i234 portada
12/3/04
11:51
Página 1
Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona
t 932 40 20 60
f 932 40 20 61
w www.apabcn.es/informatiu
e informatiu@apabcn.es Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa
L’Informatiu DEL
COL·LEGI
D'APARELLADORS
El reportatge
I ARQUITECTES TÈCNICS
DE
31 a 37
B ARCELONA
El tema La reforma dels estudis universitaris
3
El noticiari Premis Catalunya Construcció
6
El noticiari Barris sostenibles: conferència final HQE2R
8
Punts de vista 10 La certificació dels materials no tradicionals Per Anton Maria Checa
40
Foto: Albert Casanovas
Especial Paviments i revestiments ceràmics
•• Quadern Central: Formació postgrau
PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004 Preu = 2 €
234
i234 portada
12/3/04
11:52
Página 2
i234 el tema
12/3/04
12:02
Página 3
EL TEMA EL TEMA
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
L A R E F O R M A D E L S E S T U D I S U N I V E R S I TA R I S
3
Avança la reforma dels estudis universitaris La preparació dels nous plans d’estudis avança lentament però sense detenir-se amb un horitzó que se situa l’any 2010
L a convergència europea por-
tarà la universitat espanyola a impartir noves titulacions amb l’objectiu de procurar una convalidació immediata d’estudis i proporcionar una mobilitat sense traves. L’adaptació unificarà les actuals diplomatures i enginyeries tècniques amb les llicenciatures, en una titulació de graduat universitari, que tindrà un programa d’estudis de quatre anys de durada. Es crearà, a més, un segon nivell, el postgraduat, que conduirà al títol
de màster o doctor (vegeu L’INFORMATIU núm. 223). A mitjan juny de l’any passat, la ministra d’Educació va trametre als rectors de totes les universitats els esborranys dels decrets que, un cop aprovats, han de permetre l’inici de tot aquest procés, que culminarà amb la posada en marxa de nous plans d’estudis i l’extinció dels plans actuals, amb l’any 2010 com a horitzó. Quin és l’estat de la reforma en l’actualitat? En l’àmbit universitari, els avenços són
•• A mitjan juny de l’any passat, la ministra d’Educació
L’adaptació de les titulacions A l’Estat espanyol s’ha iniciat el procés i es manté la data límit del 2010 per a la seva implantació total. S’han aprovat i publicat dos reials decrets que estableixen el suplement europeu al títol i el crèdit europeu. Igualment, s’han preparat els esborranys de dos decrets més, el primer sobre el títol de grau i l’altre sobre el de postgrau. Aquests darrers són molt importants i estan portant polèmica, atès que suposen l’adaptació de les titulacions actuals. Actualment es preparen els plans d’estudis específics per a les noves titulacions (la corresponent a la d’arquitecte tècnic està en fase d’elaboració). El
termini perquè els nous títols quedin inscrits finalitzarà l’1 d’octubre de 2006. En els darrers mesos, les eleccions generals de l’Estat espanyol han alentit els processos de la reforma. Caldrà esperar unes setmanes per veure com evoluciona la situació. Mentrestant, el més important és seguir treballant per definir una titulació de grau relacionada amb la realització d’obres d’edificació, a partir dels perfils professionals que avui cobreix l’arquitecte tècnic. És important destacar que es tracta d’una reforma d’àmbit europeu dels estudis universitaris i no una reforma de les professions ni de les atribucions professionals. No obstant això, cal pensar que la modificació dels títols acadèmics acabarà incidint en el sistema professional. L’INFORMATIU publica a continuació un breu resum sobre la situació actual del procés de reforma dels estudis universitaris. c
Marc Barjola
va trametre als rectors de totes les universitats els esborranys dels decrets que, un cop aprovats, han de permetre l’inici de tot aquest procés de reforma, que culminarà amb la posada en marxa de nous plans d’estudis i l’extinció dels plans actuals, amb l’any 2010 com a horitzó.
lents, a diferència del que passa en altres països. Als països del nord d’Europa, ja s’està aplicant bona part de la reforma; també hi ha avenços importants a França, Itàlia i Alemanya.
El passat 20 de gener, la Delegació del Vallès Occidental del CAATB va acollir una sessió de treball institucional, en què van participar els membres de la Junta de Govern, els representants de les comissions territorials i la direcció del CAATB. En aquesta reunió es va abordar el punt de vista del Col·legi davant la reforma dels ensenyaments universitaris. El president del Col·legi, Xavier Bardají (en la foto) va exposar als assistents la situació actual així com la tasca dels representants col·legials a la comissió de l’ensenyament universitari del Consell General de l’Arquitectura Tècnica d’Espanya. c
i234 el tema
4
12/3/04
12:02
Página 4
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
L A R E F O R M A D E L S E S T U D I S U N I V E R S I TA R I S
EL TEMA
El nou sistema d’ensenyament universitari L a titulació universitària és,
a l’Estat espanyol, l’acreditació que demostra que s’han superat unes proves acadèmiques i s’han adquirit uns coneixements determinats. Aquesta acreditació té una eficàcia no solament acadèmica sinó també professional. L’acabament del període formatiu suposa la possibilitat immediata de l’inici de l’exercici professional, sense cap altre requisit. Pel que fa a les escoles tècniques, la imatge professional conformada pels plans d’estudi prefigura els continguts de la professió corresponent. Hi ha una correspondència entre el contingut acadèmic i el contingut professional articulat per mitjà del títol. Les atribucions legals són la base de la titulació. Per això, les escoles tendeixen a introduir en els plans d’estudis tot allò que la legislació atribueix al titulat, com ara gestió, seguretat o control de qualitat, en el cas de l’arquitecte tècnic. El canvi que es prepara Actualment, com ja s’ha divulgat, ens trobem en un procés de reforma de les titulacions universitàries, a partir de la Declaració de Bolonya, feta el 1999 pels ministres europeus d’Educació. Aquesta reforma afecta totes les titulacions, amb la pretensió d’establir un sistema més simple i comparable en l’àmbit europeu, que permeti la mobilitat i el lliure intercanvi de professionals. El canvi no té relació amb les atribucions de les actuals titulacions acadèmiques ni les afecta. El
que pretén és millorar l’adequació entre el contingut de les titulacions i les necessitats del mercat professional. D’aquesta manera, es reforça el sistema de titulacions com a requisit per entrar a exercir una professió titulada, però a partir d’una visió més orientada a les necessitats del mercat i centrada en l’assoliment de veritables competències professionals.
lència que facilita l’intercanvi. Desapareixen els cicles Els tradicionals primer cicle i segon cicle, que donaven lloc a diplomats, i arquitectes i enginyers tècnics, d’una banda, i a llicenciats, arquitectes i enginyers, d’una altra, se substituiran pel grau i el postgrau. El títol de grau equivaldrà a l’actual de
•• Actualment, com ja s’ha divulgat, ens trobem en un procés de reforma de les titulacions universitàries, a partir de la Declaració de Bolonya, feta el 1999 pels ministres europeus d’Educació. Això comporta un canvi en el sistema tradicional d’ensenyament, de manera que l’alumne no rebi un ensenyament més o menys ple de continguts (sistema passiu), sinó que s’estableixi una forma d’aprenentatge (sistema actiu) en què interactuï amb el professor, desenvolupi les seves habilitats i contrasti amb la realitat els coneixements rebuts. Aquest sistema li permetrà tenir més flexibilitat i adaptar-se als diferents canvis que exigeix la societat. Tot això té relació amb la incorporació de dos elements innovadors: el crèdit europeu i el suplement europeu al títol, amb informació acadèmica i professional rellevant per a la societat, la universitat i els empresaris. Amb aquests elements s’aconsegueix una transparència sobre el nivell de competència del titulat i un nivell d’equiva-
•• En l’àmbit universitari, la reforma està sent l’estrella. Tot i això, els avenços són lents, a diferència del que passa en altres països. Als països del nord d’Europa, ja s’està aplicant bona part de la reforma; també hi ha avenços importants a França, Itàlia i Alemanya.
segon cicle. Per tant, desapareixeran les carreres de primer cicle, entre les quals hi ha la d’arquitectura tècnica. Per obtenir-lo, s’hauran de cursar tres o quatre cursos, segons les titulacions. Haurà de ser similar a tot Europa i tindrà el mateix valor a tot arreu. Aquesta titulació ha de dotar el futur professional d’una base cientificotècnica que el capaciti per assimilar amb agilitat els canvis constants. L’especialització l’obtindrà en el món professional o bé per mitjà d’uns estudis d’aprofundiment o especialització anomenats postgrau. Aquells que ja obtinguin el grau podran accedir al postgrau, que serà de dos anys i que permetrà aprofundir en un camp de coneixement, especialitzar-se o preparar-se per a la funció docent. La funció docent culminarà amb el doctorat. Arquitectura i enginyeria Pel que fa a les carreres tècniques, els títols seran de l’àmbit de l’arquitectura o de l’enginyeria. L’arquitectura tècnica serà una titulació que haurà de reconvertir-se, de manera que el seu àmbit quedarà circumscrit dins l’àrea de la construcció d’edificis.
Això planteja, inicialment, dos escenaris d’ubicació: un pot ser en el camp de l’arquitectura, on hi hauria dues titulacions de grau: la d’arquitecte i la d’aparellador / arquitecte tècnic, una centrada en el projecte i l’altra en l’execució de les obres. L’altre escenari podria ser en el camp de l’enginyeria, com a enginyeria de construcció. En qualsevol cas, el que és més important és identificar la professió d’aparellador / arquitecte tècnic com una titulació de grau, sigui quina sigui la denominació que adopti, que sigui homologable a Europa i que permeti accedir al postgrau i al doctorat.
i234 el tema
12/3/04
EL TEMA
12:03
Página 5
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
L A R E F O R M A D E L S E S T U D I S U N I V E R S I TA R I S
El contingut d’aquesta titulació s’ha de centrar en els coneixements relacionats amb el procés de construcció (gestió, planificació, economia, control, etc.), tant des de l’àmbit de la direcció, com de la producció, l’assessorament extern i la consultoria. L’estat de la reforma avui En l’àmbit universitari, la reforma està sent l’estrella. Tot i això, els avenços són lents, a diferència del que passa en altres països. Als països del nord d’Europa, ja s’està aplicant bona part de la reforma; també hi
ha avenços importants a França, Itàlia i Alemanya . A l’Estat espanyol s’ha iniciat el procés i s’ha establert una data límit, el 2010, per a la seva implantació total. Fins ara s’han produït els següents esdeveniments destacables: - Aprovació i publicació de dos reials decrets, que estableixen el suplement europeu al títol i el crèdit europeu. - Esborranys en estudi de dos reials decrets, un sobre el títol de grau i l’altre sobre el de postgrau (aquests són claus i estan portant polèmica, atès que suposen
l’adaptació de les titulacions actuals). - Preparació de plans d’estudi específics de les noves titulacions. La corresponent a la d’arquitecte tècnic està en fase d’elaboració. - Els nous títols hauran de quedar inscrits abans de l’1 d’octubre de 2006. El moment polític electoral ha frenat el procés. Aquest es troba encara sota les pressions que plantegen les diferents titulacions i les professions que en deriven, per tal de mantenir els actuals posicionaments o per aconseguir trets diferencials.
5
Caldrà esperar unes setmanes per veure com evoluciona la situació. Mentrestant, el més important és seguir treballant per definir una titulació de grau relacionada amb la realització d’obres d’edificació, a partir dels perfils professionals que avui cobreix l’arquitecte tècnic. c
Joan Gay Carles Cartañá informatiu@apabcn.es
i234 el noticiari
12/3/04
12:17
Página 6
EL NOTICIARI 6
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
AC T I V I TAT S PA R T I C I PAT I V E S
EL NOTICIARI
Premis Catalunya Construcció Ja s’han designat els membres del jurat dels Premis
E l jurat dels Premis Catalunya
Construcció, organitzats pel CAATB, estarà format per persones del món professional, empresarial i acadèmic, de solvència i prestigi reconeguts en el nostre sector. En aquesta primera edició, els membres del jurat dels Premis seran: Bruno Figueras, president de l’empresa promotora Habitat i president de Construmat; Santiago Sardà, director de Zona 3 Fomento de Construcciones y Contratas; Josep Maria Valeri, arquitecte tècnic i director de Valeri Consultors Associats; Jaume Avellaneda, arquitecte i catedràtic de construcció de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); Jordi Martínez, director del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball de Barcelona del Departament de Treball de la Generalitat, i Xavier Bardají, president del CAATB. Amb la convocatòria d’aquests guardons, el Col·legi vol reconèixer l’esforç del col·lectiu de professionals del procés constructiu. El seu objectiu és, per tant, premiar persones que amb la seva feina han contribuït a millorar la qualitat, la gestió, la sostenibilitat, la innovació o la seguretat de l’obra i que han fet
Informació i inscripcions Secretaria dels Premis CAATB 2004 Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 66 premis2004@apabcn.es www.apabcn.es/premis
possible que aquesta respongui a les expectatives del promotor. En aquesta primera edició dels Premis Catalunya Construcció s’han obert tres categories: Innovació en el Procés Constructiu, que premiarà la innovació aplicada a l’edificació, ja sigui en aspectes tècnics, organitzatius o logístics; Direcció i/o Gestió de l’Execució de l’Obra, que valorarà la capacitat de dirigir o gestionar l’obra en funció de les previsions de temps, costos, qualitat i planificació, i Coordinació de Seguretat i Salut, que distingirà la persona o persones que hagin treballat especialment per a la seguretat i salut d’una obra. Hi haurà, també, un premi especial a la Trajectòria Professional, que guardonarà una persona que ha tingut una contribució continuada en la innovació i la qualitat en l’edificació.
Fins al 15 d’abril En les tres primeres categories es podrà presentar qualsevol persona o equip de persones, de l’àmbit professional o empresarial, amb domicili professional a Catalunya. L’obra presentada en cadascuna d’aquestes categories ha
d’haver-se construït a Catalunya i s’ha d’haver acabat durant els anys 2002-2003. Pel que fa al Premi a la Trajectòria Professional, la Secretaria dels Premis proposarà al jurat les nominacions de les persones que consideri oportunes, d’acord amb els criteris establerts en la definició del premi. Els professionals interessats a participarhi podran lliurar les seves candidatures fins al dia 15 d’abril, a la seu de Barcelona del CAATB o a qualsevol de les delegacions. També podran ferles arribar per correu electrònic, a l’adreça premis2004@apabcn.es. Com a premi, els guanyadors s’emportaran un objecte artístic de Joan Brossa dissenyat expressament per al CAATB. Els guardons es lliuraran durant la Festa dels Aparelladors i Arquitectes Tècnics, que enguany se celebrarà el proper 8 de juliol, al Palau de Congressos de Catalunya. Les persones interessades poden recollir les bases dels premis al Punt d’Informació o a qualsevol de les delegacions. També poden consultar-les al web del Col·legi. c
i234 el noticiari
12/3/04
12:17
Página 7
i234 el noticiari
8
12/3/04
12:17
Página 8
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
R E H A B I L I TAC I Ó S O S T E N I B L E
EL NOTICIARI
Barris sostenibles Conferència final de l’HQE2R a Cannes
E ls passats 2 i 3 de febrer va
tenir lloc a la ciutat francesa de Cannes la conferència de tancament del Projecte europeu HQE2R (de rehabilitació sostenible de barris) sota el títol Amenagement et renouvellement urbains durables. Més de 350 persones d’arreu d’Europa van omplir la sala de conferències de l’Hotel Hilton els dos dies que va durar la conferència, expectants per saber quins havien estat els resultats de més de dos anys de treball. El projecte havia arrencat amb el difícil objectiu d’elaborar una metodologia i proporcionar unes eines de decisió a les autoritats locals i altres agents involucrats en els processos de rehabilitació urbana, com a elements d’ajuda en la presa de decisions amb criteris de sostenibilitat. La presentació de la metodologia es va intercalar al llarg de quatre sessions, amb la presentació d’experiències de rehabilitació urbana d’arreu d’Europa. En la primera sessió de la conferència, dedicada a presentar com es pot introduir el concepte de desenvolupament sostenible en els projectes de rehabilitació urbana, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), juntament amb Foment de Ciutat Vella, van explicar com des de l’experiència de rehabilitació portada a terme al barri del Raval, s’havia introduït la metodologia HQE2R. Segons van comentar, aquesta metodologia pot ajudar a definir les estratègies futures de reha-
Conferència de tancament del projecte europeu HQE2R celebrada a Cannes
bilitació, entenent la recuperació urbana més enllà de la simple intervenció en el parc edificat. Així es pot definir una actuació de rehabilitació de manera integrada i transversal, una actuació encaminada a crear un “espai edificat” plenament integrat a la ciutat, socialment cohesionat, ambientalment qualificat, funcionalment divers i patrimonialment ric. La presentació va generar molt interès i va servir per a què la coordinadora del projecte, Catherine Charlot-Valdieu, del centre de recerca francès CSTB, remarqués que l’apro-
ximació integrada que planteja l’HQE2R pretén ser una metodologia marc que es pot aplicar a diferents escenaris urbans arreu d’Europa. El projecte s’ha treballat, com en el cas del Raval, en dotze barris pilot més de diferents països europeus, on s’han provat la metodologia i les eines.
