INF021215

Ï O L · L E G I

D ' A P A R E L L A D O R S

I A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

D E B A R C E L O N A

El reportatge

ntervenir

^ ^

en i oora de ae • en l'obra

Gaud | | 9 organització al Col·legi al maig d'unes ! L - jornades tècniques sobre Gaudí durant aquest any commemoratiu dei 150 aniversari del naixement de l'arquitecte, ha fet que finalment s'analitzi la seva obra des d'un punt de vista que aprofundeix en com s'ha construït tot el que el mes-

tre ens va deixar, quines tècniques s'han fet servir i quins problemes han tingut els arquitectes que durant els darrers 10 anys s'han ocupat de restaurar el llegat modernista. En aquesta ocasió s'han deixat al marge els aspectes més formals tractats ja en altres estudis, Q

3 a 5 H El noticiari

Granollers aporta idees per disminuir la sinistralitat laboral

Àlex Díaz:

"A major rigor formatiu, major llibertat creativa"

* *

El III SIFFACUS va perllongar les seves activitats fins a finals de desembre amb la mostra Dreams Factory.

El noticiari Guia per adaptar l'habitatge dels malalts d'Alzheimer

8

Punts de vista Born, un retorn al passat

TÏ2

I/"* om es pot augmentar la 1 ^ ^ seguretat laboral en un sector, el de la construcció, condicionat per la precarietat i la subcontractació? Doncs a través d'una major conscienciació, la revisió d'alguns dels negocis que han sorgit entorn de la seguretat i una comunicació més gran entre els que hi estan implicats.

Aquestes són tres de les idees clau sobre sinistralitat laboral que es van poder sentir en el debat que va organitzar la Delegació del Vallès Oriental del Col·legi, el passat divendres 8 de novembre. El debat es va organitzar paral·lelament a una exposició de cartells històrics de diverses nacionalitats sobre prevenció de riscos laborals, que també es podrà visitar a Barcelona al març. ®

ELLEK] CKEZZ!

Per Antoni Capilla

Quadern Central: Programa de formació primer trimestre 2 0 0 3

SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2002 Preu = 2 €

214

Palaugres klinker y caravista ceràmic Palau peces de disseny al seu abast

www.palautec.coml e-mail: palautec@palau.es tfno: 902 30 33 34 Delegat comercial a Catalunya: Fèlix Pedró Munoz Tfno: 649 41 20 08 e-mail: felixpedro@palau.es

PALAU TECNOLOGIA CERÀMICA S A

1

EL EL

T E M A

TtMA

L'Informatiu SEGONA Q I N Z E N A DESEMBRE 2002Í f

.'art com a motiu de reflexió Es celebra al III Simposi internacional d'art contemporani a l'espai urbà

T

ales de Milet, el

i més il·lustre dels set savis"dè'Gn assegurava que l'aigua, principi i origen*; totes les coses, engendrava, per condensa^ ció, evaporació o alteració, la resta dels è ....jpaits. Aquesta teoria, primer assaig de cosK^jjjplogía i esbós d'una ciència de la natura sistematitzada, sembla haver inspirat que hagi tingut lloc, del 14 al 16 de novembre, el Simposi Internacional Futur i Funció de l'Art Contemporani a l'Espai Urbà (III Siffacus), organitzat pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, que en la seva tercera edició s'ha centrat en el debat de l'ús de l'aigua en l'espai urbà.

El simposi, que es va dur a terme a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona i a l'auditori del World Trade Center, va intentar obrir l'espai urbà a les diferents cultures amb la vista posada en el Fòrum 2004. Ho va fer amb un bon nombre de propostes i debats sobre la importància de l'aigua en els espais públics, uns espais que, tal com va afirmar Xavier Bardají, president del Col·legi, durant la inauguració del simposi "han esdevingut el gran lloc de privilegi de les nostres relacions. En aquest sentit, el Auditori del World Trade Center. A baix, inauguració del SIFFACUS a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona simposi ens ha d'ajudar a elaborar una visió artística i creativa que millori la convivència grar l'aigua i Nova York ha estat la creació de pava l'antiga fàbrica Macosa i ha estat con"La idea bàsica era que el mar dominés el dels ciutadans." nous parcs i d'un nou front marítim que cebut per l'arquitecte Enric Miralles com un disseny, que Diagonal Mar fos un veritable arbre que neix del mar i es ramifica com una Un dels objectius de la trobada ha estat fomenti, mitjançant l'urbanisme i l'art, l'inparc marítim que conduís el Mediterrani fins mà oberta que, alhora, simbolitza els al final de la Diagonal i que inventés un esdevenir una plataforma d'intercanvi d'ex- tercanvi entre els ciutadans i l'entorn." periències. Per això, ha comptat amb la preencontre entre la ciutat i el mar", va apunAquest mateix intercanvi és el que ha camins de l'home al llarg de la seva vida. sència d'un ventall ampli de creadors especialitzats en la intervenció en espais públics, que han debatut el paper de l'aigua en l'urbanisme. Entre d'altres, han intervingut Tom Finkelpeari, Daniel Buren, Benedetta Tagliabue, Auke de Vries, Josep Martorell, Carme Fíol, Andreu Arriola, Matt Mullican, Vito Acconci i Beth Galí. La seva presència s'ha repetit en la mostra "Dreams Factory", ubicada al World Trade Center, que ha recollit una selecció de projectes d'artistes i tècnics participants ai simposi.

Art, urbanisme i ciutadans Tom Finkelpeari, director del Queens Museum of Art, va remarcar durant la seva intervenció, que inaugurava el simposi, que l'art contemporani està vinculat fonamentalment a l'art públic i que el seu futur no es troba pas als museus sinó en la seva implicació en el teixit urbanístic. Una implicació que, en el cas de Nova York, es preveu difícil.

Va comentar que "fins fa poc era molt perillós acostar-se a l'aigua, era una zona de la qual fugien els ciutadans. El primer pas per inte-

buscat l'arqui tec ta i urbanista Benedetta Tagliabue en la seva intervenció en el Parc Diagonal Mar, un projecte en què les formes onejants i l'aigua volen remarcar una idea festiva en l'espai. Aquest parc és el primer gran projecte a Barcelona on l'aigua i la natura juguen un paper protagonista. S'ha construït en una part dels terrenys que ocu-

En el disseny d'aquest parc, on es troben algunes referències subtils al Parc Güell de Gaudí, s'han aplicat criteris de sostenibilitat, amb la introducció d'espècies vegetals autòctones o adaptades al clima i l'aprofitament de les aigües freàtíques per al reg. El més destacat, però, és que el Parc Diagonal Mar dóna un paper protagonista a l'aigua.

tar Tagliabue.

Aigua i identitat Els arquitectes Carme Fiol i Andreu Arriola van aprofitar la seva intervenció per fer referència a unes intervencions en què l'aigua té un paper principal: la plaça d'Islàndia i el carrer Bofarull, d'una banda, i la

,. ,^ji;iofennaduS£GONA,JllNZ£NA DESEMBRE 200Ï

C U L T U R A I ART

Benedetta Tagliabue.

Andreu Arrio/a i Carme fio/. prop d'aquest indret.

D'altra banda, l'actuació a la plaça Virrei Amat i la que encara es fa al Parc Central de Nou Barris (un projecte batejat com El Passeig de les Nou Fonts) han intentat i intenten, segons Fiol i Arríola, "remarcar el contrast entre la natura i la construcció, i donar cohesió als barris poc homogenis que formen el districte de Nou Barris." En aquest sentit, l'antiga rotonda viària que era la plaça Virrei Amat s'ha transformat en una zona de lleure amb un estany com a centre de reunió ciutadana, i el Parc Central està convertint els terrenys de l'antic Hospital Mental en un paisatge on la funció caracteritzadora recau en l'aigua.

Aquesta funció també es reprodueix en el projecte de front marítim del Fòrum 2004 que ha dissenyat l'arquitecta Beth Galí i que Aquesta identitat es va proporcionar a partir va presentar en el simposi. En aquest prod'un brollador d'aigua intermitent i de fre- jecte hi destaca la conversió d'una part d'un front litoral barceloní fins ara inexistent en qüència erràtica, un homenatge a l'antic Rec Comtal, la sèquia del segle X que por- un gran centre termal que aprofita les aigües de la Mediterrània. Segons Galí, "el projectava l'aigua a Barcelona i que circulava a

La presentació del Simposi a la premsa es va fer al Saló Nàutic plaça Virrei Amat i el Parc Central de Nou Barris, de l'altra. Les actuacions a la plaça d'Islàndia i al carrer Bofarull tenien com a objectiu principal "donar identitat a un barri que no ia tenia definida, a un barri limítrof."

EL T E M A

te vol domesticar í socialitzar l'aigua." Això s'aconseguirà construint una nova zona de banys amb dues àrees diferenciades: una de banys termals privats d'inspiració oriental i una de lliure, que recordarà les piscines naturals de Tenerife o els llacs salats de Pamukkale (Turquia).

Ordre i fugacitat El simposi va finalitzar amb la presència de dos grans noms de l'art i l'urbanisme contemporani: Matt Mullican i Vrto Acconci.

El primer, Mullican, va dedicar la seva intervenció al World Trade Center. Va explicar el seu complex procés de creació, que es caracteritza per un ric sistema de signes, que Mullican ha desenvolupat durant la seva extensa trajectòria artística. Es tracta d'un univers obsessionat per reduir-ho tot a símbols i logos que, malgrat la diversitat i el caos aparents, depenen d'un ordre jeràrquic ple de seccions i subseccions més pròpies d'una presó que no pas d'una ciutat.

Vito Acconci, per la seva banda, va cen-

EL T E M A

CULTURA

I ART

L'Informatiu IEGONA QUINZENA DESEMBRE 2002

Al voltant de la creativitat Tot i haver acabat oficial-

Esther Gallardo, tres arquitectes tècnics

ment e! dia 16 de novembre, el III Sim-

que encara aposten per una nova forma

posi Internacional Futur i Funció de l'Art

d'entendre la professió d'aparellador.

Contemporani a l'Espai Urbà (SIFFACUS) va perllongar les seves activitats fins a

Es tracta d'una

finals de desembre amb la mostra Dreams

ra entre l'arquitectura

Aquest és el nostre punt feble i, a la vegada, el nostre millor patrimoni. Els papers

Workshop), era una exposició de projectes

s'inverteixen. A major rigor formatiu,

d'artistes i tècnics participants al simpo-

major llibertat creativa. La nostra forma-

si, que ja es va poder veure a la sala d'ex-

ció ens permet abordar amb ple coneixe-

posició del World Trade Center de Barce-

ment tots els aspectes d'una obra de cre-

lona durant l'esdeveniment i que va tenir

ació, especialment els càlculs d'estructu-

continuïtat a les instal·lacions de! CAATB.

res, les solucions constructives i, el més

La mostra creava en el visitant la sen-

important, els costos. Potser per això ens

sació d'estar sota l'aigua, amb l'objectiu

atrevim a tot, concursem a tot arreu. Els

de despertar !a seva curiositat i estimular

concursos t'ajuden a aprendre, a fer les

la seva participació en l'exposició. Es divi-

coses d'altres maneres. El més important,

dia en tres zones: una zona multimèdia,

de moment, per a nosaltres és aprendre,

amb animacions i imatges de les escultu-

no guanyar".

res; una de didàctica, amb fotografies

DF és un estudi d'arquitectura tècni-

urbanes sobre les fonts d'inspiració; i una

ca i interiorisme al més pur estil guadia-

d'expositiva, amb un conjunt de dibuixos

na {funciona quan hr ha projectes en

de diferents mides. Ha conjugat propos-

ferm), que sobreviu reformant pisos i

tes i projectes propis de !a Dreams Fac-

locals que serveixen per sufragar altres

tory amb d'altres presentats al SIFFACUS

iniciatives més creatives. "Hem apostat

per artistes ja consagrats, que mostren

per l'interiorisme perquè entenem que és

projectes i obres desenvolupats sobre el

un dels nous nínxols professionals que

tema de l'aigua.

hauríem de saber explotar millor", explica Díaz. Bona mostra d'això són els projectes

el seu organitzador, Àlex Díaz, "la culmi-

paral·lels d'interiorisme d'un restaurant

nació de l'aventura de creació d'un taller

asiàtic de Barcelona i ei projecte de parc

d'arquitectura intermitent que, sota les

infantil relacionat amb l'aigua, que DF

sigies DF, havia d'intentar establir vincles

prepara per a la futura Exposició Univer-

i sinèrgies entre dos móns aparentment

sal de Saragossa 2008. "Dues sortides

desconnectats, com l'art i l'arquitectura

ben creatives per a un món constructiu on

tècnica, utilitzant ai màxim les tecnolo-

regna la uniformitat", sentencia Díaz. íÈ>

gies d'avantguarda i potenciant una nova generació de joves arquitectes tècnics de l'era postcapitalista." Els actuals impulsors del somni DF, que va començar fa sis

| f " Antoni Capilla

anys, són Àlex Díaz, Jordi Alemany I

*p inforniatiu@apabcn.e\

A dalt, el nou parc de Diagonal Mar. A baix, detall del Parc Central de Nou Barris

Facultat de Belles Arts de la Universitat de

com els espais públics no han de ser eterns.

Barcelona, l'Institut de Cultura i l'Àrea d'Ur-

Admirador confés de les actuacions iperfo-

banisme de l'Ajuntament de Barcelona, la

mances) i de la participació de l'espectador,

Direcció General de Ports i Transports de la

Acconci va mostrar una de les seves crea-

Generalitat de Catalunya, així com Ports de

cions més recents, un parc vegetal portàtil,

la Generalitat, Fòrum Universal de les Cul-

amb llac i tot, que es pot incorporar a les

tures Barcelona 2004, la Universitat Poli-

parets i ais voltants d'un edifici qualsevol ja

tècnica de Catalunya, e! Col·legi d'Arquitec-

construït. Un dels edificis que han tingut el

tes de Catalunya, World Trade Center Barce-

privilegi d'acollir aquest parc d'Acconci és

lona i amb el patrocini d'Euro Barna de Cai-

l'edifici d'Àlvaro Siza, que aculi el Museu

derería.

®

del Centro Galego de Arte Contemporàneo de Santiago de Compostel-la.

En l'organització de! Simposi hi ha participat el Departament d'Escultura de (a

i i'enginyeria.

Factory. Aquesta mostra, organitzada per Àlex Díaz Ruiz (director de DF Building

La mostra ha estat, segons reconeix

trar la seva ponència en intentar demostrar

tercera via que,

segons Díaz, circula "per la difusa fronte-

L'arquitecte tècnic Àlex Díaz a la sala d'esposicions del CAATB

E L

N OT

I C I

ARI

JZENA DESEMBRE 2002

Precarietat de la seguretat laboral Un debat a la seu del Col·legi a Granollers aporta idees per disminuir la sinistralitat laboral |^om

augmentar la

zena de poblacions i abans de fer-ho per qua-

1 ^ ^ seguretat laboral en un sector, el de la

tre més. Aquesta mostra es va instal·lar sota

construcció, condicionat per la precarietat i

es pot

una carpa d'inspiracions

la subcontractació? Doncs a través d'una

podria ser d'altra manera- a la plaça Baran-

major conscienciació, la revisió d'alguns dels

gé, i s'ha pogut visitar del 8 ai 18 de novem-

negocis que han sorgit entorn de la seguretat

bre. En la seva inauguració, una hora abans

gaudianes

-no

i una comunicació més gran entre els que hi

del debat al Col·legi, l'alcalde de Granollers,

estan implicats. Aquestes són tres de les

Josep Pujadas, va recordar un dels problemes

idees clau sobre sinistralitat laboral que es

bàsics del món de la construcció, que de

van poder sentir en el debat que va organit-

manera directa té a veure amb el tema del

zar la Delegació del Vallès Oriental del

debat: "Ni a través del sistema educatiu, ni la

Col·legi, el passat divendres 8 de novembre.

formació reglada, ni fins i tot la contínua s'ha

La taula del debat es va muntar per ofe-

aconseguit trobar els mecanismes adequats

rir al públic - m o l t participatiu- perspectives

per donar resposta a les necessitats actuals

per disminuir la sinistralitat des de diversos

de bons professionals en determinats oficis

àmbits. De l'Administració va seure-hi Jordi

del món de la construcció."

Martínez, director de! Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball de Barce-

Conscienciació

lona, del Departament de Treball de la Gene-

El títol del debat era Propostes per dis-

ralitat. La veu dels sindicats es va poder

minuir

sentir per partida doble: Simón Rosado, res-

amb la intervenció de Martínez, que va recor-

ponsable d'Acció Sindical i Política Secto-

dar que la prevenció dels riscos laborals és

la sinistralitat

laboral. Es va iniciar

rial de la CONC, i Germàn Milara, expert en

un problema des de fa anys i que s'arrosse-

temes de seguretat en el treball de la UGT

ga, com a mínim, des del començament del

de Catalunya. El Col·legi hi va aportar Josep

segle XIX. La solució segueix essent difícil,

Maria Calafell, cap del Gabinet Tècnic,

per diverses raons, entre les quals la més

mentre que les intervencions polítiques van

genèrica - i per això bàsica- és que avui en

anar a càrrec de Jordi Terrades, diputat al

dia la seguretat en el treball encara no té una

Parlament de Catalunya i regidor de Promo-

acceptació social: "La societat no ho veu

ció Econòmica i Comerç de l'Ajuntament de

com un problema real. No tenim la famosa

Granollers. L'acte va ser moderat per Manel

cultura preventiva de què tant parlem." Més

Garcia, tècnic de Promoció Econòmica de

endavant Martínez tomaria a la idea que cal

l'Ajuntament de Granollers.

consciència o, almenys, coherència. "A casa, un què fa? Es posa el casc per fer un forat i

El debat es va organitzar paral·lelament

penjar un quadre?", es va demanar. Per tant: a una exposició de cartells històrics de diverses nacionalitats sobre prevenció de riscos laborals, que s'ha pogut veure del 4 al 12 de novembre a la planta baixa de la Delegació del Vallès Oriental del Col·legi i que es podrà

"La solució passa perquè quedi clar que la prevenció dels riscos laborals és un valor afegit." En aquest sentit, l'any que ve s'iniciarà la prevenció a l'ensenyament primari, com ja es fa al secundari.

visitar a Barcelona al febrer. També va coinci-

És clar que amb la promoció no n'hi ha

dir amb la inauguració d'una mostra itinerant

prou; Martínez va recordar que l'Administra-

dels oficis de la construcció duta a terme per

ció també fa assessorament, vigilància i san-

l'Institut Gaudí de la Construcció, que arriba-

ció, és a dir: "Tot el que li mana la normati-

va a Granollers després de passar per una dot-

va, acotada a la Unió Europea, i més", fent referència a la Llei de prevenció de riscos laborals 31/95. Germàn Milara va intentar

A dalt, mostra d'oficis de la construcció. Al costat, taula rodona sobre sinistralitat laboral.

frenar el seu optimisme en recordar-li que "no hem d'oblidar que [l'Administració] és

Lïníornwtiu SEGONA

qui més construeix i moltes vegades ella

va recordar que copen la prevenció en les

mateixa incompleix la llei en matèria de

empreses i que els treballadors han de poder

seguretat", mentre que el seu company sin-

decidir quina vigilarà la seva salut. Fins i tot

dicalista, Rosado, va demanar més recursos

des del públic, al final, es va indicar que les

per fer complir la llei d'ara fa set anys. "Hi

mútues són més un problema que una solu-

ha 250.000 centres de treball a Catalunya,

ció: utilitzen el tema de la prevenció per

i no s'arregla amb un inspector rere cadas-

captar clients per a altres negocis. També es

cun", es va defensar Martínez, i va afegir

va indicar que la formació en seguretat l'ha

que no podem caure en un estat policial.

de pagar el sector i no els empresaris.

Rosado va recordar que tenim el 20% dels

El clima del debat no va arribar a la

accidents europeus, amb un cost total del

complicitat, perquè no era aquest el cas.

5% del PIB de Catalunya, i l'home de la

Rosado va creure imprescindible que els

política, Terrades, va indicar que al Vallès

diferents departaments de la Generalitat

Oriental hi ha hagut des de 1999 fins al pri-

que estan implicats en el tema -des de Tre-

mer semestre de 2002,43.500 baixes labo-

ball i Indústria fins a Salut- estiguin coordi-

rals, amb 29 persones mortes.

nats en un institut que els aixopluguí i on també participin els agents socials. Però va

Mútues amb bona salut

ser distès, fins i tot quan va sortir el tema de

De totes maneres, les intervencions no

la precarietat laboral. Concretament, va ser

es van basar en les estadístiques, perquè

ell mateix qui va indicar que les causes dels

tothom tenia clar, i per si de cas Calafell els

accidents cal buscar-les sobretot en el fet

ho va recordar, que hi ha mentides piadoses,

que el mercat laboral és precari (un 26%, a

mentides malintencionades i mentides esta-

Catalunya; més d'un 30%, a l'Estat) i la

dístiques. "A Anglaterra, un accident amb

subcontractació d'empreses és una pràctica

un dúmper és considerat un accident de

generalitzada. "Una subcontractació que no

trànsit", va aclarir Calafell. Les interven-

es fa per buscar especialistes, tal com sem-

cions van ser constructives. Si hi va haver

blaria, sinó per abaratir costos." Després, un

atacs, no van ser amb números i van anar

constructor del públic va relacionar la pre-

més avtat cap a fora. Així, Milara va recordar

carietat amb la circumstància que aquests

que la llei del 95 ha incrementat el negoci

darrers anys hi ha hagut molt moviment d'o-

de les mútues. "La filosofia reparadora,

bra. No era una excusa, i el tema de la sinis-

reposicionista de les mútues no és preven-

tralitat el preocupava: seria el mateix que

ció. És un negoci. Combatre la sinistralitat

indicaria que des dels ajuntaments es poden

no és el mateix que fer-ne prevenció."

frenar els accidents laborals exigint per

Aquesta preocupació per la bona salut de les

donar la llicència d'obres un visat del pla de

mútues la va compartir també Rosado, que

seguretat. Martínez va indicar que la possi-

L'exposició de cartells històrics de diverses nacionalitats sobre prevenció de riscos laborals es podrà visitar a Barcelona al març

Exposició sobre els oficis organitzada per l'Institut Gaudí de la Construcció.

bilitat ja es contemplava. Tot i així, quantes vegades s'aplica?

Però tractàvem el concepte de precarie-

projecte, la seguretat gairebé no existeix i ia legislació espanyola no hi demana gairebé res del que exigeix l'europea.

"Només

tat, en relació amb el qual Calafell va indi-

Espanya i Portugal menyspreen la seguretat

car que la dificultat de comunicació és un

en la fase de projecte", va concloure. <SB

problema afegit: hi ha molts immigrants treballant a les obres. En una obra, n'havien comptat de fins a vint-i-tres nacionalitats diferents. En altres intervencions, Calafell va citar l'Informe Duran, que demana implantar una cartilla del treballador on figurin les feines, la seva durada i altres dades que permetin conèixer i valorar ia seva trajectòria professional. Va recordar que en la fase de

ARQUITECTURA

DESEMBRE 2002

I SECTOR

EL

NOTICIARI

La casa Alzheimer La Fundació "la Caixa" ha editat una guia pràctica per adaptar l'habitatge dels malalts d'Alzheimer | y y més del deteriorament cog-

permeti participar en les activitats familiars i

Lnitiu que comporta l'Alzheimer, l'en-

quotidianes, els ajudi a assossegar-se i eviti que augmenti la seva confusió.

velliment provoca en el malalt una pèrdua d'activitat i autonomia, conseqüència de !a

"La gent gran vol viure sola i mantenir

disminució de les seves funcions orgàni-

la seva independència

ques, somàtiques i intel·lectuals, que fa que

temps com pugui. L'objectiu d'aquesta guia

el seu risc de patir un accident a casa s'in-

és oferir suggerències per tal que aquesta

personal tan de

crementi considerablement. Adaptar l'habi-

independència sigui possible. La idea és evi-

tatge a les necessitats del malalt millora la

tar que un malalt d'Alzheimer depengui dels

seva qualitat de vida i la de les persones que

altres des de les fases inicials de la seva

se n'ocupen. Aquest és l'objectiu de la Guia

malaltia, en què aquesta dependència no és

d'arquitectura, publicada per la Fundació

imprescindible", apunta Glòria Trias, direc-

"la Caixa", amb la intenció d'oferir un con-

tora d'edició d'aquesta manual- En aquest

junt de propostes que permetin adaptar un

sentit, l'adequació

habitatge d'una manera pràctica, eficaç i

malalt d'Alzheimer ha de buscar amb priori-

sense un cost gaire elevat.

tat anticipar-se als problemes que poden

de l'habitatge

d'un

sorgir en el transcurs de la malaltia.

"Els habitatges de nova construcció haurien d'estar pensats perquè en algun moment

Seguretat, confort i accessibilitat. Aques-

futur els poguessin ocupar persones que

sentació de la publicació un dels seus asses-

preventiva s'implanta, l'única solució és

tes són les tres condicions que ha de com-

pateixen Alzheimer o qualsevol altra deficièn-

sors, l'arquitecte Xavier Garcia Milà. De

adaptar els habitatges existents per oferir als

plir la casa d'un malalt d'Alzheimer. Per

cia de mobilitat", assegurava en l'acte de pre-

moment, però, i mentre aquesta arquitectura

malalts un entorn domèstic plàcid, que els

seguir-les, n'hi ha prou amb eliminar barre-

NOUflBAU unacio de se

La millor solució per a l'aluminosi i problemes en bigues de fusta, formigó i ferro

,,

i

ferro Es l'única substitució funcional efectiva.

L'únic reforç actiu que elimina futures esquerdes.

No abaixa el sostre.

D'acer inoxidable, amb la màxinna rigidesa i fàcil muntatge.

Dóna seguretat i garantia pels seus processos de càlcul i muntatge.

