INF031115

Bon Nadal i Feliç Any Nou 2004

%

V"»~

jKtUU^L Lugjgr^^

La bona salut del sector a BMP El noticiari I Nou Barris, un districte de la ciutat en plena transformació

"Falta innovació en el procés constructiu" L'entrevista I 9 Xavier Casas: "L'habitatge és una de les claus del futur de la ciutat"

• • Quadern Central: Nova Cèdula d'habitabilitat

Punts de vista Un record per a Manuel Vàzquez • Montalbàn

II

" E " n el procés constructiu la • innovació avui és més una possibilitat que una realitat i, deixant de banda algunes excepcions en el camp de la fabricació de materials, la inversió en R+D+l en el procés productiu és nul·la". Aquest va ser un dels missatges del president del CAATB, Xavier Bardají, en la Jornada sobre innovació immobiliària celebrada el passat 16 d'octubre a Barcelona. ®

El reportatge Control de qualitat en la construcció i laboratoris d'assaigs

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2003 Preu = 2 €

MT

229

ASSOCIACIÓ DE LABORATORIS D'ASSAIGS DE L'EDIFICACIÓ DE CATALUNYA Avda. Josep Tarradellas, 147 entr. 1a-08029 Barcelona (Barcelona) Tel.: 934 198 777 Fax.: 934 198 659

É

CONSULTEC CATALUNYA

Camf de Can BaJIús. S-63 P-4 (Pol. U Valldan) 08600 Berga (Barcelona) Tel. 938 213 363-Fax 938 221 896 consullec@informall.lacalxa.es

Avda. Catalunya, 6 17520 Puigcerdà (Girona) Tel. 972 881160 normasc@lnfonegoclo.com

Polígon Industrial Pont del Princep 17469 Vilamalla (Girona) Tel7 Fax 972 525 559 Ap. Correus, 129 17600 Figueres (Giroi

SATEC

C/. de Sau, s/n (Pol. lnd.de Vic) 08500 Vic (Barcelona) Tel. 938 892 5 1 7 - 9 3 8 891 714 Fax. 938 891 839 lostec@terra.es

Laboratori Acredita!

Control de Qualitat per l'Edificació Cl. d'Anlonio Machado, 5 08788 Vilanova del Camí (Barcelona) Tel. 938 060 362 Fax. 938 060 598 lab-satec@infonegocio.com

C/. Sant Isídor, 1 08302 Mataró (Barcelona) Tel. 937 980 166 Fax. 937 576 665 secoqu@mailpersonal.com

Passeig La Salle, 9,1r1a 43850-CAMBRIlS Tel. 977 36 80 89 - Fax 977 36 80 46 mediterrania@geomediterrania.com Av. Josep Tarradellas, 91-95, enl. 2a esc. Dreta 08029-BARCELONA Tel. 93 363 43 99 - Fax 93 363 43 97 tjarcelana@geomeduerrania.com

. formilabs.i.

Cl. Olor. Estapé, 8-12 08880 Cubelles (Barcelona) Tel. 938 953 559 Fax. 938 953 559

C/ Mercè Rodoreda, 8 08150 Parets del Vallès (Barcelona) Tel. 935 730 934 - Fax. 935 623 429 www.valltenes.com

CA Compositor Bach, 18 (Pol. Can Jardí) 08191 Rubi (Barcelona) Tel. 935 862 3 1 8 - 9 3 6 970 607 Fax. 936 973 372 axel@mslngenierossl.com c/Solicrup, 10 - nau 2 08800 Vilanova i !a Geltrú (Barcelona) Tel. 938143 577-938143 684 Fax. 938 143 934 conlrolq@leleFonlca.es

EL EL

T E M A

BARCELONA

MEETING

TEMA

POINT

L'Informatiu S E G O N *[QUINZENA : NOVEMBRE 2003!

Construir i molt Barcelona Meeting Point reflecteix la bona salut de l'edificació Í J 7 I Saló Barcelona Meeting J d

Point (BMP), celebrat del 2 1 al 2 6

d'octubre, ha estat una prova de foc per conèixer l'evolució de l'activitat immobiliària catalana i espanyola, i sembla que els resultats no poden ser més positius. Tot i el fantasma de la bombolla immobiliària -expressió que corria de boca en boca entre els professionals i particulars- fenomen que negava el ministre de Foment, Francisco Alvarez Cascos, durant la inauguració, el ram immobiliari gaudeix d'una salut de ferro. I malgrat les crides a la prudència davant un previsible canvi de cicle econòmic, les empreses promotores construeixen molt per sobre de les necessitats reals de la població d'any passat a Catalunya es van visar gairebé 7 2 . 0 0 0 habitatges, quan tes necessitats eren d'entre 3 0 . 0 0 0 i 3 5 . 0 0 0 unitats), i fes immobiliàries venen pisos a un ritme molt superior al de la resta d'Europa. D'altra banda, ens trobem en un moment en què l'Estat espanyol ha esdevingut un important focus d'inversió immobiliària

pels grans

grups estrangers. Principalment inverteixen a la zona litoral, per la bonança del clima mediterrani.

La setena edició de Barcelona Meeting Point confirma el bon moment que viu el sector

jecten a casa nostra (el projecte per a Les

Projectes i tendències

Arenas, el parc d'oci d'Arata Isozaki a Bla-

immobiliari.

Domòtica i sostenibilitat A banda de la promoció urbanística, es va

concentren tres aspectes diferents de l'habitatge: la seguretat, el confort i l'entreteniment.

El sistema utilitza els últims avenços en siste-

Sigui com sigui, BMP ha estat un reflex

nes...) o les principals iniciatives urbanísti-

aprofitar el Saló per presentar algunes de les

d'aquests canvis i de la creixent proliferació

ques de Barcelona (Fòrum 2 0 0 4 , el distric-

novetats de què podrem gaudir a les nostres

de complexos turístics i residencials que

te 22@, la Ciutat Judicial, l'ampliació de la

llars d'aquí a pocs anys. Així, la multinacional

munications) i sense fils, així com d'un extens

basen el seu atractiu en ía proximitat a

Fira...). A més, altres comunitats autòno-

coreana Samsung ensenyava la Llar digital, un

ventall de productes que faciliten la comuni-

mes de comunicació PLC (Power Line Com-

mes, ciutats i països han apostat pel saló

projecte d'habitatge totalment controlat per

cació a la llar, tant quan l'usuari és a l'interior

vilegiat per mostrar al públic les caracterís-

per vendre a promotors i inversors les bon-

ordinador central que ara vol comercialitzar a

com remotament (a través del mòbil o d'una

tiques d'alguns projectes d'oci que es pro-

dats i els avantatges dels seus territoris.

Europa, començant per l'Estat espanyol i Ale-

connexió a Internet) per mitjà de xarxes de

manya. Per mitjà d'un únic comandament es

banda ampla. Aquesta solució ja és una reali-

camps de golf. També va ser l'aparador pri-

B Saló va mostrar algunes de les novetats de què podrem gaudir a les nostres llars d'aqui a pocs anys

Informatiu SEGONA QUINZENA ' i <••>

ARCELONA

NdWiBf

MEETING

POINT

EL

TEMA

Més de sis-centes empreses expositores es van repartir els 45.000 metres quadrats de l'àrea d'exposició d'altres existents en el mercat en què la base

tat a diferents promocions residencials de les

utilitats i pugui triar aquells electrodomès-

En ia mateixa línia, però amb segell

ciutats coreanes de Yongin i Daegu i a la ciu-

tics, equips de música, televisors i sistemes

espanyol, l'empresa valenciana Lartec mos-

tat xinesa de Hong Kong.

de seguretat que vol integrar a la xarxa ja

trava un sistema intel·ligent que té l'avantat-

formigó. Les parets recuperen el gruix de les

Aquest producte, adreçat a les empreses

existent. A més, pot gaudir del servei tècnic

ge que es pot introduir tant en habitatges

antigues masies catalanes i es componen de

immobiliàries, fa que el comprador de l'ha-

d'una empresa contractada per la comunitat

nous com de segona mà, "sense cablejats,

diferents capes de materials que garanteixen

bitatge disposi j'a d'entrada de totes aquestes

de propietaris

d'una senzillesa extrema per al promotor i per

solidesa i, alhora, aïllament. El tub estructural

a l'usuari final", en paraules del seu director

té al seu interior una manta aïllant feta de

general, Francísco Cuesta, qui explica que la

llana d'ovella i de fusta, i s'aprofita per fer-hi

estructural era la fusta o bé els prefabricats de

solució ja funciona en uns 1.500 habitatges

passar les canalitzacions. Interiorment, la

de Madrid, Barcelona, València i Marbella,

casa no té cap diferència respecte d'una casa

Quant al cost que aquesta solució té sobre el

convencional i la modularitat no s'aprecia. Tot

total de construcció d'un habitatge, apunta

i que es pot aixecar un segon pis, la proposta

que és per sota de I'l per cent. D'altra banda,

de Pellicer i Muller preveu la instal·lació d'una

considera que "el promotor no ven més pel

coberta ecològica aljub i una terrassa. Muller

fet d'incloure-hi elements domòtics, però

creu que, per les seves característiques, "és

aconsegueix diferenciar el seu producte, li

una casa que al 8 0 per cent de la població lí

aporta valor afegit".

podria agradar".

Prototipus

d'incloure l'estand de l'Institut Català del Sòl

Dins l'apartat de les curiositat, s'hi ha

d • Producción mínima de escombros • Aislante térmico Ideal para aplicaciones de pínturas lisas, azulejos, etc.

Després de molts mesos de treballs i pro-

(Incasòl), que va reproduir un habitatge jove

ves, l'empresa de Reus Pellicer i Fills i l'ar-

í modern (amb mobles d'una coneguda cade-

quitecte Willy Muller van aixecar al seu recin-

na sueca) en el qual van viure uns joves

te un prototipus d'habitatge modular (amb

actors durant els dies que va funcionar el

mòduls de 30 metres quadrats), bioclimàtíc,

Saló. Amb aquest estand "amb vida pròpia"

ecològic i econòmic, que permet la participa-

en paraules de Jorge Iglesias, de l'Incasòl, es

ció de i'usuari en el seu disseny, fet amb

volia cridar l'atenció sobre el programa d'ha-

materials reciclats o reciclables i que es pot

bitatges de lloguer pera joves, en condicions

aixecar en dos mesos, en contra de l'any o any

avantatjoses. Entre el 2002 i el 2 0 0 7 preveu

i mig habituals, resolent així un dels grans pro-

posar al mercat uns 20.000

blemes que pateix el promotor privat, el

Actualment n'hi ha uns 1.300 habitatges en

finançament de l'obra, í aconseguint una casa

construcció i uns altres 1.200 en projecte.

entre un 10 i un 15 per cent més econòmica

Adreçats a joves d'entre 18 i 3 0 anys i amb

que una de construïda amb la manera con-

ingressos inferiors a 3'5 vegades el salari

vencional. Aquest prototipus és el resultat

mínim

d'un estudi en què es pretenia aconseguir el

d'uns 4 0 metres quadrats, majoritàriament

màxim de confort amb el mínim consum de materials.

A més, "es tracta de la primera casa que Ora. Castellbisbal a Terrassa, km. 5,6

metàl·lics", explica Muller, tot afegint que s'ha aconseguit "el màxim de resistència amb

e ma :

TEULERIA CATALANA, s.*.

www.teuleriacatalana.com

*

'' teusa@teuleriacatalana.coiT]

eí mínim de ferro". Precisament, la utilització de ferro és el que diferencia aquesta proposta

(SMI), són pisos

d'un dormitori, amb un lloguer mensual al voltant de 150 euros i una durada dels contractes d'arrendament de cinc anys. ®

es fabrica amb tub estructural i no amb perfils

08755 CASTELLBISBAL (Barcelona) Tels. 93 772 13 42 - Dep. Témico 93 77117 00 • Fax 93 772 03 57

T E C A S A

interprofessional

habitatges.

{• F

Periodista itiformatiu@apabcn.es

E L EL

NOTICIARI

FIRA

NOT

I C I

ARI

ARQUIMAT

íu SGONA QUINZEN !NA NOVEMBRE 1003 !

Cuidar casa teva és cuidar el medi ambient Els aparelladors d'Osona participen a Arquimat 2003 j j u r a n t el cap de setmana I L J

"Tria els aliments \ els productes de neteja",

14001. Els professionals i els ciutadans inte-

del 17 al 19 d'octubre, un bon nombre

eren alguns dels principals consells que va

ressats podien des del mateix estand, entrar a

de professionals i ciutadans de la comarca

recollir sota l'eslogan "Cuidar casa teva és cui-

l'esmentat web específic que el Col·legi ha

d'Osona van poder visitar a la Fira de l'Habi-

dar el medi ambient". L'estand del Col·legi es

creat per aquest àmbit de mediambient i sos-

tatge i l'Edificació, Arquimat 2003, l'estand

va fer amb la col·laboració de les empreses

tenibilitat. La fira Arquimat se celebra des de

del CAATB-Delegació d'Osona que enguany

Jaume Gil (materials de construcció), Agustí

fa tres anys a la capital d'Osona organitzada

estava dedicat a promoure La Casa Verda.

Complements i Cuines Madetres, especialitza-

per l'institut de Promoció i Economia de Vic

Durant la celebració del certamen, l'estand

des en instal·lacions i mobiliari per a la llar.

{ImpeVíc). Aquest any s'ha centrat l'atenció

del Col·legi mostrava una mini recreació d'un

El CAATB ha assumit en els darrers anys

en el consumidor final, reservant per a la pro-

l'habitatge actual amb una funció didàctica

un paper capdavanter en ía promoció del

pera edició les novetats més pròpies del sec-

divulgant un seguit de consells sobre com

compromís sostenibilista de què han sortit

tor de la construcció. ®

contribuir des de cadascun dels nostres espais

iniciatives com l'Agenda de la Construcció

domèstics a la preservació del medi ambient.

Sostenible www.csostenible.net o, darrera-

"Busca les ecoetiquetes", "Fes un bon man-

ment, l'adhesió voluntària al Sistema Comu-

teniment", "Estalvia energia", "Redueix el

nitari de Gestió i Auditoria Mediambientals

consum d'aigua", "Selecciona els residus",

(EMAS) i al Sistema de Gestió UNE-EN ISO

1

lnformatiu@apabcn. e:

PERFILS IPE EXTENSIBLES SISTEMA DE REFORÇ ACTIU VÀUD PER ATOT TIPUS DE SOSTRES

L'estand de la Delegació d'Osona mostrava la manera d'utilitzar ta casa tot preservant el

IILTIMOsa ARMAÓURAS PREFABRKADAS PARA LACONSTRUCOON SISTEMAS DE REFUERZO DE FORJADOS Salis, 307-309 - OB028 Barcelona - Tel. 43135 00 - Fmt 332 3486

, i , * ^ i O N A QUINZENA OCTUBRE 2003

Innovació, rendibilitat, mercat |f £ i I

W1RCEL

a innovació és més una

L a feina dura, constant i programada

un sector divers i heterogeni, amb la particularitat, i això és important, que està 'mancat d'una plataforma unitària que es

que un efecte de la genialitat. Tenir una idea és fàcil; tenir una bona idea ja és més difícil, i allò realment rellevant és generar contínua-

preocupi de les seves estratègies comunes a

sobre Innovación Inmobíliorio J

curt i a llarg termini, i mancat també d'un veritable lideratge", dues mancances que

ment idees i que aquestes siguin bones".

Aquest va ser un dels missatges del president

perjudiquen la competitivitat en el seu con-

del Col·legi, Xavier Bardají, en la ponència

junt.

que va presentar la Jornada sobre innovació

És un sector dispers geogràficament,

immobiliària, que se celebrà e! 16 d'octubre

amb un producte immobilitzat sobre el sòl,

passat a Barcelona organitzada per la revista

amb una separació entre comanda, disseny i producció i amb una tendència als prototipus.

Via Inmobiliaria.

I precisament és aquesta tendència als proto-

Per a Bardají, es pot parlar d'innovació en tots els sectors i és una disciplina que han

tipus el que permet el desenvolupament de

de practicar totes les empreses independent-

tècniques i processos innovadors. La utilització de mà d'obra intensiva normalment poc

ment de la seva dimensió i del sector en què competeixen. Ara üè, en el procés constructiu "la innovació avui és més una possibilitat

preparada, la facilitat d'accés al sector i la

El president del Col·legi, Xavier Bardají, va parlar d'innovació en el sector de la construcció en la jornada organitzada per Via Inmobiliaria

seva relació amb els cicles econòmics són altres característiques de l'activitat que fan

que una realitat" i, deixant de banda algunes excepcions en el camp de la fabricació de

transformació que doní a la gestió de l'edifi-

ció amb l'estoc d'obra nova. Davant d'a-

materials, la inversió en R+D+l en el procés

ci el servei que necessita més enllà de la

questa constatació, cal un canvi d'enfoca-

productiu "és nul·la".

que estigui deficientment considerada.

Innovació enfocada al mercat

producció, sobretot tenint en compte el pes

ment. És cert que el sector de la construc-

Però el cert és que, tal com apunten els

que en la majoria de països desenvolupats té

ció és un sector peculiar, "però no va a part

El president del Col·legi va ressaltar una

experts, la societat exigeix al sector una

l'estoc d'habitatges construïts en compara-

dels altres sectors", afirmà el president. És

definició que Joan Majó va fer de la innova-

Som exigents, la nostra formació és de confiança

RESTAURACIÓ ARQUITECTÒNICA: DE L'ANÀLISI CONSTRUCTIVA-ESTRUCTURAL A LES TECNOLOGIES D'INTERVENCIÓ de la seva configuració s solucions de reforç o reparació necessàries

Tel. 93 401 25 55 Fax 93 401 77 57 vanesa.garrido@fpc upc.es www-edificado. upc.es/rorumrBstauraclo

luls Gonzalez Morè no-Navarro, Dr. Arquitecte i sca Fabregat, Dr, Enginyer de Camins C. i P.

RESTAURACIÓ ARQUITECTÒNICA I ANÀLISI CONSTRUCTIVA-ESTRUCTURAL RESTAURACIÓ ARQUITECTÒNICA I TECNOLOGIES D'INTERVENCIÓ El Cors de Poslgrau es desenvolupa en dues fases que a la vegada es poden cursar independenmenl com a Cursos d'Especialització, i si es vol. en dos anys succesius. El primer abasta les tècniques d'analisi i esta dissenyat per a que el puguin cursar altres professionals implicats en la reslauració corn a licenciats en història, geològiques o d'altres àmbits. El segon abasta les tècniques d'intervenció. {Per 3 cursar-ho cal haver cursat eJ prirner) Direcció: Josep-Lluís Gonzalez Mor io-Naví x>. Dr. Arquitecte i ere Roca Fabregat, Dr. Enginyer de Camins C, i P.

Polilècnïca de Cataluny; es» acreditada amb la I S O . 9 0 0 1 en dissenyt gestió de fa formació.

Oata d'inici:

13/01/04123/03/04 respectivament Durada: 72160 ft.

W*> InlonwJd: Tel. 93 401 25 55 Fax 93 401 77 57 vaoesa.genido@rpc.upc.es www-edjficacjo.upc. es/forumreslau rado

www.fpc.upc.es

EL

NOTIC

IARI

INNOVACIÓ

A LA

CONSTRUCCIÓ

<u SEGONA QUINZENA. OCTUBRE 200Ï

ció, "innovar és convertir el coneixement en

sxials i mediambientals i per posar-ho tot al

construcció no només és possible sinó també

negoci", i remarcà que qualsevol procés d'in-

servei del client final", l'únic que, finalment,

econòmica i rendible. Explicà com es pot

novació ha de tenir un marcat enfocament

"ens garantirà un futur", va remarcar.

aconseguir, per exemple, una despesa zero

de mercat, és a dir, ha de ser rendible. En

Bardají VB parlar de diferents propostes

en calefacció gràcies a un aïllament correc-

cas contrari està condemnada al fracàs. Al

que s'han fet al sector d'Informe Artkins,

te, un ús eficient d'elements tradicionals de

seu parer, "la manca de consciència que pot

l'Egan Report, Comunicació de la UE sobre

la construcció mediterrània com són les gale-

ser rendible ha fet que en algunes àrees

la competitivitat del sector...), coincidents

ries catalanes, persianes i pèrgoles i l'aprofi-

molt concretes i estratègiques no s'hagi

totes en el fet que no cal esperar grans can-

tament de l'energia solar. Què fa falta perquè

insistit". És el cas de la sostenibilitat i de la

vis, els petits canvis s'han d'anar introduint

es generalitzin propostes innovadores com

seva integració en tot el procés.

de manera continuada. A títol de conclusió,

aquesta? "Que ens ho creguem els arquitec-

Per què cal innovar? Bardají va donar

va dir que el sector necessita estimular la

tes, els clients, les administracions i els orga-

moltes respostes: perquè tot i que és un

col·laboració entre tots els agents per millo-

nismes reguladors", va dir Serra.

puntal de l'economia europea, la construc-

rar els projectes, la rendibilitat, els costos, la

Per la seva banda, el també catedràtic

ció no satisfà ni les seves necessitats ni les

qualitat i la retroalimentació de la informa-

de la UPC, fgnacio Parícío, va fer una crida

dels clients; perquè ha d'enfrontar-se a les

ció, en un clima de beneficis compartits i

als arquitectes, traslladable a la resta d'a-

noves necessitats d'infraestructures i edifi-

introduint models de contractació adequats

gents del sector, amb tres idees sobre el

cació que es generen al Continent; perquè hi

per a cada obra. Per acabar va al·ludir una

futur del sector. D'una banda, que projectin

ha cada cop més competència; perquè hi ha

frase del fundador d'Honda que després va

amb criteris d'economia i de racionalitat,

molts canvis en el marc regulador del sector

fer seva Bill Gates: "l'èxit tan sols es pot

emprant únicament els materials que es

(sobre homologació de productes, classifica-

assolir a través del fracàs repetitiu í la

necessiten i intentant minimitzar els residus.

cions, responsabilitats...); perquè l'aplicació

introspecció".

jornada sobre patrocini

En segon lloc, que tinguin en compte el cri-

les façanes bioclimàtiques i l'energia com a

de noves tecnologies a la recerca d'una

teri de perfectibilitat, és a dir, que els siste-

base de sostenibilitat van ser altres temes

major productivitat imposa nous coneixe-

mes constructius permetin afegir elements a

abordats ai llarg de la jornada. ®

Un exemple d'innovació

ments i especialitats professionals; perquè

Un altre ponent de la jornada va ser el

fi que es puguin anar adequant a les neces-

hi ha canvis demogràfics i en l'estructura

catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Bar-

sitats canviants dels seus usuaris. Final-

del personal, per la creixent consciència

celona (UPC) Rafael Serra Florensa, que

ment, va demanar una adequació a l'entorn,

mediambiental... En definitiva, "per cons-

amb la detallada explicació del projecte i

al clima de cada lloc i a les possibilitats que

truir més i millor, amb més qualitat i dura-

execució d'un habitatge unifamiliar a Vallro-

ofereix, tot aprenent dels encerts de la tradi-

bílitat,

manes va demostrar que la innovació en

ció. La recollida automatitzada de residus,

amb

menys costos econòmics,

Periodista infomjatiu@apabcn.es

CIUTAT

JZEM*. OCTUBRE 2003

EL

NOTICIARI

Nou Barris inaugura el parc més gran \T^ I Parc Central de Barcelona

de l'estudi Arriola & Fiol.

serà el segon parc més gran de la Ciu-

Segons els impulsors de la mostra, "Nou

tat Comtal en extensió (més de 16 hectàre-

Barris il·lustra la capacitat de la perifèria de

es), un veritable pulmó verd al nord de la

la ciutat contemporània, la ciutat real, subur-

ciutat, i un dels espais més originals i sos-

bial

tenibles de Nou Barris pel seu disseny i

donant continuïtat a la relació entre l'home i

qualitat. Ei parc tindrà més de 1.500 arbres

l'entorn". Una relació que l'exposició vol

de més de 30 espècies diferents (desmais,

emfasitzar amb la mirada poètica que des-

acàcies, pollancres, palmeres, alzines, llo-

prenen els textos d'Octavi Paz, Michael Fou-

Id

i discontínua, de ser transformada

rers) i nombrosos parterres de gespa que

cault o Baudelaire que acompanyen unes

ajudaran a definir la transició de Nou Barris

fotografies que reflecteixen amb naturalitat el

cap a Collserola.

que existeix a Nou Barris i les seves potencialitats de transformació. I és que els 14

Aquesta obra urbanística és una de les

barris que conformen aquest districte de Bar-

darreres actuacions de l'estudi d'arquitectura

celona formen la zona amb més personalitat

Arriola & Fiol, el mateix que va reformar els

de la ciutat tot i la joventut d'aquests barris

principals bulevards del barri i que ara pre-

nascuts caòticament a mitjan segle XX.

senta la mostra Nou Barris, cultura al carrer.

®

Les fotografies de Sergio Belinchón, que s'hi poden contemplar, ofereixen la seva visió particular de molts espais d'aquesi districte barceloní, mentre que les obres de Beat Marugg

El nou Parc Central de Nou Barris és el segon parc més gran de Barcelona després de la Ciutadella

i Markus Bassler ens mostren els paisatges

ment modificats gràcies a diversos projectes

cultura carrer s'emmarca dins la campanya

Antoni

renovats de Nou Barris, uns paisatges que

urbanístics en els quals s'ha donat prioritat a

Any del Disseny 2003 i es pot visitar a l'espai

la qualitat i el disseny. L'exposició Nou Barris,

La Piscina (Mallorca, 289) situat als baixos

periodista infotmatiutiapabcn. es

durant els darrers anys s'han vist sensible-

Captlia

Evite rejas, mejore sus proyectos con toda seguridad Som exigents» la nostra formació és de confiança

GESTIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS * - * » (FACIUTIES MANAGEMENT) El poslgrau capacita per • Dissenyar, implantar i gestionar l'estratègia corporativa respecte als recursos immobiliaris i a les seves necessitats d'ús, renovació i reubicació.

• Planificar i gestionar les necessitats de manteniment í conservació dels edificis, les seves instal·lacions i el proveïment de serveis als seus usuaris.

• Implantar i/o adaptar les noves tecnologies i eines existents per a potenciar reficiència en les adivitafs desenvolupades per l'empresa.

- Gestionar eficaçment els nous rofs dels equips humans responsables del faciüties en les organitzacions.

_a Fundaoú Po<ít£cn-ca de Catalunya

Data d'Inici: Febnr d» 2004 Durada: 195 h.

n i à ao&Jrtada amb la t S O . 9 0 0 1

9" G'Siony I gestió de La formadú.

