INF020915

J O L• LE G I D ' A P A R E L L A D O R S

I A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

D

E B A R C E L O N A

idl'.MJMMUF

Responsabilitat civil del professional a debat El noticiari Presentació de!

número 19 de Temes de disseny

1

Tïo

El noticiari Premis Bonaplata d'arquitectura industrial

III Convenció tècnica de la professió Contart 2003 El noticiari Arcadi Oliveres dóna respostes a la globalització

Quadern central: Programació de cursos de tardor

1Ï2

| | a ciutat de Sevilla acollirà a 1 1 — la tardor del 2003 la III Convenció tècnica de l'arquitectura tècnica d'àmbit estatal Contart 2003. Se celebrarà del 12 al 14 de novembre, i és la tercera edició d'una trobada organitzada per als 46.000 aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats a l'Estat espanyol. Es tractaran temes com ara qualitat en l'edificació, economia, seguretat i salut i medi ambient. -V El reportatge World Trade Center Barcelona

SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2002 Preu = 2 €

147

209

Palaugres klinker y caravista ceràmic Palau peces de disseny al seu abast

www.palautec.comj e-mail: palautec@palau.es tfno: 902 30 33 34 Delegat comercial a Catalunya: Fèlix Pedró Murïoz Ttno: 649 41 20 08 e-mail: fel!xpedro@palau.es

PALAU TECNOLOGIA CERÀMICA S A

EL

TEMA

tsí Responsabilitat civil L'Informatiu SEGONA

Magistrats i tècnics debaten sobre la responsabilitat civil dels professionals | P I dia 8 del maig passat, I ^ H l'Assessoria Jurídica del Col·legi va organitzar una jornada de debat sabre la responsabilitat civil dels arquitectes tècnics, en la qual els magistrats que hi van participar es van pronunciar sobre les qüestions que més interessen al col·lectiu en relació amb aquesta matèria. La gran assistència de públic i el ressò que va tenir Tacte, ha posat de manifest la importància que la responsabilitat civil té per a la professió.

La jornada va ser presentada per Xavier Bardají, president del Col·legi, qui va deixar palesa la importància que té aquest tema per als aparelladors í arquitectes tècnics i per al seu dia a dia professional. L'alt cost de l'assegurança, la manca d'una oferta plural en el món assegurador, la sensació de "presumpció de culpabilitat" dels tècnics, l'increment de les reclamacions i l'esperança sobre el paper que haurà de jugar la nova Llei d'ordenació de l'edificació pel que fa a les responsabilitats i garanties, van ser alguns dels temes destacats pel president.

El president del Col·legi, Xavier Bardají, presenta els ponents de la taula de debat

Xavier Bardají va convidar els assistents a escoltar el punt de vista dels magistrats, així com manifestar quin és el punt de vista dels professionals de la construcció.

La primera

ponent, Amèlia Mateo,

vol tipus de patologia que pugui presentar

En base a aquest precepte, l'arquitecte tècnic pot ser presumptament

responsable

magistrada de la Secció 17a de l'Audiència

dels defectes apareguts en les obres que ha

de Barcelona, va introduir el tema, desenvo-

realitzat, durant els 10 anys següents a l'a-

lupant un precís i entenedor estudi compa-

cabament d'aquestes. Però, la responsabili-

ratiu del marc legal definit per l'article

tat no abasta només el termini de 10 anys

1.591 del Codi Civil (CC) i la jurisprudència

després de l'emissió del certificat final d'o-

que l'ha anat desenvolupant, i l'actual regu-

bra, ja que, d'acord amb l'article

lació a partir de la Llei d'ordenació de l'edi-

també del Codi Civil, l'acció per a la recla-

ficació (LOE). En resum, la magistrada va

1.964

mació de la responsabilitat civil prescriu als

exposar que "la responsabilitat per obra

15 anys des de l'aparició dels vicis. Per tant,

morta, és a dir, una vegada finalitzada la

el termini de responsabilitat es podria per-

construcció, establerta fins ara en l'esmen-

llongar fins a 25 anys.

tat article 1.591 del Codi Civil, disposa que "el contratista de un edifítio que se arruinase por viciós de la construcción, responde de los danos y perjuicios si la ruina tuviere lugar dentro de diez anos, contados desde que concluyó la construcción; igual responsabitidad, y por el mismo tiempo, tendra el arquitecto que la dirígiere, si se debe la ruina a vicio del suelo o de la dírección...".

Encara que l'esmentat precepte legal no

La reponsabilitat decennal segons l'article 1591 del Codi Civil

l'edificació.

El sistema de responsabilitat civil definit per la LOE

ACTA DE RECEPCIÓ Canvis a la LOE Actualment, l'article 17 de la LOE ha introduït un canvi substancial en la responsabilitat civil derivada de la construcció, per aquelles actuacions incloses en l'àmbit d'aplicació de l'esmentada Llei, no tan sols per establir uns terminis de responsabilitat esglaonats ( d ' l , 3 i 10 anys) en funció de la tipologia dels vicis que puguin aparèixer en

té en compte ni l'arquitecte tècnic ni el pro-

les edificacions, sinó per reduir considera-

motor -pel fet de tractar-se de figures que no

blement el terminí per a la prescripció de les

existien quan es va redactar el text legal-, la

accions de reclamació, que passa de 15 a 2

jurisprudència posterior els ha assimilat al

anys. A partir de la LOE, el punt de partida

constructor i a l'arquitecte. Així mateix, els

per al còmput de la responsabilitat coinci-

Tribunals han ampliat el concepte estricte

dirà amb l'acta de recepció de l'obra i els

de ruïna fins a equipar-lo a gairebé qualse-

terminis són els següents:

ANY 1

ASE1EMBRE2I

El ponents de la jornada de debat, per ordre d'intervenció (d'esquerra a dreta): Amèlia Mateo, Eugènia Alegret, Francisco Gordilio, Esteve Aymà i Xavier VilaguL Un any per danys materials causats per vicis o defectes d'execució que afectin els elements d'acabat de l'obra. D'aquests defectes, en respon únicament e! constructor.

Tres anys per danys materials causats a l'edifici per vicis o defectes dels elements constructius o de les instal·lacions que provoquin l'incompliment dels requisits bàsics d'habitabilitat. D'aquests danys, en poden respondre tots els agents.

Deu anys pels danys materials causats a l'edifici per vicis o defectes que tinguin el seu origen o afectin els fonaments, pilars, bigues, forjats, murs de càrrega o altres elements estructurals, i que comprometin directament la resistència

mecànica i l'estabilitat de l'edifici. D'aquests danys, també en poden respondre tots els agents.

Altres aspectes innovadors i destacats de la LOE són el principi d'individualització de la responsabilitat dels agents intervinents en el procés constructiu, íntimament lligat a la definició detallada de les obligacions de cadascun: el promotor, el projectista, el constructor, el director de l'obra, el director de l'execució de l'obra, les entitats i els laboratoris de control de qualitat de l'edificació, els subministradors de productes i els propietaris i usuaris. Només en el cas que no es pugui individualitzar la causa de les patologies o quan hi hagi concurrència

de culpes, sense que es pugui precisar el grau d'intervenció de cada agent en el vici aparegut, la responsabilitat serà solidària.

Aquí sorgeix una altra novetat important, quan la Llei fixa expressament que en tots aquests casos de responsabilitat solidària, sempre respondrà el promotor amb la resta La LOE també equipara la figura del promotor, les del gestor de cooperatives o de comunitats de propietaris, o altres d'anàlogues que apareixen cada vegada amb major freqüència en la gestió econòmica de l'edificació. El constructor és responsable de l'incompliment de les obligacions del cap d'obra i de les persones físiques o jurídiques que depenguin d'aquest, així com dels sub-

contractistes, i de les deficiències dels productes que hagi adquirit o acceptat, sens perjudici, sí s'escau, de la corresponent acció de repetició.

Així mateix, si el projecte o la direcció de l'obra s'encarrega conjuntament a més d'un tècnic, aquests respondran solidàriament. Els projectistes que contractin càlculs, estudis, dictàmens, informes o altres projectes parcials a d'altres titulats, n'assumeixen la responsabilitat, sense perjudici de la possible repetició. El professional que accepti la direcció d'un projecte, el qual no hagi estat redactat per ell, assumirà les responsabilitats derivades de les omissions, deficiències o imperfeccions del projecte, sense perjudici de poder repetir contra el

ESTUDIS GEOTECNICS TREBALL DE CAMP

^ 8 Sondes geotècniques pròpies. ^t Testimoni continu, rotació helïcoidal. ^t Penetració dinàmica i estàtica.

•$£• Perforació amb martell de fons.

3f Acreditació per la Generalitat de Catalunya.

TREBALL DE LABORATORI

^ & ^ ^

Laboratori propi en mecànica de sòls.

Acreditació per la Generalitat de Catalunya.

Més de 1000 informes l'any.

Softvare propi de gestió de laboratori.

TREBALL DE GABINET 4f Equip experimenlat de geòlegs i enginyers geòlegs. ^ Base de dades de 15.000 estudis.

5f Estudis geotècnics, geologies i hidrogeologics.

3f Anàlisis d'estabilitat de talussos, control d'excavacions,..

GESONDS.A. Cmtr»!: C/ Borogueic, 94-96.

08035 BARCELONA Tel. 93.274.94.55 Fax. 93.428.03.18

gesond@telefonica.net

geotecnico@gesond.com

ciuEEGONA QUINZENA SETEMBRE 2002! llftft

projectista.

Finalment, la LOE, en el seu article 19, regula un sistema de garanties, consistent en una assegurança de danys materials o de caució, pels períodes d'un, tres i deu anys i pels imports del 5%, 30% i 100% dels cost final d'execució, que ha de subscriure el constructor, en el primer cas, i el promotor en els altres dos, per cobrir els danys en els elements d'acabament, els que provoquin incompliment del requisits bàsics d'habitabilitat i els que afectin la seguretat estructural, respectivament. A partir de l'entrada en vigor de la Llei i fins a la data actual, només és obligatòria la constitució de la garantia decennal pels danys estructurals per als edificis d'habitatges.

Més de dos-cents professionals van assistir a la sessió de debat

Laboratori Català de Control s.l.

L.C.C Laboratori acreditat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya per resolució del 28/1/1994.

(DOGC Núm.1862 de data 18/2/1994 seeons codi Registra! 06061 HF/94).

ASESORAMIENTO TECNICO Y ENSAYOS EN MATÈRIA DE CONTROL DE CALIDAD EN CONSTRUCCIÓN E INDÚSTRIA PROYECTO DE IMPLANTACION DE UN SISTEMA DE CALIDAD SEGÚN LAS NORMAS ISO/IEC 17025 E ISO 9001:2000.

C/COMPOSITOR BACH, 18 "POLIGONO CAN JARDÍ" 08191 RUBI-BARCELONA TELS. 93 586 23 18 - 93 697 06 07 - FAX 96 697 33 72

\

. L'Informatiu SEGONA QUINZENA

Definir la ruïna

la Llei d'ordenació de l'edificació, que esta-

A continuació, va intervenir la presiden-

bleix que "quedan derogadas todas las dis-

ta de la Secció 14a de l'Audiència de Bar-

posiciones de igual o inferior rango que se

celona, Eugènia Alegret, la qual va centrar la

opongan a lo dispuesto

seva ponència en aspectes més concrets

també en base al raonament que, pel fet

com ara la definició del concepte jurídic de

que la LOE és una Llei especial que regula

ruïna dels edificis, i en aspectes que han

en els seus aspectes essencials el procés de

en esta Lef,

i

suscitat abundant polèmica entre els juris-

l'edificació, preval sobre la Llei general. Per

tes, com la vigència o no de l'article 1.591

contra, l'altra part de la doctrina sosté que l'article 1.591 del CC continua vigent, no

del Codi Civil.

La insuficient i arcaica regulació de la

només per a aquelles obres per les quals es

responsabilitat civil en l'àmbit de la cons-

va demanar la llicència abans de l'entrada

trucció derivada de l'article 1.591 del CC ha

en vigor de la LOE, sinó també per regular les edificacions que queden fora de l'àmbit

comportat l'existència de nombrosa jurisprudència que l'ha anat ampliant i comple-

d'aplicació d'aquesta Llei i la reclamació de

tant, de tal manera que l'actual interpreta-

danys no estrictament materials, com poden

ció que fan els jutges difereix substancial-

Els magistrats es van pronunciar sobre qüestions de gran trascendència per al

professional.

ser els danys corporals i, especialment, els perjudicis i els danys morals.

ment de la redacció d'aquell precepte. edificio por viciós o defectos que afecten a

ticle 1.591 del CC. Malgrat tot, amb inde-

De la mateixa manera, es va plantejar la

d'un concepte jurisprudència! de ruïna per

ta cimentación,

los soportes, las vigas, los

pendència que hi hagi opinions doctrinals a

preocupació del col·lectiu sobre la possible

suplir el buit legal existent, a partir de la

forjados, los muros de carga u otros eiemen-

favor i en contra de la subsistència de l'es-

extensió de la responsabilitat per defectes

LOE, ha desaparegut, en definir-se expres-

tos estructurales y que comprometan

direc-

mentat precepte, no hi cap dubte que, des de

dels

sament en la Uei allò que el legislador, en el

tamente la resistència mecànica y la estabi-

l'entrada en vigor de la LOE, el Jutge haurà

instal·lacions que incompleixin els requisits

context actual, entén com a ruïna i garanteix

Hdad del edificio",

d'interpretar, si s'escau, el concepte de ruïna

d'habitabilitat, més enllà del període inicial-

amb un3 responsabilitat decennal.

garantia per als vicis que afectin l'habitabi-

basant-se en la nova definició legal i adaptar

ment previst de tres anys. En resposta a

litat i funcionalitat, i només a un any la

la jurisprudència al marc normatiu vigent.

aquesta inquietud, es va afirmar que aque-

Aquella antiga necessitat de disposar

E! legislador ha restringit en la nova

reduint a tres anys la

elements

constructius

o

de

les

Una part dels juristes defensen que l'ar-

lla possibilitat, en principi, sembla difícil ja

garantint únicament per un període de deu

Aquesta afirmació enllaça amb la con-

ticle 1.591 del CC ha quedat derogat, en

que per poder assimilar aquests vicis als que

anys "tos danos materiales causados en el

trovèrsia sobre la vigència o derogació de l'ar-

virtut de la disposició derogatòria primera de

pròpiament s'inclouen en el període més

LOE allò que s'ha d'entendre com a ruïna,

garantia pels defectes d'acabat.

onstruïnr'èspais amb prefabricats de qualitat

iNA SETEMBRE 2002J J%:

llarg de deu anys, la LOE requereix que no

resolen les reclamacions sobre responsabilitat

només afectin l'estructura, sinó que com-

civil de la construcció, com des del vessant

prometin la resistència mecànica i l'estabili-

d'especialitat professional per al col·lectiu.

tat de l'edifici, posant de relleu la con-

Així, va exposar que l'anomenada "crida

currència necessària de les dues exigències.

en garantia", prevista en la disposició addi-

En aquest sentit i per a la precisió dels

cional setena de la LOE i en l'article 14, 2

defectes concrets que s'enquadraran

en

de la nova Llei d'enjudiciament civil (LEC),

cadascun dels períodes de responsabilitat,

permet que qualsevol demandat en un pro-

es va recalcar la indispensable i prèvia defi-

cediment judicial de reclamació de defectes

nició

en una obra, pugui portar al plet a un altre o

de

conceptes

"resistència

tècnics,

mecànica",

com

"estabilitat"

ara o

uns altres agenís també intervinents en el

"estanquitat", que hauria de resoldre's mit-

procés edificatiu, i que no hagin estat deman-

jançant l'aprovació del Codi Tècnic de l'Edi-

dats pel reclamant. Aquest mecanisme pos-

ficació, que regularà i refondrà les exigèn-

sibilita, per exemple, que un arquitecte tèc-

cies que han de complir les edificacions

nic demandat arrossegui al plet a l'arquitec-

amb relació als requisits bàsics de funcio-

te de l'obra si aquest no ha estat inicialment

nalitat, seguretat i habitabilitat establerts en

demandat, o al laboratori de control de qua-

la LOE.

litat que hagi fet els assaigs, o a d'altres agents.

La "crida en garantia", que no opera de

Les qüestions processals El darrer ponent, Francisco José Gordillo,

forma automàtica ni d'ofici pel propi Jutge,

Instància

implica que la sentència que es dicti afec-

núm. 58 de Barcelona, va incidir en qüestions

tarà els tercers portats al plet. Així mateix,

més processals, com per exemple la interven-

pot evitar que es produeixin les posteriors

magistrat-jutge del Jutjat de l a

ció de tercers en els plets civils a petició del

demandes de repetició i també resolucions

demandat, i la prova pericial, assumpte que

contradictòries dictades en procediments

genera un doble interès per als arquitectes

independents.

tècnics, tant des del punt de vista de la seva

En relació amb la prova pericial, es va

rellevància i influència en les sentències que

destacar la rellevància que té el dictamen

El CAATB posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar a tots els qui intervenen en t'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat i lliurar-la amb les màximes garanties és la millor inversió de futur.

ASSEGURANCES DE RESPONSABILITAT CIVIL

ASSEGURANCES D'EQUIPS I MAQUINARM

ASSEGURANÇA TOT RISC CONSTRUCCIÓ

ASSEGURANCES D'ACCIDENTS DE CONVENI

ASSEGURANCES D'AFERMAMENT

ASSEGURANCES DE PROTECCIÓ JURIDI

iu SEGONA QUNZ&JA SKMBRE 2i

tècnic en els procediments que dirimeixen conflictes en matèria de construcció, ja que, per una banda, els Jutges estan obligats a motivar les resolucions que dictin i, per altra, es troben mancats dels coneixements tècnics indispensables per poder pronunciar-se.

Atesa la importància de la prova pericial en aquest plets en què es debaten qüestions tècniques, i la manera com aquest mitjà probatori està configurat en la nova LEC, que obliga a una intervenció activa dels perits, que hauran de ratificar el seu criteri tècnic davant del Jutge í defensar-lo davant les opinions dels perits de la resta de litigants, és indispensable la formació especia-

Recomanacions als tècnics en matèria de responsabilitat civil Atesa la importància que la matèria de responsabilitat civil suposa per al col·lectiu i les conseqüències que se'n deriven (cada any augmenta el nombre de reclamacions tant judicials com extrajudicials, així com expedients sancionadors), creiem oportú, als efectes de preveure la millor defensa possible dels nostres col·legiats, formular el recordatori de les recomanacions més bàsiques:

litzada dels perits. En aquest sentit, es va insistir que només resulten útils aquells

•

Tenir coberta la responsabilitat civil professional mitjançant l'assegurança adient segons el tipus d'intervenció (projecte i/o direcció; coordinació de seguretat; cap d'obra; col·laborador tècnic; gestió de l'obra; taxacions; emissió d'informes; etc.) i el risc teòric que s'assumeix (en funció del volum i complexitat de l'obra-, intervenció o no com a tècnic únic; solvència de ta resta d'agents, en especial de la promotora i la constructora; etc).

•

Tenir prèviament visada la intervenció objecte de la reclamació, específicament sí s'ha contractat ta pòlissa amb la MUSAAT.

•

No iniciar les obres si abans no s'ha obtingut la preceptiva llicència, i tampoc incórrer en altres infraccions urbanístiques, les quals no estan cobertes per la pòlissa.

•

Anar a l'obra amb l'assiduïtat necessària, en funció de la complexitat de cadascuna de les fases de l'obra.

•

Verificar la recepció en obra dels productes de construcció, ordenant la realització d'assaigs i proves precises. Comprovar la qualitat dels materials i exigir el resultat dels assaigs durant l'execució de l'obra, si cal paralitzant aquesta, i no quan l'obra ha finalitzat i s'ha de complimentar el programa de resultats del CQ.

•

Utilitzar el llibre d'ordres, deixant-hi constància de totes les incidències i ordres que s'imparteixin durant l'execució de l'obra, ja que, en quasi tots els casos, serà l'únic document de defensa davant d'una reclamació futura. El llibre d'ordres: a) Ha d'ésser a l'obra i s'ha d'anar omplint durant el transcurs d'aquesta, i mai posteriorment, perquè es poden escapar detalls importants que, en un futur, poden motivar condemnes judicials. b) Donarà fe de les visites realitzades a l'obra í, per tant, s'ha d'assenyalar la data d'aquestes. c) Ha d'anar signat per l'arquitecte, l'arquitecte tècnic i el constructor; en aquest últim cas ha de quedar identificada la persona que representi el constructor a l'obra. d) Haurà de reflectir les ordres donades al constructor, i, en particular, les ordres de correcció de qualsevol partida mal executada pel contractista. També haurà de constatar les modificacions i interpretacions del projecte ordenades pel director de l'obra. e) Haurà de testimoniar qualsevol canvi respecte d'allò projectat, demanat pel promotor o propietari, durant l'execució de l'obra. En aquest cas, el llibre d'ordres haurà d'anar signat, també, per l'esmentat promotor o propietari.

•

Utilitzar el llibre d'obra, facilitat pel Col·legi d'Aparelladors, en el cas d'obres de tècnic únic, assumides només per un arquitecte tècnic.

•

Dirigir l'execució de les obres sense apartar-se de les directrius del projecte i de les condicions de la llicència.

•

Plantejar-se i formalitzar la renúncia a l'obra, com a solució extrema, davant de situacions d'incompliment greu de les ordres impartides per la direcció facultativa.

•

Emetre i tramitar el certificat final d'obra, quan aquesta estigui acabada, com a punt de partida perquè comencin a comptar els terminis de responsabilitat: a) En cap cas s'ha de signar el CFO si l'obra no està acabada. b} No s'ha de condicionar l'emissió del CFO a la manca de cobrament dels honoraris professionals,

•

Mantenir l'assegurança de responsabilitat civil durant els terminis de responsabilitat i prescripció de les accions de reclamació.

•

En cas de rebre qualsevol reclamació per escrit i, especialment, una notificació d'una citació, demanda judicial o expedient sancionador, presentar, de forma immediata, el corresponent comunicat de sinistre a la companyia d'assegurances.

dictàmens que són comprensibles per als Tribunals, tant per utilitzar un llenguatge clar i concís, com per descriure amb exactitud i de forma entenedora les patologies, i el seu origen i causa. També es va destacar que la capacitat de convicció d'un perit resulta d'una exposició objectiva, imparcial i coherent, i de la credibilitat i contundèncía de les seves conclusions. En cap cas, correspon al perit determinar responsabilitats i imputar-les als agents que van intervenir en el procés edificatori, ja que aquesta potestat només pertoca al Jutge.

Un debat m o l t viu A continuació de les ponències a càrrec dels magistrats, va tenir lloc un debat entre els ponents i el públic, iniciat per Esteve Aymà, arquitecte tècnic i perit judicial, i per Xavier Vilagut, advocat col·laborador de Musaat, que es va caracteritzar per una enriquidora participació dels assistents, en la qual es va evidenciar, una vegada més, la transcendència de la responsabilitat civil per aí sector.

Aquest acte ha obert una via de comunicació entre la professió i la judicatura, que ha permès que magistrats de 8arcelona -que són els qui resolen les reclamacions que es plategen contra les nostres col·legiats- es pronunciïn sobre diferents qüestions relacionades amb la responsabilitat civil dels arquitectes tècnics i de l'àmbit de la construcció en general, i que na possibilitat que aquells coneguin de primera mà les preocupacions del col·lectiu en aquesta matèria. ®

Mònica Clemente / Mansa Mas Advocades Assessoria Jurídica del CAATB

PER QUALSEVOL CONSULTA PODEU CONTACTAR AMB EL SERVEI DE RESPONSABILITAT CIVIL DE L'ASSESSORIA JURÍDICA DEL COL·LEGI

E D R S n U teoa HYunDm TE OFRECEMOS DISPONEMOS DE LA GAMA MAS AMPLIA DEL MERCADO NUCVAS MOTORIZACIONCS DISSSL C R D i HASTA 150 CV.

O 937 834 400

> Central Barcelona: Numancia, 63. la teu& HYUnDRI

I H Y B H S H u E D H S H LA RED HYUNDAI MÀS IMPORTANTE DE CATALUNYA

QUINZENA SETEMBRE 2002

Temes de disseny Presentació del número 19 de la revista que dirigeix Jordi Pericot

E

l disseny ha de tractar les

persones com a sers socials, en comp-

tes d'aïl!ar-les del seu entorn. Per dominar la

tipografia cal saber alguna cosa més que com funciona un ordinador. Entorn d'aquestes dues idees van voltar les xerrades que, en la presentació del número 19 de la revista Temes de Disseny, van fer Jordi Pericot, director de la revista i vicerector de ía UPF, i el dissenyador Enric Satué. L'acte es va fer el dijous 13 de juny a l'Escola Elisava, i va comptar amb una quarantena d'assistents, la majoria vinculats al món de l'ensenyament acadèmic.

