INF031015

l O L•LE G I

D ' A P A R E L L A D O R S

I A R Q U I T E C T E S

T E C

N I C S

D E

B A R C E L O N A

El noticiari El disseny barceloní ja té guia

j; ' 'l>:

l~8

El noticiari ÍTo Projectes per a un nou habitatge social L'entrevista

Íl2

Lara Trujillo, directora acadèmica del nou postgrau de Cap d'obra Punts de vista 116 Arquitectura, llums i ombres per Josep Olivé

El reportatge 145 Rehabilitació estructural

L'àrea de celebració de la trobada universal per a la i Quadern Central: Nou Reglament electrotècnic de baixa tensió

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2003

AlKORPÍAl·\\\\)/: Làminas flexibles de PVC-P para la impermeabilización

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA Tel. 93 848 40 00 • www.alkor.es e-mail: alkor.ibericaesolvay.com

EL EL

TEMA

FÒRUM

BARCELONA

TEMA

2004

L'Informatiu S E G O Í * QUINZENA OCTUBRE 2003 i .'

Compte enrere Falten uns 200 dies perquè el Fòrum Universal de les Cultures obri les portes

La biga llarga de la pèrgola fa 112 m de llarg i va ser col·locada al mil·límetre sobre els suports inclinats.

í p I projecte urbanístic del

futur 150.000 m ; de nou sostre per a habi-

Glòries i l'Estació del Nord amb Badalona, i

I C

Barcelona Regional dirigís la modificació del

tatges, 95.000 m2 per a oficines, 30.000

l'augment de l'oferta d'aparcament -sota l'es-

Pla general metropolità. El maig hi hauran

celona 2004 és el més gran dels que viu en

m2 per a comerços,

m ! per a

planada hi haurà un aparcament per a 720

treballat 20 empreses contractistes i 280 de

aquests moments l'àrea metropolitana de

subcontractades. Actualment hi treballen

Fòrum Universal de les Cultures Bar-

100.000

hotels, 60.000 m3 d'equipament universitari,

vehicles. També posa èmfasi en la sostenibili-

Barcelona. Els actes tindran lloc entre el 9

15.000 m ! d'equipament geriàtric i 65.000

tat de tes actuacions i en el que no es veu: tot

de maig i el 26 de setembre de l'any que ve,

n f d'equipament per a convencions. Bellet

el pilotatge està incat en el terreny, que fa

han passat uns 8.000 treballadors, amb un

majoritàriament en una zona de nova crea-

ens ensenya les obres més emblemàtiques,

només 100 anys encara eren uns aiguamolls;

màxim puntual de 2.000 treballadors, la

ció, vora el mar, entre els municipis de Sant

com l'Edifici Fòrum d'Herzog i De Meuron, i el

sota la plaça Fòrum hi ha uns immensos inter-

xifra no és elevada, i és que hi ha molta

Adrià del Besòs i Barcelona. L'INFORMATIU ha

Centre de Convencions Internacional de Bar-

ceptors que recolliran tota l'aigua de pluja de

visitat aquesta Àrea Fòrum amb Ezequiel

celona del despatx de José Luis Mateo, la

la part nord de Barcelona i la bombejaran a un

bricat. El 27% d'aquests treballadors són

Bellet, arquitecte tècnic i adjunt al supervi-

plaça Fòrum, el port esportiu i els diversos

nou dipòsit sota el carrer Taulat, i al parc de

estrangers. *£

sor general de seguretat i salut de la socie-

parcs. Però també ens fa adonar d'altres

Garcia Faria es construeix un aparcament per

tat municipal Infraestructures del Llevant de

actuacions que passen desapercebudes: els

a 28 autobusos. El riu Besòs i els barris pro-

Barcelona SA, que hi gestiona inversions i

dos quilòmetres quadrats guanyats al mar

pers de La Mina i La Catalana seran objecte de

actuacions infrastructurals i urbanístiques

amb tres quilòmetres de façana marítima, el

millores físiques i socials.

amb un pressupost total de 830.954.740

soterrament de la ronda del Litoral sota l'es-

euros (138.259,23 milions de pessetes).

planada i e!s seus nous accessos i ponts, l'o-

Quan falten uns 200 dies perquè el Fòrum obri les portes, passegem amb Bellet per una superfície de 180 hectàrees, on hi ha 28 obres en marxa. Aquesta àrea tindrà en un

bertura i culminació del vial de la zona, un nou pont sobre el riu Besòs, la nova estació de la línia 4 del metro al carrer de üull, les dues línies de tramvia que uniran la plaça de les

unes 1.800 persones. Tot i que en total hi

especialització d'obres, maquinària i prefa-

8 . 0 0 0 treballadors Les actuacions a l'Àrea Fòrum es van iniciar l'hivern del 2000, amb l'acondicionament dels solars i l'obertura dels vials, després que l'agència urbanística pública

informatiu0apatxn.es

§ . , LintonraBu SEGONA QUINZENA OdJrUBRE 2003

Els espais públics del Fòrum revitalitzaran el front litoral del Besòs L'espai per a ús lúdic i cultural de l'Àrea Fòrum serà dels més grans del món

li

CAMPUS UNIVERSITARI

m

Plànol de l'Àrea Fòrum

í j ~ ï àrea del Fòrum 2004 abasI L·m ta un espai entre el mar i el carrer Uull d'uns tres quilòmetres de llarg, que limita a la banda de Barcelona amb el complex residencial Diagonal Mar, i a la de Sant Adrià del Besòs, amb la central elèctrica, tot i que s'ha aprofitat l'esdeveniment per renovar altres barris del voltant, com el de la Mina o La Catalana, i també el tram final del riu Besòs. L'àrea s'organitza al voltant de

l'esplanada que continua peatonalment des de la Diagonal de Barcelona fins al mar, que fa 15 hectàrees. L'espai ha estat projectat pels arquitectes Elías Torres í José Antonio Martínez Lapena. A l'extrem proper al mar, hi destaca una pèrgola que aguanta una estructura fotovoltaica que proveirà d'electricitat tota l'àrea, que ha estat calculada per Esteyco, al capdavant de la qual hi ha l'enginyer de camins Javíer Rui-Wamba.

Aquesta plaça serà la primera de Barcelona equipada tecnològicament, en disposar d'escomeses com la fibra òptica.

L'esplanada s'aproxima al mar de manera diversa. Hi arriba a través de les dunes del Parc dels Auditoris, un espai de 4 hectàrees projectat per Alejandra Zaera, on hi ha dos auditoris a l'aire lliure per a 3.500 i 1.500 persones. I també hi baixa per uns 'dits' que el comuniquen amb un nou port esportiu,

que tindrà capacitat per a un miler d'embarcacions i unes altres 600 ubicades en un dipòsit en sec de vaixells. Aquest nou port ha estat projectat per Miguel Àngel Andújar i S. Godia, i té una superfície total d'actuacióde311.000m 2 , 165.000 m ! a l'aigua i la resta a terra. Entre els edificis d'aquesta àrea, dissenyats per diferents arquitectes, destaquen una escola de vela, una de submarinisme i l'edifici de Capitania.

EL T E M A

FÒRUM

BARCELONA

200-1

Foios: Albert Casanovas

L'Esplanada està formada per la nova plaça Fòrum i la coberta parcial de l'é

El Parc dels Auditoris acollirà durant el Fòrum tot tipus de concerts i espectacles a l'aire lliure

Una passarel·la unirà els dos molls del nou port esportiu

A l'Illa Pangea només s'hi pot accedir nedant

Influència del mar

sats només per als amants del medi marí-

El mar ha condicionat positivament l'À-

tim, sinó que també són per passejar i fer

rea Fòrum. Les dunes del Parc dels Auditoris

esport. Per això, paral·lelament a la ronda

són davant d'una novedosa àrea de banys

del Litoral i a l'alçada de Diagonal Mar s'ha

creada per l'arquitecta Beth Gall, amb unes

construït el nou passeig Garcia Faria, que té

piscines d'aigua de mar que tindran, fins i

una amplada de 40 m entre superfície dura

tot, talassoteràpia. Aquesta zona s'amplia a

i espai verd. Aquest espai enjardinat té un

60 m de la costa amb una illa artificial, l'Illa

circuit de fitness í zones de jocs infantils,

Pangea, i a la banda de Barcelona enllaça

cinc zones d'estacionament per a bicicletes

amb el que en un futur serà el Zoo Marí, que

i un biceberg: el primer aparcament robotit-

ocuparà una superfície de 17 hectàrees en

zat subterrani que s'instal·larà a Barcelona,

una plataforma guanyada al mar, i la platja de

amb capacitat per a 46 bicicletes. I entre el

la Nova Mar Bella. Entre el nou port esportiu

nou port esportiu i la renovada central elèc-

i el riu Besòs s'ha creat una platja de prop de

trica de cicle combinat de Sant Adrià, Inaki

500 m de longitud i una superfície de 3

Abalos i Juan Herreros han projectat una

hectàrees.

àrea d ' l i hectàrees d'extensió, el Parc del

Tot plegat suma tres quilòmetres nous de costa, que tampoc és que estiguin pen-

Litoral Nord-Est. <£>

A l'altra banda del pon esportiu hi ha el Parc del Nord-Est i les renovades centrals de valórítzació energètica i tèrmica

m SEGONA QUINZENA

Edificis d'autor per a un espai emblemàtic L'Edifici Fòrum i el Centre de Convencions Internacional de Barcelona han de convertir l'àrea del Fòrum en el nou centre de reunions de Barcelona í p n l'edificació del Fòrum I C L Universal de les Cultures hi destaquen dos edificis púbSics; el Centre de Convencions Internacional de Barcelona, de José Luis Mateo, i l'Edifici Fòrum de Herzog i De Meuron, a tocar del carrer Taulat, que seran els únics completament acabats per a Is cita.

Però annex al Centre de Convencions, el Consorci de la Zona Franca hi té força avançat un edifici d'oficines, d'uns 14.000 m*, i AC Hoteles hi preveu començar a gestionar en les dates del Fòrum un hotel de quatre estrelles amb 4 6 0 habitacions.

Les necessitats de l'àrea durant els 1 4 1 dies del Fòrum Universal són unes altres de les que tindrà quan acabi aquesta trobada

\

internacional. Per això, tot i que ja està començat, el maig no funcionarà encara el centre sociosanitari que Lluís Clotet i Ignaci Aparicio han projectat a la Rambla Prim, que tindrà 240 llits, un centre de dia de 50 places i sis dispensaris mèdics. També queda per a un futur, tot i que més llunyà, el Campus Universitari de Llevant, que ocuparà 7,5 hectàrees de superfície al costat de l'Esplanada, un bloc mixt d'oficines i hotel, projec-

A l'Edifici Fòrum hi tindran lloc debats amb l'assistència de protagonistes de renom internacional. jàsseres de 85 m de llarg.

A baix. el Centre de Convencions té unes

tat per Lluís Clotet i Ignacio Parício, situat on ara hi ha les cotxeres de TMB, i una àrea

alineacions dels carrers que conflueixen a

hotelera en els terrenys de Gas Natural limí-

l'edifici: l'avinguda Diagonal, la Rambla de

superiors, però només ocupa el centre de l'e-

nat als Diàlegs i les diferents exposicions-,

trofs a la ronda del Litoral.

Prim i la ronda del Litoral.

difici i les seves cares són de vidre, que

hi destaca la gran sala de convencions, situada a la planta baixa, que tindrà més de

fins c

-que durant el Fòrum serà l'escenari desti-

La cita del Fòrum també s'aprofitarà per

Herzog i De Meuron han dissenyat un

només s'enfosquiran quan hi hagin actes.

construir uns 8 0 0 habitatges, tant a la zona

edifici que ha de fer la sensació que flota

Aquesta és una altra característica tecnològi-

11.000 m ; de superfície i una capacitat

que és pròpiament l'Àrea Fòrum com als vol-

damunt la plaça Fòrum. Per això, el pati de

ca destacada de l'edifici, com també ho és la

màxima de 15.000 persones. Les cuines

tants. D'aquest total, 300 es trobaran en el

butaques del seu auditori, amb capacitat per

làmina d'aigua de ía seva coberta, que refri-

que hi ha sota la sala també són impressio-

triangle que formen els carrers Taulat, Ram-

a 3.200 persones, està per sota del nivell de

gerarà de manera ecològica.

nants.

bla Prim i Sant Raimon de Penyafort. El

la plaça Fòrum i 17 pilars aguanten les dues

70%

d'aquests pisos de dins l'àrea del

plantes superiors, on hi haurà un restaurant,

Centre de Convencions Internacional

format per un soterrani i tres plantes, que

Fòrum, promoguts per l'Ajuntament de Bar-

una sala d'exposicions i una altra per a casa-

Pel que fa al nou Centre de Conven-

fan 130 m per 150 m. El seu auditori, amb

celona, seran de protecció oficial. El que sí

ments civils, i els serveis tècnics. L'auditori es

cions Internacional de Barcelona (CCIB)

capacitat per a 3 . 2 0 0 persones, es troba a

L'edifici és un rectangle de 6 7 . 0 0 0 m ï ,

estarà acabat el maig és tota la trama de

l'Edifici Fòrum, amb el qual està connectat

carrers de la zona, on destaca l'obertura del

per una rambla subterrània tan ample com

carrer Taulat, que travessa el Besòs per un

un carrer de l'Eixample de Barcelona i amb

nou pont, el de Maristany.

un joc de llums que farà canviar el color de

Edifici Fòrum

cés viari directe des del lateral de la ronda

tes parets i el terra. També disposarà d'acL'Edifici Fòrum s'ha de convertir en una

del Litoral. Serà gestionat per l'empresa

de les imatges més significatives de Barcelo-

francesa Générale de Location, i ja té reser-

na. Dissenyat pels arquitectes Herzog i De

ves fins al 2 0 0 7 . ít>

Meuron, és una construcció triangular de 180 m de costat i 25 m d'alçada, que segueix les

EL

TEMA

FÒRUM

BARCELONA

2004

Un projecte pensant en el futur L'Àrea del Fòrum serà la més sostenible de Barcelona l ~ e s obres del Fòrum 2004

manera anaeròbica. A l'Esplanada s'hi ins-

I L > s'han dissenyat amb criteris sostenibles,

tal·laran 10.500 n f de plaques fotovoltai-

tant en millorar els equipaments existents

ques, que tindran una potencia de 1,3 MW.

com en crear-ne de nous. A tocar de la ronda del Litoral ja hi havia una planta depuradora,

El major dipòsit pluvial d e Barcelona

que ara s'ha ampliat i millorat, per donar ser-

Sota el carrer Taulat s'ha construït un

vei a uns tres milions d'habitants d'aquesta

dipòsit pluvial que impedirà que les aigües

zona. Els seus filtres de neteja incorporen un

de la pluja, que són les més contaminades,

nou cicle secundari biològic i un procés de

arribin al mar, ja que les recollirà i enviarà a

desodorització, i hi disminuirà l'ús de reac-

la depuradora. El dipòsit és el més gran de la

tius, en eliminar el procés fisicoquímic de

ciutat de Barcelona, amb una capacitat de

depuració que s'utilitzava h'ns ara. La central

50.000 n\!. La major depuració de les aigües

tèrmica de Sant Adrià del Besòs passarà a ser

permetrà la recuperació del biòtop marí de la

una central de cicle combinat, que oferirà un

zona, que també arrelarà gràcies a la creació

alt rendiment i un baix cost ambiental, en uti-

d'una sèrie d'esculls artificials, fets de formigó i nervometall.

litzar una nova turbina alimentada amb gas natural en lloc de fuel, i una caldera que aprofita el calor residual generat per la turbina. I la

Una altra actuació sostenible és la regeLa nova depuratíi

la part inferior de l'Esplanada

planta de valorarització energètica que hi ha al

neració del riu Besòs entre el pont del Molinet i el mar. A més, la construcció de galeries de

costat de la central, que ja va ser objecte de

zat per distribuir calor i climatització a tota l'à-

realitat, està sota el Parc del Litoral Nord-

millores entre 1993 i 1994, es convertirà en

rea del Fòrum.

serveis permetrà desmantellar, properament,

Est-, on se seleccionaran els residus urbans

54 torres d'alta tensió i 56 quilòmetres de

una planta de tractament integral de residus.

Al costat de la planta de valorització

per al seu reaprofitament i es produirà oiogàs

cables que avui dia xupen el seu curs entre

El vapor que generi la seva turbina serà utilit-

energètica s'hi construeix un nou ecoparc -en

a partir de la descomposició dels residus de

la Trinitat i la seva desembocadura. f£)

La seguretat fa un pas endavant Una obra com la de l'Àrea

Laboral, Patrimonial i Logística d'Infra-

Fòrum té una complexitat fora del comú,

estructures del Llevant de Barcelona SA,

que pot incrementar els accidents labo-

arran d'un conveni de col·laboració entre aquesta societat i el nostre Col·legi.

rals, però alhora també permet prendre accions fora del comú, per minimitzar-

Coordinar la seguretat

los. Ha estat aixi i per això, com recorda Ezequiel Bellet, l'índex de sinistra li tat

Membre del Consell Acadèmic de

de les intervencions a l'àrea és de I ' l , 9 0

Seguretat del Col·legi d'Aparelladors i

x 10.000 treballadors

mentre que,

Arquitectes Tècnics de Barcelona, Bellet

segons xifres de la Cambra de Contrac-

té una àmplia experiència en fa coordi-

tistes de Catalunya, a Barcelona el per-

nació de la seguretat d'obres d'enginye-

centatge de l'Index és actualment del 17

ria civil, però mai no s'havia trobat amb

x 10.000 treballadors. Fins ara hi ha

una obra d'aquesta magnitud, on hi ha

hagut un accident mortal, al comença-

16 coordinadors de seguretat i salut,

ment de les obres, 18 ferits greus i 3 0

coordinadors amb capacitat

ferits lleus.

sancronadora (fins a 18.000 euros i la possibilitat de treure el cap d'obra si no

L'arquitecte tècnic Ezequiel Bellet (Barcelona, 1949) és el supervisor gene-

Ezequiel Bellet és el supervisor general del model de seguretat i salut

li fa cas tres vegades), responsables de seguretat permanentment en cada obra,

ral del model de seguretat i salut de les obres del Fòrum, i també supervisarà la

de gener i comportaran 140 actuacions, que

doble tanca al voltant de l'àrea. Bellet tre-

seguretat de les obres específiques per als

són tan diverses com l'aixecament d'una

balla sota la direcció de Manel Hemàndez,

actes del Fòrum, que han de començar I'l

efectiva

haima de 16.000 m? o la instal·lació d'una

arquitecte tècnic i responsable de Seguretat

la presència setmanal de la Inspecció de Treball i, fins i tot, un dispensari propi amb traumatòleg. <$

EL

NOTICIARI RUTA

, . : E N A O C T U B R E 2003

DEL DISSENY

EL NOTICIARI

i

El disseny barceloní m

ent llocs relacionats amb

del disseny actual més cool, i'acabat d'inau-

motiu del Any del Disseny que ja s'acaba.

l'arquitectura i el disseny de Barcelona escollits per cent professionals d'àmbits

Una selecció plural

temps, 0 el més recent Salsitas, que combi-

gurar parc Diagonal Mar 0 edificis encara en

na en un ambient més kitsch menjar, músi-

construcció com la torre Agbar.

ca, ball i copes. La guia també recomana espais de shopping

com la botiga Vinçon,

i generacions diverses; un compendi alter-

La guia classifica el disseny de Barcelo-

El llibre que recull la ruta neix amb

natiu amb quatre-centes referències sobre

na en quatre grans categories -bars (Drínk),

voluntat de ser una autèntica guia d'interio-

premi del Disseny Nacional 1 9 9 5 , 0 l'esta-

els indrets preferits pels cent professionals

restaurants {Foodi, comerços {Shopping)

i

risme i espais urbans en la qual s'ha inten-

bliment de roba Desigual, que ocupa l'antic

del món del disseny; plànols de Sa ciutat

edificis i espais urbans {Architectureh

i

tat aplegar indrets de menció obligada com

local de Zeleste al Born.

amb totes les indicacions necessàries per

recull, en una meritòria pluralitat de selecció

són la casa Milà, el MACBA, el FAD convent

no perdre's i nou itineraris temàtics. Tot això

d'espais, des del darrer local inaugurat fins a

dels Àngels, el jardí Botànic 0 Santa Maria

és el que ofereix la guia Ruta del Disseny

d'altres que formen part, per la seva qualitat,

del Mar, i locals lligats a la nit ciutadana, en

BCN. 100% selecció, editada per l'Institut

innovació i imaginació, de la llarga història

la qual es fonen disseny i diversió, com ara

nou

Municipal de Paisatge Urbà (IMPUiQV) amb

del disseny i l'arquitectura de Barcelona.

els clàssics Nick Havanna 0 bé Otto Zutz,

Col·legi d'Arquitectes, amb mapes on se

la col·laboració del Foment de les Arts

Així, conviuen a les mateixes planes edificis

paradigmes de la inspiració industrial dels

Decoratives (FAD). Una guia de la qual se

gòtics com és la basílica de Santa Maria del

8 0 ; la discoteca Razzmatazz, que té els seus

n'han editat 5.000 exemplars i que no té

Mar, amb joies modernistes com ara la

antecedents en el mític Zeleste; l'Snooker,

vocació efímera, tot i haver nascut amb

Pedrera, la perruqueria Polopelo, paradigma

punt de trobada de periodistes durant un

Guia alternativa Un segon apartat de la guia inclou els itineraris

geogràfics

ideats des del

situa cada objectiu. La guia també adjunta un val de descompte del 2 5 % per als qui vulguin fer aquestes rutes guiades. Aquest llibre plural (que costarà 2 1 euros, 11 si es

L'Informatiu SEGONA Q

ja té guia El CAATB posa al vostre servei un equip de professionals experts en gerència de riscos per assessorar a tots els qui intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat i lliurar-la amb les màximes garanties és la millor inversió de futur.

, '• I compra a la casa Amatller: W\VÀ col·laboració,

entre d'altres, del

amb 1=

. a més a més, reivindica la importància del

cuiner

disseny per a la ciutat perquè facilita la vida

Ferran Adrià, el publicista Lluís Bassat; els

de les persones i alhora té un valor afegit cre-

arquitectes Juli Capella i oscar Tusquets; els

atiu que es potencia amb el procés industrial

dissenyadors Martí Guixé, Enric Satué i Ana

que es requereix per desenvolupar-lo. En

Mir,

aquest sentit,

l'historiador

Daniel Giralt-Miracle o

la guia vol

remarcar les

l'empresari Jean Píerre Bua. Una eclèctica

diferències entre Barcelona i altres ciutats

nòmina de col·laboradors que signa la darre-

especialment evidents a l'alt grau d'indus-

ra part del llibre, l'anomenada Guia Alterna-

trialització superior, que es veurà enfortit

tiva, que inclou la ruta, sense il·lustracions,

amb el 22@bcn. <£•

ASSEGURANCES DE RESPONSABILITAT CIVIL

ASSEGURANÇA TOT n s e CONSTRUCCIÓ

ASSEGURANCES D'EQUIPS I MAQUINARIA

ASSEGURANCES D'ACCIDENTS DE CONVENI

ASSEGURANCES D'AFERMAMENT

ASSEGURANCES DE n t o n c c i o JURÍDICA

ASSEGURANÇA OE PRESTACIÓ DE SERVEIS

ASSEGURANÇA DECENNAL OC DANYS

PER A OBRES FINALITZADES

ASSEGURANCES DE CAUCIO

però amb comentaris més personals i inforCOL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA SERVEI D'ASSEGURANCES OE LA CONSTRUCCIÓ

mals que es permeten destacar el The Merry Ant (Peu de la Creu, 23) o la Base Nàutica (platja de la Mar Bella).

Capilía La guia se suma als recorreguts que ja promou l'IMPUiQV com és ara la Ruta Gaudí

ffigfilriodista %£ mformatiuftapabcn.es i (Seu Cenual) Bon Pastor. 5 - 08021 Barcelona Tel. 932 40 23 72 Fa< 932 40 23 59 Bages-Berguedà Plana de l'Om. 6 - 08240 Manresa Tel. 938 72 97 99 Osona PI. Major, 6 - 08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Valies Occidental Sant Francesc, 18 - 08221 Terraua Tel, 937 3011 10 Valies Onemal Josep PfftoJ. 8 - 08400 Granollers Tel. 938 79 01 76

1- Mural de les Olles al Mercat de les Flors; 2- Pare Diagonal Mar, 3- Torre Agbar a la Plaça de les Glòries; 4 - Botiga de roba Cortina al carrer Flassaders; 5- Perruqueria Polopelo del carrer Magdalenes; 6- Casa Milà ÍU Pedrera); 7- Jardí Botànic al Parc de Montjuïc; 8- laberint (THorta; 9- Pavelló Mies van der Rohe.

Habitatge social Exposició de projectes per a un nou habitatge social al 22@BCN

E

l Col·legi acull, en el marc

ra Fernàndez Arquitectes, SL, TAU + ASZ

bítatges del Fòrum 2004) convocat per la

de la commemoració del Centenari de

Arquitectes, i FFPV Arquitectura, i consta de

promotora d'habitatges amb finalitat social,

l'Habitatge Social a Espanya, una exposició

maquetes, panells de mida DIN A l i la pro-

Prohabitat 2 0 0 0 SCCL, per a la construcció

dels projectes realitzats per 3 estudis d'ar-

jecció contínua de les presentacions dels

d'una setantena d'habitatges a l'illa delimi-

quitectura per a la construcció d'un edifici

avantprojectes.

tada pels carrers Josep Pla i Cristòfol de

d'habitatges protegits en el districte barce-

Els projectes seleccionats sorgeixen del

Mourà, a l'anomenat 22@BCN, que es confi-

concurs d'idees, (restringit entre els tres des-

gura com el nou districte tecnològic de Bar-

L'exposició mostra les propostes realit-

patxos d'arquitectura finalistes de les pro-

celona, al Poblenou.

zades pels equips de Ricard Mercadé i Auro-

postes arquitectòniques per a les illes d'ha-

loní 22@BCN.

ProhaBitat

El districte 22@ com a futur de l'habitatge social a Barcelona El projecte de revitalització de l'antic barrí industrial del Poblenou

Projectes amb qualitat

és l'actuació més important endegada

Segons va decidir el jurat el passat 7 de

actualment a Barcelona, tant pel seu

juliol, l'edifici que es construirà correspon al

plantejament, com per la seva grandària i

que han projectat els arquitectes Ricard Mer-

situació: 2.000.000 m ! (117 illes de l'Ei-

cadé i Aurora Fernàndez Arquitectes, SL

xample). L'objectiu d'aquest projecte és

(vegeu les imatges), i serà el primer edifici

crear un barri on la simultaneïtat d'usos

d'habitatge protegit que es promourà al dis-

-residencial i terciari- signifiqui un salt

tricte 22@BCN. Prohabitat 2 0 0 0 ha volgut

qualitatiu en la manera de fer ciutat. El

q j e la qualitat del projecte quedi ben pale-

22@ o Pla de Modificació del PGM per a

sa, tenint en compte la responsabilitat que

la Renovació de les Àrees Industrials del

suposa ser els pioners a promoure aquesta

Poblenou, pretén habilitar uns mecanis-

qualificació i, també, la seva intenció de

mes de regeneració urbana que potenciïn

contribuir a erradicar la idea preconcebuda

la capacitat productiva de la ciutat i que

que l'habitatge social, pel fet de ser de

facilitin la instal·lació d'indústries d'últi-

menor cost i anar adreçat als sectors socials

ma generació a Barcelona.

més desfavorits, no pot constituir-se mai com a referent arquitectònic.

