INF020501

J O

L • L E G I

D ' A P A R E L L A D O R S

I

A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

D

E

B A R C E L O N A

Responsa ilitat El Col·legi organitza un que reunirà magistrats i tècnics^

E

l 6 de maig del 2 0 0 0 entra-

ris. Segurament que aquests darrers -res-

preguntes sobre la Llei i sobre la seva aplica-

magistrats de Barcelona que treballen en

va en vigor la Llei de l'edificació

ponsabilitats i garanties- han estat els apar-

ció. Per tal d'aprofundir en algunes d'aques-

l'àmbit de la construcció. La jornada per-

(LOE), una llei que ha configurat legalment

tats més importants que ha posat en marxa

tes qüestions i, en especial, per parlar de la

metrà que els magistrats coneguin de prime-

la construcció d'edificis, a través de la iden-

la Llei i, en bona part, també han estat dels

responsabilitat civil dels agents de l'edifica-

ra mà les preocupacions del col·lectiu profes-

tificació, assumpció d'obligacions i respon-

més polèmics entre els professionals de la

ció, el Col·legi ha organitzat una jornada, que

sional dels aparelladors i arquitectes tècnics

sabilitats dels agents intervinents, així com

construcció. Ja han passat dos anys des de

se celebrarà el dimecres 8 de maig i que

en aquesta matèria.

Ja fixació de garanties de protecció als usua-

l'entrada en vigor i encara ens fem moltes

comptarà amb la participació de jutges i

Homenatge E a l'arquitecte Ignasi de Solà-Mora les

El mercat de l'habitatge encara aguanta ••

íí

I Gran Teatre del Liceu va

retre homenatge el passat 13 de

març a un dels artífexs de la seva reconstrucció: l'arquitecte Ignasi de Solà-Morales, mort sobtadament ara ía un any a la

ciutat d'Amsterdam. El maratonià homenatge acadèmic va aplegar més de 8 0 0 persones entre estudiants, autoritats i pro-

fessionals de l'arquitectura. í C

II Conferència sobre perspectives del mercat immobiliari

Punts de vista Conseqüències de l'aplicació de la LOE Per Josep Marta Valen

T

El reportatge Habitatge unifamiliar a Cabrera de Mar

135

• • Quadern Central: Intervenir en l'obra de Gaudí

PRIMERA QUINZENA MAIG 2002 Preu = 2 €

204

CL.

T E M A L'Informatiu PRIMERA QUINZENA MAIG 200ÏI ,-J"

La responsabilitat civil dels professionals El Col·legi organitza un seminari que reunirà magistrats i tècnics f p I 6 de maig de 2000, ara

Jornades sobre la responsabilitat civil

I Cm fa ja dos anys, entrava en vigor la Llei d'ordenació de l'edificació (LOE), que tenia com a finalitat endreçar el sector de la construcció mitjançant una norma d'ampli abast.

Una llei que havia costat molt de sortir, malgrat que era reconeguda i reclamada com a necessària, i que durant aquests dos primers anys de funcionament ja s'ha començat a aplicar i ha generat uns primers efectes en

El Col·legi ha organitzat

ei sector.

una jornada sobre la responsabilitat

Amb la nova llei es regulava el procés

civil dels agents del procés de l'edifica-

d'edificació, i s'establia la configuració legals

ció, que tindrà lloc el dimecres 8 de

dels agents intervinents, fixant les seves

maig a la sala d'actes del Col·legi, i que

obligacions i definint les seves responsabili-

comptarà amb la participació de jutges

tats. Es delimitava l'àmbit d'actuació que

i magistrats de Barcelona que s'han de

correspon al promotor i al constructor, així

pronunciar per resoldre les reclama-

com als professionals, el projectista, el

cions en matèria de construcció. Hi

director de l'obra i el director d'execució de

assistiran Eugènia Alegret, presidenta

l'obra, i s'establien les seves obligacions de

de la secció 14a de l'Audiència de Bar-

les quals deriven les responsabilitats. També

celona; Amèlia Mateo, magistrada de ia

definia el paper i les responsabilitats de les

secció 17a de l'Audiència de Barcelo-

entitats i laboratoris, dels fabricants, magat-

na; i Francísco José Gordülo, magistrat-

zemistes, importadors o venedors de pro-

jutge del Jutjat de l a Instància número

ductes, com també dels usuaris, tant si són

58 de Barcelona. La jornada permetrà

com si no són propietaris. Quant als termi-

que els magistrats es pronunciïn sobre

nis de responsabilitats, s'establien en perío-

diferents qüestions relacionades amb la

des d'un, tres i deu anys, segons els danys

responsabilitat civil dels professionals i

que poguessin aparèixer als edificis i es van

que coneguin de primera mà les preocu-

fixar les garanties de protecció als usuaris.

pacions del col·lectiu dels aparelladors i arquitectes tècnics en aquesta matèria.

Es tractaran temes com ara la individua-

Responsabilitats i garanties

lització de responsabilitats i el concepte

Potser allò que més interessa a la socie-

de solidaritat, els períodes de responsa-

tat és que, amb la LOE, en el sector de la

bilitat ( 1 . 3 i 10 anys) segons els dife-

construcció han aparegut en escena les

rents tipus de danys materials, així com

garanties. ! aquestes es basen en una asse-

els canvis en els procediments de

gurança obligatòria que garanteix la repara-

reclamació a partir de la LOE: aparició

ció dels defectes que puguin aparèixer en

de

10 anys i que afecti a l'estabilitat de l'estructura. Això amb el suport -condició de les

la companyia

que assegura la

decennal de danys, les possibles resproblemes o defectes que avui es reclamen

a l'obligació d'assegurar

asseguradores- d'un organisme de control

i seria una veritable garantia de l'edificació,

marca la Llei? Quan un propietari és promo-

tècnic {OCT) que té la finalitat d'informar

en el moment que la seva contractació fos

tor de la seva casa per a ús propi, té raó de

l'article 1 5 9 1 del Codi Civil. Aquesta

del risc a l'asseguradora des d'una visió tèc-

obligatòria.

ser l'assegurança? Aquesta llei, serà de debò

jornada sobre la responsabilitat civil

una llei útil que protegirà l'usuari i que millo-

està dirigida als aparelladors i arquitec-

dubtes sobre l'aplicació de la LOE. Serà

rarà efectivament el sector? Han passat dos

tes tècnics, advocats i pènts col·labo-

efectiva la prohibició de dissoldre una socie-

anys i ja és hora de començar a comprovar

radors del Col·legi i de MUSAAT i és

tat immobiliària que ha adquirit unes res-

els efectes de l'aplicació de la Llei. -i

oberta al sector de la construcció en

nica, en una intervenció que en alguns casos ha donat certs conflictes amb els tècnics de la direcció de l'obra.

L'assegurança per la garantia dels tres anys

(vicis

o elements

constructius

i"

Ara fa un any, ja sorgien els primers

ponsabilitats i ha d'oferir garanties? On són

instal·lacions que facin incomplir els requi-

les sancions quan algú incompleixi la LOE i

sits o'habitabilitat) no és obligatòria. Aques-

hagi d'assumir les seves responsabilitats?

ta assegurança cobriria la majof parí dels

Quina serà fa resposta del sector assegurador

els edificis que

ponsabilitats dels organismes de control tècnic (OCT) o la subsistència de

general. Per inscriure's només cal tru-

car al telèfon 932 40 20 60. tt lfifcrmattuOapatxn.es

CL.

IN

w i i C I A R I

'. j Linfonranu PRJMERA QUINZENA MAIG 20O2

El mercat de l'habitatge aguanta El moment actual és encara moderadament expansiu i no assistirem a una caiguda excessiva del mercat [ p I pols del mercat d'habitat-

presentat a la conferència), s'ha de ser opti-

aquest escenari, les principals davallades en

àtona. El segment de mercat potencial d'a-

1 ^ L ges a l'Estat espanyol encara aguantarà

mista davant la conjuntura de l'habitatge.

habitatge nou es produiran dins de! nínxol

quest tipus d'habitatge són persones d'entre

una mica, si més no per aquest any 2 0 0 2 ,

Tot i que l'esforç mitjà de les rendes fami-

de mercat dels de luxe. Les pèrdues borsà-

3 0 i 4 5 anys. protagonistes del primer boom

segons es va desprendre el 19 de març pas-

liars en l'adquisició d'habitatges és similar a

ries i les menors expectatives de beneficis

de fa uns anys, i que, actualment, per a

sat a la II Conferència sobre perspectives del

la de 1993, any fortament recessiu al sector

empresarials ja han començat a fer enrere

Bernardos, no té gaire confiança en la situa-

mercat immobiliari organitzada per l'assesso-

i a l'economia espanyola en general, Bernar-

una bona quantitat de possibles compres

ció econòmica actual i a curt termini. Per

ria Forcadeli a l'hotel Majèstic de Barcelona.

dos creu que el moment actual és encara

per part de directius i empresaris, clients

aquest motiu, es preveu una disminució pro-

Durant Tacte es va fer un repàs de tot el sec-

moderadament expansiu i que no assistirem

principals d'aquests tipus d'habitatge.

gressiva de la demanda d'aquest grup.

tor immobiliari (residencial, oficines, locals

a cap caiguda excessiva del mercat.

La demanda d'habitatge nou

ment és al mercat d'habitatges nous de pri-

comercials, etc.) a Espanya.

Tot i que va donar dos possibles esce-

On potser sí que s'espera més movi-

mer accés. El professor de la UB sosté que

naris econòmics per a enguany, es va mos-

Una mica més optimista és el panorama

la Universitat de Barcelona (UB, institució

trar partidari del més prudent dels dos, amb

de la demanda d'habitatge nou de millora,

la fortalesa del mercat laboral, fruit de les

que ha participat en la creació de l'informe

guanys econòmics més moderats. Segons

tot i que també passarà una etapa més aviat

diverses reformes liberalitzadores, i una pre-

Per a Gonzalo Bernardos, professor de

Construïm espais amb prefabricats de qualitat

Jornada de debat

La responsabilitat civil dels arquitectes*1 tècnics. Í La visió dels jutges.;

visió a la baixa dels tipus d'interès faran que

demandant

es mantingui la demanda dels compradors

quan el cicle econòmic deixa de ser expan-

acabi

comprant. Això acaba

de primer habitatge.

siu, i la demanda opta per habitatges nous,

Pel que fa a l'habitatge usat, Bernardos

normalment de major qualitat. A partir d'a-

és de l'opinió que baixarà de preu. Mentre

quest moment, comença a caure el valor dels

que en èpoques de bonança habitatges nous

usats fins a un nou període a l'alça.

i usats tendeixen a un apropament de preus,

A banda de Bernardos, a la conferència

en etapes d'estabilització i de recessió es

hi van participar José M. Herrero, director

produeix un allunyament que afecta princi-

general de Forcadell, i Viviana Rueda, de

palment a la baixa al grup dels usats. Això és

Studley, societat associada al mateix grup

El CAATB reunirà jutges i magistrats de Barcelona per debatre qüestions relaciones amb la responsabilitat civil professional dels aparelladors i arquitectes tècnics. També hi participaran advocats que defensen els aparelladors en els plets i perits judicials, amb l'objectiu que jutges i magistrats coneguin de primera mà les preocupacions del col·lectiu en aquesta matèria. Els assistents podran aportar les seves experiències i opinions al respecte.

degut al fet que en etapes de grans movi-

internacional que Forcadell, Global Property

ments de compra-venda, els propietaris d'ha-

Alliance. Rueda va fer un repàs a la situació

Ponents:

bitatges usats i els intermediaris tendeixen a

immobiliària a algunes de les principals ciu-

EUGÈNIA ALEGRET, presidenta de la secció 14a de

sobreestimar el valor dels immobles sabent

tats nord-americanes.

®

l'Audiència de Barcelona

que és molt possible que algun o altre

AMÈLIA MATEO, magistrada de la secció 17a de l'Audiència de Barcelona

Xifres i carrer

FRANCISCO JOSÉ GORD1LLO, magistrat i jutge del Jutjat de lera Instància núm. 58 de Barcelona

L'exposició del professor

personals enlloc dels destinats a habitat-

XAVIER VILAGUT, advocat col·laborador de MUSAAT

Gonzalo Bernardos, director del Màster

ge. Sembla com a mínim estrany que el

ESTEVE AYMÀ, arquitecte tècnic i perit judicial

d'Assessoria Immobiliària de la Universitat

professor Bernardos obviï tan a la torera

de Barcelona, va destacar alguns aspectes

aquesta tendència d'uns mesos ençà. A

força encertats, com ara l'anàlisi

més, cal tenir present que l'economia ha

dels

habitatges de luxe i de millora, però en

d'estar al servei del ciutadà, i no a l'inre-

altres punts va restar més distanciat de la

vés. És a dir, que difícilment es pot eme-

realitat. Especialment pel que fa a la seva

tre una reflexió econòmica (o de qualse-

anàlisi de la demanda de primer habitat-

vol classe) sense atendre la realitat dià-

ge nou. Bernardos va justificar la fortale-

ria, sense sortir al carrer. L'allunyament

sa d'aquesta demanda a partir de dos

dels joves de les àrees metropolitanes, i

variables com ara la bonança del mercat

el retard cada vegada major en l'emanci-

de treball i els tipus d'interès a la baixa.

pació familiar són dues realitats innega-

Una ullada a qualsevol diari ens mostrarà,

bles que, entre d'altres causes, tenen el

en primer lloc, que ja fa una temporada

cost excessiu d'adquirir

que el ritme de creació de llocs de treball

digne. I si no, que s'ho preguntin als qui,

ha anat minvant progressivament, tot i les

infeliços, van arribar tard al baby boom

successives reformes liberalitzadores (no

de principis dels 7 0 . f$

un

El mateix diari també ens mostrarà que

sobre la conveniència d'adquirir préstecs

Entrada lliure Cal confirmar l'assistència al telèfon del Servei d'Informació 932 40 20 60 o a informacio@apabcn.es Organitza:

des de finals de 2 0 0 1 existeix una dinà-

al punt de sortir veus que reflexionen

Sala d'actes del CAATB. Bon Pastor, 5. 08021. Barcelona

habitatge

entrarem en la qualitat dels contractes).

mica ascendent als tipus hipotecaris, fins

Dimecres, 8 de maig A les 18 h

Francesc Xavier Alberca

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA ASSESSORIA JURÍDICA

EL

N OT I C I A R I EL

L informatiu PRIMERA QUiNZÉNAMAIG Ï002

NOTICIARI

Tot revivint Solà-Morales El Liceu acull un homenatge acadèmic a l'artífex de la seva reconstrucció

E

l Gran Teatre del Liceu va va retre homenatge el passat 13 de

març a un deis artífexs de la seva darrera reconstrucció: l'arquitecte Ignasi de SolàMorales, mort fa un any sobtadament a la ciutat d'Amsterdam. El maratonià homenatge acadèmic, que es va celebrar al foyer del Liceu, va aplegar més de 8 0 0 persones {estudiants, autoritats i professionals de l'arquitectura) que no van voler perdre's l'acte batejat com 3 "Diàlegs amb Ignasi de SolàMorales". Com va dir l'arquitecte Rafael Moneo poc abans d'anar-se'n a descobrir una placa en memòria de Solà-Morales al Pavelló Mies van der Rohe, "les moltes persones aquí presents indiquen que Ignasi, des de dins 0

des de fora, va estar al costat de la seva gent i va saber establir molts ponts, pels quals encara transitem i des dels quals el recordem". La carrera professional d'Ignasi de Solà-Morales va ser, en definitiva, una suma de trajectòries intel·lectuals que van combinar l'exercici professional, l'activitat acadè-

Estudiants, autoritats i professionals de l'arquitectura

van homenatjar el desaparegut Ignasi

Solà-Morales.

mica, la passió per les ciutats, l'arquitectura i el pensament. Construïda des de plataformes diverses i independents, l'obra de Ignasi de Solà-Morales, el seu llegat, van ser interpretats i celebrats als "Diàlegs" del foyer del Liceu:

La història La història va ser una de ies àrees principals de recerca i de treball acadèmic d'Ig-

bre de Paul Valery. En la segona, el llibre era

la ciutat on l'arquitectura dialoga i interac-

d'Stendhal... "Dues formes molt diferents

tua amb la més àmplia diversitat de situa-

plina 0 la de no disciplina". L'obra construï-

de veure la història. Amb la seva tasca com

cions. Josep Lluís Mateo, arquitecte i pro-

da d'Ignasi de Solà-Morales va donar res-

a crític, va traçar un mapa en què va trencar

fessor de l'ETH de Zuric, va recordar a Igna-

posta a temes d'especial complexitat con-

les fronteres entre el passat i el present,

si de Solà-Morales com "un personatge de

ceptual, on es conjugaven el passat i el pre-

entre la història, la pràctica, la teoria i la cri-

frontera entre un món, el de i'urbanisme i

sent, on s'interrogava la condició cívica de

tica. A Ignasi l'interessava més l'estímul

l'arquitectura, i l'economia, la política i la

l'arquitectura, i on la capacitat de recerca i

intel·lectual que les teories. Tota la seva

societat. Ell mateix deia que el crític havia

de reflexió de l'arquitecte entraven plena-

obra va ser un intent d'escapar dels límits

de ser el mediador entre aquests dos móns"

ment en joc. Un reflexió que, segons Peter

de l'estudi professional", va explicar Vidler.

recerca multidisciplinària, a la vegada que

Eisenman, arquitecte i professor la Cooper Union of Architecture, va convertir Solà-

L'arquitectura

nasi de Solà-Morales. La seva tasca d'historiador va fonamentar l'amplitud de la seva

moda llavors, Ignasi defensava la d'indisci-

La ciutat La ciutat es pot mostrar com una xarxa

Tot i la diversitat de plataformes d'acció en les quals se situa, Ignasi de Solà-Morales

Morales en " u n oulsidera

la cultura arqui-

tectònica dominant a la seva pròpia ciutat i a la seva generació. Així es va formar, en

va saber revisar en profunditat els diversos

de trajectòries múltiples: les ciutats de la

era eminentment un arquitecte. Un arqui-

llegats de la historiografia del segle XX. Ant-

ciutat. Com a historiador i com a arquitecte,

tecte, però, molt especial. Segons Eduard

hony Vidler, degà de la Cooper School of

Ignasi de Solà-Morales va explorar de mane-

Bru, arquitecte i professor de la Universitat

Architecture, recordava a Solà-Morales lle-

ra continuada, amb una passió quasi benja-

Politècnica de Catalunya, "Ignasi tenia una

gint, en dues ocasions, al mateix jardí del

mimana, la complexitat i el bigarrament dels

gran capacitat com a analista de l'arquitec-

Port de la Selva. En la primera, llegia un lli-

fenòmens urbans. Segons l'arquitecte, és en

tura, per desvetllar la realitat més que per

Solà-Morales va ser un dels intel·lectuals que

fixar-la, i una actitud vital creativa que arros-

més efectivament va cercar un diàleg entre

segava els altres a la creació. Es preocupava

aquests dos àmbits de coneixement. Josep

per ensinistrar els seus col·laboradors per-

l'exclusió davant la cultura central"

El pensament Filòsof alhora que arquitecte, Ignasi de

Lluís Mateo va assegurar que per a Solà-

què aquests sabessin decidir, arribat el

Morales "pensar i fer eren tasques comple-

moment, el seus particulars itineraris arqui-

mentàries". Una opinió compartida per Anto-

tectònics i vitals". En aquests mateix sentit,

ni Marí, escriptor i professor de la Universitat

Josep Lluís Mateo va assegurar que "davant

Pompeu Fabra: "Ignasi era doctor en Arqui-

la idea de interdïsciplinarietat,

molt de

tectura, però també era llicenciat en Filosofia.

Només amb aquest doble vessant, Ignasi va ser capaç de convertir l'arquitectura en una

Ferran Mascarell i Jaume Pagès en un moment de la seva intervenció.

disciplina humanística. El seu pensament sintetitzava el coneixement tècnic i l'huma-

EL

NOTICIARI

CULTURA

L'Informiciu '•**- " Í ' V

nisme". Els escrits de Solà-Morales exploraven, sovint, episodis d'inspiració mútua entre el pensament i el debat arquitectònic. "L'úmca funció possible de la intel·ligència, l'única honesta, és la funció critica. Aquesta va ser la que va exercir Ignasi, reafirmant sempre la seva confiança en l'humanisme i en la capacitat renovadora de les idees", assegurava Marí. En aquest sentit. Eduard Bru va apuntar que "e! més característic d'Ignasi va ser la seva obertura a diferents corrents de pensament i a diferents generacions. El seu lema era no excloure"

L'escriptura L'Ignasi de Solà-Morales, escriptor, va ser l'autor d'una obra molt àmplia, compos-

Morales no deixaven indiferent a ningú. Peter

ta de treballs creixentment

diversos i

Eisenman. per exemple, recordava que "la

policèntrics, de textos incisius i de càpsules

meva arquitectura i la de Rafa [Moneo] no

assagistiques on es concentrava tota una

l'acabaven de convèncer. I per això és un

trajectòria vital de recerca i de passió per

dels nostres referents dialèctics preferits.

l'arquitectura

i pel coneixement. En els

Ignasi preferia a Ando, Siza o Gehry, arqui-

escrits, la seva veu prenia la màxima inten-

tectes silenciosos dels quals podia articular

sitat. Raíael Moneo. arquitecte i professor

el seu discurs". ífl

de la Universitat de Harvard, va explicar que Solà-Morales va se; un arquitecte "crític i diferent. Els seus escrits no incitaven a l'obediència a cegues. Ell proposava que penséssim". La crítica i el pensament de Solà-

Alguns dels assistents a l'acte entre els quals hi havia l'arquitecte Manuel de Solà-Morales. germà d'Ignasi.

A la dreta, imatge del Liceu durant el procés de reconstrucció.

PUNTS

DE

V I S TA

PWMEPA QUINZENA MAIG 2002

Tot és estructura?

Qui controla l'obra?