El contingut de les xerrades venia a propòsit, perquè el número 19 de Temes de Dissenyarà

entorn dels nous reptes del dis-

seny i la relació entre disseny i llenguatge visual, amb escrits de vuit autors conscients de què l'època actual està dominada pel canvi en els valors i les formes de vida. El

Enric Satué i Jordi Pericot van parlar del paper social del disseny.

primer apartat conté aportacions genèriques i sociològiques que no abandonen però la

si !a forma va abans o després de la funció, i

molt ben restaurat i reutilitzat, però això no

enorme. També s'han perdut les referències

perspectiva del disseny, amb temes estrella

el disseny és una porta cap a l'ambigüitat. En

estalvia algun que altre ensurt. Com es va

històriques a les quatre branques tipogràfi-

com l'ecologia o la informàtica; el segon

l'actualitat, el disseny ja no és un fet aïllat

veure al final de la intervenció de Satué.

apartat conté treballs que són més a prop de

que es dóna en un context conegut, sinó el

Satué ja havia col·laborat en el número

tes temàtiques tradicionals del disseny, com la tipografia, els logotips i les marques.

ques: les lletres romanes i les de pla sec segueixen existint, però les egípcies han desa-

resultat del seu context, que té una comple-

4 de Temes de Disseny, dedicat a la comu-

xitat i varietat enormes. Per això, ha de res-

nicació visual, l'arquitectura í l'urbanísme,

Abans d'entrar en matèria, Pericot va

pectar la complexitat de l'individu alhora que

amb un article titulat significativament "Qui

paregut i les neoclàssiques n'estan a punt.

minuts que exerceixen de dissenyadors ho

recordar les fases que la revista que dirigeix

proposa solucions globals. "El disseny ha de

coneix les lletres d'impremta?" En el núme-

facin igual que algú que porta 3 0 anys a l'o-

i l'Elisava han viscut plegats, perquè l'una

tractar les persones com a ser socials, i no

ro 19, va tornar a escriure sobre ei mateix

fici, com és el seu cas. Per què? Perquè un

no és pot explicar sense tenir en compte l'al-

marginats del seu context", va indicar.

tema. Han passat dotze anys i Satué hi

dissenyador gràfic no ho és fins que "sap fer anar les lletres i fer-les parlar amb el llen-

A Satué li preocupa que els joves que fa

tra. En una primera fase, l'Escola tenia la

Segons Pericot, el disseny actual és

insistia per dues raons: veu la tipografia en

necessitat de demostrar que el disseny exis-

també interdisciplinari, i s'està més enllà

perill i alhora, en totes les comunicacions

guatge de les imatges", i això no és automà-

tia; la revista, semblantment. Per això, els

del disseny que es justifica només pel con-

gràfiques, la tipografia segueix emportant-se

tic. I va recordar amb les celles enlaire que el millor dissenyador de tipografia dels noranta era un periodista í que avui en dia un expun-

sum. "El consumidor s'ha de transformar en

la meitat de l'atenció; l'altra meitat, se la

més aviat històrics. En un segon moment, es

usuari". Per això, cal crear unes polítiques

reparteixen la imatge i el color.

va anar agafant forma i es va aconseguir un

industrials que justifiquin el disseny en

La xerrada de Satué va ser de tipus

xadiscos també ha destacat en l'ofici. "Tot el

corpus teòric. En la tercera i actual fase, es

temes d'equilibri mediambiental i social.

pedagògic i potser va semblar dejà vu per a la

que podem fer és esforçar-nos a millorar ei

fa cultura del disseny. "Ja no cal demostrar

Així que dissenyar no és fàcil.

majoria d'oients; però almenys per als pocs

personal", va indicar als professors.

la validesa del nostre espai i no hem d'estar

neòfits en el tema que van seguir-la, va ser

Arran seguit, Satué va començar a parlar

acomplexats respecte d'altres disciplines o

Perill tipogràfic

estimulant. Satué va treure la seva faceta

dels "misteris del món gràfic", en dos estu-

Elisava, fundada el 1 9 6 1 i vinculada a

d'historiador del disseny i va recordar que la

dis del qual mai l'han deixat passar del rebe-

Pericot, que és doctor en Filosofia, va

la UPF, imparteix estudis en els àmbits del

tipografia és l'element més definitori d'allò

dor. I tot i que n'hi ha tants, de col·legues,

centrar el seu discurs en l'ús social del dis-

disseny, l'arquitectura tècnica i l'enginyeria

que fan els dissenyadors gràfics, i per això les

no en troba mai cap pel carrer. Aleshores i de

tècnica en disseny industrial. Actualment, té

lletres d'impremta haurien de formar part de

cop, el rètol de l'Elisava penjat de la paret de

la seu a l'antic edifici de la Societat de Crè-

la història de l'art. Les lletres no són només

darrere la taula -diversos metres quadrats de

dit Mercantil de la plaça de la Mercè de Bar-

lletres, també tenen continguts estilístics i

plafó- va caure com una cortina rere Satué i

celona, construït entre el 1896 i el

històrics, que cal considerar. La Futura és el

1900 per Joan Martorell i Mon-

màxim exponent del racionalisme, i per a

prendre mal i Satué fins i tot va riure però,

Satué no hi ha res millor del període neoclàs-

tot i que encara tenia algun foli per llegir, se

primers números de Temes de Disseny són

altres països", va indicar Pericot.

seny avui en dia, quan ja no té sentit discutir

telis. L'edifici

ha estat

sic que la Bodoni, una tipografia per cert, ita-

Pericot. Misteris del món gràfic? Ningú no va

li'n va anar del cap la idea de continuar. La

liana, de la mateixa manera que la Garamond

presentació del número 2 0 de Temes de Dis-

és francesa, la Century

senyserà un estudi de qualitat tècnica desti-

nord-amerícana,

l'Helvètica suïssa i la Times, originàriament,

nat a reflexionar sobre els usos dels nous

britànica. Avui en dia, totes aquestes implica-

materials. Mai més a propòsit. í í 1

cions s'han perdut o confós, gràcies a les "fantàstiques prestacions informàtiques", que han posat a l'abast general un lot tipogràfic

Maríet

EL

NOTICIARI

ARQUITECTURA

iu SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2002

INDUSTRIAL

Premis Bonaplata d'arquitectura industrial Guanyadors l'Electra de Terrassa i l'edifici per a Pont Raurell i Armengol [ j a rehabilitació de la fàbrica

quitecte tècnic Josep Moran i el promotor i

1 L

constructor IMVIV, S.A.

Gibert i Junyent, l'Electra de Terrassa,

i l'edifici de nova planta industrial í corpora-

L'edifici industrial i corporatiu per a Pont

tiu per a Pont Raurell i Armengol, S.L es

Raurell i Armengol promogut per Picade

van endur els premis Bonaplata que atorga

2000 és obra de l'enginyer industrial Josep

anualment l'Associació del Museu de la Cièn-

Torrella. El jurat ha destacat en aquesta obra

cia i de la Tècnica i d'Arqueologia Industrial

tant les aplicacions constructives com els

de Catalunya. El primer és un bon exemple

equips i les instal·lacions d'avançada tecno-

de rehabilitació d'un espai industrial per la

logia. També han estat premiats en aquesta

manera com s'ha convertit l'antiga fàbrica

edició dels Bonaplata, entre d'altres, el tre-

en un espai d'oficines i habitatges. S'han

ball Vapor: Santa Perpètua de Mogoda, un

sabut conservar elements de la fàbrica i s'ha

estudi de contextualització històrica fet amb

preservat un ambient que la identifica amb

motiu de la rehabilitació d'un edifici indus-

la indústria, però alhora es constitueix com

trial. Els autors són Josep Giner i Antonio

un espai còmode i agradable per als seus

Paricio; o la publicació Patrimoni industrial

usuaris. Els autors han estat els arquitectes

del

Francesc Bacardit i Jaume Armengol; l'ar-

Comarcal. <5fc

Vallès Oriental, editada pel Consell L'antiga fàbrica l'Electra de Terrassa avui conté habitatges i oficines.

NOUflBAU El sislcma de renovació tic soslrcs

La millor solució per a l'aluminosi i problemes en bigues de fusta, formigó i ferro

fusta

ferro Es l'única substitució funcional efectiva.

L'únic reforç actiu que elimina futures esquerdes.

No abaixa el sostre.

D'acer inoxidable, amb la màxima rigidesa i fàcil muntatge.

Dóna seguretat i garantia pels seus processos de càlcul i muntatge.

Amb la millor relació qualitat-preu.

INZENA SETEMBRE 2002

Construir un món més just Arcadi Oliveres dóna respostes a la globalització en la presentació del llibre col·lectiu 'Un poema per la pau'

E

l primer acte que es fa a

amb reserves d'energia natural importants,

Catalunya cada mati és un acte globa-

com Afganistan o el Golf Pèrsic.

llitzat; parar el despertador, que al darrere té

Qui ajuda a qui

escrit Made in Taiwan o similar. Després segueixen el gas per escalfar l'aigua de la

Oliveres, que està d'acord amb els movi-

dutxa, el cafè, el paper del diari, el cotxe. En

ments antiglobalització però no li agrada el

una hora, s'ha tingut contacte amb els cinc

nom,

continents. Així va il·lustrar la globalització

més justa, d'un altre món que és possible, va

actual Arcadi Oliveres, president de Justícia

convèncer les persones que el van escoltar,

i Pau i professor d'Economia Aplicada de la

tant pel que va dir com per la manera en què

Universitat Autònoma de Barcelona, en la

ho va dir. Quan va donar respostes econòmi-

i prefereix parlar d'una globaiítzació

xerrada que va donar al Col·legi el 17 del

ques per superar l'actual globalització, va

juny passat, a la tarda. I tot seguit va donar

indicar que cal condonar el deute extern, aug-

respostes de tipus polític, econòmic i social

mentar l'ajut al desenvolupament (en reduir

a una situació que considera que és "inexo-

la despesa militar o augmentar un punt

rable i enormement injusta". És inexorable

l'IRPF, per exemple), aplicar la citada Taxa

perquè "tots els elements que configuren la

Tobin i perseguir els paradisos fiscals. Per

globalització actual tendeixen a perpetuar-

què? Una dada: als anys 60, el 20 per cent

se, com el comerç internacional, els fluxos

més ric de la població ho era 3 0 vegades més

financers, les telecomunicacions". És injus-

que el 2 0 per cent més pobre; actualment, ho

ta perquè "ha creat una sèrie de mecanis-

és cap a 8 0 vegades més. Més dades: el

mes de tipus econòmic que no permeten la

1999, el Tercer Món va enviar cap al Primer

participació de la gent. Satisfà les necessi-

3 5 0 . 0 0 0 milions de dòlars; el Nord e! va 'aju-

tats de 1.000 milions de persones, però

dar1 amb 50.000 milions. "Ens ajuden set

deixa descontents a 5.000 milions de ciuta-

vegades més del que els ajudem", va indicar.

dans; a 9 0 0 milions, que viuen en la pobreFinalment, Oliveres va donar respostes

sa, no els satisfà en absolut".

de tipus social a l'actual globalització. Va La vetllada va ser introduïda pel president

començar per condemnar la severitat de la

del Col·legi, Xavier Bardají, i va començar amb

Llei d'estrangeria espanyola, "que ha generat

la presentació del llibre Un poema per la

tantes injustícies". La va condemnar "enca-

pau, un recull col·lectiu de poemes escrits a

ra que sigui per raons històriques": 500 anys

Arcadi Oliveres és el president de Justícia i Pau.

mà per persones voluntàries de diferents paï-

d'emigració. "Cristòfor Colom era un 'sin

sos que contenen, almenys una vegada, la

mia". Ja n'hi ha un, esclar, format pel Fons

hagin de renunciar a les seves responsabili-

paraula pau. El llibre ha estat coordinat pel

Monetari Internacional (FMI), el Banc Mun-

tats. Aquest govern ha de legislar i també

la reina Isabel, però segur que no tenia el

poeta, arquitecte tècnic i arquitecte Josep

dial

actuar judicialment, en casos polítics com

visat dels asteques", va seguir l'economista,

Pia, a qui Carles Llop, vocal de Cultura del

(BM),

l'Organització

Mundial

del

papeles", va ironitzar. "Potser en portava de

Comerç (0MC) i organismes similars. Però

els Milosevic, Pinochet o Sharon, i en casos

que va recordar que entre 1850 i 1920, 50

Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (que ha

fan la feina al revés, fet que tampoc no és

econòmics com els dels Somozas i Marcos,

milions d'europeus se'n van anar pel món,

editat el llibre), va presentar com "algú que

estrany, si es té en compte que a l'FMI hi

del món. "1 tot això, per regular les relacions

per millorar la seva situació. Itàlia va perdre

camina quinze centímetres per damunt del

ha 170 països membres i cadascun vota

comercials, un instrument d'enorme injustí-

el 4 0 % de la seva població; la meitat cap a

terra". Pla va explicar que va començar el

segons la quota que paga. Hi ha nou dels

cia, en què la relació d'intercanvis s'ha dete-

Nova York i l'altra meitat cap a Buenos Aires.

projecte el 1 9 9 6 , amb l'objectiu de "fer

països rics, que aporten conjuntament el

riorat i els països del tercer món hi perden",

escriure, fer parlar, fer reflexionar cinc deu

5 2 % de la quota i, per tant, tenen sempre

va indicar Oliveres.

minuts sobre la pau". Va comptar amb l'aju-

la majoria, El BM funciona de manera simi-

Les grans companyies transnacionals

il·legals, per 4 0 milions de persones. Aques-

da de la família, amics i institucions i va

lar, mentre que l'OMC és més democràtica,

que actuen amb total impunitat també han

ta immigració s'associa amb pobresa, però

aconseguir reunir cap a 4 . 0 0 0 versos. I li'n

perquè cada país té un vot; però aleshores

de ser controlades per un govern mundial

aquesta no és deguda a la immigració sinó a

segueixen arribant. Els beneficis es destina-

resulta que Andorra i l'índia tenen el mateix

distint de l'actual. I Oliveres es va referir a

situacions com el mal ús del progrés tec-

ran a recaptar fons per a projectes d'Arqui-

poder de decisió.

la Taxa Tobin, un impost que gravaria l'es-

nològic o el mal repartiment de! treball.

tectes sense Fronteres.

Govern mundial El títol de la xerrada d'Oliveres va ser

Avui en dia, hi ha a l'Estat espanyol 850.000

immigrants,

regularitzats

o

Des que ha aparegut, el capitalisme ha

peculació en els fluxos financers, i a l'hon-

"Hem de tenir una visió diferent del fet

creat diferències, però la política ha intentat

garès instal·lat als Estats Units, George

migratori", va concloure Oliveres.

pal·liar-ho. Actualment, hi pot fer poc, i es

Soros, famós a partir de 1993, quan les

donen situacions com que l'Estat espanyol

seves especulacions al mercat de la Borsa internacional van fer baixar la lliure esterli-

'Les respostes a la gíobalització'. El profes-

rebi un bilió de pessetes a l'any d'Europa i

sor va començar per les respostes de caire

en doni 2 0 0 . 0 0 0 milions al Tercer Món. Un

na. Finalment, la governabilitat mundial ha

poíític i va deixar clar que es necessita un

govern mundial efectiu eliminaria aquests

de disminuir la militarització del món, que a

sistema mundial de govern, "per tal que la

despropòsits, i això no vol dir que els estats,

Catalunya pot semblar petita però és omni-

política torni a dominar per sobre l'econo-

les autonomies, fins i tos els governs locals,

present en els punts estratègics del planeta,

®

L'Informadu SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2002

III Convenció tècnica de la professió

Premis europeus a la seguretat en la construcció

La ciutat de Sevilla acollirà Contart 2003

quitectura Tècnica ha convocat els Pre-

El Consell General de l'Armis europeus de seguretat en la construcció 2002 com a testimoni de la seva

[ï~~a ciutat de Sevilla acollirà

organitzada pel Col·legi d'Aparelladors i

dificació, economia de la construcció, segu-

política de promoció de la millora de les

I I — a la tardor del 2003 la lli Convenció

Arquitectes Tècnics de Sevilla.

retat i salut i medi ambient. Aquesta edició

condicions de seguretat i salut laboral en el sector. Es concediran sis premis en cada una de les categories següents:

tècnica de l'arquitectura tècnica d'àmbit

Els temes que es tractaran en ponèn-

comptarà amb la participació d'especialistes

estatal Contart 2003. Cada tres anys, el

cies i comunicacions seran la qualitat en l'e-

de diversos països, tant de la Unió Europea

col·lectiu professional dels arquitectes tèc-

com d'institucions, organismes i universitats

Innovació i investigació (6.000

), For-

nics exposen i debaten aspectes relacionats

d'Amèrica Central i del Sud. Hi han estat

mació (3.000

amb la seva activitat professional, emmar-

convidades institucions com ara els Charte-

(6.000 ),lnformaciótècnica (6.000

cats en procediments idonis, solucions tèc-

red Builders britànics, Konstrukorforeningen

Iniciativa universitària (3.000 ) i Inicia-

niques, tecnologia i altres requisits i instru-

danesos i Rekennusmestarien

tiva col·legial (3.000

ments que tenen incidència en la seva

finlandesos, professions homologades a

presentació finalitzarà el 31 d'octubre de

tasca.

Europa amb l'arquitectura tècnica.

2003. Aquesta edició compta amb la

Keskuslito

Contart se celebrarà del 12 al 14 de

L'organització preveu una assistència de

novembre i suposa la tercera edició d'una

500 congressistes a les sessions de treball.

trobada organitzada per als 46.000 apare-

Els professionals interessats trobaran més

lladors i arquitectes tècnics col·legiats 3

informació al telèfon 954 296 800 i a l'a-

l'Estat espanyol. Les anteriors edicions es

dreça www.contart.org. ©

van celebrar a les ciutats de Màlaga (1997)

www.contart.org

i Madrid (2000). Aquesta tercera edició està

TeL 954 296800 Fax. 954 233 207

), Informació pública ),

). El terminí de

col·laboració del Ministeri de Treball, Elsevíer Informacíón i l'Agència Europea per la Seguretat i Salut en el Treball. Els professionals trobaran més informació al telèfon 915 70 15 35 i www.arquitectura-tecnica.org. ®

VIPER, S.L

- Rehabilitació - Impermeabilització 25 anys d'experiència en rehabilitació

VIPER, s.l.

Viladomat, 45, entlo.

Tel.: 934 24 48 03 Fax: 934 26 74 24 08015 BARCELONA

MEDI

u S E G O N A Q U I N Z E N A SETEMBRE 2002

AMBIENT

EL

N O T I C I A R I

Sostenibilitat urbana i dels edificis a Europa Els projectes HQE2R i XENIOS, finançats per la Comissió Europea, consoliden la presència del Col·legi i de la professió a Europa en les tasques de recerca aplicada vers la sostenibilitat de la construcció, l'edificació i l'urbanisme.

I p * Is mesos passats de juny i I C *

XENIOS

juliol van tenir lloc dues trobades de

L'I de juliol, els membres del Projecte

treball de dos dels projectes europeus en els

ens vam reunir a les instal·lacions que el

quals participa activament el Servei Rehabi-

prestigiós laboratori francès CSTB té al parc

litació i Medi Ambient del Col·legi. D'una banda, el projecte

HQE2R

tecnològic de Sophia-Antipolis. Aquest labo-

-Rehabilitació

ratori està especialitzat en aspectes d'ener-

sostenible per a barris sostenibles-, el qual

gia i sostenibilitat. El centre de recerca ita-

s'adreça a definir una metodologia d'anàlisi

lià CONPHOEBUS, que ha estat l'encarregat

que

i

d'estudiar els diferents mètodes d'avaluació

necessitats mediambientals, socials i econò-

d'edificis existents a escala internacional, va

permeti

detectar

les

mancances

miques per poder orientar les intervencions

presentar les seves conclusions i les idees

en els barris de forma sostenible (vegeu L'IN-

fonamentals que cal tenir presents en l'eina

FORMATIU 193). D'altra banda, el projecte XENIOS es proposa potenciar

informàtica que Xenios desenvoluparà. Per

l'eficiència

la seva banda, els grecs de l'Institut NOA,

energètica, la incorporació d'energies reno-

responsables de l'eina informàtica d'avalua-

Un moment del Workshop de presentació del projecte HQPR a Vlissinguen, Països Baixos.

vables, la qualitat de l'aire interior, l'estalvi d'aigua, la gestió dels residus i altres aspectes mediambientals en els edificis hotelers

ció d'edíficis ció urbana dels 15 barris objecte d'estudi. Hi

gia). L'extens estudi de la realitat europea, ha

havia un gran interès per conèixer la pro-

mostrat la manca de mètodes i d'eines apli-

blemàtica, els objectius i les experiències de

cables en aquest camp. Actualment, s'està

En aquests moments, ja podem valorar

ies diferents àrees urbanes implicades (recu-

realitzant una diagnosi dels barris objecte

l'important potencial dels paríenaris dels dos

peració de centres històrics, a Barcelona i

d'estudi, que ha de permetre elaborar els

projectes i esperar

els resultats els quals

Mantova; revitalització de barris perifèrics, a

plans d'acció. La tercera fase també està

seran d'una gran qualitat i utilitat per a tot el

Bristol i Milà; recuperació de teixits indus-

força avançada. S'està definint un sistema

col·lectiu professional. La incorporació dels

trials obsolets, a Vlissingen i Dresde, i altres)

d'indicadors, els quals poden ser aplicats en

paràmetres de sostenibilitat en els nostres

així com conèixer la metodologia de treball

els diferents contextos urbans, que perme-

treballs de rehabilitació afavorirà la seva rea-

que permetrà definir i adoptar eines d'actua-

tran avaluar de manera general l'estat del tei-

lització, tot fent-los més senzills í contrastats

ció per a la recuperació dels teixits urbans

xit urbà enfront el repte de la sostenibilitat.

amb les tendències internacionals.

existents com a espais de qualitat de vida i

(vegeu L'INFORMATIU 2 0 1 )

de relació ciutadana.

HQPR

El projecte, en el primer any de treball,

El 27 i 2 8 de juny, a Vlissingen {Països

ja ha completat les dues primeres fases, con-

Baixos), va tenir lloc el primer Workshop del

sensuant un concepte comú de sostenibili-

Projecte. Va ser la primera presentació públi-

tat, difícil a priori entre partenaris amb punts

ca dels treballs realitzats als representats

de vista i experiències diferents (des de la

dels ajuntaments implicats en la revitalitza-

construcció, la planificació urbana o l'ener-

El Col·legi, que té com a soci de Projecte Foment de Ciutat Vella, està centrat en la diagnosi del barri objecte d'estudi, el Raval de

Barcelona, seguint

fes

pautes

d'anàlisi de la metodologia comuna, la qual s'estructura en els cinc objectius bàsics de la rehabilitació sostenible: integració urbana; diversitat; qualitat de vida; valoració del patrimoni i cohesió social. La diagnosi posa de relleu la necessitat de completar la intervenció urbana duta a terme fins ara (imprescindible per canviar la dinàmica d'un barri abans emmurallat), amb una rehabilitació més atenta, a més petita escala i acompanyada d'accions de caire ambiental, social i econòmic.

la reunió de l'equip de treball del projecte Xenios es va completar amb una visita a les instal·lacions

d'assaig de sistemes solars,

que té el CSTB a Soplu'a Antipolis,

franca.

hotelers, van presentar

les

línies mestres del programa que proposen i que s'enriquirà amb les aportacions extretes d'altres mètodes ja existents. Eí Col·legi, des de la seva llarga trajectòria en la preparació de mètodes d'inspecció d'edificis existents, aportà l'experiència del Test Manteniment (el qual incorpora els aspectes ambientals). I l'empresa Nueva Nuinsa, filial d'ENOESA per l'energia solar, va presentar el programa que desenvolupa dins del Projecte per controlar l'eficiència

d'aquest

tipus

d'instal·lacions.

D'altra banda, el Col·legi és el responsable de la coordinació del material de divulgació sobre energies renovables i l'ús eficient de l'energia, amb tres orientacions ben diferenciades: vers els gerents dels hotels, vers els hostes i vers la implantació d'energia solar en aquests edificis. Cal destacar que un dels socis del Projecte és l'Ajuntament de Calvià (Mallorca) el qual ha mantingut un compromís mediambíental durant els darrers anys, reconegut a Johanesburg amb l'atorgament del Premi de la Címera Mundial del Programa de la ONU pel Medi Ambient (UNEP) i de la Cambra de Comerç Internacional (CCI).

®

WISA Speciat Plywoods Í J Ü

ï

Contraxapats especials 1 1 per a edificació i construcck Sibelius Hall

Distribuïdor Gabarró Her-manós

Fax:'93 726 07 6J_ ; carlgs@gabarro a@gabarro.com

PUNTS

DE

VISTA

16 L'Informatiu SEGONA QUNZENA SETEMBRE 2002

Gent de l'ofici E

n el Diccionari de la Llen-

rregats o treballen en una empresa especialit-

gua Catalana, hi trobem aquestes defini-

zada en rehabilitació, on se'ls reconeixen i

cions: Ofich Professió d'alguna art mecànica;

valoren els seus mèrits i se'ls paga en conse-

Art mecànics: Relatiu o pertanyent al treball

qüència.

manual que no requereix gaire esforç intel·lec-

6.

