INF040715

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona

t 932 40 20 60

f 932 40 20 61

w www.apabcn.es/informatiu

e informatiu@apabcn.es Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

L’Informatiu DEL

COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

El tema

Catalunya Construcció Més de 800 persones assisteixen a La Nit de la Construcció

DE

3

B ARCELONA

Assistència Tramitació de la cèdula d'habitabilitat

12

El noticiari 18 La construcció residencial posa la marxa curta

Punts 22 de vista Taula rodona: Al voltant dels premis FAD El reportatge 41 Premis Catalunya Construcció

Suplement especial Fòrum Barcelona 2004

•• Quadern Central: Formació Màster i Postgrau i240 portada.indd 1

SEGONA QUINZENA JULIOL 2004 Preu = 2 €

240 20/7/04 17:57:12

i240 portada.indd 2

20/7/04 17:57:16

EL TEMA EL TEMA

LA NIT DE LA CONSTRUCCIÓ

3

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

Premis

Catalunya Construcció

FOTO: CHOPO

Josep Maria Pujol obté el guardó per la seva trajectòria professional, mentre que el Premi a la Innovació en el Procés Constructiu es declara desert

Els representants dels 14 equips finalistes dels I Premis Catalunya Construcció. D'esquerra a dreta, Jesús Antonio Montero, Biel Huguet, Esteve Aymerich, Pere Rius, Joan Alsina, Antoni Cañellas, Miguel Angel Palomo, Elvira-Pilar Altadill, Maria Roger, Àngels Atoche, Francesc Xairó, Josep Camps, Xavier Humet i Salvador Navarro. Tots ells van rebre el diploma que els acredita com a finalistes d'aquesta primera edició.

F rancesc García Hernández,

Xavier Humet Cienfuegos, Elvira-Pilar Altadill Llivería i Miguel Ángel Palomo Gutiérrez encapçalen les candidatures guanyadores dels I Premis Catalunya Construcció, que organitza el CAATB. El Premi a la Trajectòria Professional va ser per a Josep Maria Pujol i Gorné. El Jurat va concedir un premi i dues mencions especials a la Direcció i/o Gestió de l’Execució de l’Obra, i dos premis ex aequo i una menció a la Coordinació de Seguretat i Salut. En la categoria d’Innovació en el Procés Constructiu, el premi va ser declarat desert, però es van concedir dues mencions especials. L’acte de lliurament dels I Premis Catalunya Construcció va tenir lloc el passat 8 de juliol a l’Hotel Arts Barcelona, en una cerimònia presidida per Josep Bargalló, conseller en cap de la Generalitat.

Direcció de l’Execució de l’Obra El Premi Catalunya Construcció 04 a la Direcció i/o Gestió de l’Execució de l’Obra va ser per a la candidatura presentada pels arquitectes tècnics Francesc García i Xavier Humet, per la direcció de l’execució d’un edifici de 160 habitatges, locals comercials

i240 el tema.indd 3

i aparcaments promogut per Regesa, al passeig Valldaura de Barcelona. El Jurat va valorar “el resultat d’una obra de gran qualitat d’execució, feta amb una metodologia molt ben elaborada i una planificació i control de costos molt acurats”. En aquesta categoria es van concedir dues mencions especials: l’una per a la candidatura presentada per les arquitectes tècniques Maria Roger i Susanna Pavón, de TDA Tècnica, per la direcció de l’execució de l’ampliació del Palau de la Música Catalana, i de l’altra, per a la direcció i gestió de la rehabilitació d’edificis per lesions estructurals al barri de Campoamor de Sabadell, presentada per l’arquitecte tècnic Salvador Navarro.

En la categoria de Coordinació de Seguretat i Salut hi va haver dos premis ex aequo. La candidatura d’Elvira-Pilar Altadill, del Servei de Prevenció Gaudí, va ser una de les guanyadores pels bons resultats en la coordinació de seguretat de les obres del World Trade Center Hotel (Barcelona).

Segons indica l’acta del Jurat, en aquesta obra “es va seguir una metodologia de coordinació basada en el diàleg i el treball conjunt, que va aconseguir la implicació de

tothom des de l’inici de l’obra. D’aquesta manera van poder anticipar-se a moltes situacions de risc”.

Al mateix nivell, el Jurat va premiar la candidatura de Miguel Ángel Palomo, coordinador de seguretat de Consultors Prevencionistes Agrupats (CPA), “per la metodologia d’inspecció de seguretat dins la coordinació de seguretat i salut, i l’aportació didàctica i de comunicació del sistema gràfic d’identificació de situacions de risc i de les propostes de correcció que utilitza aquesta metodologia”.

També es va concedir una menció especial en aquesta categoria a la candidatura de Jesús Antonio Montero, d’ATISAE, coordinador de seguretat de la fase d’estructura de la Torre Agbar de Barcelona.

Innovació del Procés Constructiu No hi va haver Premi a la Innovació en el Procés Constructiu. Després de comprovar que totes les candidatures analitzades feien referència a innovació en productes, mitjans auxiliars o edificis en el seu conjunt, el Jurat va creure que “malgrat constituir innovacions rellevants per a la construcció, no representen una innovació

en el procés constructiu entès com el procés complet de construir una obra”.

Dues mencions especials No obstant això, i atesa la qualitat i el nivell d’innovació de les propostes, el Jurat va concedir dues mencions especials. Una d’aquestes va ser per a la candidatura presentada pels arquitectes Esteve Aymerich, Ton Salvadó, Josep M. Riera i Inés de Rivera, consistent en l’edifici sostenible destinat a Casa Consistorial de Santa Perpètua de Mogoda. També hi va haver menció especial per l’equip encapçalat per Joan Alsina, pel dispositiu anticaigudes ALSIPERXA. El Jurat va escollir els guanyadors en cada categoria entre els 14 finalistes d’un total de 35 candidatures seleccionades prèviament pel Secretariat dels Premis. En total, en aquesta primera edició dels Premis Catalunya Construcció es van presentar 51 candidatures. El conjunt de les candidatures seleccionades i finalistes s'han reunit en una exposició que actualment es pot visitar a la seu central del Col·legi a Barcelona i que al setembre iniciarà un recorregut itinerant per diverses ciutats de Catalunya. c

20/7/04 18:00:01

4

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

LA NIT DE LA CONSTRUCCIÓ

EL TEMA

Uns premis de festa Més de 800 persones assisteixen a La Nit de la Construcció

L

CHOPO

a Festa dels Aparelladors

i Arquitectes Tècnics d’aquest any ha estat especial, perquè s’hi lliuraven per primera vegada els Premis Catalunya Construcció. D’aquí, el nom de La Nit de la Construcció amb què ha estat batejada.

Era la novena ocasió en què se celebrava i la cita va ser el 8 de juliol a l’Hotel Arts Barcelona. A partir de les vuit del vespre, van anar arribant els assistents a la terrassa de l’hotel. Cadascun més mudat que l’altre van prendre una copa i van anar picant de les safates de canapès. Es tractava que el cuc de la gana no molestés durant la part protocol·lària de l’acte, que vindria a continuació, al Saló Gaudí de l’hotel, on érem més de vuit-centes persones; i no tots aparelladors o aparelladores, perquè a la festa hi van assistir també professionals de tot el sector de la construcció. Això sí, gairebé tots aparellats.

Expectació A la festa també hi van assistir un bon nombre de representats de les administracions catalanes, entre els quals hi havia Josep Bargalló, conseller en cap de la Generalitat de Catalunya; Joan Ganyet, director general d’Arquitectura i Paisatge; Carme Trilla, directora general d’Habitatge; Ricard Fernández; secretari d’Habitatge, i Ramon Masseguer, gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona. Tots els citats, a més d’altres personalitats, van ser els enca-

rregats d’entregar els diversos guardons dels Premis Catalunya Construcció. També hi havia representants d’institucions del sector i d’altres col·legis professionals, així com dels patrocinadors de la nit: Autobuigas, Lafarge-Texsa Morteros, Panasonic i Viatges Barceló, que al final va regalar un viatge per a dues persones a Tenerife.

L’acte de lliurament el va presentar el periodista Ramon Pellicer, que tenia el guió ben memoritzat. Al Saló Gaudí, que és enorme i de sostres alts, s’hi havien instal·lat un parell de pantalles gegants. Es va començar caldejant l’ambient amb la projecció d’un vídeo de ritme dinàmic, amb què el nostre Col·legi va voler agrair als professionals de la construcció la seva contribució en la millora del procés constructiu. Després van anar pujant a l’escenari els 14 finalistes dels Premis i a continuació només els guanyadors. Com que ningú dels que havia presentat la candidatura als premis sabia encara si seria premiat, el lliurament va ser seguit amb expectació.

Premis exigents La vetllada només va tenir un moment de desil·lusió –un ‘ooh!’ col·lectiu– quan es va declarar nul el premi a la Innovació en el Procés Constructiu. Però es van entendre les raons del jurat, ja que es premia la innovació en el procés i no tant dels materials o de l'edifici en conjunt. I aviat ja arribaven els parlaments finals i el sopar, que va consistir en espàrrecs a la graella amb bolets saltats, formatge de cabra i tomàquet, de primer, i filet de vedella amb milfulls de patata i manxego, alls tendres i salsa de vi de la Rioja, de segon. Entre els vins,

i240 el tema.indd 4

Raimat Chardonnay i Cavernet-Merlot.

Quan va arribar el moment en què Jordi LP va animar la vetllada, els assistents –tot cal dir-ho– tenien ganes de moure les cames, fer-la petar amb algú que havien reconegut en una taula de més enllà. Però Jordi LP els va saber fer seure de nou. I ningú es va tornar a aixecar fins al final, perquè l’humorista va anar encadenant un acudit amb l’altre. Com que sabia que havien vingut aparelladors i aparelladores de les quatre cantonades de Catalunya, els va aconsellar que si els Mossos els feien bufar quan tornessin a casa, es posessin un petit escut del Madrid sota la llengua: “són tres copes de menys”; un consell a tenir en compte pels que es van acostar a la barra lliure del final de la festa, quan hi va haver ball i la possibilitat d’anar a jugar al Gran Casino de Barcelona. Els altres, cap a dormir, que l’endemà era divendres. c

20/7/04 18:00:18

EL TEMA

5

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

LA NIT DE LA CONSTRUCCIÓ

El premi que més costa guanyar Josep Maria Pujol dedica el seu Premi a la Trajectòria Professional al seu equip

E

CHOPO

l premi que més costa guanyar,

tota una vida!, és el Premi a la Trajectòria Professional, que va rebre Josep Maria Pujol, director general de Prefabricats Pujol i també aparellador. Pujol va fer un petit discurs d’agraïment, on va començar per recordar que per guanyar els Premis Catalunya Construcció no solament en la categoria de la Trajectòria Professional sinó en qualsevol de les altres tres s’ha d’haver treballat molt i estar molt per la feina. I ell hagués donat el premi a tots els que havien pujat a l’escenari en condició de finalistes, a molts dels quals coneixia personalment.

Pujol va fer un discurs d’agraïment desimbolt. I per això va indicar que considerava “una mica agosarat” el premi a la Trajectòria Professional, que per a ell va ser una enorme sorpresa rebre, “perquè aquest tipus de premi es dóna a gent gran o que està a punt de morir”. Ell no es considera gran, així que quan va saber que el rebria va anar al metge de capçalera per repassar la seva salut, i es troba molt bé. Cal dir que el Premi a la Trajectòria Professional és l’únic que el guanyador ha sabut abans de la festa de lliurament que el rebria, perquè no es basa en la presentació lliure de candidatures sinó en una elecció directa que fa el Jurat dels Premis Catalunya Construcció.

La feina, la família i els amics El director general va voler posar l’èmfasi no tant en el seu treball com en el del seu equip. Per això va indicar que el premi que li acaben de donar no era per a ell sinó per a la gent que l’envolta i que fa la feina ben feta, i que havia vingut a recollir el trofeu d’aquests col·laboradors seus. I de si mateix va destacar la virtut de saber triar molt bé aquells que té al costat, no solament en el món de la feina,

sinó en l’àmbit familiar i els amics. Va dir que es considera un home de sort perquè fa el que vol (en el sentit que gaudeix amb el que fa) i veu com la seva empresa no solament tira cap amunt sinó cap al futur, perquè la tercera generació ja s’hi ha incorporat.

Pujol també va recordar el seu pas per l’ONG Lleida Solidària, que potencia projectes d’ajuda relacionats amb la construcció en zones de desastres naturals i conflictes socials i polítics, i també al quart món. Va considerar important l’experiència que rep el professional quan col·labora en una ONG i per això va convidar tothom a participar en una experiència d’aquest tipus. Semblantment, també va considerar positiva per a la seva formació vital la seva participació en el Consell Social de la Universitat de Lleida, que ha presidit durant quatre anys i on ha estat convidat pel nou govern de la Generalitat a continuar al capdavant quatre anys més. Per cert, que el rector de la Universitat era present a la festa. Finalment, va encoratjar els professionals a presentar les seves candidatures en les properes edicions dels Premis Catalunya Construcció. c

La cerimònia va ser presidida per Josep Bargalló, conseller en cap de la Generalitat (al centre de la imatge). A l'esquerra, el president del Col·legi, Xavier Bardají. A la dreta, Josep Maria Pujol, guardonat amb el primer Premi Catalunya Construcció.

El professional en qui més es pot confiar El conseller en cap, Josep Bargalló, destaca el treball de l’arquitecte tècnic Josep Bargalló, conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, va tancar la primera part de La Nit de la Construcció amb unes paraules adreçades a la sala. Acabava d’entregar a Josep Maria Pujol el Premi a la Trajectòria Professional i va començar per indicar que el director general de Prefabricats Pujol sabia que la Generalitat també reconeix la feina que ha fet la seva empresa, exemplar entre les empreses familiars catalanes.

I no solament per la seva bona gestió i efectivitat –va indicar que el nou Govern

i240 el tema.indd 5

de la Generalitat s’ha posat recentment en contacte amb Prefabricats Pujol per veure si solucionen algun tema de construcció ràpida d’instal·lacions esportives– sinó per iniciatives com promoure la participació de la dona en el món laboral. Així mateix, va reconèixer la feina de Pujol al Consell Social de la Universitat de Lleida.

El conseller en cap també va lloar la feina dels professionals de l’arquitectura tècnica. És filòleg de formació i en la seva experiència professional hi consta el seu pas per un municipi de la costa catalana,

on havia estat responsable d’Urbanisme. I si l’urbanisme és un món complex, en un municipi de la costa pot arribar a ser “salvatge”. Ell no solament se’n va sortir sinó que hi va aprendre molt sobre què fan i com ho fan tots els agents de la construcció. I va poder comprovar que l’arquitecte tècnic era “qui més t’ajudava, de qui més et podies refiar i qui més et trobaves a peu d’obra”.

Finalment, va recordar al públic que s’ha de ser cada vegada millor en l’exigència i millor en el resultat. c

La Nit de la Contrucció compta amb el patrocini de:

Col·labora: Organitza:

20/7/04 18:00:40

6

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

LA NIT DE LA CONSTRUCCIÓ

EL TEMA

La Nit de la Construcció s'obre al sector Els Premis Catalunya Construcció són un instrument per fomentar les millors pràctiques

A quest any s’ha volgut que la

CHOPO

tradicional festa dels arquitectes tècnics del començament de l’estiu iniciï un salt i s’obri a tot el sector, i això s’ha fet amb el lliurament dels I Premis Catalunya Construcció, que organitza el nostre Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Així ho va explicar durant La Nit de la Construcció Xavier Bardají, president del Col·legi i també del Jurat dels Premis, segons el qual la nodrida representació del Govern de la Generalitat, de l’Ajuntament de Barcelona i de les institucions del sector a la festa es pot entendre com un suport però sobretot com una complicitat amb aquesta obertura de la que fins ara només havia estat la nostra festa.

i240 el tema.indd 6

Les millors pràctiques Bardají va explicar que La Nit de la Construcció l’organitza el nostre Col·legi amb una clara voluntat de servei als seus associats i de modernització constant de la institució. Però alhora és el reflex del compromís del Col·legi amb tot el sector de la construcció, que malgrat ser un dels puntals de l’economia, encara no acaba de donar la talla en segons quins aspectes. “Però aquest és un repte que motiva”, va indicar Bardají, que va voler deixar clar que els Premis Catalunya Construcció s’han d’entendre com l’instrument per aconseguir l’objectiu de fomentar les millors pràctiques.

Els Premis no es donen a edificis, dispositius o productes, sinó que premien persones i equips que comparteixen valors com són la qualitat, el medi ambient o la seguretat, i que ja sigui des dels despatxos professionals o des de les empreses, treballen per innovar, per millorar la competitivitat del sector o per fer de les obres un lloc on cada dia es treballi millor i en millors condicions. I Bardají va reflexionar sobre el Premi a la Innovació en el Procés Constructiu, que ha

quedat desert tot i que va reconèixer que s’hi havien presentat propostes prou interessants i rellevants. Va explicar que el Jurat dels premis havia mantingut un llarg debat sobre què s’havia de considerar per impulsar la innovació en el procés constructiu, i finalment va creure que les propostes no havien impulsat una innovació que incidís en el procés constructiu en el seu conjunt.

El president del Col·legi també va recordar que tots els premis tenen dues cares: de satisfacció, la dels guardonats, i d’una certa decepció, la dels que havent-s’hi presentat, no han estat premiats.

Però en tot veredicte “hi ha un pèl d’atzar jugant pel mig”. Així que va felicitar els premiats i alhora va agrair a tots la seva participació, perquè era el senyal que havien cregut en els premis. c

Un jurat de qualitat El Jurat dels primers Premis Catalunya Construcció ha estat format per Bruno Figueras, president de l’empresa promotora Habitat i president de Construmat; Santiago Sardà, director de Zona 3 Fomento de Construcciones y Contratas; Jaume Avellaneda, arquitecte i catedràtic de construcció de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); Jordi Martínez, director del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball de Barcelona, i Josep Maria Valeri, arquitecte tècnic i director de Valeri Consultors Associats. El jurat d’aquesta primera edició ha estat presidit per Xavier Bardají, president del CAATB. c

20/7/04 18:01:05

i240 el noticari.indd 7

20/7/04 18:07:38

EL NOTICIARI 8

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

M AT I N S C O N S T R U C C I Ó

N OT I C I A R I C A AT B

El Fòrum resol dubtes i planteja reptes de seguretat Matins Construcció analitza, amb la participació d’Ezequiel Bellet, les estratègies de coordinació de seguretat del Fòrum

U

CHOPO

n cop acabades les obres

del Fòrum Barcelona 2004, el nostre Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona ha volgut treure alguna conclusió i ensenyament del model de seguretat i salut que s’hi ha aplicat.

I ho va fer en la tercera edició de Matins Construcció, que va tenir lloc el dimarts 29 de juny al matí i en què va participar Ezequiel Bellet, arquitecte tècnic i coordinador de seguretat encarregat de la supervisió de seguretat i salut de l’empresa que ha tirat endavant l’aixecament de l’àrea, Infraestructures del Llevant de Barcelona. La jornada es va fer a la sala d’actes del Col·legi, a Barcelona, on es va aplaudir la independència dels coordinadors respecte de la direcció de l’obra, i es va reivindicar la necessitat d’incorporar-los en la fase de projecte, cosa que no va succeir al Fòrum.

Un i altre punt han estat el millor i el pitjor de l’experiència del Fòrum.

Però el model de gestió d’Infraestructures del Llevant va tenir altres pros i contres, que Bellet va exposar detingudament.

Entre els aspectes positius, és a dir, exportables, Bellet també va destacar que els 26 coordinadors de seguretat i salut del Fòrum, la meitat d’ells arquitectes tècnics, tenien una formació específica i es podien relacionar en un despatx comú a l’àrea de serveis generals, on estaven en contacte amb altres agents de les obres; que tots els coordinadors es reunien mensualment, a banda de les trobades més particulars necessàries;

La taula de debat estava formada per Xavier Puig, Tomás García, Miquel Àngel Sáez, Jaume Castellví, Ezequiel Bellet i Toni Fuentes (moderador). A baix, el ponent Ezequiel Bellet al costat del president del CAATB, Xavier Bardají.

que molts conflictes es van resoldre firmant actes que comprometessin tots els implicats, i que tenien la visita setmanal de la Inspecció de Treball i la més freqüent dels sindicats: cap a 1.500 visites.

L’atenció als treballadors va fer-se en un dispensari del Fòrum, en comptes de derivar-los cap a les seves mútues -hi va haver unes 44 assistències mensuals i un total de 1.364, 109 de les quals motiu de baixa. Els pressupostos de seguretat i salut van ser fets amb números reals –les tanques

no es pagaven com si fossin noves, si no ho eren. En el contracte d’obra s’especificaven aspectes com les penalitzacions, que arribaven fins als 1.800 euros per incompliment de les ordres del coordinador, i a la tercera infracció el cap d’obra havia de ser substituït. Les clàusules contractuals per a adjudicacions d’obres tenien en compte les condicions de seguretat i salut.

Es va informar constantment a les empreses, i a les principals se’ls va exigir que informessin de les que subcontractaven.

Bona comunicació La informació, i més encara, la comunicació, va ser bàsica. Bellet també va referir-se a les eines per fer la feina que van tenir els coordinadors de seguretat i salut del Fòrum, entre les quals hi ha els informes i fulls de control diversos. Però més que una gran rigidesa de normes i controls, ell creu que el que els cal als coordinadors és una comunicació constant i bona entre les parts. Ja ho ha explicat en altres ocasions: el coordinador ha de ser un líder, no algú amb vocació sancionadora o que es refia de deixar testimonis escrits de les seves actuacions. I aquesta bona comunicació és la que hi va haver al Fòrum; almenys,

i240 el noticari.indd 8

fins on es va poder: Bellet va explicar que la coordinació amb l’Administració pública no va assolir l’abast que Infraestructures s’havia plantejat inicialment.

Estem ja parlant dels aspectes millorables del Fòrum, moment en què Bellet també va lamentar la gran temporalitat i rotació dels treballadors, que dificultava saber-ne el nombre exacte, i els excessius canvis que van patir alguns projectes.

També va dificultar la feina dels coordinadors de seguretat i salut la coincidència en espai i temps de dos promotors –Infraestructures i, en la fase final, Fòrum 2004, encarregada de les obres efímeres de l’àrea, la seguretat de les quals Bellet també va supervisar. La llosa que els van posar a sobre des del primer moment, que tenia la forma de la data d’acabament prefixada, i les constants visites no els van facilitar precisament les coses.

De Bellet depenien els coordinadors de seguretat, que actuaven sobre els caps d’obra, que actuaven sobre les brigades.

Va poder observar que aquelles obres que tenien una brigada de seguretat pròpia eren més rendibles des del punt de vista de seguretat que les que la tenien contractada una empresa.

20/7/04 18:07:44

N OT I C I A R I C A AT B

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

M AT I N S C O N S T R U C C I Ó

9

CHOPO

De totes maneres, però, va recordar que la sinistralitat ha estat set vegades inferior a la mitjana del sector i el cost econòmic de la seguretat inferior al previst: 1,75% sobre una inversió total de 810 milions d’euros. Només hi va haver un accident mortal, 18 de lleus i 90 de greus, més en obra civil que en edificació. Això en unes obres on durant tres anys s’ha hagut d’afrontar la coordinació de gairebé 7.500 treballadors de diverses nacionalitats, i la intervenció de 320 empreses diferents en 32 obres que abastaven una superfície de 220 hectàrees.

Aquestes dades les va recordar Jaume Castellví, conseller delegat d’Infraestructures del Llevant de Barcelona, la societat mercantil que l’Ajuntament de Barcelona va crear per tirar endavant la renovació de l’àrea del Fòrum, perquè aquesta mena d’empreses són més àgils i flexibles.

Castellví va obrir la segona part de la jornada, que va consistir en una taula rodona on també va participar Miquel Àngel Sáez, arquitecte tècnic i coordinador de seguretat, membre del despatx CPA (Consultors Prevencionistes Agrupats), que va recordar que la consciència que no podien tenir accidents era molt present i que tenien

i240 el noticari.indd 9

el suport de tots però també tenien molt present que les obres no es podien aturar.

Tomàs Garcia, encarregat d’obres d’ACS a les obres del Fòrum, va lamentar que el treballador segueixi sent poc conscient de la seva seguretat i que es posi a la defensiva quan se li recorda. També va indicar que el fet que l’Edifici Fòrum hagi tingut el doble d’accidents que l’altre edifici emblemàtic de l’àrea, el Palau de Congressos, que tenien un nombre similar de contractistes i

subcontractistes, ha estat més pels imprevistos i modificacions que per la dificultat del projecte. Xavier Puig, gerent de l’UTE de l’Edifici Fòrum, va coincidir amb Garcia en les excessives variacions d’aquest projecte.

Interès del públic Aquesta edició de Matins Construcció va tornar a ser patrocinada per Espais, Technal i Texsa. En el debat final s’hi va reincoporar Bellet i també hi va participar el

públic, que en aquesta ocasió va ‘treballar’ tant com la taula. Ara bé, es va mirar de trobar fórmules exportables de la seguretat del Fòrum a obres de menys envergadura i es va indicar que els documents de clàusules eren una eina amb la qual es podia pressionar sobre el promotor petit, que sembla menys predisposat que el gran a entendre que la seguretat és bàsica en tot procés constructiu. Els ponents, més relaxats, van recordar que en altres obres s’ha de mirar de controlar el nombre de visitants i que no es pot exigir als treballadors que treballin de manera segura alhora que veuen els actors del Fòrum assajar pel mig de les obres sense cap mena de precaució. Ramon Puig, membre del Gabinet Tècnic del Col·legi, va aprofitar per demanar que la seguretat estigui integrada en tot el procés constructiu des del principi. Allò que no s’ha fet al Fòrum i en el que tothom va coincidir que era necessari. Que es comenci a projectar pensant que s’ha de construir de manera segura i no se segueixi parlant de "costos de la seguretat". Castellví va recordar que les obres per mirar que l’AVE entri a l’estació de Sants de Barcelona el 2007 podria ser l’oportunitat perquè les administracions donin exemple. c

20/7/04 18:07:51

10

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

Trobada anual a les delegacions

AC T I V I TAT S S O C I A L S

N OT I C I A R I C A AT B

T res de les delegacions del CAATB han aprofitat

el mes de juny per celebrar el tradicional sopar del col·legiat de les comarques respectives. Entre un bon àpat, somriures i moltes ganes de passar-ho bé, els companys d'Osona, Vallès Occidental i Bages-Berguedà han pogut gaudir des d’un passeig amb globus aerostàtic fins a una bona estona de ball, passant per l’entrega dels tradicionals Premis Llimona i Taronja. Aquí en teniu una bona mostra.

Passeig amb globus a Osona El Restaurant Mas el Martí, del poble de Viladrau, va acollir el 18 de juny el sopar dels col·legiats i col·legiades d’Osona. Gairebé vuitanta persones es van aplegar en aquest poble del Montseny a mitja tarda per gaudir de la jornada esportiva a l’aire lliure que van organitzar els companys de la Delegació: tir amb arc, circuit d’orientació amb proves, i fins i tot un passeig amb globus aerostàtic. Després va venir el sopar, conduït per Santi Garolera, delegat territorial, i es va donar la benvinguda als nous col·legiats d’aquesta delegació: Guillem Palomares, Meritxell Vila, Marta Carcasona, Caterina Gubern i Jordi Capdevila. També va haver-hi un moment per homenatjar Josep Baulenas en els seus 25 anys a la professió. L’acte, que va ser molt participatiu, va acabar amb un concurs: cada taula havia de construir un globus de paper. Els guanyadors es van endur un viatge amb globus aerostàtic. c

Clausura de l’exposició sobre el manteniment al Vallès Occidental Els companys i companyes del Vallès Occidental van celebrar el seu sopar a l’edifici d’equipaments i habitatges de Sant Oleguer, a Sabadell, el passat 11 de juny, coincidint amb la clausura de l’exposició sobre manteniment d’edificis que va organitzar la Delegació. Un any més, el dibuixant Edi va ser l’encarregat de presentar i dinamitzar la festa, que va incloure un gran nombre de sorteigs, i la presentació de Raül Villa com a nou col·legiat. Van adreçar unes paraules Manel Bustos, alcalde de Sabadell; Carme García, alcaldessa de Rubí; Josep Aran, regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa; Ricard Fernández, secretari general d’Habitatge de la Generalitat; Carme Trilla, directora general d’Habitatge de la Generalitat, i Rosa Remolà, vocal territorial de la Junta de Govern del CAATB. L’arquitecte Ricard Perich va ser l’encarregat de presentar un audiovisual sobre l’equipament on se celebrava el sopar. La Tribu de Santi Arisa va posar punt i final a la festa amb una mica de música que va permetre a tothom ballar. c

Dalí i els col·legiats del Bages-Berguedà La Delegació del Bages-Berguedà va organitzar la seva trobada festiva el divendres 4 de juny al restaurant Urbisol de Calders. Més de 130 persones, entre col·legiats i col·legiades, familiars i amics van assistir a aquest sopar. Com ja és tradicional, el company Xavier Jovés va ser l’encarregat de presentar i dinamitzar aquest acte, que va girar entorn l’any Dalí. En el transcurs del sopar es van homenatjar els col·legiats que porten 25 anys a la professió: Josep Maria Companys, Josep Emili Puig, Agustí Andreu, Maria Àngels Santacana i Jaume Juanola, així com al company Ramon Morató, que ja porta 50 anys col·legiat. En aquest moment de l’acte també es va donar la benvinguda als nous col·legiats. Com és habitual en aquesta Delegació es van lliurar els Premis Llimona i Taronja. El primer se’l va endur Regina Miró, per la gran quantitat de cèdules d’habitabilitat que tramita i que “col·lapsen” l’oficina de la Direcció General d’Habitatge de la Generalitat a Manresa, i el segon Joan Espel, representant de l’empresa Anson, per la seva col·laboració amb els actes que organitza la Delegació. c

i240 el noticari.indd 10

20/7/04 18:08:32

N OT I C I A R I C A AT B

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

AC T I V I TAT S S O C I A L S

11

Cinquanta anys a peu d'obra

El Col·legi ret homenatge als aparelladors amb mig segle d'exercici professional E

ALBERT CASANOVAS

l passat 17 de juny va tenir

lloc l’acte d’homenatge als col·legiats que van finalitzar els estudis els anys 1953 i 1954, per celebrar els seus cinquanta anys en la professió. La sala d’actes del Col·legi va aplegar una trentena de companys d’aquestes dues promocions, que es van retrobar per celebrar el seu mig segle d’exercici professional. Uns quants membres de la promoció del 1954 ja es van trobar al matí per fer una visita guiada amb autocar per Barcelona.

