INF030415

Ï O L- L E G I

T È C N I C S

D ' A P A R E L L A D O M S

DE

B A R C E L O N A

No a la guerra

| 7 I febrer passat ta Junta de

general, que senten com a seva l'opressió del

el Comitè de Treballadors del CAATB; així, els

Govern del Col·legi va acordar adherir-se

intervenció armada que s'ha fet contra l'Iraq,

poble iraquià. Per tal de mostrar públicament

treballadors del Col·legi han participat en les

a la Plataforma Aturem la Guerra Contra l'Iraq,

una intervenció que comporta morts i patiment

aquesta oposició, a la façana del Col·legi es

aturades de protesta convocades per la Plata-

una entitat que ha aplegat diverses institu-

per a la població. Aquesta guerra ha represen-

van penjar banderoles de protesta. Les delega-

forma. Els professionals interessats a seguir

cions i diversos moviments contraris a l'atac

tat, a més, una greu deslegitimació de l'auto-

cions col·legials també han fet pública aques-

l'actualitat sobre la mobilització contra la gue-

militar contra aquest país. D'aquesta manera,

ritat de Nacions Unides i una agressió a les

ta oposició amb cartells de protesta i anuncis

rra poden entrar al web de la Fundació per la

el president i la Junta de Govern, en nom del

poblacions dels països àrabs i musulmans en

a la premsa. En el mateix sentit s'ha expressat

Pau: www.fundacioperlapau.org/iraq. í£>

l^L·

El tema Prevenció} Cicle de debat sobre la sinistralitat laboral

Col·legi, han manifestat la seva oposició a la

El noticiari Nou Vitrall dins de l'Any del Disseny 2003

7TT

El noticiari I 12 Rehabilitació per a barris sostenibles (HQE2F?)

Quadern Central: Guia de legislació de seguretat en la construcción

El reportatge Metodologia per trobar amiant en els edificis

SEGONA QUINZENA ABRIL 2003 Preu = 2 €

137

220

1 1

Balizamiento de cortesia y emergència

Foto tamano r e a l .

Una luminaria especialmente apta, tanto para sefialización en ausencia de red como en presencia de l a misma.

Aplicación de tecnologia Led. Colores Led disponibles: blanco, a z u l , r o j o , verde y ambar.

Aro exterior con un grosor de 0.8 mm, en acero inoxidable. Acabados: grafito, inox, oro, cromo mate, cromo brillo y níquel Difusor opalino o transparente.

daisa DAISAÜJX, S.A.- Polígono I n d u s t r i a l Oúndiz - C / I b a r r e d i , 4 Apdo. 1578

01015 VITÒRIA (Espana)

T e l . 0034/945 29 01 81 - Fax:0034/945 29 02 29 • E-mail: daisalux0daisalux.com • http://wvm.daisalux.com

EL E L .J-% -Jl R

TEMA SEGONA QUINZENAA8RJL 2003 j 3

P R E V E N G M^: ; D ' A C C Kp fe

Els tres debats sobte prevenció d'accidents i sinistralrlat laboral, tòrics sobre la prevenció d'accidents laborals de l'Arxiu Nacional de Cataque amb el títol de Prevenció! han tingut lloc al Col·legi aquest mes de març, lunya (ANC), editats arreu del món entre els anys 1925 i 1937, una part de han reunit a professionals del món de la construcció, la integració social i la qual ja s'havia pogut contemplar a la sala d'esposicions de Granollers. Per l'empresa, amb l'objectiu d'obrir noves línies de debat de caire social, i donar facilitar-ne encara més la divulgació, l'ANC i Viena Edicions van publicar una alternativa al discurs que tradicionalment han mantingut sindicats i l'any 2001, Danger, un magnífic llibre que explica, classifica i reprodueix tot patronals. A continuació, us oferim un resum del que ha estat cadascuna de aquest important patrimoni. Amb motiu de l'exposició Prevenció! el CAATB les jornades d'aquest cicle, que ja va tenir una primera sessió a comença- ha encarregat una edició especial i limitada d'aquest llibre que els profesment d'any a la Delegació del Vallès Oriental del Col·legi. Cada sessió ha sionals interessats poden adquirir al Punt d'Informació del Col·legi, a Barceestat seguida per una vuitantena de persones -entre les quals hi havia repre- lona i també a les Delegacions. El muntatge de l'exposició Prevenció! així sentants de diverses institucions sectorials- que han participat activament en com l'organització del cicle de debat que l'ha acompanyat s'ha fet amb la els debats posteriors a les intervencions des de la taula. Paral·lelament al col·laboració del Departament de Treball de la Generalitat i el patrocini de cicle, s'ha exposat a la planta baixa del Col·legi una selecció de cartells his- FI MAC.» l n i c i d e la

guerra

Xavier Bardají, president del Col·legi, va recordar en la presentació del segon debat del cicle Prevenció! (en la foto) que aquest coincidia amb l'ínicí de la guerra a Iraq, guerra que va lamentar. Bardají va indicar que volia manifestar la seva tristesa per unes accions que han afectat de manera tan greu a la població iraquiana, i es va mostrar a favor dels darrers moviments socials de protesta contra la guerra i a favor de la pau. f$

A CÍ11NZENA Jil: SEGONA ABRIL 2003

La nova torre de Babel E

l cicle va començar el dijous

132.000 persones indocumentades. Correa

13 de març al vespre, amb una pri-

va dir que fa falta una formació prelaboral pre-

mera trobada destinada a debatre la immi-

ventiva, pagada, i va proposar que els immi-

gració en el sector, en la qual van intervenir

grants preseleccionats per a una feina tinguin

Carlota Solé, catedràtica de sxiologia de la

durant un parell de setmanes aquesta forma-

UAB i directora del Centre d'Estudis d'Im-

ció laboral i d'idioma, i que la pagui l'empre-

migració i Minories Ètniques (CEDIME) de

sa que la contracta. "Seria una discriminació

ta UAB; Eduard Sànchez, tècnic especialis-

positiva que beneficiaria a tothom". Va afegir

ta en prevenció de Catalana de Riscos Labo-

que caldria treballar la immigració en d'altres

rals; Guillem Correa, president de l'ONG Ini-

contextos com ara "en el país d'origen, en la

ciatives Solidàries i de Recursos Solidaris, i

frontera i en el país d'acollida".

Jordi Martínez, director del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball de la Generalitat de Catalunya.

Josep Maria Calafell, expert en seguretat del Col·legi, va recordar en la seva presentació que el darrer cens, del 2 0 0 1 , ens indica que dins les fronteres de l'Estat hi ha

La primera taula de debat va tractar el tema de la immigració.

Guillem Correa: "Cal treballaria ïmmigració també en el país d'origen".

prop d'un milió sis-cents mil estrangers, 310.000 a Catalunya, el que representa el

a països de l'Europa de l'Est arribaran immi-

el Regne Unit formen ía darrera zona des

6,4% de la població espanyola. La xifra és

grants amb més qualificació i és possible

d'on arriben els immigrants.

cinc vegades superior a la de fa deu anys.

que es produeixi una competència amb els

Però tot í el nombre d'immigrants i d'acci-

treballadors autòctons. Sobretot, si es té en

través de la família o els amics, segons Sàn-

dents, no hi ha estudis sobre sinistralitat i

compte que són menys reivindicatius, més

chez, i entren a treballar en empreses mitja-

Jordi Martínez va recordar que el 98%

pacients i més resignats. "Menys problemà-

nes o petites on aquells ja estan col·locats,

dels accidents a la feina són lleus i que, pel

immigració al sector, com va indicar Carlota Solé, en començar la seva intervenció. Des de I'l de gener, es disposa d'un nou formu-

tics, i això fa que se'ls contracti".

El tècnic Eduardo Sànchez, que treba-

lari de comunicació d'accident que té una casella destinada a indicar la nacionalitat de la persona accidentada, però de moment les dades són molt relatives. Només hi ha estudis com els del Colectivo IOÉ, format per sociòlegs madrilenys i recordat per Solé, que indiquen que els treballadors immigrants pateixen menys accidents mortals que els autòctons, perquè fan feines menys especialitzades i, per tant, amb menys risc.

Altres estudis sobre accidentalitat

total

{lleus, greus i mortals}, diuen que els immigrants pateixen el doble de sinistres que els

Carlota Solé: "És possible que es produeixi una competència amb els autòctons"..

Aquests treballadors arriben a l'Estat a

fent feines no especialitzades. Com que pro-

que fa als greus, no hi ha diferència entre els

venen sobretot de l'àmbit rural i sense forma-

treballadors immigrants i els autòctons. Amb

ció, es fa difícil fer-los veure que el treball s'ha

dades més generals a la mà, el director del

de fer mantenint una certa estructura de segu-

Centre de Seguretat i Condicions de Salut en

retat, í, posen en perill la seva vida i la dels

el Treball de la Generalitat va indicar que a

altres. I Sànchez va demanarà l'Administració

Catalunya hi ha unes 180.000 persones

r a les empreses prendre'n nota i formar els

immigrants amb algun tipus de règim labo-

treballadors amb coneixements mínims de la

ral, el 80% afiliats a la Seguretat Social, que

feina que facin, i també de l'idioma, perquè

representen el 6 , 1 % dels treballadors assa-

"és un gran problema de seguretat".

Sànchez va posar damunt la taula el pro-

lariats, mentre que a l'Estat són només el 5,2%.

blema de l'idioma. "L'idioma és el gran camp

autòctons, però perquè tenen contractes eventuals, amb dues i tres vegades més pos-

lla com a responsable de seguretat pel Ser-

sibilitats d'accident

que els fixos. Això

vei de Prevenció a l'edifici Fòrum, va dife-

darrer ho va indicar Jordi Martínez, quan va

renciar cinc zones des d'on arriben immi-

tenir el micròfon obert,

grants a l'Estat. Àfrica és la principal, amb el Marroc com a nació capdavantera i la zona subsahariana formada

Transnacionalisme

per Nigèria,

Txad, Costa de Marfil i el Congo. Una sego-

Eduardo Sànchez: "L'idioma és el camp de batalla en la construcció".

| Jordi Martínez: t "A Catalunya hi ha unes • 180.000 persones ^ immigrants".

Solé va parlar del transnacionalisme, un

na àrea està definida per Equador, Xile i

moviment circular entre immigrants per

Perú, i el cas especial d'Argentina, amb

damunt de les fronteres, i dels seus efectes:

immigrants que arriben amb una bona for-

de batalla en el món de la construcció", va

vicepresident del Col·legi, Joan Ardèvol-,

que els immigrants arribaran cada vegada

mació tècnica i poden aconseguir bones fei-

dir. I va explicar que empreses com són Dra-

Jordi Balaguer, de l'Institut Gaudí, va indi-

amb més fluïdesa, i ens trobarem amb un

nes a l'obra. Una tercera zona abasta l'anti-

gados, Fomento o Guinovart ofereixen forma-

car que el sector de la construcció té immi-

sector segmentat, per culpa de l'economia

ga Iugoslàvia, d'on venen treballadors amb

ció en l'idioma del país d'origen del treballa-

grants poc qualificats i que en vindran de

submergida, i que és possible que els immi-

una alta qualificació tècnica en oficis com

dor. Sobretot, als capatassos, a qui ensenyen

menys qualificats encara; va recordar també

grants ja assentats s'associïn, per millorar la

ara soldadors, que tenen coneixement de les

francès i anglès. Per una qüestió pràctica.

que ningú no es preocupa perquè es legalit-

situació. També va parlar de situacions d'in-

normes de seguretat i els procediments de

consistència d'estatus entre els immigrants,

treball. La quarta àrea és Àsia, diferenciada

és a dir, de la no correlació entre el seu

en la Xina, que té una repercussió cada

nivell d'estudis i la seva situació laboral, i va

vegada més gran, i el Pakistan i la índia.

indicar que a partir de l'ampliació de la UE

L'Europa Occidental, amb Portugal, Itàlia i

En el col·loqui final -que va moderar el

El problema de la comprensió lingüística

zin els immigrants il·legals que ja estan tre-

í de l'entorn, el va continuar tractant Guillem

ballant, i va preguntar-se en veu alta què

Correa, que va explicar que la seva empresa

passarà amb els edificis, quan aquests

d'inserció l'any passat va atendre 6.804 per-

comencin manifestar problemes de manca

sones i va recordar que a Catalunya hi ha

de qualitat. 4&

La cascada de la subcontractació [ p i segon debat del cicle sobre

les empreses. Aquesta podria ser una fór-

I ^ H prevenció d'accidents laborals, que va

mula de dosificació dels ingredients.

tenir lloc al Col·legi el dijous 20 de març al

Obeso va mostrar-se d'acord amb la

vespre, va tractar el tema de la subcontrac-

limitació de la subcontractació en cadena,

tació en la construcció i els efectes que té en

que porta a una major complexitat en la

la sinistralitat laboral del sector. Va ser pre-

coordinació de les activitats i l'augment dels

sentat pel president del Col·legi, Xavier Bar-

problemes de sinistralitat. Però cal acreditar

dají, i va reunir a la taula de la sala d'actes

perquè es fa, alhora que és necessari un

del Col·legi, a Barcelona, a Joan López Maso-

increment del control administratiu í la revi-

liver, advocat expert en dret immobiliari i de

sió de la legislació. "La Llet, avui en dia, no

la construcció; Ivana Rodríguez, arquitecta

toca de peus a terra, i s'incompleix en un

tècnica assessora en riscos laborals; Pedra

99,9%. El que s'ha de buscar és un control

López, responsable de recursos humans de

administratiu efectiu, que no passa per la

l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, i

generació de paper". Segons Obeso, "cal un

Carlos Obeso, adyccat i assessor de la Cam-

registre d'empreses constructores que sigui

bra de Contractistes de Catalunya.

alguna cosa més que donar-se d'alta a l'IAE".

Joan López Masoliverva fer la ponència inicial, en què va recordar l'Article 4 2 de l'Estatut

dels Treballadors,

reformat

el

El president del Col·legi, Xavier Bardají (a la dreta), va moderar et segon debat

2 0 0 1 , que regula els drets econòmics dels treballadors, i que les garanties de la salut

sos Humans de l'Ajuntament de Sant Feliu,

dels professionals de la construcció tenen

que també va recordar que el sector funcio-

com a marc lega! la Llei de prevenció de ris-

na amb un 9 0 % de temporalitat -idea que

cos laborals, en l'article 2 4 , que regula la

posteriorment un representant sindical entre

subcontractació. Però "aquestes lleis i esta-

el públic li diria que estava fora dei debat,

tuts de vegades es queden limitats, i és bo

però que és certa i que provoca que el tre-

signar un contracte on quedin per escrit els

ballador ja no s'estimi l'empresa com abans.

punts de conflicte", va indicar López Masoliver. També cal tractar els autònoms com a uns empresari més, per evitar escletxes, i no agafar subcontractes que superin les capacitats financeres pròpies, "que en cas de problemes es pugui tenir capacitat de reacció", va dir.

• • Juan López: "És bo signar un contracte amb els punts de conflicte".

C a d e n a legal López va lamentar que el model actual

• • Ivana Rodríguez: "La subcontractació no és dolenta. El problema és la cadena".

de prevenció de riscos laboral faci servir tant

• • Carlos Obeso: "Cal un registre d'empreses constructores".

L'assessor de la Cambra de Contractistes també va recordar la dificultat d'establir

de paper. "Es mira més el complir la norma-

tre i no s'arriba a tenir constància ni d'on sur-

uns programes de formació efectius. "Estem

tiva que el procés productiu", va afirmar.

ten alguns subcontractístes ni la seva raó

perdent temps explicant el mateix diverses

També va relacionar la temporalitat amb la

social". També es va queixar que la majoria

vegades als mateixos treballadors, que roden

subcontractació en cadena, possibilitada per

de coordinadors de seguretat i salut tenen

d'obra en obra", va afirmar, i va indicar que

la legalitat. La següent participant en el cicle,

escassa o nul·la formació en prevenció, i

distintes sentències del Suprem diuen que

l'arquitecta tècnica Ivana Rodríguez, va recor-

aquest és "un problema greu".

els treballadors han de ser protegits de la

dar que l'any 1998 els sindicats van promou-

Per últim, Carlos Obeso, advocat i

seva mateixa imprudència. "Però, tal com es

re una llei que regularia els efectes d'aquesta

assessor de la Cambra de Contractistes d'O-

fa, es dóna un tractament infantil a algú que

subcontractació en cadena, i que hi ha pre-

bres de Catalunya va partir en la seva inter-

té realment una responsabilitat dins l'obra".

vista la modificació de la Uei de riscos labo-

venció del fet que a la taula ningú no havia

En el debat del final de la jornada, l'a-

rals, especialment l'article 2 4 . Però va mati-

negat la subcontractació i va dir que calia

parellador Jordi Lleal va dir que cal posar

sar els efectes de la subcontractació. "La

"dosificar-ne els ingredients", però no elimi-

l'accent en la feina a preu fet, perquè con-

subcontractació no és dolenta en si. El pro-

nar-la. També es va mostrar escèptic amb

diciona molt la sinistralitat. "S'hauria de

blema és la cadena, de la qual perdem el ras-

les limitacions legislatives. "Feta la llei, feta

crear un ens d'on cobrés el coordinador de

la trampa. Si la llei limita la subcontractació

seguretat. Així podria parar l'obra i evitar-se

a aquelles feines que no faci l'empresa, es

que qui li paga li digui que, si li atura l'obra,

El segon participant a la taula, Pedró López, va venir des de Sant Feliu de Llobregat, on l'Ajuntament ha signat un conveni

posa com a activitat la gestió, i ja es pot

no trobarà uns treballadors més barats". Un

amb UGT i CCOO que limita els subcontrac-

subcontractar tota la resta". També va indi-

altre arquitecte tècnic d'entre el públic va

tes en les obres promogudes des del consis-

car que l'Informe Atkins ens parla que al

recordar que l'obra és ingovernable, a causa

Regne Unit hi ha una subcontractació del

d'aquest feí de rebentar preus. "Estem par-

tori, de manera similar a com ja ho han fet Barcelona o Cornellà de Llobregat. "La persona humana [sic) no pot ser considerada com un simple apèndix del sistema, que es posa i treu. Són el principal actiu de l'empresa", va indicar el responsable de Recur-

'•• 1 * .;' :

Pedra López: "Les persones són el principal actiu d'una empresa".

8 0 - 9 0 % al sector, però la sinistralitat és

lant de contractació i subcontractació quan

inferior a la nostra. Allà, i de manera similar

hauríem de parlar de prestamisme. Pistole-

als Estats Units, la figura del project mana-

rismo, en diuen a Madrid". ®

ger té més pes que aquí, on les asseguradores són les que decideixen Ses capacitats de

La dimensió emocional de la prevenció íl

a darrera sessió del cicle

I ^ H Prevenció!

va celebrar-se el 27 de

març, i va comptar amb la participació a la taula de Jaume Lladó, professor d'estratègia empresarial a ESADE i director general de RIGHT Management Consultors; Pilar Almagro, tècnica superior en prevenció i gerent de Vertisub; Aibert Olivas, enginyer tècnic industrial i tècnic superior en prevenció de riscos laborals de SGS Tecnos S.A., i Joan Nadal, responsable de qualitat í prevenció de riscos de l'empresa del sector Miquel Costa S.A. Lladó va recordar que la construcció és el sector on més accidentalitat hi ha al nostre país, que també té més accidents que la mitjana europea, tot ï que amb un índex de mortalitat inferior. Les causes: la manca de formació professional, és a dir, "que moltes persones han après a fer les coses malament", i va recordar alguns percentatges: el

El vocal de la Junta de Govern Joan Gurrí (a la dreta) va moderar la tercera taula dedicada a la innovació empresarial.

3 5 % dels accidents tenen la seva causa en la concepció dels projectes, i el 2 8 % dels

gran alçada. Per això, tots els especialistes

accidents mortals es basen en la mala orga-

de Vertisub tenen dos anys per arribar a ser

nitzadora. Encara hi ha una altra dimensió a

nització del treball. Segons el professor uni-

legal, la tècnica, l'econòmica, l'ètica i l'orga-

tècnic mitjà en prevenció, i qualsevol d'a-

tractar, !a dimensió emocional, a la qual Oli-

versitari, l'estructura del sector no afavoreix

quests treballadors pot parar l'obra. "El pri-

vas va reservar el darrer lloc en l'enumeració,

la seguretat -falsos autònoms, subcontracte

mer en l'obra és la seguretat, i després ve el

de subcontracíes, etcètera. La conclusió és

Joan Nadal: "És imprescindible el suport de la direcció de l'empresa".

que "la seguretat en el treball és [ha de ser]

• • Jaume Lladó: "Treballem per guanyar-nos la vida i no per posar-la en joc".

una cultura". Ha de ser un hàbit; no n'hi ha

• • Pilar Almagro: "El primer en l'obra és la seguretat, i després ve el rendiment. La qualitat es dóna per suposada".

Albert Olivas: "Sense acció no hi ha prevenció".

prevenció. Miquel Costa ho va fer. Sinó, aquells dos primers anys amb sessions de formació "que va costar molt que passessin de monòlegs a debats" no solament haurien

i no pas casualment sinó perquè per a ell és

estat difícils, sinó impossibles. Avui en dia,

la clau, i s'hi va estendre. Hi ha normes, com

les propostes dels treballadors de Miquel

l'estàndard OHSAS 1 8 . 0 0 1 , hi ha formularis

Costa són importants, va recordar Nadal, que

a emplenar, però "quan ja has plantejat un

no sabia si la seva empresa havia reduït cos-

rendiment. La qualitat es dóna per suposada", va indicar Almagro.

problema i alguna cosa falla és perquè aque-

tos a nivell general, però sí que es va mostrar

lla persona no hi creu, en allò", va recordar. I

segur del fet que hauria d'acabar essent així.

prou, amb la legislació. "Cal educar les per-

Vertisub ha aconseguit un cabal d'ener-

sones a aprendre a treballar amb seguretat, i

gia humana i coneixements en matèria de

que es sentin malament sí no ho fan així". I

aquest és el problema a solucionar.

Els riscos, si que van disminuir.

prevenció que ven a d'altres empreses, a tra-

Es pot resoldre. Joan Nadal va explicar

En el debat final, un arquitecte tècnic

va acabar: "Treballem per guanyar-nos la

vés d'una enginyeria de seguretat. Almenys

com l'havien resolt a Miquel Costa S. A., una

que treballava en una constructora va apuntar

vida i no pas per posar-la en joc".

un terç dels mateixos treballadors fan de pro-

empresa mitjana de Vilamalla (Girona) que ja

encara una nova idea: un dels problemes de

fessors, tant als companys com a fora. "I així

ha complert un quart de segle al sector, i es

la seguretat és que el promotor no la vol

Acció preventiva

segur que compleixen els que ensenyen".

va plantejar la prevenció de riscos el 1999,

pagar. I hauria de fer-ho. ®

Pilar Almagro va explicar els recursos i l'estratègia de Vertisub, una empresa del

La xerrada d'Albert Olivas va ser més filo-

enmig d'un panorama "on no hi havia cap

màxima:

tipus de sensibilització ni de preocupació

sector de la construcció especialitzada en

"Sense acció no hi ha prevenció". 1 el tècnic

dels treballadors, i també hi havia por als can-

treballs d'alt risc, com poden ser-ho treba-

va recordar que la prevenció no es pot enfo-

vis". En casos així, Nadal va recordar que és

llar en canonades de refrigeració amb visibi-

car des d'un sol punt de vista sinó que se

imprescindible que la direcció de l'empresa

litat zero o fer tasques subaquàtiques o a

n'ha de tractar des de totes les dimensions: la

tingués la voluntat clara de donar suport a la

sòfica. Va començar amb

una

Fira Barcelona

26 05 03

Atención visitantes

3L05Í03

902233200

UMAT gPor qué conformarse con una parte cuando puedes verlo todo?