®

El projecte permetrà, al llarg de la seva execució, uns 15 o 2 0 anys, construir 3.200.000 m J de nou sostre i sostre rehabilitat per a usos productius, entre 3.500 i 4 . 0 0 0 nous habitatges sotmesos a algun règim de protecció, obtenir 2 2 0 . 0 0 0 m2 de sòt aproximadament

Projectes per a un nou habitatge social al 22@BCN

per a nous equipaments i zones verdes, i augmentar entre 100.000 i 130,000 els llocs de treball localitzats a la zona.

Fins ai 3 1 d'octubre de 2 0 0 3

7 0 habitatges protegits RICARD MERCADÉ I AURORA FERNÀNDEZ ARQ., SL

L'illa Cristòfol de Moura-Josep Pla se situa la cantonada que la cooperativa

TAU + ASZ ARQUITECTOS

adquireix per al desenvolupament de

FFPV ARQUITECTURA

setanta habitatges protegits amb pàrquing i locals comercials. La Cooperati-

Sala d'exposicions del CAATB

va Projecte Habitat 2 0 0 0 va néixer l'any

Bon Pastor, 5 - 8arcelona

1995, fundada per la Federació d'Asso-

www.apabcn.es

ciacions de Veïns de Barcelona, l'Asso-

Entrada lliure

ciació de Veïns del Poblenou i l'Associació de Veïns de la Barceloneta. El seu objectiu era posicionar-se en el panorama d'entitats promotores sense ànim de lucre a Barcelona com un operador legitimat a reclamar sòl pels ciutadans sense fer cap tipus de distinció quant a procedència, religió, afiliació política ni capacitat econòmica, amb el propòsit d'adquirir socis cooperativistes que donin suport a la seva activitat i que alhora puguin sortir beneficiats amb l'adjudicació d'un habitatge amb un important estalvi econòmic. ®

EL

NOTICIARI

PROJECTE

EUROPEU

L'Informatiu SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2003 '2

3 a Conferència de THQE2R a Mantova E

l teatre Bibiena de la ciu-

La segona sessió, centrada en els

tat italiana de Mantova, on el jove

"Mètodes i eines per a revaluació d'estratè-

Mozart va tocar l'any 1770, va ser el marc

gies de desenvolupament sostenible a esca-

incomparable de la tercera

Conferència

la urbana i de barri", on es van presentar les

internacional del projecte europeu I'HQE2R;

eines que s'elaboren en el Projecte HQE'R,

Planejament

i estratègies pera

la rehabili-

pensades per ajudar en la presa de decisions

tació sostenible de barris. Els dies 8 i 9 del

dels agents involucrats en els processos de

setembre passat van ser intensos i carregats

renovació urbana, va acabar amb una taula

d'aportacions i debats orientats a definir les

rodona entre consellers electes de diferents

línies mestres de la sostenibilitat en la reha-

ciutats europees (Manresa, Mantova, Can-

bilitació de barris.

nes, Bucarest...). Els consellers van mostrar la seva confiança en aquestes noves eines

El projecte HQE'R, està constituït per deu institucions de set països comunitaris,

que pretenen valorar la rehabilitació més

entre les quals el Col·legi d'Aparelladors i

enllà de criteris estrictament tècnics, sospe-

Arquitectes Tècnics de Barcelona. Des de fa

sant conjuntament aspectes socials, econò-

més de dos anys, treballa en l'elaboració

mics i ambientals.

d'una metodologia i d'unes eines informàtiques que han de pemietre valorar diferents

El Test Manteniment

escenaris per a la rehabilitació de barris, pre-

En la tercera sessió, i dins el tema

nent en consideració variables diverses i con-

Experiències i eines per a una renovació sos-

trolats per un seguit d'indicadors que perme-

tenible de l'entorn construït, el Col·legi va

tran avançar en el camí de la sostenibilitat

presentar el Test Manteniment, eina per a

urbana.

fer dictàmens de l'estat d'edificis existents i que ha estat utilitzada en col·laboració amb

Conferència internacional

l'Oficina de Rehabilitació de Ciutat Vella,

L'obertura de la Conferència va anar a

com a aportació a l'estratègia global de

càrrec de l'alcalde de Mantova, Gianfranco

rehabilitació del centre històric de Barcelo-

Burchiellaro, interessat a divulgar les idees

na. El Test Manteniment és destacable per

de sostenibilitat urbana, aprofitant que ia

la seva novetat d'incorporar una valoració

seva ciutat inicia un important i polèmic

ambiental dels edificis que analitza i per la

procés de renovació. El barri de San Leo-

seva aplicació en el conveni de col·laboració

nardo a Mantova és un dels 14 barris d'es-

que el posa a l'abast de tots els residents,

tudi que integren el projecte, així com ho és

com a pas previ al projecte i als treballs de

el Raval a Barcelona, on el Col·legi treballa

rehabilitació.

amb Foment de Ciutat Vella, ara que el pro-

gestió, suport i ajuda a la rehabilitació pri-

cés de renovació urbana inicia una nova

vada va ser seguida amb molt d'interès per

etapa. Les sessions van comptar amb la

tots els assistents, entre els quals es troba-

presència del cap de projectes de Foment,

ven representats de ciutats en què tot just

Marc Aureli Santos, així com amb represen-

ara es comença a plantejar la creació d'es-

tants de la Generalitat i l'Ajuntament de

tratègies semblants.

Manresa, on el seu nucli antic també és

barcelonina de

La Conferència, que va ser un èxit de

barri d'estudi.

participació, va acabar amb un intens debat entre cinc alcaldes italians sobre mobilitat

En la primera sessió, titulada Planejaparticipació

sostenible, i es va fer una reivindicació dels

Andrea Salza, representant del

cursos fluvials com a vies de comunicació i

ment sostenible. ciutadana

L'estratègia

Agenda 21 i

desenvolupament sostenible.

Ministeri Italià d'Infraestructures, va presentar els nous programes de regeneració

Cloenda a Cannes

urbana a Itàlia i Alessandro Moneta, conseller Llombard d'Urbanisme, va explicar com

Ef projecte HQE:R, emmarcat dins del

s'havia considerat la sostenibilitat en la

programa Energia, Medi Ambient i Desenvo-

nova Llei regional urbanística. Després de la

lupament Sostenible de la Unió Europea,

dissertació de la professora Maria Cristina

finalitzarà el proper mes de febrer, amb una

Treu, del Politecnico de Milano, sobre el

gran Conferència internacional de cloenda i

nou Pla de serveis de Manrova, va ser el torn

de presentació dels resultats finals: Adequa-

de Pierlugi Poperzi, de l'Instituto Nazionale

ció

Urbanística, que va destacar que "l'Agenda

tindrà lloc els dies 2 i 3 de febrer a la ciutat

2 1 no havia d'aparèixer com un substitut

francesa de Cannes. ®

i renovació

urbana sostenibles, que

del planejament urbanístic, sinó que l'havia d'integrar", i que "una bona Agenda 2 1 és aquella que incorpora una bona proposta urbanística".

Montova, des del riu i amb els seus importants monuments, va acollir la 3M Conferència HQPR en el marc incomparable del teatre Bibiena

Oriol Cusidó /Xavier Màiqueting Corporatiu

Casanovas

PUNTS

DE

VISTA

NZENAOCTUBRB2M3

LARA TRUJILLO

"El cap d'obra ha de ser un líder indiscutible" Lara Trujillo (Barcelona, 1967) és la directora acadèmica del nou postgrau Cap d'otm. Gestió de la producció del Col·legi que s'inicia aquest mes de novembre. Trujillo té una experiència de deu anys com a cap d'obra, feina en què va començar quan encara estudiava arquitectura tècnica a la UPC. Aleshores va treballar en una petita constructora, on va fer diverses obres de rehabilitació i "va aprendre de tot". Posteriorment va fer obra nova, especialment equipaments com ara biblioteques, piscines, instal·lacions esportives, i també parcs i un hotel, per a grans constructores: ACS Proyectos, Obras y Construcciones i fMASATEC. El postgrau que ha desenvolupat al Col·legi avança l'experiència del cap d'obra amb una sèrie de pautes en la gestió de la producció.

El cap d'obra ha de tenir molta mà esquerra?

"Molla. Està subjecte a un contracte amb una propietat, que pot ser una administració pública o una empresa privada i, dins els preceptes que li mana aquest contracte, ha de fer l'obra i deixar el client satisfet. Per altra banda, té una direcció facultativa, la que ha dissenyat el projecte i ha de fer que l'obra sigui el més semblant al que hi ha projectat. També hi ha la pròpia empresa, que posa en risc els seus diners per fer l'obra, i també ha d'acabar contenta amb la gestió del seu cap d'obra. Finalment, estan els treballadors i els diferents industrials. Per tint, si, ha de tenir molta mà esquerra, ha de saber negociar molt bé, tenir molta capacitat de comunicació i saber formar un equip bo del qual sigui el líder indiscutible."

cen la direcció facultativa. Però a la vegada, la incorporació també de les assegurances obligatòries per als danys que comprometin l'estabilitat de l'estructura ha portat com a conseqüència que les asseguradores imposin a l'obra les oficines de control tècnic (OCT), que són un altre agent el qual duplica el control de qualitat que fa la direcció d'execució de l'obra auditant els riscos en fase de projecte i execució. Darrerament, apareixen a més molts altres agents que, amb diferents perspectives, intervenen en l'obra i la controlen. Així, tenim el project manager, el construction, el product manager... Estem important el model anglosaxó, però amb l'estructura que encara tenim aquí. En un futur, quan es reordeni tot aquest embolic, pensem que serà en pro de la qualitat i que revertirà en la satisfacció de l'usuari final."

Quina evolució ha tingut el cap d'obra ert els seus anys d'experiència?

•• "El més fonamental han estat les incorporacions que va fer la LOE. Per una banda les noves entitats de control de qualitat, que fan d'assessors tècnics de la qualitat i refor-

Per què s'ha creat aquest postgrau?

"Fa temps que el Col·legi ha detectat que hi ha una gran demanda en el sector de les diferents funcions que desenvolupa l'arquitecte tècnic, que és un professional molt versàtil. El que s'ha fet és identificar exactament les diferents ocupacions i dissenyar un pla de formació específic per a cada una, dins del qual hi ha la formació del cap d'obra."

A qui va dirigit?

"Va dirigit a les persones que s'estiguin introduint en el món de l'obra, com els estudiants universitaris o recent titulats, i a la gent que tingui experiència d'ajudant d'obra o hagi començat a treballar com a cap d'obra. Avui en dia es comença de cap d'obra molt més aviat que abans quan, com en gairebé totes les professions, hi havia un apre-

"Avui en dia es comença de cap d'obra molt més aviat que abans quan, com en gairebé totes les professions, hi havia un aprenentatge molt més llarg."

nentatge molt més llarg. Però tant abans com ara, qui surt sense experiència de la Universitat i immediatament ha de desenvolupar les tasques de cap d'obra pot fracassar fàcilment o, si més no, tenir moltes dificultats."

Quuíns són els objectius d'aquest postgrau?

"No és un curs de tècnica constructiva, perquè la Universitat en aquest sentit ja fa la formació que ha de fer. El que es pretén és formar en la gestió de la producció i en tots aquells àmbits no exclusivament tecnològics que donen la veritable dimensió a aquesta funció professional. Formar en planificació tècnica, econòmica i de recursos tant materials com humans; en l'anàlisi i auditoria de la documentació d'un projecte; en la gestió documental i contractual; en la visió legal i jurídica... D'altra banda, he procurat posar molt d'èmfasi en la formació dels aspectes de la comunicació, la negociació i el treball en equip, que li serà imprescindible, atès que és un personatge fonamental a l'obra i és l'eix vertebrador en

UINZENAÇ

• • "Fa temps que ei Col·legi ha detectat que hi ha una gran demanda de les funcions que desenvolupa l'arquitecte tècnic, que és un professional molt versàtil."

S'ha de ser universitari, per fer de cap d'obra?

"La formació universitària és bàsica, et dóna un munt d'informació i t'estructura el cap. Amb això adquireixes, entre d'altres, la capacitat per saber on cal buscar les coses que fan falta i et dóna un nou vocabulari.

negociacions i contractacions. En l'execució

d'obra, responsables de seguretat i salut i de

Després, resta l'experiència. Però no només

de l'obra hi ha molta gent que hi intervé i

medi ambient, una advocada, una psicope-

es pot arribar a ser cap d'obra des de la Uni-

està al seu voltant que també tenen poder

dagoga... A tot aquest grup pluridisciplinarí,

versitat. He tingut companys molt bons caps

de decisió. Però qui ha de posar ordre i con-

s'hi afegiran intervencions específiques per

d'obra que no tenen cap titulació, encara

duir les reunions ha de ser el cap d'obra. Per

intentar donar sempre una visió equànime

que han estat tota !a vida a l'obra. No obs-

tot això ha de tenir unes habilitats per for-

des dels diferents enfocaments. Així, a par-

tant, com que ara les fases d'aprenentatge

mar un bon equip i ser-ne el líder."

tir de l'experiència d'aquests professionals,

ja no són dilatades com abans, sembla

"També es vol donar una visió global del

he intentat fer un programa que tracti tots

imprescindible la formació universitària."

procés constructiu i situar-lo en tots els ens

els aspectes de la gestió de la producció de

que l'envolten en í'obra. Explicar-li quin és

l'obra d'avui dia. Per això, de la mateixa

El reciclatge i la formació complementària

el seu paper, què és el que ha de fer, què ha

manera que la jurista podrà explicar les con-

eren tan importants, quan va començar de

de tenir clar si sorgeix un problema i com ho

seqüències de l'incompliment d'algun aspec-

cap d'obra?

ha de solucionar,.. Perquè tot i trobar-se soí

te d'un contracte d'execució d'obra, un altre

en aquesta tasca, pot tenir molts mecanis-

parlarà de medi ambient, que és un dels grans

importància, però acabes comprenent que

mes d'ajuda."

perjudicats en l'activitat de la construcció, i

et quedes obsolet en moltes coses i has

que, desafortunadament, ocupa poc espai en

d'estar contínuament aprenent. Sobretot,

Què té aquest postgrau que no tingui cap altre? "És que gairebé no n'hi ha cap altre d'aquestes característiques en el nostre entorn.

Hi ha unes jornades a l'Escofa Sert per enfo-

els plans d'estudi. L'impacte mediambiental

lr Postgrau de cap d'obra.

Gestió de la producció

"Potser no era conscient de la seva

del que t'adones és que la teva formació no

de les obres es tractarà des de l'elecció dels

ha estat suficientment enfocada per realit-

materials més sostenibles, fins a les bones

zar les feines de cap d'obra. Com ha d'ac-

pràctiques en l'execució de l'obra i la correcta

Entre els perfils professio-

tuar un cap d'obra davant d'un accident

nals del procés constructiu, e! de cap d'o-

greu d'un treballador a l'obra? Afortunada-

bra és el que més demanen avui les

residus."

ment, a les empreses, sobretot en les grans,

empreses. Per donar resposta a aquesta

com pot ser la de cap d'obra, però són cur-

Els millors professionals per fer de cap d'o-

comença a haver-hi una gran conscienciació

necessitat, el CAATB ha creat el nou curs

sos de curta durada. També l'Escola Elisava

bra són els arquitectes tècnics?

per la seguretat i ja disposen d'equips de pre-

Postgrau de Cap d'Obra. Gestió de la

car l'arquitecte cap a una nova professió

es va avançar en aquesta línia de formació

"Si parlem d'edificació, es pot dir que

específica i va treure una optativa trimestral

venció i d'assessoria jurídica molt potents.

Producció que s'inicia al novembre.

la gran majoria de caps d'obra són arquitec-

Però sí no t'ha passat, no saps què has de

Aquesta és la única formació d'aquestes

de cap d'obra a l'últim curs d'Arquitectura

tes tècnics. Encara que l'aparellador té mol-

fer, tret que tinguis una formació."

característiques que es fa al nostre país

Tècnica. Però aquest és un curs d'especia-

tes sortides, una bona part dels que estu-

lització, és un postgrau de 116 hores."

dien arquitectura tècnica és perquè els agra-

Quin és el programa?

adreçada a aquest col·lectiu professional.

Com veu el cap d'obra en un futur?

La direcció acadèmica d'aquest post-

da ficar-se a l'obra i embrutar-se les botes,

"És una figura que ha de continuar exis-

grau va a càrrec de Lara Trujillo, arquitec-

no veure-la des de la barraca, sinó viure-la.

tint. No té final. Si se segueix construint, hi

te tècnic de l'Area de Construcció, Reha-

"He dissenyat el curs amb l'ajuda d'una

Així que, bàsicament, com a caps d'obra hi

ha d'haver algú que faci l'obra, ja que sense

bilitació i Medi Ambient del CAATB i

part del professorat, mitjançant ia creació

ha arquitectes tècnics. Però no és així en l'o-

aquest algú no es pot fer. Anomena'l com

compta amb la participació de professio-

d'un consell acadèmic per a aquest post-

bra pública. Per fer grans ínfraestructures hi

vulguis. Podem portar un nom anglosaxó,

nals experts que ocupen avui llocs desta-

grau. El resultat ha estat un grup molt plu-

ha, principalment, enginyers de camins.

com fem amb moltes coses, i al cap d'obra

cats de les mitjanes i grans empreses

ral, en el qual intervindran directors de con-

D'arquitectes n'hi ha pocs, potser perquè a

posar-li un altre nom, però l'essència del

constructores de l'Estat espanyol.

tractació, delegats i directors tècnics d'em-

la Universitat no els han enfocat cap a

que faci ha de ser la mateixa."

preses constructores, caps de grup, caps

aquesta feina de cap d'obra."

Al llarg del curs s'aniran desenvolupant diferents mòduls que donaran una

De tots els professionals amb qui treballa el cap d'obra, quins són els més problemàtics?

"Qualsevol dels professionals que intervenen en una obra pot ser problemàtic si no

visió global de la missió del cap d'obra, aportant una sèrie de recursos per millorar i facilitar el desenvolupament de la seva funció professional. ©

hi ha una bona comunicació. En aquest sentit, avui és un problema important la mà d'obra, que en un gran percentatge ve de fora.

POSTGRAU DE CAP D'OBRA.

Eí problema de l'idioma

GESTIÓ DE LA PRODUCCIÓ

és fonamental,

encara que per a una comunicació fluida de

Dates: del 7/11/03 al 21/02 04

vegades no és suficient parlar el mateix idio-

Horari: Les classes s'impartiran els diven-

ma sinó voler-se entendre. Fer-te respectar, i

dres a la tarda i els dissabtes al matí.

que tothom sàpiga que ets tu el cap d'obra,

Durada: 116 hores

és el més important." ®

Preu postgrau: 1.810 € ( + I V A } Preu col·legiats/ades: 1.540 € (+IVA)

Més informació a l'Area de Formació del CAATB. Telèfon 932 4 0 23 73 i forma-

• • "Una bona part dels que estudien arquitectura tècnica és perquè els agrada ficar-se a l'obra i embrutar-se les botes, no veure-la des de la barraca, sinó viure-la."

cio@apabcn.es.

A la pàgina www.apabcn.es hi trobareu

j& Jordi Marlet f h Periodista ^

calpussu@msn.ci

una detallada guia didàctica de tots els postgraus i màsters del CAATB.

2C + H = 63 cm Rèquiem per l'escala Í T f n visitar l'exposició Rèquiem

giats espais tant als edificis públics com als

I C

per l'escala al CCCB, ara fa uns mesos,

palaus o a les cases de la burgesia. Però és a

vaig prendre algunes notes que vaig arxivar ja

principis del sXX quan les escales es troben

que la sensació que em va quedar en marxar no

amb una competència per sempre més insepa-

em convidava a continuar amb un treball que

rable, l'ascensor, que amb fraternitat i elegàn-

hauria estat farcit de melangia. Ara em perme-

cia acull al nou vingut enmig de sanefes,

to de passar-lo en net amb menys condicio-

estucs, motllures i enrajolats. Les escales con-

nants emocionals.

viuen en harmonia amb l'ascensor, abraçant-lo amb cura, cedint-li el pas, tot i l'actitud un xic

Grisos, blancs i negres, penombra, murmu-

arrogant del nou aparell en voler obviar la

ris de silenci; la gent parla en veu baixa. Certa-

presència de qui li dóna la mà durant el camí.

ment l'ambient s'adiu amb el títol de l'exposició.

Se sent la litúrgia del rèquiem, d'un adéu a l'es-

Sembla que Escher se n'adona del fabulós

cala que crec prematur. Hi ha tristor aquest matí

invent de l'ascensor i dota les escales en els

de diumenge, una elegant i cridanera tristor.

seus dibuixos d'una absència de gravetat que les

Les escales resten exposades com escultu-

fa inútils. Com si preveiés el seu esvaniment

res del passat, com un record d'allò que fou i que

Ens ho transmet en la relativitat, a "Trappen-

ja no serà. En algunes pantalles, pel·lícules en

huis" {Casa d'escales) o a "Klimmen en dalen"

blanc i negre semblen retre homenatge des del

(Pujar i baixar). Com un miracle, les escales

bagul de la història amb imatges on l'escala és la

d'Escher arriben a diferents nivells alhora que no porten enlloc. Foraden el vuit per crear volums

protagonista. Una veu, també en bíanc i negre, ens recorda que allò que es projecta va existir i ens insinua que no tornarà. Moltes camera de cinema s'han recreat en l'ull central d'una escala esperant un desenllaç sorprenent, i a d'altres pel·lícules l'emoció pujava amb el ritme dels gra-

"No hi havia gaires alternatives quan l'home va voler pujar al turó o baixar a la vall; la rampa n'era una i per poder pujar més ràpidament va treballar la terra, la roca i va néixer l'escala".

que esdevenen inexistents. Escales planes de

alguns graons per arribar a un últim nivell. Alie-

marbre... i en múltiples formes com la de car-

què avui dia ha deixat de ser un pezzo di bra-

na al seu cos, l'escala solament es preocupa per

gol, imperial, a la catalana, a l'aire, de mà,

vura de l'arquitecte per esdevenir un espai de servei, això és així per tres motius fonamentals:

ons. Ara, tot fa pensar que la Mary Popins ja no pujarà al cei per escales de fum ni la serp cercarà el 63 centímetres perquè en Mougli baixi al Llibre de la Selva amb comoditat.

nul recorregut que busquen abastar diferents horitzons. Tot dins d'un surrealisme que pot ésser parcialment real en el marc espacial propi de cada element, i és aquí on rau l'esperança.

"L'escala es troba en procés d'extinció per-

la seva finalitat i es deixa treballar en multitud

mecàniques, furtada, helicoide... No s'empra-

Em trobo dins d'un eixam de graons que

de materials diversos i de figures. La veiem en

ven tants materials ni formes quan ben entrat el

la modulació de l'ascensor, la rigidesa de les

pertanyen a qualsevol tipus d'escala imagina-

acer, vidre, plàstic, formigó, fusta, alumini,

segle XIX les escales gaudien d'amplis i privile-

normes contra incendis i la proliferació de ram-

ble. Tretze escales esculturals, trobades a l'in-

pes com a solució alternativa". L'òscar Tus-

terior de la fusta, miren al cel interrogants i

quets considera que aquestes són les raons

temoroses pel seu futur incert exhibint ei seu

bàsiques de l'evident decadència de l'escala.

passat gloriós i una esveltesa de dubtosa repe-

Qui la devia d'inventar? A l'igual de la

tició. Pujar al cel o baixar a l'infern, un joc de

roda, solament se m'acut que fos la raó qui fes

miralls envoltant estratègicament una escala de

quelcom tan senzill i inimitable ("la difícil sen-

sis graons i de tram recte ens fa creure que el

zillesa", que diria Van Gogh).

miracle de l'infinit és assolible desafiant els límits que llisquen la supèrbia; Babel em bé a la memòria. Ja no es fan escales monumentals en espais generosos. Fruit de la modernitat i de la força del 'preu per metre quadrat', les majestuoses escales resten al passat. Ara, sovint romanen en segon terme reduïdes a la mínima expressió que la normativa permet, arracona-

Sento el rèquiem per l'escala, però alhora un cant de lloança. Respiro melangia, però també esperança. Tinguem confiança, que res no mor. Que els espais generosos encara tindran lloc i fins allà ens pujarà novament una majestuosa escala, perquè un espai és més sorprenent i meravellós si l'anem descobrint de mica en mica, pas a pas, graó a graó.

des, encongides i sovint amagades, fosques i descuidaries. La decadència de l'escala en aquests moments és evident.

Vull ara recordar que a l'entrada al CCCB i en preguntar a l'hostessa per la sala del Rèquiem per l'escala, em contestà: "pugi

No hi havia gaires alternatives quan l'home

aquestes escales í després aquella altra..." <$

va voler pujar al turó o baixar a la vall; la rampa n'era una i per poder pujar més ràpidament va treballar la terra, la roca i va néixer l'escala.

L'invent més primitiu i útil per canviar de nivell amb més celeritat, l'escala de tram recte, la més simple i segurament la més antiga, serà també la més duradora perquè sempre caldran

Arquitecte tècnic toni_vinualesOhotmail. ce

Estem per ttfqualitat de Vida.

MEDIFIATC ASStGURANCA D'ASSISTÍNCIA MÈDICA

FIATOM Recordi que ara a més les assegurances de salut tenen consideració de despesa deduïble en el IRPF (Professionals i Autònoms).

•

Assistència privada a les clíniques de més prestigi del pafs i, si és necessari, d'EUA.

•

Tecnologia d'última generació en proves diagnostiques i terapèutiques.

•

Màxima facilitat en la tramitació d'impresos i proves.

•

Consulta de segona opinió mèdica amb els millors especialistes mundials.

•

Màximes prestacions en cobertures.

•

Assessorament mèdic personalitzat (telèfon o e-mail).

•

Amb Guia Mèdica o reembossament de despeses.

•

Màxim confort per al pacient ï acompanyant durant els ingressos a la clínica.

•

Tot això i molt més, per la teva qualitat de vida (consulta la nostra pòlissa).

Amb to mtdioóò i suport tècnic de: Comduría de Seguros C. Lorente S.L

CORREDORIA LORENTE® Bon Postor, 5, 3' planta • 08021 Barcelona

OCTUBRE 2003

DE

DISSENY

Arquitectura, llums i ombres [ p n l'anterior article de la

posició dels nombrosos elements que s'interpo-

! C L sèrie "De disseny" (1) citaba un llibre

saven entre l'exterior i l'interior: estors, cortines,

titulat l'Elogi de l'ombra (2). L'autor, japonès,

porticons, finestres i balconeres, persianes, pèr-

compara la relació de l'art i ía llum amb l'estè-

goles i tendals... Altre cop, la pintura de l'època

tica occidental i oriental, Diu; "a l'Occident,

ens reflecteix aquests ambients i tracta la

el més poderós aliat de la bellesa fou sempre

penombra magistralment: Casas, Rusíüol, Soro-

la llum; en l'estètica tradicional japonesa l'es-

lla... tenen quadres magnífics en els quals la

sencial és captar l'enigma de l'ombra".Les

llum filtrada juga un paper fonamental.

descripcions i les observacions en què basa el

El modernisme explota la penombra -ins-

seu raonament són molí interessants. Reco-

pirada en les tenebres nòrdiques- d'una mane-

mano de llegir el llibre. Sobretot per la part

ra excepcional. I dins del modernisme, Puig i

-que és la més extensa-que tracta l'art orien-

Cadafalch, n'era un mestre. Ho diu Alexandre

tal. El seu punt de vista de fart occidental,

Cirici en la conferència suspesa sobre l'arqui-

però, el matisaria una mica. Si més no, en el

tecte í polític (5): <[les seves plantes] no plan-

que es refereix a l'arquitectura, i també a la

tegen altres problemes nous que eis de la crea-

pintura. L'arquitectura europea ha tractat

ció de certes dosificacions de la claror. Aques-

sempre la llum amb diferents filtres, al nord a

tes dosificacions de llum les obté emprant

causa del fred i al sud per culpa del sol.

sovint gelosies [...] .Per obtenír-les crea patis a l'estil de les cases de final de l'edat mitjana [...]

