JO L • L E G I D ' A P A R E L L A D O R S
I
[RCELONA
A R Q U I T E I
Prevenció! Exposició i cicle de debat sobre seguretat laboral I Col·legi acull fins al 4 d'abril
cos a què un treballador està exposat per una inco-
l'exposició Prevenció!, una àmplia mostra de
rrecta manipulació d'eines, màquines i productes
la col·lecció de cartells sobre prevenció d'accidents
tòxics. S'alliçona sobre com es poden tractar les
laborals de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), for-
ferides, com evitar postures inadequades i com
mada per 734 exemplars editats per països indus-
equipar-se per protegir-se. L'exposició
trialitzats d'arreu del món, aproximadament entre els
anirà acompanyada d'un cicle de debat sobre sinis-
Prevenció!
anys 1925 i 1937. L'exposició pretén mostrar com
tralitat laboral a partir de tres temes de gran
l'esforç per reduir els riscos en el treball ha estat
importància en el sector com són la immigració (13
una constant a partir del segle XIX, especialment en
de març), la subcontractació (20 de març} i la inno-
els països més desenvolupats. A través d'aquesta
vació empresarial (27 de març), presentats des del
col·lecció de cartells, d'un gran valor artístic i d'una
punt de vista de reconeguts experts en el món del
gran força comunicativa, s'ensenya la varietat de ris-
treball, la integració social i l'empresa. ©
Ciutat mediterrània, compacta i complexa
La construcció d'habitatges creix un 4 , 9 % I p i s resultats de la construcI ^ H ció de nous habitatges a les comarques de Barcelona durant l'any 2 0 0 2 han sofert un increment del 4 , 9 % respecte a l'exercici anterior, segons les xifres d'habitatges visats pel Col·legi. Geogràficament, les àrees que han motivat aquest notable creixement han estat fonamentalment les comarques del Barcelonès {+11,6%} i del Vallès Occidental (+15,9%). Cal una menció especial pel que fa a aquesta darrera comarca. Amb un total de 10.853 habitatges nous, el Vallès Occidental ha construït
Salvador Rueda presenta al Col·legi la seva visió d'una Barcelona sostenible.
més de la quarta part del conjunt d'habitatges de la província durant el 2 0 0 2 i tres de les seves poblacions {Terrassa, Sabadell i Sant Cugat del Vallès) estan entre les
L'entrevista 112 Ventura Valcarce i Cristina Carrasco, Premi Ciutat de Barcelona
Punts de vista El Born busca el seu destí Per Antoni capüia
cinc que més han edificat al llarg del període en tot el conjunt. En total, durant l'any passat es van construir 3 9 . 9 9 8 habitatges nous a les comarques de Barcelona. ©
Quadern Central: La Junta de Govem s'adhereix al manifest contra la guerra
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2003 Preu = 2 €
217
EL
TEMA
Una Barcelona realment sostenible Salvador Rueda presenta al Col·legi la seva visió d'una Barcelona sostenible fj
a transformació del Poble-
!L
nou de Barcelona, que modifica sobre-
tot els usos industrials i ferroviaris tradicionals i, en part, obsolets, acabarà de renovar el que faltava de canviar en la ciutat, que amb aquestes operacions
urbanístiques
queda pràcticament completa. L'ampliació del port i l'àrea del Fòrum 2 0 0 4 remataran els canvis del front litoral barceloní. Aquest creixement urbanístic reduït és bàsic en el futur posicionament de Barcelona, en què caldrà adreçar els esforços cap a una altra direcció, si no es vol perdre competitivitat. Cap a on? Salvador Rueda, director de l'Agència Local d'Ecologia Urbana de Barcelona i autor del llibre Barcelona, mediterrània,
compacta
i complexa.
visió de futur més sostenible,
ciutat Una
va apuntar
quina és aquesta direcció en la presentació d'aquest llibre, el passat 17 de febrer, al Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Rueda va atraure al Col·legi prou gent
Salvador Rueda, Imma Mayol i Xavier Bardají. A baix, Parc de Diagonal Mar (Barceiona)
com per omplir la sala d'actes. El va rebre el president del CAATB, Xavier Bardají, i el va
alhora que ha de fer possible reduir el con-
coneixement. Els altres dos eixos d'una Bar-
presentar Imma Mayol, que encapçala la
sum de recursos que necessiti per mantenir
celona sostenible, la compacitat i l'eficièn-
bre amb una vintena de col·laboradors- va
Comissió de Sostenibilitat de l'Ajuntament
la seva organització i augmentar encara més
cia, redueixen la pressió que la capital exer-
recordar que "els processos de la natura
la seva complexitat.
ceix sobre els seus sistemes de suport, per
acostumen a passar d'estadis simples a més
de Barcelona -que ha col·laborat en el llibre,
pitosa, però Rueda -que ha escrit el seu lli-
en el marc de l'Agenda 2 1 local- i va
El model està fonamentat en quatre
controlar el consum de materials, aigua,
recordar que el camí cap a una ciutat soste-
eixos vertebradors: la compacitat, la com-
energia i informació de Barcelona i la gestió
plexitat en la ciutat suposarà augmentar-ne el
nible requereix voluntat política. "Cal el
plexitat, l'eficiència i l'estabilitat. Dels qua-
dels seus residus.
caràcter mixt d'usos i funcions urbanes", la
convenciment que la ciutat ha de passar per
tre eixos, dos d'ells, la complexitat i l'esta-
la sostenibilitat i això significa contrariar
bilitat, incideixen en l'organització de la ciu-
interessos i modificar pautes culturals", va
tat i en una nova estratègia per competir
La proposta d'augmentar la complexitat
dir Mayol, per a qui, en el camí cap a la sos-
basada en l'augment de la informació i el
de Barcelona per millorar-la pot semblar sos-
tenibilitat també s'ha de comptar amb el compromís ciutadà i amb instruments de rigor tècnic, com el que es presentava aquell vespre, que era dens, "com tot el que fa Rueda". I això ho va dir amb complicitat. El model pel futur de Barcelona i la seva àrea metropolitana d'aquell vespre era
complexos". Així que "l'augment de la com-
qual cosa permetrà un accés a la ciutat sense
Organització de la ciutat
restriccions, i la millora dels intercanvis de tot tipus i de les probabilitats de contacte. De moment, aquest augment de la complexitat de la informació i el coneixement es potencia al Districte 2 2 ® del Poblenou, però és l'Eixample el districte amb major quantitat d'informació organitzada de Barcelona, i de tot Catalunya. En aquestes noves àrees de centralitat i en la resta, el que cal fer és cosir enmig d'un espai públic
el de la veritable sostenibilitat, que no té res
preponderant els edificis singulars preexis-
a veure amb com s'entén aquest terme
tents amb els nous, i que tots acceptin el
actualment en la majoria d'ocasions, quan
seu caràcter mixt d'usos i funcions. El carrer
es lliga amb el desenvolupament. "El desen-
ha de ser ocupat i, en conseqüència, con-
volupament va lligat al creixement econò-
trolat pels residents la major part del temps.
mic, que va lligat a l'augment de consum,
En definitiva, s'ha d'evitar el model anglo-
que no és sostenible", va precisar Rueda. És
saxó de potenciar els edificis d'una sola
un model que ha de permetre que Barcelo-
funció en àrees específiques. Només d'a-
na es pugui projectar al futur en competèn-
questa manera es pot donar resposta a l'en-
cia amb d'altres ciutats i regions urbanes,
trada d'immigrants, "que ja veurem com
L A
T R A N S F O R M A C I Ó
D E
L A
C I U T A T
( I )
E L
T E M A
La Sala d'actes del CAATB va acollir l'acte de presentació del llibre
Model d'ocupació territorial: més camp i més ciutat
urbanes actuals lligades a la mobilitat i a l'ús de l'espai públic. És el que s'intenta de fer en aquests moments en una zona de l'Eixample; Rueda es va mostrar a l'expectativa Reducció de la pressió Pel que fa al primer dels eixos per del resultat. Però hi creu, com hi creia el reduir ia pressió que Barcelona exerceix mateix Cerdà, que va proposar dividir l'espai sobre els seus sistemes de suport, la com- de l'Eíxample i va destinar un 33% a viari, pacitat, Rueda va indicar que l'estructuració un 33% a construccions i un 33% a zones de les xarxes de transport en superilles pot verdes. Per contra, la distribució actual té resoldre la major part de les disfuncions un 33% de viari, un 6 1 % d'espai construït i
Barcelona amb el transport públic, sobretot un 6% de verd, va recordar Rueda. La ciutat subterrània, amb aparcaments el metro i el ferrocarril. privats i públics, i carrils de càrrega i descàRespecte al segon eix per disminuir ia rrega connectats amb la superfície per mun- pressió de Barcelona sobre els seus recurtacàrregues i galeries de servei -Cerdà, de sos, l'eficiència, l'Ajuntament de la ciutat i nou- ha d'ajudar a la compacitat "d'una ciul'Entitat Metropolitana de Medi Ambient tat que ha de ser més ciutat, de la mateixa han iniciat un procés de gestió de residus manera que el camp ha de ser més camp". que és un dels més copiats per altres ciutats En aquest sentit, és bàsica la connexió dels de l'Estat espanyol, tant pel que fa al seu nuclis que formen l'àrea metropolitana de marc teòric com per les seves propostes con-
integrem", i evitar la creació de bosses de segregació social i l'envelliment de la ciutat.
ESTUDIS GEOTECNICS TREBALL DE CAMP
1
X Sondes geoléen
1? Penetració dinat •it Perforació amb
es pròpies. Maeiò lielie ell de Ions ;ncralitat de Cataluny
TREBALL DE LABORATORI
^Laboratori propici] mecànica de sòls. tf Acredilaciò per la Generalitat de Catalunya. tf-Més de 1000 informes l'any. $£ Sofwarc propi de gestió de laboratori.
TREBALL DE GABINET í f Equip experimentat de geòlegs i enginyers geòlegs. * Basc de dades de 15.000 estudis. ^Estudis geotécnies, geologies i hidrogcologics. í t Anàlisis d'estabilitat de talussos, control d'excavacions
GESOND SA. Central: C/ Benuguele, 94-96. 08035 BARCELONA
Tel. 93.274.94.55 Fax. 93.428.03.18
gesond@telefonica.net
geotecnico@gesond.coin
M O D E L ENERGÈTIC ACTUAL
M O D E L ENERGÈTIC
FUTUR
ff tÜATÉ posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar a tots els qui intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat i lliurar-la amb les màximes garanties és la millor inversió de futur.
cretes en els àmbits de gestió. "Estem vin-
porin tota la tecnologia, perquè aquí hi ha
culats als combustibles fòssils i s'imposa un
negoci", va apuntar. Aquesí va ser el toc de
canvi substancial en aquest metabolisme. Cal cercar energies renovables", va indicar
color en una xerrada que havia estat densa
ASSEGURANCES DE RESPONSABILITAT CIVIL
ASSEGURANCES D'EQUIPS I MAQUINARIA
ASSEGURANÇA TOT RISC CONSTRUCCIÓ
ASSEGURANCES D'ACCIDENTS DE CONVENI
ASSEGURANCES D'AFERMAMENT
ASSEGURANCES DE PROTECCIÓ JURÍDICA
Rueda, que va acabar la intervenció recordant que el seu llibre inclou un resum d'indicadors del model d'una ciutat "mediterrà-
. ASSEGURANÇA DE PRESTACIÓ DE SERVEIS
^AS^G^RAMÇA DECENNAL D
g A OBfilS FINALITZAOES
nia, compacta, complexa, eücient i estable", i un llistat d'instruments per portar endavant les seves propostes, si són acceptades. També va animar els arquitectes tècnics a COL-LEQl D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA SERVEI D'ASSEGURANCES DE LA CONSTRUCCIÓ
posar-se al dia en sostenibilitat. "Que incor-
Barcelona (Seu Central) Bon Pastor, 5 - 08021 Barcelona Tel. 932 40 23 72 Fax 932 40 23 59 Bages Berguedà Plana de l'Om, 6 - 08240 Manresa Tel. 938 72 97 99 Osona PI. Major, 6 - 08500 Vic Tel. 938 85 26 11
|e
CorrMtíla de Segtroi C. Lo 1r3a.Af«.«C 193Í
68 62 07
Valies Occidental Sant Francesc, 18 - 08221 Terrassa Tel-937 80 11 10 Valies Oriental Josep Piftol, 8 - 08400 Granollers Tel. 938 79 01 76
. 15 Ucí 9/1992 Oe 30 rfi
EL
TEMA
Barcelona es transforma per al futur e
arc el ona és una ciutat en plena transformació, amb grans rep-
tes urbanístics per als propers anys. Es tracta d'una transformació sorgida de la necessitat d'evolucionar cap a un urbanisme més
terciari, que substitueixi les velles fàbriques industrials per noves àrees d'activitat econòmica í residencial. Aquest reposicionament urbanístic, provocat pels canvis en els sistemes productius, genera al nord-est, fins al Besòs, un nou teixit d'escala metropolitana, que se suporta estructuralment i morfològicament en quatre noves zones de centraiitat: la Plaça de les Glòries i les àrees del Fòrum 2 0 0 4 , del 22@ i de Sant AndreuSagrera. Els nous projectes es van exposar el passat
febrer
ai Col·legi
d'Arquitectes
(COAC) amb una mostra titulada Barcelona, Canvi a Llevant.
Plaça de les Glòries Tot i que l'Ajuntament ha aplaçat, un cop més, la reforma de l'anella viària de les Glòries, aquesta zona està a punt de deixar de ser la frontera entre la ciutat í el suburbi per esdevenir un gran espai central de qualitat cultural i administrativa. Al voltant de les Glòries s'instal-laran diferents conjunts arquitectònics. Un d'aquests és la Cripta
Maqueta que mostra la transformació de la ciutat al voltant dels nous eixos de centraiitat
dels Museus, un projecte de l'equip MBM (Martorell, Bohigas i Mackay), que es con-
truirà l'edifici municipal d'oficines, de Fede-
visual en la ciutat. La torre es dividirà en dos
vertirà en la seu del futur Museu de les Arts
ríco Soriano. La zona està dominada urba-
trams: un fust de formigó, que acollirà les
l'Ajuntament per dissenyar el futur Parc
Decoratives. Un altre és la Plaça de les Arts,
nísticament per la Torre Agbar, un edifici
2 5 primeres plantes, tipus oficina, i una
Central de la Diagonal. El Parc ocuparà una
una espectacular estructura de l'arquitecta
ha guanyat un concurs d'idees convocat per
dissenyat per Jean Nouvel, un búnquer cilín-
cúpula de vidre, que comprendrà les sis
extensió de cinc hectàrees, compreses en el
Zaha Hadid, que començarà davant l'Audi-
dric de formigó, folrat d'alumini i cristall, de
darreres plantes de l'edifici, destinades a
triangle que dibuixen
tori i el Teatre Nacional i arribarà fins als
4 7 . 5 0 0 m\ 3 1 plantes i 142 metres d'alça-
l'alta direcció. L'obra de Nouvel a Barcelona
carrers Bac de Roda i Marroc, que serà tra-
carrers Bolívia i Tànger. També s'hi cons-
da, que està cridat a tenir un gran impacte
no s'acaba amb la Torre Agbar. L'arquitecte
vessada pels carrers Espronceda i Pere IV.
la Diagonal
i els
Nouvel ha concebut el parc com un homenatge a l'ombra; a l'interior hi predominaran els salzes i al perímetre exterior, grans mates de buguenvil·lea vermella. El parc inclourà una plaça dedicada a la sardana i salvarà de la demolició l'antiga fàbrica Oliva Artés, que es convertirà en un nou equipament per recordar la història industrial d'un Poblenou que va ser conegut al final del segle XIX com la Manchester catalana.
Àrea del Fòrum L'àrea del
Fòrum 2 0 0 4
inclou una
superfície global de 184 hectàrees, situades entre el Poblenou i el marge dret del riu
la zona de la plaça de les Glòries estarà dominada urbanísticament perfil de la Torre Agbar.
EL
TEMA
LA T R A N S F O R M A C I Ó
DE
LA
CIUTAT
(I)
L'Informatiu PRIMERA QUU^ENA M A R C Í
Besòs, i suposa !a integració de les grans infraestructures mediambientals en un nou front plenament urbà. L'epicentre de l'actuació se situa als voltants de la zona de Diagonal Mar. Allà es construirà, per exemple, el Parc Diagonal Mar, que ocuparà els terrenys de l'antiga fàbrica MACOSA. Va ser concebut pel malaguanyat arquitecte Enric Miralles com un espai de formes onejants on l'aigua juga un paper primordial, que recorda, vagament, el Parc Güell de Gaudí. Molt a prop es construeix l'edifici Diagonal 1 , dues torres de quasi 100 metres, unides per ponts de cristall i projectades per Óscar Tusquets, que acolliran un hotel de quatres estrelles de 3 6 6 habitacions. Les actuacions a la zona del Fòrum 2 0 0 4 també contemplen la construcció d'un nou port que inclourà el Parc d'Auditoris, projectat per Alejandro Zuera-Polo, i l'Illa del Fòrum, dissenyada per Beth Galí, que transformarà un parc del front litoral barceloní en un gran centre termal amb banys orientals i una zona de bany lliure. Tot i que no se circumscriuen a fa zona estricta del Fòrum 2 0 0 4 , també cal destacar dues intervencions urbanístiques més. D'una banda, el Parc Besos, una prolongació del parc fluvial
L'exposició del COAC ha mostrat els grans projectes arquitectònics en marxa a la ciutat. En la foto, maqueta del nou edifici de Gas Natural. En la imatge inferior, maqueta general.
d'oficines
de Santa Coloma fins al mar, que ja fa uns mesos que es construeix. Segons aquest projecte, les vores del riu, des del pont del Molinet fins a la desembocadura, deixaran de tenir l'aspecte d'abandonament que presenten ara mateix i es convertiran en una zona de passeig i oci. La iniciativa es desenvoluparà seguint un model semblant al del parc de Santa Coloma. D'altra banda, i més a prop del Port Vell, cal destacar la nova seu d'oficines de Gas Natural. L'espectacular edifici, de 2
22.000 m , 2 1 plantes i 8 6 metres d'alçada, està projectat per l'estudi del desaparegut Enric Miralles i la seva dona, Benedetta Tagliabue, i vol conjugar la verticalitat de la torre d'oficines i un espai públic singular.
lectrònica en un espai mixt, ecològicament
des en aquesta zona seran la Torre Llacuna,
diferent i d'alta qualitat urbana. En definitiva,
un edifici de 12 plantes projectat per Eduard
lies,
construir un espai en què es doní prioritat a
Garcés, i Nova Diagonal, una singular cons-
urbans i les línies 1,4, 5 i 9 de metro). Està
El projecte 2 2 ® no només pretén acabar
un nou sistema productiu en què predominin els centres de disseny i les indústries d'e-
interurbans,
autobusos
la sostenibílitat, incorporant aspectes com el
trucció de façana foradada per petites obertures circulars, 28.000 m\
27 plantes i
nova zona de centralitat urbana i en un
energètic. L'objectiu final del projecte és
112,8 metres d'alçada, que fia estat dissen-
equipament de primer ordre per a bona part
assegurar la modernitat i eficiència del Poble-
destinada a convertir-se en l'epicentre d'una
yada per Dominique Perrault i Virgínia Figue-
de l'àrea metropolitana. Un deís trets de ia
nou durant els propers 50 anys amb infraes-
ras. En aquest edifici hi haurà un hotel de
tructures competitives i integrades. La zona
cinc estrelles, un centre de conferències, un
nes i les vies en diferents nivells de profun-
2 2 ® inclou 117 illes de sol industrial del
gimnàs, restaurants, una piscina i, al terrat,
ditat, i la construcció de diferents edificis
Poblenou, que es requaüficaran com a resi-
un bar que tindrà forma de cub.
destinats a hotels, oficines, serveis i locals
dencials i industrials de nova generació i permetran la convivència d'activitats ben diverses. D'aquesta manera, a l'àrea 22@ hi coe-
molestes, contaminats o perilloses. Aquestes
amb la decrepitud d'un barri sinó consolidar
autobusos
control de la contaminació acústica i l'estalvi
xistiran oficines i indústries que no siguin
Àrea 22@
de llarg recorregut, trens regionals i de roda-
indústries donaran treball a unes 100.000 persones i permetran l'edificació de 4.000 habitatges, comerços i hotels amb més de 200.000 metres quadrats per a equipaments i zones verdes. Les actuacions més destaca
futura estació és la distribució de les anda-
comercials. La construcció de l'estació í els
Àrea de Sant Andreu-Sagrera L'àrea de la Sagrera, que connectarà ferroviàriament la ciutat amb els corredors de desenvolupament espanyols i europeus, generarà al seu voltant una transformació urbana important, que originarà noves activitats econòmiques i residencials. La nova Estació de la Sagrera tindrà caràcter inter modal (hi confluiran trens d'alta velocitat i
seus annexos donarà continuïtat urbana als barris de la Sagrera i Sant Andreu, separats durant més d'un segle per les vies del tren. La construcció del nou complex ferroviari també permetrà la posada en marxa, prop de l'avinguda Onze de Setembre, de diferents equipaments culturals relacionats amb el ferrocarril i la seva història. La reordenació d'aquesta zona comportarà la construcció del Parc de la Sagrera, un parc lineal de grans dimensions que permetrà la connexió entre la Sagrera i diferents zones de Barcelona situades entre el nus de la Trinitat i la plaça de les Glòries. A més de la construcció de l'estació i del parc, la renovació de la zona contempla el projecte Torres Sagrera, que preveu l'edificació de sis torres d'oficines de 25 plantes, una de les quals dissenyarà Frank Gehry, autor del Museu Guggenhein de Bilbao. '*•
EL
N OT I C I A R I ECONOMIA
QUINZENA MARÇ 2003
EL
NOTICIARI
La construcció d'habitatges creix un 4,9% El Vallès Occidental lidera l'activitat constructiva amb 10.853 habitatges nous
E
ls r e s u l t a t s d e la c o n s t r u c -
i els evidents símptomes de desacceleració
ció de nous habitatges a les comar-
del conjunt de l'economia espanyola i cata-
ques de Barcelona durant l'any 2002 han
lana, la construcció s'ha comportat com un
sofert un increment del 4,9% respecte a l'e-
sector completament aliè a aquest procés,
xercici anterior, segons les xifres d'habitat-
tant des del punt de vista de l'oferta com del
ges visats pel Col·legi. D'aquesta manera,
de la demanda. Per explicar-ho trobem dos
continua el ritme elevat d'edificació iniciat a
factors: l'existència d'una demanda primària,
finals de l'any 2001 a les comarques barce-
de necessitat, que encara intenta entrar al
lonines i es consolida.
mercat tot i els elevats preus dels immobles
Geogràficament,
(també esperant beneficíar-se dels incre-
les àrees que han
ments a curt termini), i la més recent presèn-
motivat aquest notable creixement han estat
cia d'una demanda secundària, que es mou
fonamentalment les comarques del Barcelonès (+11,6%)
per criteris inversors tot fugint de la inestabi-
i del Vallès Occidental
litat borsària d'on procedeix.