Amb la millor relació qualitat-preu.

mmi

L NOTICIARI

ARQUITECTURA

L'Informatiu SEGONA

I SECTOR

Senzillesa i seguretat

teixin els cops.

dibuixos que puguin

La filosofia general de! disseny de l'habi-

Colors. Els colors, en combinació amb altres

tatge d'un malalt d'Alzheimer ha d'estar regit

factors, poden influir en el comporta-

per la senzillesa, l'absència d'objectes super-

ment de les persones. Els paviments

flus i la cerca de la relaxació del seu sistema

foscos fan la sensació de solidesa, esta-

la seva accessibilitat (la porta cal que

nerviós. Per això, els aspectes següents han

bilitat i força, mentre que els sostres i

s'obri cap a fora), i !a seva transíbiütat

de tenir un tractament determinat:

les parets de tons clars proporcionen

(convé eliminar el bidet i substituir la

la casa, ha de millorar fonamentalment

So. El so és una font d'angoixa per al malalt

una major lluminositat. Els coíors rela-

banyera per una dutxa). També és con-

d'Alzheimer. Per evitar-lo, cal conside-

xants (verds í blaus) aporten seguretat i

venient instal·lar barres de recolzament

rar l'aïllament acústic de l'habitatge,

tranquil·litat al malalt.

i de subjecció, un seient a la dutxa,

especialment de les finestres que donen a l'exterior i de les parets que comuniquen amb zones de la casa especialment sorolloses.

res i obstacles, redistribuïr els objectes í

confondre el

malalt.

El bany. Aquesta peça, la més insegura de

aixetes monocomandament, il·luminació indirecta, paviment antilliscant i

Adequar els espais L'adaptació d'un habitatge a les neces-

enrajolat mat per evitar reflexos.

sitats dels malalts d'Alzheimer i d'altres

El dormitori. L'organització del dormitori ha

Il·luminació. Cal aprofitar tan com es pugui

malalties que provoquen deficiències de

de ser tan senzilla com sigui possible,

la llum natural. Els llums no han de pro-

mobilitat passa per organitzar espais definits

amb l'objectiu de facilitar al malait l'o-

vocar ombres i s'haurien de repartir uni-

i identificables per facilitar les activitats

rientació i el control dels seus actes. En

formement per tots els espais. A més,

quotidianes dels malalts. A continuació es

aquest sentit, cal retirar els objectes

pot ser convenient instal·lar un circuit

presenta com es pot fer:

innecessaris, fixar la làmpada de la tau-

d'il·luminació d'emergència per evitar

La cuina. La distribució ideal d'una cuina és

leta de nit, subjectar al terra la catifa

aquella que permet establir un triangle

del peu del llit, col·locar algun tipus de

accidents si se'n va la llum.

entre la cuina, l'aigüera i el frigorífic.

senyal lluminós que indiqui el camí fins

cions tècniques o, simplement, modificar el

i sense irregularitats ni obstacles, per

L'adaptació també ha de fer possible

al lavabo, i instal·lar algun tipus de llum

temps i l'ordre de realització d'unes tasques

evitar caigudes. També ha de ser tan

que els mobles estiguin a una altura

permanent, que II permeti orientar-se si

concretes. Un malalt d'Alzheimer, per exem-

discret i uniforme com es pugui en la

que permeti l'accessibilitat,

es desperta de nit. ®

ple, difícilment pot detectar una fuita de gas

decoració, per evitar desorientació í

superfícies de treball siguin contínues i

o d'aigua i, sovint, és incapaç de relacionar

confusió.

llises, i que els electrodomèstics siguin

mobles, adaptar unes determinades solu-

el fum amb l'existència d'un incendi. Lla-

Paviments. Eí terra ha de ser fix, antílliscant

Parets. Les parets cal que estiguin pintades

vors, la solució és instal·lar uns detectors

de manera uniforme. A les zones més

que mantinguin l'habitatge permanentment

estretes, com els passadissos, és conve-

controlat.

nient utilitzar materials tous que esmor-

que les

segurs (cuines elèctriques d'inducció magnètica i microones, millor que forns). La vaixella, els gots i els coberts no han de ser transparents ni tenir

Construïm espais amb pre

DESEMBRE 2002

Gaudí docent Estudiants d'arquitectura tècnica mostren al Col·legi els seus treballs sobre Gaudí |ï~? Any Gaudí també ha arribat

tes: Vicenç

11—

Gibert, Delfina

Berasategui,

al món universitari. Tot just abans que

Àngel Corral, Joan Vidal i Joaquim Cristià) i

s'acabés, el CAATB i l'Escola Universitària

del Departament d'Expressió Gràfica Arqui-

Politècnica de Barcelona (EUPB) van orga-

tectònica (tutors dels plànols: Benet Meca i

nitzar una exposició que es pot visitar fins al

LuisGuilburt).

10 de gener, que mostra els treballs dels

Aquesta iniciativa és el resultat del tre-

estudiants d'arquitectura tècnica relatius a

ball i l'interès de l'EUPB, dels departaments

les obres de l'arquitecte Antoni Gaudi. L'ex-

de l'Escola i de l'Institut d'Estudis Gaudi-

posició va ser inaugurada el passat 12 de

nistes, que des de fa anys investiguen sobre

desembre pel director de l'EUPB, Francisco

temes gaudinistes. Els treballs recopilats a

Javíer Llovera, i el president del Col·legi,

la mostra abasten des d'estudis sobre les

Xavier Bardají.

formes àrabs de la Casa Vicens de Barcelona fins a les escultures de ferro i pedra de

La mostra, que rep el nom de Tècniques gràfiques i constructives de Gaudi, presenta

Gaudí a Palma de Mallorca, passant per l'o-

un conjunt de maquetes, plànols, aquarel·les,

bra d'alguns dels col·laboradors de l'arqui-

CD-ROM, ceràmiques, forges i llibres que

tecte, com Josep Maria Jujol. <$

ofereixen una nova visió de Gaudí tamisada pels ulls dels futurs professionals de l'edificació que es formen a l'EUPB. L'exposició està organitzada pels professors del Departament de Construcció (tutors de les maque-

ESTUDIS GEOTECNICS TREBALL DE CAMP 4t 8 Sondes geotècniques pròpies. $t Testimoni continu, rotació hclicoidal.

3f Penetració dinàmica i estàtica. #• Perforació amb martell de fons

í t Acreditació per la Generalitat de Catalunya.

TREBALL DE LABORATORI ^ ^ * ^t

Laboratori propi en mecànica de sòls.

Acreditació per la Generalitat de Catalunya.

Més de 1000 informes l'any.

Sofwarc propi de gestió de laboratori.

TREBALL DE GABINET ^t Equip experimentat de geòlegs i enginyers geòlegs. * Base de dades de 15.000 estudis.

•5t Estudis geotécnics. geologies i hidrogeologics.

5f Anàlisis d'estabilitat de talussos, control d'excavacions,....

GESOND S.A. Central: C/Berruguete, 94-96.

08035 BARCELONA

Tel. 93.274.94.55 Fax. 93.428.03.18

gesond@telcfonica.nel

geotecnico@gesond.com

L'Informatiu SEGONA Q

El laboratori d'Edificació de l'EUPB obté l'ISO 9001 El Laboratori d'Edificació

El FAD ha convocat els

de l'Escola Universitària Politècnica de

45 Premis d'Arquitectura i Interioris-

Barcelona (EUPB) ha obtingut la certifi-

me, corresponents a l'any 2003, Any

cació ISO 9 0 0 1 , atorgada per Bureau

del Disseny i any del Centenari del

Venias Quality International (BVQI) sota

FAD.

l'acreditació d'ENAC (a l'Estat espanyol)

obres acabades l'any 2002 en el terri-

Podran presentar-se aquelles

i UKAS (al Regne Unit). Aquest centre

tori peninsular i les illes, en les cate-

de la Universitat Politècnica de Catalun-

gories d'Arquitectura,

Interiorisme,

ya (UPC) està especialitzat en projectes

Espais Exteriors i Espais Efímers. La

i direccions d'obra d'intervenció en edi-

data límit de lliurament dels treballs

ficis existents (diagnosi, patologia i reha-

finalitza el proper 31 de gener. El jurat

bilitacions integrals); projectes i direc-

dels premis, nomenat per la Junta

cions d'obra nova; gestió i control de

Directiva d'ARQ-INFAD, en aquesta 45

qualitat en l'edificació, i gestió i manteniment d'edificis.

edició, estarà format per Alejandro D'esquerra a dreta: Francesc Jordana, Francisco Javier Llovera, Josep Ferrer, Enrique Quejido i Vicenç Gibert

Zaera-Polo (arquitecte), Bet Figueras (paisatgista), Francesc Figueras (engin-

L'acte de lliurament del certificat

I

Convocatòria dels premis FAD 2002

acreditatiu va tenir lloc el passat 24

Bureau Veritas Quality International; Vicenç

de la seva fundació l'any 1996, ha dedi-

d'octubre a la sala d'actes de l'Escola i

Gibert, sotsdirector d'Infraestructures

cat els seus esforços a obtenir un pro-

va comptar amb la presència de Josep

recursos de l'EUPB, i Francesc Jordana,

Ferrer, rector de fa UPC; Francisco Javier

director del Laboratori d'Edificació.

i

Llovera, director de l'EUPB; Enrique

La certificació BVQI reforça la imatge

Quejido, director general a Espanya de

exterior del Laboratori d'Edificació que, des

ducte i un servei de qualitat.

El Laboratori ha posat a disposició

yer), Uàtzer Moix (periodista), Francesc Rrfé (interiorista), Marçal Roig (aparellador) i Jon Montero (president de l'ARQ-INFAD). Per a més informació truqueu al telèfon 934 43 75 20. &

dels seus clients un nou web amb l'adreça www.labedi.upc.es. ®

Saló internacional de la Construcció a Munic El passat 9 d'octubre, es va

sobre les novetats principals que hi

presentar al COAC el BAU 2003: Saló

podrem trobar. En aquest sentit, Andre-

Internacional de Materials i Sistemes de

as Matschi, de l'IFT de Rosenheim, va

Construcció de Munic, que tindrà lloc

exposar un projecte en curs que unifi-

del 13 al 18 de gener de 2003. Aquest

carà els criteris normatius de les fuste-

acte de presentació es proposava de des-

ries a !a Unió Europea i les investiga-

pertar l'interès pel certamen entre els

cions que s'hi duen a terme. D'altra

professionals del sector del nostre pals i

banda, Richard Siebert, director del

incrementar-hi el nombre de visitants de

Saló, va voler transmetre l'interès de la

l'Estat espanyol.

tre país i va presentar les modificacions

tants d'Europa sobre materials de cons-

que s'han introduït per involucrar els

trucció, s'organitza des de l'any 1954.

arquitectes en el certamen: "Architects

Actualment, disposa d'uns 1.800 exposi-

Comer", punt de trobada i informació

tors, un 30% dels quals són estrangers, i

per a arquitectes, i debats sobre innova-

uns 200.000 visitants. Els pavellons

ció en les pells dels edificis i sobre el

s'ordenen per materials i disposen d'un

disseny en la construcció. L'últim parti-

diari d'informació sobre el Saló. El lema

cipant en ia presentació, Peter Schuck,

per a l'edició 2003, "Innovacions per

degà de ia FH de Munic, va comentar

Europa", vol destacar el nou context en

breument alguns projectes d'investigació

què es mou l'edificació en el continent i

de la universitat bavaresa. Després de la

cions constructives i arquitectòniques.

presentació es va fer un sopar còctel, molt adient en aquest tipus de presentacions indigeribles. &

La conferència de presentació del certamen va anar a càrrec de l'arquitecte Carlos Ferreter. L'acte va comptar, també, amb la presència de diferents professionals, que van fer aportacions

Sistemas de pllares Alispilar - Gartcho grua para Iransporte - Tomapunlas o aplomador - Ensamblaje y reduedón íncorporados

Direcció per rebre més visitants del nos-

El BAU, un dels salons més impor-

el procés de globalització de les solu-

Sistema d e forjados A l u m e c a n o - Puntal Alisan reforzado - Trípode Aíisan para el arranque - Superfícies encofrantes màs estables • Basculanle con madera para clavar - Ba randa Mecano de seguridad - Ensamblaje de componenles segufo

Sfstema de muros Alfsply - Gancho grua para Iransporte - Union de paneles con grapa manual - Consola de trabajo - Consola trepante - Asa de seguridad • Tòmapuntas o aplomador - Rigid izador para g rand es superfícies

El dlseiio de los sistemas y su colocaclón slgulendo las instrucciones de montaje, hacen que nuestros productes de encofrado g — « A ^ S A eSten entfe seguros del ° ,

lOS maS mercado

08110 Montcada i Reixac (Barcelona) TW. 935 753 000 - Fa* 935 647 059 E-matl: info@alsina.es

PUNTS QUINZENA DESEMBRE 2002

DE

VISTA CIUTAT

PUNTS

DE

VISTA

Born, retorn al passat í i a història assegura que el I L 1713 j 1714, durant els 13 mesos de resistència de Barcelona davant les tropes franceses i castellanes de Felip V, unes 30.000 bombes van caure sobre la ciutat.

Dues d'aquestes, rodones i rovellades pel pas del temps, van aparèixer al subsòl del Mercat del Born en el mateix lloc on van fer impacte ara fa quasi tres segles. Les excavacions que es van realitzar al Born per transformar-lo en fa Biblioteca Provincial van trobar les dues peces d'artilleria ailà on fa quasi 300 anys hi havia dues cases, al carrer Bonaire, uns dels principals de la Barcelona de principis del segle XVIII que s'arraïmava al costat de Santa Maria del Mar. Les runes que s'aixopluguen sota el Mercat del Born són una mena de fotografia rància de la ciutat del 1714. El paviment dels carrers, el llit de l'antiga sèquia medieval, el Rec Comtal, les plantes i estructures dels habitatges, la cendra de les cuines, els grafits de les parets, escales, cellers, latrínes, forns, velles piques de tintoreria... tot transportarà el visitant de les runes a una ciutat que es va aturar de cop a principis del segle XVIII i que ara reneix per explicar una història que ja explica en part el Fossar de les Moreres on les tropes borbòniques van afusellar els líders de la resistència de la ciutat de Barcelona.

desde el abismo hasta el cielo, por mucho que en los momentos màs terribles solo se encuentre por en medio polvo, légrimas y, en lo alto, algun pàjaro de mal agüero".

El principi de la propietat, un dels elements fonamentals de continuïtat històrica, és per a molts historiadors una de les claus del creixement econòmic occidental. Un creixement que va fomentar que els edificis passessin de tenir finestres a tenir balcons, una autèntica revolució urbana i estètica que van protagonitzar els venedors, esclaus, hostalers o artesans que a principis del XVIII vivien, treballaven i passejaven per uns carrers encara medievals d'un tros de ciutat que no trigaria en desaparèixer, enderrocada, per poder encanonar una població, la de Barcelona, considerada rebel i desafecta al borbó Felip V. Caiguda i resurrecció

Barcelona capitulava f i l de setembre del 1714. Francesos i castellans van construir, llavors, una ciutadella militar per controlar la ciutat insurrecta. Un fort! que va destruir bona part del llavors populós barri de la Ribera que representava el 17% del teixit urbà de la Barcelona de principis del segle XVIII. Més de 1.000 edificis del barri més actiu, poblat i comercial de la ciutat van anar a terra enderrocats a la força pels seus propietaris. Menys de dos segles després, la ciutadella va ser destruïda per consUna ciutat vital truir el firal de l'Exposició Universal de Però, com era aquella ciutat que va desaparèixer després de la desfeta? La Bar1888. celona d'inicis del XVIII era el centre d'un • • "Barcelona capitulava l ' l i de setembre del 1714.

Uns anys abans, el 1876, Josep Fonteficaç sistema de ciutats i un important censeré va bastir un singular edifici industrial Francesos i castellans van construir, llavors, una tre comercial que havia traslladat el seu de ferro i vidre a la preceptiva explanada ciutadella militar per controlar la ciutat insurrecta." que s'obria davant les muralles de la ciutapoder a l'aristocràtic carrer de Montcada i que vivia dies d'expansió conventual i milidella. Aquest edifici, un mercat, va funciotarització. Una ciutat, en definitiva, que terçol i servia per fer possible les subtileses jat en quatre quarts, un per cada punt car- nar com a tal fins als anys 70. Després de sabia combinar els aspectes tràgics com els d'uns menjars í begudes exquisides que no dinal, que era, segons es deia a l'època, la tres dècades d'oblit, havia de convertir-se en crims, la violència, la prostitució, l'esclavis- podien amagar, però, la fera pinzellada de la manera més segura que la persona no es tor- la Biblioteca Provincial de Barcelona. El me o la pesta amb un món de matisos exqui- fam. Llorenç Arnudes i Joan Montanyà, per nés a ajuntar i a cometre malifetes. El cap descobriment, als seus fonaments, de les sits, de boles d'ambre i mesc, d'arrossos de exemple, van ser condemnats a un centenar de Berenguer, expliquen algunes cròniques, restes de la ciutat del segle XVIII han alterat l'Empordà, de canyella, de goma aràbiga, de d'assots davant del Born i a servir tres anys va acabar exposat públicament a la plaça tots els plans ï l'antic cor del vell barri de la sofre, de safrà, de sucre de Motril i d'AmsRibera es transformarà en un museu de la a galeres per haver robat bacallà de la boti- dels Cabrits, desapareguda el 1714. terdam... memòria, en un museu que homenatjarà la ga del costat, de Jaume Cortada.

La història quotidiana d'aquells dies ciutat que Barcelona va perdre I'l 1 de Arnudes i Montanyà van tenir sort. Semblances i balcons assegura que hi havia un important comerç Altres conciutadans, com Antoni Berenguer La Barcelona de llavors tenia curioses setembre del 1 7 1 4 . ® de neu i gel que donava lloc a una comple- no van sortir vius de la seva darrera visita a semblances amb l'actual. Segons escriu xa organització d'emmagatzematge i distri- l'explanada del Born. Aquest tal Berenguer, Albert Garcia Espuche a Ei inventario, "es la bució. La neu i el gel que es consumia a la amb els balcons, finestres, terrats i totes les inversïón en casas la màs segura, bien lo Barcelona de finals del XVII i principis del parts altes de les cases, va ser assotat, arros- sabia el notario, pues si las desgracías como XVIII provenia del Montseny i de Castell- segat fins al portal de Santa Maria i trosse- la peste las pueden llegar a afectar, algun dia han de dejarlas en el estado en que estuvieron, y aun si el fuego o la guerra las lleva • • "Més de 1.000 edificis del barri més actiu, a su mina, nada pueden hacer ni las bompoblat i comercial de la ciutat van anar a terra bas, ni las llamas en contra de la propíedad, pues, como se sabé, llega esta inexorable enderrocats a la força pels seus propietaris."

Evite rejas, mejore sus proyectos con toda seguridad

Et CAATB posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar a tots els qui intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat í lliurar-la amb les màximes garanties és la millor

Persianas y puertas de gran seguridad

ASSEGURANCES DE RESPONSABILITAT CIVIL

ASSEGURANCES D'EQUIPS t MAQUINARIA

ASSEGURANÇA TOT RISC CONSTRUCCIÓ

ASSEGURANCES D'ACCIDENTS DE CONVENI

ASSEGURANCES D'AFERMAMENT

ASSEGURANCES DE PROTECCIÓ JURÍDICA

ASSEGURANÇA DE PRESTACIÓ DC SERVEIS

ASSEGURANÇA DECENNAL DE DANYS

PER A OBRES FINALITZADES

A L'EOLFICACLO

ASSEGURANCES DE CAUCIO

SISTEMAS DE REPARACION ESTRUCTURAL DE FORJADOS SUSTITUCIÓN FUNCIONAL DE VIGUETAS DE L A C O N S T R U C C I Ó

Sistema de reparaclón de forjados unidireccionales de viguetas de hormigón armado, pretensado o de madera, afectados por patologies estnjcturales como aluminosis, carbonataclón, pirïtosls o carcoma. El sistema conslste en la sustitudón funcional de las viguetas deterïoradas mediante la colocadón bajo las mlsmas, de perfiles Mecanoviga. Para transmitir los esfuerzos entre ambas vigas se rellena el espaclo intermedlo con mortero de alta resistència. Las nuevas vigas aseguran la estabilidad del forjado.

Mecanoviga està compuesta por tres tramos de chapa de acero zlncado, unidos mediante tomlllerfa de alta resistència y dos cartelas que transmiten las cargas a los elementos portantes. El sistema telescópico facilita el transporte, el acceso a las viviendas y permtte un ràpldo y fàcil montaje. El sistema Mecanoviga esta homologado por el instituto Eduardo Torroja y posee los documentos de idoneidad tècnica número 303 y 331.

Barcelona (Seu Central)

Bon Pastor. 5 - 08021 Barcelona 932 40 23 72 Fax 932 40 23 59

Tel.

Bages - Berg ueda

Plana de l'Om. 6 - 08240 Manresa 938 72 97 99

Tel.

Osona PI.Major, 6-OSSOOVlc Tel.

938 85 26 11

Valies Occidental Sant Francesc. 18 • 08221 Terrassa Ú

„

tem*

JUTaH

«sugu

Tel.

937 80 11 10

Valies Oriental

Josep Piiïol, 8 - 08400 Granollers Tel. 938 79 01 76

Núm. Registre DGS: J-19T COncouib A s x g m n ç a Oc Respcnutxlkl

MECANOVIGA, S . L Pol. Ind. El Camí Ral, paseo Ferrocarril, n° 383 C.P.: 08850 GAVÀ (Barcelona)

Tel.: (+34) 83.633.36.50 / Fax: (+34) 83.633.40.37 Internet: www.mecanoviga.com / E-mail: mecanoviga@tamansa.com

www.apabcn.es/ informatiu

PUNTS

DE

DE

VISTA

DISSENY

El futbol no és un espectacle, o potser sí?

El futbol no és un espec-

groc. De fet, en aquest esport molts porters

tacle. Els espectacles s'assagen una vega-

encara les porten d'aquest color. Desconec

da i una altra perquè surtin bé. El futbol no.

si en aquest fenomen hi entra la física,

I, a més, sempre hi ha un contrari que

però és evident que hi té a veure el com-

intenta que les coses et surtin malament.

ponent psicològic; ho he comprovat com a

Tampoc no és una ciència, ni es pot dis-

esportista. Així doncs, certs colors o certes

senyar ni planificar. El futbol és un joc o,

combinacions de colors et fan sentir més

com a màxim, un esport en què la improvi-

agressiu i intimiden el contrari. El vestuari totalment vermell, blanc, negre, o les com-

sació i la sort compten tant o més que la tècnica o la tàctica. Com a joc, és poc

binacions com la de l'Ajax d'Amsïerdam,

espectacular; el seu èxit í l'emoció que

amb una franja vermella ampla al pit sobre

genera provenen precisament de la incerte-

un fons blanc, t'omplen d'energia; d'altra

sa del resultat. En el futbol tot és possible,

banda, els colors clars o les ratlles horit-

diuen, i és cert.

zontals fan que semblis més alt o robust voco, fou la marca Adidas la que primer va

que eí contrincant.

El món que l'envolta, en canvi, sí que

En aquest sentit, per exemple, en els

és espectacular. La massa de gent, els

últims dos anys s'observa pel que fa a les

incorporar les tres ratlles corporatives a tots

De tot això sembla que se'n va adonar

grans estadis, les banderes amb els colors

samarretes dels jugadors, que els dissenya-

els seus productes; a partir d'aquí la cosa es

(o potser només va ser per canviar d'estií?)

dels equips, els jugadors vestits amb

dors d'algunes marques han tomat al que fou

va complicar fins arribar als anys noranta en

la marca Kappa, que al Campionat Euro-

aquesís colors sobre el fons verd de la

habitual fins als anys setanta: vestuari de

què les samarretes tenien tants ribets, ratlles,

peu de Futbol de fa dos anys va vestir la

gespa... Aquí sf que hi té a veure el disseny.

pocs colors i formes austeres. Si no m'equí-

colls i textures, a més de la publicitat (sovint

selecció italiana amb un equip en què

col·locada amb poc encert) i el logo de la

només hi havia blau a les samarretes i

marca, que a vegades no s'arribaven a

blanc al pantaló; l'únic excés era la costu-

reconèixer els colors de l'equip que jugava.

ra de color blau de la màniga raglan en el

Naturalment, la complicació va anar

Kappa ha portat aquest estil a la majoria

que imposen els colors de l'equip: el vestuari

d'equips que vesteix; l'estil també ha arri-

dels porters i les segones samarretes, les que

bat a altres dissenyadors, com per exem-

l'equip utilitza quan els seus colors coincidei-

ple, els de la samarreta del centenari del

xen amb els del contrincant. En aquest sen-

Real Madrid, que és absolutament blanca.

tit, cal dir que és molt important que els

Així mateix Nike, que vesteix el Barca, s'ha

colors no siguin els mateixos ja que, en la

orientat cap aquesta banda, però encara li

rapidesa del joc, sovint es tria una opció de

falta un gran camí per recórrer! Recordeu

jugada només per una taca de color vista de

que la caçadora de l'uniforme de passeig

reüll, potser de la samarreta o dels mitjons

de fa un parell d'anys era daurada, daura-

d'un company. Ara bé, és clar que qui deci-

da.

deix el canvi de samarretes ho fa sense cap

Ferrero Rocher... El pitjor de tot és que la

criteri, ja que he vist canvis de vestimenta

segona samarreta era grisa... Llavors, no

Més que futbolistes semblaven un

totalment injustificats; fins i tot he vist casos

m'estranya gens que tinguessin dies gri-

en què la segona samarreta d'un equip feia

sos! El que em feia patir més era Rivaído

més confosa la distinció amb el rival. Quant

perquè la seva pell també era d'un to cen-

als porters, els equips que no tenien una

drós, mat, i amb la samarreta grisa sem-

norma sobre com s'havien de vestir, els han

blava absolutament apagat, mort.

adjudicat les formes més espantoses imaginables, amb sanefes, raigs, tornassols, ratlles i explosions de colors i estampats, molt cridaners i carregosos, una estètica que també ha tingut molt èxit en els cascs de motos i en certes joguines.