Fins i tot les construccions del segleXVII dels Països Baixos, de grans finestrals bus-

Empra galeries exteriors i galeries interiors

cant la llum tèbia del seu pals, disposaven de

-com en la casa del baró de Quadres- que donen llum indirecta a les estances. Empra

porticons i cortines i, a més, les cases eren molt fondes i estretes, de manera que la llum

vitralls de color, calats i finestres coronelíes Interior de Josep Puig i Cadafalch de la casa Garí "El Cros" a Argentona

hi arribava tamisada. Això ho sabem pel testimoni gràfic que ens han deixat pintors com

riors. En la gòtica, els vitralls i les superfícies

aire exagerat i una mica patètic que no és el que

ara Vermeer i els seus coetanis de l'escola

mai llises dels murs i columnes difuminaven la

eis seus autors havien imaginat.

holandesa, dels quals se'n va poder veure uns

llum creant aquests ambients misteriosos i flo-

És possible que, si haguessin tingut els mit-

quans exemples aquesta primavera passada al

tants de les millors catedrals, que tots coneixem.

jans, els gòtics haurien construït catedrals de

Museu del Prado (3). Quadres com L'art de la

En el barroc, la llum és més directe però també

vidre i els barrocs haurien enllumenat els seus

pintura, del mateix Vermeer, o El dormitori, de

filtrada en els puns més importants, com ara en

altars com un concert de rock, però mai no

Píeterde Hooch, reflecteixen aquesís interiors

les cúpules; de tota manera, les esglésies barro-

sabrem si hagessin actuat així i, en tot cas,

il·luminats, però també foscos de les cases

ques solen ser bastant fosques. En aquesta

aquel) seria un altre art, d'una altra època. En

d'aquella època.

La llum sempre tamisada

enteses com a filtre; és un dels primers en generalitzar l'ús de tribunes, i es complau extraordinàriament creant racons foscos». Crear racons foscos! Sembla impossible aquest concepte actualment en què hi ha la tendència de valorar només l'entrada del màxim possible de llum a l'interior dels espais habitables!

Dissenyar la penombra

penombra-il·luminada per ciris-s'entén més bé

canvi, si que és evident que a finals del s XIX i

Precisament, el text d'Alexandre Cirici em

el 5obrecarregament decoratiu del barroc. L'e-

pricipis dels XX al nostre país la penombra era

va fer reflexionar sobre la penombra. Em va fer

fecte de grandiositat, de moviment i de misteri

una qualitat dels espais, sobretot els domèstics.

adonar que la penombra també es pot dissenyar i que pot donar a l'arquitectura una riquesa de

una mica inquietant són molt més efectius amb

Com diu Ignacio Paricio (4), en una estança, al

la barroca, que en el seu vessant representa-

la llum original entretallada que amb la gran

tombant del segle, es podien crear els climes

matisos enorme. Molta més que algunes de les

tiu tenien com a objectiu impresionar, no

quantitat de watts amb què se sol il·luminar

"migdiada", "treball", "descans nocturn",

arquitectures actuals, en les quals l'esquema

feien servir la Ifum directa en els seus Jnte-

actualment. Amb tanta llum, el barroc agafa un

"recepció de visites", etc., tan sols modificant la

estètic es basa en grans finestrals que, simple-

Ni tan sols arquitectures com la gòtica o

ment, deixen passar la llum i el sol a l'interior sense cap impediment, amb els problemes de confort i climàtics que això comporta.

Contradient, una mica, al senyor Tanizaki, la cultura de la llum en arquitectura, a Europa, no té ni cent anys. Comença precisament amb la influència de diverses avanguardes pictòriques, sobretot l'expressionisme alemany - i el mite del cristall- i el moviment purista del París dels anys 20. Aquelles eren arquitectures que reduïen les formes a volums nets, geometries simples i pells terses en les quals no encaixaven els plecs, les complexitats i les ambigüitats de les façanes gruixudes; on els A l'esquerra.

Interior al'aïre lliure, de Ramon Casas (1892).

porticons, persianes i altres filtres no hi tenien un lloc. Els més coneguts arquitectes d'aquells moviments foren, precisament, un alemany i un suïs establert a París, Mies van der Rohe i

A la dreta, The Art of Painting, de Jan Vermeer (1666).

Le Corbusier. La seva evolució posterior, però, fou força diferent. Mies van der Rohe va man-

L'Informatiu SEGONA

Conversa amb Carlos Ferrater tenir tota la vida l'estètica creada en els anys vint, sols que adaptada als requeriments constructius per fer-la possible, mentre que Le Corbusier evolucionà cap a formes més orgàniques i que incorporaven nombroses variants de filtres. La primera és portada a l'extrem en la casa Famsworth, amb totes les parets exteriors de vidre, i la segona, un cop evolucionada, en les gruixudes finestres de l'església de Ronchamp, els brise-soleils de les Unités d'Habitatíon, o les lames de la casa Curruchet. Entre moltes altres consideracions, de ben segur que la diferent latitud de la majoria dels seus edificis van influenciar en el distint camí escollit pels dos arquitectes: Berlin, Chicago, Nova York i Illinois per a Mies van der Rohe; Marsella, Ronchamp, la Plata, o la Índia, per Le Corbusier.

Algunes arquitectures actuals, sobretot d'edificis d'ús públic, no residencials, no han après res ni de l'evolució de Le Corbusier, ni dels problemes climàtics i de confort ni del malbaratament energètic dels edificis en què predomina el vidre {que també en climes freds funcionen malament) i tendeixen a subliminar el mite de "la llum natural que arribi a tot l'edifici". Amb aquesta actitud no sols es creen problemes de confort sinó que, a més, segons com s'hí faci arribar, aquesta llum agafa uns matisos molt desagradables: en les zones més apartades de les façanes pot arribar a ser pàl·lida, escassa, trista o, al contrari, rasant, polsosa i enlluernadora. Haurem d'aprendre de Puig i Cadafalh a dissenyar llocs lluminosos, però també penombres i foscors en els nostres edificis i a posar filtres que permetin controlar aquesta gamma rica de matissos que ens pot donar la llum del sol. <i> (1) vegi's L'Informatiu 225 (2) El elogio de la sombra, de Juníchiro Tanizaki. Ed. Siruela.

(3) Vermeer y el interior holandès, Museo Nacional del Prado (del 19 de febrer al 18 de maig de 2003).

(4) Explicació d'Ignacio Paricio a la taula rodona de Projecte CasaBarcelona, 28 de maig de 2003.

(5) "L'arquitectura de Puig i Cadafalch", d'Alexandre Cirici. Text inèdit de la conferència que s'havia de pronunciar en el marc de l'exposició La casa d'Argentona de Puig i Cadafalch, l'any 1966. Publicada pel COAC

l i t i a arquitectura es un traI L·m bajo colectivo. El arquitecte debe ser una pieza clave en este proceso. Su papel puede ser muy variable [.. j En nuestro estudio trabajamos de forma tramada, no hay jerarquia, se produce un intercambio cruzado entre las personas. Y no solo estó el trabajo de la arquitectura, està el aprendizaje de la gente que convive, mi prapio aprendizaje". Parla l'arquitecte Carles Ferraler, el protagonista del segon número de la revista Scalae i qui pren el relleu a Rafael Moneo en l'article central d'aquesta publicació. Les paraules de Ferrater i també la reproducció a escala real d'un magnífic croquis de l'Auditori i Pafau de Congressos de Castelló.

La publicació bimestral Scalae. Documentos períódicos de arquitectura que edita i dirigeix l'arquitecte Fèlix Arranz, va néixer amb la voluntat d'acostar el discurs i maneres de fer dels professionals de l'arquitectura. A Scalae, el plat fort sempre és una conversa amb arquitectes espanyols que han esdevingut referents i de la talla de Rafael Moneo, Carlos Ferrater o José Morales. La revista té altres seccions com ara Ronda editorial (Carlos Quintans), Transito (Santiago Cirugeda) o Fuera del Tïempo (Maria Teresa Munoz). El segon número de Scalae s'envia a tots els col·legiats encartat a L'Informatiu. Més informació sobre la publicació a www.scalae.com. íí>

LiNnuuunu 227 Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http:ZAvww.apabcn.es/inIormatiu Consell editorial: Anna M. Ruiz, Joan Gay, UuTsa Selga i Carles Cartarta Director: Carles Cartana Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva.

Jordi Marlet, Antoni Capilla i Guillem Plans Anàlisi d'obra: Joan Sabaté, Xavier Aumedes, Gabnela Sch5n, Vicenç Font, Imma Villacorta.

Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Alcoba, iatllc . i Jor Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Die (Chopo), Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Impressió: Viking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAR Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es EDFTA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5, 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l'Om, 6 OS240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic

Tel. 933 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pi noi, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Secretari: Joan Gurri Comptador: Raimon Salvat Tresorer: Enric Perta Vocals: Celestí Ventura i Josep Terrones Bages Berguedà: Jaume Ajímany Osona: Jaume Garolera Vallès Occidental: M. Rosa Remola Vallès Oriental: Esteve Ai mà Director general: Sergi Pons

Josep Olivé

Eis criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels aulois i no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu

CODEPARQ presenta en Esp<

FIRST >CLASS*PARQUÉ DE Codeparq apuesta por El suelo de modero de calïdad sano el pavimento mas clasico elaborado con la tècnica mas vanguardista

Sus características exclusivas son: 1° Tarimas Cfe LMQ SO/0 /GfilO compuesta de dos capas de maderas nobles.

2° Capa de desgaste de 5,3/Tlffl y 4,2ïï)ïï\ en todas las maderas comerciales.

3° La capa de sopo/fe siempre es de madera noble "soldada" a la capa de desgaste mediantefeCn/COdeSOTO/todO por LOPARK, 4° ÏÏe$ largOS de tabla: 1185, 735 y 490mm. CÍOS ODChOS: 128 y 70 mm. y dOS ÇíUeSOS: 12 y11 m 5° Posibilidad de realizar figurOS d/VefSOS, espigas, baldosas, cenefas...

6" Acabada con S&IS COpOS de barniz o acelte sistema anti-rayado.

7° Se instala pegada al soporte, Ideal en instalaciones con CO/efOCC/Óf) y cuando necesltamos "S/fenC/O".

8° Certificada de reS/SfenC/O 0/ ft/egfO fil. según norma alemana.

Distribuïdor oficial: INFORMACION: telefono 91 5529604 Fax 91 552 31 94

GUEPARD PARQUES IARIMAS RODAPIES CORCHO SOURAS

P° Wrgen del Puerto, 9-11 28005 Madrid Telefono 91 365 08 49 fax 913659893

Email: info@codeparq.com Web: www.codeparq.com

•-

J d IÍFT4 UVk

• i ^ • r=

^ ^ M

Per estar al dia en el procés constructiu

10

OCTUBRE-NOVEMBRE-DESEMBRE 2003

Informa-te'n a: Servei d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tet. 932 40 23 73 formacioHapabcn.es www.apabcn.es

Rehabilitació i manteniment d'edificis Medi ambient i construcció sostenible Seguretat i salut en les obres Control i solucions de qualitat Planificació i organització Economia de la construcció Gestió del despatx professional Legislació i normativa de la construcció Projectes tècnics Interiorisme Informàtica i TIC aplicades al sector

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

110501 ÍBarcelona) Dates: del 5 al 12 de novembre de 2003 Horari: dimecres, de 18 a 21 h Durada: ó h

I10601 [Barcelona) ,.,, „„,„,„_ „...._, .

Dates: del 2ó de novembre al 17 de desembre de 2003 Horari: dimecres, de 17 a 21 h Durada: 14 h

G10201 (Barcelona) Dates: del 4 al 18 de novembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h Durada: 14 h

Preu curs: 87,10 € Preu col·legiats (-15%|: 74,04 €

Preu curs: 201,15 € Preu col·legiats (-15%): 170,98 €

Preu curs: 201,15 € Preu col·legiats (-15%]: 170,98 €

Responsable acadèmic: Agustí Costa. Arquitecte tècnic i dissenyador.

Responsable acadèmic: Agustí Costa. Arquitecte tècnic i dissenyador.

Professor de l'Escola Elïsava. V = ^ ^ ^ H Organitzat conjuntament amb: g |_| 5 A V A

Professor de l'Escola Elisava.

•"^^^^H

Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Responsable de l'Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

Organitzat conjuntament amb: g L I S A V A

Control i solucions de qualitat

Seguretat i salut en les obres

Control Win: eina informàtica per al control de la qualitat dels materials

Seguretat en treballs de manteniment d'edificis

Guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obres. Cas pràctic

Q10709 (Barcelona!

Dates: del 20 al 27 de novembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h Durada: 9 h

S10401 {Barcelona] Dates: del 3 al 24 de novembre de 2003 Horari: dilluns, de 19 a 21 h Durada: 8 h

S122O9 (Barcelona) Dates: 6 i 13 de novembre de 2003 Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 8 h

Preu curs: 135,30 € Preu col·legiats (-15%); 115,01 €

Preu col·legiats (-15%): 98,01 €

Responsable acadèmic: Pere Casademont. Arquitecte tècnic.

Assessor tècnic del CAATB.

Responsable acadèmic: Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

B

Videoconferèncla a Granollers, Manresa, Terrassa i Vic.

Preu curs: 115,30 € Preu col·legiats (-15%): 98,01 € Responsable acadèmic: Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

•El preu del curs no inclou el programa informàtic.

Legislació i normativa de instrucció Nova instrucció EFHE per a sostres unidireccionals de formigó N11301 (Barcelona) Data: 19 de novembre de 2003 Horari: dimecres, de 16.30 a 21 h Durada: 4 h Preu curs: 57,65 € Preu col·legiats [-15%]: 49,00 €

Vldeoconferènda a Granollers, Manresa, Terrassa i Vic.

Responsable acadèmic: Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

Projectes tècnics La preparació d'un projecte D10101 (Barcelona) Dates: 3 i 10 de novembre de 2003 Horari: dilluns, de 16 a 21 h Durada:10 h Preu curs: 144,75 € Preu col·legiats: 123,04 €

Informàtica i TIC r L L J , aplicades al sector AutoCAD pera no-dibuixants T21708 (Barcelona) Dates: del 4 al 18 de novembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h Durada: 10 h Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats |-15%): 102,00 €

Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic.

Responsable de l'Àrea de Construcció i Tecnologia del CAATB.

Informàtica i TIC aplicades al sector Pressupostos i seguiment econòmic d'obres amb TCQ 2000

AutoCAD I, nivell 2D

AutoCAD II, nivell 3D

T30214 (Barcelona) Dates: del 10 al 24 de novembre de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h Durada: 20 h

T21027 [Barcelona!

Dates: del 21 de novembre al 20 de desembre de 2003 Horari: divendres, de 17 a 21 h, i dissabtes de 9.30 a 14 h

T21111 (Barcelona) Dates: de L'li de novembre al 18 de desembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h Durada:24 h

Preu curs: 276,50 € Preu col·legials (-15%]: 235,00 €

Durada: 34 h Preu curs: 402.40 € Preu col·legiats (-15%): 342,04 €

Preu curs: 280,00 € Preu col·legiats (-15%): 238,00 €

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

L'Informatiu

P A G I N E S

D ' A S S E S S O R I A ,

FO R M A C I Ó ,

22 Reglament electrotècnic MEDI AMBIENT ] 24 _ L'energia geotèrmica LA G E N T 26 Postals d'estiu DEMANDES 30 Mercat de treball ACTIVITATS 35 Formació postgrau i màster

'.apabcn.es/

Coeficient d'actualització

Presentació del nou Reglament Electrotècnic de Baixa tensió

d'honoraris a 12 de setembre

Ca = 1,211 Propera actualització: 15 d'octubre Mòdul actual: 303,50 € Mòdul bàsic de referència

[ p " 118 de setembre passat va

manera provisional i resumida indica e! pro-

senta í el que representa per a la tasca dels

I ^L·

cediment a aplicar.

professionals de la construcció, l'Assessoria

entrar en vigor e! nou Reglament elec-

El Reglament tracta d'una manera es-

Professional del Col·legi va organitzar dues

gatori, després d'un any de convivència amb

trotècnic de baixa tensió amb caràcter obli-

pecial les condicions de seguretat contra in-

sessions informatives que es van celebrar a

el reglament anterior. A Catalunya, l'aplica-

cendis; així, prescriu l'ús de cables no pro-

Manresa i a Barcelona i per videoconferèn-

ció del Reglament es durà a terme mit-

pagadors de l'incendi i amb emissió de fums

cia a Granollers, Terrassa i Vic.

jançant l'aplicació d'un decret de la Genera-

i opacitat redufda. Aquest és el cas de les lí-

litat, actualment en la fase final abans de la

nies d'enlfaç i locals de pública concurrèn-

més informació:

seva publicació. Mentre, la Direcció General

cia. Menciona l'NBE-CPl-96 en el referent

Assessoria Professional del CAATB

d'Energia i Mines del Departament de Tre-

els recintes, parets i conductes d'instal·la-

Telèfon: 9 3 2 4 0 20 6 0

ball, Indústria, Comerç i Turisme ha dictat

cions i la seva resistència al foc. ~

una instrucció transitòria, la 7/2003 que de

Per tal d'explicar les novetats que pre-

i també a www.apabcn.es

per al 2003: 310 € / m !

Data d'aplicació: a partir de I'l de març de 2003

®

Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 40 23 70 visats@apabcn.es

ASSESSORIA ASSESSORIA

SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2003

Nou Reglament electrotècnic de baixa tensió f/Tquest 18 de setembre ha

cació i fa menció dels òrgans competents

\ r \

entrat en vigor el nou Reglament elec-

com els de les Comunitats Autònomes

trotècnic de baixa tensió amb caràcter obli-

(posada en marxa, autoritzacions a les empreses instal·ladores, aprovació d'ex-

gatori, després d'un any de convivència amb

cepcions de compliment, e t c ) .

el reglament anterior, des de la seva publi•

cació al BOE el 18 de setembre de 2 0 0 2

Es donarà al titular, com a annex al certificat de la instal·lació, unes instruccions

mitjançant el Reial decret 8 4 2 / 2 0 0 2 .

per a l'ús i manteniment correctes d'a-

Resumir en poques línies l'abast i ob-

questa.

jectius d'aquest reglament aïxl com les prin•

cipals diferències amb l'anterior és difícil,

Els organismes de control autoritzats a Ca-

però ho intentaré. Primer exposaré els mo-

talunya, les entitats d'inspecció i control,

tius principals del canvi, atès que de per si

seran les que portaran a terme les inspeccions. Es defineixen les inspeccions com a

mateix justifiquen les diferències més im-

inicials i periòdiques.

portants respecte a l'anterior reglament.

1 . Actualització de la normativa tècnica ac-

• S'admet la possibilitat que hi hagi excep-

tual i els procediments administratius i

cions de normativa quan s'ha demostrat

marc jurídic més en consonància amb els

que és impossible el compliment d'una

nostres dies, d'acord amb la Llei 21/92,

determinada prescripció del Reglament i les mesures alternatives de seguretat són

de 16 de juliol, d'Indústria.

del mateix nivell que les reglamentàries.

2. Reflectir el compliment del Tractat d'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmi-

La sol·licitud haurà de realitzar-se davant

ca Europea, quant a les directives Euro-

de l'òrgan competent de la Comunitat

pees i normativa associada

Autònoma que serà el que dictamini sobre la concessió, correccions a realitzar

3 . Adaptació a l'evolució de la tecnologia i

quan sigui procedent, o que la desestimi.

al major grau d'electrificació que s'ha experimentat en la nostra societat durant

•

Un dels punts diferenciadors més impor-

els 3 0 anys des de la vigència de l'ante-

tants d'aquest reglament és la seva re-

rior reglament.

ferència a Normes. Aquesta referència es realitzarà en les mateixes ITC sense indicar l'any d'edició, a l'efecte de facilitar

Pel que fa a l'estructura del nou Regla-

l'actuaützació sense modificar les ITC.

ment, en linies generals, s'ha respectat la de l'anterior, ja que s'ha demostrat eficient í a més a més ens facilitarà la transició.

Les modificacions s'actualitzaran i s'a-

Així, el Reglament es divideix en dues

plegaran en la llista de la ITC de Normes

parts clarament diferenciades:

(ITC-BT-02).

1. Una part dispositiva, que és de si mateix

Una de les Normes principals a què es fa

el Reglament, composta de 29 articles.

referència en el Reglament és l'UNE 2 0 4 6 0 ,

2. Les seves instruccions tècniques comple-

Instal·lacions elèctriques en edificis, adopta-

mentàries ITC-BT de la 0 1 3 13 5 1 .

da per la nostra normativa del document d'harmonització de CENELEC, HD 3 8 4 .

Vegem alguns canvis més significatius

Quant a les ITC, també s'ha mantingut

de la part dispositiva:

bastant ia distribució del Reglament de l'any

•

En la classificació de Tensions (art. 4),

1973,

quan es refereix a les nominals utilitza-

significatius és que les instruccions sobre

des, introdueix com a novetat a la 2 3 0 V entre fases per les xarxes trifàsiques de tres conductors i la de 230 V entre fase i neutre, i 400 V entre fases per a xarxes de trifàsiques de quatre conductors.

• • Pel que fa a l'estructura del nou Reglament, en línies generals, s'ha respectat la de l'anterior, ja que s'ha demostrat eficient i a més a més en facilitarà la transició.

malgrat alguns canvis. Un dels més

qüestions de posada en marxa, empreses i inspeccions (ITC 03 a 05) són al principi de les ITC mentre que en el de 1973 eren al f i nal (MIEBT 0 4 0 a 042). L'ordre de les ITC és fàcil assimilar-lo si pensem que aquestes estan ordenades en general com si seguís-

Aquest canvi era de preveure tenint en

les Directives Europees, d'aplicació en

quines. Només en el cas d'aquells equips

sim una instal·lació des de la xarxa de dis-

compte la unificació de normativa amb la

aquest cas principalment de la 73/23/CEE

i materials que no estiguin sota l'aplica-

tribució fins als receptors.

i les relacionades, en certa manera, amb

ció d'una directiva es remet al Regla-

aquesta com ara la de Compatibilitat

ment,

Unió Europea.

• També s'introdueix com a menció específica el compliment de la reglamentació de

electromagnètica i de seguretat de mà-

i El Reglament descentralitza la seva apli-

Resumint-ho, es podrien agrupar així: •

Instruccions administratives (ITC-BT - 0 1 aO5).

ASSESSORIA

1ORMATIVA TÈCNIC/1

• • A Catalunya, l'aplicació del Reglament es durà a terme mitjançant l'aplicació d'un decret de la Generalitat, actualment en la fase final abans de la seva publicació.

Indústria, Comerç i Turisme ha dictat una instrucció transitòria, la 7/2003 que de manera provisional i resumida indica el procediment a aplicar.

Entrar a comentar els canvis tècnics en profunditat seria objecte d'un tracte diferent, que no és possible en un article curt, però espero que podré anar-ho comentant en articles successius.

No obstant, sí que voldria ressaltar, sobretot en eí concernent als edificis i tenint el compte el sector de professionals a què es dirigeix aquest article, que el Reglament tracta d'una manera especial les condicions de seguretat contra incendis; així, prescriu l'ús de cables no propagadors de l'incendi i amb emissió de fums i opacitat reduïda. Aquest és el cas de les Línies d'enllaç i locals de pública concurrència.

• Xarxes de distribució i enllumenat exterior (ITC-BT - 06 a 11 exceptuant-ne la 10).

• Previsió de càrregues i instal·lacions d'enllaç (ITC-BT - 010 i de la 12 a la 17).

• Instal·lacions de posada a terra i receptores, incloses les d'habitatges (ITC-BT - 018 a la 27).

Menciona l'NBE-CPI-96 en el referent • Locals amb risc i instal·lacions especials els recintes, parets i conductes d'instal·la(ITC-BT 28 a la 42). cions i la seva resistència al foc. ® • Instal·lacions de receptors (ITC-BT 43 a la 51).

A Catalunya, l'aplicació del Reglament es durà a terme mitjançant l'aplicació d'un decret de la Generalitat de Catalunya, actualment en la fase final abans de la seva publicació. Mentre, la Direcció General d'Energia i Mines del Departament de Treball,

Í •

Vicenç Calomarde i Pérez •Enginyer tècnic industrial.

Inspector acreditat en alta i baixa tensió des de 1988.

Responsable tècnic de la Reglamentació d'electricitat a l'ICICT, S.A. Delegat de Catalunya del Grup TOv Rheinland.

Quadern central SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2003

Presentació del nou Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

El passat 18 de setembre va entrar en vigor el nou reglament electrotècnic de baixa tensió. Per tal d'explicar les novetats que presenta i el que representa per a la tasca dels professionals de la construcció, ('Assessoria Professional del Col·legi va organitzar una sessió informativa que es va celebrar el dimarts 9 de setembre a la sala d'actes de! Col·legi, a Barcelona i per videoconferència a Granollers, Terrassa i Vic. La delegació del Bages i Berguedà va organitzar una sessió informativa al juny. La presentació

va anar a càrrec de Joan Josep Escobar, cap d'àrea d'Edificis, Transport i Municipal de l'Institut Català d'Energia de la Generalitat; Josep Maria de Juan Capdevila, cap del Servei d'Energia Elèctrica de la Direcció General d'Energia i Mines; i Vicenç Calomarde Pérez, delegat a Catalunya d'ICICT Grup TÜV Rheinland. En el transcurs de Sa sessió es van mostrar els documents explicatius sobre la nova normativa que els professionals interessats poden consultar a la pàgina web del Col·legi: www.apabcn.es ®

Manuals de Diagnosi MANUAL PER A LA DIAGNOSI I EL TRACTAMENT DE L'AMIANT A LA CONSTRUCCIÓ Ramon Graus; Amb la col·laboració de: Jaume Abat, Assumpta Calleja, Asunción Freixa, i altres Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1998. 67 pàgines. Idioma: català Resulta una guia pràctica adreçada als professionals del món de la construcció per treballar correctament en presència d'amiant. Posant de manifest la incidèneia no despreciable de què l'amiant s'ha emprat durant anys en la construcció dels edificis, s'aprofundeix en les diferents formes, materials i solucions constructives. Té vocació preventiva i voluntat d'anticípar-se al problema de l'amiant amb serietat i rigor.

PREU VENDA COL-LEGIATS/DES: 1 6 . 2 0 € PREU VENDA PÚBLIC: 1 8 . 0 0 € : MANUAL DE DIAGNOSIS E INTERVENCION EN ESTRUCTURAS DE HORM GON ARMADO Rafael Bellmunt, Manuel Fernàndez Cànovas, César Díaz, Paulo Helene, i altres.

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 2000. 156 pàgines, idioma: castellà Es tracta d'un manual de patologia del formigó armat enfocat des de les darreres tendències referides a la durabilitat i expressades per a edificis nous mitjançant la Guia de la Durabilitat del CEB i l'EHE. El manual permet estudiar les causes de les lesions al formigó armat i dóna els criteris per escollir la millor tècnica de reparació.

P R E U V E N D A COL-LEGIATS/DES: 2 2 . 5 0 € PREU VENDA PÚBLIC: 2 5 . 0 0 € : MANUAL DE DIAGNOSIS E INTERVENCION EN CUBIERTAS PLANAS Lara Trujillo Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 2002. 132 pàgines. Idioma: castellà És una guia pràctica per a la inspecció de cobertes planes, amb uns criteris bàsics per a la intervenció de manteniment, i una recopilació de fitxes de diferents solucions per a la reimpermeabilització. Aquesta primera part es completa amb un anàlisi de l'evolució dels terrats i un coneixement dels diferents materials impermeables i aïllants que existeixen al mercat.

PREU VENDA COL·LEGIATS/DES: 2 2 . 5 0 € PREU VENDA PÚBLIC: 2 5 . 0 0 € ELS PREUS TENEN L'IVA INCLÒS Els Manuals de diagnosi es poden adquirir a la Cooperativa Jordi Capell. Tercera planta del CAATB. Telèfon 934 14 63 55.

