.28 | 06019 BARCELONA s- 93 307 29 33 I F u 93 307 26 92

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIEMTOS - TORRES FUAS Y MÚVILES

• AMÈaiinKXMna

0 8 0 2 1 Barcelona ^I^MA

'KimT»fMuno

Telèfon: 9 3 2 4 0 20 57 Fax: 9 3 2 4 0 23 64

knn.6 - OB007 EIARCRONA T.L 91302 X M S - F r c 93)02 S7 89

E-mail: comercial@apabcn.es

DEMANDES il PRJMERA QUtNZENA MARÇ 2002

< ONSTRUCTORA DE BARCELONA :nb més de 40 anys en el sector, busca:

<

o 3 UJ

o ce m L·l Q

CAP D'OBRA Funcions E Í M I » dèries i [xoje Confecció tteis amxíaments i

Cwtradacó, d o c t ó 1 planificació de t'obra.

Gestió a peu d'otra. totfecciò

UI

ü oc < m LU Q

per formar part del departament tècnic de l'empresa. Col·laborarà amb l'arquitecte en la redacció del projecte (amidaments i pressupostos, plecs de condicions, entre d'altres), partkiparan en l'adjudicació de les obres a industrials conjuntament amb el director lècnic i actuaran com a direcció facultativa en el seguiment d'obres de tipus industrial i oficines, i gestionarà la fase de projecte i construcció (project i construction managenwit).

oc

•

de les certificacions.

Es requereix •

Es valor»! epenència mim ma a peu d'obra.

Habituat a treballar amb suport informàtic.

Carnet de conduir.

S'ofereix -

Contracte laboral de |omada completa.

Sou aproximat Se 21.700 € més una part vanaWe. S«rà el responsable tècnic de l'empreu en dependència

directa del Gerent

Busquem una persona amb iniciativa, capaç de prendre decisions, negociador i amb capacitat d'adaptació.

8

Selecciona 2 TÈCNICS/QUES DE PROJECTE I OBRA

W a c ó amb tis d e n t a i la direcció facultativa.

oc

i

i

Interessats envieu una carta manuscrita, currículum i fotografia, indicant la referèi eia 7879 a: COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCI Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona1 a/e: treba1ieapabcn.

Grup d'empreses especialitzades en la investigació i el desenvolupament d'un panelf de tancament lleuger, precisen per la seva constructora,

CAP D'OBRA per incorporar-se en una empresa jove i amb visió de futur que requereix d'un professional que es senti atret per un projecte innovador.

Funcions: •

DireccÜ i cwitiol d'eiecuciu d'ctues pilot que utilitzen els matenals i sistemes constructius innova-

Es requereix

ÜJ >•

z (3 L·l

s

Frofessioíul amb eiperienoa en prc<ec!es. direcció facultativa i gestió d'obes.

Habituat a treballar amb suport informàtic, nnell alt de Presto, es oloraran coneraements de Promet \ MS-Ofke.

S'ofereix -

Incorpcracro en

ria Que pertany a un grup G,uG melou promotora i constructora

-

Àmbit fl'actuacKi Catalunya, principalment l'ama metropolitana de Barcelona.

•

Formació per pari de l'empresa.

-

Conlfacte laboral indefinit.

-

Sou negociable en funció de l'eipenència aperfada pel candidat.

Busquem un professional amb més de 5 anys d'experiència en te funcions descrites, amb un nivell alt d'autonomia i capaç d'assí mir molta responsabilitat. Bon comumcador, organitzat i amb voluntat de fer equip.

Les persones interessades poden enviar carta manuscrita. currículum i fotografia tipus carnet, indicant !a referència 7865 d: COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball ©apa ben, es

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 9 3 2 4 0 23 58 • Fax: 932 4 0 23 59 A/e: treball@apabcn.es • http//: www.apabcn.es Cap d'obra

Delegat/da territorial

dors uix desenvolupen les empreses del grup.

•

Raporl lècnic amb ets responsables d'investigació del grup per observar i analitzar amb visió critica l a p l i c a c i i d ' a q u e s t s materials i sistemes, per a la implantació de millores i innovacions

-

CONSTRUCTORA DE BARCELONA especialitzada en obres industrials i oficines

EMPRESA DE VALORACIONS IMMOBILIÀRIES DE MALLORCA

per a la direcció tècmcoeconomica de les obres, contractacions, amidaments i pressupostos,

per a la direcció tècnica i la gestió de la delegació.

perfil Convenient e>penència mínima de 3 anys com a cap d'obra. Edat entre 25 i 35 anys. Coneixements informàtics de Presto, Excel, Project i Word. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Àrea de treball rodalies de Barcelona.

perfil Imprescindible experiència de 3 anys en valoració d'immobles com a validador ert societats de taxació. Es valorarà coneixement del sector immobiliari a les Illes Balears. Informàtica a nivell usuari de Word i Excel. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball Palma de Mallorca. El candidat/a haurà de tenir la residència en aquesta ciutat.

Realització del càlcul d'estructures.

•

Planificació, organització i seguiment del procés constructiu.

-

Direcció facultativa.

-

Control ecofiomtc de l'obra.

Es requereix: -

2 anys D'eiperiencia en direcciú i gestió d'obres d'edifitacio.

•

Imprescindible cooeiiements de programes de càlcul d'estiuctures i del programa CÏPE. Usuari dels programes 3 0 , MS-Project 2 0 0 0 , Arqulmedes.

•

Professional amb vocació tècnica i d'imestigacio fl'aspectes tecnologies de la construcció (nous

•

Carnet de conduir.

materials i sistemes constructius).

S'ofereix: -

Contracte laboral de jornada completa.

Remuneració entre 30.000 € i 36.000 €, negociable en (unció de l'eipenència aportada pel candidat.

Busquem una persona amb una clara orientació a la tecnologia, amb un plantejament innovador i amb una visió critica constructiva. Protessionat amb capacitat de treball en equip, obert i amb capacitat de prendre decisions.

Les persones interessades poden enviar carta manuscrita. currículum i fotografia, indicant la referència 7896 a: [ COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, n Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona • ate treball9apabcn.es

s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 6 mesos. Sou aproumat entre 36.061 i 39.066 euros brut' anual negociable més despeses. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el vostre currículum al núm. de fai: 933 23 80 43 o per a/e: ftorres&stonegru.com

s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral indefinit Sou aproximat 42.000 euros (xut/anual negociable més bonïficiacions en funció dets resultats. Incorporació immediata.

Les persones Interessades adreceu el vostre currículum per a/e: irisarríepmi-ibertasa.com

DEMANDES Quadern central PRIMERA QUINZENA

|J3- Arquitectes tècnics/ques

| Tècnic/a de projectes i obres

ASSEGURANCES DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ

Arquitecte/a tècnic/a

PROMOTORA IMMOBILIÀRIA

DESPATX D'ARQUITECTURA especialitzat en projectes, direccions, peritatges i valoracions d'obra nova, retorn» o rehabilitacions

per a l'estudi i avaluació de documentació i informes p e a l'emissió de pòlisses d'assegurances decenals de danys i de construcció. Tracte amb col·laboradors, clients i organismes de contro) tècnics.

perfil amb 2 anys d'experiència professional en realització d'amidaments i confecció de pressupostos de projectes d'arquitectura d'envergadura, en oficina tècnica o empresa constructora.

Acostumat a treballar amb aplicacions informàtiques tipus: Microsoft Office, Presto, TCQ, Gest, Mideplant, Autocad, etc... Es valorarà experiència a peu d'obra i coneixements d'anglès.

per a la participació en la realització de projectes bàsics i executius, amidamenls, pressupostos, estudis de seguretat. Participació en la direcció d'obres, control de materials i certificacions. Experiència mínima d ' l any.

Edat fins a 30 anys. Coneixements informàtics d'Autocad. Hec. Presto i WordPerfect.

Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Lloc de treball Barcelona amb desplaçaments per la resta de Catalunya. Jornada oficial. Contracte laborat.

Incorporació dintre dels tres propers mesos.

perfil Convenient experiència mínima d ' l any a peu d'obra í en despatx. Edat fins a 40 anys. Coneixements informàtics de Word, Excel i Windows.

Idioma nivell C de català i valorable francès.

Convenient carnet de conduir i vehicle propi.

Uoc de treball Barcelona. s'ofereb Jornada oficial. Contracte laboral indefinit. Sou aproximat 21.000'- esiros brut/anual negociable mes dietes. Incoporació immediata.

funcions S'incorporarà a! Departament de Projectes per a la realització d'amidaments, desenvolupament de pressupostos, relació amb despatxos d'arquitectura, contractistes, industrials i proveïdors. s'ofereix Incorporació a important Promotora immobiliària. Contracte laboral. Possibilitats de promoció.

Sou aproximat entre 27.000 i 30.0000 euros brut/anual, segons valors aportats. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el vostre currículum al núm. de tax: 93-4161489 o per a/e mgiroecoac.net

Les persones interessades adreceu el vostre currículum aí núm. de f a t 932 65 34 62 o pet a/e: rafael.garc iaOasefa.es

Les persones interessades poden adreçar el currículum a l'adreça electrònica: projectl28ehotmail.com o al fac 934 04 89 78, indicant a l'encapçalament la referència 7937.