Conseqüències de l'aplicació de la LOE Per Josep Maria Valeri. President de l'Associació de consultors d'Estructures-ACE l ^ a d a cop estic més sorprès

l'única assegurança obligatòria.

la manera com tots plegats accep-

Això ja es veu a venir, o és que els OCT

tem impassibles un conjunt de canvis dels

no es posen cada cop més en qüestions que

l^^de

quals ningú no parla mai i que tot d'un ple-

van molt més enllà del que diu l'article 19 c

gat te'ls trobes instituïts, instal·lats i aco-

de la Llei? Aquest n'és el text: "Segura de

modats.

danos materiales o seguro de caución, para garantizar, durante diez anos, el resarci-

Algú em podria contestar com és que, amb tants i tants esborranys que hi va haver

miento de los danos materiales causados en

previs a la Llei d'ordenació de l'edificació,

el edificio por viciós o defectos que tengan

no es va propiciar mai cap mena de debat

su origen o afecten a la cïmentación, los

per tractar d'allò que realment ha estat

soportes, las vigas, los forjados, los muros

important del contingut d'aquesta llei?

de carga u otros elementos estructura les, y que comprometan directamente la resistèn-

Com és que es van orquestrar campan-

cia mecànica y estabilidad del edificio"

yes mediàtiques i, fins í tot, mobilitzacions i tancades estudiantils, només per parlar de

És evident que, si quan els OCT auditen

les competències professionals quan el que

un projecte només haguessin d'avaluar el

realment es canviava anava molt més enllà

r ;c de l'aparició de vicis i de defectes que

de l'ordenació competencial dels intervi-

comprometin

nents (que si arquitectes, que sï enginyers)

mecànica i l'estabilitat

per entrar de ple en el tema de les garanties,

bé, sobretot les dues "y") que no hi hagi risc

tothom sap que és petitíssim.

ens ha introduït aquesta llei és realment el de l'establiment de les garanties, és a dir, d'assegurar,

Bé, ja tenim una possible conseqüència

i tot el que

model d'assegurances

resistència

de posar-nos la casa per barret i. aquest risc

Crec que el canvi més important que

l'obligatorietat

la

de l'edifici, aviat

haurien acabat, perquè això vol dir (!legiu-ho

responsabilitats i assegurances?

aquest

directament

d'una llei que estableix un model i d'un

comporta.

govern que, no se sap perquè, dels tres

Però, per què aquest model i no un altre?

nivells d'assegurança previstos només n'im-

Per què vam anar a copiar el model francès

planta un. Algú pot pensar, home és que si

que no està pas, ni de bon tros, estès per

els haguessin implantat tots de cop hauria

tot Europa? Tot plegat són les preguntes

estat massa, i així s'anirà fent de mica en

que jo em faig i que de moment no tenen

mica... Em sembla que bo i fent-ho, de mica

resposta.

en mica, es podia haver fet tot d'una altra manera.

Deixem-nos ara de preguntes i vulguem anar endavant. Suposem que el model pot

Crec que si s'havia de fer a poc a poc

no estar malament. L'usuari d'un habitatge

es podrien haver implantat des de bon

de nova planta sap que té la garantia d'una

començament

assegurança. Això es desprèn directament del cos doctrinal (art.19) de la Llei, que estableix tres nivells d'assegurances, en correspondència amb els tres nivells de responsabilitats definits a l'article 17); a) els acabats per un període anual, b) els ele-

Algú em podria contestar com és que, amb tants i tants esborranys que hi va haver previs a la Llei d'ordenació de l'edificació, no es va propiciar mai cap mena de debat per tractar d'allò que realment ha estat important del contingut d'aquesta llei?

ments constructius i les instal·lacions per un període triennal, i c) l'estructura per un

els tres nivells d'assegu-

rança, l'anual per als acabats, el triennal per als defectes constructius i de les instal·lacions, i el decennal de l'estructura.

Però en lloc de fer-ho com s'ha fet per a tot tipus de promocions, això es podria haver fet gradualment, primer les més grans, després més endavant les mitjanes, i final-

eventual es pot perllongar així molt de

del món judicial, correm el risc que cada

ment quan ja tinguéssim el model provat i

temps.

la situació és la

cop que algú reclami uns danys causats per

el sector entrenat llavors anar-ho estenent

Però la mateixa llei en la disposició

següent: les responsabilitats són clares en

vicis o defectes constructius, clarament no

a les més petites. A mi m'hauria semblat

addicional 2a. només n'implanta un com a

tots tres nivells, però ei promotor només té

estructurals, com que pot ser obvi que els

millor i de moment no tindríem el problema

obligatori, el decennal o de l'estructura i

l'obligació d'assegurar el nivell c).

danys hi siguin i com que serà de justícia

que tenim amb les unifamiliars, ni amb la

període desenal.

En definitiva

deixa potestat al Govern perquè a través de

Em sembla que aquesta situació "even-

atendre la reclamació, el més probable és

rehabilitació, i a sobre hauríem evitat aquell

reials decrets pugui implantar els altres dos

tuai" no farà cap bé al sector. Ben al con-

que vagin trobant la manera de fer-ho passar

risc, que ja és aquí, de fer-ho passar tot per

nivells. Pel que sembla, aquesta situació

trari, ja que, tenint present la manera de fer

tot dins la garantia estructural, atès que és

la decennal.

A grans projectes, grans directius octubre de 2002 - maig de 2004 Horari: divendres, de 16.30 a 21 hores dissabtes, de 9.30 a 14 hores Durada: 500 hores en dos anys acadèmics El CAATB t'ofereix l'únic master de Catalunya que aplica totes les funcions del project manager al procés constructiu. Aprendràs a dirigir operacions immobiliàries, des de a seva concepció fins al lliurament del producte edificat, aconseguir els objectius marcats mitjançant la gestió dels recursos humans, del temps i dels costos, i a donar a millor resposta als requeriments del client.

SESSIÓ INFORMATIVA 4 de juny de 2002, a les 19 h Bon Pastor, 5. 08021. Barcelona Cal confirmar l'assistència

El master serà impartit per professionals experts en diferents àrees del management, que aplicaran els seus coneixements i experiències en l'edificació i urbanisme.

Més informació al telèfon 932 40 23 73 (Alvaro Cecília) o a www.apabcn.es

<&>

H Y B R S n & E D F I S n U teua HYunDni EN

TE OFRECEMOS DISPONEMOS DE LA GAMA MAS AMPLIA DEL MERCADO NUBVAS MOTORIZACIONCS DltSCL CRDi HASTA ÍSO CV.

fi 937 834 400

>t.a Central Barcelona: Numancia, 63.

U tem HYunom

HYBUSRSEI

LA RED H Y U N D A I

MÀS IMPORTANTE

DE C A T A L U N Y A

com que té moltes més responsabilitats que no pas el control de l'obra, no pot dedicars'hi prou. Hi ha qui pretén justificar-ho dient que és clar que com que a l'aparellador el contracta el promotor, i aquest de vegades fa també de constructor, es deu als interessos del seu client i per tant, encara que es digui, no és independent i... ? 1 l'OCT qui el contracta? Dic jo. un producte, "el projecte", hi ha d'haver Hf ha encara alguns directors d'execuPerò és cíar que tothom és lliure de pensar el que vulgui, i per tant se'm pot dir, algú independent que se'l miri. És a dir, que ció que troben que no deixa de ser un suport home però el que no és estructural no ho és la intervenció d'un OCT pot estar, des d'a- el comptar amb algú més que s'incorpori a les funcions de control. I encara n'he sentii ja està. Aquest risc que apuntes és impro- quest punt de vista, justificat. I continuem més endavant. Ara ja és tracta d'elaborar un des moltes altres que farien aquest article bable. altre producte "l'obra" que l'executa el excessivament llarg i que estalvio.

Jo el que dic és que l'habilitat de la gent A veure, anem a pams. La direcció d'edel dret l'admiro i proposo de recordar que, "constructor". Hi ha d'haver algú independent que la controli. Ja hi és, la Llei encoxecució per fer les funcions que tradicionaltot recollint jurisprudència anterior, han estat ment ha fet, que la Llei ratifica i entre capaços d'instituir a través de la llei del sòl mana aquesta funció al director d'execució, aquestes el control, ha de disposar, i el nortres estats ruïnosos: a) l'econòmic, b} el de que és un professional independent.

Algú em pot explicar per què hi ha d'ha- mal és que en disposi, de la infraestructura debò, el que tothom entén per ruïna, i c) l'urnecessària per afrontar el volum de l'obra i banístic! (ruïna, urbanística ...?). Evident- ver encara una altra supervisió o control fet la seva complexitat. Parlar del "simple apaper un OCT? I per la mateixa regla de tres, ment que això és la imaginació al poder.

Però és així, ja ens hi tenen acostumats, i per per què no es demana que després de l'OCT rellador" em sembla tant demagògic com parlar del "simple inspector" de l'OCT. tant si hi ha ruïna urbanística, qui diu que no hi hagi encara un altre estament que ho torni hi haurà "degoters estructurals"? No cal pas a controlar? Escolti, que sis ulls hi veuen D'OCT n'hi ha de moltes menes i d'equips de direcció d'execució també. tanta imaginació per argumentar-ho. Els avis més que quatre, i vuit més que sis, etc. ja tenien l'adagi "qui no adoba la gotera haurà d'adobar la casa entera".

Algú em pot explicar per què hi ha d'haver encara una altra supervisió o control fet per un OCT? I per la mateixa regla de tres, per què no es demana que després de l'OCT hi hagi encara un altre estament que ho torni a controlar? Escolti, que sis ulls hi veuen més que quatre, i vuit més que sis, etc.

Les conseqüències són clares, en lloc de respondre un any dels acabats i tres dels defectes de construcció i d'instal·lacions en respondrem 10 anys! Quina gràcia, oi?

Però anem més endavant i mantinguem la consideració que el model en si mateix no té perquè estar malament. Una conseqüència del model que la Llei estableix és el poder atorgat a les companyies d'assegurances. Les companyies han dit: si hem d'assegurar caldrà complir unes condicions, i s'han tret de la màniga (de la màniga del model francès) els OCT (organismes de conï trol tècnic) dels quals aquesta llei no parla . però les companyies asseguradores sí. Condició sine qua non, senyor promotor, contracti el servei d'un OCT per tai que em faci una auditoria de risc.

La direcció d'execució controla tradicionalment qualitat, cost i temps, i crec que aquesta tríade no es pot o no s'hauria de subdividir perquè totes les decisions hi estan implicades.

Ja es veu que hem copiat el mode! malament. El director d'execució només existeix a Espanya i encara només per a l'edificació, que a les obres d'enginyeria civil aquesta figura no hi és. Algú els hi ha explicat aquesta circumstància a les companyies asseguradores? Què passa, que no es fien del control del director d'execució? Crec que no té cap sentit que hi hagi la mateixa funció repetida. El control d'obra o el fa el director d'execució, que és el que diu la Llei, o el fa l'OCT. Però tots dos és un despropòsit.

La direcció d'execució controla tradicionalment qualitat, cost i temps, i crec que aquesta tríade no es pot o no s'hauria de subdividir perquè totes les decisions hi estan implicades. Si fos cert que algun equip de direcció d'execució no pogués dedicar-se prou a un tema, caldria que el responsable de l'encàrrec reconsiderés la dimensió i la naturalesa de l'equip, però la direcció penso que ha de ser única.

que no pas que se l'hagi contractat per controlar l'obra i/o auditar-la amb independència del director d'execució i, per tant. sense estar a les seves ordres i al seu servei. És molt diferent, Em sembla, doncs, que el tema és greu.

0 les companyies es fien de l'auditoria de risc que els pot fer la direcció d'execució com a responsable màxim del control de qualitat de l'obra o estarem duplicant les íuncions, els conflictes i els honoraris. I amb les duplicitats ja se sap què passa, que el temps s'ocupa d'eliminar-les. Al capdavall, el control de l'obra només el farà o el director d'execució o l'OCT. Temps al temps.

A mi em sembla de sentit comú.

Només a tall d'exemple em pregunto: quanta gent ha de revisar l'armadura? Per un costat tenim el constructor que ho ha de fer en la seva obligació d'autocontrol, després el director d'execució, ara i'OCT i . . . (el que deia abans: el supercontrolador del control que controla el control de qui controla que es controli allò que s'ha de controlar...} Per a més riota, he sentit a dir que hi ha un grapat de col·legis d'aparelladors que (per aquella preocupació d'omplir els col·legis de contingut per si s'acaba l'obligatorietat de visar i amb l'excusa que si ho fem nosaltres ho farem millor) pretenen constituir organismes de control tècnic. És a dir, que quan passi el que jo vaticino, els arquitectes tècnics que saben fer control hauran d'anar als col·legis a oferir els seus serveis per tenir feina de la que saben fer.

Perquè com a directors d'execució aquesta feina ja no la tindran.

No valdria més que els col·legis es dediquessin a fer el que no van fer mentre la LOE es gestava i es dediquin a desembullar tot aquest garbuix d'interessos i de males còpies? 0 és que els col·legis no estan al servei dels col·legiats.

Cal i reclamo l'acció decidida dels Jo també crec que pot ser bo de dispo- col·legis en contra d'aquesta duplicitat. Que sar d'un suport extern que s'incorpori a les ho facin en un sentit -a favor del director Fem un pas més en la nostra voluntat funcions de control o a d'altres. Això és evi- d'execució- o en l'altre -a favor de l'hegede voler entendre que tot plegat no té perdent. Tot depèn de la naturalesa i de la monia dels OCT i de les asseguradores-, Darrerament, he assistit a alguna jornaquè ser dolent. Doncs d'acord, fem-lo. Avui, da-col·loqui de reflexió sobre l'experiència complexitat de t'obra així com dei volum de però que ho facin amb transparència i que ho expliquin. .; als inicis del segle XXI, la societat ja està de l'aplicació de la LOE ara que ja fa dos feina que un equip de direcció d'execució avesada al fet que tot s'auditi. Els comptes anys de la seva implantació. Tant a les sales ha de portar. Però no crec que necessàriaPerò cal també que tots plegats tinde les societats, els de les institucions, etc. com als passadissos n'he sentit de tots ment aquest suport s'hagi d'anar a buscar guem una mica de capacitat de resposta i Avui acceptem com a normal que si algú fa colors. Hi ha qui pretén justificar la inter- en un OCT. Tradicionalment s'han establert que despertem d'aquesta atonia que deia a una cosa o elabora un producte, sembla venció dels OCT en la fase d'execució de l'o- col·laboracions especifiques entre diversos l'encapçalament. Potser sí que tot ha de ser lògic que hi hagi algú altre, independent, bra fent referència al fet que aquests orga- equips d'arquitectes tècnics per donar resdiferent, per què no? Però parlem-ne, no ens que l'auditi, el supervisi o el controli. nismes tenen més infraestructura que no posta a una complexitat més gran, que han mantinguem al marge. Passen massa coses Conseqüentment amb aquest criteri pas el simple apa re I lador-a rq u i tecte tècnic. funcionat a la perfecció.

1 prou importants com perquè les anem sembla que si algú, "el projectista", elabora Hi ha qui diu que el director d'execució, I evidentment que aquest suport també veient passar impassiblement. ® es pot anar a buscar en un OCT, per què no?

Abans que no s'hagués promulgat la LOE, • • Em sembla, doncs, que el tema és greu. 0 les com- empreses que ara fan d'OCT ja oferien els seus serveis i, evidentment, eren útils i ho panyies es fien de l'auditoria de risc que els pot fer la direcció d'execució com a responsable màxim del poden continuar sent. Què passa, doncs?

Home, passa que no és el mateix que l'OCT control de qualitat de l'obra o estarem duplicant les s'hagi contractat per a incorporar-se a l'efuncions, els conflictes i els honoraris. quip del director d'execució i oferir-li suport,

Dibac 2002

Harma 2002

CAD d e a r q u i t e c t u r a 2 D + 3 D

Calculo

de

estructuras

P.V. 1.350 €

P.V. 570 €

224.621 ptas.

94.840 ptas.

Atención Colegiados de Barcelona Solicite en su colegio los dos programas por tan solo 9 0 , 1 5 € , (15.000 ptas.)

Importe originado por los gastos de publicacion y personalización.

UNIDADES LIMITADAS Todos /os preciós son sin f.VA

EL PRECIO DE 90,15 € INCLUYE Licencia profesional completa e ilimitada y manual completo para ambos programas.

3 meses de soporte telefónico gratuito.

CURSOS PE FORMACION Abril 2002

|

HARMA Viernes 12 de 16,00 h.a 21.00 h.

C.A.A.T de BARCELONA DIBAC de Viernes 19 a Sàbado 27 Viernes de 16.00 h.a 21.00 h.

Sàbadosde9.00h.a 14.00 h.

C.A.A.T de BARCELONA

"D/BAC me permite prayectar con una potencia y rapidez antes desconoadas. £s compatible y puede convertirse en un nuevo estóndar a tener en cuenta."

José Ignaoo Sangutno -Arquitecto

"Me ho sorprendido la facilidad de aprendízaje de DIBAC. Ahorro muchisïmo vempo en el dibujo de tasaàones y proyectos de reforma."

José Luis Ruiz -Aparejador

Un nuevo estàndar de arquitectura

NUEVO DIBAC 2OO2

Descubra el software de diseno a r q u i t e c t ó n i c o con mayor número de licencias

P.V. 1.350 €

oficiales. Totalmente compatible con otros

224.621 ptas.

programas CAD. Obtiene resulcados entre 4 y 6 veces m a s rapido. Permite dibujar en 2 D y 3 D con gran libertad. Dibuja automàticamente el armado de las estruccuras calculadas por el programa Harma.

Dibac

I s car

CAD de arquitectura 2D+3D

www.dibac.com

O Hoyos. 73 • 47420 Isar (Valbdotd) Tel 983 620 347 • f i x 983 611 653

PUNTS

DE V I S TA PROFESSIÓ

PWMERA QUINZENA MAÍG 2002

I SSCTQR

P U N T S

DE

V I S T A

De lectures (I) Casualitats de la vida! El 9

seria millor formar els arquitectes com

de març d'enguany entregava a la redac-

cal. ! rebla el clau: "S'ha de començar

ció de L'INFORMATIU l'article "Arquitectu-

per declarar, per enèsima vegada, que ta

ra i construcció (un fals binomi}"; el dia

construcció no és un adjectiu, un acci-

14 compro el llibre El arte, la vida y el

dent de l'arquitectura, per la senzilla raó

oficio de arquitecto,

ed. Alianza/Ensayo,

que aquesta no existeix, no és, si no és

del

l'arquitecte

qual

és autor

pensada per a ser construïda i, ai final,

Albert

efectivament construïda".

Casals. El llegeixo, i resulta que fa unes reflexions que coincideixen amb les tesis

El llibre és prou dens i extens com

de l'article abans esmentat, cosa que

per contenir

m'alegra, no per satisfacció del meu ego

cions, amb les quals, com és natural, en

personal, sinó perquè m'adono que no

algunes hi estic d'acord i en altres no. En

estic sol...

moltes

altres

considera-

una cosa sí que hi estic totalment d'a-

Casals es pregunta: l'arquitecte, tèc-

cord: l'Albert Casals és un home valent i

nic o artista? I comenta que a mitjan

fa tot un reguitzell de reflexions i propos-

segle XIX apareix, en la pràctica, la dis-

tes agosarades, ateses les actuals cir-

tinció

edificació,

cumstàncies d'estultícia i acomodament,

entre arquitecte creador i mestre d'obres

tant de les escoles com dels col·legis pro-

constructor... i aquí apareix una qüestió

fessionals (tret d'honroses

que sembla tan sols semàntica i jo diria

cosa que és d'agrair), les quals també es

que potser, i sense voler, aclaridora.

podrien aplicar al col·lectiu d'aparella-

entre arquitectura

En llenguatge arquitectura

i

col·loquial, es

i construcció.

dors i arquitectes tècnics. Potser sí que

diu

és anar contra corrent, però sense auto-

Construcció

crítica no hi ha progrés. 4ü

és, per la seva definició, un terme molt genèric. Es poden construir cases, hospitals, carreteres, embassaments, ponts, jardins... En canvi, edificacions

construir

un edifici, fer el projecte i la direcció de les obres d'edificació és una feina adjudicada als arquitectes en general, és a

ta d'impartir talent, no de garantir ofici: des

ció, afirmar (l'Albert Casals) que això j ;

dir, que la polèmica "dicotomia", segons

de fa uns anys sovinteja un tipus d'arquitec-

feina de l'arquitecte i es pregunta si no

diu l'autor, potser ja no ho seria tant.

te singular, sense precedents en la història,

Citant a Spiro Kostof: "L'obra d'arquitectura és una unitat

indissoluble,

composta de la seva materialitat i de les

que correspon al programa didàctic

així

mateix insòlit de formar arquitectes amb talent però sense ofici".

convencions estètiques que donen forma

Cita a l'Òscar Tusquets en un paràgraf

a la seva aparença (estil)" i afegeix "l'ar-

del seu llibre Todo es comparable. "Si el bon

quitecte és una figura que ha evolucionat

arquitecte no ha d'implicar-se en les qües-

des de

l'antiga

identitat

constructor/

tions constructives i si el projecte d'arqui-

arquitecte fins a la marginació de la seva

tectura no inclou la correcta construcció, en

faceta constructora arribant avui a una

què consisteix el treball del bon arquitecte?

indefinició candent, originada per la dico-

En el maneig de la forma escultòrica?" En

tomia art-tècnica, font de la inintel·ligibi-

un altre paràgraf escriu: "D'aquí, la incom-

litat social del seu paper públic i de les

prensió de molts arquitectes de la tècnica

seves obres".

que els és pròpia, de la que hauria de serlos-hi pròpia: en utilitzar instruments nous per a l'elaboració del projecte,

L'arquitectura Més endavant formula una proposició: "L'arquitectura, si no és construïda, no és o, dií d'altra manera, l'arquitectura no és, si no és ja pensada per a ser construïda" i, com a síntesi final demanant permís a següent

Inmanuel

definició:

Kant,

proposa

"L'arquitectura,

la art

practica, no tan sols no és un art sense

excepcions,

perden de

vista la tècnica de l'obra, que evoluciona sense el seu concurs i amb la seva ignorància". També recalca que "hi ha la confusió del

projecte

(document

econòmic-lega!)

d'índole

tècníc-

amb certs dibuixos

dels

quals l'única finalitat és la de ser publicats en les revistes de moda".

Cita la proposta del catedràtic Josep

finalitat, sinó que és !a realització d'una

Lluís Gonzàlez, en la qual diu que es tracta

finalitat amb art". L'autor es queixa de

d'abandonar

l'ensenyament a les escoles d'arquitectu-

total i la creació d'una nova figura: la de

ra: "A les escoles, quasi sempre es trac-

"l'enginyer de l'edificació" per, a continua-

la pretensió

de

l'arquitecte

íllíí)

De disseny La companyia dels Transports Metropolitans de Barcelona està remodelant tota la seva imatge gràfica una altra vegada. Dic una altra vegada, perquè el 1989 va dissenyar-se l'anterior logotip, que només ha durat 12 anys. L'aL'INTOUUTIU 204

bast d'aquest nou canvi, però, és molt

Telèfon directe: 932 40 23 76

més ampli i abasta tot el disseny gràfic de

Fax: 932 40 23 64

rètols i senyalització, documents d'infor-

Adreça electrònica: inrormatiuQapabcn.es l'Informatiu electrònic:

mació i publicitat, imatge dels vehicles,

h tt p^Avww. a pa ben .es/i nlor mati u

etc.

