Ï O L- L E G I
D ' A P A R E L L A D O R S
| A
R Q
Ui
T E C N B S
DE
B A R C E L O N A
El tema 14 Nou vitrall: vidre aplicat a l'arquitectura
El noticiari 112 Primavera Brossa per a la Diada de Sant Jordi
Disseny 2003 Més de que coincideixen amb la celebració del centenari del FAD
L'entrevista 114 Albert Pla, director d'estudis d'Arquitectura Tècnica de l'Escola Elisava
Punts de vista 116 Barraca Barcelona Per Josep Olivé
El reportatge Ui Conèixer i intervenir en les cobertes planes
•« Quadern Central: Formació i mercat
PRIMERA QUINZENA ABRIL 2003 Preu = 2 €
AUTO SÀENZ VlA AUGUSTA, 186.
93 200 90 00. BERÜN. 63-65. 93 430 10 08. BARCELONA. CTRA. DE RUBÍ, 76. 93 544 29 38. SANT CUGAT (BARCELONA).
EL EL
T E M A
A N Y DÉL DISSENY
TEMA
2003
Q U I N Z E N A A B R I L 2003
Un any de Disseny Més de 250 activitats que coincideixen amb la celebració del centenari del FAD P
Is propers mesos el disseny
I ^ B formarà part de la nostra vida més que mai, perquè som en l'Any del Disseny 2 0 0 3 . Així que fins al desembre Barcelona, bàsicament, però també altres ciutats de l'Estat i l'estranger, acolliran un centenar llarg de cites amb el disseny en forma d'exposicions, concursos, congressos professionals, fòrums virtuals, publicacions, festivals al carrer, tallers i premis. La iniciativa ha estat promoguda pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, i organitzada pel Foment de les Arts Decoratives (FAD) el mateix any que celebra el centenari del seu naixement. El nostre Col·legi hi participa durant els mesos d'abril í maig amb l'exposició Nou Vitrall, que s'inaugurarà e) proper 24 d'abril i que mostra onze propostes de les possibilitats artístiques del vidre contemporani aplicat a enriquir artísticament els edificis.
ANY DEL DISSENY
2003 BARCELONA
Inauguració oficial La inauguració oficial de l'Any del Disseny va tenir lloc el passat 14 de març amb un acte protocolari matiner celebrat al Pavelló
mes, entre les quals ja s'ha vist que hi ha el
Primavera del Disseny no només suposarà
d'Itàlia de Montjuïc i amb una magnífica festa
nostre Col·legi, amb l'esmentada exposició
una nova edició d'aquesta cita barcelonina
raris, que es concreten en l'oferta
de dissenya la nit. La data de la inauguració
sobre l'experimentació del vidre aplicat a la
amb el disseny sinó que aglutinarà xerrades
Selecció, una guia que recull edificis i esta-
coincideix amb el dia en què cent anys enrere
construcció.
en què s'analitzarà el seu passat, present i
bliments de Barcelona recomanats per 100
Un tercer puntal de l'Any són els itine100%
un grup de creadors vinculats a l'artesania i
A més de les exposicions, que superen la
futur. farts de Disset/recollirà l'opinió-posi-
personatges del món cultural, mentre que la
als bells oficis va fundar el Foment de les Arts
vintena, l'Any també ofereix tertúlies, amb
tiva o negativa- de periodistes i escriptors
seva quarta pota està destinada a les pro-
Decoratives (FAD) als locals de! Centre Indus-
l'objectiu de posar a debat els temes de més
sobre el disseny, mentre que El Disseny a
postes de promoció. Entre aquestes, hi ha
trial de Catalunya, a Ciutat Vella de Barcelona.
actualitat i reunir les veus més destacades
Debat servirà per repassar, en nou sessions,
els Premis Ciutat de Barcelona, que consten
El valor pressupostari de l'Any del Dis-
del disseny a Barcelona. En aquest sentit, La
l'estat de les diferents disciplines creatives.
de setze guardons que s'atorguen als treballs
seny - q u e comissaria Joan Vinyets- és de
més destacats de l'àmbit cultural fets a Bar-
2,07 milions d'euros, aportats de manera
celona recentment, i es van lliurar el passat
igualitària per les tres administracions pro-
11 de febrer; el Guardó Internacional Barce-
motores. Cal tenir en compte que, global-
lona Disseny 2003, que el març distingirà
ment, el valor econòmic del conjunt de les
una personalitat internacional de disseny, i
activitats organitzades per les diverses enti-
els Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme,
tats culturals que hi participen té un pres-
que està previst que s'atorguin el juny, i que
supost de 6 milions d'euros. Els números
s'han convertit en un fenomen cultural amb
són sempre alts: en l'Any hi participen una
una influència reconeguda en el panorama
desena d'associacions, una quinzena de
general de l'arquitectura
museus i centres culturals, més de trenta
Consulteu el programa d'activitats a l'adreça
escoles d'art, una trentena d'empreses i una
(www.anydisseny2003.org). í í )
quarantena llarga d'institucions i organis-
Hi ha disseny d'autor que es pot veure a les botigues i revistes especialitzades, i disseny anònim que ens acompanya a les nostres vides facilitant-nos les tasques quotidianes. Imatges com aquesta i d'altres s'integren en algunes de les exposicions previstes en aquesta Primavera del Disseny.
Marlet Carles Cartanyà infoanatiti&apstxn. es
i
l'interiorisme.
^ j L'Informatiu PRIMERA
Nou vitrall El Col·legi acull una exposició i una conferència debat que mostren les possibilitats del vidre aplicat artísticament a la construcció [ F I exposició Nou Vitrall conté
Els artistes que hi participen són Bob Budd,
ment un metre per un metre, però correspo-
ro 8 del carrer dels Àngels de Barcelona. La
I L
Cario Roccella, Kazue Taguchi, Tom Pear-
nen a obres de mides superiors, que estan
seva feina es caracteritza per la llibertat i
onze propostes inèdites fetes per
artistes del vidre que ajudaran a trencar la
man, Tim Cunliffe, Kirsty Brooks, Àngela
en fase de projecte. Una fitxa visual per-
l'experimentació. Han deconstruït el con-
visió reduccionista que aquesta especialitat
Thwaites, Àlex Reig, Meritxell Tembleque,
metrà contemplar els projectes complets
cepte del vitrall; l'han ratllat, trencat, fos i
pugui tenir entre arquitectes, aparelladors,
Lut de Vogelaere i el binomi Bàltic Sea
integrats de manera simulada en els espais
reciclat per tal de despertar el vidre al món
interioristes i públic en general. L'exposició
Glass. Ha estat comissariada per la Funda-
escollits pels seus autors. Paral·lelament
actual. I per fer-ho, han utilitzat tècniques
s'inaugurarà el 24 d'abril a 2/4 de 8 del
ció Centre del Vidre (FCVB) amb la col·labo-
amb l'exposició, es faran també al Col·legi
diverses, com les inclusions metàl·liques,
vespre a la sala d'exposicions del Col·legi a
ració del
una conferència debat entorn del vidre i l'ar-
l'emplomat i el termoformat, el fusing i la
Barcelona i podrà ser visitada fins al 22 de
Col·legi.
quitectura que se celebrarà el dijous 8 de
serigrafia. Això, de manera general.
maig. Posteriorment, viatjarà a Construmat
Departament de Cultura
del
Els vitralls proposats fan aproximada-
maig a dos quarts de 8 de la tarda, a càrrec de l'arquitecte alemany Michael Mayec.
De manera particular, el
londinenc
Budd proposa una intervenció a l'estació de trens d'Stuttgart, on una gran àrea blava,
Experimentació Els artistes de Nou Vitrall són d'Anglaterra, Catalunya, França, Dinamarca i Bèlgica, i han estat seleccionats a partir d'un
que divideix en sis parts, crea un ritme a l'estructura i ofereix una imatge que representa un perfil humà. Cario Roccella, de Toscana, utilitza
concurs fet per la FCVB, institució que
"residus vitríflcats" procedents de residus
imparteix cursos de vidre i té com a cara
industrials, metal·lúrgics, metalls pesants,
visible la galeria d'art Espai Vidre, al núme-
pantalles de televisió i ordinadors per con-
©
A l'esquena, obra de Kristy Brooks. A sobre, vitrall de Lut de Vogelaere. A ia pàgina següent, a d< mostra que es podrà visitar del 24 d'abril al 22 de maig a la Sala d'exposicions del CAATB.
E L
T E M A
A N Y
D E L
D I S S E N Y
L'infbriaüu PfüMERA QUINZENA ABRIL 2003, ï í
2 0 0 3
Nou Vitrall Nou Vitrall ofereix una mirada a través
dates: del 24 d'abril al 22 de maig
del tractament del vidre per a l'arqui-
lloc: CAATB. Bon Pastor, 5. Barce-
tectura d'artistes d'Anglaterra, Espan-
lona
ya, França, Dinamarca, Bèlgica, que
horari: de dilluns a divendres, de 8
han modificat edificis amb transgresso-
a 20 hores.
res inclusions de vidre, interessants ter-
Informació: telèfon 932 40 20 60
moformats, innovadors fusings i serigrafies com grafitis.
vertir-los en matèria original per a la seva creació artística. Ubica el projecte en un celler amb forma de baix relleu. El japonès Taguchi utilitza el concepte
dins l'edifici i les sensacions que produeix el paisatge de fora l'edifici. Per fer-ho, la parella utilitza no solament els darrers avenços sinó també tècniques de mitjan 1800.
de les Shouji (portes de paper japoneses)
Una altra síntesi estètica que apropa el
aplicant e! paper d'arròs al vidre, mentre
vitrall actual a tothom qui disposi d'una
que Tom Pearman ha triat la terminal de l'a-
finestra és la del barceloní Àlex Reig, que ha
eroport d'Stansted a Londres, per instal·lar-
treballat un conjunt de plans, línies i colors
hi uns panells de tres làmines de vidre amb
en una finestra, sense oblidar
uns dissenys suaus i arrodonits, el reflex
decorativa de l'interior de l'habitatge i el
dels quals a l'interior de l'edifici provoca
caràcter arquitectònic de l'immoble.
una sensació de tridimensionalitat.
i'estètica
La també barcelonina Meritxell Temble-
El vitrall al segle XXI
El projecte de Bàltic Sea Glass, format
que proposa una intervenció en les marque-
per Maibritt Jònson, de Dinamarca, i Pete
sines del TramBaix de l'avinguda Diagonal
Hunner, d'Estats Units, és una finestra que
de Barcelona. Tembleque proposa afegir uns
reflecteix i alhora modifica les imatges, per
elements en volum de vidre que inclouen
crear una connexió entre les experiències de
fites de colors i metalls termofusionats,
El vitrall, que té el seu origen en les tècniques ancestrals, és un
modelats i polits, a les marquesines que ser-
1e Tom Pearman. Tots tres hi son presents a la
mentar amb les tècniques innovadores de gravats, tallats i laminats de vidre ha
mitjà d'expressió i de construcció que al
aconseguit ampliar les fronteres del vitrall
veixen de refugi a les parades del TramBaix.
llarg del temps ha ampliat les seves
-amb la supressió de la tradicional estruc-
Així, espera generar una decoració única i
dimensions funcionals, utilitàries i artísti-
tura del p l o m - i (es noves concepcions
diferent per a cada parada, que adquireix un
ques. L'exposició Nou Vitrall pretén mos-
d'aquest element. També ha assolit una
punt de referència marcat per un element
trar el vitrall actual i dirigir la mirada cap
sintonització més directa amb l'arquitec-
artístic.
a futures aplicacions del vidre en arqui-
tura i el disseny contemporanis.
Ttm Cunliffe ha pensat una instal·lació per al Horniman Museum de Londres, on proposa destacar amb una sèrie de finestres rectangulars
les peces d'art
tribal
del
museu. També a Londres i concretament a la Barttett School of Architecture, Kirsty Brooks amaga-ressalta amb una sèrie de
tectura i interiorisme. Tot i que la paraula vitrall fa pensar en les meravelles artístiques de les catedrals gòtiques i les cases modernistes, les obres d'aquesta exposició parteixen de l'experimentació i el coneixement de noves tecnologies en el camp del vidre.
Els salons i congressos internacionals que s'organitzen anualment són un baròmetre significatiu dels progressos tecnològics que genera l'expansió del vidre, gairebé omnipresent en la construcció, l'arquitectura i l'interiorisme, i serveixen per establir ponts entre els coneixements de la
i
Els autors de les creacions de Nou
ciència, la tecnologia i la producció indus-
motos. El vitrall inclou ratllades i taques que
Vitrall provenen de països europeus on
trial d'aquest material. Cal dir que a més
només són l'inici de les que s'hi afegiran
s'han experimentat, amb èxit, les innova-
del vidre pla, també podem trobar el vidre
amb el seu ús.
cions tècniques i estètiques relatives a la
panells
un aparcament
de bicicletes
Per acabar, Àngela Thwaítes intervé en íes finestres d'un cafè també londinenc, a
buit, la fibra de vidre i un tipus de vidre
incorporació del vidre en el procés cons-
brut per a les instal·lacions de
tructiu. Cinc d'aquests autors: Bob Budd,
amb noves característiques, com la isola-
floatglass,
Tom Pearman, Tím Cunliffe, Kirsty Brooks
ció tèrmica reforçada, l'autoneteja, l'opaci-
l'entorn, fruit d'accidents, incidents o van-
i Àngela Thwaites, són del Regne Unit, un
tat variable i les qualitats reflectores.
dalisme: vidres de parades d'autobús, de
dels països capdavanters en l'aplicació de
Ateses les característiques exposades,
cabines de telèfon, de cotxes i miralls tren-
noves solucions i efectes òptics i lumí-
el vitrall seria un mitjà òptim per introduir
nics. En les seves obres hi destaquen
un aspecte diferenciador i de color a les
través de trossos de vidres que recull de
cats, que fusiona i reutilitza. I Lut De Vogelaere proposa una intervenció en el Concert Hall de Bruges, a Bèlgica, amb una finestra de doble vidre de les més grans que es poden fabricar actualment amb aquest sistema. < ï
detalls que enriqueixen el vitrall, pensats
parets de vidre, que s'utilitzen cada vega-
com a millora en edificis existents i àrees
da més en arquitectura i interiorisme, i
urbanes, i s'hi combinen recursos proce-
generar una unió innovadora entre la seva
dents del món del disseny i la pintura.
estètica i la seva funcionalitat. ©
Quan els travessa, la llum pren nous colors i es genera un ambient especial, producte del joc de matisos. En les últimes generacions d'artistes anglesos hi
Annemleke van de Pas
destaquen vitraüers amb molt talent, com
fe l'Àrea de Cultura del CAATB
Alex Beleschenko, que a força d'experiPeriodista ,. -.. iQfonnatiu0apabcn.es
u PRIMERA QUINZENA iABjLÏI
Disseny de barraques El projecte sociocultural Barraca Barcelona busca solucions sostenibles al problema de l'habitatge d'emergència, alhora que pretén reflexionar sobre la cultura de la marginalitat i implicar més el disseny en aquestes urgències írSarraca Barcelona és una
Bohigas, a qui recolza un comitè científic
arrendataris}, terrats, balcons de lloguer i
I^ J
activitat integrada per quatre capítols
integrat per Xavier Costa, arquitecte i direc-
ocupacions d'edificis abandonats o pendents
consecutius: el Fòrum Barraca Barcelona,
tor de l'Escola EJisava, Manuel Delgado,
d'enderrocar. I aquestes noves formes de
que durant els dies 20, 21 i 22 del febrer
antropòleg, Juan jo Lahuerta, historiador i
barraquisme no s'han d'associar només amb
passat va acollir a la seu del FAD ponències
arquitecte, Oriol Bohigas, arquitecte, Ana
la immigració, ja que l'especulació immobi-
mu^disciplinàries que havien de facilitar
Mir, dissenyadora, i Anna Nufrio, arquitecte.
una panoràmica del barraquisme actual; la XVI edició del concurs Habitàcola, que con-
Ocupació de lliteres
anys, es calcula que podrien arribar al barrí
vida a joves estudiants d'arquitectura i dis-
Barraca Barcelona va començar amb l'o-
del Raval més de 5.000 veïns, entre estu-
seny a desenvolupar un projecte per a situa-
cupació de 3 5 lliteres dobles de l'exèrcit ins-
diants i immigrants, amb greus problemes
cions d'acollida d'emergència; el Taller
tal·lades al vestíbul del FAD, la nit anterior a
d'accés a un habitatge. Hem de buscar solu-
Barraca Barcelona, al qual acudiran una
l'inici del Fòrum. Setanta estudiants se les
cions per aplicar-les en el futur", va anunciar
selecció de
10 participants al concurs
van fer seves en els tres dies que van durar
Habitacola, i que comptarà amb professors
les xerrades i debats, d'on van treure idees
Finalment, l'antropòleg Manuel Delgado
de luxe, com ara Shigeru Ban, constructor de
per a la seva participació al concurs Habita-
va reflexionar sobre la relació entre "vida i
cases de paper, o Santiago Cirugeda, que va
cola. En la seva presentació, Juli Capella,
habitatge". "La gent viu a casa seva, el que
Bohigas.
vol dir que tenir una casa no és només tenir
instal·lar a la façana de casa seva, una bas-
president del FAD, va recordar que en obrir
tida -disposava de tots els permisos i llicèn-
l'Any del Disseny havia dit que "intentarien
un sostre que ens protegeixi de la pluja sinó
cies- i va construir-hi una casa de plàstic on
unir el món dels arquitectes i dissenyadors i
que hi ha una vida familiar", va explicar Del-
va viure durant mig any. L'objectiu d'aquest
la societat", i que aquest projecte n'era un
gado, que va advertir sobre el canvi que ha
taller és resoldre amb exemples el problema
exemple especial. "Volem demostrar que el
experimentat el tractament del barraquisme
emergent del Raval d'acollir un nombre ele-
disseny té un vessant social". I va recordar
a Barcelona i la necessitat de denunciar-ho.
vat d'immigrants i estudiants. Finalment, la
que la idea no era nova, ja que durant la últi-
Així, va recordar el barraquisme dels anys
publicació del material produït, la presència
ma República, Santiago Marco, president
vuitanta en barris com el Polvorín o la Pero-
a Construmat dels projectes guanyadors
del FAD, havia creat una comissió que anava
na, on es percebia la situació de marginació
d'Habitacola, i l'exposició cap allà el juliol
per pobles i barris obrers "amb un projecte
i va dir que "almenys aquell barraquisme es
del Taller Barraca, probablement al FAD.
de dignificació i acolliment de la llar humil".
veia", mentre que ara "les administracions
També en la presentació, Josep Bohigas
amaguen les noves formes d'ínfrahabitatge".
Paral·lelament, durant tot l'any tindran lloc conferències, cinefòrums i taules rodones.
Barraca Barcelona integra el fòrum, el taller i el concurs Habitacola per a joves.
liària i l'encariment dels pisos afecta també els joves i les persones grans. "En els propers
va remarcar que Barraca Barcelona vol apro-
Delgado també va recordar la situació
La iniciativa està organitzada per l'Any
fitar "inèrcies i condicions ja existents a la
dels subsaharians instal·lats de manera total-
del Disseny 2003, l'associació ARQ-INFAD,
ciutat". Una ciutat en la qual durant els
ment precària l'any passat a la plaça Cata-
la Fundació Mies Van Der Rohe, el MACBA i
darrers anys ha aparegut l'anomenat barra-
lunya de Barcelona, que van acabar sent
la Fundació Caixa d'Arquitectes. Els comis-
quisme invisible: clavegueres, llits calents
expulsats perquè "no els veiéssim xupant
saris són els arquitectes Daniel Cid i Josep
{ocupació d'un mateix llit per diferents
un espai públic". En la seva conferència de
EL
T E M A
A N YDELDISSENY
2003
L'InforLtJu itju PRIMEFyVQUINZENAABRIL 2003 j ^
XVI Premis Habitàcola per a estudiants Dintre de les activitats per
una barraca. Aquest exercici clàssic d'al-
celebrar el centenari del FAD, i amb motiu
gunes escoles d'arquitectura (a l'ETSAV ja
de l'Any del Disseny, s'ha creat el fòrum
es feia als anys vuitanta) s'ha revisa!
