INF030915

i O L L E G I

D ' A P A R E L L A D O R S

I A R Q U I T E C T E S

T È C N I C S

D E

B A R C E L O N A

El noticiari

ílO

La naturalesa en obres

(S

Hi:

Punts de vista 114 Kandinsky.

La dissolució de la forma 1900-1920 Per Antoni Vinuales

IS

arquitectes tècnics parlen de Punts de vista 115 Dissenyar el menjar Per Josep Olivé

El reportatge 151 Estació d'autobusos de Lovaina

Quadern Central: Formació postgrau i màster al CAATB

SEGONA QUINZENA SETEM B P r ^=

°°€

225

El nue \sJ

4

MULTICAP

os aeeesono tradicional BLANSOL

>

J3ARBI Deseo recibir información:.

\

\

Noi*fe\

Camino Real de Caldas, 34 08184 PALAU DE PLEGAMAN Barcelona (Espana) Tels. 34-93-864 35 53 Fax. 34-93-864 35 42 e-mail: general@barbi.es

' Empresa

Profesión \ '

Cafoo j

Dirección

Población

Tel. http.

\ \

C.P. \

Fax \

e-mail.

Provincià

;

EL EL

T E M A

ANY

DEL

TEMA

DISSENY

QUINZENA SETEMBRE 2003

Josep Garganté

J2 o

OÉ cu o | | ï arquitectura tècnica és, més L que una professió determinada, un punt de partida amb un ampli ventall de possibilitats, una de les quals és l'interiorisme. Per això, en aquest Any del Disseny no podíem deixar de parlar amb diversos dels aparelladors i arquitectes tècnics que s'hi dediquen, i també amb altres professionals que dissenyen productes per als habitatges.

Són professionals que posen el benefici de l'ús al davant de la notorietat, que els preocupa l'execució i els materials, i que tenen en compte l'intangible de qualsevol projecte d'interiorisme, que es l'acústica, la lumínotècnica i el confort tèrmic, entre d'altres.

Els nou aparelladors i arquitectes tècnics amb qui hem conversat combinen la seva faceta creativa amb altres feines pròpies de la professió, en equips multidísciplinarís o amb col·laboradors. És l'habitual. La majoria ensenya a la universitat o en escoles de disseny, però aquí no entrarem en detall

d'uns currículums que estan plens de distincions. Tan sols us oferim uns retrats que pretenen ser complementaris, tant pels matisos i els temes tractats en cada cas com pels punts de vista, que de vegades són diferents.

Cada peça l'hem il·lustrada amb un parell d'obres significatives, que en cada cas té un estil personal molt assumit, però que coincideix en el fet d'estar per damunt de l'obsessió per l'estil, les marques i les modes.

Funcional, i això no vol pas dir que no tingui encant; senzilla, però que fuig de les solucions de catàleg, i que barreja els estils de manera suau però segura. En definitiva, l'eclecticisme per damunt de la grandeur, d'acord amb l'esperit de la nostra època. ©

Hi ha pocs professionals que puguin tenir despatx propi en un edifici on l'autor és tant o més important que l'obra. Josep Garganté té l'estudi en un edifici de Josep Maria Sert. Al capdamunt, on hi havia hagut els safareigs. I alguna cosa de Sert se li ha enganxat. Un envà en forma d'ela separa la porta d'entrada de la sala, és a dir, l'exterior de l'interior, on els llibres formen piles simètriques sobre la taula i fins i tot les mostres de materials descansen sobre la moqueta, espessament, de manera ordenada.

Els difusors de les finestres deixen entrar la llum justa i un envà manté a part la taula de treball. El que diu l'espai, tot i sent petit, és molt: ordre, elegància i benestar. El que aconseguirà el client.

A Garganté (Guissona, 1943), alguns dels que han estat alumnes seus d'interiorisme a Elisava el recorden amb unes maneres que coincideixen amb les que mostra al seu estudi: afable, amb un punt de complicitat en el seu to que no és excessiu. Explica que el professional ha de fer pujar el client un graó o dos en la seva qualitat de vida, però sense situarlo fora del seu context. "El client -diu- té un programa de necessitats i il·lusions i s'ha d'intentar ajudar-lo a crear uns entorns de qualitat".

A l'hora d'acceptar un encàrrec, Garganté comença per mirar si el lloc on ha de treballar té un interès que cal respec-

••

"El client té un programa de necessitats i il·lusions i s'ha d'intentar ajudar-lo a crear uns entorns de qualitat".

tar i per escoltar les necessitats del client.

El disseny ja no és aleshores fer una obra o un treball sinó una conseqüència, què s'ha d'aconseguir aquí. Per això és discret, en la seva feina. Ara bé, dissenyar interiors és també la capacitat de tenir idees concretes. Per exemple, es preocupa per les necessitats del client d'una botiga, però també per les del venedor, i procura crear espais i ambients en els quals "passin coses, que la gent s'hi desenvolupi, i que s'impregni de vida".

Per això només hi deixa les coses essencials. No cal omplir les habitacions ni d'objectes ni de llum. Quan ens acomiadem, em dóna un consell que m'apresso a seguir: "Baixa per l'escala. Podràs contemplar...". La subtilitat és la millor manera d'aconseguir el benestar. ®

atiii SEGONA QUINZENA

ANY

Rafael Carreras

DEL DISSENY

EL

TEMA

Agustí Costa Li sembla vàlid que la gent es dissenyi la pròpia casa, però creu que

Tots els arquitectes tèc-

quan es confia en un professional crea-

nics han trepitjat -en el bon sentit,

tiu el client ha de deixar que el projecte

esclar- alguna obra de Rafael Carreras.

es desenvolupi amb llibertat. "El profes-

Perquè al Col·legi va dissenyar totes les

sional creatiu, pel seu compromís amb la

plantes que tenen moqueta. A més, qui

innovació, intenta fer cada projecte dife-

no ha entrat al Bulevard Rosa del passeig de Gràcia de Barcelona, l'interiorisme del qual és obra seva? En tots dos casos, el que hi ha ja no és el que e!l va projectar, però Carreras ja hi comptava. I és que té clar que l'acceleració dels canvis és un signe dels temps i el disseny ha de flexibilitzar els seus plantejaments per adequarlos a la demanda i, si pot ser, avançar-s'hi.

"Això comporta una nova relació, no sempre fàcil i entenedora, perquè és nova, entre l'espai dissenyat i l'ús que se (i reclama en cada moment", explica.

Rafael Carreras (Puigcerdà, 1933)

rent de l'anterior, aportant millores que

••

"Ikea, als dissenyadors els ha fet un gran favor en deixar sense arguments alguns empresaris que negaven la innovació amb l'excusa que la gent 'no estava preparada'

facilitin funcions i incrementin la qualitat de l'entorn habitat En aquest cas, la intervenció del client ha de quedar molt mediatitzada perquè eí resultat final no s'escapí de l'estrícte control del dissenyador", explica Agustí Costa (Berga, 1944). Però no tothom té caràcter per suportar un procés de disseny innovador.

Segons Costa, la innovació "demana

• • "M'agrada el procediment abstracte de projectar, que es basa en una actuació lliure i sense referents concrets predeterminats"

signat una hipoteca a cinquanta anys, i

esperit obert i confiança". En això, hi

va quedar xocat "En cinquanta anys, la

ajuda molt el coneixement que es té del

vida et canvia cinquanta vegades. Et

bagatge del díssenyador, però, sobretot,

prés arriba un moment en què les coses

sobra espai, abans te'n faltava...",

l'interès i l'ambició d'apuntar amunt. Ell

flueixen amb una certa facilitat í es va

mers anys s'ha de saber copiar bé i des-

és algú imbatible en els coneixements,

Carreras va arribar a l'interiorisme

és algú que posa l'atenció en les superfí-

agafant confiança. En cada projecte, fora

però ni els imposa ni n'abusa. En la con-

quan col·laborava en la construcció d'ha-

cies llises, diàfanes i sense enfarfega-

tabús". És una via que ha aplicat sempre

versa defensa l'ofici de l'interiorista i a

bitatges econòmics. Passava que, en

ments; netes, pulcres í amb tots els ele-

i es podrà veure en el futur Centre d'In-

l'hora pot sortir amb comentaris que

comptes de col·laborador se sentia còm-

ments ben relacionats. Intenta obtenir un

terpretació de Geologia, Mineria i Paleon-

aparentment hi van en contra. Quan par-

plice, i un dia que es va aturar en l'en-

resultat final espontani, que transmeti

tologia de Fumanya, a l'Alt Berguedà.

lem d'lkea, que va descobrir quan tenia

trada d'un edifici en el qual havia inter-

facilitat. "M'agrada el procediment abs-

Quan parlem dels factors psicològics

2 4 anys i va anar a Suècia "amb quatre

vingut com a aparellador, "equivocada

tracte de projectar, que es basa en una

del color, Costa explica que és important

peles", diu que "Ikea, als dissenyadors

d'escala, encongida i escarransida, imat-

actuació lliure i sense referents concrets

crear una atmosfera de color neutre, amb

els ha fet un gran favor en deixar sense

ge de la gasiveria inherent a moltes obres

predeterminats, perquè generalment aug-

blancs i grisos, "perquè et dóna molta lli-

arguments alguns empresaris que nega-

d'aquest tipus i que a sobre estava estu-

menta

bertat a l'hora de triar altres colors que

ven la innovació amb l'excusa que la

cada d'un color verd espinacs inenarra-

Fomenta l'ús dels nous materials i les

gent 'no estava preparada'. I sí, potser

ble", va decidir que allò no podia ser.

noves tecnologies, però defuig les actua-

Sobre el disseny català, comenta que no

més d'un interiorista s'ha quedat sense

Així que va posar-se a treballar pel seu

cions banals, i creu en el treball rigorós.

s'ha allunyat gaire de la relació tradicio-

la feina que habitualment feia en els

la

possibilitat

d'utilització".

intervenen en el tractament de l'espai.

compte en un ofici que ha constituït l'o-

Per això es "malfia" de tot allò que és

pisos de tota la vida. Però és que, veient

cupació de la seva vida: fer disseny per

solament vistós i, en canvi, prefereix

informàtica, indica que té certes reticèn-

el que passa, ;no sembla absurd reivin-

intentar millorar una mica l'entorn. Va

"explorar camins visualment coherents".

cies perquè no creu que per si mateixa

dicar aquesta manera de dissenyar habi-

arribar a tenir una botiga de disseny al

Observa que és molt bo començar a

aporti qualitat real al projecte. "Al con-

tatges consistent a afegir sobre una dis-

passeig de Gràcia que es deia Nau.

tribució, que d'entrada ja no convé a qui

Arquitectura Interior, i va ser un dels fun-

l'acaba

esforç,

dadors de Barcelona Centre de Disseny

actuacions que no resolen ben bé res i el

(BCD). Avui en dia no actua professio-

d'adquirir

amb gran

que fan és encarir més tot el procés?".

nalment, però és el coordinador general

També valora Casa Barcelona molt posi-

d'un màster d'Interiorisme en una escola

tivament. "Comparats amb els pisos que

d'arquitectura, on qüestiona els habitat-

es fan ara, la millora és indiscutible", i

ges amb una sala d'estar i un menjador.

comenta que l'altre dia va escoltar a la

I prohibeix als seus alumnes posar par-

ràdio un xicot que explicava que havia

quet. ©

exercir l'interiorisme com si tot fos possi-

nal entre funció i forma i, referint-se a la

trari, el que pot succeir, si no es domina

ble. Però l'important és saber distingir ef

molt, és que el mitjà t'arrossegui i des-

que és bo i quines coses paga la pena

virtuï el que fas. No obstant, és un ins-

que t'influeixin. I per això no s'ha de tenir

trument molt valuós que és evident que

por de copiar. "Almenys durant els pri-

no es pot passar per alt", conclou, fà

Recepció oficines Icman

EL

T E M A

L"lnformatiu|jEGONA QUINZENA Q U I N Z E SETEMBRE 2003 ),.$•

A N YD E L DISSENY

La segona meitat de l'Any del Disseny j ï Any de! Disseny ha arribat

questa institució, a la plaça del Àngels de

lunya (avinguda Diagonal, 6 6 1 , Barcelona).

• a la seva meitat però el seu programa

Barcelona; all! entre el 17 i ei 2 8 de novem-

Segueix obert el concurs Racons Públics,

encara té moltes propostes. A continuació,

bre també es podran contemplar els projec-

que premia aquelles propostes que millorin

destaquem tes que ens han semblat més

tes de final de carrera dels alumnes de les

deu espais arraconats de Barcelona; se'n pot

interessants per als aparelladors i arquitec-

escoles tècniques d'arquitectura espanyoles

obtenir més informació a www.fadweb.com.

tes tècnics. Podeu consultar tota l'oferta a

seleccionats per la revista Paisajes de arqui-

www.adb2003.org.

íecfurai l'empresa iGuzzini illuminazione.

IL a

Exposicions

Premis

En total, hi ha una vintena d'exposi-

El 2 1 de setembre es decidirà el guan-

cions programades fins al final de l'any,

yador de la primera convocatòria del Premi

entre les quals també ens agradaria destacar

Nacional de Disseny, al Teatre Nacional de

al 1 4 de desembre al CCCB {carrer Montale-

COCOS: copias y coincidencias en el diseno

Catalunya (plaça de les Arts, 1 , Barcelona}.

gre, 5, Barcelona}, ets nous terrenys de la cre-

y la creación. El tema és sens dubte polèmic

Els Premis a la Innovació Tecnològica 2 0 0 3 ,

ativitat, on les arts aplicades, el disseny i l'ar-

i suculent, però al començament de l'estiu

que són un reconeixement

quitectura ja no són compartiments estancs.

encara no té data ni lloc de presentació.

empreses catalanes amb una trajectòria vin-

Creauts-Cnaados·Crvssed localitza, fins

Noves ocupacions en l'àmbit del disseny recollirà a l'octubre a Porta 2 2 {carrer

Activitats per als professionals

bre al Palau de Congressos de Catalunya

La Setmana del Disseny a l'Empresa

(avinguda Diagonal, 6 6 1 , Barcelona). El

tindrà lloc entre el 13 i el 16 d'octubre a la

Guardó Internacional de Disseny 2003 Bar-

Llacuna, 162, Barcelona) trenta noves ocupacions relacionades amb el disseny.

a aquelles

culada a la innovació, s'atorgaran I'l d'octu-

seu de Barcelona Activa {carrer Llacuna,

celona, que distingeix cada dos anys una

de desembre a Codic (carrer Enric Granados,

162, Barcelona) i s'adreça a qui vulgui des-

personalitat internacional relacionada amb

7 bis, Barcelona) el disseny d'interiors a

cobrir aplicacions i experiències per incor-

el disseny, es lliurarà per setena vegada el

Barcelona.

porar el disseny a la seva empresa. Innova-

18 de desembre a la seu del FAD. ®

Barcelona interiors presenta fins al 2 4

Deconstructíng FAD/100 anys mostra la

disseny és un congrés internacional que

ideologia de fons dels 100 primers anys de!

relacionarà empresa i disseny del 5 al 8 de

Més informació

FAD; fins at final de l'any, a la cripta d'a-

novembre al Palau de Congressos de Cata-

www.adb2003.org

Jornada tècnica

Información general

"Hechos de acero"

Información Càtedra CELSA en Acero y Construcción Departamento de Ingeniería de la

Esta Jornada se enmarca en el conjunto de

Construcción Prof. Esther Real Prof. Enríque Mirambell Tel.: 93 401 73 5 8 / 6 5 10 Fax:93 401 10 36 cated ra .ce lsa@ upc.es www-catedracelsa. u pc.es

y tiene como objetivo príndpal llevar a cabo

Lugar Escuela Tècnica Superior de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de Barcelona Sala de Actos Edificio C2, Campus Nord, UPC C. Jordi Girona, 1-3 08034 Barcelona

Wamba nos harà participes de un atractivo

Javier Rui-Wamba Martíja Ingeniero de Camines, Canales y Puertos Presidente de Esteyco Miembro de la Acadèmia de Ingeniería

Participación Asistencia gratuita

actividades de divulgacíón científico-técnica que se realizan desde la Càtedra CELSA-UPC un " paseo" histórico por las estructuras de acero. Para ello, la Càtedra ha podido contar con ía colaboración de D. Javier Rui-Wamba, Ingeniero de Caminos, Canales y Puertos, y Presidente de Esteyco y de la Fundación Esteyco. En su conferencia, D. Javier Ruiy sugerente paseo histórico sobre "hechos de acero". Desde ese "hecho" que fue la construcción del primer puente de f undición en Coalbrookdale en 1779, harà de ello ya 225 anos, hasta otros "hechos de acero" de una enorme importància en nuestro país como podrían ser el puente de Eduardo Dato o las construccíones en acero que nos acompanan desde los eventos de 92, en el siglo pasado. D. Javier Rui-Wamba, sobre

Barcelona, 2 de octubre de 2003 19.00 horas

Organización

determinadasimàgenesy " hechos de acero",

Càtedra CELSA-UPC CELSA - Companfa EspanoEa de Laminación, SL Universitat Politècnica de Catalunya

de las estructuras de acero, ponïendo de

rememorarà y reflexionarà sobre la historia manifïesto el interès de las mismas en el mundo de la ingenierla y de la arquitectura.

La conferencia, tal como dice D. Javier RuiWamba, servirà también para poner de manïfiesto las posibilidades que tiene un material tan noble y capaz como el acero, especialmente si nace en mentes nobles y

CELSA-COMPANlA ESPANOLA DE LAMINACIÓN S , L

capaces.

Carmen de la Calzada

Ramon'*** Domènech Des de 1974, Ramon

Fa un interiorisme que té moft en compte la infraestructura de l'es-

Domènech

pai on treballa, d'on intenta rescatar els

associat amb Roser Amadó i Lluís Domè-

originals que troba, i s'ha emportat sorpre-

nech desenvolupant

ses agradables, òbviament, que potencia

director tècnic de projectes i obres, valo-

el que li agrada i que experimenta, però ha

ració i administració econòmica dels

(Lleida,

1944)

col·labora

les tasques de

d'estar-ne segura. No li agrada posar mate-

projectes i com a "dissenyador de siste-

rials només perquè són de moda. Necessi-

mes constructius". Junts han fet l'edifi-

ta saber que la seva proposta donarà un bon resultat a llarg termini i per això prefereix esperar. La base tècnica és important, però l'experiència encara ho és més.

"Les idees són bones però un ha de saber aplicar-les", comenta.

La relació que té Carmen de la Calzada (Barcelona, 1944) amb e! client és normalment "solidària". £s creen uns llaços

ci de Carburos Merilicos i la Fundació

• • "Les idees són bones però un ha de saber aplicar-les"

Tàpies de Barcelona, i el Palau de Justí-

però no decora. Si el client li demana on

vista cap a temes més genèrics.

pot buscar les cadires, es limita a proposar-li algun lloc.

cia de Lleida, entre altres obres per les quals han merescut premis i distincions.

Però d'això no en parlem. Porto l'entre-

"La tecnologia i el llenguatge formal no es poden separar"

Amb Domènech versem sobre les càrregues simbòliques del disseny. Li

De la Calzada té un vessant pura-

comento que tot sovint no es construei-

d'amistat. "Jo parlo de clients-amics", explica. Me'ls imagino visitant-la al seu

ment artístic. Com a artista, ha exposat

xen portes sinó portals, amb columnes

hi ha corrents socials profundíssims". Les

en una trentena de sales i galeries d'art

del tot innecessàries des del punt de

crisis econòmiques poden explicar l'auge

estudi i ensenyant-los sense presses íes

-entre les quals, l'Espai 10 de la Funda-

vista funcional. Indica que tot depèn de

d'un tipus de disseny en un determinat

mostres de materials que té repartides pel

ció Miró i la Galeria Eude, a Barcelona-

la importància que el dissenyador dóna a

moment, però en altres casos les raons cal

racons, i els mobles que ha dissenyat ella

í sempre té algun projecte d'art sota el

cada element. Li importa molt més que la

buscar-les en les pressions de la indústria

mateixa. Són mobles funcionals, com per

braç. Va realitzar V Escultura de llum del

persona que viu en el que ell construeix

i les rutines dels promotors. En aquest

exemple una sèrie de taules de treball que,

passatge on hi ha la seu del Col·legi a

s'hi trobi còmoda. "Per això el més pro-

sentit, amb l'interiorisme passa com amb

per una banda, es recolzen en un passamà

Barcelona, que és una obra on investiga

blemàtic és quan dissenyes un edifici

l'art, que les avantguardes poden aparèi-

per damunt del qual es poden desplaçar, i

!a llum, com ha fet en altres ocasions, i

sense poder conèixer qui hi viurà. Ales-

xer en diferents llocs alhora. Li comento

per l'altra, en cavallets. D'aquesta manera,

en la qual l'espectador és alhora actor. El

hores, el comercial imposa", afirma.

pot unir o separar les taules segons si

seu disseny i concepció dels espais inte-

amb valentia.

que la relació entre industrials i arquitec-

necessita més o menys superfície de tre-

riors són una conseqüència de la seva

Parla de les pressions dels promotors

tes s'ampliï a una tríade que hi impliqui

ball. La il·luminació també és seva i quan

trajectòria artística i, per tant, la influèn-

-amb els seus comercials- amb prioritats

també els promotors, i hi està d'acord,

m'ensenya fotografies d'interiors desco-

cia hi és. Com indica ella mateixa, "tant

econòmiques que no sempre coincideixen

però matisa que, no obstant, aquestes

breixo una original prestatgeria, que es pot

la meva obra d'art com d'interiorisme

amb el que el díssenyador fa. Explica que

propostes creen tendències i el resultat és

adaptarà les necessitats del client. De tota

presenten el seu impacte creatiu d'una

està en contra de la presència massiva

a llarg termini.

manera, De la Calzada crea interiors -on li

forma ordenadament estructurada". ©

d'arquitectes estrella a Barcelona. No

encanta traspassar espais, íes fugues-

Domènech

respon

que Casa Barcelona no funcionarà fins

Domènech es va fer interiorista en

posa en dubte la seva gran professional i-

adonar-se que amb et repertori tècnic no

tat, però si que puguin copsar des dels

solucionava gaires coses. "La tecnologia i

seus despatxos de Londres o d'on sigui les

el llenguatge formal no es poden sepa-

necessitats reals del barri on aixecaran els

rar", diu. I creu que als aparelladors i

seus edificis. Creu que "més que satisfer

arquitectes tècnics els pot

les necessitats del barri satisfan les

moltissim la necessitat de la indústria de

necessitats dels polítics".

beneficiar

la creació de trobar "un personatge" que'"

Segons Domènech, és difícil saber on

faci de pont entre tecnologia i forma.

neix un determinat estil o moda, "perquè

"Algú que faci construïbles les idees". <$

Edifici de Carbaros Metílieos

al carrer Aragó

QUINZENA SETEMBRE 2003!

Enric Graells

Rafae |Alabèrnia

La triple faceta d'aparellador, interiorista i dissenyador ha permès

En els anys setanta, una

a Enric Graells (Barcelona, 1943) apro-

època en què l'estudi d'arquitectura on

fundir en els problemes quotidians, un

treballava tenia moltes dificultats per

dels quals és el de l'accessibilitat a la

trobar manilleria que fos puntera, Rafael

dubta. Per això ara fa uns deu anys i des-

Alabèmia (Barcelona, 1941) va començar

prés de veure diversos accidents de gent

a crear manilleria. El 1982 va introduir al

quan intentaven accedir a la banyera, va

mercat la primera de les seves sèries, l'Eu-

iniciar una recerca que el va portar a fer

ropa, d'alumini, en un moment en què tots

una plataforma de bany amb un terra de

les manetes eren de llautó. Així va néixer

dutxa totalment pla, que no obligués a

Tecosur; "amb la il·lusió de tots els tècnics

aixecar el peu ni un centímetre, i que fos

de fer disseny".

Tecosur ha anat sempre per endavant

••

"Davant la còpia no hi ha empara, ni tan sols les patents"

del que demanava el mercat. Les primeres manetes que va crear eren de color.

posa la seva manilleria. Es una empresa

Models com l'Albatros (vegi's foto), d'acer

familiar, formada per una dotzena de tre-

inoxidable, només han anat

agafant

balladors, entre els quals la seva dona,

acceptació en els darrers anys, tot í que el

Maria José, que s'encarrega de la part

disseny d'aquesta maneta és de 1986. La

més comercial i participa en l'entrevista,

seva és una manilleria massissa, de difícil

i una filla. És Maria José qui explica que

fabricació i que implica molts processos.

Tecosur exporta a Europa, Amèrica i

Això pot semblar incongruent, però és l'ú-

Austràlia, que van a fires com ara Cons-

prefabricat. El resultat va ser Level, una plataforma que és de fàcil d'accés, té un màxima confort en el mínim espai, i per la qual el govern Suís li va atorgar una medalla d'or al Saló d'Invencions de Ginebra - t o t i que a Graells no li agrada utilitzar la paraula inventor per a si mateix sinó que "més aviat es tracta de solucionar

problemes,

que

n'hi

ha

molts". I l'accessibilitat a la dutxa era una cosa que no s'havia estudiat prou.

••

"En termes generals, tot està inventat, però hi ha moltes coses per resoldre"

als seus comentaris frases taxatives que alhora tenen un sentit genèric. Frases com ara "cal minimitzar els problemes" o "la flexibilitat ve donada per la generositat".

Fa 35 anys, Graells feia disseny de mobiliari. Al despatx, fa servir una taula que va dissenyar en aquells inicis professionals, un vidre recolzat sobre uns cavallets de ferro. Però no va tenir èxit en comercialitzar-la, perquè no estava introduït en els grups que produeixen disseny,

nica manera d'evitar el pitjor mal, la

trumat, la de ferreteria de Colònia, bàsi-

Graells creu que en el món del dis-

que considera tancats. Quan feia interio-

còpia. "No hi ha empara, ni tan sols les

ca per poder exportar, i Ferroforma, a Bil-

seny les coses estan canviant molt de

risme, mirava si calia reservar un espai

patents", explica Alabèmia. Els asiàtics hí

bao; que posen sempre molta atenció en

pressa i és difícil de preveure cap on ani-

lliure per, més endavant, instal·lar-hi un

tenen la mà trencada i només la comple-

el disseny dels estands í els catàlegs, i

ran. Surten nous materials, el ritme de

ascensor per a gent gran o incapacitada,

que els arriben molts clients a través de

vida és un altre, l'edat augmenta, els sis-

tiu. I la qualitat, esclar. Tecosur està en

la seva pàgina web. El seus consumidors

temes de comunicació canvien. Però hi ha

metres. Avui en dia, bàsicament està

tràmits per aconseguir l'ISO 9 0 0 0 . Una

xitat, i un bon servei, permet ser competi-

són les ferreteries, però els qui decidei-

molta feina a fer. "En termes generals, tot

abocat en el perfeccionament del seu

altra solució al problema és treure nove-

xen són els professionals, els arquitec-

està inventat, però hi ha moltes coses per

plat de dubta, l'inicial ha estat millorat

tats, cosa que fan cada dos anys.

tes, arquitectes tècnics o interioristes, i

resoldre". Explica que no li preocupa si la

han de posar molta atenció per mantenir-

Alabèmia mai no ha deixat la direcció d'obra d'habitatges i edificis singulars - h a portat la direcció d'obra del Palau de Congressos de Catalunya i ha estat assessor tècnic de l'Hotel Juan Car-

i de no posar portes inferiors a 8 0 centí-

per altres "fets amb materials més ido-

forma és més important que la funció,

nis". Sobretot, en la seva comercialitza-

los ben informats dels seus productes.

però en els seus plats té clar que la funció

ció, cosa que no és fàcil. A Ginebra el van premiar, però abans l'havia ofert a

Dit amb paraules de Maria José, "hem

és més important. "Amb la forma pots

creat la demanda del producte a través

espatllar la funció". I el comentari també

una multinacional que no li'n va fer cap

d'informar els professionals". ©

pot servir de reflexió a l'hora de fer tant

cas. De tota manera, Graells és algú que

interiorisme com qualsevol tipus de dis-

se sap agafar les coses amb bonhomia i

seny. De fet, Graells és algú que incorpora

s'entusiasma amb el que fa. ®

íos I de Barcelona- i, evidentment, hi

Manilla Albatros de Tecosur d'acer inoxidable

Plataforma Level Model Califòrnia

Model Marea de Tecosur d'acer inoxidable

Plataforma Level Model Cayo Largo

7.

Ignasi Forteza

Joan Olona

Treballa en projectes de

A mitjan anys noranta i

diferents escales i tipologies, habitatges,

mentre encara estava estudiant Joan

petits apartaments, botigues, restaurants,

Olona (Barcelona, 1974) va crear conjun-

associat des de fa cinc anys amb l'arqui-

tament amb el dissenyador gràfic Jordi

tecte tècnic Jordi Carbonell, en un estudi

Bonet i l'il·lustrador Jordi Soler, el grup

on col·laboren les interioristes Sandra

Guanes, al que més endavant es va afegir

Aparicio i Anna Ribera. I se'n fa un tip.

l'arquitecta tècnica Mireia Bosch, per dis-

Xerrem com qui diu entremig de dos vols

senyar tant interiors com el seu mobiliari.

a Mallorca, on està convertint un antic

Com acostuma a passar, els primers inte-

convent en un hotel rural de cinc estrelles

riors que l'equip va dissenyar eren els

a Pollença. Ell n'és fill, de Mallorca; con-

seus i també es van fer els mobles, però

cretament, de Palma, on va néixer fa 36 anys.

Segons Forteza, no solament l'interiorista ha de ser professional sinó que "el client també ha de saber ser client".

••

"Viatjar és molt important. Visites, toques i vas adquirint imatges que et queden en el subconscient"

El problema és que, al contrari del que es

en els projectes per a d'altres que han fet posteriorment ja no s'han apartat d'aquelles necessitats personals, Olona té clar que l'habitatge cada

••

"Consumir és una cosa diferent que comprar disseny pel seu nom o per la seva utilitat"

vegada s'està reduint més i els programes funcionals són obsolets "perquè la família

despatxos d'arquitectura fent direccions

diu de manera ingènua, sobre gustos hi

dardització en el disseny que marquen

ja no és només tradicional". Els progra-

d'obra i és professor a l'EUPB, on té com

ha molt escrit i el client no en coneix gran

botigues com Ikea i encara li agrada menys

mes de densífïcació van canviant í el mer-

cosa. També dóna importància a la feina

el mal costum d'algunes d'aquestes boti-

cat demana un pis més petit. De tota

ensenyar com s'ha d'aprendre d'allò cons-

del constructor. "He canviat el disseny de

gues de projectar de manera gratuïta. No

manera, creu que el que realment es

truït- intenta deixar en cada habitatge on

coses perquè no veia el constructor capaç

obstant, tampoc no creu que hagi de dis-

pis:

intervé mobles amb rodes, modulars, que

[de fer-les]". Amb ell, un aprèn a valorar

senyar tot el mobiliari del que projecta,

començar amb 35 n f , passar a 6 0 m J i

permetin anar adaptant el pis, i no trans-

les coses. Es fixa en detalls de les foto-

perquè al mercat també n'hi ha de molt

després a 120, sí cal. Això ja es fa, però

formar gaire la distribució. "Si fins ales-

grafies d'interiors que un profà no capta

necessita és un mobilisme del

a objectiu més que donar coneixements,

bo. Per a ell, l'interiorisme és una mane-

en el camp especulatiu; una parella es

hores ha funcionat, no cal arrassar-ho

a la primera. La distància entre el batent

ra de viure, d'estar i de ser. Les coses es

compra un pis de 60 m ! , especula i se'n

tot". Només que la "cultura d'lkea" li

de la porta i la paret, per exemple. Expli-

van vivint i amb els anys es transformen

pot comprar un altre de 90 m 1 .

complica la feina, perquè els clients li

ca que les coses no són tan senzilles com

en unes altres. Se li veu que la gaudeix,

semblen, i que vol viatjar més per poder

Des de Guanes, Olona intenta entrar

venen amb el llibre catàleg i li diuen et

aquesta aventura. Abans de marxar, no

en la reforma de pisos de segona mà i

que volen exactament. "Ikea ven consu-

contemplar els edificis en directe. "A

puc estar de comentar-li que a la pàgina

aprofitar distribucions com són la sala i

misme", indica, í explica que "consumir

vegades fas un viatge, ho visites, ho

web del seu estudi hi ha un loft de 6 5 m '

l'alcova típics de l'Eixample, en adaptar-

és una cosa diferent que comprar disseny

toques i vas adquirint imatges que et

i que com pot ser, això. Riu, i diu que no

los a les noves necessitats (despatx-dor-

pel seu nom o per la seva utilitat". Anem

queden en el subconscient. Viatjar és

pot ser í explica que aquella parella de

mitori). Barcelona és el seu àmbit d'ac-

a buscar el producte que ens venen. I

molt important". Creu que a l'estranger

qui es diu que habita el loft són ell i la

tuació. També vol recuperar els tendals.

aquest és el problema de Guanes: abans

es viu una mica per endavant.

seva dona, i que ara tenen una catifa

Substituir la química per la física. Però la

de començar una reforma tothom ja té

nova. <5t

gent hi és reàcia i els èxits se'ls emporta

una idea molt concebuda de què vol,

amb els més joves.

"però normalment inadequada". <$>

Forteza no està a favor de l'estan-

Olona -que també col·labora amb

Una taula dissenyada per Joan Qlona.

ESTAl'RANT &

C

'APEMAP A N D

VJ

^

«seia z

GAMA LAND ROVER. LOS VEHICULOS MAS VIAJEROS DEL MUNDO.

