n-ei/mformarju © infermirju@apïr -^a r\
| O L• LE G I
D ' A P A R E L L A D O R S
I
A R Q U I T E C T E S
I ^ C N I C S ^ ^ B B AMO E L O N A
Ultima hora
/
rita de Gove
rpcfljégi ha.j'enovat la seva^nta de ggyem per als pròxims qlií(t.re anys
Mines i dinosaures del Berguedà **
Fumanya, centre d'interpretació de geologia, mineria i paleontologia es presenta al CAATB
F p umanya serà un centre únic per la seva I i espectacular aportació a la investigació europea i la seva esplèndida ubicació en el paisatge del Berguedà. L'equip de l'arquitecta Carme Casas i l'arquitecte tècnic Agustí Costa ha creat un edifici diàfan, integrador de tots els aspectes que componen el projecte. L'interès d'aquest centre és la fortuïta relació entre la configuració geològica del sòl, que ha donat peu a l'explotació minera a cel obert i la immensa paret de gairebé 3.500 petjades de dinosaure descobertes el 1986. Per donar a conèixer el projecte, aquest mes de juny el Col·legí ha organitzat diverses conferències i una exposició que s'inaugurarà a Barcelona el dijous 12 de juny. ft
Quadern Central: La Festa dels Aparelladors es farà el 19 de juny
El noticiari La Barceloneta compleix 250 anys L'entrevista Rafael Reixach
I 8
114
Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona
El reportatge 41 L'arquitectura tradicional a Síria i el Líban
PRIMERA QUINZENA JUNY 2003 Preu = 2 €
222
Estudiós recientes han demostrado que el CROMO (VI), presente en pequenas cantidades en el cemento, puede producir durante su manipulación algun tipo de reacción aiérgica. En CEMEX ESPANA hemos reducido al minimo el CROMO (VI) de nuestros cementos conservando la misma calidad de siempre. Porque para nosotros la salud es una preocupación constante. CEMEX ESPANA, PRODUCTQS AVANZADOS.
, 902 23 63 93 ' www.cemex.es
CEMENTO
ULTIMA
HORA
SL
QUINZENA JUNY 2003
El Col·legi té nova Junta deGovern El nou equip prendrà possessió del seu càrrec el proper 16 de juny jWavíer Bardají tornarà a ser
equip i per nous companys. Es tracta d'un
I # V president del Col·legi durant els pro-
equip de gent "preparada, amb ganes, i que
mandat electoral: "Crec que l'experiència
pers quatre anys. La seva candidatura ha
incorpora unes altes dosis de joventut",
viscuda en aquests darrers quatre anys ha
estat l'única que s'ha presentat a ies elec-
segons paraules del president. La resta de
estat altament positiva i estimulant, princi-
cions col·legials en el termini establert que
companys que conformen el nou equip de
finalitzava el passat 12 de maig. La Junta
govern són Joan Gurrï i Donada (secretari),
pels resultats aconseguits. Però sóc cons-
tornarà a ser president del CAATB.
Electoral va proclamar-la com a Junta de
Raimon Salvat i Devesa (comptador), Enric
cient -deia- que som encara en una fase
Aquest arquitecte tècnic de 43 anys va
motius que l'havien impulsat a un segon
palment pels objectius que ens vàrem fixar í
El president Xavier Bardají i Ramonet
Pena i Camarillas (tresorer), Josep Terrones i
d'aixecar paret i que encara es necessita un
néixer a Ponts (la Noguera), es va gra-
tre-la a elecció, després d'examinar la docu-
Marín (voca!), Celestí Ventura i Cisternas
darrer esforç per consolidar el programa de
duar a l'Escola Universitària Politècnica
mentació presentada i la seva adequació a
(vocal), Jaume Arimany i Pujol (vocal territo-
treball que vàrem endegar sota el títol Pla de
de Barcelona (EUPB) l'any 1982, i tre-
les formalitats exigides per la normativa
rial del Bages-Berguedà), Jaume Garolera i
legal i estatutària. Entre aquestes formali-
Comas (vocal territorial d'Osona), Maria
tats hi havia el requisit de comptar amb el
Rosa Remolà i Ferrer (vxal territorial del
suport mínim de 300 col·legiats, dels quals
Vallès Occidental) i Esteve Aymà i Pedrola
quinze han de ser residents en cada un dels
(vocal territorial del Vallès Oriental).
Govern electa, sense necessitat de sotme-
àmbits territorials de les delegacions del Col·legi.
La veu de les comarques també estarà
sions a les universitats. Entre les obres
de govern ja que, d'acord amb els nous Esta-
on ha exercit d'arquitecte tècnic desta-
tuts col·legials, els quatre vocals territorials
quen el Museu d'Història de Catalunya i
El mes d'abril passat, Xavier Bardají va
formaran part de la Junta a tots els efectes. La nova Junta de Govern del Col·legi prendrà
La nova Junta de Govern del Col·legi
demanar el suport a la candidatura. En carta ja va indicar alguns dels
balla a Consulting RQP Arquitectura, empresa responsable de gestió d'inver-
directament representada en el nou equip
fer arribar a tots els col·legiats una carta per
està formada per membres de l'anterior
L d nOVa J l i n t d
futur Horitzó 2007.
l'Arxiu Nactona! de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, (©
possessió dels seus càrrecs el proper 16 de juny. «È
La nova Junta de Govern, que encapçala Xavier Bardají, està formada per l'equip següent:
President
Vocal Territorial d e l
Xavier Bardají í Ramonet
Bages-Berguedà
Col·legiat núm. 5943. Promo-
Jaume Arimany i Pujol
ció de 1982. President en l'an-
Col·legiat núm. 3426. Promo-
terior legislatura. Exerceix com
ció de 1972. Exerceix com a
a liberal.
liberal.
Secretari
Vocal Territorial d'Osona
Joan Gurri í Donada
Jaume Garolera í Comas
Col·legiat núm. 5052. Promo-
Col·legiat núm. 7631. Promo-
ció de 1977. Vocal a la darrera
ció de 1993. Exerceix com a
Junta. Exerceix com a liberal i
arquitecte tècnic municipal.
assalariat en immobiliària.
Comptador
Vocal
Vocal Territorial del Vallès
Raimon Salvat i Devesa
Josep Terrones i Marín
Occidental
Col·legiat núm. 7407. Promo-
Col·legiat núm. 7937. Promoció de 1994. Exerceix
Maria Rosa Remolà i Ferrer
ció de 1992. Vocal en la
com a liberal.
Col·legiada núm. 5832. Pro-
darrera Junta. Exerceix com a
moció de 1983. Exerceix com
liberal.
a liberal.
Tresorer
Vocal
Vocal Territorial del Vallès
Enric Pena i Camarillas
Celestí Ventura i Cisternas
Oriental
Col·legiat núm. 6915. Promo-
Col·legiat núm. 3837. Promoció de 1972. Exerceix
ció de 1989. Exerceix com a
com a director d'immobiliària. Professor del Màster
Col·legiat núm. 4903. Promo-
liberal.
Project Manager en Edificació i Urbanisme que
ció de 1977. Exerceix com a
imparteix el CAATB conjuntament amb la Fundació
liberal.
Politècnica de Catalunya.
Esteve Aymà i Pedrola
E L
N OT I C I AR I
(L'Informatiu PWMERA 'yÇBINi
PROFESSIÓ
I fòrum d'arquitectes tècnics joves
EL
N O T I C I A R I
F
0Rt1FlTi
Seixanta arquitectes tècnics menors de 35 anys debaten sobre la professió [/•*• ap a on va la professió?, els 1 ^ ^
nous perfils emergents, la necessitat
d'associar-se, les oportunitats per als emprenedors, el treball a l'empresa, la formació continua, el paper de les TIC... van ser alguns dels temes que es van debatre en el I fòrum de joves arquitectes tècnics FORMAT35, que va tenir lloc el passat dissabte 2 6 d'abril, a Barcelona. El Col·legi va organitzar aquest fòrum com un espai de trobada i d'intercanvi d'idees entre els col·legiats de fins a 3 5 anys. Seixanta arquitectes tècnics van prendre el Col·legi durant tot un dissabte (amb pausa per dinar) í, repartits en sis tallers, van tractar un bon nombre de temes de gran importància per al seu futur professional. Tant per a la preparació del programa com per al desenvolupament dels debats, l'organització del C M T B va comptar amb l'ajut
Les imatges mostren alguns dels diferents tallers de la trobada de joves.
d'un grup de col·legiats joves i d'una empresa especialitzada que va aportar metodologia de treball.
apropar-se
als professionals
més joves,
conèixer quines són les seves necessitats i
El nostre és un sector en constant evo-
debatre junts els reptes per als professionals
lució, de la qual els joves són els protago-
del futur i les solucions que al Col·legí li
nistes. La Junta de Govern del Col·legi va
toca impulsar.
creure que aquest era un moment idoni per
Els participants de F0RMAT35 van par-
lar de qualitat, sostenibilitat, competitivitat
mateixa manera que avui ho estan els advo-
o ètica; de la dicotomia entre tècnics espe-
cats a tot el que fa referència a la Justícia.
cialistes í tècnics generalistes; del treball a
A més, hauran d'adaptar-se a un sector on
d'altres països; de la formació continuada, i
l'estandardització de processos anirà con-
de !a influència de les noves tecnologies de
vertint progressivament la construcció en un
la informació i la comunicació.
camp típicament industrial.
Hi va haver temes que van despertar
La bona acollida d'aquesta primera edi-
gran interès, com ara el nou sistema de titu-
ció de F0RMAT35 ha motivat que el Col·legi
lacions universitàries que proposa el Govern
ja estigui treballant en una segona edició
de l'Estat. També hi va haver discussió en
que, previsiblement, tindrà lloc l'any que ve.
parlar dels nous valors del procés construc-
Les conclusions definitives de FORMAT35
tiu. Per a la majoria de tècnics de fins a 3 5
es publicaran a L'INFORMATIU. ©
anys,
els arquitectes
tècnics
acabaran
estant associats al procés constructiu de la
§••• i
• »••
••:: • : : •
:s
• • • • • • ••• • • el primer fòrum d'arquitectes tècnics de fins a 35 anys
Carmen-Vanessa Abad Fuentes Jordi Albert Llorens Joan Algarte Dolset Enric Almenar Burgos Francísco Miguel Arellano Gil Vanessa Aulesa Caro Cristina Burgos Gonzàlez Ramon Burguera Tocino Manee Alejandra Cabanas Cisternas Rafael Capdevila i Becerra Raimon Carreras Solé Sabela Chao Solsona Patrícia Cifuentes Corvillo Carolina Cuevas Martín Laura Curià Molins Alejandro Díaz Ruiz Sonia Doix Mora Carlos Farnell Marín Daniel Fernàndez Munoz Mariola Figuerola Abizanda Antoni Floriach i Puig Jordi Fuertes Lacasa Esther Gallardo Valdivia Juan José García Pérez Jaume Garolera i Comas Josep Gascón Colomer Josep Lluís Gil Bengoa Pilar Gracia Giménez Montserrat Haro Jiménez ignacio del Hoyo Espuelas
José Luis Iglesias Fins Marc Manubens i Mayans M. Isabel Martínez Rodríguez Carles Martos Izquierdo Francesc Mas i Vidal Cristóbal Montoya Aguilar Camino Moscoso del Prado Toro Raül Moya Torres Mònica Munoz Hurtado Marta de Olano Biada Raül Parramon Junyent Franciscà Pérez Vega Eva Pirïol Gené Lluís Pujol i Casas Daniel Rangel Navarro Carlos Rillo Lizan Núria Sala Sala Eduardo Sànchez Alonso Josep Sàndez Diaz Martí Santana Bigas Gerard Santos Salinas Marta Serra Oriach Meritxell Sola Gil Jordi Toyos Cartagena A/ia Valero Carruesco Yolanda Vat Gonzàlez Enrique Vijande Majem Marina Vila Pau Miquel Vilaró Casamitjana M. Dolores Villanueva Bonilla
Gràcies a la teva participació el fòrum ha estat un èxit
Integrar la seguretat a l'obra 1
[C 1 28 d'aquest abril passat
el coordinador de seguretat i salut l'han
I ^ L e s va celebrar el Dia Internacional
"independitzat" dels altres agents de l'obra
per a la Salut en el Treball i e! Control dels
per tal que pugui desenvolupar amb total
Accidents Laborals. Els arquitectes tècnics,
independència, dedicació í eficiència
sobretot quan exerceixen la funció de coor-
seva funció. En aquest sentit ho va exem-
dinació de seguretat i salut, però també des
plificar dient que pot proposar penalitza-
de la direcció de l'execució de l'obra o com
cions i arribar a recusar el cap d'obra". Joan
la
a caps d'obra, són bàsics perquè l'acció pre-
Ignasi PuígdoElers, president del Consell
ventiva no es redueixi al compliment formal
d'Administració de Gestió d'infraestructu-
de la norma. També ho són la resta d'agents
res S.A. (GISA), va recordar que les accions
de l'obra, i per analitzar i proposar millores
de seguretat "han d'impregnar" l'empresa
en l'efectivitat de tots plegats, el dia 24 del
de dalt a baix. En aquesta empresa pública,
mateix mes, al vespre, va tenir lloc a la seu
el coordinador també pot imposar sancions i
del Col·legi a Barcelona la taula rodona La
recusacions, tot i que !a funció s'assumeix
participació dels treballadors a l'obra, orga-
des de la mateixa direcció facultativa. Hi ha
nitzada per la Federació d'Indústries de la
diverses empreses externes que supervisen
Construcció i la Fusta de Catalunya de
les obres, i s'han signat uns convenis amb
CCOO., que va estar formada per representants dels promotors, constructors, sindicats, l'Administració i el Col·legi mateix.
els sindicats, per fer formació i seguiment. El Col·legi va acollir una taula rodona organitzada per CCOO per commemorar el Dia Internacional per la Salut en el Treball.
Però aquestes dues experiències són excepcionals. Són casos de prevenció que
La taula va ser presentada pel president
obrir les intervencions Manuel Hernéndez,
periència de la seva empresa
del Col·legi, Xavier Bardají i Simón Rosado,
adjunt a Gerència d'infraestructures del Lle-
del Fòrum de les Cultures, on actualment ja
responsable d'Acció Sindical de CCOO. Va
vant de Barcelona S.A., que va explicar l'ex-
hi treballen més de 1.100 treballadors, i on
s'impulsen pel promotor í des de l'inici del projecte i no es deixen, com passa normalment i de manera desencertada, només a
No compti només amb la bona sort, tocant fusta, perquè en la rehabilitació o construcció d'un edifici, no hi tingui problemes de plagues de corcs o de tèrmits. Una bona prevenció i l'eliminació total i garantida és imprescindible. AIBERTRAC en som
especialistes, aplicant els tractaments idonis en cada cas i l'innovador sistema t SENTRI'TECH
ibertrac, s.l.
C. Loreto, 13-15 D - 08029 Barcelona Tel.: 934 393 104 - 934 304 301 www.ibertrac.com - www.termitas.net
ibertrac.com
EL
NOTICIARI
SEGURETAT
I
SALUT
L'Informatiu PRJMERA Ç
pressupost en l'estudi bàsic i de seguretat i
del què a Espanya són l'estudi de seguretat
salut, i que el coordinador en la fase de pro-
i el pla de seguretat, parla d'un sol docu-
jecte sigui obligatori sempre que a l'hora de
ment, que anomena pla de seguretat i salut.
l'execució es prevegi que intervindrà més
Es tracta d'un document, elaborat i gestio-
d'una empresa.
nat pel coordinador, que es comença a elaborar durant la fase de disseny de la construcció i que és viu i dinàmic, i es va actua-
Feina i funció La visió deí Col·legi sobre la coordinació
criteri dels constructors. A més, es posa
Constructors d'Obres de Barcelona i Comar-
l'èmfasi en totes les àrees quan, com va
ques: que és difícil estructurar el sector, on
recordar Alfredo Bienzobas, del Departa-
hi ha "casos de prestamisme pur". I Maria-
ment de Seguretat i Salut de la Federació de
no Unzueta, sotsdirector de Relacions Labo-
la Construcció i la Fusta de CC.OO., normal-
rals del Departament de Treball de la Gene-
ment preocupa més l'apartat jurídic de la
ralitat de Catalunya, va enumerar algunes de
seguretat que el "prevencionista", que és el
litzant durant tota l'obra. A més durant tota
a l'obra va ser aportada per Ramon Puig, que
l'obra s'elabora un document amb les indi-
va recordar que en l'àmbit europeu hi ha
cacions sobre seguretat per a l'explotació de
consens sobre el fet que la coordinació no és
l'obra. A Gran Bretanya, hi ha experiències
una nova professió, sinó "una funció". Per al
d'acrediíació de les persones que treballen a
director de Desenvolupament
Professional
l'obra, des de l'operari menys qualificat fins
del CAATB, el coordinador ha de ser un agent
al manager, que recullen el coneixement en
independent i transversal, que motivi els
seguretat de cada treballador. "És una solu-
altres agents de la construcció. Per aconse-
ció a la mobilitat", va indicar, en referència
guir-ho, la formació pròpia dels estudis uni-
a la situació de temporalitat sectorial. I pot-
versitaris no és suficient, i cal una formació
ser podria ser adaptable a la situació a l'Es-
complementària, de la qual va dibuixar un
tat espanyol, on, segons creu, no s'anirà bé
perfil amb tres potes: ha de dominar els
fins que la seguretat no hagi de tenir pres-
aspectes tècnics de la prevenció, per poder
supost propi perquè ja s'hagi integrat la pre-
fer propostes; ha de conèixer l'organització
venció en el procés. <é
de l'obra, per poder gestionar les coacíivitats; i ha de tenir habilitat per poder liderar i motivar equips i resoldre conflictes. Puig va contextualitzar la coordinació
les propostes que el Departament de Treball
de la seguretat en l'obra a Europa. Va expli-
que compta. Una de les causes és la que va
ha fet al Ministeri de Treball, per millorar el
car que la directiva europea sobre seguretat
apuntar Josep Verge, gerent del Gremi de
reglament, com ara que també s'inclogui un
i salut a les obres de construcció, quan parla
320d. Ahora sin frenos. te impide conducir un BMW 320d con 150 CV. al Contrato de Servicio Integral BMW ahora no tendres ocuparte por las revisiones, reparaciones o sustitutión piezas por desgaste: esta todo incluido por 360 €/mes.*
* T A E : 6,96%. Entrada: 8.632,81 €. Plazo: 36 meses; 35 cuotas de 360 € y una cuota final de 13.CM4 €. Ejemplo de financiación para el modelo BMW 320d bàsico. RVJ? ímpuestos y manienkniento·· induidos: 30.700 € . Entrada: &632.81 €. Planx 36 meses 35 cuoias óe 360 6 y una cuotafinalda 13.0-14 €. TAE: 6,96%. Constin defomateadón(0,00%) 0 €. importe a financis: 22.067,19 6, Importa total de la operadón 34276,81€. Tipo nominal 6,75%. En ta última cuoia puedes quedarte con el vehfcub pagando o financiando el ultimo ptaro,c»Tibi3topwio3nue«odeic>fcerio(slemprequ^ aotrasacrionespiomodanale5.RB£.nM0imFinandac»ttofre^ ** Induye Contrato de Senricio Integral BMW (eduye cambio de naumàticos) durante 3f Enísiones do COÍ 153 ffKm. Conamo ptomedb 5,7 H 00 Km.
i y 20.000 Km anuaies. Consultar condiciones para diferenles plazos o küometrajes. Auto Buigas, S . L Buigas, 28 Ronda Gral. Mitre, 29-35 Tel.: 932 04 55 52
Ctra. del Prat, 15 Tefc 936 52 02 03 Sant Boi de Uotxegai
Ctra. Reial, 103 Tel.: 934 73 88 55 Sant Just Deswm
CiUTAT
La Barceloneta compleix 250 anys El barri manté la seva aroma de pescador malgrat que sigui la seu de grans projectes immobiliaris i urbanístics
E\
" I barri de la Barceloneta
• està d'enhorabona. Aquest any cele-
bra e( seu 250 aniversari. Construït tan sols
4 0 anys després de l'edificació de la Ciutadella, va ser el primer polígon de promoció pública de la història de Barcelona. La Barceloneta, un barri modest i digne que va créixer al voltant del mar i les platges i que ha esdevingut un dels llocs més populars de la Ciutat Comtal. Un barrí amb amenaces, tragèdies i restauracions que lluita per mantenir la seva identitat. Una identitat molt lligada a la història de la ciutat
L'espai El caràcter marítim de la 8arceloneta és tan marcat que, fins í tot, s'aixeca sobre uns terrenys guanyats al mar, al llarg del temps durant les diverses etapes de construcció del port de la ciutat que van transformar la línia marítima de Barcelona i que van crear nous sorrals i noves platges unint a la terra ferma l'antiga illa de Maials. Aquest espai, situat fora muralles i dedicat a diverses activitats marítimes com ara barraques de pescadors i dipòsits d'eines i mercaderies, va ser el triat pel marquès de la Mina, capità general de Catalunya el 1753, quan va encarregar a l'enginyer militar Juan Martín Cermeno la construcció d'un nou barri. Tot i que ía història popular ha relacionat directament la construcció de la Barceloneta amb l'ende-
A dalt, l'avarador fet el 1864, i la Capitania del Port i la llanterna, A baix, els diferents nivells on arribava la línia de la costa en diferents èporiues: aquesta rebrada del mar zona on es desenvoluparà la Barceloneta. Fotos extretes del llibre: "EI barri de la platja de Barcelona, que la veu popular anomena Barceloneta" (Manuel García-Martín, 1989).
rroc parcial del barri de la Ribera, alguns historiadors asseguren que el nou barri va néixer com a conseqüència de l'expansió econòmica, comercial i demogràfica que Barcelona va viure, malgrat les guerres, durant la primera meitat del segle XVI11. En aquest sentit, cal remarcar que els primers habitatges van ser adjudicats als habitants de les barraques enderrocades, mariners i treballadors del port, per una petita quantitat econòmica (300 lliures). Poc solars es van concedir com a indemnització pels enderrocs de la Ribera.
el 1715 í el 1753, el terreny es va anar omplint amb més de dos centenars de barraques agrupades en tres nuclis d'una certa dimensió i en tres més de més petits. Un: anys abans d'iniciar-se fa construcció del barri, es va plantejar el projecte de con: trucció d'un Arsenal de Marina sobre l'arenal fora muralla, una iniciativa que pretenia consolidar l'espai entre la desembocadura del Rec i l'andana del port com un centre logístic (drassanes, foneries, magatzem: de quitrà, mistos i artificis). L'objectiu era con-
Els antecedents
vertir Barcelona en un important port mili
Tot just acabada la guerra, l'enginyer
tar, en una època en què es vivia una con-
militar Pròsper de Verboom va dissenyar un
frontació militar amb Anglaterra en terres
barri per als afectats de l'enderroc de la
italianes. El projecte va ser desestimat i l'Ar-
Ribera que mai no es va dur a terme. Entre
senal es va construir finalment a Cartagena.
