JO L•LE G I
D ' A P A R E L L A D O R S
I A R Q U I T E C T E S
T È C N I C S
D E
B A R C E L O N A
El noticiari I 6 Alternatives a la construcció convencional d'habitatges
Residus de la trucció
El noticiari
Punts de vista 110 El diccionari Fullana vist des de l'Arquitectura
Una tasca iniciada Un llarg camí per recórrer
Per Jaume Rosell
Especial Tancaments de façana
>!<-•
•- Quadern Central: Novetats fiscals per al 2002
Í8
Projecte de recerca aplicada Xenios
SEGONA QUINZENA MARÇ 2002 Preu = 2 €
135
EL EL
T E M A
MEDI
T E M A
AMBIENT
tu SEGONA QUINZENA MARÇ 2001
L'aplicació del Decret de residus de construcció Una tasca iniciada, un llarg camí per recórrer | P Is residus de construcció a I E l Europa La gestió dels residus de la construcció a Europa està en un punt d'inflexió. Si bé hi ha una gran diversitat de situacions, la tendència cap a la reutilització i el reciclatge es veu clarament en els darrers estudis del sector (Report to DGXI, European Construction and demolition waste management practices, and their
econòmic
impacts.
Final Report, 1999). Europa ja fa temps que parla de reciclatge i aprofitament dels residus de la construcció quan, malauradament, al nostre país encara es lluita per eliminar els abocaments incontrolats (veure gràfica Figura 1).
El m o d e l de gestió a Catalunya Les primeres passes en la regulació dels residus a Catalunya es van fer l'any 1993 amb l'aprovació de la Llei de residus (Llei 6/1993). Un any després de l'aprovació d'aquest text bàsic per a la gestió dels residus a
establir un procediment de control del
Com a model de gestió, dóna un paper
da la correcta gestió. Per una altra banda,
Catalunya es va aprovar el Decret 201/1994,
flux de residus,
molt important als ajuntaments, ja que preveu
aquest model bàsic s'ha anat perfeccionat
regulador dels enderrocs i altres residus de la
garantir que la disposició del rebuig fos
que el control previ es faci mitjançant el trà-
amb altres mecanismes que contribueixen a
construcció. Els objectius del Decret eren:
controlada,
mit de llicència urbanística. En aquest sentit,
facilitar la gestió dels residus, com són:
•
accelerar la convergència amb les pràc-
definir els responsables del residu en
dota els ajuntaments de l'aplicació d'una
•
tiques europees,
cada moment del procés de gestió.
fiança que s'ha de retornar un cop demostra-
El Catàleg de residus de Catalunya, complementat pel cos normatiu estatal de residus tòxics i perillosos. Es tracta d'una eina fonamental per determinar la gestió correcta de cada tipus de residu (inert, no especial i especial).
•
El Registre general de gestors de residus de Catalunya (Decret 115/1994) i ta nova regulació de Dipòsits controlats
70%-
(Decreti/1997). Regula totes aquelles empreses que treballen al sector de la
60%-
gestió de residus (transportistes, aboca-
50%-
dors, plantes de reciclatge). •
40%-
El Reglament metropolità per a la gestió dels enderrocs, les runes i altres residus
30%-
de la construcció que, complementàriament, ha aprovat l'Àrea Metropolitana de
20%-
Barcelona. L'Ajuntament de Barcelona ha
10%-
incorporat part d'aquests criteris a l'Ordenança general del medi ambient urbà.
V* Reutilització + reciclatge Figura J
I Incineració + abocament
Recentment, el nou Decret 161/2001 ha
introduït
modificacions
al
Decret
201/1994, amb la creació d'una documentació estandarditzada i única, i amb l'aplicació del Catàleg de residus de Catalunya i
Resultats del treball de recerca 1. Els municipis • Som a mig cami de l'aplicació del Decret 201/94 als municipis de Barcelona Aplicació del Decret 2 0 1 / 9 4
30%-
liilll
20% -
10%.
Abocadors (punt vermell o text verd) i municipis enquestats (superfície de color) el Manual de gestió de residus industrials a Catalunya per a la classificació i avaluació dels diferents tipus de residus de la construcció. Finalment, tenim el nou Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (2001-2006) que té com a objectius: • millorar la gestió dels residus de la construcció, • responsabilitzar els diferents agents de la prevenció, la valorització i la disposició fina! dels residus de la construcció, • prioritzar les opcions de reciclatge clavant les de disposició dei rebuig, • finalitzar la xarxa integrada de dipòsits controlats, • posar les bases per a la indústria del reciclatge, • reduir els abocaments incontrolats. A partir de les mesures legislatives comentades, podem dir que la reglamentació vigent responsabilitza la Junta de Residus de dotar el país d'una xarxa autoritzada de gestors (dipòsits controlats, plantes de transferència i de reciclatge), i els municipis, de controlar la producció i correcta gestió de residus obra per obra (vegeu taula Evolució del volum de residus de construcció a Catalunya).
Un balanç de l'aplicació d'aquestes mesures a Barcelona i les seves comarques A més de 7 anys de l'aprovació del Decret 201/94, es va considerar interessant fer una prospecció per conèixer la seva aplicació real a diferents municipis, els mecanismes de seguiment i control per part de les administracions, i ia infraestructura i funcionament dels dipòsits controlats. Aquest ha estat l'objectiu del treball final de carrera realitzat per Lluís Cordero, ara arquitecte tècnic, en col·laboració amb el Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi i que va fer la recollida de les dades de camp durant el primer semestre de l'any passat. El balanç de l'aplicació del Decret es va orientar en dues línies de recerca paral·lela. D'una banda, es va treballar el seguiment que en feien els municipis durant e! tràmit de llicència d'obra i, de l'altra, la realitat del dia a dia dels abocadors autoritzats. Pel que fa als aspectes municipals, dels 310 municipis de l'àmbit de Barcelona, se'n van estudiar 102 (un 32%). Tot i així, cal destacar que els municipis analitzats inclouen e! 90% dels de més població, més activitat constructiva i més generació de residus. Pe! que fa als dipòsits de terres i runes, es van analitzar tots els autoritzats a Barcelona i comarques (vegeu gràfic abocadors).
Si
•
•
No
*
•*
#
Només quatre comarques comencen a controlar la declaració de residus
^ ^ ^ ™ Documentació residus durant el tràmit de llicència ^ ™ 100% -,
80%70%60%50%40%30%20%10%.
0%
L· ' Si • •
No
El 35% dels tècnics municipals enquestats desconeixen el Decret 201/94
^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^
Opinió del Decret 2 0 1 / 9 4
^ ^ ^ ^ ^ ^ ~
80%-
;o%60%50%-
Evolució del volum de residus de construcció a Catalunya
Decret 201/94
L
Any estimació
milions de tones/any
Kg/habitant i any
1994
2
333
Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya 1996-2000
1995
1,5
250
Projecte Life (98/351)
1998
3
500
Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya 2001-2006
2001
4
666
40% — 30%
-
20%
-
10%
-
i. 1 No el coneix
•
Bona
•
Acceptable 0
Millorable
EL
T E M A
MEDI
AMBIENT
L'InformJtu SEGONA QUINZENA MARÇ 21
Resultats del treball de recerca
2. Els dipòsits controlats > •
La vida dels abocadors propers a l'àrea metropolitana de Barcelona és molt curta Hi ha grans dificultats de gestió dels residus no especials i especials en el marc actual 2.000.000 1
1.600000 1.4O0.OOO 1.200.000 ~ 1.000000 -
Servei • • • Integral a Construcció
800.000 600.000 400.090
Amb la finalitat d oferir un
2OO.0HO
assessorament integral en
• - •-_ «lll.·
assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra urar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu
f Recepció de residus a l'any (Tm)
%
comú.
ple
Millorar la gestió dels residus de la
ran com per saber quins tipus de residus són
construcció a Catalunya
els que es produeixen i la seva perillositat.
Com es desprèn del balanç de l'aplica-
Tot i que sabem que el gran volum dels resi-
ció del Decret 201/94 de residus de la cons-
dus de la construcció són inerts, n'hi ha
trucció, la situació als diferents municipis
d'altres que són perillosos (amiant, PCB,
de Catalunya és força diversa, però podem
restes de pintures, aparells amb CFC, e t c i
destacar que hi ha importants mancances
caí gestionar-los com a tals (només pensem
per a la seva aplicació.
en el gran volum de cobertes de fibrociment
El fet que el Decret tingui unes característiques que el fan clarament municipalis-
que s'enderroquen, i es tracta d'un residu especial).
ta, ha convertit els ajuntaments en la clau
Correspon a la Junta de Residus, infor-
de volta de tot el procés i, tant sols si
mar els municipis de la seva responsabilitat
aquests assumeixen les seves competències
i competències i de l'important paper que
i les seves responsabilitats, es podrà arribar
tenen assignat en el procés del tractament
a una gesüó correcta d'aquests residus i fer-
correcte dels residus de la construcció a
ne la valonízació.
Catalunya. Aquesta informació i exigència
Com ja hem comentat, l'acció preventi-
ha d'anar
acompanyada
de
l'existència
va del Decret 201/94 (article 8) es basa en
d'una xarxa de gestors autoritzats en dipò-
el tràmit de llicència urbanística, que no es
sits controlats i en plantes de transferèncií:
podrà lliurar si no es presenta dins del pro-
i reciclatge, que estigui plenament implan-
jecte tècnic una declaració dels residus, la
tada en tot el territori català i que permeti el
seva quantificació i els gestors que els trac-
tractament de tot tipus de residus en unes
taran. Així mateix, el retorn de fa fiança
condicions raonables. ®
(article 5.2) es farà quan es demostri la gestió correcta d'aquests residus. Per tant, la llicència urbanística és el punt dau per a l'èxit del procés, tant per conèixer el volum de residus que es produi-
Xavier Casanovas, Uuís Cordem '„ i Ramon Graus
Assegurant* M C M I U I d* 4» l'edificació
EL
NOTICIARI
iu SfGOHA QUINZENA MARC 200Ï
La construcció de l'habitatge L'ITeC publica un interessant treball d'anàlisi i propostes per a la construcció del futur I A finals de l'any passat va \ r \ sortir publicat, en una edició moít acurada a càrrec de l'ITeC, el llibre Alternatives a la construcció convencional
d'habi-
tatges. El contingut d'aquests publicació és fruït de diversos anys de treball realitzat dins d'un programa de recerca que duu a terme l'equip de tècnics format per Josep Maria Gonzàlez, Albert Cuchí, Joan Lluís Zamora i Laia Roca, sota la direcció de Fructuós Manà. Eï ilibre consta de tres parts: "L'estat de la qüestió", "AnàÜsi de diversos subsistemes i tècniques constructives" i "Propostes per a la industrialització de la construcció d'edificis d'habitatges". En la primera part es fa un repàs de la construcció d'habitatges en el darrer mig segle, -en què, per cert, no són els últims anys sinó els anys 6 0 i principis dels 7 0 els que presenten una tendència cap a la industrialització més acusada- i es presenta una sèrie d'edificis acabats de construir que formen, en principi, la base de la investigació, escollits pel fet que cadascun té algun subsistema industrialitzat; per tant, no són el que en podríem dir edificis "normals", L'anàlisi d'aquests edificis serveix de fil conductor per explicar l'estat actual de la nostra construcció. És un resum ben explicat de les sensacions que qualsevol professional que construeixi sent en el seu
Algunes promocions d'habitatges ja incorporen solucions tècniques alternatives a la construcció
convencional.
d i a a dia laboral. sions per a cada sistema, que són força inteLa segona part estudia al detall tots els
ressants.
Per últim, la tercera part és una anàlisi tèc-
vivència d'un ampli ventall de solucions, sis-
nica de la problemàtica i les possibilitats
temes i tècniques que o bé ja tinguin una
Llegir aquests capítols, fruit de la inves-
d'industrialització, recolzada en l'experièn-
certa eficiència, avalada per l'experiència, o
tura als acabats, i exposa els avantatges i
tigació i l'experiència dels autors, permet
cia del capítol anterior, de la construcció
que se'n pugui potenciar el perfeccionament
inconvenients de totes les alternatives exis-
tenir una visió general de la construcció
d'habitatges.
amb investigacions recolzades en la seva
tents en el mercat, amb un èmfasi especial
actual a Catalunya, molt exhaustiva i atrac-
En aquesta part també es donen pro-
posterior aplicació en obra. També que el
elements de la construcció, des de l'estruc-
de les que són susceptibles de prefabricar-
tiva, sobretot perquè l'exposició esta centra-
postes i línies a seguir, però més concretes
seu èxit passa ineludiblement per resoldre el
se o introduir-se en processos molt indus-
da en el fet d'explicar i raonar les qualitats i
en la pràctica, fins al punt de proposar un
gran repte de coordinar i fer compatibles les
trialitzats, i extraient una sèrie de conclu-
els punts febles de cada solució, tant des
modulatge estandarditzat del productes i
tècniques constructives diverses que es
del punt de vista de la construcció com del
components per aconseguir una racionalit-
poden trobar i juxtaposar en una obra.
seu posterior funcionament. Fins i tot es
zació de la construcció prefabricada. Però a
En definitiva, és un llibre amb una
donen propostes d'evolució o millora dels
més, els autors s'adonen, i ho recullen, que
voluntat àmplia, quasi enciclopèdica, de
subsïstemes. Potser aquí - i reconec que no
perquè funcioni bé la industrialització s'ha
recollir i - e l que és més important- analitzar
és pas és l'objectiu del llibre- és on els con-
d'analitzar tot el procés constructiu: des del
tota la informació possible sobre la cons-
ceptes són menys precisos, ja que és difícil
projecte fins a la gestió de l'obra, passant
trucció actual que, malgrat que en alguns
donar solucions a priori, i només apunta què
per la formació dels operaris i la coordinació
casos s'ha de limitar a proposar solucions
cal millorar però no diu com. Cal destacar
dels diversos rams.
que s'analitzen tots els elements des de punts de vista nous o poc tractats fins ara: des
de la sostenibilitat,
des de les
instal·lacions i fa racionalització i estandardització dels conductes, des dels espais de servei, amb explicació de tes tendències que sembla que segueixen aquests espais, etc.
una mica vagues, conté un treball molt
Com a conclusió del capítol, i del llibre
ampli i important de recopilació, racionalit-
en definitiva, el darrer apartat exposa que, al
zació i de visió de conjunt que faltava a les
contrari o no ben bé del que esperaven els
nostres llibreries. ®
seus autors, les alternatives òptimes per a la racionalització de la construcció no són tancades ni totalment industrialitzades sinó
Josep Olivé
que el millor sembla que pot ser la con-
infomatiu8apabcn.es
EL
NOTICIARI
NOVES
TECNOLOGIES
L'Informatiu SEGONA
Un intent d'esmena a la LOE que de moment no tira endavant p" I Grup Parlamentari I E L Socialista del Senat va presentar el passat octubre una proposició de llei de modificació de l'article 20.1 de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació (LOE). La proposta consistia a suprimir les garanties establertes en l'article 19 de la LOE. concretament la necessitat d'una assegurança de danys per cobrir els defectes d'acabats, durant un any, els defectes de les instal·lacions i de l'habitabilitat, durant tres anys i els defectes estructurals durant 10 anys, per a aquelles edificacions destinades a habitatges unifamiliars, promogudes i constituïdes per a ús propi. Com ja tothom sap, actualment solament és obligatòria la
garantia pels defectes estructurals a 10 anys. La proposta socialista pretenia reduir el cost que representa l'assegurança per a aquelles persones que construeixen sense desig inicial de col·locar en el mercat l'edificació promoguda. En aquest sentit, la proposta estableix específicament que no es podrà transmetre per actes intervivos voluntaris durant els terminis establerts en l'article 19, llevat que s'acredités la constitució de les corresponents garanties.
promulgació del Codi tècnic de l'edificació, a què fa referència la mateixa LOE, abans de procedir a establir aquesta excepció. Malgrat que la proposta té un interès social, per tal de reduir els costos dels habitatges d'autopromoció, és evident que l'excepció introdueix un element distorsionant en el sistema de garanties, que pot donar lloc a tripijocs o, amb tota la bona fe, a situacions més o menys complicades per part dels propietaris. D'altra banda, una pòlissa de danys permet al propietari un rescabalament dels defectes d'una manera més ràpida i El Codi tècnic de l'edificació Aquesta proposta ha quedat aparcada, menys conflictiva que l'actual per la via després que el Grup Popular, majoritari al de la responsabilitat civil dels agents Senat, hagi considerat que calia esperar la intervinents. ©
ProEixample presenta al Col·legi la restauració d'esgrafiats I p * I desenvolupament del proI L . jecte Manteniment Conservatiu d'Es-
grafiats que s'ha dut a terme en el marc del programa europeu Raphael, ha permès investigar nous mètodes de neteja i manteniment de façanes. Per tal de presentar els resultats d'aquest projecte a Barcelona, ProEixample ha organitzat, conjuntament amb el Col·legi, la sessió La restauració d'esgrafiats a l'Eixample amb l'objectiu de presentar, d'una forma pràctica, les experiències que es deriven d'haver rehabilitat les façanes de 25 edificis de l'Eixample barceloní. S'exposaran els processos de restauració que s'han seguit en els diferents casos així com les seves dificultats i hi haurà una taula rodona de valoració global del projecte amb la participació de tècnics i empreses. La sessió tindrà lloc el dijous 11 d'abril a les 7 del vespre a la sala d'actes del Col·legi. ©
Evite rejas, mejore sus proyectos con toda seguridad
Persianas y puertas de gran seguridad C/Bolmes, 6 • 08007 Barcelono - Tel. 93 302 20 45 Fax 93 302 5 7 8 9 www.berdolo.com - e-mail: berdala@clv.es
ITE per a hotels Auditoria d'aspectes constructius i mediambientals l f * a p al final de l'any 2001
cost global imprescindible per a la seva ren-
I v *
dibilitat econòmica.
la Unió Europea va aprovar el projecte
de recerca aplicada Xenios, en el marc del
El projecte i els partners
seu programa dedicat a la promoció de les energies renovables Altener, en el qual par-
Els resultats esperats del projecte són:
ticipa com a promotor el Servei Rehabilita-
la preparació d'una eina informàtica per a
ció i Medi Ambient del Col·legi. El projecte
l'organització del manteniment i la gestió
té com a objectius principals el desenvolu-
energètica i de diversos documents de difu-
pament d'una eina de prediagnosi o d'audi-
sió de les bones pràctiques ambientals en els
toria constructiva i mediambiental d'edificis
hotels. Pel que fa a l'eina de prediagnosi, es
hotelers, la promoció i difusió de !'ús racio-
tracta d'un mètode d'avaluació que facilita la tasca dels tècnics i responsables de mante-
nal de l'energia i d'altres recursos naturals, i la implementació d'energies renovables en
niment dels hotels en fa seva inspecció, tant
aquest tipus d'edificis.
en el seu vessant constructiu com en el comportament energètic. Les dades recollides en
Els edificis hotelers Cal remarcar que els hotels són els edificis que tenen un consum més elevat d'e-
la inspecció in situ, es processen i permeten f / s hotels són els edificis amb un consum d'energia i generació de residus més elevat A ta foto, hotel de Palamós.
obtenir una primera valoració econòmica del que costa el manteniment i les millores de l'edifici estudiat. Pel que fa a l'energètic,
nergia i aigua, i els que generen més residus de tot el conjunt de tipologies d'edificis ter-
importància. L'any 2 0 0 1 , l'Estat espanyol va
renovables, comportarà una reducció impor-
permet l'avaluació de diverses alternatives
ciaris. A més, sovint estan ubicats en zones
rebre 49,5 milions de turistes estrangers,
tant de l'impacte ambiental del sector turís-
per millorar el comportament i l'eficiència de
amb grans dèficits en aquest recursos com
que van generar 4 2 3 , 6 milions de pernocta-
tic. El manteniment correcte i la rehabilitació
l'edifici, des de canviar el tipus de vidre a
poden ser les illes (Balears, Canàries, Sicí-
cions en hotels i el turisme nacional va supo-
quan s'escaigui són, d'altra banda, la garan-
millorar l'aïllament dels tancaments, o intro-
lia...) i indrets de la costa. Un altre factor
sar-ne 520 milions (això significa prop de
tia de la correcta prestació de serveis i d'un
duir
que juga en contra dels edificis turístics és
1000 milions de nits als nostres hotels).