Consell editorial: La idea em sembla molt bé i consis-

Anna M. Ruiz. JoanGay,

teix en el fet de racionalitzar el sistema

Xavier Alterca i Carles Cariaria Director: Cartes Cariaria

de senyalització amb els colors bàsics

Coordinadora: Elisenda Pucurutl

que ja tenia TMB: el blanc, el vermell i el

Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva,

negre, incorporant sempre !a informació

Jordi Marlet i Antoni Ca pi I la

en blanc sobre fons negre i fent-la més fàcilment

llegible en augmentar-ne

Anàlisi d'obra: Joan Sabaté,

la

Xavier Aumedes, Gabriela Schon, Vicenç Font, Imma Villacorta,

mida. En efecte, els nous rètols son més

Jordi Olives i Ana Moreno

efectius, es veuen més. i afortunadament

Dibuixants: Silva Alcoba,

s'ha abandonat el sistema de penjar car-

Tom Batllori i Joma

tells en la tangent de la via, al metro, sis-

Passatemps: Miquel Sesé

tema que, a banda de complicat, ha tren-

Assessorament lingüfstic: Àngels Ballarà

cat l'espai de moltes estacions del metro.

Fotografia: Javier Garcia Die (Chopo), Albert Casanovas

També s'ha incorporat, de forma general,

Disseny gràfic: g e u v e

la retolació en el sentit perpendicular a

FotOltts: Imprès AutoedicióS.L

l'eix de l'andana. Recordo que l'arquitec-

Impressió: Viking

te Joan Sabaté, fa molts anys, ja em deia

Dipòsit legal: B^23S9-1991

que era la senyalització més efectiva i em

ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull

posava l'exemple del metro de Paris on

Telèfon: 932 40 23 76

les indicacions d'enllaç entre línies sem-

Publicitat BITMAR Isidre Rodríguez

pre estaven indicades amb un rètol trans-

C/8on Pastor. 5 08021 Barcelona

versal de color taronja que, efectivament,

Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail: comerciai@apabcn.es

era molt fàcil de localitzar.

EDITA: Col·legi d'Aparelladors í Els canvis afecten també la retolació

Q

Antic logotip TMB

interior i exterior dels vehicles. S'ha volNou logotip TMB gut ser tan coherent, que ha aparegut una franja negra a la part superior dels late£)

rals dels autobusos on s'estampen totes

Evolució gràfica del logotip del "tube" londinenc.

les dades fixes d'aquests. Segurament

Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona

Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedi: Plana de l'Om. 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic Tel. 938 85 26 11

que és només una qüestió de gustos, però

Vallès Occidental: Sant Francesc, 18

crec que no calia tanta coherència i hau-

Tramvies de Barcelona. Malgrat aquest ori-

segle XX. Encara més antic és el logotip.

08221 Terrassa. Tel. 937 8 0 11 10 Vailet Oriental: Josep P«noi. 8

ria estat millor mantenir l'àmplia franja

gen tan clar, sempre he sospitat que era una

Apareix pels voltants de 1900 amb uns

vermella del disseny original de l'estudi

còpia, no gaire bona, del mes cèlebre, cone-

grifs heràldics que el recolzen a banda i

d'Antoni Morülas, un disseny dels més

gut i difós de tots els logos de transports

banda, però ja el 1923, com a mínim,

President Xavier Bardají

reeixits que conec per al grafisme de

d'Europa: el del "tube" de Londres: un sim-

tinc constància de la forma en què s'ha

Vicepresident: Joan Ardèvol

ple cercle vermell travessat per una franja

mantingut fins a l'actualitat.

transport i el millor, amb diferència, d'en-

08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN.

Secretaria: Minerva F-mbuerta Comptador: Albert L ó p u Iborra

tre tots els que han suportat els autobu-

horitzontal, del mateix color i amplada, que

Això fa pensar que, en contra del que

sos de Barcelona.

es substitueix per una de blava amb lletres

diu la cultura del màrqueting. algunes

Quant al logotip, no és una maravelia,

blanques que s'hi posar un nom, com per

coses, perquè es reconeguin i tinguin

però almenys és més original que l'anterior,

exemple el d'una estació. Una forma que

èxit, cal no canviar-les. ($

que era la juxtaposició, una mica forçada,

tant recorda el túnel de secció circular per

dels grafismes de les dues companyies que

on passa el metro de Londres -d'aquí li ve

conformaren TMB: ía de! metro, que a

el sobrenom de "tube", tub, en català-

Espanya sempre s'havia representat amb la

com una roda de ferrocarril, com el símbol

forma d'un rombe aplanat - i que al metro

d'estació en eis plànols esquemàtics; per

Josep Ofiré

Ds errtens exposats en ets arades signats

de Madrid encara conserven intacte- i el

cert, també el primer i origen de mel:?

Arquitecte InfornutiuGapabcn es

són d'exclusrva respcnsabKat dets autor*

cercle que emmarcava

altres, fou el de Londres i data de mitjan

les inicials de

Tresorer; Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Herro. Joan Gum i Raimon Sahrat Bat** Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Valtès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Fredenc de Buen tore*

Joan Gay

i no representen necessàriament l'opinü de Llntormatw

20 de juny de 2002 festa dels aparelladors

t

Reserues al 932 4B 20 60 i a informacio@apabcn.es

Intervenir en l'obra de Gaudí L'obra de Gaudí a través dels restauradors de les obres més emblemàtiques 1 ^ " * audí és l'arquitecte català I ^ J

El Col·legi ha organitzat un curs de re-

obra ens ajudarà a comprendre-ía.

de més renom universal. Malgrat les

habilitació de l'obra de Gaudí que s'impartirà

Es tracta, doncs, d'un curs d'estudi de

polèmiques que la seva obra ha desfermat al

els dies 14, 15 i 16 de maig a 8arcelona.

casos, centrat en experiències concretes en

llarg dels anys, avui, el mestre és reconegut

L'objectiu d'aquest curs és presentar l'obra

edificis de Gaudí, però que per extensió ens

per tothom i venerat per alguns. Amb motiu

de Gaudí a través dels restauradors d'algunes

permetrà aprofundir en la problemàtica que

de la declaració de l'Any Gaudí, són molts

de les seves obres més emblemàtiques. Es

presenten tots els edificis modernistes cata-

els actes que al llarg d'aquest any 2 0 0 2 es

tracta de conèixer els procediments seguits i

lans í en les formes d'afrontar la seva res-

realitzaran en e! seu record i per posar en va-

els resultats obtinguts al llarg del procés de

tauració.

lor la seva obra. És, doncs, una bona ocasió

diagnosi, el que ens mostrarà la qualitat,

per aprofundir els nostres coneixements de

complexitat o improvisació de moltes de les

®

Inscripcions:

la mà dels professionals que tenen i han tin-

solucions constructives emprades. Restaurar

Servei d'Informació

gut al seu càrrec la restauració d'edificis

Gaudí és un repte difícil, endinsar-nos en els

Telèfon 932 40 20 60

construïts per Gaudi.

criteris adoptats en la restauració de la seva

Ínformacio9apabcji.es

Coeficient d'actualització d'honoraris a 12 d'abril Ca= 1,151

Propera actualització: 15 de maig Mòdul: 303,50 € Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 40 23 70 visats@apabcn.es

INSTITUCIONAL ACTE ACADÉ1-

QUINZENA MAIG 2002

INSTITUCIONAL

Gaudeamus Igitur Acte acadèmic de lliurament de títols a l'Escola d'Arquitectura La Salle

E

l dijous 28 de febrer passat

es van lliurar els títols als set primers arquitectes tècnics que han acabat la carrera a l'Escola d'Arquitectura i Enginyeria La Salle. Van presidir l'acte Miquel Gassiot, rector de la Universitat Ramon Lluït: Daniel Cabedo. director d'Enginyeria i Arquitecrua La Salle i Robert Terradas, director d'Arquitectura La Salle. També eren a la taula presidencial Ramon Ollé, Àngel Barrabeig. Carles Aimerich i Jordi Margalef, com a responsables de les diverses branques d'enginyeria que imparteix la Salle. L'entrega dels títols era per a totes les carreres, tot i que aquest any va tenir una atenció especial per als arquitectes tècnics, pel fet que era la primera promoció que sortia de l'Escola.

La conferència, que tradicionalment forma part d'aquest acte, la va donar el professor Jaume Rosell, historiador i aparellador, amb el títol "Gaudeamus Igitur". També hi va ser present l'arquitecte portuguès Eduardo Souto de Mourà, convidat per l'Escola, qui una hora abans havia fet una conferència a l'auditori, en la celebració interna pels primers titoís i com a tancament d'un cicle, ja que va ser ell mateix qui, fa cinc anys, va donar la primera conferència de celebració de la inauguració de l'Escola.

La sessió de lliurament de diplomes es va fer a l'auditori de l'escola d'Arquitectura.

passat a l'Escola se'ls han fet curts o llargs.

Van contestar que curts. Sempre que es mi7 nous arquitectes tècnics ra el temps enrere sembla més curt, i més Abans de començar l'acte vaig pregunllarg quan es mira endavant, però em va sortar als nous arquitectes tècnics ÍJaume Font prendre que mirat de tan a prop, encara, ja Basté, Felipe Barranco Garcia, Victòria Mar- en tinguessin una mica de nostàlgia. A més, ti Bernadó, Constantino Mouteira Ramos, segur que durant aquests anys, alguns moAlbert Rigat Vila, Daniel Vidal Domènech i ments, algunes assignatures, alguns cursos Ana López Casado) si els cinc anys que han se'ls han fet molt llargs i que han hagut de

treballar molt i dur, com va dir Robert Terradas en la seva intervenció, qui va afegir que "un títol universitari és una cosa molt important per a qui l'obté i se l'ha guanyat amb molt d'esforç".

A tots els qui encara estudien, els hauria de ser un estímul saber que la carrera es fa curta quan es mira enrere. Mentrestant, han d'aprofitar els bons moments. Per a

molts, ahir va ser un d'aquests bons moments; en un auditori ple a rebentar, Souto de Mourà va explicar i reflexionar sobre els darrers edificis que ha construït. Va parlar de temps i de geometria, de pedres i formigó, d'estètica i de forma, de construcció i de vent, de costums i espectacles... d'arquitectura des de la seva arquitectura més recent, una arquitectura que entusiasma a conèixer i aprendre.

Recordo altres conferències de quinze anys abans, quan era jo l'estudiant, i algunes frases que se m'han quedat a la memòria: d'Aldo Rossi recordo que ens aconsellà que no miréssim tantes revistes d'arquitectura per aprendre, que n'hi havia massa, massa imatges; recordo a Josep Maria Sostres indicant, amb un punt de sorpresa o admiració -encara en la seva vellesa- que les idees més senzilles són les més difícils d'explicar, i de Javier Sàenz de Oiza, que ell havia treballat sempre amb honestedat cada projecte, com si cada client fos el! mateix. Són idees que després sempre he dut amb mi.

L'arquitecte portuguès Eduardo Souto de Mourà junt amb el director de l'Escola, Robert Terradas.

Qiudem central PRIMERA QUINZENI

Del Tacte d'ahir, me n'enduré unes quantes, de frases: de Souto, una que citava de Siza Vieira, amic i professor seu. que deia que "de projectes coherents n'està l'infern ple"; de Robert Terradas, que "cal reconèixer la feina de la gent"; del professor Jaume Rosell -a qui li he robat el títol de la conferència per a aquesta crònica-, que "la construcció és la tècnica de l'arquitectura i en porta l'empremta", i de Daniel Cabedo. l'agraïment als primers alumnes de l'Escola per creure en un projecte, no en una realitat, quan van entrar. Segurament que no totes les tindré encara presents d'aquí a quinze anys. El temps s'encarregarà d'esborraries, però espero que abans m'hagin servit en algun moment.

El temps, que ens fa semblar ell mateix tan llarg a vegades i tan curt quasi sempre, fa exclamar amb raó als universitaris: "Gaudeamus Igitur!" que traduït vol dir "Fruïm doncs..!" i jo hi afegiria "...dels bons moments com aquest!". Enhorabona als primers arquitectes tècnics de La Salle! í í

Josep Olivé lnformatiuSapabcn.es

VENDA d'instruments i tots els accessoris per a la Topografia de la seva Obra.

Els nous diplomats en Arquitectura Tècnica de l'Escola d'Arquitectura La S,

LLOGUER

SERVEIS

Estacions Totals Teodolits Nivells òptics Nivells Làser

Instruments d' ocasió Servei tècnic Revisions Suport tècnic

TOPO M/RKET •

TOPOMARKET C Nicaraq ja. 46 08029 Barcelona- Tel 934 949 460- Fax 934 949 461,

• •

•

^

HORARI: de dilluns a divendres

| i de 16 3O-19.30h

A7SSESSORIA ASSESSORIA

1£RA QUtNZENA MAIG 2002

La campanya de renda 2001 (II) f p " n aquesta segona col·labo-

lació del contribuent amb la persona de

vista, amb independència que el contri-

les instal·lacions de calefacció, ascen-

I C L ració per preparar la declaració de

la qual percep els rendiments, límit de

buent pugui instar la revisió de les declara-

sor, portes de seguretat o d'altres.

3 0 0 , 5 1 euros (50.000 PTA) anuals.

cions presentades en les quals hagi detectat

No són deduïbles les quantitats desti-

algun error.

nades a ampliació o millora. f£>

Renda del 2 0 0 1 , volem plantejar i resoldre alguns dubtes relacionades amb els rendiments del treball, capital mobiliari i immobi-

Possibilitat que un partícip de

liari. Per l'experiència que hem tingut en al-

diversos plans de pensions

Quines despeses són deduïbles

tres campanyes de renda, s'ha d'anar amb

percebi la prestació de jubilació

dels rendiments íntegres de

compte en la declaració de les prestacions

en forma de capital cobrant un

capital mobiliari?

per rescat de plans de pensions. El tracta-

pla per any, i aplicant la

ment d'aquestes l'hem comentat en altres ar-

reducció del 4 0 % .

Per a la determinació del rendiment net, es deduiran dels rendiments íntegres

ticles. Tot i així, també li dediquem una pre-

El tractament tributari de les presta-

gunta. La resta, tracten sobre despeses de-

cions en forma de capital derivades de plans

i dipòsit de valors negociables. No seran de-

duïbles per determinar el rendiment net del de pensions es refereix al conjunt de plans

duïbles les quanties que suposin la contra-

de pensions subscrits per un mateix partícip

prestació d'una gestió discrecional i indivi-

i respecte de la mateixa contingència. Així,

dualitzada de carteres d'inversió. No obstant

Quines reduccions s'apliquen

amb independència del nombre de plans

això, quan es tracti de rendiments derivats

sobre els rendiments íntegres

subscrits, el tractament fiscal de les presta-

de la prestació d'assistència tècnica, nego-

del treball?

cions en forma de capital, amb la possible

cis o mines, o de subarrendament, es de-

aplicació d'una reducció del 4 0 % . solament

duiran dels rendiments íntegres les despe-

tegres del treball es computen en la seva to-

podrà atorgar-se a les quantitats percebudes

ses necessàries per a la seva obtenció i l'im-

talitat, exceple quan els sigui d'aplicació al-

en un únic any i sempre que hagin transco-

port del deteriorament patit pels béns o

guna de les reduccions previstes en la Llei

rregut més de dos anys des de la primera

drets dels quals procedeixen els ingressos.

pera les rendes irregulars.

aportació fins a la jubilació. En la resta de

1.

capital mobiliari i immobiliari. Vegem-ho:

Com a regla general, els rendiments ín-

2.

En general, els rendiments considerats

les quantitats percebudes del conjunt de

Quines despeses es consideren

plans de qui sigui titular, el contribuent

de reparació i conservació

Les prestacions en forma de capital de

tindrà el tractament de les prestacions en

perquè puguin ser deduïbles

determinats sistemes de previsió social

forma de renda.

del rendiment del capital

3. Les prestacions de jubilació o invalidesa percebudes en forma de capital de les

immobiliari?

Hauran de tributar les

Tindran la consideració de despeses de

prestacions percebudes pels

conservació i reparació deduïbles del rendi-

assegurances col·lectives de treballa-

partícips de plans de pensions

ment del capital immobiliari:

dors tenen una reducció de fins al 7 0 %

que en virtut de ta DT 13 de la

Els efectuats regularment amb la finali-

abans del 2 5 de juny i del 7 5 % a partir

Llei 4 0 / 1 9 9 8 les recuperin en

tat de mantenir l'ús normal dels béns

d'aquesta data.

forma de capital, quan en el seu

materials, com ara pintar, arrebossar o

moment per error del

reparar instal·lacions.

Per determinar el rendiment

contribuent les aportacions no

Els de substitució d'elements, com són

net del treball, quines són les

van deduir la base imposable?

despeses deduïbles dels rendiments íntegres?

duïbles exclusivament els següents; a)

Cotitzacions a la seguretat social, mutualitats generals obligatòries de funcionaris, drets passius i col·legis d'orfes o entitats similars.

b)

Quotes satisfetes a col·legis professionals, quan la col·legiació tingui caràcter obligatori per al desenvolupament del treball, en la part que correspongui als fins essencials d'aquestes institucions, límit

300.51

euros

( 5 0 . 0 0 0 PTA)

anuals. c)

Les prestacions percebudes pels partícips de plans de pensions en forma de capi-

Tindran la consideració de despeses de-

Despeses de defensa jurídica derivades directament de litigis suscitats en la re-

tal tributaran com a rendiments del treball amb dret a la seva reducció pre-

v

\ Advocat fïscalista bernaldez0retemail.es

exclusivament les despeses d'administració

irregulars tenen una reducció del 3 0 % .

poden reduir-se en un 4 0 % .

José Antonio Bemàldez \ ^

SERVEI RENDA 2001

BERNÀLDEZ & LÓPEZ MASOLIVER ADVOCATS I ECONOMISTES

CONSULTES

Tel.: 934 14 64 24 E-mail: blm@retemail.es GESTIÓ DE DECLARACIONS DE RENDA ANUAL Declaració ordinària 9 9 t + IVA Declaració simplificada 5 0 € + IVA Declaració conjunta 1 2 5 € + IVA

SERVEIS

MOTOR

VOLVO S60 D5 163 CV Vigoroso. Apasionante.

Funcional. Y uno de los mas seguros del mundo.

Volvo S60, un automóvil de ensueno hecho realidad.

La diversión comienza nada més sentarse al volan'e. Las funciones mas im.vctantes se encuentran al aicance de su mano, pudiendo manejar su equipo de sonído, el telefono, el centro de iníormación electrónico, el control de velocidad constante y el sistema de trafico en ruta sin necesidad de distraer la atención del trafico.

En un Volvo S60, la seguridad està garantizada desde el principio. La totaíidad de la carrocería y del interior han sido disenados para proteger a los ocupantes en caso de colisión. Sistemas avanzado de seguridad personal hacen sentirse mas segura cuando se acerca al coche o se aleja de él.

Equipa miento: • Llantas de aleación a escoger entre diferentes colores • Portezuela de carga en el reposabrazos central trasero • Soporte multiusos para bolsas de la compra y otros objetos • Potente ventilación con el sistema de calidad del aire interior

1

Los cinco asientos estan equipados con cinturones de seguridad de tres puntos de anclaje y pretensores 1 Elevalunas eléctricos delanteros y traseros 1 Orificios de ventilación y calefacción independientes para el asiento trasero 1 Asiento de seguridad infantil mtegrado 1 Sistema de frenos antibloqueo ABS y sistema EBD (distribución electrònica de la fuerza de frenado)

AUTO SAENZ

FITXA TÈCNICA Motor

2.4 TD 5 cilindres

Cilindrada

2.401 cm 1

Potencia màxima

163 CV/4000 RPM

Velocidad màxima

210 Km/h

Aceleración

9,5 seg. man de 0 a 100

Cosumo medio:

6,5 1 / 1 0 0 Km man

Tipo combustible

gasoil

MARCA

VOLVO

MODELO

S60 D5 163 CV

CARROCERlA

5 PUERTAS

Berlín, 63-65 - Barcelona Telf.: 934 301 008 - Sr. Jordi Martínez

APACA R

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal •

Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

•

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

•

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

•

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

•

Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

•

Contractació de l'assegurança.

Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

PVP 32.165 € consultar descuentos a colegiados

H O R E S

E X T R E S

Viatge iniciàtic ÍT~7 austríac Peter Handke

cí'enceses polèmiques no només arran del

I L .

seu discurs pro Sèrbia i perquè va crimina-

La seva obra que ara comentem -apare-

estima i no pot aconseguir apaga els llums

hLzar la intervenció de

guda el 1 9 7 2 i que des d'aleshores ha t i n -

de la seva casa a l'altra banda de la badia.

l'OTAN a Kosovo. sinó

gut reedicions periòdiques- explica un d'a-

des

(Grillen, 1942) ha estat el centre

podia fer de forma postmodernista.

casa a la badia, per veure com la dona que

Ell està a Nova York.

principi.

quells viatges iniciàtics que tant propers són

El llibre és la base del guió escrit per

Handke és novel·lista,

a un Handke que - i perquè no es cregui que

Sam Shepard p e r a la pel·lícula Paris, Texas

poeta, dramaturg, au-

s'ho carrega t o t - utilitza per escriure'l una

de Wim Wender5 - a m b qui Handke ha

tor teatral i de cine-

de les formes més clàssiques de la literatu-

col·laborat força vegades- i m'haurà de re-

ma, director de cine-

ra alemanya, per cert: la 'Entwicklungsro-

conèixer que en aquest cas tot va funcionar:

ma... i polemista per

man' o novel·la de formació del caràcter a

^Recorda, a la peli, en Harry Dean Stanton,

naturalesa:

el

través de l'experiència vívida. El viatge el

la Nastassja Kinski, el nano que no recordo

1966 i amb 2 3 anys

fan un home i una dona (no m'atreveixo a dir

com es deia... la música, produïda per Ry

va deixar anar, a la

qui 'és' de qui), que s'empaiten a través de

Cooder? í ü

Universitat de Prin-

tot Estats Units perquè cap dels dos vol ser

del

ja

ceton, un discurs on

el primer a abandonar la seva relació. És un

es carregava el fons

viatge sense presses, sense buscar-se gaire,

i la forma dels au-

que l'home fa en part acompanyat per una

tors alemanys con-

altre dona i la seva filla. En realitat tampoc

temporanis.

és que sigui un viatge lineal - l ' u n a la re-

Novel·la.