Aquests companys van poder visitar la Torre Agbar, l’Edifici del Fòrum, el Port Olímpic i el recinte de Montjuïc.

A la tarda, va tenir lloc l’acte institucional amb representants de les dues promocions, que va ser presidit per Raimon Salvat, comptador de la Junta de Govern del CAATB, i Joan Gurri, secretari del Col·legi (junt amb els companys homenatjats en les imatges). Salvat va donar la benvinguda a tots els presents en una de les activitats, com va explicar, més importants del Col·legi, ja que és un acte “que ha esdevingut un reflex del CAATB, tant per l’aspecte professional com per l’humà”. El comptador del Col·legi va subratllar que aquest acte permet identificar la història viva del Col·legi i els seus protagonistes, així com veure l’evolució de la professió d’aparellador en el procés constructiu. “Aquest homenatge representa un acte de reconeixement al treball i a l’esforç de tots els presents”, va explicar Salvat, “i amb què el CAATB vol donar les gràcies als professionals que han contribuït al procés constructiu, a la professió d’aparellador i al Col·legi com a institució”. Per mostrar l’evolució del Col·legi en aquests anys i per plantejar quins són els seus reptes de futur, Salvat va introduir el vídeo corporatiu del CAATB on s’explica quina és la missió i els objectius del Col·legi i les seves línies de futur.

Després van intervenir Francesc Solé i Josep Puig, membres de les dues promocions homenatjades, que van mostrar l’alegria dels presents per poder celebrar plegats un acte com aquest i poder recordar junts les èpoques passades. Finalment, Raimon Salvat i Joan Gurri van lliurar una placa commemorativa a cada un dels aparelladors.

L’acte va acabar amb un aperitiu i l’actuació musical del trio de corda Laietà. c

i240 el noticari.indd 11

Promoció 54 Albert Bernal i De Bes Andreu Bertran i Niell Fco. Javier Rey-Stolle Pedrós Francesc Solé i Vidal

Jaume Comas i Solà Joan Frau i Subirats Josep Ginebra i Torra Josep M. Espanyol i Boren Josep Maria Vilà i Olivé

Lluís G. Canals i Borrell Manuel Cases i Puig Miquel Bonet i Ascon Octavi Sabater i Pi Ramon Morató i Vilarasau

Ramon Pallàs i Galobardes Antoni Solé i Plana Josep Cabestany i Fort Miquel Adrià i Salas Eduard Carbonell i Targa

Promoció 53 Joan Cortés i Russell Mateu Cisa i Massaguer Joan Clariana i Toriella Aurelio Santos i Rodríguez

Ferran Pinós i Porras Josep Piñol i Fernàndez Josep Puig i Paraire Andreu Castelló i Cahís Carles Fontanals i Valle

Vicenç Garcia i Martínez Guillem Roca i Gaspart Francesc Vilardell i Duran Joaquim Parellada i Badia Tomàs Peña i Ribas

Francesc Puntos i Amorós Armand Rico i Chaurreu Carlos Escobar i Millor

20/7/04 18:08:48

ASSISTÈNCIA 12

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

PROFESSIONAL

ASSISTÈNCIA

La tramitació de la cèdula d'habitabilitat i el control de qualitat L a tramitació de la cèdula

d’habitabilitat per a habitatges nous ha sofert un canvi des del començament d’any pel que fa a la documentació que cal adjuntar a la sol·licitud relativa al control de qualitat.

El Decret d’habitabilitat 259/2003, de 21 d’octubre, que va entrar en vigor el dia 30/12/2003 estableix, en el seu art. 10.2, el procediment d’atorgament de la cèdula d’habitabilitat de primera ocupació amb el redactat següent: “En el cas que la sol·licitud es refereixi a habitatges nous o resultants d’una gran rehabilitació, s’ha d’acreditar que es disposa de la documentació següent: ■ Llicència d’obres o document equivalent.

■ Certificat final d'obra i d'habitabilitat [...].

■ Certificat de compliment del Programa de control de qualitat.

i240 el noticari.indd 12

Llicència municipal de primera ocupació o la sol·licitud d’aquesta.” És per això que en el Decret s’estableix que en el tràmit de la cèdula d’habitabilitat ■

de primera ocupació no cal aportar cap altre document de control de qualitat que no sigui el Certificat de compliment de programa. És a dir, que no cal aportar ni

el Programa de control, ni el Registre de resultats ni cap altre document (actes de laboratori, certificats d’origen, segells de qualitat, garanties dels materials, certificat

20/7/04 18:08:51

ASSISTÈNCIA

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

PROFESSIONAL

13

Biblioteca Influencias, daños y tratamientos de las humedades en la edificación Manuel Muñoz Hidalgo Sevilla: Manuel Muñoz Hidalgo, DL 2004. VI, 326 p.: il. col.; 29 cm.

ISBN 84-609-0944-1

••

Aquest nou procediment d’atorgament de la cèdula de primera ocupació és d’aplicació a totes aquelles sol·licituds que s’hagin demanat a partir de l’entrada en vigor del Decret, independentment de la data de la llicència d’obres i de la construcció dels habitatges.

del fabricant dels sostres, etc.) que avali aquest control.

Aquest nou procediment d’atorgament de la cèdula de primera ocupació és d’aplicació a totes aquelles sol·licituds que s’hagin demanat a partir de l’entrada en vigor del Decret, independentment de la data de la llicència d’obres i de la construcció dels habitatges. En el cas d’aquelles sol·licituds fetes amb anterioritat a l’entrada en vigor del Decret i que no han estat resoltes i/o han tingut un requeriment a la sol·licitud, continuaran tramitant-se pel procediment establert anteriorment a l’entrada en vigor del Decret actual. Per tant, en aquest cas, caldrà continuar presentant tota la documentació que s’exigia anteriorment.

Pel que fa a una sol·licitud no resolta, desestimada o denegada, i que es torni a sol·licitar de nou, el tràmit que se seguirà és el que hi havia establert en el moment de la sol·licitud inicial no resolta. En cap cas, una nova tramitació, que ja havia estat iniciada amb el decret antic, evitarà la presentació de la documentació del control de qualitat exigida en el moment oportú.

La reducció del control administratiu en la tramitació de la cèdula pot portar a una relaxació per part del tècnic de l’exigència en el control de qualitat, especialment en aquells casos que han estat sempre més dificultosos, com són els habitatges unifamiliars i edificis de poc volum. Cal, doncs, que el control de qualitat estigui sempre documentat, malgrat la reducció de documentació exigida per l’Administració.

El control de qualitat és una obligació del director d’execució d’obra (DEO) reafir-

i240 el noticari.indd 13

mada per la Llei d’ordenació de l’edificació (LOE). La LOE també estableix que tota la documentació del control de qualitat formarà part del Llibre de l’edifici, tot i que aquesta exigència solament és vàlida per a obres d’usos diferents al d’habitatge.

El Llibre de l’edifici per a habitatges està regulat per la Generalitat per mitjà de la Llei de l’habitatge i el Decret corresponent i, en aquest cas, no inclou el control de qualitat en el seu contingut.

Tot i que la Generalitat no exigeix la presentació de la documentació de control de qualitat en el moment de tramitació de la cèdula i la legislació actual catalana del Llibre de l’edifici no obliga a incorporar-la en aquest, el Decret 375/88 vigent sobre el control de qualitat, faculta la Direcció General d’Habitatge a demanar-la en qualsevol moment, fins i tot amb posterioritat a la concessió de la cèdula de primera ocupació, amb les conseqüències que això pot portar.

També és habitual que, en qualsevol judici de reclamació de desperfectes en la construcció, un dels documents demanats en el procés judicial sigui la justificació del CQ. És per tot això que recomanem que es mantingui el rigor en tot el procés del control de qualitat de l’obra i s’exigeixin els documents i els assaigs necessaris d’acord amb la legislació vigent, per poder emplenar correctament el programa de control de qualitat. c

Pere Casademont assessories@apabcn.es

L’elevat índex de sinistralitat que causa l’aigua en els edificis (les estadístiques demostren que l’aigua és la responsable directa d’una de cada tres reclamacions que es plantegen a les asseguradores, i indirecta d’una altra de cada tres) justifica la raó de ser d’aquest llibre.

L’autor ens mostra en primer lloc la síndrome directa dels danys, per portar-nos després cap a l’estudi patològic. Finalitza recomanant la terapèutica que s’ha d’aplicar en forma de tractaments. Aquest esquema es concreta amb la definició de les humitats i les seves manifestacions, un repàs pels danys mitjançant una àmplia informació gràfica (detalls, fotografies, etc.), i una anàlisi de la influència d’aquests en l’edifici. Recomana els tractaments tant en els elements de fona-

mentació i contenció, (sabates, murs, pilons i pantalles) com en els estructurals (pilars, bigues i biguetes, sostres i murs). El treball continua amb l’estudi de les dependències més afectades per l’acció de l’aigua, com poden ser els soterranis, per acabar amb la resta dels elements constructius i materials que tenen relació amb l’aigua; alguns per contenir-la, com les piscines i els dipòsits, i altres pel contacte directe, com són les cobertes, les façanes i les voreres.

Finalment i per tal de consolidar els coneixements adquirits, l’autor afegeix un capítol amb els casos més freqüents d’humitats (per exemple: danys per arrels d’arbres, humitats per condensació, etc.) c

Biblioteca de detalles constructivos, metálicos, de hormigón y mixtos Florentino Regalado Tesoro, Barnabé Farré Oró, Vicente Castell Herrera Alicante: CYPE Ingenieros, 2004.

Paginació múltiple: principalment il., dib., gràf.; 30 cm + 1 disc òptic (CD-ROM). 4a edició.

ISBN 84-933-6750-8 La publicació conté un volum amb els textos i un CD ROM amb les 13 famílies de detalls, en paper i també en format electrònic DXF i DWG. Versions en castellà i català.

Els gairebé 600 detalls de formigó, acer i mixts que conté es poden incorporar directament en els plànols i modificar en cada projecte. Es tracta de detalls totalment pràctics, amb solucions constructives i no només teòriques. Conté les biblioteques: forjats mixts, sabates de fonamentació, forjats reticulars, escales, estructura metàl·lica, estructura metàl·lica: lliuraments a fonamentació, murs, forjats unidireccionals, rampes, lloses de

fonamentació, pantalles, lloses massisses, detalls especials (pilars i jàsseres).

Aquesta quarta edició presenta les novetats següents: s’han revisat els textos, s’han introduït correccions i s’ha facilitat la lectura convertint a minúscules la tipografia. També s’ha millorat el tractament gràfic dels detalls, optimitzant les entitats de dibuix i incorporant materials, i s’ha utilitzat un nou format de publicació més còmode i funcional. Aquestes novetats es completen amb noves opcions en la instal·lació, que facilitaran el treball a l’usuari en poder elegir la font del text i la versió dels arxius DXF i DWG. c

Recordeu que podeu consultar i retirar en préstec aquests llibres i el CD ROM en format electrònic a la Biblioteca del Col·legi.

Recordeu, també, que podeu consultar tots els llibres i recursos disponibles al catàleg de la Biblioteca, fer-nos arribar consultes, dubtes, suggeriments, etc. al web: www.apabcn.es, dins l’apartat del Centre de Documentació, i a l’adreça electrònica: biblioteca@apabcn.es.

Centre de Documentació del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.

Bon Pastor, 5, 5a planta http://www.apabcn.es/renart biblioteca@apabcn.es Tel.: 932 40 23 80 - Fax: 932 40 23 81 Horari: de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.30 h i de 16 a 19.30 h. Vacances estiu: del 9 al 20 d’agost. Horari la resta del mes d’agost: de dilluns a divendres, de 8.30 a 14.30 h

20/7/04 18:08:55

FORMACIÓ 14

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

POSADA AL DIA

FORMACIÓ

Nou programa de formació oberta 70 cursos per estar al dia en el procés constructiu

E

l Departament de Formació

GUILLEM PLANS

ha preparat la programació de formació oberta amb vista al curs 2004-2005.

La programació del curs vinent s’ha fet amb la voluntat d’oferir una formació que reculli les principals novetats del sector i que ajudi als tècnics del sector a millorar les seves habilitats professionals per a ser més competitius.

Els col·legiats rebran a casa a principis de setembre el catàleg anual que recull tots els cursos de formació oberta de l’any acadèmic 2004-2005. En total, el Departament de Formació ha programat per tot l’any gairebé setanta cursos i sessions de curta durada per estar al dia en tots els aspectes del procés constructiu. Els cursos es reparteixen en els 12 àmbits en què es divideix el catàleg: obra nova; rehabilitació i manteniment d’edificis; interiorisme; control de qualitat; organització i gestió en la construcció; seguretat i salut en les obres; activitats pericials; urbanisme; habilitats professionals; legislació i normativa i informàtica aplicada al sector. Tot per estar al dia i disposar de les darreres novetats aplicades al sector de l’edificació.

Aprendre l’anglès de la construcció

Seminaris i sessions tècniques El programa inclou cursos de nova creació per potenciar aquelles àrees on s’han detectat més necessitats formatives –com per exemple Urbanisme i Interiorisme - i d’altres que ja s’han programat en anteriors edicions, però que continuen tenint una forta demanda, amb l’objectiu de formar joves professionals o actualitzar els coneixements dels que tenen més experiència.

A l’àrea d’Obra Nova, enguany es recupera un format que ja es va realitzar anteriorment amb una bona acollida i que consisteix en la realització d’un seminari, on es tractaran els aspectes tècnics, complementat amb sessions tècniques de debat i presentació d’experiències. Les sessions tècniques comencen amb la participació d’un especialista en la matèria, de reconegut prestigi, que realitzarà una aproximació teòrica del tema. Després es donarà pas a tècnics d’empreses que presentaran els seus productes i per últim, hi haurà un

i240 el noticari.indd 14

debat sobre les diferents propostes en què, a més dels assistents, també hi participaran d’altres professionals que ja han utilitzat aquests productes a les obres. Els temes que es tractaran seran Impermeabilització sota rasants i Aïllament acústic en edificis.

En la mateixa àrea, i després de la bona acollida que va tenir l’any passat, es torna a programar el curs Números gordos en el càlcul d’estructures, on es tractaran amb una visió pràctica els conceptes que es desenvolupen en el llibre del mateix nom i que, des de la seva primera edició l’octubre del 2001, s’ha convertit en un autèntic èxit de vendes entre els professionals. Amb aquest curs es pretén que els tècnics aprenguin una sèrie de mètodes senzills per solucionar alguns dels problemes que apareixen a l’obra i que necessiten una resposta ràpida, amb l’ús del sentit comú i sense haver d’utilitzar màquines de càlcul.

En l’àrea d’Habilitats professionals, destaca el primer curs dedicat a l’Anglès aplicat al procés constructiu, enfocat a resoldre les necessitats comunicatives d’aquells arquitectes tècnics que col·laboren o es volen implicar en un futur projecte d’abast internacional.

Cada dia és més freqüent la col·laboració amb empreses anglosaxones i, per tant, més necessari el coneixement d’aquesta llengua. Aquest curs té com objectiu millorar el vocabulari i les expressions relacionades amb els aspectes tècnics i constructius per facilitar la comunicació en anglès. Els assistents aprendran a resoldre les diverses formes de comunicació –reunions, correspondència, textos…– sempre en el context del procés constructiu i la construcció.

Pel que fa a l’Àrea de Medi Ambient, a banda de cursos ja consolidats com ara el de Tractament de residus –un curs de curta durada que estableix una metodologia pràctica–, destaca el curs dedicat a la Inspecció d’amiant en els edificis, resultat de les investigacions que en aquest camp ha dut a terme el Col·legi i on es pretén donar les pautes i el protocol a seguir per detectar l’amiant.

També destaca el curs El disseny per als

20/7/04 18:09:00

FORMACIÓ

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

POSTGRAU I MÀSTER

15

GUILLEM PLANS

Nova edició del Postgrau de Cap d’Obra.

Gestió de la producció

El proper octubre comen-

espais comercials, de l’Àrea d’Interiorisme, on, a través de l’estudi de diferents exemples, els professionals assistents aprendran una metodologia de treball en la projectació i construcció d’espais comercials.

Tots els cursos van dirigits a professionals en actiu que volen millorar les seves capacitats professionals. El professorat està format per un equip de professionals en actiu i segueix una metodologia pràctica per assegurar l’aplicació immediata dels coneixements adquirits. Els cursos es duen a terme en un horari compatible amb l’activitat laboral dels professionals del procés constructiu.

Per altra banda, el Col·legi ha preparat un ampli programa de formació a nivell de postgrau i màster. El programa dóna resposta a cadascun dels perfils professionals com ara el project manager, el construction management, la direcció d’execució i control d’obres, el cap d’obra i el coordinador de seguretat i salut.

Els professionals interessats trobaran més informació en les pàgines d’Activitats de L’Informatiu i també a www.apabcn.es o també poden demanar-la al Departament de Formació del CAATB. Telèfon 932 40 23 73 o a formacio@apabcn.es. c

Master i postgraus Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme Dates: d’octubre de 2004 a octubre de 2005 Durada: 500 hores Sessió informativa: dimarts 14 de setembre de 2004, a les 19 hores

Postgrau de Direcció d’Execució i Control d’Obres Dates:d’octubre de 2004 a febrer de 2005 Durada: 120 hores Sessió informativa: dijous 16 de setembre de 2004, a les 19 hores

Postgrau de Cap d’Obra. Gestió de la Producció Dates: d'octubre de 2004 a febrer de 2005 Durada: 120 hores Sessió informativa: dimecres 15 de setembre de 2004, a les 19 hores.

i240 el noticari.indd 15

çarà la segona edició del Postgrau de Cap d’Obra que organitza el CAATB, l’única oferta formativa del nostre país dedicada específicament a aquest perfil professional. Després de la bona acollida que va tenir la primera edició d’aquest curs, el Departament de Formació torna a oferir aquest curs dins del seu programa de màster i postgraus per tal d’oferir una formació especialitzada als professionals que es volen dedicar a aquest perfil professional.

Aquest curs està pensat per donar una visió global de la missió del cap d’obra, aportant una sèrie de recursos per millorar i facilitar el desenvolupament de la seva funció professional.

Per les tasques que desenvolupa, el cap d’obra és un dels elements fonamentals en el procés d’execució i control econòmic de l’obra. Aquest professional té les funcions de gerent de la seva pròpia empresa, i actua com a motor del procés d’execució, orientant i coordinant l’engranatge de la producció. És l’eix vertebrador en negociacions i contractacions; lidera l’equip d’obra, vetlla per la seguretat i la qualitat i, en definitiva, decideix com es fa l’obra.

Aquest postgrau va dirigit especialment a arquitectes tècnics acabats de titular o amb poca experiència dins del camp d’actuació del cap d’obra. L’objectiu és transmetre els coneixements d’aquesta professió que s’aprenen en el dia a dia a l’obra a tots aquells professionals més joves que encara no tenen aquesta experiència. Els assistents obtindran aquests coneixements d’una forma pràctica i amena, de la mà de professionals del procés constructiu en actiu.

El Postgrau està dirigit per l’arquitecte

tècnic Lara Trujillo, membre del Gabinet Tècnic del CAATB, i compta amb un consell acadèmic format per: Jesús Godes, Arquitecte tècnic i Director de Contractació de Dragados; Felip Costa, Arquitecte i Delegat d’Edificació de COMSA; Mercè Casals, arquitecta tècnica i Cap d’obra de Dragados; Román J. Cortasa, Enginyer tècnic industrial i Cap de grup de Dragados; ; Agustí Portales, arquitecte tècnic i arquitecte. Professor de l’ETSAB; i Michèle Butzbach, lingüista i psicopedagoga, formadora i consultora en RRHH i directora de Geoda Formacions.

El Departament de Formació ha programat una sessió informativa d’aquest postgrau per al proper 15 de setembre, on s’explicarà detalladament els continguts d’aquest curs i la seva dinàmica. c

2n Postgrau de Cap d'Obra.

Gestió de la producció Dates: d’octubre del 2004 fins a febrer de 2005 Durada: 120 hores Sessió informativa: dimecres, 15 de setembre de 2004, a les 19 hores Informació i inscripcions: Departament de Formació del CAATB Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona 932 40 23 73 formacio@apabcn.es

20/7/04 18:09:06

M E R C AT D E T R E B A L L 16

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

CONJUNTURA LABORAL

M E R C AT D E T R E B A L L

Una àmplia oferta de treball D urant el primer semestre

i240 el noticari.indd 16

TIPUS D'EMPRESES 140 120

NOMBRE

de l’any 2004, la Borsa de Treball del CAATB ha gestionat un total de 241 ofertes de treball. D’aquestes, un 51% provenen d’empreses constructores o promotores; el 25%, d’estudis d’arquitectura, i el 10%, de l’Administració pública.

Les empreses volen incorporar professionals que tinguin entre 2 i 5 anys d’experiència, i només el 7% de les empreses que demanen serveis a la Borsa del CAATB busquen que en tinguin més de 6. La major part d’ofertes van dirigides al col·lectiu d’entre 30 i 45 anys. Els professionals més sol·licitats són aquells que fan les funcions d’ajudant de cap d’obra o cap d’obra, és a dir, tots aquells que formen part del perfil professional Gestió de la Producció de l’Obra. Un 44% de les empreses demanen professionals d’aquest perfil. El segon perfil més demanat és el de Direcció Tècnica de l’Obra. Aquests són els que desenvolupen les funcions de director d’execució de l’obra, el tècnic de seguiment a peu d’obra, el director de l’obra, entre altres. La resta de perfils són menys sol·licitats. Això ens indica la situació del mercat laboral i les sortides professionals més

100 80 60 40 20 0

Estudis d'arquitectura / Enginyeries

Constructores / Promotores

Administració Pública 11%

Altres 15%

Empreses Empreses Administració de taxacions / pública de materials peritatges

Altres

PERFILS PROFESSIONALS Direcció Tècnica de l'Obra 15% Project Management 4%

Pericial 4% Seguretat 3% Auditoria Tècnica Externa de qualitat 0% Directiu

Gestió de la Producció de l'Obra 44%

4%

demanades i amb més èxit professional.

La Borsa de Treball ofereix diferents serveis a les empreses que cerquen un arquitecte tècnic.

D’una banda, poden optar a posar un anunci a L’Informatiu o a la Borsa de Treball en línia.

D’altra banda, poden contractar els serveis de

consultoria, que ofereix la selecció de currículums i de personal. La Consultoria està formada per un equip d’experts en selecció de professionals del procés constructiu que avaluen acuradament cada un dels possibles candidats per buscar la màxima adequació al lloc de treball ofert.

En aquest període de temps s’han inscrit 122 col·legiats a la Borsa de Treball. La majoria estan apuntats per a una millora laboral, tot i que hi ha col·legiats que busquen feina perquè estan en situació d’atur o perquè volen col·laboracions. Del total d’inscrits, més de la meitat són menors de 30 anys i només un 7% són majors de 45 anys. Les funcions que aquests professionals desenvolupen, i les que prefereixen a l’hora de fer una millora laboral, coincideixen amb els perfils més demanats per les empreses.

En conclusió, els arquitectes tècnics són un col·lectiu amb una àmplia oferta de treball.

Ens trobem davant d’un mercat laboral actiu i amb un índex d’atur molt baix. Si voleu ampliar qualsevol tipus d’infor-mació, adreceu-vos a la Borsa de Treball del CAATB, a la 5a planta. c

20/7/04 18:09:13

M E R C AT D E T R E B A L L

PUBLIC ACIONS

PUBLICACIONS > MOTIVACIÓ

FISH! LA EFICACIA DE UN EQUIPO RADICA EN SU CAPACIDAD DE MOTIVACIÓN Autors: Stephen C. Lundin, M. D.; Harry Paul i John Chistensen Col·lecció: Empresa Activa Edita: Ediciones Urano. Any 2001 Stephen C. Lundin dirigeix l’lnstitut per a la Creativitat i Innovació de la Universitat de St. Thomas, a Minneapolis. Harry Paul és vicepresident de les empreses Ken Blanchard i John Chistensen i és alt executiu de l’empresa ChartHouse Learning Corporation, la productora de vídeo de Fish!, que va ser l’origen d’aquest llibre. A més, tots ells imparteixen seminaris i conferències sobre els conceptes exposats en el llibre.

El llibre se centra en la narració dels esdeveniments que succeeixen en una empresa, més concretament, en un dels departaments d’aquesta, que no és precisament el més admirat. A partir de les vivències dels seus personatges, el llibre reflecteix valors i consells que poden fer més motivant i satisfactori l’entorn de treball. Estar motivats significa estar satisfets amb la nostra feina i amb el sentit que té el que fem. El fet de gaudir en el nostre entorn laboral -on passem força temps- implica un major grau de rendiment i, en conseqüència, beneficia l’èxit empresarial de l’organització de què formem part.

Així doncs, una empresa o un departament amb persones desmotivades requereix una renovació de l’interès, una redefinició del treball i/o les condicions, de manera que sigui possible treballar per un objectiu comú de la manera més agradable possible. c Altres publicacions: MOTIVACIÓN: CLAVES PARA DAR LO MEJOR DE UNO MISMO Autor: José Luis de Carrascosa. Editorial GYMNOS, 2003

i240 el noticari.indd 17

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

17

FITXA TÈCNICA > COMPETÈNCIES

LA NECESSITAT DE SUPERAR SITUACIONS DE PRESSIÓ Competència: resistència a la pressió.

Què és? És la capacitat per fer front a situacions tenses o complicades, les càrregues de treball o els ritmes no habituals.

Exemples d’ocupacions on aquesta competència és important: en el cap de grup i el responsable de seguretat.

Per què? Perquè han de desenvolupar de forma eficient les seves funcions davant situacions complicades i en ritmes elevats de treball, durant llargs períodes de temps. A més, han de transmetre seguretat davant situacions delicades i mostrar resistència emocional i física. c

20/7/04 18:09:26

EL NOTICIARI 18

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

L ' AC T I V I TAT C O N S T R U C TO R A

NOTICIARI SECTOR

La construcció residencia E l 10 i 11 de juny va tenir

lloc a Estocolm la reunió d’Euroconstruct, relativa al primer semestre de 2004. Euroconstruct és la reunió de 19 instituts europeus dedicats a la investigació i la recerca, que analitzen la situació actual i futura del sector de la construcció en els seus diferents vessants.

L’ITEC és qui elabora l’informe relatiu a l’Estat espanyol per al grup Euroconstruct.

La construcció a Europa: un mercat en procés de recuperació Segons l’informe Euroconstruct, el panorama econòmic presenta una lleugera recuperació que s’anirà consolidant durant el 2004. Els nous països incorporats a la UE són els que gaudiran d’un major creixement, especialment Polònia.

Actualment, en el conjunt d’Europa, els subsectors de construcció es distribueixen així: ■ edificació residencial: 47% ■ edificació no residencial: 31% ■ enginyeria civil: 22% L’edificació residencial està en una fase d’estancament. Solament la rehabilitació manté un lleuger increment respecte a l’any anterior. En canvi, l’enginyeria civil presenta unes bones perspectives, amb una alta demanda i un comportament millor al global de l’economia.

Hi ha una diferència important entre

els que podem anomenar països de la zona est (Txèquia, Hongria, Eslovàquia i Polònia) i els de l’oest. Els primers creixeran a un major ritme, en tots els subsectors.

La situació a Espanya El sector continua comportant-se d’una manera atípica en relació amb la resta d’Europa. L’economia espanyola va créixer

Evolució de la construcció a Europa, per subsectors (variacions anuals % en termes reals, preus 2003)

2003

2004

2005

2006

Residencial

1,1

3,8

-0,5

-1,1

No residencial

-4,2

-0,9

1,5

3,3

Enginyeria civil

1,7

2,4

2,4

3,1

Rehabilitació

0,6

1,4

1,4

2,1

Total construcció

0,1

1,8

1,2

1,8

Residencial

-4,6

2,1

7,0

6,8

No residencial

1,6

6,2

4,1

4,8

Enginyeria civil

3,0

0,8

5,7

9,3

Rehabilitació

5,3

8,2

12,9

14,5

Total construcció

0,1

5,8

7,9

9,6

Europa Occidental

Europa de l’Est

Font: Euroconstruct juny 2004

i240 el noticari.indd 18

el 2003, un 2,4%, i en canvi la construcció va superar el 4%. En aquest sentit, continua jugant el paper de motor de l’economia.

Per al 2004 es preveu un creixement similar del 4%, que podria baixar cap a l’1,5% el 2005.

La construcció d’habitatges ha arribat a la xifra de 630.000 unitats a tot l’estat.

D’aquest total, solament el 9% correspon a habitatge protegit. Per a aquest any, es preveu que es produeixi encara un creixement del 4%, que es reduirà al voltant del 2,5% el 2005 i 2006.

Aquesta elevada oferta contrasta amb el manteniment, també, de l’escalada de preus: 16,7% d’augment el 2003 per a l’habitatge lliure nou.

D’altra banda, la rehabilitació està tenint un paper important, ja que els preus assolits al mercat de segona mà converteixen en rendibles la majoria d’operacions de manteniment i millora. En aquest sentit, la rehabilitació va adquirint un paper propi, que segurament s’anirà consolidant en els propers anys, sense arribar als nivells d’Europa, en especial dels països nòrdics i Alemanya, on la inversió en rehabilitació supera la d’obra nova.

20/7/04 18:09:29

NOTICIARI SECTOR

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

L ' AC T I V I TAT C O N S T R U C TO R A

19

cial posa la marxa curta quen aquesta situació. Dels 630.000 habitatges iniciats el 2003, solament 280.000 corresponien a primera residència als grans nuclis urbans. La segona residència continua impulsant molt l’oferta. La inversió estrangera en habitatges, especialment a la costa, ha estat d’uns 100.000 el 2003.

Tenint en compte que els tipus d’interès es mantenen avui per sota de la inflació i si es produeix un creixement, aquest serà moderat i quedarà compensat per la mateixa inflació, la situació no presenta signes de canvi.

