INF021001

A P A R E L L A D O R S

E

l sector de la construcció va

I

A R Q

2 0 0 2 un 1 0 % de la població ocupada, s'em-

tat només sigui cosa de dos: els sindicats i la

e t c , tenen un grau d'incidència en el dolorós

accidents

porta un 2 0 , 4 % del total d'accidents laborals.

patronal, amb una participació esbiaixada de

resultat final. Sembla clar que la seguretat no

laborals a Catalunya, un 1,3% més que l'any

Aquesta proporció augmenta fins al 2 7 , 7 % si

l'Administració. Totes les causes que s'apun-

anterior. 1 aquest any, al juliol, la xifra ja havia

ens referim als accidents greus i mortals.

ten, subcontractació, manca de mitjans, in-

i la integren en la seva funció a l'obra. I els

patir l'any 2 0 0 1 3 8 . 4 4 7

millorarà si tots els agents no s'hi impliquen

arribat a un total de 22.918 accidents. Un

Sovint, tal com ho reflecteixen els mit-

compliment de les normes per part del tre-

tècnics, en aquest sentit, tenen un paper

sector que al nostre pals ocupava a mitjan

jans de comunicació, sembla que la segure-

ballador, poc seguiment de l'Administració,

important a jugar. í È

Els arquitectes tècnics són els professionals amb més demanda l ^ o r r e n bons temps per a la

cap d'obra. L'informe evidencia una carèn-

1 ^ ^ construcció, i en especial per als

cia gairebé endèmica de titulacions tècni-

seus tècnics. Fa uns dies, el Círculo de

ques amb formació de primer cicle univer-

Progreso publicava l'informe Infoempleo

sitari (diplomats), que contrasta amb l'ex-

2 0 0 2 , un estudi segons el qual, els apa-

cés de l'oferta de titulats de segon cicle o

relladors i arquitectes tècnics eren els pro-

llicenciats. Així, mentre que les diplomatu-

fessionals més sol·licitats per les empre-

res compten amb el 2 0 % d'alumnes uni-

ses, en qualsevol de les seves funcions

versitaris, signifiquen el 6 5 % de les ofertes

professionals, tot i que es destacava ía de

de treball, <©

El noticiari Recordant Eduardo Chillida

TÏ3

Jornades sobre arquitectura escolar catalana ••

Entrevista Mercè Berengué, Miguel Roldàn i Toni Floriach, guanyadors del FAD

• • Quadern central: Assemblea general extraordinària

Exposició i jornades a Caixa Fòrum El reportatge Sostenibilitat i construcció: on som?

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 2002 Preu = 2 €

Ui

210

93 240 23 72 93 668 28 41 isanitas.com

SANITASjL

SICl • Servei Integral a la Construcció

PER A ALLÒ QUE IMPORTA DE DEBÒ

SABEM EL QUE ES

MÉS IMPORTANT. A Sanitas sabem el que és més important per a tu i per als teus. Per això treballem cada dia perquè disposis de l'assistència sanitària més completa, sempre amb el tracte més personalitzat. T'oferim la més alta qualitat en el servei i els mitjans i centres mèdics tecnològicament més avançats, perquè a Sanitas sabem el que de debò importa.

Pertànyer al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona a través de SICO et permet ara contractar els nostres productes en unes condicions molt avantatjoses.

A tots els membres del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Sanitas Multi és l'assegurança de salut amb la qual podràs escollir lliurement entre més de 20.000 prestigiosos professionals i 4 5 0 centres mèdics privats.

Prima* única per persona i mes: 33,77 €

Gaudiràs de la més àmplia cobertura sanitària nacional, des de medicina primària i especialitats, fins les més avançades tècniques quirúrgiques, i de serveis addicionals: programes de medicina preventiva i planificació familiar, assistència dental bàsica, ...

Assegurança d'Assistència d'Urgència en l'estranger.

Sense períodes de carència (excepte nou mesos per a parts ï sis per a lligadura de trompes i vasectomia).

Aquesta oferia és també extensible a cònjuge i fills, si desilges també incloure'ls en la teva pòlissa.

Per a contractar aquesta assegurança o sol·licitar qualsevol informació

addicional, pots trucar al telèfon 93 240 23 72 o al 93 668 28 41.

SANITAS. PER A ALLÒ QUE IMPORTA DE DEBÒ.

Participació en el cost dels serveis: 1€ Medicina general, pediatria i serveis d'alta freqüència.

3€ Resta de serveis.

4€ Urgències i ingressos hospitalaris.

EL

T E M A

Molts accidents La construcció catalana pateix 22.918 accidents laborals fins al juliol [ j y ra fa un any, L'INFORMATIU

Però les xifres d'aquest any no apunten en la

1 » ^ dedicava un número especial als acci-

mateixa línia.

dents laborals, fent una anàlisi dels tres pri-

La construcció es manifesta com un

mers anys de funcionament del Reiaf decret

sector d'alt risc, almenys així ho mostren les

1627/97 sobre seguretat i salut en la cons-

dades. Un sector que a Catalunya ocupava a

trucció. Aleshores, el panorama que es mos-

mitjan 2 0 0 2 un 1 0 % de la població ocupa-

trava no era gaire optimista. Avui tampoc no

da, s'emporta un 2 0 , 4 % del total d'acci-

ho és. La construcció catalana va patir l'any

dents laborals del país. Aquesta proporció

2 0 0 1 38.447 accidents laborals, un 1,3%

augmenta fins al 2 7 , 7 % si ens referim als

més que l'any anterior. I aquest any, al juliol,

accidents greus i mortals.

la xifra ja havia arribat a un total de 2 2 . 9 1 8 accidents.

Aquestes xifres són més significatives

Arran dels nombrosos accidents que s'han anat produint de manera constant en diversos sectors al llarg del passat estiu, ha

encara si comptem només els accidents

proliferat l'anunci de mesures urgents per

greus i mortals. D'un total de 427 registrats

prevenir accidents des de les instàncies

a l'any 2 0 0 0 , es va pujar a 4 8 0 l'any

públiques. Així, la Generalitat ha advertit

següent, un 1 2 , 4 % d'increment per al con-

que incrementarà substancialment el nom-

junt de Catalunya.

bre d'inspectors de treball. La Fiscalia de

Si s'observa, no obstant, l'índex d'inci-

Catalunya, per la seva banda, mobilitzarà les

dència (nombre d'accidents per 10.000 tre-

policies locals per tal que els agents actuïn

balladors ocupats) els resultats són una

informant sobre possibles irregularitats a les

mica més tranquil·litzadors. D'un increment

obres. Finalment, quatre municipis (Barce-

lineal acusat entre els anys 1997 i 1999 a

lona, Cornellà de Llobregat, Sant Feliu de

Catalunya pel total d'accidents, es va passar

Llobregat i el Prat de Llobregat) pacten

a una estabilització a la baixa per als exerci-

mesures per limitar el nombre de subcon-

cis 2 0 0 0 i 2 0 0 1 , això sí, mantenint-se en

tractacíons en els concursos d'obres públi-

uns nivells elevats, a l'entorn dels 1.850.

ques municipals.

®

La formació com a base de la seguretat Al món industrial, la segu-

ment de les normes per part del treballa-

retat ha estat un tema sobrevingut, que ha

dor, poc seguiment de l'Administració,

costat molt d'incorporar com un element

e t c , tenen un grau d'incidència en el

més del procés de fabricació. I, a la cons-

dolorós resultat final. Però, també sembla

trucció, aquesta dificultat encara s'ha fet

clar que la seguretat no millorarà si tots

més patent.

La construcció d'un edifici és un pro-

els agents no s'hi impliquen i la integren en la seva funció a l'obra.

cés de muntatge en el qual coincideixen

En aquest sentit, convé assenyalar

un conjunt de professionals, proveïdors i

que els tècnics, que els professionals,

empreses, i on l'escenari canvia contínua-

tenen un paper important a jugar, princi-

ment. Per això, la coordinació és un factor

palment en la prevenció, aportant un

clau.

coneixement del procés constructiu, de la

La seguretat en una obra comença en

normativa i de les tècniques de prevenció,

el projecte. De manera semblant a la qua-

i una experiència en la gestió del risc, que

litat, la cadena de la seguretat no pot tenir

és clau en les obres d'edificació.

solució de continuïtat. Tot el procés, tota

Fa poc temps, advocàvem per la cre-

la cadena, tots els que hi intervenen, han

ació d'una taula permanent sobre segure-

de complir el seu paper, han d'aportar !a

tat amb participació de tots els agents.

seva part en la construcció de la segure-

Avui, demanem ja un pla de formació que

tat. D'altra banda, la seguretat té un cost

impliquí a tots els agents, i un sistema

i aquest ha de ser assumit per tots d'una

que permeti acreditar el nivell de coneixe-

manera natural, de manera semblant a

ments requerits en aquest àmbit per a les

altres partides indispensables per a la rea-

funcions que s'hagin d'acomplir. Des del

lització de l'obra.

promotor, fins al darrer manobre, han d'in-

Sovint, tal com ho reflecteixen els

tegrar-se a la cadena de la formació en

mitjans de comunicació, sembla que la

seguretat i això ha de ser un component

seguretat només sigui cosa de dos: els sin-

imprescindible per a la seva activitat pro-

dicats i la patronal, amb una participació

fessional o laboral.®

esbiaixada de l'Administració. Els dos primers s'acusen els uns als altres, i l'Administració promet aportar més mitjans en forma d'inspeccions i sancions.

Totes les causes que s'apunten, subcontractació, manca de mitjans, incompli-

Xavier Bardají

OCTUBRE 2M2

La seguretat a peu d'obra El nombre de treballadors accidentats en la construcció no disminueix, tot i l'entrada en vigor, ara fa tres anys, d'una normativa específica i de i'aprovació, ara fa poc més d'un any, de la Llei d'ordenació de l'edificació. Els accidents continuen colpejant amb força un sector singular que lluita per esdevenir un veritable sector industrial. L'ordenació dels agents que intervenen en el procés constructiu i les seves funcions, i l'aparició de noves figures que treballen específicament en l'àmbit de la seguretat, poden dur a un cert conflicte a l'hora de discernir les funcions i també responsabilitats que té cadascú quan es produeix un accident. L'experiència dels aparelladors i arquitectes tècnics que treballen en l'àmbit de la seguretat i salut a les obres i les seves responsabilitats civils i penals va ser el tema central de la taula rodona orga-

nitzada per L'INFORMATIU el 6 de març d'enguany, que va comptar amb la participació de Josep Molero, Mercè López i Xavier Oliva, arquitectes tècnics; Paco Mayoral, expert en seguretat en la construcció i director de l'empresa Ingea Técnicos Asociados; Mònica Clemente, advocada de l'Assessoria jurídica del Col·legi; Sergi Mercè, advocat col·laborador de Musaat; i Josep Maria Calafell, cap del Gabinet Tècnic del Col·legi. Va moderar la taula Joan Gurri, vocal de la Junta de Govern del CAATB. Aquesta taula rodona no pretenia abordar la seguretat des del posicionament dels diferents agents del sector, sinó que tractava de debatre-la des del punt de vista i l'experiència dels aparelladors i arquitectes tècnics, tot establint un diàleg amb els advocats especialitzats presents a la taula.

L

a primera pregunta. Es fa seguretat a les obres? Paco Mayoral

creu que, tot i l'entrada en vigor l'any 1997 del Reial decret 1627 en les obres i, atès que els projectes constructius s'han d'executar en curts períodes de temps, les empreses es veuen obligades a tenir prioritat en l'execució per complir terminis i, per tant, s'obre la cadena de subcontractes de mà d'obra i de maquinària. "Amb aquest procés d'execució d'obres - d i u - la formació dels treballadors de les subcontractes es deixa en mans d'aquestes i, en conseqüència, la seguretat en les obres és deficitària". Aquest expert en seguretat creu que hi ha empreses que fan seguretat d'un cert nivell en les obres però que, atès el que exposa abans, només s'aborda quan arriba el problema.

Mayoral explica que "en la col·locació de xarxes de seguretat en obres, en més del 9 0 % dels casos estan mancats de procediments, no s'adapten a les normes UNE 1263-1 i 1263-2 i només aquelles empre-

Taula rodona sobre seguretat celebrada al CAATB

ses que realitzen aquesta mesura de seguretat col·lectiva mitjançant empreses especiaprojecte? Pensar que al nostre país, un

diques", diu. Respecte a l'actitud dels treba-

tat i salut a tots els treballadors, tant de

arquitecte, en projectar un edifici tingui en

lladors, ha tingut l'experiència contraria. "A

tipus general com específica i així adaptada

Mayoral posa l'èmfasi en el paper de

compte que la col·locació del prefabricat ha

mi alguns treballadors d'empreses subcon-

a la problemàtica de cada obra. I quan l'o-

l'empresa. Però hi ha qui ho veu des d'un

de ser segura no és massa creïble. L'impor-

tractistes em demanaven mitjans de protec-

bra s'executa es du de la mateixa manera

altre prisma. L'arquitecte tècnic Josep Molero

tant és aportar els mitjans de seguretat i que

ció quan no en tenien, o quan no semblaven

que una direcció facultativa: quan apareix

creu que la seguretat comença en el mateix

es facin servir, si cal, amb sancions".

adequats. Sempre he aplicat polítiques parti-

un problema, busques la solució. I quant al

listes, ofereixen un rigor a la seguretat".

treballador, l'agent indiscutible perquè és ell

Hi ha, no obstant, qui veu el panorama

cipatives", afirma, "d'integració i crear una

tema econòmic, doncs igual, certifiques a

qui en pateix les conseqüències més directes.

de manera més optimista. L'experiència de

cultura de seguretat. Us semblarà molt idea-

partir d'un pressupost que sigui l'adequat".

"Veig poca voluntat per part del treballador i

Mercè López ha estat diferent í ella es mostra

lista però ha estat així, potser és que he estat

contundent. "En les obres en les quals jo he

de sort".

parlo d'obres grans fetes per empreses cons-

Un tècnic per a la seguretat

tructores solvents que aporten els mitjans de

portat

seguretat".

Paco Mayoral creu que "en les obres sin-

seguretat suficients i equips individuals i

Aquesta arquitecta tècnica i coordinadora de

gulars on i hi ha un compromís per part de tots

només per atendre la seguretat?

col·lectius de protecció, homologats i en

seguretat creu que, a més de voluntat, es

que en les obres es faci seguretat és molt més

López creu que sí, "però integrat a la direcció facultativa, perquè ha de tenir un nivell

quantitat suficient. Pot ser que l'empresa no

la seguretat, s'ha fet

Creieu que l'obra ha de tenir un tècnic Mercè

necessita una bona dosi de compromís. "I

fàcil que en la resta dels projectes on hi ha

n'exigeixi l'ús d'aquests mitjans perquè saps

més seriositat de totes les parts que hi inter-

diferents interessos í no hi ha tants ulls que

d'autoritat i actuar d'acord amb els directors

que si ho fas, el personal se te'n va a un altre

venen. Quan jo he fet seguretat, únicament

segueixin l'obra de manera crítica en matèria

de l'obra, de manera que anem tots a una.

lloc. I també pot ser que l'operari no estigui

m'he dedicat a fer seguretat. I he exigit el

de seguretat".

He comprovat que si tu planifiques bé en el

qualificat ni preparat per exigir ni fer servir

mateix rigor que exigim al seguiment d'altres

Mercè López pensa que la seguretat cal

els mitjans de seguretat, tot i saber que és

processos constructius". López reconeix que

dur-la com qualsevol altra faceta del procés,

mesures de prevenció, de quina manera es

la seva salvaguarda". Molero pensa que

no és una tasca fàcil, ja que el sector de la

amb una anàlisi de l'obra que s'ha de cons-

farà i en quin moment, l'obra després va

abans se'n feia més, de seguretat. "He tre-

construcció no segueix un procés industrial

truir i amb una planificació, "i desenvolu-

més ràpida, es construeix millor i més segur... i és més econòmica".

procés d'execució la implantació de les

ballat 2 4 anys en una empresa on ja es feia

estàndard, "el risc és dinàmic, un dia el tens

pant programes de formació per a tot el per-

seguretat des d'abans que la Llei ho deter-

aquí i un altre allà. El control de la seguretat

sonal de l'obra. Hem sembla preferent donar

minés. I penso que se'n feia molta més. El

Josep Maria Calafell està d'acord en el

es fa a peu d'obra. S'han de fer visites periò-

formació i informació en matèria de segure-

fet que el personal responsable de seguretat

QUINZENA OCTUBRE 2002; , j j T

oral: "Et coodinador de seguretat ha d'estar integrat dins de la direcció facultativa però fent la seva feina j ndependentment"

Però si es posa en el pressupost és més faci!

direcció facultativa però fent la seva feina

litat. I no ha estat així". En realitat, de con-

que se'n faci, de seguretat. L'important és

independentment". L'advocada Mònica Cle-

clusions se'n poden extreure poques encara.

que tots s'hi involucrin: el treballador, l'enca-

mente, per les consultes que arriben a l'as-

rregat, el cap d'obra, !a direcció facultativa i

sessoria del Col·legi, sap molt bé per on van

el propietari. El que està clar, això sí, és que

els trets. Clemente creu que les seves respec-

Fer de coordinador Tothom serveix per fer de coordinador?

no és fàcil". No és fàcil. Gens. Paco Mayoral

tives tasques han d'estar molt integrades,

No. A més de la formació necessària calen

opina que "la figura d'un tècnic en obra hau-

però prefereix que siguin figures separades. "I

unes certes aptituds personals, per exemple,

ria de ser aportat per l'empresa constructora

això per dos motius: el primer és per les

pel que fa al caràcter. Paco Mayoral explica

depenent del cap d'obra del projecte". Mayo-

mateixes funcions, per !a possibilitat de

que les funcions de coordinador "són a vega-

ral afirma haver detectat menors d'edat en les

cadascú de dur a terme millor la seva feina.

des incòmodes per al promotor, perquè sí la

obres í que "he sol·licitat a la Direcció Gene-

El coordinador es dedica a fer coordinació,

constructora no compleix el Pla de seguretat

ral de Treball fa un mes per saber quin crite-

i es paralitzen treballs o s'escriu en el Llibre

ri s'ha d'adoptar i encara no n'he obtingut

d'incidències, això provoca el retard en el

resposta". "En aquest casos -pregunta- quina

projecte i, en conseqüència, el desacord amb

responsabilitat estem assumint?"

el promotor". Mònica Clemente explica la

La pregunta la contesta Mònica Cle-

seva experiència com a assessora jurídica i

mente, advocada de l'Assessoria Jurídica del

de com ha hagut d'aconsellar col·legiats amb dificultats per tirar endavant la seva tasca

Col·legi. "És una pregunta que ens fan treballi integrat en la direcció facultativa,

sovint a l'Assessoria i, en aquests casos, jo

com a coordinador, especialment, diu, si són

"cosa molt diferent - d i u - que no pas que

he de contestar que, en principi, cap. Ni el

joves. "M'expliquen que aquell no li fa el pla

sigui un membre de la direcció facultativa

coordinador ni la direcció facultativa té, dins

que, a més, faci funcions en seguretat. Això

de les seves funcions, la de contractar, que

és preferible evitar-ho". Pel que fa al paper

correspon al constructor. El tècnic es limita-

dels treballadors, Calafell creu que també és

rà a vetllar per la implantació de les mesu-

un problema de control des de l'empresa, "ja

res de seguretat, amb les ordres clares".

o aquell altre no l'hi fa cas i que tenen por

flercè López: "Hi ha situacions ^inadmissibles de risc |mminent d'accident, i : davant d'aquestes no hem de cedir"

d'enfrontar-s'hi. M'ho pregunten a mi i jo, com a advocada, em toca agafar la normativa, dir-los que en cas d'incompliment greu de les mesures de seguretat, han de posar-se durs fent una anotació en el Llibre d'Inci-

que sí el treballador ha de fer una paret verti-

I quin ha de ser el paper de la Inspec-

cal i la fa desplomada, doncs l'ha de repetir;

ció de Treball? "La inspecció de Treball hau-

en canvi, si aquest treballador no utilitza el

ria de mullar-se més". És l'opinió de Josep

casc, continua treballant igual". Una enques-

Molero qui, a més, creu que "en comptes

ta feta per la Generalitat diu que el 9 8 % dels

d'actuar com a entitat sancionadora, hauria

estarà format per això i per a ell és la seva

de fer-ho com a entitat inspectora i aplicar

tasca principal. Per al director facultatiu, la

risc. "El que passa-continua Calafell-és que

la sanció en cas de reincidència". Aquest

seva funció principal és la de dirigir l'obra".

Josep Maria Calafell recorda que també la

en comptes d'actuar en conseqüència, i fer

arquitecte tècnic creu que hauríem d'apren-

treballadors reconeixen que treballen amb

dències i, si és necessari, fins i tot aconsellar-los que en supòsits extrems renunciïn a l'obra". Posar-se durs i, si cal, parar l'obra. "És fàcil de dir, però alguns no s'atreveixen fer-ho", explica Clemente.

El segon motiu és la defensa jurídica, ja que

direcció facultativa pot paralitzar totalment o

servir les proteccions personals i fer que fun-

"quan un mateix tècnic assumeix les dues

parcialment l'obra en casos greus o de perill

cionin les proteccions col·lectives, s'accepta

funcions no es poden separar les responsabi-

imminent. "Ho pot fer l'arquitecte tècnic o bé

aquest risc com una cosa inherent a l'obra.

litats". I és que encara subsisteix la mentali-

l'arquitecte". Mònica Clemente aconsella en

Això és una mala cultura de la seguretat".

tat que es desprèn del Decret 5 5 5 , que el res-

aquests casos "convocar reunió urgent i avisar

ponsable de la seguretat és l'arquitecte tèc-

el promotor per tal que, abans d'anotar-ho en

es produeixen per caigudes d'altura. Mercè

nic, "mentre que amb l'RD 1627 cadascú té

el llibre d'incidències, sigui ell qui faci pressió

López creu que bona part dels accidents es

atribuïdes unes funcions í, per tant, una res-

davant el constructor per corregir allò que no

podrien evitar fàcilment incidint amb unes

ponsabilitat diferent". Clemente afirma que

va bé. i explicar que una obra que hagi estat

proteccions col·lectives adequades, com el

encara hi ha poca jurisprudència sobre segu-

paralitzada serà més llarga i més cara".

risc de caiguda d'altura, "perquè quan ana-

retat amb el nou Decret, però pensa que "les

El 9 0 % dels accidents greus i mortals

litzem els accidents, veien que en la gran majoria es detecten causes susceptibles de creure que hauríem pogut prevenir l'accident amb l'adopció de les mesures correctores i, a més, incidint en alguns d'ells es poden controlar la major part dels accidents greus i mortals que es produeixen en el sec-

Molero: "L'important és iportar els mitjans de seguretat i que es facin servir, si cal, amb sancions"

tor {baranes, xarxes, etc)".

funcions i les responsabilitats de cada agent són més clares. Per això va sortir".

ara la direcció tècnica i el control econòmic

Josep Molero creu, per contra, que encara es busca persones "amb carnet d'identitat

poden resultar incompatibles. "Moltes vegades els ho dic als propietaris. A mi em

que moltes empreses i subcontractisr.es es

demanen que tècnicament o econòmica-

fonen". Aquest arquitecte tècnic sap de què

ment defensi l'obra, però amb els terminis...

dre d'altres països del nostre entorn en els

amb un treballador mort en una obra en la

ha d'haver gent especialitzada en seguretat,

quals el tema de ia seguretat està molt més

qual Josep Molero era l'arquitecte tècnic que

però per què hi ha d'haver el concepte de

integrat als processos d'obra. "No es poden

havia fet l'estudi, e! pla de seguretat i, a

pressupost de seguretat que es paga a

separar la seguretat del que és el procés

més, en feia el seguiment.

part?", diu, i posa com a exemple que "fer

constructiu", diu. I afegeix que "sembla que

una paret comporta muntar una bastida i

quan es parla de seguretat no s'està parlant

aquesta, penso jo, només es pot muntar

de maons i que quan es parla de maons no

d'una forma que és complint la normativa, f

s'estigui parlant de seguretat. A mi em sem-

procediment

si l'estructura té uns patis, doncs s'han de

bla que això és absurd".

accident en una obra. Mercè afirma que a

cobrir amb una xarxa i ja està! Oi que ei sen-

Sergi Mercè és advocat penalista col·laborador

de

Musaat

i defensa

i

els

col·legiats que es veuen involucrats en un penal a conseqüència

d'un

partir de l'aplicació del nou decret s'espera-

Coordinació i direcció facultativa

ven canvis més importants del que ha estat

El coordinador de seguretat i el director

en realitat. Respecte a la nova figura del

facultatiu han de ser, doncs, figures separa-

coordinador, diu: "hi havia el perill de con-

Mercè López matisa: "Del procés cons-

des? Paco Mayoral opina que el coordinador

vertir aquesta figura en el cap de turc que

tructiu no se n'ha separat mai, la seguretat.

de seguretat "ha d'estar integrat dins de ia

exculparia els altres agents de la responsabi-

seus mitjans de protecció..."

minis o la seguretat és més difícil i, a més,

i amb una prima d'assegurança a la butxaca

parla. L'any 92 es va produir un accident

Josep Molero creu que desvincular la

ta?, doncs ha de tenir també el seu casc i els

de l'obra, però que en temes com ara els ter-

que s'asseguin a la banqueta dels acusats, ja

seguretat de la resta de l'obra no és bo. "Hi

yor que fa una paret té a les mans una pale-

Josep Molero explica que, com a director facultatiu, pot incidir en qüestions com

nica Clemente: |En alguns casos hem nsellar el tècnic tie no segueixi amb àuella obra"

l'individu, a nivell personal, vol fer segure-

tista. Té més armes i menys riscos". Mercè

tat", diu. Mercè López ara no hi està d'a-

López creu que les mateixes armes també es

cord, ja que "moltes vegades és el propi tre-

poden fer servir en el camp de la seguretat.

ballador qui vol fer seguretat i no té el recol-

Josep Molero creu que tot i que han de ser

zament de l'empresa o empreses que no

dos camps integrats, "tu a la teva feina i jo a

tenen voluntat de fer seguretat". "És l'em-

la meva, perquè si jo sóc director facultatiu

presa - d i u - la que ha de tenir una política de

no em puc posar el casc de coordinador".

Molero pensa que sovint els dos cascos són

prevenció i ha d'exigir la utilització de les proteccions personals".

"Hi havia el perill de convertir el coordinador en el cap de turc que exculparia els altres agents. No i estat així"

Què passa quan el promotor és alhora constructor? Per a Josep Maria Calafell, aquest desconeix sovint que té una important responsabilitat, ja que "un promotorconstructor pot tenir una sanció des de la

• • Josep Maria Calafell:

incompatibles. Mercè López hi està d'acord

"També la direcció facultativa pot parar l'obra en cas de perill -imminent"

perquè, diu, que si el director facultatiu porta també el pressupost de seguretat "hi ha el risc de què no s'ho gasti en seguretat". Josep Molero creu que "l'empresa, la direcció facultativa i la coordinació de seguretat no han de tenir com a tema de discussió la qualitat i la

Inspecció de Treball perfectament i pot veu-

seguretat, ja que aquestes s'han de donar

re's embolicat en un problema legal. Si l'ac-

com a objectiu prioritari per a tots. Hem d'a-

cident el té un subcontractat poden dema-

ordres en matèria de seguretat. Però moltes

nar-li responsabilitats a ell. Per contra, el

vegades el cert és que no depèn només de

si el que ha de posar-hi els mitjans no els

qui només és promotor es desentén un cop

tu que aquestes mesures es compleixin. I si

Aquest arquitecte tècnic vol fer un

posa, no aniré jo el diumenge a aixecar

ha fet les seves obligacions bàsiques com és

hi ha sinistre, poca cosa pots fer... ja no està

comentari final. "Conduir un vehicle -díu-

parets. Quant a la seguretat - d i u - podem

la comunicació, l'avis previ, la designació de

a les teves mans. Tan sols pots fer la comu-

implïca una situació de risc per a un mateix i

incidir si hi ha bona voluntat i fent ús de les

coordinador..."

nostres armes, que són poques. Forçar l'acompliment de terminis

nar tots pel mateix camí".

nicació perquè et cobreixi l'assegurança i

per als altres. Així, se'ns exigeix un aprenen-

deixar-ho en mans dels nostres advocats".

tatge teòric i pràctic i aconseguir una titulació

desorbitadament

Mercè López diu que sí que hi ha coses

curts repercuteix directament amb manca

a fer després d'atendre ràpidament el treba-

de seguretat í de qualitat. A més, propicia

llador accidentat. "Com a coordinadora de

treballar hores extres, dissabtes, diumenges,

seguretat, jo tindria dit expressament que

mitjançant unes proves, més o menys reals, sota el control d'un organisme oficial".

Les primeres conclusions

de nit..." Molero creu que no es fa molta

m'avisin

si

La manca d'ofici, la mobilitat dels llocs

seguretat "perquè avui un senyor treballant

pogués en aquell mateix moment i faria un

de treball, l'excessiva autoconfiança del tre-

de paleta a preu fet en una bastida se'n va

informe de com ha passat tot. I indicaria,

ballador, són aspectes que dificulten la

com a mínim, unes mesures correctores per

posada en marxa de polítiques de prevenció

amb 3 0 0 . 0 0 0 i més pessetes netes a la butxaca a finals de mes. I a aquest senyor no li diguis que s'ha de lligar, que s'ha de posar l'arnés i el c a x , perquè això el destorba per pujar el morter... és així!".

Mercè López continua sent la més optimista. "Jo he paralitzat una part de l'obra i a mi m'han fet cas. Cal trobar mesures per fer pressió", diu. Els advocats creuen que a vegades és millor deixar de guanyar uns

^Joan Gurri:

"Seria bo que les funcions de coordinador de seguretat i de director facultatiu les fessin tècnics diferents^

diners i renunciar. Clemente i Mercè expliquen que tècnics joves i no tan joves es

immediatament.

