INF040115

O L · L E G I

D ' A P A R E L L A D O R S

Intervenció artística en l'espai urbà El noticiari Premis als millors treballs fi de carrera que atorga el CAATB

I

A R Q U I T E C T E S

T E C N I C S

Barcelona demana una nova política d'habitatge 112

L'entrevista Javier Llovera: "El nostre titulat dóna resposta al sector"

7Ï3

El noticiari Canvis en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals

Quadern Central: Assemblea General Ordinària de col·legiats

711

D

E

B A

I

C E L

O I

• arcelona és una gran ciutat ^ on l'oferta d'habitatge cobreix només la meitat de les necessitats. Per solucionar aquest greu problema -que fa que els preus dels pisos pugin sense fre- la ciutat necessita la col·laboració de totes les administracions públiques, amb polítiques fiscals i de sòl adequades, i una aposta per la promoció de més habitatges en general, de lloguer i

El reportatge Í4I Rehabilitació de façanes: façanes visibles i ciutats invisibles

SEGONA QUINZENA GENER 2004 Preu = 2 €

Preus de referència Plecs de condicions tècniques

2004 Llibres de preus de referènci

d'edificació, d'urbanització de rehabilitació i restauració d'enginyeria civil que inclouen també els preus de seguretat i salut, assaigs de control de qualitat i despeses indirectes

novetats 2004

CD-Rom de bancs de preus i plecs de condicions tècniques

El banc de preus es paramètric i conté 200.000 elements d'edificació, rehabilitació i restauració, urbanització, enginyeria civil, seguretat i salut, assaigs de control de qualitat i despeses indirectes amb preus per províncies, comunitats autònomes i Espanya.

El banc de plecs inclou 4.000 condicions tècniques d'edificació, rehabilitació i restauració, urbanització, enginyeria civil i seguretat i salut, amb la normativa vigent espanyola i catalana, corresponents als materials, elements compostos i partides d'obra.

novetats 2004

• Preus directes i preus per a contractar a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona

• Més partides i conjunts de partides d'obra d'instal·lacions d'edificació, i d'urbanització.

• Més preus de partides d'obra

• Relació de la normativa vigent per a la redacció de projectes.

• Més preus de conjunts de partides d'obra

• 25 catàlegs d'empreses fabricants de productes amb els seus preus.

• Preus d'obres tipus • Criteris d'amidament

• 30 pressupostos tipus d'edificació, urbanització i enginyeria civil.

• Despeses auxiliars

Q Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya

Wellí nglon 19 E-08 D18Barcelonia

tel. 933 09 34 04 fax 933 00 48 52

e-matl: comercialOil http:/Avww.itec.es

EL EL

T E M A

L'ART

EN L'ESPAI

TEMA

URBÀ

uSEC&lNA Q U I N Z E N A GENER 2004|

Intervenció artística en l'espai urbà El futur i la funció de l'art contemporani a l'espai urbà protagonitzen les tres activitats culturals del PrelVSiffacus 2004 \ r \ ues obres de l'escultor Ricard I E ^

Vaccaro instal·lades

Internacional sobre el Futur i la Funció de

temporalment

l'Art Contemporani a l'Espai Urbà), que es

davant l'edifici del Col·legi d'Aparelladors i

farà el proper setembre, vinculat a la pro-

Arquitectes Tècnics de Barcelona, una exposi-

gramació del Fòrum Universal de les Cultu-

ció sobre l'obra d'aquest artista a la nostra seu

res - Barcelona 2 0 0 4 .

col·legial i una jornada de debat entorn de l'escultura urbana a Barcelona van protagonit-

Intimitats col·lectives

zar el PrelVSiffacus 2 0 0 4 , que va tenir lloc el

El propi Vaccaro va supervisar el 24 de

novembre. El lema Human Urban Space va

novembre al matí la instal·lació de les seves

agrupar fes tres activitats culturals, organit-

escultures al carrer Bon Pastor. Amb paraules

zades per l'Àrea de Cultura del CAATB, i van

de! catedràtic d'Estètica i Teoria de les Arts

servir d'introducció al IV Siffacus (Simposi

del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona Gerard Vilar, que va presentar l'obra de Vaccaro al Siffacus, aquestes dues peces són formes orgàniques, que ens parlen de multiplicitat de plans i dimensions en l'espai. A l'exposició de l'interior del Col·legi, titulada Intimitats col·lectives i inaugurada el 26 de novembre amb la presència de l'arquitecte Oriol Bohigas i el llavors president del Parlament català, Joan Rigol, es va poder confirmar allò que també va apuntar Vilar: que l'obra de Vaccaro crea un espai cívic i, atès que acostuma a estar a la perifèria de les ciutats, fa funcions de sutura en punts complexos i difícils. L'exposició conté sis peces realitzades sobretot amb acer Corten,

metacrilat i acer inoxidable, i 14 de

documentades. La majoria de les obres de Vaccaro són obres de gran format, fetes entre els anys 1990 i 2003,

que es troben ins-

tal·lades a Barcelona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Viladecans i Cabrils. Tant les obres del carrer Bon Pastor com l'exposició es podran contemplar fins al proper 30 de gener.

Pel que fa a la jornada de debat sobre l'escultura urbana, cal dir que va tenir lloc el 27 de novembre, durant tot el dia. Va reunir artistes i experts de les àrees de cultura i urbanisme de l'Administració local, que hi

urbanes, efímeres o permanents projectade

van analitzar l'evolució, el manteniment, la

sper a la ciutat.

instal·lació i l'actualitat de l'escultura urba-

Els ajuntaments de Barcelona, Castellde-

na a l'àrea de Barcelona. També s'hi van

fels i Cornellà de Llobregat, la Universitat

donar a conèixer dues propostes innovado-

Instal·lació de l'obra de Ricard Vaccaw "Presència" a l'Avinguda Diagonal de Barcelona.

En les imatges de la dreta, procés d'instal·lació de l'obra titulada "So" ubicada davant de la seu del CAATB.

Politècnica de Catalunya, la Universitat de

res, tot i que ben diferents: el catàleg web

Barcelona, el Fòrum Universal de les Cultures,

que l'Ajuntament de Barcelona ha elaborat

el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i l'em-

amb la majoria d'escultures de la ciutat, i la

presa 1RPEN van participar en l'organització

presentació de les Cèl·lules

d'aquesta nova cita del Siffacus, que va tenir

d'intervenció

artística a la ciutat, que són instal·lacions

una bona acollida per part del públic. ®

.

. 4,-|LïnfomwwjSEG0NA

Col·laboració entre arquitectes, artistes i tècnics El debat del PrelVSiffacus va mostrar facetes poc conegudes de la relació entre l'art i l'arquitectura Entre aquesta resta d'implicats també

rr~ï arquitecte escocès Neil |L *

hi ha els industrials, que segons l'artista

Gillespie va obrir la jornada de debat

sobre l'art en l'espai urbà que el passat 27 de

Margarida Andreu, han de "captar" com l'ar-

novembre va organitzar el nostre Col·legi.

tista "sent" fa peça. I el mateix han de fer

Gillespie va parlar d'una arquitectura "que

els enginyers i constructors, "perquè l'artis-

s'esdevé, però no que fas". I al seu despatx

ta se senti menys frustrat". Andreu va mos-

s'esdevé una arquitectura on la col·laboració

trar diverses de les seves obres, entre les

amb els artistes és habitual, a més d'estimu-

quals l'escultura Encaix, que es pot veure a

lant: "El que és interessant són les diferèn-

la Gran Via de Barcelona, a prop de la Ram-

cies d'idees entre artistes i arquitectes, i

bla de Catalunya, i que és un homenatge a les víctimes dels bombardejos de l'any

veure que en l'altre també hi és un mateix", va indicar Gillespie, que va mostrar col·labo-

1938 a Barcelona. Eren diapositives on de

racions entre arquitecte i artista, que majo-

vegades es veia la xarxa de protecció d'una

ritàriament havien engrescat el món comer-

rehabilitació rere l'escultura i a Andreu la

cial, que li semblava més receptiu que les

perspectiva li agradava: "L'escultura ha de

administracions. També va indicar que l'art

conviure amb la ciutat i la seva activitat,

pot ajudar a construir en aquells llocs on hi ha

més que ser una cosa monumental."

molta pressió perquè l'arquitectura tradicional no es vegi alterada pels nous edificis.

Dels edificis es va passarà l'espai públic.

Jordi Ardèvol, cap de la Secció d'Obres de la Direcció de Serveis de l'Espai Públic de la

Manteniment car La inauguració de la jornada de debat va anar a càrrec de Katy Carreras- Moisy, regidosra de Sarrià-Sant Gervasi; Xavier Bardají, president del Col·legi i Annemieke van de Pas, responsable de cultura del CAATB.

Les obres d'Andreu semblen de fàcil manteniment. N'hi ha altres que poden portar molta feina als encarregats del manteni-

Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metro-

ment de l'art públic a Barcelona. Maria Lluï-

politana de Barcelona, va fer veure a l'audito-

sa Aguado, que és la cap d'aquests tècnics

ri la quantitat de dificultats que sorgeixen

a l'Ajuntament de Barcelona, va indicar que

quan s'instal·la una escultura a l'aire lliure.

aquest es gasta més de mig milió d'euros

Va posar quatre exemples. Amb els tres pri-

cada any en el manteniment dels monu-

mers va mostrar que la instal·lació de l'escul-

ments dels carrers de la ciutat. Els factors

tura pot costar més que l'obra, que l'artista no

són diversos: el temps, tant el de Proust

sempre té en compte que algun element de la

com el meteorològic; el vandalisme; l'en-

seva obra pot ser perillós per a la seguretai

torn; les intervencions desafortunades en

del públic, que l'entorn pot fer que l'escultu-

l'obra; els accidents, i la fragilitat dels mate-

ra passi desapercebuda. Finalment, va parlar

rials. La millor solució: el manteniment pre-

d'un cas on tot va anar a l'hora: l'escultura La

ventiu, que l'Ajuntament de Barcelona ja fa.

Sardana, de Joan Sunyer, instal·lada a la plaça Amalvigia de Bellvitge, a t'Hospitalet de Llobregat. La plaça és una rotonda que fa de peanya de l'escultura, i en aquest cas hi va haver la situació ideal de diàleg entre l'escultor, l'arquitecte i la resta d'implicats.

El matí va acabar amb la intervenció d'un arquitecte nord-americà de San Diego, Petar Perisic, que va indicar que al seu país cal integrar l'art a l'arquitectura per evitar que algú retalli el pressupost i elimini l'art.

Entre els projectes propis que va mostrar destacava una estació de tramvia de formes naturals, prou atractiva com perquè no importi que el tramvia arribi tard. ®

Sessió de treball dins la jornada PrelVSiffacus a la Sala d'actes del CAATB. A baix, Katy Carreras-Moisy, Neil Gillespie / Jordi Ardèvol

iu SEGONA QUINZENA GENER 2004 • J

Un web municipal recull l'art dels carrers de Barcelona I T 1 Ajuntament de Barcelona I L ha creat un web innovador que mostra pràcticament totes aquelles peces que percep qualsevol ciutadà quan va pel carrer. Tant se val si són de propietat pública o privada. Hi ha 808 obres, que es poden subdividir en 1.028 peces, i es poden consultar gratuïtament al web municipal (www.bcn.es) des del començament d'aquest 2004. Els tècnics municipals Ignací de Lecea, Antoni Remesar i Carme Grandas, í el periodista Huertas Clavería, en van fer la presentació la tarda de la jornada de debat del PrelVSiffacus.

tema és una fitxa amb una imatge de la peça, les seves dades bàsiques, una crònica, un comentari i referències bibliogràfiques.

Així que la pàgina va més enllà d'un catàleg raonat. Els elements artístics s'ubiquen en el mapa de Barcelona i es poden consultar a partir de diverses recerques. L'usuari podrà avisar els tècnics de l'Ajuntament si l'obra ha patit alguna incidència.

El catàleg permet la consulta en català i castellà, i en un futur també en angles. Es pot generar un pdf i imprimir-lo, tot i que té més de 3.000 pàgines de text. Ha estat fet per Els (tems del menú principal del web més de 200 especialistes, amb la col·laboinformen de períodes urbans -la Barcelona ració destacada de la Universitat de Barcedels Àustries, per exemple- i el cos del sis- lona, fà

Intervencions artístiques pels voltants de Barcelona | | 9 Àrea de Cultura del nostre 1 1 — Col·legi, que organitza des de fa tres anys el Síffacus, ha convidat de cara a la quarta edició diversos arquitectes tècnics, artistes, arquitectes i tècnics culturals per desenvolupar propostes d'instal·lacions que combinin l'art i l'arquitectura en diferents districtes de Barcelona i els seus voltants. En la part final del debat del PrelVSiffacus, es va poder conèixer l'estat d'aquestes propostes que, sota el títol global de Cèl·lules d'intervencíó artística a la ciutat, s'inclouen en el marc del projecte urbà Mapamundi cultural Barcelona 2004.

seu projecte reprodueix les sigles de l'Agenda 2 1 . Té sis mòduls, en cadascun dels quals es treballaria algun dels punts de l'Agenda.

La seva proposta ha de fer-se amb productes ecològics, amb un cost zero. Ja s'han posat en contacte amb empreses com Danone o Mecalux perquè els subministrin els materials.

L'artista Oriol Rius i els arquitectes Antoni Poch i Xavier Nieto són els autors del projecte d'un espai flamenc permanent al barri de la Mina de Sant Adrià del Besos; concretament, en el Parc del Besos, El seu edifici té forma d'ou, una planta baixa per a actes Els arquitectes tècnics Alex Díaz, Ester íntims com el teatre i el circ de butxaca, i Gallardo i Jordi Alemany volen crear al dis- una de superior més multitudinària. Perquè tricte de Nou Barris un parc infantil efímer fos possible caldria un pla especial. Jesús vinculat a l'ecologia; per això la secció del Galdón va explicar el seu projecte artístic per

al districte de Ciutat Vella de Barcelona, que consisteix a col·locar la reproducció de dos cordons umbilicals entremig de les quatre columnes d'un temple romà que es conserven en un pati de! carrer del Paradís, La proposta de Carles Colomo per ai districte de Sarrià-Sant Gervasi consta d'una sèrie de cabines monitoritzades en forma de lletra Lambda, que permeten accedir gratuïtament a un menú d'oci i cultura.

Superar l'efímer La proposta de la parella d'artistes L'dia Górriz i Jordi Dalmau, ajudats per la historiadora de l'art Mercè Martínez i l'arquitecte Vlncens Sarrablo, és doble: Els ofegats del Besòs, una sèrie d'inflables que indicarien la noaccessibilitat al parc fluvial del Besòs en

moments de crescudes d'aquest riu. Colonitzacions: mòduls itinerants consisteix a instal·lar en diferents barris de Santa Coloma de Gramenet inflables per generar una metàfora visual dels diferents fluxos migratoris desenvolupats a la ciutat. Finalment, l'artista Núria Manso va presentar una mena d'equip fotomaton -que es pot consultar a www.ictisp.com/~nmanso- per al districte de Sants-MontjuTc, on es pot gravar la pròpia imatge i veure-la barrejada amb la d'altres usuaris. ®

E L

N OT

I C I AR

I BIENNAL

D'ARQUITECTURA

EL

NOTICIARI

L'aparador de l'arquitectura del Vallès La Segona Biennal d'Arquitectura del Vallès mostra la qualitat de l'arquitectura a les dues comarques amb més creixement de Catalunya

D:

d'Opinió i Cultura del diari El Pals, Agustí

j n total de 123 obres fina-

tiu de ser un aparador de l'avanç arquitectò-

' Iteades al Vallès Oriental i Occidental

nic i constructiu dels dos vallesos. Aquesta

El jurat d'aquesta edició estava presidit

Fancelli, amb el periodista Bartomeu Cruells

durant els anys 2 0 0 1 i 2002 van participar

Biennal està oberta a totes les modalitats

per Jordi Ludevid, president de la Demarca-

com a secretari. El jurat va seleccionar qua-

en la Segona Biennal d'Arquitectura del

constructives: obra pública, privada i civil,

ció de Barcelona del COAC, i format pels

Vallès, que impulsa la Delegació del Vallès de

espais exteriors, urbanisme, interiorisme í

arquitectes Daniel Freixes i Carles Llop, l'ar-

promoció privada, i en va premiar les cinc

la Demarcació de Barcelona del Col·legí d'Ar-

rehabilitació. Els premis es van lliurar el pas-

quitecte i periodista Josep M. Montaner, l'a-

següents:

quitectes de Catalunya (COAC), amb l'objec-

sat 14 de novembre al Centre Tecnològic i

parellador Ildefons Valls, i el redactor en cap

Universitari de Granollers.

ranta obres com a finalistes, la majoria de

PROMOCIÓ PÚBLICA > Edifici de tes Brigades Municipals - Santa Perpètua de Mogoda, avinguda Santiga, 14 Arquitectes-. David Baena, Toni Casamor i Josep M. Quera; Arquitectes tècnics-. Ignasi Forteza i Jordi Carbonell; Promotor. Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda Aquest edifici es planteja com una prolongació lineal del magatzem que té a un costat. El tancament exterior és de plaques prefabricades de formigó, que segueixen amb naturalitat la curvatura del carrer. La façana interior té finestres i altres elements que optimitzen els avantatges climàtics i el control energètic.

PROMOCIÓ PRIVADA > Habitatge unifamiliar a Bellaterra - Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), carrer Serafí Pitanra, 2 Arquitectes-. Franc Fernàndez, Carles Puig i Xavi Vancells; Arquitectes tècnics-. Marc Catasús i Toni Fernàndez; Promotors-. Valentí Garcia i M. Dolors Martori; Contractista-. Jordi Pagès, SL L'edifici és un espai neutre de 2 8 x 8 x 5,5 metres, que es relaciona amb l'exterior mitjançant uns "espais intercanviadors".

Un volum vidrat on s'accedeix amb cotxe actua d'intercanvíador infraestructural entre l'espai domèstic i la xarxa viària. D'altra banda, un volum revestit de vidre í fusta relaciona l'espai domèstic i el paisatge del Vallès, amb el Montseny de fons, i uns volums més reduïts es relacionen amb l'entorn immediat.

OBRA DE REHABILITACIÓ > Edifici d'habitatges a l'antiga fàbrica Gibert-Junyent - Terrassa, carrer Pantà, 92 Arquitectes:

Jaume Armengol, Francesc Bacardit i Josep Moràn Molins; Arquitecte

tècnic-. Josep Moràn Madrigal; Promotor.

IMVIVXSA; Contractista-. IMVIV, SA L'edifici es caracteritza pel seu espai central amb doble alçada i cobert a dues aigües, amb una gran claraboia longitudinal que s'ha tractat com una plaça porticada, amb una part ajardinada i una altra per al pas de vianants i vehicles. Se l'ha connectat amb el carrer aprofitant una de les finestres existents, mitjançant un gran tall al pati central.

ESPAIS EXTERIORS, URBANISME I OBRA CIVIL > Parc dels Colors - Mollet del Vallès, carrer Agricultura Arquitectes-. Enric Miralles i Benedetta Tagliabue; Gestió d'obra-. G3, Jordi Altés, arquitecte tècnic; Promotor: Ajuntament de Mollet del Vallès; Contractistes: Copcisa, ALM-4 i Bonal Aquest parc es caracteritza per la vegetació natural en forma de masses compactes i, sobretot, artificial en forma d'estructures de colors forts. Els petits canvis a les superfícies estableixen les diferents àrees. L'aigua, que apareix i desapareix a les diferents hores del dia, i uns murs suspesos contribueixen al joc de colors.

INTERIORISME I OBRA EFÍMERA > Exposició Ampliant el Museu Thyssen - Delegació del Vallès del COAC Arquitectes-. Josep Bohigas, Francesc Pla i Inaki Baquero {BOPBAA); Promotor. BOPBAA i Delegació del COAC a Osona; Contractista-. Iguzzimi, Dismural

L'objectiu d'aquesta exposició, que va durar del desembre del 2 0 0 2 al final de gener del 2 0 0 3 , era donar a conèixer el projecte d'ampliació del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, fet pel BOPBAA, a partir de dotze de les cinquanta maquetes construïdes, exposades dins d'un embalatge itinerant. &

EL

NOTICIAR

| | f associació entre els arqui-

referència a tal o qual normativa, sense

I L

tectes Franc Femàndez, Carles Puig i

exposar-la tota. Però hi ha d'haver uns

Xavi Vancells ja va començar amb bon peu:

mínims establerts, perquè si no es fan abe-

van guanyar el concurs per crear un bloc

rracions."

d'habitatges entre eís carrers LJull i Taulat,

PUIG: "Jo crec que la quantitat de

per al Fòrum 2 0 0 4 . Això succeïa el 2 0 0 0 ,

papers que s'arriba a fer és excessiva. És

quan també van crear un habitatge unifami-

necessària però és tan extensa que de vega-

lar a Bel I aterra (Cerdanyola del Vallès) que

des et fa perdre el sentit comú de les coses."

els ha fet mereixedors del primer premi de la Segona Biennal d'Arquitectura del Vallès, en

Quines altres característiques destacaríeu

la modalitat d'obra privada. Femàndez (Bar-

del projecte?

celona, 1954) ja havia dissenyat pel seu

FERNÀNDEZ: "Penso que una de les

compte, i entre d'altres obres, les noves Piscines Picomell de Montjuïc i el pavelló

coses més interessants són les dues façanes Carles Puig, Toni Femàndez i Marc Catasús

amb una xarxa galvanitzada, que es conver-

políesportiu de ia Vila Olímpica de Barcelona.

Puig i Vancells, nascuts el 1968 a Barcelona i Terrassa respectivament, estaven associats des de feia un parell d'anys. El premi per la casa de Bellaterra l'han rebut conjuntament aquest 2 0 0 3 . En les obres que la tríade ha realitzat, també destaca el primer premi en el concurs del nou Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, a punt d'iniciar-se.

teix en una façana orgànica, que canvia de Quines van ser les dificultats tècniques?

terreny i en alguns trams el mur actua de

color, perquè hi ha una fulla perenne que és

PUIG: "L'empenta del terreny era cap

contenció i en altres de tancament exterior.

verda í una fulia caduca que és morada a

amunt i els propietaris van fer molt èmfasi en

Una segona dificultat era el desnivell del

l'estiu i groga a l'hivern."

què fio tinguéssim en compte. No volien que

terreny, que n'hi havia molt. la cota d'accés

la seva casa, com moltes del veïnat, tingués

era per la part més alta del terreny però la

misme a l'edifici, que ha començat amb un

esquerdes. Va ser un condicionant que ens va

part on hi ha les vistes és a cota menys u."

galvanitzat al davant i que progressivament

fer treballar amb una estructura de murs de formigó i una llosa també de formigó."

CATASÚS: "Això també li dóna un dina-

CATASÚS: "La normativa també condi-

es va tapant de verd. A la vegada, li propor-

cionava molt el perímetre de la casa, a més

ciona unes característiques d'inèrcia tèrmica i de protecció solar contra els paraments."