La manca de voluntat per part dels

tual (sic); M: Habilitat, destresa, a fer certes

organismes i "l'entorn" del món immobiliari,

coses adquirida amb l'estudi, l'experiència i

que el podríem anomenar immòbil ista, amb una

l'observació; Arts liberals: Arts en què obra més

gran inèrcia als canvis de com estan les coses.

especialment la intel·ligència; Arts majors-. Tradicionalment la pintura, l'escultura i l'arquitec-

Es podria fer la llista més àmplia, que ja

tura.

seria motiu no d'un article sinó d'un llibre.

D'aquestes definicions, podríem inferir-ne

Daniel Giralt Miracle explicava per TV3 que

que per als oficis manuals no cal gaire

Gaudf en sabia molt d'arquitectura perquè per

intel·ligència

habilitats

qüestions familiars (eren calderers) i interès

manuals, i que per a les arts liberals cal força

propi en sabia molt de les arts i dels oficis de

intel·ligència i poques habilitats manuals. Com

la construcció, i que a partir d'aquest coneixe-

i sí unes

bones

sempre, les definicions generalistes queden

ment podia desenvolupar la seva particular

curtes i acostumen a ser "classistes" i no es

arquitectura tant lligada a la bona execució de

corresponen amb la realitat, en aquest cas del

les diferents parts de l'edificació.

món de la construcció; si no, per què de sem-

Quan es parla dels oficis de la construcció

pre s'ha dit "Arts i oficis de la construcció"? El

sempre o quasi sempre es pensa en les arts i

magnífic diccionari de Miquel Fullana es titula

oficis manuals: el paleta, el picapedrer, l'estu-

Diccionari de l'art i dels oficis de la construc-

cador, el serraller, etc. i mai o gairebé mai no

ció. El bon ofici és una art en qualsevol espe-

es pensa en els oficis no manuals com són l'ar-

cialitat, sigui o no sigui de la construcció. L'ex-

quitecte tècnic, l'arquitecte, el consultor d'es-

periència ens demostra a bastament que el bon

tructures, el càlcul ista d'instal·lacions i altres

oficial, a banda de tenir habilitats manuals, a

personatges que sense intervenir a l'obra amb

més pensa. Aquest binomi habilitat manual-

les mans hi intervenen amb les idees i conei-

pensar és indestriable, sempre han d'anar junts

xements. Si aquests personatges no en saben,

l'una amb l'altre perquè es complementen.

dels oficis manuals, no sabran projectar/ordenar/manar els aspectes que sense poder saltar-

A la construcció, hi ha un munt d'oficis

se'ls hauran d'acabar executant els personat-

que intervenen en l'execució de l'obra, un dels

ges dels oficis manuals.

handicaps d'aquesta indústria és la poca qualificació del personal. En altres temps, l'ofici de paleta era generalísta, feien els fonaments, aixecaven parets, col·locaven bigues i revoltons, arrebossaven, enguixaven, feien terrats i teulades, fins i tot pintaven. Amb l'ajut del fus-

En les converses amb arquitectes, construc-

"A la construcció, hi ha un munt d'oficis que intervenen en l'execució de l'obra, un dels handicaps d'aquesta indústria és la poca qualificació del personal."

ter, el serraller, el llauner, per a la instal·lació d'aigua i canalons de zenc i l'electricista, generalment, ja n'hi havia prou.

En l'actualitat, els canvis de materials, tèc-

tors, arquitectes tècnics, industrials, etc, a l'hora de redactar un projecte o fer la direcció d'una obra, aviat es nota si l'interlocutor sap de què parla. Quan és així hom pensa: "aquest sap de l'ofici" o "aquest és de l'ofici" i n'està content perquè el projecte i l'obra en sortiran beneficiats.

Així, podríem seguir amb molts altres oficis

aprendre un ofici que comporta tenir paciència

i entrar en el fons de la qüestió del perquè hi ha

amb anys d'aprenentatge, la necessitat de tenir

Resoldre i posar remei a la manca d'ofici

poca gent amb ofici, es fa prou difícil. Malgrat

ingressos, haver de plegar a les sis de la tarda

és difícil, només ho poden fer els diversos esta-

tot, es podria fer una aproximació a les causes:

després d'una jornada esgotadora i desplaçar-

ments de la nostra societat com l'Administra-

l'especialització dels oficis tradicionals. Així, el

1 . Ets oficis mecànics o manuals a ia nos-

se fins a un centre de l'Institut Gaudí perquè li

ció, les patronals, els gremis, els sindicats, les

paleta generalísta ha desaparegut i han sorgit

tra societat tenen ben poca consideració, presti-

ensenyin l'ofici... Quants tindran la força de

escoles, les universitats, els col·legis professio-

especialistes en col·locar pedra, aixecar parets

gi i valoració social. Els pares volen que els seus

voluntat de fer-ho? Segur que ben pocs!

per a revestir, fer obra vista amb peces ceràmi-

fills tinguin "carrera" encara que després esde-

ques i de morter, enrajoladors de rajola de Valèn-

vingui un aturat sense treball i sense guanys;

construcció fa que sigui difícil adoptar els sis-

moltes vegades antagònics; per això no sembla

cia i altres tipus, enrajoladors de paviments, arre-

això sí, amb títol universitari. Hi ha oficis a la

temes d'altres indústries especialment les

que hom pugui ser gaire optimista i arribi a

bossadors, pavimentadors de formigó, col·loca-

construcció que es guanyen molt millor la vida

"muntadores" de peces i elements com són la

pensar de que Testatus" actual canviarà.

dors/muntadois d'envans de cartró-guix, estuca-

que molts titulats i que són molt i ben valorats.

de l'automòbil i electrodomèstics en què els

niques constructives i ei poc ofici, han provocat

dors de monocapa i tants d'altres. Si l'especialit-

4.

La peculiaritat de la indústria de la

nals... la llista podria ser més llarga, i s'hi afegeix la dificultat que hi ha interessos diversos i

El que és una llàstima, és que la gent amb

Les condicions duríssimes de treball,

obrers treballen en una cadena de muntatge í

ofici sigui una rara avis en el món de la cons-

zació esdevingués a partir d'un oficial generalis-

amb temperatures de gelades o amb màximes

en formen part, amb activitats i moviments de

trucció i ben poques vegades puguem dir allò

ta no seria molt greu, perquè no es perdria la visió

de més de trenta graus sota un sol de justícia,

robot, quasi sense ni pensar en el que estan

de: "aquesta persona té ofici".... Í C

de !a globalitat. El que és greu és que l'especia-

2.

pluges, pols, sorolls, els canvis continuats del

fent. Una obra no és ni de bon tros una cade-

lista acostuma a ignorar el perquè de les coses i

centre de treball, situacions de perill per la prò-

na de muntatge; per això calen obrers amb ofi-

fa la seva feina sense "pensar". El generalísta

pia integritat física, etc. fan que el tipus de

ci, que pensin, i això és difícil d'aconseguir-ho

especialitzat és fàcilment "reciclable" cap a una

personal que sigui capaç de resistir aquestes

i és una característica essencial.

altra especialitat; en canvi, l'especialitzat sense

condicions sigui si més no especial i particular.

ser generalista li és molt difícil reciclar-se.

3.

La dificultat del jovent que volen

5 . Els oficials qualificats i amb ofici deixen d'exercir-lo com a tai i passen a ser enca-

Arquitecte tècnic jjlle3ietising.es

PUNTS

DE

DE

VISTA

DISSENY

L'Informadu SEGONA

DISSENY

Aire condicionat Érem a finals de juny, un

10.000 que en fa que ens escalfem amb foc

grup d'amics havíem quedat per dinar. Feia

i sistemes derivats de cremar algun combus-

ja molta calor. Vaig anar a recollir una amiga

tible? Em temo que haurem d'esperar uns

i va aparèixer amb vestit jaqueta. Penso "de

quants anys més perquè es creï una "cultura

què són capaces les dones per sentir-se gua-

de l'aire condicionat" que tingui en compte

pes". Li comento aquest fet i em respon "no

les diferències fisiològiques entre persones,

et pensis, és sobretot per si hi ha aire condi-

que faci que aquestes entenguin que no cal

cionat al restaurant". Jo no hi havia pensat i

passar fred per no tenir calor i que es dissen-

efectivament, al restaurant, hi fa molt de

yin sistemes de refredament que tinguin més

fred. Demanem poder traslladar-nos a un

en compte les característiques dels edificis (i

porxo exterior que té aquest restaurant, ens

a la inversa, edificis que tinguin més en

miren amb estranyesa, però accedeixen. No

compte la radiació solar, i se'n protegeixin

arribem a passar calor i evitem de congelar-

més) i de les persones; segurament que amb

nos. La meva amiga es pot treure la jaqueta.

sistemes de distribució que no necessitin impulsar un pas d'aire molt fred' i que siguin

Un altre restaurant, distribuït en distints nivells. En una taula una mica apartada, un

s'entenen les dures lluites per al control del

grup de col·legues, en un dinar de treball. A

termòstat que es lliuren cada estiu en moltes

mesura que avança el dinar se'ls veu a tots

oficines. A més, a l'hivern portem diverses

cada vegada més encongits. A l'hora de les

peces de roba que ens podem anar treient o

postres, quan ja només ens ve de gust algu-

posant per acabar de regular la temperatura del

na cosa calenta i el restaurant s'ha anat bui-

nostre cos, cosa que no podem, o no estàvem

dant, demanen als cambrers que si ens

disposats a fer fins ara, a l'estiu. Per últim, el

més sensibles a les variacions climàtiques de cada espai, i més barats de construir i mantenir. Fins aleshores, segurament, que molts haurem de dur encara, cada estiu, un jersei a ia oficina, un xal a l'autobús o una jaqueta al restaurant.

®

poden "abaixar una mica l'aire". Ens contes-

disseny de molts sistemes d'aire condicionat és

1

ten, amb educació però alarmats "però si fa

molt imperfecte i, en força casos, equivocat. Ja

Per exemple, per refredament d'aigua en ser-

molta calor!" És cert, me'ls miro í estan suats

he dit altres vegades que de sistemes molt per-

pentins que passen per parets o terres, igual

perquè es mouen força i han de pujar í baixar

feccionats, que quasi no creen problemes, n'e-

com es fa, per calefaccionar, amb el que

les escales del restaurant carregats de plats.

xisteixen ja, però molta gent no està disposada

anomenen "terres radiants".

Dos mesos abans, una tarda d'abril,

a pagar-ne el seu cost més elevat encara.

entro a la meva perruqueria- Fa molta calor.

En el fons, tot es redueix a un únic proble-

L'aire condicionat s'ha espatllat i el sol entra

ma: l'aire condicionat és una cosa molt jove. El

per la façana, que es tota de vidre i està

primer sistema entès com a tal va aparèixer cap

orientada a oest, sense pietat. Una senyora

a 1956. Que representen 50 anys davant dels

-és una perruqueria unísex- es queixa que precisament avui s'havia abrigat perquè ja pensava venir i "sempre hi fa més aviat fred aquí". Els suggereixo que apaguin, si més

Sistemes d'aquest tipus, ja n'existeixen.

Telèfon directe: 932 40 23 76 Fa* 932 40 23 64 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es L'Informatiu electrònic: http-yAww.apabcn.es/informatiu Consell editorial: Anna M. Ruiz, Joan Gay, Xavier Alberca i Carles Cartaílà Director: Carles Cariarà Coordinadora: Elisenda Pucuruíl Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva, Jordi Marlet i Antoni Capilla Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes, Gabriela Schòn.

Vicenç Font, Imma Villacorta, Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Si I via Alcoba, Tonï Batllori i Joma Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier García Die ÍChopo).

Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: B1TMAR Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax; 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legí d'Aparelladors i

no, tots els llums innecessaris, però no s'hi

Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5.08021 Barcelona

nota gaire. L'establiment no està pensat per

Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61

funcionar sense aire condicionat.

Per últim, ja en ple juliol, un mati canicular, pujo a l'autobús i em trobo, al seient de davant, una velleta elegantment vestida i embolicada en un preciós i enorme xal.

Tot això fa que em pregunti perquè el refredament a l'estiu comporta tants problemes de confort, sobretot si ho comparem amb els pocs que n'ocasiona l'escalfament a l'hivern? El primer motiu que se m'acut és que existeix una diferent percepció de comoditat de les persones, pel que fa al fred i a ía calor. Els mateixos termes, càlid i fred, ja són més aviat positiu i negatiu, respectivament És més fàcil trobar-se còmode en un lloc càlid que en un de fred. Però, per què ha de ser un lloc fred, a l'estiu ? Només

Bages-Bergusdà: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Te). 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pinol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají VicepresideiiL· Joan Ardévol Secretària: Minerva Embuena Comptador: Albert López Itorra Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Hierro, Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent Joan Gay

que no fos "molt càlid" ja n'hi hauria prou.

Sospito que la dispersió de la temperatura de confort cap a la part baixa del termòmetre és major que cap a la part alta -sinó, no

Els criteris exposats en els articles signats són d'exdusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

PROGRAMAS DE MASTER CURSO 2002-2003 •

VALORACIÓNDEBIENESYTASACIÓNDEDANOS 16"Edición

Ü

DIRECCION Y ORGANIZACION DE EMPRESAS DE LA CONSTRUCCION 11"Edición

•

PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES (Nivel Superior e Irrtermedio) Acreditación

n°. 003/97 de la Generalitat de Catalunya

INFORMACIÓN: Tel. 93 401 62 79 - 93 401 19 67 (Maria Ferrés) maria.ferreseupc.es DIRECCION: 1 CURSO ACADÉMICO - IMPARTICIÓN: VIERNES TARDE YSABADO MANANA

CURSOS DE POSGRADO CURSO 2002-2003 Q

VALORACIONES DE BIENES INMUEBLES

•

TECNICAS COMERCIALES

Q

PERÍCIA ASEGURADORA

Q

ERGONOMIA Y PSICOSOCIOLOGIA (•)

U

PERÍCIA FORENSE

Q

SEGURIDAD EN EL TRABAJO (*)

C) Cursos de especialización

integrados en el Master de Prevención de Riesgos

Laborales

INFORMACIÓN: Tel. 93 401 62 79 - 93 401 19 67 (Maria Ferrés) maria.ferres@upc.es

ENTIDADES COLABORADORAS. DEPARTAMENT DE TREBALL DE LA GENERAUTAT DE CATALUNYA INSTITUTO NACIONAL DE SEGURIDAD SOCIAL INSPECCIÓN DE TRABAJO ESCUELA UNIVERSITÀRIA POLITÈCNICA DE BARCELONA COLEGIO DE APAREJADORES YARQUITECTOS TÉCNICOS DE BARCELONA GUINOVART&OSHSA

DIRECCION Y ORGANIZACION. Departament d'Organització d'Em| Avda. Gregorio Maranón, 44-50,3* pi: 08028 Barcelona

E SPEC IA L L'InfomtKiu SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2002! 1 9

El Projecte CORPUS (Construcció, Rehabilitació, Patrimoni, Ús) ha marcat una fita en el coneixement de l'arquitectura tradicional mediterrània, com a resultat del treball en partenariat de 15 països euromediterranis

El reconeixement internacional a la llarga trajectòria del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona va comportar que la Comissió Europea el considerés com la institució idònia per codirigir el primer projecte intercultural sobre l'arquitectura tradicional a la Mediterrània. Una trajectòria de compromís professional i social tant del mateix col·lectiu com de la institució que el representa. En aquest cas concret, l'especialització assolida tant en temes de Rehabilitació com de Medi Ambient, les múltiples activitats de formació, de recerca i de cooperació de caire internacional desenvolupades, han donat com a resultat un excel·lent bagatge i un gran prestigi internacional. Aquests foren els factors decisius per a la Comissió Europea en elegir el Col·legi per liderar, juntament amb l'Ècole d'Avignon, aquest ambiciós projecte i finançar-lo en la seva totalitat

i SEGONA QUINZENA

Arquitectura tradicional [ï

a pedra, la terra (crua o

podem afirmar que els referents culturals

parició d'aquesta arquitectura. Són molts

estratègia de formació a diferents nivells,

I L

cuita) i la fusta són els materials

són el camí a seguir en el moment de cons-

els indrets de la Mediterrània on aquest

des de la universitari fins als artesans i

essencials amb els quals els artesans locals conformen els diferents tipus arquitectò-

truir.

Si l'arquitectura

tradicional presenta

patrimoni no està considerat com a tal i està

també del resultat de les tasques de recerca

fortament amenaçat o en un procés de

imprescindibles per avançar en el coneixe-

degradació irreversible.

ment i en la capacitat d'adaptar aquesta

nics. Formes, volums i espais de vida que

característiques ben diferenciades arreu,

s'ajusten a les necessitats, a les possibilitats

també és ben diferent el seu estat de con-

El Projecte s'ha proposat definir un

i als trets culturals dels seus habitants. La

servació. Les necessitats canviants dels seus

marc de referència comuna pel que fa a la

riquesa cultural mediterrània mostra tota la

habitants, la incorporació de nous materials,

salvaguarda d'aquesta arquitectura. Aquest

seva força expressiva en aquesta arquitectu-

l'evolució demogràfica, la incidència de la

marc parteix de la premissa que aquesta

mediterrània. Una rehabilitació integral que

ra i l'art de construir és una eina al servei de

industrialització, la pressió del turisme, i

arquitectura tan sols es pot salvar si és útil i

tractí aquestes construccions amb la cura

cada societat consolidada. Tot i les limita-

molts altres factors han estat la causa que

dóna resposta a les exigències de la societat

necessària i permeti als seus habitants gau-

cions que la manca d'algun material com-

un procés evolutiu de segles s'hagi trencat

actual. Que la societat i els seus dirigents

dir de totes les comoditats que avui oferei-

arquitectura a les necessitats actuals.

Rehabilitació és la paraula clau en la salvaguarda de l'arquitectura

tradicional

porta en certs indrets, tot i les variades con-

per convertir-se en un procés de transforma-

siguin conscients dels seus valors i actuïn

xen els nostres edificis, tot mantenint els

dicions geogràfiques i climatològiques que

ció traumàtica que comporta la despersona-

en conseqüència serà el resultat de la tasca

seus referents culturals. Aquest és el repte

troben al llarg de tota la conca mediterrània,

lització, la caricaturítzació o la simple desa-

de sensibilització necessària. Que el sector

del nou projecte, REHABIMED, presentat

de la construcció estigui preparat per afron-

pel Col·legi a la Comissió Europea, el qual

tar la rehabilitació serà el resultat d'una

ha estat valorat molt positivament.

®

Irbit, Jordània.

La salvaguarda mitjançant

la musertzació és u

recurs freqüent arreu de la Mediterrània, L'arquitectura tradicional esdevé

objecte.

Avinyó, França. Una de les reunions de treball amb l'objectiu d'unificar els criteris en la recollida de la informació en cada pafs.

Després de tres anys d'intensa activitat, durant els quals han treballat

Euromediterània de Barcelona de 1995 (ratificada a València el 2002), va per-

75 experts de 15 països, el Projecte COR-

metre obrir una línia de treball conjunt

PUS, adreçat a! coneixement, preservació i

entre els països de tota la conca medi-

divulgació de l'arquitectura tradicional de la

terrània amb l'objectiu de millorar el

Mediterrània ha finalitzat. El resultat és: una

coneixement mutu i de crear llaços d'i-

base de dades (www.meda-corpus.net) amb

dentitat comuna. L'arquitectura tradicio-

més de 500 fitxes que recullen diferents

nal ha estat en aquest cas un important

tipologies arquitectòniques, elements cons-

referent cultural

tructius i indrets escollits com a mostra

posar de relleu les grans afinitats que hi

representativa; un llibre on es fa una àmplia

ha entre els diferents pobles mediterra-

reflexió sobre les característiques tipològi-

nis. La unitat dins de la diversitat podria

ques i constructives, els processos de trans-

molt bé definir tant l'arquitectura estesa

formació i les perspectives de futur d'aquest

al llarg del territori com les persones que

Port Said, Egipte, la casa mediterrània no s'acaba amb les quatre parets, el carrer és una part integrant dels seus espais d'activitat

que ens ha permès

valuós patrimoni; uns vincles d'unió entre

l'habiten.

institucions i persones, amb diferents orien-

aquest fet ha estat un dels resultats del

Documentar

acuradament

tacions i objectius, que han fixat les bases

Projecte.

$

per a futures accions de col·laboració professional, tècnica i cultural entre els països mediterranis.

El component social i polític d'aquest projecte és un fet evident. La conferència

Jerusalem.

Rehabilitació i Medi Ambient serniaOapabcn.es fotos.-X.C.

resteu/; Tunícia.

Moriscs expulsats d'Andalusia al segle XVII van crear aquesta vila on, encara avui, podem identificar els trets constructius dels seus orígens. (Foto de portada).

Una ciutat, una arquitectura, un

símbol de convivència entre diferents cultures, que avui, més que

mai, cal recuperar.

L'Informatiu

P A G I N E S

D ' A S S E S S O R I A .

F O R M A C I Ó ,

A C T I V I T A T S

I

S E R V E I S

Coeficient d'actualització d'honoraris

Formació 2002-2003 El Col·legi inicia el programa del nou any acadèmic [ P I Col·legi inicia el programa I ^ L de formació que enceta el nou any acadèmic 2002-2003. L'oferta formativa presenta un ventall de cursos ampli i divers amb l'objectiu de facilitar als professionals la planificació de ía seva formació. El programa es dirigeix als aparelladors í arquitectes tècnics i és obert a d'altres professionals de la construcció. Inclou els vessants de la tècnica, la gestió dels processos construc-

tius i també aspectes de l'organització del treball. S'han programat més de 200 activitats de formació, distribuïdes en cursos de durada diversa, de diferent nivell d'aprofundiment i dividides en 11 àrees de coneixement, a més de continuar amb la preparació d'itineraris formatius de funcions professionals com ara el project manager o el coordinador de seguretat. La formació preparada pel Col·legi vol respondre a les exigències

d'un sector en evolució constant, amb la perspectiva de la innovació í la qualitat. El catàleg de cursos i seminaris del darrer trimestre del 2002 s'enviarà a tots el col·legiats al setembre. Els professionals que hi estiguin interessats poden consultar la programació específica a les pàgines d'Activitats de L'INFORMATIU. També poden adreçarse al Servei d'Informació del Col·legi. 4$

a 15 d'agost Ca= l t 1 7 1 Propera actualització: 15 de setembre Mòdul: 303,50 Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 40 23 70 visats@apabcn.es

INSTITUCIONAL A, QUINZENA SETEMBRE 1002

NORMATIVA

TÈCNICA

I N S T I T U C I O N A L

Nova instrucció de sostres unidireccionals S'aprova el nou reglament per a l'execució de sostres de formigó fets amb elements prefabricats partir del tipus d'ambient, es planteja una estratègia de durabí fitat, enfocada a garantir el correcte comportament de l'estructura durant la seva vida útil. Aquesta estratègia engloba aspectes lligats tant als materials, com al mateix projecte i execució del sostre.

[ p i Consell de Ministres va I ^—aprovar, el 5 de juliol passat, un reial decret amb la nova instrucció per al projecte i l'execució de sostres unidireccionals de formigó estructural fets amb elements prefabricats, que substitueix la Instrucció actualment vigent aprovada per Reial decret 2608/1996, de 20 de desembre. La norma encara no ha estat publicada al 80E. No obstant això, avancem ja algunes de les seves característiques.

La nova Instrucció parteix d'un projecte elaborat per iniciativa de la Comissió Permanent del Formigó, òrgan col·legiat interministerial ubicat al Ministeri de Foment. Es tracta d'un text reglamentari, d'aplicació a totes les obres, públiques o privades, en les quals s'executin sostres de formigó amb elements prefabricats.

Respecte al contingut tècnic, s'han modificat les exigències dels materials, incrementant la resistència mínima del formigó, prohibint la possibilitat de fer servir materials de baixa qualitat i establint prescripcions adequades per a tots els elements del sistema constructiu.

S'han introduït algunes modificacions en els mètodes de càlcul per al projecte dels sostres, adreçats bàsicament a optimitzar els procediments analítics emprats en els estats límit de fissuració i deforma-

ció, ambdós de gran transcendència en comportament correcte del sostre durant la seva vida útil.

La durabilitat ha estat un altre dels paràmetres bàsics de la revisió. S'ha plante-

Control de qualitat A més, s'ha aprofundit en el control de qualitat dels sostres. En aquest aspecte, s'han establert sistemes per procurar que la documentació tècnica permeti disposar tant d'una garantia per a l'usuari, com d'una informació verídica per a la direcció facultativa sobre les característiques resistents i de durabilitat.

