INF020515 by sia16

J O L • L EG I

D ' A P A R E L L A D O R S

I A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

D E

B A R C E L O N A

•• Més de 300 empreses es van especialitzar en l'amiant i els seus compostos aplicats a la construcció a Catalunya

u r a n t els p r o p e r s a n y s m o r i ran en els països desenvolupats unes 30.000 persones a l'any de càncer originat per la inhalació de fibres d'amiant. Es deia que aquest problema no afectava el nostre pais, però ara sabem que més de 300 empre-

ses es van especialitzar en l'amiant i els seus compostos aplicats a la construcció a Catalunya i que més de 2.600.000 tones d'amiant han estat importades, al marge de la producció nacional. Si intentem fer un retrat robot dels edificis amb més possibilitats de contenir apli-

cacions d'alt risc, tenim un edifici construït entre 1965 i 1985, amb estructura metàl·lica, destinat a oficines o aparcament i amb instal·lacions centralitzades. Això no vol dir, però, que altres edificis no puguin incorporar aplicacions d'alt risc de forma general o localitzada.

Aquestes i moltes altres són les dades que es desprenen de l'estudi realitzat pel Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi, en col·laboració amb l'Institut d'Estudis de la Seguretat, per encàrrec de la Fundación para la Prevención de Ríesgos Laborales. *à

El Col·legi amb l'any del Patrimoni Cultural

Els premis FAD ja tenen candidats

• • E l 70% dels participants d'aquest any té menys de 45 anys Entrevista I7o Miquel Soldevila: "El visat on line facilita la bona qualitat de servei"

Especial Control de qualitat i laboratoris d'assaig

••Quadern central: Torna el Màster

T15

l mes de febrer passat, el Col·legi va presentar a la Divisió de Patrimoni Cultural de la UNESCO e! Projecte de Rehabilitació d'un edifici per a Biblioteca pública dels manuscrits a Xinguetti, Mauritània. Aquest projecte dóna resposta als objectius plantejats per la UNESCO dins de l'any del Patrimoni Cultural, els quals fan referència a l'ajuda tècnica entre països, a ia unió d'esforços i a la mobilització de recursos econòmics vers el Patrimoni Cultural. Van ser les difícils condicions del lloc i l'experiència en aquest tipus de treball ei que va fer que la UNESCO sol·licités la participació del Col·legi. #

SEGONA QUINZENA MAIG 2002

205

Nou SEAT Ibiza. Torna el temperament. La passió el mou. La força l'impulsa. El caràcter l'identifica. La bellesa l'inspira. El temperament ei defineix.

Pur Ibiza. Nascut per despertar admiració. Únic per la força dels seus motors com elTDi de 130 CV, el més potent de la seva categoria. Creat per ser el més àgil amb la seva innovadora direcció electrohidràulica.

Preparat per respondre amb tota seguretat gràcies a l'ABS i al control d'estabilitat (ESP). Disposat sempre a obrir-te nous camins amb el seu sistema de navegació. I capaç de fer

:F=|-r

de la nit el dia amb els seus fars de xenó. Torna el SEAT Ibiza. Torna el temperament.

Lesseps Motor S.A. Exposlción abierta sàbados de 10.00 h a 13.30 horas. Pàrking Clientes.

Exposkíón y ventas:

Servicio tecmco:

• Asesoría de Seguros. • Financiación a su medida. • Renting, Leasing y comodfn.

• Extensa gama de accesorios • Taller mecànico, e l é c t i k o . plancha /pintura. • Recambi as.

Av. Hospital Militar, 77-79 - Teif. 93 285 75 75 - BARCELONA Rda. General Mitre, 190 - Telf. 93 212 09 99 - BARCELONA ATENCIÓN PERSONAUZADA ATENC! ON ES ESPECIALES A COLEGIADOS

C/ Bolívar, ÚU Teir. 93 28 ?S BARCELONA ordi Batey 0

EL E L T E M A

MEDI

AMBIENT

L'inforfnjcu SEGONA QUINZENA MAIG 2002

L'amiant, una nova assignatura pendent La importació de 2.600.000 tones d'amiant i el treball de més de 300 empreses en les aplicacions d'aquest material a la construcció posen de relleu la importància d'aquesta indústria i de les possibles repercussions al nostre país | p I ciment aluminós, durant

més de 300 empreses es van especialitzar

I ^ B uns anys, va ser un material àmplia-

en l'amiant i el seus compostos aplicats a la

ment utilitzat per les seves extraordinàries

construcció a Catalunya

prestacions, però pocs anys més tard va ser

2.600.000 tones d'amiant han estat impor-

l'origen de greus problemes estructurals. El

tades, al marge de la producció nacional. És

desconeixement

especialment sorprenent que encara conti-

o els dubtes raonables

sobre alguns materials ens haurien de fer

i que més de

nuem utilitzant el fibrociment amb sistemes

incrementar les precaucions a l'hora d'em-

de col·locació força senzills i que per treure'l

prar-los, ja que avui dia els ensurts tècnics i

d'un edifici haguem de fer un complex pla

socials són massa habituals. Tant és així,

de treball i tractar-lo com a residu especial.

que ja parlem de l'obligació d'eliminar les

Aquestes i moltes altres són les dades que

canonades de plom, dels sensors radioac-

es desprenen de l'estudi realitzat pel Servei

tius, dels halons, dels PCB, i de molts altres

Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi,

components tòxics presents als nostres edi-

en col·laboració amb l'Institut d'Estudis de

ficis. Millor que haver-los d'eliminar, i més

la Seguretat, per encàrrec de la Fundación

econòmic, és no fer-los servir.

para la Prevención de Riesgos Laborales

El cas de l'amiant resulta especialment dramàtic. Segons els darrers càlculs, durant

Trobareu ei document complet a l'adreça www.csostenible.net/salut.asp. í í

els propers anys moriran unes 30.000 persones/any, en els països desenvolupats, de càncer originat per la inhalació de fibres d'a-

Lara Trujillo

miant. Es deia que aquesí problema no

Rehabilitació i Medi Ambient S&maGapabcn. es

afectava el nostre país, però ara sabem que

Cuademos de Arquitectura, 4 (t945)

AISLAMIENTOS

TERMICOS ACÚSTICOS FRIG0RIFU60S

MONTERO

Gràfic 3. Volum de les importacions realitzades durant el segle XX

ASBESTOSPRAY aístamlento de fibra proyectada

5.A.

PftOTlSfc

Cardiegves. R. Aistamiento y protección

Pascual, Manuel. Tecnologia del fuego.

de las constrvccíones (1959)

Barcelona (1977)

.'4

1EDI

' Lintermatm SEGONA QUINZENA MAIG 2002

AMBIENT

Empreses, productes i edificis amb amiant [~ï~~ a recerca desenvolupada ha

Un dels resultats de la recerca ha estat

I Vmm permès conèixer els noms de les

una primera estimació del nombre d'edificis

empreses que importaven amiant i quines

amb risc de contenir amiant separant en dos

quantitats, les empreses que el distribuïen o

blocs segons el risc per a ía salut: risc mitjà

el col·locaven, i els diferents productes amb

(fibrociment), del qual podem dir que pràcti-

els seus noms comercials. El buidat de

cament tots els edificis en contenen, i risc alt

publicitat de revistes i anuaris de construcció

{projeccions, calorifugacions i falsos sostres)

ha permès identificar més de 3 0 0 empreses

en què les estimacions són les següents: uns

que a Catalunya van treballar amb l'amiant a

6.000 edificis i uns 14.000 aparcaments

la construcció, i així ho anunciaven. En els

poden

registres aranzelaris s'han trobat 7 7 5 empre-

19.000 edificis en poden tenir en tes seves

ses importadores (vegeu gràfic 1). S'han pogut identificar més de 100 productes diferents adreçats a l'aïllament tèrmic í acústic, a la protecció contra el foc, plaques de fals sostre, paviments i fibrociment (vegeu gràfic 2). En cap cas podem afirmar que aquests

100 productes siguin els únics.

També hi ha una gran quantitat d'amiant que

contenir

amiant

projectat, uns

instal·lacions i uns 100.000 m ? d'oficines i

DISTRI&U1DO POR

serveis en poden tenir en el fals sostre. Aquestes xifres haurien de ser contrastades

Cuadernos de Arquitectura, 51 (1963)

moltes de les quals encara estan actives, no permeten l'accés de la seva documentació. Si intentem fer un retrat robot dels edi-

PRODUCTES AÏLLANTS I IGNlFUGS AMIAOTEX. V-AMIANTR i ELECIRISOL,

ISOUTE i ISOTDtH,

AISMAUBAR, SA

JOSt M. MOUST

ASBESTOLUI.

UGERIT,

ficis amb més possibilitats de contenir

bres d'aire, interiors de portes i elements

aplicacions d'alt

resistents al foc, a més del que es manufac-

construït entre 1965 i 1985, amb estructu-

turava sense nom com a cartró d'amiant o

ra metàl·lica, destinat a oficines o aparca-

empaquetadures (trenat) i per fer morters

(1956-57)

però, malauradament aquestes empreses,

THE CAPE ASBESTOS CO.LDT.

es va distribuir en fibra pura per omplir cam-

Uralita. Manual general

amb dades que les empreses col-tocadores,

risc,

tenim un edifici

ment i amb instal·lacions centralitzades.

ESPECIA1IDADES TÍRMIC0-I.1DUSTHIALES

ASBESTOSPRAY,

UMPE7 SPRAT,

JUAN VlfííAS ING. IND. ï CÍA/PROTISA/ALfSÓN

AISLAW1ENT0S SUBERINA

CAFyPERUANITE.

ROTEMON.

TURNER BROTHERS ASBESTOS CO. LTD.

MONTERO, SA

CAPOSITE i IS0LAM1ANTE,

SALAHANDER COHPOSmON,

EOUARDO ROSA

ROVIRAUA Y ClA í URALITA. SA

FIRE-STOP,

TEKMISOL.

ignifugs. Aquest últim va ser reiteradament

Que aquest sigui el retrat del edifici "tipus"

recomanat en les NTE-1PF/1974, que van ser

no vo! dir que altres edificis no puguin incor-

REVESTIMIENTOS AISLANTES REFRACTARI05

ISOLANA.SL

de compliment

porar aplicacions d'alt risc de forma general

IS0LAM1T,

IDUI150N4,

E.F.ESCOfET Y ClA

E.TASA ESTUDIÓS TÉCNICOS Y AISLAMIENTOS

obligat amb l'Ordenança

sobre normes constructives per a la prevenció

o localitzada. ®

d'incendis a Barcelona de l'any 1974.

P L A Q U E S D E FALS S O S T R E , A C Ú S T I Q U E S I I G N Í F U G U E S ASBESTOS-BOARD.

RANUREJ,

ARMSTRONG

AISMAUBAR, SA

PÍCT1LES,

ROCAUTE,

NEWALLSINSULATION CO

ROCALLA.SA

PIASBESTO, PUSMICA.SA

PAVIMENTS

VINlLICS

ema

UECFLEX

CEPLASTICA ARIZ í POLIRUBER. SA

PROTISA

DALflEÏ,

HAIHM,

EGASAN TERMOPLASTICOS, URALITA, SA DISTIPLAS, SA

ARTEHOGAR

0EUFIB,

Ï1N1LASBESTO.

ARTEHCOR

CHIMICALUCANA.SPA

FIBROCIMENT

lt«S

otros

1 Í

AÉGISyTURNEHSTRAFFORD,

JESESTA,

TUflNER BROTHiRS ASBESTOS CO. LTO.

JEROITA, SA

BTR y BTU PERFIL PLASTODEXM, 0R10N, GRANÜNDA,

NOVDNDA. SUPERONOA, ORNAUTH,

UINIONOA, GLASAL, DRENA, DEKOR. FlBBOCflOM,

mWABEST, DURiï, GRECONDA, HICRONOA,

FIBROUUtMOL URATHERU

SANrt. ROCATHERH

GRUFO URALITA

R0CA11A.SA

CAOUTA,

PtZARRITA,

CAOLÏÏA

FIBROCEMENTOS CASTILLA. SA

C1M1ANT0,

S.HINGLES. SUPMHAU,

CIUIANTO DE ESPANA, SA

ANTONIO SUAY RICO

ETERNIT,

TaUTA, RBftCCEHENTOSVASCÜS,SL

MDZGER, EDMUNDO Y JOS£/J. HCN YPAGÉSí JUAN MOLINS / fi. CUMELLAS / VILASECA. ROESICKE Y HAAS / VllASECA. SA

FIBROTUBO,

TOSCHI,

FIBROTUBO-FIBROLiT, SA

TOSCHI GMBH i CO

I8EJUT. IBERFT. SA

Gràfic 1. Empnses amb més volum d'importacions d'amiant i sectors d'ús.

Gràfic 2. Productes amb amiant

L'InfomAiu tiu SEGOMA QUNZENA MAIG 1002• ! 5 " -

Com hem d'intervenir en edificis amb amiant | F * a uns anys, els treballadors II

de les fàbriques da productes d'amiant i

les seves famílies eren els afectats per aques: perillós material. Avui, tothom accepta que les persones amb més risc són el personal de manteniment

dels edificis que contenen

amiant i els treballadors d'empreses d'enderrocs o rehabilitació. Malgrat que sembla que el problema del nostre país no té la magnitud d'altres països europeus, on la incidència de l'amiant ha estat molt més important, la situació detectada requereix d'unes mesures que evitin riscos per a !a salut dels treballadors. La no exposició a les fibres d'amiant és l'única mesura preventiva que mèdicament

El personal de manteniment dels edificis que contenen amiant i els treballadors d'empreses d'ederrocs o rehabilitació són els que tenen més risc per manipulació d'aquest perillós material

està demostrat que permet evitar malalties i salvar vides. Moltes són les accions que permeten reduir

riscos. Alguns països han

impulsat la creació d'un cens d'edificis amb amiant, obligant els propietaris a certificar

salut dels treballadors i personal implicats

la seva presència a l'immoble. També s'ha

en la intervenció. En aquest sentit, ei Centre

desenvolupat una homologació per a treballs

de Seguretat i Condicions de Salut en el Tre-

de desamiantatge.

ball de la Generalitat de Catalunya va editar un CD-Rom anomenat Amiant en edificis

Assegurar q u e les i n t e r v e n c i o n s

instal·lacions:

s i g u i n segures

Què fer? Aquest interessant

CD dóna les eines per preparar un pla de tre-

Encara que al nostre país no han arribat

ball en intervencions d'enderroc, rehabilita-

encara a aquestes mesures, tenim els mit-

ció o manteniment,

preparar el corresponent pla de treball, esta-

••"• Rehabilitació

i Medi

blint els mitjans per garantir la seguretat i

"*' serrm8ipaticn.es

jans per assegurar que les intervencions en eís edificis siguin totalment segures. EI coordinador de seguretat, com a responsable i figura clau, ha de detectar els riscos i Ambient

El Col·legi i l'amiant \r\

es de fa molts anys, el

d'ampliar amb la prohibició de l'ús i la

els riscs de l'amiant: Control de amianto en

! ! « • Servei Rehabilitació i Medi Ambient

comercialització de l'amiant blanc, del 7 de

edificios: diagnostico, tratamiento y elimina-

del Col·legi treballa per afrontar la pro-

desembre de l'any passat, i la nova cataloga-

ción, promoguda per i'Associació Catalana

blemàtica de l'amiant vinculada a la cons-

ció com a residu especial de qualsevol mate-

d'Empreses Especialistes en Síndrome de

trucció. Ja l'any 1998, com a resultat

rial de construcció amb contingut d'amiant,

l'Edifici Malalt (ACESEM). El seu objectiu

d'anys de recerca, va publicar el Manual

del 16 de gener d'aquest any.

és implicar els professionals i a les adminis-

per a la diagnosi i el tractament

tracions en uns grups de treball orientats al

de l'a-

Des de YAgenda de la Construcció Sos-

Es tracta d'un

tenible, Hoc web promogut pel Col·legi i rea-

desenvolupament

manual que descriu l'amiant i (es seves

miant a la construcció.

dels temes

la salut

següents:

litzat conjuntament amb l'Escola d'Arqui-

vigilància

varietats, els efectes sobre la salut, els

tectura del Vallès de la UPC, l'Associació

diagnòstic (anàlisi de laboratori), desamian-

epidemiologia,

seus uses, la seva localització, com s'ha

GEA i l'Institut Cerdà, es fa una recopilació

tatge, construcció t formació. El Col·legi és

d'tntervemr en edificis amb amiant, i la

de la legislació referent a l'amiant i a pro-

problemàtica del tractament dels residus.

un dels membres permanents de la Taula i

ducles alternatius als materials amb amiant,

participa activament en diferents grups de

Es complementa amb un recull de iabora-

i dóna una relació de les empreses especia-

treball. •'*•

tons, empreses especialitzades i aboca-

litzades en el desamiantatge.

dors autoritzats, juntament amb la legislació i normativa especifica. Avui s'hauria

En aquest mateix sentit, el Col·legí participa en la Taula de Treball Nacional sobre

El Manual« pot adquirir 3 la Cooperativa lotúi Capell (tercera planta del Col·legi)

NOTICIARI PREMIS

r SEGONA QUINZENA MAIG 2002

FAD

NOTICIARI

Els FADd'Arquitectura i Interiorisme ja tenen candidats El 70% dels participants en l'edició d'aquest any té menys de 45 anys f p Is premis FAD d'ArquiteclEZ. tura i Interiorisme del 2002 ja tenen

les obres arquitectòniques finalistes.

finalistes: 3 5 obres, distribuïdes en 18 que

Enric Miralles opten al premi d'Espais Exte-

corresponen a la categoria d'Arquitectura, 6

riors amb el Parc dels Colors de Mollet del

a la d'Interiorisme, 5 a Is de Espais Exteriors

Vallès. La seva obra es disputarà el premi de

i 6 a la d'Espais Efímers. L'edifici Roger de

la categoria amb el parc urbà de Moutidos a

Llúria de la Universitat Pompeu Fabra rea-

Maia (Portugal), la recuperació de la riba del

litzat

riu Gallego a Zuera (Zaragoza), o l'estadi d'a-

pel despatx

d'arquitectes M B M ,

Benedetta Tagliabue i el desaparegut

encapçalat per Martorell, Bohigas i Mackay;

tletisme Tussols-Basil d'Olot. El taller de

la seu internacional de Decaux a l'antiga

Tagliablue i Miralles també ha estat selec-

factoria Martini Rossi a Madrid, obra de Car-

cionat en l'apartat d'Espais Efímers per l'o-

les Ferreter i Joan Guibernau, que també

bra Kolonihaven, a l'exposició Cases imprò-

han quedat finalistes amb 12 habitatges a

pies del MACBA. Pel que fa a la categoria

Sant Cugat del Vallès; el Museu de la Il·lus-

d'interiorisme,

tració a València; les cases M&M de Bella-

obres tant diverses com el Palau can Gomis,

terra i el Centro de Control Marítimo del port

al carrer Princesa de Barcelona o el restau-

de Lisboa de Gonçalo Byrne, són algunes de

rant Monastrell, a Alacant.

han estat

I S I •'.:•£ BS • « • ! ! • • • •£!•••:> • •£••• •:.•» • : • • • • • • • • • • •..:••• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • mam m • • • ,

seleccionades

Evite rejas, tnejore sus proyectos con toda seguridad

Jan Montero, José Antònia Martínez Lapena i Marta Ventós van presentar les obres finalistes a l'auditori del FAD. L'acte de presentació de les obres fina-

què dels 3 2 finalistes que hi ha en els qua-

listes i també de les 50 seleccionades es va

tre grups, 23 autors tenen menys de 4 5

fer el passat 18 d'abril a l'auditori del FAD.

anys. I això vot dir el 7 0 % dels finalistes.

Aleshores, l'arquitecte José Anionio Martí-

De totes maneres, no tot és perfecte. En

nez Lapena va destacar la força homogènia

la presentació de les obres finalistes - i de

de la selecció. "No hi ha cap obra que hagi

les 50 seleccionades- Martínez va indicar

interessat en principi a tot el jurat. Això vol

que havia observat arreu de la península que

dir que l'elecció serà difícil". Martínez pre-

l'arquitectura actual té "bona salut" però

sideix el jurat del premi, que té com a mem-

que alhora molts estudis

bres l'arquitecte Jon Montero, president de

especialment els més joves, estan en "estat

l'associació del FAD que impulsa el premi,

agònic". I va donar-ne la seva explicació:

d'arquitectura,

l'ARQ-INFAD, l'aparellador Ferran Pelegrina,

"És així per la dificultat d'accedir a un encà-

la interiorista Marta Ventós, els arquitectes

rrec de les institucions públiques, que en el

José Ramon Serra i Carles Muro, l'enginyer

fons són el major contribuent en promocions

Francesc Figueras i el fotògraf Lluís Casals,

que es fan al nostre país". Per la seva

l'ofici del qual és novetat en la composició

banda, Montero es va lamentar de que les

del jurat.

Administracions de l'Estat que s'encarreguen de la tipologia dels habitatges tinguin

Relleu generacional El veredicte del jurat del Premi es donarà a conèixer en un acte públic la darrera setmana de juny, en et que també es lliurarà el premi del jurat d'opinió, concedit per professionals del sector convidats per l'organització. Els premis reuneixen des de 1 9 5 8 el més destacat de ía producció arquitectò-

Persianas y puertas de gran seguridad

nica peninsular i estan oberts a la totalitat de les obres finalitzades durant l'any anterior al seu lliurement. Arriben a la 4 4 J edició amb bona salut, ja que han reunit 3 2 8 obres, una xifra de participació que ha superat d'escreix les 2 5 0 obres inscrites l'any passat i garanteix el relleu generacional, per-

una normativa molt rígida, "que fa difícil fer invencions que s'apartin de l'estricta normativa vigent". Marta Ventós va recordar que li va agradar veure utilitzar materials autòctons com pissarres o fustes. "A Galícia i Portugal molt més que aquí". í í

NOTICIARI

PRIMAVERA

FOTOGRÀFICA

El Col·legi participa al 20è aniversari de la Primavera Fotogràfica La Primavera Fotogràfica,

La coincidència amb l'Any Gaudí ha provocat

que va començar oficialment el 15 d'abril

la creació d'un apartat propi, "Aproximació a

i es perllongarà fins al 3 1 de maig, està de

Gaudi", que reuneix sis exposicions sobre

celebració. Quan es va presentar per pri-

l'arquitecte català. Com és habitual, e! nostre

mera vegada, el 1982, va reunir amb prou

Col·legi hi participa, aquesta vegada amb

feines una trentena d'exposicions. Vint

dues exposicions. La primera du el títol "Llei-

anys després, la biennal compta amb la

da, territori, ciutat, gent", una exposició d'o-

participació de 5 0 0 fotògrafs i reuneix 184

rïginals de Francesc Belarí, Xavier Gonï i

mostres que s'escamparan per 4 0 munici-

David Saura, que es podrà visitar a la sala

pis catalans. L'edició d'aquest any ofereix

d'exposicions. La segona és una exposició

una temàtica molt oberta que inclou un ampli panorama de la creació fotogràfica, des dels autors clàssics fins als més nous.

fotogràfica de Brenda Novak, a l'espai d'exposicions de la primera planta. Ambdues fins A üait, una de les imatges de Brenda Novak. A baix, muntatge a "Lleida, territori, ciutat, gent".

al 2 9 de maig. •£'

fotogràfic

COLOMS

LEGIONELLA

CORCS

-.J

11 lbertrac,s.l. control de plagues 93 439 31 04 - 93 430 43 01 Cl Breda, 9 - 08029 Barcelona www.ibertrac.com www.termitas.net PLAGUES URBANES

ERMITS

E L %

N OT

ICÍARI

\ LinformMlu SEGOMA QUINZENA MAIG Í002

Rehabilitació del patrimoni El Col·legi col·labora amb la UNESCO en l'any del Patrimoni Cultural | p I mes de febrer passat, el I L·m Col·legi va presentar a la Divisió de Patrimoni Cultural de la UNESCO el Projecte de Rehabilitació d'un edifici per a Biblioteca pública dels manuscrits a Xinguetti, Mauritània. Aquest projecte dóna resposta als objectius plantejats per la UNESCO dins de l'any del Patrimoni Cultural, els quals fan referència a l'ajuda tècnica entre països, a la unió d'esforços i a la mobilització de recursos econòmics vers el Patrimoni Cultural. Es tracta d'un cas de simbiosi clara orientada cap a una la màxima eficàcia en aspectes de cooperació per al desenvolupament en l'àmbit cultural. D'un projecte multidisciplinari, coordinat per la UNESCO, el qual es planteja la identificació, catalogació,

a unes exigències tècniques per a la conserva-

estudi, restauració i conservació dels manus-

ció dels manuscrits totalment contraposades a

crits de Xinguetti. Experts de la Biblioteca

les condicions naturals de l'entorn, sense

Nacional de França assumeixen les tasques

recórrer al condicionament artificial en un

de catalogació i recuperació dels manuscrits i

indret on no hi ha ni electricitat ni altres mit-

el Servei Rehabilitació i Medi Ambient del

jans als quals tots estem acostumats. Es trac-

Col·legi la redacció del Projecte de rehabilita-

ta, doncs, d'un edifici que ha d'oferir unes

ció de l'edifici que ha d'acollir els documents

condicions estables utilitzant tan sols els

en condicions òptimes de conservació i els

recursos bioclimàtics que el lloc permet. Un

laboratoris necessaris per al seu estudi i trac-

altre repte que ha exigit una cura especial ha

tament. Pel que fa al finançament, la Funda-

estat la integració de l'edifici en un indret

ció de RhÓne-Poulenc aporta els fons neces-

declarat patrimoni mundial.

saris per poder afrontar les obres i ['Agencia Espanola de Cooperación Internacional es fa càrrec de les despeses derivades de la redacció del projecte i direcció de les obres.