Si un profesional viene a Construmat y no visita nuestros dos recintos, se queda sin conocer todo lo que hay que ver en la construcdón. Por algo Construmat es el salón mas grande de Espana, con 131.000 na, 2.200 stands y 4.200 empresos exposiloras. Un certamen que, dada la magnitud de su oferta y el volumen de actividades complementarias que ofrece, debe ser ubicado en dos recintos y visitado en varios días.

Todos los sectores en dos emplazamientos RECINTO MONTJUÏC ( M l ) Maquinaria y equipos, prolección y seguridad en obra.

RECINTO GRAN VIA (M2) Sanitorios, grïfería, accesorios y mobiliario de bano.

Elevación y transporte.

Elemenlos paro estructura;, divisorias, fachadas y cubiertas.

Prefabricación y conslrucción industrialïzada.

Aparatós de medida y precïsíón.

Informàtica.

Aislamiento, impermeabilización y pinruras.

Corpintería de madera, metalica y PVC. Cerrajería y melolistería.

Vídrio y sus aplicaciones.

Pavimentos y revestimientos.

Cocina integral.

Organïsínos oFicíoles y entídades em pres ario les.

Instalaciones de aguo, gas, evacuoción y tratamíento.

Electriciocd e ilummoción.

Oomótica, seguridad y comunicaciones.

Conslruccïón sostenible. ÜSSSSl SID1 (Salón Internacional del Oiseno paro el Equipamiento del Habitat).

En consírucción nada es prescindible y esta claro que en Construmat tampoco.

CONSTRUMAT B

A

R

C

E

L

O

N

A

E L

N OT I C I A RI PREVENCIÓ

LABORAL

EL

NOTICIARI

Prevenció laboral Montjuïc II acollirà al maig el certamen de la prevenció i seguretat í p I Saló de la prevenció i la I L

Taller de la prevenció infantil

seguretat Preventia acollirà, com en

edicions anteriors, tres salons en un: Segurance, certamen dedicat a les assegurances; Segurlabor, saló dedicat a la prevenció laboral, i Segurtec, saló de la tecnologia de la seguretat, a més del Fòrum Preventia. El certamen se celebrarà del 6 al 9 de maig a Montjuïc II (L'Hospitalet de Llobregat}, orga-

||

nitzat per Fira de Barcelona.

a Direcció de Relacions

I L - Laborals de la Generalitat de Cata-

El sector de la prevenció laboral ha

lunya, en col·laboració amb el Departa-

sofert una gran evolució en els darrers tres

ment d'Ensenyament, ha impulsat una

anys; la normativa que obliga a totes les

campanya de promoció sobre la cultura de Prevenció entre la població infantil.

En aquest taller la Generalitat donarà a conèixer de forma pràctica i molt didàctica els perills més freqüents en la vida quotidiana dels més petits. Monitors especialitzats els descobriran quins són aquests perills a la llar, al carrer, a l'escola, etc, i quin és el comportament més adient per evitar danys. Adreçat a nens i nenes de 7 a 11 anys. ®

Imatges corresponents a la passada edició de la fira Preventia.

El Gremi de Constructors farà demostracions de prevenció

Taller de primers auxilis

empreses a implantar plans de prevenció i que aquests plans siguin auditats, ha provo-

| l r f I Taller de primers auxilis

cat el naixement d'un nou sector professio-

I ^ L està concebut com una àrea de for-

nal. Preventia és la primera i més gran expo-

mació i de coneixement de les actituds

sició de l'oferta existent en aquest sector, en

que s'han de prendre en cas d'accident,

el qual hi tenen cabuda els laboratoris

o bé de les principals lesions que es

d'anàlisi, els auditors, els consultors i asses-

poden produir i com s'ha de reaccionar.

sors, fes entitaís de prevenció, les mútues,

El Taller començarà amb una exposició

l Gremi de Constructors

les administracions, i en definitiva tots els

teòrica sobre els diferents aspectes dels

d'Obres de Barcelona i Comarques

representants dels sectors de la prevenció

primers auxilis. Els assistents podran

participarà aquest any al saló Preventia i

laboral. En l'espai reservat pel saló Segurla-

desenvolupar els exercicis pràctics que

organitzarà, conjuntament amb l'Institut

E

bor se celebraran alguns dels tallers de Pre-

seran coordinats per experts en la matè-

Gaudí de la Construcció, el Taller de Cons-

ventia. Aquests tallers són espais reservats

ria.®

trucció, adreçat a professionals i a estu-

per a la demostració pràctica i simulada de

diants d'entre 14 i 18 anys. Es farà a l'es-

les últimes tècniques de prevenció i segure-

tand del Gremi, ubicat a Segurlabor.

Aquest taller consistirà en un itinerari que recorrerà diferents treballs verticals i

tida tubular, muntatges que es fan amb la

tat laboral, a més de ser el punt de trobada

col·laboració d'Andamios Alconsa, Ulma i

dels visitants i la visita obligada de les esco-

Vertisub.

les i professionals. Els tallers s'han convertit

en alçada i en els quals es podran veure les

Amb aquest taller es vol demostrar

diverses mesures i materials a disposició

que el sector compta amb prou eines i sis-

món de la prevenció. Els professionals inte-

dels professionals per garantir la seguretat

temes vàlids i homologats per a la protec-

ressats trobaran tota la informació a www.

dels treballadors en aquest tipus de tre-

ció de les persones que treballen a la cons-

preventia.org.

balls. Per fer possible aquestes demostra-

trucció, sistemes que no sempre són cone-

cions, es veurà la instal·lació d'una bastida

guts o correctament utilitzats per empreses

penjada, d'un encofrat trepant i d'una bas-

i usuaris. $

en l'aparador de les noves iniciatives en el

®

EL N O T I C I A R I

PREVENCIÓ

LABORAL

Premis europeus de seguretat en la construcció E

l Consell General de l'Arqui-

tectura Tècnica d'Espanya ha convocat els Premis Europeus de Seguretat en la Construcció 2002 (XII edició dels premis Caupolicén) com a testimoni de la seva política de promoció de la millora de les condicions de seguretat i salut laboral en el sector de la construcció.

Premis en 6 categories Es concediran sis premis en les categories d'innovació i investigació (6.000 €), formació (3.000 €), informació pública (6.000 €) i informació tècnica (6.000 € ) . La convocatòria es dirigeix a professionals i empreses

de la construcció, institucions, professionals de la informació i mitjans d'informació general i també del sector. L'organització dels premis compten amb el suport del Ministeri de Treball, de l'Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball i d'aftres institucions del nostre sector. La cobertura dels premis abasta l'àmbit de la Unió Europea i s'admeten actuacions dutes a terme des del 30 de novembre de 2001 fins al 31 d'octubre de 2003, daía de tancament de la convocatòria.

Els professionals interessats poden demanar més informació al Consell General de l'Arquitectura Tècnica, telèfon 915 70 15 35 i a/e consejo@arqurtectura-tecnica.com. ®

DSPAIKOIUA

O1<A,INA CITAVA jVARUIUAAN

un llibre per preveure Ja teniu a la vostra disposició l'edició limitada del llibre DANGER. Una interessant recopilació de cartells històrics sobre la prevenció d'accidents laborals de l'Arxiu Nacional de Catalunya, creats arreu del món entre els anys 1925 i 1937.

Preu: 50 € Preu especial col·legiats: 45 €

A la venda al Punt d'Informació del CAATB (Bon Pastor, 5. O8O21 Barcelona).

I també a les delegacions.

COL-LEGI D'APARELLADORS ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

La vida flexible L'arquitectura del canvi per a una primavera de disseny f p i canvi, l'adaptació i el

(1980), una cadira de múltiples posicions,

I^L

còmoda i espectacular.

moviment són, biològicament, caracte-

La paret regulable de la casa japonesa i

rístiques primordials de ia vida. Fidel al seu esperit de servei, l'arquitectura ha produït,

la mampara xinesa, també presents a l'expo-

des de temps immemorials, tendes o cabanes

sició, són solucions pràctiques i econòmiques

transportables, muntades a partir d'elements

que l'arquitectura moderna ha pres com a

trobats in situ o amb peces traslladades d'al-

model en la recerca de formes de vida més

tres assentaments. De la mateixa manera, les

confortables. En aquest sentit, el moviment

primeres civilitzacions avançades de caràcter

modern va rebre l'especial influència dels

sedentari tenien interiors flexibles. La cultura

habitacles tradicionals japonesos, caracterit-

faraònica egípcia, per exemple, utilitzava ele-

zats per les portes corredores fetes amb paper

ments de mobiliari que es podien plegar o

translúcid, que permeten una transició fluida

desmuntar. Peces que buscaven aconseguir

entre els espais, i entre l'habitatge i la natu-

que l'hàbitat domèstic fos cada cop més

ra, i per un mobiliari reduït, que s'enretira

adaptable als seus habitants, a les activitats

després d'haver-lo utilitzat Un cas similar als

d'aquests o al medi i que han donat com a

dels djadjims afganesos, peces de vestir que

fruit una diversitat impressionant d'innova-

poden ser utilitzades indistintament com a

cions.

manta, mocador, catifa o cortina.

La flexibilitat de l'habitatge

desplegar, l'exposició Living in Motion mos-

A l'empara dels conceptes de plegar i

tra tamborets extensibles que ja s'utilitzaven

L'arquitectura i el disseny moderns també responen a aquest mateix objectiu. Des de

a l'edat mitjana, o bé la cadira Slimline

Frank Lloyd Wright, Mies van der Rohe o

(2000), amb un singular procediment de

Achüle Castiglioni fins a Ron Arad o Rem

plegat lateral. Els viatges llampec, els des-

Koolhaas, han estat molts els grans díssen-

plaçaments ràpids i els domicilis provisionals

yadors que han tractat el tema de l'habitat-

propis dels nostres dies demanen un equipa-

ge flexible. Amb la finalitat de presentar un

ment adequat, fàcil de fer servir, lleuger i no gaire gran. Basant-se en aquestes premisses

ampli espectre de possibilitats relacionades amb la flexibilitat de l'habitatge, l'exposició

teòriques, la mostra proposa, entre d'altres

Living in Motion, que es pot contemplar al

gàdgets, una minillantema, diferents peces

Museu de les Arts Decoratives, reuneix uns

de roba i objectes sorprenents i futuristes, com el Tentman (2002) de Mark i Zana Bah-

140 objectes d'ús domèstic procedents de diferents cultures, i més de 3 0 0 ímalitges

Habitatge. awg_AllesWirdGut,

líg, un anorac que en cas de necessitat es

Viena, Àustria.

pot convertir en tenda d e campanya.

d'exemples addicionals, tot ordenat en diferents àmbits d'acord amb les seves funcions

bles. La maqueta d'una de les tendes negres

i utilitats: muntar i desmuntar, plegar i des-

que utilitzaven les tribus nòmades del desert

la mostra presenta la butaca Warren (1849),

plegar, adaptar, combinar, transportar, í ves-

del Sàhara, exposada a la mostra, n'és una

considerada un precedent de les cadires d'o-

tir i endur-se'Is.

tamboret africà i un forn portàtil. Així mateix,

resposta prou satisfactòria. Si el que es desit-

ficina ergonòmiques; mobles que s'adapten

Algú es podria preguntar per la utilitat

ja és transportar objectes amunt i avall, la

al cos com la cadira Sacco (1968) de Piera

de construir mobles i habitatges desmunta-

selecció ofereix un samovar de vuit peces, un

Gatti, Casaré Paolino i Franco Teodoro, i Wink

Una mostra de l'exposició

del Vilra Design Museum (VDM), Weilam Rhein, Alemanya.

®

E L

N O T I C I A R I

A N Y

D E L

D I S S E N Y

2 0 0 3

Nou vitrall Conferència debat de l'arquitecte alemany Michael Mayer el dijous 8 de maig al CAATB

t

a sala d'exposicions del

manera simulada en els espais escollits pels

C Col·legi acull fins al 23 de maig l'expo-

seus autors. Paral·lelament amb l'exposició,

sició titulada Nou Vttrallque, dins de les acti-

es farà també al Col·legi una conferència

vitats organitzades amb motiu de l'Any det

debat entorn del vidre i l'arquitectura el dijous

Disseny 2 0 0 3 , vol mostrar el vitrall actual i

8 de maig a dos quarts de 8 de la tarda, a

dirigir la mirada cap a futures aplicacions del

càrrec de l'arquitecte alemany Michael Mayer.

Els artistes de Nou Vitrall són d'Angla-

vidre en l'arquitectura i interiorisme.

L'exposició Nou Vitrall conté onze pro-

terra, Catalunya, França, Dinamarca i Bèlgi-

postes inèdites fetes per artistes del vidre que

ca, i han estat seleccionats a partir d'un con-

ajudaran a trencar la visió reduccionista que

curs fet per la FCV8, institució que imparteix

aquesta especialitat pugui tenir entre arqui-

cursos de vidre

tectes, aparelladors, interioristes i públic en

galeria d'art Espai Vidre, al número 8 del

general. L'exposició es va inaugurar el passat

carrer dels Àngels de Barcelona. La seva feina es caracteritza per la llibertat i l'experi-

24 d'abril i podrà ser visitada fins al 23 de maig. Posteriorment, viatjarà a Construmat.

i té com a cara visible la

mentació. Han deconstruít el concepte del

Vitrall de Lut de Vogelaere com a mostra dels vitralls que es poden veure a

Els artistes que hi participen són Bob Budd,

vitrall; l'han ratllat, trencat, fos i reciclat per

Cario Roccella, Kazue Taguchi, Tom Pear-

estat comissariada per la Fundació Centre del

un metre per un metre, però corresponen a

tal de despertar el vidre al món actual. I per

man,

Vidre (FCVB) amb la col·laboració del Depar-

obres de mides superiors, que estan en fase

tament de Cultura del Col·legi.

de projecte. Una fitxa visual permetrà con-

Tim Cunliffe, Kirsty Brooks, Àngela

Thwaites, Àlex Reig, Meritxell Tembleque, Lut de Vogelaere i el binomi Bàltic Sea Glass. Ma

Els vitralls proposats fan aproximadament

fer-ho, han utilitzat tècniques diverses, com !es inclusions metàl·liques, l'emplomat i el termoformat, el fussingl

la serigrafia. (£)

templar els projectes complets integrats de

StandG-13 Pabellón N°6 Nivel 0 Montjuic (M1)

IINZENA ABRIL 2003

Rehabilitació sostenible El projecte HQE2R presenta els primers resultats a Copenhaguen f p Is dies 6 i 7 de març va tenir

natiu recull d'experiències i propostes elabo-

\tZm lloc a la ciutat de Copenhaguen la

rat pel grup Awentura Urbana, ha permès

segona Conferència internacional del pro-

recuperar la consciència ciutadana d'un barri

jecte europeu HQE:R, Rehabilitació sosteni-

degradat. Per tancar el primer dia, Marcus

ble per a barris sostenibles, en la qual es

Grant, de la Universitat de l'Oest d'Anglaterra, demanava amb molt d'entusiasme el

van presentar i debatre els primers resultats del projecte. El Col·legi, juntament amb

principi de localitat com a pas imprescindible

Foment de Ciutat Vella, som membres de la

cap a la sostenibilitat.

xarxa d'experts que està desenvolupant el projecte HQE;R amb l'objectiu principal de

Avaluar la sostenibilitat

preparar una metodologia de treball i d'ela-

El tema del segon dia era els indicadors

borar eines especifiques de suport en la

i la seva validesa com a eina per avaluar la

presa de decisions als agents involucrats en

sostenibilitat.

els processos de renovació urbana. Es trac-

l'Agència Ambiental Danesa, en va defensar

ta de facilitar una renovació més sosteníbi-

les qualitats i l'eficàcia sempre que s'acom-

lista, reivindicant la idea de barri com a

Celebració de la Conferència internacional del projecte europeu HQBR

Flemming Bo Petersen, de

panyin de valors de referència i s'assumeixin

espai de qualitat de vida.

com a part específica de les problemàtiques Col·legi per aplicar-hi la metodologia HQE'R.

£1 primer dia, s'inicià amb la presenta-

que descriuen. També es van presentar diver-

eines per al desenvolupament sostenible de

Durant els dos dies de conferències, diversos

ció, per Brítt Vorgod Pedersen, de l'Oficina

ses experiències en l'àmbit d'Europa com ara

barris" va comptar amb la participació d'un

experts vinguts de diferents països europeus,

Danesa de Planejament, del Pla Estratègic

el projecte CRISP, d'indicadors de qualitat

centenar de professionals d'arreu d'Europa,

van presentar les seves experiències en

per al Desenvolupament Sostenible, emmar-

per a edificis, productes i processos o el PAS-

entre els quals nombrosos representants polí-

aquests camps i es van debatre els resultats

cat dins d'una estratègia comuna dels països

TILLE. Hoogelander, del NOVEM, va presen-

tics de municipis. També, van assistir-hi

exposats i el seu ús potencial, al mateix temps

nòrdics (econòmica, legislativa,...), basada

tar una experiència d'indicadors holandesa,

representants de la Generalitat, de l'Ajunta-

que es van recollir noves necessitats entre els

en un seguit d'activitats multidisciplinàries

encaminada

ment de Manresa i de Foment de Ciutat Vella,

diferents delegats, que s'incorporaran en e!

que pretenen implicar tots els sectors en el

energètics d'edificis i Maria Berrini, d'Am-

ja que el Raval és el barri seleccionat pel

treball futur del projecte.

procés cap a la sostenibilitat. El ponent va

biente (Itàlia), va parlar dels 'european com-

La Conferència, sota el títol "Mètodes i

emfasitzar la necessitat de 'construir' noves

a

l'avaluació

de

consums

mon indicators', promoguts per la Comissió

institucions per tal d'aconseguir una veritable

Europea l'any 1999. Per acabar, Phillipe

incorporació de la sosteníblítat en la societat.

Outrequín, de la Calade (França) va presentar l'ISDIS, el sistema d'indicadors de l'HQE'R,

La participació com

que pretén convertir-se en una eina integrada

a punt de partida

(social, ambiental i econòmica) d'avaluació

El tema central del dia era la participació, com a punt de partida, per bastir models

d'escenaris de renovació urbana per ajudar en la presa de decisions polítiques.

de decisió veritablement sostenibles i meca-

La Conferència va finalitzar amb la pre-

nismes per garantir i assumir aquesta partici-

sentació de diferents barris on s'aplica la

pació. Brigitte Hoffman, sociòloga danesa, va

metodologia HQFR i la presentació de les

reivindicar la figura del ciutadà com a 'expert

diagnosis elaborades durant els darrers

local' í Tricía Zipfel, de la Unitat de Renova-

mesos de feina. Catherine Charlot-Valdieu,

ció de Barris del govern britànic, va esbossar

del CSTB francès i coordinadora del projec-

els principis del planejament col·laboratiu, al

te, va tancar la conferència posant en valor

mateix temps que David Mowatt, d'una asso-

el concepte de barri i la necessitat de recu-

ciació de residents de Bristol reivindicava el 1

concepte de 'democràcia contínua i feia una

perar els teixits urbans existents per tal de frenar el creixement urbà desmesurat. Char-

defensa del 'conflicte' com a element neces-

lot-Valdieu va mostrar la seva confiança en

sari en el cas que es gestioni de forma correc-

el projecte i va explicar que les eines que en

ta. A la tarda, es presentaren diverses expe-

sortiran, acompanyades d'una sèrie de plecs

riències europees d'implicació ciutadana en

de condicions per planificar i rehabilitar més

els processos de recuperació. Vauban a Frie-

sosteniblement, seran un pas important a

burg (Alemanya), on els mateixos residents

l'hora de valorar ía sostenibilitat de les ope-

han reconvertit una caserna militar en un

racions i per ajudar en la presa de decisions

barrí actiu i compromès. Torí, on l'aplicació

als agents involucrats en els processos de

d'un pla específic de participació, un imagj-

rehabilitació.

Els assistents a la conferència van visitar alguns exemples d'aplicació de disseny

®

Cusidó i Xavier Casanovas

EL

N O T I C I A R I

MEDI

AHBIENT

L'Informatiu S E G O N A *

Visites als barris sostenibles I^V urant els dies de la Con-

s'ha implantat un nou sistema c

I L ^ f e r è n c i a , es van visitar tres barris

local dels residus domèstics, s'ha integrat

models en l'aplicació de criteris de disseny

l'aprofitament d'aigües pluvials en la defi-

sostenibilista en l'entorn construït. D'una

nició de l'espai públic, e t c ) , i un altre on

banda, un barri de nova creació, el conegut

s'han dut a terme actuacions específiques

BO01 de Malmó, dissenyat amb criteris de

que tenen com a objectiu la millora d'un

sostenibilitat

del

parc edificat obsolet i la millora de l'efi-

1 0 0 % d'energia amb fonts renovables per

ambiental

(producció

ciència energètica de les edificacions, Ton-

mitjà de biogàs i energia eòlica, sistema

dergade al municipi de Friederiksberg, a

integral de gestió de les aigües pluvials,

Copenhaguen. La introducció d'un nou sis-

cobertes vegetals...}. També es visitaren

tema de panells fotovoltaics, integrats a la

dos barris on s'han efectuat intervencions

pell de l'edifici, va acompanyada d'una

de renovació urbana, un de caire integral,

reforma integral dels habitatges, amb vista

el barri d'Augustenborg a la perifèria de la

a donar-los un major nivell d'habitabilitat i

ciutat de Malmò (on s'ha desenvolupat

d'adaptar-ios a les necessitats actuals. ©

£1 CAATB posa a equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar a tots els qui intervenen en l'obra.

recentment una línia de trens elèctrics,

Començar qualsevol obra amb total seguretat i lliurar-la amb les màximes garanties és la millor inversió de futur.

ASSEGURANCES DE RESPONSABILITAT CIVIL

ASSEGURANCES D'EQUIPS I MAQUINARIA

ASSEGURANÇA TOT RISC CONSTRUCCIÓ

ASSEGURANCES D'ACCIDENTS DE CONVENI

ASSEGURANCES D'AFERMAMENT

ASSEGURANCES OC PROTECCIÓ JURÍDICA

ASSEGURANÇA DE PRESTACIÓ DE SERVEIS

ASSEGURANÇA DFCENNAL DE DANYS

PER A OBRES FINALITZADES

ASSEGURANCES DE CAUCIO

Imatges dels barris

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA SERVEI D'ASSEGURANCES DE LA CONSTRUCCIÓ

models danesos on s'ha aplicat els nous de renovació

criteris

urbana.