Des-

*

CARTA BREVE PARA UN IARGO ADIÓS prés va deixar

la

cerca de l'allre i tot allò- sinó que és un desHANDKE, Peter.

universitat (com a

cens de cadascú al seu propi fons Altanza Literària.

institució) i es va

El títol del llibre ha estat trencat en

dedicar en exclusi-

dues parts, no tant per encapçalar les dues

va

demostrar

parts del llibre com per reforçar-ne el mis-

que es podia es-

satge: "La carta breu, el llarg adéu". Fins i

criure sense retor-

tot el títol és suggerent, en un llibre on

a

nar una vegada i

Handke treu llustre a cada objecte en el

altra a la 'heimat'

qual posa la mirada. Ja al començament,

-la casa i l'hortet,

l'home protagonista recorda una de les claus

que

per

de la història de El gran Gatsby d'F. Scott

i que es

Fitzgerald: és un home que es compra una

diríem

aquí-

E S P A I

D ' A R T

Lleida: territori, ciutat, gent | | 7 exposició és un projecte II— ifotogràfic amb la finalitat de fer

perimentar una alquímia molt diferent, que

conèixer els treballs realitzats a Lleida i po-

plasma a Alternatiu

tenciar-ne la difusió. Per a la mostra s'han

d'obtenció d'imatges de coure sobre plaques

seleccionat tres fotògrafs, Francesc Belart,

de baquelita i en la presentació d'una sèrie

Xavier Goíïi i David Saura, tant per les seves

de retrats de la gent combinant l'experimen

trajectòries professionals com pels seus da-

tació visual amb una mirada d'autor fotos,'

rrers treballs que encaixen amb la idea d'o-

fic, personal i sorprenent. *£>

vellings cinematogràfics. David Saura sol ex-

a través d'un procés

ferir tres visions de Lleida -territori, ciutat, gent- fugint de representacions tòpiques.

El treball de Francesc Belart se centra en el paisatge, i ens fa palès el desconeixement que tenim del nostre propi entorn, tan proper i alhora tan desconegut. La seva obra es compon d'un conjunt de fragments de construccions que situen la mirada en la textual de les superfícies arquitectòniques.

Exposició U f / 0 4 , TERRITORI, CIUTAT, SENT, de Francesc Belart, Xavier Gorli i David Saura Del 3 al 2 9 de maig Sala d'exposicions del Col·legi.

Bon Pastor, 5. Barcelona.

Xavier Gofii, amb Trajectes, ens fa una reinterpretació de la ciutat Lleida, que defineix com un mosaic d'imatges concretes i de d i mensions reduïdes la suma de les quals ens permet fer-nos una idea del conjunt dels diferents espais, el muntatge recorda els tra-

i f de Cultura del CAATB

178 pàgines.

Madrid 2 0 0 1

Periodista electrik&eresmas. ne!

Quadern centnl PRIMERA Q t J N Z f N A f t ^ í w i j vj|ji (j

N O

T ' H O

P E R D I S

Una mostra excepcional lï

es exposicions també víat-

nou" inspirat a Tossa de Mar; Degas i Manet

I L H gen. La que ara ens ocupa, Paris-Barcelona, 1888-1937,

i les seves bevedores d'absenta que compar-

ha abandonat el Grand

teixen misèries amb les dones de Nonell i

Palais de Paris per viatjar al Museu Picasso

Van Gogh, un tipus de dona molt allunyat de

de Barcelona. De la ciutat de la llum a la

les que va recrear Anglada-Camarasa.

llum del barri de la Ribera. Un trajecte que

La mostra sobre el més que justificat

ha dut d'una banda a l'altra dels Pirineus

parentiu artístic entre les ciutats de Paris i

unes 6 5 0 obres, entre pintures, escultures,

Barcelona sembla inacabable: Rodin acom-

fotografies, dissenys de mobles, maquetes i

panya a Blay, Clara i Llimona; Braque, Gris,

plànols, que intenten radiografiar la relació

Herbin i Hugué recorden la ciutat de Ceret

artística entre París i Barcelona, "la seva

com a gresol del cubisme; les avantguardes

ciutat germana", una relació que es concre-

se citen a les galeries Dalmau; i el noucen-

ta en els artistes i intel·lectuals catalans que

tisme de Torres García es troba amb Derain,

van fer de la capital francesa el seu mirall

Cézanne i Sunyer. És per això que, des d'a-

creatiu entre 1 8 8 8 , data de la inauguració

questes planes, fem una crida a la rein-

de

cidència. Paris-Barcelona

l'Exposició

Universal

de Barcelona, i

mereix ser vista

1937, any de l'Exposició Internacional de

una i dues i tres vegades. Un darrer consell:

París.

el catàleg és imprescindible. Més que un

La mostra és excepcional com poques.

catàleg és una autèntica obra d'art impresa.

Per comprovar-ho només cal fer un cop d'ull

Un luxe que val la pena permetre's.

®

a la nòmina d'obres i artistes: La masia, de Joan Miró; La Montserrat, de Juli Gonzàlez; Aparell i mà, de Salvador Dalí; El Sena a PortVillez, de Claude Monet; La primavera, de Jo-

Exposició

aquim Sunyer; La caiguda de Barcelona, de

PARÍS-BARCELONA, 1883-1937

Le Corbusier... Hi ha, però, altres motius d'ex-

Museu Picasso.

Montcada, 15-23. Barcelona.

cepcionalitat. La reunió de totes aquestes peces ha estat possible gràcies a la complicitat

Fins ai 26 de maig Madame Vicufia, d'August Rodin (1840-1917).

París, Musée d'Orsay.

de les millors pinacoteques i col·leccions del món que han encoratjat aquest viatge d'ana-

Museu Picasso es converteix en una curiosa

da i tornada entre la capital francesa i la ca-

i singular amalgama d'obres mestres de l'art

la Societat Nacional de Beües Arts de París

talana de peces que habitualment

en què no falten obres de Picasso [Le Mou-

del 1 9 1 0 . Junt a l'incomprès Gaudi !a Paris

lin de la Gallette o La habitación

mai no el van acabar d'entendre), també es

no es

mouen dels seus museus d'origen.

Gràcies a aquesta excepcionalitat, el

azul) i, sor-

prenentment, de Gaudí, la relació del qual

amb Paris es limita a la seva sala al Saló de Antoni Capilla Periodista cspüla&eresmas. nt

troben autors com Masson, i el seu "esperit

T R E N C A ' T LA Cal trobar els 8 punts clau amagats

HORITZONTALS: 1. Locals plens d'andròmines o de matèries primeres. 2. Deixaré estès a terra, com mort. Vocals del mànec. 3. Cap cosa més que una noia musical. Pitrera a la sí-

a la graella inferior. C a d a número '

indica el nombre de punts clau que

nia. Enmig de qualsevol punta. 4. Quina cosa. Se'm regira de ràbia, quan m'irrito. 5. Enmig del mur. Prudència davant

hi e s t a n en c o n t a c t e {en v e r t i c a l , 2

horitzontal 0 diagonal). Cap quadrat

un perill més que probable. 6. Adorna tots els edificis per la gran inauguració. Delimiten un lingot. 7. No coneix cap met-

numerat conté punts clau.

3

ge. Impost del deu per cent sobre els productes de la terra.

8. Sa i estalvi a les Pitiüses. Jo mateix, en psicologia. 9. Co-

4

2 5 1

vin els ous dalt la figuera. Un error indisculpable. 10. La punta de l'eix. A tu ells et serveixen per contenir líquid o gra. 11.

5

Germana una mica sorda. El caliu de la llar de foc.

3

VERTICALS: 1. Cobertes en voladís que protegeixen contra la pluja i el sol. 2. Nega l'existència de D é u . S'esbargeixi

5

_

talment com un infant. Plaça rodona. 3. Ocupo just la meitat va fent via. 4, Es queixen tanl com els uis. Que ens crema,

°

1 i

de foc 0 de passió. 5. Presideixen, tancades a m b vidres, molts edificis. Enmig de l'illa de Cuba. 6. Dit de la llum, natu-

9

ral o artificial, que ens arriba del sostre. Mescla de ferro i carboni. 7. La primera de qualsevol escala. La respiració de

EXEMPLE

10

2;

molta falta. No permesos per les lleis vigents. 9. Incapaç de cometre imprudències. A l'espai, la Major 0 la Menor, 1 ipirtuc

esso l e s u a s 6 sie6ein ç n '8 eiJ x "91V 2 souisantuEH l :sieoty·A 'e

SOLUCIÓ

1

l'Helena. Ocell de cant bellissim. 8. Una de pintura ja li feia

pn.

3 1

2

de! gual. Viu en pisos que encara estan per moblar. Capgirat

1 '&O ïeimez g q n 'sounqui ç s i i a n i v a '01 s e o UUN B 063 Z siuaziB6Eni :S|B]UO2!{JOH

0

3

•

"i• 4 14 <

2

t

z m

•

3

4 *

1(

•

" • ' • "i" 1 i

•

z •

G U I A

A C T I V A

Busques una empresa de sostres prefabricats?

Necessites un estudi geotècnic?

Vols un altre pressupost d'un instal·lador elèctric?

Si vols ampliar la teva cartera de proveídors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

ESTRUCTURES

ReVIAL Tratamiento para la afuminosis Refuerzo de vigas de madera

Alsina SOLUCIONS EN ENCOFHATS ENCOffWDOSJ.ALSJNA.SA Pd Ind. Ra d en Coi Cerra do Fon 09110 MomcMM y Reaac (B T* (93)575 30 00 Fw (93) 564 70 59

PAVIHDUS. S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

E/TRucnwA/ cononi./A

AKORPWN

AUTOAHIVELLAOORS I MORTERS DE RESINES

U n i t U O S ESnilICTURAUS rACHADAS UHABILJTAC1ON HilAUtAOÓN CTOS PUMISOS Y ATOOAS ruuoNAL niúno CUTVICADO DC GARANTIA

TERRATZOS COHTlHUOS

Léminas Flexibles d e PVC-P para la impermeabiinación

FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMiGO

DRAKA (D ALKOR IBÉRICA, SA

REHABILITACIÓ

Tel.: 93 848 40 00 - hllp://w

AXTHR SOO.OOO • • • * • •

I CATALANA,S.A. O U » I A GARRIGA

• Mentranas aslàlras \ « WI7173M 'Claraboyas " " " * * " • Apiacados píefatxicadcs paia " r—i

Ochadas

• • _ I I

OBRAS REFORMAS IMPERMEABIUZACIONES ALUMlNOSlS REFUÉRZOSÉSÏRUCTURALES

IBI

BETEC S L Morters sense retracció. p-^' Rcliübilitacíó KB N B U^a

O . Santander, 42-1H Na^c, }•) Tel.: 93 278 26 86 • Fix. '>} 278 27 11 OK020 Darccloiu

•Ojl

www.contiacla.net in(o?contracia.nel

La solució a l'aluminosis FAÇANES

qERCASA.

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE ílns ;. oras de aluminio

CONSTRUCCIONES MANSO, I I 5* A • Tel (93) 426 98 96 [3 lineoi] Fo»193)J23 9d 13-03015 Rorcclono

NOUíBAU

Te93 32S S8 28 ^.934264829

El sistema de renovació de sostres , SB

SlstWTWS 0* Rí!»í Aitaj, t l .

Tel.: 93 796 41 22

ALUMINOSI

&MAPEI ADMESVO3 • SOLMKWS • MODUCTOS QUtkUCOS M I A I A CONSTIUCaÒN

REVESTIMENTS I PAVIMENTS

IBEHMAPÍI, SA H Cawluna, 20 - 5" Manta 0600Í BARCELONA T«J. 93 343 50 50 - Fa*: 93 302 42 29 E-mail: í b i O ^

^

^

^

^

• H H

^

^

«asy Bages. 106 I-J» 130 BARCELONA ono:933i5B8 50 aJ sas@sas-sa.com EM

•S5HH!""

R«cobriments pera sòls industrials • • • •

ApiïcacKl Iflol. ràpida i econòmka Màxima rsvsiòncia mecftnca i quinAnopote ImpemieaO^iUats

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

SÉNETON

iíf Tangc, 26 0801B Bjrcolona • T. 934864300 Brut, 126-08037 Bareolona - T. 932080166 St. Miquel. 14 43OCM Tarrsgofu - T. 977251880

INSTAL·LACIONS F«m * l t*rra bo [ ^ M9OM DIN ISO 9002

CONSTRUCCIONES EN M A D E B A r.\ Jultt. 206. nau 7. Pol mOuStral CongOSI FUSTERIA

D'OBRA

isimon

ILUMINACION

MOBIUARI i EQUIPAMENT Diputoción, 390-392 • Wéícoo 93 3dA 08 00* Fax93 344 08 07 • 08013 Borcekmo

la

teva

solució

professional

ON TROBAR EL QUE CERQUEU:

7. REHABILITACIÓ

14. INFORMÀTICA

1. ESTRUCTURES

8. INSTAL·LACIONS

15. SANITARIS

2. COBERTES

9. INTERIORISME

16. SERVEIS PROFESSIONALS

3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS

10. URBANISME I MOBILIARI URBA

17. EQUIPAMENTS

4 . FAÇANES

1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES

18. INDUSTRIALS

5. TANCAMENTS I DIVISIONS

12. ENVIORAMENTS

19. INSTAL·LADORS

6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS

13. MITJANS AUXILIARS

2 0 . BASTIDES

INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR El Col·legi posa a disposició dels professionals informació tècnica i comercial sobre productes i serveis de la construcció. Els professionals trobaran els fulletons i catàlegs de les empreses als casel l e s de la planta baixa. Durant el mes de maig hi són presents les empreses següents:

Tel. 938 466 909 Fa». 93B 46b 709

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLIABLES . ^ ^ C/Sardenyn, 3S7 3°-3o 08025 Barcelona Tel. 9 3 - 458 23 70 Fox 9 3 - 2 0 7 1 3 47 emoil: cafirtidr@Qrrolch.es

• OPTIROCAR1DOS LIGEROS. S A • REV1AL REFORMAS, S.L. GEOTÉCNIA, MICROPILOTS. ANCORATGES,

• PÈNDOL, S . L

HlDROGEOLOGlA, MEDI AMBIENT. • PUERTAS ARTEVI. S.A. Td. i Fix (?77) 79I7BJ - «B5O CAMBRILS Major de S a r n i . L F 3'

Tel.) Fax (W9) 334 331 -OB0I7 BARCELONA

• REPSOL BUTANO, S.A. • CONSORCIO TERMOARCILLA • ASFALTEX CONSTRUCCION. S.A.

INTERIORISME

MITJANS AUXILIARS I

• COMPOSAN CONSTRUCCION. S A • REYNAERS ALUMINIOS OEL VALLÈS

BGH

~ff| Cabarrò ÀL·l

Germans

fcriïitijSJiÉHIItiilÉirtilW Clra. Torre Romeu. s/n« 08202 Sabadell tel. 93 748 d8 38 lax 93 726 07 61 ww>w.gabarro.com

• GRUPO MECANOTUBO. S.A. • SISTEMES DE REFORÇ ACTIU, S.L.

Estudiós Geotécnicos

• TRAC VERTICAL, S.L.

Estudiós Geofisicos

• SAS PREFABRICADOS OE HORMIGON, S.A.

Auscultación de Címentaciones A i . Europa 43. 3-I

• MASA, S . L

Tel: 937 7W 44<*

<V(m Gelida iBarccIcmal

• SUBEROLITA, S.A.

Mov: 610 HM M »

• ALKOR DRAKA IBÉRICA, S.A. M.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L. 1NGEN1ERIA OE CONTROL

• UNEX APARELLAJE ELECTRICO, S.L. • GEBAUER, S A • ESPAIS VERTICALS. S . L

935862318 GEORADAR C/Compositor ESTÜDÏO~S~DE~ÏMPACTO Bach, 18.

Pol. Can Jardí AMBIENTAL 08191-RUBI i ESTUDIÓS GEOTÉCNICOS BARCELONA

• WEBER CEMARKSA • TECHNAL IBÉRICA. S A • WERMASI. S . L • BTCINO QUINTELA • PREFABRICATS MATEO PLANAS. S.A.

Tol.: 93 663O2 11 Fax: 93 663 01 31 Carrot«n N-ll Km 600 Nau 6 08760 PALLEJÀ (

• TALLERS TREPAT, S.A.

REPROGRAFIA

• SIMÓN, S.A. • TECOSUR. S . L • BRAMONA IMPRESSIÓ DIGITAL. S.L.

ENQUAC IUNACIQNS 1 QUILLERMO

• CENTRO ESPAfiOL INF.DEL C08RE (CEOIC) i I Control i t QmUlit

PUERTAS Y PERS1ANAS DE ALUM1NIO DE SEGUR1DAD MANUALES Y AUTOMÀTICAS

93 439 65 bi 93 JI9 LO 3]

wwwJwanujnj.com

Assistència Tècnica

• I8ERMAPE1. S.A.

Tel.: 937 31 54 46 te s;

• CERÀMICA ELÍAS. S.A. • TEXSA MORTEROS, S.A.

i Control de Qualitat a tol tipus d'obres

• TROLL - J. FELIU DE LA PENA. S.L.

•1. Krín, 57, Nin ?• Pol. I n i CID Pirtltidi - OSlUlt

• AXTER IBÉRICA, S.L. • PROTECCION DE MADERAS. S.A.

Les empreses interessades a presentar els seus productes poden dirigir-se a: Treinta onoi aporiondo soluciones, con Garonlias y Segundad: Ventoíias, Puertas. Fachodas, Borandillas, Verandcs. Mallorquinas...

TKHNAL tiene la solitciàn para Usted, y » no, la inventaremos. 93 573 77 77

- ANDAMIOS D E FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES RJAS Y MÓVILES

La Red Aluminier Technal son profeiionoles seleccionados que reflejan su píolesionalidod en coda rsalización.

902 902 643

Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 5 7 Fax: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 E-mail: comercial@apabcn.es

LA

GENT

Vine al teatre! f p I Col·legi ha signat un acord

bits del Teatre. Per tal d'obtenir els des-

I C L amb el Teatre Lliure que permet als

comptes, els interessats tan sols hauran de

col·legiats gaudir dels espectacles pfogra-

mostrar el carnet de col·legiat en retirar les

mats duran! tota la temporada 2 0 0 2 amb un

entrades. El descompte es farà per al col-le-

descompte fins a un 2 0 % del preu de taqui-

giat/da i un acompanyant. Es poden fe: re-

lla. Aquest descompte s'aplicarà a tots els

serves al telèfon 9 3 2 2 8 9 7 4 7 tot indicant

espectacles que es facin en els diferents àm-

la condició de col-legiat/da del CAATB. í í

El proper mes de juny se

T E A T R

E

L L I U R E

dascuna per categories.

celebrarà la II trobada de golf per a ar-

data prevista: dissabte 1 de juny

quitectes tècnics i aparelladors. Atesa la

lloc: Camp de Golf de Girona

finalitat festiva de la trobada, ets inte-

horari: a les 9 hores per competir a 18

ressats podran venir acompanyats dels

forats i a les 11 hores per competir a 9

seus familiars i amics, pels quals s'han

forats

Lliure de Gràcia - Maig

Coreografies de Carlos Iturrioz, Nacho Dua-

organitzat activitats paral·leles. Enguany

Teatre

to. Jo Stromgren i Jiri Kilyan

es podrà optar a competir en un progra-

Trilogia de la juventud 2 . Imagina

Jove Companyia de l'Institut del Teatre

ma de 9 o bé de 18 forats, que s'haurà

De José R. Fernàndez, Yolanda Pallin i Ja-

Direcció artística: Catherine Allard

de determinar en fer la inscripció,

zaran dues activitats

vier G. Yagúe

fórmula: Stableford Handicap en grups

acompanyants del golf de 2 hores. Per

Cuarta Pared, Compartia de Teatro

Lliure de Gràcia • Maig i juny

de 4 jugadors per ordre de handicap,

aquestes activitats és necessari un mí-

Direcció: Javier G. Yagüe

Teatre

participants: podran participar les perso-

nim de 10 persones. S'ha concertat

Intimidad

nes que tinguin llicència federativa

també un "menú golfista" al restaurant

De Hanif Kureishi

categories: segons el nombre d'inscrits

del mateix Club per a les persones que

Direcció: Gabriela Izcovich i Javier Daulte

es podran establir categories masculina,

es vulguin quedar a dinar després de les

Univers Mites Davis v.o

femenina i/o per handicap,

activitats.

Orquestra de Cambra del Teatre Lliure

Espai Lliure

premis: es donaran un primer premi a ca-

Direcció: Lluís Vidal

Febrer a juny

Teatre Fabià Puigserver - Maig Música

activitats paral·leles Mentre es juga el torneig s'organitparal·leles

pels

Inscripcions fins al 2 4 de maig

Programació d'espectacles de petit format

Servei d'Informació • Telèfon: 932 40 20 60 • a/e: informacio@apabcn.es

Teatre Fabià Puigserver - Maig i juny Dansa

www.teatrelliure.com

It Dansa

Ens dol comunicar a tots els col·legiats,

Ens dot comunicar a tots els col·legials,

Ens dol comunicar a tots els col·legiats,

la defunció del nostre company.,

ta defunció del nostre company:

la defunció del nostre company:

José Enrique López Ocana,

Josep M. Peris Amell,

Rafael Paulo Galindo,

col·legiat núm. 1.800

col·legiat núm. 171

col·legiat núm. 456

esdevinguda el 19 de març,

esdevinguda el 19 de setembre

esdevinguda el 21 d'abril,

a 59 anys.

de 2001, a 85 anys.

a 77 anys

SERVEIS al PRIMERA QUINZENA MAIG 2002W

Material informàtic d'interès professional i a bon preu El Col·legi fia establert un acord de col·laboració amb l'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a

als arquitectes tècnics a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa. L'oferta es

la venda d'ordinadors i material informàtic (impressores, escàners) de qualitat, per tal d'ofenr-lo

fa durant un lemps limitat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils:

1. Ordinador de sobretaula PENTIUM 4 . 1,6 GHZ

2. Ordinador de sobretaula PENTIUM 4 . 1,9 GHZ

3. Ordinador portàtil Notebook Airis 4482 - PENTIUM III 1,1 GHZ

4 . Ordinador portàtil Notebook Airis 4 2 2 8 - P E N T I U M 4 1,7 GHZ

Característiques: Placa base Ehle-Group p4 hta CPU Intel Pentium 1. 1,5 Ghz 256 Mb SDRAM PC-133 Disc dur 40 Gb ATA-100 FD 1,44 Mb Targeta gràfica RIVA TNT 2 M64 32 Mb CD ROM LG X52 So compalible sound blaster 128 Vmto 15', LG Studmvwks S63N, 3 anys garantia Teclat de membrana Ratolí 3 botons Altaveus amplificats 160 W Micròfon multi mèdia Caixa semitoree ATX P-4 4 bahias 5 1/4 Font d'alimentació 300 W Modem-fa» intern 56 Kps

Característiques: Placa base OFI WB 72 SR Chipsel Intel iS45 + Audio CPU Intel Pentium 4. 1,7 Ghz in a box 512 Mb SDRAM PC-133 Disc dur 60 Gb ATA-100 7200 rpm FD 1,44 Mb Targeta gràfica MATROX G-550 32 Mb DVD TOSHIBA 1 6 x 4 8 Regravadora LG 16 x 10 > 40 + Software So compatible sound blaster 128 Monitor PHILIPS 17" Mod 107-T Pantalla plana 0,25 mm dot pich Teclat Logitecb whell Altaveus amplificats 180 W Micròïon multimèdia Caixa semiloree ATX P 4 4 bahias 5 1/4 Font d'alimentació 300 W Modem-Fa» US Robotics 56 Kps intern

Característiques: CPU Intel Pentium l!l 1,1 GHZ 256 Mb RAM Disc dur 20 Gb FD 1,44 Mb Targeta gràfica 32 Mb SH CD ROM i 24 So 3D Altaveus +• micròfon Pantalla TFT 14.1" Modem 56 Kps T Red Ethemet 10/100 Pes 3.4 Kg TVOut Bateria ion liti

Característiques; • CPU Inter Pentium 4 1,7 Ghz • 512 Mb RAM • Disc dur 30 Gb • FD 1.44 Mb • Targeta gràfica ATI-M6 16 Mb DDR TV Out • CDR0M<24 • So 3D Altaveus + miciòlcn • Pantalla TFT 14,1" • Modern 56 Kps • TRed Ethernet 10/100 • Bateria lon-liti

Preu sense IVA: 1.718 euros (285.900 PTA) Garantia 1 any in situ

Preu sense IVA: 1.253 euros (208.500 PTA) Garantia 1 any in situ

Preu sense IVA: 640,19 euro

Preu sense IVA: 1.280 euros

CARRIE * Sílvia Jiménez

(106.519 PTA) Garantia 1 any

{212.900 PTA) Garantia 3 anys

Viladomat, 2 3 7 . Barcelona • Telèfon 9 3 4 1 0 8 2 8 0 • Fax 9 3 4 1 0 9 1 5 8 informatica@carrie.net • www.carrie.net/l-informatiu

Les configuracions de les ofertes són modificables i adaptables a les necessitats del profes-

de l'empresa Carrie (www.came.net/l-informatiu) les característiques actualitzades cada set-

sional. A causa de la inestabilitat en el preu d'atguns dels components dels ordinadors, els

mana. En les compres de material informàtic com ara impressores, escàners, càmares, e t c ,

preus poden patir variacions (habitualment a la baixa). Per això es recomana als interessats

els col·legiats gaudiran d'un descompte d'un 3 % sobre els preus de Carrie. Els col·legiats que

comprovar el preu actualitzat de l'oferta o configuració escollida. Es poden consultar a la web

vulguin informar-se respecte de les configuracions concretes es poden dirigir a Carrie.

