INF020601 by sia16

J O L L E G I

D ' A P A R E L L A D O R S

A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

B A R C E L O N A

1958-2001 Tots els

El FAD publica el catàleg del seu Premi d'Arquitectura i Interiorisme que recull mig segle de la història de l'arquitectura feta i contemplada des de Barcelona

Arquitectes Sense Fronteres presenta Un poema per la pau

Jordi Portabella:

"Cal un tomb vers la rehabilitació" ••

ProEixample presenta al Col·legi les conclusions del programa de restauració d'esgrafiats

Punts de vista TÏ2 Caminant cap a la unificació de criteris en l'auditació dels riscos

| P I president de Justícia i

Fronteres ÍASF}. Per a la recopilació dels

poemes, Pla va comptar amb ía col·labora-

Pau, Arcadi Oliveres, pronunciarà la

conferència Les respostes a ia globalitza-

ció de la seva família, amics i l'ONG Ens

ció, el proper dilluns 17 de juny, a la sala

movem, que van aconseguir reunir els més

d'actes del Col·legi. Minuts abans, es farà

de 3.400 versos en català i castellà de què

13 presentació dei llibre titulat Un poema

consta el llibre. Els díssenysdors Àlex

per la pau, iniciativa de l'arquitecte tècnic

Gifreu i Pere Àlvaro han sabut, a més, con-

i arquitecte Josep Pla i destinat a recaptar

vertir-lo en un autèntic poema visual. ífc

(ons per a projectes d'Arquitectes Sense

Suplement

TÏ7

Crònica especial de la Diada de Sant Jordi

Quadern Central: L'energia solar en l'edificació

El reportatge

48 habitatges de protecció oficial a Vic

ISO

Especial Aparells d'elevació i transport

PRIMERA QUINZENA JUNY 2002 Preu = 2 €

206

Nou SEATIbiza. Torna el temperament. La passió el mou. La força l'impulsa. El caràcter l'identifica. La bellesa l'inspira. El temperament el defineix.

Pur Ibíza. Nascut per despertar admiració. Únic per la força dels seus motors com el TDi de 130 CV, el més potent de la seva categoria. Creat per ser el més àgil amb la seva innovadora direcció electrohidràulica.

Preparat per respondre amb toia seguretat gràcies a l'ABS i al control d'estabilitat (ESP). Disposat sempre a obrir-te nous camins amb el seu sistema de navegació. I capaç de fer de la nit el dia amb els seus fars de xenó. Torna el SEAT Ibiza. Torna el temperament.

Lesseps Motor S.A. Exposición abierta sàbadoí de 10.00 h a 13.30 horas. Pàrking Clientes.

• • • •

Venta de vehículos nuevos, seminuevos y Km 0. Asesoría de Seguros. Ftnanciación a su medida. Renting, Leasing y comodín.

Av. Hospital Militar, 77-79 - Telf. 93 285 75 75 • BARCELONA Rda. General Mitre. 190 -Telf. 93 212 09 99 - BARCELONA ATENCIÓN PERSONALIZADA ATENCIONES ESPECIALE5 A COLEGIADOS

• Extensa gama de • Taller mecanico, i plancha y pintura • Recambios. C/ Bolívar. 40 Telf. 93 285 75 85 BARCELONA Jordi Baleyto

TEMA L'Informatiu PRIMERA QUINZENA JUNY 2002

Com entén l'arquitectura el FAD El FAD publica el catàleg complet del seu Premi d'Arquitectura i Interiorisme, que recull mig segle de la història de l'arquitectura feta i contemplada des de Barcelona

ls Premis d'Arquitectura i Interiorisme del FAD són un mirall de

la història de l'arquitectura barcelonina en el darrer mig segle. Del que es construeix a la ciutat, de la manera de fer dels arquitectes i tècnics catalans i també del que es premia des d'una associació que és una de les referències culturals de la ciutat. Així s'ha dit i així es va tornar a recordar el 25 d'abril passat, en la presentació del llibre Premis FAD d'Arquitectura 2001.

i Interiorisme

1958-

L'acte va ser organitzat per l'Associa-

ció Interdisciplinària de Disseny de l'Espai del FAD (ARQ-INFAD), i va ser presentat pel seu president Jon Montero, a qui van complementar

Baltazar

Aznar,

president

Metro-3, l'empresa patrocinadora del llibre, els arquitectes Fèlix Arranz i Gabriel Ruiz Cabrero, i el periodista Llàtzer Moix. El llibre es va presentar al convent dels Àngels de Ciutat Vella de Barcelona, l'actual seu del FAD. Jon Montero va començar per recordar, davant una sala plena, que l'objec-

EI llibre va ser presentat per Jon Montero, Baltasar Aznar, Llàtzer Moix, Gabriel Ruiz i Fèlix Arranz.

tiu perseguit en publicar-lo no era altre que "manifestar el reconeixement a una sèrie de

tiu. I amb els premis passa semblantment.

recollit "la manera d'entendre l'arquitectura

local". Pel que fa a l'interiorisme, recull

professionals que, amb el seu esforç i dedi-

"La mobilitat de jurats i les mateixes polè-

des de Barcelona, que es va modificant al

obres de les diferents ones: freda, calenta,

cació al llarg d'aquests anys, han convertit

miques han fet el premi que recull el llibre

llarg del temps". Pel que fa a la visió que és

freda-calenta, minïmal. etc.

el Premi FAD d'Arqui lectura i Interiorisme,

poc convencional, independent". Arranz va

té del premi des de Madrid, hi hagut dos

Moix va recordar que el FAD premia l'ar-

així com les institucions que els han impul-

xerrar per compte de Dani Freixas, que no va

moments distints. En un primer moment,

quitectura, en comptes del mercat o la

sat, en un referent de la cultura arquitectò-

poder assistir a la cita. Entre les polèmiques

nica del nostre país". En aquest sentit, el lli-

a què es va referir, hi ha que el FAD no pre-

i a Madrid els veien "amb enveja i una aten-

tres en la seva manera de fer. Segons l'es-

bre és una mena de "catàlegs de catàlegs"

miés el Museu d'Art Contemporani de Bar-

ció especial per veure com s'estava pensant

criptor, el FAD té en contra seu el fet que de

que arriba a ser imprescindible per docu-

celona i la selecció de l'Estadi Olímpic. Però

l'arquitectura a Barcelona". Quan el premi

vegades ha considerat més important casti-

mentar-se sobre aquelles obres que ja no

per damunt de tot va destacar que el premi

va tenir un "caràcter ibèric", des de.Madrid

gar que premiar; a favor, que ha enfortit la

existeixen, com en molts casos d'interioris-

té bona salut. El premi de l'opinió pública i

van "tenir l'alegria de poder participar en

professió local, i ha lluitat pel canvi, però

me. I Montero va proposar un altre títol per

els mateixos antípremis, iniciats a mitjan

un premí que ja havia consolidat el seu

alhora ha dit no a les modes lleugeres. Ara

al llibre: Tot ei que vostè volia saber sobre

anys setanta, en són un signe.

prestigi".

els premis estaven circumscrits a Barcelona

els premis FAD i no s'atrevia a preguntar. Només que Woody Alien té publicat un llibre

indústria í es va atrevir a buscar pros i con-

bé, els defectes poden ser vistos també com

Finalment, Llàtzer Moix, periodista cul-

3 virtuts i al revés. Aixi que ai final tot ple-

tural de La Vanguardid i autor del llibre La

gat el que demostra és "la vitalitat del FAD".

Els ponents van reflexionar de manera

Ciudad de los arquitectes {Editorial Anagra-

Moix també va repassar les diferents etapes

àmplia a propòsit dels premis i del llibre que

ma) -que es va presentar com "un intrús",

per les quals ha passat el premí, que se"n

Baltazar Aznar es va mostrar satisfet

els recull. Quan li va tocar l'hora, Gabriel

amb els defectes i avantatges que això com-

paria a la pagina següent. ($

d'adherir-se a l'obra de referència, de la que

Ruiz Cabrero, director def Departament de

porta- va indicar que el palmarès gíobal de

en va dir que "representa l'esperit del FAD".

Projectes de l'Escola

4 3 edicions dels premis "constitueix una

Fèlix Arranz, membre de la junta de l'ARQ-

Madrid i autor de El moderno en Espana,

mena de cànon de ía història de l'arquitec-

INFAD, va recordar que el FAD és una asso-

arquitectura

(Tanais Ediciones)

tura a 8arcelona en mig segle". Així que el

ciació que no deu res a cap tipus de col-lec-

va recordar als assistents que el llibre ha

llibre "resumeix mig segle de l'arquitectura

amb un títol similar que podria portat a confusió.

Des de Madrid

1948-2000

d'Arquitectura

PREMIS

" 4 ' : L'Informatiu PRIMERA QUINZENA

FAD

1953-2001

Després d'un moment n'arriba un altre El FAD d'Arquitectura i Interiorisme ha avançat per etapes \r\

urant les primeres dècades

I L ^

del Premis FAO d'Arquitectura i Inte-

riorisme s'emfasitza

sovint

del jurat presidit per Sostres, on guanyen obres molt arrelades a la tradició moderna,

l'arquitectura

com és ara el Canòdrom Meridiana dels

domèstica, juntament amb les arquitectures

arquitectes Antoni Bonet i Josep Puig i l'a-

públiques que es podria qualificar de "quo-

parellador Francesc Aparicio.

tidianes" o fins i tot de "modestes", en consonància amb les possibilitats d'una societat catalana

Escola de Barcelona

predemocràtica: canòdroms,

El tercer període és el d'un jurat on hi

quioscos, clíniques o fàbriques. No és fins a

ha Vicenç Bonet i va de 1969 a 1985. Ales-

l'arribada dels anys vuitanta i noranta que

hores es premien moltes obres que avui en

els programes premiats canvien considera-

dia són clàssiques i també obres de l'ano-

blement, i es posa l'èmfasi en una arquitec-

menada Escola de Barcelona. Guanyen el

tura més pròxima a les noves monumentali-

r/emi edificis com ara l'Atalaya de Correa,

tats que les polítiques públiques permeten

Milà,

en aquells moments. Així ho veu i ho escriu

Jaume Espuga, Josep Moreno i Josep Casti-

Sanz

Magallón

i els

aparelladors

l'arquitecte Xavier Costa en el llibre-catàleg

llo; els habitatges del carrer Modolell de

Premis

Interiorisme

Coderch amb Jesús Sanz d'aparellador; l'Es-

Tot plegat pot ser ampliat en

cales Park de Sert, Anglada, Gelabert i

FAD d'Arquitectura

1958-2001.

etapes i en l'acte de presentació del llibre,

Ribas i els aparelladors José Cobo i Josep

el periodista i escriptor Llàtzer Moix va tro-

Adell fins al Velòdrom d'Horta de Francesc

bar-ne sis.

Rius, Esteve Bonell, Enric Rego i Pere Rius. Cap al final d'aquesta etapa, el premi a la

Segons Moix, en una primera etapa, el

plaça dels Països Catalans de l'estudi d'Al-

premi, que està circumscrit a Barcelona ciu-

bert Viaplana i Helio Piiïón i l'ampliació de

tat, afirma uns principis. Fins aleshores,

l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de

l'arquitectura moderna havia estat substituï-

Barcelona de l'últim Coderch representen

da per l'arquitectura monumental franquis-

un moviment emancípatori respecte de l'Escola de Barcelona. Tots dos són un crit de llibertat amb què s'inicia la breu quarta

Un viatge en el temps a través dels Premis FAD. Palau Sant Jordi (1990), Ampliació de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (1985) i Editorial Gustau Gili (1961). ta. Però el premi es va donarà la Facultat de Dret de la Diagonal, de Giraldez, López ínigo i Subías, i a l'obra d'interiorisme de la botiga Jensen del passeig de Gràcia, de Tous i Fargas, de caràcter modern. Els aparelladors de la facultat universitària van ser Manuel Abad i Ricard Fayos, mentre que Alfons Pons hi va ser de la botiga Jensen. En una segona fase, entre

1959

1968, apareix la definició de la identitat de l'arquitectura local. Un jurat on hi ha els premiats Giraldez i Subias comença per premiar l'edifici

organicista d'habitatges

Bohigas i Martorell al carrer Pallars, amb Joan Montaner d'aparellador, i l'Agència de la Caixa d'Estalvis de Catalunya de Milà i Correa. Els anys següents arriba el període

lïnforl·itíu PRIMERA QUir1N2ENAJUNY 2002

Un llibre que cataloga les obres premiades L'obra de consulta Premis FAD d'Arquitectura i interiorisme

1958-

2001 editada per l'ARQ-INFAO reuneix

principis de segle. Va haver de prendre paciència però ningú li va treure l'entusiasme.

en un únic volum de 560 pàgines totes

Bohigas compartia el protagonisme de!

les obres premiades i seleccionades en 43

moment amb arquitectes com Miquel Milà i

edicions dels FAD. Les obres són mostra-

Federico Correa. "Vam ser una mateixa pro-

des a través d'imatges en color o en blanc

moció, la de l'arquitectura moderna", recor-

i negre, i ressenyades amb el nom dels

da aquest darrer en l'entrevista del llibre,

seus autors (inclosos els aparelladors i

que continua: "Hi havia alguna cosa de cro-

arquitectes tècnics), la ubicació i el títol

ada i, d'alguna manera, preteníem, conver-

de l'obra. El volum inclou un text d'Oriol

tir-nos en alguna cosa així com l'estendard

Bohigas sobre els orígens del FAD, un

en la defensa dels valors de l'arquitectura

altre on Xavier Costa parla de la modernit-

moderna". L'arquitecte també recorda que

zació, i un tercer en què Gabriel Ruiz

aleshores com avui només eren "quatre

Cabrero explica com han estat vistos els

gats". Però el Premi FAD ha arribat a l'ac-

premis des de Madrid. També s'hi pot lle-

tualitat.

gir una entrevista a Federico Correa i Miguel Milà feta per Antonio de Moragas.

Espai recognoscible

Els articles i entrevistes d'aquests arqui-

Xavier Costa escriu sobre la modernitza-

tectes emmarquen la història dels premis,

ció, que implica un procés que tendeix a

amb et valor afegit d'una crítica construc-

homogenitzar la producció. Costa indica que

tiva, així com d'una reflexió sobre l'interès

els criteris dels Premis FAD permeteren des

amb què s'ha seguit la trajectòria des de

del principi construir una visibilitat de l'ar-

La primera i la darrera. Facultat de Dret (1958) i Museu de Belles Arts de Castelló (2001)

fora del seu àmbit de referència. El llibre

quitectura catalana que reforçava la manera

es tanca amb una llista d'autors premiats

d'entendre-la. Dins el nou panorama interna-

metropolitana de Barcelona, el 1987 a tot

i participants, i dels jurats que els han

cional que es dibuixava en aquells anys, l'es-

Catalunya i el 1996 a Espanya i Portugal.

convertit en una cosa o altra.

tratègia dels premis va permetre que l'arqui-

Per a Antonio de Moragas, "la trajectò-

El volum ha estat coordinat de mane-

tectura catalana ocupés progressivament un

ria dels Premis FAD ve a ser alguna cosa així

ra general per Margarita Kirchner i editat

espai recognoscible i en diàleg amb altres

com la història de l'arquitectura catalana de

sió de l'àmbit dels premis. El 1976, a l'àrea

per ARQ-INFAD amb el patrocini de

produccions geogràficament

diverses. En

postguerra i del seu retorn a la modernitat".

Metro-3 i la col·laboració del Col·legi d'A-

aquest sentit, Ruiz Cabrero recorda que

També recorda que es va encarregar les

parelladors i Arquitectes Tècnics de Bar-

barris sencers de Madrid estan en deute amb

obres olímpiques als guanyadors del FAD

celona. Bohigas hi explica com va entrar

alguns de la Barcelona premiada en els FAD

perquè existeix l'acord tàcit segons el qual

al consell del FAD el 1957 i va impulsar

i que ningú discutiria la influència que

ningú que hagi guanyat el premi no pot ser

d'immediat un premi que fos la continua-

aquests premis han tingut en la perifèria

ció d'aquells de caire modernista que

espanyola, sobretot a les costes. Aquesta

haver-hi bons arquitectes que no l'hagin

havia donat l'Ajuntament de Barcelona a

influència va obligar, recorda Ruiz, a l'exten-

guanyat mai. í í

etapa de l'any 1986, quan es premia el

La sisena etapa marca una voluntat de

Jardí Vil·la Cecília de Martínez Laperïa i

canvi a la llarga. El territori dels premis

Elías Torres

Ferrer

abasta tot l'Estat i Portugal, illes incloses.

Mayol), i la rehabilitació de l'Institut de BUP

Comença amb el premi a la Casa de Cultu-

La Llauna, de Miralles i Pinós.

ra de Cimepozuelos de Carles Puente, i

(aparellador

Albert

La cinquena etapa va de 1987 a 1995

mentrestant Bohigas publica 'Adéu FAD' a

i ve marcada per l'excepcionalitat olímpica:

l'Avui. El 1998 l'església de Sant Maria a

"Va ser com si a una família burgesa a la

Marco de Canavezes (Portugal), d'Alvaro

qual li van bé les coses li toca la loteria", va

Siza va guanyar al Guggenheim de Bilbao,

indicar Moix. Bohigas sorgeix com a figura

l'edifici més aplaudit en tot el món en

paternal, però alhora l'emancipació de l'Es-

aquell moment. í í

cola de Barcelona tira endavant i es premia a autors "estrangers" com Calatrava -que Moix va incloure amb ironia en aquest

Mariet

grup-, pel seu pont de Bac de Roda, i Isozaki, pel Palau Sant Jordi. El moment també és un acte d'afirmació dels FAD, perquè es va premiar un edifici d'habitatges de Martínez Lapena i Elías Torres a la Vila Olímpica (aparelladors Anna Moreno i Carles Bima)' -que havien estat distingits amb el guardó del FAD. com molts altres dels arquitectes olímpics.

Igreja Santa Maria en Marco de Canavezes (Portugal), Premí delJurat 1998.

un mal arquitecte i que, en tot cas, pot

Palaugres klinker y caravista ceràmic Palau peces de disseny al seu abast

www.palautec.com e-mail: palautec@palau.es tfno: 902 30 33 34 Delegat comercial a Catalunya: Fèlix Pedró Muhoz Tfno: 649 41 20 08 e-mail: felixpedro@palau.es

PALAU TECNOLOGW CERÀMICA S A

jornades tècniques Descobriu de la mà de professionals experts perquè el PVC és un dels materials plàstics més utilitzats en la construcció, els seus avantatges, les aplicacions més habituals, els mètodes de col·locació i el seu futur en el sector de la construcció

DIJOUS 30 DE MAIG, A LES 19 H

DIJOUS 6 DE JUNY, A LES 19 H

DIJOUS 13 DE JUNY, A LES 19 H

Canonades i accessoris en PVC: passat, present i futur

Finestres en PVC: confort i disseny

El comportament del PVC davant el foc

DIMECRES 19 DE JUNY, A LES 19 H

Làmines impermeabilitzants en PVC Juan Carlos Giralt, arquitecte Director Tècnic d'Alkor Draka Ibérica, S.A. • Intempèrie i no intempèrie • Túnels, terrats, pàrquings, jardins, rehabilitació ,.• Instal·lació

DIJOUS 27 DE JUNY, A LES 19 H

Noves aplicacions del PVC en l'edificació

Sala d'actes del CAATB. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Cal confirmar l'assistència al telèfon del Servei d'Informació 932 40 20 60 o a informacio@apabcn.es Inscripció gratuïta Organitza:

Coordinador tècnic:

NOTICIARI . I T A C I Ó

PIMeFA QUINZENA JUNY 2002

F A Ç A N E S

E L

N O T I C I A R I

Jordi Portabella: "Cal un tomb vers la rehabilitació" ProEixample presenta al Col·legi les conclusions del programa de restauració d'esgrafiats fi

a restauració dels esgrafiats

peració de façanes, s'ha realitzat e! primer

I L , de l'Eixample barceloní va ser objecte

cens d'esgrafiats modernistes de la ciutat, i

d'anàlisi i de debat durant una sessió que va

l'experimentació de noves tècniques poc

tenir lloc al nostre Col·legi el passat 11 d'a-

agressives. En addició, Raphael ha permès

bril, davant de més d'un centenar de tèc-

la formació de tècnics i d'empreses de reha-

nics, periodistes i ciutadans. L'acte va ser

bilitació.

presidit pel tercer tinent d'alcalde de la Ciu-

Intervenció dels tècnics

tat Comtal i president de ProEixample, Jordi Portabella, i va comptar amb la participació

L'arquitecte tècnic Albert López va des-

del vicepresident del Col·legí, Joan Ardèvol.

criure algunes vicissituds de les obres on

A més, a la taula hi van participar Jordi Villa-

havia participat, en qualitat de tècnic i pro-

roya, director gerent de ProEixample; Joan

motor. Entre altres qüestions va parlar dels

Casadevall, director del Gabinet de Color;

costos derivats d'aquestes intervencions. En

Joan Bou, gerent de TRAC Rehabilitació;

termes similars es va pronunciar Joan Bou,

Antonio Almazor com a representant dels

gerent de l'empresa TRAC

propietaris dels edificis recuperats i Albert

que a més va descriure alguns dels proble-

López Iborra, vocal de la Junta de govern del

mes de gestió d'aquestes obres.

CAAT8, però que va assistir en qualitat de tècnic de dues de les obres restaurades.

La sessió la van presentar Joan Ardèvol, Jordi Portabella i Jordi Vílarroy,

Rehabilitació,

Finalment, va parlar Antonio Almazor,

4 2 7 edificis amb esgrafiats

agressiu per recuperar els colors originals

representant dels propietaris d'edificis afec-

Al llarg de la sessió es van presentar de

A í'Eixample de Barcelona hi ha censats

sobre 25 façanes. Aquest projecte barceloní

tats per la iniciativa. Tot i que va admetre

forma pràctica les experiències derivades de

427 edificis amb esgrafiats, la majoria moder-

va rebre el nom de 'Manteniment Conserva-

que la recuperació d'esgrafiats repercuteix

tiu d'Esgrafiats'.

notablement en els propietaris dels immo-

la rehabilitació sobre 25 edificis de l'Eixam-

nistes i noucentistes. Per això, va recordar el

ple. O'acord amb això, Casadevall va expo-

tercer tinent d'alcalde, al seu dia es va posar

Finalment, Portabella va afirmar que

bles, va compensar el fet amb la satisfacció

sar els processos de restauració que s'han

en marxa el programa europeu Raphael que

aquelles façanes on els esgrafíats suposes-

de viure en un edifici molt més viu. Després

seguit en els diferents casos, així com les

pretenia potenciar la recuperació d'aquests

sin més del 5 0 % de superfície, o bé que les

del torn d'intervencions, es va obrir una peti-

seves dificultats. De la mateixa manera, va

elements decoratius ja aplicats pels romans

seves característiques fossin 'significatives',

ta taula rodona entre els participants esmen-

definir la tasca de recuperació d'esgrafiats

als edificis. En aquest programa, hi van par-

rebrien especial atenció en un futur.

tats, i que va acabar amb algunes preguntes

no com un simple maquillatge de façanes,

ticipar-liderades per la capital catalana- les

sinó com un procés de neteja i reparació de

ciutats de Viena, Gènova

Brussel·les,

ProEixample, Jordi Villarroya, va destacar els

patologies.

cadascuna amb un paper determinat. Així, a

avantatges que ha tingut en l'àmbit social i

No obstant, la intervenció més destaca-

Barcelona li va correspondre l'aplicació d'un

sectorial l'aplicació del programa Raphael a

da va ser la del tercer tinent d'alcalde bar-

sistema de rehabilitació sostenible i poc

Barcelona. Així, a més d'aconseguir la recu-

celoní. Portabella va començar demanant un gir cap a una política pública sòlida per la rehabilitació d'habitatges, més necessària que mai en tant que l'estorç d'adquisició de nous pisos està assolint percentatges preocupants. El president de ProEixample també va destacar el paper d'aquesta societat en la tasca rehabilitadora a Barcelona. Segons Portabella, actualment ja s'han recuperat el 2 0 % de les façanes a la Ciutat Comtal.