DEIEMCI0N5

Barcelona (Seu Central) Bon Pastor. 5 - 08021 Barcelona Fax 932 40 23 59 Bages-Berguedà Plana do l'Om. 6 - 08240 Manresa Tel. 938 72 97 99 Osona PI. Major, 6 - 08500 Vic Tel. 938 B5 26 11

I

j«fc

Ara u UIDIMIO i a surar KCHIC OI

0S7SO Uolins * Rel - Barcelona

Valies Occidental Sant Francesc. 18 - 0822) Terrassa Tel. 937 80 11 10 Vallés Oriental Josep Pinol. 8 • 08400 Granollers Tel. 936 79 01 76

P U N T S

DE

VISTA

Concurs de paletes a Manresa L'INFORMATIU 216 de la sego-

Discos de disseny

na quinzena de febrer informava que en el cinquè Concurs de paletes de Manresa i

Hi estic totalment d'acord

comarca, celebrat a la capital del Bages el

que amb el canvi de portades hi hem

passat novembre, els participants "cons-

perdut moltíssim. Cal recordar les por-

truïen diversos elements arquitectònics de

tades de Yes, Led Zèppelin, KíngCrim-

l'obra de Gaudí". Aquesta informació era

son, etc etc. De tota manera, jo també

incorrecta. L'objecte que va ser reproduït

crec que el Rock d'aquella època era

no té una relació directa amb l'obra d'An-

també molt més imaginatiu. Hom no

toni Gaudí i es defineix com a "templet

s'imagina als i'Operación Triunfo amb

format per i'encontre, per aresta, de tres

cap tipus de portada. Per cert, et disc

voltes parabòliques de maó pla, recolzades

blanc és dels Beatles i és doble (vulgar-

damunt de pilars inclinats de totxo". La

ment conegut per "el doble blanc"). A

peça objecte del concurs es va projectar

reveure. $

originàriament per al 8è Concurs Nacional de Paletes -Quart Internacional- celebrat el 8 d'abril de 1995 a Montjuïc 2-L'Hospitalet de Llobregat i organitzat pel Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques.

En el concurs celebrat a

Manresa,

organitzat per la Delegació del CAAT8 del Bages-Berguedà i el Gremi de Constructors d'Obres de Manresa i Comarca, van participar una vintena de professionals que van mostrar la seva habilitat i rapideJosep Fontdevita

sa. Els guanyadors van ser Ferran Faja í Jesús Bautista, dos paletes de l'Ajuntament de Manresa. El segon premi va

(La nota fa referència a l'article Discos

recaure en la parella formada per Josep Fernàndez i Pere Pera, i el tercer lloc va

(I) de Josep Olivé, dins de ta secció De

ser per a José Manuel Rubio i Frederic

disseny, publicada a L'Informatiu 208).

Capdevila.

Paral·lelament a la celebració del concurs, la capital del Bages va acollir activitats organitzades amb motiu de la celebra-

La Plaça Major de Manresa va acollir el 5è Concurs de paletes (foto superior). El jurat comprova l'adequació del projecte. A baix, les 3 parelles guanyadores.

ció de l'Any Gaudí. Així, es va poder veure l'exposició Mostra dels oficis de la cons-

va presentar la mostra La ceràmica en l'obra

Vegem a continuació algunes imatges del

trucció, organitzada per l'Institut Gaudí.

de Gaudí, una exposició sobre la importància

concurs celebrat a Manresa, l'obra repro-

Per la seva banda, la Delegació del CAATB

d'aquest material en l'obra de l'arquitecte.

duïda i els guanyadors. <$

www.apabcn.es/ informatiu

DE

DISSENY

Roba estesa Aquest article té l'origen en una conversa de sobretaula en què va sortir la qüestió d'estendre roba. La majoria de participants actives eren dones. No podia ser d'altra manera, i no tant perquè sigui una activitat que continuen fent més freqüentment les dones sinó sobretot perL'INFORMATIU 220

què elles tenen molta més sensibilitat, en tots

els aspectes,

que

nosaltres,

Telèfon directe: 932 40 23 76

els

Fax: 932 40 23 64

homes. Cosa que es demostra tot seguit.

Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apa bcn.es/informatiu

Es parlava de maneres (o manies)

Consell editorial:

d'estendre la roba, algunes fins un cert

Anna M. Ruiz, Joan Gay,

punt normals: la forma de distribuir la roba

Xavier Alberca i Carles Cariaria

a l'estenedor -les peces petites al davant,

Director: Carles Cartafïa

les grans al darrere, els mitjons sempre

Coordinadora: Elisenda Pucurull

aparellats-, formes de penjar una camisa

Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva,

-pel coll, per les cises, per la part de baix,

Jordi Marlet, Antoni Capilla i Guillem Plans

o amb penjador- i els gerseis -estirats o per

Anàlisi d'obra: Joan Sabaté,

les aixelles. Altres costums, però, eren més

Xavier Aumedes, Gabriela SchOn, Vicenç Font, Imma Villacorta,

curiosos: escollir la roba que es vulgui ren-

Jordi Olives i Ana Moreno

tar de manera que lliguin els colors un cop

Dibuixants: Sílvia Alcoba,

estesa, escollir el color de l'agulla d'esten-

Toni Batllori i Joma

dre també d'acord amb el color de cada peça que subjecti;

Passatemps: Miquel Sesé

fins i tot una persona

Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Die (Chopo),

explicà que va demanar a la seva veïna de

Albert Casanovas

la residència estiuenca si li feia res que

Disseny gràfic: g e u v e

redístribuís la roba a l'estenedor perquè no

Impressió; Vïking

podia suportar el desagradable efecte estè-

Dipòsit legal: B-42389-1991

tic de la bugada de la maldestra veïna per-

ISSN: 1132-2802

filat sobre el fons bucòlic de prats i mun-

Subscripcions: Elisenda Pucurull

tanyes.

Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat BITMAP. Isidre Rodríguez

La reflexió, relacionada amb el disseny,

C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64

té a veure amb la varietat de possibilitats d'ús í les diferències d'opinió tan divergents, ja que no es posaven pas d'acord en la solució més adequada a cada problema d'una acció que sembla, en principi, tan

"L'agulla d'estendre roba és un d'aquest objectes paradigmàtics, el disseny dels quals és difícil de millorar".

simple com estendre la roba. Pot tenir en compte, el dissenyador, aquest factor de

Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6

dues ranures de les pinces.

dut per aquest motiu; per la creixent des-

dispersió de costums i formes d'ús a l'hora

L'única amenaça 3 l'agulla d'estendre li

confiança de la gent en els espais compar-

de plantejar-se com dissenyar un objecte?

ve, com sempre, d'un lloc inesperat i té el

tits i per la impossibilitat normativa, molts

És evident que no pot preveure totes les for-

E-mail: comercial@apabcn.es EDÍTA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic

Tel-938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18

nom d'assecadora de roba. És una amenaça

cops, de fer pujar l'ascensor fins al nivell

mes d'ús, però sí que ha de procurar que el

important que sembla que, a mig termini,

del terrat. És una llàstima que cada cop

Vallès Oriental: Josep Pihol, 8

resultat sigui un objecte flexible, que adme-

acabarà amb el nostre petit invent, encara

s'eixugui menys la roba a l'aire lliure, per la

08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76

ti moltes possiblitats d'ús.

que la culpa no és seva sinó de l'estenedor,

petita agulla -que em cau simpàtica-, però

Per una estranya coincidència, men-

aquest espai que va desparaeixent dels nos-

sobretot perquè en aquests moments que

President: Xavier Bardaj!

tre jo donava voltes al cap sobre com trac-

tres habitatges perquè és massa car tenir una

s'està fent tants esforços per incorporar les

Vlcepresident: Joan Ardèvo!

tar aquest tema, l'article de Jordi Marlet

superfície hipotecada per un sol ús; perquè, a

energies renovables a l'habitatge, parado-

que presentava l'Any del Disseny, es va

més, als arquitectes ens molesta ja que és

xalment, es perd una de les úniques formes

il·lustrar amb una agulla d'estendre roba.

difícil d'encaixar-lo a les façanes (si l'estene-

tradicionals d'aprofitar les energies, l'eòlica

Deu ser que l'il-lustardor pensa, com jo,

dor no estigués perdent interès, es podria fer

ï la solar, que teníem incorporades als nos-

que l'agulla d'estendre roba és un d'a-

un bon estudi dels exemples encertats sobre

tres hàbits domèstics. <$

quests objectes paradigmàtics, el disseny

08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10

JUNTA DE GOVERN:

Secretaria: Minerva Embuens Comptador: Albert López Iborra Tresorer: Josep M. Uesuy Vocals: Milagros Hierro, Joan Gurri i Raimon Salvat Bages Berguedà: Jaume Juanola

aquest disseny), i perquè l'assecadora, enca-

Osona: Bernat Noguera

dels quals és difícil de millorar. Altres dis-

ra que consumeixi energia -barata, en el

Vallès Occidental: Salvador Navarro

senys, normalment

Vallès Oriental: Frederic de Buen

matèries

fons-, no depèn del temps, ni el climatològic

plàstiques, apareixen i després desaparei-

ni el cronològic, mentre que l'estenedor, si és

xen sense cap explicació aparent, i resta,

a cobert pateix sovint el "reciclat" en espai

Josep Olivé

Els criteris exposats en els articles signals

en canvi, sempre vigent la típica agulla de

habitable i si és descobert queda desprotegit.

són d'exclusiva responsabilitat dels autors

El costum antic d'estendre al terrat s'ha per-

Arquitecte informatiu@apatxn. es

fusta amb la molla helícoïdal fixada en les

basats en

Gerent: Joan Gay

i no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu

No esperis més Connecta't a l'ADSL de Tiscali Al CAATB et volem facilitar una connexió a Internet amb els màxims avantatges. Per això, hem signat un conveni amb Tiscali, el líder europeu d'accés a Internet. Ara podràs gaudir de l'alta gratuïta a l'ADSL, d'adreça electrònica amb el domini ©apabcn.com, de descomptes especials i de 5 opcions de connexió:

ADSL libre. Alta velocitat les 24 hores des de 16,95€/mes + temps de connexió (0,024€/min.). Amb una quota màxima garantida de 39,95€/mes.

ADSL pack. Alta velocitat amb tarifa plana les 24 hores per 36,95€/mes.

Tarifa plana. Connexió RDSI/RTB de dilluns a divendres de 18 a 8 hores i les 24 hores del cap de setmana per 16,53€/mes.

Connexió gratuïta. Accés RDSI/RTB les 24 hores, 1 adreça electrònica i altres serveis per 0€/mes (només es paga el temps de connexió) Connexió premium. Connexió RDSI/RTB amb 5 adreces de correu electrònic, més memòria i més prestacions per 5,99€/mes + temps de connexió.

Per obtenir més informació pots posar-te en contacte amb el Servei d'Atenció al Client de Tiscali, al telèfon 902 123 234.

Per donar-te d'alta, només has d'entrar a l'Extranet del Col·legi, a través del nostre web www.apabcn.es.

LInformatiu

P À G I N E S

D ' A S S E S S O R I A ,

F O R M A C I Ó ,

A C T I V I T A T S

I

S E R V E I S

Coeficient d'actualització d'honoraris a 13 de març

Ca = 1,19 Propera actualització: 15 d'abril Mòdul actual: 303,50 €

Legislació de seguretat L

Mòdul bàsic de referència per al 2003: 310 € / m * Data d'aplicació: a partir

a prevenció d'accidents és

de debat, investigació, art, cultura de la se-

amb una classificació molt pràctica que re-

avui en dia una de les assignatures pen-

guretat...), destaca la publicació de la Guia

culi els articles que fan referència especifica

dents del món laboral i, molt especialment,

de legislació de seguretat i salut en la cons-

als aspectes de control més habituals a peu

de la construcció. Conèixer quina és la nor-

trucció (Documents a l'Abast número 32). Es

d'obra. Esperem que aquesta Guia resulti una

mativa vigent en matèria de seguretat i salut

tracta d'una eina pràctica que permet al pro-

eina útil per a tots els qui treballen en aquest

és fonamental, ara com ara, per a tots els

fessional moure's amb més facilitat per la

àmbit amb vista a un únic objectiu: que ei

agents del procés constructiu. Entre altres

complexa xarxa legislativa relacionada amb la

treball en la construcció esdevingui una acti-

iniciatives que ha dut a terme el Col·legi en

seguretat laboral. El document d'estructura

vitat més segura.

aquest camp (cursos de formació, jornades

per grups temàtics que faciliten la recerca

©

d e l ' l de març de 2003 Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 40 23 70 visats@apabcn.es

ASSESSORIA ONA QUINZENA ABRIL 2003

Tota la legislació de seguretat EI Col·legi edita la Guia de legislació de seguretat i salut en la construcció ( P 110 de novembre de 1995 ! I _

es publicava a! BOE la Llei 31/95 de

prevenció de riscos laborals. Posteriorment, han entrat en vigor molts reglaments que desenvolupen aquesta llei en aspectes com ara les obres de construcció, els llocs de treball, els equips de treball, i molts d'altres. Aquesta gran quantitat de normativa fa que sovint, en una visita d'obra o fins i tot posteriorment, sigui difícil recordar si n'existeix alguna que reguli aspectes concrets d'allò que ens hem trobat a l'obra, atès que en normatives diverses sobre altres qüestions també podem trobar-hi alguns apartats que facin referència a la seguretat i salut. És el cas de les grues torre, per exemple.

Una eina de treball molt

útil

Per facilitar la tasca dels tècnics encarregats que l'obra compleixi tots els requisits legals que li siguin d'aplicació i d'acord amb els riscos existents, ja sigui actuant com a coordinadors de seguretat i salut en fase d'execució o com a tècnics de seguretat del servei de prevenció o d'una empresa constructora, el Col·legi ha editat la Guia de legislació de seguretat i salut en la construcció [Documents a l'Abast número 32), elaborada per Jordi Toyos, arquitecte tècnic i tècnic superior en prevenció de riscos laborals. Per tal que esdevingui una eina de treball útil, la Guia de legislació té un format pràctic que destaca visualment les referèn-

S'ha seleccionat la normativa tècnica de

trucciones técnicas complementarias.

seguretat i salut en construcció existent fins a

RD 614/01. Disposicbnes mínimas para

!a data d'edició d'aquest document a l'abast,

la protección de la salud y seguridad de

la qual inclou les darreres disposicions:

Setze capítols La Guia de legislació de seguretat i salut

cies legislatives sobre aspectes tècnics concrets de seguretat i salut que són habituals

•

en les obres de construcció, Així, s'ha estructurat la Guia per grups temàtics: normativa sobre bastides, grues, amiant, etc. amb els textos legislatius corresponents.

•

RD374I01.

en la construcció inclou els capítols se-

Protección de la saludyse-

guridad de los trabajadores contra los

Els professionals interessats poden ad-

riesgos relacionados con los agentes

quirir la Guia de legislació de seguretat i sa-

qulmicos durante el trabajo.

lut en la construcció al Punt d'Informació

RD 379/01. Reglamento de almacena-

del Col·legi i també a les Delegacions. El

miento de productos químicos y sus ins-

preu col·legiat és de 15 euros ®

güents: 1.

2.

OBRES DE CONSTRUCCIÓ EN GENERAL LLOCS DE TREBALL EN LES OBRES A L'INTERIOR DE LOCALS

3.

LLOCS DE TREBALL EN LES OBRES A L'EXTERIOH DE LOCALS

4.

EQUIPS OE TREBALL EN GENERAL

7.

APARELLS ELEVADORS

8.

BASTIDES TUBULARS

9.

PONTS PENJATS

10. Riscos ELÈCTRICS 1 1 . Riscos RELACIONATS AMB ELS AGENTS QUÍMICS

1 3 . AMIANT 1 4 . EMMAGATZEMATGE I UTILITZACIÓ DE BOTE-

LLES DE GASOS COMPRIMITS, LIQUATS I la nova Guia de legislació de seguretat i salut en la construcció (Documents a

DISSOLTS A PRESSIÓ 15. SENYALITZACIÓ DE SEGURETAT

l'Abast número 32).

16. EMPRESES OE TREBALL TEMPORAL

. TÈCNIQUES

I ALTRES

Quadern central SEGONA

Formació oberta

Diagnosi i intervenció de façanes urbanes La intervenció en façanes continua sent, en els darrere temps, una tasca fonamental per al nostre parc edificat. I no parlem sols de rehabilitar façanes, sinó dels diferents graus d'intervenció en aquestes, sovint anomenades, pell de l'edifici, una pell que ens mostra la seva salut. Hi ha una gran diversitat en el tipus d'intervenció que es du a terme en una façana: emergències per evitar accidents, neteja o reparació d'elements constructius, adequació a les exigències de confort d'avui o rehabilitació integral de façanes.

Dins del programa de formació oberta que

ofereix el Col·legi, destaca el curs Diagnosi i intervenció en façanes urbanes, que s'impartirà del 7 al 21 de maig al CAATB. L'objectiu d'aquest curs és oferir al tècnic el grau d'especialització necessari perquè pugui dur a terme treballs de conservació, una àrea cada cop més exigent i en fase de creixement.

S'explicaran els materials, les tècniques actuals que cal aplicar i les diferents fases d'intervenció, des de la inspecció i la diagnosi fins a la rehabilitació i planificació del manteniment. Inscripcions al Punt d'Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60 i a formacioOapabcn.es. $

col·lecció Manuals de Diagnosi Número 7: MANUAL PER A LA DIAGNOSI I EL TRACTAMENT DE L'AMIANT A LA CONSTRUCCIÓ Ramon Graus; Amb la col·laboració de: Jaume Abat, Assumpta Calleja, Asunción Freixa, i altres Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1998. 6 7 pàgines. Idioma: català A COMBTNUCClA

Resulta una guia pràctica adreçada als professionals del món de la construcció per treballar correctament en presència d'amiant. Posant de manifest la incidència no despreciable de què l'amiant s'ha emprat durant anys en la construcció dels edificis, s'aprofundeix en les diferents formes, materials i solucions constructives. Té vocació preventiva i voluntat d'anticipar-se al problema de l'amiant amb serietat i rigor.

PREU VENDA COL·LEGIATS/DES: 1 6 . 2 0 € PREU VENDA PÚBLIC: 1 8 . 0 0 € : MANUAL DE DIAGNOSIS E INTERVENCIÜN EN ESTRUCTURAS DE HORMIGON ARMADO Rafael Bellmunt, Manuel Femàndez Cànovas, César Díaz, Paulo Helene, i altres.

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 2000. 156 pàgines. Idioma: castellà Es tracta d'un manual de patologia del formigó armat enfocat des de les darreres tendències referides a la durabilitat i expressades per a edificis nous mitjançant la Guia de la Durabilitat del CEB i l'EHE. El manual permet estudiar les causes de les lesions al formigó armat i dóna els criteris per escollir la millor tècnica de reparació, PREU VENDA COL-LEGIATS/DES: 2 2 . 5 0 € PREU VENDA PÚBLIC: 2 5 . 0 0 €

: MANUAL DE DIAGNOSIS E INTERVENCION EN CUBIERTAS PLANAS Lara Trujillo Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 2002. 132 pàgines. Idioma: castellà És una guia pràctica per a la inspecció de cobertes planes, amb uns criteris bàsics per a la intervenció de manteniment, i una recopilació de fitxes de diferents solucions per a la reimpermeabilització. Aquesta primera part es completa amb un anàlisi de l'evolució dels terrats i un coneixement dels diferents materials impermeables i aïllants que existeixen al mercat.

PREU VENDA COL·LEGIATS/DES: 2 2 . 5 0 € PREU VENDA PÚBLIC: 2 5 . 0 0 € ELS PREUS TENEN L'IVA INCLÒS Els Manuals de diagnosi es poden adquirir a la Cooperativa Jordi Capell. Tercera planta del CAATB. Telèfon 934 14 63 55.

P E RAC I O

Formar-se en cooperació En tres estius, 14 estudiants de l'assignatura Habitatge i Cooperació han treballat construint 2.000 metres quadrats, repartits en cinc escoles de la Chiquitania boliviana Projecte Educació per al Desenvolupament

| | 9 assignatura de lliure elecI L cíó Habitatge i Cooperació, Càtedra UNESCO de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (UPC) acosta des de l'any 2000 els futurs professionals de ['arquitectura al món de la cooperació.

La formació va a càrrec de l'equip format per Raimon Torres, professor titular, i Sandra Bestratén i Emili Hormías, becaris-pro- . fessors i coordinadors dels projectes de cooperació. Paral·lelament a l'assignatura, es fan tallers experimentals a la mateixa Universitat en què s'apliquen les tecnologies de baix cost estudiades. D'altra banda, a través del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya, s'elabora el programa de cooperació amb Bolívia, 'Educació per al desenvolupament', que ha febut el suport de diverses institucions i empreses, entre les quals el nostre Col·legi i la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell.

Els projectes de cooperació estan pensats des d'una perspectiva integral, amb l'objectiu prioritari de reforçar els oficis tradicionals i introduir millores tecnològiques tant en la producció de materials de construcció com en els sistemes de posada en Més de 2.000 persones han treballat voluntàriament en ta construcció de les seves escoles, de manen rotativa i un dia per família. obra. Aquests es duen a terme amb el treball voluntari de la població local i la partila Chiquitania boliviana. S'han construït auels productes importats.

Santa Cruz a ciutats de província. I es concipació activa d'alumnes de la UPC, que te- les-talier, una guarderia, una biblioteca i Com a projecte futur, es preveu iniciar tinuarà treballant en la construcció d'esconen així l'oportunitat d'aplicar els coneixeuna escoia per a discapacitats. S'ha treba- la construcció de la Universitat de la Chi- les públiques de la regió. <® ments adquirits a la Universitat. llat amb el sector de producció de teules i quitania, col·laborant amb la Universitat En aquests tres anys, 14 estudiants, totxos, en crear un gremi-cooperatíva. S'ha Autònoma Gagriel René Moreno i el municidurant els dos mesos no lectius de l'estiu, construït un forn amb cambra de cocció, per pi de San Ignacío de Velaxo. La Universitat poder fabricar mosaics esmaltats i fer com- pública boliviana es compromet a descenhan treballat construint 2.000 metres quadrats, repartits en cinc escoles de la regió de petitius els petits productors locals davant tralitzar la seva unitat educativa situada a

Adreces d'Intemet Principios elementales de la propaganda de guerra

REVISTA D'AFERS INTERNACIONALS (www.cidob.org/castellano/Publicaciones/Afers/afers.html): aquesta publicació quadrimestral està dedicada des de 1 9 8 2 a l'anàlisi de la política i la realitat internacional des

_

de diferents punts de vista -polític, econòmic o s o c i a l - amb un enfocament que combina informació i anàlisi.

PR1NOPIOS ELEMENTALES DE LA PROPAGANDA DE GUERRA

de MORELL], Anne

^

Editorial Hiru.

Col·lecció Sediciones,

Hondambia,

2003,

158

Pàg.

LE MONDE DIPLOMATIQUE (www.monde-diplomatique.fr/): la versió digital d'aquest periòdic independent conté articles publicats en l'edició impresa, a més de dossiers de documentació sobre problemes importants de geopolítica.

SOLIDARITAT AMB ELS IRAQUIANS (www.ub.es/solidaritat): pàgina de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona dedicada a l'anàlisi de la guerra d'Iraq. Aproximació històrica al conflicte, resolucions, embargaments internacionals qüestionables tant a nivell legal com solidari.