Amb aquesta revisió, es pretén millorar el comportament dels sostres al llarg de la seva vida útil i disminuir l'aparició d'algunes patologies que en l'actualitat es produeixen en determinades circumstàncies. El text de la nova Instrucció garanteix una major coherència amb la resta de la reglamentació actualment existent per al projecte i l'execució d'estructures de formigó i, en particular, amb la Instrucció de formigó estructural, jat una classificació que permet la identifi- aprovada per Reial decret 2661/1998, d ' l i de desembre. Més informació al Gabinet cació de l'agressivitat de l'ambient al qual Tècnic del Col·legi. Telèfon 932 40 23 65, es troba sotmès el sostre, en funció de: la sit@apabcn.es. ÍÈ presència d'humitat, entorn marí, industrial, o existència de gelades, entre d'altres. A

Marcatge CE de productes de la construcció Vicente Leoz, cap de la Unitat de Construcció de la Direcció General III, de la Comissió Europea, va posar de manifest, en una jornada organitzada per l'Institut de Tecnologia de la Construcció (ITeC), la situació actual de la Directiva Europea de productes de la construcció i alguns punts d'interès de la seva posada en marxa. Les noves normes harmonitzades i els Documents d'Idoneïtat Tècnica (DITE) ja disponibles coexisteixen en un període transitori amb les especificacions tècniques nacionals. A! final d'aquest període aquestes desapareixen, i resten com a vi-

gents únicament les noves disposicions europees.

El marcatge CE, que estableix la Directiva Europea, demostra la conformitat d'un producte amb els requeriments de seguretat que li són d'aplicació a tots els països de la Unió Europea (UE). D'aquesta manera, un producte de construcció que disposi del marcatge CE pot comercialitzar-se a la UE sense trobar barreres de tipus tècnic. Les 70 normes ja aprovades, les 86 en curs i els 46 DITE fan possible el marcatge CE de productes de la construcció.

Segons Vicente Leoz "les marques vo-

luntàries de qualitat hauran de satisfer un conjunt de condicions amb relació al marcatge CE: desenvolupar una funció diferent i diferenciada, no originar confusions, ni pel que fa a la forma ni pel seu contingut, i no tenir caràcter obligatori o quasi obligatori en cap reglamentació nacional, autonòmica o local".

Les marques voluntàries poden millorar el funcionament dels mercats, sempre que siguin compatibles amb el marcatge CE, ja que aporten informació addicional sobre aspectes del producte relacionats amb la qualitat.

L'ITeC, aix! com l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja (lETcc), són

organismes autoritzats per expedir DITE i ambdós són membres espanyols de l'Organització Europea de Certificacions Tècniques (EOTA). Els DITE es concedeixen a productes per als quals no existeix norma harmonitzada ni mandat de norma harmonitzada i per als que la Comissió Europea consideri, prèvia consulta al Comitè Permanent de la Construcció, que encara no és possible elaborar l'esmentada norma. Es concedeixen també els DITE a productes que s'allunyen significativament de les normes harmonitzades existents. $

I N S T I T U C I O N A L

DIVERSOS

Qíadem cencral SEGONA QUINZENA SETB

Previsió Mútua Premaat plantejarà les fórmules per a la capitalització individual

Millores al programa Gestió Col·legial 2002

I p r e m a a t concretarà abans de l l f i n a l d'any les fórmules més idònies per fer el trànsit des de la capitalització col·lectiva, en la qual habitualment operen aquest tipus d'entitats, al sistema de capitalització individual, segons ha anunciat el seu president, Rafael Cercós, en l'Assemblea General de Mutualistes, celebrada el 21 del juny passat a Madrid. Amb això, Premaat, tercera en el rànquing de mutualitats professionals, vol avançar-se a les directrius que marcarà el futur Reglament de Mutualitats de Previsió Social que enllesteix el Ministeri d'Economia, a través de la Direcció General d'Assegurances.

Tot i que Premaat va iniciar fa temps els estudis per realitzar el canvi del sistema financer actuarial dels grups Bàsic i Complementari lr de col·lectiu a individual, és necessari encara, segons el president de l'entitat, aprofundir en propostes concretes al col·lectiu sobre la manera i les condicions per culminar el trànsit des de la capitalització col·lectiva. Malgrat això, Cercós va anunciar que la Junta de Govern de Premaat té "interès a poder fer aquestes propostes dins d'aquest mateix any, fins i tot si el nou Reglament de Mutualitats no hagués estat publicat".

El president de l'entitat va avançar el contingut dels primers treballs fets pels actuaris per determinar les fórmules de trànsit, "sota la premissa de mantenir el règim de prestació definida amb què funcionen els grups Bàsic i Complementari lr, garantint a tots els mutualistes l'expectativa de prestacions que tenien amb capitalització col·lectiva".

La decisió de Premaat es produeix després d'un exercici que s'ha caracteritzat per

Rafael Cercós va ser reelegit president de Premaat l'increment de les provisions tècniques, que durant el 2001 s'han incrementat en un 14%. Amb aquest resultat, l'estalvi acumulat per afrontar les prestacions futures deís mutualistes de Premaat en l'exercici passat va arribar als 269 milions d'euros {44.749 milions de pessetes), la qual cosa representa un increment del 5 1 % sobre els nivells registrats fins fa quatre anys.

Durant l'Assemblea General es van celebrar eleccions a president i a vocal 2n de la Junta de Govern, càrrecs per als quals van ser reelegits els mutualistes Rafael Cercós i José Luís López Torrens. A més, va ser proclamat Jorge Pérez Estopinà com a vocal 5è, designat pel Consell General de l'Arquitectura Tècnica. ©

Recordatori als col·legiats que exerceixen com a professionals liberals D'acord a m b la legislació vigent, l'arquitecte tècnic que hagi d'exercir la seva activitat per compte propi té l'obligatorietat d'estar donat d'alta o bé a la PREMAAT (Mutualitat de Previsió social dels Aparelladors i Arquitectes Tècnics) o bé al RETA (Règim especial dels treballadors per compte propi o autònoms) de la Seguretat Social. L'incompliment d'aquesta obligació pot donar lloc a inspeccions de la Seguretat Social, aixecament d'actes d'infracció i requeriment de pagament de quantitats endarrerides. En cas de dubte, és convenient posar-se en contacte amb el Departament d'Assessories on l'informaran més concretament, Telèfon 932 40 23 74, premaat@apabcn.es. ©

El Col·legi posa a disposició dels col·legiats que hi estiguin interessats l'última versió millorada i actualitzada del programa Gestió Col·legial 2002, una eina imprescindible de gestió per agilitar tots els tràmits col·legials i que permet visar on l'me.

• Amb el Barem d'honoraris actualitzat en euros. Ara s'estalvien més càlculs, ja que el barem d'honoraris s'ha passat de pessetes a euros.

• Amb una presentació més organitzada i clara. En la nova versió 3.0 de Gestió Col·legial 2002 s'ha millorat la manera d'ordenar i presentar els treballs i les dades enregistrades.

• Sense errors i d'ús fàcil. Ja s'han solucionat els errors sorgits en versions anteriors del programa (un exemple és que els expedients ara es podran ordenar per número d'expedient, de visat, d'emplaçament o per tipus de feina). A més, s'ha millorat i simplificat l'Assistent per definir el treball.

Per això i per molts altres motius és més fàcil d'utilitzar.

Us recordem que per visar on line necessiteu el password que se us facilitarà en signar el contracte.

Per instal·lar el programa només cal disposar del sistema operatiu Windows 98 o superior i connexió a Internet en el cas que es vulgui visar on line.

El podeu demanar gratuïtament al Servei d'Informació, a VISATS i a les delegacions.

Per a qualsevol consulta, contacteu amb nosaltres al telèfon 932 40 23 70 (Marta Pineiro) o a visats@apabcn.es.

LA

GENT

SETEMBRE 2002

Arquitectes finlandesos visiten el Col·legi Enginyers de construcció i de ben a prop la realitat de la professió arquitectes finlandesos van visitar el pas- d'arquitecte tècnic així com del funcionasat 8 d'abril les instal·lacions del Col·legi, ment del sector de la construcció al nosTambé van tenir oportunitat de conèixer tre país. 9

Excursió al Tagamanent La imatge no és d'aquest estiu, sinó de la primavera. El passat 21 d'abril, la delegació del Vallès Oriental va organitzar una excursió al Tagamanent. S'hi va apuntar un grup de companys i amics que va sortir a les 7 del matí d'Aiguafreda per fer la caminada obligada ftns al cim del Tagamanent, on resulta que ha estat obert no fa gaire un restaurant que els va permetre fer un bon esmorzar abans d'enfilar el camí de tornada. ©

Viatge a València i visita a la Barcelona de Gaudí La delegació del BagesBerguedà va organitzar un viatge a València per visitar la Ciutat de les Arts i les Ciències, a més d'altres llocs d'interès de la capital del Túria. El viatge es va fer els

dies 29 i 30 de juny i la visita va ser tot un èxit, com ho mostra la cara de satisfacció dels companys que s'hi van apuntar. Quinze dies abans, però, un altre grup ben nombrós del Bages i Berguedà va baixar a Barcelona

Ens dol comunicar a iots els col·legiats, la defunció del nostre company:

per fer un recorregut per alguns dels edificis més emblemàtics d'Antoni Gaudí com ara La Casa Batlló i el Palau Güell, entre d'altres, i afegir-se, d'aquesta manera, a la celebració de l'any que es dedica a aquest ca-

talà universal. Al juliol, la delegació va dedicar a Gaudí la seva trobada anual. Alguns del Can Fanga també s'hi van apuntar a la visita. El 8 de juny, però, a Barcelona ja plovia ®

Ens dol comunicar a tots els col·legiats, la defunció del nostre company:

Eusebi Planells i Soler

Artur Ferran Forns

Col·legiat núm. 666, esdevinguda el 2 0 de maig a 8 1 anys.

Col·legiat núm. 78, esdevinguda el 5 de juliol, a 8 8 anys.

Ens dol comunicar a tots els col·legiats, la defunció del nostre company:

Ens dol comunicar a tots els col·legiats, la defunció del nostre company:

Joan C. Fernandez Barrachina

Francesc Xavier Medrano Xamena

Col·legiat núm. 5.398, esdevinguda l ' l i de juny a 48 anys.

Col·legiat núm. 6.187, esdevinguda el 8 de juliol, a 4 4 anys.

LA

G E N T

ACTIVITATS

CULTURALS

t

SOCIALS

Cursos de ball de saló L'Escola d e V i c e n ç Torremadé i Glòria S a n z é s p i o n e r a e n l ' e n s e n yament del ball de saló a l'Estat espanyol amb una trajectòria de més de 20 anys de dedicació.

Ara, en col·laboració amb el Col·legi, ha preparat un curs de primer nivell per als aparelladors i arquitectes tècnics que vulguin iniciar-se en aquesta pràctica. El curs constarà d ' l i sessions d'una hora i mitja, un dia a la setmana, probablement els dijous. Es farà salsa, mambo, merengue, rock & roll, vals vienès, tango, samba, rumba, pas-doble, cha, cha, cha, etc, i ja es comença a preparar un segon nivell. Per tal de començar el curs únicament cal formar el grup d'un mínim de 8 o 10 parelles. La inscripció és oberta als col·legiats, als seus familiars i amics. L'escola està ubicada a Barcelona, al carrer Berga, 34 (al costat de la plaça Gal·la Placfdia). Hi ha la possibilitat de fer més grups segons el nombre d'interessats.

Curs de ball de saló primer nivell Data d'inici: 17 d'octubre Durada: 11 sessions Horari: de 8 a 9.30 hores del vespre Preu especial col·legiats/des: 72 euros (12.000 PTA) per persona Inscripcions: Escola de ball de saló Berga, 34. 08012 Barcelona Telèfon 932 17 51 09 • Telèfon i fax: 932 18 55 23 vtgsepingui.com

Subscripció a L'Informatiu per a no col·legiats Les persones que se subscriguin

Subscripció a L'Informatiili

a L'Informatiu rebran el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori

. Codi postal- Telèfon

de regal Quotes

Si voleu rebre L'I

) esteu col·legiats.

D

quota normal d ' l pagament de 25

D

quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12,5

l'any

Forma de pagament

la per fax: 932 40 23 64. per correu electrònic: informatiu@apabcn.es, o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 08021 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 932 40 23 76

D

domiciliació bancària

banc/caixa múm de compte (s'han d'emplenar totes les caselles)

L U 11I I I I I I I I I

SERVEIS i Quutem central SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2002

PETITS

Petits anuncis Serveis al professional • Aixecament d'estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d'estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d'activitat i legalitzacions • Plans d'emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d'obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols.

Telèfon: 933 09 59 65 Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 20 i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

ANUNCIS

SERVEIS

Informació tel.: 932 40 23 76 Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Platejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols.

Tel.: 972 32 32 82 • Fax: 972 32 32 82 oficinajmgomez@ctv.es Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol Telèfon: 639 89 10 63 Interiorista S'ofereix interiorista per a perspectives artístiques de diferents estils.

Sílvia Telèfon: 650 753 769 Supressió de barreres arquitectòniques Es fan estudis de supressió de barreres arquitectòniques (locals, oficines, habitatges...)

Amaia.

Tels,: 93 425 46 10 • 606 375 790 Perspectives Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l'estudi del client. Recursos suficients poer realitzar un servei complet, ràpid i eficaç SCRIPTIVA Mònica • Telèfon: 934 59 46 17 Dictàmens i informes pericials S'elaboren dictàmens i informes pericials per a advocats, administradors de finques, comunitats de veïns, propietaris d'habitatges, companyies d'assegurances, immobiliàries, constructores, etc. Interiorisme ergonòmic, i rehabilitació.

Perí ' Telèfon: 934 17 85 98

Serveis professionals

Es fan treballs de delineació des de casa

Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22 }parquitectura@coac. net

Professional amb discapacitat auditiva s'ofereix per fer treballs de delineació d'arquitectura i construcció des de casa.

Aporta 4 d'experiència en despatx d'arquitectura.

Modesto Barcala Telèfon.: 607 413 773

Es lloga despatx

Delineant de plànols

Estudi d'arquitectura lloga despatx a aparellador / arquitecte tècnic. Situat en edifici singular, cèntric i ben comunicat (plaça Pla de Palau de Barcelona). Disposa d'espai propi: despatx autònom de 10 m* amb un balcó a la plaça. Característiques: molt lluminós, línia de telèfon pròpia, armari encastat. Espais a compartir: lavabo i office. Possibles col·laboracions professionals.

Telèfon: 932 68 75 73

S'ofereix delineant de plànols per treballar des de casa. Es fan plànols de tot tipus, estudis de seguretat, obra nova, experiència en empresa d'enginyeria i d'arquitectura.

Preus negociables.

Xavi Telèfons: 934 18 56 76 686 97 93 68

Ï

EIS PETITS

ANUNCIS de L'Informatiu

Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 , si ets col·legiat o estudiant i 12 si no ho ets.

Informació: telèfon: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 64 informatiu@apabcn.es

També a www.apabcn.es/informatiu

Quadern central SEGONA QUINJZENA SETEMBRE 1

Avantatges per als col·legiats Els viatges amb Halcón Viajes són més barats El Col·legi i Halcón Viajes han signat un acord de col·laboració que permet als col·legiats gaudir d'ofertes de viatges i condicions. Segons l'acord subscrit, Halcón Viajes ofereix xecs-subvenció amb un valor facial de 90,10 euros cadascun perquè siguin lliurats als col·legiats. Aquest abonament es podrà utilitzar en cada compra mínima de 901,52 euros, en qualsevol de les 700 agències d'Halcón Viajes.

Per tal que els aparelladors i arquitectes tècnics puguin preparar els seus viatges adequadament i també els seus des-

plaçaments professionals, Halcón Viajes té una programació especial per al col·lectiu tenint en compte la celebració de fires del sector arreu del país i a fora. Aquesta informació s'actualitza a la seva pàgina web {www.halconviaies.com}. Eis col·legiats gaudiran d'un tracte personalitzat i preferent a l'oficina d'Halcón Viajes ubicada al carrer Calvet, 2, de Barcelona. Els col·legiats que vulguin aprofitar aquests avantatges només hauran d'identificar-se mostrant el carnet de col·legiat.

Tdèfon d'informació i reserves: 902 30 06 00

Oferta per a nous socis del Club Natació Montjuïc El Club Natació Montjuïc ha previst per als col·legiats i familiars que trametin l'alta aquest any 2002 un 10% de descompte en la quota mensual i matrícula gratuïta.

De 6 a 15 anys la Quota mensual és de 29,80 - 1 0 % = 26,82 .

A partir de 15 anys, la quota és de 40,80 - 1 0 % = 36,72 .

Les instal·lacions dei Club compten

amb una pista poliesportiva, 10 pistes de tennis de terra batuda, 1 pista de tennis de gespa artificial, i pista de padel i 3 d'esquaix, pista d'atletisme i piscina olímpica de 50 x 25. Gimnàs amb classes de manteniment, musculació, sauna, massatge, camp de practica de golf, i un bar-restaurant.

Més informació al telèfon 933 31 82 88 i també a la web del CAATB. www.apabcn.es

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats

Cecoteh tarifes mòbil més barates

A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d'uns descomptes excepcionals que s'aplicaran sobre el preu final que marquí el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l'Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals. Informació: Departament CECOTOIL Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec.es/cecotoil. Contractacions al Servei d'Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informaciodapabcn.es

Els col·legiats poden gaudir de tarifes especials en telefonia mòbil Movistar a partir de l'acord de col·laboració signat el febrer passat entre el CAATB i la patronal CECOT. Poden gaudir d'aquests avantatges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les societats professionals i les empreses.

Informació: Departament CECOTEL Telèfon 937 36 60 00 / 902 44 00 40.

www.cecotel.com. Contractacions al Servei d'Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Material informàtic d'interès professional i a bon preu L'empresa Telfiscom (Carríe), dedicada a la venda d'ordinadors i material informàtic (impressores, escànners) de qualitat, ofereix als arquitectes tècnics preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa. L'oferta es fa durant un temps limi-

tat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils. Informació: Canie (Sílvia Jiménez). Viladomat, 237. Barcelona. Telèfon 934 10 82 80. irrfofmatJca@camer.net. ime.net/l·informatiu.

Estacions Totals i Teodolits

VENDA

LLOGUER

SERVEIS

d'instruments i tots els accessoris per a la Topografia de la seva Obra.

Estacions Totals Teodolits Nivells òptics Nivells Làser Etc.

Instruments d'ocasió Servei tècnic Revisions Suport tècnic Etc.

SI NO HO TENIM... NO EXISTEIX!!!

ITOPOMARKET: C/ Nicaragua. 46. 08029 Barcelona- Tel. 934 949 460- Fax. 934 949 461.

TOPO M/RKET .1 HORARI: de dilluns II divendres II de 9-14h I I de 16.30-19.30h

central SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2002

Material informàtic d'interes professional i a bon preu El Col·legi ha establert un acord de col·laboració amb l'empresa Telfiscom (Carrie}, dedicada a

als arquitectes tècnics a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa. L'oferta es

la venda d'ordinadors i material informàtic (impressores, escàners) de qualitat, per tal d'oferir-lo

fa durant un temps limitat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils:

Ordinador de sobretaula Carrie Arcus HOME PENTIUM 4. 1,7 GHZ

Ordinador de sobretaula Carrie Arcus ADVANCED PENTIUM 4. 1,8 GHZ

Característiques: Placa Base ÉLITE GROUP P4 Memòria Ram DIMM 256 S-DRAM PC-133 Disc Dur 40 GB ATA-100 Dísquette 1,44 MB T. Gràfica RIVA TNT-2 M64 32 MB CD 52 Velocitats T. Sò Compatible Sound Blaster 128 Monitor 15', PHILIPS 105 E, 3 Anys garantí la Teclat Membrana Mouse Genius Net Scrol!

Altaveus amplificats 160 W + Micròfon sobretaula • Caixa Semitorre ATX P-4 4 slots - 3OOW • Modern Intern 56 Kbps + Conexió Internet

Característiques; Placa Base ÉLITE GROUP AGP - ATX Memòria Ram DIMM 512 DDR Disc Dur40GBATA-100 Disquette 1,44 MB T.Gràfica GEFORCE 2MX 400 64 MB TV OUT DVD 16 x 48 velocitats Grabadora CO SONY 24 x 10 x 40 velocitats T. Sonido Sound Blaster 5.1 PCI OEM Monitor 17', LG SW 7OOS 3 Anys garantia Teclat SAMSUNG Multimedia Mouse WHEEL LOGITECH Black Label OEM Altaveus Subwoofei 900 W + Micr. sobretaula Cabo Semitorre ATX P-4 4 slots - 300W disseny Modern I n i 56 Kbps US ROBOTICS + ConexïÓ Internet

Preu sense IVA: 640,19 euros

Preu sense IVA: 1.097,22 euros

(106.519 PTA) Garantia processada 1 any

(182.562 PTA] Garantia processador 3 anys

Notebook Airis 4403 Intel CELERON 1200 MHz

Notebook Airis 4 2 2 8 Intel PENTIUM 4 1,6 GHZ

Característiques: Memòria Ram 128 MB ampliable a 512 MB Disc Dur 10 GB ampliable a 30 GB Disquetera 1,44 MB interna T. Gràfica fins 64 MB Share Memory Sortida TV CD 24 velocitats ampliable a combo Pantalla TFT 14.1* Modern 56 kbps Xarxa Ethernet 10/100 Pes 3,2 Kg. Tarja sò 3D + Altaveus + micròfon integrat Bateria Ió-Liti Ports Sèrie, Paral·lel, USB PCMCIA 1 Cardbus PCMCIA II o III

Característiques: Memòria Ram 128 MB ampliable a 1024 MB Disc Dur 10 GB ampliable a 40 GB Disquetera externa USB opcional T. Gràfica ATI-M6 16 MB DDR Sortida TV CO 24 velocitats ampliable a combo Pantalla TFT 14.1 ' Modern 56 kbps Xarxa Ethernet 10/100 Pes 3,28 Kg. Tarja sò 3D + Altaveus + micròfon integrat Bateria Ió-Liti Ports IRDA, IEEE 1394, 2 x USB PCMCIA 1 Cardbus PCMCIA II

Preu sense IVA: 1.075,53 euros

Preu sense IVA: 1.560,73 euros

(178.953 PTA) Garantia processador 1 anys

(259.684 PTA) Garantia processador 2 anys

CARRIE • Silvia Jiménez Víladomat, 2 3 7 . Barcelona • Telèfon 9 3 4 1 0 8 2 8 0 • Fax 9 3 4 10 9 1 5 8 informatica@carrie.net • www.carrie.net/l-infomiatiu

Les configuracions de les ofertes son modificables i adaptables a les necessitats del profes-

de l'empresa Carrie (www.canie.net/l-irTfDrmatJu) les característiques actualitzades cada set-

sional. A causa de la inestabilitat en el preu d'alguns dels components dels ordinadors, els

mana. En les compres de material informàtic com ara impressores, escàners, càmares, etc,

preus poden patir variacions (habitualment a la baixa). Per això es recomana als interessats

els col·legiats gaudiran d'un descompte d'un 3 % sobre els preus de Carrie. Els col·legiats que

comprovar el preu actualitzat de l'oferta o configuració escollida. Es poden consultar a la web

vulguin informar-se respecte de les configuracions concretes es poden dirigir a Carrie.

Ofertes i descantes Especial pera col·legiats

Quadern central SEGONA QUINZENA SETEMBRE

HYUNDAI MATRIX 1.8 GLS FULL

EN SU JUSTA MEDIDA

El Hyundai Matrix ha sído concebido para adaptarse a su especial ritmo de vida, en el que se combinan vida social, trabajo y família.

Un automóvil dotado de habitàculo sumamente amplio, pera con unas dimensiones exteriores muy contenidas para brindar una excepcional maniobrabílidad.

Un vehículo en el que se combinan elegància y practicidad, un versàtil aliado tanto el los momentos de ocio como en los de negocio.

Equipamiento: • Llantas de aleación • Faros antiníebla delanteros • Aire acondicionado • FrenosABS • Doble airbag delantero

Ordenador a bordo Cierre centralizado con alarma Elevalunas eléctrico trasero Asiento trasero abatible y corredero Inmovilizador electrónico Radio-cas. estèreo con 4 altavoces

HYUNDAI HYBASA

FITXA TÈCNICA Motor

1.8 DOHC

Cilindrada

1.795 cms

Potència

123 CV/ 6.000 RPM

Alimentació

Injecció multipunt

Velocitat màxima.

184 Km/h

Pneumàtics

205/55 R15

Dimensions Longitud

4.025 mm

Aample

1.740 mm

Alçada (barres) 1.635 mm Garantia

3 anys sense límit de Km 6 anys antiperforació

Servei tècnic

24 hores / anos

MARCA MODEL CARROCERIA

HYUNDAI MATRIX 1,8 GLS FULL 5 PORTES

PVP 15.950 consultar descomptes a col·legiats/des

CA Numància, 63 • Barcelona Telf.: 93 4 3 0 43 05 • Srta. Yolanda Suarez

Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i ^ sas i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

• Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

• Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• Contractació de l'assegurança.

Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

f

G U I A

A C T I V A

BUSqueS Una empresa de SOStreS prefabricats?

Si vols ampliaria teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals espècia-

Necessites u n estudi geotècnic?

|itzada ene|sector delaconstrucci6.