Tasques de diagnosi i recuperació dels esgrafiats d'un edifici inclòs en el programa Raphael

Per la seva banda, el director gerent de

dels assistents. Les persones interessades en aquest projecte trobaran més informació a l'adreça mwv.proeixample.com.

EL N O T I C I A R I

COOPERACIÓ

INTERNACIONAL

L'Informatiu PRIMERA

Construir la pau en versos Arquitectes Sense Fronteres presentarà al Col·legi el llibre Un poema per la pau de l'arquitecte tècnic Josep Pla

l president de Justícia i

Internacional. També parlarà de les actua-

Pau, Arcadi Oliveres, pronunciarà la

cions que es poden fer des de diferents sec-

promís personal per canviar els hàbits de

conferència Les respostes a la

eia que els ciutadans assumeixin un com-

globalització,

tors, com per exemple en el camp de l'eco-

consum seran altres temes que es tracta-

el proper dilluns 17 de juny a dos quarts de

logia o amb el deute extern en l'economia,

ran. •£>

vuit del vespre, a la sala d'actes del Col·legi.

La banca ètica, el comerç just o la importàn-

Oliveres donarà respostes concretes a alguns dels problemes que ha creat la globalització. Minuts abans, es presentarà el llibre titulat Un poema per la pau, iniciativa de l'arquitecte tècnic i arquitecte Josep Pla i editat pel Col·legí d'Arquitectes

(COAC), destinat a

recaptar fons per a projectes d'Arquitectes Sense Fronteres (ASF).

Un poema per la pau Ara fa sis anys, l'arquitecte

amics i l'ONG Ens movem, que van

tècnic Josep Pla i Ros es va proposar fer la

aconseguir reunir els més de 3.400 ver-

més gran recopilació de poemes sobre la

sos en català i castellà de què consta el

pau realitzada fins al moment. Finalment,

llibre. Els dissenyadors Àlex Gifreu i Pere

El president de Justícia i Pau í professor

la idea va prendre forma en el llibre titulat

Àlvaro han sabut, a més, convertir-lo en

d'Economia Aplicada de la Universitat Autò-

Un poema per la pau, editat amb el suport

un autèntic poema visual. El llibre, que

noma de Barcelona introduirà la conferència

del Col·legi d'Arquitectes, les vendes del

es va presentar el 22 de l'abril passat al

analitzant allò que crea les situacions de

qual aniran destinades a projectes d'Ar-

COAC, ja ha començar a donar fruïts, ja

desequilibri com ara el comerç internacional

quitectes Sense Fronteres (ASF). Per a la

que va ser el segon llibre de literatura

o l'especulació financera i proposarà la refor-

recopilació dels poemes, Pla va comptar

més venut a la Cooperativa Jordi Capell.

ma d'organismes econòmics internacionals

amb la col·laboració de la seva família,

Es ven al preu de 18 euros. í í

Imatge que apareix a la portada del llibre Un poema per la pau.

com el Banc Mundial o el Fons Monetari

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres

La millor solució per a l'aluminosi i problemes en bigues de fusta, formigó i ferro

ferro Es l'única substitució funcional efectiva. L'únic reforç actiu que elimina futures esquerdes. No abaixa el sostre. D'acer inoxidable, amb la màxima rigidesa i fàcil muntatge. Dóna seguretat i garantia pels seus processos de càlcul i muntatge. Amb la millor relació qualitat-preu. Sistemes de Reforç Actiu, S.L

Fundació Politècnica de Catalunya: la formació contínua 1

TAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Màster en Estructures Arquitectòniques

(8 a Edició)

Programa Curs 2OO2-2003.Estructures Metàl·liques. Curs 2003-2004. Estructures de Formigó. Informació General Durada: 560 h. Realització: 14/10/2002 a juliol del 2004 Horari Grup 1: dilluns de 15:30 a 21:30 h. Horari Grup 2 : dimecres de 15:30 a 21:30 h.

Sessions Informatives:

22/05/02, 27/06/02 i 19/09/02 a les 19h.

Màster en Arquitectura, Art i Espai Efímer (12 a Edició) Opcions Modulars Mòdul 1: Arquitectura efímera, accions i conceptes escènics.180h. Mòdul 2: Aquitectura, art i artesania.180h. Mòdul 3: Arquitectura efímera, muntatges i conceptes escènics.180h. Informació general Durada: 450 h Realització: del 30-09-2002 al 9-04-2003 Horari: de dilluns a dijous de 15:30 a 17:30h ó de dilluns a dijous de 9:30 a 13:30h

Màster en Disseny d'Interiors (4a Edició) Direcció: Arnaldo Basadonna Arquitecte i professor de la UPC

Sessió informativa: 22/05/02 a les 19:30 h i 14/10/02 a les 19:00 h

Oferta Modular: • Nivel I (250 h.) •Nivell II (200 h.)

Informació general: Durada: 450 hores Realització : Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) del 04/11/02 a 29/05/03 (nivell I) i de 03/11/03 a 28/05/04 (nivell II) Horari: de dilluns a dijous de 16:30 a 18:30 hores (nivell I) i de 19:00 a 21:00 h. (nivell II)

Informació: Fundació Politècnica de Catalunya Edificio vèrtex Plaça Eusebi Güell, 6 08034 Barcelona

Tel. 93 401 77 51 / 77 74 rax 93 401 77 57 info.general@fpc.upc.es

www.fpc.upc.es

Tel 93 40118 52 Fax 93 40118 73 lnfo.arq@fpc.upc.es

CEINCO PALLEJÀ T. 93 663 02 11 F. 93 663 01 31

TECINCO RUBÍ T. 93 588 78 76 F. 935886479

TECINCO TERRASSA

T. 93 731 54 46 F. 93 736 00 94

LABORATORIOS ACREDITADOS EN HORMIGON ARMADO, HORMIGON FRESCO, MATERIALES CERÀMICOS, SUELOS Y VIALES. REALIZACIÓN DE ESTUDIÓS GEOTECNICOS, ESTUDIÓS DE PATOLOGÍAS, ENSAYOS ULTRASONICOS DE PILOTES. PRUEBAS DE CARGA.

33 /Kgbar

Construïm espais amb prefabricats de qualitat

P U N T S

VIS

TA L' A P L I C A C I Ó

.MERA QutNZEÍiA JUNY 2001

Caminant cap a la unificació de criteris en l'auditació dels riscos Per Fructuós Manà Reixach. Director del Programa R+D+l de l'ITeC | A mb la publicació de la LOE

un projecte d'arquitectura sense que es con-

! F " \ I a causa del que s'hi estableix pel que

verteixi en una muntanya de paper pràctica-

fa a l'assegurança obligatòria de danys en

ment inaccessible en la qual es fa difícil, fins

l'edificació

i tot, complir amb el principi de coherència.

(seguretat, estanquitat...)

les

companyies asseguradores s'han incorporat

2. A causa de les circumstàncies des-

al sector (per força o de bon gral) com un

crites al principi, les OCT han multiplicat

agent més, si bé és cert que des del primer

enormement el seu volum de negoci. Davant

moment s'han vist obligades a superar un

la forta demanda, han hagut de contractar

obstacle que dificulta la seva tasca: ei baix

una gran quantitat de tècnics joves que,

nivell de dades estadístiques de què es dis-

sovint, han aplicat criteris poc fonamentats

posa, problema endèmic en aquest país, i la

i gairebé sempre diferents. Al Col·legi d'Ar-

impossibilitat d'aplicar experiències estran-

quitectes de Catalunya (COAC) hi ha arxiva-

geres que no són extrapolables en aquest

des tota una sèrie de reserves tècniques

àmbit. Aquest buit d'informació no permet

curioses. Una d'aquestes m'ha cridat l'aten-

determinar amb garanties ei nivell de risc

ció: s'havia establert una "reserva tècnica"

que hauran d'assumir aquestes companyies.

perquè els fonaments transmetien una pres-

Per altra banda, el volum potencial de nego-

sió de 2,6 kp/crrv

ci és enorme i, evidentment, l'activitat té un

geotècnia aconsellava la de 2,5 kp/cm ; ,

interès econòmic gairebé irrenunciable.

mentre l'empresa de

(tots sabem la precisió dels procediments de determinació de tensions admissibles i els

Una vegada decidida la incorporació de

grans coeficients de seguretat que se solen

les companyies asseguradores com a com-

adoptar pel que fa als sòls). Gairebé tots els

ponents del sector, es fa evident la manca

tècnics d'obra

de suport tècnic que pateixen per valorar el

tenen

experiències

sem-

blants.

risc de les obres. De manera associada es decideix que siguin les empreses de control

El quadre normatiu

del país és

de qualitat més representatives o que ja

incomplet i, tot sovint, contradictori. La

tenien algun tipus de relació amb les asse-

situació afavoreix

guradores (a través de les seves relacions

estrangeres. Però, quines? C3da empresa

internacionals) les que assumeixin el paper

tendeix a utilitzar les que li són més prope-

l'aplicació

normes

d'informar del nivell de risc que es corre en

res. Les franceses empraran amb preferèn-

cada cas i de l'oportunitat d'assegurar la

cia els DTU; les espanyoles les ACI (no sé

construcció de referència. Aquest fet deixa

ben bé perquè), etc. És obvi que amb aquest

un lloc per l'aparició de les Oficines de Con-

panorama el director d'obra o el redactor del

trol Tècnic (OCT).

projecte es trobaran amb dificultats perquè

Amb tot això es posa en evidència que

no coneixen el quadre normatiu al qual s'ha

les direccions facultatives, que fins ara han

d'ajustar la verificació de les seves solu-

estat sobiranes en les seves obres mit-

cions. És possible que la LOE encara compliqui més aquesta situació, ja que les nor-

jançant el rol de la representació tècnica de ía propietat i fonamentada en les grans responsabilitats que els atribueix el Codi Civil, ara tenen al davant unes organitzacions amb molts recursos tècnics (les OCT), presumiblement recolzades per les companyies d'assegurances, que

intervenen de

manera

"És necessari redefinir el que ha de satisfer avui un projecte d'arquitectura sense que es converteixi en una muntanya de paper pràcticament inaccessible en la qual es fa difícil, fins i tot, complir amb el principi de coherència".

important en la decisió sobre quins mate-

mes bàsiques, avui de compliment obligatori, passaran a ser de compliment optatiu quan el Codi Tècnic entrí en rigor. Allí es definiran les prestacions que ha de satisfer la construcció i es deixarà llibertat al projectista, al controlador, etc. perquè adopti, al seu criteri, el mètode de verificació d'aquestes prestacions que cregui més oportú.

rials o quins sistemes constructius es poden

Els col·legis professionals no estan d'acord

totes les operacions que s'han de realitzar en

col·locar en una obra i quins no. El mètode

amb els esdeveniments, i protesten. Sobre

l'obra. Històricament, el projecte d'arquitec-

és el d'aplicació de "reserves prèvies" o de

aquest particular, hi incideixen diverses cau-

tura va ser un document en el qual s'expres-

presentaran situacions que encara que tin-

"reserves tècniques" o de "punts d'atenció"

ses que cal que siguin analitzades:

saven els objectius arquitectònics que es

guin poc sentit des del punt de vista estric-

que si no es resolen favorablement durant l'obra moll probablement faran impossible l'assegurança de l'edifici o la faran a un cost inusual de la prima. Aquesta situació ha acabat en una crisi.

4. Es pot preveure que, a més a més, es

podien obtenir en un substrat constructiu

tament tècnic són perfectament explicables

tura és un document que, amb el temps, ha

conegut del qual els gremis eren els primers

des del punt de vista de política comercial.

esdevingut complex i ha hagut d'assumir

garants de la seva qualitat. Un cop trencada

objectius gairebé inassolibles; un d'aquests

aquesta situació idíl·lica, pensem que és

representi una reserva tècnica per al comú

és la pretensió de reglar tots els materials i

necessari redefinir et que ha de satisfer avui

dels mortals sigui acceptada segons les pos-

1. D'una banda, el projecte d'arquitec-

Pot ser que una solució constructiva que

Passa a la pàgina 14

RANES D'ALUMINI Fa més de 30 anys que les baranes d'alumini HORIZAL es venen amb èxit a nombrosos països d'arreu del món; fins i tot les instal·lacions més antigues segueixen mantenint inalterables la seva qualitat. Els sistemes HORIZAL permeten nombroses configuracions de balconades tant sobre forjat com sobre parets, amb geometries rectes o curvades, folrats amb panels de resina, xapa perforada, vidre laminat, o bé amb els clàssics barrots d'alumini. Les baranes HORIZAL han estat sotmeses a proves de verificació i degudament certificades per instituts de control, incloent-hi les proves de càrrega pels formats folrats. El muntatge ràpid en obres és una realitat fins i tot per a superfícies irregulars, gràcies a les toleràncies d'ajustament tant dels suports patentats amb reglatge tridimensional com de les brides de fixació del passamà.

ÍBLCOALSA comercial déí aluminïo s.a.

Bernat Metge, 63 • 08205 Sabadell Telf. 93-7207900 - Fax 93-7119628 coalsa@coalsa.es - www.coalsa.es

<&> HYunnni & E D F I S n U teva HYunDP.1 TE OFRECEMOS

DISPONBMOS DE LA GAMA MAS AMPLIA DEL MERCADO NUSVAS MOTORIZACIONCS DICSEl CRDI HA5TA 150 CV.

6 937 834 400 info@Kybasa-edasa.com

Central Barcelona: Numancia, 63. V lamblén «n: T.i

H Y B H S H í E D H S H

LA R E D H Y U N D A I

U tali HYUflDm M À S I M P O R T A N T E

DE C A T A L U N Y A

L ' A P L I C A C I Ó

D E L A L O E P U N T S

D E

V I S T A

Ve de la pàgina 12

• • "Una vegada més s'ha fet un gest notable del qual sembla que no es van analitzar prou les seves conseqüències. La situació no té marxa enrera; per tant, siguem positius i intentem arreglar el disbarat".

construcció. Cal trobar una via per la qual

té perquè admetre "rectificacions" mentre

les arquitectures

no hi hagi una justificació real per fer-ho,

imaginatives es puguin

però, si es dóna el cas, es farà a partir d'un

desenvolupar sense cap risc. Malgrat tot, és necessari tenir en comp-

estat de dimensions nou, d'una modificació

te que tota obra és un prototip únrc. en el

del plec de condicions, si és necessària, i

qual predomina

d'una justificació de les despeses. El con-

la manufactura, que ha

estat realitzat amb una mà d'obra

molt

tractista s'ha de fer responsable de l'execució, dels mitjans auxiliars i del projecte d'e-

sibílitats (te futures pòlisses que ofereixi un

desproveirà d'aquells documents que per ser

diversa quant a cultures (de construcció),

promotor determinat, ja sigui sobre encà-

de domini públic només necessiten ser refe-

amb mitjans auxiliars tan sofisticats com

xecució d'aquelles parts que cal adaptar als

rrecs de certa entitat o bé per causa del seu

rencials. Es farà un esforç de simplificació

incompresos, amb uns materials que, enca-

seus mitjans (si són diferents dels que es

pes representatiu o econòmic.

preveien en el projecte).

de tot allò que no sigui estrictament neces-

ra que siguin els mateixos, amb el temps i

A més a més, la smistrahtat no ha pogut

sari per a la definició de l'obra i per establir

d'acord amb els avantatges de fabricació

ser deduïda de manera objectiva i s'ha hagut

els pactes contractuals. Es cercaran fórmu-

van canviant

aquest

nal de l'obra entri en els nous conceptes que

de referir a la construcció més convencional

les que afavoreixin la coherència del docu-

panorama, no es pot demanar a la construc-

regeixen l'execució: qualitat (ajustament a

(reticular i parets de maó)- Tot allò que no

ment i sigui més fàcil de controlar per un

ció la mateixa constància de qualitat que a

unes toleràncies predefimdes en el

s'ajusti a aquesta convencionalitat és objec-

tercer.

l'automòbil amb tots els prototipus, assaigs

te), seguretat i protecció del mediambient

i tecnologia que porta realitzats.

(control dels residus, bona gestió de l'ai-

te de dubte (de reserva). Per saívar aquesta

3. Les OCT hauran de passar per una

gradualment. Amb

Cal fer un gran esforç perquè el perso-

projec-

gua...). Cal redefinir aquells principis de

"reserva" que s'aplica a les solucions no

etapa de millora dels seus tècnics i haurien

5. Tornem al projecte arquitectònic. Tal

convencionals, és necessari garantir-ne la

de fer un esforç per ser coherents pel que fa

com hem dit abans, considerem que aquest

"bona construcció" que tant importants han

qualitat objectiva. Ara per ara. qualsevol

a la normativa que cal aplicar. Es recomana,

projecte hauria de ser coherent, ordenat i

estat en la nostra cultura constructiva (en

tal com algunes ja han fet, la redacció d'una

breu (ha de ser enciclopèdic?), que aporti

època precientífica), però que avui semblen

normativa unificada que estableixi els crite-

prescripcions relatives a les singularitats del

obsolets quant a concepte i quant a forma.

Per això, es vulgui o no, i tal com ha

ris de verificació i d'acceptació. Tot això va

projecte però referides a uns documents

anat evolucionant l'aplicació de la LOE pel

a favor de la transparència que ha de regir

generals consensuats (com ara plecs gene-

la referència a un substrat constructiu de

rals de condicions). Ha de ser el document

certa qualitat és gairebé impossible redactar

solució constructiva no avalada no és assegurable i, per tant, no és aplicable.

que fa a assegurances i garanties, s'han pre-

les seves decisions.

un projecte d'arquitectura perquè en aquest

sentat una sèrie de dificultats que, curiosament, van en contra d'algun dels objectius que havia proposat ia mateixa Llei: és un fre evident de l'evolució de ia construcció (si més no tal com avui l'entenem), perquè posar un producte nou al mercat implicarà unes despeses importants (en estudis, con-

mai no hi pot quedar definida la totalitat

"Cal convenir que la intervenció de les companyies d'assegurances no hauria de ser cap fre de l'evolució de la construcció i, per tant, de revolució de l'arquitectura".

dels elements, sistemes i mètodes que són susceptibles d'intervenir en una construcció. Creiem que tots hem de passar per una etapa d'acomodament: uns, dedicant-se a

trols i auditories) que molt pocs poden assumir, òbviament representarà un increment clar de despeses sobre l'obra construïda i, a més a més, la llei ha produït un desconten-

Malgrat tot, és necessari destacar que sense

millorar la seva feina; uns altres, com les 4. Les companyies d'assegurances i de

regulador dels altres projectes complemen-

companyies

reassegurances hauran de millorar les seves

taris que, per si mateixos, siguin suficients

situació d'haver d'establir-se en un sector

d'assegurances,

salvant

per dur a terme les diferents etapes de l'o-

molt difícil d'interpretar sense conèixer la

pels

bra i que es corresponguin amb l'actuació

seva historia actual i antiga. Els riscos mai

quals regiran les reserves tècniques en les

de les diferents especialitats (instal·lacions,

no podran ser valorats sense aquest conei-

Una vegada més s'ha fet un gest nota-

obres. Pel que s'hi juguen, veuran la neces-

estructures, construcció..,). Se suposa que

xement. Ni es poden extrapolar criteris tan

ble del qual sembla que no es van analitzar

sitat d'ajudar a reduir la sinístralitat (potser

la documentació de cadascun d'aquests pro-

recents com els que s'han generat durant la

prou les seves conseqüències. La situació no

mitjançant la publicació de les causes que

jectes subsidiaris al d'arquitectura és com-

fabricació i ús dels cotxes ni es poden extra-

té marxa enrere; per tant, siguem positius i

apareixen com a origen de les patologies

pleta i, per tant, consta de: memòria, plà-

polar criteris d'altres societats constructores

intentem arreglar el disbarat. Pel que s'ha

més freqüents -Sycodes a França). Junta-

nols, plecs de condicions, estats de dimen-

que han funcionat amb major o menor risc.

exposat donaria per fet que:

ment amb les OCT, haurien d'omplir els

sions i pressupost.

La construcció està massa arrelada en revo-

tament de base en els tècnics de la construcció.

1. Els diversos gremis del sector (els de materials i mètodes no tradicionals) hauran de passar per una etapa important (quant a

estadístiques. Haurien de ser més transparents en l'establiment

dels criteris

punts febles normatius que té el sistema, mitjançant

criteris

propis

extensament

publicats.

6. L'execució de l'obra ha d'assolir el nivell tècnic adequat al projecte (i el projec-

®.v

te ha d'estar ajustat als mitjans del cons-

temps i quant a despeses) de definició dels

Amb tot això hi ha una voluntat clara de

tructor). El projecte ha de ser objecte d'una

productes (determinació de les seves quali-

millorar la transparència del procés. És

reflexió seriosa abans de ser presentat als

tats fonamentals); de redacció de normativa

inconcebible pensar que la situació actual

concursos d'execució. S'ha de ser capaç

(pel que fa al control de qualitat del disseny,

(en la qual els arquitectes que no vulguin

d'assumir l'estat de dimensions i el plec de

de la fabricació i del seu muntatge en l'obra)

tenir problemes en les obres es veuen obli-

condicions que hi ha establert. Un cop

és dir de desenvolupament que afecti a tots

gats a decidir -materials, mètodes, e t c -

guanyat el concurs, la direcció facultativa no

aquells fabricants que es posin d'acord i,

amb una OCT al costat) es pugui mantenir

per últim, que es facin auditar els processos

indefinidament.

per part de tercers que tinguin capacitat per

lució de l'home com per poder ser tractada com qualsevol altra indústria moderna.

Manà Reixach arquitecte r Programa d'R+D+l tfe Tecnologia de la Construcció Catalunya ÍITeC)

En qualsevol cas, cal convenir que la

fer-ho. Els fabricants de materials o els sub-

intervenció de les companyies no hauria de

ministradors de sistemes vetllaran perquè els

ser cap fre de l'evolució de la construcció i,

"col·locadors" compleixin les seves especifi-

per tant, de l'evolució de

Nota:

2 0 0 1 . Les Jornades es van centrar en els

El text anterior recull la ponència que

temes de qualitat, patologia, control de

l'arquitectura.

du per títol Caminando hacia la

unifica-

riscos i assegurances. Van ser organitza-

cacions a l'efecte que el producte no presen-

Reconeguem que avui l'obra ja no pot ser un

cíón de criterios en la auditación

de los

des pel Col·legi d'Arquitectes Tècnics de

ti problemes per causa de la posada a l'obra.

camp d'assaig de les solucions constructives

nesgos i que va ser presentada per Fruc-

Tarragona i la Revista de Oerecho Urba-

Prevaldrà el concepte

per

ni que les arquitectures més evolucionades

tuós Manà i Reixach en les / Jomadas de

nístico. El recull de les ponències presen-

damunt del de materials diversos juxtapo-

siguin, tal com passa ara, una font de pro-

Debaté i Refíexión sobre la aplicación

tades es pot consultar en la Biblioteca del

de sistema

sats en l'obra per personal no especialitzat.

blemes constructius i les més propenses a

la LOE celebrades al Palau de Congressos

2. El projecte arquitectònic s'haurà de

presentar certes patologies atribuïbles a l'ex-

de Tarragona del 8 a I' 11 de novembre de

redefinir en els seus objectius i forma. Se'l

trapolació dels principis més comuns de la

CAATB.

