INF021101

| O L•LE G I

t nombre de treballadors accidentats en la construcció no disminueix, tot i l'entrada en vigor, ara fa tres anys, d'una normativa específica i de l'aprovació de la Llei d'ordenació de l'edificació.

L'ordenació dels agents que intervenen en el

D ' A P A R E L L A D O R S

I A R Q U I T E C T E S

procés constructiu i l'aparició de noves figures que treballen específicament en l'àmbit de la seguretat, poden dur a un cert conflicte a l'hora de discernir les funcions i també les responsabilitats que té cadascú quan es produeix un accident. Per tal d'aprofundir en

T E C

N I C S

algunes d'aquestes qüestions i, en especial, per parlar de la normativa vigent sobre seguretat i salut t de la responsabilitat penal dels aparelladors i arquitectes tècnics, l'Assessoria Jurídica del Col·legi ha organitzat un seminari que se celebrarà el dimarts 26 de

D

E

B A R C E L O N A

novembre, a les 6 de la tarda, a la sala d'actes del Col·legi, i que comptarà amb la participació de jutges, magistrats, fiscals i inspectors de treball. Aquests podran conèixer de primera mà les preocupacions dels tècnics en aquesta matèria. ®

el tema (II)

El Born mostrarà les restes del 1714 ••

La construcció sostenible creix arreu del món I p i passat setembre es va i l'aplicació pràctica de moltes, demostren I E H celebrar a Oslo la Conferència Internacional Sustainable Building 2002. Amb 1.200 assistents de 68 països, el bon nombre de ponències, la qualitat dels continguts

que l'interès global per aconseguir un construcció més sostenible és creixent arreu del món. Avui tothom assumeix que cal passar de les reflexions a l'acció generalitzada. ®

Acord institucional per traslladar la biblioteca provincial

El noticiari La perspectiva de Barcelona Meeting Point

El reportatge La prevenció de riscos en la construcció

137

Quadern Central: Cooperació per al desenvolupament

PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2002 Preu = 2 €

212

EL

TEMA

(I ) Llnformaüu PRIMERA Ç

A NOVEMBRE 2002! . 3 .

La responsabilitat penal de l'arquitecte tècnic El CAATB organitza un seminari que reunirà magistrats i tècnics Í F ~ a prevenció dels accidents I L·m és avui una de les assignatures pendents del món laboral. També ho és, i de manera molt especial, a la construcció. I és que el nombre de treballadors accidentats al nostre sector no disminueix de manera significativa, tot i l'entrada en vigor, ara fa tres anys, d'una normativa específica i de l'aprovació, ara fa poc més d'un any, de la Llei d'ordenació de l'edificació (LOE).

Cal tenir present que el legislador, tant amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals com específicament amb el Reial decret 1627/1997, de 24 d'octubre, d'aplicació a l'àmbit de la construcció, ha donat una rellevància especial al tema de la seguretat en el món laboral, establint les mesures preventives per garantir la protecció dels treballadors i la seva salut. E a aquest efecte s'ha establert una àmplia sèrie de garanties i responsabilitats per tal de protegir els treballadors davant els riscos derivats de les condicions de treball.

Quines són aquestes garanties i a qui hem d'atribuir les responsabilitats en matèria de seguretat a les obres? Avui, l'ordenació dels agents que intervenen en el procés constructiu i les seves funcions, i l'aparició de noves figures que treballen específicament en l'àmbit de la seguretat, podrien dur a un cert conflicte a l'hora de discernir les

Hi ha empreses per a les quals la prevenció d'accidents ha esdevingut un tema prioritari

funcions i també responsabilitats que té cadascú en l'aparició dels accidents.

importants qüestions, l'Assessoria Jurídica del Col·legi ha organitzat un seminari dedi-

Obligacions i responsabilitats dels agents del procés constructiu

cat a la responsabilitat penal dels arquitec-

Conèixer quina és la normativa vigent

accidents de treball. Hi participaran Fran-

en matèria de seguretat i salut és avui fona-

cesc Abellanet, magistrat-jutge del Jutjat

mental per a tots els agents del procés

penal

número 3

de

Barcelona; Antonio

constructiu. De manera general, cal conèi-

Benavides, cap de la Inspecció Provincial de

xer la Llei de prevenció de riscos laborals i

Treball

el Reglament dels serveis de prevenció i,

magistrat-jutge del Jutjat penal número 4 de

específicament, el Reial decret 1627/97,

Barcelona; Antonio Vicent, fiscal; advocats

sobre disposicions mínimes de seguretat en

del

les obres. Saber quines són les obligacions

de Barcelona; Carlos Gonzélez,

despatx

Mercé/Monner,

col·laboradors de MUSAAT Í defensors dels

i les responsabilitats que assumeix cadas-

arquitectes tècnics de Barcelona; i Miguel Àngel Palomo, arquitecte tècnic, coordina-

treballador,

de

dor i consultor de seguretat. Aquesta jorna-

seguretat en fase de projecte i obra, direc-

da sobre la responsabilitat penal està dirigi-

tor facultatiu... o quin és el paper de l'Ad-

da als aparelladors i arquitectes tècnics,

ministració en la prevenció dels accidents

advocats del CAATB i de MUSAAT i és oberta al

en la construcció.

sector de la construcció en general. ®

coordinador

Per tal de tractar aquestes i altres

La responsabilitat penal dels arquitectes tècnics derivada dels accidents laborals en les obres Dimarts, 2 6 de novembre

penalistes

cú: promotor, contractista i subcontractista, projectista,

Jornada de debat

tes tècnics en matèria de riscos laborals i

Hora: a les 6 de la tarda Lloc: sala d'actes del CAATB. Bon Pastor, 5. Barcelona L'entrada és lliure, però cal confirmar l'assistència al telèfon 9 3 2 4 0 2 0 6 0 o a informacio@apabcn.es Organitza:

(i

EL

TEMA

Í4* ; L'Informatiu PRIMERA ÇÍINZENA NOVEMBRE 2002 ,

v

,

^

(II)

.^^

,.

,EL

FUTUR

DEL B^Of^N

EL

TEMA

Al voltant del Born Les administracions públiques acorden protegir i conservar les restes arqueològiques i traslladar el projecte de la biblioteca provincial

Panoràmica general del magnífic edifici del Mercat del Born de Barcelona i de les restes arqueològiques aparegudes al subsòl

E

l carrer Bona i re era, a prin-

Les excavacions van descobrir la ciutat

cipisdel segle XVIII, l'artèria principal

enderrocada e! 1714. El paviment intacte

del barri de la Ribera que envoltava Santa

dels carrers, els murs de l'antic Rec Comtal,

presentar un nou pla per fer compatibles runes í llibres.

que els temes culturals i de patrimoni". Un d'ells, per exemple, va recomanar que l'e-

Els dos arquitectes responsables de la

quip d'arquitectes pensés un projecte per

Maria del Mar. Després de !a capitulació de

les plantes i estructures de les antigues

Biblioteca del Born, Rafael de Càceres i

fer la Biblioteca a la presó Model i que a ells

Barcelona davant les tropes de Felip V l ' l i

cases, restes de cuines, escales, safareigs,

Enric Sòria, van donar ta cara al Col·legi

se'ls encarregués la museolització de les

de setembre del 1714, les tropes castella-

cellers, latrines, forns, piques de tintore-

d'Arquitectes davant de 200 persones. Tots

nes i franceses van construir una ciutadella

ries... Com a Pompeia, íes restes fan la sen-

dos van defensar amb discursos, plànols i

tenien lloc mentre uns joves de! barri passa-

militar per controlar els insurrectes. Amb

sació que la vida es va detenir de cop, de

dibuixos de colors que les ruïnes han estat

ven octavetes amb una frase contundent

l'objectiu de deixar lliure el preceptiu espai

manera traumàtica, i acabant amb la rica

una gran troballa i que, fins i tot, han ajudat

entremig de tantes disquisicions tècniques i

davant la muralla de ia ciutadella, es van

vida quotidiana d'aquesta zona de la ciutat

a miüorar el seu projecte de biblioteca.

cobertures de les runes en forma de llençol:

haver de destruir uns 1.000 habitatges.

que tan bé reflecteix el llibre £1 inventario,

Càceres fins i tot va dir que "la biblioteca

"als veïns, no ens preneu el pèl".

Castellans i francesos van obligar als habi-

que Albert García Espuche va escriure a par-

podria servir per tornar a donar activitat als

Finalment va arribar la decisió. A mit-

tants d'aquesta zona, la més activa, poblada

tir de l'estudi d'innumerables lligalls nota-

barcelonins, cosa que se'ls va negar el

jans d'octubre, l'alcalde de Barcelona Joan

i comercial de la ciutat de Barcelona, a

rials.

1714". El nou projecte preveia l'eliminació

Clos anunciava des de Nova York l'acord

del pilons quadrats, recuperar la cota zero i

entre l'Ajuntament, la Generalitat de Cata-

enderrocar les seves cases.

Amb els anys, la Ciutadella també va ser enderrocada i als seus terrenys es va celebrar

8.000 metres quadrats El descobriment de 8.000 metres qua-

l'Exposició Universal (1888). Poc abans, el

drats de jaciment arqueològic d'una ciutat

1876,

runes del Born. Totes aquestes dixussions

construir els dipòsits de llibres en un edifici

lunya i el Ministeri de Cultura per traslladar

paral·lel at Born del carrer de la Ribera.

el projecte de la 8iblioteca Provincial a un

Després

d'escoltar

els

arquitectes,

altre indret del mateix barri de la Ribera,

a l'antiga explanada que hi havia

sepultada per un Vesubi anomenat Felip V

encantats de la vida amb el repte, va arribar

mentre que les restes arqueològiques es pro-

davant la muralla es va construir el Mercat

va encetar una discussió social, política i

el torn del públic. El museòlegs i arqueòlegs

tegiran, es conservaran i seran visitables sota

del Born, un edifici industrial dissenyat per

mediàtica sobre el seu futur. Uns demanen

presents a l'acte van atacar durament el pro-

el magnífic aixopluc de l'estructura del Born

Josep Fontseré. El mercat, de ferro i vidre, va

la conservació intacta de les restes i el tras-

jecte en considerar que tracta les restes his-

amb un projecte museístic propi. Els detalls

caure en desús fa dècades fins que, a finals

llat de la Biblioteca a un altre indret. Uns

tòriques com un simple decorat de la biblio-

d'aquest nou projecte, així com del de la

del segle XX, es va decidir transformar-lo en

altres, al contrari, defensen la compatibilitat

teca, que no ha tingut en compte les neces-

nova Biblioteca encara no es coneixen. ®

la futura Biblioteca Provincial de Barcelona.

de totes dues instal·lacions, el centre de lec-

sitat d'un futur museu del jaciment i que la

Les preceptives excavacions arqueològiques

tura i les restes de la Barcelona del segle

biblioteca no tindrà les dimensions necessà-

que es van realitzar en la fase inicial de la

XVIII. El penúltim capítol d'aquesta discus-

ries. Denuncien que en cap moment no s'ha

seva reforma van fer emergir la Barcelona

sió es va escriure el dijous 18 de juliol, al

comptat amb ells i que, en el cas dei Born,

enderrocada per Felip V.

Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, on es va

"tenen més importància els temes polítics

i Capilla Cartanà

6L

T E M A

EL F U T U R

DEL

BORN

Fent renéixer el Born S'acaba la primera fase del projecte de restauració i rehabilitació, mentre s'espera el projecte definitiu per preservar les restes f / T mb el mes de juliol, va arriI ^ A b a r la fi de la primera fase de les obres de restauració i rehabilitació de l'antic mercat d'abast del Born de Barcelona. Les obres han consistit en el recalcat dels fonaments, la construcció dels murs de contenció perimetral i l'excavació arqueològica. El projecte í direcció han anat a càrrec dels arquitectes Enric Sòria, Rafael de Càceres i Joan Margarit, mentre que els aparelladors Joaquim M. Pàmies i Xavier Pazos han portat la direcció de l'execució de l'obra; el primer, també la coordinació de seguretat. FCC Construcción, S.A. ha fet l'execució de les obres i l'assistència arqueològica ha estat realitzada per Sapic, amb la col·laboració de l'empresa d'arqueologia Còdex.

Aquesta primera fase va començar el novembre del 2001 i ha comptat amb un pressupost de 569.785.023 pessetes. Les característiques de les intervencions fetes són:

•

Recalcat dels fonaments; per poder

Una vista de l'antic Mercat del Born al final del passeig del mateix nom

excavar la planta soterrani, s'han hagut de recalcar prèviament els fonaments

de la cota de recolzament dels fona-

existents, ja que l'excavació s'ha fet fins

ments de l'edifici del Born, deixant des-

a la cota - 5 , 2 5 m, un 1,50 m per sota

els fonaments.

El recalcat ha consistit en disposar de

la façana, s'hi ha col·locat dos 0 tres

línies de micropilons i encepats que

pilots de 65 cm de diàmetre i una liar-

envoltin el fonament de cada pilar.

gària de 10,50 metres. El mur pantalla

Sobre l'encepat es recolza una biga

interior i els pilots exteriors s'han unit,

metàl·lica, centrada en el pilar, que

per la part superior, amb bigues-ceps de

aquest recull. En aquest cas, els micro-

formigó armat, disposades al voltant del

pilons tenen 11 metres de longitud i

fonament.

estan formats per un tub d'acer 101,6/

Aquest conjunt mur paníalla-pilons és

10 mm de qualitat S275 JR, executat

el que garanteix el menor desplaçament

en una perforació de 200 mm de dià-

horitzontal de la base dels pilars de

metre, amb camisa recuperable. Se'ls

façana i el travament del mur pantalla.

ha injectat una beurada de ciment pòr-

La mala qualitat del terreny, que s'es-

tland de 250 Kp/cm ! de resistència

llavissava, i els ancoratges temporals

característica. La connexió entre els

utilitzats quan es va construir l'aparca-

encepats i els fonaments existents, s'ha

ment al costat del Born, han dificultat

realitzat mitjançant la col·locació de

aquests treballs.

rodons d'acer corrugat de diàmetre 12 mm, a cada cara de la pedra base sobre

Excavació arqueològica: s'ha fet la pros-

la qual es recolzen els pilars de fosa. Per

pecció i s'han documentat les restes

dur a terme la feina, primer es va anar

arqueològiques del subsòl, amb una

apuntalant els pilars un per un amb pun-

profunditat d'entre tres i quatre metres

tals telescòpics.

i mig per sota el nivell del terra. Aquesta feina es va acabar el 14 del juny pas-

Mur de contenció perimetral: s'ha fet un

sat, després de vuit mesos d'excava-

mur pantalla de 45 cm de gruix,

cions. S'ha trobat més estructures en

col·locat a la cara interior dels fona-

bon estat -murs, paviments- de les que

ments dels pilars de façana. A la cara

indicaven els plànols ja existents de les

exterior dels fonaments i a cada pilar de

restes del subsòl. <®

Execució dels treballs de recalcat dels fonaments

irx,

EL F U T U R

t j L-Inforrratiu PRIMERA

Barcelona 1714*

DEL

BORN

EL

TEMA

De l'edat mitja al segle XXI La construcció del Born

signen un acord per instal·lar-hi la facultat

"La ciutat era constant-

de Josep Fontserè, inaugurada el 1876 i

de Comunicació i ef 1995 es convoca un

hi la biblioteca. Aleshores és quan apa-

el 1 9 9 8 , quan ja hi havia la idea de fer-

ment bombardejada malgrat la resis-

en desús des del seu tancament el 1 9 7 1

concurs d'idees per remodelar el Born, però

reix el rec Comtal i es preveu l'entitat del

tència aferrissada que oposava. El 2 5

-des d'aleshores, l'edifici ha estat obert

el projecte acaba en no res el 1 9 9 6 , quan es

jaciment.

de juliol de 1714 hi va haver una gran

en comptades ocasions-, té una superfí-

van fer uns sondeigs dins el mercat. Els son-

assemblea a i'Ajuntament de la ciutat.

cie de 8,099 metres quadrats i és un

deigs es van repetir amb més extiaustivitat

Alguns representants volten rendir-se;

dels principals exemples a l'Estat de l'ar-

però Villarroel, el senyor Pinós, Basset

quitectura en ferro del segle XIX. En les

L'edifici de Josep Fontserè ja fa anys

Catàleg del Patrimoni Arquitectònic

i un important vicari del bisbat rebut-

excavacions fetes a sota, s'ha anat a bus-

que està inclòs en el Catàleg del Patri-

jaren la proposta, tot assegurant que

car el nivell del segie XVIII, amb prou sin-

moni Arquitectònic Històricoartístic de la

els socors vindrien del cel.

gularitat com per aturar les obres de la

ciutat de Barcelona. Les restes, una

biblioteca provincial que s'hi preveia fer.

vegada exhumades, van ser preservades

"La tempesta arribà a Barcelona l ' l i de setembre i va ser molt sagnant i tenaç. Eis assetjats defensaren cada pam de terra. La lluita més forta es lliurà al bastíó de Sant Pere, que va ser

La caiguda de Barcelona a la Guerra de Successió pres i reprès onze vegades aquell mateix

Però les restes ja se sabia que existien.

per la Direcció General de Patrimoni Cul-

La sorpresa ha estat el seu grau de con-

tural de la Generalitat, tot i que igual-

servació.

ment patien afectacions puntuals. El seu

Segons Isidre Pastor, president de

bon estat de conservació és degut al fet

l'Associació d'Arqueòlegs de Catalunya

que quan es van destruir, entre 1714 i

(Ad'AC), abans de la guerra civil ja s'ha-

1 7 1 6 , es va construir una esplanada a

via fet intervencions sota el Born. El

sobre, i el projecte de Josep Fontserè va

1 9 8 9 , quan l'FNAC desisteix instal·lar-i

mantenir-les intactes, perquè l'estructura

una macrollibreria, apareixen part de ie-

arquitectònica del mercat, molt lleugera,

restes. Quan es va construir l'aparcament

no va necessitar grans fonaments. També

del costat del mercat, a començament

la seva funció, com a central distribuïdo-

dels noranta, també es van trobar restes.

ra, va evitar que calgués fer obres en el

El 1 9 9 3 , l'Ajuntament i la Pompeu Fabra

subsòl per als serveis. ®

La trama del Born

dia. Finalment, a les vuit del vespre, per estalviar a la ciutat el saqueig i la bar-

En les cases i la trama dels

A l'esquerra de l'entrada hi ha un altre

coherent de la Barcelona de finals del

bàrie, tres persones negociaren la rendi-

carrers del subsòl del Born, cal distingir-

espai, en què destaca una taverna, les res-

segle XVII i principis del XVIII. També

ció amb aquestes condicions; les seves

hi tres àmbits. A l'entrada del mercat, al

tes d'un palau gòtic, forns, pous, latrines,

enfortirien l'arsenal històric del naciona-

passeig del Born i mirant cap a l'esque-

un safareig, un celler. El tercer àmbit, més

lisme català: l ' l i de setembre de 1 7 1 4 ,

seria saquejada; acceptaven rendír-se al

rra, hi ha el rec Comtal, que proveïa Bar-

cap a la dreta encara, són les cases dels

arran de la guerra de Successió ( 1 7 0 2 -

rei d'Espanya; es disposaria immediata-

celona amb aigua neta del Besòs i les

pescadors; carrers més estrets, sovint de

1714), les tropes borbòniques de Felip V

ment la rendició de Cardona i Mallorca

mines de Montcada, i va desaparèixer

terra piconada, i cases de menors dimen-

van culminar l'assalt a Barcelona i la

i, finalment, tots aquells que, havent

sota les noves edificacions a finals del

sions.

derrota del govern català (Cardona no va

servit l'exèrcit regular, no volguessin

XIX, tot i que aleshores ja feia temps que

vides estarien assegurades; la ciutat no

caure fins al dia 18 de setembre de

entrar al servei dels de França o Espan-

era un abocador de residus. El rec era un

ya quedarien en llibertat d'anar on vol-

eix vertebrador i, en aquesta zona, les

Pel seu estat de conservació, les restes

Aleshores, es va obligar a enderrocar als

guessin.

cases s'adapten al seu curs. Hi vivien

resulten un cas únic en tota Europa i per-

seus mateixos propietaris part del barri

artesans, tractants de llana, de pell, tin-

meten, per una banda, la possibilitat de

de la Ribera, i es va construir una ciuta-

torers o carnissers.

contemplar i estudiar un fragment acotat i

della militar i l'esplanada del Born. <$

"Aquest darrer tractat tampoc no es va respectar. Molts ho patiren immediatament essent desautoritzats i desarmats, forçats a compensar amb grans quantitats de diners els actes de pillatge, distribuïts per les presons o treballant com a esclaus a les mines." <ï>

'The

Deplorable History of the Cata-

lans. From their first engaging in the War, to the Time of their

Reduction.

London: printed for J. Baker. 1714.

Price One Shilling. Edició facsímil de la Fundació

Enciclopèdia

Barcelona, 1 9 9 1 .

Catalana.

Un cas únic a Europa

1714), després d'un setge de mesos.

EL

TEMA

EL F U T U R

DEL

BORN

Història dels (avant)projectes del Born [ p i n s al 1995, les bibliote!•

Complexitat

ques públiques de Barcelona situen la

El 12 de març del 2 0 0 1 , la ministra

ciutat a la cua de les principals capitals

d'Educació és Pilar del Castillo, el conseller

europees. A finals de 1996, la situació es

de Cultura de la Generalitat és Jordi vïlajoa-

tomba, quan l'Ajuntament ofereix al Minis-

na i Joan Clos segueix a! capdavant de l'al-

teri de Cultura l'edifici del Born per ubicar-

caldia de Barcelona. Aleshores, la tríade va

hi la Biblioteca Provincial, i la Generalitat

signar un afegit al conveni del 1997. Amb la

accepta fer-se càrrec del seu manteniment.

signatura, el Ministeri d'Educació es com-

S'abandonen opcions com ca l'Aranyó, els

prometia a incrementar en 1.989 milions de

magatzems Jorba, la fàbrica can Fabra o els

pessetes la seva aportació, i la despesa total

terrenys de Renfe Meridiana.

es va calcular en 5.689 milions de pessetes.

El 21 novembre de 1997, la ministra

Entre les causes que van motivar l'ampliació

d'Educació i Cultura, Esperança Aguirre; el

del conveni, hi havia la complexitat del pro-

conseller de Cultura de ía Generalitat de

jecte de refonamentació del mercat.

Catalunya, Joan Pujals, i l'alcalde de Barce-

Efectivament, quan aquell octubre van

lona, Joan Clos, subscriviren un conveni per

començar les excavacions arqueològiques,

a la construcció de Ea futura seu de la Biblio-

aviat es va destapar un conjunt arqueològic

teca Pública de l'Estat a Barcelona en l'an-

de 8.000 metres quadrats, que pertanyien a

tic mercat de proveïment. La previsió inicial

les restes del barri, que s'havia arrasat 1*11

era inaugurar-la el 2004, coincidint amb el

de setembre de 1714. En ser posat davant

Fòrum de les Cultures, que fos visitada uns

del nas que el que estava tapat -però que ja

16.000 cops cada dia i que d'entrada con-

s'havia estudiat- es va veure que estava més

tingués uns 250.00 volums. Es calculava

ben conservat del que es preveia, així que

que ocuparia uns 15.000 metres quadrats,

les Administracions implicades es van

gairebé el doble de la superfície en planta

replantejar la idea inicial de fer al Born

del Born.

només la biblioteca. El març d'aquest any, la Generalitat anunciava que la preservació

El juliol de 1998, la Secretaria d'Estat

de les restes era príoritàría a la construcció

de Cultura va convocar un concurs pel pro-

de la biblioteca i, a l'abril, el seu conseller

jecte d'ídees arquitectòniques per a la res-

de Cultura Jordi Viíajoana i l'alcalde Joan

tauració i rehabilitació de l'edifici. S'hi van

Clos prenien una decisió política: que les

presentar vint projectes, que van ser estu-

restes de la Barcelona de 1714 exhumada

diats per un jurat compost per representants

havien de quedar-se on eren i ser conserva-

de las tres administracions implicades i per

des íntegrament, alhora que no s'havia de

arquitectes. Cap a final d'any, el jurat va

renunciar al projecte de la biblioteca.

seleccionar per unanimitat la proposta dels

Només que la decisió havia de ser materia-

arquitectes Rafael de Caceres í Enric Sòria,

litzada amb una solució tècnica. És a dir, eís

presentada sota el lema "Born in Born".

arquitectes havien de resoldre el problema.