EL
NOTICIARI
EL N O T I C I A R I
CIUTAT
El projecte Cermeno, seguint el corrent de l'urbanisme barroc, va dissenyar una trama regular i ortogonal de carrers rectes amb illes de cases llargues i estretes amb cobertes de teulada. Un plànol uniforme que es repetia a tots eis solars i edificis aixecant, a cadascuna de les parcel·les quadrangulars esses unifamiliars idèntiques de planta i pis (per no bloquejar la unia de tir de les bateries de la Ciutadella) amb un frontó i una petita voluta sobre les obertures. La primera pedra del barri es va posar a principis de 1753 i només dos anys després ja s'havia aixecat el temple de Sant Miquel (la salvació de les ànimes era prioritària), un bon exemple d'arquitectura barroca inspirat en el Gesú de Roma. Una vista del port i el barri de la Barceloneta cap a 1854 La Barceloneta va créixer a un ritme vertiginós i el 1759 ja hi havia 329 cases. El projecte de Cermeüo, però, va patir adulteracions des d'un bon principi. L'enginyer militar només havia previst la construcció d'un barri quadrangular amb 15 carrers paral·lels al port i tres de transversals, a banda de dues places per acollir l'església i el mercat (un sector delimitat pels actuals carrers Ginebra, Sant Carles, Drctor Giné i Partagàs i el passeig Joan de Borbó). Ben aviat, però, la trama es va estendre cap al mar, en 1782, i a créixer verticalment quan, a partir del 1838, les primitives cases de planta i pis van començar a tenir dos, tres i, fins i tot, quatre i cinc pisos.
Les a d u l t e r a c i o n s La densificació de la població va provocar una subdivisió de solars i habitatges que va donar lloc a la 'mitja casa' i al 'quart de casa'. Les divisions es van iniciar suprimint la comunicació entre plantes repartint la planta baixa i els pisos entre famílies diferents o bé dividint l'edifici per la meitat i creant accessos a cadascun dels carrers als quals afrontava. En el primer cas, la subdivisió va seguir partint les parts quadrangulars, mentre que en el segon cas es van diví-
dir els dos nivells. Amb aquesta segona divisió van aparèixer els petits habitatges de poc més de 30 metres quadrats coneguts amb el nom de 'quarts de casa'. Les cases van ser només d'una planta i pis que fins, en 1838, el capità general va atorgar permís per aixecar-hi un segon pis. Vint anys després, en algunes cases ja s'hi havia aixecat il·legalment un tercer pis, segons reculí Cerdà a la memòria del projecte de l'Eixample. El 1868 van ser autoritzats els tercers pisos t legalitzats eis que ja eren fets. A més, s'autoritzava de fer unes golfes, que es van convertir en habitatges precaris fins que l'alcalde Rius i Taulet va autoritzar de fer un quart pis, en 1872. No cal dir que sobre el quart pis s'hi van fer unes noves golfes, que també van ser habitades en condicions lamentables. Altres adulteracions van ser urbanístiques. El disseny uniforme de la Barceloneta s'ha anat transformant al llarg del temps. Un cop acabada la Guerra Civil, el barri, que es trobava molt malmès pels nombrosos bombardeigs que va patir, va ser reconstruït i reordenat amb l'enderroc d'alguns edificis i l'ampliació de l'actual carrer de l'Almirall Cervera, que va passar de 6 a 18 metres d'amplada.
vaixells extrangers que van visitar Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de l'any 1888
Les condicions de vida La disminució de l'assolellat i ventilació dels carrers a conseqüència de la seva ampliació en alçada, va portar l'aparició d'epidèmies el segle XIX. L'higienista Pere García Faria feia aquesta descripció del procés d'aglomeració viscut a la Barcelona en poc més d'un segie: "En el barrio de la Barceloneta, atrozmente castigado por muctias epidemias, y entre ellas, por la de fiebre amarilla de 1870, las casas eran bajas hasta hace muy pocos afios y, a pesar de ser las calles mas estrechas, en las modernas edificaciones o reconstrucciones de dicho barrio se ha autorizado la elevación indebida de los edificios hasta alturas exageradas". La densificació, que es va elevar fins a 700 habitants per hectàrea a mitjan segle XIX, es va agreujar amb la absència quasi total de serveis:
Imatge de la plaça Palau, amb les tes torres de Santa Maria al fons i, a la dreta, el Palau Reial, incendiat el 1875.
El passeig Nacional de la Barceloneta, fotografiat després de 1918, amb els anomenats porxos o patis, el terrenys dels quals es van afegir a les cases del carrer del Mar per constituir un sol edifici, com el que hi ha al fons del passeig, segons el projecte formulat per l'arquitecte municipal Francesc de Paula Nebot l'aigua s'obtenia d'un pou situat a! centre de l'edifici amb comunicació des de cada habitatge, i els serveis higiènics en molts casos eren comuns a tot l'edifici. Els usos La Barceloneta va ser des del començament un barri mariner amb activitats i usos vinculats al mar í al port. Hi vivien pescadors, tripulants d'embarcacions o portuaris. Una població que va configurar una tradició marinera que encara es manté viva avui en dia. A més, la Barceloneta va ser també el bressol de la industrialització de Barcelona. Les instal·lacions del Gas (1840) i d'importants empreses (Nueva Vulcano, Alexander,
La Maquinista Terrestre Marítima) va anar acompanyada de les tradicionals drassanes i peíites empreses de reparació naval, juntament amb tallers de fosa, fàbriques de màquines de cosir i tot un conjunt de petits tallers mecanometal-lúrgics. Paral·lelament, la Barceloneta es va convertir des del primer terç del segle XIX en un dels principals espais d'esbarjo dels barcelonins. Era la platja de Barcelona, amb establiments de banys, restaurants, berenadors, etc. En aquest sentit, la Barceloneta va anar substituint el costum d'anar a banyarse al peu de les muralles de Santa Madrona, molt usual a mitjan segle passat. La raó bàsica del retard de la popularitat de la Bar-
celoneta va ser la llunyania de les seves platges per una Barcelona encara emmurallada. El 1872 van començar a funcionar els Banys Orientals, que seguien als ja existents de Sant Miquel i Astillero, però que van ser de seguida més populars. A finals del segle XIX, es van obrir els Banys de San Sebastià, els primers a tolerar que es banyessin junts homes i dones, i per tant els més populars en pocs temps. La inauguració, el 1884, d'una línia d'òmnibus a la Barceloneta va afavorir la implantació de la moda dels banys de mar. Històricament, la Barceloneta ha estat un barri on l'esperit associatiu ha tingut una gran presència. Des del segle XIX hi van sorgir diverses organitzacions i associacions de caràcter mutualista entre les quals va destacar la cooperativa La Fraternitat.
El futur Les transformacions recents de la Barceloneta han suposat un nou impuls per un barrí que novament s'ha obert a la Mediterrània. Les actuacions s'han concretat en
la millora de l'espai públic, amb la creació de nous espais per als veïns i amb la renovació de places í carrers, i també amb la modernització i nova creació d'equipaments. Així mateix, la Barceloneta ofereix a la ciutat noves platges i nous passeigs que continuen mantenint l'aire marítim del barri. La Biblioteca Provincial, descartada del Born, serà una de les peces clau de la reordenació del barri. La nova biblioteca disposarà de 16.000 metres quadrats (un 30% més que al Born) í tindrà una previsió d'entre 8.000 i 16.000 usuaris diaris. La biblioteca serà la primera peça del pla director del parc de la Ciutadella, en què destaca la perllongació del parc fins a la Barceloneta mitjançant un pont per a vianants. El projecte de reforma d'aquest barri preveu la reconversió de l'antiga terminal ferroviària de Rodalies, en un conjunt de promocions immobiliàries en les quals s'inclou la construcció de la nova seu de Gas Natural (projecte d'Enric Miralles i Benedetta Tagliabue). El solar de Rodalies tindrà una edificabilitat màxima prevista de 40.414 metres quadrats, dels quals 24.384 seran per a promocions immobiliàries privades i 16.030 per a habitatges de protecció oficial. Part dels pisos serviran per iniciar la renovació de la trama urbana de la Barceloneta. Serà aquesta darrera porció la que permetrà iniciar-hi una cadena de trasllats de residents del barri portuari de la ciutat, similar a la que amb anterioritat ja s'havia dut a terme, per exemple, al Raval o a Santa Caterina. L'Ajuntament elabora en aquests moments un estudi dels habitatges del barri per eliminar els 'quarts de casa' que estiguin en pitjor estat (ja se n'han endarrocat uns 750). La reordenació de la Barceloneta serà gradual, en funció del ritme amb què la terminal ferroviària deixi de prestar servei i pugui assimilar els trasllats i canvis d'usos que necessita el barri. Un barri que es prepara per al futur. <g>
Lesseps M o t o r S.A. Exposició í vendes: Av. Hospital Militar, 77-79 • Tel. 93 285 75 75 - BARCELONÍ Rda. General Mitre, 190 - Tel. 93 212 09 99 - BARCELONA
Dinos ures a le mines Agustí Costa i Carme Casas presenten al CAATB el projecte de Fumanya | / \ quest estiu es començarà 1 ^ ^
la primera fase del que ha de ser un
centre d'interpretació de geologia, mineria i paleontologia
ubicat a Fumanya (Fígols,
Berguedà), en una explotació de carbó a cel obert actualment en desús on s'han trobat petjades de grans dinosaures del cretàcic
Costa explicaran el projecte arquitectònic del Centre. A les 19.30 hores, s'inaugurarà
superior. Es tracta d'un centre únic per la
l'exposició Projecte arquitectònic
seva espectacular aportació a la investigació
ya.
europea i la seva esplèndida ubicació en el
Mineria i Paleontologia, que mostrarà plà-
paisatge del Berguedà. L'equip de l'arqui-
Centre
d'Interpretació
de
de FumanGeologia,
nols, material audiovisual del projecte i
tecta Carme Casas i l'arquitecte tècnic i
matèria! trobat a la zona, i es podrà veure
les extraccions mineres de lignit efectuades a
interiorista Agustí Costa ha creat un edifici
fins s\ 10 de juliol. El 3 de juliol a les 18.30
la zona des de quatre anys abans, que van
diàfan, integrador de tots els aspectes que
hores i també a la sala d'actes del Col·legi,
permetre descobrir el tercer jaciment mundial
componen el projecte global.
hi haurà una tercera conferència, a càrrec
en nombre de petjades i un dels més impor-
de Rosa Serra, directora del Museu de les
tants per conèixer el comportament d'aquests
relació entre la configuració geològica del
Mines de Cercs, que parlarà de l'explotació
animals.
sòl, que ha donat per a l'explotació minera
a cel obert de Fumanya. Aquesta cita serà
L'interès d'aquest centre és la fortuïta
a cel obert i la immensa paret de 3.500 pet-
complementada amb la projecció audiovi-
jades de dinosaure, descobertes el 1986
sual Les mines a cel obert obert de Fuman-
pel químic berguedà Lluís Viladrich. El
ya, a càrrec del fotògraf Joan Ribera.
mateix edifici, que estarà situat com si esti-
El Centre de Fumanya estarà inserit
gués penjat en el buit de la mina, permetrà
dins la xarxa del Consorci de la Ruta Minera
al visitant apropar-se i apreciar al màxim els
de l'Alt Berguedà (www.rutaminera.diba.es)
fenòmens naturals al llarg del dia i de la nit.
que està format per cinc municipis que
Per donar a conèixer el projecte, aquest
havien tingut mines de carbó. En l'actuali-
mes de juny el Col·legi ha organitzat a la seu
tat, ja funciona el Museu de les Mines de
de Barcelona diverses conferències i una
Cercs, i a tots se'ls vol donar una utilitat cul-
exposició. El 12 de juny, a la sala d'actes de
tural. El jaciment de petjades de dinosaure
Barcelona, hi haurà dues conferències: a les
(icnites) va ser descobert el 1985, gràcies a
18.30 hores, el paleontòleg Àngel Galobart, de l'Institut Miquel Crusafont de Sabadell, donarà la conferència El jaciment
paleontà-
gic de Fumanya. Els dinosaures de Catalunya; a continuació, Carme Casas i Agustí
®
Exposició Fumanya. Centre d'Interpretació de Geologia, Mineria i Paleontologia Inauguració dijous 12 de juny a les 19.30 hores a la Sala d'exposicions. Conferències els dijous 12 de juny i 3 de julio! a les 18.30 hores. CAATB. Bon Pastor, 5. Barcelona Inscripcions al telèfon 93 2 4 0 20 6 0 .
i à
CODEPARQ presenta en Esp<
FIRST ^CLASS^PARQUÉ DE Codeparq apuesfa por El suelo de modero de calidad sano el pavimento mas c/ós/co elaborado con la tècnica mas vanguardista
PI amin Aa mnAarn Aa rn\\AnA ennn
•
Sus características exclusivas son: 1° Tarimas d e UDQ SO/0 /G/TKJ compuesfa de dos capas de maderas nobles. 2° Capa de desgaste de 5,3m/7) / 4,2ïï\ïï) en todas las maderas comerciales. 3° io copo de soporte siempre es de madera noble "soldada" a la capa de desgaste medianie feCfWCQ deSOfro/lodO por LOPARK. 4° JreS /OrgOS de tabla: 1185, 735 y 490mm. dOS ODChOS: 128 y 70 mm. y dOS griiSSOS: 12 y 11mm. 5° Posibilidad de realizar figUfQS díVerSOS, espigas, baldosas, cenefas... 6° Acabada con S6ÍS COpOS de barniz o aceite sistema anti-rayado. 7° Se /nsto/o pegada al soporte, ideal en instalaciones con CO/efOCC/Ón rOÓÍOnfe y cuando necesitamos "sileDCÍO". 6° Certificado de reS/Sfe/IC/O 0/ fliegO B1. según norma demana Distribuïdor oficial: INFORMACION: Teélono 915529604 Fax 915523194
PARQUES IAKIMAS ROOAPItS CORCHO SOIÍRAS
P°Vitgen del Puerto, 9-11 28005 Madrid Telefono 91365 08 49 Fax 913659893
Emall: lnfo@codepaiq.com Web: www.codeparq.com
L ' E N T R E V I STA UNY2003
CURSAR
ARQUITECTURA
TÈCNICA
AVUI
(II!)
L1!
_ jrqíiitecte tècnic esde una figura indiscutible del procés edificatori" L'Escola Politècnica Superior de la Uni-
poder-se adaptar a aquest sector tan ampli
la carrera d x e n t i, en segon lloc, dins l'esca-
des de l'inici del projecte fins a l'acabament
versitat de Girona es va posar en funciona-
que és la construcció i l'edificació. En tant
lat laboral es consideraria l'aparellador de
de l'obra. A més, crec que l'arquitecte tèc-
ment en el curs 1973-1974 com a Escola
que generalistes, proporcionen una bona
categoria A, no B com passa ara. Això també
nic és la figura ideal per coordinar aquest
Universitària d'Enginyeria Tècnica Agrícola,
base per desenvolupar aquestes especiali-
permetria ocupar llocs de més responsabilitat
grup de professionals, per la formació gene-
depenent de la Universitat Politècnica de Bar-
tats. Passar dels estudis generalistes a l'es-
en els centres de decisió del país."
ral ista rebuda."
celona, posteriorment Universitat Politècnica
pecialització es podria fer amb la incorpora-
de Catalunya (UPC). El 1992, amb la rees-
ció de segons cicles, amb formació conti-
tructuració universitària a Catalunya, passa a formar part de la Universitat de Girona, can-
Que se'n deriva de no poder passar d'un pri-
D'on ve l'impuls a aquesta nova manera de
mer cicle d'estudis?
treballar?
"La situació actual està consolidada i ha
"Fomentar aquesta cultura de treball
viant el seu nom per l'actual d'Escola Politèc-
Considera que cal potenciar
ubicat cadascun dels col·lectius a un estatus
sorgeix del mateix professional, que vol
nica Superior. L'Escola Politècnica Superior
l'AT com a carrera superior?
determinat i a una àrea de poder concreta.
donar aquest servei i ser competitiu amb la demanda del mercat. D'aquí neixen realment
està dirigida per Xavier Pueyo i s'estructura en quatre grans àmbits: enginyeria, edificació, agroalimentari i informàtic.
"Per la seva categoria, els estudis s'ho
Crec que perquè els estudis d'arquitectura
mereixen. L'AT, per les funcions que desenvo-
tècnica fossin de cicle llarg no s'ha de modi-
les societats, de voler donar un producte
lupa, responsabilitats i atribucions que té,
ficar la situació actual i, dins el propi col·lec-
totalment acabat, ja que és e! promotor qui demana més aquesta capacitat de resposta.
esdevé una figura indiscutible dins el procés
tiu, tampoc no s'ha de pensar que hi ha
Rafael Reixach és, alhora que el sotsdi-
edificatori i penso que està a l'alçada de la
arquitectes tècnics de primera i de segona,
Val a dir que l'apareüador o arquitecte tècnic
rector d'Edificació, el màxim responsable
resta de titulacions (arquitectes, enginyers,...)
cal pensar en un futur més ambiciós. L'ar-
que desenvolupa la seva activitat professio-
dels estudis d'Arquitectura
que hi intervenen. En aquest sentit, des de
quitecte tècnic ja té una entitat pròpia però,
nal com a liberal, deu representar només
imparteix la Universitat de Girona. És arqui-
l'òptica universitària, sempre he pensat que
tot i que executa una important tasca dins el
prop del 15 o 2 0 % del col·lectiu."
tecte tècnic per la UPC.
els estudis d'arquitectura tècnica han de
món de i'edifícació i manté molt bona í
tenir, com a mínim, una durada de quatre
directa relació amb el client, pateix una
Tècnica
que
Quin es el principal factor que fa de
anys, més el projecte final de carrera. No
manca de reconeixement general o social.
l'AT una professió de futur?
entenc perquè les directrius actuals situen el
Corregir aquesta situació serà difícil ja que hi ha interessos d'altres col·lectius."
"Crec que l'AT pròpiament dita no té
PFC dins una assignatura que pots cursar
tant futur com altres variants o disciplines
sense tenir la resta d'assignatures aprovades,
sorgides en el si de l'AT. Per tant, el que
ja que veig el PFC com la culminació d'uns
hem de defensar és que, l'AT com a disci-
estudis. Amb aquesta durada es considera-
plina, no quedi dispersa dins d'alguns dels
rien uns estudis de cicle llarg i, per tant, en
seus aspectes com ara la seguretat a la
primer lloc, existiria la possibilitat d'accedir a
Com són els vostres estudis d'AT? "Són estudis molt generalistes
que
donen als alumnes una gran capacitat per
ment social de l'AT? "Tot i que, dins el sector, l'AT és un professional conegut i reconegut, segurament que ho és menys en l'àmbit social. L'arquitec-
Creu que el futur arquitecte tècnic treballarà en societat?
tura tècnica no ha creat un star sysfem com l'arquitectura. Crec que el canvi de nom d'a-
"Sens dubte el futur està en formar
parellador pel d'arquitecte tècnic també ens
equips interdisciplinaris que donin resposta
ha fet perdre entitat social. Si enlloc del tre-
construcció o fes OCT, com a noves necessitats que presenta l'evolució del sector."