Imatges de Xinguetti (Mauritània) on s'ubica el projecte de rehabilitació d'un edifici per a biblioteca pública on es conservaran els valuosos manuscrits únics al món. El projecte del Col·legi respon als objectius de la UNESCO dins l'any del Patrimoni Cultural.

Han calgut dues visites a Xinguetti per estudiar les característiques bàsiques de l'arquitectura tradicional de la població, recollir dades climàtiques, conèixer el patrimoni documental a conservar, valorar els materials i les tècniques de construcció a l'abast, contac-

Experiència en aquest tipus de treball

tar amb els paletes que poden realitzar els tre-

Van ser les difícils condicions del lloc i

balls i per fer una estimació econòmica dels

l'experiència en aquest tipus de treballs cosa

treballs establerts en el Projecte. Ha estat amb

que va fer que la UNESCO sol·licités la parti-

tot aquest bagatge que Ramon Graus i Xavier

cipació del Servei Rehabilitació i

Medi

Ambient del Col·legi en la redacció del Pro-

Casanovas han redactat el Projecte de Rehabilitació que s'ha presentat a la UNESCO. ®

jecte. Un projecte que ha hagut d'enfrontar-se

2002, any internacional del Patrimoni Cultural Coincidint a m b el 3 0 è a n i versari de la Convenció per a la Protecció

Patrimoni cultural entre les diferents

del Patrimoni Mundial, Cultural i Natural,

• Integrar la protecció i la preservació del

l'Assemblea General de les Nacions Unides

Patrimoni cultural en les estratègies de

va designar la UNESCO com a organisme

planificació dels estats membres

coordinador de les accions de l'any del Patrimoni Cultural, 2 0 0 2 . Els objectius

agències de Nacions Unides.

• Difondre el missatge de valorització del

• Les accions associatives i mobilitzar recur-

va prenent més força en la valorització i

sos econòmics vers el Patrimoni cultural

preservació de les tradicions i costums identificadors dels trets bàsics de les dife-

El concepte de Patrimoni Cultural és el

rents cultures. En aquest mateix sentit, el

de la seva accepció més àmplia. Així, es

patrimoni documental assoleix un paper

consideren tots els vessants culturals, des

destacat en les accions previstes per a

del patrimoni monumental amb què estem

aquest any, a mig camí entre el tangible i

• Desenvolupar l'ajuda mútua entre països,

més familiaritzats (edificis, centres histò-

l'intangible. fÈ

són:

en aspectes tècnics, per a la protecció i

rics, restes arqueològiques, jardins i altres)

* Intensificar la cooperació en l'àmbit del

posada en valor del Patrimoni cultural.

fins al patrimoni immaterial, que dia a dia

que ha establert la UNESCO per aquest any

Patrimoni cultural a les escoles.

NOTICIARI

PATRIMONI

CULTURAL

L'Infonrubu SEGONA QUÍZEN*.MAIG 3002,. , 9

Xinguetti i els seus manuscrits | y inguetti és un oasi situat

manuscrits -alguns il·luminats- del món

L / V en ple desert del Sàhara occidental

àrab, que van assolir el gran prestigi cultu-

i envoltat de grans extensions de dunes

ral que ens ha arribat fins a l'actualitat.

U n p a t r i m o n i de valor i n c a l c u l a b l e Ei Ksar, amaga entre els seus edificis més de 30 biblioteques familiars que conte-

de sorra. El nucli històric es troba al

A partir del segle XVII, les mahadir

nen milers de manuscrits d'incalculable valor

marge dret de la batha i a prop hi ha uns

(escoles) del desert es van concentrar a les

i el conjunt presenta una situació d'abandó

fantàstics palmerars dedicats al conreu

ciutats caravaneres. Així estaven en contac-

important. Hi ha zones on la majoria de cases

de palmeres datileres i d'hortalisses. L'ai-

te directe amb les caravanes que venien

han caigut; en altres, el perill de ruïna és

gua per al consum i per regar s'extreu de

d'Orient

i tenien accés a

imminent, i la sorra va cobrint carrers i edifi-

pous, cada dia més profunds. Les tempe-

manuscrits de ciutats tan allunyades com la

cis. Els manuscrits catalogats fins ara posen

ratures són realment extremades, amb

Meca, el Caire, Sada'a, Fes... Les tribus

mitjanes anuals de 36° C de màxima i de

zwaya, controlaven de forma absoluta el

l'obra en si mateixa com a la bellesa de la

19° C de mínima

comerç de les caravanes, ja que tenien els

seva transcripció i il·luminació, la quantitat, i

i d'Occident

de manifest la seva qualitat, tan pel que fa a

Es tracta d'una de les set ciutats san-

terrenys cultivables, els punts d'aigua i el

el seu estat de conservació deplorable. El mal

tes de l'Islam. Situada a l'itinerari de la

bestiar. Eren els encarregats de copiar els

estat de conservació dels edificis, les precà-

ruta de les caravanes que travessaven el

manuscrits, a un preu molt alt, ja que eren

ries condicions de les biblioteques, les altes

Sàhara, i és per aquesta raó que al llarg

reconeguts per la bellesa de la seva escrip-

temperatures i la baixa humitat, els atacs de

ment, amb la preparació del Projecte de

d'un mil·lenni va viure sota la influència

tura. De tota aquesta riquesa, se'n conser-

les termites, l'abrasivitat de ta sorra que arri-

rehabilitació de l'edifici que ha d'esdevenir

cultural i econòmica de diversos móns i

ven avui alguns elements essencials: la

ba arreu i altres factors estan amenaçant la

la Biblioteca pública dels manuscrits, on

civilitzacions: el Mediterrani, el Pròxim

trama urbana medieval, una tipologia arqui-

desaparició d'aquest valuós patrimoni.

Orient, l'Àfrica saheliana i l'Àfrica negra.

tectònica de pati central adaptada a les

La salvaguarda d'aquest indret i dels seus

Des del segle XVII fins ben entrat el segle

dures condiciones del desert, unes tècni-

manuscrits requereix una actuació immediata.

protegits de la sorra i on seran sotmesos als

XIX; Xinguetti gaudí d'un comerç extraor-

ques de construcció autòctones, algun edifi-

Una opció podria ser portar els manuscrits a

tractaments necessaris en el laboratori, el

dinari {més de 30.000 camells en un sol

aquests es conservaran en les millors condicions possibles de temperatura i humitat,

ci singular, una cultura vinculada a la tradi-

Nouakchott (capital de Mauritània) i guardar-

qual formarà part dels serveis de la Biblio-

dia) i simbolitzà l'erudició. La literatura,

ció nòmada i unes biblioteques de manus-

los all! en les millors condicions. Ni la UNES-

teca, ífc

els tractats religiosos, l'astronomia, la

crits úniques al món. Per aquestes i moltes

CO ni els propietaris no hi estan disposats i,

medicina,

altres raons, l'any 1996, Xinguetti va ser

per aquesta raó, s'ha impulsat un projecte

Xavier Casanovas Rehabilitació i Medi Ambient sermaSapabcn. es

l'ensenyament,

etc,

foren

algunes de les disciplines tractades. Però

inscrita en la Llista del Patrimoni Mundial

integral que preveu un seguit d'accions a dife-

fou mitjançant la transcripció dels millors

de la UNESCO.

rents nivells. El Col·legi hi col·labora activa-

Joan Ardèvol: "És un projecte d'una gran importància cultural" Quina és la seva opinió sobre el projecte

Antoni Gonzàlez (1) quan va explicar els tre-

aquests treballs és important. Si no es fa

de cooperació que han dut a terme els

balls de recerca al voltant de l'esgiésia de

així, només queda la satisfacció i l'íntim

tècnics del Col·legi?

Pedret. Ell deia que ningú com els aparella-

orgull dels qui hi intervenen. I en segon lloc, manifestar el nostre compromís social i fins

"És un projecte singular i d'una gran

dors, gràcies als seus múltiples coneixe-

importància cultural pensat per a la pro-

ments dels materials i processos construc-

tot, en alguns casos, aprofitant-ho per nete-

tecció d'un patrimoni que lé un abast

tius, podien deduir o dictaminar sistemes o

jar la nostra mala consciència de tècnics

mundial. Pels antecedents i pel projecte

mètodes de construcció i, per tant, consti-

d'un país capitalista, desenvolupat i amb

que en resulta, sento una gran satisfacció

tuir-se com a figures cabdals en aquests

excedents tecnològics".

en què el Col·legi hagi contribuït en fer-ho

afers. L'altre va ser l'arquitecte Ignacio Pari-

possible. Ja a un nivell més personal, fins

cio (2) quan va destacar, d'una manera

Quin ha de ser el paper del nostre Col·legi

i tot et diria que, si no m'espantés viatjar,

important, l'aportació del nostre conegut

en el camp de la cooperació per al desenvo-

m'agradaria participar-hi directament, fer

col·lega Santi Loperena en el procés de

lupament?

d'aparellador a peu d'obra. Però la previ-

presa de dades i coneixement previ de l'edi-

"Hem de recolzar i fins i tot líderar una

sible manca de confort també em fa

fici del Dipòsit de les Aigües. Estic d'acord

tasca que avui engresca ja un bon nombre

emmandrir molt".

amb aquestes valoracions, però cal que

d'aparelladors i arquitectes tècnics i molts

mantinguem una contínua formació i aten-

d'altres professionals de la construcció. En

Què pot aportar la nostra professió d'apa-

ció a les novetats i procediments, i també

tenim experiència i són temes que tan bé

relladors i arquitectes tècnics a la protec-

una millor i més àmplia formació en els

coneixen gent d'aquest Col·legi. Recordo la

ció i vakxïtzació del patrimoni cultural?

aspectes més teoricoartístics".

experiència i la nostra manera de ser molt

I a la inversa, què aporten a la professió

pràctica. Hi estic d'acord amb la resposta

aquest tipus d'accions de caire internacional?

a aquesta pregunta que van donar dos

"En primer lloc, fer conèixer la professió

qualificats

professionals:

l'arquitecte

implicació de Carlota Aguado, en l'anterior Junta; ara mateix tota la colla que hi ha al

"Els nostres coneixements, la nostra

a nivell internacional. Per això, divulgar

voltant de Raimon Salvat i, no cal dir, de

Joan AnSévol és vicepresident del Col·legi.

gaudir i aprofitar els coneixements que es treuen d'aquestes experiències", fà (1) Cap del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona, (2) Arquitecte autor de la tnlcgia La construcoó de l'srqurtecluta i de la col·lecció de Quaderns Bisagra.

Xavier Casanovas i la seva gent, etc. Crec que és important encapçalar

aquestes

accions amb la nostra entitat i col·lectiu, i

*.Caries CartaM informatiuOapatKn.es

PUNTS

VISTA

^Informatiu SEÇgW QUINZENA MAIG 2002

MIQUEL SOLDEVILA,

aparellador:

"El visat on line facilita la bona qualitat del servei" Ha estat el primer col·legiat

en allò que es podia millorar perquè algú que

empresa de serveis, doncs evidentment que

que ha fet un visat on line, a través de la nova

no és especialista en informàtica se sentis

estem donant el millor servei. Com que la for-

"El Col·legi ha de buscar un equilibri

versió de l'aplicació de gestió professional Ges-

còmode amb el programa. La cosa va anar bé,

ma de viure d'avui dia és molt ràpida, t'has de

amb Internet i no perdre el contacte amb el

Què s'hi pot fer?

i després em van demanar de seguir col·labo-

preparar per ser el més ràpid de tots. La quali-

col·legiat. No s'ha de deshumanitzar sinó que

darrera promoció dels estudis universitaris l'en-

rant en la posada a punt del visat on line a tra-

tat del servei que ofereixes, amb l'obertura de

ha de continuar sent un grup d'amics que t r e - '

certa, perquè Miquel Soldevila (l'Hospitalet de

vés de la mateixa aplicació Gescol. Ja l'he uti-

les delegacions, que han escampat el Col·legi

ballen apinyats per tirar endavant. En el cas del

Llobregat, 1946) és efectivament de l'última

litzat per visar un parell de treballs.

arreu, ja va millorar molt. Però no deixa de ser

visat on line, penso que és una eina molt bona,

col. Qui s'imagini que ens referim a algú de la

Polifacètic,

"Pel que fa a ser aparellador, me'n sento

una incomoditat que en un moment donat no

ara bé: m'agradaria que fos una eina de treball,

Soldevila sempre ha treballat com a tècnic

orgullós, perquè al principi no se sabia ni per-

puguis dir: escolta, això ja està fet. El visat on

en comptes de la forma de treballar. Perquè si

què servíem. Així que hi havia el perill d'acabar

line et facilita aquesta bona qualitat de servei

fem que sigui la forma de treballar, al final ani-

d'encarregats d'obra però, per contra, avui en

i, per tant, acabarem Ireballant-hi tots".

rem al Col·legi bàsicament només per reciclar-

promoció... però d'aparelladors.

liberal i coneix ei ram per tradició familiar: el seu avi era un paleta d'Esplugues de Llobregat que arran de treballar a la Pedrera de Barcelo-

dia som uns tècnics que fan una feina especí-

nos o conèixer les noves normatives. No voldria que passés que el Col·legi sigui un lloc on vas

na va engrescar-se a fer-se de constructor. El

fica. Potser, per culpa de la liberalització dels

seu pare, el seu germà bessó i el seu oncle han

honoraris professionals, s'ha acabat personalit-

"Que tot plegat s'acabarà deshumanitzant,

seguit l'ofici de constructor.

zant massa la professió i hem passat de ser un

però no per culpa del tècnic o de l'equip que ha

àrbitre de l'obra a ser un comerciant de la pro-

tirat endavant el visat on line, sinó per culpa de

Hi ha el perill de perdre l'aspecte romàntic

fessió, però som reconeguts".

l'ambient en què vivim, de la rapidesa del dia a

de la feina?

Home inquiet i alhora romàntic, Miquel -com li agrada ser conegut- té un tracte afable

Llobregat que va aixecar treballant en l'empre-

dia. La sxietat ens porta per aquest camí des-

"No m'agradaria que es perdés, però sí

humanitzat i, com que cada vegada et sobra

que avui en dia veig que cada cop es fa més

visat on l'mel

menys temps, et veus obligat a utilitzar la tec-

complicat viure de la relació liberal amb mitja

nologia. Així que Internet té molts avantatges

dotzena d'empreses, com es feia abans. Per

sa familiar, mentre estava estudiant per apare-

"Hi ha el gran avantatge de poder donar

llador. També hi conserva el despatx, on acu-

un servei molt millor i, si el Col·legi és una

mula trenta anys de vida professional i personal.

perquè et posin un segell i et deixin treballar".

Quins avantatges veu en la utilització del

i extravertit, i la prova és que viu en un bloc de pisos del barri de la Torrassa de l'Hospitalet de

I els desavantatges?

però elimina la unió amb la gent".

això hi ha la tendència a treballar per una empresa o a l'Administració. Si treballes pel teu compte, has de ser polifacètic. Jo vaig

Que el primer col·legiat a utilitzar el visat on

muntar una piscifactoria de dorades a la cala

line sigui un aparellador té la seva conya.

Fornells de Menorca, he estat en l'equip tècnic

"La meva relació amb el visat on line va

d'una fàbrica de gel en escama i en l'adminis-

començar arran que tenia un problema amb el

tració d'un aparcament de 400 places... Ho

meu Gescol; vaig demanar al Col·legi què podia

has de fer, si vols viure amb tranquil·litat".

fer i em van donar a provar la nova versió del programa. Aleshores vaig començar a anotar les coses que fallaven, fixant-me especialment

Preveia la revolució tecnològica actual? "SL Jo sempre he estat una persona

PUNTS

VISTA

L'ENTREVISTA

•® "Vaig començar quan encara es gravaven les dades en disquets de 51W polzades, perquè si pujaves al carro de la informàtica seguies endavant i si no et quedaves endarrerit, i no me'n penedeixo."

inquieta. Les novel·les de Julio Verne, per exemple, m'apassionaven. Si miraves l'essència de tot allò que imaginava Verne. t'adonaves que era possible que pogués passar; no aleshores, però sí més endavant".

Hi ha col·legiats a qui la informàtica els fa pànic. "Perquè probablement ningú no els ha ensenyat a fer servir la informàtica de bona manera i potser la seva introducció ha estat traumàtica. Quan a la gent se l'ensenya bé, el que és capaç de fer la informàtica, hi entra. Però cal anar a pams. No li has de dir que amb la informàtica es pot fer tot perquè, què és, tot? Li has de dir que et demani una cosa i ensenyar-li l'avantatge de fer-ho amb l'ajuda de la informàtica. Jo no sé programar, però tinc sentit comú, I amb sentit comú te'n surts".

Com va ser la seva iniciació en el món de la informàtica? "Vaig començar quan encara es gravaven les dades en disquets de cinc polzades i quart, perquè si pujaves al carro de la informàtica seguies endavant i si no et quedaves endarrerit, i no me'n penedeixo. Després de 30 anys de professió sé fer anar programes informàtics per calcular i dibuixar, sé utilitzar una eina informàtica per fer presentacions digitals. També puc arribar a una empresa i dir: jo sé fer el mateix que fan els joves; a més a més, si un paleta m'està enganyant li puc dir que si no ho fa bé ja agafaré jo la paleta, i ho faré. I això de poder agafar la paleta també té molt de valor".

S'ha de saber trobar allò positiu de cada cosa? "És clar. Mira. jo no sóc algú que porta la feina sinó que la feina em porta a mi, aixf que per treballar necessito bones eines. Per altra banda. Internet té avantatges també fora de la vida professional. Per exemple: podríem dir que ara parlo més que mai amb la meva filla, que és a Anglaterra. Com? Doncs, ens enviem missatges instantanis amb el programa Messenger, i això que tinc una connexió a internet normal. Aviat m'instal·laré una petita camera connectada a Internet per poder veure'ns les cares mentre xerrem". f£<

i MaHet

Ecosistemes humans

L'Informatiu SEGONA Q J NZENAJIAtG Z E ï ^ M A t G Ï002 Ï

' i • *••

PUNTS

M A í C 2OG2

Homenatge a Eduardo Chillida Eduardo Chillida Juantegui, nat el ! 9 2 4 a San; Setastia. el 1943 i n c a la carrera d'arquitecti/a. ei 1947 abandona ris estudis íJVquiíeclüra i comença 3 d'buitíf a! Circulo de Beüas M e s de Madrid, iniciant la seva carrera d'escultor fins als nos-

205 TeWoo il·iecte- 932 40 23 76

tres d*es. Ha obtingut el reconeixement mundial com a escull», amb obres seves

Fax-, 932 40 23 64

instal·lades arreu de! món 1 exposades en

Adreça electrònica: infarmattuftapabcn es L'Inrofmatiu electrònic:

eJs millors museus.

hrt p-.//wvvw. a &a be n. es/in! ot ma 11 u En el catàleg de l'exposició Chillida

Consell editaria):

Leku, promoguda el 1997 per la Caixa de

Anna M. Ruiz, Joan Gay.

Catalunya, el comissari Daniel Giralt-Mira-

Xavter Alberca i Cartes Cartana Director: Carles Cartaftó

cte hi escrivia."... 1 és que ell (Eduardo Chi-

Coordinadora: Elisenda Pucurull

liida} sempre s'ha situat en aquesta frontera

Redacció: Josep Oiivé. Xavieí OI.VJ.

de les arts on es troben el metafísic i el físic,

Jordi Mtifíei 1 Antoni Cap<"o

l'aproximació gnoseològica de! ser t la delimitació científica de l'espai". Jo dina que Chillida és un escultor d'espais, és a dir, un arquitecte-escultor. Se

Anàlisi d'obra: Joan Sabaté. Potser és agosarat per part meva classificar les escultures de Chillida segons el que em susciten. Però m'hi arrisco.

naje a la tolerància, a Sevilla. Escultures ingràvides, íugar de encueníros, a Madrid, 1 Elogio del agua, a Barcelona.

Xavier Aumedes. Gabneta Schon, Vicenç Fon!. Imma Villacorta. Jordi Olives 1 Ana Moreno Dibuixants: Silva Alcobd,

li nota que va estudiar arquitectura, moltís-

Escultures megalitiques (com a referèn-

Eduardo Chillida ha estat recentment

simes de les seves escultures són per ser

cia, el monument megalític per excel·lència: el

internat en un hospital i, tot i que ara ja és

Passatemps: Miquel Sese

visitades per "dins" 1 no només contempla-

de Stonehenge, a Anglaterra), Down Town, Ger-

a casa seva, sembla que hi ha hagut

Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà

des des de "fora". Dina més, és un arqui-

nika, Lotura, Homenatge a Hokusai.

tecte-escultor privilegia! car pot materialit-

Escultures buidades. Lo profundo es ei

zar les seves idees construint-les amb les

aire, Homenaje a la mar, Homenaje a Goethe i

seves pròpies mans 1 això només està a l'a-

el projecte de foradar la muntanya de pedra

bast de ben pocs.

traquita a Tmdaya (Fuerteventura).

Escultor de l'espai com a buit de cos-

moments en què s'ha temut per la seva vida. Serveixi aquest article com a homenatge a un dels millors escultors del segle XX. *t)

viento, a Sant Sebastià; Gure Aitaren Etxea, a

relacions entre el sistema físic i l'activitat

Guermka; Elogio del horizonte, a Gijón, i Home-

Fotografia: Javier Garcia D * (Chopo), Alberi Casanovas Disseny gràfic:

g e u v e

Fotòlits: Imprès AuloediciO S.L Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802

Escultures que creen el floc. Peinss del

sos sòlids 1 com a medi on s'estableixen les

Tom Balden i Joma

Arquitecte tècnti lílieaí@tísing.es

Subscripcions: Elisenda Pucurui! Telèfon; 932 40 23 76 Publicitat: BtTMAP. Isidre Rodríguez

humana 1 escultor del lloc com a porció

C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona

d'espai assignada a una cosa 0 a una perso-

Telèton: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64

na determinada. Chilhda fa la conjunció espai-lloc i ell mateix s'ha definit com a "arquitecte del butt". Francisco Jaranta. en l'esmentat catàleg, escriu: "La forma ocupa l'espai 0 és l'espai mateix allò que esdevé forma?" i Fernando Marzà escriu: "Chiliida no crea espai,

E-mail: comerc1al@3pabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fa*. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 082*10 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic

Tel, 938 85 26 11

espai mesurable, sinó que crea un lloc en el

Vallès Occidental: Sant Francesc. 18

sentit tieideggenà del terme, és a dir, l'es-

03221 Terrassa. Tel 937 8 0 1 1 10

cultura no és arquitectura però té a veure

Vallès Oriental: Josep Pi noi. 8

amb ia construcció ísic) en la mesura que

08-100 Granoüíf5. Tel. 938 79 01 76

crea un lloc".

JUNTA DE GOVERN; President: Xavier Bardají

L'escultura d'en Chillida és basca pels

Vicepresident Joan Ardèvol

quatre costats, sense caure en els tòpics, no

Secretària: Mirterva Embuena

té res a veure amb la serena bellesa medi-

CompOdor: Albert López IDona

terrània de!s escultors del nostre país. Té una força tel·lúrica, els seus metalls semblen

Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: Miiagros Hierro, Joan GL.'ÍI I Raimon Salvat

fets a cops de martinet (tenen quelcom a

Bages Berguedà: Jaume Juanola

veure els referents de ia indústria siderúrgica

Osona: Bernat Nc^uera

tasca i els enormes buits foradats a les mun-

Vallès Occidental: Salvador Navarro

tanyes per tes mines de ferro?), les seves fus-

Vallés Oriental: Frederic de Bu<?n

tes a cops de destral, tes seves ceràmiques com si fossin esclafades i marcades a cops

Serent- Joan Gay Els et sens exposats en efe ameies signals

de martell, i res més allunyat d'això, la seva

són d'exdusrfa responsabAta dete autors

escultura és feta amb delicadesa de cirurgià

i no representa! necesíàriarrieni

í amb precisió matemàtica...

i'opirïtó óe L'Infexmatiu

20 de juny de 2002 festa dels aparelladors

Entra a l'espai de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació al World TradeCenter. Deixa't guiar pel Sr. Nauegador, accedeiH al món uirtual... i fes l'aperitiu amb les tres IDessones.

Connexió uia satèl·lit amb el president del Col·legi, que ens donarà el missatge de benuinguda. fl continuació, sopar temàTIC (res sintètic, tot de qualitat) -30 pm Sorteig de cameres digitals, Pockets PC, pantalles planes... a més d'un viatge a Cuba, nits d'hotel i cinc cursos de conducció esportiua. Ball fins que diguis prou!

fl les 23.30 pm aprendrerfra ballar tots junts el Ball_ de l'Rparellador , en la seua versió countrjj*

\<ve

Reserues al 932 40 28 60 o a ínformacío@apabcn.es Col·laboren:

Patrocinen:

GLASCOACUSTIC

k W * GlASCOCUSDC « i su casa U lona de wdrio GLASCOACUSTIC es B (ama rras natural do separar el njdo del sieooo. Sus ventaràs son: • M&amo aslarr«nJo acústico graaas a su gran etasdodad. • FaciWad de alotamiento ds nstatedones sn necesidad de recortar los panelea. • Ancho y espesores adaptades a * s dBeranles modulaaones y hpos de pertües metéteos. •Sinmermas.

òQuiere dejar de oir los ruidos de sus vecinos?. Instale GLASCOACUSTIC en su casa

POLIGLAS K3URALITA

ESPECIAL E S P E C f A W Q U A LITAT

I EL

SEU

CONTROL

Com a qualsevol altre sector productiu, la importància de la qualitat en l'edificació -entenent com a tal totes les parts del procés, des del projecte fins al manteniment de l'edifici acabatés fonamental per al desenvolupament tècnic i econòmic de les empreses i professionals que hi intervenen, així com per a una millor posició dins de la cada vegada major competitivitat existent. Malgrat el creixent nombre d'empreses i productes que disposen de segells i/o certificats de qualitat, el sector de la construcció encara està molt endarrerit respecte d'altres sectors industrials. Si bé és cert que l'any 1985 la Generalitat va publicar un decret que obliga a la realització d'un control de qualitat específic a una part dels materials emprats en la construcció, el camí per aconseguir els objectius de millora en la qualitat dels edificis encara és llarg.