Eines de treball En la segona sessió es van presentar les diferents eines que elabora el projecte i la manera com aquestes poden ajudar les auto-
ritats locals a definir estratègies d’actuació més sostenibles. L’INDI és l’eina més destacada que ofereix l’HQE2R. Es fonamenta en un sistema d’indicadors que integren de manera global i sintètica la diversitat d’aspectes que cal tenir en compte, tant ambientals (gestió de l’aigua, eficiència energètica, qualitat de l’habitatge...) com econòmics (activitat comercial, manca d’activitat productiva…) i socials (problemàtica demogràfica, presència de serveis, transport col·lectiu, implicació social…). Pretén enfocar un procés de rehabilitació urbana de manera sostenible, prenent en consideració els cinc objectius i els vint-i-un punts clau de la sostenibilitat a escala de barri que descriu l’HQE2R. L’INDI permet avaluar de manera gràfica l’impacte dels diferents escenaris (reals o hipotètics) sobre aquests punts clau. No determina el millor escenari o projecte, sinó que enceta la discussió entre tots els agents involucrats per tal de definir o redefinir l’estratègia d’intervenció, amb vista a fer-la més integral i sostenible, així com a dur a terme el seguiment de l’evolució del barri al llarg del temps. La tercera sessió va tenir com a protagonista el tema de la participació, punt clau en qualsevol estratègia d’urbanisme sostenible. Es va reivindicar el paper dels ciutadans com un actiu important a l’hora de definir les prioritats de qualsevol actuació de rehabilitació urbana. En aquesta sessió va destacar la participació de Tricia Zipfel, de l’Oficina de Renovació de Barris del Govern britànic, que va explicar com es gestiona de manera local l’ambiciós pla de revitalització de barris degradats que va engegar ara fa dos anys la seva administració. En la sessió final, i enmig d’un ambient d’optimisme, alcaldes i representants polítics van dissertar sobre els encerts del Projecte HQE2R. Aquest projecte reivindica el concepte de barri com a espai de qualitat de vida, entenent-lo com a element estratègic principal a l’hora de definir les polítiques de desenvolupament urbà sostenible. Així doncs, prioritza la recuperació de la ciutat existent com a espai qualificat per viure, enfront dels preocupants processos actuals de difusió urbana de les ciutats europees. Es vol un espai que el ciutadà senti propi i on pugui gaudir i expressar la seva ciutadania. c
Xavier Casanovas Oriol Cusidó Arquitectes tècnics
i234 el noticiari
12/3/04
EL NOTICIARI
12:17
Página 9
INSTITUCIONAL
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
Premaat rep la Medalla al Mèrit de l’Assegurança El guardó reconeix els 25 anys d’experiència de l’entitat
E l passat 19 de febrer, el
vicepresident primer del Govern de l’Estat i ministre d’Economia, Rodrigo Rato, va imposar a Julio Hernández, director gerent de la Previsió Mútua d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics (PREMAAT), la Medalla de Bronze al Mèrit en l’Assegurança, en un acte solemne que va tenir lloc al Ministeri d’Economia de Madrid. Amb aquest guardó es reconeixen els 25 anys d’experiència en el mutualisme de previsió social tant del guardonat com de PREMAAT. Julio Hernández va estar acompanyat en tot moment del president de la Mutualitat de Previsió Social dels Aparelladors, Rafael Cercós. A l’acte, presidit pel ministre Rato, van assistir-hi el secretari d’estat d’Economia, Luis de Guindos; el subsecretari d’Economia, Miguel Crespo, i el director general d’Assegurances, José Carlos García de Quevedo. Les medalles al Mèrit en l’Assegurança, que atorga la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, reconeixen la tasca d’aquelles persones i institucions que han contribuït al perfeccionament i pro-
Premis de Seguretat a la CCOC L a Cambra de Contractistes
Rodrigo Rato lliura la medalla al director gerent de Premaat
grés de l’assegurança espanyola en tots els seus àmbits. El ministre va felicitar tots els guardonats d’enguany i va assegurar en el seu discurs que l’activitat asseguradora és un instrument fonamental per ajudar a donar impuls a l’economia espanyola. c
APACAR Informació i assessorament en la compra de vehicles
El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • • • • • •
9
Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats. Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc. Valoració orientativa del vehicle de segona mà. Assessorament fiscal en la compra del vehicle. Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents. Contractació de l’assegurança.
Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 • auto@apabcn.es
d’Obres de Catalunya (CCOC) ha convocat els Premis a la Seguretat en la Construcció 2003 en les categories de Seguretat en la Construcció, Estudi de Seguretat i Salut, i Tasca d’Integració de Sistemes Preventius a les Empreses. La primera categoria té dues modalitats: Sistemes Preventius de Caigudes d’Alçada i Sistemes Preventius en Treballs de Moviment de Terres. Les actuacions candidates als premis hauran d’haver-se desenvolupat en el període comprès entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2003. Les actuacions que optin als premis s’hauran de lliurar a la Cambra de Contractistes (Pau Claris, 95, 2n, 08009 Barcelona). El termini de presentació de les candidatures finalitzarà el 30 de juliol, a les 12 hores. c
i234 el noticiari
12/3/04
12:17
Página 10
P U N T S D E V I S TA 10
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
M AT E R I A L S D E C O N S T R U C C I Ó
P U N T S D E V I S TA
La certificació de les solucions constructives i dels productes no tradicionals en la construcció ITeC
E n el sector de la construcció
Un ampli ventall de productes i solucions
s’està produint una forta pressió normativa que repercuteix i condiciona la continuïtat en el mercat de determinats productes, així com la introducció de solucions constructives i productes innovadors. Es tracta d’una pressió que senten tant els fabricants com els instal·ladors de productes o solucions constructives i de la qual es té un exacte coneixement a l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya (ITeC). L’ITeC és un centre tecnològic reconegut en el sector de la construcció, tant en l’àmbit nacional com europeu. Com a especialista en l’avaluació dels productes i dels sistemes constructius, l’ITeC està autoritzat per emetre certificacions DITE (Document d’idoneïtat tècnica europeu), que constitueix el pas previ per al marcatge CE, que també és obligatori per a la introducció o permanència en el mercat europeu d’un creixent nombre de productes.
Dues vies naturals per obtenir certificació europea La Directiva europea estableix dues tipologies diferents d’especificacions tècniques que afecten els productes de la construcció i que són les vies naturals de certificació. D’una banda, hi ha les normes europees normalitzades (ENh), elaborades pel Comitè Europeu de Normalització (CEN), que afecten
Instal·lacions de l’ITeC al carrer Wellington de Barcelona
els productes descrits amb independència del fabricant. De l’altra, els documents d’idoneïtat tècnica europeus (DITE), elaborats per organismes membres de l’EOTA, l’European Organisation for Technical Approvals (de la qual l’ITeC forma part). Aquests documents es poden concedir quan no existeix cap norma harmonitzada sobre el producte, quan no hi ha mandat de la Comissió Europea per a la creació d’una norma, quan la Comissió Europea considera que encara no es pot desenvolupar la norma o quan el producte s’ha desviat significativament de les normes harmonitzades. Un DITE s’emet d’acord amb un document normatiu, redactat i consensuat per part dels organismes de l’EOTA, anomenat Guia de DITE, que estableix la manera d’avaluar les característiques i els requisits per a un determinat producte que ha fabricat exclusivament l’empresa sol·licitant. Així doncs, per a dos productes equivalents que hagin fabricat dues empreses diferents s’hauran d’elaborar dos
DITE basats en la mateixa Guia de DITE. Un producte de construcció que té un DITE i supera satisfactòriament el corresponent procés d’avaluació de conformitat, podrà obtenir el marcatge CE i eliminar la incertesa sobre la seva permanència en el mercat. Tant les normes ENh com els DITE són especificacions tècniques oficials que constitueixen la base del corpus normatiu per als productes de la construcció en el mercat europeu. Amb la finalitat d’instaurar aquests elements normatius d’una forma gradual, s’han establert uns períodes de coexistència de les normatives nacionals i les europees, que són efectius a mesura que apareixen les ENh i els DITE per a cada producte o família de productes. Durant el període de coexistència, les normes nacionals mantenen la vigència. Un cop finalitzat aquest període, el marcatge CE esdevé obligatori per comercialitzar els productes, i les normes nacionals queden anul·lades.
•• “El Document d’adequació a l’ús (DAU) de l’ITeC és una de les eines de promoció de la innovació dels productes i materials de la construcció”
Les normes nacionals actuals, o les ENh quan s’implantin, no poden regular tota la varietat de productes del mercat. Aquest buit normatiu provoca que moltes empreses es vegin amb la necessitat que un organisme reconegut avaluï la qualitat dels seus productes amb relació a l’ús a què estan destinats. Per aquest motiu, s’obre una opció voluntària que institucions especialitzades duen a terme en diferents països d’Europa. D’aquesta manera, l’ITeC ha desenvolupat el Document d’adequació a l’ús (DAU), que té el reconeixement oficial de l’Administració de l’Estat. La certificació DAU es basa en un document normatiu que ha desenvolupat l’IteC, anomenat Guia d’avaluació del producte, en què es defineixen totes les característiques i especificacions que ha de complir el producte i els elements construïts amb aquest, a més d’altres requisits addicionals que es consideren necessaris per demostrar l’adequació del producte als usos previstos. El DAU és una avaluació favorable per a la utilització d’un producte amb relació a l’ús que es defineix en el mateix document. En un DAU es tenen en compte tant les prestacions d’un producte en relació amb el seu ús, com les dels elements construïts amb aquest producte, i es contemplen les solucions constructives proposades i els criteris de projecte i execució. Actualment l’Àrea de Qualitat de l’ITeC està avaluant les prestacions de 45 sol·licituds de certificacions DAU per a productes com morters, blocs de formigó, bigues i estructures de fusta, sistemes de murs, plafons per a façanes, aïllants acústics, cases prefabricades, blocs ceràmics, etc. Aquest fet mostra el creixent nombre de fabricants que sotmeten a avaluació el compliment dels requisits d’adequació dels seus productes, en correspondència amb l’aposta per la qualitat que fan aquestes empreses.
Un procés complex En el procés d’elaboració i certificació dels DAU de l’ITeC intervé una comissió d’experts de l’àmbit pertinent de la construcció, formada per representants dels organismes de control, col·legis professionals, laboratoris, centres d’investigació i universitats, associacions i gremis de la
i234 el noticiari
12/3/04
P U N T S D E V I S TA
12:17
Página 11
M AT E R I A L S D E C O N S T R U C C I Ó
•• “L’aspecte essencial del DAU radica en què no només avalua el producte sinó també el sistema constructiu que conforma” construcció. El DAU es concedeix d’acord amb el compliment, per part del producte o del sistema, dels requisits i les exigències definides a la Guia d’avaluació elaborada en la fase d’anàlisi. En tot el procés de concessió, es tenen en compte les disposicions oficials que poden afectar totalment o parcialment els productes analitzats. El DAU s’obté després de superar una sèrie de requisits. En primer lloc, s’elabora un document de base, la Guia d’avaluació del producte. En aquesta fase es recopila tota la informació relativa al producte, les solucions constructives, els requisits tant del producte com de la seva instal·lació..., i es preparen els documents per presentar a la Comissió d’Experts. La fase següent correspon a l’elaboració de l’Informe tècnic del producte. Es fan assaigs i càlculs, visites d’obra, anàlisis dels informes, control de producció i l’Informe tècnic del DAU, que és el document que aplega totes les evidències tècniques del producte i és la base per redactar la proposta de Document d’adequació a l’ús del producte, en què s’estableixen les condicions de validesa, seguiment i ús. Un cop finalitzat el període de validesa inicial de 5 anys, els DAU es poden renovar. Durant el període de validesa s’està sotmès a operacions de seguiment periòdiques, mitjançant les quals l’ITeC comprova que les condicions del producte i de la fabricació que van motivar la concessió no s’hagin modificat. En alguns casos d’incompliment, l’ITeC es reserva el dret d’efectuar la suspensió temporal del DAU o la seva pèrdua definitiva. L’aparició d’una especificació tècnica harmonitzada europea (norma europea ENh o Guia de DITE) que afecti l’abast d’un DAU concedit provoca que aquest DAU entri en el període transitori contemplat per la legislació. Acabat el període transitori, el producte ha d’obtenir un DITE, si l’especificació tècnica harmonitzada és una guia de DITE. Posteriorment podrà obtenir el certificat de conformitat pel que fa al DITE en qüestió o a l’Enh, i finalment podrà aconseguir el marcatge CE del producte. El DAU només podrà coexistir amb un DITE o amb una norma ENh del mateix producte i usos, en la mesura que contempli aspectes addicionals o complementaris del producte o del sistema constructiu.
tius que no disposen d’una norma apropiada, tant pel que fa a prestacions i característiques del sistema constructiu com quant a especificacions de muntatge o d’instal·lació. L’ITeC s’encarrega de fer difusió dels DAU als organismes de control, els instituts d’investigació nacionals i internacionals, les agrupacions de companyies d’assegurances, els gremis de constructors, els col·legis professionals i altres agents del sector de la construcció, amb la finalitat d’aconseguir un ampli coneixement de la seva existència. Els DAU tenen la consideració de documents públics, raó per la qual estan permanentment a disposició de les persones que vulguin consultar-los al web de l’IteC, www.itec.es, on figuren tots els DAU expedits amb el detall del seu contingut, així com la seva situació de validesa i caducitat. L’ITeC elabora i concedeix les certificacions DAU per donar satisfacció a les empreses i proporcionar-los cobertura a la necessària credibilitat que demana el mercat amb relació a les solucions constructives i els productes no tradicionals en el procés de comercialització. Per a un fabricant, estar certificat per l’ITeC mitjançant un DAU significa situar-se en una posició privilegiada que li permetrà demostrar un bon nivell d’eficiència, una reducció del risc de productes defectuosos i l’adequada preparació per a la futura legislació europea. Per al comprador, el dissenyador o el productor, l’existència d’un DAU de l’ITeC permet aportar, gràcies al suport i la reputació del certificador, una informació fiable sobre les característiques del producte. Suposa la seva conformitat pel que fa als requisits tècnics, l’aptitud per a l’ús, el sistema constructiu i els criteris de projecte i execució, amb la garantia de l’Informe tècnic de l’ITeC. Això li permet transmetre una major confiança en el producte. La concessió d’un DAU implica que el producte és correcte quant a les característiques observades o bé que el producte col·locat segons la forma prescrita per l’empresa fabricant funciona bé. L’acceptació per part de tots els professionals de la construcció del DAU de l’ITeC el converteix en un procediment reconegut i altament valorat per assegurar la qualitat dels productes innovadors de la construcció. c
Una fórmula que dóna seguretat Com s’ha descrit anteriorment, els productes susceptibles d’obtenir un DAU són aquells productes no tradicionals sense una norma específica de producte o bé productes tradicionals que, tot i tenir una norma de producte, aquesta no contempla tots els usos. També són indicats per als sistemes construc-
Anton M. Checa Director general de l’ITeC
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
11
i234 el noticiari
12
12/3/04
12:18
Página 12
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
PREMIS D’ARQUITECTURA
P U N T S D E V I S TA
Jurats* S ón ja uns quants anys els
L’INFORMATIU 234 Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es/informatiu Consell editorial: Sergi Pons, Joan Gay, Lluïsa Selga, Montse Romero i Carles Cartañá Director: Carles Cartañá Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva, Jordi Marlet i Guillem Plans Anàlisi d’obra: Xavier Aumedes, Gabriela Schön, Vicenç Font, Imma Villacorta, Jordi Olivés i Ana Moreno Assessorament lingüístic: Marta Marcer Fotografia: Javier García Die (Chopo) Disseny gràfic: g e u v e Impressió: Ingoprint Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Piñol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Secretari: Joan Gurri Comptador: Raimon Salvat Tresorer: Enric Peña Vocals: Celestí Ventura i Josep Terrones Bages Berguedà: Jaume Arimany Osona: Jaume Garolera Vallès Occidental: M. Rosa Remolà Vallès Oriental: Esteve Aimà Director general: Sergi Pons Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu
que fa que participo com a jurat en diferents concursos i premis d’arquitectura, amb especial i sistemàtica atenció als premis FAD, en què estic gratament obligat a participar per la meva condició de president de l’associació ARQ-INFAD que els organitza anualment. Així, d’entrada, hi ha un punt en què m’agradaria incidir: en un premi, en les deliberacions, els membres del jurat n’aprenen (o n’haurien d’aprendre) i, a més, en la justa mesura en què s’intensifica el debat i la reflexió sobre les arquitectures, més polèmica acostuma a ser la seva opció final, és a dir, el veredicte. En qualsevol cas, s’ha de reconèixer que les circumstàncies que influeixen en la decisió d’un jurat no sempre afavoreixen aquesta situació. Resulten especialment desencoratjadores les reunions d’un jurat quan els seus membres semblen insistir a donar algun tipus de lliçó sobre allò que han de valorar o bé quan insisteixen a manifestar un cert partisanisme en els seus esforços per condemnar determinades obres o determinats arquitectes. En canvi, queden gravades en el record les sessions dels membres dels jurats que dubten, que es consulten entre si i que insisteixen una vegada i una altra en la possibilitat de tornar a visitar determinades obres. Visitar, habitar i recórrer ja que, d’una altra forma... ¿com podria un jurat opinar sobre l’obra d’arquitectura sense haver-ne sentit la pulsació, sense haver-la pogut relacionar amb el seu propi cos o sense fregar-ne les textures amb la persistència d’una olor pròxima? Certament, és possible que una bona col·lecció de fotos i l’anàlisi d’uns plànols ben reproduïts pugui ser suficient per despertar l’interès o l’instint depredador sobre determinades obres i, en canvi, tinc el ferm convenciment que, des d’un jurat, hem de poder transmetre als altres l’arquitectura sentida directament ja que, al capdavall, sobre aquestes sensacions ha de manifestar-se un jurat. És el que penso, i durant anys ho he defensat als premis FAD. És una opció difícil i costosa, que requereix necessàriament la complicitat i el voluntarisme dels membres del jurat. Com aquell any, en què Celestí Ventura, membre del jurat dels premis FAD, va aconseguir seduir la seva família i recórrer prop de 500 km des d’El Algarve fins a Porto amb la finalitat de resoldre alguns dels seus dubtes existencials i constructius en relació amb una obra que, en definitiva , va merèixer la condició de finalista, i el lògic agraïment per part de la resta dels membres del jurat. M’agradaria creure que la seva família també va participar de la
* Article publicat al tercer número de la revista Scalae Documentos de Arquitectura.