bon confort que un sector com aquest ha d'o-
panells solars. L'eina també valorarà l'estalvi
la producció d'aigua calenta
amb
l'estacionalitat d'ús, fet que comporta una
Aquestes xifres comporten una contribució
ferir als seus clients. Al mateix temps, l'a-
energètic que comportarà l'adopció d'una
gran concentració dels consums en uns perí-
del sector al PIB d'un 12 %. És lògic, doncs,
llargament de la vida útil d'aquests edificis
solució concreta. Amb aquests resultats a la
odes molt limitats de l'any,
de pensar que un bon manteniment, amb la
es fa indispensable en un dels sectors en què
mà,
El sectof turístic al nostre país i en gene-
introducció de millores d'estalvi energètic i
l'edifici i el seu funcionament correcte és el
hotels poden valorar el període d'amortitza-
els facility
managers i gerents dels
ral a tota la conca mediterrània té una gran
d'aigua, i la producció d'energia amb fonts
principal actiu del negoci i la concepció en
ció de la inversió i optar per la solució més
EL
N O T I C I A R I
ENERGIES
RENOVABLES
L'Informa du SEGONA
SOCIS DEL PROJECTE Organització
País
Activitat principal
NOA
Grècia
Centre Nacional de Recerca Tecnològica
TERRANOVA
Grècia
Consultmg en temes de qualitat interior de l'aire
KALITHEA
Grècia
Ajuntament de Kalithea (Rhodes)
AEOLIKI
Xipre
Centre de Recerca en Medi Ambient i Energia
CONPHOEBUS
Itàlia
Centre de Recerca en Medi Ambient i Energia
CSTB
França
Centre Nacional de Recerca de Construcció
CAATB
Espanya
Associació de professionals de la construcció
D.G. D'Energia
Espanya
GEDISA
Espanya
Empresa especialitzada en energies renovables
CALVIÀ
Espanya
Ajuntament de Calvià (Mallorca)
AHPM
Espanya
Associació d'hotelers
Agenda de la Construcció Sostenible
Direcció General d'Energia de les Balears.
idònia, en funció d'un bon coneixement de
que des del Servei Rehabilitació del Col·legi
tots els paràmetres.
es va desenvolupar ja fa gairebé 15 anys, i
El mes de febrer del 2 0 0 2 es va cele-
La finestra oberta a la construcció respectuosa amb l'entorn
que més endavant es va convertir en el Test
brar a Atenes el primer meeting de treball
Manteniment del que actualment es comer-
del projecte Xenios, en què es van posar en
cialitza la versió 4.1 que permet, a partir
comú l'experiència i especialització de cada
d'unes fitxes d'inspecció, fer una prediagno-
equip participant, que compartirem durant
si d'aspectes constructius i mediambientals
els propers dos anys. En el grup de socis que
d'edificis
portarà a terme el projecte (vegi's quadre
presència de materials tòxics i perillosos
adjunt), s'hi poden identificar dos blocs:
etc). Avui, s'utilitza en preparar el certificat
d'una banda hi ha un conjunt de socis que
de façanes de l'Ajuntament de Barcelona i
aporten els seus coneixements i capacitats
el dictamen tècnic de la Generalitat de Cata-
des d'un vessant més tècnic {construcció,
lunya. El Col·legi també aportarà al projecte
energia, impacte ambiental...), i d'una altra
el seu coneixement i bagatge ert aspectes
hi ha els futurs usuaris dels resultats del
com la sensibilització dels usuaris vers els
projecte (hotelers, ens locals...). Entre els
problemes del medi ambient i del manteni-
residencials (gestió de residus,
primers, destaca el CSTB francès, que ès
ment dels edificis, amb la campanya "La
considerat juntament amb el BRE com el
casa
més important centre de recerca en cons-
adquirida en la creació i funcionament del
trucció d'Europa. A més, l'Ajuntament
de
web "Agenda de la construcció sostenible"
Calvià (un dels destins turístics més cone-
especialitzat en medi ambient, sostenibilitat
en
forma",
així
com
i construcció, que ha esdevingut un referent
ha estat guardonat pel seu compromís en el
europeu
desenvolupament sostenible, amb la seva
forma
Agenda 2 1 , hi aportarà la seva experiència,
mediambientalment correctes. •£>
per
apropar
als tècnics,
efectiva,
els
d'una
materials
conjuntament amb les associacions del sector hoteler de Calvià i de l'illa de Rodes.
L'aportació del Col·legi El mètode d'avaluació serà una nova
Servei Rehabilitació i Medi Ambient sennaGapabcn.es
adaptació t enriquiment del Test Habitatge
El proper mes de maig, el Servei de Rehabilitació i Medi Ambient amb la col·laboració del 1CAEN, organitza el curs
Eficiència energètica i energies renovables. Aplicacions a l'edificació en el transcurs dei qual es mostraran els beneficis que des del vessant energètic i de millora del medi ambient es poden obtenir amb la incorporació de criteris de disseny bioclimàtics. amb l'ús de les energies renovables en els edificis, així com amb la incorporació de solucions constructives de baix contingut energètic, la millora de l'aïllament global de l'edifici o de la eficiència de les instal·lacions de calefacció, refrigeració o la il·luminació.
Més informació sobre aquest curs la trobareu a les pàgines de Formació de L'INFORMATIU o el web del Col·legi (www.apabcn.es).
Si t'interessa el medi ambient
• Si estàs preocupat per la sostenibilitat del planeta •
Si vols canviar els hàbits negatius del sector de la construcció envers el nostre entorn i se't fa difícil
l'experiència
guts i massificats de l'illa de Mallorca) que
realment
•
... què pots fer?
Visita l'Agenda de la Construcció Sostenible, el Portal de la Construcció i el Medi Ambient
PUNTS
DE
VISTA M I Q U E L
F U L L A N A
( I I ) P U N T S
O E
V I S T A
El diccionari Fullana, vist des de l'Arquitectura rfTmb el seu diccionari,
-per cert, condemnat a mort í executat per la
\ r \
Miquel Fullana i üompart (Palma de
dictadura de Franco-, l'Associació per la Cul-
Mallorca, 1905-1999) ens va permetre, als qui
tura de Mallorca, sigui col·laborant després amb Francesc de Borja Moll i amb tants altres,
treballem en l'entorn de l'arquitectura i que vam estudiar en el vintenni dels seixanta i
en l'Obra Cultural Balear, de la qual fou secre-
setanta, de descobrir, amb agradable i encorat-
tari des de 1962 fins a 1972.
jadora sorpresa, la riquesa de la llengua catala-
Encara que soni com un tòpic, Miquel
na. El català, en aquells anys, l'empràvem
Fullana ens va fer estimar més el país, i això,
malament, perquè havia estat prohibit des de
mentre treballàvem!, una cosa molt de casa,
l'arribada, a finals dels anys trenta, del que
ben mirat.
encara se'n continuava dient gloriosa
alia-
Parlem ara del contingut. Només cal donar
miento nacional. No es podia fer servir en els
un cop d'ull als textos homònims per compro-
estudis i, els que volíem parlar-lo a la feina, ho
var la cura de les definicions i la riquesa dels
fèiem amb precarietat, amb una recula inaca-
comentaris que acompanyen els vocables del
bable de paraules incorrectes que provenien
diccionari i, molt especialment, la vàlua
del castellà o que n'estaven contaminades,
pedagògica i científica de la profusió de gravats
com per exemple: 'tàbic', 'techo', 'metro',
que els acompanyen, sorgits tots de la mà de
'rebossat', 'enchufe', 'forjat' 'valia', 'arista',
l'autor. Però hi ha més coses. En aquest llibre
'arquitecto', 'proyecte', 'formigó', 'aseo', 'torni-
se'ns presenta la construcció com a part de
Ho* 'dintell', 'tubo1, 'desaigüe', 'marc', 'grifo',
l'arquitectura, integrada en l'arquitectura, com
'esquadra',
per citar-ne unes poques, de les
una
quals, com podem veure, algunes fins i tot van
explicació
de
l'arquitectura,
lligam
-aquest- entre arquitectura i construcció, que
ser recollides pel mateix Fuüana i han estat
massa sovint oblidem a causa de les exigències
entronitzades, de vegades com a única accep-
creixents de l'especialització tècnica. Les pàgi-
ció-un criteri lamentable-, en l'intricat procés
nes "del Fullana" parlen de l'arquitectura de
de la normalització postfranquista.
tots els temps, de la del camp i de la ciutat, de la popular i de la monumental dibuixant-ne els
D'altra banda, el Diccionari de l'art i dels
elements, explicant-ne els estils i, sobretot,
oficis de la construcció, publicat per l'editorial
descabdellant els materials i les tècniques que
Mol) de Mallorca l'any 1974, resultava, i ho
les conformen.
seria encara durant molt de temps, l'únic diccionari de construcció i d'arquitectura a l'a-
No hem d'oblidar la vasta formació de
bast. Efectivament, deixant de banda les Equi-
Miquel Fullana; un home afortunadament alli-
valenciasde B. Bassegoda editades pel Col·legi
berat de les servituds corporatives perquè no
d'Arquitectes el 1967, el seu útil glossari poli-
tenia cap títol, però bon coneixedor de l'art, que
glot publicat per la Universitat Politècnica en 1976 i alguna altra iniciativa com és ara la reedició de la Casa Catalana de mossèn Griera i
ja havia estudiat en la seva joventut a l'Escola
Dibuix a ploma, úe 1948, de Miquel Fultana al·lusiu a la Llotja medieval de Mallorca (1420-1451) construïda pel mestre Guillem Sagrera (reproducció d'una litografia).
uns pocs vocabularis molt específics, no hi havia res; el Diccionari manual de l'ITeC no va aparèixer fins al 1986 i el Diccionari visual de la construcció ès de l'any 1994. Una de les característiques que feia útil el diccionari d'en Fullana era la seva referència al castellà que ens permetia entrar al català a través de la llengua amb la qual havíem accedit a la cultura tècnica de manera semblant -tot salvant-ne les distàncies- a com a través d'una ortografia de la que no recordo el nom havíem après de petits el castellà a partir del català {"todas las palabras que en catalan empiezan por fen castellano lo hacen con h excepto: forat fosc i fàs-
d'Arts i Oficis de Palma, i que va practicar sempre dibuixant i pintant; bon coneixedor de l'arquitectura, que havia practicat en el període de
ens acostava a Mallorca, ens descobria la seva
els seus colors i amb tots els seus matisos. I
la seva col·laboració amb Guillem Forteza, un
proximitat insospitada i també la seva diversi-
això encara ens agrada encara als que no vam
notabïlíssim arquitecte mallorquí de la pregue-
tat que enriqueix la nostra cultura comuna.
mamar del que en quedava del català central
Com que l'autor havia treballar arran de terra,
sinó dels altres, tot i que no haguem tingut la
la del seu entorn immediat, que va estudiar a
sort dels mallorquins.
través de la Societat Arqueològica Lul·liana de
el text està sembrat de mots que anomenen
rra i bon coneixedor de la historia, sobretot de
la qual va ser president de 1984 a 1988.
coses que nosaltres dèiem d'una altra manera.
Sospito que a l'autor, Miquel Fullana, li
Això, que tant molesta els partidaris del fet que
haurien agradat aquests comentaris, venint
Però, allò que més coneixia Fullana eren
cada cosa tingui un nom, però només un!, ens
com venia d'una llarga militància catalanista
les tècniques de construcció que va conrear al
omple de joia als qui pensem que l'ús de mots
(d'un catalanisme sense fronteres, natural-
llarg de tota la seva vida i, en d'entre totes, fou
diversos per designar una mateixa cosa és, a
ment) i havent treballant sempre al servei de
un expert entusiasta - i durant anys un magní-
més d'un reflex de l'esplendor de la llengua, la
la terra, sigui fundant ja a l'any 1923, amb qui
fic professional- de les tècniques de la pedra i
possibilitat d'entendre aquella cosa amb tots
un dia seria l'alcalde de Palma. Emili Darder,
principalment
del
mares,
material
per
tic", cito de memòria). Probablement, el fet que tampoc en castellà existís cap diccionari específic en circulació degué contribuir encara més a la seva difusió. Més encara. El coneixement del Fullana
• • Les pàgines "del Fullana" parlen de l'arquitectura de tots els temps, de la del camp i de la ciutat, de ta popular i de la monumental dibuixant-ne els elements, explicant-ne ets estils i, sobretot, descabdellant els materials i les tècniques que les conformen.
P
U
N
T
S
D E
V I S T A
H O M E N A T G E
A
• • Miquel Fullana ens va fer estimar més el país, i això, mentre treballàvem! una cosa molt de casa, ben mirat. excel·lència de la construcció mallorquina que ell havia fins i tot portat a Barcelona. En aquests aspectes relacionats amb ta construcció amb pedra, els materials, les eines i els processos, un ofici que s'enfila cap el traçat de montea o monteía i cap el complex i apassionant món de la geometria, el diccionari esdevé una obra excel·lent. Ara ja han passat uns quants anys i fa la impressió que, tal com la construcció va canviant, i a mesura que el text d'en Fullana va envellint, emergeix la seva condició de testimoni extraordinari de la construcció catalana de la primera meitat del segle XX. Un període en què encara es podia parlar de construcció catalana, quan la construcció ja començava a canviar més o menys desordenadament, bé que arrelada encara a la primera industrialització (allò que amb no gaire precisió, acostumem a anomenar construcció tradicional), un període que avui ja pràcticamenl ha passat. No debades el diccionari es diu "de l'art i els oficis de la construcció", i la construcció avui ja no es un art ni un ofici sinó tota una altra cosa. Una cosa a la qual, ho hem de dir amb claredat, el diccionari va deixant en bona part de ser funcional, de manera que altres iniciatives, hauran de substituir aquesta part de la seva utilitat. Ara, doncs, en què aquesta disfuncionalitat ja es fa tan evident, és quan més hem de parlar de la necessitat de preservar el diccionari d'en Fullana. Voler-lo renovar, posar-lo al dia, tractar de millorar-lo, seria una equivocació monumental que necessàriament el faria malbé, com ja ha passat amb altres textos relacionats amb l'arquitectura i la construcció, i el convertiria en una caricatura d'allò que és. Per tant, ca! preservar-lo i desitjar-li llarga vida, precisament perquè es tracta d'una obra de qualitat que sempre continuarà sent necessària, no pel coneixement de la construcció ni, conseqüentment, com l'eina imprescindible de treball a la construcció i a l'arquitectura que ha estat, però sí com una eina necessària per a tots aquells que han de treballar sobre el construït, en la restauració i en la rehabilitació, per a tots aquells que estan interessats en el patrimoni arquitectònic, per als historiadors i per als lingüistes, i sempre serà un llibre entranyable per als mallorquins, per als catalans -especialment per als qui el vam utilitzar per aprendre els noms i les tècniques de l'arquitecturai per tots els qui estimen la cultura. *£•
•sitot (UPC) 9cd3Mpc.es
M I Q U E L
F U L L A N A .
( I I
L'Informatiu SEGONA
DIVERSOS
PUNTS
DE
«HC*.
Utopies Era una vegada un país
amb el que no hi havia pressions i s'evitava
qualificació. Els obrers (que no se'ls dona-
anomenat Utopiconstrucstan on la seva
els controls en cascada de controladors con-
va d'alta al sindicat si no havien fet uns
societat havia arribat a un gran mvelí de
trolant a d'altres controladors. Tots aquests
cursos de capacitació professional i de
civilització, amb altes cotes de consens
agents, igual que els de la direcció de l'obra,
seguretat) no treballaven a preu fet, sinó
entre els seus agents polítics, econòmics i
no podien exercir fins que no haguessin fet
segons rendiments estipulats per l'ens d'a-
socials. Efa una societat igualitària on tot-
durant tres anys pràctiques d'obra i demostrat
cord amb els Sindicats i l'Associació de
hom tenia habitatge, de lloguer, en un alt
la seva vàlua professional.
Constructors i, a més, complien rigorosa-
L'INFORMATIU
percentatge (un 80%). Així, a mesura que
Una vegada l'ens promotor del Comú dis-
ment les normes de seguretat i de qualitat
variaven la circumstàncies familiars o per
posava del projecte d'una llista d'empreses
en et seu treball. £1 nombre d'accidents
canvis de residència pel treball, anaven
constructores (que no podien ser donades d'al-
era baixíssim, ja que tothom hi posava el
canviant també d'habitatge sense més
ta a l'Associació de Constructors si no demos-
màxim interès i els elements de prevenció
traumes. L'activitat de construcció es dedi-
traven la seva solvència econòmica, tècnica i
i protecció eren els necessaris. Els proveï-
cava a les noves famílies segons el creixe-
professional), en feia una selecció tenint en
dors i industrials subcontractats feien el
ment vegetatiu de !a població, a noves
compte quina càrrega de treball tenien en
mateix i no reventaven preus. Això feia que
escoles, hospitals i altres serveis, i a la
aquell moment i quina era la seva especialit-
els edificis construïts assolissin una quali-
reparació i rehabilitació del parc edificato-
zació i es convidava les empreses selecciona-
tat notable i les càrregues per a l'assegu-
ri existent.
des a participar en el concurs. Les bases del
rança decennal eren insignificants, amb el
concurs eren: reducció del temps d'execució
que s'aconseguia que el preu final fos molt
previst de les obres, millora de qualitats pre-
ajustat.
Hi havia una forma peculiar de promoure els habitatges. Els terrenys i solars on s'edificava no pertanyien a particulars sinó que eren propietat del Comú (així s'anomenava al que ara se'n diu Estat), per això el cost de l'habitatge i els altres serveis era tan sols el de construcció de l'edifici. El Comú distribuïa els encàrrecs als arquitectes, aparelladors i altres agents només en funció de la seva capacitat professional i la càrrega de treball que tenia en aquell moment i si tenien una feina no podien acumular-ne una altra. A l'arquitecte (que no podia exercir sense haver fet dos anys de pràctiques en obres), se li donava un programa totalment desenvolupat i precís, se li concedia prou temps per desenvolupar el projecte sense preses ni precipitacions, se li referenciaven els materials, les tècniques, elements i semicomponents (!a gran majoria reciclables) que havia d'emprar perquè l'habitatge fos ecològic, estalviés energia, fos econòmic i socialment acceptable. Fins i tot se li permetia poder fer experiències amb nous materials i tècniques constructives que prèviament havien estat provats en laboratoris i homologats. L'arquitecte a l'Escola ja havia après com conjuminar els condicionants establerts pel Comú que li feia l'encàrrec, i
vistes de materials i components, i preu tancat. Quedava totalment prohibida la baixa del preu total i, en tot cas, es feia partida per partida. Així, l'empresa que presentava millors estàndards en aquestes qüestions n'era l'adjudicatària. Les empreses disposaven de tres mesos per fer els estudis pertinents del projecte i dels costos. L'empresa adjudicatària executava l'obra segons especificava el projecte. Si no ho feia bé se la penalitzava baixant-la un graó en la
D'aquesta manera funcionava el món immobiliari al país de l'Utopiconstrucstan. f£>
201
Telèfon directe: 932 40 23 76 Fa* 932 40 23 64 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es L'Informatiu electrònic: http://www.apa bcn.es/informatiu Consell editorial: Anna M. Ruiz. Joan Gay, Xavier Alberca i Carles Cartanà Director: Carles Cartanà Coordinadora: Elisenda Pucunjll Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva, Jordi Marlet i Antoni Capilla Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Xavier Aumedes, Gabriela Schòn. Vicenç Font, Imma Villacorta, Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Alcoba, Tom Batllori i Joma Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier García Díe {Chopo), Albert Casanovas Disseny gràfic:
g e u v e
Fotòlits: imprès Autoedició S.L Impressió: Vlking Dipòsit legah B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucunjll
Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail; comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Piftol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Barda]í Vkepresident: Joan Ardèvol Secretària: Minerva Embuena Comptador. Albert López Iborra Tresorer: Josep M. Llesuy Vocals: Milagros Hierro, Joan Gurn
tenia arguments i eines per aplicar-les amb habilitat i seny per poder-ne aconseguir un bon resultat. Disposava d'un equip pluridisciplïnari en el qual cadascú aportava els seus coneixements i els projectes eren correctes. Els honoraris eren justos i el Comú no els regatejava. Ei control a qualitat i la coordinació de la seguretat, de l'obra eren portats per agents "independents", que els pagava l'ens promotor
Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Orients): Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu
Para aislar, lo mas natural es
GLASCOMUR
El SISTEMA GLASCOMUR es la solución ideal para la incorporación del aislamiento térmico y acústico a los cerromientos de dob/e hoja de fabrica de íadrilh o b/oque de hormigón, que simplifica sensíblemente el modo tradicional de aplicación.ya que en una sola operación se realizan: • El prescriptivo enfoscado de la cara interior de la hoja exterior del cerramiento. • La colocación del aislamiento térmico y acústico.
ventajas • Aislamiento térmico
La goma GLASCO es la ÚNICA
• Aislamiento acústico
dentro de los mauríúles aishntes
• Estanqueidad
al agua
• Transp'traàón
de la
• Ausencia
de condensaciones
• Seguridad • Rapidez
la pmducàón de acuerdo con la intçrsticiales
del sistema en caso de de ejecuàón
o Prolecàón Coste
que posee la certificaàón de CBSTIÓN MEDIOAM&IENTAL de
fachada
del med'to
Norma UNE EN ISO 14001196.
incendio
en obra ambiente
competitivo
POLIGLAS Casp, 17.6' Planta • 08010 BARCELONA «Tel.93 34
GRUPO
URALITA
Palaugres Klinker y caravista ceràmic Palau peces de disseny al seu abast
«fe.
www.palautec.com e-mail: palautec@palau.es tfno: 902 30 33 34 Delegat comercial a Catalunya: Fèlix Pedró Murïoz Tfno: 649 41 20 08 e-mail: felixpedro@palau.es
PALAU TECNOLOGIA CERÀMICA S.A.