Això té un efecte positiu sobre el reconeixe-
ball individual es potencia el treball en equip,
"Els nostres són estudis molt generalistes que donen als alumnes una gran capacitat per poder-se adaptar a aquest sector tan ampli que és la construcció i l'edificació."
la marca professional no la donarà tampoc un ster sysfem de l'arquitectura tècnica, encara que sé que hi haurà unes societats conegudes i reconegudes per la seva capacitat, per la seva qualitat i professionalitat."
L ' £ H T R E V I S T A
C U R S A R
A R Q U I T E C T U R A
T È C N I C A
A V U I
(III
Se'n sap poc doncs, en general,
futur que es planteja assolir l'Escola?
de la figura de l'AP
Proposen, doncs, una durada de quatre anys
"La societat en sap poc de la nostra fun-
per als estudis d'AT?
ció. Sí la gent sabés qui som i què sabem fer,
"Estem treballant en la divisió de la Politècnica segons els quatre àmbits exis-
"De fet, a la UPC i a l'Escola de Girona,
tents: enginyeria, edificació, agroalimentarï i
ho aprofitaria més. Els col·legis professionals
els estudis ja tenien aquesta durada de qua-
informàtic. Això podria ser important per a
quan lluiten per la professió han de lluitar
tre anys en el període 1981-1989. En reali-
l'arquitectura tècnica. Aquest any volem fer
per aquestes coses. D'entrada, és el projecte
tat, actualment, la mitjana és fer els estudis
una revisió del pla, ja que hem completat un
el que té autor i és l'arquitecte qui vincula,
d'AT en 7-8 anys a causa del contingut dens
cicle sencer de quatre anys, però solament
amb la seva imatge, tots els valors de l'ar-
de la mateixa carrera, però també perquè e!
volem treballar-ne alguns matisos. Crec que
quitectura, de l'edificació. Contràriament, no
fet de compaginar feina i estudis comporta
la Universitat ha de creure en el segon cicle
es destaquen els valors de la seva execució,
que un gran nombre d'estudiants la facin a
iniciat i apostar-hi."
com s'ha construït, qui l'ha calculat, qui ha
temps parcial. Per això, vam optar per pro-
organitzat i gestionat l'obra. Per altra banda,
gramar-los amb quatre anys per millorar el
De quina manera incideixen en la inserció
un handicap important que tenim molts pro-
rendiment, ja que teníem l'experiència ante-
laboral dels seus estudiants?
fessors dels estudis d'arquitectura tècnica és
rior. Aquest pla es va posar en marxa en el
"L'arquitectura tècnica és la carrera que
que pel fet de ser aparelladors o arquitectes
1998 i ara, el 2 0 0 2 , ha sortit la primera
fa més convenis amb empreses de tota la
tècnics no se'ns reconeix la capacitat de diri-
promoció que acaba un cicle de quatre anys.
UdG.
gir projectes de recerca. Si es reconegués la
Els nostres van ser els primers estudis d'ar-
convalidar crèdits de lliure elecció. La Uni-
nostra capacitat de fer recerca -que la
quitectura tècnica programats amb aquesta
versitat també ofereix un servei de borsa de
tenim-, això també ens beneficiaria."
Com veu la necessitat d'igualar la feina de l'AT a la que fa el seu homòleg europeu? "Els estudis d'AT només existeixen a l'Estat espanyol. A l'estranger, la figura de l'AT no té l'obligatorietat d'estar present que té aquí. En aquest sentit, tenim pendent
"El futur està en formar equips interdisciplinaris que donin resposta des de l'inici del projecte fins a l'acabament de l'obra."
veure com ho resolem amb vista a la lliure
durada, encara que això ja és una tendència
treball per al seu col·lectiu i cada dia aug-
a totes les escoles. Val a dir que l'aprovació
menten les relacions internacionals amb
pel Consejo de Universidades és de tres anys
intercanvi d'alumnes i professors."
i per tant, l'alumne que vol programar-se amb aquest període, pot fer-ho perquè hi ha compatibilitat d'horaris."
De quina manera compaginen l'aportació del coneixement tradicional amb el de les noves tècniques i tecnologies, i amb la inter-
Quin és l'aspecte que més caracteritza la seva plantilla de professorat?
circulació dels professionals. De fet, al món
Els convenis també poden servir per
disciplinaritat? "A banda dels plans d'estudis, anual-
"Tot el professorat està en actiu dins un
ment revisem el contingut dels programes per
"A la UdG tenim clar que l'AT està limi-
camp o altre del sector. Bàsicament la plan-
actualitzar-los, el problema és que d'aquesta
molt marcades: l'arquitecte té clares com-
tat com a tal i hi ha altres camps on es pot
tilla es compon d'un 8 0 % d'arquitectes tèc-
carrera no treus matèria sinó, al contrari, se
petències en disseny i urbanisme; els engin-
treballar que deriven de la seva formació
nics i un 2 0 % d'arquitectes i enginyers, a
n'hi va afegint any a any per l'aparició de
yers tenen un camp més orientat als edificis
generalista. Penso que cal esmerçar tots els
més del professorat que imparteix assigna-
nous materials i noves tecnologies, les velles
industrials, instal·lacions i càlculs; els arqui-
esforços per poder regular els estudis deri-
tures bàsiques com són matemàtiques, físi-
no caduquen mai. Pel que fa a la interdísci-
tectes tècnics són perfectes directors de l'e-
vats dels d'arquitectura tècnica. Seria bo un
ca, economia i dret. Penso que per donar
pünaritat, tenim l'assignatura de projectes
xecució i la gestió de l'obra. Crec que hem
consens de les universitats i, d'acord amb la
una bona formació i sobretot amb estudis
d'anar cap a la creació d'equíps interdisci-
demanda real, crear uns plans d'estudis ade-
com els d'arquitectura tècnica,
plinaris, ja des de l'inici del projecte fins al
quats per a cadascun dels perfils, i que el
agraeix molt que el professorat a més de
seu lliurament. I aquest treball conjunt no es
Consejo de Universidades els aprovés. Les
saber la teoria conegui la pràctica real, la
fa treballant individualment sinó integrant-se
sortides professionals derivades de l'arqui-
seva aplicació."
en una societat empresarial en què conviuen
tectura tècnica es poden ordenar, bàsica-
tots aquests professionals. És de suposar que
ment, en tres: gestió, qualitat i seguretat. En
amb la lliure circulació entre els països de la
aquesta línia, vam iniciar uns estudis, amb
UE es derogui aquesta obligatorietat que hi
títol propi, de graduat superior en Gestió de
de l'edificació cada professional té tasques
ha al nostre país. La formació i el reciclatge
l'Edificació amb accés directe des de l'AT, a
que,
per tant, ha de rebre el nostre col·lectiu
fer en dos anys. S'han interromput, però
ha d'oríentar-se a fer-nos necessaris per por-
estem convençuts d'aquest complement de
tar a terme tot el procés edificatori."
formació en què vam ser pioners junt amb altres universitats del Estat espanyol."
No ens seria més fàcil adoptar algun model que funciona bé a l'estranger?
Quin és, al seu parer, el pla d'estudis adequat?
"A França tenen el professional de l'en-
"Crec que s'ha de plantejar de manera
ginyeria civil, a la Gran Bretanya els quality
definitiva un títol d'arquitecte tècnic amb
l'alumne
imparteixen?
uns estudis generalistes i que hi ha un gran
cions adequades. Actualment ia UdG està en
percentatge de crèdits troncals, l'única pos-
període de creixement i consolidació, no
sibilitat de donar una orientació específica
dubto que els que governen la Universitat
és amb l'optativitat. En aquest sentit, en el
pensaran en aquests espais i instal·lacions,
nostre pla d'estudis tenim definides quetre
només així és pot crear realment el caliu uni-
línies d'especialització: gestió, rehabilitació,
versitari." f£)
interiorisme i edificació sostenible."
Quin resultat va tenint aquesta fórmula?
un mínim de 3 0 0 crèdits i PFC. Al principi,
"N'estem contents. L'alumnat té força llibertat en triar l'itinerari (no hi ha cap obli-
Penso que els estudis actuals permeten que
crèdits, ja que qualssevol estudis de primer
gatorietat) i, si fa cas de les recomanacions
el nostres professionals puguin fer-ho bé. La
cicle es poden fer amb aquesta càrrega
acadèmiques, no hi ha cap problema de fer-
nostra figura està fent una bona feina, està
docent. Nosaltres, però, no volíem baixar
se un programa temàtic coherent i aprofun-
ocupant un espai important dins el sector.
dels 270+PFC; així s'arribava als 3 0 0 crè-
dir almenys en dues de les quatre línies
El promotor hi confia perquè li resol proble-
dits, com si es tractés d'uns estudis de cicle
ofertes en els crèdits optatius. Hem pogut
mes.
llarg. Amb la revisió dels plans d'estudis, la
constatar l'èxit a través dels mateixos alum-
Llei ens permet fer-ne 2 5 0 com a titulació
nes que després han fet altres estudis de
específica. El 1998 revisem el pla fins a
cicle llarg i que ens han felicitat per la for-
posar un màxim de 250 crèdits. I ho vam
mació rebuda."
bles des de l'AT. Com ho afronten des del
poder negociar proposant de fer una carrera
món acadèmic?
programada en quatre anys."
"És necessari que els alumnes formin part de la vida universitària integrant-s'hi totalment. Per això cal l'espai i les instal·la-
a la UdG ens plantejàvem els mínims, 180
Sorgeixen nous perfils professionals aborda-
Altres projectes a banda de la formació
"Considerant que els estudis d'AT són
trucció, etc. El model que tenim aquí és bo.
Potser els dels altres països haurien de
fessors de diferents àrees de coneixement i
estricta? Quins són els punts forts dels estudis que
surveyors, una mena de gestors de la cons-
mirar el nostre model."
(240 crèdits i PFC inclòs), on intervenen pro-
de diferents assignatures específiques."
Quins són els reptes més immediats i de
UNIVERSITAT DE GIRONA. ESCOLA POLITÈCNICA SUPERIOR Av. Lluís Saníaló s/n (Campus de Montilivi! 1 7 0 7 1 GIRONA
Tel. 972 418 400 i 972 418 472 Fax 972 418 399 www.udg.edu
UNTS
DE
VISTA
Maleïdes assignatures! Estem en una època d'especíalització dels coneixements, crec que excessiva, encara que pugui semblar natural atesa fa gran complexitat i extensió de les matèries a assolir per un estudiant. En l'ensenyament universitari actual hi ha la tendència a impartir els coneixements L'INFUUMTIU 222
estructurats per assignatures, es tendeix a
Telèfon directe; 9 3 2 1 0 23 76
l'especialització de les titulacions perquè
Fax: 932 40 23 64
"així ho demana el mercat". Això, en prin-
Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es
cipi, no em sembla ní bo ni dolent, el que
http:/tow«.a pa ben .es/info rmatiu
no és bo és el desconeixement de la reali-
Consell editorial:
tat global en qualsevol de les branques de
Anna M. Ruiz, Joan Gay, i Carles Cartaftè
les arts i de les ciències, en el cas que ens
Director: Carles Cartanà
ocupa, de l'Arquitectura.
Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva,
Blaise Pascal (1623-1662), matemà-
Jordi Mariet, Antoni Capilla i Guillem Plans
tic, físic, filòsof i escriptor, advertí que
Anàlisi d'obra: Joan Sabaté,
reduccionisme i holisme són complemen-
Xavier Aumedes, Gabriela Schòn,
taris i deixà escrit: "No puc concebre el tot
puzzle en el qual totes les peces han d'en-
sense concebre les parts; no puc concebre
caixar les unes amb les altres. És la imatge
una cosa després de comprendre-la".Així
les parts sense concebre el tot". Si l'en-
que s'ha de percebre: una edificació és un
es pot entendre l'Arquitectura.
senyament de l'arquitectura ja es fa en
univers on totes les peces, on totes les parts
dues o en diverses carreres,
estan interrelacionades.
pròpiament,
que va dir: "Només es pot estimar o odiar
®
Vicenç Fon!, Imma Villacorta. Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Alcoba, Toni Batllori i Joma
NOTA: Recomano la lectura d'El arte, la
!a d'Arquitectura i les de construcció ano-
La nostra professió és molt generalista i
menades Arquitectura Tècnica i Enginye-
malgrat els inconvenients, crec que són
gué, Albert. Ed. Alianza ensayo
ria, deu ser per poder-ho fer per especiali-
molts més els avantatges. Per això el nostre
quieres ser arquitecto.
tats. A í'inici de toies aquestes carreres
model podria ser Leonardo da Vfncï ( 1 4 5 2 -
Limusa. Noriega editores.
vida y el oficio de arquitecte. Casals Bala...Asíque
R.K. Lewis. Ed.
Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Die (Chopo), Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Impressió: Viking
s'han d'explicar els principis i els criteris
1519) que fou pintor, escultor, arquitecte,
Dipòsit legal: B-42389-1991
bàsics sobre els quals se sustenta l'arqui-
enginyer, matemàtic, inventor, filòsof... un
ISSN: 1132-2802
tectura per donar resposta als complexos
personatge del renaixement que estava obert
requeriments a què està sotmesa qualsevol
a tots els coneixements i des de la visió de la
edificació i, així, també és necessari conèi-
Subscripcions: Elisenda Pucurull Arquitecte tècnic informatíu@apabcn. es
globalitat comprenia les parts i a l'inrevés, i
Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor. 5. 08021 Barcelona
xer quines són les regles bàsiques de la
Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64
construcció i com s'apliquen.
E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
El perquè de tot plegat El desconeixement
dels
Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona principis,
Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61
regles i criteris bàsics són un gran buit
Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6
que hi ha en l'actualitat a les escoles
08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic
d'Arquitectura i això es nota en els professionals. Els alumnes no entenen
Tel. 938 85 26 11
el
Vallès Occidental: Sant Francesc, 18
perquè de tot plegat i tenen al davant una
08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 ÏO
cursa d'obstacles -llegeixi's assignatures-
Vallès Oriental: Josep Piftol, 8
que van saltant d'una a uns altra, a mesu-
08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76
ra que les aproben, fins a arribar a la
JUNTA DE GOVERN:
meta final. No saben relacionar les unes
President: Xavier Bardají
amb les altres i passen del tot continu a
Vicepresident Joan Ardèvol Secretària: Minerva Embuena
la confusió total.
Comptador: Albert López I borra
A les escoles, s'expliquen poc els pri-
Tresorer: Josep M. Llesuy Vocals: Milagros Híerro, Joan Gurri
cípis bàsics; una mica, els procediments
I Raimon Salvat
d'execució, i quasi res, dels objectius a
Bages Berguedà: Jaume Juanola
assolir. Això es procura resoldre amb el que s'anomena
tallers
o
assignatures
transversals, en què s'intenta relacionar unes assignatures amb les altres perquè els alumnes
puguin percebre que els
coneixements en forma
Osona: Bernat Noguera
d'assignatures
estan tots connectats, que no són compartiments estancs, que formen com un
Vallès Occidental: Salvador Navarro
z^^
Vallès Oriental: Frederic de Buen Gerent: Joan Gay Els criteris exposats en els articles signats són d'exciusïva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu
Dijous 19 dejuny de 2003 Festa dels Aparelladors
Una nit _Mggï
Quan al capvespre la Font Màgica de Montjuïc comenci a brollar, s'iniciarà una nit que no et pots perdre. ens conduirà rins a i aperitiu. 21 h. Ja entaulats, el president del Col legi ens donarà la benvinguda i, a continuació, hi haurà sopar del bo 23 h. S'apagaran els llums. Aleshores, Àngel Pavlovsky sortirà a l'escenari i podrem gaudir d'un dels espectacles de més èxit de 24 h. El Pavelló d'Itàlia es transformarà en una discoteca molt especial i obrirem les portes a altres companys de professió. Ser el millor moment per sortejar i guanyar un creuer pels canals de França o una pràctic moto Honda. Tot seguit, festa amb Ràdio Flaixbac! Gaudirem de la millor música d'abans i d'ara, amb barra lliure i ball fins que el cos aguanti.
de Lljnformat.il Í
P À G I N E S
D ' A S S E S S O R I A ,
F O R M A C I Ó ,
A C T I V I T A T S
I
SERVEIS
COOPERACIÓ 20 Cooperació internacional
Coeficient d'actualització d'honoraris a 14 de maig
Ca = 1,199 Propera actualització: 15 de juny
Vine a la Festa
Mòdul actual: 303,50 €
Àngel Pavlovsky serà l'estrella de la Festa 2003
per al 2003: 310 € / m a
Mòdul bàsic de referència
Data d'aplicació: a partir
[ p i Pavelló d'Itàlia de Mont-
espectacular. La trobada festiva començarà a
6 persones pels canals de França d'una set-
l ^ n j u ï c acollirà, et dijous 19 de juny a
les vuit del vespre davant la Font Màgica de
mana de durada! Tot, per només 4 0 euros. I
partir de les 8 de! vespre, la Festa dels Apa-
Montjuïc. El Pavelló d'Itàlia estarà preparat
pels que no volen sopar però volen gaudir de
relladors i Arquitectes Tècnics 2 0 0 3 , que
per acollir la Festa que s'iniciarà amb un
la part final de la festa (ball amb Ràdio Flaix-
enguany comptarà amb la participació es-
aperitiu. A continuació, seure i sopar bé i,
bac i barra lliure), hi haurà ticket per només
tel·lar d'Àngel PavSovsky. Serà una nit molt
després del cafè, l'espectacle amb l'Àngel
10 euros. Per a més informació i reserves di-
especial amb sopar, espectacle i, a partir de
Pavlovsky. Per acabar, festa dïsco amb ball i
rigiu-vos al Servei d'Informació. Telèfon 9 3 2
mitjanit, ball amenitzat per Ràdio Flaixbac
barra lliure, A l'inici del ball hi haurà sorte-
4 0 20 6 0 i a/e informacio@apabcn.es. ©
fins a les dues de la matinada. Serà una nit
jos: una moto Honda i un creuer fluvial per a
d e l ' l de març de 2003 Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 40 23 70 visats@apabcn.es
C O O P E RAC I O LI PRIMERA QUINZENA JUNY 2003
Una universitat sorgida de la cooperació Llum verda al projecte final de carrera per a la construcció d'una universitat a San Ignacio de Velasco, a Bolívia, realitzat per l'arquitecta Sandra Bestraten A quest estiu s'iniciarà la pri\Jrw
mera fase de construcció de la Univer-
sidad de la Chiquitania, a la ciutat boliviana de San Ignacio de Velasco, a partir del projecte de final de carrera a l'ETSAB de Sandra Bestraten. El govern bolivià i la Universidad Autònoma
Gabriel
René
Moreno
(UAGRM), una universitat pública boliviana encarregada de la gestió pedagògica de la Universidad de la Chiquitania, han signat els convenis necessaris per iniciar les obres, que hauran de ser operatives el febrer del 2004. La Universidad de la Chiquitania ja funcionava, però de manera provisional, aprofitant algunes aules d'escoles públiques en horari nocturn. Bestrastén va decidir donar-li veritable identitat ara fa tres anys, quan li va arribar el moment de fer el projecte finaí de carrera, i va voler fer-ne un que fos útil per a les persones d'escassos recursos. Aleshores es trobava a Bolívia, cons-
El moment d'aixecar les encavallatíes, en un dels projectes de cooperació a Bolívia sorgits de la iniciativa tie Sandra Bestratén,
truint una escola al municipi de San Ignacio de Velasco, i va analitzar l'arpuitectura del lloc i definir el tema del projecte.
a l'estructura i teules per cobrir la coberta
tècniques, de tres anys, molt aplicables al
parlat en l'edició anterior d'aquest pàgina.
inclinada.
lloc, perquè la gent estudiï i pugui treballar.
Ha rebut el suport d'institucions com són la
Perquè el problema actua! és que la poca
Bestraten ha dissenyat un edifici amb
Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de I'-
gent que pot anar a la universitat, no tornen
Hospitaíet de Llobregat, el CAATB i empre-
que permet la construcció en diferents fa-
En l'actualitat, a la Universidad de la
a la seva regió per desenvolupar-la, sinó que
ses com ara Distribuïdora Ceràmica Piera-
ses. La primera fase s'iniciarà amb els aula-
Chiquitania ja s'hi cursen estudis de Peda-
agreugen els problemes de superpoblació de
Almar S.L Recentment, ha merescut el pri-
ris i banys. L'any següent, la biblioteca, i
gogia i d'Agrimensura, que és el que aquí
les grans ciutats", explica Bestratén.
més endavant la zona de departaments de
anomenaríem Topografia. S'està analitzant
La construcció de la Universitat és pa-
professors. Però totes les etapes formen part
la viabilitat d'ampliació de nous estudis,
ral·lela als projectes de cooperació que Bes-
Enginyers sense Fronteres en totes les po-
d'un projecte global de cooperació, on tot
com d'Enginyeria Forestal i Mediambient, ja
tratén està duent a terme eís estius a Bolí-
litècniques de l'Estat. ®
està pensat: es donarà feina als petits cons-
que la zona té boscos tropicals, i Turisme,
via, des de l'assignatura de lliure elecció,
tructors locals, es compta amb la participa-
considerant que el conjunt de pobles de la
ció dels beneficiaris i s'utilitza materials
Chiquitania estan declarats patrimoni de la
parteix juntament amb els professors Rai-
propis del l l x , terra per als murs, fusta per
humanitat per la UNESCO. "Són carreres
mon Torres i Emili Hormias - i dels que hem
un esquema de mòduls en espina de peix,
Nous cursos
mer premi del II Concurs de projectes final de carrera sobre cooperació, organitzat per
Habitatge i Cooperació de l'ETSAB, que im-
Adreces d'Internet web amb temàtiques relacionades amb els conflictes armats, la pau i els
iAIerta 2003! Informe sobre conflictes, tiènxfypsr humanos y construcción de pa& ^^s"
drets humans. S'hi pot consultar un article sobre els contractes de venda
Diversos autors
d'armes que l'Estat espanyol té amb països en guerra o que vulneren els drets humans.
