INF020401

| O L L E G Í

D ' A P A R E L L A D O R S

I A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

*Í€LJ/;J

D E

B A R C E L O N A

e/j

Ui) curs per curjyfe/ els criteri;; adoptats sn la restauració dels sdifícís ui és s;j]b laj/i àtics

El Col·legi presenta el nou visat on line El noticiari Un llibre per mostrar als nens la màgia de Gaudí

112

ProEixample P mostra la restauració de 25 esgrafiats

f

roEíxample ha organitzat, conjuntament amb el Col·legi, la sessió

La restauració ü'esgraíiats a l'Emmpíe amb

l'objectiu de presentar, d'una forma pràctica, les experiències que es deriven d'haver rehabilitat les façanes esgrafiades de 2 5 edificis

de Barcelona. Hi haurà una taula rodona de valoració global del projecte amb la participació de tècnics i empreses. La sessió es farà el dijous 11 d'abril- f£>

L'entrevista Carles Esteve, autor de "El món màgic de Gaudi"

7Ï4

Ei reportatge Anàlisi d'obra: Nou Teatre Lliure

Quadern central: Lectures per a la Diada de sant Jordi

139

Especial Materials per a la impermeabilització

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2002 Preu = 2 €

Tso

202

!H igg

AUTO SAENZ VÍA AUGUSTA, 188.

93 200 90 00.

BERÜN, 63-65.

93 430 10 08.

BARCELONA. CTRA. DE RUBl, 76.

93 544 29 36.

SANT CUGAT (BARCELONA).

EL EL T E H A

A N,Y , H T EJ^N A C I O N ' A L

GAUDI

Llnformatiu POMERA QUINZErJAABRIL 2001 ^

Gaudir Gaudí La ceràmica de Gaudí acosta 2.800 visitants a l'exposició del Col·legi II I L

7 exposició La ceràmica en l'obra de Gaudi que va organitzar el

Col·legi amb el patrocini de Roca Ceràmica, obria el gener passat el cicle d'activitats oficials emmarcades en l'Any

Internacional

Gaudi 2 0 0 2 que commemora el 150è aniversari del naixement de l'arquitecte. La mostra, que es va poder visitar entre el 15 de gener i el 15 de febrer, ha estat molt ben rebuda pel públic en general i també per especialistes en Gaudí. Al finalitzar l'exposició havia rebut unes 2.800 visites.

L'exposició mostrava una seixantena de peces i fragments de ceràmica originals de l'obra de Gaudi, així com alguns motlles utilitzats en la seva confecció. Va ser comissariada per Luis Gueilburt, Benet Meca, i Toshiaki Tange, del Centre d'Estudis Gaudinistes (CEG). L'origen de les peces de ceràmica i dels motlles era prou variat: procedien del Palau Güell, de la casa Batlló, del Col·legi de les Teresianes, de la Pedrera o de !a finca El Capricho de Comíïlas.

La Ceràmica en l'obra de Gaudies va muntar amb un doble objectiu, tècnic i divuigatíu. Entre els primers, aprofundir en el coneixement de les tècniques dels tallers que van produir les ceràmiques dissenyades

per Gaudi, així com el procés de creació i

ques i visites guiades a! Palau Güell i el Parc

col·locació. Pel que fa a la divulgació, l'ex-

Güell que van permetre veure sobre el

posició mostrava amb mitjans visuals l'ús de

terreny l'aplicació de la ceràmica en aques-

la ceràmica i les seves aplicacions en la con-

tes obres de Gaudí proclamades Patrimoni

cepció arquitectònica gaudinísía.

de la Humanitat. •£•

Es va editar un catàleg dedicat a! tema de l'exposició amb textos d'Annemieke van de Pas, Luis Gueilburt, Mana Antònia Casanovas i Joan Bassegoda. De forma paral·lela a l'exposició, es van celebrar jornades tècni-

Jordi Maríet Caries Carünà

I

t JL'Inlormabu PWMERA Q U 1 N I N A ABRIL 2002

A N Y

I N T E R N A C I O N A L

G A U D Í

E L

T E M A

Escoltar Gaudí L'interès de Gaudí per la ceràmica i les tècniques d'utilització van interessar un públic que omplia la sala d'actes del Col·legi il i L _

? exposició La ceràmica en l'obra de Gaudi va ser completada

amb un seminari de dos dies, que va comptar amb la participació d'una vuitena d'especialistes, que van anar desgranant els aspectes més importants de la relació entre Gaudí i la ceràmica. La primera jornada es va celebrar el dijous 7 de febrer i va ser iniciada per Joan Bassegoda, conservador de la Reial Càtedra

Gaudi (vegeu

L'INFORMATIU

núm. 2 0 0 ) .

L'interès de Gaudi per la ceràmica va despertar l'interès del públic, que va omplir la sala d'actes del Col·legi, tant en la primera jornada del seminari com en la que va tenir lloc el dijous següent. Aquesta segona ocasió va ser iniciada per Josep Lluís Porcar, director de l'Institut de Promoció Ceràmica de Castelló, que va comentar les variables de l'època en què va viure Gaudí: la revolució industrial a Catalunya, el desenvolupament urbà, la moda balneària, la nova burgesia, el modernisme -tot i que no s'ha de confondre

Gaudí

amb el

Modernisme.

Aquell també era el moment de la transició de la bòbila a la factoria i quan estaven a punt d'implantar-se el paviment hidràulic i

Conferència de Joan Bassegoda dins del cicle de sessions dedicada a l'obra de Gaudi.

els derivats del ciment, que significarien la pèrdua d'interès per la ceràmica.

Gaudí, i especialment d'Esplugues de Llo-

recordar que, al Parc Güell, Gaudí va experi-

xer al Marroc en el segle X, i que va assolir

Porcar va apuntar la relació entre l'art

bregat. La gran majoria de ceràmica del

mentar molt amb el tema del prefabricat,

tota la seva esplendor al segle XIV. Aquí, els

neomudèjar i el moment en què viu Gaudí.

Parc Güell era de la fàbrica d'aquesta loca-

fent motlles de trencadís, que després s'en-

fragments de porcellana de diversos colors i

Posteriorment, Maria Pia Subiasva recordar

litat Pujol i Bausis.

ganxaven.

formes s'agrupen segons un esquema prede-

que l'arquitectura neomudèjar volia ser considerada arquitectura nacional. Aquesta his-

L'arquitecta Anna Ribas, a qui el 1 9 9 4

La sessió es va tancar amb la intervenció

el Servei Arquitectònic de l'Ajuntament de

de Luís Gueilburt i algunes de les possibles

terminat;

les tècniques

ceràmiques

dels

monuments de la Xina, la decoració de tom-

toriadora de l'art va recordar els principals

Barcelona va encarregar la recuperació dels

influències en la tècnica del trencadís de

bes vietnamites del segle XV i fins i tot dels

centre productors de ceràmica en l'època de

dos pavellons a l'entrada del Parc Güell, va

Gaudí; l'art del zilhj (rajoleta) que va aparèi-

fenicis. Segons Gueilburt, Gaudí li dóna a tot plegat la volta, en crear el trencadís.

En el debat posterior a les intervencions personals dels convidats al seminari i potser perquè l'entusiasme no es quedés només en Gaudi, Porcar va recordar que la ceràmica no és un material del passat i que el seu futur es manifesta en forma, per exemple, de peces de taulells de ceràmica fets al Japó de

90 x 270 cm i només 3 mil·límetres de gruix. í í

EtectFik@eresmas.net

El trecadís aplicat al banc del Parc Güell.

En la foto es mostra un detall.

El terrat del Palau Güell.

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres

La millor solució per a l'aluminosi i problemes en bigues de fusta, formigó i ferro

ferro Es l'única substitució funcional efectiva.

L'únic reforç actiu que elimina futures esquerdes.

No abaixa el sostre.

D'acer inoxidable, amb la màxima rigidesa i fàcil muntatge.

Dóna seguretat í garantia pels seus processos de càlcul i muntatge.

Amb la millor relació qualitat-preu.

fi

L'Informatiu PWMERA QUINZENA ABRIL 2002

Veure Gaudí L'obra de Gaudí està plena de detalls amagats al profà II 1 obra de Gaudí està tan

un moment de saturació, perquè la multitud

els seus canvis de plans sinó els del propie-

no vol dir que Gaudí, que durant les jornades

IL-

plena de subtilitat i la vida professio-

que s'havia congregat davant la porta sem-

tari. També es va poder admirar la riquesa

de les visites i seminaris havia estat lloat

nal de l'arquitecte es confon tant amb la

blava excessiva. Ràpidament, tot es va resol-

dels materials utilitzats. En arribar al capda-

com a precursor del cubisme, de l'art abs-

seva vida privada, que per fer-se'n més una

dre i tothom va poder visitar el Palau fet

munt, ni el plugim persistent no va fer desis-

tracte i fins i tot de la sostenibilitat, també

bona idea el millor és visitar la seva obra

construir per Eusebi Güell.

tir ningú d'admirar el trencadís que revesteix

ho fos de l'olimpisme. 0 potser sí? '*>

acompanyats d'un expert. Això explica l'èxit

La visita va començar amb l'ús de la

les xemeneies, les sortides de fums i de

de les dues visites guiades que es van fer a

ceràmica en el revestiment dels sostres de la

gasos i els ventiladors de l'edifici, restaurades el 1992 (i amb el trencadís dels cucu-

l'obra de l'arquitecte, en el marc de l'expo-

sala de carruatges, els terres i l'interior de la

sició sobre la seva ceràmica organitzada al

volta. El recorregut va permetre observar

Col·legi.

alguns dels enginys arquitectònics amb què

una, s'hi va poder contemplar una figura del

Gaudi va solucionar sobre la marxa no només

Cobi amagada enmig del trencadís. Però això

La primera visita va ser a! Parc Güell, on

rulls refets per artistes contemporanis). En Informatiu Gapabcn.,

Gaudi va viure 2 0 anys, Es va començar amb la contemplació de l'entrada revestida de ceràmica i es va anar pujant cap al banc del Parc, probablement la peça de ceràmica de trencadís més gran mai creada. Aquest banc ceràmic - d e 156 metres lineals compostos per un prefabricat de volta i maó de pla buit fet en peces d ' l , 5 metres de llargva ser creat pe Gaudi quan el seu protector Eusebi Güell ja veia que el negoci immobiliari que pretenia fer al parc no seria el que havia desitjat. Només es va vendre una parcel·la, en el que havia de ser una zona residencial. Els futurs inquilins no hi van saber veure els motius de peregrinació d'avui sinó que, per contra, es van fixar en el fet que el lloc no tenia algunes de fes comoditats de la vida moderna d'aleshores. A la finca només hi havia un telèfon, en l'edifici de la consergeria de l'entrada.

Al parc, Gaudí va començar a treballar amb el concepte de prefabricat com a peça repetible. Aquesta idea ja l'havia aplicat

Les dues visites al Parc Güell (esguerra) i 31 Palau Güell (foto superior) van confirmar el gran interès que hi ha per l'obra de Gaudí.

amb anterioritat, però seria aquí on començaria a estalviar-li molls esforços. Per a aquests prefabricats, els operaris col·laboradors omplien els motlles de fusta (encofrats) que prèviament havia fabricat el fuster Joan Munné, amb capes successives de materials, on primer col·locaven ceràmica vidrada trencada, amb la cara esmaltada cap avall. Per al cas del banc, es diu que, per seleccionar el personal que treballaria en la seva elaboració, Gaudí feia triar ceràmiques trossejades de colors als operaris. Els que més colors podien distingir es dedicarien a íer el trencadís. En canvi, els que no podien distingir gaire varietat cromàtica serien destinats a altres feines del Parc Güell que demanessin menys sensibilitat artística.

Practicar amb Gaudí L'exposició 'La ceràmica en l'obra de Gaudí' no només ha estat visitada per interessats en la matèria o simplement curiosos, sinó que també ha estat aprofitada per escoles, instituts i facultats per realitzar treballs de camp.

Aquest va ser el cas dels alumnes de Periodisme de la Universitat

Pompeu

Fabra (UPF) que van escollir aquesta exposició sobre Gaudi per fer una pràctica de redacció informativa. En la fotografia, el grup d'estudiants és atès per Annemieke van de Pas, responsable de Cultu-

Cap a les xemeneies L'èxit de les visites guiades es va confirmar en la segona sessió, dedicada al Palau Güell, en l'inici de ta qual hi va haver

ra del Col·legi; Luis Gueilburt, comissari de l'exposició; i Francesc Xavier Alberca, cap de premsa del CAATB. í C

QUINZENA ABRIL 2002

El curs

Intervenir en l'obra de Gaudí I / " * audí és l'arquitecte catai^JI

là de més renom universal. Mal-

grat les polèmiques que la seva obra ha desfermat al llarg dels anys, avui, el mestre és reconegut per tothom i venerat per alguns- Amb motiu de la declaració de l'Any Gaudí, són molts els actes que al llarg d'aquest any 2002 es realitzaran en el seu record i per posar en valor la seva obra. És, doncs, una bona ocasió per aprofundir els nostres coneixements de la mà dels professionals que tenen i han tingut al seu càrrec la restauració d'edificis construïts per Gaudi.

S'ha parlat molt de Gaudí com a arquitecte, com a constructor o com a restaurador. Hi ha qui diu que la seva forma de treballar era

absolutament

empírica, hi ha qui sosté que la seva capacitat per calcular va ser la base de les seves atrevides estructures i de la

Procés d'intervenció estructural de la Sala Hipòstila del Parc Güell. A baix, restauració del trencadís als pavellons d'entrada.

seva arquitectura naturalista. També s'ha escrit molt sobre l'home i sobre l'artista,

ies solucions constructives emprades. Res-

Dies: 14,15 i 16 de maig de 2002

però avui la seva obra parla per ell i els

taurar Gaudí és un repte difícil, endinsar-nos

que han treballat en la seva restauració

en els criteris adoptats en la restauració de

en són els seus millors coneixedors.

la seva obra ens ajudarà a comprendre-la. La

DIMARTS, 14 DE MAIG

complexitat d'algunes de les tècniques

16:00 PRESENTACIÓ

específiques emprades per corregir el procés

16:15 Sobre els projectes de Gaudí estu-

Criteris de restauració

16:00 LA REHABILITACIÓ DE LA CASA MILÀ

de degradació de components dels seus edi-

diant.

rehabilitació de l'obra de Gaudí que s'im-

ficis també ens farà adonar de les limita-

Juan José Lahuerta, Professor d'histò-

partirà els dies 14, 15 i 16 de maig a

cions tecnològiques de l'entorn en el que

ria de l'art i l'arquitectura a l'ETSAB.

Barcelona. L'objectiu d'aquest curs és

Gaudí va treballar.

El Col-legi ha organitzat un curs de

DIJOUS, i e DE MAIG

17:15 LA SALA HIPÒSTILA I EL BANC DEL

Francisco Asarta, aparellador d'obres i arquitecte 17:30 Pausa 18:00 LES INTERVENCIONS ESTRUCTURALS A LA CASA MILÀ Robert Brufau i Niubó. dr. arquitecte

presentar l'obra de Gaudí a través dels

Es tracta, doncs, d'un curs d'estudi de

restauradors d'algunes de les seves obres

casos, centrat en experiències concretes en

Fructuós Manà, arquitecte. Director

TAURAT.

més emblemàtiques. Es tracta de conèi-

edificis de Gaudí, però que per extensió ens

del Programa R+D de l'ITeC

Joan 8assegoda Nonell, dr. arqui-

xer els procediments seguits í els resul-

permetrà aprofundir en la problemàtica que

18:15 Pausa

tecte, conservador

tats obtinguts al llarg del procés de diag-

presenten tots els edificis modernistes cata-

18:45 ELS PAVELLONS DE CONSERGE-

Càtedra Gaudi

nosi, el que ens mostrarà la qualitat,

lans i en les formes d'afrontar la seva res-

RIA DEL PARC GÜELL

complexitat o improvisació de moltes de

tauració. •£•

Carme Hosta, arquitecta tècnica i

PARC GÜELL (Intervenció estructural)

Anna Ribas, arquitecta.

19:45 TREBALLS DE RESTAURACIÓ A LA

19:30 GAUDÍ RESTAURADOR

I RES-

de la Real

20:30 CLOENDA

Preu Matricula: 210 f Preu Collegiat/da: 174 €

SAGRADA FAMlLIA

Responsable Acadèmic: Xavier Casanovas,

Jordi Fauli i Ramon Espel

Arquitecte Tècnic, Cap del Servei Rehabilitació i Medi Ambient

DIMECRES, 15 DE MAIG 16:00 EL PALAU GÜELL

Organització i informació:

Antoni Gonzàlez, arquitecte. Director

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tèc-

de la Restauració de! Palau Güell i de

nics de Barcelona

l'Església de la Colònia Güeli 17:30 L'ESGLÉSIA DE LA COLÒNIA GÜELL

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73

Amoni Gonzàlez 19:00 Pausa 19:30 LA "CASA DE LOS BOTINES"

inscripcions Servei d'Informació

Josep Lluís Gonzàlez, dr. arquitecte i

Tel.: 932 40 20 60 • Fax 932 40 20 61

catedràtic de l'ETSAB

www.apabcn,es

7

Palaugres Klinker y caravista ceràmic Palau peces de disseny al seu abast

iï

\

T's

www.palautec.com e-mail: palautec@palau.es tfno: 902 30 33 34 Delegat comercial a Catalunya: Fèlix Pedró Murïoz Tfno: 649 41 20 08 e-mail: felixpedro@palau.es

PALAU TECNOLOGIA CERÀMICA S A

Dibac 2002

Harma 2002

CAD de a r q u i t e c t u r a 2D + 3 D

C a l c u l o

P.V. 1.350 € 224.621 ptas.

de e s t r u c t u r a s P.V. 570 € 94.840 ptas.

Atención Colegiados de Barcelona Solicite en su colegio los dos programas por tan solo 9 0 , 1 5 € , (15.000 ptas.)

Importe originado por los gastos de publicacion y personalización.

UNIDADES LIMITADAS Tòdos /os preciós son sin /.VA

EL PRECIO DE 90,15 € INCLUYE Licencia profesional completa e ilimitada y manual completo para ambos programas.

3 meses de soporte telefónico gratuito.

CURSOS PE FORMACION Abril 2002 HARMA Viernes 12 de 16,00 h.a 21,00 h.

C.A.A.T de BARCELONA DIBAC de Viernes 19 a Sàbado 27 Viernes de 16.00 h. a 21,00 h.

Sàbados de 9,00 h. a 14,00 h.

C.A.A.T de BARCELONA

"DI&AC me permite proyectar con una potencia y rapidez antes desconocidas.

Es compatible y puede convertjrse en un nuevo estàndor o tener en cuenlo."

José Ignacio Sanguino -Arquitecte*

"Me ha sorprendido \a facilidad de oprendizaje de D/BAC. Ahorro muebísimo tiempo en ei dibujo de tasociones y proyecios de reforma."

José Luis Ruiz -Aparejador

Un nuevo estàndar de arquitectura

jl

NUEVO DIBAC 2OO2

Descubra el software de diseno arquitectónïco con mayor número de lícencias

[ïjp

oficiales. Totalmente compatible con otros

P.V. 1.350 € 224.621 ptas.

programas CAD. Obtiene resultados entre 4 y 6 veces mas ràpido. Permite dibujar en 2 D y 3 D con gran libertad. Dibuja automàticamente el armado de las estructuras calculadas por el programa Harma.

Dibac

I scar software de arquitectura

CAD de arquitectura 2D+3D

www.dibac.com

O Ho/os. 73 • -47420 Iscar (Valladolid) Tel 983 620 347 • Fix 983 611 653

EL ^

NOTICIARI

-.Zlt-SA ABRIL 2002

Neix el Visat on line A l'abril ja serà operativa la iniciativa del Col·legi del visat on line per a determinades obres d'edificació [ p i Col·legí és el primer de I E M l'Estat que implanta el visat on íine.

Els visats seran operatius al mes d'abril per a determinades obres com ara les no oficials í amb un import fins a 180.000 euros. En aquest tram s'hi troba el 8 0 % de les actuacions professionals que visa al Col·legi. El nou visat manté ies mateixes garanties per a l'aparellador, en tant que valida les seves competències d'acord amb la LOE i certifica identitats, titulacions i habilitacions legals i professionals. També garanteix la competència del tècnic davant el contractant i l'Administració i verifica la correcció de les dades introduïdes en la documentació. Així mateix, és una garantia de futur, perquè es pot contractar la pòlissa de responsabilitat civil professional amb una cobertura de 10 anys.

L'acte de presentació dei visat on lineva tenir lloc el passat 7 de març al Col·legi, a Barcelona, de manera multimèdia i davant una sala d'actes plena. El va presidir el conseller del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de ia Generalitat, Antoni Subirà. El conseller va indicar que el visat és un exemple clar de com ser a la Unió Europea i "que no se'ns cruspeixin" i que el Col·legi - u n a empresa de serveis, "un gran conjunt de

El conseller d'Indústria, Antoni Subirà, va presidir l'acte de presentació del Visat on line en el qual hi van participar Antoni Gurguí, Xavier Bardají i Albert Vila (d'esquerra a dreta).

Pimes"- és un exemple que ef futur català no passa per les activitats de baix valor.

Segons Subirà, la iniciativa col·legial va pel bon camí i marca la ruta a d'altres agents de l'economia, tant a través dels clients com del 'know-how'.

ta la introducció i arxiu de totes les dades

del despatx en temps real i, el que és bàsic,

dels treballs que s'hagin de visar. Mitjançant

visar amb les mateixes garanties que quan

una aplicació d'enllaç del citat programa

es fa presencialment al Col·legi.

Gestió Col·legial

centralització dels col·legis professionals a l'Estat. Ara, i amb el visat on íine, el Col·legi repeteix el paper de pioner, i aconsegueix

amb la pàgina web del

El visat on hne inclourà tots els tipus de

que l'arquitecte tècnic sigui ei primer pro-

Col·legi (irW/w.apabcn.es), es trameten on

treballs que es poden visar físicament, com

fessional del món de la construcció que té les màximes facilitats per fer la seva feina.

line totes les dades necessàries al servidor

són projectes i direccions d'obra, treballs de

del Col·legi, per processar i autoritzar el

seguretat i salut, enderrocs, etcètera. Ha

El nou visat digital es basa en l'aplica-

visat. El nou servei aprofita tots els avantat-

estat desenvolupat durant tot el 2 0 0 1 , amb

ció en CD Rom Gestió Col·legial, que facili-

ges que les TIC incorporen: visar 7x24 des

la participació de deu societats col·legiades

Actualment, més de 3.500 col·legiats

i el suport de! Cidem (Centre d'Innovació i

del CAATB tenen connexió a Internet. La

Desenvolupament Empresarial de la Genera-

xifra suposa un 5 5 % del col·lectiu. En

litat de Catalunya), dins el Pla de consolida-

aquest sentit, Albert Vila, responsable de la

ció i competitivitat

de la PIME ( 2 0 0 0 -

recent creada Divisió d'Innovació i Desenvo-

En l'acte de presentació citat, el presi-

dar que el projecte del visat on line té l'ob-

dent del Col·legi, Xavier Bardají, amfitrió de

jectiu de construir en un futur un sistema de

la presentació, va recordar que aquest visat

relació on line del Col·legi amb les societats

Col·legi virtual

2003).

era -juntament amb l'Extranet del Col·legi

Extra net

lupament Corporatiu del Col·legi, va recor-

mercantils d'arquitectura tècnica i amb els

(www.apabcn.es), des d'on es realitza tot el

professionals individuals, tant pel que fa al

procés de visat digital- unes de les primeres

visat com a l'accés a la informació sobre fac-

accions del Pla de Futur Horitzó 2007 del

turació, estat dels expedients oberts i aca-

Col·legi i de les que tindran més repercussió

bats (inclòs l'accés a la còpia dels docu-

per a l'exercici professional dels col·legiats.

ments digitalitzats corresponents), fitxers de

Bardají va recordar que quan el Col·legi va

dades i bases de dades sobres construcció.

crear la Delegació d'Osona va iniciar la des-

Vila va recordar que l'accés on line a

Et

NOTICIARI

EL N O U V I S A T

tots aquests serveis significa un avantatge competitiu del qual es beneficien totes les societats professionals (237), els col·legiats (més de 6.500) i els professionals de Catalunya (1.500), així com els professionals de la resta de l'Estat (35.000), sempre que hagin de treballar en l'àmbit territorial de les comarques de Barcelona.