La solució deis arquitectes guanyadors

Per això, es va parar el projecte executiu i es

va destacar pel seu equilibri, serenitat i ele-

va demanar a De Càceres i Soria que redac-

gància. Durant el 1999, la parella va redac-

tessin un segon projecte, que fos més gene-

tar el projecte arquitectònic definitiu, que

rós amb les ruïnes sense anul·lar la catego-

posava l'èmfasi en l'arquitectura de ferro

ria provincial de la biblioteca. Alhora, s'en-

amb què Josep Fontserè havia cobert el

cenia el debat públic entre els que defenen

mercat en 1876 -una planta rectangular

el simbolisme de les pedres i els que recla-

amb naus ortogonals i una estructura de

men la necessitat de la biblioteca. El pro-

pilars que sosté la coberta; al centre, un

jecte es va fer. La decisió final, però, seria

creuer ortogonal. Com que ja se sabia que a

una altra. Barcelona mostrarà les restes del

sota l'edifici de Fontserè hi havia restes

1714 amb tota la seva grandiositat i el barri

arqueològiques, els arquitectes van preveure mostrar en una petita àrea central, un testi-

de la Ribera acollirà, això si, en un altre Barcelona podrà mostrar en tota la seva grandiositat les restes arqueològiques del segle XVIII

moni del jaciment, que s'havia de documentar i fotografiar totalment. A la resta del subsòl, s'hi havien de construir els dipòsits de llibres, la sala d'actes i altres serveis. La planta baixa quedava diàfana i estava destinada a administració i sales de lectura, amb

dues de les naus laterals del Born un metre

niques anaven fora del mercat, en un edifi-

per sota el nivell del terra. A sobre de totes

ci del carrer de darrere el Born. La inversió

les naus laterals, hi havia entresolats peri-

era de 3.700 milions de pessetes, aportats

metrals destinats a més sales de lectura. Els

pel Ministeri.

equips de refrigeració i les instal·lacions tèc-

indret, la Biblioteca Provincial. <®

E L

N OT I C I A R I

~,wi PiWERAÒUINZENA NOVEMBRE 21

Barcelona Meeting Point Una visió del món de la construcció des de la perspectiva immobiliària

E

l Saló Immobiliari Interna-

és que ja s'ha reservat més del 8 0 % de l'es-

,cíonal Barcelona Meeting Point i el

pai disponible per a l'edició del 2 0 0 3 , que

Simposi que es duu a terme en el seu marc

ocuparà més de 4 0 . 0 0 0 metres quadrats. I

han tancat la seva sisena edició amb l'èxit que

això vol dir que estem en una situació de

s'espera dels grans esdeveniments. Una pri-

dinamisme i no d'estancament".

mera estimació dels organitzadores situa en

Lacalle va declarar també que "les

4.000 milions d'euros el valor de les opera-

xifres d'aquest any confirmen el BMP com

cions immobiliàries que s' han iniciat aquests

el primer Saló immobiliari nacional, europeu

dies.

i internacional". En aquest sentit, destaca

El BMP ens informa, doncs, sobre l'estat del sector? Sobre si el sector immobilia-

que "el 5 0 % de les empreses participants han estat estrangeres, i hi han participat 65

ri (que no és la fase final o de comercialit-

països i més de 2 . 5 5 0 empreses, de les

zació del procés constructiu sinó que també

quals 615 van ser expositores".

es troba al seu mateix origen) és un bon indicador sobre l'estat actual de la construcció i de les seves tendències macroe-

Una trobada internacional Efectivament, una de les particularitats

Acte d'inauguració del Saló Immobiliari Internacional Barcelona Meeting Point

conòmiques (creixement / recessió), Enrique

més marcades del Barcelona Meeting Point

Lacalle, president del comitè organitzador

és la internacionalitat Més enllà de la parti-

filosofia de negoci i d'empresa", quelcom

no quelcom a tenir en compte. Si hi ha algu-

del Saló i delegat especial de l'Estat en el

cipació estrangera, el BMP és, "des de fa

que arriba importat d'una cultura anglosaxo-

na lliçó a aprendre i incorporar a la nostra

Consorci de la Zona Franca de Barcelona, va

pròpia denominació en terminologia angle-

na, bàsicament nord-americana.

cultura local i professional ja adquirida, de

assenyalar que "un dels millors indicadors

sa, que tant abunda en el sector, fins a la

I això, és negatiu? És positiu? És si més

ben segur que l'hem de localitzar en t

PRÒXIMES ENTREGUES Vingui amb nosaltres i si ho desitja li facilitem gratuïtament el transport i el dinar.

Informi-se'n.

Pisos de 1» qualitat de 2,3 i 4 habitacions, amb places de pàrking i traster opcionals.

Des de: !SS5S CEVASA

57.697'16€ (9.600.000 Pts.)

Informació f vendes: Avda f.·.cndiana.KOb·pl 08027 Barcelona Telf.93 2744884 .Oficinacomercial Plrineu 2000:C/Bruc, 3 08600 Berga Telf.93 8222082. Plaça Ciutat,208600 Berga Telf.93 822 25 26. Mòbils 6700985 51/2 - 607 8 2 1 6 9 0

J5S»EL

NOTICIARI

L'Informatiu PRIMERA QUI

coneixement pràctic que, malgrat la distàn-

Associació de Promotors Constructors d'Edi-

cia o el poc contacte diari, ens transmeten,

ficis, EPF-European Property Federation,

a banda dels seus encerts i deficiències,

GRI-Global Real Estate Institute, CoreNet

esdeveniments com el BMP, encara que

Global, ICSC o MN-Information Manage-

sigui puntualment.

ment Network, que organitza anualment

D'acord o no amb aquesta manera de

més de 50 esdeveniments de primera clas-

fer o amb aquest estil, caràcter o esperit, és

se arreu del món. Tampoc no és casualitat

una realitat que s'imposa, que guanya

que BMP compti també amb la col·laboració

terreny també a Europa, Amèrica Llatina i

de prestigioses escoles de negocis com

Àsia o, en tot cas, una filosofia que cal

ESADE-Escuela Superior de Administracíón

conèixer si es vol entendre ja no especial-

y Dirección de Empresas i lESE-Instituto de

ment el món immobiliari sinó l'actualitat i

Estudiós Superiores de la Empresa.

els paràmetres en què es mou el món de la

És recomanable, doncs, també per als

construcció, actualment també en accelerat

professionals de l'arquitectura i de la cons-

canvi o transformació cap a !a més avança-

trucció, un breu contacte amb l'immobiliari,

da professional ització, cap a l'eficàcia i l'e-

i potser un breu passeig per les pàgines web

ficiència, la qualitat en la gestió i la qualitat

d'aquests ens. ®

en l'obra i també cap a l'aplicació i la divulgació del coneixement í de les actuacions paradigmàtiques o exemplars ....

I això és el que fan, i així és com es pre-

www.bmpsa.com www.uli.org www. apce .com

senten, per exemple, les organitzacions

www.epf-fepi.com

líders en el sector immobiliari. Algunes com

www.globalrealestate.org

és ara UU-Urban Land Institute, líder mun-

www.corenetglobal.org

dial no només en el nombre d'operacions

www.imn.org

que fomenta, sinó també líder en la gestió i transmissió del coneixement. Així ho veuen també, a més de ULi, les altres entitats col·laboradores del BMP com són APCE-'

Un interruptor para cada ambiente.

El suerío de todo arquitecto. Suefio que BJC ha hecho realidad con BJC Iris y BJC Aura.

Dos nuevas series de pequeno material que, com part ien do el mismo mecanismo, ofrecen mas de mil combinaciones posibles entre marços, teclas y embellecedores.

Porque cada uno tiene su forma de disenar los proyectos, de interpretar los colores, de crear los ambientes... Ahora, solo te queda elegir.

bjc Iris

bjc Hura

ENERGIA EN TUS MANOS.

IZENA NOVEMBRE 2002

Oslo'02 centra el debat sobre edificis sostenibles L'interès global per aconseguir una construcció més sostenible és creixent arreu del món [ p i s dies 23, 24 t 25 de I^ L

setembre passat, es va celebrar a Oslo

la Conferència Building2002.

Internacional

Sustainable

Amb 1200 assistents de 68

països, ha esdevingut el referent mundial pel que fa al coneixement i evolució de la construcció sostenible. Promoguda pel Consell Internacional per a la Recerca i fa Innovació a l'Edificació i ía Construcció (CIB), amb la col·laboració del Green

Building

Challenge (G8C), en aquesta tercera edició ha aplegat representants de tots els centres de recerca, empreses i institucions interès. sades en temes de construcció sostemb ta d'arreu del món.

Les més de 4 0 0 comunicacions i pòsters de la Conferència es van estructurar en diverses àrees: disseny de nous edificis, rehabilitació, manteniment, materials, energia, ciutats, política ambiental, indicadors, eines d'avaluació i presentacions de! Green Building Challenge.

El bon nombre de

ponències, la qualitat dels continguts i l'aplicació pràctica de moltes, demostren que l'interès global per aconseguir un construcció més sostenible és creixent en tot el pla-

Imatge de l'estand on es mostrava una selecció d'edificis de l'Estat espanyol construïts amb criteris de sostenibilitat A baix, el pòster de l'Agenda de la Construcció Sostenible va despertar un gran interès per aquesta eina i per la seva internacionalització

neta. Al llarg de les diferents sessions es van poder veure experiències interessants tant en la recerca tecnològica, com en l'elaboració de sistemes de disseny i avaluació o en

sempre", queda clar que en aquest camí

considerades com unes de les vies més

caldrà avançar pas a pas i com més aviat

racionals en el camí de la sostenibilitat. Per

comencem més lluny arribarem.

molt que demà és comencin a construir edi-

aplicacions en edificis concrets. Així mateix, la diversitat de continguts que el concepte de sostenibilitat aglutina feia molt variada la Conferència en la qual els aspectes ambientals, socials i econòmics compartien prota-

ficis nous amb les últimes tecnologies disponibles, l'impacte que continuarà causant

Canvis en els models de construcció

el parc construït és prou important per apos-

Un cop més, és va constatar que el sec-

tar decididament per les polítiques de reha-

tor de la construcció és un dels més impor-

bilitació no només funcionals i estructurals

tants, tant a nivell econòmic, com pel que fa

sinó també energètiques, ambientals

al consum de recursos naturals, energètics i

socials. Aquest aspecte ha estat també pre-

podríem destacar el fet que tothom va assu-

la producció de residus. Els compromisos

sent en moltes de les reflexions, i comença

mint que cal passar de les reflexions, dels

que els governs van prenent en les diferents

a ser considerat a l'hora d'avaluar les dife-

projectes pilot i de la recerca científica a

conferències i tractats mundials (protocols

rents intervencions, en combinació amb els

l'acció generalitzada. És a dir, que cal tre-

de Montreal, Kyoto, Agendes 21....), com-

aspectes més tècnics í científics.

gonisme entre els assistents.

Entre les conclusions més rellevants,

i

portaran, tard o d'hora, canvis radicals en

Finalment, es va encoratjar els assis-

d'altra

els models de construcció i desenvolupa-

tents i les organitzacions regionals i mun-

banda ni s'intueixen encara) del suposat

ment urbà. Un sector amb un pes tan impor-

dials presents a continuar treballant des del

"edifici sostenible". La recerca ha de seguir

ballar en vies paral·leles i no es pot esperar a tenir solucions màgiques (que

tant, no pot donar l'esquena a la realitat i

seu horitzó local i tasca diària per aconse-

avançant i les actuacions públiques i priva-

l'Agenda 2 1 sobre la Construcció Sosteni-

guir que la implantació real de tota la cièn-

des han d'incorporar, ja avui, els paràmetres

ble, preparada pel CIB, és un bon punt de

cia i coneixement que actualment es té arri-

de sostenibilita! en tot el seu procés, amb

referència per a tots els agents implicats.

bi a tothom. ®

les tecnologies i els coneixements que tenim al nostre abast. Ja no serveixen frases com "quan els científics ens donin la solució, ja l'aplicarem; de moment seguim fent el de

La

importància

del

manteniment

correcte dels edificis, de la millora de la trama í dels serveis dels nuclis urbans, i de la rehabilitació del parc construït han estat

fí Ambient

CONSTRUCCIÓ

La Green Building Challenge

S O S T E NIB B LLE

L'Informatiu PRIMERA O'JiNZENA

Construcció sostenible a Oslo [paral·lelament a la Con-

incorpora les últimes tecnologies per a l'a-

ha construït recentment un altre edifici

Ir

profitament de l'energia solar passiva, con-

dissenyat totalment seguint la metodolo-

cebut

gia GBC, i que va guanyar el guardó al

ferència Sustainable Building

2002,

es van organitzar visites a dife-

millor edifici presentat a l'edició d'enguany de la GBC. @

van presentar els treballs que els dife-

assumit la sostenibilitat i la protecció

rents equips nacionals de la Green

del medi ambient com a consideracions

Building Challenge havien desenvolu-

prioritàríes del sector de la construcció,

pat. Una àmplia informació sobre els

amb plantejaments força diversos, que

edificis seleccionats per cada país, és

van des de la recerca en instituts i uni-

podien veure a l'estand que cada un

versitats fins a aplicacions de pràctiques

tenia en una exposició annexa. L'e-

de sentit comú.

quip de selecció de l'Estat espanyol

Un cas interessant és la transforma-

(en el qua! participa el Col·legi), va

ció d'una zona industrial, situada al cen-

rebre el reconeixement al millor pro-

tre de la ciutat, que ha deixat de tenir

cés de selecció dels edificis i organit-

aquest ús per integrar-se a l'ús residencial

zació en l'adaptació del CBTool a la

i de lleure dels ciutadans. Concretament,

realitat

edificis

s'ha creat un passeig que discorre ai llarg

seleccionats per representar a l'Estat

dei riu AKerselva -que ha estat sanejat i

Espanyo! en el GBC internacional, la

regenerat al llarg dels 3 0 km de recorre-

meitat van ser catalans. Van ser els

g u t - en ei qual trobem parcs, àrees ver-

següents:

des, camins per a vianants i antics edificis industrials reconvertits per a nous

Edifici d'habitatges a Sabadell. 1999 Promotor: Habitatges Municipals de Sabadell, S.A. Arquitectes: R. Perich i R. Galvez Aparelladors: J. Cornet i J. Belioso

unes

natural, espais de lleure, etc. Telenor també

tat. Ja fa anys que els països nòrdics han

10

als treballadors

excel·lents condicions de treball, amb llum

i construïdes amb criteris de sostenibili-

Durant la Conferència es

nacional. Dels

per oferir

rents edificis i intervencions dissenyades

usos. Un d'aquests edificis eren 16 sitges

16 sitges de formigó per a l'emmagatzematge de gra han estat transformades en 226 habitatges per a joves

de formigó per a l'emmagatzematge de gra i ha estat rehabilitat per convertir-lo en 226 habitatges per a joves, connectat a un sistema de calefacció general per tota l'àrea. Una interessant intervenció que ha evitat la generació d'un volum de

Edifici d'habitatges a Castelldefels. 1997 Promotor: Barnafels Eixample Arquitectes i aparelladors:

runa molt important, a banda d'estalviar tots els recursos i materials que s'haurien necessitat per a l'estructura vertical i els tancaments, i que també permetrà una gran eficiència energètica.

BCN Cambra Lògica S.L, Una altra intervenció visitada és la

Edifici d'habitatges Els Molins a Sitges. 1999

rehabilitació dels pavellons de l'antic

Promotor: Qualitat Promocions

edificis d'habitatges i oficines al bell

Arquitectes i aparelladors:

mig d'Oslo. Tots els vials i carrers que hi

BCN Cambra Lògica S . L

Hospital Nacional per convertir-los en

ha entre els antics edificis seran per a

Les oficines centrals de Telenor (telefònica noruega), a Fomebu, un complex que incorpora les últimes tecnologies per a l'aprofitament de l'energia solar passiva

vianants. L'obra s'acabarà el 2 0 0 4 , i

Edifici d'habitatges Mas Lluhí a Sant Feliu de Llobregat.

2000

durant la fase d'enderroc es va gestionar

Promotor: 1NCAS0L

encara està en fase de construcció, és la

Arquitectes i aparelladors:

creació d'un nou barri a l'emplaçament

BCN Cambra Lògica S.L.

de l'antic aeroport d'Oslo, Fomebu, a

Edificis al Campus de Castelldefels

Actualment

un 97 % de la runa dins del mateix complex.

Una gran operació, malgrat

que

uns 10 km del centre de la ciutat.

Promotor: Universitat Politècnica de

s'estan

construint

nous

vials, utilitzant el material procedent del reciclatge

de les pistes

d'aterratge,

Catalunya

material que es transforma en una plan-

Arquitectes: Josep Benedito i Agustí

ta instal·lada in situ. Quan el barri esti-

Mateos. Col·laboradors: Oriol Cusidó i

gui acabat, s'hauran construït

6.000

Manuel Arguijo

habitatges, amb criteris de sostenibili-

Aparellador: Josep Molero

tat. El primer edifici que s'ha construït, ha estat les oficines centrals de Telenor (telefònica noruega), un complex que

Reciclatge de les pistes d'aterratge de l'antic aeroport de Fomebu, material que es transforma en una planta instal·lada in situ

INZENA NOVEMBRE 2002

Sostenibilitat i cooperació Nàpols acull un taller internacional sobre construcció sostenible | O eguint la línia d'activitats 1^5

seus coneixements i experiències als 2 7 estu-

formatives de caire internacional rea-

diants i professionals participants. Des de Bar-

litzades durant els darrers anys, el Servei de

celona van participar-hi cinc estudiants d'ar-

Rehabilitació del Col·legi ha participat en

quitectura tècnica de l'Escola Elisava: David

l'organització d'un nou taller internacional.

Barrasa, Rosa Domingo, Lluís Pujol, Valentí

És tracta del Laboratori experimental sobre

Rua i Jordi Tarrés, i tres de la UPC: Cristina

construcció sostenible, realitzat entre el 2 1

Burgos, Juanjo Garcia i Cristina Liminana.

d'agost i el 15 de setembre al municipi de

Tots els participants han valorat molt

San Potito Sannitico, prop de Nàpols, Itàlia.

positivament aquesta experiència pels conei

El Taller, que ha comptat amb finança-

xemenís tècnics i pràctics adquirits i per l'o-

ment del Programa Europeu Cultura 2 0 0 0 ,

portunitat de participar en l'execució d'una

ha estat organitzat per l'ONG N:EA (Napoli:

arquitectura concebuda, executada i en un

Europa Àfrica), juntament amb el Col·legi

futur habitada amb criteris medíambientals,

d'Aparelíadors i Arquitectes Tècnics de Bar-

aprofitant per a la seva construcció els mate-

celona i ! ' Institut Superieur d'Architecture de

rials i les tècniques tradicionals de la zona.

la Communaute Francaise La Cambre, de

També destaquen l'enriquiment personal que

Brussel·les. El director de! Taller ha estat l'arquitecte

El treball de construcció d'arcs i cúpules va ser una de les activitats més importants del Taller

Fabrizio Caròla president de mental han estat orientades cap el coneixe-

països en desenvolupament i en construcció

ment, teòric i pràctic, de tècniques tradicio-

amb l'arquitecte Fabrizio Caròla, diversos pro-

sostenible.

nals de construcció (arcs i cúpules), de l'ar-

fessionals de l'arquitectura, l'ecologia, la

quitectura bioclimàtica i d'organització d'acti-

sociologia i la sostenibilitat han impartit els

Les activitats d'aquest laboratori experi-

Projecte Neagora 7 piazze L'eix central de totes les

implica el treball en equip amb participants de diferents nacionalitats i cultures. <®

N:EA i expert en treballs de cooperació amb

vitats de cooperació internacional. Juntament

La construcció de cúpules

del massís de Matese, al nord de Nàpols.

La cúpula és una volta de

activitats del Taller ha estat el treball en

La ciutat projectada està composta per 7

mitja esfera, que conté propietats molt

major energia continguda. La producció

les obres de construcció d'una ciutat

places de forma circular, dedicades a

particulars: la seva doble curvatura en un

d'acer es realitza amb recursos no renova-

experimental, Aquesta ciutat anomena-

activitats culturals i socials. Totes les

sol sentit facilita la transmissió d'esforços

bles i amb un gran consum energètic, i

da Neagora 7 piazze, té com a objectiu

sos de manufactura industrial que té

places es comuniquen a través d'un pas-

a compressió per la superfície fins al seu

l'ús de la fusta pot provocar la desforesta-

crear un centre de formació i especialit-

seig per a vianants i cada una està envol-

recolzament. Geomètricament l'esfera és

ció, la degradació dels sòls i la pèrdua de

zació de joves professionals en una tec-

tada per una porxada que dóna accés als

un cos format per una infinitat de cares o

biodiversitat

locals d'activitats. La construcció de tots

superfícies unides per un perímetre. Inde-

Totes les construccions de! Taller,

rials naturals propis de la zona i en la

els locals és mitjançant cúpules. L'elec-

pendentment dels avantatges estructurats,

s'han realitzat amb recursos renovables i

revaioritzacïó i modernització d'antigues

nologia de construcció basada en mate-

ció d'aquesta geometria correspon a l'es-

s'han valorat els criteris mediambientals.

tècniques constructives.

tudi i valoració dels seus avantatges

La cúpula és una forma simple, de fàcil i

dicionals, utilitzant treball humà i creativi-

estructurals i mediambientals. ®

ràpida execució. La seva construcció

tat, en comptes de capital i de tecnologies

El projecte Neagora 7 piazze, està emplaçat en un solar rural de 4 0 . 0 0 0 m 2

requereix d'un únic material, per exemple,

complexes. El material bàsic per a l'exe-

la pedra o la tova. Per aquesta raó, és un

cució de les cúpules ha estat el tufo, pedra

dels sistemes constructius més antics i

volcànica extreta de jaciments de! Vesubi.

més utilitzats arreu def món. A la cúpula

La construcció s'ha fet sense la necessitat

no es produeixen esforços a flexió; per

d'encofrats, i per a la col·locació de les

tant, no són necessaris materials d'un

peces s'ha utilitzat una tècnica mil·lenària

important impacte ecològic com són la

basada en la fixació al centre de la cúpula

fusta, l'acer o el ciment. Cal recordar que

d'una guia giratòria o compàs que marca

la producció de ciment és un dels proces-

la posició de cada una. %

Basant-se en la llarga expe-

ser inaugurada el 3 0 de setembre passat

riència de Fabrizio Caròla i del material

a l'Escola Elisava amb una conferència de

elaborat al llarg del Taller, des de Barcelo-

l'arquitecte Fabrizio Caròla. És previst

na, s'ha organitzat una exposició itinerant

Una visió del projecte Neagora 7 piazze

disponibles a l'entorn, amb tècniques tra-

que l'exposició s'instal·lí durant el mes de

per mostrar tant els resultats del treball

novembre a l'Escola d'Arquitectura Tècni-

realitzat com les idees que han impulsat

ca de la UPC per viatjar posteriorment a

la seva realització. Aquesta exposició va

d'altres indrets de Bèlgica i d'Itàlia.

