O L · L E G I
D ' A P A R E L L A D O R S
I A R Q U t T E C T E BT E CN I
El passat febrer es va fer amb èxit la voladfitatíè^s|d^%tfídè sís plantes, on hi havia l'assecador de la fàbrica Purïom d'Àbrf'ra de Éaf ; " 3
Augmenten els accidents greus en la construcció • •
La sala d'exposicions del CAATB acull una mostra de cartells de prevenció laboral
El dimarts 8 d'abril es presenta el nou Col·legi Virtu@l
H
El noticiari
I Fòrum jove d'arquitectes tècnics [ p ï dissabte 26 d'abril se I d celebrarà el I Fòrum jove d'arquitectes tècnics F0RMAT35, organitzat pel Col·legi com un espai de trobada i d'intercanvi d'idees que ha estat pensat fonamentalment per als col·legiats menors de 35 anys. En 6 tallers diferents, a FORM A L es debatran temes com ara els nous valors del procés constructiu (qualitat, sostenibilitat, innovació tecnològica, competitivitat, ètica i cooperació}, especialistes tersi/sgeneralistes, el futur de la professió, el treball en altres països, la formació continuada o la influència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). ®
Quadern Central: El marcatge CE dels aïllaments tèrmics
L'entrevista Michèlle Butzbach:
Tïo
"Cal que tot l'equip humà treballi amb un objectiu comú i en pro del projecte"
El reportatge 240 habitatges al Sector Residencial La Maquinista
Í37
Especial Í48 Paviments i revestiments ceràmics
SEGONA QUINZENA MARÇ 2003 Preu = 2 €
218
Event Consulting 08006 Barcelona Tel. 93 237 09 01 Fax 93 415 22 59 e-mail: info@preventia.gi] www.preventla.org
PREVENTIA ; 2003 prevenció i seguretat
6 - 9 de maig / mayo 2003 Gran Via (Montjuïc-2)
IAESE1
BARCELONA
Patrocinadores: S
MCYCLOPS
luCEACl UNIÓ CATALANA D'ENTITATS ASSEGURADORES I REASSEGURADORES
©
Para los qu^pben que en la inción està el futuro
quedaràs
f uera ?
Pòwé uelar por por la
seguridad ÏS íina teínica
LMlIUJfUI
El mayor certamen de la prevencion y seguridad
^^^^J*m>
certarïtenÜeTano del*se£tor, segy/os Fira Barcelona
EL
TEMA L'Informatiu SEGONl QUINZENA MARÇ 2003 i
La sinistralitat laboral disminueix un 5,6% Increment dels accidents greus i mortals en la construcció catalana durant l'any 2002 íj~~ a sinistralitat laboral en la 1 1 » construcció catalana ha millorat durant l'any 2002 respecte a l'exercici anterior. Concretament, a Catalunya l'índex d'incidència (que mesura el nombre d'accidents
per
10.000 treballadors afiliats a la Seguretat Social) ha passat de ser de 1.852, l'any 2001, a 1.748, el 2002, la qual cosa suposa una reducció d'aquesta ràtio de l'ordre del 5,6%. D'aquesta manera, s'accentua la tendència al descens de la sinistralitat en aquest sector, ja iniciada durant l'any 2000. La creu de la moneda la representen els accidents greus i mortals. Aquests no només han crescut en xifres absolutes (vegeu la taula adjunta) sinó també pel que fa al seu índex d'incidència. Així, aquesta variable ha crescut un 0,7% en els casos considerats greus i un més notable 22,9% en els mortals. Darrere aquest increment de casos mortals i greus hi ha la gran quantitat d'accidents ocorreguts a la construcció a Catalunya que es van produir al llarg dels mesos de juliol i agost de l'any passat. Aquesta millora en l'índex d'incidència general suposa el resultat d'anys de treball
L'increment en el nombre d'accidents greus i mortals obliga a no baixar la guàrdia pel que fa ala prevenció. A baix, inauguració de l'exposició Prevenció! a càrrec de Jaume Abad, director general de Relacions laborals de la Generalitat i Xavier bardají, president del CAATB.
en matèria de seguretat i salut, en forma de mesures legals, així com de formació d'ex-
tal suposen un dolorós avís per no baixar la
perts en el tema, com per exemple, els coor-
guàrdia, ja que sovint la diferència entre un
dinadors de seguretat. No obstant això, els
accident lleu i un altre de mortal només és
mals resultats en accidentalitat greu i mor-
d'uns centímetres a peu d'obra.
LLEUS
Accidents 2002
462
(37.967) Variació (%) índex d'incidència Variació (%)
-
.
(441)
-1,9
•4,8
1.724,35
21,38
-5,7
MORTALS
GREUS
37.265
'•
0,7
'
•
TOTALS
50
37.777
(39)
(38.44.7)
28,2
-1,7
2,31
1748,04
22,9
•5,6
•
Entre parèntesi el noombre d'accidents de'l'any 2001 • . . - - • ' f o n t CAATB, a partir de dades del Departament de Treball, Indústria. Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya, i dels afiliats a la Seguretat Social
Cartells de prevenció Per tal d'esbrinar quines són les causes
anys 1925 i 1937. Aquesta activitat s'ha fet conjuntament amb el Departament de Treball
que hi ha darrere del gran nombre d'accidents
de la Generalitat i ha estat patrocinada
que pateix el sector, el CAATB ha organitzat al
FIMAC. La mostra va ser inaugurada el passat
llarg del mes de març un cicle de debat sobre
6 de març i es pot visitar a la planta baixa de!
prevenció d'accidents i sinistralitat laboral.
CAATB fins al 4 d'abril. ®
També ha acollit l'exposició Prevenció!, una selecció de cartells històrics sobre la prevenció d'accidents de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), editats arreu del món entre els
per
E L N OT I C I A R I í£,
] Lïnfomutiu L'Informatiu SEGONA ClIINZENA JlINZE MARÇ 2003
Voladura reciclada E
l passat 15 de febrer es va efectuar la voladura de l'edifici de sis
plantes on hi havia l'assecador de la fàbrica Purlom d'Abrera de Mar, que fa uns deu anys que està tancada, després d'haver estat un dels escorxadors més grans de Catalunya. És el punt final d'un procés que va començar el setembre de 2 0 0 2 , amb una primera fase de demolició manual i una segona de mecànica, en què es va enderrocar la majoria de les naus de la fàbrica. Els materials que en van quedar: formigó, ferro, e t c , mitjançant un procés de reciclatge es van transfofmar majoritàriament en grava, que es va utilitzar en altres construccions. La voladura va anar a càrrec dels enginyers Antonio Lucena i David Gaspar, i Francesc Xavier Vilaró, un dels pocs arquitectes tècnics especialitzats en aquest tipus de feines, que es va encarregar del projecte i la direcció de la demolició en general, així com de coordinar-ne la seguretat. El sistema de demolició per voladura es va fer atesa l'alçada de l'edifici, que escapava de l'abast de les màquines excavadores especials pera demolicions de braç llarg. Per portar-la a terme es van fer unes mil barrinades en l'estructura de la planta baixa de l'edifici, i en una part de la primera planta, on
terra. La demolició es va produir amb estric-
s'hi va posar Goma 2 eco i cordó detonant,
tes mesures de seguretat; es va acordonar
així com detonadors elèctrics. Es va lligar tot
una zona d'uns 400 metres.
el circuit i, en tres segons, l'edifici va ser a
L'edifici tenia sis plantes d'uns 51 m J x 13 m7, amb un total d'uns 4.000 m', i uns cinquanta metres d'alçada. Primer, en qües-
Nom de l'obra: Demolició de l'antiga fàbrica
tió de microsegons, es va fer volar la seva
Industrie Purlom
part central, perquè es plegués cap a dins i
Ubicació: Abrera, plaça del Rebato, s/n
caigués inclinada endavant. Com que els habitatges més propers estaven a dos cents
Promotor de la demolició: Inmuebles Moen. SL
metres, es va poder fer aquest tipus de vola-
Empresa contractista: Pasquina, SA
dura, menys espectacular però més econò-
Projecte, direcció i seguretat general
mica, ja que va estalviar haver de posar
de la demolició: Francesc Xavier Vilaró
càrregues en altres plantes perquè una ple-
Col·laboradors: Antonio Lucena {enginyer de mines} i David Gaspar (enginyer tècnic de mines) Encarregat d'obra / cap d'obra: Josep Guixà Inici i final. setembre 2002 - febrer 2003 Superfície total enderrocada: total, 27.059 nf; superfície de voladura: 3.978 m* Pressupost total de demolició: 244.011,27 € Pressupost de demolició: 14.090,30 € Empreses per la gestió de residus: Port de Barcelona, Tratesa, Gestora del Bages i Pasquina SA *È
gués sobre l'altra. Ara queden dues setmanes de feina per acabar de separar el material per reciclar. Aviat ja es podrà aprofitar el terreny per aixecar-hi habitatges i fer-hi passar una part de la xarxa de comunicacions del país. ®
A dalt, inici de la voladura i continuació a la pàgina següent. Al mig, imatge del complex industrial abans de la demolició. A baix, l'enginyer Antonio Lucena i l'arquitecte tècnic Francesc Xavier Vilaró.
,
Fotos: Altert Casanj/a,
,
Barcelona estalvia un ml d'euros amb l'energia so L'estalvi d'energia elèctrica es fa en 4.000 habitatges construïts des del 2000, quan va entrar en vigor l'Ordenança solar de la ciutat fï
a ciutat de Barcelona, atesa
I L i la seva situació geogràfica i la seva climatologia, rep 2.477 hores a l'any de sol. Per aprofitar aquesta situació privilegiada, l'agost del 2000 es va començar a aplicar l'Ordenança solar municipal, que regula la incorporació de plaques solars tèrmiques per a la producció d'aigua calenta sanitària en els edificis. Des d'aleshores i fins al gener del 2003, l'Ordenança -en realitat, l'annex sobre Captació solar tèrmica de l'Ordenança general de medi ambient urbà de la ciutat de Barcelona- ha significat un estalvi
d'un milió d'euros (166 milions de pesse- que implicava una despesa superior a 292 tes) en energia elèctrica a la ciutat. MJ (megajoules) útils de mitjana anual; l'esEl 80% dels habitatges construïts a Bar- talvi energètic s'estima en 11.222 MWh/any. celona des de la seva entrada en vigor, uns Quant als beneficis ambientals, el volum de 4.000 habitatges tipus (4 persones/habitat- projectes tramitats equival a un estalvi de ge), disposen de plaques solars de captació 1.973 tones anuals d'emissions de CO2. Caltèrmica; no pas fotovoltaíques, que transfordria un any perquè 3 km2 de bosc mediterramen l'energia solar en electricitat. Són edifini convertissin en oxigen aquesta quantitat cis de nova construcció o edificis ja exis- de COa. tents, rehabilitats, en què s'ha fet una reforL'Ordenança, pionera a l'Estat, va entrar ma integral o un canvi d'ús. Se'ls ha aplicat en vigor un any després de la seva aprovació l'Ordenança perquè era previsible un volum -va ser publicada al BOP número 181, de de demanda diària d'aigua calenta sanitària 30/07/99-, a causa d'una moratòria que es
va acordar entre l'Ajuntament í la resta d'actors implicats en la seva aplicació. Aleshores, hi havia a Barcelona 1.650 m2 de plaques solars tèrmiques. A partir d'aquell agost del 2000 i fins al gener del 2003, la normativa ha afectat 159 projectes d'edificacions, la qual cosa representa un total de 14.027 m2 de superfície total de captació solar tèrmica a la ciutat, executats 0 previstos, i un radi d'aproximadament 10,6 m : de superfície de captació tèrmica per cada 1.000 habitants de Barcelona. Quan es materialitzin tots els projectes actualment en
Mpdi amhipnt i ron^trurrin <;n<;tpnihlp La gestió dels residus de la construcció. Cas pràctic bilítació i d'obra nova. Es fen alunya i de la seva posterior es tractaran l'avaluació del volum i it deia instal·lació de reciclatge i les o
Preu curs. Preu col·legiats ( t i Is preus no inck •. Responsable acad>
EL
N O T I C I A R I
MEDI
AMBIENT
L'Informatiu SEGONA
Agenda de la Construcció Sostenible La finestra oberta a la construcció respectuosa amb l'entorn Pannells de captació d'energia solar en un edifici d'habitatges (a dalt) i a l'Escola d'Arquitectura La Salle de Barcelona (a baix).
marxa, la xifra serà de 15.677 m 2 (sense
solars tèrmics hi ha instal·lats: 3.176 m1. El
comptar les instal·lacions al marge de l'or-
segueix í'Eixample, amb 2.251 nV, i on un
denança dels darrers dos anys), el que sig-
20% dels panells corresponen a rehabilita-
nifica multiplicar gairebé per 10 la superfí-
cions o canvis d'ús d'habitatge a hotel. Sant
cie de captació solar tèrmica existent abans
Andreu, amb 2.122 m ; , i Sans-MontjuTc,
de la entrada en vigor de l'ordenança solar.
grup de districtes capdavanters en l'aplicació de l'Ordenança, mentre que Sarrià-Sant
sector residencial, que està seguit pel d'ho-
Gervasi només en té 54 m1 i Gràcia, 460 m*.
tels (15%) i el d'equipaments esportius (13%). La seva distribució per districtes permet observar que a zones de gran activi-
Martí, hi ha també una superfície de captació solar tèrmica molt elevada. Aquest districte és on més metres quadrats de panells
Si t'interessa el medi ambient
• Si estàs preocupat per la sostenibilitat del planeta
amb 2.016 nV, se situen també en aquest
Més de la meitat de les promocions afectades per l'Ordenança (el 58%) són del
tat constructiva, com el districte de Sant
•
Primera normativa Anteriorment a l'Ordenança solar, hi va
els hàbits negatius del sector de la construcció envers el nostre entorn i se't fa difícil
haver a Barcelona diversos intents per fomentar la instal·lació de sistemes tèrmics d'aprofitament d'energia solar {campanya
. què pots fer?
de Barnamil, campanya "Barcelona posa't guapa"...). Però el primer impacte realment significatiu al marge de l'Ordenança va ser el projecte d'habitatges de les Vores del Cinturó i altres promocions impulsades pel Patronat Municipal de l'Habitatge, on es van instal·lar un total de 750 m 2 de captadors solars tèrmics. L'Ordenança va ser ía primera normativa d'aquest tipus que es va aprovar a una gran ciutat d' Europa. La van seguir la de Sant Joan Despi, el novembre del mateix any, la de Montcada i Reixac, l'octubre del 2000, i una rere l'altra les d'Esplugues de Llobregat, Terrassa, Cardedeu, Sevilla, Pamplona, i finalment, Sant Cugat del Vallès, el novembre del 2002. L'Hospitalet de Llobregat en té una en informació pública; Sabadell i Manresa, en procés d'elaboració, i Madrid, en debat. L'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE) l'ha utilitzat com a model per a l'elaboració d'una ordenança municipal tipus sobre energia solar tèrmica d'àmbit estatal, que també ha estat promoguda a altres països sud-americans. ffi
Visita l'Agenda de la Construcció Sostenible, el Portal de la Construcció i el Medi Ambient
El Vallès es consolida ió com a comarca en expansió La 6a edició de la fira Vallès Habitatge bat el seu propi rècord de visites PuM'rtesa Comunicaciú
| Q egons les dades d'habitat-
els organitzadors, aproximadament un 5 0 %
\^J
dels visitants provenien de fora de Terrassa,
ges visats pel Col·legi, el Vallès Occi-
dental és la comarca que més ha edificat
principalment de Barcelona, que busquen al
durant tot l'any 2002. En concret, s'hi han
Vallès un habitatge d'obra nova per viure-hi. Pel que fa al volum de negoci, l'organit-
construït 10.853 habitatges nous, un 15'9% més respecte de l'any passat. Aquestes xifres
zació estima que la fira ha aconseguit arribar
situen al Vallès Occidental com el principal
als seixanta milions d'euros, xifra molt per
nucli de construcció de tota la província de
sobre de la que es va aconseguir l'any ante-
Barcelona, amb més d'una quarta part del
rior, i que situa Vallès Habitatge com la sego-
conjunt d'habitatges durant el 2002.
na fira més important de Catalunya després del Barcelona Meetíng Point, Aquest èxit ha
Ei bon estat de l'oferta immobiliària de
fet plantejar als seus organitzadors la possibi-
la comarca es va poder veure el cap de set-
litat de poder celebrar un certamen, dedicat z
mana del 2 1 al 23 del febrer passat durant la celebració de la sisena fira Vallès Habitat-
Vallès Habitatge és la primera fira immobiliària
l'habitatge de la comarca, a Barcelona. <S>
de la comarca.
ge, a Terrassa. Aquest certamen reuneix a Durant els tres dies que va durar la fira,
tots els serveis í sectors relacionats amb l'ac-
xifra és tot un rècord en comparació amb les
tivitat immobiliària per facilitar la compra,
més de 20.000 persones van visitar els 49
dades de participació dels anys anteriors.
venda o lloguer d'una propietat immobiliària.
estands dels diferents expositors. Aquesta
Val la pena destacar que, segons informen
Mazda Premacy 1.8 ïoocv per 15.590C* (2.593.957Pteo H Mozoa 0T6Qifn un toc esportiu 0 t o * el que femi Corn en cl Moido Premacy, en cl qual reunim iota lo iunclonolkïQT i lo versatilitat d'un monovolum i e! comportament 1 el dinamisme d'un esportiu. Equipament de sèrie: • Clímotitiodor • RBS+EBD (Distribució elèctrico de la frenado • Coixins de seguretat frontals I laterals
• Equip de so • Tancament centrolitiat • 3 seients extraTbles amb seient central plegable o taula
T«mb« Un* un Pnmmef 2.0 DVTB i í t i v . 1 » CV par IT.Bf •
• Rlçavidres elèctrics anteriors i posteriors • Llums antiboira • Retrovisors elèctrics ( I . M I . Í H ,....)
M«.«N tm. hfvttUit N u V o ^ ^ cinBMipIfltagt: Ml/100 ta. Iminlf » i : U I f l u í . Hoido Prtnncyl.0 (Vil 11 TlOOCV, coriium pundtisL· M " l « Im. [mrttUCO,; 177 )Am
VIRCflR 2000 C/ Crcn Vío de les Corts Cotolones, 756. Borcelono. Tel.: n 244 42 18 U Colobrio, 273-275. Borcelono. Tel.: 93 405 28 20
EL N O T I C I A R I
ACTIVITATS PROF
L'Informatiu SEGONA
I Fòrum dejoves arquitectes tècnics El Col·legi organitza FORMAT35 com a espai de trobada i d'intercanvi d'idees entre els professionals més joves [ p I dissabte 26 d'abril se I ^ H
celebrarà el I Fòrum de joves arqui-
tectes tècnics FORMAT35, organitzat pel Col·legi com un espai de trobada i d'intercanvi d'idees que ha estat pensada fonamentalment per als col·legiats menors de 3 5 anys. El CAATB vol promoure tot allò que pugi afegir nous valors als professionals del procés constructiu. El nostre és un sector que està en evolució constant, i en el qual els joves són efs protagonistes dels canvis. Per això, la Junta de Govern del CAATB ha cregut que és un moment idoni per apropar-se als professionals més joves i conèixer quines són les seves necessitats i, d'aquesta manera, esbrinar junts quins són els reptes per als professionals del futur i les solucions que al Col·legi li toca impulsar.
Sis tallers de debat En 6 tallers diferents, a FORMAT35 es
altres països, la formació continuada o la
internacionals, de cooperació, polítiques,
debatran temes com ara els nous valors del
influència de les noves tecnologies de la
culturals, tecnològiques o de recerca) i
per dinar. És totalment gratuït. Els profes-
procés constructiu {qualitat, sostenibilitat,
informació i la comunicació (TIC).
intercanviar experiències amb els altres par-
sionals
innovació tecnològica, competitivitat, ètica i
Els participanfs en aquesta
ticipants,
poden fer la preínscripció al Punt d'Infor-
trobada
cooperació), especialistes versus generalis-
podran conèixer casos i exemples concrets
FORMAT35 es farà el dissabte 2 6 d'a-
tes, el futur de la professió, el treball en
d'experiències {empresarials, professionals,
bril a la seu del CAATB (Bon Pastor, 5) de 9
I Fòrum de joves arquitectes tècnics FORMAT35 Dia; dissabte. Horari: de 9 c
-t el període de preinscrípció.
participar-hi
mació del Col·legi (telèfon 9 3 2 4 0 2 0 60) i també a informacio@apabcn.es. ®
TREBALLAR EN ALTRES PAISOS
•
Ètica
•
Possibilitats d'introduir-se en el mercat
i
Competitivitat
Direcció d'execució d'obres
de treball estranger
•
Cooperació per al desenvolupament
Gestió de projectes (Project Management)
• •
Reconeixement del diploma d'AT
ESPECIALISTES re GENERALISTES
Gestió d'obra
Els professionals semblants d'altres paï-
LA FORMACIÓ CONTINUADA
sos estan més ben preparats?
•
Pràctiques a les escoles d'AT (PFC)
Pros i contres de l'acreditació d'especia-
•
Pràctiques d'introducció al mercat de
litats
treball
CAP ON VA LA PROFESSIÓ?
Nous perfils emergents
•
Els perfils del procés constructiu
•
Cursos llargs o cursos curts
La necessitat d'associar-se
•
Transmissió de coneixements i experièn-
Necessitats i s dificultats (cost, temps,...)
El treball a l'empresa
cia de grans a joves (tertúlies i trobades
Oportunitats pels emprenedora
tècniques)
Els tallers tindran un doble vessant: participatiu, per detectar les necessitats dels arquitectes tècnics joves, i per determinar quina ha de ser l'aportació del CAATB en
ELS NOUS VALORS DEL PROCÉS CONSTRUCTIU
Punt d'Informació del CAATB
Qualitat
(telèfon 932 40 20 60
Sostenibilitat
i a informacio@apabcn.es).
joves que vulguin
PROGRAMA:
Els professionals interessats poden reservar la seva plaça al
del matí a 2/4 de 7 del vespre, amb pausa
Innovació tecnològica
LES TIC: UN AVANTATGE COMPETITIU
•
El paper del CAATB en la difusió dels aparells i les aplicacions disponibles
aquests punts. Els tallers es recolzaran amb exemples
personals, d'empreses o
d'altres agents del sector que siguin capdavanters i amb visió de futur. ®
L'ENTREVISTA
El CAATB imparteix un ampli programa de formació continuada, específic per als professionals de la construcció, adreçat a arquitectes tècnics, arquitectes, enginyers i dissenyadors. En aquest programa, una de les línies de formació més destacades és la de Gestió del Procés Constructiu, en la qual s'ofreix un Màster de Project Management en Edificació i Urbanisme, un Postgrau en gestió de l'obra -Construction Management- i un Postgrau de Coordinador de Seguretat Des del 1998, Michèlle Butzbach dirigeix la formació d'aquests cursos en l'àrea de Recursos Humans. Michèlle Butzbach (Épinay-sur-Orge, França, 1942) és formadora í consultora especialitzada en el desenvolupament dels potencials individuals i col·lectius dels recursos humans i en la gestió del canvi organitzatiu en els àmbits de formació, sanitat i construcció. Per a què una formació no tècnica en recursos humans? "El CAATB ha volgut oferir una formació especialment dissenyada per ais nous perfils professionals del procés constructiu {project manager, construction manager i coordinador de seguretat), que desenvolupen tasques directives de gestió i coordinació d'equips humans. En aquests cursos els donem
eines que els ajuden a fer que un equip humà treballi sota un objectiu comú i en pro del projecte."
coneixements i moltes habilitats directives es posen a prova. Pocs sectors presenten un treball en què intervenen tants equips i tan variats, i en què es pressiona tan durament per la consecució d'objectius relacionats amb la qualitat, els costos i el temps. Un altre factor és que el responsable de coordinar els equips, les seves funcions i els seus rendiments, no és un alt càrrec directiu sinó un membre més de l'equip."