seva/nostra alegria, a pesar de la considerable pallissa que els va tocar suportar. I ja posats a seguir en el to de complicitat d’aquest escrit, haig de confessar que, a parer meu, hi ha un factor que marca la diferència entre premis i és el fet que siguin els propis autors els qui estableixen la primera selecció al presentar les seves obres, arriscant-se a quedar a la vista i, amb això, acceptant que el seu treball val la pena ser visitat (i avaluat) per persones que estan disposades a aprendre d’aquestes obres i, si escau, a nomenar-les per al premi. Per als joves, amb les seves primeres obres, i els no tan joves, amb les seves obres de maduresa..., aquesta és la confidència: relatar l’avidesa amb què els membres dels jurats que he compartit busquen, entre la seqüència d’obres, aquelles de les quals res no en sabien, aquelles que els resulten més llunyanes i incomprensibles, aquelles que poguessin amagar una frase d’arquitectura encara no llegida, allò nou; i també el plaer que manifesten les seves cares quan revisen una obra i, al desxifrar-ne els codis, endevinen la mà d’algú de qui van aprendre, per-
què va ser-los professor, perquè fa anys que en reprodueixen les frases, perquè, en definitiva, continua sent el seu professor i aquesta nova obra és magnífica. Però tampoc hem de caure en la ingenuïtat d’oblidar el vertigen socioeconòmic, polític i mediàtic que arrosseguen els nostres referents culturals i arquitectònics cap a una carrera desbocada en què la substitució dels models es produeix d’una forma aleatòria i els conceptes d’avantguarda i modernitat es veuen substituïts pel de moda, sense la cobertura intel·lectual d’un mínim procés de reflexió. Enfrontar-se amb aquesta realitat és la part difícil i en ocasions anguniosa, en què s’ha de moure un jurat, i tan sols la complicitat amb l’obra arquitectònica i la ferma voluntat d’arribar a aprendre’n, d’aquesta obra, el consolarà en la seva àrdua tasca. Joves i no tan joves, no deixin mai d’ensenyar coses als membres dels jurats: si n’han après els premiaran, no en dubtin! c Jon Montero President d’ARQ-INFAD
i234 el noticiari
12/3/04
12:18
Página 13
5
4
8
9
6 10 7
i234 el noticiari
12/3/04
12:18
Página 14
i234 el noticiari
12/3/04
12:18
Página 31
i234 quadern central
12/3/04
12:38
Página 16
FORMACIÓ 16
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
POSTGRAU DE CAP D’OBRA
FORMACIÓ
Les responsabilitats del cap d’obra Sessió de debat dins del Postgrau de Cap d’Obra Fotos: Chopo
O
rganitzada per l’Àrea de
Formació del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) i en el marc del 1r Postgrau de Cap d’Obra. Gestió de la Producció, el passat dia 6 de febrer va tenir lloc al Col·legi una taula rodona entorn de la Cobertura de les responsabilitats del cap d’obra segons el tipus de contracte. En la taula rodona, a la qual van assistir els estudiants del postgrau, hi van participar Salvador Navarro, arquitecte tècnic i coordinador de SiS, que va actuar com a moderador; Mònica Clemente, advocada del CAATB; Ignacio de Ferrater, cap de prevenció d’ACS, i Gemma Escalante, enginyera tècnica de mines i cap d’obra. En la sessió, que es va desenvolupar dins el mòdul de Prevenció, seguretat i salut del Postgrau de Cap d’Obra, es van tractar especialment les responsabilitats derivades de la seguretat a l’obra. Els assistents van participar-hi fent preguntes i exposant casos sobre com es duu a terme la funció del cap d’obra en les empreses constructores, sobre la problemàtica amb què es troben per exercir aquesta funció en les constructores petites o sobre el que pot passar si el cap d’obra no és present quan hi ha un accident greu.
La sessió de debat es va celebrar a la Sala d’actes del CAATB. A la foto inferior, alumnes del Postgrau de Cap d’Obra.
En les seva intervenció, Salvador Navarro va dibuixar el marc de relació del cap d’obra amb els altres agents del procés, especialment amb el constructor, també descrita a la LOE. Navarro va introduir qüestions com: fins a quin punt arriba la responsabilitat del cap d’obra segons el tipus de contracte que té amb la constructora? Quins són els riscos que corre el professional segons exerceixi la funció com a cap d’obra assalariat o cap d’obra liberal? Gemma Escalante va presentar el seu cas com a assalariada en una empresa de gestió, de Project Management, que subcon-
tracta totes les fases del procés constructiu, des de la planificació al control de costos. Va comentar que com a enginyera tècnica de mines no pot assumir la direcció facultativa d’una obra d’edificació però sí que, segons estableix la LOE, pot ser cap d’obra. Atès que la seva empresa no li cobreix les responsabilitats per exercir aquesta funció, ha estat ella mateixa qui, a títol personal, ha assegurat la seva responsabilitat a través dels convenis que li ofereix la seva col·legiació. Gemma Escalante va assenyalar que en el seu cas, en una activitat empresarial que gestiona una cadena de subcontractació, el cap d’obra té una dificultat afegida a l’hora d’assegurar la transmissió, l’aplicació i l’execució constant de les seves instruccions en cadascuna de les diferents intervencions empresarials a fi de garantir el bon funcionament, la qualitat i, fins i tot, els aspectes de seguretat a l’obra. La intervenció de Mònica Clemente va relacionar les diferents responsabilitats exigi-
bles al cap d’obra i les cobertures necessàries que cal tenir per fer-hi front. Va diferenciar les responsabilitats del professional en l’obra viva (obra en curs) i les que es deriven de l’obra morta o acabada (responsabilitat decennal). Mònica Clemente va subratllar que, des de l’Assessoria Jurídica del CAATB es detecta que alguns caps d’obra no estan prou in-
formats de l’abast de les responsabilitats que se’ls poden imputar, ni tampoc de les cobertures necessàries. Va voler incidir en què al cap d’obra se li poden reclamar responsabilitats per accidents produïts durant l’obra viva, és a dir, des de l’inici de l’obra fins a l’obtenció del certificat final d’obra (CFO). Va plantejar quins eren els tipus de responsabilitats
Ignasi de Ferrater
Salvador Navarro
Mònica Clemente
Gemma Escalante
El marc de relacions
i234 quadern central
FORMACIÓ
12/3/04
12:38
Página 17
POSTGRAU DE CAP D’OBRA
exigibles. En aquest sentit va indicar que al cap d’obra se li pot exigir responsabilitat civil (que és una responsabilitat que se salda amb una indemnització econòmica) i responsabilitat penal, per delictes imprudents amb resultat de mort o de lesions. La responsabilitat administrativa o laboral només es pot exigir a l’empresari constructor o promotor. Va plantejar, també, quines eren les cobertures que calia tenir i per què es podia condemnar un cap d’obra. Pel que fa a aquestes qüestions va indicar que quan hi ha un accident en una obra sempre es van a buscar els principals agents de l‘obra, entre els quals hi ha el cap d’obra, que és qui representa l’empresa a peu d’obra. El cap d’obra assalariat generalment té la cobertura de responsabilitat civil professional (pòlissa de RC) que contracta l’empresa per a la qual treballa. Així, el cap d’obra assalariat ja estaria cobert. Quant al cap d’obra que té contracte de pòlissa de responsabilitat civil amb la MUSAAT, aquesta companyia fa un tractament diferenciat si el cap d’obra és assalariat de l’empresa constructora o actua com a liberal. El cap d’obra assalariat, sempre que només faci aquesta funció, no cal que pagui cap prima complementària per cobrir aquesta responsabilitat amb aquesta asseguradora. Serà suficient que pagui la prima fixa anual. En canvi, si és liberal, perquè pugui estar cobert, a part de pagar la prima anual, haurà de visar cada intervenció, per a la qual se li cobrarà la prima complementària corresponent.
Pluralitat de funcions Ignacio de Ferrater va assenyalar que la cobertura de la responsabilitat del cap d’obra dins de l’empresa constructora és un tema delicat. També va afegir que la presència d’un professional que cobra honoraris de cap d’obra i en fa funcions no és el més habitual en les constructores petites, on sovint hi ha professionals amb una pluralitat de funcions encavalcades. Ignacio de Ferrater pensa que si hi ha un accident, és difícil defensar el cap d’obra sota el pretext que a la vegada desenvolupava altres funcions. Tot i que oficialment constés que feia una altra funció a l’obra, els companys poden declarar que, de fet, també exercia de cap d’obra i, per tant, se li poden demanar responsabilitats. En molts casos, va assenyalar Ferrater, el que succeeix és que el tècnic consta oficialment com a assalariat sota la contractació de director d’execució d’obra (DEO) quan, en realitat, duu a terme també les funcions corresponents a un cap d’obra (CO). c
Lluïsa Selga Periodista informatiu@apabcn.es
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
La formació dels professionals L a formació de postgrau o especialització
continua sent un dels elements més demanats pels professionals. Tot i trobar-nos en una època de gran estrès laboral, sobrecàrregues per grans volums de feina que hem d’atendre en poc temps, tots volem disposar de més temps lliure. Tothom, en algun moment de la seva trajectòria professional, es planteja la realització d’algun curs de postgrau que l’ajudi a consolidar els seus coneixements, a contrastar-los o a poder trobar noves solucions que l’ajudin amb més solidesa en els conceptes pràctics que habitualment fa servir. Són tants els professionals que consideren necessària aquesta formació, com les empreses que volen ajudar els seus treballadors i col·laboradors a formar-se i així, ho sabem, augmentar el valor del seu capital humà. La formació que es rep a la universitat és la base per iniciarse en el món laboral però, a hores d’ara, encara es necessita un complement formatiu que ens aporti la visió de la realitat del món laboral i que ens ajudi a consolidar la nostra experiència en el treball. Per això uns dels valors que tothom busca a l’hora de decidir-se a fer un curs de formació és, sens dubte, el professorat. Cal que sigui, a part d’expert en el tema que tractarà, un professional que es dediqui en el món laboral a desenvolupar diàriament els conceptes que transmetrà. La persona que va a un curs valora positivament poder entrar en contacte amb altres professionals i poder compartir experiències amb algú amb més llarga trajectòria que ell. Per això, quan ens plantegem abordar una etapa de forma-
ció ens ho prenem molt seriosament i mirem i analitzem qui ens pot oferir el programa més ajustat a les nostres necessitats, ja que compartir el treball diari amb una formació de postgrau és una dura fita. Hem de dedicar-hi temps entre setmana o el cap de setmana, segons l’horari del curs que hàgim escollit, i ens fa compaginar aquest temps amb el de la jornada laboral i, aquest és un dels principals motius pels quals ens costa, a tots, fer el pas definitiu i iniciar un curs. Una vegada comença el curs, però, totes les pors es converteixen en avantatges i valores positivament els beneficis que t’aporta; pots compartir experiències amb els professors però també i, és un element molt important que no sempre preveus com a enriquidor, tens la possibilitat de compartir experiències i contactes amb els teus nous companys. Aquesta relació que s’estableix durant el curs serà profitosa perquè entre els assistents s’estableix habitualment un nexe d’unió que va més enllà del curs. Els contactes establerts entre tots els professionals, professor i alumnes, ajudarà a actualitzar coneixements al llarg de la carrera professional. Per tot això, tot i el temps que suposa de dedicació, la formació continua sent un dels elements que ajuden a millorar professionalment i que cada vegada és més necessària i més requerida pels professionals. c
Montserrat Casado Àrea de Formació del CAATB formacio@apabcn.es
17
i234 quadern central
12/3/04
12:38
Página 18
SERVEIS 18
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
PROFESSIONALS I DIVERSOS
Petits anuncis Serveis al professional • Aixecament d’estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d’estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d’activitat i legalitzacions • Plans d’emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d’obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è • 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac.net
Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01
Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments. Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 • Fax: 933 17 06 84
Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render. Octavi Telèfon: 932 13 92 36
Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual. Tel.: 937 50 93 71 • Mòvil: 686 261 930
Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima. Tel.: 933 95 44 45 • Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net
Informació telèfon: 932 40 23 76 - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l’estudi del client. Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç. SCRIPTIVA Mònica • Telèfon: 934 59 46 17
Perspectives professionals en 3 D Professionals amb 6 anys d’experiència, dedicats exclusivament a: -perspectives amb el màxim de realisme -fotomuntatges -vídeos interactius/Animacions -plantes de venda -books de venta -disseny de tanques publicitàries amb la vostra perspectiva. Ens desplacem per tot Catalunya. Complim amb la data d’entrega SCRIPTIVA • 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva.com
Estudi d’arquitectura
Es ven cotxe
Estudi jove d’arquitectura format per arquitectes tècnics i arquitectes, amb 3 anys d’experiència i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per : - Col·laboracions externes amb despatxos - Amidaments i pressupostos - Rehabilitació de façanes, reformes - Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat - Perspectives, fotomuntatges - etc. Complim amb les dates d’entrega Estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 46 55 37 • Núria 678 98 28 08 Fax 933 25 66 04
Venc Ibiza Stella 1.9 3P 64CV color blanc. Nou (desembre 2003) 15.000 km. Preu: 10.600 € Jordi Telèfon: 678 411 812
Topografia Aixecaments planimètrics i topogràfics de solars i terrenys. SANDGELS, SL Tel/fax 934 263 591 • sandgels@yahoo.es
Especialistes en grans promocions Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Màxima rapidesa. Complim amb la data d’entrega. 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva.com
Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions. TRESDCAD • Telèfon: 938 79 65 61
Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut ; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions. Tels.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com
Serveis al professional Estudis de seguretat
SERVEIS
Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica). Oriol Telèfon: 639 89 10 63
Empresa de gestió d’obra realitza amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials. Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 • Mòbil : 679 06 55 61
Perspectives
Delineació de plànols
Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals
S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics. Tel.: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01
Assistència integral al projecte Oferim assistència en: - projectes bàsics i executius - Assumeix tècnic de rehabilitació i obra nova: direccions, coordinacions, control de qualitat - Informes i dictàmens tècnics - Cèdul·les d’habitabilitat - Aixecament de plànols i amidaments AINPRO Telèfon: 934 19 22 51 616 485 608 Av.Diagonal, 440 ainprosl@hotmail.com
S’ofereix arquitecte tècnic s’ofereix arquitecte tècnic, amb més de 15 anys d’experiència, per a director d’obres i col·laboracions en oficina tècnica, taxacions, amidaments, cèdules, informes, etc. Dedicació a temps parcial o free-lance. Telèfon: 639 700 540
Es ven estació topogràfica Es ven estació topogràfica GEODOLITE504 amb: ■ Tres bateries externes, dues per treballs de poca durada, i una altra més gran amb més capacitat. ■ Carregador de bateries. ■ Llibreta electrònica PSION. ■ Trípode. ■ Prisma. Núria Telèfon: 607 34 40 17
S’ofereix arquitecta tècnica Arquitecta tècnica liberal s’ofereix per a treballs varis: estudis, estudis bàsics, plans i coordinacions de seguretat i salut; projectes i direccions d’obres de rehabilitació, reforma i obra nova; cèdules; informes; legalitzacions, etc. Telèfon: 607 764 040
Es lloga estudi S’ofereix espai de treball en estudi compartit a Poble Nou-districte22@. Diàfan, molt lluminós i ben comunicat. Metro Marina i Bogatell. És ideal per a aparelladors, arquitectes, dissenyadors, etc. Preu: 200 € mes / persona Maria León Telèfons: 93 485 29 11 - 654 394 270
Es ven material d’oficina Es ven material d’oficina de segona mà, en bon estat i bones condicions econòmiques (a tractar): ■ Fotocopiadora RICOH FT 4618 (DIN A3-A4) ■ Impressora HP Deskjet 1125C (DIN A3-A4) ■ Impressora HP Laser JET 2100 ■ Impressora portàtil HP Deskjet 350 ■ FAX Brother Fax 931 ■ Compressor silenciós per a aerografia Aerògraf ART SCRIPT 15 PLUS A ■ Medidor de distàncies LEICA Laser DISTO BASIC ■ Taula d’ordinador 1,60 cm d’ample (a estrenar) També material de dibuix, com a paper d’aquarel·la i cartolina per fer paspartús. Montse Aixerc • Telèfon: 679 342 871
PETITS ANUNCIS
Els
de L’Informatiu Si vols compartir el despatx, oferir serveis o canviar d’ordinador i encara no has obtingut una resposta efectiva, és que no has posat un petit anunci a L’Informatiu Dona’t a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 €, si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets. Informació: telèfon: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 60 informatiu@apabcn.es
També a www.apabcn.es/ informatiu
i234 quadern central
SERVEIS
12/3/04
12:38
Página 19
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
AVA N TAT G E S P E R A L S C O L · L E G I AT S
Avantatges per als col·legiats Material informàtic d’interès professional i a bon preu L’empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a la venda d’ordinadors i material informàtic (impressores, escànners) de qualitat, ofereix als arquitectes tècnics preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l’empresa. L’oferta es fa durant un temps limi-
tat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils. Informació: Carrie (Sílvia Jiménez). Viladomat, 237. Barcelona. Telèfon 934 10 82 80. informatica@carrier.net. www.carrie.net/l-informatiu.