Mti Inloimaclí: Tel. 93 401 77 51 Fax 93 401 77 57

Persianas y puertas de gran seguridad I - TELA U.TM021· • FAX: M.7»41M

PUNTS

DE

VI

STA L'Informatiu SEGONA QUII

JGW AVIER CASAS

"L' L'habitatge és una de les claus de futur de la ciutat" L'habitatge ha esdevingut una de les qüestions i suscita més preocupació ciutadana no només a xelona, sinó a tot l'Estat. Per tal de debatre sobre 3 situació actual de l'habitatge, el Centre Econòmic i Social de Barcelona (CESB) ha organitzat una jornada de debat que se celebra el 4 de desembre al CAAT8. Paral·lelament, L'Informatiu enceta el debat amb una entrevista a Xavier Casas, primer tinent d'alcalde i president de la Comissió d'Urbanisme, Infrastructures i Habitatge de l'Ajuntament de Bar-

celona.

Quines són les prioritats actuals de l'Ajunta-

Plenari actuacions semblants amb l'objectiu

més segments de la població. Lleis com la

per als habitants dels blocs) que acomplei-

ment de Barcelona en matèria d'habitatge?

de posar al mercat el màxim nombre d'habi-

de la liberalització del sòl, l'actual orientació

xen de forma clara un servei de tipus social

"Impulsar la construcció d'habitatges de

tatges de protecció que ens sigui possible.

dels Plans de l'Habitatge o les mesures fis-

perquè proporcionen l'oportunitat d'aconse-

protecció, la rehabilitació, i fomentar el llo-

També continuem treballant en el camp de la

cals adreçades només a primar la compra

guir la primera llar personal, fora del nucli

guer. Aquests són els tres elements fonamen-

rehabilitació, a través de les oficines de reha-

d'habitatge i no pas el lloguer són les que

familiar. Una altra de les iniciatives a desta-

tals de la política que, en matèria d'habitat-

bilitació de la ciutat i apliquem altres mesu-

cal canviar. L'equip de govern de l'Ajunta-

car són els apartaments amb serveis per a la

ge, duu a terme l'Ajuntament de Barcelona. I

res com ara un recàrrec del 5 0 % en l'impost

ment de Barcelona va aprovar, en el Ple del

gent gran. Es tracta de pisos especialment

pensem que és la recepta per millorar l'accés

de béns immobles (181) pels pisos buits amb

mes d'octubre passat, diverses mesures

equipats tenint en compte les necessitats

a l'habitatge de tothom en general però,

ia intenció d'aconseguir que s'utilitzin."

entre les quals destaca la reclamació al

de serveis assistencials dels seus habitants.

Govern espanyol i al català perquè modifi-

A més, es manté la qualificació d'equipa-

sobretot, d'aquelles franges de població que tenen més dificultats com ara els joves, la

Davant d'una situació que sembla comple-

quin les lleis i que aquestes promoguin el

ment a les plantes baixes, tant en els apar-

gent gran i les famílies amb pocs recursos

tament regida per les lleis de l'oferta i la

lloguer assequible."

taments amb serveis com en els de joves, de

econòmics. Actualment està més que demos-

demanda, quina seria l'aportació de la polí-

trat que les polítiques macroeconòmiques i

tica municipal a l'hora frenar l'escalada en

Quines són les propostes innovadores que

solar altres dotacions de caràcter local, com

d'habitatge que apliquen tant el Govern

els preus de l'habitatge?

presenta l'Ajuntament de Barcelona en rela-

ara centres cívics, escoles bressol, etc.

manera que es puguin edificar en el mateix

espanyol com la Generalitat són completa-

"Fa temps que ho denunciem i ara

ment equivocades perquè han convertit l'ha-

informes com el del Banc d'Espanya o de

"Una de les mesures més innovadores

bitatge en un producte inversor i això fa que

ció també amb altres ciutats europees?

"D'altra banda, l'Ajuntament de Barcelona va més enllà del que marca la llei d'Ur-

l'OCDE confirmen la nostra tesi. Efectiva-

que hem posat en marxa en els darrers anys

banisme de Catalunya pel que fa a la reser-

sigui inviable per a molta gent, cada vegada

ment, el Govern def PP ha deixat l'habitatge

és l'anomenat Pla lOhj que fomenta la

va d'espai per a habitatge de protecció. La

més,

la possibilitat d'assolir un habitatge

en mans del mercat i el resultat és una

construcció d'habitatges de lloguer assequi-

Normativa vigent obliga a destinar un 2 0 %

digne i assequible. Des de l'Ajuntament de

del sostre a habitatge de protecció. A Bar-

sobrevaloració dels preus, que segons The

ble per a joves en solars qualificats d'equi-

Barcelona denunciem aquest error greu,

Economist pot arribar al 3 0 % , difícilment

pament. Es tracta d'habitatges amb caracte-

intentem que s'arregli reclamant que es

sostenible econòmicament per cada vegada

rístiques dotacionals (sales i serveis comuns

modifiquin les lleis corresponents i, a més, apliquem les mesures que tenim a l'abast. En aquest sentit, cal destacar que acabem de posar en marxa diferents actuacions que permeten impulsar la construcció de prop de 2.400

habitatges de protecció, que es

començaran a construir en els propers mesos, dels quals el 7 4 % es destinaran al lloguer.

Cada any portarem a aprovació del Consell

celona elevem !a xifra fins a la quarta part del nou planejament urbanístic de forma general, però hi ha alguns casos en què el percentatge creix molt més. Aquest és el

"Les polítiques macroeconòmiques i d'habitatge que apliquen tant el Govern espanyol com la Generalitat són equivocades perquè han convertit l'habitatge en un producte inversor i això fa que sigui inviable per a molta gent la possibilitat d'assolir un habitatge digne i assequible."

cas, per exemple, del 22@. El pla de transformació de les àrees industrials del Poblenou en zona de noves activitats econòmiques preveu que el 100% de l'habitatge nou que es construeixi estarà sotmès a algun règim de protecció del qual una quarta part es destinarà a lloguer protegit."

•v

iNA OCTUBRE 2003

mesures per fomentar el lloguer. Durant els anys 70, el lloguer a l'Estat espanyol representava un 3 0 % del parc dels habitatges.

• • "Atribuir al cost del sòl l'actual situació és una manera d'intentar amagar els errors comesos durant molts i molts anys."

Ara, la xifra no supera el 12% i, d'aquest, només el 2 % és lloguer social. L'objectiu de

"El més important, l'objectiu a assolir, és la màxima producció possible d'habitatge assequible. Tant és qui el construeixi."

l'Ajuntament és clar. Les mesures que he

projectes que signifiquen un pas decisiu de

la dificultat d'accés a habitatge en la com-

comentat abans ja les apliquem. Esperem

creixement de ía ciutat cap a Llevant. El pro-

petitivitat internacional de les ciutats?

que les altres administracions modifiquin els

jecte del Fòrum, però també el 22@ al Poble-

"L'habitatge és una de les claus de futur

seus criteris en bé de tothom."

nou, o la urbanització prevista a l'entorn de

de la ciutat. Per això Barcelona proposa que

l'estació del tren de gran velocitat a la Sagre-

es promogui la construcció d'entre 6 5 . 0 0 0 i

Considera que el sòl és l'origen de l'elevat

ra, en són els principals elements. En els tres

100.000 habitatges (entre públics i privats,

cost de l'habitatge?

projectes es preveu habitatge nou, i en els

nous i rehabilitats) en els propers anys, a través de processos de transformació urbana

"Atribuir al cost del sòl l'actual situació

tres casos es farà habitatge de protecció. A la

és una manera d'intentar amagar els errors

zona del 22@ es consolida pràcticament tot

i amb models de ciutat compacta. No es

comesos durant molts i molts anys. La prova

l'habitatge existent i que estava fora d'orde-

tracta d'ocupar més territori sinó de reciclar

és que a Madrid, per exemple, tenen molt de

nació (estem parlant d'un espai qualificat

els usos, les activitats i els teixits de la ciu-

sòl urbanitzable per construir habitatge i, en

d'industrial pel Pla General Metropolità) i, a

tat. Actualment, Barcelona és una de les

canvi, els preus han continuat pujant fins i iot

més, es construeixen uns 4.000 habitatges

ciutats europees més ben considerades,

més que a Barcelona. L'origen del cost és un

nous, tots de protecció. A la Sagrera, s'ha pre-

especialment per í'elevada qualitat de vida.

altre que cal buscar en les polítiques incorrec-

vist de construir-hi uns 7.000 pisos nous dels

tes que s'apliquen sobre l'habitatge. D'altra

quals aproximadament la meitat estaran sot-

nal passa, entre d'altres qüestions, per tenir

banda, tampoc s'està facilitant gens als Ajun-

mesos a algun règim de protecció. Finalment,

un correcte parc d'habitatge i aconseguir-ho

taments la possibilitat d'obtenir sòl amb la

a l'àrea del Fòrum, el planejament urbanístic

és a les mans dels qui decideixen les políti-

política de l'anomenat dèficit zero i amb les

en execució preveu la construcció

d'uns

ques a seguir en aquesta matèria. Aís països

lleis de sòl que aplica el Govern central. L'únic

2 . 8 0 0 habitatges. Bona part es destinaran al

europeus més desenvolupats, l'habitatge de lloguer arriba a percentatges d'entre el 3 0 %

Mantenir aquest reconeixement internacio-

camí possible és la venda de patrimoni, acti-

reallotjament corresponent dels pisos afectats

vitat, per cert, practicada per totes les admi-

per l'obertura de ia rambla de la Mina. De tots

i el 4 0 % del parc mentre que a Estat espan-

nistracions i, en canvi, àmpliament criticada."

aquests habitatges, previstos en aquests tres

yol, tal com comentava anteriorment, estem

importants projectes en marxa, volem que

a nivells inferiors al 1 2 % . Cal canviar priori-

una part important, a l'entorn del 4 0 % , es

tats en els criteris de disseny de les políti-

Quina és la complicitat que ha de tenir la

destini a lloguer."

ques d'habitatge per posar-nos, també en

gestió municipal o l'Ajuntament com a pro-

aquest aspecte, al capdavant d'Europa."

motor públic de l'habitatge amb els promotors privats?

Quin és, al seu parer, el paper dels arquitec-

"El més important, l'objectiu a assolir,

tes i dels arquitectes tècnics en aconseguir

Cerdà va somniar la Barcelona del segle XX.

és la màxima producció possible d'habitatge

un parc d'habitatges de major qualitat, de

Qui somnia o dissenya la Barcelona del

assequible. Tant és qui el construeixi. En

millor sostenibilitat, de millor accessibilitat?

segle XXI?

aquest sentit, vull destacar que l'Ajuntament

"Barcelona és una ciutat amb una llarga

"No es tracta del somni d'una sola per-

Com reacciona l'Ajuntament davant la crei-

de Barcelona ja fa uns quants anys que esta-

tradició i prestigi internacional en arquitec-

sona. El disseny d'una ciutat, les previsions

xent necessitat de construir específicament

bleix, de forma continuada, convenis amb

tura. El paper que juga l'arquitecte a l'hora

o Unies de creixement i desenvolupament de

per a col·lectius com ara els joves, els immi-

cooperatives veïnals, sindicals

í entitats

de dissenyar un habitatge és molt important,

futur són fruit d'un procés col·lectiu en què

grants i la gent gran?

sense afany de lucre que, juntament amb la

i no només per la forma estètica exterior i

pren part molta gent. A diferència de l'èpo-

"Són justament aquests tres col·lectius

construcció directa per banda de l'Ajunta-

interior dels edificis sinó també per les con-

ca de Cerdà, ara tenim el planejament urba-

els que estan patint més els efectes de la

ment a través del Patronat Municipal de

dicions d'habitabiütat tant dels usuaris de

nfstic que estableix les línies d'acció a par-

incorrecta política d'habitatge aplicada pels

l'Habitatge o la societat comarcal REGESA,

l'habitatge com de la relació que l'habitatge

tir de les quals van sorgint els nous projec-

governs del PP i CiU que no fa més que impe-

ens han permès, en l'últim mandat, impulsar

ha de tenir amb el seu entorn urbanístic i

tes i actuacions. L'Ajuntament lidera el pro-

dir-los el que és un dret constitucional, l'ac-

la construcció d'uns 7.500 habitatges de

mediambiental. Els arquitectes i els arqui-

cés del que serà la ciutat del nou segle. Ho

cés a un habitatge digne i assequible. En el

protecció, el 4 0 % dels quals són de lloguer.

tectes tècnics poden influir en l'aportació

fa a través de les decisions que pren en

cas dels immigrants, a l'Ajuntament de Bar-

Pel que fa als promotors privats, el fet que el

d'idees que es concretin amb dissenys de

matèria de planejament urbanístic i també

celona pensem que les polítiques d'immigra-

planejament urbanístic destini una part del

noves tipologies d'habitatge més adequades

buscant

ció s'han d'abordar de manera transversal

sostre previst a habitatge de protecció els

a les estructures actuals de les llars. A més,

públics i privats. Els projectes del Fòrum, el

perquè els problemes, en el cas de l'habitat-

obliga a construir-ne, si bé és cert que

també han de jugar un paper important en

22@, el Pla de la Sagrera o el Pla Delta de

ge, coincideixen amb els que tenen molta

actualment aquest producte no és dels més

racionalitzar els projectes, tant des d'un punt

desenvolupament de íes grans infraestructu-

altra gent del país com ara els joves o fa gent

reeixits. Iniciatives com les que han posat

de vista econòmic, per exemple en l'elecció

res logístiques a l'àrea del Llobregat, així

gran. A més, una actuació correcta en matè-

damunt ía taula algunes entitats financeres,

dels materials o en dissenyar entorns ade-

com la configuració d'una gran ciutat metro-

ria d'habitatge pot determinar la capacitat

com per exemple La Caixa, probablement

quats a les característiques concretes dels

politana que no només serà geogràfica sinó

d'integració d'aquestes persones a la socie-

ajudaran a fomentar i'habitatge de protecció

habitants, com en l'aportació de la innovació

també vertebrada políticament, són clars

tat. A Barcelona, en els últims quatre anys

tant necessari en el nostre temps."

la col·laboració d'altres

agents

tecnològica destinada especialment a la sos-

exemples del model de ciutat que volem

hem passat d'un 3% a un 12% aproximada-

tenibilitat.

amb vista al futur."

ment de població immigrada. En canvi, el

habitacions en funció de les condicions

territori de la ciutat (100 km2) no creix, és el mateix. Per tant, és imprescindible destinar esforç i més recursos a la rehabilitació i a

Quina és la política d'habitatge en les noves àrees de creixement urbà, com el Fòrum 2004?

L'orientació

geogràfica de les

climàtiques o els sistemes de tancament de l'edifici que s'escullin influeixen de forma decisiva en la climatització dels habitatges."

"Barcelona ha posat en marxa diversos

• • "És imprescindible destinar esforç i més recursos a la rehabilitació i a mesures per fomentar el lloguer."

Les ciutats mantenen una cursa entre si, competeixen per obtenir una bona posició en el rànquing internacional. Com incideix

®

IIIÈk PUNTS

DE

VISTA

EN

RECORD

DE

MANUELVAZQUEZ

MONTALBÀN

L'Informatiu SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2 2003

Tal com era MVM [T? intel·lectual, novel·lista, I L

poeta, periodista, gourmet i culé Manuel

Vézquez Montalbàn (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003} va ser sempre un guru de les llibertats. L'esperit crític el va manifestar també mentre va participar en la publicació del Col·legi, CAU, on va formar part de la redacció en la primera etapa, quan els continguts eren especialment intel·lectualitats.

CAU, sigles corresponents als mots Construcció, Arquitectura i Urbanisme, va néixer de

• • Montalbàn va abandonar el CAU no sols per l'amistat sinó també perquè "s'arriba a una edat en què s'ha de saber triar com perdre el poc temps que ens queda". I és que era irònic com ell mateix.

la iniciativa del president del Col·legi Jordi Sabartés i Francesc Serrahïma. Aquest últim va crear, a final de 1969, un primer nucli redac-

Yo matà a Kennedy, publicada el 1972, va

cionai amb Montalbàn, que en aquell moment

ser la primera de la sèrie de nou novel·les que

començava a sortir de l'ostracisme periodístic

protagonitzaria Pepe Carvalho. Amb aquest

en què havia quedat després del frustrat intent

detectiu, Montalbàn, a qui no agradava la lite-

de la revista StgloXX, i amb Jesús A. Marcos, un

ratura confessional, va ser amb qui va tenir més

sociòleg que acabava d'arribar de Paris. La seva

abast, tot i que va guanyar el premi Planeta

col·laboració va arribar fins al número 24, publi-

amb tos mares del sur (1978), i el Premio

cat l'abril de 1974, en què es va renovar com-

Nacional de Literatura de 1991 amb Galsndez.

pletament l'equip de redacció després d'un

Però la política i la crítica social van ser una

enfrontament amb la Junta, í només va repetir-

constant en la seva obra, adobada amb ele-

se en el número 72, del 1981 -un any abans

ments de la cultura popular. En aquest sentit,

que CAU desaparegués.

destaquen els seus assaigs, com Pasionaria y

Al llibre Mig segle del Col·legi d'Aparella-

los siete enanïtos del 1995 o Un polaco en la

dors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, editat

corte del rey Juan Carlos (1996). A finals del

el 1990, el mateix Montalbàn explica el seu

franquisme i des de les pàgines de revistes com

pas pel CAU, en l'article titulat 'Tal com érem'.

Triunfo o Hermano Lobo havia escrit \'!nforme

Hi recorda que quan va ser 'reclutat' per

sobre la información, que va ser el catecisme

Serrahima, Barcelona començava a comptar

dels estudiants de periodisme en els setanta, i

amb una xarxa de resistència veïnal crítica

que el va escriure des d'una cel·la de Ja presó

contra el franquisme. "Que els aparelladors

de Lleida, i també el Manifíesto subnormal, fill

irrompessin en l'escenari urbà creant cons-

de la parella formada per la seva tradició mar-

ciència crítica era un símptoma de nous

xista i la ressaca resultant del Maig del 68.

col·lectius de professionals en forcejament

Montalbàn va abandonar el CAU no sols

contra totes les no-veritats de la dictadura",

per l'amistat sinó també perquè "s'arriba a una

explica Montalbàn, per a qui l'experiència més

edat en què s'fia de saber triar com perdre el

personal en el CAU va ser haver utilitzat un

poc temps que ens queda". I és que era irònic

article que hi va publicar com a capítol de la

com ell mateix. Ara bé, la seva ironia no sortia

novel·la policíaca Yo mate a Kennedy. S'hi

de la desesperació sinó que era benèvola,

inventava l'existència d'un deixeble d'Alexan-

generosa, resultat d'una intel·ligència insupe-

der, Waiter P. Reagan, creador d'una Concep-

rable i amical. Per això participaria en l'home-

ció Vegetal de l'Arquitectura. Era absoluta-

natge i Tacte de desgreuge del Consell General

ment fals, però cap arquitecte no li va cridar

de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya a la Junta

l'atenció.

presidida per Sabartés, a qui el 1972 i 1973 s'havia obert un expedient per presumptes irregularitats comptables. L'acte es va organitzar al

• • "Que els aparelladors irrompessin en l'escenari urbà creant consciència crítica era un símptoma de nous col·lectius de professionals en forcejament contra totes les no-veritats de la dictadura"

Col·legi el 1998 i Montalbàn s'hi va adherir "amb el cor, el cervell, el fetge i altres vísceres representatives". Representatives, com ha dit aquests dies el Premi Nobel José Saramago en homenatge a MVM, de "ío precioso de su bondad". SS>

Periodista jmarietamsn.com

A NOVEMBRE 2003

EN RECORD DE MANUEL VÀZQUEZ

MONTALBÀN

PUNTS

DE VISTA

Les ciutats i l'esquerra í p ntorn del Maig Francès van I ^ H sorgir una sèrie de sociòlegs urbans, entre nosaltres Manuel Castells i Jordi Borja, que teoritzaren sobre "el paper repressiu de l'urbanisme", Fou especialment fspaces ei Societé, la revista que va ampliar el concepte de repressió urbana al de repressió comunicacional, perquè en la programació de l'urbanisme hi pot entrar com a ingredient la voluntat política d'impedir la comunicació. Totes les llibertats democràtiques són complementàries i una d'aquestes ha estat, és i serà fonamental a l'hora de propiciar el canvi històric. Es tracta de la llibertat de reunió. La burgesia, en la seva etapa de poder a la defensiva, en la seva etapa repressiva, ha reduït el concepte de llibertat de pensament a un soliloqui eloqüentment representat en la frase de Lombrosa "el pensament no delinqueix". La burgesia ha subscrit aquest pensament fins i tot en èpoques de poder excepcional, de poder feixista i fins l'ha posat en boca dels seus botxins més eficaços a les comissaries, a les presons, a les audiències judicials. La burgesia repressiva assumeix que el pensament no delinqueix en tant que es pensament individualitzat, no comunicat, immobilitzat. Ara bé, quan el pensament es transmet, quan les idees són assumides per les masses i es converteixen en energia històrica de canvi (Marx dixi) aleshores el pensament "sí que delinqueix". Per això ha estat necessari que la llibertat de pensar es materialitzés en la llibertat de comunicar, de mobilitzar, de reunir, de canviar.

Ja en el segle XIX hi ha reformes urbanes (els famosos bulevards Haussman) encaminades a fer fàcil la repressió policíaca, les càrregues policíaques contra les multituds manifestants a les grans ciutats. Després, la repressió urbanística entra en una procés de sofisticació, de l'alternança sobre l'explícit i l'implícit que porta a aquestes ciutats sense places, sense voreres, sense jardins, sense llocs de reunió, en suma en les que ni les tavernes poden complir el paper de tertúlies i universitats populars que van complir en el segle XIX i primera quarantena del XX. En l'elecció del model de cafeteria sobre el model de taverna hi ha quelcom més

que una motivació comerçialitzadora de l'espai

basés bona part de la seva acció en l'estímul de

limitar a crear les condicions perquè el poble

t el temps: hi ha la voluntat del prohibir parlar

la llibertat de reunió, en la recuperació d'espais

recuperi la ciutat i la converteixi en un lloc viu

en grup i del prohibir cantar en grup.

urbans per a reunions i que aquests espais tin-

d'intercanvi d'idees i d'acció.

És a dir, la llibertat de reunió a la ciutat ha

guessin una orientació cultural: que transmetes-

Recuperar la ciutat significa desfer el con-

estat vista com un perill, com un principi de

sin sabers concrets i consciència de ciutadania i

juri de la ciutat ocultant que la burgesia va

mobilització i com un instrument cultural poli-

de protagonísme històric.

començar a construir el dia següent de La Comu-

centrista, en oberta oposició a la centralització

La tendència ja és aquesta i s'aprecia un

cultural uniformadora i massificadora impulsada

moviment de recuperació de la vida comunal,

pel capitalisme monopolista. Per això tot el que

de tradicions festives que permeten el retroba-

sigui estimular la reunió és contribuir a crear una

ment de ciutadans sortits dels seus cataus tele-

comunicació ínterhumana i possibilitar un renai-

visats. Però cal anar més enllà i, junt amb la

xement de la cultura oral, de la conversa, del

creació d'espais i ocasions per al retrobament,

na de París, quan va descobrir que la ciutat podia deixar de pertànyer-li. $

Manuel Vézgua

Montalbén

diàleg, de l'intercanvi de ciència i erTor. En un

per a la reunió, dotar d'espais i instruments de

moment en què a Espanya existeix ja un poder

comprensió del que passa i del que ha de pas-

* Aquest article es va publicar a CAU, publi-

municipal d'esquerres, minat per dificultats

sar. Els responsables de cultura dels ajunta-

cació del Col·legi d'Aparelladors i Arquitec-

econòmiques i polítiques de tot tipus, però amb

ments d'esquerres, enfrontats de vegades a la

eis atributs suficients per fer funcionar si més no

falsa proposta de crear una cultura proletària

la imaginació teòrica, seria convenient que

per demostrar que són d'esquerres, s'han de

tes Tècnics de Barcelona, núm. 72, de maig de 1981, a la secció Columnas. La traducció al català és d'Àngels Ballarà.

PUNTS

DE

VISTA

EN

RECORD

En record de Manuel Vàzquez Montalbàn [ Ï Ï J J anuel Vàzquez Montalbàn FI V I va ser una pedra fonamental en el llançament de la revista CAU. Era l'home que mai no faltava a les reunions del Consell de Redacció, que aportava idees i plantejaments nous. Lúcid, perseverant i treballador fins a límits exagerats, impulsava la maquinària intel·lectual de la nostra publicació. Corrien els anys seixanta i principis dels setanta. El paper que el Col·legi va jugar en la societat del moment va ser moit important, malgrat la situació política de censura i persecució.

Van ser uns anys irrepetibles. Per CAU van desfilar molts intel·lectuals que aportaven qualitat a les pàgines de la revista, però Ea presència de Vàzquez Montalbàn representava la perspectiva -amb tota la ironia de què era capaç-, el futur -en veure-hi més enlíà del nas-, enfront d'aquell entorn resclosit en què vivíem. Manuel Vàzquez Montalbàn ha representat el millor que hem tingut entre una classe intel·lectual que s'ha dispersat i s'ha fos, deixant de banda l'orgull i la dignitat.

• • Tenim un trist sentiment d'allò que hem I perdut. El tenim els qui I" vam viure una història I de lluita per recuperar f la democràcia.

DE

MANUEL

VÀZQUEZ

MONTALBÀN

L'Informatiu SEGONA QLiNZtNA

j

Un pregoner excepcional en la nostra Festa Major [ïlany 1985, la Junta de • • Quan li vaig comentar I L Govern del Col·legi va decidir organitzar una sèrie d'actes lúdics amb el nom de Festa Major. Volia celebrar el cinquanta aniversari del decret del 1935, que regulava definitivament les atribucions dels aparelladors, els quals 3 partir d'aquesta data esdevenien figura obligatòria en tots eís serveis municipals i en les obres particulars de certa importància.

Aquests actes pretenien mostrar la versatilitat dels aparelladors a fora de la seva estricta activitat professional. Es volia mostrar la tasca de companys i companyes que desenvolupaven la seva activitat en altres camps: Eugènia Balcells (instal·lacions audiovisuals), Enric Barbat (Setze Jutges), Pep Bou (Bufaplanetes), Josep Maria Joan (Museu del Juguet de Catalunya), etc.