A part de la bona identificació dels equips, hi ha una altra funció pràctica en el disseny de les samarretes, encara que més desconeguda. A l'antiga Alemanya de l'Est, on es va prendre l'esport com una ciència (amb intensos dopatges inclosos), van descobrir que els porters de handbol es movien més C/Bolmes, 6 • 0 8 0 0 7 Borcelono - Tel. 9 3 3 0 2 2 0 4 5 - Fox 9 3 3 0 2 57 8 9 w w w . b e r d a l a . c o m e-maïl: berdala@clv.es

tradicional gris plata de l'equip del porters.

encara més lluny on no hi va haver els límits

de pressa si portaven samarretes de color

Davant aquesta situació, qui sap quina part dels mals resultats de les últimes temporades del Barca va tenir la causa en les samarretes grises! Per tant, hi ha un nou factor que cal tenir en compte en la tan discutida ciència del futbol, el de les samarretes. *£>

La construcció, una indústria?

Quan escric "indústria de

IPN-300 també aguantaven, quan al projecte

aproximada. Vosaltres teniu superespecifi-

la construcció" em surt de dins (de l'àni-

eren d'IPN-400), nivells de qualitat impreci-

cats els controls de qualitat; a la construc-

ma?) posar cometes al mot "indústria".

sos, etc. El propietari, amb mentalitat d'in-

ció, en canvi, som a les beceroles en

Per què em passa això? Ara ho explicaré.

dustrial, se'n feia creus i em preguntava:

aquest tema. Al taller prens mides amb el

En les indústries que podríem ano-

"Com podem anar així?" Jo li vaig contestar:

menar "normals" com són, entre d'altres,

"Mira, portes uns trenta-cinc anys d'activitat

mil-lfmetre i amb el Palmer en centèsimes

les manufactureres,

i

i tens cinquanta empleats i obrers a la fàbri-

de mil·límetre. A l'obra, ho hem de fer

químiques, en principi, s'acostuma a

ca i les oficines; fa trenta-cinc anys que en

amb cinta mètrica, mànega d'aigua per als

definir qüestions com, per exemple, quin

fas la selecció. El constructor amb quatre o

nivells i, excepcionalment, amb el taquí-

producte es fa, a quin mercat s'adreça i

cinc telefonades té trenta treballadors a l'o-

metre. Continuo?" L'industrial se'm va

bra! La teva gent treballa fixa al centre de tre-

quedar mirant com aquell que no ha entès

ball. La de la construcció ho fa avui aquí i

res i ho deixà per impossible.

metal·lúrgiques

quina demanda té. Llavors, es fan proves i

prototipus,

que suposen

despeses

econòmiques importants i al final es llencen a la producció en sèrie del producte.

En la nostra indústria, cada obra és £

un prototipus. A més, es trasllada la

'•

"fàbrica" d'un lloc a l'aitre i es canvia de personal (com a màxim el cap d'obra i, l'encarregat són de plantilla). Es tracta, doncs, d'una indústria atípica. Cal dir, també, que han desaparegut els construc-

peu de rei en mil·límetres i dècimes de

demà a cinquanta quilòmetres! Els teus

Davant tota aquesta situació i ja per

empleats treballen a l'aixopluc, amb calefac-

acabar, considero escaient fer una rèpli-

ció i aire condicionat a les oficines, lavabos

ca dels versos del poeta de Sinera: "Qui

nets i taquilles, menjador... La gent d'obra

canviarà el futur de la nostra pobra,

treballa a 30° C a l'ombra, amb gelades, plu-

bruta, trista i dissortada "indústria" de la

ges, vent, pols, fang fins als genolls i el que

construcció?

&

es presenti. Les comandes dels materials les fas just a temps, mentre que a l'obra tot va

NOTA: Per no deixar un regust amarg a la

com va, Els encàrrecs que et fan els clients

boca dels lectors, us diré que en d'altres

els poses en cartera i els dones un temps per

indústries

se'ls anomena contractistes, perquè con-

a l'entrega; les obres es contracten i s'agafen

notícia

dels diaris

tracten les obres i subcontracten tots els

com es pot, encara que s'estigui sobrecarre-

23.000

cotxes del model classe 7 per

treballs; què en tenen de constructors?

gat de feina, per si falla alguna comanda. Tu

haver detectat problemes a la bomba de

tors mitjans i han quedat els adobadors, els petits i els grans. A aquests darrers

també hi ha problemes. deia:

Una

"BMW revisa

amb el temps t'has fet uns escandalls de

combustible i al mecanisme de l'accelera-

La construcció, a més, té el desavan-

temps i costos de mà d'obra i materials que

dor. " I això que fan prototipus!

.-: tatge de presentar fluctuacions molt fortes:

ben poc variaran. A l'obra el tipus de cons-

f / èpoques de molta feina, amb manca de

trucció, la seva situació geogràfica, les condi-

/ /personal qualificat, materials, qualitat... i

cions meteorològiques, l'accessibilitat dels

èpoques en què n'hi ha molt poca. A

transports, etc, donen una dispersió de resul-

diferència de qualsevol altra indústria, que

tats que impedeix fer-ne una determinació

aprofita les èpoques bones per investigar i millorar els seus sistemes i processos de producció, en aquests períodes la construcció només mira de treure profit econò-

tan sols a la construcció prefabricada se la pot anomenar realment "indústria".

Per intentar millorar les coses, no es tracta de fer un exercici de voluntarisme des d'algun dels col·lectius dels nombrosos agents que intervenen al llarg de tot el procés d'edificació. Cal que TOTS estiguin disposats a prendre-s'ho seriosament! Quan surt en una conversa aquest tema, sempre explico que una vegada em vaig encarregar de supervisar les obres d'unes naus industrials per a un empresari del sector metal·lúrgic. Després de moltes reunions, arribàrem a un acord, tancàrem el preu amb el constructor i s'iniciaren les obres.

Els primers problemes van sorgir des d'un bon principi: manca de personal qualificat, mides i nivells aproximats, retard del moviment de terres per pluges, canvis a l'estructura no concertats amb la propietat (amb l'argument del constructor que un cop recalcutada l'estructura, els pilars

;"'•'! i'" i"' $ YTT

Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es L'Informatiu electrònic: http JlwfH. a pa ben .es/i nformati u Consell editorial: Anna M. Ruiz, Joan Gay, Xavier Alberca i Carles Cariaria Director: Carles Cartaftà Coordinadora: Elisenda Pucunil Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva, Jordi Marlet i Antoni Ca pi I la Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes, Gabriela Schün, Vicenç Font, Imma Vlllacorta, Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Alcoba, Toní Batllori i Joma Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Die iChopo), Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Impressió: Vikïng Dipàstt legal: B-42389-1991 ISSK: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucuruli Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail: comefcial@apabcn.es EDrTA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Jordi Ueai

mic i poca cosa més. D'aquesta manera,

L'IwDRMxnu 214 Telèfon directe: 932 40 23 76

7

i"wii'<5Yl·iA<

f

Bon Pastor, 5. 08021 Barcetona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6.08500 Vic

Tel. 93885 26 11 Vallòs Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Piftol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Vícepresident Joan Ardèvol Secretària: Mínerva Embuena Comptadon Albert López I bona Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: Milagfos Hierro, Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vàlids Oriental: Frederic de Buen Gerent Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'exdusrva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu

PREMIS

FA D ARQUITECTURA INTERIORISME

" Es convoquen els Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2003.

L'àmbit dels premis és la Península Ibèrica i les illes.

Poden optar-hi les obres acabades entre l'u de gener i el trenta-u de desembre de 2002.

En la seva presentador les obres que opten aís Premis FAD dJArquitectura i Interiorisme s'adscriuran a algun dels grups següents: a) Arquitectura: edificis de nova planta i obres de reforma o rehabilitació d'edificis existents. b) Interiorisme: obres de decoració d'espais interiors. c) Espais exteriors: obres de remodelació urbana, d'enjardinament o, en general, de modificació del paisatge a l'exterior d) Espais efímers: muntatges ambientals corresponents a accions de curta durada.

El termini per a la proposta d'obres i presentació del material corresponent al Premi FAD finalitzarà, en aquesta convocatòria, a les 12 h del divendres dia 31 de gener del 2003. Totes les obres presentades s'acompanyaran de la corresponent fitxa d'inscripció o d'una fotocòpia d'aquesta, emplenada amb el màxim rigor i exactitud.

L'ARQ-INFAD declina tota responsabilitat respecte a l'autenticitat de les dades expressades pels participants en les fitxes d'inscripció.

Només les dades d'aquesta fitxa d'inscripció seran les que figurin en qualsevol informació que l'organització faci sobre les obres. A més a més d'aquesta fitxa, la documentació necessària és la següent: a) Un mínim de cinc fotografies de l'obra, de 18 x 24 cm, en color, sobre paper brillant, numerades en la cara posterior en ordre de preferència segons cada autor i cinc transparències de 6 x 6 cm, format mínim. b) Còpies fotogràfiques (de 18 x 24, en blanc i negre, sobre paper brillant) de plànols (plantes, alçats, seccions, perspectives, etc.) amb escala gràfica i orientació, numerades en la cara posterior per ordre de preferència, i tota aquella documentació que es consideri explicativa. Es poden'facilitar, també, vídeos o altres mitjans audiovisüals, especialment en el cas d'obres efímeres. Igualment, es prega que s'hi adjunti un plànol o croquis de l'emplaçament i l'itinerari per anar a visitar l'obra. c) Una fotografia de l'autor o dels autors, en color, sobre paper brillant. 'na petita memòria. informació requerida haurà de lliurar-se convenientment lida però sense adherir-la a cap suport rígid i sense enquadernar. El FAD podrà utilitzar aquest material per fer-ne la difusió corresponent (anuari, publicacions, exposicions, mitjans de comunicació).

Aquesta documentació haurà de ser tramesa per correu certificat o lliurada a la Secretaria dels Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2003, plaça dels Àngels, 5, 08001 Barcelona, tel. 93 443 75 20, de dilluns a divendres de 10 a 14 h.

Per poder participar en el Premi es farà efectiu el pagament de la inscripció, que és de 60€ per als associats d'ARQ-INFAD, i de 120€ per als no associats, IVA inclòs. A partir de la primera obra presentada, el preu d'inscripció per a cada una de les obres addicionals serà de 30€.

La Junta Directiva d'ARQ-INFAD nomena cada any el jurat dels Premjs. El jurat actuarà d'acord amb les bases i estarà integrat per: President: Alejandro Zaera-Polo, arquitecte Vocals: Joaquim Espanol, arquitecte Bet Figueras, paisatgista Francesc Figueras, enginyer Llàtzer Moix, periodista Jon Montero, arquitecte Francesc Rifé, interiorista Marçal Roig, aparellador Secretari: s'escollirà entre els vocals.

Rehabilitació i manteniment d'edifirk

Inspecció tècnica d'edificis L'objectiu del curs és establir unes pautes concretes d'actuació dels nostres tècnics davant la creixent demanda d'inspeccions d'edificis (per un problema de despreniments de façanes, per i'aparició de ciment aluminós o per un requeriment de l'ajuntament), í la regulació del Dictamen per part de la Generalitat de Catalunya i la publicació de l'Ordenança de l'Ajuntament de Barcelona. El curs es completarà amb una visita d'tnspecció tècnica d'un edifici.

Dates:

•

:•

•••-;

Horari: ít,<r,àrv,, de Durada: 20 h<res

MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Server d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 Í3# planta) 08021 &»cetona Telèfon 932 40 23 73 f ormacioOapabcn .es www.apabcn.es

Seguretat a les obres

Aquest curs té com a objectius donar a ^ ^ • • • d e la seguretat a les obres i com afecta els agents que hi interver^r^^r^^crarePcoordinador de seguretat.

Es presentaran aspectes bàsics que ha de conèixer l'arquitecte tècnic per exercir aquesta funció: tasques, organització de la seguretat i solucions per als riscos a l'obra, el factor humà i la negociació, els estudis de seguretat, el pla i la seva implantació en l'obra, entre d'altres. El curs va adreçat als tècnics que, segons la LOE, poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en la fase de projecte i d'execució d'obres.

Dates: del 21 de febrer at 29 de març de 2003 Horari: divendres, de 16.30 a 21 h, 1 dissabtes, de 9.30 a 14 h Durada: SO hores Preu curs: 540,00 € Preu col·legiats (-15%): 459,00 € Els preus no inclouen el 16% d'IVA Responsable acadèmic: Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic.

Cap del Gabinet Tècnic del CAATB

MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Servei d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 (3a planta) 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es www.apabcn.es

Curs de Post grau INTERIOR-INTERIORS 7a edició El curs proporciona una visió de l'interior físic a través de noves eines, innovadores en aquest camp. Es potencia la reflexió plurídisciplinària abans d'enfrontar-se amb la projectació dels

Durant el programa es presenten una sèrie de conferències a càrrec de diferents experts i professionals de diversos àmbits on s'analitzen els aspectes que conflueixen en l'àmbit del disseny.

Es realitzaran també diversos tallers i projectes de tipus pràctic per familiaritzar-se amb noves , metodologies a l'hora de realitzar els projectes.

Curs de Postgrau RESTAURACIÓ ARQUITECTÒNICA: DE L'ANÀLISI CONSTRUCTIVAESTRUCTURAL A LES TECNOLOGIES D'INTERVENCIÓ 2a edició El curs té com a objectiu proporcionar als professionals de l'edificació que han d'Intervenir en la restauració d'un edifici històric gran o petit, una metodologia adient per: • Realitzar els estudis previs de la seva estructura constructiva • Dissenyar les solucions de reforç o reparació necessàries.

Els criteris i procediments aplicats són el reconeguts com a més avançats en els fòrums internacionals específics.

DATA D'INICI: 28 de gener de 2003

DATA D'INICI: 9 de gener de 2003 DURADA: 105 hores

Fundació Poll tècnica d . Catalunya Edifici Vèrtex Plaça Eusebi Güell, 6 08034 Barcelona

Tel. 93 401 77 51 / 77 74 Fax 93 401 77 57 lnfo.general@fpcupc.es

IVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

Curs de Postgrau

GESTIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS. (FACILITIES MANAGEMENT) Programa • Gestió del patrimoni Immobiliari - Manteniment d'edificis i instal·lacions • Gestió de l'ús i dels serveis

SESSIONS INFORMATIVES: 16-1-03 i 30-1-03 a les 19 hores

Objectius. El postgrau capacita pan • Adequar estratègicament els recursos immobiliaris de les empreses a l'organització i l'equip humà de ies companyies amb el mínim cost possible.

- Dissenyar, implantar i gestionar l'estratègia corporativa respecte als recursos immobiliaris i a les necessitats d'us, renovació i reubicació d'aquests.

• Planificar i gestionar les necessitats de manteniment i conservació dels edificis, les seves instal·lacions i el proveïment de serveis als seus usuaris.

- Implantar i/o adaptar les noves tecnologies i eines existents per potenciar l'eficiència en les activitats desenvolupades per l'empresa.

- Gestionar eficaçment els nous rols dels equips humans responsables del faàlitíes en les organitzacions.

Informació genera) DATA D'INICI: 18 de febrer de 2003 DURADA: 185 hores: 135 hores lectives + 50 hores projecte Fundació Politècnica da Catalunya

l'A

^

Edifici Vèrtex Plaça Eusebi Güell, 6 08034 Barcelona

Tel. 93 401 77 51 / 77 74 Fax 93 4(11 77 57 lnfo.aeneral@fpc.upc.es

Si encara no coneix aquest logotip, no coneix qui pot oferir-li les millors garanties en el control tècnic de la seva obra.

A LGAI-OCT estem molt a prop de vostè per oferir-li les millors garanties en el control tècnic de la seva obra. Posem a la seva disposició un tracte personalitzat d'alt nivell, que li proporciona un servei àgil i dinàmic perquè la

Campus de la UAB • Apartat de Con

seva obra no s aturi mai, un assessorament continuat sobre el procés i un estudi d'ofertes individualitzat amb la millor relació qualitatpreu. Confiï en LGAI-OCT, l'Organisme de Control Tècnic a la seva mida.

, 18 • 08193 Bellaterra • Tel. 93 567 20 00 • Fax 93 567 20 01 •

: oct@lgai.es • www.lgai.es

I Qué tieneF

n estos edificios ? funcionalidad diseno y creatividad

construccion en acero

A . C O ! el nuevo sitio que ofrece toda la informacion sobre ucción en acero. Aquí encontrarà el mas amplio catalogo de productos de acero para la construccion con características, ventajas, especificaciones, acabados...Todo ello respaldado por el Grupo ACERALIA.También, dispondrà de galerias de obras, herramientas de calculo, noticias al minuto, artículos de interès, y muchos mas servicíos gratuitos de gran utilidad para su trabajo diario. Todo lo que necesita para construir en acero y las últimas novedades del sector.

NSTRUCTALIA

WWW.CONSTRUCTAUIA.COM EL SITIO DEU ACERO

Llnformatiï j

P À G I N E S

"D'ASSESSORIA,

FO RM A C I Ó . A C T IV ITA T S I

SERVEIS

COOPERACIÓ 24 Sostenibilitat i cooperació

ACTIVITATS

39 Culturals i socials

Taula de preus La taula de preus de drets de visat s'incrementa en un 5% a partir de I'l de gener (visat mínim: 2 1 € ) .

L'acord es va prendre en l'Assemblea General de col·legiats de 17 de desembre de 2002.

Coeficient d'actualització d'honoraris

Formació 2003 Per estar al dia en el procés constructiu | P I Col·legi ha editat el segon \ ^ L catàleg de cursos d'aquest any acadèmic 2002-2003 corresponent als mesos de gener, febrer i març. L'oferta de cursos i seminaris del primer trimestre de l'any és àmplia i diversa, dins una programació que inclou els vessants de la tècnica, la gestió dels processos constructius i l'organització del treball. En aquest segon catàleg s'ofereixen

trenta-tres activitats de formació, distribuïdes en cursos de durada diversa i dividides en 11 àrees de coneixement. A més, el Col·legi continua amb la preparació d'itineraris formatius de funcions professionals com ara el project managero el coordinador de seguretat. La formació que prepara el CAATB vol respondre a les exigències d'un sector en evolució constant, amb la perspectiva

de la innovació i !a qualitat.

El catàleg de cursos i seminaris del primer trimestre del 2003 s'ha enviat a tots els col·legiats i també està obert a d'altres professionals de la construcció. Per a més informació contacteu amb el CAATB a través del Servei d'Informació, al telèfon 932 40 23 73, o bé a per mitjà de formacio@apabcn.es o www.apabcn.es. S>

a 13 de desembre Ca = 1,181

Propera actualització 15 de gener Mòdul actual: 303,50 € Mòdul bàsic de referència per al 2003: 310 € Data d'aplicació: a partir de I'l d'abril de 2003 Més informació: Departament de Visats Telèfon 9 3 2 4 0 2 3 7 0

INSTITUCIONAL A QUINZENA DESEMBRE 2002

Programa de formació 2002-2003 S'implanta un nou sistema de formació per videoconferència [ P I Programa de formació i oberta de l'any acadèmic 2 0 0 2 - 2 0 0 3 del Col·legí continua amb la presentació dels nous cursos previstos per al primer trimestre del 2 0 0 3 . L'oferta formativa és àmplia i diversa, per donar resposta a les necessitats del professional i ajudar-lo a afrontar les seves tasques amb èxit. S'ha incrementat l'oferta de cursos de gestió aplicada al sector, una de les àrees amb més demanda i més imprescindible en un mercat cada cop més exigent, dissenyats per ajudar a gestionar amb eficàcia el despatx professional i millorar la relació amb el client. Amb l'objectiu de facilitar l'accés de tots els professionals a la formació, el CAATB ha implantat un nou sistema de formació per videoconferència. Així doncs, es podrà assistir a distància i a temps real, des de qualsevol delegació, als cursos i seminaris impartits en una altra. Es tracta d'un sistema que permetrà posar a l'abast molts més cursos i que farà possible compartir experiències i preocupacions amb el col·lectiu.

ment, i estan agrupats en 1 1 àrees de coneixement. El desembre s'ha enviat el catàleg de gener-febrer-març a tots els col·le-

El programa de cursos s'adreça als apa-

giats. Els professionals que hi estiguin inte-

relladors i arquitectes tècnics i està obert a

ressats poden consultar la programació es-

d'altres professionals de la construcció. In-

pecífica a les pàgines de L'INFORMATIU i al

clou els vessants següents: tècnica, gestió

web del CAATB (www.apabcn.es). També po-

dels processos constructius i aspectes de

den adreçar-se al Servei d'Atenció del CA-

l'organització del treball. Els cursos són de

ATB, a través del telèfon 9 3 2 4 0 2 3 73, i a

durada diversa i diferent nivell d'aprofundi-

totes les delegacions. ®

Cursos per videoconferència Els cursos que s'impartiran per videoconferència a toies les seus del CAATB són els que s'indiquen a continuació: •

• •

•

•

Inspecció tècnica d'edificis i Des del 4 de febrera ! ' l l de març, ets dimarts a !a tarda es farà el curs de

Gestió fiscal del despatx professio-

2 0 hores Inspecció

nal (febrer)

L'objectiu d'aquest curs és establir unes

Finances per a no financers (març)

pautes concretes d'actuació dels tèc-

Eficiència energètica i energies re-

nics davant la demanda creixent d'ins-

tècnica

d'edificis.

novables: aplicacions en l'edificació

peccions d'edificis, ja sigui per un pro-

(març)

blema de despreniments de façana, l'a-

Control de qualitat dels materials:

parició de ciment aluminós o-per reque-

cas pràctic (febrer)

riment de l'ajuntament, i la regulació

Guia pràctica del coordinador de se-

del Dictamen per part de la Generalitat

guretat en la fase d'execució d'o-

de Catalunya i de l'Ordenança de l'A-

bres: cas pràctic (març)

juntament de Barcelona. El curs es

•

Certificats d'habitabilrtat (març)

completarà amb una visita d'inspecció

•

NBE-CPI/96 per a tècnics (febrer)

tècnica a un edifici. Per a més informa-

•

Nova normativa de telecomunica-

ció podeu consultar el catàleg de for-

cions en els edificis (març).

mació o bé a www.apabcn.es ®

El nou sistema per videoconferència facilitarà l'accés de tots els professionals a la formació

Quadern central SEGONA QUINZENA DESEI

Previsió Mútua PREMAAT inicia al gener Ja capitalització individual

ARQUITECTURA

l i ? Assemblea General Extra-

comptarà amb un període transitori de deu

I L

ordinària de mutualistes de PRE-

anys -fins al 2 0 1 3 - durant el qual s'espe-

MAAT va aprovar la reforma estatutària i

ra haver cobert tant el desfasament del Pla

reglamentària que permetrà el trànsit a la

d'amortització de taules com el que gene-

.capitalització individual dels grups Bàsic i

ra el mateix trànsit a la capitalització indi-

Complementari, tal com exigirà el futur

vidual.

Reglament de mutualitats que ha elaborat

per l'Assemblea és l'ampliació de la partici-

Segons ha indicat PREMAAT, les mo-

pació en beneficis, de la qual avui gaudeix

dificacions, que comencen a aplicar-se

exclusivament el Grup 2 0 0 0 . Això suposarà

1*1 de gener de 2 0 0 3 , no significaran un

una millora final en la quantia de les pres-

canvi en el sistema de quotes ni una pèr-

tacions de tots els grups, major quan més

dua de prestacions o expectatives. No

temps resti fins a! seu cobrament. Obtin-

obstant, obren la possibilitat de participar

dreu més informació trucant als telèfons

en beneficis i conservar els drets econò-

9 3 2 4 0 2 3 7 4 i 9 1 5 72 0 8 12, i a través

mics en ei moment de donar-se de baixa.

del web de Premaat www.premaat.es. ®

;.

MEDITERRÀNEA

Un aspecte nou de la reforma aprovada

'fa Direcció General d'Assegurances. ;

TRADICIONAL

La reforma que emprèn PREMAAT

/g,PRÏMA/ |/gpREMAÜi T

— »

__L·i,=zn -_-7T--r-7- ..^

r

.«

'"'•"•""

Un llibre que mostra tota la saviesa i riquesa que l'arquitectura mediterrània ha sabut conservar. És, alhora, un document fotogràfic que desvetlla la sensibilitat vers aquest patrimoni i contribueix a la seva conservació.

Podeu adquirir-lo a la Cooperativa Jordi Capell (tercera planta del CAATB) i a les principals llibreries de Barcelona

www.apabcn.es/ informatiu

PVP:

35€

PERACIO

Taller d'ecomaterials a Nicaragua La construcció amb materials de la zona afavoreix l'autosostenibiIitat de la comunitat de Jinotega

L

Amb la construcció de cases d'adob antisfsmic o de blocs de sorra i grava volcànica, els efectes sobre el medi ambient són molt menors que els que es deriven de les tècniques constructives convencionals o de les utilitzades pels pagesos quan s'autoconstrueíxen les cases.

a Comissió 0 7 del Col·legi ha decidit destinar 2 0 . 7 3 9 , 1 6 euros

al projecte d'equipament d'un taller de materials ecològics a Jinotega (Nicaragua), impulsat per l'entitat local Asociación de Voluntarios

para el Desarrollo

Comunitario

(AVODEC) i assumit per l'ONG Sodepau-Sodepaz (www.sodepau.org). El Col·legi ja havia col·laborat en la primera fase de cons-

i de qualitat, a partir de materials locals. Per

trucció del taller (en la convocatòria anterior

aconseguir-la compta, també, amb la col·la-

de la Comissió 07-2001), però atès que ef

boració del grup antisísmic Sofonfas, que fa

projecte no es va poder acabar perquè una

anys que treballa a Nicaragua.

de les fonts de finançament va fallar, l'ONG

Els beneficiaris directes de l'ajuda d'a-

Sodepau va tornar a presentar la segona fa-

quest projecte són cinc comunitats: Yankee,

se del taller en la convocatòria d'enguany,

Los Robles, Jijüina, Mancota! i Asturias, que

la Comissió 0 7 ha decidit destinar-hí ur

agrupen unes 2 0 0 famílies que actualment

part dels seus ajuts per acabar el projecte.

construeixen les seves cases i les seves la-

Aquesta segona contribució del Col·legi per-

trines, i que podran utilitzar el taller í rebran

metrà adquirir tina planta elèctrica, un mo-

les capacitacions previstes. Indirectament,

lí, una bloquera, un joc d'encofrats, bateries

55 comunitats més de Jinotega també se'n

d'energia solar i eòlica, una formigonera, una vibradora i material de fusteria.