$

NOVEMBRE 2002

PROFESSJO

I DIVERSOS

PUNTS

DE

VI$tTA

«****!*&&'•• -

Agenda de la Construcció

Sostenible La finestra oberta a la construcció respectuosa amb l'entorn

L'arquitectura i nosaltres Els aparelladors desenvo-

En un article titulat "Típics tòpics",

l'Arquitectura, així, en majúscula. Molts

escrivia que no s'ha de caure en l'enca-

de nosaltres col·laborem en la redacció de

sellament dels que treballem en l'arqui-

projectes, no tan sols en els amidaments

tectura i la construcció, els arquitectes

i pressupostos sinó també en els detalls

cal que sàpiguen de càlculs, construcció,

constructius i en les preses de decisions

economia... els aparelladors també d'ar-

de materials i sistemes constructius a

quitectura. És en la visió i comprensió de

emprar en el projecte, tant en l'aspecte

la global itat del procés arquítectònic-

del cost com de la durabilitat, resposta als

constructiu que serem capaços d'exercir

nivells d'exigències, manteniment, com-

• Si t'interessa el medi ambient Si estàs preocupat per la sostenibilitat del planeta • Si vols canviar els hàbits negatius del sector de la construcció envers el nostre entorn i se't fa difícil

pleta i eficaç, no és bo ser especialistes en... i res més.

fins a quin punt som tinguts en compte i valorats professionalment per ['arquitecte director del projecte.

En f i , que no hem d'estar acomplexats a l'hora de parlar d'Arquitectura, reivindico que tenim el dret a parlar-ne... i

És evident que segons el nivell de la

amb arguments! I ho diu un aparellador

nostra capacitat t coneixements, l'arqui-

orgullós del seu ofici (arquitecte tècnic

tecte amb una actitud més o menys ober-

per imperatiu legal, "doctorat" en expe-

ta, ens acceptarà o no com a "coprotago-

riències en arquitectura i construcció).

nistes" en la redacció del projecte.

Fa uns quants anys, entre els arquitectes corria la broma que una vaca deixada anar pels corredors de l'Escola d'Ar-

ne amb el títol d'arquitecte. I nosaltres, després d'estar deu o quinze anys per les obres i col·laborant amb els arquitectes no hi podem entendre, ni que sigui una

Visita l'Agenda de la Construcció Sostenible, el Portal de la Construcció i el Medi Ambient

la nostra professió d'una forma més com-

patibilitat, e t c , inclòs - i per què no?- el seu aspecte estètic. Tot depèn, és clar, de

quitectura, en set o vuit anys podia sortir-

... què pots fer?

mica, i dir-hi la nostra en Arquitectura?

lupem la nostra professió en el món de

Continuarà... ©

L'Informatiu PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 20C

DE

DISSENY

El país dibuixat A l'avió, camí de Brussel·les, llegeixo

Tintin, Les set boles de cristall, Hergé

un article al diari en el qual se cita un proverbi xinès que diu "Si vols gaudir de! món,

no surtis

de casa".

Comencem

malament. Encara sort que Bèlgica és un país on em sento com a casa. Ja des que l'avió s'apropa a l'aeroport de Bruseles L'INFORMATIU 212

National aprecies els seus colors agrada-

Telèfon directe: 932 40 23 76

bles, que es poden reduir a dues gam-

Fax: 932 40 23 64

mes: els verds dels boscos i de la vegeta-

Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es

ció, i els marrons dels camps llaurats i de

L'informatiu electrònic:

les edificacions. Un cop a terra t'adones

http^/www. a pa be n .es/i nformati u Consell editorial:

que hi ha un tercer color: el gris, el gris

Anna M. Ruiz, Joan Gay,

del cel i el gris d'una pedra que fan servir

Xavier Alberca í Carles Cartafté

molt en construcció.

Director: Caries Cartarlé Coordinadora: Elisenda Pucurull

Al camp, predominen el marró dels

Redacció: Josep Olivé. Xavier Oliva,

maons i teules i dels camps ondulats i

Jordi Marlet i Antoni Capilla

fumejants, i el verd de la vegetació que

Anàlisi d'obra: Joan Sabaté.

allí es omnipresent, rica, exuberant fins a

Xavier Aumedes, Gabriela Schon,

límits voluptuosos, quasi indecents per a

Vicenç Font, Imma Villacorta,

un mediterrani. El verd i el marró es

Jordi Olives i Ana Moreno

reparteixen en parts iguals amb el gris a

Dibuixants: Sílvia Alcoba, Toni Batllori i Joma

les ciutats, el que fa que en alguns punts

Passatemps: Miquel Sesé

aquestes siguin tristes, pel color de la

Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà

pedra, que és d'un gris molt trist, molt

Fotografia: Javier García Die (Chopo),

gris. Però els colors són molt alegres, ten-

Albert Casanovas

dres els verds, vells els marrons i, sobre-

Dissenypafic:

geuve

tot, densos, molt densos, tant carregats

Impressió: Viking

de pigment que sembla que en qualsevol

Dipòsillegal: B-423B9-1991 ISSN: 1132-2802

moment poden esclatar. I al cel, sovint

Subscripcions: Elisenda Pucurull

d'un gris platejat, altre cop dens, ric i

Telèfon: 932 40 23 76

exuberant, sempre amenaçant pluja, se'l

Publicitat BITMAP. Isidre Rodríguez

perdona - c o m diu Jacques Brel- que

C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona

sempre sigui tan gris perquè és gràcies a

Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es

ell que el pals és com és (i perquè, per-

EDFTA: Col·legi d'Aparelladors i

sonalment, la pluja m'agrada). Per tot

Arquitectes Tècnics de Barcelona

això, Bèlgica em sembla un país amable,

Bon Pastor, 5.08021 Barcelona

que et convida a sentir-te com a casa... i

Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61

a ficar-te a casa.

Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99

Aquestes sensacions, aquests paisat-

més de la meva infantesa, allí hi he retrobat

feréstec, nocturn i fabril a prop d'un canal

ges són els que he vist cada cop que hi he

Hergé, Franquin, Peyo, Maurice Tillíeux, i

d'una història del detectiu Gil Jourdan

Tel. 938 85 26 11

a n a t Però, sense saber-ho ja els coneixia

molts altres dibuixants de còmics coneguts,

(aquí traduït per Gil Pupil·la) o la descrip-

Vallès Occidental: Sant Francesc, 18

de molt abans, des de petit, gràcies als

i he retrobat aquells paisatges dibuixats que

ció acurada, només amb quatre detalls, de

08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10

àlbums de Tintin i les revistes Cavall Fort

encara es poden trobar en la realitat, a Brus-

l'ambient d'una carretera, en una perse-

i L'Infantil que van publicar molts còmics

sel·les sobretot, i també en altres ciutats i

cució d'Espirou en són exemples que he

provi nen ts d'aquest país entre els anys

espais oberts de Bèlgica. Són sempre llocs

triat quasi a l'atzar, de com eren aquells

6 0 i 7 0 . Recordo que - j a aleshores- em

anònims, però carregats de

personalitat,

dibuixos o dissenys -que en francès s'es-

cridaven l'atenció perquè eren dibuixos

descrits fins a l'últim detall, o esbossats

criuen amb una mateixa paraula, dess/n-

Secretaria: Minerva Embuena

que no sols donaven importància a la

només, però que aconsegueixen captar-ne

que van estendre per Europa una manera

Comptador: Albert López I borra

història sinó també al fons on aquesta

perfectament l'ambient i l'instant.

d'entendre, de dissenyar el còmic, i que

Dibuixar no sols l'acció que es narra sinó M'he retrobat amb aquells dibuixos

també

l'entorn

on es mou, encara

va estar vigent durant més de dues dèca-

Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic

Vallès Oriental: Josep Pino!, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President Xavier Bardají Vicepresident: Joan Ardèvol

Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Hierro, Joan CUITÍ i Raimon Salvat

que

Bages Berguedà: Jaume Juanola

al Centre Belga de la bande dessiné (que

aquests siguin irrellevants per al guió, deno-

Osona: Bernat Noguera

és com en diuen, en francès, al còmic).

ten un interès que traspassa la mera narració

Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen

Existeix des de fa uns onze anys a Brus-

i que sembla la voluntat de deixar constància

sel·les, a la rue des Sables (o Zandstraat),

de l'amor per uns espais, uns llocs, uns

en uns antics grans magatzems de roba

ambients, un país: camps i rectes infinites

Josep Olivé

que va construir l'arquitecte Víctor Horta,

però, a més, un carril bíci, senyalitzat i tot,

Arquitecte infoimatiueapabcn.es

força ben rehabilitats per al nou ús. A

d'una escena policíaca de Tintin, l'ambient

Gerent Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu

POSTGRAU

COORDINADOR DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ PERFIL TÈCNIC EUROPEU 22 de novembre de 2002 al 25 d'abril de 2003

Divendres, de 9.30 a 14 i de 15.30 a 20 hores

150 hores + 50 hores de treball de curs

Formació a nivell d'arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic

Informació i inscripcions al telèfon 932 40 23 73 o a: formacio@apabcn.es www.apabcn.es

L'Informatíij

P À G I N E S

D ' A S S E S S O R I A ,

F O R M A C I Ó ,

A C T I V I T A T S

I

SERVEIS

19 La política mediambiental del CAATB

19 Assemblea General de col·legiats

20 El Col·legi atorga els ajuts anuals

La ceràmica en l'obra de Gaudí La Delegació del Bages-Berguedà du a Manresa l'exposició sobre Gaudí

0

, ins de les activitats progra-

l'arquitectura gaudiniana, a partir de frag-

Claret i Vidrieras Ponsa. L'exposició La Cerà-

mades amb motiu de !a celebració de

ments de ceràmica originals, fotografies d'è-

mica en l'obra de Gaudi es va poder veure

l'Any Gaudí, la Delegació del Bages-Ber-

poca, motlles, materials i eines procedents

del 15 de gener al 15 de febrer d'aquest any

guedà del CAATB i el Centre d'Estudis Gau-

dels tallers que van treballar per a Gaudí. La

a \a sala d'exposicions de! CAATB a Barcelo-

dinistes (CEG), amb la col·laboració de l'A-

mostra es podrà visitar del 2 7 de novembre

na i durant els trenta dies d'exhibició va ser

juntament de Manresa, han organitzat l'ex-

al 8 de desembre a la sala Sant Domènec de

visitada per prop de 3.000 persones.

posició La ceràmica en l'obra de Gaudí. L'ob-

Manresa, ubicada a la plaça del mateix nom

Més informació a la Delegació del Bages-

jectiu és posar de relleu la importància d'a-

al centre de la ciutat. En l'organització de la

Berguedà, telèfon 9 3 8 7 2 9 7 9 9 . A/e: caat-

questa tècnica artística sempre present en

mostra hi col·laboren Roca Ceràmica, Cots-

Coeficient d'actualització d'honoraris a 15 d'octubre Ca = 1,174

Propera actualització: 15 de novembre

Mòdul: 303,50 Més informació: Departament de Visats Telèfon 9 3 2 4 0 23 70 visats@apabcn.es

INSTITUCIONAL MEDI

gIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2002

AMBIENT

I N S T I T U C I O N A L

Johannesburg 2002: Cimera de la Terra Rio +10 Newsletter de l'Agenda de la Construcció Sostenible

O

p Agenda Construcció Sostenible - Agenda de I—

el 26 d'agost al 4-<de setembre va tenir lloc la Cime Cimera de la

Terra Rio+lO. Entre els seus objectius hi havia el d'avaluar ei desenvolupament d'iniciatives com l'Agenda 2 1 , la Declaració de Río

ELS PROfESSION

i els dos convenis sobre clima i biodiversitat, així com ratificar el Protocol de Kyoto sobre canvi climàtic i establir nous objectius en el

ELS RESIDUS

desenvolupament sostenible del planeta.

Un dels temes més discutits ha estat el de la producció d'energia i la necessitat d'incrementar l'adopció de les energies re-

LS MATERIALS

novables per procurar reduir les emissions dels gasos d'efecte hivernacle i el risc nuclear. A Johannesburg, tant els EE.UU. com els productors de petroli han aconseguit eliminar les energies renovables dins dels objectius del desenvolupament sostenible, tot i que hi havia una proposta avalada per un gran nombre de països per a arribar fins a un 10% del total de la producció energètica mundial procedents de fonts renovables i no

Portada de l'Agenda de la Construcció Sostenible

contaminants (solar, eòlica) cap a l'any 2010. Un dels pocs aspectes positius d'a-

l'aigua potable i ai sanejament bàsic. A l'ac-

questa Cimera ha estat el compromís de paï-

tualitat, 1.500 milions de persones no te-

pedeix que més de 3.000 milions de perso-

boscos que no poden quedar en mans d'en-

sos com Rússia, el Canadà i la Xina per rati-

nen accés a l'aigua potable. La falta crònica

nes tinguin accés a aquest recurs bàsic.

titats com l'Organització Mundial del Co-

ficar ei Protocol de Kyoto, fet que ha deixat

d'aigua, així com el seu ús deficient en els

També s'ha establert l'any 2020 com a

merç o el Fons Monetari Internacional. En

novament els EE.UU. sol en la seva posició

regadius, amenacen la producció d'aliments

data límit per a !a minimització de la produc-

aquest moments, en què sembla que els

contrària a ratificar-lo.

gradació dels hàbitats. La contaminació im-

ternacionals sobre aigua, residus, energia o

i la productivitat del sòl a causa dels pro-

ció i ús de les substàncies tòxiques, inclosos

nostres governants no prenen decisions de-

Pel que fa referència a un recurs natu-

blemes creixents de saünització, dificultant

els residus perillosos, i la crida a l'entrada en

cidides per afrontar els problemes del medi

ral tan preuat com l'aigua, s'ha establert

enormement el desenvolupament econòmic.

vigor pel 2004 del Conveni d'Estocolm sobre

ambient, el principi "pensar globalment i

tractar de reduir a la meitat, abans de l'any

L'aigua també es fa més escassa degut als

Contaminants Orgànics Persistents.

actuar localment" pren més vigència que

2015, el nombre de persones sense accés a

nivells de contaminació més alts i a la de-

Encara hi ha pendents molts acords in-

Protecció contra la contaminació acústica

mai. <®

Agenda de la Construcció

\j •*»

Aquestes informacions han

El passat 28 de juny es va

ció acústica des del punt de les immis-

aprovat la Llei 16/2002, de protecció con-

sions; la delimitació del territori en zones

tra la contaminació acústica. Aquesta llei

de sensibilitat acústica en funció d'uns

recull els criteris que la Unió Europea ha

objectius de qualitat; la regulació d'un rè-

establert en el Llibre Verd de la lluita con-

gim específic per a les infrastructures de

tra el soroll i que s'han plasmat en la nor-

transport; l'establiment de zones de soroll

mativa comunitària, en especial, els princi-

per a garantir uns mínims de qualitat

pis de la regulació continguda en el projec-

acústica en les noves construccions i amb

te de directiva del Parlament Europeu sobra

l'aplicació de tot un seguit de mesures

avaluació i gestió del soroll ambiental.

per a minimitzar l'impacte acústic en les

Els trets més significatius d'aquesta Llei són: la consideració de la contamina-

construccions existents afectades per sorolls i vibracions. ®

estat extretes del Newsletter núm. 24 del mes de setembre de l'Agenda de la Construcció Sostenible (www.csos- , í | tenible.net). Es tracta d'un butlletí !", electrònic que es fa arribar periòdica^» ment a tots els interessats mitjançant una llista de distribució d'inscripció gratuïta. Per rèbre-ho només cal demanar-fio a:

www.csostenible.net

/

•

•

Quadern cencr»! PRIMERA QUINZENA NOVEr

AVÍS

La política mediambiental del CAATB El CAATB s'adhereix al Sistema Comunitari de Gestió i Auditoria Mediambientals (EMAS) i al Sistema de Gestió Mediambiental segons la norma UNE-EN ISO 14001 [ P I Col·legi d'Aparelladors i I ^ H Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica i amb capacitat plena per al compliment deís seus fins.

Està ubicat al carrer Bon Pastor, núm. 5 de Barcelona, i el seu àmbit territorial d'actuació és el que correspon a la província de Barcelona.

La seva missió és ordenar, dins el marc de les lleis, l'exercici de la professió respectiva; representar els interessos generals de la professió, especialment en les seves relacions amb l'Administració; promoure socialment la professió i defensar els interessos professionals dels col·legiats; vetllar perquè l'activitat professional s'adeqüi als interessos dels ciutadans; proporcionar, divulgar i defensar la qualitat constructiva, i la tecnologia i els mètodes constructius, com a fet cultural i com a millora de la qualitat de vida; prestar serveis als seus col·legiats.

El CAAT8 manifesta i assumeix el compromís vers el medi ambient, i vers els seus clients i col·laboradors, de desenvolupar les seves activitats millorant progressivament i de manera continuada el respecte al medi ambient.

A aquest efecte, el CAATB s'adhereix amb caràcter voluntari al Sistema Comunitari de Gestió i Auditoria Mediambientals (EMAS), segons el Reglament CEE núm.

761/2001, i al Sistema de Gestió Mediambiental segons la norma UNE-EN ISO 14001. La Política Mediambiental del CAATB es basa en els principis següents: •

•

Prendre les mesures d'actuació, de control i de correcció necessàries per conèixer, prevenir i millorar de manera progressiva i continuada els impactes ambientals de les nostres activitats actuals i futures.

Gestionar correctament el consum d'energia i intentar optimitzar-la el màxim possible, prenent les mesures oportunes per tal d'afavorir-ne la re-

•

•

•

•

• •

•

•

ducció sense que el confort del personal i del client es vegi afectat.

Contribuir i facilitar el reciclatge de residus així com també la reducció i la seva reutilització.

Complir fa legislació i reglamentació mediambiental vigents i altres requisits en matèria de medi ambient adquirits voluntàriament.

Proporcionar el marc per establir i revisar els objectius i fites mediambientals assignant els recursos necessaris.

Afavorir la comunicació ambiental interna i externa amb criteris de transparència, i informar als col·legiats, clients i a totes les parts interessades de les mesures de protecció ambiental preses i de com hi poden col·laborar.

Fomentar en els col·legiats el respecte al medi ambient.

Fomentar la formació i sensibilització encaminades a conscienciar i responsabilitzar a tot el personal en matèria de qualitat, satisfacció i atenció al client i protecció del medi ambient, com a factors essencials en ei desenvolupament de les activitats de l'entitat.

Avaluar la nostra situació quantificant el progrés assolit en matèria de reducció de l'impacte mediambiental a l'entorn.

Posar aquesta política mediambiental a disposició de les parts interessades (públic en general, col·legiats, Administració, etc.) com a compromís evident de la transparència de les actuacions de l'entitat respecta al medi ambient.

Nova plataforma tecnològica al Servei de Visats El Col·legi està implantant una nova plataforma tecnològica, que permetrà millorar i agilitar la gestió del visat. El nou sistema ha entrat en funcionament aquest mes de novembre i, per aquesta raó, ens disculpem amb antelació per les petites incidències que es puguin produir en el servei de Visats de la seu central de Barcelona i de les Delegacions. Tot el personal d'administració del CAATB ha seguit un programa de formació per familiaritzar-se amb el nou sistema al més ràpid possible. No obstant, us demanem paciència pels problemes que puguin sorgir durant el primer mes de rodatge. Gràcies per la vostra col·laboració.

Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 4 0 23 7 0 visats@apabcn.es CONVOCATÒRIA

Assemblea General Ordinària de col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legiats segons estableixen els estatuts del Col·legi.

Dia:

dimarts 17 de desembre

Hora:

a les 19 hores, en primera convocatòria a les 19.30 hores, en segona convocatòria

Lloc:

sala d'actes del Col·legi

Ordre del dia provisional: 1.

Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior.

2.

Informe del president.

3. Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 2003.

4.

Torn obert de paraules.

Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al 2 de desembre.

La implantació d'aquesta política és un objectiu fonamental del CAATB, i es compromet a vetllar per la revisió periòdica del seu contingut, adaptant-la a la naturalesa de les activitats i dels impactes mediambientals. així com a l'estratègia general de l'entitat. $

Aquestes propostes s'hauran de comunicar per escrit amb la signatura de 10 col·legiats, com a mínim. La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presentades establint l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.

Secretaria del Col·legi Quarta planta. Telèfon 932 40 20 55

COOPERACIÓ

L.

El Col·legi atorga els ajuts anuals a la cooperació Millorar la qualitat de vida de les dones de Palacagüina |T"\os projectes a Nicaragua,

cíó de la dona en el millorament de la vida

I\ J

familiar", per a la rehabilitació d'habitatges.

un de participació de la dona en la vi-

L'ARPA va néixer el 1990 amb caràcter civil

da de la família a Palacagüina i l'altre de creació d'un taller d'ecomaterials a Jinote-

i sense ànim de lucre i es dedica a progra-

ca, i la construcció d'un centre d'acollida

mes de desenvolupament econòmic i social,

per a nens i nenes orfes a causa de la Sida

mentre que SOARPAL va aparèixer el 1994

al Senegal es repartiran els ajuts a la coope-

a Arbúcies per establir vies de cooperació i

ració del Col·legi, d'aquest any. Els tres pro-

solidaritat amb els pobles del tercer món i

jectes van ser aprovats el juliol passat per la

accions per a una societat internacional més

Junta del Govern, després que la Comissió

justa i solidària. El projecte conjunt pretén

07 els seleccionés entre un total de 36 pro-

aconseguir l'adequació de les mesures bàsi-

postes. En els propers números parlarem de

ques de la higiene, així com un seguiment

tots. Avui comencem per explicar el projec-

de l'educació necessària perquè aquesta hi-

te de Palacagüina, que ha presentat SOAR-

giene es consolidi, i compta amb la inter-

PAL (Solidaritat Arbúcies-Palacagüina) i do-

medi ac ió de l'entitat local FUNDARPAL

tarà una cinquantena de mares, caps de fa-

El projecte va dirigit a mares caps de fa-

mília, de banys, safareigs i cuines. La seva

mília de Palacagüina que tenen una gran

durada és de 18 mesos i el Col·legi hi ha

responsabilitat i poques perspectives de fei-

aportat 12.235,74 euros.

na fora de casa. La majoria es dediquen a fer pa, tortas, pastissos i similars, amb les li-

Manteniment

mitacions econòmiques que això comporta,

impossible

Palacagüina té 13.300 habitants, uns

que repercuteixen en la millora de l'habitat-

6.300 al nucli urbà i la resta en una vinte-

ge. Concretament, es pretén beneficiar 55 mares del nucli urbà i de cinc comunitats.

na de comunitats rurals. És a la regió de Las Segovias, al nord de Nicaragua, on l'endarreriment econòmic i humà, fruit de la ines-

Façana posterior d'un habitatge on es pot apreciar la precarietat de la construcció i la senzillesa de les solucions adaptades

compra de trenta taules i la legalització de

tabilitat política i les mesures neoliberals que aplica l'actual govern nicaragüenc, es

nes, sense serveis sanitaris, ni llum, ni aigua.

Conscients de la influència negativa

veuen empitjorats per les condicions climà-

L'alt nivell de desocupació impedeix que pu-

que el mal estat de l'habitatge té sobre la sa-

tiques, extremament seques. Són moltíssi-

guin tenir recursos per fer un manteniment

lut, l'educació i l'establiment familiar, l'As-

mes les famílies que viuen amuntegades en

digne dels seus habitatges, que l'huracà

socíacíón Roncalli Palacagüina (ARPA) va

cabanes fetes a base de fusta, terra i llau-

Mitch del 1999 va perjudicar greument,

presentar a SOARPAL el projecte "Particïpa-

La Fundació Lleida Solidà-

Per això es preveu construir 40 banys, 25 cuines i 40 piques de safareigs i, a més, la

pliació de les edificacions existents, la construcció d'onze mòduls prefabricats i la

terme un projecte de construcció d'un cen-

gestió i seguiment de l'obra. El Departa-

tre d'acollida de dones i nenes víctimes de

ment de Cooperació de l'Ajuntament de

!a violència, a Argel, Argèlia. El centre és

Barcelona es farà càrrec de la implementa-

una iniciativa de l'Association SOS Femes

ció dels aspectes socials del projecte. <®

ARQUITECTES SENSE FRONTERES: www.asfes.org.

www.pangea.org/pauisoli.

Informe Lugano,

Programa d'activitats d'aquesía Fundació, entre les quals destaquen les socials.

Simulació d'un informe redactat per un grup d'experts per encàrrec de representants de les polítiques ultraliberals, per identificar les amenaces que cauen sobre el capitalisme en el segle XXt i estudiar les possibles solucions, que són aterridores: hi ha massa gent al món. De tota manera, l'informe dóna esperances. ®

per al manteniment de l'hort. ®

La teva participació és important

Qui són, a qui recolzen, on treballen, com actuen i quins recursos tenen.