No obstant això, la previsió és que el ritme de producció s’anirà alentint, principalment a partir del 2005, i que els preus s’aniran moderant. Ara bé, aquest primer trimestre del 2004, els preus, a Catalunya, han tingut un increment del 3%, inferior al 5,5% trimestral que s’havia produït el 2003. Aquesta moderació serà més important a les grans àrees urbanes. En canvi, a les petites ciutats, per l’efecte de taca d’oli, és possible que el preus mantinguin un creixement encara notable. c

Joan Gay informatiu@apabcn.es

El context de l’edificació no residencial està entrant en una atonia, amb unes previsions molt modestes de creixement per als propers anys. Aquí, tant el mal moment de la construcció industrial, com la tèbia conjuntura immobiliària del mercat d’oficines, mantenen plana la projecció de futur.

Finalment, l’enginyeria civil, que està passant, amb la successió de canvis polítics, per un cert “impàs”, sembla que recuperarà un bon ritme de creixement ja aquest mateix 2004, i es preveuen bons increments per al 2005 i 2006.

El futur a mig termini El president de l’ITEC, Joan Ràfols, va aventurar que la producció del sector, a Espanya, tendirà a alentir-se, i a Europa, tendirà a créixer, amb un procés que portarà a un acostament de les dues tendències.

Joan Ràfols va destacar la fortalesa de la demanda privada, que encara no presenta signes de debilitament. D’altra banda, no hi ha un ajustament entre oferta i demanda.

Malgrat que l’oferta ha pujat, i molt, la demanda continua insaciable, aliena a la pujada de preus.

Algunes xifres que va donar Ràfols expli-

i240 el noticari.indd 19

Índex de valors per subsectors a Espanya (2000 = 100)

��� ����������������

��� ��� ���

�������������

���

�������������� �����������

��� ��� �� ����

����

����

����

����

����

����

Font: Euroconstruct juny 2004

20/7/04 18:09:33

20

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

PREMIS FAD 2004

NOTICIARI SECTOR

Abundància en els FAD Dos premis ex aequo, un d’especial i una menció per al premi d’Arquitectura d’uns FAD amb una participació molt alta

L' elevat nivell de les obres

presentades aquest any als Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme ha obligat el Jurat a ser generós. Per això ha atorgat un premi especial d’Arquitectura a Enric Miralles i Benedetta Tagliabue (aparelladors Manolo Lutejo i Tecnics G3) per l’aulari que van projectar al campus universitari de Vigo, on es veu una figura ambigua que s’enrosca sobre si mateixa per construir un nou artifici geogràfic ple de matisos; i va donar dos premis ex aequo: a l’Estació Intermodal Zaragoza Delicias, de Carlos Ferrater i José Maria Valero, amb Félix Arranz i Elena Mateu, que de la unió de l’arquitectura i l’enginyeria ferroviària en treu millores funcionals i noves solucions espacials, i al Palau de Congressos i Auditori de Navarra, de Patxi Mangado (aparellador Pedro Legarreta), que el Jurat considera que de manera precisa i digna construeix els dos espais públics de la Pamplona del XXI. També han rebut una menció especial les Bodegas Juan Alcorta de Logroño, d’Ignacio Quemada, perquè aquest arquitecte ha aconseguit unes condicions ideals de llum i temperatura amb una arquitectura escenogràfica adaptada a la topografia irregular i que aprofita els sistemes industrialitzats. Quatre obres d’envergadura, enfront de la casa GarrigaPoch premiada l’any passat.

El veredicte d’aquesta 46a edició dels FAD d’Arquitectura i Interiorisme es va donar a conèixer el passat 22 de juny al vespre, en 1

un acte públic-privat davant la seu del FAD, a la plaça del Àngels de Barcelona. En les seves altres tres categories, els premis van ser repartits així: en Interiorisme, va ser premiada la reconversió de l’antic Col·legi de les Arts a Coimbra, Portugal, de Joao Ribeiro, perquè utilitza els recursos ambientals més refinats de l’arquitectura per ressaltar els elements històrics. En Espais Exteriors, la bassa i els exteriors de la Vila de Trinxeria, a la Vall de Bianya de Girona, dels arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, perquè havien estat resolts brillantment, tot i els limitats recursos formals i constructius; l’acta del Jurat també explica que l’ambient del lloc està ple de referències suggestives que oscil·len “entre el so i el sentit” de la terra i l’aigua.

La Bossassona, de l’arquitecta Julia SchulzDornburg i l’artista Francesca Llorca, es va emportar el premi d’Espais Efímers. Recordeu aquelles bosses vermelles penjades cap per avall en alguns carrers del centre de Barcelona el Nadal passat? El Jurat hi va veure una fina ironia que feia present la contradicció d’unes dates que la majoria de persones identifica amb les compres.

Alt nivell, alta participació En la festa d’entrega es van veure les cares i els posats mudats de bona part de la crème de l’arquitectura del país, i entre ells també Joaquim Nadal, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques 3

de la Generalitat de Catalunya, i Caterina Mieras, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El president del Jurat, l’arquitecte Emilio Tuñón, va aprofitar el lliurament dels premis per remarcar l’alt nivell de l’arquitectura catalana, ja que la majoria de premis van ser per a obres realitzades per arquitectes catalans. S’hi havien presentat 522 obres de la Península Ibèrica, força més que en les darreres edicions, i el 65% estaven fetes a Catalunya. Tuñón presidia un jurat format pels arquitectes Manuel Aires, Elena Fernández Salas, Jon Montero i Carlos Quintans; l’arquitecte tècnic Josep Maria Forteza; el dissenyador Curro Claret, i l’enginyer Francesc Figueras.

La nit va ser de les xafogoses que hi ha hagut aquests dies i ho va ser més encara per als que abans del lliurament dels premis havien entrat al convent del FAD, on estaven exposades les obres finalistes i seleccionades dels premis, per atorgar el seu vot particular en cadascuna de les categories.

Qui no va anar a la cita pot encara dir-hi la seva (a títol personal) quan vegi els plànols i les fotografies de les obres dels FAD que el nostre Col·legi exposa a la seu de Barcelona de l’1 de juliol fins el 16 de setembre. Podrà exposar en públic la seva opinió sobre els FAD si ve a la sala d’actes del Col·legi a Barcelona el 16 de setembre, que és quan s’hi farà una sessió de revisió crítica d’aquesta edició del Premis. c

Exposició i debat El dia 16 de setembre, coincidint amb l’últim dia de l’exposició, es farà un debat sobre les obres guardonades d’aquest any. En el debat hi participaran alguns dels autors de les obres finalistes i premiades de l’edició d’enguany.

Hi assistiran Joan Montero, arquitecte i president de l'ARQ-INFAD i Josep Maria Forteza, aparellador i vocal del jurat dels premis FAD 2004. Amb la participació dels arquitectes José Mangado, Enric Batlle i Joan Roig; i de l'arquitecta tècnica Lluïsa Silla. c EXPOSICIÓ DELS PREMIS FAD 2004 Fins al 16 de setembre del 2004 Lloc: Sala d’exposicions del CAATB Horari: De 8.30 a 14.30 DEBAT DE REVISIÓ DELS PREMIS FAD 2004 Dia: 16 de setembre de 2004 Horari: A les 19 hores Lloc: Sala d’Actes del CAATB Inscripcions: Servei d'Informació del CAATB Telèfon: 932 40 20 60

5

6

2

4

1.- Aulari del campus universitari de Vigo; 2.- Bossanova (Espais efímers); 3.- Estació Intermodal Zaragoza Delicias; 4.- Vila de la Trinxeria (Vall de Bianya); 5.- Palau de Congressos i Auditori de Navarra; 6- Antic Col·legi de les arts de Coimbra (Portugal).

i240 el noticari.indd 20

20/7/04 18:09:41

NOTICIARI SECTOR

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

ARQUITECTURA

21

Scalae reivindica amb el guanyador del FAD, Patxi Mangado, l'arquitectura de la perifèria E l darrer premi FAD d’Arqui-

tectura ha estat concedit ex aequo al Palau de Congressos i Auditori de Navarra, de Patxi Mangado, i a l’estació intermodal Saragossa-Delicias, de Ferrater i Valero, amb la participació de Mateu i Arranz. Resulta que en el cinquè número de la revista d’arquitectura que edita aquest darrer arquitecte, Scalae. Documentos Periódicos de Arquitectura, Mangado és convidat a parlar de la seva trajectòria i fa referència a l’estació de Saragossa.

Mangado comença per explicar-li a Félix Arranz que va arribar a arquitectura per tossuderia, després de perdre la il·lusió per l’enginyeria naval, i de començar de manera brillant ciències econòmiques i dret a Deusto. Li explica també que el motiva el risc d’investigar i, un cop ha paladejat allò nou, tornar a buscar. No li interessen les solucions de mercat ni res produït en sèrie; per això, per exemple, manipularà l’alumini

extrudit per utilitzar-lo d’una manera que ningú hagi pensat abans. També reconeix que és dels que pensa amb el llapis a la mà, no amb el ratolí; i reflexiona sobre tot: des de com s’organitza un habitatge en funció dels materials i els canvis a les famílies, fins a què és una estació de tren.

Reflexió sobre el Fòrum 2004 Pel que fa a les altres seccions d’Scalae, Curro González de Canales es lamenta a Ronda Editorial que després del 92 res sigui el mateix a Sevilla i Barcelona, i que el resultat no valgui gaire la pena. Aquestes dues ciutats, amb motiu de l’Expo i les Olimpíades respectives, es van rentar la cara. Però a partir d’aleshores, el voler ser globals les ha fet artificials. El Fòrum 2004 no ha fet de Barcelona una ciutat millor, com va passar el 92, perquè els edificis apareixen desarrelats sobre el fons abstracte del diner. A Tránsito, Rafael Díez Barreñada

es mostra content d’haver arribat al món de la docència de projectes arquitectònics perquè li ha ofert l’oportunitat de posar-se en contacte amb alumnes tossuts, que defensen els seus propis prejudicis i l’obliguen a donar explicacions; per exemple, a ser conscient de l’absència de reflexió sobre els fonaments de l’arquitectura moderna.

En els cursos superiors, aquesta frescor es perd: els alumnes ja han après a sotmetre’s al líder i a la lluita d’egos.. Finalment, a Fuera de Tiempo,, María Teresa Muñoz es lamenta de la pèrdua de perspectiva històrica o estilística de l’arquitectura actual. Els arquitectes prefereixen que els paràmetres a partir dels quals se’ls jutgi siguin exclusivament els que fixen ells amb les seves obres.

Els arquitectes tècnics col·legiats poden recollir gratuïtament aquest número d’Scalae Scalae al Servei d’Informació del Col·legi a Barcelona i a les delegacions. c

���������������

��������������������������������������������������������������������� �������������������������������������������������������������������������������������������������� ��������������������������������������������������������������

i240 el noticari.indd 21

20/7/04 18:09:48

PPUUN NTTSS DDEE VVIISSTTAA 22

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JUNY 2004

PREMIS FAD

P U N T S D E V I S TA

Al voltant dels Premis FAD Taula rodona amb els cinc aparelladors que han participat en el jurat dels Premis FAD dels darrers 5 anys

É

ALBERT CASANOVAS

s un dilluns a les cinc de

la tarda. Reunim, al voltant d’una taula, els arquitectes tècnics que han format part del jurat dels premis FAD en les cinc darreres edicions: Joan Ardèvol, Ferran Pelegrina, Celestí Ventura, Marçal Roig i Josep M. Forteza. L’excusa per parlar amb ells és el recent lliurament dels Premis FAD d’enguany i el debat de revisió que es celebrarà al Col·legi el proper 16 de setembre, però acabem parlant sobre aquests premis, l’arquitectura tècnica, el reconeixement de la tasca dels arquitectes tècnics i l’estat de l’arquitectura actual. El qüestionari que tinc preparat per l’ocasió ben aviat queda arraconat i la conversa va d’un lloc a l’altre, en funció de cap a on la porten els participants. Ara un diu una cosa, ara l’altre li contesta i obre un altre punt de discussió… i així, successivament.

Un dels primers temes que surt a debat és l’aportació que fan els arquitectes tècnics en el veredicte dels premis. Ja fa cinc anys que la professió participa en el jurat dels premis FAD i, tal i com diuen els arquitectes tècnics que l'han representat, les coses han canviat. Celestí Ventura, vocal de la Junta del CAATB, ensenya l’anuari que el FAD ha publicat aquest any amb les obres finalistes. A les fitxes tècniques, al costat del nom de l’arquitecte, hi figura el nom de l’aparellador. “Això abans no passava”, remarca Ventura, que va ser un dels primers aparelladors que va ser membre

Joan Ardèvol

•• “Gràcies a l’aportació

de tots nosaltres, quan es premia una obra, ens demanen l’opinió de l’arquitecte tècnic per saber si l’obra és bona des d’un punt de vista constructiu.”

i240 el noticari.indd 22

D'esquerra a dreta: Guillem Plans (periodista), Josep Maria Forteza, Celestí Ventura, Joan Ardèvol, Annemieke Van de Pas (Departament de Cultura del CAATB), Ferran Pelegrina i Marçal Roig.

del jurat d’aquests premis. Si bé és cert que un dels objectius que es compleixen amb la presència en el Jurat dels FAD és el reconeixement de la tasca de l’arquitecte tècnic, aquesta no és pas l’única cosa que s’ha aconseguit: “Gràcies a l’aportació de tots nosaltres, quan es premia una obra, ens demanen l’opinió de l’arquitecte tècnic per saber si l’obra és bona des d’un punt de vista constructiu. Si tu no dius que sí… La nostra aportació deixa lliure a l’obra d’una possible desqualificació en el temps”, explica Joan Ardèvol. I Marçal Roig acaba d’explicar el paper dels aparelladors afirmant que “nosaltres donem un valor afegit de riquesa, de consolidació, de durabilitat, tota una sèrie de coses importants que fan que l’arquitectura perduri”. Com recorden tots els presents a la taula, no fa cap favor un premi FAD al que al cap de poc temps té problemes a la façana.

Responsabilitat i formació

Celestí Ventura

•• “No es que el

nostre paper sigui exclusivament parlar sobre la qualitat d’execució, però si no ho fem nosaltres, qui ho fa? Aquesta és la nostra responsabilitat.”

Sembla ser, doncs, que l’aportació dels arquitectes tècnics en els Premis FAD és posar en rellevància els detalls del procés constructiu, l’execució i la bona posada en obra, de les candidatures presentades en els premis FAD. “No és que el nostre paper sigui exclusivament parlar sobre la qualitat d’execució, però si no ho fem nosaltres, qui ho fa? Aquesta és la nostra responsabilitat”, explica Ventura. Marçal Roig, l’arquitecte tècnic que va ser present en els FAD de l’any passat, reforça aquesta idea explicant que les deliberacions del Jurat moltes vegades es perden en discussions sobre el disseny de les obres i que, per tant, si l’arquitecte tècnic no intervé, “el tema més constructiu passa desapercebut”.

Malgrat que ningú posa en dubte la importància pels arquitectes tècnics d’estar present en els FAD, tothom reconeix que

20/7/04 18:09:54

P U N T S D E V I S TA

Marçal Roig

•• “Nosaltres donem un

valor afegit de riquesa, de consolidació, de durabilitat, tota una sèrie de coses importants que fan que l’arquitectura perduri.”

costa que el col·lectiu d’aparelladors s’interessi per aquests premis. Un dels motius que surten per explicar aquest fet és la falta de temps i de disponibilitat dels arquitectes tècnics, una ocupació que per si mateixa ja acapara molt de temps als professionals. Per l’arquitecte i arquitecte tècnic Ramon Pelegrina, la principal preocupació d’un aparellador està al voltant de la construcció, però a la fita més alta de la seva ocupació no hi pot arribar si no s’entén amb una figura tant important com és l’arquitecte. “Si l’arquitecte no capta que tu entens el que ell vol, no plegarà mai la seva arquitectura a la construcció, i al final acabarà imposant les seves prerrogatives. La cultura de l’arquitectura ha de ser propera als arquitectes tècnics”, i per això és important la participació dels aparelladors en els premis FAD, afirma convençut, Pelegrina.

Joan Ardèvol creu que “Falla el corpus teòric. Hem de saber traslladar als estudiants la il·lusió de l’obra ben feta”.

Els assistents expliquen la dificultat de traslladar aquesta il·lusió als arquitectes tècnics més joves. Josep Maria Forteza posa l’exemple de recents titulats que entren al despatx i que ja de seguida volen anar a l’obra, sense entendre que abans d’anar-hi s’ha de fer un treball previ d'anàlisi i d'estudi. La discussió avança en aquest sentit. Tothom reclama canvis en els plans d’estudi de les escoles d’arquitectura tècnica on es contemplin més assignatures d’història, d’art, de filosofia… Hi ha, fins i tot, qui opina que "professors com en Jaume Rossell haurien de donar més classes".

L’aparellador com a catalitzador Al parlar sobre el paper que realitzen les escoles d’arquitectura tècnica, s’obre un altre tema de discussió: la relació de l’arquitecte tècnic amb els altres agents que intervenen a en el procés constructiu.

“A l’escola també s’hauria de parlar de la

i240 el noticari.indd 23

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JUNY 2004

PREMIS FAD

relació amb els altres professionals, ja que els alumnes surten amb una actitud que no és la correcta”, afirma Marçal Roig. Josep Maria Forteza incideix en el fet que s’ha de promocionar el treball interprofessional entre tots els agents que participen a l’obra, i que en aquest camp, l’aparellador pot tenir un paper fonamental. “En aquest país, hem d’aprendre a treballar en equip, sota una marca, com fan en d’altres països”, afirma Forteza. Ferran Pelegrina també veu en aquest àmbit que les escoles de formació hi tenen un paper destacat: “L’escola no es pot permetre que surti un aparellador i que no conegui el llenguatge de l’arquitectura. Ha de ser capaç de dialogar i entendre l’arquitecte. L’arquitecte s’ha de sentir còmode amb algú que l’interpreti bé, i aquesta és la feina de l’arquitecte tècnic.

En general, als companys aparelladors, els hi falta la capacitat d’entendre i parlar el llenguatge de l’arquitecte.”

Aquests cinc aparelladors, que han tingut l’oportunitat de treballar en grans projectes amb arquitectes de renom, expliquen que per al bon desenvolupament d’un projecte és necessari la conjunció de diferents aspectes. En primer lloc un bon promotor que faci un bon encàrrec i que deixi treballar als professionals. Forteza explica que quan hi ha un bon client que encarrega un projecte a un bon arquitecte, la diferencia és que quan actua un aparellador com a responsable d’execució, li dóna aquest “punt d’emoció” que s’obté al dirigir una bona obra. I és en aquest moment quan es necessita un catalitzador de tots els professionals que treballen a l’obra I aquest no cal que sigui l’arquitecte, pot ser l'aparellador.

Josep Maria Forteza

•• “En aquest país, hem d’aprendre a treballar en equip, sota una marca, com fan en d’altres països.”

d’arquitectura. Tot i això, s’ha de reconèixer que al darrera, el promotor, el constructor i, sobretot, l’aparellador no són convidats de pedra, i està clar que tenen un paper important i que, per tant, i han de ser presents.

Malgrat això, com manifesten aquests cinc arquitectes tècnics, els aparelladors no posen en valor els seus premis FAD. Molts dels aparelladors premiats guarden els seus premis en un calaix, per no parlar de molts altres que no saben ni on els tenen. Això fa pensar si aquests premis són premis pels

Ferran Pelegrina

•• “Si l’arquitecte no capta que tu entens el que ell vol, no plegarà mai la seva arquitectura a la construcció. La cultura de l’arquitectura ha de ser propera als arquitectes tècnics.”

arquitectes tècnics. Per Celestí Ventura, sí que ho són: “A mi no m’és igual treballar per a una obra que pugui ser seleccionada pels premis FAD o no. A mi no m’és igual treballar a una obra que no tingui valors arquitectònics amb una que en tingui. Per a mi, treballar amb valors arquitectònics es fonamental. En aquest sentit, jo treballo per l’obra, i per tant, si puc resoldre problemes de l’arquitecte i així milloro l’obra, que continuï, més enllà de decidir de qui és l’autoria. El premi no és un objectiu, es un instrument, per posar en rellevància i en valor la professió. L’objectiu es fer conèixer la professió i donar un referent als joves”.

Joan Ardèvol es mostra d’acord amb la posició de Celestí Ventura, ja que per ell un dels objectius dels Premis FAD és el de conèixer els “fars” del col·lectiu dels aparelladors, aquella gent que és referent en la construcció d’avui en dia i que pot donar exemple a tothom, tant als més joves com aquells que porten més temps a la professió. c

Són els premis FAD premis per als arquitectes tècnics?

A l’hora de valorar si els premis FAD són premis per als arquitectes tècnics, tothom té clar que aquests són uns premis

23

Guillem Plans informatiu@apabcn.es

L’INFORMATIU 240 Telèfon directe: 932 40 23 76 Fax: 932 40 23 64 Adreça electrònica: informatiu@apabcn.es http://www.apabcn.es/informatiu Consell editorial: Sergi Pons, Joan Gay, Lluïsa Selga, Montse Romero i Carles Cartañá Director: Carles Cartañá Coordinadora: Elisenda Pucurull Redacció: Josep Olivé, Xavier Oliva, Jordi Marlet i Guillem Plans Anàlisi d’obra: Xavier Aumedes, Gabriela Schön, Vicenç Font, Imma Villacorta, Jordi Olivés i Ana Moreno Assessorament lingüístic: Marta Marcer Fotografia: Javier García Die (Chopo) Disseny gràfic: g e u v e Impressió: Ingoprint Dipòsit legal: B-42389-1991 ISSN: 1132-2802 Subscripcions: Elisenda Pucurull Telèfon: 932 40 23 76 Publicitat: BITMAP. Isidre Rodríguez C/Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Telèfon: 932 40 20 57. Fax: 932 40 23 64 comercial@apabcn.es EDITA: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona Bon Pastor, 5. 08021 Barcelona Tel. 932 40 20 60. Fax. 932 40 20 61 Bages-Berguedà: Plana de l’Om, 6 08240 Manresa. Tel. 938 72 97 99 Osona: Pl. Major, 6. 08500 Vic Tel. 938 85 26 11 Vallès Occidental: Sant Francesc, 18 08221 Terrassa. Tel. 937 80 11 10 Vallès Oriental: Josep Piñol, 8 08400 Granollers. Tel. 938 79 01 76 JUNTA DE GOVERN: President: Xavier Bardají Secretari: Joan Gurri Comptador: Raimon Salvat Tresorer: Enric Peña Vocals: Celestí Ventura i Josep Terrones Bages Berguedà: Jaume Arimany Osona: Jaume Garolera Vallès Occidental: M. Rosa Remolà Vallès Oriental: Esteve Aimà Director general: Sergi Pons Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió de L’Informatiu El paper utilitzat en L’INFORMATIU ha estat qualificat com a ECF (lliure de clor elemental) i fabricat per una empresa que disposa d’un sistema de gestió mediambiental certifcat com a ISO 14001. Per a la impressió, INGOPRINT utilitza exclusivament tintes que tenen com a base olis vegetals.

20/7/04 18:10:02

i240 el noticari.indd 24

20/7/04 18:10:06

Quadern central L’Informatiu

Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

25

P À G I N E S D ’ A S S E S S O R I A , F O R M AC I Ó , AC T I V I TAT S I S E RV E I S

de

DEL

COL·LEGI

D'APARELLADORS

I ARQUITECTES TÈCNICS

DE

B ARCELONA

arxiu geuve

S U M A R I FORMACIÓ 26 Màsters i Postgraus MERCAT DE TREBALL 32 Demandes SERVEIS 36 Petits anuncis ACTIVITATS 38 Agenda d’activitats

www.apabcn.es/ informatiu

VISATS

Coeficient d’actualització

Nova edició del Postgrau de Cap d'Obra E

l proper octubre començarà

la segona edició del Postgrau de Cap d’Obra, l’única oferta formativa del nostre país especialitzada en aquesta figura del procés constructiu. Com podeu comprovar a la secció d’ofertes de treball d’aquest Quadern Central, aquest perfil professional és un dels més sol·licitats d’entre tots els professionals del procés constructiu ja que, quinzena rera quinzena, apareixen demandes laborals que reclamen un professional d’aquestes característiques.

Per la seva funció –garantir l’èxit de la

i240 quadern central.indd 25

producció de l’obra- al cap d’obra se li exigeixen moltes competències i habilitats que fins ara només es podien adquirir a través de d’una llarga experiència. Per ajudar als professionals a adquirir aquests coneixements d’una forma més ràpida, el CAATB ha programat aquest postgrau dins de la seva oferta formativa. A través d’aquest curs, els professionals adquiriran les competències, habilitats i aptituds per a dur a terme la seva feina. El programa del curs contempla tots els àmbits que intervenen en la feina del cap d’obra, des de l’entrega del projecte

fins al lliurament de les claus. Aquest curs l’impartirà un equip de professionals en actiu amb experiència en la gestió de la producció de l’obra.

El Departament de Formació ha programat una sessió informativa d’aquest postgrau –així com dels altres que s’organitzenper al proper 15 de setembre. c

informació Àrea de Formació del CAATB Telèfon: 93 240 23 73

d’honoraris a 13 de juliol Ca = 1,242 Propera actualització: 15 d'agost Mòdul bàsic de referència per al 2004: 317 € / m2 Data d’aplicació: a partir de l’1 de març de 2004 Més informació: Departament de Visats Telèfon 932 40 23 70 visats@apabcn.es

20/7/04 18:14:47

FORMACIÓ 26

Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

MÀSTER I POSTGRAUS

FORMACIÓ

Màster i Postgraus al CAATB El Departament de Formació ja ha preparat l’oferta formativa amb vista al curs vinent. A banda dels tradicionals cursos de posada al dia que es concentren en el programa de Formació Oberta, el Departament de Formació ja ha enllestit el programa dels Postgraus i del Màster del proper any acadèmic. Aquí us presentem un avanç d’aquesta programació.

Màster Project Manager en Edificació i Urbanisme L’objectiu d’aquest màster és formar professionals capaços de dirigir operacions immobiliàries, des de la seva concepció fins al lliurament del producte edificat a l’usuari, complint els requeriments del client, de manera que l’operació finalitzi a temps, d’acord amb

els costos autoritzats i respectant els nivells de qualitat establerts. És l’únic màster de Catalunya que aplica totes les funcions del Project Manager al procés constructiu. S’estructura en dos anys acadèmics, que inclouen tres mòduls formatius i una tesina.

Dates: octubre 2004 - octubre 2005.

Horari: divendres tarda i dissabte matí.

Durada: 350 hores lectives més 150 hores no presencials.

Sessió informativa: 14 de setembre, a les 19 h.

Postgrau de Direcció i d’Execució i Control d’Obres. 1a edició Per primera vegada, el CAATB programa un postgrau dirigit específicament a aquells professionals del procés constructiu que, segons la LOE, poden exercir la direcció d’execució d’obres, l’únic a Catalunya d’aquestes característiques. Els directors d’execució, per la tasca que desenvolupen, són un dels elements clau per a la bona marxa de les obres. En ser la seva missió la de garantir una bona interpretació dels projectes, dirigir l’execució i posada en obra de

i240 quadern central.indd 26

les diferents partides dels pressupostos, portar el control econòmic d’aquests i el control de qualitat corresponent, fa que hagin de tenir molts coneixements i competències, que només una dilatada experiència permet obtenir. Per això, des del Departament de Formació s’ha programat aquest curs amb l’objectiu d’impartir aquests coneixements i aptituds de la mà de professionals amb una àmplia trajectòria professional en aquest camp. Aquest curs està

especialment dissenyat per a recent titulats o professionals de fins a tres anys d’experiència que vulguin aprofundir en els àmbits en què el director d’execució és responsable en el procés constructiu.

Dates: octubre 2004 - febrer 2005.

Horari: divendres tarda i dissabte matí.

Durada: 120 hores.

Sessió informativa: 16 de setembre, a les 19 h.

20/7/04 18:14:51

FORMACIÓ

27

Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

MÀSTER I POSTGRAUS

Postgrau de Cap d’Obra. Gestió de la producció Aquest postgrau està pensat per aportar al tècnic de l’empresa constructora una sèrie de recursos pràctics per millorar i facilitar les tasques i el desenvolupament de la gestió de la producció de l’obra. Entre els professionals del sector, el cap d’obra és un dels perfils més importants del procés constructiu i una de les funcions més

requerides. La seva missió és garantir l’èxit de la producció de l’obra, des de l’estudi del projecte fins al lliurament de les claus, i per això se li exigeixen moltes competències i habilitats que es poden adquirir mitjançant aquest curs de postgrau.

S’adreça a estudiants universitaris, recent titulats, o professionals amb dos o tres anys d’experiència

com a ajudants de cap d’obra o amb un any d’experiència com a cap d’obra.

Dates: octubre 2004-febrer 2005.

Horari: divendres tarda i dissabte matí.

Durada: 120 hores.

Sessió informativa: 15 de setembre, a les 19 h.

Coordinadors de Seguretat i Salut en la Construcció.

Perfil Tècnic Europeu Aquest postgrau està pensat per formar professionals capaços de vetllar per les normes de seguretat a l’obra, avaluar-hi els riscos i proposar solucions i alternatives a les problemàtiques que hi pugui haver. Amb aquest curs, els alumnes podran adquirir les competències

necessàries per desenvolupar correctament les funcions del coordinador de seguretat seguint els requeriments europeus i les recomanacions de formació del Projecte FOCUS. Això els permetrà exercir la seva feina adequadament i, a més, a qualsevol país de la Unió Europea. Es

dirigeix als tècnics que, segons la LOE, poden fer de coordinadors de seguretat i salut laboral en la fase de projecte i execució d’obres.

Dates: inici novembre 2004.

Horari: dimarts i dijous de 18 a 21 h.

Durada: 120 hores.

Postgrau de Gestió de l’Obra. Construction Management La preparació i la formació adequada dels directius i tècnics del sector en tècniques de gestió de l’obra són factors clau per facilitar l’evolució del sector cap a una millora de la competitivitat i de la qualitat dels productes immobiliaris. A través d’aquest postgrau, els professionals aprendran a organitzar la gestió de l’obra a partir d’un projecte executiu i d’un pressupost fet.

i240 quadern central.indd 27

El professional capacitat per realitzar les funcions de Construction Management, com a responsable de la producció de l’obra, haurà d’organitzar l'obra partint d’un projecte executiu i d’un pressupost objectiu fet. Les seves funcions són la contractació i coordinació dels diversos industrials que participaran durant el procés de construcció.