19
Informació telèfon: 932 40 20 60
Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàs-
sica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals. Informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec.es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es
Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics . L’acord permet els descomptes fins al 31 de desembre de 2003. Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei.
Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es
Serveis d’ortodòncia més barats Descomptes d’entre un 10% i un 20% en els serveis d’ortodòncia de la Clínica Dr. Pedro Ruiz. Les dues primeres visites són de franc. Aquest acord també inclou els fa-
miliars directes dels col·legiats. Per a més informació, telèfon: 932 01 61 62 (Barcelona) i 938 70 76 73 (Granollers).
Descomptes en les entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barce-
lona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre. Informació al telèfon: 932 47 93 00
Còpies de plànols a bon preu El Col·legi ha signat també un acord de col·laboració amb Bramona, amb l’objectiu que els col·legiats es puguin beneficiar de descomptes d’un 5% en la realització de fotocòpies, còpies de plànols i traçat
de plànols. Fins al 31 de desembre. Per beneficiar-se del descompte cal identificarse com a col·legiat en sol·licitar el servei. Bramona. Telèfon: 934 39 65 61 • Fax: 933 22 16 23
Turisme rural Descompte d’un 10% per a les estades a la masia de turisme rural El Muig, a Sant Joan de les Abadesses. Tres cases, d’entre cinc i vuit places, per gaudir d’un
cap de setmana a la muntanya. Telèfon: 609 613 430. www.elripolles.com/elmuig
Vacances avantatjoses Viatges Barceló ofereix als arquitectes tècnics col·legiats condicions econòmiques avantatjoses i serveis especials en la contractació de vacances: ■ Un descompte del 5%, en paquets turístics, tant d’ofertes com de catàlegs. ■ Un descompte del 3% en els catàlegs “Vacaciones Barceló”, a afegir al descompte específic segons catàleg (fins a l’11 %).
Cal presentar el carnet del CAATB a qualsevol de les 51 oficines a Catalunya. Podeu consultar les condicions de pagament a 3 mesos sense interessos, amb la targeta Visa Barceló, gratuïta i de lliure domiciliació bancària. Informació: dzcatalunya@barceloviajes web www.barceloviajes.com
Descomptes en els hotels de la cadena Style Hotels Diversos tipus de descomptes sobre la tarifa Track d’aquest grup hoteler. Central de Reserves d’Style, tel. 902 44 44 70.
Informació: www.hotusahotels.com. Reserva i consultes: stylehotels@hotusa.es
Cecotel: tarifes de mòbil més barates Els col·legiats poden gaudir de tarifes especials en telefonia mòbil Movistar a partir de l’acord de col·laboració signat el febrer passat entre el CAATB i la patronal CECOT. Poden gaudir d’aquests avantatges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les so-
cietats professionals i les empreses. Informació: Departament CECOTEL. Telèfon 937 36 60 00 / 902 44 00 40. www.cecotel.com. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es
Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada. ■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils
■
Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ Atenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 • 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com
Descompte del 25% en els espectacles d’adults de Guasch Teatre El Guasch Teatre ofereix un 25% de descompte per a dues persones en els espectacles d’adults, en presentar el carnet del CAATB. En aquests moments el teatre està representant La Celestina de Fernando Rojas, amb Joan Guaski, com a director, i Martha Carbonell, Joaquim Gómez, Rebeca Sánchez,
Oriol Macià, Marga Julià i María Jesús Pereiro com a intèrprets. Guasch Teatre C/Aragó, 140 (entre els carrers de Villarroel i Urgell de Barcelona) Telèfon de taquilla: 934 51 34 62 www.guaschteatre.com
Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió. - consultes i proves per a correcció visual per làser: 30€ - intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 €/ull - operació de cataractes: 1.104€/ull - 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc. Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 CB Sabadell. Prat de la Riva, 53-55, 08206 Sabadell. Telèfon: 937 45 09 52 CB L’Hospitalet Llobregat. Rb Just Oliveras, 48, 08901. Telèfon: 932 60 05 10 CB Tarragona. Pere Martell, 41, 43005. Telèfon: 977 25 19 32 CB Reus. Castellvell, 12-14, 43201. Telèfon: 977 32 80 60 www.clinicabaviera.com
i234 quadern central
12/3/04
12:38
Página 20
DEMANDES
EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
PROMOTORA CONSTRUCTORA D’HABITATGES
20
P R O C E S S O S D E S E L E C C I Ó D E L C A AT B
DEMANDES
EMPRESA DE VALORACIONS I TAXACIONS
Empresa Promotora Constructora d’edificació amb més de 20 anys en el sector,
Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap de grup es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el procés d’execució de vàries obres d’edificació, principalment habitatges plurifamiliars. Signarà com a direcció facultativa.
Requisits: Arquitecte tècnic Experiència professional a partir de 3 anys com a cap d’obra en empresa constructora o promotora - constructora. - Informàtica a nivell d’usuari: MS-Office (Word, Excel), MS-Project i Autocad. - Cotxe propi -
Director/a tècnic/a Perfil Titulació universitària d’Arquitectura o Arquitectura Tècnica. Experiència mínima de 3 anys en el sector de taxacions hipotecàries. Capacitat de lideratge. S’ofereix Condicions econòmiques a negociar segons vàlua. Incorporació immediata. Interessats adreceu currículum a: oblasco@gesvalt.es indicant la referència DTEC.
S’ofereix -
Contracte laboral. Jornada completa. Remuneració en funció de la vàlua i experiència del candidat. Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.
Ref: 8727
EMPRESA DE MANUFACTURACIÓ DE MARBRE
CONSTRUCTORA PROMOTORA DE BARCELONA
Tècnic/a d’obres
Cap d’obra per a Menorca
Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8708 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
Promotora Constructora d’habitatges de Sabadell amb àmbit d’actuació la província de Barcelona,
Selecciona CAP D’OBRA En dependència del gerent es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el procés d’execució de vàries obres d’habitatges. Controlarà l’execució de l’obra per assegurar que es compleixin els objectius establerts en quan a: temps, costos i qualitat. Formarà part de la direcció facultativa.
Requisits: -
Arquitecte/a tècnic/a Experiència professional a partir de 3 anys com a cap d’obra. Informàtica a nivell d’usuari: MS-Office (Word, Excel), TCQ-2000 o Presto. Cotxe propi
per a presa de mesures en obres. Perfil Experiència mínima de 2 anys. Edat entre 28 i 48 anys. Convenient coneixements d’Autocad. Imprescindible carnet de conduir. Jornada completa. S’ofereix Contracte laboral. Sou negociable. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 274 05 91 a l’atenció de Vanessa Garcia.
per complir amb les terminis i qualitat de l’obra, coordinar, certificar les feines dels industrials i control econòmic de l’obra. Perfil Imprescindible experiència. Coneixements informàtics d’Autocad, Excel i Word. Edat entre 25 i 45 anys. Convenient carnet de conduir. S’ofereix Jornada completa amb contracte laboral o liberal. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 217 35 74 o per a/e: jamartinez@coindur.es
Ref.: 8734
Ref.: 8735
PROMOTORA CONSTRUCTORA D’HABITATGES
Coordinador/a d’obres per a la direcció d’obres, seguiment de la construcció i gestió de promocions d’edificis plurifamiliars d’habitatges a la zona de l’Alt Penedès. Perfil Imprescindible experiència mínima entre 3 i 10 anys en direcció d’obres, revisió d’amidaments, gestió de la construcció de la promoció, etc. Edat entre 25 i 45 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Es valorarà residència a la zona de l’Alt Penedès o zones properes.
S’ofereix -
Contracte laboral. Jornada completa. Remuneració en funció de la vàlua i experiència del candidat. Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins de l’empresa.
Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8733 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es
S’ofereix Mitja jornada amb dedicació flexible. Relació liberal. Sou aproximat entre 18 i 24.000’- euros brut/anual negociable. Signatura d’obres. Incorporació immediata. Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de 93 430 37 66 o per a/e: rbalmanya@coac.es Ref: 8736
i234 quadern central
DEMANDES
12/3/04
12:38
Página 21
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
M E R C AT D E T R E B A L L
CONSTRUCTORA PROMOTORA DE BARCELONA
Cap d’obra per a la direcció d’obres d’edificació de blocs d’habitatges, elaboració d’estats d’amidaments, confecció de pressupostos, contractació i seguiment d’industrials, tracte amb proveïdors, etc. Signatura d’obres.
MÚTUA D’ACCIDENTS DE TREBALL
Tècnic superior de prevenció de riscos laborals per formar part d’un servei de prevenció.
Perfil Es necessita experiència mínima de 3 anys en direcció i coordinació d’obres d’habitatges. Coneixements informàtics d’Autocad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i província.
Perfil Arquitecte/a tècnic/a amb l’especialitat de Seguretat. Coneixements informàtics d’Autocad, Word i Excel. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.Incorporació immediata.
S’ofereix Jornada completa. Relació liberal. Sou aproximat 2.000’- euros net/mensual negociable.
S’ofereix Jornada completa. Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat/a.
Les persones interessades adreceu el c.v. per a/e: ana@optar.es
Les persones interessades envieu el currículum a l’adreça electrònica: s.bernat@midat-mutua.es
Ref: 8738
21
Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es
Ref.: 8737
EMPRESA CONSTRUCTORA EN EXPANSIÓ A BARCELONA
EMPRESA CONSTRUCTORA DE BARCELONA
Cap d’obres
Tècnic/a de projectes
Perfil Titulació d’arquitecte/a tècnic/a – aparellador/a. Amb experiència en la direcció i coordinació d’industrials en obra de nova planta i reforma interior de locals d’ús comercial-industrial-oficines (mínim 3 anys). Coneixements informàtics d’Autocad i del programa d’amidaments Presto. Vehicle propi.
Perfil Titulació d’arquitecte/a tècnic/a – Aparellador/a. Amb experiència en projectes, direccions facultatives i coordinació d’industrials en obra de nova planta i reforma interior de locals d’ús comercial-industrial-oficines (mínim 3-4 anys). Coneixements informàtics d’Autocad i del programa d’amidaments Presto. Es valoraran idiomes. Vehicle propi.
S’ofereix Contracte laboral o professional. Salari a convenir segons experiència, a partir de 28.000’- euros. Incorporació immediata.
S’ofereix Honoraris a convenir segons experiència, a partir de 26.000’- euros. Incorporació immediata.
Les persones interessades adreceu el currículum a G-56, SA. C/ Vilana, 4B, 6è. 08022 Barcelona
Les persones interessades adreceu el currículum a G-56, SA. C/ Vilana, 4B, 6è. 08022 Barcelona
Ref: 8739
Ref: 8740
EMPRESA IMMOBILIÀRIA DE “GRUPO COMSA” PER A LA SEVA ÀREA DE CONSTRUCCIÓ
PROMOTORA D’HABITATGES
Arquitecte/a tècnic/a per desenvolupar tasques de caràcter tècnic de les promocions immobiliàries, seguiment de l’obra, recerca d’industrials, suport al director de construccions, etc.
Arquitectes tècnics/ques per fer amidaments i pressupostos, elaboració del programa de control de qualitat, coordinació de la seguretat i salut en fase d’execució i direcció de l’execució de l’obra.
Perfil Experiència mínima de 3 anys en empreses d’àmbit immobiliari o constructora. Jornada completa.
Perfil Experiència mínima de 4-5 anys en les tasques esmentades. Coneixements informàtics d’Office, programes d’amidaments i nocions d’Autocad 2D. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Zona de treball, àrea metropolitana de Barcelona i província.
S’ofereix Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata.
S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral per obra. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Signatura d’obres. Incorporació immediata.
Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: yggonzalez@comsa.com o al núm. de fax: 93 430 53 42 indicant la Ref.: 8741.
Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 934 18 87 67 o per a/e: boquer-julia@coac.net
Ref: 8741
Ref: 8720
i234 quadern central
12/3/04
12:38
Página 22
G U I A 22
A C T I V A
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
INFORMACIÓ TÈCNIC A I COMERCIAL
P U B L I C I TAT
Busques una empresa? Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l’Informatiu. La teva guia d’empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.
1
ESTRUCTURES
3
4
AÏLLAMENTS
I IMPERMEABILITZACIONS
FAÇANES
7
6
REHABILITACIÓ
REVESTIMENTS I PAVIMENTS
Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Jordi Marín • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57
i234 quadern central
12/3/04
12:38
Página 23
la teva solució professional P U B L I C I TAT
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
INFORMACIÓ TÈCNIC A I COMERCIAL
8
INSTAL·LACIONS
16
9
23
SERVEIS PROFESSIONALS
INTERIORISME
13 MITJANS
AUXILIARS
14 INFORMÀTICA
11
QUÈ
TANCAMENTS PRACTICABLES
15 SANITARIS
20 BASTIDES
CERQUEU: 1. ESTRUCTURES • 2. COBERTES • 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4. FAÇANES • 5. TANCAMENTS I DIVISIONS • 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS • 7. REHABILITACIÓ • 8. INSTAL·LACIONS • 9. INTERIORISME • 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ • 11. TANCAMENTS PRACTICABLES • 12. ENVIDRAMENTS • 13. MITJANS AUXILIARS • 14. INFORMÀTICA • 15. SANITARIS • 16. SERVEIS PROFESSIONALS • 17. EQUIPAMENTS • 18. INDUSTRIALS • 19. INSTAL·LADORS • 20. BASTIDES
i234 quadern central
12/3/04
12:38
Página 24
A C T I V I TAT S 24
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
FORMACIÓ POSTGRAU I MÀSTER
A C T I V I TAT S
Anàlisi de viabilitat i determinació d’objectius d’operacions immobiliàries Del 26 de març al 12 de juny de 2004 Objectius Avaluació financera de projectes immobiliaris i anàlisi estratègica i de viabilitat d’operacions immobiliàries: - Conèixer els criteris d’avaluació financera dels projectes d’inversió. - Analitzar i avaluar l’estructura de costos de la promoció immobiliària. - Preveure i quantificar les vendes. - Dur a terme una planificació temporal. - Elaborar l’estudi econòmic. - Establir el flux de caixa (Cash-flow). - Quantificar i planificar els costos / pagaments i els ingressos / cobraments de l’operació immobiliària que s’estudia. - Elaborar i presentar un estudi de viabilitat d’una operació immobiliària. Programa ■ Mòdul 1. ANÀLISI DE MERCAT ■ Mòdul 2. FISCALITAT IMMOBILIÀRIA ■ Mòdul 3. PRINCIPIS D’ECONOMIA FINANCERA ■ Mòdul 4. ANÀLISI DE VIABILITAT D’OPERACIONS IMMOBILIÀRIES ■ Mòdul 5. CASOS PRÀCTICS
Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project Manager. Gerent de L’H 2010 SPM, SA. Valentí Pich. Economista. Auditor de comptes. Xavier Serrano. Arquitecte tècnic. Director del Departament de Promoció de GRUPO SATORSA. Celestí Ventura. Aparellador. Director general de METRO-3, SA. Coordinació acadèmica Álvaro Cecília. Consultor de l’Àrea de Formació del CAATB. Horari Divendres, de 16.30 a 21 h, i dissabtes, de 9.30 a 14 h, a les aules del CAATB, al carrer Bon Pastor, 5, Barcelona. Durada 80 hores
Direccció acadèmica: Carles Puiggròs. Arquitecte tècnic i aparellador. Project Manager. Gerent de L’H 2010 SPM, SA. Francisco Javier Llovera. Catedràtic d’universitat. Director de l’Escola Politècnica Superior de l’Edificiació de Barcelona. Professorat Carles Albiol. Diplomat en Assessoria i Consultoria Immobiliària i en Gestió Immobiliària Operacional i en Direcció de Màrqueting. Director de promocions d’Espais Promocions Immobiliàries EPI, SA. Jordi Bachs. Doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials. Professor titular d’Economia Financera de la Universitat de Barcelona i gerent de l’Associació de Promotors Constructors i Constructors d’Edificis de la Província de Barcelona (APCE).