Hi

aniria

evitar que es tornés a repetir l'accident".

ques, la dificultat de la gent jove per dur a

què moltes vegades el tècnic té constància

terme la seva tasca és un dels aspectes que

de l'accident a l'endemà o fins i tot més

més ha cridat l'atenció Joan Gurri. Tot i que

tard, és un moment molt difícil per al pro-

en realitat és més una qüestió de caràcter

fessional i que "hi ha vegades que penses

que no pas d'edat, Gurri creu que el tècnic

que el que li puguis explicar en aquell

"hauria de sortir ja de l'Escola amb un

moment no l'ajudarà perquè l'accident ja

tarannà que li permetés afrontar aquestes

s'ha produït. Només podem parlar ja d'as-

dificultats que formen part del dia a dia pro-

pectes relacionats amb la defensa jurídica".

fessional". El segon aspecte fa referència a

De quina manera ens cobreix l'assegu-

poden trobar en un moment en què no

Josep Molero afirma que avui día ja no

rança del Col·legi i quina és la nostra defen-

saben si han de seguir l'obra "i a vegades els

es pot parlar de constructor. "És un terme

sa? Mònica Clemente explica que la respon-

aconsellem que no segueixin". Mercè López

que hauríem d'esborrar perquè ja no exis-

sabilitat derivada d'un accident en una obra,

explica que per a ella, el que cal fer és prio-

teix. Avui el constructor és més un gestor de

amb ei comunicat de sinistre està cobert per

ritzar. "Per a mi hi ha situacions que són

subcontractist.es i autònoms que es reunei-

l'assegurança de Musaat. La defensa jurídi-

inadmissibles quan comporten un risc immi-

xen per fer una obra. El constructor, avui

ca està inclosa dins de les garanties cober-

nent d'accident mortal i davant d'aquestes

dia, ja no té entitat. I això és un pas enrere

tes per la pòlissa. També aclareix que aquest

no hem de tenir cap tipus de tolerància. Jo

pel que fa a la seguretat. Jo disfrutava quan

tipus de responsabilitat és diferent a la de

penso que s'ha de tenir molt clar quines són

estava a l'empresa, en aquella època en què

tipus civil per defectes o vicis constructius,

les mesures que s'han d'adoptar per evitar

tenia personal propi i hi havia una disciplina

ja que "la responsabilitat penal és una res-

els accidents mortals o molt greus i, franca-

i una formació. I per això es feia formació,

ponsabilitat personal, va intrínseca a la per-

ment, no veig que això sigui tan difícil".

perquè era personal propi. El contractista és

sona". Sergi Mercè explica que en aquests

una cosa, però el constructor no existeix",

casos "s'ha de fer un seguiment continuat i molt personalitzat amb el professional afec-

La imatge del sector Josep Molero opina que la imatge que

Quan l'accident es produeix

i formació. Pel que fa a les funcions tècni-

Mònica Clemente explica que, a banda de

tat, ja que els judicis per responsabilitat penal poden comportar penes de presó".

dóna el sector de la construcció no és ef

Què hem de fer en cas de sinistre i

d'una indústria "modèlica" í que aquesta

quina ha de ser la nostra actitud? Mònica

El tècnic que es dedica a seguretat, s'ex-

imatge s'ajusta bastant a la realitat en bona

Clemente creu que la pregunta sempre hau-

posa a no tenir les alegries professionals d'un

part de les obres del nostre pals. Mercè

ria de ser; què hem de fer per evitar el sinis-

director facultatiu. Així opina Josep Molero,

López hi està d'acord però creu que hi ha

tre? "Perquè en cas de sinistre, poc marge

que creu que tant en un cas com en l'altre

obres en les quals sí que es fa seguretat.

queda per fer... En tot cas, examinar l'obra i

"és necessari tenir vocació". Creu que el

Molero insisteix que la seguretat depèn en

deixar constància que es comproven acura-

segon disposa de més armes per dirigir l'obra

gran mesura de l'actitud del treballador.

dament i exhaustivament les mesures de

correctament, ja que "té un marge de nego-

"Vivim en un país en què es fa seguretat si

seguretat previstes en el pla i es reiteren les

ciació econòmica per fer complir el contrac-

les diferents funcions professionals. "Seria bo -afirma- que les funcions de coordinador de seguretat i de director facultatiu les fessin tècnics diferents, encara que tots dos siguin arquitectes tècnics". I afegeix consells com ara "fer servir adequadament el llibre d'ordres i el llibre d'incidències, deixar constància de les instruccions que s'han donat; saber què s'ha de fer quan, malgrat la prevenció, l'accident es produeix; atendre la qualitat de l'obra en general, l'ordre i la nateja, el control dels accessos; utilitzar empreses que es dediquen a fer seguretat".

"Finalment -diu- estic convençut que fora bo que la seguretat anés inclosa en el metro cúbic de formigó". <®

Í N A OCTUBRE 2002 i

Seguretat i salut en les obres: les meves conclusions El moderador no podia ser més clar en el seu plantejament inicial del debat i va llençar una pregunta als convidats perquè s'hi barallessin: es fa seguretat en les obres? l a I L

qüestió, encara que sembla

mera vegada que des del Col·legi s'ha dit,

senzilla, no va tenir per part dels assis-

d'una forma no oficial però sí explicita, que

tents una única resposta i així es va encetar

s'han de separar el encàrrecs, quan des de

un debat que va anar tocant tots els punts

sempre s'ha promogut que siguem els apa-

conflictius d'aquest tema.

relladors els qui fem de coordinadors, la qual cosa es xocant. En f i , que cadascú ava-

Jo crec que, en el fons, la seguretat que se sol fer en la majoria de les obres són

luí quins riscos és capaç d'assumir i actuï

mesures molt de cara a la galeria i que en

en conseqüència.

general no es fa seguretat d'una forma inte-

Un altre punt que va sorgir, va ser que

gral, des la concepció de l'edifici fins a les

els aparelladors tenim una sola companyia

feines de manteniment posterior al seu lliu-

que ens assegura i que a més no ens dóna

rament als usuaris.

dret a ía Ifiure elecció d'advocats. Aquí hem de dir que els advocats que treballen amb

••

l'asseguradora, la Musaat, tenen gran expe-

La millor forma de fer prevenció i per tant seguretat és la formació.

riència en temes seguretat en la construcció i que, durant el debat, els representants del Col·legi ens van insistir que aquest vetlla per defensar els interessos del col·legiats per sobre d'altres consideracions, cosa que no

Tots estem molt cofois quan veiem una

dubto, però crec que ja que no podem esco-

obra plena de tanques en el perímetre dels

llir la companyia; si almenys poguéssim

sostres mentre s'executa l'estructura per

escollir els advocats tot seria més transpa-

sobre i en aquelles plantes no hi entra ningú

rent.

í, en canvi, moltes vegades no s'ha comprovat la correcta col·locació de les xarxes que

Evidentment que no tot és negatiu i,

és l'element que teòricament garanteix la

encara que lentament, es va millorant en

seguretat dels qui treballen sobre l'encofrat.

alguns aspectes; per exemple, en les obres

Per cert, no sé perquè els encofrats no tenen

singulars, la seguretat es té molt més en

integrada la barana. Aquí sí que seria útil!

compte i per tant s'executa molt més efecti-

Però el que més costa és que tots tinguem

vament. Però normalment es tracta d'obres

la seguretat al "cap" a l'hora de fer les

grosses, amb promotors públics principal-

coses: •

Començant pel projecte, la majoria es conceben sota condicionats de disseny i

ment i on els encàrrecs de direcció i coordi-

• • Que cadascú avaluï quins riscos és capaç d'assumir

cosa assegura una vigilància constant.

no de seguretat. Per cert, al Col·legi no

•

s'ha fet quasi cap visat de coordinador

D'altra banda, van sorgir en la conversa

en la fase de projecte. Simptomàtic, oi?

altres problemes que tenim els aparelladors

Però la situació real és molt diferent. La

prevenció i per tant seguretat és la formació.

Després, podríem continuar per alguns

com és ara la responsabilitat civil o penal

immensa majoria dels promotors contracten

En aquest sentit, l'educació sobre la seguretat en el treball hauria de formar part de tots

termini d'execució o el cost econòmic.

De tota manera, la millor forma de fer

promotors que no entenen que han d'in-

que es deriva dels accidents en les obres i

els dos encàrrecs a la mateixa persona, i

vertir recursos en seguretat i que molts

sobre els quals es van fer les reflexions que

encara pitjor, és la situació d'alguns com-

cops fan servir per a d'aítres coses com

passo a comentar a continuació.

panys contractats per promotores, que són

per l'FP í ía universitat i, naturalment, fent

el cap d'obra, i signen l'encàrrec de direcció

formació continuada a les obres. ®

cobrir mancances de! projecte.

•

nació estan dotats econòmicament per tenir personal permanentment en l'obra, la qual

i actuï en conseqüència.

La majoria dels presents, incloent-hi els

el cicles formatius, des la primària passant

1 podríem acabar per la baixa qualifica-

representants del Col·legi, creu que separar

i de coordinació amb la qual cosa com a

ció dels treballadors que no coneixen

els encàrrecs de direcció d'obra í de coordi-

coordinadors poden arribar a haver de pren-

els sistemes de seguretat de que dispo-

nació de seguretat contractant-los a perso-

dre decisions que van en contra de les altres

sen i que de vegades compleixen amb

nes diferents, afavoriria la independència de

feines que tenen encarregades i, per tant, no

les ordres de seguretat quan hi ha els

les decisions relacionades amb la seguretat

les prenen, assumint responsabilitats que no

Xavier Oliva

responsables de l'obra i deixen de com-

respecte d'altres aspectes del desenvolupa-

haurien d'assumir

Arquitecte tècnic informstiueapabcn.es

plir-les quan no hi son.

ment de l'obra que poden incidir sobre el

En aquest punt haig de dir que és la pri-

Responsabilitats en matèria de seguretat i salut Ï ha de tenir present que el ri, només quan no se li hagi reclamat per legislador, tant amb la Llei 31/1995, part de l'autoritat laboral responsabilitats de de 8 de novembre, de prevenció de riscos tipus administratiu, ja que hi ha incompatilaborals com específicament amb el Reial bilitat entre la via penal i l'administrativa. decret 1627/1997, de 24 d'octubre, d'apliPerò cal matisar que no sempre que es cació a l'àmbit de la construcció, ha donat produeixi un sinistre que tingui com a conseuna rellevància especial al tema de ia segu- qüència un dany corporal (normalment d'una retat en el món laboral, establint les mesu- certa gravetat) es podran reclamar responsabires preventives per garantir la protecció dels litats de tipus penal, ja que s'ha de provar l'etreballadors i la seva salut. I a aquest efecte xistència de negligència o imprudència perquè s'ha establert una àmplia sèrie de garanties hi pugui haver una condemna penal, entenent i responsabilitats per tal de protegir els tre- com a tals la manca de cura en el compliment balladors davant els riscos derivats de les de les obligxions pròpies del tècnic. condicions de treball.

Per tant, perquè pugui derivar-se una responsabilitat de tipus penal hi ha d'haver I. Responsabilitats en general que es obligatòriament un nexe causal entre la poden exigir als diferents agents infracció de la normativa o l'actuació impruconstructius.

En matèria de seguretat i salut s'exigirà la responsabilitat derivada de l'obra viva (obra en fase d'execució), que es tradueix en el fet que quan en una obra en construcció es produeix un accident es poden exigir tres tipus diferents de responsabilitats:

de risc imminent. Se sanciona el posar en perill la vida o la integritat física d'un treballador. S'exigeix necessitat de perill i risc greu, no és suficient un perill abstracte, sinó que la infracció de normes pugui ocasionar resultats infortunats. Són delictes d'omissió.

En aquests supòsits, es requereix en primer lloc la infracció de les normes de prevenció de riscos laborals, establertes legalment o reglamentàriament; en segon lloc, que no es facilitin als treballadors els mitjans necessaris perquè es puguin adoptar les mesures de seguretat en l'obra, i en tercer lloc, que aquesta negativa sigui per part de quí està obligat per disposició legal, com seria el cas de l'empresa constructora.

1 . Responsabilitats administratives Es poden exigir per part de l'Autoritat laboral únicament a l'empresari (contractista, subcontractista, promotor), per la manca de les mesures de seguretat, d'acord amb l'article 42 LPRL i comporten, d'una banda, sancions econòmiques, les quanties detesquals oscil·len entre les 50.000 i els 100.000.000 de pessetes, en funció que les infraccions de les normes en matèria de seguretat siguin considerades lleus, greus o molt greus, i de l'altra, paralització d'activitats i, fins i tot, tancament del centre de treball. A més a més es podrà imposar a l'empresari un recàrrec, del 30% al 50%, en les prestacions econòmiques de la Seguretat Social.

2 . Responsabilitats penals Es podran demanaf responsabilitats de tipus penal davant els Tribunals de Justícia de l'ordre penal per determinar les causes d'un sinistre i les persones criminalment responsables per la producció d'un resultat lesiu -ja sigui mort o lesions físiques- a causa de l'omissió del compliment de les mesures de seguretat i salut.

I aquesta responsabilitat es pot exigir, en base a l'art. 142 del Codi Penal, tant a l'empresari com a la resta d'agents constructius (direcció facultativa, coordinador, cap d'obra...). Però, en el cas de l'empresa-

dent í el resultat final, la lesió.

En aquest sentit, moltes vegades és la mateixa víctima de l'accident qui ha tingut una conducta imprudent i, en aquest cas, s'hauria d'exonerar de qualsevol responsabilitat la resta d'agents constructius.

Existeix una excepció al que acabem d'assenyalar, es tracta dels delictes de risc de l'article 316 del Codi Penal. No s'ha produït encara el dany, però hi ha una situació

3. Responsabilitats civils També es podran exigir a tots els agents constructius aquests tipus de responsabilitats que són compatibles tant amb la via administrativa-laboral com amb la via penal, i es tradueixen en indemnitzacions econòmiques als perjudicats en concepte de danys i perjudicis, per reparar el dany causat (ja sigui un dany material o un dany personal).

II. Obligacions i responsabilitats que es poden exigir als tècnics i als altres agents constructius segons l'RD 1627/1997, de 24 d'octubre.

Encara que l'esmentat RD 1627/1997, de 24 d'octubre, ha creat la figura del coordinador de seguretat en fase d'execució i li ha concedit moltes atribucions i a la vegada obligacions i responsabilitats -ja que entre les seves feines es troba l'aplicació dels principis generals de prevenció i de seguretat-, no és l'únic responsable en matèria de seguretat i salut. És important prendre consciència que l'existència del coordinador no eximeix en absolut de responsabilitat a la resta dels agents constructius, i especialment a la direcció facultativa, en relació amb la necessitat d'adoptar les mesures de prevenció de riscos i seguretat oportunes.

La direcció facultativa, quan no hi ha coordinador de seguretat, assumeix una gran part de les seves obligacions i responsabilitats: aprovar el pla redactat pel constructor i les seves modificacions, prendre les mesures necessàries perquè només puguin accedir a l'obra les persones autoritzades, formular les ordres necessàries per al compliment del pla i dels principis de l'acció preventiva, responsabilitzar-se del llibre d'incidències, advertir el constructor de l'incompliment de les mesures de seguretat i anotar aquest fet en el llibre d'incidències.

D'altra banda, í fins i tot existint un coordinador de seguretat en fase d'execució, ia direcció facultativa té responsabilitats directes en matèria de seguretat i salut ja que està obligada a advertir el contractista, mitjançant el llibre d'incidències, de l'incompliment de les mesures de seguretat, amb la possibilitat d'ordenar la paralització de l'obra si hi ha perill de risc greu i imminent (art. 14 RD).

Per tant, la direcció facultativa no queda deslligada en absolut del tema de la seguretat a l'obra. I així, per tal d'alleugerir les seves obligacions i responsabilitats en matèria de seguretat, és aconsellable que l'arquitecte tècnic de la DF vetlli pel compliment de l'obligació de designació del coordinador en fase d'execució quan tingui coneixement de l'existència dels requisits necessaris per nomenar-lo.

Tampoc no es poden obviar les responsabilitats que el Reial decret atribueix al contractista i subcontractista, ja que no només seran responsables de la correcta execució

L'InrormatiuFBIt-lEAA wtiu|*BmEftA QUINZENA QUINZE OCTUBRE 2002 1 (

de les mesures preventives fixades en el pla de seguretat i salut, sinó que també respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mesures previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei de prevenció de riscos laborals. I així, l'empresari principal respon solidàriament amb els subcontractistes sempre que els dos agents tinguin la mateixa activitat i les infraccions comeses per aquests últims es produeixin en el centre de treball de l'empresa principal. I e! Reial decret és contundent en aquest sentit ja que estableix expressament que les responsabilitats dels coordinadors, de la DF i del promotor no eximiran de les seves als contractistes i subcontractistes.

El promotor també assumeix responsabilitats concretes entre les quals destaquen l'encàrrec de l'estudi de seguretat i salut i l'estudi bàsic de seguretat, el nomenament del coordinador de seguretat i també haurà de respondre de l'incompliment dels treballadors autònoms, ja que tindrà la consideració i les obligacions del contractista respecte dels treballadors autònoms que contracti directament. En canvi, respecte als incompliments del contractista i subcontractista, esmentats anteriorment, respon subsidiària-

ris, perquè no es pugui reclamar respon-

ponents i signades pel representant de la

fregat de seguretat de la constructora

constructora. També s'hi haurà d'especi-

que serà responsable a peu d'obra de

ficar expressament el que ha de fer i no

fer el seguiment del Pla amb í'obligacíó

Atès que el treballador autònom té la

ha de fer e! constructor quan el coordina-

de comunicar al coordinador qualsevol

començar l'obra sense haver-se tramitat

condició d'empresari d'ell mateix, també se'l

dor no es troba a l'obra i establir expres-

variació respecte de les condicions de

tota la documentació exigida i haver-se

pot considerar responsable directe i incoar-li

sament que no es podran alterar les ins-

treball que puguin modificar les previ-

obtingut tots eis permisos oportuns, í no

un expedient administratiu sancionador.

truccions del coordinador sense el seu

sions de l'esmentat Pla.

intervenir a l'obra sense tenir concerta-

Els treballadors també tenen les obliga-

consentiment. En aquest mateix docu-

Un altre mecanisme de què disposen

da una assegurança

cions marcades per la Llei de prevenció de

ment es convenient, a més, d'advertir el

els tècnics és la paralització dels tre-

responsabilitat civil professional.

riscos laborals.

contractista d'una futura paralització de

balls

en cas de riscos greus i immi-

Pel tipus d'intervenció, en el cas del

l'obra sí s'incompleixen les ordres relati-

nents, fent l'anotació oportuna en el lli-

coordinador de seguretat, és suficient

III. Recomanacions als tècnics

ves als mitjans de seguretat individuals i

bre d'incidències.

•

El coordinador de seguretat en fase d'e-

col·lectius i, en particular, en cas que no

Així mateix, es recomana documentar

xecució, i en el seu defecte la direcció

es procedeixi a adoptar-los.

davant l'encarregat general dels indus-

facultativa, és qui aprovarà el pla de segu-

Quan no hi hagi coordinador de seguretat

trials i empreses que els afectin les pre-

retat i vetllarà perquè aquest es complei-

en fase d'execució, la DF haurà d'utilitzar

visions del Pla i que aquests sàpiquen

xi. A aquest efecte, formularà les indica-

el llibre d'ordres amb la mateixa finalitat

que se'ls ha lliurat personalment una

cions i instruccions necessàries a con-

que el llibre registre de seguretat i salut.

còpia, fent-hi constar el rebut i el con-

tractistes, subcontractistes i treballadors

Aquest llibre no substitueix ni s'ha de

autònoms per tal que es compleixin els

confondre amb el llibre d'incidències,

plans de seguretat i salut i els principis de

que serà exigible per anotar els incompli-

ment i no solidàriament (atès que les activitats són diferents).

l'acció preventiva. Per tant, per acreditar

ments de les prescripcions que conté el

les ordres impartides en matèria de segu-

pla de seguretat i, en cas que s'hi faci

retat és recomanable que el coordinador

una anotació, el coordinador de segure-

utilitzí el llibre registre de seguretat i

tat, o la DF si no hi ha coordinador, haurà

salut, creat a aquest efecte, ja que és l'ú-

de remetre una còpia a Inspecció de Tre-

nic element de defensa davant d'una

ball en e! termini de les 24 hores

reclamació futura. Per tant, cal deixar-hi

següents a l'esmentada anotació.

constància de totes les ordres i decisions

També és important designar de forma

que s'imparteixin, amb les dates corres-

expressa (amb nom í cognoms) l'enca-

• • És important prendre consciència que l'existència del coordinador no eximeix en absolut de responsabilitat a la resta dels agents constructius en relació amb la necessitat d'adoptar les mesures de prevenció de riscos i seguretat oportunes.

forme.

Tenint en compte les obligacions i responsabilitats suplementàries que assumeix la DF, quan no hi ha coordinador en fase d'execució, cal exigir que en el Pla

sabilitats per una feina no encarregada.

•

Per últim es recomana als tècnics no

que cobreixi ía

una pòlissa que cobreixi l'obra viva, ja que no se li reclamarà la responsabilitat civil decennal de l'article 1 5 9 1 del Codi Civil. Qui tingui concertada l'assegurança amb Musaat ha de tenir present que perquè

l'actuació

professional

sigui

objecte de cobertura per la pòlissa s'haurà de comunicar formalment aquesta actuació al Col·legi, ja que qualsevol reclamació sobre alguna obra o treball que no figuri en l'expedient col·legial no quedaria coberta per l'assegurança.

de seguretat consti l'exigència de nomenar un coordinador en els supòsits en què

De tot allò precedentment exposat es

sigui necessari ja que, així, sí s'incom-

desprèn que, l'arquitecte tècnic/aparellador

pleix aquesta exigència es podrà denun-

no és l'únic responsable en matèria de segu-

ciar mitjançant el llibre d'incidències.

retat i salut, sinó que les responsabilitats

Es recomana també anar a l'obra amb

s'estenen a d'altres tècnics i a la resta dels

l'assiduïtat necessària i no desatendre-

agents constructius i això obligarà els Tribu-

la í, en cas d'impossibilitat material d'a-

nals de Justícia a interpretar la normativa

tendre correctament la feina encomana-

imputant en cada cas la responsabilitat a

da, és aconsellable promoure contracta-

qui pertoqui.

cions en equip per facilitar l'actuació í disponibilitat en l'obra. És important determinar clarament i expressament la feina realment encomanada, emplenant els documents necessa-

©

E L

N OT

I C IA

Rl

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 2003

Es busquen aparelladors Un informe revela que els arquitectes tècnics són avui els professionals amb més ofertes de treball [ ^ orren bons temps per a la 1 ^ ^ construcció, i en especial per als seus tècnics. Fa uns dies, el Círculo de Progreso publicava ('informe Infoempleo 2002, un estudi segons el qual, els aparelladors i arquitectes tècnics eren els professionals més sol·licitats per les empreses, en qualsevol de les seves funcions professionals, tot i que es destacava la de cap d'obra.

Aquests resultats excel·lents per a la titulació d'arquitectura tècnica s'emmarca en un doble context. Per una banda, hi ha la fortalesa del sector constructiu, que encara aguanta. Traduït en termes d'ocupació, l'informe d'Infoempleo col·locava el sector constructiu com el més dinàmic de tots en creació de treball, ja que acaparava un

7,15% del total d'ofertes.

La gran demanda de titulacions tècniques amb formació de primer cicle universitari (diplomats) és l'altre marc que explica la notable necessitat actual d'aparelladors. L'esmentat informe evidencia una carència gairebé endèmica d'aquestes titulacions, que contrasta amb l'excés de l'oferta de titulats de segon cicle o llicenciats. Així, mentre que les diplomatures compten amb només el 20% d'alumnes universitaris espanyols, signifiquen no gens menys que el 65% de les ofertes de feina.

A banda de les conclusions relatives a l'arquitectura tècnica, l'estudi d'Infoempleo revela també dades interessants relatives a d'altres titulacions i sectors. Així, el sotrac

SOLUCIONES] INTEGRALES

patit per les empreses tecnològiques i d'Internet (les punt com) durant els darrers dotze mesos s'ha reflectit amb molta claredat al mercat laboral. En només un any, els sectors de telecomunicacions i informàtica han passat de ser el primer i segon del ranquing dels més demandats, a uns molt més discrets setè i quart lloc, respectivament.

Les que si que s'han mantingut en una bona situxió respecte de l'any passat, han estat les carreres relxionades amb la gestió econòmica i empresarial. D'aquesta manera, Administració i Direcció d'Empreses, Economia i la diplomatura de Ciències Empresarials estaven entre els sis primers llocs de les titulacions més demandades. Enginyeria Industrial i Enginyeria Tècnica Industrial també han

DE INGENIERIA

PARA LA

estat incloses dins d'aquest grup privilegiat.

No ha funcionat tan bé la branca de les Humanitats. Ja en sí molt minoritària respecte de la resta pel que fa a obtenció de feina, durant el darrer any ha disminuït més encara el seu pes, segons mostra l'estudi Infoempleo 2002. Man passat de tenir 1*1,9% de les ofertes totals a només I'l,2%.

Finalment, per zones geogràfiques, Madrid i Catalunya acaparen el 49% del total d'ofertes, tot i que la proporció entre les dues comunitats és molt diferent entre l'un any i l'altre. Així, mentre que al 2001 Madrid tenia un 36% d'ofertes contra el 22% de Catalunya, ara la comunitat madrilenya només acapara el 26% d'ofertes contra el 23% que incorpora el Principat. ®

Lïnfomutiu PRIMERA Ç

El pes del totxo [jpV ui ho havia de dir. En

marcar també, segons l'estudi cl'lníoem-

la

pleo, en un moment dolç per les carre-

te lema t i ca, de i'ADSL, de la Xarxa, quan

res tècniques. I és que a hores d'ara, ser

I ^ C

plena

era

de

l'imperi

de

encara tenim frescos els titulars que

arquitecte

potser dóna més prestigi,

anunciaven fa moEt poc una nova era de

però ser aparellador dóna segur de men-

xips a cada racó de les nostres vides, de

jar.

sobte ens trobem amb un seguit de falli-

Aquest indicador de feina és, de

des 'punt com', de derrotes ciberborsà-

fet, un més dels que proven que la cons-

ries, d'escàndols e-comptables. En això,

trucció ha demostrat que té un cor (un

tampoc no cal entrar-hi més, és el natu-

altre dia parlarem de si al cervell l'hi ha

ral reajustament d'un sector que, perquè

passat el mateix) a prova de bomba.

era jove, es va posar de moda i va sortir

Assistim a nivells de preus d'habitatge

de mare. Però sona molt divertit quan,

que no baixen ni pels més malastrucs

un cop hem passat l'equador del 2002

que anàvem anunciant

-segle XXI- el que triomfa és el totxo i el

acusada de l'activitat ja des de 2000.

ciment. Els de tota la vida. Modernitzats

Ni tan sols la forta pressió hipotecària

i més sofisticats sens dubte, però totxo i

no fa por encara al gruix de la demanda.

ciment a la f i .

Realment sabem que tot això algun dia

La darrera senyal l'hem trobada en un estudi exhaustiu de l'empresa Infoempleo, segons la qual, tot i que han disminuït un 20% en el darrer any les ofertes totals de treball qualificat, la

una

sevol analista amb seny ja s'ha donat

7,5% del total d'ofertes registrades, pas-

d'agrair

informàtic. I és que quan els inversors

constructiva dels darrers

la seva existència

al

borsaris han perdut la seva confiança en

mer. La cara oculta de la moneda ha

fer-se milionaris amb portals de dubtosa

les telecomunica-

rendibilitat real, s'han llençat cap al

cions, rei destronat. Si fa dotze mesos es

totxo, sigui adquirint accions de les

rifaven els professionals d'aquest camp,

grans constructores, veritables valors

ara han quedat relegades a un gris setè

refugi actuals, sigui invertint directa-

lloc d'aquest particular Top of the Jobs.

ment en edificacions. Al final,

un diari gratuït barceloní titulava 'Les professions amb més ofertes de treball 1

són aparellador i cap d'obra , titular

màximes garanties és ta miffor inversió de futur.

ASSEGURANCES DE RESPONSABILITAT CIVIL

ASSEGURANCES D'EQUIPS I MAQUINARIA

ASSEGURANÇA TOT RISC CONSTRUCCIÓ

ASSEGURANCES D'ACCIDENTS DE CONVENI

bluff

quing de sectors creadors de feina al pri-

ha un primus inter pares en ofertes de

seguretat i lliurar-la amb les

El més irònic del cas és què aques-

sant en un any del quart lloc del ràn-

treball: l'arquitecte tècnic. Fa uns dies,

Començar qualsevol obra amb total

per vençut a l'hora de dir exactament

mesos, molt possiblement, pot haver

i tot dins del regne de la construcció, hi

a tots els qui intervenen en l'obra.

quan.

ta revifalla

Però - i això ens interessa més- fins

gerència de riscos per assessorar

canviarà, potser no gaire tard, però qual-

construcció es posa com el sector espan-

precisament

equip de professionals experts en

caiguda

yol més dinàmic de tots. Ha mostrat un

estat

Et CAATB posa al vostre servei un

han

hagut de recórrer a la sapiència popular, i comprar habitatges com a inversió, tot

ASSEGURANCES D'AFERMAMENT

ASSEGURANCES DE PROTECCIÓ JURÍDICA

ASSEGURANÇA DE PRESTACIÓ DE SERVEIS

ASSEGURANÇA DECENNAL DC DANYS

PER A OBRES FINALITZADES

A L'EDIFICACIÓ

JMJ COL·LEGI D'APARELLAOORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA SERVEI D'ASSEGURANCES DE LA CONSTRUCCIÓ

imitant als milers d'anònims compradors que, des de 1997, van començar a donar feina a bastament a tothom qui un dia va tenir la feliç idea de fer-se aparellador. «SP

ingenu que molt bé es podria canviar pel de 'Les professions amb més ofertes de treball són aparellador i aparellador'.

L'auge de l'arquitectura tècnica, que va començar ja fa algun temps, s'ha d'em-

www.apabcn.es/ informatiu

mima Barcelona (Seu Central) Bon Pastor. 5 - 08021 Barcelona Tel- 932 40 23 72 Fa» 932 40 23 59 Bages-8ergueda Piana de l'Om, 6 - 0B240 Manresa Tel. 938 72 97 99 Osona PI. Major. 6 - 0 8 5 0 0 Vic Tel. 938 85 26 11 Valies Occidental Sant Francesc, 18 - 08221 Terrassa Tel. 937 80 11 10 Vàlids Oriental Josep Pinol. 8 • 08400 Granollers Tel. 938 79 01 76 fletepoiwtjll·dadCivil ugois A/t. i :

A OCTUBRE 2002

Construccions escolars a Catalunya (1990-2001) Jornades a l'octubre sobre arquitectura escolar catalana | | J ecu pera d es per Catalunya

que es constata en l'aprovació de nombroses

! ^ \

modificació dels processos administratius i

ció i col·laboració, però per damunt de tot,

les competències plenes en matèria

actuacions, ja sigui centres docents de nova

una adequació a la legislació de l'Europa

de comprensió entre ei professional de l'ar-

d'Ensenyament i, per tant, la possibilitat de

construcció o bé ampliacions, reformes í

Comunitària.

quitectura i el de la docència.

programar, dissenyar i construir les seves

adequacions dels edificis existents.