En el seu torn d'intervenció, Antoni Gurguí, del CIDEM, va relacionar el nou visat amb els nous factors que permetran que l'economia catalana sigui competitiva. Gurguí va recordar que el seu Departament té cinc potes: la mentalització dels empresaris que la innovació és bàsica, el fet que la innovació es pot subcontractar, el recolzament d'iniciatives d'universitats i institucions, la digitalització entesa com a factor de competitivitat i no pas de moda, i l'ampliació de l'oferta logística. El visat on //ne del Col·legi n'és un bon exemple, i obre portes insospitades al sector. Per això el CIDEM seguirà recolzant el Col·legi en propers fases 'digitals', com ara la introducció de la signatura on line o l'enllaç directe amb empreses del sector. ï >

ON

LINE

Clnformitiu PRIMERA C

Sessions de presentació del Visat on line Els propers dies 9, 1 1 , 15 i 17 d'abril a les 19 hores hi haurà a la sala d'actes del Col·legi a Barcelona demostracions pràctiques del visat on line.

Un expert informarà de com es visa on line, del funcionament del programa Gestió Col·legial 2002, els requeriments informàtics, resoldrà dubtes i es podrà formalitzar el contracte d'utilització. Les sessions són d'accés lliure, però cal confirmar l'assistència al Servei d'Informació i indicar el dia que voleu assistir-hi.

Dies: 9, 11, 15 i 17 d'abril Lloc: sala d'actes del Col·legi Horari: de 19 a 20 h Properament s'informarà del calendari previst pera les Delegacions Accés lliure per a col·legiats.

Confirmar l'assistència al telèfon 932 40 20 60 o a ínformació@apabcn.es

Construim espais amb prefabricats de qualitat

''1

EL

N O T I C I A R I

ESPECiAl

SANT

JORDI

L'Informatiu PRJMEFA,

El món màgic de Gaudí L'arquitecte tècnic Carles Esteve ens descobreix en el seu primer llibre, El món màgic de Gaudí, la seva facilitat per l'aquarel·la. Esteve també ha escrit la història, que pot interessar tant a petits com a grans. En qualsevol cas, del que es tracta és de despertar la fascinació del lector per l'arquitectura gaudiniana. Carles Esteve signarà el llibre a qui desitgi adquirir-lo el dia 23 d'abril, diada de Sant Jordi, de 5 a 7 de la tarda, a la parada muntada per la Cooperativa Jordi Capell davant la seu del Col·legi a Barcelona [carrer Bon Pastor, 5 ] , Per als nens que vinguin durant aquesta estona hi haurà xocolata amb melindros gratis i un concurs de dibuix al bar del Col·legi. Paral·lelament, a la primera planta del Col·legi, Esteve exposarà les aquarel·les originals del llibre.

El lector de El món màgic de Gaudies posa en la pell de la Júlia, que està avorrida perquè les seves amigues han marxat de vacances. Tot passejant per Barcelona sense destinació concreta, la Júlia ensopega amb un drac que li fa una proposta interessant: ensenyar-li el món màgic de Gaudí. La Júlia accepta i descobreix la finca Güell, la Pedrera, el col·legi de lesTeresianes. I així fins a una dotzena d'edificis de Gaudí, entre els que destaca la casa Batlló, un dels edificis que més ha despertat la imaginació d'Esteve, que reproduïm a la pàgina del costat.

EL MÓN MÀGIC DE GAUDÍ

Carles Esteve Editorial Molino Barcelona, 2002 25 pàgines

A

!O?.D'

PRIMER* QUINZENA ABM. W M

L'ENTREVISTA

Carles Esteve, Arquitecte tècnic

"Deixaria la Sagrad Família c en l'èpoc de Gaudr Aquest Sant J o r d i , l'arquitecte tècnic Carles Esteve treu el seu primer

treballar a partir d'anar seleccionant obra de

"Sí. M'ha portat un any de feina. Però

Home, si hi ha un projecte definit i es pot

llibre, Elmónmàgic

de Gaudí (Editorial Moli-

Gaudí i fer que la protagonista de la història,

també m'ha servit per agafar molta expe-

desenvolupar, em sembla bé portar-lo a

no), una volta il·lustrada per l'obra de Gaudi.

la Júlia, les anés a visitar i s'imaginés coses

riència en el món editorial. Descobrir-ne

terme. Però és que a la Sagrada Família

Esteve (Lleida.1965) fa d'aparelíador liberal

davant cada obra que veia. A més, la imagi-

l'engranatge. Així que ja tinc tres llibres més

estan improvisant una mica massa i és per

nació de la noia s'incrementa amb els com-

en projecte".

això que no sé fins a quin punt val la pena

i col·labora amb un estudi d'arquitectura.

malment, es treballa al revés, però jo vaig

Del món de la construcció, li agrada la reha-

panys que va trobant en el seu recorregut i

bilitació de façanes, els esgrafiats. El seu

que l'acompanyen una estona, com en Pol,

conte -que tia dibuixat i escrit- està prota-

el drac".

gonitzat per una adolescent catalana, la Júlia, que davant de cada edifici de Gaudi deixa anar la seva imaginació. No és una

també es preveu difondre el conte al Japó.

fa

Subirachs

no m'acaba

de

quadrar...

continuar amunt les obres... No ho sé. TamD'on li ve l'afecció pel dibuix?

"Després d'aparelladors, vaig matricu-

poc és que ho trobi del tot malament, el que hi fan".

lar-me a Belles Arts. Però ho vaig deixar, Escriure una història que atregui de principi

perquè la feina no em permetia seguir el

El banc del Parc Güell, en gres o com l'ori-

a fi és complicat.

ritme dels estudis, així que vaig fer algunes

ginal?

turista, perquè no cal ser-ho, per descobrir Gaudi. Aquesta és la idea. De tota manera,

La iniciativa deu haver estat feixuga.

"Molt (riu). Escriure em va costar més

classes particulars però, bàsicament, vaig

"S'ha de fer com es feia en l'època en

del que pensava. Perquè trobar un llenguat-

seguir creant de manera autodidacta. És

què es va construir. Jo ara estic treballant en

ge senzill, atractiu, breu... tot això és com-

possible que ara torni a matricular-m'hi".

una restauració de manteniment d'una faça-

plicat. Imaginar la història gràficament ha

na que té més de tres-cents anys d'antiguí-

Gaudi ha despertat la seva Imaginació molt

estat més fàcil, però escriure-la m'ha cos-

Té 'gaudinitis' [en referència a l'Any Gaudí]?

tat on no fem servir el ciment d'avui en dia

lliurement.

tat".

"Si.

Bassegoda tal capdavant de la

Càtedra Gaudí de la UPC] em va dir les

I com treballava, a partir de fotografies?

"(Riu) Ja n'estic una mica saturat, la

sinó un morter de calç; tot tradicional. Con-

veritat. Però el llibre vaig començar-lo sense

cretament, és una de les cases més maques

saber res de tots els actes que s'organitzarien

que hi ha a Barcelona, al carrer Lladó 1 1 . És del barroc i té uns esgrafiats fantàstics i un

referències reals que tenia Gaudi, on s'ins-

"Feia fotografies, sí, però també vaig

aquest any. Així que ha estat una casualitat

pirava. I jo tot plegat ho veia com molt fosc,

consultar llibres, feia un esborrany quan

benvinguda. De Iota manera, crec que a

pati interior únic. Doncs bé, he hagut de vol-

com molt tenebrós. La veritat és que per als

visitava l'edifici.... Anava combinant possi-

Gaudí se li ha de donar força importància.

tar moltíssim, per trobar gent que pugui

nens - t o t í que el llibre no va dirigit a un

bilitats. Com que visc a Barcelona de tota la

Què en faran de tot el que ha fet? És una cosa

mantenir els esgrafiats i fer-los amb mèto-

públic determinat-, ho veia com molt espès.

vida, m'hi he passejat força, sí. Perquè es

nostra i s'ha de potenciar. Només cal mirar

des tradicionals. Aquest és el problema. Has

En canvi, posar-te davant d'una de les obres

tracta d'anar als edificis, és clar, i buscar els

tota la gent estrangera com es meravella amb

de buscar bons industrials i no és fàcil. A

que va fer Gaudí i imaginar el que tu vul-

aspectes més destacats dels edificis. És el

Gaudi, així que no el podem desaprofitar".

part de que és caríssim".

guis, ho trobo molt més interessant".

que he pretès. Després, per fer els dibuixos, que són aquarel·les, vaig aprofitar moltes

Què va ser primer, el text o les Il·lustracions?

"Vaig fer primer les il·lustracions. Nor-

hores de la mateixa feina, quan tenia un moment lliure".

Acabaria la Sagrada família?

Però el gres durarà tota la vida.

"No, no l'acabaria. Deixaria la Sagrada

"Tota la vida que duri. Ei modernisme

Família com en l'època de Gaudí. Això que

és complicat, perquè es combinaven mate-

Linlorrratiu PRIMERA Ç

• • "Hi ha molta gent que fa intervencions en què posa morter de ciment ai costat de morter de calç i després ho pinta amb pintura plàstica. Però el pegat és horrible.

Només cal anar a Itàlia i adonar-se que allà aquestes coses les tenen molt controlades." rials que avui està demostrat que no poden anar junts. Però la façana barrocs que comentava abans està feta amb morter de calç i té més de tres-cents anys. També dura.

I si tens morter de calç i poses al costat un morter de ciment, no queda igualat; et queda una taca. Si pintes una veladura, sempre deixarà passar la taca. Així que ho has de rehabilitar amb els materials originals i amb la tècnica original. Hi ha molta gent que fa intervencions en què posa morter de ciment al costat de morter de calç i després ho pinta amb pintura plàstica. Però el pegat és horrible. Només cal anar a Itàlia i adonarse que allà aquestes coses les tenen molt controlades. Però te'n vas a l'oficina del districte de Ciutat Vella de Barcelona i només hi ha una persona per controlar els monuments històrics de Ciutat Vella".

S'hi veu, d'il·lustrador?

"Per què no? Si segueixo en el món d'aparellador m'agradaria especialitzar-me en la restauració, perquè tot el que és l'arquitectura antiga m'interessa bastant. M'interessen les noves tecnologies, és clar, però no especialment. La veritat és que dins el món de la construcció d'avui només et demanen pisos i trobo que és una cosa massa establerta. No pots sortir del que et demanen. La rehabilitació em resulta més estimulant". *è

nkOeresmas.net

PUNTS

DE VISTA

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2002

INESTftA

OBERTA

Tòpics del cinema El cinema està farcit de

nimo, el malcarat Charles Bronson, com

tòpics que, repetits una i una altra vega-

a activitat principal en la pel·lícula, va

da, s'acaben d'acceptar com a certs pels

repartint mastegots i disparant a tort i a

qui veuen les pel·lícules. Quan hom veu

dret contra els "dolents" pels carrers i el

una pel·lícula sobre un tema que ha vis-

metro de Nova York... Déu n'hi do!

cut o hi entén, és quan més s'adona de

L'aparellador. A Lagran familia, Alber-

la fal·làcia, i així em passa amb la temà-

to Closas representa un pare de familia

Telèfon directe: 932 40 23 76

tica de l'arquitectura i la construcció. En

nombrosa, pencaire, carregat de fills i de

Fax: 932 40 23 64

factures, que té a casa un tauler de dibuix

Adreça electrònica; informalju@apabcn.es

poso alguns exemples;

amb molt papers i una màquina de calcu-

Els constructors i industrials. Són

Consell editorial:

vol fer obres. Tom Hanks, protagonista de

Podria seguir amb més exemples,

f s f a casa es una ruïna, l'afalaga, el con-

divertits i tòpics, encara que jo no recor-

vida a beure i s'agenolla davant del cons-

do cap pel·lícula en què la protagonista

tructor (que condueix un Ferrari impo-

sigui una arqui tec ta ni que, a diferència

nent) demanant-li que per favor li faci de

de metges i advocats, es mostri com els

seguida els treballs de reparació de la

arquitectes practiquen el seu ofici.

casa que li cau a sobre, però no sense

prendre les mides (del solar, és clar!) ...

haver "afluixat" abans un generós xec a

Deliciós.

compte

Qui no s'hi ha trobat, així?

L'Inlormaliu electrònic: h tt p 7/www.a pa be n. es/i nfor ma 11 u

lar... Commovedor!

voraços i arruïnen e] pobre propietari que

L'iHroMunu 202

L'arquitecte incorruptible. A El manan-

Amics algun

aparelladors

de vosaltres

Director: Carles Cartarlà Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Josep Olivé. Xavier Oliva.

Jordi Marlet i Antoni Capilla Anàlisi d'obra: Joan Sabaté,

i arquitectes,

s ' h i reconeix en

aquests personatges de pel·lícula?

Anna M. Ruiz, Joan Gay, Xavier Alberca i Carles Cartafia

Si la

Xavier Aumedes, Gabriela Schòn, Vicenç Font, Imma vïllacorta, Jordi Ohvés i Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Alcoba,

Et personal de les obres. És bord,

tial, Gary Cooper esbomba amb dinamita l'e-

resposta és afirmativa, aneu en compte!

xiulen i diuen grolleries a les noies que

difici que no li agrada com ha quedat per la

Podria ser que la vostra vida professional

Passatemps: Miquel Sese

passen per davant de les obres, el para-

intromissió del promotor... Això sí que és ser

fos farcida de tòpics i inversemblant. "De

Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà

digma d'aquest personatge és el protago-

valent. Preneu-ne exemple!

pel·lícula", com se sol dir quan una cosa

Fotografia: Javier Garcia Oie ÍChopo),

nista de la sèrie televisiva Roseanne el

L'arquitecte que ho sap tot. A Ei coloso

voluminós John Goodman.... Això no és

en llamas, Paul Newman es despenja amb

exclusiva del nostre país.

L'arquitecte "guaperes". A La casa de la colina,

Kirk Douglas s'emporta a

Kim Novak al turó on s'ha de construir la casa perquè l'ajudi a aguantar la cinta i

no s'ajusta a la realitat. fS)

"armat" amb un tornavís ho arregla tot...

Algú s'ho creu?

L'arquitecte violent. A El vengador anò-

Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Fotòlits: Imprès Autoedició S.L.

unes cordes per un pati fins a la caixa de connexions elèctriques de no sé quin pis i

Toni Batllon i Joma

Impressió: Vikmg

I

Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Arquitecte tècnic jjlleal@tising.es

Subscripcions: Elisenda Pucurul!

Telèlon:932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Telèton: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es EOÍTA: Col·legi d'Aparelladors i

•

La nau industrial de Willy Muller que

Arquitectes Tècnics de Barcelona

figura en l'article Abans, avui i més

Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona

fardsignat per Ignasi Pérez Arnal ( L ' I N -

Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61

FORMATIU 199, pàgina 13), és ubicada a Sant Adrià del Besòs 1 no a Mercabama com s'indica en el peu de foto.

Bages-Berguedà: Plana de l'Om. 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic

Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18

•

La fitxa tècnica del reportatge Parc

08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10

dels Colors (L'INFORMATIU 199), fa cons-

Vallès Oriental: Josep Pinoi, 8

tar l'Ajuntament de Mollet com a pro-

08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76

pietari i promotor, però es va ometre la tasca feta pels Serveis Tècnics Municipals, amb M. Àngels Rodríguez, arquitecta tècnica; Josep Ortiz, arquitecte

JUNTA DE GOVERN: President Xavier Bardají Vicepresident: Joan Ardèvol Secretària: Mmerva Embuena Comptador: Albert López Iborra

tècnic i Josep M. Mompin, enginyer

Tresorer: Josep M. Llesuy

agrònom, en el control econòmic i en la

Vocals: Miiagros Hierro, Joan Gum

direcció executiva de l'obra.

i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Els entens exposats en els articles signats són d'exdusrva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu

PRÉSTECS HIPOTECARIS FACIS LA SEVA CASA PER BEN POC Especial per els Aparelladors i ArquitectesTècnics de Barcelona Per això a BBK li hem reservat un Préstec hipotecari en condicions exclusives, penquè finançar el seu habitatge no li resulti una càrrega. A més, a BBK, també gaudirà gratuïtament de tots aquests serveis: Comptes corrents i llibretes sense comissions.

Les targetes BBK Maestro i Mastercard que íi permeten operar en qualsevol caixer de la Xarxa Euro 6000 i 4B sense cap cost Contacte directe amb BBK a través d'Intemet les 24 hores del dia a l'adreça www.bbk.es. Una pàgina on ara ja pot contractar el seu compte Viviendanet amb els màxims avantatges fiscals i una rendibilitat del 3,5%T.A.E., fins a imports de 60.000 € .

Servei d'Atenció Telefònica ai 901.33.55.66 (de 7h a 24h, cada dia).

és que a BBK ens preocupem per vostè.

VISITI'NS A:

Caixa d Estalvis BBK Avinguda

Diagonal, 4 1 3

(Cantonada d Balmes) Tel.:93 4 l 6 0 0 6 2

Caixa d Estalvis BBK Passeig de Gràcia. I 18 Tel.:93 2 l 7 15 04

bbk :

Solvència

Càlida d

Experiència Todos estos atríbutos se deben lener en cuenta a la hora de suscribir un seguro decenal para la edifícación, dada la duración exigible y la legíslación vigente.

Innovación Un <ino después de la L.O.E. le presentamos In Garantís Trienal un producto lotalmcnte nuevo y complemenlario <il Seguro Dvcenal de Danos de ASEFA. Once anos con este seguro en Espana o inünkhd de promociones ascguradas avafon nuestra trayeclorin y su seguridad.

Nuestra dedicación en exclusiva al sector de la conslrucción nos permite poner a su sen'icio el asesoramiento y la experiència de profesionales muy cualiiicados, que estaran con Usted en todas las fases de la vida de la póliza de seguro.

ASEFA es una compartia que le garanltza la màxima solvència que requiere una garantia de este tipo.

Nuestros productos han sido disenados para que todas las etapas del proceso constructivo se realicen en confianza: - Seguro Decenal de Danos y Garantia Trienal - Todo Riesgo Construcción - Responsabilidad Civil Construcción - Responsabilidad Civil Proiesional Riesgos Financieros: - Afianzamiento de Cantidades Anticipada&È - Fianzas ante la Administración

H

ASEFA www.asefa.es

Único grupo asegurador especialista en el sector de la Construcción

93 265 85 87

P A G I N E S

D ' A S S E S S O R I A .

F O R M A C I Ó ,

A C T I V I T A T S

I

S E R V E I S

INSTITUCIONAL 20 Primera promoció Màster Project management

Avantatges w per als col·legiats Conveni amb la Cecot

Tresors amagats ProEixample presenta al Col·legi els resultats del projecte de restauració d'esgrafiats

E

l desenvolupament del pro-

riències que es deriven d'haver rehabilitat les

ple i tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament

jecte Manteniment Conservatiu d'Es-

façanes esgrafiades de 2 5 edificis de l'Ei-

de Barcelona, i Xavier Bardají, president del

grafiats, que s'ha dut a terme en el marc del

xample barceloní. S'exposaran els processos

Col·legi. Hi participaran Jordi Villarroya. director gerent de ProEixample; Albert López

programa europeu Raphael, ha permès in-

de restauració que s'han seguit en els dife-

vestigar nous mètodes de neteja i manteni-

rents casos, així com les seves dificultats i hi

Iborra, arquitecte tècnic; Antonio Almanzor,

ment de façanes. Per tal de presentar els re-

haurà una taula rodona de valoració global

de Propietat, t Joan Bou, gerent de TRAC-Re-

sultats d'aquest projecte, ProEixample ha or-

del projecte amb la participació de tècnics i

habilitació. La sessió tindrà lloc el dijous 11

ganitzat, conjuntament amb el Col·legi, la

empreses. Els resultats del projecte han es-

d'abril, a les 7 del vespre, a la sala d'actes

sessió La restauració d'esgrafiats a í'Eixsm-

tat recollits en un CD-Rom que s'entregarà a

del Col·legi. L'entrada és gratuïta, però cal

ple.

Experiències pràctiques amb l'objectiu

tots els assistents. La sessió serà presidida

inscripció prèvia al Servei d'Informació (telè-

de presentar, d'una forma pràctica, les expe-

per Jordi Portabella, president de ProEixam-

fon 9 3 2 4 0 2 0 60). ®

Assemblea General Ordinària de Col·legiats Dia: dimecres 17 d'abril Hora: a les 18.30 hores en primera convocatòria; a les 19 hores en segona convocatòria.

Lloc: sala d'actes del Col·legi (Vegeu l'Ordre del dia en la pàgina 20 d'informació institucional) Informació: Secretaria del Col·legi Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 55

INSTITUCIONAL A QUNZENA ABRIL 1002

Coordinadors de seguretat Acte acadèmic de lliurament de diplomes de postgrau a 211 nous coordinadors

E

l programa de formació en seguretat i salut laboral que el Col·le-

gi porta a lerme conjuntament amb ta Fundació Politècnica de Catalunya continua endavant i amb la millor acollida dels col·le-

giats. Els diplomes de la sisena i setena promoció del curs postgrau de Coordinadors de seguretat i salut-Perfil tècnic europeu es van lliurar el dia 29 del novembre passat, a ta sala d'actes del Col·legi. L'acte va reunir els alumnes d'aquestes promocions (foto al costat) i va ser presidit per Mariano Unzeta, subdirector general del Departament de Seguretat i Condicions de Salut de la Generalitat; Jordi Fernàndez, subdirector de Programació

i

Planificació

Acadèmica

de

l'EUPB; Albert López Iborra, vocal de la Jun-

CONVOCATÒRIA

Assemblea General Ordinària de Col·legiats La Junta de Govern del Col·legi va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'Assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dimecres 17 d'abril, a les 18.30 hores, en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19 hores. Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter definitiu, el següent: Ordre del dia 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior.

2. Informe del president.

ta de Govern del Col·legi i Ramon Puig, di-

cidents i també sobre !a seva inserció en el

rector acadèmic del curs. Els membres de la

mercat de treball. En representació dels 2 1 1

3. Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses

taula van parlar de la preocupant situació

nous diplomats, va parlar la companya Yo-

del Col·legi corresponent a l'exercici 2 0 0 1 , balanç de situació compta-

que viu el sector de la construcció quant al

landa Millàn (foto petita) per destacar la im-

ble tancat a 31 de desembre de 2001 i informe, si escau, de la Comis-

nombre de treballadors accidentats, de la no-

portància de la formació rebuda per al millor

sió Econòmica, designada per l'Assemblea General.

va funció professional dels coordinadors de

desenvolupament de la seva tasca professio-

seguretat i el seu paper en la prevenció d'ac-

nal en l'àmbit de la seguretat laboral. ®

4. Proposta d'aprovació de l'informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pe! Col·legi durant l'exercici 2001.