Una formació en habilitats directives? "Les funcions en què la relació humana forma part del dia a dia requereixen no només coneixements tècnics professionals sinó també un seguit d'habilitats directives que seran molt útils a l'hora de minimitzar conflictes, optimitzar e! clima laboral o aconseguir la implicació de les persones en Són aspectes que falten en la formació bàsiel projecte. Així, cal tenir en compte que l'e- ca del tècnic? ficiència o l'èxit de l'execució del projecte "Conèixer les persones, dirigir-les, trebatambé depèn d'aquests factors no tècnics." llar en equip, líderar-lo... són habilitats que cal adquirir amb l'experiència o bé amb forS'ensenyen nous conceptes empresarials als mació complementària. Hi ha tècnics que professionals de la construcció? creuen que cuidant la seva formació estricta"Conceptes com tècniques de negocia- ment tècnica en tenen prou i que aquestes ció, de millora contínua... ja no es troben res- habilitats directives entren en el camp, per tringits als que cursen MBA a les escoles de exemple, de la psicologia o, en tot cas, que negocis. En el sector de la construcció, molts són matèries humanístiques que no tenen
"En el sector de la construcció, molts coneixements i moltes habilitats directives es posen a prova. Pocs sectors presenten un treball en què intervenen tants equips i tan variats, i en què es pressiona tan durament per la consecució d'objectius relacionats amb la qualitat, els costos i el temps."
cap interès per al professional del sector." Project manager, constrvction manager, coordinador de seguretat...? "No tenim davant una única nomenclatura nova sinó tres perfils professionals nous, tres professions noves. La Llei d'ordenació de l'edificació (LOE) preveu que les obres siguin controlades per una direcció facultativa formada per arquitectes (director d'obra) i arquitectes tècnics (director de l'execució de l'obra). Cada dia es dilueixen més les fronteres entre els professionals que desenvolupen les funcions de direcció, gestió i control, alhora que van sent més complexes les organitzacions i els models de producció en el sector. Tant els professionals tradicionals com tots aquests nous perfils, per les seves funcions, tenen la necessitat de gestionar recursos humans." Què aporta al procés constructiu aquest concepte de gestió? "Ets que gestionen processos constructius han de lluitar amb tres factors; temps, diners i qualitat de la construcció. Quan sorgeix un problema, primer de tot se sacrifica la qualitat; seguidament, els diners, i després, el temps. Si volem que les empreses de la construcció canviïn certes coses que embruten els seus resultats i que es profes-
L'Infonratiu SEG~.
síofialitzin on no ho estan, si volem que la
en el projecte constructiu per aconseguir de
qualitat sigui important, els processos per
manera òptima que tots ells contribueixin a
arribar a uns objectius han de ser eficaços.
la consecució d'un producte final de quali-
Quan es vot un procés constructiu eficaç, la
tat, satisfactori per a tots. Creiem en el
gestió de recursos humans és clau."
paper de capdavanter de l'equip com a promotor d'aprenentatge organitzatiu i com a
Quina és la importància real dels recursos
promotor de canvis culturals en el sector de
humans?
la construcció."
"Hi ha teories que consideren el personal com un actiu més, uns subalterns que
És complex dirigir eficaçment un equip en el
cal dirigir i controlar fermament perquè
marc d'un procés constructiu?
compleixin
unilateralment
els objectius
"Qui dirigeix ha de tenir clars els objec-
fixats. Altres, de més recents, entenen que
tius del projecte i l'obra, i ha de saber fer-los
la Direcció té com a tasca fonamenta! moti-
complir. I per això, cal desenvolupar estratè-
var i responsabilitzar els col·laboradors, ja
gies de recursos humans, és a dir, planificar
que si estan implicats i motivats progressen
i dirigir els moviments, les operacions i les
i fan progressar la seva organització. Hem d'aprendre a desencallar i aprofitar potencials humans; generar les competències necessàries; identificar les capacitats dels membres de l'equip, els seus punts forts i els seus punts febles; identificar àrees; enfrontar-nos a situacions difícils, etc."
activitats d'un grup de persones d'acord
"Hem d'aprendre a gestionar les persones perquè són la base sine qua non no funcionen els equips. La bona marxa i l'èxit del projecte, o d'una part d'aquest, és un triomf no d'una persona sinó de tot l'equip que hi ha intervingut."
amb un objectiu comú que s'ha d'assolir. Es tracta d'estratègies que no es basen en l'enfrontament sinó en la unió d'esforços, en la complementarietat. També ha de saber controlar les dinàmiques de grups, orientar-les vers la construcció de solucions i no vers la destrucció d'aquestes. Moltes reunions, per
En aquesta Unia, hi destaca el treball de l'e-
projecte, o d'una part d'aquest, és un triomf
volem és orientar l'individu cap a l'obtenció
quip?
no d'una persona sinó de tot l'equip que hi
d'un resultat òptim global. El project mana-
"Hem d'aprendre a gestionar les perso-
ha intervingut. Desterrem la idea que cadas-
ger, el construction manager\e\ coordinador
nes perquè són la base sine qua non no fun-
cú consideri només la seva part, ia seva par-
de seguretat han de saber cohesionar, orien-
cionen els equips. La bona marxa i l'èxit del
cel·la, a l'hora d'obtenir un resultat. El que
tar i coordinar tots els agents que intervenen
exemple, són ineficaces; es converteixen en llocs on es perd molt de temps, on s'amaguen problemes o esclaten conflictes latents d'interessos individuals. Les habilitats directives són necessàries per saber gestionar tot
Gestió dp nroipctps immobiliaris
Gestió del tancament de l'obra i la postvenda i per intervenir en la fase del tancament de l'obra s últims temps, atesos els nivells de competitivitat i qualitat que el mercat immobiliari actual i l'usuari final requereixen. Amb aquest curs aprendràs com garantir que el traspàs de l'obra a l'usuari acompleixi les expectatives generades i que la qualitat del producte respongui a la que s'hagi definit.
Dates: 9 16 de maig de 2003 Horari: divendres, de 16.30 a : i • Durada: S hores Preu curs; 120,00 € Preu col·legiats (-15%): 102,00 ' ÍH preus no inclouen el 16% d'IVA
MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Servei d A t e n o ó del CAATB Bon Pastor, 5 (5a planta) 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73
formacio@apabcn.es www.apabcn.es
INZENA MARÇ 2003
interroga sobre el concepte de seguretat de cada agent que participa en l'obra. Des de la formació, ajudem els coordinadors de seguretat, donant-los instruments per fer que siguin ells els que facin pujar el nivell de conscienciació de la seguretat de tots els agents que intervenen en el procés constructiu."
Aquesta formació no existia fins ara a Espanya? "Forma part d'una manera de pensar
El CAATB posa at vostre servei un
això en una línia positiva. Es tracta de dotar
que a Espanya està costant més d'entrar,
el professional de les capacitats que Ei per-
probablement a causa del nivell més baix de
metin influir positivament en la qualitat i l'e-
coneixement empresarial respecte a la resta
fectivitat de les persones o els grups amb els
de països d'Europa i Estats Units. Tot i això,
quals treballa i es relaciona. Ma de saber
en els darrers 4-5 anys ha augmentat la
que si aconsegueix implicar aquest equip en
receptivitat d'aquests temes. Fa 3 anys no
els objectius, el rendiment serà molt més alt
podíem haver fet la sessió d'intel·ligència
equip de professionals experts en
i l'ambient de treball, millor."
emocional, interrogar sobre emocions indivi-
gerència de riscos per assessorar
Quines són les principals habilitats que es
duals. Sempre hi ha, però, qui els rebutja ja
demanen?
Començar qualsevol obra amb total
comunicació, iniciativa, capacitat d'introduir
"Es demanen, entre d'altres, habilitat de
sinergies entre els agents de la construcció i
seguretat i lliurar-la amb les màximes garanties és la millor inversió de futur.
que aquests temes demanen interrogar-se un mateix abans de posar-se a influir sobre
a tots els qui intervenen en l'obra.
els altres per demanar-los un esforç."
Quins resultats tenim?
orientar-les cap a objectius comuns, habilitat
"S'ha fet un progrés enorme en la sen-
d'administració dels recursos, lideratge d'e-
sibilització dels nostres professionals. En el
quips i habilitat per resoldre els problemes.
curs no establim cap model de desenvolu-
S'han aïllat tres habilitats fonamentals: habi-
pament ideal sinó guies útils per a la conse-
litat per negociar, habilitat per conduir reu-
cució
nions i habilitat per resoldre conflictes."
d'estrès i d'obligació. Ensenyem a treure
d'objectius
sense
el
sentiment
tanta voluntat positiva com es pugui i a eliASSEGURANCES DE «SPONSASIUTAT C I V I I
ASSEGURANÇA TOT RISC CONSTRUCCIÓ
Com es beneficien d'aquestes habilitats els
minar qualsevol element negatiu que la freni
perfils professionals de la construcció?
(ressentiments, percepcions, etc.) i aturi la
"L'arquitecte tècnic és la figura que
AsSCfiUMNCES D'KEWKAMENT ASSEGURANÇA DECENNAL ot
A L'EDIFICACIÓ
resultat global obtingut de la sinergia entre
marc legislatiu i l'evolució de la professió
els membres de tot un equip de treball."
actuals. També la LOE, en la seva descripció de perfils i funcions, atorga a l'arquitec-
Quins són els avantatges més immediats
te tècnic, un munt de funcions, que no sem-
d'aquest aprenentatge?
pre apareixen explicites, però que ha d'assumir per poder respondre a les funcions que se li han assignat. Són habilitats que COL·LEGI D'APAftELLADOflS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA SERVEI D'ASSEGURANCES DE LA CONSTRUCCIÓ
Barcelona (Seu Central) Bon Pastor. 5 - 08021 Barcelona Tel. 932 40 23 72 Fax 932 40 23 59 Bages-Bergueda Plana de l'Om. 6 - 08240 Manresa Tel. 938 72 97 99 Osona PI. Major. 6 - 0B500 Vic Tel. 938 85 2 6 1 1
!ft
Valies Occidental Sant Francesc, 18 - 08221 Terrassa Tel. 937 80 11 10 Ir 3* - Api.« Correm «
Valies Oriental Josep Pinol, 8 - 08400 Granollers Tel. 938 79 01 76
15 Ucl 9 / 1 9 9 2 * 30 tfato
"La
majoria
dels
principals
perfils
actius en el procés constructiu no tenen poder de comandament immediat i han de
l'ajuden a treballar en funció del seu rol i a
basar el seu treball en la comprensió del sis-
dur a terme la seva nova funció. Al project
tema, controlar les seves emocions, enten-
manager aquestes habilitats li són útils, per
dre on es troben i dialogar de manera asser-
exemple, quan ha de superar l'entrevista per
tiva amb persones que sovint tenen perfils
ser contractat per un promotor i ha de guan-
professionals o càrrecs que, per jerarquia,
yar la seva confiança."
són superiors al seus. A vegades, també, els
És el coordinador de seguretat qui més
de la funció que feien abans com a caps d'o-
necessita aquesta formació?
bra. Ara ja no fan aquest paper i han d'a-
nostres professionals han de sortir del perfil,
"La
funció
de coordinació
demana
prendre a canviar de perspectiva."
saber treure rendibilitat de tots els moments en què hi ha sinergies (reunions, trobades,
I l'objectiu principal?
etc). En el cas del coordinador de seguretat,
"L'objectiu principal és fer que els nos-
es treballa la seva relació als interlocutors
tres professionals actuïn com a agents de
amb qui fa gestions i negocia, i l'estat de les
canvi en el sector, per evitar que la qualitat
seves relacions. També, el seu paper com a
sigui la primera cosa que se sacrifiqui quan
agent de canvi en el sector de la construc-
les coses no van bé." ®
ció, ja que és ell qui ha de sensibilitzar els seus interlocutors, que han de treballar per la seguretat, El coordinador és el primer a
Hum. RagtsüE DGS: J-197 C m e r u d a A u o g u n r a do Rnpmuollldod Civil «sgora Ai
motivació. Treballem en els beneficis d'un
adquireix més funcions i més noves en el
crear aquesta cultura de la seguretat i divulgar-la com una ona expansiva. Ell és qui
.ent d'edificis Jiagnosi i intervenció en façanes urbanes Brau d'especialització necessari perquè puguis cop més exigent i en fase de «tuals que cal aplicar i les diferents fins a la rehabilitació i planificació
R11802
MtS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS
mm Interiorisme
Criteris d'elecció dels materials elecció d'un material respon a criteris diversos. Determinar-los és el primer pas que cal fer per garantir l'eficàcia del disseny dels interiors. Amb aquest curs aprendreu com trobar un material que respongui amb exactitud a unes premisses donades des del punt de vista estètic, funcional o econòmic, els seus comportaments i la posada en l'obra. 110302 (Barcelona)
Dates: del 8 de maig al 5 de juny de 2003 Horari: dijous, de 16.30a 21 h Durada: 20 hores Preu curs: 288,00 € Preu col·legiats (-15%): 244,80 € Els preus no inclouen et 16%d'tVA Responsable acadèmic Joaquim Matutano. Arquitecte. Professor de l'Escola Elisava.
Organitzat conjuntament amb:
Us recordem que aquest curs forma part d'un cicle dedicat a l'interiorisme. Eís alumnes que s'hagin matriculat en els dos cursos anteriors obtindran un 10% de descompte sobre ei preu d'aquest curs.
MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Servei d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 (5a planta) 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio6apabcn.es www.apabcn.es
ESPECIAL
Col·legi Virtu@l El proper 8 d'abril es presenta la nova plataforma tecnològica d'informació i gestió en línia dels serveis del CAATB | P " I proper dimarts 8 d'abril,
entre els agents de la construcció. A través
I^L
del Col·legi Virtual, professionals i empreses
a les 7 del vespre, es farà a la sala la presentació del
podran gaudir dels serveis del CAATB. El nou
Col·legi Virtual, una nova plataforma tec-
sistema permetrà enllaçar en línia el nostre
nològica d'informació i de gestió en línia
Col·legi amb d'altres col·legis i amb l'Admi-
d'actes del CAATB
dels serveis del CAATB. L'acte serà presidit
nistració pública, i facilitar enormement els
pel conseller de Treball, Indústria, Comerç i
tràmits administratius. Col·legi Virtual per-
Turisme, Antoni Fernandez Teixidó, i comp-
metrà accedir a serveis com ara el nou Visat
tarà amb la participació del director general
en línia, l'Extranet o la informació institucio-
d'Indústria, Antoni Gurguí, el director gene-
nal i del sector. També permetrà matricular-
ral d'Arquitectura i Habitatge, Damià Caivet
se en màsters, postgraus i cursos de forma-
i l'alcalde de Manresa, Jordi Valls. Hi assis-
ció, fer formació per vídeoconferèncía, ins-
tiran representants d'empreses i institu-
criure's a la Borsa de Treball en línia i obtenir la signatura electrònica. A més, el pro-
cions del sector, a més de tots els col·legiats
fessional obtindrà altres avantatges com ara
i col·legiades que ho vulguin.
condicions especials de connexió a Internet, noves aplicacions professionals amb PDA i
Espai d'interrelació
tramitacions en línia amb l'Administració
En la presentació, s'explicarà la importància d'aquest
nou espai
catalana i amb els ajuntaments. < $
d'interrelació
Vine el 8 d'abril i descobreix què és el Col·legi Virtu@l El dia 8 d'abril, a 2/4 de 8 de! vespre, a la sala
També hi participaran Antoni Gurguí, director general
d'actes del CAATB, es durà a terme la presentació
d'Indústria de la Generalitat de Catalunya; Damià
del Col·legi Virtual presidida per Antoni Fernandez
Caivet, director general d'Arquitectura i Habitatge, i
Teixidó, conseller de Treball, Indústria, Comerç i
Jordi Valls, alcalde de Manresa.
Turime de la Generalitat.
Obriran Tacte Xavier Bardají, president del Col·legi
Cal confirmar l'assistència al Punt d'Informació,
d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, i
tel. 932 40 20 60 o correu electrònic
Ascensión Gàlvez, directora de Serveis del CAATB.
informacio@apabcn.es
ACCEDEIX ALS SERVEIS EN LÍNIA
i Gestió del Visat on line i accés a l'Ex- les teves gestions des d'on vulguis í quan
Entra a www.apabcn.es i veuràs que el
tranet
Col·legi Virtual és molt mes que una web.
i Informació institucional i del sector
És una plataforma tecnològica pensada
i informació i matriculació en temps real
per integrar la informació i perquè puguis gestionar en línia els serveis del CAATB: • • Tramitacions en línia amb la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge i
vulguis, des del teu despatx o amb el teu client i sense horaris d'oficina.
en màsters, postgraus i cursos de for-
GUANYA EN COMPETITIVITAT
mació. Formació per videoconferència
I QUALITAT
Inscripció a la Borsa de treball on line
• Condicions especials de connexió a Internet
El Col·legi Virtu@l és el primer pas per crear el portal de serveis del CAATB. Un sistema que ens permetrà facilitar-te una major gamma d'eines i serveis que apor-
amb els ajuntaments • Obtenció de la signatura electrònica
ESTALVIA DESPLAÇAMENTS I TEMPS
taran valor al teu treball i t'ajudaran a ser
• Sistema d'avisos SMS
Amb el Col·legi Virtu@l t'estalviaràs des-
més competitiu davant el client.
• Aplicacions amb el PDA (Identificació
plaçaments al CAATB i a altres entitats
de barres corrugades i check list de
implicades en el procés constructiu, grà-
comprovació de seguretat de grues
cies a la utilització de les TIC, dispositius
torre)
mòbils i, sobretot, d'Internet. Podràs fer
r M j
I ARQUiTECT
www.apabcn.es
•r
Quan el futur es fa present i ^ o m a resultat del pla de
possibilitat de visar documentació en format
I w ^ futur Horitzó 2007, el Col·legi ha
electrònic per a aquells treballs que la
posat en marxa el Col·legi Virtual per orien-
requereixin (documentacions
tar, potenciar i recolzar els processos d'a-
projectes, estudis de seguretat, etc.) i en els
tècniques,
daptació dels professionals i les empreses
quals el client treballi de manera habitual
als nous marcs socials, tecnològics, econò-
en format electrònic. Aquest sistema supo-
mics i jurídics.
sarà la utilització de la signatura electrònica de forma similar a les aplicacions actuals de
Aquest projecte, pioner en el sector de
tramitació amb l'Administració.
col·legis professionals, es basa en l'aprofitament intensiu de les tecnologies de la infor-
Durant la fase de realització de l'obra,
mació i la comunicació (TIC), especialment
destaquen els sistemes de gestió de projec-
d'Intemet. Constitueix l'eix artículador de
tes en línia que milloren els terminis i dis-
tots els serveis dirigits a la comunitat de
minueixen els problemes derivats de les
professionals i empreses, com a part de la
dificultats de comunicació entre els diver-
cadena de valor del procés constructiu. El
sos participants. En determinats casos, la
projecte ha comptat amb el suport financer
utilització de web carn és molt útil per al
del CIDEM (www.cidem.com) durant els
seguiment d'una obra a distància.
exercicis 2001 i 2002.
Optimitzar el treball professional
Consisteix en un nou enfocament dels serveis per als usuaris interns i externs, que
El Col·legi Virtual preveu la utilització
es beneficien d'un sistema àgil, eficient i
de dispositius mòbils (web carn, GPRS,
d'alt valor, gràcies a una gestió unificada on
PDA, etc.) per optimitzar el treball profes-
l'me i off Sine que arriba a tots els àmbits del
sional. Així mateix s'aniran desenvolupant
Col·legi. Aquest sistema permet de treballar
aplicacions dissenyades especialment per
en el mateix entorn a les oficines del
cobrir les necessitats dels treballs a l'obra i
Col·legi i a les oficines dels professionals o
la seva connexió amb l'oficina.
les empreses. Per aconseguir-ho, s'ha dut a
Les possibilitats dels web services, que
terme una reorganització dels processos i
s'exploraran durant l'any 2003, permetran
s'han potenciat els sistemes d'informació.
fomentar la utilització de les TIC entre pro-
Actualment, més de 35.000 usuaris
fessionals i empreses, ja que aporten valor a
utilitzen cada mes els serveis de www.
totes les etapes del procés constructiu. Per exemple, en la fase de projecte podrien
apabcn.es, especialment els referents a normativa en construcció, assessorament
incloure els programes de CAD amb les
mediambiental o borsa de treball. Amb la
seves actuals prestacions, la utilització de ía
posada en funcionament de l'Extranet (ser-
realitat virtual o els programes de càlcul i
veis d'accés restringit), e! novembre de
simulació.
2 0 0 1 , es va iniciar la primera etapa de ser-
Un dels aspectes més innovadors que
veis de valor afegit real. En poc més d'un
serà també objecte d'estudi durant aquest
any de funcionament, el seu nivell d'utilit-
any és, sens dubte, la creació d'un banc d'i-
zació per part dels col·legiats actius s'ha
matges (catàlegs, detalls i solucions cons-
situat al voltant del 50%.
tructives) i la dígitalització í indexació de vídeos de caràcter tècnic mitjançant la tecnologia més innovadora, per a la seva pos-
2 4 hores x 3 6 5 dies
terior consulta en Unia mitjançant la tècni-
L'abril de 2002 es va iniciar el visat on
ca de Vstreaming.
l'me, que permet visar els treballs professionals des de l'oficina, de manera instantània,
ra í Habitatge en el marc de l'Administració
aquest cas com a autoritat de registre asso-
les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any.
Oberta de Catalunya (www.cat365.oig). La
ciada a Firma Professional.
A finals de l'any 2002, el nivell d'utilització
segona aplicació s'ha desenvolupat amb
En el marc d'aquest projecte, també
tura suficient per a les exigències tecnològi-
l'Administració local, mitjançant una prova
s'ha iniciat el desenvolupament de les pri-
ques a curt i a mig termini, així com per ofe-
pilot de tramitació de documents visats en
meres aplicacions per a PDA orientades al
rir als seus associats una àmplia gamma de
lupaments durant l'any 2002 ha estat, pot-
format electrònic amb l'Ajuntament
control i seguiment de les obres d'edifica-
serveis i productes que els aportin valor i els
ser, el disseny í la implementació de la tra-
Manresa (wwwjjtnanresa.org).
ció.
ajudin a millorar la seva competitivitat.
ja superava el 5% dels visats totals. L'aspecte més innovador dels desenvo-
de
Els pròxims passos, previstos per
mitació en línia amb l'Administració públi-
Tot plegat s'ha completat amb la crea-
aquest any 2003, se centraran en comple-
ca. Una de les aplicacions desenvolupades
ció d'un servei d'obtenció de certificats digi-
tar el cicle de visat en línia, incrementar
correspon al tràmit de la cèdula d'habitabili-
tals per a la signatura electrònica dels
aplicacions per a PDA i estudiar la viabilitat
tat per a habitatges de nova construcció i de
col·legiats del CAAT8. Aquest servei es
d'altres projectes com ara l'accés a softwa-
segona mà a Catalunya. Aquesta tramitació
presta mitjançant l'empresa Firma Profes-
re mitjançant web services o un sistema
ha signifcat la coordinació dels processos
sional (www.fjnnaprofesional.com), especia-
d'informació sobre productes i sistemes
dels col·legis d'arquitectes tècnics i d'arqui-
litzada en l'emissió de certificats digitals
constructius basat en la imatge.
tectes i de la Direcció General d'Arquitectu-
per a professionals. El CAATB actua en
El visat en línia es completarà amb la
En conclusió, el CAATB està fent un gran esforç per disposar d'una infraestruc-
tècnic Màiqueting i Comunicació
®
Connexió a Internet, un pas endavant í p I Col·legi ha apostat des de
Un dels trets fonamentals de la plata-
magnífic canal de relació amb els seus
econòmiques que ofereix, i l'ADSL Libre,
fa uns anys no només per oferir, a tra-
forma tecnològica del Col·legi Virtual que el
clients, col·legues i altres professionals del
com l'opció més indicada per a l'usuari que
vés de la xarxa, els serveis tradicionals als
CAAT8 esíò a punt de presentar és facilitar i
procés constructiu, etc.
seus col·legiats sinó per crear-ne de nous i
promoure l'accés del col·legiat a la xarxa en
En aquesta línia, el Col·legi ha signat un
tant, es beneficia del pagament en funció
exclusius on //ne, tot aprofitant els avantat-
les millors condicions tècniques, i com a
acord amb T1SCALI, un dels principals ope-
del temps de connexió, amb una quota
ges que aquest canal ofereix. La consulta de
factor clau de desenvolupament i de com-
radors de connectivitat d'Internet, que ofe-
màxima garantida.
les bases de dades de legislació, d'actualit-
petitivitat professional. Una bona connexió a
reix al col·legiat un ventall d'opcions de con-
zació setmana!, o la primera fase del visat
Internet és la millor garantia per accedir als
nexió adaptats als requeriments
on line en són dos exemples.
serveis on line que el Col·legi ofereix ja ara i
necessitats de cadascun, amb unes condi-
seguit de serveis que detallem en el quadre
també a d'altres que oferirà properament, i
cions especials.
inferior.
