INF020415 by sia16

Í O

L -L E G I

D ' A P A R E L L A D O R S

A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

B A R C E L O N A

Ciülat de Bàícelonci * Prerriisj la-creatióí-iJa investigació en tots els àmbits de la cultura

El Parlament aprova la Llei d'urbanisme de Catalunya L'entrevista Frederic Amat: "L'arquitectura actual és anacrònica"

I 8

Premis a la seguretat laboral en construcció Punts de vista 1 EO Casaramona, una història a la ciutat dels prodigis Per Josep oiive

• • Quadern central: Premis final de carrera

Especial Fusteria i tancaments practicables

val R i e s g o , T e l e m a d r i d , l ' e d i torial Lex Nova, professors de íes escoles universitàries d'arquitectura tècnica de Sevilla i Aiacant i els col·legis d'aparelladors i arquitectes tècnics d'Alacant i Múrcia han estat els guanyadors de les diferents categories dels Premis de Seguretat en la Construcció (Premis Caupolicàn), d'àmbit estatal, que organitza el Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espana. •£>

135

Empreses Saló Internacional de la Finestra i el Tancament envidrat

SEGONA QUINZENA ABRIL 2002 Preu = 2 €

144

203

Nuevo Compact 316ti 318ti 325ti 32Otd

(115 CV) (143 CV) (192 CV1 (150 CV) e gusta conducir?

Nuevo Compact 318ti con Valvetronic. Ven a probarlo. ^O todavía crees que alguien te lo va a dejar? Muy pocos saben que se siente al volante del nuevo Compact. Ahora te ofrecemos la posibilidad de saber de qué estarnos hablando. En el mismo momento que pises el pedal del acelerador, sentiràs algo que hasta ahora desconocías. Nosotros lo ItamamosVALVETRONIC. Una importante innovación tecnològica que potencia todas y cada una de sus prestaciones. ademàs de reducirconsiderablemente el consumo. Ven a probarlo a nuestras instalaciones.

Auto Buigas, S.L. Buigas, 28 Ronda Gral. Mitre. 29-35 Tel.: 932 04 55 52 Barcelona

Ctra.del Prat, 15 Tel.: 936 52 02 03 Sant Boi de Llobregat

Ctra. Reial, 103 Tel.: 934 73 88 55 Sant Just Desvern

TEMA L'Informatiu SEGONA QUiNZENA ABRIL 2002

Complicitat arquitectònica Premis Ciutat de Barcelona a la creació i la investigació en tots els àmbits de la cultura real entre arquitectes, professors i pares. = ment de Barcelona va acollir l ' l i de

L'edifici interpreta amb imaginació i varietat

febrer passat, i coincidint amb les festes de

de recursos creatius i espacials aquesta

Santa Eulàlia, í'acte de lliurament dels pre-

interacció per obtenir una escola pública

mis Ciutat de 8arcelona que reconeixen la

amb caràcter personal i domèstic, resolta en

creació i la investigació més destacada rea-

una arquitectura bella i optimista".

litzada durant l'any 2001 a la ciutat en 16 àmbits diferents de la cultura. La cerimònia, presidida per l'alcalde Joan Clos, va reivin-

La millor casa per als alumnes Durant el minut assignat a cada guar-

dicar una ciutat en la qual, a més a més de

donat per donar les gràcies, l'arquitecte "

viure, també es crea i s'investiga. Ferran

Josep Llinàs va agrair l'oportunitat que ha

Mascarell, regidor de Cultura, va assegurar

tingut a l'escola Pit-roig "de transformar un

que els 16 premiats eren "la punta de liice-

edifici en un projecte docent singular grà-

berg del món creatiu i la investigació de la

cies a la complicitat entre l'equip professio-

ciutat". El Jurat de la Ciutat de Barcelona d'Ar-

nal, els professors i els pares. EI resultat ha estat la millor escola possible, la millor casa

quitectura, presidit per Josep Emili Hernan-

per als alumnes". Hi va haver una menció

dez-Cros i format per Manuel Gausa, David

especial per a la rehabilitació d'un edifici

Mackay, Mana Rubert de Ventós i Benedet-

d'habitatges (Serra Xic, 2; cantonada plaça

ta Taghabue, va guardonar la construcció del

Sant Agustí Vell), obra del mateix Llinàs i de

Centre d'Educació Infantil i Primària Pit-roig

l'aparellador Jaume Martí, "per tractar-se

(Aguilar, 4-6), obra de l'arquitecte Josep

d'una discreta i alhora intencionada inter-

Llinàs. I ho fa fer, segons el seu veredicte,

venció, exemplar dintre de les actuals actua-

pel fet que "ha transformat el programa ofi-

cions desenvolupades a Ciutat Vella".

cial en un projecte docent singularitzat que

Els Ciutat de Barcelona també van guar-

expressa amb molta qualitat una complicitat

donar, en la categoria d'Arts Plàstiques, a

Frederic Amat, per l'exploració del treball artístic que ha dut a terme en la pintura i la

Centre d'Educació Infantil i Primària Pit-roig (foto gran). A dalt, alguns dels guardonats en les diferents categories. A la foto petita, fragment del llibre d'Amèrica Sànchez. En la foto de portada apareix el Mural de les Olles, de Frederic ArnaL

Cercas (Literatura en llengua castellana), Miquel Epalza (Traducció en llengua catala-

seva expansió a través d'altres mitjans com

na), Xavier 8atalla (Comunicació en premsa

ara la fotografia, l'audiovisual, el cartellísme

escrita), la Marató de TV3 (Mitjans de comu-

i d'altres, entre les quals destaquem la inter-

nicació, ràdio i televisió). Salomé Prats

venció espacial al Mural de les Olles, a l'Ins-

(Investigació científica), Jordi Aguiló, Joan

titut del Teatre. En l'apartat de Disseny,

Llibre i José Luís Pomar (Investigació tec-

Amèrica Sànchez es va endur el guardó per

nològica), Francesc Vendreu

"Barcelona gràfica", un llibre que recopila

internacional de Barcelona) i Pere Ortí, que

les prop de 2.000 fotografies que, a judici

va rebre el premi Agustí Duran i Sampere

de Sànchez, formen part del patrimoni urba-

d'Història de Barcelona.

nístic de la capital catalana. La cerimònia també va guardonar José Luis Guerín (Audiovisuals), Vicente Guallart (Multimedia), Joan Albert Amargós (Música), Pepe Rubianes (Arts escèniques), Jordi Coca (Literatura en llengua catalana), Javier

Antoni Capilla

(Projecció

AQUNZ£T*A

Josep Llinàs i Jaume Martí: "Avui, Gaudí no podria construir la Pedrera" PTosep Llinàs i Jaume Martí | « J formen un equip professional d'èxit. Arquitecte e! primer i aparellador el segon, acaben d'arrasar als premis Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme 2001.1 ho han fet, sense que serveixi de precedent, amb dues obres. La guanyadora, el Centre d'Educació Infantil i Primària Pit-roig situat al barri del Guinardó, i la finalista, que ha rebut una menció especial, la rehabilitació de l'edifici d'habitatges situat en una cantonada de la plaça Sant Agustí Vell, a Ciutat Vella. Llinàs i Marti han conquerit e! guardó hereu del que l'Ajuntament va crear el 1899 per premiar la casa Caivet, de Gaudí, i que ara fa un segle va guardonar la desapareguda casa Juncadella, d'Enric Sagnier. Llinàs i Martí formen un equip sí riguinNo presumeixen d'un estudi giamorós i de disseny. Tot e! contrari. Llinàs, que vesteix una desmitificadora bata blava, i Martí treballen des d'un taller amagat en un vell casalot del barri de Vallcarca. El seu taller és un habitual dels guardons. Els Ciutat de Barcelona ja els van premiar en dues ocasions. L'una, per la reforma del Museu d'Història de la Ciutat (el soterrani que ens transporta a! nostre passat més romà); l'altra, per una més modesta actuació en un bloc d'habitatges del carrer del Carme. Una L'arquitecte Josep Llinàs i l'aparellador Jaume Marti al seu despatx del barrí barceloní de Vallcarca. obra emblemàtica i una altra de modesta. La mateixa conjugació que ara han tornat a dicatiu, que es van identificar ràpidament Gisa, que és l'organisme que controla totes La construcció de l'edifici del Col·legí repetir amb èxit. amb el projecte, el van fer seu i van ajudar les obres de la Generalitat, estableixen que Pit-roig va ser complexa. "Vam haver de perquè les deficiències i els problemes s'a- el projecte i fa realització de l'obra han d'adescompondre-la en plantes i, per altra nessin solucionant. Aquesta implicació dels nar per separat. Què provoca aquesta sepabanda, adequar-la al desnivell del terreny. Intervenció modèlica propietaris amb la direcció facultativa del ració? Doncs, que els aparelladors i arquiEl premi al millor edifici del 2001 de l'A- Al final, el resultat ha estat excepcional. tectes tècnics que acaben fent les visites Cada planta té relació amb el exterior. La de projecte és molt important. La responsabilijuntament de Barcelona ha premiat el Col·legi tat es comparteix i, al final, el projecte s'end'obres treballen per a consultores i empredalt amb el carrer d'accés, la de baix amb Pit-roig per transformar, en paraules del Jurat, riqueix ja que la construcció és la conjugases que presten més atenció als interessos i un pati, i la intermèdia amb la pista espor"el programa oficial en un projecte dxent ció de tres factors: la direcció professional, exigències de la propietat que al control de tiva. Amb aquesta concepció, hem aconsesingularitzat que expressa amb molta qualitat la propietat i la constructora. Si tots tres la qualitat de construcció de l'obra". guit que els nens tinguin un contacte direcuna complicitat real entre arquitecte, professumen, ei resultat és excepcional", apunta te a peu pla amb l'exterior als tres nivells sors i pares. L'edifici interpreta amb imaginaAquest fet, més que una anècdota, és Llinàs. gràcies a la topografia", recorda Llinàs. A ció i varietat de recursos creatius i espacials una tendència a l'alça. "Anem cap a una les dificultats conceptuals, però, també s'hi aquesta interacció per obtenir una escola globalització de la construcció com ja passa va sumar tot un seguit de problemes amb el amb caràcter persona! i domèstic, resolta en en altres àmbits de l'economia. El procés Un sistema en evolució una arquitectura bella i optimista", En parau- control de l'obra i la seva execució. Jaume Martí, aparellador habitual en serà difícil, ja que hem d'aprendre a trebales de Llinàs, el principal repte d'aquesta llar amb un sistema, el que va perdent el els projectes de Llinàs, no va poder particiMalgrat aquests entrebancs, el resultat actuació va ser "la topografia. Hi havia molt bon fer, i amb l'aparició de nous materials i par en aquesta obra per imperatius normafinal ha estat satisfactori. En bona part gràdesnivell ï la forma de! soiar era molt complitius. T a política de l'Administració catala- sistemes constructius que van modificant la cies a la relació fluida amb els professors i cada ja que seguia la corba de nivell del nostra professió de manera lenta però inexona és desmembrar completament els equips pares dels alumnes de l'escola. "Eren un terreny, com si fos una bufanda". professionals. Unes normes molt rígides de rable. La construcció es converteix en una grup amb molta tradició, consolidat i reivin-

E L

T E M A

P R E M I S

C I U T A T

D E

L'Informfcu SEGONA QUINZENA ABRIL ÍOOÏ. "5',

B A R C E L O N A

cosa més industrial, més impersonal en què

vada. Els anys són insubstituïbles. Una cosa

es valoren més els pressupostos i els termi-

que tè tants anys és respectable només per

nis que no pas la qualitat i l'originalitat. La

aquests anys. Ha sobreviscut, té una vida,

globalització acabarà amb el poc romanti-

una història. Els edificis són com les perso-

cisme que encara queda a la nostra profes-

nes. Una persona que passa dels 80 anys

sió", afirma Martí.

entra en una altra dimensió. I amb els edifi-

Josep Llinàs també veu una professió en transformació. "Els projectes són cada

cis passa el mateix. Amb 80 anys, ja són respectables encara que la seva arquitectu-

vegada més complexos, has de complar amb

ra sigui dolenta o sense gaire personalitat",

l'aparellador, amb el calculista, amb l'espe-

assegura Llinàs.

cialista en instal·lacions... Abans es confia-

Aquest

respecte

per

l'arquitectura

va més en l'ofici dels constructors. Molts

'venerable' no exclou, però, els projectes

problemes i càlculs es solucionaven a la

singulars i la modernització de la trama

mateixa obra. Ara no. Ara s'ha de donar tot

urbana, com ara passa al Poble Nou, al nou

calculat i ordenat. Fins i tot on col·locaràs

Districte 22®, i a la zona del Fòrum 2004,

les caixes de llum i on s'han de fer les rega-

operacions que volen continuar amb l'espe-

tes. A més a més, s'hi ha d'afegir la dicta-

rit de la regeneració urbana que va precedir

dura de les normatives que fiscalitzen tots

la celebració dels Jocs Olímpics del 1992.

els projectes fins uns límits que quasi ofe-

"No es pot mantenir un barri tancat en la

guen la creativitat. Per exemple, avui en dia

seva història. Els barris no són illes, són

Gaudí no construiria la Pedrera. Ni el deixa-

parts de trama urbana i han de créixer, evo-

rien ni trobaria qui li sabés construir", sen-

lucionar i transformar-se", apunta Martí. En

tencia Llinàs.

aquest sentit, el principal repte, segons Llinàs, "és saber conjugar el passat i el

Discreció intencionada Excepcionalment, el Jurat del Premi Ciutat de Barcelona va atorgar una menció

futur. Cal que el projecte 22® mantingui l'esperit del Poble Nou, però que a la vegada prepari el barri per al futur".

íí

especial a un segon projecte de Llinàs i Martí, "per tractar-se d'una discreta i alhora intencionada intervenció, exemplar dintre

Antoni Capilla

de les actuals actuacions desenvolupades a Ciutat Vella". Una exemplaritat que es basa en el respecte per un edifici anònim i per un teixit urbà massa castigat per cicatrius urbanístiques en els darrers anys. L'edifici, en el moment de la intervenció, estava mig en runes i el més normal hauria estat derruir-lo i aixecar-ne un de nova planta. L'equip format per Llinàs i Martí va decidir fer una arriscada aposta conceptual i formal. "Vam proposar reconstruir-lo i conservar-lo perquè era un edifici gran que tenia molta presència a la plaça de Sant Agustí Vell tot i que no era una peça de gran valor arquitectònic", apunta Llinàs. La decisió de la direcció facultativa va implicar un gran esforç de la propietat. Un esforç que es va traduir en un major cost econòmic per conservar un edifici que ningú no pensava que s'hagués de conservar. "En un barri com aquell, en què s'ha enderrocat molt, convenia no afegir-hi una cicatriu més sinó curarne una de les ferides... L'operació, una mica irracional, ha valgut la pena tot i que hauria estat més fàcil enderrocar i tornar a reconstruir l'edifici", assegura Marti.

Tradició i f u t u r L'edifici d'habitatges guardonat conserva la seva vella façana de pedra, recoberta d'estuc, i amaga un interior modern. Un projecte que resumeix una sensibilitat que, segons Llinàs, anirà in crescendo: "Conservar els edificis encara que no siguin obres emblemàtiques.

Les ciutats estan fetes

d'una pasta anònima que mereix ser conser-

Edifici d'habitatges rehabilitat a Ciutat Vella. A la foto inferior. Centre d'Educació Infantil i Primària Pit-roig al barri del Guinardó.

NOTICIARI

rj SEGONA Q.j MZENAABRIL 2002

El Parlament aprova la nova Llei d'urbanisme Una definició de les bases per una gestió més racional del territori

l Parlament de Catalunya

un mínim d'un 20% del sòl urbà i del sòl

va aprovar el 28 de febrer passat el

urbanitzable residencial de nova ocupació

projecte de Llei d'urbanisme, elaborat pel

"per a la construcció d'habitatges de pro-

Departament de Política Territorial i Obres

tecció pública". PSC i ICV reclamaven que

Públiques. El projecte complet va tenir el

el percentatge reservat per a habitatge pro-

suport de CiU í ERC; el PP va volar favora-

tegit s'elevés fins al 50% del sòl residencial.

blement la major part del text, mentre que

La Llei estableix mecanismes per tal

el PSC-CpC i ICV, tot i retirar la seva esme-

que els ens locals no hagin d'afrontar les

na a la totalitat, van mantenir el seu vot en

despeses d'urbanització pels sòls que els

contra d'una part de l'articulat. La nova llei

ajuntaments reben en aprofitament. Serà

que reguíarà l'ordenació del territori culmina

així sempre que s'assumeixi el compromís

un llarg procés del Govern català per desen-

de destinar-los a la construcció d'habitatges

volupar les competències en matèria urba-

de promoció pública, en règim de lloguer o

nística.

cessió d'ús, mantenint la titularitat pública

Un dels punts destacats de la nova llei és el que obliga els ajuntaments a reservar

un mínim de 30 anys. Pel que fa a les competències per a les

Puertas Residenciales y Comerciales de Aluminio

Parc de Fontsanta dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

de Gran Seguridad

administracions, la Llei atorga un rol als

xa manera, el PAUM permetrà accedir a

consells comarcals en la tramitació del pla-

d'altres instruments complementaris, com

nejament supramunicipal. Quant als ajunta-

el registre de solars {que delimitarà àrees

ments, s'estableix el Pla d'Actuació Urba-

per als drets de tempteig i retracte) o la

nística Municipal (PAUM) com a peça clau

constitució de patrimonis públics de sòl i

de la Llei d'urbanisme i ve a ser l'expressió

habitatge (que permet, entre d'altres, fer

de la política municipal de sòl i habitatge

reserves per a la protecció i tutela del sòl no

per a l'horitzó temporal que es fixi segons

urbanitzable).

les necessitats.

