INF040401

i235portada

5/4/04

12:47

Página 1

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona

t 932 40 20 60

f 932 40 20 61

w www.apabcn.es/informatiu

e informatiu@apabcn.es Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

L’Informatiu DEL

COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

DE

B ARCELONA

El tema

3a9

Compromís mediambiental El Col·legi implanta els sistemes de gestió ambiental certificats segons la norma europea EMAS i la norma internacional ISO 14001

A l llarg dels darrers anys, el

Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona (CAATB) ha assumit un clar compromís mediambiental. Fruit d’aquest compromís ha sorgit l’adhesió voluntària al Sistema Comunitari de Gestió i Auditoria Mediambientals (EMAS) i al Sistema de Gestió UNE-EN ISO 14001. El CAATB culmina una tasca que ha desenvolupat al llarg de més d’un any i que certifica el sistema de gestió mediambiental tant de la seva seu central com

de les delegacions territorials. Així esdevé el primer col·legi professional que obté aquestes dues certificacions. El Col·legi, com a organització, s’ha imposat un procés de millora continuada amb relació als impactes mediambientals de la seva activitat. En relació amb el professional, el CAATB aporta els elements necessaris per tal que pugui desenvolupar la seva activitat de forma innovadora quant als aspectes mediambientals, amb la qualitat i la competitivitat que la societat demana. c

El noticiari

12

El noticiari

17

Carme Trilla a

El manteniment dels edificis al Vallès Occidental

••

L a Delegació del Vallès Occi-

La resposta del sector a les necessitats d’habitatge a Catalunya

Punts de vista Sostenible?

Per Enric Carrera, coordinador de la Càtedra UNESCO (UPC)

22

Especial Formigó prefabricat, fusteria i tancaments

43

•• Quadern Central: Formació màster i postgrau

dental del Col·legi ha organitzat una exposició, curs i sessions tècniques dedicades de manera monogràfica al manteniment dels edificis, que es farà a Terrassa del 27 d’abril a l’11 de juny. L’objectiu és promoure una major cultura del manteniment entre els tècnics i també entre els ciutadans. Aquesta activitat compta amb la col·laboració de l’ITeC i dels ajuntaments de Rubí, Sabadell i Terrassa. c

PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004 Preu = 2 €

235

i235portada

5/4/04

12:47

Página 2

i235 el tema

5/4/04

12:56

Página 3

EL TEMA EL TEMA

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

C O M P R O M Í S M E D I A M B I E N TA L D E L C A AT B

3

El CAATB entra de ple en l’ecogestió El CAATB és el primer col·legi professional que implanta els sistemes de gestió ambiental certificats segons la norma europea EMAS i la norma internacional ISO 14001

D e quina manera pot incidir

una organització professional de l’àmbit de la construcció en l’activitat sectorial per fer-la més ecològica? Quins impactes produeix l’activitat del CAATB sobre l’entorn?

Per donar resposta a aquestes dues preguntes, el CAATB al llarg de la seva trajectòria, ha adquirit, formalitzat, desenvolupat i fet públic el seu compromís ambiental com a part integrant de la seva responsabilitat social corporativa. Aquest contundent posicionament mediambiental ha conduït l’entitat a treballar amb un doble objectiu: 1. Promoure la reducció de l’impacte de l’activitat constructiva i de l’exercici professional sobre l’entorn.

2. Reduir l’impacte ambiental de la seva activitat com a organització dedicada a la gestió i als serveis professionals.

Un dels resultats més recents d’aquesta política ambiental del CAATB és l’adhesió voluntària de l’entitat a la certificació europea EMAS –Eco-Management and Audit Scheme (Sistema Comunitari de Gestió i Auditoria Mediambientals)– i a la certificació internacional ISO 14001.

Certificació ambiental Al final del 2003, en el marc empresarial de l’Estat espanyol s’havien concedit 3.960 distincions ISO 14001 i 348 EMAS, però aquesta és la primera vegada que, al nostre país, se certifica –i es reconeix, doncs– l’esforç que un col·legi professional ha dut a terme en el camp ambiental. A l’Estat espanyol, el CAATB és el primer col·legi professional que té alhora d’ambdues certificacions mediambientals: ISO i EMAS. La diferència principal entre aquests

models de certificació és que mentre que EMAS, com a reglament europeu que és, té majors exigències (obliga les empreses i els organismes al compliment total de la legislació i imposa la transparència amb la publicació d’una declaració mediambiental que inclou un informe anual d’impactes ecològics localitzats i les accions previstes per minimitzar-los), la norma ISO 14001 es limita a imposar un compromís de compliment. A l’Estat espanyol, entre les empreses registrades a EMAS podem destacar Cepsa, BSH, Schneider Electric, Volkswagen, Atlantic Copper o Construccions DECO. c

El compromís de la sostenibilitat La societat actual exigeix actituds serioses i responsables en totes les activitats productives i de serveis. Les situacions de desequilibri i d’agressió envers el nostre entorn tenen una tendència creixent i cada dia resulten més preocupants i punyents. Les ciutats, els seus espais urbans i els edificis que les conformen tenen un paper essencial en aquesta dinàmica. Més del 50% dels materials no renovables utilitzats, de l’energia i de l’aigua consumida o dels residus produïts provenen de la construcció, ús i enderroc d’aquests edificis i espais urbans. Una cosa queda clara: el camí de la sostenibilitat ha de passar, forçosament, per una reconsideració de les actuals formes de construir i per la definició d’un model urbà que permeti l’equilibri necessari en els aspectes socials, econòmics i mediambientals.

Una transformació tan important i transcendent no resulta fàcil i menys encara en un sector que, com el de la construcció, ha estat sempre molt reticent als canvis. Caldrà anar avançant amb la incorporació de noves mentalitats i actituds que comportin noves maneres de fer.

En aquest sentit, des del Col·legi d’Aparelladors hem pres un compromís ferm i decidit que s’orienta en dues direccions complementàries: divulgar els aspectes essencials de la sostenibilitat entre el nostre col·lectiu professional i donar formació especialitzada en aquest camp, d’una banda i, de l’altra, reduir l’impacte ambiental de la nostra activitat com a organització. Aquest és el nostre repte i el compromís de tot un col·lectiu compromès amb la societat i amb les seves inquietuds. c

Xavier Bardají Lluïsa Selga Informatiu@apabcn.es

President del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

i235 el tema

4

5/4/04

12:56

Página 4

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

C O M P R O M Í S M E D I A M B I E N TA L D E L C A AT B

EL TEMA

La responsabilitat ambiental del CAATB Amb l’EMAS i l’ISO 14001, el CAATB formalitza i oficialitza el seu caràcter d’organització conscient de la seva potencialitat en l’estratègia del desenvolupament sostenible.

E l Pla de futur del Col·legi,

l’Horitzó 2007, manté en primera línia el compromís ambiental adquirit, incloent entre els seus objectius corporatius el de “contribuir des de la tècnica constructiva a la defensa del medi ambient i la qualitat de vida”. La Declaració mediambiental 2003 (www.apabcn.es/mediambient), que té validesa fins a l’elaboració de la propera declaració el juny de 2006, es troba a la base de les polítiques corporatives ambientals que el CAATB duu a terme actualment (Pla d’Acció Mediambiental), avalades per les certificacions EMAS i ISO 14001.

La Declaració mediambiental del CAATB parteix d’una anàlisi dels impactes ambientals que origina l’activitat edificatòria (creació i gestió de residus, incorporació d’energies renovables, elecció de materials, consum d’aigua, sistema de gestió de l’edifici...) i dels impactes que causa l’exercici de l’activitat dels professionals aparelladors i arquitectes tècnics. També parteix de la responsabilitat del Col·legi envers el sector de la construcció, les administracions i la societat en general de manera que el CAATB, assumeix un rol de sensibilitzador social pel que fa a la relació construcció–medi ambient.

Finalment, la Declaració també inclou la incidència que té sobre l’entorn la pròpia activitat col·legial, bàsicament administrativa, de gestió i serveis, que el Pla d’Acció Mediambiental del Col·legi (consums, emissions, residus...) està desenvolupant al detall.

Aquest és el context que ha impulsat les principals accions que el CAATB ha dut a terme en matèria mediambiental: constitució del Servei de Rehabilitació (1987), Servei de Rehabilitació i Medi Ambient (SERMA, 1994), organització constant d’accions i activitats formatives (programació de cursos de construcció sostenible) i de divulgació social (participació en esdeveniments sectorials Construmat, Arquimat...), la presència del CAATB en els principals organismes i institucions locals, estatals i internacionals actius en la recerca de l’àmbit de la construcció, la sostenibilitat i el medi ambient

(LEONARDO, XENIOS, HQE2R, CORPUS).

Així mateix, el treball en aquest àmbit ha permès dur a terme una intensa activitat editorial divulgativa en suport gràfic (La casa en forma), digital (CD Clau 2000) i en línia (www.csostenible.net).

La memòria mediambiental del CAATB recull tota la informació sobre com s’està duent a terme aquesta política mediambiental i incorpora també uns indicadors d’avaluació. Aquestes ràtios permeten no només avaluar si s’està complint la legislació sinó també mantenir les certificacions UNE-EN ISO 14000 i EMAS. Aquestes certificacions, si bé són d’adscripció voluntària, estan sotmeses a la revisió d’auditories que avaluen periòdicament el comportament ecològic de totes les activitats del Col·legi.

Paral·lelament, aquestes ratios de seguiment i control, esdevenen una important eina de gestió ambiental per al CAATB.

La rendibilitat “verda” El Col·legi d’Aparelladors de Barcelona té una llarga trajectòria de compromís social amb la sostenibilitat i el medi ambient. La preservació dels recursos naturals, i el respecte i compromís mediambiental han estat uns dels valors que posicionen i identifiquen el CAATB com una organització conscient de la seva potencialitat en l’estratègia del desenvolupament sostenible.

Amb l’atorgament de l’EMAS, l’octubre de 2003, i de l’ISO 14001, el Col·legi culmina una tasca específica que ha desenvolupat al llarg d’una mica més d’un any i que certifica el sistema de gestió mediambiental tant de la seu central de Barcelona com de les delegacions del Vallès Occidental, Vallès Oriental, Bages-Berguedà i Osona.

Aquestes dues certificacions avalen el compromís mediambiental que el CAATB ha assumit durant els darrers anys, i signifiquen

el reconeixement del seu pensament sostenibilista i la voluntat política d’aquest organisme de comprometre’s a evitar les conseqüències negatives per al medi ambient que té la nostra manera de produir, construir, urbanitzar i consumir. Les certificacions EMAS i ISO 14001 mostren també que el CAATB assimila la clara vinculació que hi ha entre el compromís i l’eficiència.

Efectivament, el compromís ambiental és, més enllà del seu pes en la responsabilitat social corporativa, una eina de competitivitat i de gestió en alça. En l’entorn empresarial i organitzacional comença a guanyar posicions la tendència de vincular rendibilitat i desenvolupament sostenible, perquè augmenta la comprensió que construir un futur més saludable, eficient i equitatiu pot , també, rentable i aportar beneficis.

Tant per a empreses com per a organismes, ja sigui per la pressió del mercat que els fa portar als extrems la seva capacitat de competir, o per la millora que aporta a la seva imatge social, el desenvolupament sostenible és un factor que està influint notablement fins el punt de formar part de les estratègies corporatives més actuals i avançades. Aquesta nova cultura empresarial ha fet introduir millores de gestió tant pel que fa a la producció com a l’organització, amb l’objectiu d’assolir més productivitat i eficiència amb un menor ús dels recursos naturals escassos.

Per tant, des del punt de vista pràctic, el compromís mediambiental, l’ecogestió, no només aporta valor legal o social, sinó que ofereix rendibilitats a curt, mitjà i llarg termini, ja que permet tant a empreses del sector productiu com a organitzacions, per la reducció de l’ús d’aquells recursos escassos i estalviar diners. Estem davant d’un canvi de filosofia: el medi ambient s’entén també com una oportunitat, com un factor de competitivitat social i econòmica, i no com una càrrega. c

Lluïsa Selga Periodista Informatiu@apabcn.es

i235 el tema

5/4/04

EL TEMA

12:56

Página 5

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

C O M P R O M Í S M E D I A M B I E N TA L D E L C A AT B

5

Edificació sostenible i dret a l’habitatge Chopo

L

a construcció sostenible és

un dels eixos clau del desenvolupament sostenible i, segons el meu parer, un dels menys explorats, si més no en termes d’aplicació generalitzada o, si voleu, estandarditzada; no hem passat de la singularitat o de l’anècdota, ben intencionada i a voltes reeixida, sovint parcial, sempre veient com a excepció o novetat el que ja hauria de ser norma.

Això no obstant, s’ha de reconèixer que, a Catalunya, s’ha treballat força en aquesta direcció, almenys en els àmbits científics, institucionals i professionals més avançats.

Tot i l’esforç que s’està portant a terme, convé una reflexió profunda sobre l’adjectiu sostenible. Així, una construcció serà sostenible si no genera més costos que l’actual i si, al mateix temps, és capaç d’internalitzar els costos ambientals i socials externs que genera.

Recentment, la Comissió Europea ha tramès al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions una comunicació sobre L’estratègia temàtica sobre el medi ambient urbà, en la qual es posa de manifest la importància de la construcció sostenible. És evident que l’ús de recursos naturals (energia, aigua,

materials i gestió de residus), imputable avui a tot el procés constructiu, podria, amb l’aplicació de les tecnologies disponibles, reduir-se significativament i tendir vers la internalització dels costos ambientals.

Parlar de sostenibilitat en el camp de la construcció i, més concretament, en l’habitatge, vol dir també incorporar criteris de “cohesió” social. Això significa que els agents públics hem de ser capaços de fer assumir

una part dels “costos socials”, i molt especialment de les dificultats que pateixen determinats sectors de la societat com joves, immigrants, tercera edat, etc. per accedir a un habitatge digne.

Des de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge tenim la intenció de presentar properament la nova Llei de l’habitatge –tan esperada, d’altra banda– i en el seu marc o coincidint-hi, volem introduir-hi amb força –i de manera que sigui viable– els criteris de construcció sostenible a Catalunya, a fi de fer norma de conducta i ús de bona construcció allò que fins ara solament és excepció o singularitat.

Aquestes normes o aquests criteris de sostenibilitat en la construcció d’habitatges hauran de fonamentar-se, perquè siguin efectius, en un acord ampli de tots els agents del sector, que identifiqui com a seus ambdós objectius i que determini quines són les accions prioritàries i més assumibles en aquesta direcció, ni que sigui en fases successives.

Aquest acord no serà viable si no parteix d’un bon coneixement de la situació actual i de les possibilitats de millora i d’innovació, a partir de la recerca i de les experiències assumides en la pràctica constructiva d’aquests últims anys, en especial des dels arquitectes tècnics i aparelladors, que viuen la construcció en primera línia: materials, tècniques constructives, control de qualitat, etc.

Per assolir aquest nou repte de fer de l’edificació sostenible una norma assumible i assumida –en aplicació d’una nova legislació de l’habitatge de la qual pensem presentar-vos unes primeres propostes per treballar i discutir en els pròxims mesos–, calen bons instruments de difusió, informació i debat. En aquest sentit, resulta molt necessària i encomiable la tasca que desenvolupa el Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona entre tots els professionals del sector, tasca que es palesa en aquest número de L’INFORMATIU, per la qual cosa em plau expressar-vos el meu reconeixement i alhora demanar la vostra col·laboració. c

Salvador Milà i Solsona Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

i235 el tema

6

5/4/04

12:57

Página 6

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

C O M P R O M Í S M E D I A M B I E N TA L D E L C A AT B

EL TEMA

Acció 21: transformar la insostenibilitat L

Manel Socias

a ciutat de Barcelona ha

estat treballant durant cinc anys per tal d’elaborar, de forma participativa i consensuada, l’Agenda 21. Ha estat un procés creatiu i estimulant, que ens ha permès disposar de diagnosis sobre els principals reptes de la ciutat i pactar uns objectius comuns per a la dècada 2002-2012. El propòsit manifest: capgirar les tendències de l’actual model de desenvolupament, basat en l’ús il·limitat de recursos naturals finits, en els perniciosos efectes ambientals provocats i en la desigualtat en l’accés als recursos i als seus beneficis. És a dir, bastir una ciutat compromesa amb el planeta, que redueix el seu impacte ambiental, que aposta per les millors i més netes tecnologies i que impulsa la cooperació i la solidaritat.

Aquest procés, liderat pel Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat –on són representats els principals actors de la ciutat– va tancar una primera fase l’any 2002, amb l’aprovació i la signatura del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, al qual s’han adherit fins avui més de 300 institucions i entitats de la ciutat. Cada signatari es compromet a

El mes de desembre passat es va celebrar l’acte de lliurament dels Premis Acció 21. Josep Terrones, vocal de la Junta de Govern del Col·legi va recollir el guardó lliurat per Imma Mayol, tercera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.

elaborar el seu propi Pla d’acció, on especifiqui les seves actuacions per contribuir als objectius comuns. Aquesta fase, en què ara estem plenament inserits, l’hem anomenada Acció 21, per caracteritzar precisament la seva voluntat de passar de les paraules als

fets. La responsabilitat individual i col·lectiva, de cada organització, és bàsica, imprescindible, per construir un model diferent, per avançar en el desenvolupament sostenible, amb l’esforç de cadascú, i amb l’esforç coordinat, en xarxa, d’actors per la sostenibilitat.

El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ha estat un protagonista actiu i compromès en aquest procés des del seu inici. Institució membre del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat, ha participat en reunions i grups de treball, ha aportat el seu coneixement tècnic i l’experiència en els debats i ha estat un exemple de treball concret per la sostenibilitat. Entre les moltes actuacions rellevants, la web Agenda de la Construcció Sostenible (www.csostenible.net) és un exemple paradigmàtic de com posar el coneixement al servei de la societat i del canvi. Per tot això, ha estat una satisfacció per a nosaltres que el Jurat dels Premis Acció 21 li concedís un dels guardons pel procés d’ambientalització de l’organització.

Em plau, doncs, reconèixer públicament i agrair al Col·legi la seva contribució a fer de Barcelona una ciutat més sostenible. c

Imma Mayol Tercera tinenta d’alcalde i presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona

i235 el tema

5/4/04

EL TEMA

12:57

Página 7

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

C O M P R O M Í S M E D I A M B I E N TA L D E L C A AT B

7

Què és un sistema de gestió ambiental?

U n sistema de gestió ambien-

l’organització i la seva evolució al llarg del temps. d) Actuació sobre subcontractistes i proveïdors. L’ISO exigeix la comunicació dels procediments que li són pertinents. L’EMAS demana aplicar una estratègia progressiva, de manera que aquestes activitats siguin coherents amb la política ambiental que l’organització amb EMAS té implantada. e) Millora contínua. L’EMAS té com a objectiu bàsic que l’organització assoleixi una reducció del seu impacte ambiental.

Aquesta reducció ha de ser mesurable o, si més no, identificable. c

tal és un cicle continuat de planificació, acció, revisió i millora de l’actuació d’una organització pel que fa a la naturalesa i magnitud dels impactes ambientals de les seves activitats, productes i serveis. La implantació d’aquests sistemes són extremadament útils perquè un cop integrats dins l’estructura de gestió de l’organització: ■ Proveeixen d’informació fiable, reproduïble i actualitzada sobre els aspectes ambientals significatius de l’organització.

■ Defineixen de manera clara la distribució de responsabilitats i els fluxos d’informació.

■ Incorporen una cultura basada en la prevenció i la planificació.

■ Incentiven la participació interna dels treballadors i mantenen canals de diàleg amb les parts interessades, fet que facilita la integració de l’organització en l’entorn social immediat on es troba.

Hi ha dos sistemes de gestió ambiental que responen a les característiques abans esmentades i que, a més, són avaluats per organismes externs a l’empresa (certificació per tercera part). Aquests dos sistemes són la Norma ISO 14001 i el Reglament europeu EMAS (Eco-Management and Audit Scheme). L’organisme que gestiona l’EMAS a Catalunya és la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Ambdós sistemes mantenen força similituds i de fet el sistema europeu incorpora dins la seva norma el contingut de l’ISO 14001, afegint o subratllant determinats aspectes de

Salvador Samitier Cap del Servei de Qualificació Ambiental Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya

la gestió ambiental, com per exemple: a) Compliment de la legislació ambiental.

Si en l’ISO aquest consisteix en una declaració de l’organització en què es compromet a complir la legislació, en el cas de l’EMAS es vol demostrar que aquest compliment és real en el present i que ho pot continuar sent en el futur, atès que es tenen els mecanismes per mantenir actualitzada la informació sobre la legislació. b) Participació i formació dels treballadors.

Aquest és un dels eixos de l’EMAS quan s’entén que els temes ambientals no són només temes tecnològics. De fet són els condicionants culturals dins les organitzacions els que sovint dificulten assolir uns nivells de gestió ambiental sostenibles. c) Comunicació externa. L’EMAS demana una política activa de comunicació amb totes les parts interessades i exigeix la redacció d’una declaració ambiental que ha de reflectir la realitat ambiental de

i235 el tema

8

5/4/04

12:57

Página 8

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

C O M P R O M Í S M E D I A M B I E N TA L D E L C A AT B

EL TEMA

Construccions DECO: la implantació d’un sistema de gestió integrat C onstruccions Deco és una

ció de residus ha superat l’estadi de l’obra i molts treballadors han incorporat la separació selectiva de les deixalles domèstiques com a pràctica habitual a les seves llars. Els trets bàsics de gestió mediambiental a l’obra són: ■ Confecció d’un pla de qualitat i medi ambient específic per obra.

■ Identificació de la legislació mediambiental d’aplicació.

■ Adopció de mesures per reduir el risc de contaminació atmosfèrica, del sòl i les aigües.

■ Classificació de residus en cinc contenidors: runa neta, banals i residus especials (aerosols, silicones i altres envasos de residus perillosos).

■ Recollida d’indicadors de gestió medi ambiental (contaminació acústica, contaminació d’aigües, consum d’energia, consum d’aigua i consum de recursos) ■ Auditoria mensual.

Construccions Deco és la primera empresa espanyola del sector de la construcció registrada a EMAS, el sistema comunitari de gestió i auditoria mediambientals que concedeix la Unió Europea.

Regularment duem a terme una auditoria mediambiental, fem una declaració mediambiental que inclou la descripció de les nostres activitats, elaborem una descripció dels possibles impactes mediambientals i de les mesures que es prenen per reduir-los i quin és el nostre comportament global en aquest sentit.

Quant a les dificultats que ens trobem, cal assenyalar la falta de sensibilitat d’alguns industrials i empreses col·laboradores.

També, la impossibilitat d’incidir en els projectes per tal d’utilitzar materials amb menor impacte mediambiental i optar per solucions que afavoreixin l’estalvi de recursos i la tendència d’alguns actors que intervenen en la supervisió de l’execució de l’obra a donar més valor a la gestió documental i la recopilació de registres sense valor afegit que a la implantació d’accions per una efectiva gestió mediambiental.

En qualsevol cas, l’experiència ha sigut molt positiva, s’aprecia una major implicació i integració dels treballadors amb l’empresa, tenim la garantia de complir la legislació mediambiental i l’efecte sobre costos és perfectament assumible. c

empresa familiar catalana, amb 35 anys d’antiguitat al sector que ha optat per l’execució d’obres singulars d’edificació per a l’Administració pública com a base de l’activitat de l’empresa.