I ^ H
L'avanç imparabie de la tecnologia, que
no està permanentment connectat i que, per
i a les
sovint va tant ràpid que se'ns fa difícil de
a més assegurarà l'èxit de les tramitacions
Destaquem principalment les opcions
digerir, i de les prestacions, que han trobat
que ben aviat es podran realitzar de forma
ADSL Pack i ADSL ü b r e , que permeten una
en l'àmbit professional un camp abonat per
digital, tant amb el Col·legi com amb l'Ad-
qualitat de connexió i de rapidesa, general-
oferir productes i serveis, demanen conne-
ministració. Per al professional, una bona
ment força superior a la resta d'opcions.
xions cada vegada més segures i eficaces.
connexió a là xarxa també li garanteix un í-·xarxa t
L'ADSL Pack destaca per les condicions
L'oferta directament relacionada amb la connectivitat
es complementa
amb un
®
[L'oferta de TÍS TARIFA P U N A ( 1 6 , 5 3 € / M E S )
ADSL LIBRE (DES DE 1 6 , 9 5 € / M E S )
ADSL Pack (36,95 €/MES)
Amb ADSL Libre s'han acabat les tarifes fixes i les limitacions. Tiscaii ADSL Libre és l'única con-
Característiques generats: Mes velocitat,
Navega de 18.00 a 8.00 h, de dilluns a
nexió a Internet per ADSL en la quals pagues pel consum, amb una quota màxima garantida de
més avantatges, més ingredients:
divendres, i les 24 hores durant tot el cap
39,95 €/mes. Navega al teu aire pagant només des de 16,95 €/mes, més el temps que estiguis
•
de setmana i festius amb la millor tarifa
connectat (a 0,024 €/min).
+ 256/128 Kbps + Alta GRATIS + Ser-
plana:
vei gratuït de Veu IP: NetPhone + Ser-
•
ADSL LIBRE
ADSL LIBRE MÓDEM
ADSL LIBRE ROUTER
GRATIS
GRATIS
190 €
•
20 min/dia de trucades nacionals a fix
16,95 €/mes
19,95 ےmes
16,95 6/mes
•
10 min/dia trucades internacionals a fix
•
Recepció de faxos en el PC
•
Núm. de tel. personal per rebre trucades
Alta Quob mensual
Kit ADSL Modern USB autoinstal·lable
Mòdem
Inclòs en la quota mensual
Router
150 6
vei Fax: NetFax
• •
50 M 8 per espai web
Tipus d'instal·lació
No necessita instal·lació
Kit autoínstallable
Temps d'activació
256 Kbps
Vel. mài. de tramesa
128 Kbps
Bústies de correu
10
Capacitat bústies
50 MB
Àlias de correu
tècniques:
Velocitat de 256/128 *Kbps
•
Manual d'instal·lació
•
50 MB per espai web
Connexió permanent Tarifa Plana 24 h
•
Gestió fàcil del compte d'usuari
Tipus de connexió
Connexió permanent 24 hores
•
Atenció al client eis 365 dies de l'any
Altres característiques
Netmail: correu electrònic gratuït: 1 bústia de 25 MB.
•
•
•
ris que requereixin d'una connexió
partiràs opinions.
RTB/RDSI amb millors prestacions:
ByPhone: gestiona el teu
•
trucant al 902 902 9 9 9 •
cació instantània amb eis teus
Agenda: la teva agenda virtual
amics i contactes.
per no oblidar-te dels teus
•
El meu compte: eina de gestió del teu accés.
•
Messenger: servei de comuni-
de faxos al PC.
compromisos. •
Connexió Premium és per els usua-
telefonia per Internet
El meu Navegador: navegador
Espai Web: 10 MB d'espai persona!
Netmail: correu gratuït: 5 comp-
•
i People & Xat: una comunitat virtual on coneixeràs nova gent i compartiràs opinions. i ByPhone: gestiona ei teu correu per telèfon trucant ai 902 902
NetPhone: servei gratuït de tele-
999
•
i Messenger: servei de comunica-
Fax: servei gratuït de recepció de
ció instantània amb els teus
faxos en el PC.
amics i contactes.
Agenda: la teva agenda per no oblidar-te dels teus compromisos.
•
El meu compte: eina de gestió del teu accés.
People & Xat: una comunitat virtual on coneixeràs nova gent i compartiràs opinions. ByPhone: gestiona el teu correu electrònic per telèfon trucant ai 9 0 2 902 9 9 9
•
Messenger: servei de comunicació instantània amb els teus amics i contactes.
•
El meu Navegador: navegador exclusiu de Tïscaii.
•
tes de 25 MB cadascun.
fonia per Internet. •
exclusiu de Tiscaii. •
•
correu, IP fixa...
on coneixeràs nova gent i com-
correu electrònic per telèfon
Fax: servei gratuït de recepció
Serveis Addicionals: espai web, domini
People & Xat: comunitat virtual
NetPhone: servei gratuït de
no oblidar-te dels teus compromisos.
propi, bústies de correu, passarel·la de
CONNEXIÓ PREMIUM ( 5 , 9 9 € / M E S )
•
accés d'alta velocitat i molt més:
•
•
Atenció al client els 365 dies de l'any - Servei d'autogestió de comptes de correu i espai web
Tiscaii Connexió Gratuïta Plus és un
•
Router Zyxel Prestige 645
Control del consum del temps de connexió mitjançant un comptador on line (properament)
CONNEXIÓ GRATUÏTA
El meu compte: eina de gestió del
10 bústies P0P3 de 5 0 MB cadascun
•
Mòdem liS-Robolics 8500 USB
Agenda: la teva agenda virtual per
•
+ 5 àlies per bústia
50 MB
No inclou kit
•
• •
5 àiies per bústia
Mòdem/router
Fax: servei gratuït de recepció de faxos en el PC.
teu accés. Característiques •
Espai pàgina web
Serveis addicionals
•
Visita d'un tècnic
15 dies
Vel. màx. de recepció
NetPhone: servei gratuït de telefonia per Internet.
10 bústies de correu de 5 0 MB c/o + 5 àlies per bústia
Netmail: correu electrònic gratuït { 1 bústia de 25 MB).
•
i El meu Navegadof: navegador exclusiu de Tiscaii. i Espai Web: 30 MB d'espai personal
Espai Web: 10 MB d'espai personal.
Més informació sobre aquests productes al Servei d'Atenció al Client de Tiscaii, telèfon 902 123 234 Per donar-se d'alta a algun dels serveis, entreu a l'extranet del web del Col·legi www.apabcn.es
No esperis més Connecta't a l'ADSL de Tiscali Al CAATB et volem facilitar una connexió a Internet amb els màxims avantatges. Per això, hem signat un conveni amb Tiscali, el líder europeu d'accés a Internet. Ara podràs gaudir de l'alta gratuïta a l'ADSL, d'adreça electrònica amb el domini @apabcn.es, de descomptes especials i de 5 opcions de connexió:
ADSL libre. Alta velocitat les 24 hores des de 16,95€/mes + temps de connexió (0,024€/min.). Amb una quota màxima garantida de 39,95€/mes. ADSL pack. Alta velocitat amb tarifa plana les 24 hores per 36,95€/mes. Tarifa plana. Connexió RDSI/RTB de dilluns a divendres de 18 a 8 hores i les 24 hores del cap de setmana per 16,53€/mes. Connexió gratuïta. Accés RDSI/RTB les 24 hores, 1 adreça electrònica i altres serveis per 0€/mes (només es paga el temps de connexió) Connexió premium. Connexió RDSI/RTB amb 5 adreces de correu electrònic, més memòria i més prestacions per 5,99€/mes + temps de connexió.
Per obtenir més informació pots posar-te en contacte amb el Servei d'Atenció al Client de Tiscali, al telèfon 902 123 234. Per donar-te d'alta, només has d'entrar a l'Extranet del Col·legi, a través del nostre web www.apabcn.es.
STISÇ^LI
PUNTS
DE
VISTA PROFESSIÓ
P U N T S
DE
V I S T A
Sorprès pel paral·lelisme Tïnc el costum, potser és deformació, de verificar ef paral·lelisme entre els diferents elements verticals a les edificacions i considero la verticalitat garantia d'estabilitat
i bona execució
(deixo, ara, de banda quan el disseny empeny í guanya la gravetat). M'aturo davant una casa. Busco la seva cantonada i la faig coincidir amb l'aresta de l'edifici de més enllà. Enfilo el muntant d'una porta i el projecto sobre la línia vertical més propera. Superposo la verticalitat d'un pilar amb la fusteria de la façana. I la meva conclusió em sorprèn: el paral·lelisme és gairebé total {la qual cosa no hauria de sorprendre'm, però). Em preocupa aquesta perplexitat, ja que porta implícit el dubte sobre l'adequat control tècnic í la mà d'obra. Tot i que les coses no surten bé per casualitat, quantes vegades hem trobat ja formigonat algun element a propòsit del qual dubtàvem pel que fa a la quantitat que se'n posava a l'obra? Quantes vegades hem dubtat sobre la correcta col·locació del ferro, la compactació d'una subbase, l'adequada aplicació d'un passivant o el gruix convenient d'un monocapa? Moltes, sens dubte, però no hem pogut fer-hi més. Per controlar tots el oficis i parts d'una obra caldria ser-hí a totes hores i això és materialment impossible. És clar que per a això confiem en els encarregats i oficials; però manca personal expert. Malauradament, no hi ha prou personal preparat per a la demanda actual i les empreses posen de paleta a qui encara és manobre í d'oficial a l'ajudant. En la construcció hi ha una generació perduda. Aquella generació de fills de paletes de tota la vida que, amb la idea de millorar, van anar a la universitat o es van decantar per altres oficis, fugint d'una feina, aleshores socialment devaluada, que ara recupera la dignitat í ei respecte que sempre ha merescut. Potser
de preparació d'altres operaris o pels
trampa de justificar els resultats quan són
és a causa d'aquestes circumstàncies i
moments de tensió que l'excés de feina
inadequats. Ans al contrari. Ara més que
d'un cúmul d'altres, però el cert és que,
remena per tal que les coses surtin bé. Gràcies, plomada. Gràcies, nivell.
comporta, però el cert és que he detectat
mai els tècnics hem de prendre consciència
Gràcies, 1,15,
a hores d'ara, ens manca personal quali-
una pràctica d'allò més desagradable: hi ha
de la realitat del moment, emprar els mit-
donar les gràcies a la meva senyora per-
ficat i es dóna la peculiar conjuntura de
el mal costum d'excusar-se en l'oficial pre-
jans per cercar el millor producte i posar fil
què quan penjo un quadre a la paret sap
trobar-nos amb operaris que treballen en
cedent. També podria ser aquesta una forma
a l'agulla
que si no queda bé és per culpa del pin-
la construcció a l'hivern i de cambrers a
de justificar a priori el resultat que preveu
paral·leles segueixin sent-ho. Conscient de
per tal d'aconseguir que les
l'estiu: així els oficis no es recuperaran i
aconseguir qui dubta de la seva destresa.
les circumstàncies a dalt esmentades i del
haurem de confiar que els treballadors
Així, el paleta protesta per la irregularitat del
reguitzell de disbarats que poden generar, el
que arriben de fora siguin bons professio-
suport. El guixaire observa amb ironia:
resultat final em sembla gairebé meravellós
nals. Malgrat el que he comentat fins ara,
"Quin paleta ha fet aquest envà...?" Després
i digne: Quin paral·lelisme més aconseguit!
encara hi ha gent que coneix el seu ofici
el pintor es queixa de la planarietat del
Sembla un prodigi, però, on toca, hi ha
i treballa correctament.
guix...
paral·lelisme! Sovint penso que alguna mà
D'altra banda, no sé sí és per la falta
No seria adient ni podem caure en la
miraculosa es posa entre els despropòsits i
1,5,
1,6. També vull
tor... $
m
Arquitecte tècnic toni_ vinuates@hotmaíl. ce
L'Informatiu SEGONA Ç
Un tomb per les obres Els qui, per la nostra feina, hem de seguir l'execució de les obres i fer-ne un seguiment en el temps acostumem, amb més o menys assiduïtat, a fer un tomb per l'obra. Amb els anys d'experiència ens adonem que fer un tomb per l'obra no és fer-hi una passejada. Als alumnes d'arquitectura
tècnica
l'lMF0IUUTIU218
a qui
Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64
dono classe, els faig l'observació següent: fer una visita d'obra no vol dir passejar-se
Adreça electrònica.- ínformatiu®apabcn.es http://www.apabcn.es/inlormatiu Consell editorial: Anna M. Ruiz, Joan Gay,
per l'obra, circular-hi sense parar atenció en allò que passa sinó veure, mirar i observar. I què vull dir amb això?
Xavier Alberca i Caries Cartafia' Director: Carles Cariaria Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva,
Veure és percebre una imatge: el paisatge i l'entorn de l'obra en general. Mirar és fixar ia vista sobre una cosa:
Jordi Marlet, Antoni Capüla i Guillem Plans Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes, Gabriela Schon, Vicenç Font, Imma Víllacorta,
l'obra amb els seus elements principals. Observar és mirar amb atenció seguida: a l'obra hi ha parts i detalls concrets que cal observar atentament.
rregat, els proveïdors i els industrials (en
ciara de si l'obra va com ha d'anar. Pren-
És així com cal donar el tomb per les
què moltes vegades l'oficina d'obra sembla
dre nota d'aquests detalls i comentar-los
obres, amb aquests estadis successius.
l'escena de la cabina dels germans Marx), es
després amb l'encarregat i el cap d'obra
Es tracta de fer una mena de zoom des
facin visites en solitari sense que l'encarre-
és una de les feines més positives que
del tot fins al més petit detall d'una peça
gat o el cap d'obra ens distreguin i ens por-
podem fer en favor del resultat i de la
que s'està col-locant a l'obra.
tin cap allà on els interessa que anem i lluny
qualitat final de l'obra. ®
Per observar, cal temps, tranquil·litat,
d'allà on no els interessa.
dots d'observació i experiència per tai de
També és convenient observar tran-
conèixer on sol haver-hi problemes. Per
quil·lament els materials, el personal, el
això és recomanable que, a part de l'as-
nivell de qualitat de i'execucio, les mesures
sistència a la visita d'obra
de seguretat, l'ordre i neteja de l'obra, la
institucional,
amb la presència de la propietat, l'arqui-
coordinació entre els treballs i oficis, etc.
tecte, l'aparellador, el cap d'obra, l'enca-
Tot això ens pot aportar la imatge precisa i
Arquitecte tècnic iformatiu@apabcn. es
Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Alcoba, Toni Batllorí i Joma Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lingüístic: Marta Marcer Fotografia: Javier Garc'a Oie (Chopo), Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Puctirufl Telèfon; 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6.08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pinol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76
www.apabcn.es/ informatiu
JUNTA DE GOVERN: President Xavier Bardají Vicepresident Joan Ardèvol Secretària: Minerva Embuena Comptador: Albert López I borra Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Hierro. Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors í no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu
Al CAATB tu hi tens molt a dir. Utilitza la bústia de suggeriments
Al Col·legi hi tenim molt a fer i volem que tu ens ajudis La prioritat del Servei d'Atenció del CAATB és vetllar pels teus interessos i, per fer aquesta tasca, la teva participació és imprescindible. Amb les teves idees, propostes, queixes i opinions sobre el Col·legi ens ajudaràs a millorar els nostres serveis, crear-ne de nous i adaptar-nos a les teves necessitats.
Participar-hi és ben fàcil Tens tres maneres: 1. Fer servir les bústies i els fulls que hi ha a tots els punts d'atenció al públic del Col·legi. 2. Accedir a la bústia des del nostre web: www.apabcn.es 3. Enviar-nos un correu electrònic a: suggeriments@apabcn.es
Des del Servei d'Atenció del CAATB estudiarem cadascun dels teus suggeriments i te'n donarem resposta. Només junts aconseguirem el Col·legi que tots volem.
L'Informatiu
P À G I N E S
D ' A S S E S S O R I A ,
F OR M A C I O ,
A C T I V I T A T S
I
S E R V E I S
Coeficient d'actualització d'honoraris a 13 de març
Ca = 1,19 Propera actualització: 15 d'abril
Aïllaments tèrmics: marcatge CE [ 7 \ partir de I ' l de març de u r \ 2 0 0 3 els aïllaments tèrmics han de portar obligatòriament el marcatge CE. En la norma harmonitzada que regula el marcatge i el sistema de certificació de conformitat s'estableix una classificació al foc d'acofd amb les euroclasses. Aquesta classificació es
diferent a l'establerta en l'NBE-CPI-96 vi- nitzat la sessió tècnica El marcatge CE dels gent. La diferència de classificació pot por- aïllaments tèrmics, que tindrà lloc el ditar problemes de definició en el moment lluns 7 d'abril, de 7 a 9 del vespre, a la sade recepció per part del tècnic dels aïlla- la d'actes del Col·legi. La sessió és gratuïments. Per tal de posar sobre la taula ta. La inscripció ja és oberta al Punt d'Inaquestes diferències en la classificació del formació. Telèfon 932 40 2 0 60 i a/e incomportament al foc, el Col·legi ha orga- fomiacio@apabcn.es. $
Mòdul actual: 3 0 3 , 5 0 € Mòdul bàsic de referència per al 2003: 310 € / m
2
Data d'aplicació: a partir de I'l de març de 2003
Més informació: Departament de Visats Telèfon 9 3 2 4 0 23 70 visats@apabcn.es
INSTITUCIONAL QUINZENA MARÇ 2003
Responsabilitat civil La gran desconeguda per a la majoria dels professionals
P
er a la majoria de professionals que actuen com a lliberals o
com a assalariats amb visat d'obres, és imprescindible treballar sota ei paraigües que representa la pòlissa de responsabilitat civil. Pràcticament tots la tenim però sols sabem que ens costa molts diners. Únicament els que han tingut algun sinistre, la minoria, en tenen més coneixement. Per a la resta, la majoria, és ía gran desconeguda. Avui voldria explicar una de les seves particularitats, que ens pot causar maldecaps imprevistos: la responsabilitat
civil so-
lidària. Hi vuil fer referència perquè alguns mutualistes van expressar el seu disgust peí que fa a l'augment que a principis de 2003 va efectuar la Mútua en la cobertura mínima, que va passar de 10 a 15 milions de pessetes, ja que van considerar que amb una cobertura de 10 milions de pessetes ja en tenien prou*. Però, què és la responsabilitat
civil so-
lidària! Quan un sinistre no se soluciona per la via amistosa, normalment se sotmet a judici per via c i v i l En aquest cas, a partir de les proves aportades i, principalment, la prova pericial, e! jutge pot resoldre la reclama ció discriminant Is responsabilitat de cadascun dels agents demandats i dictant una condemna individualitzada per a cadascun d'ells.
Responsabilitat solidària Malgrat això, davant els dubtes en la majoria de casos sobre la part de culpa de cadascuna de les parts, declara la responsa-
bilitat solidària. Què vol dir això? Doncs, que entre tots han de pagar el sinistre, inclosos els costos. Fins aquí no hi ha cap problema. Sí tenim arquitecte, aparellador, promotor i constructor, cada part paga el 2 5 % i es tanca el plet. El problema apareix quan s'esdevé que
amb societat no existeix i no es troba el
D'altra banda, també us puc dir que són
el promotor ha dissolt la societat i el cons-
constructor o és insolvent, només queden
molt pocs els casos en què l'aparellador ha
* El canvi va ser potenciat per un consell"
tructor o no hi és o és insolvent (circumstàn-
l'arquitecte i l'aparellador. Llavors, els 2 4
hagut de respondre amb el seu patrimoni.
dels lletrats que defensen els interessos
cia que succeeix massa sovint). Llavors ja te-
milions repartits entre dos resulten a 12 mi-
Per avalar aquesta afirmació, l'estadística
dels aparelladors i arquitectes tècnics i es
nim que el sinistre l'han de pagar l'arqui-
lions per a cada un. En el cas de l'antiga co-
ens diu que la mitjana del sinistre per apa-
preocupen per la sínistralitat anual. Un
tecte i l'aparellador perquè aquests tenen
bertura mínima de 10 milions, el tècnic res-
rellador o arquitecte tècnic es troba entre 3
dels motius per a ía modificació és que,
assegurança. Si els sobrepassa la cobertura responen amb el seu patrimoni. Vegem, a continuació, un exemple:
pondria amb dos milions del seu patrimoni.
i 5 milions de pessetes ( 1 8 . 0 0 0 i 3 0 . 0 0 0
Us vull espantar? Faig campanya per
euros), sí bé és cert que en els casos d'acci-
via supervisat la cobertura mínima i a l -
augmentar la cobertura de cara a la Mútua?
dents les xifres es poden enfilar a quantitats
guns professionals amb una cobertura de
molt més importants.
6 1 . 0 0 0 euros ja han hagut de respondre
Tenim un sinistre de 2 0 milions de pes-
No és aquesta la meva intenció. Cadas-
setes. Si li afegim les despeses d'advocats,
cú ha de saber els riscos potencials que pot
Ara ja sabem què és una sentència so-
procuradors, costes í interessos, el total arri-
tenir, per la cartera d'obres sobre les quals
lidària, la figura més comuna en la resolució
ba a 2 4 milions. La solució simplista és fer
encara té responsabilitat i, d'acord amb
judicial de sinistres. La realitat es la que és
quatre parts. Per tant, 2 4 milions entre qua-
aquesta anàlisi, cobrir-se. Com a delegat de
i no es pot permetre la ignorància davant els
tre resulten a 6 milions per a cada part. Cap
mútues, el que no puc permetre és que no
fets consumats. ®
problema. Però si succeeix que el promotor
es coneguin els paràmetres del r í x .
des de fa molts anys, la MUSAAT no ha-
amb el seu patrimoni.
DIVERSOS
Quadern central SEGONA QUINZENA MARÇ 21
Sessió tècnica
El marcatge CE dels aïllaments tèrmics A partir de I'l de març de 2 0 0 3 els aïllaments tèrmics han de por-
El marcatge CE
tar obligatòriament el marcatge CE. En la
dels aïllaments tèrmics
norma harmonitzada que regula el marcatge i el sistema de certificació de con-
Data: 7 d'abril de 2 0 0 3
formitat s'estableix una classificació al
Horari: de 19 h a 2 1 h Uoc: Sala d'actes del CAATB
foc d'acord amb les euroclasses. Aquesta classificació és diferent a l'establerta en
PROGRAMA
l'NBE-CPI-96
vigent.