S0LMÒBIL4x4: St, Quirze del Vallès: R. Carrasco i Formiguera, 22 (Quadis Autocentre Vallès] Tel. 93 720 El 60 Branollers: Avda. Francesc Macià, 160. Tel. 93 879 63 96 Cabrera de Mon Ctra. Nacional II, Km 643. (Quadis Autocentre Maresme] Tel. 93 74180 25

LAND MOTORS: Nàpols, 306. Tel. 93 207 62 62 Via Augusta, 22B. Tel. 93 414 27 96 P° Zona Franca, B.TEI. 92 223 11 44 i: Avda. President Companys, 2B2.Tel, 93 497 36 65

www.landmotorsclub.c

.'ROVER J THE LAND ROVER EXPEBIENCE

EL

NOTICIARI

QUINZENA SETEMBRE 2003

ANY

DEL

DISSENY

EL

NOTICIARI

La naturalesa en obres P

odem dir que els animals que construeixen nius i caus són arqui-

tectes? La resposta la podem trobar a la mostra Els altres arquitectes, una exposició que repassa les construccions que durant milions d'anys ha desenvolupat

l'àmplia

varietat d'espècies del regne animal. Les construccions dels éssers vius presenten una extraordinària varietat de materials, de tècniques de construcció (oficis) i de dissenys resultants, que permeten una gran diversitats d'usos depenent de les necessitats i característiques de cada espècie, i dels materials i condicionants que el medi els proporciona.

Els mecanismes i motivacions

pels

quals l'humà construeix són també diferents i, filosofant una mica, ens porten a parlar d'animals constructors i d'humans arquitec-

mouen els animals a construir, com ho fan i

tes. Aquesta és la reflexió que conforma la

com han evolucionat les seves construccions

principal tesi de la sorprenent mostra que

al llarg de! temps gràcies a la transmissió

acull el Museu de Zoologia dins els actes de

genètica dels seus coneixements arquitectò-

l'Any del Disseny. L'exposició s'estructura

nics durant els darrers 550 milions d'anys.

en cinc àmbits que analitzen les raons que

La mostra aplega, en un apassionant

1ER CONCURSO FOTOGRAFICO FOMENTAR LA C R E A Tl V I D A D A R T I S T Í C A EN EL MUNDO DE LA CONSTRUCCIÓN

Alsina

recorregut per les habilitats constructives

cap mena de màster en arquitectura, inver-

de! regne animal, construccions originals

teixen una gran part del seu esforç construc-

amb altres recursos museugràfics com són

tiu a garantir una temperatura constant al ter-

maquetes, fotografies, documents, vídeos,

míter.

dibuixos i mapes que permeten descobrir

Algunes de les construccions animals que

l'àmplia gamma de recursos que fan servir

es poden contemplar al modernista Museu de

els animals per aïllar-se del fred i de la calor,

Zoologia de Barcelona indueixen a pensar,

protegir els seus fills, defensar-se dels seus

però, que un ésser intel·ligent s'amaga rere la

depredadors o, simplement i més pragmàti-

seva construcció. Res d'això. Només l'home

cament, emmagatzemar els aliments que

és capaç de planificar, controlar el procés,

garantiran la seva supervivència.

desenvolupar una cadena de comandament, arxivar informació i desenvolupar un concepte

SOLUCIONES EN ENCOFRADOS

de l'estètica i l'autoría. Encara que, de vega-

Lliçons animals L'exposició Els altres arquitectes no deixa

6.000 EUROS 2

TERCER PREMIO

i°_ 0 _ 0 ._ E _ u _ R _°_ s _

1.000 EUROS

des, els seus resultats no arribin a complir les

de sorprendre. Sabíeu que els nius de certes

excel·lències que es donen de forma natural

espècies, com ara les cigonyes, es conserven

en el regne animal. tí>

durant més d'un segle i s'hereten de generació en generació? 0 que hi ha una curiosa au australiana, la chlamydera

muchalis,

que

construeix una pèrgola amb branques i objec-

BASES Y + INFORMflCIÓN EN:

tes de colors, no pas per viure-hi ni per guar-

intormatiti@apabcn.

dar les seves reserves d'aliments, sinó per un motiu força més romàntic: fer la cort i, si té

11 Reixac (Barcelona) Tel. 935 753 000 - Fai 935 647 059 E-maíl: inro@alslna.es

èxit, seduir i fecundar la seva parella. I, ara

ELS ALTRES ARQUITECTES

que tant de moda està la sostenibilitat,

Museu de Zoologia

sorprèn descobrir que un insecte tan menut

Pg. Picasso, s/n

com les termites, i tan poc sospitós de tenir

Fins al 15 d'abril de 2 0 0 4

un gran nivell intel·lectual ni d'haver cursat

GLASCO ACÚSTIC

Instale GLASCOACUSTIC en su casa.

La lana dB vidrio GLASCOACUST1C es la forma màs natural de separar el ruido del silencio. Sus venlajas son: • Màximo aislamiento acústico gracias a su gran elasticidad.

• Facilidad de alojamiento de instalaciones sin necesidad de recortar [os paneles.

• Ancho y espesores adaptados a las diferentes moduladones y tipos de perfiles metàlicos.

• Sin mermas.

Conslructive people

u SEGONACTJINZENA SETEMBRE 2003

Eficiència energètica en els edificis t

es noves exigències i norma-

sar d'un mètode prou simple i flexible, però

reflexen la realitat i són inadequats per ava-

tives aparegudes recentment (Directi-

alhora potent, per obtenir aquest objectiu.

luar la qualitat d'una construcció.

va Europea sobre l'Eficiència energètica als edificis) oque apareixeran properament (Codi

La Jornada Tècnica s'ha encaminat cap a aquest f i .

•

Tècnic de l'Edificació) afecten al comporta-

La proposta efectuada consisteix en

ment tèrmic dels edificis i a la forma de

adoptar com a base la Norma Europea UNE

concebre, calcular i executar les obres, la

EN 8 3 2 i el prEN 13790 com a base meto-

qual cosa fa necessari donar una resposta

dològica i recolzar-la amb una eina informàti-

per part no solament dels fabricants del sec-

ca que faciliti i acceleri els càlculs.

Consideració

d'heterogeneïtats.

No n'hi ha prou amb considerar les

En concret s'han de considerar:

zones centrals dels tancaments sinó que

Transmissió tèrmica a través dels tanca-

també s'han de considerar totes aquelles

ments exteriors.

heterogeneïtats que suposen una disminu-

•

Transmissió tèrmica a través d'obertures

ció sensible de la resistència tèrmica {la

•

Transmissió tèrmica a través dels tan-

majoria de mètodes suposadament "exac-

caments en contacte amb altres locals

tes" solen ometre aquest aspecte fonamen-

0 edificis.

tal). Aquesta situació so! donar-se de mane-

tor de la construcció, sinó també dels tèc-

Un mètode més detallat comporta una

nics que intervenen, presentant materials,

complicació dels càlculs i de l'esforç neces-

mètodes, procediments i solucions cons-

sari per part del projectista que ho faria

•

Guanys deguts a la radiació solar

registres de persiana,... (veure quadre Con-

tructives adequades.

totalment inútil per a les fases inicials de

•

Guanys deguts a l'ús de l'edifici

sideració d'heterogeneïtats /.).

•

Recentment, Poliglas, juntament amb el

projecte i en molts casos la major complexi-

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics

tat i detall de les dades necessàries no so!

de Barcelona, va organitzar una jornada tècni-

estar disponible en les fases de projecte.

ca per apropar el professional de la construc-

D'aquesta forma, un cop modeützat l'e-

•

Transmissió tèrmica deguda a la renova-

ra sistemàtica en els contorns de les fines-

ció d'aire.

tres, la inclusió de pilars, la presència de

Introducció de les característiques dinà-

Tampoc és suficient considerar les heterogeneïtats que presenten superfícies d'in-

miques de l'edifici.

tercanvi tèrmic com les que hem considerat anteriorment, sinó que resulta imprescindi-

Transmissió tèrmica en tancaments exteriors.

ble tenir en compte aquelles que vénen pro-

ció al marc legal actual i mostrar una meto-

difici,

dologia pràctica que l'ajudi a decidir i valorar

opcions de disseny i avaluar directament de

És ben sabut que el Coeficient de trans-

vocades per la intersecció d'eiements cons-

les diferents solucions aplicables a cada

manera ràpida els seus resultats sobre la

missió tèrmica U d'un tancament permet

tructius (fonamentalment fronts de forjats).

situació, sempre amb l'objectiu de construir

demanda energètica de l'edifici. D'aquesta

caracteritzar el seu comportament tèrmic i

Aquests elements no es caracteritzen pel

edificis eficients en termes energètics.

manera es disposa d'un criteri objectiu sobre

que aquest està directament determinat per

seu coeficient U superficial sinó pel seu

quines són íes opcions que proporcionen un

la Resistència tèrmica del material aïlla-

major benefici.

ment que incorpora (veure quadre).

A què ens referim quan parlem d'energia de l'edifici?

es poden

introduir

les

diferents

coeficient I lineal (veure quadre Consideració d'heterogeneïtats II.).

Paral·lelament, cal efectuar una estima-

Hem de considerar tres factors:

ció anàloga del mateix edifici en el qual

Demanda energètica (quantitat d'ener-

s'haguessin disposat les solucions de dis-

gia necessària per mantenir ei confort)

seny correntment considerades com accep-

Consum (quantitat subministrada a l'e-

tables. La simple comparació de la deman-

difici per la xarxa de subministrament)

da de l'edifici en projecte amb l'edifici uti-

Energia primària (quantitat

litzat com a referència permet tenir una

produïda

Transmissió tèrmica en tancaments exteriors.

aïllament

Amb aïllament

indicació precisa del grau d'excel·lència del

per les centrals generadores)

nostre projecte en relació amb un model Per una major claredat, es poden esta-

U = 1 /(Rsi+S Rt+ Rse)

normalment acceptable.

Observi's l'enorme diferència del camp de temperatures que provoca la presència de l'aïllament

blir les següents formules bàsiques: •

Demanda Energètica = Funció de les característiques constructives i funcio-

•

•

Procés de Càlcul Consideració d'heterogeneïtats (I).

Tots els mètodes de càlcul de l'estima-

nals de l'edifici.

ció de la demanda energètica dels edificis

Consum energètic = Demanda energèti-

es fonamenten en efectuar un balanç de

ca x Ineficàcia dels sistemes continguts

pèrdues i guanys de calor durant un període

a l'edifici

de temps més 0 menys prolongat.

Sense aïllament

Amb aïllament

Energia primària = Consum energètic x Ineficàcia deis generadors i les xarxes de distribució.

Període de càlcul Per a! nostre objectiu i d'acord amb les normes utilitzades com a base, s'utilitza el

De totes elles només la DEMANDA

període de càlcul d'un any, subdividit en

ENERGÈTICA està directament relacionada

intervals mensuals (té l'avantatge de ser sufi-

amb el disseny constructiu de l'edifici i es

cientment precis i té en compte les dades

troba a la base de tot el procés, per la qual

climàtiques per a aquests intervals).

cosa el seu control és un element fonamental per a qualsevol iniciativa que pretengui reduir el consum energètic.

Característiques constructives El factor clau perquè un mètode sigui adequat per avaluar la qualitat constructiva

Necessitat i elecció del mètode:

d'un projecte és que puguin introduir-s'hi

Únicament si ja des de les fases inicials del projecte es pot anar quantificant

la

demanda energètica de l'edifici en projecte

tots els paràmetres clau per poder avaluar el seu impacte sobre la demanda global.

Alguns

mètodes suposadament

més

en funció de les diferents opcions de disseny

rigorosos (utilitzant períodes de càlcul d'ho-

seleccionades

construcció,

res 0 minuts) no tenen en compte una bona

etc), és possible que el resultat final sigui

part de les característiques constructives de

adequat. Per 3 això és imprescindible dispo-

l'edifici, de manera que e!s seus resultats no

(volumetria,

I Observi's l'enorme

del camp de temperatures que provoca la presència de l'aïllament

Consideració d'heterogeneïtats (II).

Sense aïllament Amb aïllament

Cornises (fsc)

Factor Solar (II).

Pantalles laterals (fspl)

Edificis pròxims!

Observí's l'enorme diferència del camp de temperatures que provoca la presència de l'aïllament Transmissió tónriíra'e Fusteria metàl·lica "corrent"

Fusteria de fusta "corrent"

Observi's l'enorme diferència del camp de temperatures deguda a la fusteria La correcta consideració de les heterogeneïtats i els ponts tèrmics lineals és l'element determinant de la qualitat del mètode de càlcul.

Transmissió tèrmica en finestres.

De manera anàloga als tancaments opacs, les finestres i obertures aporten una part molt important de la transmissió de calor.

Les obertures es caracteritzen igualment mitjançant el coeficient U global de la finestra que té en compte tant la part de la fusteria com la de l'envidrat (freqüentment es considera únicament el vidre com a responsable de la qualitat tèrmica d'una obertura). Vegeu quadre Transmissió tèrmica en finestres.

Transmissió tèrmica a través de locals adjacents. És fonamental considerar aquesta transmissió tèrmica entre locals veïns amb diferent ús (pàrquing, altres edificis, altres habitatges, zones comunes no condicionades...).

Transmissió Tèrmica Renovació d'aire.

L'aire introduït de forma voluntària per mantenir les condicions higièniques dels locals o de manera involuntària a través dels defectes d'estanquitat provoquen també una transferència de calor que pot caracteritzar-se pel número de renovacions per hora del local.

Per a la seva avaluació es considera:

H, = 0,34xnxV Mentre que el fluix de calor durant un temps t serà: Q Y = H v X ( 81 - Be) x t

Transmissió Tèrmica Total.

Poden afegir-se totes les transmissions tèrmiques parcials obtenint. + 2 Sin X Uin X t I la quantitat total de calor durant un temps t seria:

Pot apreciar-se, doncs, que l'estimació de la transmissió de calor total es redueix simplement a conèixer les característiques constructives de l'edifici, els coeficients U o Y (la qual cosa es pot simplificar consultant una base de dades) i la introducció de superfícies i longituds de la geometria del projecte.

També cal considerar únicament la fracció real de superfície captadora (mitjançant el factor Fe) o la presència o no d'elements de protecció mòbils (mitjançant fp) Finalment la radiació solar captada pot estimar-se: Qsw = Is Sw x Fe x Fs x (fsc x fspl x fsh x fp) Que sumat per a totes les obertures i

Guanys deguts a la radiació solar. orientacions proporciona el total de guanys La radiació solar que incideix sobre l'edifici, fonamentalment sobre les finestres, proporciona una aportació de calor que s'ha de considerar dins de l'estimació de la demanda.

Cal destacar que aquest aspecte és beneficiós en règim de calefacció però perjudicial en règim de refrigeració, per la qual En absència de dades precises (que sol cosa en climatologies mixtes cal avaluar ser el cas habitual), es considera per a adequadament el seu impacte, tant a l'hiaquestes situacions un salt tèrmic minorat vern com a l'estiu, ja que els seus efectes són contradictoris. en funció dels usos considerats.

À8-T(8l-8e)

La quantitat de radiació solar realment incident sobre les obertures pot modificar-se mitjançant els factors d'ombra proporcionats per diferents elements constructius. La seva avaluació s'efectua mitjançant els angles d'obstrucció en funció de l'orientació (vegeu quadre Factor Solar II).

Per caracteritzar els elements constructius enfront de la captació de radiació solar s'utilitza el Factor Solar.

solars.

Es defineix la relació entre aportacions i transmissió tèrmica: Y = CQs+Qi) / QI Es defineix una constant de temps per al període de calefacció i el de refrigeració com:

a^l+t/15

aref=l,83+T/83

Finalment es defineix un factor útil per avaluar les característiques dinàmiques de l'edifici mitjançant: Ti = ( 1 - Y a)/( 1 - Y a l ) Balanç d'energia Una vegada efectuades totes les consideracions constructives n'hi haurà prou amb efectuar un balanç energètic mensual i, posteriorment, l'agrupació de la demanda en règim de calefacció o refrigeració.

Les equacions utilitzades són:

Guanys deguts a l'ús interior.

Els usuaris i la seva activitat a l'interior de l'edifici també aporten una quantitat de S'aprecia clarament que el procés, encacalor que cal tenir en compte. ra que conceptualment simple, exigeix una Freqüentment, la seva avaluació es certa quantitat de càlculs que poden acceleredueix a un simple valor mitjà referit a la rar-se mitjançant l'ús d'una eina informàtica. unitat de superfície útil del local.

D'aquesta manera es té per a un temps t: Eina Informàtica EN832.xls L'objecte de l'eina informàtica presentaQi = Sutiï x qi x t da durant la Jornada Tècnica (i que es pot descarregar de www.poliglas.com) és agilitzar Característiques dinàmiques el procés de càlcul de manera que les entrade l'edifici.

A causa dels processos d'acumulació i des d'opcions de disseny (tipus constructius, despreniment de calor dels elements de cons- aïllament, proteccions solars, etc.) es realitza trucció i a la variabilitat de les temperatures mitjançant simples menús desplegables. Els exteriors (entorn al seu valor mitjà) i de les valors geomètrics s'han d'introduir a ies caseradiacions solars, es produeixen uns certs des- lles corresponents. D'aquesta forma ordenada fasaments en el temps entre els diferents flu- i sistemàtica, resulta summament fàcil realitxos de calor, que cal considerar en funció de zar el càlcul de !a demanda d'energia d'un edifici, així com la seva comparació amb una les característiques dinàmiques de l'edifici.

El procediment de càlcul s'estableix de referència o la comparació dels resultats de diferents opcions de disseny. © la manera següent: Es defineix la Constant de temps de l'edifici com el temps necessari perquè l'acumulació tèrmica a l'interior de l'edifici es dissipi per simple transmissió tèrmica.

x = C/[(HT + Hv)X3600]

Josep Soté Arquitecte tècnic Director tècnic de POUGLAS wmf.poliglas.com

P U N T S

DE

V I S T A

& | L'Informatiu SEGQNA'QUI^ENA SETEMBRE 2003

Kandinsky La dissolució de la forma 1900-1920

t

a recerca, és una voluntat

diluint la forma a mesura que avança fins a

expressa? És el fruit de la maduresa, o és

aconseguir el que ell considerà la seva madu-

la maduresa el resultat de la recerca, de les

resa: l'abstracte (1010-1912).

experiències i de la voluntat d'evolucionar? És

temes bíblics arribà al zenit en aquest estil al

Inspirat en

la pintura figurativa exclusivament l'expressió

1913 amb la Composició VII, on definitiva-

d'impulsos sensorials? És l'abstracte l'art que

ment desapareixen les formes de caràcter figu-

permet arribar amb més lleugeresa al fons de

ratiu, del món físic i va substituir la lectura

l'esperit? Kandinsky ens dóna la seva resposta.

immediata del quadre per un llenguatge visual i autònom.

Vasili Kandinsky (1866-1944) no va trobar en les lleis ni en l'economia la satisfacció

"Per poder comprendre aquesta mena de

que omplís el seu cor. En abandonar aquests

quadres, cal la mateixa llibertat que en el cas

estudis, va utilitzar el pinzell i la ploma per

dels quadres realistes, és a dir, també ha de ser

explicar-nos la seva visió de les coses, els seus

possible entendre el món sencer tal com és,

sentiments. Com a pintor primer, i com a

sense cap interpretació figurativa. Aquestes

escriptor i professor més tard, aquest artista

formes abstractes (línies, superfícies, taques

rus ens explica el seu món.

de colors...) no tenen importància com a ta!

Després d'un llarg perfode d'impulsos

sinó únicament pel seu so interior, per la seva

imprecisos i d'afany de crear durant la infante-

vida". Amb aquesta reflexió Kandinsky ens aju-

sa i joventut, els desigs del pintor agafaren una

da a entendre la seva obra, la seva expressió

forma més concreta i definida. Tractava d'ex-

artística. Ens mostra l'esperit de les coses, no

pressar-los amb tota mena de formes í figures

solament l'existència dels fenòmens.

obtenint uns paisatges amb prou reconeixe-

Considerant que la forma és l'expressió

ment. Mentre investigava amb els pinzells s'a-

exterior d'un món interior, la imatge de l'àni-

llunyà del temor que l'obligava a considerar la

ma, Kandinsky decidí plasmar el seu interior

perspectiva com a imprescindible i l'objecte

amb la nova tècnica i decidí d'obrir-nos les por-

com a necessari. Dia rere dia, l'objecte es va

tes dels quadres per tat de poder endinsar-nos

perdent, com pot apreciar-se en els seu treballs cap al 1910. Però encara no se sentia satisfet amb els seus avenços, l'objecte no volia desaparèixer definitivament dels quadres, "la forma ha de penetrar per si mateixa dins de l'obra, i ho ha de fer amb el grau de perfecció que correspongui al desenvolupament de l'esperit creador", pensava. Llavors, tot i ja sabent que aconseguiria arribar a la pintura absoluta,

• • "Kandinsky va transitar cap a una pintura pura, absoluta, i allunyant el pinzell de la tradició pictòrica de l'època trobà definitivament la seva raó en la forma abstracta. Superant el prejudicis que qualsevol canvi revolucionari pot aportar, arribà a la forma d'expressió que li permetia expressar-se amb màxima llibertat i espiritualitat."

encara caminava de la mà de la figurativa que poc a p x s'esvaïria de les seves teles. I és en aquesta etapa de la seva vida, cap als 45 anys, quan treballa la profunditat amb el pes dels colors i les línies damunt la tela evitant la pintura plana i substituint la

profunditat de la

perspectiva clàssica per colors pesants i altres de lleugers que combinats convenientment compensaven aquell efecte. Els quadres pintats des d'aleshores ja no tenen tema ni formes que tinguin com a punt de partida l'origen físic. S'endinsa en e! valor múltiple dels elements abstractes. Amb això, les formes abstractes van anar adquirit preponderància i van fer fora, en silenci i amb seguretat les d'origen figuratiu. Aquesta progressió es produí sense

dició pictòrica de l'època trobà definitivament la seva raó en la forma abstracta. Superant el

l'obra ja existeix en abstracte abans d'agafar cos i forma. Vaig passar molts anys cercant la possibilitat de portar l'espectador a passejar per dins el quadre, d'obligar-lo a dissoldre's en ell, oblidant-se de si mateix, llegint eis quadres des de l'interior", ens diu.

L'art abstracte fou considerat com un art

de ser-ho per arrelar-se a l'història de la pintu-

prejudicis que qualsevol canvi revolucionari pot

pendència í més insubmissió a la tècnica tradi-

aportar, arribà a la forma d'expressió que li per-

cional. I començà la recerca sabent el què volia,

metia expressar-se amb màxima llibertat i espi-

però això és més fàcil que saber com arribar-hi,

és considerat com un dels artistes que va plan-

L'artista passa del figuratiu a l'abstracte

tar la llavor de l'expressionisme abstracte i un

ritualitat.

ra amb total reconeixement. Vasili Kandinsky

Kandinsky, en observar un quadre propi

mantenint el diàleg amb ies seves experièn-

dels més importants del segle i influents de la

recolzat al cavallet del seu estudi, a la llum del

cies. Es deixa portar incondicionalment per les

seva generació.

crepuscle, va sentir-se extraordinàriament atret

emocions, per la voluntat i la paciència.

Avui, i en reconeixement a la seva tasca,

per aquell oli que difícilment reconeixia en veu-

Impressionat per l'exaltació

del color de

Kandinsky puja sota el cel suau de frescos de

re'l fosc i girat. L'endemà tornà a admirar aquell

Derain, Van Gogh o Matisse durant els fugaços

natura que envolta la extraordinària escala de

llenç, però descobrí tant fàcilment els objectes

anys del fauvisme (1904-1908), acull el color

la Pedrera. Mentre Gaudí aixecava la casa Milà,

pintats que la llum de la nit anterior ii havia

amb la rauxa característica d'aquell estil i alho-

Kandinsky impulsava un nou estil. Aquest estiu

amagat que restà decebut, "l'objecte perjudica

ra escolta l'expressionisme amb atenció. Cami-

es troben per contemplar plegats algunes de

les meves pintures", sentencià. I agafà cons-

na cap a l'expressió lírica amb el recel de la

les respectives obres després de gairebé cent

ciència que necessitava més llibertat, més inde-

incògnita i els prejudicis de la rutina usual i va

anys de crear-Ies. <©

i calma.

Kandinsky va transitar cap a una pintura

nima. "L'autor de l'obra és l'esperit. Per tant,

experimental en els seus inicis, però ha deixat

violència, d'una manera natural, amb seguretat

pura, absoluta, i allunyant el pinzell de la tra-

a l'interior i cercar les formes, però ara de l'à-

"L'art abstracte fou considerat com un art experimenta! en els seus inicis, però ha deixat de ser-ho per arrelar-se a l'història de la pintura amb total reconeixement."

L'Informatiu SEGONA QUINZENA SETjtfWE

Dissenyar el menjar 1 " ^ empre m'ha cridat l'aten-

perfecció, de treball, de petites porcions, d'a-

I^ )

cíó que en les pel·lícules de Hollywood,

simetria, del concepte estètic de modèstia

d'entre els anys 50 i 7 0 , els amants furtius

-que tan bé explica Tanizaki (3) - de la belle-

se citessin tan sovint a l'aquari de la ciutat.

sa i de la naturalitat. Són part de la seva cul-

Això, sembla que es devia al fet que els ame-

tura, de la seva forma de ser. En canvi, en

ricans d'aleshores no tenien cap afecció pels

nosaltres, aquests canvis en la manera de cui-

peixos, i els aquaris sempre estaven desert.

nar no tenen uns valors tan profunds i arrelats

Per tant, era el lloc ideal per mantenir en

com els seus, ni hem perdut la nostra tradició

secret una relació amorosa; a més, les esce-

culinària, sinó que apareixen més aviat com a

Fax: 932 40 23 64

nes a les sales buides, amb la llum blavosa

L'IMFORMAIIU 225 Telèfon directe: 932 40 23 76

superficials i passatgers. Quan Ferran Adrià i

Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es

Quan veus l'exposició, t'adones de l'enorme

d'altres cuiners demanen que no es perdin els

http J/www.a pa bcn.es/informatiu

influència que l'art i la cultura japonesa han tin-

gustos de cada cosa en cuinar-la, o quan el

La situació seria molt diferent a Barcelo-

gut en el corrent occidental anomenat modern,

pastisser Enric Rovira (4) es nega a posar blon-

na. El nostre aquari compta amb un èxit de

que des del principi del segle XX s'intenta des-

des de paper imitant les puntes per adornar els

públic rotund i permanent. En canvi, si jo fos

lligar de l'estètica del classicisme europeu.

de l'aigua al fons, eren molt romàntiques i agradaven als directors de cinema.

director de cinema, per filmar una escena

Coordinadora: Elisenda Pucurull

braç de gitano qué no s'aixafi en tallar-lo, et

Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva, Jordi Marlet, Antoni Capilla i Guillem Plans

d'aquest tipus escolliria el Museu Etnològic

Formes i textures de recipients que aquí podríem

fan reflexionar... i penses que moltes d'aques-

considerar actuals es trobaven exposades en vitri-

tes propostes van molt més enllà del que és

troba en un lloc apartat, no té peixos però sí

nes amb dates com ara 1 9 6 0 , 1 9 3 0 o 1860. Les

formal.®

presentacions del menjar dels restaurants més

Jordi Olives i Ana Moreno

d'avantguarda no són gaire diferents a la disposi-

(1) ITADAKIMASU, cultura i gastronomia al

setanta que no crec que cap altre edifici de

ció d'alguns plats rituals japonesos, presents a la

Japó. Museu Etnològic de Barcelona.

Barcelona conservi, i té poca afluència de

mostra, que tenien més de cent anys. Els con-

(2) Text extret del catàleg de l'exposició.

públic. És una llàstima, perquè les exposi-

trastos i les barreges de gustos i textures dels cui-

cions solen ser molt interessants, com la que

ners més atrevits tenen a veure amb el disseny de

es va mostrar l'any passat sobre cultura i gas-

textures i les barreges de gustos dels plats japo-

tronomia japoneses (1).

nesos... I així podríem citar encara uns quants

Al Japó es dóna un valor al menjar molt diferent a l'europeu. Per als japonesos menjar no és solament un acte biològic i de relació entre les persones sinó també un ritual religiós, un símbol d'identitat cultural i un art.

Aquests tres conceptes fan que la cuina japonesa tingui una càrrega formal i estètica molt important. Els rituals religiosos afavoreixen que es doni importància a la forma. D'altra banda, dins el seu concepte d'art, que engloba tots els valors vitals, la cuina japonesa ínte-

Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes, Gabriela Schon, Vicenç Font, Imma Villacorta,

Barcelona, té una atmosfera pròpia dels anys

Un ritual religiós

Director: Carles Cartarïa

seus pastissos i diu que s'ha de dissenyar un

També han tingut influència en !a cuina.

de Montjuïc. Compleix tots els requisits: es

unes fantàstiques i romàntiques vistes sobre

Consell editorial: Anna M. Ruiz, Joan Gay, UuTsa Selga i Carles Cartafià

(3) Junichiro Tanizaki, El e/cgio de la sombra, ediciones Sifuela.

(4) TV3. Programa Entre línies, de I'l d'abril de 2002: "Gust als dits".

Dibuixants: Sílvia Alcoba, Toni Batllori i Joma Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier García Die IChopo), Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Impressió: Viking

paral·lelismes més entre la seva cuina tradicional

Dipòsit legal: 5-42389-1991

i la nostra actual. Ara bé, els motius culturals que

ISSN: 1132-2802

impulsen aquesta estètica són diferents. Al Japó,

Josep Olivé

la forma de preparació tradicional del menjar

Arquitecte informatiu&apabcn. es

està directament relacionada amb e!s valors de

Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor. 5.08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om. 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major. 6. 08500 Vic

gra tots els sentits, no només el gust, la vista

Tel. 938 85 26 11

i l'olfacte (presents també a la cuina occiden-

Vallès Occidental: Sant Francesc, 18

tal) sinó, fins i tot, el tacte i l'oïda. Finalment, en la cultura Zen, l'estètica té un valor molt important i els principis d'aquesta estètica es reflecteixen també en el menjar. D'entre aquests principis en destaquen tres:

08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pinol. 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President Xavier Bardají Secretari: Joan Gurri Comptador Raimon Salvat

"La bellesa del buit. L'equilibri entre recipient-espai i entre espai-menjar és vital per presentar el menjar en un determinat recipient.

"La bellesa del contrast. L'ús de formes contrastades provoca que cadascuna destaqui. També s'utilitza el contrast entre colors,

Tresorer: Enric Pena Vocals: Celestí Ventura i Josep Terrones Bages Berguedà: Jaume Arímany na: Jau ie Garolera Vallès Occidental: M. Rosa Re mola Vallès Oriental: Esteve Aima Director general: Sergi Pons

textures o gustos. " l a bellesa de l'asimetria. Un concepte

Els criteris exposats en els articles signats

molt relacionat amb l'ideal del budisme Zen,

són d'exclusiva responsabilitat dels autors

així com amb la creença que considera un bon auguri els números imparells" (2).

i no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu

S construcció DESENVOLUPAMENT

PROFESSIONAL

El camí més directe per ser un cap d'obra 1 r Postgrau de Cap d'Obra.

Gestió de la Producció Del 7 de novembre de 2003 al 21 de febrer de 2004

i un director d'execució més competitius 1 r Postgrau de Director d'Execució i Control d'Obra Del 13 de març al 29 de maig de 2004 Sabem que tu ets clau per assegurar la qualitat del procés constructiu. I, també, sabem que amb aquests dos postgraus i amb un equip de professionals experts i en actiu, t'ajudarem a ser més competitiu.

Si vols saber-ne més detalls, consulta l'agenda d'aquest Informatiu o el web del Col·legi, o posa't en contacte amb el nostre equip de consultors.

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

UNIVERSITAT DE BARCELONA

FACULTAT D E CIÈNCIES ECONÒMIQUES I EMPRESARIALS DEPARTAMENT D'ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES

MASTER EN GESTIÓN Y DIRECCIÓN DE EMPRESAS CONSTRUCTORAS E INMOBILIARIAS Para licenciados y diplomados universitarios.

CURSO DE EXTENSION UNIVERSITÀRIA EN GESTIÓN Y DIRECCIÓN DE EMPRESAS CONSTRUCTORAS E INMOBILIARIAS Para ejecutivos profesionales con experiència sin titulación universitària.

Duración: De Octubre 2003 a Junio 2004. Martes y Jueves de 18 a 22 h.

€ RIERA CONSTRUCCIONES

6APCE ASSOCIACIÓ DE PROMOTORS CONSTRUCTORS D'EDIFICIS

DEBREONA

Cambra Oficial de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona

Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques

• ^

NUNEZ i NAVARRO

Para mas información de los cursos: Llamar al tel. 66911 04 88 (Srta. Àngela, de 10 a 14 h. y de 16 a 19 h.) - fax 93 402 45 80 Departament d'Economia i Organització d'Empreses. Facultat de Ciències Econòmiques.

Universitat de Barcelona. Avda. Diagonal, 690 - 08034 (Barcelona).

Som exigents, la nostra formació és de confiança CURS

ARQUITECTURA, ART I ESPAI EFÍMER Es capacita els participants per - Adquirir una visió general i sintètica sobre les diferents disciplines tractades, en funció dels programes seguits.

- Integrar els temes impartits de manera intencionada i aplicant-los a la seva pràctica professional.

- Confrontar els punts de partida dels participants amb altres plantejaments possibles, analitzant la seva incidència en aplicacions concretes i augmentant la seva capacitat critica.

El màster s'estructura en quatre programes de postgrau: Arquitectura efímera, esdeveniments i conceptes escènics. / Arquitectura efímera, montatges expositius i muselstics. / Arquitectura, art i artesania. / Arquitectura, art i disseny.