Coneixedors de la preocupació del nostre client i del conjunt de la societat pel medi ambient i amb l’objectiu de consolidar la imatge de l’empresa i millorar la qualitat del producte, hem definit, implantat, certificat i actualitzat un sistema de gestió integrat que pren com a referència les normes següents: ■ ISO 9001:2000 Sistemes de Gestió de la Qualitat ■ ISO 14001:1996 Sistemes de Gestió Mediambiental ■ Reglament EMAS CEE 761/2001 d’Ecogestió i Ecoauditoria ■ OHSAS 18001:1999 Occupational Health and Safety Assessment Series

Manual de bones pràctiques El Pla de formació de Construccions DECO inclou formació mediambiental per a tot el personal i garanteix uns coneixements bàsics en el personal de les empreses col·laboradores amb l’edició d’un manual de bones pràctiques, que inclou instruccions i recomanacions de gestió mediambiental i prevenció de riscos. Aquesta formació ha tingut conseqüències molt positives, i hi ha casos en què l’aplicació dels criteris de classifica-

Antonio M. Sánchez Construccions DECO, SA decosa@decosa.net

www.decosa.net

i235 el tema

5/4/04

12:57

Página 9

i235 el noticiari

5/4/04

13:16

Página 10

EL NOTICIARI 10

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

M AT I N S C O N S T R U C C I Ó

EL NOTICIARI

Tots els agents del sector són responsables de la seguretat en la construcció La primera jornada de Matins Construcció del nostre Col·legi, dedicada a la responsabilitat penal en el procés constructiu, va atraure unes 300 persones

L

Chopo

a responsabilitat penal dels

agents del procés constructiu va ser el tema de la primera edició de Matins Construcció, un nou espai de reflexió i debat de tots els professionals i les empreses del sector constructiu, que organitza el nostre Col·legi amb la col·laboració de El Periódico de Catalunya. La cita va tenir lloc durant tot el matí del passat 5 de març a l’auditori del Institut Francès, atesa l’àmplia assistència, uns 300 tècnics. La va obrir el president del CAATB, Xavier Bardají, que va fer tres consideracions que al final s’adoptarien com a conclusions de la jornada: la seguretat és responsabilitat de tots els agents de la construcció, la formació és necessària i la seguretat ha de formar part indissoluble de l’obra. Com que el problema de la seguretat és greu, va indicar Bardají, va demanar l’acostament –no l’enfrontament– entre el món de la judicatura i els agents de l’obra, que considera vital.

Tipus de delictes La jornada va començar amb la ponència de Pedro Castellano, president de l’Audiència Provincial de València, que va explicar clarament els delictes d’omissió i els d’imprudència. Dels primers, en són acusats els qui no faciliten els mitjans necessaris per a la seguretat dels treballadors; Castellano va explicar que segons el Tribunal Suprem –Roma locuta, causa finita– aquests poden ser els empresaris constructors, els encarregats, els gerents i caps de tallers, els arquitectes tècnics que fan de coordinadors..., és a dir “qualsevol persona amb comandament sobre els treballadors té responsabilitat en aquest delicte d’omissió”, va indicar. Quan hi ha diversos subjectes, el Tribunal Suprem estableix el supòsit de responsabilitat en cascada, és a dir, el subcontractista té responsabilitat però l’empresa principal també és responsable de l’omissió de les mesures de seguretat. Tot i

L’auditori de l’Institut Francès de Barcelona va acollir la primera sessió de Matins Construcció en aquesta ocasió dedicada a la responsabilitat penal. El president del CAATB Xavier Bardají va presentar el primer ponent, el president de l’Audiència Provincial de València Pedro Castellano (foto inferior).

això, també va indicar que els jutjats no acostumen a aplicar la legislació, perquè no arriben casos de delicte d’omissió als jutjats, ja que no hi ha entre el col·lectiu de la construcció una cultura de la denúncia.

Aquests conflictes acaben amb l’informe de la Inspecció de Treball.

Pel que fa als delictes d’imprudència, Castellano va recordar que són necessaris quatre requisits perquè es produeixin: que hi hagi una acció o falta d’acció voluntària, sense cap intenció maliciosa; que s’infrin-

geixi una regla fonamentada (coses que s’han de fer però que no es fan), que es prevegi que l’acció o la seva absència pot tenir un resultat perjudicial, i que hi hagi una relació de causalitat. Les situacions més

conflictives en aquest cas són els riscos permesos o quan s’actua sota el principi de confiança, tot i que en aquest darrer cas no es pot parlar automàticament de la responsabilitat de qui delega.

i235 el noticiari

5/4/04

EL NOTICIARI

13:16

Página 11

11

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

M AT I N S C O N S T R U C C I Ó

Chopo

••

Facilitar els mitjans per a la seguretat no vol dir solament facilitar el casc sinó l’organització del treball i el control i la vigilància del compliment de la seguretat.

Facilitar les eines

Ubiqüitat

La segona part del Matins Construcció va consistir en una taula rodona moderada per l’advocat penalista Joan Josep Monner, que el magistrat de l’Audiència de Barcelona Carlos González va encetar ampliant els aspectes desenvolupats per Castellano. González va indicar que facilitar els mitjans per a la seguretat no vol dir solament facilitar el casc sinó l’organització del treball i el control i la vigilància del compliment de la seguretat. Sobre la responsabilitat en cascada, va indicar que qui delega té el deure de controlar i vigilar periòdicament que es compleixin les normes.

També va precisar que el Tribunal Constitucional ha sentenciat que es pot tornar a jutjar un delicte, encara que en la via administrativa no s’hagin esgotat els recursos contra la sanció a l’empresa i hagi esdevingut ferma la sanció.

Carlos Obeso, advocat i assessor de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya, va centrar la seva intervenció en el cost de les implicacions i els problemes de les empreses de la construcció en la seguretat. Obeso va afirmar que ja ha calat en les empreses que la inversió en seguretat compensa, i que l’aposta és per a la implementació de sistemes de prevenció de riscos dins la pròpia estructura de l’empresa. Ara bé, l’èxit requereix la implicació de tots els que hi intervenen.

Al final d’aquesta segona part dels Matins Construcció, Miguel Ángel Palomo, arquitecte tècnic i coordinador de seguretat, va fer un ampli repàs de la legislació vigent en matèria de seguretat. Va fer referència al Reial decret 1627 de 1997, la Llei 54/2003 i, especialment, al Reial decret 171/2004.

També va recordar la mala pràctica de responsabilitzar dels problemes de seguretat el subjecte amb millor pòlissa d’assegurança i, per la mateixa raó, a tots els agents responsables de la seguretat, “fins i tot els innocents”. Palomo es va mostrar preocupat –i irònic– sobre el fet que hagin sortit sentències que demanen al tècnic coordinador de seguretat que no es limiti a acatar la legislació vigent i adopti formes imaginatives per assegurar la seguretat.

La tercera part de Matins Construcció va consistir en un debat entre els ponents de la taula rodona i el públic, al qual es va afegir Pedro Castellano. Va ser aquest magistrat qui va contestar la pregunta inicial llançada pel moderador, Monner, que volia saber com el coordinador de seguretat pot ser ubic.

Castellano va indicar que tot el que s’havia dit fins aleshores només eren regles, i que la judicatura ha d’atendre cada cas concret. Va afegir que quan s’obre un procediment penal es criden tots els subjectes –imputats– perquè es puguin defensar. L’altre magistrat de la taula, González, va posar en dubte que durant la Inspecció de Treball sempre s’expliqui a les persones a qui s’interroga que el que diuen pot anar en contra seu posteriorment. Castellano el va matisar en dir que l’acte de la Inspecció de Treball no té cap valor probatori penal.

El públic es va mostrar molt participatiu. Un aparellador va demanar al nostre Col·legi que fes un seguiment dels accidents greus, per poder treure’n conclusions de les causes. Monner, que col·labora amb el CAATB, va dir que s’hi treballava i va afegir que alhora cal que es comuniqui al Col·legi els accidents immediatament, si pot ser abans de l’arribada de la Inspecció de Treball, perquè les seves actes d’inspecció són “mortals de necessitat”. Palomo va estar d’acord en què s’ha de fer la investigació dels accidents en calent, i Obeso va insistir en què l’empresa faci la seva investigació de l’accident i no es limiti a comunicar-lo a la mútua.

Un arquitecte tècnic del públic, coordinador de seguretat, es va mostrar cansat de la situació. Va explicar que als coordinadors els calia demostrar la seva innocència d’entrada, i va recordar que els clients no volen coordinadors conflictius, d’aquells que fan servir massa sovint el Llibre d’incidències.

Castellano li va demanar que canviés el xip: que confiés que els jutges el protegiran si fa les coses bé. Una mica més endavant també va ser el president de l’Audiència Provincial

••

Pel que fa als delictes d’imprudència, són necessaris quatre requisits perquè es produeixin: que hi hagi una acció o falta d’acció voluntària, sense cap intenció maliciosa; que s’infringeixi una regla fonamentada, que es prevegi que l’acció o la seva absència pot tenir un resultat perjudicial, i que hi hagi una relació de causalitat.

La jornada va començar amb la ponència de Pedro Castellano, president de l’Audiència Provincial de València.

La taula de debat estava formada per Miguel Angel Palomo, coordinador de seguretat; Carlos Obeso, assessor de la Cambra de Contractistes; Carlos Gonzàlez, magistrat de l’Audiència de Barcelona i Joan josep Monner, advocat penalista.

••

Els jutjats no acostumen a aplicar la legislació, perquè no arriben casos d’omissió als jutjats, ja que no hi ha entre el col·lectiu de la construcció una cultura de la denúncia. Aquests conflictes acaben amb l’informe de la Inspecció de Treball.

de València qui va insistir en què el Llibre d’ordres serveix per a alguna cosa; un aparellador del públic ho va posar en dubte. De fet, l’actitud de desconfiança cap als controls i la judicatura va ser present en la majoria d’intervencions del públic. I no solament dels aparelladors: un advocat col·laborador d’un gabinet d’enginyers va indicar que hi ha una clara inseguretat jurídica, perquè la legislació no defineix les responsabilitats i obligacions legals del coordinador.

Castellano va reconèixer que la legislació no concreta el tema, però va indicar que els jutges estan tancant el cercle fent responsable a tothom.

El matí va acabar amb el recordatori que la propera edició de Matins Construcció

tindrà lloc el 26 d’abril i estarà dedicada a observar si el sector de la construcció té capacitat per resoldre quantitativament i qualitativament les necessitats de l’habitatge. Hi intervindrà com a ponent la nova directora general d’Habitatge de la Generalitat, Carme Trilla. La primera jornada de Matins Construcció va comptar amb el patrocini de les empreses ESPAIS, TECHNAL, TEXSA i ALCAN COMPOSITES. c

Jordi Marlet Periodista informatiu@apabcn.es

i235 el noticiari

12

5/4/04

13:16

Página 12

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

M AT I N S C O N S T R U C C I Ó

EL NOTICIARI

El problema de l’habitatge, a Matins Construcció E l proper 26 d’abril, el CAATB

organitza la segona sessió del cicle Matins Construcció, l’espai de diàleg per al futur del nostre sector. Després de parlar sobre la responsabilitat penal dels agents del procés constructiu, en aquesta ocasió proposem debatre sobre un problema de gran repercussió social i econòmica: la necessitat d’habitatge a Catalunya, en especial a la regió metropolitana de Barcelona.

La resposta del sector de la construcció a les necessitats d’habitatge a Catalunya és el títol d’aquesta trobada en què debatrem si l’oferta s’adapta quantitativament i qualitativament a la demanda real, i coneixerem les solucions que els agents implicats hi poden aportar.

Carme Trilla, economista i directora general d’Habitatge de la Generalitat, serà

l’encarregada de la ponència principal de l’acte. Després hi haurà una taula rodona on hi participaran Lluís Albareda, gerent de Vimusa; Pere Maqueda, director general de Copcisa; Jaume Masana, sotsdirector general de Caixa Manresa, i Gonzal Bernardos, professor de la Universitat de Barcelona i col·laborador d’Espais Promocions Immobiliàries EPI, S.A. Posteriorment, hi haurà un debat moderat per Salvador Sabrià, periodista d’El Periódico de Catalunya.

La resposta del sector a les necessitats d’habitatge Els objectius d’aquesta jornada són debatre el problema de la necessitat d’habitatge a Catalunya, tenint en compte els factors polítics, econòmics i socials que hi intervenen, i analitzar la capacitat de res-

posta que poden aportar els agents implicats en el procés immobiliari per resoldre aquesta necessitat. L’activitat s’adreça a professionals del sector, empreses promotores i constructores, regidors i altres responsables de l’Administració pública, i agents socials que estiguin implicats o interessats en les polítiques d’habitatge.

Les inscripcions a Matins Construcció són gratuïtes, però les places són limitades.

Per això, cal confirmar l’assistència. Les inscripcions es poden fer al Punt d’Informació del CAATB, a qualsevol de les delegacions, al telèfon 933 93 37 37 o bé a través de www.apabcn.es El cicle de debats Matins Construcció compta amb la col·laboració d’El Periódico de Catalunya i el suport de les empreses Espais, Texsa i Technal. c

i235 el noticiari

5/4/04

13:16

Página 13

i235 el noticiari

14

5/4/04

13:16

Página 14

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

AC T I V I TAT S C U LT U R A L S

EL NOTICIARI

Contemporary Landscapes El Col·legi acull una exposició sobre la transformació de Nou Barris

E

l Districte de Nou Barris i

la seva transformació urbana són els protagonistes de l’exposició fotogràfica Contemporany Landscapes. Nou Barris, que es va inaugurar el passat 18 de març a la sala d’actes del CAATB. La mostra, que recull un conjunt de fotografies de Sergio Belinchón, Beat Marugg i Markuss Blasser, amb textos de diferents autors, presenta una trentena de fotografies que il·lustren la transformació d’aquest districte barceloní.

Nou Barris Contemporany Landscapes planteja un passeig per Nou Barris per descobrir aquest districte perifèric de la ciutat. A través de les seves fotografies veiem espais plens de contrastos, on es barregen elements arquitectònics tradicionals, fruït de l’herència de l’urbanisme desestructurat dels anys 60 i 70, amb d’altres de l’arquitectura més contemporània. Tot plegat dóna una visió d’uns barris amb un paisatge dispers, on els diferents elements arquitectònics són els encarregats d’estructurar els barris.

Una visió desconeguda de la ciutat Una trentena de persones van assistir a l’acte d’inauguració d’aquesta exposició, en què va ser present Beath Marugg, un dels autors de les fotografies; Carme Fiol, arquitecta i comissària de l’exposició, i Ignasi Cardelús, gerent la societat privada municipal ProNoubarris. En representació del CAATB hi van assistir Joan Gurri i Enric Peña, membres de la Junta de Govern. En el seu discurs, Cardelús va recordar que el CAATB ja va acollir fa dos anys una altra exposició amb el Districte de Nou Barris com a protagonista. En aquella ocasió es tractava de la presentació del projecte del Parc Central. També va assenyalar que exposicions com aquestes donen una visió desconeguda del Districte i, per extensió, de la ciutat de Barcelona.

Les fotografies s’acompanyen de poemes i textos que fan de contrapunt a les imatges i afegeixen una reflexió sobre l’home i el seu entorn. Però deixen clar també que l’arquitectura de la ciutat només s’experimenta trepitjant-la, recorrent-la, endinsant-s’hi. La mostra, que s’emmarca dins dels actes de la Primavera Fotogràfica, es podrà veure a la sala d’actes del Col·legi fins al 23 d’abril. c

Guillem Plans informatiu@apabcn.es

Guillem Plans

i235 el noticiari

5/4/04

EL NOTICIARI

13:16

Página 15

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

PREMIS FAD 2004

15

Els FAD arriben a la participació més alta El jurat d’aquesta edició ha valorat especialment les obres col·lectives

L a darrera edició dels Premis

FAD d’Arquitectura i Interiorisme ha reunit un total de 522 obres, una xifra que supera àmpliament el nombre d’inscripcions dels darrers anys, quan ja havia anat creixent, fins arribar a les 373 obres de l’edició anterior. El jurat ha declarat 33 d’aquestes obres finalistes i 64 seleccionades, i entre elles hi ha un alt nombre d’obres col·lectives, tant pel que fa als habitatges com a l’espai públic. El veredicte es donarà a conèixer en un acte públic que tindrà lloc el proper 22 de juny a la seu del FAD. Durant la festa de lliurement, el Jurat de l’Opinió determinarà per votació secreta d’entre les obres finalistes quines són les que mereixen el Premi FAD de l’Opinió. Aquest Premi es reforçarà aquest any amb la votació electrònica a través de la pàgina web del FAD (www.fadweb.org), per tal que els qui no assisteixin a la festa també puguin donar el seu vot. Els Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme els impulsa des de 1958 l’AR-INFAD, l’Associació Interdisciplinària de Disseny de l’Espai del FAD. Es composen de quatres premis, per a les categories d’Arquitectura, Interiorisme, Espais Exterioris i Espais Efímers, i actualment es donen a obres de tota la Península Ibèrica. El jurat d’aquest any està presidit per l’arquitecte Emilio Tuñón i el formen també els arquitectes Jon Montero, Manuel Aires Mateus, Elena Fernández Salas i Carles Quintans, l’arquitecte tècnic Josep Maria Forteza, l’enginyer Francesc Figueras i el dissenyador Curro Claret.

En l’apartat d’arquitectura s’ha escollit com a finalistes 14 obres. Entre elles, l’Aulari del Campus Universitari de Vigo, d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, 68 habitatges de protecció pública a Madrid d’Alberto Martínez Castillo i Beatriz Matos, el Centro Cultural El Musical de València d’Eduardo de Miguel Arbonés, el Palau de Congressos de Penyíscola d’Angela García de Paredes i Ignacio Pedrosa o el Palau de Congressos i Auditori de Navarra de Francisco José Mangado Beloqui.

Pel que fa a l’interiorisme són finalistes 7 obres, entre les quals el Show room Espai/Pilma d’Eduardo Samso Queralto, a Barcelona, la parafarmacia Monill de Manuel Bailo i Rosa Rull, a Castelldefels, l’hotel OMM de Barcelona, obra de Sandra

Aulari del Campus Universitari de Vigo.

Llum de flora a Girona.

Tarruella, Isabel López, Juli Capella i Miquel García, i un restaurant madrileny amb que Francisco José Mangado Beloqui doble la seva possibilitat de ser premiat en els FAD d’aquest any. Els espais exteriors finalistes també han estat 7. Entre ells, el Jardí de les Eres d’Elías Torres Tur i José Antonio Martínez Lapeña, a Formentera, i la remodelació del Passeig del Óvalo, la seva escalinata i l’entorn, a Teruel, obra de David Chipperfield i Fermín Vázquez. Entre els 5 espais efímers finalistes hi ha La Bossassona, a Barna Centre, que és una col·laboració de l’arquitecta Julia Schulz i l’artista Francesc Llorca, i el guarniment del passat Nadal a les Rambles, obra de Dani Freixes, Eulàlia González, Vicente Miranda i Vicenç Bou. En l’acte de presentació de les obres finalistes i seleccionades en l’edició d’aquest any, Jon Montero, que és president de

Jardí de les Eres a Formentera.

l’ARQ-IN-FAD, va explicar que aquest any s’ha reduït la llista de finalistes i ampliat la d’obres seleccionades, que tindran més rellevància en el catàleg que s’edita habitualment i en exposicions dels seus plànols i fotografies, tant per potenciar-les com perquè la relació entre obres finalistes i seleccionades pugui ser un anuari del que s’ha construït en el darrer any a la península.

Qualitat creixent Montero va recordar que el nivell de qualitat de les obres que es presenten als Premis FAD ha pujat molt en els darrers anys, perquè a l’Estat el nivell de l’arquitectura ha pujat de forma generalitzada i homogènia. Va calcular que això succeeix des de fa uns tres anys i va recordar que les obres fetes a l’Estat són una barreja d’star system i autors joves. Emilio Tuñón, amb qui

Centre d’arts visuals a Cohimbra.

va compartir la presentació de les obres que opten als Premis, hi va coincidir i el va completar, en posar l’èmfasi en què es consolida una nova generació d’arquitectes catalans que tenen entre 30 i 40 anys i faran l’arquitectura del segle XXI. De fet, un any més Catalunya ha estat el lloc de procedència més alta de les obres presentades als FAD. Durant la cerimònia dels Premis FAD tindrà lloc el lliurament dels XVII Premis Habitàcola, destinats a estudiants d’arquitectura i disseny de l’Estat, que enguany proposen la construcció d’un habitatge mínim (125m3) de baix cost. c

Jordi Marlet Periodista informatiu@apabcn.es

i235 el noticiari

16

5/4/04

13:16

Página 16

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

ARQUITECTURA

EL NOTICIARI

Nou número d’Scalae J a ha sortit el quart número

de la revista Scalae. Documentos periódicos de arquitectura, dirigida i editada per l’arquitecte Félix Arranz. Aquest número està dedicat a l’arquitecte José Morales, amb qui Arranz manté una conversació que es reprodueix en la revista. Morales parla sobre com van ser els seus inicis en la professió, la seva relació amb els premis i com veu ell l’arquitectura i la seva docència.

L’arquitecte sevillà reflexiona sobre la situació de l’habitatge al nostre país i quina ha de ser la resposta de l’arquitectura davant d’aquesta situació. La conversa amb Morales es complementa amb la secció “Respuesta a un estudiante”, on Morales anima als futurs arquitectes a veure les ciutats com un element més de l’arquitectura. En aquest suplement d’Scalae també s’hi pot trobar un dibuix del estudi José Morales, que va guanyar el premi Europan 5.

De les altres seccions, destaca l’article de Maria Teresa Muñoz a Fuera de tiempo, on es recullen diverses opinions al voltant

de les experiències de tallers de projectes de les escoles, on els estudiants s’enfronten a casos reals d’arquitectura En la secció Ronda Editorial, José Laborda parla sobre l’arquitecte Fernando García Mercadal, una de les figures més destacades de l’arquitectura espanyola de les primeres dècades del segle XX. Per últim, Jesús Isarri reflexiona sobre la capacitat de l’arquitecte per representar per projectar els diferents elements arquitectònics en la realitat.

En virtut d’un acord de col·laboració entre el CAATB i l’empresa editora, tots els col·legiats poden recollir gratuïtament aquesta publicació. Les persones interessades trobaran el quart número d’Scalae al Punt d’Informació del Col·legi o bé a qualsevol de les delegacions. c

Guillem Plans informatiu@apabcn.es

APACAR Informació i assessorament en la compra de vehicles

El cotxe al millor preu i amb la millor opció fiscal • Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats.

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà.

• Assessorament fiscal en la compra del vehicle.

• Contractació del producte financer de leasing, renting, crèdit, etc... en condicions preferents.

• Contractació de l’assegurança.