La diferència de •
classificació pot portar problemes de de-
El marcatge CE i les seves garanties, a càrrec d'Alfons de Victoria Pou, cap de Certificació i Assaig del Departament
finició en el moment de recepció per part
d'Indústria, Comerç i Turisme
del tècnic dels aïllaments. Per tal de posar sobre la taula aquestes diferències en
•
La classificació al comportament al foc segons la CPI-96 i
la classificació del comportament al foc,
segons la norma harmonitzada i l'eurocodí, a càrrec de Jo-
e! Col·legi organitza la sessió El marcatge
sep Llufs Bàdenas, cap del Servei d'Ordenació de l'Edifi-
CE dels aïllaments
tèrmics,
que tindrà
cació de la DGAH
lloc e! dilluns 7 d'abril, de 7 a 9 del ves•
El marcatge CE dels aïllaments tèrmics. Els materials
pre, a la sala d'actes del Col·legi. La insque tenen l'obligació del marcatge CE, a càrrec de Josep cripció ja està oberta. *È Solé, de Poliglas
Entrada lliure • Inscripcions al Punt d'Informació. Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 6 0 • afe infonnacio@apabcn.es
Dilluns, 7 d'abril de 7 a 9 del vespre
Jornades tècniques de PREMAAT D
CONVOCATÒRIA
Assemblea General Ordinària de Col·legiats
n total de cinquanta-tres
expectatives. Malgrat això, han obert la pos-
La Junta de Govem del Col·legi va prendre l'acord de convocar Assemblea general ordinària
col·legis d'aparelladors i arquitectes
sibilitat de participaren beneficis i conservar
de col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'Assemblea tindrà lloc a la sala
tècnics van participar en les jornades tècni-
els drets econòmics en el moment de causar
d'actes del Col·legi, el dimecres 9 d'abril a les 18.30 hores, en primera convocatòria, i en
ques que anualment organitza la PREMAAT
baixa. Igualment, el gerent de la PREMAAT
segona convocatòria, el mateix dia a les 19 hores. Ha estat aprovat per la Junta de Govern,
per informar sobre la situació de la mutuali-
es va referir al Reglament del fons de presta-
tat i de la recent reforma estatutària i regla-
cions socials, en el qual s'inclouen les pres-
mentària per al trànsit cap a la capitalització
tacions d'orfandat i ajuda per fills minusvà-
individual.
lids, en tractar-se de cobertures conceptua-
Les jornades tècniques d'aquest any van
des com a típicament socials i solidàries.
tenir lloc a Madrid el passat 14 de febrer i
Entre altres temes generals, la PREMA-
van congregar 8 5 representants col·legials.
AT també va informar sobre les normatives
Es van centrar en la posada en marxa de la
que va presentar l'any 2 0 0 2 , entre les quals
reforma estatutària i reglamentària aprovada,
hi ha la deducció en l'IRPF per maternitat,
amb l'objectiu d'adaptar-se al règim de capi-
a què tenen dret les mutualistes amb fills
talització de què disposa ei nou Reglament.
menors de tres anys.
En aquest aspecte, el gerent de la PREMA-
Centrant-se en la comunicació
l'entitat i els seus mutualistes, va explicar als representants dels col·legís les iniciati-
tenir lloc el 2 0 0 2 i que van desembocar en
ves posades en marxa, entre les quals es tro-
una cinquena i última, que es va fer el mes
ba el nou web de la PREMAAT, amb els nous
de novembre passat. En aquesta darrera, els
serveis, i la campanya telefònica duta a ter-
mutualistes van donar suport, per una am-
me per Previsión Mútua per posar-se en con-
pllssima majoria, a la reforma que ha permès
tacte amb els professionals que encara no
el trànsit a la capitalització individual dels
són m u t u a l i s t e s . ®
El gerent de la mutualitat va recordar que tes modificacions, vigents des de I'l de gener, no han significat un canvi en el sistema de quotes ni la pèrdua de prestacions o
1.
Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea general anterior.
2.
Informe del president.
3.
Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses de! Col·legi corresponent a l'exercici 2002, balanç de situació comptable tancat 3 3 1 de desembre de 2002 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica, designada per l'Assemblea general.
4.
Proposta d'aprovació de l'informe de gestió que presenta la Junta de Govem corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici 2 0 0 2 .
entre
continguts de les quatre assemblees que van
complementari.
Ordre del dia:
5.
AT, Julio Hernàndez, va fer un repàs dels
grups bàsic i
amb caràcter provisional, el següent:
Elecció d'entre els assistents de l'Assemblea general, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 2003.
6.
Elecció d'entre els assistents a l'Assemblea general, dels col·legiats que constituiran la Junta Electoral, d'acord amb el que disposa l'article 59 dels Estatuts Col·legials.
7.
Tom obert de paraules.
Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l'Assemblea general, fins al 28 de març. Aquestes propostes s'hauran de comunicar per escrit amb !a signatura de deu col·legiats, com a mínim. La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l'ordre del dia definitiu de l'Assemblea.
El president
RES
EXTRES
Humor i seriositat anglesos ílTquest Any Europeu de les
ta un treball de vigilant d'aparcament en la
fia de primer, però ara gaudeixen d'una si-
\à^\
Persones amb Discapacitat, ensopego
companyia d'assegurances on els seus com-
tuació confortable. El mim, que fa un es-
me ahogué", de Dave Eggers, es limita a re-
amb un llibre en què Nick Hornby reuneix
panys de feina, que ara gaudeixen d'una bo-
pectacle que no seria tan avorrit si parlés,
colzar-se en el punt de vista des del qual
"Desde que me tiraron al río hasta que
dotze relats d'escriptors contemporanis an-
na posició, van entrar quan ell va estudiar
segons el seu propi fill, finalment només po-
s'explica la història. "El esclavo de Roddy
glosaxons, amb l'objectiu que els drets d'au-
mim.
Es una història que ens parla de fa
dria aprofitar el seu talent per fer la feina
Doyle" sona a déjà vu i a "Culpa catòlica"
tor es destinin a una escola d'educació es-
mediocritat de la vida: els companys de!
sense l'urna de vidre on ha de tancar-se.
(sabes que te encanta) Irvine Welsh explica
pecial per a nens autistes de Gran Bretanya,
mim només poden posar en el vídeo dels
Diu: "No fa falta que em poseu en una urna
una història d'homosexuals sense saber anar
TreeHouse, on va el fill de Hornby. A l'Estat,
millors moments de la seva vida el notable
de vidre, aquest número ja el vaig fer el pri-
més enllà de la broma fàcil. Però també aquí
els beneficis aniran repartits per igual entre
que van treure en el seu examen de geogra-
mer dia a l'escola de mímica."
s'hi veu la voluntat de l'autor de situar-se
TreeHouse i l'associació PAUTA, centrada en
per damunt dels esdeveniments, encara que
la investigació i ía millora de l'ensenyament
li siguin propers. Una voluntat que queda
a persones amb autisme. Rere motius
manifestada a "Cristo de pezones", en què
quests tipus, hom tem trobar-hi més bona
Nick Hornby barreja classes socials davant
voluntat que talent. En aquest cas, però, els
un quadre; ell és de la classe treballadora,
autors han fet l'esforç de lliurar a Hornby un
però no per això deixa de riure-se'n. Proba-
text que s'aguanti. 1 han procurat escriure
blement, l'únic relat que acaba sent massa
amb bon humor.
seriós és "El Rincón de las delicias", de Melissa Bank, però de totes maneres l'escriptora també és autora d'un llibre menys super-
Dotze relats
ficial del que pot fer pensar el seu títol: Ma-
Els dotze relats de Hablando con el àn-
nual de caza y pesca para chicas. ®
gel, escrits en primera persona, intenten explicar situacions més o menys radicals sense enfonsar-s'hi. Les misèries del món ho són menys si un pot riure-se'n una mica; això és ei que fa Zadie Smih a "Yo soy el úniRelats
co", on ens parla de la incomunicació dins
HABtANDO CON EL ÀNGEL
la família, i Gilles Smïth a "Últimos deseos",
HORNBY. Nick (i altres autors)
protagonitzat per una xef de cuina de presó
Ediciones Salamandra
encarregada de preparar l'últim sopar dels
Traducció: Anna Maria de la Fuente.
condemnats a mort segons el seu gust. A "El
249 pàgines. Barcelona 2002. 13,50 €
primer ministro informa", Robert Harris té el plaer d'escriure un discurs del primer ministre britànic, amb motiu d'una ocasió molt poc d'acord amb e! seu càrrec. La ironia es converteix gairebé en sarcasme a "Caminando contra el viento", de John O'Farrell, on un mim finalment accep-
ESPAI
D ' A R T
Josep Marin, una dèria per la vida
L
a pintura va entrar a l'àni-
servir materials diversos amb els quals in-
tants i continuats. El gust pel contrast i la
DÈRIA I VIDA
- rr ma de Josep Marin com un vent carre-
vestiga. La pintura encara és una eina sal-
dèria compositiva el duen a pintar inatura-
Pintares. A càrrec de Josep Marín
gat de convulsions. Constructor d'ofici, sap
vatge a mans de Josep Marin; potser amb
blement per tal d'aprofundir en els misteris
com distribuir la seva casa per conquerir-hi
els anys serà encara més salvatge o saltarà
que la seva pròpia mà li descobrirà amb el
espais nous per als seus plaers i per als seus
pels aires per edificar noves propostes plàs-
pas del temps. Hi ha façanes, escenes de
amics. Josep Marín s'envolta de bons amics
tiques que ni ell imagina en aquests mo-
carrer, figures aquí i allà, flors, paisatges i
i crea el seu propi ambient; també s'envolta
ments.
alguna composició al·legòrica. La necessitat
d'objectes i de mobles, de curiositats i de
No obstant el poc temps que fa que es
de pintar ha provocat en Josep Marin una
L'esperit
dedica a la pintura, Josep Màrin treballa
nova necessitat d'espai i ja construeix un
col·leccionista del molletà Joan Abelló li és
amb una febre inusual. Emmagatzema, arxi-
ampli estudi on estampar damunt la tela els
ben proper i la seva pintura denota una rau-
va, busca contactes per difondre el seu tre-
impulsos que li v i n g u i n . ®
xa compulsiva semblant.
ball í recopila temes que l'impulsin a treba-
restes
de
naufragis
diversos.
Els temes que tracta són diversos. Es
llar. La seva pinzellada rotunda, profunda,
deixa enamorar pels paisatges i per les
pastosa i decidida es combina amb estones
vivències, pels viatges i per l'amuntegament
de gran calma i subtilesa, que donen de si
d'idees que esclaten només de tocar-les. Fa
unes zones tenses i planes, de colors escía-
dates: fins ai 4 d'abril horari: de dilluns a divendres, matins de 9 a 13 h. De dilluns a dijous, tardes de 18a20h. Jloc: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Deiegació de! Vallès Oriental C. Josep Pinol, 8 08400 Granollers
Tel.: 938 79 01 76 Fax:938 79 01 11 www.apabcn.es
Quadern central SEGONA QUINZENA
N O
T ' H O
P E R D I S
Història de la provocació Els Joglars: 4 0 anys [ T o t va començar quan, el
d'una feina, un ba'anç que és dels més sin-
I
1962, Albert Boadella, Carlota Solde-
gulars i sòlids, coherents i polèmics de les
vila i Anton Font van fundar un grup dedicat
arts escèniques catalanes en l'àmbit de tot
I
al mim. Quatre dècades després, la mostra
l'Estat espanyol en el darrer mig segle.
Els Joglars: 4 0 anys mira enrere per mostrar
El visitant pot completar el discurs mu-
l'evolució de la companyia a través de foto-
seístic de la mostra a qualsevol llibreria.
grafies, objectes, documents i audiovisuals.
Una selecció possible dels llibres comme-
L'exposició recull un camí per l'evolució
moratius de l'aniversari de ia companyia te-
estètica i de llenguatge teatral a través de
atral catalana inclou els títols següents: Els
quasi 3 0 muntatges de teatre crític i irreve-
Joglars-, espais, de Joan Abellàn; El Cas Bo-
rent, des de les primeres pantomimes fins a
adella, d'Oriol Malló (Flor del Viento, 1998);
les propostes més recents, com ara la famo-
Mester de Joglaria:
sa trilogia formada per Daaatí, La increïble
(Edicions 6 2 , 1987); El via crucis de Tele-
història del Or. Floit & Mr. Pla i Ubó Presi-
deum (El Llamp, 1985); 20 anp d'Els Jo-
dent.
glars (Monografies del Centre Dramàtic de la
Els Joglars, 25 anys
Ara fa 4 0 anys, en els inicis del movi-
Generalitat, 1982), i Joglars, una història,
ment del teatre independent català, es cre-
de Guillermo Ayesa (La Gaya Ciència,
ava una companyia, E!s Joglars, que en una
1978). <S)
primera etapa es va significar com a grup de mim innovador i creatiu. Ben aviat, però, la
pels diversos espectacles, a través d'allò que
companyia va evolucionar cap a la seva pro-
n'han dit ells mateixos i, també, la crítica i
Diversos vídeos inclouen tant una anto-
fessionalització amb un accentuat caràcter
els assagistes, amb les imatges més signifi-
logia dels espectacles i les sèries televisives
de col·lectiu sòlid i coherent. Després d'un
catives d'uns espectacles que s'han caracte-
que ha dut a terme la companyia Els Joglars,
MUSEU DE LES ARTS ESCÈNIQUES
seguit d'espectacles de gran èxit, que van
ritzat sempre pel fort impacte visual i també
com el procés de treball de cada muntatge,
PI. Margarida Xirgu, 1
suposar també una àmplia difusió interna-
per la capacitat d'incidència, de provocació
des de la idea inicial fins a l'estrena, pas-
cional del grup, l'afer del muntatge La toma
i, fins i tot, de polèmica. S'hi recull tant la
sant per un procés de participació col·lecti-
va significar una crisi d'àmplies ressonàn-
dedicació de la companyia als treballs au-
va que els converteix en un cas únic en la
cies en el context de la transició política del
diovisuals - l a televisió i el cinema- com
creació teatral. La trajectòria d'Els Joglars
postfranquisme.
aquells espectacles quasi joglarescos que
és, naturalment, oberta i en evolució cons-
Boadella ha dirigit amb altres companyies i
tant, però aquest aniversari culmina d'algu-
empreses, i que en un cas ha reprès poste-
na manera amb aquesta revisió sistemàtica
L'exposició vol commemorar trajectòria amb un recorregut
RENCA'T
aquesta
cronològic
riorment amb el seu col·lectiu. Exposició ELS JOGLARS: 40 ANYS
Capilla
LA
HORITZONTALS: 1 . El millor lloc de la casa per posar-se a dormir. 2. Habita els pisos encara per moblar. Aixopluc de les inclemències del temps. 3. Posar la primera pilota en joc. Alguna a les tretze hores. 4. última lletra d'un préstec. Munto la tenda sota les estrelles. 5. El botó de l'àtic. Assenyalava dia per signar l'escriptura 6. Dit d'un treball bast i poc acabat Dues de cada 7. Un menjar de gallines. Acció que aconsegueix que venedor i comprador s'entenguin. 8. Deixaria el pis accessible a les visites. Provoca més d'un ensurt 9. Rata dormidora Oh, sí, és fet d'os. 10. Apunta el número de l'aparellador a l'agenda Moneda nipona 11. Una part de la rajola. Europeu de nata i xocolata. Suport telefònic.
2
3
4
5
6
7
8
9
Cal trobar els 8 punts clau amagats a la graella inferior. Cada número
'
indica el nombre de punts clau que hi estan en contacte (en vertical,
2 3
horitzontal o diagonal). Cap quadrat numerat conté punts clau.
4
0 2 3 1 3
5 o
VERTICALS: 1. Descollar un cargol dels que no treu banya ni puja a la muntanya. 2. Quan tira és sempre perquè li toca. _ En el tèxtil, centritugadora. 3. La més dura que pots trobar al ' bany. La bossa amb el dinar del pastor. 4. Consonant capicua. Capgirada, medalla de greix a la camisa. Vaixells per a adlne- ° rats. 5. Exposar a algun tipus de radiació. Vocals daurades que es posen a volar. 6. Agafa aquesta consonant. Acció 9 d'orinar voluntàriament. Just enmig del pis. 7. Es posa a viure en una casa abandonada fa mesos. Bars que es troben enmig 10 del desert 8. Canviar la cuina i el lavabo de casa, potser par no morir. Conec molt bé on es troba el sudest 9. Enmig del 11 recinte firal. Presentant tota mena de raons i arguments.
SOLUCIONS
\ -çpofW e i "9 nv ««peu) s WIL ü l a p is ar HPLJV Ot i«O '9TI '6 Tt 9 -BABIPV W 9 oduresv O > « f t '-nans e jaoey 003 ~z ijoüiiuoai : » } « | U « Í I » H
4 2 3 1
3
EXEMPLE
SOLUCIÓ
1
3 •
2 • •
0
• 1 e• ez • • • e L • e • z 0 •
1 •
0
4 • 4
3
4 •
•
•
0
SERVEIS central SEGONA QUINZENA MARÇ 2003
Programes informàtics per a pressupostos i amidaments obertura d'oficines d'ARKTEC a Barcelona i de la seva p
- durada: 16 hores, en 4 sessions de 16.00 a 20.00 hores - dates; 29 d'abril i 6,8 i 13 de maig - durada: 12 hores, en 3 sessions de 16.00 a 20.00 hores
inuada a Catalunya, el Col·legi ha sig
Tricalc 1+2+4 (formigó+íonamentacícns)
1.150
998
Tricalc 1+2+3+4 (lormiRÓ+acer+fonamentacions)
1.325
1.146
Tricalc 1+2+4+7+10
1.550
1.337
1.800
1.550
(formifi6+fonamentacion&+reticulars+murs resistents)
-dates: 15, 20, i 22 de maig
Tricalc 1+2+4+7+8+10 OFERTES ESPECIALS PER A COL·LEGIATS
(formigó+fonamentacions+reticulars+lloses)
Gest Bàsic (oressupostos, amidaments, certificacions i temps)
360
236
Tricalc 1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11
Gest (pressupostos, amidaments, certificacions,
540
356
(formigó+acer+fonamentacirjns+foriats+lloses de fonamentacÍ6+mur&H>Ílot5)
900
620
SeEur (estudis i plans de seRuretat i salut)
575
360
Gest Bàsic+SeEur
600
404
670
428
Tricalc 1+2+4+5+7+8+10
2.050
1.762
2.950
2.527
(formigó+cimentacions+unidireccional+reticular+lloses+murs resistents!1
temps, desviacions i plecs) GestCon (pressupostos, amidaments, certificacions, temps, desviacions, plecs, anàlisis control d'obra)
Gest+Segur
1.080
700
MidePlan
300
212
+Gest"
540
150
+Seeur**
575
150
GestCon+Segur
Tricalc Bàsic Reticular* 1*2+3+4+7+10
Inclòs
Inclòs
Inclòs
Preus+16% IVA Condicions vàlides des del 17 de març de 2003 fins al 23 de maig de 2003 Comandes fetes exclusivament per a col·legiats a través del Col·legi Possibilitat de sol·licitar altres modul-lacions de Tricalc 'Consulteu prestacions i limitacions de Tricalc 8àsico " Per al seu ús en el mateix lloc de tieball amb qualsevol configuració de Tricalc o Tricalc Bàsic
600
530
Inscripcions al CAATB: 932 4 0 23 73
870
08010 Barcelona (Espana) T. 93-2652184
Per a més informació: ARKTEC c/Bailén, 7 l r A
(f&rmiEó+fonamentacions+foriats+lloses de fonamentaciò+murs+pilots)
PACA,
Inclòs
Noves versions durant 1 any Inclou l'entrega gratuïta de les noves versions i actualitzacions del programa comercialitzades dins de l'any posterior a la seva adquisició
1.000
(formigó+acer+cimentacions+feticulars+murs resistents) Tricalc Bàsic' 1+2*4+5+6+7+8+9+10+11
Suport tècnic durant 3 anys Inclou suport telefònic, per correu, fax o email en horari d'oficina, i en persona amb tutories a les nostres oficines amb la última versió del programa.
Fax 93-2652869 • bama@arktec.com • www.arktec.com
ssessorament en la compra de vehicles
El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. • Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • Valoració orientativa del vehicle de segona mà. • Assessorament fiscal en la compra del vehicle. • Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. • Contractació de l'assegurança. Informació
Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es
Quadern centrat SEGONA QUINZENA MARÇ 2003
Petits anuncis Serveis al professional • Aixecament d'estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d'estructures í instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d'activitat i legalitzacions • Plans d'emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d'obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac.net
Informació tel.: 932 40 23 76 Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres, 80, tocat, 3 St. Feliu de Guíxols. Tel.: 972 32 32 82 • Fax: 972 32 32 82 oficinajmgomez@ctv. es
Estudis de seguretat Serveis per a taxadors
Equip format per arquitectes tècnics i tècEnviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la de- nics superiors en prevenció de riscos labolineació dels seus croquis en menys de rals s'ofereix per a la realització d'estudis 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens de seguretat i salut (memòria, pressupost, adaptem al seu estif. Experiència de més detalls i documentació gràfica). de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Oriol Tel: 934 16 16 39 Telèfon: 639 89 10 63 Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia
Perspectives
S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84
Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l'estudi del client. Recursos suficients poer realitzar un servei complet, ràpid i eficaç SCRIPTIVA Mònica Telèfon: 934 59 46 17
Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols. Telèfon-. 933 09 59 65 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.-. 933 95 44 45' Fax 933 952222 jparquitectura@coac.net
Perspectives professionals en 3 D Professionals amb 6 anys d'experiència, dedicats exclusivament a: -perspectives amb el màxim de realisme -fotomuntatges -vídeos interactius/Animacions -plantes de venda -books de venta -disseny de tanques publicitàries amb la vostra perspectiva. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb fa data d'entrega SCRIPTIVA 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva.com
Especialistes en grans promocions Dictàmens i informes pericials S'elaboren dictàmens i informes pericials per a advocats, administradors de finques, comunitats de veïns, propietaris d'habitatges, companyies d'assegurances, immobiliàries, constructores, etc. Interiorisme ergonòmic, i rehabilitació. Peri Telèfon: 934 17 85 98
Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromfs. Ens desplacem per tot Catalunya. Màxima rapidesa. Complim amb la data d'entrega. 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www. scrip tiv3.com
Serveis de fotografia, disseny gràfic i il·lustracions a preus molt raonables
Es ven
- Reportatges fotogràfics (analògics i digitals) - Disseny i composició d'imatges per ordinador per a prestacions impreses, en CD o per a pàgines web. - Disseny gràfic per a cartells i presentació de projectes Dolors Pallarès Telèfons: 935 32 17 06 689 51 24 29 • 608 89 38 00
Cotxe VOLVO mod/343GLS. Any 1982, motor Volvo. Semi-nou 52.000 Km. Preu: 3.500€ Telèfon: 936 74 19 83
Arquitecte tècnic S'ofereix arquitecte tècnic, amb més de 15 anys d'experiència, per a col·laboracions en oficina tècnica i direcció d'obra, amidaments i pressupostos (Presto), seguretat, control de qualitat, etc. Dedicació a temps parcial. Telèfon: 639 700 540
I Els PETITS A N U N C I S de L'Informatiu Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 €, si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets. Informació: telèfon: 932 40 23 76 • fax: 932 40 23 64 informatiu@apa bcn.es
Recupera el somriure amb la
ORTODÒNCIA INVISIBLE Els aparells no es veuen. Ideal per persones adultes. El Dr. Pedró Ruiz ha obtingut 66 premis y distincions per l'exercici de la professió Cl. Santaló,10 BARCELONA Tel. 93.201.61.62 PI.Maluquer i Salvador, 8-5e. GRANOLLERS Tel. 93.870.76.73
DESCOMPTES ESPECIALS col·legiats i familiars del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
G U I A Busques
Una e m p r e s a
A C T I V A
d e SOStreS p r e f a b r i c a t s ? .