Barraca Barcelona que mitjantçant el con-
aquest any per una qüestió logística í ha
curs Habitàcola tractarà el tema de l'habi-
estat plantejat a una escala reduïda pro-
tatge d'emergència. El concurs Habitàco-
l'endemà, s'hi tomaria a referir i encara de
lla recordaria que l'habitatge públic a Cata-
manera més combativa. Aleshores va recor-
lunya suma el 3 % per cent, mentre que en
dar que la gent que ocupa el carrer són d'en-
altres paTsos europeus ronda el 2 0 % i que
posant als estudiants que construeixin un
la, que cada any convoca l'ARQ-INFAD per
refugi transportable per passar-hi una nit
a estudiants d'interiorisme i Barraca Bar-
dues persones.
celona s'han unit aquest any per convocar
El model existent seria la tenda de
el concurs "l'habitatge d'emergència i l'e-
campanya, que ai llarg de les nostres
mergència sostenible". Pel fet que és un
vides hem vist evolucionar fins a arribar
projecte de molt interès social, s'ha deci-
als lleugers i rapidíssims de muntar iglús.
dit convidar a participar-hí a estudiants
La temàtica, que a petita escala ajuda a
d'altres àmbits del disseny (industrial i gràfic) i d'arquitectura.
introduir-se en les necessitats bàsiques de l'arquitectura, exigeix als estudiants de
trada sospitosos i que quan va participar en
aquells pisos que han estat 2 0 o 3 0 anys
Davant la repetida necessitat de bus-
plantejar-se conceptes com són l'estabili-
una barricada per protegir els subsahanans
tancats i ara es pretenen llogar a immigrants
car solucions d'emergència a fluxos migra-
tat, l'estanquitat, el confort, la facilitat
no poden estar en condicions. Joan Bus-
toris per raons diverses: catàstrofes natu-
d'execució, facilitat de muntatge
quets va dir que a Ciutat Vella hi ha llocs on
fa policia el va fer fora a cops de porra.
i el
rals, catàstrofes humanes, desplaçaments
transport. Un cop fet l'exercici, els matei-
ningú no hi hauria de viure. Per la seva
temporals de mà d'obra, acampades de
xos estudiants poden verificar l'èxit del
De conferències, durant la primera part
banda, el director de Política de Sòl i Habi-
protesta, sistemes de vida nòmades, e t c ,
seu treball fins a la possibilitat de pernoc-
de Barraca Barcelona, n'hi va haver una vin-
tatge de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume
el concurs dóna l'oportunitat a les escoles
tar-hi. D'aquests projectes, els més inte-
tena, a càrrec de ponents de diverses disci-
Barnada, va explicar que en els darrers qua-
de disseny i arquitectura d'intervenir en el
ressants seran presentats
plines, i agrupades en blocs destinats a la
tre anys el pla de l'habitatge de la ciutat
debat.
Barraca Barcelona.
història de la barraca, la cultura i la política
havia projectat 7.000 pisos i va recordar els
de la marginaiítat, l'acció social i les expe-
més de 6 5 . 0 0 0 que Clos té previstos.
Habitatge públic
al concurs
El tema, que ja disposa d'experiències concretes - e l més conegut i recent és
Involucrar la indústria
riències. Les va obrir l'arquitecte Oriol Bohi-
Al final del fòrum, es va presentar el
l'habitatge de tubs de cartó, caixes de cer-
Com és obvi, les limitacions tecnolò-
gas, que havia llençat la idea de Barraca Bar-
Manifest Barraca, una projecció audiovisual
vesa i lones de plàstic, pensat per Shigeru
giques de i'alumnat obliga en molts casos
celona al Saló Construmat, del 2 0 0 1 . Havia
de denúncia que constava de dues pel·lícu-
Ban i utilitzat en els terratrèmols de Tur-
a plantejar solucions simplificades i amb
defensat Barraca Barcelona com un model
les: un encàrrec de l'Administració franquis-
quia de l'any 1 9 9 9 - es presenta molt
els recursos de què es disposa sense
alternatiu "a la collonada pija de la Casa Bar-
ta sobre la immigració a Barcelona en els
obert sense concretar escala ni presta-
poder arribar a perfeccionar ni executar
celona" i ara va insistir en en el fet que cal
anys 6 0 i un segon muntatge fet pel mateix
cions, però donant molta importància als
algunes de les propostes. Per aprofundir
deixar de fixar-se només en l'espai públic i
director del d x u m e n t a l , indignat per com
condicionants implícits com són la lleuge-
més en el tema, detectem la necessitat
tornar a preocupar-se per l'interior de les
s'havia manipulat la informació. ®
resa, el transport fàcil, muntatge ràpid,
que s'hi involucri !a indústria, estudiant
cases. Per això, les administracions han d'im-
baix cost, manteniment fàcil, que sigui
les possibilitats de reciclar materials per
pulsar una política d'habitatge públic efecti-
habitable, sostenible, etc. i demana que
fer els models, i analitzar la capacitat de
va. Si no, es construirà només una ciutat
sigui aplicable en un context urbà.
turística, La idea de Bohigas va ser ampliada per diversos ponents del fòrum. Aixf, Carme Tri-
reciclar o reutilitzar els refugis i valorar la despesa energètica de produir-ho, trans-
Espais de reflexió Del caràcter del concurs se'n podrien destacar dues coses per sobre de tot: haver
portar-ho i reciclar-ho, així com introduir millores tecnològiques i en els sistemes de producció.
detectat una necessitat social, i recuperar
Per últim, la sensació que es té
la iniciativa des del món de l'arquitectura i
davant aquest exercici, és que per molt
el disseny per aportar solucions. Reforçar el
global i tzat que estigui el planeta no es pot
paper de les escoles i universitats com a
solucionar des d'un model únic, sinó que
espais de reflexió i vivers d'idees, i debatre-
les necessitats específiques de cada lloc
hi les necessitats detectades, permet recu-
en què es vulgues utilitzar, clima, recursos
perar el caràcter d'aquestes en la seva fun-
naturals, sistemes constructius tradicio-
ció social i també permet als més joves i
nals i necessitats pròpies del sector al
inquiets d'intervenir i començar a prendre
qual vagi dirigit fan que es puguin aportar
consciència de la necessitat de fer propos-
moltes solucions diferents i que l'exercici
tes per a les necessitats socials que es
té un grau molt alt de dificultat. Però serà
vagin detectant.
bo de parlar-ne. <$
Durant els últims anys l'escola d'arquitectura de La Salle de la Universitat Ramon Llull ja disposava en el seu programa de primer de l'exercici de construir
Millorar els racons problemàtics de Barcelona El concurs Racons Públics promou la participació ciutadana en el disseny de Ciutat Vella i la Barceloneta I I 9 urbanisme convencional no
mes un jurat escollirà les tres millors pro-
Portal de l'Àngel amb la Via Laietana. El
carrer Beat Simó, la cantonada entre els
I L
problemes.
postes d'intervenció. El gener del 2 0 0 4 ,
racó que proposen està en els últims núme-
carrers Tallers, Ramallers i Jovellanos, la
L'escala a la que treballa i el propi posició-
s'escollírà 10 guanyadors entre els 3 0 fina-
ros ( 2 9 i 3 1 ) , darrere de la seu de la Policia
plaça del Roser, i els carrers Mercaders i
nament li impedeixen accedir a tots els
listes, que rebran el premí Sapic-Foment de
Nacional a Barcelona. És un cas paradigmà-
Bemacfí Martorell.
racons amb problemes urbanístics de la ciu-
Ciutat Vella; cadascun, 1.500 euros, en
tic de trobada de l'urbanisme del segle XIX i
tat. Així que el ciutadà ha d'agafar el testi-
concepte d'avant-projecte. Perquè a nivell
de la ciutat medieval. Aquest abril es reco-
moni r córrer el repte pel seu compte.
de Districte de Ciutat Vella, que engloba els
lliran propostes per a la remodelació del
Aquesta és la idea inicial
pot resoldre els petits
Tot tipus de material El concurs està obert a tots els ciuta-
del concurs
dos barris citats, sembla ser que hi ha la
carrer de l'Arc del Teatre, que està molt
dans, que poden participar-hi amb tot tipus
Racons Públics, organitzat pel FAD dins el
voluntat de portar endavant les idees de
degradat -i és on dóna la nova entrada del
de material: gràfic, arquitectònic, històric o literari. Es tracta d'obrir la disciplina urba-
marc de l'Any del Disseny, que una vegada
millora, segons Sara Dauge, historiadora i
Liceu. El maig tocarà pensar l'eixamplament
al mes, des d'aquest març fins al desembre,
comissaria del concurs conjuntament amb
del carrer de Sant Antoni Abat, i el juny les
nística a altres camps de les ciències i les
proposa als ciutadans millorar un racó pro-
l'arquitecte Atex Giménez.
escales d'accés al passeig Marítim a la pla-
arts. Les bases i la documentació del con-
Per començar, aquest mes de març la
ceta de Brugada. En els mesos successius,
curs es poden consultar a la pàgina web
celoneta de Barcelona. Són racons en situa-
parella de comissaris ha proposat als ciuta-
la participació ciutadana en el disseny urbà
amb l'adreça www.anydisseny2003.ocg. Les
ció de degradació o poc aprofitats i cada
dans millorar el carrer Comtal, que uneix el
haurà d'anar dirigida al passatge de Sert, el
propostes es poden fer arribar al FAD abans
blemàtic dels barris de Ciutat Vella i la Bar-
Mazda Premacy 1.8 ïoocv per 15.590€*
2.593.957 ptes.)
R Mozda afegim un toc esportiu a t o t el que fem. Com en el Mozdo Premacy, en el qual eunim tota lo funcionalítotiloversotilttat d'un monovolum i el comportament 1 el din omisme d'un esportiu. Equipament de sèrie: • Climotitiador • RBS+EBD (Distribució elèctrica de la frenada • Coixins de seguretat frontals i laterals
• Equip de sa • Toncoment centralitzat • 3 síients extroïbles amb seie central plegable a taula
• Rl;ovidres elèctrics anteriors i posteriors
* Uums antiboira • Retrovisors elèctrics
T M B Í tant • • Pvtm·cy 2.1 DVTD • r í i v · 1 M CV p«r 17.9f • ftcgbtt Iiclmfe*. ttttíi
S i t l i n t i . f r t u i gu> inclggtn I¥l
g 110.001 km. Stiuutot Maig* epdgnal U i gop u n » If cgnun pgnde»t.*M 1/160 I n . fmnsií Ur. 101 g/km. Mgl
li gn «toc flnt • final U mai. (» tw·ntl· «tlalnal: ) I M It it g.üllgmctj·t|e. l i i b i t o c l g Hgide tft slríe durgnt el ptrJ
VIRCflR 2000 C/ €ran Vi'o de les Corts Catalanes, 7S4. Barcelona. Te : 93 244 42 18 U Colobrio. 273-275. Barcelona. Tel.: 93 405 28 20
at
" 11
/^í!>^ J^k i T ^ ^ i ^ ^ ^
L'Informatiu PRiMERA QUJ4ZEN/
Medalla d'Or al FAD
de ieb : - •• y r t i j - 1 u i i . n Lia de cada mes.
El format per presentar les idees són fulls de DIN A4, fins a un màxim de vuit, que es podran entregar a la seu del FAD {Plaça dels Àngels, 6) o enviar per correu electrònic (r3conspublics@fadweb.com) amb un pes màxim d ' l Mb, o fax (933 296 079). Cada mes, les propostes guanyadores seran publicades a la web del FAD (www.fadweb.com) i a El Periòdica de Catalunya. El jurat que ha d'escollir les propostes
i
destacades en realitat és doble. N'hi ha un de preselecció mensual, composat pels dos comissaris de Racons públics, l'arquitecte Josep Bohigas, Josep Maria Luchetti, arquitecte i gerent del districte de Ciutat Vella, t Joan Vinyets, comissari de l'Any del Disseny 2003. A més, hi haurà quatre convidats en cada convocatòria. El gran jurat del gener de 2004 estarà composat per Jon Montero, president d'ARQ-INFAO, l'arquitecta Bet Galí, Cati Carreras, regidora del districte de
Ciutat Vella, Albert Garcia Espuche, arquitecte i historiador, Antoni Nicolau, director del Museu d'Història de la ciutat de Barcelona, i Josep Maria de Torres, director de Foment de Ciutat Vella, a més de membres del jurat mensual. <®
Periodista infofínatiu@apabcn. e
El FAD va rebre el passat 4 de març la Medalla d'Or al Mèrit Cultural, atorgada per l'Ajuntament de Barcelona. L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, va presidir l'acte de lliurament de les Medalles, que a més del FAD han rebut l'Editorial Gustavo Gili i Edicions 62. El president del FAD, Juli Capella, va recollir el guardó, en representació dels més de 1.400 socis que formen part d'alguna de les set associacions que integren el FAD. La distinció s'otorga al FAD "per ser el referent que ha contribuït de manera decisiva en la difusió de la cultura del disseny, en el seu estudi, en l'impuls d'activitats, exposicions i seminaris que han valoritzat la creativitat i la innovació, signes distintius de Barcelona, i que ha fomentat el disseny més enllà del camp estrictament professional i l'ha difós en tots els aspectes de !a vida ciutadana". ®
gremi constructors
COINTECS
ISO 9002
EL NOU REFORÇ DEFINITIU tot forjat
remmn
ferro
formigó fusta
Marroc n° 93 08020 Barcelona 93 308 83 85 www.cointecs.com
E L
N OT ICIARI
QUINZENA ABRIL 2003
Danger! Col·lecció de cartells de prevenció d'accidents laborals (1925-1937) de l'ANC i|
VENDA d'instruments i tots els accessoris per a la Topografia de la seva Obra.
LLOGUER Estacions Totals Teodolits Nivells òptics Nivells Làser Etc.
a sala d'exposicions del
Si bé aquesta preocupació ha servit per
1 1 — CAATB va acollir, fins al 4 d'abril, l'ex-
reduir o evitar certs riscos, molts dels pro-
posició Prevenció!, una mostra representati-
blemes actuals són similars als de fa cent
va de la col·lecció de cartells sobre prevenció
anys. Aquesta és la conclusió que se'n pot
d'accidents laborals de l'Arxiu Nacional de
treure, sí comparem les notícies que aparei-
Catalunya (ANC). Aquesta última està forma-
xen avui dia als mitjans de comunicació
da per 7 3 4 exemplars editats per països
amb els missatges que propaguen els car-
industrialitzats d'arreu del món, aproximada-
tells de 1 9 2 5 - 1 9 3 7 .
ment d'entre els anys 1925 i 1 9 3 7 . L'expo-
A través de la col·lecció de cartells de
sició pretén mostrar que l'esforç per reduir
TANC, d'un gran valor artístic i d'una gran
els riscos en el treball ha estat una constant
força comunicativa, s'ensenya la varietat de
a partir del segle XIX, especialment en els
riscos a què estan exposats, fonamental-
paísos més desenvolupats. Amb intensitat
ment, tant un treballador industrial com l'a-
desigual, administracions, mútues, gremis,
grícola, per una incorrecta manipulació d'et-
patronals i sindicats s'han interessat per
nes, màquines í productes tòxics -inflama-
aquest tema durant els darrers dos segles.
bles o explosius. S'alliçona sobre com es
SERVEIS Instruments d'ocasió Servei tècnic Revisions Suport tècnic Etc.
SI NO HO TENIM... NO EXISTEIX!!! ITOPOMARKET: C/ Nicaragua, 46. 08029 Barcelona- Tel. 934 949 460- Fax. 934 949 461.
TOPO M/RKET .[HORARI: de dilluns a II divendres || de 9-14h 8 16 30-19 3Oh
LHbrmwiu PRJMI l'A Q y i r j / i ' >'• ABRIL 2003
Inauguració de l'exposició Prevenció! a càrrec de Jaume Abad, director general de Relacions laborals de la Generalitat i Xmer Bardají, president del CAATB. A la dreta, un visitant gaudeix de l'exposició.
poden tractar les ferides, com evitar postu-
font per a l'estudi de la història de la comu-
res inadequades í com equipar-se per prote-
nicació i dels recursos propagandístics uti-
gir-se. Es veuen les conseqüències que pot
litzats, i també per a l'estudi de la història
tenir el fet que un treballador es distregui,
social de l'època i dels grups que retrata.
es confiï o actuï d'una manera irresponsable, així com les lamentables situacions personals i familiars a les quals es pot arribar per una manca de prevenció. La Col·lecció de cartells de prevenció
Tots els cartells en un llibre
mes de març a Barcelona.
també a les Delegacions. El muntatge de
Per tal de facilitar fa divulgació d'aquest
Per facilitar encara més la divulgació,
l'exposició Prevenció! així com l'organització
patrimoni, el Departament de Treball de la
l'Arxiu Nacional de Catalunya i Viena Edi-
del cicle de debat que l'ha acompanyat s'ha
Generalitat va coeditar amb el Departament
cions van publicar, el desembre del 2 0 0 1 ,
fet amb la col·laboració de l'Arxiu Nacional
d'accidents laborals (1925-1937) de TANC
de Cultura una versió en cd-rom de tota la
Danger, un magnífic llibre que explica, clas-
de Catalunya i del Departament de Treball
constitueix una font indiscutible per a l'es-
col·lecció. A més, s'han organitzat diverses
sifica í reprodueix tot aquest
de la Generalitat i el patrocini de FI MAC.
tudi històric sobre els riscos en el treball i
exposicions de reproduccions d'aquests car-
patrimoni. Amb motiu de l'exposició Preven-
sobre la implantació de mesures de segure-
tells, la darrera es va fer el novembre passat
ció! el CAATB ha encarregat una edició
tat; és també una font per a l'estudi de la
a Granollers, organitzada per la Delegació del
especial i limitada d'aquest llibre que els
història de l'art en general i en concret del
Vallès Oriental del Col·legi. Aquesta mostra
professionals interessats poden adquirir al
cartellísme i els seus autors; aíxf mateix, és
s'ha ampliat i s'ha pogut visitar durant el
Punt d'Informació del Col·legi, a Barcelona i
important
un llibre per preveure Ja teniu a la vostra disposició l'edició limitada del llibre DANGER. Una interessant recopilació de cartells històrics sobre la prevenció d'accidents laborals de l'Arxiu Nacional de Catalunya, creats arreu del món entre els anys 1925 i 1937.
Preu: 50 € Preu especial col·legiats: 45 €
A la venda al Punt d'Informació del CAATB (Bon Pastor, 5. O8O21 Barcelona). I també a les delegacions.
®
ACTIVITATS CULTURALS
EL N O T I C I A R I
Poemes visuals de Joan Brossa | Exposició de facsímils editats per la Fundació Joan Brossa [ j ~ f Espai d'Art de la primera I L . planta del Col·legi acollirà, fins al 23 d'abril, l'exposició Poemes visuals de Joan Brossa, una col·lecció de dotze facsímils editats per la Fundació Joan Brossa com a mostra de la prolífica activitat del poeta autor del Poema visual per a una façana del carrer Bon Pastor de Barcelona. La cloenda d'aquesta exposició es farà el dimecres 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, amb una festa dirigida als nens i nenes en la cafeteria del Col·legi, amb un taller de papiroflèxia inspirat en el llagost d'acer que culmina la façana de la seu col·legial. També es presentaran les darreres publicacions promogudes per la Fundació com ara Aprendre amb Joan Brossa, Em va fer Joan Brossa, Brossa i el seu temps, Jocs i camins i Joan Brossa i la revolta poètica, entre d'altes. Les publicacions es podran adquirir a i'estand de la Cooperativa Jordi Capell. ®
i
R
Litografia, 1989.
Serigrafia, 1982.
A El poeta Joan Brossa a la seu del CAATS.
Imant Publicat per Edicions 62.
Publicat '957.
Interiorisme
Criteris d'elecció dels materials en l'interiorisme L'elecció d'un material respon a criteris diversos. Determinar-los és el primer pas que cal fer per garantir l'eficàcia del disseny dels interiors. Amb aquest curs aprendreu com trobar un material que respongui amb exactitud a unes premisses donades des del punt de vista estètic, funcional o econòmic, els seus comportaments i la posada en l'obra. 1 1 0 3 0 2 (Barcelona)
Dates: del 8 de maig al 5 de juny de 2003 Horari: dijous, de 16.30a21h Durada: 20 hores Preu curs: 288,00 € Preu col·legiats (-15%): 244.80 € Els preus no inclouen el 16% d'IVA Responsable acadèmic: Joaquim Matutano. Arquitecte. Professor de l'Escola El/seva
Organitzat conjuntament amb:
Us recordem que aquest curs forma part d'un cicle dedicat a l'interiorisme. Els alumnes que s'hagin matriculat en els dos cursos anteriors obtindran un 10% de descompte sobre el preu d'aquest curs.
MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Servei d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 (5a planta) 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacioOapabcn.es www.apabcn.es
Aquest Sant Jordi gaudirem d'una tarda de festa en què els nens, les nenes, els llibres, les roses i el Uagost de Joan Brossa seran els protagonistes. L'arquitecte tècnic Enric Casanovas dirigirà un taller de papiroflexia per aprendre a fer en paper el Uagost, la rosa i altres objectes. També hi haurà un berenar amb xocolata i melindros i un obsequi per a tots els nens i les nenes. A més, podrem comprar llibres i recollir la rosa a la parada que muntarà la Cooperativa Jordi Capell, així com assistir a la cloenda de l'exposició Poemes Visuals de Joan Brossa, a la primera planta del Col·legi (Bon Pastor,5l.
Tots hi sou convidats!
Amb la col·laboració de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Elisa va Escola Superior de Disseny fou creada a l'any 1961 a Barcelona des de la Institució Cultural del CIC, Fundació privada. Va ser la primera a tot l'Estat que afrontà la formació en el camp del Disseny Gràfic, d'Interiors i Industrial. És en el curs 1998-1999 que s'inicien efs estudis d'Arquitectura Tècnica. El tibi de la Diplomatura d'Arquitecte Tècnic d'Elisava, és homologat i publicat al BOE pel Reial decret 250/1999 de 16 de juliol. Des de l'any 1995 Elisava és un centre privat adscrit a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Albert Pla i Gisbert, director dels estudis d'Arquitectura Tècnica d'Elisava és arquitecte. Anteriorment ha estat professor de Patologia de la Construcció a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC. En la seva activitat professional destaca una línia d'especialització en la intervenció en el patrimoni arquitectònic i la docència.
tat, de gran prestigi tècnic i social i en cons- Quin és el principal factor que defineix tant evolució per adaptar-se als requeri- aquesta professió? ments que lixa la permanent innovació en el "Al meu entendre, l'actualitat de la món de la construcció". professió és deu a aquesta base multrdísciplinària que té l'AT, tant en l'aprenentatge Una professió amb un ampli ventall de sor- com en l'exercici professional. També ha tides laborals? ajudat a concretar aquesta situació l'apari"L'arquitectura tècnica és un enriqui- ció, en els darrers anys, del nou marc legal ment multidisciplinari al voltant de la cons- i normatiu (seguretat i salut, LOE, LEC, trucció. L'activitat de l'arquitecte tècnic pot etc), També està avançada l'aprovació del ser, doncs, també múltiple. Pot anar des de Codi tècnic de l'edificació. Això ha posat la més pura tecnologia d'execució de l'obra l'aparellador, de forma definitiva, "al mig a aspectes com el control de qualitat, des de de la situació" sent el constant referent la gestió econòmica a la corresponent segu- des de la banda del promotor, junt amb retat i salut tan necessàries, des de l'obra l'arquitecte i tots els altres agents de la nova a la rehabilitació i la restauració, o la construcció que ara ja venen definits i amb seva perícia a l'hora de fer informes i dictà- funcions concretes. La formació interdiscimens, i s'hi podria afegir encara un llarg etc. plinària de l'AT fa que sigui el tècnic més que determina tant els camps formatius escaient per afrontar el paper que n'espera com els laborals". la societat".
Recomana fixar l'atenció a alguna d'aquestes sortides professionals amb vista a una creixent importància? "En el marc de la construcció, avui és ben clar que la rehabilitació és la part d'actuació més difosa a Europa. S'està construint ciutat damunt de ciutats històriques i espais ja construïts. Això que era una intuïció fa pocs anys, avui és ja la realitat més emergent i admesa. Encara que totes les sortides professionals esmentades són importants, a Elisava potser fem més èmfasi a la restauració i la rehabilitació, però entenent que això exigeix prèviament una sòlida base del coneixement del fet constructiu, per tal de fer-hi intervenció posterior. Això, sense oblidar la incidència que, en la restauració integral, també hi té el vessant del disseny d'interiors, del qual la nostra Escola n'és ben experimentada".
Què fa que l'AT sigui una professió de futur? "L'arquitectura tècnica no és pot entendre només com una professió de futur sinó també de present, atès que ja fa anys que, a Catalunya, és una professió de plena activi-
• • "En el marc de la construcció, avui és ben clar que la rehabilitació és la part d'actuació més difosa a Europa. S'està construint ciutat damunt de ciutats històriques i espais ja construïts."
Com es materialitza aquesta formació? "Seguint els criteris d'innovació, que entenem com a bàsics, duem a terme una intensificació general, des de cada assignatura, ja que no formem només especialistes en això o allò, a banda que no hi ha temps
L ' E N T R E V I S T A
C U R S A R
A R Q U I T E C T U R A
T È C N I C A
dins la durada del nostre pla d'estudis (180 crèdits) per a fer-ho. Des de cada assignatura s'incideix en el concepte de la durabilitat, en la importància de la rehabilitació, en el de la sostenjbilïtat, en definitiva, què li cal assolir a la construcció dels nostres edificis".
corresponents convenis de formació, que són tutoritzats pels professors de les assignatures pròpies del treball que exerceixen a les mateixes empreses. Aquesta és la clau definitiva per conèixer, participar i quedar vinculats al món laboral".
En l'actual context, quin seria el pla d'estudis adequat per una formació exitosa? "A Elisava creiem que els estudis s'han de desenvolupar en una carrera curta i ben aprofundida, per a sostenir després l'especialització professional que cada estudiant hagi de desenvolupar. Per això estem revisant el pla d'estudis actual de 180 crèdits, que es desenvolupa en tres anys, per a assolir un pla nou, que sobretot no allargui la durada temporal dels estudis i que fonamentalment haurà d'engrandir l'àrea de la construcció, tot incidint en la gestió, fa rehabilitació i la restauració integral, afegint crèdits de llengües estrangeres i ètica dins l'exercici professional".
Com ha de ser la relació entre l'Escola i el Col·legi professional? "La relació és certament necessària i no crec que des del Col·legí es vegi gaire diferent aquesta afirmació. Tant l'Escola com el Col·legi són marcs bàsics per a l'arquitecte tècnic, ja sigui inicialment, des de la curta durada de la seva formació a l'Escola, o un cop acabats els estudis quan, durant el llarg període d'exercici professional, el Col·legi serà el seu marc de suport administratiu, de serveis i de formació continuada. Per aquesta situació de presència de l'aparellador als dos nivells, acadèmic i professional, convé que els dos estaments gaudeixin d'una fluida i acurada relació, per donar-se suport des del seu àmbit de manera que, l'aparellador, quan és estudiant i quan exerceix, sempre en surti beneficiat i aprofiti millor tots els instruments que les dues institucions posen a la seva disposició".
Quin és l'aspecte més característic de la seva plantilla de professorat? "A l'hora d'establir un equip de persones, capaç d'abocar-se plenament a la docència, s'han tingut en compte tres aspectes fonamentals, a més de la seva convicció en el programa educatiu de l'Escola: demanem capacitat pedagògica i formativa, un alt coneixement i solvència científica de les matèries a impartir i que tinguin sòlida experiència professional tot i la joventut de moíts professors. Fomentem que la docència es desenvolupi de forma exclusiva com a complement del seu exercici professional í de manera que la majoria dels professors siguin aparelladors". Quins considera els punts forts dels estudis que imparteixen? "L'assistència a les reunions periòdiques de directors d'escoles d'Arquitectura Tècnica de tot l'Estat espanyol permet constatar que el nostre model pedagògic és prou diferent dels altres. El nombre de crèdits, és a dir, la durada de la carrera, em sembla una diferenciació ben important. També el model pedagògic, innovador i evolutiu, que es recolza molt fermament en la relació universítat-empresa. Un altre aspecte molt propi és el marc científic de laboratori que, per a nosaltres, és la ciutat mateix. Un marc que ve definit pels dos eixos que conflueixen a l'Escola, i que per tant utilitzem molt, entre la plaça Nova i el Moll de la Fusta i entre Correus i Colom, a banda d'experiències més allunyades que duem a terme en altres municipis, com ara la Garriga". Proposen una organització especfcrfica dels crèdits? "Efectivament. La durada dels estudis a Elisava, permet agrupar els crèdits de manera que resta un dia a la setmana d'activitat lliure i extraacadèmica que la sintetitzem
Coincideixen també en programes comuns? "Les dues institucions fins i tot coincideixen en la seva funció cabdal a l'hora d'inserir al món de l'empresa els seus alumnes o els seus col·legiats, mitjançant les respectives borses de treball que, en algunes situacions, treballen directament relacionades. En • • "L'assistència a les reunions periòdiques de direcaquesta línia, em sembla molt positiu el conveni signat entre Elisava i el Col·legi d'Aparetors d'escoles d'Arquitectura Tècnica de tot l'Estat lladors de Barcelona, ja que ha permès als espanyol permet constatar que el nostre model nostres estudiants, des del primer curs, inipedagògic és prou diferent dels altres." ciar-se en l'ús dels serveis que aquest li ofereix, essent un procés d'iniciació al qual, en amb els seminaris tecnològics, que cada jecte i certificació final d'obra, és el melic el futur, serà "casa seva". També hem partidimecres permeten als alumnes de primer i del procés. I les de l'àrea de rehabilitació cipat, programant i impartint amb professorat perquè determinen una forma de fer, des de d'Elisava, cursos a l'escola de formació persegon curs assistir a activitats formatives, manent i reciclatge professional del Col·legi. l'observació, l'anàlisi, la diagnosi í el projecvisites a indústries, conferències, exposicions, visites d'obra, etc, sense disminuir la te. Les dues, són eines bàsiques per a defi- I els resultats ens han permès afrontar el nou curs amb una programació encara més enconir i controlar el projecte ï el seu procés d'acdedicació que el creditatge homologat requeratjadora". ® reix. Aquests seminaris han generat una base tuació d'una forma endreçada". documental i d'experiència inèdita per als alumnes, ja que no interfereix en el desenvolupament normal de les classes. Creiem que l'horari també és important, ja que el primer curs es desenvolupa als matins i el segon i tercer curs, té lloc a les tardes. En els darrers cursos això afavoreix l'oportunitat de treballar ja que el món de la construcció i l'urbanisme es desenvolupa majoritàriament en hores matinals".
Què fan a banda de la formació estricta? "Les activitats paral·leles que fem són les pròpies que el marc universitari fomenta, com són esports, viatges i intercanvis culturals amb altres països, a través de programes internacionals. També cada cop tractem més l'àmbit de l'exalumne, en paral·lel amb el Col·legi d'Aparelladors".
Incideixen en la inserció professional dels Assignatures cabdals per afrontar els nous seus estudiants? reptes que exigeix la professió, el mercat? "A Elisava la inserció és un aspecte "Les que defineixen la base de l'àrea bàsic incorporat a la formació, ja que des tecnologicoconstructiva, fent un gran èmfasi que tenen aprovats el 50% dels crèdits totals en la d'estat d'amidaments, ja que aquesta (i això es produeix en el segon curs) es proés l'activitat de filtre i determinació de pro- cura inserir-los al mercat del treball amb els
Elisava Escola Superior de Disseny Carrer Ample, 11-13 Plaça de la Mercè 08002 BARCELONA Tel. (0034) 933 174 715 Fat (0034) 933 178 353 sicad@elisava.iccic.edu www.iccic.edu/elisava
P U N T S
DE
VISTA
Barraca Barcelona E Telèfon directe: 932 40 23 76 F a t 932 -SO 23 64 Adreça electrònica; informatíuOapabcn.es http://www.apa bcn.es/informatiu Consell editorial: Anna M. Ruiz, Joan Gay, Xavier AJberca i Carles Cartaflé Director: Carles Cartafta Coordinadora: Elisenda Pucumll Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva, Jordi Marlet. Antoni Ca pilla i Guillem Plans Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes, Gabriela SchOn, Vicenç Font, Imma vïllacorta, Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Alcoba, Toni Batllori i Joma Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lingüístic: Marta Marcer Fotografia: Javier García Díe (Chopo), Albert Casanovas Disseny tràfic: g e u v e Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-I991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon; 932 40 23 76 Publicitat BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial9apabcn.es EDÍTA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5.08021 Barcelona
Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Sergueda: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic
Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sani Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Valies Oriental: Josep PSlol. 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: Presidenb Xavier Bardají Vicepresideitt: Joan Ardèvol Secretaria: Minerva Embuena Comptador: Albert López Iborra Tresorer: Josep M. Llesuy Vocals: Milagros Hierro. Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola Osona: Bernat Noguera Vallès Occidental: Salvador Navarro Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent; Joan Gay Els critetis exposats en ets articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu
n la presentació del projecte Casa Barcelona dirigit per Ignacio Paricio. al Constnjmat de fa dos anys, un dels arquitectes convidats a l'acte, Oriol Bohigas, va criticar-ne la idea. Va dir que els productes proposats eren molt cars, va defensar que el convencional és el que és més flexible, que no veia perquè coses com les banyeres o els envans havien que moure's i va rematar la seva intervenció dient que el que feia falta en aquests moments no era com resoldre l'habitatge de la classe alta sinó com resoldre el problema de donar habitatge al "quart món". Dominique Perrault li va replicar, poèticament, que era políticament molt correcte defensar els pobres però que "en aquest món, de pobres ho som tots, en aquest aspecte". Més contundent, Josep Blanchart va sentenciar que el problema de l'habitatge no era un problema de construcció sinó de planificació del sòl, però que li oferia a Bohigas, ja que hi havia mostrat tant d'interès, que desenvolupés per al següent Construmat, un projecte "Barraca Barcelona". Ja som a les portes del nou Constnjmat i dels conceptes fonamentals que aquella discussió va suscitar, se n'ha parlat força. Flexibilitat planificació i sostenibilitat del territori, accessibilitat de l'habitatge a tothom i col·laboració entre tècnics í indústria per abaratir el producte han estat tema i objecte d'exposicions, concursos (per exemple, el de la Generalitat per a productes i propostes, que s'acaba de fallar, o ei del Ministeri de Foment sobre l'habitatge de protecció oficial, que s'acaba de convocar}, monogràfics en revistes, conferències, cursos, etc. Amb tot, no va ser el projecte Casa Barcelona el primer de provocar aquests tipus de debat; quatre anys abans, en 1997, ja es va celebrar un acte al COAC amb el nom de L'habitatge assequible (vegi's L'INFORMATIU 187) en què les propostes concretes i les idees exposades tenien uns elevats nivells d'autocrítica i de voluntat de revisió d'alguns dels valors i maneres de fer de la protesto poc usual en actes públics fins aleshores. Ja en aquell moment, Jaume Vendrell, gerent de l'IMPSOL, va reconèixer que l'habitatge social com a control del preu del sòl no era possible. Posteriorment s'ha vist que el problema del cost del sòl, que és el que fa que, en aquests moments, l'habitatge no sigui asssequible per a la major part de la població, no és un fenomen controlable des de l'arquitectura o la planificació del sòl sinó que és, sobretot, un fenomen econòmicoespeculatiu, fenomen que, en canvi, a la inversa, si que influencia en els hàbits de la societat i desencadena problemes en el creixement urbà d'abast molt ampli i de conseqüències greus, si no s'encaren aviat per mirar de corregir-les.
Quant a la col·laboració índústría-arquitectes, una de les millors maneres de saber en quin estat es troba aquesta relació seria preguntant-se què ha passat amb els productes oferts fa dos anys en el projecte Casa Barcelona. S'han produït en sèrie? Han estat acceptats pels professionals, primer, i els usuaris, després? Han continuat desenvolupant-se Unies de recerca per a millorar-los?. La presència mediàtica del projecte Casa Barcelona és nul·la en aquest moment, comparada amb l'intens bombardeig que precedí a la seva presentació. Què li ha passat al projecte Casa Barcelona? Sobre l'economia i la flexibilitat, s'acaba d'inaugurar Living in Mofíon, una exposició al Museu de les Arts Decoratives, que en mostra alguns exemples on aquest concepte s'aplica -dels que encara es conserven en força cultures del món- i uns quants dels invents que al llarg del segle XX s'han creat i assajat, amb sort diversa. Perquè són quasi infinites les propostes que, en els últims 100 anys, s'han estudiat, i a voltes construït, d'habitatges adaptables, transportables, desmuntables, de molt ba> cost (algunes de tan velles com les de Jean
Prouvé, dels anys 20, presents a Living in Motion). I cap no ha posat fi a ni la manca d'habitatge per als pobres ni a alternatives radicalment més barates i funcionals que les de la construcció tradicional, cosa que fa sospitar que un cop més l'arquitectura i la planificació urbana no són pas el centre del problema a resoldre. Barraca Barcelona recull, per una banda, el desafiament de Blanchart a Bohigas -qui, al seu torn, l'ha traspassat a BOPBAA i a Daniel Cid, amb l'important suport del FAD- i que, per una altra banda, vol fer bullir l'olla de la creació i sacsejar les consciències dels qui potser sí que tenen a les seves mans la possibilitat de millorar les condicions de vida d'algun dels grups més desafavorits i indefensos de la nostra societat. Que així sigui. <$
Arquitecte informatiu&apabCfl. es
• • •••• • • •
• • • • •
•••
• • • • •
• • •••• • • • • •
• • • • • • • • • • • • • • • • ••••• • • • • • • • • • • • • •
• • • • • •
el primer fòrum d'arquitectes tècnics d e fins a 35 anys
Dissabte 26 d'abril De 9 a 18.30 h CAATB. Bon Pastor, 5. Barcelona
Més a prop del futur. Més a prop teu
El FORMAT35 serà un espai jove de treball i participació on es debatran els reptes de futur de la nostra professió. En 6 tallers podràs intercanviar punts de vista i experiències sobre temes tan importants com els nous valors del procés constructiu, les possibilitats de treballar en altres països, la formació continuada i les noves tecnologies, entre d'altres. Les conclusions del fòrum ens ajudaran a apropar-nos a les teves necessitats i a poder crear els serveis que et faran més competitiu i afegiran més qualitat al teu treball.
Inscripció i dinar gratuïts Punt d'Informació del CAATB Tel. 932 40 20 60 informacio@apabcn.es
Event Consulting Via Augusta 42-44 Tel. 93 237 09 01 Fax 93 415 22 59 e-mail: info@pitventia.oni www.pneventia.oig
PREVENTIA / 2003 prevenció i seguretat
6 - 9 de maig / mayo 2003 Gran Via (Montjuíc-2)
BARCELONA
Patrocinadores: ÜI
•ICYCLOPS
UNIÓ CATALANA D'ENTITATS ASSEGURADORES I REASSEGURADORES
V
Para los quuuiben que en la nción està el futuro
quedaràs
f uera?
\Porgue velar por la
eourjdad es una tècnica
El mayor certamen de la prevención y seguridad
JJjnayor t'rt del*sector
seggros m Fira Barcelona
Camino Real de Caldas, 34 08184 PALAU DE PLEGAMANS * Barcelona (Espana) I Tels. 34-93-864 35 53 Fax. 34-93-864 35 42 e-mail: general@barbi.es www.blansol.es
Emoresa
Carao
Direcdón Población
C.P.
Tel.
Fax
hrtp.
e-mail.
Proinnda
No esperis més Connecta't a l'ADSL de Tiscali Al CAATB et volem facilitar una connexió a Internet amb els màxims avantatges. Per això, hem signat un conveni amb Tiscali, el líder europeu d'accés a Internet. Ara podràs gaudir de l'alta gratuïta a l'ADSL, d'adreça electrònica amb el domini @apabcn.com, de descomptes especials i de 5 opcions de connexió:
ADSL libre. Alta velocitat les 24 hores des de 16,95€/mes + temps de connexió (0,024€/min.). Amb una quota màxima garantida de 39,95€/mes. ADSL pack. Alta velocitat amb tarifa plana les 24 hores per 36,95€/mes. Tarifa plana. Connexió RDSI/RTB de dilluns a divendres de 18 a 8 hores i les 24 hores del cap de setmana per 16,53€/mes. Connexió gratuïta. Accés RDSI/RTB les 24 hores, 1 adreça electrònica i altres serveis per O€/mes (només es paga el temps de connexió) Connexió premium. Connexió RDSI/RTB amb 5 adreces de correu electrònic, més memòria i més prestacions per 5,99€/mes + temps de connexió.
Per obtenir més informació pots posar-te en contacte amb el Servei d'Atenció al Client de Tiscali, al telèfon 902 123 234. Per donar-te d'alta, només has d'entrar a l'Extranet del Col·legi, a través del nostre web www.apabcn.es.