Informació Tercera planta del Col·legi Telèfon: 932 40 20 57 • Fax: 932 40 23 64 • auto@apabcn.es

i235 el noticiari

5/4/04

EL NOTICIARI

13:16

Página 17

AC T I V I TAT S P R O F E S S I O N A L S

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

17

Terrassa, 46 dies dedicats al manteniment dels edificis Una exposició, un curs i nou jornades tècniques per promoure el manteniment

L a Delegació del Vallès Occi-

dental del CAATB ha organitzat una exposició, un curs i diverses jornades tècniques per tal de potenciar la cultura del manteniment dels edificis entre els tècnics del sector i la població en general. Durant quaranta-sis dies, des del 27 d’abril fins l’11 de juny, els aparelladors i arquitectes tècnics i altres professionals de la construcció, tindran al seu abast tot el que cal saber sobre el manteniment dels edificis.

Les jornades presentaran fórmules per intervenir i mantenir els edificis, a través d’accions preventives i planificades, per evitar així que, el pas del temps, la incidència dels factors meterològics o, senzillament el desgast dels materials, produeixi la seva accelerada depreciació i obligui a intervenir amb costoses mesures de rehabilitació.

Els actes comencen el proper 27 d’abril. A partir d’aquesta data es podrà veure a la sala d’exposicions de la delegació vallesana l’exposició El manteniment en els edificis que mostra, des d’un punt de vista tècnic, quins són els diferents elements que intervenen en la conservació dels edificis i possibles intervencions que aquests necessiten al llarg del temps. L’exposició es complementa amb un espai tècnic on els professionals trobaran les diferents patologies que existeixen i alguns dels criteris d’intervenció que s’han de tenir en compte.

Apropar el manteniment als ciutadans La part tècnica de l’exposició es complementarà amb una altra part més divulgativa pensada per apropar la cultura del manteniment a la població en general. Aquí es podran trobar petits consells que poden ajudar a mantenir amb un bon estat els edificis. Aquesta part de l’exposició està plantejada per ser itinerant, i quan s’acabi aquesta exposició es podrà veure en altres municipis interessats en potenciar el manteniment entre la seva població.

D’altra banda, el 28 d’abril començarà el curs L’edificació observada des del manteniment, un curs que pretén mostrar als tècnics del sector les diferents formules

d’intervenir i controlar les edificacions existents. En aquest curs es tractaran els diferents factors que s’han de tenir en compte en el manteniment d’edificis i que permeten, entre altres coses, augmentar la vida útil dels elements constructius, detectar les disfuncions abans que es produeixin, planificar i programar les actuacions de futur, i evitar despeses extraordinàries. El temari del curs inclou temes com ara la causa-efecte del no manteniment en elements metàl·lics, la planificació del manteniment, la normativa legal i les eines administratives i la gestió integrada en els edificis. El curs tindrà una durada de set classes de dues hores cadascuna, que s’impartiran els dimecres amb professorat de l’Escola Superior de l’Edificació de Barcelona (EPSEB).

Sessions tècniques Per últim, aquestes jornades dedicades al manteniment es complementaran amb nou sessions tècniques, on les empreses, les administracions i les institucions del sector podran presentar les darreres novetats tècniques o intervencions emblemàtiques.

La inauguració de tots aquests actes es celebrarà el proper 27 d’abril, a les 19.30, a la sala d’actes de la Delegació, en un acte on hi assistiran Pere Navarro i Manuel Bustos, alcaldes de Terrassa i Sabadell, dos municipis que donen suport a aquest actes.

La clausura, l’11 de juny, coincidirà amb la celebració el XII sopar d’aparelladors i arquitectes tècnics del Vallès Occidental. c Guillem Plans informatiu@apabcn.es

Manteniment en els edificis Del 27 d’abril a l’11 de juny de 2004 Delegació del Vallès Occidental Sant Francesc, 18. 08221 Terrassa 937 80 11 10 caatvocc@apabcn.es

i235 el noticiari

5/4/04

13:17

Página 18

P U N T S D E V I S TA 18

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

L’ E N T R E V I S TA

P U N T S D E V I S TA

VICENÇ GIBERT ESPECIALISTA EN MANTENIMENT D’EDIFICIS

“No s’hauria de passar per la rehabilitació per prendre consciència del manteniment” Vicenç Gibert (Artesa de Segre, Lleida, 1953) és un arquitecte tècnic que ha acabat sent un especialista en el manteniment dels edificis, després de començar en l’obra nova i de dedicar-se a la rehabilitació en l’època “del rebombori” del ciment aluminós. És una trajectòria usual, però ell treballa en la cultura del manteniment per invertir la tendència, que seria el procés natural. Ho fa des del món acadèmic i especialment des del Laboratori de l’Edificació, on actualment s’encarrega de la direcció de projectes. El Laboratori es dedica a la transferència de tecnologia i la investigació dins l’Àrea d’Edificació, Manteniment i Qualitat de l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB), on Gibert és subdirector de Gestió i Afers Econòmics.

Entre els propers abril i juny, Gibert serà un dels professors del curs L’edificació observada des del manteniment, que organitza la nostra delegació del Vallès Occidental juntament amb una exposició sobre el tema, amb la voluntat de donar un nou impuls a la cultura del manteniment entre els tècnics i la resta de ciutadans.

Quins són els criteris bàsics per al bon manteniment d’un edifici?

“El manteniment consisteix en un seguit d’accions que cal prendre al llarg de la vida de l’edifici, que han d’estar dissenyades i ser específiques per a cada edifici. No es tracta de conservar l’edifici tant com es pugui sinó que cal entendre’l –com s’està fent al Japó i de manera revolucionària en l’entorn del manteniment i la seva gestió– com el que s’anomena manteniment productiu. Cal veure com el manteniment és rendible econòmicament i fa productiu l’edifici. Costa uns diners però aquesta despesa no és un gravamen sinó que dóna una sèrie de serveis: manté la família reunida, permet fer una vida social, etcètera, i aquests serveis s’han de

pagar i allargar tant com sigui possible, perquè s’ha fet una inversió molt gran.”

“Aquí hi ha molt la sensació que un habitatge serveix a qui el compra i també als seus fills, néts i besnéts. Doncs aquesta és la primera idea que cal treure’s del cap. Perquè no és així. Un edifici té una durabilitat d’entre 100 i 120 anys, si està ben conservat.

L’esperança de vida a Catalunya està en els 80 anys i escaig. Això vol dir que als hereus se’ls pot deixar un patrimoni molt devaluat, si no se n’ha fet el manteniment.”

I com s’aplica el manteniment?

“S’ha de començar per auditar l’edifici, perquè no es pot fer el manteniment d’allò que es desconeix, i sovint els edificis tenen mancances de documentació. Cal fer un aixecament gràfic, analitzar els tipus d’espais i a què es destinen, i desmembrar l’edifici en els elements constructius, d’instal·lacions, de serveis, etcètera. Després s’analitza individualment cada element i es dissenya un pla prioritzat de manteniment per a cadascun.

Per exemple: es faran accions a la coberta al cap de tants mesos, es netejaran superfícies, es segellaran juntes, etcètera. Es planifica cadascuna de les accions i es temporitza en el temps: què, com i quan s’hauria de fer i qui (el propi usuari, un constructor, o potser abans cal que hi vagi un tècnic) l’hauria de fer. Això s’ha de fer per períodes de com a molt cinc anys, perquè les situacions canvien:

••

els usuaris poden canviar, i també hi ha un altre aspecte, que és l’obsolescència. Potser hi ha instal·lacions elèctriques que funcionen però són obsoletes per manca de seguretat. I aquesta manca de seguretat també l’hauria de controlar el manteniment.”

El manteniment s’hauria d’incorporar en la fase de projecte?

“Això és fonamental. En alguns edificis singulars ja es fa. Es comença a pensar i dissenyar des del projecte de quina manera els materials, els sistemes constructius, els tipus de serveis dins la pròpia edificació n’afecten el manteniment. I quan es dissenya també s’ha de pensar no solament en el cost d’execució de l’obra sinó en el cost global al llarg de la vida de l’edifici.”

Aquesta actitud és ara com ara impensable en el disseny d’habitatges unifamiliars?

“Sí, però perquè els promotors pensen a construir, vendre i recollir el benefici. Però al Laboratori estem col·laborant amb l’Ajuntament de Mataró, que ens dóna tots els seus edificis públics de nova construcció perquè els auditem des del punt de vista del manteniment ja en fase de projecte. S’audita el projecte per buscar punts crítics que impedeixen fer-ne el manteniment per inaccessibilitat, incompatibilitat de materials o envelliment progressiu d’un element que acaba deteriorant-ne un altre.”

“El manteniment consisteix en un seguit d’accions que cal prendre al llarg de la vida de l’edifici, que han d’estar dissenyades i ser específiques per a cada edifici. No es tracta de conservar l’edifici tant com es pugui sinó que cal entendre’l.”

Què més fa el Laboratori de l’Edificació?

“En aquests moments també estem fent tasques d’observació del patrimoni quotidià de grans àrees urbanes. S’ha fet l’anàlisi del voltant de 14.000 façanes de l’Hospitalet de Llobregat per veure la fotografia del moment actual, amb unes metodologies d’inspecció que van durar uns tres anys, i per buscar el grau de gravetat de les façanes cap a l’exterior. Aquest projecte s’ha implantat també a l’Eixample de Barcelona, al Districte Federal de Mèxic i a Xile, a Santiago de Xile i Valparaíso, que arran de la nostra feina va ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Es tracta de fer un mapa de color, que marqui edifici per edifici les gravetats de les façanes i com han anant evolucionant, perquè els responsables d’aquestes grans àrees urbanes tinguin criteri a l’hora de prendre decisions.

En l’àmbit de la investigació interna i amb la col·laboració del Departament de Matemàtiques de l’EPSEB, ara estem fent estudis de supervivència de les façanes de l’Hospitalet i l’Eixample.”

Estudis de supervivència?

“Consisteixen a determinar la durabilitat de les construccions –en aquest cas, de les façanes– en funció de les lesions detectades. En el sector de la construcció, a diferència d’altres sectors com els electrodomèstics o els automòbils, no es dóna durabilitat al producte. I no es fa perquè no se sap definir. Per tant, s’ha de començar a dissenyar amb graus de confiança durabilitats que indicaran el temps de caducitat del producte.”

L’Administració es preocupa més pel manteniment dels edificis que els propietaris?

“L’Administració és l’element que gestiona el patrimoni. El responsable n’és el

i235 el noticiari

5/4/04

P U N T S D E V I S TA

13:17

Página 19

propietari, que hauria de ser conscient, o algú li hauria de dir, que l’ha de mantenir.

L’Administració està fent molta política de rehabilitació, que ara és la que toca perquè hi ha un patrimoni molt malmès. Però si les administracions tenen visió de futur, han de fer política de manteniment. Perquè si no es torna a caure en l’errada de no fer accions preventives sinó curatives, i aquestes sempre són més cares que les preventives. Però el problema de la rehabilitació és tan gros que no ens deixa veure el futur.”

Comprar bé de preu pot costar car.

“Una cosa és el preu de compra i l’altra el preu que costarà l’edifici al llarg de la seva vida. Per tant, quan es compra s’hauria de començar a pensar en el cost global de l’edifici. Què costarà des de la seva adquisició fins que es deixa o acaba la seva vida útil?”

••

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

L’ E N T R E V I S TA

••

19

“L’Administració és l’element que gestiona el patrimoni. El responsable n’és el propietari, que hauria de ser conscient, o algú li hauria de dir, que l’ha de mantenir. L’Administració està fent molta política de rehabilitació, que ara és la que toca perquè hi ha un patrimoni molt malmès.”

Com està el manteniment a l’Estat respecte d’altres països?

“Els països europeus tenen més cultura del manteniment que nosaltres. Barcelona en aquests moments n’és una de les ciutats capdavanteres a l’Estat espanyol, probablement pel tema de l’aluminosi. S’han anat sensibilitzant un seguit de tècnics, que han entès que havien de sortir de l’obra nova i han anat ocupant aquests espais dins l’àmbit de la rehabilitació. Molts de nosaltres hem sortit de l’obra nova i hem passat per la rehabilitació per arribar al manteniment,

“Els països europeus tenen més cultura del manteniment que nosaltres.

Barcelona en aquests moments n’és una de les ciutats capdavanteres a l’Estat espanyol, probablement pel tema de l’aluminosi.”

però hauria de ser a la inversa: no s’hauria de passar per la rehabilitació per prendre consciència del manteniment.”

L’arquitecte tècnic, què pot aportar en el manteniment?

“El manteniment és un camp de gestió que necessita un 50% de tecnologia, de coneixement del que s’està fent, i un altre 50% de gestió d’entorns econòmics, equips humans i la pròpia rendibilitat de l’edifici.

Per tant, es necessita un suport tècnic per poder treballar amb criteri.”

El gestor de l’edifici hauria de ser un tècnic?

“Un tècnic o un equip tècnic, és a dir, un gabinet on es portessin les parts constructiva, administrativa, econòmica i legal.

Això és el que fa produir l’edifici. La Llei de propietat horitzontal ha incorporat el manteniment de l’edifici a través d’un percentatge de les quotes que es paguen, però aquestes

les administren en general unes persones a qui manca capacitat de criteri per dir ‘aquest any no pintem vestíbuls perquè és prioritari arreglar els baixants’. Cal un professional tècnic que sàpiga prioritzar les necessitats, perquè si no en comptes de fer manteniment, que hauria de ser preventiu, es fa reparació d’allò que ha mostrat una disfunció. Aquesta reparació potser es fa aprofitant l’avinentesa que hi ha una subvenció de les administracions, que està bé que ajudin però que haurien de canviar d’actitud, perquè allò ideal és que les ajudes vagin a manteniment en comptes d’haver d’arribar a rehabilitació.” c

Jordi Marlet Periodista informatiu@apabcn.es

i235 el noticiari

20

5/4/04

13:17

Página 20

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

L’ H A B I TAT G E A C ATA L U N YA

P U N T S D E V I S TA

El nou Govern i l’habitatge E l nou Departament de Medi

Ambient i Habitatge (DMAH), dirigit pel conseller Salvador Milà, s’ha mostrat com un dels més dinàmics en les primeres setmanes del Govern tripartit. Tant en el volum de propostes com en la seva repercussió mediàtica, la segona conselleria de la coalició ICV-EA està marcant perfil propi amb una sèrie d’iniciatives en àmbits ben diversos. Aquests àmbits van des de la defensa d’una nova cultura de l’aigua fins a la redefinició de la connexió entre Osona i la Garrotxa, passant per una nova política de residus i, tal com explicarem en aquesta nota, una bateria de propostes per afavorir el dret a l’accés a l’habitatge proclamat en l’article 47 de la Constitució Espanyola.

En la compareixença del conseller Milà davant del Parlament de Catalunya del dia 16 de novembre, es va anunciar que abans del dia 1 d’abril es presentaria un nou Pla català per al dret a l’habitatge 2004-2007 (PCDH), que inclourà la promoció de 42.000 habitatges protegits, la meitat dels quals hauran de ser de lloguer. Aquests objectius són realment ambiciosos si es té en compte que impliquen doblar el ritme de construcció d’habitatge protegit dels últims quatre anys i quintuplicar el d’habitatge protegit de lloguer. Llavors, com pensem arribar a assolir aquests propòsits si el Plan de Vivienda 2002-2005 s’ha manifestat com una eina estèril fins ara, especialment a Catalunya, on a penes un 6% dels habitatges promoguts el 2003 es van acollir a algun règim de protecció? Doncs bé, fonamentalment a través de la mobilització de dos tipus de recursos, els financers i els del sòl.

Els recursos financers es destinaran a complementar els fons procedents del Govern central, sobre els quals demanem una major autonomia de gestió de les comunitats. Aquests complements estan destinats a estimular els promotors, especialment a les zones on els mòduls de venda (els preus màxims) són més baixos i determinen que avui promoure habitatge social impliqui pèrdues. Els ajuts seran especialment interessants en el règim de lloguer. En tots dos tipus de tinença, caldrà garantir la destinació indefinida a habitatge social i l’adjudicació a partir de registres públics i únics.

La mobilització del sòl dependrà bàsicament de l’actuació dels ajuntaments, que

••

“La mobilització del sòl dependrà bàsicament de l’actuació dels ajuntaments, que a partir de la Llei d’urbanisme tenen a les seves mans imposar percentatges alts (del 20% o més) de sòl residencial destinat a habitatge protegit, i que han de constituir i dotar patrimonis locals de sòl destinats a la mateixa finalitat.”

a partir de la Llei d’urbanisme tenen a les seves mans imposar percentatges alts (del 20% o més) de sòl residencial destinat a habitatge protegit, i que han de constituir i dotar patrimonis locals de sòl destinats a la mateixa finalitat. Amb aquest propòsit, el DMAH firmarà amb els municipis convenis en què s’inclouran compromisos locals i, a canvi, suports de la Generalitat de Catalunya no sols financers, sinó també, si escau, de promoció i gestió. Per fer-ho, s’utilitzaran

els instruments de l’Institut Català del Sòl (INCASOL) i l’empresa ADIGSA, la qual serà el germen de la futura Agència Catalana de l’Habitatge (ACH), definida com a mecanisme de definició, concertació i gestió de les actuacions d’habitatge de la Generalitat.

La quota solidària Les propostes del PCDH i de la nova Llei de l’habitatge, que s’ha de presentar al Parlament de Catalunya en no més de sis

mesos, tenen altres vectors, dels quals destacarem el compromís amb la sostenibilitat en la construcció i el seu posterior manteniment, noves tipologies d’habitatge que afavoreixin l’emancipació dels joves i l’habitatge tutelat per a la gent gran, la lluita contra l’anomenat assetjament immobiliari, les accions contra l’exclusió social en l’habitatge, etc.

Vull, però, fer esment ara del compromís de crear el que nosaltres hem anomenat la

i235 el noticiari

5/4/04

P U N T S D E V I S TA

••

13:17

Página 21

L’ H A B I TAT G E A C ATA L U N YA

“Les propostes del PCDH i de la nova Llei de l’habitatge tenen altres vectors, dels quals destacarem el compromís amb la sostenibilitat en la construcció i el seu posterior manteniment, noves tipologies d’habitatge que afavoreixin l’emancipació dels joves i l’habitatge tutelat per a la gent gran, la lluita contra l’anomenat assetjament immobiliari, les accions contra l’exclusió social en l’habitatge, etc.” postes tenim una nova Secretaria d’Habitatge, que el conseller Milà ha posat al meu càrrec. Dins de la Secretaria, hi ha la Direcció General d’Habitatge, que ocupa l’economista independent Carme Trilla, probablement la persona que en els últims anys ha dit més coses i més encertades sobre habitatge a Espanya. Igualment, el DMAH dirigeix la Comissió d’Habitatge de l’INCASOL i té al seu càrrec la societat ADIGSA, el conseller delegat de la qual és Miquel Bonilla, qui va ser regidor a l’Ajuntament de Barcelona i en els últims vint anys, directiu de TMB. Per acabar de definir el PCDH, el DMAH ha convocat un gran debat amb promotors públics, privats i del tercer sector (cooperatives, caixes i ONG) que es va iniciar el dia 19 de febrer amb la Jornada de l’Associació de Promotors Públics (AVS), i que ha de culminar al final del mes de març amb una sessió del Consell Assessor de l’Habitatge, un organisme que s’ha de revitalitzar després de 20 mesos sense ser convocat. Igualment, el DMAH reforçarà el Consorci de l’Habitatge de Barcelona i convocarà els municipis metropolitans a constituir el Consorci Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, experiència que pot reproduir-se a altres territoris no metropolitans. Com va dir el president Maragall i repeteix sovint el conseller Milà, el DMAH reuneix dues de les grans prioritats del tripartit: la defensa del medi ambient i el dret a l’habitatge. Esperem estar a l’altura de les expectatives sobre habitatge. Ho anirem veient. c

quota solidària, entesa com una part de totes les promocions privades destinada a habitatge a preus moderats per a sectors socials que no poden arribar a pagar els pisos de preu lliure. Es tracta d’una proposta imaginativa i innovadora sobre la qual ja hem iniciat el diàleg amb els promotors privats.

Per tal de tirar endavant aquestes pro-

••

Ricard Fernández Ontiveros Secretari d’Habitatge del Govern de la Generalitat (DMAH) rfernandezo@gencat.net

“Vull, però, fer esment ara del compromís de crear el que nosaltres hem anomenat la quota solidària, entesa com una part de totes les promocions privades destinada a habitatge a preus moderats per a sectors socials que no poden arribar a pagar els pisos de preu lliure.”

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

21

i235 el noticiari

22

5/4/04

13:17

Página 22

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

MEDI AMBIENT

P U N T S D E V I S TA

Sostenible?

L a sostenibilitat està de moda.

Sembla que avui en dia tot hagi de ser sostenible per ser políticament correcte. Es parla de mobilitat sostenible, construcció sostenible, agricultura sostenible, turisme sostenible o, fins i tot, d’una cosa tan contradictòria com el consum sostenible.

Com passa amb totes les paraules de moda, l’expressió sostenible s’està utilitzant de forma excessiva per a qualsevol circumstància, sense saber ben bé –en molts casos– el seu veritable significat i abast. La conseqüència més negativa d’aquesta pràctica és la frivolització del concepte i a curt termini, el seu descrèdit. Sovint és confon el desenvolupament sostenible amb la sostenibilitat del desenvolupament o amb el creixement sostingut.

Però ben mirat, què és això del desenvolupament sostenible? La resposta a aquesta pregunta requeriria una extensió superior a la d’aquest article. Per això utilitzaré la definició clàssica que va donar l’any 1987 la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament: “Desenvolupament sostenible és aquell que satisfà les necessitats de les generacions actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves”.

D’entrada, val la pena fixar-nos que la definició parla de desenvolupament i no pas de creixement. El terme desenvolupament fa referència a una millora qualitativa que comporta passar per diversos estadis, mentre que el creixement és una acumulació física. Un nen –per exemple– pot créixer físicament però no necessàriament desenvolupar-se. De fet, res que sigui físic pot créixer infinitament; per tant, parlar de creixement sostenible (és a dir que es pot sostenir de forma indefinida) és contradictori.

No cal dir que el creixement sostingut, o el que és el mateix, continuat, no té res a veure amb el desenvolupament sostenible, encara que s’utilitzi de forma errònia i ambivalent en molts discursos dels mitjans de comunicació.

Solidaritat amb les generacions futures La definició clàssica de sostenibilitat ofereix una nova dimensió del concepte solidaritat, atès que parla de solidaritzar-se no únicament amb els humans que viuen ara sinó amb les generacions futures, que encara no coneixem. En definitiva ens ve a dir que la nostra forma de vida no pot hipotecar la de les generacions futures, atès que llavors el desenvolupament no es podrà mantenir (sustentar) de forma indefinida.

Però la definició clàssica també té

••

“Una empresa tendeix a la sostenibilitat si és ambientalment neta, socialment justa i econòmicament viable.”

indefinicions; quan parla de satisfer les necessitats, de quines parla? Només de les bàsiques? Allò que a una part del món es considera una necessitat bàsica pot ser secundari en una altra. Per tant, cal concretar de quines necessitats estem parlant, a quantes persones volem satisfer i durant quantes generacions.

Quan parlem de recursos naturals, el concepte sostenibilitat és més fàcil d’entendre. Així, una explotació sostenible d’un bosc és aquella en què no s’extreu més fusta que la que es regenera de forma natural; d’aquesta manera, la quantitat de fusta es mantindrà constant de forma indefinida i les generacions futures disposaran del mateix capital natural.