Posada en evidència de la similitud dels principis elementals que els governs han utilitzat per convèncer la seva població, i de com es pot seguir caient en les mateixes trampes propagandístiques ffi: de la Primera Guerra Mundial. Morell i ordena i sistematitza la propaganda governamental difosa en els mitjans de comunicació per trencar les resistències dels ciutadans als conflictes armats. "Nosaltres no volem la guerra", "L'enemic és l'únic responsable de la guerra", etcètera. ®

C O O P E R A C I Ó

PUNTS

DE

VISTA

CÈSAR GIMÉNEZ OBAC

"Quan es treballa en cooperació sempre hi ha un factor de confiança" principals són: l'una, que el projecte tingui al-

que no es pot fer altra cosa que entregar-se í

gun tipus de relació amb la nostra professió,

integrar-se al màxim dins de la comunitat

com ara la construcció o rehabilitació d'habi-

Evidentment, que sempre hi ha estones per a

tatges, equipaments comunitaris, infrastructu-

la gresca i la diversió, que per altra banda ve-

res o formació; l'altra, que vagi adreçat direc-

nen quasi obligats per les comunitats a les

tament a la població beneficiària."

quals va destinada ía cooperació."

Què pot i què no pot solucionar la cooperació?

Cèsar Giménez treballa com

l'import total de l'ajut concedit sinó una part,

a arquitecte tècnic liberal amb despatx propi,

i la resta del pagament l'abonem contra justi-

Els camps de solidaritat, són cooperació o

fent tot tipus de feines tant de rehabilitació

ficant de despeses, ja siguin factures, rebuts

vacances alternatives?

com d'obra nova. També participa a la Co-

o algun altre mitjà que considerem creïble. El

"Jo no tinc una experiència personal de

mes locals de comunitats concretes, però el

missió 07 del Col·legi des de la seva funda-

seguiment també es fa via contacte amb la

participació en camps de solidaritat, però per

que no pot fer és generar un canvi a nivell

ció, per aportar el seu "petit gra de sorra" al

persona responsable de l'entitat sol·licitant,

experiències d'altres companys penso que

global. Per les actuacions globals s'ha d'ac-

món de la cooperació, i perquè creu que "un

que és qui ha de justificar davant el Col·legi

puc dir rotundament i sense equivocar-me

tuar des dels governs, i aquest no és el camp

altre món és possible". La seva funció a la Co-

l'estat del projecte i la seva evolució.

que es tracta de cooperació. Quan una perso-

d'actuació de les ONG." (£>

missió 07 és la mateixa que la dels altres

"Paral·lelament, si un projecte és de

companys: revisió dels projectes que es pre-

na es desplaça a un camp de treball queda

llarga durada, s'han de presentar uns infor-

ràpidament imbuïda per l'esperit i necessitat

senten a les convocatòries de cada any, se-

mes de control intermedis, i, si és de curta

de col·laborar i l'acollida és tant gratificant

guiment de projectes, redacció i revisió dels

durada, ('informe es presenta al final. Però,

barems de puntuació. En definitiva, ajudar de

evidentment, quan es treballa en cooperació

manera altruista "en tot allò que es pugui".

sempre hi ha un factor de confiança que és inevitable, i alhora ens dóna una visió real

Fer el seguiment d'un projecte, és més con-

del fet que el món també pot funcionar d'u-

fiar que controlar?

na manera diferent a la nostra."

Experiències

La responsabilitat del creixement L'ecologia j la sostenibilitat

"Un cop concedits els ajuts per al de-

"La cooperació pot solucionar proble-

un llibre, titulat Més enllà dels límits det

senvolupament d'un projecte, sempre ens

Què ha de caracteritzar un projecte de coo-

són alguna cosa més que conceptes que

creixement, en què corregien i reforçaven

trobem amb el fet que hi ha d'haver una part

peració?

s'han posat de moda en els darrers anys.

algunes de les conclusions de l'iníorme de

de confiança. Precisament, un dels criteris

"Els criteris per escollir un projecte són

L'any 1972 Dennis L Meadows publicava

que valorem a l'hora d'escollir un projecte és

molts i intentem que siguin el més definits i

amb altres autors un primer informe al

"La utilització humana de molts recursos

la confiança que ens pugui donar l'entitat

objectius possible, per evitar al màxim el com-

Club de Roma titulat "Els límits del creixe-

essencials i la generació de molts tipus de

1972,

amb afirmacions com aquestes:

sol·licitant i la contrapart. Dit això, també es-

ponent subjectiu en l'elecció, que ha de que-

ment". L'informe plantejava la capacitat

contaminants han sobrepassat ja les taxes

tablim uns criteris objectius de seguiment,

dar en tot cas relegat per prendre una decisió

dei planeta d'afrontar, més enllà det 2 0 0 0 ,

que són físicament sostenibles", i "Sense

que consisteixen principalment, per una

final entre els projectes que hagin passat la

les necessitats i les formes de vida amb

banda, en no fer un primer pagament de

primera selecció. Les dues característiques

uns països industrialitzats, que consumei-

d'energia i de materials, el món està abo-

xen la major part dels recursos naturals del

cat a un declivi ràpid i fora de control".

* * "Quan una persona es desplaça a un camp de treball queda ràpidament imbuïda per l'esperit i necessitat de col·laborar i l'acollida és tant gratificant que no es pot fer altra cosa que entregar-se i integrar-se al màxim dins de la comunitat".

Participa!

reduccions considerables en els fluxos

món en benefici d'una petita part de la po-

Són informes científics prou seriosos

blació i que marxaven cap a nivells de con-

que ens avisen que cal canviar les actuals

sum material i de deteriorament físic que

actituds envers la producció i el consum,

no és sostenible a llarg termini. Es tracta-

si és que volem que ies generacions futu-

va d'un primer avís sobre els problemes

res tinguin l'oportunitat de gaudir d'uns

que genera un creixement econòmic sense

nivells de vida acceptables. Cal posar-se

control per al futur del planeta. Es plante-

en marxa perquè la nostra forma de vida i '

java que si les actuals tendències de crei-

les nostres pràctiques professionals siguin

xement econòmic i explotació dels recur-

més sostenibles també en el camp de la

sos continuaven sense modificacions, els

cooperació internacional vers els països

Aquest apartat de cooperació internacional és una iniciativa de la Comissió 07 del Col·legi, que us convida a fer-li arribar les vostres idees i els vostres suggeriments a través de l'adreça electrònica:

límits del creixement arribaran en algun

pobres. ©

comissio07@apabcn.es

quatre autors d'aquest informe publicaven

moment dintre dels propers cent anys.

Vint anys després, el 1 9 9 1 , tres dels

Fernando

Zamorano

Membre de la Comissió 07 del CAATB

LA

GENT NECROLÒGIQUES

LA

CENT

Mor Josep Maria Poudevida, expresident del Col·legi Va dirigir la marxa del Col·legi fins el 1968 El passat 8 de febrer va morir a 92 anys Josep Maria Poudevida, expresident del Col·legi. Nascut l'any 1911, Poudevida va ser el segon president del Col·legi d'Aparelladors i, sota el seu mandat, que va durar prop de 22 anys, ha transcorregut poc menys de la meitat de la història del Col·legi. Des de l'octubre de 1946, en què va guanyar les eleccions col·legials, Poudevida va dirigir la marxa del Col·legi fins a la primavera del 1968. Es tracta d'un capítol important i llarg de la història col·legial que va des de la difícil època de la postguerra fins al canvi generacional í polític de finals dels anys seixanta que marcarà una nova etapa en la història del Col·legi. ®

En memòria d'en Domingo Rodríguez Passats ja els primers dies d'una tristesa paralitzant, he volgut escriure aquestes línies en memòria d'en Domingo Rodríguez, company arquitecte tècnic, professor de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona, director del Departament de Construccions Arquitectòniques II í amic.

En Domingo va marxar el passat 5 de març, després de patir la malaltia i de donar-nos la darrera lliçó de la seva vida: la per la lluita, la generositat i la tenacitat com a voluntats.

He tingut la sort de ser amiga seva durant molts anys. Va ser professor meu en el darrer any d'estudis i em va cridar quan ja era arquitecta tècnica per anar a treballar

amb els arquitectes Borrell, sens dubte el millor despatx on he col·laborat mai, en tots els aspectes. Les trajectòries professionals ens van separar temporalment, però ens vam retrobar a l'Escola, i aquí vàrem tomar a passar uns anys pleníssims. L'Escola ha estat durant aquests darrers temps el seu espai d'expansió i, com ell mateix deia, font d'il·lusions i de moltes satisfaccions. Per a tots nosaltres, els seus companys, la seva presència era sempre esperonadora i transmetia les ganes de treballar fins i tot quan un estava cansat o baix de moral. Calia la seva rialla picara, el seu comentari imprevist o un acudit de tràmit i semblava que les coses ja brillaven de manera diferent.

Tots els que el coneguérem sabem com

Ens do! comunicar a tots els col·legiats, la defunció del nostre company:

estimava la professió, el món de la construcció i de l'arquitectura, sabem del treball que feia, de la seva empenta i voluntat per portar endavant projectes complexos, de la seva capacitat per a embarcar-nos i confiar en nosaltres per dur a bon port les naus. I tots els que hem estat alumnes seus, prop de vint promocions, el recordem per les seves classes amenes però complexes, per la lectura dels edictes i pel rigor dels seus criteris. Així mateix el recorden els molts estudiants que el tingueren de tutor en els seus treballs finals de carrera, que juntament amb en Manolo Borbón significaven, a l'Escola, quasi una institució.

Tot i que intento fer-ne un retrat professional, no vull renunciar a expressar el dolor

que ens causa la seva absència. Ens costa entrar cada dia a l'Escola perquè sentim la seva falta, i volem recordar-lo i ser conscients d'aquest buit que ens queda.

Han estat molts anys d'amistat, d'estimació sincera, de compartir grans moments i estones divertides. Des de fa dies, tinc la sensació que amb ell han marxat, de forma definitiva, els millors anys de les nostres vides, els de la joventut, els més festius, en definitiva els anys Domingo.

Per a les seves Laures, un petó. ®

Ens dol comunicar a tots els col·legiats, la defunció del nostre company:

Pablo Hermida Guerra-Mondragon

Juan Órfila Mercadal

col·legiat núm. 4.920, esdevinguda el 2 de desembre de 2002, a 90 anys.

col·legiat núm. 4.337, esdevinguda el 18 de febrer de 2003, a 79 anys.

Ens dol comunicarà tots els col·legiats, la defunció del nostre company:

Ens dol comunicar a tots els col·legiats, la defunció del nostre company:

Josep Maria Poudevida Vihal

Joan Llitjós Armengou

col·legiat núm. 2.527, esdevinguda el 8 de febrer de 2003, a 92 anys.

col·legiat núm. 2.462, esdevinguda el 27 de febrer de 2003, a 93 anys.

Ens dol comunicar a tots els col·legiats, la defunció del nostre company-.

Ens dol comunicar a tots els col·legiats, la defunció del nostre company:

Manuel Elias Martín

Domingo Andrés Rodríguez Fernàndez

col·legiat núm. 3.281, esdevinguda et 13 de febrer de 2003, a 85 anys.

col·legiat núm.5.888, esdevinguda el 5 de març de 2003, a 47 anys.

Ens dol comunicar a tots e/s col·legiats, la defunció del nostre company:

Eleuterio Chico Prats col·legiat núm. 2.398, esdevinguda el 17 de febrer de 2003, a 96 anys.

www.apabcn.es/informatiu

SERVEIS SERVEIS

PROFESSIONALS

I

DIVERSOS

Quadern central SEGONA QUINZENA ABRIL 2003

Material informàtic d interès professional i a bon preu D Col·legi ha establert un acord de col·laboració amb l'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a

als arquitectes tècnics a preus molt avantatjosos í amb el suport tècnic de l'empresa. L'oferta es

la venda d'ordinadors i material informàtic (impressores, escàners) de qualitat, per tal d'oferir-lo

fa durant un temps limitat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils:

Ordinador de sobretaula

Ordinador de sobretaula

Portàtil

Carrie API

Carrie AP2

FUJITSU

PENTIUM 4. 2,4 GHz

PENTIUM 4. 2,53 GHz

Pentium» 4 2,53 GHz

Característiques:

Característiques:

•

512 MB RAM DOR 333

•

256 MB RAM

•

DISCODURO 120 GB

•

DISCO DURO 40 GB

•

T.GRAFICA GFORCE 4MX 440

•

Característiques: •

256 M8 RAM DDR 333

•

D1SCODURO80GB

•

VGA 32 MB TV-OUT AGP

•

LECTOR COX52

•

T.S0NID0AC97

•

MONITOR 17"CRTGNR

•

TECLADO W-2000

* •

MOUSEPS/2

128 M8 DDR TV-OUT •

DVD 16X48 LG

•

REGRABADORA 52X24X52 LG

•

T.S0NIDOAC97

•

MONITOR TFT 15" LG MULTIMEDIA

•

TECLADO + RATON INALAMBRICO LOGITECH DESKTOP DE LUXE OPTICAL

Preu especial col·legiats: 495,00 euros

Preu especial col·legiats: 995,00 euros

PANTALLA TFT 15"

•

COMBOI DVD+REGRABADORA)

•

T.GRAFICA ATI MOBILITY RADEON 9000 64 MB DDR SALIDATV

•

PUERTOS FIREWARE + 2 X USB 2.0

•

T.RED 10/100

•

M0DEM 56 KB

•

WINDOWS XP HOME EDITION

•

WORKS SUITE 2O02+ANTIVIRUS NORMAN 5.1+ NERO 5 CD MAKER+ WIN DVD 4.01+ ADOBE PHOTOSHOP ELEMENTS+ACR08AT READER.

Preu especial col·legiats: 1.440,00 euros

IÜKK Les configuracions de les ofertes són modificables i adaptables a les necessitats del professional. A causa de ia inestabilitat en el preu d'alguns dels components dels ordinadors, els preus poden patir variacions (habitualment a la baixa). Per això es recomana als interessats comprovar el preu actualitzat de l'oferta o configuració escollida. Es poden consultar a la web

J de l'empresa Carrie (www.came.net/l-informatiu) les característiques actualitzades cada setmana. En les compres de material informàtic com ara impressores, escàners, càmares, etc, els col·legiats gaudiran d'un descompte d'un 3% sobre els preus de Carrie, Els col·legiats que vulguin informar-se respecte de les configuracions concretes es poden dirigir a Came.

* en termpm remi

Tableta gràfica per professional; 1.024 nivells de sensibilitat de p

512 nivells de: Sèrieo USB

X/etgl iem mostrem ofertes semanals especials per st colmlegíatm actualitzades en www.carrie.net/l-informatju

COMPATIBLE AMB Windows 98/2000/NT Macintosh

Silicon Graphics Portàtils

Quadern central SEGONA QUINZENA ABRIL 2003

Petits anuncis Serveis al professional • Aixecament d'estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d'estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d'activitat i legalitzacions • Plans d'emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d'obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac. ne!

Informació tel.: 932 40 23 76 Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols.

Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats.

C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols.

Tel.: 972 32 32 82 • Fax.- 972 32 32 82 oficinajmgomez@ctv. es

Estudis de seguretat Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01

Equip lormat per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol Telèfon: 639 89 10 63

Serveis de topografia

Perspectives

S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Teh 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84

Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntstges Ens desplacem a l'estudi del client. Recursos suficients poer realitzar un servei complet, ràpid i eficaç SCRIPTIVA Mònica Telèfon: 934 59 46 17

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual.

Telèfon: 937 50 93 84 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45' Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net

Perspectives professionals en 3 D Professionals amb 6 anys d'experiència, dedicats exclusivament a: -perspectives amb el màxim de realisme -fotomuntatges -vídeos interactius/Animacions -plantes de venda -books de venta -disseny de tanques publicitàries amb la vostra perspectiva.

Ens desplacem per tot Catalunya.

Complim amb la data d'entrega SCRIPTIVA 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva. com www. scriptiva.com

Especialistes en grans promocions Dictàmens i informes pericials S'elaboren dictàmens i informes pericials per a advocats, administradors de finques, comunitats de veïns, propietaris d'habitatges, companyies d'assegurances, immobiliàries, constructores, etc. Interiorisme ergonòmic, i rehabilitació.

Peri Telèfon: 934 17 85 98

Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a fa venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya.

Màxima rapidesa. Complim amb la data d'entrega.

934 59 46 17 scriptiva@scriptiva. com www. scriptiva.com

Delineant de plànols

Empresa de topografia

Delineant de plànols s'ofereix per treballar des de casa. Plànols de tot tipus; estudis de seguretat, obra nova, experiència empresa d'enginyeria i d'arquitectura. Preus negociables.

Xavi Telèfons: 934 18 56 76 686-97 93 68

S'ofereix per realitzar aixecaments topogràfics amb aparell ELTA 4 Zeiss amb Psion per fer restitucions, corves de nivell, taquimètrics, càlculs, cubicacions en format digital i autocad.

Tels.: 607 314 373 - 932 18 33 43 Fax: 932 18 33 43 a/e: jbarjau@ya.com

EIS PETITS ANUNCIS de L'Informatiu Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 € , si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets.

Informació: telèfon: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 64 informatiu@apabcn.es També a www.apabcn.es/informatiu

Interiorisme

Criteris d'elecció dels materials en l'interiorisme L'elecció d'un material respon a criteris diversos. Determinar-los és el primer pas que cal

fer per garantir l'eficàcia del disseny dels interiors. Amb aquest curs aprendreu com trobar un material que respongui amb exactitud a unes premisses donades des del punt de vista estètic, funcional o econòmic, els seus comportaments i la posada en l'obra.

110302 (Barcelona)

Dates: del 8 de maig al 5 de juny de 2003 Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 20 hores Preu curs: 288,00 € Preu col·legiats (-15%): 244,80 € Els preus no inclouen el 16% d'IVA Responsable acadèmic Joaquim Matutano. Arquitecte. Professor de l'Escola Elisava.

Organitzat conjuntament amb:

Us recordem que aquest curs forma part d'un cicle dedicat a l'interiorisme.

Els alumnes que s'hagin matriculat en els dos cursos anteriors obtindran un 10% de descompte sobre el preu d'aquest curs.

MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Servei d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 (5a planta) 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio8apabcn.es www.apabcn.es

in Hp nroipctpç immobiliaris

Gestió del tancament de l'obra i la postvenda La denítinda dè professionals preparats per intervenir en la fase del tancament de l'obra i la postvenda s'ha incrementat en els últims temps, atesos els nivells de competitivitat i qualitat que el mercat immobiliari actual i l'usuari final requereixen. Amb aquest curs aprendràs com garantir que e! traspàs de l'obra a l'usuari acompleixi les expectatives generades i que la qualitat del producte respongui a la que s'hagi definit.

G 1 0 6 0 5 (Barcelona)

Dates: 9 i 16dema,gde2003 Horari: divendres, de 16.30 a 21 h Durada: 8 hores Preu curs: 120.G0 € Preu col·legiats (-15%): 102,00€ Els preus no inclouen el ' 6% d'IVA

MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Servei d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 (5a planta) 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es www.apabcn.es

G U I A

A C T I V A

Busques Una empresa? Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses í professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

La solució a l'aluminosis Sistemas de reparación estructural de forjados Sustituclón funcional de viguetas

E) sistema de renovació de sostres

SOLUCIONS EN EHCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA, S A Pol. Ind. Pla d'en Cod. Camt <íe Fon! Freda s/n 08110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59

Pergo Iberia. Av. Somoiierra, 22-bajo dcho.

Polígono Induitrial Sur 2 8 7 0 0 San Seboirian de los Reyes. Madrid Telefono: 91 5 7 7 7 9 9 6 Fox: 91 5 7 7 7 6 2 1 •pergo

ALUMINOSI

EXTEN Muntaner. 472 BARCELONA Tel. 414 00 16 Fax 202 31 12

Recobriments pera sòls industrials

ESTRUCTWR/ COnDAL/A FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

el nou forjat

COINTECS defintiu

Aplicació fàcil, ràpida 1 econòmica Màxima resistència mecànica I química Antipcte Impermeabilitzate Higiènics Reparació fàcil de (orals I esquerdes HUMETATS

• Capil.brilat • Filtraclú • Condtnsició

Av. Sant Julià. 208, n 08400 GranoBers Td:93 649 57 00/93 84954 75 Fax: 93 849 5416 http: www.astradur.com e-mall: Bstra-quimlcaOastradur.com

900.0» m- fe

OBRAS FORMAS EMEABILIZACIONES ALUMINOSIS REFUERZOS ESTRUCTURALES

CONSTRUCCIONES MANSO, 11 5° A • Tet. [93} 426 98 98 (3 líncos] Tax {93) 423 94 13 • 08015 Barcelona

Can Uasiclw. n' 5 • 08291 RIPOLLET

htlp-Jfwww. pavlm onlsturopark.com

Tratamiento para la aluminosis Refuerzo de vigas de madera DGoya, 41 bqos • 08204 SabadoH (Boi) i: 9371004

IMPERMEABILITZACIONS ADHESIVOS • SaiAOOtES • MtODUCTOS RUA LA CONSTBUCQÓN

PAU1NDUS, S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS

AUTOAHIVELLADORS I MORTERS DE RESINES TÏRRATZOS COHTlHUOS

1BERMAPEI, S A H Ctrtduno, 20 - 5= Manta 08002 BARCELÓ^ Tel.: 93 343 50 50 - Fax: 93 302 42 29 E-mcil: ibermapelOibennapei.es

PUÇJ Tttijin. 1 ler.ia -080:0 Bi/cslona

Liminas Flexibles de PVC-P para la impermeabtlizaciún

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SJ. Pnorrasy Bages. 106 £-08030 BARCELONA Telélono:93 3458850 Fax: 93 346 1713 E. Mati: sas@sas-sa. .sas-sa.es

Tel.: 93 6 4 8 4 0 0 0 - http://www.alk

CONSTRUCCIONES EN MADERA FUSTERIA D'OBRA MOBtUARt I EQUIPAMENT CUA ( M a r e * . 3 ! • R * c m Irajstnal oa feus

7 B L - S 3 J « 6 Í S51 - f s c S33J6 7

ALUCOBOflP DIBOND ALUCORJ fachadas ligeras de aluminio

Morters sense retracció.

Rehabilitació

BARCELONA- Polígono Industrial Pont Reixal, San Just Desvern «Tel. 9337116 98

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Jordi Marín • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57

teva A T

.lOKMALIO

solució

professional

1 C C N I (. A I C O M L K C I A L

Quadern central

• ' or-jrt ry, )|M7rM/i ARRIÏ -I

M.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L. INGEN1ERIA DE CONTROL ENSAYOS INTEGRIDAO EN PILOTES Tànger, 26 - 08018 Barceloní - T. 934864300 Bruc. 126-08037 Barcelona - T. 932080166 St. Miqual, 14 - 43004 Tarragona - T. 977251880

Servi inttgn* d'IUumlnadú *n l'titlndard I s i d mel «PBiàl SISTEMAS TÉCNICOSDEILUhnNACIÓN

UMPIEZA Y RESTAURACIÓ* DE;

Treinta onos aportondo soluciones, Garontías y Seguridod: Venlonos, Puertas, Fochadas, Barandillas, Verandas, Mallorquina)...