Tot i el reconeixement de la importància i necessitat d'aquesta Llei i de l'esforç que

Un marc de concertació

s'ha fet per millorar el projecte original, els

institucional

grups de l'oposició i en especial el Grup

El Pla serà el marc de concertació entre

Socialista-CpC han manifestat que existei-

els ajuntaments i la Generalitat en matèria

xen limitacions importants, per exemple, pel

de sòl i habitatge, i representarà un incre-

que fa al repartiment de competències i fun-

ment de competències per als ajuntaments.

cions entre les diverses administracions o la

Aquest nou instrument de planificació urba-

manca d'instruments per a la rehabilitació

nística inclourà, a la vegada, els anomenats

de les àrees urbanes que requereixen aten-

GUILLERMO

plans parcials, plans especials i plans de

cions especials. íj?

U l f t O , 31 - 08223 TEfiRASSA - TELF. 93.7860216 • FAX: 91.73'

millora previstos pel Programa. De la matei-

L'Informaiiu SÏGONA

Premis a la seguretat en construcció Organitzats pel Consell General de l'Arquitectura Tècnica

val Riesgo, Telemadrid,

ampli espectre d'aplicació sectorial. Hi va

l'editorial Lex Nova, professors de

haver dues mencions a Gewiss Ibérica, pel

les escoles universitàries d'arquitectura

treball Preses industrials amb interruptor de

tècnica de Sevilla i Alacant i els col·legis

bloqueig compacte de la sèrie Combibloc. \

d'aparelladors i arquitectes tècnics d'Ala-

a Antonio Màrmol, que va presentar un sis-

cant i Múrcia han estat els guanyadors de

tema de tanca mòbil de seguretat per a la

les diferents categories dels Premis de

utilització de la grua d'obra.

Seguretat en la Construcció, d'àmbit esta-

El premi a la "Formació" es va atorgar

tal, que organitza el Consejo General de la

a l'equip dirigit per Antonio Ramírez, direc-

Arquitectura

tor de l'EUAT de Sevilla, pei Projecte de for-

Tècnica. Els Premis de

Seguretat (Premi Caupolican) s'atorguen

mació integral en matèria de prevenció de

a les millors actuacions dutes a terme en

riscos laborals en la construcció, per "cons-

els àmbits de la "Innovació i investiga-

tituir un exemple d'integració de la preven-

ció", "Formació", "Informació púbiica" i

ció en les diferents disciplines acadèmi-

yar l'Editorial Lex Nova, per la memòria tèc-

"Informació tècnica", "Iniciativa univer-

ques". Encofrados Santa Bàrbara es va endur

nica de l'obra Prevenció dels riscos laborals

les iniciatives col·legials, s'ha atorgat el

sitària" i "Iniciativa col·legial".

una menció honorifica.

en la construcció.

guardó al COAAT d'Alacant, per Coordina-

Finalment, en l'apartat destinat a premiar

En l'apartat dedicat a "Innovació i

En la categoria d'informació general, va

Quant a la iniciativa universitària, el

ció de seguretat. Conclusions del lr. Semi-

investigació", el jurat va atorgar el primer

guanyar Telemadrid pels programes Madrid

jurat va premiar el Manual per a la prevenció

nari d'experts, i al COAAT de Múrcia, per

premi a Fulgencio López, pel programa

dírecto, 30 minutos, En pleno Madrid, El

de riscos laborals. Maquinària per a obres de

Memòria,

informàtic Eval Riesgo, del qual va desta-

circulo a primera hora i Buenos días Madrid.

construcció,

edicions, assessoria professional i partici-

car la sistematització, minuciositat

El premi a la informació tècnica el va guan-

Gustavo A. Arcenegui, de í'EUAT d'Alacant.

d'Elena Carrión i el professor

formació,

articles

pació en CONTART 2000.

divulgatius,

PERFILS IPE EXTENSIBLES SISTEMA DE REFORÇ ACTIU VÀLJD PER A TOT TIPUS DE SOSTRES

lOMOsa C/Balmes, 6 - 08007 Barcelorw - Tel. 93 302 20 45 • Fox 93 302 57 89 www.berdala.com - e - m o i l : b e i d o Ia © c l v. e i

i,» *:'

•"> *? V I S T A

ABRIL 2002 /rX'

•••• QUNzEr

Frederic Amat:

"El millor que té un premi és que et fa sentir menys solitari" El Mural de les Olles neix a

La relació de Frederic Amat amb l'arqui-

partir d'una proposta que fa la Diputació de

tectura ha estat total. El mural penetra també

Barcelona, entitat promotora de la nova seu de

a l'interior de l'edifici amb gran visibilitat, amb

l'Institut del Teatre a Montjuïc, a Frederic

forma, amb color, suggeridor, portador de sim-

Amat, pintor, artista polifacètic, alhora que cre-

bologia, amb el màxim poder de representació.

ador fortament vinculat amb el món de les arts

L'interior de l'Institut, de parets envidrades,

escèniques, per tal que fes una intervenció

transparents, fa que el Mural de les Olles sigui

artística al nou edifici. Una proposta, doncs,

visible també des de l'alçada que permeten les

coherent.

seves dues plantes.

Inicialment, l'espai previst per a la inter-

Un espai perdut i limitat ha esdevingut el

venció artística d'Amat era una de les parets

principal. Amat ha creat un espai de comuni-

del vestíbul d'enlrada al nou Institut. I l'encà-

cació entre els dos edificis que, enfrontats,

rrec podia haver estat aquest. I l'obra una altra,

enlloc d'ignorar-se, envair-se, d'aixafar-se, o

efectivament. El Mural de les Olles neix d'una

d'anul·lar-se, s'interaccionen. Es miren i dialo-

reconsideració de la proposta inicial, d'una

guen.

transgressió en el procés i també del risc. Sorgeix de fer una lectura de l'edifici des del punt

Què és el Mural de les Olles!

de vista de l'artista i és fruit de l'espai, de la

"És un paisatge, un enorme fresc en tres

seva remterpretació. I és gairebé una obra

dimensions format per cents de recipients de

impossible entre murs. També és el resultat del

fang suspesos, clavats a la façana del darrera

diàleg, de la receptivitat, la sensibilitat i el res-

del Mercat, 1.500 olles de fang manipulades

pecte de les institucions sobre com havia de

abans de ser cuites, i dues portes de ferro for-

ser aquesta intervenció. ! la complicitat, la

jat. Les olles simbolitzen la gran varietat de

col·laboració artista-promotor, artista-arquitecte,

es deixa veure en l'obra, superant la

rostres i màscares de les arts escèniques. Les dues portes tenen una doble funció: obertes,

coherència i fins i tot l'encert.

constitueixen la base del mural; tancades,

Diàleg entre murs

gu i el carrer Lleida. Són com dos pesants

impedeixen el pas entre la plaça Margarida Xir-

El Mural de les Oltes, separat poc més de dos metres de l'entrada lateral al vestíbul de

sòcols de ferro de gran plasticitat dissenyats com un trencadís..."

l'Institut Teatre s'ha "construït", en una ubicació arriscada, a la façana posterior del Mercat de les Flors, gairebé amb funcions de paret

Per què vas voler "desubicar" la teva intervenció?

mitgera entre dos edificis. En una zona de pas

"Intervenir pletòricament en un sostre que

entre aquest espai escènic municipal i l'edifici

no presentava prou alçada hauria produït un

del nou Institut, Frederic Amat ha aconseguit

efecte claustrofòbic i cap oportunitat visual.

realitzar un mural de gran impacte visual, que

Per altra banda, enfront, s'imposava la con-

juga també amb la situació. Sorprèn al visitant

tundència del mur del Mercat amb el que els

que espera endinsar-se en una veritable terra

arquitectes ja havien decidit mantenir-hi una

de ningú, en un "carreró perdut" i es troba

comunicació visual a través del vidre.

atrapat per la gran força plàstica del mural.

"El problema no era pintar el sostre o

L'Informatiu SEGONA

Frederic Amat (Barcelona, 1952) La seva trajectòria el revela ja no com a polifacètic sinó com un ésser capaç d'esborrar fronteres entre les arts. Més que un artista disciplinari, és posseïdor d'un concepte ampli de tes arts plàstiques i la creació. I això no vol dir dispersió, Des de la pintura, !a fotografia, el cinema, la poesia visual, la seva obra està adscrita a las tendències experimentals i conceptuals de la dècada de 1970 i fes continua. En ell, és constant la utilització del color amb finalitat expressiva i una certa qualitat matèrica fruit del valor concedit al procés de producció de l'obra, en el qual intervenen tècniques i materials heterogenis (collage, assemblage, pasía-cartró, paper, branques, teles, resina, objectes i utensilis quotidians). Ef resultat són obres fortament expressives, formes carregades de simbolisme, no alienes als conceptes de ritual, màgia, religió o mitologia, amb referents que localitzem a les cultures primitives, l'art romànic català o a les cultures precolombines. El seu treball expressa e! rigor, la radicalitat, el permanent qüestionament i un profund sentit tràgic.

qualsevol altre paret sinó oferir una solució al

fa. El treball de muntatge del mural ha estat

Sobre la relació de l'art amb la construcció,

què veuen els estudiants de l'Institut, a conti-

realitzat pel taller Pere Casanovas de Mataró.

amb el paisatge urbà...

nuar la idea de transparència, de guanyar el

Cadascun d'aquests recipients conté una pui-

"Escenògrafiar la construcció, els edificis

màxim "espai visual" que ja era en el projecte.

sió física... ha estat colpejat, esgarrinxat o

com a mural, com a tela de l'artista, per què no

Vam tenir la sort que vam poder dialogar, les

modelat amb un cop de vida únic, violent, fins

es fa més, sense caure en el simple grafit?

institucions van entendre la proposta, n'estic

i tot irrepetible. El fang és un material primi-

Intervenir en l'espai construït, en l'espai verti-

entesos no com a moviments artístics

content. El conjunt convida a entrar-hi, és com

geni, un element pobre, primitiu, simple. Tan

cal i no crear art per encabir-lo com a objecte

sinó com a formes d'apropament a l'o-

un enigma. Una cosa molt vinculada amb el

bàsic i essencial com l'atracció per la vida i la

en un espai urbà sobrecarregat d'objectes.

bra d'art. Se sent proper a l'univers

teatre, amb l'escenografia, amb els efectis-

repulsió de la mort (Eros i Tanatos)."

D'artistes que ocupen l'espai públic, n'hi ha

Brossa; també a l'esperit de Joan Miró.

mes."

Així, hi són presents temàtiques entorn de la mort, la violència, el sexe o arquitectures reals o imaginàries. Les seves obres mantenen una vinculació amb el surrealisme, i amb l'expressionisme,

molts, i també hi ha desencerts, víctimes de la Quin hauria de ser el paper de l'artista en

Com sorgeix l'idea de les olles?, què simbolitzen?

mateixa monumentalitat."

"L'artista fia de ser capaç de despertar la

Va estudiar Arquitectura i Pintura. També Tècniques Escenogràficas amb

l'espai construït? Sobre l'arquitectura

Fabià Puigserver. És l'autor, finalment,

"El detonant és produí a l'Índia. En un

capacitat de sorpresa, de convidar l'espectador

"A grans trets, l'arquitectura actual és

de l'actual grafisme corporatiu del

mercat em va impressionar la imatge d'un enor-

a una mirada, de fer visible el que no es visi-

anacrònica, poc contemporània. La majoria

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes

me munt d'olles de terra cuita. N'hi havia iam-

ble. Proposar alguna cosa que no existeix

dels edificis que es fan ja han caducat, són

Tècnics de Barcelona. Enguany ha estat

bé de disperses per terra, com un gran campo

implica una actitud activista. Això vol dir no

antics de contingut. Els artistes han d'interve-

guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Plàstiques. í í

En vaig fer dibuixos, pràcticament un

negar la seva capacitat expressiva als espais

nir per intervenir en els resultats de l'especula-

story boartí. I vaig presentar la idea que els va

funcionals, residuals... a vegades el formigó

ció, davant la manca de sensibilitat ètica i

sobtar, però també inquietar, apassionar.

santó.

s'ha de quedar en formigó ï prou. El formigó,

estètica. Donar una nova visualització, una

"Una acumulació d'olles, que també remet

com a solució, el va utilitzar amb encert Le

solució a l'arquitectura sinistre pot ser una

a moltes altres imatges: una acumulació de sín-

Corbusier, però molt sovint l'evitem, i tallem

intervenció surrealista. Això, el Col·legi d'Apa-

dries esclatades en un camp, una acumulació

les ales a la creació d'un possible joc cromàtic,

relladors ho va complir en l'intercanvi que va

de caps de les víctimes de Pol Pot a Cambod-

fins i tot a la recuperació del propi ritme

mantenir amb Brossa."

ja... Les olles i el fang tenen també moltes

cromàtic de la ciutat. Les ciutats tenen color, i

reminiscències ancestrals en la nostra cultura

el color parla de les ciutats i també les explica

com són: tiencar l'olla, l'olla d'escudella, l'olla

en cada moment de la història. Avui més que

com a element de quotidianetat, de sensualitat,

mai abans cal pensar la ciutat com un espai

la ductilitat del Iang, l'edifici mateix del Mercat

agradable, que dóna plaer. Espais públics com

està ple de temsseria, la mateixa idea de mer-

les estacions de metro, les rondes, són espais

cat..."

molt utilitzats que no han que tenir necessà-

Sobre el premi Ciutat de Barcelona "Hi ha hagut una voluntat de transgressió però mai pensant en el premi o que el premi fos un estímul. El millor que té un premi és que et fa sentir menys solitari." í í

riament aquesta aparença desagradable, inhòspita. No és habitual trobar un equilibri entre el En la realització, hi ha intervingut el taller d'Artigues "Abans de ser cuites les olles s'havien de treballar, de modelar. I això ho vam fer als tallers de ta Fundacró Llorens Artigas de Galli-

projecte arquitectònic i el treball de l'artista encara que aquest també té una experiència espacial, escenogràfica, planteja superfícies, materials, llegeix contextos..."

Uutsa Selga Periodista

C I U T A T

P U N T S

D E

V I S T A

Casaramona, una història a la ciutat dels prodigis l ~ a història dels edificis a

"EI conjunt és un nou pol d'atracció cultural i artística en un entorn carregat ja d'equipaments que formen com una petita ciutat de la cultura."

I L . vegades és tan apassionant com la dels personatges que els habiten, Alguns cops més i tot. Aquest pot ser el cas de la fàbrica Casaramona. La seva història no sols és sorprenent sinó que és un reflex exacte de la mateixa ciutat. Podríem explicar la història del darrer segle i mig de Barcelona a través de la història d'aquest edifici. L'encàrrec prové d'un industrial tèxtil al qual se li havia cremat l'anterior taller, al Raval, que a finals de segle XIX era un barri atapeït de fàbriques. El lloc escollit és un des-

xa tot el protagonisme a les pintures i escultu-

campat, fora muralles, a la falda de Montjuïc,

res que l'espai ha d'albergar, ben assessorat en

lluny del congestionat nucli urbà. La fàbrica ha

la restauració i en el disseny dels reforços

de ser modèlica. L'empenta econòmica i cultu-

estructurals que han permès buidar tot el

ral de la burgesia catalana de principis de segle

subsòl sota la fàbrica per destinar-los a magat-

i l'eufòria tècnica i formal dels millors arqui-

zems i auditoris, pels també arquitectes Fran-

tectes modernistes ho permeten: una disposi-

Cisco Javier Asarta i Robert Brufau, respectivament. La intervenció d'Arata Isozaki és una

ció de naus molt clara i funcional, innovacions tècniques per al traçat de les instal·lacions, pre-

mica forçada per culpa del mateix requeriment

visió d'una xarxa d'aigua contra incendis (amb

del programa: realitzar una gran entrada sense

un gran dipòsit de reserva en una de les torres},

tocar l'edifici antic, que estava catalogat. Té

aprofitament de la llum natural, màxim rendi-

íes virtuts de passar desapercebuda en l'espai

ment funcional i estètic dels materials de cons-

urbà i de permetre la contemplació sense

trucció, parets i sostres tenen la mínima secció

entrebancs de la façana de la fàbrica.

possible... L'únic que no s'estalvia és la mà

En definitiva, el conjunt és un nou pol d'a-

d'obra que en aquell temps encara era barata.

tracció cultural i artística, molt important, a la ciutat, en un entorn carregat ja d'equipaments

Fins aquí tot bastant normal. Altres fàbriques semblants s'havien erigit abans en el pla

d'aquesta mena, que formen com una petita

de Barcelona. Però ara ve l'imprevist, el cop de

ciutat de la cultura i que pot col·laborar molt a

teatre en ei seu destí. La fàbrica s'acaba en

fer que la ciutat participi de Montjuïc i que

1911 i el mateix any mor e! seu propietari, a

Montjuïc participi de la ciutat. Qui li hauria, dit

49 anys. Sense ell, el negoci només s'aguanta

al senyor Casimir Casaramona, que la fàbrica

fins al 1920. La fàbrica modèlica només va ser

de filats perfecta que estava aixecant en un

fàbrica nou anys!

de Franco, més que amagada, em sembla que

xa, que la restaura, amb una intervenció molt

l'Exposició

era allí, present però estranya, ofegada, tal-

en la línia dels temps actuals, per diversos

Internacional del 29. Amb l'arribada del nou-

ment com una metàfora de la democràcia i de

motius: per la participació plundisciplinària

Mentrestant, es preparava

d'arquitectes, en què cada un assumeix una

descampat als afores de Barcelona seria, 90 anys després, l'espai perfecte per albergar una col·lecció d'art modern de les més importants del moment! No s'ho hauria cregut.

centisme dominant és molt possible que el

la llibertat en tot aquell període. Per altra ban-

casalot modernista hagués acabat tirant-se a

da, l'anaven rodejant edificacions, fruit de l'ex-

part especialitzada del projecte, emportant-se

Els arquitectes diem que els edificis tenen

terra, si no hagués estat perquè el director de

pansió i l'especulació dels anys 60-70, motiu

la més vistosa i compromesa un dels arquitec-

vida pròpia perquè, igual que un fill, a partir

la planificació de la Exposició fou, quasi fins al

pel qual, altre cop, hauria perillat molt la seva

tes vedet mundials; per intervenir en un edifi-

d'un cert moment determinen pel seu compte

final, el mateix arquitecte que construí la fàbri-

existència si no fos per un nou i estrany con-

ci antic i, finalment, per estar localitzada en la

el seu destí. Així mateix els edificis, un cop

ca: Puig i Cadafalch. En una de les vistes de

junt de circumstàncies: estava ocupada per la

zona de Montjuïc, on tants altres edificis han

acabats evolucionen cap a usos sovint diferents

conjunt més definitives que es conserven del

policia i era propietat d'una caixa d'estalvis

estat recuperats últimament, el Teatre Lliure,

dels que es van dissenyar. Aquesta història,

projecte de l'Exposició apareix la fàbrica inte-

catalana.