í Caps d'obra

IMPORTANT CADENA HOTELERA

CONSTRUCTORA DE MALLORCA

Dependrà del director del departament í haurà de coordinar el treball

perfil

dels industrials i empreses subcontractades. Negociarà amb proveïdors i

Imprescindible títol d'aparellador.

es responsabilitzarà dels terminis d'entrega i acabats. Controlarà l'evo-

obra. Edat entre 26 i 37 anys. Imprescindible carnet de conduir i con-

Experiència mínima de 2 anys en

lució de les obres a peu d'obra.

venient vehicle propi. Lloc de treball Pollensa (Mallorca).

perfil

s'ofereix

Persona jove recent titulada en arquitectura tècnica amb un brillant ex-

Jornada oficial. Contracte laboral indefinit després d'un període de pro-

pedient acadèmic. No cal experiència. Disponibilitat per viatjar.

va de 6 mesos. Sou aproximat 3 0 . 0 0 0 euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el vostre currículum al CAATB Servei de Promoció i Mercat de Treball al núm. de fax: 9 3 2 4 0 2 3 59

Les persones interessades adreceu el vostre currículum al número

o per a/e: treball@apabcn.es

de fax: 9 7 1 8 6 5 6 79 o per a/e: jordidriusech.com

Arquitecte/a

tècnic/a

g

Arquitecte/a tècnic/a

INSTITUCIÓ PÚBLICA

ESTUDI D'ARQUITECTURA

perfil que faci menys de qualre anys óe la fmalttzació de la carrera per a la prevenció de riscos, seguiment i adequació d'espais de tes oficines a l'empresa. Imprescindible que hagi realitzat el Curs de Pievencift de riscos laborals de 350 hores. Edal, fins a 30 anys. Es valoraran coneiwmerts d'mlormàUca, Word, Eïcel. Outlook. Presto i dtsseny gràfic assistit per ordinador (CAD o Microstation). Nivell C de català o equivalent. Imprescindible carnet de conduir.

Uoc de trebatl. Barcelona.

per realització de projectes, direcció d'obres i coordinacions de seguretat i salut.

l'ofcreü Jornada oficia! (intensiva a l'estiu). Contracte laboral de 2 anys. prorrogable. Sou apronmat 15.320 euros. Incorporació immediata.

Les penonet interessades adreceu currículum amb fotografia recent a l'Institut CMaíà del Sòl. Departament e Recursos Humans, carrer Cònega. 289, 5è, 08008 Barcelona. Amb la referència S 6 L Ret: 7 9 4 7

perfil Co ne i xe menis informàtics d'Autocad.

Word i Excel. Es valorarà coneixement de Presto. Carnet de Conduir. Lloc de treball, Barcelona i rodalies. Experiència mínima de 2 anys. s'ofereix Jornada oficial. Relació liberal. Període de prova d ' l mes. Sou en funció de la vàlua del candidat/a. Signatura d'obres. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden adreçar currículum al núm. de fax: 932651512 o per a/e: globaJprDtect9coK.net

|

Arquitecte/a tècnic/a

;

Tècnic/a de projectes i obres

DISTRIBUÏDORA DE MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

DISTRIBUÏDORA DE MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

pei dur a terme la supervisió, el seguiment i et control pressupostar;. Assumiràtesfuncions de relació amb despatxos d'arquitectura, constructors i altres col·laboradors, revisar projectes, participar amb la contractació d'obres nores, portar la direcció, controls de qualitat, coordinació seguretat i salut i elaboració de certificats.

per confeccionar pressupostos prens amb suport de software i participació amb el pressupost definitiu, control de la planificació i seguiment de les obres, amtdaments, projectes de íemodelaoo, realitzar visites a obres, relacii amb industrials i el seu control.

perfil Experiència en la direcció i contra) d'obres. Cone>< lemenfs informàtics. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi (possibilita! de vehicle d'empresa). Desplaçaments habituals per les comarques del Vallès Oriental i Occidental, Maresme.

Osona. Ripollès, etc.

per» Experiència mínima óe 4 anys en obres de reformes i ampliacions i amb les tasques esmentades.

Coneuemertts informàtics. Edat entre 30 i 46 wys. Nndl att de català. I m p r e s a * » * camel de conduí i whicle prop< (amb possibilitat de «dicto d'empreu). í'ofwen Jomala ofic&l. Contracte labora! mdtfmrt amb una empresa sòfida després de 3 meus de prou.

Les penonet ntocssadet Mtaau el per afe matrotneespMraun.com

A C T I V I TATS -, QUïNZENA MARÇ 2002

IIW!W:lHHiWI.

I

MANTENIMENT

Informació tel.: 932 40 20 60

Inspecció i intervenció en cobertes planes Barcelona Un dels elements més importants d'un edifici és la coberta. La coberta protegeix i dóna estanqueitat, però al mateix temps està subjecta a l'agressió dels diferents agents atmosfèrics com són el sol, la pluja o el vent, i a l'acció deis components químics que comporta la contaminació almosfèrica. Si a tots aquest agents agressius hi afegim la tradicional manca de manteniment dels edificis, el resultat és el mal estat que presenten moltes cobertes. ï els problemes que se'n deriven tant en els diferents components com pels mateixos usuaris.

La construcció de cobertes planes ha esdevingut una solució cada dia més habitual, i actualment, representa a l'entorn de la meitat de les cobertes existents. Cal dir que n' hi ha una gran varietat, des dels terrats més tradicionals sense membrana impermeabilitzant fins a les més complexes solucions amb materials d'última generació.

L'objectiu d'aquest breu curs és apropar el professional als diferents tipus de cobertes i als seus comportaments, a la diversitat de productes d'impermeabilització que avui hi ha al mercat i als quals podem trobar en els edificis antics. Es pretén, doncs, donar

unes pautes per a la realització d'una bona inspecció i oferir uns criteris de valoració que ajudin el tècnic a trobar la millor soicuió en el moment d'intervenir en aquest tipus de cobertes.

responsable acadèmic: Lara Trujillo, arquitecte tècnic, Servei Rehabilitació i Medi Ambient Amb la col·laboració de TEXSA. dates: 22 i 24 d'abril lloc: Barcelona

O R G A N I T Z A C I Ó

> Informació / Inscripcions

durada 3 hores preu del curs: 108 € preu especial col·legiat/da: 90 €

I

G E S T I Ó

Ús del full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries Barcelona ™

informació télgfon 932 40 23 73

inscripcions telèfon 932 40 20 60 ,

La informàtica ens permet realitzar amb molta rapidesa operacions que fa poc temps requerien coneixements profunds en comptabilitat i anàlisi, i una dedicació gairebé exclusiva. En aquest curs presentarem una forma fàcil i útil de fer servir un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries.

Calen coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel. En el programa de cursos d'informàtica bàsica que organitza el Col·legi inclou un curs d'imciació a Excel per a aquelles persones que no tinguin coneixements del full de càlcul.

Aquest és un dels cursos d'especialització que el Col·legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya

://www.apabcn.es formacio@afiabcn.es

responsable acadèmic: Carles Puiggròs Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager.

professors: Isidre Rodríguez. Expert en Informàtica del CAATB. Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L'H 2010 SPMSA dates: dimarts i dijous, de I'l 1 al 25 d'abril lloc; Barcelona horari: de 19 a 21 h durada: 10 hores

preu del curs: 180,30 € preu especial col·legiat/da: 150,25 € PROGRAMA • Ampliació de coneixements per a l'ús de funcions financeres, lògiques, de recerca i referència.

• L'estudi de viabilitat: Objecte, procés i indicadors. L'estructura del full.

• Dades bàsiques de l'operació a estudiar.

• Càlculs i resultats. Adaptació del full al sistema del treball de cadascú.

• Aplicacions concretes.

.m.m*w^·mmM',~m.

I

GESTIÓ

Gestió del tancament de l'obra i de la postvenda

QUALI TAT Control de qualitat dels materials.

Obres d'urbanització Barcelona

Que el lliurament del producte immobiliari satisfaci el client és un dels objectius principals del procés immobiliari. La gestió del tancament de l'obra i de ta postvenda és una fase orientada a garantir que el traspàs a i'usuari compleix les expectatives generades i que la qualitat de! producte respon a la definida. La demanda, per part de les empreses, de professionals preparats per intervenir en aquesta fase s'ha incrementat en els últims temps, ja que és en aquesta fase del procés on els nivells de competència del mercat immobiliari actual són més exigents com a conseqüència de la conscienciació dels usuaris pel que fa als nivells de qualitat que han de demanar.

Per aixa, aquest curs està orientat als professionals que vulguin intervenir en aquesta fase del procés constructiu.

Aquest és un dels cursos d'especialització que el Col·legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya.

professors: Jaume Vinals. Arquitecte tècnic.

Director tècnic de Grugesa dates: del 13 al 27 de maig lloc: Barcelona horari: dilluns i dimecres, de 18.30 a 21 h durada: ! 0 hores preu del curs: 150,25 € preu especial col·legiat/da: 126.21 € PROGRAMA • Abast i objectius del tancament. Etapes del procés del tancament: Finalització d'obra. Lliurament de claus.

• Reclamacions postvenda. Nova situació amb la LOE. Costos i empreses.

Oms les tasques dels tècnics que es dediquen a la direcció d'obra n'hi ha que, tot i no ser pròpies de ta construcció de l'edifici, sí que són annexes a aquestes, com són les obies d'urbanització. De fet, la mateixa LOE estableix que aquestes obres formen part de l'edificació. L'objectiu d'aquest curs és donar les pautes per a la realització del control de qualitat de les obres d'urbanització, en aquells apartats que facin referència a la identificació dels materials per a terraplens, aglomerats per a vials, formigons gunitats, e t c , i els seus assaigs.

responsable acadèmic: Pere Casademont.

Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del Col·legi. dates: 15 i 17 d'abril lloc: Barcelona horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 6 hores preu matrícula: 86,55 € preu col·legiat/da: 72,12 €

•

El cas de SUMASA. La postvenda com atenció al client. Sinèrgies entre postvenda, projectes, obres i I+D. • Procediments per a minimitzar les reclamacions postvenda. El programa de punts d'inspecció. La recepció de l'obra i la conformitat del client.

