INF030615

O L L E G I

Ld ^ . -

D ' A P A R E L L A D O R S

I

A R Q U I T E O B E S

^

rèfo de l'ensenyament

• • Els nous títols acadèmics de grau tindran una durada de 4 anys i substituiran els actuals de primer i segon cicle íï

a convergència europea por-

en una titulació de graduat universitari amb

rranys dels decrets, que permetran, un cop

d'una reforma a escala europea dels estudis

I ^ H tarà a la universitat espanyola a impar-

un programa d'estudis de quatre anys de

aprovats pel Govern, l'inici de tot aquest pro-

universitaris i que no és, per tant, una reforma

tir noves titulacions amb l'objectiu de procu-

durada. Es crearà, a més, un segon nivell de

cés. Segons la informació disponible, està pre-

de les professions ni de les seves atribucions

rar una convalidactó immediata d'estudis i

postgraduat, que conduirà al títol de màster

vist que ei curs 2004-2005 s'iniciïn els estu-

professionals. No obstant això, caldrà pensar

proporcionar una mobilitat sense traves. L'a-

o doctor. La primera setmana d'aquest mes de

dis dels nous títols i que els plans d'estudis

que la modificació dels títols acadèmics aca-

daptació unificarà tes actuals diplomatures í

juny, la ministra d'Educació ja ha tramès als

actuals s'extingeixen com a molt tard l'any

barà incidint en el sistema professional. í í

enginyeries tècniques amb les llicenciatures

rectors de totes les universitats els quatre esbo-

2010.

El Col·legi renova la seva Junta de Govern

E

l Col·legi ha renovat la seva

d'agraïment als membres de la Junta de

• Junta de Govern per als propers

Govern anterior. Durant els propers mesos,

quatre anys. El nou equip que encapçala

la nova junta prepararà el programa de tre-

el president Xavier Bardají va prendre pos-

ball que el Col-legi desenvoluparà en els

sessió dels seus càrrecs el passat 16 de

pròxims anys seguint la línia endegada

juny en un acte protocol·lari de traspàs i

sota el títol Pla de Futur Horitzó 2 0 0 7 . <®

És important destacar que es tracta

Neix Scalae, una nova revista d'arquitectura

ÍÍ2 Punts de vista Bolonya, les oportunitats d'un canvi Per Ramon Puig

Quadern Central: Màsters i postgraus al CAATB

El reportatge Pont Trencat sobre el riu Tordera

SEGONA QUINZENA JUNY 2003 Preu = 2 ^

147

AUTO SAENZ V(A AUGUSTA, 188.

93 200 90 00.

BERÜN, 63-65.

93 430 10 08.

BARCELONA. CTRA. DE RUBl, 76.

93 544 29 38.

SANT CUGAT (BARCELONA).

EL I N S T I T U C I O N A L

NOVA

JUNTA

DE

GOVERN

TEMA DEL

QUINZENA JUNY 2003;

CAATB

3

Nova Junta de Govern El nou equip va prendre possessió dels seus càrrecs el passat 16 de juny | P I Col·legi tindrà una nova ! C a Junta de Govern per ais propers quatre anys. El nou equip de govern va prendre possessió dels seus càrrecs el passat dilluns 16 de juny en un acte protocol·lari de traspàs i d'agraïment als membres de la junta anterior. A més de Xavier Bardají, el nou equip està format per Joan Gurri i Donada (secretari), Raimon Salvat i Devesa (comptador), Enric Pena i CamarÜIas (tresorer), Josep Terrones i Marín (vocal), Celestí Ventura i Cisternas (vocal), Jaume Arimany i Pujol (vocal

territorial

del

Bages-Berguedà),

Jaume Garolera i Comas (vocal territorial d'Osona), Maria Rosa Remolà i Ferrer (vocal territorial del Vallès Occidental) i Esteve Aymà i Pedrola (vocal territorial del Vallès Oriental). Durant els propers mesos, la nova junta prepararà el programa de treball que el Col·legi desenvoluparà en els propers anys seguint ía Ifnia endegada sota el títol Pla de Futur Horitzó 2 0 0 7 . La veu de les comarques estarà directament representada en el nou equip de govern ja que, d'acord amb els nous Estatuts col·legials, els quatre vocals territorials formaran part de la Junta a tots els efectes.

®

Els companys que componen la nova Junta de Govern del Col·legi. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Enric Pena (tresorer), Jaume Arimany (vocal del Bages-Berguedà), Jaume Garolera (vocal d'Osona), Xavier Bardají (president), Celestí Ventura (vocal), Josep Terrones (vocal), Raimon Salvat (comptador). Asseguts: Joan Gurri (secretari), Esteve Aymà (vocal del Vallès Oriental) i Maria Rosa Remolà (vocal del Vallès Occidental).

Una nova legislatura A m b a q u e s t e s ratlles v o l dria saludar, com a president, tots els

moderna, capdavantera, capaç de donar ser-

període de preparació per al futur, de bastir

vei als nostres col·legiats d'una manera pro-

fonaments. Ara és l'hora dels resultats. El

col·legiats i les col·legiades en el moment

fessional i útil. Per això, una de les primeres

en què s'inicia una nova legislatura.

col·legiat ha de veure el Col·legi com una

tasques que vam abordar va ser preparar i

entitat que li proporciona un valor afegit,

La nova Junta de Govern ha estat

posar un marxa un pla estratègic, un pla de

tant perquè li obre camins en la seva activi-

proclamada sense passar per les urnes.

futur, que contemplés l'evolució del Col·legi

tat professional com perquè li proporciona

Aquest fet és preocupant i assenyala que

a mig termini, durant un període de vuit

els serveis més idonis, que el fan més com-

alguna cosa no funciona prou bé en la

anys. És el Pla Horitzó 2 0 0 7 .

nostra vida corporativa. Aquesta

petitiu i més valorat.

cir-

Avui ens trobem a la meitat del període

Aquest és el nostre repte, el meu i el

cumstància no deixa de ser un punt

previst i crec que ja hem fet força passes en

dels companys que integren la Junta de

dèbil que caldrà tenir en compte en el

el camí que ens vam fixar. També, però, hem

Govern actual. El nostre compromís amb tots

futur. Les institucions necessiten que hi

hagut de pagar el preu d'inexperiències, de

vosaltres és el que reflecteixen els quatre

hagi debat i confrontació democràtica;

dificultats i, per què no, d'incomprensions

objectius estratègics del Pla Horitzó 2 0 0 7 :

per aquest motiu cada quatre anys es

internes i de l'entorn. Però crec que avui el

ajudar els col·legiats a ser competents, bas-

convoquen eleccions al Col·legi. És cert,

nostre Col·legi és una entitat reconeguda,

tir un Col·legi capaç de gestionar serveis ade-

i aquest fet és motiu d'alegria, que hem

que gaudeix de prestigi en el sector i que ha

quats a les necessitats dels col·legiats, man-

lant Espero i desitjo que tots plegats sapi-

tingut el suport de prop de nou-cents

assolit un grau de consideració important en

tenir una independència econòmica, i ser un

guem fer un Col·legi del qual ens sentim

companys i companyes; d'alguna mane-

la societat, en el món institucional i en l'Ad-

referent en el sector en tot allò que fa

orgullosos, perquè representa una profes-

ra ha quedat explícit un reconeixement a

ministració.

referència al procés constructiu i als seus

sió i uns professionals que cada vegada

la tasca duta a terme.

Fa quatre anys, quan em vaig pre-

També, internament, ens vàrem propo-

professionals.

sar una sèrie de reptes que hem anat com-

En nom meu i en el dels qui m'acompan-

sentar per primera vegada, l'objectiu de

plint, potser no amb la regularitat programa-

yen en la candidatura, us demano suport,

la candidatura era accelerar el procés de

da i potser sense que el col·legiat n'hagi

comprensió i critica. També, felicitació, si

conversió del Col·legi en una institució

obtingut un resultat concret. Ha estat un

escau, perquè no deixa de ser un bon estimu-

més es guanyen un prestigi i un l l x rellevant en el món de l'edificació. ©

Xavier

Bardají President

ei.

NOTICIARI

Europa reformarà els estudis universitaris Els nous títols acadèmics de grau tindran una durada de 4 anys i substituiran els actuals de primer i segon cicle

L

a convergència europea por-

És important destacar que es tracta d'una reforma a escala europea dels estudis universitaris i que no és, per tant, una reforma de les professions ni de les seves atribucions professionals. No obstant això, caldrà pensar que la modificació dels títols acadèmics acabarà incidint en el sistema professional.

. tarà a la universitat espanyola a impartir noves titulacions amb l'objectiu de procurar una convalidació immediata d'estudis i proporcionar una mobilitat sense traves, L'adaptació unificarà les actuals diplomatures i enginyeries tècniques amb les llicenciatures en una titulació de graduat universitari amb un programa d'estudis de quatre anys de durada. Es crearà, a més, un segon nivell de postgraduat, que conduirà al títol de màster o doctor.

L'origen de la reforma La reforma que es proposa té l'origen en l'anomenada Declaració de Bolònia, feta "els ministres europeus d'Educació el 19 de juny de 1999, que proposava:

Aquests canvis es van preveure, inicialment, en un document marc que el Ministeri d'Educació va presentar el febrer passat i que va ser enviat al Consell de Coordinació Universitària. La primera setmana d'aquest mes de juny, la ministra d'Educació ja ha tramès als rectors de totes les universitats els quatre esborranys dels decrets, que permetran, un cop aprovats pel Govern, f'inici de tot aquest procés. Segons la informació disponible, està previst que el curs 20042005 s'iniciïn els estudis dels nous títols i que els plans d'estudis actuals s'extingeixen com a molt tard l'any 2010.

• L'adopció d'un sistema de titulacions fàcilment comprensible i comparable a tot Europa.

• La posada en marxa del suplement al diploma, amb informació acadèmica i professional rellevant per a la societat, la jniversitat i els empresaris. s L'adopció d'un sistema basat essencialment en dos cicles: grau i postgrau.

• L'accés al segon cicle requerirà que els estudis de primer cicle s'hagin completat, amb èxit, en un període mínim de tres anys. El diploma obtingut després del pri-

El document marc El febrer del 2003, el Ministeri d'Educació, Cultura i Esports va sotmetre a consulta del Consell de Coordinació Universitària un document marc amb propostes concretes per desenvolupar "el sistema europeo de créditos, la estructura de las titulaciones, el Suplemento Europeo al Titulo (SET) y la garantia de la calidad".

La proposta sotmesa a discussió estableix "un primer nivel degrado que daré lugar a la obtención de un titulo con cualifícación profesional en el mercado laboral europeo, y un segundo nivel de postgrado, para cuyo acceso serà necesarío haber superado el primero, y que podrà dar lugar a la obtención del Titulo de Màster y/o Doctorado."

El crèdit europeu queda definit com El primer nivell: el grau "la unïdad de valoración de la acth/idad S'han sotmès a consideració del Consell acadèmica en la que se integran las ense- de Coordinació Universitària les alternatives nanzasteórícasypracticas, asi como otras següents: actividades académicas dirigidas y el volu"a) El primer nivel darà lugar al titulo ofimen de trabajo que el estudiante debe reacial de Licenciado, Ingeniero o Arquilizar para alcanzar los objetivos educatitecto. Su obtención requeriré haber vos". Un curs complet equivaldrà a 60 obtenido 240 créditos europeos." crèdits i cada crèdit representa un volum "b) El primer nivel darà lugar al titulo de de treball entre 25 i 30 hores (1.500 Licenciado, Ingeniero o Arquitecto. Su 1.800 hores de treball estudiant/any). obtención requerirà completar entre

180 y 240 créditos europeos en las ensenanzas correspondientes."

Aquests títols s'hauran de dissenyar en funció de: "unos perfiles pmfesionales con perspectiva nacional y europea y de unos objetivos que deben hacer mención expresa de las competenciasgenéricas, transversales yespeclficas (conocimientos, capacidadesy habitidades) que pretenden alcanzarse."

El segon nivell: el postgrau Aquest segon nivell conduirà als títols de Màster í/o Doctorat. Els títols de Màster seran "més especlficos que los de Grado y deberàn estar orientados hacia una mayor profundización intelectual, posibilitando un desarrollo académico disciplinar e interdisciplinar, de especialización científica, de orientación a la investigación o de formación profesional avanzada." Aquesta formació

tindrà entre 60 i 120 crèdits europeus.

El suplement europeu al títol L'objectiu d'aquest suplement és: "hacer comprensibles y comparables lostítulosuniversitarios en Europa por medio de una información acadèmica y profesional retevante para la Sociedad, la universidad y los empleadores". Serà: "un modelo de información unificado, personalizado para el litutado universitario, sobre los estudiós cursados, su contexto nacional y las competencias y capaddades profesionales adquiridas". Aquest suplement europeu al títol es podrà atorgar, també, en les titulacions actuals un cop s'hagi aprovat aquesta reforma.

La transició a les noves titulacions Les titulacions actuals es podran continuar impartint a cada universitat fins que

EL

NOTICIARI

UNIVERSITAT

L'Informatiu SEGONA OUlNZEI^1ÜttY'«)031 '

mer cicle també serà considerat en el mercat laboral europeu com a nivell adequat de qualificació. El segon cicle conduirà al grau de mestratge i/o doctorat.

•

L'establiment

d'un sistema de crèdits

-similar al Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ETCS)- es considerarà el mitjà adequat per promocionar una mobilitat estudiantil més àmplia.

•

La promoció de la mobilitat es durà a terme amb l'eliminació dels obstacles per a l'exercici efectiu del lliure intercanvi.

Els nous títols acadèmics La primera conseqüència

d'aquesta

reforma serà la desaparició de l'actual sistema de carreres de primer cicle (les anomenades carreres tècniques, com la d'arquitectura tècnica) i de segon cicle (les anomenades superiors, com la d'arquitectura o la d'enginyería industrial).

Així, uns nous títols acadèmics de pri-

Estudiants d'arquitectura tècnica de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB)

mer nivell (nivell de grau) substituiran els actuals de primer i segon cicle. Tindran una

Això situaria els arquitectes tècnics en l'àm-

les persones amb títols universitaris actuals,

durada de 4 anys (almenys aquesta és l'op-

bít científic i de coneixement, que es corres-

encara que no vulguin accedir als nous, ja

ció que proposa el Govern), amb alguna

pon millor amb les seves activitats profes-

que hauran de competir en el mercat de tre-

excepció com ara medecina i podria ser que

sionals.

també arquitectura, que podrien tenir una durada de 5 anys.

Aquesta opció es basa en el convenciment que els professionals del futur seran

Pel que fa 3 les carreres tècniques, els

valorats i contractats en funció dels seus

títols seran de l'àmbit de l'arquitectura o bé

coneixements i les seves habilitats, és a dir,

de l'enginyeria. En aquest sentit, l'opció que

de les seves competències professionals i no

defensa el nostre Col·legi és que i'actual

d'unes atribucions legals.

arquitectura tècnica passi del camp de l'ar-

La reforma afectarà aquelles persones

quitectura al de l'enginyeria, una enginyeria

que encara no han iniciat la seva formació

relacionada amb l'edificació. Ho avala tant

universitària o les que la vulguin ampliar.

el fet que els professionals més propers a

Igualment, aquelles persones que ja es tro-

l'arquitecte tècnic de la majoria de països

ben de ple en la vida professional i que, per

europeus són d'aquest àmbit, com l'estudi

raons de competitivitat dins í fora dels país,

sobre els perfils professionals del procés

voldran equiparar-se als nous titulats del seu

constructiu que el Col·legi acaba d'elaborar.

sector professional. I, també, afectarà totes

ball amb uns titulats que se suposa, d'en-

.

trada, que arribaran més preparats al mercat

Caries CartaM Ramon Puig

de t r e b a l l . ®

/7PYRE ^

^

2000, S.L. TRATAMIENTO Y RESTAURACION DE FACHADAS • Estudiós Técnicos de Fachadas • Rehabilitarien Interior y Exterior

s'implanti el nou títol que substitueixi l'ac-

del Consejo de Coordinación Universi-

• Aplicación de Estuco Tradicional

tual. Els plans d'estudi actuals s'extingiran com a molt tard l'any 2010. Pel que fa a les

relas o formación adicional para faci-

conseqüències per als titulats actuals, el

litar la conversión."

document marc proposa que: 'T)

"3') Tampoco podran convalidarse, de

Con caràcter general, los Diplomados,

forma automàtica, los actuales títulos

Ingenieros Técnicos, Arquitectes 7ecn/-

de Licenciado, Ingeniero o Arquitecte

cos, Licenciados, Ingenieros o Arquitec-

por los nuevos títulos oficiales de

te titulades por el sistema vigente man-

Màster. Però el Gobierno, previo infor-

tendràn todos /os derechos, académicos

me del Consejo de Coordinación Uni-

y profesionales, que confíeren sus tltu-

versitària, podrà aprobar los sistemas

los oficiales con caràcter indefinido."

de acceso y reconocimiento de estu-

"2°) La transformación de los actuales Dipio-

• Pintura al Fresco

diós de estos títulados en las nuevas

mados, ingenieros Técnicos y Arquitec-

• Recuperarien de Esgrafiados • Limpieza de Paramentos con partículas de vidrio en seco Av. Ramon Berenguer IV, 56

tes Técnicos en Licenciados, ingenieros

08924 Santa Coloma de Gramane»

o Arquitectos del esquema del Espacio

Tel./Fax: 93 391 02 08

^

Móvil:667 51 9 7 12

•

Europeo de Educación Superior no serà automàtica y, en cualquier caso, requeri-

apyre2000 @ hohnail.com

rà la homologación prèvia de las nuevas títulaciones. El Gobiemo, previo informe

www.apabcn.es

QUINZENA JUNY 2003

Energia renovable La Delegació del Vallès Oriental va organitzar unes jornades d'energies alternatives i domòtica [ Ï T mb la voluntat de promoul a » re les energies renovables, la Delegació del Vallès Oriental del Col·legi va organitzar, entre el 12 i el 18 de maig, les I Jornades d'Energies Alternatives i Domòtica. La iniciativa va coincidir amb !a presentació de l'Ordenança de captació solar tèrmica de l'Ajuntament de Granollers, una mesura que pretén implantar sistemes

d'aprofitament

d'energia solar al municipi. Per això, l'acte d'obertura de les jornades va comptar amb la presència de l'alcalde

de Granollers,

Josep Pujades; el regidor de Medi Ambient de Granollers, Albert Camp, i el president del Consell Comarcal del Vallès Oriental, Jordi Terrades. També hi van assistir el president del Col-legí, Xavier Bardají; e! delegat del Vallès Oriental del Col·legi, Frederic de Buen, i representants de les altres delegacions col·legials.

Les jornades van incloure una sèrie de taules rodones sobre energia solar i fotovoltaica, i una conferència sobre sistemes d'il·luminació natural a la delegació del Col·legi.

També es va muntar una carpa a la plaça

Les autoritats municipals i comarcals van assistir a la inauguració d'una exposició dedicada a les energies alternatives organitzada per la Delegació del Vallès Oriental del CAATB.

Berenguer de Granollers, en què una desena d'empreses relacionades amb energies alter-

comercials, recreatius i industrials, sí hi ha

natives i domòtica van exposar la seva oferta.

dutxes. També afecta totes les piscines des-

projecta i dirigeix les obres és responsable

van presentar col·lectors solars de darrera

cobertes i les cobertes de més de 100 m 3 de

solidari del compliment de l'ordenança.

generació, sense necessitat de manteniment

Ordenança solar

volum. Si l'ús no està definit, cal preveure

un espai per a la instal·lació. El tècnic que

Entre les empreses que van exposar els

seus productes, n'hi va haver diverses que

i de llarga vida. És el cas d'Ecoinnova i

A la carpa, l'Ajuntament de Granollers

AlterSun. Les enginyeries LKN Sistemas i

hi va presentar la seva nova ordenança

ARCUS Ingeniería Energia Solar hi van pre-

(BOPB, 11/02/2003, núm. 3 6 , annex I,

sentar els seus coneixements en energia

pàg. 124}, que regula la incorporació de sis-

solar tèrmica i fotovoltaica, i l'enginyeria

temes de captació i utilització d'energia

Espacio Solar va presentar Deplosun Con-

solar activa de baixa temperatura per a la

ductos, un sistema que capta la llum del sol

producció d'aigua calenta sanitària als edifi-

mitjançant cúpules situades en les cobertes

cis i establiments situats en el seu terme

dels edificis i la transporta a l'interior utilit-

municipal, i va informar sobre la sol·licitud

zant

de subvencions a particulars, institucions i

Deplosun Patios actua semblantment, però

empreses. La normativa és preceptiva en la

mitjançant reflectors instal·lats al capda-

construcció de nova planta i en les reformes

un conducte

altament

refractant.

munt dels patis. Aertecnica va presentar un

integrals que impliquin substitució d'ins-

sistema d'aspiració centralitzada que estal-

tal·lacions o canvi d'ús d'edificis o establi-

via haver d'anar amb l'aspirador per tota la

ments, tant públics com privats, quan sigui

casa, perquè els conductes estan incorpo-

previsible un volum de demanda diària d'ai-

rats a l'estructura de l'edifici i transporten

gua calenta sanitària l'escalfament de is

directament a fora l'habitatge tant la pols

qual comporti una despesa superior als 2C0

com els àcars. ®

megajoules útils, en càlcul de mitjana diària anual. Afecta edificis utilitzats com a habitatge, residencials, sanitaris, esportius,

Hi van participar empreses dedicades a les energies alternatives i domòtica

$-Periodista lnformatiu@apBbcn.es

L'Informatiu SEGONA QUINZENA JUNY 2i

Convenció tècnica dels arquitectes tècnics La ciutat de Sevilla acollirà al novembre Contart 2003 fi

a ciutat de Sevilla acollirà

ta edició comptarà amb la participació d'es-

I L

al novembre la I I ! Convenció de l'ar-

pecialistes de diversos països de la Unió Euro-

quitectura tècnica d'àmbit estatal Contart

pea, així com d'Amèrica Central i del Sud.

2 0 0 3 . Cada tres anys, el col·lectiu profes-

L'organització preveu una assistència de

sional dels arquitectes tècnics exposen i

500 congressistes a les sessions de treball.

debaten aspectes relacionats amb la seva

El preu de la inscripció és de 3 9 0 euros i

activitat professional com ara procediments

inclou ia documentació de treball, la publi-

idonis de treball, solucions tècniques i altres

cació que recull totes les comunicacions de

requisits i instruments que tenen incidència

Contart 2 0 0 3 , diploma d'assistència, dinars

en la seva tasca.

de treball, copa de benvinguda en el Real

Contart 2003 se celebrarà del 12 al 14

Alcàzar el dimecres 12 de novembre, sopar

de novembre i suposa ia tercera edició d'una

de cloenda amb espectacle el divendres 14

trobada organitzada per als 4 6 . 0 0 0 aparefla-

de novembre i transport des dels hotels pro-

dors i arquitectes tècnics col·legiats a l'Estat

posats fins a la seu de celebració de les sessions. Els professionals interessats poden

espanyol. Les anteriors edicions es van celebrar a Màlaga (1997) i Madrid (2000).

Aquesta tercera edició està organitzada pel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics

de Sevilla.

seguretat i salut laboral, prevenció de riscos

Les ponències i comunicacions tractaran sobre temes com ara la qualitat del producte,

laborals, economia de la construcció, medi ambient i manteniment, entre d'altres. Aques-

demanar més informació al telèfon 9 5 4 2 9 6 8 0 0 o a l'adreça info@contart.org. I també a www.contart.org. í S

NOUflBAU ^mmmmmmmmmmiimm^m

La mejor solución para la aluminosi y problemas en vigas de madera, hormigón y acero

i:

Es la única substitución funcional efectiva El único refuerzo activo que elimina futuras grietas.

No baja el techo.

De acero inoxidable, con la màxima rigidez y de fàcil montaje.

Da màxima seguridad y garantia por sus procesos de calculo y montaje.

Con la mejor relación calidad-precio.

ii* S^SONApUlNZENA JUNY 2003

CIUTAT

EL

NOTICIARI

La Rambla ja té la seva història La Rambla de Barcelona vista per l'historiador Manuel Arranz n acte de justícia". Així descrivia l'editor Rafael Dalmau la publicació del llibre La Rambla de Barcelona, de Manuel Arranz. L'obra, que tot just ara acaba de veure la llum, és un manuscrit sobre la Rambla barcelonina escrit per Manuel Arranz l'any 1980, 10 anys abans de la seva mort, esdevinguda el Nadal del 1990. Al llarg de 10 capítols, emmarcats cronològicament i a bastament documentats amb cites extretes principalment de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Arranz desgrana els avatars de la Rambla per oferir una visió exhaustiva de la història del passeig, des de la construcció de la muralla de Jaume 1 (segle XIII) fins a l'any 1975.

r-

A mitjan segle XIII, Barcelona ocupava, segons Arranz, una superfície d'unes 150 hectàrees i tenia una població superior als 30.000 habitants, dedicats preferentment al comerç, la navegació i la producció artesana i, en menor mesura, a l'agricultura i la ramaderia. Va ser llavors, el 1260, quan Jaume i va iniciar la construcció d'una nova muralla que englobés els nous barris o vilanoves que havien desbordat la venerable muralla romana i s'havien estès pels territoris circumdants seguint els camins que arrencaven de les quatre portes obertes al llençol romà. La nova muralla perfilava, aproximadament, l'actual traçat de la Rambla barcelonina.

Un segle després, el 1360 i sota el regnat de Pere el Cerimoniós, es va iniciar la construcció de la tercera muralla, que arrencava dels baluards de la plaça Catalunya i

seguia pels carrers de Pelai, ronda de Sant Antoni, ronda de Sant Pau i avinguda del Paral·lel, i acabava a les Drassanes. El nou perímetre, que tractava de transformar en sòl urbà un espai predominantment agrari i d'afavorir el creixement de la població, va marcar la pèrdua de la raó de ser de la muralla de la Rambla i el va convertir en l'embrió del nou espai cèntric, pletòric d'actívitat i gent que avui coneixem, sobre el qual es van idear grans projectes que, segons Arranz, "van ser oblidats i desobeïts en els segles següents".

El primer capítol de l'obra continua amb la seva introducció a la història de la

Rambla com a passeig recordant que, a partir del segle XV, la Rambla va anar prenent diferents fesomies amb la construcció d'edificis destinats a l'ensenyament (Estudi General i els col·legis de Cordelles i Betlem), convents, hospitals, teatres i, fins i tot, una foneria de canons entre Portaferrissa i la Boqueria. Arranz assegura, però, que la Rambla no es va convertir en un autèntic passeig fins a l'arribada a Barcelona de l'arxiduc Carles a principis del segle XVIII quan el Consell de Cent "decidí portar aigua a la part alta per regar els arbres i omplir fonts i abeuradors que per a ús públic hi havien estat instal·lats".