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
VüLKSWAtitN
VOLKSWAGEN
Au
Audi
Mogauto BARCELONA Rambla Guipú;
BADALONA Av. Alfonso XIII
Tel. 93 498 78 78
Tel. 93 460 82 82
;
TC "
Mogadealer f «7t o>
BARCELONA CA Aragó, 602
BADALONA Via Augusta, 10-12
Rambla Guipúzcoa, 89 Tel. 93 232 10 00
T e | g3 4Q4 46 00
Audi
Mastertrac
TO
>
BARCELONA Av. Diagonal, 426 Rambla Guipúzcoa, 89, int. Av. Meridiana, 153 Cl. Santander, 23
BADALONA Av. Marquès de Montroig, 28
Tel. 93 387 11 62
Tel. 93 218 06 92
Masternou Mastergas Benedito BARCELONA CA Guipúzcoa, 83 Av. Meridians, 235 CA Santander, 21
Tel. 93 313 59 12
BADALONA Av. Marquès i CA Ponent, 9
BARCELONA Via Augusta, 232
Tel. 93 387 61 62
Tel. 93 202 26 27
SANT ADRIÀ DEL BESÒS Av. Joan XXIII, 15
Tel. 93 462 03 45
J:
— *—
VOLKSWAütN
Audi
lü"™.mautomocion.com
VITRALL Del 24 d'abril ai 22 de maig
Del 26 al 30 de maig
Sala d'exposicions del CAATB
Construmat - Fira de Barcelona
Inauguració 24 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre
A la sala d'exposicions del CAAJB i a Coristrumat podreu adquirir el catàleg, on trobareu les obres, les tècniques, la integració dels vitralls en espais arquitectònics reals i els currículums dels autors.
Conferència 8 de maig, a les 19 h, a la sala d'actes del CAATB Contemporany glass design in architecture and interiorism. Michael C. Mayer. Arquitecte de Franz Mayer of Munich, Inc. Cal confirmar l'assistència.
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
CfldltE Da WME U BAUXUHA
Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona. Tel. 932 40 20 60 informaclo@apabcn.es - www.apabcn.es
ANY DEL DISSENY 2 0 0 3 BARCELONA
CONSTRUMAT
Fira Barcelona
L'Informat!11
Coeficient d'actualització d'honoraris a 13 de març
Ca= 1,19 Propera actualització: 15 d'abril
Cooperació internacional
Mòdul actual: 3 0 3 , 5 0 € Mòdul bàsic de referència per al 2003: 310 € / m
[j~~a Junta de Govern del ColleI L gi ha obert una nova convocatòria per a la presentació de projectes de cooperació, amb l'objectiu de distribuir la partida del 0,7% del pressupost col·legial de l'any 2003. Es poden presentar a la convocatòria els professionals, les ONG i les institucions que estiguin duent a terme o vulguin iniciar projectes que responguin a iniciatives solidàries en països en vies de desenvolupa-
ment. Els projectes hauran d'estar relacionats amb l'activitat constructora com ara habitatges, infrastructures i equipaments, o bé altres sectors afins com planejament territorial, tecnologia o formació tècnica. El termini màxim de presentació de projectes finalitza el 30 d'abril. Des de fa set anys, el Col·legi destins el 0,7% del seu pressupost a projectes de cooperació per al desenvolupament, a través de la tasca realitzada per la
Comissió 07. El fet que any rera any augmentí e! nombre de projectes que sol·liciten aquest suport explica la consolidació d'aquesta crida anual a la cooperació que es fa des del Col·legi i anima a continuar treballant en aquesta línia perquè els projectes seleccionats es transformin en realitats tangibles a partir del suport financer (i també tècnic) del CAATB. Més informació a www.apabcn.es/convoc3toria2003. ®
z
Data d'aplicació: a partir de I'l de març de 2003
Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 4 0 23 70 visats@apabcn.es
FORMACIÓ QUINZENA ABRIL 2003
Trobar feina a través d'Internet La Borsa de Treball On Line del Col·legi facilita el contacte entre professionals i empreses
E
l Servei d ' O r i e n t a c i ó Professional del Col·legi va implantar, el
mes de novembre passat, la Borsa de Treball On Line, amb l'objectiu principal de facilitar el contacte entre els professionals i les empreses, i promoure així la col·locació tant dels arquitectes tècnics recent titulats com dels que ja fa anys que han entrat en el món laboral. El Servei va adreçat als col·legiats, que hi poden registrar el seu currículum, i així rebre les ofertes que s'ajustin al seu perfil, i també enviar la seva candidatura a aquelles feines que siguin del seu interès. Fins ara, més de 200 col·legiats han confiat en aquest sistema de cerca de feina per Internet, on tenen el currículum registrat, i més de 40 empreses han fet difusió de la seva oferta a través d'aquest canal. El servei ha estat possible gràcies al conveni de col·la-
boració que ha establert el CAATB amb el gestor de col·locació a Internet servijob.com, impulsat pel Grup Godó i La Caixa. Gestió personalitzada
La nova Borsa de Treball On Line permet al col·legiat gestionar-se ell mateix el currículum. No hi ha intermediaris i, per tant, el contacte del col·legiat amb l'empresa és més directe, més ràpidx i més àgil. També garanteix l'absoluta confidencialitat de les dades donades, El Servei d'Orientació Professional del Col·legi (telèfon 932 402 358) ofereix l'assessorament personalitzat al col·legiat que vulgui començar a utilitzar aquesta nova eina de cerca activa de feina per Internet. També li dóna suport i l'orienta en l'elabora- i respon a qualsevol pregunta que tingui reció del currículum i la carta de presentació, lació amb el mercat de treball. ®
Lliurament de diplomes del postgrau ,# de coordinadors de seguretat ^
*
Xavier Bardají va destacar que la seguretat implica tot el sector F l c HinlnmOC H » la la nnUOna Els diplomes de novena edició del curs de postgrau de Coordinadors de seguretat i salut en la construcció. Perfil tècnic europeu, organitzat pel CAATB, van ser lliurats el 6 de març, a la sala de conferències del Col·legi, a Barcelona. El curs, que va finalitzar el 22 de maig de 2002, tenia un total de 33 alumnes inscrits; 29 van superar-lo i han obtingut el diploma acreditatiu. A l'acte de lliurament van assistir-hi Xavier Bardají, com a president del CAATB, i Josep Maria Calefell, coordinador del curs. En representació dels alumnes, va intervenir Joan Baptista Martí. Bardají va destacar que la problemàtica de la seguretat no té solucions immediates, com es pretén quan hi ha pressions mediàtiques, sinó que necessita de solucions estructurals i implicar-hi a tots els agents del sector. D'aquí, la importància de la figura del coordinador de seguretat. També va reptar als alumnes a desenvolupar accions concretes en l'àmbit de la seguretat. Per la seva banda, Josep Maria Calafell va indicar que el coordinador de seguretat ha de saber el que cal fer en ca-
Ha moment mnmant ii com rnm hn ha d'explicar H'ovnlifar als alc anantc da ho ha agents involucrats. Però això no vol dir que sigui l'únic responsable en matèria de seguretat, ja que aquesta recau en totes les persones implicades en el procés constructiu.
Cinalmant Joan Inan Baptista Ranticta KMartí, en la seFinalment, va intervenció en nom dels alumnes del curs, va reflexionar sobre la figura del coordinador, que ha de vetllar per evitar els accidents, i va destacar que cursos com aquest postgrau de
seguretat serveixen per millorar aquesta tasca. També va animar els seus companys a aplicar tots els coneixements obtinguts en la pràctica. <$ Guillem Plans
nsultar l'oferta de formació del Servei de Promoció i Mercat de Treball del CAATB a la web www.apabc
Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2
Formació ocupacional
Formació subvencionada El Col·legi ha presentat al departament de Treball de la Generalitat la sol·licitud per poder impartir cursos de formació ocupacional per a persones en atur i treballadors en actiu Un any més, des del depar-
sos s'adrecen fonamentalment a joves, amb
sol·licitat són: Auxiliar tècnic de control i vi-
per ampliar el ventall de sortides professio-
tament de Formació del Col·legí ha pre-
l'objectiu de formar-íos mitjançant una me-
gilància d'obres, Càlcul d'estructures
de for-
nals. Finalment, hem tornat a presentar la
sentat al Departament de Treball, Indús-
todologia basada en casos pràctics per de-
migó. Càlcul d'estructures
d'acer, i Disseny
sol·licitud per impartir cursos de Direcció
tria, Comerç i Turisme de la Generalitat
senvolupar les funcions pròpies de l'espe-
i modificació de plànols 2d i 3D, que tan bo-
tècnica d'obres, Auxiliar tècnic d'obra i De-
de Catalunya la sol·licitud per poder im-
cialitat del curs i per facilitar !a seva inser-
na acollida han tingut en els darrers anys.
partir cursos de formació ocupacional.
ció laboral.
Així mateix, s'ha lliurat a Treball la sol·li-
S'han demanat cinc cursos adreçats a
L'objectiu del Col·legi és poder oferir als
citud de cursos adreçats a treballadors en ac-
persones en situació d'atur, atenent les
joves una formació subvencionada que la
tiu, anomenada Formació de Reciclatge. En
especialitats que permet el programa,
puguin compaginar amb la seva formació
aquest cas, l'objectiu es oferir una formació
que enguany ha ampliat l'oferta dirigida
universitària i que els apropi a la realitat del
subvencionada d'actualització
al nostre sector d'activitat. Aquests cur-
món laboral. Les especialitats que s'han
ments o que permeti adquirir competències,
Aposta per l'interiorisme L'especialitat desperta l'interès dels col·legiats més joves
de coneixe-
lineant de construcció/CAD, tot i que en aquest cas Treball no ens ha concedit cap curs, en els últims anys. <ï>
Àlvaro Cecília i Montserrat
Casado
• Departament de Formació
Èxit del curs d'inspecció tècnica d'edificis La gran demanda del curs Inspecció tècnica d'edificis
ser necessari allargar fins a les dues pri-
que es va fer
meres setmanes de març les visites d'ins-
el mes de febrer passat va obligar a am-
pecció als edificis. A finals d'aquest mes
pliar les places d'inscripció fins a cin-
d'abril es presentaran els darrers treballs
quanta persones. Perquè tothom pogués
fets sobre les inspeccions i es donarà per
realitzar la part pràctica del programa, va
acabat el curs.
$
Llei d'urbanisme a Granollers [ P I dia 5 de març, va començar
vintena d'alumnes al curs, l'Àrea de Forma-
Les principals novetats i
! E w el segon curs del cicle dedicat a l'in-
ció del CAATB aposta per desenvolupar cur-
els trets fonamentals de la nova Llei d'ur-
teriorisme que el CAATB organitza conjunta-
sos en aquest àmbit concret, ja que la
banisme han estat explicats en el curs que
ment amb l'Escola Elisava. El curs, dedicat
presència de força alumnes menors de tren-
els dies 7 i 9 d'abril s'ha fet a la seu del
a l'estudi de la llum i el color a l'espai inte-
ta anys demostra que és una àrea que des-
Col·legi a Granollers. El curs treballa tot el
rior, va tractar les diverses concepcions es-
perta l'interès dels col·legiats més joves. Ai-
procés urbanístic, des de l'inici del plante-
pacials en la història de l'arquitectura més
xí mateix, ja són obertes les inscripcions del
jament de l'obra fins at final. S'adreça fo-
recent, i la importància que la llum i el co-
tercer curs d'aquest cicle, que començarà el
namentalment a professionals que treballin
lor han tingut en la percepció dels interiors.
8 de maig i tractarà sobre els criteris d'elec-
en l'àrea d'influència del Vallès Oriental. ®
Tot i que només es van inscriure una
ció dels materials en l'interiorisme. ®
Podeu consultar l'oferta de formació del Servei de Promoció i Mercat de Treball del CAATB a la web ^
Saber mirar f y i t/síe/7/feés la història d'un l * l h o m e a qui, de nen, roben la pàtria, l'idioma i el nom, i ja no pot sentir-se bé en aquest món. És un home jove, ros, amb botes d'excursionista i una motxilla vella, que el narrador troba per primera vegada a l'estació d'Ambers, on fascinat l'observa mentre l'home pren notes i fa dibuixos d'arquitectura. Es diu Jacques Austerlitz i la seva és una
W. G. SEBALD
Austerlitz
ESPAI
historia solitària í plena de malenconia, que explica al narrador en una relació que es prolonga durant decennis, unes vegades més íntima, altres més distant, als llocs més inesperats o quan ja semblava que estava acabada. Tot i que viu a Londres des de fa molts anys, Austerlitz no és anglès. Als anys quaranta, essent un nen jueu refugiat, va arribar ^^^ a Gal·les i es va criar a la casa ^'jfl d'un rector de parròquia i la se"3 va dona> persones grans i tris•M tes. El noi hi va créixer solitari i oJ quan, després de molts anys, va 1 conèixer el seu veritable origen i el seu nom reai, va saber també que era un estranger entre els homes. "Mai he sabut qui he estat realment", diu. El narrador, de qui n'arribem a saber molt poc -és tan sensible í adust com Austerlitz-, viatja per fer recerca i perquè "s'ha perdut a si mateix", li fa de clau d'accés al seu passat. Sebald (1944-2001) recull en aquest darrer llibre -va morir d'accident de cotxe el desembre del 2 0 0 1 - la història d'algú desarrelat, que busca en el que ha sigut. Però el seu llibre no és una novel·la basada en les relacions personals. Va començar a escriure ficció en prosa només a
la meitat dels quaranta, amb una particular manera d'explicar històries que combina la ficció amb el que seria la literatura de viatges i l'assaig, A més, en el llibre - i en les tres novel·les anteriors de Sebald, Los anillos de Saturno, Los emigrados i Vértigo-, les paraules conviuen amb les imatges. Les fotografies -la façana d'un basar, les arrels d'un castanyer, la Biblioteca Nacional de França, un avió, un retrat, el tiquet d'entrada a un museu, la cara de la probablement mare d'Austerlitz- il·lustren el text i també el completen. Són imatges que es poden fer servir de descans, com un punt i a part en el text, dens, però mai són fotografies gratuïtes sinó sempre associades al document, on Sebald posa en contacte, de manera gens forçada, el que ha vist, el que li han explicat i el que ha llegit en un diari 0 trobat en un arxiu. Els models d'Austerlitz són com a mínim dos i mig: un col·lega universitari i una dona que Sebald va veure en un programa de televisió, que explicava com la van separar de petita dels seus pares. També s'hi transparenta la figura del pintor Frank Auerbach, que, com el protagonista, va arribar a Gran Bretanya com un dels nens jueus rescatats de la matança en el darrer moment. El mateix Sebald va néixer a Alemanya -tot i que els seus pares eren alemanys beneficiats pef Tercer Reich- i va viure a Anglaterra una trentena d'anys, on va ensenyar literatura a la Universitat de East Anglia. Sem-
D ' A R T
Variacions en un mateix esperit [•Tj o fora just parlar del treball 1 1 N de Rosa Permanyer només com a quefer artístic i creador. Ser artista és una cosa prou seriosa com perquè hi càpiguen molts matisos i s'hi pugui aprofundir. Rosa Permanyer ha treballat durant molts anys amb l'aquarel·la i el collage en el terreny de la composició. Les seves natures mortes són ja gairebé tradicionals en la memòria dels seus seguidors. Combinar de manera exhaustiva els diferents elements d'una imatge final ha estat per a ella un treball continuat que encara dura. Però un dia, ja fa molts anys, a Rosa Permanyer li va venir el rosec del gravat, que és una feina entretinguda amb un final de festa sempre ajornat. Com a docent, es manté respectuosa amb el nivell dels seus alumnes, a partir dels quals, confessa, aprèn molt. Quan ells proven, ella genera noves solucions, Sen-
tir-la parlar amb admiració del treball d'algun alumne és una bona lliçó d'humilitat. Els gravadors sempre treballen a cegues. Tot el que es fa en una planxa quedarà després capgirat de forma enervant, com quan dibuixem seguint el moviment de la nostra mà en un mirall. Aquest fet, comú per a qualsevol gravador, és encara motiu de sorpresa per a Rosa Permanyer, com si fos al començament de la seva ja veterana tasca gravadora. El seu procediment és passar d'una etapa a l'altra del treball sense barrejar-les massa; tot i això, la simultaneïtat a què l'obliga la seva dedicació docent fa que de tant en tant convisquin unes tècniques amb les altres, uns motius nous amb altres de vells; i ella prova, intenta, s'arrisca, escolta els suggeriments dels alumnes i després elabora planxes per gravar imatges que encara no ha
vist ningú. El misteri del gravat a mans de Rosa Permanyer és sempre una sorpresa, buscada 0 no, però feliçment trobada. 0 VARIACIONS. ROSA PERMANYER Gravats i collages dates: del 8 d'abril al 16 de maig de 2003 * horari: de dilluns a devendres, de 9 a 13. De dilluns a dijous, de 6 a 8. lloc: Delegació del Vallès Oriental C/Josep Pifiol 8 08400 Granollers Tel 938 790 176 • Fax 938 790 111
pre va escriure en alemany. Sebald no creu que es pugui escriure sobre tot- Hi ha temes, com el que tracta a Austerlitz, que només pot explicar algú que els ha viscut com a protagonista, de manera directe. Fer el contrari és apropiar-se de manera vergonyosa de les desgràcies dels altres. Aíxf que la seva mirada és tangencial. Al llibre hi tracta d'aquesta manera un dels temes que l'obsessionaven (la violència germànica) amb digressions que el porten al mínim detall: la història d'una fortificació del segle XVII ii serveix per arribar a les teories sobre el disseny i la futilitat de l'empresa, reflexiona sobre el pas del temps i la seva mesura i atorga a les arnes la importància que es mereixen. Això sí, sempre escriu en guerra contra el clixé. Com John Berger, ens ensenya a mirar. Com Borges. ®
Novel·la AUSTERUTZ SE8ALD, W. G.
Anagrama 296 pàgines. Barcelona 2001
Periodista mfoimatiueapabcn. es
i- s i ' ;!
f;
Quadern central PRIMERA QUINZENA A B R Í Ï O O Ï i 2 7
Occident i Orient Vpantasies If
de l'Harem i Noves
sinó com a part activa".
Xahrazads confronta representacions
La mostra compta amb la presència de
orientals i occidentals de la realitat i el mite
destacades obres que provenen d'institu-
de l'harem, i les seves diferents visions sobre
cions tan significatives com el Museu del
la bellesa i l'amor a través de 150 obres, al-
Louvre, el Centre Pompidou, la Biblioteca
gunes de les quals estan considerades peces
Nacional de França, el Museu Picasso de
mestres de la història de l'art occidental. De-
Paris; el Museu Topkapí d'Istanbul o el Me-
lacroix, Picasso i Matisse són alguns deis ar-
tropolitan de Nova York. L'exposició mostra
tistes presents a la mostra. A més d'obres
es tanca amb una selecció d'obres d'artistes
pictòriques, miniatures orientals, gravats i
contemporanis procedents de països islà-
llibres, l'exposició exhibeix fotografies origi-
mics. Són les noves Xahrazads: Jananne Al-
nals que documenten la vida a l'harem i una
Ani, Ghada Amer, Samta Benyahia, Shadi
selecció d'obres d'artistes contemporanis de
Gadirian, Ghazel, Seima Gurbuz, Susan He-
països islàmics que desafien radicalment la
funa, Malekeh Nayiní, Shirin Neshat, Houria
visió tradicional de les dones d'aquestes zo-
Niati, Raeda Saadeh, Zíneb Sedira i Nadine
nes.
Touma. © La mostra ha estat concebuda i dirigida
per l'escriptora marroquina Fatema Mernis-
Oiferents peces que es
si, autora, entre altres obres, del llibre El ha-
mostren a l'exposició
Exposició
rén en Occidente, bressol d'aquesta exposi-
FANTASIES DE L'HAREM \
Visions de l'harem
ció. L'origen del llibre i la mostra va ser cons-
mer cop a Europa entre 1704 i 1717, se-
tatar com els occidentals han tingut tradi-
gons una traducció d'Antoine Galland, que
En aquesta secció s'exhibeixen exem-
cionalment una idea de l'harem totalment
va modificar part del contingut i l'estil dels
plars manuscrits i impresos orientals i occi-
diferent a la real, basant-se en els referents
manuscrits perses originals per adaptar-los a
dentals del llibre, datats entre els segles XIII
:
iconogràfics d'alguns artistes de) segle XIX i
l'estil del s. XVIII. Xahrazads, una jove persa
i XX, entre ells el de Galland, així com les
i' F j n s 3 H 8 d e m a i g
XX que, fascinats, van elevar el tema de l'-
que en la tradició oriental simbolitza l'heroï-
cartes de Lady Mary Montagu, que des-
harem a categoria de mite. A t'altre plat de
na intel·lectual que va saber dissuadir el seu
criuen l'interior de l'harem del palau de Top-
la balança, els artistes orientals van repre-
espòs de matar-la, quedava reduïda a Euro-
kapi, clausurat el 1909 per la caiguda de
sentar l'harem d'acord amb els seus propis
pa a una imatge superficial i voluptuosa. Al
l'imperi turc. "En la visió de l'harem de l'art
canons estètics, plasmant una realitat molt
contrari, a Orient, on el llibre es va editar per
occidental, dues qualitats destacaven en les
diferent de la reflectida a Occident. L'exposició comença amb Xahrazads i Les mi! i una nits, un llibre publicat per pri-
primer cop el 1804, la Xahrazads de fa tra-
dones: nuesa i silenci", escriu Mernissi. En
dició oral era un model de dona que lluitava
contrast, la pintura oriental va considerar la
per la seva pròpia llibertat.
dona "no només com a el centre de l'amor,
I NOVES XAHRAZADS Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona Montalegre, 5
EJ
Antoni Capilla rtOOl vbbeaesmas.net
Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes dels mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom de la ciutat on es troba la construcció de la totografia i en acròstic, a la columna de color, us apareixerà el nom amb què es coneix aquesta construcció.