L'Institut Cartogràfic o el mateix Museu Nacio-

aquesta evolució, va lligada a la dels seus pro-

nal, per posar només tres exemples.

pietaris o habitants i sol ser tan apassionant

grada en la trama dels pavellons i fins i tot Puig

No sé si és significatiu que fins al cèlebre

i Cadafalch hi preveu una plaça al costat nord

1992, la fàbrica no és recuperada, per una

La intervenció és sòbria en la rehabilitació

per fer ressaltar millor la seva volumetria. Des-

entitat molt present a la ciutat i el país, La Cai-

de l'arquitecte andalús Roberto Luna, que dei-

com la dels amos. Històries de cases amb personatges. !£>

prés, hi ha un període del qual no he trobat dades, tan negre i confús com la mateixa època de la dictadura de Primo de Rivera, de la República i de la Guerra Civil. Acabada aquesta, es destina a quarter de cavalleria. En la posiguerra i durant tota la dictadura

"L'encàrrec original prové d'un industrial tèxtil al qual se li havia cremat l'anterior taller, al Raval, que a finals de segle XIX era un barri atapeït de fàbriques."

Josep Olivé

P U N T S

V I S T A

PROFESSIÓ

L'Informatiu SEGONA QUiNZENAABWL 2002 •

Arquitectura i construcció (un fals binomi) Josep Olivé inicia l'article

esbós, plànols, maqueta, realitat virtual, el

"Contra la industrialització de la construc-

que es vulgui, però no arquitectura.

ció" amb la frase: "Des de fa alguns anys

De les belles arts: pintura, escultura,

diverses veus en el món de l'arquitectura i

arquitectura, música, poesia i dansa (la sete-

la construcció..." Jaume Rosell, en l'article

na és el cinema), l'esbós d'un quadre és pin-

Fax: 932 40 23 64

"El diccionari Fullana, vist des de l'Arqui-

tura? Uns apunts del cos humà és escultura?

Adreça electrònica; inlormatiu@apabcn.es

L'INFORMATIU 203

Telèíon directe.- 932 40 23 76

L'Informatiu electrònic:

tectura" hi escriu: "En aquest llibre se'ns

Unes notes sobre el pentagrama és música?

presenta la construcció com a part de l'ar-

Un esborrany de quatre versos és poesia? Un

quitectura, integrada en l'arquitectura, com

estudi de moviments és dansa? Seguint amb

una explicació de l'arquitectura,

lligam

aquest argument, un croquis i uns plànols

aquest -entre arquitectura i construcció-

són arquitectura? És clar que ho són, però

que massa sovint oblidem a causa de les

sempre que s'entengui que només són l'inici

Coordinadora: Elisenda Pucurull

exigències creixents

del procés, una part del tot i, un cop acaba-

Redacció: Josep Olivé. Xavier Olwa,

l'especialització

tècnica". L'ITeC ha editat la col·lecció "La construcció de l'arquitectura", amb autoria de Ignacio Paricio. En l'actualitat

da l'obra d'art en la seva execució/construcper què no, una indústria si també és construcció? Es podria adjudicar l'art als arquitec-

i cada vegada més,

seguint l'argument de Jaume Rosell, l'alt

tes, la ciència als enginyers i la indústria de la

ció i amb el gaudi del públic/estadants de l'edifici, aleshores en podem dir Arquitectura així, en majúscules i sense més afegitons.

ht t pj/Aw.w.3 pa be n. es/i n lo r m a 11 u Consell editorial: Anna M. Ruiz, Joan Gay. Xavier Alterca i Carles Cartaftí Director: Carles CartarSà

Jordi Marlet i Antoni Capilla Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes, Gabnela Scfiòn. Vicenç Font. Imma Villacorta. Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Alcoba.

construcció als arquitectes tècnics?

Per això, nosaltres els arquitectes tèc-

Toni Batllori i Joma

grau d'especialització tècnica i l'augment

Crec que la forma d'anomenar l'arquitec-

nics, ens hem d'esforçar i no renunciar a

Passatemps: Miquel Sesè

de la complexitat de les estructures i les

tura obeeix als esquemes mentals dels qui l'a-

l'art i la ciència, encara que només cons-

Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà

instal·lacions fa que es digui i s'escrigui

nomenen. En general, perquè els arquitectes

truint ja fem arquitectura, ni que sigui amb

Fotografia: Javier Garcia Die {Chopo).

arquitectura,

han renunciat a entrar en la ciència i la cons-

minúscula. •£)

enginyeria

i construcció.

aquí podríem dir-ne tals trinomi. El diccio-

trucció, els enginyers

nari defineix així Arquitectura: "art de cons-

entrar en l'art i els arquitectes tècnics perquè

truir edificis". Aquesta definició porta implí-

han renunciat a l'art i la ciència. Com es pot dir

cits els conceptes de disseny, ciència i construcció. Aquí podríem debatre si l'arquitectura és un art o una ciència i també,

perquè renuncien a

"La construcció de l'arquitectura", si l'arquitectura és construcció? L'arquitectura no construïda no és arquitectura, serà idea, croquis,

Albert Casanovas Disseny gràfic:

geuve

FotolitS: Imprès Autoedició S.L. Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèfon; 932 40 20 57. Fa*; 932 40 23 64

D'ERRATES

E-mail: comercia I ©apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i

Conèixer els nostres orígens •

Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona

L'INFORMATIU núm." 200 de la primera

Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61

quinzena de març informava de la pre-

Bages-Berguedà: Plana de l'Om. 6

sentació

a l'auditori

d'Enciclopèdia

Catalana del llibre La menestralia

Barcelona al segle XVIIí. Els gremis de la construcció,

de Manuel Arranz. Es

08240 Manresa- Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic

Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc. 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10

deia que el llibre ha estat editat per Edi-

Vallès Oriental: Josep Piiiol, 8

cions Proa, amb la col·laboració de l'Ins-

08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76

titut de Cultura de Barcelona i el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de

JUNTA DE GOVERN: President Xavier Bardaji VicBpresident: Joan Ardèvol

Barcelona. Per error es va ometre l'em-

Secretària: Mmerva Embuens

presa VECLUS S i -formada pels histo-

Comptador: Albert López iborra

riadors Dr. Reinald Gonzàlez i Francesc Caballé- que va col·laborar de manera decisiva en l'edició del llibre. No es pot

Tresorer: Josep M. Llesuy Vocals; Mi'agros Hierro, Joan Gu"i i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola

obviar la participació i l'esforç que va

Osona: Bernat Noguera

representar per a una petita empresa

Vallès Occidental: Salvador Navarro

com Veclus suplir sense cap mena d'à-

Vallés Oriental: Frederic de Buen

ním de lucre, l'oblit i la manca de suport institucional que en el seu momenl va fer perillar l'edició del Ifibre. fc*

Gerent Joan Gay Eis cmeris exposals en els articles signats són d'exclusiva responsabüital dets auttxs i no representen necessàriament l'opinà de L'Informatiu

I Agenda de la Construcció Sostenible La finestra oberta a la construcció respectuosa amb l'entorn

•

Si t'interessa el medi ambient

•

Si estàs preocupat per la sostenibilitat del planeta

I o

oc Q. I-

ice o

# Si vols canviar els hàbits negatius del sector de la construcció envers el nostre entorn i se't fa difícil ... què pots fer?

Important Promotora Constructora d'habitatges amb més de 25 anys en el sector,

Selecciona TÈCNIC/A DE PRESSUPOSTOS

METR

°-3

Realització 0*6 Iss funcions que són pròpies d6 la gestió econòmica de l'obra: Mesuraments i pressupostos. Preparació i petició d'ofertes industrials. Comparatius i tasques de suport a la contractació. Control de costos. Visites periòdiques a les obres. Es requereix i ;..ji3nt d'Anjuiíectura Tècnica pendentdel projecte tiralrtecarreraorecent titulat

S'ofereix -

Opcrtunitsl p e aprendre la practica prolesional en

empresa lidef en el ï c l c r PosabiliTals reate <te conlinuilal i promoció dins <te prea

• Inleressats/des envieu urgentment el vostre cur ' lum actualitzat indicant !a referència 8 0 1 9 a: ; COL-LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Departament de Promoció t Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona ; a/e: <rcball@apabcn.es

FORMACIÓ Frontpage Express

Crea la web del teu despatx professional Visita l'Agenda de la Construcció Sostenible, el Portal de la Construcció i el Medi Ambient

Objectiu: saber crear, publicar i actualitzar una pàgina web. Amb el programa d'edició Frontpage Express, els assistents crearan la seva pròpia web i la podran publicar a Internet.

1. Dates: dimarts i dijous, del 16 al 28 de maig de 2002 •

Horari: de 18 a 21 h

W Durada: 12 hores I

Uoc: CAATB. Bon Pastor, 5. Barcelona

Preu curs: 150,25 €

Preu col·legiats: 120,20 €

Més informació i inscripcions al telèfon 932 40 20 60 o a www.apabcn.es

Íg£ÍL

•L Organitzat per: IQUITECIES TÈCNICS OE BARCELÍ

ONA

REPROGRAHA

Ptge. Uuís Pellicer, 14* 08036 BCN • Tel. 93 419 03 93/419 04 53 • Fax93 43036 26 clients@bramona.tom • reprografia@bramona.com • bramona@bramona.com

V Reproducció de plànols V fotocòpies B/N i color v V Ampliacions i reduccions V Enquadernacions ... ,. v Impressió de samarretes V Fotocòpies color gran format V Plòter làser B/N i color V Impressió B/N i color V Cartelleria gran format V Escàner negatius i diapositives V Escàner B/N i color À0+ V Autoservei d'ordinadors V Connexió Internet (RD31) V Retoc fotogràfic V Compaginació

SOCIS COL·LABORADORS DE LA COOPERATIVA D'ARQUITECTES JORDI CAPELL

1991-2000

Hnlomnatli per a no * col·legiats

Gairebé 10 anys

L' INFORMATIU

Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori , de regal Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per fax: 932 40 23 64, per correu electrònic: informatiu@apabcn.es o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 08021 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 932 40 23 76 Dades personals Nom i cognoms

DNI/NIF .

Adreça

Codi postal .

Població Professió

Quotes D

quota normal d'l pagament de 25 € = 4.159 PTA

quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12.5 € = 2.079 PTA l'any

Forma de pagament D

domiciliació bancària

nom i cognoms banc/caixa múm de compte (s'han d'emplenar totes les caselles)

agència adreça

població

Subscripció a L·l.nforimtii

U Informatiu

P À G I N E S

D ' A S S E S S O R I

A , F O R M A C I Ó .

A C T I V I T A T S

Vine al Teatre! Visita al Teatre Lliure i acord per gaudir dels espectacles del 2002

l Col·legi ha signat un acord

ves al telèfon 9 2 2 2 8 8 9 7 4 7 tot indicant

tauració del patrimoni arquitectònic, la d i -

amb el Teatre Lliure que permet als

ía condició de col·legiat del CAATB. La pro-

recció del Teatre ha ofert una visita guiada a

col·legiats gaudir dels espectacles progra-

gramació es pot consultar a www.teatrelliu-

les seves instal·lacions per a col·legiats i els

mats durant tota la temporada 2 0 0 2 amb un

re.com.

seus acompanyants i amics. La visita guiada

descompte fins a un 2 0 % de! preu de taqui-

La nova seu del Teatre Lliure de Mont-

lla. Aquest descompte s'aplicarà a tots els

juïc es va inaugurar el novembre passat. L'e-

espectacles que es facin en els diferents

difici té un interès especial per les innova-

àmbits del Teatre. Per tal d'obtenir els des-

cions tècniques i el procés de construcció

comptes, els interessats tan sols hauran de

que s'hi han dut a terme (vegeu "El Repor-

mostrar el carnet de col·legiat en retirar les

tatge" a L'INFORMATIU núm. 2 0 2 ) . Per tal que

Servei d'Informació

entrades. El descompte es farà per al col·le-

el professional pugui conèixer de ben a prop

Telèfon 932 40 20 60

giat i un acompanyant. Es poden fer reser-

aquesta obra de construcció i també de res-

Ínformacio@apabcn.es

es farà el dissabte 27 d'abril a les 11.30 del

S E R V E I S

Coeficient d'actualització d'honoraris a 13 de març Ca= 1,146 Propera actualització: 15 d'abril Mòdul: 303,50 €

mati. La visita és gratuïta, però cal reservar

Inscripcions:

Més informació: Departament de Visats Telèfon 9 3 2 4 0 23 7 0 visats@apabcn.es

INSTITUCIONAL FINAL

DE C A R R E R A

I N S T I T U C I O N A L

Treballs final de carrera Premis als millors projectes final de carrera d'Arquitectura Tècnica del curs 2000-2001 de l'EU PB DOS tipUS amb molt ferrO Í POC ÒXid. Xavier Alfaro i Oriol Giménez - Primer premi Al començament estaven

I fer-la servir", el completa Alfaro.

Oxidació i corrosió en forjats,, de biguetes metàl·liques

com gairebé tothom: no tenien projecte.

La veritat és que la feinada va ser llarga.

Després va resultar que hi havia un profes-

La parella va fer aquest projecte en més de

sor, Àngel Corral, que tenia un projecte i no

dos anys, mentre treballaven. Alfaro (Saba-

tenia alumnes, i li va comentar a Oriol Gi-

dell, 1976) la va compaginar amb una feina

Oxidació i corrosió en forjats compostos de biguetes metàl·liques", de Xavier Alfaro

ménez, que va trobar al tren Xavier Alfaro,

a mitja jornada en un estudi d'arquitectura i

i Oriol Rodríguez, ha intentat aportar una alternativa als mètodes actuals de control de

que volia fer el típic seguiment d'obra. Així

promotora. Giménez (Barcelona, 1975) tre-

la corrosió com ara la resistència de polarització o els emissors d'ultrasons. Aquest pro-

que el començament podria haver acabal

ballava en un despatx d'arquitecte, cobrant

jecte de final de carrera de l'EUPB va consistir en la creació d'unes fitxes per decidir

com molts altres. Però Alfaro i Giménez van

per hores. Després del projecte, Giménez va

l'estat de la bigueta i ia injecció de producte antioxidant segons un sistema creat a

preferir llençar-se al buit. Al final van acon-

voler anar a obra, com fos. Però ara s'ha ado-

propòsit. Posteriorment, els mateixos Alfaro i Giménez l'enderrocaven, per veure quina

seguir un 10 de nota i 250.000 pessetes a

nat que quan plou et mulles i quan fa fred et

quantitat d'àrea havia abastat el producte injectat. El projecte va ser dirigit pels pro-

repartir entre tot dos. Tot i que no les tenien

geles i que de vegades es treballa de preca-

totes: el projecte donava per tant que es van

ri. Alfaro fa mig any que està fent direcció

fins i tot entrenar per apurar el temps de la

d'execució d'obra i no descarta provar l'ar-

seva defensa al màxim.

quitectura. Una possibilitat que preveuen

Mètodes de rehabilitació de ferro vist ja n'hi ha força, però no hi ha un mètode no destructiu de ferro. "La nostra fitxa és un pas endavant fins i tot respecte de la metodologia de la Generalitat. A més, hem fet treball de camp", indica Giménez. "Sí. El que volíem era crear una fitxa per, sense enderrocar, poder saber l'estat real de la biga.

tots dos és muntar alguna cosa relacionada amb el seu projecte. De fet, actualment, la parella hi continua vinculada en certa manera, perquè col·labora amb l'EUPB, què està fent un diccionari de la construcció en Cdrom. El capítol de ferro el fa un alumne com

fessors Àngel Corral i Vicenç Gibert.

Fases El treball aprofita la feina d'un projecte defensat amb anterioritat pels exalumnes Andreu Simón i Ricard Coromines, sobre la corrosió de biguetes metàl·liques. La complexitat de la ide3 va fer a Alfaro i Giménez organitzar-se la feina en diverses fases. Van començar per seleccionar i estudiar 500 diapositives i fitxes -força complexes- d'aquell projecte anterior i, un cop analitzats tots els casos possibles, van dissenyar i recopilar una fitxa de camp bastant senzilla d'emplenar, per fer més ràpid ei procés de presa de dades a l'obra.

a treball de final de carrera i ells li aporten informació del seu projecte. ®

El mètode de treball de camp d'Alfaro i Giménez va consistir a fer un croquis de l'obra i, dins cada zona, apuntar les lesions de les biguetes. Les actuacions en obra es van ser en cel·les de Montserrat, la casa Amatller del passeig de Gràcia de Barcelona, un edifici d'habitatges de L'Hospitalet, una nau industrial de Cornellà del Llobregat, un edifici plurifamiliar del carrer Aribau de Barcelona -d'on en van treure les conclusions del projecte- i un sota piscina d'un habitatge unifamiliar. Les primeres obres van servir per comprovar que la fitxa creada funcionava. Per tal de dur a terme els assaigs correctament i amb una precisió determinada, Alfaro i Giménez van haver de dissenyar unes eines específiques, amb l'ajuda del tutor Àngel Corral, que és enginyer industrial. Així, van aconseguir una pistola d'injecció que no tenia la boca que ells buscaven, però que va ser suficient. També van haver de llogar un compressor i elements secundaris. Alhora, Alfaro i Giménez van entrar en contacte amb empreses del sector de pintures i elements químics i van acabar aconseguint que Procolor, filial del grup Akzo Nobel, dissenyés ei producte que havia de fixar les capes d'òxid a la bigueta i reincorporar-les al treball mecànic de la bigueta. Finalment, aquest producte es divideix en dos components que tenen vuit hores d'efectivitat a partir del moment en què es posen en contacte. No se sap si es comercialitzarà, tot i que s'ha calculat que el seu preu de mercat seria d'uns 9 euros/litre.