A continuació, comenten els detalls de

CATASÚS: "En els tancaments de la

de la topografia. Per això es va decidir posar

l'habitatge premiat a la Biennal del Vallès,

façana es va fer el canvi de paper de paret

una entrada de llum que actués com una

Carles Puig i els arquitectes tècnics que van

d'obra ceràmica per paret de formigó, amb

claraboia en l'accés a l'habitatge, on també

col·laborar en el seu projecte i construcció:

un revestiment interior de fusta i Pladur, i

s'hi entra amb cotxe."

Toni Feméndez - e n els darrers anys bolcat

l'exterior revestit amb Naturvex d'Uralita.

especialment en l'interiorisme; ha dissenyat la

Així vam solucionar també tot el tema de

L'arquitectura actual està condicionada per la normativa?

Els premis, els aneu a buscar?

FERNÀNDEZ: "Cadascú té les seves metes però no és el nostre cas."

CATASÚS: "A més, aquest projecte va

pastisseria Canal del carrer Muntaner o la boti-

sostenibilitat que reculi aquest projecte. La

ga de marcs Xicranda del carrer Balmes de

tarima de fusta també té un aïllament acús-

CATASÚS: "El projecte acaba sent un

Barcelona- i Marc Catasús -que combina la

tic, perquè no ressoni tant quan es camina."

compendi de tot. Moltes vegades sembla

amb molta cura per tal que tots els detalls

feina en l'Administració pública amb la liberal.

PUIG: "És un volum encastat dins el

mentida que no es pugui simplement fer

de trobada dels diferents materials estigues-

estar molt mimat, tant en la fase de projecte com en ia d'execució de l'obra. Es va anar

sin molt ben solucionats. £1 pas de la tarima de fusta al marbre del paviment del lavabo estava al maíeix pla, per exemple, i també el revestiment de fusta i el de placa de guix.

En totes aquestes trobades, calia que no hi hagués cap problema." 1$

Barcelona no se'n sortirà sola amb el problema de l'habitatge Els ponents de la jornada sobre l'habitatge a Barcelona celebrades al CAATB coincideixen a dir que les administracions s'han de coordinar per garantir un sostre als ciutadans frSarcelona és una ciutat on \^J l'oferta d'habitatge cobreix només la meitat de les necessitats. Per solucionar aquest greu problema -que fa que els preus dels pisos pugin- la ciutat necessita la col·laboració de totes les administracions públiques, amb polítiques fiscals i de sòl adequades, i una aposta per la promxió de més habitatges de lloguer, protegits, i d'habitatges en general. Aquestes idees les van consensuar els ponents que van participar en la jornada L'habitatge a Barcelona, que va organitzar el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) al nostre Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, el passat 4 de desembre.

La jornada va abordar de manera polièdrica el problema de l'habitatge. D'entrada Xavier Bardají, president del CAATB, ja va recordar que l'accés a l'habitatge, al primer, és un problema. Xavier Casas, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, en fer la presentació de la jornada davant una sala plena, va estar-hi d'acord. "L'error és creure que com que no hi ha problemes en el sector de Ja construcció, no hi ha problemes d'habitatge", va indicar Casas, per a qui "les polítiques fiscals í els plans d'habitatge dels governs amb competències són les que han influït sobre aquesta realitat".

Segons Casas, partidari de la desgravació fiscal per als llogaters i la rehabilitació de pisos buits com a accés a l'habitatge de lloguer social durant un cert temps, si a Catalunya cada vegada es fa menys habitatge protegit és perquè els promotors no tenen prou incentius. L'Ajuntament de Barcelona ha fet en els darrers anys uns 3.000 habitatges anuals í en els propers quatre anys en voldria fer 10.000 (protegits, és clar). Però per a aquest motiu li cal reservar uns 300 milions d'euros i, com que l'objectiu del Govern de l'Estat és el dèficit zero, això és impossible. Així que "s'han de modificar les polítiques macroeconòmiques i el suport desmesurat que es realitza sobre la compra d'habitatge", va indicar Casas. És a dir: la solució dels problemes de l'habitatge a Barcelona no està en mans de l'Ajuntament de la ciutat.

La inauguració de la jornada va anar a càrrec de Xavier Casas, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona; Matavillas Rojo, presidenta del Consell Econòmic i Social de Barcelona i Xavier Bardají, president del CAATB. Necessitats impressionants Barcelona fa 100 km*, en un continu urbà de 600 km ! , del qual va parlar Juli Esteban, president de la Subcomissió de Prospectiva "Habitatge, transport i model metropolità', a propòsit del Primer pla estratègic metropolità de Barcelona. Esteban va recordar que la Regió Metropolitana de Barcelona necessitarà 427.000 habitatges nous en el període 2002-2020. La xifra, que li va semblar "impressionant", està en relació amb el fet que ia demanda de l'habitatge depèn de l'emancipació dels joves i les necessitats de la immigració. En el futur Barcelona només podrà cobrir 90.000 d'aquests habitatges, i la primera anella de ia RMB, 140.000. Així que 170.000 hauran d'anar cap a una segona anella, formada per 128 municipis. "L'habitatge a Barcelona s'ha de contemplar en un marc més gene-

ral", va concloure Esteban.

Carme Trilla, economista, va explicar que la majoria de propietaris de finques són gent gran, no empreses, com es creu, i que la necessitat de més habitatge (tot i que la població no augmenta espectacularment) és deguda al fet que cada vegada hi ha menys persones per llar. També va indicar que a Barcelona es construeixen uns 4.000 habitatges anuals. La ciutat en necessitaria uns 8.000 o 9.000 l'any i per això perd població; no perquè el preu sigui excessiu. Un preu que és similar tant si l'habitatge és nou com de segona mà, i a Barcelona cada any canvien de mans uns 25.000 pisos. Pel que fa als pisos buits, va indicar que segons el cens del 2001 n'hi ha uns 94.000 a Barcelona -segons el de 1991, 70.000- però que una observació extensa sobre el terreny mostra que són molts menys. El darrer cens també

indica que el 28,5% d'habitatges de Barcelona són de lloguer. A l'Estat, J'll.5%. A la resta de Catalunya, el 16,4%.

Lloguer social Un cop fet el plantejament de la situació, en què també va participar Enric Lambies, jurista de l'Ajuntament de Barcelona, que va mostrar que les competències estan repartides entre totes les administracions, es va parlar de l'habitatge de lloguer. En aquesta taula hi van participar Montse Torrent, advocada de l'OCUC, que va recordar el problema de l'assetjament immobiliari, i Ricard Fernàndez, gerent del Patronat Municipal de l'Habitatge, que va defensar la polèmica requalificació de solars d'equipaments a Barcelona, perquè ha permès fer pisos, que considera un equipament social, i alhora locals socials als baixos.

EL

NOTICIARI

L'HABITATGE

A

BARCELONA

L'Informatiu SEGONA QUINZENA

En la jornada hi van participar especialistes com ara Enric Lambies, jurista de l'Ajuntament de Barcelona; Carme Trilla, esconomista; Celestí Ventura, director general de Metro 3 (fotos dreta}.

Ramon Puig, membre del Gabinet Tècnic de! CAATB, va recordar que el preu mitjà d'un habitatge nou de 85 m ! a Barcelona és de 3 2 5 . 0 0 0 € , i que no hi ha una política fiscal que pugui ajudar a resoldre seriosament el problema de l'habitatge de lloguer a preus assequibles. Puig va indicar que el noslre Col·legi està convençut que l'únic camí per resoldre aquesta part de la demanda és tenir una política d'habitatge de lloguer basada en la promoció pública, directa o mitjançant convenis amb promotors privats, a qui s'hauria de cedir sòl en condicions econòmiques molt avantatjoses. Però això és "una cursa de fons". També va indicar que cal actuar sobre el sòl perquè el seu preu acostuma a ser el 5 0 % del cost de l'habitatge.

El debat sobre la situació de l'habitatge a Barcelona organitzat pel CESB i celebrat al Col·legi va despertar on fort interès entre els

Pressió de la demanda La tercera part de la jornada la van pro-

caris: l'increment i la major durada dels crè-

mentat un 3 7 % . Només el marge brut del

tagonitzar els promotors, privats i públics.

dits hipotecaris, que financen fins i tot els

promotor ha disminuït: del 2 0 % al 18%.

Celestí Ventura, director general de Metro 3,

mobles, i la baixada dels tipus d'interès.

Ferran Juliàn, conseller delegat de l'em-

social" pel problema de l'habitatge. Només

va indicar que la pressió continuada de la

Ventura va indicar que entre el 1998 i el

presa pública Regesa, va recordar que el Pla

va trobar la solució de "la rebel·lió i la radi-

demanda ha produït la pujada dels preus de

2 0 0 3 el preu del sòl s'ha incrementat un

de l'habitatge de Catalunya continua priorit-

cal (tat" per a aquest problema, del qual

l'habitatge. Els factors que han motivat

2 0 0 % , mentre que el de l'habitatge, un

zant l'habitatge de venda. Pedró Parra, de la

Agustí Bonavia, del Foment del Treball

l'augment de la demanda són sobretot ban-

1 0 8 % . El cost de la construcció ha aug-

cooperativa Qualitat d'UGT, va indicar que

Nacional, va tornar a recordar les causes: els

fan falta polítiques de xoc que trenquin la

mínims històrics dels tipus d'interès, la

r

;>*i

va dir que estem davant una bombolla immobiliària i davant un "autèntic estrès

situació. Jordi Llorens, de la cooperativa

millora de l'economia i els contractes inde-

Habitatge Entorn de CCOO, va refrescar la

finits, l'absència relativa d'alternatives a la

idea que s'ha treballar per un pla català de

inversió, el manteniment de l'euro, el suport

l'habitatge que impliqui fórmules transmu-

actiu a l'habitatge en propietat, l'arribada

nicipals i la col·laboració de tots.

d'immigrants, l'entrada d'inversió estrange-

Polítiques contundents

que el subhasten. Es tracta de "causes que

ra i el sòl urbà públic en mans d'ens urbans

El tancament de la jornada va anar a

ni el sector de la construcció ni el consumi-

càrrec de la Comissió Executiva del CESB,

dor controlen", va concloure Bonavia. Així

presidida per Maravillas Rojo, que va cons-

que, com encara va recordar l'últim ponent,

tatar la coincidència general que cal abordar

Àngel Crespo, de CCOO del Barcelonès, les

polítiques contundents amb una massa cri-

administracions públiques de l'Estat s'han

tica suficient. També va expressar el com-

de posar d'acord per garantir el dret consti-

promís i l'esforç "insuficient" de l'Ajunta-

tucional a l'habitatge. ©

ment de Barcelona per posar en marxa proL'apartat dedicat a l'habitatge de lloguer va Ricard femànúez i Francesc Costa.

a càrrec de Montse Torrent, Ramon Puig,

mocions d'habitatges per a joves i gent gran.

Ciriaco Hidalgo, en representació de la UGT,

ATRIBUCIONS

A QUINZENA GENER 20M

PROFESSIONALS

EL

NOTICIARI

Gestió urbanística Els arquitectes tècnics estan facultats per informar expedients municipals de gestió i disciplina urbanística

| | i n dictamen elaborat pel I W catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Complutense de Madrid, Luis Cosculluela Montaner, ha estudiat en profunditat els aspectes fonamentals del control de la legalitat urbanística per part de l'Administració municipal i la capacitat dels arquitectes tècnics per informar els expedients corresponents, Les conclusions del dictamen ratifiquen la posició del Tribunal Suprem que en diverses sentències, ha reconegut la capacitat dels arquitectes tècnics, en la seva qualitat de tècnics al servei de l'Administració local, per informar els expedients de sol·licitud de llicències d'obres d'edificació i donar l'assessorament corresponent en matèria de gestió i disciplina urbanística.

a) Les actuacions municipals en aquesta matèria estan essencialment reglades i, per tant, solament hi cap una supervisió als efectes de comprovar l'adequació a la legalitat urbanística de l'activitat que pretén l'administrat. b) L'informe és preceptiu, però en cap cas vinculant. L'informe del tècnic municipal serveix d'ajuda per formar la voluntat de l'òrgan decisori.

En aquest àmbit, la funció bàsica dels ajuntaments és verificar si els projectes d'edificació que se'ls presenten compleixen la legalitat vigent a la zona o el sector en què s'hagin de dur a terme. Aquest control necessita, per a la presa de decisions dels òrgans decisoris (l'Alcalde), òrgans consultius de caràcter tècnic, formats per professionals tècnics, que en qualitat de funcionaris o de contractats estiguin específicament habilitats per dur a terme aquestes funcions.

tes tècnics han d'estudiar i interpretar els projectes per acomodar l'execució, entre d'altres aspectes, a la normativa de tol tipus que hi sigui d'aplicació, entre la qual ha d'incloure's la que fa referència a la legalitat urbanística.

En aquest sentit, els arquitectes tècnics estan facultats, d'acord amb els seus estudis i la seva /ex artis per interpretar i donar la seva conformitat als projectes d'edificació i urbanització elaborats per professionals, sigui quin sigui el nivell acadèmic de la seva titulació.

Encara que no poden per sí mateixos elaborar Llei d'Atribucions i LOE determinats projectes, que estan reservats a Tant la Uei d'Atribucions de 1986 com la arquitectes i enginyers, sí poden emetre sobre Uei d'ordenació de l'edificació de 1999 ator- aquests projectes informes que analitzin, des guen als arquitectes tècnics les atribucions d'una perspectiva tècnica, la seva adequació a relacionades amb la direcció de l'execució de les normes urbanístiques. I això a partir de les obres. Per fer aquesta funció, els arquitec- dues circumstàncies clau:

En cap cas, el tècnic municipal fa una valoració de la qualitat tècnica dels projectes o de les seves prescripcions, sinó solament una comprovació formal, una interpretació dels plànols í condicions en relació amb els instruments urbanístics als quals hagi d'ajustar-se. <®

Som exigents, la nostra formació és de confiança

GESTIÓ I MANTENIMENT D'EDIFICIS ^.-,C» (FACIUTIES MANAGEMENT) - Dissenyar. Implantar I gestionar I reubtcacto.

- Planificar i gestionar l • Implantar I/o adaptar \ potendar l'aflcJ&nda G fï

rols dols equipa humans Immobiliaris de l<

Tal. 93 «O1 77 51

Programa realitzat conjuntament amb f£) f,

EL

NOTICIARI

LEGISLACIÓ

I

NORMATIVÍ

L W o n r a t i u S E G O m Q U I N g a ^ GENER J M » , j | •

Modificacions legals en la prevenció de riscos laborals i en les infraccions i sancions de l'ordre social

El CAATB posa al vostre íerveï un equip de professionals experts en

f p I passat 14 de desembre

Sancions a l'Ordre Social (LISOS), han entrat

II

H van entrar en vigor dues reformes

en vigor els apartats 2 3 i 2 4 de l'article 12,

legals que incorporen de ple el sector de la

que regula fes infraccions greus, i s'ha modifi-

construcció dins de la Llei de prevenció de

cat el redactat de l'article 13, que fa referèn-

riscos laborals (LPRL) i la Llei sobre infrac-

cia a les infraccions molt greus.

cions i sancions de l'ordre social (USOS).

En relació a la LPRL, la reforma incorpo-

a tots els qui intervenen en l'obra.

Començar qualsevol obra amb total seguretat i lliurar-la amb les

Infraccions greus

ra una nova disposició addicional (Ea catorze-

La nova normativa considera com a

na) a la llei 3 1 / 1 9 9 5 de Prevenció de Riscos

infraccions greus la no elaboració del Pla de

Laborals que fa referència a la presència de

Seguretat i Salut de la manera correcta i

recursos preventius a les obres de construc-

adaptat a les característiques de l'obra per

ció. Aquesta disposició obliga al contractista

part del contractista o del promotor. També

de l'obra a posar els recursos preventius

es considera infracció greu quan el promotor

necessaris a les obres on es desenvolupin tre-

no pren les mesures necessàries per garantir

balls amb riscos especials. La llei defineix que

que aquells que desenvolupen activitats a

aquests recursos preventius han de ser un o

l'obra reben la informació i les instruccions

varis treballadors, que poden ser membres del

adequades sobre els riscos i les mesures de

servei de prevenció de la pròpia empresa o de

protecció, prevenció i emergència. Pel que fa

l'empresa contractada amb aquesta finalitat,

a les infraccions molt greus, la nova norma-

que han de vetllar pel compliment i l'eficàcia

tiva considera dins d'aquest apartat la no

de les mesures incloses en el Pla de Segure-

adopció per part del promotor de les mesures

tat i Salut. La presència d'aquests recursos és

gerència de riscos per assessorar

màximes garanties és la millor inversió de futur.

ASSEGURANCES DE RESPONSABILITAT CIVIL

ASSEGURANCES D'EQUIPS I MAQUINARIA

ASSEGURANÇA TOT RISC CONSTRUCCIÓ

ASSEGURANCES D'ACCIDENTS DE CONVENI

ASSEGURANCES D'AFERMAMENT

ASSEGURANCES DE PROTECCIÓ JURÍDICA

ASSEGURANÇA DE PRESTACIÓ DE SERVEIS

ASSEGURANÇA DECENNAL DE DANYS

PER A OBRES FINALITZADES

A L'EDIFICACIÓ

ASSEGURANCES OC CAUCIÓ

que garanteixin la informació i les instruc-

necessària en tots aquelles obres que incor-

cions als empresaris de l'obra, quan es trac-

porin riscos especials, tal i com es defineixen

ti

a l'annex 2 del RD 1627/1997, entre els que

1627/1997, i la no garantia per part del con-

destaquen els que representen un risc espe-

tractista de la presència dels recursos pre-

cialment greu d'atrapada, esllevissada o cai-

ventius a l'obra, quan es tracti d'activitats de

d'activitats

de

l'annex

II

del

RD

guda d'alçada, comuns en els treballs de

l'annex li del RD 1 6 2 7 / 1 9 9 7 . A la web del

construcció. Aquesta modificació legal però,

Col·legi (www.apabcn.es) trobareu un apartat

no afecta a la figura ni a les funcions del Coor-

on, s'expliquen les principals novetats que

dinador de Seguretat i Salut.

incorporen

aquestes dues

modificacions

Pel que fa a la Llei sobre Infraccions i

ÉS OBLIGATORI QUE SEGUIU TOTES ' LES NORMES DE SEGURETAT.

®

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA 5ERVEI D'ASSEGURANCES DE LA CONSTRUCCIÓ

Barcelona (Seu Central) Bon Pastor, 5 - 08> Tel. 932 40 23 72 Fax 932 40 23 59 Bages-Bcjgueda Plana de l'Om, 6 - 08240 Manresa Tel. 938 72 97 99 Osona PI. Major. 6 - 08500 Vic Tel. 938 85 26 i 1 Vallès Occidental Sant Francesc 18 - 08221 Terrassa Tel. 937 B O U 10 Valies Orienial Josep Píítol. 6 - 08400 Granollers Tel. 938 79 01 76 ICMI segons to IS Utí 9/1992 * 30 if«t»il

P R O H I B I T EL PAS A TOTA P E R S O N A A L I E N A A L'OBRA

iZENA GENER 2004

Final de carrera El CAATB otorga els premis als millors treballs fi de carrera [ p ï passat 11 de desembre 1 1 _ es va fer a la sala d'actes de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB) l'acte de lliurament de diplomes i premis del curs acadèmic 2 0 0 3 2 0 0 4 als alumnes que han finalitzat les carreres d'Arquitectura Tècnica i Enginyeria Tècnica en Topografia. En el transcurs de l'acte es van lliurar els premis que atorga el CAATB als millors projectes de final de carrera dels estudis d'Arquitectura Tècnica i també els premis de maquetes de construcció que patrocina l'empresa Oragados.

El primer premi al millor projecte de fi de carrera, dotat amb 1.500 euras, va ser per a Pere Cortés i Fernando Montes, pel treball La Escuela de Altos Estudiós

Mercantiles.

Arquitectura y construcción de los atlos 50.

El jurat va premiar "la seva reflexió sobre l'arquitectura dels anys 50 vista des de l'òptica de l'aparellador i la capacitat de síntesi i la seva forma expositiva tan directa amb la relació de l'arquitectura i la construcció".

Els tutors van ser els professors Jaume Rosell i Ramon Graus. El segon premi va ser per a Raúl Cervero i Ricard Cunill, que van elaborar el projecte Aixecament arquitectònic

del

Claustre i Sala Capitular de Santa Anna. Els

L'acte acadèmic es va celebrar a la Sala d'actes de l'EPSEB i va ser presidit per David Miralles, Francisco Javier Llovera, Joan Maria Miró, Enric Pena i Francisco Pérez (d'esquerra a dreta)

tutors del projecte foren Santiago Canosa i Joan Serra. Finalment, el tercer premi va ser per al projecte Reforma i consolidació de la Casa Consistorial de Badalona, l'autor del qual és Francisco J. Talavera, amb els professors José Miguel i Ramon Vívancos com a tutors. El jurat d'aquesta edició dels premis del CAATB estava format per Jaume Alsina, conseller delegat d'Encofrats J. Alsina; Julio Iglesias, director del Departament

d'Expressió Gràfica I I ; i Celestí Ventura,

la Junta de Govern del CAATB; David Mira-

el primer de la Xltl Promoció d'Arquitectura

membre de la Junta de Govern del Col·legi.

lles, vocal de la Junta de Govern del Col·legi

Tècnica Pla d'Estudis 8 9 , mentre que Marc

Acte acadèmic Francisco Javier Lovera, director de l'EP-

d'Enginyers Tècnics en Topografia; i Francis-

Palacios va ser número 1 de la III Promoció

co Pérez, director comercial de l'empresa

d'Arquitectura Tècnica Pla 9 6 . <®

Dragados.

SEB, va obrir l'acte acadèmic de lliurament

En l'acte també es va fer entrega de dis-

dels premis, en què van participar Joan Maria

tincions als números 1 de les diferents titu-

Miró, vicerector de Docència i Extensió Uni-

lacions de l'EPSEB, que van recollir el

versitària de la UPC; Enric Pena, membre de

diploma de fi d'estudis. Lluís Poblet va ser

Van rebre els premis del CAATB als millors treballs final de carrera del curs 2002-2003 Raúl Cervero Pérez i Ricard Cunill Heras.

lnformatiueapabcn.es

els companys Francisco J. Talavera Cano, Pere Cortés Martorell, Fernando Montes Martínez,

PUNTS

DE

VISTA L'Informatiu SEGONA

JAVIER LLOVERA

"Els nostres titulats responen a les necessitats reals del sector" E! Diari Oficial de la Generalitat del 6 de novembre publicava l'Ordre per la qual es

matives actuals. Per conèixer una mica més l'abast d'aquesta transformació i la

transforma l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona en Escola Politècnica

naturalesa d'aquests nous estudis universitaris, L'INFORMATIU ha conversat amb el

Superior d'Edificació de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

director de l'Escola, Francisco Javier Llovera. Doctor en Dret i aparellador. Francis-

i s'implanten els estudis d'Enginyeria en Organització Industrial, de segon cicle. La

co Javier Llovera és professor de la UPC des de l'any 1 9 7 3 i catedràtic d'universi-

UPC justifica la implantació d'aquests estudis en l'actual complexitat del procés

tat del departament d'Organització d'Empreses. Llovera ha estat director d'aquest

constructiu i manifesta la conveniència d'implantar noves tècniques i noves tecno-

Departament, responsable de la línia de recerca Gestió d'Emprees i director del pro-

logies en el camp de la construcció per tal de donar resposta a les exigències (or-

grama de doctorat Administració i Direcció d'Empreses.