?'• -T \ •> •;

Aclariment de Josep Llinàs

Exercir el mestratge

He llegit l'entrevista que L'INFORMA-

Mestre -a: menestral capaç de fe; el seu ofici

!• TIU em van fer amb motiu de la conces-

independentment i ensenyar aprenents.

nents i futurs professionals, es feien tertú-

Una altra accepció: persona que d'una

lies, es canviaven impressions i s'intercan-

Col·legi Pit-roig (L'INFORMATIU núm. 203).

ciència, d'un ofici, d'un art sap ensenyar-

viaven coneixements. En l'actual ensenya-

L'entrevista, tal com ha estat muntada,

ne, per a ser pres com a model.

ment universitari i en el pròxim futur, amb

sembla (eta al mateix temps a Jaume Martí, aparellador habitual del meu estu-

;

a tals, comunicaven el seu saber als apre-

sió del premi Ciutat de Barcelona pel

Professor -a: persona que ensenya una ciència, un art, un ofici.

les universitats a distància, això no es dóna i em sembla que no és gens positiu.

d i i a mi mateix. Però no va ser així. En

Per les definicions anteriors, ja es veu

Darrerament, molt sovint se sent dir:

realitat, el periodista Antoni Capilla va

una diferència substancial entre els dos

sobren professors i manquen mestres. El

venir un dia al despatx per fer-me-la a

personatges. El mestre ensenya als apre-

mestre d'orquestra dirigeix, el professor

Fax: 932 40 23 64

mi i, un segon dia, la va fer a Jaume

nents i pot ser pres com a model.

d'orquestra toca un instrument. Cal i són

Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es

Marti. Jo no hi vaig ser present durant

Des de fa molt temps, hi ha una

necessaris els mestres, és un luxe que no

aquesta segona entrevista. De manera

renúncia per part d'aquells que, per la

ens podem permetre que es perdin, per això

que la frase adjudicada en l'entrevista a

seva solvència professional i la seva expe-

s'han de buscar els recursos necessaris, i

Jaume Martí en relació a Gisa, jo no vaig

riència, podrien exercir el mestratge. Mes-

no em refereixo únicament als econòmics,

sentir-la ni tenia cap idea del que s'ha-

tre en gai saber, mestre d'obres, mestre

perquè aquelles persones que estan capa-

via dit. Expressa una opinió personal del

d'aixa i tants d'altres, els trobem en textos

citades per ser-ho, tinguin l'oportunitat d'e-

LiNFORNUTIU 206 Telèfon directe: 932 40 23 76

L'Informatiu electrònic; http J/www.apabcn .es/informatiu Consell editorial: Anna M. Ruiz, Joan Gay, Xavier Alberca i Carles Cartané Director: Carles Cartana" Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Josep Olivé. Xavier Oliva,

i- meu aparellador que jo (i més, després

de fa ja uns quants anys. Als evangelis,

xercir el mestratge. Tots hi sortirem guan-

| . de l'experiència de Pit-roig), no compar-

Jesús era anomenat com a mestre i, els

yant. Els deixebles, amb l'adquisició de

1 teixo.

Anàlisi d'obra: Joan Sabaté.

apòstols, com a deixebles. Ara, el terme

coneixements; els mestres, amb el seu

Xavier Aumedes, Gabriela Schon,

"mestre" tan sols s'aplica

Vicenç Font, Imma Villacorta,

Jordi Marlet i Antoni Capilla

mestres

desenvolupament i satisfacció personal, i la

] tament assistida per l'enginyeria CAST

d'ensenyament primari amb el que ha que-

societat, amb la millora de l'ensenyament.

Engineering i, especialment, per l'apa-

dat devaluat el concepte (malgrat la tasca

Jo he tingut la sort, diria que el privilegi,

rellador David Campins que, com passa

immensa

esforçats

de tenir uns quants mestres de l'ofici i

Passatemps: Miquel Sesé

sempre quan un s'estima la seva feina,

mestres de primària), per la mala interpre-

això és impagable. Malauradament, els he

Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà

ha dedicat més temps i esforços a l'o-

tació i aplicació del terme.

tingut fora de l'escola i crec que és una

Fotografia: Javier Garcia Die {Chopo),

Al contrari, l'obra ha estat perfec-

que

als

exerceixen els

figura que s'hauria de recuperar.

íí

Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Alcoba, Tonl Batllori i Joma

Albert Casanovas

bra dels que li podien exigir en termes

Penso que cal recuperar aquesta figu-

estrictament professionals. I amb rela-

ra. No hem d'acceptar només tenir pro-

ció a Gisa, la sensació de suport cons-

fessors, catedràtics, doctors... que es limi-

Impressió: Viking

tant, no a m i , que no té importància,

tin a donar les classes i lliçons en hores

Dipòsit legal: B-42389-1991

sinó al que hi ha d'arquitectura a la

lectives, correcció de treballs i exàmens i

construcció, l'he tingut des de la pri-

aquí s'acaba el seu treball... Abans, a més

mera visita d'obra. I quan Gisa, en

de donar classes, els mestres exercien com

Disseny grilic: g e u v e Fotolits: Imprès Autoedidó S.L

ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAR Isidre Rodríguez

moments crítics, ha hagut d'intervenir

C/Bon Pastor. 5 08021 Barcelona

a l'obra en tant que propietat, els seus

Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64

criteris sempre s'han decantat a favor de l'arquitectura, mentre tantes altres

E-mail: comerdal@apabcn.es EDITA: Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

vegades la propietat es decideix per

Bon Pastor, 5. 08021 Ba/ceiona

alternatives més còmodes o menys con-

Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61

flictives. Un sentiment de lleialtat cap

Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6

als tècnics que han col·laborat a l'obra

08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic

em porta a demanar-vos la pubficació d'aquest aclariment.

Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc. 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pinol. 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President Xavier Darda]I Vicepresident Joan Ardevol Secretària: Mmerva Embuena Comptador: Albert López Ibccra Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Hierro, Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanota Osona: Bernat Noguera Valies Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Ds critens exposats en efc arüctes signats son d'exdusiva responsaWíat dets autors i no representen necessàriament l'opinió (ïe L'Informatiu

4 de juliol de 2BB2 festa .dels aparelladors

noua data

Entra a l'espai de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació al IDorld Trade Center. Deina't guiar pel Sr. Nauegador, accedei» al món uirtual... i fes l'aperitiu . amb les tres Ulessones.

•'O.Í

ConneKio uia satèl·lit amb el president del Col·legi, que ens donarà el missatge de benuinguda. R continuació, sopar temàTIC (res sintètic, tot de qualitat)

LO.

Sorteig de cameres digitals, Pockets PC, pantalles planes... a més d'un uialge a Cuba, nits d'hotel i cinc cursos de conducció esportiua. Ball fins que diguis prou!

H les 23.30 pm aprendrertTa ballar tots junts el Ball de l'Rparellador , en la seua uersió country.

Reserues al 932 40 20 60 o a informacio@apabcn.es Patrocinadors:

L'Informatiu PRIMERA QUNZENA

Sant Jordi, Gaudí i xocolatada Com cada any, ha tornat la Diada de Sant Jordi. Llibres, roses, sol i molta gent passejant pels carrers, comprant llibres, regalant roses i... és clar, festejant Sant Jordi, una festa entranyable que ens diu amb lletres majúscules que ja arribat la primavera. Aquest any, els nens i nenes han estat els protagonistes.

FPjMÉRA QUINZENA JUNT 2001

Diada de Sant Jordi 2002 I A quest any hem volgut celebrar

guessin sobre Gaudí i Sant Jordi (els petits). Hi

I » » la Diada de Sant Jordi d'una manera especial.

haurà premis per als millors dibuixos. La Coopera-

Era una magnifica ocasió per arrodonir el dia: cele-

tiva Jordi Capell hi col·labora i ens cedeix tot el

brem l'Any Gaudi, nens i nenes a les escoles estan

material que necessitem.

treballant i "estudiant" aquest arquitecte univer-

El dia ja és arribat. Carlos Esteve signa els

sal, i un arquitecte tècnic, Carlos Esteve, ha il·lus-

seus llibres (el segon llibre infantil més venut el dia

trat un llibre per a infants, escrit per ell mateix,

de Sant Jordi), els nens i les nenes dibuixen i men-

que du per títol El món màgic de Gaudien el qual

gen xocolata a la Cafeteria del Col·legi mentre els

exposa una visió molt particular sobre els edificis

pares i mares amatents els van animant perquè

de Gaudi que hi ha a Barcelona.

facin el dibuix més bonic. El marc és ideal: les

Volíem un Sant Jordi especial, tots hi estàvem

magnifiques aquarel·les d'Esteve, les mateixes que

d'acord t ens vam posar a treballar de seguida,

ha dibuixat al llibre, però en gran, que s'han expo-

teníem tots els vents a favor. Una trucada al Carlos

sat a la Cafeteria.

Esteve convidant-lo a signar el seu llibre. Diu que

I aquest és el resultat d'un dia rodó. Llibres,

sí, que ho farà a la parada de la Cooperativa Jordi

roses, xocolata, dibuixos i molt xivarri de criatures

Capell. Ara calia convidar a tots els col·legiats i

al Col·legi, el nostre. Vegeu-ne les fotos. -í>

col·legiades que vinguessin amb la seva mainada a celebrar la Diada, també invitem els ciutadans. No solament podrien comprar el llibre (els grans) sinó que menjarien xocolata i dibuixarien tot el que vol-

Concurs de dibuix Prop de cent nens i nenes van venir a la festa, van dibuixar i van menjar xocolata. Es van fer seixanta-cinc dibuixos, dels quals, quaranta-set van entrar en el concurs Saní Jordi i Gaudí. Finalitzat el concurs, Carlos Esteve va escollir els quatre dibuixos guanyadors, que van ser els de Clara Cartanà (3 anys), Júlia Ripoll (5 anys), Laia Cartanà (6 anys) i David Masnou (10 anys). Els premis van consistir en jocs d'aquarel·les cedits per la Cooperativa Jordi Capell. Entre la resta de participants es va sortejar un regal més. Se'l va endur Mònica Linares (4 anys). Vegeu-ne una mostra dels dibuixos en aquestes pàgines.

Els participants: Maria Xiao

Olivia Serra

Anna Mirapeix

Olivia

Clàudia Cardellà

Carmen Miró

Judit Linares

Alícia

Carlos Sàez

Daniel Bruna

Arantxa Canadas

Pau

Ferran Alborch

Paula Escoda

Irene Josa

Natàiia

Marc Ripoll

Albert Bermejo

Marc Mirapeix

Maria Teresa

Víctor Rakosnik

Júlia Ripoll

Marta Rakosnik

Marcel

Laia Roca

Júlia Garcia

David Masnou

Mar

Clara Cartanà

Mar Munné

Laia Josa

Olga

Guillem Borrat

David Sàez

Caria Roca

Mònica Linares

Laia Cartanà

Olalla Vercher

... 1 vint artistes

Àlex Munné

Diana Alborch

Alex

(anònims) més.

Tenim a disposició dels seus pares i mares una mostra de les fotografies que Chopo va fer als participants durant la festa, Les podeu adquirir a! Servei d'Informació del Col·legi (planta baixa). També, queden encara alguns exemplars de! llibre de Carlos Esteve Ei món màgic de Gaudí. El trobareu a la Cooperativa Jordi Capell (tercera planta).

Amb la col·laboració de: j

de L'Informatiu.

P À G I N E S

D ' A S S E S S O R I A ,

F O R M A C I Ó .

A C T I V I T A T S

S E R V E I S

20 Formació postgrau i mercat de treball

L'energia solar en l'edificació La Delegació del Vallès Occidental organitza a Terrassa una exposició, sessions tècniques i curset monogràfic |~i

a incorporació de l'energia

rrassa, tia organitzat un curs, que va co-

mostra de materials, tecnologies i sistemes

I L H solar en les edificacions va prenent

mençar el dia 3 0 de maig, unes sessions

constructius relacionats amb l'energia solar

força. L'aprovació d'ordenances solars arreu

tècniques i l'exposició sobre L'energia solar

que es podrà visitar fins al 2 7 de juny. ®

del país així com el Pla de l'Energia a Cata-

en l'edificació.

lunya en l'horitzó del 2 0 1 0 , de la Generali-

troducció a l'aplicació de l'energia solar des

tat, ho posen de manifest. Aconseguir que

de l'anàlisi de casos pràctics, que inclou

aquesta implantació es (aci de fornia co-

El curs vol ser una eina d'in-

Coeficient d'actualització d'honoraris a 14 de maig Ca= 1,162

Propera actualització: 15 de juny Mòdul: 303,50 €

una visita a les instal·lacions realitzades.

rrecta passa per la informació i la formació

Les sessions tècniques es fan cada dimarts

Inscripcions:

dels tècnics que participen en el disseny i

de juny, la inscripció és gratuïta i es pot fer

Delegació del Vallès Occidental del CAATB

seguiment dels processos d'edificació. Amb

de manera independent per cadascuna de

Sant Francesc, 18. Terrassa

aquest objectiu, la Delegació del Vallès Oc-

les sessions. Finalment, l'espai d'exposi-

cidental del Col·legi, amb el suport de la Di-

cions de la Delegació del Vallès Occidental

Telèfon 937 80 11 10 Fai 937 33 06 51

putació de Barcelona i l'Ajuntament de Te-

(Sant Francesc, 18. Terrassa}, acollirà una

caatvocc@apabcn.es

Més informació: Departament de Visats Telèfon 9 3 2 4 0 23 7 0 visats@apabcn.es

INSTITUCIONAL IMERA QUINZENA JUNY 2002

Promoció i Mercat de Treball, un servei de valor afegit El Servei de Promoció i Mercat de Treball treballa en tres fronts diferents: la formació continuada i de postgrau, la borsa de treball i orientació professional i la consultaria de formació i de selecció de personal per a les empreses [ T o t i que les noves genera-

més sol·licitats, destacant la bona acollida

quitectura i enginyeries (una quarta part del

recerca i avaluació de candidats ha crescut

I I

cions sortints de la universitat tenen

dels postgraus de Project Management i de

total), mentre que la resta de demandants

de forma considerable (un 31%). Aquest

un nivell de coneixements tècnics molt bo,

Construction Management (vegeu el Quadre

de tècnics han estat empreses molt diver-

servei consisteix en un procés professional

la velocitat dels canvis tecnològics i l'orien-

Resum de Formació 2001).

ses, on destaquen les que precisaven pro-

de captació i selecció dels candidats que

fessionals per fer taxacions i peritatges.

s'ajustin millor als requeriments del lloc de

tació del mercat laboral cap a la tècnica i la gestió alhora fan que el risc d'obsolescència

Un servei de borsa de treball

sigui moll gran. Cal implementar la base

L'atur entre els aparelladors és gairebé

treball i a les característiques de l'empresa. Es tracta d'un procés professionahtzat ges-

de borsa de treball, el

irrellevant, proper a zero. La prova està en el

amb nous coneixements, i és aquí on el

Col·legi fa una tasca d'intermediació entre

fet que més de dos terços dels inscrits a

tionat per un equip mixt de psicòlegs i ar-

Col·legi pot insistir amb més força. De fet,

les ofertes de treball i els col·legiats. Con-

8orsa de Treball han estat professionals en

quitectes tècnics que desenvolupen una

estratègicament es considera que la forma-

cretament, a l'any 2001 s'han gestionat

actiu, i un altre grup, tècnics que volien

anàlisi i definició del lloc de treball, accions

ció continuada és un dels camps on la insti-

615 ofertes de feina, que han significat 660

complementar la seva feina actual.

de recerca i captació de candidats, entrevis-

tució incorpora més valor afegit als col·le-

llocs de treball. Però, qui sol·licita avui els

giats i tècnics en general. La programació del Col·legi ha procurat cobrir les diferents

En l'apartat

L'edat dels 731 inscrits a la Borsa de

tes de selecció i les proves necessàries per

nostres arquitectes tècnics? Segons el còm-

Treball del Col·legi al llarg del 2001 va ser

oferir garanties, a l'empresa i al col·legiat,

put del servei col·legial, quasi la meitat han

majoritàriament molt jove. Així, el 55% del

de l'ajust del perfil professional al lloc de

àrees de coneixement tècnic, normatiu i de

estat empreses promotores i constructores.

total tenia menys de 30 anys, i només un

treball a ocupar.

gestió. Precisament aquests darrers són els

També han estat nombrosos els estudis d'ar-

8% estava dins la franja de majors de 45. Això feia que el 3 8 % de tècnics inscrits tin-

> Resum de Formació 2 0 0 1

]

Àrea

guessin menys d'un any d'experiència pro-

Consultoria de Selecció de personal

Nombre

Durada

Nombre

fessional, i una xifra similar, entre dos i cinc

cursos

hores

d'incrits

anys. Les preferències professionals també

tionat 21 processos de selecció de personal

són rellevants. Un 27% d'ofertes eren per a

de diversos perfils: 9 han estat de cap d'o-

Durant l'any 2 0 0 1 , el Col·legi ha ges-

208

662

caps d'obra, exactament el mateix que per a

bra, 3 de cap de grup, 5 de becaris i 1 de

Rehabilitació

127

187

tècnics de projectes i obres. Cal destacar

cap d'estudis d'obra i pressupostos, d'ad-

Medi ambient

l'incipient volum de demandes de coordina-

995

290

172

Construcció i noves tecnologies

Organització i gestió Qualitat

451

294

Activitats pericials

124

183

Interiorisme

Noves normatives

Habilitats directives

202

Seguretat

Informàtica TOTAL

995

453

151

3.134

2.614

> Llocs de treball més s o l ] citats per les empr »ses

Cooidinador d'oWa i proiec! manager

j - ^ ^ —

—

junt al supervisor general per a la seguretat i salut i assistant manager. També s'ofereix a l'empresa el servei de valoració de perso-

Avaluar les necessitats de l'empresa i del professional •

Durant aquest últim any. la selecció de personal com a servei de consultoria en la

nal, és a dir. valorar candidats que l'empresa ha considerat com ha finalistes però necessiten complementar l'avaluació amb una valoració de personalitat. '»<

Torna el màster L'octubre de 2002 començarà la nova edició del Màster Project Manager en edificació i Urbanisme. Organitzat conjuntament pel Col·legi i la Fun-

Caod' 27%

20% .

dors d'obres i project managers.

dació Politècnica de Catalunya, és l'únic màster de Catalunya que aplica totes les funcions del project manager al procés constructiu. S'estructura en dos anys acadèmics,

•

.••^"-^

amb tres mòduls formatius i una tesina. L'impartiran professionals experts en project ma-

.••'

nagement i en tots els seus àmbits d'actuació: gestió, procés constructiu, recursos humans i habilitats directives, entre d'altres. Finalitzarà al maig de 2004. <

Tècnic de projectes i

Més informació:

^ ^ ^ ^ ^ ^ --'"''^^^^^^^^1

••

^ ^ ^

CAATB-Formació. '•

Tècnic consultor: Àlvaro Cecília. 17%

Telèfon 932 40 23 73 A/e: formacio@apabcn.es

í j

C ;NZÉNA JUNY ÏOOI j

Sensi Gàlvez:

"Cadascú ha de triar el seu camí professional" Sensi Gàlvez és arquitecta tècnica i cap del servei de Promoció i Mercat de Treball del CAATB |j

a conjuntura sectorial no és

l^_

ara la mateixa de fa un parell d'anys.

Com està actualment el mercat laboral a la

considerar l'arquitecte tècnic no tant com un mer tècnic d'obra sinó més polivalent, com un gestor".

construcció? "Segueix una dinàmica molt similar a la

Aquesta polivalència és positiva o negativa

de l'activitat productiva. És a dir, creix l'o-

per al desenvolupament de les funcions tèc-

cupació al sector de l'obra civil, mentre que les constructores d'edificació

estan

co-

mençant a reestructurar costos".

niques clàssiques? "Hi ha dues opinions contràries entre si sobre aquest tema. Per un costat, els qui pensen que l'aparellador ha d'especialitzar-

I per als tècnics?

se en la tècnica, i esdevenir en una mena de

"Per a! col·lectiu de tècnics i, més en

'supertècnic' en rehabilitació, seguretat, etc.

concret, per als aparelladors i arquitectes

Aquest corrent d'opinió creu que o s'és tèc-

tècnics, aquesta dinàmica encara no s'ha

nic, o s'és gestor, però que les dues coses al-

notat gens. Continua havent-hi una ocupa-

hora no poden funcionar bé. Per a ells, un

ció pràcticament plena. Ara bé, sí que da-

tècnic no pot ser igual d'objectiu si en depe-

rrerament s'ha anat observant una certa re-

nen consideracions addicionals de gestió de

ticència al canvi de feina, seguint una mica

costos, recursos i temps. De la banda contrà-

la màxima de 'més val boig conegut...'. No

ria, hi ha els qui defensen la necessitat que

ens hem d'adormir".

l'aparellador ha d'adaptar-se als temps i ser gestor a més de tècnic. Personalment, crec

Quines àrees geogràfiques són les més dinàmiques en ocupació?

que la cohabitació entre tasques d'una mena i d'una altra no és ni bona ni dolenta per si

"És difícil establir una relació entre ocu-

mateix. Qui vulgui, o estigui més orientat a

pació i lloc geogràfic. En general, mentre que

feines 'supertècniques' no serà bon gestor, i

a les comarques més allunyades de Barcelo-

a l'inrevés. Cadascú ha de triar el seu camí,

na predomina la figura de l'aparellador libe-

en funció de preferències i aptituds".

La teva experiència professional és única T'animem a compartir-la

ral, a la capital i la seva àrea metropolitana augmenta la proporció d'assalariats entre els

El Col·legi ofereix cursos de postgrau en ges-

tècnics. Així, és complicat establir compara-

tió, com ara el màster Project Manager, o el

tives fiables. Però si que es pot dir que es de-

Construction Manager. Quina diferència hi

tecta un moviment més alt tant a Barcelona

ha entre els dos?

ciutat com a tota l'àrea del Valies".

"El project manager lidera la gestió del procés immobiliari de forma íntegra, des del

Quines són les funcions professionals que

projecte de l'arquitecte, fins al lliurament de

més es demanden?

les claus al client. El project manager treba-

"Nosaltres definim quatre tipus de per-

lla juntament amb el promotor. Per la seva

fil a l'hora de classificar les demandes que

banda, el construction manager s'encarrega

ens arriben. Aquests perfils són la direcció

de supervisar el procés de l'obra".

d'execució, la gestió del procés immobiliari (project management), la gestió de la pro-

El Col·legi aposta per la polivalència dels ar-

ducció (caps d'obra) i el control de proces-

quitectes tècnics?

sos (OCT. coordinadors de seguretat, etc. ).

"El Col·legi aposta per la diversitat pro-

La nostra experiència ens demostra que són

fessional atès que el sector demana professio-

tant les tasques de cap d'obra com les de

nals polivalents i també especialistes", í í

management les més demandades".