Manuel Arranz, gran especialista en la història catalana del segle XVIII, hi aporta detalls interessants d'aquest orígens reals de la Rambla com ara aquell que assenyala que per portar l'aigua a la ciutat i al nou passeig des de l'antic Rec Comtal, llavors un paratge erm i sense vegetació, es van aprofitar les restes de l'aqüeducte romà de més enllà dels molins del Clot, o que els primers arbres que es van plantar a la Rambla van ser albers. L'inici de la urbanització del passeig es va veure afectat per la militarització de l'espai urbà que va seguir la derrota catalana a la Guerra de Successió en 1714. La Rambla, s'omple, aleshores de noves caser-

EL N O T I C I A R I

CIUTAT

nes i instal·lacions militars.

popular, va haver d'esperar l'alcalde Porcio-

El llibre d'Arranz recull una anècdota

les qui, el 1965, va aixecar l'actual baluer-

que exemplifica a la perfecció el transcen-

na de l'avinguda de les Drassanes. La resta

dental canvi que va patir la Rambla a partir

d'intervencions urbanístiques del franquis-

de 1966, la seva transformació en un pas-

me es van limitar a l'obertura de porxos als

seig barroc (via ampla, recta i amb arbres,

baixos del Palau Moja i a la rehabilitació del

cases alineades i d'igual altura...). Aquesta

Palau de ía Virreina.

significativa anècdota és la contracta que rep

El llibre de Manuel Arranz s'atura el

l'hortolà Jaume Codorniu del capità general

1975. L'edició que ara es presenta cobreix

per plantar pollancres al passeig de la Ram-

el període que va entre el 1975 i el 2 0 0 3

bla, des de Santa Anna fins a les Drassanes.

amb un epíleg del periodista i escriptor

Una contracta que, segons Arranz, s'emmar-

Josep Maria Huertas Claveria. Els anys 7 0 ,

cava en un projecte, dissenyat per l'enginyer

recull Huertas, van ser uns mals anys per

militar Pedra Cermeno, per arranjar definiti-

una Rambla "que havia anat perdent poc a

vament la Rambla i fer-la accessible a les

poc el prestigi comercial i la seguretat ciu-

tropes regulars en cas d'aixecament popular.

tadana amb una degradació social cada vegada més palesa". Les institucions van intentar posar fre a aquesta tendència que-

L'enderroc de la muralla vella A partir del 1774 es comencen les

dant-se i millorant els vells palaus que enca-

obres d'enderroc parcial de la muralla vella,

ra existien a la riba de la Rambla. La Generalitat es va fer càrrec dels palaus Marc i

i la construcció de nous edificis com el Palau Marc. Provisionalment, la Rambla es

Moja, i l'Ajuntament dei de ia Virreina, i

va omplir d'una munió d'edificis de fusta de

totes dues administracions van promoure

caràcter lúdic, com ara una plaça de braus,

una neteja de cara dels principals edificis

que van anar desapareixent a mesura que avançava la urbanització. Un procés que es va veure afectat per les constants picabara-

La recuperació de la Rambla

lles entre les autoritats militars i l'Ajunta-

Huertas Claveria assenyala la ubicació

ment. Una de les conseqüències d'aquestes

de part de les instal·lacions de la Universitat

picabaralles va ser l'escanyament encara

Pompeu Fabra al pla de les Comèdies com

visible a l'alçada de l'església de Betlem í el

un dels fets clau per a la recuperació de la

Palau Moja. Una altra va ser la diferent dis-

Rambla. Una recuperació que contrasta

posició d'alguns edificis, com ara el Palau

amb la contínua pèrdua de senyals d'identi-

de la Virreina, que no segueix l'alineació de

tat d'aquesta rambla, "que ha continuat tot

la resta del edificis del passeig.

i els esforços fels des del 1987. El tanca-

La Rambla, de mica en mica, va deixar

ment dels magatzems Sepu, situats als bai-

de ser frontera i va esdevenir l'eix central de

xos del Palau Moja, no s'ha resolt encara

la ciutat, aparador i escenari de la societat

amb un nou destí per a l'atractiu emplaça-

barcelonina

ment, i comerços tan antics com la camise-

en detriment

del

Born, en

decadència des de la construcció de la Ciu-

ria Xancó van abaixar les portes i foren subs-

tadella. La Rambla, recorda Arranz, va veure

tituïts per tot allò que hom criticava: restau-

sorgir "els primers cafès, un estatge de ter-

rants de menjar ràpid o botigues de records

túlies polítiques i de tota mena i, per tant,

de poca categoria".

creadors d'opinió pública, i punts de recep-

El futur de la Rambla, però, s'ha de

ció i intercanvi de noticies procedents de les

veure amb optimisme. Així ho creu Huertas

quatre parts del món, que es debatien i

Claveria. "Encara pot haver-hi canvis impor-

comentaven llargament. I, amb les notícies de l'estranger, hi arribaven noves ideologies,

tants, com ara quan la Generalitat instal·li el Imatges de la Ramba de Barcelona publicades en el llibre de Manuel Arranz

nous costums i noves indumentàries". La Rambla també va acollir les primers fondes i les primers botigues d'articles de luxe, com ara tes rellotgeries.

Com un fidel termòmetre, la Rambla va reflectir en el segle XIX les pujades i baixa-

l'antiga Foneria dels Canons. El mercat de la la llum va ser la construcció, el 1823, d'una

convertir-la en eix d'un barri de negocis",

Boqueria, un dels llocs més atractius del

gran plaça portalada que envairía un costat

apunta Arranz. La construcció de la Duana,

passeig, ha estat sotmès a reformes que l'han modernitzat i embellit tornant a la

i altre de la Rambla a l'alçada del Liceu. La

la permuta de finques cèntriques per altres

resposta conservadora va ser l'obertura del

perifèriques amb l'exèrcit, i la desmilitarit-

llum el passat conventual de la Rambla",

carrer Ferran i de la plaça Sant Jaume.

zació de les Drassanes van ser les escasses

apunta. Urbanísticament potser no queda

fites que la Rambla va obtenir a principis

gaire per fer, però no hi ha cap llei no escri-

de! segle XX.

ta que vingui a dir que quan una cosa fun-

des polítiques dels governs liberals i conser-

De mica en mica, la Rambla anunciava,

vadors. Quan governaven els primers, l'Ajun-

segons Arranz, una de les principals fun-

tament prenia la iniciativa

urbanítzadora

cions que acompliria des del darrer terç del

La imatge que avui tenim de la Rambla

(desamortització, construcció de la plaça

segle XIX, "la de via de comunicació entre

es va començar a perfilar en els anys poste-

Reial...). Quan ho feien els segons, tot se

l'Eixample i la zona portuària a través del

riors a la Guerra Civil. Les autoritats fran-

centrava en facilitar la hipotètica tasca de

seu Institut Europeu de la Mediterrània a

centre històric". Durant bona part del segle

quistes van decidir preservar un tros de

les tropes amb la millora de l'empedrat, la

XX, la Rambla "es veu sotmesa a un procés

muralla amb el Portal de Sanía Madrona,

rectificació del passeig i l'arranjament del

de pèrdua de funcions, marginació i degra-

habilitar les Drassanes com a Museu Marí-

mercat de Sant Josep que s'escampava per

dació que contrasta vivament amb la florida

tim i construir la Comandància de Marina.

la Rambla. I en aturar els projectes liberals.

de projectes, la majoria d'ells mai no realit-

La construcció de gratacels proposada a

Un d'aquests projectes que mai no va veure

zats, que pretenen monumentalitzar-la

principis de segle, i aturada per !a pressió

i

ciona no cal retocar-la gaire. I és que la Rambla, amb el seu aiguabarreig de gent de diferents cultures, continua sent el gran espectacle de Barcelona i el seu carrer més popular. •£)

Periodista informatiu@spatxn.es

I n ^ r j p f o n ^ t l i j SEGONA QUINZENA 1UI

ARQUITECTURA

^L

NOTICIARI

Models de comportament per a arquitectes ' Rafael Moneo inicia una sèrie de converses a través de les quals la nova publicació Scalae, que L'INFORMATIU encartarà, pretén recollir els arquetips dels arquitectes de l'Estat espanyol íj

_

r

RAFAEL

MONE<

\

a publicació bimestral Scalae.

l'Estat d'una manera semblant a la que es

Documentos periódicos de

arquitectu-

dóna en el sistema educatiu dels models de

ra neix amb Is voluntat d'acostar el discurs i

comportament, en què es reprodueixen les

maneres de fer dels professionals de l'arqui-

maneres de fer i ser de persones reconegu-

tectura a la geni que està a la perifèria del

des o amb autoritat en certs àmbits. Així

H número de SCALAE. A baix, acte de

món professional. També als mateixos arqui-

que, a través de converses amb arquitectes

tectes, que es troben a vegades amb dificul-

espanyols de totes les generacions, pretén

tats per comprendre els textos i gestos d'al-

arribar a trobar aquells trets que poden

guns companys de professió. La publicació

donar lloc a arquetips, és a dir, a ideals que

surtin dotze números de la publicació, que

rregut formatiu de l'arquitecte, amb qües-

es va presentar el 2 7 de maig al vespre, al

ningú veu però que alhora constitueixen una

també es distribuirà a través d'acords amb

tions sobre quines persones han estat impor-

FAD, juntament amb un complet paquet que

referència. La conversa amb l'autor es com-

altres institucions i al quiosc, al preu de tres

tants en la seva formació, de quina escola

inclou la plataforma digital AE Internacio-

pleta amb una resposta seva a un estudiant

euros. En total, de cada número se n'impri-

prové o els precedents en la seva família. Un

miran 2 5 . 0 0 0 exemplars.

segon, la seva manera de treballar: quants

presentació al FAD.

nal, participada per Scaíae, ARQA, un portai

i la publicació d'un document gràfic de pro-

argenti a internet (www.arqa.com), les ver-

jecte que il·lustra de manera significativa el

sions localitzades per l'Estat del portal i la

seu mode de treballar. A més, la revista té

versió

L'INFORMATIU

tres altres seccions, en les quals s'observa

Rafael Moneo obre la sèrie de converses,

encartarà la versió espanyola ú'Scalae, que

no els autors sinó l'ecosistema: La Ronda

i el seguiran Carles Ferrater, José Morales,

edita i dirigeix l'arquitecte Fèlix Arranz. L'a-

Editorial, Transito i Fuera de Tïempo.

Turïón & Mansilla, i així fins a completar la

amb un tipus de terra, amb un tipus de fusta? El projecte de Moneo reproduït és una

argentina

d'Scalae.

cord amb ei CAATB permet als col·legiats que ho desitgin accedir de manera gratuïta als canals informatius, socials, tecnològics i comercials de la plataforma AE, a més de les converses publicades a \'Scalae espanyol, sense editar.

col·laboradors té a l'estudi i què els demana,

Moneo

o com es coordina amb les enginyeries. El tercer, quina és la seva relació amb els materials: des del principi sap que està treballant

El format de la publicació és el d'un full

primera sèrie amb dotze arquitectes espan-

de 5 0 x 7 0 cm, que és el que s'ha conside-

yols. Moneo és un arquetip sencer però, alho-

axonometria de l'edifici Bankinter de Madrid,

rat apropiat per reproduir a escala original el

ra, en ell hi ha molts Moneos, i els arquitec-

feta a llapis sobre paper de croquis el 1 9 7 2 .

document gràfic i alhora disposar de prou

tes que llegeixin Scalae poden reconèixer en

És un document apreciat per l'arquitecte fins

espai per als textos. S'ha evitat tallar el full

trossos seus part de l'arquetip

al punt de tenir-lo emmarcat i exposat en el

i, mitjançant una sèrie de simples plecs

mateixos estan representant. La conversa

que ells

seu despatx de Madrid.

I a Scalae, el plat fort és una conversa,

papiroflèxícs, se n'ha reservat una banda per

amb l'arquitecte ha estat dividida en tres

Pel que fa a VScalae d'Argentina, està

sempre amb un arquitecte espanyol. Perquè

al document i l'altra per a distribuir-hi els

blocs, que es repetiran en cadascuna de les

fet des d'allà i dedicat a autors argentins,

Arranz vol facilitar l'accés a l'arquitectura de

textos. Està previst que, en una primera sèrie,

següents converses. El primer, tracta el reco-

com ara Marío Roberto Àlvarez, Clorindo Testa o Justo Solsona, i es podrà trobar als quioscos. Argentina, per interessos coincidents que l'atzar ha fet coincidir que una part de l'equip ú'Scalae espanyol havia fet les publicacions WAM i IAZ (Internet

Arqui-

tecture Zone), i va captar l'interès de l'arquitecte argenti Alberto Gorbatt, que el 1996 va crear ARQA, la comunitat iberoamericana de l'arquitectura a Internet, i ara estarà també al davant ú'Scalae Argentina. ®

EL

NOTICIARI

ARQUITECTURA

L'InformarJu SEGONA Q U I N Z E ! ^

Arranz, Scalae, i el número tres Fèlix Arranz (Logrono, 1961) ha compaginat el treball com a arquitecte, el món acadèmic i l'edició des del principi de la seva trajectòria professional. Va venir a Barcelona per estudiar arquitectura a l'ETSAB i va tornar a Saragossa per projectar espais públics, edificis industrials i d'habitatges des de l'estudi

El CAATB posa al vostre servei un

creat conjuntament amb Elena Fernandez

equip de professionals experts en

Salas. Però en l'ambient de Saragossa s'hi ofegava perquè enyorava la relació amb

gerència de riscos per assessorar

alguna gent i el tipus de vida i activitats que havia conegut a Barcelona. Aíxf que, a

a tots els qui intervenen en l'obra.

la que va poder, va organitzar al Col·legi d'Arquitectes d'Aragó diversos seminaris

Començar qualsevol obra amb total

de projectes que fessin que Barcelona

seguretat i lliurar-la amb les

estigués present a Saragossa. L'acció va ser un èxit i es va potenciar fins a acabar

màximes garanties és la millor

sent la Biennal d'Arquitectura i Urbanisme de Saragossa del 1992, repetida el

inversió de futur.

1994.

Projectes Arranz va entrar becat a la càtedra de

ASSEGURANCES «

RESPONSABILITAT CIVIL

ASSEGURANCES D'EQUIPS I MAQUINARIA

Carles Ferrater a l'ETSAB, on va ser proASSEGURANÇA TOT RISC CONSTRUCCIÓ

fessor deu anys, a més de fer les publicacions i portar la 'secretaria' de la càtedra.

ASSEGURANCES D'ACCIKNTS DE CONVENI

ASSEGURANCES D'AFERMAMENT

ASSEGURANCES DE PROTECCIÓ JURÍDICA

ASSEGURANÇA DE PRESTACIÓ DE SERVEIS

ASSEGURANÇA DECENNAL DE DANYS

PER A OBRES FINALITZADES

A L'EDIFICACIÓ

ASSEGURANCES DE CAUCIO

":-Ï.^..I,IÏ3Í y.!i;,

El 1996, va començar a promoure i a participar en projectes com la revista digital WAM (Web Architecture Magazine) amb Josep Quetglas, Carles Muro i Enric Massip, entre d'altres, i posteriorment en la

^•nm-n*

comunitat virtual IAZ (Internet Architecture Zone), amb la participació d'instituCOL·LEGI D ' A P A R E L L A D O R S

cions i empreses com són Construmat, la

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Fundació Miesvan der Rohe, les editorials

SERVEI D ' A S S E G U R A N C E S DE LA C O N S T R U C C I Ó

Gustau Gili, Tanais o Actar. Va seguir col·laborant amb Ferrater en la organitza ció de cursos per a la Universitat Menéndez Pelayo í també en la Biennal d'Arquitectura Espanyola. Volia fer el salt a la titularitat com a professor, però li calia la tesi doctoral. Així que a finals de 1998 va fer una aturada, disposat a satisfer aquesta formalitat. No va durar gaire, l'aturada.

Va ser perquè a començament del 1999 Alberto Estévez el va cridar per fer de sotsdirector de l'ESARQ UIC, Escola Superior d'Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya, on ara és cap de l'àrea de projectes amb un jove quadre de professorat que abasta tot l'Estat.

Pràctica de l'ofici, ensenyament i edició. El tres és el número d'Arranz, i només cal veure la publicació que ara treu, Sca-

lae, per adonar se que l'elecció no pot ser atzarosa. Ell explica que potser és culpa de Hegel o del seu vell interès pel cons-

Barcelona (Seu Central) Bon Pastor, 5 - 08021 Barcelona

tructivisme soviètic i les figuracions trian-

Tel. 932 40 23 72 Fax 932 40 23 59

gulars, i que al capdavall no té gaire importància. Però la seva primera con-

Bages-Berguedà Plana de l'Om, 6 - 08240 Manresa Tel. 938 72 97 99

ferència va ser Palabras hipotenusares, i va formar

part juntament amb Carles

Ferrater i José Maria Valero de la tríade

Osona PI. Major, 6 - 0B5O0 Vtc Tel. 938 85 26 11

inicial d'arquitectes que va guanyar, al 2000, el concurs de l'estació de l'AVE de Saragossa, les cobertes de la qual són un món màgic de llum i triangles. Pel que fa a la relació amb ei CAATB, Arranz ja ha

[=1 E?

^

Aiia u UUIUID i d SUPOTI tinic DÍ tortdLrtaíteSosuKC.Lomru.SL

participat en xerrades sobre els premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme, i havia

W 936 68 !B 4V-Fa 936 68 K 07

publicat a WAM diversos reportatges de la secció d'anàlisi d'obra de L'INFORMATIU. f£>

97 Concertada Assegurança de Resporoabilkí

Valies Occidental Sant Francesc, 18 - 08221 Terrassa Tel. 937 8 0 1 1 10 Valies Oriental Josep Pinol. 8 - 08400 Granollers Tel. 938 79 01 76

PUNTS

DE

VISTA

QUINZENA JUNY 2003

NJS

DE

VI

STA

Bolonya, les oportunitats d'un canvi uatre anys després de la

La reforma que es prepara facilitarà la

declaració feta a Bolonya pels ministres

comparació de títols a tot Europa i en conse-

d'educació europeus, el Ministeri d'Educació,

qüència la lliure circulació en tot l'espai euro-

Cultura i Esports espanyol sembla decidit a

peu dels professionals que substitueixin als

impulsar la reforma dels estudis universitaris óe-

actuals arquitectes tècnics. Fins ara ja tenim

tot l'Estat, d'acord-així cal esperar-ho-amb els

dues oportunitats i, per tant, dues raons per les

principis i objectius d'aquella declaració.

quals els actuals titulats hauríem d'aspirar a obtenir el nou títol acadèmic que, cal dír-ho, no

Ens trobem, per tant, davant d'una reforma que afectarà aquelles persones que encara no

es preveu que sigui una simple convalidació

han iniciat la seva formació universitària o a les

sinó que s'establirà un sistema de passarel·les

que la vulguin ampliar. També afectarà, però,

o de formació addicional per accedir-hi.

aquelles persones que ja es troben de ple en la

Tercera oportunitat: situar-nos en l'àmbit

vida professional i que, per raons de competiti-

científic i de coneixement que es correspon

vitat dins í fora dels país, voldran equíparar-se

millor amb les nostres activitats professionals.

als nous titulats del seu sector professional. I,

Això vol dir un canvi transcendental, passar del

finalment, cal dir que també afectarà totes les

camp de l'arquitectura al de l'enginyeria. Una

persones amb títols universitaris actuals, enca-

enginyeria relacionada amb l'edificació. Ho

ra que no vulguin accedir als nous, ja que hau-

avala tant el fet que els professionals més pro-

ran de competir en el mercat de treball amb uns

pers a nosaltres de la majoria de països euro-

titulats que cal suposar, d'entrada, que arriba-

peus són d'aquest àmbit com l'estudi sobre els

ran més preparats al mercat de treball.

perfils professionals del procés constructiu, que el Col·legi acaba de realitzar.

Per tant, estem davant d'un canvi, jo crec que històric, que malgrat que sigui impulsat

Les nostres principals activitats professio-

des d'un ministeri responsable de l'educació

nals estan relacionades amb la planificació, el

transcendirà del seu àmbit per acabar afectant

control o la gestió dels procés constructiu o

tot el món professional i, de retruc, una part

amb la gestió i direcció d'empreses. Qui s'ocu-

important dels components intel·lectuals i

pa d'aquestes qüestions, en general, arreu del

econòmics de la societat. I per primera vegada

món? Professionals formats en l'àmbit de l'en-

en la història això passarà simultàniament a

ginyeria. Si estem convençuts que els profes-

tots els països de l'espai europeu.

sionals del futur seran valorats i contractats

Com qualsevol canvi, aquest també com-

d'acord amb els seus coneixements i habilitats,

porta amenaces í oportunitats. Sense ignorar ni

és a dir, de les seves competències professio-

infravalorar les amenaces crec que cal treballar

nals i no d'unes atribucions legals, llavors l'op-

amb visió estratègica de futur, des del Col·legi

ció és clara.

i amb tots aquells amb qui podem compartir objectius, per aprofitar les oportunitats d'aquesta reforma. Vegem-ne algunes.

Primera oportunitat: l'establiment d'un sol nivell, e! grau {sigui d'arquitectura, enginyeria o llicenciatura), com el nivell habitual de sortida al món laboral. Hi haurà, això sí, un segon nivell, ei postgrau (màster i doctorat}, com a camí per l'especialització, la recerca i la formació professional avançada. Aquest sistema permetrà aca-

* * "Estem davant d'un canvi, jo crec que històric, que malgrat que sigui impulsat des d'un ministeri responsable de l'educació transcendirà del seu àmbit per acabar afectant tot el món professional i, de retruc, una part important dels components intel·lectuals i econòmics de la societat. I per primera vegada en la història això passarà simultàniament a tots els països de l'espai europeu."

bar amb situacions injustes de desenvolupament professional en àmbits d'activitat on ara

Això també fia de ser una oportunitat per al Col·legi. Una oportunitat per avançar cap el model que ens proposa el Pla de Futur Horitzó 2007. Una associació professional, acreditadara i d'afiliació voluntària, de professionals del procés constructiu. El repte és ser capaços d'acollir els nous professionals que sorgeixin d'aquesta reforma des d'un esquema basat en les funcions professionals i no en els títols.

Ara bé, hem de ser realistes. El què passi en aquest procés de reforma dels estudis uni-

cap altre país del món, però un estudi realitzat

versitaris depèn poc de nosaltres, molt de la

coincideixen professionals amb títols acadè-

Encara que puc assegurar que això no és cert,

l'any 1997 en tot l'àmbit de la Unió Europea va

Universitat i en última instància del Ministeri.

mics de primer i segon cicle. Aquest aspecte té

el sol fet de ser una ídea molt estesa ja és un

demostrar que en tots els països hi ha profes-

Però si més no que per nosaltres no quedi. ©

incidència no només en la funció pública sinó

element negatiu en Ea nostra consciència

sionals que, amb noms diferents {en uns països

molt sovint també en l'àmbit privat.

col·lectiva.

amb un sol nom i en d'altres amb més d'un),

romàntics) no n'hi ha enlloc més del món?

Aquesta qüestió requereix una explicació

desenvolupen les funcions professionals més

visible: disposar d'un sistema comprensible i

una mica més àmplia, ja que es tomarà a plan-

habituals dels arquitectes tècnics espanyols. La

comparable a escala europea. Qui no ha sentit

tejar més endavant. L'afirmació anterior té una

majoria són del camp de l'enginyeria, sobretot

o llegit alguna vegada l'afirmació que d'arqui-

mica de veritat i molt d'errònia. És cert que

si hi afegim els dels 10 nous països que d'aquí

tectes tècnics (o aparelladors, per als més

amb el mateix nom no trobem professionals en

a un any formaran part de la UE.

Una segona oportunitat, i potser la més

Solucions per a EMPRESES I PROFESSIONALS

"Ara que Internet va tan ràpid, ja no refuso projectes per manca de temps'.'

LA BASE PER CRÉIXER A INTERNET

Solución ADSL Acceso

Des que aquest negoci treballa amb la Solución ADSL Acceso, gaudeix d'un accés a Internet d'alta velocitat amb tarifa plana les 24 hores, transmissió simultània de veu i dades, major capacitat de correu electrònic i un conjunt de funcionalitats avançades per facilitar la gestió y desenvolupar la seva feina. A partir de 40 € al mes (IVA no inclòs), vostè també podrà fer créixer el seu negoci tan ràpidament com vulgui.

Impulsar el seu negoci amb la Banda Ampla no ha estat mai tan fàcil i assequible.

Estalviï's 24,04 euros si contracta el seu ADSL amb Jesmon, Consultor Homologat de Telefónica.

Promoció Especial pels Membres del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Informi-se'n al 900 70 90 90.

Oferta vàlida fins que s'acabin les existències.

l\KJesmen

"JUefunica

QUINZENA JUNY 2003

Bé, l'obra va bé E ntre les prioritats en remo-

delacions urbanes a molts pobles de l'àmbit metropolità barceloní són més habitualment els eixos principals, rambles o places. Això implica que les obres sovint estan cerclades pel nucli urbà i augmenten considerablement les dificultats per treballar a causa de la quantitat de població que les envolta. El comerç se'n ressent, molèsties al veïnat, dificultats per protegir-lo, talfs de carrers... Actuem al rovell de l'ou dels barris i, per tant sotmesos, a un control per part de la població que, per discret que sigui, no passa gens desapercebut pels tècnics, que el patim prou i encara més si es torna impertinent o agressiu.

Anem ara a l'obra que es troba en la fase prevista segons la planificació. Les visites es van succeint amb total normalitat i l'empresa va responent a les exigències.

Econòmicament, i després de les primeres certificacions, tot encaixa. Cap imprevist, cap preu contradictori, cap increment d'a-

mídaments. Executada la'xarxa de clavegueram entra ja en servei amb les connexions als habitatges i els embornals en càrrega. Solament manca la connexió al mercat. Les flaires en aquesta zona de desguassos són especialment desagradables, però l'empresa treballa un dissabte a la tarda per tal d'alfeugerir les molèsties connectant amb màxima celeritat.

Arriba un primer ensurt amb la compactació de la subbase: alguns veïns comenten que "tota la casa es belluga", que "per les esquerdes es pot veure el veí". Diríem que potser exageren. Traiem la vibració al rulo i fem més passades; els assaigs acaben donant el previst.

L'associació sap de la legalitat de les adjudicacions, del seguiment que ella mateixa pot realitzar, de les reunions fetes amb els veïns per tal d'aclarir els seus dubtes; es limiten a posar bastons a les rodes. Però bé, l'obra va bé...

Tot i sabent que durant un parell de dies, mentre pavimentem, no es pot accedir als aparcaments alguns veïns ho fan perquè "hi tenen dret i perquè ef que passa és que no pro-

gramem bé les feines". I hi entren, i tant si hi entreni I es carreguen el paviment, i tant que se'l carreguen! Tot just acabat de col·locar les llambordes i sense haver-hi passat encara la bandeja ni omplert fes juntes, és clar que la destrossa arriba. Però tant se val, ja es repararà... (l'ull de perdiu no ho veu gaire clar tot això). Diego, el pavimenter, treu foc pels queixals. Un vel ens agafa pel braç comminant-nos

La segona malifeta ens la regala una associació de veïns que' enganxa a les botigues del barri uns cartells farcits de malicioses observacions: algú sap quan costarà aquest carrer? Per què s'han adjudicat les obres a aquesta empresa i no a una altra? S'acabaran les obres algun dia? Que sàpiga l'Ajuntament que s'acosten les eleccions... Exigirem la dimissió dels tècnics perquè no en tenen ni idea.

Som exigents, la nostra formació és de confiança CURSÍ

ESTRUCTURES ARQUITECTÒNIQUES L'objectiu del programa és capacitar els alumnes per executar amb confiança i seguretat tot tipus d'intervencions sobre estructures arquitectòniques (projecte, construcció, càlcul, control de qualitat, manteniment, inspecció, diagnosi, reforç i rehabilitació, entre d'altres).

Programa Curs 2003-2004. Estructures de Formigó.

Curs 2004-2005. Estructures Metàl·liques.

Data d'inici

13/10/2003

Durada: 560 h.