Per tal de seguir la tradició d'una festa major, vam decidir triar algú que fes el pregó de la Festa. Vam triar Manuel Vàzquez Montalbàn. Jo vaig ser l'encarregat de posar-me en contacte amb ell. Va ser l'única ocasió que vaig tenir contacte directe i personal amb l'escriptor. Quan li vaig comentar la idea que havíem tingut, va respondre d'immediat de manera afirmativa, i amb la seva veu tímida em va dir que escriuria alguna cosa sobre EVA. He de confessar que no vaig entendre què volia dir-me. Al cap d'uns dies ens va

la idea que havíem tingut, va respondre d'immediat de manera afirmativa, i amb la seva veu tímida em va dir que escriuria alguna cosa sobre EVA. He de confessar que no vaig entendre què volia dir-me. enviar el pregó, on lloava l'activitat del Col·legi en els darrers anys del franquisme i molt especialment pel que fa a la revista CAU. I és en aquest punt quan apareixia EVA: "Per a alguns aristòcrates de l'Arquitectura no entrava dintre dels seus esquemes que els aparelladors, que no eren més que una creació fruit d'una costella d'un arquitecte, [}oguessin estar al front d'una revista considerada com l'element més intel·lectual, i crític, dintre del món de ta construcció, l'arquitectura i l'urbanisme". ®

Gaspar Garcia i Buyreu Arquitecte tècnic

L'(HFO»UT1U229 Telèfon directe: 932 40 23 76 F a t 932 40 23 64 Adreça electrònica: informatiu@apsbcn.es http://www.apa bcn.es/informatiu Consell editorial: Sergi Pons, Joan Gay, Uuïsa Selga i Carles Cariaria Director; Carles Cartaflà Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció": Josep Olivé, Xavier Oliva, Jordi Mariet, Antoni Capilla i Guillem Plans Anàlisi d'obra: Xavier Aumedes.

Gabriela Schon, Vicenç Font, ImmaVillacorta, Jordi Olives I Ana Moreno Dibuixants: Si! via Alcoba, Toni Batllori i Joma s: Miquel Sesé nt lingüístic: Àngels Ballaré Fotografia: Javier García Die {Chopoi, Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Impressió: Viking Dipòsit legal; B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BIT MAR Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Tetèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 E-mail: comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona

Te!. 932 10 20 60. Fax. 932 40 20 61

El Col·legi li deu un bon record de la seva col·laboració i, des d'aquestes pagines, els qui el vam tractar i ens va dispensar la seva amistat voldríem que quedés constància de la seva humanitat i de la seva senzillesa.

Manuel Vàzquez Montalbàn sempre mirava endavant i les seves immenses ganes de treballar eren un "fer paret", constant, sense defallir. Tenim un trist sentiment d'allò que hem perdut. El tenim els qui vam viure una història de lluita per recuperar la democràcia.

Potser estem tristos només quatre ganàpies que encara mirem el passat. Enmig de tot ei tràngol passat, un bon plat d'entrecot de vedella de llet al fum de pebres 0 bé un garrí rostit amb encenalls de préssec, acompanyat d'un Vega Sicília del 87 ens farà més viu el seu record i el nostre reconeixement. $

Jordi Sabartés i Cruzate Arquilecte tècnic Expiesident del Col·legi

Bages-Berguedà; Plana de l'Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic

Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Pinol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President Xavier Bardají Secretari: Joan Gurri Comptador: Raimon Salvat Tresorer: Enric Perla Vocals: Celestí Ventura I Josep Terranes Bages Berguedà: Jaume Arimany Osona: Jaume Garolera Vallès Occidental: M. Rosa Remola Vallès Oriental: Esteve Aima Director generat: Sergi Pons Els criteris exposats en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels autors I no representen necessàriament l'opinió de L'Informatiu

^

Cantem per la pau 17 de desembre de 2003, a 2/4 de 9 del vespre Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona

Programa Primera part

Segona part

Polifonia Catalana

Cants per la pau

La "Nova Cançó':

Textos extrets de L'Evangeli segons Jesucrist(J. Saramago)

Veles e vents (A. March)

Raimon / M. Oltra

La cançó de na Ruixa Mantells

M. del Mar Bonet/M.OItra

Què volen aquesta gent?

M. del Mar Bonet / M. Camp

Ave venim corpus

Francis Poulenc

Quatre petites prières de Saint François d'Assise: Poemes de Mn. Jacint Verdaguer:

Salut, dame sainte

La rosa de Jericó

M. Oltra

L'emigrant

A. Vives

Tout puissant, trèssaint Seigneur, je vous en prie 0 mes tres chers frères

Cançons populars catalanes: El cant dels ocells

Quatre motets pour le temps de Noéí; Pau Casals

Hodie Christus natus est

Salvador Mas El noi de la mare

Salvador Mas

Sardanes:

Enric Morera

La casa entre les flors (E. Casasses)

Feliu Gasull

Cloenda: Die himmel erzàhlen die ehre gottes

La font de l'Albera (J. S. Pons)

Heinrich Schütz (Orquestració F. Gasull)

L'Empordà (J. Maragall)

Coral Cantiga

\

Grup de Teatre de Roses Ensemble Instrumental XXI Josep Prats, direcció

L'entrada és gratuïta. ;erves al Punt d'Informació del CAATB, telèfon 932 40 20 60 o

Organitza:

i a totes les delegacions.

COL·LEGI D'APARELLADORS __ I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

CODEPARQ presenta en Esp<

FIRST ^CLASS^PARQUÉ DE

LÒPARiy.

Codeparq apuesta por El suelo de modero de colidod sono el pavimento mas clasico elaborado con la tècnica mas vanguardista

PI citaL Aa mnAarn Aa rnWAnA cnnn

•

Sus características exclusivas son:

1" Tarimas d& UDQ SOÍO /OfDO compuesta de dos capas de maderas nobles.

2° Capa de desgaste de 5,3mfl) / 4,2iïliïl en todas las maderas comerciales.

3° La capa de soporte slempre es de madera noble "soldada" a la capa de desgaste mediante feOl/CO CÍeSOíTO//OCÍO por LOPARK. 4° TreS largOS de tabla: 1185, 735 y 490mm. dOS O/lC/lOS; 128 y 70 mm. y CÍOS gtlieSOS: 12 y 11mm.

5° Posibilidad de realizarliguras dlVerSQS, espigas, baldosas, cenefas...

6° Acabada con S&S COpOS de barniz o aceite sistema anti-rayado.

7° Se Instala pegada al soporte, ideal en instalaclones con COfefclCC/Ón rOdiOiÜe ycuando necesitamos "Silencio".

8° Certiflcado de fe5/SfenC/O 0/ fuegO B1. según norma alemana.

Distribuïdor oficial: INFORMACION: Telefono 91552 96 04 Fax 915523194

WRQUK IACIMAS BODAPIES COBCHO SttERAS

P°Wgen del Puerto, 9-11 2800S Madrid Telefono 91365 08 49 Fax 91 365 98 93

Email: Mo@codeparq.com Web: www.codflnara m m

L·lnfoamtki

PÀGINES

D'ASSESSORIA.

ASSESSORIA

18 Assegurança ^ de responsabilitat civil MEDI AMBIENT 24 Col·lectors de boira LA GENT 26 Concert de Nadal DEMANDES 34 Mercat de treball

(

ACTIVITATS 36 Formació postgrau i màster^

Terrassa i Vic tancaran a la tarda el 12 de desembre

Nova cèdula d'habitabilitat í p 1 1 Diari Oficial de la GeneraId litat de Catalunya (DOGC) de! dia 30 d'octubre, va publicar el Decret 259/2003, de 21 d'octubre, que fixa les condicions que ha de reunir un habitatge per ser habitat, així com els nous paràmetres que el tècnic ha de tenir en compte a l'hora de valorar la seva habitabilitat. La normativa fixa uns nous requisits mínims d'habitabilitat dels habitatges per poder obtenir la cèdula, que a partir d'ara hauran de tenir lots els habitatges i renovar-se cada 15 anys. Fins ara, només s'exigia quan el pis es venia o es llogava i la cèdula tenia més de 10 anys. A més a més,

El proper divendres 12 de desembre, les delegacions del Valies Occidental i d'Osona tancaran les seves oficines a la tarda de manera excepcional amb motiu de la formació interna del personal. A Barcelona, les oficines de Visats tancaran a partir de les 6 de la tarda.

Més informació: Delegació del Vallès Occidental.

Tel.: 937 80 11 10.

Delegació d'Osona. Tel.: 938 85 26 11

Coeficient d'actualització d'honoraris a 13 de novembre

Ca = 1,209 Els serveis tècnics del CAATB han estul'obtenció d'aquesta cèdula serà condició Propera actualització: obligatòria per poder tenir falta dels serveis. diat el contingut del decret i han preparat El nou decret també recomana el nombre un quadre comparatiu dels canvis que re15 de desembre màxim de residents per habitatge, en funció presenta aquesta normativa respecte de la Mòdul actual: 303,50 € que regia fins ara i que els professionals inde la seva superfície.

Mòdul bàsic de referència Amb l'emissió d'aquest document es va- teressats poden consultar a www.apabcn.es per al 2003: 310 e / m ' loren aspectes bàsicament vinculats a la sa- on també poden accedir al text complet de!

Data d'aplicació: a partir lubritat (la superfície disponible, la ventila- nou decret. ® I de I'l de març de 2003 ció, ...i ara també, com a novetat, la relació de la superfície amb el nombre de persones informació: que poden ocupar l'habitatge). Una de les més informació: Departament de Visats novetats, a més, és que la cèdula d'habitabi- Àrea de Serveis del CAATB Telèfon 932 40 23 70 litat es podrà tramitar electrònicament a tra- Telèfon: 932 40 20 60 visats@apabcn.es vés del portal CAT365. :n.es

ASSESSORIA NOVEMBRE 2003

Qmdcm í.ntrf SEGONA

Renovació de la pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil I Ï 7 exercici de la professió d'a11—

parellador i arquitecte tècnic fa avui

procés de renovació de les pòlisses de responsabilitat civil subscrites amb la Musaat

absolutament imprescindible tenir subscrita

Aquesta manté les mateixes condicions que

una assegurança que garanteixi la responsa-

la pòlissa del 2003. Si es vol fer canvis corri

bilitat civil en què es pot incórrer per l'ac-

ara modificar la cobertura, la domiciliació

tuació professional, malgrat que la normati-

bancària o el pagador de la prima fixa, hi ha

va legal no ho exigeixi, atès que, si no es

temps per fer-ho fins al 15 de-desembre.

disposa d'una pòlissa d'assegurança, el pro-

Els professionals que tinguin dubtes so-

fessional haurà d'afrontar la seva responsa-

bre la cobertura que han d'escollir, si tenen

bilitat de manera personal, amb el seu pro-

drets a bonificació el proper any o bé si els

pi patrimoni.

convé mantenir la pòlissa actual, poden di-

Avui, l'assegurança de Musaat garanteix

rigir-se personalment

a les oficines del

la responsabilitat civil que pugui ser-li exigi-

Col·legi a Barcelona o a les delegacions o bé

da a l'arquitecte tècnic, de forma extrajudi-

trucar al telèfon 932.40 23 68 (Fax 932 40

cial o judicial, derivada de les intervencions

23 57). En el full adjunt que ha enviat el

professionals assumides i amb caràcter ge-

Col·legi consten les dades actuals del mu-

neral. Aquestes obres han d'haver estat prè-

tualista i es poden afegir les modificacions

viament visades o declarades en el Col·legi.

oportunes. Si no es rep cap notificació per-

L'Area de Serveis del Col·legi ha fet arri-

sonalment o per fax abans del 15 de de-

bar durant el mes de novembre a tots els

sembre, s'entendrà que es vol seguir amb la

col·legiats mutualistes l'avís per iniciar el

mateixa cobertura. ®

CONVOCATÒRIA

Assemblea General de Col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legiats segons estableixen els estatuts del Col·legi. dia: dimarts 16 de desembre hora: a les 18.30 hores, en primera convocatòria a les 19 hores, en segona convocatòria lloc: sala d'actes del Col·legi Ordre del dia definitiu: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior.

2. Informe del president 3. Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 2004 4. Torn obert de paraules informació: Secretaria del Col·legi Quarta planta Telèfon: 932 40 20 55

Renovació de la pòlissa de la MUSAAT Tens fins al 15 de desembre per fer-hi modificacions El CAATB ha enviat als col·legiats mutualistes la carta de la renovació anual de la pòlissa de responsabilitat civil de la MUSAAT, que, en principi, manté les mateixes condicions que la del 2003. Ara bé, si vols fer-hi algun canvi, com modificar-ne la cobertura, la domiciliació bancària o el pagador de la prima fixa, tens temps de fer-ho fins al 15 de desembre.

Estem a la teva disposició per facilitar-te les gestions Si encara no tens clar quina cobertura vols escollir, si tens dret a bonificació el proper any o si tens qualsevol dubte, pots adreçar-te a les oficines del Col·legi (Bon Pastor, 5, 2a planta, Barcelona) i/o a les delegacions, o trucar-nos al

telèfon 932 40 23 68

Quadern central SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2003 |

La pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil de Musaat I

a pòlissa de responsabilitat

gir habitatges unífamilíars no genera,

en responsabilitat, tant per acumular

I L *

civil de Musaat queda renovada cada

des del punt de vista quantitatiu, el ma-

les obligacions - í conseqüentment les

any automàticament si l'interessat no diu

teix risc que fa direcció d'una illa d'edi-

responsabilitats- que corresponen a ca-

2. CAMPANYA COL·LEGIAL SOBRE RENOVACIÓ DE LA PÒLISSA

res al contrari abans d'acabar l'any. Com ja

ficis plurifamiliars. Tampoc suposa, ob-

da funció com per no poder repartir-les

Quan es renova la pòlissa?

sabem, l'assegurança de Musaat garanteix

jectivament, el mateix risc la construc-

ta responsabilitat civil que pugui ser-li exigi-

ció d'una obra d'una sola planta que la

da, de forma extrajudicial o judicial, a l'ar-

d'un immoble amb soterranis i diverses

quitecte tècnic assegurat, derivada de !es

amb altres agents. e)

L'exercici com a assalariat. Es pot valo-

L'assegurança de responsabilitat civil de Musaat es renova i ' l de gener de cada any.

rar el fet que sigui l'empresa la que as-

alçàries.

sumeixi el cost de la pòlissa i, sí escau,

En quines condicions es produeix?

intervencions professionals assumides i,

La professionalitat i solvència de la res-

el fet que l'empresa disposi d'una asse-

amb caràcter general, prèviament visades o

ta d'agents constructius. El procés de

gurança que també pot incidir en la co-

queda renovada de forma automàtica, amb

declarades aí Col·legi, sí és el cas.

l'edificació és complex, tant des del

bertura de la responsabilitat en què po-

la mateixa cobertura que es tingués contrac-

den incórrer els tècnics assalariats.

tada per a l'any 2003, excepte que l'asse-

Realitzar obres per a l'Administració

gurat, abans del 15 de desembre, sol·liciti

La pòlissa respon d'aquelles reclama-

vessant més tècnic, com de la interven-

cions que rebi l'assegurat durant la vigència

ció conjunta de diversos agents. La pro-

f)

d'aquesta. La pòlissa no garanteix obres, si-

Amb caràcter general,

l'assegurança

alguna modificació.

nó les reclamacions que es facin a l'assegurat, sempre dins del període de vigència. Si

Quines modificacions es poden fer?

l'assegurat es dóna de baixa de la pòlissa,

Els assegurats poden sol·licitar les mo-

les reclamacions que rebi a partir d'aquest

dificacions de la pòlissa següents:

moment quedaran en descobert, encara que

a)

Ampliació o disminució de la cobertura.

l'obra s'hagi realitzat mentre la pòlissa esta-

b)

Canvi del pagador de la prima fixa.

va en vigor i s'hagués pagat la prima com-

c)

plementària corresponent.

Canvi de la domiciliació bancària on es carreguen les primes.

1 . RECOMANACIONS PER A L'AMPLIACIÓ O DISMINUCIÓ OE LA COBERTURA

Com s'han de tramitar les sol·licituds de modificació de la pòlissa?

El Col·legi ha enviat a tots els col·legiats assegurats a la Musaat una carta on s'anun-

Per al 2 0 0 4 , la Musaat manté les mateixes cobertures del 2 0 0 3 . La cobertura

cia la campanya per a la renovació de la pò :

mínima és de 9 1 . 0 0 0 euros, í la màxima de

lissa, junt amb un imprès mitjançant el qual

3 0 1 . 0 0 0 euros. No hi ha fórmules matemà-

es poden sol·licitar les modificacions. El

tiques per calcular la cobertura més adient

col·legiat que vulgui fer alguna modificació ha de retornar aquest imprès al Col·legi, per-

per a cada cas, sinó que s'han de valorar diferents paràmetres per estimar la que pot re-

fessionalitat de cadascú condiciona, per

sultar més aconsellable. Malgrat això, amb

pública. Si es pensa treballar per a l'Ad-

sonalment (a la seu central o a les delega-

tant, el bon ofici i la seguretat durant el

ministració, segurament que caldrà d'a*

cions) o per fax (932 4 0 23 57}, abans del

caràcter general, es poden donar alguns cri-

desenvolupament de l'obra i la seva

creditar fa solvència econòmica i finan-

15 de desembre.

teris per decidir la cobertura que convé a ca-

qualitat final, i, paral·lelament, les pos-

cera, com a requisit per contractar, i

da arquitecte tècnic:

sibilitats que es produeixi un sinistre

serà obligat a aportar una pòlissa que

S'atendran les consultes:

durant l'obra i/o que sorgeixin vicis

cobreixi la responsabilitat civil profes-

• Al telèfon 9 3 2 4 0 23 6 8 , de 9 del matí a

•

Si l'activitat principal és la direcció d'o-

constructius

bres, si es visa amb regularitat, i si el vo-

aquesta. A més, molt sovint, la respon-

lum i complexitat de les obres assumides

sabilitat derivada d'un sinistre en l'àm-

g)

Finalment, convé no oblidar que les

7 del vespre, de dilluns a divendres.

•

De forma presencial a la seu central del

obres de tècnic únic (rehabilitacions de

Col·legi aí Servei d'Assessoria (2a planta)

bit de la construcció no es pot indivi-

façanes, enderrocs, etc.) comporten un

de 9 del matí a 2/4 de 3 de la tarda i de

mantenir la màxima cobertura possible.

dualitzar í s'imputa de manera solidària

alt nivell de sinistralitat. Tot i que solen

2/4 de 5 a 2/4 de 7 del vespre, de dilluns

Els paràmetres a tenir en compte per ava-

a alguns o a tots els agents. En aquests

ser obres de poc pressupost, poden su-

a divendres i també a les delegacions.

luar la cobertura més recomanable per a

supòsits, normalment els tècnics aca-

posar per les seves característiques un

ben responent per la resta de corespon-

gran risc (muntatge de bastida, danys a

Eís anys d'exercici de la professió. L'acumulació d'obres realitzades comporta un augment del fisc o probabilitats de reclamacions. Així mateix, en la pràctica, quan les obres s'acosten al venci-

d)

Ara és el moment més adequat per am-

sables, si aquests no són solvents o no

vianants, danys a contigus...), que s'a-

pliar la cobertura, dins del termini establert

tenen subscrita cap pòlissa d'assegu-

greuja pel fet que recauen en un sol

per la Musaat, abans d'acabar l'any, ja que

rança que cobreixi la seva responsabili-

professional les responsabilitats deriva-

les noves cobertures contractades entraran

tat civil.

des del projecte, la direcció, en molts

en vigor immediatament, a partir de I ' l de

casos, la permanència i la seguretat.

gener de 2004. ®

L'acumulació de funcions en una matei-

s'incre-

xa obra. El tècnic que assumeixi més

menta la possibilitat de rebre una recla-

d'una funció en la mateixa obra (projec-

mació.

te, direcció d'obra, direcció d'execució

£1 tipus i volum de les obres més habi-

de l'obra, coordinació de seguretat,

tuals. Per exemple, és evident que diri-

etc.} té majors probabilitats d'incórrer

ment del període decennal,

b)

sional, de forma suficient,

finalitzada

és considerable, es recomana ampliar i

cada tècnic serien: a)

una vegada

NORMATIVA

, NOVEMBRE 2003

TÈCNICA

A S S E S S O R I A

Requisits mínims d'habitabilitat Tots els habitatges hauran de renovar la cèdula d'habitabilitat cada 15 anys | P I Govern de la Generalitat

tabilitat i, per això, estableix un sistema pro-

I d

ha aprovat el decret que fixa uns nous

gressiu per a la seva obtenció, en relació

requisits mínims d'habitabilitat dels habi-

amb i'any de construcció de l'edifici. La cè-

tatges per poder obtenir la cèdula d'habita-

dula haurà de ser renovada cada 15 anys.

bilitat. Fins ara, només s'exigia quan el pis

Amb l'emissió d'aquest document es

es venia o es llogava i la cèdula tenia més

valoren aspectes bàsicament vinculats a la

de 10 anys. A més a més, l'obtenció d'a-

salubritat (la superfície disponible, la venti-

questa cèdula serà condició obligatòria per

lació,...i ara també, com a novetat, \a relació

poder tenir l'alta dels serveis. El nou decret

de la superfície amb el nombre de persones

també recomana el nombre màxim de resi-

que poden ocupar l'habitatge). Una de les

dents per habitatge, en funció de la seva su-

novetats, a més, és que la cèdula d'habita-

perfície. El Decret 259/2003 es va publicar

bilitat es podrà tramitar electrònicament a

al DOGC del passat 30 d'octubre.

través del portal CAT365.

Una de les tasques habituals dels apa-

Els serveis tècnics del CAATB han estu-

relladors és certificar que un habitatge usat

diat el contingut del decret i han preparat

compleix o no les condicions mínimes d'ha-

un quadre comparatiu (en la pàgina següent

bitabilitat establertes legalment, la qual co-

hi ha una part) dels canvis que representa

sa condicionarà l'obtenció de la denomina-

aquesta normativa respecte de la que regia

da cèdula d'habitabilitat. D'acord amb el

fins ara i que els professionals interessats

decret, que entra en vigor el pròxim dia 30

poden consultar a www.apabcn.es on també

de desembre de 2003, farà falta que tots

poden accedir al text complet del nou de-

els habitatges disposin de la cèdula d'habi-

cret. ®

CONVOCATÒRIA

Assemblea General de Col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legiats segons estableixen els estatuts del Col·legi. dia: dimarts 16 de desembre hora: a les 18.30 hores, en primera convocatòria a les 19 hores, en segona convocatòria lloc: sala d'actes del Col·legi

Per una veritable ITV de l'edifici | p I nou decret aprovat per la ! d

Ordre del dia definitiu: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assemblea General anterior.

2. Informe del president 3. Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 2004 4. Torn obert de paraules informació: Secretaria del Col·legi Quarta planta Telèfon: 932 40 20 55

Generalitat de Catalunya va ser va-

El Col·legi ha posat de manifest, ja fa temps, la necessitat de disposar d'un siste-

lorat per la Junta de Govern del Col·legí

ma d'inspecció tècnica que permeti conèi-

com un instrument que, si bé és útil per

xer l'estat del parc d'edificis i, com a con-

certificar l'habitabilitat, no és suficient

seqüència, l'estat de cadascun dels habitat-

per garantir la solidesa de l'habitatge, la

ges que el componen. Per això, caldria do-

qual cosa requeriria una metodologia més

nar un pas més i instaurar, com ja ha fet l'A-

complexa, basada en l'anàlisi i el conei-

juntament de Madrid, un sistema d'Inspec-

xement general de l'edifici. Per aquest

ció Tècnica de l'Edifici (ITE), molt semblat

motiu, el nou decret d'habitabilitat, es va

a la ITV de vehicles. L'anàlisi exhaustiva de

valorar positivament si ha d'obrir pas a

l'edifici, entès com unitat que dóna lloc a

una futura Inspecció Tècnica de l'Edifici

accions globals, molt vinculades al mante-

(ITE). Així es va posar de manifest davant

niment, i que afecten directament l'habita-

els mitjans de comunicació quan aquests

bilitat serà la millor garantia que l'edifici, i

van requerir el punt de vista dels repre-

per tant l'habitatge, reuneix les condicions

sentants col·legials al mes de novembre.

mínimes d'habitabilitat i de solidesa.

®

Quadern central SEGONA q

DISPOSICIONS GENERALS (canvis)

Els requisits mfntms

La cèdula d'habitabilitat (CdH)

Nivell d'habitabilitat

No distingeix entre habitatges lliures i de protecció oficial.

Distingia entre els dos tipus d'habitatges.

Desapareixen els requisits específics per a habitatges de protecció oficial.

Dades dels projectes

Als projectes s'ha de fer constar, per a cada habitatge, !a superfície útil i el nombre de peces que conté.

A la memòria s'hi havia de fer constar si era habitatge reduït o complet, la sup. útil i el nombre de peces

Desapareix el concepte d'habitatge complet i reduït.

Contingut i durada

La CdH és el document que acredita que un habitatge compleix els requisits d'habitabilitat i solidesa fixats en aquest Decret i que té aptitud per ser destinat a residència humana.

No hi havia definició.

Incorpora la definició de la CdH que va f&^ la Llei de l'habitatge, que a més de l'habitabilitat, certifica la solidesa. El Certificat d'habitabilitat emès per un tècnic competent i visat pel Col·legi, certifica el nivell d'habitabilitat objectiva, que inclou la solidesa, com fins ara.

La CdH caduca als 15 anys de la seva expedició i s'ha de tramitar novament transcorregut aquest termini.

La CdH caducava als 10 anys però només calia renovar-la sí hi havia canvi d'ocupant.

S'introdueix l'obligació de renovar la CdH cada 15 anys encara que no hi hagi canvi de propietari o de llogater.

Tots els habitatges han de disposar de CdH. Els habitatges nous, procedents de gran rehabilitació o que hagin sofert modificacions en la superfície que alterin les condicions objectives d'habitabilitat, han de disposar de CdH prèviament a la seva ocupació.

Tots els habitatges de nova edificació, els creats per reconversió d'antiga edificació o els obtinguts com a conseqüència d'obres de gran rehabilitació, entenent per tals les que..., han de tenir, com a mínim, el nivell d'habitabilftat objectiva d'habitatges de nova edificació, que és el que es defineix a l'apartat 2 de l'annex d'aquest Decret.

Quan unes obres facin variar la superfície d'un habitatge, de manera que s'alterin les condicions objectives d'habítabilitat, cal demanar una nova CdH.