I N S T I T U C I O N A L

F I N A L

C A R R E R A

Quadern central SEGONA Q U I N Z E N ' Í U B R I L

AlgÚ que hi VeU millor, en COmpteS de méS. Carles Morales - Segon premi L'enllumenat públic i la problemàtica ambiental L'objectiu de Carles Morales en fer ei seu projecte de fi de carrera de l'EUPB L'enllumenat públic i la problemàtica

mediambiental-tutelat

pels professors Antonio Amo-

rós i Antonio Azpiazu- ha estat realitzar una introducció que sigui d'utilitat per a qualsevol tècnic que no tingui coneixements d'il·luminació, i informar-lo sobre com actuar davant els problemes amb el medi ambient. També ha volgut donar un vessant pràctic a la seva investigació, per demostrar que les mesures d'estalvi que proposava eren factibles, és a dir, "per demostrar que té una repercussió en allò que interessa a tothom: la pela". Per això va completar la seva recerca teòrica amb l'estudi de l'enllumenat del municipi de Prats de Lluçanès, a Osona. Morales recorda que l'enllumenat públic és una instal·lació que passa desapercebuda a la majoria de la gent i també a bona part dels ajuntaments, que en són els gestors més freqüents. Si es té en compte que aquest equipament representa aproximadament un 6 0 % de la despesa elèctrica d'un municipi, es pot deduir fàcilment la importància d'una bona gestió, que consisteix tant en un bon control de funcionament i consum com en l'aplicació de criteris d'eficiència energètica. " N o és gaire coherent invertir molts diners en grans infraestructures com són les línies i torres d'alta tensió o centrals de producció d'energia si no s'han valorat abans totes les possibilitats d'estalvi energètic possibles", indica Morales. El treball de Morales tracta l'enllumenat exterior de les zones urbanes i comença

"Il·luminar bé és il·luminar

majoritàriament passa desapercebuda, po-

amb una presentació descriptiva i gràfica de l'enllumentat públic, l'eficiència energè-

millor en comptes de més", diuen els del

gués tenir implicacions mediambientals, en

tica, la contaminació lumínica i els residus. Aquesta primera part és complementada

Col·lectiu Cel Fosc. És a dir, "cal il·luminar

l'eficiència energètica i en la generació de

amb una descripció de la normativa principal aplicable, ordenada segons l'organisme

només on fa falla", com diria Carles Morales

residus.

del qual depèn (en aquest sentit, abans de la finalització d'aquest treball, el Parlament

(Barcelona, 1967), que va dedicar el seu tre-

Quan Morales va 'veure' ei seu treball

de Catalunya va aprovar la Llei de protecció nocturna, que ara està a l'espera del re-

ball de final de carrera a l'enllumenat públic.

de final de carrera encara estava fent algu-

glament que la desplegui). Pel que fa al treball pràctic a Prats de Lluçanès, Morales fa

Va obtenir un 9 de nota i 150.000 pessetes

na assignatura. El xicot s'ha pres la carrera

un estudi ambiental de l'enllumenat d'aquest poble, proposa millores, valora aquestes

de premi.

amb temps, perquè un any després de co-

econòmicament i calcula el període de retorn de la inversió. La seva investigació es tan-

Morales està consciència! sobre el pla-

mençar a estudiar va començar a treballar

ca amb un breu glossari de termes habituals, unes fitxes de diagnosi i un banc de preus

neta on viu, en general, i sobre la llum, en

de funcionari a la Generalitat de Catalunya

orientatius de partides referents a enllumenat públic.

particular. Com ho diria ell, "cada cop és

-on segueix. És del pla de 1989 i, com que

més clar que s'ha de respectar la natura, si

treballar i estudiar és dur -ell és casat- va

es vol que aquesta ens respecti". El seu in-

estudiar dos o tres assignatures per any. Els

terès per l'enllumenat públic es va iniciar

últims anys es tractava d'acabar encara que

quan va veure casualment un reportatge a

fos per amor propi. Ara se li obre la pers-

la televisió, en el qual es tractava el tema

pectiva de treballar en el cos d'aparelladors

de la contaminació lumínica. El va sobtar

o de gestió de la Generalitat, l'exercici pri-

que una instal·lació que, per les seves ca-

vat o de seguir com estava fins ara, però

racterístiques, és més aviat passiva i que

més relaxat.

al SEGONA QUINZENA ABRIL 20O2

FINAL

C A R R E R A

I N S T I T U C I O N A L

DlieS eSCUltUreS ViveS. Rubén Cano i Ricard Rodríguez- Tercer premi Inicialment, Rubén Cano i

que lambé prenien dades, es pensaven que

Ricard Rodríguez volien fer un projecte de f i -

agafaven números de matrícules. El Sidero-

nal de carrera que inclogués només les escul-

ploide, que és una escultura ornamental cre-

tures aïllades en places i carrers de Ciutat Ve-

ada per Salvador Aulèstia el 1963 i possi-

lla de Barcelona. Després hi va haver el dub-

blement Ja composició de ferro forjat més

sumeix totes les tendències artístiques. £1 treball de fina) de carrera Catàleg

te de les fonts, que tenen moltes escultures.

gran del món, no el sabien trobar. La peça fa

res de Ciutat Vella de Rubén Cano i Ricard Rodríguez -tutelat per Cèlia M. Lladó i M.

Les posem o no les posem? Les van posar.

6 1 metres de llargada per 17 d'alçada i cent

Després van veure que els edificis també te-

tones de pes i, en tots els escrits, apareixia

nors. Cano i Rodríguez van començar per anar a l'Ajuntament de Barcelona, que els va

nen moltes escultures. I al final van catalogar

ubicada al final del passeig de la Escullera.

facilitar una relació de les escultures que en depenien. Després van sortir a prendre da-

totes aquelles escultures que veien. Aquest

Però no la sabien veure. Van anar a l'Ajunta-

des i a descobrir-ne més: per això van dividir Ciutat Vella en barris i ets van anar escom-

va ser el criteri de tall, doncs: que les escul-

ment i tampoc no en sabien res. Al Port,

brant a peu: el barri Gòtic, el barri de la Mercè, Sant Pere i Santa Caterina, la Ribera, la

tures (ossin fàcilment accessibles al públic.

tampoc.

Barceloneta, el Port i el Raval. Primer havien de localitzar les escultures, després calia fer

Si s'haguessin deixat temptar per les estàtues

Memòria que el tal Siúeroploide l'havien re-

dels museus i les esglésies encara hi serien.

tirat, perquè estava en mal estat de conser-

Fins que Cano va trobar en la

Cano (Barcelona, 1975, i resident al

vació (recentment, l'escultura ha estat res-

Prat de Llobregat) i Rodríguez (Barcelona,

taurada i col·locada al moll de Balears del

1971} van dedicar al treball gairebé dos

Port de Barcelona).

anys, a mitja jornada, i al final el van veure compensat amb un 9 i 100.000 pessetes a repartir entre els dos. També en van treure altres profits, és clar. Cano i Rodríguez es van conèixer arran del treball. Les passejades també els han servit per conèixer millor la realitat actual de Ciutat Vella. D'anècdotes, n'hi ha força: a l'edifici militar de Capitania General, que no es pot fotografiar, els van xiular quan van desenfundar la camera. Van fer una foto ràpidament, però els van venir dos guàrdies civils de paisà perquè, com

Catàleg d'art a la vista a Ciutat Vella El 'museu' d'escultures a l'aire lliure de! districte de Ciutat Vella de Barcelona red'escultu-

Rosa Pinero- en fa una llista exhaustiva, en 187 fitxes i una relació d'escultures me-

la foto - a m b una compacta amb zoom i una semiautomàtica- i prendre dades.

Tots els estils L'autoria de les peces dels carrers de Barcelona correspon als més destacats autors catalans i d'arreu del món. Des de Pere Joan, escultor gòtic, fins a Joan Miró, Pa-

Una tercera anècdota té a veure amb

blo Ruiz Picasso, Josep Maria Subirachs, Antoni Clavé, Josep Clara, Josep Llimona o

una font d'un noi nu, que era davant de les

els germans Vallmitjana. Entre els artistes de la resta de l'Estat destaquen Eduardo Chi-

Drassanes. Hi van anar el primer dia i van

Ilida i Jorge Oteiza. D'estrangers, n'hi ha de la categoria de Roy Lichtenstein i Jannis

fer la foto. Quan van tornar a prendre notes,

Kounellis. De tota manera, a Cano i Rodríguez els sembla que la majoria de la gent no

ja no hi era. I va resultar que l'Ajuntament

s'hi fixa gens. L'única estàtua que és coneguda per tothom és el Monument a Colom,

l'havia tret, perquè altres de semblants, to-

De la resta, les que estan en façanes no són ni vistes i les més avantguardistes patei-

tes dedicades als Jocs Olímpics de 1 9 9 2 ,

xen la ignorància i el menyspreu de la gent. Les peces només adquireixen notorietat

les havien robades recentment. I Cano &

quan interessen a alguna entitat o col·lectiu. És el cas de El Gat de Botero, a la plaça

Rodríguez, com si fossin una rèplica dels

Blanquerna. L'escultura era vista amb indiferència, segons Cano i Rodríguez, fins que

artistes britànics Gilbert & George, es van

l'Associació d'Amics de la Rambla de Catalunya va proposar que fos col·locada allà.

quedar per uns instants de pedra. Dues

Aleshores els veïns del Raval la van reclamar com un element tdentificador del barri.

estàtues vives. 3 í

La parella també ha observat que els serveis municipals netegen i reparen només les escultures que estan sota la seva competència. Les escultures de les façanes es netegen quan s'inten/é en la façana. Moltes obres escultòriques, sobretot les que no són commemoratives, no tenen cap placa informativa. Així que qualsevol persona que vulgui informar-se sobre una escultura no sap ni per on començar, 'à*

ASSESSORIA Quadern central SEG<

La campanya de renda 2001 (I) f i a la tenim una altra vegada

s'aplicarà exclusivament per consanguinitat.

En què consisteix el nou procediment de

Quins efectes es produeixen si es reconeix el

sol·licitud de suspensió d'ingrés del deute

dret a la devolució recollida en l'autoliqui-

que fèiem la de l'any passat. Però, en fi, no

L'aplicació del mínim personal i familiar es

tributari d'aquest impost introduït per a con-

dació del cònjuge del contribuent que sol·li-

hi ha altre remei que posar-nos mans a l'o-

determinarà d'acord amb les circumstàncies

tribuents casats i no separats legalment,

cita la suspensió?

amb determinats requisits?

l*#

aquí, quan encara sembla que era ahir

bra. Aixi que, com d'altres anys, anem a in-

personals i familiars existents en la data de

tentar d'ajudar a resoldre els dubtes que pu-

la meritació de l'impost. En cas d'ascen-

Com a novetat aplicable a les declara-

gui presentar.

dents que conviuen amb més d'un fill, tam-

cions corresponents als períodes que s'iniciïn

bé és aplicable aquest criteri?

a partir de I'l de gener de 2 0 0 1 , el contri-

Aquest any es presentaran dues nove-

Si la devolució és igual al deute, aquesta quedarà extingida a l'igual que el dret a la devolució.

Si la devolució és superior al deute,

tats importants pel que fa a les formalitats:

Quan els ascendents depenguin i con-

buent casat i no separat legalment que esti-

l'una és el termini de presentació que acaba

visquin successivament amb més d'un des-

gui obligat a presentar declaració per aquest

I'l de juliol, tant pel que fa a les rendes po-

cendent durant el període impositiu, per po-

impost i l'autoliquidació del qual resulti a in-

sitives com les que donen dret a devolució

der aplicar el mínim familiar per ascendent

gressar podrà, en presentar la seva declara-

aquesta es declararà extingida en la part

(és millor oblidar-se d'aquest endarreriment,

serà necessari que es compleixi el requisit

ció, sol·licitar la suspensió de l'ingrés del

concurrent, i l'Administració farà la liqui-

sinó trigarem més a fer-la); l'altra és la pos-

de convivència

dació provisional per la diferència exigint

aquesta quedarà extingida i l'Administració retornarà la diferència. c)

Si la devolució és inferior al deute,

mínima amb el contribuent

deute tributari, sense interès de demora, en

sibilitat de compensar la renda entre els

durant, almenys, la meitat del període im-

una quantitat inferior a la devolució a favor de

interès de demora des del venciment del

cònjuges, a més, naturalment, de l'obligació

positiu. Per la qual cosa, procedirà el pro-

l'altre cònjuge (la resta es podrà fraccionar).

termini

de presentar la declaració en euros.

rrateig entre descendents quan es donin les

Vegem, doncs, algunes consultes que poden ajudar a resoldre dubtes.

circumstàncies

esmentades

anteriorment,

amb independència de qui sigui el descendent amb el qual està convivint en la data de

Amb la nova Llei, quan es pot interrompre el

la meritació de l'impost.

Quins requisits són necessaris per obtenir la

que no hi ha transmissió lucrativa per la

suspensió provisional del deute de contri-

renúncia a la devolució per aplicar-la al

buents casats i no separats legalment, en

pagament del deute del cònjuge.

tingui dret el seu cònjuge? Parella de fet amb fill menor; un dels proge-

ment hi ha un cas en què el període imposi-

nitors declara conjuntament amb el fill. L'al-

l'autoliquidació

quantia igual 0 inferior a la devolució que

període impositiu? A partir de I'l de gener de 1999, sola-

per presentar

fins a la data de liquidació. Es considera

Quins efectes tenen la notificació de l'Ad-

Seran els següents:

ministració el fet que no sigui procedent la

El cònjuge la liquidació del qual resulti

suspensió del deute sol·licitat per no reunir els requisits exigits per aquesta?

tiu és inferior a l'any natural: quan es pro-

tre progenitor en la seva declaració indivi-

a retornar haurà de renunciar al cobra-

dueix la defunció del contribuent. Han desa-

dual pot aplicar-se el mínim familiar per

ment fins a l'import la suspensió del

paregut tots els altres supòsits (matrimoni i

descendent?

qual s'hagi sol·licitat í acceptar que

pel fet de no reunir els requisits assenyalats

aquesta quantitat s'apliquí al pagament

en la normativa citada, l'Administració prac-

dissolució d'aquest o separació) en què,

No. El progenitor que declara individual-

amb l'anterior norma, es podria interrompre.

ment no té dret al mínim familiar, atès que el

Fins i tot en el cas de defunció, és pos-

fill presenta declaració. No obstant això, l'altre

d'aquest deute. b)

El deute i la devolució han de ser

Quan no sigui procedent la suspensió

ticarà la liquidació provisional al contribuent del

que va sol·licitar la suspensió, per l'import

mateix període impositiu.

del deute objecte de sol·licitud juntament

Ambdues autoliquidacions han de pre-

amb l'interès de demora calculat des de la

sentar-se de manera simultània dins del

data del venciment del termini establert per

sible que no s'interrompi el període imposi-

progenitor que tributa conjuntament amb el

tiu, ja que es permet optar per tributació

fill, tindrà dreta a aplicar l'import total del mí-

conjunta per tots els membres de la unitat

nim familiar per descendents, ja que en exis-

familiar, incloent les rendes del difunt, per a

tir un únic contribuent amb dret a l'aplicació

terminí (de 2 de maig a 1 de juliol, en

presentar l'autoliquidació fins a la data de la

tot l'exercici.

del mínim familiar, no s'escaurà el prorrateig.

el 2002)

liquidació. íï>

d) En el supòsit de període impositiu inferior a

A efectes del límit excloent per a l'aplicació

l'any per defunció d'un dels cònjuges i la

del mínim familiar, què s'entén per rendes

resta dels membres de la unitat familiar no

anuals?

optin per tributar conjuntament, com ha d'a-

Per determinar si hi ha dret a l'aplicació

plicar-se el mínim familiar en la declaració

dels mínims familiars s'hauran de tenir en

del cònjuge difunt?

compte totes les rendes (rendiments, guanys

Quan el període impositiu sigui inferior

i pèrdues i imputacions de rendes) obtingu-

a l'any natural, els límits i quanties esta-

des durant l'any per la persona que generi

blerts amb caràcter genera! en la normativa

aquest dret, incloent-s'hi les exemptes. A

de l'impost no es prorratejarà atès que no es

aquest efecte, aquestes rendes hauran de

té en compte el prorrateig en aquest cas.

quantificar-se pel seu import anual net.

sistema de compte corrent tributari (RD 1108/99). d!

tributàries (OM 28/04/86)

computarà l'import total a què tingui dret el

En cas de defunció sense declaració d'he- \

contribuent per mínim personal i familiar,

reus, qui ha de fer la declaració d'IRPF del

segons la seva situació personal i familiar en

difunt, i quan?

la data de la defunció, sense tenir en comp-

Les obligacions tributàries es transmetran als hereus o legataris, sense prejudici del que estableixi la legislació civil quant a

És possible aplicar el mínim familiar, per as-

l'adquisició de l'herència.

cendent o descendent, atenent el concepte

Els hereus poden ser nomenats a través

d'afinitat? Per exemple, un contribuent que

de disposició testamentària i a falta d'a-

conviu amb el seu sogre.

questa per disposició legal.