Fa molt pocs dies ha sortit publicat el decret de

van acabar els estudis. Des del principi hi va

Sorgeixen nous perfils professionals en l'e-

trasllat a Diagonal Mar. Com ho veu el direc-

de

haver una demanda important i es van fer

dificació abordables des de la formació bàsi-

tor de l'Escola?

l'EUPB en Escola Politècnica Superior d'E-

proves de selecció: de 800 en van passar

ca d'arquitecte tècnic. Com s'afronta aques-

dificació de Barcelona. Quin és l'abast d'a-

50. El perfil acadèmic es va estudiar pen-

ta necessitat des de la universitat?

la Generalitat

de transformació

questa transformació i què representa per al

sant en els nostres arquitectes tècnics."

futur dels estudis a l'Escola?

"El mateix decret ja ho diu: adaptem la nostra escola per poder impartir els estudis de segon cicle d'Enginyeria en Organització

Quin és l'objectiu següent de l'Escola?

"L'objectiu següent és organitzar i impartir altres segons cicles."

"Alguns d'aquests nous perfils ja s'incor-

qualitat i les condicions de treball. Amb el

poren a la mateixa formació de l'arquitecte

canvi, passaríem de disposar de 16.000 a

tècnic. D'altres s'aborden com a ampliació de

28.000 nf, amb la millora i l'increment d'ac-

la formació bàsica, des de la formació de postgrau."

tivitats que això comportaria. Però aquesta possibilitat depèn d'altres condicíonants de tipus econòmic i polític."

Industrial en la branca d'Edificació. Un cop haguem implantat els programes de docto-

"Penso que per a l'Escola, el trasllat representaria un avanç notable per millorar la

Com es veu des de la universitat la transfor-

Augmenta sense parar la demanda d'arqui-

rat, qui entri en aquesta Escola podrà fer un

mació que demana el Govern de l'Estat per

tectes tècnics per part de les empreses. Han

Les universitats privades ofereixen des de fa

recorregut acadèmic

facilitar la homologació europea?

notat un increment de la demanda dels joves

alguns anys els estudis d'arquitectura tècni-

pels estudis d'arquitectura tècnica?

ca. De quina manera diferenciaria l'oferta

complet de

primer,

segon i tercer cicle. Així complim una vella aspiració."

"Nosaltres treballem per organitzar l'en-

pública?

ginyeria de l'edificació segons el model que

"És veritat que la demanda d'arquitec-

es va proposar a Bolonya i al mateix temps

tes tècnics en el sector no para de pujar.

"Per començar, faria referència a les

La nova Escola integrarà els estudis de segon

preparem nous programes de postgrau i

Nosaltres no hem notat un boom en la

nostres instal·lacions, com ara els laboratoris

cicle d'Enginyeria en Organització Industrial.

màster."

demanda de joves que vulguin accedir a cur-

de materials i els tallers. Algunes escoles pri-

Quan ha començat a impartir-se aquesta carre-

sar aquesta carrera, però tampoc hem notat

vades vénen aquí a fer les pràctiques.

ra i qui hi pot accedir a aquests estudis?

la baixada demogràfica que s'hauria d'haver

També, a la càrrega lectiva de 250 crèdits

títol d'arquitecte tècnic com a carrera uni-

manifestat aquests anys. La demanda s'ha

que aquí oferim, que és molt completa.

versitària

homologable a Europa? En el

mantingut estable. Crec que un dels factors

Pensa que la podem equiparar perfectament

d'una vessant d'organització industrial en

camp de l'edificació, vostè és partidari d'un

per ser uns professionals tan demanats és

a la que es proposa com a estudis de grau

edificació, diferent de la que imparteixen

títol de grau d'arquitecte o bé d'enginyer?

que la gent que surt d'aquí surt ben prepara-

seguint la línia que demana Bolonya." Q

"La nova carrera va començar a impartir-se el setembre passat. Pensa que parlem

Quin ha de ser el nou perfil acadèmic del

altres escoles, més centrades en els proces-

"Si pensem en els nostres arquitectes

sos industrials clàssics. Per això, dels cin-

tècnics, en la formació que han rebut i en la

quanta alumnes que l'han iniciat, la major

tasca que fan, crec que el és més adient és

part són arquitectes tècnics que volen

un títol d'enginyer de l'edificació. La forma-

ampliar els seus estudis; també hi ha engin-

ció que hauran de rebre, en quantitat i qua-

yers tècnics de diferents branques. Alguns

litat, no serà gaire diferent a la que reben

són joves titulats, però altres ja fa temps que

avui els estudiants d'arquitectura tècnica."

da per afrontar les necessitats reals del sector. Per a nosaltres, el món real del treball pren molta importància i ens hi acostem tant com podem, per exemple, a partir dels convenis que fem amb les empreses."

Es parlava no fa gaire temps del possible

Un cant per la pau Dues mil cinc-centes persones assisteixen al Concert de Nadal del CAATB patrocinat per Texsa

ÍT aa basílica de Santa Maria

tetitzar, d'una banda, la tradició concertísti-

Girona, amb e! desig explícit que expressés la

prés d'aquests sis anys, aquest concert és ja

ca del Nadal i, de l'altra, una certa innova-

idea de concòrdia entre les diferents tradi-

una tradició, una trobada social molt espera-

IL.de desembre

ció en l'expressió artística d'aquesta idea,

cions religioses. Hi va haver també en la pre- ' da pels aparelladors i arquitectes tècnics, en

aparelladors i arquitectes tècnics, al qual van

d'una forma explícitament lligada a un mis-

sentació de l'acte un record per al poeta

què han participat diverses orquestres i corals

assistir prop de dues mil cinc-centes perso-

satge de pau i de convivència entre les cul-

Miquel Marti i Pol, que va morir el passat 1 1

de reconegut prestigi nacional i internacional.

nes entre col·legiats, familiars i amics. El

tures.

de novembre.

• del Mar de Barcelona va acollir, el 17 de

passat, el Concert de Nadal dels

Enguany el Concert de Nadal del CAATB

Des de l'any 1997, el Col·legi d'Apare-

Concert d'enguany estava dedicat a la pau

La casa entre les flors

ha tingut el suport d'una empresa patroci-

lladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

nadora que, a més, va fer un regal a tots els

ga en col·laboració amb el Grup de Teatre

En el programa va destacar especialment

(CAATB) ofereix el tradicional Concert de

assistents: es tracta de TEXSA, una empre-

de Roses i l'Ensemble Instrumental XXI. Hi

la reestrena de La casa entre les flors, una

Nadal a la basílica de Santa Maria del Mar,

sa referent en el sector de la construcció i

va haver una primera part amb un programa

obra que l'any passat es va encarregar al com-

amb la voluntat de reunir en un acte festiu els

que ha volgut iniciar amb aquesta activitat

de cant coral i música popular, i una sego-

positor Feliu Gasull i al poeta Enric Casasses

seus col·legiats i les seves famílies i amics, í

la celebració del seu 50è aniversari. ®

na part més interpretativa, que va voler sin-

per al Festival de Músiques Religioses de

fomentar la seva coneixença i amistat. Des-

ai món i va anar a càrrec de la Coral Canti-

Interior de la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona on es va celebrar el Concert de Nadal dels aparelladors i arquitectes tècnics que enguany va patrocinar l'empresa TTXSA

L'Informatiu SEGONA QUINZENA GENER Z0O4j ) 5

El triangle de les Bermudes I l L A oltes vegades em sorprèn la manca de 1 1 V I visió global del procés edificatori d'alguns dels agents que intervenen en les fases que van des de la idea inicial fins a l'entrega de l'obra acabada. Aquesta mancança determina que l'objectiu final se'n ressenti i el resultat no sigui prou bo. Les interrelacions entre els moments clau del procés es podrien representar de la forma esquemàtica següent: LA IDEA Principis i criteris bàsics de l'arquitectura Objectius que cal assolir

L'EXECUCIÓ Procediments executius

Aplicació en l'execució de l'obra

EL PROJECTE Procediments projectuals i d'obra

Hi ha uns factors, sense pretendre enumerar-los tots, que són: cost, temps, qualitat, bellesa, seguretat, satisfacció dels usuaris, estalvi energètic, reciclatge, durabilitat, confort, etc, que s'han de tenir en compte des d'un principi per tal de tenir clars els objectius p que s'han d'assolir. Sense els objectius es pot arribar a perdre el sen-

tit de la participació dels diferents agents que intervenen en el procés, la qual cosa fa que se'n perdi el sentit global.

Ens podem fer les preguntes següents: • On volem arribar? Quin és ei nostre objectiu.

• Per on hi volem arribar? Directament, negociant amb qui correspongui, esquivant obstacles (normalment econòmics, administratius i normatius), senzillament saltant-nos-els...

• Com, amb què? Amb quins mitjans, equips de col·laboradors, tècniques constructives, màquines, mà d'obra qualificada o no...

• Quan? En quant de temps, en quin moment, sense solució de continuïtat, per etapes, de pressa, a poc a poc... És totalment necessari que tots els agents que hagin d'intervenir en el procés tinguin clars els objectius i els condicionants de tot tipus. Sense la visió globa! es trenca la baula de la cadena. Això fa que sovint s'hagi de "repetir l'exercici", amb la conseqüent pèrdua de temps i diners.

Per aquest motiu he titulat aquest article "El triangle de les Bermudes": l'espai de l'oceà Atlàntic format per un triangle imaginari entre Florida, Puerto Rico i Les Bermudes, on diuen que tot sovint navegants de vaixells i avions es perden.

Procurem no perdre'ns pels mars ni ser engolits per les ones braves. Si "naveguem" sense rumb entre els esculls i paranys de la complicada trama de la gestió i l'execució del procés edificatori, naufragarem. ®

LlHFMHffliu 231 Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: informa(iu@apabcn.es http^/www.apabcn .es/informatiu Consell editorial: Sergi Pons, Joan Gay, LMsa Selga i Carles Cartaftà Director: Carles Cartafià Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció; Josep Olivé,'Xavier Oliva, Jordi Mariet, Antoni Capilla i Guillem Plans Anàlisi d'obra: Xavier Aumedes, Gabriela Schon, Vicenç Font, Imma Villacorta, Jordi Olives i Ana Moreno Dibuixants: Sílvia Alcoba, Toni Batilori 1 Joma Passatemps: Miquel Sesé Assessorament lingüístic: Àngels Ballarà Fotografia: Javier Garcia Die {Chopo), Albert Casanovas Disseny gràfic: g e u v e Impressió: vlking Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions; Elisenda Pucuruil Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAR Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5.08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fa& 932 40 23 64 E-mail; comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5.08021 Barcelona

Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-BerBuedà: Plana de l'Om. 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: PI. Major, 6. 08500 Vic

Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sani Francesc, 18 08221 Terrassa. Tef. 937 80 1110 Vallès Oriental: Josep Piflol, 8 08400 Granollers. TeJ. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President Xavier Bardají Secretari: Joan Gurri Comptador: Raimon Salvat Tresorer: Enric Pena Vocals: Celestí Ventura i Josep Terrones Bages Berguedà: Jaume Arimany Osona: Jaume Ga ratera Vallès Occidental: M. Rosa Remolà Vallès Oriental: Esteve Aima Director general: Sergi Pons Els criteris exposats en eis articles signats són d'exciusiva responsabilitat dels autors r no representen necessàriament l'opinió de L'informatiu

'23Ï2B

Et proposem gns quants , sorrmis pèr al.propef.any... ,

conèixer«

. '

descobrir*

•

f

&rmar-se

>M,

conviure * ' .

fer amics

aprendre no ser il·legal

* Tu pots fer-los possibles Si vols col·laborar, fes una contribució amb taló bancari a nom del Casal dels Infants del Raval o mitjançant transferència o ingrés a: "La Caixa" ce. 2100-3001-62-2500027076 - Caixa Catalunya c.c. 2013-0087-16-0200448775

Í 7 í Casal a M•

dels Infants

'

del Raval

"

93 317 00 13

t/Junta de Comerç, 16-08001 Barcelona- Fax93 301 1606

Per estar al dia en el procés constructiu

GENER-FEBRER-MARÇ 2 0 0 4

Informa-te'n a: Servei d'Atenció del CAATB Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Tel. 932 40 23 73 formacio0apabcn.es www.apabcn.es

Obra nova Rehabilitació i manteniment d'edificis Medi ambient i construcció sostenible Control i solucions de qualitat Organització i gestió en la construcció Habilitats professionals Urbanisme Gestió del despatx professional Legislació i normativa de la construcció Informàtica i TIC aplicades al sector

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA

Organització i gestió en la construcció Ús del full de càlcul per a l'estudí de la viabilitat d'operacions immobiliàries Durada: 14h preu cur«: 251.75 € Pr·ueol·l·glatst-i5%l.2i3.W€ RMpontable acadèmic: Ramon

^:^ui^.'^n^^!!fsbk

E n a q uest

curs es presentarà una forma fàcil i pràctica d'utilitzar un (ull de càlcul per a l'estudi d e la viabilitat de les operacions immobiliàries.

Per poder fer-lo, calen coneixements en estudis

de viabilitat i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel ll'apartat d'Informàtica d'aquest programa inclou un curs d'iniciació a l'Excel).

Aquest curs està pensat per a professionals del procés constructiu que ja tenen experiència en la realització d'estudis de viabilitat.

Gs 1002 [Barcelona!

Dates: del9defebreral 8 de març de 2004 Horari: dilluns, de IB 3 21 h Durada: 15 h Preu curs: £16,15 € Preu col·legiats 1-15%)= 163,73 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Responsable de l'Ares de Desenvolupament Professional del CAATB.

Màrqueting immobiliari Per als professionals del procés constructiu que treballen en empreses promotores és molt important assolir tols els coneixements bàsics de màrqueting aplicables a una organització i a una operació immobiliària. Els alumnes del curs aprendran conceptes imprescindibles per exercir amb eficàcia la seva professió, com ara els factors de mercat, els elements d'un pla de màrqueting 0 els coneixements necessaris per encarregar un estudi de mercat, calcular-ne els costos, ferne un seguiment i interpretar-ne els resultats.

Obra nova

JJT

Es 1001 (Barcelona) Datesi 11 i 12 de febrer de 2004 Horarli dimecres i dijous, de 9.30 a 19-30 h Durada: 16 h

Preu cursi 240.00 € Preu col·legiats H 5 % ! i 204,00 € Responsables acadèmics: Juan Carios Arroyo, Enginyer de camins de CALTER Ingenlerta. Coaulor del llibre Números gordos.

Antonío Romero. Erginyer de camins de CALTER ingenierla. Coautor del llibre Números gordos.

Números gordos en el projecte d'estructures A partir del llibre Números gordos, d'una introducció teòrica i del desenvolupament de problemes senzills, es pretén que el tècnic assistent entengui eís problemes estructurats més freqüents i utilitzi les eines que millor coneix: els nombres.

Informàtica i TIC aplicades al sector Pressupostos i seguiment econòmic d'obres amb TCQ 2000

T30SI5 (Barcelona) Datesi del 16 de tebi l'1 de març de 2004 Horarli dilluns i dirr de 17 a 21h Durada: 30 h

El programa informàtic TCQ 2000 permet l'execució d'amidaments, pressupostos i certificacions en projectes de construcció. Els alumnes d'aquest curs aprendran a utilitzar-lo i a treure el màxim profit de les seves aplicacions, a més de conèixer com es fa la planificació i com s'intercanvien informació i fitxers amb altres programes informàtics.

T21029 (Barcelona!

Dates: del 20 de febrer al 13 de març de 2004 Horari: divendres, de 17 a 21 h. i dissabtes, de 9.30 a 14 h Duradai 34 h Preu cursi 402.40 € Preu col·legiats H s M s 342,04 €

AutoCAD I, nivell 2D Lobjectiu del curs és que els assistents sàpiguen realitzar projectes en dues dimensions amb el programa AutoCAD 2D, Els alumnes aprendran a dibuixar, fer capes, treballar amb blocs, acotar, posar trames, retolar t imprimir. Durant el curs es farà una pràctica que consistirà en e l desenvolupament d'un projecte en 2D. .

T21210 [Barcelonal Data: 26 de febrer de 2004 Horari: dijous, de 17 a 21 h Durada: 4 h

Com organitzar el disc dur L'objectiu d'aquest curs és que els assistents sàpiguen aprofitar les diverses utilitats del sistema operatiu Windows i els seus programes.

Es donaran criteris bàsics per organitzar el disc dur, ordenar fitxers, crear carpetes, buscar informació i moure-la d'un disc a un altre.

Medi ambient i construcció sostenible u (Barcelona) OatM:del17al26de(ebrerdeI0W Horari, dimarts \ dijous. de 16.30 a 21 h Durada: i i h Preo curi: 33D.56C Preu col·legiats 1-16W: 195.98 € Rtiponaable acadèmic i Xavier

Casanovas. Aiquitecte tècnic, Responsable de l'Area de ff^bjWadd

i Medi Ambient del

Materials per a una construcció cnçtenïhl* 505ieniDie La sostenibilitat es un paràmetre essencial que cal tenir en compte en la nostra tasca diària. Tot '< a i * i . ( a tria de m a t e r i a l s amb c r i t e r i s de sostenibilitat r e s u l l a encara avui complexa.

Lobjectiu d'aquest curs és presentar els criteris

bàsics per a la selecció de materials en els diferents sistemes constructius d'un edifici tant d e sd e l a v e s s a n , t e ò r i c 3 c o m

prà(:tica>

Els preus no inclouen el 16 % d'IVA COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BAR

L'IníoanatJ!u

P À G I N E S

D ' A S S E S S O R I A .

" p O R M A C I C

A C T I V I T A T S

I

SERVEIS

INSTITUCIONAL 20 Assemblea general ASSISTÈNCIA 23 Nou decret d'habitabilitat

33 Formació postgrau i posada al dia

Nova cèdula d'habitabilitat I p 1 1 Diari Oficial de la GeneraI d

Niat de Catalunya (DOGC) del dia 3 0

d'octubre, va publicar el Decret 2 5 9 / 2 0 0 3 ,

Mòdul actual:

310 € / m2 (2003) Mòdul bàsic de referència

dels serveis. El nou decret també recomana

ris del nou decret s'aplicaran per aquelles

el nombre màxim de residents per habitatge,

obres que hagin sol·licitat la llicència a partir

en funció de la seva superfície.

del 3 1 de desembre del 2003.

de 2 1 d'octubre, que fixa les condicions que

El nou decret, que va entrar en vigor el

Els serveis tècnics del CAATB han estu-

ha de reunir un habitatge per a ser habitat,

passat 3 1 de desembre, obre la possibilitat

diat el contingut del decret i han preparat

així com els nous paràmetres que el tècnic

de tramitar la cèdula de segona ocupació a

un quadre comparatiu dels canvis que re-

ha de tenir en compte a l'hora de valorar la

través d'Internet. Pel que fa als aspectes de

presenta aquesta normativa respecte de Is

seva habitabilitat. La normativa fixa uns

procediment,

model

que regia fins ara i que els professionals in-

nous requisits mínims d'habitabilitat dels

d'imprès per a l'habitatge usat (el que abans

teressats poden consultar a www.apabcn.es

habitatges per poder obtenir la cèdula, que

s'anomenava de segona ocupació), que s'ha

on també podran accedir al text complet del

a partir d'ara hauran de tenir tots els habi-

d'utilitzar des del 3 1 de desembre. Els col·le-

nou decret. <Ü

tatges i renovar-se cada 15 anys. Fins ara,

giats que encara els quedin impresos antics,

només s'exigia quan el pis es venia o es llo-

els poden canviar sense cap tipus de càrrec

més informació:

gava i la cèdula tenia més de 10 anys. A

pels nous certificats al Col·legi o a qualsevol

Àrea de Serveis del CAATB

més a més, l'obtenció d'aquesta cèdula serè

de les delegacions. Pel què fa als certificats

Telèfon: 9 3 2 4 0 23 57

condició obligatòria per poder tenir l'alta

de primera ocupació, els requeriments i crite-

introdueix

un

nou

per al 2004: 317 € / m 2 Data d'aplicació: A partir de I'l de març de 2004 Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 40 23 70 visats@apabcn.es

INSTITUCIONAL QUINZENA GENER 2DM

ASSEMBLEA

GENERAL

DE

COL·LEGIATS

I N S T I T U C I O N A L

L'Assemblea aprova el pressupost per al 2 0 0 4 La nova Junta de Govern es proposa consolidar una organització col·legial més àgil i orientada al servei Acords de l'Assemblea General Ordinària de Col·legiats Els acords adoptats per l'Assemblea General Ordinària de col·legiats del 16 de desembre de 2003 van ser els següents: • Aprovar l'acta de l'Assemblea General Ordinària que va tenir Hoc el 9 d'abril de 2003.

• Aprovar el projecte de pressupost per a l'any 2004 presentat per la Junta de Govern per un import de 8.197.837 € .

Tots els acords es van prendre per unanimitat.

Aportacions estatutàries per al 2004 Quota col·legial ordinària:

* I passat 16 de desembre va

una estructura d'ingressos i despeses que tenir lloc l'Assemblea General Ordinà- aposta pels serveis que aporten valor afegit ria de col·legials, en la qual la Junta de Go- als col·legiats i professionals del sector. Sovern va presentar el projecte de pressupost ta una política de disciplina pressupostària i que acompanyarà l'acció col·legial prevista control de la gestió, el pressupost de despeper a l'any 2004. El nou comptador del sa previst per aquest any serà de 8.197.837 Col·legi, Raimon Salvat, va exposar a l'As- euros. Quant als ingressos pels drets de visemblea les línies bàsiques d'un pressupost sat i amb una previsió de moderació de l'acque va qualificar com "de consolidació del tívitat constructora, es planteja un incremodel econòmic de la institució, ja que es ment mitjà ponderat del preu del visat d'un posaran les bases per garantir la viabilitat 3%, de manera que el preu mínim d'un vieconòmica de l'organització amb indesat passarà a ser de 23 euros. Els ingressos pendència dels moviments de la situació per serveis col·legials s'incrementen, i es econòmica general". potencien apartats com ara la publicitat i el El pressupost per al 2004 es basa en patrocini, que aprofitaran durant l'any 2004

les previsions de millora de la projecció i de la comunicació institucionals. La previsió pressupostària final preveu un resultat positiu d'un 1 % de superàvit en relació a la despesa prevista, la qual cosa mantindrà el plantejament de consolidació econòmica del Col·legi del futur.