(+15,9%). Cal una menció especial pel que fa a aquesta darrera comarca. Amb un total
Aquesta forta expansió de preus dóna
de 10.853 habitatges nous, el Vallès Occi-
peu a una certa incertesa davant la possibili-
dental ha construït més de la quarta part del
tat que en un període més o menys curt ens
conjunt d'habitatges de la província durant
trobem amb una bombolla immobiliària. Cer-
el 2002
i tres de les seves poblacions
tament, els preus han crescut molt per sobre
(Terrassa, Sabadell i Sant Cugat del Vallès)
del nivell de producció i això és un fet preo-
estan entre les cinc que més han edificat al
cupant si es manté de forma sostinguda,
llarg del període en tot el conjunt. Quant al Barcelonès, els districtes de Sant Martí,
Es pot distingir entre dos tipus de bombolles. Una, de caràcter més benigne, vindria
Noves promocions d'habitatges a la comarca d'Osona
Sant Andreu i Nou Barris han suposat el motor de la Ciutat Comtal, i per tant, de la comarca, tot i que també han contribuït als bons resultats la resta de municipis, especialment Badalona. En menor mesura, els resultats del
donada per fets conjunturals, com per exemindicis de fre al creixement dels mesos
ble que durant l'any 2003 reverteixi aquest
immediatament anteriors, i per això, la xifra
recent procés expansiu.
ple, l'existència de l'efecte euro, marcadament inflacionari, o de la transmissió de
anual, tot i ser positiva, ho és en uns nivells
capitals de la borsa cap a la construcció com
inferiors als dels resultats ínteranuals dels
a mer valor refugi. Si aquest és el cas, la
Les causes
trimestres anteriors.
Durant l'any 2 0 0 2 , aquesta expansió
2002 també els han donat altres comarques.
Aquest fet comporta que des del punt
constructiva ha arribat de la mà d'una enca-
Percentualment, la que més ha crescut {de
de vista de la producció, sigui força proba-
ra major expansió de preus. És a dir, que tot
desaparició d'aquestes circumstàncies posaria fre al ritme actual del procés expansiu de preus, sense que això impliqués la seva cai-
fet, també en el conjunt provincial) ha estat
guda i, per tant, conseqüències greus per al
Osona (+33,6%), tot i que l'increment del
sector. El problema vindria si es donés l'altre
Producció d'habitatges nous a Barcelona
tipus de bombolla, de caire especulatiu.
Garraf (10,4%) també ha de tenir-se molt en compte pel seu volum de producció. Tanquen aquest grup amb resultats positius (ordenats per volum de construcció) ei Vallès
VAR. INTERANUAL %
Alt Penedís
ANY 2 0 0 2
-24,7
1.174
-7,8
1.150
Aquest segon tipus faria que cresquessín els preus només perquè hi ha l'expectativa que continuaran creixent. En aquest cas sí que hi
Anoia
Oriental (+3,7%), el Bages (+3,1%) i el Ber-
ha un risc alt d'enfrontar-nos, tard o d'hora,
3,1
1.789
a un crac immobiliari semblant al que en el
bem les comarques del Baix Llobregat (-
Baix Llobregat
•5,1
5.417
seu dia hi va haver a Estats Units o Japó,
5,1%), el Maresme (-12,3%), l'Alt Penedès
Barcelonès
11,6
7.613
Berguedà
13,1
346
Garraf
10,4
2.125
-12,3
3.807
guedà (+13,1%). Per la banda negativa, tro-
(-24,7%) i l'Anoia (-7,8%).
Lenta desacceleració
Bages
Maresme
amb totes les conseqüències negatives que comportaria. Haurem d'esperar
hipòtesis és la correcta.
t$
Els resultats anuals són la suma dels triOsona
33,6
1.896
sèrie de trimestres excepcionals iniciats a
Vallès Occidental
15,9
10.853
partir de finals del 2 0 0 1 , el total sigui posi-
Vallès Oriental
3,7
3.828
TOTAL
4,9
39.998
mestrals. Així, és lògic que després d'una
tiu. No obstant això, cal matisar que en la segona meitat del 2002 s'han vist alguns
a acabar
aquest 2003 per veure quina de les dues
ifrancesc Xavier Alberca
EL
NOTICIARI
SECTOR
I
L'Informatiu PRIMERA Ç
DIVERSOS
Bones perspectives per a la construcció catalana El consum del ciment bat rècords en el 2002 El sector de la construcció
actual d'expansió del sector va començar
a Catalunya i en el conjunt de l'Estat
abans a Catalunya.
espanyol presenta unes expectatives clara-
Les comarques de Tarragona van ser
ment d'expansió per als 2-4 anys pròxims.
les que van experimentar un increment
Si l'indicador d'activitat per excel·lència
més gran el 2 0 0 2 a causa, probablement,
del sector de la construcció és e! consum
de la confluència de la demanda d'edifi-
de ciment, s'hauria de concloure que la
cació residencial, turística, industrial i les
construcció ha assolit uns nivefls mai no
obres d'infraestructura (en especial del
igualats, molt per sobre dels motivats pels
TGV). La segueixen les de Lleida on, a una
esdeveniments del 1 9 9 2 . Si s'acumula el
situació semblant a l'anterior, se li suma
consum de ciment dels quatre trimestres
la demanda d'usos agrícoles. Barcelona
que finalitzen en el segon del 2 0 0 2 , la
manté el creixement gràcies, bàsicament,
xifra d'Espanya va ser de 4 3 . 2 1 0 , 6 milers
a l'edificació residencial. A Girona, en
de Tm, mentre que a Catalunya va ser
canvi, es detecten símptomes d'esgota-
5.605,9 milers de Tm, un 1 3 % del total
ment de la demanda turística i residencial
espanyol.
al
que pot veure's compensada, a curt termi-
mateix període del 2 0 0 1 eren d'un 7,3%
ni, quan s'iniciïn les obres del TGV fins a
Les variacions
respecte
més a l'Estat espanyol i d'un 5 , 3 % mes a Catalunya, situació lògica, ja que la fase
la frontera. © Construcció de naus habitatges a Barcelona
Un promotor al capdavant del Barca
"En Henry Ford va posar la tecnologia a i' abast de tothom"
La falta de títols en els darrers dos anys i l'actua! posició a la Lliga del primer equip de! FC Barcelona, I
ha portat al president de l'Associació de
i
Promotors Constructors d'Edificis de Bar-
|
celona i Província (APCE), Enric Reyna, a
F substituir Joan Gaspar en la presidència de l'entitat esportiva - i a Radomir Antic a substituir Van Gaal a la banqueta. Afeccionat també a l'automobilisme i la nàutica, Reyna (Barcelona, 1940) és president d'AMREY, Promocions ImmobíÜà-
Enric Reyna
;_ ries, i entre 1 9 7 9 i 1987 va ser el funí - dador i el primer president del Saló inter-
club, i des del 2 0 0 2 , arran de la renúncia
ï
nacional de la Construcció (Construmat).
de Gabriel Masfurroll, vicepresident ter-
I
El 1 9 9 7 , la Facultat de Ciències Econò-
cer. Es preveu que convoqui eleccions al
I
miques i Empresarials de la Universitat
final de la temporada, tot i que també
de Barcelona li va concedir el títol de
podria esgotar l'actual legislatura, que
Professor Honorari.
acabaria el juliol de 2 0 0 5 , si els resultats del Barca són positius. De moment, en el
Resultats positius
seu debut com a president a la llotja del
Reyna ha arribat a la presidència del
Camp Nou, el primer equip del club blau-
Barca de manera interina i sense ser rati-
grana va oferir el partit més complet de la
ficat per l'Assemblea de compromissaris,
temporada i va golejar a un dels grans
després dels pactes que Gaspar va esta-
d'Europa, l'Inter de Milà, en una nit que
blir amb els membres de l'entorn de l'en-
encarrilava gairebé de forma definitiva el
titat aquest inici d'any. Però des del 2000
seu passi a quarts de final de la Lliga de
ja era membre de la Junta Directiva de!
Campions. ®
AUTOMOCIO 2OOO posa al teu abast les millors condicions. Carrer D, 38-40 (Zona Franca) Barcelona T e l . 9 3 3 3 6 3 5 7 9 www.autom9cio2000.com
: J
- JMERA OyiNZENA MARÇ 2003
Seguretat en la construcció Primera edició dels premis que organitza la Cambra de Contractistes P " I passat novembre, la Cam-
LA
I L·m bra de Contractistes d'Obres de Cata-
de l'estudi i els trets característics de l'obra que analitza. El jurat va concedir el Premi a
lunya (CCOC) va lliurar els Premis de Segu-
la Tasca d'Integració de Sistemes Preventius,
retat en la Construcció 2 0 0 1 . El lliurament
a l'empresa Construccions Miquel Costa, com
es va fer en el marc de la I Jornada sobre
a reconeixement de la feina metòdica i deta-
Seguretat en la Construcció, que va comptar
llada que ha desenvolupat. L'empresa ha
amb una nodrida assistència i va posar de
creat una estructura ben completa per aten-
manifest l'interès i la preocupació del sector
dre totes les qüestions vinculades a la pre-
per aquesta matèria.
venció de riscos en la construcció. Finalment, es va fer una menció especial
El projecte Dispositiu de seguretat per a treballs sobre superfícies
horitzontals
a la tasca duta a terme per les empreses
en
obres de construcció, presentat per l'empresa
Gecoínsa i Contratas y Obras, SA en la inte-
Encofrados J. Alsina, SA, va rebre una men-
gració dels sistemes preventius a (es seves respectives empreses. Van lliurar els premis
ció d'honor. Es va considerar l'esforç innovador d'aquesta empresa, que ha aportat una
Lliurament
dels I Premis de Seguretat en la Construcció
Contractistes
organitzats per la Cambra de
d'Obres de Catalunya (CCOC)
sa pública G1SA; Jaume Abat i Dinares, direc-
solució, encara poc perfeccionada, a un risc que actualment no té cap sistema alternatiu.
Joan Ignasi Puigdollers, president de l'empre-
associades "Edifici Fòrum 2004".
El jurat va
SGS Tecnos va guanyar un accèssit amb
tor general de Relacions Laborals del Depar-
El Premi al Millor Estudi de Seguretat el
valorar que el treball desenvolupa amb clare-
l'estudi Manteniment d'edificis, vies i espais
tament de Treball, Indústria, Comerç i Turis-
va rebre Consultors Prevencionístes Agrupats
dat i precisió tots els processos constructius,
públics: competència dels districtes de Bar-
me, i Rafael Romero, president de la Cambra
(CPA), per l'estudi titulat Demolició, movi-
integrant els aspectes de seguretat, ergono-
celona (2002-2003), que destaca pel tracta-
de Contractistes.
ment de terres, fonaments i instal·lacions
mia, higiene industrial i medíambiental.
ment acurat de tots els aspectes essencials
Assemblea General Ordinària de Col·legiats La Junta de Govern de! Col·legi va prendre l'acord de convocar Assemblea general ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'Assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dimecres 9 d'abril a les 18.30 hores, en primera convocatòria, i en
íí
Xavier Costa és el nou director d'Elisava L'arquitecte Xavier Costa
internacional i, paralel·lament, ha dut a
és el nou director de l'Escola Elisava.
terme una important activitat en l'àmbit
Costa és doctor arquitecte i Master of
cultural. Destacat conferenciant en nom-
segona convocatòria, el mateix dia a les 19 hores. Ha estat aprovat per la Junta de Govern,
Science in Architecture per la University
brosos centres i escoles d'arquitectura, és
amb caràcter provisional, el següent:
of Pennsylvania. Arquitecte per la Univer-
també autor i editor de nombroses publi-
sitat Politècnica de Catalunya (ETSAB),
cacions com ara Metròpolis
Ordre del dia:
és també llicenciat en Geografia i Història
works, Landscapes; Habitats,
1.
Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea general anterior.
per la Universitat de Barcelona, en l'espe-
Landscapes:
2.
Informe del president.
cialitat d'Història de l'Art. La seva forma-
in Spain; John Ruskin, Las Piedras de
3.
Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi
ció ha estat continuada per una intensa
Venècia; Josep Lluís Sert, arquitecte
corresponent a l'exercici 2 0 0 2 , balanç de situació comptable tancat a 3 1 de desembre
activitat
Nova York, entre d'altres.
de 2002 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica, designada per l'Assemblea general. 4.
Proposta d'aprovació de l'informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici 2 0 0 2 .
5.
Elecció d'entre els assistents de l'Assemblea general, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 2003.
6.
Elecció d'entre els assistents a l'Assemblea general, dels col·legiats que constituiran la
7.
Torn obert de paraules.
Junta Electoral, d'acord amb el que disposa l'article 59 dels Estatuts Col·legials.
Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea general, fins al 2 8 de març. Aquestes propostes s'hauran de comunicar per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim.
La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l'ordre del dia definitiu de IV
El president
docent
en l'àmbit
acadèmic
Contemporary
Cities,
Net-
Tectonics, Architecture
a
L'Informatiu PRIMERA G
A mig camí entre l'art i l'arquitectura Exposició d'homenatge a Josep Lluís Sert ITT raçar la fina línia que sepa-
dibuixos destaquen pel seu indubtable valor
I I
ra el dibuix estrictament professional
estètic i per la seva plasticitat, però a la
del que té una vessant clarament artística
vegada, no deixen de ser elements de caràc-
no és una tasca gens fàcil. Si més no, això
ter funcional, necessaris en la primera fase
és el que es desprèn després d'una vista a
del procés constructiu.
l'exposició "L'arquitecte dibuixa" que s'ha
L'exposició, comissariada per la crítica i
pogut visitar durant el mes de febrer a ía
historiadora d'art Maria Lluïsa Borràs, ha
sala d'exposicions del CAATB.
comptat amb els dibuixos d'onze arquitectes
La mostra, plantejada com un homenat-
-Josep Lluís Sert, Oriol Bohigas, Lluís Clo-
ge a l'arquitecte Josep Lluís Sert quan fa
tet, Federico Correa, Emiii Donato, Jaume Freixas, Beth Galí, Enric Miralles, Carme
cent anys del seu naixement, estava formada per tota una sèrie de dibuixos de diversos
Pinós, Santiago Roqueta, Enric Sòria i oscar
arquitectes de l'escola barcelonina formats
Tusquets- tots ells amics del mateix Sert i
abans de la implantació majoritària de la
que han volgut contribuir amb aquesta expo-
informàtica en l'arquitectura, quan aquests
sició en els actes d'homenatge al centenari
professionals només tenien el paper i el lla-
del seu naixement. ®
pis per plasmar els seus projectes. Plantes, un
Valor estètic i funcional L'ús majoritari dels programes informà-
pla el dibuix, però fa uns quants anys domi-
tiu. La mostra ha estat un recull de treballs
tics com el CAD per desenvolupar els pro-
nar aquesta tècnica era totalment indispen-
d'aquesta època, uns treballs situats a
jectes arquitectònics ha deixat en un segon
sable per poder encarar el procés construc-
cavall entre el dibuix professional i l'art. Els
Periodista informatiu @apabcn.<
BMW 320d. Ahora sin frenos. YB nada te impide conducir un BMW 320d con 150 CV. Gradas al Contrato de Servicio Integral BMW ahora no tendres que preocuparte por las revisiones, reparaclones o sustítuctón de piezas por desgaste: està todo íncluldo por 360 6/mes*
• TAE.: 6,96%. Entrada a632,81 €. Plezo: 36 meses; 35 cuotes de 360 € y una cuotafinalde 13.044 6. Cwtialon detamalzacUnfCUXWOC Imports afinanciar^ plazo, cambiario por in> nuoo o dewhorio (siantpre que se cunplan ta c o n d d ^ t d i t e R A E M O i m F ï i B c t o " fnduye Contra» de Swvido Integral BMW (exduye camblo de neuméücos) dranto 36 m n y 20.000 Km anuates. Coraiitar condicionaa para tJfereniea ptatoa o Wtometrejes. Emtobnea de COj 153 griKm. Consumo pomadb 5,7 HOO Km.
AutoBuigas,S.L· Ronda GraLMitre, 29-35 Tel: 932 04 55 52
Ctra. del Prat, 15 Tet: 936 52 02 03 Sant Boi de Llobregat
Ora. Reial, 103 Tel.: 934 73 88 55 Sant Just Desvern
L'ENTREVISTA PREMIS
1 2 L'Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2003
CIUTAT
DE B A R C E L O N A
L ' E N T R E V I S T A
ínmiml '^£n la foto, dteguerra^ÍBlÉrtBsep Antoni Hidalgo (arquitecte coWbmdor), Ventura Valcarce (arquitecte), Cristina Carrasco (arquttecta tècnica) i Josep Maria Ruiz (arquitecte col·laborador)
VENTURA VALCARCE I CRISTINA CARRASCO
L'estació desmuntable Ventura Valcarce (Palma de
17 metres de profunditat.
terística és que, gràcies a aquesta superfície
enginyers envaeixin una mica el terreny de
Mallorca, 1950) ha estat el guanyador dels
Dur a terme el projecte de l'Estació de
inclinada, vam poder obrir el vestíbul de l'es-
l'arquitectura, si ho fan bé. La participació
Premis Ciutat de Barcelona 2 0 0 2 en la cate-
Mundet va ser complex. El projecte fou
tació a l'exterior, a través d'una vidriera. D'a-
dels arquitectes en grans infraestructures
goria d'Arquitectura i Urbanisme, pel disseny
desenvolupat per una UTE.de dues enginye-
questa manera, es van incorporar l'espai
com aeroports, l'AVE, bases nàutiques etc.
de l'Estació de Mundet de la Ifnia 3 del
ries: una especialitzada en temes d'obra,
púbüc exterior i les vistes, i també llum natu-
també ha donat bons resultats. Em vénen a
metro de Barcelona. Ei jurat va decidir ator-
Cast engineering, j l'altra en instal·lacions
ral fins a les andanes. Aquest darrera carac-
la memòria molts exemples."
gar-Ü el premi per unanimitat, perquè va
ferroviàries, Ardanuy. La direcció d'obres la
terística es va aconseguir mercès a un gran
saber incorporar l'estació a l'espai públic
va portar una altra enginyeria, GPO, on tre-
buit centra! al vestíbul, on es van concentrar
Per tant, no hi ha d'haver compartiments
ciutadà i perquè va solucionar adequada-
balla Cristina Carrasco (Badalona, 1971),
escales i ascensors per arribar a les andanes.
estancs?
ment el vestíbul i les andanes de l'estació.
que en va ser l'arquitecte tècnica. Aparella-
Finalment, es va dissenyar un passatge sota
Arquitecte i professor de projectes a la Facul-
dora i paisatgista, Carrasco té una trajectò-
la Ronda de Dalt, per poder accedir a l'esta-
però que no siguin estancs. Hi ha d'haver un
tat de Belles Arts de la Universitat de Barce-
ria professional en què destaca una menció
ció des d'ambdues bandes; li vam donar un
cert intercanvi i una certa col·laboració. Cal
lona, Valcarce ja havia guanyat el primer
Valcarce: " H i ha d'haver compartiments,
Construmat per la Passera sobre l'A-19 a
tractament de carrer urbà: deu metres d'am-
posar diverses sensibilitats i punts de vista
premi del Pla Especial de Reforma Interior
Badalona, i la seva col·laboració en la direc-
plada, formalitzats amb unes grans plaques
sobre la mateixa cosa; sobretot, quan els
de RENFE a Burgos, que ara s'està aprovant.
ció d'obra de! World Trade Center de Barce-
de formigó, que donen un caràcter més de
plantejaments són complexos."