La normativa no té en compte la possi-

El terminí per efectuar la declaració

bilitat d'aplicar el mínim familiar en els ca-

serà el corresponent 3 la declaració de l'e-

sos de parentiu per afinitat, per la qual cosa

xercici en què s'hagi produït la defunció.

Els cònjuges hauran d'estar al corrent en el pagament de les seves obligacions

Per tant, en la declaració del difunt es

te la durada del període impositiu.

Els cònjuges no podran estar acollits al

José Antonh

Bemaldez

S E rv v c 1 S 20

Quadern eenwl SEGONA QUINZENA ABRIL 2002

Material informàtic d'mteres professional El Col·legí ha establert un acord de col·laboració amb l'empresa Telfiscom (Came), dedicada a

als arquitectes tècnics a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa. L'o^rs e

la venda d'ordinadors i material informàtic {impressores, escaners) de qualitat, per tal d'ofenr-lo

fa durant un temps limitat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils.

4 . Ordinador portàtil Notebook Airis

1. Ordinador de sobretaula

2. Ordinador de sobretaula

3. Ordinador portàtil Notebook Airis

PENTIUM 4. 1,5 GHZ

PENTIUM 4. 1,7 GHZ

4482-PENTIUM III 1,1 GHZ

4228-PENTIUM 4 1,7 GHZ

Caracleri&liques:

Característiques:

•

Placa base Elite-Group p4 lita

•

Placa base DFI WB 72 SR Cfiipset Intel ÍB45 + Audio

•

CPU Intel Pentium III 1,1 GHZ

•

CPU Intel Pentium & 1,7 Ghz

•

CPU Intel Pentium 1. 1.5 Ghz

•

CPU Intel Pentium 4, 1,7 Ghi in a box

•

256 Mb RAM

•

512 Mb RAM

•

256 Mb SDRAM PC433

•

512MbS0RAMPC-133

•

Disc dur 20 Gb

•

Disc dur 30 Gb

•

Discdur40GbATA-100

•

Disc dur 60 GbATA-100 7200 rpm

•

FD 1,44 Mb

•

FD 1,44 Mb Targeta gràfica ATI-M6 16 Mb DDR TV Out

FD 1,44 Mb

•

FDl,44Mb

•

Targeta gràfica 32 Mb SH

•

Targeta gràfica RIVATNT 2 M64 32 Mb

•

Targeta gràfica MATROX G-550 32 Mb

•

CD ROM x 24

•

CDR0MX24

•

CD ROM LG X52

•

DVD TOSHIBA 1 6 x 4 8

•

So 3D Altaveus * micròfon

•

So 30 Altaveus + micròfon

•

So compatible sound blaster 128

•

Regfavadnra LG 16 x 10 x 40 + Software

•

Pantalla TFT 14.1"

•

Pantalla TFT 14.1"

•

Monitor PHILIPS 15"Mod 105-E

•

So compatible sound blaster 128

•

Modern 56 Kps

•

Modern 56 Kps

•

Teclat de membrana

•

Monitor PHILIPS 17' Mod 107-T

•

T Red Ethernet 10Í100

•

T Red Ethernet 10/100

•

RatolO botons

•

Pantalla plana 0,25 mm dot pich

•

Pes 3,4 Kg

•

Bateria ion-liti

•

Altaveus ampliiicats 160 VV

•

Teclat Logitech whetl

•

TVOut

Altaveus amplifícats 180 W

•

Bateria íon-lití

•

Micròfon mullimèdia

•

Caixa semitoree ATX P-4 4 bahias 5 1/4

•

Micròfon multimèdia

•

Font d'alimentació 300 W

•

Caixa semitoree ATX P-4 4 bahias 5 1/4

Preu sense IVA: 1 . 2 5 3

•

Modem-fai intern 56 Kps

•

Fon! d'alimentació 300 W

[208.500 PTA) Garantia 1 any in situ

•

Modem-Fax US Robotics 56 Kps intern

Preu sense IVA: 7 3 7

eUfOS

[122.600 PTA) Garantia 1 any

Preu sense IVA: 1 . 2 8 0 eurOS [212.900 PTA) Garantia 3 anys

Preu sense IVA: 1 . 7 1 8 (285.900 PTA) Garantia 1 any in situ

CARRIE • Silvia Jiménez Viladomat, 2 3 7 . Barcelona • Telèfon 9 3 4 10 8 2 8 0 • Fax 9 3 4 10 9 1 5 8 informatica@carrie.net • www.carrie.net/l-informatiu

Les configuracions de tes ofertes són modificables i adaptables a les necessitats del pro-

tar a !a vveb de l'empresa Carrie (www.carrie.net) les característiques actualitzades cada set-

fessional. A causa de la inestabilitat en el preu d'alguns dels components dels ordinadors,

mana. En les compres de material informàtic com ara impressores, escàners, càmares, e t c ,

els preus poden patir variacions (habitualment a la baixa). Per això es recomana als inte-

els col·legiats gaudiran d'un descompte d'un 3 % sobre els preus de Carrie. Els col·legiats

ressats comprovar el preu actualitzat de l'oferta o configuració escollida. Es poden consul-

que vulguin informar-se respecte de les configuracions concretes es poden dirigir a Carrie.

Servei d'informació i assessorament en la compra de veh

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal \, •

Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

•

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

•

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

•

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

•

Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

•

Contractació de l'assegurança.

Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 4 0 20 57 • Fax: 932 4 0 23 64 A/e: auto@apabcn.es

SERVEIS

DIVERSOS

Quadern centra! SEGONA QUINZENA ABRIL

Petits anuncis Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA. Tel: 934 52 07 89 arinsa@coac.net

Serveis per a taxadors Envií'ns un íax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36' Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon-. 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols. Telèfon: 933 09 59 65

Informació tel.: 932 40 23 76 teig d'obres sobre el terreny. Delineació de Supressió de barreres projectes. Amidaments i pressupostos. arquitectòniques Plotejat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Es fan estudis de supressió de barreres Gómez i Associats. arquitectòniques (locals, oficines, habiC. Eres, 80, local, 3 • Sí. Feliu de Guíxols. tatges...) Tel.: 972 32 32 82 • Fax: 972 32 32 82 Amaia. Tels.: 93 425 46 10 • 606 375 790 olícinajmgomez@ctv. es Còpies de plànols Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol • Telèfon-. 639 89 10 63

Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineació-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

Especialitzats en serveis de recolzament a l'arquitectura El nostre equip disposa de mitjans i recursos per col·laborar en delineació, projectes bàsics, executius, mesuraments, aixecament de l'estat actual i qualsevol servei que calgui. Ens desplacem a l'estudi del client. Mayte • Telèfon: 934 59 46 17

Copisteria Augusta ofereix un descompte d'un 30% en còpies de plànols als aparelladors i arquitectes tècnics. Per beneficiar-se d'aquesta oferta només cal presentar el carnet de col·legiat. Copisteria Augusta Sèneca, 31. Barcelona • Tel.: 932173246

Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'ediíicis, i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45 • Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac. net Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replan-

Particular ven local, ideal per a aparelladors i altres professionals de la construcció. Local de 72 m : amb llum natural, i jardí interior. També disposa de calefacció, fil musical i aire condicionat. Molt tranquil, situat a la Vila Olímpica. Vegeu-io! Preu: 138.233 € (23 MPTA) Telèfon: 696 434 780

www.apabcn.es/ informatiu

EIS PETITS ANUNCIS de L'Informatiu

Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 €, si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets. Informació: telèfon: 932 40 23 76 • fax: 932 40 23 64 informatiu@apabcn.es (També a www.apabcn.es/informatiu)

Perspectives Especialistes en animacions i fotomuntatges. Som professionals amb 6 anys d'experiència per a promocions, díptics, presentacions en paper o en CD-Rom. Dissenyem tanques publicitàries amb la seva perspectiva. Complim amb el termini de lliurament. Ens desplacem a tot Catalunya. Scriptiva • Telèfon: 934 59 46 17

ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

LÜ

I OQ

Delineant de plànols Serveis tècnics d'arquitectura

Local en venda molt lluminós i tranquil

Important Promotora Constructora d'habitatges amb més de 25 anys en el sector,

TÈCNIC/A DE PRESSUPOSTOS

S'ofereix delineant de plànols per a tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D, CAD 2000, fer treballs a casa, etc. Experiència en empresa d'enginyeria i arquitectura. Preus negociables. Xavi 934 18 56 76 • 686 979 368

O O

Esludanl d'Arquitectura Tècnica pendent del projecte final de carrera o recent titulat

informàtica a njvelJ d'usuari

Col·laboració professional

Q. r-

S'ofereix

S'ofereix arquitecte tècnic, professional liberal per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. També, gestió d'obra. Aporta experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció d'obres. Telèfons: 935 87 52 58 • 630 261 973

S'otereix interiorista per a perspectiv artístiques de diferents estils. Sílvia • Telèfon: 650 753 769

i o Q.

Realització de les funcions que són pròpies de la gestió econòmica de l'obra: Mesuraments i pressupostos. Preparació i petició d'ofertes industrials. Comparatius i tasques de suport a la contractació. Control de costos. Visites periòdiques a les obres. Es requereix

•.-\i\p3

aprendre la pràctica professional en

ts reals de continuïtat i promoció dins de l'em

Cctracte en prictiQues Jornada completa • IncorporaòS setemtxe Interessats/des envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 0 1 9 a-. COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Departament de Promoció i Mercat de Treball. Bon Pastor, 5. 3a planta. 08021 Barcelona a/e: treball6apabcn.es

G U I A

A C T I V A

Busques una empresa de sostres prefabricats? Necessites un estudi geotècnic? Vols un altre pressupost d'un instal·lador elèctric? Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

ESTRUCTURES

etud·tihvn

^ ^ ^ ^ _ ^ _ g

ReVIAL

pl«ub3pi<1rtilcMipl·nii.caa ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H tel +34 972 843 467 ^ ^ ^ ^ ^ ^ H

Alsina SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRAOOS J. ALSINA. S A. Pol Ind Pla den Cot. Camí de Font Freda s/n 06110 Montcada y Rebcac (Barcelona) Tel (93) 575 30 OO Fai (93) SW 70 S9

PLANAS

Tratamiento para la aluminosis Refuerzo de vigas de madera CJ Cv* U d u c n s n* 5 - 0A391 RIPOLLET

AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS

llinih

Tel W í l l M09-TeL.Fiu93 7 H ) « 4 7 e-mnil ro·AalScPctiiBS·w·niiiioylalcom

iiilll

PAVINDUS, S.A. PAVIMENTS D f FORMIGÓ TRACTATS

/1LKORPWN

AUTOAHIVELUOORS I MORTERS DE RESINES TERRATZOS COKTÍHUOS

PIIÇI Teluin, 1 tcr 11 -OSOiO Biretlona

Làminas FleuWes de PVC-P para la impermeabracin FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

REHABILITACIÓ

Tel.: 93 848 40 00 • htlp://w

Daroca

CATAUNA.S.A.

500.000 m- de

• Memtxares asfàliras

•

• Claraboyas *^ • Apiacactos prefabneados para lactodas

"vJSl

Tel.: « 278 26 86 • Fix. 93 2?'s 37 1 QH020 Barcelona

La solució a l'aluminosis ILIZACIONES

FAÇANES

ESTRUCTURALES

CONSTRUCCIONES MANSO, U 5° A • Tel (93) 42Ó 98 98 (3 líneoi] Fon |93) 423 9i 13 • 08015 Barceló na

ALUCOBOND DIBOND ALUCORJ fachadas ligeras de aluminio

NOUíBAU

J.Lsistema de renovació de sostres (~p

Sislomei de Reforç Actiu. l i .

Tel.: 93 796 41 22 ALUMINOSI

&MAPEI AOHUIVOS • SEUADOftES • PtOOUCTOS OUÍMKOS RARA LA CONSTRUCC1ÓN

REVESTIMENTS I PAVIMENTS

IBERMAPC1, SA. f i . CatoluSo, 20 - S1 Wonto 08002 BARCELONA TBI.; 93 3J3 29 4J 50 50 - Fax: 93 302 42 2 II: ibermopeiOibermopel.ei

Recobríments per a sòls Industrials • • •

Impormoabiiaats Higiènics Decoratius

•

Reparació laol de forals I esquerdes

Forn o i t e r r a b o

BIG, EXTENSIBLE PER A REHABILITACIÓ

REHABILIUL.

INSTAL·LACIONS I *w I f i g

segons DIN ISO 9OO2 | T - - W | ^ = -

FUSTERIA D'OBRA. , MOBiUARI I EQUIPAMENT

Tànger. 26 - 08018 Baicelono - T. 934864300 Bruc. 126 - OBO37 Barcelona • T. 932080164 it. M<quel. 14 - 43004 Tarragona - T. 977251880

ssimon /Tip

Av. San! Julià, 206. nau 7, Pol. industrial Congos! Tel:9384957D0/93M9 54 75 Fat 93 Bi9 54 16 e-mall: astn-qulmlcaOastradur.com

ESTRUCTURES Diputoción. 390092 • Telélono 93 344 08 00" Fox 93 344 08 07 • 08013 Barcefano

teva

solució

professional

O N TROBAR EL QUE CERQUEU:

7. REHABILITACIÓ

14. INFORMÀTICA

1. ESTRUCTURES

8 . INSTAL·LACIONS

15. SANITARIS

2. COBERTES

9. INTERIORISME

16. SERVEIS PROFESSIONALS

3. AÏLLAMENTS t IMPERMEABILITZACIONS

10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ

17. EQUIPAMENTS

4 . FAÇANES

1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES

18. INDUSTRIALS

5. TANCAMENTS I DIVISIONS

12. ENVIDRAMENTS

19. INSTAL·LADORS

6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS

13. MITJANS AUXILIARS

2 0 . BASTIDES

INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR El Col·legi posa a disposició dels professionals informació tècnica i comercial sobre productes i serveis de la construcció. Els professionals trobaran els fulletons i catàlegs de les empreses als casellers de la planta baixa. Durant el mes de maig hi són presents les empreses següents:

il 938 -166 909 ix. 938 465 709

CAJAS PARA PERSIANAS ENROllABLES , . „ ,. / \ %«B~^^ rr7*' •„ BeckSHeun • « w u ^ » .

Pruyociore; • Dov/nlígri!s * Caníca Cr1 reguladfin • iluminaciófi eíierior

Bed & Hdun Ibenco CAnrdiüyo, 357 T-3« 08025 Barcelona Tel. 93 -458 23 7 1 Fax 93 - 207 13 47 email: cojiradi@acrakh.es

• OPTIROCARIDOSLIGEROS • REV1AL REFORMAS GEOTÉCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES.

• PÈNDOL

HlDROGEOLOGlA, MEDI AMBIENT. • PUERTAS ARTEVI

2 l. I Fa» (977) 79 Maiurd Fi» (9091 334

• REPSOL BUTANO • CONSORCIO TERMOARCILLA • ASFALTEX CONSTRUCCION • COMPOSAN CONSTRUCCION • REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS

NlïEU U5w

• GRUPO MECAN0TU80

MAPEST

• SISTEMES DE REFORÇ ACTIU

Estudiós Geotécnicos Estudiós Geofisicos Auscullación de Cimentaciones

CAJUociufi» OFICIAL

• TRAC VERTICAL • SAS PREFA8RICADOS DE HORMIGON. • MASA

Ctra. Torre Romeu, s/rí> 08202 Sabadell lel. 93 748 48 38 lax 93 726 07 61 www.gabarro.com

• SUBEROLITA • ALKOR DRAKA IBÉRICA, S.A. M.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L. INGENIERIA DE CONTROL

• UNEX APARELLAJE ELECTRICO. S.L. • GEBAUER • ESPAIS VERTICALS • WEBER CEMARKSA • TECHNAL IBÉRICA • WERMASI • BTCINO QUINTELA • PREFABRICATS MATEO PLANAS

Tel.: 93 663 02 11 Fax: 93 663 01 31 Camelcra N-ll Km. 600 Nau 6 0B7S0 PALLEJÀ (Barcelona)

BRAMONA IMPRESSIÓ DIGITAL

Muntaner. 215 Tel. 93 439 «5(1

GUILLERMO

• TALLERS TREPAT • SIMÓN • TECOSUR • BRAMONA IMPRESSIÓ DIGITAL • CENTRO ESPANOL INF.

ratori d'Axsalgí I Control ( í Qual

Fax 93 3221Í 23

PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGUÍUDAD

Assistència Tècnica

MANUALES Y AUTOMÀTICAS

i Control de Qualitat a tot tipus d'obres

DEL COBRE (CEDIC) • CERÀMICA ELÍAS • TEXSA MORTEROS

Tel.: 937 31 54 46

•

IBERMAPEI

• TROLL - J. FELIU DE LA PENA

d. Àries, 57, N i n P - Pol. Ind. Can Partílida

• AXTER IBÉRICA

Les empreses interessades a presentar els seus productes poden dirigir-se a: - ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MOVILES

Treinto onos oportando solu Gorcntias y Seguridad: VèntQfIQSj

rUGflOSj

r O C n O O ,

dillas, Verandos, Mallorquines... TECHNAL tiene la solucion para Usted, y si no, lo inventaremos. 93 573 77 77 LG Red AluminiGf Tecnnol son p o s s profesionoltdod en cada reolizoción 902 902 643

L'lnform@tiu electrònic -pabenj—"-*

'"•

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es

DEMANDES

. Q u * Í · * t Í ! Í n M l SEGONA QUINZENA ABRIL 2002

'£ LLI

o < m UJ Q

Important empresa dedicada a la producció de productes farmacèutics d'ús humà i veterinari,

Selecciona 2 TÈCNICS/QUES DE PROJECTE I OBRA

Selecciona ADJUNT/A A FACILITY MANAGER

per formar part del departament tècnic de l'empresa. Col·laborarà amb l'arquitecte en la redacció del projecte (amidamenb i pressuposta, plecs de condicions, entre d'altres), participaran en l'adjudicació de les obres a industrials conjuntament amb el diré actuaran com a dinxcio facultativa en el seguiment d'obres de tipus industrial i oficines, i gestionarà la fase de projectí i construcció (project i construction nunagement).