P À G I N E S
D ' A S S E S S O R I A ,
F O R M A C I Ó .
A C T I V I T A T S
I
S E R V E I S
CONVOCATÒRIA
Assemblea General Ordinària de Col·legiats Dia: dimecres 17 d'abril
Cooperació internacional El Col·legi obre la convocatòria de projectes de cooperació íj~a Junta de Govern del I L > Col·legi ha obert una nova convocatòria per a la presentació de projectes de cooperació, amb l'objectiu de distribuir la partida del 0,7% del pressupost col·legial de l'any 2002. Es poden presentar a la convocatòria els professionals, les ONG i les institucions que estiguin duent a terme o vulguin iniciar projectes que responguin a iniciatives solidàries en països en vies de desenvolupa-
ment. Els projectes hauran d'estar relacionats amb l'activitat constructora com ara habitatges, infrastructures i equipaments, o bé altres sectors afins com planejament territorial, tecnologia o formació tècnica. El termini màxim de presentació de projectes finalitza el 24 de maig. Des de ja fa sis anys, el Col·legi destina el 0,7% del seu pressupost a projectes de cooperació per al desenvolupament, a través
de la tasca realitzada per la Comissió 07. El fet que any rera any augmenti el nombre de projectes que sol·liciten aquest suport explica la consolidació d'aquesta crida anual a la cooperació que es fa des del Col·legi i anima a continuar treballant en aquesta línia perquè els projectes seleccionats es transformin en realitats tangibles a partir del suport financer (i també tècnic) del CAATB. *
Hora: a les 18.30 hores en primera convocatòria; a les 19 hores en segona convocatòria. Lloc: sala d'actes del CAATB (Vegeu l'Ordre del dia en la pàgina 22 d'informació institucional) Informació: Secretaria del Col·legi Telèfon 932 4 0 20 55
Sistemas de Climatización Inteligentes. Los Climatizadores Panasonic utilizan las nuevas tecnologías en toda su gama de productos. Con M-PLS (Sistema Informàtico de Gestión Integral) no sóío controlarà el clima sino que ademas gestionarà los sistemas ínformatizados de su empresa, para que usted no se preocupe de nada.
/.panasonic.es
Panasonic
ASSESSORIA Quadern central SEGONA QUINZENA MARÇ 2003 1
Novetats fiscals per al 2002 [ ^ om passa cada any, dife-
immaterial o en valors representatius en so-
I v ^ rents novetats fiscals fan que haguem
cietats sobre les quals la participació no si-
de prestar atenció als canvis que es pro-
gui inferior al 5% en fons propis.
dueixen, perquè poden repercutir de mane-
Aquest sistema de reducció de la tribu-
ra directa sobre la nostra fiscalitat. Entre les
tació d'aquestes plusvàlues es materialitza a
novetats més importants cal destacar les
través d'una deducció en la quota que pu-
que es produeixen en la regulació dels plans
jarà al 17% de l'import d'aquella que sigui
de pensions i que relacionem a continuació;
objecte de deducció en l'any en què es materialitzi la inversió. El termini per a la rein-
Plans de •
versió serà de tres anys des de la transmis-
pensions
sió, i es permet que amb la renda obtinguda
Supressió dels límits percentuals. Tant
per la transmissió que ha generat la plusvà-
per als plans d'ocupació com per als individuals se suprimeix el límit percen-
lua se satisfaci el preu d'un bé afectat ad-
tual del 25% calculat sobre la suma
quirit en l'any anterior a la transmissió. Això
dels rendiments nets del treball, activi-
comporta que, en el cas que no es produeixi la reinversió en el mateix exercici en què
tats econòmiques i d'imputacions de
s'ha meritat la plusvàlua, s'avanci el paga-
societats transparents, així com el límit
ment de l'impost satisfent el 35 o 30%, si
del 40% sobre aquests rendiments pels
escau, d'aquesta perquè després, en l'exer-
majors de 52 anys.
cici de la reinversió s'imputanti la referida •
deducció del 18%.
Augment dels limits absoluts per a majors de 52 anys. S'augmenta el límit quantitatiu general de 7.212,15
En aquest sentit, cal recordar que a pe-
euros en
sar que aquest benefici fiscal es reguli dins
1.202,02 euros per cada any que s'ex-
de l'àmbit de l'IS. igualment afecta l'IRPF, a
cedeixi de 52, fins a un import màxim
causa de !a remissió que fa aquest impost
de 22.838,46 euros per a partícips de
en el que respecte al càlcul dels guanys o
65 o més anys d'edat. En l'actualitat
pèrdues patrimonials que deriven de béns
s'incrementen en 601,01 euros per any.
afectats a activitats empresarials o professionals.
•
Supressió de la restricció relativa al tipus
Aquest sistema ve a substituir l'actualment vigent de diferiment per reinversió, pel
de rendes. Qualsevol contribuent pol realitzar aportacions a plans de pensions
les reduccions previstes no podrà donar
amb independència que les rendes que
lloc a una base liquidable general nega-
obtingui siguin diferents a rendes del
tiva.
treball o d'activitats econòmiques.
(30 o 35%) però de manera diferida. És a
inobservància per part del beneficiari,
dir, o bé en sèptimes parts a partir del tercer any des de la venda que va generar la plusvàlua, o bé en la mateixa proporció en
Lfmit conjunt. Se suprimeix el límit con-
a l'empresari s'estableix una nova de-
tora de i'esdeveniment de la contingèn-
què s'amortitzen els béns en què s'hagi ma-
junt de plans de pensions individuals i
ducció en la quota de l'Impost sobre
cia i per a la determinació del moment
terialitzat la reinversió que provoca el diferi-
d'ocupació. Per tant, una persona po-
Societats del 10% de les aportacions
i manera de cobrament de la prestació.
ment, a elecció del contribuent o subjecte
dria percebre aportacions a un pla d'o-
realitzades per les empreses als plans
cupació, amb límit de 7.212,15 euros i
de pensions d'ocupació, sempre que les
El n o u
addicionalment, realitzar aportacions a
imputacions s'hagin fet a favor de tre-
d e íes p l u s v à l u e s
un pla individual, amb el mateix limit
balladors
brutes
Una altra novetat que paga la pena des-
anuals inferiors a 27.000 euros. Quan
tacar és el tractament de les plusvàlues per
puguin imputar-les a l'any 2002, tributant
es tracta de treballadors amb retribu-
la venda d'actius realitzades per societats.
segons e! que hem dit al 18 o 13%.
se aquests límits en funció de l'edat, de
cions brutes anuals iguals o superiors a
Aquestes veuran minorada la seva tributació
aportacions als plans de pensions que
retribucions
Per a aquells que ja es beneficien d'aquest difenment i, per tant, tinguin plusvà-
7.212.15 euros. cosa que suposa du-
Plans de pensions d'ocupació. Es per-
amb
passiu. tractament
plicar els límits actuals, incrementant-
metrà als empresaris individuals fer
27.000 euros, la deducció s'aplicarà
des del 35% fins a un tipus fix del 18% (o
sobre la part proporcional de les retri-
del 13% en el cas d'empreses de reduïda di-
bucions empresarials que correspon-
mensió que, com sabem, per als primers 15
guin a l'import ressenyat en el paràgraf
milions tributen al 30%). sempre que l'im-
anterior.
port obtingut per la venda dels actius esmentats es reinverteixi en béns afectats a
promoguin. • •
I ' I % de valor dels drets consolidats, la
del termini màxim previst en la normativa per a la comunicació a l'entitat ges-
52 anys o més.
•
qual les plusvàlues tributen al tipus general
Deducció en l'Impost sobre Societats. Per
• •
ser sancionada administrativament amb
Base liquidable negativa. L'aportació de
Sanció per falta de comunicació. Es considerarà com a infracció lleu, que podrà
les activitats productives de la companyia venedora, tant de l'actiu fix material com
lues pendents de compensar, es preveu que
tt
José Antonio Bemàldez
H O R E S
E X T R E S
CMNZENAMAHÇWn
Atracció, desig... [/THermann Hesse (1877\ r \ 1962), molts l'hem descobert amb Siddharta, obra influïda per un llarg viatge que va fer a l'índia el 1911. No li va agradar gaire el que veia, però en va treure aquesta història fascinant, en la qual oposa la civilització oriental a l'occidental, en seguir un brahman que abandona ei monestir
per, a través de la confrontació amb ta vida, aconseguir la pau d'esperit i la saviesa. Després vam descobrir El llop estepari, on fa una recreació poètica, gairebé fàustïca, d'un misantrop que'topa amb la societat burgesa. I etcètera. Ara es publica en català un recull de nou dels seus contes d'amor, molts dels quals eren inèdits en català, tot i tractar-se
d'un bon exemple de la prosa enlluernadora d'aquest autor nascut alemany i nacionalitzat suís. Les històries seleccionades a Contes d'amor retraten el desig, l'atracció, la passió i també les afliccions i les dolces recompenses que proporciona l'enamorament. Un tema així, en un altre autor podria fer una mica de suspicàcia. Però Hesse, que va guanyar el Premi Nobel de Literatura el 1946, sempre s'ha mostrat com algú inconformista. Hesse sap passar de les frivolitats perquè el que li interessa en els contes seleccionats és un tema recurrent en ia seva obra: el camí individual. Un camí biogràfic, és clar, que s'inicia a Sota la roda, la novel·la amb què va revelar el seu talent literari el 1906, on el protagonista és separat violentament de la seva infantesa, per començar una esgotadora preparació en el seminari. La novel·la és fruit del record del dur aprenentatge de! mateix Hesse al seminari de Maulbronn, com a fill de missioner que era. El seu protagonista acaba per suïcidar-se; Hesse, amb una breu estada al manicomi. La selecció de contes recull la inquietud que suscita l'amor en les diferents etapes de la vida. A El cavaller sobre el gel, trobem Is primera aventura amorosa d'un adolescent, que succeeix en una pista de patinatge. És una aventura que avui en dia ens pot semblar banal, si no ens adonem que el neguit amorós es manifesta de manera diferent, però que continua essent el mateix. L'ànsia d'amor d'un jove torna a aparèixer a
Lloc i límit fj
/oc / límit és una proposta
I ^ ™ que propicia una mirada al nostre entorn, des del punt mateix on ens trobem. Això origina una reflexió sobre el que som i que va des d'un pla físic al pla de l'intangible. Constitueix, a més, un desig i voluntat de delimitar i furgar en l'essència dels elements -geogràfics i socials, culturals i mediambientals- que defineixen la realitat que ens identifica. En tot això, i com a experiència artística, hi ha la intenció de determinar una àrea en la qual cal operar i harmonitzar dues coses fonamentalment: el gran territori que constitueix el llenguatge internacional de l'art contemporani amb aquest altre territori que constitueix el nostre llegat cultural i el nostre llenguatge propi. ®
Exposició LUSAR Y Üt/UTE Sala d'exposicions del CAATB Bon Pastor, 5. Barcelona. Fins al 5 d'abril.
Sobre sis dos petons. En aquest cas, però. hi ha un tercer en el menage, i el jove enamorat no té cap possibilitat. A Carta d'un adolescent, el jove de torn intenta justificar amb el seu talent literari la seva immaduresa en el terreny amorós, mentre que a Amor se'ns parlarà dels miratges de l'amor. En la història Víctima de l'amor trobem un aprenent de llibreter -el mateix Hesse va ser-ne en diverses ocasions- a qui l'experiència de l'amor li arriba a través d'un company de feina que es va arruïnar per amor. Només la història El prometatge acaba bé, i això que el seu protagonista, ja en la trentena, és poc atractiu i és massa recargolat per culpa dels seus complexos. No hi ha concessions. ! és que Hesse -casat diverses vegades, amb periòdiques crisis anímiques, pessimista, anàrquic total, pacifista convençut- és un autor liric, però no pot ser complaent de cap manera. ©
Contes. CONTIS D'AMOR
HESSE, Hermann. La Magrana. 94 pàgines. Barcelona 2001.
Qwttem central SE'
N O
T ' H O
P E R D I S
Vallecas a Barcelona | " K | o te acerques a Alberto
mença amb la sala dedicada als inicis d'AI-
I
I
rreres obres, com la del Monumento a la paz.
' I si (ienes un alma corta y no te
berto, als any 2 0 , des de la qual es passa al
La mostra que ti dedica el MNAC permet, se-
canta un pàjaro apasionado en el alma", va
passadís en què es mostren les fotografies
gons el seu comissari, Jaime
afirmar el poeta Miguel Hernàndez el 1 9 3 5 .
del paisatges de Vallecas per on passejava
"comprendre per primer cop Alberto com un
Com a Alberto va ser conegut l'escultor Al-
Alberto en els seus primers anys i que con-
artista múltiple i variat, capaç de revolucio-
berto
dueix a les sales dedicades a l'Escuela de
nar i que morí en el moment àlgid de la seva
Vallecas.
carrera. Va començar com quasi un analfabet
Sènchez
(Toledo
1895-Moscou
1962). una de les figures més importants de
i va acabar tenint coneixements de tot". La
l'avantguarda històrica a la qual es ret homenatge en aquesta antològica que es pre-
Srihuega,
Escenografies agosarades
millor forma de comprendre'l és el formida-
De Vallecas. la mostra viatja a Moscou.
ble catàleg de la mostra, més de 6 0 0 pàgi-
pel pintor uruguaià Rafael Barradas i mem-
Als inicis d'aquest període, Alberto només
nes en les quals s'han d x u m e n t a t , datat i
bre de l'Escuela de Vallecas. Alberto va de-
feia dibuixos en els quals reflectia la mane-
estudiat totes les seves obres que, sens dub-
senvolupar una intensa i compromesa activi-
ra com mantenia a la retina i a la imagina-
te, és l'estudi definitiu més important de l'o-
tat artística, que el va portar el 1938 a l'e-
ció la seva terra madrilenya, la natura i les
bra d'Alberto Sànchez. ®
senta al MNAC. Artista autodidacta, influït
xili en la Unió Soviètica on va treballar fent
imatges que, constantment, el feien caure
escenografies i pintant natura morta i auto-
en la melangia. Al poc d'arribar a Moscou,
retrats fins que el 1956 va reprendre la se-
Alberto va entrar en contacte amb grups de
va tasca escultòrica després que Rafael Al-
teatre amb els quals va col·laborar en la cre-
berti el visités i li dediqués el sonet que pre-
Alberto és famós per l'escultura "El pueblo esparïol [iene un camino que conduce a una estrella", un monòlit de 12 metres que va ser present al Pavelló de la República Espanyola a París, el 1937, i que va compartir aquest privilegiat lloc amb el Guernica d& Picasso i Elsegadorde
ació d'agosarades escenografies, com el teló de la comèdia Los cornudos, de 15 per 7
sideix la mostra.
metres. A mitjan anys 4 0 , Alberto decideix provar sort amb la pintura i ho fa acudint a classes de dibuix i perfeccionant el seu estil amb una munió de natures mortes i peculiars autoretrats. Durant molts anys, doncs, es va oblidar de l'escultura i es va concentrar en les coses petites i esporàdiques.
Exposició Aisono Museu Nacional d'Art de Catalunya Parc de Montjuïc, s/n Barcelona Fins a T l d'abril.
Miró. L'exposi-
ció del MNAC recupera unes 2 0 0 peces de
La visita d'Alberti, el 1956, el va animar
totes les etapes i gèneres de ía seva tra-
a prosseguir la seva interrompuda carrera
jectòria artística: escultura, dibuix, pintura i
com a escultor. A partir del 1958, Alberto va
obra escenogràfica. El recorregut comença,
utilitzar materials que mai havia no fet servir
precisament, amb el monòlit gegantí. Plan-
a l'Estat espanyol, com ara planxes de ferro,
tejada de forma cronològica, la mostra co-
plastilines o fusta, i van presidir les seves da-
TRENCA'T
Antoni Capilta Periodista capüía&eresmas. net
LA
HORITZONTALS: 1 . Posar en bon ús una construcció. 2. Primera pecadora. Petit corrent natural d'aigua. 3. Fusta per fer tascons que ajuden a obrir blocs de pedra. Noble, rar o inert. 4. Una mica d'una mica. Al final del recte. Última lletra del préstec. 5. Capa sota el sòl que es trepitja. Capa de pintura. 6. Molt semblant. Part d'una biga mal escairada. 7. Però ara mateix ja no ets. Observo el quadre de la Fundació. 8. Extrem del nivell. Peça de ferro per subjectar peces a un suport. Ens crida l'atenció. 9. Taca que dorm a la superfície. Fa rodar els pollastres. 10. Vaixell esportiu. Estableixi la regla a seguir. 11. Punta de la cisalla. Segments de recta que uneixen punts centrals dels arcs de les circumferències.
Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior. Cada número '
3
horitzontal o diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.
4
_
5
VERTICALS: 1 . Tensió en la qual es produeix la ruptura. 2. Desocupar de persones tot l'edifici. Article que arriba de po- _ i" nent. 3. La més comuna és a la cuina. Corbats, els caps i d'una cosa flexible. 4. Inici de temporada. Onomatopeia que es mou rapidíssima en l'aire. Coneix prou bé com un fer un ° pas enrere. El cap de l'aparellador. 5. Ple de sorra per tot arreu. Mescla de llim, argila i aigua. 6. Febles però molt do- 9 loroses. Doctor islàmic expert en qüeslions jurídiques i teològiques. Provoquen nàusees. 7. Irrigacions sobre el terreny. 10 Al final del cami. Habilitat arquitectònica, per exemple. 8. Un altar molt sacrificat. Comarca que tem les riuades. 9. Bessalt }•$ que s'acobla perfectament. Et decideixis finalment.
SOLUCIONS
indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte {en vertical,
2
Siido eosoy 6 «"sajBW "*JV 8 W "!H s6su 'i O "eiuam in 9 " B ^ J sç S C °~\ "jeraCAg Z eouçisiseu 1 :t|B3flMA s o i i 6 e s " ¥ i i luuofj io| o i i s y w t e «J3 i BUJ»S [Oi g -ç/i içsqns "S 0 s n u V OI * ^ O «ICS £ V1BI.U GA3 Z •JBJnetsau 1
0 2
13i
2
3
3
1 2
2 3
1 • 1 0
2
3 •
4
•
4
3 •
• • 2 4»
•
• e z • z1 • • e • t • z t • • z
K),
SERVEIS * SEGONA CMMZENA MARÇ 3002
Programes informàtics d'interès professional ia bon preu El Col·legi ha establert acords de col·laboració amb diverses empreses fabricants o distribuïdores de software professional d'interès
d'aquests programes informàtics que s'ofereixen durant un temps limitat a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empre-
per als arquitectes tècnics. Amidaments i pressupostos, dibuix per ordinador i càlcul d'estructures són alguns dels camps d'aplicació
sa. Els termes dels acords s'exposen a continuació,
Allplant FT v l 6 Arquitectura Tècnica L'acofd de col·laboració amb l'empresa Nemetschek permet als col·legiats adquirir, fins al 31 de març de 2002. el programa de CAD Allplant FT vl6, amb unes condicions econòmiques especials i de suport tècnic que es detallen en el quadre adjunt:
PRODUCTE ALLPLAN FT v!6 Arquitectura Tècnica
PREU
DESCOMPTE
OFERTA COL·LEGIATS
415.965 PTA
35%
270.377 PTA
Avantatges per als col·legiats: - Curs gratuït de 14 hores de durada. - Servei de manteniment gratuït durant els 6 mesos següents a la compra del programa (inclou actualitzacions i suport tècnic). - 40% de descompte en la contractació del servei de manteniment fins al 31 de desembre de 2003 (18 euros/mes) de les llicències adquirides en el període d'oferta, que s'ha de contractar al mateix temps que Tadquisictó de la llicència. Informació: Sergi Ferrate Telèfon 932 37 43 77
Programes Dibac i Harma d'Iscar Els col·legiats poden adquirir, fins al 31 de maig de 2002, el programa de dibuix assistit per ordinador Dibac i de càlcul d'estructures Harma amb les condicions econòmiques següents: PREU Dl 8AC+ HARMA
300.000 PTA
OFERTA COL·LEGIATS 15.000 PTA
El Col·legi regala ei programa DIBAC, et preu del qual en el mercat és de 300.000 PTA a tots els col·legiats que ho sol·licitin. Només s'ha d'abonar 15.000 PTA en concepte de cobertura de despeses d'edició que s'entrega, personalitzada, per a cada sol·licitant.