Es podria afirmar que aquestes demandes s'accentuaran al futur? •'Exacte, cada vegada es tendeix més a

BUSQUEM COL·LABORADORS per impartir formació • Si tens experiència en funcions de gestió del procés constructiu: anàlisi de viabilitat d'operacions immobiliàries, projectes, obra, postvenda... • Si tens titulació tècnica, o bé ets llicenciat en econòmiques ©íjempresarials rj • Si vols iniciar-te en la docència o ampliar la teva experièncían

T'OFERIM:

~ : |

• Col·laborar com a formador de cursos d'especialització, rrtòduls'del post-1' grau de construction management i/o màster project manager • Horari flexible, en funció dels cursos programats, compatible amb el teu treball actual • Formació per a formadors • Treballar amb professionals experts en el procés constructiu Si t'interessa, envia el teu currículum al CAATB-Formació, Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona o bé a formacio@apabcn.es. Indiqueu la referència: "Professor"

ASSESSORIA QQNZENA JUNY 2002

La campanya de renda 2001 (i IV) JP" n aquesta última col·laboI L·i ració amb L'Informatiu amb relació a la declaració de l'IRPF veurem alguns dubtes que puguin quedar, però també tractarem el tema de la declaració de l'Impost sobre el Patrimoni, al qual moltes persones també estan obligades. No sabem si és bo que se sàpiga, però el termini de declaració ha vanat aquest any i ha desaparegut la distinció entre declaracions positives t amb dret a retornar. Totes es podran presentar fins a I'l de juliol. Q u i n s l í m i t s d e t e r m i n e n l'obligació de declarar a partir de l'any 2000? l.No hauran de declarar els contribuents que obtinguin exclusivament rendiments del treball, del capital, d'activitats professionals i guanys patrimonials, fins a un import màxim coniunt de 601,01 euros bruts anuals (100.000 PTA) 2. Tampoc no hauran de declarar els contribuents que obtinguin rendes procedents exclusivament de les següents fonts en tributació individual o conjunta: a) rendiments del treball amb el límit de 21.035.42 euros (3.500.000 PTA) quan procedeixi d'un sol pagador, o procedint de diversos, la suma de quantitats percebudes del segon i següents, per ordre de quantia, no superin en conjunt, 601,01 euros bruts anuals (100.000 PTA). No obstant això, el límit serà de 7.813,16 euros bruts anuals: - Quan procedeixi de més d'un pagador i l'import del segon i següents superin 601,01 euros bruts anuals (100.000 PTA) - Quan es percebin pensions compensatòries del cònjuge o anualitats per aliments no exempts. - Quan el pagador de rendiments no estigui obligat a retenir. b) Rendiments del capital mobiliari i guanys patrimonials sotmesos a retenció i ingrés a compte amb el límit conjunt de 1.502,53 euros bruts anuals (250.000 PTA). c) Rendes immobiliàries imputades procedents d'un únic immoble no arrendat diferent de l'habitatge habitual amb el límit de 300,51 euros anuals (50.000 PTA).

d) Rendiments del capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de lletres del tresor i subvencions per a l'adquisició d'habitatges de protecció oficial o de preu taxat, amb el límit conjunt de 601,01 euros bruts anuals. Tots els límits indicats seran els mateixos en tributació individual o conjunta.

L'IMPOST SOBRE EL PATRIMONI Qui ha de tributar per obligació personal en aquest impost? Tributaran per obligació personal les persones físiques que tinguin la seva residència habitual en territori espanyol d'acord amb les normes de l'impost sobre la renda. Aquestes persones estaran gravades per la totalitat del seu patrimoni net amb independència del lloc on es trobin situats els béns o puguin exercir-se els drets, és a dir. tributaran pel seu patrimoni "mundial". A partir de I ' l de gener de 1 9 9 8 l ' e x e m p c i ó prevista per a béns i drets a f e c t a t s s'aplica tant a activitats empresarials c o m a les professionals? Si. A partir de I'l de gener del998 l'exempció abasta els béns i drets de les persones físiques necessaris tant per al desenvolupament de la seva activitat empresarial com professional, sempre que s'exerceixi de manera habitual personal i directa pel subjecte passiu i constitueixi la seva principal font de renda. Q u i n valor es p r e n d r à pels béns i m m o b l e s de naturalesa u r b a n a o rústica? Es prendrà el major dels tres: • El valor cadastral. • El comprovat per l'Administració a l'efecte d'altres tributs • El preu, contraprestació o valor d'adquisició Quan l'immoble estigui en construcció, el valor patrimonial serà la suma de les quantitats invertides en la construcció fins al 31 de desembre més el valor del solar. En e! cas de propietat horitzontal, el valor del

solar serà la part proporcional segons els percentatge fixat en el títol. C o m es valoren els d i p ò s i t s e n c o m p t e s corrents o d ' e s t a l v i , ja s i g u i n a la vista o a t e r m i n i , així c o m els c o m p t e s de gestió de tresoreria t c o m p t e s f i n a n c e r s o similars? En general, pel saldo al 31 de desembre de cada any. No obstant això. quan el saldo mitjà de l'últim trimestre de l'any sigui superior al de l'últim dia, es computarà aquell en lloc d'aquest. No es tindran en compte els dipòsits que siguin per compte de tercers ni els que es trobin afectes a alguna activitat empresarial o professional C o m es c o m p u t e n les a c c i o n s i p a r t i c i p a c i o n s e n el c a p i t a l social o f o n s propis de qualsevol t i p u s d ' e n t i t a t j u r í d i c a , societat o f o n s d ' i n v e r s i ó , negociades en m e r c a t s organitzats? Pel seu valor de negociació mitjana del quart trimestre de cada any. Aquesta cotització mitjana en borsa es publica anualment per Ordre del Ministeri d'Economia i Hisenda. La subscripció de noves accions no admeses encara a cotització, emeses per entitats que cotitzen, es computa pel valor de l'última negociació dels títols antics dins del període de subscripció. En el cas d'ampliacions de capital pendents de desemborsament. la valoració de les accions es farà com si estiguessin totalment desemborsades, computant-se la part pendent de desemborsament com a deute. Q u a n es m e r i t a a q u e s t i m p o s t ? En aquest impost la data de la mentacióésel 31 de desembre de cada any.

La meritació es produeix de manera instantània, un dia determinat (el 31 de desembre), i no ni ha possibilitat de cap altra data de meritació, ni tan sols per defunció del contribuent, ja que el que grava aquest impost és la titularitat de béns o drets en una data concreta, és a dir, que si una persona mor abans d'aquella data no haurà de presentar declaració per aquest concepte. Per acabar, volem ressaltar que és convenient no deixar-ho tot per a l'últim dia. íO

José Antonio Bernàldez

SERVEI RENDA 2001

BERNÀLDEZ & LÓPEZ MASOLIVER ADVOCATS I ECONOMISTES CONSULTES Tel.: 9 3 4 14 6 4 2 4 E-mail: blm@retemail.es GESTIÓ DE DECLARACIONS DE RENDA ANUAL Declaració ordinària 99 € + IVA Declaració simplificada 50 € + IVA Declaració conjunta 125 e + IVA

SERVEIS SERVEIS

PETITS

ANUNCIS

Quadern central PRJMERA QUINZENA JUN1

Petits anuncis Serveis per al professional Aixecaments d'estat actual; Delineació de projectes; Memòries; Estats de mesuraments i pressupostos ; Plecs de condicions; Projectes bàsics i executius, Càlcul d'estructures i instal·lacions; Presentacions; Renders, Projectes telecomunicacions; Projectes d'activitat: Estudis i coordinació de seguretat ; Dictàmens; Valoracions: Gestió d'obra,... ARINSA Tel: 934 52 07 89 a/e: arinsa@coac.net c/Diputació. 193, 5è ' 08011 Barcelona Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments. Cosfa Gabinet Topogràfic Casp, 36. 4t la. Barcelona Teh 933 17 10 36' Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi ' Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols. Telèfon-. 933 09 59 65

Informació tel.: 932 40 23 76 jectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols. Tel.: 972 32 32 82 • Fax: 972 32 32 82 oficinajmgomez@ctv. es Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol Telèfon: 639 89 10 63

S'ofereix arquitecte tècnic, professional liberal per a col·laboracions amb estudis d'arquitectura i empreses constructores, etc. També, gestió d'obra. Aporta experiència de 25 anys de treballs en gabinet i direcció d'obres. Telèfons: 935 87 52 58 630 261 973

Interiorista S'ofereix interiorista per a perspectives artístiques de diferents estils. Sílvia Telèfon: 650 753 769

Supressió de barreres arquitectòniques Es tan estudis de supressió de barreres arquitectòniques (locals, oficines, habitatges...) Amaia. Tels.: 93 425 46 10 606 375 790

Còpies de plànols

Serveis tècnics d'arqutlectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD • Telèfon: 938 79 65 61

Copisteria Augusta ofereix un descompte d'un 30% en còpies de plànols als aparelladors i arquitectes tècnics. Per beneficiar-se d'aquesta oferta només cal presentar el carnel de col·legiat. Copisteria Augusta Sèneca, 31. Barcelona Tel.: 932 17 32 46

Serveis professionals

Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actua! d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de pro-

Es lloga despatx Es lloga despatx situat al carrer Balmes, 426 {cantonada Castaüer). amb una superfície de 130m:, 6 habitacions, 2 banys, calefacció central inclosa. Ei despatx és exterior, disposa de grans finestrals. Subministraments donats d'alta. Servei de consergeria inclòs. Pàrquing opcional. Informació: telèfon: 932 89 57 00

Es comparteix despatx Magnífics despatxos en venda magnífics despatxos en venda o lloguer (Modolell/Diagonal), amb una superfície de 170 i 215 m\ Exeriors. Perfectament acondicionats. Finca d'alt estànding de l'arquitecte Coderch. Telèfon: 934 30 95 34.

Es comparteix despatx tipus loft en finca modernista, situada a Gran de Gràcia. Totalment equipat, amb calefacció i aire acondicionat. Preus molt raonables. Angeles Tel.: 932 38 56 22 • Fax: 932 38 56 23 A/e: cpasl@offcampus.net

Col·laboració professional

Serveis tècnics d'arquitectura

Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Te!.: 933 95 44 45' Fax 933 95 22 22 jDarquitectura@coac.net

Despatx a compartir S'ofereix sala de 12 m- com a superfície independent en estudi d'arquitectura, rehabilitació i interiorisme. Serveis generals compartits. Possibilitat de col·laboracions. Preu a convenir: aprox 300 euros Zona: Sant Gervasi / Sarrià Gemma o Ana 932 05 80 73 639 873 830

Perspectives Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l'estudi del client Recursos suficients poer realitzar un servei complet, ràpid i eficaç SCRIPTIVA Mònica Telèfon: 934 59 46 17

EIS PETITS

ANUNCIS de L'Informatiu Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 €, si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets. Informació: telèfon: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 64 informatiu@apabcn.es

HORES

EXTRES

« M Í PIT'E-Í Q'J»iNZENA JUNY 2002

LECTURES

Una mirada privilegiada | r "

la mirada sobre el món que l'ha envoltat

dar ni els seus viatges ni el seu aprenentat-

ascens i davallada, tan sols aquest ha vis-

(Viena,

més que sobre la seva persona. Prefereix

ge als cafès vienesos, nuclis culturals per

cut de debò". Així que ens introdueix en el

1881 - Brasil. 1942) repassa els moments

n a q u e s t l l i b r e p u b l i c a t pÒS-

parlar del nosaltres en comptes del jo i fer

excel·lència.

que l'envolta posant l'èmfasi en la repre-

cabdals de la seva vida, però en fer-ho posa

d'ulls privilegiats del lector sobre el primer

Abans de la primera gran guerra, Zweig

sentació psicològica, de la mateixa manera

terç del segle XX, quan Euro-

vivia en el paradís de la seguretat. Però el

que fa en la seva obra narrativa -i cal re-

pa es desmembra entremig de

món canvia de pressa, els ideals i les pors

cordar la mena de tragèdies modernes que

dues guerres mundials. Fins i

són uns altres, i en menys de vint anys el

són Amok, Vmt-i-quatre hores en la vida

tot quan parla de la seva fa-

Vell Règim havia desaparegut per sempre.

d'una dona o Carta d'una desconeguda. En

mília, la utilitza com a testi-

Així que durant la Primera Guerra Mundial

aquest cas els personatges són personali-

moni de l'època que li va to-

va buscar aliats intel·lectuals contra la gue-

tats i rebla el clau.

I L L . tumament,

Steían

Zweig

car viure. Semblantment, pel

rra i va acabar per publicar una obra teatral

que fa als seus èxits com a

en contra de la barbàrie. En la preparació

escriptor,

que descriu po-

de la Segona, els seu llibres van ser cremats

sant l'èmfasi en la perplexi-

públicament, va acabar per sospitar que la

tat que li proporcionen.

ESPAI

D ' A R T

Poema fotogràfic |j

a sala d'exposicions a la

I L .

planta baixa del Col·legi acull la mos-

tra titulada Poema Fotogràfic, de Màrius Brossa. Es tracta d'un muntatge a partir de fotografies de fragments de la ciutat construïda. Detalls i també textures que acaben conformant la fotografia com un poema. A més d'una escultura fotogràfica i l'acompanyament dels poemes de Carles Duarie i de Saracmi. Fins al 27 de juny. !£>

Exposició POEMA FOTOGRÀFIC, de Màrius Brossa Del 4 al 27 de juny Sala d'exposicions del Col·legi. Bon Pastor, 5. Barcelona.

Annemieke van de Pas Departament üe Cultura del

persecució de Hitler contra els jueus tenia

De tota manera, Zweig

alguna cosa de personal contra ell i el 1934

no es limita a fer d'especta-

es va exiliar -s'havia instal·lat a Salzburg.

dor del que l'envolta, no en

Primer V3 anar a Anglaterra i finalment es

va era algú profundament

va instal·lar al Brasil. El febrer de 1942 a

implicat en els canvis que

Petrópolis, desil·lusionat i esgotat, es va

li va tocar viure. Membre

suïcidar juntament amb la seva segona do-

de la burgesia jueva viene-

na, Charlotte E. Altmann.

Assaig. f i MÒN D'AHIR. MEMÒRIES D'UN EUROPEU ZWEIG. Stefan. Quaderns Crema. 531 pàgines.

sa, es va formar gràcies al

Zweig es manté ferm fins a l'esgota-

contacte amb les figures

ment i poc abans de fer mutis escriu aquest

clau del seu temps, com

llibre, on segueix fidel a la seva manera de

Rilke, Hofmannstahl, Ver-

ser -es nega a fer servir la paraula com a

haeren, Rodin o el mala-

propaganda. Per això no cau en la tempta-

guanyat Walter Rathenau,

ció d'oferir-nos una visió desenganyada de

ministre d'Afers Estran-

la vida. Ell mateix ho diu al final: "Tota om-

gers alemany assassinat.

bra és al capdavall filla de la llum, i tan sols

I tampoc no s'ha d'obli-

qui ha conegut claror i foscor, guerra i pau,

Barcelona 2001

Periodista calpussu@msn. com

HORES

N O

EXTRES

CULTURA

T ' H O

PASSATEMPS

Quadern centra! PRJMERA QUINZENA JHUY l i

P E R D I S

El triomf de la personalitat | ^ oincidint amb el centenari 1 ^ ^ de la mort del poeta Jacint Verdaguer i el 150è aniversari del naixement d'Antoni Gaudí, el Museu d'Història de la Ciutat presenta l'exposició Gaudi i Verdaguer. Tradició i modernitat

a la Barcelona del tombant del

segle que mostra les relacions entre tots dos emblemàtics personatges en el marc cultural català de la fi del segle XIX. La mostra és una mirada a dos homes que amb la seva fe religiosa van fer miracles constants, literaris i arquitectònics, que han guanyat valor amb el pas del temps. L'exposició

que presenta

el Museu

d'Història de la Ciutat coincidint amb l'allau d'actes de l'Any Gaudí està basada en la imatge fotogràfica i l'ambientació dels espais, i mostra un episodi del complex procés a través del qual es va bastir una memòria

La fotografia correspon a la Sala Mercè. Antic cinematògraf projectat per Antoni Gaudi a la Rambla de Barcelona.

col·lectiva i un projecte nacional que va fer de Barcelona un dels seus referents simbò-

glòria. Gaudí i Verdaguer pertanyen a perío-

talunya de principis del segle XX sense

lics. Una memòria col·lectiva que es perso-

des diferents i actuen en mitjans molt sepa-

aquests dos personatges, les seves obres i

nalitza en dos homes, Gaudi i Verdaguer,

rats. Gaudí amb la pedra i Verdaguer amb la

les seves passions: el paisatge, la religió i el

que són contemporanis encara que només

paraula. Tot i això, van ser dos personatge

sentit d'eternitat. A més, tots dos van morir

per uns anys. Gaudí és jove i acaba d'entrar

molt relacionats. Gaudí era conscient del fet

en una mateixa data, un 10 de juny, després

en els cercles tancats de la burgesia catala-

que Verdaguer era l'expressió nacional d'un

de lluitar amb austeritat i rigor pels seus ide-

na mentre que Verdaguer ja porta anys aus-

renaixement català. Verdaguer, per la seva

als. Ara, molts anys després, la memòria els

cultant el cor d'una societat en els millors

banda, advertia el geni de l'arquitecte reu-

ha col·locat un al costat de l'altre dins la pa-

anys de la seva obra artística i patriòtica.

senc. Fins i tot van coincidir en un projecte:

rafernàlia dels respectius Any Verdaguer i

el disseny d'una font i una porta per a la

Any Gaudi. L'important, però, i més enllà

cenes López-Güell, formen el rovell de l'ou

finca dels Güell, a les Corts, que Verdaguer

d'aquesta exposició, és que Gaudí i Verda-

de la cultura catalana del final del segle XIX

va batejar com a Torre Satalra.

guer perdurin més enllà dels fastos i es per-

Gaudí i Verdaguer, amb l'ajut dels me-

i principis del XX. Tant l'un com l'altre eren artistes a la cerca i captura d'un món i una

TRENCA'T

Des de llavors, els dos noms viuen sorts paral·leles. És impossible configurar la Ca-

GAUDÍ I VERDAGUER. TRADICIÓ I MODERNITAT A LA BARCELONA DEL TOMBANT DE SEGLE. Museu d'Història de la Ciutat. Fins al 10 de juny

Antoni Capilla Periodista copiila@ere5mas.net

petuïn en la lectura i observació de la seva obra. ®

HORITZONTALS: 1. Angle format per dues façanes o parets d'un edifici. 2. Mesclar íntimament un parell de metalls. Cap vegada. 3. Carrer o passeig damunt una antiga riera. El dux ha perdut el cap. 4. Al capdamunt de la Rambla. Treurà el motlle d'una peça. 5. Edifici per posar-hi les pastures. La lluna, quan no es veu. 6. Em moc com una roda. Unitats d'informació cibernètica. 7. La punta de l'àbsis. Edifici d'habitatges. Enmig de tots els menjadors. 8. Mida per a una distribució arquitectònica. Peça de protecció dels mobles contra les ratllades o els cops. 9. Jornades laborals ciclistes. Dues de tres. 10. Bufetada a la pastisseria. Instrument de vent amb llengüeta doble. 11. Esmicolats, en trossos molt petits.

-sesoes e«V "6 1<W lejnso 8 eg iewv *i"V \ i tlV L "Slffl '0*0 9 "BAON GJ3 "S ÇJeping y v "*n BjqujBb z

Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior. Cada número indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte (en vertical, horitzontal 0 diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.

2 4 2 5 3 3

VERTICALS: 1. Part d'una biga que descansa sobre una paret o una altra biga. 2. Part d'un edifici al costat del cos principal. Rebaixar la fusta amb el ribot. 3. Voltar d'una aurèola. Marqui el dia, mes i any d'inici de la construcció. 4. Aquest mot el puc definir però no el puc dir. El bany, però només quan algú és dins. 5. Decorin la faixa de les cortines. Alemanya molt maldestra. Enmig del mur. 6. La inicial d'un nom. Afaits, colorets. Germana amb molta sort. 7. Abans de les dotze del migdia. D'aquí a poc temps. Mostra de bari. 8. Recobert amb el metall més noble. Trumfo pel davant, sencera pel darrere. 9. Això és una eina de tall per desbastar fusta. Agites bruscament, de dalt a baix i de baix a dalt. SOLUCIONS

Exposició

—

4 3 1

EXEMPLE

SOLUCIÓ

1 • 1 S sqopv N 9 - n 9IV urpo 9 l ^OQO EIBN OI "Si sodeig

•

4 2

3 •

4» •

• e• e • c's"»""»'» z • • • f z •

GENT

Viatge al País Basc i Cantàbria ÍTSuin i uina no és la millor mane-

ulls curiosos de qui la vulgui conèixer

a de tancar un estiu, segurament ca-

Continuarem el viatge, i de la prehistò-

lorós, que anant a buscar la fresca a les cos-

ria farem un salt cap al segle XII, a la Col·le-

KJ.

tes del Cantàbric? El viatge al País Basc i

giata de Santa Juliana, magnífic

Cantàbria que ei Col·legi organitza pel 2 1 al

d'estil romànic envoltat per nombrosos pa-

24 de setembre ens dóna aquesta oportuni-

laus i cases nobles que conformen un con-

temple

tat, però a més ens brinda l'ocasió de conèi-

junt medieval de gran puresa. I a Santillana

xer algunes meravelles fetes amb l'enginy i

del Mar, una petita joia on es conserva el

la imaginació de professionals de l'arquitec-

conjunt històric més important de Cantà-

tura i el disseny. Serà com un viatge en el

bria, i dinarem al parador, l'antiga casa no-

temps, no de manera cronològica -el reco-

ble dels Barreda-Bracho. El viatge va enda-

rregut del viatge no ens ho permet-, però sí

vant i la màquina del temps ens portarà al

d'una època a una altra des de la prehistòria fins als nostres dies. I com si realment fos un viatge en el temps, us descrivim quines són aquestes meravelles que tindrem l'oportunitat de contemplar:

segle XIX on trobarem noves meravelles arquitectòniques. El palau de Comillas, d'Antoni Gaudí, vil·la de vacances de la cort espanyola durant la segona meitat del segle, zente de Barquera i detall de les pinti

envoltada per altres capritxoses vil·les com

d'Altamira

(Cantàbria}.

El Sobrellano, la capella panteó de la famí-

Les pintures d'Altamira

lia López i el Seminari Pontifici, realitzats

ta i estada a Santander, capital de Cantà-

Norman Foster i, avançant-nos en la nostra

Començarem per la cova d'Altamira,

per Joan Martorell, en un clar estil neogòtic

bria, situada en una de les badies més be-

passejada pels temps anteriors, ens atura-

anomenada "Capella Sixtina de l'art quater-

predecessor de les aportacions modernistes.

lles del món, on les edificacions afrancesa-

rem a gaudir de les formes atrevides i espectaculars del Museu Guggenheim de Bil-

nari" per la perfecció de les seves pintures,

Després, la visita obligada a El Capricho,

des i les seves vil·les d'oci testimonien el

datades de fa 14.000 anys i on hi ha repre-

edifici projectat per Gaudí entre 1883 i

seu passat de cort d'estiu, i on destaca el

bao, dissenyades per Frank Getiry. Les pla-

sentats un centenar d'animals. La cova ori-

1885, avui restaurant, on dinarem.

Palau de la Magdalena. Per acabar, el viatge

ces són limitades i les inscripcions s'han de

ginal no es pot visitar perquè està tancada al

Novament canviarem d'època i ens tras-

en el temps ens durà a Bilbao, a fer un re-

fer abans del 15 de juliol.

públic, ja que és massa valuosa perquè es

lladarem cap a Sant Vicente de la Barquera,

corregut per la línia del metro projectada per

pugui fer malbé. Visitarem la rèplica, és a

parada que feien els pelegrins en el primitiu

dir la mateixa cova feta per la mà de l'home

Camí de Santiago per la costa, encantador

actual amb aplicació de la millor tecnologia

poblet pescadors, ubicat en un marc pa i sa -

moderna per poder-ne mostrar la bellesa als

gístic entre el mar i els Picos d'Europa. VISI-

De Bilbao a Comillas Del 21 al 24 de setembre de 2002 (pont de la Mercè) Inclou:

cal especialitzat durant tot el recorregut.

• Vols regulars BCN/BILBAO/BCN de la

>• Assegurança d'assistència en viatge. • Taxes d'aeroport.

companyia Iberia, classe turista. >• Trasllats aeroport Bilbao/Santander. • 3 nits a l'hotel NH Ciudad de Santander

Preu per persona (mínim 25 persones)

(3a superior), en règim d'allotjament,

Habitació doble: 7 2 5 €

esmorzar i sopar del divendres 2 1 .