TECHNAL tiene la solución para Usted, y si no, la invenfanmos. 93 573 77 77 La Red Aluminier Technol son profe nales seleccionades que reflejon profesíonolidad en coda reali 902 902643

IndutUU

RAMONA REPROGRAFIA

081B4 PALAU OE PLEGAMANS (Barceloní Tet

93 BW 35 S3 - Fa 93 864 35 «2

C E N T R O I N T E R N A C I O N A L OE I I E P A J I A C I Ó N RESTAURACIÓN CON N U E V A TECNOLOGIA

NrVELL-LJkSQI

MWHTOPOCRÀHCI

O j r r o c i u u u OFICUU.

Sístemas de carpintena de aluninio Perfileria para:

AMIMDOM

Bilmes. 6 - 08007 BARCELONA Tel,: 93302 10 4S - Ruc 93302 57

Ctra. Torre flomou, s/ng 08202 Sabadell tel. 93 748 48 38 lax 93 726 07 61

construcciones

www.gabarro.com

BETLINSKI S / L

MITJANS AUXILIARS I

Reparacions Estructurals.

Manteniments Industrials.

Rehabilitació i Interiorisme Personal i Tècnic propis.

BGH. GEO-INGENIERIA Estudiós Geológicos Estudiós Geotécnfcos Estudiós Ccofisicos Auscullacíón de Ciraentaci

25 ANYS D'EXPERIÈNCIA Av. Pompeu Fabra, 7-9,tocal 2? 06024 Sarcetona TeL 93 213 76 46 - 93213 54 IM . Fax 33 210 03 C e^nal: betlnsMOairtel.nel

Finestres, portes, baranes, murs cortina, i tanques d'alumini

C Bernat Meige 63 08205 - Sabadell

Tel

V1CA1MA - PUERTAS Y DERIVADOS. S . L Edifido Colomina Calte S. Bemardo 97/99,2° C1 28015 Madrid • Espana Tel. 914 460 526 - Fax 914 480 459 vlcalmapuertas9vicaima.com vicaima.com

937207900

Fax 937119626

•El

INFORMÀTICA

ROBOT MILLfNNIUM, ANSYS+CMIFEM CONSULTOR1A Y DISmiBLJClON DE SOFTWARE PARA CALCULO Dí, ESIRUCTURAS DE EDIFICAOON E INGENIERIA C M l

TANCAMENTS

28035 MADBO fet 91 J86.22.22 Foc 91.386.4S.60

PRACTICABLES

mjsm SANITARIS

QUILLERMO PUERTAS Y PERSIANAS

BARCELONA

91 430 S I 33

FAX 91 322

39 17

DE ALUMINIO DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMÀTICAS Diputadón, 390-392 • Telefono 93 344 06 0 0 ' Fen 93 344 08 07 • 08013 Barcelona

Tel. 938 466 909 Fax. 936 465 709 e-mail: tn(o«trcJl,

Proyectores • DownBghts • Carríes electnfcados Luminarias fluorescenles * Sistcmas de control y regulador* • Üuminación exierior • etc...

«CUA - GAS - ELECTfUCIOAD

ER

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES

ESTUDIS OEOTECNICS

BedcSKeun Ibérica CAonJenya, 357 3°-3o 08OZ5 Barcelona Tel. 93 - 4 5 8 2 3 7 0 Fax 9 3 - 2 0 7 13 47 MTKI^ cwuodi@orrokh.ei

Ventanas, Puertas, Correderas, Verandas, Muros Cortina, BarandiMas

INSTALATJOR AUTORIZAOO P U M U r u C S T O * SW COMMKMMSO

TECHNOL

GflOHE ESPANA, SA. 7G-B8. Polígon

Medas, 1 - P. I. Suroeste 03192 Sani Quirze del Vallès Tel. 93 721 95 59 Fax 93 721 31 59 .aluminisv3te9.cofn

Pellalres, 28 08019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92 ANDAMIOS DE FACHADA APUNTALAMIENTOS TORRES FIJAS Y MÓVILES

Q U È CERQUEU: 1 . ESTRUCTURES • 2 . COBERTES • 3 . AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4 . FAÇANES • 5 . TANCAMENTS I DIVISIONS • 6 . REVESTIMENTS I PAVIMENTS • 7 . REHABILITACIÓ • 8 . INSTAL·LACIONS • 9 . INTERIORISME • 1 0 . URBANISME I MOBILIARI URBA • 1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES • 1 2 . ENVIORAMENTS * 1 3 . MITJANS AUXILIARS • 1 4 . INFORMÀTICA • 1 5 . SANITARIS • 1 6 . SERVEIS PROFESSIONALS • 1 7 . EQUIPAMENTS • 1 8 . INDUSTRIALS • 1 9 . INSTAL·LADORS • 2 0 . BASTIDES

SERVEIS Quadern central SEGONA QUINZENA ABRIL 2003

Programes informàtics per a pressupostos i amidaments ropera celebració del '. ir l'adquisició dels pro)

TRICALC:

i Tricalc, Gest i Segur i

- d u r a d a : 1 6 hores, e n 4 sessions d e 1 6 . 0 0 a 2 0 . 0 0 hores

- dates: 29 d'abril i 6,8 i 13 de maig CEST+SEGUR:

- durada: 12 hores, en 3 sessions de 16.00 a 20.00 hores -dates: 15, 20, i 22 de maig

Tncalc 1+2+4 (formiRó+fonamentacions)

1.150

998

Tricalc 1+2+3+4 (formieó+acer+fonamentacions)

1.325

1.146

Tricalc 1+2+4+7+10

1.550

1.337

1.800

1.550

[fomiiEWonamentacions+reticulars+iriurs resistents)

Tricalc 1+2+4+7+8+10 (formiGÓ+fonamentacions+reticulars+lloses)

OFERTES ESPECIALS PER A COL·LEGIATS

Tricalc 1+2+4+5+7+8+10

2.050

1.762

(formi 06+c i m enta c ions+u nidireccíonal +retlcu Ja r+[ loses+m u rs resistents)

Gest Bàsic {pressupostos, amidaments. certificacions i temps)

360

236

Tricalc 1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11

Gest (pressupostos, amidaments, certificacions, temps, desviacions i plecs)

540

356

(formigó+acer+fonamentacions+foriats+lloses de fonamentació+murs+pilots)

GestCon (pressupostos, amidaments, certificacions, temps, desviacions, plecs, anàlisis control d'obra)

900

620

Segur (estudis i Dlans de seguretat i salut)

575

360

Gest Bàsic+Segur

600

404

670

428

Gest+Seeur

700

MidePlan

300

212

+Gest"

540

150

+Seeur"

575

150

Tricalc Bàsic Reticular* 1 + 2 * 3 + 4 + 7 + 1 0

600

530

1.000

870

(formieó+acer+cimentacíons+reticulars+murs resistents)

Tricalc Bàsic* 1+2+4+5+6+7+8+9+10+11 Iformieó+fonamentacions+fohats+lloses de fonamentació+murs+pilots)

2.527

Suport tècnic durant 3 anys

1.080

GestCon+Segur

2.950

Inclou suport telefònic, per correu, fax o email en horari d'oficina, i en persona amb tutories a les nostres oficines amb la última versió del programa.

Inclòs

Inclòs

Noves versions durant 1 any Inclou l'entrega gratuïta de les noves versions i actualitzacions del programa comercialitzades dins de l'any posterior a la seva adquisició

Inclòs

Inclòs

Preus+16% IVA Condicions vàlides des del 17 de març de 2003 fins al 23 de maig de 2003 Comandes fetes exclusivament per a col·legiats a través del Col·legi Possibilitat de sol·licitar altres modul·lacions de Tricalc 'Consulteu prestacions i limitacions de Tricalc Bàsico " Per al seu ús en el mateix Hoc de treball amb qualsevol configuració de Tricalc o Tricalc Bàsic Inscripcions al CAATB: 932 40 23 73 Per a més informació: ARKTEC c/Bailén, 7 lr A 08010 Barcelona (Espana) T. 93-2652184 Fax 93-2652869 • bama@arktec.com • www.arktec.com

APÀCAR

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

• Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

• Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• Contractació de l'assegurança.

Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

Quadern central SEGONA QUINZENAABRJL 2003

Avantatges per als col·legiats Material informàtic d'interès professional i a bon preu L'empresa Telfiscom (Carrie}, dedicada a la venda d'ordinadors i material informàtic {impressores, escànners) de qualitat, ofereix als arquitectes tècnics preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa. L'oferta es fa durant un temps limiDescomptes especials per a El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l'objectiu d'oferir als col·legiats un descompte d'un 10 % en l'obtenció de certificats mèdics per a : • Llicències i permisos d'aptitud per a conductors de vehicles.

• Llicències i permisos d'aptitud per a la tinença i ús d'armes.

• Llicències i permisos d'aptitud per a embarcacions de lleure.

• Llicències i permisos d'aptitud per a la tinença d'animals domèstics potencialment perillosos.

tat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils. Informació: Carrie (Sílvia Jiménez). Viladomat, 237. Barcelona. Telèfon 934 10 82 80. informatiu@carrier.net. www.carrie.net/l-informatiu.

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats

A partir del conveni marc signat entre el CAAT8 i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d'uns descomptes excepcionals que s'aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l'Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjecertificats mèdics ta Solred Clàssica que poden obtenir tant els L'acord permet els descomptes fins al col·legiats i col·legiades com les societats 31 de desembre de 2003. Per beneficiar- professionals. Informació: Departament CEse del descompte cal identificar-se com a COTOIL Telèfon 937 36 60 00. www.cecocol·legiat en sol·licitar el servei. tec.es/cecotoil. Contractacions al Servei d'Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 Lampo 60. inforrnacio6apalxn.es Muntaner, 479483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00

Descomptes en els hotels de la cadena Style Hotels

Turisme rural Descompte d'un 10% per a les estades a la masia de turisme rural El Muig, a Sant Joan de les Abadesses. Tres cases, d'entre cinc i vuit places, per gaudir d'un cap de setmana a la muntanya. Telèfon: 609 613 430. www.elripolles.com/elmuig

Serveis d'ortodòncia més barats Descomptes d'entre un 10% i un 20% miliars directes dels col·legiats. Per a més en els serveis d'ortodòncia de la Clínica Dr. informació, telèfon: 932 01 61 62 (BarcePedra Ruiz. Les dues primeres visites són lona) i 938 70 76 73 (Granollers). de franc. Aquest acord també inclou els fa-

El CAATB ha signat un conveni de col·laboració amb l'Auditori de Barcelona per oferir a tots els col·legiats descomptes en la compra d'entrades per als concerts que es facin en aquest recinte.

Els col·legiats poden gaudir de tarifes especials en telefonia mòbil Movistar a partir de l'acord de col·laboració signat el febrer passat entre el CAATB i la patronal CECOT. Poden gaudir d'aquests avantatges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les societats professionals i les empreses.

Informació: Departament CECOTEL. Telèfon 937 36 60 00 / 902 44 00 40. www.cecotel.com. Contractacions al Servei d'Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Diversos tipus de descomptes sobre fa tarifa Track d'aquest grup hoteler. Central de Reserves d'Style, tel. 902 4 44 70.

Didac Tenor Massini, 1-3,1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Descomptes en les entrades de l'Auditori de Barcelona

Cecotel: tarifes de mòbil més barates

Dibuix assistit per ordinador i càlcul d'estructures Els col·legiats podran adquirir el programa de dibuix assistit per ordinador DIBAC i de càlcul d'estructures HARMA amb condicions avantatjoses, segons l'acord de col·laboració signat pel Col·legi i ISCAR, fins al 31 de desembre.

Cursos monogràfics per informar del contingut dels programes, instal·lació, resolució de problemes i funcions destacades, a l'aula A3 el dijous 10 d'abril.

Tots els col·legiats que s'identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l'Auditori obtindran un descompte d'un 10% en la compra d'entrades. A més, en els concerts que faci l'Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya els dissabtes per la tarda, es farà un descompte d'un 25% si es fan grups de més de 25 persones.

Dibac dates: del 6 al 15 de maig, dimarts i dijous, de 9 a 13 h preu col·legiat: 150 €

Harma dates : dimarts 20 de maig, de 9 a 14 h preu col·legiat: 60 €

Aquest conveni és vàlid fins al dia 31 de desembre de 2003.

Informació al telèfon: 932 47 93 00

INSCRIPCIONS: Puchal & Associats • Germàn Puchal i Gàlvez c/Sèquia, 37 3r 08240 Manresa Telèfons: 938 77 04 37 / 653-945 434 • Fax: 938 77 04 37 puchalSctv.es

DEMANDES íl SEGONA QUINZENA ABRIL 2003

®

ARQUITECTES TÈCNICS DE BAHCELON,

t ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Empresa constructora d'habitatges, edificació industrial i que dóna serveis de manteniment industrial

Empresa lider en el mercat especialitzada en la comercialització de sistemes per a la fusteria d'alumini

Selecciona TÈCNIC DE PRESCRIPCIÓ

^ X ^ COMSTHUCTORACOIUUUUI

Selecciona ARQUITECTE TÈCNIC

TECHNAL

S'encarregarà de conèixer i fer un seguiment dels projectes de gran envergadura per contactar amb els arquitectes, promotores i/o immobiliàries i oferir els productes desenvolupats per l'empresa. També participarà i/o organitzarà presentacions i demostracions dels diferents productes.

Participarà, conjuntament amb la Direcció, en la planificació d'execució de les obres i en les visites d'obra aportant l'experiència tècnica. Col·laborarà en la implementació del sistema de qualitat ISO 9002 i en la coordinació del sistema de prevenció de riscos laborals, en coordinació amb el Servei Aliè de Prevenció.

Requisits

Requisits: - Formació a nivell d'arquitectura tècnica o arquitectura - Valorable experiència en tasques tècniques i comercials - Coneixements d'anglès - Cotxe propi

S'ofereix I -

\

Contracte indefinit \ Incorporació immediata Possibilitats de creixement i desenvolupament professional Formació inicial i continuada per part de l'empresa

- Arquitecte Tècnic - Experiència d'aproximadament 2 anys en empresa constructora - Experiència en implantació de la normativa ISO 9002 en empresa constructora - Valorable coneixements de MS-Project i Aulocad - Cotxe propi

ÜJ

ce

; S'ofereix ]

- Contracte laboral - Retribució d'acord amb l'experiència i la vàlua del candidat - Incorporació immediata

LU

Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 5 3 1 a:

Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 5 3 5 a:

| COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, tor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona ;: trebalt@apabcn.es

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5,3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

COL·LEGI D'APARELLADORS

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Important constructora d'edificació, obra civil

Empresa constructora especialitzada en rehabilitació, reforma i ampliació d'edificis

i industrial de més de 50 anys en el sector

Selecciona CAP D'OBRA

Selecciona CAP D'OBRA Es responsabilitzarà de la realització de les obres assignades amb dependència del director de producció. Tindrà la responsabilitat sobre el cost, el termini i la qualitat de les diferents obres que gestioni. Serà l'interlocutor amb la propietat i la direcció facultativa.

Es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar | el procés d'execució d'una obra d'edificació de més de 3MM€.

Les seves funcions principals seran contractar els industrials, planificar i organitzar l'obra, coordinar els industrials, realitzar la ges| tió econòmica, el control de qualitat i el tancament de l'obra.

Requisits

Requisits:

- Arquitecte tècnic - Experiència d'entre 3 i 5 anys com a cap d'obra e ra. preferiblemenl experiència en rehabilitació - Coneixements d'informàtica a nivell d'usuari (Exci Word) i es valorarà el coneixement del TCQ-2000

| - Experiència mínima de 3 anys com a cap d'obra en empresa constructora Experiència en obres d'edificació de més de 1,8 MM€ | - Edat: 28-35 anys Cotxe propi

S'ofereix

| S'ofereix

- Incorporació immediata - Contracte laboral - Retribució competitiva en el mei - Integració a una empresa dinàm clima laboral Interès

• -

amb prestigi i bon

Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 5 2 2 a:

envieu el vostre currículum actualitzat referència 8 5 3 9 &-.

Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pasta, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

incorporació immediata Contracte laboral Retribució competitiva en el mercat Possibilitats reals de promoció interna

1

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treba1l@apabcn.es

DEMANDES

MERCAT

DE T R E B A L L

CONSTRUCTORA EN FASE D'EXPANSIÓ, AMB OBRES PER TOT CATALUNYA

Quadern central SEGONA QUINZENA ABRIL 2i

CONSTRUCTORA D'HABITATGES I URBANITZACIONS DE RUBÍ

DESPATX D'ARQUITECTURA DE BARCELONA

per a realitzar pressupostos, amidaments a l'obra, plans de seguretat, planificació í organització de l'obra, etc.

per a la direcció d'execució de les obres, projectes, pressupostos, seguretat i salut, etc.

Perfil No cal experiència. Coneixements informàtics d'Office i Autocad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

Perfil Imprescindible experiència en obra. Coneixements informàtics de Presto i TCQ. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

.itecte/a tècnic/a

Cap d'obra per responsabilitzar-se de les obres assignades, seguiment i resultats, relació amb la direcció facultativa, certificacions a la propietat i subcontractistes, etc.

Perfil Edat entre 25 i 35 anys. Experiència mínima de 2 a 3 anys. Coneixements informàtics d'Office, Autocad i Presto o similar. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

S'ofereú Jornada completa. Contracte laboral. Sou negociable segons vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata.

Les persones interessades poden adreçar el seu currículum a ALCR0.C0NS9terTa.es

S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral d ' l any. Sou aproximat 21000'- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de lax: 935 88 36 44 o per a/e. rosaglobal9lerra.es

CONSTRUCTORA D'EDIFICACIO DE BARCELONA

ESTUDI D'ARQUITECTURA DE BARCELONA

3 ajudants/tes de cap d'obra

Recent titulat/da en arquitectura tècnica

Perfil No cal experiència. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona.

S'ofereix Jornada a convenir. Contracte laboral per obra. Sou negociable en (unció de la vàlua del candidat/a.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934560005 a l'atenció del Sr. Juan Lara o Pedró Gamo. Telèfon de contacte: 617400365

per a la gestió informàtica del despatx tant en aspectes de racionalització del procés del projecte com de predimensionat del pressupost.

Perfil No cal experiència. Edat fins a 23 anys.

Coneixements informàtics d'Autocad, Word, Office i programes d'amidaments i pressupostos.

S'ofereix Jornada completa. Relació liberal. Sou negociable en funció de la vàlua del candidat/a. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 933090567 o per a/e: cpa9coac.es

per responsabilitzar-se de ia coorcmació , óp;,.T.iizoc.ò del projecte i execució de la gestió administrativa i control de l'obra, planificació, compliment dels objectius pressupostaris, certificacions, així com la direcció tècnica d'obres, confecció de pressupostos, etc.

Perfil Convenient experiència mínima de 5 anys. Coneixements informàtics (Excel, Word, Microsoft Project, Gest, CAD). Imprescindible carnet de conduir. Lloc de treball a Barcelona amb disponibilitat per viatjar.

Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 932011154 o per e-mail: x.vila@vila-sabarich.com

3 caps d'obra

S'ofereix Jornada completa. Relació liberal. Sou aproximat entre 21.000 i 24.000'-euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 932 10 02 14 o per a/e. inrfia@pinearQ.com

Perfil Es valorarà experiència mínima de 3 anys en lloc de treball similar o igual.

Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona.

S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral per obra. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934560005 a l'atenció del Sr. Juan Lara o Pedra Gamo. Telèfon de contacte: 617400365

PROMOTORA CONSTRUCTORA PLURIFAMILIARS

Cap d'obra per a treball a peu d'obra, control de la facturació, coordinació d'industrials, etc.

Perfil Experiència mínima d ' l any en tasques similars. Edat entre 25 i 3 5 anys.

Coneixements informàtics de Presto, Word, Excel i Cad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Baix Llobregat {es valorarà residència en aquesta zona).

S'ofereix Jornada completa. Contracte

laboral 2 anys prorrogables. Sou entre

2 6 0 0 0 i 3 2 5 0 0 ' - euros brut/anual negociable. Signatura d'obres. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934 74 23 8 8 o per a/e: r5r@coac.net

Servei de Promoció i Mercat de Treball

S.ofereix Jornada completa. Relació laboral o liberal segons convingui. Sou negociable.

CONSTRUCTORA D'EDIFICACIO DE BARCELONA

Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

A C T I V I TATS central SEGONA QUINZENA ABRIL 2003

Constructora catalana d'obra civil i edificació que forma part d'un important grup empresarial

Selecciona CAP D'ÀREA D'EDIFICACIÓ DE CATALUNYA

33

si w LÜ

U— ce. < i— rv

ii

FORMACIÓ

MÀSTER

ACTIVITATS

GESTIÓ DE L'OBRA. CONSTRUCTION MANAGEMENT Curs de postgrau Barcelona. Setembre - novembre 2003 Codi: G50704 La preparació i la formació adequada dets directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de la l'obra és un

Es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el procés d'execució de vàries obres de més de 3 MM€. Coordinarà i supervisarà les tasques realitzades pels caps d'obra que tindrà al seu càrrec. Actuarà com a interlocutor amb la propietat i la direcció facultativa.

factor clau per facilitar l'evolució del sector cap a una mi-

Requisits

cions de constructíon management, com a responsable de

-

Experiència demostrada de més de 5 anys com a cap d'obra en gran empresa constructora - Capacitat de lideratge i habilitats socials - Edat orientativa: 30 - 4 0 anys

S'ofereix -

Incorporació en una important constructora en plena etapa d'expansió - Sou negociable en (unció de l'experiència i vàlua del candidat Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 5 2 5 3: COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta. 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Cooperativa de la construcció que dóna serveis als Ajuntaments de la comarca del Baix Llobregat

Selecciona TÈCNIC DE PRESSUPOSTOS Serà el responsable de l'estudi dels projectes a presentar-se a con| curs, de la petició d'ofertes als industrials i de la confecció dels pressupostos en els terminis establerts.

Requisits | -

Arquitecte tècnic Experiència professional de més de 3 anys < a tècnic de pressupostos Persona de menys de 4 5 anys Informàtica a nivell d'usuari: MS-Office, valorable coneixements de GEST i TCQ-2000

I S'ofereix | - Retribució d'acord amb l'experiència i candidat - Contracte laboral | - Possibilitats de creixement ;orporació immediata

Interessats envieu el vostre currículum act cant la referència 8 5 4 3 aCOL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Boti Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

llora de la competitivitat i de la qualitat dels productes immobiliaris. El professional capacitat per realitzar les funla producció de l'obra, haurà d'organitzar-ho tot partint d'un projecte executiu i d'un pressupost objectiu tancat.

Són funcions seves la contractació i coordinació dels industrials. També ha de liderar i conduir els equips que intervenen durant el procés i controlar els costos per assegurar que es respectaran les qualitats previstes i el pressupost fixat.