L'Informatiu SEGONA Ql/NZENA MAIG Í002' | 5

NZENÍA MAIG 1002

EL CONTROL DE QUALITAT EN L'EDIFICACIÓ

que l'aplicació del control de qualitat sigui més difícil, entre aquestes particularitats destaquen (vegeu quadre 1).

Què és la qualitat? La qualitat és el grau en què un conjunt de característiques inherents d'un producte o servei compleix unes necessitats o expectatives establertes (requisits), generalment implícites o obligatòries.

ELS TRES CONCEPTES BÀSICS DEL CONTROL DE QUALITAT

És el conjunt d'activitats coordinades per

CONSTRUCCIÓ Caràcter nòmada

Productes seriats

Productes únics

Producció en cadena

Producció concentrada

(productes mòbils/operaris fixos)

(operaris mòbils/producte fix)

Moderna, àgil, adaptable als canvis

Tradicional, amb resistència als canvis

En qualsevol procediment de control de qualitat, aquest s'ha de basar en Ires conceptes bàsics i indispensables per poder fer un

Què és gestió de la qualitat?

INDÚSTRIA Caràcter fix

control adequat.

Mà d'obra qualificada, llocs de treball estables

Mà d'obra poc qualificada, eventual,

i motivació per possibilitats de promoció

sense motivació per possibilitats

Aquest conceptes s ó n :

de promoció

dirigir i controlar una organització referida a la qualitat.

DEFINIR LA QUALITAT

Què és el control de qualitat?

i preferiblement amb paràmetres quantifica-

Significa crear unes especificacions clares

És la part de la gestió de la qualitat orientada al compliment dels requisits de la qualitat.

És la part de !a gestió de la qualitat orien-

La definició s'ha de realitzar en la fase de

a actes vandàlics Destinatari del producte amb experiència,

Destinatari del producte sense experiència

i exigència per compres repetitives

i poca exigència perquè' moltes vegades és una compra única, repercutint amb la qualitat final

VERIFICAR LA QUALITAT Significa aplicar tècniques de caràcter

pliran els requisits de la qualitat {UNE-EN ISO

operatiu per comprovar i constatar la qualitat

9000:2000).

definida.

PARTICULARITATS DE LA CONS- DOCUMENTAR LA QUALITAT TRUCCIÓ DAVANT LA INDÚSTRIA Crear i recollir els documents necessaris trucció, en comparació amb la indústria, fan

sense protecció del producte i sotmès

cular.

tada a proporcionar confiança en que es com-

Les característiques pròpies de la cons-

Treballs i emmagatzemem a la intempèrie,

amb protecció del producte

bles per tots aquells elements a controlar.

projecte per mitjà del plec de condicions parti-

Què és l'assegurament de la qualitat?

Treballs i emmagatzemen! a cobert,

Especificacions simples i clares

Qualitat mal definida i especificacions confuses

Responsabilitats definides i concentrades

Responsabilitats disperses i confuses

Treballs amb marges de precisió molt

més elevats

flexibles

per deixar constància de les característiques acceptades i els valors assolits.

•Ó FORMACIÓ

Quadre I. Publicació "El control de calidad en conslrucción" d'Alvam Garcia Meseguer

MASTER PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBANISME

A grans projectes, grans directius octubre de 2002 - maig de 2004 Horari: divendres, de 16.30 a 21 hores dissabtes, de 9.30 a 14 hores Durada: 500 hores en dos anys acadèmics El CAATB t'ofereix l'únic màster de Catalunya que aplica totes les funcions del project manager al procés constructiu. Aprendràs a dirigir operacions immobiliàries, des de la seva concepció fins al lliurament del producte edificat, aconseguir els objectius marcats mitjançant la gestió dels recursos humans, de! temps i dels costos, i a donar la millor resposta als requeriments del client. SESSIÓ INFORMATIVA 4 de juny de 2002, a les 19 h Bon Pastor, 5.08021. Barcelona Cal confirmar l'assistència

1\ El màster serà impartit per professionals experts en diferents àrees del management, que aplicaran els seus coneixements i ' experiències en l'edificació i urbanisme.

Més informació al teièfon 932 40 23 73 (Àlvaro Cecilia) o a www.apabcn.es Organitza! per:

SEGONA QUINZENA. HAIG 2002;

Convocatòria

Implantació de sistemes de gestió de la qualitat ISO Subvenció del Centre Català de Qualitat-CIDEM LA DEFINICIÓ DE LA QUALITAT

El Col·legi ha fet diverses accions per impulsar la

LA VERIFICACIÓ DE LA QUALITAT

implantació de les ISO 9000, dirigides sobretot a

Per definir la quaíitat s'ha d'assenyalar: •

les característiques principals exigibles al

•

els valors mínims o màxims a assolir

•

les toleràncies admissibles

La qualitat s'ha de verificar mitjançant:

societats o empreses que s'hagin acollit al registre

material

Les comprovacions

organolèptiques

Revisió dels materials amb els sentits. Aquesta revisió comprèn geometria, marcatges,

Aquesta definició bé donada per:

desperfectes, etc.

fessionals estan avui en procés d'implantació d'a-

Els assaigs

questes ISO i es preveu que podran assolir la certifi-

La legislació obligatòria •

Les Normes bàsiques de l'edificació (NBE)

•

Els Decrets de certificació de conformitat

de societats professionals i comptin amb arquitectes tècnics entre els seus socis. Quinze societats de pro-

Comprovació de les característiques dels

cació a finals d'any.

a normes {antiga homologació)

materials amb assaigs realitzats pels laborato-

•

Les Instruccions

ris acreditats.

•

Els Plecs de recepció

En aquest moment hi ha una interessant possibilitat

•

Les UNE ressenyades en la legislació vigent

La conformitat a normes

de subvenció del Centre Català de Qualitat-CIDEM,

L'obligació de determinats materials de

de 1.800 € per empresa, a les petites i mitjanes

La normativa no obligatòria

complir uns requisits mínims establerts per

•

Les Normes Tecnològiques d'Edificació (NTD

legislació.

•

Les UNE no ressenyades en la legislació

empreses del sector que implantin un sistema de

La certificació

gestió de la qualitat. El termini per acollir-se a

vigent •

Els protxols d'adhesió als segells de qualitat

Document amb què es certifica periòdica-

•

Els Documents de Idoneïtat Tècnica (DIT)

ment el compliment dels requisits mínims del

•

La Normativa d'altres països

material.

aquesta subvenció acaba el proper 7 de juny. Tot i que cada empresa pot demanar aquesta sub-

Quan no hi hagi normativa •

•

Les recomanacions del fabricant del pro-

Les marques i segells de qualitat Distintiu que demostra que determinat

ducte

material compleix els requisits mínims assen-

El Plec de condicions particulars del pro-

yalats d'acord amb un protocol establert.

jecte

L'afiliació a marques i segells de qualitat són

venció pel seu compte, el Col·legi tornarà a gestionar-ne les sol·licituds, per als arquitectes tècnics que tinguin una empresa o societat, per acollir-se al programa d'ajuts del Centre Català de QualitatCIDEM. També, des del Col·legi és possible acollir-se a una interessant oferta d'implantació i certificació amb un cost molt reduït.

Més informació: Montserrat Roger. Telèfon 932 40 23 65. De dilluns a divendres, de 8.30 a 14.30 hores, sit@apabcn.es COL·LEGI DAPAREIIADOHS

LA DOCUMENTACIÓ Cal recollir i guardar dins el protocol tota la

on consten les dades tècniques dels seus elements constituents

documentació que avala la qualitat dels diferents materials. Els diferents tipus de documents són:

Actes de laboratori

Demostració d'estar en possessió de segells o marques de qualitat

Documents en què els laboratoris acredi-

Aquesta demostració es pot fer mostrant la

tats deixen constància dels resultats dels

publicació, en els diaris oficials de l'adminis-

assaigs realitzats en el transcurs de l'obra.

tració, de la concessió dels distintiu de la qua-

Certificats de conformitat

del fabricant, del logo del distintiu de qualitat.

litat o amb la inserció, en qualsevol document

Dxuments en què es certifica la conformitat que un producte compleix els requisits

Etiquetatge

exigits per la legislació (obligatori per a certs productes).

Etiqueta situada en l'envoltori del producte que ens aporta informació de les seves característiques principals.

Certificats a origen Document que certifica els resultats d'un

Dit i Dite

assaig realitzat pel fabricant sobre la partida lliurada. totalment voluntàries i estan subjectes a com-

un producte quan aquest fa referència a una

provacions i controls periòdics.

UNE o a qualsevol altra norma.

a l'ús a què es destina. El Dit fa referència a

Certificats de garantia Certificat en què el fabricant garanteix el

El marcatge i etiquetatge Comprovació de l'existència de marques i etiquetes identificades del producte.

La documentació aportada

d'altres com són certificats a origen, certifica-

Les normes de referència

cions dels autocontrols, etc.

Comprovació dels requisits que compleix

productes espanyols. El Dite fa referència a productes europeus.

producte subministrat.

Recomanacions del fabricant

La documentació aportada pot ser qualsevol dels documents anteriorment especificats o

Document amb què es dóna una conformitat tècnica, de la idoneïtat del producte per

Autoritzacions d'ús o administratives Document que han de tenir obligatòria-

Document facilitat pel fabricant en què es fan recomanacions sobre la posada en obra i l'ús del producte.

ment els fabricants dels sostres prefabricats i

inema INSTITUTO DE AUSCULTACIÓN ESTRUCTURAL Y MEDIO AMBIENTE, S. L.

Centre Tecnològic Europroject Parc Tecnològic del Vallès 08290 Cerdanyola del Vallès (Barcelona) Tel.: 93 586 61 40 Fax: 93 586 61 08 E-mail: inema@europroject.es

PRINCIPALS ÀREES D'ACTIVITAT HA

Formigons en massa i armats i els seus materials constituents

Acers per a estructures, assaigs de laboratori

Acers per estructures, unions soldades, assaigs in-situ

Sòls i mecànica de sòls de laboratori

Sòls, àrids, mescles bituminoses i els seus materials en vials

Sòls i mecànica de sòls, extracció de mostres i assaigs in-situ

Materials ceràmics Auscultació Estructural • Control Tècnic

L'Informatiu SEGONA QUINZENA MAIG 200Ï 1 9

ELS MATERIALS

•

Documentació del segell INCE o CC-EHE

Els components del formigó

•

Actes de laboratori

CIMENT FORMIGÓ

AIGUA GRANULATS

Definició

ADDITIUS I ADDICIONS

Definició de la qualitat Vegeu el quadre següent.

qualitat

•

Instrucció de (ormigó estructural (EHE)

•

Normes UNE del comitè 83 de AENOR

•

Plecs de condicions particulars

Verificació Verificació

•

Comprovació organolèptica

•

Assaigs

•

Comprovació de dxumentació

•

Comprovació de segell INCE o CC-EHE

•

Comprovació de Segell INCE o CC-EHE

•

Comprovació base de dades Centre de

•

Comprovació base de dades Centre de

ACER PER ARMAR

•

Documentació del Col·legi (vrtvw.apabcn.es)

(armadures

•

Documentació del Col·legi i AENOR

Comprovació organolèptica Assaigs previs, característics, resistència, consistència i penetració H20

•

Documentació del segell INCE o EHE

Comprovació de documentació

•

Actes de laboratori

•

Plecs de condicions particulars

Verificació

formigó)

(mvw.apabcn.es i www.ieca.es/aenor.html)

Comprovació organolèptica Identificació del tipus i fabricant

•

Identificació filferros corrugats (trefilats)

•

Assaigs (límit elàstic, càrrega de ruptura,

Documentació

Definició

Documentació

•

Albarà

•

Instrucció de formigó estructural (EHE)

allargament, secció equivalent, ressalt de

•

Certificats d'assaig de penetració

•

Normes UNE del comitè 36 d'AENOR

corrugues, doblat i desdoblat)

Certificats del granulat

CIMENT

AIGUA

qualitat

GRANULATS

ADDITIUS I ADDICIONS

• RC 97 Instrucció per a la recepció de ciments

• L'EHE, instrucció de formigó

• L'EHE, instrucció de (ormigó

• L'EHE, instrucció de formigó

• UNE-comitè 83

•UNE-comitè 146

•UNE-comitè 83

• UNE- comitè 80

• Plecs de condicions particulars

L'Worma;. j Í~GONA '.- . ' J/tNA MAIG 2002

Agenda de la Construcció Sostenible La finestra oberta a la construcció respectuosa amb l'entorn

•

Comprovació de documentació

tipus, empaquetades, etiquetades, i guar-

•

Comprovació de l'existència de la certifi-

dades en local tancat)

cació d'adherència •

Comprovació de segell Aenor

Documentació

•

Comprovació base de dades Centre de

•

Certificat laboratori (control previ)

Documentació del Col·legi

•

Albarà (control de recepció)

(www.apabcn.es)

•

Segell INCE o marca de qualitat

•

Actes de laboratori

• Si t'interessa el medi ambient •

Si estàs preocupat per la sostenibilitat del planeta

Documentació •

Certificats d'adherència í ressalts de corruguesoCC-EHE

•

Si vols canviar els hàbits negatius del sector de la construcció envers el nostre entorn i se't fa difícil

... què pots fer?

Visita l'Agenda de la Construcció Sostenible, el Portal de la Construcció i el Medi Ambient

ACER LAMINAT

Certificats de garantia

•

Documentació del segell Aenor

•

Actes de laboratori

Definició qualitat NBE-EA95 Estructures d'acer en edificació Normes UNE del comitè 36 de AENOR NTE-EAF - Estructures d'acer - Sostres

MAONS

NTE-EAS - Estructures d'acer - Pilars NTE-EAV - Estructures d'acer - Bigues

Definició qualitat

NTE-EAZ - Estructures d'acer - Muntants

•

RL-88 Plec de recepció dels maons

d'escala

•

NBE-FL90- Murs resistents de maó

Plec de condicions particulars del projecte

•

Normes UNE del comitè 136 d'AENOR

•

NTE-EFL Estructures de maó

•

Plec de condicions particulars del projecte

Verificació Identificació desperfectes del material Comprovació organolèptica

Verificació

Comprovació documentació

•

Identificació del material

•

Identificació bóviia de procedència

•

Comprovació organolèptica

•

Comprovació documentació

Certificat a origen o del fabricant

•

Assaigs (resistència a compressió, eflo-

Certificat del subministrador

rescència, gelada, succió, massa)

Segell qualitat

Mostra de contrast (24 peces per cada

Actes de iaboratori

•

Documentació

CORRESPONDÈNCIA AMB LES ANTERIORS NORMES Designació anterior

Designació s/ UNE EN 10025

A37b

S235JR

S235JRG2

A37c

S 2 3 5 JO

A37d

S 235 J2 G3

A42b A42c

A42d

—

A44b

S275JR

A44c

S 275 JO

A44d

S275J2G3

A52b

S355JR

A52c

S 355 JO

A52d

S 355 J2 G3

UNE802I5UNE80217 UNE80280UNE80102 UNE7402UNE80101U NE80304UNE80401U NE7I33UNE7134UNE 7244UNE83120UNE7 082UNE83I31UNE83 130UNE83I21UNE72 45UNE8315UNE83I6 UNE83134UNE83I33 UNE7238UNE7135U NE7I39UNE83I24UN E83109UNE7I36UNE 7295UNE7I30UNE72 34UNE7I31UNE7178 UNE7I32UNE7235U NE7236UNE83300UN E8330IUNLT122NE83 302UNE83303UNE83 304NLT1 18UNE83306 UNE83307UNE83308 UNE83313UNE7457U NE103300UNE7376U NE83130UNE7377UN E103104UNE7001UN E7045UNE7324UNE7 255UNE7365NLTI I 1 NLT109NLT103UNE70 45UNE7392ASTMD38 77ASTMD3080NLT1 16 UNE7368UNE7370U NE7403UNE739I

servei control qualitat L'ACREDITACIÓ en l'àmbit del formigó AVALA LA GARANTIA DE QUALITAT DEL NOSTRE SERVEI Tall - Perforació - Demolició laboratori d'assaig de l'edificació acreditat per la generalitat de Catalunya sant isidor, 1 - telèfon 937980166 - fax 937576665 - 08302 mataró |barcelona)

2 2 il'lnfermauu SEGONA V-'M.ÍENA MAIG 2002

SOSTRES UNIDIRECCIONALS

Documenlació segell Cietan Classe

Actes de laboratori

Denominació

Producte

Densitat Kg/m' Màx.

Definició •

EHE- Instrucció de formigó estructural

•

EF-96 - Instrucció de sostres unidireccionals

•

mW/m.K 10°

LVM-1

Feltre

LVP-1

Plafó

LVM-2

Feltre

>13

LVP-2

Plafó

>13

LVM-3

Manta

>19

LVP-3

Plafó

>19

LVM-4

Manta

>32

característiques tècniques

LVP4

Plafó

>32

AÏLLAMENTS TÈRMICS FIBRA DE VIDRE

Decret 71/1995 - Autorització administrativa pels fabricants de sostres

Definició de qualitat

NTE - EHU - Estructures de formigó

Plec de condicions particulars del projecte

Decret 1637/1986 - Especificacions tècniques

armat - Sostres unidireccionals •

Conductivitat tèrmica

Min

qualitat

•

Reial decret

113/2000 -

Modificació

Verificació

•

Normes UNE del comitè 92 de AENOR

LVP-5

Plafó

>52

•

Resolució

LVP-6

Plafó

>87

120

LVP-7

Plafó

>120

200

Identificació de! material (bigueta i revolto)

•

Comprovació organolèptica i dimensional

•

Comprovació documentació

•

Comprovació marcatge

1988- 06-15.

reguladores del segell Ince •

Plec de condicions particulars del projecte

•

Comprovació segell Cietan

Verificació

•

Assaigs (entrebigat)

•

Identificació del material

•

Disposicions

AÏLLAMENTS TÈRMICS. POLIESTIRÈ EXPANDIT

Comprovació base de dades Centre de

•

Comprovació organolèptica

Documentació del Col·legi

•

Comprovació documentació

(www.apabcn.es)

•

Comprovació etiquetatge

Definició de qualitat

•

Assaigs

Documentació Documentació

•

Autorització administrativa (fabricant de

•

Certificació de conformitat o homologació

•

Catalunya)

•

Etiqueta

•

Certificat del fabricant

•

Comprovació marca de segell o qualitat

•

Plànols de muntatge

•

Actes de laboratori

• •

Autorització d'ús (fabricant espanyol)

Decret 2709/1985- Especificacions tècniques i Ordre 23/03/99 Normes UNE del comitè 92 d'AENOR Resolució 1981-O7-15.Disposicions reguladores del segell Ince

•

Plec de condicions particulars del projecte

Verificació •

Identificació del material

•

Comprovació organolèptica

•

Comprovació documentació

•

Comprovació etiquetatge

•

Assaigs

Documentació •

- ÍONWQÍ I PEN£1RÒME!RES ^ - lAWmol·l VASSAIQS EN MECÀNICA DEL SÒL -ASSiïèhlCtA QEO1ÈCNÍCA A 0WEÍ- PWAVB í PÚWQUEÍ

- GowunoziA i Assezom AmmAt - QESlom AHEIENIAL

Certificació de conformitat o homologació

•

Etiqueta

•

Comprovació marca de segell o qualitat

•

Actes de laboratori

Especificació

Tipus

Unitat

III

VII

Conductivitat :èrmica

W/mk

0,046

0,043

0,039

0,036

0,035

0,034

0,033

Kpa

100

150

200

275

375

100

150

200

250

mài. l a l O Ï C Resistència a la flexió mínima GB Resistència a la flexió

Kpa

mínima G l o Classe de M10M4

reacció al foc Passeig La Salte, 9 111 a 43850, Cambrils Tel. 977 369 089 Fax 977 368 046 mediterrània

Av. Josep Tanadellas, 91-95 entl 2o 08029. Barcelona Tel. 93 252 10 97 Fax 93 252 11 39 medWerraniao.eo@rerra.e5

jruix nominal mínim

Nominal densitat mínima

kg/m1

13,5

22,5

31,5

Segueix a la pàg. 43

L'!nfor.roa.tiu.

P À G I N E S

D ' A S S E S S O R I A ,

F O R M A C I Ó ,

Torna el Màster Project manager en edificació i urbanisme

A C T I V I T A T S

S E R V E I S

Coeficient d'actualització d'honoraris a 12 d'abril Ca= 1,151

í l ~ es funcions de management I L H constitueixen una de les noves perspectives de futur per als professionals del sector immobiliari i de la construcció. La preparació i formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de la promoció i la gestió del procés de construcció són factors clau per avançar cap a una millora de la competitivitat i qualitat dels productes immobiliaris.

ber liderar, planificar i coordinar tota l'operació, des de la concepció fins al lliurament del producte edificat, per tal d'aconseguir els objectius marcats de temps, cost i qualitat.

Organitzat conjuntament pel nostre Col·legi i la Fundació Politècnica de Catalunya, e! Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme és l'únic màster de Catalunya que aplica totes les funcions del proLa figura del project manager es va es-. ject manager a! procés constructiu. S'estenent en tots els sectors • països. És el nou tnjctura en dos anys acadèmics, amb tres directiu capaç de gestionar grans projectes mòduls formatius i una tesina. L'impartiran des d'una perspectiva més global. Ha de sa- professionals experts en project manage-

ment i en tots els seus àmbits d'actuació: gestió, procés constructiu, recursos h'umans i habilitats directives, entre d'altres. Comença a l'octubre de 2002 i finalitza al maig de 2004. í í

Sessió informativa Dimarts 4 de juny, a les 19 hores Bon Pastor, 5. Barcelona L'entrada és lliure, però cal confirmar l'assistència Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

Propera actualització: 15 de maig Mòdul: 303,50 € Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 4 0 23 70 visats@apabcn.es

INSTITUCIONAL j Quadern central SEGONA QUINZENA MAIG 2002

Un any marcat per la convulsió internacional i per la moderació de l'activitat El Col·legi inicia el camí del futur amb la posada en marxa del Pla de Futur Horitzó 2007 [j~~ï any 2 0 0 1 IL-

ha portat una

lleu moderació en l'activitat del sec-

tor, que pràcticament no ha tingut repercussió en el treball professional. Els símptomes d'un inici de recessió, primer als EUA i després a Europa, es van acabar de consolidar en la darrera part de l'any, després de l'atemptat de l ' l i

de setembre. No obstant

això, aquest efecte no ha arribat encara al sector. A! nostre país, la Llei d'ordenació de l'edificació na començat ja a aplicar-se de manera normalitzada. El tema de les garanties i l'assegurança decennal continua sent un cavall de batalla, encara que el que porta més enrenou és la intervenció dels denominats organismes de control tècnic com a auditors de riscos per a les asseguradores. L'activitat del Col·legi al ilarg del 2001 ha estat intensa. Malgrat això, el Col·legi ha tingut una dedicació especial i important en la posada en marxa del Pla de Futur Horitzó 2007. Un autèntic pla estratègic que té com a objectiu canviar el model col·legia! per a esdevenir una institució orientada al col·legiat i prestadora de serveis. Així es desprèn de la presentació de la memòria d'activitats del Col·legi corresponent a l'any 2001 que es va fer el dimecres

L'Assemblea General va ser presidida per Albert López (comptador), Xavier Bardají (president). Minen/a Embuena (secretària) i Josep Maria Llesuy (tresorer).

17 d'abril en l'Assemblea General Ordinària de Col·legiats. La Junta de Govern va pre-

que l'any anterior, però la xifra continua sent

mica suscitada per la intervenció de les OCT

ment absorbible pel sector, cosa que fa que

sentar el resultat pressupostari i l'informe

alta i la demanda, mantinguda pels baixos

en el procés constructiu, principalment per

el nostre nivel! d'atur es mantingui molt a

que resumeix la gestió corresponent a l'any

tipus d'interès, no afluixa. Això fa que no

la interferència que ha generat respecte al

passat. Segons l'informe econòmic presen-

s'hagi notat una baixa d'activitat professio-

paper de la direcció facultativa, en especial

una de les titulacions més ben valorades i,

tat per Albert López, comptador del Col·legi,

nal, la qual sempre manté uns mecanismes

la direcció de l'execució de l'obra. Davant

segons els mateixos arquitectes tècnics, la

prop del 0%. L'arquitectura tècnica és avui

l'exercici del 2001 s'ha tancat amb un re-

reguladors que permeten assolir un alt nivell

d'aquesta situació, s'han obert converses

seva pràctica és de les que dóna una més

sultat positiu d'un milió i mig de pessetes

de treball professional. D'altra banda, apa-

amb AOCTI (patronal de les OCT), per tal

gran satisfacció professional.

quant a l'activitat ordinària. No obstant això.

reixen noves formes d'intervenció relaciona-

d'arribar a un mètode consensuat d'inter-

El president va destacar la formació

s'han produït una sèrie d'ingressos i despe-

des amb el procés constructiu que eixam-

venció que respecti el paper de l'arquitecte

com una de les apostes més importants del

ses de caràcter excepcional que s'han hagut

plen el nostre camp professional. Segons

tècnic. Pel que fa a les atribucions, la con-

Col·legi. La programació ha estat molt àm-

de comptabilitzar en l'exercici i que confor-

Xavier Bardají, els objectius marcats es van

solidació del marc legal de l'arquitecte tèc-

plia, cobrint 11 camps de coneixement tèc-

men un resultat comptable final de signe

assolint progressivament i el nostre repte

nic s'ha reforçat encara més amb l'aparició

nic, normatiu i de gestió. Els cursos relacio-

negatiu per l'import de 56 milions i escaig

d'esdevenir una entitat modèlica, totalment

de noves demandes en el mercat relaciona-

nats amb el project manager i la gestió man-

de pessetes.

orientada al servei al col·legiat, és cada ve-

des amb la gestió i el procés de producció

gada més a prop.

dels edificis.