Tel. 93 401 77 51 Fax 93 401 77 57 info.arq@fpc.upc.es

• DISSENY D'INTERIORS Obj - Definir ei paper del dissenyador d'interiors fixar els límits de la Intervenció professio la societat, dels de! client i dels propis. de la - Aprendre a analitzar els condicionants. tant del lloc d'actuació i atura - Transformar els resultats de I';inàlisi e síntesi, que institueixi la idea motriu del projecte.

- Triar les tècniques i materials adequats per a la seva definició i construcció.

- Aplicar el dibuix per a apropiar-se de l'espai d'iniervenció, explicar les Intencions pròpies al client, controlar el desenvolupament de la idea fiï la constitució d'un projecte constnjïble i transmetre'n les condicions ils tècnics que l'han de portar a terme.

Data d'inici NIVELLI: 15/09/03 Data d'inici NIVELL II: 13/04/04 Durada: 450 h.

Realització; Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV}Sant Cugat del Vallés

Tel. 93 401 77 51 Fax 93 401 77 57 info.arq@fpc.upc.es

INTERIOR-INTERIORS Objectius: El curs proporciona una visió àmplia i interdisciplinària de la matèria amb la participació de professionals i teòrics de diverses especialitats. El curs forma els professionals en els vessants teòrics i pràctics dels àmbits més propers a l'arquitectura - mobiliari, l'interior, i'entorn exterior immediat...per adquirir un ventall de recursos que l'ajudaran a l'hora d'afrontar els projectes.

Adreçat a titulats o estudiants d'últim curs de carrera amb interessos en àmbits relacionals amb e! disseny i l'arquitectura, que creguin en el treball interdisciplinari I que no els importi recórrer a disciplines paral·leles al seu ofici a l'hora de buscar fonts d'inspiració.

Tel. 93 401 77 51 Fax 93 401 77 57 info.arq@fpc.upc.es

INSTAL·LACIONS EN EDIFICIS* L'objectiu del programa és capacitar els alumnes per aplicar en la seva activitat professional el disseny de les diferents instal·lacions, les principals normatives vigents en instal·lacions en l'edificació, el seu dimensionat, aixi com la seva perfecta valoració econòmica i el desenvolupament d'un projecte executiu, tant gràfic com documental.

Adreçat a arquitectes i enginyers industrials, tant tècnic i professionals d'empreses d'instal·lacions en l'edificació en el tema.

superiors xperiència

Tel. 93 401 77 51 Fax 93 401 77 57 info.arq@fpc.upc.es

DISSENY I ANÀLISI ESTRUCTURAL AVANÇAT 5a. edició

EI programa de poslgrau de Disseny i Anàlisi Estructural Avançat permet als professionals que es dediquen al camp estructural aprofundir I consolidar els seus coneixements tant des del vessant del disseny í el càlcul d'estructures com des del punt de vista de la seva execució. En acabar e! postgrau, els participants dominaran les eines potents que s'utililzen en I anàlisi d'estructures i peces, així com !a normaliva nacional i europea (EHE, Eurocodi EC-1, EC-2, EC-3. EC-4, i l'esperat Código Técnico de la Edificación).

Adreçat a titulats d'enginyeria i arquitectura, professionals i projectistes amb coneixements de disseny i anàlisi estructural.

La Fundació Politècnica Ge Gataluny; està acredilada amb la I S O . 9 0 0 1 en disseny i gestió de la formació.

Tel. 93 401 77 51 Fax 93 401 77 57 aranza.martlnez@fpc.upc.es

www.fpc.upc.es

Som exigents, la nostra formació és -. confiança

VALORACIONS IMMOBILIÀRIES Programa: Valoracions Immobiliàries. Valoracions Urbanístiques. Estudis d Viabilitat de Projeces Urbans i Immobiliaris. Valoracions Hipotecarien Financiacíó i Programació de l'Urbanisme.

GESTIÓ URBANÍSTICA Programa: Gestió Urbanística. Reparcel.lacloi i Compensacions Urbanístiques, Valoracions Urbanístiques. Estudi de Viabilitat de Projectes Urbans i Immobiljans. rinancjaco i Proçjrs ació de l'Urbanisme.

MEDI AMBIENT URBÀ I SOSTENIBILITAT Programa: Arquitectura I Medi ambient Urbà. Ciutat i Ter de Gestió Ambienlal del Territori. SIG apli

SISTEMES D'INFORMACIÓ GEOGRÀFICA 6a. edició

Programa: Introducció al SIG. Programació i Personalització del SIG. SIG i Gestió Territorial. SIG i Gestió de la Ciutat. SIG aplicat a l'Economia Territorial.

SIG aplicat al Medi Ambient. Programació de SOFT SIG

INTEGRACIÓ D'ENERGIES RENOVABLES «.««.

A L'ARQUITECTURA Energia I Confort als Edificis. Medi Ambient Urbà del Materials i Energètic.

Medi Ambient Urbà de Ja Informació i les Noves Tecnologies. Espai i Llum a l'Arquitectura. Projecte Arquitectònic amb el Disseny i l'Estudi del Comportament Energètic.

La Fundació Politècnica de Catalunya asta acreditada amb la ISO.9001

Les Heures

L Màster en Pr^tajEió de Riscos Laborals ició Ambiental: Persona, Societat i Gestió [Ambiental en l'Empresa i en l'Administració Pública: -«. pció i Canvi L Postgrau en Anàjui Intervenció Social i Ambiental: Entonis Urbans, Comunitat i Sostenibilitat i Especialitzacions en'

Prevenció de Riscos Laborals: Seguretat

[i] Tel: 93 567 74 00 / 05 . acajal@fbg.ub.es . www.lesheures.fbg.ub.es Les Heures, Fundació Bosch i Gimpera - Universitat de Barcelona • Palau de les Heures.

Campus Mundet. Passeig de la Vall d'IIebron, 171. 08035 Barcelona

•Cl

Tecnologia

Programa Màster i Postgrau Curs 2003-2004

iormarío a TTCT: l'elecció p h garanties Àrea de Qualitat

jres

Màster en Gestió de la Qualitat a l'Empresa (ICT/UB)* Màster en Gestió de la Qualitat en Empreses Agroalimentàries (ICT/UB) Postgrau en Gestió Integrada de la Qualitat, la Seguretat i el Medi Ambient (ICT) Màster en Integració de Sistemes de Gestió de la Qualitat, la Seguretat i el Medi Ambient (ICT/UB) Màster en Gestió de la Qualitat a l'Administració Pública (ICT)

300

Sessions informatives

300 100

18/9/2003 18/9/2003 18/9/2003

500 300

18/9/2003 22/9/2003

230 450 175 175 240

17/9/2003 16/9/2003 16/9/2003 16/9/2003 30/9/2003

274 350 300 300

25/9/2003 22/9/2003 22/9/2003 22/9/2003

260 350 126 141 180 135 222 228 135 126 200 186 312

17/9/2003 18/9/2003 21/9/2003 17/9/2003 16/9/2003 16/9/2003 30/9/2003 30/9/2003 30/9/2003 30/9/2003 29/9/2003 15/9/2003 15/9/2003

500 120 400 340 173 500 600 350 250 250 250

16/9/2003 16/9/2003 17/9/2003 17/9/2003 29/9/2003 16/9/2003 1 B/9/2003 18/9/2003 18/9/2003 18/9/2003 18/9/2003

Àrea de Gestió Empresarial GDE. Màster en Gestió i Direcció d'Empreses (ICT) Màster en Màrqueting i Distribució Comercial {ICT/UPC) Postgrau en Màrqueting (ICT/UPC) Postgrau en Distribució Comercial (ICT/UPC) Màster en Direcció de Persones, un Repte de la Gestió (ICT)

Àrea d'Enginyeria i d'Operacions DIP. Màster en Direcció Integrada de Projecte (ICT/COEIC) Màster en Direcció d'Operacions: Logística i Producció (ICT) Màster en Supply Chain Management Logística Integral (ICT) Màster en Gestió d'Operacions en Plantes Químiques (ICT)

j^readeTecnologies de la Informació Màster en Tecnologies e-Business (ICT/IBM) Màster en Tecnologies de Seguretat Informàtica (ICT/esCERT-UPC) Postgrau en Desenvolupament d'Aplicacions Multicanal (ICT) Postgrau en Anàlisi í Disseny Estructurat i Orientat als Objectes (ICT) Postgrau en Sistemes i Serveis Avançats de Telecomunicació (ICT) Postgrau en Administració de Xarxes í Comunicacions (ICT) MIM. Màster en Internet Management (ICT) Màster en Direcció de les Telecomunicacions (ICT) Postgrau en Direcció dels Sistemes d'Informació (ICT/UPC) Postgrau en Gestió Comercial i Màrqueting amb Eines Online (ICT) Màster en Security Management (ICT) Postgrau en Organització dels Sistemes de Documentació a l'Empresa OCT-UPC) Màster en Content Management (ICT)

Àrea de Medi Ambient i Seguretat Màster en Enginyeria i Gestió Ambiental (ICTAJPC/EOI) GEDAR. Postgrau en Gestió i Depuració d'Aigües Residuals (ICT) Màster en Aplicació dels SIG i la Teledetecció a Ia Gestió del Territori (ICT) Màster en Enginyeria i Gestió de les Energies Renovables {ICT) Postgrau en Gestió de la Informació i la Comunicació Ambiental (ICT) Màster en Control i Qualitat Ambiental (ICT) Màster en Gestió de la Seguretat i la Salut en el Treball (ICT/UAB)' Postgrau en Prevenció de Riscos Laborals (ICT/UAB)* Postgrau en l'Especialitat de Seguretat en el Treball (ICT/UAB)' Postgrau en l'Especialitat d'Ergonomia i Psicosociologia Aplicada (ICT/UAB)' Postgrau en l'Especialitat d'Higiene Industrial {ICT/UAB) Confirmar l'assistència a: ICT. Tel. 93 485 85 85, fax 93 465 85 88, formacio@ictonllne.es.

http://formacio.fctonline.es Les sessions informatives tindran lloc a la seu de riCT c/ Ciutat de Granada, 131 (Diagonal-Glònes), a les 19 h.

CODEPARQ presenta en Esp LA TARIMA DE

FIRST ^CLASS^PARQUÉ DE Codeparq apuesta por el pavimento màs c/ós/co elaborado con la tècnica màs vanguardista

Sus características exclusivas son: 1" Tarlmas de LMQ SO/0 lQfT)Q compuesta de dos capas de maderas nobles.

2° Capa de desgaste de 5,3/Tl/TI / 4,2f7)i7) en todas las maderas comerciales.

3° to capo cfe soporte siempre es de madera noble "soldada" a la capa

de desgaste mediante tecn/CO deSOTOÍ/odO por LOPARK. 4° Tm largOS de tabla: 1185, 735 y 490mm. dOS OnC/lOS: 128 y 70 mm. y dOS gnjeSOS: 12 y 11mm.

5° Posibilidad de realizar fiÇjUÍQS dNBTSQÜ, espigas, baldosas, cenetas...

6° Acabada con SBÍS COpÒS de barniz o aceíte sistema antl-rayado.

7° Se instala pegada al soporte, ideal en Instalaciones con COfefOCC/Ón fQÚIQ^Q y cuando necesitarnos "S/fenC/O".

8° Certiflcado de feS/Ste/IC/O Ql ÍUeÇO fil según norma alemana.

Distribuïdor oficial: INFORMACION: Telefono 91 5529604 Fax 915523194

PARQUES TARIMAS RODAPIES CORCHO SOLERÀS

P°Wgen del Puerto, 9-11 28005 Madrid Telefono 91 365 08 49 Email: inlo@codeparq.com Fax 913659893 Web: ww.codeparq.com

Per estar al dia en el procés constructiu

10

OCTUBRE-NOVEMBRE-DESEMBRE 2 0 0 3

Informa-te'n a: Servei d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel. 932 40 23 73 formacioOapabcn.es www.apabcn.es

Rehabilitació i manteniment d'edificis Medi ambient i construcció sostenible Seguretat i salut en les obres Control i solucions de qualitat Planificació i organització Economia de la construcció Gestió del despatx professional Legislació i normativa de la construcció Projectes tècnics Interiorisme Informàtica i TIC aplicades al sector

• • © • • • • • • •

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Codi curs

N o m curs

R10101

Patologia, diagnosi i t r a c t a m e n t d ' h u m i t a t s

R10201

Reforç e s t r u c t u r a l a m b fibres de carboni

M10201

Aplicacions de l'energia s o l a r en els edificis

M10301

L'amiant en els edificis: riscos i s o l u c i o n s Seguretat i salut en les obres

S12209

Guia pràctica del coordinador de s e g u r e t a t en fase d'execució d'obres. Cas pràctic

S10301

Seguretat en t r e b a l l s d ' e n d e r r o c s

S10401

Seguretat en t r e b a l l s de m a n t e n i m e n t d'edificis Control i solucions de qualitat

Q10220 Q10709

Control de la qualitat dels m a t e r i a l s . Cas pràctic Control W i n : eina informàtica per a l c o n t r o l de la qualitat dels m a t e r i a l s [Planificació i organit;

G10606 G10201

Gestió d e l t a n c a m e n t de l'obra i la postvenda Estratègies de contractació a l'obra

Economia de la construcció i ^ ^ l ^ K G40112

Ús del f u l l de c à l c u l per a l'estudi de la viabilitat d'operacions i m m o b i l i à r i e s

G40201

Control e c o n ò m i c de l'obra

G40301

Criteris d ' a m i d a m e n t : conflictes i bones p r à c t i q u e s

C11101

Preparació d'ofertes i negociació d ' h o n o r a r i s Legislació i normativa de la construcció

N11301

D10101

Nova instrucció EFHE per a sostres unidireccionals de f o r m i g ó

La preparació d'un projecte Interiorisme

I10501

Introducció a l disseny d ' i n t e r i o r s

I10601

Disseny d ' i n t e r i o r s : d e l projecte a l'execució

T21026

AutoCAD I, nivell 2D

T21026

AutoCAD I, nivell 2D

Informàtica i TIC aplicades a l sector_

T21111

AutoCAD II, nivell 3D

T21708

AutoCAD per a n o - d i b u i x a n t s

T30127

Presto I: a m i d a m e n t s , pressupostos i certificacions

T30128

Presto I: a m i d a m e n t s , pressupostos i certificacions

T30214

Pressupostos i s e g u i m e n t econòmic d'obres a m b TCQ 2000

T40141

Planificació i c o n t r o l de projectes a m b Microsoft Project

T40142

Planificació i c o n t r o l de projectes a m b Microsoft Project

T20230

Excel, nivell I

T20113

Access

1

de L'Informati11

P À G I N E S

D ' A S S E S S O R I

A , F O R M A C I Ó ,

A C T I V I T A T S

I

S E R V E I S

INSTITUCIONAL 26 Declaració mediambíental del CAATB

Coeficient d'actualització d'honoraris a l l d'agost Ca = 1,204 Propera actualització:

Formació oberta 30 cursos per estar al dia en el procés constructiu

E

l Col·legi ha posat a punt el

capacitat d'innovació. En total, es presenten

bra, direcció tècnica i seguretat i salut.

programa de Formació oberta previst

fins a 14 nous models de cursos i apareixen

Aquesta tardor s'inicien dos nous cursos: el

per a Ea tardor: més de 3 0 cursos i sessions

noves àrees temàtiques per cobrir més as-

postgrau de gestió de l'obra Construction

de curta durada per estar al dia en el procés

pectes del procés constructiu. El catàleg

management i el postgrau de cap d'obra

constructiu.

manteniment

complet dels cursos es fa arribar a tots els

Gestió de la producció. Els professionals in-

d'edificis, medi ambient i construcció soste-

col·legiats al setembre. Per altra banda, el

teressats trobaran més informació en les pà-

nible, seguretat i salut, control de qualitat,

Col·legi ha preparat un ampli programa de

gines d'Activitats de L'INFORMATIU i també a

economia, gestió, legislació i normativa, pro-

formació continuada a nivell de postgrau i

www.apabcn.es o també poden demanar-la a

Rehabilitació

i

jectes tècnics, interiorisme i informàtica.

master. El programa dóna resposta a cadas-

l'àrea de Desenvolupament Professional de!

L'oferta de cursos que presenta el departa-

cun dels perfils professionals com ara pro-

CAATB. Telèfon 9 3 2 4 0 2 3 7 3 o a forma-

ment de Formació destaca per la seva gran

ject manager, gestió de la producció de l'o-

cio@apabcn.es. ®

15 de setembre Mòdul actual: 303,50 € Mòdul bàsic de referència per al 2003: 310 € / m Data d'aplicació: a partir de I'l de març de 2003 Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 4 0 23 7 0 visats@apabcn.es

!

INSTITUCIONAL QUINZENA SETEMBRE 2003

MEDI

AMBIENT

iNIS JJTll

C I O N A L

Compromís mediambiental El CAATB s'adhereix als sistemes de gestió mediambiental EMAS i UNE-EN ISO 14001

fi

I llarg dels darrers anys, el

tradueixen en noves formes de construir ï de

| » m C o l · l e g i d'Aparelladors i Arquitectes

gestionar els edificis, tant des d'un punt de

Tècnics de Barcelona {CAATB) ha assumit

vista legal com ètic. En aquest sentit, es de-

un clar compromís mediambiental. Fruit d'a-

senvolupen moltes iniciatives en diferents

quest compromís ha sorgit l'adhesió voluntà-

àmbits i amb diferents graus d'incidència,

ria al Sistema Comunitari de Gestió i Audito-

com ara el control dels residus, la incorpora-

ria Mediambientals (EMAS) i al Sistema de

ció d'energies renovables, l'estalvi d'aigua, la

Gestió UNE-EN ISO 1 4 0 0 1 . El Col·legi cul-

valoració de l'impacte mediambiental dels

mina una tasca que ha desenvolupat ai llarg

materials, la certificació energètica o l'ava-

d'una mica més d'un any í que certifica el

luació i qualificació ambiental dels edificis.

sistema de gestió mediambiental tant de la seu central com de les delegacions. Així esdevé el primer col·legi professional que obté aquestes dues certificacions.

L'àmbit d'incidència del CAATB Ei Col·legí du a terme la seva activitat ordenant la professió i donant suport als seus col·legiats com a professionals de la

Ei marc mediambiental La societat es mostra cada dia més pre-

www.csostenible.net

construcció. El seu àmbit d'actuació presenta una triple dimensió. La primera fa re-

ocupada per la problemàtica mediambiental

ferència a l'activitat pròpia d'una organitza-

i més interessada en troüar-hi solucions.

ció que disposa de cinc seus territorials i

Dins d'aquesta problemàtica, el sector de la

que desenvolupa una forta activitat admi-

•

i

construcció té una gran incidència en els nistrativa. La segona té relació amb l'activiimpactes mediambientals. Així doncs, els

tat dels professionals i la capacitat d ' i n -

edificis consumeixen més de! 5 0 % de l'e-

cidència del Col·legi en els efectes mediam-

ments mediambientals per als professionals, el sector i la societat en general ha es-

nergia disponible; els residus de la cons-

bientals de la seva activitat. La tercera fa re-

tat la creació i el desenvolupament del web Agenda de la Construcció Sostenible

trucció superen els de procedència domèsti-

ferència al paper del Col·legi per incidir en

Una de les eines de difusió més interessants de coneixe-

{www.csostentble.net). Aquest web compta amb el suport de diferents institucions

ca; molts edificis causen malalties als seus

les accions del sector de la construcció en

públiques catalanes, i recull i difon tota la informació sobre construcció í sosteníbili-

ocupants, i el consum d'aigua creix de ma-

general, en les diferents administracions i

tat que resulta útil, amb voluntat d'esdevenir un punt de trobada de totes les perso-

nera exponencial. Una llarga llista d'impac-

en la sensibilització social.

nes interessades en el tema. <50

tes són atribuïbles a la construcció, l'ús i l'enderroc dels edificis.

La consciència sòcia! i política d'aques-

Una trajectòria mediambiental Ei CAAT8 ha mantingut un compromís

tes circumstàncies comporta canvis impor-

social lligat als esdeveniments del seu en-

tants en el sector de la construcció, que es

torn i sempre s'ha situat a l'avantguarda

*Decíaracíó mediambiental del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona conforme al Reglament europeu CEE 7 6 1 / 2 0 0 1 . Verificador mediambiental: Centre de Certificació dei Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI).

Quadern central SEGONA

dels canvis en el sector. Quant als aspectes mediambientals, ja disposa d'una llarga trajectòria de millora, tant des de la vessant institucional com professional.

El Col·legi, com a institució, ha assumit un paper actiu en la promoció del compromís sostenibilísta del sector. Pel que fa a l'organització, s'ha imposat un procés de millora continuada amb relació als impactes mediambientals de la seva activitat. També s'ha apostat per ser present en les diferents accions ciutadanes, institucionals i tècniques que es duen a terme en l'àmbit local, nacional, estatal i internacional.

En relació amb el professional, el Col·legi aporta els elements necessaris per tal que pugui desenvolupar la seva activitat de forma innovadora quant als aspectes mediambientals, amb la qualitat i la competitivitat que la societat demana. El Pla de futur Horitzó 2007 del Col·legi inclou, entre els seus objectius: "contribuir des de la tècnica constructiva, a la promoció de la cultura, a la defensa del medi ambient i la qualitat de vida, i a les accions de cooperació".

Pla d'acció medi ambienta I Una de les peces clau de la política mediambiental del Col·legi i, sobretot, una de les eines que ha de permetre a la institució avançar d'una forma decidida en el camí de la sostenibilitat mediambíenial és el Pla d'acció mediambiental. La reflexió duta a terme durant el procés de preparació per a la certificació en ISO 14001 i EMAS ha desvetllat un ampli ventall de possibilitats, que poden contribuir a la consolidació d'una cultura del professional i del sector de la construcció en aspectes mediambientals.

Si en la Declaració mediambiental 2003* s'ha intentat recollir la trajectòria dels darrers anys i fer una proposta per al futur immediat, el Pla d'acció mediambiental es proposa aprofundir en els impactes fonamentals del Col·legi, tenint presents les característiques pròpies de l'organització. Un ampli treball de recerca i d'imaginació i, sobretot, un procés participatiu de tot el col·lectiu seran la garantia que les noves propostes assoleixin els resultats esperats.

Al final d'aquest procés podrem incidir amb la màxima eficàcia en la política de compres, en la forma de comunicar-nos amb els col·legiats, en un possible visat verd, en la creació d'un Col·legi virtual que eviti desplaçaments, en un programa de formació no presencia! i en molts d'altres aspectes. Es tracta d'accions que ara podem assajar i que en un futur no gaire llunyà ens conduiran vers una societat més respectuosa amb el nostre entorn. ®

Document

La política mediambiental del CAATB El Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) és una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica i amb capacitat plena per al compliment dels seus fins. El seu àmbit territorial d'actuació és el que correspon a la província de Barcelona. Disposa d'una seu central a la ciutat de Barcelona i de delegacions al Bages-Berguedà, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental.

La seva missió és ordenar, dins el marc de les lleis, l'exercici de la professió; representar els interessos generals de la professió, especialment en les seves relacions amb l'Administració; promoure socialment la professió i defensar els interessos professionals dels col·legiats; vetllar perquè l'activitat professional s'adeqüi als interessos dels ciutadans; proporcionar, divulgar i defensar la qualitat constructiva, i la tecnologia i els mètodes constructius com a fet cultural i com a millora de la qualitat de vida, i prestar serveis als seus col·legiats.

El CAATB és conscient que la protecció de l'entorn natural s'ha de tenir present en qualsevol activitat econòmica, ja que d'això en dependran les generacions futures. Així es contribueix al desenvolupament sostenible. És per això que el CAATB manifesta i assumeix el compromís de la preservació de l'entorn i de! medi ambient. En conseqüència, es compromet a conduir les seves activitats de forma respectuosa amb l'entorn immediat i global, i a contribuir de forma positiva al comportament mediambiental dels seus associats, clients i col·laboradors en el desenvolupament de les seves activitats. Així es millora progressivament i de forma continuada el respecte pel medi ambient.

Per fer front al desafiament mediambiental, el CAATB es compromet a anar més enllà del compliment estricte de la normativa vigent, intensificant els mitjans necessaris i establint els procediments precisos per garantir l'ús racional dels recursos i la minímització dels residus. D'aquesta manera, contribueix al desenvolupament sostenible que demana la societat.

A aquest efecte, el CAATB, tant pel que fa a la seu central com a les delegacions territorials, s'adhereix amb caràcter voluntari al Sistema Comunitari de Gestió i Auditoria Mediambientals (EMAS), segons el Reglament CEE núm. 761/2001, i al Sistema de Gestió Mediambiental segons la norma UNE-EN ISO 14001.

La política mediambiental del CAATB es basa en els principis següents: •

•

vorír-ne la reducció sense que el confort del personal i del client es vegi afectat.

Potenciar el reciclatge de residus, així com la reducció i la seva reutilització.

Fomentar la sensibilització i la formació encaminades a conscienciar i responsabilitzar tot el personal en matèria de qualitat, satisfacció i atenció al client, i protecció del medi ambient, com a factors essencials en el desenvolupament de les activitats de l'entitat.

Complir la legislació i reglamentació mediambiental vigents, i altres requisits en matèria de medi ambient adquirits voluntàriament.

Afavorir la comunicació ambiental interna i externa amb criteris de transparència, i informar els col·legiats, clients i totes les parts interessades sobre les mesures de protecció ambiental preses i la manera com poder-hi col·laborar.

Avaluar periòdicament la nostra situació quantificant el progrés assolit en matèria de millora de l'impacte mediambiental.

Fomentar el respecte vers el medi ambient en l'activitat professional dels col·legiats i fornir-los dels elements necessaris per tal que puguin desenvolupar la seva activitat de forma innovadora, amb la qualitat i la competitivitat que el mercat demana.

Assumir un paper actiu en la promoció del compromís sostenibílista del sector.

Participar activament en les diferents accions ciutadanes, institucionals i tècniques que es desenvolupin sobre aquest aspecte, tant en l'àmbit local i nacional com internacional.

Elaborar i implementar un pla d'acció mediambiental que sorgeixi com a resultat de la reflexió col·lectiva, de l'anàlisi i la diagnosi mediambiental, i del debat obert i participatiu de tot el col·lectiu.

Posar aquesta política mediambienta) a disposició de les parts interessades com a compromís evident de la transparència de les actuacions de l'entitat respecte al medi ambient.

La implantació d'aquesta política és un objectiu fonamental Proporcionar el marc i prendre les mesures d'actuació, de con- del CAATB. L'entitat es compromet a vetllar per la revisió periòdica trol i de correcció necessàries per conèixer, prevenir i millorar del seu contingut, adaptant-lo a la naturalesa de les activitats i dels de manera continuada els impactes ambientals directes i indi- impactes mediambientals, així com a l'estratègia general de l'entirectes de les nostres activitats actuals i futures, i assignar-hi tat, tant a la seu central com a les delegacions territorials. $ els recursos necessaris.

Gestionar correctament el consum d'energia i aigua, i optimítzar-lo al màxim, prenent les mesures oportunes per tal d'afa-

La Junta de Govern

FORMACIÓ 1

Quadern central SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2003

Comencen els cursos de formació oberta L'oferta inclou 14 cursos de nova realització | p I Col·legi inicia el curs I d

tament el catàleg a casa, tot i que tota la informació de cada curs també es pot consul-

acadèmic 2 0 0 3 - 2 0 0 4 amb una ofer-

tar a les pàgines de L'INFORMATIU O bé a tra-

Per estar al dia en el procés constructiu

ta de formació oberta que inclou 3 0 cursos, programats entre setembre í desembre, que

vés del web del Col·legi (www.apabcn.es).

5

abarquen un ampli ventall d'àmbits del pro-

Formació per videoconferència

cés constructiu. Aquests cursos, pensats per posar al dia i actualitzar els coneixements

Aquest any es torna a obrir la possibili-

dels professionals i tècnics del sector, s'es-

tat de realitzar sis d'aquests cursos a través

tructuren en onze àrees temàtiques on es

d'un sistema de videoconferència. Aquest

pot trobar, per exemple, formació especialit-

sistema, que ja es va utilitzar amb èxit du-

zada en rehabilitació i manteniment d'edifi-

rant el curs passat, permet seguir els cursos

cis, seguretat i salut en les obres i economia

a distància i a temps real des de qualsevol

de la construcció.

de les Delegacions del CAATB. D'aquesta manera, es posa més a l'abast de tots els

L'oferta de cursos que presenta el De-

professionals del procés constructiu partici-

partament de Formació destaca per la seva gran capacitat d'innovació. En total, es pre-

par d'aquests cursos, i s'aconsegueix que

senten fins a 14 nous models de cursos i

tots els tècnics que optin per aquest sistema de formació s'estalviïn temps i desplaça-

apareixen noves àrees temàtiques per cobrir més aspectes del procés constructiu. Entre

ments, ja que no s'hauran de traslladar ne-

els cursos que apareixen com a novetat, cal

cessàriament a la seu de Barcelona per as-

destacar el curs L'amiant en els edificis.- ris-

sistir a un curs. El sistema, permet establir

cos i solucions, on s'analitzarà quina ha de

tat d'economia de la construcció, destaca el

ser l'actuació davant la presència d'aquest

curs sobre Criteris d'amidament:

material contaminant, i el curs Nova ins-

bones pràctiques,

trucció EFHE per a sostres

conflictes

rada diversa, en funció de les necessitats es-

on s'analitzarà els diver-

pecífiques d'aprofundiment que s'hagin es-

unidireccionals

sos criteris d'amidaments i els conflictes

tablert en cadascun d'ells. Els assistents que

de formigó, on s'explicarà aquesta nova ins-

que generen, així com es donarà a conèixer

hagin superat el 8 0 % d'assistència rebran

central del Col·legi i cada una de les delegacions, de manera que els alumnes que triïn aquest tipus de formació podran parti-

trucció i els aspectes que cal controlar se-

un catàleg de bones pràctiques per tal d'e-

un certificat del CAATB conforme han realit-

gons aquesta nova reglamentació. En l'apar-

vitar-los.

zat aquest curs. Els col·legiats rebran gratuï-

.

comunicació visual i sonora entre la seu

Tots els cursos tenen un horari i una d u -

i

El Centre de Desenvolupament Professional presenta el seu programa de formació

cipar, preguntar í intervenir d'igual forma que els que assisteixin presencialment a la seu de Barcelona del Col·legi. ®

Desenvolupament Professional Telèfon: 932 4 0 23 73 formacio@apabcn.es

L'oferta inclou cinc postgraus i un màster El Centre de Desenvolu-

acadèmic ha editat el seu primer catàleg on •

pament Professional del CAATB surgeix

es recull tota la informació del seu pro.

d'una nova línia de treball que apareix a

de formació d'especialització. En total, es

partir de Provalor, el primer model de

presenten cinc postgraus i un màster dirigits

competències i coneixements dels perfils

a professionals del procés constructiu.

Í la situació laboral i etitivitat.

la Construcció, perfil europeu; pel de direcció tècnica de l'obra s'organitza el de Director d'Execució i Control de l'Obra-, i

Perfils professionals

el postgrau de Cap d'Obra Gestió de la

Provalor identifica i ordena els perfils i

Producció cobreix el perfil de gestió de la

Aquests cursos, organitzats conjunta-

les ocupacions dels professionals del procés

producció de l'obra. I Per últim, pel per-

ment amb la Fundació Politècnica de Cata-

constructiu i analitza les competències i els

fil de Project Managment, el CAATB ofe-

i el bagatge del CAATB. El seu objectiu és

lunya, estan dissenyats i impartits per pro-

coneixements que ha de tenir cada profes-

reix et seu Màster Project Manager i el

posar al teu abast les eines necessàries

fessionals experts i en actiu, i segueixen una

sional. A partir de les competències detec-

postgrau de Gestió de l'obra.

professionals del procés constructiu elaborat a partir del coneixement, l'expertesa

perquè aconsegueixis les teves fites pro-

metodologia pràctica per tal que els partici-

tades en Provalor, es dóna resposta formati-

Tota la informació sobre aquests cur-

fessionals i milloris la teva competitivitat,

pants puguin aplicar en la seva tasca diària

va a les necessitats de cada perfil. Així, els

sos es pot consultar en el tríptic que ha

Per aquest motiu s'han dissenyat una sè-

els coneixements adquirits. A

diferència

cursos que es programen a través del Centre

editat el Centre de Desenvolupament Pro-

rie d'itineraris formatius, a partir dels co-

dels de formació oberta, no estan adreçats a

de Desenvolupament Professional, cobrei-

fessional i també a través del web del

neixements í competències que s'han de-

l'actualització i el reciclatge dels coneixe-

xen quatre dels sis perfils detectats a través

Col·legi. ®

finit com a claus dintre de cada ocupació.

ments, sinó que són una formació orientada

de Provalor: pel perfil de seguretat i salut,

Aquest primer trimestre de l'any

cap al desenvolupament professional, amb

s'ofereix el postgrau de Seguretat i Salut en

FORMACIÓ

DESENVOLUPAMENT

PROFESSIONAL

Quadern cenual SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2003 1

Nous cursos de formació ocupacional [ ï ~ ï Àrea de Formació del CAATB

fotografies en qualsevol tipus de document i

I L

a millorar qualsevol tipus d'il·lustració amb

té previst realitzar dos cursos de for-

mació ocupacional durant l'inici d'aquest primer trimestre acadèmic. Aquests dos

el programa Photoshop.