VolS Un a l t r e preSSUpOSt d'Un i n s t a l · l a d o r e l è c t r i c ?

d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

ESTRUCTURES

Alsina SOLUCIONS EH EHCOFMTS

I

p roperament ampliarem ,.„„„,

IIÍIPERGO estructural de forfados Suatltuclón funcional de vlgttetas Pol. Ind. El Camí Ral. paseo Ferroconfl, n* 383 C.P.: 08850 GAVÀ (Baroetona) Tet: 1+34) 83.63336.50 / F a t (+34) 93.633.40^7 Intomct VftAvínGC8no^QQco(Ti Eil

Pergo Iberia. Av. Somoiieno, 22-bojo dcho.

Potigono Industrial Sur 28700 San Sobosfiàn de los Rsyei. Modríd Telefono: 91 577 79 96 F<w: 91 5 7 7 78 21 www.pergo.com

B . COUMU DE HRNEM

el +34 972 843 467

pe*» aEvrartolomi Q Piot«o6 Antigrjffiti G AtiraiTUt mun I vorto

íovsttiin·

PLANAS

E/TRUCIURA/ conom/Ji

CJCan

FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ AÏLLAMENTS I

RèVIAL

»„,„ ..IIÍII

IMPERMEABILITZACIONS

PAVIKDUS S A PAVIKDUS, S.A.

PAVIMENTÍ DE FORMIGÓ TRACTATS

Tratamiento para ia aluminosis

AUTOAJHVELUDORII MORTERS DE RESINES

/1LKORPWN

Refuerzo de vigas de madera

TERRATZOS CONTÍNUOS

limmas Rexibles de PVC-P para la impenneabilàaddn

500.000 m- d» i

®

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

Tel.: 93 848 40 00 • http://www.alkor.6i _ ILIZACIONES I ALUMINOSIS I REFUERZOS ESTRUCTURALES

•

qERCASA,

P.I C a N » Artà J a « * Ventosa, 26

08S30 LA GARRKÏ»

AXTER

CONSTRUCCIONE5

• M6mbf3H35 3SfàBlG3S

MANSO, I I 5" A • Tel. (93) 426 96 98 (3 líneai) Fen [93) À22 94 13 • 060)5 Saredono

•Aplacados ptefabncados paca

^J

\JM

FAÇANES

ADHESIVOS • SBIADOt£S « NODUCTOS QUtMICOS PAIAUCONSTRUCOÓN ALUCOBOTHP

BERMAPH, SA. H. Cfflduno, 20 08002 BAHCaof^A Tol.: 93 343 50 50 • Fax: 93 302 42 29 E-moihil

DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio

P1 Torras y Bages, 106 E-08030 BARCELONA Telefono: 93 345 88 50 Fax:93 346l713 E. Mail; sas@sas-sa.com www-sas-sa.es

J£

trial El ma ahtau,24i 0OT80 MoOlM d« ni

REHABILITACIÓ

I

^ B E T E C ) CATALANA,S.A. R.p»icMd.MolofÍM BETEC S L QQJ ' H | P ^ C3

Morters sense retracció.

Rehabilitació

O. Santander, 42-48 Navc. 39 Tel.: 93 27S 26 86 • F u . 93 278 27 11 08020 Barcelona

La solució a l'aluminosis

• • • • •

HORMIGON BARCaONA - Poligono Industrial Pont Reixat, San Jusí Desvern «Tel. 93 3711698

El sistema de renovació de sostres t de Refwç *cUu, ml

Decoratius Reparació fàcil de forals i esquerdes

Fem «I t»rra bo Ç&&] E S sagoiuDIN ISO9002 [•==·i|flH^

CGRIEX

NOUíBAU

i Apllcactófàcil, ràpWaieconòmica Màxima resistència mecànica i química Antpola Impermeabtfitzais

Av. Sant Julià. 206. nau 7. Pol. industrial Congost 06400 Granoíere Tel: 93 849 5700/93 B49 54 75 Fax: 33 649 54 16 http: www.a«trBdur.com

ALUMINOSI

EXTENI SÉNETON

BIGA Muntaner, 472 EXTENSIBLE 08006 BARCELONA PERA TeL 414 00 1S Fax 202 31 12 REHABILITACIÓ

Tànger, 26 - 08018 Barcelona - T. 934864300 Bruc, 126 - 08037 Barcelona - T. 93Z0B0166 SL Miquel. 14 - 43004 Tarragor* - T. 97725

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 • E-mail:

omercial@apabcn.es

la

teva

solució

professional ccniral SEGONA QUINTET .,-, SETEM

prCdmaaT

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES „, „ ,

moTECÒSTDE UUMUt. SA.

V 93 219 » 71

BeckSHeun •u.^..-n»

1IViM-*»nii r i;l,i3 OJAMOS EM TOPA E

taUHeimlberia] C/!otdeüy1,357 3·-3o 08025 BoraUi U93-«!!370 ta 93-20713 47 emoil: (mnidi@iimilds.es

• A N W I S iwowAncs

ÍAU:; • CUTDCUR* OFKUL /

INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR El Col·legi posa a disposició dels pro-

•AMMDOltSELECnONia

•>•

fessionals informació tècnica i comercial sobre productes i serveis de la construcció. Els professionals trobaran els fulle-

COREPAIR CARE

Vflntanas, Puertas, Correderas, Vsrandas, Muros Cortina, Barandillas...

LJLJS Y S T" E IV/1 S

tons i catàlegs de les empreses als casellers de la planta baixa. Durant el mes de setembre hi són presents les empreses

níteynaers

següents:

* A L U M I N I U M Medas, 1 - P. I. Suroeste 08192 Sani Quirze del Vallès Tel. 93 721 95 59 Fax 93 721 31 59 wwwAluminlsvaJles.com mfo@alumirisvaDes.mm

• OPTIROC ARIDOS LIGEROS, S.A. • REVIAL REFORMAS, S . L • PÈNDOL, S . L • REPSOL BUTANO, S.A.

f j

INSTAL·LACIONS

I

• COMPOSAN CONSTRUCCION, S A • REYNAERS ALUMINIOS DEL VALLÈS

asimpn / í E p MATERIAL ELÉCTRICO

ILUMINACION

Oiputacíím, 390092 • Telefono 93 344 08 00* Fax 93 344 0B 07 • 08013 Barcdona

• GRUPO MECANOTUBO, S A

Treïnta orios aportando soluciones, con Gorontios y Seguridad: Ventanas, Puertas, Fachadas, Borandillos, Verandas, Mallorquí nos...

T K H N A i tiene fa so/i/cíón para Usted, y si no, ío inyKntanmos. 93 573 77 77

• SISTEMES DE REFORÇ ACTIU, S . L • TRAC VERTICAL, S.L. • MASA, S.L. • SUBEROLITA, S.A. • ALKOR DRAKA IBÉRICA, S A

La Red Aluminier Tech na I son profesionoles seleccionodos que reflejon su profesionolidad en cada reolizoción.

IK HI

• UNEX APARELLAJE ELECTRICO, S . L

902 902643

Tet. 936 466 909

• ESPAIS VERTICALS, S . L

Fax. 938 46S 709

• WEBER CEMARKSA

e-maü: infoOtrolLes • TECHNAL IBÉRICA, S A • WERMASI. S.L.

Proyectores > Dowrights • Canies efectrificados • Lumlnarias fluorescentes • S&emas de control y reguladón • luminacün exiarítx • e t c .

• BTCINO QUINTELA • TALLERS TREPAT, S.A.

AOM.QA*

Sistemas de carpinteria de alumínío

• SIMÓN, S.A.

Perfíeria para

• TECOSUR, S . L • CENTRO ESPANOL INF.OEL COBRE INSTALADOR AUTOR IZADO

(CEDIC)

OtUnmy npo«dòn; Diigona. 384 btpt Baoskna 08037

iRAMONA Blcl MITJANS AUXILIARS I

REPROGRAFIA

• TEXSA MORTEROS, S A • TROLL - J. FELIU DE LA PENA, S.L. • AXTER IBÉRICA, S . L • PROTECCION DE MADERAS, S.A.

INTERIORISME

BGH

• FABRICA ELECTROTECNICA JOSA, S A • COSME TODA

CiBlOB dC li Tiort GtoflHCí. Cktttau y Em.^» de C u p . S

Gabarrò

Estudiós Geotécnlcos Estudiós Gcofisicoï Auscullícidn de Cimentacianes

Germans

• EUROCABLE, S.L.

rml

CS I S P E R

• ESCOFET 1 8 8 6 , S.A. • GROHE ESPANA, S A • TERRA D'OMBRA, S.L.

Ctra. Torre Romeu, s/rfl 08202 Sabadell tel. 93 748 48 38 lax 93 726 07 61

P H I L I P S Cònoga, 1ít O U U BARCELONA T * l . » 410 S2 33 FAX 11 3121* 17 a-mai. gíspefQrn>2. rMextb.es

www.gabarro.com

• MATERIAS PRIMAS ABRASIVAS, S . L • ASFALTEX CONSTRUCCION, S A • CONSORCIO TERMOARCILLA • VELUX

ESTUDIS GEOTECNICS

Les empreses interessades a presentar els seus productes poden dirigir-se a :

O Bemtguete, 94 08035- Barcel niaJordi Marín Brtmap Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 57

TANCAMENTS PRACTICABLES

GLJILLERMO PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMLNIO DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMÀTICAS

Pellaires, 28 08019 BARCELONA Tete. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92 G E O T È C N I A , MICROPILOT3, ANCORATGES.

HlDROGEOLOGlA, MEDI AMBIENT. Ramon Bmnfuer N. ï .

T t i . F u (977) 791783 - 4MS0 CAMBWLS

ANDAMIOS DE FACHADA APUNTALAMIENTOS TORRES FIJAS Y MÓVILES

UAO. 31 - AMTttU « 5 • Fu M 731 41 66 T * S3 788 0216 - 83 786 03 M - 06223 T t r m t

QUÈ CERQUEU: 1 . ESTRUCTURES • 2. COBERTES • 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4. FAÇANES • 5. TANCAMENTS I DIVISIONS • 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS • 7. REHABILITACIÓ • 8. INSTAL·LACIONS • 9 . INTERIORISME • 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ « 1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES • 12. ENVIDRAMEHTS • 13. MITJANS AUXILIARS • 14. INFORMÀTICA • 15. SANITARIS • 16. SERVEIS PROFESSIONALS • 17. EQUIPAMENTS • 18. INDUSTRIALS • 19. INSTAL·LADORS • 2 0 . BASTIDES

DEMANDES TI central SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2002

® Selecciona 1 TÈCNIC/CA DE PROJECTE I OBRA

UI U OC <

m

Empresa del sector públic dedicada a la gestió urbanística i \ promoció d'habitatges de l'àrea metropolitana de Barcelona,

Selecciona DIRECTOR/A TÈCNIC/A D'HABITATGE

per formar part del departament tècnic de l'empresa. Col·laborarà amb Panjurtecte en la redacció del projecte [amidaments i pressupostos, plecs de condicions, entre d'afins), par-

Ui Q

ticiparan en l'adjudicació de les obres a industrials conjuntament amb ej director tècnic i actuaran com a dfrecció facultativa en el seguiment «fòbies de tipus industrial i oficines, í gestionarà la fase de projecte i construcció (project i construdwn management).

Es requereix

oc ui >-

-

Professional amb etperiència en projectes, direcció facultativa i gestió d'obres.

Habituat a treballar amb suport informàtic, nivell alt de Presto, es valoraran coneiierents de Project i

na ernpresaíenginjenaqwpeitarça

lm»p«ació

-

Àmbit d'actuació Catalunya, principalmert l'area metropolitana de Barcelona.

-

Formació per part de l'empresa.

-

Contracte laboral indefinit.

Sou negociable ert funció de l'experiència aportada pel candidat.

Les persones interessades poden enviar carta manuscrita, currículum i fotografia tipus carnet, indicant la referència 7865 a:

ce.

COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: trebalieapabcn.es

2

Tasques de direcció. Coordinació amb gerència i direcció tècnica d'urbanisme de la societat per a la programació d'actuacions, planificació econòmic- financera, preparació de pressupostos anuals del departament, direcció del personal del departament, preparació d'rnfor-

Busquem un professional amb més de 5 anys d'experiència funcions descrites, amb un nivell alt d'autonomia i capaç d'i mir molta responsabilitat. Bon comunicador, organitzat i amb voluntat de fer equip.

i

Responsabilitats -

mes periòdics i de la Memòria actual del departament Tasques de gestió. Estudis de viabilitat de les operacions, gestió i tramitació d'expedients per a obtenir finançament incentívat i ajuts públics, gestió de compra, venda i rehabilitació

-

-

anys. Es valoraran coneixements del mercat immobiliari.

Cota propi.

en expansió.

ui i-

Professional preferentment arquitecte tècnic amb una edat onentativa de 3 0 - 4 0

MSOffice.

S'ofereix

3

I

I

d'habitatges, contractació de projectes, execució i direcció d'obres, planificació i seguiment de les actuacions, seguiment dels serveis subcontractats a equips o operadors externs, valo-

ració de l'estat tècnic de l'habitatge, control de costos i control pressupostari.

| S'ofereix Contracte laboral indefinit Interessant oportunitat professional per a jove emprenedor amb ganes, de desenvolupar la seva carrera professional a l'àmbit de la gestió immobiliària Possibilitat de promoció professional a empresa pública nova - Retribució negociada individualment

Interessats envieu urgentment el vostre historial professional esmentant les vostres pretensions econòmiques i la referència 8 1 7 0 al: COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona | afetrebaJMapabcn.es

® Despatx d'arquitectura tècnica, situat a la ciutat de Barcelona,

Selecciona TÈCNIC/A DE PRESSUPOSTOS Funcions i responsabilitats |

-

i

-

I

-

|

-

Confecció de pressupostos i amidaments dels projectes d'arquitectura amb

Estudis de seguretat i salut

Es requereix -

Arquitecte tècnic

-

Experiència de 2-3 anys en amidaments i pressupostos

-

Domini del programa informàtic TCQ 2000

-

Imprescindible català

S'ofereix -

necessita per la seva constructora:

! AJUDANT CAP D'OBRA Funcions - Suport al cap d'obra - Confecció dels amidaments - Planificació i control d'una obra - Petició d'ofertes i fer els comparatius - Relació amb els proveïdors / direcció facultativa / propietat

PROINOSA

Visites d'obra com a adjunt a director executiu Confecció programa de control de materials

Revisió de certificacions i preus contradictoris

I

Important grup d'empreses,

Incorporació a despatx amb professionals d'àmplia experienci Relació liberal Jornada complerta amb horari flexible Retribució negociable

Interessats envieu urgentment el vostre historial professional mencionant la referència 8 1 9 1 , ah I COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Senet de Promoció i Mercat de TicbaJI, n Pastor, 5,3a planta, 08021

Es requereix | - Recent titulat Carnet de conduir i vehicle propi Coneixements informàtics a nivell us Presto i Autocad

! S'ofereix Contracte laboral I - Jornada completa - Possibilitats reals de promoció Busquem una persona jove, recent titulada i amb capacitat d'aprenentatge, responsable, dinàmic i amb facilitat de tracte amb la gent.

Interessats envieu urgentment el vostre historial professional, indicant la referència 7973 a: COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE Servei de Promoció i Merot de Bon Pastor, 5,3a planta, 08021

ri de: MS-Office, MS-Project,

^ÉÉÈ DEMANDES

MERCAT

DE T R E B A L L

Quadern ceniral SEGOMA

®

CONSULTORIA INTERNACIONAL DE PROJECT & FACILITIES MANAGEMENT

Empresa del sector de la construcció que pertany a un grup multinacional amb el centre de producció a Espanya,

Selecciona TÈCNIC/A D'ASISTÈNCIA TÈCNICA Proporcionarà suport tècnic, documental i de comunicació a I clients, delegats de vendes i departaments tècnics de la empresa, donant resposta a les consultes tècniques dels clients, raonant las | contestes i l'aplicació dels productes de l'empresa.

Reportarà al director tècnic i es responsabilitzarà de la coordinació de projectes i obres. Desenvoluparà tasques de gestió, administració i control de construcció (qualitat, temps, cost, coordinació de contractistes, contractació, control econòmic, planificació, confecció d'amidaments, comparatius d'ofertes, certificacions, eia}. perfil CofTvenient experiència mínima de 5 anys com a cap d'obra tfo en gestió i direcció de projectes de construcció i obres. Coneixements informàtics de MSOffice, MS-Project, Presto i Autocad. Es valorarà els idiomes de català i anglès. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Uoc de treball província de Barcelona. s'ofereix

Jornada completa. Contracte laboral. Sou negociable segon la vàlua i experiència aportades. Possibilitats reals de promoció. Incorporació immediata.

Requisits: - Arquitecte/a tècnic/a | -

Cap d'obra / nGABINETEH Construction manager!DEINGENIERIA

Es valorarà 1-2 anys d'experiència en oficina tècnica i/o obra Disponibilitat per viatjar en l'àmbit nacional i internacional (20% temps) Nivell mitjà d'anglès Edat orientativa: 25-35 anys

Us posores intereate ateceu el cimenta per aterrth8pbrnetóingenisia.cari a l'atent» de Susana Grande. CfFmrtufe Gelabert, 2-4.08970 Sant Joan Despí. Tel. 933 73 93 35. Fat 933 73 7 1 8 7 • w a . p binetedetn0»ieria.co<n Nww«chars.com

S'ofereix I - Oportunitat professional en empresa multinaciï en el sector Formació continuada

IMMOBILIÀRIA DE BARCELONA

Coordinador/a d'obres

Interessats envieu urgentment historia! professional indicant la referència 8 2 3 1 a: ! COLL£GI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE : BARCELONA Servei de Promoció i Menat de Treball, I Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/fc trebalieapabcn.es

Reportarà al director tècnic i es responsabilitzarà de la coordinació de les obres, control d'amidaments i pressupostos, visites d'obra, gestions amb les companyies i ajuntaments, organització de la documentació tècnica, etc.

perfil Es busca un professional que aporti experiència com a cap d'obra i/o en gestió i direcció d'obres. Informàtica a nivell usuari.

o 0£ Z>

s'ofereix XPLORA Beauté, dedicada a la venda de Perfumeria i Cosmètica ai detall lí-

L·l Selecciona < RESPONSABLE/ OC L·l

DIRECTOR/A TÈCNIC/A

Q

Funcions i responsabilitats -

ce UI

Retribució en funció de la vàlua aportada (indiqueu pretensions econòmiques).

der a Europa en nombre d ebota'gues, continuant amb el seu pla d'expansió,

Coordinació de les obres d'obertura de noves botigues

-

Gestió del manteniment i reforma de botigues existents

-

Seguiment i supervisió de decoració de les botigues segws el projecte de referència

-

Gestió del personal i empreses subcontradades

-

Control tècnic/econòmic Supervisió de la gestió de llicències d'obresfodivitats

Interessats adreceu el currículum indicant al Servei de Promoció i Mercat de Treball. Fa* 932 4 0 23 59. a/e: treba1l@apabcn.es

EMPRESA DE TRANSFORMACIÓ DE PLÀSTICS

Coordinador/a de projectes

Mínim 1-2 anys d'experiència en les (uncions d t

ci6 d'un

Q < 10

L·l OC Q.

L·l

Disponibilitat per viatjar per temtori nacional i Portugal

Imprescindible nivell mitjà de francès (relació continuada amb França i període de formació Programes informàtic* Autocad, Ms Project

pom Imprescindible experiència en projectes bàsics i d'execució i en direccions d'obra. Coneixements informàtics a nivell d'usuari. Edat entre 28 i 38 anys. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Uoc de treball Hospitalet de Uobregat

Edat orientat/va: 25-35 anys

Oferiments - S'ofereix interessant oportunitat de promoció professional en companyia multinacional núm. 1 en el sector.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitat, indicant la referència 8252 a: COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Senti de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5 , 3 a planta, 08021 Barcelona

cuDÚ d e les obres, revisions d e projectes i coordinació de la seguretat i s a l u t

es (responsable tècnic) o 3-4 anys d'eiperièn-

eia (director tècnic) Es valoraran cmeiiements d'interiorisme i experiència en obres de reforma de locals

L·l

• 3 Tècnics/ques de I control de qualitat pel control tècnic d'edificació, inspecció de l'exe-

Requisits Arquitecte^ tècnic/a

LÜ CL

IMPORTANT EMPRESA DE CONTROL DE QUALITAT

s'otatíx Jornada intensiva amb dedicació flexible.

Contracte laboral o relacirj liberal {a convenir).

Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportada.

Les persones interessades adreceu el currículum at núm. de fe* 933 77 32 11 o per afe

No cal experiència. Edat entre 25 i 3 5 anys. Es va-

loraran coneixements informàtics de Windows, Wotd, Eicel, Accés, Autocad i programes de càlculs i amidaments. Idioma nivell B de català i valorabJes anglès i/o francès. Imprescindible carnet de Conduir i vehicle propi. Àrea de treball Catalunya amb desplaçaments a la resta d'Espanya.

ïohnh Jvnada completa. Contracte laboral inicial de 6 mesos prorrogables. Sou aproximat entre 1 5 0 2 5 i

18030'- euros brutranuai negociable. Incorporació immediata.

3 4 Qiwdcr

ral SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2002

MERCAT

IMPORTANT FABRICANT DE PRODUCTES D'ENCOFRATS • PER EDIFICACIÓ I OBRA CIVIL

Tècnic/a de projectes i obres per a treballs en projectes bàsics i d'execució d'edificis d'habitatges així com tasques diverses relacionades amb l'execució de les obres.

No cal experiència, preferiblement recent titulat. Edat entre 23 i 26 anys. Coneixements informàtics d'Autocad v.14 o 2000. Convenient carnet de conduir i vehicle propi.

Jornada completa. Relació liberal. Sou aproximat 15000'- euros brut/anual. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currfculum al mim. de fat 932 80 58 70 o per aíe:

2 Tècnics/ques comercials per realitzar les següents tasques: negociació econòmica, tècnica i comercial de contractes de subministrament d'equips per encofrar, en venda o lloguer per edificació i obra civil. perfil No cal experiència. Imprescindible carnet de conduir. Àrea de treball inicialment Catalunya.

DE TREBALL

D E M A N D E S

CONSTRUCTORA ESPECIALITZADA EN ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

Tècnic/a d'obres perfil Es valorarà experiència mínima de 3 anys en estructures de formigS, obra civil i urbanitzacions. Edat entre 25 i 40 anys. Coneixements informàtics d'Arktec, Gest 8.0. Microsoft Office, Autocad, etc. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Afea de treball comarca del Maresme.

s'ofereix Possibilitats de promoció a d'altres zones geogràfiques d'Espanya i de l'estranger i en d'altres departaments. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportada. Incorporació immediata.

s'ofereà Jornada oficial. Contracte taboral d ' l any prorrogable. Sou aproximat entre 25000 i 36000'euros brut/anual negociable. Incorporació ïnv

Les persones interessades adreceu el currículum amb carta de presentació manuscrita al núm. de fax: 935 6 4 70 59 a l'atenció de Mireia Vilalta

Les persones interessades adreceu el cunfculum al núm. de fau 937 57 74 55 o per ate tresdoseinicia.es a l'atenció de Si

CONSTRUCTORA D'EDIFICACIÓ INDUSTRIAL

Arquitecte/a tècnic/a per desenvolupar tasques de cap d'obra i d'estudis d'ofertes, relació amb industrials i amb tècnics autors dels projectes, subcontratació, control de costos, planificació, certificacions, etc.

CONSTRUCTORA ESPECIALITZADA EN ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

lecnic/a••« de pressupostos per a l'elaboració de pressupostos i realització de projectes.

perfil Imprescindible experiència entre 1 i 2 anys a peu d'obra. Edat entre 24 i 40 anys. Valorable coneixements informàtics dels programes Excel, Word, Autocad, Presto i Microsoft Project. Idioma català i valorable anglès. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball província de Barcelona, ocasionalment resta de Catalunya.

perfil Es valorarà experiència. Coneixements informàtics d'Arktec, Gest 8.0, Microsoft Office. Windows ï Autocad. Edat entre 25 i 40 anys. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i

s'ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit previ període de prova. Retribució en funció de l'experiència, de 22.800'- a 25.300'- euros brut/anual. Incorporació immediata.

Jornada completa. Contracte laboral d ' l any prorrogable. Sou aproximat entre 25.000 i 36.000 euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Els interessats adreceu el vostre currículum per fax al número: 932 02 38 86 o per afe josep.martra@siderbuildirtg.com

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de f a t 937 57 74 55 o per afe tresdoseinkia.es a l'atenció de Sergo Medina.

A C T I V I TATS Quadern central SEGONA QUINZENA SETEMBRE

GESTIÓ DE L'OBRA. CONSTRUCTION MANAGEMENT Curs de postgrau Barcelona. Octubre 2002 - gener 2003 La preparació i la formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de la l'obra és un factor clau per facilitar l'evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i de la qualitat dels productes immobiliaris. El professional capacitat per realitzar les funcions de construction management, com a responsable de la producció de l'obra,

El curs que presentem està estructurat com a itinerari formatiu i té com a objectius proporcionar les competències necessàries per desenvolupar correctament aquestes funcions, d'acord amb els requisits de la demanda del sector i de les empreses.