5. Elecció, d'entre els assistents a l'Assemblea General, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 2002.

6. Torn obert de paraules.

A partir del dia 10 d'abril estarà a disposició dels col·legiats, a Secretaria, la informació econòmica corresponent. També estarà disponible a l'Extranet dins de la web del Col·legi (www.apabcn.es) El president

L'lnform@tiu electrònic El podeu consultar dins de la pàgina we

Adreça: www.apabcn.es/informatiu

Quadern central PRIMERA QUNZEI

Primera promoció del màster Project management E

l 20 de desembre passat es

r va íer a la sala d'actes del Col·legi

Tacte acadèmic de lliurament de diplomes de la primera promoció del màster Project management en edificació i urbanisme, que organitza el Col·legi conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. L'acte va ser presidit per la presidenta de la Fundació Politècnica, Mercè Sala; el president del Col·legi, Xavier Bardají, i els directors acadèmics del màster, Carles Puiggròs i Francisco Javier Llovera. També hi van assistir representants d'institucions acadèmiques i del sector, a més. és clar, dels alumnes i els professors del curs. íï»

Alumnes i professors de la primera edició del Màster Project management en edificació i urbanisme.

|Bi

Leas/ng, Administraci RentJng

Ofertes i descantes Especials pera col·legiats Vegi lem nostres ofei vern per a col.legiaTS actumUnzadem en

www. carrie. net/l-informatiu =ER MÉS INFORMACIÓ Tel: 934 108 280 Fax: 934 109 158

HORES

EXTRES

IMFRA QUINZENA ABRIL 2002

Sant Llibre

E

n aquest especial de Sant

Entre les novel·les d'autors estrangers,

saqueo del agua en Esparïa. Joaquín Estefa-

posta amb una selecció de llibres il·lustrats

Jordi parlaré de ia primera obra de dos

he quedat seduït per la de la jove autora an-

nia, que sempre ha estat escèptic amb l'ac-

que són alguna cosa més que una col·lecció

autors joves d'aquí, La meta del corredor de

glesa Zadie Smith, Dent blanques. Al seu

tual mundialització, en parla amb la seva f i -

de fotos fantàstiques.

fons, del terrassenc Adrià Royes, i Jet Iag,

costat, proposo Un trampolin sobre el Hud-

lla a Hij&, iqué es la globalización?.

del gracienc Àlex Bosch (que, per cert, ha

son, una novel·la d'Henry Roth, un autor

tret el llibre en una editorial, Llibres de

que sempre paga la pena llegir.

En aquest apartat d'assaig, la periodista Teresa Viejo ens recorda -aquests dies en

l'Index, que ha ampliat el seu catàleg ho-

Pel que (a a l'assaig, dos autors crítics

què alguns 'col·legues' trauran llibres- que

molilic amb altres títols interessants, com

amb l'estat actual del món han tret un nou

mai s'ha de posar tot al mateix sac (un tema

Canvi de peu, de Jordi Homs, que comenta-

títol: Josep C. Verges, Thome de Duran',

molt 'global', per cert). El llibre de Viejo,

torna a tes llibreries amb l'actualitat de El

Nombres, ens tracta amb rigor. Tanco la pro-

i dia).

®

les generacions prèvies es repeteixen obses-

Bosch explica en present una realitat

A 'La flata', Royes ens recorda que ha

que li és immediata, i possiblement també

llegit els filòsofs grecs. El protagonista de la

ho és al lector. Ara bé: malgrat que els per-

història creu que l'amistat és millor que el

Smith (Londres,1975) s'ha donat a

sonatges ens són propers, sempre hi ha al-

sexe, perquè és més honesta. Un d'aquells

conèixer amb una novel·la d'una maduresa

guna cosa nova a aprendre-hi. Aquesta és la

filòsofs també deia que aquesta amistat ide-

impressionant. Quan un llegeix el seu llibre,

paradoxa de la ficció i Bosch, amb els seu

al era entre un home madur i un adolescent.

es pregunta: és que a Londres els autors no

estil directe, hi va de camí.

Al protagonista de ta narració de Royes pot-

La meta dels joves Novel·la.

sivament.

tenen temps de rentar-se les dents, per des-

ser ja li sembla bé. De tota manera, ell té

prés poder dedicar pàgines a descriure la se-

una amiga alegre i simpàtica, que té la vir-

va (im)prescindible experiència amb el ras-

tut de convidar-te a la conversa.

El protagonista de 'Jazz' i altres afec-

pall?, és que aquells aulors llegeixen només els Roth (un dels quals, Henry, comento en

LA META DEL CORREDOR DE FONS

cionats a la bona música, es trobem a la

Adrià ROYES I RIERA.

Jazz Cova de Terrassa per parlar a ritme de

Smith va néixer el 1975, un any en què

Proa. 165 pàgines. Barcelona. 2 0 0 2 .

jazz, mentre que a 'Una fugida com qualse-

havia d'arribar la fi del món... per als lectors

vol altra', el barranquisme a Sort és millor

de la coneguda publicació Talaia. No va arri-

que el Dragon Khan.

bar i eila va créixer fins a poder explicar-nos,

aquestes pàgines), Bellow o Amis?

a través de Clara i la gent que l'envolta, d'un Londres que -justament per la rica comple-

Mestissatge

xitat del seu teixit humà i social- ens segueix

Novel·la.

passant al davant. Per dir-ho d'una altra ma-

DENTS BLANQUES. Zadie SMITH. La Magrana. 4 Barcelona. 2 0 0 1 .

nera, ja van en patinet amb motor.

La novel·la de Smith és multigeneracionai i multiètnica, on els fills tenen plans propis. Alguns d'ells, no tenen plans gaire

Els protagonistes d'aquests set relats

originals, la veritat, i fins i tot són capaços

viuen a ciutat i entren a la vida adulta deso-

de decidir que volen viure de pressa i morir

rientats per uns sentiments contradictoris i

joves. Només que, aquesta vegada i quan

per una realitat que ni entenen ni els entén.

Smith ho escriu, no sona ridícul.

Les seves relacions tenen data de caducitat.

I ells es van cobrint d'una pàtina grisa. Són la generació jet Iag. A 'Etiquetes',

Un trampolí cap a la vida (Barcelona,

Amb un estil directe, Royes (Terrassa,

1975) relata una nit de discoteca, de les

Bosch

1970} ens explica en aquest llibre les aven-

que n'ha vist moltes, perquè ha fet de disc-

tures d'un corredor de fons molt més proper

Henry ROTH.

jockey. Hi ha vist prou personatges, i el relat

a nosaltres que el corredor del Sillitoe, que

Alfaguara. 5 5 1 pàgines. Madrid. 2 0 0 0 .

es basa en l'òptica d'aquests personatges. A

Novel·la.

UN TRAMP0ÜH DE PIEDRA SOBRE EL HUDSON.

les aventures del protagonistes de la Carson

'Carrer de la llibertat', Bosch ens parla d'un

McCullers. Ens parla d'una realitat imme-

jove que viu al carrer de la Llibertat de Grà-

diata, el tedi de la quals supera amb imagi-

cia. Potser va ser lliure, una vegada i sense

nació.

adonar-se, quan hi somiava. Però després

A 'Una bona merda', el narrador se'n

van aparèixer la noia, la feina i el pare de la

va a Alemanya a veure una amiga que acaba

noia, que és qui li dóna feina.

de perdre el seu fill de dues setmanes. Una

Zadie Smith ens descobreix en aquesta

bona merda de situació, que ell no sap com

seva primera novel·la que la mundialització

I a g trobem gent que no sap què fer amb la

afrontar. Què li ha de dir? Ell, que viatja pel

vol dir mestissatge i que el mestissatge és el

seva vida, una pregunta que s'ha repetit

Tercer Món, on ha après a conviure amb la

futur. Els protagonistes d'aquesta seva pri-

moltes vegades. Només que el dilema ha

cruesa de la vida. És molt dolorós que sigui

deixat de ser apassionant per començar a

així, però el cert és que acostumar-nos a la

una blanca i una mestissa, que viuen en un

ser agressiu. Què hem de fer? 0 angoixant:

mort depèn del lloc o del moment històric

barri al nord de Londres on l'extremisme de

Què em deixarà fer. la vida?

en què hàgim viscut.

tota mena és l'ordre del dia i els dilemes de

En general, en les narracions de Jet

mera novel·la són tres famílies, una índia,

Henry

Roth

(1906-1995),

emigrant

jueu als Estat Units des de l'antiga Galitzia austrohongaresa, ha aconseguit escriure algunes

pàgines de

literatura

firmant que l'home té una part emocional

és una ficció imprescindible de llegir, que et

tanta. Així que en el llibre hi ha força enyo-

diguem que... gairebé inexistent.

deixa el dubte de si podria passar; el tercer

rança.

A Viejo ta coneixem gràcies a una dila-

és més light, però exhaustiu en l'aportació

inoblidables

tada carrera a la televisió, en la qual ha pre-

sense ser el típic autor brillant que ens se-

sentat programes com Rockopop, Por la ma-

dueix amb un món paral·lel al de debò. En

fiana, Pasa la vida o Saber vivir. També ha

aquest llibre - q u e forma part de la trilogia A

destacat en la seva feina a la ràdio. En

Galledes d'aigua

merced de una corriente salvaje- hi trobem

aquest llibre, ben document, no s'embolica

Assaig.

Bromera.

l'adolescent Ira Stigman, que descobreix un

amb reivindicar o negar la diferència. Diu,

EL SAQUEO DEL AGUA EN ESPAÜA.

Text de José Manuel Almerich, Jorge Cruz

Nova York dels anys 2 0 on contrasta l'am-

això és el que hi ha.

Josep C. VERGÉS .

Orozco i Francesc Tortosa.

Ediciones de la Tempestad.

Barcelona, 2 0 0 1 .

172 pàgines.

144 pàgines. 3 9 , 0 7 euros.

bient sòrdid dels immigrants i la brillantor de l'alta societat.

de casos a escala mundial.

Espais naturals.

Terres interiors valencianes.

Il·lustracions, Mercè Pascual.

que tinguin problemes existencials a l'auto-

La globalització dels antiglobalització

bús. Quan el tal Stigman agafa l'autobús,

Assaig.

fies de gran format que Bromera ha editat

és perquè hi fa de cobrador. I quan va a

HU@, iQUÉ ES LA GLOBALIZACIÓN?

durant els últims anys. Centra la seva aten-

l'estadi, és perquè hi reparteix llaminadu-

Joaquín ESTEFANIA.

ció en la part gràfica, amb una visió renova-

res. Stigman passa els anys d'institut com-

Aguilar.

da de l'espai valencià. Perspectives noves,

A les pàgines de Roth no hi ha nois

Barcelona. 2 0 0 2 .

Part de la sèrie de biografies i monogra-

paginant-los amb les primeres feines. És al-

enfocaments innovadors i similars.

gú mediocre i de vegades fins i tot menyspreable. Alhora però, hi ha alguna cosa noble dins seu, i és per això que aconsegueix

Artistas del paísaje.

sortir fins i tot de les trampes que ell mateix

Francísco ASENSIO Cerver.

es munta.

Editorial Àtrium.

Barcelona. 2 0 0 2 .

192 pàgines.

3 9 , 9 5 euros.

Homes, manual d'ús Assaig.

Vint projectes de paisatgisme signats

NOMBRES. MODO DE EMPLEO.

per arquitectes L'aigua emborratxa més que el vi, so-

Teresa Viejo.

i dissenyadors

quals destaca Marta Schwartz

entre els

i Isamu No-

Editorial Martínez Roca.

bretot, quan la festa que se celebra està far-

guchi. L'amplitud de les propostes ens per-

2 6 7 pàgines.

cida d'interessos polítics. Josep C. Vergés

met fer-nos una idea dels diversos estils i

Barcelona. 2 0 0 1 .

[Barcelona, 1947), master

tècniques paisatgístiques i alhora descobrir

oi arts per la

Universitat de Cambridge i doctor en Econo-

Joaquín Estefania, actual director d'opinió de El País, sempre ha estat crític amb l'actual mundialització. Ara torna a escriure un llibre sobre el tema, enganxant-se a la moda d'agafar els fills com a excusa per reflexionar, però així no se li ha de tenir en compte. Ho fa des de la posició d'un adult amb prou experiència com pei saber que els nous actors no perquè siguin joves són simples comparses.

el diferents compromisos dels enfocaments.

mia per la Universitat de Barcelona, ha dut

Alguns, posen l'èmfasi en l'aspecte social

a termes diverses investigacions sobre ètica

del treball; d'altres estan més interessats en

política en títols com Corruptors i corruptes.

la part artística.

Les propostes de finançament autonòmic de Vergés van servir el 1996 per al pacte de gobernabilitat dels nacionalistes catalans amb el Partit Popular. Després vindria el desengany i Tots els homes de Duran. La corrupció política

de Catalunya. Ara, Vergés torna

a 'atacar' amb un llibre ben documentat sobre el problema de l'aigua a Catalunya.

El llibre explica el Pla Hidrològïc po-

Aígüestortes. Una mirada al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Fotos d'Oriol Alamany.

Text d'Eugeni Casanova.

Símbol Editors.

Barcelona, 2 0 0 1 .

pular, del que Vergés es manifesta en con-

2 5 0 pàgines.

3 9 , 0 0 euros.

El llibre és una bona introducció al

tra, perquè considera que saquejarà l'Ebre.

complex món actual en el qual hem perdut

Segons l'autor, Espanya i Portugal són els

el f i l . Si ja no sabem què fan exactament els

dos països de la Unió Europea que més ai-

Durant un any, el fotògraf Oriol Alamany

En un món on hi ha molta comunicació,

nostres governants més propers, com podem

gua tenen regulada i que més en malgasten.

va estar captant els paisatges més bells

però la gent no s'estén, el llibre de Teresa

saber què s'hi cou a l'FMI, l'OMC, i anava a

d'Aigüestortes i la seva zona perifèrica: la

Viejo fa més entenedora la convivència entre

dir 'i organismes similars', però justament

fauna i la flora, els estanys i boscos... les ro-

sexes. Viejo omple el seu llibre d'entrevistes

del que es tracta és de matisar. I el llibre

i reflexions sobre el meu cap fa això, et meu

d'Estefania ens n'ha de fa adonar.

marit és així, l'ex

de la cunyada

ques i la llum. En va seleccionar 150 fotos,

Gauche Divine.

que venen acompanyades per textos en ca-

Rosa REGAS i altres.

talà aranès, francès, anglès i espanyol.

actua

La solució passa per demanar respon-

aixa.... I aleshores el lector, home o dona, se

sabilitats als polítics i agents socials que te-

Lunwerg Editores.

n'adona que ell i els seus propers són prota-

nim més a prop. El llibre d'Estefania ens dó-

Barcelona, 2 0 0 0 .

gonistes d'aquestes vivències.

na una base. Es pot llegir abans, alhora o

135 pàgines. 16,27 euros.

A/a bé: és important si el ílibre e! lle-

després de llibres ciaus en la critica a l'ac-

geix un home o una dona. Un home proba-

tual estat del món, com els de Samtr Amir

blement s'irritarà cada cop més, a mesura

Ei cdpítalismo

globalización,

ja de política, intel·lectualitat, whisky i Bo-

que n'avanci les planes, i negarà en si ma-

de Susan George Informe Lugano o de Nao-

caccto d'impossible repetició d'impossible

teix ei que observa en els altres mascles. Pel

mi Klein No Logp. El poder de las marcas.

repetició que va ser la Gauche Divine de la

que fa a les dones, el llibre els acaba con-

El primer és espès però essència!; el segon

Barcelona dels seixanta i principi dels se-

en la era de la

El record en fotografies d'aquella barre-

®

. •:.:;:.-•• A8RIL 2002

HO

P E R D I S

L'art sota el poder [ O 9 de novembre de 1944. \^L

La plaça Skénderberg de Tirana, la ca-

pital d'Albània, celebra la fi de l'ocupació feixista italiana. Sis setmanes després. Albània, ja sota la influència de l'estalinisme soviètic, celebra a la mateixa plaça la seva proclamació com a república popular comunista. Tols dos actes estan presidits per un personatge sinistre, el dictador Enver Hoxha, que endinsarà Albània en el pou de la tirania durant cinc dècades, fins a la caiguda del mur de Berlín

i l'enfonsament

del comunisme.

Aquest és el pretext històric del qual arrenca "Tiran(i)a", la mostra que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona {CCCB) dedica a la relació entre la tirania i l'art.

L'exposició del CCCB centra la seva tesi en el fet de mostrar que l'ari capta el poder i que per això, mani que mani, sempre trac-

Shehu, un escriptor albanès exiliat a Barce-

La reflexió sobre els foscos mecanis-

ta de posar, de sotmetre, l'art ai seu servei,

lona des de 1997 i fill d'un primer ministre

mes que utilitzen les tiranies en el control

ja sigui eliminant-lo com va intentar el III

assassinat el 1 9 8 1 després de caure en

dels països que és la mostra del CCCB tè

Reich amb l'art expressionista ("l'art dege-

desgràcia, intenta esbossar una metàfora so-

un dels punts culminants en un petit però

nerat"), adoptant-lo amb reserves com va fer

bre el poder despòtic que s'articula a través

brillant audiovisual que tanca la visita a

dures comunistes van ser tan poc humanes com les feixistes de principis de segle. ©

Exposició

Mussolini amb el futurisme, o imposant un

d'elements arquitectònics (els cèlebres i

l'exposició. El documental, enregistrat per

"TIRAWIJA"

estil propi com el realisme socialista estali-

maleïts búnquers que havien de protegir

un estudiant albanès, personifica el paro-

CCCB

nista que va envair mitja Europa d'imatges

Albània de l'amenaça exterior), fotografies,

xisme i la manca total de llibertat artística

Montaiegre, 5. Barcelona

grandiloqüents de fornits camperols, obrers

muntatges audiovisuals, obres d'art del Mu-

i personal que es va viure a Albània en la

Fins al 2 8 d'abril.

amb granota i rodes dentades de tot tipus de

seu de Tirana (bons exemples del realisme

persona de la seva pròpia mare, antiga

maquinària. Hoxha, el dictador albanès, va

socialista) i una instal·lació formada per al-

membre de les joventuts comunistes. La

voler imitar Stalin tot establint un ferri i sag-

guns dels llibres d'autors prohibits pel règim

melangia, tristor i desesperació que des-

nant control del govern, les llibertats i, evi-

(Alberti. Hegel, Hemingway, Plató, Sartre...)

prenen les paraules de la mare del jove re-

dentment, l'art.

que, casualment, pertanyien a la biblioteca

alitzador són, potser, el millor resum del

privada d'Enver Hoxha.

discurs que transmet la mostra: les dicta-

La mostra, comissariada per Bashkim

TRENCA'T

a

Antoni

Capilla

Periodista capilla&eresmas. i

LA

Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom del país on es troba el palau de la fotografia. A la columna de color dels motsresposta hi trobareu, en acròstic, el nom d'aquest paiau.

Dl

m

Rl

RA

1

XA

2

m .- • i

PLÀ

FRAN

NÒ

BO

DU

E

LI

3

VO i Ó

ES

4

RA

LE

TA

6

ÇA i SI

LA

7

SA

CO

NE

PIS

5

<••

FI

XI

CLET

AM

FLE

NA

LAM

LI

CIS

A

8 UM

—

9

DEFINICIONS: 1. Acció que enderroca construccions a ritme d'explosiu. 2. Obertura estreta entre dues peces que no ajusten prou bé. 3. El canvi de direcció que pot experimentar un raig de llum o una ona sonora. 4. Accessori sanitari castigat a sostenir la pastilla de sabó. 5. Distància que hi ha de costat a costal d'un cos. 6. Material de recobriment resistent i impermeable que admet diverses coloracions. 7 Tot un manetes amb les instal·lacions de gas i aigua. 8. Grans construccions verticals destinades C o m p t e a m b la cornisa!,...

a contenir habitatges. 9. Material d'una certa elasticitat, resistent a la calor, ideal per segellar.

SOLUCIONS;

EÒUEJJ : S |

aíneo ap iund e sa

LA LA

GENT

ACTIVITATS

GENT

CULTURALS

Vine al teatre!

Visita al Teatre Lliure

P " I Col·legi ha signat un acord i L m amb ei Teatre Lliure que permet als col·legiats gaudir dels espectacles programats durant tota la temporada 2 0 0 2 amb un

El novembre passat es

descompte fins a un 2 0 % del preu de taqui-

va inaugurar a Barcelona la

lla. Aquest descompte s'aplicarà a tots els

nova seu del Teatre Lliure

espectacles que es facin en els diferents àm-

ubicada a l'antic Palau de

bits del Teatre. Per tal d'obtenir els descomptes, els interessats tan sols hauran de

l'Agricultura

mostrar el carnet de col·legiat en retirar les

Aquest edifici té un interès

entrades. El descompte es farà per al col·le-

a Montjuïc.

especial per les innovacions

giat/da i un acompanyant. Es poden fer re-

tècniques i el procés de

serves al telèfon 9 2 2 2 8 8 97 4 7 tot indicant

construcció que s'hi han

la condició de col·legiat/da del CAATB. ®

dut a terme (vegeu secció T E A T R E

Lliure de Gràcia -Abril

"El Reportatge"). Per tal

L L I U R E

que el professional pugui

A l'entorn de Salvador Espriu

Univers Miles Davis v.o

Teatre

Obres de Debussy, Homs, Ravei, Satie i Scelsi

Orquestra de Cambra del Teatre Lliure

conèixer de ben a prop

Fedra + Hipòlit (Peces d'amor i de guerra II)

Orquestra de Cambra del Teatre Lliure

Direcció: Lluí's Vidal

aquesta obra de construc-

Dramatúrgia: Magda Puyo i Ramon Simó

Direcció: Jaume Cortadelías

ció i també de restauració

Direcció: Magda Puyo

Teatre Fabià P u i g s e r v e r - M a i g i juny

Coproducció amb S.P. Produccions

del patrimoni arquitectònic,

Teatre Fabià Puigserver - Abril

Dansa

Òpera i teatre

It Dansa

la direcció del Teatre ha

Teatre Fabià P u i g s e r v e r -Abril i maig

La veu humana / La voix humaine

Coreografies de Carlos Iturrioz, Nacho Dua-

ofert una visita guiada a les

Teatre

De Jean Cocteau

to, Jo Stromgren i Jiri Kilyan

Ronda de mort a Sinera

Música de Francis Poulenc

seves instal·lacions per a

Jove Companyia de l'Institut del Teatre

De Salvador Espriu i Ricard Salvat

Coproducció amb Prolírica

Direcció artística: Catherine Allard

col·legiats i els seus acom-

Companyia Teatre Lliure

Amb la col·laboració del Gran Teatre del Liceu

Lliure de Gràcia - Maig i juny

guiada es farà el dissabte

Direcció: Ricard Salvat

panyants i amics. La visita

L l i u r e de G r à c i a - Maig

Teatre

Teatre F a b i à P u i g s e r v e r - Abril

Teatre

Intimidad

Jornades

Trilogia de la juventud 2. Imagina

De Hanif Kureistii

matt. La visita és gratuïta,

Jornades Salvador Espriu

De José R. Fernàndez, Yolanda Pallin i Ja-

Direcció: Gabriela Izcovich i Javier Daulte

però cal reservar plaça.