Suplement habitació individual: 9 0 €

• Trasllat en autocar privat segons itine-

•

rari.

Places limitades

Dinar al parador de Santillana del Mar,

Inscripcions fins al 15 de juliol

el dissabte 22, i a El Capricho (5 for-

•

quilles Michelin), el diumenge 2 3 .

Informació i reserves:

Visites segons programa, amb entrades

Servei d'Informació.

incloses.

Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 6 0

Acompanyant des de Barcelona i guia lo-

informacio@apabcn.es

NECROLÒGIQUES Ens dol comunicar a tots els col·legials,

Ens dol comunicar a tots els col·legiats,

la defunció del nostre company.

la defunció del nostre company:

Bartolomé Hernàndez Mora

Miguel Garcia Martos

Manuel Quinones Morales

col·legiat núm. 187, esdevinguda el 10 d'abril, a 87 anys.

col·legiat núm. 2.298, esdevinguda el 18 d'abril, a 58 anys

col·legiat núm. 4.536, esdevinguda el 20 d'abril, a 52 anys

Ens dol comunicar a tots els col·legiats,

SERVEIS Quadern ccncral PRIMERA QUNZENAJUNY

A V A N T A T G E S

P E R />..•_

L ' e s t i u a m b H a l c ó n Viajes é s m é s b a r a t El Col·legi i Haícón Viajes han signat un acord de col·laboració que permet als col·legiats gaudir d'ofertes de vialges i condicions preferents durant les vacances d'estiu que ja són ben a prop. Segons l'acord subscrit, Halcón Viajes oferirà Xecs-Subvenció amb un valor facial de 90,10 euros cadascun perquè siguin lliurats als col·legiats. Aquest abonament es podrà utilitzar en cada compra mínima de 901,52 euros, en qualsevol de les 700 agències d'Halcón Viajes. Per ta! que els aparelladors i arquitectes tècnics puguin preparar adequadament les seves vacances i també els seus desplaçaments professionals, Halcón Viajes farà una programació especial per al col·lectiu tenint

en compte la celebració de fires del sector arreu del país i CecotoÜ: gasolina i gasoil més barats a fora. Aquesta informació serà actualitzada a la seva pàA partir del conveni marc signat entre el CAATB i la pagina web (www.halconviajes.com}. Halcón Viajes partici- tronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d'uns descompparà a ta Festa dels Aparelladors que se celebrarà el pro- tes excepcionals que s'aplicaran sobre el preu final que marper 4 de juliol al World Trade Center Barcelona, en la qual qui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLoferirà per sorteig un viatge a Cuba de 7 dies de durada per RED, present a tot l'Estat espanyol. El pagament cal fer-lo a dues persones. amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els Els col·legiats gaudiran d'un tracte personalitzat í pre- col·legiats i col·legiades com les societats professionals. ferent a l'oficina d'Halcón Viajes ubicada al carrer Calvet, 2, Informació: de Barcelona. Ds col·legials que vulguin aprofitar aquests Departament CECOTOIL Telèfon 937 36 60 00. avantatges només hauran d'identificar-se mostrant el carnet www.cecotec.es/cecotoif. de col·legiat. Contractacions al Servei d'Informació del CAATB. Telèfon d'informació i reserves: 902 30 06 00 Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es www.halconviajes.com Cecotel: tarifes m ò b i l m é s barates Els col·legiats poden gaudir de tarifes especials en telefonia mòbil Movistar a partir de l'acord de col·laboració signat el febrer passat entre el CAATB i la patronal CECOT. Poden gaudir d'aquests avantatges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les societats professionals i les empreses. Informació: Departament CECOTEL. Telèfon 937 36 60 00 / 902 44 00 40. www.cecotel.com. Contractacions al Servei d'Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. ininformació: Carrie (Sílvia Jiménez). Viladomat, 237. Bar- formacio@apabcn.es Més informació a la web del CAATB celona. Telèfon 934 10 82 80. informatica@cairier.net. www.apabcn.es www.carrie.net/l-inf ormatiu. Material informàtic d'interès professional i a bon preu L'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a la venda d'ordinadors i material informàtic (impressores, escànners) de qualitat, ofereix als arquitectes tècnics preus molt avantatjosos i amb ei suport tècnic de l'empresa. L'oferta es fa durant un temps limitat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils.

Platja de Vandero

Opel Vehículos comerciales 6 FORMAS DIFERENTES DE HACER UN BUEN TRABAJO

I El pximef eicctón

Condúcelo desde 14.280€ (2.375

OPELO

Masternou c/Trabajo. 242 csq. Rambla Guipúzcoa Tel. 933 135 912. 08020 BARCELONA

Mogauto Rambla Guipúzcoa, 91-93 • Tel. 93 498 78 76 - 08020 Barcelona Av. Alfonso XIII, 222 - Tel. 93 460 82 82 • 08914 Bodolono

G U I A

A C T I V A

1ERA QUNZENA JUNY 2002

INFORMACIÓ TÉC

COMERCIAL

PUBLICITAT

Busques una empresa de sostres prefabricats? Necessites un estudi geotècnic? Vols un altre pressupost d'un instal·lador elèctric? Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA, S A Pol Ind Pta d'en Cod. Cami de Font Freda 06110 Montcada y Rectsc (Barcelona) TeC (93) 575 30 00 Fa* (93) 564 70 59

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOANJVELLADORS I MORTERS GE RESINES TERRATïOS CQHTlHUDS

E/TÍWCrURR/ COriDAL/A

O Padilla, 240 • Tel. 93 456 T4 53 • Fat: 93 « 6 72 BS e-tnatt: rehttbititQrehòb'lit.eí • 080li Barcelona wvm.rçhabllites

FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

5O0.0OO m- de mallos l" t.íembfanas aslaüicas Claraboyas Aplacaitó prefabricades par OBRAS REFORMAS IMPERMEABILIZAClONES

MANSO, 1 ! 5' A • Tel. |?3) -136 98 98 (3 Fo» (93) A22 9-1 1 3 • 0B01 5 Barcelona

ALUCOBOND

DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio Pollgono Industrial El Pla

ADHESIVOS • SIllADOSES • «ODUCTOS QUÍMKOS PARA LA CONSTRUCaÓN

BETEC S L ' ' '

IBERMAPEI, S.A M CotaUo. 20 5= Planto 08002 BARCELONA Tei.; 93 343 50 50 - Fa.. 93 302 42 2? E-maíl:

aStradUM y Bages, 106 BARCELONA Teiélono. 93 345 8B 50 Fa. 93Ü6 17 13 E Mail.sas@sassacom www.sas-sa.es

Morters sense retracció Rehabilitació

d. Santander. 42^18 Nave. 3') Ttl « 27B 26 86 • Fas. 93 278 27 08020 Barcelona

La solució a l'aluminosis

Palentalemany

Recobriments pera sòls industrials fàcil, ràpida

El sistema de renovació de sostres

Fem el terra bo segons DIN ISO 9002 CONSTRUCCIONES EN MADERA FUSTERIA

D'OBRA.

MOBILIARI I EQUIPAMENT

BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

Tingei, 26 • 06016 Barcelona - T 934B64300 8ruc. 126 - 08037 Barcelona - T. 932060166 Si. Miquel. 14 - 43OCM Tarragona - T. 9772518S0

A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ

bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 • E-mail: comercial@apabcn.es

la t e v a

solució

professional

O N TROBAR EL QUE CERQUEU:

7 . REHABILITACIÓ

14. INFORMÀTICA

1. ESTRUCTURES

8. INSTAL·LACIONS

15. SANITARIS

2. COBERTES

9. INTERIORISME

16. SERVEIS PROFESSIONALS

3 . AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS

10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ

17. EQUIPAMENTS

4 . FAÇANES

1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES

18. INDUSTRIALS

5. TANCAMENTS I DIVISIONS

12. ENVIDRAMENTS

19. INSTAL·LADORS

6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS

13. MITJANS AUXILIARS

INFORMACIÓ EMPRESES

SOBRE

DEL

SECTOR

El Col·legi posa a disposició dels professionals informació tècnica i comercial sobre productes i serveis de la construc-

2 0 . BASTIDES

ció. Els professionals trobaran els fulletons i catàlegs de les empreses als caseLABORATORI DE CONTROL

güents:

ESTUDIS GEOTÈCNICS

Treinla anos aporíondo soluciones, con Garantias y Seguridad; Venlanas, Puertas, Fochodas, Barondillos, Verondas, Mallorquinas... TBCHNAL tïene la iolvàón para Usted, y si no, la inventaremos. 93 573 77 77 [:J

INSTAL·LACIONS

simon

ESTUDIS DE PATOLOGIA ASSAIG SÒNIC OE PILOTS

• PÈNDOL, S . L • REPSOL BUTANO, S A • COMPOSAN CONSTRUCCION, S.A.

• GRUPO MECANOTUBO, S.A. • SISTEMES OE REFORÇ ACTIU, S.L. GEOTECNIA, MICROPILOTS. ANCORATGES, HLDBOGEOLOGIA. MEDI AMBIENT.

• TRAC VERTICAL, S . L • MASA, S.L.

Rimon Berenguer IV. 9. bsixai

ILUMINACION

MATERIAl EIÉCTRICO

• REVIAL REFORMAS, S . L

• REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS

| Lo Red Alumini Technal son profi :ionopO5 que rerlejcr lod en coda n 902 902 (M3

llers de la planta baixa. Durant el mes de juny hi són presents les empreses se-

Trl. I f j » (977) 7»27B3 - «SSO CAMBRILS

• SUBEROLITA. S.A.

Mj|or do S i m i ! , £ " ] ' TiLI Fax(9OT) 334 331-08017 BARCELONA

• ALKOR DRAKA IBÉRICA, S.A. • UNEX APARELLAJE ELECTRICO, S . L

B f c l MITJANS AUXILIARS I

BGH

• ESPAIS VERTICALS. S.L. ^C

D i i ^.-•-•.-

Estudiós Geotécnicos Estudiós Geofísicos Proyecloíos • Downltghis • Camies electnltcados • roi y reguiación • iiuminación axieritx • etc...

-ACCESÍORIS

' ' < | Ï E L L ·'-* S £ I 1 • CARTOOTAFIÍ OFICIAL

• AMÍOAOOFJ EUCTOONICI

TeL:

• WERMASI, S.L. • BTCINO Q U I N T E U

Ri TIPS, 6 - 08007 6ARCELONA

Auscultacíón de Cimentacíones

• WE8ER CEMARKSA • TECHNAL IBÉRICA, S.A.

\-K -MaPEsTopoGiUFics

j?*--A~~

3302 20 4 5 - F a x : 93303 57 89

• SIMÓN, S.A. • TECOSUR, S . L

M.S.INGENIEROS& CONSULTORES, S.L. INGEN1ERIA DE CONTROL MSAVOS INTEGRIDAD EN

• CENTRO ESPANOL INF.DEL COBRE (CEDIC) • TEXSA MORTEROS, S.A.

PILOTES

• TROLL - J. FELIU DE LA PEfiA, S . L

GEORADAR ESTUDlOS"D"ElMPACTO

• AXTER IBÉRICA, S.L.

AMBIENTAL

• PROTECCiON DE MADERAS. S.A. 5

. s/fi 08202 Sabadell tel. 93 748 48 38 lax 93 726 07 61 www.gabarro.com

• FABRICA ELECTROTECNICA JOSA, S.A. • COSME TODA • EUROCABLE, S.L. • ESCOFET 1886. S.A. • GROHE ESPANA. S.A. • TERRA D'OMBRA, S.L • SISTEMAS TECNICOS DE ILUMINACION, S.A.

CONTROL DE QUALITAT A L'OBRA TANCAMENTS

CE1NCO,

Les empreses interessades a presentar els seus productes poden dirigir-se a:

S.JL.U.

PRACTICABLES Jordi Marín Tel.: 93 663 Fax: 93 663 01 31

Bitmap Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 5 7

GUILLERMO

0576O PALLEJÀ (Barcelona)

PUERTAS Y PERS1ANAS DE ALUMINIO DESEGURIDAD MANUALES Y AUTOMAT1CAS

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES

Assislcncia T i Conlrul de Qualitat a lot tipus d'obrts

Tel.: 937 31 54 46 , *ri«. 57. Sis t PoL IKL CID Pinlbda 9Z11& T ANDAMIOS DE FACHADA APUNTALAMIENTOS TORRES FIJAS Y MÓVILES

A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ |Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona • Telèfon: 932 4 0 2 0 57 • Fax: 932 4 0 23 64 • E-mail: comerciaieapabcn.es

SERVEIS íntral PRIMERA QUINZENA JUNY 1002

Material informàtic d'interès professional i a bon preu El Col·legi ha establert un acord de col·laboració amb l'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a

als arquitectes tècnics a preus mol! avantatjosos i amb el suport íècmc de l'empesa. L'c'erta es

la venda d'ordmado's i material informàtic (impressores, escàners] de qualitat, per tal d'ofenr-lo

fa durant un iemps hmiEa; i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils.

Ordinador de sobretaula

Notebook Airis 4403

Notebook Airis 4 2 2 8

Carrie Arcus HOME

Carrie Arcus ADVANCED

PENTIUM 4. 1,7 GHZ

PENTIUM 4. 1,8 GHZ Cara: •istiques • Placa Base ÉLITE GROUP AGP-ATX Memòria Ram DIMM 512 DDR Disc Dur40GB ATA-! 00 Disquette 1,44 MB

Intel CELERON 1200 MHz racterístiques: Memòna Ram 128 MB ampliable a 512 MB Dur 10 GB ampliable a 30 GB Disquetera 1,44 M T. Gràfica (ms 6 B Share Memory Sortida TV CD 24 velocitats ampliable combo Pantalla TFT 14.1 ' Modem 56 kbps Xarxa Ethernet 10/100 Pes 3,2 Kg. Tarja sò 3D + Altaveus + m a lò-Liti Ports Sèrie, Paral·lel. USB PCMCIA I Cardbus PCMCIA II o III

Intel PENTIUM 4 1,6 GHZ Característiques: Memòria Ram 128 MB ampliable a 1024 MB Disc Dur 10 GB ampliable a 40 GB Disquetera externa USB opcional T. Gràfics ATI-M6 16 M8 DDR Sortida TV CD 24 velocitats ampliable a combo Pantalla TFT 14.1 ' Modem 56 kbps Xarxa Ethernet 10/100 Pes 3,28 Kg. Tarja sò 3D + Aliaveus + micròfon integrat Baleria I6-Liti Ports IRDA, IEEE 1394. 2 x USB PCMCIA 1 Caidbus PCMCIA II

Preu sense IVA: 1.075,53 euros

Preu sense IVA: 1.560,73 euros

(178.953 PTA) Garantia piocessador 1 anys

(259.684 PTA) Garantia processador 2 anys

Característiques.Placa Base ÉLITE GROUP PA Memòria Ram DIMM 256 SDRAM PC-133 Disc Dur 40GB ATA-100 Disquelte 1,44 M8 T. Gràfica RIVA TNT-2 M64 32 M8 CD 52 Velocitats T. Sò Compatible SounrJ Blaster 128 Monitor 15", PHILIPS 105 E, 3 Anys garantí! Teclat Membrana Mouse Genius Net Scroll Aliaveus amphlicats 160 W + Micròfon sobretaula Caixa Semitorre ATX P-4 4 slots - 300W Modern Intern 56 Kbps + Conexió Internet

T.Gràlica GEFORCE 2MX 400 64 MB TV OUT DVD 16x48 velocitats Grabadora CD SONY 24 x 10 x 40 velocitats T. Somdo Sound Biasler 5.1 PCI OEM Monitor 17'. LG SW 700S 3 Anys garantia Teclal SAMSUNG Multimedia Mouse WHEEL LOGITECH 8lack Label OEM Altaveus Subwoofer 900 W + Micr. sobrelaula Caixa Semilorre ATX P-4 4 slots - 3O0W disseny Modern lnt.56 Kbps US ROBOTICS + Conexió

Preu sense IVA: 640,19 euros

Preu sense IVA: 1.097,22 euros

(106.519 PTA) Garantia proceswdor 1 any

(182.562 PTA) Garantia processador 3 anys

CARRIE • Silïia Jiménez Viladomat, 237. Barcelona • Telèfon 934 10 82 80 • Fax 934 10 91 58 informatica@carrie.net • www.carrie.net/l-informatiu

Les configuracions de les ofertes són modificables i adaptables a tes necessitats del profes-

de l'empresa Carrie (www.carrie.net/l-informatiij) les característiques actualitzades cada set-

sional. A causa de la inestabilitat en el preu d'alguns dels components dels ordinadors, els

mana. En les compres de material informàtic com ara impressores, escàners, càmares, e t c ,

preus poden patir variacions (habitualment a la baixa). Per això es recomana als interessats

els col·legiats gaudiran d'un descompte d'un 3 % sobre els preus de Carrie. Els col·legiats que

comprovar el preu actualitzat de l'oferta o configuració escollida. Es poden consultar a la web

vulguin informar-se respecte de les configuracions concretes es poden dirigir a Carrie.

.,.

w i -m- T . en

Vegi les nostres ofertes semanals especials pera

col.legiats actualitzades en

ivtviv.carríe.net/l-informatíu

tzemfMS resti

SERVEIS

Quadern central PRIMERA QUINZENA JUNY

PEUGEOT 307 SW FAMILIAR DE SIETE PLAZAS Et Nuera Peugeot 307SW cuena como atríbutos la arquitectura de berlina. puesto de conducción bafo, estilo dinimico / dotado de estabitidad pròpia de una berlina.

FCHATECNCA Motor

2.0 HDI

Cilindrada

1.997 cm3

Potencia màxima

IIOcv

Velocidad màxima

183 km/h

Acele ració n

13.8 ses

Consumo: cspacio jjcncroso. techo pa n o rí nu co y con asicntos individual es. El asiento de conductor estí preparado con un regulador à

Urfaano

7.21

Estraurbano

4.41

Medío Tipo combustible

5.41 Kasoil

Dimensiones: prcfercncias de cada momento {posiciòn alta para conducclòn urbana qi posición baja para conducciòn en carretera, con mayor aplomo}. Los der ofrece como opclón dot ai ien tos en tercera lila para completar 7 plaïa:

ïodulables y independiem

Ayuda:

m. luces emergència mamierito

Pintura metalizada ABS ESP+ASR Dirección asistlda Elevalunas eléCTricos

Doble airbag + laterates +• Cinturones delanteros piro Indicador de mantenlmient Guantera refrigerada Parabrisas atérmico Lunas tintadadaï y tèrmica; Recrovisores eléccricos y tt Barras de tec ho

LUMACAR Concepción Arenal, 17-21 Tel. (93) 352 12 11 Barcelona

Rosselló, 340-352 Tel. (93) 457 38 00 Barcelona

Informació i assessorament en la compra •

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. • Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • Valoració orientativa del vehicle de segona mà. • Assessorament fiscal en la compra del vehicle. • Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. • Contractació de l'assegurança. Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

4415 mm

Anchura

1757 mm

Altura

Equipamiento; Aire acondiclonado Cllmadzador Radio CD frontal Casador fronal S CD Fa ros Antiniebía Uantas de aleación Cierre ccntraliíado Regulador de velocidad

Longitud

1565 mm

MARCA

PEUGEOT

MODELO

307 SW PACK HDI 110 FAP

CARROCÉRlA

S PUERTAS

ACABADOS

PACK

VEN A PROBARLO

DEMANDES PROCESSOS

íJ P R í M Ü W Q U I N Z E N A J U N Y Í 0 0 2

Ui Q

Cd Ui >

lli Q

Es requereix • Profess'tiiial en» eipenència a i projectes, dirEccifi facultativa i gestió d'obres. • HíBiïuat 3 treballar amb suport informàtic, nivell al! d ; Presto, es vakxaran coneiiements de Prcject i MS-Office. • Cobe propi.

• Irropcíació en una em;»&dVigiiiyera que pertanys

po ^

tfe Barcelona. • Àmbit tf actuació Catalunya, pnncipaimenl l'àrea metròpoli Formació per part de l'empresa. • Conuacie lateral indefinit. - Sou negociable en funció de l'eicenència aportada pel candidat.

^ H

Busquem un professional amb més de 5 anys d'expenència tuncions descrites, amb un nivell alt d'autonomia i capaç d' mir molta responsabilitat. Bon comunkador, organitzat amb voluntat de ter equip.

o D.

Les persones interessades poden enviar carta manuscrits, currículum i fotografia tipus carnet, indicant la referència 7865 a; COL·LEGI D'APARELLADORS ! ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona aíe. treball@apabcn.es

'i-

Grup ü'empfeses especialitzades en l'investigació i el desenvolupament d'un panell de tancament lleuger, seleccionen per la seva constructora

O Ui £L V) lli </) LU </> Ui

ce. a. Ui Q O_

•n ce o

per incorporar-se en una empresa jove i amb visió de futur que requereix d'un professional que se senti atret per un projecte innovador.

Funcions Plaraticacié, organització i seguiment del procés construdiu Direcció facultativa Cwtroi ecortSmic de l'obra

Es requereix i íels programes : CYPE, 3D. MS-Pra|ect 2000.

S'ofereix rjintracie la be ral de jorn'ds completa - Remuneració entre 30.000 € i 35.000 €, negociable en funció de Busquem una persona amb una clara orientació a ia tecnologia, amb un plantejament innovador i amb un visió crítica constructiva. Professional amb capacitat de treball en equip, obert i amb capacitat de prendre deci-

ïanuscnta. cu U la referí eia 7 8 9 6 a: COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor. 5. 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa dedicada a la promoció : 3 la construcció,

rr a.

o Q LÜ Q

alecciona ADJUNT A DIRECTOR DE PROJECTE Oferirà suport al director de projecte en les activitats delegades, canalitzarà i resoldrà les incidències amb els cap d'obres. Responsable de les gestions amb els proveïdors, també es responsabilitzarà de la gestió de l'obra amb coordinació amb els cap d'obra i realitzarà la valoració tècnica dels canvis de projecte amb criteri econòmic. Es requereix "rçuitecte tècnic £ip?/ièricÍ3 corn a cap d'obra en obres de volum superior a 6 MM d'euros Informàtica a nivell d' usuari

Servei de Promoció i Mercat de Treball

ïb projectes atractius de gran

LU O.

D E M A N D E S

Selecciona CAP D'OBRA

per (wmar part del departament tècnic de l'empresa. Col·laborarà amb l'arquitecte en la redacció del projecte (amidaments i pressupostos, plecs de condicions, entre ú'altres). participaran en l'adjudicació de les obres a industrials conjuntament amb el díreclOf tècnic i actuarà com a direcció facultativa en el seguiment d'obres de tipus industrial i oficines, i gestionarà la fase de projecte i construcció (ptoject i construction management).

S'ofereix

D E L COL·LEGI

COL LEGI D'APARELLADORS [ ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Selecciona L±J 1 TÈCNIC/CA DE o ce PROJECTE I OBRA < CQ

DE SELECCIÓ

eressats envieu urgentment el vostre histi leísional indicant la referència 8014 a: COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Past«, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e.- treball@apabcn.es

Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

Ouidem central PRIMERA QUI

PROMOTORA CONSTRUCTORA DE TIANA

Arquit tècnicTa per suport al cap d'obra; control de les empeses i industrials, subministraments i aportació de maquinària, instal·lacions i seiveis diversos, control so-

bfe el compliment del pressupost, control a peu d'obra per seguir el correcte prreès constructiu, etc. perfil

ENGINYERIA DE BARCELONA

3 arquitectes tècnics/ques perfil Es valorarà experiència aproximada de 3 anys. Coneixements informàtics d'Office, Cad i TCQ. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Àrea de treball Catalunya.