L’evolució del concepte sostenibilitat, però, s’ha enriquit amb la incorporació de noves dimensions. Mentre que inicialment la principal dimensió era l’ambiental, avui en dia cal afegir la social i l’econòmica (en alguns àmbits també la institucional). Així –per exemple– una empresa amb emissions

zero no podria considerar-se sostenible si fos socialment injusta.

De fet, la sostenibilitat és un concepte absolut, com la justícia o la llibertat, que quasi bé mai s’assoleixen en un 100%; per tant, hauríem d’entendre-la més com un camí o un procés que no pas com una fita. Diuen que una persona coherent és aquella que viu amb un grau de contradicció suportable; amb la sostenibilitat passa el mateix. Per això és tan difícil i arriscat batejar una activitat amb l’adjectiu sostenible –com mobilitat sostenible– perquè pot tenir un grau de contradicció insuportable i ens pot fer creure erròniament que ja hem assolit el seu nivell màxim.

Podríem dir, per tant, que una empresa tendeix a la sostenibilitat si és ambientalment neta, socialment justa i econòmicament viable. Una activitat tendeix a la sostenibilitat quan usa materials en forma de cicles tancats, usa fonts d’energies netes i renovables, o quan prové del potencial humà, per exemple, la comunicació, la creativitat, la coordinació, l’estimació i el

desenvolupament espiritual i intel·lectual.

Una activitat –en canvi– tendeix a la insostenibilitat quan necessita entrades contínues de recursos no renovables, quan consumeix recursos renovables de forma més ràpida que el seu ritme de renovació, quan causa una degradació acumulativa de l’entorn, quan necessita recursos en quantitats que mai no poden estar disponibles per a tothom o bé quan condueix a l’extinció d’altres formes de vida.

Tan avançat com és l’article, el lector s’haurà adonat que gairebé incomplim tots els principis de sostenibilitat abans citats i certament, aquest és el nostre problema. I és que els problemes de la insostenibilitat no es poden solucionar amb draps calents sinó amb canvis profunds i radicals en el nostre model de desenvolupament i en les nostres pràctiques i valors. Esperem que aquest 2004, tinguem el coratge i la lucidesa suficients per encetar, d’una vegada, el llarg camí de la sostenibilitat. c

Enric Carrera i Gallissà Professor coordinador de la Càtedra UNESCO a la UPC en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible, Desequilibris i Canvi Global

i235 el noticiari

5/4/04

13:17

Página 23

i235 el noticiari

24

5/4/04

13:17

Página 24

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

C U LT U R A

Ú LT I M A H O R A

L’any de Batllori L’humorista gràfic guanya el Premi Internacional d’Humor Gat Perich L’INFORMATIU 235 Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es/informatiu Consell editorial: Sergi Pons, Joan Gay, Lluïsa Selga, Montse Romero i Carles Cartañá Director: Carles Cartañá Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva, Jordi Marlet i Guillem Plans Anàlisi d’obra: Xavier Aumedes, Gabriela Schön, Vicenç Font, Imma Villacorta, Jordi Olivés i Ana Moreno Assessorament lingüístic: Marta Marcer Fotografia: Javier García Die (Chopo) Disseny gràfic: g e u v e Impressió: Ingoprint Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Piñol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Secretari: Joan Gurri Comptador: Raimon Salvat Tresorer: Enric Peña Vocals: Celestí Ventura i Josep Terrones Bages Berguedà: Jaume Arimany Osona: Jaume Garolera Vallès Occidental: M. Rosa Remolà Vallès Oriental: Esteve Aimà Director general: Sergi Pons Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu El paper utilitzat en L’INFORMATIU ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certifcat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

E l 2004 s’ha convertit en

l’any de Toni Batllori. L’humorista gràfic, que va col·laborar amb L’INFORMATIU durant més de 10 anys, ha estat el guanyador de la novena edició del Premi Internacional d’Humor Gat Perich, que atorga l’Ajuntament de Llançà. Però també ha vist editades les seves caricatures de Jordi Pujol (Dèria Editors), ha acabat una escultura –una vocació tardana que, juntament amb la pintura,

cada vegada li interessa més– i té altres projectes complerts.

Batllori (Barcelona, 1951) porta ja quatre dècades publicant en diferents mitjans.

Fill d’Antoni Batllori i Jofré, un dels il·lustradors mítics del TBO, va començar a publicar a la dècada de 1960 a la revista infantil Patufet. El 1973 El Noticiero Universal el va agafar per fer un acudit dos o tres dies a la setmana. Des del començament dels vuitan-

Toni Batllori al seu estudi. A l’esquerra, portada del seu llibre i una mostra dels seus dibuixos.

ta col·labora amb El Jueves. També ha publicat a l’Avui, el Diari de Barcelona i El País, on signava “tonight”, entre altres publicacions.

Les tires polítiques que publica a La Vanguardia han estat una mica la marca de la “Casa Batllori”. Cada tarda va a la redacció per discutir i fer la tira “Ninots”, que apareix a la primera pàgina de la secció de política. A L’INFORMATIU, en forma de vinyeta, també hi ha reflectit sempre el seu punch, mostrant-se crític amb l’actualitat del món de la construcció.

El Premi Gat Perich conserva el record del dibuixant Jaume Perich. L’han guanyat dibuixants de prestigi com ara Plantu, de Le Monde; El Roto; Wolinski, Miguel Gila; Forges, i Mingote. c

Jordi Marlet Periodista informatiu@apabcn.es

i235 el noticiari

5/4/04

13:18

Página 25

i235 el noticiari

5/4/04

13:18

Página 26

i235 quadern central

5/4/04

13:59

Página 27

Quadern central L’Informatiu

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

P À G I N E S D ’ A S S E S S O R I A , F O R M AC I Ó , AC T I V I TAT S I S E RV E I S

de

DEL

COL·LEGI

D'APARELLADORS

I

ARQUITECTES

TÈCNICS

DE

BARCELONA

S U M A R I FORMACIÓ 28 Màster Project Manager SERVEIS 29 Petits anuncis DEMANDES 31 Mercat de treball ACTIVITATS 36 Professionals i socials

www.apabcn.es/ informatiu

V I S AT S

Coeficient d’actualització d’honoraris

Torna el Màster I també 25 cursos de posada al dia per al segon trimestre

J

a s’han obert les inscripcions

per a la nova edició del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme que organitza el CAATB amb la col·laboració de la Fundació Politècnica de Catalunya. La sisena edició d’aquest màster començarà el proper mes d’octubre i s’estructurarà en dos cursos acadèmics amb tres mòduls formatius de 350 hores lectives en total i una tesina final.

Pel que fa a la formació oberta de posada al dia, l’Àrea de Formació del CAATB ja

ha posat a punt els cursos que s’impartiran en el segon trimestre de l’any i que estan pensats des de la utilitat per al dia a dia professional. En l’àrea de rehabilitació destaquen els cursos Estructures de càrrega en edificis existents i La gestió del manteniment en l’edificació. Pel que fa al medi ambient cal mencionar també dos cursos basats en casos pràctics: La gestió dels residus en la construcció i Instal·lació d’energia solar en els edificis. Quant a la seguretat i salut destaca Previsions i actuacions en els

treballs d’enderrocs, entre d’altres. Consulteu igualment l’oferta de les àrees temàtiques d’Organització i gestió, Interiorisme, Legislació i normativa i Informàtica aplicada a la professió. Podeu consultar tota l’oferta formativa a www.apabcn.es. c

Més informació i inscripcions: Àrea de Formació del CAATB Telèfon 932 40 23 73 Formacio@apabcn.es

a 1 de març Ca = 1,215 Propera actualització: 15 d’abril Mòdul bàsic de referència per al 2003: 310 € / m2 Data d’aplicació: a partir de l’1 de març de 2003 Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 40 23 70 visats@apabcn.es

27

i235 quadern central

5/4/04

13:59

Página 28

FORMACIÓ 28

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

POSTGRAU I MÀSTER

FORMACIÓ

Nova edició del Màster Project Manager

J a s’han obert les inscripcions

per a la nova edició del Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme que organitza el CAATB amb la col·laboració de la Fundació Politècnica de Catalunya. La sisena edició d’aquest màster començarà el proper mes d’octubre i s’estructurà en dos cursos acadèmics, amb tres mòduls formatius de 350 hores lectives en total, i una tesina final.

L’objectiu d’aquest màster és desenvolupar les capacitats directives i de gestió del procés constructiu per formar professionals capaços de dirigir operacions immobiliàries, des de la seva concepció fins al lliurament del producte edificat a l’usuari. Així es pretén el desenvolupament de les capacitats de direcció i lideratge, de la visió de conjunt i estratègica i de la capacitat d’establir un marc d’actuació i unes bases per a la coordinació de tots els agents implicats en l’operació constructiva. Els continguts del màster es fonamenten en quatre pilars amb què es vol donar una visió de conjunt de l’edificació i l’urbanisme: la promoció del sòl, l’anàlisi de viabilitat, la gestió de projectes i la gestió del projecte en fase d’execució.

Aquesta edició del màster la dirigeix Carles Puiggròs, arquitecte tècnic, Project Manager i gerent de L’H 2010 SPM, SA, i

Francisco Javier Llovera, doctor en dret, aparellador i director de l’EPSEB. Tota la formació està impartida per professionals del procés constructiu. El CAATB opta així, una vegada més, per formar tècnics a través de l’experiència dels professionals del sector. L’horari del màster combina les sessions entre els divendres a la tarda i els dissabtes al matí, per facilitar als professionals accedir a aquesta formació i afectar tan poc com es pugui la seva activitat professional.

Per poder inscriure-s’hi cal ser titulat universitari i justificar una experiència de tres anys en el sector de la construcció actuant en el camp immobiliari o desenvolupant funcions o activitats professionals en l’àmbit de la promoció o de la producció d’edificacions.

Els interessats han de portar a la secretaria del màster un currículum i una carta de presentació en què sol·licitin la inscripció al curs. El termini de presentació d’inscripcions finalitza el proper 23 de juny. c Més informació i inscripcions: Secretaria del Màster Project Manager Bon Pastor, 5 (5a planta) 08021 Barcelona • Tel. 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

Convocatòria de projectes de cooperació per a la concessió del 0,7% del CAATB per l’any 2004 La Junta de Govern del Col·legi, a proposta de la Comissió 0,7, obre una convocatòria per a presentació de projectes de cooperació per al desenvolupament, per adjudicar la partida del 0,7% del pressupost col·legial de l’any 2004.

Es poden presentar tots/es els/les professionals, les ONG i les institucions que estiguin duent a terme o vulguin iniciar projectes que responguin a iniciatives solidàries amb països en vies de desenvolupament adreçat a col·lectius desfavorits, tant del nord com del sud. La contrapart ha de ser una ONG, associació, o bé una organització comunitària sense ànim de lucre. Els programes o projectes que es vulguin presentar a la convocatòria hauran d’estar relacionats la construcció. Com a novetat d’enguany, es podran presentar projectes que tinguin un desenvolupament plurianual.

El Col·legi valorarà aquells projectes que, per una banda, introdueixin millores

mediambientals en el fet constructiu. I per l’altra, que promoguin la implicació i participació de professionals i estudiants del nostre col·lectiu en el moviment de la cooperació internacional per al desenvolupament.

Documentació: ■ Documents que demostrin la propietat del sòl, tant privada com comunitària.

■ En cas de projectes de construcció o rehabilitació s’haurà d’adjuntar plànols i pressupost desglossat per capítols de les obres a realitzar.

■ Carta de la contrapart demostrant interès i tipus d’implicació en el projecte.

Termini: 30 d’abril del 2004 Mireia Ribera.

Secretària de la Comissió del 07 Telèfon: 93 393 37 10 comissio07@apabcn.es. www.apabcn.es/convocatoria2004

i235 quadern central

5/4/04

13:59

Página 29

SERVEIS SERVEIS

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

PROFESSIONALS I DIVERSOS

Petits anuncis Serveis al professional • Aixecament d’estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d’estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d’activitat i legalitzacions • Plans d’emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d’obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è • 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac.net

Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 • Fax: 933 17 06 84

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36

Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual.

Tel.: 937 50 93 71 • Mòvil: 686 261 930

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 • Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net

Informació telèfon: 932 40 23 76 - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l’estudi del client. Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç.

SCRIPTIVA Mònica • Telèfon: 934 59 46 17

Perspectives professionals en 3 D Professionals amb 6 anys d’experiència, dedicats exclusivament a: -perspectives amb el màxim de realisme -fotomuntatges -vídeos interactius/Animacions -plantes de venda -books de venta -disseny de tanques publicitàries amb la vostra perspectiva.

Ens desplacem per tot Catalunya.

Complim amb la data d’entrega SCRIPTIVA • 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva.com

Especialistes en grans promocions Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya.

Màxima rapidesa. Complim amb la data d’entrega.

934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva.com

Estudi d’arquitectura Estudi jove d’arquitectura format per arquitectes tècnics i arquitectes, amb 3 anys d’experiència i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per : - Col·laboracions externes amb despatxos - Amidaments i pressupostos - Rehabilitació de façanes, reformes - Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat - Perspectives, fotomuntatges - etc.

Complim amb les dates d’entrega Estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 46 55 37 Núria 678 98 28 08 Fax 933 25 66 04

Assistència integral al projecte Oferim assistència en: - projectes bàsics i executius - Assumeix tècnic de rehabilitació i obra nova: direccions, coordinacions, control de qualitat - Informes i dictàmens tècnics - Cèdul·les d’habitabilitat - Aixecament de plànols i amidaments AINPRO Telèfon: 934 19 22 51 616 485 608 Av.Diagonal, 440 ainprosl@hotmail.com

S’ofereix arquitecte tècnic Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions.

TRESDCAD • Telèfon: 938 79 65 61

Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut ; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions.

Tels.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com

s’ofereix arquitecte tècnic, amb més de 15 anys d’experiència, per a director d’obres i col·laboracions en oficina tècnica, taxacions, amidaments, cèdules, informes, etc. Dedicació a temps parcial o free-lance.

Telèfon: 639 700 540

Es ven local Es ven local al carrer de la Rosa, 3 (cantonada c. Carabassa). Planta baixa de 225 m2 (alçària 2,10m a 4,35m) amb altell de 130 m2 (alçària 2,25m). Soterrani de 252 m2 (alçària 2,50). A reformar.

Fàcilment divisible. Finca de 1858 sobre fonaments medievals. Possible accés directe a plaça pública. 690.000 € .

Sra. Mercedes (només matins) 932 52 06 00

Serveis al professional Estudis de seguretat

29

S’ofereix delineant

Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol Telèfon: 639 89 10 63

Empresa de gestió d’obra realitza amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials.

Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 • Mòbil : 679 06 55 61

Delineant projectista s’ofereix per desenvolupar delineació d’avantprojectes, projectes bàsics i d’execució, redacció de memòries i amidaments. Domini de l’ Autocad, Allplan, Presto, Microstation.

Tel. 651 14 45 83

Perspectives

Delineació de plànols

Estudi d’arquitectura per compartir

Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals

S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Tel.: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

Es comparteix estudi d’arquitectura i disseny, situat a l’avinguda Tibidabo. Exterior, superfície: 60 m2 i serveis comuns.

Lloguer i despeses de llum, calefacció i

neteja, preu: 775 € IVA inclòs Tel. 934 18 87 81 (Susanna) Dilluns, dimecres i devendres de 9 a 15 h Dimarts i dijous de 15 a 21 h

S’ofereix delineant Delineació 2D-3D per a projectes bàsics i executius d’enginyeria i arquitectura.

Animacions, perspectives 3D, concursos i promocions; 8 anys d’experiència.

Felipe 627 614 469

Serveis al professional Equip tècnic s’ofereix per a la realització de: - aixecaments de plànols - plànols de venda - perspectives professionals - estudis de seguretat - projectes d’enderroc - projectes d’urbanització - projectes de rehabilitació - altres (cèdul·les, informes, etc.)

Víctor Telèfons: 637 200 931 677 538 021

Empresa de topografia S’ofereix per a realitzar aixecaments topogràfics amb aparell ELTA 4 Zeiss amb Psion per fer restitucions, corves de nivell, taquimètrics, càlculs, cubicacions en format digital i autocad.

Tel. 607 31 43 73 932 18 33 43 Fax 932 18 33 43 a/e jbarjau@ya.com

PETITS ANUNCIS

Els

de L’Informatiu Dona’t a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 €, si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets.

Informació: telèfon: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 60 informatiu@apabcn.es

També a www.apabcn.es/ informatiu

i235 quadern central

30

5/4/04

13:59

Página 30

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

AVA N TAT G E S P E R A L S C O L · L E G I AT S

Avantatges per als col·legiats Material informàtic d’interès professional i a bon preu L’empresa Telfiscom (Carrie), dedicada a la venda d’ordinadors i material informàtic (impressores, escànners) de qualitat, ofereix als arquitectes tècnics preus molt avantatjosos i amb el suport tècnic de l’empresa. L’oferta es fa durant un temps limi-

tat i inclou dos models de sobretaula i dos portàtils.

Informació: Carrie (Sílvia Jiménez). Viladomat, 237. Barcelona. Telèfon 934 10 82 80. informatica@carrier.net. www.carrie.net/l-informatiu.

SERVEIS

Informació telèfon: 932 40 20 60

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol. El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred Clàs-

sica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals.

Informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec.es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Descomptes especials per a certificats mèdics El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics .

L’acord permet els descomptes fins al 31 de desembre de 2003. Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei.

Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Serveis d’ortodòncia més barats Descomptes d’entre un 10% i un 20% en els serveis d’ortodòncia de la Clínica Dr. Pedro Ruiz. Les dues primeres visites són de franc. Aquest acord també inclou els fa-

miliars directes dels col·legiats. Per a més informació, telèfon: 932 01 61 62 (Barcelona) i 938 70 76 73 (Granollers).

Descomptes en les entrades a l’Auditori de Barcelona Tots els col·legiats que s’identifiquin amb el carnet del CAATB a les taquilles de l’Auditori obtindran un descompte d’un 10% en la compra d’entrades. A més, en els concerts que faci l’Orquestra de Barce-

lona i Nacional de Catalunya els dissabtes a la tarda, es farà un descompte d’un 25% si es fan grups de més de 25 persones. Vàlid fins al 31 de desembre.

Informació al telèfon: 932 47 93 00

Còpies de plànols a bon preu El Col·legi ha signat també un acord de col·laboració amb Bramona, amb l’objectiu que els col·legiats es puguin beneficiar de descomptes d’un 5% en la realització de fotocòpies, còpies de plànols i traçat

de plànols. Fins al 31 de desembre. Per beneficiar-se del descompte cal identificarse com a col·legiat en sol·licitar el servei.

Bramona. Telèfon: 934 39 65 61 • Fax: 933 22 16 23

Turisme rural Descompte d’un 10% per a les estades a la masia de turisme rural El Muig, a Sant Joan de les Abadesses. Tres cases, d’entre cinc i vuit places, per gaudir d’un

cap de setmana a la muntanya.

Telèfon: 609 613 430. www.elripolles.com/elmuig

Vacances avantatjoses Viatges Barceló ofereix als arquitectes tècnics col·legiats condicions econòmiques avantatjoses i serveis especials en la contractació de vacances: ■ Un descompte del 5%, en paquets turístics, tant d’ofertes com de catàlegs.

■ Un descompte del 3% en els catàlegs “Vacaciones Barceló”, a afegir al descompte específic segons catàleg (fins a l’11 %).

Cal presentar el carnet del CAATB a qualsevol de les 51 oficines a Catalunya.

Podeu consultar les condicions de pagament a 3 mesos sense interessos, amb la targeta Visa Barceló, gratuïta i de lliure domiciliació bancària.

Informació: dzcatalunya@barceloviajes web www.barceloviajes.com

Descomptes en els hotels de la cadena Style Hotels Diversos tipus de descomptes sobre la tarifa Track d’aquest grup hoteler. Central de Reserves d’Style, tel. 902 44 44 70.

Informació: www.hotusahotels.com.

Reserva i consultes: stylehotels@hotusa.es

Cecotel: tarifes de mòbil més barates Els col·legiats poden gaudir de tarifes especials en telefonia mòbil Movistar a partir de l’acord de col·laboració signat el febrer passat entre el CAATB i la patronal CECOT. Poden gaudir d’aquests avantatges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les so-

cietats professionals i les empreses.

Informació: Departament CECOTEL. Telèfon 937 36 60 00 / 902 44 00 40. www.cecotel.com. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Atenció Sanitària Domiciliària ASD, és una empresa d’atenció domiciliària integrada i de qualitat que facilita serveis de salut i sociosanitaris, donant cobertura als problemes i necessitats de les persones, famílies i entorn. El CAATB ha establert un conveni de col·laboració amb ASD, pel qual els col·legiats es beneficiaran d’un 10 % de descompte sobre les tarifes dels seus serveis: ■ Atenció a les persones en processos aguts, de llarga, curta i/o mitja durada.

■ Atenció a les altes hospitalàries garantint la continuïtat assistencial en el domicili ■ Atenció en processos prenatals, postnatals i infantils

■

Atenció a les persones amb malalties oncològiques ■ Atenció a les persones amb malalties infeccioses ■ Atenció integral a la gent gran ■ Atenció a les persones amb dolor i millora de la seva qualitat de vida ■ Atenció a les persones amb trastorns psicològics i de l’aprenentatge ■ Atenció a l’alimentació de les persones Atenció Sanitària Domiciliària, S.A. C./ Muntaner,217 • 08036-Barcelona Telèfon: 93 363 26 05 oficina@asdomiciliaria.com

Descompte del 25% en els espectacles d’adults de Guasch Teatre El Guasch Teatre ofereix un 25% de descompte per a dues persones en els espectacles d’adults, en presentar el carnet del CAATB. En aquests moments el teatre està representant La Celestina de Fernando Rojas, amb Joan Guaski, com a director, i Martha Carbonell, Joaquim Gómez, Rebeca Sánchez,

Oriol Macià, Marga Julià i María Jesús Pereiro com a intèrprets.

Guasch Teatre C/Aragó, 140 (entre els carrers de Villarroel i Urgell de Barcelona) Telèfon de taquilla: 934 51 34 62 www.guaschteatre.com

Clínica Baviera Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió.

- consultes i proves per a correcció visual per làser: 30€ - intervenció de correcció visual per làser (correcció de la miopia, hipermetropia i astigmatisme): 900 €/ull - operació de cataractes: 1.104€/ull - 20% de descompte en la resta de tractaments: glaucoma, làser zyòptics, etc.

Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 CB Sabadell. Prat de la Riva, 53-55, 08206 Sabadell. Telèfon: 937 45 09 52 CB L’Hospitalet Llobregat. Rb Just Oliveras, 48, 08901. Telèfon: 932 60 05 10 CB Tarragona. Pere Martell, 41, 43005. Telèfon: 977 25 19 32 CB Reus. Castellvell, 12-14, 43201. Telèfon: 977 32 80 60 www.clinicabaviera.com

i235 quadern central

5/4/04

13:59

Página 31

DEMANDES

EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA

Important promotora - constructora que forma part d’un grup d’empreses en creixement i amb més de 30 anys en el sector,

Selecciona TÈCNIC/A D’ESTUDIS En dependència del cap d’estudis, col·laborarà i assistirà en les tasques pròpies del departament. S’encarregarà de l’estudi i anàlisi dels projectes, l’elaboració d’amidaments i pressupostos del projecte i de la documentació tècnica necessària.