Amb la col·laboració de la Fundació Espriu i

vierG. Yagúe

l'Institut del Teatre de Ja Diputació de Bar-

Cuarta Pared, Companía de Teatro

Espai Lliure

celona

Direcció: Javier G. Yagüe

Febrer a juny

Inscripcions:

Programació d'espectacles de petit format

Servei d'Informació

Espai Lliure - Abril

Teatre F a b i à

Música

Música

27 d'abril a les 11.30 del

Puigserver-Maig

Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 6 0 www.teatrelliure.com

informacio@apabcn.es

Ens dol comunicar a tots els col·legiats,

Ens dol comunicar a tots els col·legiats,

Ens dol comunicar a tots e/s col·legiats.

la defunció del nostre company.

la defunció del nostre company:

la defunció del nostre company:

Roberto de Robles Corcuera

Josep Maria Querol Teixidor

Norberto Núfíez Velàzquez

esdevinguda el 26 de gener, a 52 anys.

esdevinguda el 6 de febrer, a 84 anys.

esdevinguda el 8 de febrer, a 46 anys.

Ens dol comunicar a tots els col·legiats,

Ens dol comunicar a tots els col·legiats,

la defunció del nostre company:

la defunció del nostre company:

Josep Vinyeta Dagas

Lluís G. Nadal Padrós

esdevinguda el 9 de febrer, a 76 anys.

esdevinguda el 18 de febrer, a 73 anys.

lèL·

SERVEIS

, Owdern central PPJMERA QUN2EMA ABRIL 2002

La gasolina i el telèfon mòbil, més barats E

l Col·legi i la patronal CE-

iCOT van signar, el passat 19 de febrer, un conveni marc de col·laboració segons el qual ambdues institucions duran a terme mi ciatives de caire empresarial i professional.

La signatura del conveni va anar a càrrec d'Eusebi Cima, president de CECOT. i Xavier Bardají, president del Col·legi (en la foto)

El conveni respon a les creixents possibilitats de col·laboració en l'àmbit de la prestació de serveis als membres d'ambdues institucions. De manera molt especial es treballarà en la promoció de la formació, la transferència tecnològica i l'especialització de la borsa de treball. A més, CECOT aportarà al CAATB la prestació de serveis similars als que actualment disposen els seus associats.

De moment, ja s'han començat a aplicar descomptes en la gasolina i en la utilització dels telèfons mòbils.

Descomptes en el gasoil i la gasolina.

Els col·legiats podran gaudir d'uns descomptes excepcionals que s'aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de l'estació de servei. Aquest descomptes s'aplicaran en funció del producte i l'estació de servei.

Gasolina: En totes les estacions del grup REPSOL-YPF (més de 3.400 estacions a l'Estat espanyol). El descompte serà de 0,02 euros (3 ptes.) per litre.

Gasoil: En totes les estacions del grup REPSOL-YPF (més de 3.400 estacions a l'Estat espanyol). El descompte serà de 0,01 euros (2 ptes.) per litre.

Gasoil: En totes les estacions de Servei Especial (més de 1.400 estacions a l'Estat espanyol). El descompte serà de 0,04 euros (6,5 ptes) per litre.

Per obtenir el descompte, només cal pagar a les estacions de servei de! grup REPSOL-YPF (Repsol, Campsa, Petronor) amb la targeta Solred Clàssica i l'import amb el descompte es cobrarà a través de l'entitat bancària la primera setmana del mes següent.

La targeta Solred ofereix, a més, altres avantatges, com és ara pagar els peatges de les autopistes de tot l'Estat espanyol. Tam-

bé, el servei d'assistència 24 hores en la xarxa nacional de tallers oficials adherits al grup Repsol-YPF.

Tarifes Cecotel Mòbil Acord Cecot- Movistar

Contracte Movistar Plus Empresa (Mòduls Mòbil i Provincial Activats) Modalitat Tarifa Única

Com obtenir la targeta SOLRED 1. Formalitzant un document de contracte d'ús de les targetes Solred al servei d'Informació del CAATB.

Quota de connexió

0 euros

Quota mensual per línia

0 euros

2. Aval bancari pel doble de la quantitat en euros del seu consum mensual i que s'haurà de gestionar amb l'entitat financera. La quantitat mínima d'aquest aval serà de 600 euros.

• A telèfons fixos i altres operadors mòbils • A telèfons Movistar

Aquest aval serà gratuït, ja que serà íntegrament assumit per Solred sempre que es formalitzi en qualsevol de les entitats que tenen conveni amb la companyia. La gestió de les targetes, un cop estiguin formalitzats tots els documents serà d'un mes, aproximadament. f£>

Trucades nacionals

Modalitat Franges Horàries 0 euros 0 euros Horari normal

0,16 euros / min

Horari reduït

0,18 euros/ min 0,09 euros / min

0,13 euros / min 0,13 euros / min 0,07 euros / min

Descomptes en trucades nacionals

13,5 %

Descomptes en trucades internacionals

35%

Missatges curts

60 %

Bústia de veu

13,5% 35% 60 % 0 euros

El contracte amb modalitat Tarifa única ofereix els mateixos preus les 24 hores del dia, sense diferenciar laborables de festius. El contracte en modalitat Franges Horàries ofereix preus molt competitius en horari reduït (entre les 21 i les 7 h.) en dissabtes,

CONTRACTACIÓ CECOTEL + CECOTOIL Servei d'Informació del CAATB Tel.: 932 40 20 60 • informacio@apabcn.es

diumenges i festius de caràcter nacional.

Aquests descomptes només es podran aplicar a les empreses (que tinguin donat d'alta un CiF). De moment, no es poden aplicar a les persones físiques per la qual cosa, els arquitectes tècnics que tinguin donada d'alta una empresa es podran beneficiar

INFORMACIÓ CECOTEL + CECOTOIL Telèfon 902 44 00 40 www.cecot.es/cecotoil www.cecotel.com

d'aquest descompte si el seu telèfon mòbil esta contractat amb Telefónica Movistar Plus Empresa Franges Horàries amb els mòduls Mòbil i Provincial.

SERVEIS

DIVERSOS

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 3Ç02'. 2 " ; - J

Petits anuncis Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA. Tel: 934 52 07 89 3rins3@coac.net

Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

Serveis de topografia

Informació tel.: 932 40 23 76 teig d'obres sobre el terreny. Delineació de Supressió de barreres projectes. Amidaments i pressupostos. arquitectòniques Plotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Es fan estudis de supressió de barreres Gómez i Associats. arquitectòniques (locals, oficines, habiC. Eres, 80, local, 3 • Sí. Feliu de Guíxols.tatges...)

Tel.: 972 32 32 82 • Fax: 972 32 32 82 Amaia.

Tels.: 93 425 46 10 • 606 375 790 oficinajmgomez@ctv.es Col·laboració professional Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol • Telèfon: 639 89 10 63 Delineació de plànols

S'ofereix arquitecte tècnic amb experiència en constructora/promotora per a petites col·laboracions i projectes, amidaments i pressupostos, i també control d'obres. Informàtica a nivell d'usuari.

Albert • Telèfon: 615 541 654

Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols.

Telèfon: 933 09 59 65

Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

TeL 933 95 44 45 • Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replan-

www.apabcn.es /informatiu

I

ANUNCIS de L'Informatiu

Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordi-

Perspectives

Especialistes en animacions i fotomuntatges. Som professionals amb 6 anys d'experiència per a promocions, díptics, presentacions en paper o en CD-Rom. Dissenyem tanques publicitàries amb la seva perspectiva. Complim amb el termini de lliurament.

Ens desplacem a tot Catalunya.

Scriptiva • Telèfon.- 934 59 46 17

nador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 €, si

ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets.

Informació:

Delineant de plànols Serveis tècnics d'arquitectura

Copisteria Augusta ofereix un descompte d'un 30% en còpies de plànols als aparelladors i arquitectes tècnics. Per beneficiar-se d'aquesta oferta només ca! presentar el carnet de col·legiat.

Copisteria Augusta Sènec3. 31. Barcelona Telèfon: 932 17 32 46

EIS PETITS

S'ofereix estudi de delineació-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Tel.: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, Especialitzats en serveis control d'obres, cubicacions, delimitacions, de recolzament a l'arquitectura parcel-lacions, informes, i assessoraments.

El nostre equip disposa de mitjans i recurCosta Gabinet Topogràfic sos per col·laborar en delineació, projectes Casp, 36, 4t la. Barcelona bàsics, executius, mesuraments, aixecaTet: 933 17 10 36' Fax: 933 17 06 84 ment de l'estat actual i qualsevol servei que calgui. Ens desplacem a l'estudi del client.

Perspectives Mayte • Telèfon: 934 59 46 17 Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36

Còpies de plànols

S'ofereix delineant de plànols per a tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 30, CAD 2000. fer treballs a casa, etc. Experiència en empresa d'enginyeria i arquitectura. Preus negociables.

Xavi 934 18 56 76 • 686 979 368 Col·laboració professional S'ofereix arquitecte tècnic, professional liberal per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. També, gestió d'obra. Aporta experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció d'obres.

Telèfons: 935 87 52 58 • 630 261 973

S'ofereix interiorista per a perspectives artístiques de diferents estils.

Sílvia ' Telèfon-, 650 753 769

telèfon: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 64 informatiu@apabcn.es També a www.apabcn.es/informatiu

ass»

G U I A

A C T I V A

Busques una empresa de sostres prefabricats?

Necessites un estudi geotècnic?

Vols un altre pressupost d'un instal·lador elèctric?

Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

ISTRUCTURALES

l U . COLOMÍ DE

ACHADAS CIÓN

piuuii3<pi·lu

STAU RACIÓ N

tel +34 972 843 467

OYICTOS PAVINDUS, S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AtrrOANIVELLADORS 1 MORTERS DE RESINES TEHRATZOS COHTlNUOS

ENCOFRADOS J. ALSINA. S A P<y. Ind R a a e n C o D Camió» 08110 Montcada y Renac Tel. (93) 575 30 Fan 193) 564 70

00 59

IMPERMEABILITZACIONS

ESTRUCTURO/ COflDfll./A l i m m a s Flexibles de PVC-P para la impermeabiluación

FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ Tol.; 93 204 64 11 •

BETEC S L ' ' *

Morters sense retracció Rehabilitació

ALKOR DRAKA

Via Augusta, 330-33?, Baisos • 08017 Barcelona Fax: 93 260 03 06

Tel.: 93 84a 40 00 - hltp://www.alkor.

La solució a l'aluminosis

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio

El sistema de renovaci Tel.: 93 796 41 22

Políoono' '

CON5TRUCCIONE5 MAMSO, I I 5" A • Tel. (93) 426 98 98 |3 lineas)

Tànger. 26 - 0B01B Barcelona - T. 934864300 Bruc, 126-08037 Barcelona - T. 932080166 St Miquel, 14 - 43004 Tarragona • T. 97725 ADHEUVOS • SEllADOtES * HIODUCTOS QUMCOS

Rec o b rimen ts per a sòls Industrials

PARA I A CONSTRUCCIÓN

IBERMAPEI, SA. H. Cotolufio 20 • 5* Planta 08002 BARCELONA Tel.: 93 343 50 50 - Fcut 93 302 42 29 E-moil: ibwmopaiOib·nnapei.Bi

•

Aplicada f à a l , ràpida i econòmica

• • • • •

Annpofs Impermeabilitza» Higkmlcs Decoratius Recamoó fàol de

Refuerzo de vigas de modera

mecànica i qulm Cl Gova. 41 ba*>) • 08ÍW SaBafloB (Boi)

Fem el terra bo j -ift: segons DIN ISO 9002 E-0SC3D BARCELONA Te!ïlcno: 93 345 B3 50

Fa*. 93 3461713 E Mal-;as(2sas-sacom

Dlputoción, 39O392 • Telélono 93 344 08 00 Fax 93 3d4 08 07 • 08013 Barcelona

Av. Sani Julià, 206, nau 7.Pol.indusl/ialCongosl 0S400 Granollers Tel:93849S700/93B49 54 75 Fax 93 849 54 16 htlp: www.astradur.com o-mall: pstro-qulmlca©aatraclur

FUSTERIA D'OBRA. MOBIUARII EQUIPAMENT O Padifía. 240 • Tei « « 6 U 53 • fix e-ma/J: lehabilMrehabliites

93 4JS 7135

• 0S01J Sarce/ona

Cira. Torre Romeu, sín' 03202 Sabadell tel. 93 74S 48 38 fa* 93 736 07 61 wvnv.qabarro.com

la

teva

P U B L I C I TAT

solució

professional

fí Fo I

O N TROBAR EL QUE CERQUEU:

7. REHABILITACIÓ

14.

1. ESTRUCTURES

8 . INSTAL·LACIONS

15. SANITARIS

2. COBERTES

9. INTERIORISME

16. SERVEIS PROFESSIONALS

3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS

10.

17.

EQUIPAMENTS

4 . FAÇANES

1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES

18.

INDUSTRIALS

5. TANCAMENTS I DIVISIONS

12.

ENVIDRAMENTS

19.

INSTAL·LADORS

6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS

13.

MITJANS AUXILIARS

URBANISME I MOBILIARI URBA

INFORMÀTICA

INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR El Col·legi posa a disposició dels professionals informació tècnica i comercia! sobre productes i serveis de la construcció. Els professionals trobaran els fulletons i catàlegs de les empreses als casellers de la planta baixa. Durant el mes d'abril hi són presents les empreses següents:

Estudiós Geotécnícos Estudiós GcofTsicos

BGH

Auscultación de Cimentaciones

• OPTI ROC ARIOOS LIGEROS. S.A. • VERNAUTE. S.A. GEOTECNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HlDROGEOlOGlA. MEDI AMBIENT. PUM.JIJSII·.Í.I·I·

Av. Europa J3.3-1 OXT·XKkUda (Barcctma)

• REVIAL REFORMAS, S.L. • PÈNDOL. S . L

Tel. i F u (977) 7927B1 • «JflSO CAMBRILS

• PUERTAS ARTEVI, S.A.

M i j o . do S j n d . 1 E" 3' W

I F u (90?) 334 312-08017 BARCELONA

• REPSOL BUTANO, S.A. • CONSORCIO TERMOARCILLA SERVEIS

• ASFALTEXCONSTRUCCION. S.A.

TANCAMENTS

• A P A B E U Í lOPOCUAflCS

PROFESSIONALS

• AccEStoms

PRACTICABLES

• COMPOSAN CONSTRUCCION, S.A.

• NIVÍIL-USE»

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA í

•>•'

• MAPES TofoonAf ics • OurrocuFu OFIOW. • A W M O O K tLiawNics

• GRUPO MECANOTUBO, S.A. • SISTEMES DE REFORÇ ACTIU, S . L

\ CKINCO, S.L.U.

GUILLERMO V

• TRAC VERTICAL, S.L.

PUERTAS Y PERSIANAS

Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31

DE AXUMINIO DE SEGURIDAD MANUAXES Y AUTOMÀTICAS

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES . . „ ...

Beck& Heun

• REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS

Beck S Heun Ibenco CAdidenyo, 357 3°-3o 08025 Barcelona Tel. 93-458 23 70 Fax?3-!071347 Brno! conrodi@ofrnkrí.eï

oIcfQ N-ll Km. 600 Nau G 0 PALLEJÀ (Barcelona)

Assistència Tècnica i Control de Qualitat a tot tipus d'obre

m

• SAS PREFABRICADOS DE HORMIGON, S.A.

M.S.INGENIEROS &

CONSULTORES, S.L. 1NGENIERIA OE CONTROL PENSAVOS INTÉGRIDSD EN"

93586Z318 | -^L0TES C/Composftor _ GEOHADAR r Bach, 18.

ESTUDIÓS DE 1MPACTO Pol. Can Jardí i AMBIENTAL

• MASA. S.L. • SUBEROLITA. S.A. • ALKOR DRAKA IBÉRICA, S.A. • UNEX APARELLAJE ELECTRICO. S . L • GEBAUER, S.A. • ESPAIS VERTICALS, S.L.

Tel.: 937 31 54 46

• WEBER CEMARKSA

d. Arirs, SI, Nm P • Pol. I n i Cin Pinllid) • 0822S Ttrri!

• TECHNAL IBÉRICA, S.A.

L5

LABORATORI DE COMTROL

BRAMONA

FORMIGÓ AHMAT. MATTHIALS

IMPRESSIÓ DIGITAL

93.568.76.76

ESTUDIS GEOTÈCNICS

Muntaner. 215

• fotocòpies

ESTUDIS DE PATOLOGIA 08191 • BUBl

Tel. 1% 439 45 Í 1

• SIMONSWERK GmbH • WERMASI, S . L • BTCINO Q U I N T E U • ATEH-ENRIC HEREDIA CAMPMANY-GAUDET • PREFABRICATS MATEO PLANAS. S.A.

ASSAIG SONIC DE PILOTS Fax 93 32216 23 Treinto afios aporlando soluciones, con Goranlios y Seguridad: Ventonos, Puerios, Fachadas, Barondillai, Verandas. Mollorquinas...

TtCHNAL tiene la solución para Usted, y s'l no, lo inventaremos. 93 573 77 77 La Red Alumlnier Technal son profeiionoies soleccionodos oue relleion su profesionolídad en coda reolizoción.

902 902 643

> l c l MITJANS AUXILIARS | I Pellairos. 28 I 08019 BARCELONA | Tels. 93 307 29 33 ; 93 307 26 92 - ANDAMIOS DE FACHADA • APUNTAL*MIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

Les empreses interessades a presentar els seus productes poden dirigir-se a:

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: Jordi Marín

B I T M A P . ISIDRE RODRÍGUEZ Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon: 932 4 0 20 57 Fax: 932 4 0 23 6 4 E-mail: comercial@apabcn.es

L'lnform@tiu electrònic www.apabcn.es/informatiu

Bitmap Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 5 7

DEMANDES t n l PPJMERA QUINZENA ABRIL 2007

COL·LEGI D'APARELLADORS

:ortant grup d'empreses, cciona Der la seva constructora:

LU IXI

UJ

b Q. z> oc o

AJUDANT CAP D'OBRA

o ca < PRO1NOSA

Funcions •

per formar part del departament tècnic de l'empresa. Col·laborarà amb l'arquitecte en la redacció del projecte (amidaments i pressupostos, plecs de condicions, entre d'altres), par-

ticiparan en l'adjudicació de les obres a industrials conjuntament amb el director tècnic i actuaran com a direcció facultativa en el seguiment d'obres de tipus industrial i oficines, i gestionarà la lase de projecte i construcció (project i constniction management).

Confecció dels amídaments.

Es requereix

Planificació i control d"una obra.

•

Petició d'ofertes i íer els comparatius.

•

Relació amb els proveídws / direcció facultativa / proptetat.

LU

-

Frofessional amb efpenèncu en profetes, direcció facultativa i gest>ó cfoores.

-

Habituat a treballar amh suport informàtic nivell alt de Presto, es valoraran conenements de Pra^ect i '.<S-Off.:e.

- toc

Es requereix

S'ofereix S'ofereix

Q: Q.

00 Ld Q

Suport al cap d ' o t o .

•

Selecciona 2 TÈCNICS/QUES DE PROJECTE I OBRA

UJ

Busquem una persona iove, recent titulada i arr, capacita! d'apienentatge, responsable, dinàmic amb facilitat de tracte amb la gent.

Interessals envieu carta manuscnta, currículum i fotografia, indicant la referència 7973 COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

o z

-

Incorporació en una empresa d'enginyera que pertany

Àmbit d'actuació Catalunya, principalment l'àrea metropolitana de Barcelona.

•

formació pe» part de l'empresa.

• -

Contracte labora! indefinit.

Sou rwexiabls en funciÈ da l'eiperiíncia aportada pel candidat.

Busquem un professional amb més de 5 anys d'experiènc funcions descrites, amb un nivell alt d'autonomia i capaç d\ mir molta responsabilitat. Bon comunicador, organitzat amb voluntat de fer equip.

ce.

o

Q.

Les persones interessades poden enviar carta n cnta, currículum i fotografia tipus carnet, indic referència 7865 a: COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Servei d'informació i as

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà • Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

• Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• Contractació de l'assegurança.

Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 A/e: auto@apabcn.es

g u p que inclou promotora i construcl

en expansió.

-

Quadern central PRIMERA QLÍN2ENA

Arquitecte/a tècníc/a

Tècnic/a comercial

AB

Arktec

DESPATX D'ARQUITECTURA I URBANISME

SOFTWARE PER A ARQUITECTURA, ENGINYERIA I CONSTRUCCIÓ

perfil Edat entre 20 i 30 anys i amb experrènmidamenls r pressupostos (TCQ-ITEC).

Es valoraran d'altres coneixements aixi com l'interès propi en prosperar a l'empresa.

Interessats enviar currículum a: Ap. Correus. 49. 08870 Sitges. Referència: A. Tècnic, e-mail: abarqOabarq.com

Les seves funcions seran les d'atenció, seguiment i tancament d'operacions de venda, i de demostració i suport tècnic de software de càlcul d'estructures, de gestió d'obra i de disseny assistit. perfil

Arquitecte tècnic/a, edat, entre 25 i 35 anys. Excel·lent presència, facilitat de comunicació i disponibilitat de viatjar. Es valorarà experiència comercial i coneixements de software tècnic. s'ofereix Lloc de treball, Barcelona, incorporació immediata i contracte laboral.

Les persones interessades poden enviar currículum per fax al núm: 9 3 2 6 5 2 8 6 9 o per a/e: barna@arktec.com

Cap d'obra

§ Tècnic/a de projectes i obres

EMPRESA CONSTRUCTORA DELS CLUBS DE FITNESS DIR selecciona un cap d'obra per a la seva expansió.

DESPATX D'ARQUITECTURA I ENGINYERIA per a Is direcció d'obres i tasques de despatx: realització de projectes executius, plànols, amida menis, memòries, etc.

perfil El perfil correspon a una persona responsable i activa, per assumir la direcció i coordinació d'obres noves. Experiència demostrable a peu d'obra mínim de 5 anys, dirigint i coordinant equips de treball i fases d'obra. Imprescindible estudis d'Arquitectura Tècnica i domini d'Autocad i Presto. Es valoraran coneixements de Microsoft Project. Lloc de treball a Barcelona i rodalies.

perfil Imprescindible experiència mínima de 2 anys en les tasques esmenlades. Edat. entre 25 i 35 anys. Coneixemenls informàtics d'Autocad, Presto, Olfice, elc. Nivell alt de català i valorable altres idiomes. Convenient carnet de conduir j vehicle ptopi. Uoc de treball, Barcelona amb possibles desplaçaments a la resta del pals.

s'ofereix Salari en funció de l'experiència i formació aportades. Feina estable.

s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral o relació liberal. Sou aproximat 15.000.-euros brut/anual negociable més incentius. Incwpwsaó immediata.

Indicar pretensions econòmiques. Les persones interessades poden enviar currículum a CAR C/Indústria,

Les penones interessades adreceu el currículum al mim. de fax: 932 38 79 H o per a/e; ad-

9 0 - 9 2 , ent. 6a, 0 8 0 2 5 Barcelona o bé per a/e: rrhh@dirfitness.es indicant la referència 0 7 / 0 2 .

2 caps d'obra

Arquitecte/a tècnic/a

CONSULTORIA DE RECURSOS HUMANS

MULTINACIONAL FRANCESA DEDICADA AL SECTOR DE L'ARQUITECTURA COMERCIAL PER A LA SEVA OFICINA DE BARCELONA

per a empresa constructora immobiliària. Un per a la província de Barcelona i l'altre per Tarragona. Portaran les direccions d'obra, estats d'amidaments, confecció de pressupostos, control d'industrials i tracte amb proveïdors.

per a incorporació immediata a temps complet. Realització de pressupostos de mobiliari, organització i control de muntatges, relacions amb proveïdors, establiment i plàning de fabricació i instal·lacions.

perfil Imprescindible experiència mínima de 3 anys en direcció d'obres d'habitatges. Coneixements de programes informàtics de pressupostos. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Jornada oficial. Relació liberal.