PAU I SOLIDARITAT:

de Susan George, ICÀRIA. Barcelona, 2000, 255 pàg.

bres fruiters, per possibilitar que siguin au-

Participa!

en Detresse, i la Fundació assumeix l'am-

ria, ONG del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Ueida, està duent a

les propietats. També se'ls proporcionarà ar-

tosuficients i s'aprofitaran les aigües grises

CONSUM SOLIDARI: www.eurosur.org/EFTA/.

Aquest apartat de cooperació internacional és una iniciativa de la Comissió 07 del Col·legi que us convida a fer-hi arribar les vostres idees i suggeriments a través de l'adreça de correu electrònic:

Del consum solidari en els països del primer món.

comissioO7@apabcn.es

Quadern central PRIMERA

CARLES MARQUÉS

£n Car/es Marqués i altres companys coopeiants amb nens de la Comunitat de Santa fe (El Salvador) asseguts a l'entrada de "La Casona", casa de l'antic terratinent convertida en centre comunitari

Participar en un projecte de cooperació internacional no deixa indiferent. En tomar, un és més conscient del que es dóna, el que es rep i el que es reparteix. Almenys és el cas de l'arquitecte tècnic Carles Marqués {Palma de Mallorca, 1976), que aquest estiu ha viatjat a la comunitat de Santa Fe, a El Salvador, per participar en un projecte de reparació d'una cinquantena d'habitatges afectats pels terratrèmols del 2 0 0 1 .

Com veus la cooperació després d'aquesta primera participació?

"Si la cooperació ajuda al sistema, és negativa"

La cooperació no sempre és positiva?

"Si fas ajudes a projectes que enfortei-

Què és el més difícil a l'hora de tirar endavant un projecte?

"La cooperació només és un pegat.

xen les xarxes socials í les estructures del

Sembla com si enviant diners ja n'hi hagués

pafs, mantenint-lesautosostenibles, és posi-

El mes difícil de la cooperació és la formu-

prou i el que hem de fer és canviar les nos-

tiva. Si la cooperació ajuda al sistema, és

lació del projecte teòric.

tres relacions amb ells; deixar de treure'ls

negativa. Jo distingiria entre cooperació cen-

diuen què volen fer, i l'ONG busca la millor

"La part tècnica no és el més important-

Els'beneficiaris

les coses a baix preu i vendre-les a preu d'or.

tralitzada, que és la que fan els governs, i

solució. Formular aquest projecte és compli-

Com deia aquell 'estava tant ocupat traient

que per tant sempre està lligada a interessos

cat, perquè ha de tenir una sèrie de carac-

la gent que s'estava ofegant, que no veia

polítics i de les companyies transnacíonals,

terístiques, com ara l'ecologia, la sosteníbi-

que algú els tirava des de dalt'. Per això, una

i cooperació descentralitzada, que és la que

litat. A més, tu formules un projecte i quan

de les coses més positives que té per a mi la

es fa a través d'ajuntaments, organismes

arriba l'hora de posar-lo en marxa la realitat

cooperació és el coneixement m u t u " .

provincials i institucions com el Col·legi".

pot haver canviat vuit cops. <$

Conèixer la realitat L'èxit de la cooperació internacional depèn del bon coneixement de la realitat on s'intervé.

Per aconseguir-lo, els cooperants utilitzen tècniques com els Diagnòstics Rurals Participatius.

Els Diagnòstics Rurals Participatius (DRP) són tècniques que serveixen

nitzar una activitat participativa per grups ba-

als cooperants com a exercici de comprensió

dibuixar dos eixos, un dels quals correspon al

d'alguns aspectes de la vida quotidiana de la

temps i l'altre a l'indicador més oportú. La

comunitat on han arribat, i també per íormu-

dinàmica pretén reflectir en un gràfic la per-

far nous projectes sobre el terreny. Una activi-

cepció dels membres de la comunitat del

tat d'aquest tipus és "El rellotge" i comença

bits que els afecten. Els indicadors són tan

grup de cooperació amb l'ajuda dels líders lo-

diversos com ei número de famílies i la seva

cals, de tota la comunitat, a qui es demana

estructura, la quantitat de població, la migra-

que formi grups d'homes i dones, de quatre o

ció interna i externa, els serveis, els recursos

cinc membres cadascun. Cada grup haurà de

i estructures de la comunitat, els nivells d'e-

mostrar les activitats quotidianes, ja siguin

ducació, la participació comunitària, l'evolu-

treball o esbarjo, en dos gràfics que simbolit-

ció de la tecnologia en els àmbits domèstics,

zaran un rellotge per a l'hivern i un altre per a

els agents que hagin aportat recursos a la co-

l'estiu. Es produiran debats de diversa inten-

munitat o l'accés al mercat laboral. <à

llotges realitzats en una posada en comú. en "El rellotge",

una de les activitats dels Diagnòstics

passat, el present i el futur d'alguns dels àm-

amb la convocació, feta pels membres del

sitat dins els grups i al final s'exposaran els re-

Un grup de salvadorencs participant Rurals Participatius (DRP)

sada en línies de tendència, que consisteix a

Si no es pot comptar gaire amb el temps dels membres de la comunitat, és pot orga-

GENT ACTIVI'

D'OCTUBRE 2002

Concert de Nadal amb la Coral Sant Jordi í|

a Basílica de Santa Maria

pondrà de sis cançons (6 Lieder op. 59) de

I L - i del Mar de Barcelona acollirà, un any

Fèlix Mendelssohn i dues cantates (BWV 2 i

més, el tradicional Concert de Nadal dels

BWV 196} de Johann Sebastian 8ach, a

aparelladors i arquitectes tècnics. Es farà el

més d'una selecció tradicional de nadales.

proper 19 de desembre a partir de 2/4 de 9

Les entrades al concert són gratuïtes per als

del vespre i anirà a càrrec de la Coral Sant

col·legiats, els seus acompanyants i amics, i

Jordi i l'Orquestra Alternativa de Barcelona.

es poden reservar al Punt d'Informació del

Actuaran Mercè Baiget (soprano), Mireia Bo-

Col·legi, al telèfon 9 3 2 4 0 2 0 6 0 , per f a t al

net (contralt) i Tomàs Maxé (baix) sota la di-

9 3 2 4 0 2 0 6 1 o a l'adreça electrònica i n -

recció de Lluís Vila. El repertori es com-

formacio@apabcn.es. ©

El programa Les sis cançons d e Fèlix Mendelssohn estan inspirades en poemes de poetes romàntics, Goethe i Eíchendorf, per citar-ne els més representatius. Tots fan referència, d'una manera o altra, a la natura. En el concert tindrem ocasió d'escoltar " I m Grünen" (Al camp), "Frühzeitige Frúhling" [Primavera primerenca), "Abschied vom Wald" {Comiat de bosc), "Die Nachtigall" (El rossinyol,

"Ruhethal" {Vall

tranquil·la) i "Jagdlied" (Cançó de caça). La selecció de nadales inclou Bressol de Nadal (Harm: B. Bibiloni), Prec de Nadal (S. Espriu / M. Salvador), Pastors ben alegres (Harm: X. Boliart), El noi de la mare (Harm: E. Toldrà), Vos sou la meva

prendeta

(Harm; J. Vila) i Nit de Nadal (C. Taltabull). Finalment, podrem gaudir les dues cantates de Johann Sebastian Bach BWV 2 "Ach Gott vom Himmel sieh darein" i BWV 196 "Der Herr denket an uns". La primera està construïda sobre les sís estrofes d'un coral de Martin Luter, mentre que la segona és una cantata nupcial escrita probablement per a un casament d'uns coneguts del compositor durant la seva estada a Arnstadt el 1708. <®

La Coral Sant Jordi La Coral Sant Jordi va néixer l'any 1 9 4 7 d'un grup d'amics que es trobaven per cantar, animats per la figura d'Oriol Martorell, qui des de l'inici n'assumeix la direcció i lidera no només una manera personal d'entendre i interpretar la música sinó també una determinada projecció social del fet musical vinculada i compromesa amb el moment històric del país. Amb un esperit eclèctic, combinat alhora amb un interès especial per la música catalana, la Coral ha tingut una llarga trajectòria de difusió musical, que ja compta amb més de 1.400 concerts interpretats a Catalunya, la resta de l'Estat i a d'altres països europeus. Aquesta tasca musical i cívica li ha valgut el reconeixement públic de l'Ajuntament de Barcelona amb l'atorgament del Premi Ciutat de Barcelona, i de la Generalitat de Catalunya, amb la concessió de la Creu de Sant Jordi. Des de l'any 2 0 0 0 , el seu director titular és Lluís Vila i Casanas. ®

L'Orquestra Alternativa de Barcelona L'Orquestra Alternativa de Barcelona inicia la seva trajectòria l'any 2 0 0 0 per una iniciativa del violoncel·lista Joaquim Alabau i amb l'ajuda dels destacats violinistes que exerceixen de concertinos Pere Bardagí, Olvido Lanza, i Joan Espina. Va néixer com a resposta a la necessitat d'una formació musical àgil, de qualitat í que s'a-

Sm

daptí a les necessitats de les diferents programacions que es puguin demanar. Tots els membres són destacats intèrprets en els seus respectius instruments, cosa que fa que qualsevol membre de l'orquestra pugui exercir de solista en qualsevol ocasió. Aquesta peculiar manera de treballar permet unes possibilitats molt àmplies, com es va poder demostrar en la Marató Bach que es va fer a l'església de Santa Maria del Mar el gener de l'any 2 0 0 1 , on durant quatre hores es van interpretar concerts, cantates, suites per a orquestra i per instruments solistes, e t c , i tot per membres de l'orquestra. ®

Cursos de balls de saló L'Escola de Vicenç Torremadé i Glòria Sanz és pionera en l'ensenyament de! ball de saló a l'Estat espanyol amb una trajectòria de mes de 20 anys de dedicació.

Ara, en col·laboració amb el Col·legi, ha preparat un curs de primer nivell per als aparelladors i arquitectes tècnics que vulguin iniciar-se en aquesta pràctica. El curs constarà ó'U

sessions d'u-

na hora i mitja, un dia a la setmana, probablement els dijous. Es farà salsa, mambo, merengue, rock & roll, vals vienès, tango, samba, rumba, pas-doble, cha, cha, cha, etc, i ja es comença a preparar un segon nivell. Per tal de començar el curs únicament cal formar el grup d'un mínim de 8 o 10 parelles. La inscripció és oberta als col·legiats, als seus familiars i amics. L'escola està ubicada a Barcelona, ai carrer Berga, 3 4 (al costat de la plaça Gal·la Placídia). Hi ha la possibilitat de fer més grups segons el nombre d'interessats.

Inscripcions: Escola de ball de saló • Berga, 34. 0 8 0 1 2 Barcelona Telèfon 9 3 2 17 5 1 0 9 • Telèfon i fax: 9 3 2 18 5 5 23 • vtgs@pingui.com

Programes Dibac i Harma d'Iscar Eis col·legiats poden adquirir, fins al 3 1 de desembre de 2 0 0 2 , el programa de dibuix assistit per ordinador Dibac i de càlcul d'estructures Harma amb les condicions econòmiques següents:

DIBAC+HARMA

3 0 0 . 0 0 0 PTA

15.000 PTA

Nova versió Dibac 2002

El Col·legi regala el programa DIBAC, el preu del qual en e! mercat és de 300.000 PTA a tots els col·legiats que ho sol·licitin. Només s'ha d'abonar 15.000 PTA en concepte de cobertura de despeses d'edició que s'entrega, personalitzada, per a cada sol·licitant.

Avantatges per als col·legiats: -

Suport telefònic gratuït per un període de 9 0 dies.

-

Curs d'iniciació de 2 hores gratuït per als qui adquireixin els programes.

Informació tècnica: German Puchal Telèfon 9 3 8 7 7 0 4 3 7 • puchal@ctv.es Reserva i adquisicions: CAATB • Telèfon 9 3 2 4 0 20 6 0 • informacio@apabcn.es

La nova versió substitueix Dibac XXI i incorpora noves funcions que milloren i faciliten el funcionament del programa. Tots els col·legiats que hagin rebut el programa Dibac XXI sota conveni poden sol·licitar de forma totalment gratuïta la corresponent actualització només trucant a les oficines d'Iscar al telèfon 983 62 0 3 4 7 . Les comandes que s'han fet al Col·legi a partir de gener ja contenen la nova versió. Les millores del programa les trobareu a www.dibac.com/características.hbn.

SERVEIS [Oiodem c m n l PRIMERA QUINZENA NOVB1BRE 2002

Petits anuncis Serveis al professional • Aixecament d'estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d'estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d'activitat i legalitzacions • Plans d'emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d'obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac. net Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. E! preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols.

Telèfon: 933 09 59 65 Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'ínstal-lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac. net

Informació tel.: 932 40 23 76 Serveis tècnics arquitectura i topografia

Secretària amb experiència en el sector

Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Piotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols.

Tel.: 972 32 32 82 • Fax: 972 32 32 82 oficinajmgomez@ctv. es

S'ofereix secretaria amb experiència en estudis d'arquitectura i enginyeria. Català pariat i escrit.

Telèfon: 667 332 439

Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol Telèfon: 639 89 10 63 Interiorista S'ofereix interiorista per a perspectives artístiques de diferents estüs.

Sílvia Telèfon: 650 753 769 Supressió de barreres arquitectòniques Es fan estudis de supressió de barreres arquitectòniques (locals, oficines, habitatges...)

Amala.

Tels.: 93 425 46 10 • 606 375 790 Perspectives Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l'estudi del client. Recursos suficients poer realitzar un servei complet, ràpid i eficaç SCRIPTIVA Mònica Telèfon: 934 59 46 17 Dictàmens i informes pericials S'elaboren dictàmens i informes pericials per a advocats, administradors de finques, comunitats de veïns, propietaris d'habitatges, companyies d'assegurances, immobiliàries, constructores, etc. Interiorisme ergonòmic, i rehabilitació.

Perí Telèfon: 934 17 85 98 Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineació de Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Telèfon: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01

Col·laboració professional S'elaboren amidaments i pressupostos de projectes (TCQ 2000), delineació de plànols (Autocad 2000) i també direccions d'obra.

Anna Harder • Arquitecta tècnica Telèfon: 677 259 108 annaharderelat@hotmail.com Estudis de seguretat i medi ambient Despatx format per arquitectes i arquitectes tècnics s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat, amidaments i annexos d'estudis mediambientals.

Telèfons: 932 18 20 56 (a partir de les 20 h) i 661 56 40 34

Despatx a compartir S'ofereix despatx d ' l i mL'. independent, en estudi d'arquitectura. Planta baixa, tranquil, amb força llum natural. Sala de reunions a compartir. Parada de metro, Entença. Preu: 270 € Raimon Telèfons: 933 22 23 13 i 600 607 957

Despatx a compartir S'ofereix despatx a compartir, en estudi d'arquitectura. Zona, Via Augusta, possibilitat de col·laboracions, possibilitat de disposar de mobiliari, xarxa, ADSL. Ramon Fèlix Telèfon: 649 780 243

Es compra camera fotogràfica Compro camera fotogràfica, fins i tot avariada, marca OLYMPUS, model: PEN FT (format mïtad) T. Boquer Telèfon: 932 01 66 12 (tardes)

Estudiant d'arquitectura S'ofereix estudiant de quart curs d'arquitectura, amb coneixements d'Office, Corel Draw i anglès, per col·laborar en despatx d'arquitecte i/o arquitecte tècnic com a delineant en Autocad.

Gary Tels.: 666 216 152 i 934 37 37 88

Col·laboració professional Arquitecte i interiorista amb molta experiència en locals comercials, hotels, organisme púbücs i habitatges s'ofereix per col·laborar amb professionals a la fase de projectes i controis d'obres. Facultatiu.

Telèfon: 677 805 775

Empresa de topografia S'ofereix per realitzar aixecaments topogràfics amb aparell ELTA 4 Zeiss amb Psion per fer restitucions, corves de nivell, taquimètrics, càlculs, cubicacions en format digital i autocad. telèfons: 607 314373 • 932 18 33 43 Fax: 932 18 33 43 • jbarjou@airtel.net

r

Projectes de telecomunicació Es fan projectes de telecomunicació ICT. certificacions, tràmits, assessorament i mesures radioelèctriques d'antenes.

Telèfon: 932 05 09 43 fax: 932 04 86 24 project@barcelonaingenieros.com

EIS PETITS ANUNCIS de L'Informatiu

Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu

Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 , si ets col·legiat o estudiant i 12 si no ho ets.

Informació: telèfon: 932 4 0 23 76 fax: 932 4 0 23 64 informatiu@apabcn.es

S E R V E I S

AVANTATGES

PER A L S

COL·LEGIATS

central PRIMERA Q U I N Z E N A NOVEMBRE

Avantatges per als col·legiats Material informàtic d'interès professional i a bon preu L'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a la venda d'ordinadors i material informà-

tat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils. Informació: Carrie (Sílvia Jimé-

tic (impressores, escànners) de qualitat,

nez). Viladomat, 2 3 7 . Barcelona. Telèfon

ofereix als arquitectes tècnics preus molt

9 3 4 10 8 2 8 0 . infOTnatica@camer.net.

avantatjosos i amb el suport tècnic de l'em-

www.canie.net/l-informatiu.

presa. L'oferta es fa durant un temps limi-

Oferta per a nous socis del Club Natació Montjuïc

Cecotel: tarifes mòbil més barates

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre

Els col·legiats poden gaudir de tarifes

el CAATB i la patronal CECOT, els col·le-

especials en telefonia mòbil Movistar a

giats poden gaudir d'uns descomptes ex-

partir de l'acord de col·laboració signat el

cepcionals que s'aplicaran sobre el preu f i -

febrer passat entre el CAATB i la patronal

nal que marqui el sortidor de les estacions

CECOT. Poden gaudir d'aquests avantat-

de servei de la xarxa SOLRED, present a tot

ges els col·legiats i col·legiades amb IAE,

l'Estat espanyol. El pagament cal fer-lo

les societats professionals i les empreses.

El Club Natació Montjuïc ha previst per

amb una pista poliesportíva, 10 pistes de

als col·legiats i familiars que trametin l'alta

tennis de terra batuda, 1 pista de tennis de

amb la tarjeta Solred Clàssica que poden

Informació: Departament CECOTEL Telè-

aquest any 2 0 0 2 un 1 0 % de descompte en

gespa artificial, 1 pista de pàdel i 3 d'es-

obtenir tant els col·legiats i col·legiades

fon 937 3 6 6 0 00 / 9 0 2 4 4 00 4 0 .

la quota mensual i matrícula gratuïta.

quaix, pista d'atletisme i piscina olímpica de

com les societats professionals. Informa-

www.cecotel.com. Contractacions al Ser-

De 6 a 15 anys la quota mensual és de

50 x 2 5 . Gimnàs amb classes de manteni-

ció: Departament CECOTOIL. Telèfon 9 3 7

vei d'Informació del CAATB. Telèfon 9 3 2

29,80

ment, musculació, sauna, massatge, camp

3 6 60 0 0 . www.cecotec.es/cecotoiL Con-

4 0 20 6 0 . informacio@apabcn.es

de pràctica de golf, i un bar-restaurant.

tractacions al Servei d'Informació def CA-

Més informació al telèfon 9 3 3 3 1 8 2 8 8 i

ATB. Telèfon 9 3 2 4 0 20 6 0 . informa-

- 1 0 % = 26,82

.

A partir de 15 anys, la quota és de 40,80 - 1 0 % = 36,72

.

Les instal·lacions del Ciub compten

també a la web del CAATB. www.apabcn.es

www.apabcn.es/informatiu

Programes

DIBAC ©HARMA Sessions de demostració El Col·legi ha previst unes sessions de demostració dels programes DIBAC i HARMA de dibuix i càlcul d'estructures respectivament, que tindran lloc a la Sala de Conferències del Col·legi, a la primera planta els dies 31 d'octubre, 12 de novembre i 3 de desembre.

També estaran a l'estand d'Iscar al vestíbul del Col·legi del 4 al 8 de novembre. A més, se celebraran a Barcelona i a Granollers, els següents cursos: DIBAC: Barcelona: dimarts i dijous, del 5 al 19 de desembre de 17 a 21 h.

Granollers: 13,19, 20, 25 , 27 de novembre de 17 a 21 h.

HARMA: Granollers: 11 de desembre de 16 a 21 h.

Servei d'Informació • Telèfon: 932 40 20 60

OES TÈCNIQUES

Jornada sobre la responsabilitat penal de l'arquitecte tècnic L'Assessoria Jurídica del Col·legi ha organitzat un seminari dedicat a la responsabilitat penal dels arquitectes tècnics en matèria de riscos laborals i accidents de treball a la construcció. Comptarà amb la participació de jutges, magistrats, fiscals i inspectors de treball, a més dels advocats de l'Assessoria Jurídica del Col·legi. La jornada permetrà que els magistrats, fiscals i inspectors es pronunciïn sobre diferents qüestions relacionades amb la responsabilitat penal dels professionals en matèria de riscos laborals i que coneguin de primera mà les preocupacions del col·lectiu dels aparelladors i arquitectes tècnics en aquesta matèria. Aquesta jornada sobre la responsabilitat penal està dirigida als aparelladors i arquitectes tècnics, advocats del CAATB i de MUSAAT i és oberta al sector de la construcció en general. data: dimarts, 26 de novembre, a les 18 hores lloc: sala d'actes del Col·legi

Punt d'Informació Telèfon 932 4 0 20 6 0 • Fax: 932 40 20 informacio@apabcn.es • www.apabcn.es

G U I A

A C T I V A S ivols

B u s q u e s U n a e m p r e s a d e SOStreS p r e f a b r i c a t s ?

ampliaria teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia

Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals espèciaNecessites un estudi geotecnic?

litzada

V o l s Un a l t r e preSSUpOSt d ' u n

d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

ESTRUCTURES

instal·lador elèctric?

e n e l s e c t w

d e la construcci6

.

P r a p c r a m e n t

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA. S A Pol. Ind Pfa d'en Col. Camí de Fort Freda sto 08110 Montcada y Reixac (Barcelona} Tel (93)575 30 00 Fax (33) 564 70 59

roterta

La solució a l'aluminosis

I

Alsina

a m p l i a r e m

S i s t e m a s d e reparaclón e s t r u c t u r a l d e forjados S u a t l t u c i ó n f u n c i o n a l d e vlguetas Pol. Ind. B Camí Ral, p a s » Ferrocarril, n" 383 C.P.: 08850 GAVÀ (Barcelona) Tel: (+34) 83.633.3850 / Fax: (+34) 33.633.40.37 Internet: www.mecanovtgacom E-mafl: mecanovigaatamansaxom

NOUíBAU

Recobriments pera sòls Industrials • • • • • • •

Aplicaòófààl.rapMal econòmica Màxlmareslstèndamecànicalqulmica Anopote Impermeabíïtzats Higiènics Decoratius Reparadolàdl de forals i esquerdes

a de renovació de sostres Sblamtt <M R«f£*ç AeSu, l i

ALU MINOSI

EXTEN Av. SanlJurià. 206. nau 7. Pol. industrial C 08400 Granollers Tet:93B49 57 00/93849 54 75 Fax 938495416

ESTRUCTURO/ C O n O R L / J L

SENETON

BIGA EXTENSIBLE Muntaner, 472 PERA 08006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tol. 414 00 16 Fax 202 31 12 www.sefieton.com

il: »»tra-qulmlcaOa«tradur.com

FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

el nou forjat

44Qroçar

flCOINTEÇS

definitiu

REHAI IILIT.S.L a capí linut

HUMITATS

SOO.OOO M - é» H

GCandcnud6 a Coïa • TtrmilH aNctcja Q RtflíUMÒÓDídr* D EvtUï (okxr« O ProtKÒÒ Antigrjtfni

FUSTA

AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS

FAÇANES 'ERMEABILIZACIONES JWINOSIS l·lERZOS ESTRUCTURALES

qerecASA,

W «I

/1LKORPWN

lli,

Làminas Flexibles de PVC-P para la impermeabilizacidn

(D

a Padüla, 240 • Tel. 93 45614 53 • f«: 93 43S 72 85 e-mail: r*habifoOnh»bitilei • 08013 Btnehfu

PAVIHDUS. G.A.