Avantatges per als col·legiats: • Suport telefònic gratuït per un període de 90 dies. - Curs d'iniciació de 2 hores gratuït per als qui adquireixin els programes. Informació tècnica: German Puchal Telèfon 938 77 04 37 • puchal@ctv.es Reserva i adquisicions: CAATB • Telèfon 932 40 20 60 • informacio@apabcn.es
• CENIRO CULTURAL DE ARANJUEZ
Nova versió Dibac 2002 La nova versió substitueix Dibac XXI i incorpora noves funcions que milloren i faciliten el funcionament del programa. Tots els col·legiats que hagin rebut el programa Dí- rg^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^EH bac XXI sota conveni poden I sol·licitar de forma totalment | gratuïta la corresponent actualització només trucant a | les oficines d'Iscar al telèfon j 983 62 03 47. les comandes que s'han fet ai Col·legi a partir de gener ja contenen I la nova versió. Les millores I del programa les trobareu a j www.dibac.com/caracteristicas.him.
Quadern central SEGONA QUINZENA MARÇ 2f~
Material informàtic d'interès professional El Col·legi ha establert un acord de col·laboració amb l'empresa Telfiscom (Carrie). dedicada a la venda d'ordinadors i material informàtic (impressores, escàners) de qualitat, per tal d'oferir-!o
als arquitectes tècnics a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnc de l'empresa. L'oferia es fa durant un temps limitat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils:
1. Ordinador de sobretaula
2. Ordinador de sobretaula
3. Ordinador portàtil Notebook Airís
4. Ordinador portàtil Notebook Airís
PENTIUM 4. 1,5 GHZ
PENTIUM 4. 1,7 GHZ
4482 - PENTIUM III 1,1 GHZ
4228-PENTIUM 4 1,7 GHZ
Característiques:
Característiques:
Característiques:
Característiques:
•
Placa base Elite-Graup p4 lila
•
Placa base DFIWB 72 SR Chipset Intel t845 + Auda
•
CPU Intel Pentium lli 1,1 GHZ
•
•
CPU Intel Pentium 1. 1,5 Glw
•
CPU Intel Pentium 4. 1,7 Ghz in a box
•
256 Mb RAM
•
512 Mb RAM
•
256 MbSDRAM PC-133
•
512 Mb SDRAM PC-133
•
Disc dur 20 Gb
•
Disc dur 30 Gb
•
Disc dur 40 6b ATA-1OO
•
Disc dur 60 Gb ATA-I00 7200 rpm
•
FD 1.44 Mb
•
FD 1.44 Mb
•
FD 1.44 Mb
•
FD 1,44 Mb
•
Targeta gràfica 32 Mb SH
•
Targeta gralica ATI-M6 16 Mb DDR TVOut
•
Targeta gràfica RIVA TNT 2 M64 32 Mb
•
Targeta gràfica MATROX G-550 32 Mb
•
CDR0Mx24
•
CDROMx24
•
COROMLGX52
•
DVD TOSHIBA 1 6 x 4 8
•
So 3D Altaveus + miciòlon
•
So 30 Altaveus + micròfon
•
So compatible sound blaster 128
•
Regravadwa LG 16 x 10 x 40 + Software
•
Pantalla TFT 14.1"
•
Pantalla TFT 14,1'
•
Monitor PHILIPS 15"Mod 105-E
•
So compatible sound blaster 128
•
Modern 56 Kps
•
Modem 56 Kps
•
Tecla! de membrana
•
Monitor PHILIPS 17-Modl07-T
•
T Red Ethernet 10/100
•
T Red Ethernet 10/100
•
Ratolí 3 botons
•
Pantalla plana 0,25 mm dot pich
•
Pes 3,4 Kg
•
Bateria lon-liti
•
Altaveus amplificats 160 W
•
Teclat Logitech whell
•
TVOut
•
Micròfon multimèdia
•
Altaveus ampliücats 180 W
•
Bateria lon-liti
•
Cama semitoree ATX P-4 4 bahias 5 1/4
•
Micròfon multimèdia
•
Font d'alimentació 300 W
•
Caixa semitoree ATX P-4 4 bahias 5 1/4
Preu sense IVA: 1 . 2 5 3
•
Modem-fax intern 56 Kps
•
Font d'alimentació 300 W
(208.500 PTA) Garantia 1 any in situ
•
Modem-Fax US Robotics 56 Kps intern
Preu sense IVA: 7 3 7
eUTOS
(122.600 PTA) Garantia 1 any
Preu sense IVA: 1 . 2 8 0 eUTOS (212.900 PTA) Garantia 3 anys
Les configuracions de les ofertes són modificables i adaptables a les necessitats del professional. A causa de la inestabilitat en el preu d'alguns dels components dels ordinadors, els preus poden patir variacions (habitualment a la baixa). Per això es recomana als interessats comprovar ei preu actualitzat de l'oferta o configuració escollida. Es poden consul-
Servei d'j
Preu sense IVA: 1 . 7 1 8 eUK)S
CARRIE • Sílvia Jiménez Vïladomat, 237. Barcelona • Telèfon 934 10 82 80 • Fax 934 10 91 58 informatica@carrie.net • www.carrie.net tar a la web de l'empresa Carrie (www.carrte.net) les característiques actualitzades cada setmana. En les compres de material informàtic com ara impressores, escàners, càmares, etc, els col·legiats gaudiran d'un descompte d'un 3% sobre els preus de Carne. Els col·legiats que vulguin informar-se respecte de les configuracions concretes es poden dirigir a Carrie.
ó i assessorament
Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.
•
Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.
•
Valoració orientativa del vehicle de segona mà.
•
Assessorament fiscal en la compra del vehicle.
•
Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.
•
Contractació de l'assegurança.
Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 57 • Fax: 9 3 2 4 0 2 3 64 A/e: auto@apabcn.es
BUTOS
(285.900 PTA) Garantia 1 any in situ
El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal •
CPU Intel Pentium 4 1,7 Ghz
INSTITUCIONAL " CJ*NZENA MARÇ 2003
Convocatòria d'ajuts del CAATB per a projectes de cooperació per l'any 2002 C
a Junta de Govern del
Col·legi, a proposta de la Comissió 0,7, obre una nova convocatòria per a la presentació de projectes de cooperació, amb l'objectiu de distribuir la partida del 0,7% de! pressupost col·legial de l'any 2002.
Es poden presentar a la convocatòria els professionals, les ONG i les institucions que estiguin duent a terme o vulguin iniciar projectes que responguin a iniciatives solidàries en països en vies de desenvolupament. Els projectes que vulguin presentar-se a
ia convocatòria hauran d'estar relacionats amb el sector de la construcció (habitatge, infreestructures, equipaments) o amb sectors afins (planejament territorial, tecnologia, formació tècnica, etc). Les línies d'acció poden referir-se al projecte i/o a la direcció i control de les obres, programes de formació, transferència de tecnologies, etc. D'altra banda, el Col·legi donarà prioritat a aquells projectes que promoguin la implicació i participació de professionals i estudiants del nostre col·lectiu en el moviment Alberg de la Creu Roja per acollir als afectats per l'huracà Mitch. Tegucigalpa (Hondures).
CONVOCATÒRIA
Assemblea General Ordinària de Col·legiats La Junta de Govern de) Col·legi va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'Assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dimecres 17 d'abril, a les 18.30 hores, en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19 hores. Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional, el següent:
de la cooperació internacional per al desenvolupament. Finalment, es demanarà que els projectes presentats compleixin criteris de viabilitat econòmica i legal, i que siguin factibles i acceptats com a necessaris per la contrapart local. Per optar a la convocatòria, caldrà enviar una proposta d'activitat en forma de projecte al Col·legi (Servei Rehabilitació i Medi Ambient, 3a planta). El Col·legi facili-
ta una fitxa-dossier per tal d'ajudar a la confecció d'aquesta sol·licitud. El termini màxim de presentació es tancarà el divendres 2 4 de maig d'enguany. Per a més informació, podeu adreçar-vos al Servei Rehabilitació i Medi Ambient, telèfon 93 240 23 66 (Mireia Ribera), o bé consultar al web del Col·legi www.apabcn.es.
Ordre del dia 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior. 2. Informe del president. 3. Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses de) Col·legi corresponent a l'exercici 2001, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 2001 í informe, si escau, de la Comissió Econòmica, designada per l'Assemblea General. 4. Proposta d'aprovació de l'informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici 2001. 5. Elecció, d'entre els assistents a l'Assemblea General, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 2002. 6.
Torn obert de paraules.
Eís col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al 4 d'abril. Aquestes propostes s'hauran de comunicar per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim. La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea. El president Nens que viuen a la Colònia Venezuela de Tegucigalpa.
®
SERVEIS SERVEIS
DIVERSOS
Q w f c m «ntraJ SEGONA QUNZENA MARÇ - . . .
Petits anuncis Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA. Tel: 934 52 07 89 annsa@coac. net
Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA, Tel: 934 16 16 39« Fax: 932 37 49 01
Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36» Fax: 933 17 06 84
Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36
Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols. Telèfon: 933 09 59 65
Informació tel.: 932 40 23 76 teig d'obres sobre el terreny. Delineació de Supressió de barreres projectes. Amidaments i pressupostos. arquitectòniques Plotejat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Es ían estudis de supressió de barreres Gómez i Associats. arquitectòniques (locals, oficines, habiC. Eres, 80, local. 3 • St. Feliu de Guíxols. tatges...) Tel.: 972 32 32 82 • Fax: 972 3232 82 Amaia. Tels.: 93 425 46 10 • 606 375 790 oficinajmgomez@ctv. es Col·laboració professional Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut {memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol • Telèfon: 639 89 10 63
Despatx en lloguer Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineació-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01
Especialitzats en serveis de recolzament a l'arquitectura El nostre equip disposa de mitjans i recursos per col·laborar en delineació, projectes bàsics, executius, mesuraments, aixecament de l'estat actual i qualsevol servei que calgui. Ens desplacem a l'estudi del client. Mayte • Telèfon: 934 59 46 17
Perspectives Especialistes en animacions i fotomuntatges. Som professionals amb 6 anys d'experiència per a promocions, díptics, presentacions en paper o en CD-Rom. Dissenyem tanques publicitàries amb la seva perspectiva. Complim amb el termini de lliurament. Ens desplacem a tot Catalunya. Scnptiva • Telèfon: 934 59 46 17
Delineant de plànols Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments. CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61
Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estfuctures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel: 933 95 44 45 • Fax 933 95 22 22
Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars, Arxecment d'esta! actual d'edificts. repian-
S'ofereix arquitecte tècnic amb experiència en constructora/promotora per a petites col·laboracions i projectes, amidaments i pressupostos, i també control d'obres. Informàtica a nivell d'usuari. Albert • Telèfon: 615 541 654
S'ofereix delineant de plànols per a tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D. CAD 2000. fer treballs a casa. etc. Experiència en empresa d'enginyeria i arquitectura. Preus negociables. Xavi 934 18 5676* 686 979 368
Col·laboració professional S'ofereix arquitecte tècnic, professió- liberal per a col·laboracions amb estL;L-. d'arquitectura i empreses constructor-; etc. També, gestió d'obra. Aporta e»rriènoa de 25 anys de treballs en gatuno; i direcció d'obres. Telèfons: 935 87 52 56*630 261 973
S'ofereix interiorista per a perspectives artístiques de diferents estils. Sílvia • Telèfon: 650 753 769
Es lloguen com a despatx, tres habitacions exteriors, ideal per a joves aparelladors o d'altres professionals. Situat a Muntaner/PI. Adrià, en finca regia. Su-
perfície: 50m\ Disposa d'ascensor, bany petit independent i rebedor. Bon preu. Mercè • Telèfon: 639 647 031 Estudiant de doctorat d'Arquitectura S'ofereix estudiant de doctorat d'Arquitectura, per treballar en despatx, per fer presentacions a nivell professional, amb Autocad 3D. 3DStudiomax, Corel, etc. Carmen • Telèfon: 933 30 30 94
Còpies de plànols Copistena Augusta ofereix un descompte d'un 30% en còpies de plànols als aparelladors i arquitectes tècnics. Per beneficiar-se d'aquesta oferta només cal presentar el carnet de col·legiat. Copisteria Augusta Sèneca. 31. Barcelona Telèfon: 932 17 32 46
EIS PETITS ANUNCIS de UInformatiu Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 i, si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets. Informació: telèfon: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 64 informatiu@apabcn.es També a www.apabcn.es/informatiu
G U I A
A C T I V A
Busques una empresa de sostres prefabricats? Necessites un estudi geotècnic? Vols un altre pressupost d'un instal·lador elèctric? Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.
ESTRUCTURES
•tL COIOU OC H M E M
uotAmnAciúN • USTMOtACIÒN
tel +34 972 843 467
Alsina SOLUCIONS EN E H C O n U T S ENCOFRADOS J ALSWA S A W ma. P» d'en Col. Can* d» Fort Freda s/ 06110 Mancada y Ronac (Barcelona) T * (93) 575 30 00 Fa (93) 56*TO59
PAVMDUS, S.A. PAVIMENT! OE FORMIGÓ TRACTATS AínOAKIVEUAOORS I MORTERS DE RESINES TERRATZOS COVTillUOS
PLANAS AÏLLAMENTS I
• números
• PUMISOS V AVUOAS • rtttOMAL ftOfIO • UBTVKADO Dt GAtAMlU
Tel 93 Ï6S 09 39 • Fi. 91 !65 2! 76
REHABILITACIÓ
IMPERMEABILITZACIONS
C/TftUCTUfM/ COnDflL./A FONAMENTS ! ESTRUCTURES DE FORMIGÓ
CATAUNA.S.A.
/4LKORPWN
Morters sense retracció. Rehabilitació
Laminas ReiiOles de PVC-P para la impermea&ilizacíún
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA
Cl Santander. 42-18 Navc. 39 q j 278 26 86 • Fa*. 93 278 27 11 OKO2O Barcelona
Tel.: 93 846 40 00 • http://www.alkor.es
44 q roca SOO.000 M' 4a •
La s o l u c i ó a l'aluminosis FAÇANES
J
ALUCOBOND
DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio BIU2ACIONES
QERCASA» CON5TRUCCIONES
AOMSIVOS • SBlADOtf S • KOOUCTOS QUÍMICOS RUA LA CONSTRUCOÓN BEWAAPCI, SA. PI. CtWiluita, 20 • 5« P U t o 08002 BARCELONA U : 93 343 50 50 • Fa* 93 302 42 29
EÜ*
El sistema derenovacióde sostres Kp
SUl·ineiiMnXoft Actiu. H.
Tel.: 93 796 41 12
ALUMINOSI
EXTENtt^-r^H
ÍS ESIUUCIURALES
MANSO. 11 5* A • TeJ. (93) 426 98 98 (3 linros] Fa. |93) J23 9J 13 • 0601S tocetorx.
NOUíBAU
REVESTIMENTS I PAVIMENTS
Recobriments pora sòls Industrials Aplicació làdl. ràpida i eccnorr Màxima resislòncia mecèfüca i quirmco Andpols p Higtènès Decoratius Reparació fàca de lorats i esquerdes
SÉNETON
BIGA EXTENSIBLE Muntaner. 472 PERA 06006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel. 414 00 18 Fa* 202 31 12
ReVIAL rrtifti/JííefJto pjrj la iii Rcíuerzo de vigas de
Tàngcr, 26 08018 Bdrtelona - T. 9318M3CO Bruc, 126 • 08037 Barcelona - T. 93208016Ó SI. Msquei, 14 - 43004 Tarragona . T. 9772S1B80
INSTAL·LACIONS
@simon i E P MAIER1A1 EIÉCTÍICO
P» Toms y Bages. 106 E-08030 BARCELONA H fBfltcno:93 345e8 50 Fax: 93 346 1713
Av. Santjohà. 206, nau 7. Pol. industrial Congost 08400 Granoters Tet 93 649 57 00 / 93 B49 54 75 Fa* 93 S49 5416 http: www.·atradur.com t-maJI: a·Ua-quUnlca·a«tradur.com
Cabarrò
COHSTtUCCIONES EN MAOÏRA FUSTERIA D'OBRA MOBIUAR! I EQUIPAMENT
INTERIORISME
SOLUOOHÉS MTEORALES OC MWUEKIAClON
Germans
m
Ctra. Torre Romeu. & n' 08202 Sabadeli lel. 93 748 « 38 (a- 93 726 07 61
www.gabarro.com
la
teva
solució
professional
7. REHABILITACIÓ
14. INFORMÀTICA
1. ESTRUCTURES
8 . INSTAL·LACIONS
15. SANITARIS
2. COBERTES
9 . INTERIORISME
16. SERVEIS PROFESSIONALS
3 . AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS
10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ
17. EQUIPAMENTS
4. FAÇANES
1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES
18. INDUSTRIALS
5. TANCAMENTS I DIVISIONS
12. ENVIDRAMENTS
19. INSTAL·LADORS
6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS
13. MITJANS AUXILIARS
ON
TROBAR EL QUE CERQUEU:
INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR El Col·legi p o a a disposició dels professionals informació tècnica i comercial sobre productes i serwis de la construcció. Els professionals trobaran els fulletons i catàlegs òe les empreses als casellers de la planta baixa. Durant el mes de març hi són presents les empreses següents:
BGH Estudiós Geotécnïcos Estudiós Gcofïsicos Auscultación de Ciinenlaciones
• OPTIROC ARIDOS LIGEROS, S A • VERNALITE, S.A. G E O T È C N I A . MICRDPILOTS, A N C O R A T G E S ,
HlDROGEOLOGiA, MEDI AMBIENT. hm(USil»,».ri
As. t u i o p j 4 J . M US"'íl) (k-lula 1 Rircclonak W,.., .,,„,,,>-.
T í l : W 7W449 Mcn: MO K66 MS ...jmh.o.ifl.
• REVIAL REFORMAS. S.L.
i
• PÈNDOL. S.L.
Td 1 F u (977) 791783 - 4U50 CAMBRILS Mlfor dC S i m i . 1.T ] '
• PUERTAS ARTEVI, S.A.
Td-1 F u (*M) 3)4 ) ) 1 - 06017 BARCELONA
• REPSOL BUTANO, S.A. • CONSORCIO TERMOARCILLA
SERVEIS
TANCAMENTS
• ASFALTEX CONSTRUCCION. S.A.
PROFESSIONALS
PRACTICABLES
WÈÍ
0A I
CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA
• COMPOSAN CONSTRUCCION. S.A.
*AcaaoM ' NfYttL-Luí"
• REVNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS
• OunociAf i* Onaw.
• GRUPO MECANOTUBO. S.A.
-AínoADOtí ELicniòraci
/
\
GUILLERMO ' PUERTAS V PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMÀTICAS
• SISTEMES DE REFORÇ ACTIU. S.L.
CEINCO, S.L.U.
• TRAC VERTICAL. S.L.
•• Tel.: 93 663 02 11 \ Fax: 93 663 01 31 \
• SAS PREFABRICADOS DE HORMIGON. S.A.
Carretera N-ll Km. 600 Nau G
08760 PALLEJÀ (Barcelona)
M.S.INGENIEROS& CONSULTORES, S.L.
• MASA, S.L. • SUBEROLITA, S.A.
INGEMERIA DE CONTROL ENSAYOS 1NTEGRIDAD EN~] Hbnrilori d'A»i»lgi I Coclrol < l O i l l l t » !
CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES Beck & Heun Iberia Beck & Heun
C/Sordtiiyo, 357 3°-3a 0BQ25 Banelono Tel. 9 3 - 4 5 8 23 70 ta 93 • 207 13 47 emd: (onrodi@orrokis.«
Assistència Tècnica i Control de Qualitat a lot tipus d'obres
Tel.: 937 31 54 46
935862318 C/Composjtoi Bach, 18. Pol. Can Jard 08191-RUBI BARCELONA
PILOTES GEORADAR '
:
• UNEX APARELLAJE ELECTRICO. S.L.
E5TÜD1OS DE 1MPACTO |
ESTUDIÓS GEOTECNICOS I
• TECHNAL IBÉRICA. S.A.
L5
LABORATORI DK COKTROL
IB BRAMONA
ASSAIG SONIC OE PILOTS
MITJANS AUXILIARS |
I Peaan». 26 I 06019 BARCELONA I s 93 307 29 33 I F«x 93 307 2« 92 - ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FUAS V MÓV1LES
• SIMONSWERK GmbH • WERMASI. S.L
IMPRESSIÓ DIGITAL
ESTUDIS DE PATOLOGIA
902 902 643
• ESPAIS VERTICALS. S.L. • WEBER CEMARKSA
ESTUDIS GEOTÈCNICS
to Red Alumimer Technal ion profecia noies spiçcoonouos Que reMeion %KS profcsionolidod en coda reotizoción.