El president de! Col·legi, Xavier Bardají, va exposar a l'Assemblea els trets fonamentals de la política col·legial que han marcat l'activitat de l'any 2001. Tal com es deia al

La professió gaudeix de bona salut

tenen un alt volum d'acceptació. Quant a la responsabilitat civil i l'asse-

El nombre de col·legiats s'incrementa i

gurança de Musaat, Bardají va dir que con-

actualment funcionen tres escoles d'arqui-

tinua sent un cavall de batalla per a la pro-

tectura tècnica a Barcelona. El total de

fessió malgrat l'entrada en vigor de la LOE.

començament, l'activitat constructora s'ha

En l'apartat dedicat a la professió, el

col·legiats va representar un increment del

El nombre de reclamacions per sinistre aug-

moderat i s'han inicial menys habitatges

president del Col·legi es va referir a la polè-

6%, percentatge que continua sent total-

menta lentament i es situa actualment al

al SEGONA QUINZEN,

voltant de les 400 anuals. L'impacte positiu que pot tenir la incorporació de les garanties de la LOE encara no s'ha notat, atès que no existeixen sinistres pròpiament en què hagi intervingut la pòlissa de danys que cobreix la garantia decennal. El president es va referir també a la projecció institucional del Col·legi en l'àmbit de l'Estat i també a Catalunya. La relació amb el agents del sector és cada vegada més fluïda i s'han fet activitats en col·laboració amb el Col·legi d'Arquitectes, la Cambra de Contractistes, el Gremi de Constructors. l'Associació de Promotors-Constructors i el Col·legi d'Administradors de Finques, entre d'altres. L'aplicació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el treball professional i en la gestió col·legial va ser un altre dels temes destacats pel president. El Col·legi hi aposta decididament i, a més de difondre els avantatges per a la professió, ha renovat el seu web tot millorant-ne l'accessibilitat i la gestió interactiva i ha ampliat els seus serveis per Internet. Encara queda molt camí a fer per tal d'a-

La Junta de govern va presentar el resultat pressupostari i la Memòria d'activitats del 2001.

conseguir el "Col·legi virtual", i en aquest sentit és indispensable la potenciació de l'ús entre el col·lectiu de les noves tecnologies de la informació.

procedir a fer un canvi profund en l'organi-

tenen a la seva disposició la Memòria d'ac-

grama de direcció. Es va dividir la direcció

tivitats, a l'Extranet dins de la web del

de gestió en quatre divisions: serveis al

Col·legi (www.apabcn.es). ©

informa tiuGapabcn.:

col·legiat, màrqueting, serveis corporatius, i

El camí del futur

innovació i desenvolupament, establint un

Xavier Bardají va dedicar un capítol es-

comitè de direcció conjuntament amb la

pecial a la posada en marxa del Pla de Fu-

gerència. Però el més important va ser la in-

tur Horitzó 2007, un autèntic pla estratègic

corporació de quatre directius per ocupar les

que té com a objectiu canviar el model

quatre divisions, amb la missió de situar el

col·legial per a esdevenir una institució

Col·legi en els nous paràmetres establerts.

orientada al col·legiat i prestadora de ser-

D'aquesta manera, s'ha posat en marxa

veis. Durant l'any, s'ha anat produint un pro-

la nova estratègia que ha de portar el Col·le-

cés d'adaptació de l'organització a la nova

gi als objectius d'eficiència, de servei i de

cultura d'empresa de serveis. S'ha creat el

modernitat que volem per a la institució i

departament de Recursos Humans i es va

per a la professió en general. Els col·legiats

Acords de 1'Assemblea

La teva experiència professional és única T'animem a compartir-la BUSQUEM COL·LABORADORS per impartir formació • Si tens experiència en funcions de gestió del procés constructiu: anàlisi

acords adoptats per l'Assem-

da per l'Assemblea Generat. L'a-

de viabilitat d'operacions immobiliàries, projectes, obra, postvenda.,.

blea General Ordinària de Col·legiats,

cord es va prendre per unanimitat.

• Si tens titulació tècnica, o bé ets llicenciat en econòmiques o empresa-

Aprovar i'mforme de gestió presen-

• Si vols iniciar-te en la docència o ampliar la teva experiència

Els

rials

celebrada el 17 d'abril de 2002, van ser els següents:

tat per la Junta de Govern corres1.

Aprovar l'acta de i'Assemblea Ge-

ponent a la gestió realitzada pel

neral Ordinària de Col·legiats cele-

Col·legi durant l'exercici 2 0 0 1 .

4. Aprovar la liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi

'^~ v i dpí|

• Col·laborar com a formador de cursos d'especialització, riwtíüÍFdeT p o s t - '

brada el 18 de desembre de 2 0 0 1 .

T'OFERIM:

Elegir els col·legiats Salvador Segura, Oriol Escolà, Ramon Teixidor, Josep Termes. Cèsar Giménez i

corresponent a l'exercici 2 0 0 1 , tan-

Victòria Piera que constituiran la

cat amb un dèficit de 56,6 milions

Comissió Econòmica per a l'exerci-

de pessetes (340.641 euros}. ba-

ci 2 0 0 2 .

lanç de situació comptable tancat a

grau de construction management i/o master projeci manager • Horari flexible, en funció dels cursos programats, compatible amb e! teu treball actual • Formació per a formadors • Treballar amb professionals experts en el procés constructiu Sí t'interessa, envia el teu currículum al

31 de desembre de 2001 i informe

Tots els acords es van prendre per una-

CAATB-Formació, Bon Pastor, 5. 0 8 0 2 1 Barcelona

ce !a Comissió Econòmica designa-

nimitat.

o bé a fotmacio@dpabcn.es. Indiqueu la referència: "Professor"

ASSESSORIA A QUINZENA MAIG 2002

La campanya de renda 2001 (III) | P n aquesta nova col·laboraI C l . ció a L'INFORMATIU analitzarem algunes qüestions relacionades amb el rendiment de l'activitat professional i ens centrarem en el supòsit d'estimació directa simplificada, que és l'aplicable a la pràctica totalitat dels liberals. Hi incloem també una relació de les despeses que amb assiduïtat es produeixen en l'exercici de l'activitat.

Si un aparellador cessa en la seva activitat, però continua pagant durant 1 0 anys una assegurança de responsabilitat civil, pot considerar-se despesa deduïble de l'activitat?

Encara que el professional ja no desenvolupi de manera efectiva l'activitat, el fet que el pagament de les primes d'assegurança de responsabilitat civil sigui conseqüència de l'exercici de l'activitat econòmiCom es calcula el rendiment ca, implica que aquestes despeses, postede les activitats empresarials riors al cessament, mantinguin la mateixa i professionals, acollides naturalesa i, per tant, es consideraran deal règim d'estimació directa duïbles per determinar el rendiment de l'acsimplificada? El rendiment net es calcularà segons les tivitat. Això resultarà aplicable sempre que normes de l'estimació directa normal amb les despeses a què ens referim no haguessin estat objecte de deducció a través de les doles especialitats següents: 1. Les amortitzacions de l'immobilitzat tacions a la provisió per a riscos i despeses material es practicaran de manera line- que es recull en la normativa de l'impost soal, segons una taula d'amortitzacions bre societats. simplificada, especial per a aquesta modalitat. Si un empresari desafecta béns 2. El conjunt de les provisions deduïbles i del seu patrimoni empresarial al les despeses de difícil justificació es patrimoni personal, q u i n valor quantificaran aplicant els percentatges d'adquisició es prendrà a del 5% sobre el rendiment net, exclosos efectes de futures alienacions? aquest concepte i els increments i disEn cas de desafectació d'elements paminucions de patrimoni derivats d'ele- trimonials, el valor d'adquisició d'aquests, a ments afectats. Des de I'l de gener de efectes de futures transmissions que provo1999 els guanys i pèrdues patrimonials quin alteracions de patrimoni serà el valor d'elements afectats s'integren amb les net comptable que tinguin en el moment de restants del contribuent. la desafectació, calculat d'acord amb les amortitzacions que haguessin estat fiscalment deduïbles, computant-se en tot cas Són deduïbles les despeses l'amortització mínima. de publicitat i dinars d'empresa per a un contribuent que tributa en estimació directa Tractament fiscal de les simplificada? despeses de locomoció, Si. Com a regla general, el rendiment manutenció i estances net d'activitats empresarials i professionals Les despeses de manutenció i estança, incloses en estimació directa simplificada, realitzades amb motiu dels desplaçaments es determinarà segons les normes de l'im- necessaris per a l'exercici de l'activitat, sepost sobre societats, excepte en el relatiu a ran deduïbles sempre que es justifiquí, mitles amortitzacions de l'immobilitzat material jançant factura, l'import de la despesa. i les provisions. D'acord amb la normativa de Respecte de les despeses de locomoció, l'impost sobre societats no es considera com és necessari que el vehicle estigui afectat a donatius i liberalitats no deduïbles les des- exclusivament a l'activitat per poder deduir peses per relacions públiques amb clients o les despeses que ocasioni. Les despeses proveïdors ni els que d'acord amb els usos i s'hauran de justificar mitjançant factura. costums s'efectuïn respecte al personal de Es consideraran elements patrimonials l'empresa ni els realitzats per promocionar afectats a l'activitat qualssevol que siguin directament o indirecta la venda de béns i necessaris per a l'obtenció dels respectius prestació de serveis. rendiments. Però en el cas dels automòbils

de turisme la Llei no admet la utilització d'aquests per a fins particulars. Per tant, i segons l'AEAT, perquè un vehicle susceptible d'ús particular es consideri afectat a una activitat professional, cal que el cotxe s'utilitzi únicament per a l'exercici de l'activitat professional, sense que pugui considerar-se com a prova suficient l'existència d'altres vehicles destinats a l'ús familiar. Aquesta afectació exclusiva a l'ac-

- impost de circulació - quotas de leasing o de renting 10. Despeses financeres 11. Despeses de col·laboradors (arquitectes, delineants, etc.) 12, Serveis exteriors {advocats, gestors, etc.) 13. Àpats (factura del restaurant) 14. Subministraments (gas, electricitat) 15. Telèfon; mòbil, el telèfon fix, solament si es té despatx professional. 16. Altres

La Llei de l'IVA és més flexible en aquesta qüestió i permet que es pugui deduir el 50% de les despeses derivades del cotxe (gasolina, reparacions, etc.) i de la compra, sempre que el cotxe estigui afectat a l'activitat, independentment del possible ús pn*atiu que se'n faci. *&

RELACIÓ DE DESPESES DEDUÏBLES DE LAPARELLAOOR LIBERAL 1. Quota col·legial 2. Despeses de PREMAAT 3. Despeses de MUSSAT 4. Visats 5. IAE 6 Llo°uer del desDatx 7. Compra de material d'oficina (els béns que superin les 100.000 PTA són amortitzables) 8. Assistència a cursos 9. Cotxe, si està afectat a l'activitat professional, i les despeses que es derivin del seu ús: - gasolina (factura de l'estació de servei) - peatges (factura de l'autopista) - aparcaments - reparacions

tivitat s'haurà d'aprovar per qualsevol mitjà de prova admès a dret, les proves seran valorades pels òrgans de l'AEAT competents per a les actuacions de comprovació i inspecció.

| $ 1

•

"J | José Antonio Bernàldez '—

\ Advocat liscaíista

SERVEI RENDA 2001

BERNÀLDEZ & LÓPEZ MASOLIVER ADVOCATS 1 ECONOMISTES CONSULTES Tel.: 934 14 64 24 E-mail: blm@retemail.es GESTIÓ DE DECLARACIONS DE RENDA ANUAL Declaració ordinària 99 € + IVA Declaració simplificada 50 € + IVA Declaració conjunta 125 € + IVA

SERVEIS S E R V E I S

P E T I T 5

A N U N C I S

i l SEGONA QUINZENA MAJG ï

Petits anuncis Serveis per al professional Serveis d'aixecaments d'eslat actual, delineació de projectes, models en 3D, càlcul d'estructures i instal·lacions. Fotografia d'arquitectura i d'obra, presentacions, tractament d'imatges i perspectives, i projectes de telecomunicacions. També, mesuraments i pressupostos, píecs de condicions, projectes de seguretat, dictàmens, valoracions i gestió econòmica d'obra. ARINSA. Tel: 934 52 07 89 arinsa@coac.net

Serveis per a taxadors EnviT'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'el3borem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

Informació tel.: 932 40 23 76 teig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols. Tel.: 972 32 32 82 Fax: 972 32 32 82 oficinaimgomez@ctv. es

Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol Telèfon: 639 89 10 63

Col·laboració professional Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 41 la. Barcelona Tel: 933 17 10 36» Fax: 933 17 06 84

S'ofereix arquitecte tècnic, professional liberal per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. També, gestió d'obra. Aporta experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció d'obres. Telèfons: 935 87 52 58 630 261 973

Perspectives

Interiorista

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o co'or, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36

S'ofereix nteriorista per a perspectives artístiqu de diferents estils. Sílvia Telèfon: 650 753 769

Estudi de delineació

Supressió de barreres arquitectòniques

Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols. Telèfon: 933 09 59 65

Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D. perspectives, renders. aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD Telèfon.- 938 79 65 61

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45' Fax 933 95 22 22 jparquttectura@coac. net Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars, Aixe-

Es fan estudis de supressió de barreres arquitectòniques (locals, oficines, habitatges...) Amaia. Tels..- 93 425 46 10 606 375 790

Còpies de plànols Copisteria Augusta ofereix un descompte d'un 30% en còpies de plànols als aparelladors i arquitectes tècnics. Per beneficiar-se d'aquesta oferta només cal presentar el carnet de col·legiat. Copisteria Augusta Sèneca. 31. Barcelona Te!.: 932 17 32 46

Perspectives Professionals de 3D dedicats exclusiva- perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l'estudi del client. Recursos suficients poer realitzar un servei complet, ràpid i eficaç SCRIPTIVA Mònica ' Telèfon: 934 59 46 17 Estudis í plans de seguretat i salut S'ofereix equip d'arquitectes tècnics t tècnics superiors en prevenció de riscos labo-

rals, amb amplia experiència per a l'elaboració d'estudis i plans de seguretat i salut adaptats al projecte d'execució d'acord ambelR.D 1627/97. Jordi Telèfon: 650 005 468 Despatx a compartir Enginyeria de recent activitat ofereix a un arquitecte tècnic col·legiat la possibilitat de compartir despatx professional. Immillorables condicions de treball a un preu molt assequible. Zona del despatx. Meridiana. Els interessats poden posar-se en contacte amb Javier de Miguel idemiguel@asistbi.com

I Els PETITS A N U N C I S de L'Informatiu Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 €, si ets col-legíat o estudiant i 12 € si no ho ets.

x^' -rr?

Informació: telèfon: 932 40 23 76 * fax: 932 40 23 64 informatiu@apabcn.es ',. També a www.apabcn.es/informatiu

Important promotora immobiliària en fase d'expansió,

ARQUITECTE/A TÈCNIC/A Es responsabilitzarà de la gestió del projecte i de l'obra. ControI larà I' execució de les obres, negociarà amb els subcontratistes, col·laborarà en les solucions constructives plantejades per I' arquitecte o pel contractista, realitzarà el control econòmic i el control del plàning del projecte.

Es requereix - Arquítecte/a tècríic/a - Experiència minima de 5 anys en empiesa constructora o immobiliària -

Arquitecte estudiant de màster de la UPC S'ofereix amb dos anys d'experiència en despatx d'arquitectura, empresa constructora i interiorisme. Domini d'Autocsd i disponibilitat de jornada completa. Pablo Solan Telèfons: 617 214 358 934 26 48 74 solan pa b io&a irtel.net

.•

Experiència en la contractació, gestió ! direcció d'obres • MS Office i TCQo similar - Valorable bon nivell d'anglès Interessats/des envieu urgentment ei vostre c culum actualitzat citant la referència 8 0 3 6 COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Departament de Promoció i Mereai de Treball. Bon Pasto, 5, 3a planta, 08021 Barceforu a/e: trehalieapabcn.es També podeu trobar aquesta oferta a w

GENT

Anem de festa! El World Trade Center acollirà la Festa dels Aparelladors i Arquitectes Tècnics que enguany estarà dedicada a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) J P I novíssim edifici del World I E M Trade Center de Barcelona acollirà, el dijous 20 de juny, la Festa dels Aparelladors, que en aquesta ocasió estarà dedicada a les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). La Festa inclou diversos actes paral·lels que es faran al üarg de la setmana, com ara una jornada tècnica sobre les TIC a l'edificació que inclourà una visita a aquest magnífic edifici o Tacte d'homenatge als aparelladors que fan els 50 anys de professió. L'acte central de la Festa tindrà lloc el dijous 2 0 de juny. Es farà al pati central de! World Trade Center de Barcelona i la trobada festiva començarà a 2/4 de 9 del vespre. Allà us trobareu amb les TIC. Gaudireu dels seus avantatges i podreu tenir-hi un canvi d'impressions. No hi faltarà ni el tradicional sopar ni e! ball fins a la matinada. Es farà la primera ballada mundial del "ball de l'aparellador" versió Country i després actuarà el EI pati central del WTC acollirà

Homenatge als companys amb 50 anys de professió El dimarts 18 de juny, a les 7 de la tarda, se celebrarà a la sala d'acíes del Col·legi un acte d'homenatge als aparelladors que fan els 50 anys de professió a! qual es convida a tots els companys i amics que hi vulguin assistir. La Junta de Govern lliurarà una placa commemorativa a cada un dels homenatjats, els noms dels quals són els que figuren a continuació: Francesc Galí i Herrera Josep Guàrdia i Guillen Santiago Rius í Erïll Enric Vergés i Corbero Ernest López i Pérez Romà Ribas i Anfruns Antoni Sorribas i Escoda Joan de la Torre i Torres Marino Canosa Reboredo Joan Bardají i Aguilar Carles Mateu i Romero Jaume Clusella i Sala Miquel Sala i Oller Josep Maria Durban i Fio Ramon Sales i Granada Josep March i Rafel Joaquim Pascual Cid Victorino Acín Sanmartín José Gracia Ara Antoni Consuegra i Simón

el sopar dels

aparelladors.

disc-jockey. Naturalment, hi haurà sorpre-

nes i les últimes versions de telèfons mòbils,

ses. Es sortejaran eines informàtiques, imat-

A més, és clar, dels tradicionals viatges que,

ge i so d'última generació com ara uns PC

en aquesta ocasió, es faran a Espanya i a

de butxaca, cameres digitals, pantalles pla-

Cuba. La inscripció ja és oberta. í í

World Trade Center Barcelona El Port Vell de Barcelona acull des de (mals de 1999 el World Trade Center Barcelona. El projecte de l'edifici és de Henry N. Cobb, soci fundador de la firma d'arquitectes Pei, Cobb. Freed & Partners, creada l'any 1955. Entre els edificis dissenyats per Cobb es íroben la torre Hancock de Boston, diversos gratacels a Shangai i a Djakarta, el Friedrichstaddt Passagen a Berlín o la "piràmide de vidre" del Museu del Louvre de París. Quant al WTC Barcelona, Cobb es va inspirar en is Mediterrània i en Barcelona per dissenyar un edifici d'estructura original que ressalta la seva estètica amb el mar que l'envolta. Les façanes, de 48 metres d'alçada, estan recobertes de vidre i plaques de formigó de color blanc i beix que donen una tonalitat molt especial ai conjunt. De ia planta baixa, n'emergeixen quatre edificis de vuit plantes que envolten una gran plaça central oberta de 2.500 metres quadrats. Les plantes baixa i primera agrupen les activitats comercials i d'usos i serveis més comuns del WTC Barcelona. A sobre d'aquestes, emergeixen quatre grans torres, tres de les quals (WTC nord, sud i est) són per a oficines. La quarta torre, orientada cap a la ciutat, acull un hotel de cinc es-

trelles amb 290 habitacions. La superfície útil total d'aquest complex és de 130,000 metres quadrats. L'edifici disposa de tots els serveis necessaris per les empreses com ara sales de reunió amb tecnologia multimèdia, sales d'exposicions, business center i auditori, així com una àmplia zona comercial. És membre de l'Associació de World Trade Centers (WTCA), que engloba 340 centres en un centenar de països. El WTC 8arcelona permet a les empreses que hi estan ubicades accedir a un modern sistema de telecomunicacions que les posa en contacte amb tot el món. í í

Imatges del WTC Barcelona.

AP AC AR

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. • Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • Valoració orientativa del vehicle de segona mà. • Assessorament fiscal en la compra del vehicle. • Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. • Contractació de l'assegurança. Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

SERVEIS 3 Ü Quadern central SEGONA QUNZENA MAIG 2002

Programes informàtics d'interès professional i a bon preu El Col·legi ha establert acords de col·laboració amb diverses empreses fabricants o distribuïdores de software professional d'interès per als arquitectes tècnics. Amidaments i pressupostos, dibuix per ordinador i càlcul d'estructures són alguns dels camps d'aplicació

d'aquests programes informàtics que s'ofereixen durant un temps limitat a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa. Els termes dels acords s'exposen a continuació,

Programes Dibac i Harma d'Iscar Els col·legiats poden adquirir, fins al 3 1 de maig de 2002. el programa de dibuix assistit per ordinador Dibac i de càlcul d'estructures Harma amb les condicions econòmiques següents: OFERTA COL·LEGIATS DIBAC+HARMA

3 0 0 . 0 0 0 PTA

15.000 PTA

El Col·legi regala el programa DIBAC, el preu del qual en el mercat és de 300.000 PTA a tots els col·legiats que ho sol·licitin. Només s'ha d'abonar 15.000 PTA en concepte de cobertura de despeses d'edició que s'entrega, personalitzada, per a cada sol·licitant.

Avantatges per als col·legiats: - Suport telefònic gratuït per un període de 90 dies. - Curs d'iniciació de 2 hores gratuït per als qui adquireixin els programe: Informació tècnica: German Puchal Telèfon 938 77 04 37 • puchal@ctv.es Reserva i adquisicions: CAATB • Telèfon 932 4 0 20 60 • informacio@apabcn.es

Nova versió Dibac 2002 La nova versió substitueix Dibac XXI i incorpora noves funcions que milloren i faciliten el funcionament del programa. Tots ets col·legiats que hagin rebut e! programa Dibac XXI sota conveni poden sol·licitar de forma totalment gratuïta la corresponent actualització només trucant a les oficines d'Iscar al telèfon 983 62 03 47. Les comandes que s'han fet al Coi-legi a partir de gener ja contenen la nova versió. Les millores del programa les trobareu a www.dibac.com/caracteristicas.htm.

Per a les persones que hagin adquirit els programes i desitgin rebre la formació necessària per a aquests programes, s'han plantejat els cursos següents:

Harma

Codi: CI4O35

Codi- CI4026

Dates: 21 de juny Horari: de 16 a 21 h Durada: 5 hores Preu especial col-legiat/da: 96,16 € Preu del curs: 126,21 €

Dates: del 22 de maig al 5 de juny Horari: dilluns i dimecres de 17 a 21 h Durada: 20 hores Preu especial col·legiat/da: 240,40 € Preu del curs: 288,48 €

OBJECTIUS DEL CURS És el control i domini d'una eina que ens permetrà resoldre qualsevol problemàtica de pòrtics plans de formigó. Aquest curs va dirigit a aquelles persones que necessiten resoldre estructures petites de forma ràpida i precisa. 0 bé, busquen un programa que permeti una ràpida verificació de càlculs externs.

OBJECTIUS DEL CURS Poder fer front a la resolució gràfica de qualsevol projecte treballant amb eines 2D. El curs va dirigit 3 qualsevol persona que vulgui conèixer i dominar el funcionament del orograma DIBAC XXI en 2D. No són necessaris coneixements previs de CAD.

PROGRAMA DEL CURS • Interfaceàei programa. • Introducció de dades i plantejament del problema. • Generació de diagrames, resultats i amidaments de! pòrtic. • Generació i manipulació del dibuix dels armats (format DXF}. • Casos pràctics. Pòrtics, bigues continues, riostres. • Impressió e importació de dades.

PROGRAMA DEL CURS • Comptabilitat amb CAD: format DXF i OWG. • Façanes i distribució en planta d'un habitatge unifamiliar. • Col·locació de fusteria: portes, finestres i armaris. • Col·locació de ratllats en bany i cuina. • Col·locació d'objectes nous.

• • • • • • 1

Simetria. Acotació Superficialitat. Plànols d'estructures: forjats i pilars. Alçat. Organització del plànol final Impressió del projecte.

SERVEIS

M OTOR

Quadern central SEGONA QUINZENA MAIG 20O3 j .