MEDI

A M B I E N T CONSTRUCCIÓ

L1 Quidem central SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2003

SOSTENIBLE

MEDI

A M B I E N T

L'energia geotèrmica indiferència d'altres fonts

canviador de calor i d'un sistema de con-

\r^

ductes distribuïdors a l'interior de l'edifici.

d'energia renovable que depenen di-

rectament o indirectament de la influència

En essència, el procés d'intercanvi de

del Sol, l'energia geotèrmica prové de l'inte-

caior és el mateix que l'utilitzat en un frigo-

rior del planeta. Com el seu nom indica, el

rífic o aparell d'aire condicionat convencio-

terme geotèrmia es refereix a l'energia tèrmi-

nal però amb cap tipus d'emissió contami-

ca produïda a l'interior de la Terra, aquest ti-

nant o de COg. A més de proporcionar un es-

pus d'energia prové de la dinàmica interna

pai interior climatitzat-calefacció, refrigera-

del planeta. Aquesta energia es concentra en

ció í control de l'humitat- també subminis-

llocs molt concrets del subsòl del planeta, on

tren aigua calenta sanitària. No requereixen

el flux calorífic pot arribar a ser d'unes deu o

la presència de calderes ni de torres de refri-

quinze vegades més elevat del normal.

geració, fet que simplifica tant el seu funcionament com el seu mantenim (eliminant els

Com a font d'energia és essencialment

riscos de la legionel·la, per exemple).

ínexnaurible. S'ha demostrat que si els jaciments geotèrmics es gestionen d'una manera

La temperatura constant del subsòl, ha-

Central geotèrmica de Nesjavellir, Islàndia

bitualment entre 10 i 16° C a 10 m de pro-

adequada i correcta, es pot arribar a mantenir la seva producció d'energia indefinidament.

tualitat, funcionen tres tipus de centrals de

que és un cicle tancat, i funciona amb tem-

funditat, ofereix les condicions òptimes per

peratures interiors de 110 a

fer funcionar, de forma integrada, el sistema

\6(fC.

En conseqüència, es tracta d'ajustar l'extrac-

generació elèctrica:

ció de calor a la quantitat que es genera. Un

• Centrals de vapor sec: utilitzen el vapor ge-

Les aplicacions d'ús directe són les que la

exemple són les termes, o banys termals, que

otèrmic directament per fer girar les tur-

s'utilitzen com a calefacció ambient o per a la

Fins i tot, sempre que es compti amb les ca-

s'han fet servir durant milers d'anys.

bines de la central.

producció d'aigua calenta per a usos indus-

racterístiques apropiades, és possible l'acu-

Les c e n t r a l s g e o t è r m i q u e s Per bé que sigui molt més abundant en algunes parts del món que en d'altres, això no impedeix que actualment s'utilitzi com a

de climatització d'un edifici durant tot l'any.

• Centrals de transmissió de vapor: reserves

trials, agrícoles o residencials. En el cas d'un

mulació estacional d'energia calorífica en el

geotèrmiques que produeixen aigua ca-

país com ara Islàndia és la segona font d'e-

subsòl.

lenta. S'aprofita la parí que es converteix

nergia i arriba a escalfar el 85% dels edificis.

en vapor a l'arribar a la superfície.

• Centrals de cicle binari: utilitzen l'aigua

font d'energia renovable en molts països del

subterrània per transferir la calor a un se-

món, en un conjunt d'aplicacions diverses.

gon líquid que té una temperatura d'eva-

Aquest tipus de bombes de calor estan dins els sistemes de climatització disponi-

Les b o m b e s d e c a l o r

bles més energèticament disponibles. Les

geotèrmiques

eficiències assolides amb aquests sistemes

Les bombes de calor geotèrmiques uti-

de climatització permeten, en alguns casos,

Aquesta font d'energia es pot utilitzar tant per

poració més baixa. Quan aquest líquid s'e-

litzen l'energia de sòls poc profunds per es-

arribar a estalviar per sobre d'un 50% del

subministrar calor com per generar electrici-

vapora mou les turbines. Posteriorment es

calfar i refrigerar edificis. El seu funciona-

cost d'altres sistemes més convencionals, a

tat. Normalment, aquestes tecnologies dispo-

condensa aquest vapor i es reutilítza el lí-

ment es basa, a l'hivern, en la captació de

nibles es divideixen en tres categories: les

quid de nou.

calor del subsòl i, a l'estiu, en l'acumulació,

ment i funcionament. A més, els seus bene-

centrals geotèrmiques, les aplicacions d'ús

en el mateix subsòl, de la calor sobrant de

ficis mediambientals són destacables. Aju-

directe i les bombes de calor geotèrmiques.

l'edifici. Una bomba de calor d'aquestes ca-

den tant a la mitigació de gasos d'efecte hi-

Aquest darrer sistema, en comparació

més de reduir els seus costos de manteni-

Les centrals geotèrmiques generen

amb els altres, és.ef que té més perspecti-

racterístiques consisteix d'un sistema de

vernacle com a la reducció del forat de la ca-

electricitat a partir de la perforació de pous,

ves de futur. No emet cap tipus de gasos, ja

conductes captadors soterrats, d'un inter-

pa d'ozó.

d'un quilòmetre o més de profunditat, per

Actualment, també es disposa d'una

explotar dipòsits subterranis geotèrmics, de vapor d'aigua i aigua molt calenta. En l'ac-

tecnologia d'absorció

Enllaços d'Internet

massiva coneguda

com a 'fonaments geotèrmics' o 'fonaments

DOE - GEOTHERMAL ENERGY PROGRAM

termoactius'. Es tracta d'una tecnologia si-

http^www.eere.energy.gov/geotiiermal/

milar a la de les bombes de calor geotèrmi-

Apartat web de l'Energy Efficiency and Rene-

ques. Aquesta tecnologia aprofita, a més del

wable Energy Network (EREN), dependent del Departament d'Energia dels" EUA, referent a la divulgació del programa per a l'energia geotèrmica. Conté informació sobre !es centrals geotèrmiques dedicades a la generació d'electricitat, les bombes de calor geotèrmiques per a edificis, etc.

potencial energètic del subsòl, les propietats de magatzematge i conductivitat tèrmica dels elements constructius de formigó presents en un edifici, com poden ser els fonaments, els forjats i els murs. Com a regla ge-

ENERCRET http://www.enercret.com/ Empresa austríaca que utilitza elements estructurals dels foitpnM

naments d'un edifici com a tecnologia per obtenir energia

geotèrmica per a la seva climatització interior. Es dedica tant a la fabricació de fonaments geotèrmics, in situ o prefabricats, com als forjats termoactius.

neral, quan un edifici necessita uns fonaments profunds, gairebé sempre es donen les condicions requerides per un sistema de climatització d'aquest tipus. Com a exemple d'aplicació d'aquest sistema, lliure d'emissions de C0 2 , tenim la Kunsthaus de Bregenz, obra de l'arquitecte suís Peter Zumt-

GEOEXCHANGE - GEOTHERMAL HEAT PUMP

hor.®

CONSORTIUM, INC. http://www.geoexchange.org/ Web d'aquesta associació nord-americana d'empreses i professionals dedicats a la fabricació i instal·lació de sistemes de bombes de calor geotèrmiques, avalats per V Environmental Protectbn Agency (EPA) dels EUA. Conté un apartat de bones pràctiques sobre diversos tipus d'edificis i Esqnema de funcionament dels fonaments termoactias'. Kunsthaus de Bregenz, Suïssa

un altre d'actualitat on es poden consultar les últimes novetats del sector.

& de Construcció, ó i Medi Ambient

1EDI

AMBIENT

CONSTRUCCIÓ

SOSTENIBLE

Quadern central SEGONA QUINZENA OCTUBRE

Publicacions . La coberta captadora fals edificis d'habitatges Edita: ITeC Any: 2 0 0 2

Alemanya completa amb èxit i abans del que estava previst el programa "100.000 teulades solars" El ministeri alemany de Me-

porta un finançament procedent dels pres-

di Ambient va informar, el passat 1 de ju-

supostos federals i permet als empresaris

1999 i 2003 a la que ja s'havia instal·lat,

nergia solar fotovoltaica s'ha afegit entre

liol, de que el programa, conegut amb les

realitzar les millores necessàries a les se-

o compromès la seva instal·lació, a finals

sigles HTDP, va assolir els objectius mar-

ves fàbriques i en els seus processos de

del mandat 1995-1999. Per altra banda,

cats el passat 3 0 de juny. D'aquesta ma-

producció.

nera, Alemanya ha aconseguit tancar el

L'UVS espera que aquest any s'ins-

la molt innovadora i suggeridora proposta del Dr. Antoni Lloret d'integració urbana de

programa -iniciat en e l l 9 9 9 i dirigit, so-

tal·lin encara més de 100 MWp nous (en

l'energia solar fotovoltaica per al Fòrum

bretot, a particulars- mig any abans del

el 2002 es van afegir 83 MWp), de mane-

2004, va ser despectivament menyspreada

previst. Això no significa que, a pesar de

ra que al finalitzar el 2003 s'hauran afegit

i, en el seu lloc, els gestors arquitectònics del Fòrum preveuen construir un succeda-

tot, la instal·lació de panells solars foto-

entre 120 i 130 MWp solars fotovoltaics,

La publicació aborda, des de les premis-

voltaics s'aturi. Tot el contrari, van a ser

fet que suposaria un creixement del mer-

ni que no es podrà, ni de lluny, comparar

ses de la sostenibilitat, les possibilitats

transferits fons d'altres programes per

cat del 5 0 % en comparació amb el 2 0 0 2 .

amb l'emblemàtic projecte def Or. Lioret,

de captació d'energia de les cobertes

prosseguir amb les instal·lacions amb les

dels edificis i les compara amb les ne-

mateixes condicions del programa HTDP.

cessitats energètiques que demana l'ús

Entre aquestes condicions figuren prés-

dels habitatges. Les potencialitats de

tecs a baix interès {actualment el 3,5%) i

captació s'analitzen en funció del tipus

per un període de 20 anys.

Lluny de l'èxit assolit a Alemanya,

que comprenia una macro-pèrgola ondula-

l'Estat espanyol - a on les condicions d'in-

da (imitant les ones del mar), de més de 4

solació són molt millors- compta amb

pisos d'altura sota la qual podien situar-se

menys de 20 MWp solars.fotovoltaics (se-

edificis d'habitatges, i un bosc d'escultu-

gons dades de l'IDAE' a desembre del

res construïdes amb cèl·lules fotovoltai- .

d'energia que es vulgui captar, de les

L'associació alemanya d'empreses so-

2002) i segueix a una enorme distància

ques (imitant els mosaics trossejats), tota-

tecnologies actualment disponibles al

lars (UVS) considera, a més, que el pals

dels 147 MWp contemplats com a objec-

lizant 3,5 MW fotovoltaics. Una vertadera

mercat i dels rendiments que se'n poden

ha aconseguit l'estabilitat necessària per

tiu per a la solar fotovoltaica en el P!a de

llàstima per a la ciutat de Barcelona, per-

esperar raonablement. L'estudi s'efectua

què continuï el desenvolupament de la so-

Foment de les Energies Renovables.

què amb la imaginativa proposta del Dr.

a través de la recollida d'experiències re-

lar fotovoltaica gràcies a la llei d'Energies

Per la seva banda, la ciutat de Barce-

als en funcionament. També es contem-

Renovables (EEG). Aquesta llei es basa en

lona ha anat perdent l'impuls solar que es

Lloret s'hauria situat a la avantguarda mundial de la integració de l'energia solar

plen les possibilitats d'estalvi que es po-

el finançament per part de tots els consu-

den assolir als habitatges gràcies a un ús

midors d'electricitat dels costos addicio-

rat de la pionera Regidoria de Ciutat Sos-

racional de les diferents fonts d'energia

nals que comporta l'electricitat d'origen

tenible i l'activa í innovadora agència d'e-

ï d'aparells eficients. ®

Publicació: EUROSOLAR - Associació Euro-

renovable, fet que, d'acord amb l'UVS,

nergia BarnaGEL - Barcelona Grup d'Ener-

pea per les Energies Renovables

evita els riscos i inestabilitats que com-

gia Local. Cap quantitat significativa d'e-

Data: 21 de juliol de 2003

2 0 A CONFERÈNCIA

INTERNACIONAL PLEA 2 0 0 3

va iniciar entre 1995 i 1999, sota el lide-

fotovoítaíca en un teixit urbà. <©

La fusta sobrant als boscos podria donar energia al 5% d'hotels i hospitals catalans La fusta sobrant als boscos

i calefacció a hotels i hospitals. Es crema-

de Catalunya, és a dir, la que es podria ex-

ria a una caldera (fet pel qual ja existeixen

Les 6 6 2 . 0 0 0 tones de llenya aprofita-

traure mitjançant una explotació racional,

tecnologies automatitzades modernes), de

bles equivalen a 232 kiíotones equivalents

ment de les energies renovables.

permetria proporcionar aigua calenta i cale-

manera que una part serviria per generar ai-

de petroli (ktep) d'energia; és a dir, 269

pament. Estem generant un hàbitat orien-

facció al 5% dels hotels i hospitals d'aques-

gua calenta d'ús sanitari, mentre que l'altra

milions de kWh, una xifra que suposa un

tat a les persones?", aquesta vintena edi-

ta comunitat. Així ho assenyala el projecte

es distribuiria per diverses conduccions de

5% de ta demanda d'energia tèrmica per

ció de Ea conferència internxional PLEA

elaborat per l'associació Ecoserveis per

calefacció.

a calefacció i aigua calenta d'hotels, hos-

buscarà ser novament un punt de trobada

aprofitar aquesta biomassa a nuclis propers

La idea és proporcionar primer servei

per discutir, aprendre i identificar visions

a les zones silvícoles on és possible efectuar

d'aigua calenta a hotels i hospitals (que són

ment, el potencial de la biomassa forestal

i experiències diverses, orientades cap a

una extracció duradora. El projecte confirma

els que tenen els consums més alts), enca-

a Catalunya s'ha estimat en 252,6 ktep al

un nou rol de l'arquitectura en la creació

el potencial energètic de la fusta excedent

ra que els promotors d'aquesta iniciativa

Pla de l'Energia de Catalunya.

i millora de l'entorn construït.

que s'acumula als boscos de Catalunya. L'a-

també creuen que seria possible ampliar el

La iniciativa d'Ecoserveis coincideix

Data: del 9 al 12 de novembre de 2 0 0 3

vantatge d'utilitzar la biomassa sobrant és

servei a les indústries alimentàries i tèxtils.

amb el projecte del Govern català d'im-

Lloc: Centro de Extensión, Pontifícia

que permet treure rendiment d'un material

En canvi, en aquests càlculs no s'han tin-

pulsar una pfanta per produir energia elèc-

Universidad Catòlica de Chile. Santia-

molt combustible i perillós en cas d'incendi

gut en compte els usos domèstics.

trica amb aquesta bíomassa, encara que el

go de Xile. Xile

que conforma masses boscoses contínues.

Amb el títol de "Repensant el desenvolu-

Organitza: Escuela de Construcción.

Pontifícia Universídad Catòlica de Chile - PLEA International Més informació: Tel.: 56 2 6 8 6 4 8 6 4 Fax: 56 2 553 6 4 8 9 plea2003@puc.cl http://www.plea2003.cl/

Aquest estudi, tanmateix, introdueix

pitals i similars de Catalunya. Precisa-

Departament d'Indústria planteja que ser-

La proposta d'Ecoserveis planteja apro-

diverses limitacions. Es planteja restringir

veixi també per proporcionar calefacció.

fitar anualment unes 662.000 tones de

el transport de fusta entre comarques, de

Aquest pla s'ha donat a conèixer després

fusta, que es podrien treure del bosc com-

forma que es doni prioritat absoluta a l'a-

dels incendis d'aquest estiu i podria con-

plint les exigències ambientals i a un cost

profitament de la fusta dels boscos més

tribuir a aprofitar la fusta cremada. <56

inferior del que suposa el gas natural

propers, per evitar els sobrecostos derivats

domèstic. La fusta es consumiria a la ma-

deí transport. Un altre avantatge del pro-

Publicació: CIVITAS2004 - Servei d'infor-

teixa comarca. La llenya s'utilitzaria com a

jecte és que podria beneficiar-se de les

mació sobre desenvolupament sostenible

combustible per proporcionar aigua calenta

primes que concedeix el Govern pel fo-

Data: 15 de setembre de 2003

LA

GENT

i i Quadern eentraJ SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2003

Postals dels le Abans de l'estiu, L'INFORMATIU va animar, amb un correu electrònic, tots els a enviar-nos fotografies de les seves vacances, si les volien veure publicades, i afuí' les teniu. Els companys i companyes que hi han participat rebran com a regal el divertit llibre de Toni Batllori, Gairebé 10 anys.

Un pont reforçat i un ajuntament ornamental

la primera foto no hi surt només és el reforç que s'ha fet en un 'una vila de Castelló, que es diu Montanejos, on aquest estiu he anat a passar uns dies. Montanejos és un poble molt bonic, amb un riu que el creua, que li dóna molta vida. Les aigües són termals, i la foío és la deí primer pont que es va fer per conduir l'aigua el qual ara han hagut de reforçar. El fet és que el reforç que li han feí em va fer pensar amb l'anagrama del Col·legí, ja que té la forma d'una "A". Potser és una ximpleria, però em feia gràcia enviar-vos-en una fotografia.

La segona foto correspon a l'Ajuntament d'un poble de Terol, anomenat Mora de Rubieíos, curiós perquè les entrades de les cases son molt originals. Tothom les decora i deixa la porta del carrer oberta perquè la gent hi entri a mirar-les. Aquesta és l'entrada de l'Ajuntament de la vila i la que surt a la foto soc jo. Espero que totes dues fotos us agradin Yolanda Vat Gonzalez yolanda.vat@telehnica.net

Paisatge de Mallorca Aquest paisatge podria ser en qualsevol lloc, i en qualsevol pafs del món. El qui estigui disposat a somniar, pot imaginar-se que es troba a les idíl·liques illes gregues o, fins i tot, als freds mars del nord o, perquè no, en algun racó del Mediterrani.... I així és. En un racó de Mallorca d'aigües mediterrànies hi ha aquesta meravellosa cala, amb unes vistes sense parió... Però, com ja he dit, el qui estigui disposat a somniar es pot imaginar que és en qualsevol part del planeta.

Una amiga anomenada Berta F e n t u n a t r a v e s s i a a v e l a , de punta a punta de Mallorca, fins i tot el sol es va esgotar de cansament i ens va abandonar en la nostra llarga aventura...

Pau Serrabou Clemente-Alloza calleiajnj@hotmail.com

Maria Calleja Garcia calleja_m_@hotmail.cm

LA GENT

CULTURA I OCI

Fent el cim a dalt del Mont Blanc

Al fons del mar El d e la f o t o SÓC j o . Està feta al fons del Mediterrani, davant la costa de Tossa de Mar, í a una fondària de 25 metres, aproximadament.

Jordi Chopo i Moya chopo@arquired.es

Els sis c o m p o n e n t s d e l ' e q u i p a dalt del cim del Mont Blanc (4.808 m) i amb el logo del Col·legi com a bandera! En la foto inferior: feliços, tips, nets i polits tots sis a Chamonix. Final de l'aventura .,. de moment.

L'antiga Ruta de la Seda Dues imatges de la ciutat enmurallada de Khiva, oasi en el desert del Kyzylkum, en l'antiga Ruta de la Seda, actualment en l'estat de l'Uzbekystan. Una es La imatge del minaret d'Islam-Khodja, el més alt de la ciutat, fa 56 m. En l'altra, l'Esther i jo, tenim al darrera el volum troncocòníc d'un minaret que encara havia de ser més alt però que mai no es va acabar, i que presidia l'entrada a la madrassa de Mohamed-Amin-Khan que actualment és un hotel. En ambdós casos eis detalls d'obra de fàbrica esmaltada i les proporcions dels volums són molt bells.

Ramon Puig i Maties Pueyo rpuig@apabcn.es

A la Val d'Aran

Josep Olivé i Saperas jos.Wcoac.net

E u l à l i a i C l a r a v a n d e s c o b r i r |unt amb els seus pares els camins de la Val d'Aran. Ens van agradar molt les Aigües Tortes d'Aiguamoix, Salardú. Montgarri, la vall de Gerber, els Güells del Jueu i el Salt del Pitx!

Caries Cartanà i Manlilla lntomatiu@apabcn.es

SERVEIS Quadern central SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2003

SERVEIS

P R O F E S S I O N A L S

• Aixecament d'estat actual • Projectes bàsics í executius • Càlcul d'estructures i instal·lacions • Mesursments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d'activitat i legalitzacions • Plans d'emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d'obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è • 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï'ns un lax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de mes de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 OI Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubícacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84

Perspectives

Delineació de plànols

Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l'estudi del client. Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç.

SCRIPTIVA Mònica • Telèfon.- 934 59 4617

S'ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Tel.: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 OI

Perspectives professionals en 3 D Professionals amb 6 anys d'experiència, dedicats exclusivament a: -perspectives amb el màxim de realisme -fotomuntatges -vfdeos interactius/Animacions -plantes de venda -books de venta -disseny de tanques publicitàries amb la vostra perspectiva.

Ens desplacem per tot Catalunya.

Complim amb la data d'entrega SCRIPTIVA • 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva.com Especialistes en grans promocions Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Màxima rapidesa. Complim amb la data d'entrega.

934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www. scriptiva. com

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon,-932 13 92 36 Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual.

Telèfon: 937 50 93 71 Mòvil: 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 • Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac. net Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol Telèfon: 639 89 10 63

S E R V E I S

Informació tel.: 932 40 23 76

Petits anuncis

Serveis al professional

I D I V E R S O S

Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d'amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis i presentacions.

TRESDCAD • Telèfon-. 938 79 65 61

d'habitabilitat - Perspectives, fotomuntatges - etc.

Complim amb les dates d'entrega Estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 46 55 37 Núria 678 98 28 08 Fax 933 25 66 04

S'ofereix arquitecte tècnic S'ofereix arquitecte tècnic, amb més de 15 anys d'experiència, per a director d'obres i col·laboracions en oficina tècnica, amidaments i pressupostos (Presto), seguretat, etc.

Dedicació a temps parcial o free-lance.

Tel. 639 700 540

Serveis tècnics de topografia Enginyeria especialitzada en topografia s'ofereix per fer aixecaments topogràfics, replanteig, control i'cubicació d'obra, actualització As-Built, aixecaments d'interiors d'edificis, fotogrametria arquitectònica, SIG, peritatges judicials. Pregunti'ns, tenim SOLUCIONS. ENGINYERIA MIRALLES i GONZALEZ Sant Cugat del Vallès Tel.: 936 75 14 02 info@enginyeriamg.com

S'ofereix arquitecte tècnic Arquitecte tècnic i interiorista, pendent PFC, s'ofereix per treballar com arquitecte tècnic, en despatx 0 en obra.

Tel.: 667 76 70 40

Venda de local 0 despatx Local per a botiga petita o despatx, en venda. Preu: 55.000 € . Situat a Rda.Guinardónbrre dels Pardals.

Telèfon: 699 059 766 Venda d'àtic Es ven àtic de 85 m? i 110 m* de terrasses. Preu: 430.000 € . Pàrquing inclòs.

Josep Tarradellas/Entença.

Telèfon: 699 059 766 Es comparteix despatx Es comparteix despatx amb arquitecte tècnic, de 50 m2. c.Uançà.

M. Beltran Telèfon.- 639 757590 Lloguer de despatx Es lloga despatx al C/Alcalde de Móstoles, 29 (al costat del metro PI. Alfons X).

Telèfon: 608 93 84 70

Empresa de topografia S'ofereix per a realitzar aixecaments topogràfics amb aparell ELTA 4 Zeiss amb Psion per fer restitucions, corves de nivell, taquimètrics, càlculs, cubicacions en format digital i autocad.

Tel.: 607 31 43 73 932 18 33 43 Fax: 932 18 33 43 a/e: barjau@ya.com

Serveis professionals Delineant de plànols

Equip tècnic especialitzat en càlcul d'estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d'informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut ; confecció d'amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d'obra, control de costos i inspecció d'instal·lacions.

Tels.: 696 39 29 25/649 46 12 16 vgbcn@botm3il. com

Delineant de plànols s'ofereix per treballar des de casa. Es fan plànols de tot tipus; estudis de seguretat i obra nova. Experiència en empresa d'enginyeria i d'arquitectura. Preus negociables.

Xavi 934 18 5676 686 97 93 68

Serveis al professional

Estudi d'arquitectura

Empresa de gestió d'obra realitza amidaments i pressupostos d'habitatges, hotels, oficines i naus industrials.

Per rentabílitzar els seus projectes, visiti'ns a www.ge5pr0m.com Gesprom C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 Mòbil-.679 06 55 61

Estudi jove d'arquitectura format per arquitectes tècnics i arquitectes, amb 3 anys d'experiència i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s'ofereix per: - Col·laboracions externes amb despatxos - Amidaments i pressupostos - Rehabilitació de façanes, reformes - Informes, certificats, dictàmens, cèdules

Es comparteix despatx -Totalment equipat -Zona alta PI. Molina -Edifici comercial: amb consergeria, 2 ascensors i pàrking públic per a clients en el mateix edifici.

Interessats contactar amb Carmen.

Telèfon: 620 26 95 94

EIS PETITS

ANUNCIS de L'Informatiu Si vols compartir el despatx, oferir serveis 0 canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has pesat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 €, si ets col·legiat 0 estudiant i 12 € si no ho ets.

Informació: telèfon: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 64 tnformatiu@apabcn.es També a www.apabcn .es/i nf ormatíu

Quadern central SEGONA QUINZENA

Avantatges per als col·legiats Material informàtic d'interès professional i a bon preu L'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a la venda d'ordinadors i material informàtic {impressores, escànners} de qualitat, ofereix als arquitectes tècnics preus moit avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa. L'oferta es fa durant un temps limi-

tat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils.

El Col·legí ha signat u n conveni d e

col·legiades com les societats professionals.

Informació; Departament CECOTOIL. Telè-

ladomat, 237. Barcelona. Telèfon 9 3 4 10

que s'aplicaran sobre ef preu final que marqui

fon 937 36 6 0 0 0 . www.cecotec.es/ceco-

82 8 0 . informatica@carrier.net. www.ca-

el sortidor de les estacions de servei de la xar-

toil. Contractacions al Servei d'Informació

nïe.net/1- informat u.

xa SOLRED, present a tot l'Estat espanyol. Ei

del CAATB. Telèfon 932 4 0 20 6 0 . infor-

pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàs-

macio@apabcn.es

Lampo

Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00

L'acord p e r m e t els d e s c o m p t e s f i n s al 3 1

Didac

Tenor Massini, 1-3,1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Serveis d'ortodòncia més barats miliars directes dels col·legiats. Per a més informació, telèfon: 932 0 1 6 1 62 (Barcelona) i 938 70 76 73 (Granollers).

Descomptes en les entrades a l'Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s'identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l'Auditori obtindran un descompte d'un 10% en la compra d'entrades. A més, en els concerts que faci l'Orquestra de Barce-

sica que poden obtenir tant els col·legiats i

den gaudir d'uns descomptes excepcionals

de desembre de 2003. Per beneficiar-se de! descompte cal identificar-se com a : en sol·licitar el servei.

Descomptes d'entre un 10% i un 20% en els serveis d'ortodòncia de la Clínica Dr. Pedró Ruiz. Les dues primeres visites són de franc. Aquest acord també inclou els fa-

A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats po-

Informació: Carrie (Sílvia Jiménez). Vi-

Descomptes especials per a certificats mèdics col·laboració amb SYMPSA, amb l'objectiu d'oferir als col·legiats un descompte d'un 10% en l'obtenció de certificats mèdics.