Necessites Vols
un
Un a l t r e
estudi
ampliaria teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia
Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals espècia-
geotecnic?
preSSUpOSt d ' u n
S iv o l s
| i t z a d a
instal·lador
elèctric?
e ne | s e c t o r
d e l a c o n s t r u c c i ó
SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA. S A Pol. Ind. Pla d'en C o l Camí de Font Freda s/n 08110 Montcada y Reixac {Barcelona) Tet. (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59
E/TRUCTUMS COnDflt/A
a m p l i a r e r I 1
,.oferta
La solució a l'aluminosis
ESTRUCTURES
Alsina
P r a p e r a m e n t
d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.
Slstemas de reparaclón estructural de forjados Sustftuclón funcional de vlguetas Pol. Ind. O Camí Ral. paseo Ferrocarril, n°383 C.P.: 08850 GAVÀ (Barcetona) Tel.: (->34) 93.633.36.50 / Fax: (+34) 93.633.40.37 Intefn^L wvftv.niocAJiovlo^a.cotTi E-tnafl: mecan0vl9aeiamansa.com
ULCOUIIMM FUMEM )laui®pr·likiertivliiiuxiiB [el +34 972 843 467
PLANAS
FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ
Recobriments per u sòls Industrials •
^2S ^ * y
ApHcadófàcJI,ràpidaÍsconòmica Màxima reslstèrxàa mecànica I química AnDpols Impemneabinizais
NOUíBAU
El sistema de renovació de sostres SMenwt d* Rsfoiç Actki.
Decoratius Reparació fàcil de forals i esquerdes Fam el terra bo Hí!!?lB9 MgonsIHH ISO 9002 1 ^ = - ' ] ^ Av. Sant JuPia. 306, nau 7. Po). industrial Congost 08400 GmroíerB Tel: 93 849 57 00/93 S49 54 75 Fax 93 849 5416 http: www.8stradur.com a-malt: aBtra-qulmicaOastradur.com
el nou forjat definitiu
ALU
MINOSI
EXTEN 0 ^ -' SÉNETON BIGA Muntaner. 472 EXTENSIBLE 03006 BARCELONA PERA Tel.414 0018Fax202 31 12 REHABILITACIÓ www.seneton.com
^COÍNTÍCS
Car Mmacta. TEL y FAX: 93 SW 00 78 http 'Jtmm. pdvimuntsturopark-com IMPERMEABILITZACIONS
Neteja •R«tau™ü(Wd,J D E«K»r colom • PnncoiA Antigralfiii
Laminas Flexibles d e PVC-P para la Impermeabüizacíón PAVINOUS, S.A.
CONSTRUCCIONES
OP«3Mi, 2W • Tel. 93 « 6 M 53 • Fua 93 436 72 e-maii: rebabiIit9r*hat>itiLes • 08013 Barcelona
PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS
AUTOANIVELLADORS I MORTERS DE HESINES
MANSO, 11 5" A • Tel. [93] 426 98 98 13 linra») Fox |93] 423 94 13 • 08015 Borcclono
TERRATZOS COHTÍHUOS PÜÇaTetuan, 1 ler la- OS01D Baralonj W_-
93 Ï65 09 39 • Fl>: 93 265 ?2 76 : mnt.piYVidus.cij
Tratamiento para la aluminosis AOHESIVOS • SEUADOtES • «OOOCTOS QUÍMKOS PARA LA CONSTRUCOÓN
Refuento de vigas de madera
IBERMAPÉ1, S A d . Catduna. 20 - 5" Manta 08002 BARCELONA Tol.: 93 343 50 50 - Fax: 93 302 42 29 E-mail: ibarmopeiOibermapei.·»
F" Torras y Bages, 106 BARCELONA Telefono: 93 345 88 SO Fax:93346i713 E.Mail: sas@sas-sa.com www.sas-sa.es
CEmEX HORMIGON BARCELONA - Polígono Industrial Pont Reixat, San Just Desvem-TBL 93 3711698
Pergo Iberio. Av. Somojieno, 22-bajo dcha. Industrial Sur 2 8 7 0 0 San SebasNàn de los Reyes. Madrid Telefono: 91 5 7 7 79 9 6 Fax: 91 5 7 7 7 8 21 F»rg
Morters sense retracció Rehabilitació O. Saniandcr, 42-48 Navc. 39 Tel • 93 278 26 86 • Fa*. 93 278 27 08020 Barcelona
ER A PUBLICITAT A L'INFORMATIU: BITMAP. ISIDRE RODRÍGUEZ Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona • Telèfon: 932 4 0 20 57 • Fax: 932 40 23 64 • E-mail: comerciaieapabcn.es
teva
solució
professional
AGUA - GAS - ELECTRICIDAD
M.S.XNGENIEROS& CONSULTORES, S.L. INGENIERIA DE CONTROL ENSAYOS INTEGRIOAP EN PILOTES
INSTALADOR AUTORIZADO PRESUPUESTOS 8IN COMPROMISO
Tinger, 26 - 08018 Barcelona - T. V34964300 Bruc, 126-08037 Barcelona -T. 932080166 St Miquel, 14 - 43004 Tarragona - T. 97725
S*rwi Inlegnl d•fljumln·eíó en l'slànd«TJ I et d mà i r a d i l
GEORADAR
Treinto aiïos aportando soluciones, con Garonllas y Seguridad: Venlanos, Puertas, Fachad dillas, Verandas, Mallorquínos... TECHNAL tiene la safoción pam Usfed, y si no, la inventaremos. 93 573 77 77
ESTUDIÓS DE IMPACTO
La Red Aluminier Technal son proFes noies seleccionados que reflejon . profesíonalidad en cada realización. 902 902643
SISTEMAS TÉCNICOS DE ILUMNAC1ÓN
Sistemas de carpintería de aluminio Perfleria para. rai iBíagnda »3
4
4
13
3 3
InduiUiulBlanaoISA
cn
08D14
C M T O G R A F U OFICIAL AMDADOUELECTItÓNtCS
0
Camino Ri
93 441 33
dsprcy·ctotd·fochada an eompron^ao
PLEGAMANS (Barcelona)
- 08007 BARCELONA TeL « 3 0 2 20 -4S - Ruc 93302 57 89
CErVTTtO I n r r E R N A C I O N A L DE R E P A R A C I O N
RESTAURACIÚN C O N N U E V A TECNOLOGIA
BGH. GEO-INGENIERIA
Cabarro Germans
construcciones S
Estudiós GeolÓgicos Estudiós Gcotécnicos Estudiós Gcofïsicos Auscultacíón de Cimcnlaciones
Ctra. Torre Romeu, s/n» 08202 lel. 93 748 48 38 tax 93 726 07 61
www.gabarro.com
BETLINSKI / L Reparacions Estructurats.
ROBOT MILLENNIUM, ANSY5+CMIFEM
Manteniments Industrials.
CONSULTORIA V D1STRIBUCION DE SOFTWARE PARA CALCULO DE ESTTÍUCTURAS DE EDIFICACION E INGENIERIA C M l
Rehabilitació I Interiorisme Personal i Tècnic propis.
2S035 MMXS) IW9J.3B4.22.22Fac91.3eo.46.6O
25 ANYS D'EXPERIÈNCIA Av. Formeu Fabra. 7-flJocal 7 06024 Sarcetor 1^932157646-9321354 04^3*9321002 e-majl: tettnsMOalrtel-net
F-mai: íifo@ngecbetcom
TANCAMENTS PRACTICABLES
Finestres, portes, baranes, murs cortina, i tanques d'alumini
^=3
GISPER OE CMCTADO Y TRANSCfiJPCION
GUILLERMD
PHILIPS
PUERIAS Y PERSIANAS Tel 937207900 Fax 937119628
DE ALUMINIO DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMÀTICAS
GflOHEESPAftA.S.>».
Bolinlc», 7S-B8. Polígon Pedró» DB90S LHoipiutsl ds LI. (Barallona Tul. 93 336 88 5 0 - Fa
Mt*>. 31 - Apartada T t H 93 7B6 0216 - 93 766 03 M - 06223 Terrissa (Baratarà)
EL
@simon / Í E P MATERIAlílíCTRCO
i L U M 1 N A C I O N
0>p»tocíón, 39O392 • Telefono 93 344 08 00* Fax 93 344 08 07 • 08013 Barcelona
^ ^ ^ ^ ^ J ^ ^ ^ H M J
Tel. 938 466 909 Fa*. 938 465 709
Protectores • Downtghts • Carrïss eleetnficados • Luninanas Ruarescernes • Sbiemes de comroí y rooiridoófi * h^rb^cióo oi^cíor * çtc...
ESTUDIS GEOTECNICS
CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES ^ ^ / * \ « _ _ ~ - V 'T~' ' ' BeckSHeun .._...«.»
C/SnrJeSyo,357 3·-3. 01025 Barat™ Td.93-4582370 FOJÍ 93 207 13 47 MKiil:c«ii·teoinkis.ts
Ventanas, Puertas, Corredsras, Verandas, Muros Cortina, Baranrjlllas...
nSLeynaers ' A L U M I N I U M Medas, 1 - P. 1- Suroesle 08192 Sani Quirze del Vallès Tel. 93 721 95 59 Fax 93 721 31 59 www.aluminisvaQes.rom ^logalununtsvalles.com
Peilaires, 28 08019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92
al Col·legi poden dirigir-se a:
Jordi Marín • Bitmap Telèfon 932 40 20 57
- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMfENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES
Q u È CERQUEU: 1 . ESTRUCTURES • 2. COBERTES • 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4 . FAÇANES • 5. TANCAMENTS I DIVISIONS • 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS • 7. REHABILITACIÓ • 8 . INSTAL·LACIONS • 9. INTERIORISME • 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ • 1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES • 12. ENVIDRAMENTS • 13. MITJANS AUXILIARS • 14. INFORMÀTICA • 15. SANITARIS • 16. SERVEIS PROFESSIONALS • 17. EQUIPAMENTS • 18. INDUSTRIALS • 19. INSTAL·LADORS • 2 0 . BASTIDES
SERVEIS i Qnjton cmtnl SEGONA QUINZENA MARÇ 2003
Avantatges per als col·legiats Material informàtic d'interès professional i a bon preu L'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada
tat i inclou dos models de sobretaula i dos
a la venda d'ordinadors i material informà-
portàtils. Informació: Carrie (Sílvia Jimé-
tic {impressores, escànners) de qualitat,
nez). Viladomat, 237. Barcelona. Telèfon
ofereix als arquitectes tècnics preus molt
934 10 82 80. informatica@carrier.net.
avantatjosos i amb el suport tècnic de l'em-
www.carrie.net/l-tnformatiu.
presa. L'oferta es fa durant un temps limi-
Oferta per a nous socis del Club Natació Montjuïc
Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el
Cecotel: tarifes de mòbil més barates
CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats
Els col·legiats poden gaudir de tarifes
poden gaudir d'uns descomptes excepcio-
especials en telefonia mòbil Movistar a
nals que s'aplicaran sobre el preu final que
partir de*l'acord de col·laboració signat el
marqui el sortidor de les estacions de servei
febrer passat entre el CAATB i la patronal
de la xarxa SOLRED, present a tot l'Estat es-
CECOT. Poden gaudir d'aquests avantat-
panyol. Ei pagament cal fer-lo amb la tarje-
ges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les societats professionals i les empreses.
El Club Natació Montjuïc ha previst per
amb una pista poliesportiva, 10 pistes de
ta Solred Clàssica que poden obtenir tant els
als col·legials i familiars que trametin l'alta
tennis de terra batuda, 1 pista de tennis de
col·legiats i col·legiades com les societats
Informació: Departament CECOTEL Telè-
aquest any un 10% de descompte en la quo-
gespa artificial, 1 pista de pàdel i 3 d'es-
professionals. Informació: Departament CE-
fon 937 36 60 00 / 902 4 4 00 4 0 .
ta mensual i matrícula gratuïta.
quaix, pista d'atletisme i piscina olímpica de
COTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.ceco-
www.cecotel.com. Contractacions al Ser-
De 6 a 15 anys la quota mensual és de
50 x 25. Gimnàs amb classes de manteni-
tec.es/cecotoil. Contractacions al Servei
vei d'Informació del CAATB. Telèfon 932
29,80 € - 10% = 26,82 € .
ment, musculació, sauna, massatge, camp
d'Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20
40 20 60. informacio@apabcn.es
de pràctica de golf, i un bar-restaurant.
60. irTfofmacio@apabcn.es
A partir de 15 anys, la quota és de 40,80 € - 10% = 36,72 € . Les instal·lacions del Club compten
Més informació al telèfon 933 31 82 88 i també a la web del CAATB. www.apabcn.es
Turisme rural
Descomptes en els hotels de la cadena Style Hotels
Descompte d'un 10% per a les esta-
Serveis d'ortodòncia més barats un 10% i un 20% en els serveis d'ortodòncia de la Clínica Dr. Pedra Ruiz. Les dues primeres visites són de franc. Aquest acord també inclou els fa-
miliars directes dels col·legiats. Per a més informació, telèfon: 932 01 6 1 62 (Barcelona) i 938 70 76 73 {Granollers).
des a la masia de turisme rural El Muig, a
Diversos tipus de descomptes sobre ia
Sant Joan de les Abadesses. Tres cases,
tarifa Track d'aquest grup hoteler. Central
d'entre cinc i vuit places, per gaudir d'un
de Reserves d'Style, tel. 902 4 4 4 70.
cap de setmana a la muntanya. Telèfon: 609 613 430. www.elripoiles.com/elmuig
www.apabcn.es/informatiu
Descomptes especials per a col·legiats en tarifes hoteleres
Dibuix assistit per ordinador i càlcul d'estructures Els col·legiats podran adquirir el programa de dibuix assistit per ordinador DIBAC i de càlcul d'estructures HARMA amb condicions avantatjoses, segons l'acord de col·labora-
El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb la
ció signat pel Col·legi i ISCAR, fins al 3 1 de desembre.
cadena hotelera Style Hotels per aconseguir un tracte preferent per a tots els seus col·legiats. El conveni preveu l'aplicació de diferents tipus de descompte sobre el preu de la tarifa Rack que ofereix aquest grup d'hotels.
Cursos monogràfics per informar del contingut dels programes, instal·lació, resolució de problemes i funcions destacades, a l'aula A3 el dijous 10 d'abril.
Dibac Style Hotels és una cadena amb una àmplia implantació tant a l'estat espanyol com a la resta d'Europa i especialitzada en hotels de reunions i de negocis. A Espanya, gestiona més d'una setantena d'hotels.
dates: del 6 al 15 de maig, dimarts i dijous, de 9 a 13 h preu col·legiat: 150 €
Harma dates : dimarts 20 de maig, de 9 a 14 h preu col·legiat: 60 €
Per a més informació i reserves, poseu-vos en contacte amb la central de reserves d'Style al telèfon 902 4 4 4 4 70, o bé per Internet a www.stylehotels.net
INSCRIPCIONS: Puchal & Associats • Germàn Puchal i Gàlvez c/Sèquia, 37 3r 08240 Manresa Telèfons: 938 77 04 37 / 653-945 434 • Fax: 938 77 04 37 puchal@ctv.es
DEMANDES ral SEGONA QUINZENA MARÇ 2003
Despatx d'arquitectura tècnica, situat a la ciutat de Barcelona
O
/LÜ
h-
<t OC LÜ
9i Selecciona oi TÈCNIC/A | j DE PRESSUPOSTOS i·l -fc tJ ^ _ ^ 2
I Serà el responsable de confeccionar els pressupostos i amidaments '\ dels projectes d'arquitectura amb TCQ.2000. Es farà càrrec de les visites d'obra com a adjunt a director executiu, de la confecció de J programes de control de materials i dels estudis de seguretat i salut, • així com de la revisió de certificacions i preus contradictoris.
t
Requisits
ao oc <
LÜ Q
- Arquitecte/a tècnic/a - Experiència de 2-3 anys e postos - Imprescindible català
5
Important constructora d'edificació, obra civil i industrial de més de 50 anys en el sector
Selecciona CAP D'OBRA
Requisits: •
Experiència mínima de 3 anys com a cap d'obra en empresa constructora Experiència en obres d'edificació de més de 1,8 MM€
S'ofereix
i <n
- Incorporació n despatx amb professionals d'àmplia experiència - Relació liberal - Jornada completa amb horari flexible - Retribució negociable
mediata - Contracte laboral • Retribució competitiva en el mercat • Possibilitats reals de promoció interna
Les persones interessades podeu enviar urgentment e! currículum actualitzat indicant la referència 8 4 2 8 a:
Interessats envieu el vostre currículum actua litzat indicant la referència 8 5 2 2 a:
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: trebalieapabcn.es
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Pastor, 5, 3a planta, 06021 Barcelona treball@apabcn.es
® Empresa especialitzada en restauració i rehabilitació de monuments i edificis
Selecciona TÈCNIC/A EN RESTAURACIÓ DE FAÇANES Es responsabilitzarà de la direcció tècnica de l'obra (subcontractació, confecció del plàning, gestió de recursos interns/externs, visites a l'obra) així com de la funció tècnic-comercial (anàlisi del projecte, diagnòstic i elaboració del pressupost).
I Requisits - Arquitecte tècnic • 2-3 anys d'experiï
i obra valorant positivame í/o rehabilitació de faç; • Edat aproximada: 27-40 anys
| S'ofereix Formació continuada | - Incorporació immediata - Retribució competitiva en el mercat Interessats envieu el vostre currículum actualitzat a la referència 8 3 8 5 , a: I COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, n Pastor. 5. 3a planta, 08021 Barcelona t: trebalieapabcn.es
copisa
Es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d'execució d'una obra d'edificació de més de 3MM€. Les seves funcions principals seran contractar els industrials, planificar i organitzar l'obra, coordinar els industrials, realitzar la gestió econòmica, el control de qualitat i el tancament de l'obra.
entra! SEGONA QUINZENA MARÇ 2003
IMPORTANT EMPRESA DE REHABILITACIÓ
HABITAT GRUP IMMOBILIARI CONSTRUCTORA PROMOTORA DE BARCELONA
Arquitecte/a tècnic/a
3 ajudants/es tècnics/ques d'obres
per realitzar amida ments, seguiment de les obres, confecció de pressupostos, etc. Perfil Experiència minima de 2 anys. Edat entre 3 0 i 40 anys. Coneixements informàtics de Word i Excel. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir (possibilitat de vehicle d'empresa).
per incorporar-se al departament tècnic. Les seves funcions consistiran a: control d'obra, control de facturació, control d'industrials i personal, amidaments, certificacions d'obra i coordinació de la resta de l'equip d'obra.
EMPRESA CONSTRUCTORA EN EXPANSIÓ
de pressupostos per a l'elaboració de pressupostos, amb experiència en control d'obres d'edificació t condicionament de locals. Titulació d'arquitectura tècnica.
Perfil No cal experiència. Coneixements informàtics d'Office i Cad. Idioma català. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball el Barcelonès.
Perfil Experiència mínima de 2/3 anys en lloc similar. Es valorarà coneixements d'Autccad i programa d'amidament Presto. Idiomes. Vehicle propi.
Les persones interessades adreceu el currículum a Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Servei de Promoció i Mercat de Treball. Bon Pastor, 5. 0 8 0 2 1 Barcelona. Fax: 932 4 0 23 59 a/e: trebalieapabcn.es indicant la ret. 8508
S'ofereix Jornada completa. Sou aproximat 16.000'- euros brut/anual negociable més variable a final d'any en funció dels objectius assolits. Incorporació immediata.
S'ofereii Contracte laboral o professional. Salari a convenir segons experiència, a partir de 25.000'- euros. Incorporació immediata.
Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934 90 08 64 o per a/e: bbusto@habttat.es
Interessats adreceu el currículum a G-56, SA. c/ Vilana, 4B, 6è l a . 08022 Barcelona.
PROMOTORA CONSTRUCTORA D'HABITATGES PLURIFAMILIARS
ENGINYERIA DE BARCELONA
S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 18.000'- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.
Arquitecte/a tècnic/a per a direccions d'obra i project management.
per a treball a peu d'obra, control de la facturació, coordinació d'industrials, etc. Perfil Experiència mínima d'l any en tasques similars. Edat entre 25 i 35 anys. Coneixements informàtics de Presto. Word, Excel i Cad. Imprescindible camet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Baix Llobregat {es valorarà residència en aquesta zona). S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral 2 anys prorrogables. Sou entre 26000 i 32500'- euros brut/anual negociable. Signatura d'obres. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fat 934742388 o per a/e:
Perfil Experiència mínima de 3 anys en direccions d'obra, gestió de la construcció, control de costos, etc. Coneixements informàtics de Cad, Office, Project i TCQ. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i resta de Catalunya. S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral d ' l any prorrogable. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Signatura d'obres. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 933 62 45 9 1 o per a/e: eguerrero@ibering.com
ENGINYERIA DE BARCELONA
Arquitecte/a tècnic/a júnior per a tasques d'ajudant del director d'obra o project manager. Perfil No cal experiència. Coneixements informàtics de Cad i Office i valorable Project i TCQ. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i província. S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou a convenir. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 933 62 4 5 9 1 o per a/e: eguerrero@ibering.com
Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es
A C T I V I TATS Quadern central SEGONA QUINZENA M
R E H A B I L I T A C I Ó
I
M A N T E N I M E N T
D'
DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN FAÇANES URBANES
R11802 (Barcelona) Dates: del 7 al 21 de maig de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 16 a 20.30 h Durada: 20 hores
L'objectiu d'aquest curs és oferir-te el grau d'especialització necessari perquè puguis realitzar treballs de conservació, una àrea cada cop més exigent i en fase de creixement. Coneixeràs els materials, les tècniques actuals a aplicar i les diferents fases d'intervenció, des de la inspecció i la diagnosi, fins a la rehabilitació i planificació del manteniment.
Preu curs: 288.00 € Preu col·legiats (-15%): 244,80 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic. Gabinet tècnic del CAATB
GESTIÓ
DE
IMMOBILIARIS GESTIÓ DEL TANCAMENT DE L'OBRA I LA POSTVENDA
G10605 (Barcelona) Dates: 9 i 16 de maig de 2003 Horari: divendres, de 16.30 a 21 h Durada: 8 hores
La demanda de professionals preparats per intervenir en la fase del tancament de l'obra i la postvenda s'ha incrementat en els últims temps, donat els nivells de competitivitat i qualitat requerits pel mercat immobiliari actual i per l'usuari final. Amb aquest curs aprendràs com garantir que el traspàs de l'obra a l'usuari acompleixi les expectatives generades i que la qualitat del producte respongui a la definida.
Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats (-15%): 102,00 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Gabinet tècnic del CAATB
M E D I
A M B I E N T
I LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ. CAS PRÀCTIC
M l 1004 (Barcelona) Dates: 10 d'abril de 2003 Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 4 hores Preu curs: 51,00 € Preu col·legiats (-15%): 43,35 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic. Gabinet Tècnic del CAATB VIDEOCONFERÈNCIA Granollers. Terrassa i Vic
La sessió et permetrà conèixer amb un cas pràctic les funcions a desenvolupar en l'àmbit de la gestió de residus i com per preparar la documentació legal que s'exigeix en tot projecte de rehabilitació i d'obra nova. Es farà un especial esment al Decret 201/1994 de la Generalitat de Catalunya i a la seva posterior modificació amb el Decret 161/2001. Això inclou, entre d'altres, l'avaluació del volum i les característiques de residus que es generen, l'especificació de la instal·lació de reciclatge i les operacions de recollida selectiva projectades.