NUEVO ASTRA ECO 4. Tecnologia inteligente que logra un consumo de futuro Sorpréndase, el nuevo Opel Astra ECO 4 logra un consumo medio de i solo 4,4 1/100 km! Una exepcional cifra que establece nuevas referencias en esta categoria. La construcción de la carrocería con grosores minuciosamente definidos, los nuevos métodos de fabricación, la reducción de la resistència aerodinàmica y de rodadura se unen al innovador íurbodiesel ECOTEC® 1.7 Dti de 75 cv. En el Astra ECO 4 la aerodinàmica es un factor clave: el spoiler trasero de sèrie, las menores tomas de aire frontales y el revestimiento en los bajos para reducir las turbulencias han logrado optimizar el coeficienteaerodinàmico. Equipamiento: • Cierre centralizado con control remoto • Elevalunas eléctrico delanteros • Airbag5 de gran tamarïo y Airbags laterales • Radio CD con instalación de 6 altavoces • Aire acondicionado • Volante de tres ràdios regulable en altura y profundidad

Sistema antibloqueo de frenos ABS a las 4 ruedas Neumàticos 175/70 R 14-84T Faros delanteros halógenos H7 asimétricos Spoiler trasero Inmovilizador electrónico antirobo Dirección asistida electrohidràulica

MASTERNOU Audi

FITXA TÈCNICA Motor Cilindrada Potencia màxima Velocidad màxima Aceleración Cosumo: Urbano Exttautbano Medio Tipo combustible Dimensiones: Longitud Anchura Altura MARCA MODELO CARROCERÍA VERSION

1.7 DTi 1.686 cm1 75 CV / 4400 RPM 170 Km/h 14,5 seg. de 0 a 100 6,11/100 Km 4,0 1 / 1 0 0 Km 4,8 1 / 1 0 0 Km gasoil 4110 mm 1709 mm 1425 mm OPEL ASTRA ECO 1.7 DTl 3 PUERTAS ECO 4

PVP 14.098,51 € consultar descuentos a colegiados

Avda. Meridiana, 235 • Barcelona Telf.: 93 313 59 12 • Sr. Josep Arenillas

OpelJteMcuJLos comerciaIei 6 FORMAS DIFERENTES DE HACER UN BUEN TRABAJO

Cada dia que pasa, un dia menos con

éndolo. Audi A4.

:ss

sssr

Masternou Mogauto Agricultura. 265 - T«l. 93 278 13 33 - 08020 Bar Marins. 101 - Tel. 93 309 43 34 • 08018 Barcelo

c/Trabajo. 242 csq. Rambla Guipúzcoa Tel. 933 135 912.08020 BARCELONA

G U I A

A C T I V A F O R M A C I Ó

T È C N I C A

C O M E R C I A L

Busques una empresa de sostres prefabricats? Necessites un estudi geotècnic? Vols un altre pressupost d'un instal·lador elèctric? Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

ESTRUCTURES

Alsina

SOLUCIONS EH ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA. S A. Pol. Wd. Pla d'on Col. Camí de Font Freda srti 06110 MorncadB y Reixac (Barahona) Tal (93) 575 30 00 F«« (93) S64 70 59

RtVIAL

ttM. COU»* M FtAMUS ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H plKia·gpr·liIiltUtsI·im.coB ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H

tel +34 972 843 467 ^ ^ ^ ^ ^ H

Refuerzo de vigas de modera

PLANAS

vmm

Cflrt MaKAChs. n* 5 ' 0S291 RIPOLLET

i c ! a b 111 s i s

AÏLLAMENTS I

IllIllL

IMPERMEABILITZACIONS

Hillll

PAVIHDUS. S PAVIMENTS OE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES

/1LKORPWN FONAMENTS1 ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

TERRATZOS COHTlNUOS

l«l

?6S 09

39 • F i ï 93 765 K 76

Uminas Reiifiles de PVC-P para la impermeabilización

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

J£

REHABILITACIÓ

Tel.: 93 846 40 00 - hlip://www.alkor.es

B £ T E C J) aTAUNA,s.A.

ui AXTER

RFTFf 11 " ^ L

500.000 n' d« molles * Memtaanas asfàlticas £ • Claraboyas *" ; AfJacados prefabncados para *

t'í) «bNÏ &&

• I _ I I

OBRAS REFORMAS IMPERMEABILIZAClONES ALUM1NOSIS REFUERZOS ESIRUCTURALES

Morters sense retracció. Rehabilitació

JC7J ÇJ. Santander. 42-48 Navc. 39 ,feW Tel.: W 278 26 86-Fax. 93 278 27 11 ',mZ> 0KO2O Barcelona

vfil La solució a l'aluminosis

FAÇANES

NOUíBAU Ei sistema de renovació de sostres

CONSTRUCCIONES MANSO, 11 5' A • Tel. 193] 42Ó 98 9B [3 lineoi] fqji (93) J23 94 13 * 080) 5 Borcdono

MAPEI

ALUCOBOND

F"P

DIBOND ALUCORJ fachadas [iaeras de aluminio

'~\ï3lï'/~'

P= Torras y Bages 106 E-C6030 BARCELONA Telefono: 93 345 68 SD F M : 93 346 17 13

Tel 93796 4122

ALUMINOSI ra do Can PahUu, 24A

ADHEWOS • SaiADOUS • KODUQOS QUtMKOS PARA LA CONSTRUCQÓN IfiERMAPEI, S A PI Caioluno, 20 - 5* Plonfo 08002 BARCELONA T«l.; 93 343 50 50 • Ft»: 93 302 42 29 E-mcül: ibormopeiaibarrnapai.si

Slilwnes de Rolwç Actiu. t l .

REVESTIMENTS I PAVIMENTS

EXTEN SÉNETON

BIGA EXTENSIBLE Uun(anet. 472 PER A 08006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel 414 00 16Fax2O2 31 12

Recobriments per a sòls industrials Miuoma resistència mecànica i quimi Amçols Impormeabihuats Decoratius Heparaoú taolfle(cuats i esquerdes Forn al terra bo |~*~1 B s«ÜonsDIN ISO 9002 I j ^ J 3

CONSTRUCCIONES EN MADERA FUSTERIA

D'OBRA.

MOBILIARI! EQUIPAMENT

Av. Sani Ju!ia. 206. nau 7. FüUndustrial Congosl 064 00 Granollers Tel 33 849 57 00/93 S49 54 75 Fat 93 849 54 16 http: www^atradur.com e-maQ: aatnHiulmlcaea8trBdur.com

O Pídill». 1*0 • Tel. 93 456 U 53 • fa* 934X7235 e-nuit- rrbàbilMrehibilites • 08013 Btnthra

la t e v a

solució

professional

O N TROBAR EL QUE CERQUEU:

7. REHABILITACIÓ

14. INFORMÀTICA

1 . ESTRUCTURES

8 . INSTAL·LACIONS

15. SANITARIS

2. COBERTES

9. INTERIORISME

16. SERVEIS PROFESSIONALS

3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS

10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ

17. EQUIPAMENTS

4. FAÇANES

1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES

18. INDUSTRIALS

5. TANCAMENTS I DIVISIONS

12. ENVIDRAMENTS

19. INSTAL·LADORS

6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS

13. MITJANS AUXILIARS

2 0 . BASTIDES

INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR El Col·legi posa a disposició dels professionals informació tècnica i comercial sobre productes i serveis de la construcció. Els professionals trobaran els fulletons i catàlegs de les empreses als case-

|:1

INSTAL·LACIONS

isimon MATEBIAL EIÉCTBICO

llers de la planta baixa. Durant el mes de

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES ^ ï, 08025 Barcelona Tel. 9 3 - « 8 23 70 Fra 93 - 207 13 «

2! Beck& Heun

maig hi són presents les empreses següents: • OPTÍROC ARIDOS LlGEROS. S A Rjmon Berenguer IV 9. bsixol fel. i F u (977| 793783 - 43350 CAMBRIL5 Major de SJJTIÍ, 2. E" 3'

• REVIAL REFORMAS, S.L. • PÈNDOL, S.L.

U Fw (K»> 331 332 - 08017 BARCaONi

• PUERTAS ARTEVI. S.A.

Diputación, 390-392 • Telefono 93 344 08 00* Fox 93 3 « 08 07 • 08013 Barcelona

• REPSOL BUTANO, S.A. MITJANS

IrcHI

AUXILIARS I

BGH

Prcyccto'es • Downiïgtiiü • Cardes títoclnfi Luminariasfiuotescenles• Sislemas tfc c regulació" • itummació'i exterior • eic

INTERIORISME SERVEIS

Cabarrò

PROFESSIONALS

• CMTOGIARA OFICIAL

• ASFALTEX CONSTRUCCION. S.A. • COMPOSAN CONSTRUCCION, S.A. • REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS • GRUPO MECAN0TU80, S.A. • SISTEMES DE REFORÇ ACTIU. S.L.

M.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L. 1NGENIERIA DE CONTROL ; ENSAYOS INTEGRIDAD EN j 1935862318 '• PILOTES. ; C/CompOSitOr GEORADAR Bach, 18. ESTUDIÓS "DE IMPACTO Pol. Can Jardi • AMBIEMTAL

Germans

• TRAC VERTICAL, S.L. • SAS PREFABRICADOS DE HORMIGON. S A • MASA, S.L. • SUBEROLITA, S.A. • ALKOR DRAKA IBÉRICA, S.A. • UNEX APARELLAJE ELECTRICO, S.L. • GEBAUER, S.A.

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA ;ira. Torre Romeu, s/n" 08202 Sabadell lel. 93 748 48 38 la» 93 726 07 61 www.gabarro.com

• CONSORCIO TERMOARCILLA

-MAPES TOPOGRÀFICS

Estudiós Geotécnicos Estudiós Gcofisícos Auscultación de Ciraentacioncs

Mov- 610 866 688

•ACCEíWWS • Nr*u.-Us«

• ESPAIS VERTICALS, S.L. • WEBER CEMARKSA

CEINCO, S.L.U.

REPROGRAFIA * Tel.: 93 663 02 11 % Fax: 93 663 01 31

• TECHNAL IBÉRICA, S.A. • WERMASI, S.L. • BTCINO QUINTEU

' 08780 PALLEJÀ (Barcelona)

• PREFABRICATS MATEO PLANAS. S.A. ,1 • 33 419 03 93

wwwJjramona.tum

• TALLERS TREPAT, S.A. • SIMÓN, S.A.

ni d'faiiim I Conliol de Qi

• TECOSUR.S.L • BRAMONA IMPRESSIÓ DIGITAL, S.L.

Assistència Tècnica i Control de Qualitat a tot tipus d'obres

• CENTRO ESPANOL INF.DEL COBRE (CEOC) SISTEMAS DE DICTAOO ï TRANSCRI

Tel.: 937 31 54 46 d. Krits, 57, Nio P • Pol. I n i Caa P i r t l l i d i • OSIM T t r r u s i

P H I L I P S Còrsega. 189

01036 BARCELO

• CERÀMICA ELÍAS. S.A. • TEXSA MORTEROS, S.A. • IBERMAPEI, S.A.

LABORATORI DE CONTROL

• TROLL • J. FELIU DE LA PENA. S . L

GUILLERMO ' PUERTAS V PERSIANAS DE ALUMIN1O DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMÀTICAS

• AXTER IBÉRICA. S.L. BASTIDES ESTUDIS QEOTÈCNICS | Poliapres, 28 J019BARCELOW !ls. 93 307 29 33 u 93 307 26 92

ESTUDIS DE PATOLOCiA ASSAIG SdNIC DE PILOTS

L'lnform@tiu electrònic Tre'nio ofios oportondo solucioneï. con Goronlïos y Seguridad: vfinTonos, PuGrtos, Fochodos, Borondilbi, Verandos, Mollorquinas... TdCHNAl tiene h soludòo poro Usted, y i' no, la inventaremos. 93 573 77 77

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FUAS Y MÓVILES

ER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU

BITMAP.

ISIDRE RODRÍGUEZ

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57 Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es

• PROTECCION DE MADERAS. S.A. Les empreses interessades a presentar els seus productes poden dirigir-se a: Jordi Marín Bttmap Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 5 7

DEMANDES PROCESSOS

T> c c n c n l S E G O N A Q U N Z E N A H A J G 3002

D ESELECCIÓ

D E LCOL·LEGI

D E M A N D E S

• • # . '

'i-

COL·LEGI D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Selecciona 1 TÈCNIC/CA DE PROJECTE I OBRA

o ce < m

pet fornia! part del departament tècnic de l'empresa. Col·laborarà amb l'arquitecte en <a redacció del projecte (amidaments i pressupostos, plecs de condicions, entre d'altres), participaran en l'adjudicació de les obies a industrials conjuntament amb el director tècnic i actuaran com a dirrcció facultativa en e! seguimenl d'oòres de tipus industrial i oficines, i gestionarà la fase de projecte i construcció (project i construction management).

LU Q

Es requereix

• -

>•

Prtíessaïai aTiS eifeièncta H I projectes, direccü facultativa i gesuò d'oWes. Hab-tuat a treBaliar amb sípot informàtic nivelt alt de Presto. ES valoraran conenements de Pio;ect i MSWice. Cote propi.

S'ofereix -

Incopwaeió en una empresa d'enginyeria que pertany a un gniD que inclou promotora i consiNcMs-a en eipansiò. Àmbit d'actuació Catalunya, principalment l'àrea metropolitana de Barcelona. fvmacib c a pan; Oe l'empresa. Cent/acte laboral indefinit. Sou negociable en luncii de l'experiència aportada pel candidat.

z LLJ I -

Busquem un professional amb més de 5 anys d'experiència en les funcions descrites, amb un nivell alt d'autonomia i capaç d'assumir molta responsabilitat. Bon comunicador, organitzat i amb voluntat de fer equip.

ac o

Les persones interessades poden enviar carta manuscrita, currículum i fotografia tipus carnet, indicant la

UJ Q

acciona CAP D'OBRA O UJ Q. </)

reix d'un professional que se senti atret per un projecte innovador.

Funcions

Ui LU

Es requereix

to LlJ DC O_ UJ

2 anys d'eiperièncía en les [uncions descrites Imprescindible conenements informàtics i usuària dels programes: CYPE. 3D. MS-Project 2000, Arquimedes q conduir Carnet

S'ofereix -

Contracte laboral de jornada completa Remuneració entre 30.000 € i 36.000 €. negociable en funció de l'experiència anotada pel candidat

Busquem una persona amb utfd cldra orientació a ía \ tecnologia, drnb un plantejament innovador i amb uns * VISIÓ critica constructiva. Professional amb capacitat de treball en equip, obert i amb capacitat de prendre deci-

Q. OC

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

per incorporar-se en una empresa jove i a m b visió de futur que reque-

Reahizació del càlcul rj' estruç I ures • Planificació, orgamusció i seguiment del procés constructiu • Direcció facultativa - Control econòmic de l'obra

referència 7865 a:

_ : 'jp ü'cínpre-es sspecíalitzactes en i'investigació i ei desenvolupament ti'u canell de tancament líeugef, seleccionen per ia seva constructora

.rafia

:antl

carta manuscrita, currículum i fotoreferència 7 8 9 6 a:

COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció I Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta. 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

'£ ESPAIS, empresa dedicada a la promoció O

i a la constreucció,

Selecciona ADJUNT A DIRECTOR DE PROJECTE

<o Q Ui Q < V)

L·l oc Q. UJ

Oferirà suport al director de projecte en les activitats delegades, canalitzarà i resoldrà les incidències amb els cap d'obra s, responsable de les gestions amb els proveïdors, es responsabilitzarà de la gestió de l'obra amb coordinació amb els cap d'obra i realitzarà ta valoració tècnica dels canvis de projecte amb criteri econòmic. Es requereix - Arquitecte tècnic • Experiència com a cap d'obra t i obres de volum superior a 6 MM d'euios • Informàtica a nivell d' usuari

Servei de Promoció i Mercat de Treball

S'ofereix •

Incorporació en empresa a i b projectes atractius de gr vergadura

Interessats envieu urgentment el vostre historia! fessional indicant la referència 8 0 1 4 a: COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pasta, 5, 3a planta, 08021 Barcelona afc treball@apabcn.es

Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: trebali@apabcn.es http//: www.apabcn.es

INSTITUT MUNICIPAL DE SERVEIS PERSONALS

Arquitecte/a tècnic/a per a la gestió de! manteniment d'edificis públics i d'obres, redacció de p/ojecles, peliciú d'ofertes s industrials, diagnòstic de patologies, coordinació de la tasques dels oficials, etc. perfil Experiència mínima de 5 anys en tasques similars. Edat entre 3 0 i 4 5 anys. Coneiiements informàtics de Word, Excel, Accés, Outlook Express, etc. Idioma nivell C de català, imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball Badalona. s'ofereix Jornada intensiva 1500 hores'a. Contracte laborat interí. Sou aproximat 20.636 euros bnjfanual més quilometratge. Incorporació immediata. Les peni

curricu

il SíGCN- Q^ \ÍEi"

IMPORTANT EMPRESA DE CONTROL DE QUALITAT

3 tècnics/ques de control de qualitat p^ control tac <f«Èfeacó, mspoció de l'aecudó de I s cfcrcs, rwsons de ptojeles i cxrínvoò de La segurSatrsakrt psfl No cal npsnèncía Edat entre 25 i 35 arcs. £s oloraran OTWfflmerts intontítes de Wndows, Won). £ m ! , Accés, fatead i progares de càtaris i andaments. kfioma nwtl B de català i valorat*» angte to francès. Impresa nd tfe camel de conduí trehiclepropi. Àrea de treba!l Catalunya amb desplaçarem a la resta d'Espanya.

EMPRESA DE PERITS TAXADORS D'ASSEGURANCES

Arquitecte/a tècnic/a per a Is valoració pericial d'assegurances en general (excepte vehicles) per a entiíats asseguradores. perfil Imprescindible experiència. Coneixements informàtics de Word i Excel. Es valoraran coneixements d'anglès. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i província amb desplaçaments esporàdics a la resta d'Espanya.

CONSTRUCTORA D'EDIFICACIÓ DE SABADELL

Arquitecte/a tècnic/a per desenvolupar tasques ce cap d'obra: negociar amb industrials, fer arrojaments. certificacions, control de costos i control dels piamngs. perfil Imprescindible experiència mínima de 2 anys com a cap d'obra en edificació d'nabilatges. Edat entre 25 i 35 anys. Coneiiements informàtics a nivell d'usuari d'Ofimatita i Autocad. Imprescindible camel de conduir i vehicle propi. Àrea de treball província i Barcelona.

s'ofereix Jornada compteta. Contracte labcral inicial de 6 m prtrrcg*K Sou «tramat entre 15.025 i 1&03 tiuVsnuat negxiatte Irmporarii immediata.

Jornada completa. Relació liberal. Sou aproximat 36.000'- euros brut/anual negociable més incentius. Incorporació immediata. Les persones interessades podeu adreçar el currículum al núm. de fax: 932 09 32 66 o per a/e: g.riskint@cetib.ictnet.es

GCO - GESTIÓ I COORDINACIÓ D'OBRES, SL

l'oferete Jornada completa. Contracte laboral per obra o servei. Sou aproximat 27.100 f brut'ínual negociable. Incorporació en et termini apnwimat d ' l mes. Les persones interessades podeu jdrenar currículum al núm. de fa<:937 26 34 93 o per i ' t : d .ruirfïrod riguezlago com

GCO • GESTIÓ I COORDINACIÓ D'OBRES, SL

3 Arquitectes tècnics/ques I 6 Arquitectes tècnics/ques perfil Experiència a peu d'obra entre 6 i 10 anys (principalment en empresa constructora). Coneixements de gestió econòmica, planificació, contractació d'industrials i capacitat de comandament d'equip de treball tècnic. Sou negociable segons la vàlua i experiència aportades (detallar aspiracions econòmiques en el currículum. Les persones interessades podeu adreçar el currículum a l'atenció de Marina Cervera al núm. de fax: 934 76 69 9 1 0 contacteu per telèfon al: 934 76 69 9 0 .

PROMOTORA PUBLICA

cte/a tècnic/a per suport al departament tècnic: contractació de professionals, assegurances, seguiment i revisió de projectes, llicències, control pressupostari, etc.

perfil Experiència 3 peu d'obra de 3-6 anys (principalment en empresa constructora}. Coneixements de gestió econòmica, planificació, contractació d'industriaís i coordinació a peu d'obra. Sou negociable segons la vàlua i experiència aportades (detallar aspiracions econòmiques en currículum) Les persones interessades podeu adreçar el currículum a l'atenció de Marina Cervera al núm. de fax: 934766991 0 contacteu per telèfon al 934 76 69 90.

MÚTUA D'ACCIDENTS DE TREBALL I MALALTIES PROFESSIONALS

QUALIBERICA - ORGANISME DE CONTROL TÈCNIC

Arquitecte/a tècnic/a

3 tècnics/ques de projectes i obres per a les oficines de Terrassa. Mataró i Barcelona pel control tècnic en tase de oroiecte i obra de diferents profecies d'arquitectura.

perfil Convenient experiència mínima de 3 anys. Coneixements urbanístics. Idioma català. Comenient carnet de conduir i vehicle propi. Lioc de treball Viladecans.

perfil Imprescindible experiència mínima de * anys, preferentment en controt de l'obra i/b en càlcul d'estructures. Edat entre 2 5 1 4 0 anys. Coneixements informàtics de W r d i Excel. Imprescindible carnet de conduir i velwcle propi.

Jornada oficial. Contracte labota! d ' l any. Sou aproximat 3 0 0 W - euros bruL'anual. Incorporació I'l be juny.

s'ofaeú Jomada completa. Contracte laboral d ' l a - , Sou aprtmmat entre 21000'-1 30000'- exes brut/anual negociable mes mcentHR i desplaçaments. IncorporacàA immediata

L d penonet intefvs&ades adreceu el currículum al núm. de fax: 936 37 70 91 o per a't: i

Les persones interessades adreceu el COTÍCUIJ-TI al num. de fix: 934 33 4082 J ['atenció àei Si. Miquel óe li Cruz

per desenvolupar funcions de tècnic superior en prevenció de riscos laborals en el sector de la construcció dins del Servei de Seguretat en el Treball. perfil Es valorarà tenir el Màster en Prevenció de Riscos Laborals i experiència en lloc similar. Coneixements informàtics a nivell d'usuari. Lloc de treball Barcelona amb desplaçaments ocasionals a nivell nacional. s'ofereix

Jornada completa. Contracte laboral d ' l any amb possibilitats d'indefinit. Sou aproximat 21.035'- euros brut/anual negociable. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax. 934 10 90 25 a l'atenció de Laura Díez-Gascón.

ACTIVI

TATS

QUNZENA MAIG 2002

MÀSTER PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBANISME El project manager a la construcció: Un directiu amb un GRAN FUTUR Barcelona. Octubre 2002 - maig 2004

Codi 6506'

La figura del project manager es va estenent en tots els sec-

tents desenvolupin les seves capacitats directives i de gestió

tors i països. És el nou directiu, capaç de gestionar grans pro-

del procés constructiu:

jectes des d'una perspectiva més global. Ha de saber liderar,

- Consciència i capacitat de direcció i lideratge

planificar i coordinar tota l'operació, des de la seva concepció

- Visió estratègica, de conjunt i capacitat de reacció

fins al lliurament del producte edificat, per tal d'aconseguir els

- Coordinació de tots els agents implicats en l'operació

objectius marcats de recursos humans, temps, costos i quali-

- Consciència de riscos i capacitat de gestionar-los

tat definits. El màster que us presentem pretén que els assis-

- Capacitat d'organització

El Màster Project Manager en Edificació i UrbaREQUISITS D'ADMISSIÓ nisme obre noves perspectives de futur als pro- (fins al 21 de juny de 2002) fessionals del sector immobiliari i de la construc- Titulació universitària (diplomat o llicenciat). ció que volen iniciar-se en el camp del manage• Experiència mínima de 3 anys en el camp imment. mobiliari. - Es realitzarà una selecció i el candidat haurà de presentar el currículum i una carta on exFORMACIÓ AMB GARANTIES pliqui les seves motivacions i expectatives. Els Organitzat conjuntament pel Col·legi d'Aparellapreseleccionats poden ser convocats a una endors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i la Funtrevista personal. dació Politècnica de Catalunya, és l'únic màster de Catalunya que aplica totes les funcions del project manager al procés constructiu. S'estructura REQUISITS D'INSCRIPCIÓ en dos anys acadèmics, amb tres mòduls forma- - Formalitzar la inscripció en els 15 dies setius i una tesina. güents a l'acceptació del candidat. - Efectuar el pagament del 25% de la matrícuFORMACIÓ DE QUALITAT la. La resta es pagarà en començar el curs. Impartiran el màster professionals experts en project management i en tots els seus àmbits d'actuaImport matrícula: 2.971 € ció: gestió, procés constructiu, recursos humans, Col·legiats del CAATB: 2.525 € habilitats directives... La metodologia a seguir serà conceptual i pràctica, amb la realització d'un cas Hi ha !a possibilitat de sol·licitar un Préstec real durant els dos anys de durada del màster. Formació a la Caixa d'Enginyers DIRECCIÓ DEL MÀSTER

Francisco Javier Llobera Catedràtic d'Universitat. Director del Departament d'Organització d'empreses de la UPC. Carles Puiggròs Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de UH2010 SPM S.A. CONSELL ACADÈMIC

Michelle Butzbach Llicenciada en Lingüística i Psicopedagogia. Formadora i consultora en recursos humans. Directora de Geoda Formacions. José Ignacio Galan Arquitecte. Project manager. Director L-35 Arquitectes. Lluts Martinell Aparellador. Project manager. Director tècnic de Ferrovial Inmobiliaria. Jesús Rodríguez Arquitecte tècnic. Project manager. Professor t i tular de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. Celestí Ventura Aparellador. Director general de METRO-3.

PROGRAMA Horari: Divendres, de 16.30 a 2 1 h Dissabtes, de 9.30 a 14 h

OCTUBRE 2 0 0 2 - M A I G 2003 (200 hores) Mòdul I INTRODUCCIÓ AL MANAGEMENT I PROJECT MANAGEMENT

• La gerència del projecte i obra • Els agents del procés d'edificació i les seves relacions • El management i el project manager com a directiu Mòdul II GESTIÓ DE LA PROMOCIÓ IMMOBILIÀRIA OPERACIÓ IMMOBILIÀRIA

• • • • • • • • • • • • •

Economia d'empresa i comptabilitat Dret mercantil i de la propietat Contractació Anàlisi del sector immobiliari Màrqueting immobiliari, estudis de mercat Avaluació financera de projectes immobiliaris Finançament d'operacions immobiliàries Fiscalitat en el camp immobiliari Assegurances Anàlisi de viabilitat de l'operació immobiliària Promoció i gestió del sòl per a edificar Màrqueting operatiu Resolució de casos pràctics. Simulació

OCTUBRE 2003 - MAIG 2004 (150 hores) Mòdul III GESTIÓ DEL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

Lloc: Aules del Col·legi d'Aparelladors Tècnics de Barcelona

Arquitectes

SESSIÓ INFORMATIVA

4 de juny de 2002, a les 19 h Bon Pastor, 5. 08021. Barcelona Cal confirmar l'assistència CAATB - Formació Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

• • • • i i i i i i

Gestió estratègica de projectes Organització i lideratge d'equips de treball Gestió de la qualitat Gestió del projecte Habilitats directives Anàlisi dels costos de construcció i el seu control Gestió de l'execució de les obres Gestió del manteniment i postvenda Tancament de l'operació i manteniment Resolució casos pràctics. Simulació •

MAIG 2004 - NOVEMBRE 2004 Mòdul IV (dedicació estimada de 150 hores) TESINA

Treball final tutoritzat per un professor

Quadern central SEGOMA O-.