L'any 1996 s'inicia el procés d'implan-

I ja al segle XXI, els moviments demogrà-

tació de la LOGSE. És el primer any que els

fics interns i també la immigració que arriba

escoles, als anys vuitanta s'inicia un esforç

Precisament, és en aquest darrer apar-

tècnic i econòmic liderat per les administra-

tat on les solucions arquitectòniques han

nens i nenes de 13 anys que haurien de cur-

actualment a Catalunya constitueix un dels

cions públiques. La nova arquitectura es

exigit dels professionals més esforços per

sar el 7è de Bàsica, comencen el l r d'ESO

fets més remarcables pel que fa a la contínua

caracteritza per la varietat i el nivell de qua-

plantejar propostes i obtenir resultats cohe-

(Educació Secundària Obligatòria). Però la

demanda de nous edificis escolars i amplia-

litat de les seves propostes.

rents en els aspectes formals i econòmics,

novetat és també que comencen l'ESO als

ció dels existents. I el que és més important:

D'aquesta

manera es recupera l'estreta relació que

L'arquitectura

escolar dels anys noranta

instituts. Aquest fet comporta una nova

en un termini de temps curt. És un nou repte

havia tingut sempre l'arquitectura escolar i

manifesta la voluntat clara que les construc-

acció generalitzada d'ampliacions, reformes

plantejat a l'arquitectura escolar. Hem de

la pedagogia a Catalunya.

cions escolars segueixin oferint aquest grau

i adequacions als Instituts

de qualitat en referència al disseny i l'exe-

Secundària.

L'aprovació de la LOGSE {Llei orgànica

d'Educació

poder respondre a aquests requeriments socials d'una forma decidida i coherent, plan-

Des de l'any 1997, les inversions del

tejant i utilitzant noves tecnologies construc-

de 1990), representa una renovació en pro-

L'aprovació l'any 1995 de la Llei de

Departament d'Ensenyament en construc-

tives que a la vegada ofereixin suficients

funditat de les estructures educatives del

contractes de les administracions públi-

cions escolars es fan a través de l'empresa

garanties.

país. En tot aquest procés, l'arquitectura

ques, que substitueix a l'anterior Llei de

pública GISA (Gestió

d'Infraestructures

El gran nombre de projectes i obres rea-

escolar, naturalment, s'hi veu implicada, fet

contractes de l'Estat, va representar una

Societat Anònima). Aquest nou sistema

litzades al llarg de vint anys ha de permetre,

d'ordenació general del sistema educatiu,

cució de les obres.

implica una modificació dels mecanismes

segur, treure conclusions que ens ajudin a tots

establerts fins aleshores í demana de tots

a millorar, encara més, l'arquitectura escolar

els agents de la construcció escolar una pro-

de Catalunya.

funda adaptació a la nova situació.

Situació que cal afrontar amb un espe-

M'agradaria que això fos una aposta col·lectiva. ®

rit renovador. Renovació que hauria d'incloure el rigor en l'aplicació de solucions constructives que impliquin un manteniment assumible tècnicament i econòmicament de l'edifici.

Aquesta renovació ha de passar també per potenciar els mecanismes de comunica-

tí General de Centres Docents.

JÍ d'Ensenyamen t

Arquitectura escolar a Catalunya Jornades tècniques i exposició Dies: 23 i 24 d'octubre Programa: • El projecte executiu i l'execució de l'obra • El manteniment del centre escolar • • •

Solucions arquitectòniques a les necessitats urgents d'escolarització El futur de l'escola / L'escola del futur Visites tècniques

Lloc: Caixa Fòrum. Exposició al Palau Robert Informació i inscripcions: Departament d'Ensenyament.

Generalitat de Catalunya. Telèfon 9 3 4 00 69 00

(EL N O T I C I A R CULTURA

^ „

^ ^

L Informatiu PRIMERA

Fotos: Albert Casanovas

Recordant Eduardo Chillida t

a carrera professional d'E-

de l'aigua, la terra i l'aire. En lloc de conce-

duardo Chillida (Sant Sebastià, 1924)

bre una escultura monumental, que mai no

va començar en un món -almenys aparent-

podria competir amb la grandiositat de! mar,

ment- ben allunyat de l'artístic, exercint com

decidí de projectar tres peces d'acer que

a porter de la Real. Una lesió e! portà a inte-

"pentinessin el vent", una tasca impossible

ressar-se seriosament pel món de l'art, tot i

però altament poètica, i que ens transmet

que ell ja explicava: "ya

cuandoestabajugan-

do pensaba a menudo en la

trídimensionali-

dad: notaba que la porteria me gustaba porque era tridimensional;

una de les grans preocupacions de Chillida: el misteri de la existència.

Són nombroses les obres de l'artista que

el único lugar tridi-

defineixen espais públics, tant naturals com

mensional del campo. Eso me gustaba. Todos

urbans. Repartides arreu del món, a Barcelo-

los problemas agudos del futbol ocurren aní,

na en podem veure tres: Elogi de l'Aigua (parc

todo lo verdaderamente decisivo. Yo pensaba

de la Creueta del Coll), Topos a p l a ç a del Rei)

en esas cosas mientras jugaba".

o Mural G-333 (MACBA). Però on millor es

De fet, aquest interès per la tridímen-

plasma la personalitat de l'artista és al museu

sionalitat el portà a estudiar Arquitectura,

Chillida-Leku, que allotja gran part de la seva

carrera que abandonà després de quatre

producció. Situat entre Sant Sebastià i Herna-

anys per dedicar-se ai dibuix i l'escultura,

ni, és una gran finca on les escultures es

realitzant unes obres que deuen molt al pro-

reparteixen lliurement pels camps. Poc temps

les seves

abans de la seva mort, Chillida va poder inau-

escultures són "espais" que juguen amb la

gurar el museu i així va acomplir per fi el seu

noció de buit i de ple, de llum i d'ombra...

somni: "un dia soné con una utopia: encontrar

intentant sempre de mantenir una íntima

un espacio dónde pudleran descansar mis

cés constructiu arquitectònic:

relació amb la natura que les envolta a través de les formes i els materials emprats.

ellas como en un bosque".

Un bon exemple d'això és el Peine del Viento, situat a la platja d'Ondarreta a Sant

Pou Van Den Bossche

Sebastià. Des de ben petit Chillida s'havia sentit molt atret per aquest promontori rocós on les onades entren a la ciutat per les faldilles del Monte Igueldo. Ell mateix comentava sovint que deixava d'anar a l'escola per observar el mar, tot preguntant-se d'on provenien les onades. L'any 1974 Chillida realitzà el Peine del Viento amb la intenció d'integrar harmònicament els elements naturals

Les tres obres barcelonines d'Edtiardo Chillida: Topos V,aía plaça del Rei; L'Elogi de l'aigua, al Parc de la Creueta del Coll i Mural G-333 (MACBA),

UNTS

DE

VIS

TA

u FPJMEPA QUINZENA OCTUBRE 2002

-4-.

-afci

BIRENGUÉ,

i ha una ran producció jove"

JVJJGUHL IÍOLDÀH

tt

I Ï O N I f LORJACH:

Mercè Berengué i Miguel

4 5 0 m z de superfície i han hagut de superar

a part del grau d'humitat i del terreny sal-

gent jove entre els finalistes d'aquest anys

Roldàn, dos joves arquitectes, han guanyat

un desnivell del terreny, a més del reduït

vatge. El pendent va tenir el seu interès per-

dels premis FAD d'arquitectura?

el FAD d'Arquitectura 2 0 0 2 amb les cases

pressupost de contracte, 3 6 0 . 0 0 0 € . Però

què aquesta dificultat prometia un projecte

m&m de Bellaterra, Cerdanyola del Vallès,

per a Roldàn i Berengué, parella a casa i en

arriscat".

que hi ha una gran producció d'arquitectura

Quines van ser les dificultats tècniques?

to. En el fons, la selecció del jurat és una

R: "Crec que hi ha dos motius: primer,

però això no ens ha de sorprendre. De fet,

un despatx on conviuen amb dotze tècnics

aquests dos habitatges ja havien aconseguit

de nou nacionalitats diferents, tot plegat ha

el Primer premi en el VI Premio

nacional

estat vist més com un aliat que com una difi-

Floriach: "Pel que fa al projecte, es

tesi, una mena de registre de quina és la

I Berengué (Barcelo-

cultat. Els agraden els reptes. I els clients

tractava de solucionar els aspectes de l'oro-

temperatura de l'arquitectura d'avui en dia.

que els accepten.

grafia, i vam crear com dues taules que aga-

Per això, amb la distància d'haver obtingut

fen a cota zero l'entrada des del carrer i l'a-

el premi, aquest jurat... quin coratge!, en

rrosseguen. Llavors hi ha una part de l'edifi-

premiar una arquitectura que no té gestos

Hispalyt 1999-2001. na,

1962) i Roldàn (Ceuta, 1961)

han

guanyat força premis, en concursos públics, entre els qualse destaca la segona classificació en el concurs restringit Ciutat de Barcelona i l'Hospitalet,

Quina és la biografia del projecte?

jove i, segon, que el jurat cada any marca un

Judicial

Roldàn: "És dels pocs casos d'encà-

ci que es col·loca a sobre de la taula i una

innecessaris, austera, feta per joves, que pot

en un projecte

rrecs de clients privats que té aquest des-

altra a sota. Quant a les qüestions tècni-

competir amb una arquitectura més podero-

fet en col·laboració amb MBM, BB&GG i

patx. 1 d'aquests casos, l'únic client privat

ques, el projecte és molt clar. En primer

sa, tota ella bona arquitectura. Crec que en

BOPBAA, i el primer premi i encàrrec del

que ens demana una casa per a ell, que és

lloc, hi havia argiles lleugerament expansi-

el fons han premiat una generació i una

Concurs restringit per a la construcció de la

una cosa que el nostre despatx desitjava des

ves, pel que fa a la fonamentació va haver

manera de fer arquitectura".

Nova seu de Barcelona Activa i de la Ciutat

de feia temps. El 9 9 % de la feina que tenim

de ser una mica més rígida. Un altre aspec-

de les Noves Ocupacions.

són concursos públics guanyats, de tota

te important va ser el cuidar l'execució del

El càlcul estructural de les cases guan-

mena. Són les cases de tres amics (una

formigó de l'estructura, ja que en molts

balla en grans projectes guanya amb un pro-

yadores ha anat a càrrec de l'arquitecte

parella i un) que són professors d'arqueolo-

punts és vist. Vam fer molt pocs moviments

jecte familiar.

Javier Monte, mentre que Toni

Floriach

gia de la Universitat de Barcelona, a Bella-

de terra i tota la terra que vam treure es va

(Mataró, 1967), que també assisteix a l'en-

terra, i es volien traslladar d'habitatge, per

gestionar dins l'obra mateix".

trevista, va ser l'arquitecte tècnic encarregat

estar més a prop de la Universitat. Vam

de la direcció de l'execució i la coordinació

escollir aquest solar perquè li vam trobar

de la seguretat de l'obra. Cadascuna té uns

una virtut: que era un pendent bastant fort,

R : "Si ens haguéssim presentat amb un gran projecte, potser ens haurien donat dos premis (riu). Però és que el criteri de selec-

Per què es diuen m&m?

R: "Es diuen cases m&m perquè els propietaris es diuen Martínez i Mora, així de

"La selecció del jurat és una tesi, una mena de registre de quina és la temperatura de l'arquitectura d'avui en dia. Per això, amb la distància d'haver obtingut el premi, aquest jurat... quin coratge!, en premiar una arquitectura que no té gestos innecessaris, austera, feta per joves."

I es dóna la paradoxa que un equip que tre-

ció s'ha col·locat no en la mida, no en els mitjans, no en la rellevància urbanística de la intervenció, sinó en un valor generacional

simple, i per aquella broma dels caramels M

i un cert to d'arquitectura. Per això aquest

& M, que tots són iguals però cadascun té

zoom ens ha posat a nosaltres al costat d'o-

un color. La idea és la mateixa: que les

bres de dimensions com la de la Pompeu

cases comparteixen una mateixa idea, però

Fabra".

són diferents de mides i de distribució. Són dues parcel·les que comparteixen el jardí".

Com entenen l'arquitectura?

A què al

sions per ordenar les coses. Normalment, el

R : "La nostra feina és prendre decin la presència majoritària de

L'Informatiu PRJMERA

Aquesta obra ja té dos premis i no la vam fer pensant en els premis sinó en el client. L'acció de presentar-te als premis, més que un problema de vanitat és un problema de fer públiques les coses que fas.

que fem és la resposta a les preguntes de

yers i aparelladors, i tot això no es veu.

l'encàrrec. Oferir l'edifici que respon al que

Nosaltres hem participat en el concurs de la

volen els propietaris. Altres històries, com

Ciutat Judicial [a Barcelona]. La primera

ara els pressupostos, venen després. Per

decisió que vam prendre va ser pensar en

exemple, en aquest cas com en el de Barce-

l'equip per fer el projecte. Era l'agost i amb

lona Activa, on el freàtic era un problema,

l'Oriol Bohigas, la Beth Galí i el Josep Bohi-

hem convertit un problema en un recurs. No

gas, quatre generacions d'arquitectes, vam

hi havia diners per als mobles i els hem fet

formar un equip i ens van seleccionar. Set

de formigó".

equips internacionals, del millor del món. Jo

Berengué: "Intentem evitar la frivolitat de l'ofici i volem ser molt pragmàtics".

crec que el nostre projecte era, sens dubte, el millor. Tu l'has vist? Jo no he vist els altres projectes, i sóc un dels participants. Molta

Quina és l'actitud de l'arquitecte tècnic

gent no els ha vist".

davant aquest projecte?

F: "Nosaltres gairebé sempre arribem a

No sembla una actitud gaire positiva.

misses dites. Cada arquitecte és un món, i

R: "Mira, posem un cas que estudien

en aquest teníem cas la qüestió del formigó

tots els llibres d'història de l'arquitectura: el

vist, que era molt important. També partíem

concurs per a la seu del Tribune de Xicago.

d'un pressupost auster i hi havia coses que

Hi ha consens sobre aquest projecte: el que

el constructor no entenia, com els balcons,

es va construir no era la millor proposta. Però

amb només el formigó rebaixat. Molts cons-

aquest consens, per què existeix? Perquè

tructors estan acostumats a treballar en

estan publicats tots els projectes que es van

obres d'un model estàndard i quan els portes un projecte així et diuen que això és molt difícil de fer o que els preus no surten, quan fer coses així d'atrevides no té perquè ser més car".

presentar, Aquí, això encara costa molt. No és l'actitud de per exemple d'Holanda, on la promoció de l'arquitectura jove és una inversió de l'Estat. Per què? Perquè entenen que un no pot anar a construir a fora si no el promouen a casa. Jo puc no guanyar un con-

Els premis, els van a buscar o els hi donen?

R : "Aquesta obra ja té dos premis i no la

curs, però m'agradaria que algú veiés el que he fet".

vam fer pensant en eís premis sinó en el client. Dues de les coses que ens han dit que

Pel fet de ser jove, es tenen més dificultats,

em sembla que responen a això: "Aquesta és

per rebre encàrrecs de les administracions

una arquitectura que no té gestos innecessa-

públiques?

ris" i "Li han donat el FAD a un edifici molt

R: "El que compta és que, enfront

poc FAD". L'acció de presentar-te als premis,

davant d'aquestes dificultats, què fas? Una

més que un problema de vanitat és un pro-

reserva generacional? Jo crec que no. Nosal-

blema de fer públiques les coses que fas".

tres, com ho hem fet? Doncs, progressiva-

Costa donar-se a conèixer?

Cases m&m a Bellaterra (Cerdanyola) guanyadores del Premi FAD d'arquitectura 2002.

Arquitectes: José Miguel Roldàn i Mercè Berengué. Arquitecte tècnic: Toni Floriach.

ment, que és la manera més natural. De

Estarien d'acord en què l'arquitectura actual

R: "Crec que els clients [de les cases

seguida que et presentes a un concurs petit

està condicionada per qüestions de normati-

m&m] han exemplificat aquesta pregunta

i guanyes tens un cert currículum que et

va o legislació, que han avançat a un ritme

que fas respecte de l'Administració. Se'ls

tectura fos pública i em sembla que no ho

permet avançar. I quan el salt és brutal, com

més lent?

obrien dues opcions. L'opció A era anar a

és gaire. En aquest moment, hi ha unes cer-

de concursos de mil milions a concursos de

F: "Potser si que la normativa en oca-

comprar una casa feta i l'opció B era asseu-

tes condicions per participar en la construc-

trenta mil milions, fem contractes

amb

sions fa difícil d'introduir segons quines

re's a i pensar com volien la casa, amb la

ció de la ciutat i el territori mitjançant els

altres arquitectes que tenen currículum.

novetats (per exemple en el cas de nous

nostra contribució. I han escollit la més arris-

concursos, que són un acte públic en el

Algunes d'aquestes relacions han estat molt

materials o amb materials reciclats), però

cada, que pot donar beneficis de molts tipus.

moment de la convocatòria. Aquests concur-

productives i, aquesta és una de les raons

cal pensar també que els promotors (tant

I aquest és el coratge dels clients". fÈ

sos són una fàbrica de producció d'idees i

per mantenir obertes les connexions interge-

públics com privats) són molt tradicionalis-

imatges, que produeixen arquitectes, engin-

neracionals."

tes i, pel que fa a l'habitatge, les tipologies

R : "Jo crec que sí. Caldria que l'arqui-

que fèiem fa vint o trenta anys, continuen sent les mateixes: pis de 90 m' amb tres habitacions, cuina i dos banys, quan les

"Potser si que la normativa en ocasions fa difícil introduir segons quines novetats, però cal pensar també que els promotors són molt tradicionalistes i, pel que fa a l'habitatge, les tipologies que fèiem fa vint o trenta anys, continuen sent les mateixes."

necessitats de la majoria de la gent potser no són aquestes. De totes formes, com sempre, la primera condició perquè hi hagi un bon projecte és que hi hagi un bon client, com en aquest cas, on van ser els primers atrevits".

Gaudí 2002. Miscel·lània Enguany se cetebra l'any

criuen com Gaudi estudiava les estructures

Gaudí, amb motiu del 150è aniversari del

a l'obrador que tenia a la Sagrada Famíüa

en les diferents disciplines de les arts i

seu naixement, amb multitud d'exposi-

amb maquetes, taller fotogràfic,

oficis de la construcció tenen nom i cog-

cions, conferències, actes, visites als edi-

movibles per experimentar amb la llum, etc.

nom.

ficis, publicacions, etc.

En parlar de tècniques de construcció, cal

Gaudí era el primer en reconèixer-la. En

sostres

Queda ben clar que els col·laboradors •<$

Se'ls reconeixia la seva tasca i

Gaudi fou un gran arquitecte, però hi

tenir en compte l'excel·lent preparació pràc-

un paràgraf Casanova e s c r i u : " L'emprem-

va haver unes condicions necessàries,

tica dels pa!etes...i oficis de tota mena (cera-

ta de Josep Maria Jujol en l'obra de

• imprescindibles, en definitiva una conjun-

mistes, fusters, torners, forjadors, ebenistes,

Gaudi" on recull unes paraules de Josep

ció d'interessos i capacitats professionals,

vidriers, etc.) que feien possible donar aca-

Maria

bats de qualitat a l'obra.

Gaudí-Jujol "no hi ha una jerarquia entre

que van fer possible el "miracle", el mag-

Llinàs que defineix

la

relació

nífic resultat que es va donar a les seves

Daniel Giralt Miracle afirma: "En una

autor i col·laborador sinó una obra pluri-

obres. En l'obra de Gaudi podríem establir

escala o altra, allò que obsessiona Gaudí és

forme que cohabita hàbilment però inde-

tres tipus de col·laboracions: primer, la

l'ofici de construir, és a dir, ef

cum-struere

pendent en les façanes, en l'obra monu-

col·laboració dels que feien l'encàrrec. Els

llatí, el con-formar alguna cosa,.." més enda-

mental, en els detalls de forja o de cerà-

promotors de l'època no hi van estalviar

vant .. "No podem fer cap aproximació a la

mica". No conec cap arquitecte d'avui dia

'[' diners ni paciència mentre es feien les

manera com Gaudí usa en la seva obra les

que admeti aquest tipus de col·labora-

de Barcelona, el

arts i oficis si no els entenem com unes arts

cions, deu ser que el motiu és no cedir

comte Güell, Calvet, Batlló, Milà, etc.;

implicades, que formen part de la mateixa

protagonisme a d'altres..."

segon, la col·laboració en l'estudi i l'obra-

arquitectura...."

obres. L'arquebisbat

1

Acabo doncs recomanant, a tots

dor de Jujoi, maquetistes, fotògrafs i d'ar-

Rossend Casanova fa una relació dels

Eistes en la decoració, i tercer, la col·labo-

industrials que van col·laborar amb Gaudí.

Gaudí, dels seus col·laboradors i les arts i

ració de les empreses i dels professionals

"El taller Puntí dedicat a ebenisteria, forja,

oficis de la construcció de l'època, la lec-

de les arts i oficis de la construcció, dels

foneria... Llorenç Matamala amb treballs

tura atenta de la publicació Gaudí 2002.

mestres de cases i constructors.

d'escultura i models per a foneria. El taller

Miscel·lània.

Visitant les exposicions sobre Gaudi

Onós dedicat a treballs artístics en ferro.

he copsat com una aurèola, he copsat la

F.Vidal i Cia. dedicats a la serralleria, fuste-

presència, l'esperit de les gents de l'ofici

ria, ebenisteria, vitralls, etc. Al Palau Güell,

• que reclamaven l'atenció, el reconeixe-

hi col·laboraren els marbristes Ventura Her-

1

manos, l'ebenista i decorador Antoni Oliva,

ment que també ells eren copartícips, ' «protagonistes de les obres del mestre.

el serraller Joan Onós, els forjadors Badia, el ceramista Pau Pujol... el pintor Aleix Clapés..." i molts altres.

Incorporació de les arts i els oficis En una publicació, Gaudí 2002.

Mis-

cel·lània editada per Planeta-Ajuntament de Barcelona diversos autors expliquen la Í seva visió personal sobre temes de la trajectòria professional de Gaudi. Carlos Flores dóna sís característiques de l'arquitectura gaudiniana

i a la quarta escriu:

aquells que s'interessin

<©

pel tema de

210 Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: infomiatiu@apabcn.es L'Informatiu electrònic: httprfwww.apabcn.es/informatiu Consell editorial: Anna M. Ruiz, Joan Gay, Xavier Alberca i Cartes Cartafià Director: Carles Cartafió Coordinadora: Elisenda Pucuruli Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva.

Jordi Marfet i Antoni Capilla Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes. Gabriela Schón, Vicenç Font, Imma Villacorta, Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Alcoba, Toni Batlbri i Joma Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Die (Chopo), Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Impressió: Vtking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucuruli Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona i: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 EDITA. Col legi d'Aparelladors f Tècnics de Barcelona L· . 08021 Barcelona SC f)0. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 Ü8^4C Maiirew. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6- 08500 Vic

"Incorporació plena de les arts aplicades i

Tel. 938 85 26 II

els oficis artístics, com a components

Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Piftol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN; President: Xavier Bard3Ji Vicepresidenb Joan Afdévol Secretària: Minerva Embuena Comptador: Albert López I borra Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: Miiagros Hierro, Joan Gurrt i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Orientat: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay

bàsics dins d'una arquitectura de ciara tendència a l'ornamentació".

Joan

Antoni

Solans

explica

que

Gaudi deia: "Veig l'espai perquè sóc fill de calderers. Ei calderer és un home que, d'una planxa plana, en treu un volum continu. Abans de començar la feina ja veu l'espai, ja l'ha d'haver vist, té un domini de l'espai que no tothom posseeix. Aquells dos arquitectes que m'esmenten, que diuen que són deixebles meus, ets falta ta "caldereria". Nosaltres, de deixebles, no n'hem tingut cap". Amb aquesta expressió gràfica es referia al fet que els falta conèixer a frares de les mans, a través de les quals s'adquireix el vertader coneixement.

Claudi Alsina i Josep Gómez des-

Els criteris exposats en els articles signats son d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu

Palaugres klinker y caravista ceràmi Palau peces de disseny al seu abast

www.palautec.com! e-mail: palautec@palau.es tfno: 902 30 33 34 Delegat comercial a Catalunya: Fèlix Pedró Murïoz Tfno: 649 41 20 08 e-mail: felixpedro@palau.es

PALAU TECNOLOGIA CERÀMICA S A

ESPECIAL PVC

EN

LA

CONSTRUCCIÓ

ESPECIAL

Finestres de PVC: confort i disseny Sessió al CAATB dins del cicle Les 5 solucions del PVC en la construcció

E

l 13 d'aquest juny passat, es va fer al Col·legi una conferència sobre finestres de PVC. La presentació, que va ser la tercera d'un cicle de jornades tècniques sobre el PVC en la construcció, va anar a càrrec de Giorgio Grillo, director de Marketing de Vekaplast, S.A. La ponència de G. Grillo es va desenvolupar de la manera que s'explica a continuació.

Introducció

Breu presentació de Vekaplast i repàs històric del naixement del concepte de la finestra. El nostre convidat va explicar com, a l'habitatge, va anar naixent la necessitat de disposar d'una obertura que servís d'unió amb l'exterior, millorés la ventilació de l'espai en què es vivia i permetés la utilització de la llum natural.

1 . Funcions d'una finestra

En qualsevol projecte, l'elecció del tipus de finestra, així com el material d'aquest element, és sens dubte un pas important. Per això és imprescindible recordar quines són les funcions d'una finestra, i per això Giorgio Grillo ens va indicar i comentar les exigències que caracteritzen una finestra: • ha de ser la unió entre l'exterior i l'interior de l'habitatge • ha de proporcionar il·luminació natural

• •

aïllament tèrmic aïllament acústic

El nostre invitat va recalcar que tots aquests requeriments es compleixen plenament amb la utilització de perfils de PVC, ja que aquest polímer és un excel·lent aïllant, és impermeable i és molt resistent a la intempèrie. A més, necessita molt poc manteniment, atès que per mantenir el PVC en perfectes condicions al llarg de la seva extensa vida útil, cal netejar-lo amb aigua i sabó.

La importància que tenen, i atès que no sols són criteris de selecció sinó que també són una de les principals funcions d'una finestra, els dos darrers criteris van merèixer una explicació més àmplia per part de Grillo. a) Aïllament tèrmic De què depèn l'aïllament tèrmic? Evidentment, que hi entren en joc distintes variables. La primera és el material de què estan fets els perfils. En el cas de perfils de PVC podem assegurar que el nivell d'aïllament és excel·lent, ja que una de les qualitats intrínseques d'aquest material és que és molt bon aïllant (tèrmic, acústic i elèctric).

En segon lloc, l'aïllament dependrà del pas d'aire que pot haver-hi entre el marc í la fulla, i perquè aquest pas sigui el mínim possible cal assegurar-se que les juntes uti• ha d'actuar com a sistema de ventilació litzades siguin de qualitat.

Envidrat és l'altra variable. Segons Gri• ha de protegir contra les inclemències llo, és obvi que la qualitat i el gruix del vidre climàtiques (vent, pluja i fred/calor) • ha de ser un element més de seguretat són factors que milloraran o disminuiran el nivell d'aïllament tèrmic. El mateix passa de l'edifici. amb la unió entre el vidre i el bastidor. I El ponent va insistir en el fet que mai no també en depèn en gran mesura l'eficàcia s'han de perdre de vista les funcions que ha en termes d'aïllament de la finestra. de complir una finestra per tal de poder eleFinalment, el ponent va insistir en el fet gir en cada cas l'element que millor s'ade- que no hem d'oblidar-nos de la importància quarà a les necessitats del projecte. que té la qualitat del muntatge en obra, ja que no serveix de res que elegim la millor 2. Criteris de selecció d'una bona finestra si la seva instal·lació deixa de desitfinestra jar pel fet que, en aquest cas, les qualitats Com a regla general, hi ha sis criteris de d'aïllament tèrmic es perdran. selecció que són els següents: • permeabilitat a l'aire (A) b) Aïllament acústic • estanquitat a l'aigua (E) L'aïllament acústic és un altre dels principals objectius d'una finestra. En aquesta • resistència al vent (V) línia, el ponent ens va informar sobre quines • mínim manteniment

L'Informatiu PRIMERA QUiN

són les variables que determinen el nivell d'aïllament.

Per damunt de tot, és fonamental ta correcta elaboració tant dels perfils com de la finestra sencera. Un cop més, l'elecció de perfils de PVC resulta idònia ja que, com s'ha ressaltat anteriorment, el PVC és un material aïllant.

L'elecció d'un envidrament adequat al soroll exterior també influeix en l'eficàcia acústica de la finestra. Si bé és cert que els perfils d'una finestra la uneixen als murs de l'edificació, la major part de la finestra és vidre, de manera que aquest element també ha d'adequar-se a les característiques de l'entom perquè la construcció quedi acústicament aïllada. Per acabar, el ponent va tornar a indicar que el muntatge correcte en obra és primordial per obtenir els resultats desitjats.

3. La finestra de PVC i els principals sistemes Qualsevol finestra de PVC es compon de quatre elements essencials: 1. Els sistemes de perfils de PVC les característiques dels quals són les següents: una formulació específica del polímer perquè s'adapti a la climatologia local, una alta tecnologia d'extrusió, una gamma molt extensa de perfils amb la finalitat de donar una solució a qualsevol tipus de demanda i, finalment, uns dissenys que s'adapten a les necessitats del projecte.