Tel. 93 401 77 51 Fax 93 401 77 57 laura.flores@fpc.upc.es

DISSENY D'INTERIORS Oferta Modular: -Nlvel I (200 h.lectives i 50 h.seminaris} -Nivell II (137 h.lectives i 63 h.tesina)

K'M

- Definir el paper del D.I en la millora de fen torn, procurant fixai de la intervenció professional en funció dels interessos de l£ del client i dels propis - Aprendre a analitzar els con d i donants, tan del lloc d'actuació com de )< naturalesa de l'encàrrec - Transformar els resultals de l'anàlisi en una síntesi, que constitueixi I; idea molriu del projecte - Triar les tècniques i materials adequats per la seva definició i construccit - Aplicar el dibuix per a apropiar-se de l'espai d'intervenció, explicar le; intencions pròpies al client, controlar el desenvolupament de la idea fin; a la constitució d'un projecte construïble i transmetre'n les condicions al; tècnics que han de portar-ho a terme

La Fundació Politècnica de Catalunya està acreditada amb la t S O . 9 0 0 1 en disseny i gestió de la formació.

Dats d'tolct NtVELLI: 15/09/03 Data d'inici NIVELL II: 13/04/04 Durada: 450 fi.

Realització: Escota Ttenlca Superior d'AnjultacUin del Vallés {ETSAV}Sant Cugat del Vallés Tel. 93 401 77 51 Fax 93 401 77 57 conchi.arroyo@fpc.upc.es

LïnfòrmKiu SEGONA QUINZENl·gJNY 2003

a retirar els jocs infantils perquè no els vol davant de casa seva. Una senyora exigeix que li traguem els bancs de sota de la seva finestra perquè els joves faran sarau, diu que parlarà amb l'alcalde. L'amo del bar de la cantonada que li hem trencat el marbre d'accés i el vol nou.

Es critica el tipus d'arbre escollit. Els

arguments de l'arquitecte no convencen els veïns i s'acorda de plantar una altra espècie.

Els del número 142 demanen que els hi abaixem la cota del carrer perquè l'esglaó d'accés a la porteria ara els queda més petit. Eren

L'iMFORMAfUI 223

quarts d'onze de la nit quan fèiem la prova de

Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64

llum i just quan estàvem orientant l'últim focus

Adreça electrònica: informatju@apabcn.es httpyAvww.apabcn.es/inionnatiu Consell editorial: Anna M. Ruiz, Joan Gay

d'una Prim, s'hi acosta un vel bastant exaltat i diu que això s'ha acabat; ell mateix desconnecta el grup i ens amenaça, molt agressivament, amb represàlies si el tomem a posar en

i Carles Cartafià ment molt agradable que el fa més lluminós,

del barri que està molt satisfeta. Ells són els

més espaíós. Sobre plànol ja es preveia la

veritables protagonistes de l'obra portada a

millora, però ha estat molt superior a la intuï-

terme. Centenars de veïns han suportat dis-

Director: Carles Cartaflà Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva,

da. Ara fins i tot sembla més ample. Sovint tinc

cretament el soroll, la pols, les incomodi-

Jordi Marlet, Antoni Capilla i Guillem Plans

aquesta sensació després de fer una d'aques-

tats. Durant mesos la paciència ha estat el

són habituals en qualsevol obra d'urbanització

tes obres; l'espai s'amplia, es torna més diàfan

seu gemec; la il·lusió, el seu soroll. I gràcies

d'un cairer al nucli urbà. La disparitat de criteris

i lluminós, les façanes se separen...

a aquests crits de silenci encoratjador el vell

Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes. Gabriela Schon, Vicenç Font, Imma Villacorta,

marxa. Però bé, l'obra va bé...

Obres d'urbanització Podem dir que aquest seguit d'anècdotes

entre els mateixos veïns, el desconeixement o la

El dia anterior a la inauguració, al vespre,

correcta interpretació del projecte, els interessos

mentre controlàvem els últims repassos, ens tro-

carrer camina de nou.

E! jefe, present també a la inauguració,

comercials i personals doten l'obra una tensió

bem l'alcalde que passeja amb el regidor d'Ur-

se'l veu tranquil i satisfet, "ja m'ho vau dir

afegida als propis problemes tècnics. L'enrenou

banisme per tal de valorar el carrer acabat Estant

-ens comenta- que l'obra anava bé". Ves,

durant les obres, el carrer totalment aixecat í amb

contents. Veuen finalitzada una promesa del

què li havíem de d i r . . . ®

profundes rases, la durada de les obres, que fins

Consistori que també ha viscut les obres amb

al moment de pavimentar no se li comença a veure les orelles, fan créixer en la població una sensació de cansament i una certa intranquil·litat respecte d'un fina! feliç. Es poden veure pels voltants persones que segueixen l'obra a diari, entre les quals hi ha les que busquen raons per una critica ociosa. Cares que amb un subtil i impertinent somriure de suficiència llencen els seus comentaris en l'aire per tal de ferir les nostres oïdes. Són personatges que viuen en desacord

nerviosisme, però amb confiança. Ens convida a un cafè i xerrem una mica de tot plegat. Mentre, un munt de gent s'acosta a saludar-lo. Evidentment és un alcalde estimat.

Va bé, el dia de la estrena. Tot són somriures. Els parlaments són aplaudits per la gent

Antoni Vmuales Arquitecte tècnic toni_ vinualesGhotmail. ce

Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Alcoba, Toni Batllori i Joma Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier García Die IChopo), Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail; comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i

permanent i ens conviden a ignorar-los, Però tot

Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona

i que aquestes anècdotes són freqüents i ja hi

Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61

estem habituats, entorpeixen prou la nostra tas-

Bages-Bergueda: Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic

ca i fan de ma! de pair.

Unes importants pluges posen a prova la feina feta. El veïnat n'ha estat bona part de la nit pendent i al mati ens ho confirmen: "impecable; mai el carrer no havia engolit l'aigua tan generosament". Un dels grans problemes del carrer era que tots els vials adjacents aportaven l'aigua de pluja cap aquest i el dimensionat de la xarxa antiga, el nombre i ubicació dels embornals era insuficient í sovint s'inundaven els baixos i els tolls abundaven. El malendreç dels parterres i la plantació, l'antiga il·luminació,

els paviments a diferents nivells sense

ordre i el trànsit rodat, configuraven un carrer caòtic, incòmode, trist. Actualment ha passat a ser una gran sala on no hi ha circulació rodada. S'han ordenat els parterres, les zones de jocs infantils, la plantació. Se l'ha dotat d'una moderna il·luminació i mobiliari urbà. Un carrer amb una rasant més assenyada í un pavi-

Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Piflol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President Xavier Bardají Secretari: Joan Gurri Comptador: Raimon Salvat Tresorer: Enric Perla Vocals: Josep Terrones i Celestí Ventura Bages Berguedà: Jaume Arimany Osona: Jaume Garalera Vallès Occidental: M. Rosa Remola Vallès Oriental: Esteve Ai mà Gerent: Joan Gay Ds criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu

FREtLANDER

NUEVO FREELANDER KITESURF Td4 3p. por 25.500€* y 5p. por 27.800€*.

Disfrútalo con este equipamiento: pintura metalizada, exclusivas llantas de aleación de 17" Trek, retrovisores exteriores eléctricos/térmicos y de plegado eléctrico, Aire acondicionado, radio-CD con 6 altavoces, ABS + Distribución electrònica de la Presión de Frenado [EBD], tracción permanente 4x4, Control Electrónico de Tracción (ETC), Control de Descenso de Pendientes [HDC], techo trasero rígido desmontable (3p.), cristales oscurecidos "Privacy" (5p.), motor 2.0 Td416v Common Rail. *IVA, impuesto de matriculación y transporte incluidos en Península y Baleares.

S0LM0BIL4x4: St. Qulrw dal Valia* R. Carrasco i Formiguers, 22 (Pol. Indsutrial Cen Uobet) TeL 93 720 6161

LAND MOTORS:

Granoiars: Avda. Francesc Macià. 160. Tel. 93 879 63 96

: Nàpols. 306. Tel. 93 207 62 62 VTa Augusta. 22B. Tel. 93 414 27 96 P° Zona Franca, 8. TeL 92 2231144

Cabrer* de Mar: Ctns. Nacional II. Km 643. (Quedis Autocentre Maresme] Tel. 93 741 BO 35

Avda. President Companys. 282. TeL 93 497 36 65

www.landmotoraclub.coni

NUEVA EDICION LIMITADA FREELANDER KITESURF. DRIVE THE WIND. THE LAND BOVER EXPERIENCE

Freelander Td4 Manual. Consumo combinado 7,6 1/100 km. Emisiones de C0 2 : 205 g/km

CODEPARQ presenta en Esp<

FIRST ^CLASS^PARQUÉ DE Codeparq apuesta por El suelo de modera de calidad sano el pavimento mas clàsico elaborado con la tècnica mas vangúardista

Sus características exclusivas son: 1° Tarlmas (fe UDO SO/0 /OfflO compuesta de dos capas de maderas nobles.

2° Capa de desgaste de 5,3mffl / 4,2iï)ïï) en todas las maderas comerclales.

3° La capa de soporte slempre es de modera noble "soldada" a la capa de desgaste mediante fecn/CO CÍeSOTO/toCÍO pOÏ LOPARK. 4° ÏÏeS /OrgOS de tabla: 1185, 735 y 490mm. dOS OflC/lOS: 128 y 70 mm. y dOS gft/eSOS: 12 y limm.

5° Posibilidad de realizar fígurüS dlVetSQS, esplgas, baldosas, cenefas...

6° Acabada con $ei$ COpOS de barnlz o acelte sistema antl-rayado.

7° Se instala pegada al soporte, ideal en instalaciones con CGfefaCC/Ófi rOdÍQÍ)t6 y cuando necesitamos "Slfenc/O".

8° Certificado de reS/SÍGnC/O 0/ ÍUQÇjO B1. según norma alemana.

Distribuïdor oficial: INFORMACION: Telefono 91 552 96 04 Fax 915523194

PARQUES TARIMAS RODAPIES CORCHO SOíBAS

P°Virgen del Puerto, 9-H 28005 Madrid Telefono 91 365 08 49 Fax 913659893

Emaü: lnfo@codeparq.com Web: wwwcodeparq.com

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

CURS, Arquitectura del paisatge.

Gestió I transformació de les ciutats. 2a edició.

Gestió urbanística. 17a edició.

s

Medi ambient urbà I sostenlbllltat. 7a edició.

Projectacló urbanística. 9a edició.

exigents,

Valoracions immobiliàries. 23a edició.

formació confiança

Gestió d'espais verds. 6a edició.

i rquitectura Arquitectura I sostenibllltat: eines de disseny i tòcniques de control mediambiental.

Arquitectura, art I espai efímer: de l'espai públic al museu. 13a edidó.

S. Informatives personalitzades Arquitectura: critica I projecte. 8a edició.

Disseny I restauració d'estructures arquitectòniques.

5a edició.

S. informativa: 17/06/03

El projecte: aproximacions a l'arquitectura des del medi ambient històric i social. 7a edició

Història, art, arquitectura i ciutat. 11a edició.

Informatització de projectes arquitectònics. 8s edició.

S. informativa: 19/06/03

Instal·lacions •tectòniques.

S. Informativa: 1 -13 Integració d'energies renovables a l'arquitectura. 2a edició.

S. Informativa: 18/09/03 La gran escala: L'arquitectura dels nous entorns. 12a edició.

S. informativa: 22/01/04 Master in Advanced Architecture. 4a edició, s. informativa: 1 S/09/03 Metròpolis. Postgraduate program In archltecture and urban culture. 12a edició, Restauració de monuments d'arquitectura. MRM. 13a edició.

Tecnologies de l'edificació.iea edició.

El projecte i l'experiència en l'arquitectura. (UPC/Cemex/Càtedra Blanca)

Restauració arquitectònica: de l'anàlisi constructiva estructural a les tecnologies d'Intervenció. 3a edició.

S. Informativa: 16/12/03

La Fundació Politècnica ae Catalunya està acreditada amb la I S O . 9 0 0 1 on disseny i gestió de la formació.

www.fpc.upc.es

ESPECIAL

\m

(I) «UINZENAJUNY 20

Mines i dinosaures

quest estiu es començarà

ontòleg Àngel Galobart, de l'Institut Miquel

la primera fase del que ha de ser un

Crusafont de Sabadell, va parlar de El jaci-

centre d'interpretació de geologia, mineria i paleontologia

ment paleontògic de Fumanya. Els dinosau-

ubicat a Fumanya (Fígols,

res de Catalunya; mentre que Carme Casas i

Berguedà), en una explotació de carbó a cel

Agustí Costa van explicar el projecte arqui-

obert actualment en desús on s'han trobat

tectònic del Centre. L'exposició inclou plà-

petjades de grans dinosaures del cretàcic

nols, matèria! audiovisual del projecte i

superior. Es tracta d'un centre únic per la

material trobat a la zona. El 3 de juliol a les

seva espectacular aportació a la investigació

18.30 hores, a la sala d'actes del Col·legi, hi

europea i la seva esplèndida ubicació en el

ha una tercera conferència, a càrrec de Rosa

paisatge del Berguedà. L'equip de l'arquí-

Serra, directora del Museu de les Mines de

tecta Carme Casas i l'arquitecte tècnic í

Cercs, que parlarà de l'explotació a cel obert

interiorista Agustí Costa ha creat un edifici

de Fumanya. Aquesta cita serà complemen-

diàfan, integrador de tots els aspectes que

tada amb la projecció audiovisual Les mines

componen el projecte global.

a cel obert obert de Fumanya, a càrrec del

Per donar a conèixer el projecte, el Col·legi ha organitzat l'exposició

fotògraf Joan Ribera.

Projecte

El Centre de Fumanya estarà inserit

d'Inter-

dins la xarxa del Consorci de la Ruta Minera

Cercs, i a tots se'ls vol donar una utilitat cul-

permetre descobrir les gairebé 3.500 petja-

pretació de Geologia, Mineria i Paleontologia

de l'Alt Berguedà (www.rutaminera.diba.es)

tural. El jaciment de petjades de dinosaure

des de dinosaures, la qual cosa el converteix

que es podrà visitar a Barcelona fins al 10

que està format per cinc municipis que

(ícnites) va ser descobert el 1985, gràcies a

en el tercer jaciment mundial en nombre de

arquitectònic

de Fumanya. Centre

de juliol. La inauguració es va fer el passat

havien tingut mines de carbó. En l'actuali-

les extraccions mineres de lignit efectuades

petjades i un dels més importants per conèi-

12 de juny amb dues conferències: el pale-

tat, ja funciona el Museu de les Mines de

a la zona des de quatre anys abans, que van

xer ei comportament d'aquests animals. ®

i L'Informatiu SEGONA QLjNZENA JUNY 2003

ACTIVITATS

CULTURAL

ESPECIAL

Fumanya, centre d'interpretació de geologia, mineria i paleontologia Agustí Costa i Carme Casas presenten al CAATB el projecte í p umanya, el futur centre d'inI•

terpretació de geologia, mineria i pale-

ontologia, es configura com un centre únic, tant per la seva aportació a la paleontologia europea com per la seva espectacular construcció, ubicació i integració - e n una mina a cel obert- en el paisatge de l'Alt Berguedà.

Un dels principals punts d'interès del centre és la fortuïta relació entre dos fenòmens ben interessants, dues preexistències que han estat determinants en un projecte arquitectònic d'àmplies implicacions paisatgístiques, culturals i econòmiques: en primer lloc, la configuració geològica del sòl, que va donar peu a una explotació minera de carbó; en segon lloc, les 3.500 petjades de dinosaures, descobertes el 1986 pel químic bergueda Lluís Viladrich en una immensa paret que la mina va fer aflorar.

En aquest context, l'equip de Carme Casas, arquitecta, i Agustí Costa, arquitecte tècnic i interiorista, ha creat un edifici diàfan, integrador de tots els aspectes arquitectònics, paisatgístics i d'usabilitat que componen el projecte. L'edifici, que s'emplaça a la vora de l'excavació, davant el tali paleontològic, apareix com si estigués penjat en l'espai foradat per l'antiga mina, Permetrà al visitant apropar-se i apreciar al màxim els especials fenòmens geològics i paleontològics del paisatge d'aquest entorn durant les hores del dia i de la nit.

Imatges virtuals del futur centre cultural que gaudirà d'un entorn excepcional de Barcelona, dirigit per Joan Santacana.

S'han considerat, aspectes com ara el valor científic del jaciment, l'espectacularitat del

El futur centre d'interpretació és un edi-

marc natural, l'interès de les imatges que

fici tancat i obert a la vegada que s impreg

suscita el jaciment, la situació actuat de

na de I entorn i introdueix tensió es deixa

Fumanya com un important jaciment pale-

colonitzar per la naturalesa

Presenta tres

costats opacs dos de roca i un de formigó

ontològic d'icnites de dinosaures i com un gran museu obert sobre l'explotació de car-

La coberta i la quarta façana de vidre es

bó a Catalunya, el seu gran potencial turís-

troben de cara al mural paleontològic omni

tic de caire cultural i la bellesa del lloc.

present que en el futur rebrà projeccions

L'edifici es refereix geomètricament a

nocturnes amb el cel per coberta. A la plan-

aquest mural paleontològic i disposa la seva

ta inferior, les superfícies de vidre mostren les roques margues i el carbó del subsòl.

volumetria de tal manera que el pla inclinat del tall constitueix la quarta façana de l'edificació. L'esperit del lloc, descobert a par-

El projecte arquitectònic

tir de la seva interpretació, condueix a

En la redacció del projecte arquitectò-

entendre'l com un emplaçament en què a

nic de Fumanya s'fia partit del document

través de la geologia s'expliquen una gran

que el Consorci Ruta Minera va encomanar

quantitat

a un equip pluridisciplinar de la Universitat

prehistòria. Ens trobem molt lluny de l'apa-

de fenòmens

anteriors

a la

L'Informatiu

P A G I N E S

D ' A S S E S S O R I A .

F O R M A C I O .

A C T I V I T A T S

I

S E R V E I S

INSTITUCIONAL 22 Responsabilitat

24 Centre de Desenvolupament Professional

26 Lectures DEMANDES 36 Mercat de treball ACTIVITATS 42 Culturals i socials

Coeficient d'actualització

Desenvolupament professional Programa de postgraus i màsters 2003-2004

d'honoraris a 13 de juny

Ca = 1,198 Propera actualització:

15 de juliol Mòdul actual: 303,50 € Mòdul bàsic de referència per al 2003: 310 € / m 2

|P71 Col·legi ha posat en marxa

i empreses en actiu. En aquesta línia destaca

guretat i salut. Aquesta tardor s'inicien dos

I L· una nova línia de serveis especialitzada

el Centre de Desenvolupament Professional.

nous cursos: el postgrau de gestió de l'obra

en la promoció de professionals i empreses

creat amb l'objectiu de facilitar al professio-

Constructíon Management i el postgrau de

del procés constructiu anomenada ProCons-

nal les eines necessàries que el facin més

cap d'obra Gestió de la producció. Les pro-

trucció. La base d'aquesta nova línia és Pro-

competitiu i que inclou un ampli programa de

fessionals interessats poden demanar més in-

Valor, el primer model de competències i co-

formació continuada que respon a les neces-

formació en el Centre de Desenvolupament

neixements dels perfils professionals del pro-

sitats del mercat. El programa de cursos do-

Professional. Telèfon 9 3 2 4 0 23 73 o a for-

cés constructiu, elaborat a partir del coneixe-

na resposta a cadascun dels perfils professio-

macio@apabcn.es. Al www.apabcn.es es pot

Telèfon 932 40 23 70

ment i l'expertesa del CMTB i del treball de

nals com ara project management, gestió de

consultar una detallada guia didàctica de

visats@apabcn.es

consultors de recursos humans i professionals

la producció de l'obra, direcció tècnica i se-

tots els postgraus i màsters. f£>

Data d'aplicació: a partir de I'l de març de 2003 Més informació: Departament de Visats

ASSESSORIA QUINZENA JUNY 2003

Seguretat Social i socis treballadors de societats mercantils | P n aquest article, pretenem

cietat, entès com tenir el 3 3 % o més

I ^ — analitzar quin enquadrament té en el

del capital social o tenir el 2 5 % o més

sistema de la Seguretat Social l'arquitecte

del capital social i exercir la direcció o

tècnic quan duu a terme la seva activitat com

la gerència, han d'estar al règim espe-

a soci administrador de societats mercantils.

cial de treballadors autònims.

Les obligacions dels socis treballadors de societats mercantils

L'alternativa Premaat La Llei 30/1995 d'ordenació i supervisió de les assegurances privades va fer possible que, en el cas de determinats professionals,

La Llei general de la seguretat social (art. 97.2) estableix que els socis treballa-

la seva mútua de previsió fos alternativa al

dors de societats mercantils, quan no realit-

Reta quan es tractés de treball independent.

zen funcions de gerència o direcció de la so-

En el cas de societats mercantils, caldrà

cietat i la seva participació és inferior al

veure quin és l'objecte social. Si l'objecte

3 3 % del capital social estan inclosos en el

social consisteix a desenvolupar els serveis

règim general. En el cas que duguin a terme

propis de la professió, de manera que sigui

funcions de direcció o gerència, també hi

inviable el funcionament d'aquesta empresa

estan inclosos, sempre que la seva partici-

sense la presència d'un arquitecte tècnic, la

pació no arribi al 2 5 % del capital social.

Premaat pot ser l'alternativa al Reta, sempre que es donin les circumstàncies que l'exclouen del règim general.

Les societats professionals En una societat professional pot succeir

relació laboral. Això comporta que aquest

que tots els socis, o alguns d'ells, exerceixin

treballador que té el control efectiu hagi d'a-

mercantils:

del règim general no podrà exercir aquesta

d'administradors, gerents o directors, i que

filiar-se al règim especial de treballadors

a)

Qui no tingui el control efectiu ni faci

opció i haurà de cotitzar a la Seguretat So-

la seva participació en el capital social re-

autònoms. Es presumeix, excepte que hi ha-

funcions de direcció ha d'estar dins el

cial. Si estigués també afiliat a Premaat,

presenti un control efectiu sobre aquesta.

gi una prova en contra, que es té el control

règim general.

aquesta afiliació tindria solament el caràcter

Qui faci funcions de direcció però no

de voluntària. ®

Segons quina sigui cada una de les cir- quan es posseeix un percentatge igual o sucumstàncies, es genera una obligació diferent d'enquadrament a la Seguretat Social.

Aquell que té el control de la societat no té el caràcter de dependència propi de la

güents per als socis treballadors de societats

b)

Si el professional soci no queda exclòs

perior al 3 3 % del capital social, o bé quan

tingui et control efectiu també queda

es té un 2 5 % o més del capital social i fun-

adscrit al règim general (amb caràcter

Més informació a l'Assessoria Professional i

cions de direcció o gerència.

limitat, exclòs del dret a l'atur).

Jurídica del CAATB. Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 5 6

Els socis que tinguin el control de la so-

i a assessories@apabcn.es.

D'aquesta manera, tenim els punts se-

c)

Premis Europeus de Seguretat en la Construcció El Consell General de l'Ar-

formació i mitjans d'informació genera! i,

quitectura Tècnica d'Espanya ha convo-

també, del sector. L'organització dels premis

cat els Premis Europeus de Seguretat en

compta amb el suport del Ministeri de Tre-

la Construcció 2 0 0 2 (XII edició dels

ball, de l'Agència Europea de Seguretat i

premis Caupolicàn) com a testimoni de

Salut en el Treball i d'altres institucions del

la seva política de promoció de la millo-

nostre sector. La cobertura dels premis

ra de les condicions de seguretat i salut

abasta l'àmbit de la Unió Europea i s'adme-

laboral en el sector de la construcció.

ten actuacions dutes a terme des del 3 0 de

Es concediran sis premis en les ca-

novembre de 2 0 0 1 fins al 3 1 d'octubre de

tegories d'innovació i investigació (6.000

2 0 0 3 , data de tancament de la convocatò-

€ ) , formació (3.000 € ) , informació pú-

ria. Els professionals interessats poden de-

blica (6.000 € ) i informació tècnica

manar més informació al Consell General de

(6.000 € } . La convocatòria es dirigeix a

l'Arquitectura Tècnica, telèfon 9 1 5 7 0 1 5 3 5

professionals i empreses de la construc-

i a/e consejo@arquitectura-tecnica.com. ®

ció, institucions, professionals de la in-

A S S E S S O R I A

RESPONSABILITAT

CIVIL

Quadern central SEGONA Q U I

Responsabilitat civil, la gran desconeguda FIT l'article de L'INFORMATIU

gun article tant a les publicacions del Col·le-

xí, potser cada cop seran menys els casos en

*ResponsabilÍtat civil. La gran descone-

u F ^ e l e c t r ò n i c número 218 sobre res-

gi com a d'altres del sector, procuro llegir-lo

què s'haurà d'anar a discutir als jutjats i

guda per a la majoria dels professionals.

ponsabilitat civil, escrit per Josep Maria

amb atenció.

menys els articles sobre assegurances (ne-

Per Josep Maria Liesuy. L'INFORMATIU núm.

cessàries, sí; suficients, no). Jo, en concret,

218. Segona quinzena de març 2003.

Llesuy*, he llegit, entre d'altres afirma-

Crec que e! nostre Col·legi ha fet sem-

cions, les següents: "El problema apareix

pre una tasca molt important en aquest sen-

quan s'esdevé que el promotor ha dissolt

tinc una assegurança de 120.000 euros.

tit mitjançant la realització de conferències

Aprofito per felicítar-vos per una publi-

la societat i el constructor, o no hi és o és

i debats, i la publicació d'articles perquè no

cació que sovint em desapareix de la taula

insolvent

sigui un tema desconegut. També és cert

perquè professionals d'altres sectors la tro-

que és del tot necessari continuar fent-ho.

ben tan interessant com jo. <$í

(circumstància

que succeeix

massa sovint). Llavors, ja tenim que el sinistre l'han de pagar l'arquitecte i l'apa-

Arquitecte tècnic. MFM

Tinc la sensació, com a resultat de tota

rellador perquè aquests tenen assegu-

la informació païda sobre aquesta qüestió,

rança [...]. Però si succeeix que el pro-

que sembla com si a l'hora d'aclarir un si-

motor amb societat no existeix i no es

nistre, en el fons, els jutges busquessin no-

P e r t a l d e r e s p o n d r e ' a la carta del company Dídac Dalmau i en relació amb

troba el constructor o és insolvent, només

més qui té una assegurança suficient per co-

les qüestions 1 i 3, voldria començar per reproduir l'article 20 de la LOE.

queden l'arquitecte i l'aparellador".

brir les responsabilitats í no els veritables

L'AU TO R

RESPON

En relació amb aquest article, voldria

responsables del fet. No vull exagerar, però

Articulo 20. Requisitos para la escrituración e inscripción.

que em confirméssiu que, amb la nova

es podrien fer deduccions molt perilloses en

1.

Uei d'ordenació de l'edificació (LOE) son

el sentit que potser el millor seria no tenir

blicas de declafación de obra nueva de edificaciones a las que sea de aplica-

certs els punts següents i, en concret, pel

assegurança perquè així el més probable és

ción esta ley, sin que se acredite y testimonie la constitucion de las garantías a

que fa a edificis d'habitatges:

no obtenir responsabilitats, o tenir-ne ben

1.

El promotor està obligat a contractar l'assegurança per llei i, també, perquè en el cas contrari, no podria ins-

2.

3.

poques.

Per acabar, m'agradaria expressar que

No se autorizaràn ni se inscribiràn en el Registro de la Propiedad escrituras pú-

que se refíere el articulo 19.

2.