També destaquen en la seva trajectòria pro-
lona. Actualment, porta la direcció d'obra
grans infraestructures."
fessional la nau industrial N.F. ASIAN, selec-
del cremallera de Montserrat.
cionada en els Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2 0 0 2 , els 4 4 habitatges a Santa Caterina d'INCASOL, i el Centre Cívic, la Biblioteca i el Teatre de les Franqueses del Vallès. Va ser finalista de la UIA pei Disseny dels voltants de l'estadi del FC Barcelona i forma part del Comitè Assessor del Simposi Internacional Futur i Funció de l'Art Contemporani a l'Espai Urbà de Barcelona, coordinat pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. En aquests
Quines influències ha tingut en dissenyar Què hi fa un arquitecte en una obra d'en-
Està d'acord amb el que el jurat ha destacat de l'estació?
ginyeria?
aquesta és la primera estació que he fet a la
fem arquitectes i enginyers tenen moltes
meva vida i, per tant, no em podia enfrontar
neixen tres característiques molt concretes.
coses en comú i moltes diferències, així que
amb un projecte sobre el que no sabia abso-
La primera és la possibilitat d'entrar a peu
sempre he estat partidari de la col·laboració
pla a l'estació, ateses les seves característi-
mútua. Des que vaig començar a treballar,
antecedents que coneixia. Vaig tenir sobre la
ques topogràfiques i de profunditat, amb un
he tingut molt bones col·laboracions amb
taula les noves línies que s'havien construït
senzill abatiment del terra i un contrapen-
els enginyers i crec que cal buscar la millor
a Anglaterra i França, la Jubileé i la Meteor,
dent suau, que es va formalitzar en un pas-
relació interdisciplinar. Què vull dir amb
satge i una plaça d'accés. La segona carac-
això? Que no em preocupa gaire que els
on segueix la mateixa línia d'investigació que a Mundet, incorporant llum natural a més de
lutament res. Aleshores, vaig buscar tots els
les últimes coses que s'havien fet a Madrid i les que s'havien construït a Barcelona, on teníem alguns antecedents molt bons, com
les noves estacions de metro de la línia 9, la
la de plaça Catalunya del Prat de Llobregat -
Valcarce; "Cal tenir en compte que
Valcarce: "Crec que les tasques que
Valcarce: "Si. En aquest projecte es reu-
moments, entre altres projectes, treballa en
de la terminal antiga de l'aeroport del Prat i
l'estació? Foster a Bilbao?
"Crec que les tasques que fem arquitectes i enginyers tenen moltes coses en comú i moltes diferències, així que sempre he estat partidari de la col·laboració mútua."
l'estació de Bac de Roda o la de la plaça Universitat.
Evidentment, també el que
havia fet Foster, que és una persona que estimo molt i conec personalment. Amb tot plegat, el que pretenia era obtenir la respos-
L-ENTREVISTA
PREMIS
CIUTAT
DE
BARCELONA
ta més concreta a! problema que tenia
realment una invasió de llum natural. Van
davant i, després, personalitzar-la, passar-la
sortir problemes en la construcció del túnel
per la meva manera de funcionar."
-que depenia d'una altra empresa construc-
"Hi ha una expressió que en critica d'art
tora i d'una altra enginyeria- i quan vam arri-
s'utilitza molt, és et sentit del temps. Amb
bar ens vam trobar que aquell forat s'havia
això vull dir que el nostre moment històric,
reduït. L'alçada de l'andana també havia de
com qualsevol altre, té una manera de veure
ser superior, per poder passar per la seva part
les coses i unes influències. Tots treballem
superior totes les instal·lacions. Després va
una mica en la mateixa línia. Per tant, hi ha
ser impossible i va caldre introduir canvis, que no han afectat substancialment el pro-
concomitàncies."
jecte però que van suposar una feinada El projecte connecta molt bé l'exterior amb
important per a l'equip de direcció d'obra."
l'interior, la ciutat que es veu amb la subterrània.
En què s'ha hagut de cedir a l'hora de fer
Valcarce: "Exacte. Això és una de les coses que ha valorat el jurat: que l'estació
l'estació? Carrasco: "En algunes cosetes {riu). El
no fos un projecte tancat sobre si mateix
concepte de l'estació és totalment nou, grà-
sinó que tingués molt en compte els diver-
cies al fet que [a Generalitat, GISA i el
sos estrats de la ciutat i la seva intercomu-
mateix Meïro [Transports Metropolitans de
nicabilitat. Històricament, gairebé sempre
Barcelona, TMB] s'adonen que la gent circu-
posàvem la mirada en el que s'anomena el
la cada dia moltes hores en metro i aquest ha
dret de vol, és a dir, el que emergeix. Però la
de ser un espai agradable. Però per a TMB
modernitat està atacant el subsòl, que cada
tota innovació comporta un sobrecost, fins i
cop és més complex, més vitai, més urbà.
tot en l'àmbit de formació del personal i de
Aquest projecte no escapa a aquest efecte
manteniment de nous sistemes i dissenys."
d' i ntercomunicabi I itat."
Valcarce: "Més que cedir, que és una dialèctica que a mi no m'agrada, s'han inter-
Quines peculiaritats tècniques caldria desta-
canviat postures. Metro [TMB] té una cultura
car del projecte?
de l'explotació que nosaltres no tenim. Per
Carrasco: "L'ús del prefabricat. És la primera estació de metro que el fa servir
exemple, neteja, vandalisme i manteniment. A TMB tenen aquests problemes cada dia i
amb aquestes dimensions. A més, s'ha usat
per a ells són molt prioritaris. Per als engin-
amb la idea que és una cosa que pots des-
yers d'infraestructures sembla que els ele-
muntar. Arribem amb una llosa que pot
ments de pendents o les vibracions són el pri-
pesar mil cinc-cents quilos, la col·loquem i
mer. Quan arribem els arquitectes, la idea de
la cargolem. I després, sí hi ha un problema
la llum, l'espai, l'ambient, la confortabilitat...
es podrà arribar a treure. És com un Lego.
Al final, algú ha de conjugar totes aquestes
Tot el passadís, l'andana, tot, es basa en una
postures i crec que als arquitectes ens inte-
successió de peces prefabricades."
ressa molt assumir aquesta tasca." ®
Valcarce: "Des de fes peces de paviment fins als plafons que recobreixen el capcer del túnel, que tenen unes ranures fonrjabsorvents per disminuir el soroll que fan els combois, tot està modulat
perquè pugui ser desmun-
table independentment de les altres peces. Cada peça és registrable autònomament."
Quines dificultats hi ha hagut a peu d'obra? Carrasco: "De tot tipus. En el moment en què arribes no saps què et trobaràs. T'han adjudicat la direcció d'obra d'uns acabats i arribes i encara estan fent una infraestructura, de la qual només tens constància dimensiona! i en Ea qual s'han trobat problemes a mesura que avançava l'obra. Aleshores, solucions que haurien d'estar a una cota o tenir una determinada dimensió s'han canviat. Així que trobes que constantment has de fer petites variacions en el projecte, per intentar que la idea sigui la mateixa." Valcarce: "Portar a feliç port la idea base va ser una tasca titànica. Les dificultats eren importantísimes. Per exemple: el forat que connecta el vestíbul superior amb l'andana havia de ser pràcticament un c i n quanta per cent més gran, perquè hi hagués
L'Informatiu PRIMERA Q
PUNTS
DE
VISTA
MARÇ2M3
CIUTAT
PUNTS
DE
VISTA
El Born busca el seu destí I Ç egons sembla, la plaça del
Aquest pla, que podria centrar-se en l'ex-
! ^ J Born deu el seu nom als Eomeígs entre
plicació de la derrota catalana del 1714, la des-
cavallers que hi tenien lloc a l'edat mitjana. Un
trucció del barri de la Ribera a mans de les tro-
born, recordem, és un combat o una disputa a
pes borbòniques i la capacitat del país per recu-
cavall que es feia en el marc d'una exhibició
perar-se i construir el Mercat deí Born sobre el
festiva. Com si fos una subtil ironia de ia histò-
mateix indret 160 anys després, serà posterior-
ria, segles després el Born continua sent l'es-
ment estudiat per un grup d'arquitectes i
cenari dels combats entre els prohoms de la
arqueòlegs per analitzar la seva viabilitat i reco-
ciutat, uns combats en què les runes han guan-
llir les necessitats d'infraestructura i museísti-
yat la batalla a la biblioteca. La guerra del
ques que el projecte requeriria per a la seva
Born, però, encara no s'ha acabat. El futur de
posada en marxa. Un cop aprovat aquest docu-
les restes arqueològiques de la Barcelona de
ment, les administracions establiran les bases
1714, exhumades sota l'edifici de Fontseré,
del concurs públic per adjudicar l'obra.
encara està per definir.
D'una banda, una comissió independent
L'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat
s'encarregarà de redactar els plans parcials
de Catalunya, el PSC i el CiU, fa prop de tres
d'obra per conservar les restes i la coberta. I
mesos, des que es va decidir no construir-hi la
d'altra, l'Ajuntament, un cop recuperi la pro-
biblioteca, que juguen al gat i a la rata a les
pietat del recinte, realitzarà les obres de man-
runes del Born. Un joc que sembla esgotat amb
teniment més urgents (reparació de filtracions
l'acord pactat entre el Govern de la Generalitat
d'aigua, col·locació de reixes que impedeixin
i l'Ajuntament de Barcelona, i que se centra en
l'entrada de coloms, gavines i gats, i reforç de
dos eixos principals: el jaciment del Born haurà
la seguretat en el perímetre del mercat) i cons-
d'explicar la imbricació de Barcelona a la resta
truirà una plataforma al costat del carrer Fusi-
de Catalunya i s'haurà de plantejar com un
na, que s'obrirà per permetre que els ciutadans
homenatge a la centralitat comercial que ha
puguin conèixer e! jaciment abans de l'inici de
representat aquest espai urbà al llarg de la
les obres definitives per condicionar-lo.
història de la ciutat.
Un altre projecte relacionat amb el Bom
El pacte signat entre les dues administra-
és la rehabilitació al Poblenou de la fàbrica
cions preveu que a principis de març, una
Saladrigas, un edifici on es preveu instal·lar
comissió d'historiadors i museòlegs, entre els
una biblioteca, un casal d'avis i un museu amb
quals figuren els responsables del
una exposició permanent per mantenir viva la
Museu
d'Història de la Ciutat, del Museu d'Història de
memòria de la Manchester catalana, denomi-
Catalunya i del Centre de Cultura Contemporà-
nació que va rebre el Poblenou a finals del
nia de Barcelona, tingui llest un primer docu-
segle XIX i principis de) segle XX. Amb aques-
ment de pla d'usos de l'antic mercat del Born combinant l'oferta cultural amb la d'oci. Totes les entitats implicades volen evitar que el projecte musefstic sobre el qual ha de pivotar l'oferta cultural d'aquest recinte sigui fred, poc atractiu i, conseqüentment, poc visitat. L'arquitecte Rafael Càceres, un dels responsables del projecte de biblioteca que s'havia d'edificar al Born, en un article d'opinió
• • "Aquest pla, que podria centrar-se en l'explicació de la derrota catalana del 1714, la destrucció del barri de ta Ribera a mans de les tropes borbòniques i la capacitat del país per recuperar-se i construir el Mercat del Born sobre el mateix indret 160 anys després, serà posteriorment estudiat per un grup d'arquitectes i arqueòlegs per analitzar la seva viabilitat."
ta iniciativa, centrada en la Barcelona mecanitzada i obrera, es completa el recorregut per la història de Barcelona que comença al Museu d'Història de la Ciutat {Barcelona prerromana i romana) i continuarà al Bom (Barcelona del segle XVIII, arts fabrils i c o m e r ç ) . ®
recent recelava de les possibles soíucions: "La coexistència entre les runes i la coberta del
projecte basat en la simple visita arqueològica,
serveis i instal·lacions. Aquest marc flexible,
Bom sense cap altre element genera un impor-
És imprescindible flexibilitat els objectius de
que es va negar al projecte de la biblioteca, és
tant problema de gestió i de cost econòmic per-
conservació integral de les runes per solucionar
el que requerirà qualsevol iniciativa que es
manent. La qualitat de les runes no justifica un
problemes constructius i cobriria necessitat de
dugui a terme al Born,"
ARQUITECTURA TRADICIONAL MEDITERRÀNIA
Antoni Capilla Periodista iníonnatíu&apabcn.,
Un llibre que mostra tota la saviesa i riquesa que l'arquitectura mediterrània ha sabut conservar. És, alhora, un document fotogràfic que desvetlla la sensibilitat vers aquest patrimoni i contribueix a la seva conservació. Podeu adquirir-lo a la Cooperativa Jordi Capell (tercera planta del i a les principals llibreries de
Lïnformaüu PRIMERA QUIINZENAfeUAÇ 200
FINESTRA
O BERTA
Aforismes (i II) lï
a qualitat d'una indústria
I L·m és directament proporcional a la qualitat dels seus agents.
•
L'obra que mereix ser feta, mereix ser ben feta.
•
L'error no és greu. El que és greu, és la ;i reiteració i persistència del error. Rectifiqueu a temps!
•
En la nostra professió, la confiança i el respecte ens l'hem de guanyar dia a dia. No n'hi ha prou de mostrar el títol acadèmic.
•
L'especialització excessiva no és bona,
Jo amido i valoro els plànols, no tes idees
posar-la en marxa i una vegada arrenca, costa molt aturar-la.
dar i valorar el projecte).
cal saber una mica de t o t
A l'obra, la línia recta, la corba, la vertiA l'hora de fer els amidaments i pressu-
• '"
L'obra té una inèrcia enorme. Costa molt
(frase que toca dir a l'arquitecte quan es demana més informació i detalls per ami-
calitat, l'horitzontalitat, la planaríetat,
Els edificis tenen inèrcia de caure.
postos del projecte, els aparelladors són
l'angle recte í les mides exactes de mate-
Quan cauen quasi sempre és per un
com els pintors de les obres. Han de recu-
rials i components són una entelèquia.
cúmul de deficiències.
perar e! temps perdut pels altres. La nostra feina és desagraída (com la
•
Hi ha edificis que, com algunes perso-
Sóc aparellador; arquitecte tècnic per
del porter de futbol). Tothom ens retreu
nes, envelleixen amb dignitat.
imperatiu iegai.
els gols que ens fan a l'obra i ningú se'n
Un edifici és un meravellós i complica-
Sense crítica no hi ha progrés i l'autocríti-
díssim trencaclosques format per una
ca n'és l'inici.
recorda dels penals que aturem. ® •
munió de peces, en què totes i cadascuna compleixen una funció.
Quan es perd la il·lusió per ía feina, més val que la canvieu de seguida.
5 BARSOSCZLTEOMNÍM www.apabcn.es/ informatiu
L'iKFnwwnu 2 1 7 Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax; 932 10 23 64 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es httpJ/www.apa bcn.es/inforrnatiu Consell editorial: Anna M. Ruiz, Joan Gay, Xavier Alterca i Carles Cartaflà Director: Carles Cartaflà Coordinadora: Elisenda Pucunill Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva, Jordi Marlet. Antoni Capilla i Guillem Plans Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes, Gabriela Schün. Vicenç Font, Imma Villacorta, Jordi Olives I Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Afcoba, Toni Batllori i Joma Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lingüístic: Marta Marcer Fotografia: Javier Garcia Die (Chopo), Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e impressió: Vikíng Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurulí Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat BITMAR Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-maih comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5.08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de ['Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6.08500 Vic
Tel. 93S 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 8 0 1 1 10 Vallès Oriental: Josep Piflol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President Xavier Bardají VicepresidenL Joan Ardèvol Secretària: Minerva Embuena Comptador: Albert López I borra Tresorer: Josep M. Llesuy Vocals: Milagros Hierro. Joan Gurri I Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'excliisiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu
Diagnosi i intervenció :s urbanes
,
L'objectiu d'aquest curs és oferir-te e! grau d'especialització necessari perquè puguis dur a terme treballs de conservaoo, una àrea cada cop més exigent i en fase de creixement. Coneixeràs els materials, les tècniques acíuais que ca! aplicar i les diferents fases d'mtervenció, des de la inspecció • \Ò diagnosi fins s la rehabilitació í planificació de! manteniment. R11802{B3íce!ona)
Dates: dçl 7 al 21 d? •naig rie 2003 Horari: dilluns i dimecres de 16 à 20 -C ' Durada: 20 hores Preu curs; 238,00 € Preu col·legiats (-15%): >:.:.
MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS
*
Gestió rie nrniprtps i
Gestió del tancament de l'obra i la postvenda .:._., 5-,.,,-,,-. .^^JFats per intervenir en la fase del tancament de l'obra f i a postvenàa s'ha incrementat en els últims temps, atesos els nivells de competitivitat fequalitat que el mercat immobiliari actual i l'usuari final requereixen. Amb aquest curs aprendràs com garantir que el traspàs de l'obra a l'usuari acompleixi lesexpectative : generades i que la qualitat del producte respongui a la que s'hagi definit.
5 1 0 6 0 5 (Barcelona)
Dates: 9 i 16 de maig de 2003 Durada: 8 hores Preu curs: 120.00 € Preu col·legiats (-15%): 102,00 € Els preus no inclouen el í 6% d'IVA
MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Servei d'Atenció del CAATS Bon Pastor, 5 (5a planta! 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es wvvw.apabcn.es
Exposició « Del 6 de març al 4 d'abril, es presenta al CAATB una selecció de telis històrics sobre la prevenció d'accidents l'Arxiu Nacional de Catalunya, editats arreu del món entre els anys 1925 i 1937.
Cicle de debat sobre la sinistralitat laboral Totes les sessions es faran de 7 a 9 del vespre, a la sala d'actes del CAATB (Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona). L'entrada és gratuïta i les places són limitades. Inscripcions al Punt d'Informació del CAATB, al tel. 932 40 20 60 o a informacio@apabcn.es
Djous 13 de març La immigració Dijous 20 de març La subcontractació Dijous 27 de març La innovació empresarial [LLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE I
= ,|||| Generalitat de Catalunya f 'III: Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme
u
Al CAATB tu hi tens molt a dir. Utilitza la bústia de suggeriments
Al Col·legi hi tenim molt a fer i volem que tu ens ajudis La prioritat del Servei d'Atenció del CAATB és vetllar pels teus interessos i, per fer aquesta tasca, la teva participació és imprescindible. Amb les teves idees, propostes, queixes i opinions sobre el Col·legi ens ajudaràs a millorar els nostres serveis, crear-ne de nous i adaptar-nos a les teves necessitats.
Participar-hi és ben fàcil Tens tres maneres: 1. Fer servir les bústies i els fulls que hi ha a tots els punts d'atenció al públic del Col·legi. 2. Accedir a la bústia des del nostre web: www.apabcn.es 3. Enviar-nos un correu electrònic a: suggeriments@apabcn.es
Des del Servei d'Atenció del CAATB estudiarem cadascun dels teus suggeriments i te'n donarem resposta. Només junts aconseguirem el Col·legi que tots volem.
Llnfor.oiru.tli..!
P A G I N E S
D ' A S S E S S O R I A ,
F O R MA C I Ó , A C T I V I T A T S I
SERVEIS
Coeficient d'actualització d'honoraris
El CAATB s'adhereix a la Plataforma Aturem la Guerra L
a Junta de Govern del Col·legi ha acordat adherir-se a la Plataforma Aturem la Guerra Contra l'Iraq, entitat que aplega diversos moviments i diverses institucions contraris a l'atac militar vers aquest país. D'aquesta manera, el president i la Junta de Govern, en nom del Col·legi, manifesten la seva oposició a la intervenció ar-
mada contra l'Iraq. Per tant, amb l'adhesió a la plataforma Aturem la Guerra, el CAATB CONDEMNA qualsevol atac i intervenció militar contra aquest país, encara que sigui amb l'autorització de l'ONU, perquè només comportaria més morts i més patiment per a la població. Volem cridar l'atenció sobre aquest punt,
perquè l'aprovació de la guerra representaria una greu deslegitimació de tot el sistema de Nacions Unides i una agressió a les poblacions dels països àrabs i musulmans, que senten com a seva l'opressió del poble iraquià. També condemnem el règim dictatorial de l'Iraq, ja que nega drets i llibertats basiques.®
a 13 de febrer Ca = 1,183
Propera actualització: 15 de març Mòdul actual: 303,50 € Mòdul bàsic de referència per al 2003: 310 € / m2 Data d'aplicació: a partir de I'l de març de 2003
Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 4 0 23 70 visats@apabcn.es
F O RMAC I O FORMACIÓ
QUINZENA MARÇ 2003
I N S T I T U C I O N A L
Ensenyament a mida L'any passat, el Col·legi va impartir disset cursos especialment dissenyats per a empreses
F
a tres anys que el Col·legi imparteix formació especialment diri-
gida a les necessitats dels treballadors d'una empresa. El servei s'adreça a totes les empreses del procés constructiu: tant promotores com constructores, enginyeries, i estudis d'arquitectura... Toí i que ja fa anys que el Col·legi ofereix cursos, la demanda de formació en l'empresa es va incrementar el 2 0 0 2 , en què es van contractar disset cursos programats a mida i es va crear una consultoria de formació, que aquest any es potenciarà encara més. Per al primer trimestre del 2 0 0 3 s'han organitzat tres cursos a mida per a empreses. Des del novembre de l'any passat i fins al proper juny, deu caps d'obra del Grup SERHS, dedicat al turisme i l'alimentació, rebran formació sobre seguretat en l'obra i normativa, mentre que les persones que
Amb la formació en l'empresa, el Col·legi adapta els cursos que imparteix a les seves necessitats
s'encarreguen del disseny de projectes a l'empresa rebran formació en Autocad. Les
tècnics del Grup Nova Forma han rebut for-
classes s'imparteixen a les aules que l'em-
onze tècnics de l'empresa PGI han fet un
Els experts dissenyen aquests cursos
mació, en matèria de planificació en el
curs de Microsoft Project, de 12 hores, a
tenint en compte les necessitats de les em-
presa té a Pineda de Mar. D'altra banda, a
temps i economia de l'obra, amb els pro-
les aules d'informàtica de la seu del Col·le-
preses sol·licitants. ®
les aules de la Delegació de Terrassa sis
grames Presto i Microsoft Project. També
gi a Barcelona.
Formació oberta í Durant el primer trimestre
ÀMBITS ACADÈMICS DE LA FORMACIÓ OBERTA. PRIMER TRIMESTRE 2 0 0 2 - 2 0 0 3
acadèmic del 2002-2003 {octubre, novembre i desembre del 2002), l'oferta de formació oberta del CAATB s'ha concretat en una trentena de cursos especialitzats en di-
Informàtica aplicada al sector 21% .