També ha de liderar i conduir els equips que inter-

venen durant el procés per tal que es compleixi el termini previst de lliurament de l’obra. Ha de controlar els costos per assegurar que es respectaran les qualitats previstes i el pressupost fixat.

Dates: febrer 2005.

Horari: divendres tarda i dissabte matí.

Durada: 120 hores.

20/7/04 18:14:59

28

Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

POSADA AL DIA

FORMACIÓ OBERTA 2004-2005 ÀREES

CODI

CURSOS

FORMACIÓ

PRIMER TRIMESTRE

DURADA

DATES

HORARI

PREU CURS

PREU COL.

E31202

Climatització i electricitat: criteris per a la posada en obra d’instal·lacions

9

25/10/04 - 3/11/04

dll i dim, 18-21

140.40 €

119.34 €

E31301

Impermeabilització sota rasants.

Seminari i sessions tècniques

24

9/11/04 - 25/11/04

dm i dj, 16.30-21 h

187.20 €

159.12 €

E30407

L’estudi geotècnic. Cas pràctic

8

19 i 21/10/04

dll i dc, 16.30-21 h

124.80 €

106.08 €

REHABILITACIÓ

R11803

Diagnosi i intervenció en façanes urbanes

20

14/10/04 - 28/10/04

dm i dj, 16.30-21 h

312.00 €

265.20 €

MEDI AMBIENT

M11006 Tractament de residus. Cas pràctic

4

13/12/04

dll, 16.30-21 h

62.40 €

53.04 €

INTERIORISME

I10701

El projecte d’interiors

20

20/10/04 - 17/11/04

dc, 16.30-21 h

312.00 €

265.20 €

QUALITAT

Q10222

Control de la qualitat dels materials. Cas pràctic

11

15/11/04 - 24/11/04

dll i dc, 18-21 h

171.60 €

145.86 €

GESTIÓ

G11015

Full de càlcul per a l’estudi de viabilitat d’operacions immobiliàries

14

26/10/04 - 16/11/04

dm i dj, 19-21 h

251.75 €

213.99 €

SEGURETAT

S12303

Seguretat per a caps d’obra

16

23/11/04 - 2/12/04

dm i dj, 16.30-21 h

249.60 €

212.16 €

PERICIA

P14301

Dictamens pericials. Casos pràctics

20

16/11/04 - 30/11/04

dm i dj, 16.30-21 h

312.00 €

265.20 €

URBANISME

U10401

Declaració de runa. Cas pràctic

4

09/12/04

dj, 16.30-21 h

62.40 €

53.04 €

U10301

Planejament i gestió urbanística

9

4/11/04 - 11/11/04

dm i dj, 18-21 h

140.40 €

119.34 €

C11502

Anglès aplicat al procés constructiu

20

2/11/04 - 2/12/04

dm i dj, 19-21 h

312.00 €

265.20 €

C11501

Anglès aplicat al procés constructiu

21

22/10/04 - 03/12/04

dv, 16-19 h

312.00 €

265.20 €

C10110

Gestió del temps

6

7 i 14/10/04

dj, 18-21 h

93.60 €

79.56 €

N11501

Canvis d’ús

4

18/11/04

dj, 16.30-21 h

62.40 €

53.04 €

P10116

Certificats d’habitabilitat

3

29/11/04

dll, 18-21 h

46.80 €

39.78 €

P10115

Certificats d’habitabilitat

3

07/10/04

dc, 18-21 h

46.80 €

39.78 €

T20116

Access

8

21/12/04 - 23/12/04

dm i dj, 17-21 h

92.00 €

78.20 €

T21713

Autocad per a no dibuixants

10

10/12/04 - 17/12/04

dv, 16-21 h

128.00 €

108.80 €

T21031

Autocad I. Nivell 2D

34

18/11/04 - 16/12/04

dm i dj, 18-21 h

435.20 €

369.92 €

T30135

Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions

20

29/11/04 - 20/12/04

dll i dc, 17-21 h

280.80 €

312.00 €

T30216

Pressupostos i seguiment econòmic d’obres amb TCQ 2000

20

10/11/04 - 24/11/04

dll i dc, 17-21 h

280.80 €

312.00 €

T31349

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project

12

26/11/04 - 03/12/04

dv,17-21 dss, 9.30-13.30

168.48 €

312.00 €

T21712

Autocad per a no dibuixants

10

05/10/04 - 21/10/04

dm i dj, 19-21 h

128.00 €

108.80 €

T31348

Planificació i control de projectes amb Microsoft Project

12

18/10/04 - 8/11/04

dll i dc, 19-21 h

168.48 €

187.20 €

T20233

Excel. Nivell I

8

28/09/04 - 30/09/04

dm i dj, 17-21 h

92.00 €

78.20 €

T30134

Presto I. Amidaments, pressupostos i certificacions

20

22/09/04 - 13/10/04

dll i dc, 17-21 h

280.80 €

312.00 €

OBRA NOVA

HABILITATS

NORMATIVA

INFORMÀTICA APLICADA

i240 quadern central.indd 28

20/7/04 18:15:00

FORMACIÓ

Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

POSADA AL DIA

Formació Oberta

.

29

Per estar al dia en el procés constructiu

O B R A N OVA E30407 Dates: 19 i 21 d’octubre de 2004 Horari: dilluns i dimecres de 16.30 a 21 hores Durada: 8 hores Preu curs: 124,80 € Preu col·legiats (-15%): 106,08 €

E31301 Seminari i sessions tècniques Dates: 9 al 25 de novembre de 2004 Horari: dimarts i dijous de 16.30 a 21 hores Durada: 24 hores Preu curs: 187,20 € Preu col·legiats (-15%): 159,12 €

E31302 Sessions tècniques Dates: 19 al 25 de novembre de 2004 Horari: dijous de 16.30 a 21 hores Durada: 12 hores Preu curs: 36,00 € Preu col·legiats (-15%): 30,60 €

E31202 Dates: del 25 d’octubre al 3 de novembre de 2004 Horari: dilluns i dimecres de 18 a 21 hores Durada: 9 hores Preu curs: 140,40 € Preu col·legiats (-15%): 119,34 €

L’ESTUDI GEOTÈCNIC. CAS PRÀCTIC Els coneixements sobre geotècnia no són suficients en molts dels casos, i es fa difícil la seva interpretació, ja sigui pel desconeixement de la maquinària que s’ha utilitzat pels sondeigs, els diferents assaigs o les dades que s’obtenen. Aquest desconeixement es fa més palès sobretot a l’hora d’encarregar un estudi geotècnic, en què cal dimensionar quin és el tipus de feina que cal encarregar. Els curs, pretén donar resposta a les preguntes més habituals que es plantegen. Va adreçat a persones que fan direcció d’execució i serà impartit per professionals especialitzats en aquests camps.

IMPERMEABILITZACIÓ SOTA RASANTS. SEMINARI I SESSIONS TÈCNIQUES Al llarg de les jornades s’intentarà donar una visió àmplia de les possibilitats que hi ha per garantir que les parts dels edificis que es construeixen sota terra presentin l’estanquitat necessària. Es repassaran tant les tècniques constructives, com els materials i sistemes d’impermeabilització que hi ha al mercat.

Va adreçat a persones que fan direcció d’execució i serà impartit per professionals especialitzats en aquests camps.

CLIMATITZACIÓ, ELECTRICITAT: CRITERIS PER A LA POSADA EN OBRA D’INSTAL·LACIONS Aquest curs està dirigit a persones que fan direcció d’execució perquè, sense arribar a ser un especialista en la matèria, tinguin els coneixements bàsics sobre instal·lacions, des del reconeixement del projecte fins a la recepció o legalització. En cada sessió es parlarà sobre instal·lacions i les seves associades, vocabulari comú dels trets bàsics, la normativa d’aplicació, dimensionat, criteris sobre la tria i acceptació de materials, com revisar el projecte, criteris de traçat i controls. El curs inclou diferents taules pràctiques per utilitzar fàcilment en l’elaboració del projectes i/o direccions d’obra. Aquest curs serà impartit per professionals especialitzats en aquests camps.

R E H A B I L I TA C I Ó I M A N T E N I M E N T D ' E D I F I C I S R11803 Dates: del 14 al 28 d’octubre de 2004 Horari: dimarts i dijous de 16.30 a 21 hores Durada: 20 hores Preu curs: 312,00 € Preu col·legiats (-15%): 265,20 €

DIAGNOSI I INTERVENCIÓ EN FAÇANES URBANES La façana és l’element constructiu de l’edifici que presenta un pitjor estat de conservació. A causa de la diversitat d’elements i complexitat dels treballs, no sempre es realitzen amb la cura que caldria i es requereix un cert grau d’especialització.

El curs s’adreça al coneixement dels materials i tècniques constructives presents a les façanes construïdes i presenta una metodologia de treball que va des de la primera inspecció i la diagnosi fins a la rehabilitació i a la planificació del seu manteniment.

MEDI AMBIENT I CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE M11006 Dates: 13 de desembre de 2004 Horari: dilluns, de 16.30 a 21 h Durada: 20 hores Preu curs: 62,40 € Preu col·legiats (-15%): 53,04 €

TRACTAMENT DE RESIDUS. CAS PRÀCTIC La sessió permetrà conèixer, amb un cas pràctic, les funcions que cal desenvolupar en l’àmbit de la gestió de residus i com s’ha de preparar la documentació legal que s’exigeix en els projectes de rehabilitació i d’obra nova. Es farà un esment especial del Decret 201/1994 de la Generalitat de Catalunya i de la seva posterior modificació en el Decret 161/2001. Entre altres qüestions, es tractaran l’avaluació del volum i les característiques de residus que es generen, l’especificació de la instal·lació de reciclatge i les operacions de recollida selectiva projectades.

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE LA CONSTRUCCIÓ G11015 Dates: Del 26 d’octubre al 16 de novembre de 2004 Horari: dimarts i dijous, de 19 a 21 h Durada: 14 hores Preu curs: 251,75 € Preu col·legiats (-15%): 213,99 €

i240 quadern central.indd 29

FULL DE CÀLCUL PER A L’ESTUDI DE VIABILITAT D’OPERACIONS IMMOBILIÀRIES En aquest curs presentarem una forma fàcil i pràctica d’utilitzar un full de càlcul per a l’estudi de viabilitat de les operacions immobiliàries. Per poder fer el curs, es requereixen coneixements en estudis de viabilitat i dominar, a nivell d’usuari, el programa Excel. (el CAATB programa cursos d’Excel en el seu programa formatiu). Aquest curs està pensat per a professionals del procés constructiu que ja tenen experiència en la realització d’estudis de viabilitat.

20/7/04 18:15:02

30

Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

POSADA AL DIA

FORMACIÓ

S E G U R E TAT I S A LU T E N L E S O B R E S S12303 Dates: 23 de novembre al 2 de desembre de 2004 Horari: dimarts i dijous, de 16.30 a 21 h Durada: 16 hores Preu curs: 249,60 € Preu col·legiats (-15%): 212,16 €

SEGURETAT PER A CAPS D’OBRA En aquest curs es tractaran els aspectes clau que un cap d’obra ha de conèixer per implantar i controlar la seguretat durant el procés de producció d’una obra: tràmits relacionats amb la seguretat en el treball, preparació del pla de seguretat de l’obra, relació amb el coordinador de seguretat, documentació que cal tenir a l’obra, documentació que cal tenir preparada en cas d’una Inspecció de Treball i actuació davant un possible accident, entre d’altres.

INTERIORISME I10701 Dates: 20 d’octubre al 17 de novembre de 2004 Horari: dimecres, de 16.30 a 21 h Durada: 20 hores Preu curs: 312,00 € Preu col·legiats (-15%): 265,20 €

EL PROJECTE D’INTERIORS El curs vol fer entendre l’espai com a matèria primera constituent del disseny d’interiors, tot reflexionant sobre el procés projectual, des de la generació de la idea espacial fins la seva formalització. S’hi presentaran continguts sobre aspectes que intervenen en la configuració d’espais interiors: espai, abstracció, materials, textura, llum, color, etc.

L E G I S L A C I Ó I N O R M AT I VA N11501 Dates: 6 d’octubre de 2004 Horari: Dimecres, de 18 a 21 h Durada: 3 hores

P10116 Dates: 29 de novembre de 2004 Horari: Dilluns, de 18 a 21 h Durada: 3 hores Preu curs: 46,80 € Preu col·legiats (-15%): 39,78 €

CERTIFICATS D’HABITABILITAT Recentment, el Govern de la Generalitat ha aprovat un nou decret on es fixen els requisits mínims que han de tenir els habitatges usats per poder obtenir la cèdula d’habitabilitat. Aquesta sessió està pensada per iniciar l’arquitecte tècnic en aquesta pràctica professional i aprofundir en el coneixement de la nova legislació. A més, es facilitaran pautes i eines per a la redacció de la certificació que, ara, també es pot tramitar electrònicament a través d’Internet.

C O N T R O L D E Q UA L I TAT Q10222 Dates: 15 al 24 de novembre de 2004 Horari: Dilluns i dimecres, de 18 a 21 h Durada: 11 hores Preu curs: 171,60 € Preu col·legiats (-15%): 145,86 €

CONTROL DE LA QUALITAT DELS MATERIALS. CAS PRÀCTIC En aquest curs s’ensenyarà, amb un exemple pràctic, com s’ha de redactar el programa de control de qualitat i el registres de resultats exigits per la Generalitat. Es posarà un èmfasi especial en el control de formigó d’acord amb la instucció EJHE. El curs es complementarà amb al formació pràctica de control de qualitat amb suport informàtic que s’imparteixen en el curs Control Win: eina informàtica per al control de la qualitat dels materials.

H A B I L I TAT S P E R A LS P R O F E S S I O N A LS C10110 Dates: 7 i 14 d’octubre de 2004 Horari: Dijous, de 18 a 21 h Durada: 14 hores

GESTIÓ DEL TEMPS

Preu curs: 93,60 € Preu col·legiats (-15%): 79,56 €

Els professionals del procés constructiu sovint ocupen llocs de responsabilitat que requereixen un alt nivell d’organització, gestió i optimització del temps. Aquest curs pretén que l’alumne aprengui a distingir entre allò urgent i allò important, a organitzar l’agenda i a ser reflexiu per dedicar el que pertoca a cada tasca, una àrea formativa d’importància creixent i cada cop més valorada en el mercat de treball.

C11502

ANGLÈS APLICAT AL PROCÉS CONSTRUCTIU

Dates: del 2 de novembre al 2 de desembre de 2004 Horari: Dimarts i dijous, de 19 a 21 h

C11501 Dates: del 22 d’octubre al 3 de desembre de 2004 Horari: Divendres, de 16 a 19 h Durada: 20 hores Preu curs: 312 € Preu col·legiats (-15%): 265,20 €

i240 quadern central.indd 30

El curs enfoca les necessitats de l’arquitecte professional que col·labora o pensa col·laborar en un futur en projectes internacionals. Es treballaran tots les formes de comunicació, sempre en el context de l’arquitectura i el disseny, enfocant el llenguatge necessari per a la realització de projectes. Els participants se sentiran més segurs i s’expressaran amb més soltesa i eficàcia en reunions, en la seva correspondència i en la comunicació amb professionals i clients de parla anglesa.

Ampliaran els seus coneixements de la terminologia de l’arquitectura amb l’anàlisi d’historials concrets i projectes reals ja completats.

Les persones interessades en la realització del curs faran una entrevista de nivell per homogeneïtzar el grau de coneixement dels assistents.

20/7/04 18:15:05

FORMACIÓ

Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

POSADA AL DIA

31

INFORMÀTICA T20116 Dates: del 29 de setembre al 13 d’octubre de 2004 Horari: dilluns i dimecres de 17 a 21 hores

PRESTO I. AMIDAMENTS, PRESSUPOSTOS I CERTIFICACIONS

Durada: 20 hores Preu curs: 280,80 € Preu col·legiats (-15%): 238,68 €

L’objectiu del curs és aprendre a utilitzar el programa Presto per a l’execució d’amidaments, pressupostos i certificacions en projectes de construcció. Els assistents també coneixeran altres aplicacions del programa, com són la planificació, comparació d’ofertes i control de despeses de l’obra, i com intercanviar informació i fitxers amb d’altres programes informàtics.

T21712

PLANIFICACIÓ I CONTROL DE PROJECTES AMB MICROSOFT PROJECT

T30216 Dates: del 29 de novembre al 20 de desembre de 2004 Horari: dilluns i dimecres de 17 a 21 hores

Dates: del 18 d’octubre al 8 de novembre de 2004 Horari: dilluns i dimecres de 19 a 21 hores

Durada: 12 hores Preu curs: 168,48 € Preu col·legiats (-15%): 143,21 €

Utilitzar el programa Microsoft Project i rendibilitzar-ne les aplicacions per a la programació, el seguiment i el control de projectes de construcció, així com per a la gestió del temps i dels recursos, són els objectius principals d’aquest curs. També es pretén que els assistents coneguin altres aspectes bàsics del programa relacionats amb la planificació: el treball amb calendaris, l’ús del camí crític, el seguiment del projecte i l’ajustament del temps i costos entre d’altres.

T21713

PRESSUPOSTOS I SEGUIMENT ECONÒMIC D’OBRES AMB TCQ2000

T30135 Dates: del 26 de novembre al 3 de desembre de 2004 Horari: divendres de 17 a 21 hores i dissabte de 9.30 a 13.30 hores

Dates: Del 10 al 24 de novembre de 2004 Horari: Dilluns i dimecres, de 17 a 21 hores Durada: 20 hores Preu curs: 280,80 € Preu col·legiats (-15%): 238,68 €

El programa informàtic TCQ 2000 permet l’execució d’amidaments, pressupostos i certificacions en projectes de construcció.

Els alumnes d’aquest curs aprendran a utilitzar-lo i a treure el màxim profit de les seves aplicacions, a més de conèixer com es fa la planificació i com s’intercanvien informació i fitxers amb altres programes informàtics.

T30134

AUTOCAD I. NIVELL 2D

Dates: Del 18 de novembre al 16 de desembre de 2004 Horari: Dimarts i dijous de 18 a 21 hores Durada: 34 hores Preu curs: 435,20 € Preu col·legiats (-15%): 369,92 €

L’objectiu del curs és que els assistents sapiguen realitzar projectes en dues dimensions amb el programa AutoCAD (2D). Els alumnes aprendran a dibuixar, fer capes, treballar amb blocs, acotar, posar trames, retolar i imprimir. Durant el curs es farà una pràctica que consistirà en el desenvolupament d’un projecte 2D.

T21031

AUTOCAD PER A NO DIBUIXANTS

Dates: del 5 al 21 d’octubre de 2004 Horari: dimarts i dijous de 19 a 21 hores

Durada: 10 hores Preu curs: 128,00 € Preu col·legiats (-15%): 108,80 €

El curs està dirigit a professionals que fan servir fitxers de plànols o projectes fets amb l’AutoCAD, però que no els dibuixen. En el curs, s’ensenyaran les utilitats del programa que els permetin obrir fitxers, interpretar el dibuix: les capes, els blocs, l’acotat, fer petites modificacions i imprimir.

T20233

EXCEL. NIVELL I

T31348 Dates: del 10 al 17 de desembre de 2004 Horari: divendres de 16 a 21 hores

Dates: Del 28 al 30 de setembre de 2004 Horari: Dimarts i dijous de 17 a 21 hores Durada: 8 hores Preu curs: 92,00 € Preu col·legiats (-15%): 78,20 €

Amb aquest curs, i en poc temps, els assistents seran capaços de preparar fulls de càlcul senzills, operacions bàsiques, generar gràfics simples i treballar la imatge de documents per imprimir amb el programa Microsoft Excel, a més d’usar les utilitats essencials dels fulls de càlcul amb el programa Microsoft Excel (copiar, enganxar, introduir textos, fórmules i funcions).

T31349

ACCESS

Dates: Del 13 al 15 23 de desembre de 2004 Horari: Dilluns i dimecres de 17 a 21 hores Durada: 8 hores

Els qui assisteixin a aquest curs aprendran a dissenyar una base de dades de clients o proveïdors, emplenar-la, modificar-la, cercar dades, seleccionar la informació i imprimir llistats amb el programa Microsoft Access.

Preu curs: 92,00 € Preu col·legiats (-15%): 78,20 €

Informació i inscripcions:

i240 quadern central.indd 31

Àrea de Formació del CAATB Bon Pastor, 5 (5a planta) 08021 Barcelona

Tel. 932 40 23 73 formacio@apabcn.es www.apabcn.es

20/7/04 18:15:09

DEMANDES Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

Empresa constructora amb serveis d’arquitectura i enginyeria amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació de Catalunya, Espanya i Portugal,

Selecciona CAP D’OBRA En dependència del director tècnic del departament de construcció es responsabilitzarà de planificar, organitzar i controlar el procés d’execució d’entre 1 i 3 obres simultàniament.

Requisits:

- Arquitecte/a tècnic/a amb experiència professional mínima de 3 anys com a cap d’obra en empresa constructora.

- Experiència en la realització d’amidaments i en l’execució d’obres d’adequacions d’espais i/o reformes.

- Disponibilitat per fer viatges puntuals d’un dia de durada.

- Informàtica a nivell d’usuari d’MS-Office (Word, Excel) i valorable coneixements de Presto, TCQ2000, MS-Project i Autocad.

- Vehicle propi.

S’ofereix -

Contracte laboral temporal i posteriorment indefinit.

Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

Jornada completa.

Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8796 a:

PROCESSOS DE SELECCIÓ

ESTUDI D'ARQUITECTURA I DISSENY

EMPRESA CONSTRUCTORA

32

CONSTRUCTION MANAGER En dependència del gerent es responsabilitzarà de gestionar la contractació per a l’execució material d’entre una i dues obres simultàniament, assegurant-se del compliment dels objectius establerts de planificació, costos i qualitat de l’operació.

Requisits: - Arquitecte tècnic - Valorable experiència professional.

- Informàtica a nivell d’usuari: MS-Office (Word, Excel).

S’ofereix - Relació lliberal.

- Jornada complerta.

- Possibilitats reals de continuïtat a l’empresa.

- Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8824 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

i240 quadern central.indd 32

EMPRESA DE SERVEIS D'ARQUITECTURA

EMPRESA PROMOTORA FAMILIAR

Selecciona

Estudi d’arquitectura, disseny i construcció especialitzat en centres comercials i amb àmbit d’actuació a Catalunya i Espanya,

Selecciona RESPONSABLE DE PROJECTES Es responsabilitzarà de liderar i coordinar el departament de projectes. Dirigirà i realitzarà els diferents projectes, així com els tràmits que se’n deriven.

Requisits:

- Professional titulat en arquitectura tècnica o arquitectura.

- Experiència professional a partir de dos anys en desenvolupament de projectes.

- Domini de MS-Office (Word i Excel), valorable coneixements de Presto.

S’ofereix

- Contracte laboral i jornada completa.

- Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Incorporació immediata.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8823 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

Empresa Promotora familiar amb àmbit d’actuació Barcelona ciutat i amb més de 20 anys en el sector,

M E R C AT D E T R E B A L L

Empresa de serveis d’arquitectura, enginyeria i construcció amb més de 20 anys en el sector i amb àmbit d’actuació de Catalunya, Espanya i Portugal,

Selecciona

TÈCNIC/A DE PROJECTE I OBRA En dependència del director tècnic del departament d’edificació es responsabilitzarà de desenvolupar els projectes i controlar l’execució de les obres (sense visar). S’encarregarà de la direcció tècnica de les obres i controlarà que es compleixin els objectius en quan a terminis, costos i qualitat.

Requisits: - Arquitecte/a tècnic/a o arquitecte amb experiència professional mínima de 5 anys en redacció de projectes i direcció facultativa.

- Domini de l’Autocad i coneixements d’usuari d’MS-Office (Word, Excel), Presto, TCQ2000 i MS-Project.

- Vehicle propi.

S’ofereix - Contracte laboral o relació lliberal.

- Retribució negociable en funció de la vàlua i experiència del candidat.

- Jornada completa.

- Possibilitats reals de continuïtat i creixement en l’empresa.

Interessats envieu urgentment el vostre currículum actualitzat indicant la referència 8828 a: COL·LEGI D’APARELLADORS I ARQUITECTES TÈCNICS DE BARCELONA Consultoria de Recursos Humans, Bon Pastor, 5, 5a planta, 08021 Barcelona a/e: treball@apabcn.es

20/7/04 18:15:10

M E R C AT D E T R E B A L L

Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

DEMANDES

PROMOTORA CONSTRUCTORA DE BARCELONA

SERVEI DE PREVENCIO ALIE

Arquitecte/a tècnic/a

Tècnic/a superior en prevenció de riscos laborals

per realitzar amidaments, estudis de pressupostos i signatura de projectes.

Perfil Imprescindible experiència. Coneixements informàtics d’Autocad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball Barcelona amb desplaçaments un cop per setmana a Tarragona.

S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral de 6 mesos amb possibilitat d’indefinit.

Sou entre 25 000-30 000’- euros brut/anual més incentius per objectius.

Signatura d’obres. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 206 38 49 o per a/e: adm.upl@upl-nunez.com

Perfil Arquitecte tècnic/a amb master en Prevenció de Riscos Laborals, amb tres especialitats. Experiència mínima d’1 any en disseny i elaboració de Plans de Seguretat i en Serveis de Prevenció Alié. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball zona metropolitana de Barcelona i resta de Catalunya.

S’ofereix Jornada oficial. Contracte laboral. Sou negociable en funció de la vàlua i experiència aportades. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 410 12 69 o per a/e: paricu@hotmail.com

Ref: 8809

Ref: 8813

PROMOTORA-CONSTRUCTORA DE TERRASSA

MULTINACIONAL ESPANYOLA DE SOFTWARE PER ARQUITECTURA, ENGINYERIA I CONSTRUCCIO

Arquitecte/a tècnic/a per al seu departament tècnic. Es responsabilitzarà de la definició dels acabats de les promocions, elaboració dels pressupostos i coordinació i contractació dels industrials. perfil Convenient experiència en pressupostos i tractes amb industrials. Edat aproximada entre 25-40 anys. Coneixements informàtics d’Excel, Word, Presto 8.0 i Autocad 2000. s’ofereix Contracte laboral indefinit, jornada completa i sou aproximat de 21.000’euros bruts/anuals. Incorporació immediata.

Les persones interessades envieu el currículum al fax núm. 93 733 03 19 o bé per correu electrònic a l’adreça: tecnica@ambarimmobiliaria.com

Arquitecte/a tècnic/a recent titulada pel seguiment d’operacions, demostracions, cursos i suport tècnic de programes de càlcul d’estructures (Tricalc), amidaments, pressupostos, control d’obra i gestió d’empreses constructores (Gest, GestCon, Mideplan i Constructo) i Seguretat i Salut (Segur).

Perfil Edat entre 23 i 28 anys. Es valorarà experiència en el funcionament de programes ofimàtics, de CAD, de càlcul d’estructures i de gestió de pressupostos i obres. Facilitat de comunicació oral i escrita, aptituts comercials, dedicació en exclusiva i disponibilitat per viatjar dintre del territori nacional i internacional. Integració a la plantilla de l’empresa i formació en les més avançades eines de desenvolupament de projectes.

S’ofereix Retribució en funció de l’experiència i vàlua del candidat.

Interessats adreceu el currículum juntament amb fotografia recent per e-mail a barna@arktec. com o a l’adreça: Arktec, SA. Bailen, 7, 1r A. 08010. Referència: Selecció arquitecte tècnic.

Ref: 8807

Ref: 8804

DESPATX D’ARQUITECTURA TÈCNICA

Arquitecte/a tècnic/a per a direcccions d’obra, coordinació d’industrials, gestió econòmica, coordinació de seguretat, entre d’altres, en diversos projectes i obres.

Perfil Convenient experiència mínima d’1 any. Coneixements informàtics d’Autocad, Word i Excel. Àrea de treball el Vallès. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi.

S’ofereix Jornada flexible. Contracte laboral o relació liberal. Sou negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum a Enric Vijande al núm. de fax: 93 589 61 81 o per a/e: envima@apabcn.com Ref: 8806

i240 quadern central.indd 33

33

PROMOTORA IMMOBILIÀRIA D’AMBIT NACIONAL

Tècnic/a d'obres per la delegació de Catalunya pel seguiment i control de les obres.

Perfil Convenient experiència mínima de 2 anys en estudi d’arquitectura, enginyeria o treballs a peu d’obra. Edat fins a 26 anys. Coneixements informàtics a nivell usuari i d’Autocad. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball Barcelona i província.

S’ofereix Relació liberal. Sou a partir de 25000’- euros més despeses de desplaçaments. Incorporació el mes de setembre.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 494 91 40. Departament Tècnic. A l’atenció de Pilar Gracia.

Ref: 8811

20/7/04 18:15:11

34

Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

DEMANDES

M E R C AT D E T R E B A L L

CONSTRUCTORA D’OBRA PUBLICA I PRIVADA

Servei de Promoció i Mercat de Treball

Tècnic/a d'estudis per responsabilitzar-se de l’estudi de pressupostos i compres.

Perfil Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Es valorarà experiència mínima de 3 anys en compres i estudis. Coneixements de programes d’ofimàtica, Presto, Cad, etc. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona.

S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat entre 25000 i 27000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 238 56 94 o per a/e: mvalles@ccurto.com Ref: 8815

EMPRESA D’ENGINYERIA I ARQUITECTURA DEL VALLÈS OCCIDENTAL

CONSTRUCTORA D’OBRA PUBLICA I PRIVADA

Tècnic/a d'obres

Cap d'obra

per assumir les funcions de planificar, organitzar, coordinar i controlar el procés d’execució d’obres, realitzant el seguiment econòmic, de temps, qualitat i seguretat. Titulació d’Arquitectura tècnica.

per responsabilitzar-se de les obres i gestionar des de l’inici fins la seva finalització l’obra i el personal assignat, replanteig, recursos humans, materials i mecànics, control d’execució, terminis, qualitat, amidaments i certificacions de les obres.