RESPONSABLES ACADÈMICS:

Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador.

Responsable acadèmic de l'Area de Formació en Organització i Gestió del CAATB Francisco Javier Llovera. Doctor en Dret. Aparellador. Catedràtic del Departament d'Organització d'Empreses de la UPC

Codi: G5073 haurà d'organitzar-ho tot partint d'un projecte executiu i d'un pressupost objectiu tancat. Són funcions seves la contractació i coordinació dels industrials. També ha de liderar i conduir els equips que intervenen durant el procés i controlar els costos per assegurar que es respectaran les qualitats previstes i el pressupost fixat.

Organitzat conjuntament amb

dates: del 4 d'octubre de 2002 al 18 de gener de 2003 lloc: Barcelona horari: divendres de 16.30 a 21 h i dissal 9.30 a 14 h durada: 8 0 hores preu del curs: 1.247 preu especial col·legiat/da: 1.060

DG RAMA • Introducció al management i a la gestió en e i . sector • Planificació estratègica • Planificació de l'obra i seguiment econòmic IjTancament de l'operació i la postvenda >lupament del cas

COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ Curs de postgrau Barcelona. Novembre 2002 - abril 2003 Des de l'aparició de l'RD 1627/97 es va implantar una figura professional específica, el coordinador de seguretat. És el professional competent encarregat de tenir cura del compliment de les normes de seguretat a les obres, d'avaluar els riscos de l'obra i de proposar solucions i alternatives, motivar els actors del fet constructiu per integrar la seguretat en el procés de disseny i execució, i fer accions de sensibilització i, fins i tot, informació dels riscos als treballadors a l'obra.

El curs està adreçat als tècnics que, segons la LOE poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres.

Codi: S2019 Aquest programa de postgrau forma part del programa de formació de seguretat i salut laboral que el Col·legi porta a terme des de fa uns anys conjuntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya. El contingut del curs respon al model de formació desenvolupat conjuntament amb diverses universitats i entitats de diversos països europeus.

PROGRAMA Mòdul I •

NORMATIVA I LEGISLACIÓ

Mòdul II

CAATB - Formació Telèfon 9 3 2 4 0 2 3 7 3 formacio@apabcn.es

Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 8 0 % de les classes, superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el treball final.

• COORDINACIÓ DE SEGURETAT

dates de la 10a edició: de l ' l i de novembre de 2002 al 25 d'abril de 2003 durada: 200 hores horari: divendres de 9.30 a 14 i de 15.30 a 20 h preu del curs: 2254 preu amb descompte 15% per a col·legiats:

MòduL IV • L'ACTUACIÓ PROFESSIONAL DEL COORDINADOR MÒDUL V

3 d'octubre a les 19 h.

•

Barcelona

Mòdul III •

ELEMENTS AUXILIARS PER A LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

1.916

FORMACIÓ EN TÈCNIQUES DE SEGURETAT

MÒDUL VI •

L A DOCUMENTACIÓ PER L'APLICACIÓ

DE L'RD 1 6 2 7 / 9 7

Sessió informativa Bon Pastor, 5 Cal confirmar assistència

FORMACIÓ ACTIVITATS

INZENA SETEMBRE 2002

PROGRAMACIÓ codi c m

nomcurs

E11301

Tancaments amb vidre

E4O201

Aula empresa: Morters monocapa

Informació tel.: 932 40 20 60

DE T A R D O R durada en hores

DATES

KS

n e CURSO

24 4

del 1 5 al 3 1 d'octubre

dm, dj

215.00

182.75

21 d'cctubre

dll

Gratuit

Gratuit

BjB—BBBBBBBBBBBBBBBBBBB]•BBBiBjBjB—BBBBBBBBBJ •BBBBBBBBBBBBBl•BBBl

hrTBr-TTBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBaB R12002 Estoturesde^decà^enedific.e^s^Pat^.d^iinte^^

durada en taes

14

DATES del 2 al 9 de desembre

|MEDI AMBIENT I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

•BBBBBflSSBBBBBl M l 1003

La gestió dels residus de la construcció. Cas pràctic

M12701

La certificació mediambiental ISO 14000-EMAS

4 8

DIES

PREU CURSO

PREU col·legiat [ )

dll. d|

210.42

178.78

•on • B M

PREU CIISSO

••.iurriE^-i·J

14 de novembre

di

51.00

43.35

18 i 19 de novembre

dllidm

120.00

102.00

BBBBBBB• • • • B B B B B B B B B B B BBBBiBBBBBHPJBBBBBBI • • • • • • • • • ^ ^ ^ ^ ^ ^ • ^ • • B B M B J ^HBl •BBBBBJ rirrVrrTlBBBBBBBBHlBBBBBaBBBBBBBBBBBa durada en bons PfUJcoHepatl) DATES KS PREU CURSO G10604

Gestió del tancament de l'obra i de la postvenda

G40110

Ús del full de càlcul p s a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries

8 10

del 20 de novembre a l ' l i de desembre

de

120.00

102.00

de l ' l i al 25 de novembre

dilidc

180.00

153.00

•BBBBBBB B B B B B B B B B B B B B I BBBBiBBBBB—I•BBBBBBBJ •BBBi diada en nats •BBBBBBBBBBBBBBI PREU CURSO PREUml-lestatt) Q10218

Control de qualitat dels materials. Cas pràctic

Q10707

Control Win. Control de qualitat dels materials.

Q11001

L'empresa constuctora, la certificació i la seva repercussió en l'execució d'obra.

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^

B B B B B B B B B B - - B

^

B B B

^

B B B B B B B B B B B 1

9 9 9

Sesuretat pera caps d'obra

S12207

Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obra. Cas pràctic

KS dmidi

135.00

114.75

del 9 al 16 de desembre

dilidc

135.00

114.75

del 2 al 16 de desembre

dll

135.00

durada en hores

16 8

p^ül^

del 21 d'octubre a l ' l l de novembre

KS dll

10 i 12 de desembre

dmidi

DATES

BBBBBBBBHBBBBBBI

• • • • • • • •^•BBBBBBBBBBBl durada e« horts P10614

•••••

PJpaHHHHHHHpl·lpHBHHHHK^PJ

•HHHBV S12302

DATES del 19 al 26 de novembre

20

Curs bàsic de valoracions immobiliàries

114.75 PJBHHH

PREUCMSO

PREUcolteEiall 1

240.00

204.00

114.00

96.90

B_B—| BBBBB—Ii^iMBaaBi KS

BATES del 30 d'octubre al 27 de novembre

dC

PREU CURSO :

288.00

244.80

• • • • • • • • • i • • • • • • • • • • • B B M • • • • i •BBBBB1üüiiiiiiiiMIH codi curs

nom cus

110203

Els espais a l'interiorisme

codi curs

nom curs

N11201

Nova llei d'urbanisme

N10805

Servituds i relacions de veïnatge

durada tn hores

20

• • • • BSBSSBI

•B·B·B·S·H·H·MH del 7 de novembre al 5 de desembre DATES

PREU CURSO 288.00

PREU cfll-leEÍat ( )

di

KS

244.80

dradaalWB

DATES

DE

PREU CURSO

PSEtlcol·lesíU

8 9

5 i 7 de novembre

dmidj

120.00

102.00

del 9 al 23 d'octubre

dm

135.00

114.75

KZH

PREU CURSO

PREU col leeiat ( )

90.00

76.50

60.00

51.00

|GESTIÓ DELS SERVEIS PROFESSIONALS I HABILITATS EMPRESARIALS •••B^HB^HBFTP^HBHHB^HB! C10109

Gestió del temps

C11001

Tancament fiscal de l'exercici 2002 i nova llei de l'IRPF

llNFORMÀTICA APLICADA AL SECTOR

6 4

AutoCAOI nivell 2D

T21020

AutoCAD 1 nivell 2D

T21705

AutoCAD pera no dibuixants

T30121

PRESTO 1: Amidaments. pressupostos i certificacions

T30122

PRESTO 1: Amidaments, pressupostos i certificacions

T30212

Pressupostos i seguiment econòmic d'obres amb TCQ20O0

T40132

Planificació i control de proiedes amb Microsoft P r o t ó

T40133

Planificació i control de proiectes amb Microsoft Proiect

T40307

Harma

T40210

Dibac

T21507

Excel. Nivell II

T20224

Excel. Nivell 1

T20225

Excel. N t a l l l

T21305

Perspectives virtuals. 3dstudio

T20110

Access

T20609

ïfad.Nwlll

T21209

OrganiUació de la informació

T20340

Internet bàsic

18 i 25 de membre

de dll

•BBBBI

•B"BMÍ durada en hores

T21019

23 i 30 d'cctubre

34 34 10 20 20 12 8 8 5 20 8 8 8 40 8 8 4 4

•BMBB^HHTP^BBHBB^H

PREU CURSO

del 22 d'octubre al 17de desembre

dmidi

402

341.70

del 8 al 30 de desembre

dvidss

402

341.70

13 i 14 de desembre

dvidss

120

102.C0

del 7 d'octubre al 6 de novembre

dilidc

276

234.60

del 8 al 29 de novembre

dvidss

276

234.60

del 30 de novembre al 21 de desembre

dilidc

276

234.60

del 2 al 21 d'octubre

dilidc

150

127.50

13 de novembre al 2 de desembre

dilidc

150

127.50

11 de novembre

dll

126

107.10

del 5 al 19 de desembre

dmidj

288

244.80 71.40 71.40

del 4 al 18 de desembre

dilidc

34

del 23 d'octubre al 6 de novembre

dilidc

84

de! 19 de novembre a! 3 de desembre

dmidi

84

71.40

del 3 d'octubre al 14 de novembre

dmid]

468

397.80

25 i 26 d'octubre

dvidss

84

71.40

18 i 19 d'octubre

84

71.40

30 de setembre i 2 d'cctubre

dvidss dll i dv

42

35.70

19 de desembre

di

66

56.10

I

M A T E R I A L S

TANCAMENTS DE VIDRE. SESSIONS TÈCNIQUES 1 SEMINARI Codi: E11301

J PRESENTACIÓ Les grans superfícies vidrades han estat íntimament lligades al desenvolupament de la construcció contemporània i, en particular, a la imatgeria més potent del moviment modern. La independència de l'estructura i tancament ha estat, des dels seus inicis, una de les principals reivindicacions de la modernitat arquitectònica, i la desaparició visual del tancament representa l'expressió més radical d'aquest plantejament. Les possibilitats que ofereix la construcció amb murs cortina són en principi molt grans: transparència, lleugeresa, reducció de gruixos, facilitat d'industrialització i, per tant, teòricament, de reducció de costos, perfecció geomètrica, i en darrer terme la imatge de tecnologia i de poder.

Paradoxalment, però, d'aquestes qualitats que sobre el paper tenien els sistemes industrialitzats de construcció amb vidre, solament les darreres s'han demostrat certes.

Molt sovint la utilització d'aquest sistema constructiu ha posat de manifest la gran distància que separa els plantejaments teòrics de la capacitat real de la construcció, encara molt allunyada dels processos altament seriats d'altres branques de la producció. D'altra banda, les noves demandes socials pel que fa a la sosíenibílitat han posat

dates seminari: dijous 17, 24 i 3 1 d'octubre de 2002 horari: de 16.30 a 2 1 hores durada: 24 hores veu del curs: 215

Analitzar la situació actual i futura de la construcció amb grans tancaments de vidre, aprofundir en la seva particular tecnologia i en el control dels seus paràmetres fonamentals, seran els objectius d'aquesta trobada que ara proposem. dates sessions tècniques: dimarts 15, 22 i 29 d'octubre de 2002

1 11 1

11

•• 1 rt 1 "i 5j| •

il

-.-=----tB -

\

4 J

,\

!

.-

r v

•.

fe*

* i?

f 1

w

7

> M

KwL·yi r' • mmd Mm

••

mmm mMm

1 •l

V

mwmm immam

m......

Kmm? mmW

H •

\/J\ • ÍJÍ ¥4 • J \A mà ^mir f y •1 7w

*- . *'

M •

l^ 1

m •M

Via

\^^^^

i/i |f 1

^H 1™ 1 ,

1

Ti

í

mwTil mWJ ^KJ3

1

11

**

1 i1

•

31 d'octubre Eí comportament acústic en façanes lleugeres. Incendi.

Miguel Mateos Pausa - cafè Control. Normativa. Descripció dels assaigs més importants.

Descripció del banc d'assaigs.

Julen Astudillo

WKÍ ^Hi: s • 1

VM m •

I il

18.15 18.45

Solucions constructives Xavier Ferrés Padró Pausa - cafè

18.15

1' ll • ^^i II 1 m§

11

Dijous 16.30

Dijous 17 d'octubre 16.30 El disseny del tancament multifuncional.

11

1 1

—

18.15 18.45

Pausa - cafè Presentació de productes Presentació d'obres i debat Edifici al carrer Manel Girona Lluis Alonso i Sergi Balaguer

SEMINARI

Tipologies de façanes vidriades

Sembla doncs necessari replantejar alguns dels aspectes lligats a aquesta tecnologia per tal de donar-li el protagonísme adequat.

Trobar la simbiosi necessària entre el legítim desig d'aprofitar els avantatges de la construcció amb vidre i el respecte al medi ambient obliga a un desenvolupament tecnològic pensat, específicament, per a les regions septentrionals. Un camf que caldria aprofitar per dotar el nostre país d'una capacitat investigadora suficient per a competir en un nou àmbit de la construcció sostenible. La possibilitat d'estendre un model de construcció lleugera a un major nombre d'edificis, particularment a l'habitatge, amb el conseqüent increment de la competitivitat dels sistemes obre, també, un camp amb enormes expectatives de creixement.

17.30 17.45 19.30

Dimarts 22 tf1 octubre

1

ventilades.

Balanç tèrmic. Simulació numèrica del seu comportament termofluídic.

Assensi Oliva i Débora Faggembauu. CTTC. UPC. Terrassa.

Pausa - cafè Sistemes de posada en obra.

Control de manteniment .Qualitat, seguretat, durabilitat Gregori Andreu.

de càlcul.

Condic onants inicials i particulars.

SESSIONS TÈCNIQUES Dimarts 15 d'octubre 16.30 Evolució de l'arquitectura del vidre.

Carlos Quintens 17.30 Pausa-cafè Inauguració de l'exposició 17.45 Presentació de productes 19.30 Presentació d'obres i debat.

Torre de les aigües.

Fermin Vazquez

.6.30

Dijous 24 d'octubre 16.30 Façanes multifuncionals

Aplicac ons.

Francesc Arbós

PROGRAMA

1

El diferents tipus de vidre.

Aplicacions. Tractaments.

El nous materials.

Moisès Lostal

Dimarts 29 d'octubre 16.30 Criteris consideracions

responsable acadèmic: Joan Sabaté. Arquitecte

en tela de judici la conveniència de continuar una política de prestigi que, massa sovint, ha anat lligada a la dilapidació dels recursos energètics, en especial en les nostres latituds.

Pausa Presentació d'obres i debat Contenidor d'activitats 22@ Sabaté-Espeche ass.

19.30

preu especial col·legiat/da: 182,75 rai només sessions tècniques: 70 ireu especial col·legiat/da només sessions tècniques: 59,50

18.45

Agustí Bullbena.

Pausa - cafè Presentació de productes

17.30 17.45

^^M m^^M m^^B m^ #. #

-

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 932 40 20 60 • Fax. 932 40 20 61 • a/e. informaci

1 « li

j

I QUINZENA SETEMBRE 2002

|

SIMPOSI D'ART CONTEMPORANI III SIFFACUS Simposi Internacional Futur i Funció de l'Art contemporani a l'Espai Urbà - Barcelona 14, 15 i 16 de novembre de 2 0 0 2 U tercera edició del SIFFACUS 2002 vo! refermar els aspectes participatius i la visió cultural i artística pluridisciplinària com a part del procés de preparació precedent als projectes d'intervenció destinats, en aquesta ocasió, als espais urbans i fronts litorals.

Els eixos operatius de treball seran aquelles propostes transversals que resultin de prospeccions artístiques projectades en l'entorn urbà relacionat amb l'aigua.

L'objectiu principal és idear un projecte tècnic creatiu per transformar l'entorn urbà i dotar els fronts litorals amb espais d'identitat singular, de comunicació i relacions socials, i definir els límits imaginaris.

Els aspectes pràctics d'aquest simposi tractaran tant la integració de l'aigua en l'entorn urbà com en les zones properes als espais portuaris i litorals, costes de mar i ribes de riu.

PROGRAMA PREPARATIU • dijous, 14 de novembre lloc: Aula Magna. Universitat de Barcelona.

Tema: La ciutat i la presència de l'aigua. Redescobrir els fronts litorals, fonts, ribes de riu i espais portuaris • divendres, 15 de novembre lloc: World Trade Center. Port Vell de Barcelona Tema: L'aigua i la seva funció com a instrument vital de l'espaí urbà • dissabte, 16 de novembre World Trade Center. Port Vell de Barcelona Tema: Una definició de l'espai portuari. El port com a àrea demogràfica. Els accessos al port. El port de dia i el port de nit.

PRESENTACIÓ DE PROPOSTES Fins a I'l d'octubre de 2002.

La comunicació de conferències, d'intervencions o d'altres propostes artístiques haurà

PARC CENTRAL DE NOU BARRIS El Col·legí acull, a partir del proper 19 de setembre, una exposició sobre el projecte del Parc Central del districte de Nou Barris que ens mostra les característiques del que serà -un cop finalitzat- el segon espai verd de la Ciutat Comtal. L'exposició, que restarà al CAATB fins al 8 d'octubre, s'ha realitzat conjuntament amb Pro Nou Barris, societat municipal encarregada de la gestió del Parc Central.

La mostra constarà d'un seguit de pannells que mostraran imatges i descripcions del projecte, així com d'una gran maqueta on s'inclou una visió sobre el terreny de la ini-

ciativa. Paral·lelament es projectaran uns vídeos i diapositives on es podrà apreciar tant la situació actual dels treballs com l'estat passat de la zona ocupada pel Parc i el seu entorn. organitza: Departament de Cultura lloc: Sala d'exposicions, planta dates: del 19 de setembre al 8 d'octubre de 2002 Inauguració: 19 de setembre de 2002, a les 19.30 hores informació: telèfon: 932 40 20 60 cultura@apabcn.es

DIBUIXOS A LLAPIS I PLOMA L'espai d'exposició de la primera planta de! Col·legi acull l'obra de Francesc Puntos i Amorós, una selecció de dibuixos a llapis i ploma, de les esglésies de la Val d'Aran i d'altres zones del Pirineu.

dates: fins al 10 d'octubre lloc: primera planta horari: de 8.30 a 19 hores informació: Departament de Cultura telèfon: 932 40 20 60 • cultura@apabcn.es

d'estar estrictament relacionada amb els temes indicats en el programa preparatiu i presentada preferentment per equips plurídisciplinaris. Els participants seleccionats presentaran les seves propostes entre els dies 14,15 i 16 de novembre, en funció del tema escollit.

Amb l'autorització prèvia dels autors, es podrà difondre els continguts de les presentacions en una publicació o exposició posterior.

- Extensió màxima: 4000 espais - S'ha d'acompanyar de documentació visual Enviar a: Comitè Assessor SIFFACUS Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Departament de Cultura Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Fan: 00 34 932 40 20 60 siffacuseapabcn.es

INSCRIPCIÓ AL III SIFFACUS Inscripció: del 16 de setembre al 12 de novembre de 2002 Destinataris: Estudiants de Belles Arts, Arquitectura, Arquitectura Tècnica, Enginyeria i Història de l'art; llicenciats i postgraduats universitaris; professionals de l'art, del disseny, de l'arquitectura i de la construcció i, en general, tothom qui tingui un interès en la investigació i la millora de la qualitat de l'entorn urbà.

Certificats i crèdits: Es lliurarà un diploma d'assistència i participació. Hi ha la possibilitat d'obtenir 3 crèdits de doctorat.

Preu III SIFFACUS: 150 euros Preu especial estudiants, col·legiats del CAATB i COAC, i assistents d'anteriors simposis: 120 euros.

CONÈIXER L'ARQUITECTURA DE LONDRES Viatge tècnic a Londres, del 17 al 2 0 d'octubre El nou segle ha omplert la ciutat de Londres de nous projectes i edificis creats pels arquitectes més reconeguts d'arreu del món. La Delegació del Vallés Oriental us anima a descobrir-los.

Entre d'altres, es visitaran els projectes més interessants del Millenium Milè, la Tate Modern i el Barri de Southwark, farem un itinerari arquitectònic per la Jubilee Line i per les més antigues institucions de

Londres, el Great Court at British Museum i el Royal Opera House. A la Delegació en donaran tots els detalls del programa, trasllats, dietes, preu...

Les places són limitades i cal confirmar la inscripció a la delegació. informació Delegació del Vallès Oriental Telèfon: 938 79 01 76 • caatvon@apabcn.es

POSTGRAU

COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ PERFIL TÈCNIC EUROPEU 22 de novembre de 2002 al 25 d'abril de 2003

Divendres, de 9.30 a 14 i de 15.30 a 20 hores

150 hores + 50 hores de treball de curs

meixemems

Mm Formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic

SESSIÓ INFOR 3 d'octubre de 2002, a les 19 h Bon Pastor, 5. 08021. Barcelona il confirmar l'assistència al telèfon del Servei d'Informació 932 40 20 60 o a informacio@apabcn.es

III siffacus

Simposi Internacional Futur i Funció de l'Art Contemporani a l'Espai Urbà Barcelona. 14,15 i 16 de novembre de 2002

participen:

col·laboren: Porti ITrantporU

infrastructures 2004.S.A. Barcelona Regional Ports de la Generattat

patrocina:

ÜÜfci

mediterrània Anavatos, Grècia. Una historia convulsa i requeriments defensius han estat l'origen d'una arquitectura mimetitzada amb el paisatge.

iaskoy, Turquia. LarqurtecOira tradicional, la trobem sempre adaptada i l'activitat productiva dels seus habitants.

Setenil, Andalusia.

L'emblanquinat, dóna presència i vida a l'arquitectura en el paisatge. Un conjunt urbà homogeni i amb uns volums perfectament jerarquitzats.

Amerzi, el Marroc.

Encara hi ha indrets on fer una casa és una tasca de la família i dels veïns I on les tècniques tradicionals perviuen.

Medemne. > • integrar la Un gran repte pe! a la reltabil

ciutat amb les antigues construccions. del patrimoni.

Moià, Catalunya. La masia, unitat d'explotació per excel·lència. És un bon referent de l'hàbitat dispers arreu de la Mediterrània.

lEVled.

L'Institut Europeu de la Mediterrània i el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona es complauen a convidar-vos a l'acte de presentació dels resultats del projecte Euromediterrani

C.O.R.P.U.S d'Arquitectura Tradicional Mediterrània.

Dimecres 2 d'octubre de 2002, a les 19,30 hores i

Hi assistiran: Andreu Claret, director de l'Institut Europeu de la Mediterrània Xavier Bardají, president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona V-K,.

Conferència: L'arquitectura tradicional, un recurs d'interculturalitat mediterrània Xavier Casanovas i Gi I les Nourisier, co-directors del Proiecte

La presentació tindrà lloc a la Sala d'actes de l'Institut Europeu de la Mediterrània, d Girona, 20. Barcelona.

COMISIÓN EUROPEA MEDA-EUROMED HERITAGE

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

VALORACIONS IMMOBILIÀRIES Programa: Valoracions immobiliàries / Valoracions urbanístiques / Estudis de viabilitat de projectes urbans i immobiliaris / Valoracions hipotecàries / Finançament i programació de l'urbanisme.

• 2a edició. Valoracions Immobiliàries, nivell general a distancia (Internet) - 1a edició. Valoracions Hipotecàries a distància (Internet)

Data d'inici: 12.12.02 Durada; 490 hores

i nlo.urbanlsme @ fpc.upc.e;

GESTIÓ URBANÍSTICA Programa: Gestió Urbanística / ReparceHacions i compensacions urbanístiques / valoracions urbanístiques / Estudis de viabilitat de projectes urbans i immobiliaris / Finançament i programació de l'urbanisme.

Data d'inici: 9.10.02 Durada: 490 hores

MEDI AMBIENT URBÀ I SOSTENIBILITAT Programa: Arquitectura i medi ambient urbà / Ciutat i territori sostenible / Instruments de gestió ambiental del territori / SIG aplicat al medi ambient.