Tècnica constructiva i materials ... 13%
Rehabilitació i mantenimnent d'edificis
versos àmbits del procés constructiu, en els " " " " • •
quals s'han inscrit un total de 592 persones. L'apartat de normatives de la construcció ha destacat especialment per l'assistèn-
Normatives de la construcció 14%
-
^
-
"
"
~
"
"
~
~
"
~
..-••"•
^^"^'"'· y^ /
^ ^ J í "' T
cia d'alumnes, un total de 8 1 , que s'han repartit en dos cursos diferents. També ha sobresortit l'àmbit de tècnica constructiva i
Jk
materials, que ha aplegat el 1 3 % dels
^K.' ^^r^~ HP'
alumnes en el curs i els diversos seminaris sobre el tancament del vidre. Pel que fa a les valoracions dels cursos, els resultats són
^
^
^
^
^
^
F^
força positius. De forma global, els assistents en puntuen el desenvolupament amb
'••-..
una mitjana de 3,2 punts sobre 4 . L'avaluació sobre els coneixements tècnics del professorat també és molt alta, ja que és de 3,7 sobre un màxim de 4 . <j£>
Guillem
Activitats' pericials 4%
Plans
+K.i^mH.nwiir.imm,uxir.m.i*i,u,,™«i.m.™ma-ivi-iM.iaui^^^
Seguretat a les obres 11%
Control i gestió de la qualitat 9%
9 %
Gestió de projectes immobiliaris
5% Gestió dels serveis professionals
7%
Medi ambient "•• i construcció sostenible 5% | n t eriorisme 5%
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 1
Protagonistes
Testimoni d'un saber construir Manuel Valenciano de Men-
• • "La necessitat de formació haria de ser un neguit de tot professional."
diolaza i Eíósegui participa en les sessions .; del Project Manager de! Col·legi, on es ". tracten temes relatius a contractació en la I
construcció, un món en què es va iniciar
* e! 1962 fent de delineant en un taller \
d'arquitectura. El 1997 va acabar la ca-
f
rrera d'arquitectura tècnica i va dedicar-se
"Jo no faria una afirmació tan con-
a l'exercici lliure de la professió. Entre-
tundent. Els títols acadèmics atorguen i
." • mig, va esíar fent classes onze anys com a
reconeixen unes competències professio-
;
ens n'hem adonat?
funcionari de! cos de professors d'FP, a
nals determinades. Són la base reconegu-
Barcelona i Sabadell. Actualment porta
da comuna per començar a tractar temes
des d'Elosegui Bach Gestíón, SL el tanca-
concrets. El fet d'obtenir un títol és un
ment econòmic d'obra del Centre Comer-
punt d'arrancada des d'on el professional
cial Gran Via 2 , de l'Hospitalet de Llobres.
projecta el seu currículum. Si es contem-
gat, de! qual n'ha fet la gestió de contrac-
pla el treball com un servei, la formació
taciú í el control de despeses, a més d'as-
continuada és una qüestió de justícia".
;* sumir la direcció d'obra. Ai Project Mana'•' ger hi va arribar com a alumne i el pas 3
En la seva trajectòria professional, hi ha
professor et va fer sense adonar-se'n, tot i
un abans i un després del Màster Project
que decidit Comenta: "M'ho van proposar
Manager?
j, i em va fer molta il·lusió. Tornar a l'aula! í
"Sí. Surts de l'Escola i t'aboques al
Joves professionals que, potser, em veu-
gran tram en obres on el vertigen és i m -
p. ran una mica de la reina vella. Però a l'i-
mens. Amb el temps, guanyes experièn-
';.• nici del segle XXI, ser de la reina vella es ^ haver estat testimoni d'un saber construir f
Manuet Valenciano de Mendiolaza és professor del màster Project Manager
cia i confiança i tens la sensació d'haver
ció amb què es treballa i la que és producte
tari és massa alt perquè, després que hagi
garrotades. Però quan arribes al màster, tot el que saps es posa sobre la taula i co-
assoiit una situació autodidacta a base de
que, en molts casos, s'ha perdut."
I r
1
final del treball executat. D'altra banda,
obtingut el títol, algú es posí a jeure. Dit
Què destacaria del programa de formació
ajusta el programa 3 ies característiques del
d'una altra manera, la necessitat de forma-
mences a fer examen de consciència pro-
continuada del Col·legi comparant-la amb
destinatari i forma tècnics amb els perfils
ció hauria de ser un neguit de tot professio-
fessional: què faig bé, què faig malament
d'altres que coneix?
que demana el sector".
nal per ta! de posar-se al dia, sigui amb xe-
i què podria fer millor. El màster t'aferma
"El seu caire pràctic, d'immediatesa.
>•' També, que et porta a reconèixer les tasv ques que cal desenvolupar, els mitjans i
Quan s'ha de reciclar el professional?
rrades, conferències, cursos de postgrau,
i et dóna una visió global de tot el procés
programes més 0 menys reglaís, etc".
constructiu". ©
"Sempre! La formació ha de ser conti-
' . els objectius; a dimensionar els recursos
nuada. Ningú no hauria de fer servir el dret
Avui en dia, les competències de la gent
• i, en definitiva, a tractar tota Sa informa-
a no formar-se. El cost social d'un universi-
són més importants que els títols i encara no
Necessitat de certificar l'eficiència [~j\ I final del desembre de i'any
Eficiència energètica i energies renovables.
1 ^ ^ passat, es va publicar una directiva
Aplicacions en l'edificació, de vint hores de
europea que planteja l'exigència d'un nivell
durada. La darrera convocatòria d'aquest
d'eficiència energètica per a tots els edificis
curs es farà durant el mes de març; l'arqui-
i la necessitat de la seva certificació. La di-
tecte tècnic Xavier Casanovas n'és el respon-
rectiva s'aplicarà progressivament a tots els
sable acadèmic.
països de la UE, que s'hi adaptaran en fun-
A l'espera que en l'àmbit de l'Estat s'es-
ció del clima i altres circumstàncies pròpies.
tableixin els paràmetres d'eficiència energè-
D'aquí a tres anys s'ha de començar a notar
tica í els seus sistemes de càlcul i control, el
la feina, amb l'objectiu que el 2 0 0 6 la di-
curs ofereix un ampli ventall de conceptes i
rectiva sigui efectiva.
tecnologies, que permeten millorar l'eficíència energètica dels edificis, un primer pas
Per al professional, la nova directiva implica actualitzar els seus coneixements en un
per a reduir les preocupanís emissions de
camp en què la formació habitual pràctica-
C 0 2 a l'atmosfera. Amb aquest objectiu, s'hi
ment no li ha ofert res. De totes maneres, ac-
combinaran sessions tècniques i exemples
tualment ei Col·legi ofereix un curs que pot
de casos reals, que permetran conèixer, de primera mà, edificis que ja han incorporat
servir d'introducció als mètodes d'aplicació de l'eficiència energètica
parametritzada:
Habitatges de promoció pública municipal a Sabadell.
paràmetres de sostenibilitat. ®
•^ïiiiaiMmaniEiaifiiraiEWin»Hiii»BWBM.Ei»iraiTO«r=a.«ni IOCÍÓ i Mercat de Treball del CAATB a la web www.apabcn.es/formacio
COOPERACIÓ
Convenciment sòlid | T N es de fa uns anys, el CAATB I ^ J actua com a finançador de projectes de cooperació al desenvolupament en països del tercer món. Aquesta actuació s'integra dins l'esperit de participació activa en ia societat civil que el Col·legi sempre ha manifestat, recollint les inquietuds i iniciatives del nostre col·lectiu professional. La participació en aquest tipus d'activitats no es decideix gratuïtament, sinó que se sustenta en el convenciment que les accions que es duen a terme dins la societat passen a formar part d'aquesta i, per tant, la modifiquen. La cooperació internacional al desenvolupament fa temps que ajuda a crear aquestes noves realitats i a modificar-ne altres d'existents. Cal, però, pensar bé com actuar, què es vof fer, perquè fins i tot en matèria de cooperació no tot és permès, no tot és bo. Quan hom s'endinsa en el món de la cooperació, de la mà de companys i de companyes que fa més anys que el coneixen, descobreix la gran complexitat de les decisions que s'han de prendre i de les línies possibles d'acció, que fins i tot poden amagar paranys impor- La Comissió 0,7 de l'any 2001 va destinar ajuts a la realització del projecte de la Fundació tants i fer perniciosa una acció que a priori la de primària a Balepalyam (índia). s'havia pensat per ajudar, per beneficiar. Cooperar no és fer almoina. Cal, doncs, tenir tura interna de gestió. Cada any creix el nombre de projectes que ben clar el model que es vol seguir i en quiI d'aquesta manera, es valoren aquells es presenten a la convocatòria per als ajuts nes realitats es vol incidir. projectes, relacionats amb el sector de la que atorga el Col·legi. Això fa que, any rere Per això, el Col·legi ha triat el paper de construcció, que introdueixen millores me- any, la tasca d'adjudicació sigui més labofinançador, més que el d'inductor directe diambientals en el fet constructiu, que im- riosa i que es presenti sovint el dilema entre pliquen i responsabilitzen'de manera direc- repartir molt els ajuts, de manera que hi had'aquestes accions. Una proliferació excessiva d'ONG i d'altres associacions similars ta el col·lectiu beneficiari, que tendeixen a gi més projectes que se'n puguin beneficiar, no necessàriament ha de ser bona, ja que evitar o reduir la dependència externa dels o bé de concentrar-los per tal d'assolir reptambé fa créixer proporcionalment la massa col·lectius afectats i afavoreixen la formació tes més ambiciosos. econòmica necessària per sostenir i alimen- en matèria de construcció, i que promouen La concentració, fins i tot -per què no?la implicació i participació del nostre de l'import de diverses anualitats en una tar l'estructura d'aquestes organitzacions. La postura actua! del Col·legí és, per tant, col·lectiu en e! moviment de la cooperació única convocatòria permetria posar en marde col·laboració amb les organitzacions ja internacional per al desenvolupament. xa projectes de més abast, que concentraexistents, de manera que l'import Íntegre Adjudicar els ajuts, en coherència amb rien, també, l'esforç de supervisió i control del 0,7% del pressupost col·legial arribi a els criteris establerts, als diferents projectes que fa la comissió sobre els projectes en projectes concrets sense minves en l'estruc- presentats no acostuma a ser gens senzill. marxa, de manera que les garanties d'èxit i
FUNDACIÓ SOLIDARITAT (wmv.ub.es/solidaritat/). Aquesta fundació, vinculada a la Universitat de Barcelona, fomenta la solidaritat, promou ' la participació social i canalitza accions de cooperació per al desenvolupament i la defensa dels Drets Humans. PORTOALEGRE (www.portoalegre2003.org). En aquesta web hi trobareu reflexions d'arreu del món sobre producció de riqueses, societat civil i espais públics, poder polític i ètica, i alternatives per a la transformació social. N0D050 (www.nodo50.org). Es tracta d'un projecte de contrainformació que el 1996 dóna el salt a Internet, on aplega un ampli espectre de moviments socials i contestataris.
Vicenç Ferrer per a ta construcció d'una esco-
l'aprofitament dels recursos serien, a priori, més grans per al mateix nivell d'esforç esmerçat. Aqui rau la importància de l'actuació dels companys que integren la Comissió 0,7 i que s'encarreguen de vetllar perquè la proposta d'adjudicacions de cada convocatòria respongui als criteris establerts, de manera que s'obtingui el màxim d'aprofitament dels recursos que el Col·legí destina a les accions de cooperació. ®
Patas arriba. Laescuela del inundo
x
^s"'^
d'Eduardo Galeano, N^"^ Siglo XXI Editores. Madrid, 1998, 365 pàg. Gairebé tres dècades després que aparegués el seu assaig clàssic Las venas abiertas de Amèrica Latina, l'escriptor uruguaià actualitza aquella obra de denúncia, en parodiar el món del canvi de mil·lenni, on l'esquerra és a la dreta; el melic, a l'esquena, i el cap, als peus; on es menysprea l'honestedat, es castiga el treball i es recompensa la falta d'escrúpols. <®
Quadern ceniral PRIMERA (jjfs-
. . . « .',«.(,. ;«I3
23
JAUME SOLER, alcalde d'Arbúcies
"La demanda ha de venir d'ells" fent el joc al govern. Si construeixes una escola, ei govern s'estalvia els diners. Però és
que se n'han de sortir. Per exemple, al cos-
nens i nenes escolaritzats o esperar que el
tat de Palacagüina hi ha una important ca-
govern faci l'escola, al cap de setanta anys.
fetera, Sant Juan de Río Coco. Intermón
Aquest perill hi és i en som conscients, però
està fent una campanya on explica que, amb
s'ha d'optar pel mat menor i aquest és que
sous inclosos, e! preu del producte base d'u-
controlis el projecte, que sàpigues que el di-
na tassa de cafè presa en un bar d'aquí re-
rigirà la pròpia gent beneficiària i que és per
presenta el dos per cent del preu. Els sous
necessitat. Això dependrà d'una condició;
són de pura misèria i, és clar, això no pot
que la demanda vinguí d'ells."
ser. La gran solució passa per fora de la co-
Alcalde d'Arbúcies per la for-
països del sud tenen capacitat humana i
mació progressista CUPA des del 1979 i se-
econòmica suficient per valer-se per si sols. El que passa és que tenen unes condicions
A Palacagüina, com perceben la cooperació?
senvolupament des de la seva creació el
estructurals d'explotació colonial, de sobre-
"L'agermanament crea uns vincles que
1986, Jaume Soler ha fet d'Arbúcies (la Sel-
explotació en un món globalitzat. El que ne-
acaben sent de dependència. És com la re-
cessiten és alguna eina que posi en funcio-
los i donar-los suport, perquè són ells els
clar, has de valorar si és millor que hi hagi
cretari del Fons Català de Cooperació al De-
va) una de les viles catalanes més solidàries.
que no es tracta d'això sinó d'acompanyar-
operació, per un comerç just i per un canvi
lació d'alguns joves amb la família. Això és
en les relacions internacionals. Mentrestant, la cooperació et permet explicar aquesta realitat: fas fotos del projecte, l'expliques als veïns, als teus associats..."
El compromís es va iniciar en un moment en
nament les seves potencialitats. No demana-
pervers? No, és la relació que hi ha i un pac-
què apareixien campanyes encaminades a
ven ei peix sinó eines per pescar-lo, i ja en
te que s'estableix. Si ara es trenqués, hi
sensibilitzar les administracions públiques
sabien."
hauria molta gent que quedaria afectada.
"Hi ha hagut diferents etapes. Al princi-
Però cap dels projectes és regalat. Les cases
pi, als anys 8 0 , el 5 0 % del poble estava a fa-
Cooperació centralitzada o descentralitzada?
per tal que destinessin una partida dels seus pressupostos anuals a la cooperació en projectes del Tercer Món, amb el lema del 0,7%. Concretament, í'any 1986 l'Ajuntament d'Arbúcies va signar l'agermanament amb la població de Palacagüina, a Nicaragua, un pals la realitat del qual Soler coneixia prou bé; fins i tot, havia participat com a observador en les primeres eleccions democràtiques de la seva història. En aquests 24 anys, Soler no ha deixat d'estimular i concretar projectes de cooperació internacional, descentralitzada, ja sigui a Nicaragua o al Senegal. Sempre sense oblidar, com explica ell mateix, que la cooperació "no està pensada per ajudar a una persona que és molt pobre sinó per estimular tot ei seu voltant".
construïdes, per exemple, costen uns miï
vor de l'agermanament, e! primer dels quals
"Dit molt simplement, la cooperació ofi-
dòlars, però el que hi aporta ia família, que
va ser amb Paiacagüina, una mica per inèr-
cial amb ei desenvolupament té més efectes
són el terreny, la mà d'obra, la sorra, la pe-
cia política i sense saber massa què era; l'al-
perversos que avantatges, perquè moltes ve-
dra, l'aigua r mil toves que s'han de cons-
tre 5 0 % estava en contra pel sol fet que era
gades no es dóna una ajuda sinó crèdits
truir ells, costa uns sis-cents dòlars. Per
tous, condicionats a comprar material. Quan
tant, és autoconstrucció. Si no hi aporten
vor o en contra no pel fet en si sinó per les
aquest arriba allà, la meitat se'n pot anar
això, no es construeix ia casa. Només hi ha
circumstàncies de casa no està bé. Per sort
cap a governs corruptes, etc. Per tant, en xi-
excepcions molt petites, pels més margi-
una decisió política. Això no és bo; estar a fa-
aquesta actitud ha anat canviant. Actual-
fres absolutes, ('ajuda econòmica més gran
nats, que dormien al ras. Aleshores es cons-
ment, hi ha un trenta per cent de gent que
en els darrers vint anys és l'oficial, però no
trueix la casa, però en comptes de donar-los-
col·labora, un altre terç que col·laborarà de-
ha solucionat els problemes sinó que n'ha
la, aquesta queda en propietat i quan els
penent de la campanya i un darrer grup que
creat més. La cooperació descentralitzada té
seus usufructuaris es morin deixaran la casa
seguirà opinant que la cooperació no és fei-
l'inconvenient que les seves ajudes són pe-
per a altres."
na de l'Ajuntament. Però tot està molt barre-
tites i, per tant, no canvien el món ni reso-
jat. Per exemple, una regidora de l'oposició,
len cap problema global; en canvi, ajuden a
de Convergència, va fer de brigadista i quan
reforçar potencialitats humanes, constructives i òrganitzatives de petites comunitats,
Què és la cooperació?
A Arbúcies, com es valora la cooperació?
que així tenen una autonomia.
"La cooperació no és donar caritat sinó
El peril! de la cooperació descentralitza-
acompanyar prxessos. No és donar el que
da, que no s'ha pogut resoldre, és que amb
ens sobra. Som conscients que ta gent deís
segons quin tipus de col·laboracions estàs
• • "La cooperació no és donar caritat sinó acompanyar processos. No és donar el que ens sobra. Som conscients que la gent dels països del sud tenen capacitat humana i econòmica suficient per valer-se per si sols."
S'aprèn? "Sí. Aquestes històries només funcionen amb la pràctica, la bona voluntat i un
va tornar i va explicar les seves vivències ens va fer una
diàleg de les dues parts. Al principi caus en moltes actituds de paternalisme. Però saps
Participa! Aquest apartat de cooperació internacional és una iniciativa de la Comissió 07 del Col·legi, que us convida a fer-li arribar les vostres idees i els vostres suggeriments a través de l'adreça electrònica:
comissio07@apabcn.es
\
•
•
'
•
'
SERVEIS
\
•-Si:
al PRIMERA QUINZENA MARÇ 2003
Avantatges per als col·legiats Material informàtic d'interès professional i a bon preu L'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a la venda d'ordinadors i material informàtic (impressores, escànners) de qualitat, ofereix als arquitectes tècnics preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa. L'oferta es fa durant un temps limi-
tat i inclou dos models de sobretaula í dos portàtils. Informació: Carrie (Sílvia Jiménez). Viladomat, 237. Barcelona. Telèfon 934 10 82 80. infomiatica@carrier.net. www.carrie.net/l-infonnatiu.
Cecotoil: gasolina i gasoil més barats
A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d'uns descomptes excepcionals que s'aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions Oferta per a nous socis del Club Natació Montjuïc de servei de la xarxa SOLRED, present a tot El Club Natació Montjuïc ha previst per amb una pista poliesportiva, 10 pistes de l'Estat espanyol. El pagament cal fer-lo als col·legiats í familiars que trametin l'alta tennis de terra batuda, 1 pista de tennis de amb la tarjeta Solred Clàssica que poden aquest any un 10% de descompte en la quo- gespa artificial, 1 pista de pàdel i 3 d'es- obtenir tant els col·legiats i col·legiades quaix, pista d'atletisme i piscina olímpica de com les societats professionals. Inlormata mensual i matrícula gratuïta. De 6 a 15 anys la quota mensual és de 50 x 25. Gimnàs amb classes de manteni- ció: Departament CECOTOIL Telèfon 937 ment, musculació, sauna, massatge, camp 36 60 00. www.cecotec.es/cecotoil. Con29,80 € - 1 0 % = 26,82 € . tractacions al Servei d'Informació del CAA partir de 15 anys, la quota és de 40,80 € de pràctica de golf, i un bar-restaurant. Més informació al telèfon 933 31 82 88 i ATB. Telèfon 932 40 20 60. informa- 1 0 % = 36,72 € . Les instal·lacions del Club compten també a la web del CAATB. www.apabcn.es cio6apabcn.es
| Lima ADSL Telefònica ofereix preus especials per a col·legiats per a instal·lar la línia ADSL amb I el Kit autoinstal-lable ADSL mòdem XTB
USB de Telefònica. L'oferta és de: 38,10€ en donar d'alta + mòdem (+ 24,04 €). Aquests preus s'incrementen amb l'IVA coresponent.