Així, uns ho van fer amb adob, altres amb

que és un material antitèrmic de difícil accés

totxanes, pedres, blocs o teules de fang.

per als pagesos, ja que és d'importació. D'a-

El projecte de Jinotega s'inicià després

Però, els seus coneixements i les seves pos-

quest manera, la situació de vulnerabilitat

que l'huracà Mítch arrasés la regió centrea-

sibilitats feien que elaboressin adobs ma-

mediambiental i social continuava. Per tot

mericana al final d'octubre de 1998, quan

nualment i sense tècnica, blocs sense pres-

plegat, l'AVODEC ha cregut necessari tenir

els pagesos de comunitats molt pobres van

sió i teules de fang mal cuites, que gastaven

començar a reconstruir !es seves cases, amb

molta llenya. D'altra banda, per cobrir les ca-

i suport professional per construir les cases

els mitjans que tenien i tan bé com podien.

ses se seguien utilitzant planxes de zenc,

de la comunitat amb garanties antísísmtques

podran beneficiar. <$

una infraestructura de materials, maquinària

Experiències La realidad de la ayuda 2002-2003, de Gonzalo Fanjul (coord), Intermòn-Oxfam. Barcelona, 2 0 0 2 , 1 » Informe anual d'Intermón-Oxfam sobre l'ajuda espanyola en coopèÏBÍo'ïnternacional.

Crític amb les actuacions governamentals, inclou una anàlisi dels compromisos presos pels països rics en !a Conferència de Monterrey i del que això significa en el cas espanyol. També s'hi fa balanç de les iniciatives de la presidència espanyola de Is Unió Europea, i s'hi analitzen diverses realitats sectorials relacionades amb l'ajuda oficial al desenvolupament. <®

UNESCO a Catalunya (www.unescocat.org/): organització no governamental constituïda per difondre els ideals de la UNESCO, fer arribar les * aportacions d'aquesta als catalans i dur a terme projectes de cooperació.

METGES SENSE FRONTERES (www.barcelona.msf.org/): organització mèdica internacional d'ajuda a les víctimes de catàstrofes d'origen natural o humà i de conflictes armats. Present en més de 8 0 països.

CAMPUS FOR PEACE (www.uoc.edu): projecte de la Universitat Oberta de Catalunya que vol posar les tecnologies de la informació i la comunicació al servei de la cooperació,

Drets de treball a les maquiladores La maquila és una activitat

d'indústria. Només a partir de 1990 i amb

econòmica duta a terme per empreses que

el canvi de règim, es va donar pas a la re-

produeixen objectes que altres empreses

habilitació del règim de zones franques,

han dissenyat, i dels quals han planejat tant

que s'han estès per diferents departa-

els processos de producció com l'aportació

ments del pals.

de matèries primeres. A més, en conserven

El 8 5 % de les feines de les maqui-

la propietat. Es tracta bàsicament de l'aco-

les nicaragüenques les fan dones; un

blament de peces, que es fa a les maqui la-

4 8 % d'elles són mares solteres i mestres-

dotes, on es treballa sota control cronomè-

ses de casa amb diversos fills, que tenen

tric, amb parcel·lació de feines i amb sala-

jornades de més de 10 i 12 hores. Es trac-

ris per peça. Són processos productius tay-

ta d'un mal model de desenvolupament,

loristes i fordistes, en què les parts simplifi-

contra el qual hi ha iniciatives com la Pro-

cades i repetitives es realitzen de manera

posta de Reforma del Codi Laboral de Ni-

intensiva.

caragua, portada a terme a través del Mo-

A Nicaragua - d ' o n parlem en la peça informativa d'aquest m e s - la indústria

vimiento de Mujeres Maria Elena Cuadra, amb la col·laboració de Sodepau. <®

maquiladora es va iniciar el 1976, amb la Aquest apartat de cooperació i n t e m a c i c t f 3 J M i p H Í f c í a 1 i v a de la Comissió 0 7 del Col·legi, que us convida a fer-li arribar les vSàfes idees i suggeriments a través de I ' J H dreça de correu electrònic següent; comissio07©apabcn.es

creació de la zona franca de Las Mercedes, Però després de la revolució sandinista de 1979 es va prohibir aquest tipus

JM

..•(»«'/

Quadern central SEGO

MARIA ROSA VINOLAS

"La cooperació ens aporta la capacitat d'observar i dialogar que moltes vegades ens falta" %\ 1

Maria Rosa sempre ha estat una persona compromesa amb el món de la cooperació i el desenvolupament, i com a arquitecte tècnica, té un bagatge important en projectes de construcció en països del tercer món.

Un proverbi africà diu: "Si

d'aleshores, no ha deixat de dedicar part

Has viscut experiències de cooperació arreu

vols saber el que sóc, si vols que t'ensen-

del seu temps lliure - c o m a segona carre-

del món. Hi ha grans diferències?

yí el que sé, deixa momentàniament de

ra va fer Geografia i treballa de tècnica de

ser el que ets i oblida el que saps." A Ma-

llicències d'obres majors a l'Ajuntament

ria Rosa Vinolas, membre de la Comissió

de L'Hospitalet de Llobregat- a aportar el

països amb dictadures i governs corruptes, en

0 7 del Col·legi i responsable de Solidari-

seu gra de sorra per un món amb menys

què has de treballar directament amb la po-

tat i Cooperació a Barcelona d'Iniciativa

sofriment. Aquest gener ha format part

blació, fins a governs perseguits perquè han

per Catalunya-Verds, aquest proverbi li

d'una delegació internacional que ha visi-

estat envaïts per altres països. En els pobles

agrada especialment. La seva primera ac-

tat l'Iraq per comprovar els efectes de

de l'Amèrica Llatina que conserven la cultura

ció solidària amb l'anomenat tercer món

l'embargament i els bombardeigs sobre la

indígena, la cooperació amb la població és

es va produir el 1 9 7 6 , quan el Govern es-

població, i el setembre va estar amb una

molt fructífera perquè hi ha un teixit social or-

panyol va abandonar a les mans de) Ma-

delegació als camps de refugiats palestins

ganitzat molt democràtic i participatiu, que

rroc ta població del Sàhara occidental,

de Sabrà i Chatila, al Líban, en record del

s'ha unit per buscar solucions i ajudar-se mú-

condemnant-lo a passar de colònia es-

2 0 è aniversari de les matances de civils

tuament, malgrat les greus carències que pa-

panyola a colònia marroquina, i incom-

que hi van fer falanges libaneses cristia-

teixen. A Chiapas, per exemple, hem estat

plint la promesa de descolonització. Des

nes i l'exèrcit israelià.

treballant amb els municipis autònoms zapa-

"SI, per la gran diversitat de cultures i formes d'organització social i política. Des de

tistes, on els hem donat un cop de mà en la construcció d'escoles que el Govern mexicà

• • "Quan convius amb ells aprens que no som el centre del món i que els nostres valors no són e/s valors. Aquí tenim cada vegada més un model de vida que es basa en produir, gastar i consumir per ser feliç."

els nega. És impressionant veure com gent tan pobre prefereix dedicar els diners a l'educació dels seus fi lis, i tothom ajuda en el que pot. La democràcia en aquestes comunitats és participativa al 100%, i són capaços de prendre les decisions per consens. El líder és

• • "En els pobles de l'Amèrica Llatina que conserven la cultura indígena, la cooperació amb la població és molt fructífera perquè hi ha un teixit social organitzat molt democràtic i participatiu." escollit per la seva honradesa i el seu carisma. A Nicaragua, on encara es nota el passat sandinista, a Guatemala i a Perú també ho vam notar. A Camerun i a Mauritània (Àfrica), es treballa amb petites organitzacions (a vegades confessionals) i comunitats tribals. Al Sàhara occidental, els representants del Front Polisario a Catalunya sol·liciten l'ajuda d'acord amb les necessitats dels camps de refugiats, que viuen en situacions penoses al mig

del desert. Vam ajudar a construir-hi un hos-

millor ajut és donar a conèixer la situació als

pital maternoinfantil."

ciutadans d'aquí, perquè els nostres governs

Què ens aporta te gent d'allà?

en la situació d'aquests països. L'opinió pú-

Sostenibilitat i cooperació

i les nostres empreses hi tenen molt a veure

"Quan convius amb ells aprens que no

blica i els consumidors d'aquí podem fer can-

Malauradament, els pro-

som el centre del món i que els nostres va-

viar la seva actitud (som qui els vota i qui els

cessos de reconstrucció impulsats per l'a-

de cooperació adaptats al medi i a les ne-

fors no són els valors. Aquí tenim cada ve-

compra). Sobretot, cal que l'acció que es du-

juda internacional després de desastres

cessitats de la població, que no provoquin

gada més un model de vida que es basa en

gui a terme respecti la cultura i estructura so-

naturals com el pas de l'huracà Mitch per

pèrdues en la capacitat d'autosostenibílitat

produir, gastar i consumir per ser feliç. La

cial; sinó, es corre el perill d'empitjorar la si-

Nicaragua, el 1998, o el terratrèmol que

i el control de l'entorn immediat.

frase que tenim tots a la boca és: "No tinc

tuació. Regalar cereals un any de bones colli-

va sacsejar El Salvador el 1999, han tingut

Un bon exemple de la fusió entre sos-

temps." Quan arribem a la jubilació ens

tes pot arruïnar els agricultors locals. D'altra

moltes carències i limitacions. Aquests

tenibilitat i cooperació l'ha constituït la

queda una buidor perquè el sistema ens ex-

banda, cal no oblidar que són els governs qui

processos s'han caracteritzat per una cen-

construcció del taller d'ecomaterials a Jino-

clou i ningú té temps per a nosaltres. En l'a-

tenen la responsabilitat de cobrir les necessi-

tralització excessiva de l'ajuda internacio-

tega (Nicaragua). Gràcies a aquest taller, es

nomenat tercer món, als avis se'ls escolta i

tats de la població, i no poden desentendre-

nal, la prioritat en la construcció de grans

posaran a disposició dels camperols de Ji-

respecta í hi ha una gran capacitat per es-

se'n passant-la al voluntariat o les ONG. Cal

infraestructures, l'ús de recursos per a la

notega maquinària i recursos perquè pu-

coltar i dialogar i per fruir de les coses peti-

vigilar amb els governs corruptes, com va pas-

satisfacció d'interessos privats i la instru-

guin fabricar els materials necessaris per a

tes. A la nostra societat cada vegada hi ha

sar amb l'ajuda a Nicaragua després de l'hu-

mentalització política dels recursos per

la construcció dels seus habitatges, a partir

més exclosos, i una de cada quatre persones

racà Mítch. El govern d'Aleman va ser el més

part dels governs locals.

de materials locals, amb les garanties sufi-

pateix problemes psicològics."

beneficiat, mentre que va impedir que l'ajuda

Per això, molts projectes de recons-

arribés als municipis sandinistes. Si l'ajut és

trucció no han tingut un resultat satisfac-

ma paral·lela, s'iniciarà un programa en el

Vols dir que tenim molta qualitat de vida?

com una carta als reis, pot ser que sigui un

tori. Han primat les solucions de construc-

qual es dissenyaran els habitatges a partir

"El problema és la misèria material que

fracàs, perquè en comptes d'enfortir el teixit

ció ràpides, de manera que en poc temps

pateixen: no tenir aigua, menjar, sanitat,

social i productiu pot tenir l'efecte contrari.

es podien presentar els resultats de re-

la població, i es treballarà en la formació i

educació, un sostre, o la repressió. £1 nostre

Per tot això, la Comissió 07 del Col·legi utilit-

construcció rJe les zones damnificades. En

capacitació dels camperols per tal que pu-

model no és ei millor perquè depèn d'obte-

ges. Malgrat això, és possible fer projectes

cients de qualitat tècnica i confort. De for-

de les necessitats i les característiques de

za com a barem: Està implicada la població?

nom d'una falsa modernitat, s'han fet ser-

guin participar en la construcció dels seus

nir recursos a baix preu dels països pobres.

La política és a tot arreu, encara que es vul-

vir tècniques constructives

habitatges. Es tracta d'un projecte modèlic

I per mantenir-los baixos es fan i es perme-

gui amagar; també, en la cooperació, que no

dels països desenvolupats i s'ha abusat en

ten barbaritats, començant pel petroli i aca-

és neutra. Del bon ús que se'n faci dependrà

la utilització de materials com el zenc, no

la cooperació al desenvolupament, que

bant per les sabatilles "Nike", cosides per

viure en un món millor." <£)

tradicionals i aliens a les formes construc-

caldrà seguir en els propers anys, per tal de

importades

pel que fa a la sostenibilitat en el camp de

infants que treballen més de 10 hores dià-

tives locals. En molts casos, s'han copiat

poder avaluar el grau de conveniència d'ex-

ries amb sous increïblement baixos, mentre

mimèticament determinades tecnologies,

periències com aquesta en altres zones. ®

nosaltres les paguem a més de 60 euros."

sense tenir en compte les necessitats, els recursos, les formes de vida i les capaci-

Què s'ha d'evitar en fer cooperació?

"No hem d'oblidar que en molts casos el

tats dels beneficiaris de les ajudes per dur

Periodista calpussu@msn

Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre

Fernando Zamorano

a terme el manteniment dels seus habitat-

Membre de la Comissió 07 de! CAATB

Subscripció a L'infoomiiÉ Dades personals Nom i cognoms DNI/NIF

Gairebé 10 anys^de Toni Batllori*

Adreça _..

de regal

Professió

... _

.

Població- ._

Quotes

Si voleu rebre L'Informatiu ï no esféu col·legiats, em

G

quota normal d ' l pagament de 25 €

D

quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12,5 € l'any

pleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteula per fax: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 , per correu electrònic: informatiu@apabcn.es, o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 9 3 2 4 0 2 3 7 6

Forma de pagament D

domiciliació bancària

Codi postal TelÈfon

nom i cognom

banc/caixa iple (s'han d'emplenar totes les caselles)

I I I I I I I I I I II

LA

GENT

Cinc cèntims d'una sortida a Tavertet [ p I dissabte 9 de novembre, I ^ H una colla d'amics de la Delegació d'Osona ens vam trobar per fer una sortida de matí divertida. També, per gaudir de la vista esplèndida d'un dels sectors més bonics de les Guilleries, la terra preferida del mític bandoler Joan Serra llonga.

Abans de res ens vam aturar a fer un mos a Tavertet. Tot seguit, ens vam desplaçar fins a la Via Ferrata. Un cop allí, vam adonar-nos que el primer tros no estava equipat. Quan vam haver solucionat aquest petit entrebanc, ens vam trobar enmig de !a via per començar a treballar: esglaons, cadenes, cables d'acer, cordes... i poder gaudir de l'embassament de Sau i la cinglera de Tavertet, situada just damunt nostre.

En poc menys d'una hora i mitja vam enllestir fa sortida. Ja preparem la pròxima! <£>

Un llibre que mostra tota la seva saviesa i riquesa que l'arquitectura

ARQUITECTURA TRADICIONAL MEDITERRANEA

mediterrània ha sabut conservar. És, alhora, un document fotogràfic que desvetlla la sensibilitat vers aquest patrimoni i contribueix a la seva conservació.

Podeu adquirir-lo a la Cooperativa Jordi Capell (tercera planta del CMTB) i a les principals llibreries de Barcelona

SERVEIS PETITS

! Q m d e m central SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2002

Petits anuncis Serveis a! professional • Aixecament d'estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d'estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d'activitat i legalitzacions • Plans d'emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d'obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac. net Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estií. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84

Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes, Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols.

Tel.: 972 32 32 82 • Fax: 972 32 32 82 oficinajmgomez@ctv. es Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol Telèfon-. 639 89 10 63 Interiorista S'ofereix interiorista per a perspectives artístiques de diferents estils.

Sílvia Telèfon: 650 753 769 Supressió de barreres arquitectòniques Es fan estudis de supressió de barreres arquitectòniques (locals, oficines, habitat-

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36

Perspectives

Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 9544 45 Fax 933 95 22 22 tparquitectura@coac. net

Delineant S'ofereix delineant, estudiant d'arquitectura tècnica, per treballar en despatxos d'arquitectura, enginyeria i construcció.

Disponibilitat de 1/2 jornada.

Joaquim Morillo Telèfon: 934 20 40 18 Secretària S'ofereix secretària per a desenvolupar tasques administratives, agenda, atenció telefònica, gestions en organismes oficials, experiència en despatx d'arquitectura. Preferiblement en horaris de matins o jornada intesiva.

Telèfons: 678 288 409 i 934 35 57 79

Ï

www.apabcn.es/ informatiu

EIS PETITS

ANUNCIS de L'Informatiu

Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordi-

Tels.: 93 425 46 10 • 606 375 790

Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols.

Telèfon.- 933 09 59 65

SERVEIS

Informació tel.: 932 40 23 76

Perspectives

Estudi de delineació

ANUNCIS

Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l'estudi del client. Recursos suficients poer realitzar un servei complet, ràpid i eficaç SCRIPTIVA Mònica Telèfon: 934 59 46 17 Dictàmens i informes pericials S'elaboren dictàmens i informes pericials per a advocats, administradors de finques, comunitats de veïns, propietaris d'habitatges, companyies d'assegurances, immobiliàries, constructores, etc. Interiorisme ergonòmíc, i rehabilitació.

Peri Telèfon: 934 17 85 98 Delineació de plànols S'ofereix estudi de delineació de Cad per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics, Telèfon: 934 16 16 39 Fax; 932 37 49 01

nador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 € , si

ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets.

Informació: telèfon: 932 4 0 23 76 fax: 932 40 23 64 informatiu@apabcn.es

Quadern centrat SEGONA QUINZENA DESEMBRE

Avantatges per als col·legiats Material informàtic d'interès professional i a bon preu L'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a la venda d'ordinadors i material informà-

tat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils. Informació: Carrie (Sflvia Jimé-

tic (impressores, escànners) de qualitat,

nez), vïladomat, 237. Barcelona. Telèfon

ofereix als arquitectes tècnics preus molt

934 10 82 8 0 . inforniatica@catTier.net.

avantatjosos i amb el suport tècnic de l'em-

www.came.net/1-informatiu.

presa. L'oferta es fa durant un temps limi-

Oferta per a nous socis del Club Natació Montjuïc

Cecotoih gasolina i gasoil més barats

Cecotel: tarifes mòbil més barates

A partir del conveni marc signat entre

Els col·legiats poden gaudir de tarifes

el CAATB i la patronal CECOT, els col·le-

especials en telefonia mòbil Movistar a

giats poden gaudir d'uns descomptes ex-

partir de l'acord de col·laboració signat el

cepcionals que s'aplicaran sobre el preu f i -

febrer passat entre el CAATB i la patronal

nal que marqui el sortidor de tes estacions

CECOT. Poden gaudir d'aquests avantat-

de servei de la xarxa SOLRED, present a tot

ges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les societats professionals i les empreses.

El Club Natació Montjuïc ha previst per

amb una pista poliesportiva, 10 pistes de

l'Estat espanyol. El pagament cal fer-lo

als col·legiats i familiars que trametin l'alta

tennis de terra batuda, 1 pista de tennis de

amb la tarjeta Solred Clàssica que poden

Informació: Departament CECOTEL. Telè-

gespa artificial, 1 pista de pàdel i 3 d'es-

obtenir tant els col·legiats i col·legiades

fon 937 36 6 0 0 0 / 902 4 4 0 0 4 0 .

la quota mensual i matrícula gratuïta.

quaix, pista d'atletisme i piscina olímpica de

com les societats professionals. Informa-

www.cecotel.com. Contractacions al Ser-

De 6 a 15 anys la quota mensual és de

50 x 25. Gimnàs amb classes de manteni-

ció: Departament CECOTOIL Telèfon 937

vei d'Informació del CAATB. Telèfon 932

29,80 € - 10% = 26,82 € .

ment, musculació, sauna, massatge, camp

36 6 0 00. www.cecotec.es/cecotoil. Con-

40 20 6 0 . informacio@apabcn.es

aquest any 2002 un 10% de descompte en

A partir de 15 anys, la quota és de 40,80 € - 1 0 % = 36,72 € .

Les instal·lacions del Cfub compten

Línia ADSL

de pràctica de golf, i un bar-restaurant.

Més informació al telèfon 933 3 1 82 88 i també a la web del CAATB. www.apabcn.es

tractacions al Servei d'informació del CAATB. Telèfon 932 4 0 2 0 60. informacio9apabcn.es

USB de Telefónica. L'oferta és de: 38,10 €

El descompte promccional s'efectuarà

fertes d'ADSL: línia ADSL amb mòdem Rou-

en donar d'alta + mòdem (+ 24,04 € ) .

en presentar el justificant de pagament, i

ter, increment de l'ample de banda, ADSL

col·legiats per a instal·lar la Unia ADSL amb

Aquests preus s'incrementen amb l'IVA co-

s'abonarà l'import amb un taló nominatiu.

sense mòdem, etc, totes consultables en la:

el Kit autoinstal-lable ADSL modern XTB

rresponent.

Telefònica ofereix preus especials per a

També es pot gaudir d'altres tipus d'o-

Unia d'atenció personal: 900 722 000

www.apabcn.es/informatiu

Subscripció a L'Informatiu

per a no col·legiats Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori*, de regal Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre

Subscripció a L'Inforroatii

Gairebé 10 anys, de Toni Batllori* de regal

Codi postal_ Telèfon_ . Entitat o empresa

empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trame-

.

Quotes LZ quota normal d ' l pagament de 25 € = 4.159 PTA

teu la per fax: 932 40 23 64, per correu electrònic:

•

quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12,5 € = 2.079 PTA l'any

informatiu@apabcn.es, o per correu a: Forma de pagament

Col·legi d'Aparelladors

D

i Arquitectes Tècnics de Barcelona

banc/caixa

L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 08021 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 932 40 23 76

domiciliació bancària

múm de compte (s'han d'emplenar toies les c;

i I I I 1I I 1I I 1I I I II agenci, adreça població

I I I I I 1I

Necessites un estudi geotecnic?

sivolsam |íarlateïacarteradeproveTdorstira eldret P ? '<cmsululaGuia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals espècia| j t z a d a e n e l s e c t o r d e la c o n s t r u c c i ó . P r o p e r a m e n t am pii are m roferta

Vols Un altre preSSUpOSt d ' u n instal·lador elèctric?

d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

B u s q u e s u n a e m p r e s a d e sostres p r e f a b r i c a t s ?

ESTRUCTURES

J

Alsina

SOLUCIONS EN EHCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA, S A Pol. Ind. Plauen Cot. Camí de Fort freda s/n 08110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93) 575 30 00 Fax (93} 564 70 59

La solució a l'aluminosis

tòfiJH

Slstomas de reparación estructural de forjados Sustltuclón funcional de vigu Tal.: (+34) 93.633 36.501 Fax: (+34) 93.633.40.37 mtornfit: vwrw.rnec&nowy a. i u i • E-mail: mecanoviga@tainansa.cnm

/••; Vjïï

• Apllcaciólàdl.tàpidaieconòmica • Màxima resistència mecànica I química • Anüpols • Impermeabintzats • Higiènics • Decoratius e Reparació fàcil de (orals I esquerdes

Fem al torra bo f'"**~l ES MgonsDIN ISO 9002 I'—II™ Av. Sant Julià, 206, nau 7. Pol. industrial Congost 08400 Granollers Tel: 93 849 57 00/93 849 54 75 Fax: 93 849 54 16 http: www.aatradur.com e-mail: aBtra-quimicsOsstradur.com

E/TftUCTUflft/ C O n O f l L / A FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ Via Augusta, 320-332, Baixos • 08017 Barcelona Tel.: 93 2W 64 11 * Fax: 93 280 03 06

Recobrlments pera sòls industrials

Í c8iHÏKs defitu mm^^M^fc®'

n o u

NOUíBAU

El sistema de renovació de sostres

ALU MINOSI

EXTEl· SENETON BIGA EXTENSIBLE Muntaner. 472 PERA 08006 BARCELONA REHABILITACIÓ Tel 414 0016 Pax 202 31 12 www.seneton.com

forjat

5 0 0 . 0 0 0 n - d » HMdk»

AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS FAÇANES ^ P ^

IMPERMEABILIZAC10NES

K J B T RERJERZOS ESTRUCTURALES

ÇERCASA.

/1LKORPWN

II , .111111

Laminas Flexibles d e PVC-P para (a impermeabillzacMn

PAVINDUS. S.A.

CONSTRUCCIONES MANSO, 11 S·A·Tel. (93)<)2Ó98 98 (3 lii Fax 193| 423 94 13 • 0B015 Barcelona

iALKORDRAKA

ESTRUCTURES

PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

a Kettíuiaóòpedra O Evrtarrotoni O pTdtKüé AjitigrafTrtJ a Atiranlatmunlvoliw.

OPidill». 240 • Tel. 934S6US3·Fax:S3t3S7285 e-maii: nhtbiliterehabílila • 08013 Banttor* www.nhabllíL*i

AITTOANIVELLADORS I MORTERS DE RESINES TERRATZOS

CDHTiHUOS

1 i ; r I j - 0 8 O 1 Ü Bjrctloni

Tel.: 93 848 40 00 - http://www.alkor.es

Telj 93 !65 09 39 • Far 93 265 22 76

E-rrud; wvlndMttpttrtnilui.ctnn • Wtíi: «

Tratamiento para la aluminosis Refueno de vigas de madera

AMC5IVOS • SHIADOtES • «ODUCTOS Q U I M K O S MftA LA COHSntUCOÓN

uniutzos EsnucnnAus FACHADAS UHABaiTACJÓN USTAinACIÓN

números

P'Tcrrasy8ages,106 E-0BO3O BARCELONA Telefono: 93 345 B8 50 Fax: 93 34617 13 E. Mail: sas@sas-sa.com www.sas-sa.es

KKMBOS V ATUDAS PU5ONAL f l O f i O CEKTinCADO DE CARANlU

CONSTRUCCIONES EN MADERA FUSTERIA D'OBRA. MOBILIARI i EQUIPAMENT CUI tMsreün 3! • ft BL-Í3 íl

M T i C ) CATAUNA.S.A HORMIGON BAHCaONA - Poligono Industrial Pont Reixat San Just Desvern -Tel. 93 37116 98

PER A PUBLICITAT

Pergo Iberia. Av. Somosierra, 22-bajo deha.