Sou en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934 34 00 69 o per a/e: masferrer@optar.es

perfil Es valorarà experiència mínima d ' l any en estudi d'interiorisme. Coneixements informàtics de Word, Excel i Autocad. Idiomes: imprescindible bons coneixements de francès. Àrea de treball, Barcelona amb desplaçaments per a la resta de Espanya. Imprescindible carnet de conduir. s'ofereix Contracte laboral amb sis mesos de prova. Sou negociable en funció de l'experiència del candidat.

Les persones interessades poden adreçar el currículum a Xavier Fisselier al núm. de fax 934 88 10 53 o per a/e: i.fisselier@mobil-m.com

' - * •

A C T I V I TATS

•--.*:.>*

', C - .-L:-/-.ABRIL 2002

REHABILITACIÓ

I

MANTENIMENT Intervenir en l'obra de Gaud

Inspecció i intervenció en cobertes planes Barcelona La construcció de cobertes planes fia esdevingut una solució cada dia més habitual, i actualment, representa a l'entorn de la meitat de les cobertes existents. Cal dir que n' hi ha una gran varietat, des dels terrats mes tradicionals sense membrana impermeabilitzant (ms a les més complexes solucions amb materials d'última generació.

L'objectiu d'aquest breu curs és apropar el professional als diferents tipus de cobertes i als seus comportaments, a la diversitat de productes d'impermeabilització que avui hi ha al mercat i als quals podem trobar en els editicis antics. Es pretén, doncs, donar unes pautes per a la realització d'una bona inspecció i oferir uns criteris de valoració que ajudin el tècnic a trobar !a millor solució en el moment d'intervenir en aquest tipus de cobertes.

DILLUNS, 22 D'ABRIL 16:00 presentació 16:15 Coneixement de la coberta plana •Jaume Avellaneda Doctor arquitecte. Catedràtic de Construccions Arquitectòniques de l'ETSAV 17:45 descans 18:15 Inspecció, procediment i fitxes Lara Trujillo Arquitecte tècnic. Servei de Rehabilitació i Medi Ambient 19:15 Anàlisi de la situació LluisCaula Arquitecte. Director tècnic de Texsa

DIMECRES. 24 D'ABRIL responsable acadèmic: Lara Trujillo, arquitecte tècnic, Servei Rehabilitació i Medi Ambient Amb la col·laboració de TEXSA. dates: 22 i 24 d'abril lloc- Barcelona durada: 8 hores preu del curs: 108 € preu especial col·legiat/da: 90 € PROGRAMA Documentació que es lliurarà: MANUAL DE DIAGNOSIS E INTERVENCIÓN EN CUBIERTAS PLANAS y el catàleg en suport CD-ROM

16:00 Elecció dels materials aïllants i impermeables Lluís Caula Arquitecte. Director tècnic de Texsa 17:00 Actuacions de substitució. Fitxes d'intervenció Lara Trujillo Arquitecte tècnic. Servei de Rehabilitació i Medi Ambient 18:00 descans 18:30 Productes. Avantatges i inconvenients Lluïs Caula Arquitecte. Director tècnic de Texsa

de TEXSA

MEDI

L'objectiu d'aquest curs és presentar l'obra de Gaudí a través dels restauradors d'algunes de les seves obres més emblemàtiques. Es tracta de conèixer els procediments seguits i els resultats obtinguts al llarg del procés de diagnosi, el que ens mostrarà la qualitat, complexitat o improvisació de moltes de les solucions constructives emprades. Restaurar Gaudí és un repte difícil, endinsar-nos en els entens adoptats en la restauració de la seva obra ens ajudarà a comprendre-la. La complexitat d'algunes de les tècniques específiques emprades per corregir el procés de degradació de components dels seus edificis també ens farà adonar de les limitacions tecnològiques de l'entorn en el que Gaudí va treballar.

Es tracta, doncs, d'un curs d'estudi de casos, centrat en experiències concretes en edificis de Gaudi, però que per extensió ens permetrà aprofundir en la problemàtica que presenten tots els edificis modernistes catalans i en les formes d'afrontar la seva restauració. responsable acadèmic: Xavier Casanovas, arquitecte tècnic. Cap del Servei Rehabilitació i Medi Ambient. dates: 14,15 i 16 de maig lloc: Barcelona horari: dilluns i dimecres, de 16 a 20 hores Preu Matrícula: 210 € Preu Col·legiat/da: 174 € PROGRAMA DIMARTS, 14 DE MAIG 16:00 Presentació 16:15 Sobre els projectes de Gaudí estudiant

AMBIENT

Codi: M l 2 4 2

1

Barcelona L'objectiu del curs, és donar els coneixements necessaris perquè es puguin fer el predimensionat i seguiment d'una instal·lació solar tèr-

PROGRAMA

mica d'una complexitat mitjana-baixa, com la que ens podem plantejar de col·locar en un habitatge unifamiliar. A més es tractaran tots aquells aspectes administratius relacionats amb els ajuts econòmics que moltes d'aques-

16.00 Recepció participants i presentació del curs

pus d'ajuts, etc. Pel que fa a les instal·lacions fotovoliaiques, també es tractaran els aspectes administratius, que per petites instal·lacions han estat recentment resolts, i es donaran els criteris essencials d'actuació donada la seva simplicitat, en la majoria de casos. La legislació d'aplicació serà un referent clau. responsable acadèmic: Ton i Flonach data i horari: 3 0 de maig, de 16 a 21 h. lloc: Barcelona durada: 5 hores preu del curs: 60 € preu especial col·legiat/da: 48 € Amb la col·laboració de l'ICAEN

19:45 Treballs de restauració a la Sagrada Família Jordi Fauli i Ramon Espel DIMECRES. 15 DE MAIG 16:00 El Palau Güell Antoni Gonzàlez. Arquitecte. Director de la Restauració del Palau Güell i de l'Església de la Colònia Güell 17:30 L'Església de la Colònia Güell Antoni Gonzalez 19:30 La "Casa de los Botines" Josep Lluïs Gonzàlez, Dr. arquitecte i catedràtic de l'ETSAB DIJOUS. 16 DE MAIG 16:00 La rehabilitació de la Casa Milà Francisco Asarta, aparellador d'obres i arquitecte 17:30 Pausa 18:00 Les intervencions estructurals a la Casa Milà Robert Brufau i Niubó, Dr. arquitecte 19:30 Gaudí restaurador i restaurat Joan Bassegoda Nonell, Dr. arquitecte, conservador de la Real Càtedra Gaudí

Informació tel.: 932 40 20 60

Instal·lació d'energia solar en els edificis.

Cas pràctic

tes instal·lacions poden rebre: documentació necessària (tècnica i administrativa), quantia dels ajuts, lloc on sol·licitar-los, diferents ti-

Juan José Lahuertd, Professor d'història de l'art i l'arquitectura a l'ETSAB 17:15 La Sala Hipòstila i el Banc del Parc Güell (Intervenció estructural) Fructuós Manà. arquitecte. Director del Programa R*D de l·ITEC 18:45 Els pavellons de consergeria del Parc Güell Carme Hosta, arquitecte tècnic i Anna Ribas, arquitecte.

30 DE MAIG

16.15

Introducció a les possibilitats de l'energia solar a l'edificació.

16.45 Sistemes solars tèrmics per a habitatges

Producció d'aigua calenta sanitària.

Sistemes i predimensionat 17.45 Pausa 18.00 Resolució d'un cas pràctic d'Energia Solar Tèrmica 19.00 Sistemes de producció connectats a la xarxa elèctrica Implementaria de plaques en elements constructius Resolució cas pràctic El Decret d'autoproducció d'energia elèctrica. Situació actual 20.00 Marc normatiu i gestió de subvencions a nivell local, regional i euro-

peu

Eficiència energètica 1 energies renovables.

Aplicacions a l'edificació

Codi: M1261

Barcelona En un clima mediterrani com el nostre, l'energia solar pot proporcionar als usuaris uns nivells de confort oi de qualitat de vida pels usuaris perfectament compatibles amb una sostenibilitat urbana correcta, i d'altra banda, requereix unes instal·lacions que ja han estat contrastades i perfeccionades durant anys. cosa que garanteix el seu bon funcionament i rendiment.

Aquest curs mostrarà els beneficis que des de la vessant energètica i de millora del medi ambient es poden obtenir amb la incorporació de criteris de disseny bioclimàtics i amb l'ús de les energies renovables en els edificis. Es combinaran les sessions tècniques amb exemples de casos reals que permetran conèixer, de primera mà, edificis que |a han incorporat paràmetres de sostenibilitat. responsable acadèmic: Tom Floriach, arqui-

tecte tècnic.

Amb la col·laboració de l'ICAEN. dates: del 6 a I'l 1 de maig

horari: de 16 a 20 hores durada: 20 hores + visita

preu del curs: 270 euros preu especial col·legiat/da: 210 euros

lí • - — jpS. , B ^ / ^•bjfl|^^Hg^g'2||^&H3Í ^^•HJ^^^^flB9|^^^s3E| ^ ^ ^ ^ ^ ^ y B B ^ ^ S ^^^^^^^^^iSBBwwj^SS ^^^^^^^--^j^^^^^^^^S] ^^^^^^' ^ Ü ^ ^ ^ ^ ^ f f ^ H l ^ ^ / ^ • • • • • • • • • • • S ^^^g^^^^^^^^^^gjj^j

[SH^^^^^^^^^^^^IH i^^^^^^^^^^^^^^^^l ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ Z ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ S

^^^^^I^^^H^^^^^H MRBSi^^EiS^I^^HI

Quadern centnl PRIMERA QUINZENA ABRIL M O ï ' 3 3

O R G A N I T Z A C I Ó

I

G E S T I Ó

Gestió del tancament de l'obra i de la postvenda

Gestió de l'obra. Construction management Curs de postgrau Barcelona

Que el lliurament del producte immobiliari satisfaci el client és un dels objectius principals del procés immobiliari. La gestió del tancament de l'obra i de la postvenda és una fase orientada a garantir que el traspàs a l'usuan compleix les expectatives generades i que la qualitat del producte respon a la definida. La demanda, per part de les empreses, de professionals preparats per intervenir en aquesta fase s'ha incrementat en els últims temps, ja que és en aquesta fase del procés on els nivells de competència del mercat immobiliari actual són més exigents com a conseqüència de la conscienciació dels usuaris pel que fa als nivells de qualitat que han de demanar.

Per això, aquest curs està orientat als professionals que vulguin intervenir en aquesta (ase del procés constructiu.

Aquest és un dels cursos d'especialització que el Col·legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya.

professors: Jaume Vifials. Arquitecte tècnic.

Director tècnic de Grugesa dates: del 13 al 27 de maig HOC: Barcelona horari: dilluns i dimecres, de 18.30 a 21 h durada: 10 hores preu del curs: 150,25 € preu especial col·legiat/da: 126.21 €

Les funcions de management constitueixen una de les noves perspectives de futur pet als professionals del sector immobiliari i de la construcció. La preparació i la formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de la l'obra és un factor clau per facilitar l'evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i de la qualitat dels productes immobiliaris.

PROGRAMA • Abast i objectius del tancament. Etapes del procés del tancament: Finalització d'obra. Lliurament de claus.

•

Reclamacions postvenda. Nova situació amb la LOE. Costos i empreses.

• El cas de SUMASA. La postvenda com atenció al client. Sinèrgies entre postvenda, projectes, obres i I+D. • Procediments per a minimitzar les reclamacions postvenda. El programa de punts d'inspecció. La recepció de l'obra i la conformitat del client.

•

responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Arquitecte tècmc i aparellador. Project manager

Cas pràctic. Com organitzar un servei postvenda en una promotora petita/mitjana.

Us del full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries

El professional capacitat per realitzar les funcions de construction management, com a responsable de la producció de l'obra, haurà d'organitzar-ho tot partint d'un projecte executiu i d'un pressupost objectiu tancat. Són funcions seves la contractació i coordinació dels diversos industrials que participaran durant el procés de construcció.

També ha de liderar i conduir els equips que intervenen durant el procés per tal que es compleixi el termini previst de lliurament de l'obra. Ha de controlar els costos per assegurar que es respectaran les qualitats previstes i el pressupost fixat.

El curs que presentem està estructurat com a itinerari formatiu i té com a objectius proporcionar les competències necessàries per desenvolupar correctament aquestes funcions, d'acord amb els requisits de la demanda del sector i de les empreses.

Barcelona La informàtica ens permet realitzar amb molta rapidesa operacions que ía poc temps requerien coneixements profunds en comptabilitat i anàlisi, i una dedicació gairebé exclusiva. En aquest curs presentarem una forma fàcil i útil de fer servir un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries.

Calen coneixements en estudis de viabilitat en operacions immobiliàries i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel. En el programa de cursos d'informàtica bàsica que organitza el Col·legi inclou un curs d'iniciació a Excel per a aquelles persones que no tinguin coneixements del full de càlcul.

Aquest és un dels cursos d'especialització que el Col·legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager.

professors: Isidre Rodríguez. Expert en Informàtica del CAATB. Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L'H 2 0 1 0 SPMSA dates: dimarts i dijous, de l ' l i al 2 5 d'abril lloc: Barcelona horari: de 19 a 2 1 h durada: 10 hores preu del curs: 180.30 € preu especial col·legiat/da: 150,25 € PROGRAMA • Ampliació de coneixements per a l'ús de funcions financeres, lògiques, de recerca i referència.

• L'estudi de viabilitat: Objecte, procés i indicadors. L'estructura del (ull.

• Dades bàsiques de l'operació a estudiar.

• Càlculs i resultats. Adaptació del full al sistema del treball de cadascú.

• Aplicacions concretes.

INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60 • Fax. 932 40 20 61 a/e. informacio@apabcn.es • httpi/www.apabcn.es

responsables acadèmics: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Responsable acadèmic de l'Area de Formació en Organització i Gestió del CAATB Francisco Javier Llovera. Doctor en Dret. Aparellador. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC dates: del 19 d'abril al 26 de juny de 2002

lloc: Barcelona horari: divendres de 16.30 a 21 h i dissabte de 9.30 a 14 h durada: 8 0 hores preu del curs: 1.202.02 € / 2 0 0 . 0 0 0 PTA preu especial col·legiat/da: 1.009,70 € / 168.000 PTA Organitzat conjuntament amb logo UPC FPC PROGRAMA • Introducció al management i a la gestió en el sector de la construcció - Introducció.

- El servei del professional del construction management.

- Introducció a la gestió de recursos humans.

• Planificació estratègica - Objectius i anàlisi del projecte.

- Plantejament de l'operació. Estratègia de contractació.

- Planificació de l'operació.

• Planificació de l'obra i seguiment econòmic • Implantació d'obra i organització logística.

- Planificació i control de costos.

- Control de costos.

- Contractació.

- Tècniques de negociació.

• Direcció de reunions.

- Anàlisi de riscos.

- Seguretat i salut a peu d'obra.

- Qualitat.

• Tancament de l'operació i la postvenda - Recepció i liquidació.

• Lliurament de l'obra i postvenda.

- Tècniques de resolució de conflictes.

• Desenvolupament del cas - Resolució de casos.

- Simulació de conflictes.

+5* FORMACIÓ

,m~mw?m***mx

S EG U RETAT •Ff335TffJMIl+lllif:l!4í·!·]í4-*ffl!Xl·I--i4.·tíWitJ codi: S7023 Manrüa i Granollers

> ° "

En cada sessió es donarà la normativa d'aplicació corresponent al cas que es tracti, es veuran les comprovacions que cal fer per garantir-ne el compliment, els processos de muntatge 1 desmuntatge de cada element i com s'ha de fer l'anàlisi i la prevenció dels riscos inherents a cada procés.

S7023 (Manresa) durada: 2 sessions preu del curs: 57,70 € preu especial col·legiat/da: 48,08 € S7024 (Granollers) durada: 3 sessions preu del curs: 86.55 € preu especial col·legiat/da: 72,12 € SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ D'ESTRUCTURES METÀL·LIQUES Granollers. 17 d'abril Les mesures de prevenció en les estructures metàl·liques són ben especifiques, i les han

l :

»"""

de dur a terme operaris especialitzats. En aquesta sessió es farà una exposició dels mètodes de treballj de les mesures de seguretat aplicades en obres de diferents dimensions, SEGURETAT EN ELS TREBALLS DE REHABILITACIÓ DE FAÇANES Granollers, 24 d'abril En aquesta sessió s'explicaran els aspectes essencials per a la seguretat en aquests treballs i les pautes per redactar la documenlació tècnica necessària, així com també tes mesures de prevenció que cal adoptar en el seguiment del procés d'execució.

SEGURETAT EN LA REALITZACIÓ D'EXCAVACIONS 1 MOVIMENTS DE TERRA Manresa. 16 d'abril En aquesta sessió es parlarà de la seguretat amb què s'ha de treballar en excavacions i moviments de terres, partint dels riscos que es poden preveure, i de les mesures de prevenció que cal aplicar en aquesta fase de l'obra.

ACTIVITATS

PERICIALS

Tècnica pericial. L ' u r b a n i s m ü ^ ^ ^ ^ ^ ^ Barcelona

HMM^H |

Aquest curs forma part d'un grup de cursos d'aspecte tècnic que s'aniran desenvolupant, i està dirigit a tots aquells que tenen una lordiació bàsica en l'àmbit de la perícia i volen aprofundir en els coneixements tècnics necessaris per elaborar dictàmens per a la reclamació o la defensa o per actuar com a perits forenses en els litigis de l'urbanisme.

Té per finalitat donar els coneixements tècnies necessaris per a la redacció de dictàmens relatius al planejament i a la gestió urbanistica, a les urbanitzacions, a la disciplina urbanística, a les immissions. a les servituds i a les relacions de veïnatge.

En el curs s'ha previst la realització de pràcliqües i una avaluació de l'aprofitament del

curs. L'aprofitament positiu del curs, con|untament amb la justificació de tenir els coneixements bàsics de perícia, donarà a ralumne la possibilitat de ser inscrit en les Ihstes de penis judicials com a coneixedor del tema d'urbanisme, responsable acadèmic: Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat dates: del 9 de maig al 6 de juny Hoc: Barcelona horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h durada: 28 hores P^u del curs: 403,88 € preu especial col·legiat/da: 336,57 €

INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ

COL·LEGI D'APARELUDORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 9 3 2 4 0 20 6 0 • Fax. 9 3 2 4 0 20 6 1 a/e. informacio@apabcn.es • http7/www.apabcn.es

NOVES

Informació tel.: 932 40 20 60

NORMATIVES

Contractar amb l'administració.

El contracte d'assistència tècnica

Servituds i relacions de veïnatge

Barcelona Cada vegada més l'Administració treu a concurs la direcció d'obra dins d'un paquet més ampli de treballs: redacció del projecte, redacció de l'estudi de seguretat i salut, coordinació de seguretat i salut en fase d'execució, etc. Els models d'organització dels tècnics s'han d'anar adaptant als nous sistemes de contractació de l'Administració. Quins tipus de contracte d'assistència tècnica utilitza l'Administració? Què han de saber el tècnics i com s'han d'organilzar els despatxos professionals per a poder-se presentar als diferents tipus de concursos? Com es prepara la documentació del concurs? Com es poden associar diferents tècnics o diferents despatxos per a presentarse a un concurs al qual no es podrien presen-

tar per separat? Quin interès té la inscripció de l'empresa en els registres de licüadors de les diferents administracions?

L'objectiu d'aquesta sessió és respondre tots aquests interrogants i, en definitiva, exposar tots aquells aspectes que puguin facilitar l'accés dels tècnics als concursos d'assistència tècnica. responsable acadèmic: Jesús Fernàndez.

Arquitecte tècnic. Servei de Normativa lloc i dates: Barcelona, 24 d'abril horari: dimecres, de 17 a 21 h durada: 4 hores preu del curs: 28,85 € preu especial col-legiat/da: 24,04 €

La llei de contractes i el contracte d'obra Les funcions de la direcció facultativa i de gestió d'obra en el cas d'obres de l'Administració pública tenen una sèrie de peculiaritats que les fan molt diferents de les obres privades. Molts aspectes que en les obres privades es regulen en les clàusules contractuals de la mateixa obra, en les obres de l'Administració pública estan sotmesos al compliment d'una legislació. Per tant, és important que el tècnic conegui aquesta legislació i, molt especialment, aquells punts que incideixen més en la seva aplicació pràctica a l'obra.

Es tractaran temes com ara la revisió de preus, les certificacions, els problemes derivats de les desviacions del pressupost, les partides alçades, la recepció de l'obra, els terminis de garantia, les incidències derivades

de la interpretació del contracte d'obres, el control de qualitat, etc. Tot el contingut de la sessió es farà d'acord amb el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 de |uny de 2000 i la resta de disposicions legals vigents sobre la matèria.

Aquesta sessió està adreçada als tècnics en general i en particular als tècnics municipals. responsable acadèmic: Jesús Fernàndez. Arquitecte tècnic. lloc i dates: Barcelona. 29 de maig horari: dimecres, de 17 a 21 h durada: 4 hores preu del curs: 28,85 € preu especial col·legiat/da: 24,04 €

Les relacions entre veïns a causa de les possibles molèsties que pot generar una obra i el tema de les servituds existents són aspectes regulats dins l'àmbit del dret civil que tenen una gran importància per als tècnics. La constatació d'aquest fet la trobem en el gran nombre de consultes ateses pel Servei de Normativa del Col·legi en relació amb diferents problemàtiques: mitgeres, llums, vistes, envans pluvials, etc. La majoria d'aquestes consultes es resolen a partir de l'aplicació de la Llei

HABILITATS

13/1990. sobre l'acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge. responsable acadèmic: Jesús Fernàndez. professor: Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat. dates: a confirmar horari: de 17 a 21 h durada: 4 hores preu del curs: 28.85 € preu especial col·legiat/da: 24.04 €

DIRECTIVES

La presa de decisions davant els problemes Hi ha, sovint, una gran diversitat de situacions en què s'han de prendre decisions que afecten la gestió dels recursos humans i materials. El professional ha de saber resoldre problemes i prendre decisions adequades i de manera ràpida. Cal desenvolupar habilitats per analitzar tots els factors implicats en el problema i saber escollir l'atternativa de solució, conjugant l'eficàcia i l'eficiència.

Els objectius d'aquest curs són: adquirir el costum de pensar millor, desenvolupar el

pensament creatiu i aprendre a prendre decisions. responsable acadèmic: Ascensión Gàlvez.

Arquitecta tècnica. Cap del Servei de Promoció i Mercat de Treball lloc i dales: Terrassa, del 6 al 15 de maig horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 12 hores preu del curs: 173,09 € preu especial col·legiat/da: 144,24 €

ACTIVITATS

FORMACIÓ

i\ PRIMERA QUINZEV ABR IL

Q U A LI TAT

2001^35

Informació tel.: 932 40 20 60

Control de qualitat dels materials.

Obres d'urbanització

Control de qualitat dels materials amb Control WIN. Cas pràctic

Barcelona

Barcelona

Dins les tasques dels tècnics que es dediquen a la direcció d'obra n'hi ha que, tol i no ser pròpies de la construcció de l'edifici, si que són annexes a aquestes, com son les obres d'urbantïzació. De fel, la mateixa LOE estableix que aquestes obres formen part de l'edificació. L'objectiu d'aquest curs és donar les pautes per a la realització del control de qualitat de les obres d'urbanització, en aquells apartats que facin referència a la identificació dels materials per a terraplens,

aglomerats per a vials, formigons gumtats, e t c . i els seus assaigs.