INTERIORISME CRITERIS D'ELECCIÓ DELS MATERIALS A L'INTERIORISME
110302 (Barcelona) Dates: de! 8 de maig al 5 de juny de 2003 Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 20 hores
Escollir un material respon a criteris diversos, i determinar-los és el primer pas que cal fer per garantir l'eficàcia del disseny dels interiors. Amb aquest curs aprendreu com trobar un material que respongui amb exactitud a unes premisses donades des del punt de vista estètic, funcional o econòmic, els seus comportaments i la posada en obra.
Preu curs: 288.00 € Preu col·legiats (-15%): 244,80 € Responsable acadèmic: Joaquim Matutano. Arquitecte. Pro-
fessor de l'Escola Elisava . Organitzat conjuntament amb;
| ï I ^ ^ H
Us recordem que aquest curs forma part d'un cicle dedicat a l'interiorisme. Els alumnes que s'hagin matriculat en els dos cursos anteriors obtindran un 10% de descompte sobre el preu d'aquest curs.
E L15 A V A
NORMATIVES
DE
N11203 (Granollers) Dates: 7 i 9 d'abril de 2003 Horari: dilluns í dimecres, de 16 a 20.30 h Durada: 8 hores Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats (-15%): 102.00 € Responsable acadèmic: Esteve Aymà. Aparellador i advocat
LA NOVA LLEI D'URBANISME En aquestes sessions es donaran a conèixer les novetats i els trets fonamentals de la nova Llei d'Urbanisme: la definició de les categories de sòl, la regulació dels instruments del plantejament urbanístic, els dos sistemes d'actuació per a la gestió urbanística (el de reparcel-lació i el d'expropiació), la classificació de les infraccions i les sancions en disciplina urbanística, entre d'altres temes. El curs va dirigit fonamentalment a directors d'expropiació d'obres i a professionals que treballin en serveis tècnics municipals, especialment en l'àrea d'influència de Granollers.
SEGONA QUINZENA MARÇ 2003
INFORMÀTICA PRESTO I: AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS I CERTIFICACIONS
PRESTO II: CONTROL DE COSTOS I PLANIFICACIÓ
PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT
PRESSUPOSTOS I SEGUIMENT ECONÒMIC D'OBRES AMB TCQ2000
T30507 (Barcelona) Dates: del 6 al 27 de juny de 2003
T40137 (Barcelona)
T30213 (Barcelona)
Dates: del 25 d'abril a! 23 de maig de 2003
Horari: divendres, de 19 a 21 h, i dissabtes
Dates: del 28 d'abril al 24 de maig de 2003
Dates: del 4 al 25 de juny de 2003
Horari: divendres, de 19 a 21 h, i dissabtes,
de 9.30 a 13.30 tares
Horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 h
Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h
de 9.30 a 13.30 h
Durada: 20 hores
Durada: 20 hores
Preu curs: 276.00 €
T40138 (Barcelona)
Durada: 20 hores Preu curs: 276,00 €
Preu col·legiats (-15%): 234,60 €
T30125 (Barcelona)
Preu curs: 276,00 €
Dates: del 27 de maig ai 4 de juny de 2003
Preu col·legiats (-15%): 234,60 e
Horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 hores
Preu col·legiats (-15%): 234.60 €
Durada: 12 hores Preu curs: 150.00 € Preu col·legiats (-15%): 127,50 €
GEST. AMIDAMENTS
TRICALL. CÀLCUL D'ESTRUCTURES
T31101 (Barcelona) Dates: de! 6 ai 13 de maig de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 17 a 21 h
AUTOCAD II NIVELL 3D
T21023 (Barcelona)
T21110 (Barcelona)
T31201 (Barcelona)
Dates: del 28 d'abril al 30 de juny de 2003
Dates: del 15 al 27 de maig de 2003
Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h
Horari: dimarts i dijous, de 17 a 2 1 h
Durada: 12 hores
AUTOCAD I NIVELL 2D
Preu curs: 150,00 €
Durada: 16 hores
Preu col·legiats (-15%): 127,5 €
Preu curs: 200,00 € Preu col·legiats (-15%): 170,00 €
Dates: del 13 al 28 de juny de 2003 Horari: divendres, de 17 a 21 li, i dissabte, de 9.30 a 13.30 h
T21024 (Barcelona)
Durada: 24 hores
Dates: del 16 de maig al 7 de juny de 2003
Preu curs: 280.00 €
Horari: divendres, de 17 a 2 1 h, i dissabtes
Preu col·legiats (-15%): 238,00 €
de 9.30 a 14 h Durada: 34 hores Preu curs: 402,00 € Preu col·legiats (-15%): 341,70 €
AUTOCAD PER A NO DIBUIXANTS
EXCEL. NIVELL I
EXCEL. NIVELL II
ACCESS
T20228 (Barcelona)
T21508 (Barcelona)
T20112 (Barcelona)
T21707 (Barcelona)
Dates: del 24 d'abril al 8 de maig de 2003
Dates: del 13 al 22 de maig de 2003
Dates: 9 i 10 de maig de 2003
Dates: del 10 al 26 de juny de 2003
Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h
Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h
Horari: divendres, de 17 a 21 h, i dissabte,
Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h Durada: 10 hores
T20229 (Barcelona) Dates: 30 i 31 de maig de 2003
Preu curs: 120,00 €
Horari: divendres, de 17 a 21 hores, i dis-
Preu col·legiats (-15%): 102,00 €
de 9.30 a 13.30 h
Durada: 8 hores Preu curs: 84.00 €
Durada: 8 hores
Preu col·legiats (-15%): 71,40 €
Preu curs: 84,00 € Preu col·legials (-15%): 71,40 €
sabte de 9.30 a 13.30 h Durada: 8 hores Preu curs: 84,00 € Preu col·legiats (-15%): 71,40 €
WORD. NIVELL II
INTERNET BÀSIC
T20807 (Barcelona)
T20342 (Barcelona)
Dates: del 29 de maig al 10 de juny de 2003
Dates: del 12 al 17 de juny de 2003
Horari: dimarts i dijous, de 19 a 2 1 h
Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h
:nure's per telèfon al 9;
; amb la Caixa d Enginyera.
al 932 40 23 59, a l'adreça de correu s: Els col·legiats del CAATB i apabcn.es <http://wvw.apabcn.es/> . Les places són limitades i s'assignen per ordre
estudiants amb TargetAccés tenen un descompte d'un 15% sobre el preu de cada curs.
Durada: 8 hores
Durada: 4 hores
d'inscripció. La data límit d'inscripció és de 10
Preu curs: 84,00 €
Preu curs: 66.00 €
dies abans de l'inici del curs i no es considera
ANUL·LACIONS: Les anul·lacions comunicades dins
Preu col·legiats (-15%): 71,40 €
Preu col·legiats (-15%): 56,10 €
efectiva fins que s'hagi fet efectiu el pagament.
dels 10 dies abans de començar el curs, com-
Quan no quedin places d'inscripaó en un curs,
portaran la pèrdua del 50% de l'import de la majl-lació comunicada dins els dos dies
comporta la pèrdua d s es lliurarà un certificat , persones que hagin as-
Col·legi anul·li un matricu'^
sislit al 80% de les classes i, en els casos que
www.apabcn.es/informatiu
sindiqui, que també hagin superat les proves
I
d'aprofitament.
L._
A C T I V I T A T S
PROFESSIONALS
I
DIVERSOS
IÓ TÈCNICA
TIVITATS 1 FÒRUM D'ARQUITECTES TÈCNICS JOVES - F0RMAT35 _
el primer fòrum d'arquitectes tècnics joves
-
EL MARCATGE CE DELS AÏLLAMENTS TÈRMICS A partir del 1 de març de 2003 els aïlla-
de Certificació i Assaig del Departament
FORMAT35, organitzat pel Col·legi, vol ser
ments tèrmics han de portar obligatòria-
un espai de trobada i d'intercanvi d'idees,
ment el marcatge CE. En la norma harmo-
• "La classificació al comportament al foc
pensada per als col·legiats menors de 3 5
nitzada que regula el marcatge i el sistema
segons la CPI-96 i segons la norma har-
anys. Els participants en aquesta trobada
de certificació de conformitat s'estableix
monitzada i l'eurocodi". A càrrec de Josep
podran conèixer casos i exemples concrets
una classificació al foc d'acord amb les eu-
Lluís Bàdenas, cap del Servei d'Ordenació
roclasses. Aquesta classificació és diferent
de l'Edificació de la DGAH
d'experiències
(empresarials,
professio-
nals, internacionals, de cooperació, políti-
i
JÉ^RT^^^^^^H
a l'establerta en l'NBE-CPI-96 vigent. La di-
d'Indústria, Comerç i Turisme
• "El marcatge CE dels aïllaments tèrmics.
ques, culturals, tecnològiques o de recer-
ferència de classificació pot portar proble-
Els materials que tenen l'obligació del mar-
ca) i intercanviar-ne amb els altres partici-
mes de definició en el moment de recepció
catge CE". A càtrec de Josep Solé, de Poli-
pants.
per part del tècnic dels aïllaments. Per tal dia: dissabte, 26 d'abril
de posar sobre la taula aquestes diferències
Proposta <fe tallers:
horari: de 9 a 18.30 h., amb pausa per dina
en la classificació del comportament al foc,
dia: dilluns, 7 d'abril
• Treballar en altres països
lloc: Bon Pastor, 5. Barcelona
el Col·legi organitza la sessió Et marcatge
hora: de 19 h a 2 1 h
• Cap on va la professió?
Activitat grauïta del CAATB
CE dels aïllaments
lloc: sala d'actes del CAATB
•
Els nous valors del procés constructiu
preinscrípció: Punt d'Informació
Programa
•
La formació continuada
Telèfon: 932 40 20 60
•
•
Les TIC: un avantatge competitiu
Fax:932 40 20 6 1
•
Especialistes
ínfonnaci o@a pa bcn.es.
rcgeneralist.es
tèrmics.
Entrada lliure.
"El marcatge CE i les seves garanties".
Inscripcions al Punt d'Informació.
A càrrec d'Alfons de Victoria Pou, cap
Telèfon 932 40 20 60 • inlormacio@apabcn.es
EXPOSICIONS PRESENTACIÓ DEL COL·LEGI VIRTU@L EL DIMARTS 8 D'ABRIL
PREVENCIÓ! Exposició sobre la prevenció d'accidents i la sinistralitat laboral
El Col·legi presenta el Col·legi Virtual, la
En la presentació s'explicarà la importància
Col·lecció de cartells de prevenció d'acci-
nova plataforma tecnològica d'informació i
d'aquest nou lloc d'interrelació entre els
dents laborals procedents de l'Arxiu Na-
de gestió en línia dels serveis. L'acte el
agents de la construcció.
cional, editats arreu del món entre els anys
presidirà el conseller de Treball, Indústria,
dia: dimarts, 8 d'abril
1925-1937.
Comerç i Turisme, Antoni Fernàndez Teixi-
hora: a les 19 hores
comissariat: Annemieke van de Pas i Josep
dó, i comptarà també amb la participació
lloc: sala d'actes del Col·legi
Maria Calafell
Antoni
La presentació del nou Col·legi Virtual és
dates: fins al 4 d'abril
Gurguí i el director general d'Arquitectura
oberta a tots els col·legiats, però cal confir-
lloc: sala d'exposicions del CAATB
i Habitatge, Damià Calvet. Hi assistiran re-
mar assistència al Punt d'Informació,
del director general d'Indústria,
horari: de dilluns a divendres, de 8 a 2 0
presentants d'empreses i institucions del
telèfon: 932 40 20 60
hores
sector, a més de tots els col·legiats i col·le-
fax: 9 3 2 40 20 6 1
Punt d'Informació:
giades que ho vulguin.
informacio@apabcn.es
telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 6 0
ICIONS
CONVOCATÒRIA
Assemblea General Ordinària de Col·legiats La Junta de Govern del Col·legi va prendre l'acord de convocar Assemblea general ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L'Assemblea tindrà lloc a la sala d'actes del Col·legi, el dimecres 9 d'abril a les 18.30 hores, en primera convocatòria, i en se-
nent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l'exercici 2002.
En el marc de l'Any del Disseny 2003 es podrà contemplar a la sala d'exposicions del
5. Elecció d'entre els assistents de l'Assemblea general, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l'exercici 2003.
gona convocatòria, el mateix dia a les 19 hores.
6. Elecció d'entre els assistents a l'Assemblea
Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb
general, dels col·legiats que constituiran la
caràcter provisional, el següent:
Junta Electoral, d'acord amb el que disposa t'artticle 59 dels Estatus col·legials.
Ordre del dia: 7. Tom obert de paraules.
Col·legi, Vitrall actual, que conté onze propostes inèdites d'artistes del vidre. L'exposició ha estat comissariada per la Fundació Centre del Vidre (FCVB), que l'ha desenvolupat conjuntament amb el Departament de Cultura del Col·legi. Els artistes que hi participen són Bob Bud, Kazue Taguchi, Cario Roccella, Tom Pear-
1. Lectura i aprovació, si escau, de i'acta de l'Assemblea general anterior.
VITRALL ACTUAL
man, Bàltic Sea Glass, Tim Cunliffe, Kirsty Els col·legiats poden presentar propostes per-
Brooks, Àngela Thwaites, Àlex Reig, Merit-
2. Informe del president.
què siguin sotmeses a l'Assemblea general,
xell Tembleque i Lut de Vogelaere. Tots ells
3. Proposta d'aprovació de liquidació del pressupost d'ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l'exercici 2002, balanç de situació comptable tancat a 3 1 de desembre de 2002 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica, designada per l'Assem-
fins al 28 de març. Aquestes propostes s'hauran de comunicar per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim.
lona va fer arreu d'Europa i treballen el vitrall
La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l'ordre del dia definitiu cfe l'Assemblea.
4. Proposta d'aprovació de l'informe de gestió que presenta la Junta de Govern correspo-
han estat seleccionats a partir d'un concurs que la F u n d x i ó Centre del Vidre de Barce-
B president
contemporani amb llibertat i experimentació. Hi haurà art i tècniques diverses, com la fusió del vidre, les inclusions metàl·liques,
dates: del 23 d'abril al 2 1 de maig
l'emplomat i el termoformat aplicats per cre-
lloc: sala d'exposicions del CAATB
adors de l'Estat, el Regne Unit, Japó i Itàlia
Punt d'Informació:
a un projecte constructiu.
telèfon: 9 3 2 4 0 20 6 0
1991-2000 i Gairebé 10 anys
Subscripció a L!l.nfo.rmat.i.É per a no w col·legiats
V INFORMATIU
Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori*, de regal Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per fax: 932 40 23 64, per correu electrònic: informatiu@apabcn.es o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 08021 Barcelona . També podeu fer-ho per telèfon: 932 40 23 76 Dades personals DNI/NIF .
Nom i cognoms
Codi postal .
Adreça Població Professió
Telèfon Entitat o empresa
Quotes D
quota normal d'l pagament de 25 €
D
quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12,5 € l'any
Forma de pagament D
domiciliació bancària
nom i cognoms banc/caixa múm de compte (s'han d'ei iplenar totes les caselles)
adreça .
Subscripció a Llnformatii
E L RE PO RTATG E T Ç É
ECTORRE
D E t-l'S^_ L L A
MAQUINISTA
L'informatiu SEGONA QUINZENA MARÇ 2003,
i Maquinista 4 Amb l'edificació d'habitatges en àrees que fins fa molt poc eren les restes d'antigues activitats, la ciutat es consolida. Es creen grans zones residencials i promocions de grans dimensions, com aquesta d'Immobiliària Colonial, que confereix un nou caràcter a la zona de La Maquinista. Si haguéssim de buscar aspectes destacats d'aquesta obra, el principal seria la bona entesa que hi ha hagut entre l'equip de projecte, la direcció d'obra i l'empresa constructora. Quant a les tècniques constructives, destaca l'execució dels murs del soterrani, que han suposat un estalvi econòmic important.
EL 38
RE PO RTATG E
LinformatHi ".EGONA QUINZENA MARÇ 2003
Sector residencial La Maquinista Fitxa tècnica/Dades de l'obra Nom de l'obra: Maquinista 4 Emplaçament: Sector residencial La Maquinista. Carrers Sao Paulo, Passeig de l'Havana i Passatge Barcelonesa
240 habitatges a La Maquinista
Propietari promotor: Immobiliària Colonial Representants tècnics:
í r f I solar que inclou totes les 1 ^ M fases de l'obra és de planta triangular,
Jordi Pérez, arquitecte tècnic
amb dos costats llargs quasi idèntics. L'edi-
Joan Gurri, arquitecte tècnic
ficació se situa dins el triangle i té una faça-
Projecte i direcció d'obra:
carrer Sao Paulo. Una altra façana, més
na paral·lela a un dels costats llargs, el Amadó & Domènech arquitectes SCP Roser Amadó, arquitecta Eulàlia Rovira, arquitecta Ramon Domènech, arquitecte tècnic
alta, és paral·lela al costat curt, el carrer Méfida. La resta de l'edificació es desenvolupa perpendicularment al carrer Sao Paulo fins al carrer de l'Havana. D'aquesta mane-
Estructura:
ra, dos costats del perímetre del solar que-
Agustí Obiol, arquitecte
den consolidats i tancats per l'edificació,
Alícia Huguet, arquitecta
mentre que les testeres de l'edificació, disposada perpendicularment al carrer, donen
Instal·lacions: Antoni Trilla, enginyer
a! tercer costat. La disposició perpendicular fa que apareguin espais definits per les
Telecomunicacions:
façanes paral·leles, petits carrers privats de
Plana Fàbrega, Serfin
8 metres d'amplada {mida que està marca-
Entrevista amb els autors del projecte davant d'una maqueta de l'obra.
da per la normativa i també per l'edificabilí-
planxes, per no deixar enterrats metres de
Control de qualitat:
tat). La distància entre blocs és de 8 m.
mur pantalla. Les palplanxes tenen el seu
ha hagut una bona col·laboració entre la direc-
Ramon Domènech, arquitecte tècnic
Amb aquesta implantació, l'edificació no
origen en l'execució d'obres de dics, obres
ció facultativa, representada per un arquitecte
defineix el tancament del costat de les tes-
d'enginyeria civil, etc. i no s'utilitzen en
i un aparellador d'un mateix gabinet, i la cons-
íeres; el solar quedaria obert d'una banda sí
arquitectura en general. No obstant això, és
tructora, representada per un cap d'obra, tam-
no s'hagués tancat amb una tanca que mar-
interessant recuperar mètodes de construc-
bé tècnic. Fruit d'aquesta col·laboració s'han
ca el límit del solar paral·lel al carrer.
ció diferents dels utilitzats. Freqüentment es
aportat diferents solucions.
Seguretat i salut: Bureau Veritas Coordinació: jemaate, arquitecta tècnica Constructora: FCC Construcción, SA Caps d'obra: Andreu Margalef, enginyer Carles Buixaderas, enginyer Gestió de residus i CQ: Espartac Obradors Control de qualitat extern: OCT: Bureau Veritas Laboratori CQ: Payma Cotas Fusteria: Frapont Paviment flotant: Rased Superfície total construïda m 1 :
34,190.00 Repercussió abans IVA PTA/rrr1:
89,850.70 Nombre d'habitatges: 240 Places aparcament: 58 Locals: 14
Data d'inici: maig de 2000 Data d'acabament: setembre de 2002
La construcció del soterrani Atesa la peculiaritat del terreny, els soterranis d'aparcament s'han construït amb pal-
En aquesta obra ens han explicat que hi
tracta de mètodes que provenen d'obres que
La proporció de la zona ocupada per l'e-
no són d'edificació i que s'implanten gràcies
dificació i la superfície del solar, juntament
a la col·laboració entre els diferents actors
amb les amplades marcades per la normati-
d'una obra, procedents d'àmbits diferents
va, creen un espais lliures que semblen
l'Informatiu SEGONA
patis d'illa oberts d'una banda. Vuit metres
mateixa promoció; això fa que no estiguem
no és molta distància per a un espai públic;
habituats a veure la mateixa solució repeti-
l'estretor dels patis es pal·lia amb un decres-
da tantes vegades. És cert que hi ha blocs
cut de l'altura de l'edificació cap al sud. D'a-
d'habitatges que tenen dimensions impor-
questa manera, l'acumulació d'edificabilitat
tants, però la proporció és vertical, per la
es produeix al carrer Mérida i s'obté e!
qual cosa la visió es puntual i no ens acom-
màxim d'assolellament possible. Un altre
panya durant el trajecte. D'altra banda,
recurs que s'ha utilitzat per realçar la digni-
aquesta massificació s'ha evitat en gran part
tat d'aquests patis ha estat la plantació d'ar-
construint sortides en forma de petits bal-
bres de fulla caduca, que permeten el pas
cons des de cada habitació. A la façana s'a-
del raigs solars a l'hivern. També s'ha emprat la vegetació per delimitar les parts de pati que s'han privatitzat. Inicialment, tot l'espai que quedava era de lliure circulació per als veïns; estava pensat com a zona de jocs per a nens, per exemple. Finalment, s'han privatitzat algunes d'aquestes àrees i s'han delimitat patis privats per als habitatges de la planta baixa.
precia com una mateixa barana uneix els tres o quatre balcons d'un habitatge, de manera que se singularitza cada pis i s'identifica des del carrer mitjançant la barana metàl·lica. La profunditat dels balcons quasi no permet abocar-se i no sembla que estiguin pensats per utilitzar-los, sinó com a element compositiu. Els dormitoris dels habitatges donen a
Aquest canvi de criteris perjudica el resultat
la façana principal. Al contrari del que s'a-
final, malgrat que es resolgui mitjançant
costuma a fer, les sales d'estar donen a la
enjardínament. D'altra banda, els petits
part del darrere i els dormitoris, al carrer
patis privats no es poden controlar, quant a
d'accés. Sense cap mena de dubte, s'ha fet
vistes, des dels pisos alts; a més, Ea fluïdesa
un tractament diferenciat a la façana del
de les connexions entre l'accés i el pati
carrer i a la interior, que correspon a la zona
queda minvada.
de dia d'uns quants habitatges. S'ha primat
Una gran façana
situat els dormitoris al nord. El fet que les
l'orientació sobre la representativitat i s'han
La façana principal, que és molt llarga respecte a l'altura de l'edificació, té voluntàriament, i recolzant-se en el programa de l'habitatge, una composició repetitiva, No és habitual que es duguin a terme actuacions d'aquesta magnitud en habitatges d'una
façanes dels edificis no mantinguin l'alineació del carrer i que s'hagi construït una tàpia com a tancament alineat defineix clarament que aquest no és el carrer principal, malgrat que alguns accessos se situïn en aquest carrer. Per contra, l'entorn fa que es prengui
4 0 L'informaiiu TrGONA QUINZENA MARÇ2003
com a referència principal el carrer Sao Paulo. Sembla que el conjunt dóna l'esquena al centre comercial, però tampoc s'ha dissenyat una façana per al carrer de l'Havana. La proximitat de les vies del tren, l'absència de façanes a l'altra banda del carrer i l'existència d'un espai no definit jerarquitzen els carrers, entre els quals se'n llegeix un de
SECTOR R E S I D E N C I A L LA M A Q U I N I S T A
EL
REPORTATGE
principal: el carrer Sao Paulo, i un de secundari: el carrer de l'Havana. Els menjadors i les terrasses s'orienten al sud i donen als patis interiors, que limiten amb el carrer de l'Havana. El carrer Sao Paulo té un lleuger pendent que s'absorbeix mitjançant solucions concretes per a cada planta baixa o accés.