2. Les juntes d'EPDM es fan amb cautxú sintètic que és altament resistent als raigs UVA, al salnitre, a l'ozó i a la pol·lució ambiental. A més, aquestes juntes que s'utilitzen amb els perfils de PVC demostren que tenen una gran elasDesprés de presentar i comentar els disticitat i són pràcticament inalterables. tints criteris que completen una bona finestra, Giorgio Grillo va exposar un parell de 3. Les ferramentes de les finestres de PVC casos pràctics amb la intenció de demostrar són altament resistents a agents externs que la omissió d'algun pot disminuir consii per obtenir una excel·lent fixació s'utiderablement les qualitats d'una finestra. litzen reforços metàl·lics perquè la transmissió dels esforços sigui correcta i s'eviTot seguit va explicar quins són els eletin els problemes de caiguda de cargols. ments que componen una finestra de PVC, així com els principals sistemes de fusteria 4. L'envidrat es pot fer amb diversos gruiexterior que existeixen. xos, ja que els perfils de PVC ho perme-

ten. Aquests gruixos poden anar des de 4 mm fins a 42 mm.

1998 a 1999 ha augmentat un 8,1% a l'Estat espanyol (en unitats), quan la variació del mercat global de finestres (incloent-hi Quant als principals sistemes de fuste- tot tipus de materials) només va ser d'un ria exterior, Grillo va comentar els sistemes 3,5%. de finestra "practicables" i "corredisses".

A manera de conclusió, va recordar que En aquest apartat, el ponent va posar un la finestra de PVC és: èmfasi especial en la importància que té la • una finestra amb tecnologia correcta representació d'una finestra en els • una finestra amb alt nivell d'aïllament plànols del projecte i va recordar que una acústic i tèrmic finestra sempre s'ha de representar vista des • una finestra amb una llarga vida útil de l'interior, assenyalant-ne la forma d'ober- • una finestra que requereix un mantenitura (practicable, oscil·lant, corredissa, fixa, ment mínim etc), i especificant el gruix de l'envidrat i • un producte 100% reciclable indicant totes les cotes.

Com en anteriors jornades, la ponència 4. Reciclatge integral va acabar amb un torn de preguntes al nosd'una finestra tre especialista Giorgio Grillo. ® A continuació, es va projectar un vídeo que il·lustrava el cicle de vida d'una finestra de PVC i demostrava que aquest projecte està subjecte a un reciclatge integral. El vídeo mostrava com en algunes instal·lacions de reciclatge de finestres de PVC ja existents a Alemanya es reciclen fins a 30 tones de finestres per hora.

Giorgío Grillo va acabar la seva ponència amb la presentació d'algunes dades clau del mercat de la finestra de PVC que de

laboratori d'assaigs CENTRE D'INVESTIGACIÓ TECNOLÒGICA I ASSAIG DE MATERIALS, S.A.U.

FORMIGÓ EN MASSA 0 ARMAT I ELS SEUS COMPONENTS CERÀMICA MECÀNICA DEL SÒL, ASSAIG DE LABORATORI MECÀNICA DEL SÒL, ASSAIG IN SITU, ESTUDIS GEOTÈCNICS Polígon i n d u s t r i a l Francolí, P a r c e l · l a 15 n ú m . 5A Telèfon: 9 7 7 54 7 9 0 9 - Fax: 9 7 7 5 4 7 8 4 7 e-mail: citam-sa@terra.es 43006 TARRAGONA

Divendres, de 9.30 a 14 i de 15.30 a 20 hores

150 hores + 50 hores de treball de curs

Formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic

Cal confirmar l'assistència al telèfon del Servei d'Informació 932 40 20 60 o a informacio@apabcn.es

P A G I N E S

D ' A S S E S S O R I A .

F O R M A C I Ó ,

A C T I V I T A T S

I

SERVEIS

Coeficient d'actualització d'honoraris a 17 de setembre

Arquimat 2002 El Col·legi participa en la fira de l'habitatge i l'edificació de Vic

t

a ciutat de Vic acollirà del

ció a Vic, que vol mostrar un nou concepte

energètiques, la gestió ambiental de l'em-

18 al 2 0 d'octubre la Fira de l'habitat-

de vida, més confortable, més segur i més

presa, i'urbanisme en polígons industrials, o

ge i l'edificació Arquimat, en la qual hi par-

sostenible. El visitant professional podrà as-

l'arquitectura de Gaudí. També es projecta-

ticipa la nostra Delegació d'Osona. Es podrà

sistir a una jornada tècnica sobre la nova Llei

ran dues produccions cinematogràfiques re-

visitar l'exposició Viure el futur. Recorregut

d'Urbanisme i el nou Pla de l'Habitatge i a

interactiu per la casa intel·ligent,

promoguda

diverses conferències dedicades a temes

En construcción i Tardes de Gaudí. Més in-

pel Pla Director de la Societat de la Informa-

com ara la directiva sobre certificacions

formació al telèfon 9 3 8 8 3 3 1 0 0 . ®

lacionades amb l'arquitectura i l'habitatge:

Ca = 1,176 Propera actualització: 15 d'octubre Mòdul: 303,50 € Més informació: Departament de Visats Telèfon 9 3 2 4 0 23 70 visats@apabcn.es

INSTITUCIONAL MESA QUINZENA OCTUBRE 2002

Nova instrucció de sostres unidireccionals (i II) Publicat al BOE el nou reglament per a l'execució de sostres de formigó fets amb elements prefabricats p i Butlletí Oficial de l'Estat I Q ( B O E ) de 6 d'agost de 2002 publica el Reial decret 642/2002, de 5 de juliol, pel qual s'aprova la nova instrucció que substitueix la vigent Instrucció per al projecte l'execució de sostres unidireccionals de formigó armat o pretesat (EF-96).

La nova Instrucció s'adapta a la resta de la reglamentació aprovada en l'actualitat i de manera especial a la Instrucció de formigó estructurat (EHE), d ' l i de desembre de 1998, i recull l'experiència que hi ha hagut en els sis anys de vigència de la Instrucció anterior. En millora el contingut referent a la resistència mínima del formigó, els requisits i exigències que han de complir els materials, la classificació en funció del tipus d'exposició ambiental amb relació a la corrosió, i altres processos de degradació, augmentant així la durabilitat dels sostres.

També s'han millorat els mètodes de càlcul dels sostres unidireccionals, optimitzant els procediments sobre els estats límit i deformació, i s'ha aprofundit en aspectes relacionats amb l'execució i el control de qualitat, els criteris de recepció í la documentació relativa a les fitxes de característiques tècniques i l'autorització d'ús.

La Instrucció entrarà en vigor el dia 6 ciada la tramitació per a la seva redacció de febrer de 2003. Aquelles obres els pro- en les obres de les administracions públijectes de les quals hagin estat visats -o ínï- ques- abans d'aquesta data, podran regir-

se per l'anterior Eh-96 sempre que* les obres s'iniciïn abans del 6 de febrer de 2004. ®

Més informació al Gabinet Tècnic del Col·legí.

Telèfon 932 40 23 65 sit@apabcn.es.

Títol universitari d'Enginyer de Materials Els arquitectes tècnics podran accedir a aquests estudis de segon cicle El Butlletí Oficial de l'Estat va publicar el 19 de juliol passat (BOE núm. 172) una ordre per la qual es determinen les titulacions i els estudis de primer cicle i els complements de formació necessaris per a l'accés als ensenyaments que condueixen 3 l'obtenció del títol oficial d'Enginyer de Materials. Segons es determina a la norma ECD/1843/2002, de 9 de juliol, els arquitectes tècnics podran accedir a aquests estudis, per la qual

cosa hauran de cursar prèviament un complement de formació de sís crèdits de Fonaments de Ciència dels Materials i sis més de Fonaments Químics.

La titulació universitària d'Enginyer de Materials està regulada pel Reial decret 1678/1994, publicat al BOE de 6 de setembre de 1994. Es tracta d'una titulació de segon cicle, que consta de dos cursos que en algunes universitats equivalen als cursos quart i cinquè d'una enginyeria convencio-

nal. Aquesta nova titulació respon a la revolució tecnològica dels "nous materials", manifestada en el darrer quart del segle XX. Segons la documentació editada per les universitats que la imparteixen, l'enginyer de materials vol ser "un agent imprescindible en la selecció de materials per a totes les àrees de l'enginyeria i en particular en el món del disseny. La seva formació és la d'una enginyeria multtdisciplinària, que el capacita per exercir la seva professió fonamentalment en el camp

de l'enginyeria, excepcionalment vinculada als sistemes de producció i posada en obra en el sector de la construcció. A Catalunya, aquesta titulació la imparteixen durant aquest any acadèmic 2002-2003 la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). <S>

Proposta de modificació dels Estatuts .

col·legials

'"

L

a Junta de Govern del Col·lesistema descentralitzat de representació gi s'ha plantejat la necessitat de l'ainstitucional i de prestació de serveis, daptació dels Estatuts del Col·legi als nous sota una mateixa vocació de servei al reptes que plantegen els objectius del Pla de col·legiat.

Futur i l'evolució de l'exercici professional.

En el seu moment es va fer un gran es- 4. La modernització de la funció de la Junforç per dibuixar la prospectiva de la instituta, més orientada a la direcció política ció col·legial i es van marcar unes fites que del Col·legi i a la representació i promoens permetran posicionar la nostra professió ció de la professió, que a funcions de com a experts del procés constructiu i al gestió i d'operativa interna que es deleCol·legi com l'entitat que li dóna suport i guen, sota control, a personal professioque li presta els serveis indispensables. nal.

Tot mantenint els trets bàsics dels nostres Estatuts que, seguint la nostra tradició, 5. L'ampliació de la Junta de Govern a deu membres, incorporant-hi els represens'han caracteritzat per un alt contingut detants territorials, de manera que hi hagi, mocràtic i un esperit liberalitzador, les moa la vegada, una sola direcció política í dificacions que es proposen segueixen una descentralització de la representació avançant en aquest camí. i de l'acció.

D'altra banda, també s'aprofita per adaptar-los a noves lleis que s'han promulgat i que han afectat aspectes de procediment o 6. L'establiment, en el mateix sentit que el punt anterior, d'un sistema de candidade funcionament intern dels col·legís profestures tancades en les eleccions a càrrecs sionals i de les professions liberals. de la Junta de Govern, com un sistema Novetats que s'hi introdueixen que garanteix millor l'eficàcia i la defensa d'un programa comú.

1. La possibilitat que formin part de l'organització col·legial, en qualitat d'afiliats, 7. L'actualització d'algunes normes legals persones com ara els estudiants del dade procediment administratiu, principalrrer any de la carrera o altres institucions ment en el tema de recursos. o professionals relacionats amb la professió d'aparellador i arquitecte tècnic. 8. La possibilitat que el Col·legi pugui creAquestes persones podran gaudir de dear i participar en entitats de tot tipus, terminats serveis, sense tenir els drets que li permetin assolir els objectius que del col·legiat En definitiva, s'obre la s'ha fixat. porta a fer mes àmplia la prestació de serveis relacionats amb la professió.

9. La incorporació d'aspectes relacionats amb l'evolució de les formes d'exercici 2. La prestació del visat sota un signe d'uprofessional, com la creació de societats tilitat i simplicitat, i realitzat, si escau, professionals o la incorporació de la puper mitjans informàtics que garanteixin blicitat, dins del marc de la competènla seriositat del tràmit, però que mantincia. © guin la facilitat que ha anat adoptant aquest procediment col·legial.

La Junta de Govern 3. L'estructuració de les delegacions com a

CONVOCATÒRIA

Assemblea extraordinària de col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General Extraordinària de col·legiats.

Dia: dilluns, 4 de novembre Hora: a les 19 h., en primera convocatòria. A les 19.30 h., en segona convocatòria.

Lloc: sala d'actes del Col·legi Ordre del dia: Punt únic: Proposta de modificació dels Estatuts col·legials.

Els col·legiats tenen a la seva disposició la documentació necessària on s'especifiquen els canvis proposats en l'articulat dels Estatuts. Aquesta informació es troba a l'Extranet dins de la pàgina web del Col·legi (www.apabcn.es). També és a disposició dels col·legiats en format paper a la Secretaria del Col·legi (quarta planta).

Més informació: Secretaria del Col·legi Quarta planta. Telèfon 932 40 20 55

HORES

EXTRES

IMERA QUINZENA OCTUBRE 2002

El magnífic ànec lleig | F n llegir la novel·la de Dai timent. Cyrulink, que va escapar-se amb sis I L· Síjie, Balzac i la petita modista xine- anys d'un camp de concentració nazi, d'on

succeïren, i els seus mateixos personatges,

de Sijie, que va acabar essent alliberat del

no són intel·lectuals. Però és suficient que

seu malson, va reprendre els estudis i, mort

sa, m'ha vingut a! cap un altre llibre, un as-

la seva família mai no en va tornar, transmet

algú dels seu entorn tingui una formació

el president Mao Zedong, va anar a la Uni-

saig de l'etòleg Boris Cyrulink titulat Los pa-

un missatge d'esperança a tots els nens i

acadèmica, per ser considerats perillosos

versitat d'Història de l'Art. Després, va estu-

titos feos (Gedisa Editorial) dedicat a la re-

nenes víctimes de la guerra, de la misèria o

siliència o resistència dels més joves al pa-

del seu entorn més pròxim. Sijie ( 1 9 5 4 ,

un concurs que li va permetre anar a l'es-

setze i disset anys, mai no s'han assegut en

tranger. El 1 9 8 4 es va instal·lar a França, on

que del 1 9 7 1 al 1 9 7 4 í durant

una aula d'institut. Només han acabat els

ha f e t tres llargmetratges: Chine, ma dou-

la revolució cultural xinesa de

tres anys d'escola, però això no els allibera

leur, (1989) amb el qual guanyaria el premí

Mao va ser enviat a un poble

de ser separats de les seves famílies i en-

Jean Vigo, Le Mangeur de Lune (1993) i

provfncia

xinesa de Fujian),

per ser 'reeducat',

fa sem- viats a treballar en els camps de sol a sol,

The Eleventn Child (1998). Traurà la pel·lí-

blantment, en novel·lar tant la

carretejar la merda de les latrínes en cubells

cula de la seva novel·la aquest any. Final-

capacitat de resistir les maca-

penjats a l'esquena i fer feines similars. Fins

ment, aconseguia allò que escrivia Hans Ch-

dures de les ferides psicològi-

quan? Només hi ha una possibilitats entre

ristian Andersen: va veure el seu reflex a l'ai-

ques com l'impuls de repara-

tres mil de sortir d'aquell cul de sac.

gua i l'ànec lleig s'havia transformat en un

ció psíquica que neix d'aquesta resistència.

De tota manera, el narrador í Luo saben trobar

mecanismes

magnífic cigne blanc. ©

d'autoprotecció q u e

La novel·la de Sijie és

amorteixin el seu trauma. Això és més sen-

profundament autobiogràfica.

zill si l'entorn social està disposat a ajudar-

El seu alterego ens hi explica

los, que no és el seu cas, però aconseguei-

la temporada que ell i el seu

xen no enfonsar-se: expliquen pel·lícules als

BALZAC I LA PETITA MODISTA XINESA.

amic Luo han de passar per

pagesos i així s'estalvien algunes jornades

SUIE, Dai.

força en un poble perdut de

de feina; accedeixen al contingut del bagul

les muntanyes de l'oest de

d'un company de desgràcia, el Quatreulls,

Xina, on el govern del país

que amaga una pila de llibres prohibits, de

els ha enviat per 'reeducar-

grans autors clàssics francesos i anglesos;

', en considerar que són uns

E S P A I

diar en una escola de cinema i va guanyar Els dos protagonistes de la novel·la, de

'intel·lectuals'.

El Balancí. 163 pàgines. . Barcelona 2 0 0 1

coneixen la filfa d'un modista.

Tant

La trama de la història és senzilla, line-

l'autor com altres milions de

al, però plena de poesia. Per això entenc el

joves que el precediren

ressò que ha tingut aquesta primera novel·la

i

Nolvel·la,

D ' A R T

Gaudí gravat resentem una obra intrínsecament de qualitat, realitzada per un artista consolidat, i on autor i temes dels gravats tenen un lligam de vinculació amb Tarragona. Els gravats que l'arquitecte tècnic Marià Casas ens presenta són producte del temps, denoten una fidelitat amb Gaudí que ve de lluny i ens permeten veure línies d'evolució i etapes del treball del nos-

www.apabcn.es/ informatiu

tre artista. També són exemple del seu domini de les diverses tècniques del gravat.

Tot plegat justifica a bastament aquesta exposició í permet fer una crida a tothom perquè s'apropi í en gaudeixi". ©

; SAUDi GRAVAT ot; Marià Casas )el 15 d'octubre al 15 de novembre p-Uoc: Espai d'exposicions de ia primera t. Bon Pastor, 5. Barcelona, i: Departament de Cultura

t Felip Font de Rubinat ' Coordinador Territorial del Departament " laTarragona

Marià Casas, Punxes. Aiguafort i aiguatinta

Gisèle Freund, el món i la meva camera [ P " l Centre de Cultura Contem-

bients que va fotografiar, així com analitzar

l E L p o r à n i a de Barcelona (CCCB) presenta

la precisió a l'hora de retratar l'atmosfera

la primera exposició monogràfica sobre la

dels esdeveniments que va viure i els seus

fotògrafa Gisèle Freund que es realitza l'Es-

protagonistes.

tat espanyol. Sota el tftol de Gisèle Freund,

Uns retrats, els de la mostra, que tenen

el món i la meva camera, la mostra repassa,

un especial magnetisme basat no pas en la

a través d'unes 150 fotografies, els 5 0 anys

tècnica de les imatges sinó en l'aura de les

de vida professional de l'artista alemanya

personalitats retratades. Retrats que rendei-

que ha treballat per les revistes Vu, Weekly

xen culte a la personalitat a la vegada que

Illustrated,

busquen descobrir i explorar la personalitat

Tïmeo Life i que ha estat una de

les pioneres de l'estudi de la fotografia,

interior del retratats (expressions, llum, es-

quan aquesta encara es considerava com un

pais...). La mateixa Gisèle Freund va definir

subproducte cultural.

el retrat com "l'únic mitjà de contacte car-

Freund va ser una pionera del retrat en

nal amb els lectors". Una cita que resumeix

color i bona mostra en són les nombroses

el secret i el significat de les fotografies de

personalitats de la vida cultural, artística, l i -

Freund. ®

terària i política que van posar-se davant del seu objectiu. Influents personalitats de la vida cultural, artística, literària i política d'un Exposició

dels períodes més estimulants i fructífers

GISÈLE FREUND, EL MÓN I LA MEVA

del segle XX: des de James Joyce, Virgínia Woolf i Símone de Beauvoir a Frida Kahlo,

CAMERA

Evita Perón, Julio Cortazar, Henry Matisse i

Centre de Cultura Contemporània de Bar-

Marcel Duchamp, entre d'altres. Tot un arxiu

celona.

visual de Ystar system de la cultura del mo-

Montalegre, 5 . Barcelona,

ment.

Fins al 3 0 d e novembre

Dividida en cinc apartats com una mena de viatge per les ciutats que van marcar ia vida de la fotògrafa, Frankfurt; París; Saint Sozy, el segon refugi; Amèrica del Sud, l'exili i "El temps dels amics, el temps dels museus, el temps de la reflexió escrita", l'exposició està concebuda amb l'objectiu de revelar l'evolució en la percepció v i sual de Freund i mostrar els diferents am-

R E N C A ' T

L A

GISÈLE F8EUND, Paul Valéry 1938

C L O S C A

Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom i cognom de l'autor de l'edifici de la fotografia. A la columna de color dels motsresposta hi trobareu, en acròstic, el nom d'aquest edifici.

m m m m GU

Hm

AN

TRE

CAR

DA

PA

1 2

ES

PÀ

TO

A

VO

3

RAR

TA

LA

DES

NI

4

LA

GAU

REN

VIN

ES

S

LLA

SE

BO

FA

RE

Dí

TE

DOR

DOR

A

TU

RÀ

GIS

GA

6 7 8

LLAR

9

DEFINICIONS: 1. Treballar algun material de manera que presenti dibuixos. 2. Generalment, via principal d'una ciutat, vorejada d'arbres. 3. Corba geomètrica, els punts de la qual estan situats a la mateixa distància d'un punt fix. 4. Esberlar tota la fusta en petits fragments. 5. Eliminar tota l'aigua que hi ha en un terreny. 6. Espai o construcció aïllada on hi ha situat un safareig.

7. Mena de pala petita i flexible per mesclar i estendre substàncies pastoses. 8. Mecanisme que regula el funcionament d'una instal·lació. 9. Maneta movible per accionar portes, finestres o calaixos.

IPTO9IUOIUV :jom«.l ap utouBoa | UION

SOLUCIONS: iopefB6v*6 8J1SI68US BiniEdsa z jopeiusu -9 ie

ejajped i n :ptj|P3

ssea S JB||BIS3 v eioq?JBd E epnSuiAve JBJOABH 1 :suo|3iuij»a

Protecció elèctrica

LA

GENT

D'OCTUBRE 2002

Construint futur 25 anys del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Lleida [pi

Col·legi d'Aparelladors i

taula de l'Aparellador, que es farà al Nadal i

I ^ H A r q u i t e c t e s Tècnics de Lleida ha pre-

el festival previst com a f i dels actes del 2 5

parat un programa d'activitats, fins el juny de

Aniversari. El passat 2 8 de juny, a més, es

l'any 2 0 0 3 , per commemorar el seu 25è Ani-

va presentar el llibre Construint el futur-25

versari. Hi haurà actes de caire tècnic, cien-

anys del CAAT Lleida, recordatori del que

tífic i d'investigació; socials, culturals i d'es-

han estat els darrers 2 5 anys d'història del

barjo. La celebració té, a més, altres objec-

Col·legi. Després es va fer la cloenda de l'ex-

tius com ara donar a conèixer els serveis de

posició de fotografies Lleida: territori, ciutat

la institució, potenciar la figura de l'aparella-

i gent a la sala Coma Estadella, una exposi-

dor, gaudir d'una festa pròpia i obrir més les

ció del fotògrafs Xavier Goní, David Saura i

portes del Col·legi a la ciutat de Lleida.

Francesc Belart, que es va presentar a la sa-

Andreu Munoz, president del Col·legi, va presentar públicament els actes a finals

la d'actes del CAATB a Barcelona i que ara s'ha mostrat al públic lleidatà.

©

del passat mes de maig indicant destacant ia doble vessant de les activitats tècniques i culturals. Va anunciar les "Jornades de la dona aparelladora"; va presentar el Joc de

A la dreta, la seu del CAAT de Lleida.

A baix, el moment de la inauguració ara fa vint-i-cinc anys

La promoció 1977 fa els 25 anys Els aparelladors i arquitectes tècnics de la promoció 7 7 de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB) s'han posat en marxa per celebrar els seus 2 5 anys de professió. Per tal d'iniciar els preparatius de la festa s'ha constituït una comissió coordinadora a la qual poden dirigir-se tots els companys de la promoció que hï estiguin interessats. Si us plau, poseu-vos en contacte amb un dels tres companys següents:

Maria Victòria Torms i López. Telèfon 9 3 2 8 4 3 2 3 6 .

A/e: famteto5@hobnait.com Oscar de Pastors i Solà. Telèfon 9 3 5 8 9 18 9 1 .

Salvador Teixidó i Gonzàlez. Telèfon 9 3 2 10 8 8 4 9 .

Ens dol comunicar a tots els col·legiats,

Ens do! comunicar a tots els col·legiats,

la defunció del nostre company:

la defunció del nostre company:

Francesc Xavier Subirats i Moliner

Josep M. Huguet i Masgrau

Col·legiat núm. 5.760,

Col·legiat núm. 775,

esdevinguda el el 4 d'agost a 4 7 anys.

esdevinguda I'l de juny, a 72 anys.

LA GENT

ACTIVITATS CULTURALS

Cursos de ball de saló L'Escola de Vicenç Torremade i Glòria Sanz és pionera en l'ensenyament del ball de saló a l'Estat espanyo! amb una trajectòria de més de 20 anys de dedicació.

Ara, en col·laboració amb el Col·legi, ha preparat un curs de primer nivell per als aparelladors i arquitectes tècnics que vulguin iniciar-se en aquesta pràctica. El curs constarà d ' l i sessions d'una hora i mitja, un dia a la setmana, probablement els dijous. Es farà salsa, mambo, merengue, rock & rol I, vals vienès, tango, samba, rumba, pas-doble, cha, cha, cha, etc, i ja es comença a preparar un segon nivell. Per tal de començar el curs únicament cal formar el grup d'un mínim de 8 o 10 parelles. La inscripció és oberta als col·legiats, als seus familiars i amics. L'escola està ubicada a Barcelona, al carrer Berga, 34 (aí costat de la plaça Gal·la Placídia}. Hi ha la possibilitat de fer més grups segons el nombre d'interessats.

Curs de ball de saló primer nivell Data d'inici: 17 d'octubre Durada: 11 sessions Horari: de 8 a 9.30 hores del vespre Preu especial col·legiats/des: 72 euros (12.000 PTA) per persona Inscripcions: Escola de ball de saló Berga, 34. 08012 Barcelona Telèfon 932 17 51 09 • Telèfon i fax: 932 18 55 23 vtgs@pingui.com

Programes Dibac i Harma d'Iscar Els col·legiats poden adquirir, fins al 31 de maig de 2002, el programa de dibuix assistit per ordinador Dibac i de càlcul d'estructures Harma amb les condicions econòmiques següents-

DIBAC+HARMA

300.000 PTA

15.000 PTA

El Col·legi regala el programa DIBAC, el preu del qual en el mercat és de 300.000 PTA a tots els col·legiats que ho sol·licitin. Només s'ha d'abonar 15.000 PTA en concepte de cobertura de despeses d'edició que s'entrega, personalitzada, per a cada sol·licitant.

- CENTRO CULTURAL DE ARANJUEZ Atrfwo £dtión Opriones Selección Uffidades

•

Avantatges per als col·legiats: - Suport telefònic gratuït per un període de 90 dies. ~ Curs d'iniciació de 2 hores gratuït per als qui adquireixin els programes.

Informació tècnica: German Puchal Telèfon 938 77 04 37 • puchal@ctv.es Reserva i adquisicions: CAATB • Telèfon 932 40 20 60 • informacMapabcn.es

Nova versió Dibac 2002 La nova versió substitueix Dibac XXI i incorpora noves funcions que milloren i faciliten el funcionament del programa. Tots els col·legiats que hagin rebut el programa Oi- r g ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ B 2 Z T i l l bac XXI sota conveni poden sol·licitar de forma totalment gratuïta fa corresponent ac- I tualització només trucant a I les oficines d'Iscar al telèfon 983 62 03 47. Les comandes que s'han fet af Col·legí a partir de gener ja contenen I fa nova versió. Les millores j del programa les trobareu a www.dibac.com/caracteristicas.hfm.

SERVEIS Quadern central PRIMERA QUNZBMA OCTUBRE 2002

Petits anuncis Serveis al professional • Aixecament d'estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d'estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d'activitat i legalitzacions • Plans d'emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d'obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@caac.net Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacíons, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Teh 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols.

Telèfon: 933 09 59 65 Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amídaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22 jparquitectura&coac. net

Informació tel.: 932 40 23 76 Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols.

Tel.: 972 32 32 82 • Fax: 972 32 32 82 oficinajmgomez@ctv. es Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol Telèfon.- 639 89 10 63

Es ven despatx

Despatx a compartir

Magnifiques oficines erj venda situades a lè Via Augusta, de 170 m2 en planta baixa.

Perfectament condicionades. Finca de l'arquitecte Coderch. ; Telèfon: 934 30 95 34

S'ofereix sala de 12 m7 com a superfície independent en estudi d'arquitectura, rehabilitació i interiorisme. Serveis generals compartits. Possibilitat de col·laboracions.

Preu 350 € . Zona C/Capità Arenes.

Gemma o Ana Telèfon: 932 05 80 73 / 639 873 830

Estudiant d'arquitectura tècnica S'ofereix estudiant d'arquitectura tècnica, com a delineant. Experiència en despatx d'arquitectura Preferible a Barcelona. Coneixements de word i autocad.

Sílvia Telèfon: 934 21 13 10

Supressió de barreres arquitectòniques Es fan estudis de supressió de barreres arquitectòniques (locals, oficines, habitatges...)

Amaia.

Tels.: 93 425 46 10 • 606 375 790 Perspectives Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l'estudi del client. Recursos suficients poer realitzar un servei complet, ràpid i eficaç SCRIPTIVA Mònica Telèfon: 934 59 46 17 Dictàmens i informes pericials S'elaboren dictàmens i informes pericials per a advocats, administradors de finques, comunitats de veïns, propietaris d'habitatges, companyies d'assegurances, immobiliàries, constructores, etc. I nteriorisme ergonòmic, i rehabilitació.

Peri Telèfon: 934 17 85 98 Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineació de Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Telèfon: 934 16 16 39 ' Fax-, 932 37 49 01

Arquitecte tècnic amb experiència en constructora i despatx d'arquitectura s'ofereix per a col·laboracions professionals.

Realitzacions de amidaments, pressupostos, control d'obres, qualitat i seguretat.

Lander • Telèfon contacte: 670 297 128

Es traspassa despatx doble

Col·laboració professional

Es traspassa despatx de 200 rrr situat a la pi. Urquinaona, amb totes les instal·lacions, mobiliari, aire condicionat, sala de reunions i lavabo. ', Telèfon: 933 42 97 97

Experiència en realització d'amidaments i pressupostos. Es realitzen també aixecaments d'estat actual i delineació de projectes.

Telèfon: 607 59 98 07

Interiorista S'ofereix interiorista per a perspectives artístiques de diferents estils.

Sílvia Telèfon: 650 753 769

Col·laboració professional

Oficina en venda Es ven apartament Es ven apartament situat al barri de Les Corts de Barcelona, amb de 30 m1 de superfície, bany, altell i cuina. Interior però lluminós. Equipat. Apte per a despatx.

Telèfon: 933 33 75 53 (a partir de les 8 de la.nit)

Í

Es ven oficina de 300 mz (en dues plantes), situada a Consell de Cent-Castillejos (Barcelona); amb entrada independent, tots els serveis inclosos, estat impecable.

Venda directa de propietat.

Preu de cadastre: 373 € = 62 MPTA. Isabel • Telèfon: 932 65 66 66

EIS PETITS ANUNCIS de L'Informatiu

vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordi-

jor i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que

no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 €, si

ets col·legiat o estudiant i 12 € si no t Informació: telèfon: 932 4 0 23 76 fax: 932 4 0 23 64 informatiu@apabcn.es

Quadern central PRIMERA QUINJZENA OCTUBRE 2t»!