Cuando no hayan transcurrido los piazos de prescripción de las acciones a que se refiere el articulo 98, no se cerrarà en el Registro Mercantil la hoja abierta al

és feina nostra i de la resta de professionals

promotor individual ni se inscribiré la liquidación de las sociedades promotoras

criure's en el Registre de la Propietat

del sector treballar amb promotores i cons-

sin que se acredite previamente al Registrador la constitucion de las garantías

l'escriptura d'obra nova.

tructores serioses, que facin bé les coses i

establecidas por esta ley, en relación con todas y cada una de las edificaciones

La responsabilitat del promotor no

es responsabilitzin de la feina feta anant

que hubiera promovido.

queda limitada a la societat, sinó

més enllà del que és obligatori. Amb la cur-

que esdevé personal en cas d'in-

ta experiència que tinc, he trobat que l'ar-

L'apartat 1 confirma la teva primera qüestió, excepte per la darrera modificació

solvència d'aquesta.

quitecte tècnic és un professional molt res-

sobre els habitatges unifamiliars de promoció pròpia. L'apartat 2, per passiva, mo-

Una de les finalitats de la LOE no és

pectat i valorat, cosa gens fàcil en aquest

difica la teva tercera qüestió, perquè admet la dissolució de la societat quan com-

precisament evitar la dissolució o de-

sector. D'altra banda, penso - í si he entès

pleixi e! requisit d'acreditar les garanties davant del Registre a què l'obliga la LOE

claració d'insolvència de societats

bé la intenció dels objectius empresos pel

per totes i cadascuna de les edificacions promogudes i, com diu la disposició addi-

per evitar responsabilitats?

Col·legi-, que és feina de tots treballar en

cional segona de la Llei en el seu apartat 1:

aquest sentit millorant la qualitat i utilitat El tema de la responsabilitat civil té molta importància. Sempre que trobo al-

de la nostra professió. En resum, cal fer les coses bé, és a dir, començar per l'arrel i, ai-

Uno. La garantia contra los éanos materiales a que se refiere el apartado l.c) del articulo 19 de esta Ley seré exigible, a partir de su entrada en vigor, para edificios cuyo destino principal sea el de vivienda.

Aquesta garantia és la que coneixem com a pòlissa decennal de danys.

En relació amb el segon punt que planteges, la responsabilitat civil de les societats mercantils que actuen com a promotores, en principi, recau sobre ia pròpia societat o persona jurídica, tot i que en alguns casos, es pot estendre als seus administradors, en el cas que s'acrediti que aquests han actuat de forma negligent.

Em complau que, amb les reflexions que fas en la teva carta, em demostris que la responsabilitat civil no és sempre ia gran desconeguda, i desitjo que aquesta sensació que tenia sigui equivocada.

Com a colofó a totes aquestes reflexions també penso que, com sempre, una cosa és la llei i una altra la jurisprudència que es crearà per la interpretació que els jutges en facin. Ha de passar bastant de temps, entre cinc i deu anys, per saber amb seguretat en què afectarà a la nostra responsabilitat actual. Per aquest motiu voldria reblar el clau de la meva conclusió en l'article inicial.

La nostra cobertura en responsabilitat civil ha d'estar en consonància amb les obres que tinguem a la motxilla, o sigui, en període de reclamació. Hi ha una tendència que, en una fase en què es treballi menys, es pugui disminuir la cobertura. Alerta! ' * .

;

j

Josep Maria Llesuy

FORMACIÓ A QUINZENA JUNY 2003

Màsters i postgraus al CAATB | P I Departament de Formació I L·m està planificant el programa formatiu del curs 2 0 0 3 - 2 0 0 4 . Novament s'ofereixen el Postgrau de Gestió de l'Obra, el Postgrau de Coordinador de Seguretat i Salut i el Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme. A més, es presenten el Postgrau de Gestió de la Producció per a Caps d'Obra i el Postgrau de Direcció d'Execució i Control d'Obra.

Tota aquesta formació la impartiran professionals del procés constructiu. Així doncs, el CAATB i Departament de Formació opten, una vegada més, per formar tècnics a través de l'experiència dels professionals del sector. Aquests cursos tindran lloc, generalment, els divendres a la tarda i els dissabtes al mati per tal d'afectar tan poc com es pugui l'activitat dels professionals que vulguin accedir-hi.

L'objectiu del Màster Project Manageren Edificació i Urbanisme és desenvolupar les capacitats directives i de gestió dels professionals del procés constructiu. És l'únic màster de Catalunya que aplica totes les funcions del Project Manager al procés constructiu.

S'estructura en dos anys acadèmics, que inclouen tres mòduls formatius i una tesina. Es començarà a impartir a l'octubre.

Ei Postgrau de Coordinador de Segure-

les normes de seguretat a l'obra, avaluar-hi

de l'Obra es pretén formar directius í tècnics

Més informació al telèfon 9 3 2 4 0 2 3 7 3 i a

tat i Salut en la Construcció s'adreça a pro-

els riscos i proposar solucions i alternatives

del sector en tècniques de gestió de l'obra

fonnacio@apabcn.es. A l'apartat de Forma-

fessionals que poden fer de coordinadors de

a les problemàtiques que hi pugui haver. El

per tal de millorar la competitivitat i la qua-

ció de www.apabcn.e5 hi podràs consultar

seguretat i salut laboral en ia fase de pro-

curs té una durada de 150 hores i es farà a

litat dels productes immobiliaris. El curs té

una detallada guia didàctica de tots els

jecte í d'execució de l'obra. Està pensat per

partir del febrer del 2 0 0 4 .

una durada de 8 0 hores i es començarà a

postgraus i màsters.

formar professionals capaços de vetllar per

Finalment, amb el Postgrau de Gestió

impartir el mes de setembre. ®

Nous postgraus L'oferta f o r m a t i v a d e p o s t -

aplicar els coneixements legals i jurídics

graus del CAATB s'amplia el curs vinent

dins el marc de l'empresa, i dirigir i liderar

amb dos nous postgraus: el Postgrau de

el personal de l'obra. S'adreça a estudiants

Cap d'Obra. Gestió de ia Producció i el

o recent titulats amb dos o tres anys d'expe-

de Director d'Execució i Control d'Obra.

riència com a ajudants de cap d'obra o amb

El Postgrau de Cap d'Obra està pensat

un any d'experiència com a caps d'obra.

per aportar al tècnic de l'empresa cons-

Aquest curs té una durada de 116 hores i

tructora una sèrie de recursos pràctics

s'impartirà des del novembre d'aquest any

per millorar i facilitar les tasques i el de-

fins al febrer de l'any vinent.

senvolupament de Ia gestió de la pro-

El Postgrau de Director d'Execució i

ducció de l'obra. És una oferta formati-

Control d'Obra s'adreça a aquells professio-

va dirigida específicament a futurs caps

nals del procés constructiu que, segons la

d'obra, un perfil professional que comp-

LOE, poden exercir la direcció d'execució

ta amb molt poca oferta formativa espe-

d'obres del grup a). Té entre els seus objec-

cifica. Té com a objectius: situar el cap

tius: dominar la planificació i l'economia de

d'obra dins el context del procés cons-

l'obra; analitzar les parts integrants de pro-

tructiu, emmarcant les seves funcions i

jecte i interpretar el disseny arquitectònic, i

constructius, i les tècniques específiques de

repartides en nou mòduls acadèmics.

responsabilitats; planificar i gestionar el

conèixer les tècniques constructives, el con-

prevenció, seguretat i salut laboral en la

Aquest postgrau es farà entre el març i el

temps, el cost i els recursos humans;

trol de qualitat dels materials i sistemes

construcció. La seva durada és de 80 hores,

maig del 2004. ®

FORMACIÓ

DESENVOLUPA MENT

PROFESSIONAL

Quadern central 5£i

Formació per competències P

er ajudar tots els professio-

Gestió per competències

nals a ser més competitius, el CAATB

ha desenvolupat un estudi de competències

Vull començar aquest ar-

dels professionals del procés constructiu.

ticle amb un aclariment sobre què

Aquest estudi ha donat lloc a Provalor, el pri-

s'entén per competència,

mer model de competències i coneixements

que han estudiat de manera multidis-

un concepte

dels perfils professionals del procés cons-

ciplínar diferents professionals, com

tructiu, validat per empreses del sector i ela-

Levy Leboyer o Guy Le Boterf. Una de

borat a partir del coneixement i l'expertesa

les definicions existents és: "Les com-

del CAATB i del treball de consultors de re-

petències són els comportaments que

cursos humans i professionals en actiu. Pro-

algunes persones dominen millor que

valor identifica i ordena els perfils indepen-

d'altres i les fan més eficaces en una

dentment de la titulació acadèmica. A partir

determinada situació". També s'ha de-

d'aquf, analitza les competències i les tas-

finit com: "El conjunt de comporta-

ques de cada ocupació i crea el primer dic-

ments observables que estan causal-

cionari de competències de professionals del

ment relacionats amb el compliment

procés constructiu. Amb aquesta eina, es po-

bo o excel·lent en un treball concret en

den analitzar les competències i els coneixe-

una organització concreta". Les com-

" ments, i oferir formació especialitzada i ade-

petències estan compostes per conei-

quada a cada funció professional per tal de

xements, habilitats i aptituds, és a dir,

desenvolupar cada tasca amb eficàcia.

allò que sabem fer, com ho sabem fer i quina disposició tenim per fer-ho.

Una oferta formativa especialitzada

La gestió per competències

ha

anat imposant-se com un sistema de gestió, i actualment està força estès in-

En aquest sentit, el Departament de

dependentment de l'activitat a què es

Formació del CAATB ja ofereix formació específica en quatre dels sis perfils professio-

dediqui l'empresa, el seu volum de fac-

nals identificats i té previst ampliar aquesta

turació i el seu nombre d'empíeats.

formació fins abastar-los tots sis. D'aquesta

Des del CAATB, i especialment

manera, s'aconseguirà una oferta formativa

des de la Consultoria de Recursos Hu-

especialitzada per a cada perfil. í $

mans, treballem per descriure els principals perfils dels professionals del procés constructiu i per definir-ne les

r

f Guillem Plans

ocupacions. S'han analitzat i descrit les competències a partir de la definició de nivells, Aquest projecte, adreçat tant a professionals com a empreses del sector, ens ha de permetre definir uns criteris per dur a terme seleccions

Darrers cursos abans de l'estiu

basades en competències i dissenyar programes de formació adients per a cada perfil. s£)

E! Departament de Forma-

b*e\ a incorporar fotografies i a millorar la

ció del CAATB ha programat diferents cur-

presentació dels projectes amb e! progra-

sos de formació per als mesos de juny i j u -

ma Photoshop.

Àlvar Cecília

liol. D'una banda, cal destacar dos cursos

Els cursos per a estudiants es com-

de formació ocupacional dedicats al dis-

plementen amb un curs de Microsoft Pro-

seny de plànols per ordinador i al control

ject, que s'adreça especialment a joves i

i la vigilància d'obres. Aquests dos cursos,

que té una durada de 24 hores, dotze de

totalment subvencionats pel Departament

teoria í 12 de pràctica.

de Treball de la Generalitat i pel Fons So-

D'altra banda, l'oferta formativa del

cial Europeu, van adreçats a persones me-

CAATB per abans de l'estiu també inclou 4

nors de 25 anys en situació d'atur.

ció de la Directiva de seguretat en les obres

cursos dirigits a professionals que volen

L'objectiu del curs Auxiliar tècnic de

temporals o mòbils. En el programa es dóna

ampliar els seus coneixements sobre el

control i vigilància d'obra és adquirir co-

especial importància als procediments del

funcionament dels programes informàtics

neixements sobre els procediments per al

control d'obres i a la vigilància i el control de

d'ús més habitual en arquitectura tècnica.

seguiment, el control i la vigilància d'o-

la seguretat i salut.

Durant aquests mesos s'ofereix formació

bra; executar programes de control de

En el curs Disseny i modificació de plà-

en Presto, AutoCAD, Photoshop i Microsoft

qualitat d'acord amb el Decret 3 7 5 / 1 9 8 8

nols 2D i 3D, els assistents aprendran a dis-

Project. Més informació al telèfon 932 4 0

de la Generalitat de Catalunya, i complir

senyar i modificar plànols amb els progra-

23 73 i a formacio@apabcn.es

K.el

Reial decret 1627/1997 de transposi-

mes Autocad, Autocad 3D i 3D Studio. Tam-

@

Consultor de Formació

www.apabcn.es

HORES

EXTRES

QUINZENA JUNY 2003

Un cop de vent fresc l l i abítualment escric sobre

nitza des de 1994 el casal d'esplai La Casa

prés hi entren els veïns i passavolants a des-

seva autobiografia completa, i a L'home que

11

del Sol Naixent de Tremp i que dota econò-

muntar-li el pis. És una narració que té la

estripava llibres, de Jordi de Manuel i Barra-

micament l'Ajuntament de Tremp.

llargada justa però no et faria res que fos

bín (Barcelona, 1962), en què un home que

Catalunya té centenars i centenars de

més llarga. Justament, perquè Garcia sap

ja no pot llegir i ni escriure s'instal·la durant

gairebé tants escriptors com lectors (molts i

premis atorgats per Ajuntaments, institu-

que no cal inflar les narracions, per fer-les

anys en un hotel, on el va a buscar la seva

pocs, alhora) i sempre hi ha alguna lectura

cions i similars. Són premis tot sovint publi-

més interessants. A Rambla avall, August

filla. Però també hi ha històries amb rela-

interessant. En aquesta ocasió els proposo la

cats amb la col·laboració d'una editorial co-

Bover (Barcelona, 1949) escriu sense pun-

cions impossibles o efímeres. D'entre aquestes, la més divertida és La dona que no era,

I

literatura d'autors estrangers, però

això no vol dir que no s'escrigui res proper que m'interessi. A Catalunya, hi deu haver

neguda, que aíxl s'estalvia els costos d'edi-

tuació però aconsegueix d'evitar en el lector

tes presentats en cada convocatòria anual del

ció però que dóna als autors la major satis-

el cansament que produeix habitualment

premi de narrativa 'Vent de Port', que orga-

facció: veure publicada les seves primeres

aquest estil. Com en la narració de Garcia

1968), que protagonitza un policia de tràn-

obres -només cal donar una ulla-

Helena, hi ha un humor intel·ligent que se'n

sit; potser, i per què no, un Mosso d'Esqua-

da a l'edat de la majoria de pre-

lectura d'un llibre que recull els millors con-

fum del que és proper. Alopècia, d'Arnau

dra. Resulta que arran d'un accident de

miats a Tremp, que ronda la tren-

Camps Blanch (Barcelona, 1970) també és

trànsit el xicot s'enamora d'una noia perquè

| \ t e n a , per confirmar que tenen

un relat on hi és present la sornegueria, que

interpreta malament els signes: unes cartes

molts anys d'escriptura i èxits per

aquesta vegada es manifesta portant al límit

pornogràfiques trobades al costat del con-

endavant. Alhora, els autors pre-

una situació, el fet de ser calb.

ductor. Quan descobreix que està amb la noia equivocada ja és massa tard. M'agrada

nen consciència del fet d'escriure, i en els anys que el premi Vent del Port té de vida, ha descobert una bona colla de noms, a més de comptar amb la participació d'autors consagrats.

E S P A I

pell del policia. Només la literatura té la llibertat suficient per íntroduir-s'hi. ®

enfocaments i tractaments que coincideixen amb els gustos del Jurat, que en aquest cas Narracions

busquen ei costat absurd de la realitat. És

UN COP DE SORT

de manera variada i expressa-

també el cas de La signatura del Demiürg,

Diversos autors.

ment. La primera és Un cop de

d'Octavi Franch i López (Barcelona, 1970),

Edicions Proa

sort, d'Albert García Elena (Bar-

on l'autor d'una novel·la premiada sopa amb

1.081 pàgines. Barcelona

celona, 1970), guanyadora de la

la seva protagonista, que fins aleshores no-

13,50 €

darrera edició del premi, que ens

més havia tractat imaginativament. També

parla d'algú que viu en una casa

els agrada l'escriptura sobre l'escriptura,

sense finestres on el truquen del

que torna a sortir a Esborralls del futur,

Servei Català d'Ocupació per si

d'Antoni Ibànez Ros (Lleida, 1964), on una

vol ser Mosso d'Esquadra i des-

noia troba a la biblioteca una llibre que és la

n aquesta exposició ens hem reunit un grup de persones que tenim com a punt en comú el gravat.

saludable, el fet de reunir-nos i treballar compartint un espai comú també ens permet compartir coneixements i amistats.

Cadascú de nosaltres ha començat a conèixer el gravaí treballant diverses tècniques, trobant a la fi la més adequada a la seva manera de ser: des de fotogravats en fotopolimers, passant Un cop hem après, hem de-

cidit allò que ens permet una millor expressió. ®

ï. Teresa Gómez Martorell

Taller dels pellaires, gravat, estampació, expressió exposen-. Teresa Gómez, Frederic Gírós, Ramon Puiggené, Ge;' noveva Sans, Elisabet Albet, Núria Corretgé, Pau Masiques i Margarida Vidal. dates i lloc: fins al 15 de juliol, a l'espai d'art de la l a planta del CAATB. Bon Pastor, 5. Barcelona.

no només la qualitat del text sinó aquells

la frescor amb què Pujadó es posa dins la

té una preferència per aquells contes que

Ja sigui d'una manera més professional o com un entreteniment

1

Els premis literaris, ja se sap: premien

cions, que han estat il·lustrades

D ' A R T

pel collagraf, l'aiguafort, el lí noi i

El costat absurd de la realitat

El recull aplega 16 narra-

Taller dels pe I la i res

E

de Judit Pujadó Puigdomènech (Barcelona,

i central SEGONA Q t f f t i f f N A jMyy íòò'jj I

Retrats en blanc i negre Í T 7 Alhambra de Granada, els I L

Exposició

bandolers de Sierra Morens o els gi-

tanos de l'Albaicín eren alguns dels temes

LA FOTOGRAFIA

preferits pels pioners espanyols de la foto-

A ESPANYA

grafia del segle XIX tal com es pot compro-

AL SEGLE XIX

var si es visita amb deteniment la mostra La fotografia a Espanya al segle XIX (Caixafo-

CAIXAFORUM

rum), on també es poden contemplar retrats

Marquès de Comillas, 6

burgesos per a la posteritat, vistes de ciutats

Barcelona

i divertits i artístics fotomuntatges d'evident

Fins al 6 de juliol

caire caricaturesc. En total, l'exposició aplega 1 6 5 imatges, moltes d'inèdites, que evidencien la fascinació que la fotografia va produir a la pintoresca Espanya del segle XIX. La fotografia a Espanya al segle XIX és una mostra que proposa reflexionar sobre les repercussions, tant en l'àmbit cultural com en el social, de la introducció d'aquest mitjà

levisió, el cinema o Internet: proporcionar

les fotografies documentals que va promoure

saport per a la posteritat. Una altra curiosi-

de comunicació visual a l'Estat, i incidir en

imatges d'un món, llavors encara desconegut

directament per tenir proves objectives de la

tat és el divertit fotomuntatge en el qual una

aquelles qüestions que van preocupar la so-

en bona part, i documentar la pròpia identi-

modernització del país i per intentar d'elimi-

adinerada persona decapitada sosté el seu

cietat de l'època, com ara la identitat, la mo-

tat. Una identitat que, en el cas espanyol,

nar la seva mala imatge a l'estranger. Fotò-

cap entre les cames per menjar-se'l amb ga-

dernitat i el pas de la imatge privada a la pú-

era força exòtica i que atreia un munt de viat-

grafs com és ara Charles Cüfford, J. Laurent

nivet i forquilla. Una curiositat que albira el

blica. Les imatges provenen d'arxius, m u -

gers francesos i anglesos, com ara l'escriptor

o els nombrosos professionals de l'estudi Au-

vessant més artístic d'un invent, el de la fo-

seus i col·leccions privades i es completen

Théophíle Gautier, que competien per captar

douard van rodar pertot Espanya per poder-

tografia, que va néixer al segle XIX i que ara,

amb llibres, diaris, revistes i material publi-

la imaíge tòpica del país fomentada per es-

ne mostrar la construcció de les primeres lí-

dos segles després, torna a néixer sota el

citari, de manera que es proporciona infor-

criptors com Washington Irving o Pròsper

nies de ferrocarril, les obres públiques que

nou impuls dels mitjans digitals. ®

mació sobre quina era la finalitat de les fo-

Méerimée, el creador de Carmen.

milloraven les vetustes carreteres del país i la

tografies o quins mitjans feien servir els professionals de l'època.

seva incipient modernització.

Isabel II i la modernització

La fotografia del segle XIX, el revolucio-

del pais

Però l'exposició que presenta Caixaforum amaga també alguna sorpresa. Una d'a-

nari invent de Daguerre y Niepce, acomplia,

La mostra dedica, a més, una especial

questes són les fotografies postmortem, com

salvant les distàncies socials i tecnològiques,

atenció a la reina Isabel II. I no només pels

la del pintor Marià Fortuny. I és que al segle

les mateixes funcions que avui exerceix la te-

seus retrats oficials i privats, sinó també per

XIX no tenir un retrat volia dir no tenir pas-

T R E N C A ' T

L A

Antoni Capilia

C L O S C A

Heu de resoldre les definicions numerades i anar ratllant les síl·labes deís mots-resposta en la graella de l'esquerra. Les síl·labes que queden sense ratllar formen el nom del museu que actualment acull l'edifici de la fotografia i en acròstic, a la columna de color, us apareixerà el nom d'aquest edifici.

1

i

BO

CU

QUE

SI

MA

SI

BO

DE

LA

3

CA

LI

LAT

SUB

SA

4

TEIG

EX

RÍ

A

TA

6

m

|r 1 •HL "as

i

DOR

1OOO

1 I

5

PAN

GO

DA

RA

A

RE

TIM

NI

NA

LLA

HAS

Ó

NE

DOR

CO

ï

7 8 9

DEFINICIONS: 1 . Efecte que deixa caure un líquid gota a gota. 2. Interrupció de la direcció de l'alineació d'una façana. 3. Un bon lloc per deixar-hi escombaríes i enderrocs. 4. Sosté la pastilla de sabó per rentar-se les mans. 5. Material elàstic, resistent a la calor, molt apte per segellar. 6. Peça molt apta per suportar conductors d'electricitat. 7. Capa de níquel que recobreix una superfície després de niqueiar-la. 6. Augment de volum d'un fluid en disminuir la pressió que supoila. 9. Concurs en el qual es ven alguna cosa al millor postor.

SOLUCIONS: -stjeuoqBS't •JopBooqve 'i

Eina utilitzada en obres públiques

LA

GENT

Via Ferrata de la Cala Molí de Sant Feliu de Guíxols dia: 29 de març material: arnès d'escalada, bagues d'ancoratge i un casc | p " ns trobem a primera hora del matí, I E M què fem? Plou i no sembla que vulgui parar, però els pocs que som, decidim marxar. Tot el viatge amb la pluja a sobre, ja es busquen fes primeres alternatives. Submarinisme? No caldrà, en arribar a Sant Feliu tenim una enclusa al cel i fa sol, fantàstic! Apa, som-hi, de dret a la via Ferraía! És meravellós, el contrast del mar amb les roques escarpades... i amb l'esforç de la muntanya... no es pot descriure, això s'ha de viure. Ah, ens ha fet suar i tot!

La via està molt ben equipada i es pot fer en una hora tranquil·lament (fotos, observació d'aus...}, l'inici i el final de la via són al mateix Ifoc i i'accés és molt curt i bo. Ara només faita que ús animeu a fer-la, val la pena! © Santi Gamlera

Via Ferrata de la Cala del Molí La Ferrata està situada a Sant Fefiu de Guíxols. És l'única que es coneix construïda al costat del mar. Per anar-hi, cal sortir del passeig del Mar, en direcció a! port. I abans d'entrar a ia zona portuària, s'ha d'agafar la carretera de esquerra, direcció a la platja de Sant Pol, per la costa. En una corba molt tancada, a l'esquerra hi ha l'hotel Hipòcrates; a la dreta, el carrer Sicília, que fa pujada. Cal prendre aquest carrer, fins a trobar una gíorietamirador, per on passa un sender GR, amb marques vermelles i blanques. Es baixen unes escales, i en una pineda, a la banda '. dreta, hi ha el començament de la via Ferrata. La durada és de 45 minuts a una hora. Dificultat mijana. Quasi tota la via és horitzontal, només hi ha dos trams que cal pujar en vertical per unes escales.

bagues d'ancoratge, un casc i calçat de muntanya.

Consignes d'utilització: • Manteniu-vos assegurats al cable sistemàticament, evitant les aglomeracions de diverses persones en cadascun dels trams de la Ferrata (una persona per tram de cable).

• No utilitzeu les instal·lacions sense anar acompanyats, i assessorats per persones expertes i qualificades.

• És responsabilitat de cadascú la utilització de les instal·lacions.

• Preserveu i tingueu cura de l'entorn, que és patrimoni de tothom. Cuidem l'entorn i les instal·lacions i ens cuidarem a nosaltres mateixos.

• La Ferrata té una entrada i una sortida, que s'han de respectar, per evitar possibles encreuaments, que poden posar en perill a les persones que utilitzen la via.

Desnivell: entre 5 i 20 metres. Orientació: nord-est • Per amés informació o per comunicar alRecorregut: 300 metres. Temps aproximat: guna instal·lació malmesa cal dirigir-se de 45 minuts a 1 hora a: Oficina Municipal de Turisme de Sant Una via Ferrata és un itinerari esportiu Feliu de Guíxols, telèfon 972 820 051 traçat en un massís rocós, equipat amb cable, esglaons, i diferents elements des- Monitor i constructor de la Ferrata: Albert tinats a facilitar la seguretat dels practi- (telèfon 637 431 577). cants.

Atenció! Aquest és un itinerari de muntanya Material obligatori: Un arnés d'escalada, al costat del mar. Cal conèixer el medi i esun absorbidor d'energia (tipus Zyper} o tar en bona forma física. ®

SERVEIS SERVÇIS P R O F E S S I O N A L S

I DIVERSOS

SERVEIS

Viatges Barceló ofereix als arquitectes tècnics col·legiats condicions econòmiques avantatjoses i

serveis especials en la contractació de vacances: Un descompte del 5%, en paquets turístics, tant d'ofertes com de catàlegs.

Un descompte del 3% en els catàlegs "Vacaciones Barceló", a afegir al descompte específic segons catàleg (fins a I'l 1 %).

Cal presentar el carnet del OAATB a qualsevol de les 51 oficines a Catalunya. Podeu consultar les condicions de pagament a 3 mesos sense interessos, amb la targeta Visa Barceló, gratuïta i de : lliure domiciliació bancària.

informació: dzcatalunya@barceloviajes web

www.barceioviajes.com

DESCOMPTE DEL 5% EN LES TEVES VACANCES Especial per a COL·LEGIATS al

Viatja amb la garantia í la relació qualitat preu de Barceló Viatges.

Presenta el carnet de Col-íegiat o el Xec adjunt, informat a qualsevol de >slres 51 oficines a Catalunya, al 902 200 400 o be a la nostra pagina web: www.barceloviaies.com

Quadern centra] SEGONA QUINZENiA JUNT 2003

Avantatges per als col·legiats Material informàtic d'interès professional i a bon preu L'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada

tat i inclou dos models de sobretaula i dos

a la venda d'ordinadors i material informà-

portàtils. Informació: Carrie (Sílvia Jimé-

tic (impressores, escànners) de qualitat,

nez).

ofereix als arquitectes tècnics preus molt

9 3 4 1 0 8 2 8 0 . infonnatica@camer.net

avantatjosos i amb el suport tècnic de l'em-

www.carrie.net/l-infortnatiu.