Poligono Industrial Sur 2B700 San Sofcaslíón de lo* Reyei. Madrid Telefono: 91 577 79 96 Fax: 91 577 78 21 www.pergo.com

RFTFf *i I BSi

Morters sense retracció.

Rehabilitació

a, Santander, 42-48 Navc, 39 Tel.; 93 278 26 86 • Fax. 93 278 27 08020 Barcelona

: BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 • E-mail: comercial@apabcn.es

teva

solució

professional

INTERIORISME

\~W\ G ü b s r r d Pl'Illiltlíl^íi.iSilílti'lUJitÜM

íli'l*!

Ctra. Torre Romeu, s'n» 08202 Sabadell tel. 93 748 48 38 fax 93 726 07 61 www.gabarro.com

MITJANS AUXILIARS I

• A M M U S TOPOGRÀFICS

• NlVElL-LÀSER

BGH

• M A F I S TOPOGRÀFICS

CkntiB&L·i Tiara. r#4>rfcic».Gfljl«nÍ3y Eraavm de Campo SL

• CARTOGRAFIA O f i a i

Estudiós Geotécnicos Auscultaeiún de Cimcntaciones Estudiós Geofísicos

•AMIDADORS EiicTsò

B í u Güínintó-HT. Enllo: 1 CT Animi R o t i n i «•j·llï Í . 3 M * miaS BJÍTÍIOP.

4JIM2T«rr· e <ii.·

Tànger 2 6 - 0 013 Barcelona T. 934864300 26 - 0Í T. 932080166 St Míqu 1, 14 - 3004 Tarragon - T. 977251880 ROBOT MILLENNIUM, ANSYS+CivilFEM CONSULTOR1A Y DISTRIBUCION DE SOFTWARE PARA CALCULO DE ESTRUCTUKAS D£ EDIFICACION E INGENIERIA CIVIL

93 Z19 55 71 TRABAJAMOS EW TOPA ESPABA GUILLERMO PUEKL\S Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGUR1DAD MANUALES Y AUTOMÀTICAS CENTTtO INTERNACIONAL DE R E P A R A a Ú N RESTAURACIÓN CON NUEVA TECNOLOGIA

Mifio. 31 - Atortsdo 445 - fa 93 73 TSS. 93 786 0216 - 93 786 03 04 • 0B223

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES Bedt&Heun Iberia

cs

CAonfenyo, 357 3°-3a OB025 Barcelona TeL 93 - 458 23 70 R a 9 3 - 2 0 7 1 3 47 emafi: tonradr@nmikis.es

S

R E

R

SISTE*IAS DE DICmno YTRANSCRJPC1ON P H 1 L 1 P S Có sega,1í9 oao er@m. tsper-

Ventanas, Puertas, Correderas, Verandas, Muros Cortina, Barandillas.,

HGESONDSA ESTUDIS GEOTECN1CS

Dipuhaciòn, 39O392 • Telefono 93 344 08 00 Fax 93 344 08 07 • 08013 Barcelona

Wedas, 1 - P. I. Suroeste 08192 Sani Quirze del Vallès Tel. 93 721 95 59 Fax 93 721 31 59 www.aluminisva! les. cor

Tel. 938 466 909 Fax. 938 465 709 e-mail: InfoSIroll, Dovmbgrrts • Carries etectrifeados • Lurrtnarias ftjofescaites • Sistarias de control y regulación· Duminación exterior • eic...

AGUA • GAS - ELECTRICIDAO

INSTALADOR AUTORIZADO

GECTÍCNIA, MICROPILOTS,ANCORATGES, HLDROGEOLOGIA, MEDI AMBIENT. Rimon Beren^icr IV, 9. baixat TeL i Rix (977) 792783-' Mjjar úe Simi. 2 . F 3 ' TtL I Hi («») 334 331 - 08017 BAftCE BASTIDES M.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L. INGENIERIA DE CONTROL

Treinlo onos oporlondo soluciones, con Goronlias y Segurídad: Venlanos, Puertas, Fachodas, Barandillas, Verondas, Mollorquinas...

TECHNAL tiene la soludón para Usted, y si no, la tnvenlaremos. 93 573 77 77 La Red Alumínier Technal son profesionales seleccionados que reflejan su profesionolidod en codo realización.

902 902 643

ESTUDIÓS GEOTÉCNICOS

I Pellaires, 25 I 08019 BARCELONA | Tels. 93 307 29 33 ( 93 307 26 92 - ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

:A

REPROCRAFIA

MESUPUESTOS SIN COUPROIMSO ENQUADERNACIONS I

Jlll S/STEMAS TÈCNICOS DE ILUMJNACIÓN s.

y «po^nore Diaptrol. 344 bai» B

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Jordi Marín • Bitmap Telèfon 932 40 20 57

www.apabcn.es/ informatiu

Q Ü È CERQUEU: 1 . ESTRUCTURES • 2 . COBERTES • 3 . AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4 . FAÇANES • 5 . TANCAMENTS I DIVISIONS • 6 . REVESTIMENTS I PAVIMENTS • 7 . REHABILITACIÓ • 8 . INSTAL·LACIONS • 9 . INTERIORISME • 1 0 . URBANISME I MOBILIARI URBÀ • 1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES • 1 2 . ENVIORAMENTS • 1 3 . MITJANS AUXILIARS • 1 4 . INFORMÀTICA • 1 5 . SANITARIS • 1 6 . SERVEIS PROFESSIONALS • 1 7 . EQUIPAMENTS • 1 8 . INDUSTRIALS • 1 9 . INSTAL·LADORS • 2 0 . BASTIDES

SERVEIS ! Quadern central SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2002

Material informàtic d interès professional i a bon preu El Col·legi ha establert un acord de col·laboració amb l'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a

als arquitectes tècnics a preus molí avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa. L'oferta es

la venda d'ordinadors i material informàtic (impressores, escàners) de qualitat, per tal d'oferir-lo

fa durant un temps limitat í inclou dos models de sobretaula í dos portàtils:

Ordinador de sobretaula Carrie Arcus HOME PENTIUM 4 . 2,0 GHz - 512 catxé

Ordinador de sobretaula Carrie Arcus ADVANCED PENTIUM 4 . 2,2 G H z - 5 1 2 catxé

Portàtil HUNDYX 7200 D Pentium" 4 2,4 GHz

Característiques: Placa Base ÉLITE GROUP AGP - ATX Memòria Ram DIMM 256 S-DRAM Disquetera3 :v 1,44 MB Disc Dur 4 0 GB ATA-100 7200 RPM I Gràfica RiVA TNT2 32 MB CD 52 Velocitats T. Sò Compatible Sound Bfaster Monitor 15*. PHILIPS 105 E, 3 Anys garantia Teclat Membrana Windows 98 Mouse Genius Net ScrolJ Altaveus amplificats 160 W + Micròfon sobretaula Caixa Mídtower ATX DELUXE Modern Intern 56 Kbps + Conexiú Internet

Característiques: Placa Base ÉLITE GROUP AGP-ATX / P4 333 MHz Memòria Ram DIMM 256 DDR 333 MHz Disc Dur 80 GB ATA-100 7200 RPM Disquetera 3 ' - 1,44 MB T.Gràfica GEFORCE 4MX 440 64 MB TV OUT DVD 16 x 48 velocitats Regrabadora CD SONY 40 x 10 x 4 0 OEM T. Sonido Sound Blaster 4.1 PCI OEM Monitor 17', Viewsonic Flat E70f Pantalla plana 3 Anys garantia Teclat SAMSUNG Multimedia Mouse LOGITECH Wheel Black Label òptic OEM Altaveus Subwoofer 900 W +- Micr. sobretaula Caixa Midtower ATX METACRILAT USB Frontal Modern Int.56 Kbps +• Conexid Internet

Característiques: Memòria Ram 256 MB DDR Disc Dur 2 0 GB. Disquetera 1,44 MB integrada T. Gràfica AGP 4x integrada. Acceíeradora 128 bits 2 D/3 D amb Dual Vïew Dispfay Suport funciú TV-OUT Vídeo NSTUPAL Integrat amb opció Macro Vision DVD + grabadora inclosa Pantalla TFT 14 XGA Tarja sò Interface AC'97. Compatible SounSlaster, 3D estèreo. Sortida S/PDIF Digital per a DVD 2 altaveus integrats. Presa per auriculars. Micròfon integrat.

1 socket PCMCIA 3.3 V / 5V / 12V 1 Tipolt amb suport CardBus. 1 slot mini-pci intern Bateria ló-Liti Smart Dimensions: 308 x 254 x 37,5 mm. Pes 3 Kg. Ports Sèrie. 2 x USB, 1 x PS/2 Ext, 1 x CTR, 1 x Paral·lel, RJ45 (LAN), RJ 11 (mòdem}, IEEE1394(FireWire), Modern lnt.56 Kbps Sistema operatiu Windows XP / 2000

Preu sense IVA: 575,20 euros

Preu sense IVA: 965,14 euros

(95.705 PTA) Garantia processador 1 any

(160.586 PTA) Garantia processador 3 anys

Preu sense IVA: 1.353,15 euros (225.145 PTA)

• m . . m . r : , « . . M CARRIE « Sílvia Jiménez * Viladomat, 237. Barcelona • Telèfon 9 3 4 10 8 2 8 0 • Fax 9 3 4 1 0 9 1 5 8 • infonnatica@canie.net • www.came.net/l-informatju

Les configuracions de les ofertes són modificables i adaptables a les necessitats del profes-

J

de l'empresa Carrie (www.came.net/l-infonnatiu) les característiques actualitzades cada set-

sional. A causa de la inestabilitat en el preu d'alguns dels components dels ordinadors, els

mana. En les compres de matèria! informàtic com ara impressores, escàners, càmares, etc,

preus poden patir variacions (habitualment a la baixa). Per això es recomana als interessats

els col·legiats gaudiran d'un descompte d'un 3% sobre els preus de Carrie. Els col·legiats que

comprovar el preu actualitzat de l'oferta o configuració escollida. Es poden consultar a la web

vulguin informar-se respecte de les configuracions concretes es poden dirigir a Carrie.

Ofertes i descomptes Especials pera col·legiats jver-a co#.#egr#acw actual/Czaifes e n

tnvtv.carrie.net/l-infarniatJu IVA No Inclòs

Quadern central SEGONA QUINZENA DESEMBRE I

VOLKSWAGEN PASSAT TDI 100 CV COMFORTLINE Equipamiento: • Climatronic • Control de estabiüdad EPS • Frenos ABS • Control de tracción • Airbags frontales, lateraíes y de cabeza •

Elevalunas eléctricos delanteros y traseros

• Cierre centralizado con control remoto •

Espejos retrovisores eléctricos

• Asientos delanteros re-

FITXA TÈCNICA Motor Cilindrada Potencia màxima Velocidad màxima Aceleración Consumo Urbano

1.9 TDi 1.896 cm1 100 CV/ 4000 RPM 191 Km/h 12,4 seg. de 0 a 100 7,0 1 / 1 0 0 Km

Extraurbano Medio Tipo de conbustible

4,5 1 / 1 0 0 Km 5,4 1 / 1 0 0 Km gasoil

Dimensiones Longitud

4.703 mm

Anchura Altura

1.746 mm 1.462 mm

gulabels en altura con ajuste lumbar • Radio cassette con 8 altavoces

MARCA MODELO CARROCERlA VERSION

VOLKSWAGEN PASSAT TDI 100 CV 4 PUERTAS COMFORTLINE

• Predispositivo de anciaje ISOFIX • Filtro antipolvo y antipolen

Mogauto

PVP 24.966 € Consultar condicions especials per als colegiats

Rambla Guipúzcoa, 91 - Barcelona - Telf. 934 987 878 - Sr. Oscar Vazquez

Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu ^ ^ i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

• Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

• Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• Contractació de l'assegurança.

Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

DEMANDES n central SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2002

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Important empresa situada a Martorell, dedicada a la fabriI cació i muntatge de façanes lleugeres i fusteria metàl·lica.

Grup d'empreses dedicades a la promoció d'habitatges d'obra nova i rehabilitació a la zona de! Papiol,

Selecciona TÈCNIC DE PROJECTES Serà el responsable de gestionar i coordinar el despatx d'arquitectura sota les directrius de l'arquitecte. Haurà de desenvolupar el projecte bàsic i l'executiu a partir de l'avantprojecte. Realitzarà la petició d'ofertes als industrials i els mesuraments i pressupostos. S'encarregarà de les gestions amb l'Ajuntament i altres organismes.

9

Selecciona ADJUNT A TÈCNIC D'OBRA Les seves responsabilitats seran formar part de l'oficina tècnica en el desenvolupament del projecte i en el desballestament de sistemes de fusteria d'alumini i murs cortina.

Requisits: - Arquitecte tècnic -

Es valorarà 1-3 anys d'experiència a peu d'obra Nivell alt d'autocad Edat orientativa: 25-30 anys

j S'ofereix Retribució negociable segons vàlua professional

S'ofereix

Possibilitats reals de promoció professional

part d'un equip jove i dinàmic molt professional i amb molta capacitat de treball Interessats envieu el vostre currículum actualitzat ind cant la referència 8 3 4 2 a: COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Interessats envieu urgentment currículum i d i n t la referència 8 3 8 6 a: COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Senei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: trebaII9apabcn.es

® Empresa especialitzada en restauració i rehabilitació de monuments i edificis,

Selecciona TÈCNIC/A EN RESTAURACIÓ DE FAÇANES Es responsabilitzarà de la direcció tècnica de l'obra (subcontractació, confecció del plàning, gestió de recursos interns/externs, visites a l'obra) així com de la funció tècnic-comercial (anàlisi del projecte, diagnòstic i elaboració del pressupost).

Requisits - Arquitecte tècnic - 2-3 anys d'experiència en obra valorant positivament l'experiència en restauració i/o rehabilitació de façanes • Edat aproximada: 27-40 anys

Oferiments

Interessats envieu el vostre currículum actu; a la referència 8 3 8 5 , a: I COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball.

Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona I a/e trebalieapabcn.es

Servei de Promoció i Mercat de Treball

Tel.: 932 4 0 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: trebalieapabcn.es http//: www.apabcn.es

IDP INDUSTRIAL - EMPRESA D'ENGINYERIA I ARQUITECTURA EN L'ÀMBIT DE LA CONSTRUCCIÓ INDUSTRIAL I COMERCIAL

Tècnic/a de projectes i obres per a la redacció de projectes i direcció facultativa de ies obres. perfil Titulació d'arquitecte tècnic. Experiència mínima de 6 mesos en redacció de projectes. Bona presència. Coneixements informàtics avançats d'Office i Autocad. Carnet de conduir. Resident al Vallès. s'ofereix Incorporació en un equip de treball jove i dinàmic.

Possibilitats de promoció personal en els diferents departaments de l'empresa.

Remuneració a convenir.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 937 26 45 79 o per a/e: idpindustrial@telefonica.net

DEMANDES

MERCAT

DE

TREBALL

entral SEGONA QUINZENA

PROMOTORA-CONSTRUCTORA DE BARCELONA

CONSTRUCTORA

EMPRESA DE RECURSOS HUMANS

D'HABITATGES DE SANT JUST DESVERN

Cap d'obra per responsabilitzar-se de la realització de les obres, control de l'execució, planificació dels treballs, gestió d'equips humans, seguiment de costos, etc. perfil Es valorarà experiència mínima d ' l any en obra nova d'habitatges. Edat entre 24 i 3 0 anys. Persona dinàmica amb expectatives de promoció dins de l'empresa. Coneixements informàtics entorn Windows. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

.inador/a de seguretat

Tècnic/a postvenda per responsabilitzar-se delsrepassos,control de l'execució, control econòmic, tracte amb clients, etc. perfil Es valorarà experiència mínima d ' l any en obra. Idioma català. Coneixements informàtics de Word i Excel. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Catalunya. Jornada completa.

s'ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata.

Contracte laboral. Sou aproximat 26.000'euros brut/anual. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al nüm. de fax: 933 54 77 89 a l'atenció de Cristina Rodríguez

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de f a * 933 7 1 24 16 o per a/e lluisafiguerolaepedralbes.net

ió dels plans de seguretat necessaris

en cada obra, organització i dírecdd de l'equip de tècnics al seu càrrec, e t c

Imprescindible etperiencia mínima de 3 anys com a responsable de la seguretat i salut laborat en la construcció, Edat entre 3 0 i 5 0 anys. Ccneúemenls informàtics de

ttxd,

E r a ! , Accés i Pwer Poinl. Imprescindible

carnet de conduir i vehicle propi. s'ofeRÍI Àrea de treball província de Barcelona amb desplaça-

ments esporàdics a la resta d'Espanya. Jornada completa. Contracte laboral índelinil. Sou aproximat entre 3 6 . 0 0 0 ' - i 4 8 . 0 0 0 ' - eurcs brut/anual negociable en

funció <Je la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata.

Les perores Interessades adreceu el ciarfculum al núm. de f a t 9 3 2 18 5 3 2Ï o per a f c ntsahunfccti·

rahumanou»n

ESTUDI D'ARQUITECTURA DE BARCELONA ESPECIALITZAT EN PROJECTES I PROMOCIÓ D'HABITATGES

Tècnic/a de projectes i obres per a treballs en projectes bascs i d'execució d'edifr

es d'habitatges aixi com tasQues vanes relacionades amb l'execució de les obres.

EMPRESA DE VALORACIONS IMMOBILIÀRIES

Cap d'obra pera ia I i tzar valoracions i

bilíàries.

perfil No cal experiència. Titulació d'arquitecte Tècnic. Edat aproximada entre 22 i 4 5 anys. imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

No cal experiència, preferiblement recent titulat Edat entre 23 i 26 anys. Coneixements informàtics (TAutocad v.14 o 2000. Comenient carnet de con-

duir i vehicle propi.

Jornada completa. Relació liberal. Sou aproximat

18.000'- euros brut/anual. Incorporació immediata.

Les personra interessades adreceu d curfculirn al rún.

EMPRESA DE REFORMES I CONSTRUCCIÓ D'ESPLUGUES DE LLOBREGAT

s'ofereix Relació liberal. Sou negociable. Incorporació immediata.

Les persones Interessades poseu-vos en contacte amb: GECOPtNSA, SA. Sr. Carles Mir. Tel.: 932 158 888. a/e: adm i n ístrac lodgecopin S3.com

de f a n 932 8 0 58 70 o p e ate a O

a l'atenció de la Sra. Mireia Sahun

SERVEIS D'ARQUITECTURA, CONSULTORIA I ENGINYERIA

I Arquitecte tècnic/a

per a realització de pressupostos, coordinació del persona) de treball, tracte directe amb el client, seguiment de les obres, etc.

per a Is gestió de la construcció d'un edifici en altura al centre de Barcelona: supervisió d'obra, control de terminis i costos, coordinació dels contrec-

perfil Convenient experiència. Coneixements de Microsoft Excel i Autocad. Imprescindible carnet de conduir (possibilitat de vehicle d'empresa).

perfil Imprescindible experiència en obra: planificada, control de terminis í costos, relació amb industrials, etc. Coneiwflients informàtics de programes bàsics, de pressupostos i de planificació. Imprescindible carnet de conduir.

s'ofereix Àrea de treball Barcelona i el Baix Llobreg a t Jornada completa. Contracte laboral.

Sou negociable. Signatura d'obres. Incorporació immediata.

s'ofereix Jornada completa. Contracte laboral, inicialment per obra. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu d currículum al núm. de fax: 934 11 12 03 o per a/e: mmolinarioebarcelofu.idom.es

EMPRESA DE REHABILITACIÓ D'EDIFICIS

GABINET DE PERITS TAXADORS DE SINISTRES

2 caps d'obra

2 perits d'assegurances

per a la confecció de pressupostos, control econòmic i direcció d'obres. perfil Es valorarà experiència mínima d ' l any en obres de rehabilitació. Edat entre 25 i 4 0 anys. Coneixements informàtics d'Autocad, Windows i Office. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Jornada completa. Relació liberal. Sou aproximat entre 18000'- i 24000'- euros brut/anual negociable. Signatura d'obres. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 932 65 13 99 o per a/e: info@artabcn.com

perfil No cal experiència. Edat entre 25 i 35 anys. Coneixements informàtics de Word i Excel, imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Àrea de treball Barcelona capital i província. Jornada completa. Dedicació exclusiva. Relació liberal. Sou aproximat entre 30000'- i 36000'- euros brut/anual variables. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934 09 2 1 83 í per a/e: ajasociados@ajasociados.com

IN2£NA DESEMBRE 2002

EMPRESA DEDICADA A FAÇANES SINGURALS

CONSTRUCTORA DE SANT BOI DE LLOBREGAT

3 coordinadors/es

2 caps d'obra per a relació amb les direccions facultatives, certificacions a la propietat i subcontractistes, seguiment de les certificacions, etc.

per a la direcció i seguiment d'obres de gran envergadura.

perfil Es valorarà experiència en coordinacions d'obra. Edat, entre 2 1 i 3 0 anys. Coneixements informàtics d'Autocad i Microsoft Project. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball, Catalunya amb disponibilitat per viatjar dins l'àmbit nacional.

s'ofereix

perfil No cal experiència. Edat entre 23 i 30 anys. Coneixements informàtics d'Office, Presto i TCQ 2000. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona.

Jornada intensiva. Contracte laboral o relació liberal (a convenir). Possibilitats de promoció dins s'ofereix Jornada completa. Contracte laboral d ' l any. Sou negociable.

l'empresa. Sou negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 9 3 5 8 8 2 8 7 0 a l'atenció de Juan

Les persones interessades adrecei currículum per a/e: dreyes@scio.es

José Martín

FUNDACIÓ PATRIMONIAL (HOSPITAL DE SANT PAU)

Coordinador/a d'obres per a obres de rehabilitació, reformes, control econòmic, control de qualitat, pressupostos, estudis i informes, aixecaments dels estats actuals, control tècnic del patrimoni, etc.

EMPRESA DE PROJECTES D'INTERIORISME

PROMOTORA CONSTRUCTORA DE BARCELONA

I RE-

Aparellador/

FORMA D'HABITATGES

Arquitecte/a tècnic/a

per a tasques de suport a oficina tècnica (amidament, control, Cad) í ajuts a cap d'obra.

pel recolzament al giup de decoradors, control d'obra, amidaments, pressupostos, plàning, etc.

perfil

perfil No cal experiència. Edat entre 20 i 30 anys. Coneixements informàtics d'Office i Autocad 2000, nivell C de català.

perfil Convenient experiència mínima d ' l any. Edat entre 11 i 27 anys. Coneixements informàtics d'Autocad. Convenient carnet de conduir i vehicle propi.

ments informàtics d'Autocad, Word, Excel i valorable Gest i Mideplan.

s'ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 21000'- euros brut/anual. Signatura d'obres. Incorporació el mes de gener de 2003.

t'oferen Jornada completa. Contracte laboral inicial de 3 mesos amb possibilitat d'indefinit. Sou negociable. Incorporació immediata.

finit. Sou aproximat 18.000'- euros brut/anual negociable. Incorporació imme-

Les persones interessades adreceu d currículum al núm. de f a t 934 18 24 68 o per ate j.dau-

08037 Barcelona (Ref. Dept. Tècnic} o al núm. de fax: 9 3 2 17 63 4 2 o per

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 932919226 o per a/e: bveiascodhsp.santpau.es

DESPATX D'ARQUITECTURA

Trojécf

Es valorarà experiència en oficina tècnica. Edat entre 23 i 35 anys. Coneixe-

s'ofereix Jornada oficial. Contracte laboral inicialment temporal amb possibilitat d'inde-

diata.

Les persones interessades adreceu currículum a Av. Diagonal, 440, pral. l a ,

a/e: area.2@terra.es

CENTRE D'INVESTIGACIÓ

CONSTRUCTORA D'HABITATGES

DE BARCELONA

I EDIFICACIÓ INDUSTRIAL

Arquitecte/a tècnic/a

Ajudant/a de cap d'obra

per responsabilitzar-se de la coordinació i optimització del projecte i execució de la gestió administrativa i control de l'obra, planificació, compliment dels objectius pressupostaris, certificacions, etc. perfil Convenient experiència mínima de 2 anys. Coneixements informàtics. Imprescindible carnet de conduir. s'ofereix Lloc de treball Barcelona i província amb disponibilitat de viatjar per la resta d'Espanya.

perfil No cal experiència. Bon coneixement dels materials i dels productes de la construcció. Fluïdesa en la redacció de textos tècnics. Capacitat pel tracte amb el públic.

Coneixements informàtics d'ofimàtica a nivell d'usuari i d'intemet. s'ofereix Dedicació flexible. Relació liberal de 5 mesos amb possibilitat de continuïtat. Sou aproximat 21.035'- euros brut/anual. Incorporació el mes de gener de 2003.

Jornada completa. Relació liberal. Sou negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 9 3 4 76 18 06 o per a/e: tnfo@gcaarq.com

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 933 00 48 52 o per a/e: personal9itec.es a l'atenció d'Esther Oliva.

per a una obra a Granollers (naus, oficines, urbanització) realitzant els treballs de replanteig, control d'execució, amidaments i certificacions mensuals, petició d'ofertes, elaboració de comparatius d'industrials, etc.

Convenient experiència en les tasques esmentades. Edat entre 25 i 35 anys. Coneixements informàtics de Gest i Autocad. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. s'ofereix Jornada completa, Contracte labora!. Sou aproximat entre 20000 i 30000'- euros brut/anual negociable. Incorporació el mes de gener.

Les pereones interessades adreceu el cunfcu!um al núm. de fax: 963 95 30 85 o per a/e: consadlegoeiirtel.net

AC T I V I TATS Quadern central SEGONA QUINZENA DESEMBRE

R E H A B I L I T A C I Ó

I

Rl 1206 (Barcelona) Dates: 4 i 11 de febrer, i 11 de març de 2003 Horari: dilluns, de 16 a 21 h Durada; 14 hores Preu curs: 248,00 € Preu col·legiats ( 4 5 % ] : 210,80 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic.