Es valorarà experiència en tasques similars. Edat

entre 2 0 i 3 5 anys. Coneitements informàtics de programes per a control pressupostar. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball

s'ofereix Jornada completa. Contracte laboral o relació liberal {a convenir). Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportada. Incorporació immediata.

s'ofereix M i t p jornada. Relació liberal. S O J negociable més

incentius segons resultats. Incorporació en 1 o 2

Les persones interessades adreceu el currículum al número de fax: 932 65 13 77.

IDP INDUSTRIAL - EMPRESA D'ENGINYERIA I ARQUITECTURA EN L'ÀMBIT DE LA CONSTRUCCIÓ INDUSTRIAL I COMERCIAL

perfil Experiència mínima de 6 mesos en redacció de projectes. Coneixements informàtics avaçats d'Office i Autocad. Edat fins a 30 anys. Bona presència. Carnet de conduir. s'ofereix Incorporació en un equip de treball jove i dinàmic. Possibilitats de promoció personal en els diferents departaments de l'empresa. Remuneració a convenir. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 937 26 45 79 o per a/e: idp indústria I ©telefonica.net indicant la referència CON-06/02

ESTUDI D'ARQUITECTURA • DE TEIÀ •

Arquitecte/a tècnic/a

IMPORTANT COMPANYIA • D'ASSEGURANCES •

Arquitecte/a tècnic/a

pel desenvolupament de projectes, amióaments, estudis de seguretat, etc.

per a tasques de subscriptor d'assegurances decennals i de la construcció.

perfil No cal experiència. Edat entre 18 i 30 anys. Coneixements informàtics d'AutOcad 2000. 2D, 3D i Excel. Idioma català parlat i escrit. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball Teià.

pau No cal experiència. Coneixements informàtics d'Excel i Accés. Nivell alt d'anglès. Uoc de treball Barcelona amb desplaçaments a la resta d'Espanya.

s'ofereix Dedicació flexible (a negociar). Contracte laboral o relació liberal (a convenir). Sou regociaDle. Incorporació immediata.

s'ofereii Jornada oficial. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 3 mesos. Sou aproximat 18.095'- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 935 40 60 16 o per dJc: arqjm& eres mas. net

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de tai: 932 02 26 08 o per a/e: teresa .perei-bema 16mnc h.c om

Recent titulat/da per a ajudant/a pel Departament d'obres o d'estudis: sol·licitud de pressupostos, confecció d'amidaments i plolejat de plànols. perfil No cal experiència. Coneixements informàtics. s'ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 15.000- euros brut/anual. Les persones Interessades adrecu el currículum al mim. de fax: 933 23 59 3 1 o per a/e: catalunya@silvereagle.es

ESTUDI D'ARQUITECTURA DE MALLORCA

Tècnic/a de projectes i obres I per a la redacció de projectes i direcció facultativa de les obres. Titulació d'Arquitecte tècnic o pendent de TFC.

CONSTRUCTORA DE BARCELONA

Tecmcfe de proje per a la realització d'expedients de projectes i realització de pressupostos. perfil Convenient experiència minima d ' l any. Edat entre 20 i 35 anys. Coneixements de programes informàtics d'Archicad, Presto, Excel, Word, etc. Lloc de treball, Barcelona. s'ofereix Dedicació i sou per hores o per projectes. Relació liberal. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 932 18 97 56 o per a/e: contabilidad@riusech.com

DESPATX D'ARQUITECTURA especialitzat en obres d'edificació

Tècnic/a de projectes per realitzar amidaments de projecte.

Fins a 1 any d'experiència. Edal entre 22 i 35 anys. Idioma català. Uoc de treball Gavà. s'ofereix Jornada completa. Contracte la bena I indefinit. Sou negociable en funció de l'expenència i valors aportats. Incorporació el mes de |uny. Les persones interessades podeu posar-ros en contacte per telèfon al 936 33 39 60. demanant per M. Àngels o adreceu et currículum al correu angelaifrBrfactona.com

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e; treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

ACTIVI

TATS

-/- GCNZENAJUNY 1002

MÀSTER PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBANISME El project manager a la construcció: Un directiu amb un GRAN FUTUR Barcelona. Octubre 2002 - maig 2004

Codi 6506'

La figura del project manager es va estenent en tots els sec-

tents desenvolupin les seves capacitats directives i de gestió

tors i països. És el nou directiu, capaç de gestionar grans pro-

del procés constructiu:

jectes des d'una perspectiva més global. Ha de saber liderar,

- Consciència i capacitat de direcció i lideratge

planificar i coordinar tota l'operació, des de la seva concepció

- Visió estratègica, de conjunt i capacitat de reacció

fins al lliurament del producte edificat, per tal d'aconseguir els

- Coordinació de tots els agents implicats en l'operació

objectius marcats de recursos humans, temps, costos i quali-

- Consciència de riscos i capacitat de gestionar-los

tat definits. E! màster que us presentem pretén que els assis-

- Capacitat d'organització

El Màster Project Manager en Edificació i UrbaREQUISITS D'ADMISSIÓ nisme obre noves perspectives de futur als p r o (fins al 21 de juny de 2002) fessionals del sector immobiliari i de la construc- Titulació universitària (diplomat o llicenciat). - Experiència mínima de 3 anys en el camp imció que volen iniciar-se en el camp del managemobiliari. ment. - Es realitzarà una selecció i el candidat haurà FORMACIÓ AMB GARANTIES de presentar el currículum i una carta on expliqui les seves motivacions i expectatives. Els Organitzat conjuntament pel Col·legi d'Aparellapreseleccionats poden ser convocats a una endors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i la Funtrevista personal. dació Politècnica de Catalunya, és l'únic màster de Catalunya que aplica totes les funcions del project manager al procés constructiu. S'estructura REQUISITS D'INSCRIPCIÓ en dos anys acadèmics, amb tres mòduls forma- - Formalitzar la inscripció en els 15 dies setius i una tesina. güents a l'acceptació del candidat. FORMACIÓ DE QUALITAT

Impartiran el màster professionals experts en project management i en tots els seus àmbits d'actuació: gestió, procés constructiu, recursos humans, habilitats directives... La metodologia a seguir serà conceptual i pràctica, amb la realització d'un cas real durant els dos anys de durada del màster.

- Efectuar el pagament del 2 5 % de la matrícula. La resta es pagarà en començar el curs. Import matrícula: 2.971 € Col·legiats del CAATB: 2.525 € Hi ha la possibilitat de sol·licitar un Préstec Formació a la Caixa d'Enginyers

Carles Puiggròs Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L'H2010 SPM S.A. CONSELL

ACADÈMIC

Michelle Butzbach Llicenciada en Lingüística i Psicopedagogia. Formadora i consultora en recursos humans. Directora de Geoda Formacions.

Finançament d'operacions immobiliàries Fiscalitat en el camp immobiliari Assegurances Anàlisi de viabilitat de l'operació immobiliària Promoció i gestió del sòl per a edificar Màrqueting operatiu Resolució de casos pràctics. Simulació

OCTUBRE 2003 - MAIG 2 0 0 4 (150 hores) Mòdul III GESTIÓ DEL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

• • • • • • • • • •

Gestió estratègica de projectes Organització i lideratge d'equips de treball Gestió de la qualitat Gestió del projecte Habilitats directives Anàlisi dels costos de construcció i el seu control Gestió de l'execució de les obres Gestió del manteniment i postvenda Tancament de l'operació i manteniment Resolució casos pràctics. Simulació

MAIG 2004 - NOVEMBRE 2004 Mòdul IV (dedicació estimada de 150 hores)

DIRECCIÓ DEL MÀSTER

Francisco Javier Llobera Catedràtic d'Universitat. Director del Departament d'Organització d'empreses de la UPC.

• • • • • • •

TESINA

Horari: Divendres, de 16.30 a 2 1 h Dissabtes, de 9.30 a 14 h

Treball final tutoritzat per un professor

Aules del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona OCTUBRE 2 0 0 2 - M A I G 2003 (200 hores) Mòdul ! INTRODUCCIÓ AL MANAGEMENT I PROJECT MANAGEMENT

José Ignacio Galàn • La gerència del projecte i obra Arquitecte. Project manager. Director L-35 Ar- • Els agents del procés d'edificació i les seves quitectes. relacions • El management i el project manager com a diLluís Martinell rectiu Aparellador. Project manager. Director tècnic de Ferrovial Inmobiliaria. Mòdul II

CAATB - Formació Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

GESTIÓ DE LA PROMOCIÓ IMMOBILIÀRIA

Jesús Rodríguez OPERACIÓ IMMOBILIÀRIA Arquitecte tècnic. Project manager. Professor t i • Economia d'empresa i comptabilitat tular de l'Escola Politècnica Superior de la Uni- • Dret mercantil i de la propietat versitat de Girona. • Contractació • Anàlisi del sector immobiliari Celestf Ventura • Màrqueting immobiliari, estudis de mercat Aparellador. Director general de METRO-3. • Avaluació financera de projectes immobiliaris

rJXs

A C T I V I TAT S

ROGRAMA

MÀSTERS

Quadern central PRIMERA QUiNZEXA JUNT í(Mttl 3 5

POSTGRAUS

GESTIÓ DE L'OBRA. CONSTRUCTION MANAGEMENT Curs de postgrau Barcelona. Octubre 2002 - gener 2003 La preparació i ia formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de Ia l'obra és un factor clau per facilitar l'evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i de la qualitat dels productes immobiliaris. El professional capacitat per realitzar fes funcions de construction management, com a responsable de la producció de l'obra,

El curs que presentem està estructurat com a itinerari formatiu i té com a objectius proporcionar les competències necessàries per desenvolupar correctament aquestes funcions, d'acord amb els requisits de la demanda del sector i de les empreses. RESPONSABLES ACADÈMICS:

Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Responsable acadèmic de l'Àrea de Formació en Organització i Gestió del CAATB Francisco Javier Llovera. Doctor en Dret. Aparellador. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC

Codi: G5073 haurà d'organitzar-ho tot partint d'un projecte executiu i d'un pressupost objectiu tancat. Són funcions seves la contractació i coordinació dels industrials. També ha de liderar i conduir els equips que intervenen durant el procés i controlar els costos per assegurar que es respectaran les qualitats previstes i el pressupost fixat.

Organitzat conjuntament amb

dates: del 4 d'octubre de 2002 al 18 de gener de 2003 lloc: Barcelona horari: divendres de 16.30 a 21 h i dissabtes de 9.30 a 14 h durada: 80 hores preu del curs: 1.247 € .;, preu especial col·Iegiat/da: 1.060 €

PROGRAMA • Introducció al management i a la gestió en el sector • Planificació estratègica • Planificació de l'obra i seguiment econòmic • Tancament de l'operació i la postvenda • Desenvolupament del cas

CAATB - Formació Telèfon 932 40 23 73 formaclo@apabcn.es

€

COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ Curs de postgrau Barcelona. Novembre 2002 - abril 2003 Des de l'aparició de l'RD 1627/97 es va implantar una figura professional específica, el coordinador de seguretat. És el professional competent encarregat de tenir cura del compliment de les normes de seguretat a les obres, d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar els actors del fet constructiu per integrar la seguretat en el procés de disseny i execució, i fer accions de sensibilització i, fins i tot, informació dels riscos als treballadors a l'obra.

Codi: S2019 Aquest programa de postgrau forma part del programa de formació de seguretat i salut laboral que el Col·legi porta a terme des de fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. El contingut del curs respon al model de formació desenvolupat conjuntament amb diverses universitats i entitats de diversos països europeus.

El curs està adreçat als tècnics que, segons la LOE poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres.

PROGRAMA Mòdul I

Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 80% de les classes, superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el treball final.

• COORDINACIÓ DE SEGURETAT

dates de la 10a edició: de l ' l i de novembre de 2002 al 25 d'abril de 2003 durada: 200 hores horari: divendres de 9.30 a 14 i de 15.30 a 20 h preu del curs: 2254 € preu amb descompte 15% per a col·legiats:

MòduL IV • L'ACTUACIÓ PROFESSIONAL DEL COORDINADOR MÒDUL V

•

CAATB - Formació Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

NORMATIVA I LEGISLACIÓ

Mòdul II Mòdul III •

ELEMENTS AUXILIARS PER A LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

1.916 €

•

FORMACIÓ EN TÈCNIQUES DE SEGURETAT

MÒDUL VI •

LA DOCUMENTACIÓ PER L'APLICACIÓ

DE L'RD 1 6 2 7 / 9 7

iNZENA JUNY 2002

ACTIVITATS

DIVERSES

JORNADES TÈCNIQUES I PROFESSIONALS L'ENERGIA SOLAR EN L'EDIFICACIÓ La Delegació del Vallès Occidental organit-

L'entrada és lliure però

za a Terrassa una exposició i unes jornades

cal confirmar assistència.

tècniques com a eines d'introducció a l'aplicació de l'energia solar en l'edificació.

EXPOSICIÓ

FORMACIÓ OCUPACIONAL PROJECTES PER ORDINADOR Cursos subvencionats per la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu L'objectiu és aprendre a realitzar projectes

CURSET MONOGRÀFIC

per ordinador: dissenyar i modificar plànols

Cada sessió està planificada segons una fit-

amb els programes Autocad 2D. Autocad

xa d'objectius, conceptes per desenvolupar

3D i 3Dstudio. També a incorporar fotogra-

dates: fins al 27 de juny

i exercicis per realitzar,

fies i millorar la presentació dels teus pro-

horari: de dilluns a dijous, de 9 a 14 h i de

dies i hora: tots els dijous de 18.30 a 21.20 h,

jectes amb el programa Photoshop i l'ús

16 a 20 h, divendres de 9 a 14 i de 16 a

fins al 27 de juny

d'Internet. Els cursos són adreçats a estu-

19 h

Dissabte 15 de juny es farà també una visi-

diants menors de 25 anys.

lloc: Delegació del Vallès Occidental

PROGRAMA DE LES

ta tècnica a una instal·lació solar de producció d'aigua calenta sanitària en un edifici

la edició

d'habitatges.

dates: del 17 de juny al 26 de juliol 2a edició

SESSIONS TÈCNIQUES Dimarts 18 i dimarts 25 de juny:

Informació i inscripcions:

dates; inici a final de setembre

Sistemes d'aprofitament de l'energia solar,

Delegació del Vallès Occidental

Durada: 155 hores

a càrrec d'empreses del sector.

Sant Francesc, 18 de Terrassa

Preu del curs: gratuït

hora: de 19 a 21 h

Tel.: 937 80 11 10 • Fax: 937 33 06 51

Oberta la inscripció, places limitades

lloc: sala d conferències de la Delegació

a/e: caaWocc@apabcn.es Informació i inscripció Col·legi d'Aparelladors í Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Per a més informació: telèfon del Servei d'Atencio del CAATB 932 4 0 23 73 Per a realitzar la inscripció: Departament de Formació, 3a planta del CAATB j Generalitat de Catalunya í Departament de Treball Direcció General d ' O c u p a c i ó

F o n s Social E u r o p e u

LES 5 SOLUCIONS DEL PVCEN LA CONSTRUCCIÓ Descobriu de la mà de professionals ex-

Inscripció gratuïta. Cal confirmar l'assistència

perts perquè el PVC és un dels materials

al telèfon del Servei d'Informació 932 40 20

plàstics més utilitzats en la construcció,

60 o a informacio@apabcn.es

Homenatge als companys amb 50 anys de professió

els seus avantatges, les aplicacions més habituals, els mètodes de col·locació i el

DIMECRES 19 DE JUNY,

seu futur en el sector de la construcció.

A LES 19 H

Làmines impermeabilitzants en PVC

de professió al qual es convida a tots els companys i amics que fi i vulguin assistir. La

Juan Carios Giralt, arquitecte. Director Tèc-

Junta de Govern lliurarà una placa commemorativa a cada un dels homenatjats, els

nic Alkor Draka Ibérica S.A.

noms dels quals són els que figuren a continuació:

•

li «ttfe^^l

El dimarts 18 de juny, a les 7 de la tarda, se celebrarà a la sala d'actes del Col·legi un acte d'homenatge als aparelladors que fan els 50 anys

Intempèrie i no intempèrie

• Túnels, terrats, pàrkings, jardins, rehabilitació

Francesc Galí i Herrera

Carles Mateu i Romero

• Instal·lació

Josep Guàrdia í Guillen

Jaume Clusella i Sala

Santiago Rius i Eríll

Miquel Sala i Oller

Enric Vergés i Corbero

Josep Maria Durban i Fio

Noves aplicacions del PVC en l'edificació

Ernest López i Pérez

Ramon Sales i Granada

Nestor Marqué, ingémeur civil. Technical

Romà Ribas i Anfruns

Josep March i Rafel

Antoni Sorribas i Escoda

Joaquim Pascual Cid

Joan de la Torre i Torres

Víctorino Acín Sanmartín

DIJOUS 27 DE JUNY, A LES 19 H

organitza: PVC Foro Ibéfico coordinador tècnic: Col·legi d'Aparelladors i

Marketing Manager SOLVIN Ramon Piqué, químic. Market Intelligence

Arquitectes Tècnics de Barcelona

Service Hispavic Ibérica, S.L.

dies: 19 i 27 de juny

•

Nous elements en PVC a les edificacions

Marino Canosa Reboredo

José Gracia Ara

horari: de 19 a 21 hores

•

Perspectives i compromisos amb ia Unió

Joan Bardají i Aguilar

Antoni Consuegra i Simón

lloc: Sala d'actes de! CAATB

Europea i el món

-í*

FESTA DELS APARELLADORS 2002

ESPORTS

ANEM DE FESTA! EL 4 DE JULIOL El World Trade Center acollirà la Festa dels Aparelladors que enguany estarà dedicada a les tecnologies de la comunicació (TIC)

II TROBADA DE GOLF El proper dia 15 de ]uny se celebrarà la II trobada de golf per a arquitectes tècnics i aparelladors. Els interessats en jugar podran venir

El novissim edifici del World Trade Cen-

ci de l'aperitiu amb animació sorpresa

acompanyats dels seus familiars i amics, pels

ter de Barcelona acollirà el dijous 4 de

21,30 h: entrada a Pati Central

quals s'han organitzat activitats paral·leles: curs

juliol la Festa dels Aparelladors, que en

21.50 h: salutació del president i inici del

de golf. visita a la Girona antiga i dinar golfista.

aquesta ocasió estarà dedicada a les

sopar

fórmula: Stableford Handicap en grups de 4 jugadors per ordre de handicap,

noves tecnologies de la informació i la

23.30 h: el sorteig de la Festa. Inici del

comunicació (TIC). La trobada festiva

Ball de l'Aparellador a càrrec d'un DJ.

començarà a 2/4 de 9 del vespre. No hi

02.00 h: Fi de la Festa de les TIC

participants: podran participar les persones que tinguin llicència federativa

faltarà m el tradicional sopar ni el ball fins a la matinada. A més a més, hi haurà sorpreses. La inscripció ja és

categories: segons el nombre d'inscrits es lloc: World Trade Center Barcelona

podran establir categories masculina, feme-

Reserva de taules al Servei d'Informació

nina i/o per handicap.

oberta.

premis: un primer premi per cada categoria, data prevista: dissabte 15 de juny

Informació i inscripcions: PROGRAMA

Tel. 932 40 20 60

Dijous 4 de juliol

Fax 932 40 20 6 1

EL SOPAR DELS APARELLADORS

A/e: informacio@apabcn,es

lloc: Camp de Golf de Girona horari: a les 9 hores per competir a 18 forats i a les 11 hores per competir a 9 forats Servei d'Informació • Telèfon: 932 40 20 60

I ARQUITECTES TÈCNICS

a/e: informacio@apabcn.es

20.30 h: Acolllida dels assistents. Ini-

ACTIVITATS DE COOPERACIÓ ARQUITECTES SENSE FRONTERES AL COL·LEGI Construir la pau en versos

EXPOSICIONS POEMA FOTOGRÀFIC La sala d'exposicions a la planta baixa

El president de Justícia i Pau, Arcadi

dia: dilluns 17 de juny

del Col·legi acull la mostra titulada Poema Fotogràfic, de Màrius Brossa.

Oliveres, professor d'Economia Aplicada a

hora: 19.30 hores

la UAB, pronunciarà la conferència Les res-

lloc: sala d'actes del Col·legi

lloc: Bon Pastor, 5. Barcelona.

Informació:

dates: fins al 27 de juny

Servei d'Informació • Tel: 9 3 2 4 0 20 60

hora: de dilluns a divendres, de 9 a 2 0 h

postes a la globalització.

per analitzar allò

que crea les situacions de desequilibri com ara el comerç internacional o l'especulació

informació:

financera i proposarà la reforma d'organis-

Departament de Cultura

mes econòmics internacionals com el Banc

Telèfon: 932 40 20 60

Mundial o el Fons Monetari Internacional. També parlarà de les actuacions que es po-

LLUM I COLOR

den fer des de diferents sectors, com per exemple en el camp de l'ecologia o amb el

Exposició d'aquarel·les d'Usea Ponce que

deute extern en l'economia. En l'acte es presentarà també el llibre titulat Un poema per la pau, iniciativa de

Departament de Cultura

la primera planta del Col·legi.

Telèfon: 932 40 20 60

dates: de I'l 1 de juny a l ' l i de juliol

l'arquitecte tècnic i arquitecte Josep Pla i

lloc: Bon Pastor, 5. Barcelona.

editat pel Col·legi d'Arquitectes (COAC),

hora: de dilluns a divendres, de 9 a 19 h

destinat a recaptar fons per a projectes d'Arquitectes Sense Fronteres (ASF).

DELEGACIÓ DEL BAGES - BERGUEDÀ SOPAR ANUAL DEL COL·LEGIAT

EXPOSICIÓ DELEGACIÓ DEL VALLÈS ORIENTAL Simetries Exposició de fotografies de Manuel Villena. En elles retrata i manipula les formes i ens

La Delegació del Bages-Berguedà farà el seu

lloc: El Mirador de Montserrat de Santpedor

tradicional sopar per a col·legiats i acompan-

preu: 3 0 €

les presenta en contrast i harmonia, com

yants al restaurant El Mirador de Montserrat.

reserves:

correspon als matisos de les obres arqui-

dia: 14 de juny

Delegació del Bages-Berguedà

tectòniques.

hora: a les 21 hores

Telèfon: 938 72 97 99

dates: fins al 24 de juny horaris: de dilluns a divendres, de 9 a 13 ho-

VISITA TÈCNICO-PROFESSIONAL A VALÈNCIA

res i de dilluns a dijous, de 18 a 20 hores

dates: 29 i 3 0 de juny

informació:

i les Ciències de València, per poder fer-hi

Delegació del Bages-Berguedà

Josep Pïnol, 8 • Granollers

una visita de la mà dels autors de les obres.

Telèfon: 938 72 97 99

Telèfon:938 79 01 76 • Fat 938 79 0111

La Delegació del Bages-Berguedà ha otga-

Delegació del Vallès Oriental

nitzat un viatge tècnic a la Ciutat de les Arts

informació:

es podrà veure en l'espai d'exposicions de

Si desitja rebre més Nom Sí, desitjo rebre t informació enviï Adreça G Catàleg gratuït £ aquest cupó a S B S C.P Població D Visita representant c Pg. Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50 Fax: 93 34ó 17 13 sas@sas-sa.com www.sas-sa.es"

to J5

L'aplicació de sistemes constructius diferents als tradicionals per a un ús concret, o el trasllat d'experiències constructives a camps diferents dels utilitzats normalment, dóna lloc a nous problemes i, per tant, a noves solucions. Aquest és el cas dels habitatges d'Incasol a Vic. El plantejament inicial del projecte, simplificant, era construir habitatges utilitzant tecnologies diferents de les tradicionals i introduir en el procés constructiu el tema de la prefabricacio. A l'obra plantejada s'assumeix el repte de la investigació amb tots els condicionants, avantatges i inconvenients que això representa.