• Cas pràctic. Com organitzar un servei postvenda en una promotora petita/mitjana.

responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager

SEGUR ETAT La seguretat i salut a les obres. Cicle de sessions Barcelona, Manresa i Granollers El cicle de sessions sobre seguretat continua, per segon any, amb la presentació de nous temes que tractaran de forma monogràfica l'aplicació de ia seguretat en determinades fases del procés de construcció de les obres.

En cada sessió es donarà la normativa d'aplicació corresponent al cas que es tracti, es veuran les comprovacions que cal fer per garantir-ne el compliment, els processos de muntatge i desmuntatge de cada element i com s'ha de fer l'anàlisi i la prevenció dels riscos inherents a cada procés.

57022 (Barcelona) durada: 4 sessions preu matrícula: 144,24 è preu col·legiat: 120.20 í 57023 (Manresa) durada: 2 sessions preu matrícula: 57.70 € preu col·legiat. 48.08 € 57024 (Granollers} durada, 3 sessions preu matrícula: 86.55 € preu col·legiat: 72.12 €

SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ D'ESTRUCTURES METÀL·LIQUES Granollers, 17 d'abril Les mesures de prevenció en les estructures metàl·liques són ben especifiques, i les han de dur a terme operaris especialitzats. En aquesta sessió es farà una exposició dels mètodes de treball i de les mesures de seguretat aplicades en obres de diferents dimensions.

SEGURETAT EN ELS TREBALLS DE REHABILTTACIO DE FAÇANES Manresa, 9 d'abril Granollers, 24 d'abril En aquesta sessió s'explicaran els aspectes essencials per a la seguretat en aquests treballs i les pautes per redactar la documentació tècnica necessària, així com també les mesures de prevenció que cal adoptar en el seguiment del procés d'execució.

SEGURETAT EN LA REALITZACIÓ D'EXCAVACIONS I MOVIMENTS OE TERRA Granollers. 10 d'abril Manresa. 16 d'abril Barcelona. 22 d'abril En aquesta sessió es parlarà de ta sepjretat amb què s'ha de treballar en excavacions i moviments deterres,partint dels rrscos que es poden preveure, i de les mesures que cal aplicar en aquesta fase de l'obra

FORMACIÓ

Curs de seguretat per a caps d'obra

L'informe tècnic. Iniciació a la perícia

Les empreses constructores han de complir la normativa vigent de prevenció de riscos laborals i també el que disposa l'RD 1627/1997 sobre determinats procediments de la seguretat en el treball a l'obra.

Els professionals posen de manifest la seva expertesa i perícia tècnica en l'emissió d'un document anomenat informe tècnic. L'eftcaeia de l'informe està en consonància amb la qualitat tècnica i lingüística del document i la seva objectivitat. Saber expressar-se en el llenguatge adequat tenint en compte a qui va dirigit el document, conèixer el context i els procediments per tenir una visió àmplia, afavorir una bona interpretació del que s'ha escrit, són factors tan importants com saber fer un bon diagnòstic tècnic.

Els objectius d'aquest curs són donar a conèixer les tipologies d'informes, el paper de l'informe en el procés de reclamació o d'assessorament tècnic, introduir als assistents en els procediments de tràmit administratiu judicial, iniciar-se en la reflexió lingüística i en les tècniques de redacció en català.

El cap d'obra, com a responsable de la producció per la constructora, habitualment té cura de la implantació de la seguretat en l'obra. S'encarrega de preparar i seguir el pla de seguretat i es (a càrrec d'assegurar que es portin a terme les accions definides pel coordinador de seguretat i els responsables de prevenció de la seva empresa. Cal, doncs, que tingui uns coneixements generals sobre la seguretat i salut en el treball que li permetin saber prendre decisions davant d'una situacions de risc i també quines accions ha de portar a terme en cas d'un accident o incidència.

responsable acadèmic: Josep M. Calafell.

Arquitecte tècnic. Cap del Gabinet tècnic del CAATB dates: del 9 al 18 d'abril HOC: Barcelona horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h durada: 16 hores preu matrícula: 230.79 € preu col·legiat: 192.32 €

ACTIVITATS

Aquest curs s'organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i el seu contingut coincideix amb un dels mòduls que formen part del curs de postgrau en perícia forense i compta amb 3 crèdits per al màster en valoració de béns i taxació de danys que organitza la FPC. responsable acadèmic: Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat, Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Servei Habitatge CAATB. dates: de l ' U d'abril al 6 de maig lloc: Delegació d'Osona horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h durada: 32 hores preu matrícula: 461,58 € preu col·legiat/da: 384,65 €

En aquest curs es tractaran els aspectes clau que un cap d'obra ha de conèixer per a assegurar !a implantació de la seguretat durant el procés de producció d'una obra: tràmits relacionats amb la seguretat en el treball, preparació del pla de seguretat de l'obra, relació amb el coordinador de seguretat, documentació que cal tenir a l'obra, documentació que cal tenir preparada en cas de la Inspecció de treball i actuació davant d'un possible accident, entre d'altres.

PERICIALS Tècnica pericial. L'urbanisme Aquest curs forma part d'un grup de cursos d'aspecte tècnic que s'aniran desenvolupant, i està dirigit a tots aquells que tenen una formació bàsica en l'àmbit de la perícia i volen aprofundir en els coneixements tècnics necessaris per elaborar dictàmens per a la reclamació o la defensa o per actuar com a perits forenses en els litigis de l'urbanisme.

Té per finalitat donar els coneixements tècnics necessaris per a la redacció de dictàmens relatius al planejament i a la gestió urbanística, a les urbanitzacions, a la disciplina urbanística, a les immissions, a les servituds i a les relacions de veïnatge.

En el curs s'ha previst la realització de pràctiques i una avaluació de l'aprofitament del

NOVES

NORMATIVES

Contractar amb l'administració.

El contracte d'assistència tècnica curs. L'aprofitament positiu del curs, conjuntament amb ta justificació de tenir els coneixements bàsics de perícia, donarà a l'alumne la possibilitat de ser inscrit en les llistes de perits judicials com a coneixedor del tema d'urbanisme. responsable acadèmic: Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat dates: del 9 de maig al 6 de juny lloc: Barcelona horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 2 1 h durada: 28 hores preu del curs: 403.88 € preu especial col·legiat/da: 336.57 €

més l'Administració treu a concurs la direcció d'obra dins d'un paquet més ampli de treballs: redacció del projecte, redacció de l'estudi de seguretat i salut, coordinació de seguretat i salut en fase d'execució, etc. Els models d'organització dels tècnics s'han d'anar adaptant als nous sistemes de contractació de l'Administració. Quins tipus de contracte d'assistència tècnica utilitza l'Administració? Què han de saber el tècnics i com s'han d'organitzar els despatxos professionals per a poder-se presentar als diferents tipus de concursos? Com es prepara la documentació del concurs? Com es poden associar diferents tècnics o diferents despatxos per a presentar-se a un concurs al qual no es podrien presentar per separat?

Quin interès té la inscripció de l'empresa en els registres de licitadors de les diferents administracions?

L'objectiu d'aquesta sessió és respondre tots aquests interrogants i, en definitiva, exposar tots aquells aspectes que puguin facilitar l'accés dels tècnics als concursos d'assistència tècnica. responsable acadèmic: Jesús Fernàndez. Arquitecte tècnic. dates: 24 d'abril HOC: Barcelona horari: dimecres, de 17 a 21 h durada: 4 hores preu del curs: 28.85 € preu especial col·legiat/da: 24,04 €

Quadern central PRIMERA QUINZENA

NOVES

NORMATIVES

Informació tel.: 932 40 20 60

Servituds i relacions de veïnatge

Direcció i lideratge d'equips subcontractats

Granollers, Manresa

Barcelona

Les relacions entre veïns a causa de les possibles molèsties que pot generar una obra i el tema de les servituds existents són aspectes regulats dins l'àmbit del dret civil que tenen una gran importància per a!s tècnics, que sovint es troben amb la necessitat de conèixer, interpretar, resoldre o prevenir conflictes a l'obra o d'assessorar el client. La constatació d'aquest (et la trobem en el gran nombre de consultes ateses pel Servei de Normativa del Col·legi en relació amo diferents problemàtiques: mitgeres, llums, vistes, envans pluvials, etc. La majoria d'a-

questes consultes es resolen a partir de l'aplicació de la Llei 13/1990, sobre l'acció negatória, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge. responsable acadèmic: Jesús Femàndez. professor: Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat. horari: de 17 a 21 h durada: 4 hores preu del curs: 28.85 € preu especiaIcol-legiat/da: 24.04 €

L'arquitecte tècnic és un professional que, sovint, durant l'exercici de la seva activitat ha de treballar i col·laborar amb altres professionals. Alguns d'aquests són grups que han estat subcontractats per a la realització d'alguna activitat. Aconseguir que aquest grups es converteixin en un equip de treball que respongui a les expectatives inicials, de vegades, no resulta gens senzill. Cal. doncs, desenvolupar unes competències personals que ajudin a generar les sinergies adequades a l'equip i saber solucionar els conflictes que bloquegen e! desenvolupament del treball.

En aquest curs es treballarà la conducció i supervisió d'equips, les tècniques per a la

millora de! rendiment i la solució de conflictes a l'entom professional. També s'estudiaran els estils de direcció i les tècniques de comunicació, delegació i motivació d'equips. responsable acadèmica: Ascensión Gàlvez.