Perfil Experiència demostrable com a cap d’obra en empresa constructora o promotora. Edat entre 23 i 30 anys. Coneixements informàtics (Office, Autocad, Presto, Microsoft Project, etc.) Incorporació immediata en equip jove i dinàmic. Possibilitats de projecció professional.

Perfil Titulació d’arquitecte/a tècnic/a. Es valorarà experiència mínima de 4 anys en les tasques esmentades. Coneixements informàtics de Presto, Cad, etc.

Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona província.

S’ofereix Contracte laboral a jornada completa. Remuneració d’acord amb experiència i vàlua del candidat/a.

S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 33.000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Interessats enviar el currículum al núm. de fax: 93 726 45 79 o per a/e: idpindustrial@idpindustrial.com (indicar la ref. CON-TO-0604)

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 238 56 94 o per a/e: mvalles@ccurto.com

Ref: 8810

Ref: 8814

CONSTRUCTORA D’OBRA NOVA I REFORMES

CONSTRUCTORA D’ÀMBIT NACIONAL

Tècnic/a d'obres

Tècnic/a d'obres

per a l’estudi, control i direcció de les obres.

Perfil No cal experiència. Es valoraran coneixements informàtics. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Lloc de treball Barcelona amb desplaçaments esporàdics a la resta d’Espanya.

S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral indefinit després de període de prova. Sou aproximat 17.500’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax. 93 253 18 48 o per a/e: reston@tiservinet.es Ref: 8818

i240 quadern central.indd 34

Perfil Titulació d’Arquitectura tècnica. Experiència mínima de 2 anys a peu d’obra. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona.

S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 32.000’euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum a: FERNANDEZ CONSTRUCTOR, SA. c/ Balmes, 150, 2n 2a. 08008 Barcelona Ref: 8812

20/7/04 18:15:13

M E R C AT D E T R E B A L L

Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

DEMANDES

CONSTRUCTORA D’HABITATGES, EDIFICIS COMERCIALS I HOTELS

Arquitecte/a tècnic/a per a l’elaboració de plànols d’estructures de formigó perfil Es valorarà experiència en haber treballat en centres de càlcul o OCT. Edat entre 23 i 28 anys. Coneixements informàtics d’Office, Autocad, Cype i Pronomal. Lloc de treball Barcelona. s’ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 21.700’- euros brut/anual negociable. Incorporació el mes de setembre.

ESTUDI D’ARQUITECTURA ESPECIALITZAT EN PROJECTES I PROMOCIONS D’HABITATGES

Tècnic/a de projectes i obres per a redaccions de projectes executius i direccions d’obres.

Perfil No cal experiència. Edat aproximada fins a 25 anys. Coneixements informàtics. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. Àrea de treball Barcelona i rodalies.

S’ofereix Jornada completa. Contracte laboral o relacio liberal (a convenir). Sou negociable. Incorporació immediata.

35

CONSTRUCTORA D’HABITATGES, EDIFICIS COMERCIALS I HOTELS

2 caps d'obra perfil Convenient experiència mínima de 2 anys a peu d’obra, amidaments, pressupostos, control de l’obra, etc. Edat entre 23 i 32 anys. Coneixements informàtics de MsOffice, MsSuper Project, Presto, Autocad, etc. Imprescindible carnet de conduir i vehicle propi. s’ofereix Jornada completa. Contracte laboral. Sou aproximat 24000’- euros brut/anual negociable. Incorporació immediata.

Les persones interessades adreceu el currículum per a/e: ajove@nyn.es

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 280 58 70 o per a/e: a.s@coac.net o contacteu per telèfon al núm. 932801832

Les persones interessades adreceu el currículum a: antonio@nyn.es

Ref: 8816

Ref: 8819

Ref: 8817

ENGINYERIA DE BARCELONA

FRAPONT, EMPRESA LÍDER EN EL SECTOR DE LA FUSTERIA I DECORACIÓ EN FUSTA, NECESSITA

Coordinador/a d'obres

Tècnic/a expert en fustes

FOMENT DE LA REHABILITACIÓ URBANA DE MANRESA

amb seguiment tècnic, econòmic i plàning i col·laboració en l’execució dels projectes. perfil Convenient experiència mínima d’1 any.

Edat entre 25 i 45 anys. Coneixements informàtics. Convenient carnet de conduir i vehicle propi. Desplaçaments d’àmbit nacional. s’ofereix Jornada completa. Contracte laboral o relació liberal (a convenir). Sou aproximat 28.000’- euros brut/anual negociable més desplaçaments, dietes, etc.

amb dependència del cap de Producció, es responsabilitzarà de l’execució tècnica de diverses obres a partir de l’acceptació del projecte fins a la seva finalització.

Coordinarà proveïdors, industrials i equip propi de montadors resolent las dificultats de l’activitat.

Perfil El candidat/a haurà d’aportar un profund, sòlid i dilatat coneixement tècnic de la fusteria-ebenisteria, així com una mentalitat empresarial per rentabilitzar la seva propia gestió. De complir-se aquest perfil cap candidatura serà descartada per motius econòmics o de edat.

S’ofereix Excel·lents perspectives de futur en una empresa seriosa i estable.

Les persones interessades adreceu el currículum al núm. de fax: 93 453 87 70 o per a/e: ingeco@ingeco-ad.com

Interessats adreceu el currículum indicant la ref.: TÈCNIC D’OBRA per a/e: frapont@frapont.es o al fax: 93 346 76 07

Ref: 8821

Ref: 8820

Arquitecte/a tècnic/a per a la direcció facultativa de les obres, coordinador de seguretat, control de qualitat, intervenció de les certificacions, seguiment econòmic, etc. perfil Experiència mínima de 2 anys. Coneixements informàtics de Presto 8, Autocad 2000, Ms Project, Ms Office, etc. Nivell C de català. Persona amb dots de comandament, capacitat de negociació, aptitud pel treball en equip i molt organitzat. s’ofereix Contracte laboral. Jornada completa. Sou brut entre 24.000 i 28000’- euros anual, a determinar en funció de la vàlua i experiència aportades.

Incorporació immediata.

Interessats trucar al tel. 93 872 29 64 o per a/e: prof.as@copc.es indicant la ref. 8822 Ref: 8822

Servei de Promoció i Mercat de Treball Tel.: 932 40 23 58 Fax: 932 40 23 59 A/e: treball@apabcn.es http//: www.apabcn.es

i240 quadern central.indd 35

20/7/04 18:15:14

SERVEIS 36

Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

PETITS ANUNCIS

Petits anuncis

Informació telèfon: 932 40 23 76

Serveis al professional

Perspectives

Delineació de plànols

• Aixecament d’estat actual • Projectes bàsics i executius • Càlcul d’estructures i instal·lacions • Mesuraments i pressupostos • Estudis i coordinació de seguretat • Expedients d’activitat i legalitzacions • Plans d’emergència i autoprotecció • Projectes de telecomunicacions • Gestió i control d’obra • Dictàmens de taxacions i informes ARINSA Diputació 193, 5è 08011 Barcelona Telèfon: 934 52 07 89 arinsa@coac.net

Professionals de 3D dedicats exclusivament a: - perspectives - animacions/recorreguts virtuals - plantes de venda - fotomuntatges Ens desplacem a l’estudi del client. Recursos suficients per poder realitzar un servei complet, ràpid i eficaç.

SCRIPTIVA Mònica • Telèfon: 934 59 46 17

S’ofereix estudi de delineació-CAD per a la realització de plànols d’arquitectura i construcció. Experiència i preus econòmics.

Tel.: 934 16 16 39 • Fax: 932 37 49 01

Serveis per a taxadors Enviï’ns un fax i nosaltres li lliurem la delineació dels seus croquis en menys de 24 hores. L’elaborem per ordinador, i ens adaptem al seu estil. Experiència de més de 2 anys. El preu del croquis: 700 PTA. Tel: 934 16 16 39 Fax: 932 37 49 01

Serveis de topografia S’ofereix realització d’aixecaments topogràfics informatitzats en 3D, replantejaments, control d’obres, cubicacions, delimitacions, parcel·lacions, informes, i assessoraments.

Costa Gabinet Topogràfic Casp, 36, 4t 1a. Barcelona Tel: 933 17 10 36 Fax: 933 17 06 84

Perspectives Es fan perspectives manuals i per ordinador, en blanc/negre o color, i Render.

Octavi Telèfon: 932 13 92 36

Estudi de delineació Serveis de delineació per enginyeria i arquitectura. Desenvolupament de projectes bàsics i d’execució. Aixecament d’estat actual.

Tel.: 937 50 93 71 Mòvil: 686 261 930

Serveis professionals Gran experiència. Càlcul i disseny d’estructures. Servei d’enginyeria. Projectes d’instal·lacions, electricitat, telecomunicacions i clima.

Tel.: 933 95 44 45 Fax 933 95 22 22 jparquitectura@coac.net

Estudis de seguretat Equip format per arquitectes tècnics i tècnics superiors en prevenció de riscos laborals s’ofereix per a la realització d’estudis de seguretat i salut (memòria, pressupost, detalls i documentació gràfica).

Oriol Telèfon: 639 89 10 63

i240 quadern central.indd 36

SERVEIS

Perspectives professionals en 3 D Professionals amb 6 anys d’experiència, dedicats exclusivament a: -perspectives amb el màxim de realisme -fotomuntatges -vídeos interactius/Animacions -plantes de venda -books de venta -disseny de tanques publicitàries amb la vostra perspectiva.

Ens desplacem per tot Catalunya.

Complim amb la data d’entrega SCRIPTIVA 934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com www.scriptiva.com

Especialistes en grans promocions Perspectives, plantes de venda, animacions virtuals, vídeos interiors, fotomuntatges... tot el que necessiti el client per a la venda de la seva promoció. Pressupost sense compromís. Ens desplacem per tot Catalunya. Màxima rapidesa. Complim amb la data d’entrega.

934 59 46 17 scriptiva@scriptiva.com • www.scriptiva.com

Serveis tècnics d’arquitectura Serveis tècnics d’arquitectura, edició de documentació escrita i gràfica: memòries, estats d’amidaments, CAD 2D i 3D, perspectives, renders, aixecament d’estat actual d’edificis i presentacions.

TRESDCAD Telèfon: 938 79 65 61

Serveis professionals Equip tècnic especialitzat en càlcul d’estructures, projectes de rehabilitació i plans de manteniment. Redacció d’informes, dictàmens, peritatges i estudis de seguretat i salut; confecció d’amidaments, pressupostos i programes de control de qualitat, inclòs seguiment d’obra, control de costos i inspecció d’instal·lacions.

Tels.: 696 39 29 25 / 649 46 12 16 vgbcn@hotmail.com

Estudi d’arquitectura

S’ofereix arquitecta tècnica

Estudi jove d’arquitectura format per arquitectes tècnics i arquitectes, amb 3 anys d’experiència i amb recursos necessaris per la realització de la feina, s’ofereix per: - Col·laboracions externes amb despatxos - Amidaments i pressupostos - Rehabilitació de façanes, reformes - Informes, certificats, dictàmens, cèdules d’habitabilitat - Perspectives, fotomuntatges - Etc. Complim amb les dates d’entrega Estudi_arquitectura@terra.com Judit 696 46 55 37 • Núria 678 98 28 08 Fax 933 25 66 04

Arquitecta liberal s’ofereix per a treballs varis: estudis, estudis bàsics, plans i coordinacions de seguretat; projectes i direccions d’obres de rehabilitació, reforma i obra nova; cèdules; informes; legalitzacions, etc.

Telèfon: 607 764 040

Estudi d’arquitectura tècnica Equip format per arquitectes tècnics s’ofereix per: • Direccions d’obres • Programes de control de qualitat • Projectes de reforma • Projectes d’enderroc • Aixecament d’estats actuals • Legalitzacions • Amidaments i pressupostos • Estudis, plans i coordinació de seguretat • Llibres de l’edifici i Manuals d’ús i manteniment • Dictàmens, certificats i informes • Cèdules d’habitabilitat • Altes i modificacions cadastrals • Topogràfics Marcel: 669 924 962 marcelesteve@hotmail.com Cristina: 676 513 751 cristinalliuro@hotmail.com c.Major, 458 2n 1a, 08759 Vallirana Telf./Fax: 93 683 58 20

S’ofereix equip de tècnics Equip de tècnics amb experiència s’ofereixen per a realitzar amidaments i pressupostos. Òscar • Telèfon: 610 752 257

Serveis professionals S’ofereix aquarel·lista il·lustrador de presentacions artístiques de projectes arquitectònics, amb molta experiència i coneixements d’Autocad 2002 i Autocad 2004 per a delineació.

Manuel Grau Carod Telèfon 93 458 42 59 mgcarod 2002@yahoo.es

Serveis al professional Empresa de gestió d’obra realitza-amidaments i pressupostos d’habitatges, hotels, oficines i naus industrials.

Per rentabilitzar els seus projectes, visiti’ns a www.gesprom.com Gesprom C.Nou, 9 Sant Quirze del Vallès Tel.: 934 60 42 20 • Mòbil : 679 06 55 61

- projectes d’urbanització - projectes de rehabilitació - altres (cèdul·les, informes, etc.)

Víctor Telèfons 637 200 931 / 677 538 021

Serveis al professional Equip tècnic s’ofereix per a la realització de: - aixecaments de plànols - plànols de venda - perspectives professionals - estudis de seguretat - projectes d’enderroc

Es comparteix despatx Es comparteix despatx de 51 m2 a Sarrià.

El despatx consta de : - 2 sales de 12m2 cada una, mirant a la plaça Joaquim Pena - 1 sala interior allargada a l’entrada de 18 m2 - 1 habitació interior de 7 m2 - 1 lavabo de 2 m2 Disponibilitat inmediata per comparti tot o part del despatx. Situació: Plaça Joaquim Pena, sota carrer Vergós. Preu: aprox. 13 €/m2 Tel. J.M Coll 630 92 98 00 / tardes 93 280 45 16

Arquitecte tècnic període estival S’ofereix arquitecte tècnic liberal, amb àmplia experiència com a cap d’obra i en oficina tècnica, durant els mesos d’estiu.

Telèfons: 935 403 743 / 626 962 400

Despatx arquitectes Despatx de professionals arquitectes ofereix servei tècnic a particulars i empreses en el desenvolupament i presentació de projectes, perspectives, animacions, desenvolupament de projectes bàsics a constructius, dibuix 2D i 3D. Limongi+Morales, pixel info@limongi-morales.com Tels. 93 211 37 62 / 93 213 16 31 627 614 469 / 658 911 510

Venda de participació en sòl residencial Dins del radi de 75 km. de Barcelona capital, amb planejament aprovat a punt per iniciar obres, per a 53 habitatges unifamiliars.

ASETEC Telèfon: 93 410 54 32 Fax: 93 439 01 93

Els

PETITS ANUNCIS

de L’Informatiu

Dona’t a conèixer a més de 8.000 professionals per 6 €, si ets col·legiat o estudiant i 12 € si no ho ets.

Informació: telèfon: 932 40 23 76 fax: 932 40 23 64 informatiu@apabcn.es

20/7/04 18:15:15

SERVEIS

Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

AVA N TAT G E S P E R A L S C O L · L E G I AT S

Avantatges per als col·legiats

Informació telèfon: 932 40 20 60

Descomptes especials per a certificats mèdics

Cecotoil: gasolina i gasoil més barats

El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb SYMPSA, amb l’objectiu d’oferir als col·legiats un descompte d’un 10% en l’obtenció de certificats mèdics .

L’acord permet els descomptes fins al 31 de desembre de 2003. Per beneficiar-se del descompte cal identificar-se com a col·legiat en sol·licitar el servei.

A partir del conveni marc signat entre el CAATB i la patronal CECOT, els col·legiats poden gaudir d’uns descomptes excepcionals que s’aplicaran sobre el preu final que marqui el sortidor de les estacions de servei de la xarxa SOLRED, present a tot l’Estat espanyol.

El pagament cal fer-lo amb la tarjeta Solred

Lampo Muntaner, 479-483, 5-4 Telèfon: 932 11 03 00 Didac Tenor Massini, 1-3, 1 Sants, 180 Tel.: 934 90 72 65 sypsa@retemail.es

Serveis d’ortodòncia més barats Descomptes d’entre un 10% i un 20% en els serveis d’ortodòncia de la Clínica Dr. Pedro Ruiz. Les dues primeres visites són de franc. Aquest acord també inclou els

familiars directes dels col·legiats. Per a més informació, telèfon: 932 01 61 62 (Barcelona) i 938 70 76 73 (Granollers).

Vacances avantatjoses Viatges Barceló ofereix als arquitectes tècnics col·legiats condicions econòmiques avantatjoses i serveis especials en la contractació de vacances: ■ Un descompte del 5%, en paquets turístics, tant d’ofertes com de catàlegs.

■ Un descompte del 3% en els catàlegs “Vacaciones Barceló”, a afegir al descompte específic segons catàleg (fins a l’11 %).

i240 quadern central.indd 37

37

Clàssica que poden obtenir tant els col·legiats i col·legiades com les societats professionals.

Informació: Departament CECOTOIL. Telèfon 937 36 60 00. www.cecotec.es/cecotoil. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Cecotel: tarifes de mòbil més barates Els col·legiats poden gaudir de tarifes especials en telefonia mòbil Movistar a partir de l’acord de col·laboració signat el febrer passat entre el CAATB i la patronal CECOT. Poden gaudir d’aquests avantatges els col·legiats i col·legiades amb IAE, les

societats professionals i les empreses.

Informació: Departament CECOTEL. Telèfon 937 36 60 00 / 902 44 00 40. www.cecotel.com. Contractacions al Servei d’Informació del CAATB. Telèfon 932 40 20 60. informacio@apabcn.es

Clínica Baviera Cal presentar el carnet del CAATB a qualsevol de les 51 oficines a Catalunya.

Podeu consultar les condicions de pagament a 3 mesos sense interessos, amb la targeta Visa Barceló, gratuïta i de lliure domiciliació bancària.

Informació: dzcatalunya@barceloviajes web www.barceloviajes.com

Clínica Baviera ofereix a tots els col·legiats i familiars condicions avantatjoses en el diagnòstic i tractament integral de la visió. Per beneficiar-se d’aquests condicions caldrà presentar el carnet el CAATB a qualsevol de les clíniques. Els familiars directes hauran de mostrar la relació de parentesc. més informació: CB Barcelona. Ganduxer, 71, 08017 Telèfon: 933 62 49 90 CB Sabadell. Prat de la Riva, 53-55, 08206 Sabadell. Telèfon: 937 45 09 52 CB L’Hospitalet Llobregat. Rb Just Oliveras, 48, 08901. Telèfon: 932 60 05 10 CB Tarragona. Pere Martell, 41, 43005. Telèfon: 977 25 19 32 CB Reus. Castellvell, 12-14, 43201. Telèfon: 977 32 80 60

20/7/04 18:15:17

A C T I V I TAT S 38

Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

PROFESSIONALS I SOCIALS

DINARS CONSTRUCCIÓ

EL PUNT DE TROBADA DELS PROFESSIONALS DEL PROCÉS CONSTRUCTIU

amb Maria Antonia Trujillo, Ministra d'Habitatge

A C T I V I TAT S

EXPOSICIONS PREMIS FAD 2004 D’ARQUITECTURA I INTERIORISME La sala d’exposicions del CAATB acollirà com cada any, una mostra de les obres seleccionades per als premis FAD i un debat de revisió d’aquests premis com a cloenda. dates: de l’1 de juliol al 16 de setembre lloc: sala d’exposicons del CAATB

horari: de dilluns a divendres de 8.30 a 20 hores informació: Punt d’informació Telèfon: 93 240 20 60 cultura@apabcn.es

La propera edició de DINARS CONSTRUCCIÓ tindrà lloc durant el mes d’octubre a l’Hotel Presidente, Diagonal, 570 de Barcelona Informació i inscripcions CAATB Bon Pastor, 5 08021 Barcelona Telèfon: 93 240 20 60 informacio@apabcn.es www.apabcn.es

A C T I V I TAT S S O C I A LS TORNEIG DE FUTBOL INTERCOMARCAL Com cada any, el CAATB prepara un torneig de futbol entre delegacions, per al qual s’estan preparant els equips tant de Barcelona com de les delegacions. La jornada esportiva tindrà lloc al centre lúdico-esportiu de Montanyà (Seva), el dissabte 18 de setembre. Si esteu interessats a participarhi cal que us poseu en contacte amb la vostra delegació o amb Barcelona per tal de conformar les diferents seleccions.

Delegació del Bages-Berguedà: Telèfon: 93 872 97 99 Delegació d’Osona: Telèfon: 93 885 26 11 Barcelona: Telèfon: 93 240 20 55

informació: Delegació del Vallès Oriental: Telèfon: 93 879 01 76 Delegació del Vallès Occidental: Telèfon: 93 780 11 10

AVANÇ DE PROGRAMACIÓ DE TARDOR DE LA DELEGACIÓ D’OSONA - Torneig de futbol: dissabte, 18 de setembre a Montanyà - Sortida guiada al Canigó des dels Cortalets. Gorgues del Llec: dies 25 i 26 de setembre - Combinada de bicicleta de muntanya i caiac al pantà de Sau: dissabte, 16 d’octubre

i240 quadern central.indd 38

- Sortida en caiac a la Costa Brava: dissabte, 13 de novembre - Sortida al Pedraforca: diumenge, 11 de desembre més informació: Delegació d’Osona • Telèfon: 93 885 26 11 caatosona@apabcn.es

DEBAT DE REVISIÓ DELS SELECCIONATS ALS PREMIS FAD 2004 El dia 16 de setembre, coincidint amb l’últim dia de l’exposició, es farà un debat sobre els premis d’aquest any. dia: dijous 16 de setembre hora: 17 hores lloc: Sala d’actes del CAATB

Informació: Departament de Cultura Telèfon: 93 393 37 10 cultura@apabcn.es

DOMUS, LA FORÇA DE LA PEDRA El departament de Cultura organitza una exposició de l’escultor basc Carlos Colomo, que reuneix un poblat de cases treballades amb diferents materials de pedra i metall, instal·lades a la sala d’exposicions del CAATB i a l’espai exterior del carrer Bon Pastor, 5. De lluny es percebrà el Zaguán, una escultura de dimensions monumentals, el rebedor, la típica entrada de les cases que es construïen abans. El xamfrà entre el carrer Aribau i el carrer Bon Pastor, hi trobarem la fita escultòrica d’acer corten Espai per habitar. A la cantonada entre el carrer Muntaner i l’avinguda Diagonal hi haurà l’escultura Casa de la memòria o La pedra de la pau.

informació: Departament de Cultura Telèfon: 93 393 37 10 cultura@apabcn.es

dates: del 20 de setembre al 13 d’octubre lloc: sala d’exposicions del CAATB i carrer Bon Pastor, 5 horari: de dilluns a divendres de 20.30 a 20 hores

PINTURES, DE JAUME ICART A GRANOLLERS La delegació del Vallès Oriental acull una mostra de pintures de Jaume Icart dates: Oberta fins al 17 de setembre horaris: Matins: feiners de 9 a 13 Tardes: dilluns a dijous de 18 a 20 hores

Agost: restarà tancat a les tardes lloc: Delegació del Vallès Oriental C/Josep Piñol 8 08400 Granollers Tel 938 790 176 caatvori@apabcn.es

20/7/04 18:15:20

A C T I V I TAT S

Quadern central SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

PROFESSIONALS I SOCIALS

39

A C T I V I TAT S D E F O R A cursos i jornades

LA

CASA DEL FUTUR

La Salle organitza les XIII jornades sobre La casa del futur, en el marc de les jornades APROP-04, en què es parlarà de les noves tecnologies a la llar: llar digital, normatives, estàndards, construcció sostenible i usabilitat i confort. dates: dies 6 i 7 d’octubre lloc: Lluçanès, 41 de Barcelona informació: La Salle Telèfon: 93 290 24 34 apro@salleURL.edu • www.salleURL.edu

MÀSTER

EN ESPAI PÚBLIC

ELISAVA organitza la 6a edició del màster en Espai públic. Àmbits i estratègies de disseny, amb els objectius de formar professionals capaços de portar a terme projectes en el camp dels esdeveniments i intervencions en l’espai públic. El màster s’adreça a graduats superiors en disseny, arquitectes tècnics i arquitecets. dates: d’octubre de 2004 a juliol de 2005 preu: 4.950 € informació: ELISAVA C. Ample, 11-13 • Telèfon: 93 317 47 15 elisava@elisava.es • www.elisava.es

MOSTRA

DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA DEL COL·LEGI D’APARELLADORS D’ALACANT

Eclosión de Diego de Blas Chávez

El Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics d’Alacant exposa durant l’estiu les fotografies sobre construcció premiades en el IV Concurs de fotografia sobre el procés d’edificació i de construcció. dates: fins al 13 d’agost lloc: sala d’actes del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics d’Alacant horari: matins de dilluns a divendres, de 9 a 14 hores i tardes, de 17 a 19 hores. informació: Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics d’Alacant Ferré Vidiella, 7 d’Alacant Telèfon: 965 92 48 40 colegio@coaatalicante.org www.coaatalicante.org

premis i conscursos

CONCURS DE FOTOGRAFIA D’ARQUITECTURA Constructiva convoca la primera edició del Concurs de fotografia d’Arquitectura amb el lema “A la innovació tecnològica i constructiva”, i en el que es podran presentar totes les obres realitzades des del 1999 fins a la data de termini de presentació. S’adreça a professionals i aficionats a la fotografia d’arquitectura sense límit geogràfic. termini: 17 de setembre lloc: Passeig de Gràcia 101, 7-3 de Barcelona Telèfon: 93 416 02 40 concurso@constructiva.pixel.es www.pixel.es/constructiva/concursos

visites

EL BORN

OBRE PER OBRES

fires i congressos

BARCELONA MEETING POINT La cita dels líders immobiliaris Barcelona Meeting Point, dóna la major informació i oferta de sòl públic d’Espanya, coincidint amb el simposi immobiliari europeu organitzat per APCE, IESE i ESADE. dates: del 28 de setembre al 3 d’octubre informació: Barcelona Meeting Point Telèfon: 93 223 40 50 www.bmpsa.com

C ONGRÉS SOBRE EGURETAT CONGRÉS SEGURETAT ONGRÉS SOBRE SOBRE S EGURETAT CONTRA I NCENDIS CONTRA NCENDIS I CONTRA NCENDIS Tecnifuego-Aespi Tecnifuego-Aespi organitza un congrés de SeguTecnifuego-Aespi organitza organitza un un congrés congrés de de SeguSeguretat contra incendis amb l’objectiu d’aglutinar retat contra incendis amb l’objectiu d’aglutinar retat contra incendis amb l’objectiu d’aglutinar aaa totes totes les entitats, universitats escoles d’Espanya, totes les les entitats, entitats, universitats universitats iii escoles escoles d’Espanya, d’Espanya, empreses i professionals, administracions, per tal empreses i professionals, administracions, empreses i professionals, administracions, per per tal tal d’informar i comunicar sobre les diferents ted’informar i comunicar sobre les diferents ted’informar i comunicar sobre les diferents temàtiques màtiques que afecten la seguretat, la prevenció màtiques que que afecten afecten la la seguretat, seguretat, la la prevenció prevenció iii la protecció contra incendis. la la protecció protecció contra contra incendis. incendis. dates: del 19 al 21 d’octubre dates: dates: del del 19 19 al al 21 21 d’octubre d’octubre lloc: lloc: Palau de Congressos de Madrid, Passeig lloc: Palau Palau de de Congressos Congressos de de Madrid, Madrid, Passeig Passeig de la Castellana, 99 de de la la Castellana, Castellana, 99 99 informació: Secretaria del congrés informació: informació: Secretaria Secretaria del del congrés congrés Gran Via de les Corts Catalanes.