L'altre curs és el d'Auxiliar

tècnic de

cursos, que estan totalment subvencionats

control i vigilància d'obra, on es treballaran

pel Departament de Treball de la Generali-

els procediments a seguir en el control i vi-

tat i pel Fons Social Europeu, van dirigits a

gilància d'obra i l'execució de programes de

persones menors de 2 5 anys en situació

control de qualitat d'acord amb el Decret

d'atur.

3 7 5 / 1 9 8 8 de la Generalitat de Catalunya i

Per una banda, està previst realitzar el curs Disseny i modificació

de plànols 2D i

l'acompliment dei reial decret 1627/1997 de transposició de la Directiva de seguretat

3D, dirigit a persones que vulguin aprendre

en les obres temporals o mòbils. En el pro-

i modificar plànols amb els programes Auto-

grama es dóna especial importància en els

CAD, AutoCAD 3D i 3D Studio. A la vegada,

procediments del control d'obres i en la vi-

els assistents també aprendran a incorporar

gilància i control de seguretat i salut. <®

La Consultoria de recursos humans del CAATB aposta pels professionals d'alt valor La Consultoria de recursos humans del CAATB forma part d'una nova

tat de la seva feina, pels seus coneixements, per les seves competències, per

línia de serveis especialitzada en la pro-

les seves inquietuds, per la seva voluntat

moció de professionals í empreses del

d'anar més enllà i trobar el seu lloc de tre-

procés constructiu. De fet, la Consultoria

ball en una empresa que valora no només

té com a objectiu facilitar a les empreses

la producció sinó també el valor afegit

del sector les eines necessàries per acon-

que poden aportar els seus recursos hu-

seguir els seus objectius empresarials.

mans: les persones.

Entre d'altres, oferim els serveis de selecció de personal i formació a mida.

El servei de selecció de personal està

La nostra cartera no és una borsa de treball, inclou professionals amb talent, identificats i avaluats des de la Consulto-

dirigit a empreses que tenen la necessitat

ria de recursos humans del CAATB. De

de cobrir un lloc de treball i decideixen in-

fet, avui en dia, en el sector de la cons-

vertir en el seu potencial humà. Per aques-

trucció no hi ha pràcticament atur, però el

tes empreses, des del CAATB oferim la pos-

professional ha de plantejar-se fins on vol

sibilitat d'extemalitzar el procés de selec-

arribar, què cal fer per arribar-hi i quines

ció a la nostra Consultoria experta en pro-

possibilitats té d'aconseguir-ho, posicio-

fessionals del procés constructiu. La majo-

nant-secom el millor.

ria solen ser empreses destacades i importants, promotores, constructores i enginye-

Volem conèixer als millors professionals, per poder tenir-los en compte des de

ries, entre d'altres, que donen força im-

la Consultoria i acompanyar-los en la seva

portància al valor dels seus treballadors i

escalada laboral. Si us sentiu identificats

per això compten amb els serveis de la

amb aquestes característiques, si consi-

Consultoria de recursos humans del CAATB

dereu que teniu molt a donar í voleu que

en la recerca de professionals d'alt valor.

se us valori com a professionals d'alt valor, poseu-vos en contacte amb nosaltres,

Ampliar la cartera de professionals Tot i que fem seleccions de diversos

per concertar una entrevista í explicar la vostra trajectòria professional, les vostres expectatives i les vostres motivacions. ®

perfils professionals, darrerament, estem treballant en seleccions de més alt nivell que, a l'hora, són aquelles en les que tenim més dificultats per cobrir aquestes ocupacions. Necessitem ampliar la nostra cartera de professionals d'alt valor, professionals que es distingeixin per la quali-

Consultaria de RRHH del CAATB Telt. 93 240 23 58 mmahnOapabcn.es

LA

GENT

Sopar al Gran Casino de Terrassa I p I Gran Casino de Terrassa I C

va acollir, el passat 11 de juliol, el tra-

dicional sopar dels aparelladors i arquitectes tècnics del Vallès Occidental. En aquest entorn tan elegant, es va celebrar la dotzena edició d'aquesta festa, que va tenir una significació ben especial. D'una banda, s'hi va fer la presentació del nou equip que configura la Comissió Territorial del Vallès Occidental, encapçalat per la companya Rosa Remolà. En segon lloc, hi va tenir lloc un petit acte d'homenatge i agraïment als delegats territorials que han deixat el seu càrrec després d'anys de dedicació. Es tracta dels companys Frederic de Buen (Vallès Oriental), Jaume Juanola (Bages-Berguedà), Bernat Noguera (Osona) i Salvador Navarro (Vallès Occidental). Aquest úitim va ser el veritable protagonista de la festa. Navarro ha liderat el grup de companys que va aixecar, ara fa deu anys, la Delegació del Vallès Oc-

Els companys i companyes del Valies Occidental amb els seus familiars i amics.

cidental i durant aquest temps ha dedicat esforços i il·lusions per impulsar la importantfssima tasca feta per la delegació vallesana. Hi va haver parlaments de Josep Aran, regidor d'Urbanisme de Terrassa, i de Xavier Bardají, president del Col·legi. Finalment, va ser el mateix Salvador Navarro qui es va dirigir als assistents amb un emotiu comiat.

Després del sopar hi va haver una festa molt ben conduïda per Edi amb regals, sorteigs i ball. ®

Rasa Remolà lliura un record a Salvador Navarro dins l'acte d'homenatge. Al final, el ball.

Trobada festiva fj

a Delegació del Bages-

! L a Berguedà va organitzar la seva trobada anual en el seu quinzè aniversari, i ho va fer el passat 13 de juny, al Restaurant Torre Busquet de Manresa. La trobada va consistir en un sopar i una festa, que va comptar amb el toc d'humor del grup d'animació La Gralla d'Igualada, que va oferir una vetllada refrescant. També va ser una nit d'homenaíge i agraïment. Jaume Juanola, delegat del Bages-Berguedà, donava el relleu a Jaume Arímany en un emotiu acte. A la festa hi van assistir 150 col·legiats i col·legiades amb els seus acompanyants i amics, així com els membres de la nova Junta de Govern del Col·legi i representants de les entitats i empreses del sector de la construcció de la comarca. El premi taronja se'l va endur, en aquesta ocasió, ei company Ramon Morató.

Vegeu la foto de família. ©

Els aparelladors i arquitectes tècnics del Bages-Berguedà amb els seus acompanyants i amics.

Festa i molt més a Osona E

l passat 6 de juny, els com-

Xavier Bardají, president del Col·legi, també

panys d'Osona van celebrar la seva tra-

es va dirigir als col·legiats de la comarca i va

dicional trobada al Restaurant Mas d'Osor, al

fer una presentació de la nova Junta de Go-

bell mig del Montseny, envoltats de natura i

vern del Col·legi. El grup de rapsodes El

en un ambient totalment festiu. Hi havia més

Quartet va cloure amb la seva actuació una

ganes que mai de passar una vetllada agra-

vetllada molt agradable. ®

CONVOCATÒRIA

Sagunt i "fartons"

dable i divertida. A les 7 del vespre van començar les activitats: tirolina, pont tibetà i pitch andputto

recorregut de nou forats per

als més experts al camp de golf Viladrau. Després, es va servir l'aperitiu i, cap a les 10 de la nit va començar el sopar, que va comptar

Els companys i companyes de la II promoció del Màster

amb l'assistència d'un centenar de persones.

en Patologia, Diagnosi i Tècniques de Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic

També es va fer l'homenatge als com-

(1991-1993) tindran l'oportunitat de retrobar-se aquest mes d'octubre coincidint

panys í companyes d'Osona que celebraven

amb els 10 anys que han passat des de la finalització d'aquests estudis. Núria Pu-

els 2 5 anys de professió: Josep Reches, Ma-

marola i Alícia Calmell proposen d'organitzar una trobada i un sopar. Per fer-ho, no-

ria Verdaguer, Maria Àngels Bardolet, Fran-

més cal que les truqueu i us poseu d'acord sobre el dia, hora i proposta de programa

cesc Xavier Corominas i Gabriel Raurell. Ai-

d'actes. La imatge correspon al viatge d'estudis que va fer e! grup a Sagunt. A la fo-

xí mateix es va fer la presentació dels nous

to no hi són tots, però a la festa esperem que si! Truqueu al més aviat possible a:

col·legiats: Marc Manubens, Maria Molins i Anna Reixach. El delegat d'Osona, Bernat Núria Pumarola

Noguera, va pronunciar un petit d i x u r s de

Telèfons 9 3 2 2 8 7 2 4 6 (matins) i 9 3 4 14 0 7 4 5 (tardes)

comiat i va presentar a Santi Garolera com a nou vocal territorial de la Junta de Govern.

Bernat Noguera passa el testimoni a Santi Garolera.

Alícia Calmell Telèfons 9 3 2 9 1 4 5 6 8 (matins) i 9 3 2 10 8 5 2 1 (tardes)

Ens dol comunicarà Tirolina al Montseny. A baix, una divertida actuació en el transcurs de la festa.

tots ets col·legiats, la defunció del nostre company:

Joaquim Parera Bordas Col·legiat núm. 1.559, esdevinguda el 7 de juliol de 2003, als 6 8 anys

Ens dol comunicar a tots els col·legiats, ta defunció del nostre company:

Santiago Lecina San mart in Col·legiat núm, 1.758, esdevinguda el 3 d'abril de 2003, als 62 anys

Ens dol comunicar a tots els col·legiats, la defunció de! nostre company:

José Luis Ruiz Minana Col·legiat núm. 3.099. esdevinguda el 22 de juliol de 2003, als 57 anys

SERVEIS Quadern central SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2003

Petits anuncis

Informació tel.: 932 40 23 76

Serveis al professional

Perspectives

Serveis al professional

• Aixecament d'estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d'estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d'activitat i legalitzacions • Plans d'emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d'obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac.net

Professionals de 30 dedicats exclusivament a: - perspectives • animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l'estudi del client. Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç.

SCRIPTIVA Mònica ' Telèfon: 934 59 46 17

Empresa de gestió d'obra realitza amidaLocal per a botiga petita o despatx, en ments i pressupostos d'habitatges, hotels, venda. Preu: 55.000 € . Situat a Rda.Guioficines i naus industrials. nardó/Torre dels Pardals.

Per rentabilitzar els seus projectes, visiTelèfon: 699 059 766 ti'ns a www.gesprom.com Gesprom Venda d'àtic C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 • Mòbil: 679 06 55 61 Es ven àtic de 85 m ; i 110 m : de terrasses. Preu: 430.000 € . Pàrquing inclòs.

Josep Tarradellas/Entença.

Lloguer despatx Telèfon: 699 059 766

Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 30, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual.

Telèfon: 937 50 93 71 Mòvil: 686 261 930

Perspectives professionals en 3 D Professionals amb 6 anys d'experiència, dedicats exclusivament a: -perspectives amb el màxim de realisme -fotomuntatges -vídeos interactius/Animacions -plantes de venda -books de venta -disseny de tanques publicitàries amb la vostra perspectiva.

Ens desplacem per tot Catalunya.

Complim amb la dala d'entrega SCRIPTIVA '934 59 46 17 scriptiva@scriptiva. com www.scriptiva.com

Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45' Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac. net

Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol Telèfon: 639 89 10 63

Es lloga un despatx compartit per arquitectes i tècnics de la construcció, completament equipat (sala de reunions, internet, fax, etc). Molta llum. 240 €/mes.Situat al C. Provença/Aribau.

Tel.935 01 02 14 / 657-570 523 (Tom o Lars)

Solar en el centre de Ripoll amb dues façanes. 615 m* edificables + 80 m1 de jardí. Preu: 130.000 € .

Telèfon: 699 059 766.

Delineant de plànols

Oficina en venda o lloguer

Delineant de plànols s'ofereix per treballar des de casa. Es fan plànols de tot tipus ; estudis de seguretat i obra nova.

Experiència en empresa d'enginyeria i d'arquitectura. Preus negociables.

Xavi 934 18 56 76 • 686 97 93 68

Oficina en venda o lloguer 220m* en dues plantes. Zona Diagonal/Avda.Sarrià.

Reformada, disseny a estrenar. Directe propietari. Preu a negociar.

Tel. 607 71 57 63/686 31 10 68

Solar en venda

Amidaments i pressupostos Especialistes en grans promocions

Empresa de topografia

Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya.

Màxima rapidesa. Complim amb la data d'entrega.

934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva. com

S'ofereix per a realitzar aixecaments topogràfics amb aparell ELTA 4 Zeiss amb Psion per fer restitucions, corves de nivell, taquimètrics, càlculs, cubicacions en format digital i autocad.

Tel.: 607-314 373 * 932 18 33 43 Fax: 932 18 33 43 a/e-, jbarjau@ya.com

Equip d'arquitectes tècnics amb experiència: realitzem amidaments i pressupostos de tot tipus de projectes amb programes Excel, Arquímedes o Presto (bancs de preus del 2003). Ens traslladem al seu despatx per rebre tota la informació del projecte i li tornem a portar el treball realitzat.

Tel. 933 77 81 82/649 91 08 93

Es ven àtic

S'ofereix delineant

Maquetes a bon preu

S'ofereix àtic en venda, amb una superfície de: 102 m* + 44 m* de terrasses, i àtic de 85 m* + 37m r de terrasses. Plantes diàfanes. Situació: Consell de Cent, cantonada Pg. de Sant Juan.

Telèfon: 699 059 766.

Delineant projectista s'ofereix per desenvolupar delineació d'avantprojectes, projectes bàsics i d'execució, redacció de memòries i amidaments. Domini de l'Autocad, Allplan, Presto, Microstatíon.

Tel. 609 72 49 96

Per a estudis d'arquitectura, promotors i administració pública. Estudi especialitzat en la realització de maquetes de tots tipus, rapidesa i bon servei.

Contactar per telèfon al 687 588 664 / 935 90 00 93 • Josep Plà Serveis tècnics d'arquitectura

Serveis professionals

Venda de local o despatx

Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d'amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis i presentacions.

TRESDCAD • Telèfon: 938 79 65 61

Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d'estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d'informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut ; confecció d'amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d'obra, control de costos i inspecció d'instal·lacions.

Tels.: 696 39 29 25/649 46 12 16 vgbcn@hotmail. com

W

EIS PETITS ANUNCIS de L'Informatiu

Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 € , si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets.

Informació: telèfon: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 64 informatiu@apabcn.es

Taml

Quadern central SEGONA QUINZENA

Avantatges per als col·legiats Material informàtic d'interès professional i a bon preu L'empresa Telfiscom {Carrie}, dedicada tat i inclou dos models de sobretaula i dos a la venda d'ordinadors i material informà- portàtils. tic (impressores, escànners) de qualitat, Informació: Carrie (Sílvia Jiménez). Viofereix a!s arquitectes tècnics preus molt ladomat, 2 3 7 . Barcelona. Telèfon 9 3 4 10 avantatjosos i amb el suport tècnic de l'em- 8 2 8 0 . infonnatica@carrier.net. www.capresa. L'oferta es fa durant un temps limime.net/l-informatiu.

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el

sica que poden obtenir tant els col·legiats

CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats po-

col·legiades com les societats professionals.

den gaudir d'uns descomptes excepcionals

Informació: Departament CECOTOIL Telè-

que s'aplicaran sobre el preu final que marqui

fon 9 3 7 3 6 60 0 0 . www.cecotec.es/ceco-

el sortidor de les estacions de servei de la xar-

totl. Contractacions al Servei d'Informació

xa SOLRED, present a tot l'Estat espanyol. El

del CAATB. Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 6 0 . infor-

pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàs-

macio@apabcn.es

Descomptes especials per a certificats mèdics

Cecotel: tarifes de mòbil més barates

El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l'objectiu d'oferir als col·legiats un descompte d'un 10% en l'obtenció de certificats mèdics.

L'acord permet els descomptes fins al 3 1 de desembre de 2003. Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei.

Els col·legiats poden gaudir de tarifes especials en telefonia mòbil Movistar a partir de l'acord de col·laboració signat el febrer passat entre el CAATB i la patronal CECOT. Poden gaudir d'aquests avantatges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les so-

Lampo

Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Dídac Tenor Massíni, 1-3,1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

ASD, és una empresa d'atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitarís, donant cobertura als Descomptes d'entre un 10% i un 20% miliars directes dels col·legiats. Per a més problemes i necessitats de les persones, famíen els serveis d'ortodòncia de la Clínica Or. informació, telèfon: 932 0 1 6 1 6 2 (Barcelies i entorn. El CAATB ha establert un convéPedra Ruiz. Les dues primeres visites són lona) i 938 70 76 73 (Granollers). ni de col·laboració amb ASD, pel qual els de franc. Aquest acord també inclou els facoí-legiats es beneficiaran d'un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: Tots els col·legiats que s'identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l'Auditori obtindran un descompte d'un 10% en la compra d'entrades. A més, en els concerts que faci l'Orquestra de Barce-

lona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d'un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Valid fins al 31 de desembre, Informació al telèfon: 932 4 7 93 0 0

www.cecotel.com. Contractacions al Servei d'Informació del CAATB. Telèfon 9 3 2 4 0

20 60. informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària

Serveis d'ortodòncia més barats

Descomptes en les entrades a l'Auditori de Barcelona

cietats professionals i les empreses.

Informació: Departament CECOTEL. Telèfon 937 36 60 00 / 902 44 00 40.

• Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada.

• Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili • Atenció en processos prenatals, postnatais i infantils

m

• Atenció a les persones amb malalties oncològiques • Atenció a les persones amb malalties infeccioses • Atenció integral a la gent gran • Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida • Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l'aprenentatge • Atenció a l'alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. CJ Muntaner,217 • 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Vacances avantatjoses Viatges Barceló ofereix als arquitectes tècnics col·legiats condicions econòmiques avantatjoses i serveis especials en la contractació de vacances:

Cal presentar el carnet del CAATB a qualsevol de les 51 oficines a Catalunya.

Podeu consultar les condicions de pagament a 3 mesos sense interessos, amb la targeta Visa Barceló, gratuïta i de lliure domiciliació bancària.

Descompte d'un 10% per a les estades a la masia de turisme rural El Muig, a Sant Joan de les Abadesses. Tres cases,

cap de setmana a la muntanya,

• Un descompte del 5%, en paquets turístics, tant d'ofertes com de catàlegs.

• Un descompte del 3% en els catàlegs "Vacaciones Barceló", a afegir al descompte específic segons catàleg (fins a I'l 1 %).

Telèfon: 609 613 430.

Condicions especials de LAND MOTORS

d ' e n t r e c i n c i vuit places, per gaudir d ' u n

www.elripolles.com/elmuig

Turisme rural

Descomptes en els hotels de la cadena Style Hotels Diversos tipus de descomptes sobre la tarifa Track d'aquest grup hoteler. Central

Informació: dzcatalunya@barceloviajes web www.barceloviajes.com

LAND MOTORS ofereix condicions especials

LAND MOTORS - BARCELONA

sobre qualsevol vehicle Land Rover: Freelan-

Xavier Gaspar • Telèfon: 9 3 2 23 11 4 4

der, Discovery, Defender, Range Rover; vehi-

SOLMOBIL- GRANOLLERS

Informació: www.hotusahotels.com.

cles nous matriculats expressament perquè

Manuel Pastor • Telèfon: 9 3 8 79 63 96

Reserva i consultes: stylehotels@hotusa.es

es puguin realitzar proves dinàmiques amb

SOLMOBIL -SANT QUIRZE DEL VALLÈS

un comercial especialitzat. Informació:

Àngel Gimeno • Telèfon: 9 3 7 2 0 6 1 60

de Reserves d'Style, tel. 9 0 2 4 4 4 4 7 0 .

Servei d'Atenció del CAATB Per a qualsevol consulta sobre els convenis de col·laboració establerts amb el Col·legi, us podeu adreçar al Servei d'Atenció del CAATB. informació:

Telèfon: 93 240 23 83 • suggeriments@apabcn.es • www.apabcn.es

SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2003

Material informàtic d interès professional i a bon preu El Col·legi ha establert un acord de col·laboració amb l'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a

als arquitectes tècnics a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa. L'oferta e

la venda d'ordinadors i material informàtic (impressores, escàners) de qualitat, per tal d'oferir-lo

fa durant un temps limitat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils:

Ordinador de sobretaula

Ordinador de sobretaula

Portàtil

Carrie API

Carrie AP2

FUJITSU

PENTIUM 4 . 2,4 GHz Característiques: •

PENTIUM 4 . 2,53 GHz

Pentium* 4 2,53 GHz

Característiques

Característiques: •

256 MB RAM

DISCO DURO 120 GB

•

DISCO DURO 40 GB

•

PANTALLA TFT 15"

•

COMBO ( DVD+REGRABADORA)

•

T.GRAFICA ATI MOBILITY RADEON 9000 64 MB DDR SALIDATV

512 MB RAM ODR 333

256 MB RAM DDR 333

•

DISCO DURO 80 GB

T.GRAFICA GFORCE 4MX 440

•

VGA 32 MB 7V-OUT AGP

128 MB DDR TV-OUT

•

LECTOR CD X52

DVD 16X48 LG

•

T.SONID0AC97

•

MONITOR I7"CRTGNR

•

TECLADO W-2000

•

REGRABADORA 52X24X52 LG

MOUSE PS/2

T.S0NIDO AC 97 MONITOR TFT 15" LG MULTIMEDIA TECLADO + RATON INALÀMBRICO LOGITECH DESKTOP DE LUXE OPTICAL

Preu especial col·legiats: 495,00 euros

p r e u especial col·legiats: 995,00 euros

•

PUERTOS FIREWARE + 2 X USB 2.0

•

T.RED 10/100

•

MODEM 56 KB

•

WINDOWS XP HOME EDITION

•

WORKS SUITE 2002+ANTIVIRUS NORMAN 5.1+ NERO 5 CD MAKER+ WIN DVD 4.01+ ADOBE PHOTOSHOP ELEMENTS+ACROBAT READER.

Preu especial col·legiats: 1.440,00 euros

CARRIE • Sílvia Jiménez • Vïladomat, 2 3 7 . Barcelona * Telèfon 9 3 4 1 0 8 2 8 0 • Fax 9 3 4 10 9 1 5 8 * infonnatica@came.net • www.carrie.net/l-infonnatiu

Les configuracions de les ofertes són modificables í adaptables a les necessitats del profes-

J

de l'empresa Carrie (www.carrie.net/I-infomiatiu) les característiques actualitzades cada set-

sional. A causa de la inestabilitat en el preu d'alguns dels components dels ordinadors, els

mana. En les compres de material informàtic com ara impressores, escàners, càmares, e t c ,

preus poden patir variacions (habitualment a la baixa). Per això es recomana als interessats

els col·legiats gaudiran d'un descompte d'un 3 % sobre els preus de Carrie. Els col·legiats que

comprovar el preu actualitzat de l'oferta o configuració escollida. Es poden consultar a la web

vulguin informar-se respecte de les configuracions concretes es poden dirigir a Carrie.

a col·legiats

adruaffCzacfes tsn

www.carrie.net/l-infarmatJu

COMPATIBLE AMB Windows 9 8 / 2 0 0 0 / N T Macintosh Silicon Graphics Portàtils

Quadern central SEGONA QUINZENA SI

Estacions Totals i Teodolits

LLOGUER

VENDA d'instruments i tots els accessoris per a la Topografia de la seva Obra.

Estacions Totals Teodolits Nivells òptics Nivells Làser Etc.

SERVEIS Instruments d' ocasió Servei tècnic Revisions Suport tècnic Etc.

SI NO HO TENIM... NO EXISTEIX!!!

ITOPOMARKET: C/ Nicaragua, 46. 08029 Barcelona- Tel. 934 949 460- Fax. 934 949 461.

TOPO M/RKET J HORARI: de dilluns a II divendres || de 9-14h ide16.3Q-19.30h

formació i assessorament en la compra de vehi

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

Contractació de l'assegurança.

Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

<**

G U I A

A C T I V A

Busques Ufia empresa? Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta ía Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

ALUMINOSI Hocowfinionts pera sòls industrials Apncadó làdl, ràpida I econòmica Màxima resistència mecànica 1 química Antipols Impermeabilitats Higiènics Decoratius RepararaS fàcil de forals i esquerdes

ENCOFHADOS J. ALSINA, S A Pol. indH Pla o sn Cou- Camí ds r 08110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tal. (93) 575 30 00 Fax (93) 564 70 59

ÍoSBïiès**""1 #—-i4^iB^toel

nou forjat

E/TRUCTURftS COÍIDflL/A FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

Td.93.308.83.85 www.colntecs. com

HGA EXTENSIBLE PERA

SÉNETON Muntaner 472 08006 BARCELONA Tèl.4140016Fax202 1

Fem el terra bo IdSfol! segons UNE EN ISO9001 \-=\£

REHABILIT

asb»Qwmlca,sL Av.Sanl Julià, 206, nau 7. Pol. Industrial Congost 08400 Granollers Te!:93 849 57 00/ 93 849 54 75 Fax: 93 849 5416 http: www.aBtradur.com e-mall: astra-quln.lcaOaatrBdur.com

MCA

Estauraciú pedra roteccíà Antígrafflti I ESTRUCTURES nA

300.000 m- d« m http:/Avww.pBv3mentsturopaj1t.cQni

_ SILIZACIONES H mM ALUMINOSIS H o M REFUERZOS ESTRUCTURALES

qERCAS/V

ReVIAL

llir

AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS

Ttatamiento para la aluminosïs Refuerzo de vigas de madera

PAVINDUS, S.A. PAVIMENTS DE FDRMIGÚ TRACTATS

CONSTRUCC1ONES MANSO. 11 5" A • Tel. (93) 426 98 98 (3 lim Fax (93) 423 94 13 • 08015 Barcelona

&MAPEI ADHESVOS • SEUJUXXES • PROOOCTOS QUÍMKOS MKAtACONSntlKQÒN

/1LKORPWN

AUTOAHIVELLADORS1 MORTERS DE RESINES TEHRATZOS CONTÍNUOS

Lémtnas Flexibles de PVC-P para la ímpermeabiliíaciún

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA Tel.: 93 848 40 00 - http://www.a)kor.e;

IBERMAPB, S A H. Catalufta, 20 - 5" Planto 08002 BARCELONA Tel.: 93 343 50 50 - Fa>c 93 302 Al 29 E-moil; ibormopoiSibermapei.»

FACANFS

1

P Torras y Bages, 106 E-08D30 BARCELONA Telefono: 93 345 8B 50 Fax: 93 3461713 E. Mai!: sas@sas-sa.cofr www.sas-sa.es

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio Uumlnln Espana, B.O. JO Industrial El Pis

CONSTRUCCIONES EN MADERA FUSTERIA

D'OBRA

MOBIUARII EQUIPAMENT

HORMIGON BARCELONA - Polígono Industrial Pont Rebat San Just Desvern • Tel. 93 37116 98

* • KM

KEVESTIMENTS 1 PAVIMENTS

M

HilPERGO

( ^ B c T ï C ^ CATAWNA,S.A.

Pergo Itjerio. Av. Somosierro, 22-ba|o dcha.

Polígono Indujrriol Sur 26700 Son Sebastión de los Rey». Madrid Telefono: 91 577 79 96 Fox: 91 5 7 7 78 21 wvw.pergo.com

REHABILITACIÓ

RFTFf *i 1 ggí

I

Morters sense retracció, Rehabilitació

• • Tel.: 93 278 26 86 • Fax. 93 2TS 27 11 SrS-S 08020 Barcelona

La solució a l'aluminosis Sistemas de reparaclón estructural de forjados Sustitución funcional de vlguetas

Garantío total en pavlmentos de modera

Ferrocarril, n°383 Tel.: (+341 B3.633.36£01 Fax: (+34) 93.633.40.37 Internet: www.mecarKnriga.coin

Wét91S52»M t t a www.codepafq,com

frilo@codepofq.com

NOUíBAU El sistema derenovacióde sostres El i d Slstamai daióRoforç d Actiu, sX

Tàngar, 26 - 08018 Barcelona - T. 934664300 Bruc. 126 - 08037 Barcelona - T. 932080166 St Miquel, 14 - 43004 Tarragona - T. 977251880

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Jordi Marín • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57

teva

solució

professional

UMPIEZA Y RESTAURACKJN DE:

SrSTEMAS TÈCNICOSDEILUMINACIÓN

Treinta aiïos aportando soluciones, con Garantías y Segurídad: Ventanas, Puerlas, Fachad dillas, Verandas, Mollorqu TECHNAL tiene la soluàón para Uskd, y si no, la inventaremos. 93 573 77 77

M.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L. INGENIERIA DE CONTROL ENSAYOS INTEGRIDAD EN PILOTES GEORADAR "ESTUDIÓS DE 1MPACTO AMBIENTAL

Lo Red Aluminier Techn es seleccionados que reflejo profesionolidod en cada reolización.

902 902643

CENTRO INTERNACIONAL DE REPARACIÓN RESTAURACIÒN CON NUEVA TECNOLOGIA

OBI 04 PALAU DE PLEGAMANS (Bsrcaloni) J3 W* 35 53 - Fat 83 BM 35 42 -

MunUncr, 215 93 439 65 61 - 93 41S03 «1

wwwJwamcmj.ccm

construcciones

BETLINSKIs/.

Reparacions Estructurals.

Manteniments Industrials.

Rehabilitació i Interiorisme Personal I Tècnic propis.

tena de aluminio para; y puerta* muro* «rSna. MBaraaonn ittoior«,

Balmes. 6 • 08007 BARCELONA ToL 93302 20 « - Fax: 93302 57 89

Ora. Torre Romeu, s/na 08202 Sabadell tel. 93 74S 48 38fax93 726 07 61

www.gabarro.com

25 ANYS D'EXPERIÈNCIA Av. Pompeu FaSra, 7-9,k>cal 2° 08024 Büreetona M. 93 213 76 A6 - 93 213 54 04 - Fax 93 210 02 01 e-mall; beHkisklOaJrtet.net

BGH. GEO-INGEN1ERIA Estudiós Gcológicos Estudiós Geotécnicos Estudiós Ccofísicos Auscultacitin de Cimentactoncs

Finestres, portes, baranes, murs cortina, i tanques d'alumini

Tel

937207900

Fax 9 3 7 1 1 9 6 2 8 VICAIMA - PUERTAS Y DERIVADOS, S.L Ediliclo Colomína Calle S. Bemardo 97/99. 2° C1 28015 Madridel. 914 480 526 - Fax 914 480 459 icai ma puertas@vlcaima.com vicaima.com

ROBOT MILLENNIUM, AN SYS+CM I FEM CONSULTORIA Y DISTRIBUCION DE SOFTWAfíE PARA CALCULO DE SSTRUCTURAS DE EDIFICACION E (NGENIERIA C M l

Avoa Montorte de lemos. 189 - ïflO35 tec 91.366.22.22 Fac 91.366.45.80 wwnvJngectoer.ccin

SISTEMAS DE DICTA DO Y

P H I L I P S 89 0(036 BARCELONA

OUILLERMO PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURÍDAD MANUALES Y AUTOMATICAS

ESTUDIS GEOTECNICS

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES Bedt S Heun Iberia Diputaeión, 390092 • Telefono 93 344 08 00 Fax 93 344 08 07 «08013 Borcek.no

AGUA - GAS - ELECTR1CIDAD

C/Wdenyo, 357 3D-3o 08025 Eaidona Td. 93 -458 23 70 Fax 93-207 13 47

Ventanas, Puertas, Corred Verandas, Muros Cortina. Barandllfas..

INSTALADOR AUTORIZAEXD PRÈSUPUESTO3 SIN COUPROUISO

I. Suraeste 08192 Sani Quirze del Vallés Tel. 93 721 95 59 Fax 93 721 31 59 ww.aluTninísvalles.ccxTi lnfo@aluminisvalles

Pellaires. ZS 06019 BARCELONA Tels 93 307 29 33 Fax 93 307 26 93 ANOAMIOS DE FACHADA APUNTALAMIENTOS TORRES FIJAS Y MOVILES

Q U È CERQUEU: 1 . ESTRUCTURES • 2 . COBERTES • 3- AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4 . FAÇANES • 5. TANCAMENTS I DIVISIONS • 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS • 7. REHABILITACIÓ • 8 . INSTAL·LACIONS • 9. INTERIORISME • 1 0 . URBANISME I MOBILIARI URBÀ • l i . TANCAMENTS PRACTICABLES • 12. ENVIDRAMENTS • 13. MITJANS AUXILIARS • 14. INFORMÀTICA • 15. SANITARIS • 16. SERVEIS PROFESSIONALS • 1 7 . EQUIPAMENTS • 1 8 . INDUSTRIALS • 1 9 . INSTAL·LADORS • 2 0 . BASTIDES

DEMANDES 6 Quadern central SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2003

® Empresa Promotora Constructora d'habitatges de nova planta amb més de 2 0 anys en el sector

Selecciona CAP D'OBRA En dependència del Director Tècnic del Departament de Construcció es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el proI cés d'execució d'una o dos obres simultàniament. Signarà com a direcció facultativa.

Requisits: - Arquitecte tècnic - Experiència professional demostrable de 4 anys, en empresa promotora o constructora ! - Persona jove d'entre 28 i 35 anys - Informàtica a nivell d'usuari; MS-Office (Word, Excel) i valorable Menfis Cotxe propi S'ofereix • Relació lliberal amb exclusivitat - Remuneració competitiva a nivell de mercat, formada per un fix i una part variable en funció dels objectius establerts - Jornada completa - Possibilitats de creixement i projecció professional

EMPRESA CONSTRUCTORA D'ÀMBIT NACIONAL I INTERNACIONAL EN PROCÉS D'EXPANSIÓ PER A LA SEVA DELEGACIÓ A CATALUNYA

Arquitectes tècnics/ques per cobrir els llocs de cap d'obra, cap de producció i departament d'estudis. perfil Calen un mínim de 2 o 3 anys d'experiència. Coneixements informàtics de TCQ, Presto, Autocad i Office.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934 10 36 10.