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats

lona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d'un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre.

Informació al telèfon: 932 47 93 0 0

Cecotel: tarifes de mòbil més barates Els col·legiats poden gaudir de tarifes especials en telefonia mòbil Movistar a partir de l'acord de col·laboració signat el Febrer passat entre el CAATB i la patronal CECOT. Poden gaudir d'aquests avantatges els col·legiades amb'lAE, les so-

cietats professionals i les empreses.

Informació: Departament CECOTEL. Telèfon 9 3 7 3 6 60 00 / 9 0 2 4 4 0 0 4 0 . www.cecotel.com. Contractacions al Servei d'Informació del CAATB. Telèfon 9 3 2 4 0 20 6 0 . informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d'atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i scciosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d'un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: • Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada.

• Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistència! en el domicili • Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils

• Atenció a les persones amb malalties oncològiques • Atenció a les persones amb malalties infeccioses • Atenció integral a !a gent gran • Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida • Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l'aprenentatge • Atenció a l'alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. Cl Muntaner,217 • 08036-Barcelona Telèfon: 9 3 363 26 0 5 oficina@asdomiciliaria.com

Vacances avantatjoses

Turisme rural Descompte d'un 10% per a les estades a la masia de turisme rural El Muig, a Sant Joan de les Abadesses. Tres cases, d'entre cinc i vuit places, per gaudir d'un

cap de setmana a la muntanya.

Telèfon: 609 613 430. www.elripolles.com/elmuig

Diversos tipus de descomptes sobre la

de Reserves d'Style, tel. 9 0 2 4 4 4 4 7 0 .

Caí presentar el carnet del CAATB a qualsevol de les 51 oficines a Catalunya.

Podeu consultar les condicions de pagament a 3 mesos sense interessos, amb la targeta Visa Barceló, gratuïta i de lliure domiciliació bancària.

Informació: dzcatalunya@barce!oviajes web www.barceloviajes.com

Condicions especials de LAND MOTORS LAND MOTORS ofereix condicions especials

LAND MOTORS - BARCELONA

sobre qualsevol vehicle Land Rover: Freelan-

Xavier Gaspar • Telèfon: 932 23 1 1 4 4

der, Discovery, Defender, Range Rover; vehi-

SOLMOBIL - GRANOLLERS

Informació: www.hotusahotels.com.

cles nous matriculats expressament perquè

Manuel Pastor • Telèfon: 938 79 63 9 6

Reserva i consultes: stylehotels@hotusa.es

es puguin realitzar proves dinàmiques amb

SOLMOBIL -SANT QUIRZE DEL VALLÈS

un comercial especialitzat. Informació:

Àngel Gimeno • Telèfon: 9 3 7 20 6 1 60

Descomptes en els hotels de la cadena Style Hotels tarifa Track d'aquest grup hoteler. Central

Viatges Barceló ofereix als arquitectes tècnics col·legiats condicions econòmiques avantatjoses i serveis especials en la contractació de vacances: • Un descompte del 5%, en paquets turístics, tant d'ofertes com de catàlegs.

• Un descompte del 3% en els catàlegs "Vacaciones Barceló", a afegir al descompte l'li %).

Servei d'Atenció del CAATB Per a qualsevol consulta sobre els convenis de col·laboració establerts amb el Col·legi, us podeu adreçar al Servei d'Atenció del CAATB. informació: Telèfon: 93 240 23 83 • suggeriments@apabcn.es • www.apabcn.es

DEMANDES L Quadern central SEGONA Q U I N Z E N A OCTUBRE 2003

P R O C E S S O S

DE

S E L E C C I Ó

D E L

C O L - L E G I

DEMAN DES

EMPRESA DE VALORACIONS I TAXACIONS Empresa Promotora Constructora d'habitatges de nova planta amb més de 20 anys en el sector

Selecciona CAP D'OBRA ' En dependència del director tècnic del Departament de Construcció es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el procés d'execució d'una o dos obres simultàniament. Signarà com a direcció facultativa. ! Requisits: Arquilecte/a tècnic/a Experiència professional demostrable de 4 anys, en empresa promotora o constructora Persona jove d'entre 28 i 35 anys - Informàtica a nivell d'usuari: MS-Office (Word, Excel) i valorable Menfis - Cotxe propi S'ofereix - Relació lliberal amb exclusivitat - Remuneració competitiva a nivell de mercat, formada per un fix i una part variable en funció dels objectius establerts - Jornada completa - Possibilitats de creixement i projecció professional Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 6 2 7 a: | COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA I Consultaria de Recursos Humans, | 8on Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona s: treball@apabcn.es

COL-LEGl D'APARELLADORS 1 ARQUITECTES TÈCNICS OE BARCELONA

Cooperativa de la Construcció que dóna servei als ajuntaments de la comarca [ del Baix Llobregat,

Selecciona I TÈCNIC/A DE PRESSUPOSTOS Serà el responsable de l'estudi dels projectes a presentar-se a con| curs, de la petició d'ofertes als industrials i de la confecció dels pressupostos en els terminis establerts.

Requisits • Experiència professional de més de 3 anys com a tècnic de pressupostos - Persona de menys de 4 5 anys - Informàtica a nivell d'usuari: MS-Office. valorable coneixements de GEST i TCQ-2000 S'ofereix - Retribució d'acord amb l'experiència i la vàlua del candidat - Contracte laboral - Possibilitats de creixement - Incorporació immediata Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8543 a:

|

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultaria de Recursos Humans • Bon Pastor, 5, Sa planta, 08021 Barcelona B: beball@apabcn.es

Director/a tècnic/a GEST1ÓN DE VALORACIONES ¥ TASACIONES. S.A

Ttulat/ada en Arquitectura o Arquitectura tècnica.

Perfil Experiència mínima de 3 anys en el sector de les taxacions hipotecàries. Capacitat de [ideratge.

S'ofereix Condicions econòmiques a negociar en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum a: oblasco@gesvalt.es indicant la referència DTEC

EMPRESA DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

Tècnic/a superior en prevenció de riscos laborals Perfil Tècnic/a espècia I i tza t/ad a en seguretat.

Entre 1 i 3 anys d'experiència en activitats de construcció. Coneixements informàtics de Word, Excel, etc. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i provincià.

EMPRESA DE TRANSFORMATS D'ACER PER A LA CONSTRUCCIÓ

Arquitecte/a tècnic/a per coordinar els lliuraments de material a les obres, a partir dels plànols d'edificació proporcionats pels clients.

Perfil No cal experiència. Lloc <fe treball Barcelona.

S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral.

Sou negociable. Incorporació immediata.

S'ofereix Jornada complets. Contracte laboral. Sou aproximat 15.000'- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 932 28 4 6 08 o a/e: seleccion9nexgrup.es

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: brunodelasherasehierrosymontajes.com

EMPRESA D'OBRA NOVA I REFORMA D'INTERIORS

DESPATX D'ARQUITECTURA

Cap d'obra

Tècnic/a de projectes i obres

per al control de les obres, realització de pressupostos, tracte amb els clients i amb els treballadors, etc.

Perfil: Convenient experiència mfnima en execució de l'obra i realització de plànols. Coneixements informàtics de Windows XP, Excel, Word i Autocad. Imprescindible carnet de conduir. Àrea de treball Barcelona i Baix Llobregat.

S'oferefac Jornada completa. Contracte laboral. Incorporació immediata.

Les persones Interessades adreceu el currículum al núm. de f a t 934 99 08 72 o per a/e: temosl@ya.com

per al desenvolupament de projectes executius al despatx i direcció de les obres d'aquests projectes.

Perfil Experiència mínima d ' l any. Coneixements informàtics d'Autocad, Presto i Office 2000. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball Malgrat de S'ofereix Jornada completa. Relació liberal. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 937 89 39 90 o per a/e: atfnarquitectesetelefonlca.net

F Quadern central SEGONA QUINZENA

IMPORTANT EMPRESA DE SABADELL ESPECIALITZADA EN LA GESTIÓ INTEGRAL DE PROMOCIONS D'HABITATGES (www.salasserveis.com)

Cap de gru Assumirà les funcions de direcció facultativa assegurant l'acompliment de costos, la planificació prevista i garantint la qualitat de les obres. Dirigirà i coordinarà un equip de caps d'obra.

CONSTRUCTORA D'ARTÉS

Arquitecte/a tècnic/a per al control d'obres.

SALAS

Perfilii sI ren Arquitecte/a tècnic/a. Experiència mínima de 5 anys en l'execució d'obres. Ofimàtica a nivell d'usuari: Windows 00, (Word, Excel, Project), Presto. Persona amb habilitat per treballar en equip, capacitat de coordinació i control, lideratge i proactivitat.

S'ofereix Possibilitat de desenvolupament professional, estabilitat í retribució negociable segons vàlua. Alta a la Seguretat Social. Lloc de treball, Sabadell.

Interessats/ades adreceu el currículum i fotografia a: SAUS SERVEIS IMMOBILIARIS. Rambla, 221. 08202 badell. Departament de Recursos Humans RRHH. a/e: rh2@tinet.org indicant la referència CG/S/03.

CONSTRUCTORA DE BARCELONA

Cap d'obra s'per planificar, organitzar, contractar i coordinar el procés constructiu de les obres.

Perfil Es valorarà entre 1 i 5 anys d'experiència. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i província.

S'oferix Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de periode de prova. Signatura d'obres. Sou aproximat 15.000'euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 938 20 25 43

IMPORTANT EMPRESA CONSTRUCTORA D'ÀMBIT NACIONAL

Ajudant/a de cap d'obra

I Perfil 'Imprescindible experiència com a cap d'obra. Edat fins a 40 anys. Coneixements informàtics de Microsot Project, Excel i Presto. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Desplaçaments a nivell nacional.

S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934 88 12 59 a l'atenció de Cristina.

CONSTRUCTORA DE PIERA

per a tasques pròpies de recolzament al cap d'obra. Lloc de treball, Rubí (Barcelona).

S'ofereix Jornada completa. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aporta-

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 936 99 64 86 o per a/e: sbaIlesterosehercesa.com

IMPORTANT EMPRESA CONSTRUCTORA D'ÀMBIT NACIONAL

per fer el seguiment de les obres, coordinar els operaris, realitzar amidaments, etc.

Perfil Es valorarà fins a 2 anys d'experiència. Convenient coneixements informàtics d'Autocad. Imprescindible carnet de conduir (vehicle facilitat per l'empresa). Àrea de treball Barcelona i Tarragona. Valorable residència a la comarca de l'Anoia.

S'ofereix ijornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 24.822'- euros brut/anual més dietes i incentius. InJjorporació el mes d'octubre o novembre.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 937 79 40 31 a l'atenció d'Esther Castro.

Perfil Titulació d'Arquitectura tècnica. Mínim 6 anys d'experiència en edificació en empresa constructora ^o promotora.

Lloc de treball Rubí (Barcelona).

S'ofereix Jornada completa. Sou negociable en (unció de la vàlua del candidat/a.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de f a * 936 99 64 86 o per a/e: sballesteroseriercesa.com

G U I A

A C T I V A

B u s q u e s u n a e m p r e s a ? Sí vols ampliar la te»a cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

ESTRUCTURES

Alsina

p tel +34 972 843 467

ALUMINOSI

fDDEPAR Goionlia total en pavimentes de modera r»Vta'ddh»t),Tll C/Com<fei.l4 M o . R m d . l i U ' UÜ91UfiGÍ49 WÍ91SS2WM Wí93«íI2iJ

SOLUCIONS EM EHCOFRATS

PLANAS

ENCOFRADOS J. ALSINA. S A Pol. Ind. Pla d'en Cou. Camí de Font Freda s'n 08110 Montcada y Reixac (Barcelona) Tel. (33) 575 X 00 Fax (93) 564 70 59

00 16 F » 202 31 12 www,Kriepaq.«im

lifQ@codeixiq.com

Recobriments per a sòls industrials ESTRUCTURA/ C O f l O f l U A

• •

Aplicació fàcil, ràpida I econòmica Mfudmaroslstónciameoànicatqulmíca

•

AnUpols

•

MOS, 5 0 0 . 0 0 0 m< d« malla* l www.ica19B6.com

u w*S>1Ï

F e m e l terra b o f ^ segons UNE EN ISO 9001 I —

B Protecció Antigraffiti (ESTRUCTURES aAtirantat:

RèVIAL Tratamïento para la aluminosis Refuerzo de vigas de madera Cí Goya, 41 bajos • OflíM SabadoB (Ben) T l 9 3 711 32 0 9 T L / F 9 3 710 4347

CONSTRUCCIONES

• BEFUEUOS ESISUCTURAUS •FACHADAS

&MAPEI IBERMAPE!, S A Pi. Cotduna, 20 - 5° Planta 06002 BARCELOfjA Tel.: 93 343 50 50 - Fax: 93 302 42 29 E'maïi: i b ï O Ï i

fiCotci

Av. SanlJuna, 206, nau 7. Pol. industrial Coogost 08400 GranoOere Tel: 93 649 57 00/93 649 54 75 F&C93B49S416 http: www.aatradur.com «-mall: astra-qulmlcaOaatradur.com

cmmh

qERCOSA.

a Capil.loiitat • Condensada

HeparactótàdltJa (orals i esquerdes

PREFHSfUGirS 'S ESTRUCTURALES

ADHESVOS • «UADOMS • PRODUOOS QUÍMKOS nuAiACONsreucaóN

I HUMITATS

I FUSTA

FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

•tfciai on Elptfho

REHABILIT

/W ^jjjj

• HHANLIIAC1ÚN • RESTAURAaÒN

p

AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS

AKORPUN

•PSOYECTOS • PERMISOS V AYIIDAS • PE1SONAL PBOnO • CERTDICADO DE CJUUNT1A

U,,:, ,,,!líl

PAVINDUS, S.A. PAVIMENTS DE FORMIGÓ TRACTATS AUTOAHIVELLADORS t MORTERS DE RESINES TERRATZOS COHTÍNÜOS PlaçaTeluan.l 1cr.1a.-OBO1OBarca[ona

Lémlnas Flexibles de PVC-P para la Imperrneabílizacíún P Torras y Bages. 106 E-08030 BARCELONA Telefono: 93 345 BB 50 Fax: 93 346 17 13 E Mall: sas@Eas-sa.com www.sas-sa.es

SOLVAY

ALKOR DRAKA IBÉRICA, SA

Tel.: 93 848 40 00 - http://www.alkor.BS

FAÇANES CONSTRUCCIONES EN M AD ERA FUSTERIA D'OBRA. MOB/LMRJI EQUIPAMENT ' YATM íSíïsS' • fat 33 3# 7B 0?

HORMIGON 9ARCEL0NA - Polígono Industrial Pont Rebat, San Just Desvern • Tel. 93 37116 98

Slstemas de reparaclón estructural de forjados Sustltucfón funcional de viguetas Pol. Ind. El Camí Ral. paseo Fenocarril n°383 C.P.: 08850 GA^(Barcelona) Tel: (*34J 93.633^6.50 / Fax: (t34( 93.633.40.37

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio

REVESTIMENTS PAVIMENTS

HilPERGO Pergo Iberia. Av. Somosierro, 22^ajo dcha.

Polígono Industrial Sur 28700 San Sebasfión de los Reyes. Madrid Telefono: 91 577 79 96 Fax: 91 577 7B 21 www.pergo.com

|

C/. Santander, 42^J8 Nave, 39 Tel.: 93 278 26 86 - Fax. 93 278 27 11 08020 Barcelona

La solució a l'aluminosis

NOUÍBAU El sistema de renovació de sostres Slstwneí do Rofon; Actiu, sJ.

Tàngar, 26 - 08018 Barcaiona - T. 934064300 Biuc, 12* - 06037 Barcelona - T. 932080166 S t Miquel, 14 - 43004 Tarragona - T. 977251880

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Jordi Marín • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57

teva

solució

professional

YRESTAURACIÓNDE:

H.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L. INGENIER1A DE CONTROL

TH6O» T CCHAUICOS

SISTEMAS TÉCNICOS

Treinlo onos aportondo soluciones, con Goronlios y Seguridad: Venlanas, Puertas, Fachodas, Borandillas, Vsrandos, Mallorquí nas...

T K H N A i tíene la so/ución para Usted, y si no, la inventanmos. 93 573 77 77

DEILUMWACIÓN,

]REPAIR CARE

La Red Aluminier Technol son profesionales seleccionodos que reflejan su profeiionolidod en cada realización.

902902643 Círrtno Real ds C a l d u . M 0S1B4 PALAU OE PLEGAMANS ( B a m U r u )

Tol. 93 66* 35 53 - F«< 93B6435 42 •mnr.Mmsol.es

construcciones

BETLINSKI yL • Reparacions Estructurals.

• Manteniments Industrials.

|ij

INTERIORISME

•ACCBIOttf

|

Cabarrtí Germans

• Nivai-LÀsa Sistemas de carpintería de aluminio P

• Rehabilitació i Interiorisme.

• Personal i Tècnic propis.

ly «poUòàn; Ditpcraf. 304 tapi B Clra. Torre Romeu, s/n« 08202 Sabadell tel. 93 748 48 38 to 93 726 07 61 www.gabarro.com

25 ANYS D'EXPERIÈNCIA Av. Ponpog Fabra. 7-9,local 2° 08024 Barcelona TtH. 93 213 76 46 • 93 213 54 04 • Fax 93 21002 01 e-msfl: befSnsklOairteLnet

Finestres, portes, baranes, murs cortina, i tanques d'alumini

H I

Farell Germans Ebenistes des de 1960

ÇQALSA

MITJANS AUXILIARS!

BGH. GEO-INGENIERIA Estudiós GeolÓgicos Estudiós Geotécnicos Estudiós Geofïsicos Auscultación de Címentaciones

Tel 937207900 Fax 937119628 VICAIMA - PUERTAS Y DERIVADOS, S.L Edifido Colomina Calle S. Bemardo 97/99,2° C1 26015 Madrid • Tel. 914 480 526 - Fax 914 480 459 vlcalmapuertasOvlcalma.com www.vicalma.com

TANCAMENTS PRACTICABLES

INFORMÀTICA

ROBOT MH1ENNIUM, ANSYS+CMIFEM CONSULTORIA V DISTR1BUCION DE SOFTWARE PARA CALCULO DE ESTRUCTURAS DE ED1FICACION E INGENIERIA CIVIL ' AvctóMortorlBdeljWTC«. 189 - 28036 MiDfiO lat 91.386JTÍÜ far Í1J8Í.45.8O

SI9TEMA3 DE DICTADO Y TRANSCRIPC1ON

P H I L I P S SANITARIS

GUILLERMO PUERIAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMATICAS

HGESONDS.A,

INSTAL·LACIONS

isimon MATERIAl ELÉCTKICO

HSTUDIS GEOÏÈCNICS

CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES ILUM1NACION

D ipu «ci6n, 39O392 • Telefono 93 344 08 00* Fax93 344 08 0 7 · 0 8 0 1 3 6orcelono

AGUA - GAS • ELECTRICIDAD

INSTALADOR AUTORIZADO PRE8UPUESTOS SIN COUPROWISO

faTK-a.nll gcnnd.com

(fimém/o, 357 3"-3a 08025 Bonelono U 93 -458 23 70 fax 93-1071347 and: tOftrafi@amÉis.K

f - { H BASTIDES

Ventanas, Puertas, C o m d e r a s , Verandas, Muros Cortina, Barandlllas...

nSLeynaers ' A L U M I N I U H Meda, 1 - P. I. Suroeste 08132 Sani Owze del Vallès Tel. 93 721 95 59 Fax 93 721 31 59 www.alumini5valles.coni infogaluminísvaBes.cun

I I I I

Pelares. 28 06019 BARCELONA Tuls. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92

• •4JUCCAMB81LS

- ANDAMI0S DE FACHADA -APUOTALAMIENTOS • TORRES FUAS Y MÓVILES Al^avinn

QUÈ CERQUEU: 1 . ESTRUCTURES • 2 . COBERTES • 3. AIUAMENTS , iMPERME.B.LnzAcioNS • 4 . FAÇANES • 5. TANCAMENTS . D I F O N S • 6. REVESTIMENTS . PAVIMENTS • 7. REHABILITACIÓ • 8. INSTAL·LACIONS • 9 . INTERIORISME • 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ • 1 1 . TANCAMENTS FWCTICABIES • 12. ENVIDRAMENTS • 13. MITJANS AU»ILIARS • 14. INFORMÀTICA • 1 5 . SANITARIS • 16. SERVEIS PROFESSIONALS • 17. EOUIPAMENTS • 1 8 . INDUSTRIALS • 19. INSTAL·LADORS • 2 0 . BASTIDES

}

A V A N T A T G E S

3 4 Quadern central SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2003

APACAR

PER

A L S

C O L · L E G I A T S

S E R V E I S

e vehicles

ormacio i assessorament en

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte pre ferent als col·legiats.

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

• Assessorament fiscal en la compra del vehicle, • Contractació del producte financer de teasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• Contractació de l'assegurança.

Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

Subscripció a L'Informatiu per a no col·legiats Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori de regal

)ades personals flNl/NIF Pnhlarirt PrnfPwiA

Quotes

pleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteu-

D

la per fax: 9 3 2 4 0 2 3 6 4 , per correu electrònic: in-

D quota d'estudiant sense Targeta Accés Je 12,5 e

formatiu@apabcn.es, o per correu a: Col·legi d'Aparelladors

quota normal d'J pagament de 25 €

"orma de pagament

i Arquitectes Tècnics de Barcelona

• domiciliació bancària tanrlraha

L'Informatiu. Elisenda Pucurull

múm de compte (s'han d'emplenar totes le. caselles)

Bon Pastor, 5 0 8 0 2 1 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 9 3 2 4 0 2 3 76

nom i cognorr i

1 11 111 11 1 I I l l i

1

1 1U

aRÍ-nna acirpça pnhlariïS

,-í.

A C T I V I TATS ACTIVITATS

FORMACIÓ

POSTGRAU

I

MÀSTER

Quadern central SEGONA

Postgrau de Cap d'obra. Gestió de la producció 7 de novembre de 2003 al 21 de febrer de 2004 Objectius

Requisits

Aquest curs de postgrau neix davant la necessitat d'aportar al tècnic

Ser titulat universitari o acreditar experiència en el sector de la construcció. Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 80% de les classes, superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el treball final.

de l'empresa constructora una sèrie de recursos pràctics per millorar i facilitar les tasques i el desenvolupament de la gestió de la producció de l'obra. Els objectius principals són: - Situar el cap d'obra dins el context del procés constructiu, emmarcant les seves funcions, obligacions i responsabilitats.

- Planificar i gestionar el temps, el cost i els recursos humans i materials, sense perjudicar la qualitat i la seguretat.

Direcció acadèmica Lara Trujillo. Arquitecte tècnic. Àrea de Construcció i Tecnologia del CAATB.

/

- Aplicar els coneixements legals i jurídics dins el marc de l'empresa constructora, per tal de complir les exigències que sí escauen.

Consell acadèmic

,__

- Conèixer els mitjans per fer una millor gestió mediambiental.

Jesús Godes. Arquitecte tècnic: Director de Contractació d'ACS,

- Dirigir i liderar, desenvolupant les habilitats per negociar i conei-

Proyectos, Obras y Construcciones, SA.

xent el procés constructiu amb els rols i les funcions de les dife-

Felip Costa. Arquitecte. Delegat d'Edificació de COMSA.

rents persones que participen en tot el procés constructiu.

Mercè Casals. Arquitecta tècnica. Cap d'obra d'ACS, Proyectos, Obras y Construcciones, SA.

Programa

Roman J. Cortasa. Enginyer tècnic industrial. Cap de grup d'obres

• Mòdul 1. Visió global del procés constructiu

de Dragados, Obras y Proyectos, SA.

• Mòdul 2. Anàlisi de la documentació de l'obra

Eduardo Galnares. Enginyer de camins, canals i ports.

• Mòdul 3. Planificació i organització del temps, el cost i els recursos

Cap de grup d'obres de Dragados, Obras y Proyectos, SA.

• Mòdul 4. Gestió de la documentació

Agustí Portales. Arquitecte tècnic i Doctor arquitecte.

• Mòdul 5. Contractació

Professor de l'ETSAB i de l'EUPB. Director tècnic de SUPP0RTIS.

• Mòdul 6. Tècniques informàtiques

Míchèle Butzbach. Lingüista i psicopedagoga.

• Mòdul 7. Visió legal i jurídica

Formadora i consultora en RH. Directora de Geoda Formacions.

• Mòdul 8. Control i comprovacions de materials i sistemes constructius

Horari

• Mòdul 9. Gestió del temps i el cost

Les classes s'impartiran els divendres a la tarda i els dissabtes al

• Mòdul 10. Errors més freqüents en temps, cost i qualitat

matí.

• Mòdul 1 1 . Prevenció, seguretat i salut i Mòdul 12. Medi ambient • Mòdul 13. Recursos humans: lideratge, negociació, comunicació i treball en equip Preu postgrau: 1.810,00 € Preu col·legiats/ades: 1.540,00 € Als estudiants o recent titulats amb dos o tres anys d'experiència com a ajudants de cap d'obra o amb un any d'experiència com a cap d'obra.

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon 932 4 0 23 73 f ormac io@a pabc n .es

OCTUBRE 2003

Postgrau de Director d'Execució i Control d'obra 12 de març al 29 de maig de 2004 Objectius Aquest curs es basa en la transmissió de coneixements des de l'experiència de ['exercici de la professió, amb l'objectiu de: - Assegurar el coneixement del procés constructiu, els documents i els agents que hi intervenen, així com de les seves funcions i responsabilitats.

- Dominar la planificació i l'economia de l'obra.

- Analitzar les parts integrants del projecte i interpretar el disseny arquitectònic.

- Aplicar el marc jurídic i les condicions generals a la contractació d'obres i d'industrials.

- Conèixer les tècniques constructives (materials, sistemes i processos constructius), el control de qualitat dels materials i sistemes constructius, i les tècniques específiques de prevenció, seguretat i salut laboral en la construcció.

- Saber negociar i resoldre conflictes.

- Utilitzar les principals eines informàtiques i l'organització del professional.

- Aplicar els coneixements adquirits en les pràctiques del curs.

Programa • Mòdul 1. El procés constructiu i la seva documentació • Mòdul 2. L'economia en l'execució de l'obra • Mòdul 3. Tècniques i metodologia de control del projecte • Mòdul 4. Contractació ï marc jurídic • Mòdul 5. Tècniques de construcció i control d'execució • Mòdul 6. Seguretat • Mòdul 7. Negociació i resolució de conflictes • Mòdul 8. Eines informàtiques i organització • Mòdul 9. Cas pràctic A qui s'adreça Als professionals del procés constructiu que, segons la LOE, poden exercir la direcció d'execució d'obres del grup a).

Requisits Hauran d'acreditar formació d'arquitecte tècnic i: - experiència d ' l a 2 anys en la direcció d'execució i control d'obra o, en condicions semblants, en obres de gran rehabilitació o en l'Administració, amb un PEM>3M - experiència de més de 2 anys si no han treballat en direcció d'execució i control d'obra.

Direcció acadèmica Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del

Postgrau de Coordinador de Seguretat i Salut en la Construcció.

Perfil Tècnic Europeu Del 20 de febrer al 18 de juny de 2004 Objectius El postgrau formar coordinadors de seguretat i salut en la construcció capaços de: - Vetllar pel compliment de les normes de seguretat a íes obres.

• Avaluar riscos de l'obra i proposar solucions alternatives.

- Motivar els actors del procés constructiu per integrar la seguretat en el procés de disseny i execució.

- Fer accions de sensibilització i informació de riscos als treballadors a l'obra.

Programa i Mòdul 1. Seguretat i salut en la construcció. Legislació, funcions i responsabilitats.

• Mòdul 2. La documentació per a l'aplicació de l'RD 1627/97.