Viladomat, 2 3 7 . Barcelona. Telèfon

presa. L'oferta es fa durant un temps limi-

Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de 'col·laboració amb SYMPSA, amb l'objectiu d'oferir als col·legiats un descompte d'un 10

3 1 de desembre de 2 0 0 3 . Per beneficiar-

Cecotel: tarifes de mòbil més barates

A partir del conveni marc signat entre el

Els col·legiats poden gaudir de tarifes

CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats

especials en telefonia mòbil Movistar a

poden gaudir d'uns descomptes excepcio-

partir de l'acord de col·laboració signat el

nals que s'aplicaran sobre el preu final que

febrer passat entre el CAATB i la patronal

marqui el sortidor de les estacions de servei

CECOT. Poden gaudir d'aquests avantat-

de la xarxa SOLRED, present a tot l'Estat es-

ges els col·legiats i col·legiades amb IAE,

panyol. El pagament cal fer-lo amb la tarje-

les societats professionals i les empreses.

ta Solred Clàssica que poden obtenir tant els

Informació: Departament CECOTEL. Telè-

Lampo

col·legiats i col·legiades com les societats

fon 9 3 7 3 6 6 0 0 0 / 9 0 2 4 4 0 0 4 0 .

Muntaner, 4 7 9 - 4 8 3 , 5-4

professionals. Informació: Departament CE-

www.cecotel.com. Contractacions al Ser-

COTOIL. Telèfon 9 3 7 36 6 0 0 0 . www.ceco-

vei d'Informació del CAATB. Telèfon 9 3 2

tec.es/cecotoil. Contractacions al Servei

4 0 2 0 6 0 . informacio@apabcn.es

Telèfon: 9 3 2 11 0 3 0 0

% en l'obtenció de certificats mèdics.

L'acord permet els descomptes fins al

Cecotoih gasolina i gasoil més barats

Didac

d'Informació del CAATB. Telèfon 9 3 2 4 0 2 0

Tenor Massini, 1 - 3 , 1

60. informacio@apabcn.es

se del descompte cal identificar-se com a

Sants, 1 8 0 Tel.: 9 3 4 9 0 7 2 6 5

col·legiat en sol·licitar el servei.

sypsa@retemail.es

Serveis d'ortodòncia més barats

Turisme rural Descompte d'un 1 0 % pera les

Descomptes en els hotels de la cadena Styfe Hotels

Joan de les Abadesses. Tres cases, d'entre

a la masia de turisme rural El Muig, a Sant

Descomptes d'entre un 1 0 % i un 2 0 %

miliars directes dels col·legiats. Per a més

Diversos tipus de descomptes sobre la

cinc i vuit places, per gaudir d'un cap de

en els serveis d'ortodòncia de la Clínica Dr.

informació, telèfon: 9 3 2 0 1 6 1 6 2 (Barce-

tarifa Track d'aquest grup hoteler. Central

setmana a la muntanya. Telèfon: 6 0 9 6 1 3

Pedró Ruiz. Les dues primeres visites són

lona) i 9 3 8 7 0 76 7 3 (Granollers).

de Reserves d'Style, tel. 9 0 2 4 4 4 7 0 .

430.

www.elripolles.com/elmuig

de franc. Aquest acord també inclou els fa-

Descomptes en les entrades a l'Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s'identifiquin

lona i Nacional de Catalunya els dissabtes

amb el carnet del CAATB a les taquilles de

a la tarda, es farà un descompte d'un 2 5 %

l'Auditori obtindran un descompte d'un

si es fan grups de més de 2 5 persones. Và-

1 0 % en la compra d'entrades. A més, en

lid fins al 3 1 de desembre.

els concerts que faci l'Orquestra de Barce-

Informació al telèfon: 9 3 2 4 7 9 3 0 0

Un equip de professionals Dirigits a infants, adults i gent gran • INFERMERES

. FISIOTERAPEUTES

• AUXILIARS D'INFERMERIA

•LOGOPEDES

• AUXILIARS DE GERIATRÍA

. PODÓLOGS

- CUIDADORS

• PSICÒLEGS...

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d'atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de satut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn.

El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb Asd, pel qual els col·legiats es beneficiaran d'un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis:

> Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada. > Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili > Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils > Atenció a les persones amb malalties oncològiques > Atenció a les persones amb malalties infeccioses > Atenció integral a la gent gran > Atenció a ies persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida > Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l'aprenentatge > Atenció a l'alimentació de les persones

Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C/Muntaner,217 • 08036-Barcelona Telèfon: 9 3 3 6 3 26 05 • oficina@asdomiciliaria.com

Atención Sanitària Domiciliaria

G U I A

A C T I V A

BuSCJUeS una empresa? Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

ALUMINOSI

p e r a sòls Industrials Aplicaria fàcil, ràpida I econòmica Màxima resistència mecànica i química Antipois ENCOFRADOS J. ALSINA, S A Pol. Ind. Pia d'en Cdl. Camí de Font Freda sfri 06110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59

el nou forjat

flCOINTECS

definitiu

'BIGA EXTENSIBLE PERA REHABILITACIÓ

SENETON

Muntaner. 472 06006 BARCELONA Tal. 414 00 16 Fan 202 31 12 www.ssri0ton.corn

Fam «I terra bo segons UNE EN ISO 9001 ( Av. Sant Julià, 206. nau 7. Pol. Industrial Congost Tel: 93 849 57 00/93849 54 75 Fax: 93 849 5416 http: www.aatradur.com e-mall: autra-quimlcaeaitradur.com

E/TRUCTUDR/ COÍlDflL / A FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

'ESTRUCTURES ^ A

d \ j Cem o. S \ L .

500.000 m- de MflOas

tttf

vaca oasd-ii U I mDai y cc*ft4o&i to*

ib AENOR y/o

EABILIZACiONES

)E PAVIMENTACJÓN

• PavtmonioE Induatrialea de ho

RèVIAL

AÏLLAMENTS I

I REFUER20S ESTRUCTURALES

QERCASA.

Tratamiento para /a aluminosis IMPERMEABILITZACIONS

MANSO, 11 5° A • Tel. |93| 426 96 98 (3 líneas] Fax (93) A23 <f& 13 * 0B015 Borcelono

Refuerzo de vígas de madera PAVIHDUS, 8.A. PAVIHEKTS DE FORHIBÚ TRACTATS

CONSTRUCCIONES

AKORPUN

AinOANIVELUDORS I MORTERS DE RESINES TERRATZOS COHTiHUOS

Laminas Flexibles de PVC-P para la impermeaMIzari

ADHESWOS • XEUADOttS • WO0ÜCTOS QülMlCOS nUAÍACONSTRUCdÓN

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

IBERMAPEI, SA. M. Cotalufio, 20 - 5" Planta 08002 BARCELONA Tal.: 93 343 5 0 50 - Fax: 93 302 4 2 29 E-mail: ÍborrnopeiBib«nnopei.si

P' Torras y Bages, 106 E-08030 BARCELONA Telefono: 93 345 8B 50 Fax: 93 346 1713 E. Mail: sas@sas-sa.carc www.sas-sa.es

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE

CONSTRUCCIONES EN MADERA FUSTERIA D'OBRA. MOBILIARI I EQUIPAMENT

HORMIGON BARCELONA - Polígono Industrial Pont Reixat San Just Desvem'Tel. 93 3711698

Sistemes de reparaclón estructural de forjades Sustituclón funcional de vlguetas Ral. paseo Ferrocarril, r 30 GAVÀ (Barcelona) «.50/ Fax: (+34) 9 ? ™ wvnv.mecanovlga.co E-mail: mecanovigaeiamansa.·

Pergo Iberia. Av. Somosieíro, 22-bajo deho.

Polígono Industrial Sur 2B700 Son Sebasliàn de los Reyes. Madrid Telefono: ° 1 577 79 96 Fax: 91 577 78 21 www.pergo.com

fDDEPARi Goronlia total en pavlmentos de modero CSflEUYDrosaOH; DH.VEXPOSaOtt P t t g n d d h j a h U l cyCMribt,» M a m. 91 JtóOS» IdélSl 5S2MO4 J * t

La solució a l'alumínosis

NOUíBAU El sistema derenovació SMamesde da sostres H»forç AcUu, aX

Tel.: 93 796 41 22

Utj, Tànger, 26 - 0B018 Barcelona - T. 9348643» Bruc. 126 - 08037 Barcelona - T. 93208016i St Miqusl, 14 - 43004 Tarragona -T. 977251880

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Jordi Marín • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57

la

teva

solució

professional

m

LJMPIEZAY RESTAURACIÓN DE:

9 3

4

4

1 3

3

3

0

SISTEMASTÈCNlCOSDEILUMINAaÓNs.

••REPAIR CARE ULJS Y S T E M S

Treinla anos oportondo soluciones, con Garanties y Seguridad: Venlanas, Puertas, Fachadas, Borandíllas, Verandas, Mallorquinas...

TECHNAL Henc la solución para Usted, y si no, la ínventoremoï. 93 573 77 77

1NGEN1ERIA DE CONTROL

9358623188 C/Composititor Bach, 18.

Pol. Can Jar 08191-RUBÍ BARCELONA

! ESTUDIÓS GEOTECN1CC

REPROGRAFIA

La fied Aluminier Technal se i pròtesi'

CENTRO INTERNACIONAL DE REPARACtÓN RESTAURACIÚN CON NUEVA TECNOLOGÍA R»in« Egoir pan m u n í . Mcll Pmolo, Rude», metal

M.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L.

profesionolidod en cada rec 902 902 643 Camino Real de Caldas. 34 08194 PALAU DE PLEGAMANS IBarcstonn) TaL

93 BG4 35 53 - F a . 93 SW 35 42 - w.

INTERIORISME

construcciones S

BETLINSKI / L • • • •

• CARTOCMflA

Qabarrò

Reparacions Estructurals.

Manteniments Industrials.

Rehabilitació i Interiorisme.

Personal i Tècnic propis.

Perfifefia para:

Germans

•AHIWDORSEL

Raaltudòn do pfayadasdsfachdtta

O f l d n w y t i p o U d ó n : Diagcral. M Í t a j o s Bscetoio 06037

Ctra. Torre Romeu, s'n' 08202 Sabadell lel. 93 748 48 38 lax 93 726 07 61

www.gabarro.com 25 ANYS D'EXPERIÈNCIA

MITJANS AUXILIARS |

BGH. GEO-INGENIERIA Estudiós Gcológicos Estudiós Geotécnicos Esludios Geofïsicos Auscultación de Cimcntaciones

Finestres, portes, baranes, murs cortina, i tanques d'alumini

CQALSA comercial dtí duninio La.

Tel 937207900 Fax 937119628

vicaima VICAIMA - PUERTAS Y DERIVADOS, S.L Editicio Colomlna Calle S. Bema/do 97/99. 2° C1 28015 Madrid-Espafia Tel. 914 480 526 - Fax 914 4S0 459 vlcal mapuertas@vicaima.com www.vlcaima.com

TANCAMENTS PRACTICABLES

• E l

INFORMÀTICA

I

ROBOT MILLENNIUM, ANSYS+CIvllFEM CONSULTOBiA Y DISIRIBUCION DE SQRWARE PAIÍA CALCULO DE ESTRUCTURAS DE EDIFICACION E INGENIERIA CML INGKIBER. 5JL

E-moi' WoSWigecbef carn

P H I L I P S GUILLERMO PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMATICAS INSTAL·LACIONS

SANITARIS

Còrsega, 189

I

oaoa6 BARCEL

ESTUDIS GEOTECNICS

CAJAS PARA PERSIANAS

ssimon i E P MATERIA1 ELÉCTRICO

ILUMINACION

AGUA - CAS - ELECTRICIDAD

INSTALADOR AUTORIZAOO

PHESUPUESTOS SIN COHPROMISO

ENROLLABLES

tósta CAnrchSya, 357 3"-3a 08025 Barcelona Tel.93-4S8 237O Fax ! 3 - 20713 47 enaitiinndi@oitills.es

Ventanas, Puertas, Correderas, Verandas, Muros Cortina, Barandiltas...

níleynaers ' A L U M I N I U M Medas. 1 - P. I. Suroeste 06192 Sani Quirze del Valtes Tel. 93 721 95 59 Fax 93 721 31 59 www.alumlnisvalles.cori

Kïl

BASTIDES

| Pelialres, 2B 3019 BARCELONA ] Tels. 93 307 29 33 ! 93 307 26 92

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

QUÈ CERQUEU: 1 . ESTRUCTURES • 2 . COBERTES • 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4 . FAÇANES • 5. TANCAMENTS I DIVISIONS • 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS • 7. REHABILITACIÓ • 8. INSTAL·LACIONS • 9 . INTERIORISME • 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ • 1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES • 12. ENVIDRAMENTS • 13. MITJANS AUXILIARS • 14. INFORMÀTICA • 15. SANITARIS • 16. SERVEIS PROFESSIONALS • 17. EQUIPAMENTS • 18. INDUSTRIALS " 19. INSTAL·LADORS • 2 0 . BASTIDES

SERVEIS PROFESSIONALS I DIVE.RSOS

JjQuwíem central SEGONA QUINZENAJUNY 20M

Petits anuncis

SERVEIS

informació tel.: 932 40 23 76

Serveis al professional

Perspectives

Serveis professionals

Estudi d'arquitectura

• Aixecament d'estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d'estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d'activitat i legalitzacions • Plans d'emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d'obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac.net

Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l'estudi del client- Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç.

SCRIPTIVA Mònica Telèfon: 934 59 46 17

Equip tècnic especialitzat en càlcul d'estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d'informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut j confecció d'amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d'obra, control de costos i inspecció d'instal·lacions.

TeL/Fax .- 934 483 738 vgbcn@hotmail.com

Perspectives professionals en 3 D

Empresa de gestió d'obra realitza amidaments í pressupostos d'habitatges, hotels, oficines i naus industrials.

Rentabilitzi els seus projectes, visiti'ns a www.gesprom.com Gesprom c.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Telèfon : 934 60 42 20 Mòbil: 679 06 55 61

Estudi jove d'arquitectura format per Arquitectes Tècnics i Tècnics Superiors, amb 3 anys d'experiència i amb recursos necessaris per a la realització de la feina, s'ofereix per: - col·laboracions externes amb despatxos - amidaments, pressupostos - perspectives, fotomuntatges - informes, certificats, dictàmens - Cèdules d'habitabilitat -Etc. Complim amb les dates d'entrega estudi_arquitectura@terra.com Núria 678-982808 Judit 696-465537

Serveis per a taxadors EnviT'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 0 1 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84

Professionals amb 6 anys d'experiència, • dedicats exclusivament a: -perspectives amb el màxim de realisme -fotomuntatges -vídeos'interactius/Animacions -plantes de.yenda -books de venta -disseny de tanques publicitàries amb la vostra perspectiva.

Ens desplacem per tot Catalunya.

Complim amb la data d'entrega SCRIPTIVA 934 59 46 17 scríptiva@scríptiva. com www.scriptiva.com Especialistes en grans promocions

Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36

Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya.

Màxima rapidesa. Complim amb 13 data d'entrega.

934 59 46 17 scriptiva@scríptiva. com www.scriptiva.com

Estudi de delineació

Maquetes a bon preu

Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual.

Telèfon: 937 50 93 71 Mòvil: 686 261 930

Per a estudis d'arquitectura, promotors i Administració Pública. Estudi especialitzat en la realització de maquetes de tots tipus, rapidesa i bon servei.

Contactar per telèfon al 687 588 664 / 935 90 00 93 Josep Plà

Perspectives

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Teb 933 95 44 45' Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac. net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol Telèfon: 639 89 10 63

Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d'amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61 Treballs varis Arquiíecta tècnica liberal s'ofereix per 3 treballs varis: estudis, estudis bàsics i coordinacions de seguretat i salut; projectes i direccions d'obres de rehabilitació, reforma i obra nova; cèdules; legalitzacions; informes; certificats, etc.

T. 934 36 09 60

Serveis al professional

E

Es ven taula de dibuix S'ofereix taula de dibuix d'arquitectura alemanya. Marca Laster, model estudent 2 semi nova amb tecnògraf i flex 400 E. Adolfo Gonzàlez • Telèfon-. 679 218 615

PETITS ANUNCIS de L'Informatiu

Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 € , si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho

Informació: telèfon: 932 40 23 76 fax: 932 4 0 23 6 0 informatlu@apabcn.es

DEMANDES Quadern central SEGONA QUINZENA JUNT 2003'

® Important constructora d'edificació, obra civil i industrial de més de 50 anys en el sector

Selecciona CAP D'OBRA

copisa

Es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar | el procés d'execució d'una obra d'edificació de més de 3 M M € .

Les seves funcions principals seran contractar els industrials, planificar i organitzar l'obra, coordinar els industrials, realitzar la ges| tió econòmica, el control de qualitat i el tancament de l'obra.

Requisits: -

Constructora catalana d'obra civil i edificació que forma part d'un important grup empresarial

Selecciona CAP D'ÀREA < y D'EDIFICACIÓ DE CATALUNYA »5 ^ _ ™™ O ™

Experiència mínima de 3 anys com acap d'obra en empresa c 1,8 MM€

- Experiència en obres d'edificació de i és de

o

- Edat: 28-35 anys - Cotxe propi

CÚ Retribució competitiva ert el mercat | - Possibilitats reals de promoció intern,

ant la n

a 8 5 2 2 a:

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Estudi especialitzat en projectes d'interiorisme, reformes i nova planta amb més de 25 anys en el sector i donant serveis a grans constructores i clients privats,

Selecciona fTh DIRECTOR *-"-"* D'EXECUCIÓ D'OBRES Es responsabilitzarà de la planificació, organització, coordinació i control del procés d'execució de vàries obres. Formarà part de la Direcció facultativa i de l'equip de projectes. S'encarregarà del control i supervisió de l'execució tècnica de les obres.

Requisits - Experiència professional d'entre 4 i 5 anys com a director d'execució d'obres - Informàtica a nivell d'usuari (Autocad, Presto, MS-Office) - Cotxe propi - Incorporació immediata

S'ofereix - Contracte com a lliberal o assalariat - Possibilitats de creixement i desenvolupament professional - Formar part d'un equip jove i dinàmic en una empr procés de creixement Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 5 5 7 a: I COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA | Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona 1 a/e: treball@apabcn.es

Requisits -

I

S'ofereix

Es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el procés d'execució de vàries obres de més de 3 MM€. Coordinarà i supervisarà les tasques realitzades pels caps d'obra que tindrà al seu càrrec. Actuarà com a interlocutor amb la propietat i la direcció facultativa.

Experiència demostrada de més de 5 anys presa constructora Capacitat de lideratge i habilitats socials Edat orientativa: 30 - 40 anys

S'ofereix - Incorporació en una important constructor; en plena etapa d'expansió - Sou negociable en (unció de l'experiència i vàlua del candidat Interessats envieu el vostre currículum acti indicant la referència 8 5 2 5 a: COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Cooperativa de la construcció que dóna serveis als Ajuntaments de !a comarca del Baix Llobregat

o cj Selecciona ^ oc TÈCNIC DE PRESSUPOSTOS Serà el responsable de l'estudi dels projectes a presentar-se a concurs, de la petició d'ofertes als industrials i de la confecció dels pressupostos en els terminis establerts.

Requisits - Arquitecte tècnic - Experiència professional de més de 3 anys c - Persona de menys de 45 anys - Informàtica a nivell d'usuari: MS-Office, valo i TCQ-2000

S'ofereix b l'experiència i la vàlua del Retribució d'acor candidal - Contracte laboral - Possibilitats de creixement - Incorporació immediata -

Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 5 4 3 a: COL·LEGI D'APARELLADORS \ ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Servei de Promoció i Mercat de Treball, Bon Pastor, 5, 3a planta, 08021 Barcelona a/e: tTeball@apabcn.es

ic de pressupostos iixements de GEST

'•9

Empresa Promotora-Constructora d'edificació, naus industrials i obra civil ubicada a Santa Margarida i els Monjos,

Selecciona CAP D'OBRA Es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d'execució de vàries obres. Les seves funcions principals seran planificar i organitzar l'obra, confecció dels pressupostos, coordinar els industrials, realitzar la gestió econòmica, el control de qualitat i el tancament de l'obra.

Requisits - Arquitecte Tècnic - Experiència mínima d'un ai com a cap d'obra en empresa constructora - Coneixements del MS-Offic i valorable coneixements de Presto i MSProject.

- Cotxe propi

Servei Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58

: treball@apabcn.es~ II: www.apabcn.es..

Perfil Es valorarà experiència. Coneixements informàtics. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball provincià de Barcelona.

Dedicació a convenir. Relació liberal.

Sou aproximat 24.000'euros brut/anual (retribució orientatïva segons disponibilitat) més desplaçaments. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934513034 o per a/e: barcelonaeintraser.com

EMPRESA D'ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

uitectes tècnics

Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 5 9 6 aCOL·LEGI D'APARELLADORS Q I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA l""l Consultaria de Recursos Humans, 5 ™ \ Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona Qj a/e: treball©apabcn.es

.-

Pfe 93240 2359 | §

S'ofereix - Incorporació immediata - Contracte laboral - Retribució competitiva en el mercat - Formació a càrrec de l'empresa

LU

COL LEÇl DEMANDES

P R O C E S S O S DE

l SEGONA QÜ1NZENAJUNY 2 0 0 3 ^ ,

per a la direcció i control de l'execució de les estructures.

Perfil Es valorarà experiència. Coneixements d'Autocad. Imprescindible carnet de conduir í vehicle propi. Àrea de treball Maresme.

S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 21035'- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Empresa promotora d'habitatges a Viladecans, Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 937611574

Selecciona COORDINADR D'OBRES

o per a/e: estructuras.sian@telefonica.com

Es responsabilitzarà de la gestió tècnica de totes les obres de l'emI presa, de la coordinació, supervisió i control de les obres i actuarà com a interlocutor amb els caps d'obra de les constructores i amb els despatxos d'arquitectura externs.

Requisits | - Arquitecte tècnic - Experiència profess s 2 anys. e obra i it tasqut lars Persona jove al voltant de 30 anys Informàtica a nivell d'usuari: MS-Office (Word, Excel) i Autocad v.2000 Carnet de conduir indispensable, valorant-se cotxe propi Incorporació setembre

EMPRESA D'IMPRESSIÓ DIGITAL I REPROGRAFIP

Tècnic comercial per visitar clients, ofertar els productes i serveis propis de l'empresa, coordinació del departament comercial amb el de marqueting, etc.

BRAMONA IMPRESSIÓ DIGITAL

Perfil No cal experiència (pot ser un recent titulat o pendent TFC). Edat entre 20 i 35 anys.

S'ofereix i - Contracte laboral amb un sou fix i una en funció dels objectius establerts Jornada completa Incorporació setembre Possibilitats de creixement i projecció professi Incorporació en empresa en expansió i Interessats envieu urgentment el vostre curric actualitzat indicant la referència 8 5 9 9 a: COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultaria de Recursos Humans, Bon Pastor, S, 5a planta, 08021 Barcelona

Es valorarà capacitat de diàleg, lideratge i iniciativa. Coneixements informàtics d'Autocad, Microstation, 3D SturJio i Internet. Convenient carnet de conduir. Lloc de treball Barcelona i àrea metropolitana. Es valoraran estudis relacionats amb marqueting.

S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit. Sou aproximat 13500'- euros brut/anual negociable més incentius. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 933221623 o per a/e: braroona@bf3mona .com

Quadern central SEGONA QUNZEN^JUNY 200;

:MPRESA DE VALORACIONS I TAXACIONS

HIPOTECÀRIES

-.obiiiàries.

IMPORTANT EMPRESA D'ARQUITECTURA EN PLENA FASE D'EXPANSIÓ

IMPORTANT EMPRESA D'ARQUITECTURA EN PLENA FASE D'EXPANSIÓ

Cap d'obra

Director/a facultatiu/iva

pel seguiment de les obres, control tècnic, confecció de pressupostos, negociació amb industrials, etc.

Perfil Arquitecte tècnic. Es valorarà experiència mínima de 2 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrees de treball comarques del Barcelonès, Anoia, Penedès i Garraf. Dedicació a convenir.

Perfil Imprescindible experiència mínima de 3 anys com a cap d'obres. Ofimàtíca nivell usuari, i doma anglès. Convenient carnet de conduir i vehicle propi.

S'ofereix Relació liberal. Sou aproximat 24000'euras brut/anual negociable.

S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit. Atractiva remuneració negociable.

Incorporació ei mes de juliol o setembre.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 932654303 o per a/e: rcorrtellas@euroval.com

MPRESA DE PREFABRICATS DE FORMIGÓ

Tècnic/a cap comercial Per 3 l'area de Barcelona

per a la coordinació de l'execució material de les

Perfil

obres des del Departament de Projecte.

La seva tasca consistiré en la promoció, venda i se-

Les persones interessades envieu el currículum a MC Asociados. d Muntaner, 479483. 08021 Barcelona o per a/e: nuaràgaza@rrcasociados.com

IDP INDUSTRIAL - EMPRESA D'ENGINYERIA I ARQUITECTURA EN L'AMBIT DE LA URBANITZACIÓ, CONSTRUCCIÓ INDUSTRIAL I COMERCIAL A LA COMARCA DEL VALLÈS

Tècnic/a de projeéüPWBJfs per a la redacció de projectes i direcció facultativa de les obres.

Perfil "Titulació d'Arquitecte Tècnic. Experiència mínima de 6 mesos en lloc similar a nivell de redacció de projectes. Edat menor de 30 anys. Coneixements avançats en Office i Autocad. Bona presència. Carnet de conduir. Es valorarà residència a la comarca del Vallès.

Perfil

guiment de l'obra de prefabricats enistents i de nova

Haurà de garantir els interessos del promotor en l'e-

gama, així com l'elaboració de pressupostos. Edat en-

lecuciú d'obres asegurant la seva coherència amb el

tre 2 5 i 4 0 anys amb un mínim de 2 anys d'expe-

projecte. Titulació d'Arquitecte Tècnic

riència en obres. Es valorarà caràcter comercial.

Edat entre

3 0 i 4 8 anys. Imprescindible experiència mínima de 5 anys. Coneixements d'ofimàtica. Idioma anglès.

Convenient carnet de conduir i refiicle propi.

S'otereo

Jornada completa. Contracte labcraí indefinit desprès de penbde de prova. Sou aproximat 30.000'- eurre

S'ofereix jornada completa. Contracte laboral indefinit Atrac-

brutfenual. Aspiracions professionals, quitamet/atge, dietes. Incorporació immediata.

tiva remuneració negociable. Signatura d'obres. In-

corporació el mes de juliol o setembre.

-' Les persones interessades adreceu c v . & Formigons

Les persones interessades e m i e u d cum'culum a MC Asociados, d Muntaner, 4 7 9 4 8 3 . 0 8 0 2 1 Barcelo-

llerdercs, S . L Crtra. Sant Sadurní a Masquefa k m .

7,6. 08784 Piera. F a t 9 3 7 7 2 7 7 8 1 . ate artnlrús-

na o per afe mzan|Dza«rncasociadcs.cofn

CONSTRUCTORA D'EDIFICACIÓ

p d'obra per a contractació d'industrials, planificació í control de l'obra, elc.

Perfil Experiència mínima de 10 anys com a cap d'obra d'edificació. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Àrea de treball Viladecavalls. Jornada completa.

S'ofereix Incorporació a un equip jove format per enginyers i arquitectes. Possibilitat de promoció personal dins els diferents departaments de l'empresa. Remuneració a convenir.

S'ofereix Contracte laboral de 6 mesos amb possibilitat d'indefinit. Sou negociable 30.000'euros brut/anual negociable més incentius. Possibilitat de signatura d'obres (a negociar). Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fa» 937264579 o per a/e: idpindu5trial@telefonica.net

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: obrasdya.com

PROMOTORA IMMOBILIÀRIA D'HABITATGES

Arquitecte tècnic/a per a la gEstió i coordinació de les obres, control de cosí:os, control de la planificació. etc.