Requisits: Experiència professional mínima d’un any com a tècnic d’estudis.

Valorable experiència a peu d’obra.

Informàtica a nivell d’usuari de MS-Office, MS-Project i Presto i valorable coneixements de TCQ-2000 i altres programes.

- Domini del català parlar i escrit.

-

S’ofereix -

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

P R O C E S S O S D E S E L E C C I Ó D E L C A AT B

Contracte laboral i jornada completa.

Possibilitats reals de continuïtat i creixement dins de l’empresa.

Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8696 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa Promotora Constructora d’edificació amb més de 20 anys en el sector,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap de grup es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el procés d’execució de vàries obres d’edificació, principalment habitatges plurifamiliars. Signarà com a direcció facultativa.

Requisits: Arquitecte tècnic Experiència professional a partir de 3 anys com a cap d’obra en empresa constructora o promotora - constructora.

- Informàtica a nivell d’usuari: MS-Office (Word, Excel), MS-Project i Autocad.

- Cotxe propi -

EMPRESA PROMOTORA CONSTRUCTORA

IMPORTANT PROMOTORA - CONSTRUCTORA

DEMANDES

Empresa Promotora Constructora d’habitatges de nova planta amb àmbit d’actuació l’àrea metropolitana de Barcelona,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del cap del departament tècnic es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el procés d’execució de vàries obres simultàniament.

Requisits: Arquitecte tècnic Experiència professional a partir de 2 anys com a cap d’obra en empresa constructora.

- Informàtica a nivell d’usuari: MS-Office (Word, Excel), Presto i Autocad.

- Cotxe propi.

-

S’ofereix -

Contracte laboral indefinit.

Jornada completa.

Remuneració en funció de la vàlua i experiència del candidat.

Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8761 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Servei de Promoció i Mercat de Treball

S’ofereix -

Contracte laboral.

Jornada completa.

Remuneració en funció de la vàlua i experiència del candidat.

Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8708 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

31

i235 quadern central

32

5/4/04

13:59

Página 32

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

M E R C AT D E T R E B A L L

CONSTRUCTORA DE BARCELONA

CONSTRUCTORA DE BARCELONA

Ajudant/a de cap d’obra i cap d’obra

Tècnic/a de pressupostos

Perfil Experiència mínima en ambdós perfils de 2 anys. Edat fins a 35 anys. Coneixements informàtics de Ms Project, Excel i Presto.

Perfil Experiència mínima de 2 anys en lloc similar. Edat fins a 35 anys. Coneixements informàtics de Ms Project, Excel i Presto.

S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades pels candidats. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: info@codecsa.com a l’atenció del Departament d’Administració.

S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: info@codecsa.com a l’atenció del Departament d’Administració

EMPRESA D’INSTAL·LACIÓ I COMERCIALITZACIÓ DE TANCAMENTS INDUSTRIALS

DESPATX D’ARQUITECTURA

Arquitecte/a tècnic/a recent titulat/da

Responsable d’instal·ladors Realitzarà la confecció de pressupostos, seguiment i organització de les obres, etc.

Perfil Convenient experiència. Edat entre 28 i 40 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Catalunya.

S’ofereix Dedicació flexible. Contracte laboral o relació liberal (a convenir). Sou aproximat 25000’- euros brut/anual negociable.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 300 34 19 o per a/e: solidux@entorno.es

DEMANDES

per realitzar projectes executius, amidaments, actualització bases de dades, redacció plecs de condicions, anàlisi i llistat de normatives, etc.

Perfil No cal experiència. Lloc de treball Barcelona.

S’ofereix Jornada completa. Relació liberal. Sou negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 476 18 07 o per a/e: jap@gcaarq.com

Ref.: 8743

Ref.: 8744

Ref.: 8745

Ref.: 8747

CONSTRUCTORA DE BARCELONA

CONSTRUCTORA DE REHABILITACIÓ D’HABITATGES

2 cap d’obres

Cap d’obra

per a realitzar pressupostos, control i direcció de proveïdor, execució, qualitat i costos de les obres.

Per a la supervisió de les obres de rehabilitació i coordinació de personal propi i de subcontractistes.

Perfil Imprescindible experiència mínima de 2 anys a peu d’obra. Coneixements programes informàtics d’Autocad, Office, Presto i Project. Imprescindible carnet de conduir. Àrea de treball Barcelona amb desplaçaments puntuals a Madrid, Sevilla, Mallorca, etc.

Perfil Imprescindible experiència mínima de 2 anys. Edat entre 21 i 25 anys. Coneixements informàtics de Ms Office, Presto i valorable coneixements d’Autocad. Imprescindible carnet de conduir. Àrea de treball Barcelona i província.

Perfil Titulació d’arquitecte tècnic. Imprescindible experiència mínima de 3 anys com a cap d’obra. Edat entre 28 i 35 anys. Coneixements informàtcis de Ms-Office (Word, Excel). Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball zona metropolitana de Barcelona.

S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 21.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit. Sou aproximat 21.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral per obra. Sou negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 206 61 28 o per a/e: gac3000@infonegocio.com

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 253 04 17 o per a/e: rrhh@natursystem.com

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 430 96 37 o per a/e: oscarpozo@promotorasarria.com

Ref.: 8748

Ref.: 8750

Ref: 8751

PROMOTORA CONSTRUCTORA DE BARCELONA

Cap d’obra per a l’organització i control del procés d’execució de diverses obres d’habitatges per tal de complir amb les objectius establerts.

EMPRESA D’ÀMBIT NACIONAL, DEDICADA A LA GESTIÓ I PROMOCIÓ IMMOBILIÀRIA, NECESSITA PER A LA SEVA DELEGACIÓ DE BARCELONA

IMPORTANT CADENA DE SUPERMERCATS

Arquitecte/a tècnic/a per a direccions d’obra

Cap d’obra

per incorporar-se al seu departament tècnic i de producció.

per al control i seguiment de la construcció de supermercats i tracte amb externs a l’empresa.

Perfil Experiència aproximada de 4 anys en obres. Carnet de conduir i vehicle propi. Disponibilitat per desplaçar-se per a tota la comunitat de Catalunya. Coneixements informàtics d’Excel, Presto i Acad.

Perfil Titulació d’Arquitecte Tècnic. No cal experiència. Edat fins a 45 anys. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

S’ofereix Jornada completa. Contracte mercantil. Retribució en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata.

S’ofereix Àrea de treball Catalunya. Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 34.050’- euros brut/anual. Signatura d’obres.

Les persones interessades adreceu el currículum a l’Apartat de Correus 75015 - 08080 Barcelona, indicant la referència ARQTEC.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 977 31 72 28 o per a/e: rrhh.catalunya@mercadona.es

Ref: 8752

Ref.: 8753

i235 quadern central

DEMANDES

5/4/04

14:00

Página 33

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

M E R C AT D E T R E B A L L

AJUNTAMENT DE RUBí

Tècnic/a municipal

PROMOTORA IMMOBILIÀRIA D’EDIFICACIÓ D’HABITATGES

per a la resolució dels expedients de sol·licituds de llicències d’obres.

Arquitecte/a tècnic/a

Perfil Imprescindible experiència. Coneixements informàtics. Idioma català. Imprescindible carnet de conduir.

S’ofereix Jornada intensiva. Contracte laboral de 6 mesos. Sou aproximat 25.741’- euros brut/anual. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 588 45 26 o a: Pl. Pere Aguilera, 1. 08191 Rubí. A l’atenció de RRHH Ref. Aparellador.

33

IMPORTANT PROMOTORA CONSTRUCTORA

Consultor/a

per responsabilitzar-se de la planificació, coordinació i control del procés d’execució de diverses obres i projectes.

Actuarà com a responsable de la propietat en la gestió integral dels projectes assignats.

Important promotora constructora d’edificis per a empreses amb una facturació de més de 150 milions d’euros i mes de 600 treballadors a Espanya necessita, per a la seva central a Catalunya, un consultor/ consultora especialitzat/da en façanes singulars per a edificis d’oficines i hotels per a estudiar i generar oportunitats de negoci en el sector hoteler i d’oficines. També per a definició tècnica i econòmica de projectes de construcció de façanes singulars així com la defensa d’aquests davant d’arquitectes i constructors.

Perfil Imprescindible experiència mínima de 2 anys. Edat entre 25 i 28 anys. Coneixements informàtics d’Autocad, programes d’amidaments, Presto, etc. Valorable coneixements d’anglès. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

Perfil Formació d’arquitectura o arquitectura tècnica. Experiència mínima de 2 anys en la venda de serveis o productes de construcció de façanes a empreses del sector d’oficines i hotels. Persona dinàmica amb habilitats de comunicació, negociació i organització.

S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 40.000’- euros brut/anual més deplaçaments i incentius. Incorporació immediata.

S’ofereix Condicions econòmiques a convenir segons vàlua i experiència aportades.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 467 39 01 o per a/e: h45@harmonia45.com

Les persones interessades adreceu el currículum a Selectors Granollers. Av. Parc, 1, 1r. 2a. 08400 Granollers. Fax: 93 870 36 95. a/e: selector@copc.es indicant la ref. CON

Ref.: 8756

Ref: 8757

Ref.: 8754

ENGINYERIA DE BARCELONA

CONSTRUCTORA D’EDIFICACIO D’HABITATGES

ENGINYERIA DE BARCELONA

Cap d’obra

Cap d’obra

per a projectes d’edificació i urbanització: definició de detalls constructius, amidaments, pressupostos, pla de control de qualitat, estudis de seguretat i salut, assistència a la direcció de l’obra, etc.

per responsabilitzar-se a peu d’obra de la contractació i coordinació d’industrials, execució de l’obra, etc.

per a la direcció integrada de projectes i obres.

Perfil Imprescindible experiència en projectes i direccions d’obra. Coneixements informàtics d’Autocad, TCQ, Word i Excel. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i província.

Perfil Imprescindible experiència mínima de 3 anys en obres. Edat entre 28 i 42 anys. Coneixements informàtics de Ms Office i valorable Presto. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

Lloc de treball població propera a Cambrils (Tarragona). Imprescindible residència habitual a prop d’aquesta zona.

Arquitecte/a tècnic/a

S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral segons normativa vigent. Sou 22.000’- euros brut/anual negociable. Signatura d’obres. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 238 74 91 o per a/e: greccat.com a l’atenció de Josep M. Castro Ref: 8758

AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ D’ANOIA

Arquitecte/a tècnic/a municipal per incorporar-se al departament de serveis tècnics de l’Ajuntament. S’encarregarà de realitzar el seguiment i control de les llicències atorgades, confeccionar informes urbanístics, de realitzar el seguiment i control de l’execució de l’obra pública, etc.

Perfil Convenient experiència. Coneixements informàtics de Ms Office (Word i Excel) i Cad. Nivell C de català.

Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

S’ofereix Jornada completa intensiva (35 hores setmanals).

Funcionari interí. Sou 27.000’- euros brut/anual.

Les persones interessades adreceu el currículum al Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona. Tel.: 93 240 23 58. a/e: treball @apabcn.es indicant la ref.

8755 Ref.: 8755

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 33.000’- euros brut/anual negociable més incentius. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax. 93 434 01 33 o per a/e: goccisa@goccisacat.com Ref.: 8759

Perfil Titulació d’Arquitectura tècnica. Imprescindible experiència mínima de 4 anys.

Edat entre 29 i 40 anys. Coneixements informàtics d’Excel, Word, Project i Presto. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i Girona.

S’ofereix Jornada completa. Sou aproximat 36.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 211 00 03 o per a/el: edetco@barcelona.edetco.com Ref.: 8760

i235 quadern central

5/4/04

14:00

Página 34

G U I A 34

A C T I V A

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

INFORMACIÓ TÈCNIC A I COMERCIAL

P U B L I C I TAT

Busques una empresa? Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l’Informatiu. La teva guia d’empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

1

ESTRUCTURES

3

4

AÏLLAMENTS

I IMPERMEABILITZACIONS

FAÇANES

7

6

REHABILITACIÓ

REVESTIMENTS I PAVIMENTS

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Jordi Marín • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57

i235 quadern central

5/4/04

14:00

Página 35

la teva solució professional P U B L I C I TAT

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

INFORMACIÓ TÈCNIC A I COMERCIAL

8

INSTAL·LACIONS

11

TANCAMENTS PRACTICABLES

16

9

35

SERVEIS PROFESSIONALS

INTERIORISME

14 INFORMÀTICA

15 SANITARIS

QUÈ

20 BASTIDES

CERQUEU: 1. ESTRUCTURES • 2. COBERTES • 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4. FAÇANES • 5. TANCAMENTS I DIVISIONS • 6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS • 7. REHABILITACIÓ • 8. INSTAL·LACIONS • 9. INTERIORISME • 10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ • 11. TANCAMENTS PRACTICABLES • 12. ENVIDRAMENTS • 13. MITJANS AUXILIARS • 14. INFORMÀTICA • 15. SANITARIS • 16. SERVEIS PROFESSIONALS • 17. EQUIPAMENTS • 18. INDUSTRIALS • 19. INSTAL·LADORS • 20. BASTIDES

i235 quadern central

5/4/04

14:00

Página 36

A C T I V I TAT S 36

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

FORMACIÓ POSTGRAU I MÀSTER

A C T I V I TAT S

Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme D’octubre de 2004 a maig de 2005 Les funcions de management constitueixen una de les noves perspectives de futur per als professionals del sector immobiliari i de la construcció.

El Project manager és l’encarregat d’impulsar i dirigir el projecte des d’una perspectiva de globalitat, portant a terme els treballs de planificació, coordinació i seguiment de tota l’operació. Ha de saber liderar, prograLa preparació i formació adequada dels di- mar i conduir l’operació cap els objectius rectius i tècnics del sector en tècniques de de temps, cost i qualitat definits. gestió de la promoció i la gestió del procés de construcció, són factors clau per facili- Aquesta nova figura, implantada de forma tar l’evolució del sector cap a una millora general en altres països, es planteja com a de la competitivitat i de la qualitat dels referent dels moderns models de gestió. productes immobiliaris.

La formació que presentem s’emmarca Direcció acadèmica Carles Puiggròs Arquitecte tècnic i aparellador. Project manager. Gerent de L’H 2010 SPM SA Francisco Javier Llovera Doctor en Dret. Aparellador. Director de l’EUPB (Escola Superior Politècnica d’Edificació de Barcelona) Consell de Direcció Michéle Butzbach Llicenciada en Lingüística i Psicopedagogia. Formadora. Director de Geoda Formacions.

Celestí Ventura Arquitecte tècnic. Director General de METRO-3 José Ignacio Galan Arquitecte. Director de L-35 Arquitectes.

Lluís Martinell Arquitecte tècnic. Director tècnic de La Llave de Oro. Jesus Rodríguez Arquitecte tècnic. Project manager. Professor titular de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona.

Lloc i horari de classes Les classes es fan a les aules del CAATB. Divendres: de 16.30 a 21.00 h. (Descans de 30 minuts) Dissabtes: de 09.30 a 14.00 h. (Descans de 30 minuts)

dins d’aquest models i pretén completar la formació dels professionals que actuen de manera parcial en el procés, fent funcions en la fase de projectes o en la d’execució d’obres, o que volen iniciar-se en el camp del management.

El màster està estructurat en tres mòduls acadèmics d’ensenyament presencial i un treball final o projecte, denominat tesina, desenvolupat de forma no presencial i amb l’assistència d’un professor/tutor.

- Organització i lideratge d’equips de treball - Gestió de la qualitat - Gestió del projecte - Habilitats directives - Gestió de l’execució de les obres - Gestió del manteniment i postvenda ■ Mòdul IV (dedicació estimada de 150 hores).

TESINA. TREBALL FINAL TUTORITZAT PER UN PROFESSOR Es lliurarà diploma de màster als alumnes que hagin assistit a un mínim del 80% de cada mòdul, realitzant i aprovant els treballs.

Condicions d’admissió Per poder inscriure-s’hi cal ser titulat universitari i justificar una experiència de tres anys en el sector de la construcció. Els interessats han de portar a la secretaria del màster un currículum i una carta de presentació en què sol·licitin la inscripció al curs. El termini de presentació d’inscripcions finalitza el proper 23 de juny.

Preu matrícula: 3.200 € (més 16% IVA) Preu matrícula col·legiats/ades: 2.720 € (més 16% IVA) (Cost per any acadèmic)

Dates 1r any: octubre 2004 a maig 2005 2n any: octubre 2005 a maig 2006 Programa ■ Mòdul I. INTRODUCCIÓ AL MANAGEMENT ■ Mòdul II. GESTIÓ DE LA PROMOCIÓ IMMOBILIÀRIA - Dret: economia d’empresa - Gestió de la promoció - Gestió urbanística ■ Mòdul III. GESTIÓ DEL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ - Gestió estratègica de projectes

Al web www.apabcn.es hi podràs consultar una detallada guia didàctica de tots els postgraus i màster del CAATB

Més informació i inscripcions: Secretaria del Màster Project Manager Bon Pastor, 5 (5a planta) • 08021 Barcelona Tel. 932 40 23 73 • formacio@apabcn.es

i235 quadern central

A C T I V I TAT S

5/4/04

14:00

Página 37

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

F O R M AC I Ó O B E R TA

Formació Oberta

.

37

Per estar al dia en el procés constructiu

R E H A B I L I TA C I Ó I M A N T E N I M E N T D ’ E D I F I C I S R12003 (Barcelona) Data: del 5 al 12 de maig de 2004 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Durada: 15 hores

ESTRUCTURES DE PARETS DE CÀRREGA EN EDIFICIS EXISTENTS

Preu curs: 234,00 € Preu col·legiats (-16%): 198,90 €

L’objectiu del curs és proporcionar al tècnic els coneixements necessaris que li permetin reforçar, estintolar i redissenyar les parets de càrrega de la construcció al nostre país (tàpia, paredat i fabrica de maó). Durant el curs es donaran les pautes d’inspecció d’edificis, s’explicarà la simptomatologia més habitual, es farà una aproximació al seu càlcul i es presentaran les solucions més adients per a cada cas.

R12601 (Terrassa)

LA GESTIÓ DEL MANTENIMENT EN L’EDIFICACIÓ

Data: Del 28 d’abril al 9 de juny de 2004 Horari: dimecres, de 19 a 21 h Durada: 14 hores Preu curs: 180,00 € Preu col·legiats (-16%): 150,00 €

El pas del temps, la incidència dels factors meteorològics o, senzillament, el desgast dels materials, fan que els nostres edificis pateixin una important degradació que, en molts casos, pot ser irreversible. En una gestió correcta dels edificis, la rehabilitació ha de ser l’últim pas a fer. En aquest curs es tractarà dels diferents elements que s’han de tenir en compte en el manteniment d’edificis i que permeten , entre d’altres coses, augmentar la vida útil dels diferents elements constructius, detectar les disfuncions abans que aquestes es produeixin, planificar i programar les actuacions de futur i evitar despeses extraordinàries.

MEDI AMBIENT I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE M11005 (Barcelona) Data: 3 de juny de 2004 Horari: dilluns, de 16.30 a 21 h Durada: 4 hores Preu curs: 62,40 € Preu col·legiats (-16%): 53,04 €

M12403 (Barcelona) Data: 6 de maig de 2004 Horari: dijous, de 16 a 21 h Durada: 5 hores Preu curs: 78,00 € Preu col·legiats (-16%): 66,30 €

LA GESTIÓ DELS RESIDUS EN LA CONSTRUCCIÓ. CAS PRÀCTIC La sessió et permetrà conèixer amb un cas pràctic les funcions que cal desenvolupar en l’àmbit de la gestió de residus i com s’ha de preparar la documentació legal que s’exigeix en els projectes de rehabilitació i d’obra nova. Es farà un esment especial del Decret 201/1994 de la Generalitat de Catalunya i de la seva posterior modificació en el Decret 161/2001. Entre altres qüestions, es tractaran l’avaluació del volum i les característiques de residus que es generen, l’especificació de la instal·lació de reciclatge i les operacions de recollida selectiva projectades.

INSTAL·LACIÓ D’ENERGIA SOLAR EN ELS EDIFICIS. CAS PRÀCTIC L’objectiu del curs és donar els coneixements necessaris perquè es pugui fer el predimensionat i seguiment d’una instal·lació solar tèrmica d’una complexitat mitjana-baixa, com la que ens podem plantejar de col·locar en un habitatge unifamiliar A més, es tractaran tots aquells aspectes administratius relacionats amb els ajuts econòmics que moltes d’aquestes instal·lacions poden rebre: documentació necessària (tècnica i administrativa), quantia dels ajuts, llocs on sol·licitar-los, diferents tipus d’ajuts, etc.

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ G11014 (Barcelona) Dates: De l’11 de maig a l’1 de juny de 2004 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h Durada: 14 hores Preu curs: 251,75 € Preu col·legiats (-16%): 213,99 €

G11202 (Barcelona) Dates: Del 31 de maig al 7 de juny de 2004 Horari: dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Durada: 9 hores Preu curs: 140,40 € Preu col·legiats (-16%): 119,34 €

ÚS DE FULL DE CÀLCUL PER A L’ESTUDI DE VIABILITAT D’OPERACIONS IMMOBILIÀRIES En aquest curs presentarem una forma fàcil i pràctica d’utilitzar un full de càlcul per a l’estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries. Per poder fer el curs, es requereixen coneixements en estudis de viabilitat i dominar, a nivell d’usuari, el programa Excel.

CRITERIS D’AMIDAMENTS. CONFLICTES I BONES PRÀCTIQUES Els objectius d’aquest curs són analitzar els diversos criteris d’amidaments i els conflictes que generen, sobretot en la fase d’execució, i proposar un catàleg de bones pràctiques per tal d’evitar-los. Així mateix, es pretén analitzar com s’han d’estructurar les unitats d’obra per tal d’ajustar-les al màxim a la realitat del procés productiu de l’obra. El curs s’adreça especialment a professionals del procés constructiu que treballen per a empreses promotores i/o constructores

i235 quadern central

38

5/4/04

14:00

Página 38

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

F O R M AC I Ó O B E R TA

A C T I V I TAT S

S E G U R E TAT I S A L U T E N L E S O B R E S S12002 (Barcelona) Dates: 11 de maig de 2004 Horari: dimarts, de 16.30 a 21 h Durada: 4 hores Preu curs: 62,40 € Preu col·legiats (-16%): 53,04 €

S12210 (Granollers) Dates: Del 4 a l’11 de maig de 2004 Horari: Dimarts, de 17 a 21 h Durada: 8 hores Preu curs: 124,80 € Preu col·legiats (-16%): 106,08 €

PREVISIONS I ACTUACIONS EN ELS TREBALLS D’ENDERROCS Aquest curs està adreçat especialment a caps d’obra, directors d’execució i coordinadors de seguretat. El seu objectiu és donar a conèixer les previsions de seguretat que cal tenir en compte en l’execució de treballs d’enderroc, les intervencions que convé fer en cada cas, la documentació legal requerida i, especialment, la manera d’actuar quan hi ha residus perillosos com l’amiant.