B

•

•

La resta d'habitatges existents han de disposar de CdH dins dels terminis que s'esíableixen en aquest Decret.

Terminis: Els construïts abans de 1*1.01.1960, abans de r i . 0 1 . 2 0 0 7 .

Eís construïts de r i . 0 1 . 1 9 6 0 al 31.12.

1970, abans de r i . 0 1 . 2 0 0 9 .

Els construïts de l'LOl.1971 al 31.12.1980, abans de r i . 0 1 . 2 0 1 1 .

Els construïts entre l'I.Ol.1981 i l'entrada en vigor d'aquest Decret, abans de 11.01.2014.

A la CdH s'ha de fer constar el nombre de persones que, segons els paràmetres que es defineixen, es recomana que poden ocupar l'habitatge.

Dades de nova implantació a la CdH.

Els CertdH han d'indicar ta superfície útil interior de l'habitatge, la descripció de les peces que el componen i l'ocupació màxima recomanada.

Nous requisits del CertdH. Això implica que cal fer i'amïdament de la superfície útil interior de l'habitatge.

Procediment d'atorgament

La CdH s'ha de sol·licitar mitjançant l'imprès o el suport telemàtic aprovat.

La novetat és la possibilitat de demar-la per mitjans telemàtics, a través del portal CAT365.

Dxumentació que cal acreditar que es disposa per sol·licitar la CdH d'habitatges nous o resultants d'una gran rehabilitació.

Llicència d'obres o document equivalent.

Certificat finai d'obra i d'habitabifitat visat.

Certificat de compliment del Programa de control de qualitat.

Llicència municipal de primera ocupació o la sol·licitud d'aquesta.

Desapareix l'obligació de presentar el justificant d'alta de l'IBI, el Programa de control de qualitat, el registre de resultats i el certificat del fabricant de sostres.

Documentació que cai presentar per sol·licitar la CdH d'habitatges usats.

CertdH visat.

Sense canvis.

Entrada en vigor,

Aquest Decret entrarà en vigor al cap de dos mesos de la seva publicació al DOGC.

2003

Ocupació

• I Disposicions transitòries, derogatòria i final

Derogacions.

Queden derogats el Decret 129/1984, sobre l'atorgament de la CdH, i el Decret 28/1999, de 9 de febrer, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges, llevat, en aquest darrer, del que estableix la disposició transitòria primera.

Entrarà en vigor el 3 0 de desembre de

Ara toia la regulació de la CdH queda refosa en un sol text legal.

Uuadre emlicaüa dels cantis en els requisi* mínims mabitabilital en els edilicis diobiatees i en la cèdula dMbnabilnaL El quadre ccmplel article per article el trobareu a mvacabcrt.es.

FORMACIÓ DESENVOLUPAMENT

QUINZENA NOVEMBRE 2003

PROFESSIONAL

Formació a mida per a cada empresa Durant l'any 2003 s'han dut a terme 21 cursos a l'empresa Un company)

B

es d'un punt de vista empresarial, la formació especialitzada i

el reciclatge del persona! és una necessitat cada vegada més important. No hi ha cap empresa que no tingui en compte que s'han d'actualitzar els coneixements dels treballadors amb les novetats tècniques, informàtiques o legals del seu sector d'actuació i, per tant, no dediqui esforços a posar al dia els coneixements dels seus empleats. El sector de la formació continua és un dels més emergents dins del món empresarial, En aquesta línia, ja fa quatre anys que el Col·legi desenvolupa formació a mida per a les empreses que en sol·liciten. El servei va adreçat a totes les empreses del procés constructiu, tant promotores com constructores, enginyeries í estudis d'arquitectura, o a empreses que, encara que directament no tinguin res a veure amb ei procés constructiu, intervenen en aígun dels seus àmbits. Dins d'aquest servei, s'hi engloba tant la creació específica de nous productes a partir de les necessitats formatives de cada empresa, com l'adaptació del disseny dels cursos que ja es fan per a tot el col·lectiu d'apareliadors i ar-

Fa quatre anys que el Col·legi desenvolupa formació a mida per a les empreses que en sol·liciten.

quitectes tècnics a partir del temarí de formació oberta de màsters i postgraus. Les ne-

da es concentra bàsicament en formacions i

la formació específica que s'ha fet per al Grup

En aquests quatre anys s'ha experimen-

actualitzacions de diferents eines informàti-

SERHS, un grup empresarial dedicat al món

tat un creixement constant en la demanda

ques d'ús habitual en el camp tècnic. El

de l'hostaleria, per als qui s'ha fet un curs de

d'aquest servei, fins al punt que, en aquest

curs més sol·licitat és Microsoft

darrer any s'han dut a terme un total de 2 1

2000 (eina amb què es pot fer la programa-

cursos per a diferents empreses. La deman-

ció, el seguiment i el control dels projectes

Creixement de la demanda

cessitats de cadascuna i els recursos formatius que des del CAATB es preparen van des d'una demanda sobre un àmbit concret del procés constructiu, fins a un pla de formació anual per als treballadors de l'empresa.

Project

de la construcció; se n'han fet set adaptacions), seguit de VAutoCAD 2002 Curs sol·licitat

Empresa

Aplicacions amb AutoCAD 2 0 0 0 LT

Grup SERHS

Aplicacions amb Microsoft Project

PGI Grup Grup Nova Forma EPI, SA C.PAI BETACONKRETS.A. Construccions Baldó Tècnics G - 3 S . L

Aplicacions amb Presto

Ingenieria Torrella, S.A.

Aplicacions amb TCQ 2 0 0 0

Tècnics G-3 S.L

Aplicacions amb Gest

BETACONKRET S.A

Màster Project Management

CAAT d'Alacant

Màster Project Management

FPC CAAT de Lleida

Procediments administratius del cap d'obra

Grup SERHS

Normativa en matèria d'hostaleria

Grup SERHS

Conferència sobre la figura del Project Manager

COAAT d'Albacete

LT, amb

dues adaptacions per al grup SERHS.

Procediments Administratius

del Cap d'Obra

i un altre de Normativa d'Aplicació a l'Hosteleria.

Actualment, s'està fent un curs sobre Seguretat i Salut a les Obres, per a Ferrocarrils de la Generalitat Amb vista a l'any vi-

A banda dels cursos d'informàtica, tam-

nent, s'han rebut demandes de 16 empre-

bé destaquen les dues adaptacions del Màs-

ses o administracions diferents per poder

ter Project Manager en Edificació i Urbanis-

impartir un total de 2 6 cursos, d'entre els

me, que per segon any consecutiu s'ha fet

quals destaca un curs sobre seguretat a l'o-

conjuntament amb el COAAT d'Alacant i amb

bra civil, que ha sol·licitat una important en-

del CAAT de Ueida. També s'ha de ressaltar

ginyeria. ®

FORMACIÓ

DESENVOLUPAMENT

PROFESSIONAL

Quadern central SEGONA QUINZENA MOVEAq&E 2W3

Formació oberta per al segon trimestre P" I Departament de Formació I L

està a punt d'enllestir el catàleg de

formació oberta del segon trimestre de l'any

tenible i el medi ambient, passant per la le-

l'impartiran professionals que es dediquen

gislació i la normativa del sector o la in-

específicament a aquest sector i que en fan

formàtica aplicada a la construcció.

la tramitació de llicències.

Matrerïals sostenibles

gia pràctica i estan impartits per professio-

acadèmic. Aquest catàleg, que comprèn tots els cursos que s'impartiran de gener a març

Tots els cursos segueixen una metodolo-

del 2 0 0 4 , presenta una oferta completa,

Entre l'oferta programada cal destacar

nals en actiu del procés constructiu. Els as-

amb una trentena de cursos, organitzats a

el curs Materials per a una construcció sos-

sistents rebran un certificat d'aprofitament

partir de deu àrees temàtiques que abasten

tenible, on es donaran eís criteris per a una

del curs si assisteixen a més d'un 8 0 % de

tots els àmbits del procés constructiu. Eís

selecció dels materials sostenibles per a la

tes classes. Ben aviat s'enviarà aquest catà-

professionals i tècnics del sector trobaran en

construcció, i L'aplicació del nou reglament

leg a tots els col·legiats i als professionals i

aquest catàleg una àmplia oferta, que inclou

electrotècnic

les empreses que ho han demanat. El catà-

àrees tan diverses com la rehabilitació i el

en vigor el passat 18 de setembre. Pel que

leg també estarà disponible al web del Col·le-

manteniment d'edificis o la construcció sos-

fa a aquest darrer curs, cal destacar que

gí www.apabcn.es <ï>

de baixa tensió, que va entrar

Aprendre a calcular els números gordos | P n el catàleg de formació ! ^ L

oberta del segon trimestre de l'any

acadèmic, cal destacar el curs

"Númerosgor-

que es busca, encara que hagin d'acceptar una petita desviació en el resultat final. Se-

La consultoria del CAATB gestiona 20 processos de selecció de personal

gons els autors del llibre, amb els mètodes

Aquest

que ells presenten, el temps invertit per

[r\

es de gener d'aquest any

amb els responsables directes de l'em-

curs té el seu origen en el llibre del mateix

aconseguir aquest valor aproximat és cin-

I\ J

i fins a principis de novembre, la

presa.

dos" en el projecte d'estructures.

nom que, des de la seva primera edició l'oc-

quanta vegades menor que l'utilitzat per

Consultoria del CAATB ha gestionat 20

Dels 20 processos de selecció de per-

tubre de 2 0 0 1 , s'ha convertit en un autèntic

aconseguir el nombre exacte. Aquest estalvi

processos de selecció de personal per a di-

sonal que s'han portat a terme des de la

èxit de vendes entre els professionals. De fet,

de temps pot anar molt bé quan no és ne-

ferents empreses del procés constructiu.

Consultoria, 1 ha estat d'ajudant de cap

l'Àrea de Formació del CAATB s'ha posat en

cessari obtenir un valor exacte i precís, sinó

Aquest servei es dirigeix a empreses que

d'obra, 7 de caps d'obra, 1 de coordina-

contacte amb dos dels autors del llibre, els

que el que es busca és donar una xifra apro-

decideixen externalítzar la cerca de pro-

dor d'obres, 3 de tècnics de pressupostos,

enginyers de camins Juan Carlos Arroyo i An-

ximada del resultat final.

fessionals i confien en el coneixement i

1 de tècnic de prescripció, 1 de director

l'expertesa del CAATB per trobar ei tècnic

d'execució d'obres, 2 de tècnics de res-

tonio Romero, de l'Enginyeria Calter, per tai que imparteixin aquesta formació.

Càlcul d'estructures

El curs seguirà una estructura pràctica. A partir de breus introduccions teòriques, es

més adequat per al lloc de treball. La ma-

tauració de façanes, 1 de tècnic de pro-

plantejaran als alumnes problemes relacio-

joria d'empreses que fan ús d'aquest ser-

jectes i obres, 1 de cap d'àrea, 1 de di-

nats amb la seva pràctica habitual, que hau-

vei són promotores í constructores.

rector de departament de construcció i 1

L'objectiu d'aquest curs és que els pro-

ran de resoldre a partir de diverses operacions

El servei s'inicia amb una visita dels

de supervisor adjunt per a la seguretat i

fessionals coneguin una sèrie de mètodes

matemàtiques. Aquests problemes faran re-

consultors del CAATB a l'empresa interes-

salut en les obres i instal·lacions tempo-

senzills per calcular l'ordre de magnitud

ferència a temes de l'avantprojecte, el control

sada, on s'efectua la descripció del lloc

rals de! Fòrum 2 0 0 4 .

d'alguns dels problemes estructurals més

de projecte o problemes que puguin sorgir du-

de treball i l'elaboració del professiogra-

Ei 2 0 % dels processos anaven dirigits

freqüents. Amb aquests mètodes de càlcul

rant la construcció, ja que en aquests casos

ma. El CAATB utilitza diferents fonts de

a seleccionar professionals recent titulats;

es pretén que d'una forma ràpida, amb l'ús

es pot fer un càlcul aproximat del problema.

captació de candidats i compta amb una

el 2 5 % , professionals d'entre 2 i 3 anys'

El curs seguirà la mateixa estructura que té el

base de dades de col·legiats interessats

d'experiència; e! 3 5 % , professionals d'en-

quines de càlcul potents, els professionals

llibre i tractarà quatre dels sis temes diferents

en la cerca o promoció professional. Mit-

tre 3 i 5 anys, i el 2 0 % restant, professio-

puguin obtenir una aproximació del valor

que hi surten publicats i que afecten el càl-

jançant entrevistes personals i un conjunt

nals amb més de 5 anys d'experiència.

cul d'estructures: formigó, acer, execució i di-

de proves psicotècniques s'avaluen els

versos.

possibles candidats

del sentit comú i sense haver d'utilitzar mà-

El llibre Números gordos en el proyecto de estucturas,

va aparèixer l'octubre de

2 0 0 1 , publicat per l'editorial Cinter Divulgacíón tècnica. Escrit per un grup d'enginyers de camins i arquitectes amb la voluntat d'oferir al lector un recordatori de mètodes senzills per calcular l'ordre de magnitud d'alguns problemes estructurals, ben aviat es va convertir en un gran èxit entre els professionals. Actualment, ja s'han publicat cinc edicions d'aquest llibre i és un dels que té més demanda a la biblioteca del Col·legi. $

i se seleccionen

Les empreses interessades en aquest servei es poden adreçar a la Consultoria

aquells que s'ajusten als requisits, que f i -

del CAATB, telèfon 9 3 2 40 23 73 (Mireia

nalment seran els que

Xercavins). ®

s'entrevistaran

MEDI

A M B I E N T CONSTRUCCIÓ

ídem cemnil SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2003

SOSTENIBLE

MEDI

A M B I E N T

Els col·lectors de boira FA \r^

ra fa a i r e b é 50 a n s u n s

s

y-

científics xilens van idear un sistema

de recol·lecció d'aigua (Je la boira, conegut com a atrapanieblas o col·lectors de boira, com a solució a la sequera que patia la població d'Antofagasta, al desert d'Atacama.

Aquest invent o tecnologia es basava en el fet que les petites gotes d'aigua presents a la boira precipiten quan entren en contacte amb un objecte. Tot i que no va acabar de funcionar, ja que es perdia gran part de l'aigua recollida, van patentar l'invent i el van

Col·lectors de boira a El Tofo, Xile

Col·lectors de boira a Las Cucfiillas, Perú

cedir a ta UNESCO. Investigacions posteriors nan permès que, anys més tard, aquest invent sigui una font alternativa d'aigua dolça en diverses zones àrides del Planeta.

Els col·lectors de boira són simples xarxes planes i rectangulars de niló aguantades per un pal en cada extrem i arranjades en

direcció perpendicular al vent dominant.

Les xarxes dels col·lectors habitualment estan fetes d'una fina malla de niló o d'un enreixat de polipropílè. A mesura que l'aigua queda atrapada a la xarxa, les petites gotes s'ajunten i formen gotes més grosses que,

FOGQUEST http://www.fogqLjest.org/ [en anglès i castellà]

-,

Aquest és el web d'una ONG canadenca dedicada a planificar i dur a terme projectes de proveïment d'aigua a comunitats rurals en països en desenvo-

Prototip de col·lector dissenyat per l'equip investigador de la Universitat de Pretòria, Sud-àfrica

lupament a partir de recursos hídrícs de l'atmosfera, la boira i la pluja. Utilitzen uns innovadors col·lectors de boira, així com eficaços col·lectors d'aigua de pluja.

INFORME FINAL / COASTAL FOG APPLICATION - CHILE http^/www.idrc.ca/líbrary/document/099135/index_s.html [en castellà]

per gravetat, cauen a la base del col·lector,

la interacció de la topografia i el vent també

on un regueró les recull i les condueix cap

seran factors que confluiran en la determi-

una cisterna o dipòsit.

nació de l'èxit de l'emplaçament escollit.

Aquesta tecnologia és molt sensible als

Actualment, aquest sistema s'ha im-

Es tracta d'un informe tècnic, realitzat pel Centre de Recerca per al Desenvolupament

canvis en les condicions climàtiques. Com

plantat amb èxit en països com són Xile, Pe-

Internacional [CRDI - IDRC), referent al disseny i a l'aplicació de la tecnologia de cap-

que el fenomen de la boira no és perfecta-

rú, Equador, Cap Verd, Oman Namíbia i les

tació de l'aigua continguda en les boirines costeres d'altura al nord de Xile,

ment constant, pot arribar a ser necessari em-

Illes Canàries. Tots tenen en comú que estan

magatzemar un volum d'aigua addicional per

situats en zones extremament àrides, prope-

OBTENCIÚN DE AGUA POTABLE POR MÉTODOS NO TRADICIONALES

poder cobrir la demanda per als dies en què

res a un oceà travessat per un corrent fred,

httpi//www.cienciaxL/CierKiaAIDia/volumen2/numero2/artkulc&/articulo2.htnil [en castellà]

no es pugui captar aigua. És recomanable

que genera un vent fort i humit que afavo-

Aquest article revisa la feina duta a terme pel que fa a la captació d'aigua a partir de

una reserva d'aigua perquè pugui ser utilitza-

reix l'aparició d'una densa boira sobre la

boirines dinàmiques o camanchacas. Presenta les condicions que promouen la seva for-

da durant aquests períodes de condicions

costa. A Xile, s'han dut a terme diversos pro-

mació i s'hi mostren els intents de captació artificial d'aquestes boires des dels inicis

climàtiques desfavorables. S'hauria de pro-

jectes experimentals que indiquen que és

dels anys 60 fins a l'actualitat.

porcionar unes instal·lacions d'emmagatze-

possible recollir entre 5,3 i 13,4 I/m3 per

matge per almenys un 5 0 % del volum d'ai-

dia, depenent de la localització, l'estació i el

SOURCE 8 0 0 K OF ALTERNATIVE TECHNOLOGIES FOR FRESHWATER

gua prevista per al consum diari. La cloració

tipus de captació emprada.

AUGMENTATION IN LATIN AMERICA AND THE CARI8BEAN

dels dipòsits pot ser necessària si l'aigua va

http^/www.oas.org/usde/publícations/unit/oea59e/begin.htm [en anglès]

destinada a consum domèstic. Investigacions

Publicació en línia elaborada per la Unitat de Medi Ambient i Desenvolupament Soste-

recents suggereixen que aquests col·lectors

nible de l'Organització d'Estats d'Amèrica (OEA) com a part del Programa pel Medi Am-

treballen millor en zones de costa, on l'aigua

bient de les Nacions Unides (UNEP). El seu objectiu és proporcionar informació sobre

pot ser captada quan la boira, conduïda pel

mètodes i tecnologies referents a la gestió sostenible de l'aigua que actualment s'in-

vent, es desplaça cap a l'interior. La tecnolo-

vestiguen arreu del món. Conté dos capítols dedicats als col·lectors de boira:

gia també podria potencialment subministrar

Chapter 1.3 fog harvesting

aigua a zones muntanyoses (entre 4 0 0 i

tittp^/www.oas.org/usde/publications/unit/oea59e/chl2.htm

1.200 metres d'altura), on es podria captar

Chapter 5.: fog harvesting in chile

l'aigua present en núvols estratocúmulus.

http://www.oas.org/usde/publicationi/Unit/oea59e/ch33.htm FOG HARVESTING FOR COMMUNITY WÀTER SUPPLY httpJ/www.silsoe.cranfield.ac.uk/iwe/docunientsft)g.p(lf [PDF en anglès] Aquesta és la tesi realitzada per Sean Graham Furey, del Sílsoe College de la Cranfield University, sobre les possibilitats de desenvolupament i implantació de la tecnologia dels col·lectors de boira a escala global. També posa èmfasi en la sostenibilitat i els seus quatre aspectes principals-, sociocultural i polític, mediambiental, tècnic i econòmic.

Cal remarcar que el col·lector de boira és un sistema passiu que no consumeix cap tipus d'energia, sempre que l'àrea de captació sigui propera al punt de consum de l'aigua. A més, és un dels sistemes de captació d'aigua existents més eficient i menys costós per a zones àrides i muntanyoses. I, també, pot arribar a ser una font de subministrament d'aigua per a projectes de reforestació. Els fets demostren que aquesta tecno-

A fi de dur a terme un programa o pro-

logia és una font de millora de la qualitat de

jecte de col·lectors de boira, s'ha d'investi-

vida i de desenvolupament sostenible, tant

gar, primer de tot, ef potencial d'extracció

per a les comunitats dels llocs allà on s'im-

d'aigua de la boira dels emplaçaments esco-

planta com per al medi ambient.

$

llits. Per tenir èxit, s'hauria d'implantar en zones on hi haguessin les condicions climàtiques favorables. Com que la boira i els núvols són portats al lloc de captació pel vent,

'itació i Medi Ambient

MEDI

AMBIENT

CONSTRUCCIÓ

SOSTENIBLE

tí SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2003

Projectar i construir amb criteris mediambientals Des de l'inici professional,

eficiència energètica, la volumetria i el

sevol discurs basat en les "meravelles tec-

ens ha preocupat conjuminar les possibili-

tractament de les façanes, i un llarg etcè-

nològiques" per arribar a una societat res-

tats tecnològiques amb la capacitat de la

tera.

En aquests projectes, els esforços s'han

nera adequada a les noves necessitats, on

concentrat a recuperar els mecanismes es-

rar determinats gadgets (artefactes) per a

s'inclouen les inquietuds mediambientals

pacials i climàtics de l'arquitectura tradicio-

l'estalvr energètic a la coberta, la façana o

creixents de la societat occidental. En cap

curs "interessat". No és suficient incorpo-

nal mitjançant la incorporació dels anome-

les finestres d'un edifici. Els elements ne-

moment, l'arquitectura ha perdut protago-

nats sistemes passius, tant per calefacció

cessaris per la sostenibilitat han d'estar in-

nisme envers les noves tecnologies o els

com per refrigeració, i s'han complementat

tegrats en la matriu formal i funcional dels

amb els anomenats sistemes actius, els

edificis i han de formar un tot unitari. ®

nous materials sinó que, líuny de discur-

j-

pectuosa amb el medi ambient és un dis-

mateixa arquitectura per respondre de ma-

sos parcials, ha intentat mantenir, tossu-

quals incorporen volgudament una tecnolo-

dament, la seva capacitat integradora deís

gia moderada i un baix consum energètic.

múltiples condicionants que hi interve-

La problemàtica mediambiental, al

nen: adequació del programa a les neces-

nostre entendre, no es resol només des de

sitats de l'usuari, el cost ajustat a les pos-

l'eficiència tecnològica, com sembla de-

sibilitats d'aquest usuari, l'equilibri entre

fensar-se per la nostra tranquil·litat. Qual-

Fidela Frutos Josep Maria

Sota el títol "Faré l'ambiente: orien-

t tare í processi", aquesta revista quadri\ mestral d'arquitectura i paisatgisme agruj; pa diversos projectes i obres de paisatgisi me, que tenen com a denominador comú ;

la creació o regeneració d'entorns naturals. Entre aquests, presenta un recull d'obres realitzades pel paisatgista israelià Shlomo Aronson en el desert del Negev,

i- on destaca l'ordenació de l'oasi de Sapír.

I També presenta el camp de YatrapanieÍ W a s d e Las Cuchillas, al Perú. ®

WORLD BIOENERGY 2 0 0 4

r; WORLD BIOENERGY 2004 I- Conference & Bthibition on BiomassferEnergy í"

Habitatge unifamiliar aïllat a Sant Pere de Vilamajor, Fidela Frutos Schwòbet Foto: Josep Maria Sanmartín Burgués

Habitatge unifamiliar aïllat a Terrassa, Fidela Frutos Schwobel i Josep Maria Sanmartín Burgués. Foto: Guillemo Landrove

l-t ililE 2001 - JO«IIOPI»C - SWEOII

:

Ewrao

SQmla

Conferència i Fira Internacional sobre bioenergia que neix amb l'objectiu de s convertir-se en el màxim referent i punt ; de trobada per a tots els agents del sec; tor de l'energia de la biomassa d'arreu í deí món.

Data: del 2 al 4 de juny de 2 0 0 4 Uoc: Jònkòping. Suècia Durada: 3 dies Organitza: Svenska

fiioenergifòreningen

(SVEBIO) í Elmia AB Més informació:

Tel.: 0 3 6 - 1 5 20 00 Fax: 036 - 16 46 92 f. bioenergy@elmia.se *.;' http://www.elmia.se/woiidbioenergy/

Habitatge unifamiliar aïllat a Vacarisses, Fidela Frutos Schwobel i Josep Maria Sanmrtín Foto: Josep Maria Sanmartín Burgués

Sanmartín Arquitectes

Burgués.

LA

GENT CONCERT

Concert de Nadal

DE N A D A L

LA

GENT

Programa 1 part: Polifonia Catalana

ÍF~a Basílica de Santa Maria

La nova canç&.

I ^ _ del Mar acollirà, un any més, el tradi-

VELES E VENTS (A. March)

cional Concert de Nadal dels aparelladors i

Raimon / M.Oltra

arquitectes tècnics que aquest any estarà

LA CANÇÓ DE NA RUIXA MANTELLS

dedicat a la pau al món. Es farà el proper di-

M. del Mar Bonet/M.Oltra

mecres 17 de desembre a partir de les

QUÈ VOLEN AQUESTA GENT

20.30 h. El Concert d'enguany anirà a càrrec

M. del Mar B o n e t / M . Camp

de la Coral Cantiga en col·laboració amb el Dos poemes de Mn. Cinto-.

Grup de Teatre de Roses i l'Ensemble Ins-

LAROSADEJERICÓ

trumental XXI, amb un programa de cant co-

M. Oltra (n. 1922)

ral i música popular, i una segona part més

L'EMIGRANT

interpretativa. El repertori es compondrà de

A. Vives (1871-1932)

tres peces de la Nova Cançó, dos poemes de Mossèn Cinto Verdaguer, tres cançons popu-

Tres cançons populars catalanes-,

lars catalanes i dues sardanes. La segona part

EL CANT DELS OCELLS

es titula Cants per la pau í inclourà la repre-

Pau Casals (1876-1973) EL DESEMBRE CONGELAT

sentació de La casa entre les flors, d'Enric Casasses i Feliu Gasull, obres de Heinricfi

EL NOI DE LA MARE

Schultz i Francis Poulenc (amb textos de

Salvador Mas

Sant Francesc d'Assís) i una narració de Na-

Dues sardanes

dal escrita per José Saramago. El Concert de

LA FONT DE L'ALBERA (J.S. Pons)

Nadal d'aquest any estarà patrocinat per

U EMPORDÀ ü . Maragatlï

Les entrades al Concert són gratuïtes

cíó del Col·legi, al telèfon: 9 3 2 4 0 2 0 6 0 ,

per als col·legiats, els seus acompanyants i

per fax: 9 3 2 4 0 2 0 6 1 o per adreça electrò-

amics i es poden reservar al Punt d'Informa-

nica: informacio@apabcn.es. ®

TEXSA, que inicia d'aquesta manera la celebració del seu cinquanta aniversari.