Treballarà al Departament d'Enginyeria civil responsabilitzant-se del seguiment dels projectes en dependència del facilíty manager. També es responsabilitzarà de les obres de reforma i adequació dels espais dels diferents centres de treball, i del seguiment i control de les empreses subcontractades.

Es requereix -

P ' ; ( e » W J i amb apeiiencia en projectes, direcció facultativa i gestió d'obres.

•

Habitua! a HetM'lar amb WJpot informàtí. nivell alt de Presto, es vtíarn

•

Cotie propi

Es requereix

S'ofereix •

Incorpora:*! en una empresa d'enginyeria que pertany E.peraiKia en projectes i direcció d'oecució d" obres

Àmbit d'actuació Catalunya, principalment l'àrea metropolitana de Barcelona

Es -.aiorarà eipenència en o t m de tipus indusbial i/o ofici

•

Formació per part de l'empreu.

IriïOHftatica a nr^ll d usuari

•

tartrade

•

Sou negociable en (unció de l'openància apcrtada pe! candidat.

laboral irtfefinit.

Busquem un professional amb més de 5 anys d'experiència funcions descrites, amb un nivell alt d'autonomia i capaç d' mir molta responsabilitat. Bon comumcador, organitzat i amb voluntat de fer equip.

ce o

Les persones interessades poden crita, currículum i fotografia lipi referència 7865 a:

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

COL LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA.-, Departament úe Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 33 planta, 08021 Barcelona a/e: treball©apabcn.es

'£• Important Promotora Constructora d'habitatges amb més de 2 5 anys en el sector,

Precisa AJUDANT/A A fm CAP D'OBRA

!nleressats/des envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 0 1 3 a:

HÜÉinNÉ

METRO-3

Realitzarà funcions de suport al cap d'obra: control econòmic i de facturació d'industrials, seguiment del plàning, preparació de comandes, mesuraments i recolzament al cap d'obra en les tasques a peu d'obra

ENGINYERIA DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

2 arquitectes tècnics/ques per responsabilitzar-se de la planificació i control de les obres, així com de les instal·lacions. Pariciparà des del projecte fins l'execució final de les obres.

Es requereix . o pendent del Projectí Frnal de Cartera -

Esludun!fl'ArquitecturaTícrnca d'iillir

• Osponibiliiat horària

S'ofereix •

Oportunitat per apendre la practica professional en cap d'obra amb molta eipenéncia

perfil Fins a 2 anys d'experiència. Coneixements bàsics d'informàtica. Imprescindible carnet de conduir. Lloc de treball Cornellà de Llobregat amb desplaçaments esporàdics a la resta de Catalunya.

Comeii Unnetsitat - Emftsa

s'ofereix Interessats/des envieu urgentment el vostte i tualitzat indicant la referència 8 0 1 8 a:

Sou aproximat 13.200'- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Departament de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

3 1 o per a/e: enasstec@enasstec.com

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934 74 12

Quadern centmJ SEGONA QUINZENA,

PROMOTORA INMOBILIARIA DE MADRID

Ajudant/a de Cap de Projectes per a la gestió d'obres, preparació mensual de certificacions, control de planificacions, control de l'organització d'obres, supervisió de mesures de seguretat i salut en obra, control d'implantació de contractistes, preparació de documentació administrativa, control de projectes executius, coordinació tècnica dels contractistes, etc. perfil Es valorarà experiència mínima de 3 anys com a ajudant d'obres en empreses immobiliàries i constructores. Edat fins a 32 anys. Coneixe-

ments informàtics de Excel, Word i Lotus Notes. Convenient carnet de conduir. Lloc de treball Barcelona.

s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax 932 26 44 23 a l'atenció de Jean-Pierre Gallez

EMPRESA CONSTRUCTORA EN EXPANSIÓ A BARCELONA

Arquitecte/a tècnic / aparellador/a perfil amb experiència mínima de 2 anys en la direcció í coordinació dïndusirials en obra de nova planta i reforma interior de locals d'ús comercial, industrial i oltcines. Vehicle propi. Es valorarà experiència en: Autocad, programes d'amidaments Presto.

s'ofereix Contracte laboral o professional. Salari a convenir segons experiència, a partir de 27.045,54'- euros. Incorporació imme-

Interessats enviar currículum a G-56, S.A. d Viiana, 4B, 6è l a 08022 Barcelona

PROMOTORA INMOBILIARIA DE MADRID

de Proj per responsabilitzar-se de la contractació i coordinació dels contractistes, gestió d'obres a nivell de planificació i control de costos, coordinació tècnica entre contractistes i direccions facultatives, supervisió de qualitat de l'execució de l'obra prevista en el projecte executiu, etc. perfil Experiència mínima de 10 anys en gestió d'obres en empreses constructores i immobiliàries. Coneixements informàtics d'Excel, Word i Lotus No-

tes. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball Barcelona. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 932 26 44 23 a l'atenció de Jean-Pierre Gallez

IMPORTANT GRUP IMMOBILIARI

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

CONSTRUCTORA D'OBRES PUBLIQUES

Arquitecte tècnic recent titulat S'incorporarà al departament tècnic. Les seves funcions consistiran en executar les obres de la seva competència i coordinarà els diferents equips d'obra. perfil Es pensa en una persona jove motivada amb ganes d'involucrar-se en un projecte de clara expansió. s'ofereix Contracte indefinit a jornada completa. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934 90 38 40 o per a/e: rrhh@habitat.es

perfils Un cap d'obra sense experiència. L'altre perfil amb experiència mínima de 2 anys a peu d'obra en obres d'edificació. Edat entre 25 i 35 anys. Coneixements informàtics de fulls de càlcul. Idioma català i valorable anglès. Imprescindible carnet de conduir (el vehicle el facilita l'empresa}. Àrea de treball, Catalunya. s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral. Sou negociable en funció de l'experiència aportada. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum aJ núm. de fax: 932 06 12 34 o per a/e: comapal@societats.com, a l'atenció de Roser Nebot.

A C T I V I TATS qUNZENAMM.2002

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT

responsable acadèmic: Xavier Casanovas, arquitecte tècnic, cap del Servei Rehabilitació i Medi Ambient. dates: 14,15 i 16 de maig lloc: Barcelona horari: de 16 a 21 hores Preu Matricula: 210 € Preu Col·legiat/da: 174 € PROGRAMA DIMARTS. 14 DE MAIG 16:00 Presentació 16:15 Sobre els projectes de Gaudí estudiant Juan José Lahuerta, professor d'història de l'art i l'arquitectura a l'ETSAB.

AMBIENT

Eficiència energètica i energies renovables, l'edificació

Intervenir en l'obra de Gaud L'objectiu d'aquest curs és presentar l'obra de Gaudi a través dels restauradors d'algunes de les seves obres més emblemàtiques. Es tracta de conèixer els procediments seguits i els resullats obtinguts al llarg del procés de diagnosi, el que ens mostrarà la qua'itat, complexitat o improvisació de moltes de les solucions constructives emprades. Restaurar Gaudí és un repte difícil, endinsar-nos en els criteris adoptats en la restauració de la seva obra ens ajudarà a comprendre-la. La complexitat d'algunes de les tècniques especifiques emprades per corregir el procés de degradació de components dels seus edificis lambé ens farà adonar de les limitacions tecnològiques de l'entorn en el que Gaudí va treballar. Es tracta, doncs, d'un curs d'estudi de casos, centrat en experiències concretes en edificis de Gaudí, però que per extensió ens permetrà aprofundir en la problemàtica que presenten tots els edificis modernistes catalans i en les formes d'afrontar la seva restauració.

MEDI

17:15 La Sala Hipòstila i el Banc del Parc Güell (Intervenció estructural) Fructuós Marià, arquitecte. Director del Programa R+D de IITEC 18:^5. Els pavellons de consergeria del Parc Güell Carme Hosta. arquitecte tècnic i Anna Ribas, arquitecte. 19:45 Treballs de restauració a la Sagrada Família Jordi Faulí, arquitecte adjunt obres de la Sagrada Família; i Ramon Espel, arquitecte tècnic, cap d'obra de la Sagrada Família. DIMECRES. 15 DE MAIG 16:00 El Palau Güell Antoni Gonzàlez, Arquitecte. Director de la Restauració del Palau Güell 17:30 L'Església de la Colònia Güell Antoni Gonzalez. director de la restauració de l'Església de la colònia Güell 19:30 La "Casa de los Botines" Josep Lluís Gonzàlez, Or. arquitecte i catedràtic de l'ETSAB DIJOUS, 16 DE MAIG 16:00 La rehabilitació de la Casa Milà Francisco Asarta, aparellador d'obres i arquitecte 17:30 Pausa 18:00 Les intervencions estructurals a la Casa Milà Robert Brufau i Niubó, Dr. arquitecte 19:30 Gaudí restaurador i restaurat Joan Bassegoda Nonell, Dr. arquitecte, conservador de la Real Càtedra Gaudí

Barce Hi ha un ampli ventall de conceptes i de tecnologies que permeten millorar l'eficiència energètica dels edificis. Aquest és el primer pas per reduir les preocupants emissions de Co- a l'atmosfera. Cada cop és més freqüent incorporar al disseny i a la construcció dels edificis conceptes d'eficiència energètica i bioclimatisme. amb ets quals s'aconsegueix reduir el consum d'ene/gia en calefacció, refrigeració i il·luminació. També s'està generalitzant l'ús de materials amb un procés de producció més eficient, per tal de reduir el consum d'energia. Aquest curs mostrarà els beneficis que des de la vessant energètica i de millora del medi ambient es poden obtenir amb la incorporació de entens de disseny biochmàtics i amb l'ús de les energies renovables en els edificis. Es combinaran les sessions tècniques amb exemples de casos reals que permetran conèixer, de primera mà, edificis que ja han incorporat paràmetres de sostembilitat. responsable acadèmic: Toni Floriach, arquitecte tècnic. Amb la col·laboració de l'ICAEN. dates: del 6 a I'l 1 de maig horari: de 16 a 20 hores durada: 20 hores + visita preu del curs: 270 euros preu especial col·legiat/da: 210 euros PROGRAMA 6 DE MAIG BLOC 1. INTRODUCCIÓ A L A PROBLEMÀTICA DE L'ENERGIA I EL MA 16:15 La problemàtica de l'energia a nivell global. El model energètic català.

18:00 Urbanisme i energia. BLOC 2. DISSENY I MATERIALS 19:00 Cap a una arquitectura bioclimàtica 7 DE MAIG 16:00 Fulls de façana: composició i disseny, protecció solar 18:00 L'elecció dels materials: cost energètic, petjada ecològica 8 DE MAIG BLOC 3. EFICIÈNCIA DE LES INSTAL·LACIONS 16:00 Eficiència en les instal·lacions d'il·luminació 17:00 Calderes de calefacció. 18:00 Eficiència de les instal·lacions de 19:00

climatització. Eficiència en la producció de ACS.

9 DE MAIG BLOC 4 . ENERGIES RENOVABLES 16:00 Introducció a les energies renovables (solar, eòlica, cogeneració...) 16:4 5 Energia solar per a producció de ACS 18:15 Energia solar fotovoltaica. 19:15 Energia de la biomassa. 10 DE MAIG EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES EN L'ÀMBIT DE L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA 16:00 La Biblioteca de Mataró. Residencial els Molins Sitges. Pla ambiental del Campus de Castelldefels. Parc tecnològic de la Mediterrània. Edificis públics de l'Ajuntament de BCN. 11 DE MAIG VISITA GUIADA

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ Gestió del tancament de l'obra i de la postvenda J Que el lliurament del producte immobiliari satisfaci el client és un dels objectius principals del procés immobiliari. La gestió del tancament de l'obra i de la postvenda és una lase orientada a garantir que el traspàs a l'usuari compleix les expectatives generades i que la qualitat del producte respon a la definida. La demanda, per part de les empreses, de professionals preparats per intervenir en aquesta fase s'ha incrementat en els últims temps, ja que és en aquesta fase del procés on els nivells de competència del mercat immobiliari actual són més exigents com a conseqüència de la conscienciació dels usuaris pel que fa als nivells de qualitat que han de demanar. Per això, aquest curs està orientat als professionals que vulguin intervenir en aquesta fase del p/océs constructiu. Aquest és un dels cursos d'especialització que el Col·legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager

professors: Jaume Vifials. Arquitecte tècnic. Director tècnic de Grugesa dates: del 13 al 27 de maig HOC: Barcelona horari: dilluns i dimecres, de 18.30 a 21 h durada: 10 hores preu del curs: 150,25 € preu especial col·legiat/da: 126,21 € PROGRAMA • Abast i objectius del tancament. Etapes del procés del tancament: Finalització d'obra. Lliurament de claus. • Reclamacions postvenda. Nova situació amb la LOE. Costos i empreses. • El cas de SUMASA. La postvenda com atenció al client. Sinèrgies entre postvenda, projectes, obres i I+D. • Procediments per a minimitzar tes reclamacions postvenda. El programa de punts d'inspecció. La recepció de l'obra i la conformitat del client. • Cas pràctic. Com organitzar un servei postvenda en una promotora petita/mitjana.

l·lació d'energia solar àctic • L'ob]ectiu del curs, és donar els coneixements necessaris perquè es puguin fer el predimensionat i seguiment d'una instal·lació solar tèrmica d'una complexitat mit|ana-baixa, com la que ens podem plantejar de col-lxar en un habitatge umfamiliar. A més es tractaran tots aquells aspectes administratius relacionats amb els ajuts econòmics que moltes d'aquesles instal·lacions poden rebre: documentació necessària (tècnica i administrativa), quantia dels ajuts, lloc on sol·licitar-los, diferents tipus d'aiuts, etc. Pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques, també es tractaran els aspectes administratius, que per petites instal·lacions han estat recentment resolts, i es donaran els criteris essencials d'actuació donada la seva simplicitat, en la majoria de casos. La legislació d'aplicació serà un relerent clau. responsable acadèmic: Tom Floriach data i horari: 30 de maig, de 16 a 21 h. HOC: Barcelona durada; 5 hores preu del curs: 60 € preu especial col·legiat/da: 48 € Amb la col·laboració de l'ICAEN

PROGRAMA 30 DE MAIG 16.00 Recepció participants i presentació del curs 16.15 Introducció a les possibilitats de l'energia solar a l'edificació. 16.45 Sistemes solars tèrmics per a habitatges Producció d'aigua calenta sanitària. Sistemes i predimensionat 17.45 Pausa 18.00 Resolució d'un cas pràctic d'Energia Solar Tèrmica 19.00 Sistemes de producció connectats a la xarxa elèctrica Implementatió de plaques en elements constructius Resolució cas pràctic El Decret d'autoproducció d'energia elèctrica. Situació actual 20.00

Marc normatiu i gestió de subvencions a nivell local, regional i europeu

Quadcm central SEGONA QUNZENA ABRIL 20PÍ*

•im—*-*«iwi

P E R I C I A L S

Tècnica pericial. L'urbanisme

H A B I L I T A T S

D I R E C T I V E S

La presa de decisions davant els problemes

Barcelona

Terrassa

Aquest curs forma part d'un grup de cursos d'aspecte tècnic que s'aniran desenvolupant. i està dirigit a tots aquells que tenen una formació bàsica en l'àmbit de la perícia i volen aprofundir en els coneixements tècnics necessaris per elaborar dictàmens per a la reclamació o la defensa o per actuar com a perits forenses en els litigis de l'urbanisme. Té per finalitat donar els coneixements tècnics necessaris per a la redacció de dictàmens relatius al planejament i a la gestió urbanística, a les urbanitzacions, a la disciplina urbanística, a les immissions, a les servituds i a les relacions de veïnatge. En el curs s'ha previst la realització de pràctiques i una avaluació de l'aprofitament del

curs. L'aprofitament positiu del curs, conluntament amb la justificació de tenir els coneixements bàsics de perícia, donarà a l'alumne la possibilitat de ser inscrit en les llistes de perits judicials com a coneixedor del tema d'urbanisme. responsable acadèmic: Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat dates: del 9 de maig al 6 de juny lloc: Barcelona

Hi ha, sovint, una gran diversitat de situacions en què s'han de prendre decisions que afecten la gestió dels recursos humans i materials. Ei professional ha de saber resoldre problemes i prendre decisions adequades i de manera ràpida. Cal desenvolupar habilitats pe/ analitzar tots els factors implicats en el problema i saber escollir l'alternativa de solució, conjugant l'eficàcia i l'eficiència. Els objectius d'aquest curs són: adquirir el costum de pensar millor, desenvolupar el

pensament creatiu i aprendre a prendre de-

responsable acadèmic: Ascenstón Galvez. Arquitecta tècnica. Cap del Servei de Promoció i Mercat de Treball lloc i dates: Terrassa, del 6 al 15 de maig horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 12 hores preu del curs: 173,09 € preu especial col-legiat/da: 144.24 €

horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h durada: 28 hores preu del curs: 403,88 € preu especial col-legiat/da: 336.57 €

INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ

. 932 40 20 60 • Fa*. 932 40 20 61

NOVES

NORMATIVES

: La llei de contractes i el contracte d'obra Les funcions de la direcció facultativa i de gestió d'obra en el cas d'obres de l'Administració pública tenen una sèrie de peculiaritats que les fan molt diferents de les obres privades. Molts aspectes que en les obres privades es regulen en les clàusules contractuals de la mateixa obra, en les obres de l'Administració pública estan sotmesos al compliment d'una legislació. Per tant, és important que el tècnic conegui aquesta legislació i. molt especialment, aquells punts que incideixen més en la seva aplicació pràctica a l'obra. Es tractaran temes com ara la revisió de preus, les certificacions, els problemes derivats de les desviacions del pressupost, les partides alçades, la recepció de l'obra, els terminis de garantia, les incidències derivades

de la interpretació del contracte d'obres, el control de qualitat, etc. Tot el contingut de la sessió es farà d'acord amb el text refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques, aprovat pel Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny de 2000 i la resta de disposicions legals vigents sobre la matèria. Aquesta sessió està adreçada als tècnics en general i en particular als tècnics municipals. responsable acadèmic: Jesús Femàndez, Arquitecte tècnic. lloc i dates: Barcelona, 29 de maig horari: dimecres, de 17 a 21 h durada: 4 hores preu del curs: 28,85 € preu especial col·legial/da: 24,04 €

Informació tel.: 932 40 20 60 Servituds i relacions de veïnatge Les relacions entre veïns a causa de les possibles molèsties que pot generar una obra i el tema de les servituds existents són aspectes regulats dins l'àmbit del dret civil que tenen una gran importància per als tècnics. La constatació d'aquest fel la trobem en el gran nombre de consultes ateses pel Servei de Normativa del Col·legi en relació amb diferents problemàtiques: mitgeres, llums, vistes, envans pluvials, etc. La ma|oria d'aquestes consultes es resolen a partir de l'aplicació de la Llei

13/1990, sobre l'acció negatóna. les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge. responsable acadèmic: Jesús Fernàndez. professor: Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat. dates: a confirmar horari: de 17 a 21 h durada: 4 hores preu del curs: 28.85 € preu especial col·legiat/da: 24.04 €

QUALITAT Control de qualitat dels materials amb Control WIN. Cas pràctic

Codi: Q 1 0 7 3 Codi: Q 1 0 7 5

Barcelona, Granollers Preparar el programa de control de qualitat i fer-ne el seguiment per poder certificar-ne el compliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics porten a terme durant l'execució de l'obra. S'han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixenelsrequisitsdelanormativavigent o els del mateix projecte, controlant els resullats i les especificacions dels documents que garanteixen la qualitat i prendre les decisions quan aquest resultats no són els desitjables. En aquestes sessions s'explicarà la forma de redactar el programa i ei registre de resultats del control de qualitat a través d'un exemple pràctic utilitzant el programa informàtic

Control Win. Es posarà un èmfasi especial en el control del fwmigó d'acord amb la msIrucció EHE. Caldrà que els alumnes tinguin coneixements a nivell d'usuari de l'entorn Windows, responsable acadèmic Pere Casademont, Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del CAATB lloc i dates: Dilluns i dimecres, del 8 al 29 de maig de 2002 (Barcelona) horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h durada: 18 hores preu del curs: 259.64 € preu especial col·legtat/da 216.36 €

Informació tel.: 932 40 20 60

I N T E R I O R I S M E La llum i el color a l'espai interior Barcelona ...recordar els primers assaigs que Van Doesburg. per exemple, va dur a terme pintant les diferents parets d'una habitació amb colors diferents, segons la intensitat de la llum, si queia per sobre o de forma esquiva (llum directa, contrallum, llum lateral) o segons consideracions estètiques". (J. J. P. Oud) La citació anterior, juntament amb la cèlebre (rase de Le Corbusier "l'arquitectura és el joc savi. correcte i magniíic dels volums sota la llum", serveixen per remarcar la importància d'ambdós components en l'evolució històrica de l'espai i defineixen l'onentació de la primera part del curs: un acostament a la llum i al color entesos com a elements que qualifiquen l'espai, presents en el moment de la seva concepció i part in-

I N F O R M À T I C A

trínseca de la seva personalitat. Per això. s'estudiaran les diverses concepcions espacials en la història de l'arquitectura més recent i la importància que ia llum i el color han tingut en la percepció dels seus interiors. La segona part del curs se centra en l'estudi de casos individuals i paradigmàtics de l'aclualitat. en els quals tant la llum. natura! o artificial, com el color, ja sigui del mateix material o aplicat, contitueixen elements determinants de la composició espacial. responsable acadèmic: José Baltanàs. Professor de disseny de l'Escola Elisava dates: del 15 de maig al 12 de juny HOC: Barcelona horari: dimecres, de 16.30 a 21 h

primacia de la llum com a definidora do l'espai interior (públic/privat). Postmodermtat: els valors estètics i semàntics en l'ús de la llum i el color. El predomini de l'escenogràfic amb la col·laboració de: i Actualitat: La primacia del color com a definidor de l'espai interior {púbiic'pnELIS AVA vat). Conferència de Fernando Marzà sobre el tractament del color i els espais efímers. TEMAR1 • Introducció; Llum i color. Definicions i di- • Actualitat: Art i dissey. Noves relacions, nous espais. Conferència de Manel Ibar ferències güengoitia sobre llum i color en els espais • Racionalisme: Els valors estètics i semàntics comercials. en l'ús de la llum i el color. El predomini i Síntesi: Lectures i aplicacions a partir dels significats. dels exercicis realitzats en els seminaris • Un paradigma: la llum i el color en Le Coranteriors busier • Actualitat: el mimmalisme i el no color. La durada. 20 hores preu del curs: 288,49 € preu especial col·legiat/da: 240.40 €

A P L I C A D A

Informació tel.: 932 40 20 60

-ErontD age Express. SMlSJJi ,-.'--ï\'. del despatx professional a: web

Barcelona OBJECTIUS DEL CURS Incorporar imatges en els documents que fa el tècnic: informes, pressupostos, memòries, entre d'altres. Saber afegir en l'edició d'un document de text fet amb Microsoft Word: imatges: fotografies, plànols, logos. esquemes. Saber recuperar fitxer i imatges amb altres programes, fer petits retocs a les fotografies i millorar la imatge del document. dates: del 6 a! 18 de juny horari: dimarts i dijous de 19 a 2 l h lloc: Barcelona durada: 8 hores preu del curs: 17.000 PTA/102.17 €

CURSOS

preu especial col·legiat/da: 14.000 PTA / 84.14 € PROGRAMA • Confecció d'informes amb imatges incorporades • Inserció de fotografies • Inserció de plànols en documents tècnics • Conceptes bàsics de retoc fotogràfic • Elaboració de documents amb personalitat pròpia • Inserció logotip empresa • Incorporació de la imatge en els pressupostos Cal haver realitzat ei curs WORD 1 NIVELL

Codi: CI2163

Barcelona

OBJECTIUS DEL CURS Saber que cal fer per crear i publicar una pàgtna web internet. L'alumne farà una pràctica, amb el programa d'edició de web Frontpage Express, en la que crearà la seva pròpia web i la podrà publicar a internet.

PROGRAMA DEL CURS • El servei www a Internet • La VATO

• Programes per a l'edició i confecció de pàgines web • Confecció de la pàgina web • "Publicar" la web a Internet • L'actualització de la pàgina web

lloc i dates: Barcelona, del 16 al 28 de maig horari: dimarts i dijous de 18 a 21 hores durada: 12 hores preu del curs: 25.000 PTA / 150,25 € preu especial col·legiat/da: 20.000 PTA / 120,20 €

D ' I N F O R M À T I C A

Recomanem WORD 1 NIVELL-

Informació tel.: 932 40 20 60

CODI

INFORMÀTICA APLICADA

INICI

FINAL

HORARI

DURADA

PREU COL·LEGIATS

CI40129

PROJECT

30/04'02

09/05/02

DT.DJ.18-21

120.20 €

150.25 €

CI3055

PRESTO II. CONTROL DE COSTOS 1 PLANIFICACIÓ

13/05/02

29/05/02

DL.DMI.17-21

210.35 €

276.47 €

PREU CURS

CI2163

FRONTPAGE EXPRESS.LA WEB DESPATX PROFESSIONAL

16/05/02

28/05/02

DM.DJ.18-21

120.20 €

150.25 €

CI3104

IMATGES 1 FOTOGRAFIES EN DOCUMENTS TÈCNICS

06/06/02

18/06/02

DM.DJ.19-21

84.14C

102.17 €

CODI

INFORMÀTICA GRÀFICA

INICI

FINAL

HORARI

DURADA

PREU COL·LEGIATS

PREU CURS

CI2117

AUTOCAD II NIVEL 3D

31/05/02

15/06/02

DV.17-21 YS.9-13

216.36 €

282.48 €

CODI

OFIMATICA

INICI

FINAL

HORARI

DURADA

PREU COL·LEGIATS

PREU CURS

CI2019

ACCESS

26/04/02

27/04/02

DV.17-21 1 DS.9-13

60.10€

84.14 6

CI2156

EXCEL 11 NIVEL

14/06/02

15/06/02

DV.17-21 1 DS.9-13

60.10 €

84.14€

Una persona per ordinador. Els cursos amb l'horari al mati tenen un descompte del 25% (menys dissabtes).

INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 932 4 0 20 60 • Fax. 932 4 0 2 0 6 1 • a/e. informacioeapabcn.es • httpj/www.apabcn

A C T I V I TAT S Quadern centra! SEC .

EXPOSICIONS LLEIDA: TERRITORI, CIUTAT 1 GENT

ÜÜSONA ESPAI D'EXPOSICIONS l a PLANTA DEL COL·LEGI •

PROGRAMACIÓ DE LES EXPOSICIONS D'ART

Del 3 al 29 de maig: exposició fotogràfica, coincid nt amb la Primavera Fotogràfica

L'exposició és un projecte per promocionar

2002 de Brenda Novak.

la imatge fotogràfica com a llenguatge ar-

^ ^ ^ ^

• Exposició de pintura de Marià Dinares ^ ^ ^ ^

Del 3 de maig al 2 de juny

tístic.

• Exposició d'Oriol Rufí

autors: Francesc Belart, Xavier Goni, David

Del 14 de juny al 14 de juliol

Saura.

• Exposició de pintura de Jordi Urbón

col·labora; Imma Munné, gestora cultural i

Del 13 de setembre al 13 d'octubre

responsable del Departament de Cultura

• Exposició de dibuix

del Col·legi d'Aparelladors i Arqutecte

i pintura de Mònica Segòvia

Tècnics de Lleida.

Del 25 d'octubre al 24 de novembre

dates: del 3 al 29 de maig

• Exposició de fotografia "Gaudr

inauguració: dijous de 2 de maig a les 19 30 h

de Marian Mar

horari: dilluns a divendres, de 9.30 a 20 h

Del 5 al 29 de desembre

lloc: Sala d'exposicions del Col legi Bon

ALTRES ACTIVITATS

Pastor, 5. Barcelona. Departament de Cultura • Tel: 932 40 20 60

La Delegació d'Osona organitza el torneig de futbol tradicional entre les diferents seus del Col·legi, que se celebrarà 1*11 de maig a Tona.

informació:

V^^HH!I^^BHSíaisS!a«ibus£V£íllMMIBr«

llflH

Delegació d'Osona

organitza:

PI. Major, 6 • 08500 Vic

Departament de Cultura • Telèfon: 932 40 20 60 • a/e: culturaSapabcn.es

Telèfon: 938 85 26 11

ACTIVITATS DE FORA CONGRÉS NACIONAL DE MATERIALS

VETECO 2 0 0 2 FIRA DE LA FINESTRA 1 TANCAMENT ENVIDRAT La fira VETECO es consolida en aquesta 8a edició, com a saló de la finestra i tancament amb vidre, coincidint amb DECOTEC i PIEORA, les lires sobre arquitectura interior i pedra natural, dates: del 8 a l ' l i de maig organitza: Feria de Madrid (IFEMA) lloc: Parque Ferial Juan Carlos I. Madrid Telèfon 917 22 53 4 4 / 5 0 00

El VI lè Congrés nacional de Materials presentarà balanç de les activitats en l'àrea de materials després de les diferents actuacions dels plans de europeus. Analitzarà també, les transferències de tecnologia suscitades en l'entorn industrial i institucional. Destacarà els mecanismes de difusió de coneixements i xarxes de col·laboració establerts entre els investigadors de les diferents àrees de materials, organitza: Sociedad Espanola de Ceràmica y Vidrio dates: del 7 al 10 d'octubre Hoc; Palau de Congresos de la Castellana de Madrid

veteco@ifema.es www. veteco .ifema.es informació: Telèfon: 913 37 81 92 - Fax: 915 97 10 94

PONTS I ESTRUCTURES L'Asociación Cientifico-Tècnica del Hormigón Estructural organitza el // Congrés de ponts i estructures per tractar materials, assaigs, models de càlculs, manteniment i patologies, i reparació d'estructures entre d'altres, organitza: ACHE, Asociación Cientifico-Tècnica del Hormigón Estructural dates: tindrà iloc de f i l al 15 de novembre lloc: Palacio de Ccngresos de la Castellana, Madrid

El novembre passat es va inaugurar a Barcelona la nova seu del Teatre Lliure. Aquest edifici té un interès especial per les innovacions tècniques i el procés de construcció que s'hi han dut a terme. Per tal que el professional pugui conèixer de ben a prop aquesta obra de construcció i també de restauració del patrimoni arquitectònic, la direcció del Teatre Lliure ha ofert una visita guiada a les seves instal·lacions per a professionals i els seus acompanyants i amics.

CONSTRUTEC'02 El saló de la Construcció Construlec'02 té un caràcter estrictament professional adreçat a aparelladors, arquitectes, enginyers, constructors... i s'hi convoquen els sectors de la serralleria. murs, estructures, forjats, cobertes, impermeabilització, informàtica i domòtica aplicada a la construcció, maquinària... dates: tindrà lloc del 25 al 28 de setembre lloc: Parc Firal Juan Carlos ! de Madrid

informació: Instituto Eduardo Torroja Serrano Galvache, s/n

Visita al nou Teatre Lliure

informació:

28033 Madrid

IFEMA* Telèfons: 917 22 50 94 • Faic 917 22 57 93

Telèfon i fau 917 66 07 03

a/e: mcachoeifema.es • prensa@ifema.es

Dia: dissabte 27 d'abril Hora: 11.30 del matí La visita és gratuïta, però cal reservar plaça Inscripcions: Servei d'Informació Telèfon 932 40 20 60 lnformacio@apabcn.es

R E P O RTATG E L'Informatiu 5EGQt4!WÍiUtNZENAABWL 2002,

J La fusteria, que en el món de la construcció engloba tots els tancaments de buits, finestres o portes, en l'última dècada ha sofert un progrés important pel que fa als materials constructius i a la funció del tancament com a element que proporciona llum natural, ventilació o accessibilitat a l'edificació.

Fusteria i tancaments | | I n material fonamental en

La fusteria mixta (combinació d'alumini i

la construcció de finestres i tanca-

fusta) és un tipus de fusteria que va aconse-

ments ha estat el vidre, potser la part més

guint una implantació cada vegada més sòlida

1 ^ ^

innovadora quant a prestacions i necessitats

pel que fa a la construcció de finestres. La

que han anat sorgint tant en construcció com

combinació d'aquests dos materials permet íer

en decoració. La tendència general dels facul-

unes finestres amb un alt nivell estètic i fun-

tatius ha estat dotar els seus projectes de

cional. L'alumini, a la part exterior, proporciona

major lluminositat mitjançant obertures més

la rigidesa necessària pel bon funcionament i

grans a les parets i l'aïllament de l'interior dels

l'estanquitat de la finestra; i ía fusta, pel que

habitatges contra les inclemències atmosfèri-

fa a l'habitatge, aconsegueix un acabat d'alt

ques i tots els elements adversos que podem

mvel! estètic gràcies a la seva noblesa natural.

trobar a les grans ciutats, com ara el soroll o el

Hi ha diferents tipus de fusta, des de la més massissa d'uns dos centímetres de gruix trac-

vandalisme.

tada convenientment, fins a DM hidròfug amb una làmina de revestiment de fusta natural

Tipus de materials

envernissada. Els acabats poden ser fets amb

Per poder satisfer aquestes necessitats s'han anat desenvolupant i millorant els diversos tipus de materials i els sistemes de cons-

La tria d'un material de fusteria per a tancaments adient garanteix, junt amb la correcta col·locació, les condicions de confort i accessibilitat dels edificis.

trucció de finest/es. D'entre els materials més

roure, chapeli, castanyer, etc. L'alumini és el material que clarament s'ha imposat per a la fabricació de tot tipus de

característics per a la construcció de finestres

estabilitzat l'ús de la fusta en la construcció de

tructives actuals dels paísos mediterranis,

tancaments; és el metall que s'adapta millor a

i tancaments podem esmentar la fusta, el PVC,

finestres perquè és un material que necessita

sobretot de climes càlids. Actualment es treba-

la construcció de portes, finestres, façanes i

l'alumini i la combinació de fusta i alumini

un manteniment important quant a protecció

lla per invertir aquesta situació i, per això, s'u-

lluernes gràcies a la seva remarcable estabili-

{fusteria mixta). En els últims deu anys, s'ha

superficial, i no segueix les tendències cons-

tilitzen fustes de més qualitat i estabilitat

tat. A més a més, serveix com a element de

estructural i altres materials com ara el revesti-

suport pel vidre.

ment exterior, bàsicament d'alumini, i també

PLANIFICAR, PISENO X UNA CONSTRUCCION ECOLOGICO la Marca BECK & HEUN tiena la solución adecuad

l'ús de juntes de goma de qualitat tipus EPDM i sistemes de ferramenta que asseguren l'estanquitat al pas de l'aire i l'aigua. Tot i que el PVC és un material adient per a la fabricació de finestres gràcies al gran aïlla-

NUESTRO SISTEMA TIENE VARIAS VENTAJAS. ENTRE OTRAS MUCHAS

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES

Tipus de finestres Els diversos sistemes creats pels departaments d'investigació i desenvolupament dels magatzems proveïdors permeten fabricar finestres amb diferents tipologies d'obertura.

ment tèrmic i acústic que aconsegueix, no

Cada vegada més els sistemes d'obertura

acaba de ser un producte d'ús quotidià en la

han anat evolucionant. Aquestes són algunes

construcció. Aquest fet té a veure, cada vega-

finestres que es poden fabricar avui en dia:

da més, amb la visió d'alguns grups ecologistes

amb frontisses, oscii-lobatents, de compàs pro-

europeus preocupats pel pressumpte problema

jectant, pivotants, corredisses, corredisses i

que genera la producció, l'ús i l'eliminació del

elevables, paral·leles, plegables, de guillotina.

policlorurde vinil.