• GE8AUER. S.A.
tí. Arits, 57, Nu P Pol. l « i CM hrelUdi - OKU Imtsa
Muntaner. 215]
Treinta onoi aporlando soluciones, con Garantí o i y Seguridod. Venlanas, Puerias, Fochadas, Barond i l b i , Verar>das, Mallorquirias... TtCHNAL tiene h tofvción para Usted, y si no, la invmtanmot. 93 573 77 77
• ALKOR DRAKA IBÉRICA. S.A.
"<
Tel. 93 43? 45 61 Fax 93 3221623
• BTCINO QUINTELA • ATEH-ENRIC HEREDIA CAMPMANY-GAUDET • PREFABRICATS MATEO PLANAS. S.A.
Les empreses interessades a presentar els seus productes poden dirigir-se a:
PER
A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: Jordi Marín
B I T M A P . ISIDRE RODRÍGUEZ Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon: 932 4 0 2 0 57 Fax: 932 4 0 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es
L'lnform@tiu electrònic www.apabcn.es/informatiu
Bitmap Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 5 7
DEMANDES al StGONA QUNZENA MARÇ 2002
<
Z
Important grup d'empreses, selecciona per la seva constructora:
(/)
UJ </> UJ
AJUDANT CAP D'OBRA
ce Q. UJ Q Q.
PROINOSA
•
Suport al cap d'obra
-
Confecció dels amidaments.
-
Planificació i control d'una obra. Petició d'ofertes i fer els comparatius.
-
delació amb els proveïdors / direcció facultativa / propietat.
-
Recent titulat.
-
Carnet de conduir i vehicle propi. Coneuements informàtics a mvell usuari de: MS-Otfice. MS-Project, Presto i Autocad.
gestionarà la fase de projecte i construcció (project i construction m a n a g e m e n l ) .
ce.
Prelewiwul amb etpenència en proiectes, direcció facultativa i gestió d'obres. Habituat a treballar amb suport informàtic, nivell alt de Presto, es valoraran coneuements úe Project i
S'ofereix
o
-
Inccrpoaciú en
a empresa d'eflginytria que pertany a un grup qt
Àmbit d'actuaciO Catalunya, ryincipalmenl l'àrea metropolitana de Barcelona.
-
Formació per part de l'empresa.
Contracte laboral.
-
Contracte labora! indefinit.
i or nada completa.
-
Sou negociable en lunció de l'eipeiiencia aportada pel candida.
•
Possibilitats reals de promoció.
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS OE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta. 08021 Barcelona a/e: trebalieapabcn.es
Grup d'empreses especialitzades en la investigació i el desenvolupament d'un panell de tancament lleuger, orecisen oer la seva constructora,
CAP D'OBRA per incorporar-se en una empre a jove i amb visió de futur que requereix d'un proi tessional que es senti atret per in projecte innovador.
Funcions: -
O-nxtíò i control d'ewçució d'obres pilot que utilitttn els maleïa is i sistemes constructius innovadors que desenvolupen les empreses del grup.
-
Raport tècnic amb els responsables d'investigació del p u p p a observar > analitzar amb VISIÓ cr tica l'aplicació d ' s q u e m materials i sistemes, pera la implaniaciú de millores i innovacions.
-
Realització del càlcul d'estructures.
-
Planificació, organització i seguiment del procés constructiu.
-
Direcció facultativa.
•
Control econòmic de l'obra.
Es requereix: -
2 anys d'eipenència en direcció i gestió f ò b i e s d'edilieacM.
•
Imprescindible coneiwments úe programes de càlcul d'estructures i del programa CYPE. Usuai dels programes 3D. MS-Project 2 0 0 0 . Aiquímedes.
•
Professional amb vocació tècnica i d'investigació d'aspecles tecnològics de la construcció (nou!
-
Carnet de conduir.
materials i sistemes constructius!,
S'ofereix: -
Contracte laboral de jornada completa. enfunciúde l'eipeftèn-
; Busquem una persona amb una cient orientació a la tecnologia, amb un píanlefament innovador i amb una v&ó critica constructiva. Professional amb capacitat de treball en equip, obert i amb capacitat de pren| dre decisions. Les persones interessades poden enviar carta manuscrita. currículum i fotografia, indicant la referència 7S96 a: | COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUÍTECTES TÈCNICS DE BARCELONA | Servei de Promoció i Mercat de Treball, astor. 5. 3a planta, 08021 Barcelona • a/e: trebaiieapabcn.es
inclou promotora i constructora
-
•
Interessats envieu caria manuscrita. currículum i fotografia, indicant la referència 7973
|
actuaran c o m a direcció facultativa en el seguiment d'obres de tipus i n d u s t r i a l i oficines, i
•
Busquem una persona jove, recent titulada i amb capacita! d'aprenentatge, responsable, dinàmic i amb facilitat de tracte amb la gent.
Q.
ticiparan en l'adjudicació de les obres a industrials conjuntament amb el director tècnic i
UJ
S'ofereix
i
redacció del projecte (amidaments i pressupostos, plecs de condicions, entre d'altres), par-
Es requereix
Es requereix
r-
per formar part del departament tècnic de l'empresa. Col·laborarà amb l'arquitecte en la
ÜJ
Q
Funcions
3 te
o UJ u 2 TÈCNICS/QUES DE cu PROJECTE I OBRA m
Busquem un professional amb més de 5 anys d'experiència i funcions descrites, amb un nivell alt d'autonomia i capaç d'i mir molta responsabilitat. Bon comumcador, organitzat i amb voluntat de fer equip.
oce. o.
Les persones interessades poden enviar carta manuscrita, currículum t fotografia tipus carnet, indicant la referència 7865 a. COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor. 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
Servei de Promoció i Mercat de Treball Í 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 5( A/e: treball@apabcn.es http/A www.apabcn.es
D E M A N D E S
M E R C A T
O E
T R E B A L L
Arquitecte/a tècnic/a EMPRESA D'INSTAL·LACIONS, MANTENIMENT, REFORMES I REHABILITACIONS
EMPRESA PROMOTORA-CONSTRUCTORA ò'imbit nacional pe) seu óewrtamenl immottlud
pel control de (execució Oe les obres d'edifcaCPÓ. supervisió (Jets ptans d'assaigs òe materials, informes i estudis de patologies constructives.
Agbar Mantenimiento per 3 l'execució d'obres de reformes de llars, locals i actuacions a façanes i terrats, valoració de pressupostos i concursos, control econòmic de les obres i relacions amb l'Administració \lo particulars.
Eiperl e i pwnociwts immotxl**S. DeptnSrà dtrtctímeni del director del departament m r o b i i u n . Es tes-
ixxtsaWiízara del seguiment, de la SJPWWJÍ i central
del procés constructius de les promoenns. * n » defim«4 de les partides d'ocra segora 1« QuaUi» («esta-
perfil
blertes. GestiA de t u n i x i d üt llicenciï, escomeses,
Imprescindible experiència mínima de 5 anys en les tasques esmentades. Persona dinà-
cèdules d'habitaMitít etc. S'ocupara de l i etatxracií
mica amb experiència consolidada, habituada a treballar amb eines informàtiques i im-
dels dossiers de venda i de les cartetleres pubdcitanes.
plicada en els objectius personals i d'empresa. Edat entre 30 i 50 anys. Nivell alt de català. Imprescindible carnet de conduir. Àrea de treball, Barcelona i província.
3m com facilitar la informació i aler^dre als clients de les promocions < també de< servei postwrtfa una veg*
da finalitzades. Experiència mínima de 3 anys.
t'Ml
s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 28.500'- euros brut/anual negociable més incentius. Incorporació immediata.
Sou negociable o i lunoò de la ODenencw i wlors apor-
tats. Incopcració invrwJiata t r i ts^&t 5 « l w de is ptxnxit
consoiiúadd del
d'àmbit nacional pel seu departameni immobiliari, per responsabihtiar se de la tramitació urbanística del plantejament en ets di'erenls organismes oficials. S'encarregarà del seguiment del procediment, de ta negociació amb la resla de propietaris de terrenys inclosos en l'actuació, de la tramitació de plans parcials, projectes de compensació, llicències d'urbaniUació. etc. Haurà de realitzar els estudis de viabilitat de les operacions i de la seva planificació. perfil Experiència mínima de 3 anys. t'ofereix Sou negociable en (unció de l'experiència t valors aportats Incorporació immediata en empresa consolidada del sector de la promoció immobiliària i de la construcció.
Tècnic/a de qualitat EMPRESA DE GESTIÓ OE CONSTRUCCIÓ amb íOO.OOOm' amb més de 70 projectes pet a realitzar auditories de qualitat en l'execució de les obres, delecaò de no conformitats, propostes de millora, etc. perfil Mínim 2 anys d'experiència en lloc similar Coneixements de programes informiI ics. Professwial acostumat a treballar per objectius. Es valoraran coneixements d'anglès i italià Disponibilitat per viatjar. Les penones interessades podeu adreçar carta manuscrits, currículum i fotografia recent t Oept. Immobles i Obres. Polígon industrial Mas Blau I I . C/AIU Ribacom, 6-8. 06820 El Prat de Llobregat (Barcelona).
:
Tècnic/a de compres
s'ofereh Jornada oficial. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 6 mesos. Sou negociable en funció de l'experiència < valen aportats. Incorporació immediata. Les persones interessades podeu pour-m en contacte per telèfon: 933 22 86 12 o adreceu el currículum al núm. de fai: 934 30 35 17.
Les persones interessades podeu adreçar el currículum al núm. de fax: 934 10 62 59
Arquitecte/a tècnic/a
perfil Imprescindible «potència mínims de 4 anys en direcció lactiltatrva. Es valorarà experiència en el control de qualitat i estudi de patologies. Coneixements informàtics de Wcrt. Etc et. etc. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball. Barcelona amb desplaçaments a la resla de Catalunya.
immcfi 'ijna i de la cwi*ueció
o per a/e: agbarmantenimrento@agbarmto.com
EMPRESA PROMOTORA-CONSTRUCTORA
Arquitecte/a tècnic/a EMPRESA DE CONTROL DE QUALITAT OE MADRID
Tècnic/a de control pressupostari
Tècnic/a especialista en balnearis i/o talasoteràpia
EMPRESA OE GESTIÓ
EMPRESA DE GESTIÓ
OE CONSTRUCCIÓ amb 400.000m'
OE CONSTRUCCIÓ amb 400.000m' amb més de 7 0 projectes
EMPRESA DE GESTIÓ DE CONSTRUCCIÓ amb 400.000m'
pel control de pressupostos, anàlisi de desviacions, proposla de mesures correctores, etc.
per a col·laboració en la definició de projectes, contractació d'instal·lacions i supervisió.
perfil Mínim 2 anys d'eiperiencta en lloc similar. Coneixements de programes informàtics. Prolessional acostumat a treballar per objectius. Es valoraran coneixements d'anglès i italià
perfil Mínim 2 anys d'experiència en lloc similar. Coneixements de programes informàtics. Prolesional acostuma! a treballar per objectius. Es valoraran coneixements d'anglès i italià. Disponibilitat per viatjar.
Les persones interessades adreceu carta manuscrits, c.v. i fotografia recent a: Dpt. Immobles i Obres. Polígon Industrial Mas Blau I I . O AIU Ritugorza. 6-8. 08820 El Prat de Llobregat (Barcelona)
Les persones interessades adreceu cwta manuscríta. c.v. i fotografia recent «: Opto. Immobles I Obres. Polígon Industrial Mas Blau I I . C/ Alta Ribagorza, 6-6. 08820 El Prat de Llobregat (Barcelona).
amb més de 70 projectes per realitzar anàlisi de comparatius d'ofertes, control de subcontraclacions, etc. perfil Mínim 2 anys d'experiència en lloc similar. Coneixements de programes informàtics. Professional acostumat a treballar per ob|ectius. Es valoraran coneixements d'anglès i italià. Les persones interessades podeu adreçar carta ma nu ser i ta, currículum i fotografia recent a: Dept. Immobles i Obres. Polígon industrial Mas Blau I I . C/ Alta Ribagoru, 6-8. 08820 El Prat de Llobregat (Barcelona)
Arquitecte/a tècnic/a DESPATX D'ARQUITECTURA per realitzar pressupostos, amidaments. preus descompostos per a obres d'espai púbhc. perfil Experiència mínima d ' l any. Idioma català escrit. Coneixements informàtics de Presto o Artell s'ofereix Mitfa jornada amb dedicació flexible. RelaCMJ liberal de 3/4 mesos. Sou negocia b'e Incorporació el mes d'abril. Les persones inteteuadet podeu contacUr per teiéton: 934 M 70 63 o adreceu el vostre currículum pe* a/e: sotton<122·arqu>red.ei
Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 9 3 2 4 0 2 3 5 8 Fax: 9 3 2 4 0 2 3 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es
amb més de 70 projectes
FORMACIÓ
QUWZENA MARÇ 2002
UIUilltfMI.I I
MANTENIMENT
Inspecció i intervenció en cot ^ m U u Q l i S H
Codi: R1241
La construcció de cobertes planes ha esdevingut una solució cada dia més habitual, i actualment, representa a l'entorn de la meitat de les cobertes existents. Cal dir que n' hi ha una gran varietat, des dels terrats més tradicionals sense membrana impermeabilitzant fins a les més complexes solucions amb materials d'última generació. L'objectiu d'aquest breu curs és apropar el professional als diferents tipus de cobertes i als seus comportaments, a la diversitat de productes d'impermeabilització que avui hi ha al mercat i als quals podem trobar en els edificis antics. Es pretén, doncs, donar unes pautes per a la realització d'una bona inspecció i oferir uns criteris de valoració que ajudin el tècnic a tiobar la millor solució en e! moment d'intervenir en aquest tipus de cobertes. responsable acadèmic: Lara Trujillo, arquitecte tècnic, Servei Rehabilitació i Medi Ambient Amb la col·laboració de TEXSA. dates: 22 i 24 d'abril lloc: Barcelona durada: 8 hores preu del curs; 108 € preu especial col·legiat/da: 90 €
DILLUNS, 22 D'ABRIL 16:00 presentació 16:15 Coneixement de la coberta plana Jaume Avellaneda Doctor arquitecte. Catedràtic de Construccions Arquitectòniques de l'ETSAV 17:45 descans 18:15 Inspecció, procediment i fibes Lara Trujillo Arquitecte tècn c. Servei de Rehabilitació i Medi Ambient 19:15 Anàlisi de la situació Lluis Caula Arquitecte. Director tècnic de Texsa
Intervenir en l'obra <fi|^^H L'objectiu d'aquest curs és presentar l'obra de Gaudi a través dels restauradors d'algunes de les seves obres més emblemàtiques. Es tracta de conèixer els procediments seguits i els resultats obtinguts al llarg del procés de diagnosi, el que ens mostrarà la qualitat, complexitat o improvisació de moltes de les solucions constructives emprades. Restaurar Gaudi és un repte difícil, endinsar-nos en els entens adoptats en la restauració de la seva obra ens aiudarà a comprendre-la. La complexitat d'algunes de les tècniques específiques emprades per corregir el procés de degradació de components dels seus edificis també ens farà adonar de les limitacions tecnològiques de l'entorn en el que Gaudí va treballar.
DIMECRES, 24 D'ABRIL 16:00 Elecció dels materials aïllants i impermeables Lluís Caula Arquitecte. Director tècnic de Texsa 17:00 Actuacions de substitució. Fitxes d'intervenció
Es tracta, doncs, d'un curs d'estudi de casos, centrat en experiències concretes en edificis de Gaudí, però que per extensió ens permetrà aprofundir en la problemàtica que presenten tots els edificis modernistes catalans i en les formes d'afrontar la seva restauració.
Lara Trujillo Arquitecte tècnic. Servei de Rehabilitació i Medi Ambient 18:00 descans 18:30 Productes. Avantatges i inconvenients Lluïs Caula
Responsable Acadèmic: Xavier Casanovas, Arquitecte Tècnic, Cap del Servei Rehabilitació i Medi Ambient.
Arquitecte. Director tècnic de Texsa PROGRAMA Documentació que es lliurarà: MANUAL DE DIAGNOSIS E INTERVENCIÓN EN CUBIERTAS PLANAS y el catàleg en suport CO-ROM de TEXSA
M E D I
Informació tel.: 932 40 20 60 Codi- R1251
Barcelona
Barcelona
ACTIVITATS
na de l'art i l'arquitectura a l'ETSAB. 17:15 La Sala Hipòstila i el Banc del Parc Güell (Intervenció estructural) Fructuós Manà, arquitecte. Director del Programa R+Dde l'ITEC 18:15 Pausa 18:45 Els pavellons de consergeria del Parc Güell Carme Hosta, arquitecte tècnic i Anna Ribas, arqu tecte. 19:45 Treballs de restauració a la Sagrada Família Jordi Faulí i Ramon Espel DIMECRES, 15 DE MAIG 16:00 El Palau Güell Antoni Gonzàlez , Arquitecte. Director de la Restauració del Palau Güell i de l'Església de la Colònia Güell 17:30 L'Església de la Colònia Güell Antoni Gonzàlez 19:00 Pausa 19:30 La "Casa de los Botines" Josep Lluis Gonzàlez, Dr. arquitecte i catedràtic de l'ETSAB
dates: 14,15 116 de maig lloc: Barcelona horari: dilluns i dimecres, de 16 a 20 hores Preu Matrícula: 210 € Preu Col·legiat/da: 174 €
DIJOUS, 16 DE MAIG 16:00 La rehabilitació de la Casa Milà
PROGRAMA DIMARTS, 14 DE MAIG
Casa Milà Robert Brulau i Niubó, Dr. arquitecte 19:30 Gaudí restaurador i restaurat
16:00 Presentació 16:15 Sobre els projectes de Gaudí estudiant Juan José Lahuerta, Professor d'histò-
Francisco Asarta, aparellador d'obres i arquitecte 17:30 Pausa 18:00 Les intervencions estructurals a la
Joan Bassegoda Nonell, Dr. arquitecte, conservador de la Real Càtedra Gaudí
Informació tel.: 932 40 20 60
A M B I E N T
Instal·lació d'energia solar en els edificis. Cas pràctic
Eficiència energètica i energies renovables. ' Aplicacions a l'edificació Barcelona
L'objectiu del curs, és donar el coneixements necessaris perquè es puguin U sionat i seguiment d'una instal lació solar tèrmica d'una complexitat mitjan; -baixa, com !a que ens podem plantejar de rol-locar en un habitatge unifamihar. A més es tractaran tots aquells aspectes administratius relacionats amb els ajuts econòmics que moltes d'aquestes instal·lacions poden rebre: documentació necessària (tècnica i administrativa), quantia dels ajuts, lloc on sol-licitar-los, diferents tipus d'ajuts, etc. Pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques, també es tractaran els aspectes administratius, que per petites instal·lacions han estat recentment resolts, i es donaran els criteris essencials d'actuació donada la seva simplicitat, en la majoria de casos. La legislació d'aplicació serà un referent clau.
responsable acadèmic: Tom Floriach data: 30 de maig horari: de 16 a 21 h. HOC: Barcelona durada: 5 hores preu del curs: 60 € preu especial col·legiat/da 48 €
Amb la col·laboració de l'ICAEN PROGRAMA 30 DE MAIG 16.00 Recepció participants i presentació del curs 16.16
Introducció a les possibilitats de l'energia solar a l'edificació. 16.45 Sistemes solars tèrmics per a habitatges Producció d'aigua calenta sanitària. Sistemes i predimensionat 17.45 Pausa 18.00 Resolució d'un cas pràctic d'Energia Solar Tèrmica 19.00 Sistemes de producció connectats a la xarxa elèctrica Implementació de plaques en elements constructius Resolució cas pràctic El Decret d'autoproducció d'energia 20.00
elèctrica. Situació actual Marc normatiu i gestió de subvencions a nivell local, regional í europeu
En un clima mediterrani com el nostre, l'energia solar pol proporcionar als usuaris uns nivells de confort oi de qualitat de vida pels usuaris perfectament compatibles amb una sostembilitat urbana correcta, i d'altra banda, requereix unes instal·lacions que ja han estat contrastades i perfeccionades durant anys, cosa que garanteix el seu bon funcionament i rendiment. Aquest curs mostrarà els beneficis que des de la vessant energètica i de millora del medi ambient es poden obtenir amb la incorporació de criteris de disseny bioclimàtics i amb l'ús de les energies renovables en els edificis. Es combinaran les sessions tècniques amb exemples de casos reals que permetran conèixer, de primera mà, edificis que ja han incorporat paràmetres de sostenibilitat. responsable acadèmic: Tom Floriach. arquitecte tècnic. Amb la col·laboració de l'ICAEN. dates: del 6 a l ' U demaig horari: de 16 a 20 hores durada: 20 hores + visita
preu del curs: 270 euros preu especial col·legiat/da; 210 euros
ACTIVITATS
FORMACIÓ
Quidem central SEGONA QUINZENA
I
G E S T I Ó
Gestió del tancament de l'obra i de la postvenda
Gestió de l'obra. Construction management Curs de postgrau Barcelona
Que el lliurament del producte immobiliari satisfaci el client és un dels objectius principals del procés immobiliari. La gestió del tancament de l'obra i de la postvenda és una fase orientada a garantir que el traspàs a l'usuan compleix les expectatives generades i que la qualitat del producte respon a la definida. La demanda, per part de les empreses, de professionals preparats per intervenir en aquesta fase s'ha incrementat en els últims temps, ja que és en aquesta fase del procés on els nivells de competència del mercat immobiliari actual són més exigents com a conseqüència de la conscienciació dels usuaris pel que fa als nivells de qualitat que han de demanar.
responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager professors: Jaume Vinals. Arquitecte tècnic. Director tècnic de Grugesa dates: del 13 al 27 de maig lloc: Barcelona
Per això, aquest curs està orientat als professionals que vulguin intervenir en aquesta fase del procés constructiu.
horari: dilluns i dimecres, de 18.30 a 21 h durada: 10 hores preu del curs: 150,25 € preu especial coi-legiat/da: 126.21 € PROGRAMA •
Abast i objectius del tancament. Etapes del procés del tancament: Finalització d'obra. Lliurament de claus.