Enric Morera (1865-1942)

2 part: Cants per la pau

La Coral Cantiga

TEXTS EXTRETS DE T

Leo Massó va fundar l'any

Les seves manifestacions artístiques

EVANGELI SEGONS JESUCRIST"

Nacional de Cambra d'Andorra i Orques-

(J. Saramago)

1961 !a Coral Cantiga ais Lluïsos de Gra-

han estat importants i nombroses arreu del

tra Barroca Catalana). Cal remarcar la se-

AVEVERUM CORPUS

cia. Des dels seus inicis la seva prolífica

pafs í a la resta d'Europa. El 1969 va obte-

va participació en nombrosos festivals in-

Francis Poulenc (1899-1963)

activitat artística es va complementar amb

nir el primer premí al Concurs de Masses

ternacionals (Flandes, Lougborough, Au-

la fundació del cor infantil El Virolet

Corals de Sagunt. Ha col·laborat també amb

tun i diversos festivals Europa Cantat).

(1966) i el cor juvenil Sinera (1967). Més

prestigioses orquestres (Orquestra Ciutat de

La Coral Cantiga és membre de la

recentment ha col·laborat amb les corals

Barcelona i Nacional de Catalunya, Hert-

Federació Catalana d'Entitats Corals, de

Vent de! Nord i Fuga. La Coral Cantiga ha

íordshire

English

la Federació Europea de Joves Corals -

estat dirigida successivament per Leo

Chamber Orchestra, Bournemouth Sinfo-

Europa Cantat i de la International Fede-

Massó, Oriol Ponsa, Edmon Colomer i -ac-

nietta, Orquestra Simfònica del Vallès, Or-

ration forChoral M ú s i c . ®

tualment- Josep Prats.

Chamber

Orchestra,

questra de Cambra de l'Empordà, Orquestra

DE "QUATRE PETITES PRIERES DE ST. FRANÇ01S D'ASSISE" Salut, dame sainte Tout puissant, tres saint Seígneur, je vous en príe 0 mes tres chers frères DE "QUATRE MOTETS POURLE TEMPS DE NOEL": Hodie christus natus est LA CASA ENTRE LES FLORS (E. Casasses) Feliu Gasull (1959) DIEHIMMELERZAHLEN DIEEHREGOTTES Heinrich Schütz (1585-1672)

FITXA ARTÍSTICA CORAL CANTIGA GRUP DE TEATRE DE ROSES (Ignasi Tomàs, director) ENSEMBLE INSTRUMENTAL XXI Oivido Lanza, violi Guillem Prats, contrabaix Berta Gasull, oboè Magdalena Barrera, arpa Marta Jarne, arpa Dimitri Psonis, percussió Robert Armengol, percussió JOSEP PRATS, direcció

LA GENT

CONCERT DE NADAL

Cantem per la pau La proposta d'aquest concert que ens presenta la Coral Cantiga en col·laboració amb el Grup de Teatre de Roses pretén sintetitzar, d'una banda, la tradició concertística del Nadal (fonamentada en el cant coral i la música popular) i, de l'altra, una certa innovació en l'expressió artística d'aquest idea, que va explícitament lligada a un missatge de pau. Efectivament, en la primera part, en què interpretaran a capella (sense cap acompanyament), podrem sentir obres molt arrelades a la nostra tradició però no únicament folklòriques: començaran amb un bloc de tres obres del moviment de la Nova Cançó -que tant d'impacte va tenir anys enrere- i continuaran amb dos textos del poeta català Mn. Cínto Verdaguer (possiblement el poeta més proper a la gent, al poble). Després podrem sentir tres melodies nadalenques i dues sardanes: una síntesi de la cultura popular catalana.

Entremig d'aquesta narració, el cor intervindrà amb diverses obres del francès Francts Poulenc, la majoria de la col·lecció Quatre petites príères de St. François d'Assise, personatge molt vinculat a la idea de la pau.

La c a s a e n t r e l e s f l o r s Tot seguit sentirem la reestrena d'una obra que l'any passat es va encarregar al compositor Feliu Gasull i al poeta Enric Casasses per al Festiva! de Músiques Religioses de Girona, amb el desig explícit que expressés la idea de concòrdia entre les diferents tradicions religioses. El poeta Casasses va escriure un text bellíssim: La casa entre les flors, que suggereix un espai vital comú. Feliu Gasull, per la seva banda, es va inspirar en tres temes musicals extrets de les tres grans tradicions monoteistes: una melodia gregoriana (cristianisme), una altra de sefardita (judaisme) i una tercera suff (mahometana), que tres grups diferents de cantaires, de manera consecutiva, exposaran amb claredat. Els Un valor arrelat al Nadal tres grups, procedents de punts diferents A la segona part, el tòpic que cende la basílica, convergiran a l'altar. trarà el concert serà la pau, un valor molt arrelat al Nadal i necessari de reivindicar Després d'un desenvolupament en en els temps que corren. Aquesta segona comú del tema principal en una estructupart es dividirà en tres blocs: en ei pri- ra dialogada amb el conjunt instrumenmer, el Grup de Teatre de Roses, sota la tal, el tres cors entonaran la melodia de direcció i dramatúrgia d'Ignasi Tomàs, re- la Nana de Sevilla (recuperada pel poeta citarà 13 narració del Nadal extreta del lliF. García Lorca): la cultura andalusa rebre L'evangeli segons Jesucrist, de l'es- presenta, de fet, una síntesi natural i pacriptor portuguès José Saramago, que ens radigmàtica d'aquestes tradicions difesitua en el context i les vivències huma- rents. D'aquí ve la idea de cloure la cannitzades i desmitificades dels personat- tada amb un tema que representa les tres ges que centren el naixement de Jesús. cultures esmentades. Per acabar el concert, la Coral Cantiga interpretarà el motet de H. Schütz Die Himmel erzShien die Ehre Gottes (Els cels parlen de la glòria de Déu), un motet magnífic a 6 veus que -amb una orquestració realitzada pel mateix compositor F. Gasullexpressa de manera magnífica la lloança al Déu Creador. ® Josep Prats Director de la Coral Cantiga

II Exposició artística col·lectiva d'aparelladors i arquitectes tècnics

La Delegació del Vallès Occidental del CAATB va acollir, del 25 de setembre al 24 d'octubre a Terrassa, una exposició de peces d'art, essencialment pintura i escultura, que han estat realitzades per aparelladors i arquitectes tècnics (foto superior). Es van exposar obres de Joan Baca, litografia; Josep M. Calafell, aquarel·la; Jan Dinares, oli; Bàrbara Gual, aquarel·la; Joan Bertran, escultura; Montserrat Cobo, oli; Josep M. Garcés, oli; Domènech Povill, oli; Antoni Vila, fotografia; Joaquim Sierra, oli; Joan Freixas, oli; Ramon Torreguitart, aquarel·la; i Jesús Belloso, oli. ®

Jan Dinares, en la seva vessant d'artista La Delegació del Vallès Occidental, ha acollit la mostra pictòrica de Jan Dinares, del 6 al 28 de novembre. Jan Dinares és aparellador per la UPC i exerceix en l'àmbit de l'arquitectura tècnica com a professional liberal. Molt conegut i apreciat com a esportista en l'especialitat d'hoquei herba, amb l'equip terrassenc Club Egara (1989-2002), ha estat tres vegades olímpic a Barcelona, Atlanta i Sidney. Aquesta és la seva primera exposició individual. ®

L'obra de l'arquitecte tècnic Rafael Pujals a l'Espai d'art del CAATB L'Espai d'art de la primera planta del Col·legi a Barcelona va acollir, del 19 d'octubre fins al 14 de novembre, l'obra pictòrica de l'arquitecte tècnic i artista Rafael Pujals. Es tracta d'una col·lecció d'olis que aplega, preferentment, peces amb una temàtica paisatgística.

Aquest mateix espai mostra, actualment i fins el 7 de gener, l'exposició d'aquarel·les "Atalanta" de Maria José Asensi. ®

G U I A

A C T I V A

B u s q u e s una empresa? Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb i'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

Garcmtia total en pgvimentos de modera Muntaner, 472 OaOOB BARCELONA Tel. 414 00 16 Fax 202 31 12

SOLUCIONS EN ENCOFRATS ENCOFRADOS J. ALSINA, S A Pol. Ind. Pla d'en CoH Camf de Fonl Freda s/n 06110 Montcada y Renac (Barcelona} Tat. (93) 575 X 00 Fax (93J 564 70 59

ww.codepaq.com

into@codepiiq.com

el nou forjat definitiu Aplicació fàcil, ràpida I econòmica Màxima resistència mecànica I química Antocte

I/TRUCTURW COflMUlL FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

Fem • ! terra bo £» saffons UNE EN ISO 9001 l = Av.Sant JuDà, 206. nau 7. Pof. industrial Congost 06400 Granolere / Tal:S36495700/938495475 Fax: 93 849 5418 http: www.aatradur.com o-malh •stra-quimtcaOastradur.ooin

ILIZACIONES ISESTRUCTURALES

qERCASA. Tratamiento para la aluminosís

CONSTRUCCIONES

Refuerzo de vigas de madera

MANSO, 11 5* A • Tel. (93) « 6 98 98 (3 li fox 193) 423 94 13 • 08015 Barcelona

ADHESIVOS • SaiADOKS • HKXKJCTOS QUÍMKOS PAíALACONSTaUCOÓN

IMPERMEABILITZACIONS

I6ERMAPB, S A PI. Cotoluna, 20 - 5* Pionra 08002 6A«CElOf^A I E-moll:

PAVIHDUS. S.A. PAVIMENTS DE FORMIG0 TRACTATS AUTOAHIVELLADOflS I MORTERS DE RESINES TERMTZOS COMTÍNUOS PUfa Trtuiii, 1 1«r. l i . » 08010 TO.:

Làmínas Flexibles de PVC-P para la trnpermeaaüización

P» Torras y Bages, 106 E-08030 BARCELONA Telefono: 93 345 B8 50 Fax: 93 346 1713 E. Maii: sa5@sas-ea.com

C O N S T R U C C t O N E S E N M A D ERA FUSTERIA D'OBRA MOBILIARI I EQUIPAMENT

93 Z65 09 39 • F u : 93 26S t2 76 : wm.pjïindusxoni

ALKOR DRAKA Tel.: 93 648 40 00 - httpi/Zwww.alk

ALUCOBONg DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio

BEÍEC S L

Morters sense retracció.

Rehabilitació

BARCELONA - Polípono Industrial Pont Rebat, San Just Desvern-Tel. 933711698

La solució a l'aluminosis Sistema* de reparaclón estructural de forjados Suatltuclón funcional de vlguetas PoL Ind. e Camí Ral. pas» Fenocairl, n* 3S3 ., w , l X-n> M mH«lh·

E-maD:

Pergo Iberia. Av. Somojierro, 22-bojo dcho.

Poligono Industrial Sor 2B7OO San SebajHón do bs Reyes Modrid Telefono: 91 5 7 7 79 96 Fax: 91 577 78 21 www.pergo.com

El sistema de renovació de sostres SMamnd·R·taçAottu.iJ. T«J.: 93 7 M 41 22

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Jordi Marín • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57

teva

solució |:j

INSTAL·LACIONS

professional CAJAS PARA PERSIANAS ENROLLABLES

Tànger, 26 • 08018 Barcelona - T. 934864300 Bruc. 126 - 08037 Barcelona - T. 932080166 St Miquel, 14 - 43004 Tarragona - T. 977251880

UMPIEZA Y RESTAURACIÓN DE;

Dipuioeión, 39O392 • Telefono 93 3d4 08 00 Fax 93 344 08 07 • 08013 Barcelona

•«UHeunlherito CAnrdenyo, 357 3°-3« 08025 Barcdono T e l . í 3 - « 8 2370 Fm93-2071347 «TKnl: conradi@annkis.«

Ventanas, Puertas, Correderas Verandas, Muros Cortina, Barandilla

A G U A - G A S - ELECTRICIDAD

INSTALADORAUTORKADO

PRESUPUESTOS SIN COHPROMISO

Medas, 1 • P. I. Suroesle 08192 Sant Quirze del Vallès Tel. 93 721 95 59 Fax 93 721 31 59 vmw.atuminlsvaDes.com nifb@a!uminisvalles.cofri

construcciones

M.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L.

BETLINSKI y.

Reparacions Estructurals.

Manteniments Industrials.

Rehabilitació i Interiorisme Personal i Tècnic propis.

SISTEMAS TÈCNICOSDEILUMINACIÓN

Treinta anos aportondo soluciones, con Garanlíos y Seguridod: Venlanas, Puertas, Fochados, Borandillas, Verandas, Mallorquinas...

TECHNAL tiene la sotución para Usted, y si no, la inventaremos. 93 573 77 77 La Red Aluminíer Technal son proFesíonales seleccionades que reflejan su profesionalidad en coda reolización.

25 ANYS D'EXPERIÈNCIA

902902 643

Av. Pompeo Fabra, 7-9,local 2° TeL 93 213 76 46 - 93213 54 04 - Fax 93 21002 01 e-nud: beffinskiealnei.net BoalcíoCalda3,34 Q81M PALAU DE PLEGAMANS (Barcstoio)

Finestres, portes, baranes, murs cortina, i tanques d'alumini KJ C/Bemal Metge t.3 08205- Sabadea

INGENIERIA DE CONTROL ENSAYOS INTEGR1DAD EN PILOTES

INTERIORISME

BaJmei, 6 - 0B007 6ARCELONA ^ 93302 20 4S - Fuc 93302 57

Sistemas de carpmtena de alumimo VenHnuypustit

Tel 937207900 Fax 937119628

Ctra Torre Romeu, s/n° 08202 Sabadel tel. 93 748 48 3B (ax 93 726 07 61

www.gabarro.com

• f i

MITJANS AUXILIARS I

BGH. GEO-INGENIERIA Estudiós Ccológicos Estudiós Ccotécnicos Estudiós Geofisicos Auscultaciún de Cimcnlaciones

RO8OT MIUENNIUM. ANSYS+CivrlFEM

RehabiBtacià de Façanes.

RefMmes: habitatges, comerços I oficines.

Obra Manteniment parcial o integrat d'tmmobles Projectes o"obnM. cortíficott i mlormes.

CRANVU.S33 «17101 71 > Ft;«172 1 5 »

VICAIMA - PUERTAS Y 0ERIVALX3S, S.L EdificioColomina Calle S. Bemarto 97/99,2° C l 28015 Madrid Tel. 914 480 526 • Fax 914 480 4S9 vjcalmapuertas@vicaima.com www.vicaima.com

Telf. 93 218 86 69

ESTUDIS GEOTECNICS

TANCAMENTS PRACTICABLES

Rttfurttlò it fitin \t ót p4lf>

inllonltUlt

CONSULTORtAV D1STRIBUCÍQN DE SOFTWARE PARA CALCULO PE ESTRLOURAS DE EDIFICACION E INGENIERIA C M L

OUILLERMO PUERIAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMÀTICAS

Pellaíres, 28 06019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92

- ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FIJAS Y MÓVILES

http://uiiuiu.tdrrestauracfo.com QUÈ CERQUEU: 1 . ESTRUCTURES • 2 . COBERTES • 3 . AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4. FAÇANES • 5. TANCAMENTS I DIVISIONS • 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS • 7. REHABILITACIÓ • 8. INSTAL-LACIONS • 9 . INTERIORISME « 1 0 . URBANISME I MOBILIARI URBÀ « 1 1 . TANCAMENTS PRACTICABLES « 1 2 . ENVIDRAMENTS • 13. MITJANS AUXILIARS • 14. INTORMÀTICA • 15. SANITARIS • 16. SERVEIS PROFESSIONALS • 17. EQUIPAMENTS • 18. INDUSTRIALS • 19. INSTAL·LADORS • 2 0 . BASTIDES

SERVEIS Quadern central SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2003

Informació tel.: 932 40 23 76

Petits anuncis

Serveis al professional • Aixecament d'estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d'estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d'activitat i legalitzacions • Plans d'emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d'obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è • 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicacions, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Cosía Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84

Perspectives

Delineació de plànols

S'ofereix delineant

Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l'estudi del client. Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç.

SCRIPTIVA Mònica • Telèfon: 934 59 46 17

S'ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d'arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Tel.: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01

Delineant projectista s'ofereix per desenvolupar delineació d'avantprojectes, pro* jectes bàsics i d'execució, redacció de memòries i amidaments. Domini de l'Autocad, Allplan, Presto, i Microstation.

Telèfon-. 609 724 996

Perspectives professionals en 3 D Professionals amb 6 anys d'experiència, dedicats exclusivament a: -perspectives amb el màxim de realisme -fotomuntatges -vídeos interactius/Animacions -plantes de venda -books de venta -disseny de tanques publicitàries amb la vostra perspectiva.

Ens desplacem per tot Catalunya.

Complim amb la data d'entrega SCRIPTIVA • 934 59 46 17 scriptíva@scriptiva. com www.scriptiva.com

Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d'execució. Aixecament d'estat actual.

Telèfon: 937 50 93 71 Mòvih 686 261 930 Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes d'instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 • Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net

Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d'amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis i presentacions.

TRESDCAD • Telèfon-. 938 79 65 61

Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol Telèfon-. 639 89 10 63

Serveis tècnics de topografia Enginyeria especialitzada en topografia s'ofereix per fer aixecaments topogràfics, replanteig, control i cubicació d'obra, actualització As-Built, aixecaments d'interiors d'edificis, fotogrametria arquitectònica, StG, peritatges judicials. Pregunti'ns, tenim SOLUCIONS. ENGINYERIA MIRALLES i GONZALEZ Sant Cugat del Vallès Tel: 936 75 14 02 info@enginyenamg.com Estudi d'arquitectura Estudi jove d'arquitectura format per arquitectes tècnics i arquitectes, amb 3 anys d'experiència i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s'ofereix per: - Col·laboracions externes amb despatxos - Amidaments i pressupostos - Rehabilitació de façanes, reformes - Informes, certificats, dictàmens, cèdules d'habitabilitat - Perspectives, fotomuntatges - etc.

Complim amb les dates d'entrega Estudi_arquitectura@terra. com Judit 696 46 55 37 Núria 678 98 28 08 Fax 933 25 66 04 Topografia

Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d'estructures, projectes de rehabilitació í plans de manteniment. Redacció d'informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut ; confecció d'amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d'obra, control de costos i inspecció d'instal·lacions.

Tels.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail. com Serveis al professional

Estudis de seguretat

S'ofereix arquitecte tècnic, amb més de 15 anys d'experiència, per a direcció d'obres i col·laboracions en oficina tècnica, amidaments i pressupostos (Presto), seguretat, etc.

Dedicació a temps parcial o free-lance.

Tel. 639 700 540

Especialistes en grans promocions Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Màxima rapidesa. Complim amb la data d'entrega.

934 59 46 17 scríptiva@scríptiva. com www.scriptiva.com

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, í Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36

S'ofereix arquitecte tècnic

Empresa de gestió d'obra realitza amidaments i pressupostos d'habitatges, hotels, oficines i naus industrials.

Per rentabilitzar els seus projectes, visití'ns a www.gesprom.com Gesprom C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Teb 934 60 42 20 Mòbil: 679 06 55 61

Aixecaments planimètrics i topogràfics de solars i terrenys.

SANDGELS, SL Tel/fax 934 263 591 sandgels@yahoo. es

Serveis al professional Equip tècnic s'ofereix per a la realització de: - aixecaments de plànols - plànols de venda - perspectives professionals - estudis de seguretat • - projectes d'enderroc - projectes d'urbanització - projectes de rehabilitació - altres (cèdules, informes, etc.)

Víctor Telèfons: 637 200 931 / 677 538 021 Dibuixant autònom S'ofereix dibuixant per als serveis següents: - Serveis de delineació per arquitectura - Perspectives - Autocad 2002, 2D i 3D - Maquetes - Aixecament d'estat actual Graciela Costa (Canet de Mar) Telèfon: 937 94 31 87 Delineant de plànols Delineant de plànols s'ofereix per treballar des de casa. Es fan plànols de tot tipus; estudis de seguretat i obra nova. Experiència en empresa d'enginyeria i d'arquitectura. Preus negociables.

Xavi Telèfons: 934 18 56 76 686 97 93 68 Empresa de topografia S'ofereix per a realitzar aixecaments topogràfics amb aparell ELTA 4 Zeiss amb Psion per fer restitucions, corves de nivell, taquimètrícs, càlculs, cubicacions en format digital i autocad.

Telèfons: 607 31 43 73 932 18 33 43 Fax: 932 18 33 43 a/e: barjau@ya.com

Serveis per al professional d'arquitectura S'ofereixen serveis de: - Aixecaments de l'estat actual - Documentació escrita - Projectes bàsics i d'execució - Perspectives i animació en 3D - Realització d'amidaments - Estudis de seguretat - Programes de control de qualitat i el seu seguiment - Direcció d'obra - Coordinador de seguretat Juan José Telèfon: 679 522 574 cdc_arquitectos@msn.com

S'ofereix estudiant Estudiant de 2n curs d'Arquitectura tècnica amb estudis d'aplicació de projectes de construcció i amb molt d'interès en seguir formant-se, s'ofereix per treballar a peu d'obra (aporta poca experiència). Carnet de conduir, vehicle propi i disponibilitat mitja jornada.

Oriol Telèfons:933 25 07 62 649 09 90 37

Quadern central SEGONA QUINZENA

Avantatges per als col·legiats Material informàtic d'interès professional i a bon preu L'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a la venda d'ordinadors i material informà-

tat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils.

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats po-

sica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals.

tic (impressores, escànners) de qualitat,

Informació: Carrie (Sílvia Jiménez). VI-

den gaudir d'uns descomptes excepcionals

Informació: Departament CECOTOIL. Telè-

ofereix als arquitectes tècnics preus molt

ladomat, 2 3 7 . Barcelona. Telèfon 9 3 4 10

que s'aplicaran sobre el preu fina! que marqui

fon 937 36 60 00. www.cecotec.es/ceco-

avantatjosos i amb el suport tècnic de l'em-

82 8 0 . informatica@carrier.net. www.ca-

el sortidor de les estacions de servei de la xar-

toil. Contractacions al Servei d'Informació

presa. L'oferta es fa durant un temps limi-

rrie.net/l-informatiu.

xa SOLRED, present a tot l'Estat espanyol. El

del CAATB. Telèfon 9 3 2 4 0 20 6 0 . infor-

pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàs-

macio@apabcn.es

Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de

Lampo

col·laboració amb SYMPSA, amb l'objectiu

Muntaner, 4 7 9 - 4 8 3 , 5-4

d'oferir als col·legials un descompte d'un

Telèfon: 9 3 2 11 03 00

Cecoteh tarifes de mòbil més barates Els col·legiats poden gaudir de tarifes

cietats professionals i les empreses.

10% en l'obtenció de certificats mèdics.

especials en telefonia mòbil Movistar a par-

Informació: Departament CECOTEL. Telè-

L'acord permet els descomptes fins al 3 1

tir de l'acord de col·laboració signat el fe-

fon 9 3 7 36 60 00 / 9 0 2 4 4 00 4 0 .

brer passat entre el CAATB i la patronal CE-

www.cecotel.com. Contractacions al Servei

COT. Poden gaudir d'aquests avantatges els

d'Informació del CAATB. Telèfon 9 3 2 4 0

col·legiats i col·legiades amb IAE, les so-

2 0 6 0 . informacio@apabcn.es

de desembre de 2 0 0 3 . Per beneficiar-se

Didac Tenor Massini, 1 - 3 , 1

del descompte cal identificar-se com a

Sants, ISO Tel.: 9 3 4 90 72 65

col·legiat en sol·licitar el servei.

sypsa@retemail.es

Serveis d'ortodòncia més barats

Descomptes en els hotels de la cadena Style Hotels

i un 1 0 % i un 2 0 %

miliars directes dels col·legiats. Per a més

Diversos tipus de descomptes sobre la

en els serveis d'ortodòncia de la Clínica Dr.

informació, telèfon: 9 3 2 0 1 6 1 62 (Barce-

tarifa Track d'aquest grup hoteler. Central

Pedró Ruiz. Les dues primeres visites són

lona) i 9 3 8 7 0 76 73 (Granollers).

de Reserves d'Style, tel. 9 0 2 4 4 4 4 7 0 .

Informació: www.hotusahotels.com.

Reserva i consultes: stylehotels@hotusa.es

de franc. Aquest acord també inclou els fa-

Atenció Sanitària Domiciliària Descomptes en les entrades a l'Auditori de Barcelona

ASD, és una empresa d'atenció domici-

• Atenció a les persones amb malalties on

lona i Nacional de Catalunya els dissabtes

liària integrada i de qualitat que facilita serveis

amb el carnet del CAATB a les taquilles de

a la tarda, es farà un descompte d'un 2 5 %

de salut i sociosanitaris, donant cobertura als

l'Auditori obtindran un descompte d'un

si es fan grups de més de 25 persones. Và-

problemes i necessitats de íes persones, famí-

1 0 % en la compra d'entrades. A més, en

lid fins al 3 1 de desembre.

lies i entorn. El CAATB ha establert un conve-

• Atenció integral a la gent gran

els concerts que faci l'Orquestra óe Barce-

Informació al telèfon: 9 3 2 4 7 9 3 0 0

ni de col·laboració amb ASD, pel qual els

• Atenció a les persones amb dolor i millo-

Tots els col·legiats que s'identifiquin

col·legiats es beneficiaran d'un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: • Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta í/o mitja durada.

• Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistència! en el domicili • Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils

d'entre cinc i vuit places, per gaudir d'un

ra de la seva qualitat de vida • Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l'aprenentatge • Atenció a l'alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. CJ Muntaner,217 • 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

cap de setmana a la muntanya.