Cap del Servei de Rehabilitació i Medi Ambient del CAATB. * El programa Clau 2000 té un cost addicional de 90 €

M A N T E N I M E N T

D ' E D I F I C I S

INSPECCIÓ TÈCNICA D'EDIFICIS Barcelona, 4 i 11 de febrer, i 11 de març de 2003

L'objectiu del curs és establir unes pautes concretes d'actuació dels nostres tècnics davant la creixent demanda d'inspeccions d'edificis (per un problema de despreniments de façanes, per l'aparició de ciment aluminós o per un requeriment de l'ajuntament) i !a regulació del Dictamen per la Generalitat de Catalunya í la publicació de l'Ordenança de l'Ajuntament de Barcelona. El curs es completarà amb una visita d'inspecció tècnica d'un edifici.

M :*««.•.»:• ^....a—».- I M M O B I L I A R I S G10902 (Barcelona) Dates: 17, 19, 24 i 26 de febrer i 3 de març de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 2 1 h Durada: 15 hores Preu curs: 255,00 € Preu col·legiats (-15%): 191,25 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Director adjunt de la Divisió d'Innovació i Desenvolupament Corporatiu del CAATB.

G40111 (Barcelona) Dates: 4, 6, 1 1 , 13 i 18 de març de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 2 1 h Durada: 10 hores Preu curs: 180,00 € Preu col·legiats (-15%): 153,00 €

CONTRACTACIÓ DE SERVEIS PROFESSIONALS. PLANIFICACIÓ, COSTOS I CÀLCUL D'HONORARIS Barcelona, 17, 19, 24 i 26 de febrer i 3 de març de 2003

Saber definir amb el client els objectius del treball, defensar i negociar la proposta, decidir el model d'organització, les funcions i responsabilitats de l'equip humà, calcular els costos de la prestació dels serveis, preparar el contracte i definir els honorari són alguns dels aspectes que es tractaran en aquest curs. També es treballaran casos pràctics adaptats al tipus de client i característiques de treball.

ÚS DEL FULL DE CÀLCUL PER A L'ESTUDI DE VIABILITAT D'OPERACIONS IMMOBILIÀRIES Barcelona, 4, 6, 1 1 , 13 i 18 de març de 2003

En aquest curs presentarem una forma fàcil i pràctica d'utilitzar un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries. Per poder fer el curs, es requereixen coneixements en estudis de viabilitat i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel (l'apartat d'Informàtica d'aquest programa inclou un curs d'Excel I).

Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Director adjunt de la Divisió d'Innovació i Desenvolupament Corporatiu del CAATB.

G E S T I Ó DELS SERVEIS P R O F E S S I O N A L S I H A B I L I T A T S C10703 (Barcelona) Dates: 18, 20. 25 i 27 de febrer de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h Durada: 8 hores Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats ( 4 5 % ) : 102,00 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Director adjunt de la Divisió d'Innovació i Desenvolupament Corporatiu del CAATB.

C10802 (Barcelona) Dates: 10, 12, 17, 19. 24, 26 i 31 de març de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 2 1 h Durada: 20 hores Preu curs: 289,00 € Preu col·legiats (-15%): 245,65 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Director adjunt de la Divisió d'Innovació i Desenvolupament Corporatiu del CAATB. VIDEOC0NFERÈNCIA Granollers, Manresa, Terrassa i Vic

EMPRESARIALS

GESTIÓ FISCAL DEL DESPATX PROFESSIONAL Barcelona, 18, 20, 25 i 27 de febrer de 2003

L'objectiu d'aquest curs és dotar dels coneixements i criteris necessaris per triar la millor opció fiscal, en funció de la situació laboral i les millors opcions financeres, d'inversió i estalvi. Es resoldran els dubtes relacionats amb l'exercici de l'activitat professional de l'arquitecte tècnic, des d'un punt de vista pràctic, i es donarà la informació necessària per evitar problemes, optimitzar recursos i aconseguir estalvi.

FINANCES PER A NO FINANCERS Barcelona, 10, 12, 17, 19, 24, 26 i 3 1 de març de 2003

El curs té per objectiu que els assistents entenguin la informació comptable i dominin les tècniques d'anàlisi dels estats financers, sàpiguen interpretar un balanç, el compte de guanys i pèrdues, el tipus de finançament, i decidir i planificar inversions, entre d'altres. Aquest curs s'adreça als professionals que no tenen coneixements previs de tipus financer.

:ENA DESEMBRE 2002

M E D I

A M B I E N T

I APLICACIONS DE L'ENERGIA SOLAR TÈRMICA. CAS PRÀCTIC Terrassa, 1 1 í 13 de febrer de 2003

M12801 (Terrassa) Dates: 11 i 13 de febrer de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h Durada: 8 hores

L'objectiu del curs és donar als assistents una visió pràctica sobre les aplicacions de l'energia solar tèrmica i els principis bàsics per al seu aprofitament. Es treballarà sobre les configuracions bàsiques de circuits d'aplicacions tèrmiques, bateries de captadors, acumuladors i bescanviadors. Es realitzarà un cas pràctic de dimensionat d'instal·lacions tèrmiques. Aquest curs es complementarà amb visites a diferents instal·lacions solars en funcionament.

Visites: dissabte, 15 de febrer, de 10 a 14 h Preu curs: 141,40 € Preu col·legiats [-15%): 120,19 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic.

Cap del Senei de Rehabilitació i Medi Ambient del CAATB. VIDEOCONFERÈNCIA Granollers, Manresa, Barcelona i ric

I

C O N T R O L

Dates: 19, 24 i 26 de febrer de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Durada: 9 hores Preu curs: 135,00 € Preu collefiats (-15%): 114,75 € Responsable acadèmic: Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Gabinet Tècnic del CAATB. VIDEOCOtiFERÈNCIA Gmollm, Manresa, Terrassa I Vic

...».l

A

Dates: del 21 de febrer al 29 de març de 2003 Horari: divendres, de 16.30 a 21 h. i dissabtes, de 9 3 0 a 14 h Durada: 50 hores Preu curs: 540,00 € Preu col·legiats (-15%): 459,00 € Responsable acadèmic: Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic.

Cap dei Gabinet Tècnic del CAATB.

NORMATIVES

DE

N10603 (Barcelona) Dates: 12 i 17 de febrer de 2002 Horari: dimecres, de 16.30 a 21 h Durada: 8 hores Preu curs: 120,00 6 Preu col·legiats (-15%): 102,00 € Responsable acadèmic: Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic.

Cap del Gabinet Tècnic del CAATB. VIDEOCONFERÈNCIA Granollers, Manresa, Terrassa i Vic

INFORMÀTICA T30123 (Barcelona) Dates: del 27 de gener al 10 de febrer de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h

Dates: del 10 al 24 de març de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h

Preu curs: 276,00 € Preu col·legiats (-15%); 234,60 €

LA

Q U A L I T A T

En aquest curs, els professionals aprendran com ha de redactar el programa de control de qualitat i el registre de resultats exigits per la Generalitat, a través d'un exemple pràctic. Es posarà un èmfasi especial en el control de formigó d'acord amb la instrucció EHE. Es complementa el curs amb la formació pràctica del control de qualitat amb suport informàtic que s'imparteix en el curs Control Win. Control ie qualitat dels materials IQ10707 i Q10708).

LES

S10114 (Barcelona)

T30124 (Barcelona)

DE

CONTROL DE QUALITAT DELS MATERIALS. CAS PRÀCTIC Barcelona, 19, 24 i 26 de febrer de 2003

Q10219 (Barcelona)

MM

G E S T I Ó

O B R E S CURS BÀSIC DE COORDINADOR DE SEGURETAT 1 SALUT LABORAL EN LA CONSTRUCCIÓ Barcelona, del 2 1 de febrer al 29 de març de 2003 Aquest curs té com a objectius donar a conèixer el marc legal de la seguretat a les obres i com afecta els agents que hi intervenen, en especial el coordinador de seguretat. Es presentaran aspectes bàsics que ha de conèixer l'arquitecte tècnic per exercir aquesta funció: tasques, organització de la seguretat i solucions per als riscos a l'obra, el factor humà i la negociació, els estudis de seguretat, el pla i la seva implantació en l'obra, entre d'altres. El curs va adreçat als tècnics que, segons la LOE, poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en la fase de projecte i d'execució d'obres.

LA NBE - CPI/96 PER A TÈCNICS Barcelona, 12 i 17 de febrer de 2002 Aquest curs, a més d'una explicació general de la NBE, es centra en els aspectes que més preocupen als tècnics: el càlcul d'estabilitats al foc mitjançant els eurocodis, amb exemples concrets d'aplicació. També es donarà resposta a les consultes més freqüents que arriben al Gabinet Tècnic del Col·legi, tenint en compte els criteris aplicats pels bombers i es presentaran solucions alternatives a la CPI acceptades per l'Administració com a vàlides.

AL

SECTOR

PRESTO I: AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS I CERTIFICACIONS Barcelona, 12 i 17 de febrer de 2002 L'objectiu del curs és aprendre a utilitzar el programa Presto per a l'execució d'amidaments, pressupostos i certificacions en projectes de construcció. Els assistents també coneixeran altres aplicacions del programa, com són la planificació, comparació d'ofertes i control de despeses de l'obra, i com intercanviar informació i fitxers amb d'altres programes informàtics.

Quadern central SEGONA

CIÓ EXPOSICIONS 2003 L'ARQUITECTE DIBUIXA, del 30 de gener al 2 8 de febrer L'arquitecte dibuixa, és una exposició de d i -

cions urbanístiques i projectes, com dibuixos

buixos d'arquitectes com ara, Oriol Bohigas,

artístics generalment de marcat matís arqui-

Uuís Clotet, Jaume Freixas i oscar Tusquets,

tectònic, situant-se entre l'art i l'arquitectura.

entre d'altres, tots vinculats a Barcelona.

comissaria: Maria Lluísa Borràs

Aquests arquitectes presenten dibuixos a lla-

dates: del 3 0 de gener al 2 8 de febrer

pis i a ploma, aquarel·les, esbossos o ma-

Ihx: Sala d'exposicions de la planta baixa

quetes que oscil·len entre el projecte arqui-

horari: de 8 . 3 0 a 2 0 hores

tectònic i el dibuix creat en temps d'oci. En

informació

aquesta mostra es reuneixen, tant planifica-

Telèfon: 932 4 0 2 0 6 0 ' cultura@apabcn.es

SALA D'EXPOSICIONS 3 0 DE GENER - 2 8 DE FEBRER

6

L'arquitecte dibuixa, una exposició a càrrec

SIFFACUS. Exposició i conferències amb

de Maria Lluïsa Borràs.

motiu de la presentació del Catàleg de tes

DE NOVEMBRE -

28

DE NOVEMBRE

Obres d'Art instal·lades a la ciutat de Barce3 0 DE GENER - 2 8 DE FEBRER

lona, del recull de textos de les conferències

Arquitectura naval, olis i aquarel·les d'An-

que s'han organitzat durant les tres primeres

toni Verdú, a la primera planta.

edicions del SIFFACUS i de les activitats i propostes que es preveuen realitzar en el

6 DE MARÇ-4 D'ABRIL

marc del Fòrum Universal de les Cultures

Danger, col·lecció de cartells de prevenció

Barcelona 2 0 0 4 .

d'accidents laborals (1925-1937) de l'ANC. DATES A CONFIRMAR

2 3 D ' A B R I L - 2 1 MAIG

Domus, instal·lació d'una obra d'art a l'espai

Vitrall actual, una exposició el marc de

urbà, una proposta de Carlos Colomo.

l'Any del Disseny 2003 Barcelona, en

La instal·lació s'acompanya d'una exposició

col·laboració amb la Fundació Centre del

i d'un curs sobre les noves competències

Vidre de Barcelona.

tècniques que calen per instal·lar una obra d'art i de disseny a l'espai urbà.

JULIOL - SETEMBRE {DATES A CONFIRMAR)

ARQUITECTURA NAVAL del 30 de gener al 28 de febrer

Premis FAD 2 0 0 3 . També hi haurà un de-

DATES A CONFIRMAR

bat-revïsió dels Premis Fad 2 0 0 3 com a

Escultura urbana, de Ricard Vaccaro.

cloenda de l'exposició.

31ÓD'OSONÀ L'espai d'exposicions de la primera planta

LA BIENNAL DE VIC a la Delegació d'Osona

presenta, com a primera exposició de l'any, olis i aquarel·les d'Antoni Verdú Na-

La Biennal de Vic té com a objectiu la pro-

varro, sobre arquitectura naval.

moció de l'art i de la creativitat artística i, so-

cola d'Art de Vic.

dates: del 3 0 de gener al 2 8 de febrer

bretot, facilitar l'accés dels ciutadans a l'art

dates: fins al 2 6 de gener.

Col·legi d'Arquitectes, la Llotja del Blat i l'Es-

lloc: espai primera planta

contemporani. La Delegació d'Osona aco-

horari: de dimarts a diumenge, de 18 a 2 0 i

horari: de 8 . 3 0 a 19 hores

llirà, com cada any, una part de les obres se-

de dimarts a dissabte, d ' l i a 13 hores

informació

leccionades i guanyadores de la 3a Biennal

informació:

Telèfon: 932 4 0 2 0 6 0

de Vic. Els altres espais que acolliran les

delegació d'Osona • Telèfon: 938 85 26 11

cuttura@apabcn.es

obres seran: El Casino de Vic, la Sala H, el

caato5ona@apabcn.es

IVITATS DE FORA de adés

p o s t g r a u

i

t è c n i q u e s

ENERGIA PER AL DESENVOLUINSTAL·LACIONS OE COMUNICACIÓ EN L'EDIFICACIÓ La Fundació Politècnica de Catalunya organitza la 6a edició del curs Instal·lacions de Comunicació en l'edificació, en el qual s'introdueix en les telecomunicacions, xarxes, disseny de cablejat, i certificacions d'ICT, entre d'altres.

S'adreça a arquitectes tècnics, arquitectes, enginyers de telecomunicacions i industrials, i professionals d'empreses d'instal·lacions en edificació amb experiència.

Sessió informativa: 16 de gener a les 19 hores dates: del 5 de febrer al 16 de maig horari: dilluns, dimecres i divendres, de 19 a 22h. durada: I N hores més les jornades tècniques sobre instal·lacions. Cal confirmar assistència més informació: Fundació Politècnica de Catalunya Edifici Vèrtex Tetèfons:934 0 1 7 7 5 1 / 7 7 74 Fai 934 0 1 77 57 Plaça Eusebi Güell, 6 • 08034 Barcelona info.generaiefpc.upc.es • www.fpc.upc.es

PAMENT SOSTENIBLE Aquest màster es presenta amb l'objectiu d'introduir i desenvolupar els temes relacionats amb les polítiques d'estalvi i eficiència energètiques, ia promoció de les energètiques, la promoció de les energies renovables, !a descentralització en la producció energètica i la cooperació internacional.S'adreça a titulats de les diferents branques de l'enginyeria i de carreres cientificotècniques, tècnics í professionals de l'Administració, consultories, enginyeries i empreses. direcció: Marti Rosas i Ricard Horta, professors col·laboradors de la Càtedra UNESCO en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global a la UPC. titulació: diploma de programa de màster de la UPC durada: 480 hores dates: de març de 2003 a maig de 2004 horari: dilluns, dimarts, dimecres i dijous de 17.30 a 2 1 hores, divendres de 18 a 2 0 h Itoc: Fundació Politècnica de Catalunya, seu Terrassa

preu: 3.650 €

Convent dels Àngels

dates d'inscripció: del 8 de gener al 4 de març

PI. dels Àngels, 5

informació:

08001 Barcelona

Fundació Politècnica de Catalunya, seu Terrassa

Telèfon: 934 4 3 75 2 0 premsafadefadweb.com

Colom, 2, l a planta Terrassa Telèfon: 937 39 86 11 info-general&fpc. upc.es

III CONVENCIÓ DE L'ARQUITECTURA TÈCNICA CONTART'2003 PREMIS FAD D'ARQUITECTURA

I INTERIORISME 2 0 0 3 Es convoquen els Premis FAD'Arquitectura i Interiorisme, instituïts pel FAD des de l'any 1958, adreçats a aquelles obres acabades l'any 2002 en el territori peninsular i les illes.

El FAD atorgarà quatre premis en les categories d'arquitectura, interiorisme, espais exteriors í espais efímers. terminí de presentació: divendres 31 de gener a les 12 hores. inscripcions: de dilluns a divendres, de 10 a 14 hores.

Secretaria dels Premis FAD

Cada tres anys els arquitectes tècnics exposen i debaten aspectes relacionats amb l'activitat professional, emmarcats en procediments idonis, solucions tècniques, tecnologia, etc. dates: del 12 al 14 de novembre de 2003 lloc: Sevilla informació: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectes Técnicos de Sevilla Av. de la Borbolla, 4 1 41013 Sevilla Telèfons: 954 29 68 00 www.contart.org info@contait«g

GENER - FEBRER - MARÇ 2003

Per estar al dia en el procés constructiu CODI CURS

NOM

CURS

r REHABILITACIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS Qnspeccio tècnica dedifios

4 febrer - 11 març

dm

15

17 f e b r e r - 3 març

dl i de

10

4 - 1 8 març

dm i dj

20

248 00

210 80

; GESTIÓ DE PROJECTES IMMOBILIARIS GT 0902 G40111

; Contractació de serveis professionals.

Planificació, costos i càlcul d'honorans i" Ús del full de càlcul per a l'estudi de víabiltat i d'operacions immobiliàries

f GESTIÓ DELS SERVEIS PROFESSIONALS I I HABILITATS EMPRESARIALS C10703 C10802

[^Gestió fiscal del despatx professional f Finances per a no financers

I MEDI AMBIENT I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE M12801 [ Aplicacions de l'energia solar tèrmica. Cas pràctic Ml2602 f Eficiència energètica i energies renovables, Anlirarions en *'^'fi^gA... • . . _ . . . — _ _ _ - ^ ^ ^ ^ ^ ^ _

8 20

m

10-31 març 18-27 febrer

:

dl i de

sa 225 180 00

*

• E l 20 00 289 00

'S 9 102 00 245 65

3mm

10

11 i 13 febrer

dm i dj

141,40

120,19

20

11 - 27 març

dm i dj

260,00

221,00

20

5 març-2 abril

de

288,00

244,80

9 9

19-26 febrer 25 març-1 abril

dl i de dm i dj

135,00 135,00

114,75 114,75

salut laboral en la construcció

50

21 febrer-29 març

dv i dss

540.00

459,00

Guia pràctica del coordinador de seguretat en la fase d'execució d'obres. Cas pràctic

8

3 i 5 març

dl i de

114,00

96,90

dl i de

120,00

102,00

60,00

51,00

276,00 276,00 276,00 150,00 150,00 150,00 102,00 276,00 126,00 402,00 402,00 280,00 120,00 288,00 84,00 84,00 84,00 66,00

234,60 234,60 234,60 127,50 127,50 127,50 86,70 234,60 107,10 341,70 341,70 238,00 102,00 244,80 71,40 71,40 71,40 56,10

INTERIORISME II0402

La llum i el color a l'espai interior CONTROL TÈCNIC I GESTIÓ DE LA QUALITAT

Q10219

Control de qualitat dels materials. Cas pràctic

Q10708

Control W i n . Control de qualitat dels materials.

S10114

Curs bàsic de coordinador de seguretat i

SEGURETAT A LES OBRES

S12208

ACTIVITATS PERICIALS ï Certificats d'habitabilitat NORMATIVES DE LA CONSTRUCCIÓ N10603

NBE -CPI/96 per a tècnics

8

N10404

Aplicació de la nova normativa de telecomunicacions en els edificis

4

4 març

dm

20 20 20 12 12 12 8 20 5 34 34 24 10 20 8 8 8

27 gener-10 febrer 0-24 març 6 març - 9 abril 4 - 30 gener i - 20 febrer 17 febrer-5 març ' - 13 febrer - 22 març 0 març 4 gener-11 març febrer -1 març 3 març-8 abril -17 març 7 gener - 26 febrer 3-22 gener 8-27 febrer 3 - 22 gener 2 febrer

dl i de düdc düdc dm i dj dmidj dl i de dm idj dv i dss dj dmidj dv i dss dm idj dl i de dl i de dl i de dmidj dl i de de

2 i 17 febrer

INFORMÀTICA APLICADA AL SECTOR T30123

PRESTO I: Amidaments, pressupostos i certificacions

T30124

PRESTO I: Amidaments, pressupostos i certificacions

T30506

PRESTO II: Control de costos i planificació

T40134

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project

T40135

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project

T40136

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project

T31005

Imatges i fotografies en els documents tècnics

T21804

Retoc fotogràfic amb photoshop

T40309

Harma. Càlcul d'estructuï

T21021

Autocad 1 nivell 2D

T21022

Autocad I nivell 2D

T21109

Autocad II nivell 3D

T21706

Autocad per a no dibuixants

T40212

Dibac. Dibuix assistit per ordinador

T20226

Excel nivell I

T20227

Excel nivell I

T20111

Access

T20341

Internet bàsic

mm MÉS INFORMACIÓ f INSCRIPCIONS Servei d'Atenció dei CAATB. Bon Pastor, 5 (3a planta). 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 (Carme Elías) formacio@apabcn.es www.apabcn.es

*EISore

A

s no inclouen el 16% dWA

m

Intervenir en l'obra de Gaudí -?9·*l

t

L'organització al Col·legi d'unes jornades sobre Gaudí durant aquest any commemoratiu del 150 aniversari del naixement d'aquest arquitecte ha fet que finalment s'analitzi la seva obra des d'un punt de vista que aprofundeix en com s'ha construït tot el que el mestre ens ha deixat, quines tècniques s'han fet servir i quins problemes han tingut els arquitectes que durant els darrers 10 anys s'han ocupat de restaurar el llegat modernista, deixant al marge els aspectes més formals tractats ja en altres estudis. És una llàstima que l'assistència de públic a aquestes jornades hagi estat escassa, mentre que exposicions molt més anunciades í molt menys interessants aconsegueixin gran quantitat de públic.

EL

RE PORTATG E

b SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2002

Gaudí i la seva obra* Í^S uan Gaudí obtingué el títol

en què el càlcul d'estructures encara no té

quantitat de temps en la recerca de dades

\ \ J L d'arquitecte a l'Escola d'Arquitectura

un mètode i les tècniques i els materials evo-

històriques, arqueològiques i en l'aixeca-

de Barcelona (1888}, només feia disset

lucionen ràpidament. Les fàbriques de pedra

ment de plànols de l'estat actual amb des-

anys que aquesta s'havia inaugurat, això vol

i ceràmiques, les estructures metàl·liques i

cripció dels materials i dels colors. Aquests

dir que fins aleshores no hi havia arquitec-

els primers ciments pòrtland es van incorpo-

s'analitzen de forma acurada amb mètodes

tes, els edificis els feien els mestres d'obres

rant a la seva obra d'una manera una mica

avançats (radiografies, endoscòpies...). La

seguint una tradició heretada dels seus

improvisada. A mesura que la intuïció anun-

restauració s'aborda com una feina d'equip

avantpassats basada en els sistemes empí-

cia que les formes complicades no es poden

interdisciplinari, i es descobreixen canvis en

rics comprovats a base d'experimentació al

solucionar amb les tècniques clàssiques, els

l'estructura de l'edifici, entre el projecte i

llarg del temps. "Gaudi -ens explica el pro-

nous materials i sistemes s'incorporen a la

l'execució, molt importants.

fessor Juan José Lahuerta-, ja en la seva

seva obra, com passa en tots els moments de

etapa d'estudiant

esdevé un personatge

canvi, però amb la diferència que llavors no

atrevit, arriscat i provocador, comprovable

hi havia formes d'assaigs a priori. Gaudí es fa

amb els seus projectes d'escola i sobretot

els models estructurals amb cables i polí-

amb el de final de carrera on projecta un

gons funiculars, els fotografia i els construeix

paranimf que no té precedents, molt agosa-

del revés, J'aproximació és alta però no

rat en la seva composició simètrica."

matemàtica.\

Aquest atreviment personal sembla que és requerit pel moment srcíal de la Barcelo-

\

El Palau Güell (1886-1890)

El 1980, es neteja la façana, que és de pedra calcària del Garraf, amb aigua i sabó.

Cronologia de l'obra tractada El Palau Güell (188&-1890) La Sagrada Família (1889-1926) La Casa Botines (1892) El Parc Güell (1900-1914) Els pavellons del Parc Güell (1903-

1905) La casa Milà (1906-1912) La Colònia Güell (1914)

El 1982, es fa una restauració al terrat a la catalana, que ha estat la més intensa fins al moment. Aquesta coberta havia sofert

feines a diferents artistes: Joan Gardy Arti-

diverses manipulacions í superposicions no

gas, Joan Mora, Gustavo Carbó, Robert Lli-

tant sols dels materials sinó dels volums

mós, Joan Pere Viladecans, Domingo García

emergents. Gràcies a l'acurada anàlisi, es

Pozuelo, Pau Carbó i Antonio Gonzélez

poden descobrir els materials originals i es

Moreno Navarro. Els materials emprats són

na de l'Exposició Universal, de la generació

El 1885, Gaudí rep l'encàrrec de la

torna a fer el terrat, previ reforç de l'estruc-

la ceràmica, la porcellana i el vidre amb la

dels primers arquitectes formada per homes

família Güell, quan encara no havia acabat

tura, perquè pugui suportar la sobrecàrrega

tècnica de trencadís.

del món de la política, l'arqueologia i l'art,

els estudis d'arquitecte. Els Güell volen fer la

d'un edifici d'ús públic i es canvia la rajola

que prenen les seves referències del París

seva residència prop del que havia estat la

ceràmica per una de més resistent, de gres.

de Violet-le Duc, diferent al que s'havia

seva casa pairal, a la Rambla. El 1918, el

En la restauració de l'agulla central, el

Aquest edifici també canvia de mans i

estat fent fins aleshores; Gaudi quadra amb

palau Güeii passa a ser de la Diputació i

trencadís és fa de pedra sorrenca vitrificada

d'ús i, per tant, cal replantejar-se la valide-

aquest model. Encara avui sorprèn a tothom

durant molts anys ocupa l'edifici l'Institut

tal com es va deduir de l'anàlisi prèvia, i a

sa de les estructures preexistents. Els pri-

qui observa les formes en les seves obres,

del Teatre. Als anys 70, per culpa del mal ús

les vint xemeneies, s'hi fa una reposició de

mers diagnòstics recomanen l'enderroc total

els materials i les tècniques emprades, tèc-

i la degradació que presenta el Palau, la

les parts malmeses quan l'estat de conser-

per falta de compliment de les normatives

niques que molts cops transgredien els prin-

Diputació decideix fer-ne un canvi d'us i

cipis clàssics de la construcció.

destinar-lo a casa museu dels Güell i de l'o-

Antoni Gaudí construeix en un moment

bra de l'arquitecte Gaudí. S'inverteix gran

# # Jf I

Mill El Palau Güell a prop de la Rambla de Barcelona. A la dreta, detall.