El curs que presentem està estructurat com a itinerari formatiu i té com a objectius proporcionar les competències necessàries per desenvolupar correctament aquestes funcions, d'acord amb els requisits de la demanda del sector i de les empreses.

dates: del 19 de setembre al 2 9 de novembre de 2003 lloc: Barcelona horari: divendres de 16.30 a 2 1 h i dissabtes de 9.30 a 14 h durada: 8 0 hores preu del curs: 1.247 € preu especial col-legiat/da: 1.060 €

Organitzat conjuntament amb

PROGRAMA • Introducció al management i a la gestió en el sector • Planificació estratègica • Planificació de l'obra i seguiment econòmic • Tancament de l'operació i la postwenda • Desenvolupament del cas

CAATB - Formació Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

MASTER PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBANISME El project manager a la construcció: Un directiu amb un GRAN FUTUR Barcelona. Octubre 2003 - maig 2005 La figura del project manager es va estenent en tots els sec-

tents desenvolupin les seves capacitats directives i de gestió

tors i països. És el nou directiu, capaç de gestionar grans pro-

del procés constructiu:

jectes des d'una perspectiva més global. Ha de saber liderar,

- Consciència i capacitat de direcció i lideratge

planificar i coordinar tota l'operació, des de la seva concepció

- Visió estratègica, de conjunt i capacitat de reacció

fins al lliurament del producte edificat, per tal d'aconseguir els

- Coordinació de tots els agents implicats en l'operació

objectius marcats de recursos humans, temps, costos i quali-

- Consciència de riscos i capacitat de gestionar-los

tat definits. El màster que us presentem pretén que els assis-

- Capacitat d'organització

El Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme obre noves perspectives de futur als proHorari: fessionals del sector immobiliari i de la construcDivendres, de 16.30 a 21 h ció que volen iniciar-se en el camp del manageDissabtes, de 9.30 a 14 h ment.

Lloc: Aules del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes FORMACIÓ AMB GARANTIES Organitzat conjuntament pel Col·legi d'Aparella- Tècnics de Barcelona dors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i la FunOCTUBRE 2003-MAIG 2004 (200 hores) dació Politècnica de Catalunya, és l'únic màster de Catalunya que aplica totes les funcions del pro- Mòdul I ject manager al procés constructiu. S'estructura en dos anys acadèmics, amb tres mòduls formatius í una tesina.

INTRODUCCIÓ AL MANAGEMENT I PROJECT MANAGEMENT

REQUISITS

D'ADMISSIÓ

- Titulació universitària (diplomat o llicenciat).

- Experiència mínima de 3 anys en el camp immobiliari.

- Es realitzarà una selecció i el candidat haurà de presentar el currículum i una carta on expliqui les seves motivacions i expectatives. Els preseleccionats poden ser convocats a una entrevista personal.

Sol·licitud: fins el 20 de juny REQUISITS

D'INSCRIPCIÓ

- Formalitzar la inscripció en els 15 dies se• La gerència del projecte i obra güents a l'acceptació del candidat.

• Els agents del procés d'edificació í les seves - Efectuar el pagament del 25% de la matrícurelacions FORMACIÓ DE QUALITAT la. La resta es pagarà 20 dies abans de co• El management i el project manager com a diImpartiran el màster professionals experts en promençar el curs. rectiu ject management i en tots els seus àmbits d'actuació: gestió, procés constructiu, recursos humans, Mòdul II Import matrícula: 2.971 € habilitats directives... La metodologia a seguir serà GESTIÓ DE LA PROMOCIÓ IMMOBILIÀRIA Col·legiats, del CAATB: 2.525 € conceptual i pràctica, amb la realització d'un cas OPERACIÓ IMMOBILIÀRIA (Aquests imports corresponent al cost per any real durant els dos anys de durada del màster. acadèmic) • Economia d'empresa i comptabilitat í~] • Dret mercantil i de la propietat DIRECCIÓ DEL MÀSTER Hi ha Impossibilitat de sol·licitar • Contractació Francísco Javier Llovera un Préstec-Formació a la Caixa d'Enginyers • Anàlisi del sector immobiliari Doctor en dret. Aparellador. Director de l'EUPB • Màrqueting immobiliari, estudis de mercat (Escola Universitària Polit'ecnica de Barcelona). • Avaluació financera de projectes immobiliaris • Finançament d'operacions immobiliàries Carles Puiggròs • Fiscalitat en el camp immobiliari i,,. Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. • Assegurances • Anàlisi de viabilitat de l'operació immobiliària GerentdeL'H2010SPMS.A. • Promoció i gestió del sòl per a edificar CONSELL ACADÈMIC • Màrqueting operatiu Michelle Butzbach • Resolució de casos pràctics. Simulació ,, Llicenciada en Lingüística i Psicopedagogia.

Formadora i consultora en recursos humans. Di- OCTUBRE 2004 - MAIG 2005 (150 hores) Mòdul III rectora de Geoda Formacions.

I

GESTIÓ DEL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

José Ignacio Galàn Arquitecte. Project manager. Director L-35 Arquitectes.

Lluís Martinell Aparellador. Project manager.

Jesús Rodríguez Arquitecte tècnic. Project manager. Professor t i tular de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona.

Celestí Ventura Aparellador. Director general de METRO-3.

• • • • • • • • • •

Gestió estratègica de projectes Organització i lideratge d'equips de treball Gestió de la qualitat Gestió del projecte Habilitats directives Anàlisi dels costos de construcció i el seu control Gestió de l'execució de les obres Gestió del manteniment i postvenda Tancament de l'operació i manteniment Resolució casos pràctics. Simulació

MAIG 2005 - NOVEMBRE 2005 Mòdul IV (dedicació estimada de 150 hores) TESINA

Treball final tutoritzat per un professor

CAATB - Formació Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

R E H A B I L I T A C I Ó

I

M A N T E N I M E N T DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN FAÇANES URBANES

R11802 (Barcelona) Dates: del 7 al 21 de maig de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 16 a 20.30 h Durada: 20 hores

L'objectiu d'aquest curs és oferir-te el grau d'especialització necessari perquè puguis realitzar treballs de conservació, una àrea cada cop més exigent i en fase de creixement. Coneixeràs els materials, les tècniques actuals a aplicar i les diferents fases d'intervenció, des de la inspecció i la diagnosi, fins a la rehabilitació i planificació del manteniment.

Preu curs: 288,00 € Preu col·legiats (-15%): 244,80 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic.

Gabinet tècnic del CAATB

IMMOBILIARIS GESTIÓ DEL TANCAMENT DE L'OBRA I LA POSTVENDA

G10605 (Barcelona) Dates: 9 i 16 de maig de 2003 Horari: divendres, de 16.30 a 21 h Durada: 8 hores x

Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats (-15%): 102,00 €

x

La demanda de professionals preparats per intervenir en la fase del tancament de l'obra i la postvenda s'ha incrementat en els últims temps, donat els nivells de competitivitat i qualitat requerits pel mercat immobiliari actual i per l'usuari final. Amb aquest curs aprendràs com garantir que el traspàs de l'obra a l'usuari acompleixi les expectatives generades i que la qualitat del producte respongui a la definida.

Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Gabinet tècnic del CAATB

INTERIORISME CRITERIS D'ELECCIÓ DELS MATERIALS A L'INTERIORISME

110302 (Barcelona) Dates: del 8 de maig al 5 de juny de 2003 Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 20 hores

Escollir un material respon a criteris diversos, i determinar-los és el primer pas que cal fer per garantir l'eficàcia del disseny dels interiors. Amb aquest curs aprendreu com trobar un material que respongui amb exactitud a unes premisses donades des del punt de vista estètic, funcional o econòmic, els seus comportaments i la posada en obra.

Preu curs: 288,00 € Preu col·legiats (-15%): 244,80 € Responsable acadèmic: Joaquim Matutano. Arquitecte. Pro-

fessor de l'Escola Elisava

I S I I H Í

Us recordem que aquest curs forma part d'un cicle dedicat a l'interiorisme.

Els alumnes que s'hagin matriculat en els dos cursos anteriors obtindran un 10% de descompte sobre el preu d'aquest curs.

Organitzat conjuntament amb: E L I S A V A

I N F O R M À T I C A

PRESTO II: CONTROL DE COSTOS I PLANIFICACIÓ

A P L I C A D A

PRESSUPOSTOS I SEGUIMENT ECONÒMIC D'OBRES AMB TCQ2000

T30507 (Barcelona) Dates: del 6 al 27 de juny de 2003 Horari: divendres, de 19 a 2 1 h, i dissabtes de 9.30 a 13.30 hores Durada: 20 hores Preu curs: 276,00 € Preu col·legiats (-15%): 234,60 €

AUTOCAD PER A NO DIBUIXANTS T21707 (Barcelona) Dates: del 10 al 26 de juny de 2003 Horari: dimarts i dijous, de ! 9 a 21 h Durada: 10 hores Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats ( 1 5 % ) ; 102,00 €

T30213 (Barcelona) Dates: del 4 al 25 de juny de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h

A L

S E C T O R

GEST. AMIDAMENTS T31101 (Barcelona)

TRICALL. CÀLCUL D'ESTRUCTURES

Dates: del 6 al 13 de maig de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 17 a 21 h

T31201 (Barcelona)

Durada: 12 hores Preu curs: 150,00 € Preu col·legiats 1-15%): 127,5 €

Dates: del 15 al 27 de maig d e ' 2003 Horari: dimarts i dijous, de 17 a 21 h

Dates: del 13 al 28 de juny de 2003 Horari: divendres, de 17 a 21 h, i dissabte, de 9.30 a 13.30 h Durada: 24 hores Preu curs: 280,00 € Preu col·legiats (-15%); 238,00 €

EXCEL. NIVELL II

ACCESS

WORD. NIVELL II

INTERNET BÀSIC

T21508 (Barcelona)

T20112 (Barcelona)

T20807 (Barcelona)

T20342 (Barcelona)

Dates: del 13 al 22 de maig de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h

Dates: 9 i 10 de maig de 2003 Horari: divendres, de 17 a 2 1 h, i dissabte, de 9.30 a 13.30 h

Dates: del 29 de maig al 10 de juny de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h

Dates: del 12 al 17 de juny de 2003

Durada: 8 hores

Durada: 8 hores Preu curs: 84,00 € Preu col·legiats (-15%): 71,40 €

Durada: 8 hores Preu curs: 84,00 € Preu col·legiats (-15%): 71,40 €

Durada: 4 hores Preu curs: 66,00 € Preu col·legiats (-15%): 56,10 €

Preu curs: 84,00 € Preu col·legiats (-15%): 71.40 €

:

T21110 (Barcelona)

Durada: 16 hores Preu curs: 200,00 € Preu col·legiats (-15%): 170,00 €

Durada: 20 hores Preu curs: 276,00 € Preu col·legiats (-15%): 234,60 €

AUTOCAD II NIVELL 3D

Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h

Quadern centra] SEGONA

J j p R N A D E S TÈCNIQUES

ACTIVITATS DE FORA

ENERGIES ALTERNATIVES I DOMÒTICA Amb motiu de la presentació de l'Orde-

L'ACTIVITAT PROFESSIONAL DE L'ARQUITECTE TÈCNIC UN TALLER DE CONSTRUCCIÓ A LA FIRA PREVENTIA

nança de captació solar tèrmica, a Granollers, la Delegació del Vallès Oriental orga-

El Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i

nitza unes jornades tècniques amb l'objec-

Comarques i l'Institut Gaudí de la Construcció or-

tiu de promoure la implantació d'energia

ganitzen el Taller de Construcció, adreçat a pro-

Cada tres anys els arquitectes tècnics exposen i debaten aspectes relacionats amb l'activitat professional, emmarcats en procediments idonis, solucions tècniques i tecnologia, en el marc de la Convenció Tècnica de l'Arquitectura Tècnica, Contart2003.

solar tèrmica i fotovoltaica al municipi.

fessionals i 3 estudiants d'entre 14 i 18 anys.

Les jornades s'adrecen a tots els sectors

Aquest taller tindrà lloc a l'estand del Gremi, si-

(arquitectes, ciutadans, aparelladors, cons-

tuat a Segurlabor, un dels tres salons de Preven-

tructors...), i constarà també d'una exposi-

tia i dedicat a la prevenció laboral. Aquest taller

ció i d'unes xerrades, taules rodones i con-

consistirà en un itinerari que recorrerà diferents

Colegío Oficial de Aparejadores y Arquitectes

treballs verticals i en alçada i en els quals es po-

Técnicos de Sevilla

dran veure les diverses mesures i materials a dis-

Av. de la Borbolla. 4 1

ferències, per part de les empreses col·laboradores.

pa situada a la plaça Berenguer de Grano-

horari de l'exposició: de 10 a 13 h, i de 17 posició dels professionals per garantir la seguretat a21h. dels treballadors en aquest tipus de treballs. informació: dies: del 6 al 9 de maig Delegació del Vallès Oriental HOC: recinte firal MontjuTc-2

llers i les jornades tindran lloc a la delega-

C. Josep Pinyol, 8 de Granollers

ció del Vallès Oriental, c. Josep Pifiol, 8 .

Telèfon: 9 3 8 79 0 1 76

dates; del 12 al 18 de maig lloc: l'exposició es podrà veure en una car-

lloc: Sevilla informació:

41013 Sevilla • telèfon: 954 29 68 0 0 www.contart.org • info@contart.org

informació: Dept. de Comunicació del Gremi de Constructors Telèfon: 9 3 6 7 5 2 5 7 2

SICIONS "»»•—•••'•«*«••«•

NOU VITRALL, del 24 d'abril al 21 de maig

dates: del 12 al 14 de novembre de 2003

NOU CERTAMEN DE LA PREVENCIÓ I SEGURETAT

PREMIS EUROPEUS DE SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ El Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya convoca els Premis Europeus de Seguretat en la Construcció 2002 (XI! edició dels premis Caupolicàn). Es concediran sis premis en les categories d'innovació i investigació (6.000

En el marc de l'Any del Disseny 2003 es

El Saló de la prevenció i la seguretat Preventia

€},

podrà contemplar a la sala d'exposicions del

acull tres salons en un: Segurance, saló asse-

(6.000 € ) i informació tècnica (6.000 € } . La

formació (3.000 € ) , informació pública

gurador; Segurlabor, saló dedicat a la prevenció

convocatòria es dirigeix a professionals i empre-

tes inèdites d'artistes del vidre. L'exposició

laboral, i Segurtec, saló de la tecnologia de la

ses de la construcció, institucions, professionals

ha estat comissariada per la Fundació Cen-

seguretat, a més del Fòrum Preventia.

de la informació i mitjans d'informació general i

dies: def 6 al 9 de maig

també del sector. Compten amb el suport del Mi-

HOC: Montjuïc II (L'Hospitalet de Llobregat), Fi-

nisteri de Treball, de l'Agència Europea de Segu-

ra de Barcelona

retat i Salut en el Treball i d'altres institucions del

Col·legi, Nou vitrall, que conté onze propos-

tre del Vidre (FCVB), conjuntament amb el Departament de Cultura del Col·legi.

informació: Gabinet de premsa de Preventia Els artistes que hi participen són Bob Bud,

Telèfon:932 38 8 0 8 0 • Fax: 932 18 04 0 9

nostre sector. La cobertura dels premis abasta l'àmbit de la Unió Europea i s'admeten actua-

Kazue Taguchi, Cario Roccella, Tom Pear-

cions dutes a terme des del 30 de novembre de

man, Bàltic Sea Glass, Tim Cunliffe, Kirsty

2001 fins a! 31 d'octubre de 2003.

Brooks, Àngela Thwaites, Àlex Reig, Merit-

l'emplomat i el termoformat aplicats a un pro-

xell Tembleque i Lut de Vogelaere. Tots ells

jecte constructiu.

han estat seleccionats a partir d'un concurs

ÚLTIMES NOVETATS EN LA CONSTRUCCIÓ Construmat reuneix cada dos anys els profes-

que la Fundació Centre del Vidre de Barce-

dates: del 2 4 d'abril al 2 1 de maig

sionals i empreses de la construcció per donar

lona va fer arreu d'Europa i treballen el vitrall

inauguració: 2 4 d'abril, a les 19.30 h.

a conèixer les novetats en processos, materials

contemporani amb llibertat i experimenta-

lloc: sala d'exposicions del CAATB

ció. Hi haurà art i tècniques diverses, com fa

Punt d'Informació:

fusió del vidre, les inclusions metàl·liques,

telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 6 0

i serveis, així com les últimes novetats tecnolò-

La Delegació del Vallès Occidental presen-

hores i de 16 a 1 9 hores

ta una exposició d'escultures de l'arqui-

lloc: Delegació del Vallès Occidental

tecte tècnic Joan Bertran.

Sant Francesc, 18 de Terrassa

tubre de 2003 informació: Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya • Telèfon: 915 70 15 35 consejo@arq u itectura-tecn ica.com.

giques. Esdevé una cita ineludible per als professionals del sector. dates: del 26 de al 31 maig horari: de 9 a 19.30 hores

DONES, escultures de Joan Bertran a Terrassa, del 8 de maig al 13 de juny

data de tancament de la convocatòria: 31 d'oc-

DETALLS D'ARQUITECTURA

lloc: Fira Barcelona a Montjuïc i Gran Via (Montjuïc 2)

L'exposició, organizada por Craft CRAFT (Centre

informació: tel. 932 03 33 00

d'investigació en ceràmica i disseny aplicat),

www.construmat.com

s'emmarca dins els actes de l'Any del Disseny i mostra les noves aplicacions ceràmiques en arquitectura a la casa Ametller de Barcelona.

Hi han participat diverses arquitectes que han

dates-, del 8 de maig al 13 de juny.

treball els diferents usos de la ceràmica en la

horari: de dilluns a divendres, de 9 a 1 4 informació: telèfon: 937 80 1110

construcció contemporània, com són: Anne Lacaton, Jean Philippe Vassal. Frederic Borel, Ac-

VARIACIONS de Rosa Permanyer a Granollers, fins al 16 de maig Rosa Permanyer presenta els seus treballs de gravats i collages a la Delegació del

tar Arquitectura i Pablo Molestina.

Entre els eixos d'investigació que han desenvolupat cal destacar els nous revestiments i tracta-

horari: de dilluns a divendres, de 9 a 13 noi de dilluns a dijous de 6 a 8 hores

Vallès Oriental. En el terreny de la compo-

lloc: Delegació del Vallès Oriental

sició, combina de manera exhaustiva els

Josep Pino! 8 de Granollers

diferents elements d'una imatge final, en aquests suports. dates: fins al 16 de maig

ments de superfície aplicables a la construcció. dates: fins al 30 d'abril HOC: Casa Atmeller {Pg. de Gràcia, 41) Entrada lliure

informació: Cristina Gosàlvez

informació: Telèfon; 938 790 176

Dep. de premsa del FAD

Tel. 934 43 75 20

1991-2000 i Gairebé 10 anys

Subscripció a L'Informatiu per ano •

col·legiats Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori*, de regal Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per fax: 932 40 23 64, per correu electrònic: informatiu@apabcn.es o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 932 40 23 76 Dades personals Nom i cognoms

,

Població

Telèfon .

Professió

Entitat o empresa

Quotes G

quota normal d'l pagament de 25 €

G

quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12,5 € l'any

Forma de pagament G

domiciliació bancària

nom i cognoms

,

banc/caixa

,

múm de compte (s'han d'emplenar totes les caselles)

UJ agència adreça

DNI/NIF Codi postal

Adreça

població .

Subscripció a LJnfnrmatii

EL RE PO RTATG E

en els edificis

EL

R E PO RTATG E

u SEGONA QUINZENA ABRIL 2003

Metodologia per trobar amiant en els edificis El Col·legi ha elaborat un mètode d'inspecció d'edificis susceptibles de contenir amiant en els seus materials

E

l fet que diferents materials dels nostres edificis continguin amiant

ha estat motiu de preocupació pel Col·legi des de fa molts anys. L'any 1996, la polèmica suscitada a França ens va donar la raó de la importància que aquest element té per a la salut de les persones, especialment per als treballadors d'enderrocs, rehabilitació i manteniment dels edificis. Al llarg de tots aquests anys, hem anat treballant primer per conèixer i després per informar dels materials i les aplicacions amb amiant, i dels riscos que representen per a la salut.

La primera publicació sobre els problemes de l'amiant que es va fer a l'Estat espanyol va ser el Manual per a la diagnosi i el tractament de l'amiant

en la construcció,

l'any

1998, preparat i editat pel Col·legi. Aquest és, ara per ara, un dels millors documents per

introduir al tècnic en el coneixement de l'a-

Darrerament, continuant

l'estudi i la

miant i els riscos que comporta en la cons-

investigació de l'amiant i la seva presència

trucció. També inclou un recull comparatiu

en els nostres edificis, el Col·legi ha com-

de la legislació en els diferents països del

pletat el segon treball, anomenat

nostre entorn respecte d'aquest problema.

ción

pràctica

de amianto

Identifica-

en edifícios

y

L'any 2 0 0 1 , i gràcies a l'interès i la pre-

metodoiogías de anàlisis. Es tracta d'un pro-

x u p a c t ó que la Fvndación para la Prevención

tocol d'inspecció i diagnosi plantejat com

de Riesgos Labotales ha tingut des de la seva

una eina de treball, que centra el seu con-

creació per promoure la millora de les condi-

tingut en la inspecció de l'edifici. La ins-

cions de seguretat i salut en el treball, es va

pecció engloba el reconeixement dels punts

començar un estudi sobre la prospecció de la

on es pot trobar l'amiant, com plantejar una

presència d'amiant a!s edificis. Aquest estudi

estratègia per a una campanya d'extracció

realitzat al llarg de dos anys, per encàrrec de

de mostres, com avaluar el risc potencial del

l'IDES (1), ha donat com a resultat dos exten-

material, quin mètode d'assaig és recoma-

sos treballs d'investigació. En el primer, es van

nable segons el tipus de mostra extreta i

identificar

com interpretar els resultats per fer una

les empreses que van importar

amiant, quines quantitats arribaven a les dua-

diagnosi correcta. ®

nes i en quins productes es comercialitzaven.

Les conclusions que se'n van treure (vegeu L'INFORMATIU 205} van ser determinants. Si fins aquell moment encara hi havia qui assegurava que l'amiant no era un problema al

(1) Volem agrair a l'IDES i a Manel Perdigó, codirector de l'estudi, que hagin dipositat la seva confiança en l'equip de! Col·legi per la realització d'aquests

estudis.

nostre país, la investigació va aportar dades suficients per constatar la magnitud

i la

importància que l'amiant ha tingut en el sector de la construcció a l'Estat espanyol.

El document complet el podeu trobar a l'adreça www.csostenible.net/salut.asp dins de l'apartat de l'amiant

L'amiant ens el podem trobar en diferents formes als nostres edificis. Les cobertes de fíbrociment í les calorifagacions nades són dos exemples.

de cano-

L'Informatiu SEGONA QUINZEN^BEiL 20031

Detecció d'amiant: els passos a seguir uins edificis contenen amiant?

envans pluvials o canalitzacions de fibrociment.