Arquitecta tècnica. Directoria de l'Àrea de Formació del CAATB. dates: del 8 al 17 de abril de 2001 lloc: Barcelona horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 12 hores preu del curs: 173,09 € preu especial col·legiat/da; 144.24 €

Informació tel.: 932 40 20 60

H A B I LI TAT S Iniciació a la gestió fiscal del despatx professional

La presa de decisions davant els problemes

L'arquitecte tècnic, a l'hora de començar a exercir com a professional liberal, ha de prendre una sèrie de decisions sobre com gestionarà la seva activitat i les repercussions de tipus fiscals que tindrà. I. una vegada iniciada la seva activitat, haurà de complir una sèrie de tràmits i obligacions fiscals.

Hi ha, sovint, una gran diversitat de situacions en què s'han de prendre decisions que afecten la gestió dels recursos humans i materials. El professional ha de saber resoldre problemes i prendre decisions adequades i de manera ràpida. Cal desenvolupar habilitats per analifcar tots els factors implicats en el problema i saber escollir l'alternativa de solució, conjugant l'eficàcia i l'eficiència.

Formació del CAAT6. dates: del 9 al 18 d'abril lloc: Delegació Vallès Occidental horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h

Els objectius d'aquest curs són: adquirir el costum de pensar millor, desenvolupar el

durada: 12 hores preu del curs: 173.09 € preu col·legiat/da: 144,24 €

En aquesta sessió s'introduirà el professional en l'acompliment de les obligacions fiscals, intentant aclarir els aspectes més importants que ajudin a prendre decisions i a gestionar amb una visió pràctica els tràmits adients: IRPF, IVA, IAE, declaracions, entre d'altres. responsable acadèmic: José Antonio Bernaldez. Advocat i assessor fiscal data: 18 de març horari: dilluns, de 18 a 2 1 durada: 3 hores preu del curs: gratuït preu especial col·legiat/da: gratuït

pensament creatiu i aprendre a prendre decisions. responsable acadèmica: Ascensión Gàlvez.

Arquitecte tècnica. Directoria de l'Àrea de

fl> QUNZENA MARÇ 2002

CURSOS

Informació tel.: 932 40 20 60

D'INFORMÀTICA

Aula d'Informàtica de Barcelona - Gener INICI

FINAL

HORARI

DURADA

PRESTO 1

08/04/02

22/04/02

DL-OM17-21

20

210.35 €

HARMA

12/04/02

12/04/02

DV.16-21

5

60.10 €

78.13 €

DIBAC

19/04/02

27/04/02

DV.16-21 S.9-14

20

240.40 €

288.49 €

PROJECT

30/04/02

09/05/02

DT.DJ.18-21

12

120.20 €

150.25 €

PRESTO II. CONTROL DE COSTOS 1 PLANIFICACIÓ

13/05/02

29/05/02

DLDMI.17-21

20

210.35 €

240.40 €

FRONTPAGE EXPRESS.LA WEB DESPATX PROFESSIONAL

16/05/02

28/05/02

DM.DJ.18-21

12

120.20 €

150.25 €

IMATGES 1 FOTOGRAFIES EN DOCUMENTS TÈCNICS

06/06/02

18/06/02

DM.DJ.19-21

8

84.14C

102.17 €

INFORMÀTICA APLICADA

PREU COL·LEGIATS

PREU CURS 240.40 €

INICI

FINAL

HORARI

DURADA

RETOC FOTOGRÀFIC

08/04/02

13/05/02

DL.DMI.19-21

20

210.35 €

276.47 €

AUTOCAD 1 NIVEl 2D

09/04/02

04/06/02

DM.DJ.19.21

34

306.52 €

402.68 €

AUTOCAD II NIVEL 3D

31/05/02

14/06/02

DV.17-21 Y S.9-13

24

216.36 €

282.48 €

INFORMÀTICA GRÀFICA

PREU COL·LEGIATS

PREU CURS

INICI

FINAL

HORARI

DURADA

ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ

09/04/02

09/04/02

DM.17-21

4

30.05 €

42.07 €

WORD 1 NIVEL

12/04/02

13/04/02

DV.17-21 DS.9-13

8

60.10 €

84.14€

INTERNET

13/04/02

13/04/02

DS.9-13

4

48.08 €

66.116

WORD II NIVEL

19/04/02

20/04/02

DV.17-21 DS.9-13

8

60.10 €

84.14 €

EXCEL I NIVEL

24/04/02

08/05/02

DLMI. 19-21

8

60.10 €

84.14 €

ACCESS

26/04/02

27/04/02

DV.17-21 1 DS.9-13

8

60.10 €

84.14 €

EXCEL II NIVEL

14/06702

15/06/02

DV.17-21 1 DS.9-13

8

60.10 €

84.14 €

OFIMATICA

i

PREU COL·LEGIATS

PREU CURS

Una persona per ordinador. Els cursos amb l'horari al matí tenen un descompte del 2 5 % (menys dissabtes).

Informació general dels cursos Condicions d'inscripció

Descomptes especials

Les persones interessades poden reservar plaça al telèfon 932 4 0 2 0 6 0 .

Els cursos amb horari de mati, a excepció dels dissabtes, tenen un 25 % de des-

Les places són limitades i s'assignen per ordre d'inscripció.

compte sobre el preu.

Quan no quedin places d'inscripció en un curs, s'obrirà una llista d'espera per co-

Els estudiants de Targeta Accés tenen reservat el 1 0 % de les places dels cursos

brir possibles anul·lacions o per fer la reserva de plaça per a la propera edició.

de formació continuada que realitzem en el Col·legi amb un descompte del 2 0 % sobre el preu de col·legiat.

Per als col·legiats hi ha VALS DESCOMPTE per acumulació d'inscripcions a cur-

Certificats

sos de formació continuada de! programa del Col·legi. Per cada 100.000 PTA de

En cada curs es lliurarà un certificat d'assistència, sempre que la persona hagi as-

matrícules acumulades en el mateix any acadèmic es té un val descompte per un

sistit al 8 0 % de les sessions.

import de 10.000 PTA a descomptar de la matrícula en el moment d'inscriure's en un nou curs.

Condicions i facilitats de pagament Les inscripcions han d'estar formalitzades 10 dies abans de l'inici del curs.

Anul·lacions* Les anul·lacions comunicades dins dels 10 dies abans de començar el curs, com-

Els pagaments es poden realitzar en efectiu, transferència bancària, taló confor-

portaran la pèrdua del 5 0 % de l'import de la matrícula. L'anul·lació comunicada

mat o càrrec en compte. Els col·legiats també poden fer els pagaments en tres i

dins els dos dies abans de l'inici del curs, o una vegada iniciat, comportà la pèr-

sis terminis.

dua del 100%.

En el cas que el Col·legi anul·li un curs es retornarà l'import de la matricula.

Inscripcions i informació COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 932 40 20 60 • Fax. 932 40 20 61 a/e. informacio@apabcn.es • http.//www.apabcn.es

f^OSONA

EXPOSICIONS LLOC I LÍMIT

LLEIDA: TERRITORI, CIUTAT I GENT

ESPAI D'EXPOSICIONS l a PLANTA DEL COL·LEGI

PROGRAMACIÓ DE LES EXPOSICIONS D'ART

• Fins al 4 d'abril: exposició fotogràfica, coincidint amb la Primavera Fotogràfica 2002 de Brenda Novak.

• Exposició de pintura de Marià Dinares

Una exposició de pintura, escultura i l'art de l'objecte combinant tècniques mixtes.

L'exposició és un projecte per promocionar

autors: Pedró Poza, Glòria Carnera i Jesús

la imatge fotogràfica com a llenguatge ar-

Monriol.

tístic.

col·labora: Fundació Cultural del Col·legi d'A-

autors; Francesc Belart, Xavier Gofií, David

Del 3 de maig al 2 de juny • Exposició d'Oriol Rufí Del 14 de juny al 14 de juliol

parelladors i Arquitectes Tècnics de Sevilla

Saura.

dates: fins al 3 1 de març

col·labora: Imma Munné, gestora cultural i

horari: de dilluns a divendres de 9.30 a 2 0 h.

responsable del Departament de Cultura

lloc: Sala d'exposicions del Col·legi. Bon

del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes

Pastor, 5. Barcelona,

Tècnics de Lleida.

informació:

dates: del 3 al 2 9 de maig

Departament de Cultura • Tel: 932 40 20 60

inauguració: dijous de 2 de maig a les 19.30 h

de Marian Mar

horari: dilluns a divendres, de 9.30 a 2 0 h.

Del 5 al 2 9 de desembre

• Exposició de pintura de Jordi Urbón Del 13 de setembre al 13 d'octubre • Exposició de dibuix i pintura de Mònica Segòvia Del 2 5 d'octubre al 2 4 de novembre •

Exposició de fotografia "Gaudí"

lloc: Sala d'exposicions del Col·legí. Bon Pastor, 5. Barcelona.