Perfil Imprescindible experiència mínima d'l any en les tasques esmentades. Edat fins a 30 anys. Coneixements informàtics de Word, Excel, Autocad. Arquímedes, Ms Project, etc. Es valorarà vehicle propi i coneixements d'idiomes.

S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934 10 69 34 o per a/e: eesquerdo@corpaportal.ci

ACT

I VI TATS

Màster Project Manager en edificació i urbanisme Barcelona. Octubre 2003 - maig 2005 Objectius

A qui s'adreça

El màster pretén que els assistents desenvolupin les seves capaci-

Als professionals del sector immobiliari i de la construcció que volen

tats directives i de gestió del procés constructiu. Amb la participa-

obrir noves perspectives de futur iniciant-se en el camp del mana-

ció d'experts de tots els àmbits d'actuació, és l'únic màster de Ca-

gement.

talunya que aplica totes les funcions del Project Manager al procés constructiu. Els objectius són els següents:

Requisits

- Obtenir consciència i capacitat de direcció i lideratge.

Titulació universitària (diplomat o llicenciat). Experiència mínima de

- Assolir una visió estratègica, de conjunt i capacitat de reacció.

3 anys en el camp immobiliari.

- Coordinar tots els agents implicats en l'operació.

Es durà a terme una selecció, partint del currículum del candidat i

- Conscienciar sobre els riscos i tenir capacitat per gestionar-los.

d'una carta on expliqui les seves motivacions i expectatives. Els pre-

- Obtenir capacitat d'organització.

seleccionats seran convocats a una entrevista personal.

\>

Programa

\

i

S'estructura en dos anys acadèmics, amb tres rhòduls formatius i una tesina.

Direcció acadèmica Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project Manager.

Gerent de L'H 2010 SPM, SA. Francisco .Javíer Llovera. Doctor en dret i aparellador. Director de

l r any (200 hores)

Í'EUPB (Escola Universitària Politècnica de Barcelona)

MÒDUL 1, INTRODUCCIÓ AL MANAGEMENTI PROJECT MANAGER.

El project management en la construcció. Els agents del procés d'e-

Consell acadèmic

dificació i les seves relacions. Management

Michèle Butzbach. Llicenciada en Lingüística i Psicopedagogia.

i el Project Manager

com a directiu.

Formadora i consultora en RH. Directora de Geoda Formacions.

José Ignacio Galàn. Arquitecte, Project Manager.

MÒDUL 2. GESTIÓ DE LA PROMOCIÓ IMMOBILIÀRIA.

Director L-35 Arquitectes

Dret d'empresa. Règim jurídic de la propietat. Bases jurídiques de la

Lluís Martinell. Aparellador. Project Manager.

contractació. Economia d'empresa. Principis bàsics d'economia f i -

Director tècnic de La Llave de Oro.

nancera. Promoció i gestió del sòl per edificar. Màrqueting immobi-

Jesús Rodríguez. Arquitecte tècnic. Project Manager. Professor titu-

liari. Finançament d'operacions immobiliàries. Fiscalitat immobilià-

lar de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona.

ria. Avaluació financera de projectes immobiliaris. Anàlisi estratègi-

Celestí Ventura. Aparellador. Director general de METROS.

ca i de viabilitat d'operacions immobiliàries.

Horari 2n any (150 hores)

Divendres, de 16.30 a 2 1 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h.

MÒDUL 3. GESTIÓ DEL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ.

Gestió estratègica de projectes. Organització i íideratge d'equips de

Durada

treball. Habilitats directives. Anàlisi del projecte. Organització de la

2 anys

gestió de l'execució. Anàlisi de riscos. Pressupostos i anàlisi de costos. Gestió de contractació. Control de costos. Planificació i segui-

Preu màster: 2.971,00 €

ment de la informació. Tancament de l'operació, lliurament del pro-

Preu col·legiats/ades: 2.525,00 €

(per any acadèmic)

ducte i gestió de la postvenda.

Organitzat conjuntament amb: MÒDUL 4. TESINA

Treball final tutoritzat per un professor. (dedicació estimada de 150 hores)

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Centre de Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

(per any acadèmic)

ACTIVITATS

FORMACIÓ

POSTGRAU

I MÀSTERS

2003

Quadern central SEGONA QUINZENA^j^f 2003, 3 9

Postgrau de Gestió de l'obra.

Construction Management

Postgrau de Director d'Execució i Control d'obra

19 de setembre al 29 de novembre de 2003

19 de març al 29 de maig de 2004

Objectius

Objectius

La gestió del procés constructiu és clau per aconseguir els objectius de qualitat, temps i cost previstos. Amb aquest postgrau els assistents podran desenvolupar la seva capacitat de gestió, per delegació de la propietat o promotor, i assolir els objectius següents: - Organitzar la producció de l'obra partint d'un projecte executiu i d'un pressupost establert.

- Conèixer les modalitats de contractació i la manera com coordinar els diversos industrials que hi intervenen i com conduir els equips.

- Desenvolupar les seves funcions d'acord amb els requeriments del sector i de les empreses.

Aquest curs es basa en la transmissió de coneixements des de l'experiència de l'exercici de la professió, amb l'objectiu de: - Assegurar el coneixement del procés constructiu, els documents i els agents que hi intervenen, així com de les seves funcions i responsabilitats.

- Dominar la planificació i l'economia de l'obra.

- Analitzar les parts integrants del projecte i interpretar el disseny arquitectònic.

- Aplicar el marc jurídic i les condicions generals a la contractació d'obres i d'industrials.

- Conèixer les tècniques constructives (materials, sistemes i processos constructius), el control de qualitat dels materials i sistemes constructius, i les tècniques específiques de prevenció, seguretat i salut laboral en la construcció.

- Saber negociar i resoldre conflictes.

- Utilitzar les principals eines informàtiques i l'organització del professional.

- Aplicar els coneixements adquirits en les pràctiques del curs.

Programa • Mòdul 1 . Introducció al management

• • • •

Mòdul Mòdul Mòdul Mòdul

i a la gestió en ei sector d e la construcció

2. Planificació estratègica 3. Planificació de l'obra í seguiment econòmic 4 . Tancament de l'operació i postvenda 5. Cas pràctic

Programa • M ò d u l 1 . El procés c o n s t r u c t i u í la seva d o c u m e n t a c i ó

Ser titulat universitari o acreditar experiència en el sector de la construcció.

Els estudiants universitaris poden realitzar el curs, però hauran d'haver finalitzat Ja carrera per obtenir el titol de la UPC.

• • • • • • • •

Direcció acadèmica

A qui s'adreça

Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project Manager. Gerent de L'H 2010 SPM, SA. Francisco Javier Llovera. Doctor en dret i aparellador. Director de l'EUPB (Escola Universitària Politècnica de Barcelona).

Als professionals del procés constructiu que, segons la LOE, poden exercir la direcció d'execució d'obres del grup a).

A qui s'adreça

A tots els professionals del sector que vulguin responsabilitzar-se de la fase d'execució de l'obra de manera total o parcial.

Requisits

Consell acadèmic

Michèle Butzbach. Lingüista i psicopedagoga. Formadora i consultora en RH. Directora de Geoda Formacions.

Josep M. Forteza. Aparellador. Project Manager. Director de Tècnic G-3 SL. Lluís Martinell. Aparellador. Director tècnic de La Llave de Oro. Jesús Rodríguez. Arquitecte tècnic. Project Manager. Professor titular de L'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona.

Horari

Mòdul Mòdul Mòdul Mòdul Mòdul Mòdul Mòdul Mòdul

2. L'economia en l'execució de l'obra 3. Tècniques i metodologia de control del projecte 4. Contractació i marc jurídic 5. Tècniques de construcció í control d'execució 6. Seguretat 7. Negociació i resolució de conflictes 8. Eines informàtiques i organització 9. Cas pràctic

Requisits Hauran d'acreditar formació d'arquitecte tècnic i: - experiència d ' l a 2 anys en la direcció d'execució i control d'obra o, en condicions semblants, en obres de gran rehabilitació o en l'Administració, amb un PEM>3M - experiència de més de 2 anys si no han treballat en direcció d'execució i control d'obra.

Direcció acadèmica

Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

Divendres, de 16.30 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h.

Divendres, de 16.30 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14h.

Durada Preu postgrau: 1.247,00 € Preu col·legiats/ades: 1.060,00 € IÍ conjuntament amb:

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Centre de Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formac io@a pabc n. es

Preu postgrau: 1.247,00 € Preu col·legïats/ades: 1.060,00 €

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Centre de Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

FORMACIÓ POSTGRAU 1 MÀSTERS 2003

ACTIVITATS

Postgrau de Cap d'obra. Gestió de la producció 7 de novembre de 2003 al 21 de febrer de 2004 Objectius

Requisits

Aquest curs de postgrau neix davant la necessitat d'aportar al tècnic

Ser titulat universitari o acreditar experiència en el sector de la cons-

de l'empresa constructora una sèrie de recursos pràctics per millo-

trucció. Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 8 0 % de les

rar i facilitar les tasques i el desenvolupament de la gestió de la pro-

classes, superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el tre-

ducció de l'obra. Els objectius principals són:

ball final.

- Situar el cap d'obra dins el context del procés constructiu, emmarcant les seves funcions, obligacions i responsabilitats.

- Planificar i gestionar el temps, el cost i els recursos humans i materials, sense perjudicar la qualitat i la seguretat.

Direcció acadèmica Lara Trujillo. Arquitecte tècnic. Àrea de Construcció i Tecnologia del CAATB.

- Aplicar els coneixements legals i jurídics dins el marc de l'empresa constructora, per tal de complir les exigències que si escauen.

- Conèixer els mitjans per fer una millor gestió mediambiental.

- Dirigir i liderar, desenvolupant les habilitats per negociar i conei-

Consell acadèmic Jesús Godes. Arquitecte tècnic. Director de Contractació d'ACS, Proyectos, Obras y Construcciones, SA.

xent el procés constructiu amb els rols i les funcions de les dife-

Felip Costa. Arquitecte. Delegat d'Edificació de COMSA.

rents persones que participen en tot el procés constructiu.

Mercè Casals. Arquitecta tècnica. Cap d'obra d'ACS, Proyectos i Construcciones, SA.

Programa

Roman J. Cortasa. Enginyer tècnic industrial. Cap de grup d'obres

• Mòdul 1. Visió global del procés constructiu

de Dragados, Obras y Proyectos, SA.

• Mòdul 2. Anàlisi de la documentació de l'obra

Eduardo Galnares. Enginyer de camins, canals i ports.

• Mòdul 3. Planificació i organització del temps, el cost i els recursos

Cap de grup d'obres de Dragados, Obras y Proyectos, SA.

• Mòdul 4. Gestió de la documentació

Agustí Portales. Arquitecte tècnic i arquitecte.

• Mòdul 5. Contractació

Professor de l'ETSAB i director tècnic de Seclasa.

• Mòdul 6. Tècniques informàtiques

Michèlle Butzbach. Lingüista i psicopedagoga.

• Mòdul 7. Visió legal i jurídica

Formadora i consultora en RH. Directora de Geoda Formacions.

• Mòdul 8. Control i comprovacions de materials i sistemes constructius

Horari

• Mòdul 9. Gestió del temps i el cost

Les classes s'impartiran els divendres a la tarda í els dissabtes al

• Mòdul 10. Errors més freqüents en temps, cost i qualitat

matí.

• Mòdul 1 1 . Prevenció, seguretat i salut • Mòdul 12. Medi ambient • Mòdul 13. Recursos humans: lideratge, negociació, comunicació i treball en equip Preu postgrau: 1.810,00 € A qui s'adreça Als estudiants o recent titulats amb dos o tres anys d'experiència com a ajudants de cap d'obra o amb un any d'experiència com a cap d'obra.

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Centre de Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

Preu col·legiats/adés: 1.540,00 €

Quadern central SEGOlV&UINZENAJUN

Postgrau d'Anàlisi de Viabilitat i Determinació d'Objectius d'Operacions Immobiliàries.

Objectius Una de les primeres tasques que cal fer abans d'iniciar una operació immobiliària és analitzar-ne la viabilitat i determinar els objectius de l'operació. Amb aquest postgrau, l'alumne aconseguirà desenvolupar ies tasques següents: - Realitzar estudis tècnics, econòmics i financers en l'àmbit immobiliari.

- Establir indicadors de rendibilitat.

- Determinar els objectius d'operacions immobiliàries.

Programa • Mòdul 1. Anàlisi del mercat. Definició del producte immobiliari • Mòdul 2. Fiscalitat immobiliària • Mòdul 3. Principis bàsics d'economia financera • Mòdul 4. Anàlisi de viabilitat d'operacions immobiliàries A qui s'adreça

Als responsables de promocions immobiliàries i professionals que desenvolupin funcions tècniques i que vulguin ampliar el seu àmbit d'actuació en la gestió de la promoció.

Direcció acadèmica Carles Puiggròs. Aparellador i arquitecte tècnic. Project Manager. Gerent de L'H 2010SPM.SA. Francisco Javier Llovera. Doctor en dret i aparellador. Director de l'EUPB (Escola Universitària Politècnica de Barcelona).

Postgrau de Coordinador de Seguretat i Salut en la Construcció.

Perfil Tècnic Europeu Del 20 de febrer al 18 de juny de 2004 Objectius El postgrau formar coordinadors de seguretat i salut en la construcció capaços de: - Vetllar pel compliment de les normes de seguretat a les obres.

- Avaluar riscos de l'obra i proposar solucions alternatives.

- Motivar els actors del procés constructiu per integrar !a seguretat en el procés de disseny i execució.

- Fer accions de sensibilització i informació de riscos als treballadors a l'obra.

Programa • Mòdul 1. Seguretat i safut en la construcció. Legislació, funcions i responsabilitats.

• Mòdul 2. La documentació per a l'aplicació de l'RD 1627/97.

• Mòdul 3. Elements auxiliars per a la prevenció de riscos laborals.

• Mòdul 4. L'actuació professional del coordinador.

• Mòdul 5. Formació en tècniques de seguretat.

• Mòdul 6. Treball final.

A qui s'adreça

El curs està adreçat als tècnics que, segons la LOE, poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres.

Requisits

Consell acadèmic

Formació com a arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic.

Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 80% de les classes, superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el treball final.

Xavier Aldabó. Director de Farré Consulting.

Jordi Bachs. Professor titular d'Economia Financera de la Universitat de Barcelona i gerent de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de la província de Barcelona (APCE).

Valent! Pich. Economista. Auditor de comptes.

Celestí Ventura. Aparellador, Director general de METRO-3.

Direcció acadèmica Francisco Javier Llovera. Doctor en dret i aparellador. Director de l'EUPB (Escola Universitària Politècnica de Barcelona).

Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional de!

CAATB.

Horari

Divendres, de 16 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h.

Preu postgrau: 1.247,00 € Preu col·legiats/ades: 1.060,00 € Organitzat conjuntament amb:

Consell acadèmic Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat.

Míchèle Butzbach. Llicenciada en Lingüística i Psicopedagogia. Formadora i consultora en RH. Directora de Geoda Formacions.

Jaume Miquel Montanera. Enginyer tècnic. Tècnic de prevenció del Grup OHL. Miguel Àngel Palomo. Arquitecte tècnic. Coordinador i consultor en seguretat.

Horari Divendres, de 9.30 a 14 h i de 15.30 a 20 h.

Algunes sessions es duran a terme fora d'aquest horari.

150 hores lectives + 50 hores de treball de curs.

Preu postgrau: 2.254,00 € Preu col·legiats/ades: 1.915,90 € Organitzat conjuntament amb:

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Centre de Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona

Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Centre de Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

_

^

EXPOSICIONS

INFORMÀTICA APLICADA AL SECTOR

FUMANYA

PRESTO I: AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS I CERTIFICACIONS

PLANIFICACIÓ DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT

T30126 (Barcelona)

T40139 (Barcelona)

Dates: del 2 al 16 de juliol de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h

Dates: del 21 al 30 de juliol de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h

comentaris dels arquitectes, investigadors í

l'assistència al Punt d'informació.

tècnics sobre les tres parts de què consta el

comissaria!: Agustí Costa, Carme Casas, Ro-

Durada: 12 hores Preu curs: 150,00 € Preu col·legiats (-15%): 127,50 €

projecte: la integració arquitectònica, la di-

sa Serra i Annemieke Van de Pas

mensió científica i el paisatge únic de Fu-

dates: del 12 de juny al 4 de juliol

manya.

lloc: Sala d'exposicions del CAATB

conferència: Dijous, 3 de juliol

horari: de dilluns a divendres de 8.30 a 20 h.

18.30 í i : L'explotació minera a cel obert

Conferències el dijous 12 de juny i 3 de juliol

de Fumanya

a les 18.30 h.

a càrrec de Rosa Serra, directora del Mu-

informació

seu de les Mines de Cercs

Servei d'Informació • Telèfon: 9 3 2 4 0 20 6 0

Durada: 20 hores Preu curs: 276,00 € Preu col·legials [-15%l: 234,60 €

AUTOCAD I. NIVELL 2D

RETOC FOTOGRÀFIC AMB PHOTOSHOP

T21025 (Barcelona) Dates: del I'l al 31 de juliol de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 17.30 a 21 h Durada: 34 hores Preu curs: 402,00 € Preu col·legiats (-15%): 341,70 €

Mostra del projecte arquitectònic del futur

19.00 h: Projecció audiovísual: Les mines a

Centre d'Interpretació de Geologia, Mineria

cel obert de Fumanya

i Paleontologia, que es complementa amb

a càrrec de Joan Ribera, fotògraf

visites guiades (virtuals) de l'exposició amb

lloc: sala d'actes del Col·legi. Confirmeu

T21805 (Barcelona) Dates: del 2 al 23 de juliol de,2003 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Durada: 20 hores Preu curs: 276,00 € Preu col·legiats (-15%]: 234,60 €

PREMIS FAD 2003

\

PREMIS

La sala d'exposicions del Col·legi acollirà,

horari: de dilluns

com cada any, una mostra dels PREMIS FAD

a divendres

FAD

i un debat de revisió d'aquests premis com

de 08.30 a 2 0 h.

a cloenda.

informació

dates: del 7 de juliol al 19 de setembre

Servei d'Informació.

lloc: Sala d'exposicions del CAAT8

Telèfon: 932 40 20 60

R Q U I T E C T U R /

ALTRES ACTIVITATS SOPAR D'APARELLADORS A TERRASSA 12è Sopar d'aparelladors de la delegació del Vallès Occidental

II EXPOSICIÓ ARTÍSTICA COL·LECTIVA A TERRASSA La Delegació del Vallès Occidental convida

En cas d'estar-ne interessats, cal que us po-

els col·legiats a participar en la II exposi-

seu en contacte tan aviat com sigui possible

ció artística col·lectiva d'aparelladors i ar-

amb la delegació, per reservar-hi l'espai a la

quitectes tècnics de la Comarca del Vallès

sala d'exposicions.

Occidental que tindrà lloc el mes de se-

informació:

tembre. S'hi poden presentar tot tipus de

Delegació del Vallès Occidental

treballs artístics: pintura, escultura, cerà-

Telèfon: 937 8 0 11 10

mica, fotografia, etc...

Fax: 937 3 3 0 6 5 1

Com cada any, la Delegació del Vallès Oc-

lloc: Gran Casino de Terrassa

cidental celebra el seu 12è sopar per a

preu: 3 0 € , per persona

aparelladors i arquitectes tècnics i acom-

informació i reserves:

panyants.

Delegació del Vallès Occidental

Aquest any tindrà lloc al Gran Casino de

C/Sant Francesc 18 de Terrassa

Terrassa.

Telèfon; 9 3 7 8 0 11 10

La ceràmica comença amb el moldejat i coc-

tardes: de dilluns a dijous de 6 a 8

dia i hora: 11 de juliol a les 9 hores

caaWocc@apabcn.es

ció i acaba amb la decoració de la peça.

Inauguració: dimecres, 2 5 de juny, a les vuit

Mercè Barberà i Montserrat Boter són pinto-

de la tarda

VISITA GUIADA A LA TORRE AGBAR

REPRODUCCIONS DE CERÀMICA CATALANA (segles XIV al XIX) de Mercè Barberà i Montserrat Boter, a la delegació del Vallès Oriental

res de ceràmica i intervenen en la peça un

Delegació del Vallès Oriental

cop aquesta surt de la primera cocció del

C/Josep Pinol 8 • 0 8 4 0 0 Granollers

La Delegació del Bages-Berguedà ha pro-

fang per esdevenir dur i resistent. L'aspecte

Tel 938 790 176 • Fax 938 790 111

gramat una visita guiada per part dels tèc-

artesana! de la seva feina comença, doncs,

caatvori@apabcn.es

nics de Layetana a la Torre Agbar, a Bar-

al taller del terrissaire que els fa les peces

celona. .

originals, una per una, ja siguin rajoles, plats

dia: 9 de juliol

o pots de farmàcia. Fonamentalment fan re-

hora de la visita: 1 hora

produccions acurades de ceràmica catalana.

Trasllat en autocar des de Manresa.

Cada peça reproduïda per Barberà i Boter

Preu gratuït.

porta ressenyada l'època i la procedència de

Places molt limitades

la peça original, així com el lloc on es con-

informació i reserves:

serva. Aquestes reproduccions es podran

Delegació del Bages-Berguedà

veure a la delegació fins al 25 de juliol.

Plaça de l'Om 6 de Manresa.

dates: del 2 5 de juny al 2 5 de juíiol

Telèfon: 9 3 8 7 2 9 7 9 9

horari: de dilluns a divendres, de 9 a 1 3 ,

ACTIVITATS

PROFESSIONALS

I CULTURALS

Quadern central SEGONA.'

A C T I V I T A T S DE FORA SALÓ INTERNACIONAL

altres ie

DE LA PISCINA Ei Saló internacional de la piscina és un certamen organitzat per la Fira de Barcelona que aplega sectors com el de la construcció, piscines preL'Associació Cultural Cèsar Martinell i la Unifabricades, solàriums i saunes, climatització, reversitat Catalana d'Estiu organitzen la jornada vestiments, cobertes, equipament i softwares.

Transformar les ruïnes: el període franquista dates: del 15 al 18 d'octubre (1939-1975) dins el cicle V jornades martinelloc: emplaçament firal de Fira Barcelona de llianes.

Gran Via (M2) dies: del 10 al 12 de juliol informació: llot: Gandesa Fira Barcelona informació: Telèfon: 932 33 26 51» piscina@firabcn.es Universitat Catalana d'Estiu Gran Via de les Corts Catalanes, 600. 3r 2a 08007 Barcelona Telèfon: 933 172 4 1 1 correu@ucestiu.com V JORNADES MARTINELLIANES

FIRA DE L'HABITATGE A V I C La 3a edició de la Fira de l'Habitatge, ARQUIMAT, es consolida com a punt de trobada d'oferta i demanda del sector de l'edificació i !'habitatge. dates: del 17 al 19 d'octubre lloc: recinte firal El Sucre de Vic Historiador Ramon d'Abadal, 5, 2°. de Vic Telèfon: 938 83 3 1 0 0 arquimat@ajvic.es www.impevic.es

1 R CONGRÉS MUNDIAL DE SEGURETAT I PREVENCIÓ Una cita del món de la seguretat i la prevenció, en què es parlarà sobre rescats en edificis, crisis en recintes subterranis i emergències, amb la participació del psiquiatre Rojas Marcos i l'arquitecte Norman Foster. dates: del 30 al 3 1 de juliol HOC: Palau de Congressos de Barcelona secretaria Gran Via de les Corts Catalanes, 454 03015 Barcelona Telèfon; 932 89 2 4 4 0 Fax: 933 25 27 0 8 congres@2OO3wppfg.org www.2003wpfg.org/congress

PREMIS EUROPEUS DE SEGURETAT EN LA CONSTRUCCIÓ El Conseli General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya convoca els Premis Europeus de Seguretat en la Construcció 2002 (XII edició dels premis Caupolicàn). Es concediran sis premis en les categories d'innovació i investigació (6.000 euros), formació (3.000 euros), informació pública (6.000 euros) i informació tècnica (6.000 euros).

La convocatòria es dirigeix a professionals i empreses de la construcció, institucions, professionals de la informació i mitjans d'informació general i també del sector. Compten amb el suport del Ministeri de Treball, de l'Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball i d'altres institucions del nostre sector. La cobertura dels premis abasta l'àmbit de la Unió Europea i s'admeten actuacions dutes a terme des del 30 de novembre de 2001 fins al 3 1 d'octubre de 2003. data de tancament de la convocatòria: 3 1 d'octubre informació: Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya Telèfon: 915 70 15 35 consejo@arquitectura-tecnica.com.

P R E M I EUROPEU DE PAISATGE La Biennal europea de Paisatge de Barcelona convoca el 3r premi europeu de paisatge Rosa Barba, amb el tema Només amb natura que simultanejarà amb la realització d'un simposi els des 27, 28 i 29 de novembre. participació: projecte de paisatge realitats a Europa des de 1998 dotació: hi ha un únic premi de 15.000 € termini de presentació: 15 de juliol exposició de les orbes seleccionades: del 20 de novembre a I'l 1 de desembre simposi: del 27 al 29 de novembre informació: 3a Biennal europea de paisatge de Barcelona PI. Nova, 5 de Barcelona Tel.: 93 301 45 72 • www.coac.net/landscape

activitats

no et pots aquest

CREAR ARQUITECTURA AMB

perd

estiu

MATERIALS RECICLATS ENMIG DEL

DESERT

La sala d'exposicions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) acull, fins a I'l 1 de juliol l'exposició Rural Studio, que recull un seguit de fotografies, maquetes i dibuixos dels treballs realitzats pels estudiants que han passat per l'estudi Rural Studio, ubicat a Hale County, Alabama, una de les regions més deprimides dels Estats Units.

A la mostra, que forma part del cicle Sota mínims organitzat per l'Area de Cultura, Formació i Publicacions, es podran veure imatges i maquetes d'alguns dels més de 100 projectes que fins ara han sortit del Rural Studio, com ara habitatges unifamiliars (Hams Butterfly o Bryant Haybale), i projectes de caràcter públic, com ara el centre comunitari Mason's Bend, fet d'adob i finestres de cotxe, o un camp de beisbol. És un experimenl dissenyat i realitzat amb materials de reciclatge. Les parets, de variats colors i textures, han estat construïdes amb aquests materials i seran suport i espai del material exposat. dates: finsa 1*11 de juliol lloc: Sala d'exposicions del COAC (Plaça Nova, 5) informació: Comunicació COAC Telèfon: 933 06 78 45

EXPOSICIONS • La Fotografia a Espanya en ei segle XIX, fins al 6 de juliol a CaíxaForum. Av. Comíllas, 68, de Barcelona. Telèfon: 934 76 86 00. (amb visita guiada opcional) • Retrat del passat, col·lecció de fotografies del Museu Frederic Mares, fins al febrer del 2004. PI. de Sant lu, 5-6, de Barcelona.

Telèfon: 933 10 58 00.

•

Vassily Kandinsky, fins al 24 de setembre al Centre Cultural Caixa de Catalunya, La Pedrera. Provença, 261 de Barcelona. Telèfon: 934 84 59 00. (amb visita guiada opcional)

•

Pere Noguera. Terres crues/Terres cuites.