454 Gran Via de les Corts Catalanes.

Gran Via de les Corts Catalanes. 454 454 Telèfon: Telèfon: 93 289 24 40 Telèfon: 93 93 289 289 24 24 40 40

ee x p o s i c i o n s

INTERIORS MODERNISTES L’Espai Amatller de l’Institut Amatller d’Art Hispànic acull l’exposició Interiors Interiors Modernistes, fotografiats per per Adolf Adolf Mas, Mas, entre entre 1902 1902 i 1933. fotografiats dates: dates: fins fins al al 31 31 d’agost d’agost lloc: Espai Amatller, Passeig de Gràcia, 41 de Barcelona Barcelona Telèfon: Telèfon: 93 93 496 496 12 12 45 45

i240 quadern central.indd 39

DISSENY D’OBJECTES

I TÈCNIQUES DE DIFERENTS CULTURES El propòsit de l’exposició Igual_ment_diferents. Dissenys per a vides quotidianes al voltant del món, és mostrar i comparar diferents tècniques culturals i obrir els visitants a una àmplia perspectiva sobre la diversitat del disseny al món. Cada cultura ha generat tècniques diferents per resoldre els condicionants del dia a dia. Les tècniques i els objectes poden variar tan en la idea, la construcció, el material i l’ús. Això ha donat lloc a una enriquidora diversitat d’objectes, de les eines a les maquines, dels vestits a la joieria, dels grafismes a les imatges audiovisuals. És a dir, de les pràctiques més ancestrals fins als productes d’alta tecnologia del món d’avui. dates: fins 9 de setembre lloc: Foment de les Arts Decoratives Pl. dels Àngels, 5 de Barcelona informació: Foment de les Arts Decoratives Telèfon: 93 280 50 24 www.museuartsdecoratives.bcn.es

GAUDÍ I EL PARK GÜELL. ARQUITECTURA I NATURA Aquesta exposició mostra la manera com Gaudí entenia l’urbanisme i com el va plantejar al Park Güell, posant èmfasi en el diàleg entre arquitectura i natura. L’exposició és permanent al Pavelló de Consergeria, un edifici projectat per Gaudí i obert al públic per primera vegada amb motiu d’aquesta exposició. lloc: Centre d’Interpretació del Park Güell horari: de dilluns a diumene d’11 a 15 hores informació: Centre d’Interpretació de Park Güell Telèfon: 93 285 68 99

DESCOBREIX L’ART

ROMÀNIC

En l’activitat s’observarà i manipularà una maqueta de la catedral o de l’església romànica, i se seguirà un recorregut pel Museu Diocesà, la catedral i la capella de Santa Àgata. edat: de 8 a 16 anys. tipus d’activitat: visita-taller. dates: fins al 10 de setembre horari: de 10.30 a 12 hores durada: 1.30 hores preu: 3.50 €. Cal inscripció prèvia lloc: Museu Diocesà de Barcelona (Pia Almoina). Plaça Nova (davant de la Catedral) informació: Museu Diocesà de Barcelona Telèfon: 93 315 22 13 www.arquebisbatbcn.es

TRENCADÍS

I RECICLATGE

Aproximació al trencadís amb la creació de dissenys inspirats en motius gaudinians. edat: a partir de 12 anys. tipus d’activitat: taller. dates i hores: a concertar durada: 2 hores preu: 7 € lloc: Museu de la Ceràmica. Av. Diagonal, 686 de Barcelona informació: Museu de la Ceràmica Telèfon: 93 280 16 21 www.museuceramica.bcn.es

DESCOBREIX LA FARINERA DEL CLOT El Born obres les seves portes provisionalment per conèixer la Barcelona de principis del XVIII i alguns dels fets més importants de la història de Catalunya, a través de les seves restes arqueològiques. dates: fins al 30 de setembre horari d’obertura del mirador: dissabtes de 10 a 20 hores i diumenges de 10 a 15 hores informació: Museu d’Història de la Ciutat Telèfon: 93 319 02 22 reserves-mhcb@mail.bcn.es

que fer amb els nens a l'estiu

DINS I FORA. VIURE L’ESPAI

AMB ISOZAKI

A través de l’experimentació i centrant-se en els contraris: dins-fora, llum-ombra, oberttancat..., es treballarà sobre la percepció de l’espai a través de l’arquitectura d’Arata Isozaki i de la instal·lació de Joseph Beuys. organitza: CaixaForum edat: de 3 a 6 anys tipus d’activitat: taller dates: fins al 29 de juliol, de dimarts a divendres horari: de dimarts a divendres de 10.20 a 12 h. preu: 18 € durada: 2 hores lloc: CaixaForum Marquès de Comillas, 6 de Barcelona informació: CaixaForum Telèfon: 93 476 86 00 www.caixaforum.com

Un recorregut per una fàbrica modernista que permet conèixer el procés de producció de la farina i la importància de la indústria farinera a la Barcelona de començament del segle XX, així com la transformació del paisatge urbà de l’antic poble de Sant Martí i al conservació del patrimoni tecnològic i industrial. dates: dissabte, 18 de setembre a les 11.30 h. durada: 1.30 hores lloc de trobada: Centre Cultural Farinera del Clot. Gran Via de les Corts Catalanes, 837 preu: 3 €. Entrada gratuïta per a menors de 7 anys. Imprescindible reserva prèvia. informació: Museu d’Història de la Ciutat Telèfon: 93 319 02 22 reserves-mhcb@mail.bcn.es

A

JUGAR COM HO FEIEN ELS ROMANS L’activitat descobreix com vivien els romans i com es divertien els infants a l’eòcadels romans. Per fer-ho és imprescindible portar un llençol de casa, perquè s’ensenyarà a posar’se’l com sigfos una toga. edat: de 3 a 8 anys. activitat: taller dates: dies 5 d’agost i 8 de setembre horari: a les 16 hores durada: 1.30 hores preu: 1.80 €. Cal inscripció prèvia lloc: Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Pg. Sta Mandrona, 39 de Barcelona informació: Museu d’Arqueologia de Catalunya Telèfon: 93 424 65 77 www.mac.es

20/7/04 18:15:21

i240 quadern central.indd 40

20/7/04 18:15:23

E L R E P O RTATG E E L R E P O RTATG E

P R E M I S C ATA L U N YA C O N S T R U C C I Ó

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

41

Catalunya Construcció

El passat 8 de juliol es van lliurar els I Premis Catalunya Construcció, que va organitzar el CAATB. La direcció d’execució de l’edifici d’habitatges del passeig Valldaura de Barcelona, duta a terme pels arquitectes tècnics Francesc García Hernández i Xavier Humet; la coordinació de seguretat i salut de les obres del World Trade Center Hotel, d’Elvira-Pilar Altadill, i la metodo-

i240 el reportatge.indd 41

logia d’inspecció de seguretat aplicada a la construcció d’un edifici d’habitatges a l’Hospitalet de Llobregat es van endur els premis en aquesta primera edició.

En la categoria d’Innovació en el Procés Constructiu no hi va haver premi. El Jurat va atorgar 5 mencions per a les tres categories: Direcció i/o Gestió de l’Execució de l’Obra, Coordinació de Seguretat i Salut,

i Innovació en el Procés Constructiu.

Finalment, l’aparellador de 63 anys Josep Maria Pujol, director general de Prefabricats Pujol, va rebre el Premi Catalunya Construcció 2004 a la Trajectòria Professional, de mans del conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló.

Els professionals del procés constructiu ja tenen premi.

20/7/04 18:20:38

42

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

P R E M I S C ATA L U N YA C O N S T R U C C I Ó

E L R E P O RTATG E

I. PREMI A LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL CHOPO

“Allò més important que he sabut fer és triar la gent i els equips” J osep Maria Pujol i Gorné

(Mollerussa, Lleida, 1941) és president del Consell d’Administració d’Assessorament d’Empreses de Prefabricat, SA, encarregada de l’administració del holding Gualtosal, que el lector probablement deu conèixer pel nom de Prefabricats Pujol. Home de tracte agradable, Pujol també presideix el Consell Social de la Universitat de Lleida i la Fundació Lleida Solidària del Col·legi d’Aparelladors de Lleida. Va acabar aparelladors el 1964 i durant quinze anys va treballar d’aparellador municipal per tot el Pla d’Urgell. Però, alhora, amb un del seus germans va començar a tecnificar la petita empresa de prefabricat del seu pare, fins convertir-la en un grup de 34 empreses que és líder del seu sector a l’Estat i té un gràfic de creixement que sempre ha anat cap amunt. El nostre Col·legi li ha donat el guardó a la trajectòria professional dels primers Premis Catalunya Construcció.

En els més de seixanta anys de Prefabricats Pujol, segur que no hi ha hagut moments de crisis?

“Jo si vols puc explicar la crisis que han tingut els altres. La nostra no la puc explicar

i240 el reportatge.indd 42

••

"Ens hem plantejat fer la nostra pròpia escola de formació professional, per portar-hi els tècnics, perquè des de l’escola no se’ls introdueix prou ni en el tema del prefabricat ni en el del pretensat.”

perquè no n’hem tingut. Fem molta quantitat de tot i molt ben fet, i anem a abaratir costos, i així tenim una llista de més de tres mil client fidels. Això és un fet inusual dins el sector però sempre hem anat a buscar aquell client que porta el metro al darrere i cada dia ha de portar el pa a casa; aquella empresa petita i mitjana, que com nosaltres, vol fer les coses bé i ens ajuda a millorar. No hem presumit mai de fer grans obres, i no volent-ne presumir n’hem fet.”

Cap a on apunta la seva línia de creixement?

“Cap a tots els terrenys. Som els que

••

fem més biga pretensada, edificació industrial, terratzo i obra pública de Catalunya.

També fem façanes d’habitatges prefabricades i d’aquí a uns quatre mesos començarem a produir xalets prefabricats en sèries grans en una fàbrica nova que estem fem a Santa Coloma de Queralt. I com que sempre hem volgut ser autònoms i fer-nos les nostres primeres matèries, ara estem fent una fàbrica de ciment a les Borges Blanques, en 80.000 metres de terreny.

El que no crec que puguem fer mai és un sol edifici al gust de l’arquitecte. Podem treballar amb arquitectes com Pich-Aguilera

"Ens agrada fer les coses ben fetes i ens interessa que el que es porta al mercat del prefabricat estigui ben fet. El nostre producte i el de la competència.

Així que com més s’estigui damunt l’obra i els processos de la qualitat, millor per a nosaltres."

o Brufau, que ens coneixen molt bé i venen a explicar-nos els projectes i a conèixer quins motlles tenim, però la majoria d’arquitectes en aquest país encara són massa artistes i volen fer cada projecte diferent. Però quan no és seriat, el prefabricat és molt més car que la construcció tradicional, i nosaltres no som aleshores l’empresa per fer-lo. A més, adverteixo una cosa: l’empresa que ho farà possiblement farà suspensió de pagaments a no tardar”.

Han hagut de fer molta pedagogia?

“Sí. Fins i tot ens hem plantejat fer la nostra pròpia escola de formació professional, per portar-hi els tècnics, perquè des de l’escola no se’ls introdueix prou ni en el tema del prefabricat ni en el del pretensat.”

Les cases prefabricades són igual de confortables que les fetes amb totxo?

(Riu) “Haig de ser honest i dir que ara com ara encara hem d’innovar i millorar molt. Però crec que d’aquí a poc temps han de ser-ho. En aquest moment som en un projecte europeu en col·laboració amb universitats i empreses angleses, gregues i

20/7/04 18:20:51

E L R E P O RTATG E

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

P R E M I S C ATA L U N YA C O N S T R U C C I Ó

43

I. PREMI A LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL CHOPO

d’altres països, i amb el suport de la Generalitat, per fer un prototipus d’un edifici de quatre plantes sostenible i prefabricat.”

aquí i hi participen. Aquest és el nostre capital. I això que m’agrada fer en el món de l’empresa m’agrada fer-ho en els altres llocs on estic.”

A l’Estat probablement deuen fer servir diferents tipus de construcció amb prefabricat.

Això deu ser una dificultat per a vostès?

“El que hem fet és posar el nostre producte a l’abast de qui el volgués utilitzar. El mercat de Saragossa, per exemple, és més de biga armada que pretensada. Però hi ha un nínxol de biga pretensada i l’abastem. La biga armada no ens ha interessat mai perquè la sap fer tothom i nosaltres sempre fem productes on hi hagi tecnologia aplicada.”

Com en el Consell Social de la Universitat de Lleida, que presideix. Què fa, el Consell?

“Sí. La Generalitat me’n va nomenar president fa cinc anys i ara m’han renovat per quatre anys més. El Consell és la representació de la societat dins la Universitat, que està molt tancada en si mateixa i així prospera. Les seves funcions són les que té un consell d’administració dins una societat: aprovar els comptes de la Universitat i la seva planificació estratègica.

Estan molt contents i la prova és que ens han donat una premi per la planificació estratègica de la Facultat de Medicina de Lleida i sóc l’únic president d’un consell social que continua amb el nou Govern de la Generalitat.”

Això vol dir que aposten per la investigació?

“Des del primer moment. Quan en acabar aparelladors vaig tirar endavant l’empresa vam començar a agafar un enginyer, aparelladors, arquitectes. Ara tenim una oficina tècnica amb unes seixanta persones.”

Com els afecta l’entrada de les Oficines de Control Tècnic?

“Molt positivament. Ens agrada fer les coses ben fetes i ens interessa que el que es porta al mercat del prefabricat estigui ben fet. El nostre producte i el de

•• "El que hem fet és posar el nostre producte a l’abast de qui el volgués utilitzar. El mercat de Saragossa, per exemple, és més de biga armada que pretensada.

Però hi ha un nínxol de biga pretensada i l’abastem.

La biga armada no ens ha interessat mai perquè la sap fer tothom i nosaltres sempre fem productes on hi hagi tecnologia aplicada.” la competència. Així que com més s’estigui damunt l’obra i els processos de la qualitat, millor per a nosaltres. Trobo legítim que les companyies d’assegurances es vulguin assegurar del material de l’obra del qual són responsables.”

El que va transcendir l’interès del sector va ser aquella fàbrica de ferralla que van obrir el 1999, Ferrofet, pionera perquè només hi treballen dones a temps parcial. No van trobar prou homes?

“Va ser molt curiós. Nosaltres necessitem molta ferralla i ens va semblar que els pagesos de la zona, que la meitat de l’any no tenen gaire feina, podien venir a ajudarnos a fer-ne. Com que aquí als pobles hi ha uns altaveus que fan cada dia el pregó,

un dia vam fer anunciar-hi que qui volgués treballar podia venir a Prefabricats Pujol.

No es va presentar ningú. Ens ho vam prendre seriosament i vam fer el mateix pregó demanant dones. Se’n van presentar 200.

Vam preparar la feina de manera que no fos gaire pesada. Vam començar amb 50 i ara en tenim 200, que fan tres torns: de 9 a 13, d’13 a 17, i de 17 a 21 h.”

Quina és la clau de la seva gestió?

“Crec que allò més important que he sabut fer és triar la gent i els equips. Hem creat un conjunt d’empreses on tenim gent molt bona. Ens han vingut a comprar l’empresa diverses vegades però la nostra gent sap que mai ens la vendrem. Saben que és seva, perquè s’ho han jugat tot

•• "Hem creat un conjunt d’empreses on tenim gent molt bona. Ens han vingut a comprar l’empresa diverses vegades però la nostra gent sap que mai ens la vendrem. Saben que és seva, perquè s’ho han jugat tot aquí i hi participen. Aquest és el nostre capital".

i240 el reportatge.indd 43

Quin paper ha tingut en la proposta del Col·legi d’Aparelladors de Lleida de preparar a la Universitat de la ciutat els arquitectes tècnics del futur?

“Sempre he estat molt vinculat al Col·legi d’Aparelladors de Lleida. Aquesta és una proposta que ens hem fet nostra i hem portat a la Universitat, on amb el meu càrrec ajudo que pugui tirar endavant.

El rector de la Universitat hi està molt interessat, el Departament de Geografia està fent uns estudis que presentarem a la Generalitat i esperem que se’ns faci cas, perquè Lleida és un dels llocs on hi ha més indústries grans de construcció i no trobem arquitectes tècnics.”

Quina opinió té sobre la reforma dels estudis universitaris europeus que es proposa en la Declaració de Bolonya?

“Crec que l’adaptació que es proposa és bona, perquè l’estudiant ha de fer carreres relativament curtes i anar al món laboral, on ha de fer formació continuada al llarg de la vida. Ara entra massa tard en el món laboral i per això han estat tan buscades les carreres de grau mitjà, com arquitectura tècnica. No perquè els arquitectes tècnics cobrin menys, que no és veritat, sinó perquè estan molt ben preparats.”

Vostès encara no hi tenen fàbriques, a Europa.

“No, ara tenim les fàbriques situades per la península. Però hem de crear implantacions industrials a Europa, que és el nostre futur.” c

20/7/04 18:21:01

44

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

P R E M I S C ATA L U N YA C O N S T R U C C I Ó

E L R E P O RTATG E

I. PREMI A LA TRAJECTÒRIA PROFESSIONAL

Creixement continuat La serialització i la potenciació dels actius propis han fet de Prefabricats Pujol el líder del seu sector a l’Estat empresa que ha tingut un creixement sostingut des del seu naixement, el 1942, quan Miquel Pujol Oliva va crear al centre de Mollerussa (Pla d’Urgell, Lleida) una petita fàbrica dedicada a fer mosaic hidràulic i tubs de formigó per regar amb l’aigua del canal d’Urgell, que aleshores es començava a canalitzar. Avui en dia, el grup té 34 empreses dedicades a la fabricació, comercialització, transport i muntatge de prefabricats de formigó repartides per tot l’Estat, on lidera el sector. A Catalunya, té una quota de mercat del 50%.

Miquel Pujol va tenir quatre fills. Els senars, Josep Maria i Àngel Pujol Gorné, han participat en el creixement del grup a partir de 1964, que és quan Josep Maria acaba aparelladors a Barcelona, aconsellat pel seu pare, i l’empresa inicia la seva tecnificació, amb la creació de biga pretensada, de la qual comencen a fer 40 metres diaris. Tres anys més tard, traslladen la fàbrica del centre de Mollerussa als afores del poble, on ja en produeixen 160 metres i d’on actualment en surten cada dia 25 quilòmetres.

En aquesta àrea als afores de Mollerussa, Prefabricats Pujol hi té actualment 40.000 m2 de terreny industrial. A més de biga pretensada hi produeix prefabricats

i240 el reportatge.indd 44

industrials i terratzos, que són els seus productes destacats. També hi ha una empresa de muntatges, sis magatzems de materials de construcció i una empresa de logística d’on cada dia surten 200 camions carregats, i les oficines comercials, de consultoria i coordinació del grup. Hi prepara, també, tota la ferralla que necessita el grup.

Abaratir costos Prefabricats Pujol (www.prefabricatspujol.com) és una empresa familiar propietat de Josep Maria i Àngel Pujol, que ha crescut no pas per la via de la subcontractació sinó per la potenciació dels actius propis.

Recentment, s’hi ha incorporat la tercera generació, Jordi Pujol Torrent, que és advocat, i Miquel Pujol Oliva, que és enginyer d’obres públiques. La seva arribada coincideix amb un moment en què el grup –format per societats anònimes a càrrec d’equips de gerència autònoms– es constitueix en holding, amb el nom de Gualtosal.

La voluntat però segueix sent la de sempre: fer molta quantitat d’uns productes molt industrialitzats, per poder abaratir costos.

I seguir creixent amb la màxima autonomia possible. Per això, de la mateixa manera que el grup té plantes transformadores d’àrids i una flota de transport, ha adquirit uns terrenys a les Borges Blanques on

construeix una fàbrica per fer la mòlta de ciment, que posarà en funcionament d’aquí a un any i mig. També començarà a produir xalets prefabricats en sèrie a Santa Coloma de Queralt, i està obrint noves línies de producció a Mollerussa i Piera de prefabricat de façanes i mobiliari urbà repetitiu. I té posats els ulls en Europa.

Els terminis de treball del grup sempre són ràpids. Quan el Lleida de bàsquet va pujar a jugar a la lliga ACB, no tenia pavelló. Prefabricats Pujol el va prefabricar i instal·lar en tres mesos. Abans ja havia fet en dos mesos i mig el camp de futbol del Lleida, on caben 10.000 espectadors, i

l’ampliació de la part inferior de la graderia del camp del Barça, per a 12.000 espectadors, en un mes i mig. Ara bé, aquestes i altres obres emblemàtiques han arribat sense buscar-les, perquè l’objectiu de Prefabricats Pujol és treballar amb el petit i mitjà empresari, que és qui li garanteix poder donar feina als seus treballadors, que actualment són uns 1.200; 800 d’ells, a Mollerussa, on treballen cap a una trentena d’arquitectes tècnics. La seva estratègia ha demostrat ser exemplar. Ho confirma que el 2003 va tenir una facturació que fregava els 180 milions d’euros, amb uns fons propis de 150 milions d’euros. c

FOTOS: CHOPO

P refabricats Pujol és una

20/7/04 18:21:16

E L R E P O RTATG E

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

P R E M I S C ATA L U N YA C O N S T R U C C I Ó

45

II. PREMI A LA DIRECCIÓ I/O GESTIÓ DE L'EXECUCIÓ DE L'OBRA

Direcció de l’execució de l’obra i gestió d’un edifici de 160 habitatges, locals comercials i aparcaments Candidatura: Francesc García Hernández i Xavier Humet, arquitectes tècnics

Obra de referència: Edifici de 160 habitatges, locals comercials i aparcaments al passeig Valldaura de Barcelona Municipi: Barcelona (Barcelonès) Ubicació: Passeig Valldaura, 122 Superfície construïda: Habitatges: 18.946,66 m2 Comercial: 4.269,61 m2 Aparcament: 8.381,40 m2 TOTAL: 31.624,67 m2 Data obra: Gener 2000 - Setembre 2002 Promotor: REGESA Projecte i direcció d’obra: Joan Pascual, arquitecte Arquitectes col·laboradors: Ramon Ausió, Cristóbal Fernández, Esteve Puigdengolas, Salvador Mora Instal·lacions: Lluís Duart, SL Estructura: Gerardo Rodríguez, STATIC Direcció de l'execució de l'obra: Francesc García i Xavier Humet, arquitectes tècnics Constructor: PAI Cap d'obra: Jordi Bravo Altres empreses participants: PROFUND (pantalles) SORCO (estructura) PREINCO (prefabricat façana) PREFABRICADOS 2000 (tancament interiors) REYNALCO (fusteria d’alumini) DURMI (lames alumini) CONCUBANS (alumini façana) SECOTEC (control qualitat) Descripció: Direcció, gestió i coordinació de la construcció d’un edifici d’habitatges públics, caracteritzat per una geometria complexa (ocupació en planta de 106 x 22 m2, alçades variables entre 8 i 15 plantes, i 3 soterranis) i per un sistema de tancaments perimetrals que incorpora mètodes industrials en la construcció d’habitatges. c

i240 el reportatge.indd 45

L’entorn i la implantació L’edifici està ubicat a la zona d’accés al districte de Nou Barris, des de la rotonda de la plaça Karl Marx en l’entroncament del passeig de Valldaura amb la ronda de Dalt.

La volumetria està formada per un decalat de cossos d’alçades variables entre 15, 11 i 8 plantes. Sobresurten de la part més alta el nucli d’escala per ubicar-hi les cambres tècniques. Les particulars condicions de l’edifici pel que fa a l’emplaçament i a la seva complexa volumetria van aconsellar la utilització de tancaments una mica més evolucionats que els convencionals.

El relleu dels volums es reforça amb el contrast entre el parament de panells de prefabricat lleuger de GRC, els paraments recoberts amb bandes d’alumini, les coves que formen les terrasses, els paraments de lames que cobreixen els estenedors contrastats amb les baranes de vidre transparent, etc.

Racionalitat estructural i constructiva Tot l’edifici està fet amb una trama estructural de llums mitjanes de 5,5 x 5,5, que no comporten problemes de fletxes diferides. Tres nuclis d’accessos (pantalles de formigó armat en forma d’U) s’aprofiten com a elements rigiditzadors per als esforços horitzontals. Així, l’estructura optimitzada de l’aparcament serveix de pauta de l’estructura dels habitatges.

Façanes Part dels paraments exteriors són panells prefabricats de formigó lleuger GRC que s’han

preferit enlloc de panells pesants. El seu pes és de 44 kg/m2, davant dels 425 kg/m2 del panell de formigó convencional, i duu un armat de fibra de vidre que evita l’oxidació. Estan col·locats sobre una estructura d’acer galvanitzat cargolat.

Materials i tècniques sostenibles El projecte entén que el camí correcte per a la sostenibilitat d’un edifici passa per la racionalitat dels seus plantejaments. S’han buscat les orientacions més correctes, la facilitat de ventilació, obertures a la façana per a una bona il·luminació i protecció per a l’assolellada. Altres aportacions, modestes però accessibles econòmicament, han estat la reducció de les emissions de CO2 amb la utilització de gas natural; la reducció del consum d’aigua, amb la regulació de les cisternes; les cobertes invertides, i l’evitació dels aplacats de sostres i pilars.

El procés d’obra L’obra ha estat molt ben dirigida i executada.

Ha tingut un control acurat i la implantació d’una metodologia que la fa fàcil i que ofereix com a resultat un recull complet de documentació per a cada àmbit de gestió, que ha estat molt ben valorat pel client (execució, control de qualitat i control econòmic). Els resultats finals pel que fa a qualitat i cost guarden una proporció òptima (habitatge de tipus social en un edifici singular per menys de 480 €/m2 i amb bona qualitat de materials i execució d’acabats) i tot dins d’uns terminis d’execució adequats per al volum d’obra edificat. c

20/7/04 18:21:26

46

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

P R E M I S C ATA L U N YA C O N S T R U C C I Ó

E L R E P O RTATG E

II. PREMI A LA DIRECCIÓ I/O GESTIÓ DE L'EXECUCIÓ DE L'OBRA.

Menció especial Direcció de l'execució de l'obra d'ampliació del Palau de la Música Catalana Candidatura: Maria Roger i Susana Pavón (TDA Tècnica)

Obra de referència: Ampliació del Palau de la Música Catalana Municipi: Barcelona Ubicació: Sant Francesc de Paula, s/n Data d'acabament: Any 2003 Promotor: Consorci del Palau de la Música Constructor: Ferrovial-Agroman Projectista: Arquitecturas Óscar Tusquets Blanca Direcció d'obra: Carles Díaz, Josep Palain i Enric Torrent (arquitectes) Direcció de l'execució de l'obra: Maria Roger Casamada i Susana Pavón (arquitectes tècniques). c

Menció especial Direcció i gestió de la rehabilitació d'edificis per lesions estructurals Candidatura: Salvador Navarro (arquitecte tècnic)

Obra de referència: Rehabilitació del barri Campoamor Municipi: Sabadell Data d'acabament: Desembre de 2002 Promotor: Comunitat de propietaris del carrer Campoamor Constructor: Interprises Projecte, direcció d'obra i direcció de l'execució de l'obra: Salvador Navarro (arquitecte tècnic). c

i240 el reportatge.indd 46

20/7/04 18:21:35

E L R E P O RTATG E

P R E M I S C ATA L U N YA C O N S T R U C C I Ó

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

47

III. PREMI A LA COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT

Metodologia d'inspecció de seguretat dins la coordinació de seguretat i salut Candidatura: Miguel Ángel Palomo (CPA Consultors Prevencionistes Agrupats)

Obra de referència: 72 habitatges de protecció oficial, 4 locals i 96 aparcaments al barri de Collblanc Municipi: L’Hospitalet de Llobregat (Baix Llobregat) Ubicació: Creu Roja, 20-22 / Passatge Amat, 1-5 / Farnès, 24 Superfície: 10.905 m2 Pressupost: 3.976.473 €

Data d'acabament: Desembre de 2003 Promotor: REGESA Constructor: Construcciones Juanes Projecte i direcció d'obra: Guillermo Bertólez (arquitecte) Direcció de l'execució de l'obra: Francesc García Hernández (arquitecte tècnic) Coordinació de seguretat i salut: Miguel Ángel Palomo (coordinador de seguretat) Descripció: Avaluació de l’actualització dels riscos, i l’estudi i les propostes de solucions. El sistema utilitza material gràfic que té gran eficàcia d’interpretació i comprensió, a més d’un efecte d’avís intern a l’obra quan algú queda en evidència per una situació incorrecta. c

Coordinació de seguretat i salut del World Trade Center Hotel Candidatura: Elvira-Pilar Altadill (Servei de Prevenció Gaudí)

Obra de referència: World Trade Center Hotel Municipi: Barcelona Ubicació: Port Vell. Edifici Oest del Moll de Barcelona Pressupost: 12.741.454 € Data d'acabament: Febrer de 2002 Promotor: Trade Center Hotel, SL Constructor: UTE Hotel WTC (FCC i Dragados) Projectista: Pei, Cobb, Freed & Partners Architects. LLP i GCA Arquitectos Asociados Direcció de d'obra: HOTUSA Hoteles Turísticos Unidos i GCA Arquitectos Asociados

i240 el reportatge.indd 47

Coordinació de seguretat i salut: Elvira-Pilar Altadill Descripció: Dins de les especials característiques de la ubicació d’aquesta obra, es tractava de construir un hotel de 9 plantes d’altura, amb una ocupació del 100% de l’espai lliure, sense tallar el trànsit a l’edifici del Worl Trade Center (WTC) en funcionament i amb la planta del soterrani a ple rendiment com a aparcament. Per això es considerava l’obra com a edifici barrera, i al mateix temps façana del complex, que havia de ser travessada per accedir a l’interior del WTC. Aquest fet va haver de ser tractat, durant els treballs d’execució, com un element de conflicte constant.

Es va abordar específicament per evitar riscos a tercers, que en alguns moments van tenir un grau màxim. c

20/7/04 18:21:59

48

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

P R E M I S C ATA L U N YA C O N S T R U C C I Ó

E L R E P O RTATG E

III. PREMI A LA COORDINACIÓ DE SEGURETAT I SALUT

Menció especial Coordinació de seguretat i salut de l'estructura de la Torre Agbar Candidatura: Jesús Antonio Montero de Novoa (ATISAE) Obra de referència: Edifici d’oficines per a Aigües de Barcelona (Torre Agbar) Municipi: Barcelona Ubicació: Avinguda Diagonal, 209 Superfície: 50.500 m2 Data d'acabament: Octubre de 2003 Promotor: Layetana Inmuebles, SL Constructor: UTE Dragados, Axima, Emte i Thyssen Altres empreses participants: Excavacions Benjumea, Rodio, Permasteelisa Projecte i direcció d'obra: Jean Nouvel i Fermín Vázquez Direcció de l'execució de l'obra: Josep Gilabert Gestió de l'obra: Argos Management.

Coordinació de seguretat i salut: Jesús A. Montero. c

IV. PREMI A LA INNOVACIÓ EN EL PROCÉS CONSTRUCTIU

Menció especial

Menció especial

Edifici sostenible destinat a Casa Consistorial de Santa Perpètua de Mogoda

Sistema anticaigudes Alsiperxa

Candidatura: Esteve Aymerich (arquitecte) Obra de referència: Nova Casa Con-

sistorial de Santa Perpètua de Mogoda Municipi: Santa Perpètua de Mogoda Ubicació: Plaça de la Vila Superfície: 3.629 m2 Pressupost: 2.116.995 € Data d'acabament: Maig de 2003 Promotor: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda i Diputació de Barcelona Constructor: Cots i Claret Projecte i direcció d'obra: Esteve Aymerich, Ton Salvadó, Josep Maria Riera i Inés de Rivera (arquitectes).

Direcció de l'execució de l'obra i coordinació de seguretat i salut: Avelino Alcocer i Toni Güell (arquitectes tècnics). c

i240 el reportatge.indd 48

Candidatura: Joan Alsina, Pere Xammar, Jacint Bassols, Enric Oliveras, Josep Colom, Víctor Blasco, Antonio Giménez, Xavier Sol, Javier Martín i Miquel Piñeira

Obra de referència: 3 edificis d’oficines Municipi: Sant Cugat del Vallès Ubicació: Carretera de Roquetes, s/n Superfície: 11.000 m2 Data d'acabament: Setembre de 2003 Promotor: COVENA Constructor: Estructures Condal. c

20/7/04 18:22:19

i240 el reportatge.indd 49

20/7/04 18:22:20

E S PA I E M P R E S A 50

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

ESPECIAL (I) FAÇANES

E S PA I E M P R E S A

Façanes lleugeres L'

arquitectura moderna s’entén

estilísticament, avui en dia, com a sinònim d’abstracció i autenticitat, i empra tota combinació de materials, entre els quals destaca el vidre. Aquest material ha exercit un interès i una fascinació tan especials que ha portat l’home a desenvolupar unes tècniques constructives que li han permès construir edificis atrevits i lluminosos. El vidre destaca per la seva transparència, dit d’una altra manera, la seva relació amb la llum. Per aquest motiu, l’ús de les façanes lleugeres, que en els seus orígens eren solucions a unes necessitats molt concretes, presents únicament en edificis singulars, s’ha estès de manera que constitueix ja un element comú del paisatge urbà de les nostres ciutats.