CONSTRUCCIONES MANSO, 11 P A * Tel. 193) 42Í 98 9B 13 lineoi) Fox(93)423 94 13 • 08015 Sanglono

ESTRUCTURES

Ul

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

AUTOAKIVELLADDRSI MORTERS 0E RESINES TERRATZOS COHTlHUOS

Tel.; 93165 09 39 • FJJL 93 !6S 22 78

Tel.: 93 848 40 00 • http://www.alkor.ei

RèVIAL

&MAPEI

Tratamiento para la aluminosïs AXTER

ADHUJVOS • SUADOÍES • MtODUCTOS QUÍMKOS FARÀ LA CONSTRUCCIÓN IBERMAPEI, SA. H. CotaUa, 20 • 5" Plonta 08002 BARCELONA Tol: 93 343 U 50 5 500• Fax: " 93 302 42 29 I: ibarmapeiOiMfmapai.es

P'Torras y Bages. 106 E-08030 BARCELONA Telélono: 93 345 88 50 Fa*: 93 34617 13 E. Mal: sas@sas-sa.com

• Membtanasasfaüicas

'

x

a93BTi7304

«Aplacadce ptefabneados para

^ J

Refuerzo de vigas de madera

08530 LA GARRIGA

M tEHABIUTACIÒN USTAUKACIÒN NOYECTO5 KUUSOS Y *ÏUDAS rusoNAi. n o n o CEJtnnCADO DE OUANTh

FAÇANES ALUCOBOND

RYCMAR

DIBOND ALUCORJ fachadas ligeras de aluminio tol. 93 680 27 25

CONSTRUCCIONES EN MADERA FUSTERIA D'OBRA. MOBILIARI I EQUIPAMENT CU* a/tutOn. 32 • Mgm tasti*! lÍL·332T4St55··Fai-93

WM

REVESTIMENTS

l H 1 PAVIMENTS

IIIIPERGO CEfliEX HORMIGON BARCELONA • Polgono Industrial Pont Reial, SanJustDesvem·Tei.933711698

Pergo Iberia. Av. Somosianti, 22-bojo dcha.

Polígono Industrial Sor 28700 San Sebostíàn de los Reyes. Madrid Telefono: 91 577 79 96 F a * 91 577 78 21 www.pergo.com

M

REHABILITACIÓ

I

( M T £ C 5 CATALAKA,S.A. RFTFf ^ 1 « £ | H • • £=í

Morters sense retracció.

Rehabilitació

U, Santander, 42-48 Níve, 39 Tel.: 93 278 26 86 • F Ï V 93 278 27 11 08020 BaiKlana

PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 • E-mail: co

la

teva

solució

Tànger, 26 - 08018 Barcelona - T. 934864 3C Bruc. 126 - 08037 Barcelona - T. 93Z080166 SL Miquel, 14 - 43004 Tarragona - T. 9772518BC

professional

GUILLERMO PUEKIAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGUWDAD MANUALES Y AUTOMATICAS GEOTÈCNIA, MICROPILOT5, ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Ramon Berenguer IV. 9. baixos Tel. I fix (977) 793783 • 43850 CAMBRILS M 1 j O rdcSimi,3,É° J" TO.I F i - (909) 334 332-080

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES !

T R A B A J A M O S EH TOPA E S P A f i »

M.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L. INGENIERIA DE CONTROL

C/Sordenyo, 357 3°-3o 08025 Barcelono Tel. 93-458 23 70 ftn 93 - ! 0 7 1 3 47 enwil: conradi@DiTokis.es

qCREPAIR CARE

51STEMAS DE DICTA DO Y TRANSCRIPCION

P H I L I P S

LJLJs -v s T E ivi s Ventanas, Puertas, Correderas, Verandas, Muros Cortina, Barandillas-

ESTUDIÓS GEOTECNICOS

H GESOND S.A.

nSteynaers INSTAL·LACIONS

I

ESTUDIS GEOTÈCNICS

* A L U M I N I U U Medas, 1 - P. I. Suroesle 08192 Sani Quirze de! Vallès Tel. 93 721 95 59 Fax 93 721 31 59 wwwaluminisvalles.com ínfo@alu min isvalles.com

isimon i EP MATERIAL EIÉCTRICO

BASTIDES

ILLJMINACION

Diputación, 390-392 • Telefono 93 3 4 4 0 8 0 0 " Fox93 344 0 8 0 7 « 0 8 0 1 3 Barcelona

Tel. 938 466 909 Fax. 938 465 709 s-mall: in

Treínto afios oportondo soluciones, con Garantías y Seguridad: Ventonas, Puertas, Fcchadas, Barandillas, Verandas, Mallorquí nas...

TECHNAL tiene la solución para Usted, y si no, la inventaremos. 93 573 77 77

^^> 5

BPh

'ACCBSORIS

^ A i ' NimL'LÀSH ^ ^ . * ^ ^ . l / \ • M*resTopoG«ÀHCs

^ s ^

•

JfJÍ>

• OWTOGWFU OflCIAL

^

'AMDADOflSElíCTRàNICS

Balmcs. 6 - 08007 BARCELONA Telj 93302 20 45 - Fax: 93302 S7 89

INFORMACIÓ SOBRE EMPRESES DEL SECTOR

• OPTIROC AR100S LIGEROS, S.A. • REVIAL REFORMAS, S.L • PÈNDOL. S.L

INSTALADOR AUTORIZADO

• REPSOL BUTANO, S A

PRESUPUE8TO8 SIN COUPROUISO

pny*etoi da

os an compr

MITJANS AUXILIARS!

•

WE8ER CEMARKSA

•

TECHNAL IBÉRICA, S A

Ctra. Torre Romeu, a/n» 0B202 lel. 93 74fl 48 38 fax 93 726 07 61 www.gabarro.com

CÍCIKÍB * la T r a n OMfovo. GttitDiu > IJiaim dl Cmpo S.

Estudiós Geolécnicos Auscultación de Cimenlaciones Esludios Geofísicos

PROTECCION DE MADERAS,

SA • FABRICA ELECTROTECNICA JO-

SA, SA • COSME TODA

• EUROCABLE. S . L

•

• ESCOFET 1886. S A

•

• TALLERS TREPAT. S A

REYNAERS ALUMINIOS OEL

GRUPOMECANOÏÏJBO.SA

• SISTEMES DE REFORÇ ACTIU,

•

TRAC VERTICAL S . L

• MASA, S.L • SUBEROLITA, S.A. • ALKOfi OHAKft IBÉRICA, S.A.

BTCINOQUINTELA

• GROHE ESPANA, S.A.

• SIMÓN, S A

• TERRA D'OMBRA, S.L.

• TECOSUR, S . L

• MATER1AS PRIMAS ABRASIVAS. S I .

• CENTRO ESPAS'OL INF.DEL

S.L

BGH

•

CO, S.L.

• ESPAIS VERTICALS. S.L

• WERMASI.S.L

•

INTERIORISME

• UNEXAPARELLAJEELECTRI-

• COMPOSANCONSTRUCCION, SA VALLES

Germans

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

El Col·legi posa a disposició dels professionals informació tècnica i comercial sobre productes i serveis de la construcció. Els professionals trobaran els fulletons i catàlegs de les empreses als casellers de la planta baixa. Durant el mes d'octubre hi són presents les empreses següents: '

ASUA - GAS - ELECTRICIOAD

Caberrtí

BSS^^^^^SSI leis. WÍ-MÍI i;y33

M

4S^^^^^^"4*^"

La Red Aluminier Technal son profesionoles seleccionados que reflejan su profesionalídad en cada realizacíón.

902 902 643

Proyectores • DownBghts • Carrfes eleclrificados • Lumrwias fluoroscentea • Sistemas de cwilro) y regiiación • Junwiación exterior * etc...

•AHHFiiïinpnnuinrí >

•^ ^•

COBRE (CEDIC) • TEXSA MORTEROS, S.A. •

T R O L L - J . FELIU DE LA

PEIVA. S.L

•

ASFALTEX CONSÏflUCCION,

SA • CONSORCIOTERMOARCILLA •VELUX

• AXTER IBÉRICA. S.L.

Les empreses interessades a presentar els seus p r o d u c t e s p o d e n dirigir-se a : Jordi Marín • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57

Q U È CERQUEU: 1 . ESTRUCTURES • 2 . COBERTES • 3 . AILIAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4 . FAÇANES • 5. TANCAMENTS I DIVISIONS • 6 . REVESTIMENTS I PAVIMENTS • 7. REHABILITACIÓ • 8 . INSTAL·LACIONS • 9 . INTERIORISME • 1 0 . URBANISME I MOBILIARI URBÀ • 1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES • 1 2 . ENVIORAMENTS • 1 3 . MITJANS AUXILIARS • 1 4 . INFORMÀTICA • 1 5 . SANITARIS • 1 6 . SERVEIS PROFESSIONALS • 1 7 . EQUIPAMENTS • 1 8 . INDUSTRIALS • 1 9 . INSTAL·LADORS • 2 0 . BASTIDES

ü I Quadern centra) PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2002

Material informàtic d interès professional i a bon preu El Col·legi ha establert un acord de col·laboració amb l'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a

als arquitectes tècnics a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa. L'oferta e

la venda d'ordinadors i material informàtic (impressores, escàners) de qualitat, per tal d'oferir-fo

fa durant un temps limitat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils:

Portàtil

Ordinador de sobretaula

Ordinador de sobretaula

Carrie Arcus HOME

Carrie Arcus ADVANCED

HUNDYX 7 2 0 0 D

PENTIUM 4 . 2 , 0 GHz - 5 1 2 catxé raclerístiques: Placa Base ÉLITE GROUP AGP - ATX Memòria Ram DIMM 256 S-ORAH Disquetera 3 L " 1,44 MB Disc Dur 40 GB ATA-100 7200 RPM T. Gràfica RIVATNT2 32 MB CD 52 Velocitats T. Sò Compatible Sound Blaster Monitor 1 5 \ PHILIPS 105 E, 3 Anys garantia Teclat Membrana Windows 98 Mouse Genius Net Se rol I Altaveus amplilicats 160 W + Micròfon sobretaula Caixa Midtower ATX DELUXE Modern Intern 56 Kbps + Conexió Internet

PENTIUM 4 . 2,2 GHz - 5 1 2 catxé Característiques: Placa Base ÉLITE GROUP AGP-ATX / P4 333 MHz Memòria Ram DIMM 256 DDR 333 MHz Disc Dur 80 GB ATA-100 7200 RPM Disquetera 3 1 J 1,44 MB T.Gràfica GEFORCE 4MX 440 64 MB TV OUT DVD 16 x 48 velocitats Regrabadota CD SONY 40 x 10 x 40 OEM T. Sonido Sound Blaster 4.1 PCJ OEM Monitor 17", Viewsonic Flat E70f Pantalla plana 3 Anys garantia Teclat SAMSUNG Multimedia Mouse LOGITECH Wheel Black Labe! òptic OEM Altaveus Subwoofer 900 W + Micr. sobretaula Caixa Midtower ATX METACRILAT USB Frontal MorJem lnt.56 Kbps + Conexió Internet

Pentium* 4 2 , 4 GHz Característiques: Memòria Ram 256 MB DDR Disc Dur 20 GB. Disquetera 1,44 M8 integrada T. Gràfica AGP 4x integrada. Acceleradors 128 bits 2D/3D amb Dual Víew Display Suport funció TV-GUT Video NSTLJPAL integrat amb opció Macro Vision DVO + grabadora inclosa PanlallaTFT 14XGA Tarja sò Interface AC'97. Compatible SounBlaster, 3 0 estèreo. Sortida S/PDIF Digital p 2 altaveus integrals. Presa per auriculars. Micròfon integrat.

1 sockel PCMCIA 3.3 V / 5V / 12V 1 Tipoll amb suport CardBus. 1 slot mïni-pcí intern Bateria lò-Liti Smart Dimensions; 308 x 254 x 37,5 mm. Pes 3 Kg. Ports Sèrie, 2 x USB, 1 x PS/2 Ext. 1 x CTR, 1 x Paral·lel, RJ45 (LAN), RJ 11 (modern), IEEE1394 (FireWire), Modern !nt.56 Kbps Sistema operatiu Windows XP / 2000

Preu sense IVA: 575,20 euros

Preu sense IVA: 965,14 euros

(95.705 PTA} Garantia processador 1 any

(160.586 PTA} Garantia processador 3 anys

Preu sense IVA: 1 . 3 5 3 , 1 5 euros (225.145 PTA) • tnf0rmatica@c3rrie.net • www.carrie.net/l-informatiu

•íïlt.immH[.«C

J

Les configuracions de les ofertes són modificables i adaptables a les necessitats del profes-

de l'empresa Carrie (www.carrie.net/l-informaiiu) les característiques actualitzades cada set-

sional. A causa de la inestabilitat en el preu d'alguns dels components dels ordinadors, els

mana. En les compres de material informàtic com ara impressores, escàners, càmares, e t c ,

preus poden patir variacions (habitualment a la baixa). Per això es recomana als interessats : comprovar el preu actualitzat de l'oferta 0 configuració escollida. Es poden consultar a la web

els col·legiats gaudiran d'un descompte d'un 3% sobre els preus de Carrie. Els col·legiats que vulguin informar-se respecte de les configuracions concretes es poden dirigir a Carrie.

rea/ Afés c/e / G mjaiitzmdans i/ertícafs

Ofertes 1 descomptes Especial pera col·legiats Vegi tem nomtres O/MJ tem memanstls col·legiats acfrua##£zac/esen www.carrie.net/l-informa1Ju IVA Na Inclòs

SI 2 nivells de sensibilitat de pressió Sèrie o USB COMPATIBLE AMB Windows 9 8 / 2 0 0 0 / N T Macintosh Silicon Graphics Portàtils

Quadern central PRiMERA QUINZENA NOVEMBRE í

HYUNDAI SANTA FE 2.O CRDI FICHA TÈCNICA Motor

2.0 CRDI

Cilindrada

1.991 cm3

Potencia

112 CV/4.000 RPM

Alimentación

Turbo Diesei Inyección Directa (Common Rail)

Consumo medio

7,6 1 / 1 0 0 KM

Neumàticos

225/70 R16

Dimensiones

Perciba la inigualable experiència de conducir el nuevo Hyundai Santa Fe. Disfrute la sensación de libertad que brinda poder elegir hasta donde se quiere llegar. El límite lo pone usted. El Santa Fe es un vehiculo preparado para afrontar, con las màximas garantías de confort, agilidad y seguridad, cualquier tipo de terreno. Brinda el aplomo, la estabilidad y la seguridad de un gran turismo. Un autentico "off-roal", listo para afrontar nuevas aventuras.

Equipamiento: • Llantas de aleación • Faros antiniebla delanteros • Climatizador • Frenos ABS • Doble airbag delantero

• • • • • •

Protector de carter Apertura con mando y alarma Elevalunas eléctrico del. y tras.

Asiento trasero abatible y reclinable Reposacabezas central del. y tras.

Radio-Cas/CD estèreo + 4 altavoces

HYUNDAY HYBASA

•

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

•

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

•

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

•

Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

•

Contractació de l'assegurança.

Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

1.820 mm

MARCA MODELO CARROCERÍA

HYUNDAI SANTA FE 2.0 CRDI 5 PUERTAS

PVP 25.100€ Consultar descuentos a colegiados

C/ Numancia 63 (Barcelona) Telf. 93 430 43 05 - Srta. YOLANDA SUAREZ

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

4.500 mm

Altura (barras) 1.710 mm 3 anos sin límite de Km Garantia 6 anos antiperforación Servicio técnico 24 horas / 3 anos

Informació i assessorai

•

Longitud Anchura

DEMANDES •n central PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2002

Empresa dedicada a la promoció d'habitatges i naus indusI trials en les comarques del Garraf i Penedès,

Selecciona CAP D'OBRA

llot innovació

Participarà en el desenvolupament del projecte, es responsabilitzarà de la contractació i l'execució de l'obra, del control de qualitat i del seguiment econòmic. Actuarà com a director d'execució d'obres i coordinador de seguretat.

Requisits: | • Arquitecte tècnic Es valorarà experiència a peu d'obra Edat orientativa: entre 22 i 3 0 anys Coneixements informàtics a nivell d'usuari de MS-Office

Selecciona TÈCNIC DE PROJECTES

Grup

Immobiliari

: Serà el responsable de gestionar i coordinar el despatx d'arquitectura i sota les directrius de l'arquitecte. Haurà de desenvolupar el projecte ! bàsic i l'executiu a partir de l'avantprojecte. Realitzarà la petició d'o! fertes als industrials i els mesuraments i pressupostos. S'encarregarà de les gestions amb l'Ajuntament i altres organismes.

Requisits

Valorable cotxe propi

- Arqui[ecte tècnic recent titulat - Edat orienlativa: entre 22 i 30 anys - Valorable coneixements informàtics a nivell d'usuari de MS-Office, Presto i Autocad - Valorable cotxe propi

S'ofereix - Flexibilitat horària - Contracte indefinit -

Grup d'empreses dedicades a la promoció d'habitatges d'obra nova i rehabiiitació a la zona del Papiol,

S'ofereix

Oportunitat per aprendre i formar-se a pe

-

Formar part d'un equip jove i dinàmic molt professional ï amb molta capacitat de treball

Interessats envieu el vostre currículum I actualitzat indicant la referència 8 3 1 5 a: Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indi-

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES | TÈCNICS DE BARCELONA I Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona I a/e: treball@apabcn.es

0 f £ \ T^Èj

<

cant la referència 8 3 4 2 a: COL·LEGI D'APARELLADORS IARQUFTECTESTÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

COL-LEGI D'APARELLADORS ' ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

i Despatx d'arquitectura tècnica,

| situat a la ciutat de Barcelona, o z 1 o Selecciona <Ld H0*

3 ^^ l_

Cf Q£ Q

TÈCNIC/A DE PRESSUPOSTOS Funcions i responsabilitats ^ ! : -

Confecció de pressupostos i amidaments dels projectes d'arquitectura amb TCQ 2000 Visites d'obra com a adjunt a director executiu Confecció progrímes de control de materials Estudis de seguretat i salut Revisió de certificacions i preus contradictoris

-, Es requereix •j • Arquitecte tècnic .. i - Experiència de 2-3 anys en amidaments i pressupostos 1 • Domini del programa informàtic TCQ 2000 - Imprescindible català |

i S'ofereix . - Incorporació a despatx amb professionals d'àmplia experiència ' - Relació liberal M± ' - Jornada complerta amb horari flexible ^m - Retribució negociable ^ K

í/ï Lü

Q

^ ^ ^ B ^fc _ ^ ^ ^ ^ ^ V ^ ^ ^ B

< Interessats envieu urgentment el vostre historial pro- ^ ^ ^ ^ ^ H ^ ^ ^ ^ H ! fessional mencionant la referència 8191, al: ^ ^ | ^^m ^^^Bl COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: trebail@apabcn.es

^ V • V ^M ^L

^ H ^M ^ B ^ B ^ft

^ ^ F • • • • I I B M

1

DEMANDES

MERCAT

DE T R E B A L L

PROMOTORA-CONSTRUCTORA DE LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL PIONERA EN EL SECTOR

Arquitecte/a tèci

Quadern central PRIMERA QUINZENA N

DESPATX D'ARQUITECTURA

IMPORTANT EMPRESA DE CONTROL DE QUALITAT

.llador/a recent titulat/da

2 tècnics/ques de control de qualitat

per a direccions facultatives, amidaments, delineació.

pel control tècnic d'edificació, inspecció de l'execució de les obres, revisions de projectes i coordinació de la seguretat i salut en les obres.

per formar part del departament tècnic de l'empresa. Farà les tasques de control i direcció de les obres, seguiment dels costos, pressupostos, certificacions, coordinació, industrials, compliment de les normes de seguretat i selecció dels

perfil

sistemes constructius.

No cal experiència. Edat entre 25 i 35 anys. Es

perfil Es valorarà experiència.

Es valorarà experiència en tasques de despatx. Bon domini de Cad i programes d'amidaments.

valoraran coneixements informàtics de Windows,

s'ofereix Jornada completa. Incorporació immedia-

de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Cata-

Word, Excel, Accés, Aulocad i programes de càlculs i amidaments. Idioma nivell B de català i valorables anglès i/o francès. Imprescindible carnet

s'ofereix Lloc amb expectatives a tots nivells. Condicions econòmiques negociables en

Interessats adreceu currículum a l'apartat de correus, núm. 52.

lunya amb desplaçaments a la resta d'Espanya, s'ofereix

Jornada completa. Contracte laboral inicial de 6

funció de la vàlua dels candidats.

Les persones interessades contacteu amb Matias Mano. Telèfon: 934 50 37 67

mesos renovable. Sou aproximat 15.625'- euros

brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessada poseu-vos en contacte

08470 Sant Celoni.

CONSULTORIA DE MARQUETING, VENDES I RECURSOS HUMANS

Tecnic/a coméreïa , divisió de construcció d'una important empresa fabricant d'elements de tancaments, ventilació i gelosies per a la construcció. Les seves tasques seran les de seguiment de pressupostos, introducció de noves referències als client, ampliació de cartera, ficMfeació de client, visites a gabinets d'arquitectura, constructores, enginyeries, eto. perfil

amb Agustin Marfil. Telèfon 933 40 74 17

CONSTRUCTORA D'OBRA PÚBLICA I PRIVADA

Tècnic/a d'estudis i pressupostos per responsabilitzar-se de l'estudi de pressupostos i compres. perfil Convenient entre 3 i 5 anys d'experiència. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball Barcelona.

Es valorarà experiència mínima de 2 anys en llrc similar. Edat entre 28 i 45 anys. Informàtica a nivell d'usuari.

Idioma català. Permís de conduir i vehicle propi. s'ofereix

Contracte labora! indefinit Sou aproximat de 13823'- euros anuals més variable de 12020'- euros brut/anual.

Despeses de telèfon, dietes i quilometratge a càrrec de l'empresa. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum a l'atenció de Ana Gonzalez al núm. de ím 932040750 o per afe. agcreaJezecasulaasrciados.cofii o poseu-vos en contacte a! telèfon 932040760

Jornada completa. Contracte laboral indefinit després d'un període de prova de 6 mesos. Sou aproximat entre 25000'- i 2700O1- euïos brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 932 38 56 9 4 o pera/e: ccurto&teleline.es

EMPRESA DE TAXACIONS DE BÉNS IMMOBLES DE MADRID

per realitzar informes de taxacions de béns immobles per a entitats de crèdit.

perfil Imprescindible experiència mínima de 2 anys. Edat entre 28 i 4 4 anys. Coneixements informàtics d'Autocad i Windows. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball, Barcelona i comarques.

s'ofereix

Servei de Promoció i Mercat de Treball

Relació liberal. Sou negociable en funció de les taxacions realitzades. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 917 4 0 03 79 o per a/e: g.valoraciones@teleline.es

Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

CONSTRUCTORA D'OBRA PÚBLICA I PRIVADA

s d'obra per responsabilitzar-se de les obres: personal assignat, replanteigs, control de l'execució, terminis, control de la qualitat, amidaments. certificacions, elc. perfil Convenient experiència mínima de 3 anjs com a cap d'obra. Coneixements informàtics de Presto, Cad i Ofimatica. Imprescindible carnet de conduir (possibilitat de vehicle d'empresa}. Àrea de treball província de Barcelona. s'ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit després d'un pe/iode de prova de 6 mesos. Sou aproximat entre 33000'- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de f a t 932 38 56 94 o per a/e: ccurtoeteteline.es

ACTIVITATS central PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2002

R E H A B I L I T A C I Ó

I

R12002 (Barcelona)

Preu curs: 198.00 6 Preu col·legiats (-15%): 168,30 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic.

Cap del Servei de Rehabilitació i Medi Ambient del CAATB.

DE

L'objectiu del curs és proporcionar al tècnic els coneixements necessaris que li permetin reforçar, estintolar i redissenyar les parets de càrrega de la construcció del nostre pafs (tàpia, paredat i fàbrica de maó). Durant el curs es donaran les pautes d'inspecció d'edificis, s'explicarà la simptomatologia més habitual, es farà una aproximació al seu càlcul i es presentaran les solucions més adients per a cada cas.