Habitatges de protecció oficial a Vic Fitxa tècnica/Dades de l'obra Nom de l'obra 48 habitatges de protecció oficial a Vic (segona f ase).

'-"^

El repte de la investigació

Ubicació Carretera N-152. Vic (Osona)

Promotor Institut Català del Sòl (INCASOL). Direcció General d'Arquitectura i Habitatge. Generalitat de Catalunya

Arquitecte redactor i director del projecte Joaquim Bover i 8usquet Arquitecte coredactor i calculista de ['estructura Enric Bayona

Aparellador de l'obra Julio Iglesias Contractista Construccions Solius Cap d'obra Joan Soler Industrialització del formigó Julian Arumi

Superfície construïda 4.700 m! Superfície mitjana útil Habitatges de 60/75 m : Inici d'obra Setembre 2000 Final d'obra Octubre 2001 PEM 1.508,46 eufos Industrials que hi han intervingut ARUMl (prefabricats) CCTEC (fusteria exterior) ALSINA (encofrat pilars)

f p I plantejament inicial del 1 1 » projecte, simplificant, era construir habitatges utilitzant tecnologies diferents de les tradicionals: la prefabricació. Amb això es pretén racionalitzar els processos amb l'estalvi que això suposa. Aquests mètodes són molt utilitzats actualment per a l'execució de ponts, naus, fàbriques, superfícies comercials, etc, a causa de la seva òptima

relació quahtat-preu-temps d'execució, ja que aquests són els objectius que predominen en aquest tipus de construcció. No obstant això, en el disseny d'habitatges, a més d'aquests, es donen altres condicionants que fan variar aquest ordre. En el disseny de l'habitatge, la geometria de la planta, sobretot en habitatge entre mitgera, és irregular i cada cas s'ha d'estu-

diar individualment, de manera que no és fàcil estandarditzar solucions, aquest és un dels motius pels quals no se sol pensar en estructures prefabricades. Els habitatges de Vic són una edificació aïllada, amb la qual cosa obvien el problema de les irregularitats i, en aquest sentit, si que pot ser coherent utilitzar mètodes estandarditzats, encara que el volum d'obra no sigui molt gran i la

js-t^í * T >

pràctica habitual no hi estigui acostumada.

estat r al Lc

up rt prcf t

El criteri seguit en el projecte ha estat utilit-

que conte les peces ceràmiques vistes. Les

zar prefabricats per a l'estructura (jàsseres,

peces ceràmiques no es col·loquen a trenca-

prelloses de forjat, escales) i també per a les

junt sinó l'una sobre l'altra, alineades verti-

façanes, encara que la façana on està

calment, denunciant d'alguna

emplaçada l'obra, per condicionants urba-

seva condició no estructural.

nístics del sector, ha de ser en un mínim del 8 0 % d'obra vista de fàbrica.

manera la

El mètode constructiu del panell consisteix a col·locar inicialment una matriu de

L'edifici es desenvolupa en planta baixa

goma, a la taula encofradora, on es diposi-

més sis pisos i coberta inclinada segons la

ten les peces ceràmiques de 279 x 51 mm

tipologia de la zona. El criteri de disseny que

que queden encastades al formigó, a partir

s'aprecia a la façana consisteix a remarcar

d'aquí es col·loquen les armadures i es for-

tres franges horitzontals de diferent color i

migona la placa de manera tradicional. Les

altura, que disposen d'obertures de geome-

juntes de les peces ceràmiques són verticals

tria vertical. La primera franja comprèn la

sense solució de continuïtat, igual que la

planta baixa, primera, segona i tercera, diferenciant la planta baixa, mitjançant un llistell i un ritme de finestres quadrades a manera de perforacions, de les següents tres plantes, que disposen d'obertures de geometria vertical i continus. A la segona franja, quart i cinquè pis, es varia el color de la peça de fàbrica i es desplaça la línia vertical de les finestres pròximes a les cantonades, de manera que-no se situa en el mateix eix que la franja inferior. La tercera franja, que correspon a l'últim pis, serveix de rematada

junta entre els panells prefabricats. No s'ha previst un aïllament intern, com tenen molts panells prefabricats de formigó. L'aïllament tèrmic es col·loca entre e! panell i l'extradossat de pladur. El panell prefabricat es penja literalment de l'estructura de l'edifici, apreciant-se

mostra,

que

estava

col·locada durant la nostra visita, l'efecte de "làmina penjada" per davant de l'estructura. Es manifesta així que la façana i l'estructura són dos elements que es dissocien, que només estan units per punts de fixació. Ajuda a percebre la filosofia constructiva de

i no utilitza peces de fàbrica. No és una

la façana el fet que entre el segon i el tercer

façana complexa però sí que hi ha diversitat

pis les finestres de les cantonades no man-

de mòduls.

tenen la verticalitat, confirmant així que no es recolzen un panell sobre ['altre sinó que

Entre l'ordenança i el mètode constructiu

s'adossen a l'estructura de l'edifici.

És evident la contradicció en plantejar

El problema sorgit, i que es va apreciar

el disseny de la façana entre l'ordenança,

en el primer panell lliurat a obra, és que la

obra vista, i el mètode constructiu, prefabri-

diferència de material entre la cara exterior

cat. Optar per un sistema significa que cal

i l'interior ha provocat tensions diferents en

tenir en compte les seves possibilitats de

el forjat de la peça, tal com passa quan es

disseny, a més de la disponibilitat del fabri-

xapa una porta amb dues làmines de dife-

cant per cooperar-hi, així mateix, no s'ha de

rent material, per la qual cosa les peces

menysprear el fet que una de les premisses

s'han

d'una producció industrial és la rendibilitat

resolt a obra realitzant un tall horitzontal a la

dels motlles, per la qual cosa és important

zona no armada del panell, una vegada

corbat.

Aquest

inconvenient

s'ha

la quantitat. En aquesta obra es resol el pro-

col·locat, de manera que sigui més senzill

blema de la contradicció entre obra vista i

dominar el corbat de la placa. La solució

prefabricat, encara que no es pot resoldre la

s'estava sospesant, ja que se sap que el for-

rendibilitat que suposa la repetició, ja que no

migó té una vida activa llarga i. per tant, pot

és un gran volum d'obra per als paràmetres

seguir tenint moviments. Amb el tall realit-

d'una producció industrial. Tècnicament, la

zat es pretén que si hi ha moviments s'ab-

L'Informatiu PRIMERA QUINZENA JUNY 2002 i {

i -an ocasionat uooaaes entre aquests i el

les seves característiques ecològiques} amb

prefabricat que, sí s'hagués entès la totalitat

què s'aconsegueix

de l'obra amb el mateix mètode, s'haurien

cap al exterior evitant pèrdues de calor. Per

resolt d'una altra manera, segurament amb

permetre la renovació d'aire, la idea és que

menys dificultat. Així, l'encontre entre ies

les portes tinguin prou joc a la part inferior.

soroeixin per evitar, a aquesta manera, ten-

t n suDjectar-se la façana a l'estructura

jòsseres i el cap de pilar s'ha hagut d'enco-

sions a la placa, que al seu torn poden trans-

mitjançant ancoratges no es produeix una

frar de manera artesana i porta un armat extra per evitar el punxonament. Un altre

És interessant mètodes.

assegurar

poder

l'estanquitat

investigar

El desenvolupament

nous noves

metre's als elements a què està lligada. El

unió continua, ja que només hi ha contacte

tall s'omplirà amb material elàstic que per-

en els esmentats punts, produint-se una

dels punts en què s'ha posat especial aten-

pel fet de no estar acreditades per la tradi-

meti el moviment i impedeixi la intrusió d'e-

separació física d'un centímetre aproxima-

ció és en l'adherència entre les prelfoses

ció, perquè requereixen més dedicació en el

lements estranys o d'aigua. No obstant això,

dament entre la façana i el forjat, de mane-

prefabricades i la llosa formigonada in situ

procés de projecte i per la necessitat de jus-

hi ha objeccions a aquesta solució ja que, en

ra que s'ocasiona un pont acústic entre un

deixant esperes suficients per garantir l'ad-

tificar

produir un tall, i depenent de la seva pro-

pis i l'immediatament superior. Es confia en

herència. Aquest tipus de construcció obliga

pensant en les assegurances, que no desit-

funditat, es debilitarà la placa. El panell tre-

l'estanquitat

a deixar els passos d'instal-lacions necessa-

gen assumir riscos. Cal remarcar que aquest

del

pladur

per

arreglar-ho,

solucions provoca en general desconfiança

les

solucions

adoptades,

sobretot

balla recolzat en l'estructura però disposa

encara que pot produir-se transmissió de

ris abans de realitzar les lloses ja que no es

tipus d'obra prefabricada afavoreix la inter-

d'ancoratges a la part superior per evitar la

soroll per les caixes elèctriques que el fora-

té la facilitat de realitzar regates per encas-

venció de personal especialitzat i l'ordre i

bolcada.

den, per la qual cosa es va estudiar la pos-

tar conduccions en forjat. S'han de preveu-

neteja, ja que en no fabricar in situ s'oca-

sibilitat de segellar la junta amb un material

re els punts de llum necessaris al sostre a la

sionen menys residus de material.

el disseny de la peça a fi de trobar una solu-

elàstic. Es preveu segellar les juntes verti-

fase de

ció des de taller que eliminés o minimitzés el problema. A la mostra que es va presen-

Potser seria convenient investigar més

passadís

A l'obra plantejada s'assumeix el repte

cals entre panells interiorment i exterior, no

necessaris. El projecte executiu ha d'estar

de la investigació amb tots els condicio-

obstant això, el cantell del panell s'ha resolt

completament definit i hi ha poques possi-

nants, avantatges i inconvenients que això

tar a obra s'apreciava el corbat de la peça.

de manera que si hi entra aigua es canalitza

bilitats de realitzar canvis a obra ja que

representa.

No és desitjable que en col·locar els panells

fins a la part inferior per on se li dóna sorti-

poden ser massa cars.

adjacents hagi passat el mateix, que supo-

da a l'exterior. L'ampit de la finestra es fa

saria un problema estètic i d'estanquitat.

també en peça prefabricada amb una unió a

AIXÍ mateix, a la presentació de la mostra es

la part central que s'espera impermeabilit-

va observar que era necessari dimensionar la

zar mitjançant segellat.

longitud dels ancoratges perquè aquests no

fabricació,

deixant

els

Nous mètodes i noves solucions A les divisions interiors i instal·lacions la idea era continuar amb el mateix criteri:

Quant a l'estructura, caldria destacar

utilitzar materials semiprefabncats de tipus

quedessin

que, com a plantejament d'obra prefabrica-

pladur. Es va completar la mostra amb un

embeguts dins de l'espai disponible entre el

da no s'ha portat a tot el conjunt. En resol-

mòdul de fusteria de PVC (material

panell i l'extradossat de pladur.

dre els pilars pel mètode d'execució in situ.

mica desacreditat últimament pel que fa a

sobresortissin

per

l'interior

una

L'Infortnïtiu PRIMERA QUINZEI

S S S BBB B

s s a s ss i

h nlh oo TTïïTr

i ti

nfeno d m .1 1

n ipcra d F I L d dL i n n TJtíï d FIL'

m riu i

k Façana sud.

Plànol de situació dels habitatges.

A QusrvïZENA JUNY 2002

Construir en sec és possible | / \ ra fa un any que vam tenir \ r \

de les patologies que tenen lloc en la majo-

notícia que l'Incasol feia una promo-

ria de construccions diguem-ne "més tradi-

ció d'habitatges a Vic amb una tècnica poc

cionals". Aquesta és una qüestió que caldrà

habitua! en edificis d'habitatge, la majoria

tenir molt en compte en el futur, per les

dels seus elements eren prefabricats; l'es-

demandes que podem rebre els aparelladors

tructura, la façana, els envans, la coberta,

sobre l'obra en període decennal, i que no

les fusteries, convertint la construcció en un

estaria

muntatge en sec. Per això vam visitar l'obra,

malament

que

les

asseguradores

també valoressin en les seves primes per

ja que volíem veure com es feia, en plena

l'ADD.

execució. La primera sorpresa va ser la magnífica

Passant a les instal·lacions d'aigua i

presència de l'estructura prefabricada. Els

calefacció, aquestes s'han fet amb tub de

sostres són unes prellosses de formigó armat

polietilè reticulat, la qual cosa ha dut alguns

de 7 cm de gruix recolzades sobre unes jàs-

inconvenients a l'hora de comptabilit?ar-la

seres de cantell que s'acaben de formar en

amb el pladur. sobretot perquè en el mercat

obra amb una capa de formigó. Aquest sis-

encara no hi ha suficients accessoris per al

tema permet fer la estructura amb molt pocs

muntatge dels terminals i també perquè

apuntalaments i sense cap encofrat de fus-

alguns tubs s'han perforat per l'acció d'operans maldestres, poc acostumats a fer zones

ta. En conseqüència, l'obra és molt més neta i segura que una obra de sostres "tra-

humides amb pladur. Tot i això, el resultat

dicional", vull dir formigonada in situ.

final és prou bo.

Les façanes són panells de formigó de I a un preu raonable

15 cm de gruix fixats als sostres amb ferros galvanitzats, que permeten la correcció de la

Si parlem dels aspectes econòmics,

posició del panell i naturalment la seva fixa-

podem dir per exemple que el preu aproxi-

ció definitiva. Com que els panells formen

mat de l'aplacat de panells prefabricats de

un mur que passa pel davant dels sostres,

formigó està al voltant de 83

les deformacions instantànies o diferides de

{13.810 ptes/m-): la coberta entre els per-

l'estructura no es manifesten en els tanca-

fils, les plaques de fibrociment i la teula té

euros/rrr

un preu de 52 euros/nr (8.655 ptes/nv), i

ments i, d'altra banda, l'aïllament tèrmic aconseguit resol els ponts tèrmics del sos-

els envans de pladur costen 17,96 euros/m1

tres de forma efectiva. Com a cosa no tan

(2.989

positiva, direm que una norma absurda de

33.40 euros/m; (5.557 ptes/m;) els de divi-

ptes/m-) els de divisió interior i

sió entre pisos. Pel que fa a les xifres econò-

l'ajuntament força al fet que l'acabat dels panells siguin amb maons de cara vista.

miques globals, el preu per m- (62.900 ptes

Aquest fet ha comportat que els panells més

/nv) ès molt semblant al d'altres promocions

llargs es deformin, corbant-se. Tot i que han

que hem estudiat en aquesta secció, mcloent-hi aquelles que podríem dir convencio-

trobat la solució per forçar-los a recuperar la

nals,

planor tallant una de les dues capes de l'armat, creiem que una interpretació més fle-

trucció d'aquest estil, ja que a les caracte-

un procés

xible d'algunes normes urbanístiques hauria

rístiques d'una major qualitat objectiva de

evitat el problema.

l'estructura i els tancaments que es fan sota

meno durant la construcció, una major velocitat d l'execució i també la mimmització

industrial, s'hi s'ha d'afegir un

per

exemple:

amb les peces integrades Els tancaments de vidre on hi ha les

Sabadell

de les Rondes, 60.272 ptes/nr (L'INFORMATIU 175), o Can Baciana, 70.900 ptes/m* (L'INFORMATIU

Un mur cortina

VIMUSA

64.818 ptes/m : (L'INFORMATIU 172); Vores

185).

Així doncs, a la vista dels resultats, podem veure que el producte de construcció en sec és possible a un preu prou raonable,

obertures practicables s'han fet com un mur

i encara que el mercat té una inèrcia molt

cortina on ja hi ha integrades les finestres,

gran, sí es comencen a fer més promocions

les persianes i els cantells de sostre en una

d'aquest

sola peça construïda a taller i que en l'obra

actualitzant i traurà nous productes adap-

només es munta. Quant als acabats inte-

tats a aquests sistemes que facilitaran la

riors, s'ha optat pel terratzo als paviments i

baixada dels preus. ífc

estil,

mateix

mercat

pladur en les divisions, tant d'envans com les de separació entre habitatges. S'han eliminat els enguixats interiors substituint-los per una pintura directament sobre els sostres de formigó. Les portes interiors són de tipus monobloc i a les cuines no hi ha rajoles. Només hi ha un aplacat de granit a \a Xavier Oliva

zona de treball, sobre el taulell. Sempre defensarem un tipus de : .

_^_ ^ 1

InforrnatiufïàpaU

s'anirà

Llnformaüu PRIMERA QL^.ZEVAJUNY 2002

RESUM ECONÒMIC 4 8 HABITATGES INCASOL A VIC. SUPERFÍCIE TOTAL CONSTRUÏDA: 4.263 n Sm 1 0.51 í

MOVIMENT DE TERRES FONAMENTS 1 MURS ESTRUCTURA COBERTES TANCAMENTS EXTERIORS TANCAMENTS INTERIORS

pta. 360.290 2.7 41.092 35.3 10.321 10. 88.087 28.C 97.955 29-£ 96.886

2.165 16.474 212.219 61.232 170.675 177.881

.14% ,09% 1 .07% .06% 1 ,31% .79%

pla/n 8 64 8.28 2.39 6.66 6.94

i 9 10 11 12 \;i 14 15

PINTURA PAVIMENTS VENTILACIÓ 1 EVACUACIÓ FUSTERIA EXTERIOR FUSTERIA INTERIOR CUINES MARBRES 1 EQUIPS PROTECCIONS ELECTRICITAT

6.5 37-024 18.2 49.276 6.4 98.409 21.6 89.448 13.: 40.104 10.7 76.744 82.034 15.3 94.479

39.288 109.680 39.056 130.356 80.176 64.770 3.498 92.523

,60% ,27% .59% .64% .32% .29% ,23% .13%

1.53 4.28 1.52 5.08 3.12 2.52 13 3.61

Í7 .8 9 20 ?1

AUDIOVISUALS. COMUNICACIÓ CONTRAINCENDIS GAS CALEFACCIÓ 1 ACS INSTAL·LACIONS DE TRANSPORT VARIS

2.6 78.818 2.7 00.182 15.S 48.556 12.: 76.990

16.100 16.228 95.853 74.387

,07% ,08% ,35% 93%

62 63 3.74 2.90

,78 .81 2 ,48 17,45

250.9 87.752 268.2 20.369

1.508.467 1.612.037

100.00%

58.87 62.91

353,85 378,15

1. 37.236 4.7 24.906 2 . : 59.079 44.578 44.070 46.001 00.586 1.568.656 1.081.874 1.175.313

6.655 28.397 14.178 2.672 265 877 4.211 9.428 6.502 7.064

13.352.299 20.454.290

80.249 122.933

z à 4 5 i

TOTAL PRESSUPOST EXECUCIÓ MATERIAL EDIFICIS TOTAL PRESSUPOST EXECUCIÓ MATERIAL (LIQUIDACIÓ)

2 3 4 <i fi 7 i q in

MOVIMENT DE TERRES MURS 1 LLOSSES PAVIM ENTS AIGUA POTABLE 1 REG GAS TELECOMUNICACIONS BAIXA TENSIÓ ENLLUMENAT PÚBLIC SANEJAMENT JARDINERIA 1 MOBILIARI URBÀ TOTAL PRESSUPOST EXECUCIÓ MATERIAL URBANITZACIÓ TOTAL PRESSUPOST EXECUCIÓ MATERIAL (LIQUIDACIÓ)

3 86 í 4 ,7Rf 1 .36 4 .04 1 .73 ?? 73 ,16 3 ,SH 1•ÍH] 1 •> 1 9 ',8? 2 .70 2

C/Bolmes, 6 - 08007 Barcelona • Tel 93 302 20 iS w w w

b e r d a l a

c o m

mail

Fa» 93 302 57 89

b e f d o Io

R E P O RTAT G E

Prefabricació i industrialització en edificació I A proposta de la Direcció \r\

General d'Arquitectura, es va redactar

un projecte i s'ha executat una obra amb el desenvolupament de tecnologies fora del que entenem per construir en sistemes tradicionals. Una decisió política, d'encàrrec, en el marc de l'aplicació de noves tecnologies, per tal de racionalitzar i de fer més sostenible la despesa energètica que comporta el procés constructiu en el camp de l'habitatge. Actualment, primer construïm per tot seguit destruir-ne una part, per encastar unes instal·lacions que quedaran amagades sota una pell d'acabat exterior més o menys durador en l'envelliment. Tradicionalment, la runa, el material de rebuig, s'acumula desordenadament durant el procés d'edificació i no es fan previsions de selecció ni de manipulació pel possible reciclatge d'aquests residus. Entre suggeriments de prefabricació, projectes d'estalvi energètic i diferents alternatives d'industrialització, es materialitzà el projecte amb els criteris de prefabricar els elements estructurals, jàsseres i taulers de forjat i els tancaments de façana cecs. Es van establir dos tipus de finestra- balconada

i panells de formigó combinats amb mòduls

ducció

amb persiana incorporada per les obertures

monobloc de PVC per a les obertures i con-

taller, cal que hi hagi metres quadrats

exteriors de cada dependència. També es va

siderada l'obra de Vic com una unitat indus-

d'industrialització.

acordar utilitzar el cartró guix com a element

trialitzable, es va ajustar el projecte per

de trasdossat i divisió interior.

•

industrial;

per

prefabricar

el possible industrial que pugui desenvolupar

el sistema

industrialitzable

escollit.

Cada unitat ha de tenir un mínim de

•

En aplicació del que disposa la Llei de

construir un edifici amb elements prefabri-

superfície de 8 a 12 m-, per tal de reduir

Des d'un inici, hi ha un condicionant

cats de grans dimensions i industriahtza-

les despeses que depenen de la mateixa

tatges, les OCT mereixen ser considera-

important en aquest projecte de Vic; segons

bles, tant per l'estructura com pels tanca-

unitat.

des des de l'inici de la redacció del pro-

les ordenances urbanístiques del PPO, les

ments de façana. Això comportava definir en

La repetició de peces o unitat convé

jecte executiu. Podria esdevenir una

façanes dels edificis on va ubicada l'obra

el conjunt de l'obra els diferents sectors i

que sigui alta, al voltant de les 15 uni-

han de ser en un mínim del 8 0 % d'obra de

subsectors industrilitzables. i dissenyar tèc-

tats.

fàbrica de totxo vist. Una contradicció entre

nicament l'acabat de cada una de les peces.

El projecte Es va projectar dos blocs rectangulars

industrialitzada

control més acotat del procés de fabri-

admet totes les categories i qualitats

cació i de construcció dels edificis, fet

que coneixem com a formigó vist: trac-

que pot repercutir en una major quali-

tiu. A partir d'aquest, es va iniciar els trà-

tament a l'àcid, raig de sorra, textures,

tat, seguretat, estalvi energètic, gestió

mits administratius per a l'aprovació i adju-

color, ressalts a l'encofrat o bé definir

de residus; en definitiva, major sosteni-

dicació contractual.

geometries arquitectòniques a gust par-

bilitat en el resultat final.

El segon document

tècnic,

projecte

L'acabat

de la peça

Amb la industrialització és possible un

Es va concretar el primer model i redac-

de set plantes pis, a base d'estructura rígida

•

barrera infranquejable. •

tar el primer document del projecte execu-

el que es pretenia en projecte i el que obligava la norma.