El descompte promxional s'efectuarà en presentar el justificant de pagament, i s'abonarà l'import amb un taló nominatiu. També es pot gaudir d'aitres tipus d'o-
Cecotel: tarifes mòbil més barates Els col·legiats poden gaudir de tarifes especials en telefonia mòbil Movistar a partir de l'acord de col·laboració signat el febrer passat entre el CAATB i !a patronal CECOT. Poden gaudir d'aquests avantatges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les societats professionals í les empreses. Informació: Departament CECOTEL Telèfon 937 36 60 00 / 902 44 00 40.
www.cecotel.com. Contractacions al Servei d'Informació de! CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es
fertes d'ADSL línia ADSL amb mòdem Router, increment de l'ample de banda, ADSL sense mòdem, etc, totes consultables en la: Línia d'atenció personal: 900 722 000
www.apabcn.es/informatiu P A C AR
El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. Valoració orientativa del vehicle de segona mà. Assessorament fiscal en la compra del vehicle. Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. Contractació de l'assegurança. Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 4 0 20 57 • Fax: 9 3 2 4 0 23 6 4 A/e: auto@apabcn.es
SERVEIS
PETITS
ANUNCIS
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2003
Petits anuncis Serveis al professional • Aixecament d'estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d'estructures i instal·lacions • Mesuraments í pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d'activitat i legalitzacions • Plans d'emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d'obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84
Informació tel.: 932 40 23 76 Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols. TeL- 972 32 32 82 • Fax: 972 32 32 82 oficinajmgomez@ctv. es Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol ' Telèfon: 639 89 10 63 Interiorista S'ofereix interiorista per a perspectives artístiques de diferents estils. Sílvia • Telèfon: 650 753 769 Supressió de barreres arquitectòniques Es fan estudis de supressió de barreres arquitectòniques (locals, oficines, habitatges...) Amaïa. Tels.: 93 425 46 10 • 606 375 790
Perspectives
Perspectives
Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36
Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l'estudi del client. Recursos suficients poer realitzar un servei complet, ràpid i eficaç SCRIPTIVA Mònica Telèfon: 934 59 46 17
Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols. Telèfon: 933 09 59 65 Serveis tècnics d'arquitectura
Despatx a compartir
Especialistes en grans promocions
Despatx a compartir, situat a Diagonal/Nàpols. Possibilitat de diverses estances. Preu: 300 €/mes + despeses. Telèfon: 636 969 844 (migdia/nit) ange7461 @hotmail. com
Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Màxima rapidesa. Complim amb la data d'entrega. 934 59 46 17 scriptíva@scriptiva. com www.scriptiva.com
Perspectives professionals en 3 D Professionals amb 6 anys d'experiència, dedicats exclusivament a: -perspectives amb el màxim de realisme -fotomuntatges -vídeos interactius/Animacions -plantes de venda -books de venta -disseny de tanques publicitàries amb la vostra perspectiva. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d'entrega SCRIPTIVA 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva.com
Do it yourself Autocad Assessorament i formació de 2D i 3D a despatxos professionals i els seus treballadors. Servei de delineat per a documentació i perspectives. Fran telèfon: 933 21 67 39 groups. msn.com/FranciscoSchor/imagenes.msnw
S'elaboren dictàmens i informes pericials per a advocats, administradors de finques, comunitats de veïns, propietaris d'habitatges, companyies d'assegurances, immobiliàries, constructores, etc. Interiorisme ergonòmic, i rehabilitació. Peri Telèfon: 934 17 85 98
Serveis professionals
Despatx a compartir
Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. feí..- 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22 jparquitectura&coac. net
Es lloga despatx independent, d'uns 11 m ! . Està situat en una planta baixa, tranquil, i amb força llum natural. Disposa de sala de reunions. Metro Entença. Possibilitat de col·laboracions. Preu: 240 €/mes. Raimon Salomó, arquitecte Telèfon 600 607 957
S'ofereix plaça en lloguer en despatx de 2 joves arquitectes, situat a la plaça Urquinaona, totalment cablejat en ADSL. preu: 30€ Telèfon: 656 478 725 Geòleg autònom S'ofereix geòleg autònom per realitzar: -visites d'obra -assessorament geotècnic -inspeccions de camp -informes geotècnics Eduard Bernadich Telèfon: 932 17 28 14 Es comparteix despatx Es comparteix despatx d'arquitecte de 60 m* de superfície, situat al carrer Balmes/Pàdua. Preu: 285 €/mes telèfon: 699 304 532
EIS PETITS ANUNCIS de L'Informatiu Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 € , si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no r
Dictàmens i informes pericials
Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estat d'amidaments, CAD, 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis, i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61
Plaça en lloguer en despatx d'arquitectura
Informació: telèfon: 932 4 0 23 76 fax: 932 4 0 23 64 informatiu@apabcn.es
li
G U I A
A C T I V A
B u s q u e s u n a e m p r e s a d e sostres prefabricats? ,
Sivolsampliarlatevacarterade
p™eTdorstiraPeldretjconsultalaGuia
Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals espècia-
Necessites u n e s t u d i g e o t e c n i c ?
litzada en el sector de |a con5trucci6 Properamen , ampliarem
VolS Un altre preSSUpOSt d'Un instal·lador elèCtriC?
d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.
ESTRUCTURES
La solució a l'aluminosis
I
Alsina
SOLUCIONS EH EHCOFRATS ENCOFRADOSJ. ALSINA, S A Pol. Irtd. Ha d'en Con. Camí da Forn Freda s/n 06110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93) 575 30 00 Fan (93) 564 70 59
,.oferta
estructural de fi Sustituclón funcional d
NOUíBAU
Recobriments pera sòls industrials vlguetas
Tel.: (434) 93,633.36.50 / Fax: (+34) 93,633.40,37 E-tnaB: mecanovtga@lamansa.con)
• • • • •
Apllcadófacil.rBphjaieconòmlca Màxima resistència mecànica i química Antipols Impermeabllítzats Higiènics
•
Reparadófàdldeforatslesi
El sistema de renovació de sostres a Heta^ Actiu. »J.
ALUMINOSI
Fem el torra bo f segons DIN ISO 9002 { Av.Sant Jufià. 206. nau 7. Pot. industrial Congost 0W00 GranoOers Tel:93 849 57 00/93 649 54 75 Fax: 93 8495416 htlp: www.B9tradur.com «-mall: astra-qulrnlcoOastrtdur.com
E/iRucrapn/ cononua FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ
_el nou forjat ^ definitiu
Daroca 5O0.000 m- d* n hitpJAfww.pavimBntiiluroparicconi
AÏLLAMENTS I • OBRAS • REFORMAS _ IMPERMEABILIZACIONES |AtUMINOS,|
QERCASA, CONSTRUCC1ONES MAN50,11 5* A • Tel. [93) 426 98 98 (3 lineas) fax |93| 423 94 13 • 08015 Barcelona
IMPERMEABILITZACIONS
l
/1LKORPMN
j
PAVINDÚS. S.A. PAVIMENTS DE FOHMIQÓ TRACTATS AUTOANIVELUDORS I MORTERS DE RESINES TERRATZOS CONTfHUDS PtiçaTeluan.l T« B3 !65
Uralnas FlenWes de PVC-P para la impermeabitizadín
ALKOR DRAKA el.: 93 646 40 00 - http://www.atkor.es
DNetfja D Rctauiidò pedra " D Evitar cotoms D ProttotóAntigraffití _ a Aliranut mm i wllo. ÜPadilt», 2K • Tel. 93 456 « 53 • Fax: 93 436 72 85 e-mail: rebabíliWrebíbilttes • 0B013 Bans/ona www.nhabiíttes
Tratamiento para la aluminosis ADHESIVOS • SaiADOtES • PtOOUCTOS QUÍMKOS RUA LA CONSTRUCOÓN
Refuerzo de vigas de madera
IBERMAPEI, S A Pi. Catahmo, 20 • 5" Planta 08002 BARCEONA TJ.: 93 343 50 50 - Ftuc 93 302 42 29 E-IDOÍ
ALUCOBOf® DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de afuminío PoHBÒno"ír^kBblal El «•""' CONSTRUCCIONE5 EN MADERA FUSTERIA D'OBRA. MQBÍUARlíEQVtPAMEHT
REHABILITACIÓ
|
B É T E C )CATALANA,S.A.
BARCELONA - Polígono Industrial Pont Reixat, San Just Desvern» Tel. 93 3711698
Pergo Iberia. Av. Somosierra, 22-bajo dcha. PoRgono Industrial Sur 2B7OO Son Sebasliàn de los Reyes. Madrid Telefono: 9 ) 577 79 96 Fox: 91 5 7 7 7 8 21 pergo.com
BETtC S L 4'
Morters sense retracció Rehabilitació
C/. Saniandcr, 42-48 Navc, 39 Tel.: 93 278 26 86 • Fax. 93 278 27 I 08020 Barcelona
PER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ
Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Telèfon: 932 4020 57 • Fax: 932 4023 64 '
: comercial@apabcn.es
la
teva
solució
professional
A G U A - G A S - ELECTRICIEÏAD
M.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L. INGENIERIA DE CONTROL
INSTALADOR AUTORIZADO PRESUPUESTOS SIH COVPROUISO
Treinlo onos oportando soluciones, con Garandas y Segurídad: Venlonos, Puertas, Fochodas, Barondillas, Verondos, Mollorquinas... TECHNAL tiene la saíudón pam Usted, y li no, lo inventoremos. 93 573 77 77 Lo fied Aluminier Technal son profesionales seleccionados que reFlejon su profesionalidad en codo realizoción.
RAMONA REPROGRAFIA
902 902643
Tsnger, 26 - 08018 Barcelona - T. 934864300 Bruc. 126 - 08037 Barcelona - T. 932080166 St. Miquel, 14 - « 0 0 4 Tarragona - T. 97725
Seri* lmtp»l d-lUumliwdó S1STEMAS
TÈCNICOSDEILUMMACIÓNSJI.
UMPEZA Y RE3TAURAOÓN DE:
jjJHOS
™ * 7 T C A R E
*
93 441 33 30
QxtBÜ. IMl.bjos • 08014 BARCELONA Fu:93 4^320-www.ahMartrai
REPAIR CARE
construcciones
Ctra. Torre Romeu, s/n9 0B202 Sabadell tel. 93 748 4B 38 fax 93 726 07 61 wnvw.gabarro.com
BETLINSKI S / L Reparacions Estructurals. Manteniments Industrials. Rehabilitació i Interiorisme. Personal t Tècnic propis.
25 ANYS D'EXPERIÈNCIA Av. Porawu Fabra. 7-9 Joeai 2» 08024 Barcelona TeL B321576 46-832135404-Fax63210020 e-maS: tKrtnafctQamnet
Finestres, portes, baranes, murs cortina, i tanques d'alumini
Tel 937207900 Fax937119628
|:j
GUILLERMO PUERTAS Y PEHSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURÍDAD MANUALES Y AUTOMÀTICAS
INSTAL·LACIONS
Ventanas, Puertas, Correderas, Verandas, Muros Cortina, Barandillas.
Proyeclores • Ctowniams • CarrBes etectnfcados Lumnariaa (tuorescentes • Sfesomas de control SLrrwiaoón exterior • etc...
Medas, 1 • P. I. Suroeste 08192 Sant Qiirze del Vallès Tel. 93 721 95 59 F a * 93 721 31 59 www.aluminisvalles-CQfn into@aluminlsvaDes.corn
Pellaires, 28 06019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92 - ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES
Q u È CERQUEU: 1 . ESTRUCTURES • 2 . COBERTES • 3. ATLLAHENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4. FAÇANES • 5. TANCAMENTS I DIVISIONS • 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS • 7. REHABILITACIÓ • 8. INSTAL·LACIONS • 9. INTERIORISME • 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ • 1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES • 12. ENVIDRAMENTS • 13. MITJANS AUXILIARS • 14. INFORMÀTICA • 15. SANITARIS • 16. SERVEIS PROFESSIONALS • 17. EQUIPAMENTS • 18. INDUSTRIALS • 19. INSTAL·LADORS • 20. BASTIDES
DEMANDES ) i Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2003
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Important constructora d'edificació, obra civil i industrial de més de 50 anys en el sector,
Despatx d'arquitectura tècnica, situat a la ciutat de Barcelona
Selecciona TÈCNIC/A DE PRESSUPOSTOS
Selecciona CAP D'OBRA Es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar | el procés d'execució d'una obra d'edificació de més de 3MM€. Les seves funcions principals seran contractar els industrials, planificar i organitzar l'obra, coordinar els industrials, realitzar la gestió econòmica, el control de qualitat i el tancament de l'obra.
Serà el responsable de confeccionar els pressupostos i amidaments dels projectes d'arquitectura amb TCQ.2000. Es farà càrrec de les visites d'obra com a adjunt a director executiu, de la confecció de programes de control de materials i dels estudis de seguretat i salut, així com de la revisió de certificacions i preus contradictoris.
Requisits: • Experiència mínima de 3 anys com a cap d'obra en empresa constructora - Experiència en obres d'edificació de més de 1.8 MME - Edat: 28-35 anys | • Cotxe propi
Requisits - Arquitecte/a tècnic/a - Experiència de 2-3 anys en amidaments i pressupostos i preus -
Imprescindible català
S'ofereix
S'ofereix
rporació en despatx amb professionals d'àmpl experiència Relació liberal pleta amb horari flexible - Retribució negociable
- Incorporació immediata • Contracte laboral - Retribució competitiva en e! mercat • Possibilitats reals de promoció interna
Les persones interessades podeu enviar urgentment el I currículum actualitzat indicant la referència 8 4 2 8 a:
Interessats envieu el vostre currículum actu; litzat indicant la referència 8 4 7 4 a:
| COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona v. treball@apabcn.es
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES > i TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona
«O
® Empresa especialitzada en restauració i rehabilitació de monuments i edificis,
Selecciona TÈCNIC/A EN RESTAURACIÓ DE FAÇANES Es responsabilitzarà de la direcció tècnica de l'obra (subcontractació, confecció del plàning, gestió de recursos interns/externs, visites a l'obra) així com de la funció tècnic-comercial (anàlisi del projecte, diagnòstic i elaboració del pressupost).
Requisits - Arquitecte tècnic - 2-3 anys d'experiència en obra valorant positivament l'experiència en restauració i/o rehabilitació de façanes i - Edat aproximada: 27-40 anys
S'ofereix | - Formació continuada - Incorporació immediata - Retribució competitiva en el mercat Interessats envieu el vostre currículum actuali I a la referència 8 3 8 5 , a : | COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA I Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5,3a planta, 08021 Barcelona afctrebalieapabcn.es
pi ^ nj m </> ^
® Empresa de més de 50 anys en el sector especialitzacía e n la restauració i rehabilitació integra' d'edificis
^ £ Selecciona 5 " ARQUITECTE/A ÍÜ TÈCNIC/A <£ OC ^ ^ ^D LO i, |
^ ^ ^f ^ _ (/)
ÍS
Es responsabilitzarà de la coordinació d'unes 5 obres de rehabilitació d'acord amb els terminis i nivells de qualitat establerts. Desenvoluparà el pressupost, participarà en l'elaboració del projecte, planificarà i executarà les obres que tingui assignades. Requisits - 2-5 anys d'experiència a obra. Es valorarà positivament l'experiència en restauració i/o rehabilitació d'edificis - Domini d'Excel i Word i coneixements dels programes PRESTO, TCQ2000 o MS-PROJECT - Carnet de conduir - Persona jove, d'entre 25 i 35 anys S'ofereix - Incorporació immediata - Contracte laboral indefinit - Retribució competitiva en el mercat Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 4 5 1 , a: COL·LEGI D-APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS OE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: trebalieapabcn.es
D E M A N D E S
MERCAT
DE TREBALL
ESTUDI D'ARQUITECTURA TÈCNICA
Adjunt/a a direcció d'obra pública de relleu al front marítim BCN un equip íapïeltadors i col·laborar en tasques com el control tècnic (fencofrats, ferraJlstt, formigwiats, etc.
Aptituds I interès cap a! control tècnic i peu d'obra d'estructures. Es valorat etperiència en tasques similars en despatras de càlcul o en empreses constructores. Caracter molt respmsabJe i npràs. Es vakrarà català escrit i parlat. Coreaements informades d'Autocad. Wnd í Ex« I . Incorporació itn
s'doni Jornada compieta amb dedicadò (tenbfe Relació liberal. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència
CONSULTORIA I PROMOTORA IMMOBILIÀRIA
Arquitecte tècnic/a I per a l'assessorament tècnic dels diferents projectes de promoció d'habitatges de l'empresa; participació en la definició del projecte, coordinació, supervisió i control tècnic i econòmic dels diferents aspectes i dels industrials que participen en el projecte. Es valorarà experiència. Coneixements informàtics (Autocad, Excel, Vfad, Accés, etc.). Edat entre 25 i 35 anys. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball província de Barcelona. s'ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Les persones interessades adreceu ei currículum al núm. de fax: 932 41 93 41 o per a/e: rtvfttKaprtd.com a l'atenció de
Quadern central PRIMERA QUINZENA t^ARÇ 2003
CONSTRUCTORA D'HABITATGES DE BARCELONA
Cap d'obra per responsabilitzar-se de la direcció de l'obra i dels projectes d'edificació a peu d'obra. perfil Imprescindible experiència mínima de 6 anys com a cap d'obra en empresa constructora (amidaments. control pressupostari, etc). Edat entre 28 i 50 anys. Coneixements informàtics de Ms Office i Autocad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona. s'ofereix Jornada completa. Sou negociable segons experiència. Signatura d'obres. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum a l'atenció de NÚRIA (DEP. TÈCNIC) al núm. de fat: 933 i 7 99 36 o per a/e: dtcoé ca st roc on s truc c í
DESPATX D'ARQUITECTURA
recent titulat/da per realitzar projectes executius, realització d'amidaments, actualització de bases de dades, redacció de plecs de condicions, redacció del control de qualitat, planificació de projectes, anàlisi i llistat de normatives, etc. No cal experiència. Lloc de treball Barcelona. Jornada completa. Relació liberal. Sou negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al n ú m . de fax: 9 3 4 7 6 1 8 0 6 o per a/e: info@ecaarq.com
EMPRESA FABRICANT DE PREFABRICATS D'EDIFICIS INDUSTRIALS I CONSTRUCCIÓ INDUSTRIALITZADA
Tècnic/a en disseny assistit per ordinador per dibuixar amb Autocad els edificis prefabricats, plànols de fabricació i mon-
perfil No cal experiència. Coneixements informàtics d'Autocad v.14, 2000 o 2002. Edat entre 23 i 3 5 anys. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball, El Bruc. s'ofereix Contracte laboral. Sou aproximat 18.030'- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: admon@spandeck.com
AJUNTAMENT DE BARCELONA
AJUNTAMENT DE BARCELONA
i inspeccions
manteniment i serveis
Creació d'una borsa de treball de diplomats en Arquitectura Tècnica o en Enginyeria Tècnica per a tramitació de llicències d'obres i activitats, inspecció del compliment de les condicions establertes en les llicències, etc. Es valorarà experiència en la redacció de projectes d'obres i activitats. Coneixements informàtics de Word, Excel i valorables en Microstatíon i Cad. Jornada de 37,5 hores setmanals. Contracte temporal o d'interinatge. Retribució 28.270'euros brut/anual.
Creació d'una borsa de treball de diplomats en Arquitectura Tècnica o en Enginyeria Tècnica per 3 l'elaboració i execució de projectes de manteniment, informes, col·laboració en la revisió de la normativa existent, etc. Es valorarà experiència en Gabinet d'Arquitectura i/o Enginyeria, en empresa constructora o en altres administracions. Coneixements informàtics de Wad i Excel i valorables en Microstation i Cad. Jornada 37,5 hores setmanals. Contracte temporal odïnterinatge. Retribució 24.982'- euros brut/any.
Adreceu personalment el vostre currículum abans del 15 de març a: Fernando Herrera. Oficina de Treball de la Generalitat de l'Example. c/Aragó, 182. Ret. ArquitectesíEnginyers branca de Llicències i Inspecció i adjuntar una foto mida carnet i fotocòpia acreditativa dels títols.
Adreceu personalment el vostre currículum abans del 15 de marc a: Sr. Fernando Herrero. Oficina de Treball de la Generalitat de l'Ebample. d Aragó, 182. Ret. Arquitectes/Enginyers branca de Projectes, Manteniment i Serveis i adjuntar una foto tamany carnet i fotocòpia acreditativa dels títols.
A C T I V I TATS entral PRIMERA QUINZENA MARÇ 2003
C O N T R O L
DE
T È C N I C
LA
Q U A L I
TAT
CONTROL WIN. CONTROL DE QUALITAT DELS MATERIALS
!ttl0708 (Barcelona) Dates: 25 i 27 de març i 1 d'abril de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h Durada: 9 hores Preu curs: 135,00 € Preu col·legiats (-15%): 114,75 € Responsable acadèmic: Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Gabinet Tècnic del CAATB. *EI preu no inclou el programa informàtic
R E H A B I L I T A C I Ó
I
Aquest curs va adreçat a tots els professionals que han de realitzar el control de qualitat exigit per la Generalitat, i que tenen ja els coneixements teòrics i pràctics, però que volen dur-lo a terme amb suport informàtic. Les sessions consisteixen en ei desenvolupament d'exemples de control de qualitat fent servir el programa Control Win. Per garantir el màxim aprofitament, caldrà que els alumnes tinguin coneixements del control de qualitat dels materials i de l'entorn Windows a nivell d'usuari. Aquest curs és un complement informàtic del curs Control de qualitat dels materials. Cas pràctic (Q10218 i Q10219).
M A N T E N I M E N T
D ' E D I F I C I S
DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN FAÇANES URBANES
R11802 (Barcelona) Dates: del 7 al 21 de maig de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 16 a 20.30 h Durada: 20 hores
L'objectiu d'aquest curs és oferir-te el grau d'especialització necessari perquè puguis realitzar treballs de conservació, una àrea cada cop més exigent i en fase de creixement. Coneixeràs els materials, les tècniques actuals a aplicar i les diferents fases d'intervenció, des de la inspecció i la diagnosi, fins a la rehabilitació i planificació del manteniment.
Preu curs: 288,00 € Preu col·legiats (-15%): 244,80 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic. Gabinet tècnic del CAATB
GESTIÓ
DE
IMMOBILIARIS GESTIÓ DEL TANCAMENT DE L'OBRA I LA POSTVENDA
4510605 (Barcelona) Dates: 9 i 16 de maig de 2003 Horari: divendres, de 16.30 a 21 h Durada: 8 hores
La demanda de professionals preparats per intervenir en la fase del tancament de l'obra i la postvenda s'ha incrementat en els últims temps, donat els nivells de competitivitat i qualitat requerits pel mercat immobiliari actual i per l'usuari final. Amb aquest curs aprendràs com garantir que el traspàs de l'obra a l'usuari acompleixi les expectatives generades i que la qualitat dei producte respongui a la definida.