Del Paisatge a l'Hàbitat Fins al 31 d'3gost al Museu d'Arts Decoratives. Av. Diagonal, 686 de Barcelona. Telèfon: 932 80 50 24

• Càtars i trobadors. Occitània i Catalunya: renaixença i futur, fins al 27 de juliol, al Museu d'Història de Catalunya. PI. Pau Vila, 3, de Barcelona. Telèfon: 932 25 47 00. (amb visita guiada opcional) • El Monestir de Pedralbes. la recuperació d'una joia de l'art català, fins al 30 de gener de 2004 al Museu Monestir de Pedralbes. Baixada del Monestir, 9 de Barcelona. Telèfon: 932 03 92 82 [amb visita guiada opcional)

ACTIVITATS PER A NENS Taller de trencadís i reciclatge Aproximació al trencadís amb la creació de dissenys inspirats en motius gaudinians. Edat: a partir dels 12 anys calendari: a partir del 26 de juny horari: a les 16 hores durada: 2 hores preu: 6,60 € lloc: Museu de les Arts Decoratives. Av. Diagonal, 686 de Barcelona. Telèfon: 932 80 50 24 L A TAUROMÀQUIA AL M U S E U PICASSO El Museu Picasso exposarà els 27 gravats que conformen la sèrie completa de La Tauromàquia, que Picasso va crear per il·lustrar l'edició bibliòfila del llibre La Tauromàquia o el arte de torearóe José Delgado, àlies Pepe 11 to. de l'any 1959.

S'exposaran tots els gravats de la sèrie i les planxes de coure originals, com son L'Apat Frugal, de 1904 i La Minotauromàquia, de 1935, entre d'altres. Aquesta suïte no s'ha exposat al Museu des de 1994 i, en aquesta ocasió, es mostrà amb les seves planxes de coure originals, donades l'any 1960 per l'editor Gustavo Gili i Esteve. dates: del 8 de juliol al 26 d'octubre lloc: Museu Picasso informació Museu Picasso de Barcelona Manel Baena i Isabel Cendoya Telèfons: 932 68 97 3 1 i 649307725 Fax: 933 15 0 1 02 mbaena@mail.bcn.es icendoya@mail.bcn.es

Fer de rajoler Descobriment de l'ofici de rajoler medieval calendari: del 5 de juny al 14 de setembre, de dimarts a dissabte horari: de 10 a 17 h durada: 2 h preu. 72,12 e lloc: Museu d'Història de Catalunya. PI. Pau Vila, 3, de Barcelona. Telèfon: 932 25 47 00.

RUTES I ITINERARIS Ruta de la Barcelona gòtica Itinerari pels edificis i els carrers de la Barcelona medieval que ens permetrà conèixer des de l'urbanisme i l'arquitectura fins a les activitats quotidianes, sense oblidar l'organització política i eclesiàstica de la ciutat calendari: de I'l de juliol a I'l de setembre, de dimarts a dissabte horari: de 10 a 18 h, a concertar durada: 2-3 hores organitza: Museu d'Història de la Ciutat. PI. del Rei, s/n., de Barcelona.

Telèfon: 932 15 11 1 1 .

Al CAATB tu hi tens molt a dir.

Utilitza la bústia de suggeriments

Al Col·legi hi tenim molt a fer i volem que tu ens ajudis La prioritat del Servei d'Atenció del CAATB és vetllar pels teus interessos i, per fer aquesta tasca, la teva participació és imprescindible.

Amb les teves idees, propostes, queixes i opinions sobre el Col·legi ens ajudaràs a millorar els nostres serveis, crear-ne de nous i adaptar-nos a les teves necessitats.

Participar-hi és ben fàcil Tens tres maneres: 1. Fer servir les bústies i els fulls que hi ha a tots els punts d'atenció al públic del Col·legi.

2. Accedir a la bústia des del nostre web: www.apabcn.es 3. Enviar-nos un correu electrònic a: suggeriments@apabcn.es

Des del Servei d'Atenció del CAATB estudiarem cadascun dels teus suggeriments i te'n donarem resposta.

Només junts aconseguirem el Col·legi que tots volem.

L'Informatiu SEGONA $

Petjades i ous de dinosaure Tot i que des de principis

van poblar aquest indret ara fa uns 60

del s.XX s'extreia carbó d'aquest indret

milions d'anys. Prop de la paret on hi ha

mitjançant galeries d'interior, no és fins

les petjades, al cert obert de Fumanya

el 1980 que s'inicien les explotacions a

Nord, ja al terme municipal de Vallcebre,

cel obert que deixaren al descobert una

s'ha trobat ous de dinosaure agrupats en

important paret vertical on s'han identifi-

nius. De forma circular i amb un diàme-

cat prop de 3 5 0 0 petjades (icnites) de

tre d'uns 20 cm, els paleontòlegs treba-

dinosaures, les quals corresponen als

llen amb la hipòtesi de què es tracta

sauròpodes anomenats titanosaures, que

d'ous de titanosaure. f£)

La forma de l'edifici està íntimament lligada a la seva funció

rició de l'home i de la cultura material que

tar, tant com sigui possible, a una època en

aquest ha anat creant. Per tant, assumir el

què no existia la construcció. Tot plegat

lloc ha comportat elaborar un projecte que

estarà conformat, però, amb l'última tecno-

tingués el mural paleontològic com a princi-

logia, com correspon a un edifici del segle

pal protagonista.

XXI que ha de reflectir l'esperit del seu

D'una banda, s'ha volgut crear un edifici que actuï com un parèntesi en el paratge

temps, sense oblidar l'aire temàtic

que

Els titanosaures van poblar l'indret ara fa uns 60 milions d'anys.

imposa la seva especificitat. ?£)

natural, flanquejat per la contundèncía de les dues parets de roca que el temps ha naturalitzat amb vegetals, així com

La ruta minera de l'Alt Berguedà

les

roques dels cingles propers. D'altra banda, el projecte vol propiciar processos biològics que incorporin la natura, sense reproduir-la, però integrant-la literalment sobre elements de construcció. L'aigua de pluja de la cober-

Fumanya, projecte impul-

ta, que lliscarà sobre la paret de formigó

sat pel Consorci Ruta Minera, s'integra a

futur a partir de la valoració dels que es

aspre, reconstruirà la memòria de la capça-

la ruta minera de l'Alt Berguedà de la

consideren els principals recursos de la

qual formen part diversos municipis de la

zona: el patrimoni històric í el patrimoni

lera de la torrentera i produirà una colonització d'organismes

minúsculs,

molses,

líquens o simples taques naturals. Així s'introduirà el concepte d'efímer a l'edifici, en el sentit que patirà transformacions parcials a causa d'elements variables com l'aigua, la vegetació, la neu, la rosada, el so..., tot esti-

Projecte arquitectònic de Fumanya.

Centre d'Interpretació de Geologia, Mineria i Paleontologia

mulant els sentits. El diàleg entre el que és natural i el que és artificial produirà un edi-

Fins al 10 de juliol de 2003

fici viu i canviant, integrat amb tensió en un

Sala d'exposicions del CAATB

paisatge natural de gran bellesa.

L'entrada és lliure. Visites de dilluns a divendres, de 9.30 a 19.30 h

És una construcció de secció transversal trapezoïdal, amb coberta d'un sol ves-

Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona www.apabcn.es

sant ascendent cap al tall. £1 terra surt des de l'interior cap a la terrassa inclinadament, de tal manera que les vistes s'obren cap al mural, emmarcades amb la contribució de dues

parets

laterals

cegues.

Organitza: Col·legi d'Aparelladors

i Arquitectes

Tècnics de Barcelona (CAATB)

Aquestes

parets, de pedra ciclòpia, no tindran l'aspecte de les parets convencionals sinó d'uns paraments de roca, molt naturalitzats, previs a la invenció de la construcció.

CONSORCI RUTA MINERA

Imatges virtuals:

Els diversos elements constituents de l'espai s'han projectat amb una clara voluntat de crear sensacions allunyades

Amb la col·laboració de:

del

patrons habituals de seducció per transpor-

DF Arch Studio Alex Díaz, arquitecte tècnic Jordi Alemany, arquitecte tècnic

de sumar esforços i impulsar camins de

zona: Cercs, Fígols, Vallcebre, Saldes i

natural. La recuperació,

Guardiola de Berguedà, que compartei-

valoració i difusió d'aquest

xen veïnatge i una història

industrial

històric i natural són claus per al desen-

comuna basada en l'explotació, més que

volupament de noves activitats econòmi-

centenària, dels jaciments de carbó.

conservació, patrimoni

ques, basades en el sector serveis i molt

Comparteixen també dificultats, les deri-

especialment en el turisme cultural. Es

vades de la crisi provocada pel tanca-

tracta, també, d'una aposta per fer recu-

ment de la mina, així com projectes de

perar la confiança als habitants d'una

present i de futur. El Consorci Ruta Mine-

zona geogràfica en procés de despobla-

ra neix el març del 2 0 0 1 amb l'objectiu

ment.

®

Mogadealer

LKSWAGüii

BARCELONA CA Aragó, 602 Rambla Guipúzcoa, 89

futo.

^^

Tel. 93 232 10 00

Mastertrac BADALONA Av. Marques de Montroig. 28

&*#* r

TOYOTA

Tel. 93 387 11 62

Tel. 93 218 06 92

Masternou Mastergas Masterclas OYí

Via Augusta, 10-12

Tel. 93 313 59 12

Tel. 93 387 61 62

Tel. 93 202 26 27

EL

REPORTATGE

PONT TRENCAT

SOBRE

LA T O R D E R A

^ L'Informaciu SEGONA QUINZENA JUNY 2003

En la reconstrucció del pont Trencat de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) s'ha preferit evocar la part desapareguda del pont utilitzant materials i tècniques representatives del nostre temps en comptes de mimetitzar-la amb pedra. Ha estat una opció arriscada, ja que no es troben antecedents de restauració d'un pont de pedra en aquesta línia. El pont unia els municipis de Santa Maria i Sant Celoni i la meitat va ser destruïda durant la Guerra del Francès del 1811. La restauració proposada vol establir un diàleg ' amb la part existent del pont, en el qual sigui aquesta la que tingui més protagonisme. Per això s'ha buscat una estructura lleugera que marqui clarament la distinció de volums entre la part nova i la part existent i, sobretot, que ressalti la silueta de la part vella, que és la que millor simbolitza la imatge *" del pont. El pont Trencat recuperarà així el seu ús ; . i, a més, podrà conser- j

Pont Trencat

Pont Trencat Fitxa tècnica/Dades de t'obra Nom de l'obra: Reconstrucció del pont Trencat i recuperació mediambiental del seu entorn.

La solidesa d'un nom

Ubicació: Riu la Tordera. Barrí del Pont Romà de Santa Maria de Palautordera.

C/Sant Fermí de Sant Celoni.

Promotor/Propietat: Ajuntament de Santa Maria de Palautordera i Ajuntament de Sant Celoni.

President de l'Associació Pont Romà 2000: Eduard Claver, arquitecte tècnic

Projecte i direcció d'obra: Xavier Font, enginyer de camins, canals i ports

Estudi arqueològic: Isidre Pastor i Lluïs Vila

Coordinació de seguretat i salut en fase d'execució: Joan Amadó

Constructora: SAPIC

Cap d'obra: Ricard Planas

Control de qualitat: SAPIC

Data d'inici: 2002

Oata d'acabament: maig de 2003

Relació d'industrials: SAPIC TAMANSA ALLUÉ DEUMAL NATURALEA

| P n la reconstrucció del pont

meitat va ser destruïda durant la Guerra del

! E L Trencat de Santa Maria de Palautordera

Francès del 1811. La reconstrucció ha signifi-

El pont se situa entre els barris del pont

(Vallès Oriental) s'ha preferit evocar la part

cat una inversió d'un milió d'euros, procedents

Trencat de Santa Maria de Palautordera i el del

desapareguda del pont utilitzant materials i

ses i entitats de la comarca.

en un cinquanta per cent del fons de desenvo-

carrer Sant Fermi de Sant Celoni, aigües avall

tècniques representatives del nostre temps,

lupament de la Unió Europea (FEDER), i la

del pont de la carretera comarcal que va de

com és l'acer corten, en omptes de mimetitzar-

resta ha arribat dels Departaments de Cultura i

Granollers a Sant Celoni, i entremig de tres

!a amb pedra, que és el material originari. Una

Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya,

ponts més. Per dur a terme el projecte, la tar-

opció arriscada i innovadora, El pont unia els

la Diputació de Barcelona, els Ajuntaments

dor del 1996 es va crear l'Associació Pont

municipis de Santa Maria i Sant Celoni i la

dels dos municipis implicats í diverses empre-

Romà 2000. 1 Es va redactar un avantprojecte,

L'Informariu SEGONA QUINZENA JUNY 2OO3U

El pontatge Antigament, a qui feia les obres de construcció d'un pont i el mantenia se li concedia el pontatge, que era la taxa que s'havia de pagar per poder passar pel pont; semblant als peatges de les autopistes. A la segona meitat del segle XV, el pont que hi havia sobre la Tordera estava en molt mal estat. Per això els veins van demanar el dret a percebre pontatge per finançarne la reparació. El 8 d'Ktubre de 1453, la reina Maria va concedir-lo per un període de 20 anys.

Aquest dret de pontatge, tot i la temporalitat de la seva concessió, va restar amb caràcter de definitiu. A final del segle XVII encara se seguia percebent, i eís qui no el pagaven eren sancionats. es va fer una estimació inicial del cost de les

tit el febrer de 1999. Posteriorment, es van dur

construir l'estructura de la part destruïda i

Així, el 23 de gener de 1571, dos veins de Corró

obres, i es van començar a demanar subven-

a terme més treballs d'arqueologia, i es va fer

aquest 2003 s'ha aixecat la part nova i realit-

d'Amunt que portaven un porc volien passar el

cions. L'estiu de 1998 es va fer la primera

una primera fase de la recuperació mediam-

zat les fases d'urbanització i enllumenat del

pont sense pagar el dret acostumat d'un diner per

campanya d'excavacions arqueològiques, en

biental de la llera i una primera fase de les

pont i el seu entorn. •£)

cada animal gros i un ardit per cada vianant i

què es va trobar restes inèdites del pont en el

cada de bestiar petit. Això va ocasionar que els

obres de restauració que va incloure el reforç i

marge de Sant Celoni, que van permetre obte-

la consolidació de la part del pont que es con-

í

'Jordi Mariet

nir dades valuoses per a fa redacció del pro-

serva i la construcció dels fonaments de la part

i

Periodista

jecte de restauració el qual va quedar enlles-

que s'havia de refer. Durant el 2002, es va

L

J"form3íiu&apabcn.es

"""'

jurats de la vila de Sant Celoni els prenguessin l'animal i el venguessin en públic pel preu de quatre lliures barcelonines. f£>

F

5 0 è L'Informatiu SEGONA QUINZENA JUNY 2003

Un pont trencat que recupera el seu ús sense deixar de ser trencat Í É í l T Is vint y tres Febrer de mil I

i ^ k vuit cents onse mori de edat... offe-

gada en la Tordera per haver romput lo Pont per ordre del general de vanguardia Don Josep Obïspo, sens reportarsen altra utilitat, ni ventaja que las desgràcias se han experimentat, i se esperan de necessitat". Aquesta nota del Llibre d'òbits de l'Arxiu Parroquial de Sant Celoni, dóna constància de ia destrucció del pont Trencat, ordenada pel general espanyol Josep Obispo per tal de dificultar els moviments de les tropes invasores durant la Guerra del Francès. A conseqüència d'aquesta acció, va ser destruïda la major de cada una de les dues arcades del pont. Malgrat els posteriors esforços de la vila de Sant Celoni perquè després de la guerra es reconstruís el pont, aquest va restar malmès fins als nostres dies.

A la tardor de 1996, quan a l'Associació Pont Romà 2000 ens vam plantejar la recuperació del pont, ens vam fixar com a objectiu la recuperació funcional del pont respectant sempre el seu valor documenta! (referit aquest a la capacitat que té ei monument d'evocar fets

ves, i, de l'altra, sobre !a seva història i la de

aquest té pels individus o col·lectivitats vincu-

un singular camí a seguir: ens trobàvem davant

històrics dels quals ha estat testimoni i de

les col·lectivitats amb tes quals ha estat vincu-

lats amb ell). Al marge de la qüestió financera,

d'un projecte de restauració arquitectònica i

donar-nos informació d'una banda sobre els

lat) i el seu valor simbòlic (relacionat amb

que va anar seguint el seu curs, no sense molts

per això havíem d'adquirir punts de vista nous

estils arquitectònics i les tècniques constructi-

aspectes emocionals lligats al significat que

esforços, en els plantejaments tècnics hi havia

respecte als habituals en construccions de nova planta. Efeciivament, a més a més de la informació prèvia que habitualment es recull en qualsevol projecte -un aixecament topogràfic i un estudi geotècnic, que en el nostre cas es va estendre a les restes del mateix pont per conèixer la seva estructura interior- es va dur a terme tres campanyes d'excavacions arqueològiques en diferents indrets, es va fer una recerca històrica de documents relacionats amb el pont) la via de comunicació lligada a aquest, i vam localitzar i analitzar intervencions de restauració en altres ponts.

Inicialment, probablement

influenciats

per les darreres actuacions sobre ponts medievals que s'han fet a Catalunya, ens vam decantar per una reconstrucció en pedra intentant mimetitzar la forma que podria haver tingut el pont abans de la seva destrucció. Aixi es va fer a les restauracions d'alguns ponts que van ser destruïts en la Guerra Civil -és el cas del pont del Diable entre Martorell i Castellbisbal, el pont Vell de Sant Joan de les Abadesses o el pont Vell de Manresa. Després, però, ens vam

EL

REPORTATGE

EL P O N T

TRENCAT

SOBRE

LA

TORDERA

iu SEGONA QUINZENA

adonar que en aquells casos hi havia prou informació sobre com eren els ponts abans de ser destruïts i Is memòria col·lectiva mantenia el record viu de com aquests havien estat. En el nostre cas, però, no teníem suficient informació per saber amb certesa com era el pont abans de la desaparició de l'arc que li falta i la imatge que rau en l'imaginari col·lectiu és !a d'un pont trencat, fet que li dóna nom. Molta gent ens preguntava com se'n diria del pont quan deixés de ser trencat. Aquest, que és un aspecte que a primera vista pot semblar poc important, no es pot tractar amb lleugeresa. El pont ha estat trencat durant prop de cent noranta anys, un període de temps probablement massa llarg de la seva història perquè ara no es tingués en consideració.

Per tot això, finalment ens vam decantar per un altre tipus de solució: no es tractava de mímetitzar amb pedra la part desapareguda del pont sinó d'evocar-la utilitzant materials i tècniques representatives del nostre temps.

Creiem que aquesta és una opció arriscada, ja que no hem trobat cap antecedent de restauració d'un pont de pedra en aquesta línia. Sí que hi ha molts casos on l'actuació consisteix en l'eixamplament d'una estructura existent, però no d'una recuperació en longitud. Eís materials característics de les estructures de l'era industrial són el formigó i l'acer, i d'aquests vam triar el darrer. Ens va semblar que l'acer, en la seva varietat de patinable o corten, era el que més s'adeia amb el granit de les restes del pont. A més a més tenia l'avantatge d'una posada en obra més fàcil gràcies a la possibilitat de prefabricació de les peces en taller i del muntatge sense la utilització de cindris; la particular forma del pont feia molt difícil fer el mateix amb elements prefabricats de formigó.

Recuperar ta forma perduda

des, la separació és mínima i aquesta va augmentant fins a la clau de forma que a la part

ment de fusta d'ipe que es prolonga cap a la part antiga fins un punt on la fusta s'estreny

alta de l'arc hi ha prou espai com perquè entre

per deixar vist un paviment del segle XV de

els dos caixons hi passi el tauler. Per sota del

forma molt irregular i que conseqüentment no

tauler, els dos caixons estan units per una

és apte pel pas de persones amb mobilitat

estructura en gelosia, encara que l'aparença

reduïda. A les esplanades de cada costat del

exterior en aquesta zona és la d'un únic caixó.

pont el paviment es fa combinant zones de llo-

El tauler és de cantell constant i està recolzat

ses de granit amb altres de lloses de formigó

en tres punts: a la part superior de les restes de

d'acabat granellut. Hi haurà dos tipus d'enllu-

Disposicions tècniques aplicables •

Instrucció IAP sobre Las Acciones a Considerar en ei Proyecto de Fuentes de Carretera.

•

Instrucció EHE-98 Instrucción de

pedra, sobre la clau de l'arc -la seva forma

menat, el viari i el monumental. El primer es fa

Hormigón Estructura!, aprovada pel

amb aplics encastats en els ampits a la part del

Reial decret 2661/1998 d ' i l d e

A partir de la geometria de la part del pont

apuntada el fa molt adient per rebre una càrre-

que resta dempeus, de les troballes arqueolò-

ga puntual en clau- i en un nou estrep a i'al-

pont i amb fanals de cinc metres d'alçada fora

giques que es van fer al costat de Sant Celoni

tre costat del riu. En el recolzament sobre la

d'aquest, en els extrems. L'enllumenat monu-

i d'un gravat del pont recent destruït d'un dels

part existent del pont, el tauler es fica entremig

mental es fa amb focus disposats aigües amunt

dibuixants que acompanyaven les tropes napo-

dels paraments laterals de pedra de manera

i avall del pont, sempre en zones per sobre del

leòniques, en Michel Charles de Langlois, vam

que vist en alçat la silueta irregular i trencada

nivell de màximes revíngudes.

fer algunes deduccions. Creiem que l'arcada

de la pedra destaca sobre el fons uniforme de

que falta devia ser més gran que l'actual i que

l'acer. Aquest efecte s'ha prolongat al llarg de

el punt més alt de l'esquena d'ase del camí

tot el pont de pedra fent que la part superior

devia ser sobre la clau de l'arc desaparegut. En

del nou tauler es prolongui en forma d'ampit

base a això, vam dissenyar l'estructura que

metàl·lic per darrera de les restes existents de

s'ha construït. Aquesta consta d'un arc apuntat

l'ampit de pedra,

desembre.

•

Norma Bàsica de la Edificación EA-95.

•

Recomendaciones para el proyecto de

Estructuras de Acero en Edificación.

puentes metàücos para carreteras. RPMLa restauració que hem proposat vol esta-

95.

blir un diàleg amb la part existent del pont, en el qual sigui aquesta la que tingui més prota-

•

Edificación.

lleugera que no domini sobre la part que resta dempeus, que marqui clarament la distinció de

NCSE-94 Norma de Consïrucción Sísmorresistente: Parte General y

gonisme. Per això s'ha buscat una estructura

m Llei 9/1993, de 30 de setembre, del

per sobre del qual es disposa un tauler de

Les actuacions fetes, però, no s'han limi-

volums entre la part nova i la part existent i,

manera que la forma de l'intradós del nou arc

tat a la construcció de la nova estructura.

sobretot, que ressalti la silueta de la part vella,

Abans va haver-hi una íeina de reforç i conso-

que és la que millor simbolitza la imatge del

Promoció de l'accessibilitat i de supres-

lidació de la part del pont que restava dem-

pont. I és així que el pont Trencat recuperarà el

sió de barreres arquitectòniques.

peus. Aquesta va consistir en el cosit d'esquer-

seu ús, però d'alguna manera no deixarà de ser

paregut. L'arc és de cantell variable, mínim a

des -especialment unes de longitudinals que

trencat. ®

les arrancades i màxim en clau, i es recolza per

hi havia a l'arc de pedra, que es va fer amb

un costat sobre les restes de la rosca de l'arc

barres d'acer inoxidable-, la formació d'una

destruït i per l'altre dins de la llera del riu, en

gàbia de micropilons al voltant de la pila cen-

un nou fonament.

tral per protegir-la de possibles soscavaments

s'aproximi a la que pensem que tenia abans i que la línia que defineix l'aresta superior del tauler ens marqui la coronació de l'ampit desa-

Estructuralment aquest està format per

en cas d'avingudes, i el rejuntat de tota la

dos caixons de secció en forma de trapezi, la

fàbrica de pedra. Pel que fa als paviments,

separació entre els quals varia. A les arranca-

sobre la part nova del pont es col·loca un pavi-

Patrimoni cultural català.

•

Llei 20/91 de 25 de novembre de

m Decret 135/95 de 24 de març, Codi d'accessibilitat de Catalunya de desplegament de la Llei 20/91 de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.

•

Enginyer de camins Aulor del projecte de reconstrucció del pont Trencat ï director de les obres

Reial decret 842/2002 de 2 d'agost, Reglamento Electotécnico /> Tensión.

QUINZENA JUNY 2003

Un pas endavant en la restauració patrimonial E ? obra de restauració, con-

ció d'obra, solució que representava la cons-

B solídació estructural i construcció d'un

trucció del nou tram de pont en acer corten.

nou tram del pont Trencat, ha representat per a

El disseny i la construcció d'aquest nou

SAPÍC un pas més endavant en la recuperació

tram del pont ha permès, segons el nostre parer,

i millora del nostre patrimoni històric artístic.

recuperar tot el conjunt del pont, simulant el

Com a empresa especialitzada en intervencions

tram d'arc desaparegut a les mides i dimen-

de restauració d'edificis patrimonials, l'obra

sions que de bon antuvi hauria tingut, jugant

de! pont Trencat ha obert un camp més en la

amb el tram del pont de pedra existent creant

tipologia d'intervencions en futures obres.

una simbiosi molt interessant i obtenint un conjunt harmònic perfectament integrat dins del

La idea de col·laborar de manera directa i

paisatge i de la llera del riu i de l'entorn.

estreta en la reconstrucció del pont Trencat fent equip amb la direcció de l'obra í amb els

El fet que SAPIC hagi pogut aportar els

representants de l'Associació d'Amics del Pont

seus coneixements, experiència, solucions i

Trencat que han promogut les obres, ens va

noves idees en aquest projecte, el fet que s'hagi

atreure des d'un bon inici. El fet de sentir-nos

format un equip tècnic pluridisciplinari entre

part implicada en el projecte i en l'obra va ser

totes les parts implicades, el fet de sentir-se part

decisiu per a nosaltres.

implicada en el projecte, han estat els motius bàsics i fonamentals que ens han impulsat a dur

El projecte s'ha desenvolupat per fases.

a terme la reconstrucció del pont Trencat

L'estabilització de talussos (amb blocs d'escullera), la consolidació estructural del tram de pont

Cal destacar també la gran predisposició

de pedra existent (refonamentant amb micropi-

de la direcció de l'obra, perquè l'equip de

lonatge), la construcció dels nous fonaments de

SAPIC, direcció, tècnics i operaris, aportessin

recolzament del futur nou tram, la restauració

els seus coneixements i experiència en la recer-

dels paraments verticals de pedra, la restauració

ca de la millor solució constructiva en cada cas

de l'intrados de l'arc, !a construcció de murs de

concret, i ressaltar la gran professional itat dels

formigó dins del tram de pedra per garantir l'es-

diferents a les descrites inicialment en el pro-

Com a empresa especialitzada en la recu-

tabilitat d'alguns dels seus trams finals, la recu-

jecte, intentant amb la proposta formulada de

peració del patrimoni històric artístic, vam

peració dels paviments de pedra del pont, la res-

trobar el procés constructiu més adient i funcio-

veure de seguida que la reconstrucció del nou

tauració del tallamar existent i del pilar central

nal que garantís l'estabilitat del conjunt i que

tram del pont inexistent des del segle dinou,

són, entre d'altres, treballs que s'han dut a

s'adeqüés al conjunt i a l'entorn, d'acord amb la

s'havia de fer amb un material del nostre

terme de manera continuada. Per part de

realitat de l'obra que dia a dia s'anava desco-

temps. Pensàvem en un nou tram de pont amb

Ignasi Villanueva

SAPIC, en el decurs de l'obra hem anat propo-

brint en funció de les patologies que el pont

estructura d'acer. Aquesta idea va coincidir

Enginyer de camins, canals i ports O I o r general de SAPIC

sant algunes solucions i variants constructives

amb la nova solució que va plantejar la direc-

tots els integrants en la realització d'aquesta singular reconstrucció del pont Trencat.