• Mòdul 3. Elements auxiliars per a la prevenció de riscos laborals.

• Mòdul 4. L'actuació professional del coordinador.

• Mòdul 5. Formació en tècniques de seguretat.

• Mòdul 6. Treball final.

A qui s'adreça El curs està adreçat als tècnics que, segons la LOE, poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres.

Requisits Formació com a arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic.

Per a l'obtenció del títol, ca! haver assistit al 80% de les classes, superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el treball final.

Direcció acadèmica Francisco Javier Llovera. Doctor en dret i aparellador. Director de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB).

Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB. Consell acadèmic Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat.

Michèle Butzbach. Llicenciada en Lingüística i Psicopedagogia. Formadora i consultora en RH. Directora de Geoda Formacions.

Jaume Miquel Montanera. Enginyer tècnic. Tècnic de prevenció del Grup OHL. Miguel Àngel Palomo. Arquitecte tècnic. Coordinador i consultor en seguretat.

Horari Divendres, de 9.30 a 14 h i de 15.30 a 20 h.

Algunes sessions es duran a terme fora d'aquest horari.

Divendres, de 16.30 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14h.

Durada

150 hores lectives + 50 hores de treball de curs.

Preu postgrau: 1.247,00 € Preu col·legiats/ades: 1.060,00 €

Preu postgrau: 2.254,00 € Preu col·legiats/ades: 1.915,90 €

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barceloï Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon 932 4 0 23 73 formacio@apabcn.es

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon 9 3 2 4 0 23 73 formacio@apabcn.es

Quadern central SEGONA QUINZEI

0 b 6 r t a . Per estar al dia en el procés constructiu M A N T E N I M E N T

I:«J=^:«1—,.•..

D'

R10101 (Barcelona)

PATOLOGIA, DIAGNOSI 1 TRACTAMENT D'HUMITATS

Dates: del 25 de novembre al 4 de desembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 16 a 21 h Durada: 20 hores

conseqüència de les humitats de captl·laritat i de condensació. El curs mostrarà la patologia, la metodologia i els instruments

L'objectiu del curs és que els tècnics assistents aprenguin a solucionar la problemàtica que presenten alguns edificis com a de diagnosi, així com els diferents sistemes d'intervenció.

Preu curs: 288.25 € Preu col·legiats i-15%): 245,01 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Responsable de l'Àrea de Construcció i Tecnologia del CAATB. ''••':·'I^

M E D I

A M B I E N T

I

M10301 (Barcelona)

L'AMIANT EN ELS EDIFICIS: RISCOS I SOLUCIONS

Data: 1 de desembre de 2003 Horari: dilluns, de 16.30 a 21 h Durada: 4 hores

portants per a la salut de les persones. L'objectiu d'aquesta sessió és conèixer els materials que en contenen i saber què cal

La presència de materials que contenen amiant en els edificis és força freqüent en el nostre país i comporta unsriscosim-

fer davant aquest problema.

Preu curs: 57,65 € Preu col·legiats (-15%): 49,00 €

Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic.

Responsable de l'Atea de Construcció i Tecnologia del CAATB. VIDEOCONFERÈNCIA Granollers, Manresa, Terrassa i Vic

I

S A L U T

E

N

L

E

S

O B R E S

GUIA PRÀCTICA DEL COORDINADOR DE SEGURETAT EN FASE D'EXECUCIÓ D'OBRES. CAS PRÀCTIC

S12209 (Barcelona) Dates: 6 i 13 de novembre de 2003 Horari: dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 8 hores

La guia pràctica del coordinador de seguretat en fase d'execució d'obres és una proposta de metodologia de treball per seguir durant tot el procés de l'obra. Aquest curs es desenvolupa en dues sessions: una dedicada a explicar les tasques que cal

Preu curs: 115,30 € Preu col·legiats (-15%): 98,01 €

realitzar i els mètodes de treball que s'han de portar a terme segons la guia, i l'altra destinada a aplicar la guia amb un exemple pràctic de coordinació de seguretat d'un edifici plurifamiliar entre mítgeres, que és el tipus d'obra que més sovint de-

Responsable acadèmic: Josep Maria Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

senvoluparà un aparellador o arquitecte tècnic.

S10401 (Barcelona)

SEGURETAT EN TREBALLS DE MANTENIMENT D'EDIFICIS

Dates: del 3 al 24 de novembre de 2003 Horari: dilluns, de 19 a 21 h Durada: 8 hores

d'intervencions en aquest àmbit. L'objectiu d'aquesta formació és conèixer les previsions de seguretat per tal de dur a terme

La seguretat i el manteniment d'edificís té cada cop més pes en el nostre sector i, en conseqüència, hi ha un major nombre

els treballs de manteniment de l'edifici, tenint en compte que els riscos laborals d'aquests treballs presenten, en molts ca-

Preu curs: 115,30 € Preu col·legiats (-15%): 98,01 €

sos, característiques ben diferenciades.

Responsable acadèmic: Josep Maria Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB. VIDEOCONFERÈNCIA Granollers, Manresa, Terrassa / Vic

CONTROL

I

Q10709 (Barcelona) Oates: del 20 al 27 de novembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h Durada: 9 hores

DE

Q U A LI

TAT

CONTROL WIN: EINA INFORMÀTICA PER AL CONTROL DE LA QUALITAT DELS MATERIALS El curs s'adreça a tots els professionals que han de realitzar ei control de qualitat exigit per la Generalitat i que ja tenen els coneixements teòrics i pràctics per dur-lo a terme però el volen fer amb suport informàtic. Les sessions consisteixen en el desenvolupament d'exemples de control de qualitat fent servir el programa Control Win. Per tal de garantir el màxim aprofita-

Preu curs: 135,30 € Preu col·legiats H S W : 115,01 €

ment, caldrà que els alumnes tinguin coneixements del control de qualitat dels materials i de l'entorn Windows a nivell d'usuari. Aquest curs és un complement informàtic del curs Control de qualitat dels materials. Cas pràctic (Q10220).

lèflüc: Pere Casademont. Arquitecte tècnic. Assessor tècnic del CAATB. *EI preu del curs no inclou el programa informàtic.

PLANIFICACIÓ

I ESTRATÈGIES DE CONTRACTACIÓ A L'OBRA

G10201 (Barcelona) Dates: del 4 al 18 de novembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h Durada: 14 hores

L'objectiu d'aquest curs és conèixer les diferents modalitats de contractació i, d'una forma pràctica, aprendre a gestionar els contractes, els reformats, els preus contradictoris i altres aspectes com la selecció, !a negociació, el seguiment i el tancament. Aquest curs s'adreça a professionals del procés constructiu que gestionin la contractació d'industrials i contractistes

Preu curs: 201,15 € Preu col·legiats (-15%); 170.98 6

per als seus clients.

Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Responsable de l'Area de Desenvolupament Professional del CMTB.

E C O N O M I A

DE

LA

C O N S T R U C C I Ó

G40301 (Barcelona)

CRITERIS D'AMIDAMENT: CONFLICTES I BONES PRÀCTIQUES

Dates: del 4 al 18 de novembre de 2003 Horari: dimarts, de 18 a 21 h Durada: 9 hores

xecució, i proposar un catàleg de bones pràctiques per tal d'evitar-los. Així mateix es pretén analitzar com s'han d'estructu-

L'objectiu d'aquest curs és analitzar els diversos criteris d'amídaments i els conflictes que generen, sobretot en fa fase d'e-

rar les unitats d'obra per tal d'ajustar-les al màxim a la realitat dei procés productiu de l'obra. El curs s'adreça especialment

Preu curs: 135,30 € Preu col·legiats (-15%): 115,01 €

a professionals del procés constructiu que treballen per a empreses promotores t/o constructores.

Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Res-

ieii VIDEOCONFERÈNCIA Granollers, Manresa, Terrassa i Vic

GESTIÓ

D E LD E S P A T X

PROFESSIONAL

C11101 (Barcelona)

PREPARACIÓ D'OFERTES I NEGOCIACIÓ D'HONORARIS

Dates: del 3 al 17 de novembre de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Durada: 15 hores

Aquest curs permetrà definir amb els clients els objectius del treball, decidir l'organització necessària i les funcions í responsabilitats de l'equip humà, calcular els costos de la prestació de serveis, preparar el contracte, definir els honoraris i defensar i negociar la proposta. També s'hi treballaran casos pràctics adaptats als diversos tipus de clients i treballs. El curs va

Preu curs: 216,50 €

dirigit tant a professionals que ofereixen els seus serveis de manera individual o associada com a aquells que ho fan des d'u-

Preu col·legiats (-15%): 184.03 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Responsable de í'kea de Desenvolupament Professional del CAATB.

na societat de serveis professionals.

I NORMATIVA

DE L A

N11301 (Barcelona)

NOVA INSTRUCCIÓ EFHE PER A SOSTRES UNIDIRECCIONALS DE FORMIGÓ

Data: 19 de novembre de 2003 Horari: dimecres, de 16.30 a 21 h Durada: 4 hores

Sessió destinada a conèixer aquesta nova instrucció que busca la necessària coherència amb la resta de reglamentació existent sobre el projecte i l'execució d'estructures de formigó i particularment amb la Instrucció de Formigó Estructural (EHE). La L'EFHE detalla els diferents aspectes a controlar. Disposa com ha de ser el control de qualitat en aquest tipus de sostres i la documentació tècnica que ha de ga-

Preu curs: 57,65 € Preu col·legiats U 5 % ) : 49,00 €

rantir a l'usuari i informar a la direcció facultativa de les característiques resistents í de durabilitat. Això ha d'evitar o reduir l'aparició d'al-

Responsable acadèmic: Josep Maria Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB. VIDEOCONFERÈNCIA Granollers, Manresa, Terrassa i Vic

gunes patologies detectades en aquests elements.) L'objectiu d'aquesta sessió és donar a conèixer la nova instrucció EFHE, més coherent amb la resta de reglamentació existent sobre la projecció, i l'execució d'estructures de formigó amb la instrucció de formigó estructural (EFHE). L'EFHE detalla els diferents aspectes que cal controlar, com ha de ser el control de qualitat en aquest tipus de sostres i la documentació tècnica necessària per tal d'evitar o reduir l'aparició d'algunes patologies detectades en aquests elements.

TÈCNICS D10101 (Barcelona)

LA PREPARACIÓ D'UN PROJECTE

Data: 3 i 10 de novembre de 2003 Horari: dilluns, de 16 a 21 h Durada: 10 hores

versos tipus. Explicar l'abast d'aquestes competències i els continguts bàsics que un projecte tècnic ha de coníenif són els

Preu curs: 144,75 € Preu col·legiats (-15%): 123,04 €

La Llei d'ordenació de l'edificació (LOE) va confirmar la capacitat de l'arquitecte tècnic per a la redacció de projectes de diobjectius d'aquest curs.

Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic.

Responsable de l'Area de Construcció i Tecnologia del CMTB.

INTERIORISME 110501 (Barcelona) Data: del 5 al 12 de novembre de 2003 Horari: dimecres, de 18 a 21 h Durada: 6 hores Preu curs: 87,10 € Preu col·legiats (-15%): 74,04 € Responsable acadèmic: Agustí Costa. Arquitecte tècnic i dissenyador. Professor de l'Escola Elisava.

BASES PER A LA INTERPRETACIÓ DEL DISSENY D'INTERIORS Amb aquest curs es pretén iniciar els professionals del procés constructiu en la reflexió sobre els elements que intervenen en el tractament de l'espai a l'interiorisme i fomentar l'adquisició d'actituds creatives, coherents i innovadores. S'hi presentaran continguts sobre aspectes que intervenen en la configuració dels espais interiors: espai, abstracció, materials, textura, llum, color, etc.

ACTIVITATS

FORMACIÓ

OBERTA

T21027 (Barcelona) Dates: del 21 de novembre al 20 de desembre de 2003 Horari: divendres i dissabtes, de 17 a 21 h i de 9.30 a 14 h Durada: 34 hores

AUTOCAD I, NIVELL 2D L'objectiu del curs és que els assistents sàpiguen realitzar projectes en dues dimensions amb el programa AutoCAD (2D). Els alumnes aprendran a dibuixar, fer capes, treballar amb blocs, acotar, posar trames, retolar í imprimir. Durant el curs es farà una pràctica que consistirà en el desenvolupament d'un projecte 2D.

Preu curs: 402,40 € Preu col·legiats (-15%); 342,04 €

T21111 (Barcelona) Dates; de 1*11 de novembre al 18 de desembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h Durada: 24 hores Preu curs: 280,00 €

AUTOCAD II, NIVELL 3D A partir d'un projecte desenvolupat en AutoCAD I 2D, els alumnes aprendran a generar un projecte amb tres dimensions: aixecament de l'edifici, modelatge de sòlids, vistes còniques i axonomètriques. Per garantir l'aprofitament del curs cal haver fet el curs AutoCAD I, nivell 2D.

Preu col·legiats (-15%): 238,00 €

T21708 (Barcelona) Dates: del 4 al 18 de novembre de 2003 Horari; dimarts i dijous, de 19 a 2 1 h Durada: 10 hores Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats t-15%); 102,00 €

T30128 (Barcelona) Dates: de Cl al 17 de desembre de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 fi Durada: 20 hores Preu curs: 276,50 € Preu col·legiats t-15%): 235,00 €

T30214 (Barcelona) Dates: del 10 al 24 de novembre de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h Durada: 20 hores

AUTOCAD PER A NO-DIBU1XANTS /' El curs va dirigit a professionals que fan servir fitxers de plànols o projectes fets amb l'AutoCAD, però que no els dibuixen.

En el curs, s'ensenyaran les utilitats del programa que permeten obrir fitxers, interpretar el dibuix (les capes, els blocs i l'acotat), fer petites modificacions i imprimir.

PRESTO I: AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS I CERTIFICACIONS L'objectiu del curs és adquirir els coneixements necessaris per utilitzar el programa Presto per a l'execució d'amidaments, pressupostos i certificacions en projectes de construcció. Els assistents també coneixeran altres aplicacions del programa, com són la planificació, la comparació d'ofertes i el control de despeses de l'obra. Igualment aprendran com passar informació i fitxers a d'altres programes informàtics.

PRESSUPOSTOS I SEGUIMENT ECONÒMIC D'OBRES AMB TCQ 2000

Preu col·legiats (-15%): 235,00 €

El programa informàtic TCQ 2000 permet l'execució d'amidaments, pressupostos i certificacions en projectes de construcció. Els alumnes d'aquest curs aprendran a utilitzar-lo i a treure el màxim profit de íes seves aplicacions, a més de conèixer com es ía un comparatiu d'ofertes, els plecs de condicions generals, la planificació, el control de costos, l'anàlisi i avaluació de resultats, i com s'intercanvien informació i fitxers amb altres programes informàtics.

T40142 (Barcelona)

PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT

Preu curs: 276,50 €

Dates: del 2 al 18 de desembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h Durada: 12 hores Preu curs: 150,60 € Preu col·legiats (-15%): 1 2 8 , 0 1 «

Utilitzar el programa Microsoft Project i rendibilitzar les seves aplicacions per a la programació, el seguiment i el control de projectes de construcció, i per a la gestió del temps i dels recursos són els objectius principals d'aquest curs. També es pretén que els assistents coneguin altres aspectes bàsics del programa, relacionats amb la planificació: ei treball amb calendaris, l'ús del camí crític, el seguiment del projecte i l'ajustament del temps i els costos, entre d'altres.

ACT

I VI TATS

OCTUBRE 2003

SIMPOSI

E X P O S I C I O N S

D'ART

VACCARO: INTIMITATS COL·LECTIVES

PREW SIFFACUS 2004: HUMAN URBAN SPACE El Col·legi prepara la quarta edició del Simposi Internacional Futur i Funció de

de Antoni Remesar - Carme Grandas -

La mestra, coincidint amb les jornades preparatòries del IV simposi Síffacus 2004, ana-

Ignasi De Lecea

l'Art Contemporani a l'Espai Urbà, impul-

17.30 h. Presentació de les propostes per a

litza el procés de creació, realització i pro-

sat pel repte d'aconseguir per a les nostres

tes cèl·lules d'intervenció artística a la

ducció de les obres de Ricard Vaccaro plas-

ciutat, en el marc del projecte

urbà

mades en diverses dimensions i concebudes

2004.

per a espais urbanístics i arquitectònics. De

ciutats un espai urbà transitable i sostenible. Es presenta amb el lema Human Spa-

Mapamundi cultural Barcelona

ce, com una plataforma d'intercanvi d'ex-

Alex Díaz, Esther Gallardo i Jordi Ale-

les obres s'ensenyen els esbossos i pintures

periències entre artistes, urbanistes i tèc-

many (Districte de Nou Barris) - Oriol

prèvies, com també l'evolució del dibuix i de

nics d'arreu del món per debatre els as-

Rius, Xavier Nieto i Antoni Poch (Barri

les Unies escultòriques, materialitzades en

pectes estètics i funcionals de l'art con-

de la Mina) - Dalmau Górriz i Mercè

maquetes i escultures de diferents formats.

temporani en l'espai urbà. Ai novembre

Martínez (Santa Coloma de Gramenet}

Dates: del 26 de novembre al 3 1 de desem-

d'aquest any es faran unes jornades pre-

- Carlos Colomo (Districte Sarrià-Sant

bre

paratòries i de debat obertes a tots els pro-

Gervasi)

Horari: de 8.30 a 19 hores

fessionals. El SIFFACUS estarà centrat en

19.30 h. Presentació de l'obra de Ricard Vac-

la necessitat d'un urbanisme més humà i

caro, a càrrec de Gerard Vilar i Beth

Punt d'Informació: Telèfon: 932 40 20 60

sostenible i s'emmarcarà dins dels actes

Gall.

cultura@apabcn.es

Lloc: Sala d'exposicions del CAATB

del Fòrum de les Cultures, data: 27 de novembre

Destinataris:

lloc: Sala d'actes del CAATB

Professionals de l'art, de l'arquitectura í de

FRANCESC MONTSERRAT EXPOSA A GRANOLLERS

la construcció, i del disseny; estudiants de

La Delegació del Vallès Oriental acull, fins

Belles Arts, Arquitectura, Arquitectura Tèc-

al 3 de novembre, l'exposició Pintures i

9.00 h. Lliurament de documentació.

nica, Enginyeria i Història de l'Art; llicen-

gravats, una mostra significativa de l'obra

9.30 h. Benvinguda i presentació de la jor-

ciats i postgraduats universitaris; i en gene-

de l'artista de Granollers, Francesc Mont-

nada. Avanç del programa IV SIFFA-

ral, tothom que tingui un interès en la in-

serrat.

CUS 2004.

vestigació i la millora de la qualitat de l'en-

dates: fins al 3 de novembre de 2003

torn urbà.

horari: matins, de 9 a 13 h

PROGRAMA

10.00 h. Viure, sentir i projectar la ciutat.

Tardes: de dilluns a dijous, de 18 a 20 h

Quines intervencions es poden pensar per a ia ciutat en funció de la interac-

Inscripció fins al 26 de novembre

ció territorí-art i baukunst-srguifecfura? A càrrec de Neil Gíllespie 12.00 h. Els ciutadans i les escultures urbanes: el manteniment, la durabilitat

Delegació del Vallès Oriental Preu IV SIFFACUS: 4 0 euros

Josep Pinol, 8 - 0 8 4 0 0 Granollers

Preu col·legiats CAATB i COAC, assistents a

Tel. 9 3 8 79 0 1 76

SIFFACUS anteriors i estudiants: 30 euros

caatvori@apabcn.es

Punt d'Informació. Telèfon: 9 3 2 40 2 0 6 0 .

Jan Dinares, arquitecte tècnic, exposa a

dels materials, l'acceptació o el rebuig. A càrrec de Maria Uuïsa Agua-

EXPOSICIÓ DE JAN DINARES AL VALLÈS OCCIDENTAL

do - Jordi Ardèvol - Margarida Andreu 15.30 ti. El Catàleg de l'art públic. A càrrec

cultura@apabcn.es

T È C N I Q U E S REFORÇ ESTRUCTURAL

Delegació del Vallès Occidental Telèfon: 937 8 0 11 10

inauguració: 6 de novembre, a les 20 hores.

caatvocc@apabcn.es

PINTURA A L'OLI DE RAFAEL PUJALS

Betec, empresa especialitzada en morters i

firmar l'assistència al Punt d'Informació del

L'espai d'art de la primera planta del

formigó, organitza el proper 12 de novem-

CAATB.

Col·legi acull una mostra de pintura a l'oli

bre a les 7 de la tarda a la sala d'actes del

Dia: dimecres, 12 de novembre de 2 0 0 3

de l'artista Rafael Pujals, Les seves obres

CAATB, una jornada tècnica sobre el Reforç

Hora: a les 19 hores

es podran veure fins al 14 de novembre, a

estructural amb fibres de carbó multidirec-

Lloc: Sala d'actes del CAATB

cionals bulonades de 2a generació. La sessió serà conduïda per l'aparellador i director tècnic Rafael R. Pina Cruz.

L'assistència és gratuïta, però cal con-

la primera planta. dates: fins al 14 de novembre

Més informació i inscripcions:

lloc: primera planta del Col·legi a Barcelona

Punt d'Informació, 9 3 2 4 0 20 6 0

horari: de 8.30 a 19 hores

informacio@apabcn.es.

Informació:

ACTIVITATS

dates: del 6 al 2 8 de novembre

la delegació del Vallès Occidental una mostra de la seva obra pictòrica.

SOCIALS

telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 6 0 cuitura@apabcn.es

SOPAR D'APARELUDORS DEL VALLÈS ORIENTAL Com cada any, la Delegació del Vallès

informació:

Oriental celebra el seu tradicional sopar

Delegació del Vallès Oriental

per a aparelladors i acompanyants.

Josep Pinol. 8

dia: divendres 28 de novembre

0 8 4 0 0 Granollers

lloc: Restaurant la Masia de Sant Quirze

Tel. 9 3 8 79 0 1 76

de Safaja

caatvori@apabcn.es

ACTIVITATS

PROFESSIONALS

^ACTIVITATS

I

CULTURALS

Quadern central SEGONA

DE FORA CONGRÉS ANUAL SOBRE CERÀMICA

DlPLOMATURA DE POSTGRAU

Disseny d'interiors i confort ambiental L'objectiu d'aquesta diplomatura és l'estudi de tes característiques tècniques i de les estratègies de projecció d'aquells components que proveeixen de benestar als usuaris d'espais habitables.

L'ús de materials, tècniques constructives i instal·lacions adequades permet elevar els graus de confort tèrmic, acústic i lumínic, i enriquir la concepció del disseny d'interiors més enllà del treball de les formes i les solucions convencionals. AI llarg del curs s'analitzaran diferents àmbits en els quals els paràmetres de confort tinguin característiques específiques en funció dels usos de l'espai (domèstic, de treball, comercial, de lleure,...) i es plantejarà el desenvolupament de projectes concrets encaminats a resoldre les fonts d'incomoditat material en aquests àmbits. coordinador: Pere Armadàs crèdits: 18 crèdits (180 hores) calendari del curs: del 20 de novembre de 2003 al 4 de maig de 2004 horari: dimarts i dijous de 16:00 a 20:30 hores nombre de places: 25. idioma: castellà lloc: Eina, Escola de Disseny i Art Passeig de Santa Eulàlia, 25 informació: telèfon: 932 03 0 9 23 • fax-. 932 80 05 54 postgraus@eina.edu • www.eina.edu/

CONTART'2003 Contart 2003 pretén afirmar el compromís dels arquitectes tècnics amb la tecnologia. Es conformarà com a intercanvi d'experiències professionals al voltant de les àrees temàtiques següents: qualitat del producte, economia de la construcció, seguretat i prevenció, medi ambient, i manteniment.

Organitza: Consejo General de la Arquitectura Tècnica de Espafla i Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectes Técnicos de Sevilla dates: del 12 ai 14 de novembre lloc: Hotel Al Andalús Palace de Sevilla informació: Colegio Oficial de Aparejadores y Arquitectes Técnicos de Sevilla Telèfon: 954 29 68 00 www.contart.org

La Sociedad Espanola de Ceràmica y Vidrio organitza el seu congrés, amb l'objectiu de destacar els elements ceràmics en el patrimoni cultural, recuperar i definir el futur dels nuclis històrics ceràmics i aprofundir en aspectes tècnics i de conservació. dates: del 19 al 22 de novembre lloc: Manises informació: Secretaria del Comitè científico Camino de Valdelatas, s/n 28049 Madrid Telèfon: 917 35 58 60 • Fax: 917 3 5 58 43 secv@icv.csic.es

BATIMAT 2 0 0 3 Saló internacional de la construcció dates: del 3 al 8 de novembre Hoc: París informació: 33 147565102 www.batimat.com

PREMI INTERNACIONAL JOSÉ

CALAVERA 2 0 0 3

ien, Codazzt, Francisco Gutiérrez, Marieschi, Bellotto, Hubert Robert. organitzen: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Museu de Bellas Artés de Bilbao

CREUATS

telèfon: 933 06 41 0 0 / 2 3 fax: 933 06 4 1 0 1 • www.cccb.org

Les arts aplicades, el disseny i l'arquitectura ja no són compartiments estancs. Un exemple: els telèfons mòbils deixen de ser només peces de disseny industrial per aspirar avui a ser joies de! 'nou mil·leni. "Creuats" vol ser un mapa úti|,per localitzar els nous terrenys de la creativitat que molts aventurers han explorat en els últims temps, data: fins al 14 de desembre lloc: CCCB (Montalegre, 5 Barcelona) organitza: Any del Disseny 2003 / FAD Informació: 932 07 53 69

dates: fins a I'l de febrer de 2004 horari: dimarts, dijous i divendres: d ' l i a 14 h i de 16 a 20 h. Dimecres i dissabtes: d ' l i a 20 h. Diumenges i festius: d ' l i a 19 h tancat: dilluns no festius lloc: CCCB, Montalegre, 5 informació:

D A L I , CULTURA DE MASSES Més de 300 obres sobre les incursions de l'artista en el cinema, la moda í la publicitat. L'exposició obre l'Any Dalí i es podrà veure després a Madrid, Saint Petersbourg i Rotterdam, dates: del 27 de gener al 23 de maig lloc: Caixafcrum Barcelona informació: Telèfon:

Nou BARRIS: CULTURA AL CARRER

FÒRUM 2 0 0 4

La transformació radical del districte de Nou Barris de Barcelona els darrers cinc anys en una exposició de fotografies, poemes i textos literaris. • dates: del 15 d'octubre al 15 de novembre lloc: La piscina / Arrioia & Fiol Arquitectes (Mallorca, 289 baixos Barcelona) organitzen i patrocinen: Pro Nou Barris SA / Fundació Politècnica / La Vanguardia Informació: 934 57 03 57

En relació amb l'àmbit de ía sostenibilítat, l'exposició Habitar el món es planteja les relacions entre l'espai i l'ésser humà, í l'aborda a tres escales diferents, amb un zoom que va de la més gran a la més petita: territori, ciutat i hàbitat.

Habitar el món mostrarà com ens hem instal·lat els humans en el planeta. director científic: Ramon Folch col·laboradors: Oriol Pi bernat / Foment de les Arts Decoratives (FAD), Agència Local d'Ecologia Urbana

Anifer, l'Associació nacional d'industrials de ferralla, convoca el premí José Calavera dotat amb 12.000 €, per a la aportació més important sobre el desenvolupament de la tecnologia de les armadures de formigó. El treball pot fer referència a qualsevol aspecte de formigó estructural, com poden ser el disseny d'estructures, estudi de materials, aspectes pràctics d'execució, etc. Hi poden participar estudiants, enginyers o arquitectes tècnics o d'altres professionals.

CIUTATS: NOVES SITUACIONS termini d'entrega: 3 0 de desembre dotació única: 12.000 € Protagonistes de la societat del coneixement, informació: les ciutats estan generant noves necessitats.