Icària Editorial. Barcelona, 2 0 0 3 , 1 2 8 pàg. 10 €
ENERGIA ATÒMICA (www.iaea.org): l'Organització Internacional per a l'Energia Atòmi-
de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona,
ESCOLA DE CULTURA DE PAU (vin™.pangea.oig/uriescopau/in(lex.htnil):
Estudi que anualment realitza la Unitat d'Alerta de l'Escola
ca informa digitalment sobre la utilització civil de l'energia atòmica d'arreu del món;
i que sintetitza l'estat del món a partir de l'anàlisi de 37 in-
Iraq i Corea del Nord, però també les conseqüències de la utilització d'urani en la gue-
dicadors, agrupats en comportament davant la societat in-
rra de Bòsnia-Herzegovina.
ternacional, embargaments d'armes, militarització, drets humans, desenvolupament, crisis humanitàries, conflictivitat i
UNIÓ EUROPEA (europa.eu.inMndeiLes.ritm): completa pàgina oficial que ens dóna
construcció de la pau, i Dret Internacional Humanitari. La comparació d'aquestes dades
una visió general de la Unió Europea i les seves institucions, però també de la situació
amb les de l'any anterior dóna a l'informe un caràcter d'alerta preventiva sobre algunes
a Iraq i el futur de la Unió arran del seu recent creixement.
tendències generals, i sobre la situació de determinats països. ®
Quadern central PRIMERA
CRÍSPULO PÉREZ GIMÉNEZ
"Pots reconstruir els edificis però no les vides" forces internacionals. Et trobes a la zona
pida de habitatges per al retorn de famílies
dels Balcans, on mirant una mica la història
desplaçades pel conflicte; d'una altra banda
es veu clarament que ha estat una zona con-
i de manera més indirecta, però crec que no
flictiva. Per a alguns dels familiars de la
menys important, ia forma amb què es ca-
gent que col·laborava, era la tercera guerra
nalitzen les ajudes, de manera que la major
que havien patit."
part de la inversió econòmica acabi revertint en el mateix país afectat. Així es col·labora
Què més et va impressionar?
en la posada en marxa de l'activitat socioe-
"Quan estàs en algun dels llocs on s'han patit les tragèdies més importants, com
conòmica, aspecte important perquè el país retorni a la normalitat."
pot ser la zona del mercat de Sarajevo on van morir 4 1 persones en un bombardeig, o
L'arquitecte tècnic Críspulo Pérez Giménez (Tremp, 1962) va formar
Devia ser una sensació estranya... "No és el mateix que la cooperació en
part de l'equip que va portar la direcció tèc-
una zona de subdesenvolupament o que ha-
nica de la rehabilitació d'una trentena d'ha-
gi patit un terratrèmol, on les persones po-
bitatges rurals a Kasatïci i la rehabilitació in-
den assumir les carències del moment, i va-
tegral del barri olímpic de Mojmilo, a Sara-
lorar qualsevol ajuda d'una manera diferent.
jevo, destruïts en la confrontació bèl·lica de
A Bòsnia, la situació l'havien provocat les
Bòsnia-Herzegovina. Professional
"Pensar que els ensenyaràs coses. Pots
tar per poder sobreviure, o les situacions que
venir d'un país on les tecnologies són més
provoquen les mines antipersones, que fins
avançades, pots caure en la temptació de
i tot n'hi havia al voltant de zones on tre-
creure que ets alguna cosa més que ells.
ballàvem. Però també impressiona veure la
Tens bastant d'autoritat en el desenvolupa-
voluntat per superar aquesta situació i l'esforç per tornar a fer una vida normal."
rehabilitació i les reparacions estructurals, Pérez va rebre l'encàrrec de l'empresa municipal de Barcelona, REGESA. Des del juliol de 1997 i durant uns tres anys, amb el parèntesi de la guerra de Kosovo, va participar en el desenvolupament del projecte i la
"En el nostre cas, la cooperació, com
tar molt a circumstàncies com són la cultu-
ajuda internacional a un país que està en
ra i la religió; adonar-se d'on està. Això, en arquitectura hi va implícit; no has de pro-
• • "Un s'ha de saber adaptar molt a circumstàncies com són la cultura i la religió; adonar-se d'on està. Això, en arquitectura hi va implícit; no has de projectar intervencions sense tenir en compte l'entorn, el territori i la gent."
jectar intervencions sense tenir en compte l'entorn, el territori i la gent. I sobretot, quan arribes a un lloc on la gent està molt tocada, has de tenir molta sensibilitat. De solucions tècniques n'hi ha moltes, de millors i de pitjors. I aleshores veus que refer l'edifici és fonamental, que dintre de quatre dies estaran a vint graus sota zero, i que has de fer alguna cosa, el que sigui, però alguna cosa." 30
persones, i es feien moltes preguntes: per
una situació molt precària, s'entén de dues
què en comptes de deixar que ens tiressin
formes: d'una banda, l'ajuda directa sobre
"En la part tècnica, aprens a adaptar-te
bombes durant anys no ho van aturar
un element de primera necessitat com és l'-
a treballar d'una manera diferent a la que
abans?, quan acabaria l'ajuda?, podia tornar
habitatge, consistent en la reconstrucció rà-
estàs acostumat, i amb els sistemes i mit-
a començar el conflicte? Aquestes qüestions
jans que hi ha a la zona. En la part humana,
deixaven una sensació estranya i penses que
es posa de manifest d'una forma molt direc-
es poden reconstruir els edifici, però, i les
ta la importància que té el tracte amb les
vides?"
persones, on has de intentar entendre com són i com estan. S'ha de dir que sempre ens
i et fan cas, i t'ho pots creure. Però això és
no, tu ets com tots. Un s'ha de saber adap-
Què és la cooperació?
direcció tècnica de les obres.
Què vas aprendre?
ment tècnic i econòmic de l'obra, t'escolten
com Bienvenido Mister Marshall i, no home
liberal
amb una àmplia experiència en l'àmbit de la
Què s'ha d'evitar?
quan veus la situació en què han hagut d'es-
És una zona calenta.
rebien amb molta amabilitat i simpatia, però
"Encara que ja no hi havia guerra, hi
malgrat l'esperit d'oblit dels bosnians, enca-
havia un cert temor que el manteniment de
ra hi havia tristor."
la pau depengués de la presència o no de les
Participa! Aquest apartat de cooperació internacionals una iniciativa de la Comissió 07 del Col·legi, que us convida a fer-li arribar les vostres idees i els vostres suggeriments a través de l'adreça electrònica:
comissio07@apabcn.es
LA
GENT
Roses de paper Una Diada de Sant Jordi amb Joan Brossa com a protagonista k*l""> er Sant Jordi aprèn a fer el llagost I
li
de Brossa". Aquest va ser el lema de la festa in-
fantil que es va celebrar al Col·legi el passat 23 d'abril, on els nens, les nenes, els llibres, les roses i el llagost de Joan Brossa van ser els protagonistes. L'arquitecte tècnic Enric Casanovas va dirigir un taller de papiroflèxia per aprendre a fer el colom de la pau i ta rosa de Sant Jordi amb paper de colors. A més, Casanovas va construir un gran llagost a semblança del que va ser ideat per Joan Brossa per a la façana del Col·legi, que es va lliurar a Pepa Uopis, viuda del poeta. La festa infantil va coincidir amb la cloenda de l'exposició Poemes visuals de Joan Brossa, ubicada a la primera planta del Col·legi. El taller va finalitzar amb un berenar amb xocolata i melindros i amb un obsequi per a tots els nenes i les nenes, atorgat per gentilesa de la Cooperativa d'Arquitectes Jordi Capell que, a més, va facilitar el material de papereria i treballs manuals per al taller. Com és tradicional, la Cooperativa va muntar una parada de llibres i roses en què es van presentar les darreres publicacions promogudes per la Fundació Joan Brossa com ara Aprendre amb Joan Brossa, Em va fer Joan Brossa, Brossa i ei seu temps, Jocs i camins i Joan Brossa i la revolta poètica, entre d'altres. També hi va haver autors que van signar la seva darrera obra. Aquest any ho van fer dos treballadors del Col·legi. Xavier Baladia, redactor creatiu de l'Àrea de Comunicació, va presentar el llibre titulat Antes de que el tiempo lo borre. Recuerdos de los anos de esplendor y bohèmia de la burguesía catalana (Editorial Juventud); mentre que David Paloma, assessor lingüístic de! Col·legi, va signar el seu darrer llibre de contes infantils que du per títol Vuit històries curiosament actuals (Edicions 62). Vegeu-ne les fotos. £>
Amb la col·laboració de:
De la papiroflèxia al packaging Enric Casanovas és arquitecte tècnic i actualment finalitza els estudis superiors d'arquitectura. Fa més de quatre anys que desenvolupa una activitat lúdica amb la papiroflèxia, que ha derivat en l'experimentació i desenvolupament de models inèdits de packaging. A partir de simples elements rectangulars i quadrats degudament encunyats i plegats, obté una gamma infinita de models volumètrics sense necessitat de malmetre material amb desenvolupaments complexos durant la fabricació, i sense haver de tallar peces ni d'aplicar adhesius per etapes. Tot això representa, al marge d'una innovació en el disseny d'embalatges, una
important reducció de costos de fabricació. Ac-
tualment, aquest projecte es troba en fase d'implantació comercial en importants empreses del sector de la moda i els complements. ®
J
SERVEIS l PRIMERA QUINZENA JUNY 2003
Programes informàtics per a pressupostos i amidaments rogrames Tricalc, Gest i Segur
GEST+SEGUR:
- durada: 12 hores, en 3 sessions de 16.00 a 20.00 hores - d a t e s : 15, 20, i 22 de maig
OFERTES ESPECIALS PER A COL·LEGIATS
Tncalc 1+244 (formierH-fonamentacions}
1.150
998
Tricalc 1+2+3+4 (formigdfacer+fonarnentacions)
1.325
1.146
Tricalc 1+2+4+7+10 (formigó+fonamentacions+reticulars+murs resistents)
1.550
1.337
Tricalc 1+2+4+7+8+10
1.800
1.550
(formÍRó+fonamentacions+reticuIars+lloses) Tricalc 1+2+4+5+7+8+10 Gest Bàsic (pressupostos, amidaments, certificacions i temps)
360
2.050
(formig>H:imentacions+unidifeccional+reticülar+llosesfmursfesÍstents}
Gest (pressupostos, amidaments, certificacions,
Tricalc 1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11
temps, desviacions i plecs)
(formígó+acef·l·fonamentacions+fwjats+lloses de íonamentacíó+murs+pilots)
GestCon (pressupostos, amidaments, certificacions, temps,
900
620
Segur (estudis i plans de seguretat i salut)
575
360
Gest Bàsic+Segur
600
404
Gest+Seeur
670
428
2.950
desviacions, plecs, anàlisis control d'obra)
GestCon+Segur
1.080
700
MidePlan
300
212
+Gest"
540
150
+Sesur"
575
150
Tricalc Bàsic Retolar' 1+2+3+4+7+10
600
530
1.000
870
(formígó+acer*cimentacion5+reticulars+rmirs resistents) Tricalc Bàsic* 1+2+4+5+6+7+8+9+10+11
Suport tècnic durant 3 anys Inclou suport telefònic, per correu, fax o em; en horari d'oficina, i en f amb tutories a les nostres oficines amb la úl la versió del programa. Noves versions durant 1 any Inclou l'entrega gratuïta de ies noves versions i actualitzacions del programa comercial i Bades dins de l'any posterior a la seva adquisició
Inscripcions al CAATB: 9 3 2 4 0 2 3 7 3
(formigó+fonamentacions+fonats+lloses de fonamentaciófmurs+pilots)
Per a més informació: ARKTEC c/Bailén, 7 l r A • 0 8 0 1 0 Barcelona (Espafia) T. 93-2652184 • Fax 93-2652869 • bama@arktec.com • www.arktec.com
PACAR
El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. • Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. • Valoració orientativa del vehicle de segona mà. • Assessorament fiscal en la compra del vehicle. • Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. • Contractació de l'assegurança. Informació Tercera planta del Col·legi
Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es
Inclòs
Preus +16% IVA Condicions vàlides des del 17 de març de 2003 fins al 23 de maig de 2003 Comandes fetes exclusivament per a col·legiats a través del Col·legi Possibilitat de sol·licitar altres modiil-ladons de Tricalc 'Consulteu prestacions i limitacions de Tricalc Bàsico " Per al seu ús en el mateix lloc de treball amb qualsevol configuració de Tricalc o Tric
S E R V E I S
P R O F E S S I O N A L S
I
Quadern cencral PRIMERA QUINZENA JUNY 2003 [ |
D I V E R S O S
Avantatges per als col·legiats Material informàtic d'interès professional i a bon preu L'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada
tat i inclou dos models de sobretaula i dos
a la venda d'ordinadors i material informà-
portàtils, Informació: Carrie (Sílvia Jimé-
tic (impressores, escànners) de qualitat,
nez). Viladomat, 2 3 7 . Barcelona. Telèfon
ofereix als arquitectes tècnics preus molt
9 3 4 10 82 8 0 . informatica@carrier.net.
avantatjosos i amb el suport tècnic de l'em-
www.carrie.net/l-informatiu.
presa. L'oferta es fa durant un temps limi-
Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de
L'acord permet els descomptes fins al
col·laboració amb SYMPSA, amb l'objectiu
3 1 de desembre de 2 0 0 3 . Per beneficiar-
d'oferir ais col·legiats un descompte d'un 10
se de! descompte cal ídentificar-se com a
% en l'obtenció de certificats mèdics per a :
col·legiat en sol·licitar el servei.
•
Llicències i permisos d'aptitud per a conductors de vehicles.
•
•
•
Cecotoih gasolina i gasoil més barats
Cecotel: tarifes de mòbil més barates
A partir del conveni marc signat entre el
Els col·legiats poden gaudir de tarifes
CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats
especials en telefonia mòbil Movistar a
poden gaudir d'uns descomptes excepcio-
partir de l'acord de col·laboració signat el
nals que s'aplicaran sobre el preu final que
febrer passat entre el CAATB i la patronal
marqui el sortidor de les estacions de servei
CECOT. Poden gaudir d'aquests avantat-
de la xarxa SOLRED, present a tot l'Estat es-
ges els col·legiats i col·legiades amb IAE,
panyol. El pagament cal fer-lo amb la tarje-
les societats professionals i les empreses.
ta Solred Clàssica que poden obtenir tant els
Informació: Departament CECOTEL. Telè-
col·legiats i col·legiades com fes societats
fon 937 36 60 00 / 902 44 00 40.
professionals. Informació: Departament CE-
www.cecotel.com. Contractacions al Ser-
COTOIL. Telèfon 937 36 60 0 0 . www.ceco-
vei d'Informació del CAATB. Telèfon 9 3 2
tec.es/cecotoit. Contractacions al Servei
4 0 2 0 6 0 . informacio@apabcn.es
d'Informació del CAATB. Telèfon 932 4 0 2 0 Lampo
60. infonnacio@apabcn.es
Llicències i permisos d'aptitud per a la
Muntaner, 4 7 9 - 4 8 3 , 5-4
tinença i ús d'armes.
Telèfon: 9 3 2 11 03 0 0
Descomptes en els hotels de la cadena Style Hotels
embarcacions de lleure.
Didac
tarifa Track d'aquest grup hoteler. Central
Llicències i permisos d'aptiíud per a la
Tenor Massini, 1-3, 1
de Reserves d'Style, tel. 9 0 2 4 4 4 70.
Llicències i permisos d'aptitud per a
Diversos tipus de descomptes sobre la
tinença d'animals domèstics potencial-
Sants, 180 Tel.: 9 3 4 9 0 72 65
ment perillosos.
sypsa@retemail.es
Turisme rural Descompte d'un 1 0 % pera les estades
Serveis d'ortodòncia més barats
a la masia de turisme rural El Muig. a Sant
Descomptes d'entre un 1 0 % i un 2 0 %
miliars directes dels col·legiats. Per a més
Joan de les Abadesses. Tres cases, d'entre
en els serveis d'ortodòncia de la Clínica Dr.
informació, telèfon: 932 0 1 6 1 62 (Barce-
cinc i vuit places, per gaudir d'un cap de
Pedró Ruiz. Les dues primeres visites són
lona) i 9 3 8 70 76 73 (Granollers).
setmana a la muntanya. Telèfon: 609 613 4 3 0 . www.elripolles.com/elmuig
de franc. Aquest acord també inclou els fa-
Descomptes en les entrades a l'Auditori de Barcelona iue s'identifiquin
1 0 % en la compra d'entrades. A més, en
a la tarda, es farà un descompte d'un 2 5 %
amb el carnet del CAATB a les taquifies de
els concerts que faci l'Orquestra de Barce-
si es fan grups de més de 25 persones. Và-
f Auditori obtindran un descompte d'un
iona i Nacional de Catalunya els dissabtes
lid fins al 3 1 de desembre.
Informació al telèfon: 9 3 2 4 7 93 0 0
Dibuix assistit per ordinador i càlcul d'estructures El CAATB i Iscar Software d'Arquitectura han signat un conveni de col·laboració, mitjançant
Característiques dels programes:
el qual, es posa a disposició dels col·legiats, fins al 3 1 de desembre un nombre limitat de
Contenen les llicències professionals completes i il·limitades i els manuals dels dos pro-
llicències dels següents programes:
grames. Tres mesos de suport telefònic gratuït. Programes pràctics, fàcils d'utilitzar i aprendre, potents i fiables. Podeu consultar les seves prestacions a: www.dibac.com/version2OO3.htm
Dibac 2003 Cad d'Arquitectura 2D+3D
Els col·legiats que estiguin interessats en adquirir aquests programes, poden demanar-
(P.V. Norma!: 1.600€)
lo al punt d'informació del Col·legi. Els usuaris que ja disposin de la versió 2 0 0 2 , poden adquirir la nova versió pagant tan sols la diferència: 9 8 , 8 5 € + IVA.
Harma 2003 Càlcul d'estructures (P.V. Normal: 600€)
programes es poden' obtenir per
189€ (31.447 Ptes.) + IVA.
À
) I Quadern central PRIMERA QUINZENA JUNY 2003
SERVEIS
P R O F E S S I O N A L S
I D I V E R S O S
S E R V E I S
Material informàtic d'mteres professional i a bon preu El Col·legi ha establert un acord de col·laboració amb l'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a la venda d'ordinadors i material informàtic (impressores, escàners) de qualitat, per tal d'oferir-lo
als arquitectes tècnics a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'emi fs durant un temps limífat i íncíou dos models de sobretaula i dos portàtils:
Ordinador de sobretaula
Ordinador de sobretaula
Portàtil
Carrie A P I
Carrie AP2
FUJITSU
PENTIUM 4 . 2,4 GHz Característiques: 256 MB RAM DDR 333
PENTIUM 4 . 2,53 GHz
Pentium* 4 2,53 GKz
Característiques:
Característiques;
512 MB RAM DDR 333
256 M8 RAM
DISCO DURO 120 GB
DISCO DURO 40 GB
DISCO DURO 80 GB
T.GRAFICA GFORCE 4MX 440
VGA32MBTV-OUTAGP
128 MB DDR TV-OUT
LECTOR CD X52 T.SONIDOAC97 MONITOR 17-CRTGNR
DVD 16X48 LG REGRABflDORA 52X24X52 LG T.SONID0AC97 MONITOR TFT 15" LG MULTIMEDIA
TECLADO W-2000 MOUSE PS/2
TECLADO + RATON INALAMBRICO LOGITECH DESKTOP DE LUXE OPTICAL
Preu especial col·legiats: 495,00 euros
Preu especial .col·legiats: 995,00 euros
PANTALLA TFT 15" COMBO ( DVD+REGRABADORA) T.GRAFICA ATI MOBIUTY RADEON 9000 64 MB DDR SAUDA TV PUERTOS FIREWARE + 2 X US8 2.0 T.RED 10/100 MODEM 56 KB WINDOWS XP HOME EÜITION WORKS SUITE 2002+ANTIVIRUS NORMAN 5.1+ NERO 5 CD MAKER+ WÍN DVD 4.01+ ADOBE PHOTOSHOP ELEMENTS+ACR08AT REAOER.