.M '\'fi
w. 6
XE
PAS
DOR
1
LAR
Dl
LAR
TRE
LLE
Dl
GRA
AB
OS
MENT
3
NE
NA
À
AM
ME
4
A
SA
NO
VI
A
Cl
IA
Rl
2
5
PLÀ
CIL
A
6 7 8
SOR
PA
CA
ME LLERS
RA
9
DEFINICIONS: 1. Llistó llarg i flexible per dibuixar voltes de construcció. 2. Fer passar l'aigua per un canal. 3. Revestiment de pedres o rajoles per cobrir el sòl d'una habitació. 4. Variar o fluctuar entre límits fixats. 5. Calefactor que deixa l'habitació amb l'escalfor desitjada. 6. Conducte vertical que dóna sortida a l'exterior al fum. 7. Fenomen consistent a la penetració uniforme d'un component dins la massa d'un altre. 6. Segment de recta que uneix dos punts d'un cercle o esfera passant just pel seu
La superfície per on circula el
centre. 9. Mesura de la distància, de costat a costat, d'una figura plana qualsevol.
trànsit
SOLUCIONS:
^ ^ c
1 ue n i epoy / ea / t y / vov jj ep ecto E-
m
SERVEIS
; Q u í d e m central PRIMERA Q U I N Z E N A ABRIL 2003
SERVEIS
PROFESSIONALS
I DIVERSOS
S E R V E I S
Programes informàtics per a pressupostos i amidaments j de la propera a
bració del 15è aniversari de l'obertura d '
•r facilitar l'adqut
ió dels programes Tricalc, Gest i Segur e
s d'ARKTEC a Barcelona i de la seva presència directa i continuada a Catalunya,
- durada: 16 hores, en 4 sessions de 16.00 a 2 0 . 0 0 hores - dates: 2 9 d'abril i 6,8 i 13 de maig - durada: 12 hores, en 3 sessions de 16.00 a 2 0 . 0 0 hores
Tricalc 1+2+4 (forrnieó+fonamentacíons)
1.150
998
Tricalc 1+2+3+4 {formiRó+acer+fonamentacions)
1.325
1.146
Tricalc 1 + 2 + 4 + 7 + 1 0
1.550
1.337
1.800
1.550
(formiatWortamentacions+reticulars+mufs resistents)
- d a t e s : 15, 2 0 , i 22 de maig
Tricalc 1 + 2 + 4 + 7 + 8 + 1 0 (formiEó+fonamentacions+feticulars+lloses)
OFERTES ESPECIALS PER A COL·LEGIATS
Tricalc 1 + 2 + 4 + 5 + 7 + 8 + 1 0
2.050
1.762
2.950
2.527
(formiaó+cimentacions+unidireccional+reticular+Jloses+fTiufs resistents]i Gest Bàsic (oressupostos, amidaments. certificacions i temps)
360
Gest (pressupostos, amidaments, certificacions,
540
236 356
900
620
575 600 670
360
Tricalc 1 + 2 + 3 + 4 + 5 + 6 + 7 + 8 + 9 + 1 0 + 1 1
(formifió+acer+fonamentacions+forjats+lloses de fonameníadó+mufs+Dilots)
temps, desviacions i plecs) GestCon (pressupostos, amidaments, certificacions, temps, desviacions, plecs, anàlisis control d'obra) Segur (estudis i plans de seguretat i salut) Gest Bàsic+Segur Gest+Segur GestCon+Segur MidePlan íGest" 4-Segur"
• 404
428
1.080
700
300 540 575
212 150 150
Suport tècnic durant 3 anys Inclou suport telefònic, per correu, fa» o email en horari d'oficina, i en persona amb tutories a les nostres oficines amb la última versió del programa.
Inclòs
Inclòs
Noves versions durant 1 any Inclou l'entrega gratuïta de les noves versions i actualitzacions del programa comercialitzades dins de l'any posterior a la seva adquisició
Inclòs
Inclòs
Preus+16% IVA Condicions vàlides des del 17 de març de 2003 fins al 23 de maig de 2003 Comandes fetes exclusivament per a col·legiats a través dei Col·legi Possibilitat de sol·licitar altres modul·lacions de Tricalc "Consulteu prestacions i limitacions de Tricalc Bàsico "
Tricalc Bàsic Reticular* 1 * 2 * 3 + 4 + 7 + 1 0
600
530
(formÍE&+acer+cimentacionstíGticulars+murs resistents) Tricalc Bàsic' 1 + 2 + 4 + 5 + 6 + 7 + 8 + 9 + 1 0 + 1 1
Per al seu ús en el mateix lloc de treball amb qualsevol configuració de Tricalc o Tricalc Bàsic
Inscripcions al CAATB: 9 3 2 4 0 2 3 7 3 Per a més informació: ARKTEC c/Bailén, 7 l r A
1.000
(formieó+fonamentacions+foriats+lloses de fonamentació+murs+pilots)
870
0 8 0 1 0 Barcelona (Espana) T. 9 3 - 2 6 5 2 1 8 4 Fax 9 3 - 2 6 5 2 8 6 9 • bama@arktec.com • wwwjrirtec.com
Informació i assessorament en la compra de
El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. • Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • Valoració orientativa del vehicle de segona mà. • Assessorament fiscal en la compra del vehicle. • Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. • Contractació de l'assegurança. Informació
Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es
Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2003
Avantatges per als col·legiats Material informàtic d'interès professional i a bon preu L'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a ia venda d'ordinadors i material informà-
tat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils. Informació: Carrie (Sílvia Jimé-
tic (impressores, escànners) de qualitat,
nez). Viladomat. 237. Barcelona. Telèfon
ofereix als arquitectes tècnics preus molt
934 10 82 80. infonnatica@carrier.net.
avantatjosos i amb el suport tècnic de l'em-
www.carrie.net/l-infonnatiu.
presa. L'oferta es fa durant un temps limi-
Oferta per a nous socis del Club Natació Montjuïc
Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el
Cecotel: tarifes de mòbil més barates
CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats
Els col·legiats poden gaudir de tarifes
poden gaudir d'uns descomptes excepcio-
especials en telefonia mòbil Movístar a
nals que s'aplicaran sobre el preu final que
partir de l'acord de col·laboració signat el
marqui el sortidor de les estacions de servei
febrer passat entre ei CAATB i la patronal
de la xarxa SOLRED, present a tot l'Estat es-
CECOT. Poden gaudir d'aquests avantat-
panyol. El pagament cal fer-lo amb la tarje-
ges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les societats professionals i les empreses,
Ef Club Natació Montjuïc ha previst per
amb una pista políesportiva, 10 pistes de
ta Soked Clàssica que poden obtenir tant els
als col·legiats i familiars que trametin l'alta
tennis de terra batuda, 1 pista de tennis de
col·legiats i col·legiades com les societats
informació: Departament CECOTEL, Telè-
gespa artificial, 1 pista de pàdeí i 3 d'es-
professionals. Informació: Departament CE-
fon 937 36 60 00 / 902 44 00 40. www.cecotel.com. Contractacions al Ser-
aquest any un 10% de descompte en la quo-
quaix, pista d'atletisme i piscina olímpica de
COTOIL Telèfon 937 36 6 0 00. wwwxeco-
De 6 a 15 anys la quota mensual és de
50 x 25. Gimnàs amb classes de manteni-
tec.es/cecotoil. Contractacions al Servei
vei d'Informació del CAATB. Telèfon 932
29,80 € - 1 0 % = 26,82 € .
ment, musculació, sauna, massatge, camp
d'Informació del CAATB. Tefèfon 932 40 20
40 20 60. informacio@apabcn.es
A partir de 15 anys, la quota és de 40,80 €
de pràctica de golf, i un bar-restaurant.
60. informacio6apabcn.es
ta mensual i matrícula gratuïta.
- 1 0 % = 36,72 € . Les instal·lacions del Club compten
Més informació al telèfon 933 31 82 88 i també a la web del CAATB. www.apabcn.es
Serveis d'ortodòncia més barats
Descomptes en els hotels de la cadena Style Hotels
Turisme rural Descompte d'un 10% per a les estades a la masia de turisme rural El Muig, a
Diversos tipus de descomptes sobre la
miliars directes dels col·legiats. Per a més
Sant Joan de les Abadesses. Tres cases,
tarifa Track d'aquest grup hoteler. Central
en els serveis d'ortodòncia de la Clínica Dr.
informació, telèfon: 932 0 1 6 1 62 (Barce-
d'entre cinc i vuit places, per gaudir d'un
de Reserves d'Style, tel. 902 4 4 4 70.
Pedró Ruiz. Les dues primeres visites són
lona) i 938 7 0 76 73 (Granollers).
cap de setmana a la muntanya. Telèfon:
Descomptes d'entre un 10% i un 20%
de franc. Aquest acord també inclou els fa-
609 613 430. www.elripolles.com/elmuig
www.apabcn.es/mformatiu
Descomptes especials per j p a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l'objectiu d'oferir als col·legiats un descompte d'un 10 % en l'obtenció de certificats mèdics per a : • • • •
Llicències i permisos d'aptitud per a conductors de vehicles. Llicències i permisos d'aptitud per a la tinença i ús d'armes. Llicències i permisos d'aptitud per a embarcacions de lleure. Llicències i permisos d'aptitud per a la tinença d'animals domèstics potencialment perillosos.
L'acord permet els descomptes fins al 31 de desembre de 2003. Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei.
MIMfflKÍBIIlIllJlB
Còpies de plànols a bon preu El Col·legi ha signat també un acord de col·laboració amb Bramona, amb l'objectiu que els col·legiats es puguin beneficiar de descomptes d'un 5% en la realització de fotocòpies, còpies de plànols i traçat de plànols.
Jgï •Ww
fins al 31 de desembre Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei.
Bramona Telèfon: 934 39 65 61 • Fax: 933 22 16 23
BuSpUeS u n a e m p r e s a ? Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.
REVESTIMENTS PAVIMENTS
ESTRUCTURES Sistemas de reparaclón estructural de forjados Sustttuclón funcional de viguetas
Alsina
IIÍIPERGO
C.R: 08050 _ , Tal.: (+34) 93.633-36.50 .633-36.50 / Fax: («34) 03.63 03.633.4037 intameC meC «wwjrscanòvlgaxofn
SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA. S A Pd. Ind Pla d'en Col. Camí de Font Freda s/n 06110 Montcada y Retaac (Barcelona) Tel. (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59
Pergo Iberia. Av. SomosiefTa, 22^ojo dcha. Polígono Induitrbl Sur 28700 San Soboslión de lot Ray». Madrid Telefono: 91 577 7 9 9 6 Fax: 91 5 7 7 7B 2 1 www.pergo.com
La solució a l'aluminosis
NOUíBAU El sistema de renovació de sostres Stetwna da Ftaforç Actu, t l Tel.: 83 796 41 22
ALUMINOSI
EXTENI BIGA EXTENSIBLE PERA
PLANAS
E/TRUCTUftft/ COÍ1D1U./A
p w a sòls industrials
FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ Via Augusta, 320-332. Baixos • 08017 Barcelona TeL: 93 204 64 11 • Fax: 93 260 03 06
fCOINTECS
ImpemieabiSUats Higiènics
el nou forjat
Td.93.308.83.85
Reparació fàal de forats I esquerdes
Av-SantJiüo. 206. nau 7. Pol. industrial Congost 06400 Granotera Tel:93 849 57 00/9384954 75
www.cointecs.cofn
FM:
• • • •
93 849 5 4 1 6
OBRAS REFORMAS IMPEHMEABILIZACIONES ALUMINOSIS RERJERZOS ESTBUCTURALES
O Pidilli, 240 • W. 93 456 U S3 • Ftx 93 436 72 85 e-mail: nfubilittfthabiüLtí • 09O13 wwwjthtbítíLtt
qERCASfl.
RéVIAL
CONSTRUCCIONE5 MANSO, 11 5» A • Td. [93} 426 98 98 (3 lincas) Fax |93| 423 94 13 • OBOISBotcelono
Tratamiento para la aluminosis Refuerzo de vigas de madera
&MAPEI
PAV1HDUS, S A .
ADHESIVOS • SBLUXXES • ntOHJCTOS QUÍMKOS M R A I A CONSTIUCOÓN
PAVIMENTS DE FORHIQÒ TRACTAT*
AinDANIVELLADOHS I MORTERS DE RESINES TERMTZOS CONTiKUO!
IBERMAPEI, S A Pi. Catduna, 20 - 5» Plooto 08002 BARCELONA M : 93 343 50 50 Fa*: 93 302 42 29 C'fnoili ib^rn^opoiviD0r^Qp0i.u
AIKORPIAN U/ninas Reiibles de PVC-P para la Impermeabilizaciún
MHHMI
..
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA Tal.: 93 84B 40 00 - http://www.atkor.e
5,106
^ ^ a H leltfnmv 4TU1, 88 50 3 I B M a a B V H ^ ^ I- Ms.l-««rt« •sa.com ^ ^ • • • ^ ^ B www.sas-sa.es ^^T
E _ _ _ _ - J Fax:9334E17
1 «TOL
PJCaNHj AvdaJKiriVentaguv.IS 08530 LA GARRIGA 9 S3171T 333
E l 3 P J
•
• Memtranas asfàtkas \ * S31T17 3(H -Claraboyas V " " * * * " • Aplacados prefabricados para , r^t
fartadx;
JW
J
FAÇANES
Amcoeoit?
CEmEX HORMIGON
BARCELONA - Polgono IndusIAl Pont Reixat. San Just Desvem'Tel. 93 3711698
DIBOND ALUCORJ fachadas ligeras de aluminio •, 24A
tol.
BETEC.S.L
*
wwwulcan.com
I
O. Santander, 42-48 Navc, 39 Tel.: 93 278 26 86 • Fax. 93 278 27 08020 Barcelona
Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Jordi Marín • Bitmap • Telèfon 932 4 0 20 57
BffUEtZOS E5TBUCTUIA11S rACHAOAS «HAJOnACIÓN USTAURAUÓN rtOYECIOS rUMISOS V ATUDAS FUUONAL P t o n o CEXTinCADO DE CABANlU
teva
solució
professional M.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L. INGEN1ERIA DE CONTROL
Tinger, 26 • 080tB Barcelona - T. 934664300 Bruc, 126 - 08037 B»rc«lona - T. 932060166 Si. Miquel, 14 - 43004 Tarragona - T. 977251880
Strvel Inttpal d'BJumínjdAcn
Treinto anos aportondo soluciones, con Garanlías y Segurídad: Venlonas, Puerlas, Fachodas, Borandillas, Verandas, Mallorquines... TtCHNALtienela sotución para Usted, y sí no, la inventarvmos. 93 573 77 77
SfSTEMAS TÉCNIC0S DE ILUMINACION s.
UMPIEZA Y RESTAURACIÓ* DE:
ESTUDIÓS GEOTECNICOS.
^ ^ -
la Red Aluminief Technol son profasionoies seleccionodos que reflejon su profesíonolídad en cada reolizacíón.
REPROGRAFIA
902 902643
«
93 441 33 30
5IONS DIGITALS I
a a l l M i . h ^ B - 08014BAMEJONA .-93«I5)20-L·h
93 439 65 61-93 419 03
DREPAIR CARE DSYSTEMS CEIYTKO INTERNACIONAL DE REPARACIÓN RESTAURACIÓ N CON NUEVA TECNOLOGÍA
HfJ
INTERIORISME
[Wl Gabarrò l-ÀL· i
CUa. Torre Romeu, s/n1 08202 Sabadell tel. 93 748 48 38 fax 93 726 07 61 wvtrw.gabarro.com
BETLINSKI S / L
• Reparacions Estructurals. • Manteniments Industrials. • Rehabilitació i Interiorisme > Personal i Tècnic propis.
Sistemas de carpintería de aluminio Perülería para
• APMELLS TOPOCMfK
Au
• N[¥tu.-Usa • MAPES TOWXPUÍICS
• CMTOGMH» Oncuu. • A H I M D O U ELECTRÚNK
Germans
•mmücnml construcciones
í
|
Fareu Germans
Ofldnuy ngcHàtààa, Dugcna. 384 Bapi Bircefc» OB03T
•Kl
MITJANS AUXILIARS |
BGH. GEO-INGENIERIA
Ebenistes des de 1960
Estudiós Gcológkos Estudiós Geolécnkos Estudiós Geofíslcos Auscultución de Cimcntacioncs
25 ANYS D'EXPERIÈNCIA Av Pomçjeu Fabra. 7-9,tocal 2" 08024 Barcelona rel 93 213 76 48 - 9 3 213 SA 04 -Fax 93 210 02 01 e-mall: beilinski@airtel nel
vicaima VICAIMA - PUERTAS Y 0ERWAD0S. S.L Edificio Colomina Calle S. Bemardo 97/99, 2° C1 28015 Madrid-Espafla Tel. 914 480 526 • Fax 914 480 459 vlcaimapuertas@vicaima.com www. vicaima. com
Finestres, portes, baranes, murs cortina, i tanques d'alumini
COAISA C/Bt*raiM«ge63 Tel
937207900
Fax 937119628
m
INFORMÀTICA
ROBOT MILLENNIUM, ANSYS+CivilFEM CONSULTORiA Y DISTRIBUC10N DE SOFTWARE PABA CA1CUIO DE ESÏÏiUClUBAS DE EDIFICACION E INGENIEB^ CML
TANCAMENTS PRACTICABLES
INSTAL·LACIONS
^
GISPER
J
isimon Í E P AATERIAL EIECTBICO
|
ILUMINACION
SANITARIS
GÜILLERMO PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURÍDAD MANUALES Y A U T O M A T I C A S
1 GESOND S.A. ESTUDIS GEOTECNICS Tel. 938 466 909 Fax. 938 465 709
CAJAS PARA PERSIANAS ENROUABLES BetkUwn|bwkG C A n d ú f i , 357 3*-3o OB02S Bondono Tel. 93 - 458 23 70 ta 93 2071347 «noti: conrodi@arralcB.es
e-mall: Info9trtfl.es
yedores • Downüghts • Cantes etectnficados • niïnariasfluorescentes• Sistemas de control y reguiación • ilurrïnación anteiior • etc...