ANIFER Com pot incidir en aquest procés el món del Telèfon. 915 54 79 28 • www.anifer.es disseny' Aquesta mostra de treballs dels alumnes d Elisava Escola Superior de Disseny aporta re postes possibles. dates del 22 d'octubre al 25 de novembre lloc Elisava Escola Superior de Disseny (Ample 11 13 Barcelona)

HABITAR EL MÓN

dates: 9 de maig a 26 setembre de 2004 lloc: Hangar de la Marina Seca informació: www.barcelona2004.org

organitza Elisava Escola Superior de Disseny Informació 933 17 47 15

LA CIUTAT QUE MAI NO EXISTÍ Arquitectures fantàstiques en l'art occidental

CONGRÉS SOBRE ARQUITECTURA SOSTENIBLE Sota el lema Edificis intel·ligents i d'alta eficiència energètica ANAVIF organitza el l r congrés internacional sobre arquitectura sostenible que tindrà lloc a València. dates: 14 i 15 de novembre lloc: València informació: www.anavif.com

BCN, CIUTAT DE DISSENY? La paraula Disseny sembla indiscutiblement lligada a la ciutat de Barcelona. Ara bé, serveix això per facilitar la vida dels seus ciutadans? Els alumnes de l'escola IOEP exposen els resultats de l'imparcial investigació que han dut a terme. dates: fins al 28 de novembre lloc: IDEP (Gran Via, 461 Barcelona) organitza: IDEP Informació: 933 10 44 00

LLUÍS M U N C U N I L L .

ARQUITECTURA PER A LA INDÚSTRIA L'Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa aplega des del 15 de setembre una exposició permanent d'arquitectura industrial. lloc: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Terrassa Rambla d'Egara, 270 informació: telèfon: 937 80 37 87 associaciomct@eic.ictnet.es

Ei CCCB tanca el cicle d'exposicions al voltant de l'imaginari arquitectònic dirigit per Pedra Azara amb LA CIUTAT QUE MM HO EXISTÍ. Arquitectures fantàstiques en l'art occidental.

Aquesta exposició presenta una selecció d'arquitectures imaginaries d'autors de totes les èpoques, des de l'antiga Roma fins als nostres dies.

Reuneix unes 80 obres d'art en diferents suports, que inclouen frescos, pintura, dibuix, fotografia o instal·lacions. El nucli central de la mostra gira al voltant del gènere del capritx arquitectònic, entre els segles xvi i xviii, amb una representació dels millors pintora de les principals escoles europees: Monsu Desiderio, Vredeman de Vries, Van De-

AIGUA SOTA LA CIUTAT La xarxa de clavegueram de Barcelona té 1.535 km. de recorregut i recull les aigües residuals de més d'un milió i mig d'habitants. Amb aquesta visita es pot conèixer un tram de les clavegueres de la ciutat, entre el passeig de Sant Joan i Diagonal. organitza: Centre de Recursos Barcelona Sostenible de ('Ajuntament de Barcelona En col·laboració amb la Direcció de Serveis d'Iniciatives i Vigilància Ambiental. dia: dijous, 6 de novembre hora: 9 hores informació i inscripcions: Imprescindible inscripció prèvia al telèfon: 932 37 47 43. Places limitades

construcció DESENVOLUPAMENT

PROFESSIONAL

El camí més directe per ser un cap d'obra 1 r Post grau de Cap d'Obra.

Gestió de la Producció Del 7 de novembre de 2003 al 21 de febrer de 2004

i un director d'execució més competitius 1 r Postgrau de Director d'Execució i Control d'Obra Del 13 de març al 29 de maig de 2004

Sabem que tu ets clau per assegurar la qualitat del procés constructiu. I, també, sabem que amb aquests dos postgraus i amb un equip de professionals experts i en actiu, t'ajudarem a ser més competitiu.

Si vols saber-ne més detalls, consulta l'agenda d'aquest Informatiu o el web del Col·legi, o posa't en contacte amb el nostre equip de consultors.

PARELLADORS :S TÈCNICS DE BARCELONA

Al CAATB tu hi tens molt a dir.

Utilitza la bústia de suggeriments

Al Col·legi hi tenim molt a fer i volem que tu ens ajudis La prioritat del Servei d'Atenció del CAATB és vetllar pels teus interessos i, per fer aquesta tasca, la teva participació és imprescindible.

Amb les teves idees, propostes, queixes i opinions sobre el Col·legi ens ajudaràs a millorar els nostres serveis, crear-ne de nous i adaptar-nos a les teves necessitats.

PartlcIpar-hl és ben fàcil Tens tres maneres: 1. Fer servir les bústies i els fulls que hi ha a tots els punts d'atenció al públic del Col·legi.

2. Accedir a la bústia des del nostre web: www.apabcn.es 3. Enviar-nos un correu electrònic a: suggeriments@apabcn.es

Des del Servei d'Atenció del CAATB estudiarem cadascun dels teus suggeriments i te'n donarem resposta.

Només junts aconseguirem el Col·legi que tots volem.

Per estar al dia en el procés constructiu / ^ \

. CactiA Gestió rial delrlocnatv despatx nrnfoceínnal professional

Preparació d'ofertes i negociació d'honoraris C11101 (Barcelona) Dates: del 3 al 17 de novembre de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Durada:15 h Preu curs: 216,50 € Preu col·legiats [-15%): 184,03 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Responsable de l'Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

Economia de la construcció Criteris d'amidament: conflictes i bones pràctiques G40301 (Barcelona!

Dates: del 4 al 18 de novembre de 2003 Horari: dimarts, de 18 a 21 h Durada: 9 h Vldeoconterènclaa Preu curs: 135,30 € [j Granollers, Manresa, Terrassa i Vic. Preu col·legiats !-15%): 115.01 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Responsable de d'Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

Rehabilitació i iificis Patologia, diagnosi i tractament d'humitats R10101 IBarcelona) Dates: del 25 de novembre al 4 de desembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 16 a 21 h Durada:20 h Preu curs: 288,25 € Preu col·legiats I-15%1:24S.01 €

1 2 6 7 8 9 10 11 12 13 1415 16 17 18 1^2021 22 23 24 Ç^ 26 27 2829 30

Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic Responsable de l'Area de Construcció i Tecnologia del CAATB.

Planificació i organització

Interiorisme Introducció al disseny d'interiors

Disseny d'interiors: del projecte a texecucirk

itratègies de contractació a ("obra

Para obtener mas información sobre el recubiimlento dekor, sollclte nuestro catalogo a Vicaima - Puertas y Derivados, S.L. Ediflcio Colomina. Calle S. Bemardo 97/99, 2° • Cl. 28015 Madrid • Espana

Autorizo

al G r u p o V l c a l m a a utlllzar t o d o s l o s d a t o s

b A j u i i a l J u g n e n t e y i j l l l z a r l o s p a r a e n w i » las

c

reitejados i

o n este Impreso. d

tfatartoa

Nombre: Dirección:.

Código Postal:.

. Telefono:

Profesión:

. E-mail:

EL EL

REPORTATGE

REPORTATGE

REHABILITACIÓ

ESTRUCTURAL

L'Informatiu SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2003

mmm I 111 l.:..-^-l

TSif /Born:

Rehabilitació d'estructures Les estructures necessiten d'unes atencions i unes actuacions conceptualment equiparables a les que s'efectuen en altres elements dels edificis. La seva durabilitat no és eterna, sinó que va associada a la realització d'unes determinades operacions i feines. Una de les actuacions habituals en la reforma d'edificis existents consisteix en l'obertura de passos en elements estructurals, normalment murs. La manera de fer aquests estintolaments pot ser molt diferent en cada cas i hi ha diversos factors que condicionaran la tècnica que caldrà aplicar. Per altra banda, si del que parlem és de la conservació del patrimoni arquitectònic, per intervenir correctament és molt important conèixer en profunditat les lliçons que ensenyen les tècniques històriques de construcció.

REHABILITACIÓ ESTRUCTURAL

iu :EGONA QUINZENA OCTUBRE 2003

EL

REPORTATGE

Estintolaments (I) D

ments d'un estintolamenl produeixen esforços

na de les actuacions habi-

actuacions del nostre despatx amb una llum

També s'ha dedicat una atenció especial

tuals en la reforma d'edificis existents

semblant on són els altres faclors els que pro-

als punts on es produeixen les concentracions

importants de moment i també de tallant, a la

consisteix en l'obertura de passos en elements

voquen resultats absolutament diferents. No es

de càrregues derivades de la seva redistribució,

vegada que la limitació de fletxa sol ser molt restrictiva (L/1000) per evitar patologies. Tots

estructurals, normalment murs. L.9 manera d'e-

tracta de casos excepcionals sinó més aviat

especialment en l'afectació dels elements exis-

fectuar aquests estíntolaments pot ser molt

d'actuacions amb què tots ens podem trobar

tents, com poden ser els fonaments 0 les zones

els factors influeixen en el dimensionament,

diferent per a cada cas, ja que hi entren en joc

en la pràctica de la professió. En un article pos-

de mur que reben bigues 0 pilars.

tot i que el tallant és el que comporta més sor-

molts factors, com són, entre d'altres: la mida

terior tindrem ocasió de comentar-ne alguns de

de l'obertura, que condiciona esforços i defor-

més complexos i menys habituals.

A més, s'ha tingut en compte des de les primeres fases del disseny de l'estintolament

preses per la limitació que hi presenten molts dels perfils habituals.

macions; el material del mur, que pot ser més

Abans d'entrar en els casos concrets, pot

com aquest pot afectar l'estabilitat global de la

0 menys coherent i pot condicionar la tècnica

ser convenient fer esment d'algunes de les

construcció. Cal tenir sempre en compte que

(penso, per exemple, en les diferències entre

característiques comunes en tots i que poden

els murs no només suporten càrregues gravi-

un mur de formigó, un de totxo massís 0 un de

ajudar a entendre la manera d'enfocar la solu-

tatòrïes sinó que també són estabilitzadors

En la reforma d'un habitatge d'uns cent

fàbrica de pedra amb el morter disgregat); el

ció necessària per a cadascun.

davant les accions horitzontals. Per tant, quan

anys, a Barcelona, es plantejava l'enderroc d'uns cinc metres de mur. En ser l'última planta, les càrregues eren força raonables, tot í que

1. Obertura de cinc metres de mur en un àtic

gruix del mur, que pot condicionar el procés

En primer lloc, s'ha cercat un procés cons-

un estintolament pot minvar aquesta capacitat,

constructiu, 0 les càrregues que suporta, ja que

tructiu on estiguin garantides en qualsevol

cal comprovar si el que resta en peu és capaç

no ïé res a veure estíntolar la planta superior

moment tant l'estabilitat com la resistència de

d'absorbir-la í, si no és així, s'ha de dimensio-

tots els elements implicats en el procés. És

nar els nous elements perquè resisteixin aques-

metia la col·locació d'una biga amb gaire can-

preferent, sempre que es pugui, d'executar

tes sol-licitacions.

tell. En dissenyar l'estintolament es va optar

amb l'actuació necessària en planta baixa.

Per això no és gens estrany que ens trobem amb situacions que necessiten una solu-

Testintolament abans d'enderrocar l'element

ció a mida. En aquest article compararem dues

estintolat.

EST1NTOLAMENT PLANTA BAIXA

l'alçada lliure de l'habitatge (2,50 m) no per-

Per acabar, és convenient recordar que les

per l'aparició d'un suport intermedi (un pilar

càrregues elevades que solen sol·licitar els ele-

metàl·lic), de manera que el cantell de la biga

EL R E P O R T A T G E

REHABILITACIÓ

necessària es va poder ajustar força.

El mur en qüestió, de totxo massís i de 30 cm de gruix (sorprenentment, ja que es tractava de l'última planta), no plantejava gaires problemes per a l'estabilitat durant l'execució, perquè suportava perfectament l'esquema habitual de situar dues UPN encaixades dins el mur, tot col·locant la primera en una rasa horitzontal i, un cop encaixada amb morter sense retracció (que no expansiu), situar l'altra simètricament mentre la càrrega de coberta era suportada per la part restant de la fàbrica. Els perfils col·locats així reben la càrrega directament sobre l'ala superior, de manera que els connectors entre aquestes no tenen la funció de transmetre les càrregues per tallant com en altres casos.

La dificultat especifica d'aquesta solució era la concentració de bastant més de la meitat de la càrrega suportada (15 tones de les 22 totals) en un punt petit (el del pilar) que havia de transmetre-la al mur de les plantes inferiors, l'existència i el bon estat del qual es van haver de comprovar. Com a contrapartida, els daus de repartiment sobre el mur en els extrems de la biga anaven més descansats.

A manca d'assaigs de la fàbrica, es va considerar raonable repartir la càrrega del pilar en

ESTRUCTURAL

L'Informatiu SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2003a

una superfície de 75x25 cm, de manera que la tensió de càlcul no superés els 15 kg/cm! que gairebé qualsevol fàbrica de totxo massís pot suportar. L'element de repartiment s'havia de dimensionar per una fletxa de L/1000, i tot i que la llum era només de 35 cm en voladís, la inèrcia necessària no s'aconseguia amb una xapa de dimensions raonables, de manera que es va optar per la disposició de perfils HEB-100, que es van poder encabir en part dins el forjat, mentre que la resta eren absorbits pel gruix del paviment.

Una trobada no alineada La trobada entre les bigues i el pilar tubular té la dificultat de no estar alineada, és a dir, la circumferència del pilar es troba en l'espai que hi ha entre !es dues UPN, com a conseqüència del gruix del mur i la conveniència de situar un únic pilar. Es va resoldre per mitjà de cartel·les en creu situades tant en l'interior del tub en els 30 cm superiors del pilar com en l'espai íntersticial de les bigues, connectantles per soldadura als dos elements. No és una solució senzilla, però vam considerar que valia la pena pel resultat estètic que aconseguíem.

A la fotografia, es pot observar la primera de les rases practicada en el mur amb la UPN col·locada i ja encaixada superiorment. En

NOUÍBAU El sistema de renovación de forjados

La mejor solución para la aluminosi y problemas en vigas de madera, hormigón y acero

i:

Es la única substitución funcional efectiva El único refuerzo activo que elimina futuras grietas.

No baja el techo.

De acero inoxidable, con la màxima rigidez y de fàcil montaje.

Da màxima seguridad y garantia por sus procesos de calculo y montaje.

Con la mejor relación calidad-precio.

\

SO L Inforiï-stíu SEGONA CJ.NZENA OCTUBRE 2003

REHABILITACIÓ

ESTRUCTURAL

EL REPO RTATG E

1ER CONCURSO FOTOGRfiFICO CONTRACTA

FOMENTftR

flRTISTÍCft EN EL

TÈCNICS ESPECIALISTES EN LA REHABILITACIÓ I EN PATOLOGIES ESTRUCTURALS « ^

MUNDO

DE

Alsina

m

Alumlnosls • Tractament del formigó Aplicació de morters i resines d'epoxl

m

Lfi

ÍONÍTRUCCIÓN

Rehabilitació Integral d'edificis

Reforç amb fibra de carboni

Lfl

CREftTIVIDflD

PRIMER PREMIO

&.000 EUROS

_ _ _ P R E M 10

2 , 0 0 0 EUROS

TERCER PREMIO

l._0_0_0_ EUROS

BASES Y + INFORMftCIÒN EN= Encofradoa J. Alsina, S.A. Pol. Ind.Plà d'en Coll Camí de la Fon! Freda. 1 • 08110 Montcada i Reixac (Barcelona) Tel. 935 753 000 - Fax 935 647 059

EL

REPORTATGE

REHABILITACIÓ

ESTRUCTURAL

L'Informatiu SEGONA QUINZENA OCTUBJIE 2003

!! \ | 7 " 1 !!

«100.6

N

í

CONNECTORS

M

ENRIGIDORS

!!

2UPN-220 2UPN-220

í

N

ALÇAT

aquest cas, no va caldre omplir la part inferior

mesura contraproduent. En la imatge, es pot

d'una finca de més de 70 anys amb cinc plan-

redueix ei perfil necessari, sobretot sí el dimen-

de la rasa amb morter sense retracció, ja que

endevinar la rasa vertical per al pilar i l'inici del

tes més per sobre i, per tant, amb la càrrega de

sionament és per tensió i no per deformació,

restava suficient mur entre els dos perfils per

forat en la base del mur per encabir-hi l'ele-

sis sostres i cinc trams de mur de totxo massís

com és el cas.

transmetre les càrregues; a més, ja estaven fets

ment de repartiment.

de 15 cm de gruix (sorprenentment, per la raó

els daus de repartiment, tot i que no es poden veure en la imatge. Els puntals (col·locats pel paleta contradient el projecte) els vam fer retirar, perquè descansaven sobre les bigues de la planta inferior, fet que ho convertia en una

2. Obertura de 4,5 metres de mur en una planta baixa

L'estintolament es resol actuant per les

inversa al cas anterior). Aquesta càrrega supe-

dues bandes del mur, de manera que es formen

ra les 30 tones per metre, unes 10 vegades les

dos pòrtics i es deixa el mur existent intacte

de l'estructura anterior. A més, la distribució

durant l'execució. Cada pòrtic està compost

Aquest cas correspon a un local comercial

del local no admet la disposició de pilars inter-

per una biga i dos pilars. La disposició d'a-

a i'Hospitalet de Llobregat, situat en els baixos

medis, encara que un suport central no sempre

quests pilars per rebre la biga respon al pro-

Som exigents, la nostra formació és de confiança

INTERIOR-INTERIORS Objestius: El curs proporcio participació de pr els professionals a l'arquitectu un ventall de

una visió àmplia 1 interdisciplinària de la matèria ssionals i teòrics de diverses especialitats. El cm els vessants teòrics i pràctics dels àmbits més i. l'interior, l'entorn exterior Immediat...- per que l' ïs projecte

Adreçat a titulats o estudiants d'últim curs de carr àmbits relacionals amb el disseny i i'arq ui lectura, q Interdisciplinar on es recorre a disciplines paral·leles buscar fonts d'inspiració.

GESTIÓ I MANTENIMENT DEDIFICIS ™ (FACILITESMANAGEMENT) il·lacions í el prové • Implantar i/o adaptar les noves tecnologies i i potenciar l'eficiència en les activitats dest • Gestionar eficaçment els nous rols dels del fàcilibes en les organitzacions.

La Fundació Politècnica de Calalunyi està acredilacta amb la I S O . 9 0 0 1 en disseny I gesbo de la formació

Tel. 93 401 77 51 Fax 93 401 77 57 coíicnf.ai r oyo^^fpc. upc.6!

97UINZENA OCTUBRE 2003

Això va provocar una adaptació de la geometria

blema, molt habitual, de la manca de capaci-

inicial consistent en la translació del primer

tat resistent del tram de mur que resta en peu

forat previst per tal que no s'afectessin els

per absorbir, a banda de les càrregues que ja

pilars detectats, la determinació d'una nova

rebia, les del tram que es vol enderrocar. A

altura de la biga nova per passar per sota de les

més, en aquest cas els pilars s'encasten a la

existents, i el redimensionament de l'estintola-

biga, de manera que es dota el pòrtic de la pos-

ment per suportar també aquesta biga del pati,

sibilitat de resistir també les càrregues horit-

ja que es tracta de poca càrrega més (propor-

zontals corresponents al seu tram d'edifici, res-

cionalment parlant, és clar) i, en canvi, permet

taurant així el paper de trava del mur enderro-

obviar el paper del pilar, que estava en un estat

cat.

declaradament dubtós.

Per a nosaltres, a l'hora de dissenyar l'estintolament, va ser un factor important el fet de

És interessant fixar-se en les diferents

no deslligar aquest mur dels murs perpendicu-

maneres en què cada sistema resol el mateix

lars que interseccionen en el seu extrem. Això

problema. Per exemple, per transmetre la

ens va conduir a respectar uns trams de 50 cm

càrrega des del mur fins a la biga, en l'àtic és

com a mínim al principi i al final del mur, i d'a-

suficient amb la disposició del perfil en una

questa manera s'evitava afectar els altres ele-

acaba sent un procés més complicat construc-

els mateixos requeriments que tots els altres.

rasa dins el mur, mentre que en la planta baixa

ments resistents de l'edifici.

tivament que augmentar el perfil i, per tant,

En aquest cas, les dues UPN-300 que es va

cal un perfil considerable travessant el mur

més car que col·locar l'HEB-160).

decidir col·locar en aquest punt no tenien pro-

cada poca distància. També que, per resoldre

blemes ni per fletxa ni per moment sinó que

el repartiment de les càrregues sobre els ele-

novament l'esforç tallant era el factor més

ments existents, els fonaments nous de l'es-

determinant en el seu càlcul. Tant és així, que

tructura en planta baixa fan el mateix paper que les HEB-100 sota el pilar en l'àtic.

Una curiositat que pot sorprendre a més d'un (com ens va passar a nosaltres) és la necessitat de disposar un perfil HEB-160 cada

Atenció als fonaments

mig metre travessant el mur per descarregar-lo

Un altra tema que es presenta en aquest

sobre les bigues. Si fem un càlcul ràpid, veu-

tipus d'estintolament és la concentració d'es-

per resistir les tensions vam haver de reforçar-

rem que el perfil a disposar necessita uns 7,5

forços que el piíar provocaria en el fonament

ies amb dues xapes intermèdies per engruixir-

En resum, i com és habitual en gairebé

cm ! d'ànima per transmetre les 15 tones d'es-

del mur. Una de les solucions més freqüents és

ne l'ànima i tenir suficient capacitat de trans-

tot, cada cas necessita una mirada atenta per

forç tallant per metre corresponents a la càrre-

prescindir del fonament existent, que sol ser

missió de càrregues verticals.

determinar com es resoldran les dificultats. £ )

ga de 30 tones. L'ànima de l'HEB-140 té 6,44

clarament insuficient per a la nova càrrega, i

Finalment, en el moment de la neteja del

cnf, i un esforç tallant d'aquesta magnitud

formar-hi dues sabates noves a banda i banda

mur per començar a executar l'estructura, es va

l'esgotaria encara que la longitud sigui tan

per descarregar-hi els pilars amb una nova

detectar l'existència de dos pilars ocults en el

curta com la dels 15 cm del gruix del mur biga. No és res més ni res menys que un estin-

mur que suportaven bigues existents sota les

(sempre es podria enrigi; amb xapes, però

façanes del pati de llums dels pisos superiors.

tolament de l'estintolament, que ha de complir

Arquitecte informattuGapabcn. es

<listincio gremi constructors

fi COINTECS

ISO 9002

EL NOU REFORÇ DEFINITIU tot forjat

ferro

EJK3 CLÏJ

fusta

=,

formigó

Marroc n° 93 08020 Barcelona 93 308 83 85 www.cointecs.com

www.tracnet.com

Rehabilitació i manteniment de façanes / Reparació de patis interiors Restauració de patrimoni històric / Impermeabilitzacions / Instal·lació de dispositius anticoloms Tànger, 26. 08018 Barcelona. Tel. 934 864 300. Fax 934 864 301

REHABILITACIÓ

QUINZENA OCTUBRE 2003

ESTRUCTURAL

EL

REPORTATGE

La conservació del patrimoni arquitectònic i la comprensió de la construcció històrica F

a dos anys, en aquestes

Nova York. La incomprensió generalitzada, des

mateixes pagines'", exposava la meva

de la seva materialitat, de les formes gaudi-

opinió sobre alguns aspectes clau dels proble-

nianes es fa palesa un cop més pel fet que,

mes constructiu-estructurals que planteja la

paradoxalment, si Gaudí realment hagués estat

conservació del nostre patrimoni arquitectònic.

l'autor de l'edifici de 3 6 0 m d'alçada el seu

Destacava especialment les mancances gene-

prestigi "estructural" hagués hagut de minvar

rals a l'hora de comprendre les lliçons de la

considerablement. Per contra, és el seu incom-

construcció històrica que porten massa sovint a

bustible prestigi el que és a la base del cas

intervenir amb materials i sistemes agressius i poc durables. Les conseqüències solen ser la

Alguns especialistes en estructures conti-

pèrdua d'autenticitat com a mínim, i en molts

nuen presentant la Sagrada Família com l'edi-

casos una diferida però certa signatura de pena

fici amb què Gaudí aconsegueix ía fita que es

de mort de l'edifici patrimonial.

va proposar de jove: superar l'arquitectura gòti-

Ara se m'ofereix Is possibilitat de tomar a

ca. És bastant obvi que, atès que l'edifici

reflexionar sobre aquest tema, i crec oportú fer-

s'està construint en formigó armat, la competi-

ho sobre fets públics ocorreguts en els darrers

ció amb una construcció d'obra de fàbrica ja no

temps i q j e la meva activitat m'ha fet viure de

té cap sentit. Però d'haver-se fet en pedra, la manera amb què Gaudí va suprimir contraforts

prop. Si ens preguntem sobre el fet públic d'arquitectura històrica més important ocorregut des

i arcbotants es va basar, en primer lloc, en

del 2001, sembla obvi que la resposta és l'any

reduir les llums de les voltes i, en segon lloc, en equilibrar les ja molt reduïdes empentes

Gaudí.

amb uns sobrepesos a les cobertes equivalents conceptualment als pinacles gòtics, però d'u-

La construcció històrica j Gaudí

nes dimensions desmesurades. És a dir,

Des de l'òptica del nostre àmbit professio-

l'absència de contraforts í arcbotants es va

nal, són moltes [es reflexions que es poden fer

compensar per unes construccions afegides a

sobre tot el que s'ha dit o escrit sobre l'obra gau-

sobre de les naus centrals i laterals descomu-

diniana. A aquest efecte, el lector interessat pot

nals (fig. 2). Això significa superar alguna

trobar les meves impressions en altres pàgines

cosa? A més a més, evitar els arcbotants ja

també del nostre sector""1. Si ens centrem en l'à-

s'havia aconseguit en centenars d'edificis

rea marcada per la segona part del títol d'aquest

gòtics, des de la mateixa catedral de Tarragona

article (la de la comprensió), hi ha dos casos que

fins a totes les esglésies-saló, passant per la

val la pena destacar: el cas de l'hotel de Nova

ben barcelonina Santa Maria del Mar. Per con-

York i, un cop més, la Sagrada Família. No es

tra, suprimir del tot els contraforts ningú ho va

tracta ara d'aprofundir-hi, sinó de destacar els

fer abans de Gaudí. Però aquesta ha sigut, pre-

fets com a símptomes d'una situació.

cisament, una de les raons -encara que no l'úEl primer cas és un clar exemple d'incom-

nica- que ha fet que l'edifici sigui inviable

prensió de les raons per les quals Gaudí va fer

estructuralment en pedra, de tal manera que

fusiformes les seves torres, siguin les de la

s'ha hagut de fer en formigó armat.