Preu especial col·legiats: 1.440,00 euros
•m"""B"<"MC Les configuracions de les ofertes són modificables i adaptables a fes necessitats del profes-
J de l'empresa Carrie (www.carrie.net/l-informatiu) les característiques actualitzades cada set-
sional. A causa de la inestabilitat en el preu d'alguns dels components dels ordinadors, els
mana. En les compres de material informàtic com ara impressores, escàners, càmares, e t c ,
preus poden patir variacions (habitualment a la baixa). Per això es recomana als interessats
els col·legiats gaudiran d'un descompte d'un 3 % sobre els preus de Carrie. Els col·legiats que
comprovar el preu actualitzat de l'oferta o configuració escollida. Es poden consultar a fa web
vulguin informar-se respecte de les configuracions concretes es poden dirigir a Carrie.
Ofertes i descomptes Especial per a col·legiats
nww.carrte.net/i-infnrmatíu
W/\EOM Cintín-PL-SSO Tablela gràfica amb monitor It 512 nivells de sensibilitat de pressió Sèrieo USB COMPATIBLE AMB Windows 9 8 / 2 0 0 0 / N T Macintosh Silicon Graphics Portàtils
; 9 3 4 1 O 8 2 8O : 9 3 41O 9 1 5 8
Certí«col de qualitat ISO 9002
L?-**^™1 , M'H'^
sntnil PRIMERA QUINZENA Jl
Petits anuncis Serveis al professional • Aixecament d'estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d'estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d'activitat i legalitzacions • Plans d'emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d'obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacíons, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Telèfon-. 937 50 93 71 Mòvih 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45» Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net
Informació tel.: 932 40 23 76 Serveis tècnics arquitectura i topografia Plànols topogràfics, terrenys i solars. Aixecament d'estat actual d'edificis, replanteig d'obres sobre el terreny. Delineació de projectes. Amidaments i pressupostos. Plotejat de plànols.
S'elaboren dictàmens i informes pericials per a advocats, administradors de finques, comunitats de veïns, propietaris d'habitatges, companyies d'assegurances, immobiliàries, constructores, etc. Interiorisme ergonómic, i rehabilitació. Peri Telèfon: 934 17 85 98
Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d'amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis i presentacions. TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61
Oficina d'Arquitectura Tècnica Gómez i Associats. C. Eres, 80, local, 3 St. Feliu de Guíxols. Tel..- 972 32 32 82 • Fax: 972 32 32 82 Dibuixant autònom oficinajmgomez@ctv. es Serveis de delineació per arquitectura Autocad 14 i 2002 2D y 3D Perspectives Estudis de seguretat Aixecament d'estat actual Maquetes Equip format per arquitectes tècnics i tècGracieia Costa Telèfon 937 94 31 87 nics superiors en prevenció de riscos labo(Canet de Mar) rals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, Lloguer despatx detalls i documentació gràfica). Es lloga lloc de treball en un despatx comOriol partit per arquitectes i tècnics de la consTelèfon: 639 89 10 63 trucció, completament equipat (sala de reunions, internet, fax, etc). Molta llum. 240 €/mes. Situat a! c.Provença/ Aribau. Perspectives Tel.: 935 01 02 14 / 657 570 523 (Tom o Lars) Professionals de 3D dedicats exclusivament a; - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l'estudi del client. Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç. SCRIPTIVA Mònica Telèfon: 934 59 46 17
Perspectives professionals en 3 D Professionals amb 6 anys d'experiència, dedicats exclusivament a: -perspectives amb el màxim de realisme -fotomuntatges -vídeos interactius/Animacions -plantes de venda -books de venta -disseny de tanques publicitàries amb la vostra perspectiva. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d'entrega SCRIPTIVA 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva. com www.scriptiva. com
Especialistes en grans promocions Dictàmens i informes pericials
Serveis al professional Empresa de gestió d'obra realitza: - Amidaments - Pressupostos - Aixecaments topogràfics - Replanteigs - Auditories de projectes - Seguiment de costos d'obres informació Tel. : 679 065 561 / www.gesprom.com
Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Màxima rapidesa. Complim amb la data d'entrega. 934 59 46 17 www.scriptiva.com
Arqui tec ta/delineant Arquitecta estudiant màster UPC, estructures arquitectòniques. Experiència laboral en despatxos d'arquitectura. Domini de CAD. Caroline 656 818 307 e-mail: arq.carol@terra.com.br
Delineant de plànols Delineant de plànols s'ofereix per treballar des de casa. Plànols de tot tipus; estudis de seguretat, obra nova, experiència empresa d'enginyeria i d'arquitectura. Preus negociables. Xavi 934 18 56 76 686 97 93 68
Empresa de topografia
S'ofereix per a realitzar aixecaments toMaquetes a bon preu pogràfics amb aparell ELTA 4 Zeiss amb Psion per fer restitucions, corves de niPer a estudis d'arquitectura, promotors i vell, taquimètrïcs, càlculs, cubicacions Administració Pública. Estudi especialiten format digital i autocad. zat en la realització de maquetes de tots Tel.: 607-314 373 - 932 18 33 43 tipus, rapidesa i bon servei. Fax: 932 18 33 43 Contactar per telèfon al 687 588 664 / a/e: jbarjau@ya.com 935 90 00 93 Josep Pla
EIS PETITS ANUNCIS de L'Informatiu Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 € , si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets. Informació: telèfon: 932 4 0 23 76 fax: 932 40 23 60 lnformatiu@apabcn.es
Wm
G U I A
A C T I V A
BUSQUeS Una empresa? Sí vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals especialitzada en el sector.de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.
La solució a l'aluminosis
ESTRUCTURES
Alsina
Garantia total en pavimentos de modera
El sistema de renovació de sostres El i d ióRafoiç d Actiu, sJ. Sburrwa de
SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOSJ. ALSINA, S A Pol. Ind. Pla O'en Cdl. Camí de Font Frada s/n 06110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59
www.codepaq.coni
ALUMINOSI
V^T
per a sòls industrials \ | J Aplicació fàcil, ràpida i econòmica Màxima resistència mecànica I química AntJpob Impermeabiützats Higiènics Decorafius Reparaciótàà!do forats i esquerdes
E/TRUCTURA/ COIIDAL./A FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ
MCA I n d u s t r i ó s
BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ
Fem el terra bo fcSciï segons UNE EN ISO 9001 \-=\& Av. Sant Julià, 206, nau 7. Pol. industrial Congost 08400 Granoüere Tel: 93 849 5700/9384954 75 Faic 93849 5416 http: www.astradur.com
d e l C e n u
A g l o m c r s d o ,
5OO.OOO m- d» m o l t a
Wo@cQdepjq.com
el nou forjat definitiu Recobriments
éàaroçgr
NOUíBAU
S . L .
g w-ica1966.com
REHABILIT • HUMITATS
ECapil.la sFíltraciï sCnnden
i FUSTA
«Corts
•FAÇANES _
_ BIUZACIONES
«Neteja • Evli Protecc
AÏLLAMENTS I
I RERJERZOS ESTRUCTURALES
qERCASA,
SÉNETON
Muntaner, 472 06006 BARCELONA Tel. 414 00 16 Fax 202 31 12 www.seneton .com
i ESTRUCTURES s
IMPERMEABILITZACIONS SOLUCIONES HTESRALES DE PAViyENTACIÓN
CONSTRUCCIONES MANSO, 11 5° A • Tel. (93) 426 98 98 [3 líneas) Fax |93) .123 94 13 • 0B015 Barcelona
/1LKORPWN
5 - 0 6 » ! HIPOLLET .pa vimontsiuropark.cam
Laminas Flexibles de PVC-P para la impernieabilizacion
ADHESIVOS • SH1A0OMS • PÍODUCTOS QUfaWCOS PÀBAIACONSTRUCOÓN
© ALKOR DRAKA
hltp L/Anrw.pavlmonnturopai1(. ca
IBÉRICA, SA
RèVIAL Tratamiento para la aluminosis Refuerzo de vigas de madera
Tel.: 93 B48 40 00 • http.7/www.alkor.i PAVIHDUS. S.A. PAVIMENTS OE FORMIGÓ TRACTATS AUTuMUVELUDORS I MORTERS OE RESINES TERRATZOS COMTÍMUOS
IBERMAPB, S A PI. Cataluna, 20 - 5" Planto 08002 BARCELOfjA Td.: 93 343 50 50 - F a t 93 302 42 29 E-mail: íbemKipsiOibennapei.as
P' Torras y Bages, 106 E-OB030 BARCELONA Telefono: 93 345 88 50 Fax: 93 346 1713 www.sas-sa.es
CONSTRUCCIONES EN MADERA FUSTERIA D'OBRA. MQBIUARtí EQUIPAMENT
ALUCOBONP DIBOND ALUCORE
BARCELONA - Polfgono Industrial Pont Reixat San Just Desvern • Tel. 93 37116 96
imas de reparaclón estructural de forjados Sustitución funcional de viguetas Pol. Ind. El Camí Ral. paaeo Fenocairt!. n°383 C.P.: 08850 GAVÀ (Barcelona) Td.: (+34) 93.63336.50 / Fax: (+34) 93.833.40.37 Internet www.mecanovigacom E-maJl: mBCanovfciaeiamansa.com
IIIIPERGO Pargo Iberia. Av. Somoslarra, 22-bo|c- dcho. Poliqono Induitrial Sur 28700 San Sebasliàn de los Reyes. Madrid Telefono: 91 577 79 96 Fax: 91 577 78 21 www.pergo.com
RFTFf 1 1 Hg
M o r t e r s sense retracció. Rehabilitació
W/È Cl. Santander, 42-48 Nave, 39 M Tel.: 93 278 26 86 • Fax. 93 27S 27 11 lgH3 08020 Barcelona
Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Jordi Marín • Bítmap • Telèfon 9 3 2 4 0 2 0
57
la
teva
solució
professional
m Tanger. 2t> - 0B018 Barcelona - T. 934864300 Bruc. 126 • 08037 Barcelona - T. 932080166 St. Miquel, U - 43004 Tarragona • T. 977251880
SISTEMAS TÉCNICOS DE ILUMINACIÓN
LJMPIEZA Y RESTAURACIÓN DE:
Treinta aiios oporlando soluciones, con Garanlíos y Seguridad: v6 nio nos, Pucrfos, rocnooos, Boron~ díllas, Verandos, Mallorquinos... TECHNALtíenela soíución para Usted, y si no, la inventoremos. 93 573 77 77
ESTUDIÓS GEOTECN1COS
REPROGRAFIA
La Red Aluminier Technol son profesionales seleccionados que reflejon su profesíonalidod en cada realización. Tutoria* Plastícas para agua Caffeme
UTHOS
902 902643
M.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L. INGEN1ERIA DE CONTROL
I ENO
1ndu»tri»l Btiniol S-A-
93 441 33 30 1*21,t»*s - 06014 BARCELONA
08 W PALAU DE PLEGAMANS (Barcelona)
ODREPAIR CARE LTls Y S T E M S
INTERIORISME
CENTRO INTERNACIONAL DE REPARACIÓN IESTAURACIÓN CON NUEVA TECNOLOGIA
•MAFESTOPOOIIÍPCÍ
• CMTOCRAFU Onatí • AHIMDOU ELECTRÒNICS
Clra. Totre Romeu, s/n» 08202 Sabadell lel. 93 748 48 38 fax 93 726 07 61 www.gabarro.com
construcdones
BETLINSKI S / L
• • • •
MITJANS AUXILIARS |
Reparacions Estructurals. Manteniments Industrials. Rehabilitació I Interiorisme. Personal I Tècnic propis.
BGH. GEO-INGENIER1A Estudiós Gcológïcos Estudiós Ceolécnicos Estudiós Gcofísicos Auscultación de Cimcnlacioncs
25 ANYS D'EXPERIÈNCIA Av. Pompeu Fabra, 7-9,íccaI 2°0 Tel 83 213 78 4 6 - 9 3 21354 04-Fas 93 £10 02 01 O-mail: betDnsklOalrtel.nef VICAIMA - PUERTAS Y DEBIVADOS. S.L Edificfo Colomina Calie S. Bemardo 97/99. 2° C1 2B015 Madrid Tel. 914 480 526 • Fax 914 480 459 vicaimapuertas@vicalma.com www.vicaima.com
Finestres, portes, baranes, murs cortina, i tanques d'alumini
Tel 937207900 Fax 937119628
INSTAL·LACIONS
TANCAMENTS PRACTICABLES
INFORMÀTICA ROBOT MILLENNIUM, ANSYS+Civil FEM CONSULTORIA Y D1STRIBUCION DE SOFTWARE PARA CALCULO DE ESTHUC7URAS DE EDIFICAÇIQN E INGEN1ERLA C M L
EHTIOI: tSo@njsKtia.ee
| SISTEMAS OE DICTA0O Y TRANSCRIPCtON
P H I L I P S
SANITARIS
GUILLERMD
isimon f\EP MATEBIAl EIÉCTRICO
1LUMINACION
PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMÍTICAS
GROHE E R T E C H N O L O C GROHE ESPAfVA. S J l .
Tel. 938 «66 909
CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES
Bolanlu.7B-SB.PolI)
1 GESOND S.A. ESTUDIS GEOTÈCNICS
~
Fax. 93a 465 709 maíl; into@tmll.es
Proyectores • Downbghts • Camlas electrificades' Luminarias lluorescentes • Sislc-mas de conlroJ y regulactón • iluminación exterior • elc...
AGUA - GAS - EUECTRICIDAD
INSTALADOR AUTORIZADO PRESUPUESTO8 SIN COMPROMISO
CAordenyo, 357 3°-3a 08025 Barceloní! Tel. 93-45B 23 70 Fox 9 3 - 2 0 7 1 3 4 7 email: conradj@arrakis.es
Ventanas, Puertas, Correderas. Verandas, Muros Cortina, Barandillas...
nSLeynaers ' A L U M I N I U M Meúas 1 - P. I. Suroeste 08192 Sani Quirze del Vallés Tel. 93 721 95 59 Fax 93 721 31 59 www.aluminisvaHes.com info@alumintsv3lles.coni
SERVEIS PROFESSIONALS
BASTIDES I Pellaires, 28 I 08019 BARCELONA | Tels. 93 307 29 33 i 93 307 26 92 - ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES
QUÈ CERQUEU: 1 . ESTRUCTURES • 2 . COBERTES • 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4 . FAÇANES • 5. TANCAMENTS I DIVISIONS • 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS • 7. REHABILITACIÓ • 8. INSTAL·LACIONS • 9. INTERIORISME • 10. URBANISME I MOBILIARI URBA • 1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES • 12. ENVIDRAMENTS • 13. MITJANS AUXIUARS • 14. INFORMÀTICA • 15. SANITARIS • 16. SERVEIS PROFESSIONALS • 17. EQUIPAMENTS • 18. INDUSTRIALS • 19. INSTAL·LADORS • 2 0 . BASTIDES
DEMANDES al PRIMERA Q U I N Z E N A JUNY 2003
PROCESSOS
® Estudi especialitzat en projectes d'interiorisme, reformes i nova planta amb més de 25 anys en el sector i donant serveis a grans constructores i clients privats,
Selecciona rï"h DIRECTOR D'EXECUCIÓ D'OBRES Es responsabilitzarà de la planificació, organització, coordinació i control del procés d'execució de vàries obres. Formarà part de la Direcció facultativa i de l'equip de projectes. S'encarregarà del control i supervisió de l'execució tècnica de les obres.
DE SELECCIÓ
-
Experiència professi il d'entre 4 i 5 anys com a director d'execució d'obres 'usuari (Àutocad, Presto, MS-Office) Informàtica d nivell d'us Cotxe propi Incorporació immediata
DEMANDES
CONSTRUCTORA D'EDIFICACIÓ
CONSTRUCTORA DE MARTORELL
Aparellador / Arquitecte tècnic
Arquitecte tècnic/a
Perfil No cal experiència. Edat entre 2 3 i 3 0 anys. Coneixements informàtics de tractament de textos, bases de dades, etc. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball rodalies de Santa Margarida dels Monjos.
per portar obfes i per recolzament a l'oficina tècnica: amida menis, facturació, dibuix, etc. Perfil Es valorarà experiència. Edat enlre 22 i 30 anys. Coneixements informàtics de Word ï Au toc ad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball província de Barcelona.
S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou inicial de 18030'- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.
Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 21.352'- euros brut/anual negociable. Signatura d'obres. Incorporació immediata.
Les persones interessades adreceu el currículum at núm. de f a t 938981247
Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de f a * 937741717 o per a/e: constniccions9csavives.com
Requisits -
DEL COL-LEGI
S'ofereix - Contracle com a lliberal o assalariat - Possibilitats de creixement i desenvolupament profi - Formar part d'un equip jove i dinàmic en un; procés de creixement Intere ostre ei indicant la referència 8 5 5 7 a:
ENGINYERIA DE BARCELONA
Arquitecte tècnic/a
n actualitzat per a direccions d'obra i Project Management.
I COL·LEGI D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultaria de Recursos Humans, | Bon Pastor, 5, Sa planta, 08021 Barcelona K treball@apabcn.es
Perfil Experiència mínima de 3 anys en direccions d'obra, gestió de Ea construcció, control de costos, etc. Coneixements informàtics de Cad, Office, Project i TCQ. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona (ciutat i província) i resta de Catalunya.
Cooperativa de la construcció que dóna serveis als Ajuntaments de la comarca del Baix Llobregat
S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral d ' l any prorrogable. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Signatura d'obres. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 933624591 o per a/e: eguerrero@ibering.com
Selecciona TÈCNIC DE PRESSUPOSTOS
EMPRESA DE VALORACIONS I TAXACIONS
Serà el responsable de l'estudi dels projectes a presentar-se a concurs, de la petició d'ofertes als industrials i de la confecció dels pressupostos en els terminis establerts.
alidador/a Titulat/a en arquitectura o arquitectura tècnica.
Requisits - Arquitecte tècnic I - Experiència professional de més de 3 anys com a i | - Persona de menys de 45 anys Informàtica a nivell d'usuari: MS-Office, valorable i TCQ-2000
ic de pressupostos
Experiència mínima de 3 anys en el sector de taxacions hipotecàries. Possibilitats reals de promoció a noves responsabilitats.
I S'ofereix |
- Retribució d'acord amb l'experiència i la vàlua del candidat •
Possibilitats de creixement Incorporació immediata
Interessats envieu el vostre cu :ant la referència 8 5 4 3 a:
rículum actualitzat indi
COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE i BARCELONA j Consultaria de Recursos Humans, fi Pastor, 5, 5a planta, 08021 t; treball@apabcn.es
S'ofereix Condiciones econòmiques a negociar segons vàlua. Incorporació immediata. Interessats adreceu currículum a obtasco@gesvalt.es indicant la referència VAUDACION
DEMANDES
MERCAT
DE
TREBALL
PROMOTORA IMMOBILIÀRIA
Cap d'obra pel control i seguiment de l'obra, tracte amb industrials, realitzar pressupostos i amidaments, etc. Perfil No cal experiència. Edat fins a 35 anys. Coneixements informàtics de TCQ o similar, Autocad i Office. Imprescindible carnet de conduir. Lloc de treball Sant Sadurní d'Anoia. S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral temporal amb possibilitats de continuït a t Sou negociable segons la vàlua í experiència aportada. Incorporació immediata.
Quadern central PRIMERA QUINZENA JUNY 2
CONSTRUCTORA D'OBRA PUBLICA I URBANA EN GENERAL
per encarregar-se de l'obra duran! lot el procés d'execució, realitzar amidaments, pressupostos, fer d'interlocutor entre la propietat i ef tècnic director de l'obra, etc. Perfil Es valorarà experiència mínima de 2 anys en les tasques esmentades. Imprescindible carnet de conduir. Uoc de treball Cabrera de Mar. S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral d ' l any. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata.
CONSTRUCTORA ESPECIALITZADA EN ESTRUCTURES DE FORMIGÓ
Ajudant/a de cap d'obra Perfil Valora ble experiència. Coneixements bàsics d'informàtica. Imprescindible carnet de conduir. Àrea de treball provincià de Barcelona. Mitja jornada amb dedicació flexible. S'ofereix Contracte labora! o relació liberal (a convenir). Sou aproximat 9.900'- euros brut/anual negociable més vehicle empresa i incentius. Incorporació immediata.
EMPRESA DE REHABILITACIONS DE STA COLOMA DE GRAMANET
Cap d'obra
Perfil Edat entre 23 i 30 anys. Conei bàsics d'Excel, Word i convenient TCQ. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. S'ofereix Àrea de treball Terrassa, Rubí i Sabadell. Jornada completa. Contracte laboral de 6 mesos prorrogable. Sou aproximat 21000'-euros brut/anual negociable més incentius. Incorporació immediata.