•*—•»—•a

G10604 (Barcelona) Dates: 20 i 27 de novembre i 4 i 11 de desembre de 2002 Horari: dimecres, de 19 a 21 hores Durada: 8 hores Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats í-15%): 102,00 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Director adjunt de la Divisió d'Innovació i Desenvolupament Corporatiu del CAATB.

C O N T R O L

D ' E D I F I C I S

ESTRUCTURES DE PARETS DE CÀRREGA EN EDIFICIS EXISTENTS. PATOLOGIA, DIAGNOSI I INTERVENCIONS Barcelona, del 2 al 9 de desembre

Dates: 2, 3, 9 de desembre de 2002 Horari: dilluns i dimarts, de 16 a 21 hores Durada: 14 hores

GESTIÓ

M A N T E N I M E N T

I M M O B I L I A R I S

GESTIÓ DEL TANCAMENT DE L'OBRA I DE LA POSTVENDA Barcelona, del 2 0 de novembre a l ' l i de desembre Un dels objectius principals del procés immobiliari és que el lliurament del producte satisfaci el client, que compleixi les expectatives generades i que la qualitat respongui a la definida. La demanda de professionals preparats per intervenir en aquesta fase de tancament i postvenda s'ha incrementat en els últims temps, per la creixent competitivitat del mercat immobiliari actual quant a nivells de qualitat demanats. Aquest curs, a més de desenvolupar un cas pràctic, dóna a conèixer els objectius i etapes del tancament d'una obra i tot el que fa referència a les reclamacions postvenda amb les modificacions que comporta la nova Llei d'ordenació de l'edificació (LOE).

• ».«••—«»«••.

DE

LA Q U A L I TAT

CONTROL DE QUALITAT DELS MATERIALS. CAS PRÀCTIC Barcelona, 19, 2 1 i 2 6 de novembre

Q10218 (Barcelona) Dates: 19, 21 i 26 de novembre de 2002 Horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 hores Durada: 9 hores

En aquest curs, el professional aprendrà com ha de redactar el programa de control de qualitat i el registre de resultats exigits per la Generalitat a través d'un exemple pràctic. Es posarà un èmfasi especial en el control de formigó d'acord amb la instrucció EHE. Aquest curs es complementa amb la formació pràctica del control de qualitat amb suport informàtic que s'im-

Preu curs: 135.00 € Preu col·legiats (-15%): 114,75 € Responsable acadèmic: Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Gabinet Tècnic del CAATB.

parteix en el curs CONTROL WIN. CONTROL DE QUALITAT DELS MATERIALS {Q10707 í Q10708).

CONTROL W I N . CONTROL DE QUALITAT DELS MATERIALS Barcelona, del 4 a l ' l i de desembre

Q10707 (Barcelona) Dates: 4, 9 i 11 de desembre de 2002 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 hores Durada: 9 hores Preu curs; 135,00 € Preu col·legiats (-15%): 114,75 € Responsable acadèmic: Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Gabinet Tècnic del CAATB.

Aquest curs va adreçat a tots els professionals que han de realitzar el control de qualitat exigit per la Generalitat, i que tenen ja els coneixements teòrics i pràctics, però volen dur-lo a terme amb suport informàtic. Les sessions consisteixen en el desenvolupament d'exemples de control de qualitat fent servir el programa Control Win. Per tal de garantir el màxim aprofitament, caldrà que els alumnes tinguin coneixements del control de qualitat dels materials i de l'entorn Windows a nivell d'usuari.

Aquest curs és un complement informàtic del curs CONTROL DE QUALITAT DELS MATERIALS. CAS PRÀCTIC (Q10218 i Q10219).

&EÍ preu no inclou el programa informàtic

L'EMPRESA CONSTRUCTORA, LA CERTIFICACIÓ I LA SEVA REPERCUSSIÓ EN L'EXECUCIÓ D'OBRES Barcelona, del 2 a 1*11 de desembre

Q11001 (Barcelona) Dates: 2. 9 i 11 de desembre de 2002 Horari: dilluns, de 18 a 21 hores Durada: 9 hores Preu curs: 135.00 € Preu col·legiats (-15%): 114,75 € Responsable acadèmic: Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Cap del Gabinet Tècnic del CAATB.

A

Cada cop més empreses constructores implanten sistemes de gestió de la qualitat i el medi ambient. A més, la incorporació d'un nou agent en e! procés constructiu, com són les OCT, introdueix controls que exerceixen una influència tant en el disseny previ com en l'execució mateixa. En aquest curs veurem com afecta tot això en l'execució de l'obra i també es tractaran les normes UNE EN ISO 9000 i 14001, la seva terminologia, els seus instruments, les aplicacions en una obra concreta per l'empresa constructora í les seves conseqüències, sobretot en les funcions del cap d'obra i de la direcció d'execució d'obres.

L E S O B R E S

S12207 (Barcelona) Dates: 10 i 12 de desembre de 2002 Horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 hores Durada: 8 hores Preu curs: 114,00 € Preu col·legiats (-15%): 96,90 € Responsable acadèmic: Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Cap del Gabinet Tècnic del CAATB.

GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN LA FASE D'EXECUCIÓ D'OBRES. CAS PRÀCTIC Barcelona, del 10 al 12 de desembre La guia pràctica del coordinador de seguretat en la fase d'execució d'obres és una proposta de metodologia de treball a seguir durant tot el procés de l'obra. Aquest curs es desenvolupa en dues sessions: una de dedicada a explicar les tasques que cal realitzar i els mètodes de treball que s'han de portar a terme segons la guia, i una altra que consisteix a aplicar la guia a un exemple pràctic de coordinació de seguretat d'un edifici plurifamiliar entre mitgeres, que és el tipus d'obra que més sovint desenvoluparà un aparellador o arquitecte tècnic.

ACTIVITATS

FORMACIÓ

OBERTA

I N F O R M À T I C A

Quadern central PRIMERA QUINZENA NOVEMBRE 2Ç02! 3 3

A P L I C A D A

A L

S E C T O R

PRESSUPOSTOS I SEGUIMENT ECONÒMIC D'OBRES AMB TCQ2000

T30212 (Barcelona) Dates: del 30 de novembre al 21 de desembre de 2002 Horari: dilluns, dimecres i divendres, de 17 a 21 hores Durada: 12 hores Preu curs: 276,00 € Preu col·legiats (-15%): 234,60 €

El programa informàtic TCQ 2000 permet l'execució d'amidaments, pressupostos i certificacions en projectes de construcció. Els alumnes d'aquest curs aprendran a utilitzar-lo i a treure el màxim aprofitament de les seves aplicacions, a més de conèixer com es fa un comparatiu d'ofertes, plecs de condicions generals, la planificació, el control de costos, l'anàlisi í avaluació de resultats, i com s'intercanvia informació i fitxers amb altres programes informàtics.

T40308 (Granollers)

HARMA

Dates: 11 de desembre de 2002 Horari: dimecres, de 16 a 21 hores

Aquest curs pretén que els alumnes dominin el programa Harma, que els permetrà resoldre qualsevol problemàtica de pòrtics plans de formigó. Va dirigit a tots aquells professionals que necessiten resoldre estructures petites de forma ràpida i precisa o bé que busquen un programa que permeti una ràpida verificació de càlculs externs.

Durada: 5 hores Preu curs: 126,00 € Preu col·legiats (-15%); 107,10 €

AUTOCAD PER A NO DIBUIXANTS

T21705 (Barcelona) Dates: 13 i 14 de desembre de 2002 Horari: divendres, de 16 a 21 h, i dissabte, de 9 a 14 h Durada: 10 hores Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats (-15%): 102,00 €

Ei curs està dirigit a professionals que fan servir fitxers de plànols o projectes fets amb l'Autocad, però que no els dibuixen.

En el curs, s'ensenyaran les utilitats del programa que els permeti obrir fitxers, interpretar el dibuix: les capes, els blocs, l'acotat, fer petites modificacions i imprimir.

DIBAC

T40210 (Barcelona) Dates: del 5 at 19 de desembre de 2002 Horari: dimarts i dijous, de 17 a 21 hores

T40211 (Granollers)

El curs va dirigit a tots els professionals que vulguin conèixer i dominar el funcionament del programa Oibac XXI, per a la resolució gràfica de qualsevol projecte treballant amb eines 2D. No és necessari tenir coneixements previs de Cad.

Dates: úe! 14 al 27 de novembre de 2002 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 2 1 hores Durada: 20 hores Preu curs: 288,00 € Preu col·legials (-15%): 244,80 €

EXCEL NIVELL I

T20225 (Barcelona) Dates: del 19 de novembre al 3 de desembre de 2002 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 2 1 hores Durada: 8 hores Preu curs: 84,00 € Preu col·legiats (-15%): 71,40 €

Amb aquest curs i amb poc temps, els assistents seran capaços de preparar fulls de càlcul senzills, operacions bàsiques, generar gràfics simples i treballar la imatge de documents per imprimir amb el programa Microsoft Excel, a més d'usar les utilitats essencials dels fulls de càlcul amb el programa Microsoft Excel (copiar, pegar, introduir textos, fórmules, funcions...)

EXCEL NIVELL II

T21507 (Barcelona) Dates: del 4 al 18 de desembre de 2002 Horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 hores

Preu col·legiats (-15%): 71,40 €

Amb aquest curs els assistents aprofundiran en l'ús del programa Excel i aprendran a treure'n el major rendiment. Després d'un repàs ràpid als conceptes bàsics dels fulls de càlcul senzills, s'ensenyarà a utilitzar funcions més complexes, consultar taules, fer filtres, generar recerques, fer taules dinàmiques i calcular subtotals. Es requereix coneixement previs d'Excel o haver realitzat el curs d'Excel Nivell I.

T20340 (Barcelona)

INTERNET BÀSIC

Durada: 8 hores Preu curs: 84,00 €

Dates: 19 de desembre de 2002 Horari: dijous, de 17 a 21 hores Durada: 4 hores Preu curs: 66.00 € Preu col·legiats (-15%): 56,10 €

Aquest curs pretén introduir els professionals al món d'Internet i donar a conèixer els avantatges de les noves tecnologies de la informació que facilitaran el seu treball. Entre d'altres funcions, s'ensenyarà a utilitzar el correu electrònic, com un navegador cerca la informació, i també s'aprendrà a buscar pàgines web.

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 932 40 23 73 • Fax. 932 40 20 61 • a/e. formació,

IZENA NOVEMBRE 2002

[

SIMPOSI D'ART C O N T E M P O R A N I III SIFFACUS Simposi Internacional Futur i Funció de l'Art contemporani a l'Espai Urbà - Barcelona 14, 15 i 16 de novembre de 2002 La tercera edició del SIFFACUS 2 0 0 2 vol

PROGRAMA

presentació de ponents; Annemieke van de

General de Ports i Transports (del Departa-

refermar els aspectes participatius i la vi-

• dijous, 14 de novembre

Pas.

ment de Política Territorial i Obres Públi-

sió cultural i artística pluridisciplinària

lloc: Aula Magna, Universitat de Barcelona,

ques de la Generalitat de Catalunya).

com a part del procés de preparació pre-

plaça Universitat.

EXPOSICIÓ (World Trade Center. Sala A2-3)

cedent als projectes d'intervenció desti-

Tema: La ciutat i la presència de l'aigua.

15.00 h. Inauguració de l'exposició de pro-

nats, en aquesta ocasió, als espais ur-

De 9 a 18 h. Intervenció d'artistes, crítics i

jectes d'artistes i arquitectes participants.

Inscripció: del 16 de setembre al 12 de no-

bans i fronts litorals.

arquitectes.

Aperitiu.

vembre de 2 0 0 2

17.00 h. Presentacions de propostes.

Destinataris: Estudiants de Belles Arts, Arqui-

Els eixos operatius de treball seran aque-

sentació dels ponents: Josep Roy Dolcet

18.00 h. Preguntes i debat. Moderadora i pre-

lles propostes transversals que resultin de

20.00 h. Concert al Paranimf de la Universi-

sentació de ponents: Annemieke van de Pas.

prospeccions artístiques projectades en

tat de Barcelona, plaça Universitat. A todo

18.45 h. Preguntes i debat. Moderador i pre-

l'entorn urbà relacionat amb l'aigua.

L'objectiu principal és idear un projecte tècnic creatiu per transformar

INSCRIPCIÓ AL III SIFFACUS

tectura, Arquitectura Tècnica, Enginyeria i Història de l'art; llicenciats i postgraduats universitaris; professionals de l'art, del disseny, de

Tango. Homenatge a Astor Piazzola i altres

• dissabte, 16 de novembre

l'arquitectura i de la construcció i, en general,

autors. Amb la Camerata Nuevo Tango, Enri-

lloc: Auditori World Trade Center, Barcelona.

tothom qui tingui un interès en la investigació

que Telleria i Maite Caparrós.

l'entorn

Moll de Barcelona s/n. Edifici Est, 2a planta

i la millora de la qualitat de l'entorn urbà.

Tema: Una definició de l'espai portuari

Certificats i crèdits: Es lliurarà un diploma d'assistència i participació. Hi ha la possibi-

urbà i dotar els fronts litorals amb espais

• divendres, 15 de novembre

9.00 h. Intervenció d'artistes, crítics i arqui-

d'identitat singular, de comunicació i re-

lloc: Auditori World Trade Center, Barcelona.

tectes.

litat d'obtenir 3 crèdits de doctorat.

lacions socials, i definir els límits imagi-

Moll de Barcelona s/n. Edifici Est, 2a planta

12.45 h. Preguntes i debat de cloenda. Mo-

Preu III SIFFACUS: 150 €

naris. Els aspectes pràctics d'aquest sim-

De 9 a 1 1 h. Intervenció d'artistes, crítics i

deradora i presentació dels ponents: Glòria

posi tractaran tant la integració de l'aigua

arquitectes. Auke de Vries. Two elements,

Moure.

en l'entorn urbà com en les zones prope-

wàter and sky.

res als espais portuaris i litorals, costes

11.30 h. Presentació de propostes.

Sopar amb tots els participants i assistents

Inscripcions: Tel.: 9 3 2 4 0 20 60

de mar i ribes de riu.

12,30 h. Preguntes i debat. Moderadora i

al III SIFFACUS, per gentilesa de la Direcció

wwwjpabcn.es/srffacus

CONVOCATÒRIA

Assemblea General Ordinària de col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legiats.

Dia: Hora: Lloc:

dimarts 17 de desembre a les 19 hores, en primera convocatòria a les 19.30 hores, en segona convocatòria sala d'actes del Col·legi

Ordre del dia provisional: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior.

2. Informe del president.

3. Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 2003.

4. Torn obert de paraules.

Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea General, fins al 2 de desembre.

Aquestes propostes s'hauran de comunicar per escrit amb la signatura de 10 col·legiats, com a mínim. La Junta de Govern incorporarà, si escau, les propostes presentades establint l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.

Més informació: Secretaria del Col·legi Quarta planta. Telèfon 932 40 20 55

Preu especial estudiants, col·legiats del CAATB i COAC, i assistents d'anteriors simposis: 120 €

NADES TÈCNIQUES

Jornada sobre la responsabilitat penal de l'arquitecte tècnic L'Assessoria Jurídica del Col·legi ha organitzat un seminari dedicat a la responsabilitat penal dels arquitectes tècnics en matèria de riscos laborals i accidents de treball a la construcció. Comptarà amb la participació de jutges, magistrats, fiscals i inspectors de treball, a més dels advocats de l'Assessoria Jurídica del Col·legi. La jornada permetrà que els magistrats, fiscals i inspectors es pronunciïn sobre diferents qüestions relacionades amb la responsabilitat penai dels professionals en matèria de riscos laborals i que coneguin de primera mà les preocupacions del col·lectiu dels aparelladors i arquitectes tècnics en aquesta matèria. Aquesta jornada sobre la responsabilitat penal està dirigida als aparelladors i arquitectes tècnics, advocats del CAATB i de MUSAAT i és oberta al sector de la construcció en general. data: dimarts, 26 de novembre, a les 18 hores lloc: sala d'actes del Col·legi

Punt d'Informació Telèfon 932 4 0 20 6 0 • Fax: 932 4 0 20 6 1 nacio@apabcn.es • www.apabcn.es

Quadern central PRIMERA QUINZENA

fc CONCERT DE NADAL

ACTIVITATS DE FORA

LA CORAL SANT JORDI EN EL CONCERT DE NADAL 2002 La Basílica de Santa Maria del Mar de Bar-

- -.in»

WM 1,

celona acollirà, un any més, el tradicional Concert de Nadal per a aparelladors i ar-

I BIENNAL DE LA RESTAURACIÓ MONUMENTAL MEICS: MÀSTER EN EDIFICIS INTEL·LIGENTS I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

quitectes tècnics, amics, companys i familiars.

El cura oferirà els darrers avantatges tecnològics

Anirà a càrrec de la Coral Sant Jordi i l'Or-

per aconseguir seguretat, eficiència energètica,

questra Alternativa de Barcelona. Actua-

confort i facilitats de comunicació, utilització

ran Mercè Baiget (soprano), Mireia Bonet

racional de materials, í en definitiva una millor

(contralt) i Tomàs Maxé (baix) sota la d i -

qualitat en l'edificació.

recció de Lluís Vila. El repertori es com-

adreçat a: arquitectes tècnics, enginyers i arquitectes

pondrà de sis cançons (6 Lieder op. 59)

organitza: Associació Nacional per a l'Habitatge del Futur

de Fèlix Mendelssohn i dues cantates (BWV 2 i BWV 196) de Johann Sebastian Bach, a més d'una selecció tradicional de nadales.

PROGRAMA DEL CONCERT

Primera part

Segona part

•

Líeder op. 5 9 Fèlix Mendelssohn

• Johann Sebastian Bach

•

Im Grünen

• Cantata BWV 2, "Ach Gott vom Himme

•

Frühzeitige Frühling

València, dilluns i dimarts, de 15:45 a 20:20 hores. preu: 2.300 €

• Cantata BWV 196, "Der Herr denket an uns'

Díe Nachtigall

informació i inscripcions: Fundación Catedral Santa Maria Katedrala Fundazioa Cuchillería 95 01001 vitoria-Gasteiz Telèfon i fax: 945 122 160 fundacion@catedralvitoria.com informació: http^/www.cated ralvitoria.com/bienal

síeh darein"

• Abschied vom Wald •

dates: del 18 de novembre de 2002 al 19 de maig del 2003 durada: 300 hores lloc: Barcelona i València horari: Barcelona, dimecres i dijous de 16 a 20.30 hores

Segona edició d'aquesta biennal que té per objecte l'anàlisi dels condtcionants actuals de l'exercici de la restauració monumental, el marc legal, el professional, l'aprenentatge, i teoria i praxi actual de la restauració, lloc: Vitoria-Gasteiz. palacio de Congressos Europa I. Av. de Gasteiz, 85 organitza: Fundación Catedral Santa Maria Katedrala Fundazioa dates; del 21 al 23 de novembre dirigeix: Antoni Gonzàlez Moreno-Navarro; Juan ígnacïo Lasagabaster Gómez

informació i inscripcions:

fundacion@catedralvitoria.corn

Associació Nacional per a l'Habitatge del Futur

•

Ruhethal

data: dijous, 19 de desembre, a les 2 0 . 3 0 h

(ANAVIF)

•

Jagdlied

lloc: Basílica de Santa Maria de! Mar de Bar-

telèfon: 963 22 33 33

celona

Fax: 963 56 8 1 8 1 anavif@mail.ono.es

NADALES

•

Bressol de Nadal, Harm: B. Bibiloni

Les entrades al concert són gratuïtes per als

•

Prec de Nadal, S. Espriu / M. Salvador

col·legiats, els seus acompanyants i amics,

•

Pastors ben alegres, Harm: X. Boliart

es poden reservar al Punt d'Informació de

•

El noi de la mare, Harm: E. Toldrà

Col·legi, al telèfon 932 40 20 60, per fax a

• Vos sou la meva prendeta, Harm: J. Vila

932 40 20 6 1 o a l'adreça electrònica infor-

• Nit de Nadal, C. Taltabull

macio@apabcn.es.

DISSENY PER AL RECICLATGE, PRODUCTE RECICLAT/RECICLABLE

www.luisdegarrido.com La Junta de Residus del Departament de Medi Ambient, convoca la 2a edició dels premis Disseny per al reciclatge, producte reciclat/recidable.

CONTART 2003 III Contart, Convenció Tècnica i Tecnològica de l'Arquitectura Tècnica

El premi té per objectiu reconèixer aquells productes i projectes pioners a Catalunya en la incorporació en el disseny de criteris de reciclatge i/o de reciclabilitat.

EL BAGES-BERGUEDÀ EXPOSICIÓ: LA CERÀMICA EN L'OBRA DE GAUDÍ L'objectiu de l'exposició del CAATB que

col·laboren: Roca Ceràmica i Cots-Claret

obria l'Any Gaudí a Barcelona i que ara es

dates: del 2 7 de novembre al 8 de desembre

duu a la Delegació del Bages-Berguedà, és

horari: de dimarts a diumenge de 18 a 2 1 h

posar de relleu la importància d'aquesta tèc-

lloc: Sala Sant Domènec de l'Ajuntament de

nica artística, sense dubte un dels materials

CONTART'2003 vol afirmar un cop més ei compromís dels arquitectes tècnics amb la tecnologia. Es pretén un intercanvi d'experiències professionals que ens obrin noves perspectives, ens afirmin o modifiquin criteris o modulin opinions.

Manresa. PI. St. Domènec de Manresa

dates: del 12 al 14 de novembre de! 2003 lloc: Sevilla

CEVISAMA'O3

Entrada lliure

httpJAvww.contart.org

grafies d'època, motlles materials i eines

del CAATB, Centre d'Estudis Gaudinistes i Ajuntament de Manresa

informació i bases: Centre Català de Reciclatge Telèfon: 935 67 33 00 ccr@junres.es

de fragments de ceràmiques originals, foto-

organitzen: Delegació del Sages-Berguedà

gener de 2003

organitza: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectes Técnicos de Sevilla, http://www.coaat-se.es

més expressius utilitzats per Gaudí, a partir

procedents dels tallers en què hi va treballar.

termini de presentació de candidatures: 15 de

i informació:

informació; Telèfon: 938 72 97 99 cultura@apabcn.es

H > E L E G A C I Ó DEL VALLÈS ORIENTAL XIIÈ SOPAR D'APARELLADORS La Delegació del Vallès Oriental organitza

Preu per persona: 2 9 €

el tradicional sopar anual per a col·legiats

Venda de tiquets fins al 22 de novembre a

i acompanyants, que enguany celebra la

la Delegació. Es podrà fer reserva de taules

seva XI la edició.

de màxim 10 persones.

info@contart.org

ContartOr

Concurs internacional de disseny industrial i innovació tecnològica promogut pel Saló internacional de la Ceràmica, recobriments per a la construcció, sanejament i maquinària CEVISAMA'03, amb l'objectiu de promocionar productes ceràmics dissenyats per a la construcció o revestiment i que responguin a criteris de innovació formal, funcional i d'ús, bona relació qualitat/preu, seguretat i respecte ai medi ambient. data límit de presentació: 17 de febrer premis: s'estableixen premis de 3600 € , 2.400 € i 1.200 € sol·licituds d'inscripció: abans del 24 de gener HOC: CEVISAMA. Palau Firal A. de les Fires, s/n ap. 476 (46080 València) informació:

dia: divendres 2 9 de novembre, a les 2 1 h.

informació i reserva:

Telèfon: 963 86 11 00 • Fax: 963 63 6111

lloc: Restaurant Can Baladia d'Argentona

Delegació del Vallès Oriental

cevisama@feriavalencia.com

(El Maresme)

Telèfon: 938 79 0 1 7 6

www.feriavalencia.com

III siffacus

Simposi Internacional Futur i Funció de l'Art Contemporani a l'Espai Urbà Barcelona. 14,15 i 16 de novembre de 2002

Interpretar Quan va aparèixer el Reial decret 1627/1997 sobre seguretat i salut en les obres de construcció, el Col·legi va facilitar als professionals la informació necessària sobre la seva aplicació. La normativa va entrar en vigor el 25 de desembre de 1997. A partir d'aquella data també van començar a presentar-se alguns dubtes i, en més d'un cas, diferents interpretacions pel que fa a la manera d'aplicar-lo (què cal fer en les obres més petites, qui és tècnic competent, quan ha d'intervenir el coordinador de seguretat en la fase de projecte, una certa confusió entre els conceptes d'empre*-«,,

sa i de contractista, i alguns altres). El CAATB acaba de publicar el Document a l'abast número 31 amb aclariments sobre qüestions que han anat sorgint en els primers anys de vida de l'RD 1627/1997 amb l'objectiu que l'arquitecte tècnic els conegui i pugui aplicar-los en el seu exercici professional. Alguns d'aquests aclariments es des-

r

**'*lWii!?ÍJB_P1'

prenen de la ponència general del Grup de Treball Construcció de la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball en la qual es fa una interpretació de l'aplicació correcta de l'RD 1627 i conté, a més, altres consideracions més conjunturals sobre prevenció en el sector.