El president del Col·legi, Xavier Bardají, va exposar a l'Assemblea els trets principals que defineixen la política col·legial així com el projecte col·legial del nou equip de govern previst per als propers quatre anys (vegeu quadre). La incorporació del nou director general, Sergi Pons, va ser un dels apartats destacats pel president i que "ha de consolidar la

•

La q u o t a col·legial passa a ser d e 1 3 8

€ a l'any, amb un increment de 6 € .

Quota d'incorporació: • La quota d'incorporació passa a ser de 99 € .

Col·legiats jubilats • La quota anual dels companys que es jubilen durant l'any serà de 31,5 € . cultura empresarial d'orientació al client". En l'apartat institucional, la participació en el Consell General de l'Arquitectura Tècnica d'Espanya i en el Consell Català, la transformació de l'escola d'aparelladors de l'UPC en Escola Politècnica Superior d'Edificació o la millor representació del Col·legi en la Premaat, van ser els temes destacats. Finalment, Bardají va parlar de l'evolució de la professió i també del sector constructiu amb les noves titulacions universitàries en l'àmbit de la Unió Europea, la propera aparició del nou Codi Tècnic de l'Edificació o la importància que mereixen camps com ara fa seguretat i salut en les obres de construcció. ®

Z'. Carles Cartanà Xavier Bardají (President del CAATB), Joan Gurri (Secretari), Raimon Salvat (Comptador) i Enric Pena (Tresorer), van presidir L'Assemblea.

Quadern central SEGONA QUI

Quadre 1

Evolució col·legiacions

Projecte col·legial 2004-2007

Altes netes 375

La Junta de Govern del CAATB va presentar el projecte col·legial que es desenvoluparà durant els quatre anys vinents i que té com a punts més destacats els que s'exposen a continuació:

—

• - '

_S6

275

.—

.--m

m

175

• Consolidació de l'estructura professional del Col·legi i desenvolupament de la cultura empresarial d'orientació al servei.

2000

• Orientació cap a un model col·legial que potenciarà les dues vessants del Col·legi: 1. La de corporació de dret públic com a institució per a la defensa dels interessos professionals.

2. La d'entitat de serveis que aporta valor als seus col·legiats i altres professionals del sector constructiu, mitjançant serveis, productes i eines que s'aniran desenvolupant a través del Pla d'Acció Corporativa 2004-2007.

«

-104 2001

2002

'

2003

2004

'

7500 7.1 J3 7000 —

6500 6000

—

i Aposta per la comunicació i fa relació amb els professionals i redef inicio dels mitjans de comunicació de format paper i en línia.

5ÜJL — '

6.613 -

• Potenciació de les noves tecnologies de la comunicació amb projectes com el Visat en línia i el nou web del CAATB.

5.961

5500

'

2001

'

2002

• Millora dels procediments de tramitació de visats i del nivell de servei als col·legiats.

2003

Estructura dels ingressos 2003-2004

•

H

Pressupost 2 0 0 4

Prcvisiú de tancament 2003

• Continuació de la línia de certificació de la qualitat dels processos interns com ara la implantació de l'ISO 9001 de Formació i de Visats i el Pla d'Acció Mediambiental (ISO 14001 i EMAS).

•1 I I I I

2SB.0OO-

iOOJD}-

I I

LQDaan

•• II IIII Oats

Suadre 3

'

Vl9b

'

• Dotació d'un gabinet tècnic i d'estudis com a veritable observatori del sector.

• Millora dels processos de gestió interna i establiment de noves metodologies d'aplicació aprofitant la tecnologia SAP, d'implantació recent.

.000.0001500JXOlooaooo·

• Aposta per una formació de qualitat en la idea d'un Centre de Formació de la Construcció,-

_l

1

• II

•.

Entructura dels ingressos 2004

• Consolidació del procés de descentralització de la gestió aconseguit amb les delegacions, amb la voluntat de ser més a prop dels professionals. taro

• Increment de les accions de posicionament estratègic amb noves jornades i seminaris per tal de potenciar els nostres professionals en un mercat competitiu i exigent. i Suport al paper de l'aparellador i l'arquitecte tècnic com a professional bàsic del procés constructiu, donant a conèixer els perfils professionals i el mapa de competències que demanda el sector. ®

Entructura de la despesa 2004

A S S E S S O R I A A QUINZENA GENER 2004

El nou decret d'habitabilitat entra en funcionament [ J 7 1 passat 31 de desembre va I C

entrar en vigor el nou decret d'habita-

biliíat de la Generalitat de Catalunya, que

i S'introdueix l'obligació de renovar la CdH cada 15 anys encara que no hi hagi canvi de propietari o de llogater.

modifica les condicions mínimes que ha de

i Quan unes obres facin variar la superfície

complir un habitatge per aconseguir la cèdu-

d'un habitatge, de manera que s'alterin

la d'habitabilitat. La nova normativa, que a partir d'ara hauran de seguir tots els habitatges, tant de nova construcció com els usats,

les condicions objectives d'habitabilitat, cal demanar una nova CdH. i Tots els habitatges existents han de dis-

també introdueix canvis en el procediment

posar de CdH dins dels terminis que s'es-

per aconseguir la cèdula d'habitabilrtat (CdH)

tableixen en aquest decret.

i en modifica la seva vigència, que a partir

• A la CdH s'ha de fer constar el nombre de

d'ara serà de 15 anys. Les principals nove-

persones que, segons els paràmetres que

tats que introdueix el nou decret són:

es defineixen, es recomana que poden

•

ocupar l'habitatge.

Desapareixen els requisits específics per a habitatges de protecció oficial.

•

• Els certificats d'habitabilitat (CertdH) han

Desapareix el concepte d'habitatge com-

d'indicar la superfície útil interior de l'ha-

plet i reduït.

bitatge, la descripció de les peces que el componen.

I

•

Noves tarifes de visats i de la MUSAAT

desembre de 2 0 0 3 .

Per a la tramitació de la cèdula d'habita-

La CdH d'habitatge usat es pot demanar

•

també per mitjans telemàtics, a través del

bilitat de primera ocupació, segons el nou de-

portal CAT365.

cret, desapareix l'obligació de presentar el

Per a la CdH d'habitatge nou, desapareix

justificant d'alta de l'IBI, el programa de con-

l'obligació de presentar el justificant d'al-

trol de qualitat, el registre de resultats del

ta de l'IBI, el programa de control de qua-

programa de control de qualitat i el certificat

[ ï ~ 7 Assemblea General de Col·legiats

de I'l de gener, s'han actualitzat els preus

litat, el registre de resultats i el certificat

del fabricant de sostres. Però es manté l'obli-

11—

de la quota de responsabilitat civil de la

del fabricant de sostres.

gatorietat de presentar, a més del certificat f i -

del passat dimarts 16 de desembre

va aprovar, a proposta de la Junta de Go-

nal d'obra, la llicència d'obres o el document

MUSAAT per a l'any 2 0 0 4 .

vern, els nous preus de les tarifes de visats

Podeu aconseguir la relació de les no-

per a l'any 2 0 0 4 . Les noves tarifes són vi-

ves tarifes a través del web www.apabcn.es

gents des de I'l de gener fins al 3 1 de de-

o bé dirigint-vos al servei de Visats o a

sembre, quan es farà la següent actualitza-

Habitatges usats El nou decret també introdueix un nou model d'imprès per tramitar el certificat

qualsevol de les delegacions. ®

ció de preus. D'altra banda, també a partir

www.apaocn.es

Actualitza el Gescol 3.1 amb les tarifes per al 2004 Ja està disponible a la pàgina web del Col·legi l'arxiu descarregable per actualitzar la llibreria de tarifes del Gescol 3.1 Ajuda en línia de visats i de la quota de responsabilitat civil de la MUSAAT vigents per a l'any 2 0 0 4 .

Dins de l'apartat Visat on line de la nostra pàgina web trobareu l'arxiu amb la nova llibreria de tarifes, així com totes les instruccions per instal·lar-lo en el vostre ordinador.

www.apabcn.es

Clau 2000 i Llibre de l'edifici per a Windows 2000 i XP

Nous models d'impresos

$

equivalent, el certificat de compliment de programa de control de qualitat i la llicència municipal de primera ocupació o la seva sol·licitud.

d'habitabilitat d'habitatge usat (el que abans

Finalment, per a les obres amb llicència

s'anomenava de segona ocupació), que s'ha

sol·licitada abans del 3 1 de desembre de

d'utilitzar a partir del 3 1 de desembre de

2 0 0 3 , s'utilitzarà el nou imprès de certificat,

2 0 0 3 . Els col·legiats a qui encara els quedin

però caldrà tenir en compte els criteris d'ha-

impresos antics, els poden canviar sense cap

bitabilitat del decret anterior, i s'haurà de

tipus de càrrec pels nous certificats al Col·le-

presentar la documentació segons el proce-

gi o a qualsevol de les delegacions. Tot i això,

diment antic.

fins al 2 7 de febrer, durant un període de

Per últim, per a les obres amb llicència

dos mesos, la Direcció General d'Arquitectu-

sol·licitada abans del 3 1 de desembre de

ra i Habitatge admetrà a tràmit aquells certi-

2 0 0 3 , només es podrà utilitzar el certificat

ficats de segona ocupació emplenats en im-

antic, però cal tenir en compte que els

presos del model antic, sempre que la data

col·legis d'aparelladors catalans i el COAC

de signatura del certificat per part del tècnic

visaran aquests certificats fins al 16 de ge-

sigui anterior al 3 1 de desembre. A partir de!

ner, i la DGAH els admetrà a tràmit fins al

27 de febrer, la OGAH no admetrà cap certi-

23 de gener. A partir d'aquesta data, només

ficat d'habitatge usat amb certificat antic.

s'admetran el CFO amb impresos nous, en-

En el nou imprès només hi ha espai per

cara que siguin per a obres amb sol·licitud

a tres habitatges. Si s'han d'incloure més

de llicència anterior al 3 1 de desembre de

habitatges en el mateix certificat, s'han

2003 però, en aquest cas, els criteris d'ha-

d'adjuntar també l'annex, però es conside-

bitabilitat que els tècnics hauran d'aplicar

rarà com un sol certificat.

seran els indicats en el Decret antic.

Al web del Col·legi (www.apabcn.es) tro-

Ja podeu descarregar del web del Col·legi, dins de S'apartat La botiga del Col·legi, les actualitzacions dels programes Clau 2000 i Llibre de l'Edifici que els fan compatibles amb Windows 2 0 0 0 i Windows X P .

Properament, sortiran a la venda els nous programes en format CD-ROM.

Habitatges nous

bareu un informe complet sobre tots els can-

Pel que fa als certificats de primera

vis que introdueix aquest nou marc legal,

ocupació, els requeriments i criteris del nou

que ha elaborat el Gabinet Tècnic del CA-

decret s'aplicaran en aquelles obres que ha-

ATB,

gin sol·licitat la llicència a partir del 3 1 de

i els nous models d'impresos. ®

així com el text complet del nou decret

ASSESSORIA

LEGISLACIÓ I NORMATIVA

Quadern central SEGONA

DISPOSICIONS GENERALS (canvis)

Els requisits mínims

La cèdula d'habitabilitat ÍCdH)

Nivell d'habitabilitat

No distingeix entre habitatges lliures i de protecció oficial.

Distingia entre els dos tipus d'habitat-

Desapareixen els requisits específics per le protecció oficial.

Dades dels projectes

Als projectes s'ha de fer constar, per a cada habitatge, la superfície útil i el nombre de peces que conté.

A la memòria s'hi havia de fer constar s era habitatge reduït o complet, !a sup. útil i ei nombre de peces

Desapareix el concepte d'habitatge complet i reduït.

Contingut i durada

La CdH és el document que acredita que un habitatge compleix els requisits d'habitabilitat i solidesa fixats en aquest Decret i que té aptitud per ser destinat a residència humana.

No hi havia definició.

Incorpora la definició de la CdH que va fer la Llei de l'habitatge, que a més de l'habitabilitat, certifica la solidesa. El Certificat d'habitabiíitat emès per un tècnic competent i visat pel Col·legí, certifica el nivell d'habitabilitat objectiva, que incíou la solidesa, com fins ara.

La CdH caduca als 15 anys de la seva expedició i s'ha de tramitar novament transcorregut aquest termini.

La CdH caducava als 10 anys però només calia renovar-la si hi havia canvi d'ocupant.

S'introdueix l'obligació de renovar la CdH cada 15 anys encara que no hi hagi canvi de propietari o de llogater.

Tots els CdH.

Tots els habitatges de nova edificació, els creats per reconversió d'antiga edificació o els obtinguts com a conseqüència d'obres de gran rehabilitació, entenent per tals les que..., han de tenir, com a mínim, el nrvel! d'habitabilitat objectiva d'habitatges de nova edificació, que és el que es defineix a l'apartat 2 de l'annex d'aquest Decret.

Quan unes obres facin variar la superfície d'un habitatge, de manera que s'alterin les condicions objectives d'habitabilitat, cal demanar una nova CdH.

Eís habitatges nous, procedents de gran rehabilitació o que hagin sofert modificacions en ta superfície que alterin les condicions objectives d'habitabilitat, han de disposar de CdH prèviament a la seva ocupació.

La resta d'habitatges existents han de disposar de CdH dins dels terminis que s'estableixen en aquest Decret.

Terminis: Els construïts abans de t'1.01.1960, abans de 1*1.01.2007.

Els construïts de 1*1.01.1960 al 31.12.

1970, abans de l·1.01.2009.

Els construïts de 1*1.01.1971 al 31.12.1980, abans de l·1.01.201i.

Els construïts entre ['1.01.1981 i l'entrada en vigor d'aquest Decret, abans de ri.01.2014.

A la CdH s'ha de fer constar el nombre de persones que, segons els paràmetres que es defineixen, es recomana que poden ocupar l'habitatge.

Dades de nova implantació a la CdH.

Els CertdH han d'indicar la superfície útil interior de l'habitatge, ía descripció de les peces que el componen i l'xupació màxima recomanada.

Nous requisits del CertdH. Això implica que cal fer l'amidament de la superfície útil interior de l'habitatge.

Procediment d'atorgament

La CdH s'ha de sol·licitar mitjançant l'imprès o ei suport íelemàtic aprovat.

La novetat és la possibilitat de demar-la per mitjans telemàtics, a través del portal CAT365.

Dxumentació que caí acreditar que es disposa per sol·licitar la CdH d'habitatges nous o resultants d'una gran rehabilitació.

Llicència d'obres o document equivalent.

Certificat final d'obra i d'habitabilitat visat.

Certificat de compliment del Programa de control de qualitat.

Desapareix l'obligació de presentar ei justificant d'alta de l'IBI, el Programa de control de qualitat, el registre de resultats i el certificat del fabricant de sostres.

Documentació que cal presentar per sol·licitar la CdH d'habitatges usats.

CertdH visat.

Entrada en vigor.

Aquest Decret entrarà en vigor al cap de dos mesos de la seva publicació al DOGC.

Entrarà en vigor el 30 de desembre de

Derogacions.

Queden derogats el Decret 129/1984, sobre l'atorgament de la CdH, i el Decret 28/1999, de 9 de febrer, sobre requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges, llevat, en aquest darrer, del que estableix la disposició transitòria primera.

Ara tota la regulació de la CdH queda refosa en un sol text legal.

Ocupació

Disposicions transitòries, derogatòria i final

Llicència municipal de primera ocupació o la sol·licitud d'aquesta.

2003

explicatiu dels canvis en els requisits mínims d'habitabilitat en els edificis d'habitatges i en la cèdula d'habitabilitaL ei quadre complet article per article el trobareu a www.apabcn.es.

MEDI

A M B I E N T CONSTRUCCIÓ

.1 SFflONA QUINZENA GENER 2004

SOSTENIBLE

MEDI

AMBIENT

Les xemeneies solars i les torres d'energia I p i constant augment global ! C

\

de la població comporta una gradual

escassetat de recursos naturals i energètics.

Aquest fet ens situa en un marc on el desenvolupament de gran part de la població mundial està seriosament amenaçat. Llavors, l'única alternativa i solució per poder fer front a aquesta crisi és la recerca i el desenvolupament de tecnologies que utilitzin

tt

fonts d'energia renovables.

n

Tant les xemeneies solars com les torres d'energia són invents que es basen en l'aprofitament d'una climatologia adversa per convertir-la en una font d'energia renovable.

Vista aèria de la xemeneia solar pilot de Manzanares.

Esquema de funcionament de la xemeneia solar.

Ambdues són tecnologies que utilitzen l'efecte de convecció de l'aire calent i sec, pre-

per efecte de convecció, en un tub vertical si-

l'aigua dels tubs s'escalfa durant el dia i a la

sents en regions àrides i desèrtiques, per ge-

tuat en el centre d'aquesta coberta i crea un

nit emeten la calor acumulada.

nerar electricitat.

corrent d'aire ascendent. A l'interior del tub,

Les xemeneies solars són centrals elèc-

les turbines de vent, amb l'ajuda de genera-

triques de grans dimensions, amb una potèn-

dors elèctrics, produeixen electricitat. Com

cia de sortida que pot variar dels 5 als 2 0 0

La xemeneia solar La xemeneia solar és una invenció de

que el seu funcionament no depèn de la llum

MW. Una planta de 100 MW pot produir uns

l'enginyeria alemanya Schlaich Bergermann

solar sinó de l'escalfor que hi ha sota la co-

7 5 0 GWh/any amb una radiació horitzontal

und Partner. Funciona bàsicament com una

berta, pot funcionar normalment amb un cel

global de 2 . 3 0 0 kWh/m*. Per a una planta

planta hidroelèctrica, encara que enlloc d'ai-

cobert. A més, col·locant uns tubs plens d'ai-

de 100 a 2 0 0 MW, les dimensions adequa-

gua utilitza aire. L'aire és escalfat sota una

gua sota la coberta es pot garantir un funcio-

des del tub central serien uns 100 m d'alça-

àmplia coberta de vidre. Aquest aire entra,

nament ininterromput de 24 hores, ja que

da, i les de la coberta i base de la xemeneia, uns 130 m de diàmetre d'amplada. Els materials previstos per a la seva construcció són el formigó armat per al tub vertical, i el vidre per a la coberta de la base.

LASCHIMENEASSOLARES http^/www.fotovoitaic3.com/chimenea.pdf [PDF en castellà]

La torre d'energia

Article publicat en el número 110 de la revista tècnica d'energia solar ERA SOLAR, escrit per E. Lorenzo, de l'Institut d'Energia Solar de la Universitat Politècnica de Madrid. És un treball, originalment base d'un exercici en el curs de

Secció axonomètrica del prototip de torre d'energia.

La torre d'energia és el resultat de la tecnologia que actualment està desenvolu-

rael, cap a l'any 2 0 2 0 puguin ser capaces de

doctorat de l'Institut d'Energia Solar del 2 0 0 2 , que repassa la història d'aquesta tec-

pant l'Institut de Tecnologia d'Israel per pro-

proporcionar tota l'electricitat. També s'ha

nologia des d'una proposta del 1903 a la central de Manzanares.

duir electricitat en regions àrides. El seu

demostrat que hi ha més de 4 0 països d'a-

funcionament, però, és invers al de la xeme-

rreu del món que reuneixen les condicions

SCHLAICH BERGERMANN UND PARTNER

neia solar. Primer es ruixa aigua, normal-

idònies per poder-hi instal·lar aquest tipus

http://www.sbp.de [en alemany, anglès i castellà]

ment aigua de mar o salobre, des de dalt de

Schlaich Bergermann und Partner (SBP), de Stuttgart, és una consultaria d'enginyeria

la torre. Aquesta aigua s'evapora parcial-

Per acabar, cal remarcar que ambdues

de ta construcció. Estan especialitzats en el disseny conceptual i estructural d'estruc-

ment i refresca l'aire interior. Com que l'aire

tecnologies tenen l'avantatge de no ser de-

tures i cobertes lleugeres de grans llums, en diverses tipologies de ponts o en les inno-

fred és més pesat, cau i produeix un efecte

pendents del consum de combustibles fòs-

vadores xemeneies solars. En el seu web hi podem trobar els informes següents rela-

oposat al que es dóna dins una xemeneia.

cionats amb el tema:

Abans de sortir a l'exterior per la base de la

netes i respectuoses amb el medi ambient.

The Solar Chimney

torre, l'aire genera un corrent d'alta velocitat

També poden generar capacitat de produc-

que mou les turbines de la base i els gene-

ció i exportació d'electricitat, aigua i tecno-

http^/www.sbp.de/es/na/contact/downloadmK_Solar_Chimney.pdf [PDF en anglès] Das

radors d'electricitat.

Aufwindkraftwerk F e n alemany]

de tecnologia.

sils. Aquest fet les converteix en tecnologies

logia en països sense recursos. A més, po-

Una altra diferència amb les xemeneies

den ajudar a la mitigació de conflictes i gue-

solars és que les torres d'energia poden des-

rres per l'aígua i altres recursos naturals,

ENERGY TOWERS. PRODUCING ELECTRICITY AND DESALINATED WÀTER WITHOUT

salínitzar l'aigua del mar, afegint-hi petits

com el petroli. f£)

A COL·LECTOR

mòduls. Amb un 2 0 % de l'energia generada

hrt4)JAïWwjset.uni-kassel.de/abt/w3-w/rxojeWe/rBw _et-bfochure_Z3slavsky.pdf [PDF en

per la torre és possible la dessalinització

anglès]

d'uns 2 0 0 milions de m 3 d'aigua. Les torres

Informe de Dan Zaslavsky, professor i investigador de la Facultat de Enginyeria Agríco-

d'energia no necessiten col·lectors per poder

la de Technion de l'Institut de Tecnologia d'Israel, sobre la recerca i el desenvolupament

captar la radiació solar i, per tant, també po-

de la tecnologia de les torres d'energia, equivalent israelià a les xemeneies solars.

den funcionar les 24 hores del dia. S'ha estimat que el seu potencial pot fer que, a Is-

de la Construcció

Sostenible

MEDI

A M B I E N T

CONSTRUCCIÓ

SOSTENIBLE

Quadern central SEGONA QUINZENA GENER

Publicacions The Solar Chimney: Electricity from the Sun

TheSolarChimney

Austràlia construirà una torre gegant d'energia solar L'estructura més alta del

d'euros, tindrà una amplada similar a la

món realitzada per l'home podria dominar

d'un camp de futbol i s'erigirà al mig d'u-

neren electricitat durant les 24 hores del

Voutback d'Austràlia com a part integral

na coberta, tota de vidre, que abraçarà uns

dia.

d'un projecte que pretén donar un impuls

7 quilòmetres de diàmetre.

més gran sobre l'ús de les energies renovables.

tínuament aspirat per 32 turbines, que ge-

EnviroMission espera començar la

Tot i la seva mida, la tecnologia és

construcció de la torre solar abans del f i -

simple: el sol escalfa l'aire que hi ha sota

nal de l'any i així poder generar electrici-

Cap al 2006, la companyia elèctrica

la coberta de vidre, que s'inclina cap a

tat suficient per a 200.000 cases cap a

australiana EnviroMíssion Ltd espera ha-

dalt des d'uns pocs metres de distància en

l'any 2006. La companyia espera que el

ver construït una torre solar de 1.000 me-

el seu perímetre exterior a 25 metres de la

tres d'alçada al sud-oest de l'estat de No-

base de la torre. Quan l'aire calent puja,

nes de gasos d'efecte hivernacle a l'any,

va Gal·les del Sud. La torre solar de 200

també es crea un poderós corrent d'aire

que d'altra forma podrien haver estat eme-

que costarà uns 500 milions

ascendent que permet que l'aire sigui con-

projecte estalvií més d'unes 700.000 to-

sos per centrals elèctriques de carbó o petroli.