Preparar el programa de control de qualitat i ler-ne el seguiment per poder certificar-ne el compliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics porten a terme durant l'execució de l'obra. S'han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixen els requisits de la normativa vigent 0 els del mateix projecte, controlant els resultats i les especificacions dels documents que garanteixen la qualitat i prendre les decisions quan aquest resultats no són els desitjables.

En aquestes sessions s'explicarà la forma de redactar el programa i el registre de resultats del control de qualitat a través d'un exemple pràctic utilitzant el programa informàtic

responsable acadèmic: Pere Casademont.

Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del Col·legi. dates: 15 i 17 d'abril lloc: Barcelona horari: dilluns i dimecres, de 18 a 2 ! h durada: 6 hores preu del curs: 86.55 € preu especial col-legial/da: 72.12 €

INTERIORISME

Control Win. Es posarà un èmfasi especial en el control del formigó d'acord amb la instrucció EHE. Caldrà que els alumnes tinguin coneixements a nivell d'usuari de l'entorn Windows. responsable acadèmic: Pere Casademont.

Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del CAATB dates: del 3 al 19 de juny lloc: Barcelona horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 18 hores preu del curs: 259,64 € preu especial col-legiat/da: 216,36 €

Informació tel.: 932 40 20 60

La llum i el color a l'espai interior "...recordar els primers assaigs que Van Doesburg, per exemple, va dur a terme pintant les diferents parets d'una habitació amb colors diferents, segons la intensitat de la llum, si queia per sobre o de forma esquiva (llum directa, contrallum, llum lateral) o segons consideracions estètiques". (J. J. P. Oud) La citació anterior, juntament amb la cèlebre frase de Le Corbusier "l'arquitectura és el joc savi, correcte i magnífic dels volums sota la llum", serveixen per remarcar la importància d'ambdós components en l'evolució històrica de l'espai i defineixen l'orientació de la primera part del curs: un acostament a la llum i al color entesos com a elements que qualifiquen l'espai, presents en

I N F O R M À T I C A

el moment de la seva concepció i part intrínseca de la seva personalitat. Per això, s'estudiaran les diverses concepcions espacials en la història de l'arquitectura més recent i la importància que la llum i el color han tingut en la percepció dels seus interiors.

horari: dimecres, de 16.30 a 2 1 h

amb la col·laboració de: La segona part del curs se centra en l'estudi de casos individuals i paradigmàtics de l'actualitat, en els quals tant la llum, natural o artifiTEMARI

responsable acadèmic: José Baltanàs. Professor de disseny de l'Escola Elisava dates: del 15 de maig al 12 de juny

• Racionalisme: Els valors estètics i semàntics en l'ús de la llum i el color. El predomini dels significats.

•

Introducció: Llum i color. Definicions i diferències

• Actualitat: Art i dissey. Noves relacions, nous espais. Conferència de Manel Ibari Síntesi: Lectures i aplicacions a partir dels exercicis realitzats en els seminaris anteriors

Informació tel.: 932 40 20 60

A P L I C A D A HMHHPI

• Un paradigma: la llum i el color en Le Corbusier • Actualitat: el minimalísme i e! no color. La primacia de la llum com a definidora de l'espai interior (públic/privat). Postmodernitat: els valors estètics i semàntics en l'ús de la llum i el color. El predomini de l'escenogràlic • Actualitat: La primacia del color com a definidor de l'espai interior (públic/privat). Conferència de Fernando Marzà

cial, com el color, ja sigui del mateix material o aplicat, contitueixen elements determinants de la composició espacial.

Imatges i fotografies en els documents tècnics

Dibac 2d

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ I ^ ^ ^ M Codi- CI402

Barcelona

Barcelona OBJECTIUS DEL CURS Incorporar imatges en els documents que fa el tècnic: informes, pressupostos, memòries, entre d'altres. Saber afegir en l'edició d'un document de text fet amb Microsoft Word: imatges: fotografies, plànols, logos, esquemes. Saber recuperar fitxer i imatges amb altres programes, fer petits retocs a les fotografies i millorar la imatge del document.

preu especial col·legiat/da: 14.000 PTA / 84,14 € PROGRAMA • Confecció d'informes amb imatges incorporades • Inserció de lotogralies • Inserció de plànols en documents tècnics • Conceptes bàsics de retoc fotogràfic • Elaboració de documents amb personalitat pròpia • Inserció logotip empresa • Incorporació de la imatge en els pressu-

dates: del 6 al 18 de juny horari: dimarts i dijous de 19 a 2 l h lloc: Barcelona

postos

durada: 8 hores preu del curs: 17.000 PTA/ 102,17 €

INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ

lloc: Barcelona durada: 20 hores preu del curs: 288.49 € preu especial col·legiat/da: 240,40 €

Ca! haver realitzat el curs WORD 1 NIVELL

OBJECTIUS DEL CURS Poder fer front a la resolució gràfica de qualsevol projecte treballant amb eines 2 0 .

El curs va dirigit a qualsevol persona que vulgui conèixer i dominar el funcionament del programa DIBAC XXI en 2D. No són necessaris coneixements previs de CAD. dates: del 19 al 27 d'abril horari: divendres de 16 a 2 1 h. i dissabtes de 9 a 14 hores HOC: Barcelona durada: 20 hores preu del curs: 40.000 PTA / 240,40 € preu especial col-legiat/da: 48.000 PTA / 288,48 €

PROGRAMA DEL CURS •

Comptabilitat amb CAD: format DXF i

DWG. • Façanes i distribució en planta d'un habitatge unifamiliar.

• Col·locació de fusteria: portes, finestres i armaris.

• Col·locació de ratllats en bany i cuina.

• Col·locació d'objectes nous.

• Simetria.

• Acotació • Superficialitat.

• Plànols d'es!ructures: forjats i pilars.

• Alçat.

• Organització del plànol final • Impressió del projecte.

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor. 5 • 08021 Barcelona • Tel. 932 40 20 60 • Fa». 932 40 20 61 • a/e. infonnacio@apabcn.es • http.//mï».apabcn.-

TERA QUNZEMA ABRIL 2003

I N F O R M À T I C A

Informació tel.: 932 40 20 60

A P L I C A D A

Frontpage Express.

Crear la web del despatx professional

lï^Ql^^HI^^^Hi^^^^H^^H^ Cod:iCI403 | Barcelona

|

Codi:CI216

Barcelona OBJECTIUS DEL CURS És el control j domini d'una ema que ens permetrà resoldre qualsevol problemàtica de pòrtics plans de formigó.

Aquest curs va dirigit a aquelles persones que necessiten resoldre estructures petites de forma ràpida i precisa. 0 bé, busquen un programa que permeti una ràpida verificació de càlculs externs. lloc i dates: Barcelona, divendres. 12 d'abril horari: de 16 a 21 h durada: 5 hores preu del curs: 10.000 PTA / 60.10 €

CURSOS

preu especial col-legiat'da. 13.000 PTA / 78,! 3 €

OBJECTIUS DEL CURS Saber que cal fer per crear i publicar una pàgina web internet. L'alumne farà una pràctica, amb el programa d'edició de web Frontpage Express, en la que crearà la seva pròpia web i la podrà publicar a internet.

PROGRAMA DEL CURS • Intertacp del programa, • Introducció de dades i plantejament del problema, • Generació de diagrames, resultats i amidaments del pòrtic.

• Generació i manipulació del dibuix dels armats (format DXF).

• Casos pràctics. Pòrtics, bigues continues, fiostres.

• Impressió e importació de dades.

R0GRAMA DEL CURS I El servei v.ww a Internet • La www • Programes per a l'edició i confecció de pàgines web • Confecció de la pàgina web • "Publicar" la web a Internet • L'actualització de la pàgina web

lloc i dates: Barcelona, del 16 a! 28 de maig horari: dimarts i dijous de 18 a 21 hores durada: 12 hores preu del curs: 25.000 PTA / 1 5 0 , 2 5 € preu especial col·legiat/da: 20.000 PTA / 120,20 €

ecomanem WORD 1 NIVELL.

Informació tel.: 932 40 20 60

D'INFORMÀTICA

Aula d Informàtica de Barcelona INICI

FINAL

HORARI

DURADA

PREU COL·LEGIATS

PREU CURS

DIBAC

19/04/02

27/04/02

DV.16-21 S.9-14

20

240.40 €

288.49 €

PROJECT

30/04/02

09/05/02

DT.DJ.18-21

12

120.20 €

150.25 €

PRESTO II. CONTROL DE COSTOS 1 PLANIFICACIÓ

13/05/02

29/05/02

DLDMI.17-21

20

210.35 €

240.40 €

FRONTPAGE EXPRESS.LA WE8 DESPATX PROFESSIONAL

16/05/02

28/05/02

DM.OJ.18-21

12

120.20 €

150.25 €

IMATGES 1 FOTOGRAFIES EN DOCUMENTS TÈCNICS

06/06/02

18/06/02

DM.DJ.19-21

8

84.14 €

102.17 €

INFORMÀTICA APLICADA

INICI

FINAL

HORARI

DURADA

PREU COL·LEGIATS

PREU CURS

AUTOCAD 1 NIVEL 2D

INFORMÀTICA GRÀFICA

09/04/02

04/06/02

DM.DJ.19.21

34

306.52 €

402.68 €

AUTOCAD II NIVEL 3D

31/05/02

14/06/02

DV.17-21 YS-9-13

24

216.36 €

282.48 €

OFIMATICA

INICI

FINAL

HORARI

DURADA

PREU COL·LEGIATS

PREU CURS

INTERNET

13/04/02

13/04/02

DS.9-13

4

48.08 €

66.11 €

WORD II NIVEL

19/04/02

20/04/02

DV.17-21 DS.9-13

8

60.10 €

84.14 €

EXCEL 1 NIVEL

24/04/02

08/05/02

DL.MI. 19-21

8

60.10 €

84.14 €

ACCESS

26/04/02

27/04/02

DV.17-211 DS.9-13

8

60.10 €

84.14 €

EXCEL II NIVEL

14/06/02

15/06/02

DV.17-211 DS.9-13

8

60.10 €

84.14€

Una persona per ordinador. Els cursos amb l'horari al matí tenen un descompte del 25% (menys dissabtes).

Informació general dels cursos Condicions d'inscripció

hagi assistit al 80% de les sessions.

ció dels dissabtes, tenen un 25 % de

10.000 PTA a descomptar de la matrí-

descompte sobre el preu.

cula en el moment d'inscriure's en un

var plaça al telèfon 932 40 20 60.

Condicions i facilitats

Els estudiants de Targeta Accés tenen

nou curs.

Les places són limitades i s"assignen

de pagament

reservat el 10% de les places dels cur-

per ordre d'inscripció.

Les inscripcions han d'estar formalitza-

sos de formació continuada que realit-

Quan no quedin places d'inscripció en

des 10 dies abans de l'inici del curs.

zem en el Col·legi amb un descompte

un curs, s'obrirà una llista d'espera per

Els pagaments es poden realitzar en

del 20% sobre el preu de col·legiat.

10 dies abans de començar el curs.

cobrir possibles anul·lacions o per fer la

efectiu, transferència

bancària, taló

Per als col·legiats hi ha VALS DES-

comportaran la pèrdua del 50% de

reserva de plaça per a la propera edició.

conformat o càrrec en compte. Els

COMPTE per acumulació d'inscripcions

l'import de la matrícula. L'anul·lació

col·legiats també poden fer els paga-

a cursos de formació continuada del

comunicada dins els dos dies abans de

ments en tres i sis terminis.

programa

Les persones interessades poden reser-

del

Col·legi.

Per

cada

100.000 PTA de matrícules acumula-

Certificats

Anul·lacions Les anul·lacions comunicades dins dels

l'inici del curs, o una vegada iniciat, comportà la pèrdua del 100%.

En cada curs es lliurarà un certificat

Descomptes especials

des en ei mateix any acadèmic es té un

En el cas que el Col·legi anul·li un curs

d'assistència, sempre que la persona

Els cursos amb horari de matí, a excep-

val

es retornarà l'import de la matrícula.

descompte

per

un

import

de

Inscripcions i informació

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 932 40 20 60 • Fax. 932 40 20 61 • a/e. informacio@apabcn.es • http.//www.apabcn.es

A C T I V I TATS

SESSIONS DE PRESENTACIÓ

EXPOSICIONS

Visat on line

LLEIDA: TERRITORI, CIUTAT I GENT

Per aprofundir en l'ús del nou sistema de Visat on line, podeu assistir a una de les sessions de demostració. Un expert informarà de com es visa on line, del funcionament del programa Gestió Col·legial 2002, els requeriments informàtics, resoldrà dubtes i podreu formalitzar el contracte d'utilització. dies: 9, 11, 15 i 17 d'abril lloc: sala d'actes de la seu central del CAATB. Properament us informarem del calendari previst per a les delegacions.

L'exposició és un projecte per promocionar la imatge fotogràfica com a llenguatge artístic. autors: Francesc Belart, Xavier Goni, David Saura. col·labora: Imma Munné, gestora cultura! i responsable del Departament de Cultura del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida, dates: del 3 al 29 de maig inauguració: dijous de 2 de maig a les 19.30 h horari: dilluns a divendres, de 9.30 a 20 h. lloc: Sala d'exposicions del Col·legi. Bon Pastor, 5. Barcelona.

Departament de Cultura * Tel: 932 40 20 60

horari: de 19 a 20 h Accés lliure per a col·legiats.

Cal confirmar assistènci Servei d'Informació: 932 4 0 2 0 6 0 o per a/e informacio@apabcn.es

CONVOCATÒRIA

Assemblea General Ordinària de Col·legiats La Junta de Govern del Col·legi va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de Col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi.

L'Assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dimecres 17 d'abril, a les 18.30 hores, en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia, a les 19 hores. Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter definitiu, el següent: Ordre del dia 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior.

2.

ESPAI D'EXPOSICIONS l a PLANTA DEL COL·LEGI

PROGRAMACIÓ DE LES EXPOSICIONS D'ART

• Et món màgic de Gaudi, exposició de dibuixos de Carlos Esteve, pertanyents al llibre del mateix títol i que es podrà veure a l'espai de la primera planta del 10 al 30 d'abril.

• Exposició de pintura de Marià Dinares Del 3 de maig al 2 de juny • Exposició d'Oriol Rufí Del 14 de juny al 14 de juliol • Exposició de pintura de Jordi Urbón Del 13 de setembre al 13 d'octubre • Exposició de dibuix i pintura de Mònica Segòvia Del 25 d'octubre al 24 de novembre • Exposició de fotografia "Gaudí" de Marian Mar Del 5 al 29 de desembre

Carles Esteve signarà el llibre a qui desitgi adquirir-lo el dia 23 d'abril, diada de Sant Jordi, de 5 a 7 de la tarda, a la parada de la Cooperativa Jordi Capell davant la seu del Col·legi a Barcelona [carrer Bon Pastor, 51. Pels nens que vinguin de 5 a 7 de la tarda, hi haurà xocolata amb melindros gratis al bar del Col·legi.

• Del 3 al 29 de maig: exposició fotogràfica, coincidint amb la Primavera Fotogràfica 2002 de Brenda Novak.

del Col·legi corresponent a l'exercici 2001, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 2001 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica, designada per l'Assemblea General.

GUASTAVINO C O .

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha inaugurat una exposició sobre Guastavino Co. (1885-1962) La reinvenció de la volta, que emmarca els actes paral·lels següents: • dimarts 16 d'abril: presentació del llibre Guastavino Co. Registre de t'obra a Catalunya i Amèrica, a càrrec de Salvador Tarragó, arquitecte.

• dissabte, 27 d'abril: Inauguració del Teatre La Massa de Vilassar de Dalt (PI. del Teatre) (hora a confirmar) • dimarts, 30 d'abril: presentació de! llibre: Teatre La Massa de Guastavino Vila, de Lluïs Dilmé i Xavier Fabré dates de l'exposició: fins al 30 d'abril lloc: sales d'exposicions i Picasso del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Les conferències es faran a la sala d'actes del Col·legi d'Arquitectes. PI. Nova, 5 de Barcelona.

Proposta d'aprovació de l'informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici 2001.

informació:

tel.: 933 01 50 00 • fat 934 12 07 88 5. Elecció, d'entre els assistents a l'Assemblea General, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 2002.

6. Tom obert de paraules.

SAGRADA FAMÍLIA: PEDRES DEL TEMPLE, ROQUES DELS TEMPS

A partir del dia 10 d'abril estarà a disposició dels col·legiats, a Secretaria, la informació econòmica corresponent. També estarà disponible a l'Extranet dins de la web del Col·legi (www.apabcn.es) El president

ALTRES ACTIVITATS La Delegació d'Osona organitza el torneig de futbol tradicional entre les diferents seus del Col·legi, que se celebrarà l ' l i de maig a Tona. informació: Delegació d'Osona PI. Major, 6 • 08500 Vic Telèfon: 938 85 26 11

ACTIVITATS DE FORA

Informe del president.

3. Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses

4.

OSONA

Aquesta exposició presenta una col·lecció de les diferents roques utilitzades per a la construcció de la Sagrada Família, tant en ets seus inicis com actualment. Cada mostra consta d'un bloc tallat en brut i polit i la seva corresponent làmina pnma, ta qual s'ensenya per mitjà d'una lotomtcrografia en gran format, a més d'un teit que des-

criu les principals característiques petrogràfiques a l'exemplar. L'exposició es completa amb fotogralies i plànols, en que es poden observar les parts de la Sagrada Família construïdes per mitjà d'aquests materials. dates: del 12 d'abril al 2 de juny horari: dimarts, dimecres, divendres i diumenges de 10 a 14, els dijous, de 10 a 18.30 h. lloc: Museu de Geologia. Parc de la Ciutadella Preu: 3,00 € {l'entrada inclou la visita al Museu de Zoologia i Geologia) informació Tel.: 93319 68 95 • vmw.museugeologia.bcn.es

LA CATEDRAL LAICA: E L PROJECTE D ' U N GRATACEL A NOVA YORK D'ANTONI GAUDÍ Exposició dedicada al projecte de Gaudi d'un gratacel a Nova York que no es va arribar a construir, dms els actes de l'Any Gaudi. Es mostra material original del projecte, una maqueta a gran escala del gratacel realitzada a l'Escola d'Arquitectura, els plànols necessaris per construir la maqueta i una filmació en realitat virtual del gratacel.

Organitza: Escola Tècnica Superior d'A/quitectura de Barcelona IUPC). dates: de I'l al 31 de setembre. lloc: Reial Càtedra Gaudi, Av. Pedra! bes, 7.

Barcelona.

Entrada lliure.

Tel.: 932 04 52 50 * www.pudi2OO2.bcn.es

TABIQUE ELEGANT PLUS

Cadifcasa51 Carrer Verge de Núria, 6 nau 1 Tel. 93 630 69 00 - Fax: 93 630 80 22

Reserva de información Tipo de obra en proyecto Nombre y apellidos Dirección O

Empresa Ciudad

CP.

08830 Sant Boi de Llobregat BARCELONA e-mail: info@caditasa.com - http://www.caditasa.com

Telefono

Fax

CADITASA ha participado en la reforma del edificio del "Palau de l'Agricultura" para convertirlo en el nuevo edificio del "Teatre Lliure", instalando las mamparas divisorias.

EL

N O U

40 'l*Wòrmaòu Pf- *'-'RA QUNZENAABRIL 1002

Teatre Lliure Teatre Fabià Puigser

T E A T R E

L L I U R E

E L

R E P O R T A T G E

"Amb prou feines recordo els primers moments de la meva existència: tots els fets d'aquell període se m'apareixen confosos i indistints. Em prengué una estranya diversitat de sensacions: veia, tocava, oïa i olorava alhora; i realment vaig trigar molt de temps a distingir els diversos sentits (...) Vaig despertar-me quan era fosc (...) Aviat, una llum agradable va sorgir del cel i em donà una sensació de plaer. Vaig llevar-me d'un bot, i vaig veure una forma radiant que s'aixecava entre els arbres. Vaig mirarla meravellat. Es movia lentament, però m'il·luminava el camí i vaig tornar a sortir a buscar baies. Encara tenia fred quan, sota un arbre, vaig trobar una capa enorme, amb la qual vaig cobrir-me, i vaig asseure'm a terra. No veia res clar: tot m'era con-

Reforma de r«JÍ6ci del Palau de rAgricul-

fús. Distingia la llum, la fam, la set, i la foscor; a les orelles em ressonaven diversos sorolls, i de tot arreu m'arribaven olors

tura com a nova seu del Teatre Lliure diverses; l'únic objecte que podia distingir era la lluna brillant, i hi vaig fixar els ulls amb plaer."

Ubicació Avinguda Santa Madrona. s'n. Barcelona

Mary W. Shelley Frankenstein o el Prometeu modern. Traducció de Quim Monzó

Promotor Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic.de Barcelona

Teatre Lliure

e reformat executiu c Guàrdia, arquitecte

Roig, arquitecte tècnic

Estructures Gerardo Rodríguez, enginyer de camins Instal·lacions Pedró V. Ibéfiez, enginyer Instal·lacions teatrals José Luis Tamayo Tano Astiaso Acústica Higini A/au

i

Direcció facultativa J Francesc Guàrdia. Manolo Núfiez i LicrtsRoig Col·laboradors a la direcció d'obra / Pedra V. ibàrtez, Gerardo Rodríguez, José Luis Tamayo, Tano Astiaso, Higini Arau i Lluis Fontanet (arquitecte tècnic).

Constructor Teatre Lliure UTE (Fomento de Construcciooes y Cpntratas-Necso) Cap d'obra Juan José Carreno, arquitecte tècnic Cap de producció Valentí Julià, arquitecte tècmc *" - - - 2 rf ic ie construïda 357m* inici i final d'obra Març 1996 a setembre 2001

STC.

CODI:, PACO CORPORATION CHEMTROL ESPAÍÍOLA PEREFUSTÍ VEDISA BARCELONA SUBEROUTA CADtTASA

I A nalitzar el conjunt de l'ope-

avançades tecnològicament per albergar-hi

altre paner. Crec que en aquest cas, a més

\.;s*\

ració de conversió del Palau de l'Agri-

un cor de sala ambientat a la manera renai-

del benefici de mantenir la memòria i el

cultura en el nou Teatre Lliure pot dur a tot

xentista i barrocoitallà, que és la imatge de

patrimoni, s'ha aconseguit

tipus d'opinions i figures. Pot ser l'edifici

teatre que tenien els seus autors.

exhaustivament de les característiques pree-

treure partit

xistents.

"Frankenstein", com deia l'arquitecte Núnez

En aquesta obra queda relativament

Yanowski en un article a El Pais, un edifici

emmascarat l'esforç realitzat des del punt

Per incloure la nova caixa de sala i

de pell antiga amb tripes i òrgans nous. A mi

de vista constructiu envers el lluïment del

escenari i dotar el teatre dels múltiples

em fa pensar en un joc de nines russes d'a-

resultat funcional i estètic. Perquè parlar de

espais de serveis s'ha dut a terme una gran

quelles que es posen les unes dins de les

reforma interior aquí és un eufemisme. Ens

operació de buidat, construcció de nova

altres cada cop més petites, amb la diferèn-

trobem davant un cas extrem de façanisme,

planta -incloent-hi

cia aquí que les peces no són iguals.

on a més de buidar l'interior i construir un

rasant- i reconstrucció. Els únics elements

Es tracta d'un palau d'exposicions d'es-

edifici nou s'han hagut de reconstruir molts

que es van mantenir van ser les façanes {per cert, compostes de dues fulles de fàbrica

fins 4 plantes sota

til noucentista, d'una qualitat estilística i

components del palau noucentista. Real-

arquitectònica no gaire elevada, que es

ment valia tant conservar aquesta pell, obli-

molt bona de l'època), uns petits sostres

reforma interiorment amb un projecte molt

gant a un sobrecost material i projectual? 0

sobre la zona del vestíbul central, que no

afinat, elaborat i meticulós de caràcter

potser no era el nou ús el més adequat per

eren originals de l'any 29 i van passar amb

modern, amb les instal·lacions teatrals més

a aquest edifici? Però això són figues d'un

èxit la prova ó'aluminosi, els pilars centrals

EL

REPORTATGE

N O U TEATRE

^Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 200Ï1 í

LLIURE

del vestíbul, que es van reforçar amb perfils

migó, pilars i encavallades metàl·liques,

metàl·lics a causa de l'agregació de càrre-

sostres amb xapa col·laborant, lloses, sos-

gues, i les petites torrasses a cada costat d'aquest mateix vestíbul.