Departament de Cultura • Tel: 932 4 0 2 0 60

i El món màgic de Gaudí, exposició de dibuixos de Carlos Esteve, arquitecte tècnic i il·lustrador, es podrà veure a l'espai de la

Delegació d'Osona

primera planta durant el mes d'abril,

Telèfon: 938 8 5 2 6 11

ACTIVITATS DE FORA

PONTS I ESTRUCTURES

CONSTRUTEC02

UNIVERS G A U D Í

El saló de la Construcció Construtec'O2 té un

Univ&s Gaudi, donarà a conèixer un nou punt de

caràcter estrictament professional adreçat a

vista de l'obra de l'arquitecte. La pretensió de

Els dissenys de Gaudí tenen la virtut de ser con-

SCENES. G A U D Í A LA DECORACIÓ CONTEMPORÀNEA

L'Asociación Cientlfico-Tècnica del Hormigón

aparelladors, arquitectes, enginyers, construc-

l'exposició és mostrar les influències que va rebre

temporanis. I per demostrar-ho s'ha ideat uns es-

Estructural organitza el " Congrés de ponts i

tors... i s'hi convoquen els sectors de la serra-

Gaudí d'altres artistes com són, Rtiskrn, Wagner

cenaris 'Scenes' on els mobles de la Casa Calvet

estructures per tractar materials, assaigs, mo-

lleria, murs, estructuies, forjats, cobertes, im-

o Rodin, així com les tendències culturals i artís-

dels de càlculs, manteniment i patologies, i re-

permeabilització, informàtica i domòtica apli-

tiques de l'època, la valoració dels seus contem-

protagonisme amb peces de disseny modern.

paració d'estructures entre d'altres,

cada a la construcció, maquinària...

poranis i !a posterior internacionalització.

organitza: B.D. Ediciones de Disefto

organitza: ACHE, Asociación Cientifico-Tècnica

dates: tindrà lloc del 2 6 al 2 8 de setembre

organitza: Centre de Cultura Contemporània de

dates: de I'l al 3 0 de juny

del Hormigón Estructural

lloc: Parc Firal Juan Carlos I de Madrid

dates: tindrà lloc de I'l 1 al 15 de novembre

i els provinents de la Casa Batlló comparteixen

Barcelona

lloc: B.D. Ediciones de Diseflo • Sala Exposi-

dates: del 2 9 maig al 30 setembre

cions. Mallorca , 291 de Barcelona

lloc: CCCB. Montalegre. 5 de Barcelona

Entrada lliure

Ikc: Palacio de Congresos de la Castellana, Madrid

informació:

informació:

Telèfon: 917 22 50 94 • Fax: 917 2 2 5 7 93

informació:

informació:

Instituto Eduardo Torroja

a/e: mcacho@ifema.es • prensa@ifema.es

CCCB «Telèfon: 933 06 4 1 0 0

BD Ediciones Disefto

a/e: mmunoz@cccb.org * www.cccb.org

Tel.: 934 58 69 0 9 * www.bdbarcelona.com

IFEMA

Serrano Galvache, s/n • 28033 Madrid Telèfon i fax: 917 6 6 07 03

CONGRÉS NACIONAL

G A U D Í : L A RECERCA DE LA

IMPACTE GAUDÍ

DE MATERIALS

FORMA. ESPAI, GEOMETRIA, ESTRUCTURA I CONSTRUCCIÓ

La relació entre art i natura, l'orgamcisme expres-

El VMè Congrés nacional de Materials presentarà balanç de les activitats en l'àrea de mate-

La part menys visible però més important i com-

SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ

sat en els seu sentit volumètric, el coïlage entès a

La Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de

la manera de trencadís o el sentit de la identitat

Catalunya convoca els premis a la Seguretat en la construcció 2 0 0 1 , corresponents a la segu-

plexa de l'obra de Gaudí posada al descobert. És

catalana són algunes de les constants gaudinía-

peus. Analitzarà també, les transferències de

un mostra de caràcter tècnic i eminentment

nes que posen de manifest l'impacte de l'obra de

retat en la construcció: sistemes preventius de

tecnologia suscitades en l'entorn industrial i

didàctica que permet conèixer la nca geometria

Gaudi en Juli Gonzàtez, Salvador Dalí, Joan Miró.

caigudes en alçada, al millor estudi de segure-

institucional. Destacarà els mecanismes de di-

de la seva arquitectura gràcies a grans maque-

Leandre Cristòfol. Antoni Tàpies. Guinovart, Joan

tat i salut, i a la tasca d'integració de sistemes

lusió de coneixements i xarxes de col·laboració

rials desprès de les actuacions dels plans euro-

tes, gràfics, fotografies i recursos multimèdia.

Pons, Pere Jaume, Viladecans o Mariscal,

preventius a les empreses.

establerts entre les diferents àrees de materials.

«ganitza. Museu Història de ia Ciutat i Institut de

organitza: Departament de Cultura de la Gene-

termini de presentació: 26 de març

organitza: Soc tedad Espanola de Ceràmica y Vidno

Cultura de Barcelona. Ajuntament de Barcelona

ralitat de Catalunya

dates: del 7 a\ 10 d'octubre

dates: del 21 de març al 27 de setembre

dates: de l ' I de juny al 3 0 de setmebre

de Catalunya. Pau Claris. 95, 2a. 08009 Bar-

horari: de dimarts a dissabtes: de 10 a 20, diu-

lloc: Centre d'Art Santa Mònica. La Rambla . 7

celona

menges: de 10 a 15 h.

de Barcelona

lloc Palau Congressos de la Castellana de Madrid informació:

Ikx: Saló del Tinell. Pi. Rei . 9 de Barcelona

Telèfon: 913 37 81 9 2 - Fai: 915 9 7 10 94 httpj/www. secv.es/madridmateriales2002 a/e: info@secv.es • www.secv.es

informació: Tel.: 933 15 11 11 • www«audi2002.bcn.es

IkX: Cambra Oficial de Contractistes d'Obres

informació: informació: Centre d'Art Sant Mònica

Telèfon: 933 0 2 22 6 1

Tel.: 933 16 28 10 • www.gaudi2002.bcn.es

a/è: infomucio@ccoc.es

fax: 933 0 1 95 6 7

1991-2000 | Gairebé 10 anys

Subscripció a L'Informatiu per a no col·legiats

1/ INFORMATIU

Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori*, de regal Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per fax: 932 40 23 64, per correu electrònic: informatiu@apabcn.es o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 08021 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 932 40 23 76 Dades personals Nom i cognoms

DNI/NIF ..

Adreça

Codi postal ..

Població Professió

Telèfon ,

Entitat o empresa

Quotes D

quota normal d'l pagament de 25 € = 4.159 PTA

D

quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12,5 € = 2.079 PTA l'any

Forma de pagament D

domiciliació bancària

nom i cognoms banc/caixa múm de compte (s'han d'emplenar totes tes caselles)

agència adreça

població

Subscripció a L·lníormatiÉ

,

ESPECIAL L'tnformnhi PRIMERA QU1NZEMA MARÇ

Construcció industrialitzada

en components de formigó:

estat de la qüestió

PREFABRICATS

XERA Q U t N Z E N A MARÇ 2002

DE FORMIGÓ

E S P E C I A L

Picti-Agudera AjqurtectM

> interès per la prefabricació

nal; mentre aquesta pretén el màxim de

ha anat augmentant al llarg dels

preus possible en cada obra, aquella es basa

darrers anys i a mesura que s'han anat inten-

en programar la continuïtat de les seves

I I L .

línies productives, obtenint el seu marge en

sificant també les demandes de la societat sobre el sector de la construcció:

l'eficiència tècnica i no tant en l'especulació

• Una major exigència en els paràmetres de

a curt termini. Això ens permet intuir els

qualitat resultant dels actuals processos

avantatges del sistema en la necessària sua-

d'edificació ha propiciat

vització de les puntes i crisis del sector.

un augment

Però no es tracta només de tancaments

exponencial de les denúncies als tribu-

de façana, ja que en aquests darrers anys.

nals per defectes en els nostres edificis.

estimulats també per l'Administració autò-

• La gran incertesa en la contractació i l'augment important de la demanda d'ha-

noma, s'han format equips de treball pluri-

bitatges han enfilat els preus de la cons-

disciplinaris entre tècnics i indústries, per

trucció (íns a uns nivells impensables,

tal de posar a punt sistemes operatius que

amb una inflació inacceptable en qualse-

permetin industrialitzar l'estructura portant.

Ei resultat d'aquesta feina es comença ja a

vol altre sector.

veure en realitzacions concretes,

• Finalment, l'emergent sensibilitat mediambiental planteja nous requeriments,

Col·laboració tècnics-indústria

qüestionant no tan sols el resultat sinó

De fet, del que es tracta no és res més

també els recursos emprats per aconseguir-lo. Si pensem que gran part de l'e-

que d'aplicar el gran bagatge tècnic i d'ex-

nergia consumida i emissions de C0 2

periència que els empreses catalanes han

estan lligats directament o indirectament

desenvolupat des dels anys 80 en la cons-

a l'edificació (el 60% en països desenvo-

trucció de naus industrials i obra civil, ofe-

lupats segons dades de la UE), compren-

rint a aquestes empreses l'edificació com

drem les pressions socials i institucionals

una ampliació del seu mercat cultural. Per

que, cada vegada amb més força, aniran

això, no es tracta de generar sistemes nous

incidint sobre els nostres processos.

sinó d'importar directament el que ja és

Projecte El Polvorí. Barcelona

aplicable, concentrant el nostre esforç en el que han marcat una tendència i un interès

fet de resoldre els punts buits de la nova

el sector de la construcció avui pateix d'un

entre els professionals, demostrant que no

aplicació, que quasi sempre van lligats a

retard endèmic dins del nostre actual marc

es tracta només de teoria. Aquí també cal

donar hiperestaticitat a un sistema que es va

socioeconòmic, fet incomprensible tractant-

citar, molt especialment, l'impuls que la

crear amb requeriments puraments isostà-

se d'un sector amb volum econòmic i labo-

Direcció General d'Arquitectura i Habitatge i

tics. Aquest nou marc de col·laboració entre

ral tan important i que, a més, produeix

l'Institut Català del Sòl han donat en aquest

tècnics i indústria propicia noves complici-

bens de primera necessitat.

sentit, els resultats tangibles del qual s'es-

tats per tal d'assolir noves fites, complicitats

La industrialització ha estat, de fet, el

tan començant a veure. Vull precisar, des

que demanen una necessària adaptació de

camí que han seguit altres sectors per tal

del punt de vista de Catalunya, el benefici

les idiosincràsies tradicionals i dels arque-

d'ajustar-se als requeriments contemporanis

que suposarà la industrialització de la cons-

tips preestablerts.

i és la industrialització - i no tant la prefa-

trucció dins del marc estatal de la Llei de

Crec sincerament que estem assistint a

bricació- el que està començant a canviar la

Contractes, atès que permetrà que les inver-

l'inici d'una nova manera de fer i una nova

construcció al nostre país en aquest tom-

sions de l'Administració catalana en edifica-

dinàmica en la construcció, una mica el que va passar amb les naus industrials a finals

En qualsevol cas, el que és cert és que

bant de segle. Parlo d'industrialització més

ció vagin a parar al teixit industrial local i no

que de prefabricació, en la mesura que les

s'escampin aleatòriament arreu de l'Estat

dels anys 70 quan van passar, de fer-se arte-

expectatives estan en les possibilitats d'u-

tal com passa ara.

sanalment

nes màquines i unes estructures productives i no tant en la limitació d'uns catàlegs de peces predeterminades.

a produir-se

industrialment.