Smr\/Bis SÈ e/e x a r x e s , ecc g, /\fJmIrtlsn~aclons Rentíng

Ofertes i descantes Especials pera col·legiats Preguntar per Stra. SHvli Vegi les nostres ofertes semanals especials per a col·legiats actualitzades en I www.carrie.net/l-infarmatJu

ER MÉS INFORMACIÓ Tel: 934 108 280 Fax: 934 109 158

,

--••v

il PWMBW QUINZENA MAIG M02

Informació tel.: 932 40 23 76

Petits anuncis Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'estat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, plecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra.

ARINSA. Tel: 934 52 07 89 arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaítres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions. delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Teh 933 17 10 36' Fax; 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36

Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols.

Telèfon: 933 09 59 65

teig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos.

Plotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. Eres. 80, local, 3 • Sí. Feliu de Guíxols.

Tel.: 972 32 32 82 • Fax: 972 32 32 82 oficinajmgomez@ctv. es Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica}.

Oriol • Telèfon: 639 89 10 63 Delineació de plànols S'ofereix estudi de delmeació-Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Tel.: 934 16 16 39 ' Fax: 932 37 49 01 Especialitzats en serveis de recolzament a l'arquitectura El nostre equip disposa de mitjans i recursos per col·laborar en delineació, projectes bàsics, executius, mesuraments, aixecament de l'estat actual i qualsevol servei que calgui. Ens desplacem a l'estudi del client.

Mayte • Telèfon: 934 59 46 17

Perspectives Especialistes en animacions i fotomuntatges. Som professionals amb 6 anys d'experiència per a promocions, díptics, presentacions en paper o en CD-Rom. Dissenyem tanques publicitàries amb la seva perspectiva. Complim amb el termini de lliurament.

Ens desplacem a tot Catalunya.

ScnpUva • Telèfon: 934 59 46 17 Delineant de plànols

Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 'Fax 933 952222 jparquitectura&coac. net

S'ofereix delineant de plànols per a tot tipus de delineació de projectes per ordinador, presentacions, perspectives i models 3D, CAD 2000, fer treballs a casa, etc. Experiència en empresa d'enginyeria i arquitectura. Preus negociables.

Xavi 934 18 5676' 686 979 368

Col·laboració professional S'ofereix arquitecte tècnic, professional liberal per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. També, gestió d'obra. Aporta experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció d'obres.

Telèfons: 935 87 52 58 * 630 261 973

Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actua! d'edificis, replan-

S'ofereix interiorista per a perspectiv artístiques de difeients estils.

Sílvia ' Telèfon: 650 753 769

Supressió de barreres arquitectòniques Es fan estudis de supressió de barreres arquitectòniques (locals, oficines, habitatges...} Amaia.

Tels.: 93 425 46 10 • 606 375 790 Còpies de plànols

Estudiant Estudiant de màster en tecnologies pel càlcul, execució i control en l'edificació de la UPC s'ofereix per a treball en despatx d'arquitecte d'empresa constructora. Experiència en ús tècnic i administratiu en l'edificació i la urbanització.

Maria Consuelo Tel: 676 718 620 mariaconsuel ©starmedia.com

Copisteria Augusta ofereix un descompte d'un 30% en còpies de plànols als aparelladors i arquitectes tècnics. Per beneTopografia (iciar-se d'aquesta oferta només cal presentar el carnet de col·legiat.

Realització d'aixecaments topogràfics amb Copisteria Augusta aparell ELTA 4 Zeiss amb psion. Es fan resSèneca. 31. Barcelona • 7è/.: 932 173246titucions, corbes de nivell, taquimètrics, càlculs, cubicacions, format digital i en autocad.

Col·laboració professional telèfons: 607 314 373 932 18 33 43 Arquitecte col·laboraria amb recent titufax: 932 18 33 43 lat amb coneixements de CAD. a/e: jbariou@airtel.net Telèfon: 629 711 990

EIS PETITS

ANUNCIS de L'Informatiu Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 €, si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets.

Informació: telèfon: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 64 informatiu@apabcn.es També a www.apabcn.es/informatiu

DEMANDES Quadern central PRIMERA QUINZENA MAIG 20021

UJ

I

® Important Promotora Constructora d'habitatges amb més de 25 anys en el sector.

Selecciona

m TÈCNIC/A DE <

b <

ce

o

1o oc

Q_

PRESSUPOSTOS 52EE522

Realització de les funcions que són pròpies de la gestió econòmica de l'obra: Mesuraments i pressupostos. Preparació i petició d'ofertes industrials. Comparatius i tasques de suport a la contractació. Control de costos . Visites periòdiques a les obres.

Important promotora immobiliària en fase d'expansió,

«8 Layetana Busca ARQUITECTE/A TÈCNIC/A Es responsabilitzarà de la gestió del projecte i de l'obra. Controlarà I' execució de les obres, negociarà amb els subcontratistes, col·laborarà en les solucions constructives plantejades per I' arquitecte o pel contractista, realitzarà el control econòmic i el control del plàning del projecte.

Es requereix -

Estudiant fl'Arquitedijra Tècnica pendent del projecte final de carrera o recenl titulat

-

Infomiàtcaa nivell d'usuari

Es requereix - Arquitecte/a tècnic/a - Experiència mínima de 5 anys en empresa constructora o immobiliària - Experiència en la contractació, gestió i direcció d'obres - MS Office i TCQo similar - Valorable bon nivell d'anglès

S'ofereix -

Opatunilat per aprendre la practica professional en u

-

Possibilitats reals de continuilat i promoció dins de l '

-

Contracte en pràctiques

-

Jornada completa

-

Incorporació setembre

empresa lideï en el sector presa

lu

Interessats/des envieu urgentment el vostre currículum actualitzat citant la referència 8 0 3 6 a:

essats/des envieu urgentment el vostre c actualitzat indicant la referència 8 0 1 9

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Departament de Promoció i Mercat de Treball. d Pastor, 5, 3a planta. 0 8 0 2 1 Barcelona s: treball@apabcn.es •é podeu trobar aquesta oferta a www^pabcn.es

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Departament de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 0 8 0 2 1 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Subscripció a L'Informatiu per a no col·legiats ^ Les persones que se subscriguin

Subscripció a L'informatii

a L'Informatiu rebran e! llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori , de regal _ Entitat o empresa Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, em

Quotes

pleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-

G

quota normal d ' l pagament de 25 €

G

quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12,5 € l'any

la per fax: 932 40 23 64. per correu electrònic: informatiu@apabcn.es, o per correu a:

Forma de pagament

Col·legi d'Aparelladors

G

i Arquitectes Tècnics de Barcelona

banc/caixa

L'Informatiu. Elisenda Pucurutl Bon Pastor, 5

—_

domiciliació bancària

nom i cognoms — - . _

múm de compte (s'han a'e/nplenar totes les caselles)

L U I I I I I I 1I I I I

08021 Barcelona

També podeu fer-ho per telèfon: 932 40 23 76 adreça població __

DEMANDES P R O C E S S O S

; ' Q u i d e m central F W M í R A Q W N Z E N A M A I G 2001

D E

S E L E C C I Ó

D E L

C O L · L E G I

D E M A N D E S

'iimportant empresa dedicada a ía producció de productes farmacèutics d'ús humà i veterinari,

UI O

2 TÈCNICS/QUES DE PROJECTE I OBRA

<

m LU Q

Selecciona ADJUNT/A A FACILITY MANAGER

per formar part del departament tècnic de l'empresa. Col·laborarà amb l'arquitecte en la redacció del projecte (amidaments i pteisupostos, plecs de condicions, entre d'allres), par-

ticiparan en l'adjudicació de les obres a industrials conjuntament amb el directa tècnic i actuaran cwn a direcció lacultativa en el seguiment d'obres de tipus industrial i oficines, i

gestionarà la (ase de projecte i construcció (project í constmction management).

Treballarà al Departament d'Enginyena ci fil responsabilitzar del seguiment dels projectes en dependè icia del facílity n ger. També es responsabilitzarà de les ob quacíó dels espais dels diferents centres de treball, i del sef ment i control de les empreses subcontra ctades.

Es requereix

oc

•

Professional amb eiperièncu en píojectes, direcció facultativa i gestió d'obres.

HabiiuïT a t r í t a l l s amb suport informàtc, nivell alt de Presto, es valoraran coneuements de Project i

üü

z o

S'ofereix • \ntopaxo en i

Es requereix a empresa d'enginyïrò que pstany a i

-

Amtjil d'actuacii Catalunya, principalment l'àrea metropolitans de Barcelona.

-

Formació per part de l'empresa.

•

Contracte latwal indefiml.

•

Sou ragocisb'e en funció de ]'e»peniníta aportada pel candidat

Realitzarà funcions de suport al c a p d'obra: control econòmic i I de facturació d'industrials, seguiment del plàning, preparació de comandes, mesuraments i recolzament al cap d'obra e n les tasques a peu d'obra

Es valrara experiència Informàtica a n i w l l d'us

COL-LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONÍ Departament de Promoció i Mercat d Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona' a/e: tteball@apabcn.es

COL-LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: beball@apabcn.es

Precisa AJUDANT/A A CAP D'OBRA

Eipenència en projectes

•

Interessats/des envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 0 1 3 a:

Les persones interessades poden enviar carta mani crila, currículum i fotografia tipus carnet, indicant referència 7865 a:

Important Promotora Constructora d'habitatges amb més de 25 anys en el sector,

Arquilecte'a lècniCVa

-

S'ofereix Incorporació ü empresa

Busquem un professional amb més de 5 anys d'experiència en les funcions descrites, amb un nivell alt d'autonomia i capaç d'assumir molta responsabilitat. Bon comunicador, organitzat i amb voluntat de fer equip.

2

-

ffffflIfifJÉ CONSTRUCTORA DE REHABILITACIONS INTEGRALS

Arquitecte/a tècnic/a per fer de representant tècnic de l'empresa en les obres contractades, direccions d'obra, suport a l'equip de vendes, etc.

Es requereix -

Estudiant d'ArquilMlura

-

Inlormatca i nnell O'us

; D pendent del Projecte Final de Carrera

DisponiblFitat horària

S'ofereix t cer aprendre la pricta a amo molla eipenencia wfcïfSjUt- Empresa

perfil Convenient experiència minima d ' l any. Edat entre 25 i 30 anys. Coneixements informàtics de Windows, Autocad, Presto, etc. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Zona de treball Barcelona i àrea metropolitana.

s'ofereix Interessats/des envieu urgentn enl el vostre currículum ac, tualibat indicant la referèncií 8 0 1 8 í | COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Departament de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pasto, 5. 3a planta, 08021 Barcelona I a/e: treball@apabcn.es

Dedicació flexible. Relació liberal. Sou negociable. Incorporació immediata.

Signatura d'obres. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per fax: 933 51 58 72 o per a/e: vedirehab@coac.net

Quadern central PRIMERA Q

IMPORTANT CONSTRUCTORA DE BARCELONA

2/6 Arquitectes tècnics/ques Tècnics/ques comercials per a la representació dels prwj jeies de l'empresa a estudis d'arquitectura, constructors, magatzems de la construcció. etcr perfil Es valorarà experiència i coneixements en el camp de la construcció. Imprescindible esmet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball província de Baicetona.

per desenvolupar tasques de cap d'obra i d'estudis d'ofertes, relació amb industrials,

per a la col·laboració en la redacció de projectes executius.

perfil Imprescindible experiència entre 1 i 4 anys com a cap d'obra i/o en la realització d'estudis d'obra. Edat entre 24 i 40 anys. Coneixements informàtics dels programes Excel, Word, TCQ2000. Menfis i Microsoft Project. Idioma nivell alt de català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i Catalunya.

Jornada completa. Contracte laboral. Retribució en funció de l'experiència, en estudis a partir de 21.035 € i com a cap d'obra a partir de 30.000 € brut/anual negxiables

Interessats poseu-wrs en contacte amb; CAV1T1 FORM. SL d Joan Batilori, 24, 41 Za 08980 Sani f elru de Llobregat.

Tel. 936 SS 34 45, Fai: 936 85 34 66, a/e: caviti.lormeterra.es

Els interessats adreceu ei vostre currículum per fax al número 932 07 76 13

Auxiliar tècnic/a

PROMOTORA IMMOBILIÀRIA I GESTIÓ DE PATRIMONI IMMOBILIARI

Director/a tècnic/a

pel departament de projectes i obres. Desenvoluparà plànols executius d'obra d'interiors i mobiliari i seguiment de pressupostos d'obra.

perfil Mínim 1 any d'experiència en lloc similar. Coneixements informàtics d'Autocad, programes de pressupostos, Microsoft: Word, Excel, etc. Convenient coneixements d'idiomes francès i anglès. Carnet de conduir i vehicle propi.

perfil Imprescindible experiència. Coneixements informàtics. Imprescindible carnet de conduir j vehicle propi. s'ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit. Sou negociable. Signatura d'obres. Incorporació immediata.

s'ofereix Contracte laboral. Sou de 18030 € brut/anual. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 937 33 64 71

CONSULTORIA DE FORMACIÓ TÈCNICA

EMPRESA CONSTRUCTORA ÀMBIT OBRA PÚBLICA

Arquitecte/a tècnic/a

2 Caps d'obra

Les penenes interessades adreceu el currículum al núm. de tax.934 85 56 08 a l'atenció de Mannà Vila.

s'otereii Relació liberal. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: mgapOcoac.net.

EMPRESA DE PRESTACIÓ DE SERVEIS D'ARQUITECTURA. ENGINYERIA ICONSULTORIA TÈCNICA especialitzada en construccions industrials, residencials, oficines...

Arquitecte tècnic/a per a la direcció d'obres, project management i puntualment suport en la redacció de projectes. perfil Imprescindible experiència mínima de 5 anys.

Coneixements informàtics de MS Office. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

Aiea de treball. Barcelona i rodalies. s'ofereix Dedicació aproximada 8 hores setmanals. Relació liberal. Sou negociable. Signatura d'obres. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu e) currículum al núm. de fax: 932 37 63 53 o per a/e: indusiasaeindus-ertg.com, indicant b referència AT.

Interessats enviar currículum i fotografia recent al fax: 934 79 97 18 o al apartat de correus 155 - Prat de Llobregat (Barcelona).

s'ofereix Jornada completa. Contracte laboral de 2 anys. Sou apronmat 15000'- euros brut/anual. Incorporació immediata.

perfil Es valoraran coneixements d'obres d'edidcació. Coneixements informàtics d'olimàtica i de gràfics. Idioma català.

Lloc de treball El Masnou. Mitja jornada amb dedicació flexible.

més incentius segons els rendiments. Incorporació immediata.

IMPORTANT CADENA DE BOTIGUES de MODA D'ÀMBIT NACIONAL I INTERNACIONAL

per a l'assessorament tècnic als clients (arquitectes i enginyers) en l'ús dels programes informàtics que es venen. No cal experiència. Edat entre 23 i 30 anys. Coneixements inlormàlics d'Ofiïce, Windows i Internet. Imprescindible coneixements de Cypecad. Lloc de treball Barcelona amb desplaçaments ocasionals a la resta de Catalunya.

de projectes

amb tècnics autors del projectes, etc.

s'ofereix Jornada completa. Relació liberal. Incor

DESPATX D'ARQUITECTURA DEL MASNOU

CONSTRUCTORA D'EDIFICACIÓ INDUSTRIAL

Arquitecte/a tècnic/a per desenvolupar tasques de cap d'obra i estudis d'oíeríes, relació amb industrials i amb tèc-

perfil No cal experiència. Titulació d'arquitecte tècnic. Edat entre 20 i 30 anys. Coneixements informàtics. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i província

nics autors dels projectes, subcontractació, control de costos, planificació, certificacions, etc. perfil Imprescindible experiència entre 1 i 2 anys a peu d'obra. Edat, entte 2 4 130 anys. Valorable coneixements informàtics dels programes Excel, Word, Autocad, Presto i Microsoft Project. Idioma català, castellà, valorable anglès. Imprescindible carnet de conduir i veheile pro-

s'ofereix Jornada completa. Contracte laboral d ' l any. Sou aproximat 20.630'- euros brut/anual negociable. Signatura d'obres i tracte amb direccions facultatives. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu et currículum al núm. de fa*: 936 52 55 41 o per a/e: sciost0neio.es

pi, Àrea de treball provincià de Barcelona, ocasionalment la resta de Catalunya. s'ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit amb període de prova previ. Retribució en funció rJe l'experiència de 22.800'-1 25.300'- euros brut/anual. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 9 3 2 0 2 3 8 8 6 o per afe josep. mailidOyderbui Iding-com

A C T I V I TATS FORMACIÓ

•^30.

MEDI

REHABILITACIÓ I MANTENIMENT

AMBIENT

Eficiència energètica i energies renovables.

Aplicacions a l'edificació Barcelona Hi ha un ampli ventall de conceptes i de tecnologies que permeten millorar l'eficiència energètica dels edificis. Aquest és el primer pas per reduir les preocupants emissions de ür a l'atmosfera. Cada cop és més freqüent incorporar al disseny i a la construcció dels edificis conceptes d'eficiència energètica i bioclimatisme, amb els quals s'aconsegueix reduir el consum d'energia en calefacció, refrigeració i il·luminació. També s'està generalitzant l'ús de materials amb un procés de producció més eficient, per tal de reduir el consum d'energia. Aquest curs mostrarà els beneficis que des de la vessant energètica i de millora del medi ambient es poden obtenir amb la incorporació de criteris de disseny bixlimàtics i amb l'ús de les energies renovables en els edificis. Es combinaran les sessions tècniques amb exemples de casos reals que permetran conèixer, de primera mà, edificis que ja han incorporat paràmetres de sostenibilitat. responsable acadèmic: Toni Fioriach. arquitecte tècnic.

Amb la col·laboració de l·ICAEN, dates: del 6 a I'l 1 de maig horari: de 16 a 20 hores durada: 20 hores + visita preu del curs: 270 euros preu especial col-legiat/da: 210 euros PROGRAMA 6 DE MAIG BLOC 1. INTRODUCCIÓ A LA PROBLEMÀTICA DE L'ENERGIA I EL MA 16:15 La problemàtica de l'energia a nivell global. El model energètic català.

ACTIVITATS

18:00 Urbanisme i energia.

BLOC 2. DISSENY I MATERIALS 19:00 Cap a una arquitectura bioclimàtica 7 DE MAIG 16:00 Fulls de façana: composició i disseny, protecció solar 18:00

L'elecció dels materials: cost energètic, petjada ecològica

8 DE MAIG BLOC 3. EFICIÈNCIA DE LES INSTAL·LACIONS 16:00 Eficiència en les instal·lacions d'il·luminació 17:00 Calderes de calefacció.

18:00 Eficiència de les instal·lacions de climatització.

19:00 Eficiència en la producció de ACS. 9 DE MAIG BLOC 4 . ENERGIES RENOVABLES 16:00 Introducció a tes energies renovables (solar, eòlica, cogeneració...)

16:45 Energia solar pera producció de ACS 18:15 Energia solar fotovoltaica.

19:15 Energia de la biomassa.

10 D£ MAIG EXEMPLES DE BONES PRÀCTIQUES EN L'ÀMBIT DE L'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA 16:00 La Biblioteca de Mataró. Residencial els Molins Sitges. Pla ambiental del Campus de Castelldefels. Parc tecnològic de la Mediterrània. Edificis públics de l'Ajuntament de BCN.

Intervenir en l'obra de Gaudí L'objectiu d'aquest curs és presentar l'obra de Gaudi a través dels restauradors d'algunes de les seves obres més emblemàtiques. Es tracta de conèixer els procediments seguits i els resultats obtinguts al llarg del procés de diagnosi, el que ens mostrarà la qualitat, complexitat o improvisació de moltes de les solucions constructives emprades. Restaurar Gaudí és adoptats en la restauració de la seva obra ens ajudarà a comprendre-la. La complexitat d'algunes de les tècniques específiques emprades per corregir el procés de degradació de components dels seus edificis també ens farà adonar de [es limitacions tecnològiques de l'entorn en el que Gaudí va treballar.

Es tracta, doncs, d'un curs d'estudi de casos, cenirat en experiències concretes en edificis de Gaudí, però que per exlensiú ens permetrà aprofundir en la problemàtica que presenten tots els edificis modernistes catalans i en les formes d'afrontar la seva restauració. responsable acadèmic: Xavier Casanovas, arquitecte tècnic, cap del Servei Rehabilitació i Medi Ambient. dates: 14,15 i 16 de maig lloc: Barcelona horari: de 16 a 21 hores Preu Matrícula: 210 €

K

17:15 La Sala Hipòstila i el Banc del Parc Güell (Intervenció estructural) Fructuós Manà, arquitecte. Director del Programa R+Dde l'ITEC 18:45 Els pavellons de consergeria del Parc Güell Carme Hosta, arquitecta tècnica i Anna Ribas, arquitecta.