Precisament, els diferents accessos a les escales i les pròpies escales són una de les característiques que cal destacar. S'han utilitzat les zones d'accés per marcar una discontinuïtat a la façana. Així, en una de les entrades les passarel·les marquen en vertical la situació i, en l'altra, la que assenyala l'accés a l'edifici és una gran obertura que dóna a un patí. Les escales s'han dissenyat obertes a l'exterior. Les del pati són elements singulars, escales volades de desenvolupament helicoïdal. Aquests elements permeten que l'espai tingui un aspecte agradable i confereixen caràcter al pati. S'hi accedeix a través d'un vestíbul tancat a la planta baixa. Desembarquen a cada pis amb passarel·les també exteriors, de traçat oblic. Aquest disseny aconsegueix un major desenvolupament de la passarel·la i fa que sembli que hi ha més distància entre els costats que uneix; per tant, proporciona una major amplitud als patis centrals. El programa dels habitatges Els habitatges són de programa estàndard i variat, amb 2 , 3 i 4 habitacions, banys i cuina, amb una tipologia passant i una altra que dóna a l'est o a l'oest. S'ha respectat l'assolel lament correcte: dormitoris al nord en el cas de la tipologia passant, i sala d'estar i cuina al sud. En els habitatges orientats a l'est o a l'oest, també s'ha ordenat la distribució de manera que les cuines i els menjadors siguin a la zona més assolellada. La façana sud disposa de terrasses força amples amb panells para-sols, que es poden fer lliscar com es vulgui i que serveixen per protegir i donar privacitat, alhora que dínamitzen l'aspecte de la façana. Aquests panells són de planxa d'acer ondulada perforada, iguat que els balcons de la façana nord, les baranes de les escales exemptes o la separació per ocultar els estenedors. Les dimensions de les habitacions dels habitatges són estrictes, S'ha dut a terme una preinstal-lació de climatitzadors per evitar l'aparició desordenada d'aparells d'aire condicionat. Sens dubte, preveure en la mesura del que sigui possible les necessitats que
poden sorgir al llarg de la vida de l'edifici beneficia tot el conjunt. Les ventilacions són correctes gràcies al disseny de les finestres, que van del terra al sostre. Això permet l'entrada d'aire per la zona inferior, encara que algunes vegades ocasiona incomoditat a l'usuari, ja que fa finestra fins al sòl impedeix la col·locació de mobles. A la sala d'estar, la col·locació de tancaments a ras del sostre permet la continuïtat de l'espai interior amb l'exterior i ofereix més amplitud. A tota la promoció hi ha un únic model de cuina, la qual cosa ha permès optimitzar el cost. Així, totes les cuines han estat equipades exactament amb els mateixos mobles. Ateses les diferències entre els habitatges, és tot un èxit que s'hagi aconseguit que l'espai de les cuines sigui sempre el mateix. Normalment, la dinàmica d'una obra és canviant i això desvirtua de vegades parts importants del projecte. Aquí, per exemple, inicialment es pretenia construir pisos de lloguer amb uns condicionants determinats {per exemple, un control de consergeria global situat al pati central). Quan va canviar el concepte de lloguer pel de venda, es va decidir que no calia un control de consergeria, encara que l'espai estava previst. Un altre canvi que ha incidit en el resultat final ha estat variar l'espai inicialment comunitari i descobert de planta baixa i dividir-lo en patis privats delimitats. La diferència és substancial. La flexibilitat de la direcció a l'hora d'adaptar solucions als canvis sol·licitats ha ajudat a respectar en la mesura del que ha estat possible els conceptes de disseny inicials. No obstant això, segur que el resultat hagués estat millorable si s'haguessin mantingut els criteris de partida, encara que, en conjunt, els desigs del promotor i la voluntat dels arquitectes s'han combinat amb prou èxit. 3£)
L'Informadu SEGONA QUIN.".'.:. \ MARÇ
Amadó i Domènech
QUINZENA MARÇ 2003
Inquietuds tècniques Fo^i haguéssim de buscar 1^)
aspectes destacats d'aquesta obra,
segons les explicacions que ens va oferir l'arquitecta Roser Amadó i l'aparellador Ramon Domènech, el principal seria la bona entesa que hi va haver entre l'equip de projecte, la direcció d'obra i ['empresa constructora. L'estudi extensiu del projecte d'execució,
en què el despatx d'arquitectes ha
invertit un gran esforç, va servir perquè a l'obra no hi calgués improvisar cap detall. D'aquesta manera la feina de la constructora va estar definida amb suficient temps per no haver d'endarrerir els terminis de l'obra. D'altra banda, Roser Amadó no estava gaire satisfeta amb la feina de l'OCT, ja que un cop ja tenia fet el projecte, efs tancaments de Termoarcilla es van considerar una tècnica "no tradicional". Llavors es van veure obligats a fer una façana d'obra vista sobre el sostres. Quina contradicció, oi? Les OCT, que informen del riscs a les asseguradores, consideren pitjor una façana de Termoarcilla de 3 0 cm que es recolza 2 5 sobre el sostre, que no pas la típica façana d'obra vista més cambra i envà (a propòsit de les quals tenim molts exemples de patologies derivades de l'estabilitat i dels aspectes tèrmics). De totes maneres, com que en aquest despatx hi ha gent amb inquietuds tècniques, van prendre mesures correctores per miilorar-la, com ara el tall horitzontal a cada sostre amb segellat elàstic o la reducció de l'aplacat a 2 peces, per mitjà d'un suport avançat en cada sostre. L'aspecte que he trobat més interessant de la tècnica constructiva i que considero que es podria imitar en d'altres obres són els murs de soterrani. Per les característiques del subsòl i del projecte, s'havien previst unes pantalles de formigó de 3 0 m de fondària, que es van substituir per una barrera de pilons sobre la qual es van muntar els murs del soterrani. Aquí ve la part interessant: aquests murs estaven construïts per davant d'una tablestaca metàl·lica, que va servir per fer l'excavació sense tenir el murs fets. Posteriorment aquestes palplanxes es van recuperar. Amb aquesta solució es van estalviar mots quilos d'acer i de formigó, cosa que va suposar un estalvi d'uns 3 0 0 milions de pessetes, segons han explicat els tècnics directors. <£>
Arquitecte tècnic informatiueapabcn.es
EL R E P O R T A T G E
L'Inforratiu SEGONA QUINZENA MAflfe 2003 .,, .,—,·-w*<v.?i*&3 irdm^^: -mSSSmmt
SECTOR R E S I D E N C I A L LA M A Q U I N I S T A
HABITATGES SECTOR RESIDENCIAL LA MAQUINISTA - Estudi econòmic Superfície construïda edificis: 34.190 m2 1
MOVIMENTS DE TERRES
348.819.99 305.988,59 42.831,40
58,04 50,91 7,13
0,02 0,02 0 00
10,20 8,95 1.25
1.697,54 1.489,10 208,44
1.865.939,17 1.096.850,88 139.945.80 594.845.76 34.296.72
310,47 182,50 23,29 98.97 5,71
0,11 0,06 0,01 0.03 0,00
54,58 32,08 4,09 17.40 1,00
9.080,61 5.337.84 681,05 2.894,82 166,91
2.818.859.39 558.714,15 2.260.145.24
469.02 92,96 376,06
0,16 0,03 0,13
82,45 16.34 66,11
13.718,01 2.718,99 10.999.02
307.985,04 307.985,04
51,24 51,24
0,02 0,02
9,01 9.01
1.498.81 1.498.81
713.875,99 615.727,49 20.286,23 77.862,27
118,78 102,45 3.38 12,96
0,04 0,04 0,00 0.00
20,88 18,01 0,59 2.28
3.474,09 2.996,44 98,72 378,92
1.026.796,73 961.512,40 18.615,80 46.668,52
170,84 159,98 3.10 7,76
0.06 0,06 0,00 0.00
30.03 28.12 0,54 1,36
4.996,92 4.679,21 90,59 227,11
1.293.974,46 1.053.298,05 204.089.88 36.586,54
215,30 175,25 33,96 6,09
0,07 0.06 0,01 0.00
37,85 30,81 5,97 1.07
6.297,14 5.125,89 993.21 178.05
1.116.043,99 966.801,93 8.342.94 127.046,19 13.852,93
185,69 160,86 1,39 21,14 2,30
0.06 0,06 0,00 0,01 0,00
32.64 28,28 0,24 3,72 0,41
5.431,24 4.704,95 40,60 618,27 67.42
381.336,77 258.606,67 120.669,11 2.060,99
63.45 43,03 20,08 0,34
0,02 0,01 0,01 0,00
11,15 7,56 3.53 0,06
1.855,78 1.258,51 587,24 10,03
1.396.101,13 862.083,31 35.210,52 155.106,32 343.700,98
232,29 143,44 5,86 25,81 57,19
0.08 0.05 0.00 0,01 0,02
40,83 25,21 1.03 4,54 10,05
6.794,14 4.195,34 171,35 754.83 1.672,62
913.323,42 900.889,83 12.433,59
151,96 149,90 2,07
0,05 0,05 0,00
26,71 26,35 0,36
4.444.70 4.384.19 60,51
30.449,08 21.126,79 9.322,29
5.07 3,52 1,55
0,00 0,00 0,00
0,89 0,62 0.27
148.18 102,81 45,37
Instal·lacions
526.865,36 16.435.31 70.658,85 9.506.04 121.012.90 113.404.19
87,66 2,73 11.76 1.58 20.13 18.87 3.77
0,03 0,00 0,00 0.00 0,01 0,01 0.00
15,41 0.48 2.07 0,28 3,54 3,32 0.66
2.564,00 79.98 343,86 46.26 588.91 551.88
Recollida pn escombreries
138.654.61
23.07
0.01
4.06
General Rases i pous
14 INSTAL·LACIONS D'EVACUACIÓ Habitatges Locals
2
FONAMENTS.SOLERA
IMURS ForiBrn&nts Solera Murs Drenatges
Zones comuns Aparcaments
ESTRUCTURA Sostres sota rasant Sostres sobre rasant
VENTILACIÓ Habitatges Aparcaments
COBERTES Cobertes
0,01 0,01 0,00 0,00 0,00
5,06 3.31 0.01 0,37 1.37
842.70 650,28 2,36 62.35 227,71
268.852,16 117.096,97 5.613,39 146.141,81
44.73 19.48 0.93 24.32
0,02 0,01 0.00 0.01
7,86 3.42 0.16 4.27
1.308,37 569,85 27,32 711,20
640.530.00 640.530,00
106.58 106,58
0,04 0.04
18,73 18,73
3.117,15 3.117,15 "
393.396,66 180.974,60 3.238.70 209.183.36
65.46 30,11 0.54 34.81
0,02 0,01 0,00 0,01
11,51 5,29 0,09 6,12
1.914,47 880,71 15,76 1.017.99
288.006,42 286.167,60 1.838.83
47,92 47,61 0,31
0,02 0,02 0,00
8.42 8.37 0,05
1.401,59 1.392,64 8,95
885.978,64 347.132.09 176,45 86.081,38 452.588,73
147,41 57.76 0.03 14,32 75,30
0.05 0.02 0,00 0,00 0,03
25,91 10,15 0,01 2.52 13,24
4.311,62 1.689,32 0.86 418,92 2.202,53
181.774,30 66.115,18 3.588.64 112.070.47
30.24 11,00 0.60 18.65
0,01 0,00 0,00 0,01
5,32 1,93 0,10 3,28
884,61 321,75 17,46 545,39
71.278,77 3.830,71 56.871.98 10.576,08
11,86 0,64 9,46 1.76
0,00 0,00 0.00 0,00
2,08 0,11 1,66 0,31
346,88 18,64 276,77 51,47
315.222,51 294.470,01 20.752,50
52.45 49,00 3,45
0,02 0.02 0,00
9,22 8,61 0.61
1.534,03 1.433,04 100,99
578.498,40 578.498,40
96,25 96.25
0.03 0,03
16,92 16,92
2.815,27 2.815.27
474.061,34 268.740,40 67.100,36 130.580,52 7.640,07
78,88 44,71 11.16 21.73 1,27
0,03 0,02 0,00 0,01 0,00
13,87 7.86 1.96 3.82 0,22
2.307.02 1.307.83 326,54 635,47 37,18
160.123,00 160.123,00
26,64 26,64
0,01 0,01
4,68 4.68
779,24 779.24
183.007,06 183.007.06
30,45 30,45
0.01 0.01
5.35 5.35
890.61 890.61
16 INSTAL·LACIONS DE CALEFACCIÓ
4
28.81 18.81 0,08 2,13 7.79
15 INSTAL·LACIONS
Locals 3
173.163,89 113.075,76 483,98 12.812,68 46.791.47
Habitatges 17 INSTAL·LACIONS
5
TANCAMENTS EXTERIORS Habitatges Locals Zones comuns
6
DIVISIONS Habitatges Locals Zones comuns
7
REVESTIMENTS 1 CEL-RASOS Habitatges Locals Zones comuns
DE FONTANERIA Habitatges Locals Zones comuns 18 APARELLS SANITARIS 1 AIXETES Habitatges Zones comuns 19 INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES Habitatges Locals Zones comuns Aparcaments
8
PAVIMENTS Habitatges Locals Zones comuns Aparcaments
9
MANYERIA Habitatges Locals Aparcaments
20 INSTAL·LACIONS DE GAS Habitatges Locals Zones comuns 21 INSTAL·LACIONS CONTRAINCENDIS Habitatges Aparcaments Zones comuns
10 FUSTERIA EXTERIOR Habitatges Locals Zones comuns Persianes 11 FUSTERIA INTERIOR Habitatges Aparcaments 12 VARIS Equipaments fixos
E.T
22 REVESTIMENTS 1 CEL-RASOS Habitatges Zones comuns 23 ASCENSORS Zones comuns 24 MOBILIARI 1 EQUIPAMENTS Cuines Electrodomèstics Taulells Varis
13 URBANITZACIÓ Terres Murs Clavagueram Paviments
25 SEGURETAT 1 SALUT Seguretat i salut 26 LIQUIDACIÓ LiQuidació
QUINZENA MARÇ 2003
SECTOR
RESIDENCIAL
LA
MAQUINISTA
EL
REPORTATGE
El saber fer dels agents Aroadó & Domènech
P videntment, en l'execució I
L·
d'una obra conflueixen el saber fer de
cada un dels seus agents. Des d'aquestes quatre ratlles, voldria agrair, en primer lloc, la molt bona col·laboració de la direcció facultativa, formada per l'arquitecta Roser Amadó i l'arquitecte tècnic Ramon Domènech, així com de tot el seu despatx. També, a l'empresa constructora adjudicatària de les obres, Fomento de Construcciones y Contra-
presentades {tot i que en el tema d'habitat-
tas (FCC), al seu representant, Fernando Gar-
ges ja se sap que no és així), i els promo-
cía Dàvila, i als seus col·laboradors. En segon
tors... no diré els mals que patim. Però sí que
lloc, voldria deixar constància, per ser just,
puc afirmar que entre tots hem millorat el
que no tot són flors i violes. En els inicis,
producte amb una desviació mínima, com es
cada un de nosaltres va marcar el seu propi
pot apreciar en l'estudi econòmic.
territori, però la marxa de l'obra i la convivència entre les persones va fer que fos un estímul poder participar-hi, tot i els neguits i les ànsies.
Igualment, en tota la promoció de La Maquinista (un total de 850 habitatges) he pogut comptar amb la col·laboració í bona predisposició de les companyies de serveis
També voldria explicar la tasca que
en: el control dels detalls; la interpretació de
m'han encomanat de gestor i representant de
les normes, molt feixugues, i l'entrega de tota
la propietat: organitzar que cada un dels
la documentació final, que no és fàcil. Tam-
agents representats faci la part de treball
poc no voldria deixar de banda les anomena-
d'un tot. No cal dir que els interessos a vega-
des empreses de control tècnic, en aquest
des són contraposats pel que fa a l'economia
cas l'OCT i les seves corre I igïonà ri es, les
i els terminis i hi ha uns contractes molt
empreses de control de qualitat Payma-Cotas.
severs. En la coordinació s'ha intentat no lle-
Per acabar, vull indicar que espero que les
gir la lletra petita. N'estic content perquè en
patologies que solen sortir en tota obrí
aquest cas el principal esforç de tots ha estat
siguin poc aparatoses i que l'empresa sigui
la pròpia obra, i això no sempre es així: a
hàbil i ràpida a l'hora de fer-hi front, perquè
vegades, els arquitectes intenten solucionar
formen part de l'èxit fina!. ®
els detalls formals o conceptuals que no han sabut desenvolupar quan han fet el projecte;
Joan Gurri
les empreses intenten fer l'agost, en el sentit de corregir les desviacions de les ofertes
Una ampla façana urbana [Ï~J ordenació de l'illa esta-
façana dels accessos a pàrquings i jar-
I L
molt condicionada pel Pla
dins, els tancaments baixos i les testeres
especial i per la seva forma triangular. El
retroencaixades pretenen posar de mani-
projecte aprofita l'estret marge de manio-
fest el to residencial del conjunt, que se
bra, escalonant en alçada els blocs de
subratlla amb ies siluetes dels arbres que
dues cruïües per minimitzar el seu impac-
emergeixen per damunt les tanques.
va
te volumètric. Les testeres d'aquests blocs
El tractament de les façanes, molt
estan regularitzades segons l'alineació del
condicionat
carrer Sao Paulo i s'enrassen amb el bloc
volumètrics, es basa en el poder unificador
passant. Així, es crea una ampla façana
dels revestiments (totxo vist i estuc mono-
urbana amb grans esquinçades, que con-
capa) i de les persianes i baranes, cons-
necten visualment el carrer principal
truïdes amb xapa ondulada d'alumini de
esmentat amb els jardins interiors.
color natural. ®
En el carrer oposat, més tranquil, se situen els accessos al pàrquing subterrani i les portes que travessen el jardí i condueixen als vestíbuls privats de cada cai-
de petits espais per a ús dels habitatges
xa d'escala. L'aprofitament dels jardins
situats a la planta baixa.
interiors és compatible amb l'existència
En el vèrtex més agut de l'Illa, s'hi tro-
ba una solució volumètrica singular, com a proa del conjunt, des de la via d'accés procedent del Nus de la Trinitat. Mentre, en la
pels episodis tipològics i
Inmobiliaría Colonial, una de les empreses ïnmobiliàríes més prestigioses del país, té molt a veure en la imatge d'aquesta Nova Barcelona del segle XXI, una Barcelona revitalitzant, emprenedora i capdavantera, on Inmobilïaria Colonial està tenint una participació cada cop més activa en el desenvolupament i millora de es noves zones residencials. Aquest és el cas de la nova zona residencial La Maquinista, que, situada en un enclavament històric i estratègic, als terrenys de les antigues fàbriques i tallers La Maquinista Terrestre i Marítima, es presenta com una realitat indiscutible que ja forma part de la Nova Barcelona. Amb la seva participació activa, Inmobiliaria Colonial mira pel creixement qualitatiu d'aquesta Nova Barcelona.
I M M O B I L I À R I A
Av. Diagonal, 532 - 08006 Barcelona Tel. 93 404 79 79 • www.lnmocolomal.com
Disseny constructiu i execució d'obra E
Amadó & Domènech
l procés de síntesi que suposa materialitzar un projecte cons-
tructiu es fa cada cop més complex en haver de compatibilitzar gran quantitat de requeriments tècnics de diferents orígens com són, entre altres: els condicionants de l'estructura i les instal·lacions, les exigències d'una normativa cada cop més estricta i alhora canviant i auditories tècniques de les O C I D'altra banda, el promotor exigeix una qualitat en el projecte i una valoració adequada
que garanteixi les previsions econòmiques de l'operació. La direcció tècnica de l'execució de les obres es converteix en un joc a tres bandes: promotora-direcció-constructora, el resultat del qual depèn en gran part de la qualitat del projecte. El treball en equip des de l'inici de l'encàrrec és un bon sistema per donar solució a la situació.
Fer construïbles les idees
La voluntat de fer més sostenible el pro-
El paper de l'aparellador/arquitecte tèc-
cés edificador global es va traduir en una pri-
nic és cabdal en aquest procés, ja que a més
mera versió del projecte, en la utilització de
es constitueix com a dissenyador de siste-
la Termoarcilla
mes constructius. D'aquesta manera, inter-
acceptar per la reserva tècnica inicial de
vé en el procés des d'inici del projecte fins
l'OCT no acceptada per la propietat). Aques-
(que finalment no es va
a la recepció de l'obra i treballa en equip
procés on s'ha d'assegurar que qualsevol
satisfactòria materialització d'aquest procés
ta situació va suposar el canvi en obra con-
amb els arquitectes. Fer construïbles les
proposta innovadora quedi
des del primer dia de l'encàrrec.
vencional, vista o revestida, si bé es varen
idees de forma eficient i sostenible, validar
argumentada per superar les fases posteriors
Des del punt de vista constructiu, els ele-
estudiar sistemes de trobament i junts elàs-
les propostes tecnològiques amb la lupa de
d'execució, control de qualitat i, sobretot,
ments mes complexes han estat dos: la
tics que milloraven, en part, els ja coneguts
la normativa i comprovar amb industrials el
aquiescència del promotor i del destinatari
correcta solució de les façanes d'obra i el dis-
defectes constructius implícits de la façana
funcionament del prototipus abans de fer el
final, el comprador, que és qui gaudirà de la
seny i execució unitària de persianes i baranes
convencional (aquesta sí, validada per l'OCT).
pressupost constitueix !a primera part d'un
qualitat de la proposta. L'obra esdevé una
de làmina perforada ondulada d'alumini.
suficientment
El disseny i l'execució de la barana i les persianes corredisses d'alumini han estat els aspectes que han necessitat més dedicació, ja que a més de ser la part més innovadora de l'obra és la més aparent i la que caracteritza l'arquitectura, alhora que permet a l'habitatge un tractament de la llum i de la privacitat. L'actitud positiva de la constructora i de l'industrial del ram ha jugat definitivament a favor del bon resultat d'aquesta proposta que caracteritza l'obra. El preu de projecte de baranes és de 6 . 8 0 0 PTA/ m 2 i el de les persianes corredisses, de 10.000 PTA/m* (pressupost de l'any 1999). El coneixement profund del projecte des de l'inici ha permès un millor desenvolupament de la resta dels documents que el conformen i un seguiment i control de l'execució més fàcil. Això explica també en part ta correspondència econòmica entre projecte i execució i el tancament del pressupost amb tan sols un 2 % de liquidació. f$
; ftomon Domènech
ra soleras con càmara
mm càviti form s.l Juan Balllori, n." 2-4. 4" 2" 0898» Sani Feliu ilc Llobregat (Barcelona) Espaiïa Tel.: 93 685 31 55 l-'av: 93 683 31 66 c-mail: ('.AVITI.FORM@lerra.e8
El sistema càviti consta de elementos prefabrícados de PP - PET reciclado, siendo sufunción la de encofrado no recuperable para la construcción de soleras de L·rmigón armado con càmara de aire. L·s piezas se ensamblan entre si deforma sencilla y ràpida permitiendo el transito del personal durante la ejecución. El conjunto se complementa con una losa de hormigón armado con mulla ehctrosoldada de espesor variable, enfunden detoscargas a sopottar. La losa se apoya sobre los püares que se forman por la pròpia geometria de hs piezas, en In unión de 4 módulos. L·i base de los püares de apoyo es hermètica por lo que evita hs humedades del terreno por capüaridad. Sobrecargas útiles hasta 15.000 Kg. m? enfunción de la resistència del terreno y capa de compresión. Aplicaciones: forjados sanüarios, soleras en ultimo sólano, azoteas con càmara de aire, naves industriahs, càmaras frigoríficas, recrecidos, andenes, rehabilitación. Ventajas: evita las humedades del lerreno. Permite el paso de imlnlaciones, tubos de saneamiento, etc. Ventüación bidireccional de la solera. ImpermeabiUza la sobra. Rapidez de ejecución. Alta resistència mecànica. Económico, comparado con el sistema tradicional. Tipos: 5110115120125130135140145150155160170 cm. de altura
ESPECIAL Q U I N Z E N A M A R Ç 2003
PAVIMENTS
I REVESTIMENTS CERÀMICS
E S P E C I A L
Paviments i revestiments ceràmics
[j~~ es empreses que fabriquen I L materials ceràmics han fet en els darrers anys un important esforç de renovació per no quedar endarrera en l'evolució dels sistemes constructius. Aquest esforç està donant com a resultat una millora generalitzada de la qualitat dels materials ceràmics tradicionals i una major seguretat en la seva utilització.* Aquesta millora generalitzada del material inclou els increments en l'aïllament tèrmic i acústic, la reducció de l'absorció d'aígua i, especialment, utilització de gres en comptes d'argila. També la millora de les característiques mecàniques a flexotracció í també al desgast, com és el cas dels llambordins ceràmics. Un altre element que marca l'evolucïó de la ceràmica en construcció és l'increment de les dimensions i del control de la geometria i la progressiva substitució
dels morters hidràulics tradicionals per coles i productes específics. Aquestes millores estenen a tots els productes del ram. L'increment de dimensions té una raó clara: la disminució de despeses de col·locació. Però té dues conseqüències: major rigidesa de l'element constructiu resultant i la disminució de la cohesió en disminuir el nombre de juntes. Concepció innovadora
En tercer lloc, el futur dels materials ceràmics passa per la seva progressiva diversificació. Fins fa poc, els materials ceràmics eren bàsicament generalistes. En la construcció tradicional hi havia una sola peça que resolia totes les situacions constructives. En aquests moments s'està passant dels tres o quatre models ceràmics habituals a solucions molt més precises i amb finalitats molt concretes.