Preu: 1.350 € Preu col·legiats/ades: (-15%): 1.147,50 € Període d’inscripció: fins a 10 dies abans de l’inici del curs. Les places s’assignen per ordre de sol·licitud.
Al web www.apabcn.es hi podràs consultar una detallada guia didàctica de tots els postgraus i màster del CAATB
Més informació: Àrea de Formació del CAATB Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona Telèfon 932 40 23 73 • formacio@apabcn.es
Programes informàtics per Gestió i Obres i per Càlcul d’Estructures La delegació d’ARKTEC a Barcelona, i el CAATB han signat un conveni pel qual els aparelladors i arquitectes tècnics col·legiats poden beneficiar-se d’unes condicions avantatjoses, tant de preus com de serveis inclosos, en l’adquisició dels programes TRICALC, GEST, GESTCON, MIDEPLAN I SEGUR.
Gest Bàsic (pressupostos, amidaments, certificacions i temps) Gest (pressupostos, amidaments, certificacions, temps, desviacions i plecs) GestCon (pressupostos, amidaments, certificacions, temps, desviacions, plecs, anàlisis control d’obra) Segur (estudis i plans de seguretat i salut) Gest Bàsic+Segur Gest+Segur GestCon+Segur MidePlan +Gest** +Segur** CÀLCUL D’ESTRUCTURES Tricalc Bàsic Reticular* 1+2+3+4+7+10
Tarifa €
Preu oferta €
360 540
236 356
900
620
575 600 670 1.080 300 540 575
360 404 428 700 212 150 150
Tricalc 1+2+4+7+8+10
Preu oferta €
600
530
1.000
870
1.150 1.325 1.550
998 1.146 1.337
(formigó+fonamentacions+reticulars+murs resistents)
1.800
1.550
2.050
1.762
2.950
2.527
(formigó+acer+fonamentacions+forjats+lloses de fonamentació+murs+pilots)
SUPORT TÈCNIC I NOVES VERSIONS
Tarifa €
Preu oferta €
Inclòs
Inclòs
Inclòs
Inclòs
Suport tècnic durant 3 anys Inclou suport telefònic, per correu, fax o email en horari d’oficina, i en persona amb tutories a les nostres oficines amb la última versió del programa.
Noves versions durant 1 any Inclou l’entrega gratuïta de les noves versions i actualitzacions del programa comercialitzades dins de l’any posterior a la seva adquisició
Preus +16% IVA Condicions vàlides des del 1 de març de 2004 fins al 31 de maig de 2004 Comandes fetes exclusivament per a col·legiats a través del Col·legi Possibilitat de sol·licitar altres modul·lacions de Tricalc *Consulteu prestacions i limitacions de Tricalc Bàsico ** Per al seu ús en el mateix lloc de treball amb qualsevol configuració de Tricalc o Tricalc Bàsic
(formigó+fonamentacions+forjats+lloses de fonamentació+murs+pilots)
Tricalc 1+2+4 (formigó+fonamentacions) Tricalc 1+2+3+4 (formigó+acer+fonamentacions) Tricalc 1+2+4+7+10
Preu oferta €
(formigó+cimentacions+unidireccional+reticular+lloses+murs resistents)
Tricalc 1+2+3+4+5+6+7+8+9+10+11
Tarifa €
Tarifa €
(formigó+fonamentacions+reticulars+lloses)
Tricalc 1+2+4+5+7+8+10
(formigó+acer+cimentacions+reticulars+murs resistents)
Tricalc Bàsic* 1+2+4+5+6+7+8+9+10+11
CÀLCUL D’ESTRUCTURES (continuació)
Inscripcions al CAATB: 932 40 23 73 Per a més informació: ARKTEC c/Bailén, 7 1r A 08010 Barcelona (España) T. 93-2652184 Fax 93-2652869 • barna@arktec.com • www.arktec.com
AVANTATGES PER ALS COL·LEGIATS
GESTIÓ DE PROJECTES I OBRES
i234 quadern central
12/3/04
F O R M A C I Ó O B E RTA
12:38
Página 25
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
CURSOS
Formació Oberta
.
25
Per estar al dia en el procés constructiu
URBANISME U10201 (Barcelona) Data: 18 i 25 de març de 2004 Horari: dimecres, de 9.30 a 14 h Durada: 8 hores Preu curs: 115,28 € Preu col·legiats (-15%): 97,99 €
FUNCIONS I RESPONSABILITATS DELS TÈCNICS MUNICIPALS EN LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES En només dues sessions es presentarà als assistents una visió global del marc normatiu: legislació urbanística, LOE, ordenances municipals, activitats, normativa tècnica... També se’ls donarà a conèixer allò que afecta les funcions dels tècnics municipals i la seva responsabilitat. Aquest curs s’adreça especial-ment a aquests professionals.
R E H A B I L I TA C I Ó I M A N T E N I M E N T D ’ E D I F I C I S R12302 (Barcelona) Data: del 22 al 31 de març de 2004 Horari: dilluns i dimecres, de 16.30 a 21 h Durada: 20 hores Preu curs: 288,20 € Preu col·legiats (-15%): 244,97 €
INTERVENCIÓ EN ESTRUCTURES DE FORMIGÓ L’objectiu d’aquest curs és presentar els problemes més freqüents amb què els professionals del procés constructiu es troben pel que fa a les estructures de formigó dels edificis existents. Es treballarà una metodologia per a la seva avaluació i diagnosi, i s’analitzaran les diferents tècniques d’intervenció que actualment es poden aplicar.
C O N T R O L I S O L U C I O N S D E Q U A L I TAT Q10710 (Barcelona) Data: del 23 al 30 de març de 2004 Horari: dimarts i dijous, de 18 a 21 h Durada: 9 hores Preu curs: 135,30 € Preu col·legiats (-15%): 115,01 €
CONTROL WIN: EINA INFORMÀTICA PER AL CONTROL DE LA QUALITAT DELS MATERIALS El curs s’adreça a tots els professionals que han de dur a terme el control de qualitat que exigeix la Generalitat i que tenen ja els coneixements teòrics i pràctics per efectuar-lo, però el volen fer amb suport informàtic. Les sessions consisteixen en el desenvolupament d’exemples de control de qualitat utilitzant el programa Control Win. Per tal de garantir el màxim aprofitament, caldrà que els alumnes tinguin coneixements del control de qualitat dels materials i de l’entorn Windows a nivell d’usuari.
INFORMÀTICA I TIC APLICADES AL SECTOR T30130 (Barcelona) Dates: del 17 al 31 de març de 2004 Horari: dilluns i dimecres, de 17 a 21 h Durada: 20 hores Preu curs: 276,50 € Preu col·legiats (-15%): 235,00 €
PRESTO I: AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS I CERTIFICACIONS L’objectiu del curs és aprendre a utilitzar el programa Presto I per a l’execució d’amida-ments, pressupostos i certificacions en projectes de construcció. Els assistents també coneixeran altres aplicacions del programa, com són la planificació, la comparació d’ofertes i el control de despeses de l’obra. Igualment aprendran com passar informació i fitxers a d’altres programes informàtics.
Atenció: Els preus no inclouen el 16% d’IVA.
Informació i inscripcions:
En cada curs es lliurarà un certificat d’assistència a totes les persones que hagin assistit al 80% de les classes i, en els casos en què s’indiqui, que també hagin superat les proves d’aprofitament.
Àrea de Formació del CAATB Bon Pastor, 5 (5a planta) • 08021 Barcelona Tel. 932 40 23 73 • Fax 932 40 23 59 formacio@apabcn.es www.apabcn.es
i234 quadern central
26
12/3/04
12:38
Página 26
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
P RO F E S S I O N A L S I C U LT U R A L S
A C T I V I TAT S
TROBADES PROFESSIONALS DINARS CONSTRUCCIÓ, AMB JOAQUIM NADAL
L’espai de diàleg per al futur del nostre sector
La resposta del sector de la construcció a les necessitats d’habitatge a Catalunya Els darrers canvis sociològics, com la immigració, l’increment de llars unipersonals, la necessitat d’habitatge adaptat per a la gent gran, juntament amb una política econòmica governamental que afavoreix la propietat, han generat una creixent demanda d’habitatge que ha comportat un important increment dels preus i la impossibilitat que molts ciutadans puguin accedir a un habitatge digne. En aquesta ocasió parlarem d’un problema de gran repercussió social i econòmica: la necessitat d’habitatge a Catalunya, en especial a la regió metropolitana de Barcelona, i la capacitat de resposta que hi té el nostre sector. Dia i hora:
26 d’abril, de 9 a 13.30 h
A qui s’adreça:
A professionals del sector, empreses promotores i constructores, regidors i altres responsables de l’Administració pública, i agents socials que puguin estar implicats o interessats en les polítiques d’habitatge.
Programa
Participants:
9.00 h Acollida dels assistents 9.30 h Presentació de l’acte, a càrrec de Xavier Bardají, president del CAATB 9.45 h Ponència a càrrec de Carme Trilla, economista i directora general d’Habitatge 10.45 h Pausa i cafè 11.15 h Taula rodona i debat 13.00 h Conclusions Lluís Alvareda, gerent de Vimusa. Promotor públic. Pere Maqueda, conseller delegat de Copcisa Jaume Massana, sotsdirector general de Caixa Manresa Carles Albiol, director de Promocions d’Espais Promocions Immobiliàries EPI, SA.
Moderador:
Salvador Sabrià, periodista d’El Periódico de Catalunya
Patrocinen:
ESPAIS, TECHNAL i TEXSA
Col·labora:
El Periódico de Catalunya
Les jornades Matins Construcció són gratuïtes. Informació i inscripcions al Punt d’informació del CAATB Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 933 93 37 37 • Fax 932 40 20 61 informacio@apabcn.es • www.apabcn.es
El CAATB organitza el millor punt de trobada on els professionals del procés constructiu poden compartir amb personalitats de reconegut prestigi temes d’interès del sector. Obrirà la primera edició de Dinars Construcció, Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. En finalitzar l’àpat presentarà les prioritats del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, un tema d’actualitat i que tindrà grans repercussions en el present i futur dels professionals i empreses del procés constructiu. dia i hora: divendres, 26 de març, 13.30 h. lloc: Hotel Presidente, Diagonal, 570 preu no col·legiats: 30 € (IVA inclòs) preu col·legiats: 25,50 € (IVA inclòs)
El nombre d’assistents és limitat. Cal inscripció prèvia. S’admetran inscripcions fins al 22 de març. Patrocinen: GAESCO, LAFARGE TEXSA MORTEROS i SELECT Col·labora: HESPERIA PRESIDENTE Informació i inscripcions al Punt d’Informació Telèfon: 93 393 37 37 • Fax: 93 240 20 61 informacio@apabcn.es
E S PA I E M P R E S A
Jornada tècnica
La fusta de coníferes en la construcció American Softwoods organitza una sessió sobre la fusta de coníferes en la construcció, a càrrec de Ignacio Martínez, enginyer forestal i delegat d’American Softwoods per al Mediterrani, i Ángeles Navarrete, doctora enginyera forestal i cap de servei d’Industrias Forestales del CIFOR-INIA, experta en protecció de fustes. TEMARI: ■ ■
PREMIS
PROGRAMA 13.30 h acollida 14.00 h dinar 15.00 h presentació a càrrec de Xavier Bardají, president del CAATB. Ponència a càrrec de Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. 15.45 h preguntes i diàleg amb el ponent 16.00 h cloenda
■ ■
Característiques i aplicacions Normativa, protecció i durabilitat La problemàtica de la fusteria exterior de fusta Les finestres de fusta
1RS PREMIS CATALUNYA CONSTRUCCIÓ 2004 Per primer cop, el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona organitza els 1rs Premis per a professionals que amb el seu treball han contribuït a millorar la qualitat del procés constructiu a Catalunya. Les categories que es premien són: la Innovació en el Procés Constructiu, la Direcció i/o Gestió de l’Execució de l’Obra, la Coordinació de Seguretat i Salut, i la Trajectòria Professional.
termini de presentació de candidatures: 15 d’abril lliurament dels premis: 8 de juliol, durant la Festa dels Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Presentació de candidatures: a l’adreça premis2004@apabcn.es, o per correu convencional, al Secretariat Premis CAATB 2004, c/Bon Pastor, 5 , 08021 Barcelona. Telèfon: 93 240 23 66
Dia i hora: 1 d’abril, a les 19 hores Lloc: Sala d’actes del CAATB Assistència gratuïta. Places limitades. Cal inscripció prèvia. Entrega de documentació als assistents. MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Punt d’Informació del CAATB • Tel. 932 40 20 60 • Fax: 93 240 20 61 informacio@apabcn.es
i234 quadern central
A C T I V I TAT S
12/3/04
12:38
Página 27
P RO F E S S I O N A L S I C U LT U R A L S
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
27
EXPOSICIONS CONTEMPORARY LANDSCAPES NOU BARRIS CULTURA AL CARRER Mostra de fotografies de Sergio Belinchón Nou Barris, Beat Marugg i Markus Bassler Palmes i Diapasons, realitzades de juny a setembre de 200, amb poemes i textos sobre la ciutat contemporània, que serveixen per explorar la transformació del districte de Nou Barris. inauguració: dia 18 de març, a les 19 h dates: del 18 de març al 23 d´abril lloc: Sala d’exposicions
informació: Cultura • Telèfon: 93 240 20 60 cultura@apabcn.es
PINTURES DE CARME TORT A GRANOLLERS La Delegació del Vallès Oriental acull una exposició de pintura de Carme Tort, amb el títol Cosmos II. dates: fins al 26 de març lloc: Delegació del Vallès Oriental
Josep Piñol, 8 de Granollers horaris: matins; feiners de 9 a 13 tardes; dilluns a dijous de 6 a 8 informació: Telèfon 938 72 97 99.
C O N V O C AT Ò R I A
Assemblea General de Col·legiats La Junta de Govern va prendre l’acord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L’Assemblea tindrà lloc: dia: hora: lloc:
LA INTEGRACIÓ URBANA DEL FERROCARRIL AL SEU PAS PEL MUNICIPI DE VIC. ASPECTES TÈCNICS
dimarts, 20 d’abril a les 18.30 hores, en primera convocatòria a les 19 hores, en segona convocatòria sala d’actes del Col·legi
Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter provisional el següent: ordre del dia provisional: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea General anterior. 2. Informe del president 3. Proposta d’aprovació de liquidació del pressupost d’ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l’exercici 2003, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 2003 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica, designada per l’Assemblea general. 4. Proposta d’aprovació de l’informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l’exercici 2003. 5. Elecció d’entre els assistents de l’Assemblea general, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l’exercici 2004 6. Torn obert de paraules Els col·legiats poden presentar propostes perquè siguin sotmeses a l’Assemblea general, fins al 30 de març. Aquestes propostes s’hauran de comunicar per escrit amb la signatura de deu col·legiats, com a mínim. La Junta incorporarà, si escau, les propostes presentades i establirà l’ordre del dia definitiu de l’Assemblea. El president informació Secretaria del Col·legi Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona telèfon: 932 40 20 55 • fax: 934 14 34 34 secretaria@apabcn.es
La Delegació d’Osona inaugura una exposició sobre la influència en el territori del pas del tren per la ciutat de Vic. dates: del 20 de febrer al 12 de març de 2004 horari: de dilluns a divendres de 9 a 13h i de 16 a 20h Delegació d’Osona • Telèfon: 93 885 26 11
ALTRES TERRES DE ROSA BRAVO A L’ESPAI D’ART Rosa Bravo exposa a l’espai d’art del CAATB a la primera planta amb una mostra de pintura ètnica de colors càlids, amb diferents materials i tècnica mixta. dates: fins al 18 de març horari: de 8.30 a 19 hores, de dilluns a divendres informació: telèfon: 93 240 20 60
Convocatòria de projectes de cooperació per a la concessió del 0,7% del CAATB per l’any 2004 La Junta de Govern del Col·legi, a proposta de la Comissió 0,7, obre una convocatòria per a presentació de projectes de cooperació per al desenvolupament, per adjudicar la partida del 0,7% del pressupost col·legial de l’any 2004. Es poden presentar tots/es els/les professionals, les ONG i les institucions que estiguin duent a terme o vulguin iniciar projectes que responguin a iniciatives solidàries amb països en vies de desenvolupament adreçat a col·lectius desfavorits, tant del nord com del sud. La contrapart ha de ser una ONG, associació, o bé una organització comunitària sense ànim de lucre. Els programes o projectes que es vulguin presentar a la convocatòria hauran d’estar relacionats amb el sector de la construcció (equipaments comunitaris, habitatges, infrastructures) o bé vinculats amb la formació en matèria de construcció. Com a novetat d’enguany, es podran presentar projectes que tinguin un desenvolupament plurianual. El Col·legi valorarà aquells projectes que, per una banda, introdueixin millores mediambientals en el fet constructiu (manteniment o recuperació de tècniques tradicionals, ús de materials ecològics, energies netes…). I per l’altra, que promoguin la implicació i participació de professionals i estudiants del nostre col·lectiu en el moviment de la cooperació internacional per al desenvolupament. Finalment, es demanarà que els projectes que es presentin compleixin criteris de viabilitat econòmica i legal, siguin concrets i factibles, i acceptats i jutjats com a necessaris per la contrapart local. Per a tal finalitat, es demanarà la documentació següent: ■ Documents que demostrin la propietat del sòl, tant privada com comunitària. ■ En cas de projectes de construcció o rehabilitació s’haurà d’adjuntar plànols i pressupost desglossat per capítols de les obres a realitzar. ■ Carta de la contrapart demostrant interès i tipus d’implicació en el projecte. El termini màxim de presentació es tancarà el 30 d’abril del 2004 Mireia Ribera Secretària de la Comissió del 07 del CAATB Demaneu el formulari per a presentació de projectes al 93 393 37 10 o bé per correu electrònic comissio07@apabcn.es. També podeu consultar la informació per internet a l’adreça www.apabcn.es/convocatoria2004 i baixar-vos els formularis.