•
Reclamacions postvenda. Nova situació amb la LOE. Costos i empreses.
•
El cas de SUMASA. La postvenda com atenció al client. Sinèrgies entre postvenda, projectes, obres i 1+0.
•
Procediments per a minimitzar les reclamacions postvenda. El programa de punts d'inspecció. La recepció de l'obra i la conformitat del client.
Aquest és un dels cursos d'especialització que el Col·legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya.
• Cas pràctic. Com organitzar un servei postvenda en una promotora petita/mitjana.
' Us del full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries
Les funcions de management constitueixen una de les noves perspectives de futur per als professionals del sector immobiliari i de la construcció. La preparació i la formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de la l'obra és un factor clau per facilitar l'evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i de la qualitat dels productes immobiliaris.
horari: divendres de 16.30 a 21 h i dissabte de 9.30 a 14 h durada: 80 hores preu del curs: 1.202,02 € / 200.000 PTA preu especial col·legiat/da: 1.009,70 € / 168.000 PTA Organitzat conjuntament amb logo UPC FPC
El professional capacitat per realitzar les funcions de construction management, com a responsable de la producció de l'obra, haurà d'organitzar-ho tot partint d'un projecte executiu i d'un pressupost objectiu tancat. Són funcions seves ia contractació i coordinació dels diversos industrials que participaran durant el procés de construcció. També ha de liderar i conduir els equips que intervenen durant el procés per tal que es compleixi el termini previst de lliurament de l'obra. Ha de controlar els costos per assegurar que es respectaran les qualitats previstes i el pressupost fixat.
PROGRAMA • Introducció al management i a la gestió en el sector de la construcció • -
- Introducció a la gestió de recursos humans. • Planificació estratègica -
Calen coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuan, el programa Excel. En el programa de cursos d'informàtica bàsica que organitza el Col·legi inclou un curs d'iniciació a Excel per a aquelles persones que no tinguin coneixements del full de càlcul. Aquest és un dels cursos d'especialització que el Col·legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya
professors: Isidre Rodríguez. Expert en Informàtica del CAATB. Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L'H 2 0 1 0 SPMSA dates: dimarts i dijous, de l ' l i al 2 5 d'abril lloc: Barcelona horari: de 19 a 21 h durada: 10 hores preu del curs: 180,30 € preu especial col legial/da 150,25 € PROGRAMA • Ampliació de coneixements per a l'ús de funcions financeres, lògiques, de recerca i referència.
responsable acadèmic: Carles Puiggròs.
• L'estudi de viabilitat: Objecte, procés í indicadors. L'estructura del full. • Dades bàsiques de l'operació a estudiar. • Càlculs i resultats. Adaptació del full al sistema del treball de cadascú.
Arquitecte tècnic i aparellador. Proiect ma-
• Aplicacions concretes.
INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ
COL·LEGI D' I ARQUITECTES TÈCNICS Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona
- Implantació d'obra i organització logística. - Planificació i control de costos. - Control de costos.
El curs que presentem està estructurat com a itinerari formatiu i té com a objectius proporcionar les competències necessàries per desenvolupar correctament aquestes funcions, d'acord amb els requisits de la demanda del sector i de les empreses.
- Contractació. - Tècniques de negociació. -
Direcció de reunions. Anàlisi de riscos. Seguretat i salut a peu d'obra.
• Qualitat. • Tancament de l'operació i la postvenda
responsables acadèmics: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Responsable acadèmic de l'Àrea de Formació en Organització i Gestió del CAATB Francisco Javier Llovera. Doctor en Dret. Aparellador. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC dates: del 19 d'abril al 26 de juny de 2002 (Barcelona)
- Recepció i liquidació. - Lliurament de l'obra i postvenda. - Tècniques de resolució de conflictes. • Desenvolupament del cas • Resolució de casos. - Simulació de conflictes.
Gestió del tancament de l'obra i de la postvenda Que el lliurament del producte immobiliari satisfaci el client és un dels objectius principals del procés immobiliari. La gestió del tancament de l'obra i de la postvenda és una fase orientada a garantir que el traspàs a l'usuari compleix les expectatives generades i que la qualitat del producte respon a la definida. La demanda, per part de les empreses, de professionals preparats per intervenir en aquesta fase s'ha incrementat en els últims temps, ja que és en aquesta fase del procés on els nivells de competència del mercat immobiliari actual són més exigents com a conseqüència de la conscienciació dels usuaris pel que fa als nivells de qualitat que han de demanar. Per això. aquest curs està orientat als professionals que vulguin intervenir en aquesta fase dei procés constructiu. Aquest és un dels cursos d'especialització que e! Col·legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya.
Tel. 932 40 20 60 • Fax. 932 40 20 61 a/e. informacio@apabcn.es • http.//www.apabcn.es
Objectius i anàlisi del projecte. Plantejament de l'operació. Estratègia de contractació.
- Planificació de l'operació. • Planincació de l'obra i seguiment econòmic
Barcelona La informàtica ens permet realitzar amb molta rapidesa operacions que fa poc temps requerien coneixements profunds en comptabilitat i anàlisi, i una dedicació gairebé exclusiva. En aquest curs presentarem una forma fàcil i útil de fer servir un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries.
Introducció. El servei del professional del construction management.
responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Arquitecte tècmc i aparellador. Project manager
professors: Jaume Viflals. Arquitecte tècnic. Director tècnic de Grugesa dates: del 13 al 27 de maig de 2002 (Barcelona) horari: de 18.30 a 2 1 h (dilluns i dimecres) durada: 10 hores preu del curs: 150,25 € preu especial col·legiat/da: 126,21 € PROGRAMA • Abast i objectius del tancament. Etapes del procés del tancament: Finalització d'obra. Lliurament de claus. • •
Reclamacions postvenda. Nova situació amb la LOE. Costos i empreses. El cas de SUMASA. La postvenda com atenció al client. Sinèrgies entre postvenda. projectes, obres i I+D. Procediments per a minimitzar les reclamacions postvenda. El programa de punts d'inspecció. La recepció de l'obra i la conformitat del client.
• Cas pràctic. Com organitzar un servei poslvenda en una promotora petita/mitjana.
f O R M A C IÓ
QUNZENA MARÇ 2002
FMH'llfJB
La seguretat i salut a les obres. Cicle de sessions
ACTIVITATS
PERICIALS
Tècnica pericial. L'urbanisme Barcelona
En cada sessió es donarà la normativa d'aplicacíó corresponent al cas que es tractí, es veuran les comprovacions que cat fer per garantir-ne el compliment, els processos de muntatge i desmuntatge de cada element i com s'ha de fer l'anàlisi i la prevenció deis riscos inherents a cada procés. 57023 (Manresa) durada: 2 sessions preu matricula: 57,70 € preu col·legiat: 48,08 € 57024 (Granollers) durada: 3 sessions preu matricula: 86,55 € preu col·legiat: 72.12 €
aquesta sessió es farà una exposició dels mètodes de treball i de les mesures de seguretat aplicades en obres de diferents dimensions. SEGURETAT EN ELS TREBALLS DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES Manresa, 9 d'abril Granollers, 24 d'abril En aquesta sessió s'explicaran els aspectes essencials per a la seguretat en aquests treballs i les pautes per redactar la documentació tècnica necessària, així com també les mesures de prevenció que cal adoptar en el seguiment del procés d'execució. SEGURETAT EN LA REALITZACIÓ D'EXCAVACIONS I MOVIMENTS DE TERRA
SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ D'ESTRUCTURES METÀL·LIQUES Granollers, 17 d'abril Les mesures de prevenció en les estructures metàl·liques són ben especifiques, i les han de dur a terme operaris especialitzats. En
Granollers, 10 d'abril Manresa, 16 d'abril En aquesta sessió es parlarà de la seguretat amb què s'ha de treballar en excavacions i moviments de terres, partint dels riscos que es poden preveure, i de les mesures de prevenció que ca! aplicar en aquesta fase de l'obra.
Curs de seguretat per a caps d'obra En aquest curs es tractaran els aspectes clau que un cap d'obra ha de conèixer per a assegurar la implantació de la seguretat durant el procés de producció d'una obra: tràmits relacionats amb la seguretat en el treball, preparació del pla de seguretat de l'obra, relació amb el coordinador de seguretat, documentació que cal tenir a l'obra, documentació que cal tenir preparada en cas de la Inspecció de treball i actuació davant d'un possible accident, entre d'altres.
NOVES
responsable acadèmic: Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Cap del Gabinet tècnic del CAAT8 dates: del 9 al 18 d'abril lloc: Barcelona horari: dimarts t dijous, de 16.30 a 21 h durada: 16 hores preu matrícula: 230,79 € preu col·legiat: 192,32 €
Aquest curs forma part d'un grup de cursos d'aspecte tècnic que s'aniran desenvolupant, i està dirigit a tots aquells que tenen una formació bàsica en l'àmbit de la perícia i volen aprofundir en els coneixements tècnics necessaris per elaborar dictàmens per a la reclamació o la defensa o per actuar com a perits forenses en els litigis de l'urbanisme. Té per finalitat donar els coneixements tècnics necessaris per a la redacció de dictàmens relatius al planejament i a la gestió urbanística, a les urbanitzacions, a la disciplina urbanística, a les ímmissions, a les servituds i a les relacions de veïnatge. En el curs s'ha previst la realització de pràctiques i una avaluació de l'aprofitament del
responsable acadèmic: Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat dates: del 9 de maig al 6 de juny lloc: Barcelona horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h durada: 28 hores preu del curs; 403,88 € preu especial col·legiat/da. 336,57 €
L'informe tècnic. Iniciació a la perícia Vic Els professionals posen de manifest la seva expertesa i perícia tècnica en l'emissió d'un document anomenat informe tècnic. L'eficàcia de l'tnforme està en consonància amb la qualitat tècnica i lingüística del document i la seva objectivitat. Saber expressar-se en el llenguatge adequat tenint en compte a qui va dirigit el document, conèixer el context i els procediments per tenir una visió àmplia, afavorir una bona interpretació del que s'ha escrit, són factors tan importants com saber fer un bon diagnòstic tècnic. Els objectius d'aquest curs són donar a conèixer les tipologies d'inlormes, el paper de l'informe en el procés de reclamació o d'assessorament tècnic, introduir als assistents en els procediments de tràmit administratiu judicial, iniciar-se en la reflexió lingüística i en
les tècniques de redacció en català. Aquest curs s'organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya i el seu contingut coincideix amb un dels mòduls que formen part del curs de postgrau en perícia forense i compta amb 3 crèdits per al màster en valoració de béns i taxació de danys que organitza la FPC. responsable acadèmic: Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat, Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Servei Habitatge CAATB. dates: de l ' l i d'abril al 6 de maig HOC: Delegació d'Osona horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 fi durada: 32 hores preu matrícula: 461,58 € preu col·legiat/da: 384,65 €
Informació tel.: 932 40 20 60
NORMATIVES
Contractar amb l'administració. El contracte d'assistència tècnica
curs. L'aprofitament positiu del curs, conjuntament amb la justificació de tenir els coneixements bàsics de perícia, donarà a l'alumne la possibilitat de ser inscrit en les llistes de perits judicials com a coneixedor del tema d'urbanisme.
Servituds i relacions de veïnatge
^Barcelona Cada vegada més l'Administració treu a concurs la direcció d'obra dins d'un paquet més ampli de treballs: redacció del projecte, redacció de l'estudi de seguretat i salut, coordinació de seguretat i salut en fase d'execució, etc. Els models d'organització dels tècnics s'han d'anar adaptant als nous sistemes de contractació de l'Administració. Quins tipus de contracte d'assistència tècnica utilitza l'Administració? Què han de saber el tècnics i com s'han d'organitzar els despatxos professionals per a poder-se presentar als diferents tipus de concursos? Com es prepara la documentació del concurs? Com es poden associar diferents tècnics o diferents despatxos per a presentar-se a un concurs al qual no es podrien presentar per separat?
Quin interès té la inscripció de l'empresa en els registres de licitadors de les diferents administracions? L'objectiu d'aquesta sessió és respondre tots aquests interrogants i, en definitiva, exposar tots aquells aspectes que puguin facilitar l'accés dels tècnics als concursos d'assistència tècnica. responsable acadèmic: Jesús Fernàndez. Arquitecte tècnic. Servei de Normativa dates: 24 d'abril lloc: Barcelona horari: dimecres, de 17 a 21 fi durada: 4 hores preu del curs: 28.85 € preu especial col·legiat/da: 24,04 €
INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ
UITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Les relacions entre veïns a causa de les possibles molèsties que pot generar una obra i el tema de les servituds existents són aspectes regulats dins l'àmbit del dret civil que tenen una gran importància per als tècnics. La constatació d'aquest fet la trobem en el gran nombre de consultes ateses pel Servei de Normativa del Col·legi en relació amb diferents problemàtiques: mitgeres, llums, vistes, envans pluvials, etc. La majoria d'aquestes consultes es resolen a partir de l'aplicació de la Llei
13/1990, sobre l'acció negatòria, les immíssions, les servituds i les relacions de veïnatge. responsable acadèmic: Jesús Fernàndez. professor: Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat. dates: a confirmar horari: de 17 a 21 h durada: 4 hores preu del curs: 28.85 € preu especialcol·legiat/d* 24.04 €
Direcció i lideratge d'equips subcontractats Barcelona En aquest curs es treballarà la conducció i supervisió d'equips, les tècniques per a la millora del rendiment i la solució de conflictes a l'entorn protessional. També s'estudiaran els estils de direcció i les tècniques de comunicació, delegació i motivació d'equips. responsable acadèmica: Ascensíón Gàlvez.
I Arquitecta tècnica. Directona de l'Àrea de Formació del CAATB. dates: del 8 a! 17 de abril de 2001 lloc: Barcelona horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 12 hores preu del curs: 173,09 € preu especial col·legiat/da: 144.24 €
Quadern central SEGO•••
QUALI
TAT
H A B I LITATS
Control de qualitat dels materials. Obres d'urbanització
La presa de decisions davant els problemes Terrassa
Barcelona Dins les tasques dels tècnics que es dediquen a la direcció d'obra n'hi ha que, lo! í no ser pròpies de la construcció de l'edifici, sí que són annexes a aquestes, com són les obres d'urbanització. De fet, la mateixa LOE estableix que aquestes obres formen part de l'edificació. L'objectiu d'aquest curs és donar les pautes per a la realització del control de qualitat de les obres d'urbanització, en aquells apartats que facin referència a la identificació dels materials per a terraplens,
CURSOS
aglomerats per a vials, formigons gunitats, e t c , i els seus assaigs. responsable acadèmic: Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del Col·legi. dates: 15 i 17 d'abril lloc: Barcelona horari: dilluns i dimecres, de 18 a 2 1 h durada: 6 hores preu matrícula: 86,55 € preu col·legiat/da: 72,12 €
Hi ha, sovint, una gran diversitat de situacions en què s'han de prendre decisions que afecten la gestió dels recursos humans i materials. El professional ha de saber resoldre problemes i prendre decisions adequades i de manera ràpida. Cal desenvolupar habilitats per analitzar tots els (actors implicats en el problema i saber escollir l'altemativa de solució, conjugant l'eficàcia i l'eliciència.
pensament creatiu i aprendre a prendre decisions. responsable acadèmica: Ascensión Gàlvez. Arquitecta tècnica. Directoria de l'Area de Formació del CAATB. dates: del 9 al 18 d'abril
Els objectius d'aquest curs són: adquirir el
lloc: Delegació Vallès Occidental horari: dimarts i dijous, de 18 a 2 1 h durada: 12 hores preu del curs: 173,09 €
costum de pensar millor, desenvolupar el
preu col·legiat/da: 144,24 €
D'INFORMÀTICA
Informació tel.: 932 40 20 60
Aula d'Informàtica de Barcelona INFORMÀTICA APLICADA
INICI
FINAL
HORARI
DURADA
PREU COL·LEGIATS
PREU CURS
PRESTO 1
08/04/02
22/04/02
DL-DM17-21
20
210.35 €
240.40 €
HARMA
12/04/02
12/04/02
OV.16-21
5
60.10 €
78.13 €
DIBAC
19/04/02
27/04/02
DV.16-21 S.9-14
20
240.40 €
288.49 €
PROJECT
30/04/02
09/05/02
DT.DJ.18-21
12
120.20 €
150.25 €
PRESTO II. CONTROL DE COSTOS 1 PLANIFICACIÓ
13/05/02
29/05/02
DL.DMI.17-21
20
210.35 €
240.40 €
FRONTPAGE EXPRESS.LA WEB DESPATX PROFESSIONAL
16/05/02
28/05/02
DM.DJ.18-21
12
120.20 €
150.25 6
IMATGES 1 FOTOGRAFIES EN DOCUMENTS TÈCNICS
06/06/02
18(06/02
DM.DJ.19-21
8
84.14€
102.17 €
PREU CURS
INICI
FINAL
HORARI
DURADA
PREU COL·LEGIATS
RETOC FOTOGRÀFIC
08/04/02
13/05/02
DL.DMI.19-21
20
210.35 €
276.476
AUTOCAD INIVEL2D
09/04/02
04/06/02
DM.DJ.19.21
34
306.52 €
402.68 €
AUTOCAD II NIVEL 3D
31/05/02
14/06/02
DV.17-21 YS.9-13
24
216.36 €
282.486
INFORMÀTICA GRÀFICA
INICI
FINAL
HORARI
DURADA
PREU COL·LEGIATS
PREU CURS
ORGANITZACIÓ DE LA INFORMACIÓ
09/04/02
09/04/02
DM.17-21
4
30.05 €
42.07 6
WORD 1 NIVEL
12/04/02
13/04/02
DV.17-21 DS.9-13
8
60.10 e
84.14 6
INTERNET
13/04/02
13/04/02
0S.9-13
4
48.08 €
66.116
WORD II NIVEL
19/04/02
20/04/02
DV.17-21 DS.9-13
8
60.10 €
84.14 6
EXCEL 1 NIVEL
24/04/02
08/05/02
DL.MI. 19-21
8
60.10 €
84.14 6
ACCESS
26/04/02
27/04/02
DV.17-21 1 DS.9-13
8
60.10 e
84.14 6
EXCEL II NIVEL
14/06/02
15106/02
DV.17-211 DS.9-13
8
60.106
84.14 6
OFIMATICA
Una persona per ordinador. Els cursos amb rhrxari al mati tenen un descompte del 25% (menys dissabtes).
Informació general dels cursos Inscripcions i informació COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 932 40 20 60 • Fax. 932 40 20 61 a/e. informacio@apabcn.es • http.//www.apabcn.es
DIVERSES
- ' ^ : . / MAÍIÇ 2002
A C T I V I T A T S
NA
EXPOSICIONS LLOC I LÍMIT
LLEIDA: TERRITORI, CIUTAT 1 GENT
ESPAI D'EXPOSICIONS l a P U N T A DEL COL·LEGI
PROGRAMACIÓ DE LES EXPOSICIONS D'ART
L'exposició és un projecte per promocíonar
• Fins al 8 d'abril: exposició de pintura,
• Exposició, Thambos V
Una exposició de pintura, escultura i l'art de l'objecte combinant tècniques mixtes. autors: Pedró Poza. Glòria Carnero i Jesús
la imatge fotogràfica com a llenguatge ar-
Monríol.
tístic.
col·labora: Fundació Cultural del Col·legi d'A-
autors: Francesc Belart, Xavier Goni, David
p a r e l l a * » i Arquitectes Tècnics de Sevilla
Saura.
dates: fins al 5 d'abril
col·labora: Imma Munné. gestora cultural i
horari: de dilluns a divendres de 9.30 a 2 0 h.
responsable del Departament de Cultura
lloc: Sala d'exposicions del Col·legi. Bon
del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes
Pastor, 5. Barcelona.