Les persones interessades adreceu el currículum ai núm. de f a * 933025182 o per afe: aguspons@terra.es
IMPORTANT EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA D'HABITATGES DE TERRASSA
CONSTRUCTORA DE NOVA PLANTA, REFORMES I REHABILITACIÓ DE TOT TIPUS D'OBRA
Cap d'obra Perfil
LAOCL^dLJ
Es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d'execució de l'obra. Les seves funcions principals seran: planificar i controlar l'obra, coordinar els industrials, realitzar la gestió de seguiment econòmic, el control de qualitat, la seguretat i el tancament de l'obra. S'ofereix
Experiència com a cap d'obra en empresa constructora o promotora. Coneixements informàtics (Excel, Word, Microsoft Project, Presto...). Edat entre 28 i 35 anys. Vehicle propi. Incorporació immediata. Signatura d'obres. Retribució d'acord amb l'experiència i vàlua del candidat (entre 36000 i 48000 euros brut/anual). Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 9 3 7 8 5 3 2 4 4 o bé per a/e: carrnen.bescos@gruplaclau.com
SALAS SERVEIS IMMOBILIARIS (www.salasserveis.com)
Perfil
Assumirà les funcions de Direcció Facultativa assegurant l'acompliment de costos, la planificació prevista i garantint la qualitat de les obres. Dirigirà i coordinarà un equip de caps d'execució. Arquitecte Tècnic. Experiència mínima de 5 anys en l'execució d'obres. Pensem en una persona amb habilitats per treballar en equip, capacitat de coordinació i control, lideratge i proactivitat.
SALAS
Perfil Convenient experiència. Edat entre 25 i 40 anys. Coneixements informàtics d'Excel, Word, Presto i Autocad. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Jornada completa. S'ofereix Contracte laboral. Sou aproximat 25000'euros brut/anual negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 933012071 o per a/e: andsa9andsa.es
Servei Promoció i Mercat de Treball
S'ofereix
La possibilitat de desenvolupament professional, estabilitat i retribució negociables segons vàlua. Interessats adreceu C.V. i fotografia a RH2. Rambla Nova, 3 3 , 6è 1 ' . 4 3 0 0 3 Tarragona. Indicar la Ref. al sobre i al C.V. CO/S/03. E-mail: rh2@tinet.org
"Fat 932-40-: trebaÜ@a f: www.apabcn.es
CONSTRUCTORA DE BARCELONA
2 caps d'obra pel control d'obres, anàlisi de desviacions econòmiques, etc. Perfil Convenient experiència mínima d ' l any en haber treballat en un gabinet d'arquitectura o a peu d'obra. Edat entre 24 i 30 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball província de Barcelona. S'ofereix Jornada completa. Relació liberal. Sou aproximat 24000'- euros brut/anual negociable més despeses. Incorporació immediata.
per a/e: financiero@abelcir.com
Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es
Cursos de formació ocupacional adreçats a persones en atur menors de 25 anys Cursos subvencionats per la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu
Disseny i modificació de plànols 2D i 3D
Auxiliar tècnic de control i vigilància
Aprèn a fer projectes per ordinador
Forma't en l'àmbit del control d'obres
Amb aquest curs aprendràs a dissenyar i modificar plànols amb els programes Autocad, Autocad 3D i 3D Studio. També, a incorporar fotografies i millorar la presentació dels teus projectes amb el programa Photoshop.
Amb aquest curs adquiriràs els coneixements sobre els procediments en el seguiment, control i vigilància d'obra i l'execució de programes de control de qualitat d'acord amb tota la normativa legal vigent.
Dates: del 25 de juny al 31 de juliol Horari: de 8.30 a 14.45 h Durada: 165 hores
Dates: del 26 de juny al 30 de juliol Horari: de 8.30 a 14.30 h Durada: 150 hores
LES PLACES SÓN LIMITADES
LES PLACES SÓN LIMITADES
Servei d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 (5a planta) 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73
Més informació i inscripcions
Servei d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 (5a planta) 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73
A C T I V I TATS Quadern central PRIMERA
MASTER PROJECT MANAGER EN EDIFICACIÓ I URBANISME El project manager a la construcció: Un directiu amb un GRAN FUTUR Barcelona. Octubre 2003 - maig 2005 La figura del project manager es va estenent en tots els sec-
tents desenvolupin les seves capacitats directives i de gestió
tors i països. És el nou directiu, capaç de gestionar grans pro-
del procés constructiu:
jectes des d'una perspectiva més global. Ha de saber liderar,
- Consciència i capacitat de direcció i lideratge
planificar i coordinar tota l'operació, des de la seva concepció
- Visió estratègica, de conjunt i capacitat de reacció
fins al lliurament del producte edificat, per tal d'aconseguir els
- Coordinació de tots els agents implicats en l'operació
objectius marcats de recursos humans, temps, costos i quali-
- Consciència de riscos i capacitat de gestionar-los
tat definits. El màster que us presentem pretén que els assis-
- Capacitat d'organització
El Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme obre noves perspectives de futur als professionals del sector immobiliari i de la construcció que volen iniciar-se en el camp del management. FORMACIÓ AMB GARANTIES
Organitzat conjuntament pel Col·legí d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona i la Fundació Politècnica de Catalunya, és l'únic màster de Catalunya que aplica totes les funcions del project manager al procés constructiu. S'estructura en dos anys acadèmics, amb tres mòduls formatius i una tesina.
PROGRAMA
REQUISITS
Horari: Divendres, de 16.30 a 2 1 h Dissabtes, de 9.30 a 14 h Lloc: Aules del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona OCTUBRE 2 0 0 3 - M A I G 2004 (200 hores) Mòdul I INTRODUCCIÓ AL MANAGEMENT
REQUISITS
I PROJECT MANAGEMENT
D'ADMISSIÓ
- Titulació universitària (diplomat o llicenciat). - Experiència mínima de 3 anys en el camp immobiliari. - Es realitzarà una selecció i el candidat haurà de presentar el currículum i una carta on expliqui les seves motivacions ï expectatives. Els preseleccionats poden ser convocats a una entrevista personal. Sol·licitud: fins el 2 0 de juny D'INSCRIPCIÓ
- Formalitzar la inscripció en els 15 dies se• La gerència del projecte i obra güents a l'acceptació del candidat. • Els agents del procés d'edificació í les seves - Efectuar el pagament del 25% de la matrícurelacions FORMACIÓ DE QUALITAT la. La resta es pagarà 20 dies abans de co• El management i el project manager com a d i Impartiran el màster professionals experts en promençar el curs. rectiu ject management i en tots els seus àmbits d'actuació: gestió, procés constructiu, recursos humans, Mòdul II Import matrícula: 2.971 € habilitats directives... La metodologia a seguir serà GESTIÓ DE LA PROMOCIÓ IMMOBILIÀRIA Col·legwts, del CAATB: 2.525 € conceptual i pràctica, amb la realització d'un cas OPERACIÓ IMMOBILIÀRIA (Aquests imports corresponent al cost per any real durant els dos anys de durada del màster. acadèniicj. • Economia d'empresa i comptabilitat • Dret mercantil i de la propietat DIRECCIÓ DEL MÀSTER Hi ha Impossibilitat de sol·licitar • Contractació Francisco Javier Llovera un Préfctec-Formació a la Caixa d'Enginyers • Anàlisi del sector immobiliari Doctor en dret. Aparellador. Director de l'EUPB • Màrqueting immobiliari, estudis de mercat (Escola Universitària Polit'ecnica de Barcelona). • Avaluació financera de projectes immobiliaris • Finançament d'operacions immobiliàries Carles Puiggròs • Fiscalitat en el camp immobiliari Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. • Assegurances Gerent de L'H2010 SPM S.A. • Anàlisi de viabilitat de l'operació immobiliària • Promoció i gestió del sòl per a edificar CONSELL ACADÈMIC • Màrqueting operatiu Michelle Butzbach • Resolució de casos pràctics. Simulació Llicenciada en Lingüística i Psícopedagogia. OCTUBRE 2004 - MAIG 2005 (150 hores) Formadora i consultora en recursos humans. DiMòdul III rectora de Geoda Formacions. GESTIÓ DEL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ
• Gestió estratègica de projectes José Ignacio Galàn Arquitecte. Project manager. Director L-35 Ar- • Organització i lideratge d'equips de treball • Gestió de la qualitat quitectes. • Gestió del projecte • Habilitats directives Lluís Martinell • Anàlisi dels costos de construcció i el seu control Aparellador. Project manager. • Gestió de l'execució de les obres • Gestió del manteniment i postvenda Jesús Rodríguez • Tancament de l'operació i manteniment Arquitecte tècnic. Project manager. Professor t i • Resolució casos pràctics. Simulació tular de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. MAIG 2005 - NOVEMBRE 2005 Mòdul IV (dedicació estimada de 150 hores) Celestí Ventura TESINA ^ Aparellador. Director general de METRO-3. Treball final tutoritzat per un professor .
•
.
. •
VI
GESTIÓ DE L'OBRA. CONSTRUCTION MANAGEMENT Curs de postgrau Barcelona. Setembre - novembre 2003 Codi: G50704 La preparació i la formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de la l'obra és un factor clau per facilitar l'evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i de la qualitat dels productes immobiliaris. El professional capacitat per realitzar les funcions de construction management, com a responsable de la producció de l'obra, haurà d'organitzar-ho tot partint d'un projecte executiu i d'un pressupost objectiu tancat. Són funcions seves la contractació i coordinació dels industrials. També ha de liderar i conduir els equips que intervenen durant el procés i controlar els costos per assegurar que es respectaran les qualitats previstes i el pressupost fixat.
El curs que presentem està estructurat com a itinerari formatiu í té com a objectius proporcionar les competències necessàries per desenvolupar correctament aquestes funcions, d'acord amb els requisits de la demanda del sector i de les empreses.
dates: del 19 de setembre al 29 de novembre de 2003 lloc: Barcelona horari: divendres de 16.30 a 21 h i dissabtes de 9.30 a 14 h durada: 8 0 hores preu del curs: 1.247 € preu especial col-legiat/da: 1.060 €
Organitzat conjuntament amb
PROGRAMA • Introducció al management i a la gestió en el sector • Planificació estratègica • Planificació de l'obra i seguiment econòmic • Tancament de l'operació i la postvenda • Desenvolupament del cas
INFORMÀTICA APLICADA AL SECTOR PRESTO I: AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS I CERTIFICACIONS
PLANIFICACIÓ DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT
T30126 (Barcelona)
T40139 (Barcelona)
Dates: del 2 al 16 de juliol de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h Durada: 20 hores Preu curs: 276,00 € Preu col·legiats (-15%): 234,60 €
Dates: del 21 a! 30 de juliol de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h
AUTOCAD I. NIVELL 2D
Durada: 12 hores Preu curs: 150,00 € Preu col·legiats 1-15%): 127,50 €
RETOC FOTOGRÀFIC AMB PHOTOSHOP
T21025 (Barcelona) Dates: del I'l al 31 de juliol de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 17.30 a 21 h Durada: 34 hores Preu curs: 402,00 € Preu col·legiats (-15%): 341,70 €
T21805 (Barcelona) Dates: del 2 al 23 de juliol de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 18 3 21 h Durada: 20 hores Preu curs: 276,00 € Preu col·legiats (-15%): 234,60 €
CAATB - Formació Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es
www.apabcn.es/informatiu
Quadern central PRJMEI
LA FESTA i ASSEMBLEA TERRITORIAL COL·LEGIAL DE MUTUALISTES DE PREMAAT DE BARCELONA
UNA NIT ESPECTACULAR La vetllada d'aquest any compta amb un espectacle de qualitat que ve assegurat
Es convoca Assemblea territorial de mutualistes de PREMAAT amb el següent
per la participació d'Àngel Pavloskí i un bon àpat en un indret emblemàtic de la
Data í hora: 17 de juny a les 19.00 hores Lloc: Sala d'actes del CAATB
ciutat de Barcelona, com és el Pavelló d'Itàlia, situat en un dels costats de la
m'M
Font Màgica de Montjuïc. Després de l'actuació, el programa d'actes inclou el ball amb la participació de Ràdio Flaixbac, al qual podran accedir també amb un tiquet
1
VAfiVl 1
especial els que no hagin assistit al sopar.
1#*
data: dijous, 19 de juny horari: a les 20,00 h lloc: Pavelló d'Itàlia, Fira Montjuïc
-••
programa 20.00 h. Acollida assistents. Aperitiu al vestíbul amb música ambiental
24.00 h. Inici del ball amb Ràdio Flaixbac.
20.45 h. Entrada a ía zona del sopar i ocu-
00.15 h. Pausa i sorteig moto HONDA i viat-
pació de les taules
ge fluvial pels canals de França
21.00 h. Salutació del President i inici del
00.30 h. Continuació de la festa
sopar
02.00 h. Fi de festa
23.00 h. Presentació de l'espectacle i ini-
disco amb Ràdio Flaixbac i barra lliure) tiquet ball: 10 € (inclou festa disco amb Ràdio Flaixbac i barra lliure)
ordre del dia: 1. Constitució de l'Assemblea territorial de Premaat. 2. Informació i debat dels punts de la convocatòria de l'Assemblea general ordinària de PREMAAT, que tindrà lloc a Madrid, el 27 de juny de 2003, segons l'ordre del dia que figura a la convocatòria adreçada per Premaat als mutualistes. 3. Elecció de delegat o delegals, si escau, dels mutualistes de Barcelona, per assistir i representar-los a l'Assemblea general ordinària de Premaat, que tindrà lloc a Madrid, el 27 de juny de 2003. 4. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de la sessió, amb la designació del mutualista que l'haurà de signar. 5. Torn obert de paraules
informació i reserva Servei d'informació
ci de l'actuació d'Àngel Pavlovski
preu col·legiat/da i acompanyants: 4 0 €
Tel.: 932 40 20 60
23.40 h. Final de l'espectacle
(inclou aperitiu, sopar, espectacle, festa
i nformac io@apabcn.es
ÏICIONS DONES, escultures de Joan Bertran a la Delegació del Vallès Occidental
FUMANYA Mostra del projecte arquitectònic del futur
comissariat: Agustí Costa, Carme Casas, Ro-
La sala d'exposicions del Vallès Occidental
lloc: Delegació del Vallès Occidental
Centre d'Interpretació de Geologia, Mineria
sa Serra i Annemíeke Van de Pas
acull una exposició d'Escultures de Joan
C. Sant Francesc, 18 de Terrassa
i Paleontologia, que es complementarà amb
dates: del 12 de juny ai 4 de juliol
visites guiades (virtuals) de l'exposició amb
lloc: Sala d'exposicions del CAATB
dates: fins al 13 de juny
Bertran Serra, que porta per títol Dones, informació
comentaris dels arquitectes, investigadors i
horari: de dilluns a divendres de 8.30 a 20 h.
horari: de dilluns a dijous, de 9 a 14 i de
Telèfon: 937 80 11 10
tècnics sobre les tres parts de què consta el
Conferències el dijous 12 de juny i 3 de juliol
16 a 20 h, divendres, de 9 a 14 h
Fax: 937 33 06 51
projecte: la integració arquitectònica, la di-
a les 18.30 h.
mensió científica i ei paisatge únic de Fu-
informació
manya.
Servei d'Informació • Telèfon: 932 40 20 60
II EXPOSICIÓ ARTÍSTICA COL·LECTIVA A TERRASSA La Delegació del Vallès Occidental convida
En cas d'estar-ne interessats, cal que us po-
els col·legiats a participar en la II exposi-
seu en contacte tan aviat com sigui possible
ció artística col·lectiva d'aparelladors í ar-
amb la delegació, per reservar-hi l'espai a la
quitectes tècnics de la Comarca del Vallès
sala d'exposicions.
Occidental que tindrà lloc el mes de se-
informació:
tembre. S'hi poden presentar tot tipus de
Delegació del Vallès Occidental
treballs artístics: pintura, escultura, cerà-
Telèfon; 937 80 1 1 1 0
mica, fotografia, etc...
Fax: 937 33 06 51
APUNTS, aquarel·les d'Àngels Estella a la Delegació del Vallès Oriental Àngels Estella que es dedica a l'arquitectu-
horaris: feiners de 9 a 13, de dilluns a di-
ra evoca imatges familiars en els seus pai-
jous, de 18 a 20 h
satges, ja que contenen idees í sensacions
lloc: Delegació del Vallès Oriental
però també edificis, cases, barraques, habi-
C. Josep Pinol 8, de Granollers
PREMIS FAD 2003
tacles... Les aquarel·les d'Angels Estella es
informació
La saía d'exposicions del Col·legi acollirà,
lloc: Sala d'exposicions del CAATB
podran veure a Granollers fins al 20 de juny.
Tel.: 938 790 176 • Fax: 938 790 111
com cada any, una mostra dels PREMIS FAD
horari: de dilluns a divendres de 08.30 a 20 h.
inauguració: dilluns, 19 de maig
i un debat de revisió d'aquests premis com
hora: 20 hores
a cloenda.
informació
dates: del 19 de maig al 20 de juny
dates: del 7 de juliol al 19 de setembre
Servei d'Informació. Telèfon: 932 40 20 60
JORNADES TÈCNIQUES Jornada tècnica de POLIGLAS
POLIGLAS, en conveni amb el CAATB, organitza una jornada tècnica per avaluar l'eficiència energètica en els edificis
Jornada tècnica sobre materials per a reparacions i rehabilitació TEXSA MORTEROS organitza una jornada tècnica sobre materials i siste-
•
Tipus de morters de reparació
mes en reparacions i rehabilitació d'edificis,
•
Diferència entre morters epoxi i polimèrics
que tindrà lloc el dia 10 de juny a les 19 ho-
•
Patologies
res, a la sala d'actes del CAATB. En la jorna-
•
Diagnosis
da es tractaran els temes següents:
•
Processos de reparació
•
Etapes dels processos de reparació
TEMARI:
• • • • •
Marc legal Metodologia d'avaluació de l'eficiència energètica Exemples d'aplicació de l'eina d'avaluació Solucions constructives kproductes recomanats Debat \
3. Morters tècnics de reparació
1. Sistema d'aïllament tèrmic per a l'exterior •
Característiques del sistema
•
Materials de què es compon
•
Es lliurarà un CD a tots els assistents t un manual-guia amb tota la informació tècnica.
Procés d'execució
•
Detalls constructius
Cristina Morales Ruiz
•
Avantatges del seu ús en rehabilitació
Texsa Morteros S.A. Responsable de Comunicació
dia i hora: dimecres 18 de juny, a les 17.45 hores lloc: Sala d'actes del Col·legi La inscripció és gratuïta. S'entregarà documentació tècnica gratuïta als assistents. informació Servei d'Informació Telèfon: 932 40 20 60
Jornades tècniques sobre el PVC Ei Foro Ibérico del PVC organitza, en conveni amb el CAATB, dues jornades tècniques sobre aquest material aplicat a l'edificació. dia i hora: 1 1 de juny a les 1 9 hores lloc: sala d'actes del CAATB
•
• •
SISTEMES DE CANONADES DEL P V C BIORIEHTAT
dia i hora: 26 de juny ales 19 h Hoc: sala d'actes del CAATB
PVC per a cables: selecció del composí
programa:
adequat
•
fabricació i propietats del PVC bïorientat
característiques dels cables per a edificis
•
aplicacionas del PVC biorientat en la
els cables de PVC i el seu comportament
construcció-exemples i obres realitzades.
en un incendi: propagació del foc, fums,
•
emissions
ponent:
normativa: Euronormes, situació actual
Francísco Casas, enginyer tècnic industrial. Responsable de l'Oficina Tècnica de Sistemes de Canonades d'URALITA, SA
ponent:
Departament de Màrqueting
amb morters de calç
Tel.: 935 045 800 • Fax: 935 045 848
•
Procés i característiques de la calç
cfismorales@texsanwrteros.es ®
•
Condicions del suport
•
Procés d'execució
•
Tipus d'acabats
IFARGE F TEXSA MORTEROS
Jornades tècniques
Jornada tècnica
CABLES DE PVC EN L'EDIFICACIÓ
2. Revestiments de façanes
Termoarcilla: Construir amb garanties Amb l'entrada en vigor de la LOE, la Termoarcilla ha estat classificada com a material no tradicional, i per això, Ceràmiques Estructurals ha posat en marxa un conjunt de mesures per construir sense defectes. L'objectiu d'aquestes jornades és resoldre dubtes i aixf garantir la correcta construcció amb termoarcilla. Les sessions tindran lloc a totes les seus del Col·legi i aniran a càrrec de Rafael Andrés, enginyer industrial, Empar Valls, arquitecta, Xavier Domènech, arquitecte tècnic, i Miquel A. Navalpotro, enginyer industrial i product manager.
les 19 hores • 16 de juny, al Col·legi a Barcelona, a les 19 hores • 18 de juny a la Delegació del Vallès Oriental, a les 19 hores • 25 de juny a la Delegació de BagesBerguedà, a ales 19 hores • 30 de juny a la Delegació del Valies Occidental, a les 19 h
gerent tècnic de PLASGOM
La inscripció és gratuïta i es pot fer independentment a cada jornada. S'entregarà documentació tècnica gratuïta als assistents.
dates, lloc i hora • 12 de juny a la Delegació d'Osona, a
organitza Grupo Uralita, CELLISA, CEPESA
Alfredo Solsona,
• Complements i accessoris • Servei pre i postvenda • Precs i preguntes
programa • Situació actual vers la LOE i CTE • Construcció sense defectes
S'entregarà catàleg, manual d'ús del Bloc Termoarcilla i CD de Ceràmiques Estructurals Cal confirmar assistència
informació i inscripcions
nació. Telèfon: 932 40 i
Telèfon: 932 40 20 60 • fax: 932 40 20 61 • informacio@apabacn.es
Al CAATB tu hi tens molt a dir. Utilitza la bústia de suggeriments
Al Col·legi hi tenim molt a fer i volem que tu ens ajudis La prioritat del Servei d'Atenció del CAATB és vetllar pels teus interessos i, per fer aquesta tasca, la teva participació és imprescindible. Amb les teves idees, propostes, queixes i opinions sobre el Col·legi ens ajudaràs a millorar els nostres serveis, crear-ne de nous i adaptar-nos a les teves necessitats.