Avantatges per als col·legiats Els viatges amb Halcón Viajes són més barats El Col·legi i Halcón Viajes han signat un acord de col·laboració que permet als

plaçaments professionals, Halcón Viajes té una programació especial per al col·lectiu

gaudir d'ofertes de viatges i

tenint en compte la celebració de fires del

condicions. Segons l'acord subscrit, Hal-

sector arreu del país i a fora. Aquesta in-

cón Viajes ofereix xecs-subvenció amb un

formació s'actualitza a la seva pàgina web

valor facial de 90,10 euros cadascun per-

(www.halconwiajes.com). Eis col·legiats gau-

què siguin lliurats als col·legiats. Aquest

diran d'un tracte personalitzat i preferent a

abonament es podrà utilitzar en cada com-

{'oficina d'Halcón Viajes ubicada a! carrer

pra mínima de 901,52 euros, en qualsevol

Calvet, 2, de Barcelona. Els col·legiats que

de les 700 agències d'Halcón Viajes.

vulguin aprofitar aquests avantatges només

Per tal que els aparelladors i arquitec-

hauran d'identificar-se mostrant el carnet

tes tècnics puguin preparar els seus viat-

de col·legiat.

ges adequadament i també els seus des-

Telèfon d'informació ireserves:9 0 2 3 0 0 6 0 0

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats

Cecotel: tarifes mòbil més barates

A partir del conveni marc signat entre

Els col·legiats poden gaudir de tarifes

el CAATB i la patronal CECOT, els col·le-

especials en telefonia mòbil Movistar a

giats poden gaudir d'uns descomptes ex-

partir de l'acord de col·laboració signat el

cepcionals que s'aplicaran sobre el preu fi-

febrer passat entre el CAATB i la patronal

nal que marqui ei sortidor de les estacions

CECOT. Poden gaudir d'aquests avantat-

de servei de la xarxa SOLRED, present a tot

ges els col·legiats i col·legiades amb IAE,

l'Estat espanyo!. Ei pagament cal fer-io

les societats professionals i les empreses.

amb la tarjeta Solred Clàssica que poden

Informació: Departament CECOTEL Telè-

obtenir tant els col·legiats i col·legiades

fon 937 36 60 00 / 902 44 00 40.

com les societats professionals. Informa-

www.cecotel.com. Contractacions al Ser-

ció: Departament CECOTOIL Telèfon 937

vei d'Informació del CAATB. Telèfon 932

36 60 00. www.cecotec.es/cecotoil. Con-

40 20 60. informacio@apabcn.es

tractacions al Servei d'Informació del CA-

Oferta per a nous socis del Club Natació Montjuïc

ATB. Telèfon 932 40 20 60. informa-

El Club Natació Montjuïc ha previst per

amb una pista poliesportiva, 10 pistes de

als col·legiats i familiars que trametin l'alta

tennis de terra batuda, 1 pista de tennis de

aquest any 2002 un 10% de descompte en

gespa artificial, 1 pista de padel i 3 d'es-

la quota mensual i matrícula gratuïta.

quaix, pista d'atletisme i piscina olímpica de

L'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada

tat ï inclou dos models de sobretaula i dos

De 6 a 15 anys la quota mensual és de

50 x 25. Gimnàs amb classes de manteni-

a la venda d'ordinadors i material informà-

portàtils. Informació: Carrie (Sílvia Jimé-

29,80 € - 1 0 % = 26,82 €.

ment, musculació, sauna, massatge, camp

tic (impressores, escànners) de qualitat,

nez). Viladomat, 237. Barcelona. Telèfon

A partir de 15 anys, la quota és de 40,80 €

de pràctica de golf, i un bar-restauraní.

ofereix als arquitectes tècnics preus molt

934 10 82 80. informatica@camer.neL

Més informació al telèfon 933 31 82 88 i

avantatjosos í amb el suport tècnic de f'em-

www. ca nie. net/1-ínformati u.

també a la web del CAATB. wwwjpabcn.es

presa. L'oferta es fa durant un temps limi-

- 1 0 % = 36,72 €.

Les instal·lacions del Club compten

Programes

D BAC

Material informàtic d'interès professional i a bon preu

Opel

Vehi'ci.

fí FORMAS DIFERENTES DE HACEfí UN BUEN THABAJO

oHAR

Sessions de demostració El Col·legi ha previst unes sessions de demostració dels programes DIBAC i HARMA de dibuix i càlcul d'estructures respectivament, que tindran lloc a la Sala de Conferències del Col·legí, a la primera planta els dies 31 d'octubre, 12 de novembre i 3 de desembre.

També estaran a l'estand d'Iscar al vestíbul del Col·legi del 4 al 7 de novembre. A més, se celebraran a Barcelona i a Granollers, els següents cursos: HARMA: Barcelona: 11 de novembre de 16 a 21 hores.

Granollers: 11 de desembre, de 16 a 21 hores.

DIBAC: Barcelona: dimarts i dijous, del 5 al 19 de desembre de 17 a 21 h.

Granollers: 13,19,20, 25, i 27 de novembre de 17 a 21 h.

Servei d'Informació • Telèfon: 932 40 20 60

Masternou cl Trabajo, 242 esq. Rambla Guipúzcoa Tel. 933 135 912. 08020 BARCELONA

G U I A

A C T I V A

Una empresa de SOStreS prefabricats? .

Necessites

Si vols ampliaria teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia

.

Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals espècia-

un estudi geotecnic?

| i t z a d a e ne | s e c t e

VolS Un altre preSSUpOSt d'un instal·lador elèctric?

ESTRUCTURES

J

Alsina SOLUCIONS EH EHCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA, S A Pol. Ind. Pla d'en Col). Camí de Foirt Freda s'n 08110 Montcada y Retoc (Barcelona) Tel. (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59

d el a c o n s t r u c c i ó

P r o p e r a m e n t a m p l i a r e m

,.oferta

d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

La solució a l'aluminosis

Slstemas de reparaclón estructural de forjados Sustitucfón funcional de viguetas

Recobriments

•

"

NOUíBAU

:

per a sòls industrials V j S Aplkariú fàcil, ràpida i econòmica Màxima resistència mecànica i química Anüpcfe Impermeabilitzat; Higiènics Decoratius Reparació fàcil de forals I esquerdes

Pol lnd.BCaml Rai, paseoFerrocarril.n°383 C.P.: 08850 GAVÀ (Barcelona) Tel.: (*34) 93633.36.50 / Fax: (+34) 93.633.4037 li i Ivi i wL WfWFÍnsc&noviQaiCOfn

El sistema derenovacióde sostres

Sülamea de Reforç Actiu. ».L

ALUMINOSI

Fem el terra bo [--*-| ^9 segons DIH ISO 9002 L = = J | § §

Av. Sani Julià, 206. nau 7. Pol. EndusKial Congost 08400 Granollers Tet:93 849 5700/ 93 84954 75 Fax: 938495416 Itttp: www^Btradur.com e-mall: aBtra-qulmlcaeastradur.cDm

ESTRUCTURA/ COflDflUA FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

REHABILITACIÓ

www.seneton.com

el nou forjat

44 a roca

lMTECS definitiu fiCOINTEÇ

500.000 m'delí

• REFORMAS _ IMPERMEABILIZACIONES I ALUMINOSJS I REFUERZOS ESTRUCTURALES

CONSTRUCCIONES

ALKORPIAN

O Padilla, 2US·TeL93i56H53· Fax: 93 436 72 S5 e-maff: rehabilitenlabíliles • 08013 Sambna wwwjnhabilites

PAVIHDUS, S.A. PAVIMENTS DE FOflMIGÚ TRACTATS AinOANlVELLADORS I MORTERS DE RESINES

liminas Rewtles de PVOP para la impemeabfeción ALKOR DRAKA

MANSO, 11 5> A • Tol. [93) -126 98 98 (3 lineas) Fax |93| 423 94 13 • 08015 Barcelona

TEHRATZOS COKTÍHUOS

IBÉRICA, SA Tel.: 93 8 4 8 4 0 00 - http://www.alkor.es

&MAPEI

AXTER

ÀWffSIVOS • SaiADOUS • «ODUCTOSQUtMICOS RARALACONSTRUCCIÓN

Tratamíento para la alumínosis

08530 LA GARRIGA

Refuerzo de vigas de madera

9 938717133 -Membranasasfàíticas '•-. S93B717304 • Claraboyas X » ^ : ^

IBERMAPS, SA. Pi. Catolufio, 20 • 5" Pl 08002 BARCELONA Tel.: 93 343 50 50 • Fax: 93 302 42 29 E-mail: i b i Q i b i

P3 Torras y Bages. 106 E-0B03Q BARCELONA Telefono: 93 345 88 50

ReVIAL

PICaHSb A r f a Jacnt Vcfdaguci, 26

^ 1

FAÇANES

FACHADAS UHASDJIACIÓN RESUURACIÓN ROVECTOS rERMEOS V AVUDAS mtsoNAL r x o n o CEKTtnCADO DE GABANllA

J

ALUC0B0ND DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio

CONSTRUCCIONES E N M A D E R A FUSTERIA D'OBRA MOBILIARI I EQUIPAMENT . 32 • ftfcra IrttEln 1 9 3 J7/SJ Sí • • Fa

& t t S *

• 9 KEVESTIMENTS H 1 PAVIMENTS

IKIPERGO CEÍTIEX HORMIGON BAHCaONA - Polígono Industrial Port Reixat, San Just Desvern-Tel. S3 3711698

Pergo Iberia. Av. Somosierra, 22-bajo dcho.

Potlgono Induilríal Sur 28700 San Sebasüàn de los Reyes. Madrid Teiéfono: 91 577 79 96 Fox: 91 5 7 7 7 8 21 www.pergo.com

m

REHABILITACIÓ

I

( P t T t C ^ CATAUNA,SA RFTTf Ç 1 r g H | mgm »^3

Morters sense retracció, Rehabilitació

CJ. Santander, 42-48 Naví, 39 Tel.: 93 27S 26 86 • Fan. 93 278 27 11 08020 Barcelona

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona • Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 • E-mail: comercial@apabcn.es

teva

solució

professional

SOLUCIONES INTEGRALES DE iniGENIERÍA PARA LA coniSTRuccióm

Tànger, 26 - 08056 Barcelona - T. 934864300 Bruc, 126 - 08037 Barcelona - T. 932080166

GUILLERMO

S t Miquel, 14 - 43004 Tarragona - T. 977251880

PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMIN1O DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMÀTICAS GEOTÈCNIA, MICROPILOTS, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Ramon Berenguer fVp 9. bïixo^ Tel I F K (977) 79278Í - « 8 5 0 CAMBRILS

Mijor deSjmi.2,E" JT e L i F a x f * » ) 33* 331-08017

CAJAS PARA PERSIANAS EHROIUBIES !aktKtm|

r 93 219 55 71

1REPAIR CARE

CAardefiyD,3573D-3o 08025 Barcelona Tel. 93 -458 23 70 Fm 93 -207 13 47 ermd:coruadi@arrakÍLes

BeckSHeun

Ventanas, Puertas, Correderas, Verandas, Muros Cortina, Barandlllas...

1MP fM±.

M.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L.

1 ^ 1 0 1

INGEN1ER1A DE CONTROL ENSAYOS INTEGRIDAD EN PILOTES GEORADAR

935862318 Bach, 1 8 .

Pol. Can Jardi D8191-RUBI

AMBIENTAL ESTUDIÓS GEOTECNICOS

SÍSTEMAS DE DÍCTADO Y TRANSCRII

P H I L I P S Còrsega. 189

s

1GESQND S.A,

nSLeynaers • *

ESTUDIS GEOTECNICS

A L U M 1 N I U M

REPRÒGRÀFÏA

Medas, 1 - P. I. Sumeste 08192 Sani Quirze del Vallès

INSTAL·LACIONS

I

Tel. 93 721 95 59 www.a! uminlsvailes.com

Fax 93 721 31 59

ASimon I E P MATERIAL E1ÉCTRICO

BASTIDES

ILUMINACION

' A P A Í E U S TOPOGRÀFICS

Treinto oíios oportondo soluciones, con Garan(io5 y Seguridad: Venta nas, Puertas, Fochadas, Baran* dillas, Verandas, Mallorquí nas...

TECHNALtíenela soludón para Usted, y si no, la inventaremas. 93 573 77 77 Tel. 938 466 909 Fax. 93S 465 709 e-mall: infaetiDll.es

08036 BARCELÓ

• MAPES

•AMIEMDORS HJCTHÓNICS ,

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

Lo Red Aluminier Technal son profesionales seleccionados que refiejan su profesionalidad en cada realizocíón.

INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR

902 902643 Protectores • DownBghts • Camfes electrificados« Luminarias fluorescenles • Sistemas de cofiïroí y regulaclón • ilumínación exterior • eic...

El Col·legi posa a disposició dels professionals informació tècnica i comercial sobre productes i serveis tfe la construcció. Els professionals trobaran els fulletons i catàlegs de les empreses als casellers de la planta baixa. Durant el mes d'xtutue hi sónpresents les empreses següents:

AQUA- GAS - ELECTRICIDAD

- •OPTIROCARIDOS LIGEROS, SA

INSTALADOR AUTORI2ADO E8UPUE8TOS S1N COUPROlÉISO

• WEBER CEMARKSA

• REPSOL BUTANO, S.A.

• TECHNAL IBÉRICA, S.A.

• COSHE TODA

• WERMAS1.S.L

• EUROCABLE. S.L '

• BTCINOQUINTELA

• ESCOFET 1886, S A

• TAUíRS TREPAT, S A

• GROHE ESPANA, S A

• SIMÓN. S A

• TERRA D'OMBRA, S.L.

• REYNAERSALUMINKBDEL

MITJANS AUXILIARS!

• GRUP0MECAN0TUB0,5A . «SISTEMES DE REFORÇ ACTIU, "

Germans Cira. TOITB Romeu, &ín° 08202 tel. 93 748 48 38 fax 93 726 07 61 www.gabarro.com

S.A.

• PÈNDOL S.L

VALLÈS

Gabarrd

• PROTECCION 0E MADERAS, • FABRICA ELECTROTECNICA JOSA,

SA

3M t u j » B i r a t o m M

Tel.eW588 191 RDLB345»OOS E-mmL akmi&nna.

INTERIORISME

C0, S.L • ESPAIS VERTICALS, S.L.

; •COMPOSANCONSTRUCCION. SA M d i u a y «poifdón: Distat,

• UNEXAPARELLAJE ELECTRI-

• REV1AL REFORMAS, S.L

BGH Estudiós GcolécRicos Estudiós Geofísicos Auscultaciún de Címentacío

S.L

• TECOSUR, S.L. • CENTRO ESPAfiOLINF.DEL COBfiE (CED1C)

, «TRAC VERTICAL S.L

• TEXSA MORTEROS, S.A.

' • MASA, S.L

• TROLL-J. FELIU DE LA

• SLJ8ER0LITA, S A • ALKOR DRAKA IBÉRICA, S A

PEfiA, S-L

• MATERIAS PRIMAS ABRAS1VAS. S . L • ASFALTEX CGNSTRUCCIÜN,

SA • CONSORCIO TERMOARCILLA • VELUX

• AXTEfi IBÉRICA, S.L

Les empreses interessades a presentar els seus productes poden dirigir-se a Jordi Marín • B i t m a p • Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 5 7

:

Q U È C E R Q U E U : 1 . E S T R U C T U R E S • 2 . C O B E R T E S • 3 . A Ï L L A M E N T S I I M P E R M E A B I L I T Z A C I O N S • 4 . F A Ç A N E S • 5 . T A N C A M E N T S I D I V I S I O N S • 6 . R E V E S T I M E N T S I PAVIMENTS • 7 . R E H A B I L I T A C I Ó • 8 . I N S T A L · L A C I O N S • 9 . I N T E R I O R I S M E • 1 0 . U R B A N I S M E I M O B I L I A R I U R B À • 1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES • 1 2 . E N V I D R A M E N T S • 1 3 . M I T J A N S A U X I LIARS • 1 4 . INFORMÀTICA • 1 5 . S A N I T A R I S • 1 6 . S E R V E I S PROFESSIONALS * 1 7 . EQUIPAMENTS • 1 8 . INDUSTRIALS • 1 9 . INSTAL·LADORS • 2 0 . B A S T I D E S

Qiadem central PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 2002

Material informàtic d interès professional i a bon preu El Col·legi ha establert un acord de col·laboració amb l'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a

als arquitectes tècnics a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa. L'oferta es

la venda d'ordinadors i material informàtic (impressores, escàners) de qualitat, per tal d'oferir-lo

fa durant un temps limitat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils:

i Ordinador de sobretaula 1 Carrie Arcus HOME í PENTIUM 4 . 2,0 GHz - 512 cabé

Ordinador de sobretaula Carrie Arc us ADVANCED PENTIUM 4. 2,2 GHz - 512 catxé

: Característiques: • Placa Base EUTE GROUP AGP-ATX • Memòria Ram DIMM 256 S-DRAM PC 133 • Disquetera 3 " 1.44 MB - Disc Dur 40 GB ATA-lOO 7200 RPM • T. Gràfica RIVA TNT2 M64 32 MB • CD 52 Velocitats ' T. Sò Compatible Sound Blaster • Monitor 15', PHILIPS 105 E, 3 Anys garantia • Teclat Membrana Windows 98 • Mouse Genius Net Scroll • Altaveus amplificat 160 W + Micròfon sobretaula • Caitt Semitorre ATX P-4 4 slots DELUXE • Modern Intern 56 Kbps + Conexió internet

Característiques: Placa Base EUTE GROUP AGP - ATX Memòria Ram DIMM 256 DDR Disc Dur 60 GB ATA-100 7200 RPM Dlsquetera 3 " 1.44 MB T.Gràfïca GEFORCE 2MX 400 64 MB TV OUT DVD 16x48 velocitats Regrabadora CD SONY 40 x 10 x 40 OEM T. Sonido Sound Blaster 5.1 PCI OEM Monitor 17', Viewsonic Flat E70f 3 Anys garantia Teclat SAMSUNG Multimedia Mouse WHEEL LOGITECH Black Label OEM Altaveus Subwoofer 900 W + Micr. sobretaula Caixa Semitorre ATX METACRILAT USB Frontal Modern lnt.56 Kbps + Conexió Intemet

Preu sense IVA: 581,99 euros

Preu sense IVA: 950,59 euros

(96.835 PTA) Garantia processador 1 any

(158.165 PTA) Garantia processa** 3 anys

Notebook Airis 4403 Intel CELERON 1200 MHz

Notebook Airis 4 2 2 8 Intel PENTIUM 4 1,6 GHZ

Característiques: Memòria Ram 128 MB ampliable a 512 MB Disc Dur 10 GB ampliable a 30 GB Disquetera 1,44 MB interna T. Gràfica fins 64 MB Stiare Memory Sortida TV CD 24 velocitats ampliable a com bo Pantalla TFT 14.1 " Modern 56 kbps Xarxa Ethernet 10/100 Pes 3,2 Kg. Tarja sò 3D + Altaveus + micròfon integrat Bateria 16-Liti Ports Sèrie, Paral·lel, USB PCMCIA 1 Cardbus PCMCIA II o III

Característiques: i Memòria Ram 128 MB ampliable a 1024 MB ~l Disc Dur 10 GB ampliable a 40 GB ' Disquetera externa US8 opcional : T. Gràfica ATI-M6 16 MB DDR ] Sortida TV CD 24 velocitats ampliable a combo Pantalla TFT 14.1 ' Modern 56 kbps Xarxa Ethernet 10/100 Pes 3,28 Kg. Tarja sò 30 + Altaveus + micròfon integrat Bateria 16-Liti Ports IRDA, IEEE 1394, 2 x USB PCMCIA 1 Cardbus PCMCIA II

'reu sense IVA: 1.075,53 euros

Preu sense IVA: 1.560,73 euros

.78.953 PTA) Garantia processador 1 anys

(259.684 PTA) Garantia processador 2 anys

CARRIE • Silvia Jiménez I Viladomat, 2 3 7 . Barcelona • Telèfon 9 3 4 10 8 2 8 0 • Fax 9 3 4 10 9 1 5 8 I informaticaQcaiTie.net * www.came.net/l-informahu |

Les configuracions de les ofertes són modificables í adaptables a les necessitats

l'empresa Carrie (www.carrie.net/I-infonnatiu) les característiques actualitzades cada set-

sional. A causa de la inestabilitat en el preu d'alguns dels components dels ordinadors,

mana. En les compres de matèria! informàtic com ara impressores, escàners, càmares, etc.,

preus poden patir variacions (habitualment a la baixa). Per això es recomana als interessats

els col·legiats gaudiran d'un descompte d'un 3% sobre els preus de Carrie. Els col·legiats que

comprovar el preu actualitzat de l'oferta o configuració escollida. Es poden consultar a la web

vulguin informar-se respecte de les configuracions concretes es poden dirigir a Carrie.

Ofertes i descomptes Especial! pera col·legiats icm noMtmm ofiert&M l e m a n a a caLiegiatzs ac&uaiitxaties

m m . carrie.net/l-infut i natiu IVA No Inclòs

3

Quadern central PRIMERA, QUINZENA OCTUBRE

FORD FOCUS TREND 1.8 TDCI Equipament: • Llantas aleación 15' • Neumàticos 195 • Frenos traseros de disco • Retrovisores termoeléctricos • Faros antiniebla • 3 reposacabezas traseros • Cierre centr. con control remoto • ABS • Airbag conductor y pasajero • Airbag laterales • Antinieblas delanteros • Asientos deportivos • Dirección asistida • Elevalunas eléct. delanteros

• Inserciones efecto titanio • Volante de cuero » Suspensión deportiva 1 Suspensión trasera independiente control blade 1 Asiento cond. regulable en altura 1 Dirección regulable en altura y profundidad » Cinturones con pretensores • Estructura reforzada • Inmovilizador electrónico • Sistema isofix de anclaje • 3 cinturones de seg. traseros

OPCIONS PRINCIPALS: AIRE ACONDICIONAT Y RADIO CD. Premis i guardons: • Fordfocus ler puesto en el informe TÜV 2002 en coches de 1 a 3 anos de uso.

• Fordfocus coche màs vendido en el mundo en el ano 2001y 2000 • Fordfocus único coche en la historia que fue elegido coche del ano en Europa(1999) y coche del ano en EEUUy Canadà (2000).

• Fordfocus EURO-NCAP 1999.

AUTOMOCIÓ

SOOO

c o n c e s i o n a r i

o f i c i a l

FITXA TÈCNICA Motor Cilindrada Potència màxima Velocitat màxima.

Acceleració Consum Urbà Extraurbà Mitja Combustible Dimensions Longitud Amplada Alçada

7,2 litres 4,4 litres 5,4 litres Gasoil 3 anys sense límit de Km 4174 mm 1702 mm 1440 mm

MARCA MODEL CARROCERIA ACABAT

FORD FOCUS 1.8 TDCI 5 Portes TREND

Veniu a probar-ne un!!

Calle D, 38-40 (Zona Franca) 08340 Barcelona • Telf.: 93 336 35 79

Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

Contractació de l'assegurança.

Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

1.8 TDCI 1.798 cm 1 115 CV 196 Km/h 11,0 seg.

DEMANDES central-PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 2002

Empresa del sector de la construcció que pertany a un grup multinacional amb el centre de producció a Espanya,

Empresa del sector públic dedicada a la gestió urbanística i promoció d'habitatges de l'àrea metropolitana de Barcelona,

Selecciona TÈCNIC/A D'ASISTÈNCIA TÈCNICA

Selecciona DIRECTOR/A TÈCNIC/A D'HABITATGE ! Professional preferentment arquitecte tècnic amb uns edat onentativa de 30-40 ! anys. Es valoraran coneixements del mercat immobiliari.

Proporcionarà suport tècnic, documental i de comunicació a clients, delegats de vendes i departaments tècnics de la empresa, donant resposta a les consultes tècniques dels clients, raonant las | contestes i l'aplicació dels productes de l'empresa.

Responsabilitats - Tasques de direcció. Coordinació amb gerència i direcció tècnica d' urbanisme de la societat per a la programació d'actuacions, planificació econòmic- financera, preparació de pressupostos anuals del departament, direcció del personal del departament, preparació d'informes periòdics i de la Memòria actual del departament.

- Tasques de gestió. Estudis de viabilitat de les operacions, gestió i tramitació d'expedients per a obtenir finançament incentivat i ajuts públics, gestió de compra, venda i rehabilitació d'habitatges, contractació de projectes, execució i direcció d'obres, planificació i seguiment de les actuacions, seguiment dels serveis subcontractats a equips o operadors externs, való •ació de l'estat tècnic de l'habitalge, control de costos i control pressupostari.

Requisits: | -

Arquiíecte/a tècnic/a Es valorarà 1-2 anys d'experiència en oíic a lècnica i/o obr; Disponibilitat per viatjar en l'àmbit nacion Nivell mitjà d'anglès Edat orlentativa: 25-35 anys

S'ofereix Contracte laboral indefinit Interessant oportun per a jove emprenedor amb ganes de desenvolupar la fessional a l'àmbit de la gestió immobiliària Possibilitat de promoció professional a Retribució negociada individualment

S'ofereix • Oportunitat professional en empresa multi

Interessats envieu urgentment el vostre historial professional esmentant les vostres pretensions econòmiques i la referència 8 1 7 0 al:

Interessats envieu urgentment historial professional indicant ia referència 8 2 3 1 a: | COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona i/e: treball@apabcn.es

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: trebalieapabcn.es

O ^

Despatx d'arquitectura tècnica,

ce.

£l

situat a la ciutat de Barcelona,

LJ

o £ £

Selecciona TÈCNIC/A DE PRESSUPOSTOS

<

L.

Funcions i responsabilitats

i k ^J ^Lj L·mm ^ H

•

O

Es requereix

ce. <

Confecció de pressupostos i amídaments dels projectes d'arquitectura amb TCQ 2000 Visites d'obra com a adjunt a director executiu Confecció programes de control de materials Estudis de seguretat) salut Revisió de certificacions i preus contradictoris

• Arquitecte tècnic • Experiència de 2-3 anys en amidaments t pressupostos - Domini del programa informàtic TCQ 2000 - Imprescindible català

S'ofereix - Incorporació a despatx amb professionals d'àmplia eiperiènci - Relació liberal - Jornada complerta amb horari flexible - Retribució negociable Interessats envieu urgentment el vostre historial prosional mencionant la referència 8 1 9 1 , al: COL·LEGI D'APARELLADORS j 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA i Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

® XPLORA Beauté, dedicada a la venda de Perfumeria i Cosmètica al detall líder a Europa en nombre d ebotigues, continuant amb el seu pla d'expansió,

Selecciona

ce. RESPONSABLE/ LÜ DIRECTOR/A TÈCNIC/A

o

ce.

LÜ

ce

UJ

o.

UJ

o

Funcions i responsabilitats -

Coordinació de les obres d'obertura de noves botigues Gestió del manteniment i reforma de botigues enstans Seguiment i supervisió de decoració de les botigues segons el projecte de referència Gestió del persona) i empreses subcontractades Control tècnic/econòmic Supervisió de la gestió de llicències d'obres/actMats

Requisits - Arquitecte/a tecnic/a - Mínim 1-2 anys d'e»periència en les funcions descrites (responsable tècnic) o 3-4 anys d'experiència (director tècnic) - Es valoraran coneixements d'interiorisme i experiència en obres de reforma de locals - Disponibilitat per viatjar per territori nacional i Portugal - Imprescindible nivell mitjà de francès (relació continuada amb França i període de formació inicial en francès) - Programes informàtics: Autocad, Ms Projed - Edat orientativa: 25-35 anys

Oferiments - S'ofereix interessant oportunitat de promoció professional en companyia multinacional núm. 1 en el sector.

UJ

Interessats envieu urgentment et vostre currfci actualitzat, indicant lareferència8252 a:

UJ

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e; treball@apabcn.es

ce a_

Quadom central PRIMERA QUINZEI

CONSULTORIA INTERNACIONAL DE PROJECT i, FACILITIES MANAGEMENT

Cap d'obra / GABINETE Construction manager

IMMOBILIÀRIA DE BARCELONA

Coordinador/a d'obres

DE INOENIERIAJ

Reportarà al director tècnic i es responsabilitzarà de la coordinació de projectes i obres. Desenvoluparà tasques de gestió, administració i control de construcció (qualitat, temps, cost, coordinació de contractistes, contractació, control econòmic, planificació, confecció d'amidaments, comparatius d'ofertes, certificacions, etc).

Convenient experiència mínima de 5 anys com a cap d'obra i/o en gestió i direcció de projectes de construcció i obres. Coneixements informàtics de MS-Office, MS-Project, Presto i Autocad. Es valorarà els idiomes de català ï anglès. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Uoc de treball província de Barcelona.

Reportarà al director tècnic i es responsabilitzarà de la coordinació de les obres, control d'amidaments i pressupostos, visites d'obra, gestions amb les companyies i ajuntaments, organització de la documentació tècnica, etc. perfil Es busca un professional que aporti experiència com a cap d'obra i/o en gestió í direcció d'obres. Informàtica a nivell usuari.

s'ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou negociable segon la vàlua i experiència aportades. Possibilitats reals de pronioció. Incorporació immediata.

s'ofereix Retribució en funció de la vàlua aportada {indiqueu pretensions econòmiques).

Les persones interessades adreceu el currículum per afcrrtihGpbineteclemgeniera.com a Patenció de Susana Grande. C/Fructuós Gelabert, 2-4.08970 Sant Joan Despí. Tel. 933 73 93 35. Fax: 933 73 71 87 wmgabinetedeingenieria^om vnvw.echaris.com

Interessats adreceu el currículum indicant al Servei de Promoció i Mercat de Treball. Fax: 9 3 2 4 0 2 3 5 9 . a/e: treball@apabcn.es

ESTUDI D'ARQUITECTURA D'ANDORRA

Tècnic/a de projectes per a interpretació de plànols i dibui amb CAO 14. perfil Convenient experiència. Coneixernents informàtics. Lloc de treball Andorra ta Vella. s'ofereix Jomada completa. Contracte laboral.

Sou negociable segons aptituds. Incorporació immediata.