GESTIÓ DE L'OBRA. CONSTRUCTION MANAGEMENT Curs de postgrau Barcelona.. Octubre 2002 - gener 2003 Les funcions de management constitueixen una de les noves perspectives de futur per als professionals del sector immobiliari i de la construcció. La preparació i la formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de la l'obra és un factor ciau per facilitar l'evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i de la qualitat dels productes immobiliaris. El professional capacitat per realitzar les funcions de construction management, com a responsable de la

El curs que presentem està estructurat com a itinerari formatiu t té com a objectius proporcionar les competències necessàries per desenvolupar correctament aquestes funcions, d'acord amb els requisits de la demanda del sector i de les empreses. RESPONSABLES ACADÈMICS:

Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Responsable acadèmic de l'Àrea de Formació en Organització i Gesíió del CAATB Francisco Javier Llovera. Doctor en Dret. Aparellador. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC

Codi: G5073 producció de l'obra, haurà d'organitzar-ho tot partint d'un projecte executiu i d'un pressupost objectiu tancat. Són funcions seves la contractació i coordinació dels diversos industrials que participaran durant el procés de construcció. També ha de liderar i conduir els equips que intervenen durant el procés per tal que es compleixi el termini previst de lliurament de l'obra. Ha de controlar els costos per assegurar que es respectaran les qualitats previstes i el pressupost fixat.

Organitzat conjuntament amb

dates: del 4 d'octubre de 2002 a! 18 de gener de 2003 lloc: Barcelona horari: divendres de 16.30 a 21 h i dissabtes de 9.30 a 14 h durada: 80 hores preu del curs: 1.24-7 € preu especial col·legiat/da: 1.060 €

PROGRAMA • Introducció al management i a la gestió en el sector • Planificació estratègica • Planificació de l'obra i seguiment econòmic • Tancament de l'operació i la postvenda • Desenvolupament del cas

CAATB - Formació Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ Curs de postgrau Barcelona. Novembre 2002 - abril 2003 Des de l'aparició de l'RD 1627/97 es va implantar una figura professional específica, el coordinador de seguretat. Els coordinadors són els professionals competents encarregats de tenir cura del compliment de les normes de seguretat a les obres, d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar els actors del fet constructiu per integrar la seguretat en el procés de disseny i execució, i fer accions de sensibilització i, fins i tot, informació dels riscos ais treballadors a l'obra. El curs està adreçat als tècnics que, segons la LOE poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres.

Codi: S2019 Aquest programa de postgrau forma part del programa de formació de seguretat i salut laboral que el Col·legi porta a terme des de fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya, amb l'objectiu que els professionals que desenvolupin aquesta funció professional adquireixin uns coneixements adequats i les habilitats per exercir-la. El contingut del curs respon al model de formació desenvolupat conjuntament amb diverses universitats i entitats de diversos països europeus.

PROGRAMA Mòdul ! •

NORMATIVA I LEGISLACIÓ

Mòdul II Per a l'obtenció del tftol, cal haver assistit ai 8 0 % de les classes, superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el treball final.

•

dates de la 10a edició: de I'l 1 de novembre de 2002 ai 25 d'abnl de 2003 durada: 200 hores horari: divendres de 9.30 a 14 i de 15.30 a 20 h preu del curs: 2254 € preu amb descompte 15 % per a col·legiats:

MòduL IV

COORDINACIÓ DE SEGURETAT

Mòdul III •

ELEMENTS AUXILIARS PER A LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

1.916 €

•

L'ACTUACIÓ PROFESSIONAL DEL COORDINADOR

MÒDUL V •

FORMACIÓ EN TÈCNIQUES DE SEGURETAT

MÒDUL Vt •

LA DOCUMENTACIÓ PER L'APLICACIÓ

DE L'RD 1 6 2 7 / 9 7

CAATB - Formació Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

FORMACIÓ

MEDI

ACTIVITATS

QUALITAT

AMBIENT

Control de qualitat dels materials N. Cas pràctic

L'objectiu del curs, és donar els coneixements necessaris perquè es puguin fer el predimensionat i seguiment d'una instal·lació solar tèrmica d'una complexitat miliana-baixa, com la que ens podem plantejar de col·locar en un habitatge umfamihar. A més es tractaran tots aquells aspectes administratius relacionats amb els ajuts econòmics que moltes d'aquestes instal·lacions poden rebre: documentació necessària (tècnica i administrativa), quantia dels aiuts. lloc on sol·licitar-ios, diferents tipus d'ajuts, etc. Pel que fa a les instal·lacions (otovoltaiques, també es tractaran els aspectes administratius, que per petites instal·lacions han estat recentment resolts, i es donaran els entens essencials d'actuació donada la seva simplicitat, en la majoria de casos. La legislació d'aplicació seia un relerent clau. responsable acadèmic: Toni Fíoriach data i hofari: 3 0 de maig, de 16 a 21 h. lloc Barcelona durada: 5 hores preu del curs: 60 € preu especial col·legiat/da: 4 8 € Amb la col·laboració de l'ICAEN

PROGRAMA

30DEMAIG 16.15 Introducció a les possibilitats de l'energia solar d l'edificació. Ignasi Prat. enginyer. 16.45 Sistemes solars tèrmics per a habitatges Producció d'aigua calenta sanitària. Sistemes i predimensíonat. Xavier Martínez, enginyer. 18.00 Resolució d'un cas pràctic d'energia solar tèrmica. Xavier Martínez. 19.00 Sistemes de producció connectats a la xarxa elèctrica. Implemenfeció de plaques en elements constructius. Resolució cas pràctic. El Decret d'autoproducció d'energia elèctrica. Situació actual. Eugènia Barbat, arquitecta tècnica. Teulades i Façanes Mulíifuncionals, S.A. 20.00

Marc normatiu i gestió de subvencions a nivell local, regional i europeu. Cristina Castells, cap de la unitat municipal d'edificis i tranport de l'ICAEN.

Preparar el programa de control de qualitat i fer-ne el seguiment per poder certificar-ne el compliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics porten a terme durant l'execució de l'obra. S'han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixen els requisits de la normativa vigent o els del mateix projecte, controlant els resultats i les especificacions dels documents que garanteixen la qualitat i prendre les decisions quan aquest resultats no són els desitjables. En aquestes sessions s'explicarà la forma de redactar el programa i el registre de resultats del control de qualitat a través d'un exemple pràctic utilitzant el programa informàtic

I N F O R M À T I C A

Control Win. Es posarà un èmfasi especial en el control del formigó d'acord amb la instrucció EHE. Caldrà que els alumnes tinguin coneixements a nivell d'usuari de l'entorn Windows. responsable acadèmic: Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del CAATB lloc i dates: Dilluns i dimecres, del 3 al 19 de juny de 2002. a Barcelona. horari: dilluns i dimecres, de 18 a 2 1 h durada: 18 hores preu del curs: 259,64 € preu especial col·legiat/da: 216,36 €

A P L I C A D A

Codi- C I 3 1 0 4 Barcelona OBJECTIUS DEL CURS Incorporar imatges en els documents que fa el tècnic: informes, pressupostos, memòries, entre d'altres. Saber afegir en l'edició d'un

preu especial col·legiat/da: 14.000 PTA / 84,14 € PROGRAMA • Confecció d'informes amb imatges incor-

document de text fet amb Microsoft Word: imatges: fotografies, plànols, logos, esquemes. Saber recuperar fitxer i imatges amb altres programes, fer petits retocs a les fotografies i millorar la imatge del document.

porades • Inserció de fotografies • Inserció de plànols en documents tècnics • Conceptes bàsics de retoc fotogràfic

dates: del 6 al 18 de juny horari: dimarts i dijous de 19 a 2 l h lloc: Barcelona

• Elaboració de documents amb personalitat pròpia • Inserció logotip empresa • Incorporació de la imatge en els pressu-

durada: 8 hores preu del curs; 17.000 PTA / 1 0 2 , 1 7 €

postos Cal haver realitzat el curs WORD ! NIVELL

H A B I L I T A T S

D I R E C T I V E S

6 a la gestió fiscal del professional

L'arquitecte tècnic, a l'hora de començar a N O V E S

N O R M A T I V E S

;,amjTir.T.Ti[jTjnr Barcelona. Edició única Les relacions entre veïns a causa de les possibles molèsties que pot generar una obra i el tema de les servituds existents són aspectes regulats dins l'àmbit del dret civil que tenen una gran importància per als tècnics. La constatació d'aquest fet la trobem en el gran nombre de consultes ateses pel Servei de Normativa del Col·legi. La majoria d'aquestes consultes es resolen a partir de l'aplicació de la Llei 13/1990. sobre l'acció negatòna, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge.

INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ

responsable acadèmic: Jesús Fernàndez. professor: Esteve Aymà. Arquitecte tècnic i advocat. dates: 27 de maig horari: de 16.30 a 21 h lloc: Barcelona durada: 4 hores preu del curs: 28.85 € preu especial col·legiat/da: 24.04 €

exercí com a professional liberal, ha de prendre una sèrie de decisions sobre com gestionarà la seva activitat i ha de tenir en compte les repercussions de tipus fiscal que se'n derivaran. I, una vegada iniciada la seva activitat, haurà de complir una sèrie de tràmits i obligacions fiscals.

horari: de 18 a 21 hores lloc: Delegació del Vallès Occidenta L'entrada és lliure però cal confirmar assistència

En aquesta sessió s'introduirà el professional en el compliment de les obligacions fiscals, intentant aclarir-ne els aspectes més importants que ajudin a prendre decisions i a gestionar amb una visió practica els tràmits adients: IRPF, IVA: IAE. declaracions, entre d'altres. responsable acadèmic: José Antonio Bernaldez, advocat fiscalista. Assessor fiscal dates: dimecres, 30 de maig

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 932 4 0 2 0 6 0 • Fax. 932 4 0 2 0 6 1 • a/e. informacio@apabcn.es • http7/www.apabcn.es

CURSOS

D'INFORMÀTICA

Informació tel.: 932 40 20 60

Aula d'Informàtica de Barcelona CODI

INFORMÀTICA APLICADA

CI4026

INICI

FINAL

HORARI

DURADA

PREU COL·LEGIATS

DIBAC

2202/02

02Í16/02

DL DC. 17-21

240.40 €

288.49 €

CI3104

IMATGES 1 FOTOGRAFIES EN DOCUMENTS TÈCNICS

06/06/02

18/0&02

DM.OJ. 19-21

84.14 €

102.17 €

CI4035

HARMA

21/06/02

DV. 16-21

96.16€

126.21 €

C140130

MICROSOFT PROJECT

30/05/02

18106/02

DT. DJ. 19-21

120.20 €

150.25 €

PREU CURS 1

CODI

INFORMÀTICA GRÀFICA

INICI

FINAL

HORARI

DURADA

PREU COL·LEGIATS

PREU CURS

CI2117

AUTOCAD II NIVEL3D

31/05/02

15/06/02

DV.17-211 S.9-13

216.36 €

282.48 €

C12174

AUTOCAD PER A NO DIBUIXANTS

10/06/02

26/06/02

OL DM. 19-21

90,151

120,20 €

CODI

OFIMATICA

INICI

FINAL

HORARI

DURADA

PREU COL·LEGIATS

PREU CURS

CI20223

EXCEL 1 NIVEL

07/06/02

08/06/02

DV.17-21 i DS.9-13

60.10 e

84.14 €

CI2156

EXCEL II NIVEL

14/06/02

15/06/02

DV.17-21 i DS.9-13

60.10 €

84.14 €

CI20338

INTERNET

21/06/02

DV.17-21

48.08 €

66.11 €

Una persona per ordinador. Els cursos amb l'horari al mati tenen un descompte del 25% (menys dissabtes).

ACTIVITATS

PREMAAT ASSEMBLEA COL·LEGIAL DE MUTUALISTES DE PREMAAT Dimecres ,12 de juny Premaat convoca Assemblea col·legial de mutualistes per preparar l'Assemblea General Ordinària de Mutualistes, prevista pel dia 2 1 de juny a Madrid.

Aquesta primera assemblea, amb caràc-

DIVERSES JORNADES TÈCNIQUES I PROFESSIONALS LES 5 SOLUCIONS DEL PVC EN LA CONSTRUCCIÓ Descobriu de la mà de professionals ex-

Inscripció gratuïta. Cal confirmar l'assistència

DIJOUS 13 DE JUNY, A LES 19 H

perts perquè el PVC és un dels materials

al telèfon del Servei d'Informació 932 40 20

Finestres en PVC: confort i disseny

plàstics més utilitzats en la construcció,

60 o a infonnacio@apabcn.es

Giorgio Grillo, enginyer de camins. Director

els seus avantatges, les aplicacions més

Indiqueu si voleu assistir a una o a totes les

de Marquetmg Vekaplast Ibérica S.A..

habituals, els mètodes de col·locació i el

jornades.

•

DIJOUS 30 DE MAIG, A LES 19 H

• Aïllament tèrmic i acústic •

perts en PVC donaran a conèixer les seves

El comportament del PVC davant del foc

aplicacions, avantatges, nous usos i mèto-

Jordi Murtra, arquitecte. Soci director de

des de col·locació.

Projectes S.A.

ter preparatori, tindrà lloc a la sala d'actes de! Col·legi.

Làmines impermeabilitzants en PVC

El PVC i el foc: assaigs, experiències i re-

Juan O t o s Giralt, arquitecte. Director Tèc-

sultats

construcció

nic Alkor Draka Ibérica S A •

Canonades i accessoris en PVC: passat, pre-

Intempèrie i no intempèrie

• Túnels, terrats, pàrkings, jardins, rehabilitació

DIJOUS 6 DE JUNY, A LES 19 H

catòria.

• Instal·lació

sent i futur

Itoc: sala d'actes del Col·legi. Primera planta.

informació Secretaria del Col·legi Bon Pastor. 5 de Barcelona Tel: 932 40 20 55 te 934 14 34 34 secretaria 6 apaccn.es

DIMECRES 19 DE JUNY, A LES 19 H

L'incendi: dinàmica, fums i calor

•

• Classificació europea dels materials de la

catòria i a les 19.30 h en segona convo-

La finestra de PVC a Europa

•

dia: dimecres. 12 de juny hora: a les 19 hores, en primera convo-

La finestra: components, disseny i mstral-lació

seu futur en el sector de la construcció. Al llarg de 5 jornades, professionals ex-

Francisco Casas, engmyer tècnic industrial.

DIJOUS 27 DE JUNY. A LES 19 H

Cap Oficina tècnica de sistemes de canona-

Noves aplicacions del PVC en l'edificació

ces Uralita S A

Nestor Marqué. mg-i-rüe-r ci..l. Techmcal

José Cartos Aonaz, arquitecte. Director de organitza - , L . K-:

n- • : :

coordinada tècnic: Col·legi d'Aparelladors i

Ramon Piqué, químic. Market Intefügsnc*

•

Solucions a llarg termini i evolució tec-

Semce Htspavic Ibérica, S.L

notogica

•

Arquitectes Tècnics de Barcelona dics: 3 0 de maig i 6, 13, 19 i 27 de juny

• Càlculs, instal·lació i normativa

horari: de 19 a 2 1 hores

•

Ikoc: Sala d'actes del CAATB

Marketing Manager SOLVIN

Aqualecmc Sistemas S A

Productes a l'abast en el camp de l'edificació

•

Nous elements en PVC a les edificacions Perspectives i compromisos amb la Umó Europea i et món

A C T I V I TATS CULTURALS I D'OC i

CJtNZENA MAIG 1002

AC T l V1TATS

ESPORTS

FESTA DELS APARELLADORS 2002

ANEM DE FESTA! DEL 18 AL 20 DE JUNY El World Trade Center acollirà la Festa dels Aparelladors que enguany estarà dedicada a les tecnologies de la comunicació (TIC) El novissim edifici del World Trade Center

PROGRAMA

de Barcelona acollirà el dijous 20 de juny la

Dimarts 18 de juny

Festa dels Aparelladors, que en aquesta

HOMENATGE ALS COMPANYS

Dijous 20 de juny

ocasió estarà dedicada a les noves tecnolo-

AMB 50 ANYS DE PROFESSIÓ

EL SOPAR DELS APARELLADORS

gies de la informació i la comunicació (TfC).

El dimarts 18 de juny, a les 19 h, se celebrarà

I ARQUITECTES TÈCNICS

a la sala d'actes del Col·legi un acte d'home-

20.30 h: Acolüida dels assistents. Inici de

La Festa inclou diversos actes paral·lels

natge als aparelladors que fan els 50 anys de

Cal inscripció prèvia al Servei d'Informació

l'aperitiu amb animació sorpresa

que es faran al llarg de la setmana, com

professió al qual es convida a tots els com-

21.30 h: Entrada a Pati Central

ara una jornada tècnica sobre les TIC a l'e-

panys i amics que vulguin assistir. La Junta

21.50 h: salutació del president i inici del sopar

dificació que inclourà una visita a aquest

de Govern lliurarà una placa commemorativa

23.30 h: El sorteig de la Festa. Inici del Ball de

magnífic edifici o l'acte d'homenatge als

a cada un dels homenatjats,

l'Aparellador a càrrec d'un DJ.

aparelladors que fan els 50 anys de pro-

dïa: dimarts 18 de juny

02.00 h: Fi de la Festa de les TIC

fessió.

hora: a les 7 de la tarda lloc: sala d'actes del Col·legi

L'acte central de la Festa tindrà lloc

L'entrada és lliure

lloc: World Trade Center Barcelona Reserva de taules al Servei d'Informació

el dijous 20 de juny. Es farà ai pati central del World Trade Center de Barcelona i

Dates a confirmar

la trobada festiva començarà a 2/4 de 9

SESSIÓ TÈCNICA DEDICADA A L'EDIFICI

del vespre. No hi faltarà ni el tradicional

DEL WORLD TRADE CENTER BARCELONA

Informació i inscripcions:

sopar ni el ball fins a la matinada. A més

hora: pendent de confirmació.

Telèfon 932 40 20 60

a més, hi haurà sorpreses. La inscripció ja

lloc: World Trade Center Barcelona. Moll de

Fax 932 40 20 6 1

és oberta.

Barcelona, s/n. 8arcelona

A/e: informacio@apabcn.es

Ei proper mes de juny se celebrarà la 11 trobada de golf per a arquitectes tècnics i

VIATGES CULTURALS

aparelladors. Atesa la finalitat festiva de la trobada els interessats en jugar podran ve-

DE BILBAO ACOMILLAS Bilbao - Santander - Altamira - Santillana del Mar - Comillas - San Vicente de la Barquera Del 2 1 al 2 4 de setembre del 2 0 0 2 (Pont de la Mercè)

nir acompanyats dels seus familiars i amics, pels quals s'han organitzat activitats paral·leles. Enguany es podrà optar a competir en un programa de 9 forats (30

Des de la seva inauguració, el Museo Gug-

ter i temps lliure per dinar lliure de tapeo.

Dimarts 24

€) o bé de 18 forats (42 € ) , que s'haurà

genheim Bilbao ha despertat l'interès mun-

Trasllat en autocar a Santander.

SANTANDER - BILBAO - BARCELONA

de determinar en fer la inscripció,

•

dial per les seves formes agoserades i

• Allotjament a l'Hotel NH CIUDAD DE

fantàstiques dissenyades per Frank Gehry,

SANTANDER (3*) i sopar concertat.

alhora que per unes exposicions originals

Esmorzar i visita de Santander, capital de

fórmula: Stableford Handicap en grups de

Cantàbria, asentada a una de les badies

4 jugadors per ordre de handicap,

més belles del món on les seves edifica-

participants: podran participar

les perso-

(Història de la motocicleta, Armani) ubica-

Diumenge 22

cions afrancesades i les seves vil·les d'o-

nes que tinguin llicència federativa

des en els espectaculars espais interiors.

ALTAMIRA - SANTILLANA DEL MAR

ci testimonien el seu passat com a cort

categories: segons el nombre d'inscrits es

La visita a Bilbao es completarà amb un re-

•

Esmorzar i trasllat a les Coves d'Altamira.

d'estiu, destacant el Palau de la Magda-

podran establir categories masculina, fe-

corregut per Cantàbria que inclourà altres

Visita a la rèplica de l'anomenada "Capi-

lena.

menina i/o per handicap,

visites espectaculars com són la rèplica de

lla Sixtina de l'art quaternari".

Dinar lliure i, a l'hora convinguda, trasllat

premis: es donaran un primer premi per

• Trasllat a Santiílana del Mar, on es conser-

a Bilbao. A les 18,15 h. sortida en vol re-

cadascuna de les categories,

va e! conjunt històric més important de

gular destinació Barcelona. Arribada a les

data prevista: dissabte 15 de juny

Cantàbria, i dinarà! Parador.

19,15 h. Fi del viatge.

lloc: Camp de Golf de Girona

la Cova d'Altamira, la Col·legiata medieval de Santillana del Mar i Comillas, la vila modernista del Nord. Amb motiu de l'Any Gaudí, la visita a Comillas té un especial interès

• A la tarda, visita de la Col·legiata de Santa

per a conèixer El Capricho, una de les realitzacions més imaginatives d'Antoni Gau•

horari; a les 9 hores per competir a 18 forats

Juliana, magnífic temple en estil romànic

PREU PER PERSONA

que data de mitjans del segle XII.

(Per un mínim de 25 persones}

dí, a més de la resta d'edificis modernistes que conserva la ciutat.

•

Retorn a Santander, allotjament i sopar

Habitació doble: 725 €

lliure.

Suplement habitació individual: 90 €

i a les 11 hores per competir a 9 forats

activitats paral·leles mentre es juga el torneig s'organitzarà una visita a ía Girona antiga (preu: 12 €). Tam-

Professor acompanyant; Joan Astoren,

Dilluns 23

Historiador de l'Art

COMILLAS - SAN VICENTE DE LA BARQUERA •

Nota important: per a efectuar formalment la

bé es podrà fer un curset d'aprenentatge

inscripció s'ha de realitzar un dipòsit de

de golf. Per aquestes activitats és neces-

Esmorzar i trasllat a Comillas, la vila de va-

150 € abans del 15 de juliol en tant es trac-

PROGRAMA

cances de la cort espanyola a la segona

ta d'una data conflictiva (festivitat de la

certat també un "menú golfista" (preu: 16

Dissabte 2 1

meitat del segle XIX. Visita destacada és El

Mercè).

€) al restaurant del mateix Club per a les

BARCELONA - BILBAO • SANTANDER

Capricho, projectat per Antoni Gaudí entre

persones que es vulguin quedar a dinar

• A les 7,55 h. sortida en vol regular des-

1883 i 1885, convertit en restaurant.

després de les activitats.

tinació Bilbao. Arribada a les 9 h. •

Trasllat a Bilbao i visita al Museo Guggenheim Bilbao.

• Trasllat al centre històric en el metro dissenyat per l'arquitecte Norman Fos-

•

sari un mínim de 10 persones. S'ha con-

Dinar a El Caprïcho (5 forquilles Michelin), envoltats per un fantàstic entorn

• A la tarda, trasllat a San Vicente de Bar-

informació i inscripcions:

inscripcions fins al 24 de maig

Telèfon 9 3 2 4 0 20 60

Servei d'Informació

quera, parada obligada del primitiu Camí

Fax: 9 3 2 4 0 20 6 1

Telèfon: 932 40 20 60

de Santiago per la costa.

a/e: informacio@apabcn.es

REPROCRAF1A

. Ptge. Lluís Pellicer, 14 «08036 BCN • Teli 93 419 03 93 /419 04.53 • Fax 93 430 36 2G clients @brarrïona;com"'·, reprografïa@bramonà.c~om • bramona@bramona.com

V Reproducció de plànols V Fotocòpies B/N i color V Ampliacions i reduccions V Enquadernacions „ / V Impressió de samarretes V Fotocòpies color gran format V Plòter làser B/N i color V Impressió B/N i color vCartelleria gran format yEscàner negatius i diapositives V Escórrer B/N i color À0+ V Autoservei d'ordinadors V Connexió Internet (RDSI) V Retoc fotogràfic V Compaginació

i SOCIS •' COL·LABORADORS 'DE LA COOPERATIVA D'ARQUITECTES JORDI CAPELL

Palaugres klinker y caravista ceràmic Palau peces de disseny al seu abast

www.palautec.com e-mail: palautec@palau.es tfno: 902 30 33 34 Delegat comercial a Catalunya: Fèlix Pedró Murïoz Tfno: 649 41 20 08 e-mail: felixpedro@palau.es

PA1AU TECNOLOGIA CERÀMICA S A

L'Infonratiu SEGONA QU;\Z£\-\ABRIL 2002 AT·

Ve de la pàg. 22

AÏLLAMENTS TÈRMICS POUURETÀ PROJECTAT Definició de qualitat • Ordre 1996/07/12 - Control de qualitat dels poliuretans • Normes UNE del comitè 92 de AENOR • Resolució 1998- 04-28. Disposicions reguladores del segell ince • Plec de condicions particulars del projecte Verificació •

Identificació dels productes a aplicar ípoliol i isocianat)

•

Comprovació organolèptica

•

Comprovació documentació

•

Assaigs de gruix, densitat, conductivitat

•

Comprovació base de dades Centre de

tèrmica

Documentació del Col·legi (www.apabcn.es)

Documentació •

Certificat de la llista d'informació íècnica donada pel fabricant

•

Certificat de les condicions d'aplicació del

•

Certificat del control de recepció dels

producte donades pel fabricant

components, amb registres dels assaigs efectuats •

Certificat conforme s'han complert els controls de mescla, com també que s'han complert les condicions d'aplicació

•

Plec de condicions particulars del projecte

• Cone Penetration Technology

Certificat que el sistema del fabricant està en possessió d'un segell o marca de quali-

• Piezoccmo sísmic

Verificació

tat reconegut

Identificació del material

Certificat de l'aplicador d'estar en posses-

Comprovació organolèptica

sió d'un segell o marca de qualitat reco-

Comprovació documentació

negut.