La Casa de los Botines (1892)

vació del revestiment ho permet o un reves-

actuals. L'edífíci té una estructura de parets

timent total i nou en aquelles que inicial-

de càrrega i sostres amb bigues de fusta.

ment havien quedat nues. S'encarreguen les

Les parets interiors són de maó de 13 cm de

L'Informadu SEGONA QUINZENA DESEMBRE 1002

La Casa de los Botines, a Lleó, en una reconstrucció gruix i augmenten ai llarg de quatre plantes.

Fructuós Manà, assessor de construcció i

A més, no estan tancades formant una cai-

estructures en la restauració de la sala

xa, i això fa que l'estructura no quedi ben

hipòstila, aquell Gaudí provocador, innova-

travada (vegi's la planta de l'edifici). L'esvel-

dor í arriscat.

tesa dels murs i la manca de travat de les

En descobrir ei sostre de fa sala hipòs-

plantes, afegit al deteriorament d'algunes de

tila l'any 1 9 9 1 apareix un forjat de peces

les bigues de fusta, fan que l'estructura no

prefabricades: les cúpules ceràmiques de

entri en els marges determinats per la nor-

dos metres de diàmetre, que transmeten les

ma i els pronòstics siguin molt pessimistes

càrregues de la coberta a les quatre llindes

respecte de la seva conservació.

que es recolzen sobre els pilars de la planta

Gràcies a la intervenció del professor

inferior.

Josep Lluís Gonzalez, amb la seva opinió

Les cúpules eren fissurades en la zona

que precisament la conservació dels monu-

on la ceràmica havia de treballar a tracció,

ments passa per la preservació dels seus

les llindes de ceràmica armada amb fleixos

materials i recursos, s'aconsegueix un canvi

d'acer estaven esquerdades, i molts cops

rumb d'aquesta primera diagnosi i es propo-

parcialment trencades. Quan els arquitectes

sen solucions enginyoses que poc a poc

J.A. Martínez Lapena i E. Torres es fan

milloren l'estructura inicial. Augmentant la

càrrec de la restauració de la sala hipòstila,

secció de treball de les parets interiors i

aquesta estava tancada al públic per perill

fent-les col·laborar amb estructures difoses

de despreniment de peces del sostre.

(sistemes d'entramats metàl·lics amb apla-

Les peces prefabricades del banc esta-

çats de cartró guix o equivalent) s'aconse-

ven revestides amb trencadís, provinent de

gueix millorar-ne l'esveltesa i se substituei-

restes de les fàbriques ceràmiques, tècnica

xen també les bigues en mal estat per unes

que aleshores permetia dotar de protecció de

noves de fusta laminada. Malgrat tot, la

l'aigua a geometries corbes i que ja havia

fonamentació no es pot salvar i ha de ser

assajat al Palau Güell. Per a suportar el banc,

reforçada mitjançant micropilotatge.

que té el centre de gravetat fora del plom

Un greu error del projecte fa que el

dels pilars de la planta inferior, és necessària

canaló de recollida de les aigües de coberta

una estructura metàl·lica addicional projec-

passi per l'interior de l'última planta. La pro-

tada per Gaudí. Una estructura de perfils

posta dels arquitectes Fèlix Compadre I

IPN que surten en voladís i que es recolzen

Mariano Díez, respecta la posició d'aquesta

en un recrescut d'obra de fàbrica sobre els

canal, però deixa uns registres des de l'inte-

mateixos pilars perímetrals i s'ancoren a tes

rior per tal de poder-ne fer el manteniment

llindes

adient.

suport del banc estava protegida per un envà

immediates.

Aquesta

estructura

ondulat i inclinat que l'aïliava de les aigües

Parc Güell. Sala hipòstila i pavellons (1900-1914) "Amb gran enginy compositíu en el qual no importa la coherència, només els resul-

de la coberta i això va fer que l'estat de conservació no fos gaire preocupant Tot i això, s'hi va aplicar raigs de sorra de silici i es va protegir amb pintures especials.

tats, Gaudi tracta d'acostar-se a una estèti-

Els fleixos cargolats {de les bales de

ca universal demanant a les arts i oficis més

cotó dels Güell), apareixen a les llindes, a

del que poden donar de s i " . Així descriu

l'arquí trau i a gairebé tots aquells elements

Un dels pavellons d'entrada al Parc Güell en el m

virtual i estudi de deformacions.

I ; L'Informatiu SEGONA QUINZENA DESEMBRE 2002

Detall del banc ondulat del Parc Güell. A la dreta, operacions de rehabilitació de la Sala Hipòstila. A baix, façana de La Pedrera.

on sabia que la ceràmica no podria respondre

lla, es va decidir de substituir tota la cerà-

Dins de la cisterna sota el paviment de

als esforços de tracció, í malgrat que donen

mica blanca del banc per noves peces de

la sala hipòstila apareixien esquerdes impor-

mes apareixen quan es comprova que les pedres d'Avinyonet tenen una porositat del

problemes a llarg termini, no deixa de ser una

trencadís de gres, per raó que el nou mate-

tants en els murs perimetrals prop de l'es-

34% i que les humitats degudes a la neteja arriben a l'interior de l'edifici. A partir d'a-

rial resisteix molt millor els atacs ambientals

cala, que indiquen que les empentes horit-

Gaudi aplicada amb criteris encertats. La

(canvis de temperatures i aigua) i les agres-

zontals produïdes en la base de les colum-

quí, s'acorda utilitzar el sistema de raig de

inclinació de les columnes perimetrals és

sions del públic (que encara que sembli

nes inclinades no tenien el contrafort neces-

vidre micronitzat a baixa pressió i, evident-

confirmació de la saviesa constructiva de

necessària per contrarestar les empentes que

mentida es produeixen). Les llindes de cerà-

sari per a co n tra restar-1 es. A causa d'això, es

ment, en sec." Molts recordaran el que va

es produeixen en el perímetre dels grans edi-

mica armada van ser substituïdes per unes

va haver de consolidar i contrafortar mit-

aparèixer darrere la brutícia encastada en

ficis per culpa de l'acció de la temperatura.

de noves, emmotllades in situ, de morter

jançant injeccions de Jet Groutmg.

aquelles pedres tallades per Gaudí: en les

Això es va poder comprovar numèricament.

sense retracció d'alta resistència armat amb

Així, la resultant de combinar pesos í empen-

acer corrugat protegit amb epoxí. Les cúpu-

tes a la sala hipòstila, passa molt a prop de

les del forjat van ser encintrades en la seva

Gaudí ja compta en aquesta obra amb

l'eix d'aquestes columnes perimetrals.

part baixa amb el mateix tipus d'armadura.

la col·laboració del catedràtic de Resistèn-

Tota la pedra de façana és com una pell

Totes les operacions, tant de consolida-

En les columnes buides per permetre el pas

cia de Materials de l'Escola d'Arquitectura

de gruixos diferents penjada d'una estructura

ció com de restauració d'aquesta obra, van

de les aigües de coberta també es van subs-

de Barcelona, Jaume Bayó, i això fa que

respectar la imatge original i van tractar de

tituir els armats de fleíx d'acer per uns

totes les comprovacions estructurals que

(estructura feta pels Astillers Morell). La falta

millorar algunes de les solucions constructi-

armats de reforç fets amb barres corrugades

s'han fet recentment en la fase de restaura-

de protecció d'aquesta estructura i la poca

ves proposades per Gaudí mitjançant la

d'acer inoxidable. La coberta es va alleuge-

ció hagin donat resultats satisfactoris.

gruixària de la pedra en alguns punts, origina

incorporació de nous materials capaços de

rir i impermeabilitzar amb dues membranes

L'arquitecte Francisco Asarta ens expli-

una patologia d'esquerdes importants genera-

respondre a llarg termini les sol·licítacions

i diferents feltres i sota el paviment de sau-

ca els detalls més importants de la restaura-

litzada en tota la façana. Gaudí, en fer la

pròpies de la posició en el conjunt edificat.

ló s'hi va instal·lar una xarxa de drenatge de

ció. "La primera fase s'ocupa de la façana:

Pedrera, donava els últims retocs a la pedra

Conjuntament amb el ceramista Toni Cume-

gran qualitat.

primer de tot una bona neteja. Els proble-

reparacions de l'any 1972 es podien llegir

La casa Milà (1906-1912)

els sargits dels trencats de la façana fets amb un color de fil que no tocava.

metàl·lica de perfils de 28-30 cm de cantell

un cop col·locada i moltes vegades la voluntat de la forma manava sobre la qualitat del revestiment, és a dir, la talla deixava gairebé sense protecció l'estructura del darrere. A partir d'aquí, es comença una feina meticulosa que consisteix a substituir les pedres més deteriorades, en protegir tota la estructura metàl·lica amb epoxibrea, reomplir les zones menys danyades amb morters de dos components, i acabar de tallar la pedra in situ.

A mesura que l'edifici es va podent desocupar, ja que havia estat dividit horitzontalment durant molts anys i la Caixa de Catalunya l'ocupa per finalitats museistiques i socials, s'hi poden fer altres actuacions.

L'estructura de l'edifici és de planta lliure, jàsseres i pilars, no hi ha parets de càrrega. Els pilars són de tres tipus diferents: ceràmica, pedra i fosa, cadascun amb la seva secció precisa comprovada. Un altre cop aquí es pot veure el desig de Gaudí de treballar amb tots els materials que tenia a l'abast i com en aquest cas la col·laboració

Lïnformadu SEGONA QUINZENA DÉ!

aquesta estructura de fàbrica tan bella, feta

incorporació de nous materials substitutius

amb totxos massissos, mitjans i rajoles, i que

dels que presenten patologies importants,

en tot cas l'única actuació que requeria era

tractant de millorar les condicions de durabi-

la de reforçar-la incorporant-hí una barnilla

lítat de les peces que componen els edificis.

galvanitzada en el gruix de la fàbrica. Es va

L'aspecte final de l'obra no es modifica en

calcular numèricament aquesta arquivolta

cap cas, tot ai contrari, l'anàlisi és exhausti-

per a les sol-licitacions a què estava sotmesa

va per ta! de arribar a recompondre parts per-

i l'arc resultant diferia molt poc del que Gau-

dudes o enderrocades per

dí havia fet mitjançant el mètode de la inver-

d'altres èpoques.

modificacions

sió d'una cadena sotmesa únicament al seu

Les patologies de l'obra d'Antoni Gaudí

pes propi; per tant, se'n va respectar el traçat

tenen a veure quasi sempre amb l'atreviment

tot reforçant els punts traccionats.

de ía forma, amb la incorporació de nous materials i tècniques improvisades, amb la manca d'un sistema de càlcul estructural

Conclusions Hem vist que els edificis analitzats, al

metòdic (a excepció de la casa Milà) i petits

llarg del temps havien estat desvirtuats pel

errors en els seus càlculs empírics. Quan, per

fraccionament i abandonament. Aquests edi-

exemple en el Parc Güell, hi havia conscièn-

ficis sovint provenien del patrimoni familiar

cia del fet que les fàbriques ceràmiques tre-

de la burgesia de començament de segle i

ballaven a tracció, Gaudí hi incorporava uns

han anat passat a mans de les administra-

armats amb fleixos d'acer helicoïdals, sense

cions o de fundacions privades en un moment

saber que la manca de protecció i l'escassa

en què el modernisme català ha estat reco-

secció donaria a llarg termini problemes de

negut internacionalment i s'han rebut ajuts

corrosió i, per tant, esquerdes en les fàbri-

econòmics suficients per conservar aquest

ques. Problemes en les fonamentacions per-

llegat i poder transmetre'l a les generacions

què els terrenys (Botines i Sala Hipòstila} no

futures amb tota ía seva autenticitat.

podien suportar els esforços a què estaven

Els edificis restaurats normalment són destinats a espais museistics, per a ús públic.

Interior d'un dels pavellons d'entrada al Parc Güell un cop rehabilitat A baix, detall de La Pedrera, al Passeig de Gràcia de Barcelona

amb Bayó dóna uns resultats tant ajustats

redibuixar les 2 6 0 arquivoltes que suporten el

en el dimensionat d'aquestes peces. En la

pla de la coberta i en molts casos va ser

coberta, va haver-se que reforçar el sostre

necessària la seva reconstrucció, ja que

perquè admetés la sobrecàrrega del nou ús i

havien estat modificades per tal d'ampliar els

es va impermeabilitzar amb tres capes de

En tots els casos la manera d'abor-

requerits.

Evidentment que no hi ha avenç sense riscos, i que no tindríem Modernisme si no

dar la restauració sembla la correcta; respec-

hi hagués hagut aquest canvi d'actitud,

tuosa amb el llegat gaudinià, restauració

aquest fugir dels models clàssics, aquest

plantejada des de l'objecte i no des del sub-

risc per la incorporació de nous materials i

jecte, tractant de recuperar la imatge inicial

noves tècniques. El gran saber de l'arquitec-

mitjançant un treball multidisciplinari. El

te ha fet que, malgrat el pas d'un segle, els

primer pas ha estat el d'un bon aixecament

seus edificis es mantenen en bon estat

de plànols, ja que molts cops eren inexis-

(només ha calgut posar al dia un manteni-

tents o no coincidien amb la realitat execu-

ment inexistent fins ara} í s'ha pogut com-

tada, seguit d'una recerca de documentació

provar numèricament que els dimensionats

històrica i una anàlisi constructiva.

de les seves estructures s'ajustaven molt als

Les

col·laboracions amb historiadors, o especialistes en construcció i càlcul d'estructures, ceramistes i artesans han estat necessàries en tots els casos.

requeriments establerts en el projecte.

Malgrat tots aquests petits problemes, les seves estructures són arriscades, afinades i meravelloses. És cert que la mà d'obra amb

espais habitables fraccíonats. Moltes d'a-

Amb els projectes ja definits, es fa nete-

què comptava devia ser d'una qualitat excep-

pintura de clorocautxú acabat amb pols de

questes arquivoltes així com el nervi central

ja de tot allò que es superflu: cal desfer-se de

cional comparada amb la d'avui, i això fa pen-

silici en la darrera capa. Les xemeneies i

que les lligava totes presentaven fissures de

les intervencions poc afortunades dels anys

sar que la gran qualitat de la construcció ha

ventilacions es van restaurar amb trencadís

tracció.

6 0 - 7 0 , restauracions de caire superficial i

ajudat a preservar durant tants anys aquests magnífics exemples del Modernisme. Penso

de marbre de carrara, macael i pedra d'Ull-

La proposta consensuada per Robert

probablement amb dotacions econòmiques

decona. La recuperació de les golfes, ocupa-

que podrem comparar i criticar resultats

Brufau, l'arquitecte Francísco Asarta i la

insuficients, en definitiva, poc consensuades

des fins als 9 0 pels apartaments de l'arqui-

direcció representant de la propietat va esti-

i mal dirigides des de qui les promouen. En

només d'aquí a cent anys, quan els nostres

tecte Barba Corssini, van requerir l'esforç de

mar que el més apropiat era deixar a la vista

moltes de les intervencions s'accepta la

edificis tinguin l'edat dels de Gaudi. f®

9 Moreno a tècnica i arquitecte )tiu@apabcn.es

* El curs Intervenir en l'obra de Gaudí, organitzat per Servei Rehabilitació i Medi Ambient del Col·legi, es va celebrar del 14 al 16 de maig al CAATB. Hi van participar Juan José Lahuerta, Fructuós Manà, Carme Hosta, Anna Ribas, Jordi Faulí, Ramon Espel, antoni Gonzàlez, Josep Lluís Gonzèlez, Francisco Asarta, Robert Brufau i Joan Bassegoda.

ESPECIAL

(I)

pnforraatiu iLGONA QUINZENA DESEMBRE 2002

Construir amb fusta (I): la normativa [~K través del text següent tan

dos paràgrafs de la introducció de la norma

l ^ ^ s o l s es pretén repassar alguns punts

UNE-EN 338. Fusta estructural. Classes

rellevants relacionats amb la fusta en la

resistents:

construcció

i la construcció amb fusta

"La variabilitat dels tipus i qualitats de

durant els últims anys. En cap cas es vol fer

Ses fustes disponibles, la diversitat de les

un llistat exhaustiu d'allò que s'ha esdevin-

seves aplicacions i de les capacitats de pro-

gut. Farem una especial referència a l'Euro-

ducció de les indústries de cada regió, origi-

codi 5, la Llei d'ordenació de l'edificació

nen una multiplicitat

(LOE) i el Codi tècnic de l'edificació (CTE).

d'espècies i qualitats amb propietats mecà-

de combinacions

Els últims anys han aparegut diverses

niques diferents, fet que complica el càlcul

normes que afecten i afectaran profunda-

i les especificacions relatives a les estructu-

ment la construcció amb fusta. E! gener de

res de fusta."

1997, es va publicar al BOE J'Eurocodí 5.

"Un sistema de classes resistents agru-

Projecte d'estructures de fusta. El 6 de maig

pa les qualitats i les espècies que tinguin

de 2000, va entrar en vigor la Llei d'ordena-

nivells de resistència similars, fent-les així

ció de l'edificació i està a punt d'aprovar-se,

intercanviables, Això permet al projectista

si no hi ha cap imprevist, el Codi tècnic de

prescriure una classe resistent determinada

l'edificació.

i utilitzar per al càlcul els valors caracterfs:s de l'esmentada classe."

La publicació de l'Eurocodi va ser acollida, en general, amb una actitud positiva.

Els tècnics es van alegrar en pensar que

Dota d'una cobertura normativa actual un

; acabaven les èpoques de discussions ina-

sector que la necessitava, no només en allò

abables sobre la qualitat, la classe i la

referent als productes tradicionals de fusta,

'ssistència de les fustes que s'havien d'uti-

sinó també en relació als productes derivats

tzar, conceptes sobre els quals a les parts

o transformats de la fusta. A més, entra en

implicades els resultava complicat posar-se

el terreny del càlcul estructural i té en

d'acord. Per desgràcia, encara avui és molt

compte les classes resistents de les fustes

difícil trobar fusta classificada estructural al

massisses i laminades. D'aquesta manera,

nostre país. Sembla que en poc temps les

es permet treballar amb uns valors mecànics

coses canviaran; les exigències de les OCT

acceptats, que en teoria, el mercat pot sub-

aconseguiran allò que el sector de la cons-

ministrar. També és una bona eina per

trucció no ha aconseguit.

enfrontar-se als problemes del foc.

És de suposar que en primer lloc apa-

Respecte a la LOE, cal dir que l'esperà-

reixerà en el mercat fusta de països amb

vem i, en alguns aspectes, la seguim esperant. Va arribar la locomotora però encara no

experiència i tradició en la classificació: païEdifici de Fonntek en Vancouver (Canadà). A baix, biga parallamps (detall)

han passat tots els vagons. Queden per

sos nòrdics, França, Àustria, EUA, Canadà, i que posteriorment les empreses nacionals

resoldre problemes amb les OCT, les com-

ta tranquil·litat, ja que la seva columna ver-

panyies d'assegurances i la responsabilitat

tebral és l'Eurocodi 5.

per solucionar. Gairebé ha aconseguit para-

moment les espècies de fusta classificades al nostre país són poques, concretament

civil de les empreses promotores, entre d'altres. I no són els únics aspectes que resten

s'apuntaran a aquest procés inaturable. De

Fusta classificada i marcada.

Normativa de classificació

litzar la construcció d'habitatges de fusta a

Després de la publicació, entre els anys

causa de les reserves presentades per les

1995 i 1997, de les normes UNE 56544.

OCT pel que fa als càlculs de les estructu-

Classificació visual de la fusta serrada per a

cinc: pi roig, pi insigne, pínastre, pollancre i eucaliptus, però es podran usar les espècies classificades per altres països de la UE, amb la qual cosa el nombre s'ampliarà bastant.

Fusta estructural. Productes, fixacions i nous materials

res, la durabilitat de la fusta i el material en

ús estructural; UNE-EN 338. Fusta estruc-

general. Els canvis a l'article 19 quant a

tural. Classes resistents; UNE-EN 518. Fus-

l'autopromoció han representat una pilota

ta estructural. Classificació. Requisits de les

En el camp de la fusta estructural s'ob-

d'oxigen, temporal, per a aquest sector.

normes de classificació visual resistent, i

serva la consolidació de l'ús de la fusta lami-

El Codi tècnic de l'edificació {CTE) és

UNE-EN 519. Fusta estructural. Classifica-

nada, l'aparició de nous productes (alguns

un altre dels vagons que es van endarrerint i

ció. Requisits per a la fusta estructural clas-

no tan nous) com el Parallam (perfils d'a-

que uns temen que no acabi d'arribar i

sificada mecànicament i per a les màquines

altres ho desitgen. Es tracta d'un document

de classificació, s'obria la possibilitat que el

estructural i les biguetes de fusta (amb gran

molt extens, dens i en alguns apartats, d'in-

mercat es veiés ràpidament proveït de fusta

varietat de tipologies: amb ànima de Wafer-

terpretació i/o aplicació molt difícil. En el

classificada (i marcada) per a l'ús estructu-

board, metàl·lica, de fusta massissa, amb

camp de la fusta podem esperar-lo amb cer-

ral. Pel seu interès, reproduïm textualment

ales de fusta massissa, microlaminada,

glomerat de tires), la fusta microlaminada

ESPECIAL

CONSTRUCCIÓ

AMB

L'Informatiu SEGONA QUINZENA D

FUSTA

etc). En el camp de les unions hi ha una gran varietat de solucions, principalment en acer galvanitzat, que poden anar vistes o ocultes en encavaüades i estructures planes, així com una gamma de solucions d'unions i ancoratges per a estructures tridimensionals.

En aquest apartat podem destacar algunes obres dutes a terme que permeten intuir el potencial de la fusta en alguns tipus d'obres com són, entre d'altres, els poliesportius, les piscines cobertes, les passarel·les de vianants i els ponts.

Un exemple interessant per la seva espectacularitat

és el

Pavelló

Olímpic

Hamar (Noruega, 1992) amb forma de casc de vaixell víking invertit, amb una longitud total de 260 m i unes bigues laminades corbes transversals de fusta laminada de 96 m de llum, amb una altura màxima de 35 m.

Quant ais ponts i passarel·les, cal fer esment del pont de San Georgen {Àustria, 1993) o la passarel·la de vianants Traversiner Tobel (Suïssa, 1996). Són destacables, també, alguns dels edificis fets amb fusta per a les últimes exposicions universals.

Entre les construccions curioses es pot destacar la muntanya russa del parc temàtic de la Warner Bros a Madrid, recentment inau-

Pavelló Olímpic Hamar (Noruega, 1992) en forma de casc de vaixell vihing invertit

íf lbertrac,s.l. control de plagues

S^M

93 439 31 04- 93 430 43 01 C/ Breda, 9 - 08029 Barcelona www.ibertrac.com www.termitas.net

PLAGUES URBANES

ERMITS

JINZENA DESEMBRE 2002

CONSTRUCCIÓ

A M B FUSTA

E S P E C I A L

Pavelló Olímpic Hamar (Noruega, 1992) gurada i que és la més alta d'Europa de fes

formats de fa fusta que més han evolucionat

900 a 1.400 kg/m1), impregnats amb resina

traplacats de gran gruix, amb recobriment

fetes amb fusta. A Wàlludden, Suècia, el

són els taulers. Alguns fabricants han

i premsats. Destaquen per les seves presta-

antifliscant, amb ànima de material elastò-

1996 es van construir diversos blocs d'habi-

desenvolupat productes d'alt valor afegit,

cions mecàniques i la seva baixa absorció,

mer per absorbir vibracions, recoberts d'alu-

tatges ;es de ae fusta lusta de oe cinc plantes. pfames.

entre els ventall enire eis quals quais es pot poi trobar trooar un ampli ampn venian

s'usen s usen per a paviments, revestiments, pro-

mini, nobles, resines fenòlimini, poliester, poliester, fustes ïusies n

de taulers contraplacats: d'afta densitat (de

teccions antíbala, etc. També es troben con-

ques, estructurals, etc.

Un altre dels grups de productes trans-

ESPECIAL

CONSTRUCCIÓ

AMB

Ulnfòmiatiu SEGONA QUINZENA DES

FUSTA

resulta menys agressiu per a la fusta de l'edifici que els sistemes tradicionals.

Ecologia, medi ambient, certificació forestal (ecocertificació) i sostenibilitat En els últims anys assistim a una presa de posicions de la societat davant l'ús de la fusta en la construcció i en la indústria en general. La sensibilitat ecològica, la major preocupació pe! medi ambient i la implantació en la societat del concepte de sostenibilitat es fan notar de manera molt clara en la indústria de la fusta. La desforestació de les selves tropicals i la tala incontrolada de boscos en diverses zones del planeta van provocar una sèrie de reaccions que van cristal·litzar, en primer lloc, en el boicot al consum de les fustes tropicals per part d'organitzacions ecologistes d'àmbit internacional com WWF, Greenpeace i altres; d'altra banda, en les restriccions que van establir aiguns Pont de Sant Georgen (Àustria,

1993)

Tractaments i protecció En els últims anys ha augmentat signi-

estats al comerç d'aquestes fustes. Aquesta d'aquest matèria!. Es va prohibint l'ús dels productes més agressius amb el

medi

d'efectivitat de la protecció que provoca.