•:Preu curs: 120,00 € •Preu col·legiats (-15%); 102,00 € LResponsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Ga• binet tècnic del CAATB
M E D I
A M B I E N T
I
S O S T E N I B L E LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ. CAS PRÀCTIC
M11004 (Barcelona) Dates: 10 d'abril de 2003 Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 4 hores Preu curs: 51,00 € Preu col·legiats (-15%): 43,35 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècní Gabinet Tècnic del CAATB ; VÍDEOCONFERÈNCIA Granollers, Terrassa i Vic
La sessió et permetrà conèixer amb un cas pràctic les funcions a desenvolupar en l'àmbit de la gestió de residus í com per preparar la documentació legal que s'exigeix en tot projecte de rehabilitació i d'obra nova. Es farà un especial esment al Decret 201/1994 de la Generalitat de Catalunya i a la seva posterior modificació amb el Decret 161/2001. Això inclou, entre d'altres, l'avaluació del volum i les característiques de residus que es generen, l'especificació de la instal·lació de reciclatge i les operacions de recollida selectiva projectades.
INTERIORISME CRITERIS D'ELECCIÓ DELS MATERIALS A L'INTERIORISME
110302 (Barcelona) Dates: del 8 de maig al 5 de juny de 2003 Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 20 hores
Escollir un material respon a criteris diversos, i determinar-los és el primer pas que cal fer per garantir l'eficàcia del disseny dels interiors. Amb aquest curs aprendreu com trobar un material que respongui amb exactitud a unes premisses donades des deí punt de vista estètic, funcional o econòmic, els seus comportaments i la posada en obra.
Preu cur* 288,00 € Preu col·legiats (-15%): 244,80 € Responsable acadèmic: Joaquim Matutano. Arquitecte. Pro-
fessor de l'Escola Elisava H Ü H H . Organitzat conjuntament amb: E L I S A V A
NORMATIVES
DE
IN11203 (Granollers) Dates: 7 i 9 d'abril de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 16 a 20.30 h Durada: 8 hores •Preu curs; 120,00 € 'Preu col·legiats (-15%): 102,00 € : Responsable acadèmic: Esteve Aymà. Aparellador I advocat
Us recordem que aquest curs forma part d'un cicie dedicat a l'interiorisme. Els alumnes que s'hagin matriculat en els dos cursos anteriors obtindran un 10% de descompte sobre el preu d'aquest curs.
LA NOVA LLEI D'URBANISME En aquestes sessions es donaran a conèixer les novetats i els trets fonamentals de la nova Llei d'Urbanisme: la definició de les categories de sòl, la regulació dels instruments del plantejament urbanístic, els dos sistemes d'actuació per a la gestió urbanística (el de reparcel·lació í el d'expropiació), la classificació de les infraccions i les sancions en disciplina urbanística, entre d'altres temes. El curs va dirigit fonamentalment a directors d'expropiació d'obres i a professionals que treballin en serveis tècnics municipals, especialment en l'àrea d'influència de Granollers.
\ ACTIVITATS
FORMACIÓ
OBERTA
I N F O R M À T I C A PRESTO I: AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS I CERTIFICACIONS
A P L I C A D A
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 21
A L
PRESTO II: CONTROL DE COSTOS I PLANIFICACIÓ
S E C T O R PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT
PRESSUPOSTOS I SEGUIMENT ECONÒMIC D'OBRES AMB TCQ2000
T30507 (Barcelona) T30125 (Barcelona)
Dates: del 6 al 27 de juny de 2003
T40137 (Barcelona)
T30213 (Barcelona)
Dates: del 25 d'abril al 23 de maig de 2003
Horari: divendres, de 19 a 21 h, i dissabtes
Dates: del 28 d'abril al 14 de maig de 2003
Dates: del 4 al 25 de juny de 2003
Horari: divendres, de 19 a 21 h, i dissabtes,
de 9.30 a 13.30 hores
Horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 h
Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h
Durada: 20 hores
T40138 (Barcelona)
Durada: 20 hores
de 9.30 a 13.30 h Durada: 20 hores
Preu curs: 276,00 €
Pteti curs: 276.00 €
Preu col·legiats (-15%!: 234,60 €
Dates: del 27 de maig al 4 de juny de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 18 3 21 hores
Preu col·legiats (-15%): 234,60 €
Preu curs: 276,00 € Preu col·legials (-15%): 234,60 €
Durada: 12 hores Preu curs: 150,00 6 Preu col·legiats (-15%): 127,50 €
GEST. AMIDAMENTS
TRICALL. CÀLCUL D'ESTRUCTURES
T31101 (Barcelona)
AUTOCAD I NIVELL 2D
AUTOCAD II NIVELL 3D
T21023 (Barcelona)
T21110 (Barcelona)
Dates: del 6 al 13 de maig de 2003
T31201 (Barcelona)
Dates: de! 28 d'abril al 30 de juny de 2003
Dates: del 13 al 28 de juny de 2003
Horari: dimarts i dijous, de 17 a 21 h
Dates: del 15 al 27 de maig de 2003
Horari: dimarts i d/jous, de 19 a 21 h
Horari: divendres, de 17 a 21 h, i dissabt
Horari: dimarts i dijous, de 17 a 21 h
T21024 (Barcelona)
Durada: 12 hores Preu curs: 150,00 €
Durada: 16 hores
Preu col·legiats (-15%); 127.5 €
Preu curs: 200,00 € Preu col·legiats (-15%): 170,00 6
de 9.30 a 13.30 h
Dates: del 16 de maig al 7 de juny de 2003 Horari: divendres, de 17 a 21 b, i dissabtes de 9.30 a 14 h
Durada: 24 hores Preu curs: 280,00 € Preu col·legiats (-15%): 238,00 €
Durada: 34 hores Preu curs: 402,00 € Preu col·legiats (-15%): 341,70 €
AUTOCAD PER A NO DIBUIXANTS
EXCEL. NIVELL I
EXCEL. NIVELL II
ACCESS T20112 (Barcelona)
T20228 (Barcelona)
T21508 (Barcelona)
T21707 (Barcelona)
Dates: del 24 d'abril al 8 de maig de 2003
Dates: del 13 al 22 de maig de 2003
Dates: del 10 al 26 de juny de 2003
Horari: dimarts i dijous, rje 19 a 21 h
Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h
Horari: dimarts i dijous, de 19 3 21 h
T20229 (Barcelona)
Durada: 8 hores
Durada: 10 hores
Dates: 30 i 31 de maig de 2003
Preu curs: 120.00 €
Horari: divendres, de 17 a 21 hores, i dis-
Preu col·legiats (-15%): 102,00 €
sabte de 9.30 a 13.30 h
Dates: 9 i 10 de maig de 2003 Horari: divendres, de 17 a 21 l i . i de 9.30 a 13.30 h
Preu curs: 84,00 €
Durada: 8 hores
Preu col·legiats (-15%): 71,40 €
Preu curs: 84.00 € Preu col·legiats (-15%): 71,40 €
Durada: 8 hores Preu curs: 84,00 € Preu col·legiats (-15%): 71,40 €
WORD. NIVELL II
INTERNET BÀSIC
T20807 (Barcelona)
T20342 (Barcelona)
Dates: del 29 de maig al 10 de juny de 2003
Dates: del 12 al 17 de juny de 2003
Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h
Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h
poden .nscriure's per telèfon al 93;
Durada: 8 hores
Durada-. 4 hores
Preu curs: 84,00 €
Preu curs: 66,00 €
Preu col·legiats (-15%): 71,40 €
Preu col·legiats (-15%): 56.10 €
vww.apabcn.es <http://www.
s'indiqui, que també hagin s
www.apabcn.es/informatiu
MENI: Els paga-
consisteix en dissenyar i adaptar el'
, taló. targeta visa
quenments de l'empresa i dels s
A C T I V I TATS central PNMEIV. QUINZENA MARÇ 2003
EXPOSICIONS I SEMINARIS PREVENCIÓ!, fins al 4 d'abril Exposició i cicle de debat sobre la prevenció d'accidents i la sinistralitat laboral ü CAATB organitza un cicle de debat sobre dents laborals (1925-1937) procedents de la stnístralitat laboral i la prevenció de riscos l'Arxiu Nacional de Catalunya, editats arreu en la construcció. Professionals experts en el del món entre els anys 1925 i 1937. món del treball, la integració social i l'empresa debatran temes d'actualitat i de gran comissariat: Annemieke van de Pas i Josep importància en el nostre sector. Maria Calafell Pel que fa a l'exposició, es presenta una dates: fins al 4 d'abril col·lecció de cartells de prevenció d'accilloc sala d'exposicions de la planta baixa
CICLE DE DEBAT SOBRE LA SINISTRALITAT LABORAL DUOUS 2 0 DE MARÇ U SUBCONTRACTACIÓ Entre altres qüestions, en aquest debat es tractarà com hauria de ser un model de subcontractació acceptable i els efectes que pot tenir en la sinistralitat laboral del sector. ponent: Maria Carme Maltas. Economista taula rodona: Ivana Rodríguez. Arquitecta tècnica Representant de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat. Carlos Obeso. Advocat. Assessor de CCOC modera: Xavier Bardají. Arquitecte tècnic i president del CAATB DIJOUS 2 7 DE MARÇ
ponent: Jaume Lladó. Professor d'estratègia empresarial a ESADE i director general de RIGHT Management Consultors taula rodona: Pilar Almagro. Tècnica superior en prevenció i gerent de VERTISUB SGS Tecnos, SA Joan Nadal. Responsable de qualitat i prevenció de riscos de Miquel Costa, SA modera: Joan Gurri. Arquitecte tècnic i vocal de la Junta de Govern del CAATB
ESPAI D'ART DEL CAATB També us presentarem la Guia de legislació de seguretat i salut a la construcció, un pràctic document a l'abast elaborat per Jordi Toyos Cartagena, arquitecte tècnic i tècnic superior en prevenció de riscos laborals.
LA INNOVACIÓ EMPRESARIAL
Un dels factors que fan que una empresa sigui competitiva és la seva capacitat per innovar i adaptar-se a les exigències del mercat. Cal veure sí el comportament d'aquestes empreses competitives té una relació directa amb la millora de la seguretat en el treball.
horari: de 19 a 2 1 hores lloc: sala d'actes. La inscripció és gratuïta i les places són limitades. inscripcions: Punt d'Informació Tel. 932 40 20 60 informacio@apabcn.es • www.apabcn.es
BIENVENIDO, d'Alberto Gutiérrez - fins al 2 8 de març L'espai d'exposicions de la primera planta del Col·legi acull una mostra de pintura i dibuix d'Alberto Gutiérrez Polo. dates: fins al 28 de març
lloc: primera planta del Col·legi informació: telèfon; 932 40 20 60 cultura@apabcn.es
CONVOCATÒRIA
Assemblea General Ordinària de Col·legiats La Junta de Govern del Col·legi va prendre l'acord de convocar Assemblea general ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'Assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dimecres 9 d'abril a les 18.30 hores, en primera convocatòria, i en segona convocatòria, el mateix dia a les 19 hores. Ma estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional, e Ordre del dia: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea general anterior. 2. Informe del president. 3. Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l'exercici 2002, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 2002 i informe, si escau, de ía Comissió Econòmica, designada per l'Assemblea general. 4. Proposta d'aprovació de l'infomie de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent
a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici 2002. genera!, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 2003. 6. Elecció d'entre els assistents a l'Assemblea general, dels col·legiats que constituiran la Junta Electoral, d'acord amb el que disposa l'artticle 59 dels Estatus col·legials. 7. Tom obert de paraules. Eís col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea general, fins al 28 de març. Aquestes propostes s'hauran de comunicar per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim. La Junta incorporarà, sí escau, les propostes presentades i establirà l'ordre del dia definitiu de
El president
DELEGACIÓ DEL VALLÈS ORIENTAL JOSEP MÀRIN, DÈRIA 1 VIDA . PINTURES La delegació del Vallès Oriental acull fins horari: de dilluns a divendres, matins de al 4 d'abril l'exposició de pintura de Josep 9 a 13 h. De dilluns a dijous, tardes de Marin, constructor d'ofici, que porta per tí- 18 a 20 h tol, Dèria i vida. lloc: Delegació del Vallès Oriental Els temes que tracta són diversos, com són C. Josep Piriol, 8 els paisatges, les vivències i els viatges. Fa 08400 Granollers servir materials diversos amb els quals in- Tel. 938 79 0 1 76 Fax938 79 01 11 vestiga, utilitzant principalment, la pintura. www.apabcn.es dates: fins al 4 d'abril de 2003
ACTIVITATS DE FORA organitza: Centre d'Art Santa Mònica, Generalitat de Catalunya
CÀLCUL D'INSTAL·LACIONS
ÚLTIMES NOVETATS
1 5 ANYS DE RESTAURACIONS AL M N A C T E C
dates: del 27 de març al 12 de maig lloc: Centre d'Art Santa Mònica, La Rambla, 7,
D'AIRE CONDICIONAT
EN LA CONSTRUCCIÓ
Amb aquesta IX edició del curs sobre Aire con-
Construmat reuneix cada dos anys els profes-
La mostra presenta una important selecció de
dicionat i càlculs per ordinador es pretén formar
sionals i empreses de la construcció per donar
46 objectes de ciència i tècnica restaurats pel
Mariona Femàndez • Tel. 933 16 28 10
08002 Barcelona
els professionals i tècnics en el disseny i càlcul
a conèixer les novetats en processos, materials
mNACTEC durant els darrers quinze anys amb
info_s3ntamonica.cultura@gencat.net
de les instal·lacions d'aire condicionat. La for-
i serveis, així com les últimes novetats tecnolò-
la ferma voluntat d'actuar en la conservació del
http://cultura.gencat.net/casm
mació es realitza mitjançant classes teòriques i
giques. Esdevé una cita ineludible per als pro-
patrimoni industrial català. L'exposició compta
també practiques en aules amb ordinadors, en
fessionals del sector.
amb el suport de Caixa Terrassa i la col·labora-
[es quals els alumnes resolen els exercicis pràc-
dates: del 26 de al 31 maig
ció de Ràdio Terrassa,
tics que es proposen, utilitzant e!s programes de
horari: de 9 a 19.30 hores
dates: fins al 18 de maig
càlcul que se'ls lliura en el curs.
HOC: Fira Barcelona a Montjuïc i Gran Via
horari: de dimarts a divendres de 10 a 19 h. i
organitza: Escola Tècnica Superior d'Enginye-
(Montjuïc 2)
ria Industrial de Barcelona i el Gremi de Cale-
informació: tel. 932 03 33 00
lloc: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Ca-
facció, Ventilació i Aire Condicionat
www.construmat.com
talunya (mNACTEC)
dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14,30 h.
dates: del 21 de març al 12 d'abril
Rambla d'Ègara, 270 • 08221 Terrassa
horari: div. de 16 a 20.30 i diss. de 9 a 13.30 h
informació: mNACTEC • Tel.: 937 36 89 66
durada: 30 hores lectives lloc: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona. Av. Diagonal, 647, Barcelona matrícula: places limitades preu: 630 € inscripcions: Gremi de Calefacció, Ventilació i Aire Condicionat. Enric Granados, 63, 2n l a 08008 Barcelona telèfon: 934 53 56 30 • fax: 934 54 99 53
TOSHIYUKI KITA: D E LA TRADICIÓ A L'ALTA TECNOLOGIA
ECOLOGIA URBANA Responsables de diverses experiències en la re-
És una mostra dels dissenys realitzats per Tos-
alització d'ecobarris es reuniran en una segona
hiyurki Kita, un dels creadors en alça del Japó.
jornada tècnica, per tal de posar en comú els
comissari: Toshiyuki Kita
avenços i els reptes de futur en la configuració
coordinadora: Jaqueline Okuma organitza: Any del Disseny 2003
de ciutats més sostenibles.
dates: del 15 de març al 15 d'abril
Reflexions en torn a experiències de 6 ciutats: - Barcelona, Trinitat Nova i 22 @ - El Prat de Llobregat, Eixample Nord del Prat - Vitoria-Gasteiz, Salburua i sud de Vitòria - Pamplona, Sarriguren
L'ACTIVITAT PROFESSIONAL DE L'ARQUITECTE TÈCNIC
lloc: Sala d'Exposicions del Convent dels Àngels (Plaça dels Àngels. 08001 Barcelona) informació: Telèfon: 934 43 75 20
Cada tres anys els arquitectes tècnics exposen
premsa@anydisseny2003.org
i debaten aspectes relacionats amb l'activitat
- Hannover, Districte de Kronsberg - Shangai. Parc tecnològic de Zhangjían organitzen: Pronoubarris, SA Agència Ecologia Urbana de Barcelona dies 3 i 4 d'abril ItoC: fòfum Nord. C/Marie Curie, 20 Distrcite de Nous Barris
professional, emmarcats en procediments idonis, solucions tècniques i tecnologia, en el marc de la Convenció Tècnica de l'Arquitectura Tècnica, Contart 2003. dates: del 12 al 14 de novembre de 2003 lloc: Sevilla informació: Colegio Oficial de Aparejadores y
informació:
Arquitectes Técnicos de Sevilla
Pronoubarris
Av. de la Borbolla, 41 • 41013 Sevilla
David Fisas • dfisas@mail.bcn.es C/Marie Curie, 20 • 08042 Barcelona Telèfon: 932 91 48 64
LlVING IN MOTION
telèfon: 954 29 68 00 www.contart.org • info@contart.org
Arquitectes i dissenyadors intenten adaptar els habitatges i objectes a les noves exigències contemporànies. Residència, lloc de treball i estil de vida canvien amb més freqüència i més de pressa que mai. Aquest és l'objecte d'una exposició que tindrà lloc dins el marc de l'Any del Disseny 2003, amb el títol, Living in motion. Disseny i arquitectura per viure amb flexibilitat. organitza: Vitra Design Museum i Museu de les Arts Decoratives dates: fins al 6 de juliol lloc: Museu de les Arts Decoratives
AULA D'ECOLOGIA 2003
SEGURETAT I SALUT LABORAL
Vuitena edició del cicle de conferències de
La lli Fira intemacionai de la seguretat i salut
tel.: 934 43 75 20 • fax: 933 29 60 79
l'Aula d'Ecologia. Enguany es tracten temes i
en el treball, Fisesa, de caràcter bianual està
www.anydisseny2003.org
aspectes relacionats amb el canvi global en els
dedicada, en aquesta edició i en exclusiu, a la
ecosistemes, el procés de globalització amb re-
seguretat i salut laboral. Paral·lelament al cer-
lació amb la cimera de Johannesburg i el de-
tamen se celebrarà un encontre nacional de
RON ARAD:
senvolupament urbà des de la perspectiva
prevenció de riscos laborals, amb el recolza-
PERMETRE'S LA LLIBERTAT
informació:
ecològica.
ment de les administracions públiques, associacions sectorials i col·legis professionals.
L'exposició de Ron Arad, una de les més cone-
tenible
organitza: Càmara Gijón
gudes personalitats de l'escena internacional
dates: de I'l al 4 d'abril
del disseny, mostra la compatibilitat de la cre-
en la presa de decisions ambientals
horari: d ' l i a 14.30 i de 16.30a 20.30 hores
ativitat amb allò que funciona en els cercles in-
a càrrec de: Dr. Giuseppe Mundà
lloc: Gijón. Recinte firal internacional de mos-
dustrials. El seu treball destaca per la continua
lloc: Centre de Recursos Barcelona Sostenible
tres d'Astúries
experimentació i llibertat, al mateix temps que
horari: 19.30 h
Av. Dr. Fleming, s/n
aplica aquestes "llibertats" a un producte in-
informació: Telèfon: 932 37 47 43
Parc Isabel La Catòlica de Gijón
dustrial destinat al consum de manera compe-
http://www.bcn.es/mediambient/cat/crbs/in-
informació: telèfon: 985 18 01 12
titiva i intel·ligent. L'exposició queda emmar-
dex.html
fax: 985 33 77 11
cada en les activitats de l'Any del Disseny.
multicriteríal
Retrospectiva que mostra d'una manera àmplia les diferents idees d'aquest artista, considerat un dels precursors del popart. Explora els límits entre l'art i la publicitat, el disseny i la producció en sèrie. organitza: MACBA Ludwig Museum Kóln dates: finsa I'l de juny HOC: Museu d'Art Contemporani de Barcelona MACBA Plaça dels Àngels 1 • 08001 Barcelona informació: Nicoia Wohlfarth . Telèfon: 934 12 08 10 « press@macba.es
DALÍ GRAFISTA
organitza: Centre de Recursos Barcelona Sosdia: dijous, 20 de març: Anàlisi
RICHARD HAMILTON: E N PERSPECTIVA
Una exposició que mostra els diferents aspectes del pintor com a grafista: des de les portades dels llibres fins als cartells, passant pels experiments tipogràfics. La mostra permet conèixer un material inèdit i una faceta de l'artista quasi desconeguda. comissaria: Montse Aguer Teixidor organitza: Fundació Gala-Safvador Dalí dates: del 15 de març I'l de novembre lloc: Casa Museu Castell Gala-Dalí de Púbol informació: Jordi Falgàs. Tel.: 972 677 518 • falgas@dali-estate.org
x \
#A v i
Masternou Mastergas Benedito TOYOTA.