La companyia ha signat acords amb Leighton Holdings Ltd i Energen Corp per determinar la viabilitat comercial de la torre solar, que la mateixa revista Time ha elegit recentment com un dels invents de l'any.

S

Autoc Jòrg Schlaich

La torre -originàriament coneguda

' Edita: Ediíion Axel Menges

com a xemeneia solar- és la invenció dels

Any: 1 9 9 6

enginyers alemanys Schlaich i Bergerman,

Aquest llibre, escrit per Jòrg Sch-

que ja el 1982 van construir un prototip

laich (soci fundador de ía consultoris

de torre d'uns 200 metres d'alçada a

d'enginyeria Schlaich Bergermann und

Manzanares, Espanya. La planta de 50

Pariner), pretén divulgar la tecnologia

quilowatts va produir electricitat durant

de les xemeneies solars que ells matei-

set anys i va ser tancada per sempre des-

xos actualment investiguen i desenvolu-

prés d'haver-se demostrat que la tecnolo-

pen. Se centra tant en eís seus principis

gia funcionava. <®

de funcionament, disseny i construcció com en el seu potencial de producció

http://www.enn.com/news/wire-sto-

energètica i en els seus costos d'inversió.

_

ries/20O3/01/01072003/reu_j49293.asp

f£

_—

__

Publicació: ENN - Enviromental News Net-". work

• r

í

3 " EURPOEAN CONFERENCE ON GREEN POWER MARKETING

í

Data: 7 de gener de 2003

Gran Bretanya s'embarca en un immens projecte eòlic en el mar

GREEN P O W E R ( g ) M A R K E T I N G

El Govern britànic ha anun-

Segons va detallar Hewitt, l'Executiu

ciat que instal·larà milers d'aerogenera-

ha arrendat tres àmplies extensions de fons

Friends of the Earth, ha declarat: "Espe-

cia sobre la Comercialització de l'Ener-

dors eòlics davant l'extensa costa del país,

marí en diferents punts del domini territo-

rem que això sigui l'inici d'un ampli pro-

gia Verda se centrarà en les oportunitats

amb l'objectiu de produir

rial del Regne Unit i ha obtingut llicències

grama per explotar millor les possibilitats

de viabilitat econòmica de l'energia ver-

equivalent a la que generarien sis centrals

per instal·lar milers d'aerogeneradors a al-

que ofereixen el vent, les marees i les

da dins el mercat europeu. Hi participa-

nuclears, segons la mínistra de Comerç í

ta mar. "Tenim els millors recursos eòlics

ones." Per la seva part, Rob Gueterbock,

ran reconeguts experts tant de la indús-

Indústria, Patrícia Hewitt.

de tot Europa i és una bogeria que esti-

portaveu de Greenpeace, ha assenyalat

guem darrere de països com Alemanya, Es-

que "l'escalfament global del planeta

Aquesta tercera edició de la Conferèn-

tria elèctrica com de l'Administració pú-

l'electricitat

El projecte, que compta amb el visti-

energia

de

l'organització

ecologista

blica, investigadors í ONG.

plau de grups ecologistes com Greenpea-

panya o Dinamarca, quan comptem amb

constitueix una gran amenaça per a ia Te-

Data: 18 i 19 de març de 2004

ce, suposarà la creació de 6.000 MW d'e-

grans experts en desenvolupament marí-

rra i ara el Govern està demostrant el seu

Uoc: Lausanne, Suïssa

nergia eòlica i més de 20.000 llocs de tre-

tim", va declarar Hewitt a la BBC.

desig d'acabar amb aquesta amenaça". £>

Organitza: Green Power Marketing GmbH

ball; igualment permetrà al Govern de

La minïstra confia en què la decisió Més informació: http://www.bwea.com/

Tony Blair complir amb l'apartat d'ener-

comptí amb el suport popular. Segons al-

Més informació:

gies renovables del seu programa mediam-

guns experts, aquest és el pas més gran

Tel: +41 (0)1 296 87 09 Fax: 441 {0)1 296 87 02

biental {un recent estudi encarregat pel

donat fins ara pel Regne Unit per incre-

mateix govern assenyala que l'energia eò-

mentar la quantitat d'energia produïda per

Publicació: Boletin de Energies Renova-

info@greenpowrmarketing.org http://www.greenpcwennarketing.org/

lica d'alta mar pot aportar el 2010 entre el

mètodes nets.

bles

4 i el 7% de l'energia a! Regne Unit).

Així, Bryony Worthington, expert en

Data: 15 de juliol de 2003

SERVEIS PROFESSIONALS

Quadcrn central SEGONA QUINZENA GB-J& 2004

• Aixecament d'estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d'estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d'activitat i legalitzacions • Plans d'emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d'obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è • 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac.net Serveis per a taxadors Enviï'ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L'elaborem per ordinador, í ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01 Serveis de topografia S'ofereix realització d'aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d'obres, cubicactons, delimitacions, parcel-lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t la. Barcelona Tel: 933 1710 36- Fax: 933 17 06 84 Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36 Estudi de delineació

- plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l'estudi del client. Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç.

SCRIPTIVA Mònica • Telèfon: 934 59 46 17

Professionals amb 6 anys d'experiència, dedicats exclusivament a: -perspectives amb el màxim de realisme -fotomuntatges -vídeos interactius/Animacions -plantes de venda -books de venta -disseny de tanques publicitàries amb la vostra perspectiva.

Ens desplacem per tot Catalunya.

Complim amb la data d'entrega SCRIPTIVA • 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva. com www.scriptiva.com Especialistes en grans promocions Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya.

Màxima rapidesa. Complim amb la data d'entrega.

934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva.com Serveis tècnics d'arquitectura Serveis tècnics d'arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d'amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d'estat actual d'edificis i presentacions.

TRESDCAD • Telèfon-. 938 79 65 61

Serveis al professional Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s'ofereix per a la realització d'estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol Telèfon: 639 89 10 63 Perspectives Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals

S'ofereix arquitecte tècnic

Assistència integral al projecte

S'ofereix arquitecte tècnic, amb més de 15 anys d'experiència, per a direcció d'obres i col·laboracions en oficina tècnica, amídaments i pressupostos (Presto), seguretat, etc.

Dedicació a temps parcial o free-lance.

Tel. 639 700 540

Oferim assistència en: - projectes bàsics i executius - Assumeix tècnic de rehabilitació i obra nova: direccions, coordinacions, control de qualitat - Informes i dictàmens tècnics - Cèdul-les d'habitabilitat - Aixecament de plànols i amidaments AINPR0 Telèfon: 934 19 22 51 616 485 608 Av.Diagonal, 440 ainprosl@hotmail.com

Perspectives professionals en 3 D

Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura, Desenvolupament de projectes bà- Serveis professionals sics i d'execució. Aixecament d'estat actual. Equip tècnic especialitzat en càlcul d'esTel.: 937 50 93 71 • Mòvil: 686 261 930 tructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d'informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat Serveis professionals i salut ; confecció d'amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, Gran experiència. Càlcul i disseny d'estructures. Servei d'enginyeria. Projectes inclòs seguiment d'obra, control de costos i inspecció d'instal·lacions. d'instal·lacions, electricitat, telecomuniTels.: 696 39 29 25/649 46 12 16 cacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45' Fax 933 95 22 22 vgbcn@hotmail. com jparquitectura@coac.net Estudis de seguretat

SERVEIS

Informació tel.: 932 40 23 76

Petits anuncis Serveis al professional

I DIVERSOS

Empresa de gestió d'obra realitza amidaments i pressupostos d'habitatges, hotels, oficines i naus industrials.

Per rentabilitzar els seus projectes, visiti'ns a www.gesprom.com Gesprom C.Nou. 9 Sant Quirze del Vallès TeL 934 60 42 20 • Mòbil.- 679 06 55 61

Serveis tècnics de topografia

Enginyeria especialitzada en topografia s'ofereix per fer aixecaments topogràfics, replanteig, control i cubicació d'obra, actualització As-Built, aixecaments d'interiors d'edificis, fotogrametria arquitectònica, SIG, peritatges judicials. Pregunti'ns, tenim SOLUCIONS. S'ofereix arquitecte tècnica ENGINYERIA MIRALLES i GONZALEZ Sant Cugat del Vallès • Tel: 936 7514 02 Arquitecta tècnica liberal s'ofereix per a info@enginyeriamg.com treballs varis: estudis, estudis bàsics, plans i coordinacions de seguretat i salut; projectes i direccions d'obres de rehabiliEstudi d'arquitectura tació, reforma i obra nova; cèdul-les; inEstudi jove d'arquitectura format per arformes; legalitzacions, etc. quitectes tècnics i arquitectes, amb 3 anys Telèfon-. 607 764 040 d'experiència i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s'ofereix per: - Col·laboracions externes amb despatxos S'ofereix arquitecte tècnic - Amidaments i pressupostos Arquitecte tècnic, amb despatx propi, - Rehabilitació de façanes, reformes - Informes, certificats, dictàmens, cèdules s'ofereíx com a free-lance per a la direcció d'obres, realització d'amidaments i d'habitabilitat pressupostos, estudis i coordinació de - Perspectives, fotomuntatges seguretat, controls de qualitat, etc.

- etc.

Tel 933 84 42 32 / 630 34 59 43 Complim amb les dates d'entrega Estudi_arquitecWra@terra. com Judit 696 46 55 37 • Núria 678 98 28 08 Fax 933 25 66 04 Es comparteix despatx Sóc arquitecte i vull compartir despatx amb altres professionals. Centre de BaAixecaments planimètrics i topogràfics dalona; a prop metro i Renfe. Diferents possibilitats d'espai. Condicions interesde solars i terrenys. sants.

SANDGELS, SL Tel/faK 934 263 591 • sandgels@yahoo.esTel. 934 64 23 27 (Franc) Topografia

Serveis per al professional d'arquitectura S'ofereixen serveis de: - Aixecaments de l'estat actual - Documentació escrita - Projectes bàsics i d'execució - Perspectives i animació en 3D - Realització d'amidaments - Estudis de seguretat - Programes de control de qualitat i el seu seguiment - Direcció d'obra - Coordinador de seguretat Juan José • Telèfon: 679 522 574 cdc_arquitecto$@msn. com

EIS PETITS ANUNCIS de L'Informatiu Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d'ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L'Informatiu Dona't a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 € , si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets.

Serveis al professional

Equip tècnic s'ofereix per a la realització de: - aixecaments de plànols - plànols de venda • perspectives professionals - estudis de seguretat - projectes d'enderroc Delineació de plànols - projectes d'urbanització S'ofereix estudi de delineació-CAD per a la - projectes de rehabilitació realització de plànols d'arquitectura i cons- - altres (cèdules, informes, etc.) trucció. Experiència i preus econòmics.

Víctor Tel..- 934 16 1639 • Fax: 9323749 01 Telèfons: 637 200 931 / 677 538 021

Informació: telèfon: 932 40 23 7 6 | fax: 932 40 23 60 infonnatiu@apabcn.es

Quadern centra) SEGONA QUINZENA GENI

Avantatges per als col·legiats Material informàtic d'interès professional i a bon preu L'empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a la venda d'ordinadors i material informà-

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats

tat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils.

A partir de! conveni marc signat entre el

sica que poden obtenir tant els col·legiats

CAATB i la patronal CECOT, els coi-legiats po-

col-legiades com fes societats professionals.

tic (impressores, escànners) de qualitat,

Informació: Carrie (Sílvia Jiménez). VI-

den gaudir d'uns descomptes excepcionals

informació: Departament CECOTOIL Telè-

ofereix als arquitectes tècnics preus molt

ladomat, 2 3 7 . Barcelona. Telèfon 9 3 4 10

que s'aplicaran sobre el preu final que marqui

fon 937 36 60 0 0 . www.cecotec.es/ceco-

avantatjosos i amb el suport tècnic de l'em-

8 2 8 0 . informattca@C3rrier.net. www.ca-

el sortidor de les estacions de servei de la xar-

toil. Contractacions al Servei d'Informació

presa. L'oferta es fa durant un temps limi-

me.net/l-informatiu.

xa SOLRED, present a tot l'Estat espanyol. El

del CAATB. Telèfon 932 4 0 20 60. infor-

pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàs-

macioeapabcn.es

Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de

Lampo

col·laboració amb SYMPSA, amb l'objectiu

Muntaner, 4 7 9 - 4 8 3 , 5-4

d'oferir als col·legiats un descompte d'un

Telèfon: 9 3 2 11 0 3 0 0

10% en l'obtenció de certificats mèdics.

L'acord permet els descomptes fins a! 3 1

Dídac

de desembre de 2 0 0 3 . Per beneficiar-se

Cecotel: tarifes de mòbil més barates Els col·legiats poden gaudir de tarifes

cietats professionals i les empreses.

especials en telefonia mòbil Movistar a par-

Informació: Departament CECOTEL. Telè-

tir de l'acord de col·laboració signat el fe-

fon 937 3 6 6 0 0 0 / 902 4 4 0 0 4 0 .

brer passat entre el CAATB i ia patronal CE-

www.cecotel.com. Contractacions al Servei

Tenor Massini, 1-3, 1

COT. Poden gaudir d'aquests avantatges els

d'Informació del CAATB. Telèfon 932 4 0

del descompte cal identificar-se com a

Sants, 180 Tel.: 9 3 4 9 0 72 65

col·legiats i col·legiades aníb IAE, les so-

20 6 0 . infomiacio@apabcn.es

col·legiat en sol·licitar el servei.

sypsa@retemail.es

Serveis d'ortodòncia més barats

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d'atenció domici-

Descomptes d'entre un 1 0 % i un 2 0 %

miliars directes dels col·legiats. Per a més

liària integrada i de qualitat que facilita serveis

en eis serveis d'ortodòncia de la Clínica Dr.

informació, telèfon: 9 3 2 0 1 6 1 6 2 (Barce-

de salut i sociosanitarís, donant cobertura als

Pedra Ruiz. Les dues primeres visites són

lona) i 9 3 8 70 76 7 3 (Granollers).

problemes i necessitats de les persones, famí-

• Atenció a les persones amb malalties oncoloj ques • Atenció a les persones amb malalties infeccioses

de franc. Aquest acord també inclou eís fa-

lies i entorn. El CAATB ha establert un conve-

• Atenció integral a la gent gran

ni de col·laboració amb ASD, pel qual els

•

Descomptes en les entrades a l'Auditori de Barcelona

col·legiats es beneficiaran d'un 10 % de des-

Tots els col·legiats que s'identifiquin

lona i Nacional de Catalunya eis dissabtes

amb el carnet del CAATB a les taquilles de

a !a tarda, es farà un descompte d'un 2 5 %

l'Auditori obtindran un descompte d'un

si es fan grups de més de 25 persones. Và-

1 0 % en la compra d'entrades. A més, en

líd fins al 3 1 de desembre.

ils concerts que faci l'Orquestra de Barce-

Informació at telèfon: 9 3 2 47 93 0 0

compte sobre les tarifes dels seus serveis: • Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada.

• Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistència! en el domicili • Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils

Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida

• Atenció a les persones amb trastorns psicològics í de l'aprenentatge • Atenció a l'alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. CJ Muntaner.217 • 08036-Barcelona Telèfon: 93 3 6 3 2 6 0 5 oficinaeasdomiciliaria.com

Descompte del 25% en els espectacles d'adults de Guasch Teatre El Guasch Teatre ofereix un 2 5 % de des-

Oriol Macià, Marga Julià i Maria Jesús Perei-

compte per a dues persones en els especta-

ro com a intèrprets.

cles d'adults, en presentar el carnet del CA-

Guasch Teatre

ATB. En aquests moments e! teatre està re-

Turisme rural Descompte d'un 1 0 % per a les esta-

cap de setmana a la muntanya.

des a la masia de turisme rural E! Muig, a Sant Joan de les Abadesses. Tres cases,

Telèfon: 6 0 9 613 4 3 0 .

d'entre cinc i vuit places, per gaudir d'un

www.elripolles.com/elmuig

C/Aragó, 140 (entre els carrers de Villarroel

presentant La Celestina de Fernando Rojas,

i Urgell de Barcelona)

amb Joan Guaski, com a director, i Martha

Telèfon de taquilla: 9 3 4 51 3 4 62

Carbonell, Joaquim Gómez, Rebeca Sénchez,

www.guaschteatre.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el

Vacances avantatjoses

diagnòstic i tractament integra! de la visió.

Viatges Barceló ofereix als arquitectes

Cal presentar el carnet del CAATB a

tècnics col·legiats condicions econòmi-

qualsevol de les 5 1 oficines a Catalunya.

ques avantatjoses i serveis especials en fa

Podeu consultar les condicions de paga-

contractació de vacances:

ment a 3 mesos sense interessos, amb la

•

Un descompte del 5%, en paquets t u -

targeta Visa Barceló, gratuïta i de lliure do-

rístics, tant d'ofertes com de catàlegs.

miciliació bancària.

•

Un descompte del 3 % en els catàlegs "Va-

Informació:

caciones Barceló", a afegir al descompte

dzcatalunya@barceloviajes

específic segons catàleg (fins a 111 % ) .

web www.barceloviajes.com

Descomptes en els hotels de la cadena Style Hotels Diversos tipus de descomptes sobre la tarifa Track d'aquest grup hoteler. Central de Reserves d'Style, tel. 9 0 2 4 4 4 4 7 0 .

Informació: www.hotusahotels.com.

Reserva i consultes: stylehotelsehotusa.es

- consultes i proves per a correcció visual per làser: 3 0 € -

intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 9 0 0 € / u l l

- operació de cataractes: 1.104€/ull •

2 0 % de descompte en la resta de tractaments; glaucoma, làser zyòptics, etc,

Per beneficiar-se d'aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc.

més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 7 1 , 0 8 0 1 7 Telèfon; 9 3 3 62 4 9 9 0 CB Sabadell. Prat de la Riva, 5 3 - 5 5 , 0 8 2 0 6 Sabadell. Telèfon: 9 3 7 4 5 09 52 CB L'Hospitalet Llobregat. Rb Just Oliveras, 4 8 , 0 8 9 0 1 . Telèfon: 9 3 2 6 0 0 5 10 CB Tarragona. Pere Martell, 4 1 , 4 3 0 0 5 . Telèfon: 9 7 7 2 5 19 32 CB Reus. Castellvell, 12-14, 4 3 2 0 1 . Telèfon: 977 32 8 0 6 0 www.clinicabaviera.com

G U I A

A C T I V A

B u s q u e s Una e m p r e s a ? Sí vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l'Informatiu. La teva guia d'empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l'oferta d'empreses, amb l'objectiu de cobrir tots els camps d'interès.

ALUMINOSI ESTRUCTURES

Alsina

GatanÜQ total en pavimentes de modera C£MWYEXTO9Cat

DB.TOP0KXK

tarBUOKON

PVtaMPrtíll C í C ^ l i

MbOaanll7JL

SOLUCIONS EH ENCOFMTS ENCOFRADOSJ. ALSINA, S A PoUnd Pla d'en Col Camí de Font Fratb sta 08110 Montcada y Reixac (Banxfexta) Tel (83) 575 3000 Fax (93) 564 70 59

www.codeponl·com

Wo@codepaq.com

EXTENSIBLE 08006 BARCELONA PERA Tel. AU 00 16 Fax 202 31 12 REHABILITACIÓ www.senetoii.com

el nou forjat definitiu

SÇOINTEÇS

p w a sols Industrials Aplicadó fàcil, ràpida I econòmica Màximaresistènciamecànica I química AnSpob

E/TMCTUMS C O f l O f t U A

REHAB1LIT • HUMITATS

íCapiUs s Fillraci

• FUSTA

a Cotes «lermitc

FONAMENTS I ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

ariA

Reparació làcU de forats I esquerdes Femett·mt» C segons UNE EN ISO 9001 [-

• FAÇANES

Ntieja Ci6 pedra

Evitar c oloms

ò Antigrafflti K

/

7. Pol. industrial Congost Av. Sant JuSà, 206, 06400 Gianotefs Tel:9384957 00/S3S49 54 75 Fsoc 938495416

l

SOO.OOO M* 4c • . : : • : . ; : : : : . :

\ •-mall: artra-cpjlmicaOastfadur.com

aïLIZACIONES

. PAÏIMENTAOÓN

CONSTRUCCIONES

RèVIAL Refuerzo de vigas de madera

AÏLLAMENTS

I

IMPERMEABILITZACIONS

MIM/C •TIK^JA.flin

/1LKORPWN

PHÏINMS, S«. i DE FORHIGlt TMCTA15 AUTOMMUADOftS I MORTERS DE RESINES TERMTZOS GOKTINUOS

Laminas Renbles de PVC-P para ía Impermeabnúaciún PTmrasy Bages, 106 E-08030 BARCELONA Telefono: 93 345 Bfl 50 Fax:9334B1713 EMai1:sas@sas-sa.cocn

FRAPONT CONSTRUCC1ONES EN MADERA FUSTERIA D'OBRA

ALKOR DRAKA IBÉRICA, a t / ' Tel.: 9 3 84B 4 0 0 0 • hHp://www.alkor.e;

FAÇANES

ALUCOBOND DIBOND ALUCORE fachadas ligeras de aluminio PoUgono mdisMal B Pla Rtara d* Can PaNna, 24A

CGIT1GX HORMIGON BARC&ONA - Pcflfgono Industrial Pont Rebat, San Just Desvem·Tel. 93 3711698

Sístemas d e reparacíón estructural de forjados | Sustltución funcional de vlguetas PoL Inrj. El Camí Ral. uaseo Ferrocaml, rr" 383 C.P.: 08850 GAVÀ (Barcelona) Tel.: (+34103.633.36.50 / F a t ( t M ) 83.633 4 0 3 7

InternetannrniKanòvIgaxoiTi

oïle*

TM. 91456 1 4 » FU.M1MTÍKÍ

Ttatamiento para la alumínosis

MAMSO, 11 5" A • Tel. (93) 426 93 98 (3 lineos) Fax|93|4239.1 13 «060151

L43 50 50-Foc: 93 302 42 2?