Són molts els factors que han contribuït al seu apogeu, entre altres cal esmentar: ■ La clara tendència a la industrialització del sector de la construcció.

■ L’evolució dels costos amb un progressiu pes específic de la mà d’obra davant del valor dels materials.

■ La creixent importància de la fiabilitat, la planificació i el manteniment.

■ La seva lleugeresa, cosa que permet reduir el dimensionat de l’estructura resistent (portant).

■ L’augment de zona útil i habitable.

■ L’augment de lluminositat; es pot obtenir un 90% de lluminositat.

Els materials utilitzats per fer l’estructura de les façanes lleugeres són l’acer, la fusta i, en la majoria dels casos, elements d’alumini extrudit, les propietats bàsiques del qual són: ■ Lleugeresa: l’alumini pesa 3 vegades menys que el ferro.

■ Resistència als agents atmosfèrics: s’autoprotegeixen.

■ Estètica: permet disseny i acabats superficials.

TECHNAL

mur exterior, però no assumeix característiques de suport de càrrega de l’estructura de l’edifici.

La façana lleugera se subdivideix en mur cortina i en façana panell. El concepte de mur cortina indica que la façana passa per davant dels sostres i, en conseqüència, penja d’aquests. El concepte de façana panell indica que la façana està situada entre els sostres i s’hi recolza. La façana lleugera consta bàsicament d’uns elements verticals (muntants) i d’elements horitzontals (travesseres) que donen origen a una retícula en què s’insereix: ■ Un vidre, per aconseguir la visió.

■ Un panell cec, per aconseguir zones opaques.

■ Elements practicables, per possibilitar la neteja o la ventilació.

Aquestes façanes estan fixades a l’estructura resistent de l’edifici però sense formar part d’aquesta, és a dir, no contribueixen a augmentar la resistència de l’estructura sinó que hi graviten. En qualsevol cas, els murs cortina han d’estar concebuts per poder resistir per si mateixos les accions que hi incideixen.

Descripció i classificació Com a resultat, actualment, conviuen en el mercat un gran nombre de solucions prefabricades de tancament. Atenent a la seva construcció, fabricació i muntatge, les façanes lleugeres s’agrupen en dos grans sistemes, tot i que implícitament s’admet un tercer constituït per qualsevol sistema híbrid entre els dos anteriors. Son els següents: ■

Conceptes generals Entenem per façana lleugera tota façana en la qual el pes i gruix adopten valors molt reduïts de l’ordre de 50 a 70 kg/m2 i de 15 a 20 cm de gruix. Segons la norma En 13830, es defineix la façana lleugera com a: “Conjunt d’elements verticals i horitzontals connectats conjuntament i ancorats en l’estructura de l’edifici i reomplerts per formar una superfície contínua, lleugera i que limita l’espai, que aporta, per si mateixa o conjuntament amb l’estructura de l’edifici, totes les funcions normals d’un

i240 el reportatge.indd 50

■

■

Sistema modular. Aquest sistema consisteix a fabricar en el taller mòduls totalment acabats, és a dir, que incorporen els elements de reompliment. Generalment, l’alçada d’aquests mòduls és la distància entre sostres, per la qual cosa cada un posseeix el seu propi ancoratge i és independent de la resta.

Sistema tradicional. També s’anomena sistema de reixa o retícula. En aquest sistema es fabriquen en el taller els muntants i les travesseres amb els seus elements de fixació i part dels accessoris. En l’obra es fa l’acoblament dels perfils i, posteriorment, s’incorpora l’envidrament, les finestres i/o els panells.

Sistema semimodular. És un sistema híbrid entre els dos anteriors.

20/7/04 18:22:59

i240 el reportatge.indd 51

20/7/04 18:23:09

52

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

ESPECIAL (I) FAÇANES

E S PA I E M P R E S A

TECHNAL

Aspectes de les façanes lleugeres Hi ha diversos tipus de façanes lleugeres, segons el sistema i la metodologia utilitzats a l’hora de construir la façana. El mur cortina és un sistema obert flexible i complet, que permet al projectista personalitzar l’arquitectura i expressar la seva creativitat.

Els aspectes que solen tenir en compte els sistemes són: 1. Graella. Amb l’opció graella es poden dur a terme múltiples solucions, diferents a les altres, segons la modularitat i els perfils escollits. Es caracteritza per

i240 el reportatge.indd 52

formar mòduls marcats (marca les línies horitzontals i verticals) amb les tapadores exteriors, que poden ser de diferents profunditats o colors, permetent la creació de ritmes diferents.

2. Trama horitzontal. La utilització de perfils, de gran secció, combinant-los amb juntes verticals molt poc marcades, crea un major protagonisme de les línies horitzontals que fragmenten la imatge reflectida i dóna un aspecte longitudinal a l’edifici.

3. Trama vertical. Té la mateixa finalitat que la trama horitzontal, però a diferèn-

cia d’aquesta es ressalten les línies verticals, i es crea així una sensació d’esveltesa.

4. Silicona estructural. Façanes de pell de vidre en què l’alumini està totalment ocult i deixa protagonisme al vidre. Les façanes cobren vida reflectint tot el seu entorn.

5. Vidre exterior amb botonat. Façanes que creen una sensació de transparència i lluminositat, gràcies al sistema de vidre suspès, allunyat del muntatge i sense necessitat de travessers. El vidre està fixat a l’estructura mitjançant unes peces o ròtules que permeten les dilata-

cions i la flexió.

6. Vidre emmarcat. Aquest tipus de façanes es caracteritzen per formar retícules emmarcades per un perfil perimetral, que creen un ritme repetitiu d’estructures suspeses. c TECHNAL Zona industrial Sector autopista Carrer Dièsel, 1 08150 Parets del Vallès Telèfon: 93 573 77 77 www.technal.es

20/7/04 18:23:31

i240 el reportatge.indd 53

20/7/04 18:23:58

54

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

ESPECIAL (I) FAÇANES

E S PA I E M P R E S A

Nous conceptes en rehabilitació de façanes L a façana d’un edifici és la seva

suporten adequadament a la intempèrie.

Alphatex IQ és un revestiment de molt bona qualitat que ofereix Sikkens. Proporciona un acabat extremadament llis, d’aspecte mat sedós. És insaponificable i prové de la carbonatació.

imatge, allò que el distingeix. Forma part de la seva essència. Però també és la zona que pateix, de forma directa, les agressions externes. La pluja, els canvis de temperatura, el sol, la pol·lució... Per això els arquitectes que dissenyen, rehabiliten i restauren edificis busquen solucions innovadores que responen a criteris de protecció i creativitat.

A Sikkens dediquem molts esforços a la investigació i desenvolupem solucions de protecció decorativa que responen a totes les necessitats en els seus projectes.

Productes complementaris

Una gamma completa en revestiments Les façanes estan sotmeses a molts atacs. Per protegir-les, a més de decorar-les, les pintures han de complir uns requisits bàsics. Han de ser elàstiques, per acompanyar l’edifici en el seu assentament i evitar l’aparició de fissures. Han de ser transpirables, i evitar l’acumulació de la humitat en l’interior. Per la mateixa raó, han de ser impermeables. I per descomptat, han de conservar el seu aspecte molt de temps.

Com la pell...

Sikkens ofereix diferents gammes de sistemes per a les façanes que responen a tots els tipus de necessitats i problemàtiques.

La gamma Alphaloxan de Sikkens representa l’última tecnologia en pintures per a façanes. Una barreja de dispersió acrílica i siloxano (derivat de la silicona) que combina els avantatges d’ambdós components: alta permeabilitat i excepcional transpirabilitat. És una gamma que ofereix resultats molt superiors als sistemes tradicionals. Els pigments i les càrregues de la seva formulació proporcionen un acabat mat, i preserven la seva qualitat filmògena.

La gamma de sistemes polisiloxans de Sikkens es compon de dos acabats: Alpha-

loxan Farbe, d’aspecte llis lleugerament aspre, i Alphaloxan Flex revestiment llis molt elàstic, completats amb un fons Alphaloxan Primer, que permet obtenir un sistema d’aplicació òptim altament impermeable a l’aigua i permeable al vapor d’aigua.

Sistemes de pintures acríliques Es tracta de pintures filmògenes el lligant acrílic de les quals confereix els avantatges principals d’un revestiment, com la facilitat d’aplicació i la resistència als àlcalis. Són impermeables a l’aigua i

Per a l’èxit en la protecció d’una façana decorativa, és necessària la preparació adequada de la superfície i la curosa elecció dels productes. Només el sistema més indicat donarà resultats duradors. Els productes complementaris de Sikkens per a la preparació de superfícies completen els sistemes Façanes.

■ Alpha Aquafix. Emprimació amb aigua per a superfícies minerals poroses.

■ Alpha Fix. Fons en base dissolvent per fixar superfícies molt degradades o antigues pintures calcinades.

■ Alpha Desinfector. Solució fungicida preventiva i curativa per eliminar els fongs i algues que puguin haver-se allotjat en la superfície.

■ Alpha Neutralitzador. Solució aquosa per neutralitzar les superfícies alcalines i les sals de ferro en les rajoles. c www.sikkens.es

Sistema de pintures minerals amb silicat Els sistemes amb silicat, gràcies al cristall líquid que contenen, penetren en la paret i reaccionen amb el suport. No formen pel·lícula, són molt permeables al vapor d’aigua i resisteixen molt bé la intempèrie.

La gamma de silicat de Sikkens té tres acabats: llis (Setaliet), lleugerament sorrenc (Setaliet Farbe) i d’aspecte de granit (Intonaco ai Silicati). Es tracta d’una solució per renovar i restaurar antics edificis i retornarlos al seu esplendor original.

Per a un resultat òptim, Sikkens ofereix dues emprimacions complementàries als acabats. El Sil Grund, capa pont, que permet repintar amb un sistema amb silicat sobre pintures orgàniques gràcies al seu excel·lent poder d’adherència. El Fons Setaliet, que s’utilitza com a emprimació o com a additiu per als acabats Setaliet, als quals confereix gran durabilitat.

Col·lecció Façanes de Sikkens Sikkens ofereix una col·lecció de 185 colors, dissenyats pensant en tots els professionals del sector de la construcció, que necessiten solucions creatives i innovadores que els permetin protegir i vestir les façanes dels edificis. Es tracta d’una col·lecció creada a partir de la tradició, l’actualitat i el futur de les tendències del món arquitectònic. c

Sistemes de pintures Polixiloxans

i240 el reportatge.indd 54

20/7/04 18:24:07

i240 el reportatge.indd 55

20/7/04 18:24:10

56

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

ESPECIAL (I) FAÇANES

E S PA I E M P R E S A

Solucions de façana A bans que es faci l’aplicació

de qualsevol morter a la façana, és necessari que es tinguin en compte una sèrie d’aspectes relatius a la col·locació, que ens han de permetre assegurar que la solució constructiva escollida resultarà de la màxima qualitat.

Les condicions atmosfèriques són bàsiques a l’hora d’aplicar qualsevol morter i cal tenir-les en compte si no volem tenir problemes. A vegades hi ha condicions de molta calor o vent, els suports estan molt calents i secs, i per tant tenen una gran necessitat d’aigua. Si es donen aquestes circumstàncies, caldrà sempre humectar el suport mitjançant reg abundant amb aigua per evitar una ràpida dessecació del morter aplicat.

D’altra banda, quan el temps és molt fred es produeix un alentiment del procés d’enduriment del morter i, fins i tot, per sota dels 5º l’aigua que té el morter pateix un procés de recristalització que provocarà una expansió d’aquesta i una detenció del procés d’enduriment, de manera que el mor-

i240 el reportatge.indd 56

ter quedarà sense compacitat i sense resistència. Per tant, si la temperatura ambient és inferior a 5º C, cal aturar l’aplicació de qualsevol morter.

L’altre aspecte clau que convé tenir en compte, abans de l’aplicació, és el suport.

Aquest forma part directament de la solució constructiva. És necessari que el suport tingui una sèrie de característiques que ens permetin assegurar que la posterior aplicació d’un morter no ocasionarà patologies. Així doncs, haurem d’assegurar-nos que el suport tingui planimetria, estabilitat, suficient porositat, duresa, rugositat i grau d’humitat, i que estigui net. Si qualsevol d’aquestes característiques no es compleix, haurem de dur a terme accions que ens permetin assegurar una qualitat òptima d’aplicació. c TEXSA Morteros, SA Parc Tecnològic del Vallès Ronda Can Fatjó, 11 • 08290 Cerdanyola Telèfon: 93 504 58 00 info@texsamorteros.es www.texsamorteros.es

20/7/04 18:24:23

i240 el reportatge.indd 57

20/7/04 18:24:27

58

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

E S P E C I A L ( I I ) M AT E R I A L E L È C T R I C

E S PA I E M P R E S A

La certificació del material elèctric U na de les conseqüències

de la fundació de la Unió Europea va ser el desenvolupament de les directives.

Aquestes són documents harmonitzadors de les legislacions dels Estats membre per fer realitat la lliure circulació de productes en el mercat europeu.

En el cas del material elèctric, i el d’il·luminació en particular, les directives usualment aplicables són les de baixa tensió i compatibilitat electromagnètica. Un dels objectius d’aquestes directives és comprovar que un producte sigui segur. Això vol dir que hi ha uns requisits essencials que s’han de complir per tal d’evitar els diferents riscos que puguin aparèixer: xoc elèctric, dany mecànic, temperatura elevada, incendi, marcatge deficient... Aquestes comprovacions es fan sobre la base de la norma del producte en particular, que està harmonitzada a tota la Unió Europea.

Durant la fase de disseny, el fabricant ha de dur a terme assaigs i estudis sobre un prototip o una mostra del producte, per demostrar el compliment dels requisits

i240 el reportatge.indd 58

rial elèctric en aquest cas– per demostrar el compliment dels requisits essencials.

També indica que el material en fase de producció compleix totes les directives que li són aplicables. És a dir, té un control de la qualitat de la producció.

Applus+ està present en totes aquestes etapes certificant la qualitat i la seguretat del producte per tal de garantir la tranquil·litat de l’usuari d’aquest material.

Applus+, companyia del Grup Agbar, es troba en 25 sectors diferents i a 16 països d’Europa, Amèrica i Àsia. c

essencials. És el que podem anomenar, examen de producte. El fabricant ha de controlar la qualitat de la producció, per tal que qualsevol equip que es comercialitzi compleixi els requisits essencials. És a dir, no hi hauria d’haver divergències entre la producció i els prototipus.

El fabricant del material elèctric o el

seu representant establert a la Unió Europea ha de col·locar en el producte el marcatge CE, de manera visible, fàcilment llegible i identificable en el material (si no és així, a l’embalatge, les instruccions d’ús o la garantia). Aquest marcatge és l’únic que indica que el fabricant ha fet els estudis oportuns en una mostra del producte –mate-

Distribuïdor oficial Integra 2003 Ptge. Santa Teresa, 16 08860 Sant Boi de Llobregat Telèfon: 93 652 55 86/87 integra@integra2003.com

Albert Marginet Gerent del Centre d’Electricitat

20/7/04 18:24:37

Detector de agua Sistema de detección de inundaciones, ideal para baños o fregaderos

Diputación, 390-392 / 08013 BARCELONA Tel. 93 344 08 00 / Fax 93 344 08 03 http://www.simon.es

i240 el reportatge.indd 59

Pulsador con tirador

Interruptor sin hilos (Mando a distancia)

Para activación de SOS en caso de emergencia

Sin hilos ni instalación. Para la activación de elementos de gestión en zonas húmedas de forma segura, tales como baños y cocinas

20/7/04 18:24:44

G U I A 60

A C T I V A

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

INFORMACIÓ TÈCNIC A I COMERCIAL

P U B L I C I TAT

Busques una empresa? Si vols ampliar la teva cartera de proveïdors tira pel dret i consulta la Guia Activa de l’Informatiu. La teva guia d’empreses i professionals especialitzada en el sector de la construcció. Properament ampliarem l’oferta d’empreses, amb l’objectiu de cobrir tots els camps d’interès.

1

ESTRUCTURES

3

4

AÏLLAMENTS

I IMPERMEABILITZACIONS

FAÇANES

7

5

6

REHABILITACIÓ

TANCAMENTS I DIVISIONS

REVESTIMENTS I PAVIMENTS

Les empreses interessades a presentar els seus productes al Col·legi poden dirigir-se a: Esther Vidal • Bitmap • Telèfon 932 40 20 57 i240 el reportatge.indd 60

20/7/04 18:24:58

la teva solució professional P U B L I C I TAT

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

INFORMACIÓ TÈCNIC A I COMERCIAL

11

TANCAMENTS PRACTICABLES

16

9

61

SERVEIS PROFESSIONALS

INTERIORISME

14 INFORMÀTICA

8

INSTAL·LACIONS

10

URBANISME I MOBILIARI URBÀ

15 SANITARIS

20 BASTIDES

QUÈ

CERQUEU: 1. ESTRUCTURES •-2. COBERTES • 3. AÏLLAMENTS I IMPERMEABILITZACIONS • 4. FAÇANES •-5. TANCAMENTS I DIVISIONS •-6. REVESTIMENTS I PAVIMENTS •-7. REHABILITACIÓ • 8. INSTAL·LACIONS •-9. INTERIORISME •-10. URBANISME I MOBILIARI URBÀ •-11. TANCAMENTS PRACTICABLES •-12. ENVIDRAMENTS • 13. MITJANS AUXILIARS • 14. INFORMÀTICA •-15. SANITARIS •-16. SERVEIS PROFESSIONALS • 17. EQUIPAMENTS • 18. INDUSTRIALS • 19. INSTAL·LADORS • 20. BASTIDES i240 el reportatge.indd 61

20/7/04 18:25:08

62

L’Informatiu SEGONA QUINZENA JULIOL 2004

DIVERSOS

EMPRESES

Optiroc España ara es diu Maxit D es de l’1 de maig, Optiroc

Espanya, empresa de reconegut prestigi en la fabricació i distribució d’argila estesa ARLITA, adhesius ceràmics ONEGOR, morters monocapa ONELITE i paviments autonivellants ABS, s’anomena, ara, Maxit.

Maxit pertany a la multinacional Maxit Group, unió de les principals empreses europees capdavanteres en el sector de materials de construcció i en la fabricació i les vendes d’argila expandida i de productes prebarrejats derivats del ciment. Maxit Group és present a més de 30 països, i té més de 5.000 empleats i una facturació propera als mil milions d’euros. Maxit Group està sòlidament protegit per la multinacional Heildelberg Cement Group, cimentera situada entre les tres més grans del món.

Mantenint el seu compromís d’oferir la màxima qualitat i servei als seus clients, Optiroc Espanya s’anomena ara Maxit i

inicia així una nova etapa, amb la filosofia de romandre en l’avantguarda de la investigació, amb la incorporació contínua de nous productes i el desenvolupament de noves aplicacions.

Actualment, Maxit té 4 fàbriques a la Península Ibèrica, que se sumen a les més

Disseny avanguardista d'interior

N

oral, especialista en il·luminació exte-

rior, presenta una nova gamma de llums d’interior.

Aquesta línia de productes, anomenada Laterna Danica, forma part de tota una sèrie de diferents models llançats al mercat, que compleixen el criteri de materials i acabats de primera qualitat i responen al disseny avantguardista del danès Joergen Buchwald. c

NORAL IBÉRICA C. de les Moreres, 23 Polígon Industrial Estruc • 08820 El Prat de Llobregat Telèfon: 93 370 07 07 • nib@noral.es • www.noral.net

i240 el reportatge.indd 62

de 100 de Maxit Group que hi ha a tot el món. Les fàbriques situades a Abanilla (Murcia), Munguía (Biscaia) i Yeles (Toledo) es dediquen a la fabricació de productes derivats del ciment. I la quarta, a Els Hueros (Madrid), es dedica exclusivament a la fabricació d’argila expandida Arlita.

Maxit té 5 delegacions comercials, distribuïdes en el territori nacional, que li permeten arribar a qualsevol obra que s’estigui duent a terme en un curt espai de temps.

La seva facturació prevista per a l’any 2004 s’acosta als 41 milions d’euros.

Aquest canvi de denominació, l’objectiu del qual és oferir més avantatges, major cobertura i millor servei a tots els clients, no afectarà les marques i qualitats dels productes de l’empresa, que continuaran sent ARLITA, ONEGOR, ONELITE i ABS. Tampoc afectarà les seves delegacions comercials i fàbriques, que seguiran sent ateses pel mateix equip humà. c MAXIT Oficines centrals Ombú, 3 • 28045 Madrid Telèfon: 91 204 31 00 www.maxit.es • info@maxit.es

El consorci Termoarcilla elegeix nou president

A lfredo Martínez Corb ha estat esco-

llit en la darrera Assemblea de Termoarcilla nou president de l’entitat, i substiteix en el càrrec Miguel Sánchez, que deixa la presidència amb el reconeixement de tots els fabricants del Consorci per la seva tasca i dedicació.

Alfredo Martínez Corb, empresari d’origen asturià, és en l’actualitat president de Ceranor, un grup familiar dedicat al sector auxiliar de la construcció, amb diverses fàbriques a Mèxic i Estats Units, a més d’Espanya.

Martínez Corb declara estar convençut que “gràcies als esforços realitzats pels membres del Consorci en l’àmbit tècnic, i a les seves inversions en matèria de qualitat i en recursos humans, el futur del bloc TERMOARCILLA, dintre del sector de la construcció, és favorable”.

Pel que fa als principals avantatges del bloc TERMOARCILLA respecte a d’altres materials que s’utilitzen per a tancaments, el nou president destaca “l’estalvi que suposa el bloc per als clients per la seva concepció, grandària i forma de col·locació, així com les seves notables qualitats d’aïllament tèrmic i acústic, inèrcia tèrmica, resistència a la compressió i al foc i a la impermeabilitat a l’aigua de pluja”. Martínez Corb afegeix, a més, que TERMOARCILLA, com a material ceràmic, destaca pel seu l’equilibri ecològic”.

A les prestacions tècniques del material, els fabricants del Consorci han unit “els sistemes implantats per a la seva fabricació, certificats amb els segells de qualitat d’AENOR i DAU, així com l’assessorament de posada en obra” afirma Martínez Corb. Quant a les seves polítiques de qualitat i millora contínua, subratlla que “ressalten els avantatges del bloc TERMOARCILLA enfront altres materials ceràmics presents al mercat i el diferencien

d’aquells que intenten imitar-lo”.

Malgrat l’esforç que s’està duent a terme en investigació, formació, assessorament, promoció i difusió del sistema TERMOARCILLA i dels seus avantatges d’utilització, sosté pel que fa al futur que “el nostre objectiu és seguir treballant en aquest sentit per oferir al mercat un material ceràmic únic”. c CONSORCI TERMOARCILLA C. Orense, 10 28020 Madrid Telèfon: 91 770 94 81 termoracilla@hispalyt.es www.termoarcilla.com

20/7/04 18:25:18

i240 el reportatge.indd 63

20/7/04 18:25:23

El revestimiento monocapa ONELITE protegerá su fachada de los agentes climatológicos externos a la vez que le aportará la estética deseada. El monocapa ONELITE mantendrá su fachada en perfectas condiciones, tanto técnicas como estéticas.

Los revestimientos monocapa ONELITE le ofrecen: -

Impermeabilidad y transpirabilidad Durabilidad del color en el tiempo Garantía del producto por 10 años Garantía de la aplicación, existe una amplia red de Aplicadores de Fachadas Acreditados ONELITE, AFAO que le garantizarán la correcta aplicación del producto D.I.T. del producto Empresa certificada según la I.S.O. 9001:00

OFICINAS CENTRALES: C/ Ombú, 3 -5º - 28045 MADRID . Tel.: 902 505 957 Fax: 91 559 35 15 DELEGACIÓN BARCELONA: C/ Viladomat, 140 bis 7º 2ª - 08015 BARCELONA. Tel.: 93 453 16 04/05 Fax: 93 323 73 07

www.maxit.es info@maxit.es i240 el reportatge.indd 64

20/7/04 18:25:34

Bon Pastor, 5 • 08021 Barcelona

t 932 40 20 60

f 932 40 20 61

w www.apabcn.es/informatiu

e informatiu@apabcn.es Delegacions a Vic, Manresa, Granollers i Terrassa

Suplement Fòrum Barcelona 2004

HAS ANAT AL FÒRUM? > pàg. 3

geuve

GUIA D'ARQUITECTURA > pàg. 12 UN VAIXELL INSÍGNIA AL FÒRUM > pàg. 19 SEGONA QUINZENA JULIOL 2004 • SUPLEMENT DE L’INFORMATIU 240 • www.apabcn.es/informatiu

i240 suplement FORUM.indd 1

20/7/04 18:38:08

i240 suplement FORUM.indd 2

20/7/04 18:38:11

Fòrum de les Cultures 2004

Has anat al Fòrum?

Ja som a l’equador del Fòrum Barcelona 2004. Fins al 26 de setembre encara hi ha temps per descobrir les propostes del recinte de l’àrea del Besòs, algunes de les quals són permanents i altres només es podran veure a partir d’ara, i decidir per un mateix si l’arquitectura i l’urbanisme d’aquesta zona és la causa o la conseqüència de les activitats que s’hi hauran fet durant cinc mesos. Quan hi aneu, pel preu de l’entrada us lliuraran un programa de les activitats del dia, perquè pugueu decidir com voleu distribuir el vostre temps. Però també podeu consultar abans el web del Fòrum www.barcelona2004.org. A L’INFORMATIU us n’hem volgut fer un avanç.

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

i240 suplement FORUM.indd 3

3

20/7/04 18:38:17

Fòrum de les Cultures 2004

Cultura, sostenibilitat i pau El conjunt és un referent de cap a on apunta el model de creixement arquitectònic i urbanístic de Barcelona CHOPO

EL FÒRUM BARCELONA 2004 ÉS un esdeveniment internacional basat en tres eixos temàtics: la diversitat cultural, el desenvolupament sostenible i les condicions de la pau, amb un extens programa de grans espectacles, exposicions, conferències i congressos, i una llarga llista d’esdeveniments que durarà 141 dies. Els seus actes centrals es desenvolupen especialment al Recinte Fòrum, la nova àrea al capdavall de la Diagonal de Barcelona, que s’ha urbanitzat amb motiu de la cita, però la seva programació també s’ha estès per tota la ciutat de Barcelona.

Al Fòrum hi va qui hi ha d’anar. Pel preu de l’entrada, pel que ofereix i per la situació –fins i tot per l’època en què es fa. Les visites

4

i240 suplement FORUM.indd 4

del primer mes han quedat a prop del mig milió previst, encara que els escolars han acaparat prop del 40% de les entrades, i una altra bona part l’ha cobert la gent gran que es desplaça en grup en autocar. Els primers dies que hi va haver entrades nocturnes, el nombre de passis de tot el dia va disminuir.

Un esdeveniment mundial Però l’organització continua confiant a assolir els cinc milions de visitants que van calcular d’afluència; una previsió que no es basava en res i que, per no saber estar-se de fer-la pública, sembla que ha de decidir l’èxit o el fracàs del Fòrum. En qualsevol cas, el que es vol que sigui el tercer esdeveniment

mundial després dels Jocs Olímpics i les exposicions universals –amb el permís dels mundials de futbol, és clar– pot interessar els arquitectes tècnics.

L’equip de L’Informatiu hi hem anat diverses vegades els mesos de maig i juny, entre setmana i els caps de setmana, però sempre ben d’hora, perquè havíem llegit en alguna banda que visitar l’espai demana 16 hores. Temíem cues a les entrades però no, allà només hi havia grups d’estudiants que esperaven entrar al recinte refugiats a l’ombra de l’edifici Fòrum, tot i que el sol encara no era molt fort.

Ara bé, qui vol cues? N’acabarem trobant en voler entrar a algunes de les grans exposicions i els espectacles més populars, però ara anem

cap a dins directes, a observar la proposta arquitectònica d’Herzog i De Meuron, que ha costat aixecar un 80% més del previst, i a donar una ullada a l’estructura que ha projectat Josep Lluís Mateo per aconseguir que en la sala gran del Centre de Convencions hi puguin cabre 9 piscines olímpiques. També hem mirat sobre el terreny la renovació urbanística: s’hi han guanyat més de 20 hectàrees de terreny al mar. Sota la placa fotovoltaica hi cabrien 54 camps de tennis, i les 16.000 peces del Parc dels Auditoris, posades en renglera, ocuparien 44 quilòmetres. Alhora, és clar, ens hem deixat sorprendre pels espectacles del carrer, les exposicions i tota l’oferta del Fòrum Barcelona 2004. c

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:38:36

El Fòrum de les exposicions Els guerrers de Xi'an, Veus, Ciutats/Cantonades i Habitar el món protagonitzen l'oferta cultural HI HA DIVERSOS FÒRUMS. EL DE l’arquitectura i l’urbanisme, el dels diàlegs, el de les exposicions, el dels jocs, el del menjar, el dels espectacles... Ara us explicarem les exposicions, que potser no són pas millors que les que s’organitzen a la ciutat de Barcelona durant tot l’any, però tampoc desmereixen.

N’hi ha força però les grans són quatre: Els guerrers de Xi’an; Veus; Ciutats, cantonades, i Habitar el món, que estan obertes seguint l’horari del recinte.

ELS GUERRERS DE XI’AN. Tothom que va al Fòrum mira d’entrarhi. Així que cal fer cua. És una mostra d’art funerari xinès formada per més d’un centenar de peces que pertanyen a les dinasties Qin (221-297 aC) i Han (206 aC-220 dC), dos dels períodes fonamentals de la formació i consolidació de l’imperi xinès, que s’obre amb un audiovisual de set minuts de durada, on es donen les dades necessàries per entendre l’exposició. El visitant l’ha de veure per força, abans de

passar a fer la visita de la sala, on hi ha un entorn expositiu fosc i de tons de terra, evocador d’una excavació. L’ordenació és cronològica.