EL

RE P O RTATG E

PJMERA QUINZENA NOVEMBRE 2002

Ponència Construcción i una visió estratègica de

IL·lai sseguretat

i en la interpretació de

l'RD 1627 /1997, és important conèixer la ponència del grup de treball

"Construc-

ción", que va aprovar el gener passat la Comisión Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo. Encara que no es tracta d'unes conclusions vinculants, cal valorar-ne la importància pel que suposa de reflexió global sobre la seguretat i de definició d'uns determinats problemes d'aplicació de l'RD 1627/1997, dels que resumim algunes propostes sobre què cal fer segons el volum de l'obra.

OBRES DE CONSTRUCCIÓ A M B PROJECTE Quan en l'RO 1627 es diu "projecte" o "projecte d'obra", cal entendre-ho com a projecte d'execució. Aquestes obres han de tenir: •

Coordinador en fase de projecte, quan hi ha diversos projectistes {no quan un dels projectistes es fa responsable de

Servicio de Prevención d e Riesgos Laborales para empresas de la c o n s t r u c c i ó n :

PRO-RISC|

1

NO ENCUENTRES LA FALTA, ENCUENTRA EL REMEDIO títary Ford Servicio d e Prevenclón de Riesgos Laborales para t o d o t i p o empresas:

Coordinación en matèria de seguridad y salud en Fase de Proyecto.

Coordinación en matèria de seguridad y salud en Fase de EJecudón.

1

1

•

Eiaboraotón de Planes de seguridad y salud.

•

Inspecciones periódlcas en las obras.

•

• Formaclon especifica por puestos de trabejo.

amb documents simples, sense intervenció de projectista. De vegades poden requerir un

intervé més d'una empresa, o una empre-

projecte per a un element auxiliar, sense

sa i treballadors autònoms, o diversos tre-

que calgui per a l'obra, com és en el cas de

balladors autònoms (cas que afecta gaire-

les bastides. En aquest cas, si hi intervin-

bé la totalitat d'aquest grup d'obres).

gués més d'una empresa o treballadors

Estudi o estudi bàsic de seguretat,

autònoms, es coordinaran d'acord amb l'ar-

segons el cas.

ticle 24 de la Llei de prevenció de riscos

Pla de seguretat i salut en el treball,

laborals. Aquestes obres han de tenir:

sempre.

•

Avaluació de riscos de cadascuna de les

Avfs previ.

empreses que hi intervenen, referida al

Compliment de les disposicions míni-

centre de treball i tenint present les

mes sobre seguretat que han d'aplicar-

seves característiques i riscos, especial-

se a (es obres segons l'Annex IV del

ment els que conté l'Annex [I de l'RD

Formación e Información.

mateix RD 1627.

Investigación, anàlisis y reconstrucdón de accidentes de trabajo y enfermedades profeslonales.

OBRES DE CONSTRUCCIÓ

Obres per a les quals l'obtenció de la llicència s'aconsegueix amb un pressupost o

Pasaje da la Banca 2-4. pral. 1 a 08001 Barcelona TeH. 93 301 08 CM - F a * 93 412 43 84 e-mail: lecnico@ pro-iise.com

ECCIÓNÍ >JOVl£MB C/ Sani Otoguer n° 17

• Dísefto y segulmlento del Plan de Emergència y evacuadón por pueslos de trsbajo.

Tetf.:93601 1005

08002 Barcelona

1627.

•

SENSE PROJECTE

• Investiflación y recortstruoddn de accidentes de trabajo y enfermedades profeslonales, y anàlisis estadisticos.

• Elaboracldn de documentadón Interna ...

tot el projecte).

Coordinador en fase d'execució, quan hi

Control, segulmlento y registro de las actuadones preventivas.

- Evaiuación de riesgos.

• Estudiós especificos y medldonea de seguridad, higiene y ergonomla.

•

Elaboraclón de Estudiós y Estudiós basta» de seguridad y salud.

• Asesoramiento de matèria de Prevendón de Riesgos Laborales.

• Planificaclón y calendarizadon de la actlvldad preventiva.

•

•

Avfs previ.

Compliment de les disposicions mínimes sobre seguretat que han d'aplicarse a les obres segons l'Annex IV del mateix RD 1627.

L'Informatiu PRJMERA QUINZENA

interès, són les de resoldre els problemes de representació per arribar a designar els delegats de prevenció i la creació de comissions tripartides per a gestionar la prevenció en obres de gran envergadura. Planteja també el problema actual de la poca eficàcia de les accions de prevenció, assenyalant-ne l'origen en les deficiències òrganitzatïves, la subcontractacíó i els preufets com a sistemes contraris a un treball organitzat i amb un control preventiu. ©

Josep Maria Calafell • ' Cap del Gabinet Tèc

OBRES EVENTUALS Obres compreses dins de ('apartat anterior, però que es realitzen en un període de temps curt. Solen ser de reparació o manteniment i no requereixen llicència d'obres ni cap documentació. Encara que puguin tenir riscos importants, els llocs on es fan no tenen consideració de centre de treball, ni per a l'empresa ni per als treballadors.

No és considera possible, en aquest cas, fer un avís previ. Aquestes obres han de tenir: • Avaluació de riscos, tenint present aquests treballs de manera genèrica, encara que cal preveure els riscos greus.

• Compliment de les disposicions mínimes sobre seguretat que han d'aplicarse a les obres segons l'Annex IV del mateix RD 1627.

vitats de construcció i de prevenció de riscos laborals i proposa que, mentre aquests coneixements no estiguin integrats en el programa acadèmic -aquesta formació ja està integrada a l'Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica de Barcelona-, hi hagi una formació que proposa en un annex.

Remarquem que el programa d'aquesta formació sembla ben compatible amb els criteris de formació de coordinadors de seguretat aprovats pels participants europeus en el programa FOCUS. Rebutja obertament, a efectes de formació per a "tècnic competent", la formació de tècnics de nivell bàsic, mitjà i superior segons el Reglament dels serveis de prevenció perquè no és l'especialitzada per a coordinadors, encara que admet, en la mateixa línia d'arguments que té el programa FOCUS, la convalidació de matèries que es puguin considerar comunes.

Tot això, cal interpretar-ho tenint en compte dos aspectes; 1. És d'aplicació el Reglament de serveis de prevenció a les empreses que intervenen en les obres de construcció, cosa que inclou l'avaluació de riscos i la planificació de l'activitat preventiva, d'acord amb l'article 1.3 de l'RD 1627 i amb les particularitats de l'article 7.3 per a aquells casos en què hi ha pla de seguretat i salut en el treball.

2. D'acord amb això, cada empresa ha de tenir la pròpia organització de prevenció, amb la qual exercirà les activitats preventives obligatòries.

Un pla d'acció contra la sinistralitat Fora d'aquestes qüestions més aplicades a la interpretació de l'RD 1627, també toca altres aspectes importants per a la seguretat dins del sector construcció. La ponència demana millorar la cooperació entre les distintes administracions públiques, millores en la confecció d'estadística d'accidents, rapidesa, inclusió d'un càlcul del cost econòmic í també la inclusió de l'accidentalitat dels treballadors autònoms.

La informació i la formació les reclama, ara no solament per als treballadors sinó també per als diferents agents del sector, amb una crida a la participació dels diversos col·lectius i estaments. Els serveis de prevenció són objecte de recordatori, tant de la seva obligació com de l'organització independent que ha de tenir cada empresa, amb independència de si és contractista o subcontractada i també que qualsevol servei de prevenció propi ha de ser auditat.

En destaquem la proposta d'un pla d'acció contra la sinistralitat del qual ressal-

Qui és tècnic competent?

La ponència es pronuncia sobre aquesta qüestió en els termes -prou coneguts a hores d'ara- amb què la LOE defineix les titulacions habilrtants: arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer i enginyer tècnic, cadascú dins de la seva especialitat. Afegeix que també cal que tinguin coneixements en acti-

tem -perquè des del nostre Col·legi hem fet propostes anàlogues- que passaria per ia creació d'un grup de treball per a la millora, promoció i investigació de canvis tecnològics en el sector perquè arribin a substituirse aquelles tecnologies que tenen més risc, i són sovint causa d'accidents, per altres més segures. Altres propostes, no de menys

El Document a l'abast número 31 "Aclariments per a l'aplicació del Reial decret 1627/1997 sobre ia seguretat i salut en les obres de construcció" es pot adquirir a la Biblioteca del CAATB i també a les Delegacions.

Més informació al Gabinet Tècnic del CAATB. Telèfon 932 40 23 65. Fax 932 4023 81.sit@apabcn.es.

servei de prevenció gaudí construcció Servei de prevenció aliè i consuitoria de seguretat y salut

H

Coordinació en fase de projecte i d'execució

I

Assistència tècnica de seguretat a l'obra

I

Redacció d'Estudis i Plans de seguretat

I

Pla d'Emergència per a immobles

I

Homologació e sots-contractistes

I

Plans de Treball amb risc d'amiant

B

Implantació de sistemes de gestió preventiva

carrer comte salvatierra, 5 entlo 3a - 06006 barcelona telèfons 93 238 73 10 - fax 93 237 10 19 e-maíl: bcn@spgaudi.com

[LWÒnraou J-F\"1ERA QUINZENA NOVEMBRE 2002

La perspectiva europea de la seguretat 1

a iniciativa del nostre

nals, coordinadors, ...) i en l'anàlisi de la

I L

Col·legi de presentar un projecte a la

situació en cada un dels cinc països partici-

Comissió Europea l'any 1997 sobre fa forma-

pants. El resultats són: un programa europeu

ció en seguretat i salut a la construcció (pro-

de formació de coordinadors, un sistema d'a-

jecte FOCUS), i el posterior treball durant tres

creditació de la formació i de certificació de

anys amb 10 socis més de cinc països euro-

la capacitat professional dels coordinadors de

peus, han donat el seu fruit. El desembre del

seguretat i salut a la construcció, i una xarxa

2 0 0 1 es van acabar e!s treballs del projecte i

europea per gestionar aquest sistema.

es va celebrar un seminari europeu a la seu

El programa de formació proposa un

del CAATB, a Barcelona, per presentar-ne els

repertori de matèries basat, d'una banda, en

resultats. Aquests resultats es fonamenten en

les conclusions a què van arribar empresaris

una enquesta realitzada a Bèlgica, Espanya i

i sindicats europeus de la construcció con-

Itàlia sobre les necessitats de formació de

juntament amb la Comissió Europea, a Pont

tots els qui intervenen en el procés de cons-

Royal l'any 1993, just després de l'aprovació

trucció (empresaris, treballadors, professio-

de la Directiva europea sobre seguretat a les

Alsina Sistema de forjados Alumecano - Puntal Alisan reforzado - Trípode Alisan para el arranque - Superfícies encofranles màs estables - Basculante con madera para clavar - Baranda Meca no de seguridad - Ensamblaje de componentes seguro

Slstemas de pilares Alispilar - Gancíio grua para transporte - Tòmapuntas o aptomador - Ensamblaje y reducció n incorpora dos

SISTEMAS DE REPARACION ESTRUCTURAL DE FORJADOS SUSTTTUCIÓN FUNCIONAL DE VIGUETAS

Sistema de reparaclón de forjados unidireccionales de viguetas de hormigón

armado,

pretensado

o

de

madera,

aiectados

por

patologfas estructurales como aluminosis, carbonatación, pirítosis o carcoma. El sistema consiste en la sustitudón funcional de las viguetas deteriorades mediante la colocaclón bajo las mismas, de perfiles Mecanoviga. Para transmitir los esfuerzos entre ambas S i s t e m a d e m u r o s Allspty - Gancho grua para transporte - Union de paneles con grapa manual - Consola de trabajo - Consola trepante -Asa de seguridad - Tomapuntas o aplomador - Rigldizador para grandes superfícies

vigas se

rellena

el

espaclo

Intermedio

con mortero de

alta

resistència. Las nuevas vigas aseguran ta estabilldad del forjado.

Mecanoviga està compuesta por tres tramos de chapa de acero zincado, unidos mediante tomillerfa de alta resistència y dos cartelas que transmiten las cargas a los elementos portantes. El sistema telescópico facilita el transporte, el acceso a las viviendas y permite un ràpldo y fàcil montaje. El sistema Mecanoviga està

El dlseno de fos slatemaa y su colocaclón slgulendo fas Instrucclones de montaje, hacen que nuestros J. Alsina, S.A. prodUCÍOS de OnCOfradO Encofrados Camí de la Font Freda. 1 e*tén entre fos mà* 08110 Montcada i Reixac (Barcelona) Tel. 935 753 000 - Fax 935 647 059 aeguro* del mercado E-mail: info@a1sina.es

homologado por el Instrtuto Eduardo Torroja y posee tos documentes de idoneldad tècnica número 303 y 331.

MECANOVIGA, S . L Pol. Ind. El Carn! Ral. paseo Ferrocarril, n° 383 C.P.: 08850 GAVÀ (Barcelona) Tel.: (+34) 93.633.36.50 / Fax: (+34) 93.633.40.37 Internet: «rww.mecanovlga.com / E-mall: mecanovlga·tainanMLCOm

Lïnformidu PRiMERA QUINZENA NOVEMBRE 2002

obres de construcció í, de l'altra, en l'expe-

compleixin un determinats requisits que es

riència de formació desenvolupada

pel

consideren equivalents. Per gestionar l'acre-

CAATB junt amb tres institucions més de

ditació i la certificació, i per promoure la

Bèlgica, Itàlia i Luxemburg des de l'any

marca Focus com a garantia de professiona-

1996. També es van tenir en compte les

litat en el mercat, es va crear una associació

exigències de formació per a coordinadors de

denominada Xarxa Europea Focus, amb seu

seguretat i salut dels dos únics països que

a Brussel·les, presidida per Pierre Lorent i de

les ha establert fins ara: França i Itàlia. El

la qual el Col·legi n'ha assumit la Secretaria.

resultat és una programa de formació d'una

Totes aquestes propostes s'han fet i es

durada d'entre 120 i 150 hores més un pro-

gestionaran des d'un àmbit privat, és a dir,

jecte final de curs. L'accés a aquesta forma-

no governamental. Va ser

ció es restringeix a professionals amb una

aquest enfocament el que va fer decidir la

formació universitària en construcció mínima

Comissió Europea a aprovar aquest projecte,

de tres anys i una experiència de dos anys.

ja que està molt interessada en la creació de

precisament

El sistema d'acreditació de la formació

sistemes com aquest amb l'objectiu de con-

estableix un procediment perquè aquelles

tribuir a la lliure circulació de professionals

institucions (universitats, escoles, associa-

en l'àmbit de la Unió.

cions professionals o empresarials, etc)

Això té més sentit encara quan parlem

interessades a oferir la formació Focus per a

d'una nova funció professional, la de coordi-

coordinadors puguin obtenir l'auforització a

nador de seguretat i salut a la construcció,

partir del compliment dels requisits de qua-

que va néixer d'una directiva europea i que,

litat, programa, metodologia i enfocament

per tant, la Unió Europea hauria de ser l'es-

europeu proposats en el projecte.

pai natural de treball per als professionals

La certificació de la capacitat professio-

que l'exerceixen. <í)

TCQ2000 Mòdul per a l'elaboració dels Estudis de Seguretat i Salut d'un projecte constructiu Aquesta aplicació informàtica permet generar: • La memòria de l'Estudi • El plec de condicions de l'Estudi • El llistat d'Activitats de l'obra

nal per a coordinadors d'àmbit europeu té com a objectiu atorgar un reconeixement professional a aquelles persones que hagin seguit amb èxit una formació Focus i també per a aquelles que sense aquesta formació

deí projecte Focus

UMI, Calidad y Tecnologia

• Les fitxes d'Activitats, que, per ajudar el tècnic en l'execució de l'estudi, estan elaborades a partir d'esquemes "tipus" i de bases de referència que contenen el llistat dels possibles riscos; cada risc porta associats els següents conceptes: • Avaluació del risc • Equips de Protecció Individual (EPI) • Equips de Protecció Col·lectiva (SPC) • Mesures Auxiliars d'Actuació Preventiva (MAUPS) • Mesures Preventives (MP)

Centro Medico en CIM del Vallés Cl CakJeri, s'n 08130 Santa Peipelua de Mogoda Tel. 93 560 68 24 Fax 93 560 68 24 pirecclón Territorial Noreste Cl Marqués de Sentemenat, 35-37 08014 Barcelona Tel. 93 322 36 13 Fax 93 322 38 97

IIIUMI

• • • UNION MUSEBA IBESVICO

Mútua de Acodentes de Trabajo y Entetmedades Profesionates de la Seguridad Soàal n' 271

L'avaluació econòmica de l'estudi i el plec de condicions tècniques associat es pot generat a partir del mòdul de pressupostos del TCQ, o a partir de qualsevol pressupost en format FIEBDC-3.

Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya Wellinglon 19 E-OB018 Barcelona tel. 933 09 34 04 fax 933 00 48 52 e-mall comercial@itec.es

www.umi-mutua.es

http://www.itec.es

EL A QUINZENA NOVEMBRE 2002

RE PO RTATG E SEGURETAT

I PREVENCIÓ

EL

REPORTATGE

Prevenció d'incendis: el canvi normatiu L

a normativa sobre condicions de protecció contra incendis esta patint la metamorfosi més important dels darrers temps. El marc legal que fins ara ha vetllat pel compliment dels aspectes de prevenció està canviant a un ritme que farà que a curt i mig termini la normativa de referència sigui la que tot seguit i a títol de resum s'esmenta en aquest petit article. "El canvi normatiu" dels aspectes de prevenció d'incendis, té el seu reflex en les fites següents: • Dins el context de la Unió Europea, s'ha aprovat en els darrers anys tot un seguit de directives en matèria d'harmonització i normalització tècnica de productes. La Directiva de Productes de la Construcció (DPC), ha establert bàsicament els requisits essencials que han de satisfer els productes que s'incorporin de forma permanent a les obres. En la línia d'adequació a la normativa comunitària es va redactar la Llei d'ordenació de la edificació (LOE), • El 6 de maig de l'any 2000 va entrar en vigor la Llei 38/1999 d'ordenació de l'edificació, de 5 de novembre, que té per objecte regular els aspectes essencials del procés de l'edificació, i establir les obligacions i responsabilitats de tots els qui intervenen en l'esmentat procés, amb ia finalitat de garantir la qualitat

de l'edificació mitjançant el compliment dels requisits bàsics de funcionalitat (utilització, accessibilitat i accés als serveis de telecomunicació, audiovisuals i de informació), de seguretat (estructural, en cas d'incendi, i d'utilització) i d'habitabilitat (higiene, salut i protecció del medi ambient, protecció contra el soroll, estalvi energètic, aïllament tèrmic i altres requisits funcionals).

La mateixa Uei en la seva Disposició final segona, autoritza el Govern per a l'aprovació del Codi tècnic de l'edificació (CTE), en un termini màxim de dos anys des de l'entrada en vigor de la Llei, que estableixi les exigències relatives als requisits bàsics de seguretat i habttabilitat. Fins que no s'aprovi el CTE, seran de compliment obligat les Normes bàsiques de l'edificació (NBE CPI 96 i altres).

El 30 de gener d'aquest 2002 ha entrat en vigor el Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials (RSCIEI), publicat al Reial decret 786/2001 de 6 de juliol, que té per objecte establir i definir els requisits que han de complir els establiments í instal·lacions d'ús industrial, per garantir la seva seguretat en cas d'incendi i amb la finalitat d'anular o reduir els danys o pèrdues que l'incendi pugui produir a persones o béns.

El 27 de febrer de 1998, es va publicar la Uei 3/1998, de la intervenció integral de l'administració ambiental, que modifica tot el marc del procediment administratiu i de legalització de les activitats. En data 18 de maig de 1999 es va publicar el Decret 136/1999 que estableix una nova classificació d'activitats per annexos i fixa quines d'aquestes activitats hauran de comptar amb ['informe preceptiu de Bombers.

El 29 de març del 2001 es va aprovar definitivament l'Ordenança municipal d'activitats i d'intervenció integral de l'administració ambiental de Barcelona, que adequa dins l'àmbit del municipi de Barcelona, el nou procediment de tramitació de llicències, que estableix la Llei 3/1998 abans esmentada.

El 25 de juny el Ministeri de Foment va fer la presentació oficial dels Docu-

L'Informatiu PRJMERA QUINZENA

ÏI.I.JE US EXCLUSIU

ments d'aplicació del Codi tècnic de l'edificació" (DAC), que confirma les expectatives que es disposi relativament aviat d'un text definitiu del Codi, que ja en el seu dia va ser anunciat per la Uei d'ordenació de l'edificació.

Un esforç d'aprenentatge Tot aquest panorama de canvis, ha de suposar una millora qualitativa per a tot el

sector de la construcció, a la vegada que ha de representar un esforç d'aprenentatge de tots els qui directament o indirectament som usuaris d'aquest marc normatiu, tot i que la demanda d'especialització en àrees concretes com l'incendi posarà encara més de manifest les carències docents en el món de la prevenció d'incendis.

encara tenim dificultats d'interpretació de moiís dels paràmetres previstos en la vigent NBE CPI 96. Malgrat això, hem de ser optimistes i pensar que el nou Codi tècnic, omplirà els buits de la normativa d'incendis per a projectes d'edificis de gran alçada, en obres de rehabilitació, en projectes de canvis d'ús, etc.

Cal tenir en compte que aquest canvi s'està plantejant en un moment en què

El repte de fugir dels paràmetres concrets í prioritzar la consecució dels objec-

tius, planteja un temps d'adaptació, al meu entendre molt dilatat, que sens dubte qüestionaran l'èxit del canvi a curt i a mig termini.®

Seguretat ales obres •uia pràctica del coordinador de seguretat La Guia pràctica del coordinador de seguretat en la fase d'execució d'obres és una proposta de metodologia de treball a seguir durant tot el procés de l'obra. Aquest curs es desenvolupa en dues sessions: una dedicada a explicar les tasques que cal realitzar i els mètodes de treball que s'han de portar a terme segons la Guia, i una altra que consisteix a aplicar-la amb un exemple pràctic de coordinació de seguretat d'un edifici plurifamiliar entre mítgeres, que és el tipus d'obra que més sovint desenvoluparà un aparellador o arquitecte tècnic.

T12207 (Barcelona)

Dates: 10 i 12 de desembre de 2002 Horari: dimarts i dijous, de 17 a 21 h Durada: 8 hores Preu curs: 114, 00 € Preu col·legiats (-15%): 96, 90 € Professor: Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Supervisor de seguretat i salut d'Infrastructures de Llevant de Barcelona SA

MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Sewei d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 (3a planta) 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es www.apabcn.es

QUINZENA NOVEMBRE 2002

Seguretat contra incendis als establiments industrials I p I Reglament de seguretat I ^ H contra incendis als establiments industrials (RSCIEI), aprovat pel Reial decret 786/2001, de 6 de juliol, que va entrar en vigor el 31 de gener, suposa un impuls en l'ordenació i la millora de la protecció en cas d'incendi de la indústria espanyola. Des de Tecnifuego-Aespi (Patronal del sector de la protecció contra incendis), celebrem ia seva posada en marxa, ja que contribueix a reforçar alguns dels nostres objectius: la normalització de productes, la certificació d'aquests i de les empreses, i el control de qualitat a les instal·lacions.