19:45 Treballs de restauració a la Sagrada Família Jordi Faulí. arquitecte adjunt obres de la Sagrada Família; i Ramon Espel, arquitecte tècnic, cap d'obra de la Sagrada Fam Na. DIMECRES, 15 DE MAIG 16:00 El Palau Güell Antoni Gonzàlez. Arquitecte. Director de la Restauració del Palau Güell 17:30 L'Església de la Colònia Güell Antoni Gonzàlez, director de la restauració de l'Església de la Colònia

19:30

16:15 Sobre els projectes de Gaudí estudiant Juan José Lahuerta, professor d'històna de l'art i l'arquitectura a l'ETSAB.

Güell La "Casa de los Botines" Josep Lluís Gonzàlez, Dr. arquitecte i catedràtic de l'ETSAB

DIJOUS, 16 DE MAIG 16:00 La rehabilitació de la Casa Milà

Preu Col-legiat/da: 174 € PROGRAMA DIMARTS, 14 DE MAIG 16:00 Presentació

Codi:R1251

17:30 18:00

19:30

Franasco Asarta, aparellador d'obres i arquitecte Pausa Les intervencions estructurals a la Casa Milà Robert Brufau i Niubó, Dr. arquitecte Gaudí restaurador i restaurat Joan Bassegoda Nonell, Dr. arquitecte, conservador de la Real Càtedra Gaudi

11 DE MAIG VISITA GUIADA

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ Instal·lació d'energia solar en els edificis.

Cas pràctic Barcelona L'objectiu del curs, és donar els coneixements necessaris perquè es puguin fer el predimensionat i seguiment d'una instal·lació solar tèrmica d'una complexitat mitjana-baixa, com la que ens podem plantejar de col·locar en un habitatge umfamiliar. A més es tractaran tots aquells aspectes administratius relacionats amb els ajuts econòmics que moltes d'aquestes instal·lacions poden rebre: documentació necessària (tècnica i administrativa), quantia dels ajuis, lloc on sol·licitar-los, diferents tipus d'ajuts, etc. Pel que fa a les instal·lacions folovoltaiques. també es tractaran els aspectes administratius, que per petites instal·lacions han estat recentment resolts, i es donaran els criteris essencials d'actuació donada la seva simplicitat, en la maioria de casos. La legislació d'aplicació serà un referent clau.

responsable acadèmic: Toni Fioriach data i horari: 30 de maig. de 16 a 21 h. lloc: Barcelona durada: 5 hores preu del curs: 60 € preu especial col-legiat/da: 48 € Amb la col·laboració de l'ICAEN

Gestió del tancament de l'o i de la postvenda a

Codi: G1O63

PROGRAMA 30 DE MAIG 16.15 Introducció a les possibilitats de l'energia solar a l'edificació.

Ignasi Prat, enginyer.

16-45 Sistemes solars tèrmics per a habitatges Producció d'aigua calenta sanitària.

Sistemes i predimensionat.

Xavier Martínez, enginyer.

18.00 Resolució d'un cas pràctic d'energia solar tèrmica. Xavier Martínez.

19.00 Sistemes de producció connectats a la xarxa elèctrica. Implementació de plaques en elements constructius.

Resolució cas pràctic. El Decret d'autoproduccíó d'energia elèctrica. Situació actual. Eugènia Barbat, arquitecta tècnica. Teulades i Façanes Multifuncionals, S.A. 20.00 Marc normatiu i gestió de subvencions a nivell local, regional i europeu. Cristina Castellà, cap de la unitat municipal d'edificis i tranport de l'ICAEN.

Que el lliurament del producte immobiliari satisfaci el client és un dels objectius principals del procés immobiliari. La gestió del tancament de l'obra i de la postvenda és una fase orientada a garantir que el traspàs a l'usuari compleix les expectatives generades i que la qualitat del producte respon a la definida. La demanda, per part de les empreses, de professionals preparats per intervenir en aquesta fase s'ha incrementat en els últims temps, ja que és en aquesta tase del procés on els nivells de competència del mercat immobiliari actual són més exigents com a conseqüència de la conscienciació dels usuaris pel que fa als nivells de qualitat que han de demanar.

Per això, aquest curs està orientat a!s professionals que vulguin intervenir en aquesta fase del procés constructiu.

Aquest és un dels cursos d'especialització que el Col·legi organitza conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya.

professors: Jaume Vinals. Arquitecte tècnic.

Director tècnic de Grugesa dates: del 13 a! 27 de maig lloc: Barcelona horari: dilluns i dimecres, de 18.30 a 21 h durada: 10 hores preu del curs: 150.25 € preu especial col-legiat/da: 126,21 € PROGRAMA • Abast i objectius del tancament. Etapes del procés de! tancament: Finalització d'obra. Lliurament de claus.

•

Reclamacions postvenda. Nova situació amb la LOE. Costos t empreses.

•

El cas de SUMASA. La postvenda com atenció al client. Sinèrgies entre postvenda, projectes, obres i I+D.

• Procediments per a minimitzar les reclamacions postvenda. £1 programa de punts d'inspecció. La recepció de l'obra i la conformitat del client.

•

responsable acadèmic: Carles Puiggròs. Arquitecte técmc i aparellador. Project manager

Cas pràctic. Com organitzar un servei postvenda en una promotora petita/mitjana.

Quadern central PRIMERA QUiNZEMA MAIG 2

O R G A N I T Z A C I Ó

I

G E S T I Ó

Màster project manager en edificació i urbanisme. Gestió de la promoció i construcció

N O V E S

N O R M A T I V E S

Servituds i relacions de veïnatge

Barcelona En el sector de la construcció, les (uncions de management constitueixen una de les noves perspectives de futur per als professionals del sector immobiliari i de la construcció. La preparació i la formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de la promoció i la gestió del procés de consIrucció són factors clau per facilitar l'evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i qualitat dels productes immobiliaris.

El project manager és l'encarregat d'impulsar i dirigir el pro|ecte des d'una perspectiva de globalitat, i de portar a terme els treballs de planificació, coordinació i seguiment de l'operació, des de la concepció fins al traspàs del que s'ha construït als responsables del manteniment ulterior o de la seva explotació. Ha de saber liderar, programar i conduir l'operació cap als objectius de temps, cost i qualitat definits.

Aquest programa de màster, organitzat conluntament pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i la Fundació Politècnica de Catalunya, es desenvolupa durant dos anys acadèmics i s'estructura en tres mòduls formatius mes una tesina.

Dates i lloc: Primer curs acadèmic: d'octubre de 2002 al maig de 2003 (Barcelona) Segons curs acadèmic: d'octubre del 2003 ai maig del 2004 (Barcelona) Durada: 500 hores repartides en dos anys acadèmics.

Horari: Divendres, de 16.30 a 21 h i dissabtes, de 9.30 a 14 h.

Direcció del màster: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Responsable acadèmic de l'Àrea de Formació en Organització i Gestió del CAATB Francisco Javier Llovera. Doctor en Dret.

Aparellador. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC

Programa del curs acadèmic 02/03 Mòdul I. Introducció al management i al project management 24 hores - La gerència del projecte i de l'obra.

- Els agents del procés d'edificació i les seves relacions.

- El management i el project manager com a directiu.

responsable acadèmic: Jesús Fernàndez. professor Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat. dates: a confirmar horari: de 17 a 21 h durada: 4 hores preu del curs: 28.85 € preu especial col·legiat/da: 24.04 €

-

Operació immobiliària.

Economia d'empresa i comptabilitat.

Dret mercantil i de la propietat.

Contractació.

Anàlisi del sector immobiliari.

Màrqueting immobiliari, estudis de mercat.

Avaluació financera de projectes immobiliaris.

Finançament d'operacions immobiliàries.

Fiscalitat en el camp immobiliari.

Assegurances.

Anàlisi de viabilitat de l'operació immobiliària.

Promoció i gestió del sòl per edificar.

Màrqueting operatiu.

Resolució de cas pràctic Simulació.

Curs acadèmic 03/04 Mòdul III. Gestió del procés de construcció 150 hores - Gestió estratègica de projectes.

- Organització i lideratge d'equips de treball.

•Gestió de la qualitat.

- Gestió del projecte.

- Habilitats directives.

- Anàlisis dels costos de construcció i el seu control.

- Gestió de l'execució de les obres.

- Gestió del manteniment i postvenda.

- Tancament de l'operació i manteniment.

- Resolució de casos pràctics. Simulació.

INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 932 4 0 20 60 • Fax. 932 40 2 0 6 1

Mòdul IV. Tesina 150 hores

OBERT PERÍODE D'ADMISSIÓ OE SOL·LICITUDS Cal presentar currículum + carta de presentació al dept. de formació (3a planta), abans del 21 de juny.

SESSIÓ INFORMATIVA: DIMARTS 4 DE JUNY A LES 19 h. CAL CONFIRMAR ASSISTÈNCIA

o@apabcn.i

'

'

Q UAL I TAT

D I R E C T I V E S

Iniciació a la gestió fiscal del professional L'arquitecte tècnic, a l'hora de començar a exercir com a professional liberal, ha de prendre una sèrie de decisions sobre com gestionarà la seva activitat i ha de tenir en compte les repercussions de tipus fiscal que se'n derivaran. I, una vegada iniciada la seva activitat, haurà de complir una sèrie de tràmits i obligacions fiscals.

En aquesta sessió s'introduirà el professional en el compliment de les obfigacions fiscals, intentant adanr-ne els aspectes més importants

13/1990. sobre l'acció negatona, les immissions. les servituds i les relacions de veïnatge.

Mòdul II. Gestió de la promoció immobiliària 176 hores -

Organitzat conjuntament amb

H A B I L I T A T S

Les relacions entre veïns a causa de les possibles molèsties que pot generar una obra i el tema de les servituds existents són aspectes regulats dins l'àmbit del dret civil que tenen una gran importància per als tècnics. La constatació d'aquest fet la trobem en el gran nombre de consultes ateses pel Servei de Normativa del Col·legi en relació amb diferents problemàtiques: mitgeres, llums, vistes, envans pluvials, etc. La majoria d'aquestes consultes es resolen a partir de l'aplicació de la Llei

que ajudin a prendre decisions i a gestionar amb una visió practica els tràmits adients: IRPF, IVA; IAE. declaracions, entre d'altres. responsable acadèmic: José Antonio Bernalaei, advocat fiscalista. Assessor fiscal dates: dimecres, 30 de maig horari: de 18 a 21 hores lloc; Delegació del Vallès Occidental L'entrada és lliure però cal confirmar assistència

Control de qualitat dels materials amb Control WIN. Cas pràctic Barcelona Preparar el programa de control de qualitat i ler-ne el seguiment per poder certificar-ne el compliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics porten a terme durant l'execució de l'obra. S'han de determinar els assaigs a realitzar, comp'ovar que els materials compleixen els requisits de la normativa vigent o els del matem projecte, controlant els resultats i les especificacions dels documents que garanteixen la qualitat i prendre les decisions quan aquest resultats no són els desitjables.

En aquestes sessions s'explicarà la forma de redactar el programa i el registre de resultats del control de qualitat a través d'un exemple pràctic utilitzant ei programa informàtic

Control Wm. Es posarà un èmfasi especial en el control del formigó d'acord amb la instrucció EHE. Caldrà que els alumnes tinguin coneixements a nivell d'usuari de l'entorn Windows. responsable acadèmic: Pere Casademont, Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del CAATB lloc í dates: Dilluns i dimecres, del 3 al 19 de juny de 2002, a Barcelona. horari: diNuns i dimecres, de 18 a 2 1 fi durada: 18 hores preu del curs 259.64 € preu especial col-Iegiat/da: 216.35 €

FORMACIÓ

A QUNZENA MAIG 2002

ACTIVITATS

Informació tel.: 932 40 20 60

INTERIORISME La llum i el color a l'espai interior Barcelona "...reco/dar c/s primers assaigs que Van Doesburg, per exemple, va dur a terme pintant les diferents parets d'una habitació amb colors diferents, segons la intensitat de la llum, si queia per sobre o de fama esquiva (llum directa, contrallum, llum lateral) o segons consideracions estètiques". (J. J. P. Oud) La citació anterior, juntament amb la cèlebre frase de Le Corbusier "l'arquitectura és el joc savi, correcte i magnífic dels volums sota la llum", serveixen per remarcar la importància d'ambdós components en l'evolució històrica de l'espai i defineixen l'orientació de la primera part del curs: un acostament a la llum i al color entesos com a elemenls que qualifiquen l'espai, presents en el moment de la seva concepció i part in-

I N F O R M À T I C A

trínseca de la seva personalitat. P& ai.ó, ses tudiaran les diverses concepcions espacials en la història de l'arquitectura més recent i la importància que la llum i el color han tingut en la percepció dels seus interiors.

primacia de la llum com a definidora de l'espai interior (públic/privat). Postmcdernitat: els vaiors estètics i semàntics en l'ús de la llum i el color. El predomini de l'escenogràfic

durada. _ . . - • „ preu del curs: 288,49 € preu especial col·legiat/da: 240.40 € amb la col·laboració de:

La segona part del curs se centra en l'estudi de casos individuals i paradigmàtics de l'actualitat, en els quals tant !a llum. natural o artificial, com el color, ja sigui del mateix material o aplicat, contitueixen elements determinants de la composició espacial.

TEMARI • Introducció: Llum i color. Definicions i diferències

responsable acadèmic: José Baltanas. Professor de disseny de l'Escola Elisava dates: del 15 de maig al 12 de juny lloc: Barcelona horari: dimecres, de 16.30 a 2 1 h

• Racionalisme: Els valors estètics i semàntics en l'ús de la llum i el color. El predomini dels significats.

• Un paradigma: la llum i el color en Le Corbusier • Actualitat: el minimalisme i el no color. La

• Síntesi: Lectures i aplicacions a partir dels exercicis realitzats en els seminaris anieriors

Informació tel.: 932 40 20 60

A P L I C A D A

Imatges i fotografies en els documents tècnics

• Actualitat: La primacia del color com a definidor de l'espai interior (públtc/pnvat). Conferència de Fernando Marzà sobre el tractament del color i e!s espais efímers.

• Actualitat: Art i dissey. Noves relacions, nous espais. Conferència de Manel !bargüengoitia sobre llum i color en els espais comercials.

IPHIlRil

Barcelona

Frontpage Express. " ^ Ç - 9 5 Crear la web del despatx profess

Codi: C12163

Barcelona OBJECTIUS DEL CURS

preu especial col·legiat/da: 14.000 PTA /

Incorporar imatges en els dxuments que fa el tècnic: informes, pressupostos, memòries, entre d'altres. Saber afegir en l'edició d'un document de text fet amb Microsoft Word:

84,14 €

imatges: fotografies, plànols, logos, esquemes. Saber recuperar fitxer i imatges amb altres programes, fer petits retocs a les fotografies i millorar la imatge del document. dates: del 6 al 18 de juny horari: dimarts i dijous de 19 a 2 l h lloc: Barcelona durada: 8 hores preu del curs: 17.000 PTA/102,17 €

CURSOS

OBJECTIUS DEL CURS Saber que cal fer per crear i publicar una pàgina web internet. L'alumne larà una pràctica, amb el programa d'edició de

PROGRAMA • Confecció d'informes amb imatges incorporades • Inserció de fotografies • Inserció de plànols en documents tècnics • Conceptes bàsics de retoc fotogràfic

PROGRAMA OEL CURS • El servei www a Internet • La mvw • Programes per a l'edició i confecció de pàgines web

web Frontpage Express, en la que crearà la seva pròpia web i la podrà publicar a internet.

• Confecció de la pàgina web • •'Publicar" la web a Internet • L'actualització de la pàgina web

• Elaboració de documents amb personalitat pròpia • Inserció logotip empresa • Incorporació de la imatge en els pressupostos Cal haver realitzat el curs WORD 1 NIVELL

lloc i dates: Barcelona, de! 16 al 28 de maig horari: dimarts i dijous de 18 a 21 hores durada: 12 hores preu del curs: 25.000 PTA / 1 5 0 , 2 5 € preu especial col·legiat/da: 20.000 PTA / 120.20 €

Recomanem WORD 1 NVELL

Informació tel.: 932 40 20 60

D'INFORMÀTICA

Aula diMorrnàtiçade Barcelona CODI

INFORMÀTICA APLICADA

INICI

FINAL

HORARI

DURADA

PREU COL·LEGIATS

PREU CURS

CI3055

PRESTO li. CONTROL OE COSTOS 1 PLANIFICACIÓ

13/05/02

29/05/02

DLDMI. 17-21

20

210.35 €

276.47 €

CI2163

FRONTPAGE EXPRESS.LA WEB DESPATX PROFESSIONAL

16/05/02

28/05/02

DM.DJ.18-21

12

120.20 €

150.25 €

CI3104

IMATGES 1 FOTOGRAFIES EN DOCUMENTS TÈCNICS

06/06/02

18/06/02

DM.DJ.19-21

8

84.14 €

102.17 €

CODI

INFORMÀTICA GRÀFICA

INICI

FINAL

HORARI

DURADA

PREU COL·LEGIATS

PREU CURS

CI2117

AUTOCAD II NIVEL 30

31/05/02

15/06/02

OV.17-21YS.9-13

24

216.36 €

282.48 €

«2174

AUTOCAD PER A NO DIBUIXANTS

10/06/02

26/06/02

0L. DM. 19-21

10

90.15 €

120,20 €

CODI

OFIMATICA

CI2156

EXCEL II NIVEL

INICI

FINAL

HORARI

DURADA

PREU COL·LEGIATS

PREU CURS

14/06/02

15/06/02

DV.17-21 1 DS.9-13

8

60.10 €

84.14 €

Una persona per ordinador. Els cursos amb l'horari al mati tenen un descompte del 25% (menys dissabtes).

INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 932 40 20 60 • Fax. 932 40 20 61 • a/e. informacio@apabcn.es • httpjtam.apabcn.es

A C T I V I TATS Quidem central PR1MLKA Q o ".. ( * . -

_ JORNADES TÈCNIQUES I PROFESSIONALS LES 5 SOLUCIONS DEL PVCEN LA CONSTRUCCIÓ Descobriu de la mà de professionals ex-

DIJOUS 6 DE JUNY, A LES 19 H

perts perquè el PVC és un dels materials

Canonades i accessoris en PVC: passat, pre-

plàstics més utilitzats en la construcció,

sent i futur

ALTRES Jornada Debat LA RESPONSABILITAT CIVIL DELS ARQUITECTES TÈCNICS. LA VISIÓ DELS JUTGES

els seus avantatges, les aplicacions més

Francisco Casas, enginyer tècnic industrial.

habituals, els mètodes de col·locació i el

Cap Oficina tècnica de sistemes de canona-

La jornada permetrà que jutges i magis-

seu futur en el sector de la construcció.

des Uralita S.A.

trats de Barcelona es pronuncïin sobre di-

al llarg de 5 jornades, professionals ex-

José Carlos Aranaz, arquitecte. Director de

perts en PVC donaran a conèixer les seves

Aquatecníc Sistemas S.A.

ponsabilitat civil dels professionals i que

aplicacions, avantatges, nous usos i mèto-

•

Solucions a llarg termini i evolució tec

coneguin de primera mà les preocupacions

nològica

dels aparelladors i arquitectes tècnics en

des de col·locació.

• Càlculs, instal·lació i normativa •

GJtti

II TROBADA DE GOLF

ferents qüestions relacionades amb la res-

aquesta matèria.

Productes a l'abast en el camp de l'edifi cació

adreçat: a arquitectes tècnics i aparelladors, advocats i perits i altres professionals

•É ,

jMA

DIJOUS 13 DE JUNY, A LES 19 H

del sector

Finestres en PVC: confort i disseny

organitza: Assessoria Jurídica del CAATB

Giorgio Grillo, enginyer de camins. Director

data: 8 de maig

de Marqueting Vekaplast Ibérica S.A..

hora: 18 hores

•

lloc: sala d'actes, primera planta

La finestra: components, disseny i ins* traí-lacto

organitza: PVC Foro Ibérico

• Aïllament tèrmic i acústic

ponents:

coordinador tècnic: Col·legi d'Aparelladors i

•

•

La finestra de PVC a Europa

Arquitectes Tècnics de Barcelona

Eugènia Alegret, presidenta de la secció 14 de l'Audiència de Barcelona.

dies: 3 0 de maig i 6, 13, 19 i 2 7 de juny

DIMECRES 19 DE JUNY, A LES 19 H

horari: de 19 a 2 1 hores

Làmines impermeabilitzants en PVC

lloc: Sala d'actes del C M T B

Juan Carlos Giralt, arquitecte. Director Tèc-

Inscripció gratuïta. Cal confirmar l'assistència

nic Alkor Draka Ibérica S.A.

al telèfon del Servei d'Informació 932 4 0 2 0

•

60 o a informacio@apabcn.es

• Túnels, terrats, pàrkings, jardins, rehabili

• Amèlia Mateo, magistrada de la secció

•

Intempèrie i no intempèrie

Indiqueu si voleu assistir a una o a totes les

bada de golf per a arquitectes tècnics i

Francisco José Gordilto, magistrat-jutge

aparelladors. Atesa la finalitat festiva de la

del jutjat de l a instància

trobada els interessats en jugar podran ve-

núm. 58 de

Barcelona.

• Xavier Vilagut, advocat col·laborador del

tació

El proper mes de juny se celebrarà la II tro-

17 de l'Audiència de Barcelona.

nir acompanyats dels seus familiars i amics, pels quals s'han organitzat activi-

MUSAAT.

tats paral·leles. Enguany es podrà optar a

Esteve Aymà, arquitecte tècnic i perit

competir en un programa de 9 o bé de 18

judicial.

forats, que s'haurà de determinar en fer la

jornades.

• Instal·lació

DIJOUS 3 0 DE MAIG, A LES 19 H

DIJOUS 2 7 DE JUNY, A LES 19 H

inscripció.

El comportament del PVC davant del foc

Noves aplicacions del PVC en l'edificació

fórmula: Stableford Handicap en grups de

Jordi Murtra, arquitecte. Soci director de

Nestor Marqué, ingénieur civil. Technical

4 jugadors per ordre de handicap,

Projectes S.A.

Marketing Manager SOLVIN

•

Ramon Piqué, químic. Market Inteliigence

•

L'incendi: dinàmica, íums i calor

•

participants: podran participar Inscripció gratuïta.

les perso-

nes que tinguin llicència federativa categories: segons el nombre d'inscrits es

El PVC i el foc: assaigs, experiències i re-

Service Hispavic Ibérica, S . L

sultats

•

Nous elements en PVC a les edificacions

Cal confirmar l'assistència al telèfon

podran establir categories masculina, fe-

•

Perspectives i compromisos amb la Unió

del Servei d'Informació 932 4 0 20 60

menina ito per handicap.