METODOLOGIA PRÀCTICA PER A LA COORDINACIÓ DE SEGURETAT La Guia pràctica del coordinador de seguretat en la fase d’execució d’obres és una proposta de metodologia de treball que cal seguir durant tot el procés de l’obra. Aquest curs es desenvoluparà en dues sessions: una de dedicada a explicar les tasques que s’han de fer i els mètodes de treball que s’han de portar a terme segons la guia, i una altre que consisteix a aplicar al guia en un exemple pràctic de coordinació de seguretat d’un edifici plurifamiliar entre mitgeres, que és el tipus d’obra que més sovint desenvoluparà un aparellador o arquitecte tècnic.

INTERIORISME I10303 (Barcelona) Data: Del 3 al 17 de juny de 2004 Horari: Dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 20 hores Preu curs: 312,00 € Preu col·legiats (-16%): 265,20 €

CRITERIS D’ELECCIÓ DELS MATERIALS A L’INTERIORISME L’elecció d’un material respon a criteris diversos. Determinar-los és el primer pas que cal fer per garantir l’eficàcia del disseny d’interiors. Amb aquest curs aprendràs com trobar un material que respongui amb exactitud a unes premisses donades des del punt de vista estètic, funcional o econòmic, els seus comportaments i la posada en obra.

L E G I S L A C I Ó I N O R M AT I VA D E L A C O N S T R U C C I Ó P10114 (Barcelona) Data: 20 de maig de 2004 Horari: Dijous, de 18 a 21 h Durada: 3 hores

CERTIFICATS D’HABITABILITAT

Preu curs: 43,23 € Preu col·legiats (-16%): 36,75 €

Recentment, el Govern de la Generalitat ha aprovat un nou decret on es fixen els requisits mínims que han de tenir els habitatges usats per poder obtenir la cèdula d’habitabilitat. Aquesta sessió està pensada per iniciar l’arquitecte tècnic en aquesta pràctica professional i aprofundir en el coneixement de la nova legislació. A més, es facilitaran pautes i eines per a la redacció de la certificació que, ara, també es pot tramitar electrònicament a través d’Internet.

N10806 (Barcelona)

SERVITUDS I RELACIONS DE VEÏNATGE. CASOS PRÀCTICS

Data: Del 18 al 26 de maig de 2004 Horari: dimarts i dimecres, de 19 a 21 h Durada: 8 hores Preu curs: 124,80 € Preu col·legiats (-16%): 106,08 €

Les relacions entre veïns i les servituds existents són aspectes regulats dins l’àmbit del Dret Civil, i tenen una gran importància per als tècnics, que sovint es troben amb la necessitat de conèixer, interpretar, resoldre o prevenir conflictes en l’obra, o d’assessorament al client.

Aquest curs té l’objectiu d’aprofundir sobre els aspectes tant del Dret Civil Comú com de l’especial per Catalunya que tenen incidència en la construcció (compilació del Dret Civil de Catalunya, Llei 13/1990 de 9 de juliol, de l’acció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veïnatge, així com la Llei 22/2001, de 31 de desembre, de regulació dels drets de superfície, de servitud i d’adquisició voluntària o preferent), tot aplicant-los en casos concrets en els quals els tècnics es troben habitualment implicats.

Atenció: Els preus no inclouen el 16% d’IVA.

Informació i inscripcions:

En cada curs es lliurarà un certificat d’assistència a totes les persones que hagin assistit al 80% de les classes i, en els casos en què s’indiqui, que també hagin superat les proves d’aprofitament.

Àrea de Formació del CAATB Bon Pastor, 5 (5a planta) • 08021 Barcelona Tel. 932 40 23 73 • Fax 932 40 23 59 formacio@apabcn.es www.apabcn.es

i235 quadern central

A C T I V I TAT S

5/4/04

14:00

Página 39

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

P RO F E S S I O N A L S I C U LT U R A L S

39

TROBADES PROFESSIONALS DINARS CONSTRUCCIÓ, AMB JOAN JOSEP BRUGERA, CONSELLER DELEGAT D’IMMOBILIÀRIA COLONIAL

L’espai de diàleg per al futur del nostre sector

La resposta del sector de la construcció a les necessitats d’habitatge a Catalunya Els darrers canvis sociològics, com la immigració, l’increment de llars unipersonals, la necessitat d’habitatge adaptat per a la gent gran, juntament amb una política econòmica governamental que afavoreix la propietat, han generat una creixent demanda d’habitatge que ha comportat un important increment dels preus i la impossibilitat que molts ciutadans puguin accedir a un habitatge digne. En aquesta ocasió parlarem d’un problema de gran repercussió social i econòmica: la necessitat d’habitatge a Catalunya, en especial a la regió metropolitana de Barcelona, i la capacitat de resposta que hi té el nostre sector.

Dia i hora:

26 d’abril, de 9 a 13.30 h

A qui s’adreça:

A professionals del sector, empreses promotores i constructores, regidors i altres responsables de l’Administració pública, i agents socials que puguin estar implicats o interessats en les polítiques d’habitatge.

Programa

Participants:

9.00 h Acollida dels assistents 9.30 h Presentació de l’acte, a càrrec de Xavier Bardají, president del CAATB 9.45 h Ponència a càrrec de Carme Trilla, economista i directora general d’Habitatge 10.45 h Pausa i cafè 11.15 h Taula rodona i debat 13.00 h Conclusions Lluís Alvareda, gerent de Vimusa. Promotor públic.

Pere Maqueda, conseller delegat de Copcisa Jaume Massana, sotsdirector general de Caixa Manresa Gonçal Bernardos, professor titular de la UB i director del màster d’Assessoria i Consultoria Immobiliària de la UB i col·laborador d’Espais Promocions Immobiliàries EDI, S.A.

Moderador:

Salvador Sabrià, periodista d’El Periódico de Catalunya

Patrocinen:

ESPAIS, TECHNAL i TEXSA

Col·labora:

El Periódico de Catalunya

Perspectives i situació del sector immobiliari Des del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona us animem a assistir a la segona edició de Dinars Construcció. Aquest és el punt de trobada on els professionals del procés constructiu podrem compartir amb personalitats de reconegut prestigi temes de gran importància per al present i futur del nostre sector.

En la segona edició intervindrà Joan Josep Brugera, conseller delegat d’Immobiliària Colonial. En finalitzar l’àpat ens presentarà les Perspectives i situació del sector immobiliari, una interessant visió de futur des de la posició estratègica d’una empresa líder dins el sector.

PROGRAMA 13.30 h Acollida dels assistents 14.00 h Dinar 15.00 h Presentació, a càrrec de Xavier Bardají, president del Col·legi d’A-

dia i hora: 25 de maig de 2004, a les 13.30 h. lloc: Hotel Presidente, Diagonal, 570.

08021 Barcelona preu no col·legiats: 30 € (IVA inclòs) preu col·legiats: 25,50 € (IVA inclòs) El nombre d’assistents és limitat; per això, cal inscripció prèvia. Si queden places lliures, s’admetran inscripcions fins al dia 19 de maig.

Patrocinen: GAESCO, LAFARGE TEXSA MORTEROS i SELECT Col·labora: HESPERIA PRESIDENTE Informació i inscripcions al Punt d’Informació del CAATB. Telèfon: 933 93 37 37 • Fax: 932 40 20 61 informacio@apabcn.es • www.apabcn.es

E S PA I E M P R E S A

Jornada tècnica

Instal·lacions de piscines i instal·lacions esportives Ceràmiques Sugrañés organitza una sessió sobre instal·lacions esportives, que anirà a càrrec de Jordi Cantacorps, director tècnic.

Les jornades Matins Construcció són gratuïtes.

Informació i inscripcions al Punt d’informació del CAATB Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona • Tel. 933 93 37 37 • Fax 932 40 20 61 informacio@apabcn.es • www.apabcn.es

PROGRAMA: ■ ■ ■ ■

E S PA I E M P R E S A ■

NOVA NORMATIVA DEL CIMENT I L’ÚS DEL FORMIGÓ DELS CIMENTS AMB ADDICIONS L’Institut del Ciment (IECA) organitza la jornada La nova normativa del ciment i l’ús en el formigó dels ciments amb addicions. Anirà a càrrec de Sergi Carrascón, enginyer de camins, delegat a Catalunya de l’Institut del Ciment (IECA). dia: 13 de maig hora: a les 19 hores lloc: sala d’actes del CAATB - Novetats de l’RC-03

parelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona. A continuació intervindrà Joan Josep Brugera, conseller delegat d’Immobiliària Colonial, que exposarà les Perspectives i situació del sector immobiliari.

15.45 h Preguntes i debat 16.00 h Cloenda

- Obligatorietat dels assaigs de recepció - Normes europees harmonitzades - Marcatge CE i marques de qualitat - L’Ús S’entregarà documentació als assistents.

L’entrada és gratuïta però cal confirmar assistència.

Punt d’Informació Tel.: 93 240 20 60 • informacio@apabcn.es

■ ■

Tipologia de piscines Requeriments tècnics Sistemes desbordants o skimmer Seguretat i higiene en platges i vestuaris. Paviments higiènics amb garantia d’antirelliscada Normatives. Real Federació Espanyola de Natació. Comunitat autònoma Adhesius i productes químics. Impermeabilització d’una piscina Precs i preguntes

Dia i hora: 29 d’abril a les 19 hores Lloc: Sala d’actes del CAATB Jornada gratuïta, places limitades. Entrega de documentació als assistents Es lliurarà certificat d’assistència. Cal confirmar assistència MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS Punt d’Informació del CAATB • Tel. 932 40 20 60 • Fax: 93 240 20 61 informacio@apabcn.es

i235 quadern central

40

5/4/04

14:00

Página 40

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

P RO F E S S I O N A L S I C U LT U R A L S

A C T I V I TAT S

E X P O S I C I O N S I A LT R E S CONTEMPORARY LANDSCAPES NOU BARRIS, CULTURA AL CARRER

Mostra de fotografies de Sergio Belinchón Nou Barris, Beat Marugg i Markus Bassler Palmes i Diapasons, realitzades de juny a setembre de 200, amb poemes i textos sobre la ciutat contemporània, que serveixen per explorar la transformació del districte de Nou Barris. dates: fins al 23 d´abril lloc: Sala d’exposicions del CAATB. Bon Pastor, 5. Barcelona. informació: Cultura • Telèfon: 93 240 20 60 • cultura@apabcn.es

PENSAMENT ÍNTIM DE JAUME GUIXÀ A L’ESPAI D’ART

A PEU D’OBRA, FOTOGRAFIES DE CHOPO A LA PRIMAVERA FOTOGRÀFICA

Jaume Guixà, artista i arquitecte tècnic, presenta Pensament íntim. La mostra de pintura es podrà veure fins al 30 d’abril. dates: fins al 30 d’abril horari: de dilluns a divendres de 830 a 19.30 hores lloc: Espai d’Art de la primera planta del CAATB informació Punt d’Informació • tel. 932 40 20 60.

La Delegació del Vallès Occidental acull l’exposició fotogràfica A peu d’obra, del fotògraf Javier García-Die, Chopo, col·laborador del CAATB. La mostra, que es podrà veure fins al 16 d’abril i que s’emmarca dins dels actes de la Primavera Fotogràfica, i és una mirada al món de la construcció, on els protagonistes són les persones. dates: fins al 16 d’abril lloc: Delegació del Vallès Occidental informació Delegació del Vallès Occidental • tel. 937 80 11 10

THAMBOS 6, A OSONA Thambos va néixer amb l’objectiu d’estimular i difondre la creació artística contemporània vinculada a la comarca d’Osona. Amb Thambos 6 han passat 10 anys i hi han exposat 44 artistes, i aquest any 10 artistes exposen a la Delegació d’Osona, en una mostra organitzada per l’Associació per a les Arts Contemporànies. dates: fins al 2 de maig

lloc: Delegació d’Osona Plaça Major, 6 de Vic horari: De dimarts a dissabte d’11 a 13 hores i de 18 a 20 hores diumenges i festius de 18 a 20 hores informació: Telèfon: 93 885 26 11 caatosona@apabcn.es

C O N V O C AT Ò R I A

Assemblea General de Col·legiats La Junta de Govern va prendre l’acord de convocar Assemblea General Ordinària de col·legiats segons estableixen els Estatuts del Col·legi. L’Assemblea tindrà lloc: dia: hora: lloc:

dimarts, 20 d’abril a les 18.30 hores, en primera convocatòria a les 19 hores, en segona convocatòria sala d’actes del Col·legi

Ha estat aprovat per la Junta de Govern, amb caràcter definitiu el següent: ordre del dia: 1. Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea General anterior.

2. Informe del president 3. Proposta d’aprovació de liquidació del pressupost d’ingressos i despeses del Col·legi corresponent a l’exercici 2003, balanç de situació comptable tancat a 31 de desembre de 2003 i informe, si escau, de la Comissió Econòmica, designada per l’Assemblea general.

4. Proposta d’aprovació de l’informe de gestió que presenta la Junta de Govern corresponent a la gestió realitzada pel Col·legi durant l’exercici 2003.

5. Elecció d’entre els assistents de l’Assemblea general, dels col·legiats que constituiran la Comissió Econòmica per a l’exercici 2004 6. Torn obert de paraules El president

informació Secretaria del Col·legi Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona telèfon: 932 40 20 55 • fax: 934 14 34 34 secretaria@apabcn.es

EL MANTENIMENT EN ELS EDIFICIS, A TERRASSA Del 27 d’abril a l’11 de juny, a la Delegació del Vallès Occidental els professionals i la societat en general podran conèixer com i per què s’han de mantenir els edificis. Amb una exposició, un curs i jornades tècniques podran saber, sota el guiatge de professionals i empreses expertes en el manteniment, les millors fórmules per intervenir i gestionar els edificis, els principals criteris de seguretat, i les darreres tècniques i els nous materials en aquest camp.

EXPOSICIÓ inauguració: 27 d’abril, a les 19.30 h Hi assistiran l’Il·lm. Sr. Pere Navarro, alcalde de Terrassa; l’Il·lm. Sr. Manuel Bustos, alcalde de Sabadell, i l’Il·lm. Sr. Josep Aran, 1r tinent d’alcalde de Terrassa i regidor de Planificació del Territori. dates: del 27 d’abril a l’11 de juny lloc: Sala d’exposicions de la Delegació L’entrada és lliure.

CLOENDA: El darrer dia de l’exposició, l’11 de juny, se celebrarà el XII Sopar de la Delegació del Vallès Occidental per a col·legiats, i familiars i amics seus. Més informació a la Delegació.

CURS L’EDIFICACIÓ OBSERVADA DES DEL MANTENIMENT dies: els dimecres, de 19 a 21 hores lloc: Sala de conferències de la Delegació Preu: 180,00 € Preu col·legiats: 150,00 €

PROGRAMA 28 d’abril. Gestió de grans àrees urbanes.

Vicenç Gibert i Armengol, arquitecte tècnic. Laboratori d’Edificació de l’EPSEB. 5 de maig. Causa-efecte del no-manteniment en elements metàl·lics. Àngel Corral i Miquel, enginyer tècnic. Laboratori d’Edificació de l’EPSEB. 12 de maig. Com planificar el manteniment. Vicenç Gibert i Armengol, arquitecte tècnic. Laboratori d’Edificació de l’EPSEB. 19 de maig. Normativa legal i eines administratives. Jordi Pascual i Mo, arquitecte tècnic. Laboratori d’Edificació de l’EPSEB. 26 de maig. La gestió integrada en els edificis. Pere Isard i Riera, arquitecte tècnic.

Laboratori d’Edificació de l’EPSEB. 2 de juny. Com es justifica el manteniment des de l’Administració en edificis i espais públics? Lluís Gibert i Fortuny, arquitecte.

Cap de Serveis d’Obres del Departament d’Urbanisme, Obres i Llicències de l’Ajuntament de Mataró.

9 de juny. Criteris de qualitat en el manteniment. Francesc Jordana i Riba, arquitecte tècnic. Laboratori d’Edificació de l’EPSEB. SESSIONS TÈCNIQUES dies: els dimarts i dijous, del 29 d’abril al 10 de juny, de 19 a 21 h. lloc: Sala de conferències de la Delegació Totes les sessions tècniques són gratuïtes, només cal confirmar-hi l’assistència.

Informació: Delegació del Vallès Occidental Tel. 937 80 11 10 • caatvocc@apabcn.es

i235 quadern central

A C T I V I TAT S

5/4/04

14:00

Página 41

Quadern central PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

P RO F E S S I O N A L S I C U LT U R A L S

41

ACTIVITATS DE FORA cursos i jornades

PRESERVACIÓ

DEL PATRIMONI EN PEDRA SECA

El Centre cultural de la Mediterrània Can Quintana, que té com objectiu l’estudi i la recerca en el camp del patrimoni a Torroella de Montgrí organitzen la II trobada d’estudi per a la preservació del patrimoni en pedra seca. La trobada vol convertir-se en un punt de reunió per debatre les problemàtiques i les potencialitats del patrimoni de la pedra en sec. Les intervencions se centraran en dos àmbits: en la manera com protegir millor els béns culturals i, d’altra banda, reflexionar sobre quin ha de ser l’ús social i turístic d’aquest patrimoni. dies: 23 i 24 d’octubre lloc: Can Quintana, Centre Cultural de la Mediterrània

més informació: Secretaria de la II trobada Telèfon: 972 75 51 80 Fax: 972 75 51 82 Carrer d’Ullà, 31 Torroella de Montgrí canquintana@torroella.org

MARCATGE CE

I MARQUES VOLUNTÀRIES DE QUALITAT PER A FINESTRES

ASEFAVE, Associació Espanyola de Fabricants de Façanes Lleugeres i Finestres, AENOR i el Consejo Superior de Arquitectos de España, organitzen en el marc de VETECO’04, la jornada tècnica “El marcatge CE i les marques voluntàries de qualitat per a finestres, L’obligatori i el voluntari”.

L’objectiu de la jornada és donar a conèixer el significat, el valor, les exigències i els límits del marcatge obligatori CE i els avantatges de la marca voluntària AENOR per a provar la qualitat dels productes. dia i hora: 7 de maig, de 10 a 14 hores lloc: Parc firal Juan Carlos I de Madrid Inscripcions gratuïtes: asefave@asefave.org

fires i congressos

PIEDRA’04 V Fira internacional de la pedra natural. dates i lloc: Madrid del 5 al 8 de maig. informació: IFEMA, parc firal Juan Carlos I, de Madrid Telèfon: 91 722 51 80 www.piedra.ifema.es

CONSTRULAN’04 Saló de la Construcció, equipaments i instal·lacions que se celebrarà a Bilbao del 21 al 24 d’abril. El certamen acollirà unes jornades dedicades a l’impacte ambiental de les instal·lacions. Abastarà també tot allò relacionat amb els darrers avenços en el món de la construcció. dates: del 21 al 24 d’abril informació: Telèfon: 94 428 54 00 construlan@feriadebilbao.com www.feriadebilbao.com

MANTENIMENT 3r Saló del manteniment industrial i d’edificis dates: de l’11 al 13 de maig lloc: Palau de Congressos de Catalunya informació: Fira Barcelona Av. Reina M. Cristina s/n 08004 Barcelona Tel: 902 233 200 Fax: 93 233 21 98 info@firabcn.es www.firabarcelona.com

CONGRÉS INTERNACIONAL DE REHABILITACIÓ DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

Saló de la finestra i el tancament de vidre. dates i lloc: Madrid del 5 al 8 de maig.

IFEMA, parc firal Juan Carlos I, de Madrid Telèfon: 91 722 51 80 www.piedra.ifema.es

DALÍ,

CULTURA DE MASSES

El Centre Internacional per a la Conservació del Patrimoni organitza el VIIè Congrés internacional de rehabilitació del patrimoni arquitectònic i edificació. dates: del 12 al 16 de juliol lloc: Yaiza, Lanzarote informació: Secretaria permanent: CICOP. Telèfon: 922 601 167 congresocicop@telefonica.net

CONGRÉS

SOBRE SEGURETAT CONTRA INCENDIS

Tecnifuego-Aespi organitza un congrés de Seguretat contra incendis amb l’objectiu d’aglutinar a totes les entitats, universitats i escoles d’Espanya, empreses i professionals, administracions, per tal d’informar i comunicar sobre les diferents temàtiques que afecten la seguretat, la prevenció i la protecció contra incendis. dates: del 19 al 21 d’octubre lloc: Palau de Congressos de Madrid, Passeig de la Castellana, 99 informació: Secretaria del congrés Gran Via de les Corts Catalanes 454 Telèfon: 93 289 24 40 congreso@sci2004.org • www.sci2004.org

exposicions

HABITAR VETECO’04

de la ciutat, l’exposició reflexiona sobre la lògica dels sistemes urbans i la gran varietat de tipologies i models urbans que existeixen. També es presenten les noves opcions que es perfilen a Barcelona pel què fa la sostenibilitat, amb una especial atenció a la lògica del propi espai del Besòs que acull el Fòrum. dates: del 9 de maig al 26 de setembre lloc: Hangar de la Marina Seca Col·laboradors: Oriol Pibernat / Foment de les Arts Decoratives (FAD), Agència Local d’Ecologia Urbana Informació: www.barcelona2004.org

EL MÓN

En el marc de les activitats del Fòrum 2004 i en relació amb l’àmbit de la sostenibilitat, l’exposició Habitar el món es planteja el tema de les relacions entre l’espai i l’ésser humà. L’aborda a tres escales diferents, amb un zoom que va de la més gran a la més petita: territori, ciutat i hàbitat. A l’espai dedicat a l’escala

trobada i relació dels ciutadans, carregat de valors funcionals i simbòlics, i que reconeix el paper fonamental que des de sempre ha tingut l’espai públic en la definició de les ciutats europees. termini de presentació de projectes: 19 d’abril Les bases del premi són disponibles a http://urban.cccb.org o les podeu demanar al Centre de Documentació del CCCB. Servei de Premsa del CCCB Tel.: 93 306 41 00 / 23 • Fax: 93 306 41 01

PREMIS BONAPLATA L’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia industrial de Catalunya, convoca els 13 premis Bonaplata adreçats a la restauració, rehabilitació d’elements, edificis o construccions relacionats amb el patrimoni industrial i a la nova realització industrial. Les aspirants als premis Bonaplata han de centrar-se en actuacions realitzades a Catalunya o sobre Catalunya, des de l’1 de juliol de 2002 fins al 8 de juny de 2004. termini de presentació de la documentació: de l’1 al 18 de juny lloc: Secretaria Tècnica dels Premis Bonaplata, Via Laietana, 39, 4a, 08003 Barcelona. informació: Secretaria de l’Associació del Museu de la Ciència i la Tècnica i d’Arqueologia industrial de Catalunya.