El nou edifici interior comprèn fona-

tres reticulars, adequant-se racionalment als requeriments segons el tipus d'actuació.

Així, el nou edifici interior es compon d'una

mentalment la caixa de la sala i escenari

estructura de murs de formigó que tanquen

que s'insereix a l'ala de l'edifici sobre el

tot el perímetre de la sala i l'escenari, que

carrer Lleida. Aquest és un volum que se

suporten les lloses de formigó dels passos

situa bàsicament deslligat de les façanes,

laterals que a la seva vegada es recolzen en

excepte en la zona del íoyer, de forma

fileres de pilars metàl·lics.

prismàtica regular fins a les respectives altu-

La gran llum de la sala i de l'escenari se

res de la sala i l'escenari. El cos sobre la cai-

salva mitjançant

xa de platea es va incrementant en planta,

gelosia de gran cantell sobre les quals es

formant un sostre inclinat en els espais de

recolzen els perfils metàl·lics. El sostre de la

separació de la caixa amb els tancaments.

bigues metàl·liques de

sala està format amb xapa col·laborant i llo-

La resta de l'edifici es va ampliar en

sa armada de 25 cm de cantell, aproxima-

plantes soterrani o es va transformar i es va

dament. Per sobre de la caixa de la sala,

reconstruir. Quant a la reconstrucció, ja sigui

l'estructura es converteix en unes grans

per dificultats de l'ordre artesanal d'algunes

encavailades metàl·liques, amb un destaca-

peces que s'havien de reposar o per raons del

ble i intel·ligent disseny en la forma que

canvi d'ús, no ha estat totalment fidedigna.

adopta per salvar la llum a les sales d'assaig

Per exemple, es van reconstruir les dues

ubicades centralment, i l'altura de tres plan-

grans torrasses sobre el fbyeral carrer Santa

tes que abasta en els laterals per allotjar els

Madrona i no es van recuperar les torrasses a

camerinos perimetrals i el pas d'accés a

l'extrem de l'edifici, a l'entrada de la plaça

l'espai de les bigues metàl·liques de gelosia

Margarida Xirgu a causa de les exigències de

del sostre de la sala, adaptant-se, a més, a

forma i altura de la caixa d'escenari. Aquest

les formes inclinades de la coberta i al sos-

increment de volum, que no sobrepassa l'al-

tre inclinat interior. Aquestes encavallades

tura de les torrasses, no desvirtua el conjunt.

es recolzen en els murs de formigó, en els

Així mateix, el porxo de la plaça es va recons-

pilars de formigó de l'última planta a plom

truir, variant a favor de la lògica el sentit dels

dels murs i els extrems, en la subestructura

nous revoltons de pedra artificial, va passar

metàl·lica de reforç col·locat a les façanes

de ser obert a tancar-se amb envidrat i fuste-

d'aquesta

ria d'alumini i, com en altres zones de l'edi-

d'entramat de perfils metàl·lics d'uns 10 cm

fici, s'hi van col·locar uns pilars metàl·lics

de gruix, es va revestir amb una fulla de maó

estintolant els existents que van quedar com

perforat per aïllament acústic.

zona. Aquesta subestructura,

a decorat. La pell exterior també va variar en !a seva textura i color amb un nou arrebossat i estucat fi color groc i granat. Dins de les lògiques modificacions de l'original, possiblement el tractament exterior de les façanes és el punt menys aconseguit, ja que crec que es veuen molt emfasitzades amb l'aplicació de colors forts.

Els foyers s'han realitzat amb pilars de formigó i sostres reticulars. Els sostres de coberta es van fer amb plaques de formigó alleugerit (S1P0REX) i capa de compressió.

L'estructura de coberta de les torrasses es va solucionar amb perfils metàl·lics, així com la cúpula del vestíbul central, que originalment comptava amb aquesta estructura. Els canvis estructurals en l'ala del carrer Santa Madro-

Construcció a m i d a En la construcció dels sòtans s'han uti-

na van implicar diferents estintolaments en les torrasses petites i en alguns pilars.

litzat quasi tots els sistemes existents de

Sota l'accés de Santa Madrona es va

contenció i recalçaments. Així, es va fer ser-

construir un espai per a taller, amb sostre

vir des de mur pantalla tradicional, pantalla

reticular. El fossar d'instal·lacions sota la

de pilots (en el fossar d'instal·lacions sota la

vorera del mateix carrer es va cobrir amb

vorera del carrer Santa Madrona), a micropi-

sostre de xapa col·laborant i coberta enjardi-

lotatge en fonamentació i recalçament de

nada, deixant franges de relligada metàl·lica

pilars i façanes en alguns trams. A la zona

per a ventilació. Dels sostres de la caixa

de la caixa d'escenari i als laterals del foyer,

d'escenari i de la sala, en pengen estructu-

a causa de les dimensions estrictes de l'es-

res metàl·liques que suporten, en el primer

cenari i la situació de les escales, en no

cas, un entresol de relligada metàl·lica des

poder realitzar mur pantalla tradicional, s'ha

del qual es controla la maquinària del teló i

hagut de recalcar aquestes façanes amb

telers, espai que compta també amb llum

murs de formigó per dames havent de reta-

natural zenitai i. en el segon, suporten el

llar, en algunes zones, els fonaments exis-

fals sostre i espai per a control lumínic. En

tents consistents en pous i arcs de pedra

quasi tots els casos, l'estructura queda en

uns 20 cm de cada costat, amb un sistema

un segon pla, amagada amb diversos reves-

de fil de diamant rotatori.

En la nova estructura es van íer servir diferents tipus ara com pilars i murs de for-

timents. Fins i tot, els pilars centrals del vestíbul, reben un recobriment al·legòric teatral fet amb escaiola.

• -ZV JA ABRIL 2002

Una sala molt versàtil

ments de fusteria estan molt ben dissenyats,

Funcionalment, el plantejament és que

atenent també als requeriments d'aïllament

la utilització de la sala i de l'escenari sigui

acústic, i amb molta cura en la seva elabo-

el més versàtil possible, per la quaí cosa

ració fins al punt que la fusteria exterior s'ha

s'incorpora un sistema de plataformes, 63

realitzat en iroko.

"vagons" en total a la platea, que es despla-

Els paviments són de traverti tractat

cen verticalment per adequar !a disposició

amb marbre blanc de! pafs en esglaons i tro-

del públic i l'escena segons ho requereixi

bades amb els paraments verticals, amb

l'obra, podent-se conformar des de la sala

junts de llautó. És d'agrair que amb pocs materials, tres: marbre, fusta i metall, amb

tradicional, amb fossar o sense d'orquestra i escenari clàssic, fins a la possible divisió en

l'intensiu aprofitament de la llum natural i

dues sales independents separades pel teló-

la forma senzilla de la nova caixa, s'hagi

tallafocs.

aconseguit contraposar uns espais calmats i clars davant el bigarrament del preexistent.

Aquest punt de partida implica tenir tots els accessos disponibles a la sala, en els

Aquesta mateixa cura en el disseny i

tres nivells d'altura que la conformen, per la

acabat s'aprecia en les diferents sales d'as-

qual cosa cada foyer es desdobla en dos

saig que disposen de llum zenital, en els

passadissos laterals donant lloc a 18 portes

el no tan probable cas de la utilització de tot

sala nostàlgica, el conjunt de

en cada planta. Aquestes portes desembo-

l'espai escènic amb l'escena central, ja que

resulta molt contundent per la seva força,

l'actuació

camerinos, sanitaris i fins en els patis i escales de serveis. Cada peça ha estat tractada

quen a l'espai perimetral delimitat pel deco-

l'acabat interior de la caixa de l'escenari és

sobrietat i caràcter unitari. La cura posada

amb els materials idonis en funció de la seva

rat d'arcs "serlians" realitzats amb fusta fos-

de murs de formigó vist i laterals de tubulars

en els acabats i detalls ressalta en tots els

ca. Quan no s'utiíitza aquest accés per a una

metàl·lics que contrasten amb el decorat de

aspectes. Especialment és atractiu el tracta-

l'aïllament acústic, amb les plaques de fals

posada en escena particular, l'espai queda

la sala.

ment de l'espai a les ales laterals del foyer,

sostre de fusta, el paviment de plàstic

Els 63 "vagons" que componen la pla-

de triple altura, amb el desenvolupament

(ARLEQUIN) de la sala d'assaig de dansa, el

tea són estructures de fusta que mitjançant

lineal de les escales que connecten els tres

paviment de fusta de la sala d'assaig musi-

protegit amb una senzilla barana de posar i treure manual.

utilització i tenint cura" particularment de

La voluntat de realitzar una sala amb

un sistema informàtic que regula el meca-

nivells i l'acabat del fals sostre inclinat ban-

imatge de corrala italiana clàssica es veu

nisme d'elevació, amb un tipus especial de

yat per la llum tamissada de les fileres altes

inicialment destinada a la lectura de les

reforçada amb la inclusió d'una quarta paret

molla, se situen a l'altura desitjada. A la

de finestres.

obres. En aquesta mateixa línia mereixen

cal, o les plaques acústiques de la torrassa

atenció a banda l'acollidor i bonic espai de la

el

vegada, aquestes plataformes porten tres

La forma de col·locació de les escales i

moviment del teló, que se'n pot gaudir en la

grades que es regulen en altura manualment

el fals sostre permeten una visualització

biblioteca, el bar, T'Espai Lliure" i la torras-

utilització

espai.

i sobre les quals van collats els seients. En

quasi exempta de la caixa inserida. Possi-

sa habilitada com a sala d'usos múltiples. En

Aquesta imatge entra igualment en contra-

la zona de l'escenari les plataformes no por-

blement que la col·locació

lleugerament

el bar destaca l'organització de l'espai al vol-

dicció amb el fals sostre de la sala realitzat

ten el mateix sistema de regulació, podent-

inclinada dels pilars metàl·lics i el joc de

tant d'una escala escultòrica i passarel·la

igualment en color fosc, però amb relligada

se desplaçar mitjançant màquines.

perspectiva de l'escala potencien aquesta

metàl·liques centrals.

igualment

decorada que acompanya

independent

d'aquest

negra i plafons de fusta, així mateix com en

Formalment, a part de ta imatge de la

idea. A la vegada, els materials d'acabat,

Un parel) de petits detalls que és una

tots nobles i aplicats en obra amb molta

llàstima que no s'hagin pogut resoldre són,

cura, reforcen la distinció de les diferents

per una banda, el color vermell de la tipo-

"caixes". Així, en la zona del foyer, l'interior

grafia històrica del Teatre Lliure que no lliga

dels tancaments de l'edifici antic s'han

amb el granat de la façana i, per l'altra, la

aplacat amb peces de travertí deixant mun-

col·locació de les grans portes metàl·liques

tants i emmarcats dels forats amb estucat

en l'accés del carrer Santa Madrona, que

color granat com l'aplicat en la resta dels

distorsionen una mica l'espai original. Espe-

paraments existents, mentre que la nova

rem, a més, que la utilització d'aquest acon-

caixa inserida es tracta en el seu exterior

seguit i difícil encaix ajudi a la potenciació

amb revestiments de fusta clara d'arç, en

de l'espai de la plaça Mardarida Xirgu com a

què ressalten les portes, muntants i llindes

plaça central de la ciutat del teatre. ®

realitzades amb fusta de sapel-li tenyit fosc.

Els falsos sostres estan fets amb plaques de fusta d'arç perforada i també és d'aquest mateix material el revestiment cònic dels pilars exempts, els trams corbats en els foyers (fins i tot amb porta corba escamoteels cilindres d'instal·lacions. Els ele-

Iníonnatiu&apabcn. es

L'Informatiu PRIMERA Q

Secció transversal de l'edifici del Palau de l'Agricultura.

En la foto, treballs de reforç i consolidació de la caixa preexistent

Visita al nou Teatre Lliure La direcció del Teatre Lliure ha ofert una visita guiada a les seves instal·lacions per a professionals i els seus acompanyants i amics.

Dia: dissabte 27 d'abril Hora: 11.30 del mat!

La visita és gratuïta, però cal reservar plaça Inscripcions: Servei d'Informació Telèfon 932 4 0 20 60 informacio@apabcn.es

: "A OUiNZENA ABRIL 2002

Nou Teatre Lliure • T j ou: que existeix, ha apare11 ^ J gut, ha estat fet o s'ha esdevingut fa poc temps o per primera vegada.

Teatre; acció o accions de caràcter exagerat o espectacular, fetes per a impressionar.

Lliure: no subjecte al domini d'altri.

Aquestes definicions, extretes del Diccionari de la llengua catalana, ens poden servir per entendre la complicada solució íinal d'un pressupost per a un3 obra d'aquesta magnitud. Un projecte de rehabilitació i canvi d'ús d'un edifici d'aquestes dimensions, que a més ve condicionat per un allargament, potser excessiu, de tot el procés, cinc anys i mig d'obra, serà difícil que no comporti una desviació important del pressupost inicial. També és cert que la magnitud i importància del projecte possiblement resten protagonisme al fet econòmic que, amb el pas del temps, quedarà com una anècdota apagada pels espectacles, èxits i aplaudiments d'un públic que tampoc no es preguntarà amb gaire insistència com es va resoldre l'arquitectura econòmica d'aquest edifici.

A nosaltres, els tècnics, si més no per a properes experiències, si és que les tenim i ho sabem aprofitar, ens pot ser de bastanta utilitat la distribució i desviació de !a despesa. Els nombres presentats en el resum econòmic no són els inicials de projecte. Ens ha semblat més interessant anotar en els quadres, les xifres que han estat definitives, amb la finalitat d'apropar-ho més a la realitat.

representa un increment del 33,35%. En l'apartat de les instal·lacions teatrals, el PEM de projecte era de 806,45 milions de pessetes (4,84 milions d'euros), representant una liquidació del 20.14%. Parlem en total d'un escreix de cost de 808,04 milions de pessetes (5,09 milions d'euros).

Un altre aspecte molt important, cabdal podríem assegurar, són les baixes d'adjudicació. Jo recordo de molts anys enrere que ens explicaven el concepte de "baixa temerària" i els especialistes la situaven entorn del 18%. Aquí veiem que en el cas de l'edificació és del 25,59%, que juntament amb el de les instal·lacions teatrals fan una mitjana final del 22,44% (exagerat, espectacular, teatral potser...). Val a dir que en els cas de l'edificació, abans d'IVA, el pressupost de projecte, (2.487.67 milions de pessetes) era encara 24,58 milions de pessetes superior que el cost final amb baixa inclosa (2.463.09 milions de pessetes).

Eí pressupost d'execució per contracta final, es resumeix en el quadre d'estudi econòmic. La repercussió del cost per nr de cada concepte està feta per a la totalitat de la superfície construïda, que en aquest cas és de 16.357 m?.

Siguem Lliures d'interpretar aquests nombres com millor ens sembli i que, en treballar en un projecte Nou, ens serveixin d'experiència, que la vida ja és prou Teatre. í í

Explicarem, però, que en l'apartat de l'edificació el PEM de projecte era de 2.055,93 milions de pessetes (12,35 milions d'euros); per tant, la liquidació final

RESUM ECONÒMIC TOTAL INTERVENCIÓ FUNDACIÓ TEATRE LLIURE COST FINAL PESSETES

Costm' Pt«.

P.E.M. EDIFICACIÓ

COST FINAL EUROS

Total Milions

Total Euros

P.E.M. INSTAL·LACIONS TEATRALS TOTAL CONJUNT

167 610 59 232 226.842

2.741.60 968 85 3.710.45

73.89 26.11 100.00

1.007.36 355.99 1.363.35

16.477.332.56 € 5.822.912.67 € 22.300.245.22 €

P.E.M. SEGURETAT 1 SALUT TOTAL P.E.M.

1.395 228.237

22.82 3.733.27

0.61 100.00

8.38 1.371.73

137.150.96 €

CONTROL QUALITAT (1%/PEM) SUMA

29 671 13.694 2.282 273.884

224.00 37.33 4.479.92

82.30 13.72 1.646.08

1.346.243.77 224 373 96 26.924.875.42

BAIXA DE SUBHASTA 22.44% SUMA

-61 480 212.404

-1.005.63 3.474.29

-369.50 1.276.57

-6 043 945.30 20.880.930.13

B.l. (6%)

3.340,948.82 €

Llnfonradu PRIMERA

RESUM ECONÒMIC EDIFICACIÓ COST FINAL PESSETES

SUPERFÍCIE TOTAL Costm 1 Ptcs.

TREBALLS PREVIS Enderrocs Estabilització façanes TOTAL

Total Milions

COST FINAL EUROS %

Costm* Euros

Total Eun»

3.763 fi.034 9.798

61.56 98.70 160.26

2.25 3 60 5.85

22.62 36.27

369.976.06 € 593 215.79 €

1.108 3. ISO 19 193 P3.4S1

18.12 51.53 313.94 383.59

0.66 1.88 11.45 13.99

6 66 18.93 115.35 140.95

108.913.27 € 309.708.77 € 1.886.822.36 € 2.305.444.41 €

11.369 16.5P3 7.735 35.626

185.96 270.26 126.52 582.74

6.78 9.86 4.61 21.26

68.33 99.30 46.49 214.12

1.117.618.82 € 1.624.297.05 € 760.410.94 € 3.502.326,81 €

?.30fi 23.817 R.ftfll 34.925

37.71 389.58 143.96 571.26

1.38 14.21 5.25 20.84

13.86 143.15 52.90 209.90

226.671.63 € 2.341.439.96 € 865.236.47 € 3 433 348.05 €

?4??

15.243 4.012 3.421 ?.43O 17.379 fi.714 2.030 7 466 266 2.726 fil.109

39.62 249.33 65.63 55.96 39.75 284.27 142.53 33.20 40.33 4.34 44.59 999.56

1.45 9.09 2 39 2.04 1.45 10.37 5.20 1.21 1.47 0.16 1.63 36.46

14.56 91.61 24 11 20.56 14.61 104.45 52 37 12.20 14.82 .60 16.38 104.45

238.146.78 € 1.498.533.20 € 394 424 09 € 336.309.32 € 238.923.84 € 1.708.486.87 € 856.642.06 € 199316.95 € 242.414.09 € 26.109.56 € 267.976.00 € 1.708.486.87 €

DIVERSOS Mobiliari Modificació torrassa TOTAL

294 799 1.093

4.81 13.07 17.88

0.18 0.48 0.65

1.77 4.80 .77

28 889.41 € 78.574.72 € 28.889.41 €

EXTERIORS Urbanització TOTAL

1.608 1.608

26.30 26.30

0.96 0.96

9.66 9.66

158.074.55 € 158.074.55 €

PEM EDIFICACIÓ 3 EM SEGURETAT 1 SALUT TOTAL PEM

167.610 1.056 168.666

2.741.60 17.27 2.758.87

99.37 0.63 100.00

1.007.36 6.35 1.013.70

16.477.332.56 € 103.794.79 € 16.581.127.35 €

DG (13%) 31 (6%) ;ONTROL QUALITAT (1%/PEM) SUMA

21.927 10.120 1.676 202.389

358.65 165.53 27.42 3.310.47

131.78 60.82 1 .08 1.216.38 €

2.155.546.56 € 994.867.64 € 164.797.52 í 19.896.339.06 €

BAIXA DE SUBHASTA 25.59% SUMA

-51.805 150.584

•847.37 2.463.10

-311.35 € 905.03 €

-5.092.798 22 € 14.803.540.84 €

IVA 16% TOTAL PEC

?4.0<B 174.677

394.10 2.857.20

ESTRUCTURA Moviment de terres i Fonaments Fonaments Estructura TOTAL TANCAMENTS 1 COBERTES Exteriors Cobertes TOTAL ACABATS Exteriors Interiors Paviments

INSTAL·LACIONS Saneiament Electricitat Aigua i incendis Protecció contramcendis Climatitiació Acústica Complements Transoort Obra civil embrancament elèctric Obfacivil íossat instal·lacions TOTAL

144.80 1.049.83

2.368.566.53 € 17.172.107.38 €

RESUM ECONÒMIC INSTAL·LACIONS TEATRALS COST FINAL EUROS

COST FINAL PESSETES Costm' Ptes.

Total Milions

% Euros

NSTAL-LACIONS TEATRALS

Maquinària inferior sala Electricitat convencional So TOTAL

3.860 3.939 2.139 42.918 2.040 ? 805 1.531

63.14 64.43 35.00 702.01 33.37 45.87 25.04 968.85

6.52 6.65 3.61 72 46 3.44 4 73 2.58 100.00

23.20 ?3.67 12.86 257.94 12.26 16.86 9.20 355.99

379.464.98 387.225.22 210.328.39 4.219.136.81 200.559.7?

275.705.97 150.491.57 5.822.917.67

í € € € í € € f

99.43 0.57 100.00

665.11 2.04 667.15

10.879.135.13 €

46 54

rOTAL PEM

59.571

968.85 5.55 974.40

DG (13%) 31 (6%) ;ONTROL QUALITAT (]%/PEM) SUMA

7 744 3 574 596 71.485

126.67 5S.46 9.74 1.169.28

3.58 429.63

761.314.95 € 351.376.13 € 58.5fi?.(M f7.027.522.61 €

BAIXA DE SUBHASTA 13 5 3 % ïUMA

-9.675 61.810

-158.26 1.011.02

• 58.15 C 371.48 €

-951 147.07 € 6.076.375 5 3 *

9 890 71.699

161.76 1.172.79

PEM tNSTAL. TEATRALS

VA 16% TOTAL PEC

59.44

10.912.491.30 í

972.220 09 # 7.048.595.62 €

KjMERA QUINZE NA ABRIL 2002

Una gran capsa màgica | | y obra de reforma del Palau

en evidència el caràcter teatral de l'edifici en

definició, el color que l'imaginari col·lectiu

diverses i varien en funció de l'espectacle.

IL B

de l'Agricultura, per a la qual s'havia

consonància amb el ritual que acompanya

associa amb la celebració.