Comprovació etiquetatge.

Actes de laboratori

Assaigs (aïllament a soroll aeri, soroll

• Cons mediambientals • Dilatòmetre de Marchetíi • Tests de pressiometria • Vane Test i Vane Borer

d'impacte, absorbents acústics, permeabi-

• Penetració dinàmica

litat a l'aire de finestres)

AÏLLAMENT

ACÚSTIC

Definició de qualitat • NBE- CA-88 Condicions acústiques en els edificis • Normes UNE del comitè 74 de AENOR

• Sondatges a rotació

Documentació • Certificació de conformitat o homologació • Etiqueta • Comprovació marca de segell o qualitat • Actes de laboratori

• Mostres de gas i aigua • Mètodes geofísics

Girona (central) Borrassà s/n 17600 Figueres, Girona. Esparïa Tel.: +34 972 513 466, fax: +34 972 513 473 matl@igeotest.com LLakta tí Llevant, s/n Polígon Ind. de Torrefarrera 25123 Torrefarrera, Lleida. Espana Tel y fax: +34 973 750 925 -

• -

•

icom

Parque Ind- Sevilla, nave 34 41016 Sevilla. Espafia Tel. y fax:+34 95 499 72 85 seviaa@>geotest.com

• .ZE!"iA. MAIG 2002

PROTECCIÓ CONTRA EL FOC

Verificació • Identificació del material • Comprovació organolèptica • Comprovació documentació

Definició de qualitat • NBE- CPI-96 Condicions de protecció contra incendis en els edificis • Normes UNE del comitè 23 d'AENOR • Plec de condicions particulars del projecte.

•

Assaigs

Documentació •

Certificació d'assaigs de prototipus

•

Comprovació marca de segell o qualitat

•

Actes de laboratori

ALTRES MATERIALS A CONTROLAR AMB OBLIGACIÓ DE CERTIFICACIÓ DE CONFORMITAT A NORMES Productes bituminosos per

N8E- QB-90. Coberta amb materials bitummosos

impermeabilització cobertes

Ordre 12 de març 1986 - 1 4 degener 1991

Guix i escaioles

Plec general de recepció de guixos. RY-85

Prefabricats de guixos i escaioles

Reial decret 1312/1986

Perfils extrudits d'alumini

Reial decret

-Ordre 14 de gener 1991

2699/1985

Armadures actives per formigó pretesa!

Reial decret 2365/1985 - Ordre 8 de març 1994

Tubs d'acer soldat entre 8 i 220 mm.

Reial decret 2704/1985 - Ordre 8 de març 1994

Ximeneies modulars

Reial decret 2532/1985 -

Aixetes

Reial decret 385/1985

sanitàries

Ordre 15 d'abril de 1985 - Ordre 12 de juny 1989

Aparells sanitaris ceràmics

Ordre de 4 de maig 1986- Ordre 14 de gener 1991

Radiadors i convectors per mitjà de fluids

Reial decret 3089/1982 - Reial decret 363/1984 Ordre 10 de febrer 1983- Ordre 2 1 de juny 2000

Panells solars

Reial decret 891/1980 - Ordre 28 de juliol 1980

Recobnments galvanitzats en calent

Reial decret 2531/1985

de peces d'acer i altres materials fèrrics

Ordre 13 de gener 1999. modificació decret

Blocs de formigó

Plec de recepció blocs de formigó - RB- 90 Norma bàsica per insta-lacions interiors d'aigua Reglament de baixa tensió Reglament de gas Reglament d'instal·lacions tèrmiques (RITE)

ALTRES MATERIALS AMB LEGISLACIÓ DE REFERÈNCIA SÒL

Condicions físiques i mecàniques del sòl.

Terraplenats

Control de la compactació del terreny

Paviments bituminosos

PG4 Plec de prescripcions tècniques de carreteres

RCA-92

Plec de recepció de calç per l'estabilització de sòls

Decret 462/1971

PG-4 Plec de prescripcions tècniques de carreteres

ALTRES MATERIALS SENSE LEGISLACIÓ DE REFERÈNCIA (a títol orientatiu) Fusta Elements de coberta Làmines impermeables no bituminoses

Divisions interiors: envans, divisòries, sostre fals (excepte guix) Aitres aïllaments tèrmics

L'Informatiu SEGONA QL "'Z'-'A

:LLS I MARQUES DE QUALITAT

MAIG 200Ï

AITIM • MARCA QUALITAT DE PRODUCTES DE FUSTES

INCE

AITIM - MARCA QUALITAT DE PRODUCTES DE FUSTES

•

argila expandida

•

aïllant tèrmic en vidres

•

perlita expandida

•

fibra de vidre

•

llana de roca

•

poliestirè expandit

•

components d'escumes de pliuretà

•

poliestirè extrudit

•

escumes de poliuretà in situ

•

escumes elastomèriques

•

escumes de poliuretà conformades en fàbrica

CIETAN • MARCA DE QUALITAT DE BIGUETES PER A SOSTRES CIETAN • MARCA DE QUALITAT EN BIGUETES

EWAA • EURAS - MARCA DE QUALITAT D'ANODITZATS SOBRE ALUMINI

QUALICOAT • MARCA DE QUALITAT DE LACATS SOBRE ALUMINI AENOR •

acer per formigó

1•

mecanismes i petit material elèctric

•

aparells domèstics

i•

cables i fils elèctrics

•

ciments

1•

productes per la seguretat per al foc

•

aparells sanitaris

aixetes i vàlvules perfils estructurals d'acer laminat en calent

lluminàries, làmpades i equips per a làm-

pades

materials d'argila cuita per edificació

•

plàstics

tubs d'acer soldat

•

tubs de coure per termohidrosanitari

filferros llisos i corrugats

•

transformats industrial del fusta i suro

pintures i vernissos

productes de ciment reforçat amb fibres

finestres façanes lleugeres

•

• •

rajoles ceràmiques

barres i perfils comercials d'acer

NCE AENOR •

impermeabilitzants bitumïnosos

•

maó d'argila per a cara vista

•

teules ceràmiques

•

guixos i escaioles i prefabricats de guixos i escaioles

m ••• •

•

•'• :•

: : • •

•• ••*• • ••• »'• •M •••

•••••

•

••I

••••• • • •

• •

•

•M • ••

•

• • • •JM •

Laboratori Català de Control s.l. L.C.C Laboratori acreditat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per resolució del 28/1/1994. (DOGC Núm.1862 de data 18/2/1994 segons codi Registra! 06061 HF/94). ASESORAMIENTO TECNICO Y ENSAYOS EN MATÈRIA DE CONTROL DE CALIDAD EN CONSTRUCCIÓN E INDÚSTRIA PROYECTO DE IMPLANTACION DE UN SISTEMA DE CALIDAD SEGÚN LAS NORMAS ISO/IEC 17025 E ISO 9001:2000. C/COMPOSITOR BACH, 18 "POLIGONO CAN JARDÍ" 08191 RUBI-BARCELONA TELS. 93 586 23 18 - 93 697 06 07 - FAX 96 697 33 72

,,MA QUINZENA MAKÏ 2002

CONTROL D'EXECUCIÓ

per a

Documentació •

Ckeck list o fitxes de control

•

Actes de laboratori

ESTRUCTURES OE FORMIGÓ ESTRUCTURES DE MAÓ ESTRUCTURES D'ACER

Nota

IMPERMEABILITZACIÓ DE COBERTES

El text anterior ha estat extret de la publica-

SOSTRES

ció El control de qualitat en l'edificació edi-

INSTAL·LACIONS

tada per la Delegació del Vallès Occidental del CAATB i que va acompanyar l'exposició

Definició Normativa d'aplicació en cada element NTE- Normes tècniques de l'Edificació UNE Plec de condicions particulars del projecte

'erificació Check /(sí o fitxes de control Comprovació organolèptica Comprovació de toleràncies Assaigs - Raigs X - Camps magnètics - Líquids penetrants - Proves de càrrega - Proves de servei d'instal·lacions - Proves d'estanquitat coberta Termografies, etc.

CE AS yntegral s.l. ÚEOLOGtAY ESTUDIÓS AMBIENTALES DELSUELO

ESTUDIO5 GEÓTÉCNICOS PARA EDIFICACIÓN

ESTUDIÓS GEOTÍCNIÇOS PARA OBRA PÚBLICA

CARTOGRAFIA ÚEOLÓCICA S

>ÍOAMBIENTE ESTUDIÓS DE CONTAFTMNACIÓN DE SUELOS Y AÚUAS SUSTERRANEAS ' • ....

f*'-

•'' . T V . - ' " • PROYECTOS-DE DESCONTAMINACIÓN DE SUELOS Y AOUAS SUBTERRANEAS

INSTAIAC1ÓN PE PIEZÓMETROS

ANAÚSIS DE RIESÚOS

CEAS INTEGRAL, S.L RJa. S t j . EuLàlia. IS 0 8 7 8 0 Pallejà (Barcelona)

T. 33 663 30 5 I f. 93 SS3 30 52 www.gca5.c5

del mateix títol instal·lada a la seu col·legial de Terrassa al maig de 2 0 0 1 .

Curs Control de qualitat dels materials amb Control WIN. Cas pràctic PREPARAR EL PROGRAMA DE CONTROL DE QUALITAT i fer-ne el seguiment per poder certificar-ne el compliment són tasques que els aparelladors i arquitectes tècnics porten a terme durant l'execució de l'obra. S'han de determinar els assaigs a realitzar, comprovar que els materials compleixen els requisits de la normativa vigent o els del mateix projecte, controlant els resultats i les especificacions dels documents que garanteixen la qualitat i prendre les decisions quan aquests resultats no són els desitjables. En aquestes sessions s'explicarà la forma de redactar el programa i el registre de resultats del control de qualitat 3 través d'un exemple pràctic utilitzant el programa informàtic CONTROL WIN. Es posarà un èmfasi especial en el control de formigó d'acord amb la Instrucció EHE. Caldrà que els alumnes tinguin coneixements a nivell d'usuari de l'entorn Windows. Responsable acadèmic: Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Servei Habitatge del CAATB. Lloc i dates: Dilluns i dimecres, del 3 al 19 de juny de 2002, a les aules del CAATB a Barcelona. Horari: Dilluns i dimecres, de 18 a 2 1 hores. Durada: 18 hores.

Preu del curs: 259,64 € Preu especial col·legiat/da: 216,36 € Codi del curs: Q1073

Informació i inscripcions: Servei d'Informació. Telèfon 932 4 0 2 0 60. A/e: informació@apabcn.es. Http://www.apabcn.es

Urgell f i control II LABORATORIS ACREDITATS FORMIGÓ FRESC I EN MASSA

TERRASSA

CM. Graaa-Manssa. Km 2325

Aï.Joaqum de Sagrera, 142

Teljfac93 7B87932 06223 TERRASSA

TeUFrc9378B7932 06224 TERRASSA

PALAFOLLS

IGUALADA

TÀRREGA

Av. Costa Brava, n

Ubrea.10

: li- "*r

lst/Fai:93878Mie

Td J fitc937652397

1&/FIC938«519S

05272 S FRUITÓS DE BAGES

08389 WLAFOL1S

06711 ODENA

i":

97 tK

-j.':: i :

OFICINA: Av. Joaquim de Sagrera, 142 • TelVFax: 93 788 79 41 • 08224 TERRASSA

Ir GeotecY\\a y Auscultación * Estudiós Geotecnicos para Seguro Decenal en EdificaciÓn (obligatorio según LOE 36/1999) * Estudiós Geotecnicos para Obra Civil * Sondeosy Ensayos "in situ" * Laboratorio en Mecànica de Suelos (acreditado) y Rocas * Froyectos de Cimentaciones, Mejoras de Terreno, Estabilización de * Àuscultación de Firmes y Explanadas * Àuscultación Geotécnica * Estudiós de Riesgos Geológicos * Estudiós de Materiales * Estudiós de Patologías ?o\\qono Industrial La Ferreria (3E0PAYMA

Avda. Ferreria, 2 8 06110 Montcada i Reixac (Barcelona)

CEINCO PALLEJÀ T.93 663 0211 F. 93 663 01 31

TECINCO RUBÍ T. 93 588 78 76 F. 93 583 64 79

TECINCO TERRASSA

T. 93 731 54 46 F. 93 736 00 94

LABORATORIOS ACREDITADOS EN HORMIGÓN ARMADO, HORMIGÒN FRESCO, MATERIALES CERÀMICOS. SUELOS Y VIALES. REALIZACIÓN DE ESTUDIÓS GEOTECNICOS. ESTUDIÓS DE PATOLOGÍAS, ENSAYOS ULTRASÓNICOS DE PILOTES, PRUEBAS DE CARGA.

/\gbar

ASSOCIACIÓ DE LABORATORIS D'ASSAIGS DE L'EDIFICACIÓ DE CATALUNYA Avda. Josep Tarradellas, 147 entr. 1a-08029 Barcelona (Barcelona) Tel.: 934 198 777 Fax.: 934 198 659

CONSULTEC CATALUNYA

Camí de Can Ball Js,S-63P"1 (Pol. La Valldan) 08600 Berga (Barcelona) Tel. 938 213 363 -Fax. 938 221 896 consultec@informail.lacaixa.es

',timumim,u Avda. Catalunya, 6 17520 Puigcerdà (Girona) Tel. 972 881 160 normasc@infonegocio.com

Polígon Industrial Port del Príncep 17469 Vilamalla (Girona) TeU Fax. 972 525 559 Ap. Correus. 129

17600 Figueres (Girona)

SATEC

CA de Sau, s/n (Pol. lnd.de Vic) 08500 Vic (Barcelona) Tel. 938 892 5 1 7 - 9 3 8 891 714 Fax. 938 891 839 lostec@terra.es

Laboralorí Actedital Control de Quatilai per l'Edificació Cl. d'Antonio Machado. 5 08788 Vilanova del Camí (Barcelona; Tel. 938 060 362 Fax. 938 060 598 Iab-satec3infoneopcio.com

C/. Sant Isidor, 1 08302 Mataró (Barcelona) Tel. 937 980 166 Fax. 937 576 665 secoqu@mailpersonal.com

C/ Mercè Rodored; !150 Parets del Vallès (Barcelona) Tel. 935 730 934 - Fax 935 623 429 w w w . valltenes.com

C/. Compositor Bach, 18 (Por. Can Jardí) 08191 Rubí (Barcelona)

Tel. 935 862 318-936 970 607 Fax. 936 973 372 axel@msinrjenierossl.com c/Solicrup. 10 - nau 2 08800 Vilanova i la Geltrú (Barcelona)

Tel. 938 143 577-938143684 Fax. 938 143 934 controlq@telelomca.es

0 Cubelles (Barcelona) Tel. 938 953 559 Fax. 938 953 559

•

El CECAM, Centre d'Estudis de la Construcció i Anàlisi de Materials, SLU

celebra 25 anys treballant a alt nivell per millorar la qualitat a la construcció i al medi ambient. La constància, l'alt nivell tecnològic, la fiabilitat i la imparcialitat l'han convertit en el centre de referència de les comarques gironines.

centre d'estudis de la construcció i anàlisi de materials, slu Pol. Industrial - C. Pirineus / 17460 CELRÀ / T 972 492 014 / F 972 494 117 / celra@cecamlab.com / Celrà Ctra. antiga de Vidreres, sector ind. Q, nau d-18 / 17310 LLORET DE MAR / T 972 371 223 / F 972 37! 015 / lloret@cecamlab.com / Lloret de Mar Pol. Industrial Pont del Príncep, sector I, parc. 28 / 1 7469 VILAMALLA/ T 972 526 1 39 / F 972 526 140 / vilamalla@cecamlab.com / Vilamalla Urb. Pla de Baix II - Av. d'Europa / 1 7800 OLOT / T 972 260 071 / F 972 261 247 / olot@cecamlab.com / Olot

ÇS) Q Generalitat QQ Catalunya

EMàC

I) Conmalleria de Medi Ambient

Agcnoü CaUlUTU de rAigua

Jo Catalunya de Medi Àmbl

w.cecamlab.com

Dirocoò General do SaEui Pi

REPORTATGE u SEGONA QUINZENA MAIG 2002

Í2ÍÍ1CJÜ El sector de la climatització és, actualment, un dels més dinàmics del món de la construcció. Sobretot pel que fa a la producció d'aire fred. Cada any surten nous aparells i sistemes més sofisticats, més petits, més silenciosos i que consumeixen menys energia. Això no és gens estrany, ja que es tracta d'un sector jove. Recordem que els primers aparells en funcionament comercial van aparèixer als Estats Units en la dècada dels 50. A pesar de la ràpida evolució que experimenta aquest sector, com tota tecnologia jove, té encara una colla de problemes per resoldre. Uns són estrictament tècnics i en uns altres s'hi barregen consideracions diverses, fisiològiques, psicològiques i fins i tot culturals, que afecten els usuaris d'aquestes tecnologies del fred. Malgrat aquests problemes, sembla inevitable que les tecnologies actuals s'imposin, a curt termini, en la resolució del condicionament a l'estiu. L'exigència de major confort, el baix cost de l'electricitat i dels equips, la facilitat d'instal·lació en edificis ja existents (sobretot sí no es té en compte el factor estètic), la immediatesa enfront d'altres solucions més arquitectòniques de control climàtic, que a més solen "gastar" més espai, i no dependre només d'una font d'energia fins ara segura i contínua, fan que s'emportin una quota de mercat aclaparadorament majoritària. Els tècnics de la construcció hem de tenir en compte que això és així i preveure-ho en els nous projectes, tant d'obra nova com de rehabilitació. Com deia Óscar Tusquets en una entrevista feta per L'Informatiu -encara no publicada- és inconcebible en aquests moments, pel clima mediterrani, construir habitatges sense aire condicionat d'origen, quan els nostres cotxes, trens i autobusos ja en porten

Encara que sembli contradictori, precisament pel seu èxit, s'ha de lluitar i investigar per millorar els sistemes de refrigeració i per trobar solucions -que molts cops poden passar per escollir sistemes alternatius- als problemes citats al principi, en especial els que tenen un component que no és tècnica. Els problemes de tipus tècnic, sembla que en la seva majoria ja estan resolts ara, que només resta un problema de costos. Construir un sistema d'aire condicionat tècnicament impecable és possible, però molt car. En tot cas, en aquest punt es tractaria d'aconseguir abaratir la tecnologia, cosa que no trigarem a veure. D'altra banda, les condicions de partida que permeten l'èxit dels actuals sistemes basats en màquines i consum d'energia poden canviar -i qui no s'ho cregui que llegeixi el número 18 de la revista 2G que du per trtot Arquitectura i energia-. I encara que no canviïn, ara és el moment d'invertir en investigació per poder dir. d'aquí a deu anys, que els sistemes d'aire condicionat s'han adaptat als usuans i a l'arquitectura que els suporten.

5 2 .LinforrotJU SEGO.'-.A 0 . . NZEr

Estalvi i diversificació energètica en l'aire condicionat I^X uè és l'aire condicionat? I V j t Hem d'eliminar la idea que l'aire condicionat és només refrigeració. Una bona definició d'aire condicionat la podríem donar amb aquest símil: és aquell dia de primavera, en què fa una hora que plovia i ara ha sortit el sol. Surts al carrer i tens una sensació de benestar, estàs il·lusionat; l'ambient s'ha netejat a causa de la pluja que ha caigut, i la temperatura i humitat són ideals. Al cap de cinc minuts ja no penses en si ha plogut o no, simplement estàs molt bé i rendeixes més a la feina. Aquesta és la sensació de confort que haurien de donar els aires condicionats. I això és possible.

Què és el factor 4? Factor 4 significa tenir el doble de qualitat de vida amb la meitat de cost energètic. Es tracla d'aconseguir més qualitat de vida i que les xifres de consum energètic ens portin a pensar en el important, que és l'estalvi energètic. Aquestes confirmen que l'energia elèctrica consumida a l'estiu, quan la majoria de les fàbriques estan tancades o a mig rendiment, és més alta que la dels dies més freds de l'hivern. Per tant, l'aire condicionat que volem explicar és aquell que compleix el factor 4 i no

trol d'aquestes variables mitjançant l'aire con-

proporciona la suficient llum natural. Si la

•

interior: 4 4 %

un aparell de refrigeració posat com si fos un

dicionat ens porta a obtenir un augment de

radiació és directa, la temperatura de l'interior

•

exterior: 8 5 %

moble.

qualitat en la instal·lació, per tant, ens acos-

del local és l'òptima, per exemple, 2 2 " C, i la

•

intermèdies: 8 5 %

tem en aquest punt al factor 4.

radiació incideix sobre nosaltres; la sensació de calor, és molt més alta, encara que realment la

Hem de tenir en compte que la motoritza-

Per aconseguir el factor 4 s'han d'estudiar

d'aire condicionat no solament serveix per

temperatura del local sigui la desitjada. Per

ció de les persianes no suposa un cost moll

les necessitats tèrmiques del local. Aquestes

donar frescor, sinó que ha de dur a terme tots

contra, si la radiació solar no és directa, i per

elevat, ja que els motors a utilitzar necessiten

necessitats tèrmiques venen determinades per

els controls mencionats en el paràgraf anterior.

tant no incideix sobre nosaltres de manera

una potència molt petita, i en canvi optimitzen

la radiació solar, les parets, les màquines, la

Es pot pensar, i de fet, en la majoria dels

directa, la temperatura que el nostre cos detec-

l'absorció de llum gràcies a la radiació difusa i

ventilació det local..., és a dir, tot allò que apor-

casos és cert, que les necessitats tèrmiques

tarà serà la temperatura real del local. En

reducció de la radiació directa a l'estiu, obte-

ta quantitat de calor a l'estiu o fred a l'hivern.

d'un àtic són més altes que les d'un 3r pis.

canvi, a l'hivern, la radiació solar directa si que

nint així una millora de! cost energètic. A l'hi-

Altres millores que ajuden a aconseguir el

Però si aquest mateix àtic té un bon aïllament

ens interessa, ja que, a banda de donar-nos

vern, en canvi, rebrem la màxima radiació

factor 4 són, per exemple, l'aïllament de les

del sostre i les parets, i s'han utilitzat els vidres

llum, també és una font de calor, com ja hem

solar, cosa que reduirà el cost energètic, grà-

parets reduint així la transmissió de la calor de

adequats,

explicat.

cies al fet que aquesta radiació augmenta la

fora del local cap a dins, a l'estiu, i viceversa,

necessitats tèrmiques que les del 3r pis. Això

Per poder aprofitar al màxim aquestes

a l'hivern. D'aquesta manera, la superfície inte-

és el factor 4. Per tant, a l'àtic s'ha disminuït

dues necessitats (llum natural i transmissió de

rior de les parets tindrà una temperatura més

el consum energètic i s'ha augmentat la quali-

calor degudes a la radiació directa) depenent

pròxima a la del local i. per tant, ni que esti-

tat de vida.

de l'època de l'any, una solució són els tendals

Com aconseguir el factor 4?

Com ja hem dit anteriorment, la màquina

pot arribar a tenir les mateixes

guem a tocar d'una paret, no ens molestarà la

o les persianes, i millor encara si són motorit-

temperatura a l'interior del local.

2. Què és millor, doble finestra 0 doble vidre? La doble finestra subministra 1,5 W/m : K.

sensació de fred a l'hivern ni de calor a l'estiu

C à l c u l de les n e c e s s i t a t s

zats. No obstant, poden aparèixer problemes a

1 el doble vidre subministra 2,8

deguda a la radiació entre nosaltres i !a paret.

tèrmiques

l'hora de voler instal·lar tendals en blocs de

Aquestes potències són les que s'infiltren de

Això passa també amb els vidres dels balcons o finestrals, si tenim doble vidre en lloc

A continuació, es presenten els factors a considerar en aquest càlcul:

de vidre senzill, ja que la temperatura interior serà més pròxima a la del local; per tant, el procés és e! mateix.

i . Radiació solar. La radiació és un fenomen que en algunes

pisos

causa

les

ordenances

W/m : K.

l'exterior del local cap a l'interior. Amb aques-

l'Ajuntament. Una alternativa que no suposa

tes dades veiem que és més òptim la utilitza-

aquest tipus de problemes, és la instal·lació de

ció de la doble finestra, però també s'ha de

persianes, ja que aquestes poden ser interiors,

tenir en compte la molèstia que suposa haver

exteriors o intermèdies.

d'obrir dues finestres en lloc d'una, quan

L'aire condicionat no és només obtenir

ocasions és molt favorable, però en d'altres és

La reducció solar gràcies a les persianes

volem accedir a l'exterior. Per això, l'elecció

confort amb el control de la temperatura, sinó

molt molest. Un exemple per a aquesta afirma-

venecianes o similars varia depenent de si

d'un dels dos tipus de vidre, vindrà determina-

que a més obtenim el control de la humitat, els

ció és el següent: a l'estiu la radiació directa

aquestes són exteriors, interiors o intermèdies.

da per les característiques de la construcció o

fums, les olors, els virus, bacteris, etc. El con-

ens molesta, i preferim la difusa, ja que ens

La reducció solar és la següent:

per la voluntat del client.