De l'estudi de la realitat d'altres països

Els resultats del treball realitzat l'any

hem après molt. Els riscos, les aplicacions,

2 0 0 2 ens han confirmat la hipòtesi d'edifici

els productes... Però cada país ha tingut una

pilot que va sorgir de l'estudi del 2 0 0 1 . El

situació amb peculiaritats diferents. Les

90%

fibres eren les mateixes, moltes vegades

(que pertanyen al model pilot) tenen amiant

importades dels mateixos indrets, però la

en materials que no són fibrociment (per des-

legislació i la normativa de construcció s'ha

comptat que, de fibrociment, en podem trobar

desenvolupat de manera diferent en cada

en !a practica totalitat dels nostres edificis).

dels edificis escollits í inspeccionats

territori. Per aquest motiu ha calgut dur a

Hem de suposar, doncs, que les estima-

terme un estudi d'ordenances i normatives

cions que es van fer dels possibles edificis

per poder concretar usos i aplicacions en els

afectats per les aplicacions més perilloses i

nostres edificis. Juntament amb el coneixe-

de més risc per a la salut, també són fiables:

ment del moment socioeconòmic dels anys

•

en què l'amiant va tenir més difusió, s'ha

Amiant projectat: uns 6 . 0 0 0 edificis i uns 14.000 aparcaments poden tenir

pogut donar forma a l'edifici pilot:

ignifugada l'estructura amb amiant.

•

Any de construcció

Calorifugació de canonades: uns 19.000 edificis poden tenir aïllades amb amiant

Entre el 1965 i el 1985

les instal·lacions de producció d'aigua calenta i/o de calefacció.

Tipus d'estructura •

Metàl·lica

Falsos sostres: l'estimació

és

d'uns

100.000 m ! de superfície d'oficines Ús de l'edifici

que poden tenir les plaques del cel ras

D'utilització pública (espectacles, equi-

fabricades amb fibres d'amiant.

paments, oficines, aparcaments...)

Els perills de l'amiant

Instal·lacions Centralitzades, de producció aigua

Tus ideas y trucos Funda de plancha como agarrador decocina

La pròxima vez que cambies la funda de amianto de tu tabla de planchar, no la tires: utiliza las zonas que no estén gastadas por el uso para hacer unos pràcticos agarradores de cocina. El amianto es un buen aislante del calor.

El que és realment preocupant és el

calenta i calefacció, tallers, forns...

desconeixement dels perills de l'amiant.

Això no vol dir que només aquests edi-

tant les cantonades desfetes dels pilars, que

ficis tinguin amiant sinó que aquests són els

es van degradant dia a dia (les quals poden

L'encarregat del pàrquing refà de tant en

paràmetres prototipus d'un edifici amb apli-

estar ignifudades amb amiant). El lampista

cacions d'amiant d'alt risc. Un edifici dels

canvia juntes i arregla fuites cada vegada

anys 2 0 d'estructura metàl·lica pot tenir

que el truquem (en calorifugacions

ignifugada l'estructura de l'aparcament amb

poden contenir amiant). Qui no ha canviat

que

amiant flocat, des de l'entrada en vigor de

mai un fluorescent al despatx, en un falç sos-

l'Ordenança sobre aparcaments, en 1968, i

tre (d'amiant) o ha avisat el personal de man-

fins fa pocs mesos es continuaven col·locant

teniment perquè ho fes? Qui no ha vist tubs

contra el Fuego 1. E·p·tífic·dww» Hi ha moltes maneres d'exposar-se a l'amiant una revista recomana a les mastresses de casa aprofitar la funda d'amiant de la planxa (a dalt, revista Lecturas, novembre 2002). En un pàrquing es repara una columna, un sostre fals amaga un sistema de ventil·lació... El més important és conèixer, ja que l'única mesura preventiva per eludir les malalties derivades de l'amiant és evitar l'exposició a les fibres.

de fibrociment en els sacs de runa o en els

any ja no es pot fabricar cap producte amb

contenidors de deixalles domèstiques?

aquesta fibra, l'amiant el tenim molt a prop.

Recordem que fins i tot el fibrociment és un residu especial i que per la seva extracció de l'edifici requereix un pla de treball!

les antigues normatives indicaven l'ús d'amiant com a afegit mineral incombustible per a l'obtenció de morters ignífugs.

Igual que aquesta senyora i l'editor de la revista, que no tenen consciència del problema, molts dels tècnics que intervenim en els

No fa gaire que una revista de molta

edificis tampoc no som conscients dels seus

difusió reproduïa un consell d'una dona que

perills í ni sabem com hem actuar. Necessi-

plantejava l'aprofitament de les mantes d'a-

tem conèixer quins són els riscos de cadas-

miant de les taules de planxar per fer guants

cuna de les seves aplicacions, on les podem

de cuina... Encara que des de fa menys d'un

trobar i com hem d'actuar en cada cas.

QUINZENA ABRIL 2003

El procés de la inspecció La primera necessitat que es planteja un tècnic a l'hora de fer una inspecció és

Si els resultats són negatius, el procés s'acabarà amb el diagnòstic que no cal intervenir.

conèixer les pautes que s'han de seguir: qui

En el cas d'haver-hi amiant, el planteja-

fa la inspecció?, que hem de fer si trobem

ment pot ser directament la intervenció, o

fibres d'amiant en el nostre edifici?, com

bé continuar amb la investigació de la peri-

s'ha d'intervenir? Totes aquestes preguntes

llositat que representa per a la salut. Si el

s'han ordenat en un diagrama de fluxos

material és friable, si desprèn fibres fàcil-

(figura 1), en què cada nivell de presa de

ment amb la pressió de la mà, s'haurà de

decisions ve donat per les condicions amb

realitzar una avaluació del risc potencial,

què es troba el material i la possibilitat que

que ens donarà dos camins a seguir. L'un

té de despendre fibres a l'ambient.

serà la intervenció directa; l'altre, analitzar

El procés s'inicia quan s'ha de fer una intervenció de rehabilitació o d'enderroc, o simplement quan es vol conèixer la existència o no d'amiant a l'edifici. En primer lloc

el contingut de fibres a l'aire. Si aquest assaig dóna un resultat inferior dels límits establerts, podrem no intervenir però sí que haurem de fer controls periòdics.

- i sempre fet per un tècnic qualificat-, cal

Un punt important dels treballs de diag-

recollir les dades generals de l'edifici i fer

nosi és la protecció de l'inspector. Si l'a-

una primera inspecció visual. Aquesta ope-

miant és un perill, i l'inspector el troba, qui-

ració senzilla pot descartar l'existència d'a-

nes mesures preventives són les que el pro-

miant, per l'any de construcció o per la

tegiran d'una possible exposició a les fibres

tipologia constructiva de l'edifici. En cas de

i quines eines ha de portar per facilitar la

dubte, s'han d'extreure mostres dels mate-

inspecció, són algunes de les recomana-

rials sospitosos i analitzar-les al laboratori.

cions que figuren en aquesta part.

Figura 1. Diagrama de fíuxos del procés d'inspecció i diagnosi en què cada nivell de presa de decisions ve donat per les condicions amb què es troba el material i la possibilitat que té de despendre fibres a l'ambient

fibres d'amiant preses amb diferents mètodes analítics.

Les tècniques emprades per determinar la presència d'amiant varien segons fa mostra de material presen-

' ...

L'Informatiu SEGONA QUIN7H JA ABRIL

L'extracció de mostres en l'inspecció l'ha de fer un tècnic i ha de portar un eqt tecció que el protegeixi d'una possible exposició a fes fibres.

Espectres d'amiant obtinguts per microscòpia a la imatge

electrònica

(a dalt) i per difracció de raigs X

inferior).

seqüència. En aquest sentit, els tècnics i els

una barrera entre l'amiant i l'aire respirable

responsables de la seguretat en l'obra són

(calaixos, envans, e t c ) . Els dos sistemes

els que s'han d'ocupar de la seva detecció i

aconsegueixen el mateix, evitar que les

de posar les mesures adients, tant si hem de

fibres passin a l'ambient. També es pot

retirar un flocat com si s'han de foradar pla-

donar el cas que trobem amiant, però que

ques de fibrociment.

estigui en bones condicions i no desprengui

El primer que cal fer és un pla de tre-

fibres a l'ambient. En aquest cas, s'haurà de

balls amb amiant, tal com està regulat per la

valorar també la no intervenció, ja que el

trobar les fibres d'amiant, s'han confirmat les

Directiva 83/477/CEE. Aquest pla, l'haurà

procés de retirada pot suposar major risc.

dificultats en analitzar mostres de material, ja

de fer l'empresa que retiri o tracti l'amiant i

Per fer qualsevol treball amb amiant

dirigir el tècnic davant una determinada

que en algunes ocasions ha calgut la realitza-

que ha d'estar inscrita en el RERA (registre

s'han de seguir minuciosament les mesures

mostra de material en un assaig específic.

ció de més d'un mètode per contrastar el

d'empreses amb risc d'amiant). L'aprovació

de protecció personal i col·lectiva, tal com

Si bé l'anàlisi de mostres a l'aire està regu-

resultat.

del pla correspon a l'autoritat laboral com-

indica la legislació vigent i, en finalitzar els

petent abans de l'inici de la intervenció.

treballs, cal fer unes comprovacions del

Els assaigs a realitzar L'estudi dóna unes pautes per poder

lada pel mètode "Determinarien de fibras

Un conveni amb l'Institut

permet al

de amianto en aire", amb els materials fins

Col·legi disposar d'un servei de recollida i

Les intervencions que podem fer, quan

nivell de fibres a l'ambient amb unes lectu-

ara no s'havia fet un estudi comparatiu dels

anàlisi de mostres de materials amb amiant,

trobem amiant en mal estat i que desprèn

res d'aire que s'hauran de contrastar amb

diferents avantatges i inconvenients que té

a l'abast de tots els interessats, es tracta del

fibres a l'ambient, són la seva retirada o el

les de l'aire de l'exterior.

cada tècnica.

TEST AMIANT. Aquestes mostres s'analtea-

tractament. En el cas de la retirada, els tre-

Des del juliol de 2 0 0 1 , tots els residus

ran amb les tècniques més adients segons

balls es poden fer per via humida, mullant

de materials amb contingut d'amiant es

quin sigui el material aportat.

tota la superfície per tal de reduir la conta-

consideren perillosos o especials segons el

minació de l'aire, o per via seca (únicament

catàleg europeu de residus, el qual inclou

Com cal actuar quan tenim amiant

en cas de no poder aïllar un possible risc

també e! fibrociment. Actualment a Cata-

En l'estudi, hi ha participat

l'Institut

Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, amb la col·laboració experta d'Asunción Freixa com a coordinadora d'aquest interessant apartat sobre analítica. Les mostres extretes

La perillositat de l'amiant ve potenciada

elèctric). En tots dos casos, els treballs

residus pel codi de tractament T13, Deposició de residus especials, segons classifica la

lunya només hi ha una empresa gestora de

pel desconeixement de la seva existència.

s'han de fer de forma manual i amb aspira-

laboratoris participants en el treball, els quals

Els treballadors de les fases d'enderroc, els

ció permanent.

disposaven dels tres mètodes per trobar fibres

que intervenen en operacions de rehabilita-

d'amiant en els materials: la difracció de raigs

ció i els responsables de manteniment són

l'estabilització

de

Castellolí, encara que a Hostalets de Pierola

X, la microscòpia electrònica i la microscòpia

els principals afectats. Per això és fonamen-

solucions aglomerants que fixen les fibres al

tenen un permís especial per acceptar resi-

òptica. Si bé els tres mètodes són capaços de

tal conèixer-ne l'existència i actuar en con-

suport, i el confinament que és interposar

dus de fibrociment. ®

dels edificis inspeccionats s'han portat als

Hi ha dues tècniques de tractament: mitjançant

l'aplicació

Junta de Residus. Aquesta empresa és a

Jíg

^ 5

Q U I N Z E N A ABRIL 2003

CUADRO A 2 . 2 PHINCIPALES MATEHIALES QUE PODEMOS ENCOMTRAR ï SUS CARACTERÍSTICAS PRINCIPALES

CUADRO A l . l CLASinCACldN DE APUCAOONES SEGÚN EL TIPO DE ESTRUCTURA Tipo de estructura

aplicacrón

ubicacíón

anos de aplícación

proyectado Metàlica

1956 a1984

1974 a1984

1956 a1994

1974 a1994

mortero placas aislanles proyeclado

Oe formigó

Típo de material

protección de

Riesgo

100% amianto en cual-

Riesgo medío en caso de estar con-

quíera de las varieda-

fínado tras paredes, planchas metà-

des de crocidolita, amo-

licas, etc, y no tener ninguna mani-

sita o crisotilo pudiendo

pulación

encontrar mezclas de

estructura contra el fuego

Composkíón

probables

posibles

Riesgo alto en cualquier tipo de

varias libras anos 60 a 1984

1974 a1984

anos 40 a 1994

1974 a1994

intervención de manipulación, actuación de inspecciún, mantenimiento, desamiantado o derribo

mortero placas aislantes

Proyecciones y morteros

CUADRO A l . 2 CLASIFICACIÓN DE APUCACJONES SEGÜN EL USO DEL EDIF1C1O

Se puede encontrar

Riesgo medio en caso de morteros

hasta un 85% de fibra

con alta proporción de cemento o

que suele ser amosita y

yeso si no tiene manipulación

crisotilo.

Riesgo alto en caso de flocage (rociados de baja densidad) y en

Tipo de estructura

)s de aplicación

aplicación

cualquier tipo de intervención de manipulación, actuación de inspec-

Pública concurrència

ción, mantenimiento, desamiantado

falsos techos, paneles acústicos

paredes...

anos 40 a 1994

o derribo, tanto en morteros como en proyectados

paneles aislanles losetas vinflicas pinturas y barnices tabíques ligeros flbras sueltas

fachadas, cubiertas techos... pavimentos zonas de mucho desgaste divísiones càmars de aire, fonoabsorbentes

anos 40 a 1994 finales de los 50 a 1994 anos 60 a 1989

Paneles y falsos

Composiciones varíadas

Riesgo alto por la asiduídad en su

techos acústicos,

pudiendo encontrarse

manipulación para el mantenimiento

térmícos y tabí-

fibras de diferentes

de instalaciones, apertura de hue-

ques ligeros

amiantos mezcladas, en

cos, etc.

proporción de hasta un 85%

anos 40 a 1994 anos 20 a 1984

Rbras de crocidolita y

Posibilidad de desprender alguna

crisotilo en proporcio-

fibra en caso de manipulación

nes del 10 al 25% Aparcamiento

proyectado

anos 60 a 1984

1968 a 1984

anos 40 a 1994

1968 a 1994

protección de mortero placas aislantes

Adhesivos, sellan-

Fibras de cualquier tipo

Posibilidad de desprender alguna

tes, pinturas y bar-

en propwción del 0,5

fibra en caso de manipulación

nices

al 2%

Riesgo alto en actuaciones por abrasión o cepillado

càmara de aire flbras sueltas

en techo planta bajo viviendas

Calorífugaciones 1968 a1984

o local Vivíendas, y en general en cualquier típo de edificio

membranas bituminosas

impermeabilizaciones, cubiertas, muros...

primeres anos sXXal994

Se puede encontrar

Riesgo medio en caso de estar con-

mezclado con con sili-

finado con vendas, mallas, etc,

catos o carbonatos c i l -

conservarse en buen estado y no

cicos en proporción del

tener ninguna manipulación

6 al 10% de estos

primeros anos sXXaanos60

Riesgo alto en actuaciones de ins-

compuestos, si bíen

pección, mantenimiento, desamian-

podemos enconírar has-

tado o derribo

ta un 100% de amianto proyectado mortero

càmaras de aire

anos 60 a 1984

1979 a 1984

anos 60 a 1994

1979 a 1994

anos 40 a 1994

1979 a 1994

anos 20 a 1984

1979 a 1984

cubiertas, fachapaneles aislantes fibras sueltas

das, falsos techos...

das, tubenas, depósrtos de agua,

NoFriable

Riesgo medio en actuaciones de

15% de crisotilo en

cuandoel

desmontaje

lizado la variedad de

enóptimas

abrasión, corte o perforación, y con

crocidolita en tuberías

condiciones y

la degradación del producto por

de alta presión y en

no se manipula.

envejecimiento, abrasión o aiaque

cantidades de hasta un

Friable cuando

químico

25%

primeros anos sXX a 2002

y/o tjene mani-

chimeneas...

pulación

protecciones puntuales foccs de calor cartones, mantas, (ieltros

como radiadotes,

anos 20 a 1994

chimeneas, calderas, tablas de plart-

Riesgo alto por la posibilidad de

pudiendo encontrarse

repartir las fibras por las canaliza-

fibras de diferentes

ciones a través de las impulsiones

amiantos mezcladas, en

de aire

un 1 0 0 %

CUADRO A l . 3 C L A S I F I C A C I Ó N DE APLICACJONES SEGÚN EL TIPO DE INSTALACIONES aplicación

Composiciones variadas

proporciones de hasta

cha. tostadoras...

Tipo de estructura

Riesgo alto en manipulaciones por

general, habiéndose uti-

cubiertas, fachafibrocemento

Contenidos del 12 al

Fibras de cualquier tipo

Posibilidad de desprender alguna

en proporciones del 10

fibra en caso de manipulación

al 25%

afiosde aplicación

Riesgo alto en actuaciones por abrasión o cepillado

instalaciones calefacción y ACS yifugaciones

Protección de

Fibras variadas en pro-

Posibilidad de desprender alguna

cables eléctricos

porciones del 10 al

fibra en caso de manipulación

25% mezcladas con

centralizada, vapor

materiales plàsticos

de agua, tuberías frigoríficas

Aire acondicionado

Cordones, empa-

Se suele encontrar

Riesgo alto con manipulación, con

distribucíón aire

quetaduras y teji-

usuaimente fibra de cri-

gran desprendimiento de fibras con

acondicionado,

dos

sotilo al 100%, aunque

el uso y desgaste del material

al inicio se utilizaban

retorns, desenfumaje, ventilacïón..

todas las variedades

prolecciones eléc-

protecc. de cables

Cartones, papeles,

trícas, cordones,

eléctricos, apaga-

etc.

empaquetaduras

chispas en cua-

Se suele encontrar

Riesgo alto con manipulación, con

usualmente fibra de cri-

desprendimiento de fibras con el

sotilo al 100%

uso y desgaste del material

dfoseléctr., frenos de ascensor, juntas de tuberías...

Figura 2. Classificació de les diferents aplicacions amb amiant que podem trobar als edificis segons l'època de construcció

CODEPARQT presenta en Esp LA TARIMA DE

FIRST * CLASS * PARQUE

or ei'pmimento mas clàsico tècnica màs vanguardista cçjrggterísticas eMus^Ès son}

|Vi w. J 8 ífl

vimas dbUDQ S0/6f»/0/7}0 eoQpjj&sta^ dos capas 3 maderas nobles.

2° Capa de desgash de 5,3iï)fíLy 4,2ïï)fï) en todas las maderas comerciales.

3° Capa de soporte siempre es de madera noble "soldada" di de desgaste mediante fécn/CO deSOrro/ZOOÍO pOÏ LOPM 4° JreS iargOS de tabla: 118$, 7 ^ j | 4 9 Q # i | dOJLQnChOS: 128^ 5°Posibilidadde realizar figurOS CUverSOS, espigas, baldosas, cenefas...

6° Acabada con SBÍS CQpÒS de barniz o aceite sistema anti-rayado.

7° Se instala pegada al soporte, ideal en instalaciones con CO/efOCC/Ón rOOÍ/onfe y cuando necesitamos "sHer)CÍO".

8° Certificado de feS/SfenC/Cf OÍ ÍUegO B1. segúnnama alemana.

Distribuïdor oficial: INFORMACION: Telefono 91 5529604 Fax 9)552 3194

PARQUES TARiMAS RODAPIES CORCHO SOLERÀS

P°Virgen del Puerto, 9-11 28005 Madrid Telefono 91 365 08 49 Fax 91365 98 93

Email: info@codeparq.com Web: www.codeparq.com

ESPECIAL -JZENA ABRIL 2003

MATERIAL

ELÈCTRIC

I IL·LUMINACIÓ

E S P E C I A L

Tecnologia elèctrica (L'enllumenat) | | 9 electricitat, entesa com a I L

L'enllumenat La gent sempre s'ha sentit fascinada

agent físic subjecte a la llei de la con-

servació i que constitueix una de les formes

per la llum. Només cal pensar en els grans

possibles d'energia i al qual són deguts diver-

invents del segle XIX: la fotografia i, més

sos fenòmens molt variats (mecànics, calorí-

endavant, el cinema. Molts estudiosos i

fics, químics, lluminosos, etc), és sens dub-

inventors van estudiar els principis de la

te el ram que ha presentat un desenvolupa-

llum elèctrica artificial durant aquell segle.

ment tecnològic

Edison, que el 1879 va fer la seva primera

més espectacular en

aquest últims anys. La velocitat en l'evolu-

làmpada incandescent, la qual va funcionar

ció i el creixement de la indústria elèctrica,

exactament 45 hores, sabia el que havia de

ha anat en paral·lel el amb els nous con-

fer: necessitava una xarxa elèctrica i la infra-

ceptes d'ús de l'energia elèctrica i que bàsicament han estat dirigits cap als criteris de confort, seguretat, control i estalvi energètic, i protecció del medi ambient.

estructura adequada. Es pot dir que el desenvolupament de la làmpada incandescent va ser el primer pas cap a la xarxa de distribució a gran escala que ara ningú no

PATIOS conSOl

flumïne los patios interí ores instalando paneles reflectantes DEPLOSUN PATIOS es un Innovador sistema de reflectores que capta el sol en la parte superior de los patios y lo dirige hacia las paredes y el fondo, aumentando hasta 7 veces la iluminación de estos espacios y convirtiéndolos en verdaderas cajas de luz dentro del edificio.

posa en dubte i que subministra energia

retat, en situacions en què el color té menys

elèctrica per cable a tots els punts d'un

importància que el fet de veure-hi amb niti-

habitatge.

desa amb un cost baix d'energia.

A partir d'aquí, s'han aplicat variants

Avui en dia, la il·luminació forma ja part de la nostra vida com una característica i un

que combinen eficàcia i una bona reproduc-

condicionant

ció de colors. Alguns exemples caracterís-

imprescindible, conscient o

inconscientment, tant com a concepte de

tics són:

• Adaptable a cualquler patio

necessitat, com de confort, d'estètica o

•

• Sín movimientos ni mantenlmiento

decoració.

•

el mercat s'ha ampliat uniformement. A par-

• Obra nueva y rehabilitación

•

Làmpades amb halogen urs metàl·lics.

tir del desenvolupament de les làmpades de

• Proyectos singulares a medida

descàrrega es va començar a treballar amb

- Consulte nuestras ofertas

làmpades de sodi a baixa pressió, conegudes pel seu color taronja. La reproducció de color

L l à m e n o s al 9 3 4 . 0 9 0 . 3 5 9 o v i s i t e

Làmpades de sodi a alta pressió especials (blanques).

La gamma de làmpades disponibles en

• Optimizado para el invierno

Làmpades de sodi a alta pressió.

www.espaciosolar.com

Un dels productes més moderns, és la làmpada tipus Master colour, fabricada amb la unió de la tecnologia del halogenur

d'aquesta làmpades és molt limitada, però

metàl·lic -ben coneguda per la llum blanca i

ofereixen una gran eficàcia, aproximadament

gran rendiment- i la tecnologia de tub cerà-

200 Lumens per watt. Per això resulten ide-

mic de sodi a alta pressió, coneguda per la

als per l'enllumenat de carreteres i de segu-

seva estabilitat de color i per la seva durada.