C/. Ponent, 94 CA Santander, 21
Tel. 93 313 59 12
Tel. 93 387 61 62
Tel. 93 202 26 27
SANT ADRIÀ DEL BESÒS Av. Joan XXIII, 15
Tel. 93 462 03 45
'->
1
U iit
li -,lA/Aí^f
AUOÍ
mjfiwvw. mautomocion.com>
EL EL R E P O R T A T G E
RE PORTATG E
PREMIS FINAL DE CARRERA-EUPB
lè Final El passat 11 de desembre es van lliurar els premis als projectes fi de carrera del curs 2001-2002 dels arquitectes tècnics formats a l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB). El primer premi va ser per a Héctor Límia, pel treball La casa pairal de Vaiímanya, Casa Macià. El jurat el va premiar per la seriositat del plantejament del projecte de fi de carrera, et rigor en el seu desenvolupament i la qualitat tècnica d'una tasca tan pròpia de la professió. Maia Ros es va endur el segon premi per Locaies comerciales de interès arquitectónt'co del siglo XIX y principios del siglo XX en Barcelona. El jurat va considerar que la documentació sistemàtica, seriosa i exhaustiva aportada en aquest projecte de fi de carrera revaloritzava el nostre patrimoni històric. Finalment, el tercer premi va ser per a Anna Julibert i el seu treball Estudi bioclimàtic d'un edifici d'oficines. El jurat el va escollir perquè assumia el repte que representa l'arquitectura bioclimàtica i la gestió energètica en el context mediambiental en què la professió es troba immersa.
3,6 . Llnfor«uuu , IMERA QUINZENA MARÇ 2003
La casa pairal de Macià E
l treball La casa pairal de Vallmanya, Casa Macià. Estudi històric,
diagnosi,
proposta
d'intervenció
d'Héctor
Límia, és molt més que el que el títol sintetitza. És un estudi del pairalisme, del marc legal de fa finca i de com aquesta va arribar a ser propietat del primer president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià (1859-1933} ara és dels seus descendents. És, sobretot, un conjunt d'aixecaments gràfics i un meticulós índex creat a partir de l'anàiisi de mostres. També és un llistat d'intervencions per solucionar les patologies detectades, que està acompanyat d'un calendari d'actuacions en tres fases i un pressupost de 320.810,85 euros. El treball proposa tornar a donar un ús a la casa, per tal d'evitar que continuï deteriorant-se.
Projecte de Rehabilitació La casa Macià està situada al municipi de Vallmanya, a la comarca lleidatana del Segrià. És una edificació construïda a finals del segle
de la casa pateix múltiples casos de disgrega-
de Macià, que els seus familiars guarden.
de la coberta de la casa principal i dels afegits,
XIX i formada per tres enormes plantes de
ció i erosió; la humitat per capil·laritat és sem-
També, reconstruir la forma original de les
el tractament de les façanes i la substitució de
pedra, amb alguns afegits pels voltants. Limia
pre present en els murs i en les cobertes, algu-
façanes i habilitar de nou la segona planta com
la instal·lació elèctrica interior, mentre que a
hi va observar la formació de plaques a la pedra
nes de les quals tenen goteres, i a la major part
a habitatge unifamiliar. Per això les interven-
llarg termini preveu la demolició de paraments
i la disgregació i alveolització d'aquesta; va
de les bigues de fusta hi abunden els corcs.
cions haurien de solucionar no només les pato-
de les plantes, la construcció de noves parets
logies de l'edifici sinó fer canvis en la distribu-
de distribució, la reparació d'esquerdes de la
ció de la construcció.
façana, la reobertura de finestres tancades i el
prendre mostres per a assaigs organolèptícs i
La proposta de Límia -que ha estat tutelat
de difracció per raigs X, i va realitzar-hi micro-
pels professors de construccions arquitectòni-
anàlisis químiques. A partir dels resultats d'a-
ques II de l'EUPB, Ramon Vlvancos i J. Miguel
questes i altres tècniques d'observació i inves-
Vívancos- ha estat adequar la planta baixa de
a cinc anys en l'apuntalament de bigues, la
manteniment de l'edifici acabaria per garantir
tigació, va establir una classificació de lesions,
l'edifici principal de la finca perquè pugui ser
reparació de goteres i la descàrrega de forjats.
el futur de la Casa Macià. ®
entre les quals destaca que l'estructura vertical
utilitzada per mostrar els objectes i documents
En una segona fase, suggereix el desmuntatge
Límia proposa actuar en un termini de dos
tancament d'altres que es van obrir. Un pla de
Héctor Límia - Primer premi
Trobada casual amb la història De vegades, en girar una cantonada algú descobreix la Història. Aleshores pot succeir que es sorprengui no tant per la
una feina en què constantment s'ha d'aprendre, llegint, preguntant i investigant noves formes de construir i noves tecnologies." En el seu
presència de la història com per l'acte de la descoberta. És el que li va
projecte, va comptar amb la col·laboració de Rafa Febrero, company
passar a Héctor Limia (Barcelona, 1977), que un cap de setmana que
d'universitat però, per damunt de tot, amic. L'ajuda li va anar bé, ja que
passejava per Vallmanya, a la província de Lleida, va decidir que aquell
"de feina n'hi havia un munt, perquè la casa tenia moltes bigues de
edifici en runes i ple d'afegits, que tantes vegades havia contemplat,
fusta i calia veure l'estat de cadascuna." Va acabar amb una proposta
podria servir-li per fer eí treball de fi de carrera. Límia coneixia els racons
d'intervenció que ell qualifica de petita. Vol dir realista, el que hauria
de Vallmanya, perquè la seva mare és filla del poble del costat,
de ser suficient garantia perquè es fes.
Gimenells. Però el que no sabia era que en aquella casa pairal que pre-
De totes maneres, tot i la feinada per dur a terme aquest treball,
sidia el poble hi havia viscut el primer president de la Generalitat de
Límia es mostra crític amb els projectes de fi de carrera, que creu que
Catalunya, Francesc Macià. L'havia heretat la seva dona, Eugènia
"no haurien de tenir tanta importància com se'ls està donant". I
Lamarca, que era filla de i'arquitecte Agapit Lamarca. Límia va anar a
segueix dient: "Sóc dels que opinen que no es pot -o no s'hauria- de
veure un dels néts de Macià, l'arquitecte Antoni Peysí, que passa algun
valorar tres, quatre o cinc anys d'estudis amb un treball final que, si no
cap de setmana a Vallmanya, i aquest li va facilitar les claus de la casa
aproves, no obtens el títol. És cert que normalment els mateixos tutors
pairal. Per a l'autor del treball va ser un valor afegit poder intervenir en
no et deixen presentar el treball sí no és per aprovar, però moltes vega-
una casa de la qual Macià es preocupava fins i tot quan havia de passar
des els professors van moít de bòlit i no et poden dedicar tot el temps
temporades a fora, arran de la seva lluita per la llibertat de Catalunya.
que voldries, i després les coses no surten bé." í f
Límia treballa en un despatx d'arquitectura tècnica des de fa uns ctnc anys, en una feina que li agrada perquè toca tots els temes relacionats amb la seva professió, una professió que sap que implica molta responsabilitat i ta necessitat de formar-se contínuament. Comenta: "Trobo que per fer aquesta feina es necessita una gran dedicació i molta cura, atès que a la mínima te la jugues. I sobretot crec que és
• • "Trobo que per fer aquesta feina es necessita una gran dedicació i molta cura, atès que a la mínima te la jugues."
Informatiu PBJMERA QUINZENA MARÇ 2003 >, 3 2 s
RR.E R A - E U PB
Locals comercials antics i actuals E
ls estils constructius d'una ciutat es reflecteixen no solament en els
edificis més nobles. També es manifesten en els locals comercials, especialment a partir del primer terç del segle XIX, quan la revolució industrial va permetre l'accés majoritari a la cultura i els comerciants van impulsar els seus propis gustos i cànons estètics. Maia Ríos ha estudiat 108 d'aquests establiments comercials a Barcelona, en el treball Locales comerclales de interès arquitectònica dei siglo XIX y principio de! siglo XX en Barcelona, concretament als barris de Ciutat Vella i l'Eixample. A mitjans del s. XIX, el centre comercial de Barcelona estava a l'actual carrer Ferran i a ia plaça Reial. Allà és on es podien trobar els establiments més refinats de la burgesia. Però a partir de 1900 els comerços començaren a traslladar-se al Passeig de Gràcia, en una àrea, l'Eixample, que els barcelonins que vivien a Ciutat Vella anomenaven el desert però que
Interior de la Cereria subírà a
començava ràpidament a prendre forma a base d'edificis modernistes. La ciutat creixia.
Ciutat Vella o l'Eixample
en l'època estudiada ja s'havia convertit en un
com a tutor- encara perduren. De fet, la seva
reflectia els estils i les tècniques constructives.
passeig. Aïxf que els establiments foscos, amb el
feina es basa en el treball de camp: anar-los
Al final, va seleccionar vuit establiments, pel
botiguer a la porta reclamant el client tenien els
descobrint un rere l'alíre pels carrers. Ha exclòs
seu valor arquitectònic, i en va investigar la
Entre els comerciants es va crear, aleshores,
dies comptats. Els nous gustos obligaven els pro-
els establiments d'estil modernista per ser l'ob-
història, amb l'objectiu d'ubicar-los en l'entorn
un dilema: mantenir-se en la seguretat comercial
pietaris de farmàcies, botigues tèxtils, cereries,
jecte del treball de fi de carrera de I'EUPB
social predominant durant la creació de l'esta-
del centre medieval o pujar a l'Eixample. Qui es
ganiveteries, fleques, granges, botigues de que-
Cataiogacióny estudio grafico de locales comer-
bliment. No va oblidar ni un estudi sobre les
quedava a Ciutat Vella creia que les giravoltes
viures, etc. a ampliar els locals, substituir les por-
ciales de estilo modernista, del qual el seu és
tècniques constructives més utilitzades durant
modernistes eren molt excèntriques i no com-
tes de fusta per grans vidrieres i canviar els quin-
tant una continuació com un complement.
el període que abasta el seu treball -vidre pin-
plien amb la norma de la societat que es volia,
qués per llum elèctrica. Els més atrevits van apli-
més serena. Hi havia crítiques i rivalitats. En
car els dissenys més moderns.
Ríos va elaborar fitxes tècniques del centenar llarg de locals que va visitar, on consta l'es-
qualsevol cas, els canvis els arrossegaren, perquè
Els locals que en un i altre barri de
tat de conservació, l'alçat i l'emplaçament dels
l'acte d'anar a comprar s'havia fet més refinat i
Barcelona ha estudiat Ríos-amb JulioA. Iglesias
locals, i un petit reportatge fotogràfic que
tat, gravat, ferro forjat, fusta tallada, e t c - ni una síntesi històrica contextual. ©
Maia Ros - Segon premi
Mola la moda Heu anat ja a menjar a un restaurant
quin públic es vol. "Si es vol que sigui molt elitista, el boti-
minimalista de Barcelona? Potser no tindran les cadires
guer farà com una mena de museu a la seva botiga; si vol
més còmodes però hi ha molta gent que s'hi sent a gust
que tothom hi pugui entrar i s'hi senti a gust, li donarà una
perquè hi troba una atmosfera diferent í especial, segons
imatge més propera".
Maia Ríos [Tarragona, 1973), que hi ha anat. Això no vol
Ríos treballa en interiorisme i creu que no saber què
dir que sigui esclava de la moda i afegeix que "cada vega-
es feia tot just fa un segle és un error. Quan estudies arqui-
da intentem ser més originals però que en el fons no sor-
tectura no has d'analitzar només el que es fa ara sinó
tim d'unes modes, com a ells també els passava". I ells
també el que és antic, per saber com ha evolucionat tot
són els que visitaven els locals que Ríos ha estudiat en el
plegat. Al capdavall, uns i altres estils es perdran, perquè
seu projecte de fi de carrera sobre locals comercials del
"la gent s'avorreix de tot", i la pèrdua els unirà. Els inte-
XIX i principis del XX a Barcelona.
riors que dissenya no tenen res a veure amb els del seu
Si el disseny minimalista és una novetat, el fet que
projecte de fi de carrera, però això no treu que hagi gaudit
simposi no ho és pas. Els gustos de la gent sempre han
fent l'estudi gràfic dels locals del seu treball. La bellesa de
condicionat efs locals i ara són així. "Els locals comercials
les façanes que ha reproduït, en alguns casos en aquarel·la
estan fets per comerciants. A la feina ara m'ho trobo i ho
i tot, dóna a entendre que ha estat així. ®
veig. Quan es dissenya un comerç no es fa amb un criteri de comoditat i practicitat sinó amb un de comercial, amb el clar objectiu de cridar l'atenció per vendre. Ara està de moda ei minimalisme i tothom el segueix. Si estigués de moda Gaudí, tothom escolliria formes gaudinianes", explica Ríos, que matisa que sempre es construirà en funció de
• • "f!aria vegada intentem ser més originals però en el fons no sortim d'unes modes, com a ells també els passava."
38 fi-'i
PRiWEBA QUINZENA MARÇ 2003
Un edifici bioclimàtic E
l bioclimatisme pretén que els edificis abandonin el paper passiu
que tenen en l'actualitat - i la seva activitat es
tradueix en contaminació- i s'integrin en el funcionament i comportament del medi que els envolta. Alhora, en recórrer a allò que la natura de per si proporciona, un edifici dissenyat amb criteris bioclimàtics ha de permetre als seus usuaris gaudir de tres coses bàsiques: una llum de treball tan pròxima com es pugui a la natural, un confort acústic que permeti la concentració i un confort tèrmic que impedeixi que l'energia exterior penetri a l'estiu i faci el contrari a l'hivern. Anna Julibert ho ha investigat en el treball Estudi bioclimàtic d'un edifici d'oficines. El treball de Julibert, dirigit per Antoni Caballero, de! Departament de Construccions Arquitectòniques II de l'EUPB, es planteja des
ta relació entre la localització i les característi-
primer bloc, hi tracta l'hermenèutica de l'edifi-
del punt de vista d'una consultoris mediam-
ques de l'entorn que envolten l'edifici i la
ci, és a dir, l'anàlisi volumètric, funcional i
línia de cel o de la influència lumínica que
bíental, a la qual se suposa que es dirigeix un
capacitat d'aquest per aprofitar els espais de
constructiu de les dades del projecte bàsic ini-
tenen els diferents edificis que envolten el
projectista per tal d'endevinar si l'edifici que
relació per obtenir un bon intercanvi energètic.
estudis topogràfics d'impacte dels vents, de la
cial proporcionat pel client, en seccions, faça-
bloc. En total, 19 làmines. I n'hi ha 9 més
ha dissenyat es comporta satisfactòriament o
En segon lloc, les decisions constructives d'e-
nes i detalls. Un altre grup de làmines està
dedicades a la proposta correctora de la refor-
es pot millorar. Un edifici que existeix en reali-
lecció de materials i sistemes constructius
dedicat a l'anàlisi de l'emplaçament i la situa-
ma de l'edifici, que va més enllà de proposar
tat: és et complex d'oficines centrals E. R.
poden ajudar molt a la capacitat d'un edifici
ció volumètrica de l'edifici, cosa que inclou
correccions de l'entom i la pell de l'edifici, ja
per aprofitar l'intercanvi d'energia. Tercer, els
l'estudi de les funcions dels volums i les seves
que es planteja la volumetria i la seva organit-
edificis tenen estratègies de funcionament
comunicacions entre si, i l'anàlisi de la relació
zació dins el projecte inicial. Totes aquestes
interior que premien l'intercanvi. Finalment, la
entre l'envidrament i el massís dels volums, així
idees esquemàtiques queden demostrades a
forma que pren un edifici pot col·laborar en el
com de la profunditat i !a massa dels forjats.
partir dels càlculs d'estalvi en condicionament
gaudi d'una bona eficiència energètica.
Una tercera sèrie de làmines tracta íes façanes
tèrmic, lumínic i acústic de l'edifici, que por-
i els detalls dels tancaments, la zona de
ten finalment a un estudi de l'estalvi de costos
maquinària i coberta, els mòduls de les fines-
energètics, si s'apliquessin totes les correc-
tres i l'encontre entre forjats, pilars i façanes.
cions proposades al projecte.
Mangraners, que
la companyia
elèctrica
FECSA-ENHER té a la ciutat de Lleida i que està situat al polígon industrial Camí del Frares. De totes maneres, les recomanacions de Julibert sobre què calia fer perquè l'edifici tingués caràcter sostenible no s'han arribat a portar a terme perquè va treballar mentre l'edifici s'aixecava.
Anàlisi completa de l'edifici El treball de Julibert inclou una sèrie de
Les hipòtesis que volia demostrar en reali-
làmines que reflecteixen de manera clara el seu
Encara hi ha més làmines perquè en qual-
tat eren quatre. D'una banda, hi ha una estre-
anàlisi de l'edifici de FECSA-ENHER. En un
sevol estudi bioclimàtic d'un edifici cal fer
*i)
Anna Julibert - Tercer premi
Idees amb futur Anna Julibert (Barcelona, 1978)
cis encara no es tenen prou en compte. I Julibert
té molt clar que la manera actual amb què ens rela-
pensa: "Si es pot fer millor, per què no es fa
cionem amb el medi ambient -una fase industrial o
millor?" La resposta és senzilla: "Pels diners". Com
d'alta energia, resultat dels avanços tecnològics
que no creu que l'afirmació sigui prou taxativa, ha
dels segles anteriors- ens porta cap a la crisis de
posat les seves mans i el seu talent a disposició de
l'esgotament dels recursos i el deteriorament de l'e-
la feina.
cosistema. Davant aquesta situació insostenible,
Un edifici bioclimàtic mai abaratirà el projec-
hem de plantejar-nos de quina manera podem satis-
te. A curt termini, ni tan sols resulta rentable: "No
fer les necessitats pròpies sense hipotecar les de
resulta rentable per al constructor",
les generacions futures.
Julibert. A llarg terminí surt rentable a tothom, però
Julibert es va començar a plantejar el tema de íes necessitats sostenibles durant
l'assignatura
precisa
"no s'acaba d'entendre". Per això Julibert té clar que "fins que no tinguem davant els nassos que el
energies alternatives de l'EUPB, on va descobrir
medi no s'empassa res més, no ens plantejarem
que és possible veure les construccions des d'un
quines són les solucions". I aquestes, possible-
nou enfocament. No és pas contrària a l'enfoca-
ment, s'hauran d'imposar per llei. Li sap greu que
ment tradicional, "que sí que tenia en compte la
la gent no prengui consciència.
ubicació de l'edifici, a la vegada que emprava els materials de la zona", sinó més aviat al modern i artificial, "on molts edificis es projecten d'igual manera tan si s'ubiquen a països nòrdics com al Mediterrani, per exemple". Perquè les consideracions bioclimàtiques a l'hora de concebre els edifi-
Periodista informati uOapabcn. <
#
ORNAMENTAL
SI desifla rebre més Nom informació envií Adreça aquest cupó a B a s C.R Població Pg. Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50
Sí, desitjo rebre • Catàleg gratuït , D Visita representant \ Fax: 93 346 17 13 sas@sas-sa.com www.sas-sa.es"
ESPECIAL 'RJMERA Q U I N Z E N A M A R Ç
2003
F O R M I G Ó
P R E F A B R I C A T
Construir amb formigó prefabricat \ ^ \ íns el cicle Els materials / I \ J les noves tecnologies de la construcció, el Col·legí va organitzar, ara fa un any, unes jornades monogràfiques dedicades a la construcció amb formigó prefabricat. S'hi van analitzar els avantatges i les limitacions d'una opció constructiva, avui en plena expansió no tan sols en l'àmbit de l'edificació industrial sinó també en la resta de tipologies d'edificació. Recordem, tot seguit, algunes de les conclusions. Quan parlem de l'ús d'aquestes tecnologies és important pensar que la col·laboració entre el projectista i l'empresa productora dels prefabricats ha d'existir des de l'inici del projecte i hi ha d'haver un diàleg que avui no sempre hi és, que s'ha de potenciar. Un cop el projecte bàsic esta definit i la utilització de peces prefabricades de formigó armat es mostra com a viable, és necessari establir una estreta relació amb l'industrial, ja que d'aquesta manera es podran definir millor els productes específics que s'ajustaran al projecte. Sobretot, es tracta d'evitar que les idees originals del projecte quedin desvirtuades a l'hora d'escollir els elements que l'hauran de configurar. La metodologia seria la següent: partint de !a tipologia constructiva escollida i de l'entorn de l'obra, s'ha de veure la capacitat de l'industrial i aconseguir en l'origen una visió de conjunt de tots els elements que intervindran en el projecte. Ara bé, !a necessitat d'individualitzar el projecte arquiíectònic només es pot complir si es disposa d'una gran varietat d'elements prefabricats o bé si aquests són versàtils.
Els avantatges dels prefabricats Quins són els avantatges de l'ús d'aquests prefabricats? Primerament, es busca un estalvi econòmic indirecte, no a través del cost del material, ja que amb l'obra finalitzada els preus per metre quadrat són equiparables als de l'obra convencional, sinó gràcies a l'estalvi de temps que s'aconsegueix amb la ràpida posada en l'obra que té. Alguns tècnics fixen aquest estalvi en una entrega d'obra un 2 0 % de temps abans que amb construcció convencional. També és destacable e! control del producte obtingut gràcies al procés industrial, tant pel coneixement perfecte d'aüò que es fabrica com pels controls exhaustius que es duen a terme en la fàbrica, I finalment, un avantatge difícilment mesurable: el fet de realitzar una obra seca, quan el
I
N A U S
I N D U S T R I A L S
E S P E C I A L
E S P E C I A L
F O R M I G Ó
P R E F A B R I C A T
I
N A U S
L'Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2003 : 4 1
I N D U S T R I A L S
prefabricat no és només l'abocament del formi-
que, com sabem, el seu ús en edificis indus-
gó, els encofrats i els amuntegaments de barres,
trials és quasi hegemònic. Aquesta situació
amb la netedat i l'ordre que això comporta.
respon, aparentment, a un desig dels fabri-
Aquest factor és valorat molt positivament pels
cants d'obrir-se cap a aquest nou mercat.
tècnics, alguns dels quals també manifesten la
D'aquí que molts utilitzin la denominació for-
tranquil·litat que els produeix no haver de
migó arquitectònic,
menester els serveis d'artesans, alguna vegada
cient d'evitar la designació de prefabricat, que
de dubtosa professionalitat. L'arquitecte Ramon
té una connotació negativa per a la majoria de
Collado va resumir en aquelles jornades aquests
la població, que l'associa a construccions efí-
avantatges de fa manera següent:
meres i de baixa qualitat.