©

Aprofundir en el coneixement del monument í j ~ a intervenció arqueològica

cions. Característiques que, sens dubte, evi-

I ^ H que s'ha portat a terme en el marc de

dencien un període prolongat del seu ús.

projecte de reconstrucció del pont Trencat i

La homogeneïtat que presenten les dues

la recuperació paisatgística del seu entorn

fases constructives de l'obra del pont que

immediat han permès aprofundir en el conei-

han estat documentades -la d'època gòtica í

xement de l'evolució constructiva i datació

la de la remodelació del segle XVIII- tan sols

del monument.

es pot qüestionar per la diferenciació de tipologia, tant patològica com formal, del para-

L'actuació arqueològica que s'hí ha portat a terme ha comportat l'excavació dels

ment inferior de l'estrep sud i la banqueta de

nivells de la caixa estructural del pont com és

fonamentació que s'hi associa. Amb tot,

la retirada dels sediments que cobrien els

aquests són els únics elements que es poden

basaments dels dos estreps del

pont.

correspondre amb la fàbrica d'una estructura

L'actuació a la llera també ha comportat la

anterior, la qual hauria estat reaprofitada,

realització de diversos sondeigs, centrats en

parcialment, durant la construcció de l'obra

la documentació dels paraments del pilar

del segle XV. ®

central i de la fonamentació de l'estrep meridional.

Les dades obtingudes en els treballs

XVIII, tant pel que fa als treballs de construc-

En relació amb el paviment de l'obra gòti-

d'excavació arqueològica han permès consta-

ció del paviment superior i el remuntatge dels

ca del pont, fet de còdols lligats amb morter de

tar la magnitud de l'obra de remodelació que

ampits laterals que s'hi associen com pel con-

calç, se n'ha evidenciat un desgaís acusat i

s'hi va dur a terme en el decurs del segle

junt de l'obra dels capponts.

han estat documentades nombroses repara-

. Isidre Pastor i Lluís Vila

L'Infonraciii SEGONA QUINZENA JUNY 2003! :

EDUARD CLAVER President de l'Associació Pont Romà 2000

"Hem fet on h$m buscat

en cor..tf de la im ffl

gut temps per anar-ho pensant tot, abans de fer

Eduard Claver (Albalat de la Ribera, València, 1949) va venir a Barcelona amb 18

cap obra. L'obra forta ha estat aquests últims

anys per estudiar arquitectura tècnica i va

anys, i hem tingut quatre o cinc anys per poder

començar en el món del treball a Dragados, en

pensar-hi bé".

obres tan complexes i diverses com la promoció d'habitatges Barcelona 2000, la que va ser

Es va pensar de fer el pont de pedra?

la primera autopista de l'Estat, la de Mongat-

"La primera vegada que penses, penses en

Mataró (on el van posar de relacions públi-

pedra, perquè el que quedava del pont ho era.

ques), un polígon industrial i una residència

Però no vulguem creure que es pot fer una obra

per a cecs. Ha estat professor de pràctica des-

d'ara amb els mitjans de l'època medieval. Fer

criptiva a l'Escola d'Aparelladors i, fa 2 1 anys,

un pont de pedra de manera artesana, avui dia

va guanyar la plaça d'aparellador municipal de

significa un cost impensable, i no el faràs tal

Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental),

com es feia fa cinc-cents anys, sinó que inten-

un poble que coneix i estima prou com per

taràs fer-lo de formigó armat i posar-hi la pedra

engrescar-se, amb una colla d'amics i tècnics, a reconstruir-ne l'emblemàtic pont Trencat de la Tordera. Per això, va participar en la creació de l'Associació Pont Trencat 2000, que aplega una vintena de membres actius. Aquest 2003 s'ha acabat la reconstrucció del pont, originari del segle XV, amb tècniques i materials d'avui.

"Fer un pont de pedra de manera artesana, avui dia significa un cost impensable, i no el faràs tal com es feia fa cinc-cents anys, sinó que intentaràs fer-lo de formigó armat i posar-hi la pedra a sobre.

Aleshores, el resultat pot ser un engany. També ha pesat molt la voluntat de ser fidels al nom de pont Trencat".

engany. També ha pesat molt la voluntat de ser fidels al nom de pont Trencat".

Per què s'ha escollit l'acer corten?

"El corten s'ha agafat pel contrast i perquè és una material que cada vegada s'incorpora més a la construcció. Hi ha molts ponts d'autopista amb pilastres centrals i bigues d'acer corten. A la ronda del Mig de Barcelona...

Com es van decidir?

"Va ser com a conseqüència d'una exposi-

a sobre. Aleshores, el resultat pot ser un

Els veïns, què hi han dit?

maques; el pont de la via del tren, que té uns

a tot arreu se n'està posant, perquè és un ele-

ció sobre dos ponts que s'havien fet recent-

"Els veïns des d'un principi creuen que els

tirants altíssims i un altre de més avall, que

ment de moda, que ja va pintat pel seu rovell.

ment a Santa Maria, el del Reguissol i el de la

ha tocat la loteria. La reconstrucció del pont va

també té un vaior. Per sota tots quatre ponts,

Avui en dia, demostra modernitat. Tenim una

Tordera. L'enginyer Xavier Font, autor del pont

accelerar

s'hi farà un itinerari que permetrà poder gaudir

part antiga dempeus I una part nova en la qual

del Reguissol, havia fet un reportatge sobre

Palautordera d'urbanitzar aquella zona, que ha

d'aquest espai fins ara oblidat".

no volíem buscar la imitació sinó el contrast.

la decisió de l'Ajuntament

de

Per a mi, ha millorat moltíssím". ®

aquest pont i e! fotògraf Quim Reberté sobre el

canviat per complet. Abans, parlar del pont

de la Tordera. Eulàlia Solé, directora de Ràdio

Trencat era parlar de la part del darrera de les

Vitamènia, també va participar en la presenta-

cases d'allà i ara hem fet descobrir a la gent

"Sí, farà que el riu millori en tota la seva tota-

ció de l'exposició, que va ser molt enriquidora.

que aquell és un espai que donarà molt de si.

litat Farà que es pugui treure un profit dels quatre ponts. Quin altre lloc té quatre ponts junts?"

El pont és motiu de canvi?

Era el 1996 i, en acabar i fer-ne balanç, vam

Per aquest pont, i perquè n'hi ha tres més al

decidir fer una exposició sobre altres ponts de

voltant, que també són molt bonics i ningú no

Palau. Aleshores ens va venir al cap el pont

coneix. El pont de Sa carretera, que no el veus

Trencat i ens vam dir que, a banda de fer-ne

perquè hi passes pel damunt, però si hi passes

"Molt poc, perquè en fer des de 1996 i

unes fotografies, el podíem reivindicar".

per sota veus que té unes arcades molt

abans que res el treball d'arqueologia, hem tin-

S'ha improvisat?

Periodista informstiuGapabcn. es

E S P E C I A L

( I I )

QUINZENA JUNY 2003

Wellness Something for your body, your mind & your soul [ y T quest era el títol d'una famo-

productes i informar-se'n i, en ocasions, la

i ^ ^ sa cançó de principis dels noranta. En

publicitat fa curt. Tots som conscients de la

aquell temps, estàvem immergits en la forta

transformació tan positiva que en els últims

corrent del fítness, que va aconseguir que molts

anys ha viscut el bany, especialment a

de nosaltres ens matriculéssim en algun gimnàs

Espanya. Això significa que el nostre missatge

per intentar modelar els nostres cossos. Ara,

s'entén.

quan tècniques com l'aeròbic estan sent rellevades, o almenys complementades, per d'altres

Un estil de vida per estar més sa

més novedoses com Ystreching, el bodystyle

La incorporació d'alta tecnologia, funcio-

e t c , irromp amb força el wellness.

nalitat, comoditat, confort i, també, disseny als

La traducció literal de wellness és benes-

beneficis de l'aigua fa que la seva acció sobre

tar. Es tracta de sentir-nos bé amb nosaltres

el nostre cos i la nostra ànima sigui quasi mira-

mateixos: més sans, amb més qualitat de vida i

culosa (sanus per aquam). Tot plegat ens pot

plens d'energia o absolutament relaxats, segons

ajudar a recuperar-nos de l'estrès que patim

convingui en cada moment.

actualment.

Però, com? Ho podem aconseguir amb el

Cada vegada som més conscients de la

nou concepte de saunes de vapor o saunes fin-

importància de tenir cura del nostre cos. Sí a

landeses a què aproximem

aquest fet hi afegim el sentit de! nou concepte

l'aromateràpia,

banyeres d'hidromassatges amb diferents sis-

que avui té l'espai del bany, no ens ha de sor-

temes i combinacions, hidroduíxes, banyeres

prendre que en països com Alemanya, hotels

ergonòmiques, aparells de sol UVA... peces dis-

de luxe i centres esportius disposin ja de l'àrea

senyades tenint en compte la perfecta harmo-

de wellness.

nia entre forma i funció, que permeten la lli-

A Espanya, podem trobar aquests serveis a

bertat de moviment i la relaxació de tot el cos,

balnearis, centres Spa, hotels i, darrerament,

de cap a peus.

en vaixells de luxe, com és el cas dels

Fa uns dies, en una entrevista de ràdio,

Millenium de la companyia Ceiebrity Cruises,

em van preguntar per què en algunes publica-

que disposen dels millors equips de talasoteràpia a bord. Trobem una extensa varietat d'a-

cions o en les notes de premsa que escric per als mitjans de comunicació insisteixo tant en

quests serveis. A més, alguns centres compten

màximes com viure el bany o la cultura del

també amb aigües termals i banys d'argila. Des

bany. Fer arribar a un nombre ampli de lectors

del principi del setembre de 2 0 0 1 , Barcelona

noves definicions o conceptes, com és el cas

compta amb el Marítim, un centre de 4.500 m l

del wellness, és part del nostre treball. Els pro-

de wellness, situat a la Barceloneta.

fessionals que treballem amb els mitjans de comunicació ho tenim molt més fàcil a l'hora

Benestar a domicili

de transmetre tendències. El lector, que en definitiva és el possible consumidor final, necessita primer familiaritzar-se amb els nous

El wellness es basa en els poders de l'aiWellness; es tracta de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos: més sans, amb més qualitat de vida i plens d'energia o absolutament relaxats, segons convingui en cada moment.

gua mateixa, però també en la seva capacitat per transmetre un estímul tèrmic (fred-caíor).

# 1 . .'••:•?

L'Informatiu SEGONA QUINZENA JU^TT 2003

Moltes tècniques d'hidrateràpía que s'utilitzen

l'harmonia física i mental, utilitzant tot tipus

ductes i que són pioners en qualitat, innovació

àrea privada de wellness? Sense cap dubte el

avui en dia donen resultats fantàstics gràcies a

de productes amb prestacions cada cop més

investigació disseny i desenvolupament de pro-

nostre cos, la nostra ment i la nostra ànima ens

la tecnologia, com és el cas de les banyeres de

sofisticades dissenyades per genis com Graves,

ducte, volen anar més enllà. D'aquí ve que

ho agrairan. Sentir-se bé no és només una

massatge hidrosònic, un sistema que funciona

Starck, Fosíer o Andree Putman.

alguns ofereixin ja tot l'equipament wellness

qüestió d ' a c t i t u d . ®

a través d'ultrasons que actuen en les cèl·lules.

Una dada curiosa és que, segons les esta-

Podríem dir que la cambra de bany ha dei-

també pera l'ús privat.

dístiques, els espanyols passem dues-centes

El bany. Per què no viure'l? Per què no

xat de ser una cambra i s'ha convertit per a

hores l'any dins d'aquest espai. Per això, els

fem d'aquest espai un lloc important dins el

molts en un santuari privat on es pot assolir

fabricants que ofereixen aquest tipus de pro-

nostre habitatge? Per què no creem la nostra

Andrés Juberías Dombracht Espana, SL

• Lïnfornviciu SEGONA QUINZENA JUNY 2003

Casa Barcelona: propostes innovadores per a un habitatge mediterrani [ÇJ i en la seva primera convoí t j

catòria, l'any 2 0 0 1 , les propostes de

Casa Barcelona posaven de manifest que la casa convencional no resulta adequada a les necessitats actuals i apostaven per una concepció dinàmica i flexible de l'habitatge, -de manera que els envans i les conduccions encastades es poguessin completar, modificar i condicionar amb el pas dels anys-, les propostes que s'han pogut visitar enguany a Construmat afegeixen l'adequació de l'habitatge a les condicions climàtiques i de forma de vida que són pròpies dels països mediterranis.

En particular s'han proposat diferents formes d'aprofitament i disseny dels espais intermedis, els espais com terrasses, cobertes, galeries, "lògies", pèrgoles, etc, que tanta importància han tingut en la tradició arquitectònica i social en el nostre país i que tan eficaços s'han mostrat per a un millor control dels intercanvis tèrmics.

Així, als projectes del 2001 s'hi han afegit uns sistemes de tancament amb un control precís de fiitrat de llum i temperatura, un paviment de terrassa de caràcter domèstic, uns tancaments de lames intercanviables i una façana suport de diverses formes de creixement vegetal.

Pel que fa als temes que els ocupen en aquest reportatge especial, en destacarem tres dels productes presentats: el so! tècnic i paviment registrable de Simón, !a cuina modular de Fagor i els mobles sanitaris de Roca.

L'objectiu del projecte Casa Barcelona ha estat doble. Per una banda, suggerir a la indústria productes que poden millorar substancialment la qualitat de l'habitatge ï, per l'altra,

Fruit de la col·laboració en Dominique Perraull i l'empresa Fagor Electrodomèstics és aquesta cuina modular que pot créixer segons les necessitats.

A baix, els complements del bany es converteixen en veritables mobles gràcies al treball conjunt de David Chipperfíeld i Roca.

suggerir també al públic en general que exigeixi un habitatge més adequat a les seves necessitats. ©

Descripció dels productes 1. El sol tècnic i paviment registrable Empresa: Simón. Arquitecte: Clotet & Paricío Ass. Dissenyats per incorporar el cablejat elèctric, un sistema de fontaneria compatible i els mecanismes de connexió corresponents. Es desenvoluparan també alternatives de paviment com ceràmica, tèxtils i fusta estratificada.

2.

La c u i n a

modular

Empresa: Fagor Electrodomèstics. Arquitecte: Dominique Perrault La cuina modular que pot créixer i de muntatge en sec. En particular es desenvolupa la taula polivalent entesa també com a suport modular capaç de rebre components.

3. Els mobles

sanitaris

Empresa: Roca. Arquitecte: David Chipperfíeld El bany amb sanitaris que es poden canviar com electrodomèstics relacionats amb els sistemes d'alimentació i desguàs a través del so! tècnic. Gràcies a elements incorporats en els espais tècnics, com la bomba d'evacuació, els components del bany es converteixen en veritables mobles.

Belleza en estado puro Belleza y pureza de formas. Líneas simples para los espacios mas sofisticados.

Derroche de luminosidad que convierte tu bano en un paraíso de ensueno.

Novella viste de gala tus espacios mas íntimos. Déjate seducir por su elegància.

Deseo recibir mas mformacion

CP

rSudari TPI

Sant Martí, s/n « 0 8 1 0 7 Martorelles (Barcelona) Tel.: 935 440 160 • Fax 935 706 312 www.sang ra.com

FP-Í

Sus úalos seran conlldenciales e informlaiüados. Puede Ud. accedeï• a ellos. rectificaries y/o c:ancelarlos (LO. 5/92)

í

£ s

,u SEGONA QUINZENA JUNY 2003

L'estalvi d'aigua en els edificis IBB

om sap que el 7 0 % de la

Ca! destacar que a l'apartat L'aigua de

If

superfície de la Tena està coberta d'ai-

l'Agenda de la Construcció Sostenible (www.

gua. Com també que el cos humà n'està format

i

csostenible.net) es poden trobar un conjunt de

en un 8 0 % aproximadament. A pesar d'aques-

recursos sobre el tema, com són: productes

tes dades, l'aigua és un recurs escàs. A més, a

que afavoreixen l'estalvi d'aigua i la seva reuti-

mesura que la població mundial va augmen-

lització, legislació sobre mesures de foment de

tant també disminueix aquesta disponibilitat

l'estalvi d'aigua i sobre mesures per a la seva

per al consum.

reutilització. #

L'increment de la demanda d'aigua, en - molts casos, és conseqüència d'una mala gestió o d'un consum excessiu i irresponsable. Cal

Agenda de la Construcció Sostenible

remarcar que l'aplicació de mesures i sistemes de gestió sostenible de l'aigua pot resultar un benefici no sols per al medi ambient sinó també per a l'economia.

En l'àmbit de la construcció, es poden portar a terme moltes actuacions que tinguin com a finalitat i objectiu l'estalvi de l'aigua en els edificis. Aquestes actuacions van des de la instal·lació de sistemes de captació de l'aigua de la pluja h'ns a la instal·lació d'aparells

Aquesta informació ha estat extreta En l'àmbit de la construcció, es poden portar a terme moltes actuacions que tinguin com a finalitat i objectiu l'estalvi de l'aigua en els edificis. A l'apartat L'aigua de l'Agenda de la Construcció Sostenible (www.csostenible.net) es poden trobar un conjunt de recursos sobre aquest tema.

domèstics que en redueixen el consum {aixetes

del Nemletternúm.

2 1 de l'Agenda de la

Construcció Sostenible. Es tracta d'un butlletí electrònic que es fa arribar periòdicament a tots els interessats mitjançant una

i elements de dutxa, limitadors de cabal,

d'aigua de la pluja així com d'escorrentia. Si es

mans). Amb aquesta actuació s'arriba a reduir

mecanismes de descàrrega per a inodors, e t c ) .

tracta d'un jardí o una piscina particular, poden

fins a un 20% el consum d'aigua. Les aigües gri-

Per rebre-ho, només cal demanar-ho a:

En els casos que es vulgui reduir el consum

www.csostenible.net.

utilitzar-se sistemes de reutilització d'aigües gri-

ses també poden utilitzar-se com a aigua per als

d'aigua en els jardins, parcs o, fins i tot, camps

ses (les aigües grises són aigües residuals provi-

fluxors dels lavabos, sempre i quan hi hagi una

de golf el sistema més adient seria la captació

nents de les rentadores, les dutxes i els renta-

instal·lació d'aigua dual.

llista de distribució d'inscripció gratuïta.

Recepciòn Directa da Tallar Unasesor de Servicio le&endeià y suplicarà el diagnostico d& su vefeio, posibles ï i o r a f a y é

.__ _ _, a viertdo es solo una parte de las nuevas instafaciones de Auto Buigas en Sant Boi de Llobregat.

Descubra en el interior todos los servïcios a su disposición.

Q^^KÍ

SILVER SHADOW

SILVER SHADOW

S è r i e

Silver Grifería

Monomando,

Bimando

y

Termostàtica

Con la Sèrie SILVER, Roca nos presenta una griferia de gran calidad, de lineas puras y geometricas, que tíene por objeto personalizar la sala de barïo. Con SILVER se conjugan simultàneamente disefio, función y forma.

EMPRESES 60jí. 1 l.rforimtiu5|j5QNA QUINZENA JUNY 2003

DIVERSOS

EMPRESES

Texsa morteros presenta una nova generació de revestiments 3D Cotegran és el revestiment amb efecte de perla, permeable al vapor d'aigua i respectuós amb el medi ambient Í T e x s a Morteros presenta una tecI

I

nologia nova quant a revestiments per a façanes,

el nou 3D Cotegran. No solament és un producte que

Concept I:

Concept II:

Elastomeric emulsion paint

Silicone resin emulsion paint

supera el revestiment Cotegian, que ja existeix, sinó

Polymer binder

que respon a les demandes d'una societat que exigeix el màxim respecte pel medi ambient, ja que s'ha con-

Fillers

cebut plenament amb un esperit de biososteníbilitat.

Això s'ha aconseguit per mitjà de la tecnologia i els coneixements científics de darrera generació, que ha aplicat l'equip d'investigació i desenvolupament de

Pigments (TiO,).

Texsa Morteros. Es tracta d'una novetat internacional creada en el nostre país per a tot el món.

3 D Cotegran provoca l'efecte de perla de les gotes de pluja instantàniament.

Silicone resin'

Es tracta d'un revestiment format per monòmers que provenen de la sílice i que, gràcies a una interacció física i química amb els àrids, es fixen al morter electroestàticament. Forma, així, una xarxa tridimensional molecular, no tan sols en la seva superfície, sinó en tota la seva massa, i crea ponts i espais, no pel·lícules estanques. És una xarxa que no desapareix mai i és impossible d'eliminar.

3D Cotegran permet la durabilitat de la façana en tots els sentits: tant en la seva integritat com en el seu aspecte estètic. L'efecte perlat en les gotes de pluja converteixen la façana en autorentable, ja que són les mateixes gotes les que treuen la pols acumulada en les superfícies de l'edifici. En no penetrar l'aigua, s'evita el deteriorament de la façana a causa de la cristal·lització

Non-porous coating: pore-sealing film formation

de les sals i la formació de gel, cosa que trenca el reves-

Open-pore coating: wàter repellency and microstmctural reinforcement

timent pel seu augment de volum. En cas d'agressió mecànica, e! seu efecte hidròfug es manté intacte en CjuuntRlsnQUEs:

tota la nova superfície produïda. Per això en cas d'una neteja es mantenen intactes les seves propietats ini-

1. Repel·lent a l'aigua: efecte de perla.

cials.

Efecte autorentable- Protector contra l'aigua.

3D Cotegran té una alta estabilitat a l'acció dels

Minimització de l'efecte brutícia.

raigs ultraviolats í no propicia el desenvolupament de

2.AHadirabil(taL

poblacions microbianes (algues, fongs, líquens), cosa

Fornia una xarra tridimensional irreversible.

que confereix inigualables propietats protectores i deco-

3. Alta permeabilitat al vapor d'aigua.

ratives.

Forma ponts, no pel·lícules.

®

4. Aspecte estètic durador. fixació" de pigments i protector d'UV. Protecció antimicrobiana.

FARGE

5. Impermeabilitat a l'aigua de pluja.

Suporta microfissures.

TEXSA MORTEROS

$• Avantatges en l'aplicació.

LAFARGE

Unac

TEXSA MORTEROS

7.

Ronda Can Fatjò, 11

Producte sintetitzat a partir de sílice.

Parc Tecnològic del Vallès 08290 Cerdanyola Telèfon: 935 04 58 00 www.texsamorteros.es

o © o

Sense dissolvents ni cap substància tòxica.

premio NACIONAL de dise

o

EMPRESES iu SEGONA QUINZENA JUNY 2003

Lamp il·lumina el nou tram de metro de València ll

amp, especialista en eís sis-

excel·lents. En el cas dels materials utilitzats en

I 1 « temes d'il·luminació més sofisticats,

el sistema BCN, s'ha utilitzat alumini extrudit

posa el seu segell d'identitat en els projectes

d'una peça, que impedeix l'entrada d'aígua per

de més envergadura. És el cas del metro de

la part superior i, a més d'allotjar els llums, dis-

València, que ha inaugurat recentment la

posa de dos canals laterals utilitzats per a la

Línia 5.

conducció del cablejat.

Lamp ha estat l'empresa escollida per a la

Es tracta, sens dubte, d'un sistema idoni

il·luminació de les 3 estacions que componen

per a la il·luminació d'estacions de metro, per

la línia, mitjançant el sistema BCN Canal i

la rigidesa de les estructures, que eviten eís

seguint les pautes marcades per l'arquitecte

moviments produïts per l'efecte vent dels trens

responsable de! projecte, que ha optat per un

quan passen pels túnels. ®

sistema d'il·luminació aèria molt obert, que contribueix a crear un ambient espaiós i relaxant. Tots els llums estan equipats amb

LAMP

reactàncies electròniques preescalfament per a

Córdoba, 16

llums fluorescents, la qual cosa contribueix a

08226 Terrassa

un gran estalvi energètic, així com a un adequat

Telèfon: 902 20 40 10

nivell d'il·luminació i una uniformitat lluminosa

www.lamp.es

al llarg i a l'ample d'andanes i vestíbuls.

El Departament d'I+D de Lamp treballa per aconseguir un producte de qualitat i rendiments

Oficines 03: noves idees per als espais de feina

Nova gamma d'acabats de piscina de SAS SAS PREFABRICADOS

[ P !s nous conceptes que es desenvo-

DE HORMIGÓN presenta l'acabat de pis-

i L·i lupen per a la construcció i per a l'equipament dels

cina granallat. Aquesta gamma es fabrica

espais de treball són a Oficines 03. El nou monogràfic de

en

Constructiva descriu, a través de quatre projectes recents i

L'acabat amb granallat deixa al descobert

internacionals, com el condicionament ambiental acaba

l'àrid de marbre utilitzat en la seva elabo-

determinant el disseny i l'arquitectura de les oficines con-

ració; d'aquesta manera, proporciona una

temporànies.

textura de gran qualitat, que al mateix

En una entrevista, el díssenyador industrial Pascual

formigó

blanc

sense

armadura.

temps és antilliscant i agradable al tacte.

Salvador presenta la utilitat i l'evolució dels accessoris d'o-

L'acabat de piscina granallat té una

ficines, i els participants del concurs MADE-ENDESA parti-

longitud de 50 cm i està disponible en

cipen en un debat per al desenvolupament d'oficines sostenibles.

dues amplades, de 40 i 50 cm. Aquesta nova gamma disposa, també, de les can-

En total es presenten més de 200 productes comple-

toneres per a angles externs i interns, que

tats amb un informe exhaustiu que selecciona les nove-

possibiliten i faciliten la construcció de

tats més destacades de les fires Climatízación i Genera.

qualsevol disseny de piscina. Com a com-

Oficinas 03 recull, també, un reportatge sobre els projectes

plement ofereix TEG-500, amb el mateix

premiats en el Concurs d'Idees per a la Incorporació de

acabat granallat, que permet pavimentar

Nous Sistemes i Tecnologies per Projectar la Construcció

la zona del voltant de la piscina; així s'a-

d'Habitatges, organitzat per l'Institut Català del Sòl. ®

consegueix una unitat de conjunt. ®

CONSTRUCTIVA

SAS Prefabricados de Hormigón, SA

Passeig de Gracia, 101

Pg. Torras i Bages, 106

08008 Barcelona

08030 Barcelona

Telèfon: 934 16 02 40

Tel.: 933 45 88 50 > Fax 933 4 6 1 7 13

ana@pixel.es • www.constructiva.pixel.es

www.sas-sa.es

El recuerdo nace de la emoción

El espacio se convierte en recuerdo, un sentimiento, una emoción Sweet Life convierte tu espacio en un autentico lujo para los senlidos Déjate llevar por la imaginación

Mut

;

Deseo recibir màs mformación Nnmhrp riur

Sant Martí, s/n • 08107 Martorelles (Barcelona) Tel.: 935 440 160 • Fax:935 706 312 www.idealslandard.es

r P

-

Prnumri;.

PrnfociAn

F-msil

Sus datos leiin eonfidenciales e rnformaiizados. Puede Ud <iccedi?f s ellos, rectíficatlosy/to cancelarlos (LO. 5fl2)

£

-P.IENSA€NCUARZO' Si piensas en cuarzo, piensas en resistència, belleza, dunación, color, innovación, elegància, distinción, vaniedad, personalidad y acabados.

Si piensas en todo esto, piensas en Silestone.

La encimera de cuarzo.

SILE\TONE www. silestone. com FébricB y Oficinas Centr-sles: Apdo. 1 - O4BB7 MAGAEL • Tel.: S5O.44.41.75 - Fax: 3 5 0 . 4 4 . 4 2 . 2 6 Tel. de Inforvnsción al Clienta: 9OP.44.41.75