i234 quadern central
28
12/3/04
12:38
Página 28
Quadern central PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
P RO F E S S I O N A L S I C U LT U R A L S
A C T I V I TAT S
ACTIVITATS DE FORA cursos i jornades
POSTGRAU
EN ECOLOGIA URBANA I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya organitza un curs sobre la teoria, principis i pràctica de l’ecologia urbana, construcció sostenible i disseny urbà. coordinadora: Amanda Schachter (amschac@cir.unica.edu) dates: del 13 d’abril al 17 de desembre de 2004 preu: 2.950 € ESARQ (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura) Universitat Internacional de Catalunya (UIC) Carrer Inmaculada, 22, 08017 Barcelona Telèfon: 93 254 18 00 Fax: 93 254 18 42 infoesarq@unica.edu www.unica.edu/esarq
fires i congressos
CONSTRUCOR’04 Còrdova organitza la II Fira de la Construcció i la Immobiliària de Còrdova, que tindrà lloc del 25 al 28 de març al recinte firal de San Carlos de Còrdova informació: Telèfon: 95 748 89 73 construcor@ifeco.org www.ifeco.org
DEL PATRIMONI EN PEDRA SECA
El Centre cultural de la Mediterrània Can Quintana, que té com objectiu l’estudi i la recerca en el camp del patrimoni a Torroella de Montgrí organitzen la II trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca. La trobada vol convertir-se en un punt de reunió per debatre les problemàtiques i les potencialitats del patrimoni de la pedra en sec. Les intervencions se centraran en dos àmbits: en la manera com protegir millor els béns culturals i, d’altra banda, reflexionar sobre quin ha de ser l’ús social i turístic d’aquest patrimoni. dies: 23 i 24 d’octubre lloc: Can Quintana, Centre Cultural de la Mediterrània
PIEDRA’04 V Fira internacional de la pedra natural. dates i lloc: Madrid del 5 al 8 de maig. informació: IFEMA, parc firal Juan Carlos I, de Madrid Telèfon: 91 722 51 80 www.piedra.ifema.es
Saló de la finestra i el tancament de vidre. dates i lloc: Madrid del 5 al 8 de maig. IFEMA, parc firal Juan Carlos I, de Madrid Telèfon: 91 722 51 80 www.piedra.ifema.es
EL
SISTEMA DEL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA Amb motiu del 20è aniversari de la seva inauguració El Museu de la Ciència i de la Tècnica organitza un col·loqui sobre el sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNATEC), el model de coordinació museístic més reconegut a nivell europeu. dies: 22 i 23 de març lloc: Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya Rambla d’Ègara, 270 de Terrassa
més informació: Telèfon: 93 736 89 66 difusio.mnactec@gencat.net www.mnactec.com
Enginyeria i Arquitectura La Salle acull una exposició sobre el món d’Esteve Terrades, la seva trajectòria, la seva persona, el seu llegat, els desafiaments tècnics... dates: dins al 30 de març horari: de dilluns a dissabte, d’11 a 14 hores i de 17 a 20 hores informació: infoterrades@salleURL.edu Telèfon: 93 290 24 49, de 10 a 12 (Anna Cubel)
HABITAR CONSTRULAN’04 Saló de la construcció, equipaments i instal·lacions. dates: del 21 al 24 d’abril informació: Telèfon: 94 428 54 00 construlan@feriadebilbao.com www.feriadebilbao.com
més informació: Secretaria de la II trobada Telèfon: 972 75 51 80 Fax: 972 75 51 82 Carrer d’Ullà, 31 Torroella de Montgrí canquintana@torroella.org
ENGINYERIA, ARQUITECTURA I CIÈNCIA AL SEGLE XX ESTEVE TERRADES 1883-1950
trobada i relació dels ciutadans, carregat de valors funcionals i simbòlics, i que reconeix el paper fonamental que des de sempre ha tingut l’espai públic en la definició de les ciutats europees. termini de presentació de projectes: 19 d’abril Les bases del premi són disponibles a http://urban.cccb.org o les podeu demanar al Centre de Documentació del CCCB. Servei de Premsa del CCCB Tel.: 93 306 41 00 / 23 • Fax: 93 306 41 01
PREMIS BONAPLATA
VETECO’04 PRESERVACIÓ
exposicions
MANTENIMENT 3r Saló del manteniment industrial i d’edificis dates: de l’11 al 13 de maig lloc: Palau de Congressos de Catalunya informació: Fira Barcelona Av. Reina M. Cristina s/n 08004 Barcelona Tel: 902 233 200 Fax: 93 233 21 98 info@firabcn.es www.firabarcelona.com
EL MÓN
En el marc de les activitats del Fòrum 2004 i en relació amb l’àmbit de la sostenibilitat, l’exposició Habitar el món es planteja el tema de les relacions entre l’espai i l’ésser humà. L’aborda a tres escales diferents, amb un zoom que va de la més gran a la més petita: territori, ciutat i hàbitat. O, dit d’una altra manera: la Humanitat, la societat en què vivim i cadascun de nosaltres. A l’espai dedicat a l’escala de la ciutat, l’exposició reflexiona sobre la lògica dels sistemes urbans i la gran varietat de tipologies i models urbans que existeixen. També es presenten les noves opcions que es perfilen a Barcelona pel què fa la sostenibilitat, amb una especial atenció a la lògica del propi espai del Besòs que acull el Fòrum. dates: del 9 de maig al 26 de setembre lloc: Hangar de la Marina Seca Col·laboradors: Oriol Pibernat / Foment de les Arts Decoratives (FAD), Agència Local d’Ecologia Urbana Informació: www.barcelona2004.org
premis
CONGRÉS INTERNACIONAL DE REHABILITACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC El Centre Internacional per a la Conservació del Patrimoni organitza el VIIè Congrés internacional de rehabilitació del patrimoni arquitectònic i edificació. dates: del 12 al 16 de juliol lloc: Yaiza, Lanzarote informació: Secretaria permanent: CICOP. Telèfon: 922 601 167 congresocicop@telefonica.net
PREMI EUROPEU DE L’ESPAI PÚBLIC URBÀ El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona convoca del tercer Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2004, per a intervencions de millora i creació d’espais públics finalitzades a les ciutats europees els anys 2002 i 2003. El premi reconeix el moviment de recuperació i creació d’espais públics urbans que s’ha donat arreu d’Europa durant els darrers anys. Les intervencions premiades es fan ressò d’una nova valoració de l’espai públic, entès com a espai de
L’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia industrial de Catalunya, convoca els 13 premis Bonaplata adreçats a la restauració, rehabilitació d’elements, edificis o construccions relacionats amb el patrimoni industrial i a la nova realització industrial. Les aspirants als premis Bonaplata han de centrar-se en actuacions realitzades a Catalunya o sobre Catalunya, des de l’1 de juliol de 2002 fins al 8 de juny de 2004. termini de presentació de la documentació: de l’1 al 18 de juny lloc: Secretaria Tècnica dels Premis Bonaplata, Via Laietana, 39, 4a, 08003 Barcelona. informació: Secretaria de l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia industrial de Catalunya. Telèfon: 93 780 37 87 associaciomct@eic.ictnet.es • www.amctaic.org
MILLOR PROJECTE D’ESTRUCTURA METÀL·LICA L’empresa EYMO, de construcció industrial, convoca el 1r Premi Nacional al millor Projecte d’Estructura Metàl·lica, dotat amb 6.000 € termini presentació de projectes: 30 de març informació: www.eymo.es Telèfon: 96 838 70 02
PREMIS ATEG DE GALVANITZACIÓ L’Associació Tècnica de Galvanització, ha convocat la 3a edició els Premis ATEG de Galvanització, per distingir obres que hagin fet ús de l’acer galvanitzat. la dotació dels premis és de 6000 € pel primer, 3000 €, pel segon i 1.500 € pel tercer. data límit presentació de projectes: 15 d’abril
bases i informació: ATEG • Paseo de la Castellana, 143, 1 A 28046 Madrid Tel.: 91 571 45 62 • galvanizacion@ateg.es
altres
SEGON CAMPIONAT DE GOLF D’ARQUITECTURA TÈCNICA El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics d’Alacant organitza el segon Campionat de golf d’Arquitectura Tècnica d’Espanya, atès l’èxit de la primera edició. dates: 30 d’abril i 1 de maig
informació: telèfon: 96 592 48 40 www.coaatalicante.org
i234 quadern central
12/3/04
12:38
Página 29
i234 quadern central
12/3/04
12:38
Página 30
i234 el reportatge
12/3/04
12:48
Página 32
i234 el reportatge
12/3/04
12:48
Página 33
E L R E P O RTAT G E E L R E P O RTAT G E
P R I M AV E R A F OTO G R À F I C A
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
33
El Departament de Cultura de la Generalitat ha organitzat la dotzena edició de la Primavera Fotogràfica 2004, la biennal internacional de la imatge, que tindrà lloc durant els mesos d’abril i maig de 2004. Aquesta és una edició de transició, en què un nou director, Carles Guerra, fa una proposta bicèfala. D’una banda, hi haurà unes 250 exposicions repartides per tot Catalunya; de l’altra, es podrà veure un diaporama en diferents àmbits de la ciutat de Barcelona, en cadascun dels quals hi haurà una programació especí-
fica, que combinarà diversos formats d’imatge fixa i en moviment. El nostre Col·legi participa en la Primavera amb dues exposicions a Barcelona i Terrassa: Contemporany Landscapes. Nou Barris, amb fotografies de Sergio Belinchón, Beat Marugg i Markus Basslerque que exploren la transformació urbana d’un dels districtes perifèrics de Barcelona, Nou Barris, i A peu d’obra, on el fotògraf col·laborador de L’INFORMATIU Javier García-Die (Chopo) retrata aquells que transformen allò imaginat en tangible.
Foto: Albert Casanovas
Torna la Primavera
i234 el reportatge
34
12/3/04
12:48
Página 34
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
P R I M AV E R A F OTO G R À F I C A
E L R E P O RTAT G E
La transició de la Primavera La dotzena edició de la Primavera Fotogràfica introdueix la novetat de diaporames que barregen tot tipus d’imatges
L a dotzena edició de la Pri-
mavera Fotogràfica, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat, està a punt en temps real. Tindrà lloc els mesos d’abril i maig, però el moviment polític en el Govern de la Generalitat n’ha dificultat l’inici, per la qual cosa no tindrà cap acte d’inauguració. La cita apunta en dues direccions. D’una banda, hi ha unes 250 propostes repartides arreu de la geografia catalana, la majoria expositives, però també en forma d’activitats, conferències, webs, publicacions noves com Ojo de Pez, i entitats com Photographic Social Vision, que organitza projeccions de documentals, o La foto BCN. Una revista de difusió gratuïta recollirà totes aquestes propostes, que superen en nombre la selecció de les edicions anteriors de la Primavera. L’altra proposta és un diaporama. En realitat, diversos diaporames, que es projectaran en espais emblemàtics de Barcelona i els seus voltants, en cadascun dels quals es tractarà un tema diferent relacionat amb la imatge. S’hi aplegaran fotografies fixes però també vídeo, cine-
ma i imatges de la xarxa Internet. El diaporama –un títol romàntic per a allò que seran projeccions que recordaran les presentacions amb Power Point– és l’aposta de futur, d’experimentació, que proposa Carles Guerra, el nou director de la Primavera. Es preveu que es pugui veure la setmana que va del 7 al 13 de juny, a quatre o cinc seus, entre les que es troben: la Sala Apolo de Barcelona; el que era el Centre Cívic de la Mina, que van construir Enric Miralles i Carme Pinós, i que mai es va obrir, i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que és el gran centre dels festivals relacionats amb les pràctiques documentals i de la imatge de Barcelona i s’incorpora per primer cop a la Primavera. Grans esdeviments socials Un dels programes del diaporama reflectirà els grans esdeveniments socials on acudeix una multitud i que constitueixen un problema de representació: des de Seattle fins al més recent Fòrum de Bombai. És un programa on es veurà la impossibilitat de la imatge
per donar-nos una visió completa del món. També s’hi analitzaran esdeveniments més propers i espontanis, com els accidents de trànsit, que Anna Ferrer fotografia a Barcelona. Un segon programa tractarà la postpornografia: s’hi estudia com Heffner, que és el propietari de Playboy, és un “arquitecte” que concep la sexualitat inscrita en l’espai domèstic. El tercer programa del diaporama estarà dedicat a com la circulació de la música pot arribar a representar un model de circulació per a la imatge, que ara va a remolc de l’avantguarda del so. Un quart se centrarà en la figura dels autors, entre els quals hi haurà Hans Peter Feldman, que no solament fa fotos sinó que de vegades en recull, i Phil Collins, que amb el seu projecte Real Society fa un diagnòstic de la realitat del País Basc, en posar un anunci al diari en què cita la gent a l’Hotel María Cristina de Donosti, per fotografiar-los com ells vulguin. Paral·lelament a les projeccions de les imatges, hi haurà conferències. Hi participaran autors com Maurizio Lazzarato, un
filòsof polític interessat en el valor polític dels últims esdeveniments socials i la dificultat de representar-los, o Susan BuckMorss, especialista en estudis visuals. Feina feta La Primavera Fotogràfica ha fet fins ara una tasca important en l’àmbit pedagògic: s’ha ensenyat força grans mestres de la fotografia, s’han portat artistes reconeguts internacionalment i s’ha fet una exposició central com a tesi. Josep Rigol, que és el coordinador d’aquesta edició, va fundar la Primavera fa 20 anys amb Ferran Freixas. Van fer una Primavera per a ells, els fotògrafs, perquè la necessitaven. Però si fins als anys 80 aquest programa tenia sentit, últimament era necessària una posada al dia. És aquí on entra Carles Guerra, artista, crític d’art i comissari independent. Substitueix David Balsells, que n’ha estat director des de la quarta edició i ha deixat el càrrec per dedicar-se al Departament de Fotografia del Museu Nacional d’Art de Catalunya. c
QUATRE PROPOSTES PER COMENÇAR Darrere els fets. Interfunktionen 1968-1975
“Ficcions” documentals
Fundació Joan Miró. Av. Miramar, 71, Barcelona. Del 19 de febrer al 2 de maig S’hi exposen prop de 100 obres realitzades entre el 1966 i el 1975, un període en què una profunda crisi a tots els nivells va gestar en el camp de la creació plàstica i visual uns canvis que es convertiren en les línies mestres del desenvolupament de l’art fins als nostres dies. Els 39 artistes seleccionats traspassen els límits de les disciplines clàssiques de les arts plàstiques per incorporar nous mitjans d’expressió. El marc cronològic l’estableixen els dotze números de la revista interdisciplinar Interfunktionen, creada el 1968 com a senyal de protesta per part dels artistes que varen ser rebutjats a la Dokumenta d’aquell any. c
CaixaForum. Av. Marquès de Comillas, 6-8, Barcelona. Del 10 de març al 27 de juny La trobada entre l’art i el cinema documental s’ha revelat, els darrers anys, com una font molt rica d’experiències creatives. “Ficcions” documentals proposa una aproximació a aquesta pràctica contemporània, on l’art surt a buscar altres preguntes, altres maneres de veure i altres fonts de coneixement. c
Li Zhensheng, un fotògraf xinès a la revolució cultural Centre Social i Cultural de la Fundació “la Caixa”. Cristòfor Colom, 2, Tarragona. Del 22 d’abril al 20 de juny Selecció dels milers de negatius originals amagats durant prop de quaranta anys pel seu autor, el fotoperiodista Li Zhensheng. Les imatges d’aquesta exposició ens mostren la vertadera història de la Revolució Cultural Xinesa, on els joves són els instruments de les matances. c
De París a Cadis. Calotípia i col·lodió Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional de Montjuïc, Barcelona. Del 12 de març al 23 de maig Selecció de 134 imatges, que s’ha dut a terme a partir de la col·lecció del Fons Fotogràfic de la Universitat de Navarra. El títol fa referència als viatgers romàntics de l’època, que van trobar en la fotografia un complement ideal per a les seves cròniques literàries i que van transformar la visió del món. L’exposició ens parla dels processos reproduïbles negatiu/positiu que superaven l’inconvenient de la peça única del procés del daguerreotip. c
12/3/04
E L R E P O RTAT G E
12:48
Página 35
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
P R I M AV E R A F OTO G R À F I C A
35
Chopo
i234 el reportatge
CARLES GUERRA
“Som en un escenari nou de les pràctiques de la imatge” El nou director de la biennal Primavera Fotogràfica de Barcelona, Carles Guerra (Amposta, 1965) és un creador polifacètic. Com a artista, la seva feina és assagística. Per exemple, el 2000 va fer una entrevista en vídeo a Toni Negri, un filòsof que va estar des del 79 fins la primavera passada a la presó, considerat un dels culpables de la violència dels anys setanta a Itàlia. La va incloure en el Fòrum Quam-00, dedicat a debatre els nous models de producció en l’art contemporani, que comissariava. Aquesta és una altra activitat seva, l’última mostra de la qual ha estat Després de la notícia, que recollia la tardor passada al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona noves pràctiques documentals i visuals. A més, és professor del postgrau d’estudis de cultura visual a la Universitat de Barcelona i del màster de comunicació i crítica d’art de la Universitat de Girona, i col·labora al suplement Cultura/s de La Vanguardia. En la Primavera, Guerra no solament ha recollit propostes sinó que hi ha incitat a la participació de creadors que estan fent usos interessants de la imatge però que creien que no entraven dins la programació de la Primavera Fotogràfica. Amb ell veurem una Primavera més centrada en la perspectiva sociològica i social, ja no solament de la fotografia sinó de la imatge en general.