Aquesta transformació va trigar molt poc

Tancaments de façana

temps a implantar-se i va desenvolupar dife-

Actualment, el tancament de la façana

rents tècniques (moltes importades de l'es-

En aquests últims anys, s'han construït

de panells de formigó industrialitzat és ja un

tranger) que avui dia han assolit uns graus

alguns edificis amb components industrials

fet i una alternativa real per a !a nostra cons-

d'eficiència, prestacions i cost, totalment

trucció, fins al punt que hi ha solucions tècProjecte Can Baciana. Sabadell

impensables fa uns anys.

nicament provades, i, d'altra banda, la

Així doncs, acoblant estructura i tanca-

societat ha acceptat el sistema com un

ments tenim resolta "la capsa", és a dir, el

estàndard de qualitat superior. Això ha fet

contenidor, que és la part més compromesa

que s'imposés ràpidament, en la mesura

i alhora més permanent de l'edifici. Hem de

que suposa una simplificació important en

dir, no obstant, que els sistemes de cons-

el procés de tancament tradicional. Tant és

trucció nous avui dia estan sotmesos a una

així que, a hores d'ara, hi ha més demanda

puntillosa anàlisi per part de les OCT super-

que oferta d'aquest tipus de component i

visores, mentre que els sistemes convencio-

això fa que els preus hagin pujat, fins i tot

nals són acceptats sense gaires més expli-

per sobre d'una franja operativa.

cacions i amb cap altre aval que el de ser

De tota manera, la indústria hi posarà

"habitual", com si aquests sistemes no tin-

remei generant més capacitat de producció.

guessin problemes i patologies, moltes d'a-

En aquest sentit, és important constatar la

questes inherents al propi sistema. De tota

diferent política en l'aplicació de preus de la

manera, aquest ordre necessari en el procés,

indústria davant la construcció convencio-

tot i que signifiqui una dificultat afegida a

Unfonwtw PRIMERA QUNZENA MARÇ 2002' i

Projecte Pau Claris. Barcelona

mig termini, acabarà afavorint els sistemes industrialitzats a mesura que els processos tradicionals, per !a seva aleatoríetat deguda a la forta incidència de mà d'obra, no puguin garantir els paràmetres de qualitat necessaris sense un control molt exhaustiu i costos de la seva execució in situ.

Tanmateix, no hem d'oblidar que els nous processos tècnics no suposen un fi en sí mateixos sinó un instrument, més precís i adequat, en la consecució de l'arquitectura com a expressió del nostre temps i, si bé és veritat que aquesta, en no assimilar els processos de producció contemporanis es converteix en una forma buida, també la tècnica sense una altra dimensió no pot assolir cap consideració cultural en la seva societat. El nostre compromís és cercar novament aquest difícil equilibri en l'entorn socioeconómic actual, confiant que és aquesta la base necessària per a una arquitectura realment contemporània.

Projecte Otty. Oríy-Purís

L...fcM·mto»r-·-íERA QUINZENA MARÇ 2002

Contra la industrialització de la construcció \r\

es de fa ja alguns anys di-

I ^ J vefses veus en el món de l'arquitectura i la construcció estan tornant a obrir un debat sobre la prefabricació i, més àmpliament, sobre la possible industrialització del procés constructiu, coincidint, i no per casualitat, amb un major interès generalitzat per augmentar-ne el coneixement i la qualitat. Tol aquest ambient es reflecteix en llibres, publicacions, cursos i actes, estudis bastant seriosos i, fins i tot, un concurs públic i obert promogut per la Generalitat.

Tot això era impensable (a deu anys, el 1992, Impensable quant a ideologia ja que, pel que fa a realitat, només cal recordar les viles olímpiques de la Vall d'Hebron o Montigalà on, amb diversa fortuna, s'empraren els panells de façana prefabricats. Així mateix, recordem el genial complex de tir amb arc on lots els elements possibles provenien de fàbrica preelaborats (1) i també els pavellons de la Marbella i l'Hospitalet, i força elements del Sant Jordi o de l'estadi Olímpic eren prefabricats.

importants: al polígon Montbau, que volia ser un model d'innovació en tots sentits, es va aplicar prefabricats en molts dels edificis i, en alguns, tant a la façana com a l'estructura i fins i tot en acabats, amb un resultats prou correctes per a l'època. És cert que aquells primers models de prefabricació van tenir problemes constructius -d'estanquitat, majoritàriament- però d'aleshores ençà les tècniques s'han perfeccionat moltíssim i, tal com s'explica de forma molt clara al llibre de l'ITeC Alternatives a la construcció convencional d'habitatges (2), en aquests moments les prestacions que la prefabricació pot oferir són comparables o millors que les de la construcció convencional i, de fet, en alguns sectors com e!s de les naus industrials ja fa anys que li han guanyat clarament la partida.

Molts dels articles que llegeixo sobre aquest tema segueixen insistint en el fet que la rapidesa, la racionalitat constructiva, el menor cost, la facilitat de control de qualitat i d'execució, la major durabilitat, etc. vatici-

De fet, hem de remuntar-nos a finals dels anys 50 si volem trobar els primers intents de prefabricació i industrialització

Habitatges a Can Baciana (Sabadell)

n una ràpida i convenient implaníaió dels sistemes industrialitzats en la construcció; és el mateix discurs que podíem llegir a les revistes i llibres dels anys 60 -potser ara amb ínys ingenuïtat- Però aquest loment no arriba.

Si ja disposem de la tècnica i aquesta és tan avantatjosa, per què és tan difícil aplicaria? És evident que cal buscar les causes en una altra banda. S'ha de tenir molt present que la industrialització és un PROCÉS i que si

es vol implantar en la

Construcció d'habitatges totalment prefabricats a Montbau l'any 1959

construcció s'han de tenir en compte tots els seus passos, des de la concepció fins a la venda, i no tan sols el de producció. Una de les característiques més interessants del llibre abans citat (3) és que s'hi tenen en compte molts d'aquest passos; ja s'explica succinta al final del capítol 1 de quina índole són les dificultats amb què es troba la industrialització en la construcció, i en els capítols 12 i 13 exposa els requeriments de projecte i de gestió necessaris per vèncer aquestes dificultats. Per no repetir el que diu, voldria donar, en aquest article, una opinió només des del punt de vista del tècnic a aquestes consideracions.

Per començar, cal tenir coneixements dels processos industrials, cosa no gaire generalitzada entre els professionals de la construcció, entre altres coses perquè els mateixos que hi creien poc eren els qui diri-

"i ERA QUINZENA MARÇ 2002

Casa del Sol a Maçanet de La Selva. La construcció

és sostenible i feta amb

materials i acabats industrials.

Es va

construir en tan sols tres mesos.

gien també les escoles tècniques on ia majo-

qual moits elements no cal definir-los per-

los.

ria dels professionals actuals van estudiar.

què es troben immergits en una cultura

degut o bé al fet que el promotor no té clar

vistos que molts

Els coneixements en aquest camp els hem

comuna i compartida per tots els agents que

a qui ho encarregarà o fins i tot per ser

En alguns casos això és impossible

ció constant per superar imprevistos. Impre-

mateixes cases fabricants. El desconeixe-

après en la pràctica professional i tenen lla-

intervenen en l'obra. L'únic element o siste-

il·legal, en el cas de treballar per l'Adminis-

ment de les tècniques dels altres industrials

cunes que generen inseguretat a l'hora d'a-

ma que es defineix exhaustivament - i enca-

tració pública.

cops sorgeixen

de

les

participants en l'obra, per part dels operaris,

plicar-los. En la fase de projecte, la indus-

ra- és l'estructura. Això implica un major

En obra, encara que hauria de semblar

fa difícil la coordinació tant per la direcció

trialització necessita, ara per ara, d'una molt

esforç de projecte, el projecte s'encareix.

el contrari, les dificultats de la direcció

facultativa com pel cap d'obra. De les obres

major precisió i descripció del components

També és imprescindible, en fase de projec-

facultativa també augmenten. La precisió

amb components prefabricats publicades en

- a més de conèixer perfectament les tècni-

te, treballar amb els industrials que desen-

que requereixen els components prefabri-

la secció " E L REPORTATGE" d'aquesta mateixa

ques- que la construcció tradicional, en la

volupen els sistemes, per poder coordinar-

cats en el seu encaix exigeixen una dedica-

revista recordo que en la més espectacular,

** 3KE

FABRICACION Y MONTAJE DE ELEMENTOS PREFABRICADOS PARA: PACADAR, S.A. - CENTROS COMERCIALES 28001. c/Hemiosilla, 57 T l n . : 9 1 « 5 49 00 Fax: 91 577 82 46