També es planteja en peces ceràmiques una concepció totalment innovadora on, des del format fins a la fixació ha estat pensada per a un ús específic i amb una tècnica de col·locació absolutament contemporània. En la Unia contrària s'estan desenvolupant productes amb unes noves característiques que permeten resoldre totes les noves sol-licitacions amb un sol material. Dins dels materials ceràmics es troben els destinats a paviments i a revestiments. Els paviments urbans conformats a partir de peces de ceràmica incrementa la seva presència a les nostres ciutats basant-se en les noves exigències de la ciutat actual entre les quals destaca la recuperació creixent de l'espai de la ciutat per al vianant i la recuperació dels centres històrics. Pel que fa al sector dels recobriments ceràmics, aquest ha experimentat en els
darrers temps, una notable transformació en el camp de la innovació del procés productiu, que propicia igualment la innovació de la rajola ceràmica, tant pel que fa a les seves característiques tècniques com als aspectes estètics. Ens trobem en un moment en el qual no només es consolida la diversificació tècnica i estètica, sinó que també assistim a la recuperació d'una oferta especialitzada que pot aspirar a usos diferents a l'àmbit residencial. ®
*Conclüsions estretes de les jornades organitzades pel CAATB sobre materials ceràmics i paviments urbans dins el cicle Els materials i les noves tecnologies de la construcció.
e
W% f £% * ^ •¥" f X I | V» C l I I I* \ J
Rehabilitación de una antigua estación de ferrocarril, transformada en casa de turismo rural (La parada del Compte - Teruel).
gres de aragón, el gres de las sensaciones
a r a . Escatrón, km. 9 - 44600 Alcaniz (Teruel) Espíifta - tel. (*34) 978 830511 fax (+34) 978 833003 - gresaragon@gresaragon.com - www.gresaragon.coir
QUINZENA MARÇ 2003
Paviments urbans E
1
1 concepte de nous mate-
• rials adquireix una altra dimensió en
parlar del paviment de la ciutat. Més aviat
caldria parlar de noves aplicacions dels materials tradicionals i, sobretot, de noves demandes. I és que l'elecció del paviment de la ciutat ve condicionada per una gran quantitat de factors d'ordre molt divers. Així, a la definició de la imatge urbana, identificadora d'una ciutat concreta i, per tant, lligada Íntimament a la seva història i a la dels seus materials tradicionals, cal afegir-hi els aspectes de confort, amb la generalització de la idea d'accessibilitat i de disseny per a tothom, durabilitat i cost, registrabilitat, etc. Per posar només dos exemples, podríem citar el nou paper de les intal·lacíons urbanes i el replantejament de la durabilitat La dimensió de les noves exigències pel que fa al pas de les xarxes de les diverses companyies, és encara difícil de preveure, però ja algunes de les seves conseqüències, com les generades per ía liberalització de les comunicacions o el pas de fibra òptica i ser-
Recuperar la ciutat per al vianant i renovar el centre
calí,:.....
. . ...es, centrals o
combranes, les línies de transport iocai, o
laterals, per a vianants. De fet, si contemplem
..
..
les possibles obres en les finques particu-
Juntament amb aquestes exigències,
la ciutat en el seu conjunt, aquest model con-
veis per cable, donen una idea de l'abast
cada cop més fortes, en els darrers anys han
tinua resolent encara la major part de la
El consell és suposar que qualsevol vehicle
dels canvis que caldrà assumir a la ciutat.
aparegut
superfície pavimentada.
que físicament pugui circular per un carrer
D'altra banda, els efectes sobre la ciutat,
emmarquen la problemàtica a resoldre: la
Aquesta secció està associada a mate-
o plaça acabarà, tard o d'hora, circulant-hi.
recuperació creixent de l'espai de la ciutat
rials coneguts i amb un comportament per-
Un segon aspecte és el del comportament
per al vianant i la renovació dels centres
fectament experimentat. Així, els aglomerats
mecànic del conjunt format per les subbase,
històrics. La pavimentació realitzada fins fa
asfàltics, el panot, i el conjunt format per la
la base i el paviment.
ben pocs anys repetia el model tradicional de
vorada i la rigola permeten definir un model
Més enllà de les característiques del
constructiu segur i econòmic, del qual
paviment, que quasi sempre trobem assatja-
sobre les relacions econòmiques o el confort dels ciutadans, a causa de la contínua intervenció en els paviments, fan que les exigències de durabilitat siguin cada cop més altes.
dos factors
fonamentals que
lars, són sovint una incògnita a mig termini.
podem preveure amb força aproximació el
des i certificades, el comportament de! con-
seu comportament segons la seva composi-
junt es quasi sempre desconegut. Les raons
ció, i la qualitat de la seva execució. També,
d'aquest desconeixement les trobem en la
i pel que fa a la calçada, disposem de tota la
manca d'un treball específic d'investigació i
normativa de carreteres que, tot i partir d'un
de normalització dels paviments no conven-
altre tipus de situació, permet determinar
cionals (asfalts o formigons), però també en
amb suficient aproximació les característi-
les característiques pròpies del treball de
ques tècniques del ferm i la seva execució.
pavimentació que, com el cas de les fona-
Aquest sistema té tan sols un problema:
mentacions, depenen en darrer terme del sòl.
mentre resol correctament una bona part de la ciutat, resulta inaplicable a altres espais. Aquest és el cas de les noves àrees per a vianants o dels centres històrics, on per unes o altres raons -confort i qualitat ambiental, dimensions dels espais, caràcter representatiu, e t c - caldrà aplicar altres esquemes. És en aquests àmbits on la construcció del paviment acumula la major part dels problemes.
Per últim, la realització de treballs posteriors, bàsicament a causa de l'obertura de rases per les companyies, planteja també, una sèrie de problemes importants, pel que fa a la durabilitat final del paviment. La manca de coordinació pel que fa a les implantacions d'aquests serveis, els menors temps de reposició i la dificultat de controlar la seva execució -compactació de les rases, continuïtat de la base, qualitat del
Comportament i durabilitat En primer lloc, la definició del tipus de trànsit. Les diverses classificacions, que prenen com a referència el nombre de vehicles pessants que hi circularan diàriament, són una primera aproximació, però és molt difícil fixar de manera categòrica els tipus de vehicles que passaran per un determinat espai urbà. Aspectes com la recollida d'es-
paviment, e t c - fa que aquestes intervencions siguin, sovint, una important font de patologies en els paviments de les nostres ciutats. ®
íu SEGONA QUINZENA'
Plaça de la Bòbila Fitxa tècnica/Dades de l'obra
•
Tots els elements superficials: tapes de registre i de clavegueram, recollida d'ai-
Situació: Esplugues de Llobregat
gües, boques de reg... són de geometria
i L'Hospitalet de Llobregat
rectangular o quadrada i es col·loquen respectant la direcció de la llamborda i
Superfície: 10.171m J
les peces senceres o mitges peces. •
Arquitecte: FIDEL VAZQUEZ ALARCÓN,
Els escocells de l'arbrat central també respecten la direcció i les peces sence-
arquitecte, MMAMB
res però, a més, la peça de formigó que constitueix l'escoles s'enfonsa 2,5 cm
Projecte; juliol de 1998
respecte a la cara superior de la llamborda de ceràmica. Així es pretén la lec-
Finat d'obra: maig de 1999
tura pura de !a ceràmica formalitzant Constructor: COPCISA
quadrats d'1,2 x 1,2 m, amb la visió de
Cost: 1.080.853 euros
jecten.
les arestes i l'ombra que aquestes pro-
• Col·laboradors:
Quan les peces arriben a alineacions d'arbrat o retalls d'altres superfícies
JOSEP MARIA OLLER, arquitecte tècnic
{fusta, cautxú o gespa), aquests retalls
MAURICI SADURNÍ, arquitecte
queden ocults a l'ombra generada per
BET FIGUERAS, arquitecía paisatgista
l'elevació del material que confina les
NARCÍS ARMENGOL, enginyer tècnic
superfícies esmentades (amb pedra o xapa d'acer plegada i galvanitzada). •
I
a plaça de la Bòbila és un
La textura de la peça ceràmica ofereix al lloc un calidesa tant visual com tàctil.
molt
L'efecte de la pluja i el manteniment
dens, situat en el límit de dos termes muni-
sempre necessari ofereixen un suport
I ^ H espai
públic
urbà d'un
barri
net i resistent a l'ús intens a què se sot-
cipals com són L'Hospitalet i Esplugues de
met la plaça.
Llobregat i envoltat d'edificis públics molt diversos {mercat, CAP, església, biblioteca,
•
esplai...).
El color de ía ceràmica apareix com a base cromàtica contínua i en contrast
En una plaça existent, amb espais frag-
amb la vegetació incorporada i els dife-
mentats i barreres arquitectòniques, el nou
rents fons dels edificis públics pròxims.
projecte restitueix
la topografia contínua
amb un paviment ceràmic que omple tot
Raons per a la selecció
l'espai. L'ocupació del lloc es fa des del cen-
del material del paviment
tre, amb una plantació d'arbres que convida
Qualsevol
intervenció
en
un
espai
a passar-hi per sota o asseure's. Aquesta
públic implica la manipulació de la superfí-
plantació es formalitza con un clip desdo-
cie, on la pavimentació ha de resoldre bàsi-
blat que genera quatre espais o superfícies
cament quatre requeriments:
seves bases de suport •
ta, per a actes festius; un altre de cautxú
1
continu de coiors, per a jocs infantils, i dos
2
de gespa, per limitar l'espai centra!. L'ús dominant de la llamborda ceràmica
materiaí han de considerar els aspectes
sions i gruixos
següents:
•
definició del grau de resistència requerit
•
2.
El valor simbòlic i perceptiu
•
El valor simbòlic i perceptiu del lloc pavimentat
3
dóna contundèncía í expressivitat a l'única superfície per on circula l'usuari de la plaça.
L'ús funcional de l'espai tractat
L'acció de l'aigua de pluja i el seu des-
La llamborda ceràmica és del tipus ver-
La decisió del material amb què es farà
El comportament en relació amb el man-
el paviment atorgarà una representativitat a l'espai i, per això, cal prendre decisions pel que fa als conceptes:
1.
com es condueix: cel obert, canals, tubs...
del lloc pavimentat
teniment
entre el 0,5 i el 6%.
com arriba l'aigua: pluja pròpia, pluja d'altres espais, edificis...
guàs 4
És una superfície de pendents variables,
La selecció del tipus de paviment i el seu
determinació de tipus, peces, dimen-
retallades a la catifa de ceràmica: un de fus-
•
com es recull: embornals, canaletes, escocells...
4 . El comportament en relació amb el manteniment
L'ús funcional de l'espai tractat
•
mell klinker de la casa Malpesa. La seva iex-
La manipulació de la superfície que s'ha
•
continuïtat
tura evoca l'antiga presència d'una bòbiïa en
de pavimentar per possibilitar l'ús desitjat
•
textura
la del tipus de manteniment necessari per
el lloc que ocupa la plaça. El seu especeja-
serà:
•
color
garantir l'eficàcia del paviment que s'ha esco-
ment és en forma d'espiga, a 45 graus de la direcció de la línia divisòria dels dos termes
GEOMÈTRICA
municipals d'Esplugues i L'Hospitalet.
•
determinació de les coordenades x, y, z
•
pendents adequats
Per racionalitzar la col·locació i per respectar l'expressió neta de les peces ceràmi-
proporció
•
soroll
llit. La neteja i les reposicions han de mante-
3.
L'acció de l'aigua de pluja
el pas del temps vagi a favor i no en contra de
nir la qualitat de l'obra i han de permetre que
i el seu desguàs
l'espai en qüestió. Per tant, és imprescindible
El valor funcional i formal d'un espai
plantejar-se qüestions com ara;
ques es prenen les opcions constructives i
MATERIAL
exterior no es pot plantejar sense entendre
de disseny següents:
•
en aquest lloc l'efecte de l'aigua de pluja.
construcció del pla de contacte i les
Potser la consideració més important és
•
durabilitat i estabilitat de les propietats i geometria del material
QUINZENA MARÇ 2003
www.termoarcilla.org: tot el que necessiteu per projectar i construir amb Termoarcilla Nou disseny, nous menús per a una navegació senzilla i noves seccions amb àmplia informació sobre el sistema Termoarcilla a Espanya •
disponibilitat del material en reposi-
tions anteriors i planteja el dubte 9
cions
seu autor. Atesa l'efectivitat del tractament
•
influència dels serveis i les seves repa-
global í el caràcter homogeneïtzador de la
racions
catifa ceràmica en un espai complex, no cal-
versari de la seva implantació a Espanya,
En la secció de notícies s'informa
•
cost de la reposició de la qualitat inicial
drien moltes més aportacions a una plaça on
ha renovat el seu web www.tefmoarcilla.cfg,
sobre les activitats més destacades del
influència del creixement de la vegeta-
la densitat d'elements especialitzats no faci-
on pot trobar-se fàcilment tota la informa-
Consorcio, com per exemple el Concurso f
liten poder gaudir de l'espai lliure que es
ció necessària per projectar i construir
para edifícios construidos con Termoarci- 7
volia, í que la decisió de la ceràmica per tot
ambTermoarcilla.
•
ció i d'arrels properes •
resistència al vandalisme
arreu ja hauria aconseguit. ®
Decisió suficient A la plaça de la Bòbila l'elecció de la llamborda ceràmica formant un tot continu
Fidel Vazquez Alarcón
ceràmic intenta resoldre les quatre qües-
Arquitecte
E
l ConsorcioTermoarcilla,
mes i s'hi anuncien les pròximes convo-
que aquest any celebra el 15è ani-
catòries.
lla, i es faciliten alguns enllaços d'interès i
El web explica amb tot detall el siste-
la relació de les fires més importants del
ma Termoarcilla: característiques i avantat-
sector. A la sala de prensa s'ha inclòs tot el
ges (amb gràfics comparatius amb altres
material informatiu d'interès per als mit-
materials), recomanacions per posar-lo a
jans de comunicació: el dossier de premsa,
l'obra, exemples pràctics de col·locació
diverses fotografies, el resum de les apari-
(amb fotografies), detalls constructius (la
cions en la premsa, el butlletí Apuntes de
casa Termoarcilla), plec de condicions,
Termoarcilla i un formulari per dur a terme
tarifes, catàleg de productes, llistat i dades
consultes i peticions al gabinet de premsa
principals dels fabricants, i normatives i
del Consorcio.
certificacions. Per facilitar la seva utilitza-
Finalment, cal destacar que a través
ció, el nou web inclou l'última versió del
de www.termoarcilla.org íambé es pot efec-
manual d'ús del b l x Termoarcilla i un pro-
tuar qualsevol consulta tècnica 0 comenta-
grama de càlcul CMF per a murs de fàbri-
ri sobre aquest sistema. Entre les novetats
ca. També, totes les publicacions del Con-
que oferirà pròximament, cal esmentar la
sorcio, entre les quals destaca el nou
de poder sol·licitar el nou CD-ROM del
manual per a col-locadors (amb 10.000
Consorcio, on es recopilarà tota ia informa-
exemplars editats), corresponent al Curso
ció necessària per a la utilització òptima de
de formación para colocadores del bloque
Termoarcilla. @
Termoarcilla, que s'imparteix en escoles de formació. En l'apartat d'acreditacions i cursos, que ofereix el Consorcio per facilitar a professionals i tècnics la formació adequada per conèixer Termoarcilla i el seu sistema constructiu, s'hi expliquen els progra-
Informació: CLOTET & CÍA. COMUNICACIÓN Ma. Angeies Clotet
Tel. 934 14 67 10 • Fax 934 14 01 42 angels@clotetcomunicacion.com
GRIS Rústico Biselado BARCELONA
klinker
Distribuïdora Ceràmica
Piera-Almar, s.i.
TUAREG Rústico Biselado CA Sant Josep, 21 • 08291 Ripollet (Barcelona] Tel. 93 586 30 24 - Fax 93 586 31 63 www.dcp£l.com • e-mail: dcpal@dcpal.com
ALMAR
fl»
fcïiPIEROM
EMPRESES QUINZENA MARÇ 2003
DIVERSOS
EMPRESES
Junkers a CONAIF P i unkers va participar en el IV U Saló i XIII Congrés Internacional per a les instal·lacions i l'energia de Conaif, que es va cefebrar del 3 al 5 d'octubre al «Pabellón de Cristal» del recinte Firal de la Casa de Campo de Madrid. Junkers va ser-hi present amb un stand de 88 m2 en el que es van exposar, dintre de l'àrea d'escalfadors, els nous míniMAXX d ' l i í 14 I/min., de dimensions reduïdes enfront dels sistemes actuals de 5 I/min i els antics d ' l i I/min i, en l'àrea de calderes murals a gas, a més dels ja coneguts models de calderes mixtes Eurosmart, Euromaxx i Cerasmart, es van presentar la nova Euromaxx, de només calefacció, disponible en models estanc i atmosfèric, i amb potències de 24 i 28 Kw; els models preparats per a
treballar amb acumuladors indirectes Junkers { de 120 a 200 litres acumulats ) i la nova caldera amb dipòsit integrat Eurostar ACU-HIT, que mantenint les prestacions ja conegudes d'aquesta caldera, ara s'ha millorat quant a la facilitat d'ínstai.lació incorporant una plantilla de muntatge amb preses horitzontals. Totes aquestes novetats seran comercialitzades pròximament al mercat espanyol. $
Més informació: ROBERT BOSCH ESPANA, S.A. Hnos. García Noblejas, 19 28037 Madrid Telèfon: 913 27 92 04 fai: 913 27 98 82
Tenso: Espontani i molt personal
Atrio de GROHE, un clàssic de plena actualitat
P
f/Ttrio, f'última creació de
i er a impregnar la cambra de bany d'una marcada individualitat i d'una imatge molt personal, Tenso de Grohe es converteix en la línia ideal per a la creació d'una cambra de bany plena d'espontaneïtat. Les línies pures d'aquest innovador monocomandament cromat imprimeixen a aquestes aixetes una marcada personalitat que reflecteix l'estil experimental minimalista més actual. La bellesa de Tenso té el seu origen en el contrast entre les línies rectes del seu cos i les línies curvades de la palanca i el canó que, en conjunt, cre-
en un llenguatge de gran vitalitat i expressivitat. Tenso et descubreix nous reptes creatius amb el monocomandament de Unies rectes i els termostats reduïts, aconseguint fondre la màxima tecnologia en el mínim espai. Tot un repte que GROHE ha assolit amb Tenso, tan espontani com personal. <$ GROHE ESPAtiA, S.A. Botànica, 78-88, Polígon Pedrosa 08908 L'Hospitalet de Llobregat Tel.: 933 36 88 50 • fax: 933 36 88 51 www.grohe.es
w\ GROHE, és una interpretació moderna d'un clàssic en aixetes, un clàssic de plena actualitat. Concebut entorn de les tradicionals línies de l'escola Bauhaus, les seves formes minimalistes, la seva perfecció geomètrica i la claredat de les seves línies envolten l'espai d'harmonia i omplen el bany d'una elegància subtil. Un disseny reduït a l'essencial és el punt de partida per a la creació de la moderna cambra de bany. Amb Atrio, a més a més, podrà escollir entre una infinitat de models i formes
(dues palanques Ypsilon i Iota, diferents altures, diverses col·locacions en taulells de cuina o a la paret...) aquella que millor encaixi amb la seva cambra de bany. Atrio de GROHE, un nou equilibrí entre el modern i el clàssic de marcada personalitat. $
GROHE ESPANA, S.A. Botànica, 78-88, Polígon Pedrosa 08908 L'Hospitalet de Llobregat Tel.: 933 36 88 50 • fax: 933 36 88 51 www.grohe.es
Roc
ROCK & ROCK, un termino para definir la 3a generación
Desde Euclides, pasando por Platón y màs tarde
de piedras ceràmicas.
Leonardo da Vinci y Luca Pacioli desarrollaron
Detràs de la sèrie ROCK & ROCK
esta "Divina proporción". Un rectàngulo
lanzada por Roca Ceràmica hay
encierra su màxima belleza si resulta
dos grandes noticias. Por un
semejante a otro formado por la
lado, ROCK & ROCK introduce la
suma de sus propíos dos y el
tecnologia de DOBLE PRENSADO, un
mayor de ambos". Esta
proceso desarrollado por los profesionales
proporción 1 x 1,618 que llego a obsesionar a genios como
de Roca que consigue reproducír las piedras
Salvador Dalí, es la que adopta para sus composíciones
naturales en todos sus aspectos (relieves y
la colecciòn ROCK & ROCK.
texturas). Una autèntica TERCERA DIMENSIÓN. En segundo Jugar, a la naturaíídad de la textura de estàs piedras ceràmicas le anadimos LA PROPORCIÓN ÀUREA. Esta, es la proporción que
màs
gusta y ha sfca
En su lanzamiento ROCK & ROCK
gustado desde
presenta cuatro series. CADÍ, una pizaira negra de gran
que el hombre tiene
belleza. MONTANA, una piedra verde de gran personalidad. QUARTZ,
conciencia de su sensibilidad estètica. Personas de muy distintos àmbitos, desde consumidores a profesionales de la
una sèrie en gris, beige y ocre muy vistosa, y por ultimo NATURAL, una
decoracíón y el diseno han coincidido en esta apreciación
piedra en antracita, graphito, bambú y fuego que destaca por su naturalidad.
antigüedad clàsíca pasando por el Renacimiento, donde recibíó el nombre
Estamos seguros de que la màgia del número àureo y la belleza y calidad
de NÚMERO AUREO, hasta nuestros días.
de las piezas garantizan el éxito de esta colecciòn.
C · E · R · A M · I · C · A
••• ••1
í CONSTRUCCtONES EN MADERA
Ciutat d'Asunción, 32 - E • 08030 Barcelona Tel. 93 274 54 55 • Fax 93 346 76 07 e-mail: frapont@frapont.es
FRAPONT realiza la carpintería en las viviendas de La Maquinista