•

l'edificació, en edificis destinats a habi-

ticular. Els acabats no poden condicio-

de pòrtics ortogonals i forjats en llosa mas-

d'industrialització i justificacions tècniques

sissa de formigó armat. Per la posada en

del sistema constructiu, es va posposar fins

La definició dels detalls constructius

Avui encara hi ha molt poques empre-

obra, es va escollir el sistema de fabricar a

que es va tenir garanties d'adjudicació de

generals, especejament, carregaments,

ses dedicades a la industrialització del pro-

taller: les prejàsseres i prelloses de tot el

l'obra i confirmació a l'industrial escollit per

juntes, i amídament de l'obra, per tal de

conjunt. Per la façana, es va projectar un

a la fabricació (una trajectòria a seguir, obli-

no fer invents |a que hi ha molta expe-

ments de ideoneïtat tècnica, DIT o certifi-

model de plaques de formigó, de caracterís-

gada, difícil i llarga, que està plena de con-

riència, és bo escoltar els suggeriments

cats d'ús, DAU, que les Oficines de Control

tiques semblants a les d'un prefabricat per

tradiccions.)

que ens pot oferir un especialista. I'm-

Tècnic exigeixen per tal de no posar reserves

nar ni definir el disseny. •

a naus industrials, que portessin incorporat en el procés constructiu els elements de

dustriai que defensa el seu sistema o

Industrialització en la construcció

ceràmica que obliga la norma del pla urbanístic. Una vegada concretat el sistema amb què es volia construir, prejàsseres, prelloses

D'aquesta experiència, creiem que en un projecte amb elements prefabricats cal tenir en compte: •

L'obra és una unitat potencial de pro-

cés constructiu, que puguin oferir els docu-

tècniques a l'hora d'emetre l'informe favora-

d'un tècnic experimentat i coneixedor

ble per l'assegurança decennal a què s'està

de la problemàtica

obligat en la construcció d'edificis d'habi-

que es proposa

desenvolupar. •

L'edificació

tatges.

Hi ha d'haver una relació de comú i

La millor recomanació és que s'esculli

acord entre els redactors del projecte i

un sistema que estigui experimentat i que Continua a la pàgina 50

Solius,S.A. CONSTRUCCÉONES Sede social, Dirección General y delegación de Cataluna Sicilià, 93-97,4' p. - 08013 BARCELONA Tel.: 93 265 41 43 - Fax: 93 265 58 05 E-mail: solius(5)csolius.com

Ddegación Madrid Orense, 16, ° 28020 MADRID 556 72 32 Fix: 91 597 48 02 E-mail: solius@arrakis.es

Delegación Oví Fra, Crf 33001 OVIEDO : 98 520 76 85 Fax.98 520 31 41

.QUINZENA JUNY 2002

disposí de la màxima documentació tècnica justificativa. En el cas de Vic, el projecte es va iniciar abans de l'entrada en vigor de l'actua! LOE. Per tal de poder donar compliment a les exigències de l'OCT, de comú acord amb la propietat i la direcció tècnica i de control, es va redactar un protocol de control i anàlisi dels elements prefabricables, amb registres de les matèries primeres, aigua, àrid, ferro, ciment dels elements encastats, totxo, de la fabricació, formigó i soldadures, de les peces fabricades en referència al seu comportament mecànic, garaesa, geladicitat, flexió, envelliment, absorció, succió. Va ser necessari definir el procés de fabricació, magatzematge a taller i a l'obra, el transport i col·locació a l'obra. Es va concretar cada model i tipus de fixació, suport, les juntes, l'aïllament, el segellat i l'estanquitat, per tal de justificar la durabilitat a llarg termini Tot aquest treball requereix d'un equip de professionals que sigui capaç d'aconseguir que tots els implicats: promotor, arquitecte projectista, calculista de l'estructura, enginyeries tècniques, aparellador de l'obra, OCT, tècnics de la constructora, tècnics de control tècnic i de qualitat, treballin solidàriament, amb ganes d'avançar, resoldre i fer

dels entrebancs una progressió cap aquest camí de les noves tecnologies i la sostenibilítat. Aquesta és una feina que pot resultar especialment enriquidora per l'aportació de les experiències de cadascú en un debat obert i innovador. L'obra Una vegada es van iniciar els treballs de fabricació i es va posar en funcionament el procés constructiu del que era l'execució de l'estructura, tancaments interiors i exteriors aixi com revestiments i paviments, es va executar d'acord amb el calendari inicialment previst. La fase d'acabats ha estat una etapa molt més lenta i complicada, segurament per falta de previsions i descoordínacíó entre els industrials que hi intervenen i l'execució d'unitats d'obra que estan interrelacionades.

l'estudi geotècnic. En el capítol d'estructura també hi ha increments per exigències de major quantia de ferro i de formigó com a conseqüència del control tècnic a què s'ha supeditat l'obra. S'han introduït millores de qualitat i de servei en les connexions i subministraments. En total, el desviament pressupostari no ha superat el deu per cent del pressupost contractat.

Gestió de residus La manca de practica i la poca experiència en el control i gestió de residus per part del contractista i de les subcontractistes han fet difícil la selecció i magatzematge separatiu del residu. Teòricament, a l'hora d'industrialitzar és fàcil classificar les sobres del que és acer, obra de fàbrica, formigó armat; per tant, es pot fer arribar a l'abocador de forma separada. A l'obra, és posEls edificis que es van projectar s'han sible organitzar contenidors diferenciats: per construït d'acord amb les directrius del pro- recollir les sobres de paviments de terratzo, jecte. Durant el transcurs de les obres no els retalls de perfilaria metàl·lica de l'ess'han presentat variacions significatives al tructura de les divisions interiors i de la formació dels pendents de coberta, dels tapapressupost que es va valorar inicialment. L'augment més important està en el capítol junts de perfils de PVC de la fusteria exterior de fonaments per diferències detectades a conjuntament amb els retalls de canonades de la xarxa de clavegueram també de PVC, o l'hora d'establir la cota de sortida del nivell de les instal·lacions d'aigua sanitària de dels pous de fonamentació, no previstes en

políetilé. de les plaques de cartró guix. de tots aquells sobrants de fusta o aglomerats de la fusta. En general, l'edificació industrialitzada i prefabricada a la posada en obra és més neta d'entrebancs i de residus. Seguretat Des del punt de vista de seguretat i sobretot en el moment de construir l'estructura va ser fàcil establir mesures de control i de disminució de riscos. El sistema que s'ha fet servir permet que l'obra estigui neta i sense entrebancs. Cal dir però, que encara resta molt de camí a fer per fer prendre consciència a l'operari especialista que ell és el principal actor a l'hora d'establir seguretat en benefici seu. L'experiència, en general, ha esta bona per a tothom, i seria bo poder transportar aquests resultats a d'altres projectes per millorar-los en benefici d'una millor qualitat, seguretat, i sostenibilítat del procés constructiu, í í

[

Joaquim Bover, arquitecte q

'fe. ^'° '£'es

A FORMACIÓ OCUPACIONAL

Aprèn a realitzar projectes per ordinador Adreçat a estudiants menors de 25 anys £

Aprendràs a dissenyar i modificar plànols amb els programes Autocad 2D, Autocad 3D i 3D Studio. També a incorporar fotografies i millorar la presentació dels teus projectes amb el programa Photoshop i l'ús d'Internet. 1 a edició: del 17 de juny al 26 de juliol 2" edició: inici a finals de setembre

Les places són limitades. Inscriu-t'hi ara! *

INFORMACIÓ I INSCRIPCIÓ Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Inscripcions al Departament de Formació (3a planta) Més informació al Servei d'Atenció del CAATB 932 40 23 73 CURSOS SUBVENCIONATS PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA I EL FONS SOCIAL EUROPEU ] Generalitat de Catalunya í Departament de Treball Direcció General d'Ocupació

Fons Social Europeu

L'Informatiu PRIMERA Q L X Z L N I A J Í U N Y 2002

5 I

Impulsar la renovació constructiva Ü

na anàlisi de la situació de

es van solucionant i dels quals s'extreuen

trador, de l'arquitecte i de la casa de

la construcció específica d'habitatge

unes primeres conclusions que passem a

control. Per segons quins prefabricats,

enumerar a continuació:

això implica un cert "segrest" del mer-

procés constructiu com la imatge final

cat. Aquest tema no es va produir a Vic,

són espectaculars.

durant els darrers anys 9 0 . recollint l'experiència acumulada de la promoció en aquest sector, va fer que es cregués oportú impul-

•

lloada pels fabricants d'obra vista). •

6è Malgrat la imatge "peculiar", tant el

ja que l'arquitecte va actuar com s'es-

l r Malgrat ser sistemes coneguts arreu

sar des de l'Administració (des de la Gene-

d'Europa, les garanties que ofereixen

menta al punt anterior. Un projecte molt

A efectes constructius, els punts més

ralitat de Catalunya) una renovació cons-

els "prefabricats" pel que fa al control

estudiat fa àgil aquest procés. Sistemes

destacables pel que fa a grans prefabricats

tructiva en un sector tradicionalment con-

de qualitat i "netedat" d'execució, les

de contractació estudiats o adjudica-

de façana de Vic N-152 serien:

servador i que semblava abocat al col·lapse

cases de control per a l'assegurança

cions a empreses constructores en fase

d'idees i recursos, davant el boom immobi-

decennal

difícil

de projecte bàsic són mecanismes que

teixin peces de tres plantes d'alçada

liari d'aquests anys.

d'admetre aquests sistemes que els tra-

afavoreixen una major agilitat posterior

(>9 metres). D'aquesta manera, molts

dicionals

en el procés constructiu.

problemes se solucionen de cop, però

cal recordar que es necessiten grues

Aquesta anàlisi oferia un espectacle de

han considerat

per

manca

més

d'estadística

solucions constructives molt poc diversifica-

"local" i, en ocasions, per l'aplicació

des (sostres reticulars, obra vista, monocapa,

lleugerament "diferent" d'aquests.

cobertes invertides o inclinades de teula...)

•

Els sistemes de preindustrialització

especials (més de 2.500 kg en punta).

impliquen, en tots els casos i si es vol un

Per tal d'aconseguir la rapidesa que

mínim

d'efectivitat,

una

previsió

Gran espectaculantat pel fet que exis-

S'ha estat molt curós pels problemes

molt optimitzades econòmicament, malgrat

ha de compensar el teòric major cost, jun-

absoluta des del projecte de tot el pro-

que poden aparèixer de compatibilitat i

que abocades a "quadres

patologies"

tament amb la min imitació d'imprevis-

cés constructiu í una "mentalitat modu-

comportament

coneguts, no sempre solucionables des del

tos, cal que els redactors dels projectes

lar", tant per part de l'arquitecte

ceràmica i formigó, que així treballen

projecte, i de dificultós control a l'obra.

redactar el projecte com per part de la

treballin molt de la mà dels fabricants i

D'altra banda, aquest tema anava lligat

que variïn o ajustin els sistemes de con-

direcció facultativa en executar l'obra i

amb la Llei de l'edificació, en què les cases

tractació per tal que els temps d'espera

de l'arquitecte

de control per a l'assegurança decennal i les

per a la fabricació es redueixin. Cal tenir

mateixes asseguradores, comencen a agafar

en compte que, a hores d'ara, en aquest

un protagonisme cabdal en el procés cons-

estadi, aquest

tructiu.

(pesant i de gran dimensió per façanes)

tipus

prefabricació

és bastant" a mida" de cada obra.

És per això que, des de l'Administració

•

tècnic

entre

dos

materials:

units en un sol element. c)

específicament

El sistema de fabricació i emmagatzematge i, fins un cert punt (no verificat) el

en el control d'execució de l'obra.

que s'ha dit en el paràgraf b), van produir

5è

un bombament a les peces. Les recoma-

Quant als acabats exteriors, certes

normatives

paisatgistes

són en certa

nacions de la casa de control va fer que

l'acabat

"obra

finatment es reconvertís el comporta-

vista" dels panells de formigó armat de

ment real de les peces mitjançant ancoratges per planta i "talls correctors".

manera contraposades:

Els fabricants són pocs i els arqui-

Vic N-152 (2a fase) va ser necessari ja

tectes s'han d'acollir a algun d'ells per

que la normativa així ho exigia. Aquest

tant del control de qualitat s'ha de portar

a la realització del projecte. Malgrat que

acabat va ser una font de problemes per

Com a conclusions importants a efectes

directament dins del procés de fabricació, per

a posteriori l'empresa constructora pot

l'assegurança decennal, un encariment

d'obra amb respecte d'aquesta construcció

tal de minimitzar els problemes de control

variar de subministrador, això implica

considerable

"tota prefabricada", caí destacar;

d'execució i de fabricació in situ. Així mateix,

un recàlcul per part del nou subminis-

imatge "peculiar" (que així i tot, ha estat

es considera, com a base de progressió dels sistemes constructius, que la part més impor-

la utilització

"sistemes"

•

i no deixa d'oferir

una

constructius

estandarditzats obliga a un rigor dimensional

El procés de l'obra és molt més "net" i sostenible.

Seguretat: tot ha d'estar previst i totes

dels projectes per facilitar la fabricació i com-

les mesures de seguretat s'han de pre-

pensar així un probable major cost inicial.

veure, no es pot improvisar. Es poden,

Malgrat

haver-ho

mencionat,

per tant, reduir molt els riscos.

cal

recalcar que ja des del començament, no

No és cert que tota l'obra sigui "seca".

tan sols ha existit una voluntat de l'Admi-

Les partides de formigó in situ per a

nistració d'afavorir aquest procés sinó una

xapes de compressió, e t c , existeixen i

gran dosi d'il·lusió i fe en el mateix procés.

en certs casos, com ara els capitells de

Les línies de treball en què es fona-

pilars, es requereix un increment de

menta aquesta política són la de preindus-

ferro i poden sorgir complicacions d'aplicació.

tnahtzar el màxim d'elements de l'habitatge; fer un únic banc de cuina, un sol tipus de cambra higiènica, senelitzar

Les trobades entre envans i sostres són

fusteries

complexes, ja que les fletxes entre ele-

interiors, fer fusteries exteriors compactes,

ments prefabricats no són sempre uni-

anar a sistemes estructurals "de muntatge a

formes. S'han de tipificar i preveure les

l'obra" substituint els sistemes in situ. Pel que fa a les façanes, immediatament apa-

solucions. 5.

reixen dues línies de treball; les de prefabri-

La quasi majoritària obligació de tornar a les jàsseres de cantell obliga a " p r e a -

cat "pesant" i prefabricat "lleuger".

denar" una altra vegada els sistemes i ajustar a mida les alçades lliures,

Vic N-152 2' fase s'insereix més aviat en ei primer tipus i es pretén portar a l'ex-

Això mateix (el que s'ha dit en el punt

trem el concepte (màxima industrialització),

5) obliga a plantejar-se moJí (!) el tema

i específicament en façanes, tractant de fer

dels passos d'instal·lacions.

íes peces fins i tot de diverses

plantes

d'alçada. En ser aquesta promoció de les

Els

replanteigs

han

de ser

MOLT més acurats!! f£>

primeres en què el compromís "renovador" es va portar fins a les darreres conseqüències, apareixen una sèrie d'entrebancs que

Institut Català del Sòl

d'origen

ESPECIAL 5 2 jLInfonnrau PRjMERA -

Un ascensor n un edifici preexistent La instal·lació d'un ascensor en un edifici resiial a la Rambla de Prat, inclòs en el catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona, il·lustra molt bé una pràctica que avui és força corrent i que representa sempre un repte professional que, en aquest cas, es va ngildre amb èxit i que, fins i tot, va quedar finalista en els premis FAD 1998 en la modalitat d'Interiorisme.

INSTAL·LACIÓ D'ASCENSOR EN EDIFICI D'HABITATGES CATALOGAT Ubicació: Rambla de Prat, 15. Barcelona. Promotor: Joaquim Rius. Arquitectes: E. Antoni Vilanova Brugués i Josep Vilanova Brugués. Realització: Ascensors Ersce, S.A, Antoni Maria Sagalés i Lluïs Vallvei. Fotografies: Andrés Bühlmann.

edifici de finals del segle

meti el pas a les dependències de porteria i

XIX correspon a una tipologia de

no malmeti cap dels elements protegits

arquitectòniques, de situació de l'aparell en

No és estrany que aquestes instal·lacions

construcció entre mitgeres d'amplada reduï-

existents. En les plantes pis cal perllongar

l'edifici, dels materials i de l'estructura, és

es portin a terme per facilitar la vida a

A banda de les qüestions

purament

malment detenorats.

persones d'edat avançada, cosa que

da i important profunditat edificable, que

unes passeres metàl·liques per connectar

important remarcar aspectes tant de gestió

distribueix el vestíbul d'accés a l'immoble i

amb l'escala existent, i així poder ampliar

com d'execució que cal tenir en compte

incrementa també el grau de penllositat

un local comercial en planta baixa i habitat-

l'espai d'arribada.

quan ens trobem amb actuacions d'aques-

de l'obra, en els moments de l'execució.

L'ascensor

corre

manera panoràmica pel pati i els vidres de

tes característiques i que determinen el bon

Qualsevol element

de l'edifici organitza dos patis interiors, un

les passeres, que actuen formant un pla de

procés de l'obra:

provocar caigudes molt perilloses.

de mancomunat amb una de les finques

vidre dins el pati, protegeixen el seu des-

ges a les cinc plantes superiors. La planta

•

La relació amb el veïnatge és molt

mitgeres i un altre, el propi de l'escala, que

plaçament. En planta baixa l'ascensor ens

intensa.

actua no tant com a veritable pati sinó com

rep dins una caixa de vidre que remarca el

sovint regulen el fet de posar el projec-

un buit associat a aquesta possibilitant la

seu aspecte purament tecnològic, i folra la

te a exposició dels veïns de l'escala i

ventilació de dues peces dels habitatges.

cabina panoràmica amb acer inoxidable.

estar subjecte a les al·legacions perti-

La col·locació de l'ascensor en el pati

Els elements estructurals

Les normatives

municipals

pot

tal·lació de la maquinària s'hagin de realitzar proves de funcionament sense algunes de les proteccions al desplaçament de la cabina. Aleshores s'hauran de col·locar proteccions provisionals i

nents.

bàsics del

mal col·locat

És fàcil que durant el muntatge i la ins-

impedir la proximitat del veïns a la

mancomunat es feia impossible pel fet que

conjunt són tres: l'estructura pròpia de l'apa-

s'havia de connectar el vestíbul de la planta

rell elevador, unida amb plaques i ancoratges

en el cor dels habitatges, en els seus

baixa pel local comercial. Es va preveure,

a la paret estructural; l'estructura a base de

vestíbuls, on és pràcticament impossi-

En obres de rehabilitació, no és estrany

doncs, la solució pel pati d'escala amb una

suports formada per tubs d'acer per a la sus-

ble evitar el pas dels ocupants en llocs

que el perill s'incrementi a causa de la

construcció lleugera i transparent de manera

tentació del replans, de les portes i dels

de poc espai

durant les obres. Això

manca d'il·luminació de l'escala. Cal,

que ia seva implantació causés el mimm

vidres de protecció; en planta baixa, aquests

incrementa molt els controls de segure-

doncs, unes bones mesures d'il-lumina-

impacte visual, en especial a la planta baixa.

suports formen ia caixa de vidre i recolzant-

tat de l'obra, i ja no diguem en unes

ció i de protecció de baranes, dels

L'ascensor és del tipus hidràulic. Es

se sobre l'últim element estructural, el fos-

obres antigues, on tots els elements,

forats de la caixa i del fossar, i no dei-

sar, construït amb murs de formigó armat.

baranes, paviments, replans estan nor-

xar eines o trossos de materials als

col·loca en planta baixa de forma que per-

•

Aquestes obres normalment incideixen

maquinària

L'Informitiu PRIMERA Q. ' " ' •'• JUNY 300!

reptans, que poden ser entrebancadors

2370/1996, Directiva del Parlament Euro-

o projectils si cauen per descuit. Cal,

peu i del Consell 95/16/CE. etc. El fet de les

doncs, una bona senyalització i les

•

homologacions de la cabina, de la maquinà-

comunicacions pertinents als veïns de

ria i de la caixa pròpiament, serien un escull

l'inici de les obres.

difícil per a una solució particular com va

També s'ha de tenir en compte les

ser aquesta. Altrament, les actuals reduc-

barreres arquitectòniques. En edificis

cions de les maquinàries hidràuliques facili-

antics, pot haver-n'hi d'insalvables que

tarien la ubicació d'aquestes sense gravar

impossibilitin complir el decret d'acces-

tant la propietat.

sibilitat però que s'ha de tractar de suavitzar.

Cal saber

l'empresa ERSCE. La relació va ser del tot

minusvàl·lid a la comunitat, cosa que

positiva gràcies que la magnitud de l'em-

pot fer variar totalment el projecte. •

•

La construcció va anar a càrrec de

ha cap

presa ens va permetre tenir un contacte

Si hi ha esquerdes en els límits de la

directe, mitjançant un encàrrec únic, amb

finca, cal fer les actes notarials perti-

cadascun dels industrials i vam poder par-

nents a fi que quedin constatades i no

lar de tots els elements de disseny propo-

es puguin atribuir més tard a l'execució

sats, fet clau per poder garantir amb èxit e!

de l'obra.

resultat desitjat. <$

Es treballa fent forats en llocs de molt de pas d'instal·lacions soterrades. Per això s'ha de preveure amb anterioritat el pas de claveguerams, xarxa d'aigua, e t c , perquè no provoquin sorpreses durant l'execució i la interrupció de l'obra.

Passats ja uns anys d'aquesta intervenció, val a dir que moltes de les decisions

Josep Vilanova

preses haurien de ser revisades des de lleis

E. Antoni Vilanova

i decrets nous que han aparegut, Decret

Arquitectes

UN COLOR...

S E R V I C I O I N T E G R A L DE G R U A S TORRE Tel. 9 3 5 - 6 2 - 1 8 - 5 3 / 5 4

Fax. 935-62-19-07

http://www.remayser.coni remay5er@ren1ayser.com

C€ AUSA - Aitomovifes UtHilarios. S A E -mal , CVa deVc.Km28 P O B 194. 0624OlitevE5a-BARCH.ONA(ESPANA) Té •34936747311

Empreu certificada por AENOR para el alquiler, la reconstrucción, el ni on ta je, la reparaciòn y el mantenim tenco de grúas torre.

C/del Tenes, 4 Pol- Ind. Llevant OS ISO PARETS DEL VALLfS (BARCELONA)

\ \

AKORPMNVoo/' Làminas flexibles de PVC-P

de cubiertas (nuaves y en irehajiilitaciqn) con ALKORPLAN

de toros de Sa«r-Sebastiàr

Para mas información: Tel. 93 848 40 13 e-mail: valerie.hardy@solvay.com

SOLVAY

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

Carretera del Montnegre, s/n. Tet. 93 848 40 00 / Fax 93 867 55 17 08470 Sant Celoni (Barcelona) www.alkor.e5

«ss

SOLVAY

Nunca creí que viajar solo pudiera sertan divertido.

Todo llega. •

La Clase C le resultarà realmente

Servofreno de Emergència (BAS), volante

especial por muchas cosas. Por su equi-

multifuncional, 6 velocidades, climatizador

pamiento de serie que incorpora 4 airbags,

automàtico, ordenador de viaje... Y todo:

windowbags delanteros y traseros, ABS,

desde 29.650 €.*

Programa Electrónico de Estabilídad (ESP),

•

Venga a probar la Clase C.

Mercedes-Benz

•Clase C 160 Clàssic (129 cv). IVA, ímpucsloile malriculaclón y lianspwle induklos. La Clase C de Mercedes en sus versiones: C 200 K (163 cv), C 2JO 1170 cv|. C 320 (218 cv), C 200 CDI (116 cv), C 220 CDI (143 cv) y C 270 CD1 (170 c

Cars Barcelona Concesionario Oficial Mercedes-Benz Pg. Manuel Girona, 49. Tel.: 93 203 29 54 | Pg. Reina Elisenda, 7 y 13. Tel.: 93 204 83 52. 08034 BARCELONA Narcís Monturiol, 10-12. Tel.: 93 470 08 00. 08960 SANT JUST DESVERN