Tècnics de Lleida.
informació:
dates: del 3 al 2 9 de maig
Departament de Cultura • Tel: 932 4 0 20 EO
inauguració: dijous de 2 de maig a les 19.30 h
Arquitectures,
Fins al 14 d'abril
d'Àngel Campïna. •
Exposició de pintura de Marià Dinares Del 3 de maig al 2 de juny
^ J B ü É l
•
Exposició d'Oriol Rufí Del 14 de juny al 14 de juliol
• Exposició de pintura de Jordi Urbón Del 13 de setembre al 13 d'octubre • Exposició de dibuix
•ET^M™
—
•Mfc
i pintura de Mònica Segòvia Del 2 5 d'octubre al 2 4 de novembre • Exposició de fotografia "Gaudí"
horari; dilluns a divendres, de 9.30 a 2 0 h. lloc: Sala d'exposicions del Col·legi. Bon
<VH
t
II
'
Pastor, 5. Barcelona.
de Marian Mar Del 5 al 2 9 de desembre
Departament de Cultura • Tel: 932 40 20 60
ALTRES ACTIVITATS
fer;-*
m Del 3 al 2 9 de maig: exposició fotogrà-
La Delegació d'Osona organitza el torneig
fica, coincidint amb la Primavera Fo-
de futbol tradicional entre les diferents
togràfica 2 0 0 2 de Brenda Novak.
seus del Col·legi, que se celebrarà 1*11
El món màgic de Gaudi, exposició de di-
de maig a Tona.
•
buixos de Carlos Esteve, arquitecte tècnic
TAULA RODONA
Delegació d'Osona * PI. Major, 6
primera planta del 10 al 3 0 d'abril.
0 8 5 0 0 Vic • Telèfon: 9 3 8 8 5 2 6 1 1
ACTIVITATS DE FORA L'OBRADOR DE G A U D Í .
LA RESTAURACIÓ D'ESGRAFIATS A L'EIXAMPLE. EXPERIÈNCIES PRÀCTIQUES
GAUDÍ I EL SEU TALLER CONVERSES A BARCELONA: G A U D I , UNA MIRADA
Organitza: ProEíxample i el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona El desenvolupament del projecte Manteniment Conservatiu d'Esgrafiats en el marc del programa europeu Raphael, ha permès investigar nous mètodes de neteja i manteniment de façanes.
informació:
i il·lustrador, es podrà veure a l'espai de la
INTERDISCIPLINAR
Gaudi va consagrar els últims catorze anys de la seva vida a la recerca de noves fórmules constructives al servei de la Sagrada Família. A
Dins els actes de l'Any Gaudi, el Palau de la Vi-
partir de les moltes fotografies que se'n con-
rreina celebra una sèrie de conferències dedi-
serven i de rèpliques dels instruments d'expe-
cades a la figura i obra de Gaudi.
rimentació que emprava Gaudi, l'exposició ex-
Sobre els Artistes ens parlarà Francesc Fontbo-
plicarà la manera com treballava i el vessant
na el dijous 25 d'abril, i sobre Disseny. Juli Ca-
científic de la seva obra.
pella, el dijous 16 de maig, a les 19 hores.
organitza: Consell Promotor de la Commemora-
L'objectiu d'aquest sessió és presentar, d'una forma pràctica, al tècnic les ex-
organitza: Institut de Cultura de 8arcelona
ció de l'Any Gaudí 2002
periències que es deriven d'haver rehabilitat les façanes i els seus esgraf iats de
lloc: Palau de la Virreina. La Rambla, 99
dates: del 10 de juny al 31de desembre
25 edificis de l'Eixample. Hom presentarà quines han estat les problemàtiques
Entrada lliure
HDC: Museu Temple de la Sagrada Família C. Mallorca. 401 de Barcelona
i quins els processos de restauració aplicats en els diferents casos. Telèfon: 933 0 1 77 75 data: dijous, 11 d'abril
http://www.bcn.es/icub
hora: 19 hores
informació: Telèfon: 9 3 2 0 7 3 0 3 1
lloc: Sala d'actes del Col·legi, primera planta PROGRAMA •
La restauració dels esgrafiats s l'Eixample: conclusions del procés de restauració de 25 edificis. Joan Casadevall, director del Gabinete del Color
•
Taula rodona: Una valoració global del projecte. Jordi Villarroya, Director Gerent de ProEixample Albert López Iborra, Arquitecte tècnic Antonio Almazor, de Propietat Joan Bou, Gerent de TRAC Rehabilitació Xavier Bardají, President del Col·legi d'Aparelladors i d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
•
Cloenda Jordi Portabella, President de ProEixample
GAUDIR G A U D I L A GESTIÓ DELS SERVEIS Exposició dels diferents treballs fotogràfics presentats al concurs de fotografia sobre el tema de Gaudi de l'Escola Superior d'Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya. Organitza: Universitat Internacional de Catalunya dates: del 23 d'abril al 21 de maig horari: de dilluns a divendres, de 10 a 14 i de 16-20 h. Entrada lliure. lloc: Escola Superior d'Arquitectura. C/Immaculada , 22
intormacio i inscripcions: Servei d'Informació • Telèfon: 932 40 20 60
PÚBLICS LOCALS Curs de postgrau amb l'objectiu de capacitar els professionals de l'Administració local per analitzar, orientar i definir estratègicament la qualitat dels serveis públics, l'organització, el control de la gestió i la planificació del manteniment. orpnfea: UPC. Fundació Politècnica de Catalunya adreçat a enginyers, arquitectes tècnics i tècnics d'Administracions locals. dates: del 4 d'abril a I'l 1 de juny horari: dimarts i dijous, de 16 a 20.30 hores
informació Telèfon: 932 54 18 27 http://www.unica.edu/esarq
Conchi Arroyo Tel.: 934 01 56 96 • a/e: conchi9fpc.upc.es
Novedades HP DesignJet Sèrie 1000 • HP DesignJet 1050C Plus y 1055CM Plus » Accesorio opcional mulH-rollos para aumentar la producrividad de su HP DesignJet Sèrie 1000
HP DesignJet Sèrie 1000
Menos preocupaaones. Para usuarios de CAD que precisan impresión desalendida y la mejor calidad de líneas a gron velocidod.
Accesoiio opcional paro mútüples tollos incotporodoen un HP Designjei Sèrie 1000
• Cabezales de 1" con microprocesodor que optimizan el uso de tinla y ofrecen colidod de impresión al menor precio en su clase. • Mayor capacidad de proceso grocias a lo torjeta de red HP JelDirec! 610n incorporada, disco duro de 7,5 Gb* y 64 Mb de memòria estóndar. • Incremente su producíividad con impresión desatendida con el nuevo accesorio opcional* * para múltiples rollos y capacidad para rollos de hasla 200 metros. • De sèrie en HP DJ1055CM Plus " Disponible para HP DJ1050C, HP DJ1O55CM, HPDJ1050C F1uS yHPDJI055CMPius
business partner www.hp.es/granformato
MAS INFORMACION EN: 902 157 182
Innovació
La qualitat i el disseny aporten valors rendibles. Innovar i aportar solucions pràctiques i efectives són labors quotidianes a Technal. La nostra experiència i servei ens permeten adaptar-nos a totes les necessitats garantint resultats tangibles i mesurables. Els nostres productes ofereixen seguretat, qualitat d'obra, estètica i protecció de l'entorn familiar i ambiental. La innovació i la qualitat dels nostres productes l'ajudaran en les seves promocions i vendes.
www.technal.es/2002 902 22 23 23 Technal Ibérica, S.L.
Desitjo rebre més informació
Zona ind. Sector Autopistas Cl. Diesel. 1, 08150 Parets del Vallès, Barcelona Atenció al Client: 93 573 77 77 Fax: 93 562 22 50 E-mail; technalQtechnal.es
I Hydro I Building I Systems Technal és membre col·laborador del F * D
Nom i Cognoms Empresa
.
Tel
, , ,..,_
,...„ ...Fax .
E-mail Adreça Ciutat
TECHNAL
.
AUTORITZO A TÍCHNAL A NTROTXat 11
A UETA K L S SÍUS CLSMTS Í Í
MWBW. wof&wiu R a o w f l o mowoaofWi. SEGO* LES OC
È PO RTATG E f Lïnfomuou SEGONA QUINZENA MARÇ 2002
; yl'j'j'miai üï <y. ..w., fa referència al temp en una perspectiva molt curta a la mirada al passa, nés complexa la previsió del futur. El segon, a l'i 'la construcció des de les transform léments-limita el camp de refJexü ma a partir d'al
33 tïííi-
Estructura i tancaments E
a construcció del segle XX ha estat marcada per la pèrdua de la
homogeneïtat. La primera heterogeneïtat és la separació
entre
estructura
i
tancament.
Aquesta novetat, llargament reivindicada pel moviment modern, té l'origen en ei desenvolupament del ícrmigó armat al llarg de la segona meitat del segle XIX t comporta una enorme transformació en la manera de construir i de pensar l'arquitectura. La independència del sislema estructural va comportar una especialització de materials, tecnologies i oficis que durant segles havien anat units, i va generar una separació entre I 1 -dre estructural i l'ordre arquitectònic -entre ie nica i cultura- que encara no hem paït. Aquesta separació, que donava llibertat i va permetre realitzacions fins aleshores impensables, portà com a conseqüència una pèrdua d'unitat difícil de reemplaçar. És la primera paradoxa. La segona conseqüència és immediata. L'aparició de l'estructura porticada va permetre alliberar els murs exteriors de la seva funció portant. Així, de la façana tradicional de maó massís es va passar lentament a les façanes de diverses fulles i la heterogeneïtat es va ansfent major. La separació de l'estructura va propicia1 una major especialització en la seva funció de tancament, però va comportar una greu conseqüència: la inserció d'elements de tancament rígids en estructures flectades. ! altre cop la
Paret de ceràmica armada (detall). A la pàgina anterior, Escola Roda de Genescà (Terrassa).
major llibertat va significar un nou grau d'incertesa; l'element resistent és més deformable
foranes un envà que, amb aquells, clogui una
eia d'aquests sistemes comportarà una nova
junt amb la disminució de la capacitat mecà-
que l'element de tancament que, per tant, ten-
cambra d'aire de qualitat isolant molt estima-
dificultat: la multiplicació de patologies degu-
nica deguda a la pèrdua de !a funció portam,
deix a absorbir la càrrega per la qual no està
ble, que hom augmenta encara emplenant-la
des a fenòmens de tipus tèrmic i higrotèrmic.
incrementarà els efectes de qualsevol acció no
dimensionat. Segona paradoxa.
de serradures de suro o encenalls de fusta."
Les discontinuïtats dels tancaments formats
prevista. La millor eficàcia d'aquests tanca-
Pere Benavent (1) explica magistralment
Aquesta solució però, l'autor la considera pitjor
per materials heterogenis, de gruixos variables
ments anirà lligada a una major presència de
aquesta transformació en un text de l'any
que la utilització de materials especialistes...
i segats per la inserció d'elements estructurals,
patologies i a una disminució de la vida útil.
1934, que és sorprenentment actual, "...sovint
"Modernament hom aplica encara, amb aquest
s'utilitza la solució de construir a 8 o 10 cm
criteri, el formigó dit cel·lular, d'un poder iso-
del parament interior o exterior de les parets
lant extraordinari i d'una densitat molt petita, la qual cosa fa que aquest material sigui particularment apreciable en les modernes construccions amb carcassa metàl·lica on la paret, perduda la seva funció mecànica, es redueix a una làmina isolant del menor gruix possible". Les noves façanes esdevindran cada cop més membranes especialitzades en l'aïllament -durant més de mig segle aquesta serà la paraula clau- que intentaran minimitzar el gruix, el pes i, sobretot, el cost en detriment de qualsevol altre consideració. Per tal d'aconseguir-ho, es recorrerà cada cop més a l'addició de fulles amb la incorporació de materials amb prestacions més específiques. La major eficà-
Detatl d'instal·lació de façana ceràmica. A ia dreta. Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.
L'Infarniaciu SEGONA QUINZENA MARÇ 2002
3 /
cions de baixa alçada. 6.
Utilització de revestiments ventilats lleugers (façanes ventilades amb full exterior lleuger) en construccions d'alçada superior a quatre plantes. Difusió dels aplaçats ventilats ceràmics o de compósits no orgànics.
7.
Increment de l'ús de sistemes de tancaments lleugers basats en l'ús de tecnologies tipus ballon frame, especialment si es resol els problemes de sobreescalfament en climes mediterranis.
8.
Incorporació de materials innovadors amb altes prestacions: vidres fotocromàtics o amb característiques variables, elements de protecció solar variable, làmines semipermeables, cèl·lules fotovoltaiques de baix cost... En alguns casos es tractarà de sistemes que podrà incorporar la construcció habitual, però en d'altres restaran previsiblement limitats a projectes d'alt cost.
9.
Recuperació dels murs portents a base de fàbriques amb capacitat de treball a flexió,
Promoció del Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona. A baix, Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquema (URL).
de pantalles de formigó o de sistemes d'entramat lleuger.
Tercera paradoxa
com un element merament protector, exclusiva-
sistemes de recolzament parcial basats en
10. Transformació important en la producció
La situació actual és el resultat de les tres
ment aïllant, per passar a entendre'l com una
els 2/3 í increment dels sistemes de sus-
del sector. Increment de la qualitat dels
separacions, d'aquests tres increments d'hete-
membrana activa d'intercanvis energètics. Una
tentació mecànica i de les solucions de
projectes i de la dedicació dels tècnics al
rogeneïtat. L'evolució dels tancaments haurà de
membrana que ha d'impedir aquells intercanvis
plafons de façana de formigó prefabricat.
control i seguiment de les obres (amb
resoldre les paradoxes resultants i alhora donar
no desitjats com són l'entrada d'aigua de pluja,
resposta a noves demandes socials que cada
Confirmació de la utilització dels sistemes
honoraris corresponents als estàndards
la pèrdua de calor a l'hivern o els guanys solars
pesants d'un sol full en determinats
europeus). Increment de la qualificació de
cop prendran més importància, La progressiva
a l'estiu, i afavorir els profitoses com ara la
àmbits com l'habitatge, amb la inèrcia tèr-
tècnics i industrials, i millora de la capa-
exigència de confort, l'exigència de la sostení-
transpiració, els guanys solars a l'hivern, !a ven-
mica i el cost com a factor de valoració.
citació professional dels operaris,
bilitat o la cada cop més influent i decisiva
tilació o la utilització de la inèrcia tèrmica.
Increment de prestacions dels sistemes
4.
capacitat de fiscalització social de la construc-
Per determinar aquests fenòmens, és
actuals amb la utilització de morters
ció, que es tradueix tant en l'aplicació de nous
fonamental aprofundir en el comportament del
aïllants, revestiments transpirables, o
reglaments i garanties com en l'increment cons-
tancament, especialment pel que fa als fenò-
blocs calibrats amb juntes primes. Difusió
tant del nombre de demandes judicials, deter-
mens hígrotèrmics i de difusió del vapor. Per
de blocs alternatius als de ceràmica lleu-
minaran en gran manera l'evolució necessària
això caldrà incorporar, i generalitzar, mètodes
gera en funció de les perspectives de cost
d'uns sistemes constructius obsolets.
de càlcul que analitzin comportaments dinà-
Un dels grans reptes de la construcció del
mics al llarg del dia o de l'any, i que incorporin
segle XXI serà la comprensió dels fenòmens que
fenòmens clau com és la inèrcia tèrmica, i rea-
es desenvolupen al voltant dels tancaments.
litzar una tasca -absolutament
Aquesta transformació comportarà el replante-
actualment- de recerca aplicada a la concep-
jament de les relacions epidèrmiques de l'edifi-
ció global dels tancaments.
ci. Es tracta de superar la noció de l'envoltant
inexistent
Posats a pensar el futur, proposo imaginarlo al nostre favor, com un futur desitjable tot i que lleugerament situat dins del possible. Aquesta aposta podria pensar-se a través del decàleg següent Ique per demanar no quedi}:
1.
Increment de l'atenció en el disseny dels tancaments en funció de l'elevat grau de sinistres i de les exigències de l'assegurança decennal. Incorporació dels criteris de verificació de sistema, que atengui a totes les parts constitutives del tancament, per sobre del control independent de cada material.
2.
Incorporació dels sistemes de càlcul dinàmic per tal de modelitzar el comportament futur de l'edifici i preveure el seu consum energètic.
Anàlisi
del
comportament
higrotèrmic dels tancaments. 3.
Replantejament en profunditat dels sistemes de sustentació que clarifiquin les relacions de càrrega i rigidesa. Substitució dels
(1) Pere Benavent de Barberà. "Com he de construir", Barcelona 1934
i de les garanties. 5.
Generalització de l'ús de façanes ventilades, de full exterior pesant, en construc-
fií
Joan Sabaté
A QU-tiZV<k MARÇ 1002
Murs monolaminars de blocs d'argila expandida. Revestiments continus de morter monocapa | | " N es dels inicis de ta cons-
• Seguretat en cas d'incendi.
I i - /
• Higiene, salut i medi ambient.
trucció, l'tiome sempre ha utilitzat tan-
• Resistència mecànica i estabilitat.
caments massissos per a arrecerar-se dels elements. Obligats per la seva capacitat resistent,
Estalvi d'energia i aïllament tèrmic
els murs es construïen amb gruixos i pesos que asseguraven la seva estabilitat a tots els efectes. Aquests tancaments, per la seva gran
En tots els paísos europeus, amb regla-
massa, tenien un magnífic comportament tèr-
mentacions d'aïllament molt més estrictes que
mic i acústic, presentaven una gran resistència
nostra NBE-CT-79, l'ús de tancaments mono-
al foc i resultaven tremendament impermea-
laminars està generalitzat. Els coeficients de
bles i duradors. Sense pretendre-ho, els murs
transmissió de calor K que s'assoleixen amb
aconseguien un alt nivell de confort.
aquests tancaments compleixen àmpliament amb la normativa espanyola, que en el seu cas
Amb la intenció d'emular eis antics tanca-
més rigorós exigeix un coeficient K màxim de
ments, en els darrers anys s'estan generalitzant
0,6 Kcal/h.nï.C (vegeu figura 1).
en el nostre país els tancaments massissos aïllants, anomenats també "monolaminars",
D'altra banda, la distribució homogènia de
com una evolució del tradicional mur massís
l'aïllament en tota la massa del mur millora la
però amb la inclusió de materials molt més
ració de posada en obra. La seva formulació,
trucció (89/106/CEE) específica els requisits
sofisticats en la seva composició. L'ús d'àrids
especialment dissenyada,
essencials que han de complir els tancaments
mica d'un tancament indica la seva capacitat d'acumular calor i cedir-lo després progressiva-
conté retenidors
lleugers en la massa det formigó utilitzat en la
d'aigua, airejants, hidròfugs de massa, fibres,
en obres d'edificació:
fabricació dels blocs per a tancaments mono-
resines i pigments que li confereixen les pro-
•
laminars:
pietats especials que el diferencien dels mor-
• Protecció contra el soroll.
• Alleugereix el pes total det mur.
ters tradicionals
•
Incorpora de forma homogènia un aïllament tèrmic i acústic en la massa de! mur.
• Augmenta notablement la resistència del
Estalvi d'energia i aïllament tèrmic.
inèrcia tèrmica del tancament. La inèrcia tèr-
ment. Quant més gran sigui aquesta, més gran serà el confort interior (vegeu figura 2).