AGUA • G*S - CLECTRICIOM)
f f t j BASTIDES
Ventanas, Puertas, Corredaras, Verandas, Muros Cortina, Barà nd i I las... A, HlDHOfir.OLOClA
INSTALADOR ALtTORIZALX) PBESUPUE8TO8 SW COUPROW8O
nSLeynaers '
A L U M I N I UM
Medas, 1 - P I. Suroeste OS 192 Sant Quirze del Vallès Tel. 93 721 95 59 roGoyil
*.v.ioitpT·n»!t]l»s.»l it C«IÍDIÏI a, Mtt Inici
I Pellaires, 26 I 08019 BARCELONA 1 Tels. 93 307 29 33 ( 93 307 26 92 - ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FI JAS Y MÓVILES
Fax 93 721 31 59 info@alurrinisv3Des.com
QUÈ CERQUEU: 1 . ESTRUCTURES • 2 . COBERTES • 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4 . FAÇANES • 5. TANCAMENTS I DIVISIONS • 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS • 7. REHABILITACIÓ • 8. INSTAL·LACIONS • 9. INTERIORISME* 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ • 1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES* 12. ENVIORAMENTS • 13. MITJANS AUXILIARS • 14. INFORMÀTICA • 15. SANITARIS • 16. SERVEIS PROFESSIONALS • 17. EQUIPAMENTS • 18. INDUSTRIALS • 19. INSTAL·LADORS • 2 0 . BASTIDES
SERVEIS SERVEIS
} {Quadern central PRIMERA Q U I N Z E N A ABRIL 2003
PROFESSIONALS
Petits anuncis Serveis al professional • Aixecament d'estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d'estructures í instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d'activitat i legalitzacions • Plans d'emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d'obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è 08011 Barcelona Telèfon.- 934 52 07 89 arinsa@coac.net
Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Teh 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01
Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys í solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols. Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols. Tel.: 972 32 32 82 • Fax: 972 32 32 82 oficinajmgomez@ctv.es
Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol Telèfon.-639 89 10 63
Serveis de topografia
Perspectives
S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84
Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l'estudi del client. Recursos suficients poer realitzar un servei complet, ràpid i eficaç SCRIPTIVA Mònica Telèfon: 934 59 46 17
Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Impressió de plànols. Telèfon: 933 09 59 65 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Teh 933 9544 45' Fax 933 95 22 22 jparquitectura&coac. net
S'elaboren dictàmens i informes pericials per a advocats, administradors de finques, comunitats de veïns, propietaris d'habitatges, companyies d'assegurances, immobiliàries, constructores, etc. Interiorisme ergonòmic, i rehabilitació. Peri Telèfon: 934 17 85 98
Arquitecte tècnic
Serveis al professional
S'ofereix arquitecte tècnic, amb més de 15 anys d'experiència, per a col·laboracions en oficina tècnica i direcció d'obra, amidaments i pressupostos (Presto), seguretat, control de qualitat, etc. Dedicació a temps parcial. informació Telèfon: 639 700 540
Empresa de gestió d'obra realitza: - Amidaments - Pressupostos - Aixecaments topogràfics - Replanteigs - Auditories de projectes - Seguiment de costos d'obres informació Tel.: 679 065 561 • www.gesprom.com
Venda o lloguer despatx S'ofereix despatx-oficina de 115 m2 equipat, en venda o lloguer, situat a Via Augusta-Ronda General Mitre. informació Telèfons: 932 11 57 27 655-40 55 99
Estudi de delineació Es realitzen aixecaments d'estat actual. Delineació de plànols 2D i 3D CAD. informació Telèfon: 937 94 31 87 Iacosta3@hotmail. com
EIS PETITS
ANUNCIS de L'Informatiu Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu
Perspectives professionals en 3 D Professionals amb 6 anys d'experiència, dedicats exclusivament a: -perspectives amb ei màxim de realisme -fotomuntatges -vídeos interactius/Animacions -plantes de venda -books de venta -disseny de tanques publicitàries amb la vostra perspectiva. Ens desplacem pertot Catalunya. Complim amb la data d'entrega SCRIPTIVA
934 59 4617 scriptiva@scriptiva. com www.scriptiva.com
Especialistes en grans promocions Dictàmens i informes pericials
S E R V E I S
Informació tel.: 932 40 23 76
Estudis de seguretat Serveis per a taxadors
I DIVERSOS
Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Màxima rapidesa. Complim amb la data d'entrega. 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva. com www. scriptiva.com
Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 €, si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets. Informació: telèfon: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 64 informatiu@apabcn.es També a www.apabcn.es/informatiu
DEMANDES D E M A N D E S
PROCESSOS
DE SELECCIÓ
DEL COL-LEGI
Quadern central PRIMERA Q U I N Z E N A ABRIL 2003
® Important constructora d'edificació, obra civil i industrial de més de 50 anys en el sector
Despatx d'arquitectura tècnica, situat a la ciutat de Barcelona
Selecciona TÈCNIC/A DE PRESSUPOSTOS
II ce o
EJfl Selecciona ( Ü CAP D'OBRA
Serà ei responsable de confeccionar els pressupostos i amidaments dels projectes d'arquitectura amb TCQ.2000. Es farà càrrec de les visites d'obra com a adjunt a director executiu, de la confecció de programes de control de materials i dels estudis de seguretat i salut, així com de la revisió de certificacions i preus contradictoris.
Requisits:
Requisits - Arquitecte/a tècnic/a - Experiència de 2-3 anys er postos - Imprescindible català
- Experiència mínima de 3 anys com a cap d'obra en em pi - Experiència en obres d'edificació de més de 1,8 MM€ - Edat; 28-35 anys - Cotxe propi
ïnts i pressupostos i preus d esc
S'ofereix
S'ofereix
- Incorporació en despatx amb professionals d'àmpli; experiència - Relació liberal - Jornada completa amb horari flexible '" - Retribució negociable I
•SÉ
- Incorporació immediata - Contracte laboral - Retribució competitiva en el mercat - Possibilitats reals de promoció interna
Les persones interessades podeu enviar urgentment el currículum actualitat indicant la referència 8 4 2 8 a:
Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 5 2 2 a:
COL-LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: freball@apabcn.es
| COL-LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona I a/e: treball@apabcn.es
0 j ^ \ y^Èj
Empresa especialitzada en restauració i rehabilitació de monuments i edificis
Selecciona TÈCNIC/A EN RESTAURACIÓ DE FAÇANES Es responsabilitzarà de la direcció tècnica de l'obra (subcontractació, confecció del plàning, gestió de recursos interns/externs, visites a l'obra) així com de la funció tècnic-comercial (anàlisi del projecte, diagnòstic i elaboració del pressupost).
Requisits - Arquitecte tècnic - 2-3 anys d'experiència en obra valorant positivament l'experiència en restauració i/o rehabilitació de façanes - Edat aproximada: 27-40 anys
S'ofereix -
copjsa
I Es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d'execució d'una obra d'edificació de més de 3MM€. \ Les seves funcions principals seran contractar els industrials, planificar i organitzar l'obra, coordinar els industrials, realitzar la gesI tió econòmica, el control de qualitat i el tancament de l'obra.
Formació continuada Incorporació immediata Retribució competitiva en el mercat
Interessats envieu el vostre currículum actualitzat a la referència 8 3 8 5 , a: COL-LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treballftspabcn-es
COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Constructora catalana d'obra civil i edificació que forma part d'un important grup empresarial
o Selecciona z o CAP D'ÀREA < D'EDIFICACIÓ <
< ce o ~ f^
C/7 ^~
5 DE CATALUNYA LJJ
_1
Es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el procés d'execució de vàries obres de més de 3 MM€. Coordinarà i supervisarà les tasques realitzades pels caps d'obra que tindrà al seu càrrec. Actuarà com a interlocutor amb la propietat i la direcció facultativa.
Requisits
^^
ce m
U Q '$'
fe
m m
-
Experiència demostrada de més de 5 anys com a cap d'obra en gran empresa constructora - Capacitat de lideratge i habilitats socials - Edat oiientativa: 3 0 - 4 0 anys ^
S'ofereix
^É
A
"W
• Incorporació en una important constructora ^ B ^ V ^ ^ ^ ^ ^ en plena etapa d'expansió ^ ^ K ^^^T ^ ^ ^ ^ ^ H - Sou negociable en funció de l'experiència i ^^^^^^H^^^^^l vàlua del candidat
^L^LM^L^H^Í^L^L^I
Interessats envieu el vostre currículum actualitzat ^ ^ H ^ ^ H ^ ^ ^ ^ K indicant la referència 8525 a: ^^m ^ ^ H ^ ^ ^ B l COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5,3a planta, 08021 Barcekma afe bebalt«apabcn.e5
^ V ^ V ^V • ^1
^ V ^ ^ HR ^ H • • ^M • • ^M M ^^f • •
l PRIMERA QUINZENAABRIL 2003
COL·LEGI D'APARELLADORS
Empresa constructora d'habitatges, edificació industrial i que dóna serveis de manteniment industrial
Empresa líder en el mercat especialitzada en la comercialització de sistemes per a la fusteria d'alumini
Selecciona TÈCNIC DE PRESCRIPCIÓ
TECHNAL
o Selecciona ^ tf ARQUITECTE TÈCNIC
S'encarregarà de conèixer i fer un seguiment dels projectes de gran envergadura per contactar amb els arquitectes, promotores i/o immobiliàries i oferir els productes desenvolupats per l'empresa. També participarà i/o organitzarà presentacions i demostracions dels diferents productes.
Participarà, conjuntament amb la Direcció, en la planificació d'execució de les obres i en les visites d'obra aportant l'experiència tècnica. Col·laborarà en la implemenbció del sistema de qualitat ISO 9002 i en la coordinació del sistema de prevenció de riscos laborals, en coordinació amb el Servei Aliè de Prevenció.
CQ <
Requisits: I -
Formació a nivell d'arquitectura tècnica o arquitectura Valorable experiència en tasques tècniques i comercials Coneixements d'anglès \ Cotxe propi \
\ S'ofereix - Contracte indefi - Incorporació i mediata - Possibilitats de creixement i des involupament professional - Formació inicial i continuada pei part de l'empresa
Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 5 3 1 a: | COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS OE BARCELONA ei de Promoció i Mercat de Treball, >n Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona e: treball@apabcn.es
COL·LEGI D'APARELLADOfiS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA
Empresa constructora especialitzada en rehabilitació, reforma i ampliació d'edificis
Selecciona CAP D'OBRA
Í2 OC Q.
Requisits - Arquitecte Tècnic - Experiència d'aproximadament 2 anys en empresa constructora - Experiència en implantació de la normativa ISO 9002 en empresa constructora - Valorable coneixements de MS-Project i Autocad - Cotxe propi
S'ofereix -
Contracte laboral Retribució d'acord amb l'experiència i la vàlua del candidat - Incorporació immediata Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 5 3 5 a:
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS OE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
Servei de Promoció i Mercat de Treball
Es responsabilitzarà de la realització de les obres assignades amb dependència del director de producció. Tindrà la responsabilitat sobre el cost, el termini i la qualitat de les diferents obres que gestioni. Serà l'interlocutor amb la propietat i la direcció facultativa.
Requisits - Arquitecte tècnic - Experiència d'entre 3 i 5 anys com a cap d'obra en empresa constri ra, preferiblement experiència en rehabilitació - Coneixements d'informàtica a nivell d'usuari (Excel i Word) i es valorarà el coneixement del TCQ-2000
S'ofereix - Incorporació immediata - Contracte laboral - Retribució competitiva en el mercat - Integració a una empresa dinàmica, amb prestigi i bon clima laboral Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 5 3 9 a: I COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei oc Promoció k Mercai de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona e: treball@apabcn.es
Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es
A C T I V I TATS Quadern centrat PRIMERA QU-r
• lHil^llMifl.
I
M A N T E N I M E N T
D ' E D I F I C I S
DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN FAÇANES URBANES
R11802 (Barcelona) Dates: del 7 al 21 de maig de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 16 a 20.30 h Durada: 20 hores
L'objectiu d'aquest curs és oferir-te el grau d'especialització necessari perquè puguis realitzar treballs de conservació, una àrea cada cop més exigent i en fase de creixement, Coneixeràs els materials, les tècniques actuals a aplicar i les diferents fases d'intervenció, des de la inspecció i la diagnosi, fins a la rehabilitació i planificació del manteniment.
Preu curs: 288,00 € Preu col·legiats (-15%]: 244,80 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic. Gabinet tècnic dei CAATB
IMMOBILIARIS GESTIÓ DEL TANCAMENT DE L'OBRA I LA POSTVENDA
G10605 (Barcelona) Dates: 9 i 16 de maig de 2003 Horari: divendres, de 16.30 a 21 h Durada: 8 hores
La demanda de professionals preparats per intervenir en la fase del tancament de l'obra i la postvenda s'ha incrementat en els últims temps, donat els nivells de competitivitat i qualitat requerits pel mercat immobiliari actual i per l'usuari final. Amb aquest curs aprendràs com garantir que el traspàs de l'obra a l'usuari acompleixi les expectatives generades i que la qualitat del producte respongui a la definida.
Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats (-15%): 102,00 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Gabinet tècnic del CAATB
INTERIORISME CRITERIS D'ELECCIÓ DELS MATERIALS A L'INTERIORISME
110302 (Barcelona) Dates: del 8 de maig al 5 de juny de 2003 Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 20 hores
Escollir un material respon a criteris diversos, i determinar-fos és el primer pas que cal fer per garantir l'eficàcia del disseny dels interiors, Amb aquest curs aprendreu com trobar un material que respongui amb exactitud a unes premisses donades des del punt de vista estètic, funcional o econòmic, els seus comportaments i la posada en obra.
Preu curs: 288.00 € Preu col·legiats (-15%): 244,80 € Responsable acadèmic: Joaquim Matutano. Arquitecte. Professor de l'Escola Elisava B ^ ^ ^ ^ l Organitzat conjuntament amb: E L I S A V A
Us recordem que aquest curs forma part d'un cicle dedicat a l'interiorisme. Els alumnes que s'hagin matriculat en els dos cursos anteriors obtindran un 10% de descompte sobre el preu d'aquest curs.
DEMANDES Mercat de treball AJUNTAMENT DEL BAIX LLOBREGAT
Tècnic/a municipal per a direcció de petites obres, supervisió i seguiment de contractes externs, assessorament als tècnics del departament, actualització de plans de manteniment, etc. Perfil Experiència mínima de 3 anys en direcció d ' o Ixes, manteniment d'edificis o d'equipaments esportius o escola/s, coordinació de Seguretat i Salut en obres d'edificació, etc. Coneixements mformalics de Cad i Mocrosoft. Nivell C de català. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.
S'ofereix Jornada intensiva de matins. Contracte laboral de 6 mesos. Sou 26923'- euros brut/anual. Incorporació immediata.
PROMOTORA CONSTRUCTORA DE TERRASSA
Cap d'obra per gestionar i responsabilitzar-se de totes les obres de l'empresa, direcció facultativa, projectes de seguretat i projectes d'enderrocs. Relació amb despatxos d'arquitectura, especialment en fase d'estructura de formigó armat. Gestió a peu d'obra, coordinació d'industrials, amidaments, seguiment de planning, entre d'altres. 50% obra i 50% despatx. Reportarà directament a gerència. Perfil Titulació d'Arquitectura Tècnica. Alta col·legial i fiscal. Edat fins a 40 anys. Caràcter decidit amb capacitat d'aprenentatge i facilitat de tracte amb la gent. Es valorarà experiència en estructura de formigó armat i en despatxos d'arquitectura. Carnet de conduir i vehicle propi. Coneixements d'Excel, Word, Cad i Presto. S'ofereix Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència aportada. Contracte professional indefinit. Bon ambient de treball amb un equip jove i emprenedor. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 937883889 o per a/e: max@cecot.es
•n c*nra1 PRIMERA QUINZENAABRIL 2003
A P L I C A D A PRESTO I: AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS I CERTIFICACIONS
AL
PRESTO II: CONTROL DE COSTOS I PLANIFICACIÓ
S E C T O R PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT
PRESSUPOSTOS I SEGUIMENT ECONÒMIC D'OBRES AMB TCQ2000
T40137 (Barcelona)
T30213 (Barcelona)
Dates: del 28 d'abril al 14 de maig de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 h
Dates: de! 4 al 25 de juny de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h
T40138 (Barcelona)
Durada: 20 hores Preu curs: 276.00 € Preu col·legiats (-15%): 234.60 €
T30507 (Barcelona) T30125 (Barcelona) Dates: del 25 d'abril al 23 de maig de 2003 Horari: divendres, de 19 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 13.30 h Durada: 20 hores Preu curs: 276,00 € Preu col·legiats (-15%): 234,60 €
Dates: del 6 al 27 de juny de 2003 Horari: divendres, de 19 a 21 h, i dissabtes de 9.30 a 13.30 hores Durada: 20 hores Preu curs: 276.00 € Pren col·legials (-15%): 234.60 €
Dates: del 27 de maig al 4 de juny de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 hores Durada: 12 hores Preu curs: 150,00 € Preu col·legiats (-15%): 127.50 €
GEST. AMIDAMENTS
TRICALL. CÀLCUL D'ESTRUCTURES
T31101 (Barcelona) Dates: del 6 al 13 de maig de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 17 a 21 h Durada: 12 hores Preu curs: 150,00 € Preu col·legiats (-15%); 127,5 €
T31201 (Barcelona) Dates: del 15 al 27'de maig de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 17 a 21 h Durada: 16 hores Preu curs: 200,00 € Preu col·legiats (-15%): 170.00 €
AUTOCAD I NIVELL 2D
AUTOCAD II NIVELL 3D
T21023 (Barcelona)
T21110 (Barcelona)
Dates: de! 28 d'abril al 30 de juny de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h
Dates: del 13 al 28 de juny de 2003 « Horari: divendres, de 17 a 21 h, i dissabte, de 9.30 a 13.30 h
T21024 (Barcelona) Dates: dei 16 de maig al 7 de juny de 2003 Horari: divendres, de 17 a 21 h, i dissabtes de 9.30 a 14 h
Durada: 24 hores Preu curs: 280,00 € Preu col·legiats (-15%): 238.00 €
Durada: 34 hores Preu curs: 402,00 € Preu col·legiats (-15%): 341.70 €
AUTOCAD PER A NO DIBUIXANTS T21707 (Barcelona) Dates: del 10 al 26 de juny de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h Durada: 10 hores Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats (-15%): 102,00 €
EXCEL. NIVELL I
EXCEL. NIVELL II
ACCESS
T20228 (Barcelona)
T21508 (Barcelona)
T20112 (Barcelona)
Dates: del 24 d'abril al 8 de maig de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h
Dates: del 13 al 22 de maig de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h
T20229 (Barcelona)
Durada: 8 hores Preu curs: 84,00 € Preu col·legiats (-15%): 71,40 €
Dates: 9 i 10 de maig de 2003 Horari: divendres, de 17 a 21 h, i dis de 9.30 a 13.30 h
Dates: 30 i 31 de maig de 2003 Horari: divendres, de 17 a 21 hores, i dissabte de 9.30 a 13.30 h
Durada: 8 hores Preu curs: 84,00 € Preu col·legiats (-15%): 71,40 €
Durada: 8 hores Preu curs: 84,00 € Preu col·legiats (-15%): 71,40 €
WORD. NIVELL II
INTERNET BÀSIC
T20807 (Barcelona)
T20342 (Barcelona)
Dates: del 29 de maig al 10 de juny de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h
Dates: del 12 al 17 de juny de 2003 Hotari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h
Durada: 8 hores Preu curs: 84,00 € Preu col·legiats (-15%): 71,40 €
Durada: 4 hores Preu curs: 66,00 € Preu col·legiats (-15%); 56,10 €
l'adreça de correu ; o a la pagina web
disposició d empreses i
www.apabcn.es/informatiu
formació a consisteix en üissenyaí i; quen ments
«
RUM DE DEBAT
E SANT JORDI
I FÒRUM D'ARQUITECTES TÈCNICS JOVES - FORMAT35
TALLER DE PAPIROFLÈXIA PER A NENS I NENES
El primer fòrum d'arquitectes tècnics joves FORMAT35, organitzat pel Col·legi, vol ser un espai de trobada i d'intercanvi d'idees, pensada per als col·legiats menors de 35 anys. Els participants en aquesta trobada podran conèixer casos i exemples concrets d'experiències {empresarials, professionals, internacionals, de cooperació, polítiques, culturals, tecnològiques o de recerca) í intercanviar punts de vista amb els altres participants.
El Col·legi organitza una tarda de festa de Sant Jordi, en què els nens i nenes, els llibres, les roses i l'obra de Joan Brossa seran els protagonistes.
Hi haurà 6 tallers: • Treballar en altres països • Cap on va la professió? • Els nous valors del procés constructiu • La formació continuada • Les TIC: un avantatge competitiu • Especialistes vs generalistes
L'arquitecte tècnic Enric Casanovas dirigirà un taller de papiroflèxia per aprendre a fer en paper el llagost de Joan Brossa, la rosa i altres objectes. També hi haurà un berenar amb xocolata i melindros i un obsequi per a tots els nens i les nenes. dia: dissabte, 26 d'abril horari; de 9 a 18.30 h., amb pausa per dinar lloc: Bon Pastor, 5. Barcelona Activitat gratuïta. preinscripció: Punt d'Informació Telèfon: 932 40 20 60 Fa*: 932 40 20 61 informacioeapabcn.es.
dia: dimecres, 23 d'abril horari: a les 17 a 19 hores Ifocr cafeteria del Col·legi, primera planta
enda de l'exposició Poemes Visuals de Joan Brossa que es pot visitar a la primera planta del Col·legi fins al 23 d'abril.
A més, podrem comprar llibres i recollir la rosa a la parada que muntarà la cooperat!va Jordi Capell, així com assistir a la clo-
informació: Punt d'Informació Telèfon 932 40 20 60
POSICIONS NOU VITRALL, del 24 d'abril al 21 de maig
POEMES VISUALS de Joan Brossa
en l'espai d'Art, fins al 23 d'abril
En el marc de l'Any del Disseny 2003 es podrà contemplar a la sala d'exposicions del Col·legi, Nou vitrall, que conté onze propostes inèdites d'artistes del vidre. L'exposició ha estat comissariada per la Fundació Centre del Vidre (FCVB), conjuntament amb el Departament de Cultura del Col·legi.