Seixanta-quatre plataformes mòbils perme-

previst un temps d'execució de 23 mesos,

l'esdeveniment d'anar al teatre. Submergir

En el foyer, cinquanía-quatre portes

ten als futurs directors d'escena imaginar

s'ha perllongat durant gairebé més de cinc

í'espectador dins d'un decorat que difumini

negres, emmarcades en un parament de fus-

tots els espais escènics possibles. Una quar-

anys. No obstant el temps passat, no sembla

la distància entre l'escena i la platea, i animi

ta blanca, donen accés a la gran sala. Com

ta paret que s'amaga com si fos el teló pot

tant lluny el dia que les colles d'enderroc

la participació col·lectiva. Són grans espais

en una comèdia de vodevil s'ignora per qui-

aïllar la sala de l'escenari i tancar el circuit

van entrar al vell edifici. I és que, senzilla-

diàfans i lluminosos que busquen la calidesa

na de les portes cal entrar, ja que res no dei-

perimetral de les galeries.

ment, ha estat bastant divertit fer un teatre

de la matèria i dels colors, fugint de la fredor

xa endevinar la configuració que presenta la

Aquest edifici és una potent màquina

de les característiques del Teatre Lliure,

de fer teatre. Ha estat pensada ja des del

únic i singular. Tot i que s'ha aprofitat l'en-

seu inici pels mateixos actors i gent de tea-

voltura d'un vell edifici noucentista en estat

tre i donat tanta importància a la gran sala,

semiruïnós, datat de l'exposició del 29 i

la caixa d'escena i els seus telers, com a les

d'estil reinaxentista.

sala d'assaigs i els tallers. És, sobretot, un

Cinc anys donen temps per fer una

lloc de treball on els espais interns i propis

reforma del projecte executiu que incorpora

dels actors han estat mimats amb la matei-

l'estudi acústic, vital per a l'èxit de l'opera-

xa cura que els espais destinats al públic.

ció. Donen marge per encaixar totes les

S'ha buscat un únic llenguatge per donar la

peces com si es tractés d'un trencaclosques,

coherència necessària a un programa dens,

i confiança per recórrer cadascun dels

d'encaix laberíntic dins de l'edifici preexis-

espais, sense pressa, per concebre la seva

tent del Palau de l'Agricultura.

forma definitiva. En el ben entès que l'obra

Convido el futur espectador a entrar a la

no es pot aturar. Sovint, pensant que o bé

sala gran quan la quarta paret estigui baixa-

l'edifici del Palau de l'Agricultura era massa

da i el terra completament horitzontal i sen-

petit o el projecte del teatre massa gran. Ha

se butaques. Haurà entrat en una gran cap-

estat un procés força laboriós, sovintejant les embranzides i frenades, la majoria degu-

sa màgica que s'ha tancat al seu darrere, on Fabià Puigserver treballant en la maqueta del nou teatre.

des a la voluntat de respectar el pressupost

s'hi concentra tota la força de l'edifici i on fàcilment s'intueix que pot passar qualsevol

aprovat, sense fer perillar o alterar la quali-

més pròpia d'un palau de congressos o d'un

sala al seu interior: sí a l'estil tradicional a

tat del resultat final.

garatge. L'espectador, ja de bell antuvi, ha de

l'italiana o bé qualsevol de les múltiples

de Gràcia i que plasma amb fidelitat la idea

sentir que ha penetrat en un espai on alhora

altres situacions possibles. Un cop dins, la

de Fabià Puigserver, que va iniciar aquesta

Passejant per l'interior del Palau de l'A-

cosa. És l'espai que ens recorda la vella sala

gran sala es presenta fosca, quasi negra,

aventura, la qual va recollir Manolo Núnez

vestíbul acabat en cúpula des d'on s'acce-

El vermell burdeus es fa present en

envoltada per un triple ordre de galeries

Yanowsky en el prometé original i que he

deix als foyers de la gran sala del teatre i als

molts moments del recorregut, en l'estucat

sobreposades amb arcades, que accentuen

intentat materialitzar.

altres espais destinats al públic com són el

de les parets, o en el tradicional teló de

la rugositat de les parets amb un joc d'om-

gricultura, el visitant descobreix un ampli

bar i el restaurant, i també a totes les altres dependències internes.

El tractament d'aquests espais vol posar

d'observar és també observat.

boca, o en ei tapissat de les butaques de la

íí

bres dins la negror.

sala gran. Recorda els domassos que es pen-

Les configuracions que pot adoptar la

gen als balcons en dies assenyalats. És, per

gran sala, a l'estil del teatre de Gràcia, són

;, J. Francesc Guardia

Ejjüíi

El somni del Teatre Lliure M II

a arribat el moment que el I Teatre Lliure ha estat somniant i pel

sempre de manera innocent; per què un nou

i ampliar l'oferta musical, de l'òpera al tea-

generositat amb què el Lliure ha rebut de les

teatre?

tre i la cançó. Per obrir nous espais, encara

administracions aquest nou magnífic instru-

ha estat lluitant tant de temps: l'oferi-

Per continuar oferint-t'hi els grans títols

més lliures, a la innovació, la recerca, l'ex-

ment que ha de ser el Teatre Fabià Puigserver.

irpúblic d'una temporada que es pro-

de la dramatúrgia clàssica, de casa i del

perimentació de nous llenguatges i formes

duirà alhora en la històrica safa de Gràcia i

món. en noves propostes suscitades peí nos-

escèniques.

en el nou equipament de Montjuïc, el Teatre

tre temps i allò que ara ens neguiteja o com-

Potser cap d'aquests aspectes no és,

porada d'una nova època. Tant de bo que

Fabià Puigserver. Un moment molt esperat i

mou. Per poder obrir decididament la seu

per separat, una novetat absoluta. Moltes

susciti l'interès i l'adhesió del públic que

que, al mateix temps, planteja nous reptes i

gracienca a la dramatúrgia contemporània,

d'aquestes propostes han estat ofertes, en

ens ha sostingut durant aquestes dues dèca-

noves il·lusions.

Aquesta serà, doncs, una primera tem-

als nous textos i propostes dels autors, d'a-

embrió o amb limitacions, a! llarg de la nos-

Aquesta primera temporada d'una nova

quí i de fora, d'ara mateix. Per consolidar i

tra trajectòria. Però cap altra realitat teatral,

gui afegir. Un cop més, obrim les portes

època hem volgut que lligui amb el passat

ampliar l'oferta musical de l'Orquestra de

pública o privada, ha tingut des dels inicis

amb tota la il·lusió. Perquè s'hi produeixi

immediat i amb la nostra trajectòria d'un

Cambra Teatre Lliure amb noves possibili-

aquesta vocació de globalitat i de diversitat.

l'encontre d'uns i altres, la màgia, la refle-

quart de segle -no podia ser altrament-,

tats i aventures. Per mantenir i ampliar una

Ens enorgulleix haver obert camins i haver

xió, el plaer, la vida. •£'

però també que ofereixi de manera inequí-

oferta de dansa actual que hem estat els

estat la referència, sovint parcial, a l'hora de

voca les noves perspectives i eis nous plan-

únics en oferir amb regularitat durant tots

crear noves iniciatives. I volem continuar

tejaments que són la resposta, quant a con-

aquests anys. Per donar noves possibilitats i

obrint nous horitzons, tot donant cabuda als

tinguts, de la pregunta que alguns es fan. no

formes a la veu dels poetes. Per diversificar

nous creadors i fent-ho amb la mateixa

des i mitja i de molt nou públic que s'hi vul-

Josep Montanyès Director del Teatre Lliure

Pere Fusté S.A. L'art de la pedra Pere Fusté, S.A és una veterana empresa familiar dedicada a la construcció d'elements de pedra prefabricada, activitat que complementa amb la seva tasca com a taller d'escultura Ara la regeix la quarta generació de la família Fusté; els documents més antics que es conserven relatius als orígens de la companyia daten de 1908, quan va començar l'activitat a Ulldecona (Montsià). Avui, gairebé un segle després, aquesta empresa catalana compta amb un equip humà format per 20 persones i disposa de modernes instal·lacions que ocupen prop de 3.500 metres quadrats.

Pere Fusté, S.A dirigeix els seus serveis principalment a contractistes, tot i que col·labora directament amb arquitectes i aparelladors en els projectes d'obra i en la definició final. En aquest sentit, l'empresa s'encarrega de subministrar peces de pedra elaborades a mida, tant per a la restauració de façanes com per a edificis singulars que requereixen una remodelació. Alguns exemples del seu treball en l'àmbit del patrimoni arquitectònic els trobem a la casa de les Punxes, en la restauració d'alguns elements del Parc Güell o en el nou Teatre Lliure de Barcelona.

En altres àmbits, Pere Fusté, S.A ha col·laborat en obres com ara la fabricació de l'escultura de l'artista nord-americà Roy Lichtenstein, ubicada al Moll de la Fusta de Barcelona o la seu de l'Escola Superior d'Administració i Direcció d'Empreses (ESADE).

La qualitat en el seu treball, avalada per la ISO 9002 atorgada per AENOR, ha estat sempre la principal carta de presentació d'una empresa que afronta el futur amb la mirada posada en la millora continuada de la seva tasca diària i de la relació de servei que ha establert amb els seus clients.

PERE FUSTÉ, S.A. Taller d'Escultura i Pedra Prefabricada.

Des de 1908 Polígon Industrial Can Clapers, 10 Tel. 93 715 22 22 / 93 715 24 14 Fax 93 715 22 04 0 8 1 8 1 Sentmenat (Barcelona) e-mail: p.fusteOretemail.es

Impermeabilizaciones integrales VÀLLIMPER durante anos se ha interesado en dar a sus clientes el mejor producto y servicio incorporando las últimas tecnologías en impermeabilizaciones, resultando los mejores acabados en cuanto a calidad en terrazas,

depósitos, piscinas, cubiertas ajardinadas, sótanos, obras de ingeniería civil, revestimientos de cubiertas, estanqueidad...

Por ello nuestros clientes se beneflcian de los diez anos de garantia que otros nunca se atreverían a ofrecer.

La satisfacción de contar con un equipo humano compuesto por técnicos especializados en nuestro campo, hace posible que nos encontremos entre las primeras empresas de nuestro mercado.

— • Membrana armada Alkorplan seleccionada por VALLIMPER.

ZinICo VALLIMPER, S.A. Ctra. de Matadepera, 297 08225 Terrassa

Tel. 93 731 75 80 Fax 93 731 46 00 E-mail: vallimper@cecot.es

D

I

S

T

R

I

B

U

Ï

D

O

R

O F I C I A L

Nos avalan mas de 150.000 instalaciones...

PRESTIGIO EN IMPERMEABILIZACION

ASFALTEX Prestigio en Impermeabilización^

ESPECIAL iu PW-iERA QUINZENAABRIL 2002

Intervenir a la coberta plana Una de les feines més complexes i més costoses de les operacions de manteniment

ÍL?

a coberta és un dels ele-

als terrats, primer amb impermeabilitza-

. ments més importants cíe l'edifici, ja

cions negres in situ d'oxiasfalt amb jute, fins

que juntament II—m l'envoltant

a les primeres làmines conformades amb

amb les façanes conforma

protector de l'exterior.

D'una

armadura interior de polietilè a l'any 1 9 5 8 .

banda, el protegeix de ies inclemències del

És en aquest moment quan la indústria dels

temps i dels agents degradants com són la

sintètics fa un gran gir en molts dels mate-

radiació del sol, el vent, els canvis de tem-

rials que s'empren a la construcció. En el

peratura, la contaminació atmosfèrica... i la

capítol de les cobertes planes, són dos els

pluja, i d'una altra, ens proporciona aïlla-

materials

ment tèrmic i acústic, í ens dóna estanqui-

aïllants i els impermeabilitzants. Amb l'aï-

tat

llament, aquesta revolució de materials pro-

i confort

interior.

Sovint

aquesta

importància no es correspon amb la cura

amb grans

innovacions: els

porciona els ingredients per donar una alter-

que tenim de les nostres cobertes. Són l'e-

nativa al sistema convencional de fer els

lement més oblidat de l'edifici i, propiciat

terrats: la coberta invertida. D'altra banda,

per la seva ubicació, el menys visitat.

als materials impermeabilitzants els milloren qualitativament les seves prestacions

El manteniment és l'única eina que tenim per prevenir i corregir l'envelliment

afegint-los polímers modificadors al betum.

prematur i les petites lesions del sistema

les operacions de manteniment que tot edi-

trobem amb diferents composicions, formes

En ambdós apartats, aquestes innovacions

que ens puguin provocar danys a l'estructu-

fici requereix al llarg de la seva vida i, per

d'aplicació i fins i tot amb característiques

fan que es comenci a implantar una gran

ra i al mateix confort interior. El manteni-

tant, s'ha d'analitzar amb molta cura.

tècniques que rarament som capaços d'ana-

família de productes dins la coberta: els

litzar per aplicar a la nostra obra.

materials sintètics.

ment, doncs, allargarà la vida útil de la

Si bé el coneixement que tenim de les

coberta, malgrat no la farà eterna. Els mate-

cobertes i de la seva evolució al llarg de la

Tots aquests materials han evolucionat

En els darrers anys, molt ràpidament,

rials i el sistema propi tenen un final. Les

història pot ser suficient per a realitzar inter-

molt en els darrers anys. Recordem que els

han anat

cobertes s'han de refer, ja sigui perquè el

vencions de manteniment o de substitució,

terrats tradicionals no portaven cap element

noves incorporacions, i sobretot un munt de

seu estat de degradació sigui generalitzat, o

no sempre tenim el mateix grau de coneixe-

impermeabilitzant diferent de les terres o

noms i tecnicismes que sovint no hem estat

ment dels materials i productes que hi ha al

del paviment fins a finals del segle XIX. A

capaços d'assimilar. De vegades, ens limi-

mercat. Impermeabilitzants, aïllants, làmi-

mitjan segle XX es van anant incorporant

tem a parlar d'impermeabilitzacions o d'aï-

nes separadores, armadures de reforç..., en

gradualment les membranes impermeables

bé perquè se li demani un ús diferent.

Aquesta és una de les feines de més complexitat i de més despeses econòmiques de

apareixent

diferents

millores,

llaments, sense voler aprofundir més enllà del que coneixem, conferint tota la nostra confiança i responsabilitat a l'empresa especialitzada.

Manual de diagnosi i intervenció Amb l'objectiu d'ordenar un recull d'informació tant dels sistemes de la coberta plana com dels diferents materials, i amb la intenció de fer alguns suggeriments pràctics per a una millor elecció a l'hora d'actuar a la coberta, s'ha preparat un nou volum de la col·lecció "Manuals de diagnos i " del Col·legi: el Manual de diagnosis e intervención

en cubiertas

planas.

Aquest

manual que compta amb el patrocini de l'empresa Texsa i està il·lustrat pel nostre company, l'arquitecte tècnic Carlos Esteve, es divideix en dos blocs diferenciats: el primer reuneix els apartats d'Inspecció i d'Intervenció amb un checklist

pel reconeixe-

ment i diagnosi, i un grup de fitxes amb diferents solucions per a les quatre situacions més comunes amb què ens trobem: la coberta convencional, la coberta ventilada, la coberta invertida, i la tipus deck. Aquestes fitxes van acompanyades de quadres d'avantatges i inconvenients per a escollir els diferents materials.

El segon bloc del

manual fa un recorregut amb un fil històric

t*.

LTnfoomtiu PRJMERA QUINZEN* ABRIL 2 0 0 Ï J

El curs

Inspecció i intervenció en cobertes planes dates: 22 i 24 d'abril lloc: Barcelona durada: 8 hores preu del curs: 108 €

i«3ü33595SttMl

preu especial col·legiat/da: 90 € responsable acadèmic: Lara Trujillo, arquitecte tècnic, Servei Rehabilitació i Medi Ambient. Amb la col·laboració de TEXSA. DOCUMENTACIÓ Es lliurarà el nou MANUAL DE DIAGNOSIS E INTERVENCIÓN DE CUBIERTAS PLANAS y el catàleg en suport CD-ROM de TEXSA. PROGRAMA DILLUNS, 22 D'ABRIL

• pels diferents sistemes de cobertes planes, les seves característiques constructives, les

la millor elecció de sistemes i components.

capes que les conformen, i les composicions

Aquest curs,

del materials que hi intervenen.

cobertes planes, es durà a terme els propers

Altrament, i per a donar coneixement del nostre treball, el Col·legi organitza un curs dins del programa de formació d'aquest any amb l'objectiu d'apropar al professional

Inspecció i intervenció en

truccions Arquitectòniques de l'ETSAV •

Inspecció. Procediment i fitxes Lara Trujillo. Arquitecte tècnic. Servei de Rehabilitació i Medi

22 i 24 d'abril, i com a documentació es lliurarà el manual de diagnosi esmentat,

Coneixement de la coberta plana Jaume Avellaneda. Doctor arquitecte. Catedràtic de Cons-

i quins són els paràmetres que influeixen en

Ambient

íí

•

Anàlisi de la situació Lluïs Caula. Arquitecte. Director tècnic de Texsa

al coneixement de les diferents actuacions que es poden realitzar en una coberta plana,

DIMECRES, 24 D'ABRIL

•

Elecció dels materials aïllants i impermeables Lluís Caula. Arquitecte. Director tècnic de Texsa

•

Actuacions de substitució. Fitxes d'intervenció Lara Trujillo. Arquitecte tècnic. Servei de Rehabilitació i Medi'i:i Ambient

•

Productes. Avantatges i inconvenients Lluís Caula. Arquitecte. Director tècnic de Texsa

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Servei d'Informació Telèfon 932 40 20 60 A/e informacioSapabcn.es Http^/www.apabcn.es

r*,MEP.A . . •://-_'.:•'• ABRIL 1002

Impermeabilització I/V

m

\ r \

sari de L'Informatiu, em van demanar

^ m o *' u ^ e ' desè aniver-

ja que, per a resoldre aquests casos, trobem al mercat una extensa gamma de productes,

si podia fer un article sobre com veia l'evo-

i per a usos concrets, dels quals parlaré

lució que havien sofert els materials imper-

d'alguns:

meabilitzares en aquests deu anys, atès que

• Per a impermeabilització d'elements en

ja havia fet en el seu moment un article

contacte amb el terreny i, per tant, que

sobre aquests materials. I no és perquè

queden soterrats, han aparegut una sèrie

sigui un expert en aquesta matèria, sinó que

de materials per donar un tractament

la meva opinió és la d'un professional més

adequat a aquest tipus de problemes,

en l'exercici tiberal de la professió, sense

entre els quals trobem les làmines de nòduls a base de polietilè d'alta densitat

més pretensió que aquesta.

(HPDE).

E! primer que he fet ha estat buscar

• Per a cobertes enjardinades hi ha solu-

diferents definicions:

cions a base de màstics bituminos que

• "Impermeabilis" arrel llatina, adj. Que no

són resistents als microorganismes, i la

pot penetrar més.

• "Impermeable" adj. No permeable, que

seva aplicació es fa in situ i en calent. La

no permet el pas d'un fluid a través seu.

seva resistència als microorganismes els

Segons l'Enciclopèdia Catalana i el Dic-

fa interessants per a centres sanitaris,

cionari General de la Llengua Catalana

alimentaris i cobertes enjardinades, entre d'altres.

de Pom peu Fabra.

Del

• Drenatges lineals i estores de drenatge,

latfn impermeabilis, impenetrable. Impe-

indicades per a terrasses i balcons, atès

• "Impermeabilidad"

estanquidad.

netrabilidad al agua. Segons Nuevo Glo-

que en aquests punts, i sobretot en les

sario del prof. Dr. Arq. Buenaventura Bas-

unions amb les portes, no podem recórrer

segoda Musté.

a la solució del cavalcament mínim de 15 cm sobre el revestiment, que especi-

• "Impermeabilizar" tr. Según losmatena-

fiquen les normes UNE.

les empleados y los objetos a que se apli-

• Compostos bentonítics per a impermea-

can se usan verbos esp., como alquitrarecauchutar,

bilització de fonaments en contacte amb

etc. Segons Diccionari de Sinònims de

el nivell freàtic. La bentonita sòdica té la

Samuel Gili Gaya, de la Reial Acadèmia

propietat que a l'entrar en contacte amb

nar, embrear, calafatear,

l'aigua adquireix la propietat d'autosege-

Espanyola.

llant.

Aquesta última definició m'interessa, ja

• Làmines impermeabilitzants sota teula a

que identifica el concepte impermeabilitzar

base de polietilè microperforat.

amb la necessitat d'utilitzar els materials que anomena: el quitrà (substància mineral

minosos modificats; i el cautxú (goma elàs-

butil,

Bé, en aquest punt, la llista seria molt

combustible de color bru, asfalt), que és

tica, substància elàstica i tenaç que s'obté

EPOM, cautxú líquid, etc. Aquests mate-

extensa, ja que s'hi podrien incloure també

assimilable als materials bituminosos i bitu-

de) suc lletós d'un gran nombre de plantes

rials, a més del PVC i polietilè, són els que

aquells morters i productes específics per a

tropicals), assimilable

al cautxú

ens trobem amb més assiduïtat a les obres;

usos molt puntuals i que normalment solu-

és per això que els anomenaré com a genè-

cionen un problema que ja ha aparegut,

rics, en contraposició d'altres materials que

com poden ser vies d'aigua que apareixen

podem utilitzar en llocs més puntuals, que

en murs de soterranis, etc.

ets anomenaré com a específics.

Els materials genèrics si han sofert

Així doncs, i per concloure, crec que en els productes que he esmentat com a genè-

algun canvi ha estat en la qualitat del pro-

rics,

ducte acabat, ja que l'obtenció deis segells

zants i que tenen com a base sempre el

preceptius i les garanties que ofereixen els

mateix producte, els canvis són mínims i, si

fabricants fa que avui trobem al mercat pro-

es produeixen, és en aquells punts que

ductes de molta qualitat.

afecten l'acabat superficial, en el cas de les

Els materials

com són les làmines impermeabilit-

o productes específics

teles autoprotegides o l'armat interior. Per

són els que han evolucionat més. Dins d'a-

contra, hi ha una sèrie de productes que

quest apartat, els productes que es recer-

neixen i es desenvolupen per a necessitats

quen i es formulen pensant en solucions

molt concretes. í í

més específiques. És més, alguns d'aquests productes els descobrim o coneixem quan se'ns presenta una necessitat molt puntual d'haver de solucionar algun problema rela-

It'

cionat amb l'estanquitat o impermeabilitat

fï"^ Arquitecte tècnic

Lluís Puigdomènech

i n t e m p e r espanoia. s.a. J«IUKÍM t»i»iuf» ttlífi·i 914 164 S04

fiï 9IS 190 6S6

t i t í h n 932 466 SOS

intemper f u 932 466 SOS ifir.cn

Portugal

tilif..» 212 729 680/1/2

fiï 312 729 í.M/9

i-uil f

mimin i»: ttKÍKÍM tlftttll it li JaptrMlMIUMtH ((•!)

MMÍMÍM ttfil·lh pin li frtMtiM U li utiracÏM tritu f n n l (preut»

n\ MM.ÍI ti·^·r.t··

Para mas información: Tel. 93 848 42 37 e-mail: juan-luis.platero@solvay.com Tel. 93 848 40 13 e-mail: valerie.hardy@solvay.com

ooluoionoo c

SOLVAY

ALKOR DRAKA IBÉRICA, s*

Carretera del Montnegre, s/n.

Tel 93 848 40 0 0 / Fax 93 867 55 17 0S470 Sant Celoni (Barcelona) Mnww.alkor.es

mpormonh

i

i m p e r m e a b i l i z a c i ó n ,

a i s

a c ú s t i co

www.texsa.com Toda la ínformación a su alcance sobre productos y sistemas para la impermeabilización, el aislamiento térmico y acúslico: fichas técnicas de productos en formato PDF, pianos de Sistemas para Auto Cad, Videos de Aplicación de descarga en tiempo real, fotograíias de Obras de Referència... y todo el apoyo de nuestro Servicio de Atención al Cliente que le proporcionarà el asesoramiento técnico necesario para elaborar con óxito sus proyectos.

C/ Ferro,7- Polígono Can Pelegrí 08755 Castellbisbal (Barcelona) Spain Tel. (+34) 93 635 14 00 Fax (+34) 93 635 14 80 E-mail: texsa@texsa.com

International Divisíon Tel. (+34)93 635 14 52 Fax (+34) 93 635 14 88 E-mail: texsa.international@texsa.cor Servicio Atención Cliente (S.A.C.) Customer Service Tel. (+34)901 116612

É?