Diagrama diari de temperatures exterior i interior
És un producte àmpliament conegut a Europa: en concret, a França s'han passat de les 10.0001 aplicades el 1970 a 1.600.0001
TEMPERATURA
l'any 2 0 0 1 . Aquesta quantitat correspon al
tancament en cas d'incendi. • Allarga la vida útil de í'alllament.
revestiment del 8 0 % dels habitatges unifami-
• Considerablement els costos de posada en
liars i al 3 0 % dels edificis d'habitatges. Les prestacions d'aquest material estan regulades
obra.
pel Document d'Idoneïtat Tècnica (D.I.T.) per a D'altra banda fa uns 26 anys va aparèixer
materials no tradicionals que s'emet segons les
en el mercat un nou material, el morter mono-
directrius de la Unió Europea per a la Idoneïtat
capa com a revestiment de façanes. La seva
Tècnica en la Construcció (UEATtc), emès per
finalitat és protegir l'edifici de la intempèrie,
l'Institut Eduardo Torroja de Madrid.
proporcionant-li impermeabilitat front a l'aigua
Les característica tècniques dels morters
de pluja, així com prevenir els deterioraments
monocapa: lleugeresa, impermeabilitat front a
produïts pels cicles de glaç-desglaç.
l'aigua de pluja, permeabilitat al vapor d'aigua,
Es tracta d'un revestiment continu prepa-
alta adherència al tancament i facilitat de
rat a fàbrica amb una àmplia disponibilitat de
col·locació i manteniment, fan d'aquest mate-
colors. La seva aplicació es realitza directa-
rial el revestiment continu idea! per revestir els
ment sobre la base suport i en la majoria dels
blocs de formigó lleuger d'argila expandida.
casos s'aconsegueix l'acabat final durant l'opeGruix (cm)
La Directiva de Productes per a la Cons-
Coeficient de transmissió de calor K (Kcal/h.m'.C) TIEMPO Desfasament (hores)
Amortiment (%)
Mur roonolaminar 25cm (') Mur tradicional 25cm ( " ) Coeficient de transmissió de calor per a tancam d'argila expandida amb morter aïllant
Fipirai
s de blocs de formigó lleugei
(•)Muf de blocs de formigó lleuger d'argila expandida ("•)Mur Oe V-, peu maó foradat i- aíïlamt polimènc + envà maó foradat Figura 2
COLOMS LEGIONELLA CORCS
if lbertrac,s.l. control de plagues
93 439 31 04- 93 430 43 01 C/ Breda, 9 - 08029 Barcelona
www.ibertrac.com
www.termitas.net
PLAGUES URBANES
BARANES Fa més de 30 anys que les baranes d'alumini HORIZAL es venen amb èxit a nombrosos països d'arreu del món; fins i tot les instal·lacions més antigues segueixen mantenint inalterables la seva qualitat. Els sistemes HORIZAL permeten nombroses configuracions de balconades tant sobre forjat com sobre parets, amb geometries rectes o curvades, folrats amb panels de resina, xapa perforada, vidre laminat, o bé amb els clàssics barrots d'alumini. Les baranes HORIZAL han estat sotmeses a proves de verificació i degudament certificades per instituts de control, incloent-hi les proves de càrrega pels formats folrats. El muntatge ràpid en obres és una realitat fins i tot per a superfícies irregulars, gràcies a les toleràncies d'ajustament tant dels suports patentats amb reglatge tridimensional com de les brides de fixació del passamà.
COAISA Bernat Metge, 63 - 08205 Sabadell Telf. 93-7207900 - Fax 93-7119628 coalsa@coalsa.es - www.coalsa.es
Q BMBAOItnUIU
ISO 9001
Respecte al comportament d'aquests tan-
ment a convertir-se en un índex de la qualitat
aïllants comercialitzats a Espanya és la seva
En el cas dels tancaments monolaminare,
de vida.
combustibihtat. Encara que els extradossats de
el caràcter inorgànic del material aïllant utilit-
La societat espanyola, tradicionalment
maó constitueixin una important barreta de
zat en la barreja del formigó anul·la per com-
el muf dificulta la formació de condensacions,
una de les més sorolloses d'Europa, exigeix
protecció, l'augment de temperatura a l'interior
plet la producció de gasos tòxics. El resultat és
com s'observa en el gràfic adjunt.
cada vegada més aïllament acústic en els seus
de les cambres d'aïllament pot provocar la igni-
un tancament incombustible (M-0 segons la
habitatges i en el seu lloc de treball.
ció del material aïllant amb la conseqüent pro-
NBE-CPI 91) amb una altíssima resistència al
ducció de fums tòxics.
foc (vegeu figura 6).
caments enfront de les humitats, és obvi que l'homogeneïtat de tot el material que compon
En els tancaments tradicionals, l'efecte "paret freda" que es produeix a la cara freda de
Els tancaments i particions monofaminars
l'aïllament facilita la condensació del vapor
aconsegueixen aïllaments acústics excel·lents
d'aigua quan la temperatura disminueix brus-
gràcies a la seva composició i al seu monolitis-
cament per sota del punt de rosada («egeu
me. Si bé l'aïllament en tancaments exteriors
figures 3 i 4).
està molt penalitat per l'existència de buits a
envidnats. en les particions i les mitgeres
revestiment continu exterior de la façana evi-
segueix sent un dels factors bàsics del confort
tarà la penetració de l'aigua de pluja a traves
(vegeu figura 5).
o
Seguretat en cas d'incendi
n 7
Tl 18 HR: 75%
c d
b
La col·locació d'un morter monocapa com
/ Ta- -126 Tb: -064 Te: 16 30 Td: 16 68 TRa: -318
del mur, però garantirà alhora la seva "respiració" ja que aquest material és permeable al pas del vapor d'aigua.
V
[_a nova directiva Europea de Productes de '
la Construcció obliga a realitzar un rigorós conProtecció contra el soroll
z
/
TRc: 1391 TRd: 1432
trol de la resistència al foc de tots els elements
La contaminació acústica ha passat de ser
que intervenen en la construcció. El major pro-
el preu que et ciutadà paga pel desenvolupa-
blema de la immensa majoria dels materials
TAULA RODONA
i
2
3
Figura 3. Càlcul de condensacions en un mur monolaminar de blocs de formigó lleuger.
LA RESTAURACIÓ D'ESGRAFIATS A L'EIXAMPLE. EXPERIÈNCIES PRÀCTIQUES SNC1U.0
Organitza: ProEixample i el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics
El desenvolupament del projecte Manteniment
CIOO
de Barcelona
i
Conservatiu d'Esgrafiats
Tf' 1,6675 TRa- •3186909 TRb: 3060689 TRc: H'0691 TRfJ: 11 0691 TRa- 13'47589 TRf: 14 32203
i
en el marc del programa europeu Raphael, ha permès investigar nous mètodes de neteja i manteniment de façanes.
L'objectiu d'aquest sessió és presentar, d'una forma pràctica, al tècnic les experiències que es deriven d'haver rehabilitat les façanes i els seus esgrafiats de 25 edificis de l'Eixample. Hom presentarà quines han
Figura 4. Càlcul de condensacions en un mur tradicional.
estat les problemàtiques i quins els processos de restauració aplicats en els diferents casos.
data: dijous, 11 d'abril hora: 19 hores lloc: Sala d'actes del Col·legi, primera planta
PROGRAMA •
La restauració dels esgrafiats a l'Eixample: conclusions del procés de restauració de 25 edificis. Joan Casadevall, director del Gabinete del Cotor
•
Tipus de tancament
Gruix (cm)
Aïllament acústic
EXTERIOR Mur tradicional ( " ) Mur monolaminar (*)
25 25
38 51
MITGERES Envà tradicional ( * " ) Envà monolaminar (')
9 12
35 46
UBt)
D M u r de blocs de formigó lleuger d'ar gila expandida (")Mur de 1/2 peu maó foradat + aïlla ment tèrmic polimènc + envà maó foradat (••")Envà de maó foradat senzill
Taula rodona: Una valoració global del projecte. Jordi Villarroya, Director Gerent de ProEixample
Figura 5
Albert López Iborra, Arquitecte tècnic Antonio Almazor, de Propietat Joan Bou, Gerent de TRAC Rehabilitació Xavier Bardaji, President del Col·legi d'Aparelladors i d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona •
Cloenda Jordi Portabella, President de ProEixample
informació i inscripcions:
Gruix
Resistència al foc {minuts)
30 25 20 14 12
RF- 240 RF-240 RF-240 RF-240
RF-240
Resistència al toc dels murs n onolaminars de blocs de formigó lleuger d'argila expandida
Servei d'Informació • Telèfon: 932 40 20 60 Figura 6
ARLITA ARCILLA EXPANDIDA
ONELITEÏ MORTEHO MOHOCAPA ^
ONEGOR
MORTERO COLA
ABS
UORTERO AUTOHIVELAHTC
Arcilla expandida ligera, aislante y resistente
Mortero monocapa, textura y color
Mortero cola de altas prestaciones
Mortero autonivelante, bombeable de ràpida aplicación
OPTIROC
OPTIROC ESPANA DELEGACIÒN BARCELONA:
a Viladomat, 140 BIS 7° 2* 08015 Barcelona Tll.: 93 453 16 04
www.optiroce
I
42
Linüsmtanu SEGONA QUNZENA MARÇ JOOI
Higiene, salut i medi ambient
TANCAMENTS
és superior: tot el gruix del mur. La norma
aïllament respecte a l'emissió de gasos conta-
espanyola UNEIX 127.030; Blocs de formigó
minants a l'atmosfera per part de les calefac-
d'ànds lleugers. Especificacions, exigeix una
cions, i no oblidem que aquest factor és tan
resistència a la compressió mínima
important dins de !a pol·lució global com l'au-
N/mnf per a aquest tipus de blocs.
d'l,8
tomocióo la indústria.
Posada en obra
aïllaments de tipus ceràmic, fabricats a partir
Més enllà de les consideracions tècniques,
d'un volum de matèria prima 5 vegades infe-
el factor econòmic segueix sent decisiu a l'ho-
rior al volum de material acabat i amb un baix
ra d'escollir una solució constructiva o una
consum d'energia, gràcies als sistemes de
altra. L'origen dels tancaments monolaminars
cogeneració.
es troba en els països del nord d'Europa on el
La seva vida útil és molt superior a la dels tancaments tradicionals, no produeix cap tipus
ESPECIAL
ML» monolaminar de 25cm de gruil
Concepte
Unitats
Hores quadrilla Ud. bloc m' morter M-40b rrv de morter monocapa % jornals per encarregat
Preu unitari €
0.60 10.00 0.015 1,00 0.10
Preu total €
19.53 1.50 4,93 1,62 19.53 TOTAL
12,7 15.03 0.74 1.62 0.19 46.64
Preu comparatiu d ' l rrv1 de tanc ment
Figura 7
concepte del "faci-ho vostè mateix" està molt més estès que a Espanya.
interessants si s'elegeix encertadament la com-
època en la que la defensa de! medi ambient
binació de colors en els diferents draps i ele-
suposa cada cop més un argument de pes a
ments de la façana {vegeu figura 7).
l'hora d'escollir un sistema constructiu. f£<
de substàncies nocives, ni tan sols en cas d'in-
La utilització de blocs de dimensions mit-
cendi, i és totalment reciclable ja que està
ges amb un pes inferior als 20 kg permet de
composat de materials totalment naturals.
construir un mur amb mà d'obra no especialit-
Del que s'ha exposat anteriorment se'n
zada en temps molt reduïts. La utilització d'un
desprèn que els murs monolaminars revestits
Resistència mecànica i estabilitat
FAÇANA
que la superfície tota! de suport de la càrrega
Ja s'ha parlat de la importància d'un bon
Els tancaments monolammars inclouen
DE
morter monocapa com a revestiment coopera
amb morter monocapa ofereixen grans avantat-
amb aquesta qualitat, ja que s'aplica en una
ges no només tècniques sinó també econòmi-
La resistència necessària per a un bloc de
sola operació amb un alt rendiment de la mà
ques respecte als murs tradicionals. Les seves
mur monolaminar és, en general, inferior a la
d'obra i amb l'estalvi del temps de les bastides.
característiques
que s'exigeix a un bloc tradicional no aïllant o
Els efectes estètics que es poden obtenir
acústiques i de duiabilitat competeixen amb
a la que s'exigeix als tancaments de maó, ja
amb els morters monocapa poden ser molt
avantatge amb els murs tradicionals, en una
especials
Objectiu: conèixer els requisits necessaris per accedir als concursos d'assistència tècnica de l'Administració; la documentació per al concurs, el contracte d'assistència tècnica de l'Administració, l'organització dels tècnics i dels despatxos professionals... Dia: 24 d'abril de 2002
higrotèrmiques,
Isabel Gayo Enginyera de camins Serveis Tècnics d'Opticroc Aridos Ligeros www.optiroc.es
Objectiu: conèixer els estils de direcció i les tècniques de comunicació, delegació, motivació i supervisió d'equips, per tal de millorar el rendiment i solucionar els conflictes en l'entorn professional.
Horari: dimecres, de 17 a 21 h
Horari: dilluns i dimecres, de 18 a21 h
Lloc: CAATB Bon Pastor, 5.08021. Barcelona
Lloc: CAATB Bon Pastor, 5.08021. Barcelona
Preu no col·legiats: 28,85 €
Preu no col·legiats: 173, 09 €
Preu col·legiat: 24,04 €
Preu col·legiat: 144,24 €
Informa't a les planes interiors de L'Informatiu, a la web del Col·legi www.apabcn.es, o al telèfon 932 40 20 60
ENTRE AL UNIVERSO DEL ACERO CONSTRUCTALIA
ES
EL
NUEÏO
SITIO
DE
REFERÈNCIA
SOBRE
LA
CONSTRUCCIÓ!*! EN ACERO PARA TODOS LOS PROFESIONALES DE LA ARQUITECTURA V EL DISENO,' CON UN SOLO CLIC ACCEDERA A TODA LA INFORMAClON ACERCA
CONSTRUCTALIA,
OE LOS PRODUCTOS
ADEMAS,
ES
UNA
V SOLUCIONES QUE
HERRAMIENTA
DE
TRABAJO
DISENAOA PARA FACILITAR V AVUOAR A TODOS LOS PROVECT1STAS A
©CONSTRU
WWW.COIMSTRUCTACIA.COM -
EL SITIO DEL ACERO
EMPRESES 4 4 -CMormítJU SEGONA QUINZENA MARÇ 2002
Noves cornises i capitells deSAS O
ins de les novetats que la
Amb aquests productes un es pot oblidar d'en-
firma SAS prefabricats de formigó pre-
confrats. encàrrecs difícils i operaris qualifi-
senta durant l'any 2002 cal destacar les COR-
cats. Una vegada col·locades, no cal que es
NISES i els CAPITELLS. Les corntses prefabri-
mantinguin. Les cornises es fabriquen en for-
cades de formigó solucionen la construcció
migó blanc i en beíge.
d'aquests elements ornamentals a un cost infe-
En tractar-se de peces autoestabies, es
rior que les realitzades manualment en obra.
col·loquen sobre fàbrica de maó o bloc. La seva forma de U permet utilitzar-les en una faixa armada, amb els avantatges que això comporta d'estalvi de temps i material. Es fabriquen en dos models de diferent perfil i amplada: la COR-300 i la COR-350 de 30 i 35 cm respectivament. Ambdós models disposen de les peces d'angle interior i exterior així com de la peça d'acabat.
Un disseny més decoratiu Els capitells ofereixen un disseny més
El pane! FormaWall es la sèrie mas completa, avonzada y versàtil en sistemos de fachado paro la ejecución de proyeclos arquiteclónicos sïngulares y exclusivos; conjuga perfeclamente lo ligereza constructiva con lo sobriedad eslética graciós a la combinación de dislintos moleriales como el aluminio, el acero y el cristal. Ofrecen distintes soluciones conslruclivas: pianos horizoniales, veriicales y curvados, que daran personolidad a su proyecto.
Sistemas de fachada FormaWall, la respuesta.
. british
Robertsonn
Severo Ochoa, s/n Poligono Industrial Font del Radium 08400 Granollers - Barcelona Tel. 93 846 86 16 • Fax 93 849 82 54 E-mail: britishrobertson@brilishrobertson.es
com ara pèrgoles, suport per a plantes enfila-
Més informació:
disses o petits porxos, Es fabriquen en blanc
decoratiu per acabar les gammes de pilars lli-
i en beige. Són de fàcil col·locació atès que
SAS
sos i pilars gravats de SAS de mides 3 0 x 3 0
en la seva part inferior disposen d'una feme-
Pg, Torras i Bages, 106
cm, així com els pilars realitzats en obra o
lla que facilita l'autocentrat quan es tracta
08030 Barcelona Telèfon: 933 45 8 8 50
maçoneria d'una mida de fins a 34 x 34 cm.
d'un dels nostres pilars. Recomanen el pro-
A més a més, poden actuar com a element de
ducte d'unió COLA-SAS per a una millor
Fax: 933 46 17 13
suport per a estructures lleugeres de jardí
col·locació. ®
sas@sas-sa.com • www.sas-sa.es
ORNAMENTAL
Si desitja rebre més Nom inlormació enviï Adreça aquest cupó a S ï l S C.P. Població Pg. Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50
Fax: 93 346 17 13
Si. desitjo rebre ( n Catàleg graturl o G Visita representant ] sas@sas-sa.com www.sos-sa.es
LA KALIDAD Las venlanas y cerramientos fabri-
de sístemas, consiguen ventanas de larga vida
cados con perfiles de PVC
y gran resistència al uso diario y a los golpes,
Kòmmerling ofrecen un nivei
a las agresiones de los agentes atmosféricos
de calidad y un conjunto de
y a la corrosión. Y todo ello, sin otro manteni-
ventajas totalmente incomparables. Por
miento que una suave limpieza con agua y jabón.
algo es la marca líder en Espaiïa y el resto de Europa.
VerSatiÜdad COn eStilO. Lagamade perfiles Kòmmeriing permite instalar una ventana en pràcticamente cualquier espacio: Con
Aislando de la humedad, ei ruido y la temperatura exterior, uherme-
una o varias hojas. Con cuarterones auténticos, superpuestos o pegados. Rectas, en forma de
Kòmmerling es una de las empresas de fabri-
ticidad de las ventanas elaboradas con perfiles
arco o de poliedro. Sus sistemas permiten pro-
cación de perfiles de PVC con mayor prestigio.
Kòmmerling es absoluta. Por eso no permiten
yectar y ejecutar todo tipo de uniones, mos-
Mas de 100 arïos de experiència lo avalan.
el paso del agua ni la acumulación de la hume-
trando una adaptabilidad que ningún otro ma-
Excelentes de principio a fin.
Ha sido la primera en obtener la certificación
dad. Su elevada capacidad de
terial puede igualar. Ademàs,
de calidad AENOR para sus perfiles fabricados
aislamiento consigue ahorros de
la instalación se realiza con
en Esparïa y cuenta. ademàs, con numerosas
hasta mas del 40 % en energia
comodidad, sin precisar
certiflcaciones de calidad en todo el mundo.
para la climatización. Y una notable
grandes obras de albafíileria.
Junto con sus elaboradores, agrupados en el Club Excelencta Kòmmerling Eurodur, garantiza
disminución de los ruidos ambientales, ya que pueden satisfacerse las mas estrictas exigencias en
En obra nueva. En rehanilitaciones.
matèria de aislamiento acústico.
Los sistemas de perfiles Kòmmerling resultan igual-
un estàndar absoluto de calidad en el proceso completo de fabricación e instalación.
Calidad a su alcance. con todas sus
Larga duración y resistència.
mente indicados para edificios nuevos o en
La especial formulación del PVC utilizado por
reformas y rehabilitaciones. Siempre aportaran
comparable al de otros sistemas y materiales.
Kòmmerling, los estrictos controles de calidad
la solución mas funcional y que mejor se adapte
Y a la larga, resultan mucho mas rentables.
durante el proceso de fabricación y la tecnologia
a cualquier estilo arquitectónico.
Compruébelo en sus presupuestos.
AENOR
ventajas, estàs ventanas tienen un precio
KÒMMERLING Un marco incomparable Pol. Ind. Alcamar, s/n. 28816 Camarma de Esteruelas (Madrid). Tel.: 91 886 60 45 Fax: 91 886 60 05 tntemeC http://www.kommeriing.es E-Maïl: info® kommerling.es
www.tracnet.com
Rehabilitació i manteniment de façanes / Reparació de patis interiors Restauració de patrimoni històric / Impermeabilitzacions / Instal-lació de dispositius anticoloms Oficines centrals Tànger, 26. 08018 Barcelona Tel. 934 864 300 Fax 934 864 301 Delegació Tarragona: Sant Miquel, 14. 43004 Tarragona Tel. 977 251 880. Fax 977 251 881
1. Rehabllltación Remocietadón Centro de rnwstxjación CEPSA Arquitectes: Jorgje Mkjuelarena y CaftosBarrot.
EL PANEL COMPOSITE DE REFE RENCIA PARA FACHADAS LIGERAS DE ALUMINIO. APLICACIONES: FACHADAS VENTILADAS, MUROS CORTINA, REVESTIMIENTOS INTERIORES MAROUESINAS, PETOS DE BALCONES LLAMENOS DIRECTAMENTE, ESTAMOS EN BARCELONA Y EN MADRID
SEDE CENTRAL Y DISTRIBUCION Alcan Alumlnlo Espana,s.a. Polígono Industrial El Pla Riera de Can Pahissa, 24 A 08750 Molins de Rei Barcelona. Esparïa Tel. 93 680 27 25 Fax 93 680 07 43
Alcan Alumlnio Espana,s.a. Polígono Industrial Las Nieves Puerto de Navacerrada 28935 Móstoles Madrid. Espaha Tel.: 91 616 97 90 Fax: 91 616 50 86
WEB: www.alcan.com A member of the Alcan group of companles 2. Edlflclos Slngulares Insliluto de Invesligación y Medio Ambiente. Premio FAD de Arquitectura 1999. Universidad da León. Arquitectos: Javier Fresneda y Javier Sanjuan. 3. M i c r o a r q u i t e c t u r a Estaciones de Servicio REPSOL. Arquilaclo: Sir Norman FoSler. 4. Arquitectura interior Clinua de ortodòncia en Uflida. Arquitecto: Ramon Puig.