L'Espai d'Art de la primera planta del Col·legi acull una col·lecció de dotze facsímils editats per la Fundació Joan Brossa. La cloenda d'aquesta exposició es farà el dimecres 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, amb una festa dirigida als nens en la cafeteria del Col·legi, amb un taller de papiroflèxia inspirat en el llagost d'acer que culmina la façana de la seu col·legial. També es presentaran i es podran adquirir les darreres publicacions promogudes per la Fundació.
Els artistes que hi participen són Bob Bud, Kazue Taguchi, Cario Roccella, Tom Pearman, Bàltic Sea Glass, Tim Cunliffe, Kirsty Brooks, Àngela Thwaites, Àlex Reig, Meritxelt Tembleque i Lut de Vogelaere. Tots ells han estat seleccionats a partir d'un concurs que la Fundació Centre del Vidre de Barcelona va fer arreu d'Europa i treballen el vitrall contemporani amb llibertat i experimentació. Hi haurà art i tècniques diverses, com la= fusió del vidre, les inclusions metàl·liques, l'emplomat i el termoformat aplicats a un projecte constructiu.
dates: fins al 23 d'abril lloc: espai d'art de la primera planta
A B RCELON
dates: del 24 d'abril al 21 de maig inauguració: 24 d'abril, a les 19.30 h. lloc: sala d'exposicions del CAATB Punt d'Informació: telèfon: 932 40 20 60 DONES, escultures de Joan BertrAn a Terrassa, del 8 de maig al 13 de juny La Delegació del Vallès Occidental presenta una exposició d'escultures de l'arquitecte tècnic Joan Bertran.
hores i de 16 a 19 hores lloc: Delegació del Vallès Occidental Sant Francesc, 18 de Terrassa
informació: dates: del 8 de maig al 13 de juny. horari: de dilluns a divendres, de 9 a 14 telèfon: 937 80 1110
horari: de dilluns a divendres, de 8.30 a 19.30 h CLOENDA: DIADA DE SANT JORDI: HOMENATGE A JOAN BROSSA
La Fundació Joan Brossa presentarà sis publicacions recents dedicades a l'obra i a la personalitat del poeta a l'estand de la Cooperativa Jordi Capell. Hi assistirà Pepa Llopis, viuda de Brossa, el dimecres 23 d'abril a les 18.00 h informació: Punt d'Informació • Telèfon: 932 40 20 60
1
•*
VARIACIONS de Rosa Permanyer a Granollers, fins al 16 de maig Rosa Permanyer presenta els seus treballs de gravats i collages a la Delegació del Vallès Oriental. En el terreny de fa composició, combina de manera exhaustiva els diferents elements d'una imatge final, en aquests suports, dates: fins al 16 de maig
horari: de dilluns a divendres, de 9 a 13 hores i de dilluns a dijous de 6 a 8 hores lloc: Delegació del Vallès Oriental Josep Pino! 8 de Granollers infonnació: Telèfon: 938 790 176
1991-2000 , Gairebé 10 anys
Subscripció a L'Informati u per a no •»
col·legiats
L'INFORMATIU
Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori*, de regal Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, empleneu aquesta sol·licitud de ?s
*™™"c!
subscripció i trameteu-la per fax: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 , per correu electrònic: informatiu@apabcn.es
o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 9 3 2 4 0 2 3 7 6
Dades personals DNI/NIF .
Nom i cognoms
Codi postal .
Adreça Població Professió
Telèfon . Entitat o empresa
,
Quotes D
quota normal d ' l pagament de 25 €
G
quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12,5 € l'any
Forma de pagament D
domiciliació bancària
nom i cognoms banc/caixa múm de compte (s'han d'emplenar totes les caselles)
agència adreça
...població .
Subscripció a Llnformatli
Ió de projectes immobiliaris Gestió del tancament de l'obra i la oostvenda La demanda de professionals preparats per intervenir en la fase del tancament de l'obra i la postvenda s'ha incrementat en els últims temps, atesos els nivells de competitivitat i qualitat que el mercat immobiliari actual i l'usuari final requereixen. Amb aquest curs aprendràs com garantir que el traspàs de l'obra a l'usuari acompleixi les expectatives generades i que la qualitat del producte respongui a la que s'hagi definit.
^ G 1 0 6 0 5 (Barcelona)
Dates: 9 i 16 de rna[.; Horari: divendres, de Durada: 8 hores Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats (-15%): 102,00 € us preus no inclouen el 16%d'IVA
MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Servei d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 {5a planta) 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio6apabcn.es www.apabcn.es
J'l Interiorisme Criteris d elecció dels materials ïlecció d'un material respon a criteris diversos. Determinar-los és el primer pas que cal fer per garantir l'eficàcia del disseny dels interiors. Amb aquest curs aprendreu com trobar un material que respongui amb exactitud a unes premisses donades des del punt de vista estètic, funcional o econòmic, els seus comportaments i la posada en l'obra. 110302 (Barcelona)
Dates: del 8 de maig al 5 de juny de 2003 Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 20 hores Preu curs: 288,00 € Preu col·legiats (-1 S%): 244,80 € Els preus no inclouen el 16% d'IVA Responsable acadèmic Joaquim Matutano Arquitecte. Professor de l'Escola Elisava.
Organitzat conjuntament amb:
Us recordem que aquest curs forma part d'un cicle dedicat a l'interiorisme, Els alumnes que s'hagin matriculat en els dos cursos anteriors obtindran un 10% de descompte sobre el preu d'aquest curs.
MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Servei d'Atenció de! CAATB Bon Pastor, 5 {5a planta) 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formaciodapabcn.es www.apabcn.es
Si desrtja rebre més Nom Informació enviï Adreça aquest cupó a S 3 5 C.R Població Pg. Torras I Bages 106 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50
Fax: 93 346 17 13
Sí, desrtjo rebre D Catàleg gratuït 5 D Visita representant ï sas@sas-sa.com www.sas-sa.es
EL
R E P O RTATG E LïnformKlu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2003 I
La tradició dels terrats els nous materials La importància que la coberta te a l'edifici, no sempre es correspon amli la cura que es te d'ella. La colierta és un dels elements fonamentals de l'edifici essent la seva liinciò pnucipal la ile protegir-lo i preservar-lo ile l'exterior. La pluja, els canvis climàtics, l'acció llei vent, la contaminació..., acceleren el seu envelliment i poden provocar lesions que tinguin conseqüències en l'estructura de l'edilici i el en el confort inteiioi. El manteniment és iiniiionli.il j,i que pol prevenir o corregir possibles disluncions, tot allargant la vida útil de la coberta. Però els materials i el propi sistema tenen un final. Les cobertes s'han de leler, ]a sigui perquè el seu estat de degradació és generalitat o bé perquè es requereix un ús diferent. Aquesta és una de les tasques més complexes i de major cost econo inic de les opeiacions de manteniment que qualsevol edifici requeien al llarg de la seva vida.
jl·liHOimdu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2003
Conèixer i intervenir en les cobertes planes ara si afegeix l'estudi de la coberta plana i dels
que dóna pautes per als treballs
un nou exemplar de la sèrie de Manuals
materials que la integren. El Manual de diag-
d'inspecció, de diagnosi i d'in-
de Diagnosi que edita el Col·legí. En aquesta
ecentment
s'ha
publicat
nosis e intervención en cubiertas planas, que
tervenció; i la segona que està
sèrie, que tracta de la inspecció, diagnosi i
ha comptat amb la col·laboració de Texsa, està
centrada en l'evolució històrica
intervenció en diferents elements constructius,
dividit en dues parts diferenciades: la primera
i
tipològica
dels
t
Aquesta segona part es com| menta amb un recull dels rents materials existents i de les lesions més comunes que apareixen.
La vida i la diagnosi de la coberta
Portada del nou exemplar de la sèrie Manuals de Diagnosi que edita el Col·legi. Els dibuixos que ilustren el manual són del nostre company Carlos Esteve.
La coberta plana és un dels sistemes constructius que podem considerar com a tradicio-
substitueixen la funció que fins aleshores feien
nals dels nostres edificis. Hem vist que, al llarg
els paviments o les capes de terra. Però no és
de la història, els terrats s'han construït pràcti-
fins als anys seixanta que la incorporació dels
cament de la mateixa manera fins al final del
avenços de la indústria dels plàstics revolucio-
segle XIX, moment en què es comencen a intro-
na veritablement la coberta i ens porta a una
duir nous elements impermeabilitzants que
evolució vertiginosa de sistemes i productes.
L'Informatiu PRIMERA QUINZENAABWL 2003 4 | , •-
Durant els darrers anys, ha sorgit en ei mercat una àmplia oferta de productes desconeguts i de suposades qualitats excel·lents. Això ha fet que els tècnics ens anem allunyant de la definició constructiva de la solució per a diferents tipus de coberta, per deixar-ho en mans dels industrials i de les empreses. Aquesta situació en obra no implica necessàriament cap problema, ja que les empreses habitualment disposen de personal qualificat que ens pot proposar tot el conjunt d'elements i capes que conformen una coberta de qualitat excel·lent. En el cas d'actuacrons en terrats d'edificis existents, aquesta fórmula no és tant senzilla, ja que el coneixement de la tipologia constructiva s'ha de conjugar amb el dels materials que s'empren avui dia per tal que la intervenció sigui satisfactòria. Igual que en la rehabilitació de qualsevol altre element de l'edifici, el coneixement de les característiques de ia coberta, del seu estat de conservació i de! que ha estat la seva vida és necessari i ha de ser previ a la intervenció. Aquesta és l'única manera d'assegurar que la intervenció que realitzem no serà perjudicial per als elements existents ni contradictòria amb el sistema estructural o, fins i tot, inadequada per a la seva ubicació. Per dur a terme aquest reconeixement, el manual proposa una metodologia d'inspecció que farà de guia en la visita. Així, en primer lloc planteja la necessitat de fer un recull de les dades importants de l'edifici i de les intervencions que s'han fet a la coberta, i suggereix una fitxa d'inspecció a mode de checktist.
Trobar ia solució idònia Com a tècnics generalistes, un dels problemes que tenim és el desconeixement de tota la gamma de productes que ens ofereix el mercat. Sovint ens és més útil la poca oferta, però coneguda, que poder triar entre un munt de productes dels quals no sabem res. Amb la intenció de donar al tècnic arguments per escollir entre els productes que ofereixen les empreses, la publicació proposa uns quadres que mostren els avantatges i inconvenients que recullen les principals característiques tant
dels sistemes i materials impermeables, com
densacíó, de transformar-la en un jardí, etc.
dels aïllants.
Cada fitxa es completa amb unes valoracions
Així mateix, el manual proposa una sèrie
segons els aspectes tècnics, econòmics i
de fitxes d'intervenció en què de forma molt
mediambíentals, que esdevenen una reflexió
esquemàtica s'exemplifiquen els quatre casos
sobre aquests paràmetres i ofereixen solucions
de coberta plana que més sovint ens podem
més completes. ®
trobar í, per 3 cadascun, es presenten diferents maneres d'intervenir. No es tracta només de solucionar un problema de impermeabilitat sinó de millorar l'aïllament, de garantir-ne l'ús com a transitable, d'evitar humitats per la con-
rmeabiigar y mejcxar el Bsla/níanto rewando loOos los maieietes de cubíerta. Desmontar las sucesivas capas de cubtena basta llegai al sopone estructural. Outai elemenlos que sobresalgan. Hacer medías caftos y preparar rmmbelee. Colocar una capa imper ' ' d e segutidad cara ewlar humedades d e ta capa d e pendienles o d e posibtes Ikjvias
wottbnoivid·igu* 18
baioo-j cersmca
™00ií»IV(J0 4cm gsolffidil tos ipga
1
1.32
4
02
02
28
8
< 11fl>
< 13,<ï
momtrana r» aiSwnas Z Mm. tdumn LBM-30
dcvnorano Oc Oa.k»u c93iu:s lea v cdi^v
RBjoiuekm do poilbJ.
Exemple de les fitxes que es poden trobar al nou Manual de diagnosi i intervenció en cobertes planes.
• Mw bttooMcteD· 4* •bwrcW *
\
\
\
AiKORPlAN\\v/' Làminas flexibles de PVC-P para la Ímpermeabilización de Cubiertas Cubierta del centro logistico INDITEX "ZARA" Nave de 270 x 422 metros de largo. Superfície impermeabilizada 140.000 m2 con làminas Alkorplan PES-EI (35276) de 1,2 mm de espesor. Fecha realización: 2002 Empresa constructora: HIASA Empresa instaladora: TALLERES GUARDADO, S.A. Control de calidad de montaje: SECOTEC, S.A.
CONSTRUMAT B
A
R
C
E
L
O
N
A
SALÓN INTERNACIONAL DE LA CONSTRUCCION
2 6 - 31 MAYO 2 0 0 3
>,.•»
Visite nuestro estand en el Palado n24 Montjuich 1, Nivel 6, calle C, Stand 13
® SOLVAY
ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA.
Carretera del Montnegre, s/n. Tel. 93 848 40 00 / Fax 93 867 55 17 08470 Sant Celoni (Barcelona) e-mail: alkor.iberica@solvay.com www.alkor.es
ESPECIAL 46
L'Morrmtiu PPJMERA QUINZENA ABRIL 2003
Cobertes planes E
? evolució dels materials • d'impermeabilització, juntament amb la
millora en els sistemes constructius on s'apli-
quen, han contribuït a la generalització de l'ús de la coberta plana, un dels principis compositius obligats del Moviment Modern assumit a partir dels anys trenta, malgrat les deficiències de l'ús d'un sistema aleshores poc experimentat. Avui, tot i que s'obren noves vies de treball més segures i durables, encara som lluny d'oferir resultats impecables en els edificis contemporanis. Quan parlem d'impermeabilització, ja no podem parlar de membrana o de components, sinó de sistemes. En construcció, s'ha superat el terme "material", ja que els sistemes són molt més complexos i, en definitiva, són els sistemes eís que ens han de donar les solucions constructives adients. Així, quan parlem de patologies en !a impermeabilització, aques-
tes imatges mostren diverses solucions i nous materials per a la impermeabilització de cobertes.
Rehabilitació i manteniment d'edificis ^.wïjfel·- ^•:S^.^5'.
en façanes urbanes au d'especialització dur a tè'r'mé treíiaflscíè conservació; una àrea cada cop més exigent i en creixement. Coneixeràs els materials, les tècniques actuals que cal aplicar fases d'intervenció, des de la inspecció i la diagnosi fins a la rehabilitació del manteniment. R11802
Dates: del 7 al 21 de maig de 'I' Horari: dilluns i dimecres, dç i< Durada: 20 hores Preu curs: 288 00 € Preu col·legiats (-15S.i
MÉS INFORMACIÓ i
L'Informatiu PRIMERA QUINZi ' .AABRIL 2003
tes s'han d'analitzar des d'una visió global del sistema del qual formen part la membrana impermeabilitzant, juntament amb el suport i la protecció. Evidentment que aquests sistemes estan integrats per components que poden ser bons o regulars, compatibles o incompati-
bles, aptes o no a la zona climàtica, per la qual cosa s'han d'estudiar les interrelacions físiques i químiques no prou conegudes de materials heterogenis coincidents en la composició del sistema. Si dels estudis de patologies es desprèn
que la manca de definició en els projectes i la manca d'ofici en l'execució de la impermeabilització són la causa del major nombre de falles en les cobertes, és irresponsable que la resolució d'una coberta plana se la tracti de manera generalista, que no es projectin les cobertes i
que es donin per suposades. Atès que és important la quantitat de punts singulars en què es poden produir falles: boneres, junts, trobades amb paraments, suports, ancoratges, etc, és aquí on hem de centrar més la nostra atenció, ja que els trams genèrics o centrals
No compti només amb la bona sort, tocant fusta, perquè en la rehabilitació o construcció d'un edifici, no hi tingui problemes de plagues de corcs o de tèrmits. Una bona prevenció i l'eliminació total i garantida és imprescindible. AIBERTRAC en som
especialistes, aplicant els tractaments idonis en cada cas i l'innovador sistema . SENTRI TECH
ibert rac, s.l.
C. Loreto, 13-15 D - 08029 Barcelona Tel.: 934 393 104 - 934 304 301 www.ibertrac.com - www.termitas.net
Ubertrac.com
Q U I N Z E N A ABRIL 2003
COBERTES
I IMPERMEABILITZACIÓ
E S P E C I A L
junts de dilatació, cada 25-30 m2. S'ha d'aixecar la membrana un mfnim de 15 cm per sobre del nivell de l'acabat i, si hi ha portes d'accés, també igual. La coberta tindrà, si més no, dos alleugtóors situats com a màxim al nivell del carener. No es pot impermeabilitzar sobre fàbrica de maó sense arrebossar. Quan s'ha d'impermeabilitzar forçosament sobre un suport humit, s'hi ha de posar xemeneies de ventilació. S'han de respectar sempre els junts consfructius i s'han de fer junts perimetrals en la trobada amb paraments i plans verticals, fà
Aquest text ha estat extret de les conclusions d'una coberta, en general, no presenten pato-
Com a recomanacions, citarem la referent
dent és anar a pendents del 2% i, encara, el
de les jornades tècniques sobre les cobertes
logies. Hi ha consens que la millor protecció és
a la formació de pendents, ja que s'estan dis-
pendent d'un 3% és el més adequat per evitar-
planes que es van celebrar al CMTB dins del
un correcte detall constructiu i una major pre-
senyant cobertes amb pendent 0%, però com-
nos problemes. El gruix mfnim de la capa de
cicle Els materials i les noves tecnologies de la
ocupació per les especificacions.
porten riscos de retenció; per íant, el més pru-
pendents ha de ser de 2 cm o superior, i els
construcció.
- Rehabilitació - Impermeabilització 25 anys d'experiència
VIPER, s.l. Viladomat, 45, entlo. Tel.: 934 24 48 03 Fax: 934 26 74 24 08015 BARCELONA
Ef CAATB posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar a tots els qui intervenen en l'obra. Començar qualsevol obra amb total seguretat i lliurar-la amb les màximes garanties és la millor inversió de futur.
ASSEGURANCES DE RESPONSABILITAT CIVIL
ASSEGURANCES D'EQUIPS I MAQUINARIA
ASSEGURANÇA TOT RISC CONSTRUCCIÓ
ASSEGURANCES D'ACCIDENTS DE CONVENI
ASSEGURANCES D'AFERMAMENT
ASSEGURANCES DE PROTECCIÓ JURÍDICA
ASSEGURANÇA DE PRESTACIÓ DE SERVEIS
ASSEGURANÇA DECENNAL DE TJANVS
PER A OBRES FINALITZADES
A L'EOIFICACIÚ
ASSEGURANCES DE CAUCIO
DciESUCIONS Barcelona (Seu Central)
Bon Pastor. 5 - 08021 Barcelona Tel. 932
40 23 72
Fax 9 3 2
40 23 59
Bagcs-Bcfguwtó
Plana de l ' O n , 6 - 0 8 2 4 0 Manresa Tel. 9 3 8
72 97 99
Osona PI. M a j o r 6 - 0 8 5 0 0 Vic Tel. 9 3 8
85
2611
Valies Occidental Sant Francesc. 18 • 0 8 2 2 1 Terrawa Tel. 937
BO 11 10
Valies Oriental
W
916 68 a «1*
-ï«
93* 68 62
Oï
Josep Pinol. 8 - 08-400 Granollers Tel. 9 3 8
79 01 7G
ESPECIAL L Q U I N Z E N A ABRIL 2003
Làmines impermeables [1 a dificultat de triar la barreI mm ra estanca dels nostres edificis és un fet habitual entre els professionals de l'arquitectura, sobretot en el moment de definir en el projecte aquest material normalment associat a un sistema de tancament compost en el qual intervenen a més elements d'aïllament i d'acabat o també subbestructures per a la formació de cambres d'aire. El ventall de productes que trobem al mercat és molt ampli, encara que bàsicament parlarem de tres grups: els materials bituminosos, definits àmpliament en la Norma bàsica QB-90, els de PVC i les membranes de cautxú EPDM (etilè, propilè, diè, monòmer) d'una gran difusió, darrerament. En definitiva, l'objectiu de qualsevol barrera impermeable és impedir el pas de l'aigua. Actualment, comencen a aparèixer barreres impermeables al pas de l'aigua, però permeables al vapor d'aigua dels interiors dels edificis, com per exemple les formades per fibres de polietílè, tot i que e! seu ús s'adreça més cap els tancaments verticals. En general les barreres impermeables no treballen per geometria, encara que s'ha de tenir en compte en el cavalcament per tal d'assegurar un possible defecte en la unió entre les bandes. Aplicació en els edificis: impermeabilització de cobertes, terrats, terrasses, paviments, etc. impermeabilització de murs de contenció en soterranis, fonaments... Els requeriments de les làmines impermeables són:
Estanquitat de les juntes quan la làmina no és contínua. Massa. Resistència a tracció (a causa dels moviments de l'edifici).