Telèfon: 93 780 37 87 associaciomct@eic.ictnet.es • www.amctaic.org

PREMIS ATEG DE GALVANITZACIÓ L’Associació Tècnica de Galvanització, ha convocat la 3a edició els Premis ATEG de Galvanització, per distingir obres que hagin fet ús de l’acer galvanitzat. la dotació dels premis és de 6000 € pel primer, 3000 €, pel segon i 1.500 € pel tercer. data límit presentació de projectes: 15 d’abril Emmarcada en els actes de celebració de l’Any Dalí, amb el qual es commemora el centenari del naixement del pintor, aquesta mostra, organitzada en col·laboració amb la Fundació GalaSalvador Dalí, aplega més de 400 obres procedents de col·leccions privades i museus tant d’Europa com d’Amèrica. dates: fins al 23 de maig lloc: CaixaFòrum, Av. Marquès de Comillas, 68 de Barcelona Entrada gratuïta informació: Telèfon: 902 22 30 40 De dilluns a divendres, de 10 a 20 hores www.fundacio.lacaixa.es

bases i informació: ATEG • Paseo de la Castellana, 143, 1 A 28046 Madrid Tel.: 91 571 45 62 • galvanizacion@ateg.es

altres

SEGON CAMPIONAT DE GOLF D’ARQUITECTURA TÈCNICA El Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics d’Alacant organitza el segon Campionat de golf d’Arquitectura Tècnica d’Espanya, atès l’èxit de la primera edició. dates: 30 d’abril i 1 de maig

informació: premis

PREMI EUROPEU DE L’ESPAI PÚBLIC URBÀ El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona convoca del tercer Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2004, per a intervencions de millora i creació d’espais públics finalitzades a les ciutats europees els anys 2002 i 2003.

El premi reconeix el moviment de recuperació i creació d’espais públics urbans que s’ha donat arreu d’Europa durant els darrers anys. Les intervencions premiades es fan ressò d’una nova valoració de l’espai públic, entès com a espai de

telèfon: 96 592 48 40 • www.coaatalicante.org

i235 quadern central

5/4/04

14:00

Página 42

i235 el reportatge

5/4/04

14:52

Página 43

E L R E P O RTAT G E F O R M I G Ó P R E F A B R I C AT

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

43 Fotos: Chopo

E L R E P O RTAT G E

i235 el reportatge

44

5/4/04

14:52

Página 44

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

F O R M I G Ó P R E F A B R I C AT

E L R E P O RTAT G E

Chopo

Posada en obra E l formigó prefabricat és pre-

fabricació? Si formulem la pregunta a l’inrevés l’afirmació no serà tan categòrica.

L’aparició d’una gamma de nous materials, els anomenats compòsits, ha donat lloc a peces prefabricades no solament fetes amb formigó.

Històricament cal remuntar als inicis de la dècada dels 50, quan el món i especialment Europa sortia d’una guerra amb un parc d’habitatges en general molt malmès i en alguns llocs totalment destruït. Calia fer habitatges ràpidament, a un cost econòmicament acceptable i amb poca mà d’obra. En aquesta situació va néixer el que es coneix com a prefabricació pesada.

Actualment la prefabricació, principalment es concentra en la producció d’elements

com aplacats, en tancaments modulats i en elements estructurals. En el passat la prefabricació era considerada com un sistema; actualment és més un subsistema.

Tot element o conjunt d’elements de formigó prefabricat cal que acompleixi tres condicions, al marge de les formals: durabilitat, admissió de deformacions estructurals i manteniment de l’aspecte desitjat en el temps de vida de l’element. La durabilitat està lligada al control de la carbonatació del formigó per tal d’aïllar adequadament l’armat interior. Ha d’admetre deformacions estructurals per evitar trencaments dels components. Finalment ha de mantenir l’aspecte superficial, evitant microfissuracions del formigó, que afecten no sols l’estètica sinó també la durabilitat. c

i235 el reportatge

5/4/04

14:52

Página 45

i235 el reportatge

46

5/4/04

14:52

Página 46

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

F O R M I G Ó P R E F A B R I C AT

E L R E P O RTAT G E

Com condiciona el disseny Chopo

E

l disseny és bàsic. També és

bàsica l’estreta relació entre projectista i l’industrial-fabricant. Cal analitzar cada cas, ja que no és vàlida una simple translació d’un producte de catàleg al projecte. Tampoc ho és forçar solucions constructives derivades d‘un projecte plantejat al marge de la disponibilitat dels sistemes de fabricació.

Cal considerar la funció de l’element, el seu aspecte formal, la seva construcció (components i funcions que caldria que assolissin), la posada en obra, i els mitjans auxiliars i els excepcionals d’aquesta posada en obra.

Recomanacions a l’hora de projectar

■

En les escales de treball, en un projecte on l’ús del formigó prefabricat és generalitzat, caldria adoptar la seqüència següent: ■ Escala 1/1 ■ Escala 1/5, anàlisi del sistema o producte ■ Escala 1/20, elecció del sistema o producte i les seves implicacions en el projecte ■ Escala 1/100, desenvolupament del projecte.

En qualsevol cas, la primera etapa de treball d’un projecte tradicional continua sent vàlida per a la formulació que es fa en tot projecte en què el formigó prefabricat és predominant. En aquest cas, són primordials les dues primeres etapes: la d’anàlisi del sistema o producte i l’elecció del sistema o producte que cal vincular estretament tant amb les necessitats de programa com amb els desitjos formals del client i/o del projectista.

Entre les constants que cal tenir en compte en projectar amb formigó prefabricat, destaquen: ■ Treballar amb formigó prefabricat suposa la necessitat d’utilitzar una modulació arquitectònica lligada a una prefabricació industrial.

■ Amb formigó prefabricat significa rapidesa en l’execució. Això comporta que en el projecte han d’estar assumides totes les decisions formals.

■

Com a avantatges destacarem: L’exactitud del sistema, tant pel que fa a l’exactitud dimensional dels elements, com a

■ ■

l’exactitud o control de costos.

La millora del procés constructiu, reducció de la mà d’obra no especialitzada i millora de l’entorn de treball en reduir la sinistralitat laboral (ja que es disminueix el nombre d’hores-operari a peu d’obra).

La repetició sistemàtica d’elements iguals.

L’acabat dels elements amb una millora de la neteja i perfecció, fruit d’un procés industrial, lluny dels defectes usuals dels formigons in situ.

Els lligams del projecte amb l’execució són la forma i el pes dels elements, l’estructura de la peça i els punts singulars. La forma i el pes dels elements condiciona la fabricació: ■ el tipus de motlle i la seva manipulació (metàl·lic, fusta o polièster), l’armat de la peça (acer o fibres), la posada en obra del formigó (abocat, vibrat o curat), el desemmotllat, l’acabat superficial, la durabilitat i el manteniment.

■ La manipulació: en la planta de fabricació,

■

en el transport i a l’obra.

El muntatge: elevació, folgances, fixació i ancoratges.

El comportament com a element estructural ve condicionat segons si es tracta d’un element estructural, que ha de suportar i transmetre tensions, o si és únicament un element de tancament, que ha de tancar, aïllar tèrmicament i acústica. En ambdós casos cal que estigui subjecte a les possibles agressions

...

Chopo

Les escales de treball en un projecte tradicional són: ■ Escala 1/1000 ■ Escala 1/500 ■ Escala 1/200, localització del projecte ■ Escala 1/100 ■ Escala1/50, desenvolupament del projecte ■ Escala 1/20 ■ Escala 1/10 ■ Escala1/5 ■ Escala 1/1, detalls parcials del projecte

i235 el reportatge

5/4/04

14:52

Página 47

i235 el reportatge

48

5/4/04

14:52

Página 48

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

F O R M I G Ó P R E F A B R I C AT

E L R E P O RTAT G E

... mediambientals, a les derivades de l’aplicació de la instrucció del formigó vigent (EHE), a les produïdes pel sòl, a situacions d’assolellada important amb colors absorbents, a l’efecte vela produït pel vent, i a la pluja i l’estanqueïtat del sistema.

Control de qualitat

CERTIFICACIONS / HOMOLOGACIONS OLOG

Parlem de control de qualitat quan el que cal plantejar és un procés d’assegurança de la qualitat en totes les fases, des del més purament industrial, que seria l’etapa de fabricació, en una planta on la metodologia industrial clàssica estigui en ús, o una clarament artesana, la de l’obra, amb tots els condicionaments clàssics de la construcció en general, inclemències climatològiques, lloc de treball canviant i augment de la mà d’obra.

L’esquema de qualitat de tot el procés es pot observar al quadre que es mostra en aquesta plana.

Agents que intervenen en el procés de qualitat: ■ client ■ projectista

■ ■

industrial-fabricant: proveïdor de materials i equips contractista: subcontractistes

Cal que tots aquests agents tinguin un pla d’assegurança de la qualitat (PAC), per tal d’arribar a un sistema de qualitat total (QT).

Aquests PAC marcaran les pautes de control recollits en el programa de punts d’inspecció (PPI) de cadascun. La interconnexió dels PAC donarà lloc a un teixit on es globalitza l’assegurança de la qualitat i facilitaran el que cal conèixer estrictament com a control de qualitat, exercici que li correspon a l’arquitecte tècnic o aparellador com a seguiment d’un pla establert prèviament, en fase de projecte o anterior. El client estableix les regles del joc per a tothom, inclòs ell. c

El text anterior pertany al seminari Construir amb formigó. Formigó prefabricat, celebrat al CAATB l’any 2000. Les tesis exposades en aquest article han estat extretes de la ponència La posada en obra, de l’arquitecte tècnic Carles Oliver.

i235 el reportatge

5/4/04

14:53

Página 49

i235 el reportatge

50

5/4/04

14:53

Página 50

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

F O R M I G Ó P R E F A B R I C AT

E L R E P O RTAT G E

Avantatges de l’ús dels prefabricats Chopo

E

n primer lloc, queda clar que

la col·laboració entre el projectista i l’empresa productora dels prefabricats ha d’existir des de l’inici del projecte, hi ha d’haver un diàleg que avui dia rarament es produeix i que s’ha de potenciar. Un cop el projecte bàsic està definit, i es mostra com a viable la utilització de peces prefabricades de formigó armat, és necessari establir una estreta relació amb l’industrial, ja que d’aquesta manera es podran definir millor els productes específics que s’ajustaran al projecte. Sobretot es tracta d’evitar que les idees originals del projecte quedin desvirtuades a l’hora d’escollir els elements que l’hauran de configurar. La metodologia seria la següent: partint de la tipologia constructiva escollida i de l’entorn de l’obra, s’ha de veure la capacitat de l’industrial, aconseguint en origen una visió de conjunt de tots els elements que intervindran en el projecte. Ara bé, la necessitat d’individualitzar el projecte arquitectònic només es pot acomplir si es disposa d’una gran varietat d’elements prefabricats, o bé mitjançant la versatilitat d’aquests elements.

Posada en obra Primerament es busca un estalvi econòmic indirecte, no a través del cost del material, ja que amb l’obra finalitzada els preus per metre són equiparables a l’obra convencional, sinó gràcies a l’estalvi de temps que s’aconsegueix amb la ràpida posada en obra. Tenint en compte les dades dels seus projectes, alguns autors xifren aquest estalvi en una entrega d’obra un 20% de temps abans que amb construcció convencional. També és destacable el control de producte obtingut gràcies al procés industrial, tant pel coneixement perfecte d’allò que s’està fabricant com pels controls exhaustius que es realitzen en fàbrica. I per últim, un avantatge difícilment mesurable, que és el fet de realitzar una “obra seca” quan el prefabricat no és només de façana sinó també estructural, ja que desapareixen la confecció i l’abocament del formigó, els encofrats i els amuntegaments de barres, amb la netedat i ordre que això comporta; aquest factor és valorat molt positivament pels tècnics, alguns dels quals també manifesten la tranquil·litat que els produeix no haver de menester els serveis d’artesans alguna vegada de dubtosa professionalitat.

■

Aquests avantatges es poden resumir: Qualitat dels panells, en ser realitzats a

Promoció pública d’habitatges d’Incasol a Vic (Osona).

■ ■ ■ ■

taller per personal especialitzat i mitjans més sofisticat.

Rapidesa de muntatge a l’obra.

Muntatge sense interrupció, independentment del clima.

Formes; possibilitat de realitzar formes més complexes amb motlles de taller.

Protecció més senzilla, en muntar panells o elements en sec.

I, encara que referit al cas particular de panells de façana, l’extrapolació dels quals en altres elements prefabricats és raonable.

Ara bé, a pesar de tots aquests avantatges, els prefabricats no estan lliures d’alguns inconvenients, que no sòn amagats pels tècnics i que sòn eludits amb sospitosa convicció per alguns industrials. Aquests problemes sorgeixen sobretot quan s’utilitzen com a element estructural, ja que per realitzar nusos hiperestàtics s’ha de recórrer a elements de lligam de notable complicació. És clar que aquests elements tenen un disseny correcte sobre paper, però la seva posada en obra ha de ser vigilada molt de prop, o bé es corre el perill d’executar una estructura que no respondrà a les

sol·licitacions de càlcul. El càlcul dels prefabricats havia de ser controlat pel que fa a les càrregues de sol·licitació, ja que es podria detectar l’absència de sobrecàrregues necessàries per al càlcul (entenem que es referia a alguna experiència pròpia). Una altra qüestió que s’ha de tenir molt en compte és que les modificacions de projecte a peu d’obra són molt difícils i costoses, i això inclou les instal·lacions, que hauran d’estar definides al detall per deixar els passos necessaris en les peces.

Implantació dels prefabricats Pel que fa a la implantació d’aquesta tecnologia, es troba en una evident fase d’expansió. L’ús de panells de formigó prefabricat en façanes ha deixat de ser un fet extraordinari, però l’elecció del prefabricat com a element estructural total (no només en lloses de forjats) ha de recórrer encara un llarg camí. Sempre, com es pot suposar, parlant de la seva implantació en el camp dels edificis d’habitatges i serveis, ja que, com sabem, el seu ús en edificis industrials és quasi hegemònic. Aquesta situació respon, aparentment, a un desig dels

fabricants d’obrir-se cap a aquest nou mercat, i d’aquí que molts utilitzin la denominació “formigó arquitectònic”, amb una intenció conscient d’evitar la designació de prefabricat, que té una connotació negativa pel gros de la població, que l’associa a construccions efímeres i de baixa qualitat. Aquest desig expansionista topa amb un escull difícil de superar, que és el desconeixement que té l’usuari d’aquesta tecnologia, fet que el porta a demanar un aspecte extern equivalent al de la construcció convencional; això fa que es tendeixi a dissimular l’element prefabricat, per raons estrictament comercials. És en aquest punt que es detecta una certa divisió d’opinió, entre els que accepten aquesta situació i els que opten per implantar el prefabricat “a cara descoberta”, amb la convicció que es tracta d’una tecnologia amb prou entitat que el gran públic anirà acceptant progressivament. c

Conclusions del seminari Construir amb formigó. Formigó prefabricat, celebrat al CAATB l’any 2000. Aquestes clonclusions van ser recollides per l’arquitecte tècnic Tomàs Merino

i235 el reportatge

5/4/04

14:53

Página 51

i235 el reportatge

5/4/04

14:53

Página 52

EMPRESES 52

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

DIVERSOS

EMPRESES

L’ITeC presenta la metaBase per a fabricants i professionals El 2004 es preveu satisfer més de 300.000 consultes

L’ ITeC ha presentat un nou

sistema d’informació per als professionals del sector de la construcció: la metaBase, consistent en un conjunt interrelacionat de dades sobre materials de construcció, que inclou els que intervenen en edificació, rehabilitació, urbanització i obra civil, amb informació dels preus, prestacions tècniques, condicionants legals i mediambientals, etc, així com tota la informació de les empreses fabricants. L’usuari pot consultar des d’avui la metaBase a l’adreça www.itec.es on trobarà 6.000 taules de característiques de productes de més de 350 empreses, preus genèrics de 200.000 elements, 150.000 partides d’obres desglossades i justificades, 70.000 partides d’obra amb productes comercials, 9.000 arxius gràfics, 4.000 plecs de condicions, etc.

Tot amb el rigor tècnic de l’ITeC que s’encarrega que la informació estigui al dia i d’acord amb la normativa vigent, i sense cap tipus de restricció en l’accés al seu contingut com quotes o contrasenyes.

Materials de construcció L’aposta de servei de l’ITeC es manifesta especialment en la voluntat de donar resposta a totes les consultes, considerant que fins i tot la base de dades més completa pot resultar poc satisfactòria si es planteja una consulta molt específica, especialment en un àmbit tan complex i en permanent canvi com és el dels materials de la construcció.

Per aquesta raó, l’ITeC no es limita a fer accessible les bases de dades als usuaris sinó que es compromet a prestar un servei

personal de consulta que arribi allà on les bases de dades no arriben. En aquest sentit, l’usuari de la metaBase pot comptar amb l’equip tècnic de l’Institut per resoldre els dubtes que plantegi.

La metaBase és la resposta de l’ITeC a la creixent demanda per part dels usuaris de les bases de dades online de l’Institut, les quals han vingut registrant un increment constant.

El director general de l’ITeC, Antón M. Checa, ha assenyalat que amb la metaBase “l’ITeC dóna un pas capdavanter en la seva dilatada trajectòria de servei al sector de la construcció apropant a l’usuari tota una sèrie de continguts, en part elaborats pel propi Institut, però sobretot procedents de les empreses fabricants, que d’altra manera estarien tant dispersos que farien impracticable la

seva utilització pràctica”. Checa ha afegit que “la nostra voluntat és seguir atents a les necessitats d’informació dels usuaris, traslladar-les a les empreses i tots plegats continuar orientant aquest servei cap allà on resulti més útil”. c Més informació: www.itec.es

Würth España presenta un programa de càlcul per a arquitectes tècnics, oficines tècniques i enginyeries

W ürth, companyia líder nacio-

nal i mundial en al comercialització de sistemes de fixació i muntatge en els sectors d’automoció, fusta, metall, instal·lació, indústria i construcció, ha creat i desenvolupat Profix, un programa per calcular i prescriure les seves fixacions.

Profix conté una àmplia gamma d’ancoratges, accessoris de fixació i una completa plataforma de gestió dels seus projectes. Tot això ve acompanyat de les fitxes tècniques, certificacions i homologacions del producte.

El programa realitza els càlculs per dimensionar les seves platines d’ancoratges

i baranes, basant-se en les últimes normes CE en vigor. A més, el programa de càlcul Profix disposa de les opcions de redacció automàtica de l’informe, del pressupost així com també de la comanda del material i dels seus accessoris. Per a més informació sobre el programa Profix, o per sol·licitar una

visita tècnica personalitzada es pot contactar amb anclajes.consultas@wurth.es, o a través del número de consulta: 93 8 629 597. c

Més informació: www.wurth.es

i235 el reportatge

5/4/04

14:53

Página 53

i235 el reportatge

5/4/04

14:53

Página 54

ESPECIAL 54

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

F U S T E R I A I TA N C A M E N T S

ESPECIAL

La fusta.

Material de construcció L

a lenta –però inexorable–

degradació de les estructures antigues no és un problema nou. Durant els darrers segles s’han efectuat nombroses intervencions d’autèntica restauració, més que no pas de simple manteniment.

Fins a la meitat del segle passat, la reparació de les obres de fusta es feia amb un material molt similar a l’original, tant pel que feia al tipus de fusta utilitzada com a la dimensió.

En els casos de desequilibri evident, així com aquells en què la situació era molt compromesa –-és a dir, quan la resistència no oferia garanties—, s’afegien unes peces de reforçament que per a qualsevol tècnic d’ara són del tot ineficaces perquè són hiperestàtiques i perquè modifiquen substancialment el règim estàtic de tota l’estructura.

AITIM

Amb l’arribada dels perfils d’acer i més tard del formigó armat, en molts casos es confonia la restauració amb la substitució, perquè es van començar a utilitzar aquests materials en lloc de la fusta, i és obvi que d’aquesta manera s’alteraven considerablement tant l’aspecte com la funcionalitat de l’estructura original.

Les motius d’aquests intervencions radicals, que desvirtuaven totalment la concepció original dels elements, són essencialment, tres: ■ La fascinació que tan sovint exerceixen els materials nous en els tècnics.

■ La paulatina degradació dels boscos i les repercussions que comporta de cara a la disponibilitat de les fustes de grans dimensions ■ L’absoluta manca de coneixements tècnics respecte a la fusta, tant pel que fa al càlcul

Edifici de Forintek en Vancouver (Canadà).

i al dimensionament de les estructures, com pel que fa a la seva defensa de les alteracions causades pela gents externs de naturalesa diversa: insectes, fongs i incendis.

La desaparició o agressions sofertes per importants estructures del passat arquitectònic ha fet que els historiadors de l’art i els experts en la matèria critiquessin durament la tècnica de substitució de la fusta.

Els experts han optat per aquesta presa de posició ajudats pels avenços que s’han produït en el coneixement de les característiques d’aquesta matèria primera i en la tecnologia, que permet recomprondre, amb fusta, els elements estructurals capaços de respondre a totes les exigències de secció de resistència.

A més a més, també han evolucionat molt els tractaments per a la protecció de la fusta

contra les diverses i nombroses causes d’alteració que poden presentar-se. En definitiva, avui dia disposem dels coneixements i dels elements indispensables per resoldre la problemàtica de la restauració de la fusta amb racionalitat, evitant l’empirisme, les tristament famoses intervencions “aproximades”, els judicis basats en criteris merament estètics i les anàlisis apriorístiques a l’hora de decidir si s’ha de substituir una biga o si es repara. És indubtable que el fet de disposar d’uns coneixements molt més amplis i profunds en la matèria constitueix una millora notable respecte al passat. De tota manera, cal denunciar que la introducció d’aquests nous conceptes a la universitat es veu frenada amb massa freqüència per una actitud errònia i poc compromesa del mateix món universitari (en particular, de les escoles d’enginyeria i d’arquitectura), que

i235 el reportatge

ESPECIAL

5/4/04

14:54

Página 55

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

F U S T E R I A I TA N C A M E N T S

55

Chopo

encara parteix de la idea –ja superada—que la fusta és un material obsolet i massa poc noble per atraure l’atenció dels tècnics.

Arribats en aquest punt, cal fer palès un equívoc en el qual incorren tant l’home del carrer com un gran nombre de tècnics. El fet de veure constantment al seu voltant arbres estructures i objectes de fusta els porta massa fàcilment a pensar que no cal estudiar aquest material per conèixer-lo.

Entendre la fusta Permeteu-me fer una observació de caràcter semàntic: veure no és en absolut sinònim de mirar; mirar significa intentar entendre quina és la realitat de tot allò que tenim a la vista. La fusta ha de ser entesa, perquè les seves peculiaritats la fan molt diferent de la resta de materials utilitzats, han d’experimentar unes transformacions de caràcter tèrmic o mecànic. Els productes que posteriorment seran utilitzats estan formats per unes unitats elementals que són isodiamètriques que no tenen cap cavitat i que són coherents; a més a més, no tenen cap distribució espacial concreta i varien molt de dimensió. D’aquest conjunt de circumstàncies es deriva el fet que els resul-

tats obtinguts seran sempre els mateixos, sigui quina sigui la direcció escollida a l’hora de confeccionar les mostres necessàries per a la determinació de les característiques físiques i mecàniques.

Una altra consideració important a fer és que la humitat ambiental no té cap influència (si més no, dins d’uns límits de temps no gaire llargs) sobre les característiques físiques i mecàniques. En canvi, els salts de temperatura –fins i tot els més lleugers– poden comportar sensibles variacions. Finalment, cal recordar que l’acer, el formigó i els maons no es deterioren ni amb els fongs, ni amb els insectes.