Cap d'obra d'edificació per a empresa constructora nacional. Durà la gestió tècnica í econòmica de les obres d'edificació, control de terminis de les obres, compres, contractacions, control de qualitat, certificacions i relació amb la direcció facultativa.

Perfil Experiència mínima de 2 anys. Edat entre 33 i 42 anys. Imprescindible carnet de conduir i convenient vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i província.

Important cadena hotelera, amb més de 25 anys en el sector i amb complexes hotelers a Barcelona, València i Tenerife,

Selecciona DIRECTOR DEL DEPARTAMENT DE CONSTRUCCIÓ Es responsabilitzarà de la gerència del departament encarregat de la construcció dels nous hotels de la cadena i del manteniment d'aquests. Participarà en l'elaboració del projecte, s'encarregarà de gestionar i controlar l'execució mate' rial de l'obra, així com de la direcció tècnica.

Arquitecte/a tècnic/a recent titulat per a tasques de tècnic de seguretat.

Treball en obra i despatx.

No cal experiència.

S'ofereix Retribució a convenir.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934 7 6 18 06 o per a/c: info9gcaarti.com

CONSULTORIA DE RECURSOS HUMANS

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 6 2 7 a: | COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA | Cofisultoria de Recursos Humans, «i Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona i/e; treball@apabcn.es

DESPATX D'ARQUITECTURA

Promoció i Mercat de Treball

S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit Sou negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currícum al núm. de faç 932 92 23 0 1 o per ate s indicant la referència 5549.

PROMOTORA CONSTRUCTORA

d'obra per fer amidaments, pressupostos, control de qualitat, plans de seguretat, control de l'obra i dels industrials, relacions amb els ajuntaments, etc.

Perfil

Requisits - Arquitecte tècnic - Experiència demostrada de més de 5 anys en empresa promotora constructora o enginyeria - Informàtica a nivell d'usuari: Autocad i MS-Office (Excel, Word) - Disponibilitat per viatjar - Edat orientatíva: 35 - 45 anys S'ofereix - Incorporació en una important cadena hotelera en plena etapa d'expansió - Possibilitats de creixement professional - Sou negociable en funció de l'experiència i vàlua del candidat

Titulació d'arquitecte/a tècnic/a. Imprescindible experiència mínima d ' l any fonamentalment a peu d'obra. Edat entre 25 i 2 8 anys. Coneixements informàtics de Word, Excel, Autocad, Arquimedes, MSProject. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball Barcelona i Cornellà de Lla-

Jornada completa. Relació liberal. Sou aproximat 24.000'- euros brut/anual negociable més desplaçaments i dietes. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: domus@kente.es

i Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 6 1 6 a: I COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultaria de Recursos Humans • Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: trebalieapabcn.es

o contacteu per telèfon: 9 3 2 0 5 0 3 3 0 , amb José A. López

DEMANDES

MERCAT

DE

^i^g^^l

TREBALL

Quadern central SEGONA QUINZENA SETEMBRE

IMPORTANT EMPRESA DE SABADELL ESPECIALITZADA EN LA GESTIÓ INTEGRAL OE PROMOCIONS D'HABITATGES (www.salasserveis.comj

ap de gru Assumirà les funcions de direcció facultativa assegurant l'acompliment de costos, la planificació prevista i garantint la qualitat de les obres. Dirigirà í coordinarà un equip de caps d'obra.

Perfil

e A

Arquítecte/a tècnic/a. Experiència mfnima de 5 anys en l'execució d'obres. Ofimàtica a nivell d'usuari: windows 00, (Word, Excel, Project), Presto. Persona amb habitítat per treballar en equip, capacitat de coordinació i control, lideratge i proactivitat.

^J * ^ L~ ^ v • S E R V E I S IMMOBILIARIS

I

A

S'ofereix Possibilitat de desenvolupament professional, estabilitat i retribució negociable segons vàlua. Lloc de treball, Sabadell.

Interessats adreceu el currículum i fotografia: S A U S SERVEIS IMMOBILIARIS. Rambla, 2 2 1 . 08202 Sabadell.

Att. Dpt. RRHH. a/e: rh2@tinet.org indicant la referència CG/S/03.

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

IMPORTANT EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA D'HABITATGES DEL VALLÈS OCCIDENTAL

per a col·laboració directe amb ei Cap d'Obra per a tasques de realització d'amidamenís, pressupostos, control de qualitat, estudis de seguretat, control d'obra i d'industrials.

Perfil Titulació d'Arquitecte Tècnic. Edat entre 21-30 anys amb coneixements bàsics d'obra d'edificació. Capacitat de treball en equip. Es valorarà experiència a peu d'obra i despatx. Coneixements informàtics (Excel, Word, Microsoft Project, Presto, e t c ) .

S'ofereix Grans possibilitats de projecció professional. Retribució 18000 euros brut/anual, negociables segons l'experiència i vàlua del candidat.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 9 3 7 8 5 3 2 4 4 o per a/e: carmen.bescos@gruplaclau.com

IMPORTANT EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA D'HABITATGES DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Cap d'obra Es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d'execució de l'obra, seguiment econòmic, qualitat i seguretat.

Perfil Titulació d'arquitecte/a tècnic/a. Es requereix un bon professional amb experiència com a cap d'obra en empresa constructora o promotora. Edat, entre 28 i 35 anys. Coneixements informàtics (Excel, Word, Microsoft Project, Presto...)

S'ofereix Retribució d'acord amb l'experiència i vàlua del candidat (entre 36.000 i 48.000 euros brut/anual).

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 937 85 32 4 4 o per a/e: carmen.bescosOgruplaclau.com

ACT

I VITATS

:GNA SETEMBRE 2003

Màster Project Manager en edificació i urbanisme Barcelona. Octubre 2003 - Maig 2005 Objectius

A qui s'adreça

El màster pretén que els assistents desenvolupin les seves capaci-

Als professionals del sector immobiliari i de la construcció que volen

tats directives i de gestió del procés constructiu. Amb la participa-

obrir noves perspectives de futur iniciant-se en el camp del mana-

ció d'experts de tots els àmbits d'actuació, és l'únic màster de Ca-

gement.

talunya que aplica totes les funcions del Project Manager al procés constructiu. Els objectius són els següents:

Requisits

- Obtenir consciència i capacitat de direcció i lideratge.

Titulació universitària (diplomat o llicenciat). Experiència mínima de

- Assolir una visió estratègica, de conjunt i capacitat de reacció.

3 anys en el camp immobiliari.

- Coordinar tots els agents implicats en l'operació.

Es durà a terme una selecció, partint del currículum del candidat i

- Conscíenciar sobre els riscos i tenir capacitat per gestionar-los.

d'una carta on expliqui les seves motivacions i expectatives. Els pre-

- Obtenir capacitat d'organització.

seleccionats seran convocats a una entrevista personal.

Programa

Direcció acadèmica

S'estructura en dos anys acadèmics, amb tres mòduls formatius i

Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project Manager.

una tesina.

Gerent de L'H 2010 SPM, SA. Francísco Javier Llovera. Doctor en dret i aparellador. Director de

l r any (200 hores)

l'EUPB (Escola Universitària Politècnica de Barcelona)

MÒDUL 1. INTRODUCCIÓ AL MANAGEMENTI PROJECT MANAGER.

El project management en la construcció. Els agents del procés d'edificació i les seves relacions. Management

i el Project Manager

com a directiu.

Consell acadèmic Michèle Butzbach. Llicenciada en Lingüística i Psicopedagogia.

Formadora i consultora en RH. Directora de Geoda Formacions.

José Ignacio Galàn. Arquitecte. Project Manager.

MÒDUL 2. GESTIÓ DE LA PROMOCIÓ IMMOBILIÀRIA.

Director L-35 Arquitectes

Dret d'empresa. Règim jurídic de la propietat. Bases jurídiques de la

Lluís Martinell. Aparellador. Project Manager.

contractació. Economia d'empresa. Principis bàsics d'economia f i -

Director tècnic de La Llave de Oro.

nancera. Promoció i gestió del sòl per edificar. Màrqueting immobi-

Jesús Rodríguez. Arquitecte tècnic. Project Manager. Professor

liari. Finançament d'operacions immobiliàries. Fiscalitat immobilià-

titular de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona.

ria. Avaluació financera de projectes immobiliaris. Anàlisi estratègi-

Celestí Ventura. Aparellador. Director general de METROS.

ca i de viabilitat d'operacions immobiliàries.

Horari 2n any (150 hores)

Divendres, de 16.30 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h.

MÒDUL 3. GESTIÓ DEL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ.

Gestió estratègica de projectes. Organització i lideratge d'equips de treball. Habilitats directives. Anàlisi del projecte. Organització de la

2 anys

gestió de l'execució. Anàlisi de riscos. Pressupostos i anàlisi de costos. Gestió de contractació. Control de costos. Planificació i segui-

Preu màster: 2.971,00 €

ment de la informació. Tancament de l'operació, lliurament del pro-

Preu col·legials/ades: 2.525,00 € (per any acadèmic)

(per any acadèmic)

ducte i gestió de la postvenda.

Organitzat conjuntament amb: MÒDUL 4. TESINA

Treball final tutoritzat per un professor. (dedicació estimada de 150 hores)

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

ACTIVITATS

F O R M A C I Ó P O S T G R A U S I MÀSTERS

Quadern central SEGONA QUINZENA SI

Postgrau de Gestió de l'obra.

Construction Management

Postgrau de Director d'Execució i Control d'obra

19 de setembre al 29 de novembre de 2003

12 de març al 29 de maig de 2004

Objectius La gestió del procés constructiu és clau per aconseguir els objectius de qualitat, temps i cost previstos. Amb aquest postgrau els assistents podran desenvolupar la seva capacitat de gestió, per delegació de la propietat o promotor, i assolir els objectius següents: - Organitzar la producció de l'obra partint d'un projecte executiu i d'un pressupost establert.

- Conèixer les modalitats de contractació i la manera com coordinar els diversos industrials que hi intervenen í com conduir els equips.

- Desenvolupar les seves funcions d'acord amb els requeriments del sector i de les empreses.

Programa i Mòdul 1. Introducció al management i a la gestió en el sector de la construcció • Mòdul 2. Planificació estratègica • Mòdul 3. Planificació de l'obra i seguiment econòmic • Mòdul 4 . Tancament de l'operació i postvenda • Mòdul 5. Cas pràctic A qui s'adreça A tots els professionals del sector que vulguin responsabilitzar-se de la fase d'execució de l'obra de manera total o parcial.

Requisits Ser titulat universitari o acreditar experiència en el sector de la construcció.

Els estudiants universitaris poden realitzar el curs, però hauran d'haver finalitzat la carrera per obtenir el títol de la UPC. Direcció acadèmica Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project Manager. Gerent de L'H 2010 SPM, SA. Francisco Javier Llovera. Doctor en dret i aparellador. Director de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB).

Consell acadèmic Michèle Butzbach. Lingüista i psícopedagoga. Formadora i consultora en RH. Directora de Geoda Formacions, Josep M. Forteza. Aparellador. Project Manager. Director de Tècnic G-3 SL. Lluís Martinell. Aparellador. Director tècnic de La Llave de Oro. Jesús Rodríguez. Arquitecte tècnic. Project Manager. Professor titular de L'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona.

Horari Divendres, de 16.30 a 2 1 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h.

Durada

Objectius Aquest curs es basa en la transmissió de coneixements des de l'experiència de l'exercici de la professió, amb l'objectiu de: - Assegurar el coneixement del procés constructiu, els documents i els agents que hi intervenen, així com de les seves funcions i responsabilitats.

- Dominar la planificació i l'economia de l'obra.

- Analitzar les parts integrants del projecte i interpretar el disseny arquitectònic.

- Aplicar el marc jurídic i les condicions generals a la contractació d'obres i d'industrials.

- Conèixer les tècniques constructives (materials, sistemes i processos constructius), el control de qualitat dels materials i sistemes constructius, i tes tècniques específiques de prevenció, seguretat i salut laboral en la construcció.

- Saber negociar i resoldre conflictes.

- Utilitzar les principals eines informàtiques i l'organització del professional.

• Aplicar els coneixements adquirits en les pràctiques del curs.

Programa i Mòdul 1. El procés constructiu i la seva documentació • Mòdul 2. L'economia en l'execució de l'obra • Mòdul 3. Tècniques i metodologia de control del projecte • Mòdul 4. Contractació i marc jurídic • Mòdul 5. Tècniques de construcció í control d'execució • Mòdul 6, Seguretat • Mòdul 7. Negociació i resolució de conflictes • Mòdul 8. Eines informàtiques i organització • Mòdul 9. Cas pràctic A qui s'adreça Als professionals del procés constructiu que, segons la LOE, poden exercir la direcció d'execució d'obres del grup a).

Requisits Hauran d'acreditar formació d'arquitecte tècnic i: - experiència d ' l a 2 anys en la direcció d'execució i control d'obra o, en condicions semblants, en obres de gran rehabilitació o en l'Administració, amb un PEM>3M - experiència de més de 2 anys si no han treballat en direcció d'execució i control d'obra.

Direcció acadèmica Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

Divendres, de 16.30 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14h.

Durada

Preu postgrau: 1.247,00 € Preu col·legiats/adés: 1.060,00 € Organitzat conjuntament amb:

Preu postgrau: 1.247,00 € Preu col·Iegiats/ades: 1.060,00 €

Col·legi d'Aparelladors i Arquit Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon 9 3 2 4 0 23 73 f ormac io@a pa ben .es

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon 9 3 2 4 0 23 73 formacio@apabcn.es

FORMACIÓ POSTGRAUS i MÀSTEFLS

SETÏMBRE 2003

ACTIVITATS

Postgrau de Cap d'obra. Gestió de la producció 7 de novembre de 2003 al 21 de febrer de 2004 Requisits

Objectius Aquest curs de postgrau neix davant la necessitat d'aportar al tècnic

Ser titulat universitari o acreditar experiència en el sector de la cons-

de l'empresa constructora una sèrie de recursos pràctics per millo-

trucció. Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 8 0 % de les

rar i facilitar les tasques i el desenvolupament de la gestió de la pro-

classes, superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el tre-

ducció de l'obra. Els objectius principals són:

ball final.

- Situar el cap d'obra dins el context del procés constructiu, emmarcant les seves funcions, obligacions i responsabilitats.

- Planificar i gestionar el temps, el cost i els recursos humans i materials, sense perjudicar la qualitat i la seguretat.

Direcció acadèmica Lara Trujillo. Arquitecte tècnic. Àrea de Construcció i Tecnologia del CAATB.

- Aplicar els coneixements legals i jurídics dins el marc de l'empresa constructora, per tal de complir les exigències que si escauen.

Consell acadèmic

- Conèixer els mitjans per fer una millor gestió mediambíental.

Jesús Godes. Arquitecte tècnic. Director de Contractació d'ACS,

- Dirigir i liderar, desenvolupant les habilitats per negociar i conei-

Proyectos, Obras y Construcciones, SA.

xent el procés constructiu amb els rols i les funcions de les dife-

Felip Costa. Arquitecte. Delegat d'Edificació de COMSA.

rents persones que participen en tot el procés constructiu.

Mercè Casals. Arquitecta tècnica. Cap d'obra d'ACS, Proyectos, Obras y Construcciones, SA.

Programa

Roman J. Cortasa. Enginyer tècnic industrial. Cap de grup d'obres

• Mòdul 1. Visió global del procés constructiu

de Dragados, Obras y Proyectos, SA.

• Mòdul 2. Anàlisi de la documentació de l'obra

Eduardo Galnares. Enginyer de camins, canals i ports.

• Mòdul 3. Planificació i organització del temps, el cost i els recursos

Cap de grup d'obres de Dragados, Obras y Proyectos, SA.

• Mòdul 4. Gestió de la documentació

Agustí Portales. Arquitecte tècnic i arquitecte.

• Mòdul 5. Contractació

Professor de l'ETSAB.

• Mòdul 6. Tècniques informàtiques

Michèlle Butzbach. Lingüista i psicopedagoga.

• Mòdul 7. Visió legal i jurídica

Formadora i consultora en RH. Directora de Geoda Formacions.

• Mòdul 8. Control i comprovacions de materials i sistemes consHorari

tructius • Mòdul 9. Gestió del temps i el cost

Les classes s'impartiran els divendres a la tarda i els dissabtes al

• Mòdul 10. Errors més freqüents en temps, cost i qualitat

matí.

• Mòdul 1 1 . Prevenció, seguretat i salut • Mòdul 12. Medi ambient • Mòdul 13. Recursos humans: lideratge, negociació, comunicació i treball en equip Preu postgrau: 1.810,00 € A qui s'adreça

Preu col·legiats/ades: 1.540,00 €

Als estudiants o recent titulats amb dos o tres anys d'experiència com a ajudants de cap d'obra o amb un any d'experiència com a cap d'obra.

JL

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

AUS I MÀSTE RS

Postgrau d'Anàlisi de Viabilitat i Determinació d'Objectius d'Operacions Immobiliàries.

Objectius Una de les primeres tasques que cal fer abans d'iniciar una operació immobiliària és analitzar-ne la viabilitat i determinar els objectius de l'operació. Amb aquest postgrau, l'alumne aconseguirà desenvolupar les tasques següents: - Realitzar estudis tècnics, econòmics i financers en l'àmbit immobiliari.

- Establir indicadors de rendibilitat.

- Determinar els objectius d'operacions immobiliàries.

Programa • Mòdul 1. Anàlisi del mercat. Definició del producte immobiliari • Mòdul 2. Físcalitat immobiliària • Mòdul 3. Principis bàsics d'economia financera • Mòdul 4. Anàlisi de viabilitat d'operacions immobiliàries A qui s'adreça Als responsables de promocions immobiliàries i professionals que desenvolupin funcions tècniques i que vulguin ampliar el seu àmbit d'actuació en la gestió de la promoció.

Direcció acadèmica Carles Puiggròs. Aparellador i arquitecte tècnic. Project Manager. Gerent de L'H 2010SPM.SA, Francisco Javier Llovera. Doctor en dret i aparellador. Director de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB).

Consell acadèmic Xavier Aldabó. Director de Farré Consulting.

Jordi Bachs. Professor titular d'Economia Financera de la Universitat de Barcelona i gerent de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de la província de Barcelona (APCE).

Valentí Pich. Economista. Auditor de comptes.

Celestí Ventura. Aparellador, Director general de METRO-3.

Horari Divendres, de 16 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h.

80 hores.

Preu postgrau: 1.247,00 € Preu col·legiats/ades: 1.060,00 € Organitzat conjuntament amb:

Postgrau de Coordinador de Seguretat i Salut en la Construcció.

Perfil Tècnic Europeu Del 20 de febrer al 18 de juny de 2004 Objectius El postgrau formar coordinadors de seguretat i salut en la construcció capaços de: - Vetllar pel compliment de les normes de seguretat a les obres.

- Avaluar riscos de l'obra i proposar solucions alternatives.

- Motivar els actors del procés constructiu per integrar la seguretat en el procés de disseny i execució.

- Fer accions de sensibilització i informació de riscos als treballadors a l'obra.

Programa • Mòdul 1. Seguretat i salut en la construcció. Legislació, funcions i responsabilitats.

• Mòdul 2. La documentació per a l'aplicació de l'RD 1627/97.

• Mòdul 3. Elements auxiliars per a la prevenció de riscos laborals.

• Mòdul 4. L'actuació professional del coordinador.

• Mòdul 5. Formació en tècniques de seguretat.

• Mòdul 6. Treball final.

A qui s'adreça El curs està adreçat als tècnics que, segons la LOE, poden fer de coordinadors de seguretat i saiut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres.

Requisits Formació com a arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic.

Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 80% de les classes, superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el treball final.

Direcció acadèmica Francisco Javier Llovera. Doctor en dret i aparellador. Director de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB).

Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB. Consell acadèmic Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat.

Michèle Butzbach. Llicenciada en Lingüística i Psicopedagogia. Formadora i consultora en RH. Directora de Geoda Formacions.

Jaume Miquel Montanera. Enginyer tècnic. Tècnic de prevenció del Grup OHL. Miguel Àngel Palomo. Arquitecte tècnic. Coordinador i consultor en seguretat.

Horari Divendres, de 9.30 a 14 h i de 15.30 a 20 h.

Algunes sessions es duran a terme fora d'aquest horari.

150 hores lectives + 50 hores de treball de curs.

Preu postgrau: 2.254,00 € Preu col-legiats/ades: 1.915,90 € Organitzat conjuntament amb:

Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

O b e r t a . Per estar al dia en el procés constructiu I MANTENIMENT

D

PATOLOGIA, DIAGNOSI I TRACTAMENT D'HUMITATS

R10101 (Barcelona) Dates: del 25 de novembre al 4 de desembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 16 a 21 h Durada: 20 hores Preu curs: 288,25 €

L'objectiu del curs és que els tècnics assistents aprenguin a solucionar la problemàtica que presenten alguns edificis com a conseqüència de les humitats de capil·laritat i de condensació. El curs mostrarà la patologia, la metodologia i els instruments de diagnosi, així com els diferents sistemes d'intervenció.

Preu col·legiats (-15%): 245,01 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Responsable de l'Àrea de Construcció i Tecnologia del CAATB.

R10201 (Barcelona)

REFORÇ ESTRUCTURAL AMB FIBRES DE CARBONI

Data: 28 d'octubre de 2003 Horari: dimarts, de 16.30 a 21 h Durada: 4 hores

L'objectiu d'aquesta sessió és donar a conèixer les possibilitats, les qualitats í la posada en l'obra de la nova tecnologia de les fibres de carboni per al reforç d'estructures en els edificis, després de la seva recent reglamentació.

Preu curs: 57,65 € Preu col·legiats (-15%): 49,00 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Responsable de l'Area de Construcció i Tecnologia del CAATB. , VIDEOÇONFERÜtCIA Granoüejs, Mamesa,jen3ssa i Vic

MEDI

AMBIENT

I APLICACIONS DE L'ENERGIA SOLAR EN ELS EDIFICIS

M10201 (Barcelona) Dates: del 13 al 27 d'octubre de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Durada: 15 hores

Amb aquest curs es pretén que els alumnes coneguin les bases tècniques i científiques de les energies renovables, la solar i la fotovoltaica. També, que mitjançant una metodologia pràctica siguin capaços d'analitzar els diferents sistemes d'aplicació i determinar sí consideren oportú d'instal·lar-los en els edificis.

Preu curs: 216,50 € Preu col·legiats (-15%): 184,03 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Responsable de l'Àrea de Construcció i Tecnologia del CAATB.

S E G U R E T A T

IS A L U T

S12209 (Barcelona) Dates: 6 i 13 de novembre de 2003 Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 8 hores

E NL E S O B R E S

GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE D'EXECUCIÓ D'OBRES. CAS PRÀCTIC

Responsable acadèmic: Josep Maria Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

La guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obres és una proposta de metodologia de treball per seguir durant tot el procés de í'obra, Aquest curs es desenvolupa en dues sessions: una dedicada a explicar les tasques que cal realitzar i els mètodes de treball que s'han de portar a terme segons la guia, i l'altra destinada a aplicar la guia amb un exemple pràctic de coordinació de seguretat d'un edifici plurífamiliar entre mitgeres, que és el tipus d'obra que més sovint desenvoluparà un aparellador o arquitecte tècnic.

N11203 (Barcelona)

SEGURETAT EN TREBALLS D'ENDERROCS

Preu curs: 115,30 € Preu col·legials (.15%): 98,01 €

Dates: del 20 al 29 d'octubre de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 19 a 21 h Durada: 8 hores Preu curs: 115,30 € Preu col·legiats (-15%): 98,01 € Responsable acadèmic: Josep Maria Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB. VIDEOCONFERÈNCIA Granollers, Manresa, Terrassa i Vic

Aquest curs està adreçat especialment a caps d'obra, directors d'execució i coordinadors de seguretat. El seu objectiu és donar a conèixer les previsions de seguretat que cal tenir en compte en l'execució de treballs d'enderroc, les intervencions que convé fer en cada cas, la documentació legal requerida i, especialment, la manera d'actuar quan hi ha residus perillosos com l'amiant.

Quadern ceniral SEGONA

SEGURETAT EN TREBALLS DE MANTENIMENT D'EDIFICIS

S10401 (Barcelona) Dates: del 3 al 24 de novembre de 2003 Horari: dilluns, de 19 a 21 h Durada: 8 hores

La seguretat i el manteniment d'edificis té cada cop més pes en el nostre sector i, en conseqüència, hi ha un major nombre d'intervencions en aquest àmbit. L'objectiu d'aquesta formació és conèixer les previsions de seguretat per tal de dur a terme els treballs de manteniment de l'edifici, tenint en compte que efs riscos laborals d'aquests treballs presenten, en molts casos, característiques ben diferenciades.

Preu curs: 115,30 € Preu col·legiats (-15%): 98,01 € Responsable acadèmic: Josep Maria Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB. VIDEOCONFERÈNCIA Granollers, Manresa, Terrassa i Vic

C O N T R O L

I

S O L U C I O N S

DE

Q U A L I T A T

CONTROL DE LA QUALITAT DELS MATERIALS. CAS PRÀCTIC

Q10220 (Barcelona) Dates: del 14 al 23 d'octubre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h Durada: 11 hores

En aquest curs s'ensenyarà, amb un exemple pràctic, com s'ha de redactar el programa de control de qualitat i el registre de resultats exigits per la Generalitat. Es posarà un èmfasi especial en el control de formigó d'acord amb la instrucció EFHE. El curs es complementarà amb la formació pràctica de control de qualitat amb suport informàtic que s'imparteix en el curs Con-

Preu curs: 165,00 € Preu col·legiats (-15%): 140,25 €

trol Win: eina informàtica per al control de la qualitat dels materials (Q1Q709).

Responsable acadèmic: Pere Casademont. Arquitecte tècnic.

Assessor tècnic del CAATB.

CONTROL WIN: EINA INFORMÀTICA PER AL CONTROL DE LA QUALITAT DELS MATERIALS

Q10709 (Barcelona) Dates: del 20 al 27 de novembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h Durada: 9 hores Preu curs: 135,30 € Preu col·legiats (-15%): 115,01 € Responsable acadèmic: Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Assessor tècnic del CAATB. *EI preu del curs no inclou el programa informàtic.

I

El curs s'adreça a tots els professionals que han de realitzar el control de qualitat exigit per la Generalitat i que ja tenen els coneixements teòrics i pràctics per dur-lo a terme però el volen fer amb suport informàtic. Les sessions consisteixen en el desenvolupament d'exemples de control de qualitat fent servir el programa Control Win. Per tal de garantir el màxim aprofitament, caldrà que els alumnes tinguin coneixements del control de qualitat dels materials i de l'entorn Windows z nivell d'usuari. Aquest curs és un complement informàtic del curs Control de qualitat dels materials. Cas pràctic (Q10220).

ORGANITZACIÓ GESTIÓ DEL TANCAMENT DE L'OBRA I LA POSTVENDA

G10606 (Barcelona) Dates: 17 i 24 d'octubre de 2003 Horari: divendres, de 16.30 a 21 h Durada: 8 hores

Un dels objectius principals del procés immobiliari és que el lliurament del producte satisfaci ei client, que compleixi les expectatives generades i que la qualitat respongui a la definida. Amb aquest curs l'assistent podrà respondre a la creixent demanda de professionals preparats per intervenir en aquesta fase de tancament i postvenda, i a la major competitivitat del mercat immobiliari actual quant a nivells de qualitat exigits.

Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats (-15%): 102,00 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Responsable de l'Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

ESTRATÈGIES DE CONTRACTACIÓ A L'OBRA

G10201 (Barcelona) Dates: del 4 al 18 de novembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h Durada: 14 hores

L'objectiu d'aquest curs és conèixer les diferents modalitats de contractació i, d'una forma pràctica, aprendre a gestionar els contractes, els reformats, els preus contradictoris i altres aspectes com la selecció, la negociació, el seguiment i el tancament. Aquest curs s'adreça a professionals del procés constructiu que gestionin la contractació d'industrials i contractistes per als seus clients.

Preu curs: 201,15 € Preu col·legiats (-15%): 170,98 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic.

Responsable de l'Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

ECONOMIA

DE

LA

G40112 (Barcelona) Dates: del 15 d'octubre al 5 de novembre de 2003 Horari: dilluns i dimecres, 19 a 2 1 h Durada: 14 hores Preu curs: 251,75 € Preu col·legiats (-15%): 213,99 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Responsable de l'Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

ÚS DEL FULL DE CÀLCUL PER A L'ESTUDI DE LA VIABILITAT D'OPERACIONS IMMOBILIÀRIES En aquest curs es presentarà una forma fàcil i pràctica d'utilitzar un full de càlcul per a l'estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries. Per poder fer el curs, calen coneixements en estudis de viabilitat i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel (l'apartat d'Informàtica d'aquest programa inclou un curs d'iniciació a Excel}. Aquest curs està pensat per a professionals del procés constructiu que ja tenen experiència en l'elaboració d'estudis de viabilitat.

CRITERIS D'AMIDAMENT: CONFLICTES I BONES PRÀCTIQUES

G40301 (Barcelona) Dates: del 4 al 18 de novembre de 2003 Horari: dimarts, de 18 a 21 h Durada: 9 hores

L'objectiu d'aquest curs és analitzar els diversos criteris d'amidaments i els conflictes que generen, sobretot en la fase d'execució, i proposar un catàleg de bones pràctiques per tal d'evitar-los. Així mateix es pretén analitzar com s'han d'estructurar les unitats d'obra per tal d'ajustar-les al màxim a la realitat del procés productiu de l'obra. El curs s'adreça especialment a professionals del procés constructiu que treballen per a empreses promotores i/o constructores.

Preu curs: 135,30 € Preu col·legiats (-15%): 115,01 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic.

Responsable de l'Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB. VIDEOCONFERÈNCIA Granollers, Manresa, Terrassa i Vic

G E S T I Ó

D E LD E S P A T X

P R O F E S S I O N A L

PREPARACIÓ D'OFERTES I NEGOCIACIÓ D'HONORARIS

C11101 (Barcelona) Dates: del 3 al 17 de novembre de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Durada: 15 hores Preu curs: 216,50 € Preu col·legiats (-15%): 184,03 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Responsable de l'Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

Aquest curs permetrà definir amb els clients els objectius del treball, decidir l'organització necessària i les funcions i responsabilitats de l'equip humà, calcular els costos de la prestació de serveis, preparar el contracte, definir els honoraris i defensar í negociar la proposta. També s'hi treballaran casos pràctics adaptats als diversos tipus de clients í treballs. El curs va dirigit tant a professionals que ofereixen els seus serveis de manera individual o associada com a aquells que ho fan des d'una societat de serveis professionals.

N O R M A T I V A N11301 (Barcelona) Data: 19 de novembre de 2003 Horari: dimecres, de 16.30 a 21 h Durada: 4 hores Preu curs: 57,65 € Preu col·legiats (-15%): 49,00 € Responsable acadèmic: Josep Maria Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB. VIDEOCONFERÈNCIA Granollers, Manresa, Terrassa i Vic

DE

LA

C O N S T R U C C I Ó

NOVA INSTRUCCIÓ EFHE PER A SOSTRES UNIDIRECCIONALS DE FORMIGÓ Aquesta sessió va destinada a conèixer aquesta nova instrucció que busca la necessària coherència amb la resta de reglamentació existent sobre el projecte i l'execució d'estructures de formigó i particularment amb la Instrucció de Formigó Estructural (EHE). La L'EFHE detalla els diferents aspectes a controlar. Disposa com ha de ser el control de qualitat en aquest tipus de sostres i la documentació tècnica que ha de garantir a l'usuari i informar a la direcció facultativa de les característiques resistents i de durabilitat. Això ha d'evitar o reduir l'aparició d'algunes patologies detectades en aquests elements.)

L'objectiu d'aquesta sessió és donar a conèixer la nova instrucció EFHE, més coherent amb la resta de reglamentació existent sobre la projecció, i l'execució d'estructures de formigó amb la instrucció de formigó estructural (EFHE). L'EFHE detalla els diferents aspectes que cal controlar, com ha de ser el control de qualitat en aquest tipus de sostres i la documentació tècnica necessària per tal d'evitar o reduir l'aparició d'algunes patologies detectades en aquests elements.

PROJECTES D10101 (Barcelona) Data: 3 i 10 de novembre de 2003 Horari: dilluns, de 16 a 21 h Durada: 10 hores Preu curs: 144,75 € Preu col·legiats (-15%): 123,04 €

LA PREPARACIÓ D'UN PROJECTE La Llei d'ordenació de l'edificació (LOE) va confirmar la capacitat de l'arquitecte tècnic per a la redacció de projectes de diversos tipus. Explicar l'abast d'aquestes competències i els continguts bàsics que un projecte tècnic ha de contenir són els objectius d'aquest curs.

Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic.

Responsable de l'Àrea de Construcció i Tecnologia del CAATB.

INTERIORISME 110501 (Barcelona) Data: del 5 al 12 de novembre de 2003 Horari: dimecres, de 18 a 21 h Durada: 6 hores Preu curs: 87,10 € Preu col·legiats (-15%): 74,04 € Responsable acadèmic: Agusi! Costa. Arquitecte tècnic i dissenyador. Professor de l'Escola Elisava.

BASES PER A LA INTERPRETACIÓ DEL DISSENY D'INTERIORS Amb aquest curs es pretén iniciar els professionals del procés constructiu en la reflexió sobre els elements que intervenen en el tractament de l'espai a l'interiorisme i fomentar l'adquisició d'actituds creatives, coherents í innovadores. S'hi presentaran continguts sobre aspectes que intervenen en la configuració dels espais interiors: espai, abstracció, materials, textura, llum, color, etc.