Porque es el combustible perfecto por su alto poder calorífico. Porque està disfrutando de la màxima seguridad. Porque recibe asesoramiento y cooperacion por parte de nuestros expertos. Porque las instalaciones para uso del gas propano son sencillas y económicas. Porque utiliza una energia altamente ecològica. Porque tiene una gran versatilidad de uso.

CEPSA GAS - DELEGACION CATALUNA C/Tusel, 5 - 1 1 - 4 ' - 08006 - Barcelona Telf: 93 290 17 64 - Faz: 93 290 17 67

Toda tu energia

• ,ZÈMA MAIG 2002

Un altra característica que hem de tenir en considerar és saber distingir entre calor latent, deguda a la humitat, i calor sensible, deguda a la temperatura. La màquina de l'aire condicionat ha de ser capaç d'eliminar cada una de les diferents calors segons les necessitats del local. No és el mateix climatitzar un bar en el qual bàsicament es cuinen tapes, com per exemple croquetes, amanides russes, etc, que un en què s'utilitza la planxa per cuinar calamars, ja que quan els cuinem desprenen molta humitat. Per tant, la climatització d'aquests locals no és la mateixa a causa de les diferents concentracions de calor sensible i latent.

6. Ventilació Un altre factor important a tenir a tenir en compte a l'hora de calcular les necessitats tèrmiques d'un local és la ventilació. El RITE estableix que la ventilació ha de passar pel climatitzador i que quan això no sigui possible, i estigui degudament justificat, la ventilació pot passar a l'interior del local, però aquesta hauria d'estar estar automatitzada i mitjançant un detector de C0 2 o similar i caldria indicar en el ventilador la velocitat en què ha d'aspirar, ja no és el mateix que el local estigui ple de fumadors, o que ho estigui al 30%. Si el control és

3. Aïllament de les parets exteriors

cents, necessiten un temps per estabilitzar-se.

algun cop l'han patit. És la típica situació en

Encara que hi hagi aquest temps d'estabilitza-

què, quan en un bar o restaurant estem asse-

La potència subministrada per una paret

ció, existeixen més factors que incentiven l'ús

guts prop de la porta d'accés al carrer; no hi

exterior sense aïllar és ò'un valor aproximat

d'aquestes bombetes. El primer factor és el

estem còmodes perquè cada vegada que s'obre

d ' l , 5 W/mrK a 2 W/nf K, mentre que si la paret

baix consum d'energia elèctrica que absorbei-

la porta varia la temperatura i hi ha corrent

ha estat afilada, amb només un gruix de 3 o 4

xen aquestes bombetes, donant la mateixa

d'aire. El mateix passa en la part de la barra on

cm de material aïllant, aquesta aportació de

qualitat de llum que els fluorescents o altres

es troba campana extractora. La campana

potència es redueix fins a uns valors aproxi-

bombetes. Un altre factor positiu dels llums de

extreu part de l'aire climatitzat i proporciona

mats als 0,4 W/m'K. Aquesta tècnica d'aïlla-

baix consum és que, a l'hora de dissenyar l'ai-

una sensació de falta de confort al cuiner.

ment es pot utilitzar per als sostres, gràcies a

re condicionat, tenim una aportació d'energia

l'aïllament de parets i sostres, augmentant-ne

calorífica menor.

el confort.

l'augmentem quan està ple, augmentant així ei confort. Ja que evitem haver d'estar sempre pendents de si hi ha molt fum, o si com que hi ha poca gent hi ha molt aire, degut a l'excessiva velocitat de la circulació de l'aire. Amb aquesta alternativa de ventilació automatitzada, també reduïm el consum d'energia elèctrica i augmentem el confort cosa que implica

La primera mesura per evitar-ho és posar

que obtindrem el factor 4.

el local en sobrepressió, i una altra mesura és col·locar la campana doble, que estèticament

5. Motors i màquines

és igual que la simple. Encara que el seu cost

Un exemple o situació que ens farà enten-

pot arribar a ser un 40% superior, cal tenir en

Els llums de baix consum, a diferència de

dre aquesta situació és la que reflectim conti-

compte que reduïm el consum energètic i aug-

les bombetes convencionals com els fluores-

nuació la qual, d'altra banda, segurament que

mentem en benestar.

4. Llums

automàtic, reduïm el consum d'energia elèctrica quan el local està al 3 0 % de l'ocupació i

de baix

consum

VARIACIÓ DIÜRNA DE LA TEMPERATURA I LA HUMITAT A causa de la utilització de l'ordinador, a vegades no som conscients del molt o poc que influeix cadascun dels sumands en el càlcul de les necessitats tèrmiques. El full de necessitats tèrmiques es calcula en els dies més desfavorables i a l'hora més avançada, Però si tenim el diagrama psicomètric (diagrama de l'aire humit) hi ha una qüestió a tenir amb compte. Un dia tenim unes determinades condicions exteriors i, a la punta del dia, a les 17.00 h (quan es produeix la cresta de la temperatura), quan la temperatura baixa, i quan arriba a la corba de la saturació va baixant la humitat. Aquest és un fet que podem comprovar si deixem un cotxe a la vora del mar i a les 22.00 h l'anem a buscar; degut que la humitat ha baixat, aquesta s'ha condensat. De la mateixa manera a les 7.00 h es registra la temperatura mínima i llavors va pujant i per tant la humitat varia.

CABAL DE VENTILACIÓ A causa d'aquesta variació representada en el diagrama psicomètric, hem de tenir en compte en quin punt del diagrama estem intro-

uantas viviendas / està construviErnd

Calor para JUNKERS ha creado un aparato que por su concepción y equipamiento, encaja a la perfección en la actual demanda de los profesionales del diseno y construcciòn de viviendas, y que sin duda podrà satisfacer las necesidades de la mayoria de los proyectos que hoy en dia se estan realizando.

Gracïas a su estructura de fondo reducido, a sus versiones de càmara abierta, o círcuïto estanco, y a su nueva modulación electrònica en agua sanitària, mediante doble sensor, podemos ofrecer un producto que asegura confort y prestaciones para cualquier vivienda, sin olvidar la fíabílidad de un líder.

^JUNKERS www.junkers.es

Grupo Bosch

vula de tres vies. D'altra banda, el ventilador amb un determinat cabal. Si escollim l'opció de posar un control proporcional, el dia en què s'estigui a la màxima potència, les condicions interiors d'impulsió i el factor de calor són perfectes (les que havia calculat). El problema apareix el dia en què treballem al 50%, per la bateria de fred passarà solament et 50& i l'altre 5 0 % passa pel Bypass, pel que la bateria s'ha quedat a la meitat de la potència frigorífica, i el ventilador del climatitzadors mou el mateix cabal, cosa que provocarà una pujada d'humitat del local molt elevada. La conclusió és posar un vanador de velocitat al climatitzador. Actualment es fan estudis per millorar aquest efecte d'humidificació.

ZONIFICACIÓ La zonificació s'utilitza en grans locals a climatitzar, que no tenen separacions constructives. Un exemple és una gran sala per a celebracions, en què les diferents celebracions estan separades per mampares. Hem d'obtenir una zonificació depenent de les activitats que es duen a terme en les diferents zones.

La zonificació pot ser: •

Per electricitat La seva activació es produeix en passar la

duint l'aire de ventilació. Així, doncs, si volem

de la variació de calor ha de tenir-la tant la

jançant altres alternatives com és el recupera-

evitar que l'aire ens molesti, haurem d'intro-

variació de calor latent com la de sensible. Si

dor entàlpic.

targeta magnètica que és la clau alternativa a

duir-lo al climatitzador, segons diu RITE. Per

puja la latent i baixa la sensible, el factor de

tant, s'ha de tenir en compte que no sempre es

calor sensible s'està modificant i la màquina

CONTROL

•

vàlid prendre la temperatura màxima de la ciu-

ha estat seleccionada per al dia més desfavo-

En el control dels climatitzadors apareixen

Molt utilitzat en habitatges. El més utilit-

tat i humitat que ens surt per catàleg perquè,

rable; per tant, aquestes variacions han de ser

altres problemes. Si el control es fa mitjançant

zat és el HIDROCOOUNG. És una màquina

per exemple en un restaurant on l'ocupació

controlades mitjançant la velocitat del ventila-

una vàlvula de tres vies que ens permet l'en-

que refreda l'aigua que mana el climatitzador

màxima és a la nit, pot ser que els nivells d'hu-

dor. En l'actualitat, s'estan duent a terme expe-

trada i sortida de l'aigua a la bateria de fred,

amb el seu propi termòstat i que d'aquesta

mitat estiguin quasi al 100% i la temperatura

riments per poder realitzar aquest control mit-

també pot fer-se amb Bypass mitjançant la vàl-

manera es regula la temperatura. És molt uti-

sigui inferior.

les convencionals. Per aigua:

litzat en cases amb grans superfícies construïdes en les quals volem un control per separat i

VARIACIÓ DEL FACTOR DE CALOR SENSIBLE

d'aquesta manera és regula la temperatura. •

Per refrigerant:

Generalment, el càlcul del full de les

Un exemple és un multi Split amb diver-

necessitats tèrmiques es fa amb l'ordinador.

ses unitats terminals que es posin en marxa

També se centra el càlcul de les necessitats del

segons les necessitats tipus invertir. La limita-

pitjor dia de l'hivern i del pitjor dia de l'estiu.

ció d'aquesta alternativa és que una màquina

Altres factors que es tenen en compte són l'a-

que treballa mitjançant

portació d'energia calorífica a través de les

posar-se en marxa constantment ja que perju-

parets, el sostre, la inclinació de penetració del

dica al compressor.

sol... Hi ha factors que es tenen en compte a

•

refrigerant, no pot

Per aire:

l'hora de calcular les necessitats tèrmiques,

L'Estat espanyol és una de les majors pro-

com ara l'ocupació, però es té en compte que

ductores. S'adquireix el climatitzador desitjat i

aquesta ocupació pot variar al llarg del dia.

posteriorment es compren els difusors o reixe-

Com aquests, hi ha d'altres factors que són

tes més adequades. La instal·lació mitjançant

variables. No hi ha cap programa que es tingui

conductes condueix l'aire en cadascuna de les

en compte aquesta variació. Per això ens

cambres. Ei difusor té una comporta que s'o-

podem trobar amb situacions com ara que a

òrirà i permetrà el pas de l'aire o es tancarà

l'hora en què hi ha la màxima radiació, no sigui

obstruint la sortida de l'aire, depenent dels

la màxima de tes persones.

valors que adquiririen en cadascun dels

Per exemple, un restaurant amb la radia-

termòstats que es troben en cada cambra. Una

ció a t'oest, quan està ple encara no li arriba la

consideració a tenir en compte a l'hora de fer

radiació total. I per exemple en els esmorzars

el disseny dels conductes és que hem de posar

el moviments de les persones és més a la barra

un conducte que surti del principal connectat

que a les taules, com és al migdia.

al conducte de retorn perquè en el moment en

La classificació de l'horari, depenent de l'ocupació i l'activitat, són factors molt importants a tenir en compte. Aquesta importància

què totes les comportes dels difusors estiguin tancades no "ofeguin" el ventilador del climatitzador.

5 8 • LtntormKw SEGONA ' . _• ••iZÍ'.-lf. MAIG Ï002

•

hem d'arribar a l'equilibri just.

Mixta: És una zonificaaó per refrigerant i per aire

MÀQUINA D'ABSORCIÓ

0 per aigua i aire. Una aplicació podria sef un hotel en què la climatització, excepte a la salsa

Per a l'estudi del rendiment d'una màqui-

de conferències, fos mitjançant aigua i que a la

na d'absorció, hem de centrar el diagrama de

sala de conferències es realitzés mitjançant

pressió en funció de la temperatura. El rendi-

difusors que s'obren i tanquen automàticament.

ment obtingut d'una màquina d'absorció és

Podem afirmat que si climatitzem per

aproximadament del 70%. Si ens parem a pensar en termes econòmics no val la pena aques-

zones millorem la qualitat de vida.

ta maquina, pel baix rendiment de subministra, perquè en qualsevol sistema elèctric qua hagt

RECUPERACIÓ ENERGÈTICA (recuperació de calor)

estat al 3 0 % o 4 0 % de rendiment amb una bomba elèctrica i un coeficient

La recuperació energètica consisteix a

d'eficàcia

aprofitar els recursos que sobren en un local

energètica de tres, obtenim un rendiment del

per a un altre que els necessita. Si tenim dues

90% • 120%. La màquina d'absorció és una

aules contigües, una de molt ocupada i amb la

bona alternativa quan tenim l'energia gratiso és

temperatura elevada, i l'altra molt buida i amb

un subproducte, per exemple quan s'utilitzen

la temperatura baixa, la solució seria aprofitar

residus com a fonts d'energies.

l'aire calent de l'aula plena per subministrar

Ja s'han fabricat les màquines de doble

calor a l'aula més buida. Hi ha moltes marques

efecte, que arriben al 1 0 0 % . ! és ara quan apa-

de fabricants que fabriquen sistemes de recu-

reixen problemes a l'hora de l'elecció entre

peració. La màquina de fred com a tal no exis-

màquina d'absorció i entre, per exemple, una

teix, la seva funció és que pren la calor de fora

màquina elèctrica de compressió. La solució

1 la passa a dintre.

dependrà de la relació de costos gas-electrici-

BOMBA DE CALOR

Actualment, es continuen els estudis per obte-

tat.

Depèn

com

estigui

mercat.

nir millors resultats en les màquines d'absorció.

Definim la bomba de calor com un exemple. Agafem l'aire del carrer que està a 5° C i li

PISCINES

prenem la calor, i a continuació la transportem a 40°C perquè la dissipi en l'aire ambiental. És

Es fa necessari plantejar-nos alternatives

un mètode en què l'únic consum energètic que

en els casos en què la quantitat d'energia calo-

realitzem és el de l'energia que consumeixo per

rífica, per exemple, per ACS sigui elevada, com

transportar. Aquesta energia de transport pot

és el major nombre d'hores per sota 1 7 X en

tèrmica obtenint un rendiment del 4 5 % en

poden ser els casos de poliesportius amb pisci-

ser generada per electricitat, gas, gasoil...

què es troba, per exemple, ia ciutat de

electricitat, i posteriorment mitjançant

una

nes climatitzades interiors. En aquest llocs, els

depenent de les característiques de cada local

Barcelona. I, per tant, és quan posem la cale-

bomba de calor amb un CEE=3, augmentant

usuaris s'han de dutxar abans d'entrar a la pis-

i instal·lació.

facció en marxa, mentre que per sota dels 8°C

aquest rendiment fins a 135%. En l'actualitat,

cina i quan en surten. Les persones que prac-

no hi estem més que un 3% de tot l'any.

a ta cogeneració, si observem el rendiment a la

Arribem així a la conclusió que el coeficient

sortida de l'alternador, aquest és d'un 4 0 % .

s'han de dutxar en acabar, per tant el consum energètic és molt elevat.

FONTS ENERGÈTIQUES

tiquen algun esport alternatiu a !a natació

Les íonts energètiques són les fonts gra-

d'eficàcia energètica que ens ha d'interessar és

Però, de la cogeneració podem agafar el 3 0 %

tuïtes que ofereix la natura. Aquestes fonts són

el que es troba per sota dels 13°C, ja que és

de l'escalfor que es desprèn de l'aigua, més del

Per climatitzar la piscina, necessitem un

l'aire, l'aigua... una aplicació podria ser absor-

quan es produeix el gran consum.

30% dels fums que podem aprofitar el 25%. Si

enorme climatitzador, amb un evaporador per

sumem aquests dos, obtindrem que un 5 5 %

deshidratar l'ambient. Utilitzem el fred per treu-

bir l'escalfor de l'aigua del mar per climatitzar un edifici proper a la costa. El problema que representa l'aigua marina és que és corrosiva i

DIVERSIFICACIÓ ENERGÈTICA EN GRANS INSTAL·LACIONS

ha estat aprofitat per a d'altres usos, que

re la humitat; així, sí utilitzem un termòstat per

poden ser en indústria tèxtil, paperera, etc.

governar la millor temperatura de rosada en

necessita intercanviadors de calor. Això se

La diversificació és un terme que apareix

A partir del 4 0 % obtingut a la sortida de

soluciona amb intercanviadors de cuproníquel.

quan ens plantegem realitzar un projecte de

l'alternador farem el següent càlcul per obtenir

I mitjançant el Bypass mourem l'enorme cabal

Les fonts energètiques i l'aigua es troben en

grans dimensions, |a que una de les problemà-

e! rendiment elèctric: 4 0 % elèctrica/calor res-

d'aire que hi haurà a la piscina. Una vegada

molts llocs per la qual cosa s'ha d'evitar la con-

tiques que se'ns planteja és la diversitat d'e-

tant obtingut (100-551=90% elèctric. Aquest

realitzat el procés de treure la humitat, ens

ducta estàndard d'utilitzar sempre l'aire.

nergies que pots utilitzar. Un exemple seria el

9 0 % és el rendiment de la cogeneració, elèc-

sobre energia calorífica. Si això es fa amb una

d'un pagès que es dedica a esquitllar ametlles,

tricament parlant. Aquest valor el podem com-

bomba de calor accionada amb motor a gas,

entre altes coses. En el moment de platejar-nos

parar amb el rendiment actual de les centrals

podem aprofitar la calor que prové del radiador

La màquina de fred transporta energia

la instal·lació d'aire condicionat no ens haurí-

tèrmiques que és d'un 45%.

d'un lloc que molesta a un altre que no, o la

em ni tant sols de plantejar el fet d'utilitzar

Podem augmentar el rendiment de la

agafem una part d'aquesta calor, es pot desviar

transporta d'un lloc que pot prendre-la a un

energia elèctrica per a la màquina. Plantegem-

cogeneració col·locant una bomba de calor que

cap a l'ACS. amb el consegüent estalvi d'ener-

altre que hi fa falta, aquesta darrera és la

nos d'utilitzar l'energia tèrmica despresa de la

el CEE sigui de 3, i d'aquesta manera aug-

gia. Malgrat fer tot això, necessitarem calderes

bomba de calor.

combustió de closques d'ametlles. Les ener-

mentarem el 4 0 % del rendiment fins a un

per escalfar una part proporcional de la resta

gies que arriben a qualsevol lloc avui dia són el

120% i si a aquest !i sumem el rendiment del

d'ACS que sigui necessari, però haurem aprofi-

gas i l'electricitat.

càlcul anterior, obtenim un rendiment de

tat la calor, el fred i l'aigua. Per tant, si fem un

LA MÀQUINA DE FRED

COEFICIENT DE L'ESTACIÓ HIVERNAL El coeficient d'eficàcia energètica és una

175% de calor.

COGENERACIÓ

La cogeneració és una alternativa cara si

dada que els fabricants la donen a una tempe-

Podem plantejar-nos el rendiment obtin-

es pretén electricitat, però també depèn del

ratura de 8 = C, quan en realitat no és aquest el

gut mitjançant cogeneració de diferents mane-

consum que tenim d'energia. Amb això el que

coeficient que ens interessa, sinó aquell que

res. Amb la combustió mitjançant el gas, a tra-

volem és conscienciar sobre que hi ha molts

reflecteix la potència tèrmica suficient per no

vés d'una caldera obtenim un rendiment del

balanços energètics a fer. També s'ha de tenir

patir fred. Tampoc no interessa el coeficient

8 5 % aproximadament. D'altra banda, podem

en compte que com més s'augmenta el rendi-

més alt que es trobi per sota dels 13°C, perquè

realitzar la cogeneració a través d'una central

ment més cara és la instal·lació i, per tant,

cada moment, obtenim una humitat més baixa.

més una part d'energia de la calor dels fums. Si

balanç energètic podem observar la quantitat d'energia que hem aprofitat. !i>

Josep Maria Nacenta Amèlia Professor tíe la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) nacenta@mmt. upc.es

jornades tècniques Descobriu de la mà de professionals experts perquè el PVC és un dels materials plàstics més utilitzats en la construcció, els seus avantatges, les aplicacions més habituals, els mètodes de col·locació i el seu futur en el sector de la construcció DIJOUS 30 DE MAIG, A LES

El comportament del PVC davant el foc

DIJOUS 6 DE JUNY, A LES 19 H

Canonades i accessoris en PVC? passat, present i futur Francisco Casas, enginyer tècnic industrial Cap de l'Oficina Tècnica de Sistemes de Canonades! Uralita, S.A. '** s José Carlos Aranaz, arquitecte Director de Aquatecnic Sistema, S.A. • Solucions a llarg termini i evolució tecnoli • Càlculs, instal·lació i normativa • Productes a l'abast en el camp de l'edificació

DIJOUS 13 DE JUNY, A LES 19 H

Finestres en PVC: confort i disseny Giorgio Grillo, enginyer de camins Director de Màrqueting Vekaplast Ibérica S.A • La finestra: components, disseny i instal·lació • Aïllament tèrmic i acústic ' LA finestra de PVC a Europa

DIMECRES 19 DE JUNY, A LES 19 H

Làmines impermeabilitzants en PVC DIJOUS 27 DE JUNY, A LES 19 H

Noves aplicacions del PVC en l'edificació Sala d'actes del CAATB. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Cal confirmar l'assistència al telèfon del Servei d'Informació 932 40 20 60 o a informacio@apabcn.es Inscripció gratuïta Organitza:

P C

Coordinador tècnic:

SOLATU UN TRANSPORTE DE LUZ INCREÏBLE SOLATUBE es una claraboya tubular de alto rendimiento. Fàcil de instalar, ahorra tiempo y dinero. Permite iluminar con luz solar aquellas zonas que hasta ahora era imposible y de una forma natural y ecològica, incluso los días nublados. No transmite densaciones, los rayos UV. diferencia de ros.

calor ni produce conbloqueando ademàs Podemos salvar una cotas de hasta 7 met-

Una nueva solución simple, fiable y econòmica de aportar luz natural a su hogar o lugar de trabajo. Garantia por 10 afios.

BENQUIN, S.L.

Ctra. de Olesa, 288 - 08224 Terrassa Tel. 93 733 61 72 info@benquin.net / www.benquin.net

Arc

Espacio generoso Peugeot 307 Station Wagon monovolumen compacto, pucico de conduedón bajo, estilo diní mico y dotado de estabilidad propi» de una berllna.

El aslento de conductor ecci preparado con un regulador de altura para acondJdonar d pueito de conduccíón J b í preferendai de cada m m t m o (poiídcn aha para conducòón urbana y potklón ba|a para conduedòn en carretera, con Ttayor aplofno). is como opdón dot atientoi en

i n diví dual m en te modulables.

LUMACAR Concepción Arenal, i 7-21 Tel.93 352 12 II -Barcelona

Rosselló, 340 - 352 Tel. 93 457 38 00 - Barcelona

SOZsw

plan corporatívo de salud ocular para miembros del Cotegio de Aparejadores y Arquitectes Tecnicos de Barcelona

lil

tiene unas condiciones muy especiales para disfrutar de una total libertad visual.

m Usted y su família podran beneficiarse de i diagnostico y tratamiento integral de su vi con las màximas garantias, y ahora, por••$

es económícas més ventajosas en el i corregir cualquier patologia ocular irganizaciún, al mejor precio.

Para mes mformación o pedir cita

• www.ciinicaDavtera.com CL·INICA BAVI

PHILIPS SISTEMAS DEDICTADO SIMPLEMENTE.TRABAJAR MEJOR Cada vez son mas los profesionales que disfrutan de las ventajas deí Dictado. jLa manera mas ràpida y còmoda de realizar sus informes! Philips amplia su gama de Dictàfonos y Sistemas de Transcripción profesional con equipos digitales y software profesional para satisfacer todas sus necesidades.

Para mas información contacte con: ===^

CS I S P E R

Còrsega. 189 - 0S036 Barcelona

Tel. 93 430 52 93

Solicilc su Culúlogo - Preciós Espècia les Colegiados

mail: speech.sur-europa@phÍHps.c

Tuntos hocewos tu utda mejoi:

PHILIPS

SISTEMA CLÍMAVER METAL

El Sistema Climaver Metal es la referència de calidad en el diserïo y constnjcción de conductos para la distribución de aire acondicionado. De fàcil mantenimiento, elevada resistència e inmejorable hermeticidad, el Sistema Oimaver Metal garantiza el éxito de sus proyectos y la durabilidad de sus instalaciones.

Limpieza homologada, facilidad de mantenimiento Los componentes del Sistema Climaver Metal y el Método de Montaje del Tramo recto se han concebido para facilitar la limpieza de los conductos. La sencillez en la realización de puertas de acceso y la homologación por parte de las principales empresas de limpieza permiten el adecuado mantenimiento de los conductos durante la vida de la instalación.

Método del tramo recto: Calidad y resistència Por tratarse de un método, simplifica y unifica los procedimientos de montaje. asegurando la correcta construcción de los conductos.

Coste competitívo El Sistema Climaver Metal es la nueva solución de Isover destinada a un mercado cada vez mas exigente con la ventaja de un coste menor que el de la chapa aislada.

isover Itsp yAvw,v. oovo.net Ttfno : 609 08 45 73

I dl·Iríbuldoraa ri. CLIMAVER

L'Organisme de C o n t r o l e n i c a la seva

Si encara no coneix aquest logotip, no coneix qui pot oferir-li les millors garanties en el control tècnic de la seva obra.

A LGAI-OCT estem molt a prop de vostè per oferir-li les millors garanties en el control tècnic de la seva obra. Posem a la seva disposició un tracte personalitzat d'alt nivell, que li proporciona un servei àgil i dinàmic perquè la

seva obra no s'aturi mai, un assessorament continuat sobre el procés i un estudi d'ofertes individualitzat amb la millor relació qualitatpreu. Confiï en LGAI-OCT, l'Organisme de Control Tècnic a la seva mida.

Campus de la UAB • Apartat de Correus, 18 - 08193 Bel I aterra - Tel. 93 567 20 00 • Fax 93 567 20 01 • e-r.

ct@lgai.es • wvyw.lgai.es