Fa una dècada, el sistema que s'utilitzava per

PLAGUES URBANES Solucions a mida

Farefl Germans Sant Joan 85 tUt*tf*p*ra - Tel. 93 787 07 05 Tax 93 730 06 74

mfo^farellQermansxom

FMnitUt dri de

a la rehabilitació de finestres era el corredís,

tant per al manteniment, perquè és fàcil de

bàsicament el de dos batents, pels avantat-

netejar, com per l'espai mínim que ocupa amb

ges que suposava quant a l'ocupació d'es-

l'obertura per la part superior.

pai dins de l'habitatge, però la tendència

Servei ^ M i Integral a la Construcció Amb la finalitat d'oferir un assessorament integral en assegurances per al sector de la construcció, SICÓ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar i col·laborar amb tots els que intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat des de la primera pedra i lliurar-la amb les màximes garanties és el nostre objectiu comú.

• Assegurant* de responsabilitat civil

• Assegurança Tot Risc Construcció

• Assegurança d'afermament

* Assegurança de prestació de serveis per a obres finalitzades

...i per sempre més. Bon Pastor, 5 - 08021 Barceló Tel. 932 402 372 Fax 932 402 359

ïic de Correduría de Seguros C. Lorente, S.L.

• Assegurança de u u r f o

• Assegurança d'equips < maqui

• Assegurança <f aecWenU de conveni

Rafael Casanova, 73. l r 3a Apt. de Correus 47 08750 MOUNS DE REI

Tel. 936 682 841" Fax 936 686 207 • Assegurança de protecció j u i

• Assegucinça decennal de danys a qualitat (d'obligat I Llei 38/1999)

actual es va encaminant cap a sistemes de

També s'ha millorat la qualitat de les juntes, bàsicament les de goma, treballant amb

tancament amb major estaquitat, tant tèr-

materials d'EPDM

mica com acústica.

gomes tinguin una gran longevitat i estabilitat.

que permeten que les

Per aconseguir aquests tancamenls,

Així, ha estat possible la seva incorporació en

s'ha treballat en dos camps diferents: l'un,

els sistemes de batents corredissos, sobretot

dedicat a millorar la conductivitat del mate-

en els sistemes de batents elevables dissenyats

rial metàl·lic; l'altre, a aconseguir accesso-

per a grans tancaments corredissos que a

ris de més qualitat. Pel que fa als accesso-

banda de poder fabricar batents mòbils de fins

ris, s'han generat sistemes, com ara l'os-

a 2 5 0 quilos, aconsegueix una estanquitat a

cil-lobatent aplicat en finestres amb frontis-

l'aire igual que els sistemes de tancaments

ses que proporciona una gran estanquitat a

amb frontisses.

l'aire i a l'aigua, i que permet la ventilació

Pel que fa als materials, s'ha desenvolupat

amb l'obertura cap a un costat de la fines-

la fusteria d'alumini amb ruptura de pont tèr-

tra o bé uns vint centrimetres per la part

mic aïllant la part del perfil que tenim a l'exte-

superior. Aquest sistema és molt pràctic

rior de la que tenim a l'interior de l'habitatge.

Innovació

La qualitat i el disseny aporten valors rendibles. Innovar i aportar solucions pràctiques i efectives són labors quotidianes a Technal. La nostra experiència i servei ens permeten adaptar-nos a totes les necessitats garantint resultats tangibles i mesurables. Els nostres productes ofereixen seguretat, qualitat d'obra, estètica i protecció de l'entorn familiar i ambiental. La innovació i la qualitat dels nostres productes l'ajudaran en les seves promocions i vendes.

www.technal.es/2002 902 22 23 23 Technal Ibérica, S.L.

Desitjo rebre més informació

Zona Ind. Sector Autopislas O Diesel, 1. 085 50 Parets del Valies. Barceloní Aienoo al Client 93 573 77 77 Fax: 93 562 22 50 E-mail: technaietechnal es

I Hydro . Building I Systems Technal és membre col-laborador del E

Nom i Cognoms

Adreça Ciutat

TECHNAL

36 LlnfanMi.SiGONAQUNZENAABM.10B2

coberta del qual es fabrica amb un tipus de

l'interior d'un habitatge s'escapa a través del

material translúcid, generalment vidre i amb la

vidre i gràcies a les capes d'òxid metàl·lic

funció d'ampliar la superfície útil de l'habitat-

aquesta calor es reflecteix cap a l'interior de

ge. El conjunt del tancamen! es pot adossar al

t'estança. Amb aquest sistema, el valor U de

lateral d'un habitatge, o bé a la zona d'una

transmissió tèrmica d'un vidre de cambra

terrassa, aconseguint aixi una estança molt llu-

6/6/6 convencional que està en 3'2 W/m : K es

minosa. A l'hora de dissenyar un tancament

redueix a 1"6 W/m-' K en un doble envidrament

d'aquest tipus cal tenir en compte les caracte-

de 6/12/6 d'emissivitat baixa.

rístiques del clima, sobretot en el nostre país

Per augmentar l'atenuació acústica, es pot

que patim d'un excés de sol. Tot i que actual-

substituir un dels vidres del doble envidrament

ment disposem de vidres d'alta protecció solar,

per un vidre laminat tipus Sonic. La diferència

hem de pensar en la instal·lació d'un tendal o

entre aquest tipus de vidre i un vidre amb

filtre solar per la part exterior de la coberta per

laminat normal és la capa de butiral de polivi-

disminuir l'excés d'insolació.

nil: normalment aquesta capa té un gruix de

L'altra part important de la finestra és el

0'3 mm, però en el vidre de laminat tipus

vidre, que cal que es complementi perfecta-

Sonic el gruix és d ' l mm, fet que aconsegueix

ment amb la fusteria. De la mateixa manera

una major atenuació del sorroll corresponent a

que els materials per a la fabricació de tanca-

Posem per exemple un carrer amb una gran intensitat de trànsit que pot tenir un nivell

anat apareixent diferents tecnologies per aju-

acústic de 8 0 dB. Si utilitzem un vidre de cam-

dar a aconseguir més confort i més estalvi

bra convencional 6/12/6 aconseguirem una

energètic. Avui dia no s'entén la instal·lació

atenuació de 28 dB aproximadament, però

d'una finestra que no porti un doble envidra-

encara tindrem un niveli acústic alt. En canvi,

ment, sistema format per dos o més vidres

si utilitzem un doble envidrament 5+5/16/5+5

separats per una cambra d'aire. Les caracterís-

obtindrem una atenuació d'uns 4 1 dB, un valor

tiques aïllants, tèrmiques i acústiques del

acústic inferior de 39 dBA i conseqüentment

doble envidrament es poden millorar notable-

un nivell sonor confortable.

ment. Això és possible mitjançant

la intercalació

la freqüència d'atenuació del vidre.

ments han anat avançant quant a aïllament tècnic i a durabilitat, en el sector del vidre han

La tendència general de la fusteria és

ficacions, tant industrials com de caràcter pri-

La millora tèrmica s'aconsegueix amb la

aconseguir un major confort i qualitat de vida

entre els perfils d'un material aïllant que pot

vat. Les múltiples combinacions dels sistemes

col·locació d'un vidre d'emissivitat baixa; això

en els habitatges. És per això que, cada vega-

ser resina líquida de poliuretà, escuma de

de mur cortina, tant pel que fa al color com a

és un vidre amb una o diverses capes d'òxid

da més, és important l'ús dels vidres amb un

poliureià o platines de poliamida. Amb aquest

la incorporació de tipus d'obertura i envidra-

metàl·lic aplicades mitjançant la polvorització

grau alt de prestacions tècniques i sistemes de

sistema s'ha aconseguit que el valor K d'aïlla-

ment d'altes prestacions termoacústiques, fa

catòdica. Aquest recobriment és pràcticament

fusteria que resolguin les necessitats construc-

ment no superi el 1.0 de classificació aïllant.

que aquest sigui un sistema cada vegada més

transparent a la radiació solar però, en canvi,

tives dels facultatius.

incorporat en el desenvolupament de nous pro-

reflexa la radiació infraroja que aconsegueix

Dins el vessant del disseny, s'està implantant cada vegada més la utilització de murs

jectes.

una reducció dels coeficients de transmissió

cortina com a elements de façana que donen

Un altre sistema que cal tenir en compte

tèrmica de l'envidrament i un estalvi de cale-

un caràcter representatiu o corporatiu a les edi-

són les verandes, un tipus de tancament la

facció, perquè part de la calor que generem a

i Sabé que tienen en común estàs fotos? Si quiere saber mas sobre los contrachapados finlandeses Schauman Wisa, por favor, visite nuestras paginas web www.schaumanwood.com ó www.gabarro.com la mas amplia información sobre contrachapado en la lengua castellana.

www.wisa.fi Delegaclón Schauman Ibérica S.A. Apdo. 358 28230 Las Ro/.as (Madrid) Tfno: 91 6377182 Fax: 91 6372563 e-mail: scliaunianiberica@upm-kymmene.com

Distribuïdor Gabarró llcrmanos S.A. Ctra Torre Romeu, s/n 08202 Sabadell Tfno: 93 7484838 Fax: 93 7260761 e-mait: carlos'a (iabarro.com alasalafú gabarro.com

UPM

Me gufto intuir

Aqvt je taptra

tí njído està aftiera.

«Ouè hote qu» <n*

Toios querrún mirar Abrir los ojos. A la calidad, a la belleza, a las muchas ventajas que ofrecen las ventanas VEKA de PVC. Y es que, a primera vista, VEKA convencé. Su marca es la mejor garantia. Por eso, VEKA firma sus ventanas y asi confirma su calidad, sus posibilidades de diseno, su capacidad de aislamiento y su gran resistència a la intempèrie y al paso del tiempo. Recomendar VEKA le prestigia como profesional. No lo olvide. Todos querràn mirar.

902 1 1 95 39 SERVICIO DE ATENCION TELEFÓNICA

V E K A I B É R I C A . Pol. Ind.Villalonquéjar - C/ López Bravo. 58 Apdo. 147 - 09080 Burgos.Tel. 947 47 30 20 - Fax:947 47 30 21

www.veka.es

La manilla Aqua es ante todo una manilla especial. Une a su moderno diseno un factor diferencial ante la mayor oferta del mercado debido a su sección ovalada. Construïda en acero inoxidable, es una manilla resistente però de linea liviana, especialmente combinable y compatible con los ambientes mas modernos.

The Aqua handle is, above all, special. Its oval section, is what makes it not just a modern design but a very distinctive one. Made of stain light. perfectht.with the most modern surra ght. IItt blends, blendipi

Aqua est une béquille tres especial. Uni'à son dessing moderne un

rencjal à la majeur partie du marché, etant donné à sa section oval. Fabrigu acier inoxidable, c'est une manette resistante mais de ligne légère, espeeialn combinable et compatible avec les ambiances plus modernes. "

Cabestany, 33 • 08014 Barcelona • Espafia - Tel.: 93 321 47 69 • Fax: 93 410 90 76 E-mail: tecosur@tecosur.com • www.tecosur.com

'""^

EMPRESES 40

sLTnfcmiatiu

SEGONA ;

VIII Saló Internacional de la Finestra O

el 8 a l ' l i

de maig, la ciu-

tat de Madrid acoilirà tres salons: VETE-

CO, Saló Internacional de la Finestra i el Tancament

Envidrat;

Portugal,

Argentina.

Polònia, EUA... amb una superfície ocupada de 28.000 metres quadrats d'exposició. Veteco 2 0 0 0 va ser visitada per 25.950 professionals,

Internacional de la Pedra Natural. Aquesta ini-

arquitectes tècnics, arquitectes, decoradors,

PIEDRA,

• ir^r-;^"-

Grècia,

Fira

d'Interior;

Saló

Alemanya,

l'Arquitectura

DECOTEC.

directes provinents d'Espanya, França, Itàlia.

ciativa constituirà una important manifestació

promotors immobiliaris i constructors de diver-

a l'Estat espanyol per a l'edificació i l'arquitec-

sos països.

tura d'interiors. La (ira Veteco es consolida en aquesta vuitena edició de 2 0 0 2 com el saló del sector de

VETECO 2 0 0 2

finestres i tancaments i constitueix una impor-

Salón de la Ventana y el Cerramiento Acristalado

tant aportació per al sector de la construcció,

Dates: del 8 a I'l 1 de maig de 2 0 0 2

amb un creixement anual del 9%. L'Estat

Organitza: Feria de Madrid (IFEMA)

espanyol és, a tot Europa, el que millors resul-

Lloc: Pafque Ferial Juan Carlos I. Madrid

tats està obtenint avui dia per a aquesta indús-

Telèfon 9 1 7 22 53 4 4 / 50 00

tria. En l'última edició celebrada al maig de

veteco@ifema.es

2 0 0 0 , Veteco va comptar amb 3 7 6 expositors

www.veteco.if ema,es

Technal participa en el nou centre El Corte Inglés a Lisboa

Premi AIT a Saima Clàssic en la fira Domotex ^ ^ n la pasada edició de la Fira

un avenç a tots els nivells en el sector. El jurat,

I E n de Paviments de Domotex celebrada a

format pels arquitectes i decoradors alemanys

Alemanya, es va atorgar el premi de la

més prestigiosos del moment, va fer pública la

Innovació en Arquitectura i Paviments a SAIMA

decisió del concurs en la mateixa fira Domotex

CLÀSSIC, el nou paviment flotant de fusta de

2 0 0 2 . f£>

Karelia Wood Floring. Es tracta d'un concurs

J P 1 Corte Inglés ha inaugurat

una passarel·la tècnica i de manteniment,

I E « el seu primer centre comercial fora de

una franja envidrada i tres làmines paríe-sol

l'Estat espanyol. Lisboa ha estat el lloc esco-

expressament dissenyades i creades per

llit pel gran magatzem, la ubicació seleccio-

aquesta obra per l'equip tècnic de Technal

nada ha estat la zona de Alto do Parque

Portuguesa. Malgrat els condicionants det

Eduardo VII, una zona urbanísticament dete-

projecte, les adaptacions realitzades a la

riorada de la capital portuguesa i que ha

Sèrie Mecano de Technal van permetre inte-

necessitat una important remodelació que

grar els elements descrits abans, per la qual

s'ha dut a terme segons el projecte de l'ar-

cosa va contribuir en bona part la professió-

quitecte Ribeiro Telles. La façana està reco-

nalitat de l'empresa Edimetal, instal·ladora

berta per materials nobles en senyal de pro-

de la façana.

fund respecte per l'entorn urbanístic de la zona on s'ubica. Per fer les façanes. Technal

Technal Ibérica, S.L

va recórrer a la sèrie Mecano, que va ser

Zona Ind. Sector Autopistes

adaptada per respondre a les necessitats del

Diesel, 1. 0 8 1 5 0 Parets del Vallès

projecte. Cada muntant està constituït per

Atenció al client: 9 3 5 7 3 77 7 7

dos mitjos muntants que subjecten una con-

A/e: technal@technal.es

sola en inox de 1,8 metres on es recolzen

www.technal.es/2002

organitzat per la prestigiosa revista alemanya

Gabarro Germans, S.A

AIT Magazine -especialitzada en arquitectura i

Telèfon 9 3 7 4 8 4 8 3 8

disseny interior- en la qual es volia premiar a

Fax 9 3 7 26 07 6 1

aquells productes i solucions conceptuals que,

A/e: alasala@gabarro.com

basades en criteris arquitectònics, representin

www.gabarro.com

SUELOS DE AUTÈNTICA MADERA MACIZA

sensacion natural Las tarímas macrzas Junckers son auténticas, e inigualables. Las de madera de Haya, por ejemplo, estan secadas mediante prensado, lo cual las hace mas durasy resistentes. También fabricamos tarímas de Sylvaket (Haya oscural, Roble, Merbau y Tabla Ancha ftablas de 12? mm de ancho). Los suelos de madera maciza Junckers, no crean alergias, ni electrícídad estàtica y son suelos para toda la vida. Seinstalanacabadosdefabrica,yaseanbarnizadosoalaceÍte.NohayquelÍjartos, o barnizarlos, una vez instalados y su excelente bamíz protegerà la superfície de la madera durante muchos anos. Però lo mejor. si quiere saber màs sobre los suelos Junckers, es que nos llame al 901114 607 (telefono de coste compartidoj.

.ff

JUNCKERS A

NATURAL

FEELING

Junckers Ibérica. S.A. - Ctra. Villavenie a Vallecas, Km 3,5 - C.T.M. Sector 8 - Nave 10 - 28053 Madrid Teli.: 91 507 57 19 - Fax: 91 507 54 53 - e-mail: junckersOjetes - Internet: www.junckers.com

Para mas información: Tel. 93 8 4 8 4 2 37 e-mail: juan-luis.platero@solvay.com Tel. 93 8 4 8 4 0 13 e-mail: valerie.hardy@solvay.com

ooluoionoo do í m p o r m o o b i l U o o i o n i;odo í;ioo do o y on í^Oíi;:ií3Ílíi;noíón]

DRAKA (D ALKOR IBÉRICA, SA

SOLVAY

Carretera del Montnegre, s/n. Tel. 93 848 40 00 / Fax 93 867 55 17 OS470 Sant Celoni (Barcelona) wwiw.alkor.es

Teatros y Auditorios Hospitales Hoteles Museos y Arte Sector publico Viviendas Rehabilitación Oficinas Centros comerciales Parques temàticos

Construcciones en madera

Carpintería de obras y para decoración