Quadern central SEGONA

INFORMÀTICA I TIC APLICADES AL SECTOR AUTOCAD I, NIVELL 2D Aprendre a realitzar projectes en dues dimensions amb el programa AutoCAD (2D).

Aprendran a dibuixar, fer capes, treballar

imprimir. Es farà una pràctica que consistirà

AUTOCAD II, NIVELL 3D A partir d'un projecte desenvolupat en AutoCAD I 2D, s'apren a generar un projecte amb tres dimensions: aixecament de l'edifici, modelatge de sòlids, vistes còniques í axonomètriques. Per garantir l'aprofitament del curs cal haver fet el

Totes les obres de Fabre mostren un viu interès

T21026 (Barcelona) Dates: de I'l d'octubre al 26 de novembre de 2003 Horari: dilluns i dimecies, de 19 a 21 h Durada: 34 hores

amb blocs, acotar, posar trames, retolar i

en el desenvolupament d'un projecte 2D.

A C T I V I T A T S DE FORA

Preu curs: 402,40 € Preu col·legiats (-15%): 342,04 €

T21111 (Barcelona) Dates: de I'l 1 de novembre al 18 de desembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h Durada: 24 hores Preu curs: 280,00 € Preu col·legiats (-15%): 238,00 €

curs AutoCAD I, nivell 2D.

per els metamorfosis, derivades de la fascina-

DECONSTRUCTING FAD /

ció que sent pel món dels insectes com a metà-

1 0 0 ANYS

fora de! cicle de la vida.

Instal·lació, dins de l'Any del Disseny, sobre la

lloc: Fundació Miró

memòria històrica del FAD per commemorar et

dates: iíns al 12 d'octubre horaris: de dimarts a dissabte, de 10 a 20 h

seu centenari, però també per sotmetre-la a una

dijous, de 10 a 21.30 h

anàSisi crítica. Mitjançant una estratègia de ti-

diumenges i festius, de 10 a 14.30 h

pus deconstructiu, es proposa revisar la ideolo-

dilluns no festius és tancat

gia de fons de l'organització. En l'espai més re-

informació:

flexiu del FAD, s'interpretarà la seva història en

Telèfon: 934 43 94 70 • Fax: 933 29 86 09

una superposició d'imatges, textos i sons.

www.bcn.fjmiro.es • fjmiro@bcn.fjmiro.es

dates: restarà oberta fins al 31 de desembre lloc: Cripta del FAD PI. dels Àngels, 5-6 • 08001 Barcelona informació: Telèfon: 934 43 75 20

FIRA DE L'HABITATGE A VIC

www.fadweb.com • fad@fadweb.com La 3a edició de la Fira de l'Habitatge, ARQUI-

AUTOCAD PER A NO-DIBUIXANTS Per a professionals que fan servir fitxers d'AutoCAD, però que no els dibuixen. S'ensenyaran les utilitats del programa per obrir fitxers, interpretar el dibuix (les capes, els

T21708 (Barcelona) Dates: de! 4 al 18 de novembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h Durada: 10 hores Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats (-15%): 102,00 €

l'execució d'amidaments, pressupostos i certificacions en projectes de construcció, la planificació, la comparació d'ofertes i el con-

passa les construccions que durant milions construccions dels éssers vius presenten una extraordinària varietat de materials, de tècniques de construcció (oficis) i de dissenys resul-

imprimir.

Aprendre a utilitzar el programa Presto per a

L'exposició, també dins l'Any del Disseny, red'anys ha desenvolupat el fegne animal. Les

blocs i l'acotat), fer petites modificacions i

PRESTO I: AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS I CERTIFICACIONS

MAT, es consolida com a punt de trobada d'o-

ELS ALTRES ARQUITECTES

depenent de les necessitats i característiques de cada espècie, i dels materials i condicio-

Dates: de! 29 de setembre al 13 d'octubre de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h Durada: 20 hores

nants que el medi els proporciona,

Preu curs: 276,50 € Preu col·legiats (-15%): 235,00 €

pressupostos i certificacions en projectes de construcció, com es fa un comparatiu d'ofer-

lloc: recinte firal El Sucre de Vic Historiador Ramon d'Abadal, 5, 2a. de Vic Telèfon: 938 83 3 1 00 arquimat@ajvic.es • www.impevic.es

T30214 (Barcelona)

HABITAT CONSTRUCCIÓ I HABITAT MENORCA

dates: fins al 3 de juny de 2004

Saló de la Construcció, decoració i l'interioris-

lloc: Museu de Zoologia

me a Mallorca de I'l al 5 d'octubre, i a Menor-

Parc de la Ciutadella, s/n

ca, del 9 al 12.

informació: Telèfon: 933 19 69 12

informació: Fires i Congressos de Balears

www.museuzoologia.bcn.es

Pol. de Llevant • Ciutat de Querétaro, s/n 07006 Palma de Mallorca

COL·LECCIÓ MACBA

formació.

TCQ 2000 permet l'execució d'amidaments,

habitatge. dates: del 17 al 19 d'octubre

tants, que permeten una gran diversitats d'usos

T30127 (Barcelona)

trol de despeses de l'obra i intercanvi d'in-

PRESSUPOSTOS I SEGUIMENT ECONÒMIC D'OBRES AMB TCQ 2000

ferta i demanda del sector de l'edificació i l'-

Telèfon: 971 771 302 • Fax: 971 770 160 pren5a@fire5icongressos.com

Durant aquest estiu, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona exposa una nova presentació de

SALÓ INTERNACIONAL

Dates: del 10 al 24 de novembre de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h Durada: 20 hores

la Col·lecció MACBA, amb obres en diversos for-

DE LA PISCINA

ra. Aquesta presentació inclou obres que no ha-

El Saló internacional de la piscina és un certa-

Preu curs: 276,50 € Preu col·legiats (-15%): 235,00 €

vien estat exposades anteriorment, i també mos-

men organitzat per la Fira de Barcelona que

tra les adquisicions més recents de la col·lecció.

aplega sectors com el de la construcció, pisci-

mats: fotografia, cinema, vídeo, escultura i pintu-

tes, els plecs de condicions generals, la pla-

dates: Nivells 0 i 1: selecció d'obres des dels

nes prefabricades, solàriums i saunes, climatit-

nificació, el control de costos, l'anàlisi i ava-

cinquanta fins als setanta, fins al 26 d'rctucre.

zació, revestiments, cobertes, equipament i

Nivell 2: selecció d'obres de les dues últimes

softwares.

dècades, fins al 28 de setembre

dates: del 15 al 18 d'octubre

luació de resultats i intercanvi d'informació.

PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT Utilitzar el programa i rendïbilítzar les seves

T40141 (Barcelona) Dates: del 30 de setembre al 16 d'octubre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h

aplicacions per a la programació, el seguiment i el control de projectes de construcció, i per a la gestió del temps i dels recur-

horaris: feiners d ' l i a 20 h; dissabtes, de 10

lloc: emplaçament firal de Fira Barcelona de

a 20 h; diumenge i festius, de 10 a 15 h ; di-

Gran Via (M2)

marts és tancat.

Fira Barcelona

PI. dels Àngels, 1 • 08001 Barcelona

Telèfon: 932 33 26 51 • piscina@firabcn.es

Visites guiades: dimecres i dissabtes, a les 18 Durada: 12 hores Preu curs: 150,60 € Preu col·legiats (-15%): 128,01 €

sos, el treball amb calendaris, l'ús del camí

h; diumenges, a les 12 h. informació: Tel.: 934 12 08 10 Fax: 934 12 46 02 • wmv.macba.es

crític, el seguiment del projecte i l'ajustament del temps i els costos, entre d'altres.

EXCEL, NIVELL I Preparar fulls de càlcul senzills i operacions bàsiques, generar gràfics simples i treballar la imatge de documents per imprimir amb el programa Microsoft Excel i a usar les utilitats essencials dels fulls de càlcul: copiar, enganxar, introduir textos, fórmules i funcions.

informació:

lloc: Museu d'Art Contemporani de Barcelona

T20230 (Barcelona) Dates: del 21 al 30 d'octubre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 rt Durada: 8 hores Preu curs: 84,70 € Preu col·legiats (-15%): 72,00 €

U N A EXPOSICIÓ DE JAN FABRE, A LA FUNDACIÓ MIRÓ L'exposició presenta sis pel·lícules realitzades entre el 1988 i el 2002 on Fabre combina diversos camps de coneixement. Inclou també més de 100 dibuixos d'onze sèries diferents del mateix període, completada amb una selecció d'escultures fetes dels anys 1994 al 2002.

CONGRÉS ANUAL SOBRE CERÀMICA La Sociedad Espaflola de Ceràmica y Vídrio organitza el seu congrés, amb l'objectiu de destacar els elements ceràmics en el patrimoni cultural, recuperar i definir el futuï dels nuclis històrics ceràmics i aprofundir en aspectes tècnics i de conservació. dates: del 19 al 22 de novembre lloc: Manises informació: Secretaria del Comitè cíentifico Camino de Valdelatas, s/n • 28049 Madrid Telèfon: 917 35 58 60 • Fa* 917 35 58 43 secv@icv.csic.es

Al CAATB tu hi tens molt a dir.

Utilitza la bústia de suggeriments

Al Col·legi hi tenim molt a fer i volem que tu ens ajudis La prioritat del Servei d'Atenció del CAATB és vetllar pels teus interessos i, per fer aquesta tasca, la teva participació és imprescindible.

Amb les teves idees, propostes, queixes i opinions sobre el Col·legi ens ajudaràs a millorar els nostres serveis, crear-ne de nous i adaptar-nos a les teves necessitats.

Participar-hl és ben fàcil Tens tres maneres: 1. Fer servir les bústies i els fulls que hi ha a tots els punts d'atenció al públic del Col·legi.

2. Accedir a la bústia des del nostre web: www.apabcn.es 3. Enviar-nos un correu electrònic a: suggeriments@apabcn.es

Des del Servei d'Atenció del CAATB estudiarem cadascun dels teus suggeriments i te'n donarem resposta.

Només junts aconseguirem el Col·legi que tots volem.

Per estar al dia en el procés constructiu Preu curs (€)•

Preu col·legiats (€)

288,25 57,65

245,01 49,00

216,50

184,03

57,65

49,00

rada

Dates

Dies

20

25 novembre - 4 desembre

dt. i dj.

28 octubre

dt.

13 - 27 octubre

dl. i de.

1 desembre

dl.

8

6 i 13 novembre

dj.

115,30

98,01

8

20 - 29 octubre

dl. i de.

98,01

8

3 - 2 4 novembre

dl.

115,30 115,30

11

14 -23 octubre

dt. i dj.

165,00

9

20 - 27 novembre

dt. i dj.

135,30

140,25 115,01

8 14

17 i 24 octubre

dv.

120,00

102,00

4 - 1 8 novembre

dt. i dj.

201,15

170,98

14

15 octubre - 5 novembre 12,13 i 19 desembre

dv. i ds.

251.75 173,00

213,99

12

9

4 - 1 8 novembre

dt.

135,30

15

3-17 novembre

dl. i de.

216,50

4

^H 15 4

^H

• •dl.•i de.• •

98,01

147.05 115,01

^^^^•^^ 184,03

de.

57,65

49,oo

dl.

144,75

123,04

26 novembre -17 desembre

dc. de.

201,15

170,98

34

1 octubre - 26 novembre

dl. i dc.

402,40

342,04

34

21 novembre - 20 desembre

dv. i ds.

402,40

24

11 novembre - 18 desembre

dt. i dj.

280,00

342.04 238,00

4 10

6 14

19 novembre 3-10 novembre 5-12 novembre

•••••••i •••••••i

• • • • • • • •87,10 ••••••••••• 74,04

10

4 - 1 8 novembre

dt. i dj.

120,00

102,00

20

29 setembre -13 octubre

dl. idc.

235,03

20

1 -17 desembre

dl. i dc.

276,50 276,50

235,03

20

10 - 24 novembre

dl. idc.

12

30 setembre -16 octubre

dt. i dj.

276,50 150,60

235,03 128,01

12

2-18 desembre

dt. i dj.

150,60

128,01

8

21 - 30 octubre

dt. i dj.

84.70

72,00

8

7-16 octubre

dt. i dj.

84,70

72,00

Els preus no inclouen el 16% d'IVA

LA VERDADERA TECNOLOGIA NO DA PROBLEMAS El aislamíento térmico y acústico, el ahorro dè>nçrgía, la seguridad y eí mantenim i ento estan resueltos. Los perfiles KOIVTMÇRLING, por su calídad y diserïo, alcanzan las màximas exigencias ycnmpjen, gracias a su formulación, con las normas europeas sobre mecTta ambiente.

Olvídese de problemas en su proyecto.

AENOH

i

i

ÀtAVA:VENTEK0,S0C.C00P. (Vttoria),945254959• ALBACEmESNjuUCAR S.LL (AlbJcpe), 62081 9311 AUCAItTE:CUBIC(BanveresdeMariol8(966567117-SOCOAL,S.L(DBnia),96578 24 17 ALMtRÍAALUMjNIOS MERCADER, S L (Vícar). 950 55 34 41 ANDORRA: ART I VIDRE (Andorra la Vella), 00376 864 201 • ASTURIAS:CEÍJALY RODRIGO. S.L [Gijón], 985 32 28 09- OEASA (Avilés).

90219 71 21 • BADAJOZ: PERFILES EXTREMENOS, S A (Mérida), 3243p 06 11 • BALEARES:'G;lüAL S.L (Ibiza), 971 31 32 21 • INDEMA, S A (Es Pom D1 Inca - Mallorca), 971 6001 78 • JAUME MULET, S.L (Ciutadella- Menorca), 971 48 29 72- TECNOMAT ILLES, S A (Santa Maria -Mallorca), 971 & 1649- BARCELONA: CARPINTEHÍAMETÀUCAEURDCRIS,S.L(Teiàl, 93 5558899 PVC CASTELLET, S.L jn Vicenç de Castfillei). 93 833 42 66 -TANCAMENTS DE L'NOIA. S1.L (Barcelona), 33772 5p|fc • TANCAMENTS DE PVC, S A (Sant Vicenç de Torelló), 93 85917 70 • VECESAM, S.L (Vilafranca del Penedès), 93817 17 50 BURGOS: TALLERES SÀNCHEZ (Burgos), 9*7 48 3153 - 7 R S.L (Miranda de El •]i),M73116M·WINO0WPVCYALUMINI0,S.L(RDadeDuero),947 5*l247-CADI2:JMGMANUFACTLIRAS .

MET, S.L (Sanlúcar de Barrameda), 956 36 72 73 • CANTÀBRIA: 1NÍ «30 PVC, S A (Los C ' is de Buelna), 302 10 10 59 - CIUDAD REAL CARP. DE PVC MANCHEGAS, S L fTomeNoso). 926 50 49 66 CÓRDOBA CARP. DE PVC EUROVENT, S.L (Córdoba), 957 66 44 22 I H: TANCAMENT^\ II DECORACIÓ, S.L (Cassà de la Selva), 972 46 03 55 • GRANADA: ANTONtO PÉREZ A , S.L (Chuniana de la Vega).95857 1026 - CRISTALERIA PELAYO LDJA,S.LILojal, 95B 32 13 \I-CHAUCHINAPI IC, S A (Chauchina). 958 44 60 67 • GUADALAJARA: CERRAJERÍAS HERAS, C.B. (Guadalajara), 949 20 07 98 GUIPÚZCQA: VENTANAS SAN MIGUEL. S A (Usurüil), 94336 62 06 V p THEflMIK, 5.L (Mortdragón), 943 77 01 57 - HUEU/A: 0NUKARVEN (Huelva), 959 543 868 -JAÉN: PUERTAS MET. ANT0NI0 VILLAR (Torredonjimeno), 953 57 19 12 • LA CORUNA: IND. 6ELUCH0 ROMAft, S.A. [Baló), 981 711 » 99 • SILMAPLAST, S.L (Noya), 981 82 20 80 - TALLERES TORDOYA (Tordoya-Caballejros), 981 69 00 87 LA RKUA: CARP. LASHERAS, S A (Calahorral, 94113 08 96 • LAS PALMA* SIN FIN PVC. S . L ' ( ÜisI Palmas), 928 67 55 00 • TECNO.Y SISTEM. CANARIDS, S.L (Las Palmas), 92842 8201 • LEÓN: CALPLAS, S A (Ponferrada),38741 5303• LÉRIDA:CAMPORAMA S L (Cervera),97353fe 66• PVC POLDO, S i l (Artesa de Ueida),973167722-TALLERES SUILS(El Pontde Suert), 97369Q27QUJGO:ALlPLAS.S,L (Lugo).

382 20 9505- MADIUO: CARPINTERÍA ALFI, S.LL (Fuenlabrada), 91697 63 41 • CERRAJERÍA JMÍDRIO, S L I Fuenlabrada), 3! 607 5511 • CEVIDE. S.L (Madrid), 9» 77655 52- EST. EINST. DOMA. S A (Torrejón de Ardoz), 31 656 65 99 FRANCISCO SOLÍS CUENA (Becerril de la SiaWa), 91 853 74 24 • UNCERVÉ 2001 (Pinto), 9! 691 32 11 LUIS HERRERO, S.L (Colmenar Vtejo), 91 845 11 02 • NAVALESPIN0, S A (Navalespïno), 91 89991 44 PLACE. S A (San Martín de la Vega), 91 834^4 57 PVC MAORID,!ÍLL (Torrejón de Ardoz), 91 678 17 21 SAFASA PERFILES 0E PVC, S A (Madrid), 91 332 62 55 - TALL CABEZAS PERALES, S.L (Madrid)), 9147516 75 • VENTANAS RECAR, S A (Alcalà de Henares!, 31887 33Uj.VENTANAS TERM. MAORILENAS, S.L (Humanes), 91 637 7B 35-MÀLAGA: ALUM.YCRIS.OÍAZ, S.L (Màlaga) 952318976- CRIST. RONDENA, S.L (Renda), 95287 17 70 CRISTVALUM MAQUEOA, S.L (Mtauedal, 952 433341 .JUAN VERDÚN, S.L (Vélez), 952 5025 27 -MÀLAGA DEPVC. S.L (Mòlagal, 9522307 43 MÚRCIA: CECART, S.L [Cartagena!, 968 5233 10 - JACEMA. S.L (Santiago de la Ribera), 96857 02 96 NAVARRA: OSESIRISARRI, S.L (Burlada). 948 14 85 75 - PALÈNCIA: CARP1NTERÍAS TÉRM., S A (Palència), 979 70 63 67 • PONTEVEDRA: INDUSTRIAS CARSI, S.L (Motfrente), 986 85 J5 83 -^tALAMANCA: TALLERES CEJUELA. S.L (Béjarl, 323 40 15 13 • STA. CRUZ DE TENERIFE: TENERYPLAST.S.L (La Cuesta). 922 67 11 44 SEGÒVIA: PVC CESYPLAS, S.L (Segòvia), 921Ï44 07 39 SEVILLA: VENTSEV!, S.L (AlcaTà do Guadaira), 95 563 04 80 • TARRAGONA: TALLERES MONTANYA, S.L (Sta. Coloma de Queralt), 977 88 02 74 TOLEDO: ARTEKOM CERRAM., S.L (Villatobal), 925 12 01 28 • P B j CEKA, S.L (Talavera Ramal, 925 BO 28 75 • PUEfl.VENT. Y CERRA. FERPA, S.L (Lomincriar), 925 55 83 21 PVC TRES, S A (Illescas), 925 51 36 37 • VALENCIÀ: TÉCNICAS DEL JUGAR, S.L lAIdaya), 36J 51 33 11 • VALLADOLID: CARP. PVC S A L LA VEGA (Tordesillas), 983 79 65 80 - CAYDI-VALL S.L (Valladolid), 983 U 39 98 • VECAYA: HARGIRA PVC K METAL S.LL (Amgorriagn), M671 20 65 • ZAMORA: JJIS BARRIGON B. (Sta. Marta de Tera). 980 64 94 05 • ZARAGOZA: SAZAPLAS, S.L (Zaragoza), 976 73 23 75.

KÓMMERLING, S A U . j Pol. Ind. Alcajtj ar, s/n • 28816 Camarma de Esteruelas (Madrid) Tel.: 902 22 14 22 • F^x: 91 886 60 0! info@kommerling.es • www.kommerling.es

EL

REPORTATGE L'Informatiu SEGONA QUINZENA SETEMBRE; 5 1

nio"Europea stati onsomgé^i ng íe l_ettven

Fa ja més d'un any que tenim l'euro. No és només un nou sistema monetari comú sinó tot un símbol de la Unió Europea. Des de la nostra professió ens hem volgut sumar a aquesta idea d'espai comú de treball publicant un reportatge en el qual un autor català explica la seva experiència de treballar en un altre país de la Unió Europea. El fet que el resultat global tingui un elevat interès per si mateix -amb el valor afegit de ser una obra construïda a Bèlgica- ha estat motiu suficient per justificar l'esforç suplementari que ha significat l'elaboració del reportatge.

V \

ESTACIÓ INTERMODAL DE LOVAINA

Fitxa de l'obra Descripció Descripció

EL R E P O R T A T G E

Estació de Lovaina

Estació Intermodaí de Lovaina i Plaça de l'Estació Stationsplein Leuven Emplaçament Lovaina, Bravant (Bèlgica) Promotor Ayuntament de Lovaina Ministeri d'Obres Públiques de Flandes De Lijn, Societat de Transports Públics SBCF

Arquitecte Manuel de Solà-Morales Col·laboradors Stephen Colüer, Daniel Mòdol, Ferran Blasco, Els Nules, Isabel Boluda, Sergi Montesino5 i M. Jorge Perea

Oficina associada Johan Cokelaere, arquitecte (Atelíer 33) i Ron Veerecke, enginyer (MSM-SWK TV) Direcció d'obra Manuel de Solà-Morales i Johan Cokelaere

I '-, encàrrec no era la construcConsultors

I^H

ESTEYCO (enginyeria de Barcelona): Javier Rui-Wamba, enginyer SWK: Ron Veerecke, enginyer ATELIER 33:

Constructors MBG-CFE (pàrquing, plaça i cobertes} CORDEEL (edifici) Cap d'obra: Kris Knaepen (CORDEEL)

interessos diferents i, a voltes, oposats: l'ajun-

i la ciutat, i facilitar la connexió entre les parts

tament de Lovaina, l'administració de la Regió

aïllades d'aquesta. Els mitjans per aconseguir-

del Bravant Flamenc i les companyies de ferro-

tació de Lovaina, anomenada la plaça dels

ho eren la remodelactó de la plaça i la cons-

carril (SNCB-NMBS} i d'autobusos (De Lijn)

Màrtirs (Martelarenplein), concentra una impor-

trucció de la estació d'autobusos.

Final d'obra 2002 Superfície total 27.000 m?

Superfícies 11.200 m* 2.500 m !

1

18.560 m

Plaça estació Plaça autobusos (superfície túnel + pàrquing)

1.840 m2

(planta estació d'autobusos De Línj)

2

3.350 m

(coberta estació autobusos De Linj)

Pressupost de l'obra 26.270.000 € (obres plaça) 5.400.000 € (obres edifici)

belgues. Aquesta feina de negociacions í ges-

L'encàrrec es fa a l'arquitecte Solà-Morales

tions s'ha emportat una bona part de l'energia

de vianants prové del centre històric del qual un

precisament perquè havia estudiat i realitzat

gastada en eí projecte i l'obra; força més, en

dels principals carrers, el Bondgenotenlaan,

amb anterioritat diversos projecíes de caracte-

aquest cas, que ía definició tècnica del projec-

desemboca a la plaça, a la estació mateix i es

rístiques semblants, entre els quals et del Moll

te i el control de l'obra. Per motius semblants,

perllonga (fins ara de manera provisional} cap

de la Fusta, a Barcelona, fa rehabilitació del

d'intervenció de diferents propietats sobre una

als barris residencials de l'atra banda de les

hangars de submarins a Saint Nazaire, a

mateixa obra, l'adjudicació i organització de la

vies. El segon corrent és rodat i abans de la

França i el projecte per la intervenció en el port

intervenció es va fer en dues parts molt dife-

intervenció tallava completament el de vianants

d'Anvers, a Bèlgica.

renciades. L'una, la que incloïa la plaça, els

gran densitat de trànsit, aquesta plaça de forma

1996

a quatre clients, quatre administracions amb

urbà de màxima importància. La plaça de l'es-

ja que la ronda del nucli antic travessava, amb Inici d'obra

Per tant, el que es

més complex i extens: millorar un enclavament

tant ciculació tant de vianants com rodada. La

Johan Cokelare, arquitecte

tangencial a la estació.

demanava era millorar la relació entre l'estació

ció d'un edifici sinó quelcom bastant

El primer repte - i la primera dificultat- fou el de posar d'acord i convèncer de la proposta

passos soterrats i el pàrquing, i l'altra, i'edificí pròpiament dit, amb adjudicació, gestió d'obra

mÉÈgSmm

ESTACIÓ INTERMODAL DE LOVAINA

i empresa constructora diferents.

L Informatiu SEGONA QUINZENA SETïMBRE 100}

5J

\

La intervenció consisteix a soterrar, al seu pas per la plaça, la gran artèria de trànsit rodat que envolta, com uns ronda, el nucli antic de Lovaina, per poder accedir més fàcilment a les estacions i per fer més agradable la plaça; la construcció de l'edifici d'oficines i l'estació d'autobusos; l'obertura d'un ampli pas sota les vies i la construcció d'un pàrquíng sota la plaça i l'estació d'autobusos, que es connecta de forma molt encertada tant amb la plaça com amb el túnel de pas per als vianants.

A la plaça no s'impedeix del tot el pas de cotxes (cosa que hauria complicat molt l'accessibilitat i l'esquema circulatori del centre), però es dóna prioritat als vianants, en una intervenció molt austera, consistent en la pavimentació quasi homogènia de tota la superfície amb una pedra grisa molt típica del país (això, en projecte, perquè en realitat, i per motiu de costos, es va fer amb una de molt similar... portada del Vietnam!). Les úniques "marques" al paviment són el balisament de les zones reservades al trànsit rodat i una diagonal creada amb diferents textures de gravat a !a pedra, que parteix de la Bondgenotenlaan í que marca el camf cap al pas inferior sota les vies, l'embocadura del qual es troba sota l'edifici De Lijn. Aquest pas s'ha fet molt ampli i, a més de donar accés a les andanes i de connectar els vianants del centre amb el barri residencial de Kessel-Lo, s'ha fornit de locals comercials que, el continu pas de viatgers i persones, li donen molta vida.

L'accessibilitat general En el disseny de la plaça i el túnel, s'ha tingut molta cura en el control de les rasants, de manera que la plaça quedés a peu pla i fàcilment accessible en tota la seva extensió i en els enllaços amb els carrers veïns. A més, respecte a la proposta d'ordenació original, Solà-Morales va fer veure que si es soterraba

forma més industrial que li donen les cobertes

dures del pas vianants en el túnel; aquestes

que entri la llum a bastament a la primera plan-

en dent de serra pren més importància des de

embocadures donen llum al túnel; des del pas

ta del pàrquing i, a més, com que des de l'inte-

la banda de les vies i les façanes amb ritmes de

es té una connexió visual i espacial molt inte-

ror es veu el monument, ajuda a realçar-lo i a

finestres més clàssics i amb fusteria de fusta

ressant al pàrquing, lluny dels passos estrets i

integrar-lo en la nova plaça i li dóna un nou sen-

són de cara a la ciutat antiga. Els materials

racons sòrdits a què ens tenen acostumats

tit, una mica menys solemne, menys trist. En

usats també tenen un significat diferenciat pel

aquests llocs; l'accés a l'edifici es realitza

paraules de Solà-Morales "el pàrquing ha de ser

seu color. Les zones d'accessos i de pas del

també per aquest espai, i el pàrquing té dues

un espai públic més de la ciutat". Un clar

públic estan torrades d'un gressite de color groc

entrades per a vianants, a més de la del túnel,

exemple del que, ja fa anys, proposava Rob

pàlid, les cobertes són totes de color gris fosc i

una que permet l'accés sense haver de traves-

Krier en ei seu llibre El espacio urbana.

una alçada de rematat de cornisa semblant als

sar la plaça (recordem que és un país fred i

El j x de connexions visuals també es

edificis circumdants, i un tractament de façana

humit) i una altra que envolta el monument als

dóna en la part d'oficines de l'edifici. La zona

en maó ceràmic d'un vermell molt viu fa un

màrtirs. Aquesta última és molt àmplia i permet

on hi ha l'administració de De Lijn domina els

doble joc, d'harmonització i de desmarcatge a la vegada, a les façanes veïnes; d'harmonització, perquè usa el mateix material principal que les façanes de la plaça, el maó; de desmarcatge, per les diferències cromàtiques del mateix maó i del llenguatge formal usat.

una mica més el túnel es guanyava gairebé una

El tractament formal de les façanes entra

planta més de pàrquíng. En abaixar la cota del

més en conflicte amb l'entorn, precisament, en

túnel de cotxes s'ha hagut d'afrontar proble-

l'únic punt en què hi ha un cert acostament for-

mes més complicats per culpa del nivell freà-

mal als edificis clàssics: les esveltes columnes

tic, cosa que s'ha aconseguit resoldre de forma

metàl·liques que pauten la façana a la plaça.

efectiva; també el fet de voler fer accessible

Son molt més interessants els valors

tota la plaça ha obligat a fer petites operacions

"moderns" d'aquest edifici, dintre dels quals,

de tractament de desnivells a l'entrada d'algu-

un de molt interessant, que en la majoria d'es-

nes cases. L'accessibilitat general és extraor-

pais d'aquesta índole no es resolen tan bé com

dinària en tot l'espai públic, sense ni una sola

aquí: la voluntat, aconseguida, de fer uns espais

escala o desnivell, i les entrades del túnel són

i uns recorreguts entenedors, de mostrar clara-

molt ben resoltes i no distorsionen en cap punt

ment els usos de cada lloc, de fer que l'edifici

l'ordre dels carrers ni signifiquen un tall fun-

expressi per si soi i sense artificis allò a què es

cional o antiestètíc en la trama de la ciutat.

dedica. Això és molt important en un edifici en

L'edifici que acull les oficines i la estació

què el seu ús principal és el de passar-hi. Aixf,

d'autobusos forma, en planta, una L que, per

els pòrtics permeten localitzar ràpidamant, des

una banda, tanca a nord-est la plaça i, per una

de qualsevol punt del voltant, els molls d'auto-

altra, recull el pati d'autobusos i les andanes

busos, perquè els autobusos es veuen a través

-encara no finalitzades el dia de la visita- dels

seu. També es veuran els trens des de la plaça

trens que tindran el íinal de trajecte a Lovaina.

quan estiguin estacionals a les andanes. Els

L'ala paral·lela a les andanes se suporta en uns

passos i connexions entre els distints mitjans de

grans pòrtics de formigó armat sota dels quals

transport no són solament fàcils i clars sinó que

hi ha els molls deis autobusos. Tot l'edifici s'a-

són també molt agradables. Des de ies andanes

dapta a l'entorn amb el seu llenguatge. La

del tren s'identifiquen ràpidament les emboca-

i L'Informaciu SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2003

REPORTATGE

Manuel de Solà-Morafes

Seccions pel túnel de vianants punt més delicat, en aquest sentit, són les

col·locaven els capitells prefabricats sota dels

vidrieres que donen al moll d'autobusos. Es va

quals es formarien posteriorment els pilars fins

arribar a fer un estudi per ordinador, incorporant

als fonaments. Aquest sistema no és gens usual

la freqüència sònica dels diferents tipus d'auto-

al nostre país, però sí que ho és en llocs on la

busos, per trobar l'envidrament òptim per aïllar-

climatoiogia és més dura i plujosa que la nostra.

ia del soroll de forma efectiva i no gaire cara.