••
Com valora les edicions anteriors de la Primavera? “La Primavera sorgeix en un moment en què la fotografia necessita ser defensada com una pràctica artística i professional i és necessari reivindicar-ne la presència en el mateix sistema de l’art. Aquesta reivindicació és molt legítima però a finals dels 80 estava plenament aconseguida. No cal esperar una Primavera cada dos anys per veure als museus fotografia, que està integrada al mercat i comença a valorar-se tant com una escultura o una pintura. Una altra tema és que es vengui, però tampoc no es ven pintura.” Ara què ens trobem? “Doncs que aquestes reivindicacions inicials no tenen sentit. Som en un moment en què compres un aparell i et fa foto, vídeo i arxius per distribuir per Internet. La fotografia està entrant en un territori en què cada vegada queda més difuminada. No podem continuar parlant de la fotografia com una imatge vinvulada a un negatiu i una còpia. Al MOMA parlen així perquè han tingut diners per comprar i tenir originals, però aquí no tenim aquesta tradició de museus. Només ara el MNAC està començant, gràcies a Balsells, a estructurar el que és el nostre patrimoni fotogràfic. Però el que ens queda pendent és com representarem institucional-
“La imatge no té un significat per sí mateixa sinó quan li dónes un ús.”
ment la pràctica fotogràfica, la que fan els artistes, els que fan documentals, o qualsevol altra persona. Perquè ens trobem en un moment de forta pèrdua de la identitat que la fotografia havia guanyat des del segle XIX. Alhora, la fotografia cada vegada és a l’abast de més gent, i té un sentit de necessitat. I és clar, hem de redissenyar un esdeveniment que pugui representar aquesta transició.” Com ha estructurat la seva proposta? “La Primavera Fotogràfica té una inèrcia molt forta. Per això hi he deixat tots aquells espais que hi ha –a Vic una associació; a Terrassa una galeria, a l’altre lloc un bar o un museu–, que donen un índex de que la pràctica està present. Només que això no és suficient i hem de ser honestos: l’únic que ha fet l’Administració és donar-los un logotip i inscriure’n el nom en el catàleg. No hi ha hagut una compensació econòmica, una voluntat de produir. Jo dic que aquest esdeveniment necessita una direcció de futur. I per començar-la a pensar he proposat el diaporama, com un acte de reflexió.” No li interessa simplement exposar la fotografia? “És la idea de la imatge en circulació la que m’interessa. Al diaporama hi ha imatges, no fotos, algunes obtingudes amb un negatiu, altres amb una màquina digital, altres que vénen del cinema, del vídeo. A vegades no saps a quin autor pertanyen; la
gent les ha vist i els ha donat un valor i estan circulant. Tu estàs assegut i les imatges vénen a trobar-te, com et passa a la vida quotidiana, unes vénen abans o després i seguides d’altres. I quan es presenten, algú en diu alguna cosa. El significat es construeix en presència, perquè la imatge no té el significat dins, amagat, sinó que aquest és construeix quan algú la utilitza per fer un comunicat, una portada d’un diari. Aquí és on es produeix el seu significat.” Una fotografia no s’explica sola? “Mai. Això és una concepció moderna, que imita la pintura. Allò que diuen has de situar-t’hi davant, plantar-te i que et digui coses... és mentida. Tu veus diferents diaris i a la mateixa fotografia cadascú hi posa un peu de foto diferent. El significat d’una imatge, sigui foto, pintura o el que sigui, està en disputa constant. La imatge no té un significat per sí mateixa sinó quan li dónes un ús.” Al diaporoma, hi ha noautors. Què creu que en pensaran els autors? “És que jo crec que no s’ha de pensar en el benefici de l’autor. Hem de pensar en el benefici col·lectiu. Però anem alerta, quan parlem d’autors, perquè en el diaporama hi ha gent que poden ser autors no perquè hagin fet les fotos sinó perquè les utilitzen. Si tu vols, jo sóc autor, no solament comissari, en el sentit de que jo poso les imatges unes al costat de les altres, i estic influint en el significat que tindrà tot plegat.” c
i234 el reportatge
36
12/3/04
12:48
Página 36
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
P R I M AV E R A F OTO G R À F I C A
E L R E P O RTAT G E
Contemporary Landscapes. Nou Barris Exposició al CAATB Fotografies de la transformació d’un districte urbà per l’acció de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatgisme. Un homenatge visual a l’estètica de la perifèria
La pell de la ciutat De vegades passejo pels carrers de la ciutat sense fixar-me en res de concret, ni persones, ni objectes. Gairebé com si el meu objectiu fos sentir el ferm de l’asfalt colpejant-me les soles de les sabates. És a dir: acariciant la pell de la ciutat. Rafael Argullol En les qualitats del cubisme s’entreveu una gran potencialitat de transposició en el camp de l’arquitectura i de la projectació urbana. (...) Carme Fiol / Andreu Arriola
D el 19 de març al 23 d’abril
de 2004 es pot visitar al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB), l’exposició Contemporary Landscapes. Nou Barris, una visió fotograficodocumental d’aquest districte barceloní a partir de les fotografies de Sergio Belinchón (València - Barcelona), Beat Marugg (Suïssa) i Markus Bassler (Alemanya). L’exposició ha estat comissariada per l’arquitecta Carme Fiol (Arriola & Fiol arquitectes) i s’ha dut a terme amb el suport de Pronoubarris, SA Ajuntament de Barcelona. A través de l’exploració fotogràfica, la transformació urbana d’un districte perifèric de la ciutat de Barcelona –Nou Barris– apareix mostrant els contrastos entre els espais urbans existents i altres de nous creats des
de l’arquitectura i el paisatgisme contemporanis. Les noves intervencions volen contribuir a donar al districte un nou caràcter de centralitat. Les fotografies que ens mostra Contemporary Landscapes. Nou Barris han estat efectuades en els mesos de juny a setembre de 2003, captant com, en els darrers cinc anys, el districte es transforma o pot transformar-se encara radicalment. Les fotografies s’acompanyen de poemes i textos d’autors –Baudelaire, Margarit, Paul Valery, Argullol, Gil de Biedma– que expressen la seva vinculació, la seva experiència –de relació o d’intuïció– amb la ciutat contemporània. Els poemes i els textos que aleatòriament s’han triat fan de contrapunt a les imatges i afegeixen una reflexió multipers-
pectiva a la relació de l’home amb l’entorn. Però deixen clar també que l’arquitectura de la ciutat només s’experimenta trepitjant-la, recorrent-la, endinsant-s’hi, perdent-s’hi, i és això el que es proposa a Contemporary Landscapes: un passeig per Nou Barris. Un passeig per Nou Barris. “Aquestes imatges són la demostració palpable de la bellesa de Nou Barris, de la seva fàbrica urbana rotunda i dispar, de l’amplitud dels seus paisatges, de la immensitat dels seus cels. Les vistes a Montjuïc i al mar, la dualitat dels pujols de Torre Baró i Ciutat Meridiana, la impressionant entrada a la ciutat pel congost del Besòs, amb totes les línies d’accessibilitat, ferrocarril, autopistes i riu concentrades, no deixen a ningú indiferent”. Carme Fiol (comissària). Contemporary Landscapes. Nou Barris mostra el contrast dels nous espais urbans de Barcelona creats sobre l’herència de l’urbanisme desestructurat dels anys 60 i 70. L’exposició captura aquest contrast com un valor cultural i identificador de Nou Barris i dóna una visió no apocalíptica de la perifèria, d’un territori en fase d’exploració. Contemporary Landscapes. Nou Barris ofereix una doble visió del territori. Les fotografies de Belinchon, Bassler, Marugg en el districte de Nou Barris de Barcelona il·lustren, d’una banda, l’arquitectura, la intervenció arquitectònica efectuada sobre l’es-
i234 el reportatge
12/3/04
E L R E P O RTAT G E
12:49
Página 37
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
P R I M AV E R A F OTO G R À F I C A
pai públic urbà entesa com a paisatge i, de l’altra, suggereix la intervenció possible sobre el que encara és un terrain vague, sobre el caràcter verge o intacte de molts espais (no construïts) encara existents, la capacitat de la perifèria de la ciutat contemporània, la ciutat real, suburbial i discontínua, d’ésser transformada. Les imatges dels llocs de Nou Barris que es presenten no mostren altra cosa que allò que existeix. Diguem, la realitat. La ciutat dels blocs i els passatges, la ronda, les autopistes, la densitat construïda, el parc, les torres d’alta tensió... Però no sempre els espais capturats per la càmera es reflecteixen amb realisme, sinó que també arriben a suggerir la idea del buit, o la sensació de perifèria entesa com una estètica, molt propera a certes experiències nord- americanes. Contemporary Landscapes. Nou Barris consta bàsicament de dues parts. En la primera part, Sergio Belinchón il·lustra el descobriment de la bellesa feréstega de la ciutat, la complexitat, la varietat, la sorpresa, la diferència, la novetat, l’obertura, en contraposició a la ciutat clàssica basada en la composició, en el projecte acabat dels edificis i dels seus jardins i places. En la línia d’una cerca d’intervenció més lligada als fluxos i a les xarxes que als objectes, el que defineix la ciutat no són els singulars edificis que la formen sinó la seva interrelació, la disposició de la ciutat, la seva estructura i la seva adequació al pas del temps. Una segona part explica el projecte del Parc Central de Nou Barris i la plaça Virrei Amat. Des de l’arquitectura s’han treballat els elements insistint en la seva fragmentació, emprant mecanismes de confrontació com el collage, les variacions cubistes o les geometries fractals que emfasitzen la singularitat més que la dissolució de les diferències. El context urbanístic de Nou Barris Amb el temps, Nou Barris ha incorporat 5 barris més als 9 inicials que donaren nom al districte. Els catorze barris que el componen avui, tot i que tenen uns orígens i una evolució ben diversos, configuren aquesta àrea com un districte extens, altament poblat, i un dels districtes més joves i amb més personalitat de la ciutat. Ubicat en espais que històricament constituïen la rodalia de Barcelona, aquests barris van créixer al llarg del segle XX per la
immigració vinculada a la industrialització, i van deixar enrere el seu passat rural per incorporant-se d’una manera progressiva a l’entramat urbà de la ciutat. Fins als anys 90 Nou Barris constituïa l’únic sector de la ciutat que s’identificava com la perifèria urbana de Barcelona. Començar a convertir la perifèria en centre Amb la visió d’assolir l’estàndard d’equipaments de les diferents zones que definia el Pla metropolità del 1976, el darrer Ajuntament franquista de l’alcalde Josep M. Socias Umbert, al final de la dècada dels 70, a través del delegat d’Urbanisme Joan Antoni Solans, havia iniciat una política de compra de paquets de terrenys al mig de la ciutat (sector Vall d’Hebron) per construirhi equipaments bàsics, centres d’assistència primària i habitatges de protecció oficial. Amb la intenció de fer una ocupació estratègica de l’espai no-construït, la majoria d’aquests equipaments van ésser inserits en els teixits residencials de Nou Barris. Nou Barris: el repte de la centralitat origina un nou urbanisme En l’International Laboratory of Architecture and Urban Design (ILAUD) d’Urbino (Itàlia), els estudiants d’arquitectura de l’ETSAB varen analitzar aquesta política urbanística. La participació a l’ILAUD va ésser un dels mèrits exigits a l’hora d’escollir els arquitectes que formarien part del nou Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona a l’origen del nou urbanisme pel qual a partir del 1981 la ciutat de Barcelona seria reconeguda internacionalment. Les primeres actuacions d’aquest Servei es van produir en llocs de nova propietat municipal. A Nou Barris, la plaça Sóller o la plaça Àngel Pestaña, la via Júlia, l’avinguda Río de Janeiro o la ronda de Dalt, van ser temes d’examen dels nombrosos arquitectes joves, que volien formar part d’aquest equip encapçalat per Oriol Bohigas i Josep Anton Acebillo, i dirigit pels alcaldes Narcís Serra i Maragall. Places, espais públics urbans però també infraestructures viàries van ser les actuacions fonamentals en què Nou Barris es recolzà per donar el salt qualitatiu i equiparar-se en potencial als altres districtes de la ciutat.