Pe! que fa als tractaments contra els els tèrmits,

situació afectava greument l'economia d'alguns països sense capacitat de reacció davant el problema.

ficativament ei nombre de plantes de tracta-

ambient. Es millora la fixació dels tracta-

atacs biòíics, concretament

ment de la fusta. Per tant, ja no hi ha excu-

ments en ía fusta per evitar l'efecte rentat,

sembla que s'aconsegueixen bons resultats

Per intentar trobar una solució, algunes

sa per no tractar en autoclau els productes

per la contaminació del terreny i la pèrdua

amb el sistema d'esquers. El tractament

organitzacions ecologistes van proposar cre-

TDM. S.A. es una firma de ebanistería y carpintería especializada en el desarrollo e Instalación (en cualquier lugar del mundo) de todo tipo de trabajos en los que la madera y sus derívados son sus elementos principales. Partiendo de un proyecto base, lo desarrollamos tecnicamente y creamos los pianos de fabrícacion.

Turn TRABAJOS Y DECORACIÓN EN MADERA Av. Barcelona, 270-272 • Pollgono Industrial El Pla Tel 93 680 30 20 • Fax 93 680 00 13 Tèlex 80293 TDMSA-E • e-mail: tdm@tdm.es 08750 Molins do Roí • Barcelona (Espafía) www.tdm.es

CONSTRUCCIÓ

^QUINZENA DESEMBRE 2002

A M B FUSTA

ESPECIAL

Passarel·la de vianants versíner Tobel (Suïssa, A baix, detall del pont Georgen (Àustria, 1993)

PREVENCIÓ I ELIMINACIÓ DE PATOGENS DE LA FUSTA TÉRMITS, CORCS, FONGS I D'ALTRES AGENTS

o O

CONTROL DE PLAGUES:

2 W

ar una etiqueta internacional per als pro-

UJ Q

fica més de 4 1 milions d'hectàrees en 7 paï-

sostenible, el

sos d'Europa.

FSC (Forest

Stewardship

Councilo Consell d'Administració Forestal) aparegut el

1993. Posteriorment es va

estendre als boscos no tropicals.

UJ

el món, mentre que el sistema PEFCC certi-

ductes de fusta tropical produïts de manera

Seria desitjable que s'establís un sistema únic o que les certificacions fossin fàcilment

que no perjudiquessin innecessàriament els

seva posició en el mercat, han desenvolupat

països més pobres. <$>

Standardisation

Organization o

Montón

Organització Internacional de Normalitza-

:te tècnic de Materials de Construcció l'Escola Universitària Politècnica Barcelona, de la Universitat de Catalunya (UPC)

ció) amb les normes de la sèrie 14000, iniciatives particulars d'alguns països com Canadà, Finlàndia, Indonèsia..., o mit-

fi w UJ Q

jançant la creació de sistemes de certifica-

ECOGESTIÓ AMBIENTAL I CONTROL DE PLAGUES, S.L Registre Oficial de la Generalitat Cat. B-004S-S-SA T e l 9 3 5 4 0 35 6 8 d Migjorn, 37 08329 TEIÀ e-mail ecogestio@hotmail.com

URGÈNCIES 24 HORES

TEL 607 738 001

o

sos i sectors industrials, per no perdre la

national

UJ Q

UJ (0

(intercanviables)

almenys que no resultessin contradictòries i

altres alternatives, a través de i'ISO {Inter-

55

o

comparables

A partir d'aquell moment, diversos paï-

ció forestal supranacionals com el PEFCC

En el número següent: La fusta en la

{Pan-European Forest Certification Councilo

construcció.

Sistema Paneuropeu de Certificació Fores-

per l'entrada en vigor de la Llei d'orde-

tal) de 1999.

nació de l'edificació i mesures d'actua-

La superfície certificada pel sistema

ció,

Problemàtica generada

per Miguel Esteban i Gonzalo

FSC supera els 25 milions d'hectàrees de

Medina, enginyers forestals del Depar-

selves i boscos, en més de 50 països de tot

tament Tècnic d'AITIM.

SUELOS DE AUTÈNTICA MADERA MACIZA

sensacion natural Las tarímas macizas Junckers son auténticas, e Inigualables. Las de madera de Haya, por ejemplo, estén secadas mediante prensado, lo cuallas hace més duras y resistentes. También fabricamos tarímas de Sylvaket IHaya oscura), Roble, Merbau y Tabla Ancha Itablas de 12» mm de ancho).

Los suelos de madera maciza Junckers, no crean alerglas, ni electricidad estètica y son suelos para toda la vida.

Se instalan acabados de fabrica, ya sean barnizados o al aceKe. No hay que Ujarlos, o barnizarlos, una vez instalados y su excelente barniz protegera la superfície de la madera durante muchos anos.

Però lo mejor. si qulere saber més sobre los suelos Junckers, es que nos llame al •0111* 807 [telefono de coste compartido).

JUNCKERS A NATURAL

FEELING

Junckers Ibérica, S A - Ctra. VHlaverde a Vallecas. Km 3,5 - C.T.M. Sector 8 - Nave 10 - 28053 Madrid Telf.: 91 507 57 1» - Fax: 91 507 56 53 - e-mail: junckersajet.es - Internet: www.juncte

Palacio de Congresos de Barceíc

Hagase la luz La creación empieza en blanco y adquiere la màxima dimensión cuando acata, también, en blanco. En

por su resistència, versatili

acabado impecable.

sin necesidad de revestimientos posteriores. Periecto para grandes obras o para dar pequenas pinceladas luminosas a sus proyectos. el hormigón blanco ocupa un lugar prelerente en la arquitectura actual.

Valenciana de Cementos pone a su disposición sus dos plantas dedicadas. en exclusiva, a la fabricación de hormigón blanco. en Sant Just (Barcelona) y en Paterna (Valencià) para que tenga la luz al alcance de su mano, su arquitectura de vanguardia se llene del alma mediterrànea y sus proyectos se conviertan en el blanco de todas las miradas.

Planta de Sant Jusl

Planta de Patei

vicaima

ESPECIAL

(II)

QUINZENA DESEMBRE 2002

Estructura metàl·lica Un exemple per parlar de les diferents maneres d'aconseguir l'estabilitat en una estructura metàl·lica A l'hora d'enfrontar-se al '*\dimensionament d'una estructura metàl·lica, és especialment interessant encarar la discussió tipològica des del principi. Tothom qui hagi dissenyat ni que sigui un parell de petites estructures formades per perfils d'acer, sabrà que no és gens fàcil decidir quin dels models possibles és el més convenient d'utilitzar per a cada cas concret. I és que les dimensions dels diferents elements que conformen l'estructura depenen, i molt, de la manera com s'ha decidit dotar-la de l'estabilitat global necessària davant de les accions horitzontals, A grans trets, podem distingir tres maneres de resoldre aquesta estabilitat, cadascuna de les quals té aferrissats defensors í també acarnissats enemics.

En primer lloc, trobem la disposició de

pòrtics de trava formats per triangulacions, que es caracteritza pel fet que permet articular les diferents barres en els nusos. És Ea mateixa família on trobaríem la disposició de nuclis rígids, que poden ser de formigó o d'acer. Entre els avantatges d'aquesta solució destaquen, al meu entendre, la facilitat constructiva de les trobades i el coneixement exacte del paper de cada element en l'estructura, ja que treballen de manera ísostàtica. En aquestes disposicions, la major part dels esforços produïts per les accions horitzontals es concentren en elements especialitzats (els pòrtics o nuclis, segons el cas), la qual cosa en la majoria d'ocasions pot ser adequada, però en d'altres es pot convertir més aviat en un inconvenient. Aquestes estructures, a més, solen aconseguir que els desplaçaments horitzon-

No necessita pre-marc de fusta

tals siguin molt petits, de manera que habitualment s'anomenen estructures intrasJackmals A la banda oposada, hi ha les estructures de pòrtics rígids, que necessiten que els nusos estiguin encastats. Tot i que aquesta solució també permet l'especialització d'alguns elements, obre la possibilitat de treballar d'una manera isòtropa a tot el conjunt.

Aquestes estructures son hiperestàtiques per definició, de manera que els diferents elements que formen un pòrtic s'influeixen entre ells. Per exemple, la fletxa d'una biga varia en funció del perfil dels pilars que la suporten. Per tant, no hi ha un únic dimensionament òptim, sinó que depèn dels paràmetres que es prioritzin en cada cas. Com a avantatges principals, destacaria que solen ser estructures amb menys acer i amb cantells més petits per a les bigues, i que permeten obtenir edificis sense cap obstacle. A més, l'hiperestatisme els confereix una reserva de seguretat, sobretot per la possibilitat de posar-se a treballar en regim plàstic i continuar dempeus. Aquestes estructures són més opaques, és a dir, per a cada combinació d'accions els esforços es distribueixen de manera més complexa, i s'ha de ser molt curós per estudiar tots els casos. Generalment, aquesta organització es classifica com a estructura traslacwnal, ja que els desplaçaments relatius no estan impedits de manera geomètrica i es limiten a través de la rigidesa dels nusos.

aquesta postura més realista és més difícil d'avaluar i, per ara, tot i que alguns sistemes de càlcul (com el matrícial) permeten determinar els esforços en estructures de nusos semiencastats, la normativa EA-95 estableix que si no es pot garantir que un nus tingui un encastament perfecte, s'ha de calcular com a articulat. La postura és conservadora, però està clar que si no es pot establir amb seguretat quin és aquest grau d'encastament, considerar-lo és una temeritat.

Per il·lustrar tant les dificultats per triar una de les tipologies com les diferències entre elles, he cregut interessant desenvolupar un exemple de dimensionament on apareixen els principals elements per encarar la discussió. No cal dir que cada cas és un món, i per a dimensions o condicionants diferents, les conclusions serien diverses i, fins i tot, seria convenient analitzar d'altres tipologies.

Comencem, doncs, amb l'exemple.

Es planteja la resolució de l'estructura d'una nau de sis pòrtics separats 6 m entre ells, amb una llum de 12 m entre els dos pilars HEB que els formen, que es cobreix amb una única biga de la sèrie IPE. Es considera que la coberta està formada per corretges i creus que garanteixen el seu comportament com a element rígid i, tot i que els pòrtics dels laterals de les naus també han de resoldre l'estabilitat en la seva direcció, en l'exemple es considera que aquest tema està resolt. Per tant, posarem l'atenció en el dimensionament dels 6 pòrLa tercera postura se situa en el camp tics transversals, davant d'una acció vertical de 200 kg/m' i una pressió dinàmica del intermedi entre les altres dues, i consisteix en la consideració de nusos semiencastats. vent de 50 kg/ml Limitarem la fletxa de la És un grup que encara s'està estudiant, però biga a 17250 (és a dir, 48 mm) i el desés evident que quan s'analitza un nus d'es- plaçament horitzontal del pòrtic a 10 mm. tructura metàl·lica, tan diffcil és creure's que No cal dir que les tensions dels elements està perfectament articulat com que gaudeix han d'estar per sota de les admissibles pel d'un encastament perfecte. Com en tot, material, que serà acer A-42b. Amb tots

</ Marcs metàl·lics fixes o extensibles / Tapes de registre RF 60 / Portes RF f Drenatge d'aigües pluvials

C. Arbres 1-3, 5° • 08912 BADALONA Tel.: 93 384 70 85 • Fax: 93 384 70 86 myte.sl@terra.es

Mr-" ' Tipwi

L'Informatiu SEGONA QUINZENA

totes les barres articulades

aquests condicionants, ens disposem a conE.

trastar 5 tipologies diferents:

Els dos pòrtics (tipus 5) de les testeres triangulades i els quatre centrals (tipus

A.

B.

C.

Sis pòrtics (tipus 1) rígids amb encasta-

6) articulats sense creus de trava (la

ments als suports

coberta transmet a les testeres els

Sis pòrtics (tipus 2) rígids articulats als

esforços produïts per les accions horit-

suports

zontals i coacciona el desplaçament)

Sis pòrtics (tipus 3) amb la biga articulada en pilars encastats a la base

D.

A continuació s'exposen els resultats

Sis pòrtics (tipus 4) triangulats amb

obtinguts del càlcul per a cada cas.

Tipus 3

Tipus 2 Tipus 4 i 5

BARANES D'ALUMINI Fa més de 30 anys que les baranes d'alumini HORIZAL es venen amb èxit a nombrosos països d'arreu del món; fins i tot les instal·lacions més antigues segueixen mantenint inalterables la seva qualitat.

Els sistemes HORIZAL permeten nombroses configuracions de balconades tant sobre forjat com sobre parets, amb geometries rectes o curvades, folrats amb panels de resina, xapa perforada, vidre laminat, o bé amb els clàssics barrots d'alumini.

Les baranes HORIZAL han estat sotmeses a proves de verificació i degudament certificades per instituts de control, incloent-hi les proves de càrrega pels formats folrats.

El muntatge ràpid en obres és una realitat fins i tot per a superfícies irregulars, gràcies a les toleràncies d'ajustament tant dels suports patentats amb reglatge tridimensional com de les brides de fixació del passamà.

ÜCOAISA conwrekJ dat duminio

Bernat Metge, 63 - 08205 Sabadell Telf. 93-7207900 - Fax 93-7119628 coalsa@coalsa.es - www.coalsa.es

QUINZENA DESEMBRE 2002

CONSTRUCCIÓ

Dimensionament PORS

LLINDA

Pòrtic 1

HEB 200

IPE 360

Pòrtic 2

HEB 280

1 PE 450

Pòrtic 3

HEB 220

IPE 450

Pòrtic 4

HEB 160

Pòrtic 5

HE8 200

Pòrtic 6

HEB 100

IPE 450

DIAGONALS

PES (KS/PÒRTICÏ

PES (KG TOTALS)

1300

Solució A

7800

—

1960

Solució B

11770

-

1645

Solució C

9880

IPE 450

UPN 100

1635

Solució D

9800

IPE 450

UPN 100 —

1820

Solució E

8440

1200

Esforços MOMENTS (M-KN)

Ml

AXIALS (KN)

M3

M2

M4

125.40

97.20

75.00

120.00

0.00

216.00

7.50'

0.00

Pòrtic 5

18.80*

Pòrtic 6

7.50*

Pòrtic 1

NI

M5

N2

N3

59.20

71.00

28.30

73.10

120.00

0.00

68.30

20.10

75.80

0.00

20.60

72.00

1.10

72.00

216.00

0.00

3.80»

72.00

6.00

3.80

0.00

216.00

0.00

9.40*

72.00

15.00

81.40

0.00

216.00

0.00

3.80*

72.00

6.0

3.80

27.40

84.00

Pòrtic 2

0.00

Pòrtic 3

24.40

Pòrtic 4

* Valor del moment a mitja altura del pilar Tensions i deplacaments BIGA

PORTE

PILAR

Despí, horítz. (mm)

Fletxa (mm)

Pòrtic 1

5.00

47.08

Teiisió (MPa) 208.1

Esveltesa 98.62

189.1

Pòrtic 2

9.04

20.98

Pòrtic 3

8.28

45.73

Pòrtic 4

0.65

45.73

Pòrtic 5

1.45

45.73

1.45 (fixat)

45,73.

141.1 178.9 123.5 98.6 163A,

161.4 114.9 95.1 55.5

Pòrtic 6

152.1 216.0 216.0 216.0 . _ _ „ _ , . . .216.fi

_

Tensió (MPa)

_— .

23&L. .„

En una lectura dimensional, els resultats indiquen que només el pòrtic totalment encastat aconsegueix que la biga es redueixi d'IPE-450 a IPE-360 i que la solució de col·locar sis pòrtics com aquest és la més lleugera. Pel que fa als desplaçaments horitzontals, no hi ha res com una bona triangulació, que aconsegueix desplaçaments com a mínim 3,5 cops més petits que la millor de les altres solucions. La variabilitat del perfil necessari en els pilars en funció de la solució tipològica ens dóna una idea del que acabaria passant si la llum fos menor: el perfil de la biga prendria menys importància en l'avaluació del pes i acabarien sent més lleugers aquells pòrtics on els pilars poguessin ser més petits, que són els que formen part d'estructures intraslacíonals (els resultats del pòrtic 6 ho refermen).

La meva opinió és que l'anàlisi que s'ha de fer d'aquests resultats ha de basar-se, principalment, en criteris constructius, especialment en l'execució dels nusos, la capacitat de l'estructura d'assumir desplaçaments més o menys grans, la possibilitat o no de situar pòrtics de trava o nuclis rígids en l'estructura i la tipologia dels fonaments. Anem a pams i analitzem com aquests factors influeixen en l'elecció de la tipologia.

En primer lloc, construir un nus rígid és molt més complicat que fer-ne un d'articulat. La seva responsabilitat és molt més gran, ja que si no s'executa bé, les deformacions poden multiplicar-se descontroEadament, i també les tensions. Un nus articulat és molt més senzill de construir i permet més fàcilment comprovar que està ben executat. Apareixen també aquí el temps d'execució i els processos constructius com a factors rellevants a l'hora d'avaluar quin és el

sistema òptim. Per exemple, la solució C podria ser adequada quan es poden executar els fonaments necessaris (ara en parlarem) i es vol recolzar la biga sobre el pilar sense haver posar cartel·les i enrigidors. No cal dir que considerar un nus com a encastat i no executar-lo com a tal és una temeritat amb resultats imprevisibles (i estic pensant en el pitjor). Per tant, si no es poden o no es volen executar nusos rígids amb la seva complexitat, no es poden aplicar

METÀL·LICA

E S P E C I A L

models d'estabilitat que els considerin. Dit d'una altra manera: sí no volem encastar els nusos, haurem de triangular (o col·locar elements rígids com nuclis o pantalles).

En segon lloc, cada estructura té uns requeriments diferents pel que fa als desplaçaments. Es pot comprovar fàcilment com el pòrtic 2 amb el dimensionament del pòrtic 1 té un desplaçament horitzontal de 21 mm que, sí fos admissible pels sistemes constructius utilitzats i l'ús de l'edificació, podria convertir aquesta solució en la més adient. En principi, els sistemes d'estabilització horitzontal acaben tenint poc a veure amb les fletxes dels elements horitzontals, però, com es fa evident en l'exemple, la reducció de la fletxa en els pòrtics encastats és molt interessant.

Com a tercer factor a tenir en compte, cal assenyalar que quan el programa de l'edifici no permet col·locar traves o nuclis per estabilitzar és imprescindible l'ús de tipologies de nusos rígids.

Per últim, cal ser molt conscient que no té res a veure arribar als fonaments amb un axial centrat (solucions B, D i E) que amb un d'excèntric (casos A i C). Vull destacar que hi ha casos en què l'excentricitat és determinant en el disseny del fonament. En l'exemple, els pilars del pòrtic tipus 1 transmeten al fonament un axial amb 85 cm d'excentricitat, i necessitarien una sabata centrada de 150 x 150 x 60 cm per transmetre al terreny 1 kg/cmJ, mentre que els dels pilars dels casos articulats en tenen prou amb 85 x 85 x 60 cm (3 cops menys volum de formigó). En la solució C de l'exemple, l'excentricitat és només de 34 cm, però varia la seva posició en funció de la direcció del vent, la qual cosa obligaria a fer un fonament que ho pogués assumir, generalment a força de volum de formigó que compensés el moment, ja que una trava de 12 m no és un element raonable. En resum, que els esforços que les diferents tipologies transmeten al terreny condicionen el tipus de fonament possible i invaliden, fins i tot, algunes solucions.

Arribats a aquest punt, quina solució és l'òptíma per al pòrtic de l'exemple? Segur que trobaríem partidaris per a totes i cadascuna de les solucions, en funció sobretot dels condicionants que acabin prenent més rellevància en cada cas concret. Si voleu saber la meva opinió, jo dormo més tranquil amb les solucions triangulades, però els avantatges dels encastaments són en moltes ocasions massa interessants per deixar-los de banda. I encara hi ha qui creu que les estructures són una ciència exacta! ®

Campanya i Casttlttort

SOLIDAS

ESBilBMMS

Tudela. Sistema ViUoar - 2 - Banco.

ANURI, es una empresa dedicada al diseno, desarrollo; fabricación y montaje de estructuras metàlicas, cierres, cubiertas, cerramientos y aislamientos térmicos. Su especialidad es la construcción completa de grandes edificios industriales, almacenes, pabellones polideportivos, grandes superfícies comerciales o salas de exposiciones.

VERSATILIDAD Adaptación a cualquier tipo de proyecto y diseno DISENOS PATENTADOS ViUoar -2- Banco, Portifort.

TECNOLOGÍA AVANZADA 25.000 m2 de instalaciones.

DELEGACIONES EN TODAS LAS PROVINCIAS. Carretera de San Sebas

ISO 9001

. 9 • 31195 ANEZCAR (Navarra) • Telefono: 948 30 21 12 • Fax: 948 30 21 35 Internet: www.anuri.es • E-mail: info@anuri.es

EMPRESES QUINZENA DESEMBRE 2002

Noves portes de jardí d'alumini horitzontal [ r * OALSA, distribuïdora exclu\\^ siva a Espanya d'Horizal, presenta al mercat una nova línia de portes de jardí d'alumini, que combina a la perfecció elegància, resistència i funcionalitat. Les portes de jardí Horizal estan fabricades amb perfil d'alumini i presenten els accessoris de foneria d'alumini o d'acer inoxidable, la qual cosa garanteix que la totalitat del producte sigui 100% inoxidable. A més, el gruix del perfil, de 2 mm, assegura la màxima resistència als cops. Pel que fa a la seva estètica, tant en sistema batent com corredis, es pot triar entre dissenys moderns de línies sòbries i formes més tradicionals. Les portes -calades, cegues o mixtes- es fabriquen

amb amples a mida de fins a dos metres d'alçada i es poden lacar en qualsevol color, inclosa la imitació de ferro i fusta. És important destacar que les portes Horizal poden motoritzar-se fàcilment i que, gràcies a un sistema de fixació patentat, permeten obertures especials per a entrades en pendent (fins a un 12% de desnivell). $ Més informació: COALSA Comercial del Aluminio, SA Bernat Metge, 63 08205 SABADELL

Technal presenta el nou model de finestra Unicity

Soft llança el seu progama informàtic Presto 8.5

í p 130 de maig passat, TechI L · i nal -ta nova marca que pertany a Hydro Building Systems- va presentar la seva última gran novetat, Unicity, el nou model de finestra urbana. Juli Capella, president del FAD, es va encarregar de la presentació de l'acte, en el qual també va participar l'arquitecte Eduard Permanyer, davant una nodrida presència d'arquitectes i professionals del sector. Àngel Ripoll, director de Màrqueting de l'empresa, va ser l'encarregat de presentar Unicity sota el lema "Menys és més", i és que la nova finestra té molt poca massa d'alumini vist des de l'exterior, només 55 mm, cosa que permet una major superfície de vidre i, per tant, s'aporta més llum i bellesa a la construcció. És una sèrie purament arquitectònica i s'utilitza molt per a la remodelació de centres històrics de ciutats grans. Amb una línia sòbria, té un petit motlle interior que aporta sensació d'esveltesa. Presenta, a més, unes elevades prestacions de confort: lluminositat, perfils amb ruptura de pont tèrmic que permeten combinar diferents colors interior-exterior, i atenuació acústica. No en debades va ser guardonada a França amb el Premi Decibel d'Or per la seva alta absorció acústica. <$

f ^ o f t , empresa espanyola \ ^ J especialitzada en el desenvolupament de programes d'amidaments, pressupostos, temps i control de costos per a la construcció, aposta decididament pel mercat català amb la presentació del programa Presto 8.5. Reiteradament sol·licitat pels usuaris de Catalunya, Presto 8.5 disposa del potent corrector ortogràfic WordCorrect per a català, sota la llicència de DGC, a més de guionets, preus en lletres i informes en aquest idioma. Suporta també el quadre de preus per a la construcció de l'Institut Tecnològic de la Construcció a Catalunya (ITeC) en el generador automàtic de pressupostos.

Aquesta nova versió incorpora el sistema d'estimació de costos del projecte per

Més informació: TECHNAL IBÉRICA, SA Zona Industrial Sector Autopista O Diesel, núm. 1 08150 Parets del Vallès Tel. 935 73 77 77

tipologia i superfície, i empra dos models de costos de referència: el de la col·lecció Costos + Dades d'Edificació, editat per Soft, que compta amb més de 300 projectes reals, i el de la CAM. Per a la presentació, Presto 8.5 incorpora la possibilitat d'associar atributs de format als textos del pressupost, com ara tipus i cossos de lletra, subratllats, negretes i sagnies, i s'oblida per sempre del textos plans que han caracteritzat fins ara aquests documents. ® Mes informació: SOFT • O Santtsima Trinidad, 32, 5è 28010 Madrid • Tel. 914 48 35 40 www.soft.es* soft@soft.es

Innovacion y Diseno en / ' !Si!!s

>

PROYECTOS Y CALCULOS, MEDIANTE PROGRAMAS DE DISENO EN 3 D . s SOLUCIONES PERSONALIZADAS EN ESTRUCTURAS METÀLICAS, CUBIERTAS Y FACHADAS. EJECUCIÓN DE OBRAS CON PARAMETROS CERRADOS DE CALIDAD Y SEGURIDAD.

)YECÏOÇ! v CALCULOS si. Ind. La Ferreria, Av. La Ferreria, 22 3110 MONTCADA I REIXAC (Barcelona) CONSTRUCCIONES METÀLICAS INDUSTRIALES Y CIVILES.S.A.

Tel.: 93 564 54 12 • Fax: 93 564 78 16 3AS Email: comicsa@comicsa.es • www.comicsa.es

A L U C O B O N D

El panel Composite de referència para fachadas ligeras de aluminio

P O L I G O N O I N D U S T R I A L EL PLA Riera de Can Pahissa, 24 A 08750 Molins de R e i , BARCELONA Tel. 93 680 27 25 Fax 93 680 07 43

POLÍGONO INDUSTRIAL "LAS NIEVES" Puerto de Navacerrada, 112-114 28935 Móstoles, MADRID Tel. 91 616 97 90 Fax 91 616 50 86

w w w . a i u s u i s s e . e s