Tornant a la fusta, la primera cosa que cal dir és que està formada per organismes vius –els arbres– subjectes a uns cicles biològics condicionats per les estacions de l’any. Per tant, es tracta d’un material orgànic que té unes unitats elementals –o cèl·lules – amb formes i orientacions diferents segons les funcions que acompleixen. La majoria d’aquestes cèl·lules formen el “teixit mecànic fonamental” del tronc de l’arbre; tenen forma de fus, molt allargat i estan orientades (bàsicament) paral·lelament a la medul·la i per tant, en sen-

tit vertical. Aquest teixit mecànic està estructurat d’una manera tal que pot oferir la màxima resistència a la compressió que es deriva del pes del tronc i de la capçada, així com dels esforços de flexió provocats pel vent. Les cèl·lules que permeten el pas de la limfa i que formen el “teixit conductor” pròpies de les latifòlies (roure, castanyer, etc.) són més grans, allargades, però tubiformes, i disposades sempre verticalment.

Finalment, hi ha el “teixit de reserva”, format bàsicament per cèl·lules subprismàtiques alineades horitzontalment com si fossin cintes (radis medul·lars) que van de la medul·la cap a la perifèria. La formació de fusta nova, que determina el creixement dels troncs, es produeix per l’activitat d’una capa generadora de cèl·lules, que està situada entre la fusta i l’escorça. En els països de clima no tropical, les baixes temperatures hivernals bloquegen la for-

...

i235 el reportatge

56

5/4/04

14:54

Página 56

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

F U S T E R I A I TA N C A M E N T S

ESPECIAL

Pavelló Olímpic Hamar (Noruega, 1992)

... mació de cèl·lules noves, mentre que a la primavera següent es reprèn l’activitat de manera vigorosa, i dóna lloc a la formació de cèl·lules més grans: aquestes cèl·lules tenen una gran paret molt prima que es farà més gruixuda al llarg de l’estiu, la qual cosa comportarà una reducció de la cavitat interna.

Aquesta trajectòria clínica determina l’aspecte de les seccions transversals dels troncs dels nostres països, on podem veure molt clarament els anells de creixement que corresponen a un any. Si els comptem (a l’alçada de la base del tronc) podrem determinar l’edat de l’arbre. En els països tropicals, com que no hi ha interrupció vegetativa provocada per les baixes temperatures de l’hivern, la formació de les cèl·lules no té interrupcions, i com a conseqüència, no hi ha la successió d’anells anteriorment descrita. La variació de dimensió de les cèl·lules i de les seves parets causada per la variació climàtica determinada l’heterogeneïtat de la fusta en un tronc concret, mentre que la forma de les cèl·lules i la seva orientació espacial són la causa de l’anisotropia, és a dir, de les diferències existents en les característiques d’aspecte i de comportament, segons la direcció en la qual s’extrauen les mostres.

Ens queda una altra important observació a fer respecte a la fusta i als altes materials de construcció. La resta de materials no tenen característiques fixes i immutables, però les variacions que es poden enregistrar pel que fa al pes i a les resistències mecàniques són molt minses respecte al valor mitjà. En canvi, en la fusta, les variacions són enormes a causa dels tres factors següents: ■ Dins d’una mateixa espècie, les condicions de l’entorn en el qual ha crescut l’arbre fan que totes les característiques fonamentals oscil·lin dins d’uns marges força amplis.

■ L’elevat nombre d’espècies que hi a a tot el món (més de 30.000) constitueix un “univers estadístic” format per uns components extraordinàriament diferents els uns dels altres, per la qual cosa el fet de parlar de “fusta” té b en poc sentit.

■

L’estat higromètric de la fusta en determina molt sovint les dimensions, la massa, la resistència mecànica i les deformacions.

Relacions fusta-aigua A l’arbre viu, les cavitats de les cèl·lules de la fusta contenen unes quantitats d’aigua lliure, (és a dir, en un estat fluid) que poden ser més o menys elevades, mentre que la resta d’aigua està unida a les parets cel·lulars d’una manera molt més complexa. Amb l’exposició a l’aire després d’haver-la serrat, la humitat migra lentament de dins cap a l’exterior, però no acaba de desaparèixer mai, sinó que s’atura a un nivell en el qual està equilibrada amb l’estat higromètric de l’aire de l’entorn. Aquesta pèrdua parcial d’humitat s’anomena “assecament natural”.

Necessita temps, però es pot accelerar mitjançant diversos procediments que, si es fan bé i amb personal especialitzat, poden donar uns resultats no inferiors als que ofereix l’assecament natural a l’aire lliure.

L’assecament, es faci com es faci, comporta sempre el fenomen de l’encongiment 8º contracció) és a dir, la disminució de les dimensions que evidencien l’anisotropia de la fusta (i per tant, la diferència de comportament de les tres direccions anatòmiques fonamentals (axial, radial i tangencial).

Tot i tenir en compte les diferències específiques entre les diverses espècies, es pot afirmar molt aproximadament que, en passar de l’estat fresc al que anomenem “d’humitat normal” (12%) els encongiments que es produeixen són els següents: ■ En direcció axial, (és a dir, al llarg de les fibres), menys del 0,5%.

■ En direcció radial (és a dir, de la medul·la cap a la perifèria) del 2 al 4%.

■ En direcció tangencial (és a dir, en el sentit dels anells), del 3,5 al 9%, que és aproximadament el doble de la radial.

Aquest fenomen de contracció té molta importància de cara a qualsevol treball fet amb fusta, no tan sols des del punt de vista de la

i235 el reportatge

ESPECIAL

5/4/04

14:54

Página 57

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

F U S T E R I A I TA N C A M E N T S

www.enmadera.info

Chopo

de fusta s’ha equilibrat amb l’estat higromètric de l’entorn en el qual ha estat durant un període serà definitiu, perquè es poden produir recessions o recuperacions condicionades per la humitat de l’aire.

Les variacions de dimensió derivades d’aquest fet constitueixen el que s coneix coma “moviment de la fusta, tan important en les estructures i les construccions fetes de fusta.

S’han formulat moltes propostes a l’hora de mirar d’obtenir una fusta “estable” (és a dir, refractària a les variacions de la humitat ambiental), especialment, en l’àrea dels tractaments especials amb vernissos i altres productes ad hoc, però la pràctica ens ha demostrat que aquestes tipus de tractaments no eliminen els moviments, sinó que com a màxim poden retardar-ne l’aparició. c

Tractament de la fusta

reducció de les dimensions., sinó també pel fet que provoca deformacions a causa de la diferència existent entre contracció tangencial i contracció radial.

De fet, prenguem en consideració una secció transversal sencera, o un tronc que encara no ha estat elaborat: si les dues contraccions fossin iguals a nivell de percentatge, la secció transversal circular, tot i fer-se més petita, romandria

57

íntegra; però a causa de l’augment del valor de la contracció tangencial, es produeix una esquerda en forma de V que també apareixerà en aquelles bigues que provinguin d’un tronc que no tingui la fibra ben centrada. Per tant, la presència d’esquerdes a les bigues no és necessàriament deguda –tal i com pensa tantíssima gent– a un assecament insuficient o mal fet, sinó que respon a un fenomen totalment natural i que no es pot

suprimir. En algunes espècies (per exemple, l’eucaliptus) pot arribar als 90º.

La disminució del nivell d’humitat causada pel procés d’assecament és un fenomen reversible; és a dir, si la humitat relativa del lloc on col·loquem la biga augmenta, també augmentarà la humitat de la fusta, i, com a resultat, es produirà un lleuger augment de les dimensions. Dit en altres termes: si una peça

Aquest article ha estat extret de La fusta.

Material de construcció, l’autor del qual és Guglielmo Giordano, doctor enginyer. Professor de la Università da Firenze i Ex-director de l’Instituto por la Ricerca sul Legno. Els professionals interessats trobaran més informació al Manual de Diagnosi, patologia i intervenció en estructures de fusta editat pel CAATB.

i235 el reportatge

58

5/4/04

14:54

Página 58

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

F U S T E R I A I TA N C A M E N T S

ESPECIAL

Característiques de la fusta L a fusta és un material com-

plex que recorda un compòsit, amb unes propietats i característiques que depenen no solament de la composició, sinó també de la constitució (o de com estan col·locats o ordenats els elements que els componen). Saber com estan col·locats o ordenats aquests elements ens servirà pe entendre millor el comportament, de vegades aparentment poc lògic, d’aquest material.

En primer lloc, hem de recordar que la fusta no és un material de construcció fabricat expressament per l’home, sinó que és un material que s’obté del tronc i les branques dels arbres, la finalitat del qual és facilitar-ne el creixement i la supervivència.

La fusta no és un material homogeni, ja que està format per diferents tipus de cèl·lules especialitzades, que formen els teixits. Aquests teixits serveixen per fer les funcions fonamentals de l’arbre: conduir la saba, transformar i emmagatzemar els aliments i, a l’últim, formar l’estructura resistent o portant de l’arbre.

Secció de fusta

Radis medul·lars d’una alzina

Composició de la fusta

que la diferencien d’altres d’origen mineral.

■ compostos orgànics: - cel·lulosa: 40-50% - lignina: 25-30% - hemicel·lulosa: 20-25% - resina, taní, greixos: percentatge restant ■ què contenen: - elements essencials: 90% - oxigen: 38-42% - hidrogen: 6%

La fusta és una substància fibrosa i organitzada, essencialment heterogènia, produïda per un organisme viu, que és l’arbre. Les seves propietats i possibilitats d’utilització són en definitiva, la conseqüència del caràcter, l’organització i la composició química de les cèl·lules que la constitueixen.

L’origen vegetal de la fusta fa que sigui un material amb unes característiques peculiars

Anells de creixement d’una conífera

■

- nitrogen: 1% altres elements: 10% - fòsfor, sofre, potasi, calci, sodi, etc - compostos inorgànics - aigua

Amb una senzilla observació d’un tros de fusta podrem veure els diferents elements característics que la componen i, a més, apreciar que no es tracta d’un material homogeni.

...

i235 el reportatge

5/4/04

14:54

Página 59

i235 el reportatge

60

5/4/04

14:54

Página 60

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

F U S T E R I A I TA N C A M E N T S

ESPECIAL

...

Esquema de les parets de les cèl·lules amb els enrotllaments de cel·lulosa

Si examinem el tronc d’un arbre, veurem que té forma cilíndrica (més exactament, troncocònica) i que està format per successives capes superposades (anells).

En primer lloc, observarem que entre la fusta i l’escorça hi ha una capa generatriu, anomenada càmbium, que produeix fusta cap a l’interior i escorça cap a l’exterior. En cada període vegetatiu es forma una nova capa (anell) que cobreix l’anterior.

Estructura microscòpica Com ja hem vist, la fusta no és un material homogeni, sinó que està format per diferents tipus de cèl·lules especialitzades que formen teixits. Aquests teixits serveixen per les funcions fonamentals de l’arbre; conduir la saba, transformar i emmagatzemar els aliments i formar l’estructura resistent o portant de l’arbre.

L’heterogeneïtat de la fusta serà, en part, la causa de les seves propietats i defectes. Es pot considerar la fusta com un conjunt de cèl·lules allargades en forma de tubs partal·lels a l’eix de l’arbre, molt variables, tant en longitud i forma, com en gruix de les partes i en dimensions interiors.

Aquestes cèl·lules estan lligades entre si per una substància anomenada matèria intercel·lular, i al mateix temps, per un altre tipus de cèl·lules, col·locades perpendicularment a

les anteriors i, en el sentit radial del tronc, que formen els anomenats radis medul·lars.

La varietat de tipus de cèl·lules i la manera d’unir-se defineixen la infinitat d’espècies diferents de fusta que existeixen. La parets dels tubs estan formades per un seguit de capes compostes entre altres substàncies, per microfibres de cel·lulosa enrotllades helicoïdalment a l’entorn de l’eix, amb inclinació diferent en cada capa, i totes embegudes en un material amorf, pràcticament insoluble, com és la lignina (vegeu l’esquema). És molt habitual assimilar aquestes cèl·lules a un pilar buit de formigó armat, en què la lignina actua com el formigó i les microfibres de cel·lulosa com les de l’acer. Tot això fa de la fusta un material resistent i lleuger, que pot competir favorablement amb altres materials emprats en la construcció, pel que fa a la relació resistència-pes específic. c

Els professionals interessats trobaran més informació tècnica al Manual de diagnosi, patologia i intervenció en estructures de fusta.

El text d’aquest article és un extracte de Característiques de la fusta, l’autor del qual és Joaquín Montón, arquitecte tècnic i professor de Materials de Construcció de l’EPSEB.

i235 el reportatge

5/4/04

14:54

Página 61

Biblioteca Universidad de Montpellier France 34 - Ciencias Económicas y Gestión Prom. Estado - Rector de Montpellier Direcc. facult. Rene Dottelonde i assc.

Interiorista Pistre - Foto: H. Hote WISA Board M1 Faig vaporitzat WISA sonic M1 Faig vaporitzat WISA Flam M1

Taulers Ignifugs WISA ®

Delegació Schauman Ibérica S.A. Apdo. 358 - 28230 Las Rozas (Madrid) Tfno: 91 637 71 82 - Fax: 91 637 25 63 e-mail: schaumaniberica@upm-kymmene.com www.wisa.com

Distribuïdor Gabarró Hermanos S.A. Ctra. Torre Romeu, s/n - 08202 Sabadell Tfno: 93 748 48 38 - Fax: 93 726 07 61 e-mail: carlos@gabarro.com www.gabarro.com

i235 el reportatge

5/4/04

14:54

Página 62

EMPRESES 62

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

F U S T E R I A I TA N C A M E N T S

EMPRESES

Tecnologia avançada pel tractament de la fusta i el formigó ISPANIA RESTAURACIONES ÉS una empresa pionera a Espanya en la utilització de productes naturals pel tractament de la fusta i el formigó. Els seus més de 10 anys d’antiguitat avalen la qualitat dels seus materials, que aplicats segons les especificacions tècniques i amb un manteniment adequat, garanteixen la qualitat i durabilitat de les obres executades.

Els olis per a fustes (exterior i interior) penetren profundament, l’estabilitzen, deixen el porus oberts, no contenen dissolvents, l’hidrofuguen, i fins i tot es pot donar color. No cal llimat previ pel seu manteniment, tal i com passa amb els productes que formen pel·lícula (pintures i vernissos).

Es pot aplicar en fusteria, exterior i interior, mobles, terres, i es poden obtenir diferents nivells d’acabat en base a un nou procediment patentant per l’empresa que possibilita disminuir sensiblement els costos tant de ma d’obra com de materials.

A més és un tractament ignífug, certificat per AIDIMA, que l’ha catalogat com a M1, segons la norma UNE 23-727 i segons LGAI, el Laboratori oficial de la Generalitat, no contenen halògens (fluor, brom, etc.) no generen

Museo arqueológico de Zamora. Imatges interiors. Fotos inferiors: abans i després de la intervenció.

COV, compostos orgànics volàtils (formaldehid, acetona, fenols, etc). En cas d’incendi no es generen gasos tòxics. Entre les obres realitzades es poden citar Baluarte (Auditori de Navarra) i les oficines d’ACUNSA de l’arquitecte Francisco Mangado, la rehabilitació del Palau de Fonseca per a la Universitat de Salamanca de l’arquitecte Carlos Puente, la Biblioteca Nacional de Madrid, de Junquera i Pérez Pita, entre d’altres.

Quant als productes per a formigó, consoliden el suport, deixen el porus obert,

manquen de toxicitat i es pot donar color, inclòs el blanc. En les imatges es pot observar l’abans i el després d’un tractament.

Actualment és una responsabilitat important del prescriptor (arquitectes, aparelladors, interioristes, etc). de tenir cura del medi ambient, i cal que proporcionin informació adequada al client a fi d’evitar productes químics nocius. La normativa comunitària prohibeix que s’utilitzin productes que portin com a base un dissolvent, a partir del 2007. S’ha d’optar pels productes

naturals, mancats de dissolvents, ja que l’ecologia avui dia és una variable molt important de l’economia mundial. c Carlos Martínez Director d’ISPANIA

ISPANIA RESTAURACIONES, SL Airolo, 233 • 28294 Robledo de Chavela Telèfon: 918 981 527 • Fax: 918 981 635 ispania@jet.es

i235 el reportatge

5/4/04

14:55

Página 63

i235 el reportatge

64

5/4/04

14:55

Página 64

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

F U S T E R I A I TA N C A M E N T S

EMPRESES

Tancaments d’elevada reducció sonora Technal certifica amb assajos en obra les prestacions acústiques de la seva nova finestra Unicity

L a reducció de soroll s’està

convertint en un dels objectius més importants en la realització d’edificis residencials urbans, tant en obra nova com en rehabilitació. Les emissions sonores de les ciutats en alguns casos superen durant les hores diürnes els 70 decibels, un nivell considerat insuportable per a una normal convivència. Per a respondre a aquestes exigències Technal, empresa capdavantera en fusteria d’alumini d’alta gamma, ha desenvolupat un sistema que garanteix el compliment de les normes i fins i tot proporciona prestacions molt per sobre del mínim establert.

El sistema es basa en un producte innovador, la finestra Unicity, i assajos en obra realitzats per enginyeries externes independents, que amiden i certifiquen el comportament acústic del del tancament. Aquest sistema s’ha aplicat recentment en l’edifici d’habitatges promogut per Metro-3 i projectat per Carlos Ferrater al carrer Balmes de Barcelona. La façana es tanca amb draps de fusteria que van de sòl a forjat de cada pis. El projecte preveia, inicialment, fusteria d’acer, a causa de l’esveltesa dels perfils que el material permet. No obstant l’arquitecte, una vegada estudiades les característiques d’Unicity, va considerar que la seva instal·lació assegurava el mateix resultat estètic, permetent millorar notablement les prestacions acústiques i de transmissió tèrmi-

Fitxa tècnica de l’obra Obra: Edifici d’habitatges i oficines a Barcelona Promotor: Metro 3 Arquitecte: Carlos Ferrater Aparellador: Celestí Ventura Construcció: Metro 3 Fusteria d’alumini: Technal Instal·lador: Valeriano Munt, S.A. (Xarxa Aluminier Technal) Sol·lucions utilitzades: Sèrie Unicity Finestres Unicity en la façana de l’edifici de Balmes, 145 de Barcelona

ca desitjades pel promotor. La solució adoptada es compon de finestres balconeres que alternen mòduls fixos i practicables, totes de fulla oculta a l’exterior amb una massa d’alumini vista mínima i constant de tot just 55 mm.

A nivell acústic s’ha aconseguit un índex de reducció sonora de 40 dB, considerat excel·lent en l’edificació residencial. El resultat ha estat certificat per una enginyeria acústica encarregada de realitzar un assaig en obra. El

mesurament s’ha fet segons la norma ISO 1404 referent l’aïllament acústic dels edificis i els elements constructius.

L’informe final conclou: “El comportament acústic de la fusteria és molt bo, ja que no ofereix cap pèrdua d’aïllament respecte al vidre, havent-se obtingut els mateixos resultats en ambdós elements. Un aïllament acústic global de la façana com ha estat l’obtingut, i fins i tot quan l’utilitzat és un finestral d’una sola fulla,

pot ser considerat com excel·lent, ja que valors pròxims a R’ = 40 dB A, no són molt normals de trobar-se en l’edificació residencial”. c

TECHNAL IBERICA SL Diesel, 1 • Zona industrial sector autopista 08150 Parets del Vallès Telèfon: 93 573 77 77 • Fax: 93 562 22 50 technal@technal.es • www.technal.es

Fitxa tècnica de la finestra UNICITY Marc

■

■

■

■

■ ■ ■ ■

Perfils tubulars de 4 cambres de mòdul 85 mm amb ruptura de pont tèrmic.

La superfície d’alumini vist des de l’exterior és de 55 mm, qualsevol que sigui la combinació: fix, fulla, 2 fulles o fix/ fulla.

La ruptura de pont tèrmic està assegurada per dos barretes de poliamida de 15 mm.

Assemblatge amb tall a 45º i esquadres de passador i biaixos.

Envidrament de 20 a 34 mm. Ribets rectes (unió a tall recte).

Drenatge ocult en el marc, mitjançant traus allargats en l’escletja perimetral.

L’inversor central té una amplària reduïda de 55 mm.

Dues versions de fulla: fulla recta i fulla disseny amb motllura interior.

Accessoris ■ ■ ■ ■ ■

Claus INOX. Frontisses amb camisa de poliamida i eixos inox. Per a pesos de 100 Kg. màx.

Tancaments de cremona amb punt complementari per a altures importants.

En la versió de 2 fulles: maneta centrada en l’inversor.

També possibilitat de clip o passador.

Tancament OB amb cremona de 2 posicions, antifalsamaniobra i complements per a dimensions importants. Per a pesos de 130 Kg. màx.

Fulles ■ ■ ■ ■ ■

Perfils tubulars de 88 mm de mòdul.

Assemblatge amb tall a 45º i esquadres passador.

Renvidrament per juntes d’EPDM de qualitat marina.

Un allargament amb forma oblonga permet el drenatge i l’equilibrat de la pressió de la fulla.

La junta exterior de la fulla assegura l’estanqueïtat de tot el conjunt.

Compostos ■ ■

El drenatge del travesser està ocult en la ranura.

2 possibilitats en travesser de fulla, la primera versió amb la mateixa superfície, 55 mm d’alumini vist, i l’altra amb una versió reduïda de 30 mm.

i235 el reportatge

5/4/04

14:55

Página 65

66

5/4/04

14:55

Página 66

L’Informatiu PRIMERA QUINZENA ABRIL 2004

F U S T E R I A I TA N C A M E N T S

EMPRESES

Manual de Façanes Lleugeres

Portada del "Manual de Fachadas Ligeras: Introducción Tecnológica"

L a façana lleugera d’alumini

i vidre, un element cada dia més comú en el paisatge urbà de les nostres ciutats, s’ha convertit en l’eina més eficaç per a expressar conceptes arquitectònics moderns com l’abstracció, l’autenticitat i la transparència. Technal, com a empresa de referència en aquest producte, ha editat una publicació amb el títol “Manual de Façanes Lleugeres: Introducció Tecnològica”, l’objectiu de la qual és divulgar la cultura tècnica sobre aquesta solució constructiva.

El manual tracta en profunditat les qüestions tecnològiques, normatives i formals relacionades amb un projecte de mur cortina, facilitant al professional els coneixements per a dissenyar, calcular i argumentar les seves aplicacions més comunes. Ateses les distintes tipologies de façanes que l’arquitectura actual està utilitzant (mur cortina vertical, inclinat cap a l’exterior o l’interior, façana pannell, piràmide, etc.), el manual proposa una nomenclatura que permeti classificar-les i definir la seva aplicació. De cadascuna es presenten els conceptes de càlcul i disseny específics a tenir en compte en el moment de projectar-les: defini-

TECH NAL

i235 el reportatge

ció de les càrregues, dimensionat dels elements estructurals, envidrament, càlcul de dilatacions, etc.

Completen el manual l’estudi dels materials, principalment l’alumini i el vidre, i l’anàlisi del comportament tèrmic i acústic de la façana. Aquest apartat integra els últims avanços en aprofitament d’energia i els sistemes de construcció bioclimàtica, com per exemple, la façana respirant. c

Per a més informació o sol·licitar un exemplar de la publicació: TECHNAL IBERICA SL Diesel, 1 Zona industrial sector autopista 08150 Parets del Vallès Telèfon: 93 573 77 77 Fax: 93 562 22 50 technal@technal.es www.technal.es

i235 el reportatge

5/4/04

14:55

Página 67

i235 el reportatge

5/4/04

14:55

Página 68