- HIPERMERCADOS - POLIDEPORTIVOS

08012. Travesera de Gracia, 98 Bis Tln.: 93 217 48 51 Fax: 93 218 03 39 46190. Riba-Roja de Túria Avda. Pacadar s'n.

Tfn.: 96 277 27 59 Fax: 96 165 35 69 41005. d Luts Morales. 1 - Bloq. 1 Tfn.: 95 458 03 08 Fax: 95 457 06 45

- NAVÈS INDUSTRIALES Y ALMACENES - EQUIPAMIENTOS URBANOS - EDIFICIOS DOCENTES - PUENTES ISOSTATICOS O HIPERESTATICOS, CON CANTO CONSTANTE O VARIABLE - MUROS DE CONTENCIÓN - PANTALLAS ANTIRRUIDO - DEPÓSITOS - PASOS BAJOTERRAPLEN

PWMERA QU!NZ£NA MARÇ WQÏ

Façana posterior de! Palau Sant Jordi i detall d'elements

prefabricats. la Facultat d'Econòmiques de Reus, els

protegir... En realitat fou gràcies a la bona

arquitectes anaven diàriament a l'obra i que

gestió i organització de l'obra per part del

l'esforç de realitzar un edifici "tot en sec"

contractista que es van poder aconseguir

els va ser esgotador, segons van dir ells

uns terminis tan ajustats (4). En canvi, sen-

mateixos. Igualment passà en els Laborato-

se una bona coordinació, una obra indus-

ris Universitaris de Manresa. En e!s habitat-

trialitzada pot eternitzar-se. A més, cal afe-

ges de Can Baciana a Sabadell on només

gir-hi el problema que és molt difícil cons-

eren prefabricades les façanes i part de les

truir abans un prototipus. És gairebé l'únic

cobertes, els arquitectes tenien clar que si

procés industrial on això no és possible i,

no haguessin portat en paral·lel la gestió de

quan és possible, normalment és en la pri-

contractació els hauria estat impossible rea-

mera unitat d'un seguit d'edificis iguals. Si

litzar aquella obra tal com ho feren.

es poguessin fer prototipus, les OCT podrien donar la seva opinió (o es podria demostrar

Et sistema emprat i la gestió d'obra La menor durada de l'obra no compensa els problemes que dóna. A més, el ritme de producció depèn tant de la gestió de l'obra com del sistema emprat. En el meu estudi s'ha realitzat una casa de 9 0 m z amb construcció relativament

tradicional

en

només tres mesos. Tenia una distribució senzilla i els acabats eren simples i ràpids d'executar, però no estava mancada de complexitat constructiva: façanes abrigades, coberta ventilada, grans finestrals que calia

la bondat

de les solucions)

abans

de

començar l'obra i no ens trobaríem amb situacions tan angunioses com les que ara patim. Però la repetició té un altre perill en si mateix: aixi com quasi tothom accepta que pot tenir un cotxe igual que el del veí, no passa el mateix amb els edificis i, en això, fins i tot molts arquitectes hi veuen un problema. Ara bé, els grans problemes amb els possibles clients (tant promotors, com particulars) els tindran els arquitectes en la imatge industrial que poden arribar a tenir

Joaquim Molins, 5 - 08028 BARCELONA Tel. 93 505 36 29 • Fax 93 505 36 22

QUSNZENA MARÇ 2002

aquests edificis i en la desconfiança en el propi sistema, tant duranl la construcció com un cop acabada. Tots aquests factora contra ta industrialització en la construcció els han d'avaluar els tècnics facultatius que proposen o decideixen una opció per a un edifici. Ja només des de! seu (nostre) punt de vista costa prendre partit per la industrialització i, en canvi, crec que som els que tenim el deure social i professional de ferho. I perquè sigui possible, hem d'esforçarnos a solucionar tots aquests problemes «laterals molt més que els que planteja la producció pròpiament dita.

Els tècnics hauríem d'aconseguir abaratir1 tant la construcció, que es poguessin compensar

les

despeses

econòmiques

majors de disseny, planificació i direcció de les obres. Estic segur que un habitatge d'uns 100 m ; amb nivells constructius i de confort considerables pot construir-se en sols una setmana i amb un cost molt menor a l'actual, però que hi ha d'haver hagut un any de projecte al darrera. Per això cal una unificació de les gestions, el que jo en dic el

El Centre Tecnològic de Manresa incorpora noves tecnologies a partir d'una gran coherència en els plantejaments constructius.

model IKEA (5), adaptat a la construcció: un únic agent que dissenyi, experimenti, planifiqui, construeixi, és a dir, que domini tot el procés per optimitzar de forma àgil i ràpida

els problemes que se li plantegen sobre la

dors de l'obra, és a dir, del tècnic liberal, i

ris de les reals característiques d'aquest

marxa. Això té dos perills, la possible desa-

l'efecte "repetició" de què parlava abans.

tipus de construcció (de fet caldria una

parició dels petits dissenyadors i controla-

Ara bé, no hi ha dubte que un producte

major informació de tots els tipus de cons-

atractiu i barat tindria èxit (i si no vegem

trucció) i aquest és un paper molt adequat

IKEA).

per ats nostres col·legis professionals, ja que ens representen i coneixen el que cal trans-

Una prefabricació flexible, modulable i adaptable

metre, però alhora es veuen, des de la societat, com un agent força imparcial i, per tant,

Per pal·liar aquests problemes caldria,

creïble. ®

•

tal com es diu al llibre de l'ITeC, una prefabricació flexible, modulable, adaptable a Josep Olivé

cada situació, incloent i de sistema obert

informatsu&apabcn. es

que permetés adaptar-se tant a les particularitats dels solars com a les necessitats dels usuaris. Un exemple restringit en abastament, però clar: una empresa de Londres es dedica a reparar contenidors de transport naval

per

convertir-los

en

habitatges

d'urgència o provisionals (6). Desconec el sistema emprat en l'arranjament

interior,

però quant a la transportabi I itat és el model perfecte del que deia, ja que s'adapta perfectament

a un sistema estandarditzat,

mecanitzat i molt pràctic de transport i apilat. Aquests habitatges poden ser transportats i instal·lats ràpidament i a un cost mínim! A més de reciclar productes industrials obsolets.

A l'Administració li toca un paper doble.

Per una banda, cal que revisi la normativa tècnica, de contractació i de responsabili-

(1) Fixem-nos que tots els autors d'aquests edificis eren o foranis o no encaixaven en la tendència predominant en aquells moments i, molt clarament, en la Vil·la Olímpica dei Poble Nou, la que va ser regida per la ideologia dominant, es va obligar a construir-per donar unitat formal es deia- amb façanes d'obra vista tots els habitatges.

(2) Alternatives a la construcció convencional d'habitatges, editat per l'ITeC, any

tats per poder adaptar-la a les característi-

2 0 0 1 ; primera part capítol 1: "La cons-

ques dels processos industrials i, per altra,

trucció tradicional enfront de la indus-

ha de recolzar les incipients investigacions

trialitzada" d'F. Manà, J.M. Gonzàlez,

en aquest camp fins a arribar a produir

A. Cuchí, L. Zamora i LRoca

models reals, ja que fins que no se'n demos-

(3) Op cit. (2)

tri l'èxit és difícil que la iniciativa privada hi

(4) La casa del Sol, Maçanet de la Selva.

participi.

Per últim, cal una conscienciació o, almenys, una informació als possibles usua-

Contractista: Construccions Agustí Prats, (5) Vegi's catàleg IKEA, presentació.

(6) La 2, Notícies vespre, dia 20 de gener

ASPIRADOR ESTÀTIC COPA PERSIANA PILAR LLAVORAT PILAR CLÀSSIC BALUSTRE GÀRGOLA PASSAMÀ BOLA COBREPILAR JARDINERA CORONAMENT DE PISCINA LLOSA CENTENARI PLAQUETA COLUMNA I PEDESTAL

Si desitja rebre més Nom Informació envií Adreça aauestcupóa S 3 S C.P. Població Pg. Torras I Bages 106 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50

Fax: 93 346 17 13

Sí, desitjo rebre x> D Catàleg gratuït 8 • Visita representant Ï sas@sas-sa.com www.sas-sa.es

EMPRESES NZEIMA MARC 2002

Primer master on Ii ne en facility management fi

a dinàmica empresarial està

I L *

immersa, a l'actualitat, en un procés

RUCTURALIA

accelerat de canvi. Els edificis i les grans

I

Curso de Master un Üns en

^ L Facility Management

instal·lacions, tradicionalment estàtics ai llarg del temps, estan ara subjectes als requeriments de flexibilitat i mobilitat que la societat actual demana, de manera que

definitiva, maximitzar el retorn de la inver-

Santander Central Hispano, OHL, Dragados

Executives (Boston, USA) i vocal de l'Asso-

les reubicacions i trasllats són cada vegada

sió efectuada en els actius immobiliaris i

y CIMNE, vol donar resposta a la necessitat

ciació Espanyola de Manteniment. Els avan-

més freqüents.

adaptar

tatges que ofereix Internet per a aquest

En l'àmbit econòmic, aquests immobilitzats signifiquen entre un 2 5 % i un 5 0 % de l'actiu de les grans empreses. En aquest

la seva gestió als grans canvis

creixent de formació que tenen els profes-

socioeconòmics í tecnològics produïts en

sionals d'aquest sector aprofitant els grans

aquests darrers anys.

avantatges que ofereix Internet. A través de

la gran acollida que fins al moment ha rebut

la seva plataforma de formació en línia, ofe-

el master. El programa del master pot consultar-se a www.structuralia.com.