PROMOTORA IMMOBILIÀRIA DE BARCELONA

EMPRESA D'ASSISTÈNCIA A LA LLAR,

REHABILITACIONS I REFORMES

ip d'ob

2 caps d'obra

perfil Experiència mínima d ' l any a peu d'obra. Coneixements informàtics entorn Windows. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Lloc de treball Puigcerdà (Cerdanya).

de rchabilFtdció i reformes afnb capacitat <te gestió

tècnica i econòmica.

Experiència mínima de 2 anys. Imprescindible coneixements infonnàtics ü'Exce) i fttrò. Convenient carnet de conduir i vehicle prop'. Àrea de treball zona

s'ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua í experiència aportades. Incorporació immediata.

meirocolitana de Barcelona i Catalunya.

s'ofereix

Jornada completa. Contracte laboral d ' l any amb p a a W í t a t úïncwpcreció indefinida. Sou aproximat errtre 2 1 . 0 0 0 ' - i 2 4 . 0 0 0 ' - euros brut/anual negocia-

idreceu el currículum al núm. de fax: 932 15 79 20 o per a/e: sferrer@gnjpoeurocasas.com a l'atenció de Susana Ferrer.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: (00376) 865775 o per a/e: arquitecadseradlogin2.ad

SERVEIS TÈCNICS D'ARQUITECTURA

ble. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm.

de f a t

932 72

15 60 o per a/e: senrimu-

tuaesewiutua.com a l'atenció d'Era de las Heras.

Telèfon: 9 3 2 7 2 0 1 7 1 .

GCO - GESTIÓ I COORDINACIÓ D'OBRES, SL

Tècnic/a de projectes i obres I 3 arquitectes tècnics/ques per a direccions d'obra, amidaments, estudis de seguretat í salut, coordinació de seguretat, plans de control de qualitat, certificacions i pressupostos d'obra, memòries constructives, plecs de condicions, plàning d'obra, etc. perfil Imprescindible experiència mínima de 2 anys en oficina tècnica segons les tasques esmentades. Edat entre 22 i 30 anys. Coneixements informàtics d'Autocad 2000 i programes d'amidaments i pressupostos. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Catalunya. s'ofereix Jornada completa. Relació liberal. Sou aproximat entre 15.000 i 18.000'- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934 59 09 50 o per a/e: cmsadm@coac.es

perfil Experiència a peu d'obra de 8-10 anys (principalment en empresa constructora), coneixements de gestió econòmica, planificació, contractació d'industrials i capacitat de comandament d'equip de treball tècnic. s'ofereix Sou negociable segons vàlua (detallar aspiracions econòmiques en el currículum). Sou fix més objectius.

Les persones interessades podeu adreçar currículum a l'atenció de Marina Cervera al núm. de fax: 9 3 4 7 6 6 9 9 1 .

\Quïdérrfcentral PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 2002

1ERCAT

GCO - GESTIÓ I COORDINACIÓ D'OBRES, SL

s'ofereix

Sou negociable segons vàlua (detallar aspiracions econòmiques en el currículum). Sou fix més objectius.

Les persones interessades podeu adreçar currículum a l'atenció de Marina Cervera al núm. de fax: 934 76 69 9 1 .

DEMANDES

AJUNTAMENT DEL BAIX LLOBREGAT

6 arquitectes tècnics/ques perfil Experiència a peu d'obra de 2-4 anys (principalment en empresa constructora), coneixements de gestió econòmica, planificació, contractació d'industrials i coordinació a peu d'obra.

DE T R E B A L L

Tècnic/a municipal per a inspecció d'obres, tramitació de llicències i denuncies urbanístiques i direcció d'obres municipals. perfil Convenient entre 2 i 5 anys d'experiència en direcció d'obres d'urbanització, confecció d'estats d'amidaments i pressupostos. Idioma català. Coneixements informàtics d'Office, Auto-Cad i TCQ-2000. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix

Jornada intensiva. Inicialment contracte d'obra i servei amb possibilitat de ser indefinit. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 937 77 59 04 a l'atenció de Miquel Hinojosa.

CONSULTORIA INTERNACIONAL DE PROJECT 8, FACILITIES MANAGEMENT

Cap de producció

\

Reportarà al caisiwcthn manager i es responsabilitzarà de la axxdinació d'un projecte de construcció. Desenvoluparà tasques de gestió, administració i control de construcció (qualitat, temps, cost coordinació de contractistes, contractació, control econòmic, planificació, confecció d'amidaments, comparatius d'ofertes, certificacions, etc). perfil Es valorarà experiència com ajudant del cap d'obra i/o cap de producció. Coneixements informàtics de MSOffice, MS-Ptoject, Presto i Autocad. Es valorarà els idiomes de català i anglès. Convenient cameí de conduir i vehicle propi. Uoc de treball, província de Barcelona. s'ofereix Jornada completa. Incorporació immediata a la plantilla de Gabínete de Ingeniería. Sou negociable segons la vàlua í experiència aportades, Possibilitats reals de promoció.

Les persones interessades adreceu et currículum per a/e: ntih@gal»'fletedeingenieriaxan a l'atenció de Susana Grande. c/Fructuós Gelabert, 2-4.08970 Sant Joan Despí.

Tel.: 933 73 93 35. Fat 933 73 7 1 8 7 wvw^abinetedeingenieriajom www.ecfiarris.com

CONSTRUCTORA ESPECIALITZADA EN CONSTRUCCIÓ MODULAR

Arquitecte tècnic/a ARQUITECTE TÈCNIC/A RECENT TITULAT per a disseny i valoració de construccions modulars industrialitzades. perfil : No cal experiència. Es valoraran coneixement en Seguretat i Salut. Idioma ca': tala. Coneixements informàtics d'Autocad, Ofimàtica i valorables TCQ 2000 i : 3D Studio. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball Sant • Andreu de la Barca. s'ofereix

Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 18030'- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

1

Les persones interessades envieu el currículum a: C/Girona, 51 1.2. 08080 Barcelona o al apartat de correus núm. 94182 indicant la referència AT.

1DP INDUSTRIAL - EMPRESA D'ENGINYERIA I ARQUITECTURA EN L'ÀMBIT DE LA CONSTRUCCIÓ INDUSTRIAL I COMERCIAL

Tècnic/a d

ctes i obres

per a la redacció de projectes i direcció facultativa de les obres. perfil Titulació d'arquítecte tècnic. Experiència mínima de 6 mesos en redacció de projectes. Bona presència. Coneixements informàtics avançats d'Office i Autocaci. Carnet de conduir. Resident al Vaflès. ..«^ s'ofereix "~"!

Incorporació en un equip de treball jove i dinàmic. Possibilitats de promoció personal en els diferents departaments de l'empresa. Remuneració a convenir.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 937 26 45 79 o per a/e: idpindustriaimelefonica.net indicant la referència CON-09/02

ESTUDI D'ARQUITECTURA

Arquitecte tècnic o aparellador per a direcció d'obres, càlcul d'estructures, amidaments i pressupostos amb sistema Presto i delineació de projectes amb sistema Cad. Visat de treballs de direcció d'obres. perfil Imprescindible experiència. Necessari vehicle propi (cotxe o motocicleta). Zona de treball el Barcelonès i el Maresme. s'ofereix Jornada completa. Relació liberal (autònom). Salari a convenir.

Les persones interessades adreceu el currículum a: Porta Artigas, SL. Plaça de la Vila, núm. 5, ler la. 08930 Sant Adrià del Besòs. Tel.: 933 8 1 64 55, fax: 933 8 1 77 07 o per a/e: porta_artigas@teleline.es

A C T I V I TATS Quadern centnl PRJMERA QUINZENA OCTUBRE:'

P R O G R A M A C I Ó

Informació tel.: 932 40 20 60

D E T A R D O R

[TÈCNICA CONSTRUCTIVA 1 MATERIALS codictn

nom curs

El 1301

Tancaments amb vidre

E40201

Aula empresa: Mortefs monocapa

IREHABILITACIÓ 1 MANTENIMENT D'EDIFICIS codi curs

nom curc

R12002

Estructures de patís de càrrega en edificis existents. Patologia, diagnosi i intervencions

|MEDI AMBIENT I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE M11003

La gestió dels residus de la construcció. Cas pràctic

M12701

La certificació mediambiental ISO 14000-EMAS

codictn

nomcurs

G10604

Gestió del tancament de l'obta í de !a postvenda

G40110

Ús del full de càlcul per a l'estudi de viabilitat d'operacions immobiliàries

codi curs

nomcurs

Q10218

Control de qualitat dels materials. Cas pràctic

Q10707

Control Win. Control de qualitat dels materials.

Q11001

L'empresa constuctora, la certificació i la seva repercussió en l'execució d'obra.

ii i m

n

k^k^H 24 4

•••• 14

durada en hores

•••• 4 8

PREUcolleíJaKa

dell5al31d'xtubre

dm.di

PKEU CURS {€) 215.00

21 d'octubre

dll

Gratuït

Gratuït

DATES

DIES

PREU CURSIS

PREU col·legia! ( S

del 2 al 9 de desembre

dll i d |

210.42

178.78

•••i

PHEUcol·letial(f)

182.75

14 de novembre

di

18 i 19 de novembre

dilidm

51.00 PREU CURSIS 120.00

durada en hores

DATES

DIES

PREU CURS ( f l

8 10

del 2 0 de novembre a l ' U de desembre

de

120.00

102.00

d e l ' l l al 2 5 de novembre

dll i de

180.00

153.00

durada en hores

43.35 102.00

PREU al·legat (S

durada en hores

DATES

KS

PREU CURSIS

PREUmieiiatie

9 9 9

del 19 al 2 6 de novembre

dmidj

135.00

114.75

del 9 al 16 de desembre

dil i de

135.00

114.75

del 2 al 16 de desembre

dll

135.00

114.75

k^k^k^k^k^k^k^kHk^klk^k^kBk^k^k^k^kl•k^k^k^H ^ M ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ Mk^k^k^kH DATES

S12302

Seguretat per a caps d'obra

S12207

Guia practica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obra. Cas pràctic

P10614

Curs bàsic de valoracions immobiliàries

durada en hores

16 8

DES

del 21 d'octubre a I'l 1 de novembre

dll

PREU CURSIS 240.00

PREUcol·leiiatlS 204.00

10 i 12 de desembre

dmidj

114.00

96.90

iVkMHi^k^k^k^k^k^k^k^k^k^kH•^k^kli^k^k^k^kli^k^k^k^k^l dndaenhwes

INTERIORISME 110203

Els espais a l'interiorisme

20

•••• 20

durada en hores

DATES del 30 d'octubre al 27 de novembre

DIES

PREU CURS (€)

de

288.00

PREU CURS ( S del 7 de novembre al 5 de desembre

di

|NORMATIVES DE LA CONSTRUCCIÓ

Mí·r'rllVL·Mk^i^HIP^i^M N11201

Nova llei d'urtanisme

N10805

Servituds i relacions de veïnat»

«deus

noncus

C10109

Gestió del temps

C11001

Tancament fiscal de l'exercici 2002 i nova llei de l'IRPF

||NFORMÀTICA APLICADA AL SECTOR T21019

AutoCAD 1 nivell ZD

T21020

AutoCAD 1 nivell 2D

T21705

AutoCAD pera no dibuixants

T30121

PRESTO 1: Amidaments, pressupostos i certificacions

T30122

PRESTO 1: Amidaments, pressupostos i certificacions

T30212

Pressupostos i seguiment econòmic d'obres amb TCQ2000

T40132

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project

T40133

Planificació i control de projectes amb Micrcsoft Project

T4O307

Karma

T4O210

Dibac

T21507

Excel. Nivell II

T20224

Excel. Nnell 1

T20225

Excel. Nivell 1

T21305

Perspectives virtuals. 3dstudio

T20110

Access

T20609

Vtad. Nivell 1

T21209

Orpnteció de la informació

T20340

Internet bàsic

8 9

durada en hores

6 4

•••• 34 34 10 20 20 12 8 8 5 20 8 8 8 40 8 8 4 4

durada en hores

5 i 7 de novembre del 9 al 23 d'octubre

dmidj dm

PREU col·legiat ( 6 244.80

•••• PREUcoUegiatlS

288.00

244.80

•••i

PREU col·legiu I I )

120.00 PREU CURSIS 135.00

102.00 114.75

• • • i• • • • k^i^M^P^i^HkK3H PREU CURS I S

18 i 25 de novembre

de dll

del 22 d'octubre al 17de desembre

dmidj

del 8 al 30 de desembre

dvidss

13 i 14 de desembre

dvidss

23 i 30 d'octubre

PUEUcoHetiatlfl

90.00

76.50

60.00

51.00

• • • i• • • • PREU CURS I S

del 7 d'octubre al 6 de novembre

dll i de

del 8 al 29 de rrovembre

dvidss

del 30 de novembre al 21 de desembre

dll i de

del 2 al 21 d'octubre

dll i de

13 de novembre al 2 de desembre

dll i de

11 de novembre

dll

del 5 al 19 de desembre

dm idí

del 4 al 18 de desembre

dll i de

del 23 d'octubre al 6 de novembre

dll i de

del 19 de novembre al 3 de desembre

dmidj

del 3 d'octubre al 14 de novembre

dmidj

25 i 26 d'octubre

dvidss

18 i 19 d'octubre

dvidss

30 de setembre i 2 d'octubre

dllidv

19 de desembre

di

402 402 120 276 276 276 150 150 126 288 84 84 84 468 84 84 42 66

PREUcoMetiallS 341.70 341.70 102.00 234.60 234.60 234.60 127.50 127.50 107.10 244.80 71.40 71.40 71.40 397.80 71.40 71.40 35.70 56.10

INZENA OCTUBRE 2002

TANCAMENTS DE VIDRE. SESSIONS TÈCNIQUES I SEMINARI Del 15 al 3 1 d'octubre PRESENTACIÓ

dates seminari: dijous 1 7 , 2 4 i 3 1 d'octubre de 2002

Les grans superfícies vidrades han estat íntimament lligades al desenvolupament de la construcció contemporània i, en particular, a la imatgeria més potent del moviment modern. La independència de l'estructura i tancament ha estat, des dels seus inicis, una de les principals reivindicacions de la modernitat arquitectònica, i la desaparició visual del tancament representa l'expressió més radical d'aquest plantejament. Les possibilitats que ofereix la construcció amb murs cortina són en principi molt grans: transparència, lleugeresa, reducció de gruixos, facilitat d'industrialització i, per tant, teòricament, de reducció de costos, perfecció geomètrica, i en darrer terme la imatge de tecnologia i de poder.

horari: de 16.30 a 2 1 hores durada: 24 hores preu del curs: 215 € preu especial col·legiat/da: 182,75 € preu només sessions tècniques: 70 € preu especial col·legiat/da només sessions tècniques: 59,50 € responsable acadèmic: Joan Sabaté. Arquitecte

Paradoxalment, però, d'aquestes qualitats que sobre el paper tenien els sistemes industrialitzats de construcció amb vidre, solament les darreres s'han demostrat certes.

Molt sovint la utilització d'aquest sistema constructiu ha posat de manifest la gran distància que separa els plantejaments teòrics de la capacitat real de la construcció, encara molt allunyada dels processos altament seriats d'altres branques de la producció. D'altra banda, les noves demandes socials pel que fa a la sostenibilitat han posat en tela de judici la conveniència de continuar una política de prestigi que, massa sovint, ha anat lligada a la difapidació dels recursos energètics, en especial en les nostres latituds.

Sembla doncs necessari replantejar alguns dels aspectes lligats a aquesta tecnologia per tal de donar-li el protagonïsme adequat.

Trobar ía simbiosi necessària entre el legítim desig d'aprofitar els avantatges de la construcció amb vidre i el respecte al medi ambient obliga a un desenvolupament tecnològic pensat, específicament, per a les regions septentrionals. Un camí que caldria aprofitar per dotar el nostre pals d'una capacitat investigadora suficient per a competir en un nou àmbit de la construcció sostenible. La possibilitat d'estendre un model de construcció lleugera a un major nombre d'edificis, particularment a l'habitatge, amb el conseqüent increment de la competitivitat dels sistemes obre, també, un camp amb enormes expectatives de creixement.

PROGRAMA SESSIONS TÈCNIQUES Dimarts 15 d'octubre 16.30 Evolució de l'arquitectura del vidre.

Carlos Quintans 17.30 Pausa - cafè Inauguració de l'exposició 17.45 Presentació de productes 19.30 Presentació d'obres i debat.

Torre de les aigües.

Fermin Vazquez Dimarts 2 2 d'octubre 16.30 Tipologies de façanes vídríades Agustí Bullbena.

17.30 Pausa-cafè 17.45 Presentació de productes Pausa 19.30 Presentació d'obres i debat Contenidor d'activitats 22@ Sabaté-Especbe ass.

Dimarts 2 9 d'octubre 16.30 Criteris i consideracions de càlcul.

Condícionants inicials i particulars.

Aplicacions.

Francesc Arbós 17.30 Pausa • cafè

17.45 19.30

Presentació de productes Presentació d'obres i debat Edifici al carrer Manel Girona Uuis Alonso i Sergi Balaguer

SEMINARI Dijous 17 d'octubre 16.30 El disseny del tancament muitjfuncional.

Solucions constructives Xavier Ferrés Padró 18.15 Pausa-cafè 18.45 El diferents tipus de vidre.

Aplicacions. Tractaments.

El nous materials.

Moisès Lostal

Balanç tèrmic. Simulació numèrica del seu comportament termofluldic.

Assensi Oliva i Débora Faggembauu. CUC. UPC. Terrassa.

18.15 Pausa-cafè 18.45 Sistemes de posada en obra.

Control de manteniment .Qualitat, seguretat, durabilitat Gregori Andreu.

Dijous 31 d'octubre 16.30 El comportament acústic en façanes lleugeres. Incendi.

Miguel Mateos 18.15 Pausa-cafè 18.45 Control. Normativa. Descripció dels

Dijous 2 4 d'octubre 16.30

Façanes multifuncionals ventilades.

assaip més importants.

Descripció del banc d'assaigs.

Julen Asludillo

Els morters monocapa davant la LOE organitza: Lafarge Texsa Morteros

Programa

a càrrec de: Luis Cuairàn, aparellador, responsable de

-Situació dels morters monocapa davant la llei

Mercat Texsa Morteros

-Memòria morters monocapa -Plec de condicions tècniques dels materials

La falta de normativa específica pels morters monocapa,

-Elaboració i condicions d'apiicació

fa que s'utilitzin materials per a revestiments de façanes

-Posada en obra

que no compleixin les mínimes exigències de capil·laritat,

-Normativa

permeabilitat al vapor d'aigua, mòdul d'elasticitat, coefi-

-Patologies

cient de retracció, etc.

Analitzar la situació actual i futura de la construcció amb grans tancaments de vidre, aprofundir en la seva particular tecnologia i en el control dels seus paràmetres fonamentals, seran els objectius d'aquesta trobada que ara proposem. dates sessions tècniques: dimarts 15, 22 i 29 d'octubre de 2002

S'entregarà documentació Amb la finalitat de pal·liar en part per la falta de normativa, TEXSA MORTEROS ha elaborat un document, basat en

L'entrada és lliure però cal confirmar assistència

el seu morter monocapa Cotegran, on s'especifiquen els coeficients mínims que ha de complir un material per ser

Informació i inscripcions

considerat un morter monocapa

Telèfon: 932 40 20 60

i poder complir les ex-

pectatives que s'esperen d'aquest material. Les dades es-

fax: 932 40 20 61

tan basades en els Document d'idoneïtat Tècnica i en la

a/e: informacio@apabcn.es

normativa d'altres països.

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 932 40 20 60 • Fax. 932 40 20 61 • a/e. informaci

SIMPOSI D'ART C O N T E M P O R A N I III SIFFACUS Simposi Internacional Futur i Funció de l'Art contemporani a t'Espai Urbà - Barcelona 14, 15 i 16 de novembre de 2002 La tercera edició del SIFFACUS 2002 vol

PROGRAMA PREPARATIU

d'estar estrictament relacionada amb els te-

refermar els aspectes participatius i la visió

• dijous, 14 de novembre

mes indicats en el programa preparatiu i pre-

Inscripció: del 16 de setembre al 12 de no-

sentada preferentment per equips pluridisci-

vembre de 2 0 0 2

INSCRIPCIÓ AL III SIFFACUS

cultural i artística pluridisciplinària com a

lloc: Aula Magna. Universitat de Barcelona.

part del procés de preparació precedent als

Tema; La ciutat i la presència de l'aigua. Re-

plinaris. Els participants seleccionats presen-

Destinataris: Estudiants de Belles Arts, Arqui-

projectes d'intervenció destinats, en aques-

descobrír els fronts litorals, fonts, ribes de

taren les seves propostes entre els dies 14, 15

tectura, Arquitectura Tècnica, Enginyeria i

ta ocasió, als espais urbans i fronts litorals.

riu i espais portuaris

i 16 de novembre, en funció del tema escollit.

Història de l'art; llicenciats i postgraduats uni-

Els eixos operatius de treball seran aque-

• divendres, LS de novembre

Amb l'autorització prèvia dels autors, es podrà

versitaris; professionals de l'art, del disseny, de

lles propostes transversals que resultin de

lloc: Vlforld Trade Center. Port Vell de Barcelona

difondre els continguts de les presentacions

l'arquitectura i de la construcció i, en general,

prospeccions artístiques projectades en

Tema: L'aigua i la seva funció com a instru-

en una publicació o exposició posterior.

tothom qui tingui un interès en la investigació

l'entorn urbà relacionat amb l'aigua.

ment vital de l'espai urbà

- Extensió màxima: 4 0 0 0 espais

i la millora de la qualitat de l'entorn urbà.

L'objectiu principal és idear un projecte

• dissabte, 16 de novembre

- S'ha d'acompanyar de documentació visual

Certificats i crèdits: Es lliurarà un diploma

tècnic creatiu per transformar l'entorn urbà

World Trade Center. Port Vell de Barcelona

d'assistència i participació. Hi ha la possibi-

i dotar els fronts litorals amb espais d'i-

Tema: Una definició de l'espai portuari. El

Enviar a:

dentitat singular, de comunicació i rela-

port com a àrea demogràfica. Els accessos

Comitè Assessor SIFFACUS

cions socials, i definir els límits imaginaris.

al port. El port de dia i el port de nit.

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes

Els aspectes pràctics d'aquest

simposi

tractaran tant la integració de l'aigua en l'entorn urbà com en les zones properes als

Tècnics de Barcelona.

PRESENTACIÓ DE PROPOSTES

Departament de Cultura

Fins a l ' l d'octubre de 2 0 0 2 .

Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona

espais portuaris i litorals, costes de mar i ri-

La comunicació de conferències, d'interven-

Fax: 00 34 932 40 20 60

bes de riu.

cions o d'altres propostes artístiques haurà

siffacus@apabcn.es

litat d'obtenir 3 crèdits de doctorat.

Preu III SIFFACUS: 150 euros Preu especial estudiants, col·legiats del CAATB i COAC, i assistents d'anteriors simposis: 120 euros.

POSICIONS

JORNADES TÈCNIQUES D'ARQUITECTURA ESCOLAR

GAUDÍ GRAVAT, de Marià Casas L'arquitecte tècnic Marià Casas ens pre-

23 i 24 d'octubre del 2002

senta una col·lecció de gravats amb Gaudí com a fil conductor, que són exemple del seu domini d'aquesta tècnica.

Projecte, construcció, manteniment i necessitats dels centres docents, entre d'altres, són els temes de què tractaran els debats en aquestes jornades sobre arquitectura escolar.

Per a dur a terme l'execució d'aquesta col·lecció ha treballat amb les imatges més emblemàtiques de l'arquitecte. organitza: Departament de Cultura dates: del 15 d'octubre al 15 de novembre Hoc: espai d'exposicions de la primera planta

Lloc: Caixa Fòrum. Exposició al Palau Robert. Barcelona informació:

Organitza: Departament d'Ensenyament. Generalitat

Telèfon: 932 4 0 20 60

de Catalunya

Fax: 932 4 0 20 61

Punxes. Aiguafort i aiguatinta

cuttura@apabcn.es

DIMECRES, 2 3 D'OCTUBRE

EL PROJECTE EXECUTIU I L'EXECUCIÓ DE L'OBRA Moderador: Jaume Avellaneda

CIO D'OSONA FIRA ARQUIMAT: Com es viu en una casa intel·ligent del 18 al 20 d'octubre El proper 18 d'octubre, coincidint amb la

dates: del 18 al 2 0 d'octubre

fira de l'habitatge i l'edificació Arquimat,

lloc: Vic

DIJOUS, 24 D'OCTUBRE

en la que hi participa la Delegació d'Osona, el visitant professional podrà assistir a una jornada tècnica sobre la nova Llei d'Urbanisme i el nou Pla de l'Habitatge i a

EL MANTENIMENT DEL CENTRE ESCOLAR Moderador: Xavier Casanovas

Telèfon: 938 83 3 1 0 0

SOLUCIONS ARQUITECTÒNIQUES A LES NECESSITATS D'URGENT ESCOLARITZACIÓ.

Moderador: Carles Martí

diverses conferències temàtiques (directiva sobre certificacions energètiques, la gestió ambiental de l'empresa, urbanisme en polígons industrials, l'arquitectura de

EL FUTUR DE L'ESCOLA - L'ESCOLA DEL FUTUR Moderador: Josep Martorell

Gaudi...).

D'altra banda, diumenge es projectaran dues produccions cinematogràfiques relacionades amb el sector: En construcción i Tardes de Gaudí.

Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya Telèfon: 934 00 69 00

siffacus

Simposi Internacional Futur i Funció de l'Art Contemporani a l'Espai Urbà Barcelona. 14,15 i 16 de novembre de 2002

patrocina:

participen:

—I-

Infrastructures 2004.S.A. Barcelona Regional Ports de ta GeneraStat

Ei. EL

REPORTATGE

CONSTR'UCCIÓ

RE PORTATGE SOSTENIBlT

L'Informatiu PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 2002!

bn som?* Avui gairebé tothom ha sentit a parlar en alguna ocasió

la taula les grans desavinences existents entre els països

de conceptes com construcció sostenible, canvi climàtic

rics i els pobres i entre els governs i les ONG. Pel que fa

o impacte ambiental, i per tant, ja no hauria d'estranyar

al nostre sector, l'evolució que ha seguit els deu últims

a ningú, que des de L'informatiu es dediqui un especial

anys, quant a la millora del aspectes mediambientals, no

a la construcció sostenible, coincidint a més amb la

ha estat diferent que en d'altres i fins i tot podem dir que

Cimera per al Desenvolupament Sostenible de Johannes-

realment som encara molt lluny d'aconseguir una verita-

burg, acabada tot just fa un mes, i que ha posat damunt

ble construcció sostenible.