• •
• • • • •
Possibilitat d'allargar-se (elongació). Resistència a la calor i als canvis de temperatura sobtats (en cas que no estigui protegida per l'aïllant tèrmic). Plegabilitat en fred. Estabilitat dimensional. Resistència a! punxonament. Resistència a l'abrasió. Estabilitat als UV (exposada directament a !a radiació solar).
MATERIALS BITUMINOSOS Asfalt
Material cimentós sòlid o semisolid de color negre o cafè. Betums naturals procedents dels residus de la destil·lació del petroli. Liqua per temperatura molt fàcilment. Es dissol en destil·lats votàtils/no volàtils del petroli i en olis residuals. Pot emulsificar-se amb aigua. No l'afecten la majoria dels àcids ni àlcalis. S'adhereix amb facilitat. Molt impermeable i durable
Visió ampliada d'una làmina de fibres de polietílè
Tipus d'asfalts: a) Asfalt de llac o lacustre: format per dipòsit superficial en les depressions de l'escorça terrestre. b) Asfalt de roca: procedent d'una roca porosa, tipus sorrenca o calcària, impregnada
d'asfalt natural. c) Gilsoníta: asfalt nadiu excepcionalment pur i fràgil que succeeix en les vetes del carbó mineral. Quitrà
Es forma per carbonització del carbó mineral bituminós o per destil·lació de la fusta. • La brea és fàcilment adhesiva, • És altament impermeable. • No l'afecten molts dels àcids ni àlcalis. • S'obté en forma sòlida/líquida i és tan lleuger com l'aigua. Noms comuns: brea, brea de quitrà d'hulla i resina de pi Betum
• • •
Hidrocarburs naturals (sòlids o semisòlids) Són inflamables Insolubles en aigua Fàcilment solubles en bisulfur de carboni
Elastòmers
Material polímer que en temperatura ambient pot estirar-se almenys el doble de la seva longitud original i que en alliberar-se de la tensió recupera aproximandamení la seva longitud original. Són hules sintètics. Poden modificar-se amb plastificants, dilatadors, additius i reforços. (EPDM, neoprè)
intícmpcr
espaftola, s.a.
telifeae 914 164 104 fil 915 190 616 i-miil eaatril@lalemtar.uia
intemper lilif.n 932 466 SOI lu 932 466 501 ••••il eiiiliRfi@iatamfir.cim
•i«an i: ••Hiulb atuiili Ja li l·laraulllliulía li·ll ••Hlulil «liltll >•» II linxlía a'l li nliniiii i r l i · i , nnl {pnuHr)
Portugal
lalíhai 212 729 610/1/2 f u 212 729 6SI/9 a-miil ierlajil@iaianlar.eoa
W.iatamair.ei
QUINZENA ABRIL 2003
en fred. Betum asfàltic barrejat amb polímers elastomèrics (elasticitat). Contenen dissolvents que s'evaporen i formen una pel·lícula d'un color negre. Aplicacions: adhesiu per a panells aïllants, com a barrera de vapor. S'aplica amb llana.
MÀSTICS Productes de consistència pastosa de quitrà barrejat amb polímers. Pot contenir dissolvents, plastificants, material mineral ofibres. Aplicacions: impermeabilitzacions in situ amb reforç d'armadures. SBS:
màstic bituminós de betum modifi-
cat amb elastòmers.
ARMADURES AB:
armadures bituminoses: productes
per saturació o impregnació d'una armadura de feltre o teixit amb betum asfàltic. FP: feltre de poliester FV: feltre de fibra de vidre PE: film de polietilè FO: feltre orgànic
MATERIALS BITUMINOSOS SEGONS L'NBE.QB-90
B)
A)
OA: oxiasfalts
EMPRIMADORS
ADHESIUS
PBI: en calent
C)
MÀSTICS M I ARMADURES AB
D)
MATERIAL PER SEGELLAT DE JUNTES
LAMINES L
DE FORMIGÓ BH
MATERIAL DE SEGELLAT DE JUNTES (BH)
E: emulsions
M-ll: màstics bitumínos
E}
PI: pintures bituminoses
PBII: en fred
LO: bituminosos d'oxiasfalt
dels suports. En fred o en calent. Són betums
LOM: bituminoses d'oxiasfalt modificat
asfàltics amb plastificants elastòmers i càrre-
LBM:
gues minerals. Es presenten en forma de cor-
Sistema de reparación estructural de forjados Sustitución funcional de viguetas
betum modificat amb elastòmers
Per reforçar l'estanquitat de les juntes
Betum modificat amb plastòmers
dons de diferents diàmetres i de 50 cm de lon-
Extruldes de betum modificat amb polímers
gitud. Es poden rematar amb una eina en
Quitrà modificat amb polímers
calent.
EMPRIMADORS Emulsions
LÀMINES
Productes per emprimar i preparar els
Productes prefabricats laminars destinats a formar la impermeabilització del suport. Poden
suports prèviament a la col·locació de la imper-
ser:
El sistema Mecanoviga ofrece la solució*! òptima para la reparadón de forjades unidh recdonales con viguetas afectadas por patotogías estructurales.
meabilització, per millorar l'adherència de la
•
El objetivo dei sistema Mecanoviga es la sustitución funcional de las viguetas afectadas
o pinzell.
cokxando Meanovigas bajo las mismas, asegurando la estabilidad del forjado deteriorado, adaptàndose a cualquier luz porsu sistema telescòpica.
Pintures
El sistema con perfil M W es ídóneo para viviendas de poca altura interior dado que su forma tipo omega se adapta ai forjado a reparar evüando asl la pérdida de altura.
Ventajas: • Reducidas dimensiones: cómodo almacenaje, limpio y ràpido montaje. • Sistema telescópico de ta viga: ajuste exacto entre paredes de carga, mínímo esfuerzo en los apoyos. • Uniones atornilladas: correcta ejecuctón del montaje. Sín el riesgo de soldaduras en las viviendas
làmina al suport. Posada en obra: el suport ha de ser eixut i net. L'aplicació s'ha de fer amb brotxa, raspall
Monocapa: una sola capa + unions + emprimacions.
•
Muttipaca: diverses làmines iguals o de diferents tipus + unions + emprimacions.
Làmines bituminoses d'oxiasfalt (LO)
Per a la protecció de superfícies pètries,
Una o diverses armadures, recobriments
metàl·liques o de formigó, o de recobriments
bituminosos, material antiadherent i ocasional-
asfàltics.
ment una protecció {normalment granular). En aquest cas s'anomenen autoprotegides.
ADHESIUS
Aplicacions: com a reforç de membranes
Productes de base bituminosa destinats a
impermeabilitzants amb protecció pesant, en
unir entre si làmines i armadures bituminoses
cobertes transitables o no transitables i en
o suports amb làmines/armadures.
membranes autoprotegïdes. Cavalcaments de 8 a 10 cm. Quan són de reforç i van adherides,
En calent
necessiten una emprimació.
Oxiasfaít: betum oxidat obtingut a partir del cru del petroli per destil·lació í oxidació posterior (per corrent d'aire a elevades temperatures).
Làmines de betum modificat amb elastòmers (LBM)
Aplicacions: unió per cavalcament de les
Làmines de betum modificat amb elastò-
làmines o com a part integrant de les membra-
mers d'una o diverses armadures + màstics
nes multícapa aplicades in situ en alternança
bituminosos modificats (SBS), material antiad-
amb làmines arenades.
herent (polietilè) i ocasionalment una protecció.
En fred
capa amb asfalt en calent a cobertes amb pro-
Aplicacions: impermeabilitzacions multi-
Adhesius: adhesiu elastomèric d'aplicació
tecció pesant i autoprotegides. La làmina s'ad-
Sistema
Pla ton Todas las soluciones para los problemas de drenaje
Impermeabilización
La "combinación"perfecta
HjÇubiertaa^jardinada
en el aeropuerto de Madrid
Amplia gama de productos con todos los accesorios M 30 ahos de garantia M Certificado ISO 9001
fute&ta fuvi fa,
isola anlversario
DISTRIBUÏDORES: f Catalunya f País Vasco § Levante
93 335 1110 94 492 02 11 96 252 41 31
f Madrid f Aragón / Galícia
•Baleare,
971 43 22 65
M Cananas
91675 69 976 77 28 986 20 09 928 69 20
66 72 29 67
Para mas informacion:
93 335 11 10 www.magdan.com w w w. isola.com
^QUINZENA ABRIL 2003
hereix completament al suport amb l'aplicació d'oxiasfalt en calent i cavalcaments de 10 cm. Calvalcaments també adherits. Tractament previ del suport amb emprimació bituminosa. Làmines extruïdes de betum modificat amb polímers (LBME) Làmines extruïdes de betum modificat amb polímers constituïdes per un recobriment bituminós a base d'un màstic o d'un betum modifi-
cat amb polímers i. fabricades per extrusió i calandrat. Ocasionalment poden dur una armadura de fibra de vidre en la seva cara interna. Làmines de quitrà modificat amb polímers (LAM) Són làmines sense armadures que es fabriquen per extrusió i calandrat constituïdes per un recobriment bituminós a base de quitrà modificat amb polímers, piastificants i d'altres
2000, S.L TRATAMIENTO Y RESTAURACIÓN DE FACHADAS • Estudiós Técnicos de Fachadas • Rehabilitación Interior y Exterior • Aplicación de Estuco Tradicional • Pintura al Fresco
I
• Recuperación de Esgranados • Limpieza de Paramentos con partículas
materials com càrregues minerals. Per tant, quan tractem d'identificar la nomenclatura d'una làmina, ens fixarem en les sigles i xifres que acompanyen el producte envasat. Per exemple, la marca del producte 24 elastòmer seria: LBM SBS 24 FP 24: indica la massa del producte (kg/m1) LBM: indica que es tracta d'una làmina de betum modificat amb elastòmers SBS: indica el màstic FP: indica el tipus d'armadura (feltre de poliès-
MEMBRANES EPDM Les membranes de cautxú EPDM són unes làmines monocapa vulcanitzades constituïdes per cautxú, etilè, propilè, diè, monòmer, barrejat amb olis i agents de vuleanització (sofre) i altres materials. Es calandren grans mantes vulcanitzades. També existeixen unes membranes de cautxú EPDM reforçades amb una malla
LÀMINES FLEXIBLES DE PVC (policlorur de vinil) Són làmines de policlorur de vinil flexible obtingudes per calandrat o extrusió. Aplicacions: embassaments, llacs, preses, canals, residus. Molta estabilitat als UV. Poden ser col·locades sense protecció amb gruixos d'1,2 mm. Es fabriquen a partir de resines verges que garanteixen característiques constants i una òptima durabilitat. La seva aplicació requereix de mà d'obra prèviament formada, a causa de !a gran importància del tractament de les juntes soldades. • Resistent al i nflaments, putrescíbilitat i envelliment. • Alta deformabilitat i elevada resistència de les soldadures. • Elevada resistència al punxonament. • No resisteix els asfalts, ni olis ni quitrans. • Resistent a les arrels. ®
de vidrio en seco Av. Ramon Berenguer IV, 56 08924 Santa Coloma de e Gramenet Gr Tel./Fax: 93 391 02 08 Móvil:667 5197 p apyre2000@holnKiil.com
•
La vuleanització es fa combinant amb sofre productes elàstics per modificar-ne les característiques L'avantatge d'aquest producte respecte a les làmines bituminoses és que es pot treballar amb peces de gran dimensió i, per tant, la quantitat de juntes és mínima. Té gran resistència al punxonament i és molt elàstic, és estable als UV i resistent a les fluctuacions de temperatura.
Una Moreno Arquitecte tècnica i arquitecte
Sistemes d'íTipermeabüitrarir amb
j|sistema LLASTRAT
Thomun. TARANCÓN 11.001 ml. 2 .
3 . OptL Nau de pintar». 5.000 mZ. S1RJS0SS»
Visiti'ns a CONSTRUMAT 2003 Sistema INVERTIT
Recinte Montjüíc 1. Palau k. Nivell 3. Stand B-23
giscosa c/ Libra. 20 Pol. Ind. Can Parellada '08228 Les Fonts. TERRASSA (Barcelona) Tel. 93 731 25 20 - Fax. 93 731 55 ÍO e-mail: giscosa@giscosa.com
www.gtscosa.com
EMPRESES iZENA ABRIL 200Ï
Envolvents ecològiques, ceràmiques i ventilades
E
Seguretat i qualitat en la construcció
l nou monogràfic de Cons-
I A NDTEC inicia la seva acti-
tructiva, Envolventes 02, dedicat a faça-
I j r l k v i t a t participant com a expositor a
qualsevol risc d'incendi. •
nes i cobertes, reuneix més de 200 productes i
Laboral ia:
sistemes nous per a la realització de tancaments
Protecció, Seguretat i Salut Laboral, que té
exteriors. Aíxt mateix, Envolventes 02 analitza
lloc a València durant els dies 2 , 3 , 4 i 5 d'a-
•
rigorosament obres destacades i amb avenços
bril. En aquesta Fira, ANDTEC presenta un
•
tecnològics, com ta coberta corba de Messe
producte nou dins l'àmbit de la prevenció de
Frankfurt, la façana d'acer galvanitzat de la
riscos: PUA Protector Universal de Bastides
Facultat d'Econòmiques i Empresa de Múrcia, o
(enregistrat a l'Oficina de Patents í Marques}
la coberta ecològica que van dissenyar els arqui-
amb les característiques següents:
tectes holandesos Benthem & Crauwel per a
•
l'Aeroport de Schipol. Aquesta nova revista té com a convidat, entre d'altres, Juan Monjo Carrio i Fructuós Manà, que debatran sobre les
•
Fira Integral de la Prevenció,
l'obra. PUA senyalitza les bastides. PUA redueix e! temps i cost d'instal·lació i manipulació amb relació a altres practiques actuals. •
PUA resol el problema.
PUA és l'únic producte dissenyat per pro-
La utilització de PUA genera un valor afe-
tegir i cobrir qualsevol element estructural
git important pel que fa a la seguretat i quali-
que surt en qualsevol tipus de bastida.
tat en la construcció i a la seva interacció amb
PUA PROTEGEIX vianants, cecs i defi-
l'activitat quotidiana de tots els ciutadans. #
noves tendències en l'envolupant de l'edifici. A
cients visuals, minusvàlids i treballadors,
més, Constructiva analitza l'ús de la ceràmica a
i evita lesions produïdes per cops contra
la façana, fi)
PUA protegeix les bastides contra la manipulació per part de personal aliè a
les bastides. Més informació:
•
CONSTRUCTIVA
CONSTRUCTIVA
Tel.
PUA està fabricat amb material autoextingíble; no propaga la flama i evita
93 416 02 40
constmcbva@pixel.cs
Presto 8, en català resto és el programa estàn-
li ddard
de pressupostos, amídaments,
tos WordCorrect, ja integrat en el programa, sota la llicència de DGC, i la possibilitat de
temps i control de costos, amb trenta-una mil
generar informes i preus i dates en lletra en
llicències instal·lades a més de tretze mil
català. A més, Presto genera automàtica-
usuaris, entre professionals de projectes,
ment pressupostos amb la codificació del
empreses constructores i promotores de totes
quadre de preus de l'ITeC, d'ús ampli a
les mides. Soft desenvolupa el programa
Catalunya, crea el plec de condicions fet a
Presto i el 2002 va facturar 3,23 milions
partir del mateix i suporta l'enllaç bidirec-
d'euros. Els menús i les opcions de Presto 8.5
cional amb el programa TCQ 2000. ®
estan disponibles en català. La traducció l'ha dut a terme Àbac Consultors seguint les nor-
SOFT, SA
mes de la Guia d'estil de Softcatalà, empara-
Santísima Trinidad 32, 5" • 28010 Madrid
da pel Centre de Terminologia TERMCAT.
Tel.: 914 48 35 40 • Fax: 914 48 40 50
El producte en aquest idioma es com-
soft@soft.es
plementa amb el corrector ortogràfic de tex-
www.soft.es
Nova llanterna extraïble de BTICINO í~/l l'avantguarda dels avenços ' / ^ t e c n o l ò g i c s i treballant per al disseny de productes de major qualitat i prestacions,
> |
*> " 1 < > K H & I g ! •
X 1m B j$ '
Bticino treu al mercat la nova Llanterna Extraïble, un producte que presenta algunes novetats creades amb la intenció de reduir el consum i potenciar els avantatges ja existents. L'aparell incorpora una base de recàrrega i una làmpada extraïble amb bateria recarregable. El mecanisme s'activa de forma automàtica quan s'interromp el subministrament elèctric de la xarxa i disposa de dos
ble del tipus NI.MH intercanviable i sense
LEDS de senyalització (vermell quan l'inte-
efecte memòria i les reduïdes dimensions (2
rruptor està en posició OFF i verd si està en
mòduls). ®
ON). La llanterna només s'encendrà en el cas d'interrupció del fluid elèctric. Quant a les característiques tècniques dels producte,
BTICINO QUINTELA
destaquen l'autonomia d'hores, el baix con-
Ctra, C-245, km. 3,6
sum en repòs (0,4 watts), els 230 V a.c com
08850 Gavà Barcelona
a sistema d'alimentació, la bateria recarrega-
Tel. 936 35 26 08
p
l
I
Almas Gemelas. Nuevo Revestimiento Dekor. Puertas que combinan a la perfección. El nuevo revestimiento dekor (Cross Design Woodlook), disponible en las líneas Clàssic y Exclusive, reproduce a la perfección la madera de roble. Las tonalidades y texturas son siempre uniformes y homogeneas. Un producto tecnologicamente innovador, exlusivo de Vicaima, disponible en el concepto PORTARO"*. Una solución integrada compuesta por et conjunto de puerta, cerco, carradura y bisagras, asegurando una instalación mas ràpida y simple, que se traduce en un significativo ahorro de costos.
vicaima www.vicaima.com
Para oblener mas mformación sobre el recubnmiento dekor, solicite nuestro catalogo a Vicaima • Puertas y Oerivados, S.L. Edificio Colomina. Calle S. Bernardo 97/99, 2° • C1. 28015 Madrid • Espana
Autorizo al Grupo Vicaima a utlltzar todos los daios reflelados en esta Impresa, tratarlos infomaticamentB y ut&zarlos para enviar laa comunicaciones comerdales que estime convememee.
Nombre:. Dirección:. Código Postal:.
. Telefono:.
Profesión:
. E-mail:_
el aislam
III aislante térmico a base de eçpuma P. I.R. para cubierta metàlica y de hormigón A sus excelentes caracteristicas aislantes, un 60%
i alta resistència no se deforma ni delamina
superior a otros materiales (fibras y lanas minerales) se unen sus propiedades flsicas, tales como la resistència a la compresión y estabilidad. La presentación del producto en planchas ligeras de
i mayor capacidad aisíante 60% superior a otros materiales
i rapidez en la colocación menos fijaciones por sus caracteristicas
2,5 m x 1,2 m hace que su colocación sea extremadamente ràpida y fàcil, con menos fijaciones
mecànicas y magnitud de la plancha
i ligereza del producto ahorro de tiempo en la manipulación
por m ! y de menor longitud, aún en zonas de fuertes vientos. Aisiadeck està indicado tanto para cubiertas nuevas
i excelente com porta miento alfuego resiste llama directa
como para rehabilitación.
i muy buen comportamiento al vapor de agua con celdas cerradas
i muy buena estabilidad dimensional ambas caras protegidas
i m p e r m e a b i l i z a c i ó n a i s l a m i e n t o y
t é r m i c o a c ú s t i c o
ento térmico mas resistente Aisladeckgffl De acuerdo con las estadísticas de la NRCA (National Roofing Contractors Association)* el poliisocianurato (RI.R.) representa mas del 55% de todos los aislantes usados en las nuevas construcciones de USA. * Anual Market Survey (2001/2002)
9,7% Itffitrao atxOta (EF5}
AisladeckgH
55,9% Panel PIR (Poliisocianurato)
w w w . t e x s a . c o m TEXSA.SJL C/ Ferro,7- Poljgono Can Pelegrí 08755 Castellbisbal
International Dlvlilon Tel. (t34) 93 635 14 52 Fax («34) 93 635 14 88
(Barcelona) Spain Tel. (434) 93 635 14 00
E-tnall: texsa.intemational0texsa.com
Fax (+34) 93 635 14 BO E-mail: texsadtexsa.com
Servicio Atenclon Clienta ( S A C . ) Tel. 901 11 66 12
PRESTIGIO EN IMPERMEABILIZACION
Prestigio en
Impermeabilización^^