El Guasch Teatre ofereix un 2 5 % de des-

des a la masia de turisme rural El Muig, a Sant Joan de les Abadesses. Tres cases,

feccioses

Descompte del 25% en els espectacles d'adults de Guasch Teatre

Turisme rural Descompte d'un 1 0 % per a les esta-

cològíques • Atenció a les persones amb malalties in-

Telèfon: 609 613 4 3 0 .

compte per a dues persones en els especta-

www.elripolles.com/elmuig

cles d'adults, en presentar el carnet del CAATB. En aquests moments el teatre està representant La Celestina de Fernando Rojas,

Vacances avantatjoses

amb Joan Guaski, com a director, i Martha

Viatges Barceló ofereix als arquitectes

Cal presentar el carnet del CAATB a

tècnics col·legiats condicions econòmi-

qualsevol de les 5 1 oficines a Catalunya.

ques avantatjoses i serveis especials en la

Podeu consultar les condicions de paga-

contractació de vacances:

ment a 3 mesos sense interessos, amb !a

•

•

Carbonell, Joaquim Gómez, Rebeca Sanchez, Oriol Macià, Marga Julià i Maria Jesús Pereiro com a intèrprets.

Un descompte del 5%, en paquets t u -

targeta Visa Barceló, gratuïta i de lliure do-

rístics, tant d'ofertes com de catàlegs.

miciliació bancària.

Un descompte del 3% en els catàlegs "Va-

Informació:

i Urgell de Barcelona)

cxiones Barceló", a afegir al descompte

dzcatalunyadbarceloviajes

Telèfon de taquilla: 934 5 1 34 62

específic segons catàleg (fins a l'í 1 %).

web www.barcelovtajes.com

www.guaschteatre.com

Guasch Teatre C/Aragó, 140 (entre els carrers de Vlllarroel

QUINZENA NOVEMBRE 2003

Material informàtic d'mteres professional i a bon preu El Col·legi Ha establert un acord de col·laboració amb l'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a

als arquitectes tècnics a preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l'empresa. L'oferta es

la venda d'ordinadors i material informàtic (impressores, escàners) de qualitat, per tal d'oferir-lo

fa durant un temps limitat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils:

Ordinador de sobretaula

Ordinador de sobretaula

Portàtil

Carrie API

Carrie AP2

FUJITSU

PENTIUM 4. 2,4 GHz

PENTIUM 4. 2,53 GHz

Pentium* 4 2,53 GHz

Característiques:

Característiques: •

Característiques^ •

256 MB RAM DDR 333

•

DISCO DURO 8 0 G8

•

VGA 32 MB TV-OUT AGP

•

LECTOR CDX52

•

T.S0NIDOAC97

•

MONITOR 17"CRTGNR

•

TECLADO W-2000

•

MOUSE PS/2

Preu especial col·legiats: 495,00 euros

•

512 MB RAM DDR 333

•

DISCO DURO 120 GB

•

T.GRAFICA GFORCE 4MX 4 4 0 128 MB DDR TV-OUT

•

DVD 16X48 LG

•

REGRABADORA 52X24X52 LG

•

T.SONIDO AC'97

•

MONITOR TFT 15M LG MULTIMEDIA

•

TECLADO + RATON I N A U M B R I C O LOGITECH DESKTOP DE LUXE OPTICAL

preu especial col·legiats: 995,00 euros

• fiil.m.BMI.I» CARRIE Les configuracions de les ofertes són modificables i adaptables a les necessitats del profes-

256 MB RAM

•

DISCO DURO 4 0 GB

•

PANTALLA TFT 15"

•

COMBO(DVDtREGRABADORA)

•

T.GRAFICA ATI M0BIÜTY RADEON 9000 64 MB DDR SALIDATV

•

PLJERTOSFIREWARE+2XUSB2.0

•

T.RED 10/100

•

M0DEM56KB

•

WINDOWS XP HOME EOITION

•

WORKS SUITE 2002+ANT1VIRUS NORMAN 5.1+ NERO 5 CD MAKER+ WIN DVD 4 . 0 Í + ADOBE PHOTOSHOP ELEMENTS+ACROBAT READER.

Preu especial col·legiats: 1.440,00 euros

• informatica@came.net • www.came.net/l-infomiatiu

de l'empresa Carrie (www.came.net/l-informatiu) les característiques actualitzades cada set-

sional. A causa de la inestabilitat en el preu d'alguns dels components dels ordinadors, els

mana. En les compres de material informàtic com ara impressores, escàners, càmares, etc.,

preus poden patir variacions (habitualment a la baixa). Per això es recomana als interessats

els col·legiats gaudiran d'un descompte d'un 3 % sobre els preus de Carrie. Els col·legiats que

comprovar el preu actualitzat de l'oferta o configuració escollida. Es poden consultar a la web

vulguin informar-se respecte de les configuracions concretes es poden dirigir a Carrie.

tsn

tennis ismi

Subscripció a LUnforimtiu per a no col·legiats Les persones que se subscriguin a L'Informatiu rebran el llibre Gairebé 10 anys, de Toni Batllori , de regal Si voleu rebre L'Informatiu i no esteu col·legiats, empleneu aquesta sol·licitud de subscripció i trameteua per fax: 932 40 23 64, per correu electrònic: informatiu@apabcn.es, o per correu a: Col·legi d'Aparelladors L'Informatiu. Elisenda Pucurull Bon Pastor, 5 08021 Barcelona També podeu fer-ho per telèfon: 932 40 23 76

Subscripció a L'Informatli Dades personals Nnm i rnfinnm·; nfl I/NIF fl-Wa

ílnrii poïlal

Quotes D

quüla normal d ' l pagament de 25 €

D

quota d'estudiant sense Targeta Accés de 12,5 €

Forma de pagament f~l domiciliació bancària

nom i cosnoms

múm de compte (s'han d'emplenar totes les caselles)

ESPAI EMPRESA

Manteniment d'edificis

Els amidaments automàtics a partir d'un plànol

SIKA, SA organitza una jornada sobre tractament i reparació de danys als edificis, en col·laboració amb el CAATB. Anirà a càrrec de Javier Díez Güemes, responsable de formació externa i màrqueting tècnic.

tomàtica a partir d'un dibuix 2D utilitzant eines intel·ligents

El temari inclourà els temes següents: • tractament de soterranis • tractament de façanes • tractament de cobertes • reparació, reforç i protecció del formigó data: 10 de desembre hora: 17 hores Boc: sala d'actes del CAATB durada: 4 hores S'entregarà documentació a tots els assistents i certificat d'assistència.

L'assistència és gratuïta, però les places són limitades.

Es recomana inscripció prèvia.

Problemàtica a resoldre: Com treure els amidaments de forma au-

L'Estudi de Seguretat i Salut a partir d'un plànol Problemàtica a resoldre: Com fer un estudi de Seguretat i Salut a partir de les plantes i alçats utilitzant eines intel·ligents. data: 11 de desembre hora: Sessió de mati: 10.00 h, Sessió de tarda: 18.00 h. lloc: Sala de conferències del CAATB al d Bon Pastor, 5 de Barcelona Assistència gratuïta, places limitades. Nemetschek lliurarà un certificat d'assistència als participants.

La durada del seminari serà de 2,5 hores aproximadament.

NEMHSCHEX Punt d'informació del CAATB • Telèf

DEMANDES il SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2003

DESPATX D'ARQUITECTURA Empresa Promotora-Constructora d'habitatges de

Tècnic/a de projectes i obres

nova planta amb més de 20 anys en el sector

Selecciona CAP D'OBRA En dependència del director tècnic del Departament de Construcció es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el pro| cés d'execució d'una o dos obres simultàniament. Signarà com a direcció facultativa.

Requisits: • Arquitecte/a tècnic/a • Experiència professional demostrable de 4 anys, en empresa promotora o constructora - Persona |ove d'entre 28 i 35 anys - Informàtica a nivell d'usuari: MS-Office (Word, Excel) i valorable Menfís - Cotxe propi

per a tasques de despatx, amídaments, estudis de seguretat i salut, programes de control de qualitat, pressupostos d'obres, projecte bàsic i executiu, memòries constructives, càlcul d'estructures i instal·lacions, plecs de condicions, visites d'obra, visites a ajuntaments, relació amb industrials i oficines de control, etc.

Perfil Imprescindible experiència mínima de 2 anys en aquestes tasques. Edat, entre 25 i 30 anys. Facilitat per redactar documentació i l'aprenentatge de programes informàtics. Coneixements d'Excel, Word, Presto, Autocad, etc. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Vallès Oriental. Català parlat i escrit.

S'ofereix Jornada oficial. Relació liberal o contracte laboral. Període de prova de 6 mesos. Incor- ' poració immediata.

Les persones interessades adreceu el vostre currículum al núm. de fax: 935 64 48 50 o per a/e: avinals@coac.es o contacteu per telèfon ai núm. 935 75 03 95.

S'ofereix - Relació lliberal amb exclusivitat - Remuneració competitiva a nivell de mercat, formada per un fix i una part variable en funció dels objectius establerts - Jornada completa - Possibilitats de creixement i projecció professional

| COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA | Consultaria de Recursos Humans, Bon Pastor. 5, 5a planta, 08021 Barcelona ibcn.es

<

OC

e u ce c/)

8 < ce

o

o 0.

(/) UI

Empresa Promotora-Constructora d'edificació d'habitatges i hotels d'una cadena hotelera, amb més de 40 anys en el sector i d'àmbit d'actuació principalment Catalunya,

Col·laborador/a tècnic/a per a la redacció de projectes d'edificació i direcció facultativa de les obres i amb responsabilitat com a arquitecte tècnic col·legiat.

Perfil Convenient experiència mínima de 2 anys. Coneixements informàtics d'Autocad 2000 i Presto. Edat entre 25 i 33 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Alt Penedès (imprescindible la proximitat del lloc de residència habitual).

S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 30.000'- euros brut/anual més despeses col·legials. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al nún. de fax: 9 3 8 1 7 2 3 7 3 o per a/e: projectes@grup-orbis.com

Selecciona CAP D'OBRA En dependència del director tècnic, es responsabilitzarà de la planificació, organització, coordinació i control del procés d'execució d'un hotel singular de 5 estrelles i els centres annexos d'una important cadena hotelera. Tindrà al seu càrrec l'equip tècnic de producció d'obra. Es relacionarà amb la direcció facultativa i la direcció tècnica de hotelera.

Requisits: - Arquitecte/a tècnic/a - Experiència professional demostrable en construcció d'hotels i/o edificis d'aiçada.

- Edatorientativa:35-5Oanys.

- Informàtica a nivell d'usuari: MS-Office (Excel, Word) Incorporació immediata.

Servei de Promoció i Mercat de Treball; "°"

-J S'ofereix J - Contracte laboral.

"•! - Sou negociable en 1

ició de l'experiència i vàlua del candidat.

"•„"•?'•.

-A/e: trebail@apafen.es COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultaria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: trebalieapabcn.es

-

v

Tel.: 932 40 23|fp. ^ * Fàx: 9 3 2 4 0 23;5Í9

CL LU

OFICINA DE PROJECTES D'ARQUITECTURA

http//: www.ai

| ^

ESTUDI D'ARQUITECTURA TÈCNICA

Arquitecte/a tècnic/a confecció d'amidaments i pressu, elaboració d'estudis úe seguretat, ió d'obra en casos puntuals i recolla direcció de l'obra. zament Perfil Imprescindible experiència mínima d ' l any. Coneixements informàtics de TCQ2000 i Cad. Convenient carnet de conduir. Lloc de treball, Barcelona.

Jornada completa. Relació liberal. Sou negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: fc.aOretemail.es

Quadern centra] 5EGONA QUINZENA NOVEMBRE 1003

/IPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA D'HABITATGES DEL VALLÈS OCCIDENTAL

Ajudant de cap d'otf

CONSTRUCTORA D'HABITATGES PLURIFAMILIARS I CONSTRUCCIONS HOTELERES

Tècnic/a d'obres

per a col·laboració directe amb el cap d'obra per a tasques de realització d'amidaments, pressupostos, control de qualitat, estudis de seguretat, control d'obra i d'industrials.

Perfil Titulació d'arquitecte/a tècnic/a. Edat, entre 21-30 anys amb coneixements bàsics d'obra d'edificació. Capacitat de treball en equip. Es valorarà experiència a peu d'obra i despatx. Coneixements informàtics (Excel, Word, Microsoft Project, Presto, etc).

S'ofereix Grans possibilitats de projecció professional. Retribució 18000 euros brut/anual, negociables segons l'experiència i vàlua del candidat.

Les persones interessades podeu adreçar el currículum al núm. de fax: 937 85 32 4 4 o per a/e: carmen.bescos@gruplaclau.com

per incorporar-se al departament tècnic de l'empresa i responsabilitzar-se de la direcció de les obres dels projectes.

Perfil Imprescindible experiència mínima de 3 anys. Dots de comandament Coneixements informàtics entorn windows. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona.

S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral per obra. Sou aproximat 36000'- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

IMPORTANT EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA D'HABITATGES DEL VALLÈS OCCIDENTAL

CONSTRUCTORA DE BARCELONA

Es responsabilitzarà de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d'execució de l'obra, seguiment econòmic, qualitat i seguretat.

, , .^..'-se de les obres davant la propietat i la direcció facultativa: gestió del personal assignat, replanteigs, control de l'execució, terminis, amidaments, etc.

d'obra

Titulació d'arquitecte/a tècnic/a. Es requereix un bon professional amb experiència com a cap d'obra en empresa constructora o promotora. Edat, entre 28 i 35 anys. Coneixements informàtics (Excel, Word, Microsoft Project, Presto...).

S'ofereix Retribució d'acord amb l'experiència i vàlua del candidat (entre 36.000 i 48.000 euros brut/anual).

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 937 85 32 44 o per a/e: carmen.bescos@gruplaclau.com '

NIU HÀBIT, SA

Tècnic/a de pr Depenent del delegat, desenvoluparà treballs a peu d'obra i tasques d'ofícina tècnica. Estarà al front d'un equip de producció propi.

Perfil Arquitecte/a tècnic/a entre 25 i 30 anys. Experiència en obra, preferiblement en rehabilitació d'edificis. El lloc vacant requereix habilitats directives i de gestió de recursos. Coneixements informàtics d'Office i Cad.

Servei de Promoció i Mercat de Treball

S'ofereix Jornada completa amb contracte laboral o relació liberal. Retribució a convenir. Incorporació immediata. Possibilitats de promoció.

Tel.: 932 40 23 58

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 936 74 83 26.

A/e: treball@apabcn.es

Fax: 932 4 0 23 59 http//: www.apabcn.es

Perfil Convenient experiència mínima de 4 anys com a cap d'obra. Coneixements informàtics de Presto, Cad i Ofimàtica. Impresindible carnet de conduir i vehicle propi (possibilitat de vehicle d'empresa). Àrea de treball província de Barcelona.

S'ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 33.000'- euros brut/anual negociable.

Adreceu el currículum al núm. de fax: 932 38 56 94 a l'atenció d'Eloy Montava, o per a/e: miralleseccurto.com

A C T I V I TATS FORMACIÓ

} Quadern centnl SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2003

Postgrau de Director d'Execució i Control d'obra 12 de març al 29 de maig de 2004 Objectius Aquest curs es basa en la transmissió de coneixements des de l'experiència de l'exercici de la professió, amb l'objectiu de; - Assegurar el coneixement del procés constructiu, els documents i els agents que hi intervenen, així com de les seves funcions i responsabilitats.

- Dominar la planificació i l'economia de l'obra.

- Analitzar les parts integrants del projecte i interpretar el disseny arquitectònic.

- Aplicar el marc jurídic i les condicions generals a la contractació d'obres i d'industrials.

- Conèixer les tècniques constructives (materials, sistemes i processos constructius), el control de qualitat dels materials i sistemes constructius, i les tècniques especifiques de prevenció, seguretat i salut laboral en la construcció.

- Saber negociar i resoldre conflictes.

- Utilitzar les principals eines informàtiques i l'organització del professional.

- Aplicar els coneixements adquirits en les pràctiques del curs.

Programa • Mòdul 1. El procés constructiu i la seva documentació • Mòdul 2. L'economia en l'execució de l'obra • Mòdul 3. Tècniques i metodologia de control del projecte • Mòdul 4. Contractació i marc jurídic • Mòdul 5. Tècniques de construcció i control d'execució • Mòdul 6. Seguretat • Mòdul 7. Negociació i resolució de conflictes • Mòdul 8. Eines informàtiques i organització • Mòdul 9. Cas pràctic

^ _ ^

A qui s'adreça Als professionals deí procés constructiu que, segons la LOE, poden exercir la direcció d'execució d'obres del grup a).

Requisits Hauran d'acreditar formació d'arquitecte tècnic i: - experiència d' 1 a 2 anys en la direcció d'execució i control d'obra o, en condicions semblants, en obres de gran rehabilitació o en l'Administració, amb un PEM>3M - experiència de més de 2 anys si no han treballat en direcció d'execució i control d'obra.

Direcció acadèmica Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB. Horari Divendres, de 16.30 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14h.

Durada

Preu postgrau: 1.247,00 € Preu col·legiats/ades: 1.060,00 €

POSTGRAU I MÀSTER

ACTIVITATS

Postgrau de Coordinador de Seguretat i Salut en la Construcció., Perfil Tècnic Europeu Del 20 de febrer al 18 de juny de 2004 Objectius El postgrau formar coordinadors de seguretat i salut en la construcció capaços de: - Vetllar pel compliment de les normes de seguretat a les obres.

- Avaluar riscos de l'obra i proposar solucions alternatives.

- Motivar els actors del procés constructiu per integrar la seguretat en el procés de disseny i execució.

- Fer accions de sensibilització i informació de riscos als treballadors a l'obra.

Programa i Mòdul 1. Seguretat i salut en la construcció. Legislació, funcions i responsabilitats.

• Mòdul 2. La documentació per a l'aplicació de l'RD 1627/97.

• Mòdul 3. Elements auxiliars per a la prevenció de riscos laborals.

• Mòdul 4. L'actuació professional del coordinador.

• Mòdul 5. Formació en tècniques de seguretat.

• Mòdul 6. Treball final.

A qui s'adreça El curs està adreçat als tècnics que, segons la LOE, poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en fase de projecte i d'execució d'obres.

Requisits Formació com a arquitecte tècnic, arquitecte, enginyer o enginyer tècnic.

Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al 80% de les classes, superar les proves d'aprofitament, així com aprovar el treball final.

Direcció acadèmica Francisco Javier Llovera. Doctor en dret i aparellador. Director de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUPB).

Josep M. Calafell. Arquitecte tècnic. Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB. Consell acadèmic Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat.

Michèle Butzbach. Llicenciada en Lingüística i Psicopedagogia. Formadora i consultora en RH. Directora de Geoda Formacions.

Jaume Miquel Montanera. Enginyer tècnic. Tècnic de prevenció del Grup OHL. Miguel Àngel Palomo. Arquitecte tècnic. Coordinador i consultor en seguretat.

Horari Divendres, de 9.30 a 14 h i de 15.30 a 20 h.

Algunes sessions es duran a terme fora d'aquest horari.

150 hores lectives + 50 hores de treball de curs.

Preu postgrau: 2.254,00 € Preu col·legiats/ades: 1.915,90 € Organitzat conjuntament amb:

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Desenvolupament Professional Bon Pastor, 5 • 0 8 0 2 1 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

Quadern central SEGONA

F 0 r m a C Í Ó O b e r t a Per estar al dia en el procés constructiu M E D I

A M B I E N T

I

C O N S T R U C C I Ó

M10301 (Barcelona)

L'AMIANT EN ELS EDIFICIS: RISCOS I SOLUCIONS

Data: 1 de desembre de 2003 Horari: dilluns, de 16.30 a 21 h Durada: 4 hores

portants per a la salut de les persones. L'objectiu d'aquesta sessió és conèixer els materials que en contenen i saber què cal

Preu curs: 57,65 € Preu col·legiats (-15%): 49,00 €

La presència de materials que contenen amiant en els edificis és força freqüent en el nostre país i comporta uns riscos im-

fer davant aquest problema.

Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic.

Responsable de l'Àrea de Constrvcció i 7ècno/cgé del CAAT8..

VIDEOCONFERÈNCIA Granollers, Manresa, Tentssa i Vic

AL

S E C T O R

T30128 (Barcelona)

PRESTO I: AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS I CERTIFICACIONS

Dates: de I'l al 17 de desembre de 2003 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 2 1 h Durada: 20 hores

L'objectiu del curs és adquirir els coneixements necessaris per utilitzar el programa Presto per a l'execució d'amidaments, pressupostos i certificacions en projectes de construcció. Els assistents també coneixeran altres aplicacions del programa, com són la planificació, la comparació d'ofertes i el control de despeses de l'obra. Igualment aprendran com passar infor-

Preu curs: 276,50 € Preu col·legials (-15%): 235,00 €

mació i fitxers a d'altres programes informàtics.

T40142 (Barcelona)

PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT

Dates: del 2 al 18 de desembre de 2003 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h

Utilitzar el programa Microsoft Project i rendibilitzar les seves aplicacions per a la programació, el seguiment i el control de projectes de construcció, i per a la gestió del temps i dels recursos són els objectius principals d'aquest curs. També es pre-

Durada: 12 hores Preu curs: 150,60 € Preu col·legiats (-15%]: 128,01 €

íén que els assistents coneguin altres aspectes bàsics del programa, relacionats amb la planificació: el treball amb calendaris, l'ús del camí crític, el seguiment del projecte i l'ajustament del temps i els costos, entre d'altres.

JORNADA

DE

EXPOSICIONS

DEBAT

L'HABITAGE A BARCELONA

AQUAREL·LA A L'ESPAI D'ART DEL CAATB

La jornada L'habitatge a Barcelona es planteja com una trobada per a la reflexió i l'intercanvi d'opinions de diferents actors i experts.

Una trobada que pretén integrar aquesta dimensió polièdrica: econòmica, social i política, i identificar vies que permetin que l'habitatge pugui deixar de ser un problema per esdevenir el que ha de ser, una llar. organitza: Consell Econòmic i Social (CESB) data: 4 de desembre Hoc; sala d'actes del CAATB

L'Espai d'art de la primera planta del Col·legi a Barcelona, exposa una mostra de l'obra pictòrica de Maria José Asensi, titulada Ata-

PROGRAMA: 9 h: Benvinguda Joan Clos, Alcalde de Barcelona Xavier Bardají, President del CAATB 9.15 a 11 h: ponències marc • Presentació Maravillas Rojo, presidenta del CESB • Situació de l'habitatge a Barcelona, Carme Trilla, economista • Àmbits competencials, Enric Lambies, professor de màster a la UPF i la UB 11.30 a 12.45 h. L'habitatge de lloguer • L'assetjament immobiliari, Montse Torrent, advocada OCUC • Mesures fiscals per incentivar el mercat de lloguer, Ramon Puig, CAATB • L'habitatge dotacional i els projectes a Barcelona, Ricard Fernàndez, gerent del Patronat Municipal d'Habitatge

informació: Maria José Asensi Telèfon: 652 9 2 52 3 2 mjasensi@hotmail.com

PINTURES DE CARMEN ESPEL A GRANOLLERS Promoció d'habitatges a Barcelona

12.45 a 14.15 h. Paper dels promotors.

• El sector privat, Celestí Ventura, Director general de Metro 3 • El sector públic, Ferran Juliàn, Conseller delegat de Regesa.

• Agents socials, Pedró Parra, Conseller delegat de Qualitat; Jordi Llorens, Conseller delegat d'Entorn Modera: Josep M. Vendrell, Col·legi d'Administradors de Finques.

14.15 h Conclusions i cloenda Comissió Executiva del CESB Gabinet tècnic del CAATB Modera: Francesc Costa, Cambra de la Pro- Entrada lliure però cal confirmació prèvia. pietat Telèfon: 932 40 20 60

AC T I

lanta, en aquarel·les i tècnica mixta. vemissatge: dimecres, 26 de novembre, a les 19.30 hores dates: deí 26 de novembre al 7 de gener lloc: cafeteria, a la primera planta del Col·legi horari: de dilluns a divendres, de 8.30 a 19.30 hores

La Delegació del Vallès Oriental acull, fins al 12 de desembre, una mostra de pintura a f o l i inspirada en la tardor de l'artista Carmen Espel. dates: fins al 12 de desembre de 2003 horaris: feiners de 9 a 13 i de dilluns a dijous, de 6 a 8 lloc: Delegació del Vallès Oriental C/Josep Pifiol 8 informació: Tel 938 79 0 1 76

CONVOCATÒRIA

Assemblea General de col·legiats La Junta de Govern va prendre l'acord de convo-

I ALS

car Assemblea General Ordinària de col·legiats CANTEM PER LA PAU. CONCERT DE NADAL 2 0 0 4

segons estableixen els estatuts del Col·legi.

El Col·legi prepara aquest any una vetllada musical que enguany estarà dedicada a la pau. El Concert se celebrarà, com cada any, a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, i és obert per a aparelladors i arquitectes tècnics, amics, companys i familiars. dia i hora: dimecres 17 de desembre, a les 20.30 hores lloc: Basílica de Santa Maria del Mar En el programa hi constarà una part de música popular catalana a capella, i una segona part dedicada a la pau, interpretades per la Coral Cantiga, el grup de Teatre de Roses í Ensemble Instrumental XXI. L'entrada és gratuïta í es poden fer reserves al Punt d'Informació i a totes les delegacions (vegeu el programa a la pàgina 26). *exsa Telèfon; 932 40 20 60

^ ^ H

informacio@apabcn.es

* ^ | ^ | H

T

dia: dimarts 16 de desembre hora: a les 18.30 hores, en primera convocatòria a les 19 hores, en segona convocatòria lloc: sala d'actes del Col·legi Ordre del dia definitiu: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l'acta de l'Assem-

blea General anterior.

2. Informe del president 3. Proposta d'aprovació del pressupost per a l'any 2004 4. Torn obert de paraules informació:

Secretaria del Col·legi Quarta planta Telèfon: 932 40 20 55

ACTIVITATS

PROFESSIONALS

ACTIVITATS

I CULTURALS

Quadern eentra! SEGONA QUINZENA Ni

DE FORA CONSTRUIR AMB PREFABRICATS DE FORMIGÓ

CURS SOBRE INSTAL·LACIONS DE SANEJAMENT El Col·legi d'Enginyers Tècnics d'Obres Públiques amb la col·laboració de l'Escola del Gremi d'Instal·ladors de Barcelona organitza un curs sobre instal·lacions de sanejament, adreçat a professionals del sector. El curs estudiarà les xarxes de sanejament i de tots els elements que la componen. dates: del 2 de desembre al 29 de gener horari: de 19 a 21 hores preu: 260 € informació inscripcions: Col·legi d'Enginyers Tècnics d'Obres Públiques Numància 95-99, local 5 08029 Barcelona Telèfon: 934 39 87 54 catalunya@citop.es

POSTGRAU DE DISSENY

I GESTIÓ TÈCNICA D'EDIFICIS INTEL·LIGENTS

El curs té com a objectiu l'estudi de l'aplicació de les noves tecnologies de gestió tant en edificis públics com a privats. Va adreçat a arquitectes tècnics, arquitectes, interioristes i professionals del sector interessats. Consta de 8 classes d'hora i mitja, amb el temari següent: - Automatismes i domòtica. Definició i característiques. Prestacions que ofereixen r la seva influència en el confort i seguretat tant en l'espai públic com en el privat. Xavier Massip, exreponsable d'edificis intel·ligents de Control y Aplícaciones.