Data dïnid: 7.-\0.02 Durada: 450 hores

SISTEMES D'INFORMACIÓ GEOGRÀFICA Programa: Introducció al SIG / Programació i personalització del SIG / SIG í gestió territorial / SIG i gestió de la ciutat / SIG aplicat a l'economia territorial / SIG aplicat al medi

PROGRAMA POSTGRAU

ambient / Programació de SOFT SIG

Data d'inici: 14.10.02 Durada; 500 hores

INTEGRACIÓ DE LES ENERGIES RENOVABLES A L'ARQUITECTURA

Més Informació: lnfo.urtoanisme@rpc.ipc.es

Data d'Inici: 14.10.02

Durada: 275 hores

Informació: Fundació Politècnica de Catalunya Edifici Vèrtex - Plaça Eusebi Güell, 6 0 8 0 3 4 Barcelona

Tel. 93 401 77 51 / 77 74 Fax 93 401 77 57 inío.general@fpc.upc.es www.fpc.upc.es

Seu de Realització: ETSAB.CPSV Avda. Diagonal, 6 4 9 0 8 0 2 8 Barcelona

"LA SALLE TE TANTS OBJECTIUS PROFESSIONALS DIFERENTS COM ESTUDIANTS EN LES SEVES AULES. PERQUÈ CADA PERSONA DEMANA COSES DIFERENTS A LA VIDA"

PROGRAMA DE MASTERS

INICI OCTUBRE 2002

MASTER I N PROJECT MANAGEMENT [BCN / MAD / ON UNE] Dóna una visió completa, a !a vegada que pràctica i Flexible, de la professió de Project Manager, des del context en què es realitzen les seves tasques fins a les habilitats que necessita desenvolupar.

S'analitzen els mètodes, tècniques i eines per gestionar projectes d'una forma eficient i satisfactòria.

I

MCAD

MASTER I N FACIUTIES MANAGEMENT [BCN / MAD / ON UNE] Capacita els professionals per a Ea gestió dels actius immobiliaris, en el curs de la seva vida útil, i dels serveis associats, de manera que focttila els coneixements necessaris que permeten als gestors optimitzar l'ús dels actius, reduir costos, proporcionar serveis de qualitat i vetllar per la seguretat de les persones i dels béns.

MASTER EN NOVES TECNOLOGIES CAD APUCADE5 A L'ARQUITECTURA I LA CONSTRUCCIÓ [BCN] Estudia com aplicar les noves tecnologies informàtiques i de CAD per optimitzar el disseny i la gestió informàtica de projectes arquitectònics i d'empreses de! sector de la construcció.

MCEAS MASTER EN CONTROL D'EDIFICIS I ARQUITECTURA SOSTENIBLE [BCN] Estudio com aplicar els últims avenços tecnològics dels edificis, així com la utilització racional de moterials, de tècniques constructives i d'energia, o parh'r d'una arquitectur de qualitat. Es realitzen pràctiques en domòlica i arquitectura.

PER A MÉS INFORMACIÓ: www.MastersLaSalle.net

LA SALLE

TELÈFON DE CONTACTE: 902 404 434

INFORMACIÓ CAMPUS:

SESSIÓ INFORMATIVA: dimecres a les 20:00h. Es prega confirmació.

• Barcelona: info.btn©La$olleOnUne.n< • Madrid: info.mod@LaSalleOnLine.rH • València: info.val@La5alleOnLÍne.n<

Consulteu el Programa de Móiters Ui Salis

• Zaragoza: inlo.iarÉH,oSalIeOnLine.m

- Àrea Management, Tecnologia i Màsten On LJne

• Virtual: info.vÍrhial©laSall«OnLíne.ni

Universitat Ramon Llull

UNIVERSITAT DE BARCELONA

FACULTAT DE CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS DEPARTAMENT D'ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES

MASTER EN GESTIÓN Y DIRECCIÓN DE EMPRESAS CONSTRUCTORAS E INMOBILIARIAS Para licenciados y diplomados universitarios.

CURSO DE EXTENSIÓN UNIVERSITÀRIA EN GESTIÓN Y DIRECCIÓN DE EMPRESAS CONSTRUCTORAS E INMOBILIARIAS Para ejecutivos profesionales con experiència sin titulación universitària.

Duración: De Octubre 2002 a Junio 2003 . Martes y Jueves de 18 a 22 h.

RIERA CONSTRUCCIONES

,APCE ASSOCIACIÓ DE PROMOTORS CONSTRUCTORS D'EDIFICIS DE BARCELONA

Cambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona

Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques

NUNEZiNAVARRO

Para mas información de los cursos: Llamar al tel. 66911 04 88 (Srta. Àngela, de 10 a 14 h. y de 16 a 19 h.) - fax 93 402 45 80 Departament d'Economia i Organització d'Empreses. Facultat de Ciències Econòmiques.

Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal, 690 - 08034 (Barcelona).

Programa Màster i Postgrau curs 2002-2003 Àrea de Qualitat I Gestió Empresarial Màster er> Gestió de la Qualitat a l'Empresa (ICT/UB)1 Màster en Gestió de Ja Qualitat en Empreses Agroalimentàries (ICT/UB) Postgrau en Gestió Integrada de la Qualitat, la Seguretat i el Medi Ambient (ICT) Màster en Sistemes de Gestió de la Qualitat, la Seguretat i el Medi Ambient (ICT/UB) Màster en Gestió de la Qualitat a l'Administració Pública, Fundacions i Altres Entitats i GDE. Màster en Gestió i Direcció d'Empreses (ICT) Màster en Màrquetïng i Distribució Comercial (ICT/UPC) Postgrau en Màrqueling (ICT/UPC) Postgrau en Distribució Comercial (ici/upq Màster en Gestió del Coneixement. Metodologia i Tecnologia d'Implantació (1CT)

24/10/2002 29/10/2002 4/11/2002 4/11/2002 8/11/2002 21/10/2002 16/10/2002 16/10/2002 3/03/2003 8/11/2002

19/9/2002 19/9/2002 19/9/2002 19/9/2002 18/9/2002 25/9/2002 17/9/2002 17/9/2002 17/9/2002 26/9/2002

Tecnologies Màster en Tecnologies e-Business (ICT/ORACLE/IBM) Màster en Tecnologies de Seguretat Informàtica (ICT/UPC. Títol en tràmit) Postgrau en Desenvolupament d'Aplicacions Multicanal (ICT) Postgrau en Anàlisi i Disseny Estructurat i Orientat als Objectes (ICT) Postgrau en Sistemes i Serveis Avançats de Telecomunicació (ICT) Postgrau en Administració de Xarxes i Comunicacions (ICT) Certificacions CISCO: CCNA. CCNP i CCDA, CCDP i CC1P (ICT/CISCO/AZLAN)

30/10/2002 23/10/2002 28/10/2002 16/10/2002 21/10/2002 16/10/2002 15/10/2002

2/10/2002 24/9/2002 16/9/2002 16/9/2002 19/9/2002 23/9/2002 23/9/2002

Gestió de les TIC MIM. Màsler en Internet Management (ICT) Màster en Direcció de les Telecomunicacions (ICT) Postgrau en Direcció dels Sistemes d'Informació (ICT/UPC} Posigrau en Gestió Comercial i Màrqueting amb Eines Online (ICT) Màster en Security Management (ICT)

4/11/2002 22/10/2002 4/11/2002 29/10/2002 5/11/2002

30/9/2002 25/9/2002 3/10/2002 26/9/2002 7/10/2002

Sistemes d'Informació Postgrau en Organització dels Sistemes de Documentació a l'Empresa (ICT-UPC) Postgrau en Gestió de Continguts a Internet (ICT)

17/30/2002 2Ó/2/2003

17/9/2002 2 8/1/ 2003

16/10/2002 29/10/2002 23/10/2002 24/10/2002 25/2/2003 22/10/2002 28/10/2002 14/10/2002 14/10/2002 5/11/2002 4/11/2002 8/11/2002

19/9/2002 19/9/2002 19/9/2002 19/9/2002 28/1/2003 18/9/2002 28/9/2002 17/9/2002 17/9/2002 17/9/2002 17/9/20O2 17/9/2002

25/10/2002 22/10/2002 29/10/2002 28/10/2002

26/9/2002 25/9/2002 25/9/2002 25/9/2002

14/10/2002 H/10/2002 15/10/2002 25/2/2003 15/10/2002 U/10/2002 14/10/2002 15/10/2002 14/10/2002 24/2/2003 14/10/2002

12 i 26/9/2002 12 i 26/9/2002 12 i 26/9/2002 12 i 26/9/2002 12 i 26/9/2002 12 i 26/9/2002 12 i 26/9/2002 12 i 26/9/2002 12 i 26/9/2002 12 i 26/9/2002 12126/9/2002

Àrea de Tecnologies de la Informació

Àrea de Medi Ambient I Seguretat

r

Màster en Enginyeria i Gestió Ambiental (ICT/UPC/EOI) GEDAR. Postgrau en Gestió i Depuració d'Aigües Residuals (ICT) Màster en Aplicació dels SIG i fa Teledetecció a la Gestió del Territori (ICT) Màster en Enginyeria i Gestió de les Energies Renovables (ICT) Gestió Ambiental per a la Competitivitat Empresarial (ICT) Postgrau en Gestió de la Informació i la Comunicació Ambiental (ICT) Màster en Control i Qualitat Ambiental (ICT) Màster en Gestió de la Seguretat i la Salut en el Treball (JCT/UAB)1 Postgrau en Prevenció de Riscos Laborals (ICT/UAB)' Postgrau en l'Especialitat de Seguretat en el Treball (ICT/UAB1" Postgrau en l'Especialitat d'Ergonomia i Psicosociològia Aplicada (ICT/UAB)Postgrau en l'Especialitat d'Higiene Industrial (ICT/UAB] Àrea d'Enginyeria i d'Operacions DIP. Direcció Integrada de Projecte (ICT/COEI C/ETS El B) Màster en Direcció d'Operacions: Logística i Producció (ICT) Màster en Logística Integral (ICT) Màster en Gestió d'Operacions en Plantes Químiques (ICT) Àrea de Tecnologies de la Producció (Centre CIM, ICT-UPC) CIME. Màster en Producció i Enginyeria Integrades per Ordinador (ICT/UPC) Postgrau en Disseny de Producte Assistit per Ordinador (ICT/UPC) Postgrau en Enginyeria Assistida per Ordinador. CAE (ICT/UPC) Posigrau en Enginyeria de Procés Assistida per Ordinador. CAPE (ICT/UPC) Postgrau en Desenvolupament de Projectes d'Enginyeria de Producte (ICT/UPC) PAIR. Màster en Producció Automatitzada i Robòtica (ICT/UPC) Postgrau en Tecnologies de Control Industrial i SCADA (ICT/UPC) Postgrau en Automatització Industrial: Sensors i Accionaments fiCT/UPC) Postgrau en Automatització Industrial: PLC i Comunicacions Industrials (ICT/UPC) Postgrau en Desenvolupament de Projectes d'Automatització Industrial (ICT/UPC) MDP. Màster en Direcció de la Producció (ICT) " Aquests cursos també s'imparteixen a distància

Confirmar l'assistència al Servei d'Atenció al Client, tel. 93 485 85 85, fax 93 485 85 88

Les sessions informatives dels cursos del Centre CIM es realitzaran en el propi centre, també a les 19.O0h c/Uorens Artigas, 12 Confirmar assistència a Administració, Te. 93 407 71 71, Fax 93 401 71 70

formació@ic Wnline.es • http://formacio.ictonline.es

centFeclm@cim.upc.es • www.centrecim.com

Les sessions informatives tindran lloc a les W.OOh c/ Ciutat de Granada, 131 (Glòries-Diagonal)

PROGRAMA DISSENY I ANÀLISI POSTGRAU ESTRUCTURAL AVANÇAT 53 GdiCiÓ

Programa - Càlcul í disseny d'estructures metàl·liques segons la normativa Eurocodi-3 i 9.

• Càlcul i disseny d'estructures de formigó segons la normativa espanyola EHE. Paral·lelismes amb l'Eurocodi-2.

• Anàlisi estructural avançat mitjançant el mètode dels elements finits.

Data d'Inhl: 13 de novembre de 2002 Durada: 250 hores

A qui s'adreça Titulats d'arquitectura i enginyeria (superiors o de grau mig), així com professionals i projectistes de disseny i anàlisi estructural.

PROGRAMA MÀSTER EN ARQUITECTURA, POSTGRAU ART I ESPAI EFÍMER 12a edició

Objectius: Es capacita als participants per - Adquirir una visió general i sintètica sobre les disciplines tractades en el curs - Integrar i aplicar a la seva pràctica professional els temes impartits - Augmentar la capacitat crítica a través de la confrontació de les diverses propostes

Data d'Inici: 30 de setembre de 2002 Durada: 450 hores

Opcions Modulars Mòdul 1: Arquitectura efímera, accions i conceptes escènics.180h.

Mòdul 2: Aquitectura, art i artesania. 180h.

Mòdul 3: Arquitectura efímera, muntatges i conceptes escènics. 180h.

PROGRAMA POSTGRAU

MÀSTER EN DISSENY D'INTERIORS

4a edidÓ

Objectius: Al finalitzar el curs els participants seran capaços de: - Valorar el paper del dissenyador en la millora de l'entorn • Analitzar els problemes a resoldre i els condicionants de l'espai on cal actuar • Transformar la síntesi en un projecte útil i compromès • Expressar-lo correctament i eficaçment emprar Ees tècniques adequades en cada cas

Realització: Escola Tècnica Superior d1 Arquitectura del Vallès (ETSAV) del 04/11/02 a 29/05/03 (nivell I) I de 03/11/03 a 28/05/04 (nivell II) Durada: 450 hores

Oferta Modular: • Nivel I (250 h.)

• Nivell II (200 h.)

PROGRAMA POSTGRAU 11a edició

INSTAL.LACIONS EN EDIFICIS Programa Fontaneria / Sanejament/ Gas / Electricitat i il·lumincació / Ascensors / Incendis / Condicionament tèrmic: calefacció

Data d'Inici: 14 d'octubre 2002 Durada; 214 hores

i aire / Telecomunicacions / Domòtica / Medicions, pressupostos i valoracions / Posta en obra / Control de les Instal·lacions / Projecte d'Instal·lacions / Jornades Tècniques sobre Instal·lacions

Informació: Fundació Politècnica de Catalunya Edifici Vèrtex - Plaça Eusebi Güell, 6 08034 Barcelona

Tel. 93 401 77 51/77 74 Fax 93 401 77 57 info.general@fpc.upc.es

www.fpc.upc.es

EL EL

REPORTATGE

WO

World Trade Center Barcelona Un dels edificis singulars construïts aquests darrers anys a Barcelona (1999) ha estat el World Trade Center (WTCB), que ha esdevingut, amb la seva façana desplomada, un element identíficador del front marítim de la ciutat. La implantació dins del Port Vell de Barcelona, la seva singular arquitectura, les particularitats de l'estructura, la complexitat dels prefabricats de la façana i la tecnologia de les instal·lacions són els aspectes que es van tractar en la jornada tècnica que es va celebrar el passat 1 de juliol. Els tècnics responsables de la construcció de l'edifici van exposar als assistents les interioritats d'un procés d'obra força singular. Hi van participar Josep Ribera, arquitecte i director tècnic; Rafael de Càceres, arquitecte autor del projecte i direcció de les Estacions Marítimes Internacionals al WTCB; Josep Maria Juvílla, enginyer industrial i responsable de les instal·lacions del WTCB; Antoni

arquitecte tècnic gerent de la UTE Fomento i Dragados; Fruitós Portabella, cap de produ

ció dels prefabricats de façana d'Escofet; i Ricardo Díaz, enginyer de telecomunicacions i project manager, qui va exposar el projecte i la realització de la instal·lació de cable estructurat d'Avaya.

QUINZENA SETEMBRE 2002

World Trade Center ment i la urbanització. La facturació va ser de 131.308.864 euros.

La tercera fase correspon al quart edifici destina a hotel. S'inicià l'any 2000 i es va inaugurar el 20 de febrer del 2002. La facturació va ser de 37.719.282 euros. La superfície d'una planta d'oficines oscil·la entre 1.300 i 1.900 m ! , diferència que es produeix a causa de la inclinació de la façana. L'hotel de cinc estrelles gran luxe, té 307 habitacions destinades a cobrir de manera significativa la demanda de places hoteleres que generen els visitants del centre de negocis i els viatgers procedents de creuers. La superfície en planta és de 2.200 m ! .

A cada banda del moll, a continuació dels edificis d'oficines, es prolonguen dos edificis on s'ubiquen les terminals marítimes, aquestes tenen una alçària de dues plantes. A la planta baixa, un ample porxo per a autocars dóna accés als usuaris. La planta primera, amb àmplies zones per ai públic, és el lloc d'embarcada i desembarcada, mitjançant Fingers, dels passatgers als vaixells.

Un llarg passeig arbrat recrea l'entrada al centre de negocis, el granit gris del paviment i unes vistoses lluminàries donen personalitat a l'espai. A sota, s'hi ha construït un aparcament subterrani d'una sola planta, amb capaB

I World Trade Center es

Situat al Moll de Barcelona, gaudeix d'una

euros (31.709.586.000 pessetes), es va fer

citat per a 1.200 vehicles. A la plaça interior,

ubicació immillorable, amb vistes al mar i a la

en tres fases: La primera s'inicià l'any 1990 i

s'hi ubiquen els centres estratègics per al

seva original estnjctura es composa d'una

ciutat que converteixen aquest centre mundial

finalitzà el 1992. Es va fer els fonaments dels

desenvolupament de les activitats empresa-

planta baixa de la qual emergeixen quatre edi-

de negocis en un Hoc summament atractiu. El

edificis i l'estructura de les plantes, soterrànies

rials, complementats per una petita zona

ficis, formant un volum troncocónic invertit de

WTC de Barcelona té una superfície edificada

i baixa. El total facturat va ser de 20.550.306

comercial.

• troba al final del moll de Barcelona; la

vuit plantes. A l'espai interior, una font dóna

2

de 130.000 m ; d'aquests, 40.000 estan ocu-

euros, i les obres es van paralitzar per culpa de

pats per a oficines; 22.000 per a hotel, i

la problemàtica del sector immobiliari. La

Els dos edificis laterals paral·lels al moll es

12.000 corresponen a les marítimes. La resta

segona fase es va iniciar a finals de l'any 1997

La concepció del WTC de Barcelona s'ha

perllonguen formant una estació marítima a

són serveis entre els quals hi tia un aparca-

i acabà el 1999; es va inaugurar el complex al

programat tenint en compte tres factors clau.

cada banda. S'accedeix al conjunt per un pas-

ment.

22 de juliol d'aquest mateix any. Es van cons-

El primer és la flexibilitat, que permet optimit-

truir els tres edificis d'oficines, la plaça cen-

zar l'espai, incorporant-hi els mitjans necessa-

tral, l'auditori, les dues marítimes, l'aparca-

ris per al control i transparència dels serveis.

caràcter a una plaça tancada de tall vertical.

seig urbanitzat on s'ha construït un aparcament subterrani.

La construcció del World Trade Center, que ha generat una facturació de 190.578.452

Serveis del WTC de Barcelona

Aquestes imatges mostren una visió general del conjunt quan encara es trobava en procés de construcció (a dalt i a l'esquerra) í un cop finalitzat (foto dreta).

L'Informatiu SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2002

El segon és el disseny, considerat impor-

incorpora un equip autònom per cada un d'a-

tant no sols en la imatge de l'edifici sinó també

quests espais í permet a més obtenir tempera-

per aconseguir les condicions estètiques de

tures distintes cada 8 m ! , en incorporar difu-

qualitat i confort necessàries per una bona

sors que regulen el cabal d'aire.

relació del personal amb el medi.

La necessitat de flexibiiitzar l'espai va ser

El tercer factor és la integració de serveis,

determinant per seleccionar un entramat qua-

amb l'automatització de l'edifici i de les activi-

dricular entre pilars de 9 m. El nivell de quali-

tats que s'hi desenvolupen, incorporant nous

tat projectat pot considerar-se alt, sense arribar

avenços tecnologies per satisfer així les neces-

a ser luxós. Les exigències tècniques van ser

sitats presents i futures dels usuaris.

elevades, incloent-hi una garantia d'assegu-

El sistema de gestió tècnica supervisa el

rança decennal, no sols pel que fa a l'estructu-

conjunt d'equipaments, gestiona l'energia i fa

ra sinó també per aconseguir una total estan-

possible la programació horària particular de

quitat.

cada usuari. El sistema de protecció i segure-

Aprofitant l'avantatge de formalitzar el

tat disposa d'un centre de supervisió local per

projecte executiu -a partir dels documents del

a la gestió d'alarmes i emergència. El circuit

projecte-, a la mateixa obra, vam estructurar

tancat de TV, la detecció d'incendis, el control

les activitat amb la intenció d'incidir en el ren-

dels accessos i la detecció d'intrusos són cen-

diment del personal d'obra, no només per

tralitzats en aquest sistema.

millorar-lo sinó per alhora assegurar-lo. Un

També s'inclouen en el recinte un centre

objectiu era minimitzar aquells aspectes que

de formació, un servei d'informació dels mer-

són causa de desviacions econòmiques, i un

cats mundials, sales multiusos, auditori i sala

altre era aportar solucions tècniques, evitant

de videoconferències.

els clàssics conflictes -la majoria de vegades

La construcció del WTCB

disminuir el nivell exigit en el projecte.

relacionats amb l'artesania- de qualitat, sense

Els edificis, partint del plantejament inicial det promotor i fins a completar els documents del

La mà d'obra

projecte, tenen un fil constructiu. L'argument

Per aconseguir el doble objectiu d'aug-

constructiu del projecte no és l'únic que cal tenir

mentar la producció sense disminuir !a quali-

en compte, hi ha circumstàncies que afecten el

tat, els treballs han ser executats per especia-

plantejament de l'obra en el moment de la seva

listes. La cadena, fortament tradicional, forma-

execució, en destacarem dos: el primer és la

da per l'encarregat, el paleta i el manobre, ha

situació del mercat, i el segon, els recursos que

estat modificada en benefici de la productivi-

poden destinar-se a l'obra.

tat. Actualment, l'ofici tradicional de paleta ha

L'equip tècnic de l'obra era singular. En

viscut una enorme simplificació -realment és

primer lloc, a causa de les dimensions de l'e-

un recurs car-, avui tenim especialistes que

difici i, en segon lloc, per la diversitat dels seus

col·loquen els materials diversos, el paviment,

components, tant per la procedència geogràfi-

les rajoles, l'arrebossat, etc. En aquest procés,

ca com tècnic. Una circumstància negativa era

l'encarregat també ha modificat les seves prio-

l'escassetat de mà d'obra, a causa de l'enorme

ritats. Abans se li exigia un alt coneixement de

activitat del sector. Aquesta circumstància ens

cada un dels oficis; ara, la seva principal acti-

va induir a burcar sistemes constructius que no

vitat és la de subministrar el material necessa-

es vegessin alterats a causa de les fluctuacions

ri en cada un dels distints talls d'obra i mante-

del mercat per increments incontrolats del cost

nir l'ordre necessari que qualsevol obra ha de

i que, la majoria de vegades, produeixen al

tenir. Els manobres, la majoria sense qualificar,

mateix temps una qualitat deficient.

formaven part dels equips auxiliars a la producció

Una altra circumstància que agreuja la situació, però summament atractiva des del punt de vista tècnic, era el termini. Valorada l'obra i conegut el termini, existien puntes de producció, basant-nos en la clàssica corba produccíó-temps, de més de 600.000 euros mensuals. A continuació, es detallen alguns dels arguments constructius que van servir per estructurar l'obra.

Mencionen aquells aspectes relacionats

i estaven molt

poc

estructurats.

Actualment, sota el control directe de l'encarregat, s'han organitzat per tal d'aconseguir incrementar

la fluïdesa i ordenar

l'obra.

Aquests equips treballen amb una maquinària i uns mitjans auxiliars cada cop més sofisticats, s'ocupen de la descàrrega, l'elevació, el tràfec, el desenrunat, la neteja i l'evacuació, i tot això seguint les pautes de producció. També els equips de prevenció, amb personal professionalitzat, mantenen la seguretat en l'obra.

amb la gestió i que van afectar de manera important el plantejament de l'obra. Un dels

Aquesta especialització provoca una pèr-

reptes més importants que vam assumir fou

dua d'ofici, però afavoreix l'aprenentatge en un

l'exigència del promotor d'oferir al mercat ofi-

període de temps més curt, si el comparem

cines totalment autònomes a partir d'una mida

amb la tradicional formació del paleta.

mínima. En cada un d'aquests espais, de 40 m*, el sistema ha d'oferir tots els serveis, ges-

Maquinària i mitjans auxiliars

tionar-los individualment i poder repercutir el

La societat reclama una major qualitat de

cost, amb la màxima transparència, a cada un

vida i, lògicament, el mercat laboral s'hi aco-

dels usuaris. La climatització, per exemple,

moda i evita efectuar treballs que exigeixen un

Et Col·legi va organitzar una jornada tècnica dedicada a la construcció del WTCB.

4?

tfnfonnackj SEGONA QUINZENA SFTEMBRE 2002

WORLD

TRADE

CENTER

BARCELONA

EL

REPORTATGE

zats, tant en les instal·lacions com en l'obra civil, el volum de l'obra, major diferència en producció. L'anàlisi d'aquestes dades mereixeria un estudi més ampli i precís.

La gestió de l'obra Per millorar el nivell de qualitat cal introduir coneixements tècnics en els distints processos constructius, evitant dificultats en l'execució, a causa principalment de la pèrdua d'ofici, dels treballs artesans tradicionals. La gestió d'obra, necessària per exigir i al mateix temps assegurar la qualitat, s'efectua a partir d'un mètode que utilitza com a fil principal l'ordre.