Atirant

PREFflBRfOTTS

)S ESTfiUCTURALES

ADHESIVOS • SBlADOttS . MODUCIOS QtlMKOS MMlACONSntUCOÓN

• ESTRUCTURES

REVESTIMENTS PAVIMENTS

IUJPERGO Psfgo Iberia. Av. Somosierra, 22-bajo dcha.

Pofaono hdusttid Sur 28700 San SebasNàn de los Rey» Madrid Telefono: 91 5 7 7 79 96 Fax: 91 5 7 7 78 21 www.peigo.com

La solució a l'aluminosis

NOUi'BAU de renovació de sostres ud·R·forc Actiu, ï.1 Tel.: 83 796 4 1 22

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Jordi Marín • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57

teva

solució |*J

Tànger. 26 - 06018 Barcelona - T. 9Ï48M300 Bruc. 126 - 08037 Barcelona T. 93308O16A St_ Miquel. 14 - 43004 Tarragona - T. 977251B30

~. UMPIEZA Y RESTAURACIÓN DE:

INSTAL·LACIONS

@simon ILUMINACION DipWarión, 39O392 • Telefono 93 344 09 00* Fax 93 344 08 07 -08013 Barcelona

AGUA - GAS - ELECTRICIDAD

93 441 33 30 INSTALAOOR AUTORIZADO

|

professional CAJAS PARA PERSIANAS ENROLIABLES

• GEBERIT

TeJ 93 458 23 70 Fax 93-207 13 47 ewitfonra4@iin4is.ei

Ventanas, Puertas, correderas.

Verandu, Muros Coitina, Bantndillas...

nSteynaers tAeàaa. 1 - PJ. Svoeste 08192 San: Quirze <& V^és Tel. 93 72195 59 fax 93 721 31 59

PRESUPUESTOS SIN COUPROUISO UOVJ60046M50

construcciones

BETLINSKI S / L • Reparacions Estructurals.

• Manteniments Industrials.

• Rehabilitació i Interiorisme

SISTEMAS TÈCmCOS DE ILUMINACIÓN s.

Treinto onos aportondo soluciones, con Gorontios y Seguridad: VenConQs, Puerlos, Fochodas, Barondillas, Verondos, Mollorquínas...

TÏCHUAL tiene ta safoóòn para Uste6, y si no, la ínventaremos. 93 573 77 77

M.S.INGENIEROS & CONSULTORES, S.L. 1NGEWIERIA DE CONTROL ENSAYOS INTEGRIDAO EM PILOTES GEORADAR

ESTUDIÓS GEOTECNICOS

• Personal i Tècnic propis.

Lo Red Aluminier Technal son profesi nales seleccionodos que reflejan profesionalidod en cada realización.

902 902643

25 ANYS D'EXPERIÈNCIA Av. Pompeu Fabra. 7-9,local 2° 08024 Bareetora Tel. 93 213 76 46 - 93 213 54 04 • Fa» 93 2 t 0 02 beSnsld@eJrteJ.nel

Finestres, portes, baranes, murs cortina, i tanques d'alumini

Sistemas de carpíntería de aiuminio

Ctra. Torre Romeu, s/n' 08202 Sabadell tel. 93 748 48 38 lax 93 726 07 G1

www.gabarro.com

BGH. GEO-1NGEN1ER1A

VICAIMA - PUERTAS Y DER1VADOS. S.L Ediíicio Colomina Calle S. Bemardo 97/99.2° C1 28015 Madrid -EsoaAa Tei. 914 480 526 - Fax 914 460 459 vwaimapyertas@vicaima.com www.vicalma.com

ESTUDIS GEOTECNICS

TANCAMENTS TriMw M «7101 Tl • F.i:«171 15 é*

PRACTICABLES

DUILLERMO

Telf. 93 218 86 69

PUERTAS Y PERSIANAS DE ALUMINIO DE SEGURIDAD MANUALES Y AUTOMÀTICAS

Pellalres. 28 08019 BARCELONA Tels. 93 307 29 33 Fax 93 307 26 92 - ANDAMIOS DE FACHADA - APUNTALAMIENTOS - TORRES FUAS Y MÓVILES

FAXO 211*1» t i l t p : / / m u iu.tdtrettauracio.com

Q l I È CERQUEU- I ESTRUCTURES • 2. COBERTES • 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4. FAÇANES • 5. TANCAMENTS I DIVISIONS • 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS • 7. REHABILITACIÓ • 8. INSTAL·LACIONS • 9 . INTERIORISME • 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ M l . TANCAMENTS PRACTICABLES • 12. ENVIDRAMENTS • 13. MITJANS AUXILIARS • 14. INFORMÀTICA • 15. SANITARIS • 1 6 . SERVEIS PROFESSIONALS • 1 7 . EQUIPAMENTS • 18. INDUSTRIALS • 19. INSTAL·LADORS • 2 0 . BASTIDES

DEMANDES ™ «niral SEGONA QUINZENA GENER 3004

<

I OC

Empresa Promotora-Constructora d'edificació d'habitatges i hotels d'una cadena hotelera, amb més de 4 0 anys en el sector i d'àmbit d'actuació principalment

oc

® Empresa

familiar

promotora

constructora

de

naus industrials que actua a l'àrea metropolitana de Barcelona,

Catalunya,

t/i

Selecciona CAP D'OBRA

8

En dependència del director tècnic, es responsabilitzarà de la planificació, organització, coordinació i control del procés d'execució d'un hotel singular de 5 estrelles i els centres annexos d'una important cadena hotelera. Tindrà al seu càrrec l'equip tècnic de producció d'obra. Es relacionarà amb la direcció facultativa i la direcció tècnica de hotelera.

I

Requisits: • Arquitecte/a tècnic/a construcció d'hotels ï/o edificis ' Experiència professional demà d'alçada.

- Edat orientativa: 35 - 50 anys.

- Informàtica a nivell d'usuari: MS-Office {Excel, Word) - Incorporació immediata.

a. <

S'ofereix - Contracte laboral.

- Sou negociable en funció de l'experiència i vàlua del candidat.

I

| o Q. OC

if

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultora de Rec unes Humans, Bon Pastor. 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball6apabcn.es

®

En dependència del director tècnic del Departament de Construcció, controlarà l'execució d'una obra per assegurar que es compleixin els objectius establerts en quan a temps d'execució, costos i qualitat Requisits: - Arquitecte/a tècnic/a.

- Experiència professional de 3 anys a obra.

- Persona jove d'entre 25 i 3 5 anys, - Informàtica a nivell d'usuari: MS-Office (Word, Excel) i valorable Presto.

- Cotxe propi S'ofereix - Contracte laboral indefinit.

- Jornada completa.

- Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Possibilitats de creixement i projecció professional Les persones Interessades podeu enviar urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 6 8 6 a:

Interessats envieu el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8 6 6 9 a:

L·l

Selecciona CAP D'OBRA

OC Q.

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS OE BARCELONA Consultaria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona afe treball9apabcn.es

®

Promotora Constructora d'habitatges,

Important promotora - constructora que forma part d'un grup d'empreses en creixement i amb més de

Selecciona Wà.

I TÈCNIC/A EN SEGURETAT per formar part d'un nou projecte d'empresa per a la creació del Departament de Seguretat S'encarregarà de dissenyar l'estratègia de seguretat de l'empresa. Establirà els procediments i ets sotmetrà a l'aprovació de la línia executiva de l'empresa, en farà l'aplicació, en comprovarà el compliment i introduirà les correccions oportunes. | Requisits: Experiència professional d'aproximadament dos anys en et camp de la seguretat. Es valorarà l'experiència com a cap d'obra.

Vatorabte formació específica en seguretat.

Professional al voltant dels 30 anys. | S'ofereix Possibilitats de promoció i creixement dins de l'empresa.

Formació continuada a càrrec de l'empresa.

Remuneració en funció de l'experiència i vàlua del candidat

3 0 anys en el sector,

Selecciona TÈCNIC/A D'ESTUDIS En dependència del cap d'estudis, col·laborarà i assistirà en les tasques pròpies del departament. S'encarregarà de l'estudi i anàlisi dels projectes, l'elaboració d'amidaments i pressupostos del projecte i de la documentació tècnica necessària.

Requisits: • Experiència professional mínima d'un any com a tècnic d'estudis.

- Valorable experiència a peu d'obra.

- Informàtica a nivell d'usuari de MS-Office, MS-Project i Presto i valorable coneixements de TCQ-2000 i altres programes.

- Domini de! català parlar i escrit.

S'ofereix - Contracte laboral i jornada completa.

• Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins de l'empresa.

- Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Incorporació immediata.

l i actualitzat indicant la

| COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA I Consultaria de Recura Humans, n Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona e: bebalWapabcn.es

COL·LEGI D'APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultaria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona f. trebalieapabcn.es

Quadern central SEGONA QUINZENA GENER 2004

EMPRESA ESPECIALITZADA EN TÈCNIQUES DE REHABILITACIÓ D'EDIFICIS

Perresponsabilitzar-sede çr .-;:;Í rament i pressupost de les nontres \--mrj5-: dç rehabilitació, així com visites a arquitectes municipals per a Is promoció de les tècniques. Seguiment i tancament de la venda. Coordinació d'obra.

EMPRESA DE VALORACIONS IMMOBILIÀRIES D'ÀMBIT NACIONAL

EMPRESA DE VALORACIONS I TAXACIONS HIPOTECÀRIES

per realitzar valoracions immobiliàries.

EMPRESA DE SERVEIS TÈCNICS DE SEGURETAT I SALUT EN LA CONSTRUCCIÓ

Per coordinar la segurelat en lase d'execució en tot tipus d'oores, així com la redacció de plans de seguretat i estudis de seguretat.

Perfil

Perfil Clara vocació comercial. Imprescindible carnet de conduir. Àrea de treball Barcelona i resta de Catalunya.

Perfil No cal experiència. Edat de 23 fins a 40 anys. Coneixements informàtics de Word, Excel, Power Paint, tractament d'imatges, Internet Explorar i Outlook. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

Perfil Cal titulació d'arquitecte tècnic. Es valorarà experiència prèvia. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

S'ofereix Jornada completa o mitja jornada a convenir.

Contracte laboral o relació lliberal. Retribució competitiva amb el mercat. Incorporació immediata.

S'ofereix Horari Flexible. Relació liberal. Sou aproximat 33.000'- euros brut/anual segons dedicació, més el quilometratge. Incorporació gener de 2004.

càrrec de l'empresa. Sou i

1 any d'experiència en lloc de similars característiques. Coneixements dels pro&ames informàtics Autocad, TCQ-2000 i MS-Office. Àrea de treball Granollers. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

Les persones interessades poden trucar al telèfon: 934 56 14 53 per concertar entrevista o enviar el currículum per fax: 934 36 72 85.

Les persones interessades adreceu el currículum pera/e: control@gecopinsa.com o per fax: 93 216 07 07.

Les persones interessades podeu adreçar el currículum al núm. de fax: 932 65 43 03 o per a/e: rcomellas@euroval.com

S'oferen Jornada completa. Contracte laboral o relació lliberal. Retribució entre 21.000 € i 27.000€ negociable en funció de la vàlua del candidat.

Incorporació febrer de 2004.

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

S'ofereix

Les persones interessades podeu adreçar el currículum per fax: 938 41 59 41.

DIVERSOS

, JQuileni « n t u l SEGONA QUHZENA GENER 2004

Subscripció a L'Informatiu

APACAR

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

• Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

• Contractació del producte financer de feasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• Contractació de l'assegurança.

Informació

Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 A/e: auto@apabcn.es

••

_

•<*,„

SERVEIS

A C T I V I TATS ACTIVITATS

FORMACIÓ

POSTGRAU

1 MÀSTER

Quad*m central SEGONA í

Coordinador de Seguretat i Salut en la Construcció.

Perfil Tècnic Europeu

Anàlisi de viabilitat i determinació d'objectius d'operacions immobiliàries

Del 26 de febrer al 18 de juny de 2004

Del 26 de març al 12 de juny de 2004

Objectius

Objectius

Proporcionar els coneixements, la metodologia i les eines que es necessiten per dur a terme amb eficiència la tasca de coordinador de seguretat:

Avaluació financera de projectes immobiliaris i anàlisi estratègica i de viabilitat d'opera-

- La figura del coordinador de seguretat: funcions, obligacions i responsabilitats.

- Conèixer i aplicar la legislació i !a normativa i documentació.

- Conèixer els criteris d'avaluació financera dels projectes d'inversió.

-

Fomentar les competències de comunicació, negociació i lideratge.

-

-

Eines per a la planificació del temps, l'organització del treball i la gestió documental.

cions immobiliàries: - Analitzar i avaluar l'estructura de costos de la promoció immobiliària.

Preveure i quantificar les vendes.

-

Dur a terme una planificació temporal.

- Tenir eines per resoldre els riscos en matèria de seguretat.

-

Elaborar l'estudi econòmic.

- Saber avaluar els riscos.

-

•

- Quantificar i planificar els costos / pagaments i els ingressos / cobraments de l'opera-

Redactar plans de seguretat i informes, implantar-los en les obres.

LA COORDINACIÓ DE SEGURETAT

• Mòdul 2 .

NORMATIVA EN MATÈRIA DE SEGURETAT

• Mòdul 3.

-

LA DOCUMENTACIÓ PER A L'APLICACIÓ DEL RD 1627/97

• Mòdul 4 . RESPONSABILITAT DELS AGENTS DEL PROCÉS CONSTRUCTIU EN MATÈRIA DE SEGURETAT • Mòdul 5.

METODOLOGIA DE LA COORDINACIÓ EN FASE DE PROJECTE I EXECUCIÓ

• Mòdul 6.

HABILITATS DEL COORDINADOR DE SEGURETAT

• Mòdul 7.

Establir el flux de caixa (Cash-flow). ció immobiliària que s'estudia.

Programa i Moduli.

Elaborar i presentar un estudi de viabilitat d'una operació immobiliària.

Programa • Mòdul 1 . ANÀLISI DE MERCAT • Mòdul 2 . FISCALITAT IMMOBILIÀRIA • Mòdul 3. PRINCIPIS D'ECONOMIA FINANCERA • Mòdul 4. ANÀLISI DE VIABILITAT D'OPERACIONS IMMOBILIÀRIES • Mòdul 5. CASOS PRÀCTICS

MESURES TÈCNIQUES DE SEGURETAT DAVANT RISCOS DEL PROCÉS CONSTRUCTIU

Direccció acadèmica:

• Mòdul 8. COMPLEMENTS DE SEGURETAT

Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project Manager. Gerent de L'H 2010 SPM, SA

• Mòdul 9. TREBALL Hi haurà conferències a càrrec d'experts en matèries complementàries als mòduls.

Direcció acadèmica: Ezequiel Belllet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat.

Francisco Javier Llovera. Catedràtic d'universitat. Director de l'Escola Politècnica Superior de l'Edificiació de Barcelona.

Director de l'Escola Politècnica Supe-

Professorat Carles Albiol. Diplomat en Assessoria i Consultoria Immobiliària i en Gestió Immobiliàría

Professorat

mobiliàries EPI, SA.

Ezequiel Bellet. Arquitecte tècnic. Coordinador de seguretat. Supervisor de seguretat i

Jordi Bachs. Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials. Professor titular d'Econo-

Francisco Javier Uovera. Catedràtic d'universitat rior de l'Edificiació

de Barcelona.

salut d'Infraestructures

del Uevant de Barcelona, SA.

Operacional i en Direcció de Màrqueting. Director de promocions d'Espais Promocions Im-

mia Financera de la Universitat de Barcelona i gerent de l'Associació de Promotors Cons-

Michèle Butzbach. Lingüista i psicopedagoga. Formadora i consultora en RH. Directora

tructors i Constructors d'Edificis de la Província de Barcelona (APCE).

de Geoda Formacions.

Mònica Clemente. Advocada. Assessora jurídica de I'Àrea Assistència del CAATB.

Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project Manager. Gerent de L'H 2010

Jaume Miquel Montanera. Enginyer tècnic industrial. Exdirector del servei de prevenció

Valentí Pich. Economista. Auditor de comptes.

de Guinovart-Oshsa. Assessor de seguretat i coordinador de seguretat.

Xavier Serrano. Arquitecte tècnic. Director del Departament de Promoció de GP.UP0 SA-

SPM. SA.

Miguel Àngel Saez. Arquitecte tècnic. Coordinador i consultor de seguretat. Coordinador

TORSA.

d'àrea de CPA. Eduardo Sanchez. Llicenciat químic. Tècnic superior PRL

Celestí Ventura. Aparellador. Director general de METROS, SA.

Coofdinacié acadèmica:

Coordinació acadèmica Alvaro Cecília. Consultor de l'Area de Formació del CAATB.

Montserrat Casado. Consultora de l'Ama de Formació del CAATB. Horari: Divendres, de 9.30 a 14 i de 15.30 a 2 0 h, a les aules del CAATB, al carrer Bon Pas-

Divendres, de 16.30 a 2 1 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h, a les aules del CAATB, al carrer Bon Pastor, 5, Barcelona.

tor, 5. Algunes sessions es faran fora d'aquest horari.

Durada

Durada 200 hores

8 0 hores

Per a l'obtenció del títol, cal haver assistit al profitament i aprovar el treball final.

Preu: 1.350 €

Preu: 2.254 € + 1 6 % IVA

Període d'inscripció: fins a 10 dies abans de l'inici del curs. Les places s'assignen per

Preu col-legiats/ades: 1.916 € + 1 6 % IVA

ordre de sol·licitud.

Preucol-legiats/ades: (-15%): 1.147,50 €

O b e r t a . Per estar al dia en el procés constructiu OBRA

NOVA NÚMEROS GORDOS EN EL PROJECTE D'ESTRUCTURES

E31001 {Barcelona) Dates: 11 i 12 de febrer de 2004 Horari: dimecres i dijous, de 9.30 a 19.30 h Durada: 16 hores

A partir del llibre Números gordos, d'una introducció teòrica i del desenvolupament de problemes senzills, es pretén que el tècnic assistent entengui els problemes estructurals més freqüents i utilitzí les eines que millor coneix: els nombres.

Preu curs: 240,00 € Preu col·legiats (-15%): 204,00 € Responsable acadèmic: Juan Carlos Arroyo, Enginyer de camins de CALTER Ingeniería. Coautor del llibre Números gordos. Antonio Romero. Enginyer de camins de CALTER Ingeniería. Coautor del llibre Números gordos.

I

l:lJ:flH«>#11I.

MANTENIMENT INTERVENCIÓ EN ESTRUCTURES DE FUSTA

R11302 (Barcelona) Data: 2, 9 i 10 de msrç de 2004 Horari: dimarts, de 9 a 20 h, i dimecres, de 16.30 a 21 h Durada: 20 hores Preu cors: 288,20 € Preu col·lefiats (-15%): 244,97 €

Amb aquest curs, el professional del procés constructiu coneixerà la simptomatologia i les lesions que es manifesten en les estructures de fusta, aprendrà a plantejar una metodologia de diagnosi i, finalment, sabrà com aplicar les diferents formes d'intervenció que té a l'abast.

Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic.

Responsable de fina de Rehabilitació i Medi Ambient del CMTB.

INTERVENCIÓ EN ESTRUCTURES DE FORMIGÓ

R12302 (Barcelona) Data: del 22 al 31 de març de 2004 Horari: dilluns i dimecres, de 16.30 a 21 h Durada: 20 hores

L'objectiu d'aquest curs és presentar els problemes més freqüents amb què els professionals del procés constructiu es troben pel que fa a les estructures de formigó dels edificis existents. Es treballarà una metodologia per a la seva avaluació i diagnosi, i s'analitzaran les diferents tècniques d'intervenció que actualment es poden aplicar.

Preu curs: 288,20 € Preu col·legiats (-15%): 244,97 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic.

Responsable de l'Àrea de Rehabilitació i Medi Ambient del CAAT8.

M E D I

A M B I E N T

I MATERIALS PER A UNA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

M11202 (Barcelona) Data: del 17 al 26 de febrer de 2004 Horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 16 hores

La sostenibilitat és un paràmetre essencial que cal tenir en compte en la nostra tasca diària. Tot i així, la tria de materials amb criteris de sostenibilitat resulta encara avui complexa. L'objectiu d'aquest curs és presentar els criteris bàsics per a la selecció de materials en els diferents sistemes constructius d'un edifici, tant des de la vessant teòrica com pràctica.

Preu curs: 230,56 € Preu col·legiats t-15%): 195,98 € Responsable acadèmic: Xavier Casanovas. Arquitecte tècnic.

Responsable de l'Atea de Rehabilitació i Medi Ambient del CAATB.

C O N T R O L

I

S O L U C I O N S

Q10710 (Barcelona) Data: del 23 al 30 de març de 2004 Horari; dimarts i dijous, de 18 a 21 h Durada: 9 hores Preu curs: 135,30 € Preu col·legiats (-15%): 115,01 € Responsable acadèmic; Pere Casademont. Arquitecte tècnic.

Assessor tècnic del CAATB. *tí preu del curs no inclou el programa informàtic

DE

CONTROL WIN: EINA INFORMÀTICA PER AL CONTROL DE LA QUALITAT DELS MATERIALS El curs s'adreça a tots els professionals que han de dur a terme el control de qualitat que exigeix la Generalitat i que tenen ja els coneixements teòrics i pràctics per efectuar-lo, però el volen fer amb suport informàtic. Les sessions consisteixen en el desenvolupament d'exemples de control de qualitat utilitzant el programa Control Win. Per tal de garantir el màxim aprofitament, caldrà que els alumnes tinguin coneixements del control de qualitat dels materials i de l'entorn Windows a nivell d'usuari. Aquest curs és un complement informàtic del curs Control de qualitat dels materials. Cas pràctic (Q10221Ï.

Quidem central SEGO - .'

G40113 (Barcelona)

ÚS DEL FULL DE CÀLCUL PER A L'ESTUDI DE LA VIABILITAT D'OPERACIONS IMMOBILIÀRIES

Data; del 3 al 24 de febrer de 2004 Hoiarí: dimarts i dijous, de 19 a 21 h Durada: 14 hores Preu curs: 251,75 € Preu col·legiats (-15%); 213,99 € RncrnnqMp acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Responsable defheade Desentolupament Professional del CMTB.

En aquest curs es presentarà una forma fàcil i pràctica d'utilitzar un full de càlcul per a l'estudi de la viabilitat de les operacions immobiliàries. Per poder fer-lo, calen coneixements en estudis de viabilitat i dominar, a nivell d'usuari, el programa Excel (l'apartat d'Informàtica d'aquest programa inclou un curs d'iniciació a l'Excei). Aquest curs està pensat per a professionals del procés constructiu que ja tenen experiència en la realització d'estudis de viabilitat.