EL

RE PORTATG E

42pt3nformaoi/ -RJMERA QUINZENA OCTUBRE 2002

Rio de Janeiro deu anysde íl

a Cimera de la Terra de Río

fa un mes, i que ha posat damunt la taula les

I L

de Janeiro al 1992, va posar de mani-

grans desavinences existents entre els països

fest que calia canviar !a nostra actitud envers

rics i els pobres í entre els governs i les ONG.

el medi ambient, i va començar a popularitzar

Sí per a uns s'ha aconseguit petites millores

un concepte, el de desenvolupament sosteni-

en el plantejament dels problemes del medi

ble que si bé ja estava definit des del 1987,

ambient, per a d'altres, el camí recorregut en

no va ser fins després d'aquesta data que la

aquests deu anys, ha estat molt insuficient, i

seva utilització i difusió va començar a ser

a la Cimera s'ha perdut una gran oportunitat

més gran; des de llavors, hem assistit gra-

per afrontar decididament,

dualment a una progressiva ambíentalització

governants i els països rics, els problemes

de tots els sectors i, entre aquests, ei nostre.

mediambientals i la pobresa al món. Potser

Actualment gairebé tothom ha sentit a

per part dels

l'única fita rellevant que ens quedarà serà la

parlar en alguna ocasió de conceptes com

Ratificació del Protocol de Kyoto que ha dei-

construcció sostenible, canvi climàtic o

xat, una vegada més, els Estats Units enfron-

impacte ambiental,

tat a la resta de països.

i per tant, ja no hauria

d'estranyar a ningú, que des de L'INFORMATIU, en el seu desè aniversari, es dediqui un especial a la construcció sostenible, coincidint a més amb la Cimera per al Desenvolupament Sostenible de Johannesburg, acabada tot just

Pel que fa al nostre sector, i'evoluci que ha seguit els deu últims anys, quant a la millora del aspectes mediambientals, no ha estat diferent que en d'altres i fins i tot podem dir que realment som encara molt

Les imatges corresponen a les Primeres Jornades de Construcció i Desenvolupament Sostenible, organitzades pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona el 1996. Les conclusions indicaven que calla començar a modificar els nostres sistemes de treball i introduir solucions més respectuoses amb el medi ambient

t^Hl·l

L'Informatiu PRIMERA QUINZENA

lluny d'aconseguir una vertadera construcció sostenible i, si ens ho mirem des d'una òptica més ambiental ista, la realitat és força decebedora. Cal recordar que ja en les conclusions de les Primeres Jornades de Construcció i Desenvolupament Sostenible, organitzades pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona el 1996, s'acabava amb el convenciment per part de tots que calia començar a modificar els nostres sistemes de treball i introduir solucions més respectuoses amb el medi ambient per tal de minimitzar l'impacte sobre aquest de l'activitat constructiva. Hem de tenir en consideració que l'activitat de la construcció suposa entre un 12 i un 15 % de mitjana del PIB als països de la UE (en alguns casos fins i tot el 25 %), que els edificis consumeixen ja un 40 % de l'energia, causant un 30 % de les emissions de CO2, i que som responsables de la producció del 40 % del global de residus {urbans, industrials, construcció...). Amb un panorama com aquest, l'esforç del sector hauria d'haver estat més

Nau industrial de Valeo a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental).

gran, ja que no ha estat fins als últims dos o tres anys que s'han començat a entreveure

Pel que fa a la certificació mediam-

a la construcció. Sense anar més lluny, i

en aixetes i dipòsits de WC. Aquest fet ha

algunes millores. A continuació fem un breu

bientai dels materials de construcció, el

com a exemple d'aquesta evolució, el Dis-

comportat que gairebé tots els fabricants

repàs a l'estat de la qüestió en algunes àre-

que queda per fer encara és molt, però les

tintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de

nacionals, disposin d'un a més models amb

es de la nostra activitat

diferents ecoetiquetes existents ja tenen

la Generalitat de Catalunya, té definida la

aquest distintiu. Es constata però que els

una o diverses categories de productes per

categoria de mecanismes d'estalvi d'aigua

organismes d'altres

països ens van al

QUINZENA OCTUBRE 2002

CONSTRUCCIÓ

SOSTENIBLE

EL

REPORTATGE

Rio + 10 - Johanesburg 2002, una mica d'història

definides

al cap de cinc anys es fes una revisió i avaluació de l'Agenda 2 1 . L'any 1997, en

principals: fer el balanç dels objectius

la sessió especial de l'Assemblea General

aconseguits des de 1 9 9 2 a la Conferència

denominada RIo+5, s'adoptà un "Progra-

de Nacions Unides sobre Medi Ambient i

ma per a l'aplicació de l'Agenda 2 1 " i s'i-

Desenvolupament, que va tenir lloc a la

dentificaren els principals dèficits en el

ciutat de Río de Janeiro, i concretar els

camí cap a la sostenibilitat. Es destacaren

compromisos que permetin la consecució

molt especialment la pobresa i desigualtat

d'un desenvolupament sostenible arreu

social, deguda en part a la disminució

del planeta.

dels nivells d'ajut oficial al desenvolupa-

L'any 1983 l'Assemblea General de

ment i l'increment del deute extern. Entre

Nacions Unides establí la Comissió Mun-

els objectius, es determinà la necessitat

dial sobre medi ambient i desenvolupa-

d'introduir millores en la transferència de

ment, la tasca de la qual finalitzà l'any

tecnologia, fomentar la capacitació per a

1987 amb la publicació del seu informe

Habitatges de promoció publica municipal a Sabadell. davant pel que fa a categories de productes

La Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible té dues fites

ens obligaria a afinar encara una mica més

la participació i en qüestions de desenvo-

final "El nostre futur comú" (Informe

lupament; millorar la coordinació institu-

Brundlandt). Aquest informe -que con-

cional i introduir canvis en els nivells de

les possibilitat de l'estalvi energètic tant en el

cretà el concepte de desenvolupament

producció i consum. Aquest programa pre-

camp constructiu com en el d'instal·lacions.

sostenible- va actuar com a catalitzador de

veia una nova avaluació al cap de cinc

En el de les instal·lacions, la introducció de

la posterior celebració de la Conferència

anys més, 10 anys d'ençà que es celebrés

Quant a la gestió de residus de cons-

les energies renovables, i sobretot de l'energia

de Nacions Unides sobre medi ambient i

la Címera de Río.

trucció, disposem des del 1994 del Decret

solar tèrmics per a producció d'aigua calenta,

desenvolupament a Río de Janeiro, l'any

de residus de la construcció, l'aplicació del

si bé no és generalitzada, sí que ha deixat de

1992. Els principals resultats d'aquesta

qual ha comportat, si més no, que pràctica-

ser com un fet aïllat.

conferència es concretaren en fa Declara-

Gestió dels residus

ment no hi hagi abocadors il·legals al nostre

Sí parlem d'obra feta, l'obra d'iniciativa

país, si bé encara no hem assolit el seu com-

privada construïda al nostre país amb crite-

pliment al 100 %. De tota manera, l'evolu-

ris mediambientals està començant a deixar

ció en la producció de residus és negativa; si

de ser una raresa, i si bé la seva proporció

al 1994 el Decret estimava una generació

en

de 333 kg/habitant per any, el Programa de

comença a ser un símptoma que el missat-

Gestió de Residus de la Construcció de

ge ecològic està arribant tant als usuaris

Catalunya, estima que entre el 2 0 0 1 i el

corn als tècnics i promotors. Només cal fer

2 0 0 6 , ía mitjana serà de 6 6 6 kg/habitant

una mirada a les diferents revistes especia-

per any.

litzades per veure que alguns edificis són ja

Pel que fa a la certificació energètica

el còmput

total

és

molt

escassa,

"etiquetats" amb termes de sostenible, bio-

dels edificis d'obra nova. així com al País

climàtic, ecològic o de baix consum energè-

Basc tenen ja la seva normativa, a casa nos-

tic i encara que probablement no aprovarien

tra encara no disposem d'aquesta eina que

un examen exhaustiu, sí que presenten

ció de Río, en els convenis sobre diversitat biològica i sobre canvi climàtic, en els Principis sobre boscos i en l'Agenda 2 1 .

Aquest darrer instrument consisteix en un programa d'acció per al desenvolupament sostenible que ha tingut una influència particularment rellevant en eí foment de les agendes 2 1 locals, així com en l'establiment de la Comissió de Desenvolupa-

Mitjançant

la Resolució de l'any

2 0 0 0 , l'Assemblea General de Nacions Unides va decidir convocar per a l'any 2 0 0 2 una conferència al més alt nivell polític que, tot examinant els èxits assolits en l'aplicació dels resultats de la Conferència de Río, reafirmés l'adhesió de la Comunitat Mundial al desenvolupament sostenible: la Cimera

mundial

sobre

desenvolupament sostenible, celebrada a Johannesburg, Sud-àfrica, del 24 d'agost al 4 de setembre de 2 0 0 2 .

®

ment Sostenible de les Nacions Unides en l'àmbit internacional.

Informació extreta del web del DepartaEl mateix any 1 9 9 2

l'Assemblea

General de Nacions Unides determinà que

ment de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, www.gencat.net/mediamb

millores en alguns aspectes. En són exemples la Nau de Valeo, a Santa Perpètua de Mogoda (vegeu L'Informatiu 167), o alguns habitatges

unífamilíars tant aïllats com

entre mitgeres. També cal destacar l'increment que ha experimentat el parc de plaques solars tèrmiques instal·lades, que creix any rere any, tant en habitatges unifamiliars com plurifamiliars. Pel que fa a actuacions més globals, és destacable el Pla ambiental del Campus de Castelldefels, Parc Tecnològic de la Mediterrània, que suposa intervenir des de l'urbanisme en aspectes concrets dels edificis per tal de millorar el seu impacte ambiental, a part d'altres millores d'urbanització.

la nova Rambla del Ravaí de Barcelona.

EL

REPORTATGE

CONSTRUCCIÓ

SOSTENIBLE

Predicar amb l'exemple

Desenvolupament sostenible?

Les administracions públiques no s'han quedat enrere, i de mica en mica van entrant en la dinàmica mediambiental a diferents nivells. Continuant amb l'obra feta, si a les

L'informe de la Comissió

jornades del 1996 parlàvem d'edificis com la

Mundial per al Medi Ambient i Desenvo-

promoció d'habitatges de protecció oficial La

lupament va definir el desenvolupament

Parra, de Lleida, el també Projecte d'habitat-

sostenible com aquella forma de desen-

ges REMMA a Castelldefels, o la Biblioteca

volupament que satisfaci les necessitats

Pompeu Fabra de Mataró amb la seva façana

de les generacions presents sense com-

ventilada de vidre amb cèl·lules fotovoltai-

prometre la possibilitat de les genera-

ques, més recentment, tenim muntatges com

cions futures de satisfer les seves neces-

el camp fotovoltaic def sostre de l'Ajuntament

sitats.

de Barcelona, la paràbola també amb plaques fotovoltaiques a l'entrada del Museu de la

Segons l'Agenda 2 1 elaborada pel Habitatges promoguts pel Patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona.

Ciència de Terrassa, o el futur camp fotovoltaic a la plaça del Fòrum 2 0 0 4 , experiències totes amb el suport de diferents programes europeus, i que eren i han estat emblemàtiques pel que fa a la introducció de paràmetres mediambientals.

La situació

actual

comença a canviar, i ja no cal cercar experiències tant experimentals per trobar edificis que hagin millorat el seu impacte sobre el medi ambient. Iniciatives com l'Ordenança solar de Barcelona (imitada per altres ajuntaments com els de Cardedeu, Sant Quirze, Mollet del Vallès o Vilanova i la Geltrú), o l'obligació de coí-lccar aixetes i mecanismes

CIB {International Council for Research and innovatíon in Building and Cons-

d'estaivi d'aigua amb ecoetiqueta als edificis

(vegi's L'Informatiu

172} demostren que

truction) podem entendre per construc-

de protecció oficial a Catalunya, indiquen

construir sosteniblement també és econòmi-

ció sostenible "la creació t la gestió res-

quin ha de ser el paper de les administracions

cament viable.

ponsable d'un entorn construït sa, basat

per potenciar que els paràmetres mediam-

En definitiva, es pot afirmar que tot i

bientals s'introdueixin en els nostres edificis,

que en general som encara molt lluny d'arri-

en una gestió eficient dels recursos i en els principis ecològics"

i es considerin de tanta importància a l'hora

bar a unes cotes satisfactòries de reducció

L'agenda 2 1 de la Construcció Sos-

de concedir llicències de construcció com

de l'impacte ambiental de la nostra activi-

tenible es pot descarregar al web, www.

poden ser-ho els urbanístics o els tècnics.

tat, sí que s'observen petits símptomes que

cibworld.nl ' * •

També és important que en les obres de pro-

ens indiquen que poc a poc caminem cap a

moció pública es vagi entrant en aquest

ía sostenibilitat. ©

dinàmica i, així, experiències com les promocions d'habitatges de les Vores de les Rondes,

Més informació a l'Agenda de la Construcció

o el bloc d'habitatges de vimusa a Sabadell

Sostenible del CAATB www.csostenible.net

Un interruptor para cada ambiente.

El sueno de todo arquitecto. Sueno que BJC ha hecho realidad con BJC Iris y BJC Aura.

Dos nuevas series de pequeno material que, compartiendo el mismo mecanismo, ofrecen màs de mil combinaciones posíbles entre marços, teclas y embellecedores.

Porque cada uno tiene su forma de disenar los proyectos, de interpretar los colores, de crear los ambientes... Ahora, solo te queda elegir.

bjc Iris

bjc Hura

ENERGÍA EN TUS MANOS.

PRIMERA QUINZENA OCTUBRE 2002

La sostenibilitat i la revolució pendent del consum [ / T quest escrit el volem iniciar

sibilitats de la tecnologia per reduir els dese-

\r^

esmentant alguns fets escollits de

quilibris naturals no són per ara infinites.

manera aleatòria, però que creiem prou sig-

Així, qualsevol discurs basat en les "meravelles tecnològiques" per arribar a una societat

nificatius. El primer fa referència a la ja coneguda producció de fusta il·legal proce-

respectuosa amb el medi ambient és un dis-

dent del Brasil, equivalent ai 8 0 % de la fus-

curs "interessat" que només resol la pro-

ta exportada, i de com diferents col·lectius i

blemàtica mediambiental a curt termini.

persones estan amenaçats de mort per

Entenem, doncs, que cal una reformu-

1

denunciar-ho . El segon, al creixement urba-

lacíó del concepte de la demanda i, per tant,

nístic a la Vall d'Aran, amb motiu de l'am-

del consum, amb criteris de quantitat i qua-

pliació de les pistes d'esquf de Baqueira-

litat. El consumidor és el que escull, estant

Beret, on l'actual 65% dels habitatges cons-

en les seves mans fer-ho de manera respon-

truïts en els darrers anys són segones

sable, i té el dret i el deure de saber quins

residències que s'ocupen

són els efectes d'aquest consum.

només durant

dues setmanes l'any3. I el tercer, sobre el

Però, ho ha de fer sol? Evidentment que

turisme internacional creixent com a gran

no! Les institucions públiques tenen una

consumidor d'aigua i altres recursos, d'ener-

gran responsabilitat que no sempre es com-

gia i generador de grans quantitats de resi-

pleix. Només cal veure que les fites del Pro-

dus3.

tocol de Kyoto en la reducció dels gasos d'e-

Els tres fets són el reflex de la capacitat

fecte hivernacle a l'atmosfera no s'estan

de consum del món occidental degut al

assolint. 0 que alguns membres de la Comis-

millor "benestar econòmic" que es tradueix

sió Europea {concretament els representants

en la demanda creixent de productes i ser-

espanyols!) ja diuen que, per garantir l'actual

veis. És evident que tots tres "generen

"nivell de vida", és impossible assolir l'in-

riquesa", si bé, molt probablement, en l'a-

crement anual del 6% del consum elèctric a

valuació dels costos no s'ha tingut en comp-

l'Estat espanyol sense recórrer a l'energia

te el valor de la vida humana ni la qualitat

nuclear, la qual qualifiquen de neta perquè

medi ambiental. En aquesta transacció

no emet diòxid de carboni a l'atmosfera (opi-

econòmica hi ha diversos intermediaris i

nió compartida per les grans empreses elèc-

fonamentalment algú que, exercint la seva

triques propietàries de les centrals nuclears,

"llibertat

consumir

és clar). No cal dir que aquest increment del

aquests productes i serveis i, per tant, li

consum era més que previsible en el sistema

dóna viabilitat econòmica.

econòmic imperant i que, en comptes de

individual", decideix

potenciar l'estalvi energètic i les energies Això significa que aquest consumidor és culpable d'aquests fets? Ho sigui o no, el

renovables des de fa vint anys, s'ha permès Construcció de nous habitatges a la Vall d'Aran.

que la situació arribi a nivells difícilment

que és evident és que sense la seva deman-

resolubles a curt termini i amb l'opinió públi-

da l'oferta de determinats productes o ser-

aplicar perfectament a d'altres qüestions.

d'energia mitjançant sistemes solars passius

ca "sensibilitzada" per una possible inte-

veis seria nul·la o molt més reduïda.

Diu que el gran estalvi energètic que es pot

i actius, ús de materials ecològics, estalvi

rrupció del subministrament elèctric.

La paraula demanda és, potser, la qües-

produir en els propers vint anys, a través de

d'aigua potable, etc), els seus efectes bene-

tió clau que cal abordar i, molt concreta-

la tecnologia amb nivells elevats d'eficièn-

ficiosos quedarien probablement superats

Si la primera qüestió clau que es plan-

ment, quins poden ser els mecanismes, sí

cia, pot ser superat un altre cop si la deman-

per la destrucció d'aquest territori d'elevada

tejava era la reformulació de la demanda, la

existeixen, que permetin assolir uns nivells

da, en comptes d'estabílitzar-se í disminuir,

qualitat mediambiental i pels efectes nega-

segona és si l'actual sistema econòmic és

compatibles d'aquesta demanda amb el

continua creixent il·limitadament

com a

tius de l'increment de població impossibles

capaç d'assimilar aquesta demanda respon-

medi ambient. És evident que això s'escapa

resultat dels nivells creixents de confort. El

d'absorbir per aquest indret (augments dels

sable? Amb els criteris actuals de creixe-

de l'àmbit estrictament arquitectònic i urba-

panorama no és molt esperançador si recor-

residus urbans, de la contaminació dels

ment il·limitat i insostenible possiblement

nístic per les seves implicacions econòmi-

dem que això s'agreujarà amb la incorpora-

gasos d'efecte hivernacle pel major trànsit

que no. Però si no es fa, la crisi ecològica

ques, socials i culturals, però creiem que

ció dels països en vies de desenvolupament

de vehicles, del soroll, etc).

acabarà afectant al mateix sistema. Ens tro-

només des d'un vessant general és possible

al sistema de mercat imperant, els quals

assolir la problemàtica mediambiental i un

assoliran nivells similars de consum de

La problemàtica mediambiental

civilització,

nivell sostenible per a la nostra societat glo-

matèries primeres i d'energia i de producció

bal i tzada, ja que fer-ho parcialment només

de contaminants.

retardarà el problema en el temps.

bem davant d'un gran repte per a la nostra

Els problemes mediambientals, doncs, no es resolen només des de la tecnologia,

on

els

ciutadans

ja

han

començat a organitzar-se i a proposar solucions més que viables i que els responsables polítics encara no sembla que s'hagin agafat

Tornant al fet de l'ampliació de Baquei-

com sembla que, per a la nostra tranquil·litat,

En aquest sentit, és força entenedora la

ra-Beret, i fent un supòsit que s'hi apliqui

es defensa, ja que els sistemes naturals tenen

tesi proposada per l'autor Jorgen S.Norgard4

tota la tecnologia actual, pel que fa a crite-

una capacitat de càrrega determinada. El que

Com ja es deia inicialment, aquestes

sobre la demanda energètica, que es pot

ris mediambientals en l'edificació (estalvi

ens ve a dir Jorgen S.Norgard és que les pos-

reflexions s'escapen de l'àmbit arquitecte-

seriosament si no és per raons electorals.

EL

REPORTATGE

CONSTRUCCIÓ

nic i urbanístic, però, són el rerafons que té

SOSTENIBLE

L'Informatiu PRIMERA QUINZENA 0

ració del planejament urbanístic general,

tot professional vinculat al món de la cons-

depenent bàsicament de la millor o pitjor

trucció preocupat pel medi ambient.

actitud democràtica dels governs municipals i que massa sovint s'acullen als "mínims democràtics" (mínims legals) de la normativa, no havent-hi cap garantia que fes aportacions ciutadanes siguin tingudes en compte quan s'està qüestionant un mode! territorial

Resoldre aquesta enorme contradicció no és l'objectiu d'aquest article, però sí que

amb elevades conseqüències

mediambientals i evidents guanys econòmics al darrere? Per què no hi ha una major

ho és determinar certs mecanismes o actituds clau que, al nostre entendre, poden fer

incidència sobre els ciutadans per un con-

avançar cap a la direcció desitjada. Actual-

sum responsable i no només quan ja és mas-

ment podem dir que tenim perfectament

sa tard com és el cas de les reserves d'ai-

identificades les causes de la problemàtica

gua?

mediambiental i les seves gravíssimes con-

Entenem que la resposta a aquestes i

seqüències que ja comencem a patir. Per

moltes altres qüestions és sens dubte legis-

una altra banda, des de fa anys es van rea-

lativa, és a dir política. Els instruments han

litzant fòrums, conferències, tot tipus de

de ser clars i objectius, no dependre de

debats o publicacions elaborades des de la

voluntats i, fonamentalment, han de concre-

mateixa Administració o entitats privades

tar solucions viables i precises aplicables a

que detallen els problemes mediambientals

tots els àmbits. Actualment, gaudim d'a-

i que donen les possibles pautes d'actuació.

quests instruments? És clar que el model

Aleshores, per què no s'apliquen? Per què

territorial que s'està aplicant és sostenible?

com a professionals de l'arquitectura tenim

Les directrius del planejament urbanístic

tan poques eines normatives i acaba sent

general i el derivat són obligatòries en l'àm-

moltes de les vegades un acte de bona

bit mediambiental? Existeix una legislació

voluntat amb el client? Per què com a ciu-

general que obligui a tots els edificis l'efi-

tadans podem intervenir tan poc en l'elabo-

ciència energètica i l'ús de les energies reno-

... para todas las SOLUCIONES

LKN Sistemes ofrece a Arquitectos, Aparejadores, Ingenieros y profesionales

fií

-

Información

- Asesoramiento

técnico

- Estudiós de viabilidad

- Balances

- Esquemas

- Presupuestos

ejecutivos

con el fin de facilitar la aplicación de la energia

o

solar

tèrmica

del

sector:

e

LKN Sistemes se ha consolidació, con

en la

mas de 25 anos de experiència,

construcción.

como empresa de reconocido prestigio

LKN Sistemes respon d e así a la

y punto

de referència

para los

incorporación de la energia solar

profesionales vinculados a la energia

tèrmica en las disposiciones oficiales,

solar.

ordenanzas

Desde su fundación en 1977, ha

municipales,

requisito5 de la edificación, etc,

proyectado y dirigido mas de 2.000

por parte de ayuntamientos,gobiernos

ínstalaciones de energia solar tèrmica.

autonómicos y gobierno central.

Fruto de este trabajo continuo, LKN Sistemes ha desarrollado una tecnologia

Àmbitos de Actuación

© oc

pròpia U Natura de la Fundació C a l » du Catalunya Son del R (IJOOmn ihród) 108 m" de eotector lohr a i M

- Vivienda colectiva y unrfamilïar

Cortina y nleftcdón LKN por meló radontt (J.OOQm')

- Complejos deportivos

Arquitecte: FcafUu • liualarfor: forfti I

- Complejos santtaríos - Hostelería y turismo - Educación

tanto

en el d i s e n o d e

Ínstalaciones como en la fabricación de:

LKN-90

(mas de 50.000rm )

- Acumuladores - Intercambiadores deACS - Tubería y accesoríos LKN soldables

Ui

por polifusión - Sistema de calefacción por suelo radïante para vivíendas, pisrinas...

Pollj. ind.CoojOii • CV M M Pujol - LLERONA • Apdo. I I 08520 LES FRANQUESES DEL VALLÈS • Barceloní

Tel. 93 840 29 33 • Fax 93 840 29 42

- Siscemas de regulación, c o n t r o l y telegestión LKN

^QUINZENA OCTUBRE 2002

Aquesta fotografia és representativa de qualsevol sector industrial a l'Estat espanyol. És una llàstima que no s'hagi considerat la possibilitat d'utilitzar les immenses superfícies d'aquestes cobertes per Instal·lar-hi elements de captació solar (tant tèrmics com fotovoltaics) o bé jardins elevats que ajudarien enormement a minvar l'efecte radiant del territori construït.

tor com del general i la regulació amb les diverses administracions implicades. També hauria d'establir els mecanismes de participació directa durant les diferents fases de tramitació, ja sigui en forma de consell consultiu ciutadà, o altres. I, finalment, dotar-la de recursos senzills que la recolzin davant aquelles institucions on no quedi clar l'interès públic dins dels objectius del planejament (en el cas de les institucions municipals, les majors competències atorgades per aquesta llei haurien d'anar acompanyades de major protecció de la participació ciutadana).

La ciutadania interessada a participar en el planejament urbanístic coneix i es preocupa pel territori on viu i sap què hi pot guanyar i què pot perdre9. És per això, que

Aquestes infraestructures s'han ocupat

ment urbanístic. No és la nostra intenció fer-

sovint per àrees comercials, desitjades tam-

ne una anàlisi, ja hi ha els experts en la

Fins ara el model territorial escollit,

bé pels polítics pels beneficis econòmics

matèria, però sí extreure'n una primera

principi bàsic democràtic i un indicador

amb la connivència de molts polítics locals i

immediats a les arques municipals, i acces-

impressió que sorgeix en contrastar-la amb

fonamental pel desenvolupament sostenible

independentment de la grandària del muni-

sibles només en cotxe la gran majoria de les

l'experiència professional i amb la participa-

de tota societat.

vables? Existeix una normativa de rang superior que racionalitzi el consum d'aigua?

cipi, ha implicat l'ocupació del territori5 que

la participació ciutadana constitueix un

ció activa com a ciutadans en les propostes

Actualment ja existeix el coneixement

Alguns dels efectes ja coneguts per

alternatives a la revisió del Pla general d'or-

de com han de ser els instruments per un

gent de les grans ciutats per l'encariment

aquest model territorial són l'increment de

denació urbana d'un municipi proper a Bar-

desenvolupament urbanístic sostenible10 i és

dels habitatges (afavorit per la reducció

problemes de trànsit i la contaminació pels

celona menor als 10.000 habitants.

el moment de posar-los a la pràctica. En

dràstica des de l'any 1993 de la promoció

gasos d'efecíe hivernacle, la reducció del

d'habitatge protegit per l'Administració}.

teixit econòmic de les ciutats o dels barris

el mercat ha consolidat expulsant a molta

7

L'urbanisme és una funció pública on la participació

ciutadana

és

aquest sentit, l'articulat de la Llei és massa

fonamental.

genèric í entenem que seran desenvolupats

Creiem que l'articulat on es descriuen els

en el posterior Reglament o bé per Decret tal

gran majoria dels casos, a partir del model

l'empobriment sociocultural de les noves

mecanismes d'aquesta són insuficients i

com indiquen les disposicions finals. Con-

extensiu, poc dens en l'edificació i sense

àrees exclusivament residencials, una ocu-

que "cal elaborar des del Departament de

ceptes com "la utilització progressiva de les

barreja d'usos (model que consumeix molt

pació preocupant del territori, l'increment

Política Territorial i Obres Públiques,..., la

energies renovables", "una política eficaç

territori, és car per la gran superfície de via-

del consum d'aigua potable i un llarg etcè-

guia de participació ciutadana de suport als

ri que requereix, afavoreix la mobilitat amb

tera.

municipis per a l'elaboració del programa de

racional del territori i del medi ambient", "la

participació, document obligatori en la

configuració de models d'ocupació del sòl

Les zones ocupades ho han estat, en la

propers on se situen les àrees comercials,

cotxe en detriment de la dels vianants, etc).

Les infraestructures s'han anat consolidant com a unió d'aquestes noves àrees d'ús

El planejament urbanístic Fa poc ha estat aprovada la Llei d'urba-

memòria dels plans d'ordenació urbana

que evitin la dispersió en el territori" s'han

municipal"*.

de desenvolupar de manera precisa i con-

residencial amb les àrees de treball i de ser-

nisme a Catalunya on per primer cop s'in-

Una guia que hauria de posar un espe-

veis. 0 n'han anat apareixent de noves a

trodueix el concepte de sostenibilitat i l'ava-

cial èmfasi en l'etapa prèvia on es definei-

causa del col·lapse viari al marge, moltes

luació d'impacte ambiental en el planeja-

xen els objectius tant del planejament direc-

vegades, de la qualitat mediambiental i paisatgística del territori. Pel que fa a aquestes infraestructures, el desplaçament d'habitants del Barcelonès a la segona corona

d'estalvi energètic general", "la utilització

vertír-se en instruments objectius i eficaços (per posar un exemple de concreció en la mateixa Llei, destacaríem, sense discutir si la quantitat és la necessària, la reserva de sòl corresponent al 20% del sostre per a la construcció d'habitatge públic com a manera de "lluitar contra la pobresa").

metropolitana (la primera ja va quedant

L'ampliació del Pla estratègic metropo-

esgotada), la desestructuració territorial, la

lità a 36 municipis de l'entorn de Barcelo-

inadequada gestió urbanística municipal en

na, amb una superfície de 628 quilòmetres

massa casos o les superposicions de com-

quadrats, on viuen gairebé tres milions d'ha-

petències entre les diferents administra-

bitants, és vist amb preocupació peis dese-

cions, entre d'altres, ha fet que aquestes

quilibris territorials que poden sorgir, tal

hagin anat apareixent en el territori resolent

com va quedar de manifest en el debat que

la necessitat exclusivament viària sense

va tenir lloc a la sala d'actes del Col·legi

tenir en compte les característiques de l'en-

d'Arquitectes de Catalunya el dia 5 de juny

torn geogràfic6.

d'enguany. Si la primera corona metropolità-

EL HEPORTATOJ,

CONSTRUCCIÓ

na queda integrada en aquest "nou centre",

SOSTENIBLE

vida dels ciutadans metropolitans ni de la

és força evident que les anomenades segona

resta del territori". Cal que tots els interlo-

i tercera corona rebran una pressió urbanís-

cutors afectats per aquest nou disseny terri-

tica més intensa així com els equipaments i

torial ho facin en igualtat de condicions i

infraestruciures no desitjats per aquest nou

que, sobretot, els ciutadans i entitats cívi-

centre urbà11. Amb l'inconvenient que en

ques que es preocupen pel territori puguin

aquests municipis petits la gestió municipal

participar activament. En cas contrari, el

obeeix massa sovint a interessos econòmics

disseny deï nostre futur serà al marge dels

particulars i molt susceptibles de rebre favo-

ciutadans i un cop més es farà més evident

rablement les "pressions externes" dei nou

l'actual distància entre els

centre metropolità en benefici propi. Així, hi

els representats.

representants i

ha el perill que, lluny de fer un front comú i plantejar un disseny territorial supramunictpal i sostenible que contraresti la nova orga-

Una xarxa cívica per a la sostenibilítat

nització territorial com a conseqüència de l'enorme

potencial

metropolità,

alguns

governs municipals continuïn despatxant el planejament urbanístic amb un instrumental molt pobre, basat en els mínims normatius, i amb poca voluntat de fomentar la participació ciutadana i les opinions alternatives que, lliures de !a pressió dels interessos econòmics particulars, són capaces encara

En aquest sentit seria força interessant la formació i consolidació d'una xarxa cívica per a la sostenibilitat, a partir dels col·lectius ciutadans preocupats per assolir una societat i una gestió de! territori sostenibles, que ja estan sorgint en funció dels problemes que estan apareixent en l'àmbit local, i que fos capaç de proposar solucions viables i sistemàtiques a les nostres administra-

Pel que fa a l'eficiència energètica en

Codi tècnic de l'edificació de la Llei d'orde-

cions. Les causes de la formació d'aquests

els edificis, fou en la Directiva Comunitària

nació de l'edificació que inclourà aspectes

col·lectius no són pas arbitràries, ben al

93/76/CEE on es marcà l'objectiu de limitar

mediambientals, mitjançant noves exigèn-

L'argument que Barcelona no ha de per-

contrari, són la resposta a una visió massa

les emissions dels gasos d'efecte hivernacle

cies energètiques més estrictes als compro-

dre competitivitat i àrea d'influència en la

economicista de Ja gestió imperant de les

en els estats membres mitjançant la millora

misos de Kyoto relatius a la reducció d'e-

zona de la Mediterrània no ha de ser a cos-

ciutats í del territori que els ciutadans per-

de l'eficiència energètica dels edificis". Cal

missions d'aquests gasos11.

ta de malmetre el territori i la qualitat de

ceben com a molt negatives.

dir que a l'Estat espanyol ja s'ha finalitzat el

de tenir una visió del benestar col·lectiu i dels interessos generals i presents futurs.

UN TRANSPORTE DE LUZ INCREÏBLE SOLATUBE es una claraboya tubular de alto rendimiento. Fàcil de instalar, ahorra tiempo y dinero.

Permite iluminar con luz solar aquellas zonas que hasta ahora era imposible y de una forma natural y ecològica, incluso los días nublados.

No transmíte densaciones, los rayos UV. diferencia de metros.

calor ni produce conbloqueando ademàs Podemos salvar una cotas de hasta 7

Una nueva solución simple, fiable y econòmica de aportar luz natural a su hogar o lugar de trabajo.

Garantia por 10 aiïos.

Ctra. de Olesa, 288 Tel. 93 733 61 72 info@benquin.net / www.benquin.net

Al nostre entendre, més que una certifi-

CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

£ A -i'J.NZENA OCTUBRE 2002

elaboració, que minimitzessin la producció de residus, potenciessin la coberta ecològi-

REPORTATGE

gint al fibrociment" 1 *.