En fer-se pràcticament tota l'excavació per sota del nivell freàtic, l'aigua s'ha hagut de

La col·laboració dels enginyers i tècnics del país En la part tècnica, el despatx de Solà-

extreta per no assecar-lo excessivament, cosa

Morales era assessorat per dues oficines bel-

que hauria significat un assentament perillosis-

gues. Quant a la plaça, el túnel i el pàrquing, per

sim de totes les edificacions dels voltants. Els

l'enginyeria especialitzada en obres soterrades,

controls d'assentament es feien pràcticament

SWK, de Gant; per a l'edífíci, per l'estudi d'ar-

cada dia.

quitectes A33, de Lovaina. Els processos i solu-

Finalment, s'ha de destacar els ajustats

cions tècniques eren revisats per aquests estudis

terminis d'execució de l'edifici. Les especials

per adaptar-los als requeriments tècnics i nor-

característiques de licitació de tota l'obra

matius del país. Segons Johan Cokelaere, arqui-

havien assignat la plaça i túnels a una cons-

tecte de A33 que va desenvolupar el projecte

tructora i l'edifici a una altra, però la coberta

executiu de l'edifici, el major esforç de revisió es

de l'edifici, que formava part d'un capítol de

va haver de fer en la minimització dels ponts tèr-

cobertes més ampli en què hi anaven incloses

mics, cosa molt important en un país de clima

totes les de! pàrquing i túnels, eren adjudica-

tan fred a l'hivern.

des a la primera de les constructores. Per qües-

El problema principal a resoldre en aquest

Vidriera interior

bombar però, ateses les característiques del sòl, controlant en tot moment la quantitat d'aigua

tions de planificació de l'obra i per no entorpir

tipus de col·laboració, segons els arquitectes

la marxa de cada constructora, les obres

d'aquí, fou el de comunicació per fer entendre el

estructurals i de tancament de l'edifici es van

que el projecte pretenia. Un problema no sols de

haver de fer en 16 setmanes, perquè l'altra

llengua sinó també de llenguatge arquitectònic i

constructora les pogués cobrir, en aquest

d'intencions, especialment complicat amb la

moment. Aquest és un termini molt ajustat i va

enginyeria de ia fase primera i molt més planer

obligar a una planificació molt acurada de l'o-

amb l'estudi d'arquitectes de l'edifici. molls dels autobusos, amb una paret vidriada

juntament s'obre cap a la ciutat, amb una

que recorre tots els passadissos. Des dels des-

vidriera d'una tipologia també diferent a les

niques d'excavació de túnels, destaca el sistema

patxos ocupats pel personal ferroviari es veu

altres. Cada finestra, cada obertura, té la una

de construcció de ('aparcament, una part del

l'estació de mercaderies i el pas dels trens, grà-

mida i una forma en funció del seu ús i la seva

qual es va fer formant abans la llosa de sostre

cies als grans lluernaris en dent de serra, i

situació. Concepte estès a ia seva part acústica:

(sobre un suport de terres completament anive-

també l'edifici anlic de l'estació, des del costat

cada finestra té l'envidrament adequat per

llades) que l'excavació del soterrani. Sota la

de la plaça, Per acabar, !a sala reservada a l'a-

defensar-se del nivell de soroil que li arriba. El

llosa, i també en aquesta primera fase, es

En fa part constructiva, a banda de les tèc-

bra per Cordeel i a usar en ía mesura possible elements estructurals prefabricats. ®

Josep Olivé jnformatiu@apatxn.es

^

^

E

"

Punt de partida

L'Informatiu SEGONA QUINZENA SETEMÇRE 21

J.NTERMODAU

Una ciutat efervescent

Estació de Lovaina

Un treball multidisciplinari

L'entorn de l'estació simbo-

Lovaina és una ciutat efer-

No és per atzar que la nova

Final de 1996. La regió de

litza el nou paper de Lovaina com a capital

vescent on la vida estudiantil juga un paper

seu centra! de De Lijn Flandes-Bravant

Flandes, que en aquella època representava

de la província i centre de coneixement.

fonamental. I a una ciutat florescent, li corres-

s'instal·lí a Lovaina, sinó que és la manera

Aquest paper es manifesta no solament en

pon una estació funcional. Actualment, milers

com la companyia De Lijn dóna suport a

Públiques, Transports i Ordenament Territo-

el futur establiment de diverses administra-

de persones ja utilitzen la tercera estació més

Lovaina com a capital de la província i com

rial, va donar llum verda a la construcció d'un

cions i empreses {provincials i autonòmi-

important de Bèlgica i el nombre d'usuaris

a important nus de la xarxa a Flandes-

túnel per sota de la píaça Martelaren. Amb

ques: De Lijn, KBC, ACCOR, etc.) sinó

continuarà experimentant un fort creixement

Bravant. A més, amb aquesta seu, la direc-

aquesta decisió es complien a la fi els somnis

també en el llenguatge urbanista que tra-

gràcies, en parí, a la completa reconstrucció

ció de l'empresa s'estableix literalment a

dels autors del projecte i es duien a la pràcti-

dueix les ambicions de la ciutat.

de l'entorn de l'estació.

prop del client i obre les portes de les ofici-

ca molts anys d'estudi.

Només en tres anys, més de dos quilò-

El municipi de Lovaina, la regió federal

metres de la ciutat han aconseguit un

de Flandes, De Lijn i NMBS han unit forces

nes als usuaris.

I no són pocs els canvis que els clients

Eddy Baldewijns, ministre flamenc d'Obres

La regió de Flandes va destinar 480 milions de francs a millorar l'aspecte del

aspecte nou, sense que en cap moment

per portar endavant aquest important projec-

de De Lijn trobaran a l'estació de Lovaina.

Ring, l'anell viari que envolta Lovaina des de

s'hagin interromput les connexions entre

te urbanístic. La reconstrucció se centra en

A banda de les oficines centrals, la

Vaart fins a gairebé la porta de Tiensepoort.

Diestsevest i Tiensevest, ni entre el pas de

la seguretat en el trànsit viari, la millora de

instal·lació inclou la nova estació d'autobu-

Es va invertir en ía construcció d'un túnel per

vianants que comunica el centre amb l'es-

l'entorn vital i laboral, i una sintonítzació més

sos coberta. El conjunt de l'obra tindrà

sota de la Martelarenplein, un pont nou que

tació. E!s habitants de Lovaina i altres

bona entre eis diferents tipus de transport.

forma de L flotant que perfilarà l'estructura

milers de vianants ja poden circular per

És clar que l'entorn no és l'únic espai

aquest nus regional amb seguretat i como-

que serà objecte de canvi; la mateixa estació

ditat mentre gaudeixen de l'entorn.

de la reformada plaça Maríelaren.

creués el Dijle i el Leibeek, i murs de contenció nous a la base del pas superior de la

A la planta baixat els usuaris disposa-

via Aarschotsesteenweg i de Vaart per tal

se sotmetrà a una exhaustiva modernització.

ran d'un ampli espai d'espera i d'una boti-

d'aconseguir una circulació fluida als vol-

Aquesta actuació uniforme s'ha dut a

Així doncs, l'edifici disposarà d'una nova

ga De Lijn molt pràctica. A més, l'estació

tants de la nova plaça Joanna-Maria Artois.

terme gràcies a la col·laboració excepcional

coberta a les andanes que cobrirà l'espai

d'autobusos estarà proveïda de pannells

En un treball multidisciplinari sense

de quatre entitats: el municipi de Lovaina, la

que hi ha entre l'edifici original i Kessel-Lo.

electrònics que informaran l'usuari de l'an-

precedents, diversos arquitectes, urbanistes

regió federal de Flandes, l'empresa de trans-

L'antic túnel de vianants de l'estació es con-

dana que li pertoca, així com de l'hora de

i experts en mobilitat, en circulació, estabi-

ports De Lijn i la societat nacional de ferro-

verteix en un pas subterrani de vuit metres

sortida 0 dels retards. Aquesta informació

litat, carreteres i il·luminació, així com

carril belga NMBS. Aquests participants con-

d'ample i es reformarà totalment el pont de

també es podrà veure a les pantalles de la

constructors de túnels, ponts i vies, van

tinuaran treballant d'una manera conjunta

vianants. A més, s'hi instal·laran ascensors

sala d'espera.

enllestir i dur a terme els plans. A més,

en reptes futurs -com ara la Lovaina Nord, el

per facilitar l'accés a les andanes a les per-

cobriment de l'estació, e t c - a fi de continuar

sones amb cadira de rodes o amb cotxet.

perfilant la Lovaina contemporània.

L'accés des de l'estació d'autobusos a la de trens també serà impecable. Els viat-

també es va comptar amb la col·laboració de la millor mà d'obra.

La modernització de l'eix ferroviari de

gers que surtin de l'estació de trens podran

El meu departament s'ha beneficiat de

L'entorn de l'estació ja no es limita a

Brussel·les a !a frontera alemanya també

accedir directament a l'estació d'autobusos

ser la institució adjudicadora i contractant de

ser una terminal, sinó que es converteix en

contribuirà a augmentar el nombre d'usua-

pel pas subterrani. I des d'allí es podrà cir-

la totalitat de les obres de mil milions de

el punt de partida de moltes altres activitats

ris que surten de l'estació de Lovaina. Al

cular sense perill cap al nostre territori.

francs belgues en representació de la regió de

com ara la Diputació Provincial, l'Hotel, e!

final del 2005, Lovaina estarà comunicada

Centre d'Administració Flamenca i l'Alberg

amb Brussel·les per quatre vies. Els trens

de De Lijn Flandes-Brabant se sentiran

de Joventut en són el primer resultat visi-

directes (IC) que recorren Bèlgica i els trens

orgullosos de la seva nova llar i que aquest

Aquest reportatge mostra el talent per

ble. I no hem d'oblidar-nos del gran nombre

d'aita velocitat que es dirigeixen a Colònia

orgull serà l'energia que afavorirà uns ser-

a l'organització i el saber fer del principal

de persones que mitjançant noves inver-

faran els recorreguts per les vies centrals,

veis orientats als nostres clients, cüents que

contractista, així com l'aptitud i la capaci-

sions demostren la confiança que tenen en

mentre que els més lents, per exemple els

també gaudiran d'un refugi nou i conforta-

tat de treball dels seus empleats, que sem-

aquest projecte de futur.

que paren sovint, circularan per les vies

ble. •'£•

Estem convençuts que els treballadors

Flandes, el municipi de Lovaina, l'NMBS i la companyia de transport flamenca De Lijn.

pre van ser-hi, fes fred 0 fes calor. Un repor-

Voldria destacar molt especialment tots

laterals. Aquest increment de la capacitat

tatge que reflecteix l'habilitat dels subcon-

els veïns que durant aquests tres anys han

permetrà que en futur entrin en servei més

tractistes especialitzats, els quals es van

hagut de sofrir-ne les molèsties i que ara

trens que cobriran el recorregut entre

seran els primers a treure profit d'aquest

Brussel·les i Lovaina, així com els enllaços

gran esforç. ®

amb Limburg i Lieja.

Francy Peeters Director de De Lijn F!andes~8ravant

superar. Gràcies a tots.

Tant de bo que el resultat esdevingui el punt de partida d'una nova part efervescent

Totes aquestes transformacions formen

de la ciutat, un espai amb esperit, un lloc

Louis Tobback

part d'un ampli programa de modernització

de benestar on se sentin a gust els usuaris

Alcalde de Lovaina

en el qual l'NMBS

invertirà milers de

de trens i autobusos, els vianants i els

milions de francs per posar al dia el trànsit

ciclistes, els qui seuen a les terrasses, un

ferroviari 3 Bèlgica tant l'estatal com l'in-

lloc amb un trànsit fluid i segur, que no

ternacional. Oferint un millor transport

molesti els veïns. Aquest era el planteja-

públic, l'NMBS aporta el seu òbol per solu-

ment i així serà. f®

cionar el problema de la mobilitat. ® Chris Caestecker

m SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2003

El portal de la ciutat: Lovaina í^utobusos, taxis, vianants, u r ^ cotxes,

bicicletes,

trens,

persones

minusvàlides... tot ha de coincidir en un espai de 1.000 n¥, de màxim trànsit en hores punta, i tranquil en la resta del temps. Lovaina no és una gran ciutat, però la seva estació mou cada dia milers d'estudiants i professionals que van i venen per tot el país. És possible que es pugui crear un sistema de circulació que posi en contacte trens pendulars, aparcaments diaris i autobusos, i un accés per a vianants que completi la plaça històrica amb el trànsit pesant subterrani sense grans complicacions externes.

Els ecologistes no estan gaire satisfets amb el túnel, ia comissió de patrimoni dubta de la plaça moderna, la companyia d'autobusos voldria una estació més gran, els enginyers del ministeri reclamen un túnel més ample, les autoritats ferroviàries preferirien fer la seva promoció a part, però el compromís de les parts contràfies és el que justifica el projecte urbà, una cultura difícil d'inventar on no existeix, i, no obstant això, tan necessària per no fer miques la ciutat.

Lovaina és una ciutat levttica, on la força esplèndida de les seves institucions medievals i renaixentistes (la universitat, l'escola de la vila, la catedral i les abadies) s'ha anat difuminant en una condició suburbana i conservadora, protagonitzada per la reconstrucció de monuments i els habitatges unifamiliars amb jardí. La pedra i la fusta són materials que expressen noblesa, i i'única nota de modernitat potser és la torre d'apartaments de G. Braem, oblidada entre els carrers, quasi sense trànsit gràcies als repressius plans de circulació, maquiavèlics i maltusians.

L'estació es troba a mitja hora en tren de

horrible grandproject dels anys 60, incomplet

sos països d'Europa i d'Amèrica fou sens dubte

i malaguanyat són, en ambdós casos, un nefast

un component important de la riquesa material

Sud de Brussel·les a través de la ciutat va ser,

exemple de llibre de les grans transformacions

del país fins ben encetat el segle XX. La xarxa

junt amb el de Berlín, una experiència pionera

L'enllaç ferroviari de les estacions Nord i

ferroviàries, de les quals foren precursores.

ferroviària belga és densa i fou molt ben cons-

en aquests tipus de projectes, que tantes ciu-

la de Brussel·les. Val a dir que la comoditat de

Bèlgica va ser, junt amb la Gran Bretanya,

truïda en els seus orígens, amb la major part de

tats europees han imitat o que estan encara

la distància es desaprofita per l'increïble aban-

el primer país que va instal·lar ferrocarrils a

les vies instal·lades sobre terraplens o sobre

tractant d'imitar. Però ia travessada ferroviària

donament de la infraestructura ferroviària a la

mitjan segle XIX. El carbó i l'acer van permetre

estructures elevades per tal de no interrompre

de la ciutat central va suposar una de les des-

capital d'Europa. Les estaciones són incòmo-

un progrés de primera línia en la indústria del

les carreteres, els camins i els canals. Una

truccions més cruels que cap centre històric

des i estan brutes: la Central, d'una bonica

material mòbil i en l'enginyeria del traçat.

infraestructura exemplar, finançada amb un

arquitectura decó (V. Horta), i la del Nord, un

L'exportació d'aquesta tecnologia cap a diver-

deute públic que encara perdura.

fe»

hagi sofert de forma voluntària, i avui en dia encara han de cicatritzar les ferides brutalment

L'informatiu SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2003 {

obertes en el teixit antic de la ciutat.

Quant a la renovació de l'estació del Nord, es va emprendre com un macroprojecte que implicava la renovació de tot el barri circumdant, que es va convertir en un centre de negocis, oficines i hotels. La pretesa reedició de La Défense parisina va ser un estrepitós fracàs, tant urbanístic com financer, i constitueix un dels pitjors episodis de la provinciana imitació de l'urbanisme francès.

Avui, l'adaptació de la xarxa al pas del TGV i la importància dels trens de rodalies imposen noves transformacions per a les quals es necessitarà tanta imaginació com cura.

Potser Leuven veurà néixer la tercera generació -esperem que amb més sort- de la modernització ferroviària.

L'arquitectura del projecte pretén ser discreta. Les condiciones de l'encàrrec de les obres no permetien filigranes. Potser, un cop més, acabarà sent la causa que l'obra sigui mal entesa, malgrat que cridar l'atenció amb l'arquitectura em sembla un procediment cada cop menys atractiu. En la ciutat actual, la feina de l'arquitecte no pot arriscar-se a caure en la fascinació pels seus propis miratges domèstics. M'interessa molt més que un projecte complex s'obri pas com a resum d'intencions diverses en una forma urbanística sintètica, i que aquesta permeti donar claredat i confort a situacions que d'una altra manera només produeixen desplaença. La facilitat del trànsit -de les persones i els vehicles- i el seu encastament directe i simple a la ciutat pretenen ser el tema del projecte, i les formes de !a ciutat i les de l'ús -no les dels edificis en si mateixos-, les seves veritables protagonistes, f&

\

SS tLtoformaui SÇgQNA QUINZENA SETEMBRE 2003

ESTACIÓ

INTERMODAL

DE L O V A I N A

EL

REPORTATGE

La reordenació de l'entorn íj~? aspecte urbanístic del pro-

jançant un pas sota les escalinates i que dóna

IL_

jecte es va confiar a un equip per af

accés a la plaça a través de les escales, la seva

desenvolupament de la ciutat de Lovaina,

ubicació és estratègica, fet que accentua l'inter-

Projectteam Stadsontwerp Leuven, sota la direc-

canvi entre les diferents circulacions. La proximitat d'aquest pàrquing, contigu a l'estació i a les

ció det professor M. Smets. de Solà-

parades d'autobús, incita els conductors a fer

Morales va dissenyar el nou túnel i el pàrquíng

servir el transport públic en comptes del seu

subterrani, així com l'estació d'autobusos i la

vehicle particular. Els ciclistes i els vianants ara

L'arquitecte

català

Manuel

plaça dels Martyrs. La nostra oficina de Gant

poden travessar la plaça sense problemes.

SWK, dirigida per l'enginyer R. Vereecke, era

Atès que els diferents reptes que s'havia

l'autora del projecte de les obres d'infraestruc-

imposat aquest projecte tan complex s'han

tura i va realitzar tots els estudis d'estabilitat í

resolt de manera creativa, el resultat final d'a-

els derivats. Aquesta oficina d'estudis també

quest conjunt arquitectònic només pot jutjar-se

es va encarregar de coordinar les parts per a

en positiu. Aquest projecte necessitava un

totes les disciplines dels projectes.

enfocament molt eficaç i temàtic, en què era

Hi ha tres criteris fonamentals en aquest projecte. En primer lloc, es volia aconseguir una

primordial una estructura de concertació entre els diferents intervinents.

nova organització del trànsit que alhora preservés

El desenvolupament positiu d'aquest pla

la màxima accessibilitat de tothom, vianants i

es deu principalment al respecte i a la per-

conductors. Era imperatiu reduir la intensitat de

tinència que han demostrat els diferents inter-

la circulació als voltants de l'estació, però sense

vinents, especialment l'administració de Medi

excloure-la completament. La creació d'un túnel

Ambient i d'Infraestructures, sota la direcció de

havia d'eliminar aquest tall de la plaça dels

Caestecker (enginyer) i de M. Van Messem; l'ad-

Martyrs. El fet que la circulació passés sota terra

judicador De Lijn i la SNCB; l'arquitecte Solà-

va descongestionar la plaça del trànsit intens.

Morales; i els diferents industrials dirigits per

Juntament amb aquest túnel, s'ha construït un

MBG-CFE, i on SWK, com a coordinador del

pàrquíng subterrani d'una capacitat d'unes 400

projecte, ha realitzat la funció de moderador a

places. Atès que aquest pàrquing està unit a l'e-

les múltiples sessions de reunions.

difíci de l'estació i a les parades d'autobús mit-

El nivell d'ambició de l'oficina d'estudis

El perforat de la major part dels conductes de clavegueram (d'un diàmetre d'J,5 metres) va ser una de les mesures especials per fer possible el trànsit per superfície, ja que una excavació hauria tallat tota la circulació. Les opcions que bavia avaluat el bufet d'enginyers S.W.K. donaven els seus fruits. En una de les excavacions es va trobar una part de l'antic mur a l'alçada del Diestsepoort (portal de Diest): una gruixuda paret que formava part dels fonaments d'una torre de l'antic Diestsepoort. Es van mesurar les restes per indicar el trajecte de la muralla a l'actual mapa de Lovaina. ,

Vista de l'excavació sota la llosa de la plaça. Es pot veure el mur pantalla, els capitells prefabricats, els pilars encara encofrats, sobre ets daus de fonamentacïó i les mestres per igualar el terra per fer la solera de paviment

Llosa formigonada sobre el terreny en la que s'aprecia l'armat i els conductes encastats. Es poden observar, en primer pla, capitells de les columnes subterrànies abans de col·locarlos al seu emplaçament

L'Informatiu SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2

aoamxm:

La construcció del nou edifici |P" I nou edifici de la direcció

objecte de profunds estudis durant el disseny:

I

•

L·

de serveis d'autobús forma part de la

L'aïllament acústic de les oficines de l'edifi-

reordenació de l'entorn de l'estació de tren de

ci al soroll produït pels autobusos i reflectit

Lovaina. La seva construcció -oblidada ai pla

per les cobertes es controla i es determina

inicial- s'havia d'integrar dins del pla general

mitjançant un model informàtic. Com a

de la resta de les obres (la construcció d'un

resultat, s'ha utilitzat una façana de vidre

túnel, d'un aparcament subterrani i la realització d'una nova plaça de l'estació}. Estàvem

laminat i amb perfils de fusta, entre altres.

•

Per evitar d'utilitzar massa energia per refre-

obligats a acabar l'obra major (estructures de

dar l'edifici, en cas d'escalfament immediat

formigó i acer, aïllament, maons), les cobertes

de l'edifici els dies de calor, un estudi va

shed de zinc, les cobertes planes d'APP i els

definir, en funció de la seva inèrcia i la seva

tancaments exteriors de fusta, alumini i acer

utilització a l'edifici, el tipus d'envídrament,

en un termini d'unes 20 setmanes.

les dimensions màximes de l'envidrat i els

Tret de les columnes í els nuclis centrals,

accessoris antisol que s'havien d'instal·lar

tots els elements de l'estructura s'havien de

en cas que no es poguessin respectar les dimensions, i es van integrar uns panells

prefabricar malgrat les dimensions excepcionals que exigeixen aquests elements; la graella

mòbils de protecció contra e! sol en el dis-

de les columnes de càrrega de 10,2 x 8,4 m

seny de façana oest;

estava definida per les columnes de l'aparcament, sota l'edifici.

•

-|

Per evacuar les aigües pluvials, es va decidir

5

d'utilitzar un sistema d'evacuació d'aigües a

*

L'alçada de les bigues no permetia fer-hi

pressió mitjançant canonades aïllades acús-

•!

passar per sota les instal·lacions tècniques, de

ticamení i tèrmicament; atès que la major

§

manera que s'havia de preveure una reserva ben

part de la superfície de l'edifici es troba ! È

implantada i dimensionada dins de les bigues

situada sota l'aparcament sobre pilans, no Tg

gantesos SWK era, i segueix sent, tan elevat

i Per a la construcció de les parets s'han fet

des de l'inici de íes obres per fer-hi passar les

era possible crear punts de connexió per

£

que, gràcies a la seva organització, les possibi-

servir diferents mètodes: procediment de

canalitzacions i els cables; les empreses esco-

facilitar una evacuació clàssica.

§•

litats tècniques i la important experiència en

rases apuntalades, procediment de panta-

llides per dur a terme les instal·lacions tècni-

altres grans projectes anàlegs, ha aconseguit

lles contínues per al sòl, mètode berlinès.

ques i el gabinet d'estudis es van veure obligats

Malgrat aquestes condicions i les solu-

• Revestiment de formigó a les vies i a l'esta-

a comprovar, coordinar i aprovar aquestes reser-

cions pesants i específiques, la construcció de .§

ves en un termini d'unes setmanes.

l'edifici ha respectat l'estricte pla exigit. La "§

dur a bon terme aquest desafiament. No han faltat problemes tècnics per resoldre, per

ció d'autobusos.

|.

exemple com organitzar la circulació de la zona

• L'excavació per al pàrquing s'ha realitzat

El formigó no només és present com a ele-

durant les obres, com adaptar a aquesta situa-

parcialment en pantalla a cel obert i par-

ment de càrrega ocult a l'interior de l'edifici.

del previst inicialment, malgrat que es van .2

cialment mitjançant una excavació recalça-

Des del disseny, l'arquitecte va decidir utilitzar

emprar materials i tècniques d'execució més &

da.

el formigó, a més del maons, com a element

tradicionals (falsos paviments, més moqueta,

|j

primari de l'acabat exterior de l'edifici (colum-

envans i sostres de plaques de guix, tanca-

|j>

nes, bigues, plataforma sota els passos dels

ments de fusta, falsos sostres desmuntables de

|

• La llosa per al sostre del túnel s'ha integrat

autobusos i dels vianants, voladissos, ampits,

làmines d'alumini, etc). Aquesta elecció no es

|

al pàrquing i s'ha executat amb formigó i

etc). A causa del clima de! nord, va ser neces-

va reflectir en una atmosfera tradicional dins «£

acer.

sari que A33 i Daídalos realitzessin un estudi

de l'edifici. Els detalls elaborats i els colors

de nombrosos ponts tèrmics (materials que

equilibrats li donen un caràcter càlid i especí- -S

passen de l'exterior a l'interior sense cap inte-

fic, molt apreciat pels treballadors dels serveis

rrupció per l'aïllament tèrmic) per tal d'evitar

d'autobusos que hi treballen, en contacte

ció el procediment de construcció, com realitzar una rasa i un túnel a una distància d'aproximadament 30 cm d'habitatges sense ocasionar danys a aquests monuments històrics, com informar eficaçment els habitants i els passatgers habituals sobre els objectius que es pretenia assolir i l'evolució de les obres, o com traduir les opcions conceptuals i els desitjós de l'arquitecte en un projecte realitzable, sense perdre de vista les exigències d'estabilitat.

Aquestes preguntes només representen una petita part dels problemes que s'han plantejat al llarg de les diferents fases del projecte.

• Les columnes de capitell per al pàrquing eren prefabricades.

• Per controlar el nivell de la capa freàtica s'han fet servir procediments específics així com pantalles antipressió.

• Mètodes de fonamentacíó especials per als ponts sobre els rius Dyle i Lys.

greus deterioraments i conservar

i'aspecte

• Procediments específics d'acabament per al

A banda dels riscos de desconfort perpen-

túnel subterrani pel que fa a la protecció

dicularment als punts tèrmics i de l'aïllament

específics per realitzar la reordenació dels vol-

contra incendis (expressem el nostre agraï-

tèrmic, altres prestacions de l'edifici van ser

tants de l'estació i les obres de fàbrica corres-

ment al capità dels bombers de Lovaina per fa seva col·laboració): revestiment antíin-

tècniques utilitzades.

cendis, vidre tallafoc, divisió en comparti-

•

ments del túnel i del pàrquing ®

Pera la consolidació del monument, s'ha fet servir la tècnica de les rases apuntalades.

•

Els conductes de les diverses xarxes públiques s'han adaptat, retirat o completat. Els conductes nous s'han col·locat bé per soterrament, bé seguint el mètode tradicional.

•

Una part de les obres del subsòl s'ha realitzat seguint el procediment cut and com.

directe amb els clients. ©

|

1

S § :

g

estètic desitjat.

S'han fet servir mètodes de construcció

ponents. La llista següent conté les principals

fase d'acabat, al contrari, va durar més temps

Johan Cokelaere

"$

6G •LWonratiu SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2003

Estudi econòmic es dades econòmiques que II™• em em rebut per !a realització d'aquest estudi

tipus de liquidació final de l'obra. Aquest

El que si és sorprenent és la durada d'a-

no han estat exhaustives. Sí en molts casos, per

darrer aspecte hem de suposar que si es va pro-

questa fase d'obra. Als textos anteriors haureu

tats d'organització i coordinació dels diversos

obres executades a casa nostra, ja és dificultós

duir, tenint en compte a més, l'ajustat temps

vist que es parla d'un termini de 40 setmanes,

treballs i diferents industrials. <$

obtenir-les, imagineu-vos per una obra a Bèlgica.

d'execució i la complicació del tipus d'obra:

això ens dóna un volum econòmic de 541.505

Els números que hem rebut fan referència al

afectació de vials, circulació de persones, etc.

€/mes (90.098.853 Res/mes), que tenint en

pressupost de l'edifici, de 4.650 nf, i de les

En qualsevol cas, els percentatges obtinguts a

compte que no es produeix amb una distribu-

marquesines d'autobús.

partir dels números que disposem, quant als

ció lineal tan clara, vol dir que en alguns

grans capítols, no difereixen massa del que

mesos es devien superar els 721.215 €/mes

Desconeixem com va funcionar la licitació

SUP. TOTAL CONSTRUÏDA

i, si hi va haver-hi baixa d'adjudicació, o algun

estem acostumats

Maçoneria interior Paraments/aïllaments Pedra natural Fusteria /aïllament Evacuacions

informatiuOapabcn.ei

4650,00

PRESSUPOST

Formigó i acer

(120.000.000 Pies). Quantitats que indiquen, amb la superfície d'obra executada, les dificul-

PEM*19%

BHf

P.E.H.

1.535.000,00 C

330,11

1.208.101,85 £

e/n

1

259,81

% 28,35

Formigó i acer

259,81

1.208.101,85 €

28,35

43.228

201.011.235 Pts

TOTAL

259,81

1.208.101,85 €

28,35

43.228

201.011.235 Pts

21,70

33.090

153.868.535 Pts

TANCAMENTS 1 COBERTES

85.000,00 e

18,28

66.898,15 £

14,39

1,57

Exteriors

198,87

924.768,52 €

185.000,00 €

39,78

145.601,85 €

31,31

3,42

Interiors

46,55

216.435,19 €

5,08

7.744

30.ooo.oo e

6,45

23.611,11 £

5,08

0,55

Cobertes

77,86

362.037,04 €

8,49

12.954

60.237.894 Pts

275.000.00 £

59,14

216.435,19 £

46,55

5,08

TOTAL

323,28

1.503,240,74 €

35,27

53.789

250.118.214 Pts

36.011.785 Pts

30.000,00 €

6,45

5,08

0,55

Zinc

345.000,00 C

74,19

271.527,78 £

58,39

6,37

ACABATS

Cobertes planes

115.000,00 €

24,73

90.509,26 £

19.46

2.12

Extefiors

12,69

59.027,78 €

1,39

2.112

9.821.396 Pts

Tancaments metàl·lics

715.000,00 £

153,76

562.731,48 £

121,02

13,20

Interiors

65,16

303.009,26 €

7,11

10.842

50.416.499 Pts

55,85

259.722,22 €

6,09

9.293

43.214.142 Pts

133,71

621.759,26 6

14,59

22.248

103.452.036 Pts

23.611,11 C

Tancamens fusta

125.000,00 €

26,88

98.379.63 £

21,16

2,31

Paviments

Plaques de guix

230.000.00 £

49,46

181.018,52 £

38,93

4,25

TOTAL

25.000,00 €

5,38

19.675,93 £

4,23

0,46

Arrebossats Xapes

45.000,00 €

9,68

35.416,67 £

7,62

0,83

Fals terra

195.000,00 £

41,94

153.472,22 £

33,00

3,60

Enllosat

95.000.00 €

20,43

74.768,52 £

16,08

1,75

Tabt. Fusta [parquets)

40.000,00 £

8,60

31.481,48 £

6,77

0,74

Fusteria interior

65.000,00 £

13,98

51.157,41 €

11,00

1,20

INSTAL·LACIONS 5,08

23.611,11 €

0,55

845

3.928.558 Pts

Electricitat

82,94

385.648,15 €

9,05

13.799

64.166.453 Pts

Sanitaris

12,69

59.027,78 €

1.39

2.112

9.821.3% Pts

62,62

291.203,70 €

6,83

10.420

48.452.219 Pts

Evacuacions

HÏAC (Aigua i Clima)

Pintura

130.000,00 £

27,96

102.314,81 £

22,00

2,40

Ascensors

Electricitat

490.000,00 (

105,38

385.648,15 £

82,94

9,05

TOTAL

75.000,00 £

16.13

59.027,78 £

12,69

1,39

Sanitaris HVAC (Aigua i Clima) Ascensors

370.000,00 £

79,57

291.203,70 £

62,62

6,83

215.000,00 e

46,24

169.212,96 £

36,39

3,97

5.415.000,00 €

1.164,52

4.261.805,56 C

916,52

100,00

36,39

169.212,96 €

3,97

6.055

28.154.668 Pis

199,72

928.703,70 €

21,79

33.231

154.523.294 Pts

TOTAL P.E.M. 916,52

4.261.805,56 «

100,00

152.496

DD.GGtB.I.

248,01

1.153.244,58 €

27,06

1.164,53

5.415.050,14 €

TOTAL

709.104.779 Pts

41.265

191.883.753 Pts

193.761

900.988.532 Pts

SOLUCIONES PARA PUERTAS

Cierrapuertas • Pernios • Brazo muelle • Bisagras muelle • Bisagras vaivén Talleres Trepat SA Zona industrial "Els Garrofers" Avda. del Progrés, 40 - 08340 Vilassar de Mar (Barcelona) Tel. (34) 93 754 06 00 Fax (34) 93 754 06 01 - E-mail: ttrepat®justor.com - www.justor.com

Justor

itiu SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2003

Fusteria i tancaments || a guia de novetats que I ^ H Consírumat edita en cada edició, aquest any conté les fitxes, en tres idiomes, d'uns 10 productes nous relacionats amb els tancaments. Són destacables, des del meu punt de vista -que pot ser diferent del d'altres professionals- sis o set productes: una fusteria de fusta tropical, una de mixta aluminí-fusta, una d'alumini de seccions reduïdes, una finestra de coberta automatitzada, un control per ràdio de les automatitzacions de tendals, finestres i persianes, i una gelosia de peces ceràmiques.

A la fitxa de la fusteria de fusta s'especifica que es fa amb "fusta tropical, moabi, obtinguda de plantacions pròpies de l'empresa i supervisada des del tall fins a l'obra". Encara que no ho diu, cal suposar que és, doncs, una explotació forestal sostenible, ja que les qüestions de legalitat i sostenibilitat de les explotacions de fusta són de molta d'actualitat, gràcies a la campanya que Greenpeace duu a terme contra les explotacions il·legals de fusta que posen en perill d'extinció grans superfícies de boscos tropicals. (Cal dir, de passada, que algunes de les xcions dutes a terme pel Rainbow Warrior han portat a la

Puertas Residenciaies y Comerciales de Aluminio

detenció del vaixell i la seva tripulació, per les

marca disposa d'un producte combinat de

autoritats espanyoles. Autoritats que segurament

finestra i captador solar integrable també a la

serien més útils sí perseguissin i fossin estrictes

coberta, que potser no figura a la guia perquè ja

amb els vaixells realment perillosos i no pas amb

s'ha presentat abans en algun altre lloc, atès

els de Greenpeace). Tornant a les finestres, l'em-

que sembla una molt bona idea.

presa Gescoinsa, que n'és la fabricant, n'assegu-

Canviant una mica de tema, Suministros

ra unes elevades prestacions d'estanquitat acús-

Ceramicos del Vallés SA ha creat una gelosia

tica i tèrmica.

ceràmica complexa de mecanismes i molt aconseguida estèticament, que permet diferents

Aïllament, estanqueitat i resistència

de Gran Seguridad

GUILLERMO V MINO- 31 - 08223 TERfUSSA - TELF. 93.7860216 - HU: 93.7314

usos i orientacions, integrant-se totalment a les façanes d'obra vista. Per acabar, Crícursa

Una altra marca, Javibén SL, exposa una

comercialitza ja un producte que fins ara esta-

fusteria mixta, alumini-fusta, cosa que no es

va en fase experimental i que també és alta-

nova en si. El que és nou és la petita secció (50

ment sofisticat (potser el que més), amb el

m de bastiment i 75 mm de fulla) dels perfils i

vidre de transmisió lluminosa variable en funció

exposa les bondats d'aquestes peces d'una

de la orientació de micropartícules en suspen-

manera més objectiva i científica que l'ante-

sió al vidre, sota l'influx d'un corrent elèctric.

rior: permeabilitat a l'aire A3, estanquitat a l'ai-

Si agaféssim aquests productes com a

gua E4 i resistència al vent V4. La coneguda

model per predir cap on s'encamina el sector,

marca Technal Ibérica SL també presenta una

hauríem de suposar que aquest tendeix vers uns

fusteria esvelta, de 55 mm, amb bastiment de

nivells de sofisticació tecnològica elevada.