MÀRQUETING IMMOBILIARI

G51002 (Barcelona) Data: de! 9 de febrer al 8 de mar; de 2004 Horari: dilluns, de 18 a 21 h Durada: 15 hores Preu curs: 216,15 € Preu col·legiats (-15%): 183,73 € Responsable acadèmic Ramon Pu& Arquitecte tècnic. Responsable de l'Atea de Desenvolupament Professional del CMTB.

Per als professionals del procés constructiu que treballen en empreses promotores és molt important assolir tots els coneixements bàsics de màrqueting aplicables a una organització i a una operació immobiliària. Els alumnes del curs aprendran conceptes imprescindibles per exercir amb eficàcia la seva professió, com ara els factors de mercat, els elements d'un pla de màrqueting o els coneixements necessaris per encarregar un estudi de mercat, calcular-ne els costos, fer-ne un seguiment i interpretar-ne els resultats.

URBANISME FUNCIONS I RESPONSABILITATS DELS TÈCNICS MUNICIPALS EN LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES

U10201 (Barcelona) Data: 18 i 25 de març de 2004 Horari: dimecres, de 9.30 a 14 h Durada: 8 hores

En només dues sessions es presentarà als assistents una visió global del marc normatiu; legislació urbanística, LOE, ordenances municipals, activitats, normativa tècnica... També se'ls donarà a conèixer allò que afecta les funcions dels tècnics municipals i la seva responsabilitat. Aquest curs s'adreça especialment a aquests professionals.

Preu curs: 115,28 € Preu col·legiats (-15%): 97,99 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Responsable de l'Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

!

>

!

l

:

"

"

W

i

PROFESSIONALS TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ

G11301 (Barcelona) Data: del 27 de gener al 3 de febrer de 2004 Horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h Durada: 9 hores

Saber comunicar és treballar amb avantatge. Aquest curs, que s'adreça a tots els professionals del procés constructiu, té com a finalitat que els alumnes aprenguin les diverses tècniques de comunicació (verbal, no verbal i escrita) i sàpiguen utilitzar els mitjans més adequats per comunicar amb eficàcia.

Preu curs: 129,69 € Preu col·legiats (-15%): 110,24 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Responsable de l'Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB. Els preus no inclouen el 16% d'IVA

ESTRATÈGIES DE NEGOCIACIÓ

C11201 (Barcelona) Data: 15, 16 i 17 de març de 2004 Horari: dilluns, dimarts i dimecres, de 18 a 21 h Durada: 9 hores

Per a tots els professionals del procés constructiu, i especialment els que treballen per a empreses constructores o promotores, és molt important conèixer tots els factors que condicionen una negociació. La finalitat d'aquest nou curs és que els assistents aprenguin a planificar, conduir i tancar satisfactòriament un procés de negociació.

Preu curs: 129,69 €

Preu col·legiats (-15%): 110,24 € Responsable acadèmic: Ramon Puig. Arquitecte tècnic. Responsable de l'Àrea de Desenvolupament Professional del CAATB.

•W*"-™^-»'

I

N O R M A T I V A

N11402 (Barcelona) Data: 20. 21 i 22 de eener de 2004 Horari: dimarts, dimecres í dijous, de 18 a 2 1 h Durada: 9 hores Preu curs: 129.69 € Preu col·legiats (-15%): 110.24 € Responsable acadèmic: Anton Cuso. Gerent de G.C.A. Enginyers Associats.

DE

LA

C O N S T R U C C I Ó

L'APLICACIÓ DEL NOU REGLAMENT ELECTROTÈCNIC DE BAIXA TENSIÓ El nou reglament (RD 842/2202) incorpora importants canvis que afecten els projectes i l'eiecució d'obres, i que necessàriament han de conèixer els arquitectes tècnics i altres tècnics del sector. El curs treballarà tots els temes relacionats amb l'aplicació pràctica del reglament: distribució d'electricitat, fases neutres i terres, previsió de càrregues, escomeses, CGP. línia general d'alimentació, derivacions individuals, equips de mesura.... tots des d'una vessant pràctica i aplicable.

I N F O R M À T I C A

I

T I C

PRESTO II: CONTROL DE COSTOS I PLANIFICACIÓ

T30508 (Barcelona) Dates: del 28 de gener a l ' l i de febrer de 2004 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 fi

En aquest curs es donaran a conèixer les aplicacions del programa Presto II per a la planificació i associació econòmica a la planificació. Els alumnes aprendran també altres prestacions del programa: control de costos i costos indirectes, comparatius entre dades planificades i reals, i el treball simultani amb més d'una obra. Per cursar-lo cal haver fet el curs Presto I.

Durada: 20 hores Preu curs: 276,50 € Preu col·legiats (-15%): 235,00 €

PRESSUPOSTOS I SEGUIMENT ECONÒMIC D'OBRES AMB TCQ 2000

T30215 (Barcelona) Dates: del 16 de febrer a ! ' l de març de 2004 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h Durada: 20 hores

El programa informàtic TCQ 2000 permet l'execució d'amidaments, pressupostos i certificacions en projectes de construcció. Els alumnes d'aquest curs aprendran a utilitzar-lo i a treure el màxim profit de les seves aplicacions, a més de conèixer com es fa la planificació i com s'intercanvien informació i fitxers amb altres programes informàtics.

Preu curs: 276,50 € Preu col·legiats (-15%): 235,00 €

PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT

T40144 (Barcelona) Dates: de! 2 al 18 de març de 2004 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h

Utilitzar el programa Microsoft Project i rendíbifitzar les seves aplicacions per a la programació, el seguiment i el control de projectes de construcció, i per a la gestió del temps i dels recursos són els objectius principals d'aquest curs. També es pretén que els assistents coneguin altres aspectes bàsics del programa, relacionats amb la planificació: el treball amb calendaris, l'ús del camí crític, el seguiment del projecte i l'ajustament del temps i els costos, entre d'altres.

Durada: 12 hores Preu curs: 150,60 € Preu col·legiats (-15%): 128,01 € Els preus no inclouen el 16% d'IVA

AUTOCAD II, NIVELL 3D

T21112 (Barcelona) Dates: de! 15 de març al 2 d'abril de 2004 Horari: dilluns, dimecres i divendres, de 18 a 21 h Durada: 24 hores

A partir d'un projecte desenvolupat en AutoCAD 120, els alumnes aprendran a generar un projecte en tres dimensions: aixecament de l'edifici, modelatge de sòlids, i vistes còniques i axonomètriques. Per garantir ["aprofitament del curs cal haver cursat VAutoCAD I, nivell 2D.

Preu curs: 280,00 € Preu col·legiats (-15%); 238,00 €

AUTOCAD I, NIVELL 2D

T21029 (Barcelona) Dates: del 20 de lebrer al 13 de març de 2004 Horari: divendres, de 17 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h Durada: 34 hores Preu curs: 402.40 € Preu col·legiats (-15%): 342,04 €

T21709 (Barcelona) Dates; del 18 de març a I'l d'abril de 2004 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h Durada: 10 hores Preu curs: 120,00 € Preu col·legiats (-15%): 102,00 €

L'objectiu del curs és ò;ue els assistents sàpiguen realitzar projectes en dues dimensions amb el programa AutoCAD 2D. Els alumnes aprendraría dibuixar, fer capes, treballar amb blocs, acotar, posar trames, retolar i imprimir. Durant el curs es farà =<:••• • una pràctica que consistirà en el desenvolupament d'un projecte en 2D. :

AUTOCAD PER A NO-DIBUIXANTS El curs s'adreça a professionals que fan servir fitxers de plànols o projectes fets amb l'AutoCAD, però que no els dibuixen. En el curs, s'ensenyaran les utilitats del programa, que els permetran obrir fitxers, interpretar el dibuix (les capes, els blocs i l'acotat), fer petites modificacions i imprimir.

Quadern cencral SEGONA

ESPAI E M P R E S A !

Nous productes per a la Rehabilitació: Reforç estructural amb fibres de carboni multidireccionals bulonades de 2a generació

Jornada

Betec Catalana, empresa especialitzada en morters i formigó organitza una se-

L'objectiu de la jornada és facilitar els assistents la formació bàsica necessària

gona sessió sobre reforç estructural amb el títol: Reforç estructural amb fibres

per poder enfocar correctament els càlculs i presentar els mètodes de càlcul

Aïllament acústic en els edificis.

La previsió de l'aïllament acústic

de carboni multidireccionals bulonades de 2a generació. La sessió serà con-

normalitzats.

duïda per l'aparellador i director tècnic Rafael R. Pina Cruz.

Anirà a càrrec de Josep Solé, director tècnic de Poliglàs

data: 19 de febrer de 2 0 0 4

data: 12 de febrer de 2 0 0 4

hora: de 19 a 2 1 h

hora: de 18.30 a 20.30 h

lloc: Sala d'Actes del Col·legi

lloc: Sala d'Actes del Col·legi

durada: 2 hores

durada: 2 hores

L'assistència és gratuïta però cal confirmar

Entrada lliure

l'assistència al punt d'informació.

Cal confirmar assistència.

UiAfltiai^ í 'f

T

iVITAt

RA cament, participa-hi des del web. En qualsevol cas, t'esperem al Fòrum Barcelona 2004, la

DIÀLEGS: LA PARAULA ÉS EL PONT Entre el 9 de maig i el 2 4 de setembre del 2004, el Fòrum Universal de les Cultures serà una gran trobada internacional a la ciutat de Barcelona. Persones de tota mena i condició es reuniran per reflexionar i compartir experiències sobre la pau, la diversitat cultural i el desenvolupament sostenible, amb l'objectiu de millorar el món en què vivim. En total són 45 diàlegs agrupats en 11 blocs temàtics: • Diàlegs introductoris sobre la situació del món avui

trobada que mourà el món.

Més informació: www.barcelona2004.org/cat/ Diàlegs: www.barcelona2004.org/cat/que_ofrece/forunuJialogos.htm Entrades; vAvw.barcelona2OO4.org/cat/info_pracs.htm

BARCELONA 2004

N E N S I NENES DE CATALUNYA CONSTRUEIXEN LA

E L FUTUR DE L'ENERGIA. NOVES SOLUCIONS PEL TRANSPORT I L'HABITATGE

- L'espiritualitat - Algunes Veus Ofegades: dona, joves, comunicació intergeneracíonal i cultural

Si vols assistir a alguna de les sessions obertes als visitants del recinte Fòrum, només has de venir a Barcelona algun del seus 141 dies, entre el 9 de maig i el 24 de setembre del 2004.

I si, finalment, t'és impossible apropar-t'hi físi-

La suma d'aquestes maquetes conformen "la ciutat dels nens", que es poden veure a la sala d'exposicions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, a la plaça Nova, 5, de Barcelona.

Per a més informació: Mònica Agustí • magusti@coac.net Telèfon: 933 01 50 0 0

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) a través del Servei Educatiu d'Arquitectura (SEA), presenta l'exposició "La ciutat de! nens: un somni construït", que recull el treball de més de 700 nens d'onze escoles catalanes en el que han realitzat una maqueta de la casa dels seus somnis.

- Llibertat, Seguretat i Pau - Globalització i Desenvolupament

Vols participar-hi?

Si vols participar a les sessions de treball dels Diàlegs, visita el web del Fòrum www.barcelona2004.org, des d'on podràs formalitzar la teva inscripció.

Visions de la Ribera; El Raval. Territori d'arribada; Pob!enou@22; El Quadrat d'or; Quan a la ciutat plou...; Besòs. Una segona oportunitat; Llobregat. Darrera possibilitat, etc.

Informats al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona a www.cccb.org

"CIUTAT IDEAL"

- La Paraula - Ciència, Coneixement i Desenvolupament Sostenible

- La Ciutat: entorn de convivència - Nous actors, noves dinàmiques

és la seva casa somiada. Per això tots el nens han de construir una maqueta partint d'un material homogeni (la mateixa quantitat de pasta de modelar).

Fòrum

- Diversitat Cultural i Mitjans de Comunicació

- El Paper de l'Educació i la Cultura en el Desenvolupament

ta velxitat... Es tracta de temes fonamentals i amb una envergadura creixent que aquests recorreguts urbans i metropolitans pretenen posar en evidència.

lloc: Palau de les Heures. Campus Mundet. Passeig de la Vail d'Hebron, 171 de Barcelona.

El seminari és gratuït però l'aforament és limitat.

Demaneu informació a Les Heures.

Fundació Bosch í Gimpera Telèfon: 935 67 74 17 • www. heures.ub.es

BARCELONA. CIUTAT, CIUTATS, ITINERARIS URBANS Durant tot l'any el CCCB proposa recorreguts per la ciutat, una ciutat en renovació constant.

Conèixer-la és conèixer el seu espai físic, les seves transformacions urbanístiques, la seva història, els seus secrets, la seva gent... Barcelona com a espai d'experiències.

Una mirada crítica al voltant dels nous reptes que la ciutat de Barcelona ha d'assumir a l'actualitat: les transformacions de l'entorn metropolità, la cohesió social, el lideraíge cultural, la regeneració mediambiental, la qualitat de l'espai públic, les xarxes de telecomunicacions, l'al-

La Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona organitza un seminari sobre energia i habitatge en col·laboració amb el centre de Referència en Materials Avançats pe' a l'energia de la Generalitat de Catalunya (CerMAE). data: 5 de febrer

L'exposició "La ciutat dels nens. Un somni construït", és el resultat d'una experiència educativa dirigida pel SEA i que vol contribuir a la difusió dels valors de l'arquitectura, l'urbanisme i l'espai, aprofundint en la percepció que en tenen els nens, a través de la materialització de quina

Al CAATB tu hi tens molt a dir.

Utilitza la bústia de suggeriments

Al Col·legi hi tenim molt a fer i volem que tu ens ajudis La prioritat del Servei d'Atenció del CAATB és vetllar pels teus interessos i, per fer aquesta tasca, la teva participació és imprescindible.

Amb les teves idees, propostes, queixes i opinions sobre el Col·legi ens ajudaràs a millorar els nostres serveis, crear-ne de nous i adaptar-nos a les teves necessitats.

Participant» és ben fàcil Tens tres maneres: 1. Fer servir les bústies i els fulls que hi ha a tots els punts d'atenció al públic del Col·legi.

2. Accedir a la bústia des del nostre web: www.apabcn.es 3. Enviar-nos un correu electrònic a: suggeriments@apabcn.es

Des del Servei d'Atenció del CAATB estudiarem cadascun dels teus suggeriments i te'n donarem resposta.

Només junts aconseguirem el Col·legi que tots volem.

II Per estar al dia en el procés constructiu

4 5 6 7 10 (11 12 13 14 í 18 19 20 21 23 24 25 <26 27 28 2

1 8 15 22 29

Eünvnaàòn depósttos superficialas concreoonados sobre material ceràmico.

Umpteza de coslra negra sobra arenisca calcàraa.

Biminacion de suaedad superficial sobre v a n i l o .

Limpioza do rostos de alados sobre material Smico con pàtina a la cal ida y pintura imitando

Limpift73 de gratnlis sobra caicé'ea pu^menlatís.

superficiales sobre maien ceramíco.

Biminacion de coslra negra sobre caliza.

Queremos que tenga el sistema de limpieza mas suave del mercado.

Un sistema que le permttirà llmplar sobre superfícies pétreas (pulldas o no), maderas, metales. vidriós, plósücos, etc, sin afectar la superfície original o la póttna, de la forma màs ràpida y econòmica. ™ El sistema MicroStrip

IMeriM Prima. Abra*™., S.L Potígono InduMW Faradeï Cí En^jl» «m - Pvcala 2 - 08940 Cor™** de Uobrept BARCELONA (E«prt») W . 933778255 - Fax 833770573 - m

mpa.es Soluciones giobales de limpieza y restauración

EL EL

REPORTATGE

REHABILITACIÓ

R E P O RTATG E DE

FAÇANES

L'informatiu SEGONA QUINZENA GENER 2004;

QUINZENA GENER 2004

REHABILITACIÓ DE FAÇANES

Façanes visibles.

Ciutats invisibles [ÏT... A Maurilia, el viatger és I

convidat a visitar la ciutat i al mateix temps a observar unes velles postals que la representen com era abans: la mateixa idèntica plaça amb una gallina en lloc de l'estació de l'autobús, el quiosc de la música en lloc del

pont..."

El pas del temps transforma el medi natural, la seva vegetació, els colors, les textures... parlem, aleshores, de transformació. En el cas de l'arquitectura, en canvi, hauríem de parlar de degradació, un terme que afectarà majoritàriament les zones més exposades de l'edifici: la façana. Allò que, en principi, transforma la natura, els fenòmens naturals, esdevenen, en el cas de l'arquitectura i la seva degradació, causes socials, de tipus tècnic, ambiental i accions mecàniques.

A partir del segle XVIII, es poden documentar certs vincles entre la ciutat i la nova ciència del cos humà, de la pell, de les saludables virtuts de la neteja. Els planificadors il·lustrats d'aquell temps desitjaven que la ciutat, ja en el seu disseny, funcionés com un cos sa, que flueix lliurement i gaudeix d'una peli neta. Però, és clar, parlem d'una preocupació en el punt de partença del disseny urbà, una tasca que si segueix aquests nous criteris farà possible el bon funcionament i la bona salut de la ciutat.

Construcció i conservació En la praxis constructiva premoderna hi havia un vincle estret entre construcció i conservació, afavorit per la simplicitat i repetició de les tècniques. Els mateixos ocupants dels habitatges s'encarregaven directament del seu manteniment, pintaven les parets exteriors, substituïen els elements envellits, obrien o tapiaven finestres... Els materials emprats en aquelles construccions eren coneguts i, per tant, fàcils de trobar per dur a terme les obres de manteniment. El concepte de durada era intrínsec al de la construcció.

Cap als anys cinquanta i seixanta, la generalització de construccions de formigó va desplaçar a un segon pla la qüestió de la durabilítat, a favor de solucionar el gran dèficit d'habitatge per a l'emigració massiva de població rural cap a la ciutat. Un nou paisatge urbà havia introduït nous materials amb prestacions sovint desconegudes, sobretot aquelles relacionades amb la durada.

EL

REPORTATGE

EL

REPORTATGE

R E H A B I L I T A C I Ó DE F A Ç A N E S

L'infonratiu SEGONA QUINZENA GENER 20M:

TÈCNICS ESPECIALISTES EN LA REHABILITACIÓ I EN PATOLOGIES ESTRUCTURALS Rehabilitació integral d'edificis Aiuminosis - Tractament del formigó

m Aplicació de morters i resines d'epóxi Reforç amb fibra de carboni

Als anys setanta, amb l'abandonament de

ció urbana es va estendre també als immobles

molts centres històrics, s'inicià una certa preo-

de més recent construcció: es començà a com-

cupació per la seva recuperació, això sí, sempre

provar la decadència del patrimoni immobiliari

pensant en termes epitelials de façana: ajudes,

dels anys cinquanta. També els edificis realit-

estudis, publicacions, metodologies d'interven-

zats apressadament ais anys setanta, amb sis-

ció...

temes prefabricats, començaren a mostrar sen-

Però deu anys més tard, aquesta degrada-

yals de degradació imprevista.

www.contracta.net info@contracta.net

Tel 93 325 58 28 Fax93 426 48 29

m QUNZENA GENER 2004

Ens trobàvem, encara en aquests anys, en un moment en què més del 8 0 % del volum de

ves, per mitjà d'obres de reforma, però ja no per enderrocar-los (o sí), com era habitual. Però

les construccions es concentrava en l'habitatge

potser hem emprat la paraula reforma massa

nou. Aquest percentatge s'ha anat modificant

ràpidament, perquè... no en diríem també

amb el temps i s'ha consolidat cada cop més,

enderroc d'aquestes operacions de manteni-

atès que el patrimoni edificat de la ciutat està

ment de façanes momificades que disfressen edificis de nova construcció? Fesomies de

envellint.

construcció tradicional, pesant, amb elements funcionals com llindes, mènsules... que només

La importància del manteniment

són el record congelat d'allò que varen ser... Té

A i x í , sentim molt sovint els termes res-

algun sentit aquesta farsa? A algú li emociona

tavració, renovació, rehabilitació, recuperació

el cadàver embalsamat d'un element que for-

del paisatge urbà, cartes de color... però res de

mava part de la seva essència quotidiana?

tot això és efectiu sense parlar de manteni-

Aquesta cultura de la ciutat escenografia

ment Es tracta d'una activitat diferent de les

és molt habitual en centres històrics, també de

esmentades, que són més aviat de caràcter

la nostra ciutat. Ens provoquen, quan hi passe-

puntual i episòdic, i que es caracteritza per la

gem, una certa sensació d'estranyesa de turis-

continuïtat de la intervenció.

ta que percep la seva pròpia ciutat. Ens trobem

Allò que els italians coneixen tan bé en la

davant d'un tret característic de la modernitat: la museització.

seva tradició i anomenen manutente i que fins ais anys seixanta es traduïa en un seguiment

És molt important que les intervencions

de I' "estat de salut" de l'edifici s'ha anat per-

siguin fidels des del punt de vista tècnic, però

dent amb la nova filosofia d'usar / tirar que

també conceptual (normatives per a aquest

caracteritza la societat contemporània (per què

aspecte? El sentit comú, la sinceritat). Així, la

no usar i conservar!).

conservació dels edificis històrics no pot con-

Des de no fa tants anys, algunes empreses

sistir simplement en la protecció de la seva

adquireixen edificis antics de nobles (o no tan

imatge exterior. Es tracta d'una operació que

nobles) arquitectures, amb l'objectiu d'ade-

va més enllà del maquillatge i fins i tot del líf-

quar-los a noves funcions, sovint representati-

ting. Parlem d'arquitectes restauradors, coneí-

distmci o gremi

ficÓINTECS

constructors

ISO 9002

EL NOU REFORÇ DEFINITIU tot forjat

ceràmic

voladiu ferro

formigó fusta

Marroc n° 93 08020 Barcelona 93 308 83 85 www.cointecs.com

EL

REPORTATGE

REHABILITACIÓ

DE

FAÇANES

xedors de les tècniques, la història... no de venedors d'imatges. "...el viatger lloa la ciutat de fes posfa/s / la

Les nostres façanes són alguna cosa més que la façana del diccionari i els seus sinònims, La nostra façana, embotellament, tancament, parament i pell, és comunicació, intercanvi. Per tant, haurem d'aproximar-nos a la seva rehabilitació com a fet cul tural, atès que al seu valor econòmic s'hi afegeixen continguts històrics, tècnics, estètics, ambientals..

Actualment, és molt habitual trobar edificis recent sortits del forn immobiliari que ja presenten degradació imminent. 1 aquí hi juga un paper molt important una consideració que ja va enunciar Riegi als inicis del segle XX: " ...els símptomes de ruïna en allò que acaba de sorgir no produeixen una impressió suggeridora, sinó depriment..."

La pàtina del temps Efectivament, la pàtina de! temps que afegeix valor d'antiguitat en edificis històrics i que ens sobta quan és esborrada, en el cas d'arquitectura moderna, comporta l'efecte contrari: un aspecte ruïnós i indesitjable. En aquest cas no ens interessen les empremtes de l'erosió, indicadores del pas del temps, sinó el seu perfecte estat, la seva lluïssor.