ParUcipar-h! és ben fàcil Tens tres maneres: 1 . Fer servir les bústies i els fulls que hi ha a tots els puntsd'atenció al públic del Col·legí. 2. Accedir a la bústia des del nostre web: www.apabcn.es 3. Enviar-nos un correu electrònic a: suggeriments@apabcn.es
Des del Servei d'Atenció del CAATB estudiarem cadascun dels teus suggeriments i te'n donarem resposta. Només junts aconseguirem el Col·legi que tots volem.
1991-2000 | Gairebé 10 anys
Subscripció a Llnfo.tma.tiu per a "»„,„„ col·legiats
L' INFORMATIU
Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori*, de regal Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-la per
fax: 932 40 23 64,
„,
per correu electrònic: informatiu@apabcn.es o per correu a: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 08021 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 932 40 23 76 _-- — Dades personals Nom i cognoms
DNI/NIF . Codi postal .
Població Professió
Quotes D
quota normal d'l pagament de 25 €
D
quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12,5 € l'any
Forma de pagament D
domiciliació bancària
nom i cognoms banc/caixa múm de compte Is'han d'emplenar totes les caselles)
adreça
població
Subscripció a LlnformatiÉ
Pavelló d'Itàlia, davant la Font Màgica de Montjuïc
VI
"fe,-
Auto Buigas Concesíonarlo Oficial
t'< V
Au
Mogadealer BARCELONA C/. Aragó. 602 Rambla Gmpúzcoa. 89
BADALONA Via Augusta, 10-12 Je|, 93 4 6 4 46
00
Tel. 93 232 10 00
Audi
Mastertrac
TÓYOTV
BARCELONA Av. Diagonal, 426 Rambla Guipúzcoa, 89. int. Av. Meridiana, 153 Cl. Sanlander, 23
Av. Marquès de Montroig, 28
Tel. 93 387 11 62
Tel. 93 218 06 92
Masternou Mastergas Benedito TOYOTA
BARCELONA C/. Guipúzcoa, 83 Au. Meridiana, 235 C/. Sanlander, 21
Tel. 93 313 59 12
Tel. 93 387 61 62
Tel. 93 202 26 27
SANT ADRIÀ DEL BESOS
Tel. 93 462 03 45
Audi
Mnautomocion^comVi
EL EL
REPORTATGE
R E P O RTATG E
APC'UI T f CTURA
TRAÍ
rt
L M r i l l · h P
r
-"I ^.-üdt
tradicional mediterrània El Col·legi participa en noves activitats les quals tenen com a objectiu la salvaguarda del " patrimoni arquitectònic tradicional en l'àmbit de la Mediterrània.
N^^'V**
EL PRIMERA QUINZENA JUNY 2003
REPORTATGE ARQUITECTURA
TRADICIONAL
MEDITERRÀNIA
EL
REPORTATGE
CORPUS Llevant, per al coneixement i la preservació de l'arquitectura tradicional de Síria i el Líban f p I projecte CORPUS adreçat
dició de diferents Manuals de Diagnosi, amb
a l'estudi de l'arquitectura tradicional
l'organització de diverses exposicions itine-
de la mediterrània ha començat una segona
rants sobre el patrimoni construït i amb els
etapa que donarà continuïtat al projecte ini-
treballs del projecte CORPUS. És gràcies a
ciat ara fa cinc anys. Es tracta de comple-
aquesta àmplia experiència que el CAATB,
mentar-lo amb Síria i Líban, dos països que
conjuntament amb l'Ècole d'Avignon, ha
havien quedat fora del primer projecte per
estat designat per la Comissió Europea per a
raons polítiques, a causa de ia presència
la direcció i coordinació d'aquests treballs.
d'Israel. El nou projecte euromedíterrani s'a-
Per Síria, es compta amb la participació de
I^L
la Direcció General
nomena CORPUS Llevant.
d'Antiguitats
i de
Museus; pel Líban, amb la de la Direcció
L'objectiu del projecte és la realització
General d'Antiguitats, com a responsables
dels treballs necessaris per incorporar Síria i
del treball a realitzar en cada un dels dos
el Líban als països membres de la xarxa
països. D'altra banda, també es compta amb
CORPUS. Per això s'està fent l'estudi tipolò-
un equip de professionals, arquitectes i
gic de la seva arquitectura tradicional, docu-
enginyers experts en el tema, en cada un
mentant les seves tècniques i materials de
dels dos països que assumeixen les tasques
construcció i escollint diversos indrets de
de camp que requereix el projecte. Es trac-
cada país com a llocs representatius de les
ta, doncs, d'un ampli equip que posa en
característiques i de l'estat de conservació
pràctica la metodologia d'anàlisi i de treball
de la seva arquitectura tradicional. A més
preparada pel projecte CORPUS.
d'aquesta tasca de documentació i catalogació, el projecte CORPUS Llevant preveu l'e-
La transmissió de coneixements i l'arti-
dició d'un manual de rehabilitació que recu-
culació dels equips locals és una de les
lli la problemàtica que més sovint presenten
millors garanties per assolir els objectius
els seus edificis i en proposi solucions pràc-
essencials d'aquestes accions de preserva-
tiques í contrastades. Així mateix, hi ha pre-
ció i salvaguarda de la ja malmesa arquitec-
vista una exposició divulgatíva que serveixi
tura tradicional de la regió. La consistència
per sensibilitzar la població envers els valors
d'aquests equips i la seva preparació per-
essencials d'una arquitectura molt lligada a
meten alhora donar continuïtat a les accions
les seves tradicions i que avui es troba en un
del projecte, implicant-hi les diferents admi-
procés de transformació preocupant. El Col·legi, des del Servei Rehabilitació i Medi Ambient, ha seguit una trajectòria d'especialització en aquest camp, amb l'e-
nistracions locals í generant la imprescindible sensibilitat i estima de la població vers Duma, Liban. Poble de muntanya, centre comercial i model d'equilibri entre cristians i musulmans. A baix. Tiara, Síria. L'abandó progressiu dels edificis amb cúpula de terra comporta una traumàtica transformació de l'entom.
el seu patrimoni vernacle. ®
Una gran exposició itinerant L
es regions Catalunya, la Pro-
documentació com a base de treball.
vença i la Walònia han acordat pro-
L'exposició serà eminentment gràfica i
moure una gran exposició itinerant sobre
anirà acompanyada d'alguns textos breus.
l'arquitectura tradicional mediterrània per a
Els textos es presentaran en cinc idiomes:
l'any 2 0 0 4 . La proposta, sorgida inicialment
àrab, català, castellà, francès i anglès. Les
Mediterrània
instal·lacions es faran en diversos indrets
(lEMed), té com a objectiu la creació d'una
(ajuntaments, universitats, museus, etc.) dels
exposició que presenti la gran importància
diferents països mediterranis i comportaran
de l'Institut
Europeu de la
patrimoni
l'organització de distintes activitats paral·leles
arquitectònic i les alternatives per a la seva
de formació i de sensibilització que permetin
preservació, com una nova Unia de continuï-
activar un debat i obrir futures vies de
tat del projecte CORPUS i utilitzarà la seva
col·laboració entre els diferents països. <ï>
cultural
i econòmica d'aquest
Els resultats del projecte CORPUS tindran una nova expressió mitjançant una exposició itinerant que recorrerà tots els països de la Mediterrània.
nou projecte euromediterrani P
resentat pel Col·legi dins del marc d'Eromed Heritage II, REHA-
BIMED és un projecte adreçat a la rehabilitació de l'arquitectura tradicional mediterrània i a la millora de ies condicions de vida dels seus habitants. El projecte, liderat pel CAATB, properament serà aprovat i finançat per la Comissió Europea i desenvoluparà les seves accions durant els anys 2 0 0 4 , 2 0 0 5 i 2 0 0 6 . REHABIMED és un projecte molt ambiciós que aprofita l'experiència del Col·legi en el camp de la rehabilitació per consolidar l'expertesa i la idoneïtat de la professió d'aparellador i arquitecte tècnic en aquest camp, al mateix temps que dóna un reconeixement i projecció internacional a la seva tasca.
A Matmata, Tunísia. L'aprofitament com a allotjament turístic de l'arquitectura tradicional serà objecte d'estudi.
Les accions del projecte El projecte està estructurat en tres línies de treball complementaries: l'establiment de metodologies de treball sobre la base de les experiències
internacionals;
la
realització
d'una àmplia oferta de formació recolzada sobre l'estudi científic, la diagnosi i les tècniques d'intervenció, tant des d'un component acadèmic com des d'una visió pràctica, i la realització de quatre operacions pilot de
Marràqueix, Marroc. Millorar les condicions de vida dels habitants és un objectiu prioritari del Projecte.
Port Said, Egipte. La relació entre els artesans i l'arquitectura tradicional tindrà un ampli camp de treball.
•
rehabilitació (Xipre, Egipte, Tunísia i el Marroc) per aplicar i contrastar en realitats diverses la metodologia establerta i per utilitzar-les com a tallers de formació.
entre les diferents realitats de cada país i un
Catalunya i a tots els països mediterranis. El
inestimable intercanvi de coneixements i d'ex-
projecte comptarà amb l'assessorament de la
periències.
Es tracta, doncs, d'un projecte
Direcció de Patrimoni de la UNESCO i del pro-
El projecte permetrà la posada en comú
que aportarà com a resultat una millora de
fessor Paul Oliver de la Universitat d'Oxford
del treball de professionals i estudiants de l'ar-
l'expertesa de molts professionals i un ampli
reconegut com el màxim especialista interna-
quitectura i de la construcció de tots els paï-
ventall de documents i publicacions adreça-
cional en arquitectura vernacla. f$
sos mediterranis. Això mostrarà el contrast
des a millorar el sector de la rehabilitació a
^^JH^^^^RftlMEI:RA
Q U I N Z E N A J U N Y 2003
ARQUITECTURA
TRADICIONAL
MEDITERRÀNIA
EL
REPORTATGE
L'arquitectura tradicional a Síria i el Líban El Llevant mediterrani mostra l'empremta mil·lenària de diferents imperis, cultures i religions
E
l
Terra de beduïns i de ciutats de comerç
Llevant mediterrani ha
Sorprèn veure com, desmentint una
xiïtes, sunnítes i altres minories configuren
estat un enclavament fonamental per
idea generalitzada en occident, encara avui
el govern. A Síria, malgrat l'existència d'un
al desenvolupament de la civilització a! llarg
conviuen totes les religions
presents en
partit únic, Baas, la realitat social és similar
E! territori de Síria i el Líban fins ben
de la història. Territori decisiu per a les rutes
pobles i ciutats en els seus barris perfecta-
i l'heterogeneïtat cultural i religiosa de la
entrat el segle XIX era terra de beduïns. Les
de comerç entre l'Orient i l'Occident Terra
ment identificats per les creences i la fe dels
seva població és molt important.
tribus nòmades del desert es desplaçaven
Santa per jueus, musulmans 0 cristians de
seus habitants. En el cas del Líban, l'actuaés el resultat
equilibri
pel territori a la recerca d'aigua i aliment per
litat
llegat patrimonial, vestigi de les grans civi-
als animals. Aquests beduïns van conviure
manent tant pel seu valor estratègic com per
demogràfic de la seva població, amb una
litzacions de la història: les ciutats fenícies
amb els grans centres urbans de poder
la seva significació religiosa. No és gens
representació ajustada a les diferents ètnies,
de Tir i Sidó (l'actual Saïda), la Baalbek 0 la
econòmic com ara Alep, Damasc 0 Trípoli.
casual que encara avui es consideri una
cultures 0 religions. En la recent remodela-
Palmira romanes, la gran mesquita omeia de
La vida nòmada dels beduïns i la sedentarit-
zona estratègica i un dels punts més calents
ció del govern hem pogut constatar la reali-
Damasc, l'Alep medieval en un enclavament
zació de la població de mercaders, creadors
del planeta.
tat del carrer: maronites, ortodoxes, drusos,
privilegiat del pas de la ruta de la seda, etc.
de les primeres societats urbanes van coe-
Trípali, Líban. Els carrers de la ciutat mostren els trets essencials
d'un fràgil
Ambdós països mostren també el seu
tota confessió, ha estat objecte de litigi per-
Alep, Síria. La casa Beit Wakil després tíe la seva rehabilitació ha esdevingut un hotel amb "encant",
de la seva llarga història.
Dallozé, Síria. Els beduïns, gent hospii
talaria i afable, viuen plenament integrats
«~
Sadad, Síria. El manteniment periòdic garanteix la preservació i la bellesa d'aquests edificis.
amb l'entorn.
EL
RE PORTATGE
ftRQUITECTURA
TRADICIONAL
Ulntorn»tiu PRIMERA
MEDITERRÀNIA
xistír (Alep i Damasc es disputen el privilegi
amb la natura és un component intrínsec de
de ser la ciutat més antiga del món que
la seva vida.
da per l'Oficina de Cooperació Alemanya.
habitatge, corrals, forn, pou... i també és un espai de treball i de lleure. Tal com marca la
Diferents tipologies
segueix viva). L'arquitectura tradicional mos-
Més difícil, en canvi, és ara trobar la
tra encara en l'actualitat aquestes dues
gran casa urbana amb pati central habitada
Com un primer model de sedentaritza-
maneres tant allunyades de viure traduïdes
per una família. Les dimensions d'aquestes
ció, trobem la casa que anomenem mono-
en dos models d'hàbitat, la tenda o haima i
grans cases de mercaders no ho permeten i
cel-lular, en la qual l'habitatge s'estructura
Un tipus de casa especialment present
la gran casa urbana amb pati central.
avui les trobem en el millor dels casos
en un únic espai, sovint compartit amb els
en tota la franja costera del Llevant medite-
tradició, aquestes cases no tenen obertures a l'exterior i concentren la presa de llum i la ventilació a través del pati.
reconvertides en hotels, en museus o en edi-
animals. Malgrat l'abandó i l'estat de ruïna
rrani és el que al Líban es coneix com "la
reduïda de forma dràstica durant els anys del
ficis institucionals. Tampoc no és estrany
en què es troben algunes d'aquestes cons-
casa amb vestíbul central" i a la resta de
protectorat francès, en tota la regió trobem
trobar-les abandonades i en ruïnes o seg-
truccions, en moltes zones dels dos països
països veïns com "la casa libanesa". Es
sovint campaments de beduïns, amb grans
mentades en múltiples habitatges, ocupats
segueix sent un model viu i en ús.
tracta d'una casa de planta rectangular de
Malgrat que la població nòmada va ser
ramats i instal·lats prop de terres de pastura
per refugiats palestins o per emigrants pro-
Ara bé, la casa amb pati és el tipus més
tres crugíes, que destina la crugia central a
i d'aigua. La majoria de les tendes seves,
cedents de les zones rurals. Les cases més
freqüent en tot el territori, ja sigui un pati
fer les funcions d'element distribuïdor i
segueixen sent com les de sempre, teixides
modestes, d'aquest mateix tipus, si que
tancat, en forma de L o de U. El pati és
d'estada de la família. És senzill identificar
amb llana negra o marró, de grans dimen-
segueixen encara vives i en ús. En el cas
decisiu en l'estructura, ja que actua com a
aquest tipus de casa, ja que a la façana
sions i compartimentades en diverses estan-
d'Alep són objecte d'una important cam-
element organitzador
dels diferents ele-
sempre té una gran loggia tancada amb
ces. La vida a l'aire lliure i la compenetració
panya de rehabilitació promoguda i finança-
ments de la casa en el sentit més ampli,
vidrieres que fan d'aquest vestíbul quasi un
Deir el Qamar, Líban. Poble que ha esdevingut Marjayun, Uban. Les tres arcaàes centrades a la façana mostren el vestíbul central
referent monumentalitzat de l'arquitectura
tradicional del pafs.
Beirut, Líban. El vestíbul central organitza la casa ' és un de convivència familiar.
Maalula, Síria. El porxo es un element freqüent en I arquitectura de les regions de muntanya. Evolució tipològica de la casa del Líban. Segons F. Ragette.
Dallozé, Síria. La haima dels beduïns es manté invariable des úe fa molts segles.
•
terra compactada, si be la teula plana és també força present en alguns indrets. L'estructura horitzontal és especialment interessant, ja que ha de resoldre un problema inherent al territori com és l'escassetat i la baixa qualitat de la fusta. Són molts els edificis en els quals la màxima llum lliure que poden assolir és de 2 metres i per aconseguir espais més amplis es construeixen unes grans arcades o uns pilars de fusta coronats amb uns capitells característics. A les regions basàltiques del sud, les bigues de fusta són substituïdes per unes grans barres de basalt que assoleixen també llums de fins a 2 metres i es recolzen sobre arcades.
espai obert o un pati cobert. Una altra característica d'aquesta casa és la seva coberta inclinada i vermella, feta amb teula plana procedent de França. El motiu de l'abundància d'aquesta teula en tot el Pròxim Orient és que els vaixells que venien carregats de mercaderies cap a Occident tornaven de buit i com a llast feien servir aquestes teules.
pràcticament inexistent en tot el Llevant mediterrani, raons històriques de seguretat han aconsellat a la població mantenir-se agrupada per poder plantar cara a les freqüents agressions. L'agrupació dels diferents grups socials i religiosos per zones, pobles o barris és també una constant que trobem repetida arreu.
Pel que fa a la implantació de l'hàbitat en el territori, sempre el troben conformant nuclis urbans de majors o menors dimensions, de més o menys densitat, però organitzat en una trama urbana adaptada a la topografia del terreny. L'hàbitat aïllat és
La construcció de la casa Els materials i les tècniques de construcció són molt diversos i vinculats a la zona. Trobem paredat de pedra en molts indrets, però també carreus, tàpia i toves. La coberta per excel·lència és el terrat de
Tir, Líban. Els espais intermedis entre exterior i interior són els més apreciats pel seu confort
Haffar, Síria. L'arcada de pedra és un bon recurs per fer front a la manca de fusta,
En les zones més àrides del nord, la manca de fusta ha forçat a trobar l'alternativa en unes singulars voltes còniques fetes amb toves, emprant la tècnica de la falsa cúpula, que per les seves reduïdes dimensions cobreixen una sola estança i en la seva successió donen un perfil força característic als conjunt que conforma una casa. <$
Sfíreh, Síria. Les construccions amb falsa cúpula de toves defineixen tot un model tipològic del nord de Síria.
El Qüzalí, Líban. Les àmplies arcades paral·leles permeten crear grans espais d'habitació amb llums molt petites.
A Tartü, Sirià. Els constructors sirians tenen, encara avui, un gran domini de l'art de construir amb pedra.
EL
REPORTATGE
ARQUITECTURA
TRADICIONAL
L'Informatiu PRIMERA QUINZEf
MEDITERRÀNIA
Beirut, els desastres de la guerra L
a primera missió de treball
Reconstrucció i especulació
del projecte Corpus Llevant a Síria í el
La reconstrucció també és i serà objec-
Líban va coincidir amb la guerra d'Iraq. Les
te de polèmica. El centre de Beirut se'ns
circumstàncies ens feien especialment sen-
presenta amb una imatge totalment renova-
sibles a tot testimoni que tingués alguna
da. La reconstrucció duta a terme, vincula-
cosa a veure amb l'absurditat de les guerres.
da a l'especulació, s'ha realitzat amb un dis-
Beirut n'és un exemple que ha marcat els
pendi econòmic important i la seva imatge
darrers 20 anys del pals amb una ferotge
s'adiu més per a la Riviera francesa que per
guerra civil. Actualment les ferides es per-
una ciutat que comença a superar una gue-
ceben de forma clara, la seva gent i el seu
rra. Aquest barri, nou, exclusivament comer-
patrimoni en són testimonis.
cial, es troba envoltat de barris depauperats i bruts fins a la misèria extrema.
Molts dels nostres col·legues van estudiar la carrera durant el conflicte. D'altres
Els desastres de la guerra són en aquest
van marxar a estudiar en altres països. Tots
cas uns bons aliats per a l'especulació immo-
van perdre familiars i amics en la cruenta i
biliària que ha permès la renovació completa
indiscriminada confrontació en la qual els
d'un antic barri popular i fins i tot la destruc-
interessos econòmics i polítics, externs al
ció del tradicional soukóe Beirut. La dubtosa
país, van utilitzar el Líban com a camp de
legitimitat d'aquest tipus d'actuacions i .la
batalla aliena, allargant el conflicte fins al
pressió a què se sotmet a la població menys
límit de la seva absoluta destrucció.
afavorida desprès d'un conflicte armat és un
Avui són encara moltissims els edificis
component més de la guerra i de les seves
que mostren les ferides de la guerra, els
conseqüències nefastes. A ía vista de les
forats dels obusos, els impactes de les bales.
grans obres que s'estan fent en tot el front
La seva visió mostra el dramatisme que va
marítim de Beirut, dels luxosos hotels que
viure la ciutat, permanentment assetjada,
estan substituint les modestes i arruïnades
bombardejada i tirotejada des d'una i altra
construccions precedents, un no pot menys
banda. Alguns d'aquests edificis han estat
que reflexionar en la guerra a l'Iraq i en el
abandonats, altres segueixen ocupats sense
futur que espera a la població iraquiana, que
possibilitats de rehabilitar-los per la manca
amb Saddam o sense Saddam el que vol és
de mitjans econòmics. La reconstrucció de la
viure amb dignitat. ©
ciutat de Beirut és una tasca dura, complexa i difícil íins arribar a curar les ferides de 20 anys de destrucció.