- Solucions de control domòtic per a la llar: a càrrec de Carolina Fernàndez, enginyera tècnica electrònica de Simón S.A.

L'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona ETSAB organitza una mostra sobre prefabricats de formigó, que es podrà veure ai vestíbul de l'Escola. dates: 1 al 19 de desembre de 2003 horari: 9 a 21 h lloc: Vestíbul de Av. Diagonal, 649 de BARCELONA informació: Telèfon: 93 401 64 13 www.upc.es/etsab

MÀSTER: LA CIUTAT. POLÍTIQUES, PROJECTES I GESTIÓ L' objectiu d'aquest màster és proporcionar una formació complementària amb la finalitat d'orientar els canvis en la gestió deís processos urbans i estimular una reflexió innovadora sobre els continguts i instruments de les polítiques de la ciutat.

Va adreçat a càrrecs públic o professionals vinculats a institucions públiques de diferents ciutats europees i llatinoamericanes. Dirigents o tècnics d'organitzacions socials i professionals lliberals o del sector privat que desitgin actualitzar o reciclar els seus coneixements. dates: del 12 gener al 2 abril de 2004 durada: 360 hores preu: 4150.00 euros informació i inscripcions: Les Heures, Fundació Bosch i Gimpera - Universitat de Barcelona Palau de les Heures. Campus Mundet Passeig de la Vall d'Hebron, 171 de Barcelona Telèfon: 935 67 74 17 • Fax: 934 28 62 31 lesheures@fbg.ub.es www.lesheures.fbg.ub.es/ca/02/021/index.html

- Gestió, estalvi energètic i domòtica en el E L DISSENY CATALÀ: sector residencial. Anirà a càrrec de Miquel Vilaplana, enginyera tècnica industrial, de SENY I RAUXA Delta Dore Electrònica.

Dins el cicle de conferències: De /es arts deco• El sistema EIB estàndard europeu per a )a ratives al disseny industrial, Juli Capella, argestió dels edificis d'ús públic. A càrrec quitecte i president del FAD ofereix la cond'Antonio Moreno, enginyer tècnic elèctric, ferència El disseny català: seny i rauxa president d'Eiba Espana. data: 16 desembre - Gestió d'edificis intel·ligents mitjançant Inshora: a les 19.30 h tabus EIB. A càrrec de Francesc Valls, enlloc: Sala Gaudí de La Pedrera ginyer tècnic industrial, cap de producte de Passeig de Gràcia, 92 de Barcelona sistemes de fabricació. Siemens S.A. informació: - L'edifici intel·ligent aplicat a la música, Telèfon: 902 400 973 imatge i so. A càrrec de Ramon Bedmar, diwww.caixacatalunya.es/obrasocial rector tècnic DSI. - Grans sistemes domòtics aplicats a la seguretat dels edificis terciaris. Juan Carlos Martín, director tècnic de sistemes. Prosegur.

- Necessitats de la sociedat i solucions aportades per la domòtica en el s. XXI David Oliver Gomila, Cedom Asociación Espanola de Domòtica, data d'inici: dijous, 5 de febrer de 2004 horari: de 19.30 a 21 h.

Informació i inscripció: Bellartyc/Balmes,177,5, 2 Telèfon: 932 17 98 74 amigsal0eic.ictnet.es Tel.: 932 17 98 74 • amigsal9eic.ictnet.es

ELS CONSTRUCTORS DE PONTS I CASTELLS: LA CONSTRUCCIÓ DEL TERRITORI La Xarxa Temàtica i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica organitzen eís Col·loquis d'Història de la Ciència i de la Tècnica. La sessió Els constructors de ponts í castells, anirà a càrrec de Martine Duquesce de la Universitat de París. data: 12 de desembre horari: ales 19 hores. lloc: Institut d'Estudis Catalans, Carme, 47 de Barcelona

informació: Secretaria de la Societat Catalana d'Història de

n ç any

de

prograi

Dalí

2 0 0 4

la Ciència i la Tècnica Telèfon: 933 24 85 8 1 , de dilluns a dijous, de 16 a 20 hores, divendres, de 8.30 a 14 hores. mcamps@iecat.net

CICLE SET D'ARQUITECTURA: ELÍAS TORRES El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya organitza un Cicle de conferències d'arquitectes parlant d'obra pròpia. Ei proper 19 de desembre es parlarà de l'obra d'Elias Torres. data: divendres, 19 de desembre hora: a les 20 hores lloc: Sala d'actes de la Demarcació de Barcelona del COAC Plaça Nova, 5 de Barcelona Telèfons: 933 0 1 50 00 • 933 06 78 06 cultura@coac.net www.coac.net/COAC/area_cu Itura/defau It.htm

CHILLIDA

Dalí a l ' E m p o r d à . La m i r a d a dels fotògrafs empordanesos Selecció d'aparicions púbiques i de la vida privada de l'artista. mesos gener-febrer: al Museu de l'Empordà a Figueres mes de març: al Palau Robert de Barcelona

s una mostra retrospectiva dedicada a la creació d'Eduardo Chilllida amb més de 100 Dalí. A f i n i t a t s electives obres, que abasta tots els aspectes del seu treball; Anàlisi de [es influències literàries i estètiques comprèn dibuixos, escultures, terracotes i gravitade l'artista cions (relleus en paper), en un itinerari cronològic. dates: del 15 de febrer al 18 d'abril organitza: Fundació Miró lloc: Palau Moja de Barcelona dates: íins al 25 de gener lloc: Fundació Miró. Parc de Montjuïc El Q u i x o t segons Dalí Telèfon: 934 43 94 70 Dibuixos i aquarel·les que va utilitzar el pintor www.bcn.fjmiro.es per il·lustrar l'obra de Cervantes. dates: del 15 de març a I'l de novembre lloc: Casa-Museu Castell Gala Dalí a Púbol OSCAR TUSQUETS BLANCA.

E L LABERINTO: ARQUITECTURA, DISENO Y ARTE La llarga producció d'Oscar Tusquets, els seus pensaments, escrits, objectes quotidians, obres d'arquitectura, interiors, joies, mobiliari... es reuneixen en aquesta exposició que mostra la llarga trajectòria artística d'aquest creador polifacètic. organitza: Any del Disseny 2003 / FAD dates: fins al 22 de febrer de 2004 lloc: Museu de les Arts Decoratives Av. Diagonal, 686 de Barcelona informació: Tel. 932 07 53 69 premsa®anydisseny2003.org www.adb2003.org

MESTRES DE LA PINTURA FLAMENCA DEL SEGLE X V I I L'exposició aplega 49 obres dels mestres de la pintura flamenca del segle XVII que pertanyen al Museu Estatal Ermitage (Sant Petersburg), distribuïdes en àmbits que reflecteixen eis gèneres i els corrents artístics més rellevants de l'època. Entre les obres de la mostra destaquen esbossos i quadres de gabinet de Rubens, Jacob Jordaens, Anton van Dyck, Jasper van der Lanen, JanFyt i David Teniers. dates: fins a l ' l d'octubre lloc: Caixa Fòrum Av. Marquès de Comilas, 6-8 Telèfon: 93476 86 00 www.fundacio.lacaixa.es

Records í n t i m s . I n f à n c i a i j o v e n t u t de Salvador Dalí Fotografies, joguines, expedients acadèmics, obres de joventut i calàlegs de les primeres exposicions. dates: de I'l d'abril al 30 de setembre lloc: Museu del joguet de Catalunya, a Figueres

El país de Dalí Relació de l'artista amb el paisatge empordanès. mesos maig-agOSt a! Museu de l'Empordà a Figueres mes de setembre: Museu d'Història de Catalunya a Barcelona

Dalí i Lorca Testimoni de la relació artística i d'amistat entre el pintor i el poeta. dates: maig-juliol floc: itinerant Salvador Dalí. D i b u i x o s Dibuixos i il·lustracions. dates: del 29 de maig a I'l de novembre | [ « : Palau Moja a Barcelona Dalí i les il·lusions ò p t i q u e s Procediments científics i instruments utilitzats per l'artista per crear il·lusions òptiques dares: del 14d e juny al 12 de setembre llx: Museu del Cinema de Girona

Al CAATB tu hi tens molt a dir.

Uiiliwa la txiMi» de «jgg·rMn·r·'.

Al

hi t·nlm mott * tar I qi» tu «fis ajudi*

t.

·üM·MdMd·ina·k·a·b

Oes dal Sovei (TAianad (M CAATB nwn cadascun (Ws Mus

•I Co»togique tou volim.

EL

RE P O RTATG E L'Informatiu SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2003

i

rrr

de aua li ta Les

•assa

CONTROL DE QUALITAT

atiu f.FGONA QUINZENA NOVEMBRE 2003

EL

REPORTATGE

Laboratoris d'assaigs per al control de qualitat Comissió Tècnica d'Acreditació (CTA), transfor-

I Ï 7 ivim en una època marcada I V

mada posteriorment en comissió tècnica de la

per la recerca de la excel·lència, de la

Comissió General per a l'Habitatge creada per

qualitat, de la defensa dels drets dels consu-

Reial Decret 1512/1992, de 14 de desembre

midors, de la delimitació de les responsabilitats professionals i de la maximització de bene-

amb el nom de Comissió Tècnica per a la

ficis. En aquest entorn, el sector de la cons-

Qualitat de l'Edificació (CTCE). En la Comissió Tècnica per a la Qualitat de

trucció, i més concretament l'edificació, no pot allunyar-se d'aquesta tendència pròpia de les

l'Edificació es troben representats: la Direcció

societats post-industrials.

General per a l'Habitatge, l'Arquitectura i l'Urbanisme del Ministeri de Foment, cada una

Es té la necessitat de crear instruments que

de !es Comunitats Autònomes i el Ministeri

siguin capaços de vetllar per la bona pràctica de la professió i per la seguretat dels ciutadans, i de

d'Indústria i Energia. En el camp de l'acredita-

regular el seu funcionament. Aquests instru-

ció de laboratoris, la ÇTCE desenvolupa, entre

ments són, entre d'altres, els laboratoris d'as-

altres funcions:

saigs per al control de qualitat de l'edificació.

•

cífiques corresponents.

l'acreditació que permet que els judicis emesos per aquests laboratoris tinguin un reconeixe-

Comunitat Autònoma en la que s'ubica el labo-

les Disposicions

ment oficial. L'acreditació d'aquests laboratoris

ratori. I es realitza a l'empar del Reial Decret

l'Acreditació de Laboratoris d'Assaigs per al

a l'Estat espanyol correspon als Serveis de la

Establir les diferents àrees d'acreditació i elaborar les Disposicions Reguladores espe-

Per a la seva regulació es crea la figura de

1230/1959, de 13 d'octubre pel qual s'aproven

quiere garantizar la calidad de sus construcdones, ija La base mas segura.

Reguladores Generals de

Control de Qualitat de l'Edificació i es crea la

•

Establir les normes d'assaig d'aplicació en cada una de les àrees d'acreditació.

•

Proposar els laboratoris de referència de

- tAWfflOR! VfiíWGÍ Bi HECAMCA WL SÒL - mzèNcifi çewècNtcAfioms pawDfí

i*.l·lui*u*.M Ut: A***ty M Woufou «^ousm/iK

Passeig La SaHe. 9 U l a 43850, C o r r t J * Tel. 977 368 089 fel.

Fax 977 368 046 meditenanb@oeomea»enarta.com

Av. Josep TonodeBas, 91-95 eríi 2a 08029. Barcelona 93 363 43 99 Fax 93 363 43 97 barcelonotageomedltencinia.com

EL REPORTATGE

CONTROL DE QUALITAT

L'Informatiu SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2003

tori de l'Estat espanyol, amb les limitacions tècniques d'actuació que s'estableixin per a cada àrea, mitjançant la inscripció en el Registre General de Laboratoris d'Assaig Acreditats, la gestió de la qua! està encomanada a la Direcció General

de l'Habitatge,

l'Arquitectura

i

l'Urbanisme del Ministeri de Foment.

L'acreditació suposa el reconeixement de la capacitat tècnica d'un laboratori per a la rea-

El departament de Política Territorial í Obres Públiques de la Generalitat ha aprovat el nou Decret 257/2003, de 2 1

lització dels assaigs relatius a una àrea deter-

d'octubre, sobre l'acreditació dels laboratoris

minada i emetre el document que reflecteix els

d'assaigs de la construcció. La nova disposi-

resultats obtinguts. No queden coberts per l'a-

ció ha estat publicada al DOGC núm. 4000

creditació els dictàmens, informes i interpreta-

de 31/10/2003 i va entrar en vigor el passat

cions derivats dels resultats dels assaigs, ni

11 de novembre.

qualsevol altre document d'aquest abast i con-

•

Nou decret de la Generalitat de Catalunya

cada àrea.

tingut, i no hauran d'incloure's en aquest docu-

Estudiar les qüestions relacionades amb els

ment.

Aquest decret modifica la normativa d'aplícació que fins ara regia l'atorgament de l'acreditació dels laboratoris i no tan sols mit-

laboratoris acreditats plantejades pels orga-

Cada àrea tècnica d'acreditació està regu-

jançant l'establiment dels nous assaigs i les

nismes acreditadors de cada Comunitat

lada per una disposició Reguladora Específica

noves exigències de caràcter tècnic que els

Autònoma.

en la que es recull: la relació dels assaigs que

diferents àmbits d'acreditació requereixen a

comprèn, el personal exigit i la seva qualifica-

causa de les noves exigències normatives,

ció professional i el programa d'assaigs de con-

L'acreditació

sinó també amb la unificació de les diferents

edita el CAATB. El llistat de laboratoris acredi-

L'acreditació es refereix als laboratoris

trast, Les àrees tècniques d'acreditació vigents

normes que fins ara regien el procediment

tats a Catalunya està permanentment actualit-

d'assaigs per al control de qualitat de l'edifica-

són Formigó, Acer per a estructures, Mecànica

d'acreditació amb una simplificació i unifica-

zat a www.apabacn.es. $

ció que actuen com a auxiliars de la Direcció

del sòl i Paviments. ®

ció d'aquestes.

productes de construcció compresos en l'àrea

Informació exírefa del Full Informatiu Tècnic

ció sobre la resolució dels programes de con-

Assessoria Professional i Jurídica

d'acreditació corresponent.

(HIT) del Consell General de l'Arquitectura

trol de qualitat als Documents a l'Abast que

Teièfon: 932 40 20 50

Facultativa de les obres, en la recepció dels

L'acreditació és reconeguda en tot el terri-

Els professionals trobaran més informa-

més informació:

Tècnica. Núm. 26. Setembre 2003.

Urgell II controli!

LABORATORIS ACREDiïATS FORMIGÓ FRESC I EN MASSA

TERRASSA

IGUALADA

TÀRREGA

Av. Joaquim de Sagrera, 142 TelJFax: 93 788 79 32 08224 TERRASSA

La ünea, 40 Telj'Fax: 93 804 51 95 08711 ODENA

C/Sant Pelegrí, 97 bfc Tel.: 973 50 09 35 25300 TÀRREGA

OFICINA: Av. Joaquim deklagrera, 142 • TelVFax: 93 788 79 41 • 08224 TERRASSA

QUINZENA NOVEMBRE 2003

Control de qualitat: valor afegit de baixa despesa [ Ç i acceptem com a definició I ^ J de qualitat d'un producte el conjunt de

les seves propietats, que determinen la seva aptitud per satisfer les necessitats per a les quals es va fabricar, es dedueix fàcilment que la qualitat haurà de ser inherent, almenys en un cert grau, a aquest producte, ja que la qualitat zero suposaria la manca absoluta de la seva funcionalitat i, en conseqüència, el producte quedaria automàticament fora d'ús.

Però entre la qualitat màxima i la qualitat zero hi ha una gradació, que farà que la cadena d'intermediaris que hi ha entre el fabricant i l'usuari final o aquest darrer acceptin més o menys el producte. En realitat no és únicament el grau de qualitat el factor determinant per a l'acceptació favorable d'un producte, és més important la relació qualitat/preu: com més gran sigui aquesta, més bona acollida tindrà el producte en el mercat, sempre i quan el comprador disposi de criteris objectius, propis o de tercers especialitzats en ía mesura de la qualitat. En general, es percep en els usuaris una manca de preparació per exigir una determinada qualitat a l'hora de comprar. Acostumem a guiar-nos més per criteris de publicitat i marques que per paràmetres de qualitat tècnicament fiables.

Hi ha productes en què el grau de qualitat es pot avaluar per mitjà del seu ús en un curt espai de temps, però en canvi n'hi ha altres en què ens adonem de la seva baixa qualitat anys més tard d'haver-los adquirit. Tant en un cas com en Paltre l'usuari s'adona de la manca de

qualitat del producte quan falla per avaria (en aqueit moment, el grau de qualitat és zero) o quan alguna de les seves funcions no assoleix el nivell esperat.

En el sector de la construcció, ens trobem amb dos tipus d'usuaris: els d'obra civil o pública i els d'edificis d'habitatge. Els primers contribueixen al pagament de les obres mit-

jançant impostos o peatges, mentre que els segons han de suportar el cost total de la construcció a través de la compra o lloguer d'aquesta. En ambdós casos la veritable qualitat de la construcció no sol ser directament avaluable per l'usuari a curt termini.

Per assegurar la qualitat d'una obra també s'haurà d'assegurar la qualitat del projecte, de l'execució i dels materials utilitzats. Per això cal establir un pla de control, que determinarà per un costat, els nivells de qualitat desitjats i per altre, els controls i la forma de dur-los a terme.

En aquest control de qualitat global, la missió dels laboratoris acreditats és efectuar assaigs, seguint una determinada normativa, amb els materials de construcció que es faran servir o la posada en l'obra d'algun d'aquests. Aquesta missió es desenvolupa dins d'un marc organitzatíu que normalment l'hauria de gestionar la Direcció Facultativa. Una condició fonamental per tal que el control de qualitat sigui realment efectiu és la seva independència pels que fa a totes les parts implicades en el procés constructiu, especialment quant a aquelles que podrien estar interessades per xultar o dissimular qualitats inferiors a les exigides.

Històricament el control de qualitat, que va iniciar la seva marxa com a ciència aplicada en

EL REPORTATGE

CONTROL DE QUALITAT

el món de la indústria, ha distingit dos tipus fona-

Avantantges (des del punt

mentals de control: el de producció i el de recep-

vista de la qualitat

ció. El primer, aplicat a la fàbrica, es duu a terme

i amb un autocontrol

per assegurar que la qualitat dels productes

•

manufacturats assoleixen el nivell de qualitat exigit, que el control de recepció mesurarà en nom

L'Informatiu SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 1003

de

de

l'obra responsable)

La responsabilitat integral és per al contractista.

•

En fa mesura en què el contractista assu-

del comprador o, si escau, usuari. En les obres

meix més responsabilitats, disminueix la

públiques, pioneres en el món de la construcció

responsabilitat del promotor.

en l'aplicació del control de qualitat de materials,

•

Incideix favorablement en els terminis d'e-

el control de recepció ha estat el que històrica-

xecució, ja que s'eliminen possibles impedi-

ment s'ha aplicat amb quasi total exclusivitat.

ments o traves resultat d'un control extern.

Actualment en les obres públiques hi ha • Contribueix a l'estabilitat del pressupost de una clara tendència que el protagonisme del control de qualitat l'assumeixi

l'obra.

l'autocontrol,

entenent com a tal eí control proposat i gestio-

Inconvenients

nat pel contractista (lògicament aprovat i amb

•

un cert seguiment a càrrec de l'Administració).

econòmics del contractista. Aquesta possi-

L'Administració es reserva la iniciativa i el

bilitat desapareix si l'autocontrol el fa un

domini d'un control anomenat de contrast, que

laboratori acreditat independent.

teòricament és quantitativament inferior a l'autocontrol. En realitat, i segons s'eníén en la filo-

L'autocontrol pot donar una visió esbiaixada de la qualitat en funció dels interessos

•

l'autocontrol

exigeix que l'Administració

sofia de l'autocontrol, el contrast podrà ser una

faci una vigilància constant perquè els resul-

• El promotor duu a terme un nombre d'as-

espècie de control de recepció o bé una referèn-

tats puguin ser totalment fiables, la qual

saigs de contrast notablement inferior a!

producció, encara que sigui l'únic centre de

cia que, en cas de no-coincidència de resultats,

cosa suposa un cost addicional. Aquesta

d'assaigs d'autocontro!.

qualitat de l'obra.

ens posaria sobre avís pel que fa a una possible

vigilància ha de fer-se amb independència

haurien d'actuar com a assaigs de recepció

manca de fiabilitat en l'autocontrol.

Analitzarem, tot seguit, els avantatges i

dels assaigs de contrast.

•

La direcció d'obra pot perdre iniciativa en el

Aquests assaigs

en cas de discrepàncies.

això significa que depèn de la cadena de

Atesa l'experiència

que en l'actualitat

• Un laboratori acreditat independent que duu

tenim sobre el sistema de control basat fona-

inconvenients d'aquesta forma d'organitzar el

control i convertir-se, en part, en un recopi-

a terme activitats d'autocontrol rep una con-

mentalment en l'autocontrol del contractista,

control.

lador i ordenador de les dades del control.

sideració contractual de subcontractista;

seria aconsellable iniciar una anàlisi objectiva i

CONTROL DE QUALITAT

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2003

no una acomodació dels seus resultats, corregint, molt o poc, en funció de les conclusions obtingudes el que realment cal esmenar.

Particularment pensem que les correccions haurien d'apropar-nos a l'esquema clàssic de control de producció i control de recepció.

Sí s'estableix un pla de control realista i consensual entre el promotor i el contractista, quin inconvenient hi hauria en què la despesa

EL

REPORTATGE

de control, si e! fa un laboratori extern, l'administrés i l'abonés la propietat? Si es considerés oportú, el legislador podria realitzar els canvis pertinents en aquells punts de la legislació vigent que s'oposen a aquest plantejament.

El contrast, dut a terme òbviament per un laboratori diferent al contractat com a responsable de la qualitat de l'obra, haurà de ser, en aquest cas, més que un control de recepció, un control continu que detecti possibles discrepàncies i n'analitzi les causes.

Quant al control de qualitat dels materials en l'edificació, s'ha avançat positivament en fer-lo obligatori a les diferents administracions autonòmiques, sobretot si aquesta obligatorietat va acompanyada de l'exigència efectiva de la corresponent prova drcumental. No obstant això, el control obligatori s'ha limitat només als materials estrictament resistents. Fa la sensació que hi ha un cert pudor a prendre mesures que suposin un augment de la despesa del control, sense tenir en compte que de totes les partides pressupostàries d'una obra la de menor entitat és la dedicada a assaigs de laboratori. En moltes ocasions, hi ha encara el prejudici de pensar que la despesa del control és més una imposició administrativa que no una necessitat real, En conseqüència, l'únic material que s'acostuma a sotmetre a control és el

Laboratori Català de Control s.l.

L.C.C.

^Tïaboratori acreditat pel Departament de Politica Territorial i Obres ubliques de la Generalitat de Catalunya per resolució del 28/1/1994.

(DOGC Num. 1862 de data 18/2/1994 segons codi Registral 06061 HF/94 i en Mecànica del Sol i assaigs de laboratorio 06148SE/03) ASESORAMIENTO TECNICO Y ENSAYOS EN MATÈRIA DE CONTROL DE CALIDAD EN CONSTRUCCION E INDÚSTRIA C/ COMPOSITOR BACH, 18 "POLIGONO CAN JARDÍ" 08191 RUBÍ - BARCELONA TELF. 93 586 23 18 - 93 697 06 07 * FAX 93 697 33 72 WWW.laboratoriolcc.com

EL REPORTATGE

CONTROL DE QUALITAT

formigó fresc i amb molt poca freqüència l'acer per armar. Generalment el nombre de sèries de provetes que es fan per a llot de formigó és el mínim prescrit per l'EHE, amb què encara s'obtenen bones resistències. No s'exclou la possibilitat de col·locar a l'obra recipients de formigó no controlats per provetes, que per errors tiumans, mecànics o electrònics, tenen una resistència notablement inferior a la requerida. Pensem que amb un d'aquests recipients de sis metres cúbics de formigó podem formigonar 16 pilars de 3 m d'alçada i secció de 0.35 x 0.35 m.

Per a la resta de materials no esíructurals, s'acostuma a confiar en una qualitat controlada a l'origen, de forma que el material s'accepta si no presenta defectes que puguin ser fàcilment detectats organolèptícament en l'obra. Din&e d'aquest marc de poc control no és difícil que en terminis més o menys llargs, l'usuari pugui trobar-se amb una sèrie de defectes en el seu habitatge, amb els inconvenients i molèsties inherents a aquesta circumstància.

Com a conseqüència de! que s'ha exposat,

pensem que assegurar la qualitat dels materials mitjançant controls adequats de recepció suposa un gran valor afegit a la construcció i una baixa despesa fàcilment rendíbiïitzabJe, si es presenten davant els possibles compradors els corresponents certificats de control.