Europea i el món

oainformacio@apabcn.es

• Classificació europea dels materials de la construcció

premis: es donaran un primer premi a cadascuna per categories.

OSONA

EXPOSICIONS

data prevista: dissabte 1 de juny lloc: Camp de Golf de Girona

LLEIDA: TERRITORI, CIUTAT 1 GENT

ESPAI D'EXPOSICIONS l a PLANTA DEL COL·LEGI

L'exposició és un projecte per promocionar

•

PROGRAMACIÓ DE LES EXPOSICIONS D'ART

horari: a les 9 hores per competir a 18 fo-

•

activitats paral·leles

rals i a les 11 hores per competir a 9 forats

Fins al 2 9 de maig: exposició fotogràfi-

la imatge fotogràfica com a llenguatge ar-

ca, coincidint amb la Primavera Fo-

tístic.

togràfica 2 0 0 2 de Brenda Novak.

Exposició de pintura de Marià Dinares

mentre es juga el torneig s'organitzaran

Fins al 2 de juny.

dues activitats paral·leles pels acompan-

•

Exposició d'Oriol Rufí

yants del golf de 2 hores. Per aquestes ac-

Del 14 de juny al 14 de juliol.

tivitats és necessari un minim de 10 per-

•

Exposició de pintura

sones. S'ha concertat també un "menú

del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes

de Jordi Urbón

golfista" al restaurant del mateix Club per

Tècnics de Lleida.

Del 13 de setembre al 13 d'octubre.

a les persones que es vulguin quedar a d i -

Exposició de dibuix i pintura

nar després de les activitats.

autors: Francesc Belart, Xavier Gorïi, David Saura. col·labora: Imma Munné, gestora cultural i responsable del Departament de Cultura

•

dates: fins al 2 9 de maig

de Mònica Segòvia

inauguració: dijous de 2 de maig a les 19.30 hhorari: dilluns a divendres, de 9.30 a 2 0 h.

òrgan iUa:

lloc: Sala d'exposicions del Col·legi. Bon

Departament de Cultura

Pastor. 5. Barcelona.

Telèfon: 932 4 0 20 60

Departament de Curtura • Tei: 932 4 0 2 0 6 0

a/e: curtura@apabcn.es

Del 25 d'octubre al 24 de novembre.

•

inscripcions fins al 24 de maig

Exposició de fotografia "Gaudi"

Servei d'Informació

de Marian Mar

Telèfon: 932 4 0 20 60

De! 5 al 2 9 de desembre

a/e: irrformacio@apabcn.es

De la forma mas fàcil, pulsando sóto un botón, la copiadora HP DesignJet cc800ps permite hacer I

copias a lo grande. Es el primer multifunción

I

a color en gran formato del mercado que,

Cop a lo grande.

ademós de copiar, fambién escanea e imprime ilusfraciones, fotografías y dibujos de líneas con

precisión, en alta resolución y sín necesidad de PC. Ofrece rapidez en cualquiera de sus funciones y acepta originales flexibles y rígidos de hasta 102 cm de ancho y 15 mm de grosor.

Copiadora HP DesignJet cc800ps

Calidad a lo grande con un coste por pagina mínimo.

• Fotocopia un A l monocromo en 2 minutos • Caüdad de impresión: 2400 ppp • 400 ppp de resolución òptica de escaneado • Incluye PC con pantalla tàctil y software de escaneado

www.hp.es/granformato

MAS INFORMACION EN: 902 157 182

EL

REPORTA Llnfonrnou PRIMERA QUNZS4A MAIG 2002; 3 5

Casa mediterrània

.solar on s'ha eonstrtiirtrsquest habitat \

_

t

—

X •

*^——

r, és de forma rectangulaf^téTJTTa superfície d' ^jjlientaeió-rïrriplaçament gairebéJ plana del MaraJínMiminTfi el mar.^b·habitatgecorjsiufi* estroTiséqüència direc—-trtFTéTcaracterístiques deJJIoc_ÍJ4e-fes"ríécTssitats dels clients. Intenlant res1"""^ pondre aagjieste-feqlieriments, la proposta finalmerjtxonstruida es mostra for. malment rotund^, constructivament rigorosa"!èncerta manera ambimaire lleit—— > gerament arcaic. ' \

u

P- '-5ERA ÇH.KNZENA MAJG 2002

Casa Kino-Pia Fitxa tècnica/Dades de l'obra

Casa Kino-Pia

Nom de l'obra Casa Kino-Pia

Ubicació La Sotana, 5.

Cabrera de Mac (Maresme)

Propietaris Javier Janez i Pia Pujol

Arquitectes H.T.T Arquitectes Coque Claret i Luís Montesinos R. B Arquitectes J. Belil i V. Rojas

Arquitecta tècnica Eulàlia Aran

Constructor Ahoza, S.L

íj~~ a casa Kino-Pia està ubicaSuperfície construïda 152,1 + 30,4 + 5 0 , 6 9

Superfície mitjana útil

134,54 + 22,98 + 44, 11 Inici d'obra

Junyl999J Final d'obra Febrer 2000

Pressupost contracta

246.426 euros

I L » da en una urbanització, fruit d'un pia parcial, al terme municipal de Cabrera, Aquesta urbanització va ser construïda pel mateix equip de projectistes que posteriorment ha realitzat el xalet. L'àmbit d'actuació inicialment era més ampli, però finalment, com sol succeir, la urbanització que es va realitzar es va limitar al carrer d'accés a un grup de 10 parcel·les alineades.

El solar de cada una de les parcel·les és de planta rectangular i ofereix la particularitat de presentar un desnivell, superior a tres metres, entre la cota d'accés i el límit posterior. Aquesta preexistència ha obligat a

situar l'habitatge en una plataforma per damunt del nivell del carrer d'accés, amb la qual cosa s'aconsegueix una afortunada posició amb vistes al mar i l'aparició del garatge que queda a cota de carrer, és a dir, a un nivell inferior, soterrat, de manera que el sostre d'aquest és la terrassa enjardinada del xalet. Amb aquesta composició, s'aconsegueix un front de carrer on es troben les entrades als garatges i els accessos als xalets.

La resolució formal d'aquest front es va dissenyar en la fase d'urbanització, mitjançant un pòrtic d'estructura prefabricada que ordena la façana de tot el vial, i és únic per a totes les parcel·les.

El mòdul de pòrtic, que es repeteix en cada front de parcel·la, consisteix en una successió de pilars apantallats, units per una jàssera a la part superior. L'armari de connexions, elèctrica i d'aigua, es camufla darrere una porta de dimensions estàndards, pintada amb oxiró gris, situada al límit entre parcel·les, de manera que l'armari per a cada dues propietats se situa en un mòdul, simètric al mòdul següent.

La paret exterior del garatge, en el límit dei solar, s'ha realitzat, per exigència de la normativa, de maó tosc col·locat a trencajunt de cantell, integrant la porta en un dels pòrtics. La urbanització queda ordenada

Linformattu PRIMERA QUINZENA MAIG Ï002] !

com una actuació conjunta, independent-

quatre cantonades de la casa estan ocupa-

ment del fet que la intervenció es realitzí en

des per les habitacions i la quarta per la sala

la parcei-la, evitant el caos que es produeix

d'estar "oficial". Amb aquesta designació

en algunes urbanitzacions, en les quals el

d'usos diferents en espais similars

front del carrer no es formalitza fins que no

forçat la primacia del criteri sobre la lògica

s'edifiquen tots els solars.

de l'ús i aquesta sala d'estar potser no té la

s'ha

qualitat d'ambient necessària per a aquesta

La implantació

finalitat.

La casa està implantada com a edifica-

En el centre se situa la cuina -menja-

ció aïllada, i abraça tota la superfície d'ocu-

dor- sala d'estar, com espai únic que rep

pació de parcel·la que permet la normativa,

llum pel nord i pel sud i s'estén cap a l'ex-

respectant les reculades obligatòries. D'a-

terior, gràcies al fet que s'ha establert un cri-

questa manera, l'edificació se centra res-

teri únic amb intenció de continuïtat: el

pecte al solar i és a partir d'aquest senzill

paviment és el mateix a dins i a fora, les

ordre geomètric que es genera el principal

altures que s'han marcat a la façana amb

criteri de disseny de la casa, un eix central

canvis de material s'han respectat a l'inte-

de simetria entorn del qual gira el programa

rior de manera que les llindes tenen la

de l'habitatge. L'accés es troba a la dreta del

mateixa altura que les marquesines exte-

front del solar, al costat de la porta del garat-

riors. La fusteria escamotejable, que separa

ge, mitjançant unes escales que salven el

l'exterior de l'interior, desapareix i queda

desnivell entre el carrer I l'habitatge. L'esca-

totalment encastada a les parets, de mane-

la està tractada com una catifa que assen-

ra que quan s'obre no es distingeix a partir

yala l'accés, cosa que s'aconsegueix prolon-

de quin punt l'habitatge és interior o exte-

gant el paviment just fins a l'entrada, situa-

rior; a més, la cura pels detalls ha permès

da en un lateral de la casa, enfront de la

d'aconseguir l'efecte desitjat. Es percep que

qual s'ha situat com a referència un pi que

aquesta obra no ha estat un producte econò-

marcs la fita de gir per accedir-hi. Aquest

mic, però tampoc car; ara bé, ha resultat

senyal és tan subtil que realment no es per-

indubtablement

cep que aquesta porta sigui l'entrada princi-

emprat en el disseny, temps d'execució i

pal. Més que una entrada principal, com-

materials utilitzats.

costosa quant a temps

pleix les funcions d'entrada inicial, ja que és la porta que permet l'accés inicial o primer

Perquè les parets allotgin les fusteries,

des de l'exterior, però quan la casa s'ha

s'han construït dues parets de 15 cm amb

obert, la noció d'un llindar d'entrada no

una cambra intermèdia que allotja la fuste-

existeix, ja que el límit entre exterior i inte-

ria í les persianes, de manera que poden utilitzar-se indistintament l'una o l'altra sense que la qualitat de l'espai es vegi minvada.

Per unificar paviments s'ha dissenyat un sis-

E! disseny La planta del xalet és absolutament simètrica pel que fa als dos eixos perpendiculars, amb un traçat en H, en altura es manté la simetria t la geometria en H. A la coberta es distingeix amb claredat la zona central de coberta plana i els laterals amb coberta inclinada tradicional, però dissenyada cap a dins enlloc de cap a fora. Ei criteri del projecte és organitzar la casa d'esquena als veïns laterals, orientant les dependències cap a l'interior. Això s'ha aconseguit gràcies als patis intermedis, que creen la geometria de planta en H. S'ha partit d'un ordre simple que ajuda a ordenar d'una manera senzilla el programa. No obstant això, el fet de portar a l'extrem la regla autoimposada limita els usos que requereixen diferents espais a una mateixa geometria.

El programa de partida de la casa és el tradicional: tres habitacions -una de principal, una per als nens i una altra de convidats-, cuina, menjador i sala d'estar. Aquest esquema es desenvolupa donant lloc a tres zones; zona privada, zona comuna, zona de convidats, que es distribueixen de manera que en el cos central se situa la zona comuna, en una de les ales la zona privada i en la simètrica l'àrea de convidats. Tres de les

tema de junta entre rajoles, amb una finalitat de drenatge que eviti haver de donar

HABITATGE

L'Informatiu PRIMERA QUINZENA MAIG 2002

UNIFAMILIAR

EL

R E P O R T A T G E

xa i, simètricament, la sala d'instal·lacions.

pendent al paviment que queda a l'exterior.

duït el mòdul de 60 cm, mesura adequada

respectat la doble alçària que provoca la

Tota la fusteria de la cuina s'ha realitzat a

per a l'entrebigat de fusteria, i s'ha mantin-

coberta inclinada. Potser s'acabarà aprofi-

S'aprecia en tot el projecte la marcada

mida i amb el mateix tipus de fusta que s'ha

gut aquest mòdul per a l'amplada de l'esca-

tant d'alguna manera d'aquest espai, ja que

consideració de casa mediterrània, que

utilitzat per a la zona de la xemeneia. S'ha

leta d'accés. Atès que es disposava de poc

la proporció de l'estança és poc acollidora i

aconsegueix estendre í'espai des de dins

tingut cura de mantenir la simetria a l'inte-

espai en planta per al seu desenvolupament,

el resultat és que precisament aquesta és la

cap a fora, ocupant l'exterior i fent-lo habi-

rior per tal de poder percebre-la des de l'ex-

s'ha hagut de plantejar un perfil molt verti-

cambra menys utilitzada malgrat que dispo-

table mitjançant els porxos com a espais

terior: les sortides de fums de la cuina i la

cal, raó per la qual finalment s'ha realitzat

sa de xemeneia i que ofereix més amplitud.

semitancats. Ajuda a percebre aquesta sen-

xemeneia estan disposades simètricament i

una escala reduïda, limitada lateralment per

Exteriorment la geometria de la planta

sació la transparència entre el frontal i la

la línia de marquesina exterior té la mateixa

dos paraments verticals: per un costat la

es tradueix en geometria amb projecció ver-

part posterior: es pot veure des de la barba-

altura que la línia superior del mobiliari

paret de l'habitació i per l'altre la paret de

tical. La casa vista des de fora, oberta o tan-

coa fins al limit amb el carrer, que forma un

encastat.

fusta del bany. Tenint en compte aquesta

cada, és equilibrada i ordenada, fins i tot si

replà elevat. En conjunt, s'aconsegueix una

Les habitacions estan dissenyades no

constreta entre paraments verticals, el resul-

s'observa des del carrer posterior, que és

bona privacitat i, per tant, una millor utilit-

només com a llocs per dormir: l'espai és

tat deixa en entredit la comoditat de la seva

més elevat, és a dir, que des de dalt es man-

zació de l'espai exterior, La sensació d'ombra sota els porxos resulta realment agrada-

únic i a dins es col·loca un moble que ofe-

utilització. En aquest sentit, es pot criticar

té l'ordre en la coberta i les xemeneies. Pel

reix en cada habitació el seu propi lavabo o

que per aconseguir una millor utilització de

que fa a les façanes, el disseny d'un tracta-

ble i aconsegueix, gràcies a les seves dimen-

bany i un lloc d'estudi o relaxació sobre la

l'espai davant de determinats punts conflic-

ment de sòcol alt d'obra vista que marca la

sions, un control de la radiació solar a l'in-

zona del llit, a la qual s'accedeix per una

tius cal trencar el mòdul en benefici del

Unia horitzontal en façana, seguint la línia

terior d'una forma tradicional, tant a l'hivern

escaleta. La idea és molt atractiva, ja que

conjunt.

de la marquesina, contribueix a assolir l'or-

com a l'estiu. í i *

dre general del conjunt. El material emprat

l'espai que es genera sota la coberta per la seva inclinació s'utilitza com a entresolat

Geometria equilibrada

per a la façana és el maó castellà i s'ha fet un esforç perquè la situació de finestres i

individual i privat, que dóna a la mateixa

La sala d'estar ocupa una de les canto-

habitació. Seguint amb la filosofia del pro-

nades de l'habitatge. Així com les altres tres

jecte, les altures d'aquests mobles vénen

cantonades estan ocupades per habitacions

A la part posterior, es troba la zona de la

definides per l'altura de la marquesina exte-

que s'han tractat com a espais amb mobles

barbacoa, que respecta els criteris generals

rior. En el disseny de l'entresolat s'ha intro-

que creen entresolats, en aquest cas s'ha

de simetria, i a un costat hi ha ia zona de dut-

portes respecti la mesura del seu mòdul.

In torma tiu&apabcn.e:

L'Infomatiu PRJMERA Q U i N i t N * MAIG

fRJMERA QUINZENA MAIG 2002

Lògica constructiva [~Pf I projecte d'aquesta casa I ^ H no comença en el mateix solar, arrenca de més enrere amb l'ordenació d'uns terrenys per fer-hi una urbanització de 12 parcel·les alineades en una mateixa vora d'un carrer recte. La tipologia és d'habitatges unifamiliars aïllats. £1 treball d'ordenació i la redacció d'una normativa, estableix no sols les limitacions urbanístiques, sinó que determina la modulació i aspecte de les tanques al carrer de les diferents unitats amb una lògica constructiva i econòmica exemplar.

Els terrenys originals són atalussats, per aquesta raó es pensa en

l'aprofitament

màxim fent que la façana al carrer esdevingui un pòrtic de formigó prefabricat de pilars i jàsseres, amb un mòdul de cinc metres entre eixos de pilar, que determinen les dimensions dels espais futurs. En cada frontal de parcel·la s'hi col·locarà un garatge, un traster, el bloc de infraestructures per connectar amb els diferents subministraments, l'accés i una zona de terres que coincidiran amb el jardí i piscina. D'aquesta forma el volum de terres reendreçat permet disposar d'una plataforma horitzontal on recolzar-hi l'habitatge, una zona a nivell de carrer on es

es tracta: 190 m repartits en planta baixa i

una banda o en l'altra, depenent de l'epoca

llums més importants té dues jàsseres de

situen ei garatge i la piscina, i un tercer

dos entresolats. Dues caixes simètriques de

de l'any.

cantell

de formigó

armat

que

recolzen

nivell on el talús és força pronunciat contin-

doble alçada, amb coberta inclinada cap al

gut pel cos de barbacoa i serveis annexos.

centre de la planta, molt contundents, s'u-

Aquest pòrtic fa encaixar el garatge, l'entra-

neixen en un volum rectangular, de coberta

La doble façana ventilada, de 40 cm de

da i la zona de jardí en cada parcel·la, mar-

plana amb extensions cap al jardí. En els

gruix total, disposa fins a l'alçada de 2,20 m

cant així un modulatge comú a totes. El

dos cossos extrems se situen els dormitoris,

d'un sòcol d'obra vista (maó massís de 24 x

Tot el projecte està modulat a 25 (maó

tipus de tanques i els materials de portes

banys,

serveis

11 cm), amb perfil laminat en calent UPN

castellà); així, les fusteries d'alumini anodit-

han de ser comuns per a tots, així, el resul-

d'instal·lacions, un estudi i una gran sala

que transporta la cota de sostre des de l'in-

zat s'incorporen al mur ocupant el lloc que

tat és molt encertat per aconseguir una faça-

d'estar. El nucli central correspon a l'espai

terior. A partir d'aquesta cota 2,20 i fins al

els pertoca amb unes dimensions determi-

na al carrer homogènia.

de cuinar i menjar, allà on la família es reu-

coronament de coberta, l'acabat de façana

nades pel mòdul base, sense perjudici de la

neix dos o tres cops al dia. Aquest espai té

es tracta amb arrebossat de calç lleugera-

fàbrica. Els paviments són de tova ceràmica dins i fora de l'habitatge, la cota és unifor-

La casa

zona

de

bugaderia

i

damunt els murs extrems, delimitant l'alça-

La construcció

da de les obertures vidrades, i fa servir un sostre de formigó amb semibigues i revoltons ceràmics.

uns tancaments mòbils a nord i a sud total-

ment pigmentat. Les juntes horitzontals de

El programa respon a les necessitats d'un

ment vidrats que permeten incorporar l'es-

l'obra vista estan segellades a posteriori amb

me i unes canals de drenatge lineals delimi-

matrimoni amb un fill. La superfície cons-

paí exterior -dues terrasses amb pèrgoles- a

un estuc de calç tenyit del color del maó per

ten l'interior de l'exterior i asseguren l'es-

truïda és adequada per a la tip<

l'interior i ampliar la zona de menjador en

tal d'impermeabilitzar al màxim la fàbrica i

tanquitat a l'aigua en tot el perimetre.

garantir-ne la resistència, ja que la peça

Els paraments

interiors són acabats

ceràmica manual és, en aquest cas, molt

enguixats i pintats en les zones seques i

poc resistent.

amb rajola ceràmica vidrada blanca en els

La coberta inclinada de teula fa servir

habitacles humits. El sòcol prefabricat de

un model singular de peça: la teula pom-

resines es col·loca enrasat amb el pla de

peiana, que inscrita en un acabament peri-

l'enguixat. Tot el mobiliari fix de l'habitatge

metral, prolongació de les façanes, combina

(armaris, lleixes, taules, escales...) està fet

amb xapes de zenc doblegades i incorpora la

amb taulells contraplacats d'okume acabat

canal amagada dins del quadre. L'aspecte

envernissat. í í

d'un pla inclinat quasi sense relleu, a causa de la geometria de la peça, concorda amb el llenguatge general de l'edifici. La coberta plana del cos central és invertida, acabada amb grava volcànica. La claredat de les caixes permet cobrir els espais molt fàcilment amb bigues de fusta i taulells aglomerats, vistos des de l'interior. El cos central de

Llnfomadu PSIMERA QUINZENA MAK

RESUM ECONÒMIC EDIFICACIÓ SUPERFÍCIE TOTAL CONSTRUÏDA: 1 9 0 m '

1 2 3 4 5

MOVIMENT DE TERRES FONAMENTS ESTRUCTURES COBERTES TANCAMENTS ! DIVISÒRIES

6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16

IMPERMEABILITZACIONS ! AÏLLAMENTS REVESTIMENTS PAVIMENTS FUSTERIES 1 MOBILIARI VIDRERIA SERRALLERIA INST. D'EVAOUACIÓ INST. D'ELECTRICITAT 1 COMUNICACIÓ INST. DE FONTANERIA 1 SANITARIS INST. DE GAS MOB. CUINA 1 AJUDES

3.378,20 3.265.15 34.550.35 19.250 23 5.064.54 7.351 55 19.556,57 16.217 14 42.167,30

562.086 543.275 5.748.695 3.202.968 842.669 1.223.195 3.253.939 2.698.305 7.0 6.048 442.024 497.219

9.666 02 3.312 48 10.734.08

663.460 1.160.000 1.608.290 551.150 1.786.000

17.66 17 07 180,58 100,61 26.47 38.42 102.21 84.76 220.39 13,89 15,62 20 84 36,44 50 52 17,31 56,10

191.117,78

31.799.323

998,89

166.201

100.00%

1.973.55 2. 32,29 11. 111,01 42,10 2. 75,09 1. 354.95 3. 361.78 1. 314.12 3. Ï59.24

3 ,15 5 .44

6.182 8.558 35.742 2.324

Ï09.22 1 325.40 34.50 550.76 90.15

328.371 454.615 1.898.633 123.475 361.905 258.722 509.438 251.928 558.930 51.450 320.360 122.210 75.000 15.000

6 .24 ,82 3 .25 1 .83 8.49 1,70

6.813 4.871 9.590 4 743 10.522 969 6.031 2.301 1.412 282

6.16% 8.53% 35.62% 2.32% 6.79% 4.85% 9.56% 4,73% 10.49% 0,97% 6,01% 2,29% 1.41% 0.28%

32.034,17

5.330.037

603,05

100.340

100,00%

2.60 .74 1.302 .33 8.61 79 88 .53 1.27C .18 1.42 .99 7 4 , .64

85.78 42.84 283.48 29.00 41,78 46.78 24,46 108.54 25,76 2.42 34,30 12.44 16.80 11.21