Moltes famílies no tenen altra possibilitat
que seguir vivint en els seus ruïnosos
habitatges.
En el nou barrí central hi ha una exposició que mostra l'abans i el desprès d'aquesta zona Alguns edifícis patrimonials són la mostra d'una situació dramàtica.
de la ciutat
ESPECIAL AÏLLAMENTS
ESPECIAL
El marcatge CE dels aïllants tèrmics com una eina d'especificació i control dels productes f i l quests dies, es posa en funI / A cionament el marcatge CE dels productes d'aïllament tèrmic en els edificis com a única forma de presentar els productes al mercat europeu. Aquesta nova manera de presentar els productes al mercat canvia de forma substancial la situació anterior i, de la mateixa manera que els fabricants han hagut d'adaptar els seus procediments a aquesta nova situació, els tècnics especifícadors de productes i els encarregats de la seva verificació en obra hauran de conèixer i utilitzar aquesta nova eina en el seu treball diari.
Àmbit d'aplicació del marcatge CE Ei marcatge CE pels productes d'aïllament tèrmic es fonamenta en les normes europees harmonitzades següents: •
EN 3162 per a les llanes minerals (MW)
•
EN 13163 per al poliestirè expandit (EPS)
•
EN 13164 per al poliestirè extrudit (XPS)
•
EN 13665 per al poliuretà conformat en fabrica (PUR)
"' •
EN 13166 per ais productes d'escuma fenòlíca (PF)
•
EN 13167 per als productes de vidre cel·lular. (C)
•
EN 13168 per als productes de llana de fusta (WW)
•
EN 13169 per als productes de perlita expandida (EPB)
•
•
•
EN 13 170 per als productes de suro expandit (ICB)
situ (per exemple, llanes minerals insufla-
A causa dei que s'ha comentat en el
EN 13171 per als productes de fibres
des, o replenats de materials granulats o
paràgraf anterior, ja no serà possible especi-
de fusta (WF)
productes aplicats per projecció) que, per la
ficar els productes a través de la seva des-
encarregat d'aquesta feina haurà de verifi-
EN 13172 per l'assegurament de la
seva dificultat de control i homogeneïtat en
cripció genèrica i el gruix necessari perquè
car les característiques particulars del sub-
qualitat en les fabriques
la producció, e! seu procés normatiu està
amb aquesta manera d'especificar no s'indi-
ministrador i tampoc no serà suficient una
més endarrerit
ca absolutament res sobre les prestacions o
identificació genèrica per tipus de producte,
característiques del producte.
ja que per un producte aparentment idèntic
Aixi doncs, els productes que són objecte de les normes anteriors són els que s'han d'incloure dintre del marcatge CE.
Les normes europees Una diferència fonamental entre les nor-
Aquesta nova situació permet als fabricants adaptar molt millor els productes a
Dintre d'aquests productes no s'han d'in-
mes anteriors i les noves normes europees
cada una de les aplicacions en què pretén
cloure encara dintre del marcatge CE
ducte determinat. Des d'un punt de vista de control i recepció de productes el tècnic
dos productors poden declarar característiques sensiblement diferents.
Obligatorietat del marcatge CE
radica en el fet que les noves normes no
situar els productes a través d'un procés
aquells productes que per la seva aplicació
imposen uns límits per a cada tipus de pro-
d'optimització de les característiques relle-
El marcatge CE és l'única condició obli-
no estan destinats a l'aïllament dels edifi-
ducte sinó que parteixen d'una concepció
vants per a cada aplicació; per contra,
gatòria que ha de satisfer un producte per a
cis, tal com pot ser el cas dels productes
oberta en què el fabricant escull les caracte-
impossibilita els tècnics de fer una especifi-
poder fabricar-se i comercialitzar-se legal-
destinats a aïllament d'instal·lacions, ja que
rístiques que considera importants amb vista
cació genèrica per cada tipus de producte i
ment dintre del mercat europeu. La necessà-
tenen exigències i normatives especifiques,
a l'ús del producte i declara ies prestacions
els obliga a fer una especificació detallada
ria transparència del mercat europeu impe-
o aquells productes que són d'aplicació in
que pot demostrar assolir permanentment.
de les característiques tècniques del pro-
deix qualsevol referència a la situació nor-
L'Infomatiu PRIMERA Q
mativa anterior que haurà de ser considerada il·legal. La introducció del marcatge CE no significa ia desaparició de les marques de qualitat (AENOR i similars) però si que implica l'adaptació de les marques nacionals a la nova situació. A partir de la incorporació del marcatge CE, les marques de qualitat no poden fer referència a normes anteriors ni en cap cas entrar en contradicció amb el marcatge CE. Això vol dir que, en la pràctica totalitat dels casos, les marques de qualitat aportaran la verificació per un organisme independent que la declaració de les característiques CE és verídica i permanent en el temps. Des de la perspectiva dels tècnics especificadors i controladors de la recepció a partir de l'entrada en vigor del marcatge CE, qualsevol producte que sigui objecte d'aquest marcatge CE no es pot especificar ni recepcionar en cap obra sense verificar aquest requeriment.
Contingut del marcatge CE El marcatge CE obliga el fabricant a declarar les prestacions dels seus productes en tres àmbits fonamentals: • • •
Característiques tèrmiques Reacció al foc Característiques relacionades amb l'aplicació del producte
Aquesta situació proposada pel marcatge CE és molt més completa i precisa que la situació antiga de normes especifiques per a cada producte amb limitació de les possibilitats d'adaptació dels productes a les aplí-
Caracterfstiques tèrmiques Les característiques tèrmiques dels productes s'expressen a través de dos paràmetres simultanis: •
La conductivitat tèrmica
•
La resistència tèrmica
La novetat radica en ei fet que amb les
amb criteris absolutament nous sense cap
noves normes el valor de la conductivitat tèr-
correlació amb la situació anterior existent
Comportament
mica (i conseqüentment la resistència tèr-
en diferents països d'Europa.
quantitat í rapidesa en l'alliberació d'e-
Generació de gotes: caracteritza ei mate-
procés de combustió del material (clas-
tament davant el foc: energètic: defineix
la
ses s i a s3).
mica) han d'adoptar un criteri estadístic que
El nou sistema de classificació, anome-
nergia en cas d'incendi (classes A l a F).
rial en funció de l'eventual possibilitat
pren en consideració no solament els valors
nat euroclasses, adopta tres criteris fona-
Generació de fums: defineix la quantitat
de formar gotes inflamades o no en el
mitjans (com fins ara) sinó també la disper-
mentals des d'un punt de vista de compor-
i rapidesa en la generació de fums en el
procés de combustió (classes dO a d2).
sió de les produccions. En aquesta situació, l'autocontol del fabricant pren un caràcter cada vegada més important i la implicació del productor i l'organisme certificador és molt més important.
La reacció al foc El marcatge CE imposa l'obligatorietat sense excepció d'indicar per a cada producte la reacció al foc. D'aquesta manera, es millora la informació als usuaris en un aspecte tant sensible com pot ser el risc en cas d'incendi. La reacció al foc es defineix
Comportament energètic
Al
Comportament fums
Comportament gotes
—
—
A2 B sl/s2/s3
dO/dl
C
D E
—
F
—
—
/d2 —
/d2
.QUINZENA JUNY 2003
Les diferents combinacions possibles de classes energètiques amb les de fums i de gotes dóna les diferents euroclasses que s'hauran de trobar reflectides en les regla mentacions nacionals pel que fa a la segu retat en cas d'incendi
El codi de designació La voluntat del codi de designació es permetre declarar les prestacions de cada producte pel que a les característiques que determinen l'adequació a l'ús. Gràcies al codi de designació, serà possible als projectistes especificar les exigències dels productes d'una manera rigorosa i científica, en comptes d'utilitzar
criteris
purament descriptius. El codi de designació està format per un conjunt de prestacions amb els seus nivells o classes que són més o menys rellevants en funció de l'aplicació del producte considerat.
El marcatge CE com a eina
rosíssima eina tant per a l'especificació com
fa referència a les característiques d'aïlla-
El criteri per a l'especificació de pro-
El marcatge CE dels productes d'aïlla-
per al control dels productes en obra, cosa
ment, de reacció al foc o les que puguin
ductes haurà de ser, doncs, fer referència a
ment aportarà als tècnics i usuaris tota
per la qual caldrà acostumar-se a fer-la ser-
determinar l'adequació a lús de cada pro-
les indicacions que proporciona e! marcatge
aquella informació necessària tant per veri-
vir d'una manera generalitzada.
ducte. ®
CE, mentre que el control de recepció en
ficar la seva aportació a l'aïllament tèrmic
En un futur proper, cal esperar que les
obra serà simplement verificar la corres-
com la seva implicació en la seguretat en
especificacions dels productes aïllants en
pondència entre l'especificació i les carac-
cas d'incendi i per validar la seva adequació
els edificis es facin utilitzant els elements
terístiques deí producte subministrat.
a cada ús específic. És, per tant, una pode-
que proporciona el marcatge CE tant pel que
RESUM DE CARACTERÍSTIQUES Característica Tèrmiques
Identificació CE
EN 12667
Conductivitat tèrmica Resistència tèrmica
Reacció ai foc
Reacció al foc
Dimensions
Tolerància en gruix
Mecàniques
Resistència en compressió Deformació amb càrrega i temperatura
EN 12939 EN 12667 RD "Euroclases"
EN 823 EN 826
DLT(1)5 CC
EN 1608 EN 1607
Compressibílitat
CP
EN 12431
Permeabilitat al vapor
MU
EN 12086
Z
En 12086
ws
EN 1609
Absorció d'aigua a curt termini
WL(P) WL(T)
Gel
EN 1606
TR
Absorció d'aigua a llarg termini
Acústica
EN 1605
Tracció perpendicular a les cares
Resistència a la difusió del vapor Aigua
EN 13501-1
CS(IOY)
Tracció paral·lela a les cares
Vapor aigua
EN 12939
T
DLT(2)5 Fluència
Norma assaig
EN 12087
Absorció d'aigua per difusió
WD
EN 12088
Rigidesa dinàmica
SD
EN 29052
Absorció acústica
AW
Resistivitat al pas de l'aire
AF
EN 29053
Resistència a gel-desgel
FT
EN 12091
EN 20354 EN 11654
L'Informatiu PRIMERA C
Convocatòria workshop
Xenios, avaluació mediambiental d'edificis hotelers
AISLE CON 6cm DE SROSOR
Dimecres, 11 de juny de 2003 CAATB. Carrer Bon Pastor, 5. Barcelona L'objectiu del Workshop és presentar a les persones interessades, tant de l'àmbit hoteler com del sector de la construcció, quins són els continguts amb què es treballa en el projecte de recerca aplicada Xenios. De la mà dels responsables del projecte, podreu conèixer diferents models de documents de difusió de les bones pràctiques ambientals en els hotels, així com l'eina informàtica que permetrà fer avaluacions energètiques i ambientals d'edificis hotelers, i organitzar el seu manteniment i la gestió correcta des del punt de vista del respecte pel medi ambient. Es tracta de contrastar els resultats obtinguts per experts i usuaris finals de les eines i, així, garantir que els productes resultants donin una resposta adient a les necessitats reals del sector. Programa 16.30 h
Recepció dels participants
16.45 h
Presentació de la metodologia del projecte Xenios
17.15 h
Demostració del programa informàtic
17.45 h
Presentació de les guies mediambientals per al sector hoteler
18.15 h
Debat obert amb la participació de tots els assistents
18.45 h
Cloenda
Tots els que treballeu en aquest àmbit i vulgueu assistir al Workshop, podeu inscriure-us enviant un correu electrònic a sostenible@apabcn.es. La inscripció a la jornada és gratuïta i cal fer-la abans del dia 7 de juny. Es lliurarà als participants un dossier amb documentació referent al projecte. Per a més informació sobre el projecte Xenios, podeu consultar el web http://www.meteo.noa.gr/xenios i L'INFORMATIU 2 0 1 .
AISLAMIENTOACÚSTICO: 6 cm. = 48Dba AISLAMIENTO RADIOLÓGICO: Substituyeal plomo
LORDA Y ROIG, S.A. Binéfar, 19 - 08020 Barcelona Tf. 933130800 Fax 933131966 e-mail lyrsa(a>lordavroiq.com
el aislami
III aislante térmico a base de espuma P. I.R. Ipoliisocianurato para c u b i e r t a m e t à l i c a y de hormigón A sus excelentes características aislantes, un 60%
alta resistència no se deforma ni delamina
superior a otros materíales (fibras y lanas minerales) se unen sus propiedades físicas, tales como la resistència a la compresión y estabilidad. La presentación del producto en planchas ligeras de 2,5 m x 1,2 m hace que su colocación sea extremadamente ràpida y fàcil, con menos fijaciones por m ! y de menor longitud, aún en zonas de fuertes vientos. Aisladeck està indicado tanto para cubiertas nuevas como para rehabilitación.
mayor capacidad aisíante 60% superior a otros materiales
rapidez en la colocación menos fijaciones por sus características mecànicas y magnitud de la plancha
ligereza del producto ahorro de tiempo en la manipulación
excelente comportamiento al fuego resiste llama directa
muy buen comportamiento al vapor de agua con celdas cerradas
muy buena estabilidad dimensional ambas caras protegidas
m p e r m e a b i l i z a c i ó n a i s l a m i e n t o t é r m i c o y a c ú s t i c o
ento térmico mas resistente
K
Aisladeck De acuerdo con las estadísticas de la NRCA (National Roofing Contractors Association)* el poliisocianurato (RI.R.) representa mas del 55% de todos los aislantes usados en las nuevas construcciones de USA. * Anual Market Survey (2001/2002)
9,7% ftiliestíreno íapandido (EPS)
Aisladeck
55,9% Panel PIR (Poliisocianurato)
w w w . t e x s a . c o m TEXSA, S.A. C/ Ferro,7- Polígono Can Pelegrí 08755 Castellbisbal (Barcelona) Spain Tel. (+34)93 635 14 00
International Division Tel. (+34)93 63514 52 Fax (+34) 93 635 14 88 E-mail: texsa.international@texsa.com
Fax (+34) 93 635 14 80 E-tnail: texsa@texsa.com
Servicio Atención Clients (S.A.C.) Tel. 90111 6612
ï É I I ^
EMPRESES tQUINZENA JUNY 2003
SAS ha presentat les seves novetats a Construmat 1 ^ AS presenta el nou model I O de BALAUSTRE BL-760 de la
de dimensions més reduïdes (22 x 2 2 cm) amb les característiques de tots els PILA-
SERIE-750 les mides més reduïdes del qual
RES SAS: esmotxat per a un encaix perfec-
s'adapten perfectament a escales, balcona-
te entre les peces, amb la qual cosa s'acon-
des i terrasses, on normalment es disposa
segueix un estalvi en mà d'obra i un perfec-
d'espais més petits, sense perdre, per això,
te acabat. Aquest PILAR disposa dels seus
l'alçada adequada i de seguretat en aquests
CUBREPILARES CK-28 i CP-28 amb aca-
espais. Amb el REMATE-RB-180, actuant
bat pla o en punta de diamant respectiva-
com a sòcol i barana s'aconsegueix una
ment. Es fabriquen en blanc i en beix. ®
alçada total 9 1 c m . El metro lineal d'aquesta nova línia
Per a més informació addicional es pot con-
destaca també pel preu, altament competi-
sultar el web de l'empresa:
tiu, i el mateix estàndard de qualitat que
www.sas-sa.es.
tota la gamma de productes SAS. Aquest BALAUSTRE es fabrica en blanc i en beix. Per a la construcció de balustrades, la SERIE-750 combina amb el PILAR PIL-22
Cleintex TOP, el nou ciment cola de TEXSA MORTEROS
SAS organitza un concurs fotogràfic
fr
EXSA MORTEROS ha tret
Í Q AS, PREFABRICADOS DE
de tres fotografies en color. La data límit
I I
I^J
de lliurament del material serà el 30 de
vencional. Es fabrica en gris i en blanc.
al mercat, aquest mes de març, un
A més del CLEINTEX TOP, TEXSA
nou ciment cola convencional per a inte-
MORTEROS comercialitza altres ciments
curs fotogràfic obert als amants de la
HORMIGON ha organitzat un con-
novembre de 2003. El veredicte del Jurat
riors i exteriors, el CLEINTEX TOP, que
cola, com són: CLEINTEX PLUS, CLEIN-
fotografia, professionals o no de la cons-
es donarà a conèixer el 15 de gener de
s'adapta a la nova normativa europea
TEX FLEXIBLE, CLEINTEX YESO, CLEIN-
trucció i de la fotografia, en el qual es
2004. ®
UNE EN-12004 la qual serà de compli-
TEX PORCELÀNICO, CLEINTEX RÀPIDO
premiarà les millors imatges que mostrin
ment obligat el maig de 2 0 0 4 i que regu-
que també s'adapten ja a la nova norma-
els seus productes en un entorn adient.
Per a més informació addicional es pot con-
laritzarà els ciments i els morters cola
tiva europea UNE EN-12004, avançant-
Els participants podran enviar un màxim
sultar el web de l'empresa: www.sas-sa.es.
ajustant-los a uns requeriments.
se així en un any d'antelació. ®
El CLEINTEX TOP és un ciment cola d'una excepcional plasticitat i facilitat de
Texsa Morteros S.A.
treball a l'hora de fer-ne la massa, que
crisrnorales@texsamorteros.es
ofereix una màxima qualitat i prestacions
Telèfon + 3 4 9 3 5 0 4 5 8 0 0
en un producte dissenyat per a ús con-
Fax + 3 4 9 3 5 0 4 5 8 4 8
Freehander de GROHE segueix recollint èxits
E
l nou sistema de dutxa Freehander de GROHE esdevé la innovació
més sorprenent de l'any, després de ser guardonat amb el prestigiós premi Design Plus en la IF Industrie-Forum Design de Hannover, i després per la revista RBA, per la seva qualitat, disseny innovador i avançada tecnologia. Una vegada més, GROHE ens sorprèn amb un nou producte que obre una infinitat de possibilitats per gaudir d'una dutxa sempre original. Amb un gir passa de ser una dutxa mural a una dutxa lateral, amb dues dubtes rotatòries o amb només una, raig suau o massatge, opció eco o màxim cabal... i tot això, en un sol producte i amb una fàcil instal·lació. ?£>
GROHE ESPANA, SA Botànica, 7 8 - 8 8 , Polígon Pedrosa 0 8 9 0 8 L'Hospitalet de Llobregat Tel. 9 3 3 3 6 8 8S0 - Fax 9 3 3 3 3 6 8 8 5 1 www.grohe.es
Traditional 66098
Welt
Sousse
99074-S3
Gorge
35042-S3
56016
Timberland "PRO", ofrece unos niveles superiores de alta calidad, diseho y elegància que integra tres factores: reducción del impacto, suspensión y comodidad.
Weld 05803-S1 05802-S1P 09773-S3HRO
Work 05815-S1 05804-S1P
Summer 05888-S1 05889-S1P
Doks 05825-S1 05826-S1P 05832-01
Monza 09767-S1 09791-S1P
Zueco A 701 Microfibra 01 A 711 Microfibra S1
U I PROISEG
H I SPHN • FI, S.L.
Polígono Industrial Santiga • C/Llobateras, 20, Talleres 6, Nave 3 • 08210 BARBERÀ DEL VALLÈS (Barcelona) Telf.: 93 718 59 14 • Fax: 93 718 41 23 E-mail: proiseg@proiseg.com • www.proiseg.com
GLASCOMUR
El SISTEMA GLASCOMUR es la soludón ideal para la incorporación del aislamiento térmico y acústico a tos cerramientos de dobte ho]a de fàbrica de ladrilto o btoque de hormigón, que amplifica sensiblemente el modo tradicional de aplicación, ya que en una sola operación se realizan: el prescriptfvo enfoscado de la cara interior de la hoja exterior del cerramiento y la colocación del aislamiento térmico y acústico. Sus ventajas son: aislamiento térmico y acústico, estanqueidad al agua y transpiración de la lachada, ausencia de condensaciones intersticiales, seguridad del sistema en caso de incendio, rapidez de ejecución en obra, coste competitivo.
iada que ver con e^resto de aislantes térmicos y acusticos. Ni nada que oir.
POLIGLAS M URAUTA
Mas
información
www.uralita.com
Constructive people P0L1GLAS, 5.A. Casp, 17 6 a planta • 08010 BARCELONA