85 mm (resistència a l'ample) "amb notable

Aquesta afirmació pot ser certa, però no del tot.

reducció del nivell de soroll aeri: fins a 40dB

Si comparem, ja no aquest productes d'altes

segons el tipus de vidre (en aquest cas un

prestacions sinó els de la gamma mitja de fus-

5+4/8/6), 10 dB per sobre de la exigència de la

teries i tancaments amb els d'altres sectors de la

NBE-CA-88". Els perfils incorporen trencament

construció, ens adonem -de fet ja ho sabíem-

de pont tèrmic i sistema ocult de drenatge. Una

que el nivell tecnològic, de perfecció i de com-

altra marca coneguda, Velux Spain SA, dóna

pliment de normatives és dels més elevats. Això

una volta més a la cfau de la seva indústria, la

és deu a les característiques í requeriments que

finestra de coberta, amb uns models que incor-

han de complir els tancaments. Són els ele-

poren obertura elèctrica amb tres motors, sen-

ments que connecten i, a l'hora, separen l'exte-

sor de pluja, comandament a distància i, si es

rior amb l'interior i, a més, han de permetre dife-

vol, complements motoritzats com ara cortines

rents graus d'aïllament. La mobilitat de moltes

i persianes per protegir-se del sol. La mateixa

de les peces i la necesaria graduació de la con-

SIKKENS marca lfder en Europa en el mercado de las pinturas CETOL de Sikkens, la mejor oferta de lasures del mercado GAMA CETOL La elección del sistema de aplicación para cada obra tiene una gran importància en el resultado final, la gama de lasures Cetol propone un amplio abanico de soluciones técnicas y decorativas que se adecua perfectamente a las exigencias del mercado. Està compuesta por sistemas alquidicos tradicionales, sistemas de alto contenido en sólidos y sistemas al agua de última generación.

LOS LASURES ALQUÍDICOS TRADICIONALES Éste ha sido el producto que ha convertïdo a Sikkens a io largo de su historia en uno de los mayores productores de protectores para la madera. Dentro de esta gama, 'Cetol HLS" es el único lasur de fondo incoloro y pigmentado en el mercado. Su gama de 6 colores permite tenir la madera resaltando su belleza natural. Con un alto poder de penetración y un gran rendimíento resulta el fondo idóneo para las maderas blandas. Ademàs, regula la humedad y puede ser utilizado como acabado a poro abierto.

"Filter 7". por su parte, es un lasur de acabado satinado formulado con resinas y pigmentos activos contra la exposición a rayos ultravioleta, que le confieren una durabilidad excepcional. Éste lasur garantiza siempre su permanència y elegància en las condiciones climàticas mà's extremas.

Por otro lado, "Cetol TGL Plus" es el único lasur de acabado brillante en el mercado, contando con una versión en acabado satinado, "Cetol TCL Satin". Ambos estan recomendados especialmente para la protección en exterior de las maderas sometidas a fuertes exposiciones de rayos ultravioletas. Presentan una gran elasticídad permanente y una alta resistència a los agentes exteriores para preservar mejor sus cualídades decorativas.

LOS LASURES DE ALTO C O N T E N I D O EN SÓLIDOS Esta gama de productos ha sido una completa revolución ya que ha permitido una reducción importante en la cantídad de disolvente asï como en el número de capas y tíempo de trabajo empleado, garantizando un resultado óptimo y el màximo respeto por el Medio Ambiente.

"Cetol Novatech" ha sido el primer lasur de fondo y/o acabado que se ha beneRciado de esta tecnologia basada en un alto contenido en sólidos. Su excelente poder

de penetración le convíerte en el fondo perfecto para las maderas duras. Con tan solo aplicar dos manos es suficiente para garantizar un excelente resultado, muy superior al que se podria obtener con tres manos de un tratamiento convencional.

APLICACIÓN Y MANTENIMIENTO DEL APART-HOTEL NÒRDIC "EL TARTER" EN ANDORRA

LOS LASURES BASE DE AGUA Pionera en la tecnologia de base acuosa.

Sikkens fue el primero en poner agua en sus lasures. Esta gama està formada por "Cetol BL 21 Plus", el único lasur de fondo incoloro y pigmentado en base agua del mercado, y "Cetol BL 3 1 " . un lasur de acabado satinado en base agua de larga durabilidad. Ambos son productos de alta durabilidad, secado rapido, bajo olor y de fàcil aplicación. Se trata de un sistema muy adecuado para las maderas de difícil tratamiento tales como el Iroko o el Elondo.

En Andorra se ha reaiizado la aplicación sobre madera nueva y el mantenimiento sobre madera antigua, de toda la carpinteria exterior (vigas, vallas, machihembrado) del RESTAURACIÓN DEL EDIFICO DE LAS Apart-Hotel Nòrdic El Tarter. ubicado en fa JUNTAS GENERALES DE BIZKAIA EN carretera general s/n - El Tarter Caníllo.

BILBAO 1 - Mantenimiento de la parte frontal: se En Bilbao se pueden apreciar unos de ha aplicado después de un lijado, 3 manos los primeros resultados en la calle Hurtado de Cetol HLS Roble Claro debido a su alto de Amézaga, n ° 6 , dónde se ha restaurado poder fungicida que impide la aparición de toda la carpínteria de madera del Edifïcio hongos. mohos o algas evitando a su vez el de las Juntas Generales. Después de un azulado de la madera y por su alto rendidecapado en zapatas y un lijado. se ha miento y resistència a los Ultra Violetas. aplicado el sistema Cetol TGL Plus de color 2 - Aplicación sobre madera nueva de la Roble Claro dada su excepcional resistència parte trasera: se ha aplicado el siguiente a los rayos ultra-violeta y agentes atmosíéricos. sistema de Sikkens: 1 mano de Cetol HLS Roble Claro y 2 manos de Cetol Filter 7 del mismo color por su excepcional durabilidad y resistència a las condiciones climàticas mas extremas.

EMPRESA DE RESTAURACIÓN V APLICACIÓN: Construcciones Zamakoa de Caldakao (Bizkaia).

DISTRIBUÏDOR: K-97, S.L Hurtado de Amézaga. 27 Planta. 14 Dpto. 5/48008 BILBAO

Tel. 944.10.12.09 Fax 944.21.52.45 K97parrot@euskalneLnet

EMPRESA DE APLICACIÓN: Empresa Raitel - Andorra DISTRIBUÏDOR: Colors Natural S.L C/Tobira n°17 53099 - Andorra La Vella Tel. 00.37.680.66.25

sikkEns Avda. Eduard Maristany, 56-90 08930 Sant Adrià de Besòs (Barcelor Tel. 93 484 29 32 - Fax 93 484 26 I E-mail: lníosikkens.in@sab.akzonobel.i

www.sikkens.es

6 4 i L'Informatiu SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2003

nexió visual, lumínica, acústica i física exterior-

sap assessorar-se. Tots som uns complets igno-

part del progrés entès com l'entenia el senyor

interior, a què ens acabem de referir, en fan uns

rants en la majoria dels camps tecnològics, la

Ford.

objectes complicats i, segurament, cada cop tin-

gran complicació tecnològica actua! ens deixa

Des d'aquest punt de vista, estricte i més

drem productes que compleixen aquestes come-

coneixerà fons tan sols una parcel·la molt peti-

aviat pessimista, ho reconec, el futur d'aquests

ses amb major perfecció i major sofisticació.

ta d'aquest món; no tenim capacitat per a més.

productes i de la mateixa evolució del sector pot

Però no n'hi ha prou, amb això, per afirmar que

És més greu que els tècnics, tan els prescrip-

ser una mica negre. Però com que ser pessimis-

aquest és el futur dels tancaments si conside-

tors com els controladors de l'obra, tampoc no

ta no serveix de res, prefereixo ser optimista i

rem com a vàlid-i jo li ho considero-el que diu

siguem prou sensibles a aquests coneixements.

creure que, encara que lentament, l'aplicació de

l'anunci que deia Henry Ford: "el verdader pro-

Molts no tenim gaire clar què vol dir permeabi-

productes amb més prestacions, més sosteni-

grés és aquell que arriba a tothom".

litat a l'aire A3, estanquitat a l'aigua E4 i

Coneguts i valorats Aquests productes que acabem de des-

bles i amb més sofisticacions mecàniques aug-

resistència al vent V4, encara que en sapiguem

mentarà, se'n podrà reduir els costos de fabrica-

la seva definició normativa.

ció i, per tant, el preu i aquesta roda farà que es

Si, a això, hi afegim que el consumidor

vagin perfeccionant. A més, penso que per aca-

criure, per existir realment al mercat no sols

normament ni s'assessora ni es deixa assesso-

bar d'ajudar-hi, les institucions públiques (les

han d'haver estat fabricats sinó que han de

rar i que ei promotor, públic i privat, mentre

que correspongui, europees, estatals, autonòmi-

lenir èxit, han d'arribar a toíhom. Per tenir èxit

que per la fusteria no hi entri aigua quan plou

ques) i privades (col·legis professionals i assegu-

han de ser barats o, al menys, no gaire cars i,

fort -que és per l'únic que li reclamaran-, ja en

radores) crearan marcatges d'eficiència i soste-

si agafem els models de la guia, la majoria no

té prou perquè pensa, i amb raó, que el mateix

níbilitat dels sistemes de tancaments (sem-

compleixen aquesta primera condició. Ara bé,

estadant així que pugui canviarà les fusteries,

blants a les que ja existeixen per als electro-

el factor econòmic és molt important, però no

tenim un panorama desolador -que diuen els

domèstics) i iniciaran campanyes de difusió d'a-

l'únic. També han de ser coneguts i valorats,

periodistes- en el qual aquests productes

quests marcatges i de recomanació de la conve-

els productes, per tenir èxit. Aquesta és la condició més difícil d'acomplir. El consumidor final, que en definitiva és e! que ha de decidir l'elecció del producte, no sap distingir ni valorar la qualitat d'una fusteria, per exemple, i té un desconeixement absolut de les possibilitats i prestacions de la majoria dels sistemes de tancament. Això no és greu sí ei consumidor

tenen bastants possibilitats que quedin rele-

niència de posar bons sistemes de tancaments

gats a un ús marginal o de prestigi o, fins i tot,

als nostres edificis, cosa que els farà més soste-

que desapareguin per manca de demanda. Es

nibles i estalviarà moltes molèsties als seus ocu-

coneix el cas de la desaparició en catàleg d'un producte tan simple, però bo, com la gelosia de dos forats i format de maó, per la raó que no n'era rendible la fabricació... Així que és pos-

Josep Olivé

sible que aquests productes no arribin a formar

Arquitecte

sanite_ sanejament de l'habitatge

Rehabilitació, protecció i acabats de la fusta al servei de la construcció • Tractaments de protecció de la fusta envers tèrmits subterranis i d'altres insectes menjadors de la fusta • Sistemes d'eliminació de colònies de tèrmits subterranis • Diagnosi de patologies d'estructures de fusta • Substitució i reforços d'estructures de fusta • Decapats d'estructures i bastiments de fusta • Consolidació d'estructures i bastiments de fusta mitjançant resines epoxi

Lïnfornwtiu SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2003 6 5

Guia de novetats de Construmat en fusteria i tancaments PASQUET AURA 2

URSOA

Tancaments exteriors de fusta tropical amb unes elevades prestacions a nivell d'estanquitat, acústic i tèrmic. Els perfils són de formes arrodonides i suaus de fusta moabi, amb densitat de 850 kg/m3, obtinguda en plantacions pròpies de l'empresa i supervísada des del tall fins al lliurament en obra. El cargolat directe del vidre permet la supressió dels ribets. De la gamma Pasquet Aura2 hi ha disponibles balconeres, finestres batents, i corredisses que poden unirse entre si per formar grans panys vidrats; a més a més es creen models personalitzats conjugant les variants de vidres, sòcols, barrots o manyeria. ®

Finestres i balconeres practicables de perfils d'alumini-fusta amb aspecte homogeni de fusta tant en l'interior com en l'exterior, S'aconsegueix amb perfils d'alumini decorat imitació fusta, com a alternativa d'acabats anoditzat i lacat habituals.

Hi ha tres opcions diferents de fusta per a la cara interior, que se subministra verníssada. La sèrie és de format compacte (50 mm de marc i 75 mm de fulla) a pesar del qual s'aconsegueix una permeabilitat a l'aire A3, una estanquitat a l'aigua E4 i una resistència al vent V4. Compta amb les prestacions tèrmiques pròpies d'una fusteria amb trencament de pont tèrmic. ®

GESCOINSA SL • Cobalt, 12 A (parcel·la 213 B) Polígon industrial San Cristóbal 47012 Valladolida • Telèfon: 983 205 439 • Fax.- 983 297 784 • info@gescoinsa. com www. gescoinsa.com

BARANES D'ALUMÏNT

JAVIBÀN, SL Les Colomeres, 77 • 08850 Gavà Telèfon: 936 38 45 77 • Fax: 936 33 67 55 javivan@terra.es

Fa més de 30 anys que les baranes d'alumini HORIZAL es venen amb èxit a nombrosos països d'arreu del món; fins i tot les instal·lacions més antigues segueixen mantenint inalterables !a seva qualitat.

Els sistemes HORIZAL permeten nombroses configuracions de balconades tant sobre forjat com sobre parets, amb geometries rectes o curvades, folrats amb panels de resina, xapa perforada, vidre laminat, o bé amb els clàssics barrots d'alumini.

Les baranes HORIZAL han estat sotmeses a proves de verificació i degudament certificades per instituts de control, incloent-hi les proves de càrrega pels formats folrats.

El muntatge ràpid en obres és una realitat fins i tot per a superfícies irregulars, gràcies a les toleràncies d'ajustament tant dels suports patentats amb reglatge tridimensional com de les brides de fixació del passa mà.

Bernat Metge, 63 - 08205 Sabadell Telf. 93-7207900 - Fax 93-7119628 coalsa@coalsa.es - www.coalsa.es

iu SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2003

GRAÓ MOD 02 ACHIL Graó de seguretat antíiliscant

1 ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H

de xapa d'acer perforada amb les

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ | ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ B ^ ^ ^ ^ |

GRAÓ MOD RTS (Ràdio Tecnologia Somfy) ACHIL Comandaments a distància via ràdio per al control de persianes, ten-

vores corbades i plegades dels quals ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ E à

? ^ ^ ^ ^ H

dals, cortines i accessos. Evita el cable-

s'han eliminat les arestes vives. La ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H f

_2^B^^^^|

jat entre el motor i el punt de comanda-

superfície antiïliscant compta amb ^ ^ ^ J ^ ^ ^ t

^^^i^i^i^ii

ment, simplificant notablement la ins-

1

A ^ ^ ^ ^ ^ ^ f l

tal-lació, Un únic comandament opera

1

SS^B^HflÍH|fljfl|^^9V^^^fl

tots els motors de l'habitatge i es poden

1

per la seva mida eviten la caiguda

^BSBfi&BAM^^^SBt^^B^S

anar afegint més conforme es vagin ins-

•

d'objectes a nivells inferiors i per-

• H B B H B S S I S S & S S H · ^ B H

tal-iant. El protocol rolling code canvia

1

meten el drenatge de l'aigua sobre

§ ^ S n H & & f i f i f l C B B ^ B B K |

automàticament el codi de seguretat a

I

la superfície de graó. El procés de

S £ ^ 3 S r o 9 B ^ ^ ^ ^ ^ B B f i c 9

cada pulsació del comandament, d'entre

1

fabricació és totalment automatitzat

^ ^ ^ f e ^ & t a ^ 2 § S 9 s ^ ^ ^ ^ ^ B 9

16 milions de combinacions. Hi ha dues

1

opcions noves d'acabat

1

forats de drenatge de diàmetre 5 a 8 f ^ H h l ^ M L · mm combinats harmònicament que

i la seva posada en obra és directa.

-

H^^^^^^H^SSs&·^sSSBxl

d'aquestes

à 1

comandaments: Telis Silk, metalitzat en

1

plata i Telis Patio, resistent a l'aigua i als

1

premia entre 150 a 300 mm. Í È

cops.

REJILLAS PCP ESPANA SL Circunde, 8 nau 2.

•

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ |

^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ R J ^ | ^ ^ • Í ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H

Polígon industrial La Portalada

^^Ba^^^^^BrnSatti^S

26006 Logrono

^^HZSSffiSSMfli

Telèfon: 941 27 06 61

^ ^ K S Í Í ^ P ^ W

Fax: 941 25 07 26 rejíllas_pcp@terra.es

^

^

^

^

^ ^ B f >^j

SOMFY ESPAfoA, SA Pg. Ferrocarrils Catalans, 292-294 08904 Cornellà de Llobregat Telèfon: 934 8 0 0 9 0 0

1 ^^1

/ ^K .

1 ^ ^ I / < ^B I 1 ^v 1 i JaéMt i

I ™ • iii^^B 1 1 f» • • r 1 1 ^V^Kfl ]

Les graons prefabricats tenen dispo- i?lP^*lllc^8i^HiLflJ||^H^2£9fl^^B nibles diferents profunditats d'em- ' <*^^^^^^^B^^H f£?T*tl

" 1

1 • l|nH 1 :>:'' 1 1 ^^^^H| 1 B J 1^^^^^B:

Fax: 933 77 03 96 enric.escoda@somfy.com www.somfy.com

Solucions a mida

Sant Joan 85 Matadepera - Tel. 93 7B7 07 0 5 Fax 93 730 0 6 74 www.f·rtllq·rm·n·.com mall: info@)farellgei

Fareu Germans Ebenistes des de 1960

L'Informatiu SEGONA QUINZENA SETl·l·lBRE 2003

LLAMBRICK CERÀMICS

1

Peces ceràmiques per a la for- ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ S ^ ^ ^ ^ ^ f l ^ ^ ^ H macó i de lamel-les, pèrgoles i pavi- j j ^ ^ H ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ P Q ^ ^ H ments flotants. Les lames estan dís- ^ ^ ^ ^ ^ M p E 5 S 5 ^ ^ H E ^ ^ ^ ^ | senyades per aconseguir uniformitat — ^ M ^ s ^ « » ^ S ^ ^ ^ M j | ^ ^ ^ M cromàtica entre mur i gelosies de faça- g f f l j ^ ^ r " - - - j P j f f J | ^ ^ ^ B H nes ceràmiques. Al forat de Is peces ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ j È S S C ^ j k ^ ^ ^ H ^ ^ ^ f l

UNICITY Finestres i baíconeres practicables d'alumini de perfil esvelt (55mm) i constant: independentment de l'especejament de la finesta (fixos, practicables) es manté l'amplada de 55 mm en tots els marcs vistos des de l'exterior.

La seva estètica és similar a la de les fusteries clàssiques d'acer. Aporten una notable reducció del nivell de soroll aeri: fins 40 dB amb vidre 5+ 41816 mm, lOdB per sobre de l'exigència de l'NBE-CA-88. Els perfils incorporen trencament de pont tèrmic, sistema ocult de drenatge, i íenen un mòdul de

s'insereix una ànima metàl·lica amb ^ ^ ^ ^ ^ 5 5 S S & w ^ j j ^ ^ ^ ^ í 0 9 junt elastomèric que exerceix d'eix per^^^S3m§!mïJCrWrJ^^^^BB( met penjar les peces dels seus ^ ^ $ ^ S & y H ^ V \ ^ ^ ^ ^ ^ f ^ A extrems, com una lamel·la convenció- ^ ^ ^ 2 * ^ Y ^ M _ , ^ i ^ ^ ^ H j ^ ^ É ^ I nal, i les orienta dins la gelosia mitja- ^ ^ ^ R ^ L ' y ^ p ^ ^ ^ ^ ^ H ^ ^ ^ H nànt un sistema horitzontal. Amb el ^ ^ ^ E ^ j ^ n ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H mateix principi es poden construir per*^*^^^^^^^^^^^^^^^j goles d'orientació variable emprant uun sistema de ròtufl^^^^^^^^^^^^^^^^l les per acoblar els eixos. Les paviments flotants incor^^^^f^^^^^^^^^^^^^È poren les qualitats estètiques de l'argila cuita natural a ^ ^ J P H R H i ^ ^ ^ ^ ^ R M I més de leugeresa i facilitat de muntatge en sec sobre ^ ^ ^ " ^ ^ w ^ ^ ^ ^ B j

TECHNAL B I ÉRC I A SL

diferents sistemes de suport elevat. <ï>

Diesel, 1

^^^^^^^^^^

SUMINISTROS CERÀMICOS DEL VALLÈS, SA Can Fatjó dels ürons s/n Ap de Correus 97 08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon: 935 90 60 82 • Fax: 935 90 61 84 comercial@gruplmirail.com • www.grupalmirall.com

^^^V

^l^^l^^^^^k^ 1 Í ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ M ^ ^ M É É ^ T ^ ^ ^ ^ ^ H fe/^lHMtf^^^l K J ^ ^ ^ ^ H I K ^ H I^^^^^^^^^^^^^^D

,

^8§Èj£s*'^í, "^J^^nBJB&t É' ^ H ^ B H 1 ^ ^ ^ ^ ^ ^ B ) H L ^ ^ ^ ^ ^ ^ B l B ' ^ ^ ^ ^ ^ ^ B l H ^ ^ ^ ^ ^ ^ B l K ^ ^ ^ ^ ^ K K ^ ^ ^ ^ ^ ^ l K ^ ^ ^ ^ ^ l l l ^ ^ ^ ^ ^ ^ l K ^ ^ ^ ^ ^ ^ l

bastiment de 85 mm. 1$

J '

jj^^^^^^^È L - ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ B

l l t e ^ ^ ^ ..,r.^ÍI^^B

Zona Industrial Sector Autopista

l | 5 p ^ f e ^ M | ^ ^ ^ ^ ^ ^ P

08150 Parets del Vallès Telèfon: 935 73 77 77 Fax: 935 62 22 50 technal@techrtal.es www.technal.es

^ 9 l È ^ ^ J ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ S S S l ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ 2 1 ^ ^ ^

NOUflBAU jnovacion uc lonaclos

La mejor solución para la aluminosi y problemas en vigas de madera, hormigón y acero

Es la única substitución funcional efectiva El único refuerzo activo que elimina futuras grietas.

No baja el techo.

De acero inoxidable, con la màxima rigidez y de fàcil montaje.

Da màxima seguridad y garantia por sus procesos de calculo y montaje.

Con la mejor relación calidad-precio.

iu SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2003

FUSTERIA

I TANCAMENTS

VELUX INTEGRA TM GGL/GGU Finestra de coberta d'obertura elèctrica dotada d'accionament per a tres motora, sensor de pluja i comandament a distància.

Tots els components elèctrics van instal·lats en la mateixa finestra, que se subministra llesta per ser connectada a la xarxa de 230V. En qualsevol moment poden afegirse e!s complements motoritzats de decoració interior (cortines, gelosies) o protecció solar (persianes), que funcionaran amb el mateix comandament a distància. És totalment compatible amb la resta de comandaments

i

complements

Velux

COMBIContiol (polsadors, bateria de seguretat, interfície). L'estructura de la finestra

El CAATB posa at vostre servei un

és de fusta i compta amb un complet programa de cèrcols d'estanquitat ®

equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar a tots els qui intervenen en l'obra.

VELUX Spaín SA Ctra de la Corunya Km 18,150 Edrf. Velux 28230 Las Rozas de Madrid

Tel.: 902 40 04 84 • Fax: 915 09 7101

Començar qualsevol obra amb total seguretat t lliurar-la amb les

velu-e@velux.com www.velux.es

màximes garanties és la millor inversió de futur.

CRI-REGULITE Vidre laminat de transmissió

DE RESPONSABILITAT CIVIL

ASSEGURANCES D'EQUÍ PS I LUORFL

lluminosa variable del que és possible controlar la transparència, les

ASSEGURANÇA TOT RISC CONSTRUCCIÓ

ASSEGURANCES D'ACCIDENTS DE CONVENI

ASSEGURANCES D'AFERMAMENT

ASSEGURANCES DE HWTECCIÓ JURRMCA

ASSEGURANÇA OC PRESTACIÓ DE SERVEIS

ASSEGURANÇA DECENNAL DE DANYS

PER A OBRES FÏNALITZADCS

A L'EDIFICACIÓ

llunes tenen un film intercalat entre elles amb partícules microscòpiques en suspensió que, al seu estat normal, dificulten el pas de la llum dotant al vidre d'una parença fosca i sota l'influx d'un corrent elèctric, són polaritzades i aclareixen la seva tonalitat. El sistema permet variar i controlar el grau de transmissió

COL·LEGI D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

desitjat a cada moment i es pot

SERVEI D'ASSEGURANCES DE LA CONSTRUCCIÓ

automatitzar associant-lo a una cèdul·la fotoelèctrica que graduï la transparència en funció de la intensitat lluminosa ambiental. Es pot Barcelona (Seu Central) Bon Pastor, 5 - 06021 Barcelona Tel. 932 40 23 72 Fax 932 40 23 59

corbar i les seves dimensions màximes són 1 , 2 x 2 , 8 m . ®

CRICURSA Plana de l'Om. 6 - 0324D Manresa Tel. 938 72 97 99

Pol. ind. Coll de Manya

Osona

08400 Granollers

PI. Major, 6 - 0 6 5 0 0 Vic Tel. 936 85 26 11

Telèfon: 938 40 44 70

Vallès Occidental

cricursa@cricursa.com

Sant Francesc, 16 - 08221 Terrassa Tel. 937 60 11 10

www.cricursa.com

Valies Oriental Josep Pinol. 8 - 09400 Granollers Tel. 938 79 01 76

J-197 Corccfluü Auegmnca d

Cristales Curvados SA

Responubllldail Civil «gom An. 15 Uci 9/1992 de 30 tfitxíl

Fax: 938 401 46

E S P E C I A L

MOLESTAR i EN CASO DE INCENDIO

Con las puertas corta fuego de Vicaima, nada va a alterar su descanso. Son pu elevados requisitos técnicos y con funciones especificas de resistència al fuego, durante 30 minutos (RF-3G) y 60 minutos (RF-60). Certificadas por reconocidas instituciones nacionales e internacionales, estando disponibles en una amplia gama que da excelentes soluciones decorativas. En Block o en Portaro, (que incfuye puerta, cerco y accesorios), son la ri opcíón para garantizar la seguridad y el confort en los mejores hoteles.

vicaima www.vicaima.com

Tel.: 914 480 459

EMPRESES u SEGONA QUINZENA SETEMBRE 2003

DIVERSOS

EMPRESES

Farell Germans presenta la col·lecció C-14 amb un disseny de Josep Vila [ ^

-14 és una col·lecció de

1 ^ ^ taules de centre de fusta massissa realitzades de forma totalment artesanal.

Existeixen tres models: taula rectangular, quadrada i raconera, disponibles en fusta d'Auró, Wengé i Cirerer.

Els seus acabats nets i delicats, juntament amb la textura de la fusta, on les vetes han estat treballades de forma especial per aconseguir que segueixin l'estructura de la taula, fan de C-14 un disseny característic.

El procés de producció de la taula comença amb la preparació de la fusta, ía reproducció de les potes i travessers a partir d'una mostra en un torn copiador manual, continua amb l'encolat de les peces, que per les seves formes corbes fan que sigui un procés complex, el posterior polit de la fusta aconse-

FARELL GERMANS, SL

guint l'acabat arrodonit característic d'aquesta

Sant Joan, 8 5 08230 Matadepera

taula, l'envernissat i, finalment, s'encaixa el vidre sobre la estructura de les potes. < í

Col·lecció C-Í4 amb fusta d'Auró

J.Alsina, se situa com a empresa líder de l'encofrat

E

Telèfon: 937 8 7 07 0 5

Reynaers introdueix un nou sistema de mur cortina

dotzena d'obres repartides pel territori

i n

eynaers Aluminium, líder

• fi fundada fa més de 50 anys, ha prota-

espanyol i amb un elevat Index de satisfac-

1 1 *

europeu en el disseny i la comercia-

gonitzat una gran evolució al llarg de tots

ció per part dels professionals d'obra. Cal

lització de sistemes d'alumini d'alta quali-

aquests anys dedicats al món de les estruc-

destacar l'equilibri assolit entre el cost-

tat per a la construcció i l'arquitectura,

tures de formigó in situ. La capacitat d'adap-

eficàcia-seguretat i la funcionalitat

amplia la seva oferta de Solucions Integrals

ncofrados J. Alsina, S.A.,

tació a les necessitats del mercat ha estat

Com reconeixement a la feina feta, el

una de les claus del seu èxit, convertint-la en

Sistema anti-caigudes Alsina ha rebut diver-

una de les empreses líders en el sector amb

sos guardons; la Menció d'Honor que atorga

innovador mur cortina, estructural o emmar-

més de 50 Patents i Models d'utilitat.

la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres

cat, ha estat dissenyat per donar als arqui-

de

tectes l'oportunitat de crear façanes d'alta

L'activitat principat del Grup Alsina és la

Catalunya;

el premi

del Col·legi

per a Façanes introduint el nou sistema "modulaf de mur cortina CW 8 6 . Aquest

qualitat a partir d'un sol sistema. El CW 8 6

venda i el lloguer d'equips d'encofrat per a

d'Enginyers de Catalunya i, més recentment,

l'execució de les estructures de formigó "in

ha rebut el Premi Construmat 2003 a la

ofereix un disseny de solucions flexibles per

situ". La seva seu central es troba a

Innovació tecnològica.

a la creació d'una arquitectura contemporà-

d'acoblament i permet un ràpid tancament de

nia i la rehabilitació d'edificis ja existents.

l'edifici.

Montcada i Reixach; i, actualment, compta

Paral·lelament a la seva activitat empre-

amb 12 delegacions repartides per tol el

sarial, el Grup Alsina ha organitzat el l e r

Aixf mateix, aquest sistema únic permet

territori espanyol, amb una presència signifi-

Concurs de Fotografia sobre les Estructures

que grans panells ï elements envidrats

cativa als Estats Units, Xile i Portugal, que

de Formigó "In Situ". Les fotografies s'han

puguin ser prefabricats completament al

d'enviar abans del 3 0 novembre de 2003 El

taller i ser instal·lats en obra ràpida i fàcil-

Juntament amb l'elecció entre elements

Primer premi, que s'atorgarà el febrer de

ment, reduint en mitjans auxiliars i els

practicables i fixos, els marcs es poden envi-

2004, consisteix en un premi de 6.000 € , i

temps d'instal·lació en obra.

drar de diferents formes: amb rivets (emmar-

preveu ampliar a nous països. Una gran part de les inversions de la companyia es destinen al Departament d'I+D, per treballar en la millora continua de productes i processos, amb la finalitat d'incorporar noves solucions tant a nivell funcional com de seguretat que

cat) o mitjançant envídrat estructural. Amb

a més s'atorgaran 50 premis més. Tota la informació i les bases del concurs es poden consultar a www.alsina.com <í>

permetin disposa; d'una gamma avançada i

Fàcil construcció i simple instal·lació en obra CW 86 és un sistema de mur cortina

innovadora de productes i sistemes.

Un únic sistema integrat per a dos acabats de mur cortina

aquesta última tècnica, el vidre s'encola als panells d'alumini. Aquests panells es fixen posteriorment als marcs. ®

"modular" que permet que grans acoblaments i elements envidrats puguin prefabri-

En el seu afany per incidir en la millo-

REYNAERS ALUMINIUM

ra de la seguretat, l'empresa ha desenvolu-

ENCOFRADOS J. ALSINA, SA

car-se en taller, inclosa la integració dels

pat un projecte "revolucionari" que actual-

Camí de Font Freda s/n

seus components, com panells, fixos i fines-

Formentera esq. Mallorca

ment està en fase de validació. Es tracta

Polígon industrial Pla d'en Coll

tres. Aquesta manera de prefabricació sota

08192 Sant Quirze del Vallés

d'un dispositiu per evitar les caigudes en

08110 Montcada

condicions de control en una planta garan-

Tel.: 937 21 95 91 • Fax: 937 21 31 59

altura, utilitzat en règim de prova en una

Telèfon: 9 3 5 75 3 0 0 0

teix, en la seva totalitat, una gran qualitat

Xavier.MartJnezdreynaers.com

Espafia

CARPINTERÍA

EN

CONSTRUCCIONES MOBILIARIO VIVIENDAS

Patacio de Euskalduna

Ciutat d'Asunción, 32 08030 Barcelona

Tel. 93 274 54 55 Fax 93 346 76 07 frapont@frapont.es

M A D ERA