El Parc Central, la darrera gran intervenció a Nou Barris Cinc anys després dels Jocs Olímpics del 92, en consonància amb la crisi econòmica d’àmbit internacional, poques realitzacions es varen portar a terme. A Nou Barris, l’any 97, coincidint amb la política de descentralització de l’Ajuntament decidida a acostar els centres de decisió als ciutadans, es consolida la idea de crear un nou centre de districte a l’entorn de l’antiga seu de l’Hospital Mental. La temptació d’emprar un esquema organitzatiu obsolet i un llenguatge representatiu caducat era gran, més encara tenint en compte la superestructura tancada de l’edifici de l’antic asil. Però es va decidir no caure en el formalisme monumental, rígid i excloent l’entorn d’una estructura participativa. L’establiment d’un centre (el Parc Central de Nou Barris) es va entendre com a mecanisme per aconseguir la màxima connectivitat entre les diferents parts del districte. Es va entendre com un punt de connexió, un punt de trobada i un clar punt de referència arquitectonicourbanística. Una vegada acabada l’obra, avui, el Parc Central de Nou Barris, expressa la voluntat d’apropiació del carrer, de l’espai lliure, no amb un llenguatge primari monumental sinó amb una intenció de valorar, d’incorporar, tant com fos possible, tot allò que ja era existent. No s’ha realitzat una intervenció contextual, en el sentit que el projecte fos el producte de les característiques del lloc, sinó l’establiment d’una nova capa que canvia la percepció, l’organització i l’ús a partir de la forma física. Així, un paisatge cubista emergeix d’aquesta organització de l’espai més que d’una aproximació formal predeterminada. L’establiment de superfícies triangulars planes o en pendent, amb costats triangulars que formen talussos que salven desnivells, i connectades entre si, permeten crear una superfície contínua que presenta diferents facetes i que s’estén a tots els espais intersticials. El Parc Central és la manifestació d’una manera de projectar no limitada a lleis tancades i que permet variacions que s’adapten a les necessitats de connexió d’espais inicialment desestructurats propis de la no planificació, de la no urbanització, de la perifèria de les ciutats. c
M. Lluïsa Selga Periodista
37
Algú ha dit que la primera condició per veure un paisatge és de no formar-ne part [...]. Joan Fuster
El nou urbanisme no tractarà la civilització sinó el subdesenvolupament. Des que està fora de control, el fet urbà esdevé un major vector de la imaginació. Rem Koolhaas
Si l’arquitectura dels fets urbans és la construcció de la ciutat, com pot estar absent d’aquesta construcció el que constitueix el seu moment decisiu, la política? (.....) Qui, en última instància elegeix la imatge d’una ciutat? La ciutat mateixa, però sempre i solament a través de les seves institucions polítiques. Aldo Rossi
i234 el reportatge
38
15/3/04
10:36
Página 38
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
P R I M AV E R A F OTO G R À F I C A
E L R E P O RTAT G E
Elisenda Pucurull
JAVIER GARCÍA-DIE CHOPO
“Les fotografies les fa qui és darrere la càmera, no la càmera” Javier García-Die ‘Chopo’ va néixer a Barcelona l’any 1959. Després de treballar en el comerç fotogràfic familiar i abandonar el estudis d’Arquitectura Tècnica, va començar a treballar el 1985 com a fotògraf, col·laborant amb empreses, professionals, entitats, i publicacions del mon de la cons-
trucció. La seva obra fotogràfica personal es desenvolupa al món del retrat, la natura, i el procés escultòric, i s’ha vist reflectida en algunes exposicions i publicacions. Dins el món de la construcció, el fet humà de construir és el que li agrada a Chopo. Així es pot constatar en la seva exposició A pie de obra, que es podrà visitar a la Delegació del Vallès Occidental del CAATB (Sant Francesc, 18. Terrassa) del 30 de març al 16 d’abril. A pie de obra és una mirada al món de la construcció on els protagonistes no són l’edifici emblemàtic, l’urbanisme de moda i les grans inversions immobiliàries sinó el peó, el paleta, el cap d’obra, els tècnics: aquells que transformen allò imaginat en tangible. En aquesta exposició amb fotos d’edificis hi ha gent. “Sí. Comprenc que alguns arquitectes vulguin tenir una fotografia de l’edifici immaculat, una vegada fet. Però la gent m’interessa com a protagonista del fet constructiu. M’interessa el que estan fent i si és políticament incorrecte, també m’interessa fotografiar-ho. Si hi ha algú sense casc, faig la fotografia igualment. El que fotografio és el que em trobo.” Fer fotos a l’obra cada vegada és mes difícil? “Sí. El fotògraf és un element estrany en un lloc on arribes a fer fotos; és lògic que en principi no et vulguin deixar entrar, per un tema de seguretat. Però a més, a l’obra hi ha la intimitat de la feina que s’està fent, i hi ha por a que treguis unes fotografies de coses
que en aquell moment estan en una situació però que al cap de poc tenen una solució. Potser el que dirigeix l’obra ha demanat que posin una tanca i en el termini d’una hora no s’ha col·locat, però tu arribes i fas la fotografia. Aleshores l’altre es diu a si mateix: han fet una fotografia d’allò que jo havia previst que s’havia de solucionar. Així que el fet de ser fotografiat a vegades es pren com una agressió; de la intimitat de l’obra, en aquest cas.” Una fotografia pot ser enganyosa. “A vegades sí. La fotografia és molt subjectiva. D’altra banda, segons l’objectiu que fas servir, un primer pla pot semblar més a prop o pots aconseguir que un espai sembli més gran del que és.” La fotografia necessita anar acompanyada d’un text? “Un peu de foto sempre penso que és bo posar-lo. Perquè dius una mica el que has volgut fotografiar. Però una foto no necessita un foli per ser explicada.” Vostè se sap posar dins la foto, negociar, tornar al lloc en unes millors condicions de llum. Com valora que ara qualsevol s’atreveixi a prémer el botó d’una càmera digital i publicar-ne el resultat? “El que està clar és que moltes vegades l’important de la foto és estar en el lloc precís en el moment adequat. Això és el que el món de la imatge en què estem vivint ha facilitat; que hi hagi moltes fotografies, perquè tothom pot accedir a la fotografia. Però
les fotografies les fa qui és darrere la càmera, no la càmera.” Quan fotografia en blanc i negre i quan, en color? “A mi m’agrada molt el blanc i negre perquè el revelo i puc controlar tots els passos. El color m’agrada en diapositiva.” Com valora les edicions passades de la Primavera Fotogràfica “Quan va començar va ser un projecte molt bo. Després s’han repetit molts artistes i ha perdut una miqueta d’empenta i potser necessita una renovació. Penso que no s’ha aprofitat l’experiència per fer un acte fotogràfic més important.” Quina és la importància del fotògraf en els concursos d’arquitectura? “Crec que és fonamental en la primera selecció de les obres presentades. Dóna molta feina feta a l’arquitecte que es presenta a un concurs. Saber agafar un edifici, un espai urbanístic amb unes condicions de llum, uns enquadraments, uns angles determinats... invita el jurat a visitar l’edifici, l’espaci en qüestió i poder valorar-lo “in situ”. En els seus gairebé 20 anys ha anat per les obres, quins canvis importants ha fotografiat? “Sobretot, els que tenen a veure amb la qüestió de la seguretat. Recordo que anava buscant temes de seguretat per les obres per fotografiar-los i ara no necessites buscar-los; els trobes constantment.” c
i234 el reportatge
12/3/04
12:49
Página 39
i234 el reportatge
12/3/04
12:49
Página 40
ESPECIAL 40
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
PAV I M E N T S I R E V E S T I M E N T S C E R À M I C S
ESPECIAL
La indústria ceràmica afronta nous reptes Chopo
L
a indústria ceràmica s’en-
fronta a nous reptes en els pròxims anys. Les fortes inversions dutes a terme en I+D han fet de l’Estat espanyol un lloc de referència mundial pel que fa a l’avantguarda de la innovació tecnològica en aquest àmbit: nous processos productius, productes amb majors prestacions, paviments d’altíssima qualitat, peces perfectes de grans dimensions... A més, s’han fet grans inversions per reduir el consum energètic i minimitzar-ne els residus. Tot un univers d’investigació i formació nodreix aquest sector industrial: centres universitaris, instituts tecnològics i empreses auxiliars. Els grans desafiaments als quals s’enfronta la indústria ceràmica afecten diversos fronts: des del purament comercial –l’entrada en el mercat mundial de nous productors-, a la sobrevaloració de l’euro respecte al dòlar i el protocol de reducció d’emissions signat a Kioto. La creixent competència, la desacceleració econòmica, la pèrdua de competitivitat en les exportacions amb un euro fort i l’encara no resolt problema de la propietat industrial sobre els models, exigeixen un esforç tant de la indústria com dels poders públics.
Nous usos de la ceràmica La indústria ceràmica està ampliant les aplicacions dels seus productes. Un dels grans reptes és estendre’n la utilització com a recobriment d’exteriors, ja que és un dels materials més resistents i estètics. No obs-
tant això, el seu ús no està generalitzat i, fins i tot, se’n detecta una certa regressió. S’han engegat diverses iniciatives per potenciar l’ús arquitectònic de la ceràmica, que han tingut la fira CEVISAMA com a fòrum d’informació i debat. c
La ceràmica es llança a la conquesta dels espais exteriors N oves idees per fer de la
ceràmica un material que aporti noves solucions a la decoració de l’hàbitat: aquest és el sentit dels dissenys ceràmics que busquen trencar la lògica estètica convencional dels revestiments. L’objectiu és penetrar, a través de formats, volums, colors i formes, en espais que fins ara semblaven reservats a altres materials com fustes, vidre, pintures i linòleums. El paviment ceràmic ha aconseguit conquerir tots els espais de l’habitatge, però el cas del revestiment mostra una evolució més alentida. Cal treballar per aconseguir que la ceràmica de revestiment sigui, per als usuaris, un material capaç d’aportar sensibilitat i càrrega decorativa en espais com vestidors, sales d’estar, habitacions... El disseny aplicat als revestiments
d’interior ha d’estar pensat per donar caràcter a una paret. Per tant, val la pena aprofundir en una estètica pròpia del revestiment d’interior que no es limiti a recollir l’herència tradicional de les decoracions pròpies de bany i cuina. Cada espai té un ús propi i genera unes fórmules d’habitabilitat en el seu interior; la ceràmica ha d’aconseguir transmetre les sensacions que el prescriptor (interiorista o arquitecte) o el públic final cerca en altres materials. No es tracta de revestir una superfície de dalt a baix, sinó de buscar espais per a la ceràmica en combinació amb altres materials. En definitiva, cal procurar que la ceràmica estimuli el joc creatiu. Per aconseguir una versatilitat major en la seva aplicació, perquè el revestiment adopti noves funcions decoratives, seria interessant indagar en nous formats, dirigir l’atenció cap a fórmules extremes de pre-
sentació. També cal tenir en compte l’interès que generen els relleus i els volums, desproveïts de traços historicistes, i convé buscar-los el contingut a través de les fórmules d’un disseny minimalista o vinculat a l’experiència geomètrica abstracta. L’objectiu d’aprofundir en el disseny i la creació de revestiments atrevits pretén donar a conèixer noves propostes versàtils i imaginatives, de forma que el disseny no condicioni en absolut els espais d’aplicació. L’autèntic propòsit del disseny passa per generar una major difusió de la ceràmica, de la seva cultura i dels seus usos. Hi ha ceràmiques que vesteixen espais a partir d’aquesta nova sensibilitat dels revestiments d’avantguarda, que es combinen amb altres materials com la fusta o el vidre i creen nous llenguatges a partir de nous conceptes de composició visual. c
Informe d’Alicer sobre tendències, presentat a CEVISAMA-2004, la Fira Internacional de la Indústria Ceràmica i el Sector Sanitari, que va tenir lloc del 7 al 10 de març de 2004.
i234 el reportatge
ESPECIAL
12/3/04
12:49
Página 41
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
PAV I M E N T S I R E V E S T I M E N T S C E R À M I C S
41
Premis AZULEJOS d’Espanya (ASCER) E l jurat dels primers Premis
arquitectes Enric Miralles i Benedatta Tagliabue i l’habitatge CASA 4C, també de Barcelona de l’arquitecte Jaume Bach Núñez. Aquesta decisió va ser presa “amb vista a l’alt nivell d’ambdós projectes i per la gran diferència de les solucions constructives que s’aprecien entre aquests”, segons l’opi-
nió del jurat. Així mateix, el jurat va decidir concedir una menció al treball de restauració del Mercat Colom de València, presentat per l’estudi Mètodos de Restauración, SL. Les premis es van presentar durant la passada edició de CEVISAMA i van néixer
amb l’objectiu de difondre l’ús i el coneixement de les rajoles ceràmiques en el camp de l’arquitectura i de la decoració en l’àmbit nacional i internacional, i estan destinades a distingir a aquelles obres l’interès arquitectònic o decoratiu de les quals sensibilitzi millor l’ús de la ceràmica produïda a Espanya. c
Albert Casanovas
AZULEJOS DE ESPAÑA d’Arquitectura i Interiorisme, presidit per l’arquitecte Luis Moreno Mansilla, va decidir per unanimitat concedir el premi en la categoria d’Arquitectura ex aequo a dues candidatures: el parc Diagonal Mar de Barcelona, realitzada pels
VIPER, S.L.
- Rehabilitació - Impermeabilització 25 anys d’experiència en rehabilitació
VIPER, s.l. Viladomat, 45, entlo. Tel.: 934 24 48 03 Fax: 934 26 74 24 08015 BARCELONA
i234 el reportatge
42
12/3/04
12:49
Página 42
L’Informatiu PRIMERA QUINZENA MARÇ 2004
PAV I M E N T S I R E V E S T I M E N T S C E R À M I C S
ESPECIAL
Tipus de rajoles ceràmiques L es qualitats estètiques i fun-
cionals de la ceràmica n’han fet universal l’ús en molts àmbits de la vida. La seva utilització en arquitectura, amb diferents finalitats, és molt antiga. Una de les més populars, que té una llarga i extensa tradició, és l’ús de rajoles ceràmiques per revestir terres i parets. Espanya no és solament un país amb un altíssim consum de rajoles i paviments ceràmics, sinó que també és un dels majors productors mundials d’aquests materials, amb més de 400 milions de metres quadrats de producció anual, dels quals s’exporten la meitat. Les xifres proven la importància que tenen a Espanya les rajoles ceràmiques, tant des del punt de vista industrial com del seu ús en l’edificació. Ara bé, fins fa pocs anys, les rajoles ceràmiques eren d’una limitada varietat. Però la diversificació de la producció, que ha acompanyat el seu creixement i l’avenç tecnològic que permet aconseguit característiques més elevades i, per tant, nous usos, en fa difícil el coneixement per als professionals. En aquesta nova situació, les denominacions que s’utilitzaven no són suficients; per això a vegades s’usen amb significats diferents i impropis. En plecs de condicions o especificacions d’obres és freqüent l’ús de paraules o frases de significat dubtós o indefinit, com són: gres, paviments ceràmics o rajoles esmaltades. De la necessitat d’aquest llenguatge comú, en surt la guia de rajoles ceràmiques que tot seguit es presenta. Definició Segons les normes EN-UNE i les recents normes ISO, les rajoles ceràmiques són plaques de poc gruix, generalment utilitzades per al revestiment de terres i parets. Es fabriquen a partir de composicions d’argiles i altres primeres matèries inorgàniques, que
es barregen, s’emmotllen, s’assequen i es cuinen a temperatura suficient perquè adquireixin de manera estable les propietats que es demanen. Classificació segons la normativa Segons les normes UNE, la classificació bàsica de les rajoles ceràmiques es fa segons el mètode utilitzat per emmotllar-les i l’absorció d’aigua. L’acabat superficial també genera criteris de classificació posteriors. Grups de rajoles segons el mètode d’emmotllament Les rajoles poden ser emmotllades per extrusió o per premsat en sec. Les rajoles extrudides formen el grup A de les normes i les premsades en sec, el grup B. El tipus d’emmotllament generalment pot identificar-se a partir de l’observació de la rajola, particularment del relleu de la seva cara posterior. Aquests relleus, anomenats generalment “costelles”, augmenten la superfície de contacte amb l’adhesiu i, per tant, l’adhesió de les rajoles una vegada col·locades. ■ El relleu de les rajoles extrudides té forma d’estries longitudinals paral·leles, més o menys pronunciades. Les rajoles conserven la mateixa secció transversal al llarg
de la direcció d’estries. No inclou generalment la marca de fàbrica, encara que en algun cas aquesta es grava en els cantells. ■ El relleu de les rajoles premsades en sec es distribueix sense direcció preferent. Consisteix en punts o línies ordenades en forma de quadrícula, panell o un altre disseny. És freqüent que inclogui la marca de fàbrica i algun signe de control de producció. Grups de rajoles classificats segons l’absorció d’aigua La porositat de les rajoles ceràmiques s’expressa pel percentatge d’absorció d’aigua sobre el pes total de la rajola, mesurat mitjançant un assaig normalitzat. La porositat guarda una relació propera amb algunes de les altres característiques de les rajoles ceràmiques. ■ Tipus. L’absorció d’aigua de fins al 3% es considera baixa (grup I) i dins d’ella, fins al 0,5 %, molt baixa (grup Ia). Entre el 3 i 6% es considera mitjana-baixa (grup IIa) i entre el 6 i 10% mitjana-alta (grup IIb). Per sobre del 10% l’absorció es considera alta (grup III). ■ Reconeixement. Un sistema ràpid per conèixer de manera aproximada l’absorció d’aigua i identificar així el grup i el tipus de producte, és observar la velocitat de
Grups normalitzats de rajoles ceràmiques grup I E</3%
grup IIa 3% < E</ 6%
grup IIb 6%<E</10%
grup III E>10%
rajoles extrudides
grup AI absorció d’aigua baixa E</ 3%
grup A IIa absorció d’aigua mitjana-baixa
grup A IIb absorció d’aigua mitjana-alta
grup A III absorció d’aigua alta
B
grup B Ia absorció d’aigua molt baixa E</ 0.5%
A
Tipus d’emmotllament rajoles premsades en sec
grup B Ib absorció d’aigua baixa 0.5 < E </ 3%
grup B IIa absorció d’aigua mitjana
grup B IIb absorció d’aigua mitjana-alta
grup B III absorció d’aigua alta
succió de les rajoles. Per això, cal dipositar una gota d’aigua sobre una cara no esmaltada i neta, a temperatura ambient (entre el 15º i 25º), esperar 20 segons i observar el resultat: - Si el suport succiona l’aigua en menys de 20 segons, és una rajola porosa, del grup III. - Si el suport no succiona totalment l’aigua en 20 segons i queda taca d’humitat després d’eixugar la gota amb un drap, és una rajola lleugerament porosa, del grup IIb. - Si el suport no succiona l’aigua en 20 segons i no queda taca d’humitat després d’eixugar la gota amb un drap, és una rajola no porosa, dels grups IIa o I. (Vegeu el quadre Grups normalitzats de rajoles ceràmiques) Tipus d’acabat superficial ■ Esmalt. És una coberta vitrificada per cocció i fortament adherida a la cara vista del cos o suport de les rajoles esmaltades (GL). Té una composició diferent de la del cos, i s’aplica entre una primera i una segona cocció (procés de bicocció) o abans d’una única cocció (procés de monococció). La cara vista adquireix així l’aparença i les propietats de l’esmalt, que poden ser molt diferents del suport. En general, l’esmalt es distingeix fàcilment a simple vista o, almenys, observant una secció de la rajola. Les rajoles que no tenen capa d’esmalt o rajoles no esmaltades (UGL) s’elaboren sotmetent el cos, després de l’emmotllament, a una única cocció. Les cares són de la mateixa naturalesa i aparença que el cos. ■ Engalba. És un acabat d’argila o pasta clara amb què es cobreix la cara vista de la rajola per tapar-ne el color més fosc. Encara que generalment s’aplica un esmalt sobre l’engalba, es pot deixar com a acabat superficial, que després de la cocció és mat i menys impermeable i dur que l’esmalt. ■ Poliment. És un tractament que allisa i dóna brillantor reflectora a la cara vista. És usual en les rajoles de gres porcellànic; s’usa també en rajoles i paviments de gres. Tipus de rajoles ceràmiques Entre els tipus més corrents de rajoles ceràmiques utilitzades a Espanya hi ha la rajola, el paviment de gres, el gres porcellànic, la rajoleta catalana, el gres rústic i el fang cuit. c Guía de la baldosa cerámica 2003
i234 el reportatge
12/3/04
12:49
Página 43
i234 el reportatge
12/3/04
12:50
Página 44