La importància del RSCIEI rau, a més, en el fet que completa la reglamentació existent sobre seguretat contra incendis a Espanya. Així, se suma a l'NBE/CPI-96, que estableix les condicions de protecció contra incendis a tots els edificis, excloent expressament els d'ús industrial, i al Reglament d'instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI), que regula les condicions que han de complir e!s equips, la seva instal·lació i manteniment, i les pròpies empreses instal·ladores i de manteniment Un altre aspecte que cal destacar és que el nou RSCIEI propiciarà un augment de la qualitat a les instal·lacions. L'Associació treballa en aquest aspecte des dels seus inicis.

Aquest augment de la qualitat es produirà per la necessitat d'incorporar un projecte específic de protecció contra incendis, per una banda, per la inspecció de les instal·lacions feta per un organisme de control certificat; per una altra, perquè a més es regulen amb estàndards quins equips, sistemes i productes s'han d'instal·lar, amb una sèrie d'especificacions que no existien fins ara.

LA RESPONSABILITAT PER AL TITULAR

Tots els establiments industrials nous que canviïn o modifiquin la seva activitat, es traslladin, s'ampliín o es reformin, hauran de complir els requisits de seguretat contra incendis que estableix aquest reglament. En el text legal s'indica de forma molt clara que la responsabilitat de la seguretat en una indústria recau plenament en el propi titular, que ha de posar els mitjans necessaris -instal·lacions, morfologia, e t c - per prevenir i extingir qualsevol incendi. És evident que els industrials creen els negocis per guanyar diners i no se'ls pot

demanar que interpretin reglaments, però s'han de preocupar d'encarregar el projecte de protecció contra incendis a un tècnic qualificat que sàpiga interpretar conceptes com ara la càrrega de foc: no és el mateix un magatzem de paper que un altre de materials de construcció, o les instal·lacions més adients per a la protecció, etc.

PROJECTE

Incidint en aquests aspectes, i d'acord amb l'Article 4. Projectes de construcció i implantació del Reglament, esdevé necessari redactar un projecte de protecció contra incendis, però el problema és que a la fase d'implantació apareixen una sèrie d'incerteses que cal aclarir, com per exemple on es

legalitza, atès que actualment quan es presenta un projecte d'aquest tipus a les conselleries d'Indústria de les comunitats autònomes no es recull, perquè cap organisme públic diu que tingui competència en la matèria. Per tant, actualment existeix un buit legal que no beneficia la seguretat de les instal·lacions ni la professíonalitat de les

L'Informatiu PRIMERA QUINZENA Ni

empreses que les realitzen. I, sobretot, si

tal·lacions de protecció contra incendis, els

ens ajustem al text legal, l'Article 5. Posada

titulars dels establiments industrials on sigui

en marxa de les instal·lacions, el qual no

d'aplicació

deixa espai per a cap dubte: "Per a la posa-

sol·licitar la inspecció de les instal·lacions a

da en servei de les instal·lacions de protec-

un organisme de contra! facultat per a l'apli-

ció contra incendis és necessari presentar

cació d'aquest reglament.

aquest reglament

hauran de

davant de l'òrgan competent de la Comuni-

Per aquest motiu, és fonamental la

tat Autònoma un certificat de l'empresa ins-

independència dels organismes de control.

tal·ladora, emès per un tècnic titulat d'a-

En aquest sentit, seria desitjable que qui

questa mateixa comunitat en què es posi de manifest la subjecció de les instal·lacions al projecte i al compliment de les condicions tècniques

i prescripcions

reglamentàries

corresponents, per tal de registrar la referida instal·lació".

contractés i fes efectius els imports de la factura a aquests organismes fos l'Administració, en lloc de qualsevol dels agents, amb la finalitat de garantir aquesta independència. Lògicament, l'Administració podria buscar vies per a recaptar per diferents camins aquests imports.

INSPECCIONS

Aquest nou requisit, la inspecció periò-

A l'Article 6. Inspeccions, s'especifica:

dica, que referma el control i la seguretat de

"A part de la realització de les operacions de

les instal·lacions, requereix tanmateix un

manteniment previstes al Reglament d'ins-

esforç dirigit a la formació completa dels

Ef CAATB posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar a tots els qui intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat i lliurar-la amb les màximes garanties és la millor inversió de futur.

ASSEGURANCES DE RESPONSABILITAT CIVIL

ASSEGURANCES D'EQUIPS I MAQUINARIA

ASSEGURANÇA TOT RISC CONSTRUCCIÓ

ASSEGURANCES D'ACCIDENTS DE CONVENI

ASSEGURANCES D'AÍEMIUMENT

ASSEGURANCES DE PROTECCIÓ JURÍDICA

ASSEGURANÇA DE PRESTACIÓ OE SERVEIS

ASSEGURANÇA DECENNAL OE DANYS

PER A OBRES FINALITZADES

A L'EDIFICACIÓ

ASSEGURANCES DE CAUCIO

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA SERVEI D'ASSEGURANCES DE LA CONSTRUCCIÓ

•^•rgngifiT^rrgimfïïawiTTnnTnHBaEHïTrCTira^.^,.!.

PEUGACI Barcelona (Seu Central) Bon Pastor. 5 - 08021 Barcelona Tel. 932 40 23 72 Fax 932 40 23 59 Bages-Bergueda Plana de l'Om. 6 - 08240 Manresa Tel, 938 72 97 99 Osona PI. Major. 6 - 0 8 5 0 0 Vic Tel. 938 85 26 11 VallDs Occidental Sant Francesc, 18 - 0B221 Terrassa Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental Josep Plnol. 8 - 08400 Granollers Tel. 938 79 01 76

Registre DGS: J-197 Coraruda Auegmnta de RmporaaOihitaJ C*

QUINZENA NOVEMBRE 2002

Informàtica aplicada al sector 6;.

m

T21507 (Barcelona)

T40210 (Barcelona)

T40308 (Granollers)

Cursos TK, d'informàtica ^ desembre 2002 EXCEL NIVELL 11 Dates: del 4 al 18 de desembre de 2002 Horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 h Durada: 8 hores Preu curs: 84,00 € Preu col·legia» (-15%): 71,40 €

DIB AC Dates: de! 5 al 19 de desembre de 2002 Horari: dimarts t dijous, de 17 a 21 h Durada: 20 hores Preu curs: 288.00 € Preu col·legiats (-15%): 244.80 € HARMA Dates: 11 de desembre de 2002 Horari: dimecres, de 16 a 2 ! h Durada: 5 hores Preu curs: 126,00 € Preu col·legiats (-15%): 107,10 €

T21705 (Barcelona)

AUTOCAD PER A NO DIBUIXANTS

T20340 (Barcelona)

INTERNET BÀSIC

Dates: 13 i 14 de desembre de 2002 Horari: divendres, de 16 a 21 h, i dissabte, de 9 a 14 h Durada: 10 hores Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats (-15%): 102,00 €

Dates: 19 de desembre de 2002 Horari: dijous, de 17 a 21 h Durada: 4 hores Preu curs: 66,00 € Preu col·legiats (-15%): 56,10 €

Més informació i inscripcions Servei d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 (3a planta). 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es www.apabcn.es

:OL·LEGI D'APARELLADORS ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

inspectors. Tecnifuego-Aespi està arribant a acords i convenis amb diferents entitats del sector í d'altres segments relacionats per participar en la formació dels tècnics, posant els coneixements i l'experiència dels professionals associats al servei de la formació del cos de futurs inspectors.

ESTRUCTURA DEL REGLAMENT L'RSCIEI s'estructura en dues parts. A la primera, s'inclouen les prescripcions bàsiques de caràcter general. La segona està formada pels apèndixs tècnics (cinc), que desenvolupen els criteris, les condicions i els requisits de caràcter tècnic aplicables. El caràcter tècnic d'aquests apèndixs implica

que estan subjectes a possibles modificacions derivades de la seva aplicació i del desenvolupament tecnològic de les bases que van servir per a la seva cfeació.

Objecte i àmbit d'aplicació S'estableixen i es defineixen els requisits que han de satisfer els establiments industrials per la seguretat en cas d'incendi.

A partir de la seva entrada en vigor, les prescripcions del Reglament seran d'apficacíó als nous establiments industrials que es construeixin o s'implantin i als ja existents que canviïn o modifiquin la seva activitat, es traslladin, s'ampliïn o es reformin, quan l'ampliació o reforma afecti les condicions

L'Infomuúu PRIMERA QUINZENA N

de protecció contra incendis o el risc intrín-

mada per un tècnic titulat de la mateixa.

partir de la seva ubicació en relació amb

Les inspeccions periòdiques

culat a partir de la càrrega de foc ponderada

sec calculat per a l'establiment industrial objecte de reforma. S'inclouen en aquest àmbit d'aplicació: les indústries, els magat-

l'entorn i amb el nivell de risc intrínsec cal-

S'obliga els titulars dels establiments

zems industrials, els tallers i els estaciona-

industrials als quals sigui d'aplicació el Regla-

ments de vehicles de transport, serveis auxi-

ment a sol·licitar a un organisme de control la

i corregida.

Seguretat passiva. Estableix les condi-

liars dels punts anteriors i magatzems en

inspecció de les seves instal·lacions. Hi haurà

cions i els requisits constructius i d'edifica-

general, quan la seva càrrega de foc sigui

d'haver constància documental tant de les

ció que han de complir els establiments

superior a 3.000.000 MG.

operacions de manteniment com de les ins-

industrials d'acord amb la caracterització

peccions reglamentàries especificades en el

resultant.

Reglament.

Projecte específic S'indica expressament que els establiments industrials hauran de presentar, junt amb la documentació exigida per la Legislació vigent per a l'obtenció dels permisos í

Seguretat activa. Estableix les condi-

Actuació en cas d'incendi

cions i els requisits que han de complir les

El titular de l'establiment industrial haurà

instal·lacions de protecció contra incendis

de comunicar a l'òrgan competent de l'Admi-

dels establiments industrials, d'acord amb

llicències preceptives, un projecte específic

nistració autònoma, en un termini màxim de

la caracterització resultant.

que justifiqui el compliment del Reglament.

quinze dies, qualsevol incendi de consideració

Aquest projecte haurà d'indicar, de con-

que es produeixi al seu recinte o instal·lacions,

formitat amb l'RIPCI, els materials, aparells,

indicant-ne les causes i les conseqüències.

Normes UNE. Se citen les normes UNE que són de compliment obligat. í ü

equips i sistemes, o els seus components, que hauran de posseir la Marca de conformitat a normes. També s'indicarà la classe o nivell de comportament davant e! foc dels productes de la construcció que així ho requereixin.

No obstant això, els establiments indus-

Apèndixs tècnics Tenen per objecte determinar la caracterització de cada establiment industrial i, a partir d'aquesta, establir els nivells de protecció activa i passiva.

trials amb una superfície inferior a 2 5 0 m 2 i un risc

substituir

Caracterització. La caracterització dels

aquest projecte per una memòria tècnica

intrínsec

baix podran

establiments industrials respecte a la seva

i per l'empresa instal·ladora i fir-

seguretat contra incendis es determina a

Rehabilitació i manteniment d'edificis Estructures de parets de càrrega ^__ en edificis existents. Patologia, diagnosi i intervencions :tiu del curs és proporció. ,. íb coneíxeme;. , que permetin íforçar, estintolar i redissenyar ieï parets de càrrega de la construcció del nostre pais (tàpia, paredat i fabrica de maó). Durant el curs es donaran les pautes d'inspecció d'edificis, s'explicarà ia simptomatologia rnés habitual, es farà una aproximació al sei^ cdlcul i es presentaran les solucions més adients per a cada cas.

Dat-

MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS ->-v*i n ,-.!-T

i dciCAATB

Preu íurs: 198,00* Preu col·legiats (-15 Responsable acadèmic: \awi Cnionovas 4m i <;: del Servei de fiehabit>t<iuo

i Medi Ambient ,-,<•

tormacioiSdpabtn.es www.apabcn.es

ESPECIAL NZENA NOVEMBRE 2002

PVC

EN

LA

CONSTRUCCIÓ

ESPECIAL

Làmines impermeabilitzants de PVC (i II) Sessió al CAATB dins del cicle Les 5 solucions del PVC en la construcció Í T f 119 de juny va tenir lloc la

La

i ^ B quarta jornada del cicle de conferèn-

avanços tecnològics que garanteixen la

cies dedicades a la presentació del PVC com

gestió ambiental i la seguretat i higiene

a material per a la construcció. Juan Carlos

laboral. No existeix a tot el món cap

producció

de

PVC utilitza

uns

Giralt, director tècnic d'Alkor Draka Ibèrica

legislació que prohibeixi ni la seva fabri-

S.A., va ser l'encarregat de presentar ats nos-

cació, ni la seva utilització.

tres convidats els avantatges i les caracterís-

El PVC està classificat com M l segons

tiques de les làmines de PVC plastificat

la Norma UNEIX 23.727/90, i és l'únic

(PVC-P) per a cobertes, piscines i/o obres

plàstic que deixa de cremar quan es

civils. Com a introducció, aquest expert va

retira la flama. En cas d'incendi, la seva

recordar que, en el moment de dissenyar una

combustió comença a partir de 450 °C

construcció, el projectista ha de tenir en

(150 °C més que la fusta).

compte diversos elements com ara el seu

En cas d'incendi, el PVC emet la matei-

destí final, l'entorn, la influència climàtica

xa quantitat de dioxínes que la fusta (de

de la zona, etc. Seguidament, va destacar

2 a 20 nanograms/k de matèria), i no

que aquestes variables han de ser les que

produeix monòxid de carboni (CO), gas

determinin quin sistema d'impermeabilitza-

que paralitza l'individu i no el permet

ció s'ha d'emprar per a cada tipus d'obra. En

fugir.

L'INFORMATIU anterior vam tractar els sistemes

En cas d'incendi, el PVC emet àcid clor-

d'impermeabilització de cobertes. En aquest

hídric, gas irritant, fàcilment detectafale

número parlarem d'obra civil i piscines.

per via olfactiva, encara que això no el converteix en un avisador del foc.

Les emissions de dioxines a les incine-

Obra civil i piscines L'ús dels sistemes d'impermeabilització

radores són independents de la presèn-

amb làmines de PVC-P en el camp de l'en-

cia o absència del PVC.

ginyeria civil i les piscines és cada vegada

Els ftalats i altres additius presents en

més extens. Quan aquests materials s'utilit-

la fabricació del PVC no presenten ris-

zen per a la impermeabilització de piscines,

cos per als humans en les dosis cone-

se les anomena

gudes. Les làmines que s'utilitzen per a

"làmines

impermeabilit-

zants", i quan formen part del sistema d'im-

la impermeabilització de dipòsits d'ai-

permeabilitzacíó d'embassaments per a reg o

gua potable han rebut

reserves d'aigua, túnels i obres subterrànies, se les denomina "geomembranes impermea-

El reciclatge del PVC és tecnològica-

bilitzants". tes làmines que s'utilitzen en el

ment senzill i viable des del punt de vis-

camp de l'enginyeria civil, com en piscines,

ta econòmic. A Europa n'existeix una

es classifiquen de la següent forma: •

indústria molt competitiva.

Lamines homogènies (no armades) en

El seu cicle de vida demostra que el seu

color gris o celeste.

•

innombrables

certificacions internacionals.

impacte ambiental és similar o millor al

Làmines armades amb malles de polies-

El PVC ofereix nombroses aplicacions per a la construcció com ara canonades, finestres o

ter (augmenten la resistència mecànica).

làmines impermeabilitzants.

d'altres productes alternatius.

L'anàlisi de cicle de vida (ACV) és molt positiu respecte a altres materials pel

Totes dues són adequades per a la

intempèrie; econòmic en termes de qualí-

impermeabilització d'embassaments, llacs,

tat-preu i reciclable) varien segons les for-

preses, canals, residus, adobs, excrements

mulacions utilitzades, i no es poden genera-

•

•

alt nivell d'estanquitat fins i tot sotmès

fet d'utilitzar sal comuna com a matèria

deformació permanent.

prima inesgotable, per la seva mínima

alta capacitat d'adaptació a les irregu-

dependència del petroli, per la seva

animals i piscines. A més, la seva excel·lent

litzar atès que les esmentades propietats

laritats del suport gràcies a la seva alta

lleugeresa i perquè a la fi de la seva vida

estabilitat front als raigs UV permet d'oferir

dependran en gran mesura de la proporció i

deformabilitat i a l'alta resistència de

és perfectament reciclable. <$

una garantia de 10 anys per a col·locacions

el tipus d'additius, en especial de plastifi-

les seves soldadures.

sense protecció i a partir d'un gruix mínim

cants. Per aquests motius, el nostre expert

d'1,2 mm.

va voler insistir en que el PVC-P ofereix

Les propietats físiques, químiques, tèrmiques i mecàniques del PVC-P (lleuger, inert i completament innocu; resistent a la

•

alta resistència al punxonament. Resistent a les arrels segons OIN 4062 part 1.

nombroses possibilitats d'aplicació.

Entre

les seves propietats, es van

esmentar les més importants:

Per acabar Giralt va esmentar l'Ecobalanç del PVC.

Control i npstió dp la dualitat L'empresa constructora, la certificació i la repercussió npreses constructores implanten sistemes de gestió de la qualitat i e! medi ambient. A més, la incorporació d'un nou agent en el procés constructiu, com són les OCT, introdueix controls que exerceixen una influència tant en el disseny previ com en l'execució mateixa. En aquest curs veurem com afecta això en l'execució de l'obra i també es tractaran les normes UNE EN 150 9000 i 14001, la seva terminologia, els seus instruments, les aplicacions en una obra concreta per l'empresa constructora i les seves conseqüències, sobretot en les funcions del cap d'obra i de la direcció d'execució d'obres.

Q11001 (Barcelona)

Dates: 2, 9 i 16 de desembre de 2002 Horari: dilluns, de 18 a 21 h Durada: 9 hores Preu curs: 135,00 € Preu col·legiats (-15%): 114,75 € Responsable acadèmic: Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic Cap del Gabinet Tècnic del CAATB.

MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Servei d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 {3* planta) 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es www.apabcn.es

Subscripció a Linformatiu per a no col·legiats Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori de regal i no esteu col·legiats, voleu rebre L'informa empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-ía per fax: 9 3 2 4 0 23 64, per correu electrònic:

Subscripció a Llnformatii , Codi postal . Telèfon-—-.

Quotes •

quota normal d'l pagament de 25

D

quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12,5

informatiu@apabcn.es, o per correu a:

Forma de pagament

Col·legi d'Aparelladors

D

i Arquitectes Tècnics de Barcelona

banc/caixa

L'Informatiu. Elisenda Pucurull

domiciliació bancàiia

múm de compte {s'han d'emplenar totes les caselles)

Mill

Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 9 3 2 4 0 23 76

agència . adreça

_

població _

l'any

EMPRESES NOVEMBRE 2002

Poliglàs col·labora amb la Fundació Iris F

oliglàs, divisió d'aïllants del

nova construcció permetrà atendre un major

Grup Uralita, ha col·laborat en la cons-

nombre d'alumnes i eliminar qualsevol barre-

trucció del nou edifici que acollirà l'escola i

ra arquitectònica, complint amb les noves

els tallers de la Fundació Iris, donant tot el

necessitats d'espai i d'accessibilitat genera-

material necessari per a l'aïllament de les

des per l'escola.

façanes i la coberta.

L'Escola d'Educació Especial Iris, dedi-

Material aïllant

cada a l'orientació, docència i protecció dels

Poliglàs s'ha ofert a participar en el pro-

disminuïts psíquics, es troba actualment ubi-

jecte de l'Escola Iris aportant tot l'aïllant

cada en un edifici de construcció antiga, en

necessari per al recobriment de façanes i la

la qual, l'accessibilitat per als nens amb dis-

coberta dels 2 . 0 0 0 m : de! nou edifici, men-

minucions físiques és reduïda. Mitjançant el

tre que Aislantes Calvo ha estat l'empresa

programa de col·laboració d'empreses de

encarregada de la instal·lació de tot e! mate-

l'Agència de Patrocini i Mecenatge de la

rial. Per a l'aïllament de la coberta invertida

Generalitat de Catalunya, l'ONG Arquitectes

s'han fet servir pannells de poliestiré extru-

Sense Fronteres, ajudada per empreses com

sionat GlascoFoam N II i per a tot l'aïlla-

ile full de fàbrica. Actualment, l'estruc-

ara Poliglàs, s'han unit per dur a terme el

ment de l'edifici s'ha utilitzat el sistema

tura de la nova escola ja està acabada i es

Serveis de Premsa Poliglàs

projecte de construir un nou edifici que aco-

GlascoMur, el nou sistema d'aïllament ter-

preveu comptar amb les instal·lacions aca-

Telèfon 9 3 2 0 6 55 52

llirà tant l'escola com els tallers Iris. Aquesta

moacústic de Poliglàs per a tancaments de

bades a finals del proper 2 0 0 3 . ®

A/e: Ivprensa@lv55.com

ONVOCATÒRW

Jornada de presentació del programa Eval-Riesgo EVAL-RIESGO PROINFOCONS, SL farà en el Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) una jornada de presentació

Més informació:

UMI obre un altre centre ^ < mèdic a **• Catalunya

O

MI, mútua d'accidents de treball, en el seu afany de

constant renovació i expansió, i pensant d'oferir sempre el millor servei, ha inau-

del programa Eval-Riesgo totalment gratuïta, a la qual podran assistir els

gurat un nou centre mèdic, a la Central Integral de Mercaderies (CIM) del Vallès.

col·legiats que ho desitgin.

El nou centre mèdic, ubicat en un dels parcs empresarials més moderns de

•

•

Tindrà lloc a la sala de conferències de la primera planta del CAATB el dijous 28 de

Catalunya, està dotat dels mitjans neces-

novembre de 19 a 2 1 hores.

saris per a la realització de les activitats

Hi haurà un 2 0 % de bonificació en el preu de compra del programa Eval-Riesgo per a

a tots e!s clients d'UMI el compliment de

tots els col·legiats, durant la vigència d'aquest acord, fins al 3 1 de desembre de 2002.

•

•

Durant la mateixa setmana de la jornada es farà una bonificació especial del 3 0 % sobre

pròpies de vigilància de la salut, facilitant

la legislació actualment en vigor en matèria de prevenció de riscos laborals.

La qualitat en la prestació de serveis

el preu de compra del programa Eval-Riesgo a tots els col·legiats.

es un dels pilars d'UMI la dimensió i

S'entregarà una demo i documentació del programa Eval-Riesgo a tots els assistents a la

meten oferir una atenció personalitzada,

jornada.

ràpida i eficaç, amb solucions a la mida

estructura organitzativa de la qual per-

de les necessitats per abastar el compromís de la plena satisfacció de tots els

•

Els col·legiats que vulguin assistir a la jornada hauran de confirmar la seva assistència.

clients. ®

Inscripció a la jornada a Eval Riesgo Proinfocons, SL. Telèfon 968 63 60 24

CIM del Vallès

Més informació:

Hi col·labora:

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Calderí, s/n 0 8 1 3 0 Santa Perpètua de Mogoda Telèfon 9 3 5 6 0 6 8 24

M U R S E C : Electro-ÓsmosisActiv

DRAINING:

Morter Micropor

Avantatges del sistema MURSEC :ió mínima en parets i murs: Es realitza una perforacit etres i únicament per una de les cares del mur.

No importa la composició ni l'amplada del mur: Asscqi qualsevol paret per ample i heterogènia que sigui.

Limitats de. capii·iantat com les Econòmic: La rapidesa d'i 40% més econòmics.

I • -*&

Màxima garantia: 20 anys d'experiència

1.400 tractaments realitzats

Pòlissa d'assegurances desenal

www.rehabilit.es i, 240 - 08013 Barcelona Tel 93 456 14 53 Fax 93 436 72 85 e-mail: rehabilit

I·I

HMi'.l