14.273 7.128 47.167 4.825 6.952 7.783 4.070

11.20% 5,60% 37,03%

1.04 ,76 37í 04 510.86 340 77

433.892 2 6.690 1.4 3.880 1 6.675 2 1.340 2 6.599 1 3.731 5 9.005 1 0.300 2.240 1 3.500 2.900 5.000 56.700

18.059 4.286 403 5.707 2.069 2.796 1.865

3.79% 5,46% 6.11% 3,20% 14,18% 3.36% 0.32% 4,48% 1.62% 2.19% 1.46%

TOTAL CONSTRUCCIÓ AUXILIAR

23.273.91

3.872.452

765,59

127.383

100.00%

TOTAL PRESSUPOST HABITATGE

191.117,78

31.799.323

998,89

166.201

32.034.17

5.330.037

603,05

100.340

765.59

127.383

TOTAL HABITATGE

2.656 62 2.988.35 3.987 47 6.971.74

1.77%

2.938 2.839 30.046 16.741 4.404 6.393 17.007 14.103 36.670 2.310 2.599 3.468 6.063 8.406 2.881 9.335

1.71% 18,08% 10 07% 2,65% 3,85% 10.23% 8,49% 22.06% 1.39% 1,56% 2,09% 3,65% 5,06% 1.73% 5.62%

GARATGE TRASTER 1 ACCÉS 1 2 3 4 5

MOVIMENT DE TERRES FONAMENTS ESTRUCTURES COBERTES TANCAMENTS 1 DIVISÒRIES

6 7 8 9 10 11

IMPERMEABILITZACIONS 1 AÏLLAMENTS REVESTIMENTS PAVIMENTS TANCAMENTS 1 DIV. PRACTICABLES VIDRERIA SERRALLERIA

12 13 14

INST. D'EVAQUACIÓ INST. D'ELECTRICITAT 1 COMUNICACIÓ INST. DE FONTANERIA 1 SANITARIS TOTAL GARATGE TRASTER 1 ACCÉS

21 .82 } .97 4 .95 2 .27 5 .64 2 ,50

CONSTRUCCIÓ AUXILIAR (BARBACOA) 1 2 3 4 5

MOVIMENT DE TERRES FONAMENTS ESTRUCTURES COBERTES TANCAMENTS 1 DIVISÒRIES

6 7 8 9

IMPERMEABILITZACIONS 1 AÏLLAMENTS REVESTIMENTS PAVIMENTS TANCAMENTS 1 DIV. PRACTICABLES VIDRERIA SERRALLERIA INST. D'EVAQUACIÓ INST. D'ELECTRICITAT 1 COMUNICACIÓ INST DE FONTANERIA 1 SANITARIS

0 11 2 13 14

3.29 C .59 7 8 . .12 7^ .56

TOTAL PRESSUPOST

TOTAL PRESSUPOST CONSTRUCCIÓ AUXILIAR (BARBACOA)

23.273,91

3.872.452

TOTAL PRESSUPOST CONTRACTA 7' -.- I V A

246.425,85 17 249.81

41.001.812 2.870.327

TOTAL PRESSUPOST

263.675,66

43.871.939

HABITATGE

iu PRIMERA QUINZENA MAIG 2002

EL

UNIFAMILI

REPO RTAT GE

Casa Kino i Pia. L'arriscat plaer de construir pels amics E

l solar on s'ha construït

Tres de les seves façanes són molt opaques

de l'habitatge es desenvolupa la vida fami-

escollit: la compatibilitat de sistemes amb

aquest

està

i únicament estan perforades per obertures

liar comunitària, és el veritable cor de la

elevada inèrcia tèrmica com a factor d'esta-

situat a la localitat de Cabrera de Mar, és de

singulars estratègicament situades. La quar-

casa i per això és la peça de més superfície.

bilitat de confort amb tancaments ventilats

forma rectangular, té una superfície d'uns

ta façana té un caràcter radicalment diferent

Híbrid de la nostra cuina de pagès i de la

és bastant senzilla sense sortir-se gaire de la tradició constructiva de la zona. Així, doncs,

habitatge

unifamiliar

1.000 nv i una orientació i emplaçament

a les anteriors: és més diàfana i permet una

family-room nord-americana, el benigne cli-

gairebé immillorable -nord-sud longitudinal-

relació directa amb els espais exteriors adja-

ma del Maresme fa que es pugui utilitzar

s'ha optat per estructura de murs de cerà-

ment- amb excel·lents vistes sobre la plana

cents, pati i jardi a través dels umbracles. El

oberta quasi nou mesos a l'any i prengui un

mica, sostres inclinats de fusta, sostres

del Maresme central i el mar.

programa que es desenvolupa en els dos

caràcter de porxo. Els mesos d'hivern es

plans unidireccionals, façana doble ventila-

pavellons és ben diferent. El primer, situat a

comporta com un captador solar eficaç i a

da,

condicions per a la construcció d'un habitat-

llevant, acull activitats d'ús ocasional o de

les èpoques caloroses els umbracles [amb

col·locada en sec formant cambra ventilada,

ge i estava conformat per dos bancals anti-

cap de setmana, la sala d'estar pròpiament

els porticons replegables) i la ventilació

coberta plana invertida i soleres de formigó

gament conreats, pràcticament horitzontals,

dita i un dormitori amb servei, dutxa i entre-

creuada asseguren un confort comprovat.

sobre encatxat en contacte amb el terreny.

elevats uns 3.5 metres per sobre del nivell

solal per les visites temporals. A l'altre, el

Aquest espai està a la vegada articulat per

Òbviament que els punts més delicats,

del carrer d'accés, de nou traçat. Aquest des-

dormitori principal amb vestidor, bany com-

dos mobles contenidors adossats als pave-

objecte d'un acurat estudi molt detallat, han

El terreny natural presentava òptimes

coberta

inclinada de teula

romana

nivell respecte al carrer ja estava resolt amb

estat totes les trobades entre les parts cons-

un porticat prefabricat i permetia de forma

tituents dels elements formats per diferents

senzilla la ubicació de l'accés per a vianants,

capes i separades per cambres ventilades;

dels sempre incòmodes armaris de conne-

les dues prototípiques són:

xions i del garatge, per substitució de terres.

•

Les fusteries. En aquest cas corredisses

Com acostuma a succeir en aquests casos,

d'alumini amb ruptura de pont tèrmic,

l'habitatge construït es conseqüència direc-

que es repleguen a la cambra. El treball

te de les característiques del lloc i òbvia-

de projecte dels premarcs -element

ment de les volicions dels clients. En sínte-

absolutament c l a u - i la possibilitat de

si són les següents:

la total registrabilitat de les fulles asse-

•

Adaptació màxima dels volums cons-

gurant una bona estanquitat i un resul-

truïts, habitatge, garatge i cos auxiliar,

tat formalment acceptable, han estat de caràcter totalment extraordinari per a

al terreny natural.

•

aquest tipus d'obra.

Protecció de vistes respecte a les parcel·les adjacents.

• •

•

•

verticals i cobertes permeten la ventila-

Situació de l'habitatge alliberant la màxi-

ció de les cambres i els moviments d'o-

ma superfície de jardi a la millor orienta-

rigen higrotèrmic s'han resolt amb plan-

ció.

xa de zenc.

Ubicació central de la peça principal com a generadora de tota la planta.

•

En general, es pot dir que en la fase d'e-

Desenvolupament del programa funcio-

>ecució s'ha estat més rigorós en allò que no

nal de l'habitatge en una planta.

•

Les diferents trobades entre paraments

Obertura a vistes frontals.

es veu un cop acabada l'obra (aïllaments,

\

Possibilitat de connexió directa amb l'exterior de les peces principals.

plet i entresolat-estudi; un dormitori idèntic

\

neteja de les cambres de ventilació, estesa i

llons laterals [amb equipaments tan diversos

ordre de les diverses xarxes d'instal·lacions,

com els electrodomèstics de cuina, llar de

etc.) que en els tradicionals acabats. Per

bugaderia-planxador amb sortida directe a

foc, armaris diversos, tv-hifi, etc.) i una illa

acabar, cal esmentar dos factors que són

l'exterior. Els elements que conformen les

exempta desplaçada de tal forma que defi-

motiu de satisfacció tan dels projectistes

Intentant respondre a aquests requeri-

diferents parts dels dormitoris estan tractats

neix l'espai de cuinar, menjador i estar de

com dels usuaris: un és l'elevat

ments, la proposta finalment construïda es

com a grans mobles que qualifiquen les dis-

manera clara però aparentment poc rígida.

ambiental de l'habitatge i que va lligat amb el segon, el baix consum energètic. Com en

•

Simplicitat

tipològica, volumètrica

i

constructiva.

al del primer pavelló i una petita peça de

confort

mostra formalment rotunda, constructiva-

tintes zones, contrasten formalment i en la

El final de la seqüència abans esmentada,

ment rigorosa i en certa manera amb un aire

seva construcció amb l'espai contenidor i

donant façana al pati posterior, es resol amb

una ocasió va dir el contratista: "...heu estat

lleugerament arcaic (per a nosaltres en el

proporcionen una escala i un caràcter més

un cos auxiliar-mur de contenció que allotja

de sort ísic) en aquesta casa tan poc normal,

bon sentit...).

tàctil i proper a l'usuari.

una barbacoa, un petit servei-vestuari i un

és fresca a l'estiu i càlida a l'hivern ..." 'jï>

L'habitatge està format per dos pavellons longitudinals paral·lels units transver-

La peça central, protegida pels dos pavellons, té coberta plana. Les façanes són

magatzem de jardí.

El fet de ser una primera residència i,

salment per un cos principal; aquest articula

molt diàfanes i permeten, amb l'obertura

per tant, assegurar una continuïtat d'ús, i el

simultàniament el pati posterior i el jardí

total de les fusteries escamotejables, una

clima propi del Maresme, suau, lleugera-

anterior mitjançant uns espais de transició

seqüència variada d'espais molt diferents:

ment humit i amb precipitacions ocasional-

amb l'exterior, tractats a manera d'umbracle.

jardí davanter-pèrgola, sala familiar-pèrgola,

ment violentes han estat factors clau a l'ho-

Els pavellons tenen coberta a una aigua.

pati posterior-cos auxiliar. En aquesta part

ra de determinar

el sistema

constructiu

"

HTT Arquitectes

;

& RB Taller d'arquitectura

Cogué Claret Martí ; Xavier Belii Sans !»é| Luis G. Montesinos Costa

L'Informatiu PRIMERA t À

Sistema constructiu i procés d'obra O

n c o p acabada Pobra, l'aspecte del conjunt és de simplicitat

constructiva, comparable a la imatge d'una construcció tradicional. Malgrat aquesta aparença, el sistema constructiu d'aquesta casa unifamiliar és prou complex perquè sigui interessant d'analitzar a continuació la dificultat de la posada en obra. El projecte desenvolupa un sistema constructiu per capes: •

El tancament perimetral és una façana amb doble mur ceràmsc amb cambra ventilada i aïllament projectat. La convecció de l'aire s'aconsegueix amb unes obertures a la part inferior pef buidat de la junta entre les peces d'obra vista i a la part superior per l'acabat de xapa plegada de zenc.

•

La coberta inclinada és d'estructura de fusta amb biguetes d'escairada rectangular, recolzades sobre cassoletes metàl·liques galvanitzades i pintades fixades als paraments. Sobre les biguetes es col·loca un tauler hidròfug d'acabat pintat amb aïllament projectat per l'exterior. L'acabat és de teules pompeianes col·locades en sec sobre un doble enrastrellat de fusta amb una cambra ventilada.

•

•

•

La coberta plana és una coberta inverti-

defineix amb exactitud tots els detalls cons-

temps d'execució d'obra basat en l'ex-

da amb acabat de graves volcàniques,

tructius, aconseguint aixi una construcció

periència adquirida per altres construc-

La impermeabilització es va fer en dife-

aprofitant la lleugeresa del material per

coherent. En els detalls estan especificats

cions anteriors, sense tenir en compte

rents moments. La col·locació de la làmina

aconseguir un acabat horitzontal.

tots els materials a utilitzar en cada cas i es

sobre el parament revestit.

les particularitats del procés de treball

perimetral inferior i la dels premarcs de les

Les instal·lacions es dnstribueixen pel

posa una atenció especial en la solució de

necessari d'aquest projecte. Un exem-

fusteries es va realitzar abans de la projec-

paviment, col·locant-se en diferents

tots els problemes d'aïllaments i d'imper-

ple de la manca de previsió va ser que,

ció de l'aïllament de façana i de la cons-

capes: sanejament, aigua sanitària,

meabilitzacions.

en el moment d'iniciar la construcció

trucció del segon (ull de tancament, molt

electricitat i calefacció per terra radiant,

Paradoxalment, la posada en obra d'a-

del primer full de la façana ventilada,

abans de la construcció de la coberta.

amb el corresponent aïllament tèrmic.

quest projecte ha presentat un seguit de

mancaven a l'obra els connectors neces-

La base és una solera de formigó amb

problemes en tractar-se d'una edificació

saris per a un adequat muntatge del

d'alumini va ser previ a la construcció del

capa de graves sobre el terreny.

amb un sistema constructiu que no és el sis-

conjunt.

segon full de tancament de façana, per trac-

En el cas d'aquest projecte, era impres-

tar-se d'unes fusteries col·locades en l'inte-

La col·locació dels marcs de la fusteria

L'entresolat i les divisòries dels interiors

tema habitual i conegut per les petites

de cada habitació de dormitori són de

empreses constructores d'aquest sector i el

cindible per un correcte procés d'obra

fusta amb acabat envernissat. L'entre-

seu personal d'obra.

posar més atenció a l'ordre d'execució.

Per acabar vull remarcar que, malgrat

solal està format per un tauler contraxa-

•

A l'inici de l'obra, no va haver-hi un tre-

Un exemple de la necessitat d'ordre en

que e! projecte estava definit amb precisió i

pat de fusta sobre biguetes d'escairada

ball d'estudi del projecte sinó que a

l'execució de l'obra va ser que una sèfie

la recepció de l'obra és del tot satisfactòria, és molt important que en el present i en el

•

rior de la cambra.

rectangular fixades als paraments amb

mesura que avançava l'obra s'anaven

d'industrials intervenien en l'obra, en

cassoletes metàl·liques. Les divisòries

resolent els dubtes constructius, con-

moments fora del cicle habitual.

futur es posi més atenció en la gestió del

estan formades per un doble tauler de

fiant en la DF sense consultar prèvia-

fusta amb estructura interior de mun-

ment

la documentació del projecte.

L'instal·lador va fer les previsions de pas

tats de cada projecte, per evitar amí tots efs

tants i travessers de fusta. A la cara

Encara que el projecte detallés tots els

de totes les instal·lacions a l'inici de l'obra

problemes actuals d'endarreriment de les

interior dels banys, el tauler és hidròfug

treballs a realitzar, el personal d'obra

sense parets ni paviments, no permetent

obres, ampliació de pressupostos i fallida de

amb impermeabilització a tota alçada

anava executant les diferents parts sen-

cap tipus de modificació posterior com

les petrtes constructores,

se tenir consciència de la globalitat i.

sovint trobem en el procés de les obres.

amb sistema Schlüter i acabat enrajolat

per tant. amb un alt risc d'errors.

o aplacat de marbre.

• El projecte resol amb precisió els punt de trobada entre els diferents materials i

procés constructiu, atenent a les especifici-

El guixaire va entrar a l'obra puntual-

En iniciar de l'obra, no va haver-hi un

ment abans de la construcció de la coberta

estudi de previsions específic per a

inclinada, les cassoletes de suport de les

aquest

biguetes de fusta havien de recolzar-se

projecte. Es va marcar

un

tt

EMPRESES 44

J O R N A D E S

L'infarmaou PRIMERA QUINZENA MAIG 2002

T È C N I Q U E S

P V C

E M P R E S E S

Jornades sobre el PVC a l'edificació i la construcció f r f I policlorur de vinil (PVC)

L'aplicació del PVC a la construcció es troba en continua expansió i recerca de nous usos, com és el cas dels revoltons, casetons i encofrats en PVC. Actualment, es desenvolupen estudis per assegurar la seva viabilitat t é c n o i econòmica, i perquè arribi a ser una bona alternativa a materials més pesants, fràgils, menys resistents al foc o de difícil manipulació en l'obra. Els resultats demostren que el PVC és una solució molt atractiva i que probablement les noves aplicacions en la construcció faran augmentarne el consum.

I L·m és un dels materials plàstics més utilitzats en l'edificació i la construcció en general, degut a la gran varietat d'aplicacions en aquest camp. Més de la meitat dels sis milions de tones anuals consumides de PVC a l'Europa Occidental es destina a elements constructius, bàsicament com a perfils per a finestres, canonades d'aigua potable i residual, làmines i cobriments impermeabiiitzants per a sols, fundes de cables, espumes i cobertes. Les característiques tècniques d'aquest material destaquen en els punts següents: 1. RESISTÈNCIA MECÀNICA I LLEUGERESA La resistència mecànica del PVC i el seu baix pes, el diferencien d'altres materials.

2.

RESISTÈNCIA AL FOC El PVC presenta una elevada resistència al foc (està classificat com a M l ) i deixa de cremar quan la font de calor desapareix. Per

això, és molt adequat en aplicacions rígides; finestres, portes i revestiments.

3. DURABILITAT Un altre avantatge és la capacitat del

PVC per mantenir-se inalterable davant la corrosió, les inclemències climatològiques i les agressions d'agents químics.

4. CAPACITAT COM A AÏLLANT El PVC no és conductor de l'electricitat i per tant, és un material molt apropiat per a aplicacions elèctriques com ara fundes de ables, safates, caixes, tubing, etc. A més, s'utilitza en revestiments, finestres i portes perquè afavoreix l'aïllament tèrmic i acústic.

IMPERMEABILITZANT També es adequat en làmines, recobri•nents impermeables i segellats perquè una de les qualitats importants del PVC és la mpermeabilitat

Per tal de conèixer en profunditat aquest material i les seves perspectives de futur, Fora Ibérico del PVC ha organitzat, amb la col·laboració del Col·legi, un cicle de jornades tècniques sobre el PVC en la construcció. Se celebraran a la sala d'actes del Col·legi els dies 30 de maig i 6,13, 19 i 27 de juny. Al llarg de 5 jornades, professionals experts en PVC donaran a conèixer les seves aplicacions, avantatges, nous usos i mètodes de col·locació. Es tractaran de manera específica temes com ara el comportament del PVC davant el foc: canonades i accessoris en PVC; finestres en PVC; làmines impermeabilitzant i noves aplicacions del PVC en l'edificació. La inscripció a les jornades és gratuïta, però cal reservar plaça. '*-

Inscripcions Servei d'Informació Telèfon 932 40 20 60 lnformació@apabcn.es

jornades tècniques Descobriu de la mà de professionals experts perquè el PVC és un dels materials plàstics més utilitzats en la construcció, els seus avantatges, les aplicacions més habituals, els mètodes de col·locació i el seu futur en el sector de la construcció

DIJOUS 30 DE MAIG, A LES 19 H

El comportament del PVC davant el foc

DIJOUS 6 DE JUNY, A LES 19 H

Jordi Murtra, arquitecte Soci director de Projectes S.A. • L'incendi: dinàmica, fums i calor • El PVC i el foc: assaigs, experiències i resultats • Classificació europea dels materials de la contrucció

Canonades i accessoris en PVC: passat, present i futur

DIJOUS 13 DE JUNY, A LES 19 H

Finestres en PVC: confort i disseny

DIMECRES 19 DE JUNY, A LES 19 H

Làmines impermeabilitzants PVC DIJOUS 27 DE JUNY, A LES 19 H

Noves aplicacions del PVC en l'edificació

Sala d'actes del CAATB. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Cal confirmar l'assistència al telèfon del Servei d'Informació 932 40 20 60 o a informacio@apabcn.es Inscripció gratuïta Organitza:

p c

Coordinador tècnic: COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

El programa favorito de muchos técnicos: - àgil, intuitivo, seguro, completo.

Abarca todas las facetas con relación a costes de construcción: • Estimaciónes y presupuestos.

- Certifïcaciones.

- Seguimiento y Control de costes: tareas y recursos, consumos, almacén, proveedores, etc.

- Realimentación de las bases de datos de preciós Gran similitud con MS-Office: • MDI: múltiples proyectos (= doc. = archivo) en la ventana del programa.

- Copiar y mover objetos mediante "arrastrar y soltar".

- Ayuda sensible al contexto, amplio índice 1 Gestión en pesetas, euros y divisas, conversiones automàticas.

Presupuestos Mediciones Certificaciones Control de costes (empresas constructoras): nueva versión para Windows 95-98 /NT (32 bits) mas comodidad, nuevas prestaciones

1 Mediciones detalladas por bloques te mp ora les.

Asociación de todo tipo de objetos (imàgenes, gràficos, tablas, etc.) mediante técnicas OLE. _ Impresos de calidad gràfica, exportables a Word, Excel, HTML Formato de impresión gestionado por plantillas totaimente personalizable.

• Importación / exportacion completa de proyectos y BD a través del formato de intercambio FIE-BDC3.

Visite nuestra web: www.am2.es AM2S.A. Ausias March 39,3^ 08010 Barcelona Tel.: +(34) 93 265 82 82 Fax: +(34} 93 265 78 40 e-mail: inf0@am2.es

PRÉSTECS HIPOTECARIS FACIS LA SEVA CASA PER BEN POC Especial per al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Per això a BBK li hem reservat un Préstec hipotecari en condicions exclusives, perquè finançar el seu habitatge no li resulti una càrrega. A més, a BBK, també gaudirà gratuïtament de tots aquests serveis: • Comptes corrents i llibretes sense comissions.

• Les targetes BBK Maestro i Mastercard que li permeten operar en qualsevol caixer de la Xarxa Euro 6000 í 4B sense cap cost.

• Contacte directe amb BBK a través d'Internet les 24 hores del dia a l'adreça www.bbk.es. Una pàgina on ara ja pot contractar el seu compte Viviendanet amb els màxims avantatges fiscals i una rendibilitat del 3,5%TAE., fins a imports de 60.000 €.

• Servei d'Atenció Telefònica a! 901.33.55.66 (de 7 a 24 h, cada dia).

íi • I és que a BBK ens preocupem per vostè.

VISITI'NSA:

Caixa d'Estalvis BBK Avinguda Diagonal, 4 13 (Cantonada d Balmes) Tel.: 93 416 00 62

Caixa d'Estalvis BBK Passeig de Gràcia, 1 18 Tel.: 93 217 15 04

bbk :

ORNAMENTAL

Si desitjo rebre més Nom informació enviï Adreça aquest cupó a S B 5 C.P Població Pg. Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50

Sí, desitjo rebre D Catàleg gratuït D Visita representant *< Fax: 93 346 17 13 sasí 'sas-sa.com www.sas-sa.es"