Encara que el facility management com a disciplina és relativament jove, l'Associació

rirà un curs d'alta qualitat (amb vídeos mul-

management amb i'objectíu d'optimitzar el

Internacional IFMA té ja més de

timèdia i continguts interactius) i la inter-

manteniment i la gestió dels edificis i les

empreses i particulars associats. Tant a l'Es-

comunicació

grans instal·lacions, contenint o fins i tot

tat espanyol com en la resta d'Europa aques-

especialistes del país en aquesta matèria

reduint els costos totals associats.

ta disciplina s'està obrint camí amb força i la

(tutors del curs).

context sorgeix

la disciplina

del

facility

17.000

amb

els

més

tipus d'iniciatives són clares i ho demostra

$

prestigioses Més informació: Structuralia • Telèfon: 9 1 2 0 3 3 3 4 0

manager

majoria dels edificis que es construeixen avui

seria el responsable de la gestió de tots els

dia apliquen aquest concepte per rendibilit-

correspon a Joan Miró, director de TBK Sis-

2 8 1 0 8 Alcobendas

actius immobiliaris així com dels serveis de

zar al màxim la inversió efectuada.

temas de Gestión, membre del Comitè Exe-

facilitymanagement@structuralia.com

cutiu de la International Society of Facilities

www.structuralia.com

En aquest sentit, el facilities

gestió dels edificis. El seu objectiu seria, en

STRLJCTURAUA, empresa participada per

El disseny

i la direcció del

master

Sepúlveda, 6. Polígon Industrial Alcobendas

Constructalia, inspiració en acer

Les vendes d'Arktec a Catalunya creixen un 3 8 %

1 ^ onstructalia (www.cons-

| JH rktec, empresa espanyo-

1 ^ ^

l * T k la especialitzada en el desenvolupa-

tmctalia.com) sorgeix amb la mis-

sió de convertir-se en la website

de

ment, comercialització i suport postvenda

referència sobre l'ús de l'acer en la cons-

de programari {software) per a arquitectu-

trucció pel mercat espanyol i portuguès,

ra, enginyeria i construcció, creada el

amb la possibilitat d'obrir-se al mercat

1985 i amb empreses filials a Portugal ï

internacional. Per a això Aceralia presen-

Mèxic, va experimentar durant l'any 2 0 0 1

ta un servei que pretén convertir-se en

un creixement de les vendes a Catalunya

una eina de consulta i treball diari per a

del 3 8 % amb relació a l'any anterior.

professionals del sector de la construcció, arquitectes, enginyers, estructuristes, constructors i altres empreses auxiliars de la construcció. Constructalia ofereix als seus usuaris informació actualitzada i coneixement expert sobre eís productes i usos de l'acer en la construcció.

Aquest servei s'articula a través de tres pilars: el website, el centre d'atenció al

funció de les seves necessitats. Podran

Una de les principals raons d'aquest

seleccionar els productes i realitzar càl-

espectacular

culs en funció de diferents variables com

presència d'Arktec

creixement

va

ser

són càrregues, transmissió tèrmica i càlcul

consecutiva a la fira Construmat. A l'edi-

de sostres. Inclou seccions d'anàlisis de

ció del 2 0 0 1 Arktec, va disposar d'un

projectes realitzats en acer, informacions

estand de 153 m ? , el de més gran super-

d'actualitat, notícies, articles de profundi-

fície del sector d'informàtica, on es van

per vuitena

la

edició

tat, informació legislativa i anuncis de pro-

presentar les noves versions 5.1 de Tri-

jectes públics.

calc i 8.0 de Gest.

®

client, i el servei personalitzat als clients El creixement obtingut pel conjunt

2 0 % i el 2 5 % dels ingressos en el desen-

de l'any en vendes netes consolidades

volupament de nous programes i de noves

de programari i serveis associats a l'Es-

versions, cosa que garanteix

i projectistes.

El website està basat en un catàleg

als seus

constituït per tots els productes de cons-

Més informació:

tat espanyol, Portugal i Llatinoamèrica

usuaris la disponibilitat en cada moment

trucció de les diferents unitats d'ACE-

ACERALIA TRANSFORMADOR SA

va ser del 5 , 1 % , uns excel·lents resul-

de les eines més avançades.

RALIA i empreses participades. Aquest

®

Av. Merídiana, 3 5 0 12 C.D

tats si considerem la repercussió de la

catàleg està enriquit amb eines de recol-

0 8 0 2 7 Barcelona

crisi econòmica en els mercats de Mèxic

Més informació:

zament que permetran als usuaris saber

Telèfon: 9 3 2 7 4 2 1 6 3

i

Arktec • Bailèn, 7 . 0 8 0 1 0 Barcelona

quins productes del catàleg són els més

Fax: 9 3 3 4 6 65 5 7

gentina.

convenients per als seus projectes en

www.constructalia.com

bons resultats a la inversió d'entre el

Llatinoamèrica, especialment a L'empresa

atribueix

l'Ar-

aquests

Telèfon 9 3 2 6 5 2 1 8 4 . Fax 9 3 2 65 2 8 6 9 bama9arktec.com • wwwjrktec.com

Dibac 2002

Harma 2002

CAD de a r q u i t e c t u r a 2D + 3D

Calculo

P.V. 1.350 €

de

estructuras

P.V. 570 €

224.621 ptas.

94.840 ptas.

Atención Colegiados de Barcelona Solicite en su colegio los dos programas por tan solo 9 0 / 1 5 € , (15.000 ptas.)

Importe originado por los gastos de publicacion y personalizacion.

UNIDADES LIMITADAS s preciós son sin /.VA

EL PRECIO DE 90,15 € INCLUYE Licencia profesional completa e ilimitada y manual completo para ambos programas.

3 meses de soporte telefónico gratuito.

CURSOS PE FORMACION Abril 2002 de 16.00 h.a 21.00 h.

C.A.A.T de BARCELONA DIBAC

deViernes l9aSàbado27 Viernes de 16.00 h. a 21.00 h.

Sàbados de 9.00 h. a 14.00 h.

C.A.A.T de BARCELONA

"DIBAC me pemiíle proyectar con una potencia y rop/dez ornes desconoàdas.

Es compatible y puede converürse en un nuevo estàndar a tener en cuenta."

José Ignacio Sanguino -Arquiteno

"Alè ha sorprendido la faàlidad de oprend/zq/e de DIBAC. Ahorro muchísimo tiempo en el díbujo de tasaàones y proyectos de reforma."

José Luis Ruiz -Aparejador

_j

tt E§

la

-.

i

íA

Un nuevo estàndar de arquitectura t 'léloj1

NUEVO DIBAC 2OO2

Deseubra el software de disefto arquitectónico con mayor número de licendas

P.V. 1.350 €

oficiales. Totaimente compatible con otros

224.621 ptas.

programas CAD. Obciene resulcados entre 4 y 6 veces mas ràpido. Permite dibujar en 2 D y 3 D con gran libertad. Dibuja automàticamente el armado de las estructuras calculadas por ei programa Harma.

Dibac CAD de arquitectura 2D+3D

www.dibac.com

I s c ar Cl Hoyos, 73 • 47420 Iscar (Valladolid) Tel 983 620 347 >rax 983 611 653

Para mas información: Tel. 93 8 4 8 4 2 37 e-mail: juan-luis.platero@solvay.com Tel. 93 8 4 8 4 0 13 e-mail: valerie.hardy@solvay.com

")o uoiono:3 do ooro

ÍJOC

o Ui

u o v o o y on i^Oíi;;H)iin;.';ioiOíi

SOLVAY

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA.

Carretera del Montnegre, s/n.

Tel. 93 848 40 00 / Fax 93 867 55 17 08470 Sant Celoni (Barcelona) www.alkor.es

neçe

1»"*»=»** C w i · i

S«»Mtatíy

- *3~ZZ8isÈmtè&B9fat de generació fi

L'únic sistema veritablement integrat Segur esta desenvolupat íntegrament per Arktec, i les seves funcions s'afegeixen a les dels programes Gest i GestCon, utilitzant un únic sistema de menús i d'arxius.

Segur permet l'elaboració d'Estudis i Plans de Seguretat i Salut de projectes i obres d'edificació i d'obra civil.

Segur inclou una base de coneixements per cada tasca amb les mesures de seguretat a considerar, els mitjants tècnics, proteccions de seguretat, així com la seva valoració.

Segur genera automàticament la Memòria, el Plec i el Pressupost específics de cada obra, a partir de models subministrats.

Els usuaris d'altres programes de pressupostos, poden utilitzar Segur només amb les seves funcions especifiques, comunicant-se entre programes mitjançant el format FIEBDC. Segur genera automàticament les tasques a incorporar a l'Estudi en funció de les unitats d'obra utilitzades al pressupost, i segons la codificació de les bases de preus. llit

Ul iraalKid*! «n lodw k» iJo

oD

Per al Pressupost de Seguretat i Salut s'inclou un pressupost tipus, creant-se les partides en funció de les tasques.

Per cada tasca, la Memòria inclou text de descripció, riscos més freqüents, mesures preventives, prendes de protecció personal i proteccions col·lectives.

Segur inclou detalls CAD en format DWG i DXF amb els elements de protecció i de seguretat, per incloure amb la documentació.

Segur permet imprimir tots els llistats necessaris, sense necessitat d'utilitzar altres programes addicionals.

El Pressupost de Seguetat i Salut pot incloure's automàticament com un nou capítol del pressupost d'obra.

S'inclouen models "d'avís previ" i "d'actes d'aprovació" del Plà de Seguretat.

Segur permet elaborar els aspectes tècnics del Manuel de Prevenció de Riscos a partir de les tasques i els procediments de prevenció de riscos.

1