Com a constructors, assumim contractualment davant el promotor el compromís d'executar amb mitjans humans i materials, propis o Secció longitudinal

del complex d'eüïficis que componen el WTCB. A baix, vista aèria del pati central.

aliens, les obres amb subjecció al projecte d'edificació i ai contracte.

físic impropi de la seva època. La clàssica duresa exigida al treballador, en especial en la construcció, ha evolucionat. Els treballs amb martell destructor són cada cop més usuals. La maquinària utilitzada actualment fa factible el treball sense grans esforços físics.

necessària per absorbir, en cas necessari, les possibles desviacions. Aquesta opció fa que el control geomètric sigui d'una gran exactitud.

Primeres conclusions A partir d'aquests conceptes desenvoluLa maquinària que realitza el tràfec de pem les activitats, seguint dues directrius. La materials, per les seves dimensions, pot utilit- primera va ser la utilització de materials que no necessiten el procés d'assecat en obra zar-se en espais reduïts; així mateix, les de poc pes poden treballar, amb precaució, al damunt -col·locar materials de gran volum en sec augse sostres, facilitant en tots dos casos als dis- menta el rendiment del personal d'obra i tints equips auxiliars de ía producció. Les bas- redueix el tràfec de materials-, evitant els protides o les plataformes elevadores configuren cessos de retracció, culpables en la majoria de múltiples opcions selectives, treballant amb casos de fissures, difícils de controlar. mecanismes motoritzats i fortament automatitLa segona va ser la de desenvolupar actizats, i guanyant així en mesures de seguretat. vitats que permetessin elaborar-ne la totalitat o La precisió dels aparells de mesura, així com la incorporació de la informàtica per gestionar-los, fan possible contractar les dades obtingudes amb el projecte, amb molta facilitat, aquest avantatge facilita l'actualització

part d'aquestes en taller, lloc on podem assegurar una major garantia de qualitat i, alhora, una menor desviació del cost.

Aquests models no serien efectius si no estimuléssim adequadament els equips auxi-

liars, que permeten traslladar tots els materials al lloc adequat. Aquests equips són molt importants, el seu treball ha de ser estructurat i professionalitzat; de la seva mancança, la producció se'n ressent de manera espectacular.

El rendiment aconseguir en la construcció del WTC, referits al cost-directe dividit pel nombre d'operaris-mes va ser de 7.500 a 9.000 euros i el rendiment amb relació a ía producció va ser de 9.500 a 11.000 euros, aquestes dades són referenciades en distints períodes d'obra. Altament diferenciats d'una obra amb una configuració fortament tradicional, que es mouen entre 4.000 i 4.500 euros, en relació amb el cost-directe, i el rendiment en relació amb la producció és de 6.000 a 7.000 euros.

La diferència de rendiment, comparant distintes obres, no és producte únicament de les solucions adoptades, hi intervenen altres aspectes com ara el nivell dels materials utilit-

L'objectiu del sistema de gestió de la qualitat és la millora permanent. Per aconseguir aquest objectius, s'estableixen les línies generals de gestió per assegurar la satisfacció dels clients, garantir la formació dels treballadors i minimitzar l'impacte negatiu sobre el medi ambient.

La gestió en obra es regula per mitjà de procediments

redactats

de forma

clara,

intel·ligibles, complets i unívocs. El procediment de gestió del control de la documentació ordena les mesures necessàries per assegurar que els dxuments que puguin afectar la qualitat siguin elaborats, revisats i distribuïts de forma controlada.

En la construcció del WTC, la gestió d'obra es va estructurar en base a tres nuclis: el productiu, el tècnic i l'administratiu. El nucli productiu el van formar distints equips. Cada equip estava estructurat per un tècnic responsable de l'obra, un ajudant i un encarregat a peu d'obra, amb comandament directe sobre el personal. La divisió de l'obra en equips es va efectuar de distintes formes, per especialitats (estructura), per l'ús de l'espai (oficines), o pel programa arquitectònic (estacions marítimes).

Per dur a bon terme el desenvolupament dels treballs cai que els equips rebin el suport de l'oficina tècnica. Aquesta es va estructurar basant-se en quatre grans blocs: revisió del projecte, compres, gestió de qualitat i planificació. L'administració va fer les funcions comptables de l'obra, el control del personal í tota la gestió administrativa de l'obra.

La planificació tècnica organitza els mitjans i recursos necessaris, en quantitat i qualitat per aconseguir la correcta finalització de les obres en el seu terminí. L'obra es divideix en activitats. Una activitat és un procés, productiu o no, que consumeix temps. El temps que gasta és la durada de l'activitat i afecta la marxa de l'obra. Una activitat productiva és un procés de' treball perfectament definit, de principi a fi i sense interrupcions, que efectua una persona o grup de persones d'un o diversos oficis.

La principal diferència entre una activitat

i m p e r m e a b i l i z a c i ó n ,

a i s l a m i e n t o

t é r m i c o

y

www.texsa.com Toda la información a su alcance sobre productos y sístemas para la Imperrneabilizaclón, el aislamiento térmico y acústico: fichas técnicas de productos en formato PDF, pianos de Sístemas para AutoCad.VideosdeAplicación de descarga en tiempo real, fotograflas de Obras de Referència... y todo el apoyo de nuestro Servicio de Atención al Cliente que le proporcionarà el asesoramiento técnico necesarío para elaborar con éxito sus proyectos.

JLAF,; A R C E Mm TTE EX

SA

C/ Ferro.7- Polígono Can Pelegrí 08755 Castellbisbal (Barcelona) Spain Tel. (+34) 936351400 Fax (+34) 93 635 14 80 E-mail: texsa@texsa.com

International Division Tel. (+34)93 635 14 52 Fax (+34) 93 635 14 88 E-mail: texsa.internatlonal@texsa.com Servicio Atenciín Cliente (S.A.C.) Customer Service Tel. (+34)901116612

a c ú s t i c o

k QUINZENA SETEMBRE 2002

rior, per una xarxa de canonades hermètiques; aquesta xarxa es va connectar a una bomba d'extracció que mitjançant succió assecava el terreny, en extreure'n més aigua de la que s'hi filtra a través de les sorres del sòl.

Formigó arquitectònic. El tancament de la façana s'ha efectuat amb formigó arquitectònic, completant-se amb fusteria d'alumini i vidre. Al marge de la seva funció com a tancament de façana, el formigó arquitectònic resol al mateix temps distints elements constructius, en efectuar les funcions d'ampit i de llinda.

Balcó o coberta. Les cobertes de la majoria d'edificis pateixen de la simplicitat constructiva necessària per facilitar la impermeabilització; només les naus industrials aconsegueixen tenir una coberta racional. Els condicíonants arquitectònics i la diversitat d'usos produeixen una gran quantitat de formes geomètriques que la fan tortuosa i que n'accentuen les dificultats en l'execució.

La impermeabilització del WTC es va projectar al marge de l'arquitectura visible. A partir de la tela impermeabilitzant, amb els pendents adequats, els materials visibles s'han col·locat en sec per facilitar el manteniment i aí revisió posterior.

i una unitat pressupostària és que la primera

cificacions tècniques, les condicions de pro-

treballa amb temps i recursos, i la segona es

ducció i entrega, la dxumentació a facilitar

regeix per conceptes d'ordre econòmic. La pla-

pel proveïdor, i les inspeccions i proves.

Processos constructius

Electricitat Les instal·lacions utilitzen,

Finalment mencionem alguns dels proces-

per circular per la planta, l'espai existent entre

sos constructius, elegint aquells que per la

el sostre i els cel ras. Es va desestimar, a causa

seva importància o singularitat donen caràcter

de la problemàtica que generen els nivells que

a l'obra.

es creen, passar part de les instal·lacions (en

nificació econòmica enumera la previsió de

Una instrucció de treball serveix per realit-

producció i cost. Integrant les dades a la pla-

zar i controlar els processos d'execució, s'hi

nificació tècnica, coneixem les necessitats

detallen els mitjans, criteris d'execució i

econòmiques, dia a dia.

acceptació del treball. El compliment dels

Prelloses. L'estructura del WTC és mixta.

o per mitjà d'un sòl tècnic. Les columnes elèc-

Una planificació hauria de ser modificada

requisits legals i contractuals es regula mit-

Pilars metàl·lics i jàsseres mixtes de ferro i for-

triques que van del terra al sostre, o simple-

a conseqüència de Ses millores aplicades al

jançant les inspeccions i assaigs per conèixer

migó armat, units mitjançant

ment penjades, i els futurs envans fan possible

procés de l'obra (actualització) i, al mateix

l'estat d'un producte o servei.

metàl·lics. El sostre de formigó armat massís

especial les elèctriques) encastades a la solera

connectors

adoptar una gran quantitat de solucions.

temps, hauria de ser posada al dia (segui-

Implantem, sense perjudici dels requisits

és unidireccional, utilitzant com a base prello-

ment), introduint-hi les dades reals. La revisió

exigits per les obligacions legals, el millor sis-

del contracte serveix per eliminar tots els efec-

tema, per evitar al màxim els residus generats

L'avantatge principal del sistema de pre-

climatització també permet, sense un cost

tes que puguin dificultar l'execució de l'obra o

a causa de les activitats de l'empresa, residus

lloses de formigó és que evita l'encofrat en

excessiu, la redefinició de les oficines. En cada

afectar-la d'una mala qualitat. En efectuar una

que la majoria de vegades tenen incidència en

obra Resulta econòmic, en comparació amb

un dels mòduls de 40 m ! hi ha un climatitza-

compra cal aconseguir que els materials,

el medi ambient.

altres tipus de sostre quan el cost de la mà

dor que aporta aire a través de sis difusors.

ses pretesades.

Climatització, Igual que en l'electricitat, la

equips o serveis, a incorporar en l'obra com-

La gestió en la prevenció de riscos laborals

d'obra sobrepassa un cert nivell econòmic i

Aquests difusors (automatitzats) subministren,

pleixin els requisits exigits pel que fa a la qua-

regula les línies bàsiques d'actuació i implan-

existeixen els recursos competitius necessa-

segons la demanda, un cabal d'aire variable i

litat, la seguretat i el medi ambient.

tació d'una sistemàtica de treball que permeti

ris. El risc de desviacions econòmiques és

són governats per una regulador electrònic dis-

complir amb la normativa vigent, evitant riscos

mínim, a causa de la facilitat de col·locació;

posat en cada mòdul i assistit mitjançant son-

i prevalent la neteja í l'ordre.

al mateix temps, la qualitat s'aconsegueix

des d'ambient, en el retorn. Cada difusor, asso-

amb facilitat en prescindir de treballs arte-

ciat a un retorn, pot intercanviar-se amb qual-

sans complexos. La uniformitat del sostre fa

sevol placa del sostre, gràcies al fet que té la

que hi hagi avantatges addicionals, difícils

mateixa dimensió, í al conducte flexible que

d'avaluar econòmicament, però importants

l'acompanya.

Utilitzem una fitxa per avaluar les especificacions de compres, on s'indiquen les espe-

®

amb relació a l'ordre.

La llosa de l'aparcament La llosa d'aparcament subterrani està situada a 6 m de profunditat; el nivell freàtic es troba a 2 m. Els fonaments es componen d'un entramat d'encepats, lligats per una llosa de subpressió, per

El text anterior ha estat extret del document Construcción

del

World Trade

poder treballar en sec. Es va optar per un sis-

Center en Barcelona, l'autor del qual és

tema de depressió del nivell freàtic denominat

Antoni Julià i Ribas. Editat per FCC

welt-point, format per llances enfonsades en el

Construcción, S.A.

terreny i connexionades, en la seva part supe-

Teatros y Auditorios Hospitales Hoteles Museos y Arte Sector p blico Viviendas Rehabilitaci n Oficinas Centros comerciales Parques tem ticos

Construcciones en madera

Carpinter a de obras y para decoraci n

ESPECIAL 1£GONA QUINZENA SETEMBRE 2002

El World Trade Center acull la Festa dels Aparelladors Í J 7 I World Trade Center BarI ^ L celona va acollir el passat 4 de juliol la Festa dels Aparelladors 2002. Més de 700 aparelladors i arquitectes tècnics, juntament amb els seus familiars i amics es van trobar ai pati central d'aquest nou complex d'edificis tan representatiu de la Barcelona marítima, per passar una vetllada agradable í celebrar l'arribada de l'estiu. Pocs dels assistents coneixien aquest magnífic conjunt d'edificis que ha estat enllestit finalment amb la recent inauguració de l'hotel, si exceptuem el mig centenar de persones que van assistir a la sessió tècnica que havia tingut lloc pocs dies abans. Es tracta d'un important conjunt d'oficines amb centre de congressos, restaurants í hotel, que està dotat de tots els serveis necessaris per cobrir les necessitats dels treballadors de la zona i també del ciutadà. És, també, espai de recepció i partida del trànsit de viatgers per via marítima. La singular ubicació del complex i les vistes al port de Barcelona i el mar són veritablement excepcionals.

La Festa dels Aparelladors del 2002 es va dedicar a les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), ben representades per l'entorn arquitectònic que l'acull i presents a bona part de les parts de què va constar el desenvolupament de la Festa. Hi va haver animació amb els senyors navegadors, les tres wessones, els buscadors i els virus informàtics...

L'espai de les TIC, coordinat per l'empresa ' Carrie, amb una mostra de material, eines, programes í serveis de nova generació com ara els que van presentar Tekktia i Telefònica. Es va sopar sota les estrelles ai pati central i amb parlaments i vídeo retransmesos per pantalles. En el transcurs de l'acte, el president del Col·legí, Xavier Bardají, va felicitar el company Manuel Jiménez i la seva esposa Piedad López, pels seus 50 anys de casats que celebraven aquell mateix dia. Al final del sopar, els sorteigs de cameres digitals, pockets PC, pantalles planes... a més d'un viatge a Cuba, nits d'hotel i cursos de conducció esportiva. Els sorteigs es van fer per gentilesa de les empreses Carrie, Auto Buigas, Lafarge-Texsa Morteros, Telefònica, Hakxm Viatges i AC Hotels. El ball va ser disco, una opció arriscada que van aprofitar els més joves i els no tant joves! I barra lliure fins a la matinada. Vegeu-ne les imatges que acompanyen ei text. També es va fer un reportatge fotogràfic amb les imatges de les taules. Les persones interessades poden veure-les i adquirir les còpies al Servei d'Informació a la planta baixa del Col·legi. ®

Peus de les fotografies: 1 i 2. L'entrada al recinte del WTCB i l'aperitiu a les terrasses amb el senyor navegador. Ens vam quedar curts amb els 3 a 7. L'espai de les TIC amb les novetats tecnològiques més importants aplicables a l'entorn professional. També hi havia jocs pels que només volien passar-s'ho bé.

8. A les terrasses hi havia les tres wessones.

9. El risc era que plogués però el temps va aguantar.

10. L'antivirus.

11. Automòbils de somni però són reals! ï 2. Un sopar romàntic a la llum de les espelmes.

13. El president, Xavier Bardají, va donar la benvinguda als col·legiats, col·legiades i als seus acompanyants.

14. El brollador central del patí es va tancar a l'inici del sopar. Amb l'amenaça de la pluja ja en teníem prou.

15. Dues professores de l'escola de ball de Vicenç Tonemadé i Glòria Sanz ens van ensenyar com es balla el counby.

16. Un marc arquitectònic incomparable.

17. Manuel Jiménez i Piedad López celebraven 50 anys de casats.

18. L'hora del concurs. Els de la foto van guanyar un curs de conducció. N'hi havia molts d'altres!

Col·laboradors

Patrocinadors

aaaas

^HALCON K 9

^/tekkjia

ESPECIAL Í QUINZENA SETEMBRE 2002

Sopar "modernista" a Terrassa n j ~ a Masia Freixa de Terrassa 1 1 — va acollir el passat 12 de juliol el tradicional sopar dels aparelladors i arquitectes tècnics del Vallès Occidental. Aquest magnífic edifici projectat per l'arquitecte Lluís Muncunill com a reforma d'una antiga fàbrica de filats va acollir l'onzena edició d'una festa que va estar dedicada al període modernista. Actors caracteritzats d'època van animar l'inici d'una vetllada que una pluja inoportuna va intentar aigualir sense x o n seguir-ho. Hi va haver sopar, parlaments institucionals, sorteigs, orquestra i ball. Hi va assistir el nou alcalde de Terrassa, Pe/e Navarro. El delegat del Vallès Occidental, Salvador Navarro, es va dirigir als seus companys per anunciar que ben aviat passarà el testimoni com a responsable de la delegació col·legial. Navarro ha liderat ei grup entusiasta de companys que ara fa deu anys va fer néixer la delegació vallesana i que, desprès d'una dècada plena d'activitats, avui manté una vitalitat envejable. Tampoc hi va faltar ta foto de "família" que reproduïm a continuació. f£>

Personatges d'època van donar la benvinguda als companys i companyes que van celebrar la seva festa a Can Freixa de Terrassa.

Gaudí a Santpedor La Delegació del Bages-Ber-

dir d'una festa que enguany, com no podia

guedà va organitzar la seva trobada anual que

ser d'una altra manera, estava dedicada ínte-

va tenir lloc el passat 14 de juny al Mirador

grament a l'Any Gaudí. Trencadís i colors per

de Montserrat de Santpedor. Col·legiats i

una agradable vetllada que ja ha esdevingut

col·legiades, acompanyants i amics van gau-

tradicional. #>

Sopar a la capital d'Osona El cèntric hotel Ciutat de Vic va acollir el passat 28 de juny el sopar anual de la Delegació d'Osona que encara viu les darreres celebracions del 2 5 aniversari amb l'edició d'un magnífic llibre retrospectiu. Els col·legiats amb 25 anys d'exercici professional van rebre el seu petit homenatge i també es va donar la benvinguda als nous col·legiats i col·legiades de la comarca. Al final, espectacle i ball amb la música tradicional i folck d'FM Ràdio Portàtil.®

Puertas Residenciales y Comerciales de Aluminio SISTEMAS DE REPARACION ESTRUCTURAL DE FORJADOS SUSTTTUCIÓN FUNCIONAL DE VIGUETAS

de Gran Seguridad

Sistema de reparación de forjados unldiracclonales de viguetas de hormigón armado, pretensado o de madera, afectados por patologías estructurales como aluminosís, carbonataclón, plrítosis o carcoma. El sistema consiste en la sustítución funcional de las viguetas deteriorades mediante la colocación bajo las mismas, de perfiles Mecanoviga. Para transmitir los esfuerzos entre ambas vigas se rellena el espacio intermedlo con mortaro de alta resistència. Las nuevas vigas asaguran la estabilidad del forjado.

Mecanovlga està compuesta por tres tramos de chapa de acero zincado, unldos mediante tornilierfa de alta resistència y dos cartelas que transmíten las cargas a los elementos portantes. El sistema telescopíco facilita el transporto, el acceso a las viviendas y permite un ràpido y fàcil montaje. Et sistema Mecanoviga esta homologado por el Instïtuto Eduardo Torroja y posee los documentes de Idoneidad tècnica número 303 y 331.

MECANOVIGA, S.L Pol. Ind. El Camt Ral, pasao Ferrocarril, n° 383 C.P.: 08850 GAVÀ (Barcelona) Tel.: (+34) 03.633.36.50 / Fax: (+34) S3.633.40.37 Internet: www.mecanovlga.com / E-mall: mecanov1ga@tamansa.com

GUILLERMO y * 0 . 31 -08233TERRASSA-mf.93.7860216-FUh93.7314186

CAJAS PREFABRICADAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES DE LA MARCA BECK & HEUN

NUESTRO SISTEMA TIENE VARIAS VENTAJAS, ENTRE OTRAS MUCHAS

BECK & HEUN Apta. correos 1110 08228 TERRASSA lel.: 93 - 733 11 16 fax:93-780 51 17 i n »o©bccic~Tifiun .corn www.bedc-heun.coni

C/Bolmes, 6 - 0 8 0 0 7 Barcelona - Tel. 9 3 3 0 2 2 0 4 5 - Fax 9 3 3 0 2 5 7 8 9 w w w . b e r d a l o . c o m e-mail: berdala@ctv.es

EMPRESES k QUINZENA SETEMBRE 2002

DIVERSOS

Graphisoft patrocina el Congrés Mundial d'Arquitectes

EMPRESES

Tauler de fusta ecocertificat

\f*

raphísoft, multinacional

edificat", "Innovació i tradició" i "Espai i identi-

més representatius usuaris van fer demostra-

1^1

líder en el desenvolupament de solucions

tat" s'ha debatut en sessions plenàries, fòrums i

cions interactives de producte als visitants, A

El grup francès DUCERF,

de CAD per a arquitectura, és una de les qua-

tallers, diferents aspectes de

més,

tre empreses que ha patrocinat el Congrés

actual.

l'arquitectura

al llarg d'aquest esdeveniment es va

fabricant dels taulers amb llistons en

anunciar el guanyador de la competició inter-

fusta massissa de la marca PATCHW00D aconsegueix l'ecccertificat PanEuropean

Mundial d'Arquitectes que es va celebrar a

Com un dels principals patrocinadors d'a-

nacional d'idees per a la construcció d'un cen-

Berlín del 22 al 26 de juliol. Amb el tema

questa edició, Graphisoft ha disposat d'un

tre de conferències sobre el Danubi, dins de

Forest Certificate PEFC. Això garanteix

Graphisoft Park, seu de la multinacional.

que en l'elaboració dels esmentats taulers

!

"Recurs d'Arquitectura" i sota les categories de

espai reservat de 250 m , punt de trobada per

"Ciutat i societat", "La natura i el medi ambient

a la comunitat d'arquitectes on els principals i

La participació activa de Graphisfot en

s'utilitzen fustes sota el control del segell

aquest Congrés reflecteix el compromís adqui-

PEFC, convertint-se en el primer produc-

rit al llarg de 20 anys amb el professional de

tor francès que es compromet en la gestió

l'arquitectura en el món í posa de relleu la seva

sostenible dels boscos.

relació amb la UIA, organisme que representa

El tauler PATCHWOOD es fabrica en

els interessos dels arquitectes en l'esfera inter-

les espècies de fusta de cirerer, faig natu-

nacional davanl d'organitzacions i institucions

ral i vaporítzat, freixe, maple i roure. La

com són la UNESCO, UNIDO, WHO, WTO, en

societat Ducerf, SA posseeix l'ecocertifi-

què la UIA és l'única representant d'arquitec-

cació PEFC amb el número d'identificació

tes reconeguda mundialment.

001-02. <t>

ArchíCad Espana, la delegació per a Espanya i Llatinoamèrica de la multinacional

Distribuïdora l'Estat espanyol

Graphisoft, compta amb més de 100 distribuï-

Gabarró Hemiams, SA

dors i en ei primer trimestre del 2002 ha enre-

Sabadell (Barcelona)

gistrat un increment del 15% se la seva factu-

Telèfon: 937 48 48 3 8

ració respecte del mateix període de l'exercici

Fax: 937 26 07 6 1

passat.®

ventas@gabarro.com

ArchíCad Espana Isabel Bautista Directora de Màrqueting Telèfon: 915 35 87 50 i bautista@archícad .es

PEFC"

93 270 23 72 93 668 28 41

SANITASjL

SICl

isanitas.com

PER A ALLÒ QUE IMPORTA DE DEBÒ

SABEM EL QUE ES

MÉS IMPORTANT. A Sanitas sabem el que és més important per a tu i per als teus. Per això treballem cada dia perquè disposis de l'assistència sanitària més completa, sempre amb el tracte més personalitzat. T'oferim la més alta qualitat en el servei i els mitjans i centres mèdics tecnològicament més avançats, perquè a Sanitas sabem el que de debò importa.

Pertànyer al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona a través de SICO et permet ara contractar els nostres productes en unes condicions molt avantatjoses.

A tots els membres del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona SanHas Multi és l'assegurança de salut amb la qual podràs escollir lliurement entre més de 20.000 prestigiosos professionals ï 4 5 0 centres mèdics privats.

Prima* única per persona i mes: 33,77 €

Gaudiràs de la més àmplia cobertura sanitària nacional, des de medicina primària i especialitats, fins les més avançades tècniques quirúrgiques, i de serveis addicionals: programes de medicina preventiva i planificació familiar, assistència dental bàsica, ...

Participació en el cost dels serveis: 1€ Medicina general, pediatria i serveis d'alta freqüència.

3€ Resta de serveis.

4€ Urgències i ingressos hospitalaris.

Assegurança d'Assistència d'Urgència en l'estranger.

Sense períodes de carència (excepte nou mesos per a parts i sis per a lligadura de trompes i vasectomioj.

Aquesta oferta és també extensible a cònjuge i fills, si desitges tom bé incloure'ls en la teva pòlissa.

Per a contractar aquesta assegurança o sol·licitar qualsevol informació addicional, pots trucar al telèfon 93 270 23 72 o al 93 668 28 4 1 .

SANITAS. PER A ALLÒ QUE IMPORTA DE DEBÒ.

evmuaò ot nosts ouomSsnouts i HOSMAIS.