Els laboratoris amb acreditacions en les àrees en què s'inclouen els materials per assajar són les úniques organitzacions tècniques amb recursos humans i materials adequats per assajar i emetre informes que permetin definir la qualitat del material assajat. Un ús més generalitzat del servei que els laboratoris presten als seus clients elevaria notablement la qualitat de les nostres obres, la qual cosa, sense cap dubte, seria ben acollida per tots. ®

José Ramon Rosso Gerent de l'Associació de laboratoris Acreditats de Catalunya (ALAC)

L'Informatiu SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2003

iu SEGONA ZJ N2ENA NOVEMBRE 2003

Visita al laboratori LOSTEC de Vic ÍÏ~OSTEC és un laboratori

procés de construcció, tant d'edificació com

quantitat d'obres que es duen a terme i, d'una

I I — d'assaigs acreditat per la Generalitat de

d'urbanització, acreditats per als àmbits de for-

altra, perquè cada vegada s'exigeix més control

nics, encarregats de les anàlisis i informes. Cada

Catalunya per al control de qualitat en la cons-

migó en massa i els seus materials constituents

en els compliments dels plans.

dia són més les obres que els sol·liciten que els

al material que hi han apilar, com per als tèc-

trucció ubicat al Polígon Industrial de Malloles

i mecànica de sòls. Actualment ha augmentat

Joaquim Pagespetit, gerent del Laboratori,

facin el seguiment de control de qualitat, i més

de Vic (Osona). La seva activitat està orientada

considerablement la quantitat de sol·licituds per

ens atén i ens mostra les instal·lacions. La seva

també la quantitat de material a emmagatzemar

als controls de qualitat que han de fer-se en el

realitzar assaigs, a causa, d'una banda, de !a

principal preocupació és la fatta d'espai tant per

que entra al laboratori per a la seva anàlisi (pro-

L'Informatiu SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2003 L

vetes, terres, etc). Segons ens explica el gerent

destinat a laboratori químic, que és una habita-

en un recipient de metall, on es diposita el

es duen fins a la cambra de guarit, d'on les aga-

del laboratori, Lostec té te intenció de buscar

ció de 5 x 2,5 metres i la cambra per a les pro-

material, amb uns llums col·locats damunt per

faran per fer els assaigs de trencament.

una nova nau en la mateixa zona, més àmplia,

vetes de formigó té aproximadament uns 12 m?.

produir-hi calor, de manera que s'acceleri l'asse-

Mentre visitem les instal·lacions del labo-

amb espai per a les oficines, i traslladar-s'hi

A l'accés, hi ha una zona marcada en el sòl

cat de les mostres. D'aquí es prendran les mos-

ratori d'assaigs, el gerent, Joaquim Pagespetit

quan la trobin. Lostec està situat en una nau al

per a recepció de materials i apilament de les

tres per realitzar les qualificacions del sòl, es

respon a totes les nostres preguntes que trans-

Polígon Industrial de Malloles de Vic, disposa

terres i una altra per a provetes de formigó. Al

passaran pels sedassos corresponents i poste-

cribim a continuació. ®

d'una entreplanta d'oficina, on desenvolupen el

costat de la paret, hi ha reservada una àrea amb

riorment s'analitzaran per a detectar la matèria

treball diferents tècnics, geòlegs, químics, etc.

taules per assecar les mostres de terres que més

orgànica, els elements vegetals que posseeixen,

en un espai escàs per desenvolupar-hi la seva

tard s'utilitzaran per realitzar els assaigs. Ens

etc. Normalment tenen material de sobres per

tasca, segons ens indiquen. La nau on es fan els

diuen que aquestes taules d'assecat, s'han fabri-

poder realitzar els assaigs i repetir-los si cal. Les

Sau, 1. Polígon industrial de Malloles

assaigs és una planta diàfana, excepte l'espai

cat especialment per al laboratori. Consisteixen

provetes, es desencofren, i amb una transpaleta

08500 Vic • Telèfon 938 89 17 14

Més informació: LOSTEC SA

'.-T.ONA G'JINZENA NOVEMBRE 2003

Quina és la zona d'activitat del laboratori Lostec?

"La societat Lostec SA es va constituir fa deu anys, per la decisió de sis aparelladors. De fet, la creació del laboratori va sorgir de la necessitat d'atendre aquesta àrea de la Catalunya central, sense haver de desplaçar-se a Manresa, que és on hi ha el laboratori més proper, o s d'altres laboratoris més allunyats de la zona. El Laboratori, situat estratègicament a Vic, cobreix una àrea que té un gran desenvolupament de construcció í carreteres. Lostec col·labora amb altres centres de la comarca, ja que forma part de l'associació Laboratoris d'Assaig de l'Edificació de Catalunya (LAEC), de manera que quan se sol·liciten assaigs que cap d'aquest laboratoris associats no realitzen, nosaltres podem prestar el servei".

Quins són els vostres principals clients?

"Normalment les constructores i les direccions facultatives ens encarreguen els assaigs i ens faciliten els plans de control perquè els realitzem. També fem el control de centrals formigoneresde la zona".

vem d'un altre sistema que funcionava per degoteig, però hem detectat que el de ruixadors és més eficaç."

Quin és el pas següent per realitzar els assaigs?

"Abans del trencament de provetes, cal regularitzar-se'n la base, ja que la proveta té una base irregular, i es pretén que el cilindre sigui de bases paral·leles, així l'assaig es produeix correctament. Per realitzar aquesta base s'utilitza sofre liquat, i s'hi diposita la proveta, verticalment, de manera que en solidificar-se s'aconsegueix el cilindre desitjat És un mètode molt senzill i totalment eficaç. Per als trencaments de provetes disposem de dues premses; en tenim una d'antiga, i una d'actual que està connectada a un sistema informàtic que transcriu directament els resultats, però com que tenim tant volum de treball hem d'utilitzar les dues simultàniament".

realitza el primer trencament, en els següents es dóna una recuperació".

Quines són les vostres relacions amb les OCT? "La nostra relació es redueix normalment a enviar-los còpies dels resultats dels assaigs quan ens els sol·liciten. Les oficines de control no acostumen a fer-nos sol·licituds especials, ni encàrrecs directament, bàsicament treballem amb les constructores i amb les direccions d'obra".

Feu altres assaigs especials?

"Estem especialitzats en els àmbits de vials i ceràmica i sobretot en l'àrea de geotècnia. Fem assaigs de qualificació de terres, densitats del material, els quals s'acostumen a sol·licitar per a urbanitzacions i carreteres. En el laboratori s'assagen terres -assaig de proctor-, realitzant densitats teòriques de laboratori que serveix de referència per a les densitats que es prenen en les obres, -assaigs de proctor modificat. La presa de densitats en obra la realitzen els treballadors, amb maquinària per a presa de densitats, normalment aquesta maquinària la guardem en una zona aïllada, ja que és material radioactiu, i els resultats es donen directament a l'obra indicant si hi ha zones que han de recompactar. Després, els enviem l'informe, amb les còpies que ens sol·liciten."

"En el recinte indicat com a laboratori, es realitza el triturat de les mostres de terres per a les anàlisis una vegada han estat assecades.

El sistema de triturat es porta a terme mitjançant el centrifugat dins un recipient que disposa d'unes boles de 1,5 cm de diàmetre aproximadament de material ceràmic que en ser agitades amb el centrifugat piquen el mate-

Com és la vostra relació amb la direcció facultativa i amb els contractistes? Què passa quan els resultats no són els esperats?

"Normalment hi ha una relació fluida i On es conserven les provetes de formigó i qui- bona amb els contractistes i també amb la nes característiques ha de tenir la cambra? direcció facultativa. Si en algun cas els resul"La cambra, que la tenim absolutament tats no són els esperats, se'ls n'informa immeplena, consisteix en unes prestatgeries on es diatament, i la direcció decideix si vol esperar col·loquen les provetes que han estat desenco- el següent trencament de la proveta reservada, frades prèviament, i s'ordenen segons les sèries, o directament decideixen enderrocar, rectificar amb rètols que indiquen a quants dies s'han de o reforçar la zona. Tenint en compte la rapidetrencar. La identificació de les provetes es rea- sa de la construcció, avui en dia és molt imporlitza en l'obra, durant l'emplenat de la proveta, tant que avisem amb rapidesa de cap on apunamb una etiqueta que conté les dades correspo- ten els resultats, sobretot en els casos en què nents. Aquesta cambra requereix un grau d'hu- es veu que pot sorgir algun problema. De tota mitat i una temperatura determinada que s'a- manera, hi ha casos que encara que inicialconsegueix mitjançant una bomba de calor que ment els resultats no són els esperats quan es manté la temperatura adient, i un sistema de ruixadors per aconseguir la humitat. El sistema "Tenint en compte la rapidesa de la construcció, actual de ruixadors s'ha muntat recuperant un avui en dia és molt important que avisem amb sistema que utilitzaven en una granja i consisteix en unes canonades d'un diàmetre petit i rapidesa de cap on apunten els resultats, sobretot uns ruixadors que s'engeguen quan la humitat en els casos en què es veu que pot sorgir algun baixa del grau requerit. Anteriorment disposà-

problema"

rial. Amb aquestes mostres és procedeix a realitzar les anàlisis químiques per detectar substàncies vegetals."

"Actualment, tot just ens encarreguen assaigs de proctor sense modificar, que pràcticament només són d'utilitat per a talussos naturals. També havíem portat a terme l'assaig de Los Àngeles, Lambert, etc, i assaigs de material ceràmic, proves a flexió. Per a això dipositem la mostra sobre unes falques deixant la part central, que és on es pressiona, sense suport; la pressió produeix el trencament."

"També ens sol·liciten assaigs per controlar les possibles eflorescències, i gelacitat, ja que, en la nostra zona geogràfica, es construeix bastant amb rajola i aquesta pot estar sotmesa a gelades a l'hivern. Per aquest assaig disposem d'una bassa on se submergeix la rajola i una arqueta de congelació on posteriorment col·loquem les mostres, d'aquesta forma observem el comportament davant un clima advers".

Quin tipus de registre feu de les entrades i sortides de material?

"Les entrades de material i sortides a recollir mostres es reflecteix en un dietari en el qual s'indica si ha hagut incidències, El Laboratori Lostec té pràcticament implantat el sistema de gestió de qualitat per a laboratoris de control ISO, la qual cosa ens obliga a documentar tots els processos que realitzem, pot donar-se el cas d'avisos que posteriorment s'anul·len, degut que s'ha decidit no formigonar per causes que no ens indiquen. Normalment realitzem el treball de dilluns a divendres, rarament es formigona en dissabte, però si és necessari acudim a retirar les mostres, que es dipositen a la zona de recepció fins al dilluns següent, que les desencofrem". ®

inform3tiueapabcn.es

^ El CECAM, Centre d'Estudis de la Construcció i Anàlisi de Materials, SLU celebra 25 anys treballant a alt nivell per millorar la qualitat a la construcció i al medi ambient. La constància, l'alt nivell tecnològic, la fiabilitat i la imparcialitat l'han convertit en el centre de referència de les comarques gironines.

1

centre d'estudis de la construcció i anàlisi de materials, siu

Pol. Industrial - C. Pirineus / 17460 CELRÀ / T 972 492 014 / F 97Z 494 117 / celra@cecamlab.com / Celrà Ctra. antiga de Vidreres, seciorind. Q. nau d l 8 / 17310 LLORET DE MAR/T 972 371 223/F 972 371 Ot S / lloret@cecamlab.com / Lloret de Mar Pol. Industrial Pont del Príncep, sector I, parc. 28 / 17469 VILAMALLA / T 972 526 139 / F 972 526 140 / vilamalla@cecamlab.com / Vilamalla Urb. Pla de Baix II-Av. d'Europa/ 17800 OLOT / T 972 260 071 / F 972 261 247 / olot@cecamlab.com / Olot úi Ambient

I

GernralKai da Catalunya

1

Generalitat do Catalunya

C o n M i l a r l a d a Madl AmMont

Agència Catalana de rAigua Dfascdú General de Productes

EMAC Entldad Nacloíiil d* Acridltadòn

Conwllarta d * Itodl Ambtont Js Catalunya

O t p a r U m n i t da Sanitat I B·guratatSoriBl Direcció General de Salut Pública

EMPREata CONTROL

QUINZENA NOVEMBRE 2003

DE Q U A L I T A T

EMPRESES

El laboratori CECAM amplia les seves instal·lacions a Celrà | T ~ es instal·lacions del labora1 1 — ton CECAM de Celrà han sofert un important procés d'ampliació. Es va fer la inauguració el mes de maig d'aquest any. Aquesta ampliació ha consistit en la construcció d'una nau industrial de 1.067 m f on s'ubica l'àrea de geotècnia i un edifici de 3 plantes annex a les instal·lacions, d'una superfície construïda de 1929 n f , on s'ubiquen les oficines tècniques, amplis laboratoris de química, una aula de formació i reunions i una zona de reserva per anar absorbint noves necessitats. Després d'aquesta ampliació de 3083 m?, el totai d'instal·lacions ocupa una superfície de 4.623 m?.

Aquesta ampliació es feia totalment impres-

Procés de construcció de l'edifici de tres plantes, annex a les instal·lacions actuals

cindible, com a conseqüència de ía creació de l'Entitat Ambiental de Control arran de la

ratoris de construcció es veuran molt afavorits

d'arxius, magatzems, etc. Finalment, cal des-

CECAM

important crescuda de l'àrea d'obra civil, l'àrea

pel que fa a espai i ordre, ja que es porta a

tacar que la inversió global s'apropa als 2

Celrà - Polígon industrial

de geotècnia i l'àrea d'instal·lacions. També

terme un important ampliació de la cambra

milions d'euros. La superfície de laboratoris

C/Pirineus

era necessària a conseqüència de la situació

humida de conservació de provetes. Ef labora-

incloent-hi aquest de Celrà, els d'Olot, Lloret

17460 Celrà

precària d'espai que de fa temps afecta l'àrea

tori de terres i asfalts dobla pràcticament la

de Mar i Vilamalla representa un total de

Telèfon: 972 492 014

de química i de medi ambient. També els labo-

seva superfície i es creen espais per a ubicació

• Cone Penetration Technology

2

5500 m . $

Fax: 972 494 117

CONCRETA 2003 reuneix l'avantguarda constructiva

• Piezocono sísmic • Cons mediambientals . Dilatòmetre de Marchetti

19a Fira Internacional de Materials de construcció

• Tests de pressiometria • Vane Test i Vane Borer

Í O o t a la temàtica general

• Penetració dinàmica

\ ^ J d'una construcció autosuficient i sostenible, la 19a Fira Internacional de Materials

• Sondatges a rotació

de Construcció, CONCRETA 2003, celebrada a Porto del 22 al 26 d'octubre, s'ha tancat

• Mostres de gas i aigua

amb un excel·lent balanç: 89.337 visites en • Mètodes geofísics

cinc dies i més de 1.600 empreses representades. Com a novetat i d'acord amb la

ESTUDIS

k

Jt

GEOTÈCNICS I4\í\ Girona (central) Borrassà s/n 17600 Figueres, Girona, Espafia Tel.: +34 972 513 466, fax: +34 972 513 473 mail@igeotesLcom

temàtica d'aquest any, Exponor va habilitar dos mòduls habitacionals autosuficients a l'exterior del recinte on van tenir lloc els

ble en el panorama empresarial internacio-

seminaris programats. Construïts en metall

nal i com una gran oportunitat de negoci per

í fusta, aquests treballs d'equipament van

als professionals del sector, especialment

requerir la col·laboració de diversos espe-

per als espanyols, si es té en compte que

cialistes de l'àmbit empresarial, la qual

Portugal ocupa el segon lloc a ía llista de

cosa va despertar un major interès entre els

països compradors de materials de construc-

assistents, que van poder comprovar in situ

ció espanyols. És per això que un any més

LLaMa

les potencialitats d'aquest tipus de produc-

l'afluència de visitants espanyols ha superat

d Llevant, s/n Polígon Ind. de Torrefarrera 25123 Torrefarrera, Lleida, Espafía Tel. y fax: +34 973 750 925 •6ida@ i9e0test.com

tes en el mercat. A més, al costat de l'a-

la d'anys anteriors (un 8 8 % dels visitants

posta general per les solucions domòtiques

provinents de fora de Portugal eren del nos-

i les "cases intel·ligents", l'edició d'aquest

tre país), posant ert relleu la importància

any va registrar una gran afluència a les

cada cop més gran del mercat ibèric.

conferències, especialment aquelles de Parque Ind. Sevilla, nave 34 41016 Sevilla, Espafía Tel. y fax:+34 95 499 72 85 seví1a@igeotestcom www.lg aotaat-com

temàtica arquitectònica.

D'aquesta manera, CONCRETA ha tornat a reafirmar-se com un referent ineludi-

En un dels referents firals més importants d'Europa com és CONCRETA, Espanya ha tornat tia ocupar el lloc més destacat, per davant de països com França, Itàlia 0 Alemanya. $

EMPRESES

CONTROL

DE

QUALITAT

L'Informatiu SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2003_L

La renovada pàgina web de Termoarcilla rep el doble de visites I p I nombre de visitants de la

Termoarcilla presenta un programa de càlcul de murs

1 1 - nova pàgina web del Consorci Termo-arci-

| T ermoarcilla ha posat a dispo-

lla ha experimentat un espectacular augment.

I I

Els usuaris de la pàgina quasi s'han doblat; les

càlcul de murs- Aquesta exclusiva eina informàti-

visites han crescut un 90% des de desembre de

ca, basada en el mètode de l'Eurocodi 6, recollit

2002. Així, la xifra d'intemautes que es van

de l'esborrany del Codi Tècnic de l'Edificació, és

interessar per Termoarcilla, durant el mes d'abril

gratuïta i es podrà sol·licitar a través de la pàgina

va ser de 5.777 i el nombre de consultes va

web:

pujar a 54.635. Aquest gran salt quantitatiu

Consorci. L'aplicació facilita el càlcul de diferents

coincideix amb la renovació de la pàgina web,

sició dels professionals, un nou programa de

www.termoarcilla.com o directament al

tipus de murs construïts amb Termoarcilla de

que gràcies al seu nou disseny, fa més fàcil la

manera integrada amb els altres elements de l'es-

Tíímojrtilli

consulta de tota !a informació necessària per

'%

Wt

Ubai·dlumrtnmoptOïtctt

tructura: barres de formigó i d'acer, forjats i fona-

projectar i construir amb Termoarcilla: caracte-

ments. Així mateix, el programa traça croquis en

rístiques i avantatges (inclosos gràfics compara-

planta amb ia definició de les peces a utilitzar,

tius amb d'altres materials}, recomanacions de

detallades en una exhaustiva base de dades. ®

posada en obra, exemples pràctics de col·locació (amb fotografies), detalls constructius (la casa

Consorci Termoarcilla

Termoarcilla), plec de condicions, quadres de

C/Orense, 10,2n - 28020 Madrid

preus, catàleg de productes, llistat dels fabricants amb les seves dades principals, normatives i certificacions. ®

A qualsevol hora del dia, des de qualsevol lloc, el Consorci els facilita la més àmplia cobertura informativa a través de la seva nova pàgina web tvww.termoarcilla.com que s'actualitza de manera permanent i que disposa de totes les eines necessàries per a projectar i construir amb Termoarcilla.

GE AS •ntegral s.l.

GEOLOGIA Y ESTUDIÓS AMBIENTALES DEL SUELO

"""CEOTECNIA ESTUDIÓS CEOTÍCNICOS PARA EDIFICACIÓN ESTUDIÓS CEOTÉCNICOS PARA OBRA PÚBLICA CARTOGRAFIA CEj

IÚN DE SUEIOS Y

PROYECTOS DE D£5CONTAMINACIÓN DB SUELOS Y ACUAS SUBTERRANEAS INSTALACIÓN DE PIEZOMETOOS AJiAÍSÍS DE RIESÚOS

GEAS INTECRAl, S.L. Rda. Sta. Eulàlia, 10 0S780 Pallejà (Barcelona)

T. 93 663 30 5 I F. 93 £63 30 52 www.gea5.es

Telèfon: 917 70 94 80 • Fax: 917 70 94 81 termoarcilla@hispalyt.es www. termoarcilla.com

DIVERSOS

SEGONA QUINZENA NOVEMBRE 2003'

EMPRESES

Reynaers Aluminium Espana inaugura nou edifici El nou edifici acull les oficines, el taller escola, Taula de formació i la sala d'exposicions gues instal·lacions sumen un total de 5.500 m J .

f p I passat 19 de setembre,

A la planta superior es troben les noves

I L·m més de 200 persones van assistir a Tacte d'inauguració d'aquestes noves instal·lacions,

oficines, que comprenen els departaments de

a la nova seu central de Reynaers Aluminium

finances, compres, administració, vendes, pro-

Espafia.

jectes, tècnica, màrqueting i direcció. Amb un

Després d'un discurs a càrrec de Daniel

nou concepte d'oficines obertes (open haili

Moltó, Conseller Delegat de Reynaers Aluminium

s'ha assegurat, entre altres coses, una comuni-

Espana, es va realitzar el lliurament d'un obsequi

cació interpersonal més fluida, amés de m i l l o - '

a Maríine Reynaers, en commemoració del 10è

rar les condicions de treball de tot l'equip.

aniversari de la integració de l'antiga Aluminios

Amb aquestes instal·lacions, s'ha profes-

del Vallés SA dins del grup Reynaers Aluminium.

sionalitzat la imatge corporativa de l'empresa, i

Davant la necessitat d'ampliar l'espai de

ara es disposa de millors serveis que permeten

les seves antigues instal·lacions, Reynaers

atendre de manera més adequada l'exigent

Aluminium Espana ha optat per reubicar les

mercat de la prescripció i els nostres tradicio-

seves oficines, la sala d'exposicions i l'àrea de

nals clients i distribuïdors. ®

formació en un nou edifici dins del mateix políREYNAERS

gon industrial. Els magatzems i el seu equip logístic continuaran a la seva ubicació actual.

Medas, 1 - Polígon industrial sudoest

L'edifici, dividit en dues plantes, disposa d'un

08192 Sant Quirze del Vallès

total de 1.200 rrf, que juntament amb les anti-

Telèfon: 9 3 7 2 1 1 1 2 0

Alizée és un nou sistema de barana d'alumini Horizal ha presentat a Batimat aquest nou model OALSA, representant a Espanya d'HORIZAL, la primera marca europea de balconades d'alumini, tia estat present en la fira Batimat 2003, on ha mostrat una autèntica novetat en el mercat: la barana mode!

Alizée, que s'afegeix a la seva completa gamma per ampliar notablement el ventall de solucions tècniques, estètiques i econòmiques de la marca Conceptualment, es tracta d'un model en el qual els muntants de suport disposen d'unes guies lliscants per rebre pannells premuntats de fàbrica. Una vegada fixats els suports, bastarà que el instal·lador faci lliscar els pannells per dalt i bloquejar la seva posició amb una brida de fixació invisible. La instal·lació és, doncs, molt senzilla. Estèticament, el model Alizée permet qualsevol configuració d'estil: un plafó de barrots, o amb pannells de vidre o resina, amb o sense la creu de Sant Andreu, o pannells de xapa d'alumini (perforada o no), un o dos baranals intermedis, corbats, etc.

Alizée, en francès, significa alisio, aquest vent tropical que evoca illes assole'tades, cocoters, ritme da salsa... L'estand d'Horizat en Batimat,, dedicat gairebé en exclusiva a la nova vedet de la marca, va atreure al visitant com una illa tropical en la tardor parisenca.

El model Alizée presenta quatre característiques fonamentals:

en la instal·lació i l'economia d'una pilastra

1) Només precisa d'un barrot de suport per sal-

d'ancoratge en cada angle.

var els angles: • Els barrots de suport disposen de guies orientabtes per a aconseguir angles més o menys oberts, seguint la geometria de l'estructura.

• Aquesta tècnica suposa un estalvi de temps

2) L'espai buit per sota els plafons pot reduirse fins a 5 cm.

3) Els plafons poden enfilar-se en els barrots de suport sense requerir peça alguna d'unió.

Les Unies del disseny es depuren.

4) L'alineació dels plafons en l'eix central dels

COALSA Comercial del Aluminio, S.A. Bernat Metge, 6 3 08205 SABADELL Santiago March

• És un confort i una seguretat sovint sol·lici-

barrots de suport, així com un nou disseny

Telèfon: 9 3 7 2 0 79 0 0

tats. En determinades circumstàncies, la

dels peus, reforcen els aspectes estètics d'a-

Fa: 937 1196 28

normativa pot també exigir-ho.

quest model sense cargols visibles. ®

ALAC ASSOCIACIÓ DE LABORATORIS ACREDITATS DE CATALUNYA

Cl Penedès, 6 • 25005 LLEIDA Tel. 973 24 76 14 • Fax 973 24 76 90 iced^leida.com

Q Borrassà, s/n • 17600 F/GUERES Tel. 972 51 34 66 • Fax 972 5 / 34 73 moil@geotestcom

inema

LA QUALITAT TOTAL A LA CONSTRUCCIÓ AMB UN MILLOR CONTROL L'Associació de Laboratoris Acreditats de Catalunya (ALAC) reuneix els laboratoris més importants del nostre país en el camp de la Construcció.

El seu objectiu és el de promoure i elevar la qualitat tant en les obres públiques com les privades.

Com a agrupació d'empreses.ALAC s'encarrega que les nostres activitats es desenvolupin dintre d'un marc d'autèntica lleialtat i ètica professional.

Centre Tecnològic Europro/ect Parc Tecnològic del Vallès 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS Tel. 935 86 61 40 • Fax 935 86 61 C inema@e<jroprojectes

Intecasa O Montclar, nau 25 • Polígon Polizur 08290 CERDANYOLA DEL VALLÈS Tel 935 94 46 60 • fox 935 80 57 85 cerdonyola@nlecaso.com

METIREUTSCIAS

INTEMAC

El conjunt dels laboratoris d'ALAC compta amb les següents acreditacions concedides pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques: Formigons: 4 acreditacions HA (Formigó en massa 0 armat i els seus materials constituents).

4 acreditacions HC (Formigó en massa 1 els seus materials constituents) 6 acreditacions HF (Formigó sec).

Vials: 7 acreditacions SV (Sòls àrids, mescles bituminoses i els seus materials constituents per a tot tipus de vials).

Mecànica de sòls: 7 acreditacions SE (Mecànica del sò!. Assaigs de laboratori).

2 acreditacions ST (Mecànica del sòl.

Presa de mostres inalterades, assaigs 1 proves in situ de sòls).

Av.de la Riera, 10 Polígon Industrial Sudoesc núm. I 08960 SAN JUST DESVERN Tel. 93 372 83 00 • Fax 93 473 03 09 a2bl@nremac.es

LABOCAT Cl Miquel Servei, s/n Polígon Industrial Can Trias 08232 VILADECAVALLS Tel. 93 733 01 21 • Fax 93 733 04 10

gPAYMACotas Av. de la Ferreria, 57 Polígon La Ferreria 08110 MONTCADA I REIXACH Tel. 93 575 28 34 • Fax 93 564 59 00 central@fjoymocotos.com

Applus®

Ceràmica: 6 acredatacions CE (Ceràmica)

Construcción

Acer estructural: 2 acreditacions AS /(Acer per a estructures.

Control in situ de l'execució de la soldadura d'elemts estructurals d'acer).

Cl Praga. 16-18 Polígon Induslrial Cova Solera 08191 RUBÍ Tel. 93 588 78 76 • fox 93 588 64 79 tecinco@tednco.com www.appluscorp.com