Sagrada Família, siguin les no nates de l'Església de la Colònia Güell. Com eren estruc-

Potser l'arquitectura que amb tot plegat

tures d'obra de fàbrica no resistent a tracció

ha quedat més malparada ha estat l'arquitec-

que envoltaven un espai gairebé buit, una de

tura gòtica, de la qual els especialistes han

les formes que resolia correctament el proble-

hagut de destacar els suposats defectes per tal

ma era la inversa de la catenària. Fer una trans-

de realçar les suposades virtuts gaudiníanes.

posició d'aquestes formes a un edifici de 360

L'any Gaudí no ha estat una ocasió gens

m d'aiçada no és gaire versemblant per dues raons: un hotel no està buit i el gruix de les

propícia ni per reflexionar sobre la construcció Fig. 1. Un dels pocs croquis que es poden atribuir a Gaudí, en el qual queda molt clar que l'alçada de l'edifici no pot sobrepassar els 100 m.

històrica, que és la que, amb una manera molt

Gaudí en la seva maduresa és molt poc proba-

poc està demostrada- l'edifici no tenia una

durant tot l'any Gaudí de mans d'algun espe-

Gaudí la va utilitzar. En les oportunitats que he

ble. La hipòtesi més raonable és que, si els cro-

alçada de mes enllà dels 90 o 100 m. (fig. 1)

cialista en estructures que hagi donat llum a

tingut he intentat compensar aquesta tendèn-

No hi ha hagut cap aportació seriosa

una qüestió que ens ha portat a fer el ridícul a

cia131.

parets hauria d'haver estat de l'ordre d'uns 15 m o més. Que aquest error l'hagués comès

quis originals els va fef ell -la qual cosa tam-

personal, va fer servir Gaudi, ni per fer una anàlisi mínimament critica de la manera en què

EL

REPORTATGE

REHABILITACIÓ

ESTRUCTURA

L'Informatiu SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2003

Interior de la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona. A la dreta, ta Sagrada Família

Som exigents, la nostra formació és de confiança

RESTAURACIÓ ARQUITECTÒNICA: .., ,,,,,,o

DE V ANÀLISI CONSTRUCTIVA-ESTRUCTURAL A LES TECNOLOGIES D'INTERVENCIÓ El Curs tè com a objectiu proporcionar als professionals de l'edificació que han d'intervenir en la restauració d'un edifici històric, gran o petit, una metodologia adient per a, en primer lloc, realitzar els estudis previs de la seva configuració con stru et I va-estructura I r, en segon lloc, dissenyar les solucions de reforç o reparació necessàries Direcció: Josep-Lluls Gonzalez Moreno-Navarro, Dr. Arquitecte i Pere Roca Fabregat, Dr. Enginyer de Camins C. I P.

RESTAURACIÓ ARQUITECTÒNICA I ANÀLISI CONSTRUCTIVA-ESTRUCTURAL RESTAURACIÓ ARQUITECTÒNICA I TECNOLOGIES D' INTERVENCIÓ El Curs de Postgrau es desenvolupa en dues rases que. a la vegada, es poden cursar indepertdenment com a Cursos d'Especialització, i si es vol, en dos anys successius. El primor abasta les tècniques d'anàlisi I està dissenyat per a que el puguip cursar altres professionals implicats en la restauració com a llicenciats en història, geològiques» o e n altres àmbits. El eogon abasta les tócnlques d'intervenció (per cursar-lo cal haver cursat el primer).

Direcció: Josep-Lluís Gonzalez Moreno-Navarro, Dr. Arquitecte i Pere Roca Fàbrega I, Dr. Enginyer de Camins C. i P.

La Fundació PoMècnlca de Catalunya està acreditada amb la I S O . 9 0 0 1 en disseny i gestió 00 Ja formació

Tel. 93 401 25 55 Fax 93 401 77 57 vanesa.garrido@fpc.upc.ea www.odfficaclo. upc. BB/fonjmrestauraciO

Dats d'Inic!:

13/01/04123/03/04 respectivament Durada: 72160 h.

Fax 93 401 77 57 vsnesa .garrido@)pc, upc.ea www.edmcado.upc.esTocvmrestBurBdD

REHABILITACIÓ

^QUINZENA OCTUBRE 2003

Una cúpula desemparada Una altra experiència de gran interès (que abasta les dues parts del títol de l'article) la he tingut fora de Catalunya, encara que presenta elements constructius propis de la nostra cultura. Els lectors del diaris de la ciutat de València

ESTRUCTURAL

EL

REPO RTATG E

fíg.2. Amb la comparació de l'estudi per estàtica gràfica de la Sagrada Família, fet per D. Sugraües, amb el de la Catedral de Palma de Mallorca, fet per Rubió i Bellver, (lots dos simplifícats al dibuix), es pot observar el mètode de Gaudí per superar el gòtic.

han estat ben informats1'1. Es tracta de la resolució finat d'un dels episodis en què queda palès un cop més que la incomprensió de la

dubtar que es pogués aguantar sola i la va pen-

construcció històrica pot anar seguida de la

jar de la de dalt, 2) per efectes reologics, la de

seva destrucció: la intervenció en la cúpula de

dalt es va deformar i es va recolzar a la de sota,

maó de pla de la Basílica de la Mare de Déu

3) malgrat tot, aquesta no va caure, encara que

dels Desemparats, edifici amb fortes implica-

sí que es va deteriorar i 4) la cúpula de sota és

cions emocionals per als valencians.

vulnerable a un terratrèmol.

Aquesta cúpula tota llisa es va construir el

Les obres projectades consistien en una

1701 per tal de donar suport a les pintures de

complicadlssima (i caríssima) operació d'im-

Antonío Palomino, al dessota de ia que ja s'ha-

mobilització i d'ancoratge de la cúpula de maó

via fet uns cinquanta anys abans, que a causa

de pla des de la de rosca, que requeria, entre

dels seus relleus no ho permetia. És una cúpu-

d'altres coses, desmuntar tot el revestiment de

la de planta i secció elipsoidals realitzada

teules de la cúpula de dalt.

admirablement amb la tècnica de maó de pla

El cas és que la Conselleria de Cultura de

amb un gruix total de 8 cm. La feta anterior-

la Generalitat Valenciana va demorar l'aprova-

ment té unes dimensions una mica més grans

ció d'aquests projectes perquè es tenien dub-

i es va fer amb maó de rosca i un peu de

tes evidents, primer, sobre la seva necessitat i,

gruixària. (fig. 3)

segon, sobre el seu caràcter innocu. Per tal de

La intervenció es va projectar durant els

sortir de lïmpasse, a principis de l'any 2001

anys noranta tenint com a base uns estudis

va constituir una comissió d'experts, entre els

previs en els quals s'arribava a quatre conclu-

quals hi era jo, als quals se'ls va demanar l'o-

sions: 1) el constructor de la nova cúpula va

pinió sobre el projecte. La meva actuació es va

- Rehabilitació - Impermeabilització 25 anys d'experiència en rehabilitació

VIPER, s.l.

Viladomat, 45, entlo.

Tel.: 934 24 48 03 Fax: 934 26 74 24 08015 BARCELONA

Oficina Tècnica Grana Prdjectes Hilti Espanola S.A. compta amb un equip d'enginyers i arquitectes, especialistes i Aplicacions, per donar assessorament personalitzat a obra, amb presència especial en Grans Projectes.

Així mateix, defineixen les aplicacions tècniques adients amb productes Hilti i desenvolupen solucions per tot tipus de connexions i fixacions tant amb ancoratges com amb corrugats i connectors. / Entre les nostres àrees d'activitat destaquen: Càlcul i disseny per: - Fixacions de plaques amb ancoratges. ^ - Connexions de forjats a murs pantalla.

H k - Ancoratges i solapaments de barres corrugades. ^H&Forjats mixtes amb connectors. ^BKssessorament a obra.

Ifc •Cursos de formació, jornades tècniques i seminaris.

••> Prescripció en enginyeries, instaladores, oficines tècniques i estudis d'arquitectura.

Documentació tècnica, homologacions i fitxers CAO a www.hilti.es

Apuntalament de façana per rehabilitació

Estructura auxiliar per suportació de fals sostre

Satisfacció en cada cas

www.hilti.es

Isla de Java, 35 • 28034 Madrid Tel. 902 100 475 Fax 900 200 417

REHABILITACIÓ

i SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2003

ESTRUCTURAL

Fig, 3. Esquema de les dues cúpules: l'inferior és la que es va construir posteriorment per donar suport a les pintures.

EL

RE P O R T A T G E

absurds i tampoc demostrats.

La vulnerabilitat al sisme no tenia més base que la citada modelització. Per contra, l'equip redactor no va fer cap estudi dels terratrèmols que havien pogut afectar València í no es

dirigir a analitzar, òbviament, no pas el projec-

van assabentar, en absolut, del fet que la cúpu-

te sinó la diagnosi prèvia. Un cop revisats tots

la ja havia patit sense que l'afectés al més

els documents vaig elaborar una llista de 105

mínim el terratrèmol més fort que pot patir la

preguntes sobre diverses conclusions parcials

ciutat de València, el terratrèmol de 1748. Si

no demostrades sobre les quals es basaven les

no està penjada í si es capaç de resistir un fort

quatre conclusions definitives esmeniades al

terratrèmol, no cal fer-hi res!

principi. Les respostes es van retardar més

Val a dir que, a instàncies de l'equip redac-

d'un any i quan van arribar eren molt incom-

tor, la Comissió d'experts es va ampliar poc des-

pletes. El meu Informe final va ser concloent:

prés de la seva constitució inicial amb tres

no es demostraven en absolut les quatre afir-

membres més clarament lligats per amistat o

macions i en conseqüència no es justificaven

interessos amb membres del mateix equip

en absolut les obres projectades.

redactor. Òbviament, els seus informes, també

La primera de les quatre afirmacions és la

basats en models per elements finits, algun

més absurda: com va ser possible penjar una

dels quals és digne de ser col·locat en el

cúpula de maó de pla amb unes barres situa-

museu dels disbarats, van ser favorables. El

des a la seva part superior? No hi havia cap

meu i el de l'expert independent de Madrid,

demostració ni documental ni analítica. La raó

també desfavorable com el meu, no es van

d'aquesta afirmació en realitat era que e! càl-

tenir en compte, ja que sense avisar la

cul estructural s'havia basat en una modelitza-

Conselleria va resoldre la qüestió pocs dies

cíó feta amb un programa de càlcul per ele-

abans que els enviéssim. La intervenció, que

ments finits que deia que la cúpula era inesta-

ha desvirtuat un extraordinari i únic cas de

ble. L'equip redactor dels estudis es va inven-

volta de maó de pla i que hi ha inoculat la seva

tar que estava penjada per poder solucionar l'e-

possible causa de degradació, ja s'ha fet. Sens

nigma, í així va continuar amb els punts 2 i 3,

dubte, és tot un cas.

1 1

FACHADAS

_

2000, S.L. TRATAMIENTO Y RESTAURACIÓN DE FACHADAS

^^^^H

• Estudiós Técnicos de Fachadas

^^^^H 1 ^1 H ^^^^^1

RESTAURACIÓN H H H ^^^^^^|

• Rehabilitaeión Interior y Exterior • Aplicación de Estuco Tradicional • Pintura al Fresco • Recuperación de Esgrafiados • Limpieza de Paramentos con partículas de vidrio en seco Av. Ramon Berenguer IV, 56 08924 Santo Coloma de Gramanet Tel./Fax: 93 391 02 08 I Móvil:667 519712 apyre2000@hofanail.com

REHABILITAC1ÓN

REfUERZOSESTRUCTURALLS PROYECTOS PERMISOS Y AYUDAS

. . . .

••

PERSONAL PROPIO CERTDICADO DE CARANTÍA

IS

93 441 10 44 1

RYCMAR

Magalhaes, 15bajos

SPEED BUILDING, S. L.

E-mail: RYCMAR@teleline.es

08004 BARCELONA Fax: 93 441 53 20

EL

REPORTATGE

El nous

RE H A B I L I T A C f Ó

camins

ESTRUCTURAL

L'Informatiu SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2003

(1) J . L Gonzalez, "El nostre patrimoni arqui-

Si per un cantó, i per incomprensió, èns

tectònic local: conservació i autenticitat", A:

malfiem de la construcció històrica i alhora

L'INFORMATIU, núm. 196, desembre, 2001.

tenim una confiança cega en els mètodes de càl-

(2) J. L Gonzalez, "Después del Ano Interna-

cul numèric assistits per ordinador, que no ente-

cional Gaudí: ;qué màs sabemos de su

nen en absolut de l'obra de fàbrica, el resultat

obra?" A: Informes de la Construcción,

pot ser el que es continua donant en l'actualitat

n°481 / 482, sep.-díc, 2002. Malgrat el

en la intervenció en importants edificis del nos-

que poden fer creure les dates que hi cons-

tre patrimoni: el reforç amb formigó armat. A

ten, els articles que conté, com es pot com-

més de destruir d'arrel la seva autenticitat se'n

provar fàcilment pels seus continguts, s'han

limita fa durada a un lapse de temps molt infe-

redactat el pasat mes de juny de 2003.

rior al que li van donar els seus constructors.

(3) J . L Gonzalez, A. Casals, Gaudíy la Hazón

No és així en altres països, fins i tot amb

Constructiva. Un legado inagotable, Akal,

problemes estructurals més greus que els nos-

Madrid, 2002

tres, com passa a la catedral de Noto de Sicília.

J.U. Gonzalez, "Gaudí i l'hotel de Nova

En la seva reconstrucció s'estan seguint crite-

York", AVUI, 14 de febrer de 2003

ris adoptats fa molt de temps (avalats per

(4) Durant el mesos de abril i maig de 2003

l'ICOMOS) basats en la recuperació crítica de

tots els diaris de València i les emissores de

la construcció històrica

ràdio locals han informat sobre la qüestió.

complementant-la,

però només si cal realment i sempre de mane-

La meva opinió ha pogut arribar directament

ra reversible, amb tots els avenços tecnològics

al públic en l'article signat per mi: "La

actuals, tant en la fase d'obra com en la de

cúpula desamparada", El País, (edició de fa

diagnosi prèvia.

Comunidad Valenciana), 6 de maig de 2003.

Sens dubte, a nosaltres encara ens cal obrir i recorre nous camins fins arribar a una cultura de la conservació respectuosa de debò

Í Josep-Uuís Gonzalez Moreno-Navarro

amb la construcció històrica considerada com

i Or. Arquitecte, Codírector del curs de post• pau de l'UPC, "Restauració Arquitectònica-. de l'anàlisi constructiu-eslrvctural a les tec• nologies d'intervenció"

a part indissoluble del nostre patrimoni arquitectònic. ®

Sistema de reparación estructural de forjados Sustitución funcional de viguetas

EXTEN

SISTEMA PATENTAT

El sistema Mecanovïga ofrece la soludón

DOCUMENT D'IDONEÏTAT TÈCNICA N° 270 Instilulo de Gendas de (a Construcción Eduardo Tccja

òptima para la reparación de forjados unidireccional» con viguetas afectadas por patologías estructura!».

El objetívo del sistema Mecanoviga es la sustitudón funcional de las viguetas afectadas coiocando Mecanovigas bajo las mismas, asegurando la estabilidad de! forjado deterioració, adap-

LA SOLUCIÓ DEFINITIVA AL PROBLEMA DE L'ALUMINOSI

tíndose a cualquier luz por su sistema telescópíco.

El sistema con perfil M W es idóneo para

A V A N T A T G E S D E LA BIGA

EXTEND:

viviendas de poca altura interior dado que su forma tipo omega se adapta al forjado 3 reparar

• Poc pes.

evitando asf la pérdida de altura.

• Fàcil transport i manipulació.

Ventajas:

• Ajustament exacte a la longitud necessària.

• Varies seccions de perfils per a diferents

•

Reducídas dimensiones: cómodo almacenaje, límpio y ràpido montaje.

a Sistema telescópico de la viga: ajus-

càrregues i longituds.

• Sense soldadures ni cargols.

• Gran solidesa i fiabilitat.

te exacto entre paredes de carga, mínimo esfuerzo en los apoyos.

• Sense manteniment • Molt econòmica.

• Uniones atomilladas: correcta ejecución del montaje. Sin el riesgo de soldaduras en las viviendas

SENETON' www.seneton.com Muntaner, 472 08006 BARCELONA Tel.: 93 414 00 16 Importador exclusiu de la biga EXTEND'

Fax: 93 202 31 12

EMPRESES SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2003

Nous productes i noves solucions [ï IL

a constant diversificació d e les rajoles ceràmiques (augment de la

mida dels seus Formats i disminució d e la capa-

citat d'absorció d'aigua) obliga a innovar, formulant nous adhesius que assegurin la durabí-

Per a Propamsa, S.A., això constitueix tot un repte per crear una cultura de la correcta

PROPAMSA Gnipo Ciments Molins Telèfon: 936 806 042 • 639 212 034

litat de la col·locació de les rajoles ceràmiques,

col·locació d'aquest material. ®

www.propamsa.es

Col·locació de rajola ceràmica, gres, marbre, amb o sense absor-

Col·locació de rajola ceràmica, gres, marbre, amb o

ció, en paviments exteriors i interiors, sobre suports de morter de

sense absorció, en paviments exteriors i interiors, sobre

ciment o formigó, sense anivellat previ, amb gruixos fins a 15 mm.

suports de morter de ciment, formigó i paviments cera-

intens. Aplicable en paviments amb calefacció radiant.

El consum aproximat de VAT PORCELMAX és d'1,3 kg/m ! per cada

mics existents. Especialment recomanat per a la

Conforme EN UNEIX 12004 C2FE.

mil·límetre de gruix. Conforme EN UNEIX 12004 C l .

col·locació de rajoles de gran format (> 30 x 30 cm). No

requereix doble encolat en cap cas. Indicat per a l'aplicació en grans superfícies i paviments amb trànsit

sanite_ sanejament de l'habitatge

Rehabilitació, protecció i acabats de la fusta al servei de la construcció Tractaments de protecció de la fusta envers tèrmits subterranis i d'altres Insectes menjadors de la fusta Sistemes d'eliminació de colònies de tèrmits subterranis Diagnosi de patologies d'estructures de fusta Substitució i reforços d'estructures de fusta Decapats d'estructures i bastiments de fusta Consolidació d'estructures I bastiments de fusta mitjançant resines epoxi

L'Informatiu SEGONA QUINZENA OCTUBRE 2003 - 6 J,,

Feelwood és quelcom més que parquet I p I maig es presentarà al públic I ^

nous productes.

H per primera vegada un nou concepte de

La nova col·lecció FLOORLINE va ser l'es-

revestiment per a sòls, en el qual l'equip de

trella del passat exercici econòmic. Atesa la

EGGER E.F.P. ha estat treballant exhaustiva-

resposta dels visitants de la BAU d'aquest any

ment durant els darrers mesos. FEELWOOD és

a Munic, s'espera un èxit espectacular. Especial-

la primera simbiosi real entre els avantatges

ment, es va rebre amb entusiasme la conseqüent

del món dels laminats i els de l'autèntic par-

classificació de les decoracions segons els estils

quet en bloc,

de vida: amb aquesta classificació de decora-

El nou producte ja fascina visualment per

cions, els comerciants poden demostrar la màxi-

les seves reduïdes dimensions (855 x 9 0 mm)

ma capacitat d'assessorament i competència a

i pel seu microbisellat {bisellat lleu). El terra

l'usuari final.

instal·lat proporciona a la cambra un aspecte

Stefan Pletzer, director gerent d'aquesta

exquisit i de gran qualitat, que fins ara només

jove empresa, explica: "Enfrontat a una situa-

podia aconseguir-se amb el parquet en bloc. La

ció econòmica difícil, el client valora les inno-

nova composició del material ofereix també

vacions que aporten un valor afegit mesurable.

una sorpresa acústica: l'agradable to melodíós

Fem front amb èxit als reptes que planteja el

de la fusta només és comparable amb el del

mercat dels revestiments per a sòls amb diver-

parquet de fusta massissa.

ses innovacions bàsiques:" f£>

Amb aquestes noves dimensions, una decoració especialment desenvolupada i una textura de superfície que recorda molt el lacat,

EGGER, E.F.P. Floor Products Sentir el tens: FEELWOOD fascina pels seus efectes

exquisits.

FEELWOOD se situa en la categoria de revesti-

Fussbòden GmbH, Welbemdorf 2 0 A-6330 St. Johann

ments de parquet de primera classe: un terra

L'any passat, l'especialista en sòls lami-

FLOORLINE Lifestyles; aquest jove equip va

Telèfon :43/50, f a i : 43/50 600-10443

tan bonic com la fusta i tan sòlid i durador com

nats EGGER E.F.P. ja va presentar nombroses

reaccionar davant la difícil situació econòmica

www.egger.efg.com

el laminat.

novetats en el mercat: GlobART; terra, tosca i

internacional amb una multitud d'innovacions i

info@egger.com

No compti només amb la bona sort, tocant fusta, perquè en la rehabilitació o construcció d'un edifici, no hi tingui problemes de plagues de corcs o de tèrmits.

Una bona prevenció i l'eliminació total i garantida és imprescindible.

A IBERTRAC en som

especialistes, aplicant els tractaments idonis en cada cas i l'innovador sistema , SENTRI'TECH

|ibertrac,s.l.

C. Loreto, 13-15 D - 08029 Barcelona Tel.: 934 393 104 - 934 304 301 www.ibertrac.com - www.termitas.net

ww.ibertrac.com

DIVERSOS

6 2 •LWormitiu SEGONA QUINZENA OCTUBRE 200Ï

EMPRESES

Junkers presenta una nova caldera mural a gas Euroline La més compacta de la seva classe rpunkers presenta la nova cal-

passarà desapercebuda. A més, ofereix un alt

a arquitectes i promotors. Els constructor que

I « J riera de paret a gas Euroline de Junkers.

confort d'aigua calenta sanitària, basat en l'e-

apostin per la nova Euroline de Junkers podran

Especialment dirigida als habitatges de nova

xistència d'un segon intercanviador de calor i

equipar els habitatges tenint en compte els

construcció, es distingeix sobretot per les seves

d'un sensor de temperatura que transmet la

desitjós i les necessitats de tot tipus de perso-

dimensions reduïdes: amb una altura de 70

informació al sistema electrònic de manera

nes.

cm, una amplada de 40 cm i una profunditat

molt eficaç. La nova Euroline de Junkers estarà

Tant els aparells mixtos com els models de

de només 29,5 cm, la nova Euroline és la més

disponible com aparell combinat amb servei de

només calefacció estaran disponibles amb una

compacta de la seva classe. Gràcies a les seves

calefacció i producció d'aigua calenta instantà-

potència de 23 kW, en versions atmosfèrica i

noves connexions hidràuliques horitzontals, es

nia, o únicament com a calefactor.

de cambra estanca. ©

pot instal·lar de manera ràpida i estètica. A

La nova Euroline de Junkers ofereix enca-

més; l'instal·lador de calefacció pot prescindir

ra un avantatge més: és l'únic aparell de la

de la plantilla de connexions per al muntatge.

seva classe amb uns comandaments dissenyats

ROBERT BOSCH ESPAflA, SA

En el seu lloc, un patró de muntatge procura

perquè qualsevol persona els- pugui utilitzar

Avda Carrilet, 67

una instal·lació ràpida i sense complicacions.

sense problemes. Els símbols en relleu i les for-

08902 L'Hospitalet

També el client final obté avantatges de les

mes dels commutadors, fàcils de recordar, faci-

Telèfon: 935 08 26 87 • 649 4 0 98 6 1

dimensions reduïdes. Només necessita un petit

liten la manipulació. Això fa que l'ús sigui molt

espai en ei seu habitatge per a la caldera. Tant

fàcil tant per a persones grans com per perso-

Ferran.Gonzalez@es.bosch.com

si està instal·lada a la galeria, com si està a l'in-

nes mínusvàlídes, o fins i toí per a invidents,

www.junkers.es

terior d'un armari de cuina, la seva presència

avantatges que sens dubte seran d'interès per

www.robert-txisch-espana.es

Caldera de paret a gas Euroline.

Nova cisterna GD2 de Grohe: màxima innovació al seu servei p

ROHE presenta una gran

jançant una part superior extraible, una ins-

f \ 3

innovació en cisternes encastades: la

tal·lació de l'aigua més fàcil i còmode, dei-

nova Cisterna Universal GD2. Aquesta cis-

xant un ampli espai per poder maniobrar

terna incorpora un sistema que permet, mit-

lliurement.

/

Fai: 935 0 8 2 6 9 5

Fisipe presenta dues fibres acríliques aplicables en el sector de la construcció

F

isipe, empresa especialit-

tenacitat RSICRETE en formigons permet

zada en la producció de fibres acríli-

d'augmentar la resistència a impactes, tant a

A més, aquesta cisterna compta amb

ques, presenta dues noves variacions per

primera fissura com a posterior trencament del

una altra avantatge: al ser reversible, es pot

aplicar en el sector de la construcció: FISI-

formigó, i de millorar l'índex de tenacitat del

• donar la volta a la part superior, podent

CRETE i FISISMART.

mateix, provocant un comportament menys

escollir entre un accionament petit o gran,

L'ús de fibres acríliques per al reforç de

fràgil del formigó. És a dir, s'obté un formigó

després d'instal·lar el mòdul i abans de

morters i formigons controla la retracció

més tenaç i dúctil. Les diverses aplicacions de

tapiar.

plàstica produïda durant les primeres hores

la fibra acrílica FIS1CRETE es poden trobar en

Els sistemes per a sanitaris suspesos

de curat. Les fibres s'encarreguen d'elimi-

soleres, forjats, capes de compressió, prefabri-

Ràpid "S", Ràpid "L" i Uniset també inclouen

nar les tensions que es produeixen en el for-

cats i formigons projectats, entre d'altres.

la nova Cisterna Universal GD2, aportant així

migó durant el seu estat plàstic. Les esmen-

Dins del camp de morters i guixos, FISI-

una major rapidesa í flexibilitat d'instal·lació i

tades tensions originen fissures que fan dis-

PE fabrica la fibra FISISMART. Té 4 mm de

un gran disseny. D'aquesta manera GROHE

minuir la durabilitat del formigó.

longitud i a causa de la seva gran dispersió

proporciona òptimes solucions per una ins-

La dosificació d'entre 600 g i 1 kg per

dins de la matriu de ciment provoca un reforç

tal·lació més senzilla i flexible amb la nova

metre cúbic de formigó de fibra acrílica FIS1-

tridimensional de! morter. D'aquesta manera,

Cisterna Universal GD2.www.grohe.es

CRETE de 12 mm de longitud permet dismi-

millora les propietats del mateix tant en estat

nuir notablement la fissuració. Recents

plàstic com un cop forjat. L'aplicació de FISIS-

®

assaigs realitzats per experts del sector

MART en arrebossats, estucats, autonivellants

demostren com l'addició de la fibra acrílica

o enlluïts proporciona una major impermeabi-

FIS1CRETE redueix en un 35% la retracció en

litat, tenacitat i durabilitat al morter. ®

estat plàstic del formigó. D'aquesta manera, GROHE ESPANA, SA

es produeix un augment de la impermeabili-

Per a més informació:

Botànica 78-88

tat del formigó, la qual cosa dóna una major

Comunicació^ Empresarial Porter Novelli

Polígon Pedrosa

resistència a l'acció de i'aigua i a l'atac de

Ana Burjalés

substàncies químiques, i ofereix un millor

Telèfon: 934 57 13 00 Far 934 57 26 09

08908 L'Hospitalet de Llobregat Telèfon: 933 36 88 51

comportament durant els cicles gel-desgel.

www.grohe.es

Així mateix, l'addició de fibra acrílica d'alta

aburialesebama.com-empresarial.com

REHABILITACIÓ

I RESTAURACIÓ D EDIFICIS I MONUMENTS Integral: Estructura

Exteriors: Façanes, patis, cobertes

Patrimoni: Classificació Grup K7E

CLAR ^ *

REHABILITACIÓ

MORTEROS MONOCAPA

ONELITE ta f>bii ck HI edificw El revestimiento monocapa ONELITE protegerà su tachada de los agentes climatológicos externos a la vez que le aportarà la estètica deseada. El monocapa ONELITE mantendrà su fachada en períectas condiciones, tanto técnicas como estéticas.

Los revestimientos monocapa ONELITE

le ofrecen:

Impermeabilidad y transpirabilidad Durabilidad del color en el tiempo Garantia del producto por 10 anos Garantia de la aplicación, existe una amplia red de Aplicadores de Fachadas Acreditados OPTIROC, AFAO que le garantizaran la correcta aplicación del producto D.I.T. del producto Empresa certificada según la I.S.O. 9001:00

OFICINAS CENTRALES: Cí Princesa, 25 6" Planta EdiBoo Hoxagono • 28008 MADRID. Tel.: 91 542 53 00 Fac 91 559 35 15 DEIEGACIÓN BARCELONA:CfVHadanal. 140K·7·,2·- 08015BARCELONA Tel:934531604l05Fax:93323 730r

O P T I R Q C