"L'aparició de la diferent

normativa

ca com a element eficaç, sobretot en les

sobre els residus a Catalunya" també és un

grans ciutats, per reduir la temperatura i els

avenç

contaminants

humitat

impostos als residus destinats a l'abocador

ambientals 15 , i que també potenciessin l'a-

per potenciar el reciclatge i aprofitament de

i incrementar

la

important

Però,

lluny

d'aplicar

plicació de sistemes solars passius amb què

residus, tal com ja es fa en altres països

la mateixa arquitectura, amb molt poca tec-

europeus, a Catalunya encara s'està lluitant

nologia i un sobrecost moderat, pot assolir

contra els abocadors no controlats o ens tro-

un estalvi energètic per damunt del 6 0 % i

bem que molts professionals de la construc-

un llarg etc.

ció desconeixen aquesta normativa, que

Actualment existeix l'etiquetat ecològic

existeixen ajuntaments on no s'aplica el

europeu de productes, regulat pel Regla-

Decret 2 0 1 / 9 4 i, per tant, no es demana la

ment (CEE) núm. 1 9 8 0 / 2 0 0 0 , de caràcter

fiança, que la recomanació per part dels

voluntari i que s'aplica a una gran diversitat

ajuntaments pel que fa a dipòsits controlats

de

certificació

de terres i runes és reduïda, que ets ajunta-

mediambiental per als edificis, igualment

ments no poden complir el Decret per man-

voluntària, que concedeix l'US Green Buil-

ca de recursos, e t c . " "

productes.

També,

la

ding Council als Estats Units.

La Normativa és una eina tècnica, però

Entenem com a molt necessàries totes

també la traducció d'un rerafons ideològic,

les actuacions voluntàries que tinguin com a

igual que la dotació econòmica que es dóna

objectiu informar i potenciar en el ciutadà el

als organismes encarregats de la seva apli-

consum responsable. Però, tal com ja hem

cació, així com l'agilitat en el procés d'ela-

dit,

boració.

un cop coneguda

la

problemàtica

mediambiental i la seva enorme complexi-

En aquest sentit, seria convenient trac-

tat, cal passar a l'acció. Una acció genera-

tar la problemàtica mediambiental en l'ar-

litzada i obligatòria per a tothom que cada

quitectura

cop és més urgent i que la classe política,

d'una manera global i no com una suma de

que té el poder per fer-ho, no aplica d'una

problemes a resoldre. Les dues disciplines

manera contundent malgrat que molta part

són complexes, on intervenen aspectes tèc-

i en el plantejament urbanístic

de la societat civil ho reclama per al bé

nics i econòmics, però també culturals i

comú de tota la humanitat i del planeta.

socials. Tractar-los d'una manera exclusiva-

És ben cert que al nostre país s'han fet

ment tècnica, creiem que seria un desencert

grans avenços normatius, impulsats o obli-

i és per això que caldria defensar la certifi-

gats per la normativa europea. Un exemple

cació mediambiental tant en l'arquitectura

ha estat la Normativa solar per a l'aigua

com en el planejament urbanístic.

calenta sanitària al municipi de Barcelona,

La gravetat del problema mediambien-

obligatòria a partir d'una despesa superior a

tal, que ja ha començat a afectar també els

292MJ útils en càlcul de mitjana anual que

països rics (amb la greu sequera soferta als

significa a partir d'uns 16 habitatges (tenint

EUA, les darreres inundacions europees, la

en compte un consum de 3 5 litres/persona,

ja coneguda pluja àcida, la contaminació de

un salt tèrmic anuai de 30°C i 4 persones

les terres de cultiu deguda a la producció

per habitatge), quedant-hi exclosos els habi-

agrícola industrialitzada o els problemes de

tatges unifamiliars aïllats i en filera. Aques-

salut deguts a la producció ramadera també

ta normativa ha impulsat a d'altres municiFotografies corresponents a la variant de Cardedeu-Uinars al Vallès Onental pel pas proper al Parc Natural del Montnegre-Corredor (espai PEIN). Aquest pas farcit d'infraestruclures amb els corresponents espais (carretera de les Aigües amb dos carrils, l'autopista A-7 amb 6 carrils actualment, la variant de Cardedeu i el seu desdoblament futur amb 4 carrils en total, un camí d'accés veïnal inicialment sense pavimentar, el futur TGV travessant la variant i l'A-7 amb un pas elevat, el tren convencional, el gasoducte i el futur transvasament de l'aigua de la Roïna) mereixia un tractament unitari d'aquestes per minimitzar l'impacte mediambiental i paisatgístic i estudiar alternatives menys agressives a partir de l'ús de les infraestructures ja existents, així com la necessitat de la coordinació entre les diferents administracions involucrades (municipal, autonòmica i estatal).

La manca de gestió supramunicipal ha fet que el municipi de Cardedeu resolgui en teoria ei seu greu problema viari, degut a la comarcal que el travessa, i el traspassi al municipi veí de Llinars del Vallès.

EL

industrialitzada, e t c ) , requereix actuacions

pis a efaborar-ne una de pròpia, però, tenint

legislatives àgils i preventives, invertint els

en compte que les tipologies excloses repre-

recursos necessaris perquè així sigui. Des de

senten un gran volum en la construcció en

la Cimera de Río a l'any 1 9 9 2 els avenços

aquests darrers anys en l'àmbit català, seria

fets pels nostres governants han estat molt

un lamentable error no incloure-les en les

inferiors a les expectatives creades i, pel que

futures normatives solars.

sembla, així ha estat també a la Cimera de

Un altre ha estat la prohibició de les varietats més perilloses de l'amiant en í'àmbit europeu en el anys 1984 i 1993, sí bé la varietat d'amiant blanc no ha quedat definitivament prohibida a l'Estat espanyol fins al desembre del 2 0 0 1 amb una pròrroga d'un any. Ara bé, "cal recordar que el més gran

cació energètica, caldria una certificació

compte a més altres aspectes com són l'efi-

dels fabricants d'aquest producte a l'Estat

mediambiental de compliment obiígat en els

ciència en l'ús de l'aigua i el seu reciclatge,

espanyol, Uralita, SA, fabrica i comercialitza

edificis que oferís una valoració global de

E'ús de materials respectuosos amb ei medi

també les mateixes plaques però sense les

les solucions mediambientals. Si bé l'estal-

ambient a partir de l'ecoetiquetatge corres-

fibres d'amiant blanc, per tal de conservar el

vi energètic i fa reducció d'emissions de

ponent i obligatori, la qualitat de l'aire inte-

seu mercat internacional en països on fa

Johanesburg celebrada el mes de setembre d'enguany. Seria lamentable, a més d'èticament reprovable, que el criteri acabés sent purament econòmic, és a dir, esperar a actuar quan les despeses generades per aquestes catàstrofes superin els beneficis del nostre sistema productiu insostenible".

Els professionals de l'edificació i del

gasos d'efecte hivernacle és molt important,

rior resultant, l'emplaçament més respec-

molt de temps que està prohibit tot tipus

planejament

aquest tipus de certificació hauria de pre-

tuós amb l'entorn, l'ús de materials cons-

d'amiant. Mentrestant, al nostre país, ens

dèiem, normatives globals eficaces, però

miar aquells edificis que tinguessin en

tructius de baix consum energètic en la seva

quedem amb l'amiant que es continua afe-

també, llocs on es pugui trobar la informa-

urbanístic

necessiten, com

SUELOS DE AUTENTICA MADERA MACIZA

sensacion natural Las tarimas macizas Junckers son auténticas, e inigualables. Las de madera de Haya, porejemplo, estan secadas mediante prensada, lo cual tas hace màsdurasy resistentes. También fabrícamos tarimas de Sytvaket I Haya oscura), Roble, Merbau yTabla Ancha (tablas de 129 mm de ancho).

Los suelos de madera maciza Junckers, no crean alergias, ni electrlcidad estàtica y son suelos para toda la vida.

Se instalan acabadosdefàbrica, ya sean barnizados o al aceite. No hay que lijarlos, o barnizarlos, una vez instalados y su excelente barniz protegerà (a superficie de la madera durante muchos arïos.

Però lo mejor, si quiere saber mas sobre los suelos Junckers, es que nos llame at 901116 507 (telefono de coste compartido).

JUNCKERS A

N A T U R A L

Junckers Ibérica, S.A. - Clra. Villaverde a Valtecas, Km 3,5 - C.T.M. Sector 8 - Nave 10 - 28053 Madrid Telf.r 91 507 57 19 - Fax: 91 507 56 53 - e-mail: junckersiajet.es - Internet: www.junckers.com

F E E L I N G

INZENA OCTUBRE 2002

ció i les eines pràctiques per assolir un resultat acceptable, des del punt de vista de la sostenibilitat. Si bé actualment ja existeix diversitat d'informació (llibres, guies o manuals editats per diferents institucions públiques, etc), caldria una sistematització i centralització d'aquesta perquè no fos el

professional qui realitzés la recerca de manera individualitzada, amb el perill que comporta d'obtenír-ne una visió parcial.

La funció de l'ensenyament universitari i la formació continuada professional hi juguen un paper primordial, i és necessària la col·laboració entre les dues institucions,

Empresa asociada a APERCA y colaboradora del IDAE Proyectos llave en mano: • • •

C O N S T R U C C I Ó SOSTENIBLE

quant a fer compatibles els continguts i la metodologia a impartir, i també entre els diferents col·legis professionals (arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers de camins, etc).

A diferència de les carreres universitàries, on els plans d'estudis fixen els continguts dels perfils professionals, la major flexibilitat dels col·legis professionals permetria organitzar cursos periòdics de formació capaços d'anar incorporant i consolidant els nous problemes mediambientals. La participació d'estudiants universitaris, mitjançant l'ús de crèdits lliures, seria una bona manera d'apropar els continguts mediambientals als futurs professionals d'una fornia estructurada mentre certs plans d'estudis no els incloguessin", òbviament, aquest treball conjunt

EL

REPORTATGE

permanent podria constituir la base per a la reforma d'aquests, pel que fa a la incorporació de les consideracions mediambientals.

En funció dels diferents perfils professionals i les seves respectives responsabilitats, aquests cursos podrien organitzar-se en diversos mòduls on la suma de tots proporcionés una exhaustiva visió de conjunt (coneixement de la normativa actual, estudi de les diferents qualificacions o etiquetatges voluntaris arreu del món en edificació i planejament urbanístic, estratègies projectuals arquitectòniques i urbanístiques, coneixement del cicle de vida dels materials, ús de sistemes constructius respectuosos amb el medi ambient, eines de càlcul per a l'estalvi energètic tant en l'execució com en el funcionament posterior aplicables en l'edificació i en el planejament urbanístic, estalvi i reciclatge d'aigua, residus i reciclatge de materials de la construcció, etc).

L'èxrt, però, d'un curs d'aquestes característiques, creiem que seria a partir de l'aplicació d'un seguit d'eines pràctiques que facilitessin l'activitat professional en els diversos camps, és a dir, que un cop finalitzat aquest, el professional tingués tota la informació per dur-la a la pràctica.

Entenem que una col·laboració permanent d'aquest tipus en l'àmbit del medi ambient entre la universitat i els diferents col·legis professionals constituiria un objectiu ambiciós, on la millor formació dels tècnics, tant si treballen de manera liberal, com per l'Administració o l'empresa, seria un primer pas per afavorir la incorporació dels paràmetres mediambientals en diferents sectors de la societat. És evident que l'acció professional individual no és suficient, però marcaria una tendència favorable.

Pequenas y grandes instalaciones energia solar tèrmica ACS y calefacción por su suelo radiante, alimenta do por placas térmicas solares.

Calefacción por suefo radiante de naves y agua caliente para procesos indústria les.

Instalaciones fotovoltaicas aisladas de todo tipo y con conexión a la RED.

Distribución en exclusiva: CONERGY-Systems • Estructuras metàlicas en aluminio de alto rendímiento para soporte de paneles solares en cubiertas planas o inclinadas.

• Soportes de paneles herméticos para sustituir cubiertas de teja, etc.

• Seguídores solares.

CONSOLAR • Acumuladores de ACS con estratificactón forzada y dotado de sistema anti'legionela.

ANTEC • Paneles fotovoltaicos con célula de silícío amorfo embutida entre dos cristales sín marco, dimensiones 1200 x 600 x 9 mm. para fachadas y marquesinas.

ZEUSOLAR S. L Rosselló, 79 • 08029 Barcelona Tel. 934 100 332 • Fax 935 323 330

info@zeusolar.com • www.zeusolar.com

construcció i medi ambient organitzades pel CAATB i celebrades a Terrassa l'any 2002.

GEOPAYMA

CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

;NA OCTUBRE 2002

L'accés a la informació

EL

REPORTATGE

urbanística són fonamentals per assolir un

compromesa, avançar-se amb esperit cons-

Fomentar l'arquitectura envers la ciutadania

L'accés a la informació és una altra eina

nivell satisfactori de paràmetres mediam-

tructiu i crític a les directrius polítiques i de

com a disciplina que encara té molt a inves-

clau. En aquest sentit la pàgina electrònica

bientals, i que això no ha de ser un fet aïllat

les diferents administracions són funcions

tigar i molt a dir sense caure en el parany

de l'Agenda de la Construcció Sostenible del

exclusiu del "discurs tecnològic".

ja que la qualitat no implica necessàriament

que, al nostre entendre, han d'exercir els

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics

desviaments pressupostaris que la nostra

col·legis professionals.

de Barcelona www.csostenible.net consti-

societat no pugui assolir.

Des dels àmbits polítics i de les admi-

En definitiva, recuperar un paper actiu

nistracions calen normatives que reconduei-

tueix un bon referent a molts professionals

Per una altra, també són interlocutors

en la societat i que li sàpiga transmetre que

xin el consum actual a un consum respon-

que, en el dia a dia professional, cerquen

amb les administracions. Juguen un paper

el "servei arquitectònic suposa una presta-

sable. Són instruments necessaris perquè el

informació general 0 nova, solucions concre-

rellevant en l'elaboració de tes lleis que

ció intel·lectual, cultural i artística profes-

conjunt de la societat modifiquí els seus

tes, materials, etc.

regulen el sector i així hauria de ser en els

sional" i "que una bona qualitat arquitectò-

hàbits no sostenibles.

aspectes mediambientals.

nica millora la qualitat de vida i la relació

Sí els col·legis professionals són "admid'institució avalada

En l'àmbit de la investigació també ha

professionalment que arriba allà on les admi-

de ser l'interlocutor entre el professional i

nistracions impròpies,

nistracions pròpies no poden arribar" 2 ente-

l'Administració i ha de defensar que aques-

dels ciutadans amb el seu e n t o m " n .

Aquestes són algunes de les reflexions que han anat sorgint en la pràctica professional, acompanyades també de molts dub-

Algunes reflexions finals

tes. Però, el que és indubtable és que,

nem que els correspon un paper important

ta no sigui a costa del col·lectiu professional

És indubtable que l'elecció de certs tipus

en la sensibilització de la societat pel que fa

com succeeix en el camp de la investigació

de materials, dels sistemes constructius, de

a les polítiques mediambientals aplicables a

científica a l'Estat espanyol. Actualment,

l'organització espacial, del tipus de refrigera-

í que aquest té un creixement anual del

l'arquitectura i el planejament urbanístic.

els honoraris professionals í el temps de

ció 0 calefacció són decisions preses pels tèc-

2 % M , el nostre col·lectiu hi té una gran responsabilitat, ens agradi 0 no!

Per una banda, els col·legis professio-

redacció d'un projecte amb sistemes cons-

nics que poden millorar considerablement la

nals són interlocutors amb la ciutadania i

tructius innovadors (sistemes prefabricats,

qualitat i funcionament d'un edifici. És a dir,

sensibilitzar-la seria una excel·lent manera

incorporació de paràmetres mediambientals

és a les seves mans reconduir la demanda

de fomentar una major demanda d'una edi-

com ara sistemes solars actius i passius d'es-

d'edificis cap a una arquitectura capaç d'in-

ficació i un planejament urbanístic sosteni-

talvi energètic, etc.) són els mateixos que dis-

novar i ser al mateix temps respectuosa amb

bles, és a dir, proporcionaria el coneixement

senyat amb sistemes convencionals. Creiem

el medi ambient Entenem que l'aportació

necessari al ciutadà perquè exercís el seu

que es comet un error greu perquè arribarà un

professional que pot fer el nostre col·lectiu no és gens menyspreable.

poder com a consumidor (els tècnics redac-

moment en què el col·lectiu, el qual està

tors dels projectes, davant la demanda crei-

demostrant una gran professionalitat,

xent, haurien d'incorporar els paràmetres

podrà assolir tot el risc de la responsabilitat

mediambientals i el mateix succeiria als pro-

que implica la innovació i menys quan la

motors). També creiem que és la seva funció

seva remuneració no hi està en consonància.

explicar que la qualitat arquitectònica

i

no

Proposar nous models, generar opinió

1 2 3

0 Pals 13-12-01 0 Pals 5-1-02 Wordlwatch Institut. L'estat del món 2002. Centre Unesco de Catalunya 2002, pàg.115. "Segons un estudi estimat els creuen de tot el món aboquen al mar unes 90.000 tones diàries d'aigües brutes i escombraries sense tractar".

4 5

Jorgen S. NorgarrJ: "Energia para el marians1', pag. 40 "Si se analiza la propuesta que incluye el Pian Territorial de Cataluria, se constata ia intenciün de ocupar con suelo urbano casi todo el lerrriofio llano (<20% de pendiente) de Cataluna en un horizonte próximo, en el ano 2012, y ahí no se tiene en cuenta la nueva moda turística de ocupar el interior y el monte que alimentaré la superfície construïda, así como las pendientes superiores al 20% {Ecologia Urbana-. Salvador Rueda y Palenzuela, Beta editorial, Barcelona 1995)

6

Vegeu fotografies corresponents a la variant de Cardedeu-Uinars al Vallès Oriental pel pas proper al Parc Natural del MontnegreCorredor (pàgina 50).

7

És molt alliçonador l'exemple del centre comercial Mataró-Parc al municipi de Mataró que, com molts altres centres comercials, es troba als afores de la ciutat i que ofereix multitud de serveis, inclosos sales de cinema. Si ja de per si el petil comerç dei centre històric ja havia patit una greu recessió amb motiu de les àrees comercials properes a la ciutat de Barcelona i moltes sales de cinema estaven en números vermells, l'aparició d'aquest nou centre va provocar el tancament definitiu d'aquestes últimes, i és força evident que tots els negocis sorgits al seu voltant han vist reduïda la seva clientela i de retruc l'activitat econòmica d'aquests barris també ha sofert un empobriment perillós.

8

Moció presentada pel diputat d'ERC sobre política urbanística que preveu els mecanismes de participació ciutadana en els plans d'ordenació urbanística municipal. Maig de 2002.

9

"El disseny ecològic comença amb el coneixement íntim d'un lloc concret, per tant, és a escala petita í directa, responsable tant davant la població local com les condicions locals. Sí som sensibles als llocs podrem habitar-los sense destruir-los", Pep Puig, article titulat: "La ciutat sostenible: un procés de transformació", pàg. 190. Girona: Universitat de Girona i Ajuntament de Girona, 1999.

10 Aquestes publicacions en són una mostra: Instituto para la DiversificaciÓn y Ahorro de la Energia i la Fundació Privada Ins-

tenint en compte que el 4 2 % del consum energètic total europeu pertany a l'edificació~

©

Des dels col·legis professionals cal defensar l'arquitectura (aquella feta amb dignitat, pensada per a les persones, respectuosa amb el seu entorn...) ja que la vulgaritat constructiva es defensa per si sola.

titut Cerdà: Eficiència Energètica y Urbanisme: Guia del Planea- 15 Es tracta de recuperar la capacitat que té l'arquitectura per assomiefitü urbanístico energèticament eficientelir el control climàtic a partir de mecanismes espacials senzills, Departament d'Indústria, Comerç i Turisme. Institut català de la econòmics, poc contaminants i amb un manteniment mínim en Energia. Direcció General d'Actuacions Concertades, Arquitectucomptes de confiar exclusivament en la tecnologia, que mal utira í Habitatge. Diputació de Barcelonaa. Col·legi d'Aparelladors i litzada ja està demostrant un elevat risc per a la salut humana Arquitectes Tècnics de Barcelona. Fundació Privada Institut com és el cas de l'aparició de la infecció per part del bacteri Cerdà.- Guia de l'Edificació Sostenible legionel-la, a causa d'un manteniment deficient de les instal·lacions d'aire condicionat.

11 No és estrany observar com en la revisió del Pla general d'ordenació urbana a Llinars del Vallès (Vallès Oriental), municipi amb poc sòl pla apte per a l'activitat industrial, aquest hi és present per les "pressions de la demanda externa" i se situa en zones properes al riu Mogent on s'ha previst una qualificació que el recuperi com a parc fluvial, en zones d'elevat valor paisatgístic qualificades de sòl de protecció de la biodiversitat o agroforestal d'especial interès o de protecció de les connexions biològiques.

També es pot observar com es permet l'ampliació d'àrees extractrves a frec amb els límits de l'espai PEIN del Parc Natural del Montnegre-Corredor que poden, segons la revisió proposada, convertir-se posteriorment en abocadors de residus sòlids urbans, tal com queda reflectit en els usos del sòl no urbanitzable (recordem que dels abocadors propers a Barcelona, alguns ja estan arribant al límit de la seva capacitat). El resultat final es una barrera de sòl industrial que aïlla definitivament ei poble de Llinars del Parc Natural.

12 Si s'està qüestionant el model consum i sta imperant, la carrera competitiva entre ciutats no s'escapa a aquest model: en comptes d'invertir grans sumes pressupostàries en esdeveniments i equipaments "faraònics" potser fora més equilibrat i just (sostenible?) invertir-ho en actuacions més modestes o ajuts al ciutadà per millorar la seva qualitat de vida.

13 El marc legal espanyol possible en aquell moment era la Uei d'ordenació de l'edificació i el Pla de qualitat de l'habitatge i de l'edificació. La seva aplicació possible era mitjançant l'aplicació de la Directiva SAVI, aplicació voluntària tal com ho va fer el País Basc, mitjançant un real decret o bé integrant-se en el Codi tècnic de l'edificació".

Actualment la Unió Europea ha elaborat una proposta de directiva del Parlament Europeu i del Consell relativa al rendiment energètic dels edificis (2002/C36/04) que serà desenvolupada per cada estat membre.

14 Agenda de la Construcció Sostenible, NewsleHer 22-juny 2002.

16 Lara Trujillo. L'Informatiu, núm. 197. Revista del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

17 Llei de ta gestió de residus (Uei 6/1993). Decret 201/1994, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. Decret 161/2001. Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (2001-2006).

18 Aquestes dades pertanyen al treball final de carrera realitzat per Lluís Cordero, en col·laboració amb el Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi d'Aparelladors i d'Arquitectes Tècnics de Barcelona, exposades en el curs La gestió dels residus de la construcció, organitzat pel mateix Col·legi.

19 El País 2-^02, pàg.51. En aquest article es parla de com mortes empreses d'assegurances, davant les pèrdues milionàries degudes a les catàstrofes naturals, cada cop més freqüents, s'estan convertint en "defensores de la urgència d'adoptar les mesures contra l'escalfament global de l'atmosfera".

20 Ja es parla de la possible revisió de l'actual Pla d'estudis 92 en els estudis d'arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya on seria el moment d'introduir en la formació del futur arquitecte els paràmetres mediambientals en l'edificació i en ef planejament urbanístic. No cal dir que aquests coneixements s'haurien d'impartir de manera interdisciplinària entre els departaments, que ès l'assignatura pendent d'aquests estudis.

22 Butlletí AB, núm. 84 de la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes. Entrevista realitzada per Marc Romà a Jesús Alonso, nou degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

23 Resolució del Consell Europeu (2001/C73/04) sobre la qualitat arquitectònica en l'entorn urbà i rural.

24 Instituto para la Diversificacion y Ahorro de la Energia i la Fundació Privada Institut Cerdà: Eficiència Energètica y Urbanismo: Guia del Planeamiento urbanístico energèticament e/ïdaiíe,

La contratacíón del Seguro Decenal de Danos establece una estrecha relación entre el cliente y la compania de seguros, en la que los aspectos tecnicos tienen especial relevancia, por lo tanto, es importante que tenga siempre en cuenta que la Aseguradora que elija tenga una sòlida estructura financiera, una implantación adecuada en Espana, una dilatada experiència y la mejor capacidad tècnica para suscribir correctamente los riesgos.

Fieles a estos príncipios, y para garantizar la calidad de nuestro Servicio, en ASEFA, hemos apostado por la especialización en el sector de la construcción, razón que nos permite ofrecerle los seguros mas completes que cubren las necesidades

Si busca un Servicio personalizado y la oferta més completa, cuente con el equipo humano y técnico del

líder del Seguro Decenal de Danos

4-

w 10

ASEFA 902 181 202

932 658 587

EMPRESES .QUINZENA OCTUBRE 2002

Nova gamma de balustrades i pilars de SAS | O AS presenta al mercat la I ^ J seva nova gamma de Balustres Sèrie 750 amb unes mesures més reduïdes per adaptar-se perfectament a escales, balcons i terrasses, llocs en què habitualment es disposa d'espais més petits. Per la seva alçada, aquest nou balustre resulta ideal per aquests espais atorgant-los una seguretat suplementària ja que amb el Passamà RB-180, en el sòcol i passamà de la balustrada respectivament, s'aconsegueix una alçada total de 91 cm.

El metre linial de la nova gamma destaca també pe! seu preu altament competitiu i ei mateix estàndard de qualitat de tots els productes SAS. Aquest balustre es fabrica exclusivament en blanc.

SAS presenta també, el nou Pilar PIL-22 de dimensions més reduïdes (22 x 22 cm) amb les característiques de tots els pilars SAS: encadellat que permet un encaix perfecte entre les peces amb la qual cosa s'aconsegueix un acabat molt acurat i un estalvi considerable en mà d'obra. Aquest pilar disposa dels seus Cobrepilars CK-28 i CP-28 amb acabat pla o en punta de diamant respectivament. Es fabrica en blanc i beix. ® Més informació: SAS Prefabricades de Hormigón SA Pg. Torras i Bages, 10 • 08030 Barcelona Tel.: 933 45 88 50 • Fax.: 933 46 17 13

sas@sas-sa.com • www.sas-sa.es

Grohe patrocina els Premis World Architecture I n dels esdeveniments 1 més importants de la XXI edició del Congrés Internacional d'Arquitectura (UIA), que es va celebrar aquest mes de juliol a Berlín i que compta amb la presència de més de 10.000 arquitectes de renom d'arreu del món, és ía cerimònia dels Premis World Architecture. Un jurat expert s'encarrega d'atorgar el premí al millor edifici de nova construcció del món. Grohe, un dels patrocinadors exclusius, participa en la presentació de la gala concedint ei premí a la categoria d'edifici públic cultural.

Peteir Korfer Schun, director general de Grohe, ens explica el perquè: "Els productes Grohe poden trobarse arreu del món, per exemple en el Reichstag de Berlin, en el nou aeroport d'Istanbul, a les torres Sears de Chicago o a l'òpera de Tòquio. Atès que els arquitectes són la clau per al nostre avenç, ens proposem aconseguir una creixent representació en esdeveniments en què el sector mundial d'arquitectura es trobi com aquest a Berlín".

En el marc del Congrés, se celebra també l'exposició internacional Comunicating Architecture, en la qual Grohe compta amb el seu estand en el qual arquitectes i projectistes poden veure els

Ü

Bons resultats d'Asefa del ler trimestre de l'any 2002

O

dissenys més innovadors de l'empresa alemanya, parlar amb els seus experts i ampliar informació sobre els seus productes més avançats.

Grohe, líder en aixetes, també participa activament en un altre dels esdeveniments més destacats de la UIA, es tracta de la inauguració d'una exposició que donarà la volta al món, anomenada Nova Arquitectura Alemanya. Aquesta mostra, començarà en el Gropíus Building de Berlín amb la presència del canceller alemany Gerhard Schròeder.

Una vegada més, la prestigiosa firma alemanya Grohe segueix a l'avantguarda de l'arquitectura i del disseny més exclusiu participant en els esdeveniments més rellevants del panorama mundial. ® Més informació: Grohe Espanya, SJV Botànica, 78-88 • Polígon Pedrosa 08908 L'Hospitalet de Llobregat Tel.: 933 36 88 50 • Fax: 933 36 88 51

wwW'grohe. es

I urant el primer trimestre de l'any, ASEFA, companyia d'assegurances especialista en el sector de la construcció, ha obtingut una producció en primes i recàrrecs de 12,53 milions d'euros, cosa que representa un increment del 9,37% respecte a la xifra enregistrada en el mateix període de l'exercici 2001.

El benefici net a 31 de març de 2002 ascendeix a 0,48 milions d'euros, un 581,58% més que en el mateix període de 2001.

La sínistralitat sobre primes adquirides pel trimestre ha estat d'un 29.20%, enfront del 37,18% registrada durant el mateix període de l'exercici anterior.

Des de la direcció d'ASEFA es mostra una clara satisfacció per uns resultats que confirmen la trajectòria positiva marcada des dels exercicis anteriors, destacant que seguirà treballant en aquesta Unia, concentrant els seus esforços en la consecució de la màxima qualitat de servei i la satisfacció dels seus clients i mediadors. ®

Més informació: ASEFA, S.A Assegurances i reassegurances Telèfon 914 32 09 55 Fax 914 32 09 50

ORNAMENTAL

Si desitja rebre més Nom Sí, desitjo rebre g informació envíi Adreça D Catàleg gratuït g aquest cupó a S 3 S C.R Població D Visita representant g Pg. Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50 Fax: 93 346 17 13 sas@sas-sa.com www.sas-sa.es^

\ \ VS

ALKORPIAN\\\)/ Làminas flexibles de PVC-P

para todo tipo de cubiertas (nuevasy en rehabilitaciónl con ALKORPLAN

SOLVAY

Tel 93 848 40 13 e-mail: valerie.hardy@solvay.com

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

Carretera del Montnegre, s/n.

Tel. 93 848 40 00 / Fax 93 867 55 17 08470 Sant Celoni (Barcelona) www.alkor.es

• - - — - J -

7

SOLVAY