•
amb una intenció cons-
Qualitat dels panells, en ser elaborats al
Aquest desig expansionista topa amb un
taller per persona! especialitzat i mitjans
escull difícil de superar: el desconeixement
més sofisticats.
que té l'usuari d'aquesta tecnologia, fet que el
•
Rapidesa de muntatge a l'obra.
porta a demanar un aspecte extern equivalent
•
Muntatge sense interrupció, independent-
al de la construcció convencional. Això fa que
ment de! clima.
es tendeixi a dissimular l'element prefabricat,
•
•
Formes; possibilitat de realitzar formes
per raons estrictament comercials. És en
més complexes amb motlles de taller.
aquest punt que detectem una certa divisió d'opinions. Hi ha els que accepten aquesta
Protecció més senzilla, en muntar panells o elements en sec.
que per realitzar nusos hiperestàtics s'ha de
definides al detall per deixar els passos neces-
recórrer a elements de lligam de notable com-
saris en les peces. La implantació d'aquesta tecnologia es
de panells de façana, l'extrapolació a altres ele-
disseny correcte sobre paper, però la seva posa-
troba en una evident fase d'expansió. L'ús de
ments prefabricats és raonable.
da en l'obra s'ha de vigilar molt de prop o es
panells de formigó prefabricat en façanes ha
corre el perill d'executar una estructura que no
deixat de ser un fet extraordinari. Però l'elecció
respondrà a les sol-licitacions de càlcul.
del prefabricat com a element estructural total
Ara bé, malgrat tots aquests avantatges, els prefabricats també tenen alguns inconvenients,
situació i els que opten per implantar el prefabricat s cara descoberta, amb la convicció que
I, encara que es va referir al cas particular
plicació. És clar que aquests elements tenen un
que els tècnics no amaguen però que sovint
Una altra qüestió que s'ha de tenir molt en
(no només en lloses de forjats) ha de recórrer
alguns industrials, amb sospitosa convicció, elu-
compte és que les modificacions de projecte a
encara un llarg camí. Sempre, com es pot
deixen. Aquests problemes sorgeixen sobretot
peu d'obra són molt difícils í costoses. Això
suposar, parlant de la seva implantació en el
quan s'utilitzen com a element estructura!, ja
inclou les instal·lacions, que hauran d'estar
camp dels edificis d'habitatges i serveis, ja
es tracta d'una tecnologia amb prou entitat i que el gran públic l'anirà acceptant progressivament. ©
^Tomh Merino {;" Caries Cartanà t._ Arquitectes tècnics |Ç_ informatiuGapabcn.es
NOTICIAS
NUEVO BLOQUE RF-300 La empresa PREMORSA, con sede en Reus y dedicada a la elaboración de prefabricados en hormigón desde hace mas de 20 afios, ha lanzado al mercado un nuevo producto El BLOQUE RF-300 (único en su especificación acreditado por LGAI) que ayudarà a reducir cuantitativamente los costes en los proyectos de construcción de naves y establecimientos industriales, a la vez que ofrecerà un total cumplimiento al REAL DECRETO 786/2001 (BOE de 30 de Julio del 2001) en el que se indican los requisitos constructivos de resistència al fuego.
Resistència al fuego en elementos de sectorización. Medianeras o muro de separación con otro establecimiento:
Riesgo bajo: RF-120 Riesgo medio: RF-180 Riesgo alto: RF-240 Como se puede observar, en cualquiera de los casos el Bloque RF-300, los cumple y los supera ampliamente. Bajo pedido también se fabrícan otras medidas de bloque así como bovedillas y casetones. En caso de estar interesado en recibir una información mas amplia de éste u otros productos de esta empresa, pueden ponerse en contacto con el Departamento Comercial en los teléfonos indicados o por correo electronico.
PREMORSA a r a Reus-Salou, Km 3 (C-14) 43205 REUS Telef: 977 756 355* - Fax: 977 757 366 e-mail: comercial@premorsa.es web: www.premorsa.es
Otro producto^de interès GERO
(M)
ACÚSTICO
LA TECNOLÓGÍA MAS AVANZADA EN PREFABRICADOS DE HORMIGÓN
el aislami
111 aislante térmico a base de e s p u m a P. I.R. poliisocianurato para c u b i e r t a
metàlica
y de h o r m i g ó n A sus excelentes características aislantes, un 60%
i alta resistència no se deforma ni delamina
superior a otros materiales (fibras y lanas minerales) se unen sus propiedades físicas, tales como la resistència a la compresión y estabilidad. La presentaclón del producto en planchas ligeras de
i mayor capacidad aisfante 60% superior a otros materiales
i rapidez en la colocación menos fijaciones por sus características
2,5 m x 1,2 m hace que su colocación sea extremadamente ràpida y fàcil, con menos fijaciones
mecànicas y magnitud de la plancha
i ligereza del producto ahorro de tiempo en la manipulación
por mz y de menor longitud, aún en zonas de fuertes vientos. Aisladeck està indicado tanto para cubiertas nuevas
i excelente comportamiento al fuego resiste llama directa
como para rehabilitación.
i muy buen comportamiento al vapor de agua con celdas cerradas
i muy buena estabilidad dimensional ambas caras protegidas
i m p e r m e a b i l i z a c i ó n a i s l a m i e n t o y
t é r m i c o a c ú s t i c o
ento térmico mas resistente
AisladeckS De acuerdo con las estadísticas de la NRCA (National Roofing Contractors Association)* el poliisocianurato (RI.R.) representa més del 55% de todos los aislantes usados en las nuevas construcciones de USA.
* Anual Market Survey (2001/2002)
iesSra» etpamikto (EPS) 1,4% Miestireno «trukto KPS 2,1% Fibra de wJrio 3,!%Doivadosmadera W * fitaa (síolar
i^^B
m
h
! 0,7% Fibra minera! lli
n,e%pHito
55,9% Panel PIR (Poliisocianurato)
w w w . t e x s a . c o m TEXSA, S.A.
Internationa) Division
C/ Ferro,7- Polígono Can Pelegrí 08755 Castellbisbal (Barcelona) Spain Tel. (+34) 93 635 14 00 Fax (+34) 93 635 14 80 E-maíl: texsa@texsa.com
Tel. (+34) 93 635 14 52 Fax (+34) 93 635 14 88 E-mail: texsa.intsrnational@iexsa.com Servicio Atención Cliente (S.A.C.) Tel. 901 11 6 6 1 2
e
u PRIMERA QUINZENA MARÇ 2003
Nau industrial: avantprojecte o projecte E
l concepte de nau industrial és molt ampli per definir una tipologia d'edificació. La majoria del que entenem per naus industrials són edificis contenidors (sovint hem sentit l'expressió capsa de sabates), senzills, modulars i, sobretot, concebuts com a edificis rendibles. És a dir, edificis que s'han de amortitzar en el temps, per la seva relació cost-durabilítat. L'experiència al llarg d'aquests anys m'ha convençut que sovint una nau industrial es projecta durant l'avantprojecte, més que durant el projecte. M'explicaré. El més important d'una nau industrial és trobar la solució constructiva més adiení en funció de la geometria, l'ús, la imatge, la durabilítat i la pressa per construir-la. És per això que abans de desenvolupar ei projecte, cal analitzar les seves alternatives de materials, veure els seus avantatges i inconvenients i, en especial, el seu cost comparatiu. Cal tenir en compte la importància de la rendibilitat en aquest tipus d'edificis. Les naus industrials tenen, quasi sempre, una superfície àmplia en comparació amb la seva alçada. Per tant, interessa buscar solucions modulars amb materials prefabricats. L'estudi d'alternatives ha d'analitzar bàsicament el contenidor, que normalment comporta prop del 50% del seu pressupost: estructura, coberta i tancaments exteriors. •
Estructura. Bàsicament ens interessa comparar les solucions clàssiques: la de prefabricat de formigó i la d'acer. Si la càrrega de foc del contingut de l'edifici o la normativa vigent que l'afecta ens obliga a tenir una estabilitat al frc considerable, la solució de formigó és normalment més econòmica. Cal recordar que a l'estructura metàl·lica se li ha d'afegir la protecció al foc. Quan el tema del foc no és tan important, cal veure costos en funció de les tipologies de coberta, façana i modulació de pilars. De totes maneres, penso que el formigó és una solució més monolítica i de millor acabat, per tant, més aconsellable. D'altra banda, s'fia de preveure el període necessari d'estructura de taller perquè pot afectar la planificació general.
•
Coberta. Les solucions sempre passen per cobertes lleugeres (cal minimitzar pesos a l'estructura, que sempre té grans llums amb el mínim de pilars). Les solucions més habituals són les que tenen una base
lunar
MERA Q U I N Z E N A M A R Ç 2003
FORMIGÓ
PREFABRICAT
I NAUS
INDUSTRIALS
E S P E C I A L
En la comparació que es faci, cal veure si la qüestió de foc 0 imatge exterior en descarta 0 n'aconsella alguna de les dues. N'hi ha una que crec que dóna molt bon resultat: la metàl·lica de perfil bandeja. Aquesta variant reuneix molts avantatges: evita corretges horitzontals a l'estructura, dona força possibilitats d'acabats a l'exterior, té un acabat molt net (quasi llis) a l'interior i evita, si s'executa bé, els ponts tèrmics. S'ha de dir que l'anàlisi d'alternatives no és senzill, més aviat al contrari, és mott dens i extens, perquè l'estructura, la coberta i els tancaments exteriors s'afecten uns als altres. Per exemple, una solució d'estructura pot imposar un pendent de la coberta, i afecta la seva solució. Així mateix, una solució de tancament exterior obliga a unes distàncies entie pilars de vent; per tant, afecta l'estructura.
de xapa metàl·lica. Bàsicament tenim la deck (amb força variants d'impermeabilització), la sandvitx in situ i la de panells de xapa. Totes són similars quant a costos i
garanties. Personalment, em deixa més tranquil la coberta deck, perquè no depenem de juntes entre elements de xapa, ja que la impermeabilització s'aconsegueix
,PAV1MENTOS INDUSTRIALES DE H0RMK3ÓN • Adaptables a cualguier iipocte indústria * ** Cub/en las cgractensticas mecàiicas y flsees màs ^ exigenles (Wyasión, grandes cargas, impaclos, lErjtój UV, choque t é j r í n , etc) > , Kj >_• €liminan eUesgo de fuiuras desfiivelatwores entre#* -\ Ibsas ' . *. • Garantizan, en caüfyçaso, la piànirtétrla mas idónea PAVIMENTOS DÉCORATftfOS DE HORMIGÓN ESTAMPÀDO "• Aconse|ablé"S en cualquier lugar donde se prevea ef" .hormigón como etemenlo decoralivo de pavunenlación *• ConsJguen una imrtación perfecta^ Is piedra natural, . -> adoqutn, bakjosa/'foseta, pfzarra, ets. • Garanfean-tó'armonia del conjunta por su vàriedadeh disefiosy cofoies^ ' *•-•# ? • Permiten adaprarse estélíca/rierte a cualquier contorro REVESTIMIENTÓS Y-MORTEROSOE RESINAS StNTÉTICAS *' • Aptosparatodolipo de aclividadindustrial, i^jportiva 0 pnvaírJa ' " -" '" ' • Variedad e»espesòres y modalidades (Revestimienlos finos 0 cefoizadcs, aulonrvelarïes, sislemas mujticapa, * "morte/os. etcj, ' , * ' \ *. Aseguran la impedBeabüicTad 0 la e^janqueidàd. • Resisten a^&eras condiciones mecénicas/flsicaftg! qiimcae. - • ' ••• ..... , A . • ConfierenTjryllcrgradodeifflagen * Jh.* - "Gumplencífi lasnormas dé segundad e higiene
r httpHwww.pavlment8turopark.com Tf.93.580.00.7fl - Fax: 93 580.52.1? a C a n M a s s a c h s . n ' 5 - 08291 RIPOLLET
amb una làmina contínua, sense juntes seques. Tancaments exteriors. Hi ha dos grans vessants en el món del prefabricat: la solució amb formigó i la solució metàl·lica, cadascuna amb les seves variants. La de formigó té les variants de plaques horitzontals 0 verticals i molts tipus d'acabat. La façana metàl·lica té variants de panells, sandvitx in situ 0 de perfü bandeja. Les dues solucions estan molt igualades, tant pel que fa a costos com a durabilitat.
Al mercat hi ha altres solucions que eviten fer aquesta composició d'alternatives i ofereixen una solució integral estructura-coberta-tancaments. Cal tenir-la en compte, encara que cal estar-ne molt segur perquè obliga a decantar-s'hi al començament del projecte, sense poder negociar a l'hora de la contractació d'industrials. Després de fer l'anàlisi d'alternatives, es decideix la solució 0 solucions que més convenen; és a dir, s'acaba d'alguna fornia ei que anomenava avantprojecte i, per tant, es pot iniciar pròpiament el projecte. El seu desenvolupament és bastant senzill si les solucions constructives elegides són clares i s'ajusten al que es vol, tant en la imatge, els costos, com en la planificació prevista.
K/
v,
*
é*% >> *.
*S*
\
v7
à
Construir és comprometre's amb el futur i apostar per ell. Tècnics i constructors treballen amb aquesta idea, per crear el món del demà. A Pujol ho sabem molt La nostra especialitat és aportar l'assessorament, els materials i les c olucions tecnològiques
Pujol
FORMIGÓ
I Q U 1 N Z E N A M A R Ç 2003
PREFABRICAT
I NAUS
calcular la fonamenlació. Si es té l'estructura
INDUSTRIALS
que es construirà.
contractada, els fonaments es calculen per
La resta de projecte que cal definir: ram
aquella estructura i no per una altra de similar
de paleta, acabats i instal·lacions no té unes
(normalment més desfavorable) i s'aconsegueix
particularitats que s'hagin de ressaltar i que el
avaluar aquests càlculs al 100%.
diferenciïn d'aitres tipus de projectes. Per tant,
Juntament amb l'estructura, és necessari
el seu desenvolupament es pot considerar
definir la secció constructiva façana-coberta-
estàndard. Únicament s'han de destacar dos
fonaments sobre la base de les solucions adop-
apartats: les instal·lacions contraincendis i els
tades. Aquesta secció defineix pràcticament
molls de càrrega.
tota la nau industrial, perquè en ser modular,
Les instal·lacions contraincendis, segons
es repeteix una mateixa solució amb petites
el nou Reglament de seguretat dels establi-
variants per a tot l'edifici. És molt important
ments industrials de 2 0 0 1 , d'àmbit estatal,
veure la relació de nivells entre paviment inte-
poden estar molt afectades en funció de l'ús i
rior i exterior, tant en zona de molls de càrrega
la càrrega de foc de la nau industrial. Els molls
com a ïa resta, per decidir la cota de nivell de
de carrega són un equipaments que es repetei-
fonament
xen quasi sempre en aquests projectes. Cal ele-
més convenient, així com veure la
necessitat o no de murets perimetrals. Una altra part molt important del projecte, i de la qual encara no he parlat, és el paviment. El paviment es defineix sobre la base del seu ús, per tant, sobre la base de la càrrega i el desgast que ha de suportar, així com l'exigència de planimetria que requereixen els equipa-
gir-ne el model i la marca abans de preparar l'obra civil que l'envolta, perquè cada model té mides diferents. En projectes que contenen molts molls és aconsellable preveure l'obra civil prefabricada, perquè el nivell d'acabat final és molt millor, més fort, i acostuma a ser més econòmic. <j&
ments interiors. De totes formes, el més important a l'hora de projectar el paviment és la tipologia del terreny. En funció del terreny s'ha de definir una subbase que garanteixi els assentaL'esquelet principal del projecte rau ini- contractar aquesta estructura (sigui de formigó
ments permissibles i asseguri una compactació
cialment en definir una geometria molt clara
o metàl·lica), amb la finalitat que la calculi
adequada. Per això, és imprescindible, tant per
tant en planta com en secció, així com un
l'especialista corresponent. Es vol obtenir la
al paviment com per als fonaments, la realitza-
esquema uniftlar de l'estructura. A partir de
millor relació preu/qualitat i a la vegada les
ció d'un estudi geotecnic que prevegi el com-
l'esquema estructural, el més convenient és
accions que cal transmetre al terreny per poder
portament del terreny davant la nova edificació
Agustí Piera scte tècnic fea.piefa.prat@3p3bcn.ct
Subscripció a L'Informatiu per a no col·legiats lersones que se subscriguin
Subscripció a L'informatiÉ
Gairebé 10 anys, de Toni Batllori
. Codi postal _ _ Telèfon _ _ _
Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per fax: 9 3 2 4 0 23 6 4 , per correu electrònic: informatiu@apabcn.es, 0 per correu a: Col·legi d'Aparelladors 1 Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 9 3 2 4 0 23 76
Quotes D
quota normal d ' l pagament de 25 €
D
quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12,5 € l'any
Forma de pagament D
E S P E C I A L
domiciliació bancària
banc/caixa múm de compte (s'han d'emplenar totes tes caselles)
I I [ I I I I I I I II
roura-anglada,s.a mes de 65 anys construint ESTRUCTURES PREFABRICADES EDIFICIS MULTIPLANTA NAUS INDUSTRIALS NAUS COMERCIALS PLAQUES ALVEOLARS BIGUES PRETENSADES _ CONSTRUMAT SUI
B A R C E L O N A
Presents a la propera edició de Construmat 2003. Del 26/05/03 al 31/05/03 Fira de Barcelona » Motjuïd Estand E-46 . _ Crta. Barcelona-Puigcerdà, Km 66,6. Vic (Barceló tels. 93 885 15 45 / 93 885 12 90. fax 93 885 09 _ www.roansa.es roansa@roansa.es
Fira Barcelona
26 05 03
Atencion visitantes
3L05:03
902233200
gPor qué conformarse con una
Todos los sectores en dos emplazamientos
parte cuando puedes verlo todo?
RECINTO MONTJUÏC |M1) • Maquinaria y equipos, protección y seguridad en obra. • Elevarien y transporto. • Elementos paro estructures, divisòria;, Fachadas y cubíertos. • Prefabricación y construcción indústria I izado. • Aparatós de medida y precisïón. • Informàtica. • Aiilamiento, impermeabílización y pinturas. • Carpinleria de madera, melólica y PVC. • Cerrajeria y melolííterío. • Vidrio y SUÍ oplícociones. • Pavimentoí y revestímientos. • Cocina integral. • Organismos oficiales y entidades empresariales.
Si un profesional viene a Conslrumat y no visita nuestros dos recinlos, se queda sin conocer todo io que hay que ver en la construcción. Por algo Construrnat es el salón mas grande de Espona, con 131.000 mi, 2.200 stonds y 4.200 empresos expositoros. Un certamen que, dada la magnitud de su oferta y el volumen de actividades complementarien que ofrece, debe ser ubicado en dos recintos y visitado en varios dias.
RECINTO GRAN VIA (M2) • Sanítarios, griFeria, accesorios y mobiliària de bo no. • Climatización y calefacción. • Instalaciones de agua, gas, evacuación y Iratamienlo. • Eleclricidad e iluminación. • Domótica, seguridad y comunicaciones. • Construcción sostenible. ^ ^ ^ B • SIDI (Salón Internacional del Drseno para el Equipamiento del Màbital).
En construcción nada es prescindible y està claro que en Construmat tampoco.
CONSTRUMAT B
A
R
C
E
L
O
N
A
>
Innovación y Disehoen CTOS / CALCULOS, MEDIANTÈ^ROGR
DISENO EN 3 D.
PERSONALIZADAS^EN ESTRUCTURAS METÀLICAS, CUBIERTAS Y FACHADAS. ElECUCIÓN DE IJBRAS CON PARÀkn*ROS C E R R í "
RQYECTOS Y CALCULOS P(|l. Ind. La Ferreria, ftv. La Ferreria, 22 10 MONTCADA I REIXAC (Barcelona) $0U8q CONSTRUCCIONES METÀLICAS INDUSTRIALES Y CIVILES.S.A.
Email: comicsa@com csa.es • www.comicsa.es
CAl IDAD Y 55FGURIDAD
Coperfíl Çonstrucción ÀREA INDUSTRIAL Tel. directa Cons!
:ión: 900 20 33 11
Nuestra vocación como constructores nos ha llevado a desarrollar grandes proyectos industríales globalizados, integrando todos sus sevicios: ofici nas, zonas de proclucciún, almacenamiento y logística, adecuandolos a las diferentes estrategias empresària les en cualquier sector de actividad. Coperfíl Group, líder nacional en el diseno, tabricación y construcción de edificios para empresas, le ofrece todo su proyecto en un solo contrato, cumpliendo todas las normativas de calidad y segurídad.
Coperfíl Çonstrucción su mejor compahia
Nuestras Àreas de actuación desarrollan proyectos industríales, logísticos, comerciales, oficinas y servicios.
Los departanientos de l+D han desarrollado nuevos ststemjs constructivos que son capaces de personalízar cada proyecto, transmitiendo calidad, elegància y singularídad, y optimizando los costos de inversión.
<fCOPERFIi: GROUP | Çonstrucción ilnmobiliaria LAS PALMAS Tel. (34)92824 77 98 o-mait: canarías@coperfíl.o
| Consulting | Fachadas
MADRID Tel. (34) 91 372 82 93 e-mail: madrid@coperfíl.o
www.coperfil.com Polígono Industrial "El Molinot" 08470 Vallgorguina • Barcelona Tel. (34) 93 864 17 00- Fax (34) 93 867 37 20 e-maii: construccion@coperfil.com
SANTANDER
Tel. (34) 942 34 68 02 e-mail: santander@coper11l.com
SEVILLA Tel. (34) 954 41 70 87 e-mail: sevillà @coperíiLa
VALENCIÀ
Tel. (34) 96 347 99 38 e-mail: valencià@coperfíl.COtn