DOR

C. CASADEVALL ESTUCS (%&*&£> DES DE 1.881

TRACTAMENTS QUE REALITZEM • ESGRAFIATS * RESTAURACIÓ DE FAÇANES • PLANXATS AL FOC * REFER BALCONADES S TRACTAMENT DE EDIFICIS CATALOGATS

TREBALLS

PREMIATS

PREMÉ GDEBARCELONA: MONESTIR DE PEDRALBES • CASA DELS SEDES * CASA AMTLLER P R E M I R E H A B I T E C : CASA PADUA • PREMI FAD INTERIORISME : JOIERIA J.BERAU

TEL/FAX: 93358.11.99-MOVIL: 619.769.695.

Cl. CORCEGA, 481 - 08025 BARCELONA. e-mail:ESnJCS-CASADEVALL@teleline.es , www.lasguias.com/estucs-casadevall

.www.estucsl881.com

QUINZENA GENER 2004

REHABILITACIÓ

DE F A Ç A N E S

EL

REPORTATGE

S'accepta un aclofament en un marc de fusta (fins í tot es valora) i una protuberància en un basament de pedra afegeix encant a un edifici vell. Però, una patologia en un mur cortina es veu com un risc potencial, unes armadures rovellades no resulten confortadores...

L'arquitectura moderna només llueix quan es manté nova. Aquí tomem a anomenar la paraula màgica, manteniment, ja que sense aquest esdevé ruïna, arquitectura de rebuig.

Així, caldria aconseguir una política de paisatge que potenciés la cultura del manteniment. No podem negar que manca conservació i sembla que s'espera per intervenir quan tenim una degradació avançada.

D'altra banda, es important considerar cada cas amb una actitud oberta i flexible, relarMzar totes les receptes meravelloses que resolen tots els problemes, i considerar cada cas com a diferent a l'anterior.

Sovint, en el cas d'edificis històrics, haurem d'adaptar la nostra mentalitat a la dels constructor; que la varen fer i als seus sistemes constructius: sovint hi ha cert helíocentrisme metodològic per part de qui hi intervé: no oblidem tampoc d'atacar

Aquesta imatge i la de la plana següent corresponen a una rehabilitació d'una façana amb esgrafíats a Barcelona. En aquest cas els treballs es van fer amb molta cura i amb una gran atenció en les fases prèvies a la intervenció.

NOUflBAU El sistema de renovació de sostres

La millor solució per a l'aluminosi i problemes en bigues de fusta, formigó i ferro

fusta Es l'única substitució funcional efectiva.

L'únic reforç actiu que elimina futures esquerdes.

No abaixa el sostre.

D'acer inoxidable, amb la màxima rigidesa i fàcil muntatge.

Dóna seguretat i garantia pels seus processos de càlcul i muntatge.

Amb la millor relació qualitat-preu.

EL

REPORTATGE

REHABILITACIÓ

DE

FAÇANES

L'Informatiu SEGONA QUINZENA GENER 2004 L

directament les causes que afecten el "nostre pacient" (igual com ho faria un metge). Ja hem dit que no serveixen simples operacions estètiques que, al cap del temps, en ser insuficients (i ni tan sols necessàries) fan ressorgir novament els símptomes de les patologies no eliminades.

La rehabilitació de façanes necessita un projecte tan complex com qualsevol altre procés arquitectònic de rehabilitació d'un edifici. Tot aquest món de la recuperació i reparació deis nostres edificis, de la nostra ciutat, no ha fet més que començar. Cada vegada són més ies façanes vestides amb bastides que trobem en els nostres recorreguts quotidians: un paisatge mòbil i mobilitzat per tal de ser presentat una altra vegada a la ciutat, que mai no tomarà a ser aquell que recordem; tot canvia. ©

"...la metròpoli té aquest atractiu afegit, que a través de! que ha arribat a ser es pot recordar amb nostàlgia el que havia estat" Italo Calvino. ies ciutats invisibles

Especialistes en restauració de façanes

C/ Padilla 240 08013 BARCELONA | Tel. 93 456 14 53 | Fax. 93 436 72 85 www.rehabilit.es e-mail: rehabilit@rehabilites

ÍU SEGONA QUINZENA GENER 2004 : j

Servei d'Identificació de Materials de façanes (SIM Façanes) I P I Servei d'Identificació de Materials I L· de façanes (SIM façanes) que ofereix el Col·legi facilita l'anàlisi dels revestiments de façanes abans d'inicíar-se la rehabilitació. Et servei es fa amb col·laboració amb el Laboratori de Materials de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (EUP8).

SIM façanes identifica els diferents materials que componen el revestiment vertical d'un edifici. Amb l'anàlisi d'una mostra, s'identifiquen els materials constituents (aglomerant, mida del granulat, tipus de pedra, etc) així com els colors originals. A partir dels resultats, es fan recomanacions per a la neteja del parament, la reposició del material i el tractament de conservació més adequat.

El Servei dóna suport als tècnics, no solament en els casos en què els ajuntaments demanen estudis cromàtics de la façana, sinó també com a eina d'ajut en la rehabilitació de tot tipus de façanes. Cal tenir en compte que SIM façanes no fa estudis cromàtics dels colors més adients per a cada façana, sinó la identificació dels calors originals.

L'anàlisi es fa sobre els diferents materials del revestiment com ara estucs, esgrafiats, pedra natural i pedra artificial.

Les mostres del revestiment que el tècnic cregui oportunes analitzar, cal dur-les al Col·legi, juntament amb les corresponents fitxes de petició de les dades necessàries per obtenir un millor coneixement de les patologies de la façana. Les mostres han de tenir una dimensió mínima de 3 x 2 cm i es lliuren personalment a la planta baixa del Col·legi, juntament amb el full de sol·licitud. Si el professional vol un estudi complet de la façana, també pot demanar que els tècnics del laboratori es desplacin per extreure les mostres. ©

Consulteu la tarifa de preus en el Punt d'Informació del CAATB Telèfon 9 3 2 4 0 2 0 6 0 A/e: informacio@apabcn.es

10

ANIVERSARI 1994

- 2OO4

SAte www.sme-rehabiiitaciones.com

Rehabilitació interal d'edificis

REHACSA Empresa constructora Rehabilitació, reforma i ampliació d'edificis

Ampliació - CEIP Joaquim Ruyro

Edificada

-

Residència Feixa Uarga

Rehabilitació

- Celler d e Sant Cugat

- Façanes I cobertes - Reparació i reforç d'estructures - Instal·lacions Integrals • Reforma I acondtelonament dinterlors - Espais urbans * Edificis catalogats JuanRamónJmtnai* 26-27

> 09902IHotpftatotdaUobreQat

-

W< 934 099 960 - Fat 934 099 361

VERMCACIÓN òeEDÍFiaOS,SA VEDISA' a de les Filipines, 1 (Cant Marti Molins) 08027-Barcelona Tett 93 340 59 54 Fax 93 351 58 72 email: vedirehabecoac.net

Verificación de Edificios, S. A. neix el novembre de 1996 a la ciutat de València, amb la finalitat d'efectuar tot tipus d'obres relacionades amb la rehabilitació i la restauració d'immobles, enquadrada dins d'un grup d'empreses especialitzades en el mateix tema, a Madrid i Barcelona, amb mes de vint-i-cinc anys d'experiència.

Des de llavors ha realitzat més de 200 obres a València i a la Comunitat, tant en la rehabilitació del casc antic de València com en edificis catalogats o més moderns, afectats amb diferents patologies, estructurals o de condicionament, col·laborant amb estaments oficials i col·legis tècnics d'arquitectes i arquitectes tècnics de València i de la Comunitat Autònoma.

L'any 2000 es crea una delegació a la ciutat de Barcelona, adquirint la marca registrada VEDtSA, amb més de vint anys de trajectòria i de renom, reconeguda en el sector professional de la rehabilitació i de la restauració a la ciutat de Barcelona i la Comunitat Autònoma, comptant amb professionals tècnics i mà d'obra especialitzada.

Avda. Diagona, 425 Casa Sayrachs (Barcelona)

TRATAMIENTO Y RESTAURACIÓN DE FACHADAS

REHABILITACIÓ 9 s.l.

• Estudiós Técnicos de Fachadas • Rehabilitación Interior y Exterior • Aplicación de Estuco Tradicional • Pintura al Fresco

fi

• Recuperación de Esgrafiados • limpieza de Paramentos con partículas

RESTAURACIÓ: • D'EDIFICIS • DE FAÇANES

de vidrio en seco Av. Ramon Berenguer IV, 56 08924 Santa Coloma de Gramanet

Movil:667 5 Í § apyre2000@holnnil.com

C/ VALENCIÀ, 342 08009 BARCELONA TEL.: 93 459 30 07 FAX: 93 457 87 16 rh9@cconline.es

•FACHADAS • RIHABILITACIÓN • RESTAURACIÓN • REFUERZOS ESIRUCTURAUS • PROYECTOS • PERMISOS Y AYUDAS

LITHOS C A RE EMPRESA ESPECIALIZADA EN LIMPIEZAS Y RESTAURACIÓN DE:

• PERSONAL PROPIO • CERTinCADO DE GARANTÍA

S 1 93 441 10 44 Magalhdes, 15 bajos 08004 BARCELONA Fax: 93 441 53 20 SPEED BUILDING, S.L.

E-mail: RYCMAR«eleline.es

• MATERIALES PÉTREOS Y CERAMICOS • FACHADAS Y MONUMENTOS • GRAFITIS TÈCNICA DE MICROCHORRO; MICROESFERAS DE VIDRIO, SILICATO DE ALUMINIO, VIDRIO GRANULADO, PIEDRA PÓMEZ, ETC...

S 93 441 33 30 Quetzal, 19-21, bajos - 08004 BARCELONA Fax: 93 441 53 20 - www.lithoscare.com

SISTEMA DE REFUERZO SUSTITUTIVO DE VIGUETAS DE MADERA

-SISTEMA DESMONTABLE EN DOS TRAMOS -PERFIL GALVANIZADO -SIN NECESIDAD DE SOLDADURA NI MORTERO

REPARTO DE CARGAS ASEGURADO A TRAVÉS DEL PERFIL DE REFUERZO Y EL REVOLTÓN

IILIIIfIdòd Sants. 307-309 - 08028 Barcelona - Tel. 93 431 35 00 - Fax. 93 332 34 86

www.herms.es

BARANES D'ALUMINll Fa més de 30 anys que les baranes d'alumini HORIZAL es venen amb èxit a nombrosos països d'arreu del món; fins i t o t les instal·lacions més antigues segueixen mantenint inalterables la seva qualitat.

Els sistemes HORIZAL permeten nombroses configuracions de balconades tant sobre forjat com sobre parets, amb geometries rectes o curvades, folrats amb panels de resina, xapa perforada, vidre laminat, o bé amb els clàssics barrots d'alumini.

Les baranes HORIZAL han estat sotmeses a proves de verificació i degudament certificades per instituts de control, incloent-hi les proves de càrrega pels formats folrats.

El muntatge ràpid en obres és una realitat fins i t o t per a superfícies irregulars, gràcies a les toleràncies d'ajustament tant dels suports patentats amb reglatge tridimensional com de les brides de fixació del passamà.

Bernat Metge, 63 - 08205 Sabadell Telf. 93-7207900 - Fax 93-7119628 coalsa@coalsa.es - www.coalsa.es

No compti només amb la bona sort, tocant fusta, perquè en la rehabilitació o construcció d'un edifici, no hi tingui problemes de plagues de corcs o de tèrmits.

Una bona prevenció i l'eliminació total i garantida és imprescindible.

A IBERTRAC en som

especialistes, aplicant els tractaments idonis en cada cas i l'innovador sistema SENTRITECH

[ibertrac, s.l.

C. Loreto, 13-15 D - 08029 Barcelona Tel.: 934 393 104 - 934 304 301 www.ibertrac.com - www.termitas.net

tibertrac.com

VIPER, S.L.

- Rehabilitació - Impermeabilització 25 anys d'experiència en rehabilitació

VIPER, s.l.

Viladomat, 45, entlo.

Tel.: 934 24 48 03 Fax: 934 26 74 24 08015 BARCELONA

Si deslfla rebre més Nom informació envií Adreça aquest cupó a K B S C.P. Població Pg. Torras i Bages 106 08030 Barcelona Telèfon: 93 345 88 50

Sí, desitjo rebre j • Catàleg gratuït ^ • visita representant c Fax: 93 346 17 13 sas@sas-sa.com www.sas-sa.es -

EMPRESES DIVERSOS

» -fl4jrife»tagtoSgiC8SAQUNZENA G E N » 2004

Grohe triunfa a Casa Decor [^

rohe va patrocinar la XXV

\\JÍ

edició de Casa Decor Barcelona, que

Henkel Adhesivos llança al mercat Pattex Repara Extreme

fins al 23 de desembre de 2003 es va poder veure al Passeig de Gràcia de Barcelona. Va tenir una gran afluència de públic i aquest any,

P

l'espai invitava a recórrer un futurista i imaginatiu passeig "darrera l'envà", amb sensacions

EMPRESES

attex, la marca líder en coles per a bricolatge i per al professional, pre-

sorprenents. En aquest ambient es van presen-

senta Pattex Repara Extreme, !a nova cola multiús

tar els dissenys més actuals de GROHE: una

extra forta, que garanteix les unions duradores en

col·lecció de peces singulars, entre les que hi

totes les reparacions. Pattex Repara Extreme és

destacaven la nova dutxa Movario amb capçal

una cola universal extraforta de nova generació

rotatori i les sèries Ectos i Taron, que reflectei-

que resisteix totes les condicions de nova gene-

xen un estil de vida completament personal. ®

ració que resisteix totes les condicions adverses:

GROHE ESPANA

-50° a +120"), xocs i vibracions. Pot utilitzar-se,

aigua i intempèrie, canvis de temperatura {de

a més, amb infinitat de materials; plàstic, fusta,

Botànica 78, Polígon Pedrosa

cautxú, porcellana, vidre, metall i goma. ©

08908 L'Hospitalet de Llobregat Telèfon: 933 36 88 50 • www.grohe.es

HENKEL IBÉRICA, SA

Tel.: 932 90 44 92 • Fax: 932 90 46 99 www.henkel.es

Nova caldera mural a gas Euroline de Junkers í~| unkers presenta la nova calU

dera mural a gas Euroline. Especialment

adreçada als habitatges de nova construcció, es dis-

tilla de connexions per al muntatge. En el seu lloc, un patró de muntatge, procura una instal·lació ràpida i sense complicacions. ®

tingeix, sobretot, per les seves dimensions reduïdes: amb una alçada de 70 centímetres i una profunditat de sols 29,5 centímetres, la nova Euroline és la més compacta de la seva classe. Gràcies a fes

ROBERT BOSCH ESPANA, SA Hnos. Garcfa Noblejas, 19

seves noves connexions hidràuliques horitzontals es

28037 Madrid

pot instal·lar de manera ràpida i estètica. A més,

Tel.: 913 27 92 04

l'instal·lador de calefacció pot prescindir de la plan-

Fax: 913 67 40 00

Nou catàleg de llana de vidre Glascoacustic rK ctualment, el confort acús-

l'aïllament a utilitzar aniran en funció dels nivells

Poliglas ha editat un nou catàleg GLASCO-

l ^ \

tic en l'habitatge augmenta cada vegada

acústics a reduir o eliminar, tenint en compte que

ACUSTIC amb l'objectiu d'oferir una eina, tant

valors resultants de cada una de les aplicacions del sistema. ®

assaigs realitzats de cadascun

d'ells i els

més. Poliglas, amb la llana de vidre Glasco-acus-

el mínim aïllament recomanat per aconseguir un

pel prescriptor com pera l'instal·lador, en el qual

tic, ofereix diferents solucions d'aïllament acús-

confort acústic en l'habitatge és el següent:

es descriuen les característiques del sistema, la

tic per corregir situacions de contaminació acús-

RW

seva correcta instal·lació i tots els avantatges.

POLIGLAS, SA

tica de manera natural, amb materials lleugers i

distribucions interiors

45 a 50 dB

Però potser el més novedós del catàleg són els

Casp, 17 « 0 8 0 1 0 Barcelona

50 a 55 dB

diferents detalls constructius segons les

Telèfon: 933 44 11 00 • Fax: 933 44 11 11

>65 dB

necessitats de nivells de soroll a aïllar, els

www.uralita.com

respectuosos amb el medi ambient Les diferents solucions constructives per a

separació diferents ususaris locals sorollosos

Eumesa presenta la sèrie arq.collection de Gala

E

umesa i Gala, han apostat cadas-

ments: sanitaris, mobles, miralls, plats de dutxa, banye-

cun per l'avantguarda en el sector del bany. Ara

res amb i sense hidromassatge, etc. En definitiva, gran

Eumesa ofereix la possibilitat de gaudir de noves crea-

varietat de peces que combinen confort i benestar amb

cions de Gala, integrades en la seva col·lecció arq. collec-

els nous corrents decoratius. ®

ton, una àmplia gamma de productes que combinen els elevats requeriments estètics i de qualitat. La línia arq,

EUMESA

collection integra una àmplia col·lecció d'elements que

Dipòsit, 12

destaquen per les seves línies bàsiques i racionals, amb

08915 Barcelona

una impecable combinació de porcellana, fusta i acrílic.

Tel.: 934 65 23 19 • Fax: 934 65 21 91

Aquesta nova col·lecció comprèn una àmplia línia d'ele-

www.eumesa.com

SIKKENS marca líder en Europa en el mercado de las pinturas CETOL de Sikkens, la mejor oferta de lasures del mercado C A M A CETOL La elección del sistema de aplicación para cada obra tiene una gran importància en el resuitado final, la gama de lasures Cetol propone un amplio abanico de soluciones técnicas y decorativas que se adecua perfectamente a las exigencias del mercado. Està compuesta por sistemas alquídicos tradícionales, sistemas de alto contenido en sólidos y sistemas al agua de última generación.

LOS LASURES ALQUÍDICOS TRADÍCIONALES Éste ha sido el producto que ha convertido a Sikkens a lo largo de su historia en uno de los mayores productores de protectores para la madera. Dentro de esta gama, "Cetol HLS" es el ünico lasur de fondo incolora y pigmentado en ei mercado. Su gama de 6 colores perrnite tefiir la madera resaltando su belleza natural. Con un alto poder de penetración y un gran rendimiento resulta el fondo idóneo para las maderas blandas. Ademàs, regula la humedad y puede ser utilizado como acabado a poro abierto.

"Filter 7", por su parte, es un lasur de acabado satinado formulado con resinas y pigmentos activos contra la exposición a rayos ultravioleta, que le confieren una durabilidad excepcional. Éste lasur garantiza siempre su permanència y elegància en las condiciones climàticas màs extremas.

Por otro lado, "Cetol TGL Plus" es el ünico lasur de acabado brillante en el mercado, contando con una versión en acabado satinado, "Cetol TCL Satin". Ambos estan recomendados especialmente para la protección en exterior de ias maderas sometidas a fuertes exposiciones de rayos ultravioletas. Presenían una gran elasticídad permanente y una alta resistència a los agentes exteriores para preservar mejor sus cualídades decorativas.

LOS LASURES DE ALTO CONTENIDO EN SÓLIDOS Esta gama de productes ha sido una completa revolución ya que ha permítido una reduccíón importante en la cantidad de disoívente así como en el numera de capas y tiempo de trabajo empleado, garantizando un resuitado óptimo y ei maximo respeto por el Medio Ambiente.

"Cetol Novatech" ha sido el primer lasur de fondo y/o acabado que se ha beneficíado de esta tecnologia basada en un alto contenido en sólidos. Su excelente poder

de penetración !e convierte en el fondo perfecto para las maderas du ras. Con tan solo aplicar dos manos es suficiente para garantizar un excelente resultado, muy superior al que se podria obtener con tres manos de un tratamiento convencional.

APLICACIÓN Y MANTENIMIENTO DEL APART-HOTEL NÒRDIC "EL TARTER" EN ANDORRA

LOS LASURES BASE DE AGUA Pionera en la tecnologia de base acuosa, Sikkens fue el primera en poner agua en sus lasures. Esta gama esta formada por "Cetol BL 21 Plus", el único lasur de fondo.incolora y pigmentado en base agua de'l mercado, y "Cetol BL 3 1 " , un lasur de acabado satinado en base agua de larga durabilidad. Ambos son productes de alta durabilidad, secado ràpido, bajò olor y de fàcil aplicación. Se trata de \xx\ sistema muy En Andorra se ha realizado la aplicación adecuado para las maderas de difícil sobre madera nueva y el mantenimiento tratamiento tales como el Iroko o el Elondo. sobre madera antigua, de toda la carpinteria exterior [vígas, vallas, machihembrado] del RESTAURACIÓN DEL EDIFICIO DE LAS Apart-Hotel Nòrdic El Tarter, ubicado en la JUNTAS GENERALES DE B1ZKAIA EN carretera general s/n - El Tarter Canillo.

BILBAO 1 - Mantenimiento de la parte frontal: se En Bilbao se pueden apreciar unos de ha aplicado después de un lijado, 3 manos los primeros resultados en la caile Hurtado de Cetol HLS Roble Claro debido a su alto de Amézaga, n ° 6 , dónde se ha restaurado poder fungicida que impide la aparición de toda la carpinteria de madera del Edificío hongos, mohos o algas evitando a su vez el de las Juntas Generales. Después de un azulado de la madera y por su alto rendidecapado en zapatas y un lijado, se ha miento y resistència a los Ultra Violetas. aplicado el sistema Cetol TCL Plus de color 2 - Aplicación sobre madera nueva de la Roble Claro dada su excepcional resistència parte trasera: se ha aplicado el siguiente a los rayos ultra-violeta y agentes atmosféricos. sistema de Sikkens: 1 mano de Cetol HLS Roble Claro y 2 manos de Cetol Filter 7 del mismo color por su excepcional durabilidad y resistència a las condiciones climaticas mas extremas.

EMPRESA DE RESTAURACIÓN Y APLICACIÓN: Construcciones Zamakoa de Caldakao (Bizkaía).

DISTRIBUÏDOR: K-97, S.L Hurtado de Amézaga, 27 Planta. 14 Dpto. 5/48008 BILBAO Tel. 944.10.12.09 Fax 944.21.52.45 K97parrot@euskalnet.net

EMPRESA DE APLICACIÓN: Empresa Raitel - Andorra DISTRIBUÏDOR: Colors Natural S.L ÜTobira n°17 53099- Andorra La Vella Tel. 00.37.680.66.25

Eikkens lnfosikkens.in@sab.akzonat

www.sikkens.es

REHABILITACIÓ I RESTAURACIÓ D'EDIFICIS I

MONUMENTS

f;;

Restauració d'exteriors: Classificació Grup C4F

Rehabilitació integral: '

Classificació Grup C-E

Patrimoni històric: Classificació Grup K7E

C REHABILITACIÓ