L'Informatig SEGONA QUINZLNA ABRIL 2003 ,.4

El fluorescent

aplicacions directes en l'enllumenat.

En

Després del sodi a baixa pressió, es va

canvi, la investigació científica i tècnica ha

començar a disposar de làmpades de mer-

estat el centre de moltes millores i moder-

curi a alta pressió, que proporcionava una

nitzacions en el camp de les làmpades i de

llum blanca blavosa. Ei vapor de mercuri és

la il·luminació, sobretot pel que fa als mate-

molt adequat per produir llum mitjançant

rials. Primer, la làmpada halogen va con-

una descàrrega elèctrica en el vapor, encara

querir el sector de l'automòbil. Després va

que a baixa pressió la radiació es produeix

començar a sorprendre als professionals i al

en gran mesura en l'àrea ultraviolada i, per

públic en general, gràcies a la seva atractiva

tant, invisible per l'ull humà. El desenvolu-

qualitat de llum.

pament de materials fluorescents va canviar

Les làmpades halògens duren més i fan

les radiacions UV a la part visible de l'es-

més llum que les làmpades incandescents

pectre per l'ull, convertint així !a radiació UV

normals: entre 2 0 i 25 lumens/watt, funcio-

en llum. Era la làmpada fluorescent Avui en dia, l'avenç tecnològic en aques-

nen amb baix voltatge i tenen una llum blanca brillant i un excel·lent color.

Electrònica

estalvi d'energia. Al mateix temps, l'aplicació

ta gamma de productes ha portar les últimes

Un dels més grans avenços dels últims

Tant les làmpades incandescents com les

de l'electrònica ofereix oportunitats per millo-

làmpades de 26 mm que ofereixen un consi-

anys, ha estat ei descobriment de nous pols

fluorescents no tenen cap complicació espe-

rar l'eficàcia en l'enllumenat d'edificis amb

derable estalvi d'energia en comparació amb

fluorescents per a les làmpades. Això ha fet

cial excepte les reactàncíes limitadores de

els nous sistemes de controls a distància per

les que es disposava íins ara. Més recentment,

possible que per primera vegada es pugui

corrent per a tot tipus de làmpada de descà-

a la llum i els detectors de llum natural i de

el contingut de mercuri de les làmpades fluo-

combinar un bon resultat de color i una llu-

rrega. En canvi, els controls tècnics sols es

presència.

rescents s'ha reduït en un 8 0 % , fins tant sols

minositat molt aíta que es pugui utilitzar

poden realitzar mitjançant la (micro) electrò-

recents inclouen il·luminació per fibra òptica,

3 mg i, a més, aquestes làmpades es fabri-

amb càrregues més altes de UV. Gràcies a

nica. Per això, l'electrònica també s'ha guan-

que permet obtenir molts punts de llum amb

quen amb materials 1 0 0 % reciclables.

aquest descobriment, els tubs més prims de

yat un lloc entre la tecnologia de la il·lumina-

un únic generador. ©

vidre (10 0 12 mm) s'han convertit en tubs

ció. Les làmpades fluorescents, cada vegada

fluorescents compactes. Aquestes làmpa-

més, es controlen electrònicament.

Investigació i d e s e n v o l u p a m e n t

Els

desenvolupaments

Amb

En els últims anys, no s'han descobert

des, conegudes habitualment com de "baix

aquests sistemes, s'aconsegueixen avantat-

nous principis científics en l'àmbit de la

consum", s'han imposat ràpidament gràcies

ges com un confort més gran, sense efecte de

llum, tret de l'invent del raig làser que no té

al seu alt nivell d'eficàcia.

parpelleig, vida més llarga de la làmpada i

;

Delfí Alsina i Ollé

més

QUINZENA ABRIL 2003

La fibra òptica i la llum I J l vui dia, el concepte d'il-lu-

fibres es dóna d'una forma natural en la ule-

I A A minació que fins ara era considerat

xita {borat de sodi i calci), denominada tam-

com la manera de cobrir una necessitat, ha

bé pedra televisió per la propietat de trans-

traspassat nous paràmetres per arribar a

La trajectòria de la llum en una fibra òptica

metre imatges d'una cara a l'altra del cristall.

abastar altres camps d'aplicació que van més

El 1953, el físic holandès Van Hee! demostrà

enllà de la il·luminació pròpiament dita, com

que les imatges podien ser conduïdes per

pot ser una àmplia varietat creativa per a

camins corbats, formats per feixos de fibres

qualsevol projecte d'il·luminació interior o

de vidre i introduí el concepte de fibra òpti-

exterior, fins i tot sota l'aigua, amb un grau

ca. Aquestes fibres, cares i fràgils, foren

molt elevat de seguretat i eficàcia, i amb uns

comercialitzades el 1966, any en què apare-

costos mínims de manteniment.

gueren les fibres òptiques acríliques.

nucli i vaina de vidre

des de l'inici per conduir la llum per camins

feixos de fibres acostumen a ser flexibles,

inaccessibles a la transmissió rectillnia, i ara

protegits exteriorment per un revestiment

Amb aquesta nova tecnologia, es poden

Una fibra òptica està constituïda per dos

són extensament emprades per a les trans-

obtenir nombrosos efectes destinats a impres-

vidres transparents, en disposició coaxial: un

missions i per a la ínterconnexió dels ordi-

nació de molts endoscopís mèdics i indus-

sionar, a protegir espais delicats o sensibles, a

nucli de vidre, d'índex de retracció més ele-

nadors de procés amb els perifèrics quan es

trials. D'aquesta forma, ta llum es transmet

senyalitzar i a il·luminar, causant unes sensa-

vat (CORE),*iun envoltant de vidre, d'índex

volen evitar les pertorbacions electromagnè-

exactament fins al lloc desitjat sense apor-

cions especials.

de retracció més baix (CLAD) i que es deno-

tiques de l'entorn.

La fibra òptica, electró i telecom, és un mitjà conductor de la llum consistent en una

que hi ha entre la velocitat de la llum (300.000 km/s en el buit) i la velocitat de la

venientment recoberta per tal d'aconseguir

llum dins el medi. La trajectòria de la llum

que la radiació incident en un extrem es

en una fibra òptica es produiria dins el nucli

transmeti a l'altre per un procés de reflexió

segons la figura.

total. La transmissió de la llum a través de

Les fibres òptiques han estat utilitzades

Principes bàsics de funcionament Un raig lluminós que penetra en el nucli de la fibra per un dels seus extrems es propaga longitudinalment fins a l'altra extrem gràcies a les reflexions totals que es produeixen en l'interior, entre el nucli de vidre i el vidre envoltant. La reflexió interna que es produeix és pura a l'entrada de la llum í

Evite rejas, mejore sus proyectos con toda seguridad

difosa a la sortida. Les fibres òptiques generalment no s'utilitzen aïlladament; s'uneixen en feixos que en contenen un nombre, que va des d'algunes unitats a diversos milions, segons les aplicacions. Els feixos de fibres

GUILLERMOl

I • TCLF. S3.TBW31S - RUC B3.73141M

il·luminació de panelís de comandament a base d'una sola làmpada central, il·luminacions decoratives o en sistemes opticoelectrònics que serveixen per realitzar càlculs, llegir targetes perforades o detectar flames de cremadors industrials o d'incendis. S'utilitzen dos sistemes per conduir la llum a través de fibra òptica: 1.

Per emissió frontal, amb un generador de llum, i per un conjunt d'emissió frontal constituït per un feix de fibres òptiques acabades amb els seus terminals i accessoris i protegides amb revestiment de fibra de vidre/silicona amb

òptiques poden ser rígids o flexibles i trans-

resistència de cable incandescent de

metre tant la llum com les imatges i les

960°C. El conjunt de cables d'emissió

informacions.

frontal es poden instal·lar com si fossin

En el cas de conductors de la llum, els

Persianas y puertas de gran seguridad

tació de calor. Altres aplicacions són en la construcció de fonts lluminoses, en la

mina vaina. L'índex de refracció és la relació

fibra de material dielèctric transparent con-

plàstic. Una aplicació típica és en la il·lumi-

E S P E C I A L

MATERIAL

ELÈCTRIC

I

L'Informatiu SEGONA QUINZI

IL·LUMINACIÓ

Conducció de la llum a través de fibra òptica per emissió lateral

Conducció de la llum a través de fibra òptica per emissió frontal

i

conjunt emissor frontal

k

iL

i

'

1 •

1

1

conjunt emissor lateral

cables elèctrics i se'n troben en gran

La fibra PMMA ofereix una atenuació mit-

sió lateral format per cables d'emissió

ütat per a la instal·lació {radi de curva-

varietat de diàmetres i en dues versions,

jana de 130 dB/km, que significa, aproxima-

lateral construïts amb fibres PMMA pro-

tura mínima: 50 mm} i una total segu-

cables estàndard per a interiors i cables

dament, un 2.2% per metre. La transmissió

tegides mitjançant un revestiment de

retat.

estancs per a exteriors. Els cables estan

és molt uniforme per a totes les longituds d'o-

PVC contra radiacions uitraviolades UV.

fabricats amb fibres PMMA (polimetil-

na, encara que eis colors blaus es transmeten

Aquest cables ofereixen una luminància

metacrilat), que és un metacrilat pur, i

millor que els vermells raó per la qual es reco-

òptima en tota la seva longitud, flexibi-

el material que transmet millor l'espec-

Estan disponibles normalment en dos diàmetres, de 8 mm i d ' l i mm.

mana que per a aquelles aplicacions que

tre visible de la llum, amb possibilitat

requereixin una llum de qualitat molt alta,

de cables molt llargs.

com ara en museus o galeries d'art, els cables no siguin més llargs de 4 a 6 metres.

Les

característiques

òptiques

del

Això explica també perquè aquesta fibra combinada amb làmpades fredes permet

PMMA (polimetilmetacrilat) són:

cables d'emissió frontal molt llargs amb pocs •

canvis d'alteració deí color, que els fa particu-

índex de retracció del nucli

1.49

larment adequats per a aplicacions d'embelliment de ciutats i objectius d'emissió lateral.

•

índex de retracció del revestiment

•

angle d'acceptació

1.40 2.

60°

Per emissió lateral, constituït per un generador de llum i un conjunt d'emis-

No compti només amb la bona sort, tocant fusta, perquè en la rehabilitació o construcció d'un edifici, no hi tingui problemes de plagues de corcs o de tèrmits.

Una bona prevenció i l'eliminació total i garantida és imprescindible.

AIBERTRAC en som

especialistes, aplicant els tractaments idonis en cada cas i l'innovador sistema . SENTRÍTECH

iber trac, s.l.

C. Loreto, 13-15 D - 08029 Barcelona Tel.: 934 393 104 - 934 304 301 www.ibertrac.com - www.termitas.net

Ubertracc

QUINZENA ABRIL 2003

MATERIAL

ELÈCTRIC

Característiques de la il·luminació per fibra òptica

I IL·LUMINACIÓ

ESPECIAL

Aquest tipus de funcionament sense falles, que és un avantatge intrínsec de la

Els principals conceptes que caracterit-

il·luminació per fibra òptica, té un poc cost

zen especialment la utilització de la fibra

de manteniment gràcies a la utilització de

òptica en projectes d'il·luminació, es resu-

làmpades de baix consum í de manteniment

mirien amb els següents:

mínim, especialment en els terminals i con-

•

luntsde cables.

Una única làmpada per a diversos punts de llum

Dins i fora dels edificis, els sistemes d'il·luminació per fibra òptica donen un toc

•

Reposició de la làmpada amb fàcil

•

Característiques antivandàlíques

manera molt senzilla, segura i eficaç. La

especial justament allà on es necessita, de

accés

•

Sense radiacions UV ni IR

fibra òptica distribueix la llum exactament

•

Il·luminació d'objectes des d'aprop o

en el lloc desitjat, ja sigui en forma de punts

des de l'interior

o de línies contínues, utilitzant sols unes

•

Absència de radiacions electromagnèti-

poques fonts lluminoses.

ques

Quan s'utilitza com a senyalització, en

•

Seguretat elèctrica

vials, zones per a vianants, cruïlles i passos

•

Miniaturitzacíó dels punts de llum

protegits, mobiliari urbà o edificis, la fibra

•

•

Efectes d'il·luminació a mida, amb fei-

òptica permet una il·luminació molt localit-

xos extremadament nítids

zada amb baixa potència instal·lada i cables

Flexibilitat, la instal·lació pot ser reutí-

d'emissió frontal de petits diàmetres. A més,

litzada

ofereix una solució de durada i estanca,

El sistema ofereix una seguretat integra-

amb finalitats de manteniment. Aquest

antivandàlica i un accés fàcil al generador

Quan l'electricitat pot causar problemes, la

els generadors amb làmpada de descàrrega

radiacions infraroges o ultraviolades, evitant

il·luminació per fibres òptiques porten la llum

estan dotats de dispositius automàtics de

així tots els perills habituals de connectar

allà es necessita i manté el corrent elèctric i

seguretat que desactiven el sistema en detec-

corrents elèctriques en entorns delicats.

els seus perills a distància segura. A més, tots

tar qualsevol falla de funcionament.

da total, per l'absència d'emissió de calor i de

tipus d'il·luminació elimina també moltes de les dificultats associades als projectes d'enllumenat exterior. Els terminal òptics són estancs, i ho són per sempre. Els generadors

L'Informatiu SEGONA

PRISMA

3 DELTALIGHT

THE també

són

estancs

perquè

es

puguin

normalment amb diàmetres de 8 i d ' l i mm

instal·larà l'exterior, i aprova de vandalisme,

en tipus estàndard o estanc, amb revesti-

ja que els components factibles de rebre

ments de PVC protegits contra raigs UV i

danys són inaccessibles, i també requereixen

amb longituds màximes aconsellades entre

un manteniment mínim.

10 i 40 metres.

Components del sistema

Llibertat il·luminant amb fibra òptica

Els components bàsics que formen un

Els sistemes de fibra òptica ofereixen

sistema d'il·luminació mitjançant fibra òpti-

solucions tècniques especials amb una alta

ca són:

garantia en la tècnics de fabricació, carac-

•

El generador, normalment dissenyat per

terístiques

làmpades halògenes i de descàrrega,

ampllssima varietat de productes que obren

muntat amb carcassa IP45 i connector

il·limitades possibilitats d'apücació tant en

i amb

una

interiors com en exteriors, ja que amb un sol

neació del generador amb el conjunt de

sistema d'il·luminació es poden aconseguir

fibres òptiques en pocs segons. Els tro-

grans efectes especials.

barem normalment per a les potències

•

í costos òptims

automàtic que permet una perfecta ali-

de 50-71-100-150-200 W.

'

f

B R I G H T / Í I \ D E O F LI G H T

És un sistema que ens dóna llibertat d i niciativa per a la creació de qualsevol pro-

El conjunt emissor, amb cables d'emis-

jecte imaginable; llibertat d'utilització sense

sió frontal o lateral i amb els comple-

límits ni falles; total seguretat sense cap

ments de terminals i accessoris per

perill de calor, radiacions UV o electricitat;

aconseguir efectes especials, diferents

llibertat per a modular de manera persona-

tipus de proteccions, terminals decora-

litzada qualsevol aplicació, i tot amb un

tius, lents i filtres.

mínim manteniment i cost de funcionament. ©

Els conjunts de cables estàndard d'emíssió frontal es presenten normalment protegits amb un revestiment de color morat, per evitar de confondre'ls amb els cables elèctrics. Compleixen la Norma IEC332-I. Diàmetres de 1 a 5 mm, amb longituds estàndard de 2 a 4 metres.

Els cables d'emissió lateral es troben

Delfí Alsina i Ollé Engnyer tècnic industrial Director de l'Escola Gremial d'Instal·ladors de Barcelona POL. IND. ' L A LLANA • C/POHT DE CAN CLAVERÍ 58, 08I9I-RUBÍ T E L . 9 3 699 55 54

(BARCELONA)

/ 93 588 05 34 F A X . 93 699 50 45 WWW.FREPI.COM / FREPI9COMUNIX98.COM

EMPRESES 50

L'Informatiu SEGONA QUINZENAABRIL 2003

Aixecament automàtic de plànols | H J | obileCAD és una solució

presentar aquesta solució a una comissió tèc-

11VI

innovadora de presa de dades que, a

nica del CAATB sobre un ordinador portàtil i

partir d'un croquis fet a mà, pren les mides

atès el gran interès despertat als membres de

sobre el terreny mitjançant un mesurador làs-

la comissió, es va acordar fer una presentació

ser i dibuixa automàticament ets plànols.

per a tots el col·legiats. $

Aquests poden ser transferits en segons, en format DXF, a qualsevol sistema de CAD. A partir d'un croquis realitzat a mà amb el llapis electrònic de l'ordinador, MobileCAD mostra totes les mides que hem de prendre, i genera automàticament el dibuix d'un local, d'una planta, o de totes les plantes d'un edifici, on, a més, poden introduir-se una gran

informació i inscripcions:

varietat d'elements constructius i detalls.

Sergi Ferrater

Els avantatges són evidents: MobileCAD

NEMETSCHEK ESPANA, S.A.

elimina el paper en la presa de mides i el

augmenta J'exactitut en el dibuix al ser realit-

feina de dibuix posterior a la presa de mides.

Balmes, 186, 2n l a • 08006 Barcelona

substitueix per un ordinador petit i lleuger

zat automàticament a partir del mesurament

Totes les dades rellevants són comunicades a

Telèfon: 932 387 177 • Fax: 932 183 676

(tabletPC o portàtil), augmenta la precisió en

i poder ser comprovat a l'instant i in situ, eli-

un full de càlcul Excel, i els dibuixos en for-

sferrater@nemetschek.es

la presa de mides amb la utilització opcional

mina les habituals errades i oblits en els

mat DXF a qualsevol sistema de CAD.

d'un mesurador làser connectat a l'ordinador,

mesuraments, i sobretot, elimina totalment la

El passat mes de febrer Nemetschek va

barcelona@nemet5Chek.es www.nemetschek.es

Elements de fixació per a bigues de formigó

Fòrum per a la promoció de ruixadors automàtics

| O INARD, empresa fabricant

de diferents mides, etc. La gamma dels

f p I Comitè Sectorial de Sis-

tecció contra incendis, s'ha plantejat d'in-

\ ^ J dels elements de fixació ràpida per

suports per a bigues de formigó SINARD

I C

formar a tots els estaments socials -bom-

a estructures metàl·liques i de formigó,

permeten fixar elements a bigues de 92

Pl ha decidit sumar-se a la iniciativa euro-

bers, tècnics, Administració i ciutadans

presenta Sa seva gamma de fixacions per

mm fins a 140 mm d'amplada.

pea de divulgació entre les administra-

en general- de les qualitats dels ruixadors

temes Fixos de TECNIFUEGO-AES-

a bigues de formigó. Es tracta d'uns

SINARD presentarà aquesta gamma

cions públiques i els ciutadans dels avan-

automàtics per controlar un incendi en els

suports de fixació per al muntatge de

d'elements a l'estand M l - Plau 8- C225

tatges que té l'ús de ruixadors automàtics

llocs on es desenvolupa l'activitat huma-

diversos elements sense necessitat de tre-

del certamen Construmat, que se celebrarà

per a l'extinció d'incendis i la salvaguarda

na. El Fòrum està obert a totes les entitats

par la biga de formigó, evitant-ne així el

a Barcelona del 26 al 31 de maig de 2003.

de vides humanes. És per això que ha

i professionals especialitzats en la lluita

possible debilitament.

Al seu estand també es presentarà la resta

promogut la creació del Fòrum Europeu

contra incendis que estiguin preocupats

La seva facilitat de col·locació i alta

de la gamma d'elements de fixació ràpida

per a la Promoció de Ruixadors Automà-

per la difusió de mesures

capacitat d'agafador constitueixen una

en estructures metàl·liques, per fixar perfils

tics (European Fire Sprinkler Network).

per la seguretat. TECNIFUEGO-AESPI,

fixació ideal per a l'instal·lador, que reque-

de fals sostres, tubs, cables, etc, ®

reix un treball segur i amb total garantia.

Els suports es poden combinar amb dife-

preventives i

Les estadístiques sobre els incendis

patronal del sector a l'Estat espanyol, n'és

ocorreguts en els últims anys a Europa

membre fundador a través d'EUROFEU.

S.A. SINARD

mostren una escala ascendent, cada cop

rents elements per la fixació de varetes ras-

Rocafort, 66 • 08205 SABADELL

més alarmant, pel que fa al nombre de

cades, varetes llises, cinta perforada, tubs

Tel. 937 104 700 • Fax 937 104 712

persones mortes i la destrucció de béns

TECNIFUEGO-AESPI

materials i medi ambient. Davant aquest

Gabinet de Premsa • Alcalà, 1 1 9 , 4 t es.

panorama ombrívol, el Fòrum Europeu

Tel.: 915 77 6 8 47

per a la Promoció de Ruixadors Automà-

gabinete.prensa@tecnifuego-aespi.org

tics, integrat per especialistes en la pro-

www.tecnifuego-aespi.org

Novetats al DOMOTEX 2003 [|[|

a firma Karelia va presen-

I L

tar a la passada Fira de Domotex dos

per a zones esportives. Aquest paviment

conceptes nous en paviments KARELIA

està compost per una estructura de plywo~

PROFILOC I KARELIA SPRING FLOOR.

KARELIA llança un parquet especial

oc/que li proporciona la flexibilitat necessà-

KARELIA aporta a la seva gamma de

na per aquest tipus d'utilització. KARELIA

parquets el nou concepte PROFILOC. Un

SPRING és adient per instal·lar en super-

sistema de junt sense cola, amb el qual

ficies desiguals i és altament resistent a

s'aconsegueix una major rapidesa en la

l'ús, a les ratllades, als impactes i a la

instal·lació i una perfecta fixació de les

fricció, amb un test DIN 18032-2. ®

I lates. A més, aquest sistema permet treure i reínstal·lar el parquet en un altre

KARELIA

espai, si és necessari.

Tel. 937 484 838 • www.gabarrD.com

Nemetschek, HP i el CAATB us convidem a l'acte de presentació de la solució més innovadora per prendre mides i aixecar plànols in situ amb uns avantatges molt clars: -

quadrar l'aixecament a la primera amb total exactitut no haver de tornar mai al lloc per haver oblidat alguna mida no haver de redibuixar el plànol a l'ordinador al despatx estalvi de temps i costos superior al 50%

Dibuix del croquis

Aixecament del plànol

Obtenció de dades

Dibuixarem el croquis del local sobre un TabletPC amb un llapis sobre la panlalla

Enlrarem totes les mides que ens demana el programa, preses a mà amb la cinla mètrica o directament del mesurador làser, fins que queda perfectament dibuixada la planta

Podrem transferir els plànols a qualsevol sistema de CAD per dibuixar el projecte, treure els amidaments i obtenir llistats de superfícies i materials en Excel i altres programes.

La presentació tindrà lloc a la Sala d'Actes del CAATB el

13 de Maig, dimarts ales 10:00 hiaies 19:00 h.

Preguem confirmeu assistència al tel:

93 238 71 77

[ J ] NEMETSCHÍK BUILDING THE FUTURE

i n v e n t