De la dinastia Qin destaquen una selecció de vint dels vuit mil guerrers de Xi’an, de mida real, fets de terracota i que estan col·locats en filera.

Cadascun és diferent. Entre altres, hi ha la figura d’un general, un arquer i un acròbata. Cal destacar que hi ha dues peces de dos guerrers pescant que fins ara no havien sortit mai de Xina. Zona del Port.

VEUS. Producció del Fòrum a càrrec d’un estudi de Nova York, Ralph Appelbaum Associates, paradoxalment més visual que altra cosa. El cor de l’exposició l’ocupa una semiesfera de 12 metres d’alçada i 30 metres de diàmetre, formada per panells on se succeeixen imatges sincronitzades. La gent entra dins l’esfera i es deixa hipnotitzar per l’impacte del muntatge.

De totes maneres, també hi ha dades, que es presenten en taules al vol-

tant d’aquest element central. Aquí s’hi aprèn que al món hi ha 5.000 llengües i el 95% estan en perill de desaparèixer, que el color vermell pot voler dir coses diferents a llocs diferents i que el tomàquet amb què suquem el pa és no solament un fruit sinó també un mot que ve d’Amèrica central. Entre les imatges d’aquestes taules s’hi pot reconèixer el popular Pinotxo del mercat de La Boqueria. Centre de Convencions.

HABITAR EL MÓN. És l’exposició més gran. Es desplega en un espai multimèdia on es poden veure les relacions socioambientals dels humans amb la Terra, i on també s’explica quin és el model sostenible.

Tot, a tres escales: el planeta, la ciutat i la llar. El visitant rep una allau de dades des que està a punt d’entrar-hi, quan se li indica que “En un món global els problemes no s’exporten”. A dins, els missatges se succeeixen: una de cada sis persones no té aigua potable; més de la meitat de l’energia es perd per ineficàcia o malbaratament; la riquesa creix però es concentra i cada vegada hi ha més pobres. Aquests missatges es donen en un entorn

de naus industrials, amb bidons de paret a paret. Els habitants de la terra...

Bé, en el moment en què ho mirem, n’hi ha 6.394.361.474. Però un segon més tard ja n’ha nascut un altre. En l’apartat de la llar, hi ha apilats els elements que consumim i els residus que generem. En l’apartat de ciutat s’exposen diferents models de ciutat. S’hi mostra la superilla de l’Eixample de Barcelona i s’hi indica que la ciutat compacta –en la qual tot està relativament a prop– és la més sostenible, deixant clar, això sí, que compacta no és sinònim de congestionada. El director científic és Ramon Folch, doctor en biologia i sociòleg. Pavelló de la Marina.

CIUTATS, CANTONADES. Comissariada per l’arquitecte Manuel de Solà Morales i amb disseny de l’espai expositiu a càrrec de Bopbaa, equip que integren Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Baquero, pren com a objecte de reflexió l’urbanisme. Té una escenografia treballada, amb reproduccions de les façanes d’alguns edificis d’arreu del món que en alguns casos arriben a fer deu metres d’alçada, que han estat escollides pel seu valor arquitectònic o per la popularitat. Són cantonades famoses com la del Flat Iron, de NovaYork; Picadilly Circus, de Londres, i La Pedrera, de Barcelona. També hi ha dues maquetes de les ciutats de Nova York i Tòquio avui en dia i una tercera d’Estrasburg a mitjan del segle XIX, amb unes dimensions d’entre 90 i 140 m2 i un elevat nivell de detalls i colors.

L’exposició es pot entendre com una denúncia de la proliferació de parcs temàtics, les urbanitzacions exclusives, els barris dormitori, els districtes d’oficines i els suburbis infinits. En total, hi ha fins a una vintena d’escenografies, i també audiovisuals i fotografies. Centre de Convencions.

Més propostes Al Recinte Fòrum se’n poden contemplar una altra quinzena llarga d'exposicions. Entre aquestes hi ha Mira’m! La cultura de modificar el cos, on es poden observar propostes destacades –per a bé i per a mal– de tatuatges, pírcings, escarificacions, deformacions i afegits ornamentals. Una que agrada molt al visitant és la dels cotxes Toyota per a un futur no contaminant i de baix consum d’energia, que no estan renyits amb altres somnis més prosaics: n’hi ha amb tracció a les quatre rodes, quadre de control que projecta una imatge virtual, acceleració de 0 a 100 quilòmetres en 8,6 segons. Sota la gran placa fotovoltaica. c

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

i240 suplement FORUM.indd 5

5

20/7/04 18:38:57

Fòrum de les Cultures 2004

Espectacles permanents UN COP DINS EL RECINTE FÒRUM, el visitant trobarà grans espectacles dirigits a tots els públics, a més de cercaviles, espectacles de carrers i animadors: “Ei mira, per allà hi ha un paio cridant dalt d’un carro”, “Ei, us estimo! Us estimo!”. Hi ha des de creadors

catalans fins a companyies internacionals reconegudes i altres d’orígens més remots encara. Els grans espectacles permanents –dels que s’acostuma a fer diverses actuacions cada dia i en què cal preveure que s’haurà de fer cua– són els sis següents:

HIGROMA. Cercavila de dia que convida el públic a participar-hi a partir de petites accions i improvisacions. Consisteix en la desfilada de diversos invertebrats gegants pel recinte i pretén estimular la reflexió sobre l’entorn natural i l’impacte del desenvolupament en el medi ambient. Creada per la Companyia Sarruga. c

MOURE EL MÓN. Producció de gran format dirigida per Hansel Cerea i Alfons Flores, que es basa en una estructura rovellada que surt de l’aigua del port i té un gran valor simbòlic: només l’esforç i el treball dels humans

permet erigir-la. Va ser l’element clau de la inauguració televisada del Fòrum i guanya vista d’a prop. A més, s’ha completat amb nous elements. Es fa només al vespre, quan es pon el sol, al Port. c

EL GEGANT DELS 7 MARS. Durant la construcció del recinte s’ha trobat un ésser de dotze metres, híbrid entre bèstia marina i cabra, que mostra els seus estats anímics a través de la relació amb les persones que en tenen cura. Estètica circense aèria i acrobàtica dirigida per Jordi Aspa, d’Escarlata Circus, que es contempla des d’una graderia. Parc dels Auditoris. c

FANTÒTEMS. Titelles gegants pensats per als més petits creats per uns dels impulsors del món dels titelles en català en els anys setanta, Joan Baixas. Estan fets de bambú i elements inflables i es desplacen sobre barquetes i vehicles mentre llancen al públic preguntes sobre la vida, el planeta i les persones. Zona del Port. c

SOMNIS D’UNES NITS D’ESTIU. Cercavila de nit creada per Sèmola Teatre, que recorre la zona del Port, amb instal·lacions escenogràfiques que pretenen ser de gran impacte. Consisteix en una successió d’accions que presenten conflictes de la vida quotidiana. c

6

i240 suplement FORUM.indd 6

L’ARBRE DE LA MEMÒRIA. És una producció de Comediants que gira al voltant de la simbologia universal de l’arbre com a font de vida, de màgia i de fertilitat. Està concebut com un espectacle de carrer, però l’espectador el segueix instal·lat còmodament en una graderia al Parc dels Auditoris. c

CABARET. Al Fòrum també hi ha actuacions musicals arreu, un circ i un cabaret, amb una programació diferent al llarg del dies i del mateix dia. En aquest darrer cas, el contingut de les actuacions no és però ni el del Moulin Rouge ni el del Molino. Destaquem l’actuació de la mexicana Astrid Hadad, que ja va actuar-hi i és l’artista que diuen que ha provocat més cues al Fòrum. Torna a partir del 26 de juliol. Hi canta amb el seu grup Los Tarzanes i és tot un espectacle amb el seu vestit i ornaments estrafolaris, però també paguen la pena les lletres de les seves cançons, que són ranxeres amb ritme de heavy metal, boleros, rumbes... D’altra banda, al cabaret cal entrar-hi ni que sigui per veure la carpa d’estil art nouveau, amb una decoració força ben aconseguida. Durant el dia hi prima una programació per a un públic infantil. c

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:39:15

EL FÒRUM DELS DIÀLEGS. Els Fòrum Diàlegs pretenen fomentar el compromís dels ciutadans amb la política i proposen maneres noves de tractar els conflictes, imaginar solucions i escoltar les veus múltiples dels pobles. Són la raó de ser del Fòrum i cal dir que tot i el poc èxit que han tingut fins ara n’hi ha hagut de molt interessants, que han portat a Barcelona personalitats que tenen coses a dir i són dignes de ser escoltades. El problema és que l’organització no ha sabut trobar una fórmula que faci a la gent vèncer la mandra d’anar a algun lloc on algú té alguna cosa per dir-li que val la pena. Sobretot si ha de pagar. Per això hi van aquells a qui possiblement menys falta fa anar-hi –funcionaris, gent del ram i gent interessada– i els estudiants que esgarrapen un crèdit d’aquí i un altre d’allà mentre tiren la carrera endavant.

SPEAKER’S CORNER. Inspirat en la famosa cantonada del Hyde Park londinenc, al costat de mar de l’Edifici Fòrum hi ha l’Speaker’s Corner, que és un escenari per a la lliure expressió. Això sí, més que la improvisació de discursos salvadors o esbojarrats, hi ha campanyes de captació i sensibilització, entrevistes, taules rodones i fins i tot petites obres de teatre. c LA KHAIMA DE LA PAU. Juntament amb la Plaça Fòrum, la khaima és l’espai que simbolitza un dels eixos del Fòrum: les condicions de pau. En diuen khaima però és un envelat de fira amb una mica de disseny, a sota del qual hi ha l’esperit de mercat i la botiga amb mostres diverses: Comerç amb Justícia, d’Intermón-Oxfam; Alternativa 3, de SETEM; Banca Ètica de Fets-Finançament Ètic i Solidari; i etcètera. També hi ha exposicions que toquen la vena sensible, com Desplaçats. Viure fugint, produïda per Metges Sense Fronteres, on els refugiats expliquen a la càmera les seves emocions i sentiments, o La dona davant la guerra, del Museu Internacional de la Creu Roja, que és un retrobament amb les “heroïnes desconegudes” de totes les guerres de l’última dècada. c

Els Diàlegs tenen lloc al Centre de Convencions i l’Edifici Fòrum. N’hi ha un total de 47, estructurats en un d’introductori a la situació mundial actual i els deu següents: Diversitat cultural i mitjans de comunicació; La paraula; Ciència, coneixement i desenvolupament sostenible; Llibertat, seguretat i pau; Globalització i desenvolupament; Algunes veus no escoltades: dones, joves, comunicació intergeneracional i cultural; L’espiritualitat; El paper de l’educació i la cultura en el desenvolupament; La ciutat: entorn de convivència; Nous actors, noves dinàmiques. La majoria d’ells ja s’han fet, però encara es pot assistir a La Ciutat: entorn de convivència, on es tracta el paper essencial de la ciutat com a hàbitat que afavoreix la diversitat cultural i contribueix a crear les condicions de la pau i el desenvolupament sostenible.

Està dividit en tres gran blocs: Ciutat i ciutadans del segle XXI, Espai Col·lectiu i II Fòrum Urbà Mundial. S’inicia el 9 de setembre.

Alguns dels ponents destacats que han participat o participaran en els Diàlegs són Boutros Boutros-Gali, Fernando Henrique Cardoso, Paulo Coelho, Jacques Delors, Stanley Fischer, Baltazar Garzón, Susan George, José Ántonio Marina, Federico Mayor Zaragoza, Francesc Parcerisas, José Saramago, Jorge Semprún, Josep Stiglitz, Mikail Gorbatxov, entre altres 1.500 ponents.

Cal tenir en compte que el preu d’entrada als Diàlegs és a banda del preu d’entrada al Recinte Fòrum, i oscil·la entre els 30 i els 115 euros. Els detalls es poden trobar a www.barcelona2004.org, que també és el lloc adequat per inscriure-s’hi. I des d’aquest web també es pot aportar la visió diferent dels temes que hi ha previst debatre-hi. Un moderador passarà les preguntes dels internautes al ponent, el qual les contestarà en aquell mateix moment. c

141 PREGUNTES PER A 141 DIES. Durant l’esdeveniment, cada dia en l’espai 141 Preguntes que hi ha a la khaima s’estableix un diàleg entre un dels conferenciants dels Diàlegs i el públic. Segons el ponent, aquest espai, que està situat a un costat de la khaima, atrau més o menys gent. Quan hi va passar Gorbatxov, l’espai estava ple. Nosaltres hi vam assistir el dia que casualment el tema era Les llengües minoritàries tenen menys a dir? Els ponents eren els especialistes Bernard Comrie i i Irmela Neu, que van mirar de fer el tema tan atractiu com van poder. El primer va explicar que la frase ‘El gat agafa el ratolí’ té totes les variacions possibles. Fins i tot hi ha algun lloc al Brasil on per voler significar el mateix ho diuen al revés: ‘El ratolí va agafar el gat’. Neu va indicar que calia substituir l’expressió llengües minoritàries per la de llengües menys parlades i que aquestes, paradoxalment, són les llengües orals; és a dir, que no es poden ni llegir ni escriure. c

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

i240 suplement FORUM.indd 7

7

20/7/04 18:39:25

Fòrum de les Cultures 2004 Bones idees

Participació del públic

NO TOT S’ACABA EN LES GRANS exposicions, actuacions, espectacles i els diàlegs. El públic del Fòrum acostuma a parar-se en algun taller participatiu repartit pel recinte. N’hi ha mitja dotzena, dedicats a coses tan diverses com la dansa i la percussió, el grafit, els enginys i les construccions: es pot participar en la construcció d’una casa d’adob. També atrauen les àrees de joc situades a la planta superior del Moll Ronda, on hi ha jocs de tauler i es poden crear joguines amb material reciclable. Arreu hi ha instal·lacions, com El cel dels desitjos, dins de la khaima, que és una ombra de 5.000 m2 on es convida tothom a construir una xarxa amb milers de talismans. A la xarxa n’hi caben 7.000. Una altra instal·lació és els Paisatges d’aigua, que són sortidors a terra, els raigs d’aigua dels quals es dirigeixen amb la mà.

També cal parar atenció –fàcil, perquè són enormes– en uns cubs de bones idees que hi ha escampats arreu. Per escollir-ne dos, un d’aquests parla de les plantes antimines. És la idea de modificar una planta de fàcil cultiu de manera que pot detectar els gasos que emeten les mines enterrades i com a causa d’això canvia de color.

L’altre cub parla de la bomba de Mecate, inventada el 1980 a Nicaragua, que és un sistema simple i barat que permet extreure aigua no contaminada del subsòl. I és clar, s’ha d’anar sota la pèrgola fotovoltaica, una instal·lació per si mateixa. c

“¡VENGA, A TODO AQUEL QUE REcoja se le regalará una botella de agua!”, diu acabada la funció, a la zona de banys, l’animadora d’un joc per a nens que consisteix en l’enginy de causa i efecte: peces de dòmino que s’empenyen les unes a les altres, rodes i etcètera. S’ha de beure totes les ampolles sola. Uns visitants, joves, descobreixen que les escales que pugen del port a l’esplanada –que semblen les de la pel·lícula El cuirassat Potemkin, de Sergei Eisenstein– serveixen per fer-hi carreres de pujada.

La gent no s’atabala. Hi ha jocs i tallers per a petits i grans, i uns i altres hi participen.

Es fiquen sota la khaima a fer cultura gastronòmica menjant un frankfurt, s’aturen a escoltar una estona l’actuació d’algun grup africà o indi.

Es deixen distreure pels jòquers, que són animadors de carrer que duen maletes, motxilles o carretons plens d’objectes de joc i organitzen una funció quan ja tenen un sol espectador.

Es nota que vénen rodats d’altres parcs lúdics i temàtics, i s’agafen les cues per entrar a les exposicions amb la mateixa resignació que si anessin a pujar al Dragon Khan. Els que han anat a veure els Toyota que hi ha sota la Pèrgola es queden una bona estona al·lucinant també amb la família Velayew d’Azerbaijan, que fa funambulisme al costat. Es veu que allà d’on vénen caminar sobre el cable és una tradició els dies de festa. Ho practiquen persones de totes les edats. c

DADES ÚTILS Preus

Horari

Records

L’entrada dóna dret a totes les exposicions, espectacles i altres activitats que es facin dintre del recinte de l’àrea del Besòs, excepte els Fòrum Diàlegs, els preus dels quals oscil·len entre els 30 i els 115 euros, depenent de la durada del Diàleg i del nombre de dies que s’hi vulgui assistir; però també hi ha Diàlegs amb preus especials i diàlegs gratuïts.

De dilluns a dijous: de 10 a 24 hores Divendres i dissabte: de 10 a 1 hores Diumenge: de 10 a 24 hores

Algunes referències: samarretes amb la inscripció All you need is love, a 15 euros; tovalloles de platja, a 40 euros; tasses de cafè amb llet, a 10 euros; cendrers, a 13 euros; imants per a la nevera, a 12 euros; carpetes de cartró reciclat, a 6 euros, i llibres sobre les exposicions, a 24 euros. El record preferit pels visitants és el got com els de les festes majors, però de disseny, amb què et serveixen les begudes als quiosquets. Costa 0,50 cèntims, que et tornen si retornes el got. Les estadístiques indiquen que poca gent ho fa.

Entrada normal tot el dia Adult: 21 euros De 17 a 25 anys: 15,8 euros De 7 a 16 anys i més de 60 anys: 12,6 euros Tiquet a partir de les 20.30 hores Adults: 15 euros, divendres i dissabte, 12 euros de diumenge a dijous.

Joves, infants i jubilats, 12 i 9 euros respectivament.

Cal tenir en compte que algunes exposicions tanquen a partir de les 21 hores. També hi ha entrades de tres dies i passis de temporada. No hi ha descomptes per als que estan a l’atur.

8

i240 suplement FORUM.indd 8

Com arribar-hi Amb metro: Línia 4, parada Maresme-Fòrum Amb autobús: Línies 7, 36, 41, 43 i 141 de TMB. Nit, Línia N6 Amb tramvia: Línia T-4 del Tramvia Sant Martí-Besòs Amb tren: Renfe, parada de rodalies a Sant Adrià.

Per arribar al territori cal agafar el tramvia Amb cotxe: aparcament a les antigues cotxeres de TMB. Val 7 euros per dia i hi ha 2.400 places.

Més informació Web del Fòrum: www.barcelona2004.org

Menjar Menús a 26 euros sense IVA. Als quiosquets: aigua, 1 euro; cervesa de barril, 1,70 euros; gaspatxo, 3 euros; bombes de la Barceloneta, 3 euros. Hi ha força parades on comprar alguna cosa per fer un mos entre caminada i caminada.

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:39:36

i240 suplement FORUM.indd 9

20/7/04 18:39:38

Fòrum de les Cultures 2004

Fora del Fòrum Fora de l’àrea del Fòrum també hi ha Fòrum. La cita s’ha estès per tot Barcelona, on es pot gaudir de 20 exposicions i 180 espectacles de música, teatres i dansa. En alguns casos aquesta oferta és pròpia del Fòrum i en altres ja funcionava a la ciutat, com és el cas de la programació del Sònar, el Festival d’Estiu de Barcelona - Grec, o la Festa Major del barri de Gràcia, que tindrà lloc al final d’agost. Entre les exposicions, us proposem:

La condició humana. El somni d’una ombra: analitza la imatge que l’ésser humà ha donat d’ell mateix al llarg de la història, a partir d’obres de totes les cultures. És l’única organitzada exclusivament pel Fòrum fora de la ciutat, amb disseny de Josep Llinás. Museu d’Història de la Ciutat. Fins al 26 de setembre.

En guerra. És una mostra sobre la influència de la guerra en el llegat de la memòria i en els objectes culturals, el seu paper en la formació de la identitat de les nacions, el seu potencial per preparar-nos per a conflictes comuns. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Fins al 16 de setembre.

Igual_ment_diferents. Dissenys per a vides quotidianes al voltant del món: l’objectiu d’aquesta exposició és donar a conèixer diverses cultures del món a través d’una mostra de les seves realitats quotidianes, representades pel disseny d’objectes i imatges.

Totes les cultures comparteixen les necessitats bàsiques de la vida humana, però sovint les eines que fan servir per cobrir-les són diferents. Foment de les Arts Decoratives (FAD).

Fins al 30 de setembre.

Confuci. A través de més de 120 objectes i documents de gran valor artístic i documental, la majoria originaris de Xina, aquesta exposició pretén donar a conèixer el pensament d’aquest filòsof xinès nascut l’any 551 aC, sovint poc conegut pel públic europeu, que el contraposa al taoisme. Són complementaris. CaixaForum. Fins al 29 d’agost.

L’explosió de la ciutat. Mostra que vol ajudar a indagar i a entendre les noves condicions socials i culturals de la ciutat, en explosió sobre el territori, com a clau per conèixer les noves formes d’habitabilitat planetària, i per fer possible la construcció d’espais i formes urbanes útils per a la civilització. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Fins al 26 de setembre Nacho Duato. Pel que fa als espectacles, Nacho Duato i la Companyia Nacional de Dansa estrenaran el seu nou espectacle al Teatre del Liceu del 2 al 8 d’agost; Núria Espert i Robert Lepage interpretaran La Celestina al Mercat de Les Flors del 8 al 26 de setembre. Aquest mes també es podrà veure la versió de Hamlet de Lluís Pascual i de Joan Ollé a la Plaça del Diamant. I Alejandro Sanz actuarà al Palau Sant Jordi.

A www.barcelona2004.org hi trobareu la resta de l’oferta.

www.barcelona2004.org

10

i240 suplement FORUM.indd 10

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:39:45

L'antifòrum ALS TREBALLADORS I ARTISTES DEL Fòrum se’ls escapa de tant en tant algun missatge políticament incorrecte. Per exemple al cabaret i vestida d’Estàtua de la Llibertat, Astrid Hadad ens aconsellava –en una cançó sobre una prostituta dedicada a Bush– visitar els Estats Units abans que els Estats Units ens visitin a nosaltres.

Però la ‘feina’ de debò contra aquesta cita es fa a fora. Internet és aleshores el lloc clau per conèixer què en diuen del Fòrum els que n’estan descontents. Algunes webs interessants en aquest i altres sentits són: PLATAFORMA VEÏNAL CONTRA L’ESPECULACIÓ (www.plataformabcn.net): indica que el model de ciutat de Barcelona està basat en una promoció a l’exterior. La seva projecció per mitjà d’actuacions urbanes espectaculars procura projectar una forma de vida diferent de la que és en realitat.

FOTUT 2004 (www.fotut2004.org): fa la seva particular versió dels tres eixos del fòrum.

Unificació cultural: conèixer altres cultures és essencial per monopolitzar altres economies.

Desenvolupament insostenible: és necessari trobar formes de creixement que augmen-

tin els beneficis que donen els sectors turístic i de serveis.

Condicions de la pau: la pau no és l’absència de conflictes; la pau són les condicions que

imposa el vencedor sobre el vençut. També es pot consultar www.forumperjudicats.com, www. barcel0na (amb un zero en comptes d’una ‘o’) i www.moviments.net/resistencies2000.../. c

Isidre Rodríguez Responsable de l’Àrea de Formació d’Informàtica del CAATB

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

i240 suplement FORUM.indd 11

11

20/7/04 18:39:49

Fòrum de les Cultures 2004 - Guía Fòrum

INFRASTRUCTURES DEL LLEVANT

L'arquitectura del Fòrum

1. Presentació, el Fòrum com a construcció

■ ■

La gran activitat que s’ha anat desenvolupant aquests darrers anys a prop de la desembocadura del Besòs s’ha fet accessible al públic amb els actes del Fòrum 2004. Això no vol dir que l’actuació s’hagi acabat: algunes coses encara falta culminar-les, d’altres tenen processos molt llargs (com els parcs) i algunes altres, com el zoo marítim, encara no s’han començat a construir.

Definir quin tipus d’activitat és la que s’ha desenvolupat aquí és difícil o, més aviat, llarg d’explicar. És una actuació urbana, urbanística, de regeneració mediambiental, de reordenació i de connexió de comunicacions, cultural, tecnològica, arquitectònica, paisatgística... És tantes coses que, potser l’únic fil comú, allò que comparteixen totes és que s’han hagut de materialitzar, fer realitat després del procés de disseny, sigui en un o altre camp disciplinar. Aquesta única base comuna d’allò construït és en el que basarem aquesta guia.

Des del punt de vista de la construcció, la major novetat que ha aportat a Barcelona aquesta actuació és la seva escala, gran escala, a una ciutat en la què estem acostumats a les coses petites, retallades dins d’espais ja existents que s’han de respectar o autocensurades per una cultura a què no agrada gaire la monumentalitat representativa, que estalvia fins i tot en l’espai, i que odia la monumentalitat arquitectònica i tot allò que es pugui fer notar només pel seu volum. Al Fòrum, en canvi, hi ha diverses estructures immenses. Algunes es veuen i altres que no, les segones són quasi més importants que les primeres i ambdues estan absolutament relacionades. I en quasi totes, la mida està justificada i de proporcions la dimensió és imponent sense ser prepotent.

2. Organització de la guia Del gran ventall de “construccions” del Fòrum, establirem diversos grups, que han de tenir una actitud diferenciada per a qui usi aquesta guia. Les hem agrupat en quatre tipus, que anomenarem de la manera següent:

12

i240 suplement FORUM.indd 12

■ ■

El Fòrum que no es veu Edificis i espais públics Construccions efímeres Fora del Fòrum

De cada una de les unitats construïdes facilitarem les dades disponibles, una breu descripció, l’enumeració dels seus valors mediambientals, un comentari crític i una senzilla classificació d’ 1 a3 tenint en compte el seu interès arquitectònic o constructiu. Finalment, indicarem el grau d’accessibilitat per visitar-lo.

Es vol fer constar que una part important de les dades que figuren en la guia han estat extretes de la publicació Barcelona cap a una ciutat sostenible, projecte urbanístic Front Litoral Besòs - Barcelona 2004, editada per l’institut Cerdà.

3. El Fòrum que no es veu Aquest grup mereix ser el primer a ser explicat perquè és el que dóna sentit a tota l’actuació.

A més té un gran interès tècnic. Per entendre el Fòrum no hem d’oblidar que el seu origen és la regeneració d’una zona absolutament degradada, la part més important de la qual –en espai– és el cobriment de la depuradora existent. L’espai per regenerar és l’espai resultant, i aquest espai és enorme. D’aquí, la immensitat de la gran plaça i, en conjunt, de tot el recinte. La importància del que no es veu ve justificada per la magnitud de les actuacions, per la seva complexitat tècnica i per la generositat dels seus projectistes envers la innovació i el respecte al medi ambient.

Des d’aquest punt de vista, és des del que creiem que es pot jutjar més positivament el Fòrum com a construcció. Quasi totes aquestes millores seran de difícil apreciació per al visitant del Fòrum però no es podien deixar de banda, atès que, a més de la seva importància intrínseca, ajuden a entendre molt millor allò que sí veurem.

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:39:52

porar un sistema de tractament biològic que serà complementat amb un tractament específic d’eliminació d’olors. Aquestes actuacions, unides al tractament dels llots de depuradora iniciat durant l’any 2001, permetran una millora substancial de l’eficiència de la instal·lació. L’EDAR del Besòs té una capacitat de tractament de 800.000 m3/dia d’aigües residuals procedents dels municipis de Barcelona, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Montgat i Tiana.

B. Valors ambientals ■ Millora substancial de la qualitat de l’afluent de la depuradora.

■ Disminució de l’impacte ambiental generat a les platges i fons marins de la zona.

■ Minimització de les olors ocasionades per l’activitat de l’estació depuradora d’aigües residuals urbanes.

C. Comentari. Aquesta instal·lació està recoberta parcialment per l’Esplanada Fòrum, i en part és visible, tot i que s’hagi volgut ocultar amb murs prefabricats amb pavès i tanques de lona provisionals. Com ja hem dit, és l’origen i explicació de bona part de la morfologia de l’àrea del Fòrum. Es tracta d’una interessant solució de l’enginyeria per recuperar espais; s’hi troba a faltar, però, una major relació urbana entre la part que no es tapa de la depuradora i la plaça elevada.

D. Accés. No hi ha accés.

CHOPO

3.1 Directrius ambientals

RESPONSABLES: Infraestuctures del Llevant de Barcelona i l’Institut Cerdà En el marc del Projecte urbanístic del Front Litoral Besòs, Infraestuctures del Llevant de Barcelona i l’Institut Cerdà van desenvolupar en primer lloc les directrius ambientals i, posteriorment, van verificar el compliment dels objectius establerts per aquestes directrius en els projectes d’edificis.

3.2 Accessibilitat

ASSESSOR D’ACCESSIBILITAT: Enric Rovira-Beleta Cuyás Es va analitzar, des d’un principi, el nivell d’accessibilitat dels projectes i es van establir mesures correctores, d’acord amb les diagnosis realitzades i el Codi d’accessibilitat de Catalunya.

L’anàlisi dut a terme s’ha centrat, fonamentalment, a garantir l’accessibilitat per a persones de mobilitat reduïda; d’aquesta manera, permet el total desenvolupament de les activitats previstes i garanteix la igualtat d’oportunitats en l’accés als espais públics per a tots els ciutadans.

3.4 Sistema de climatització centralitzat PROJECTE BÀSIC CENTRAL I XARXA: IDOM ADJUDICATARI CENTRAL: UTE Elyo - Axima - Agbar ADJUDICATARI XARXA: Auxiliar de Pipelines A. Descripció. Una de les actuacions que millor exemplifica el compromís ambiental d’aquest projecte urbanístic és la instal·lació d’un sistema de calefacció i refrigeració de districte. Aquesta instal·lació, que suposarà un notable estalvi d’energia primària, es basa en l’aprofitament de l’energia tèrmica del vapor d’aigua generat en la planta de tractament de residus de Sant Adrià del Besòs. Aquest sistema, conegut també amb el nom de District Heating and Cooling, està format per una xarxa de 3,5 km de longitud, que permetrà el subministrament d’aigua calenta (per a ús sanitari i calefacció) i aigua freda (per a refrigeració), a l’Edifici Fòrum, al Centre de Convencions, a les oficines del Centre de Convencions, al centre geriàtric, al port esportiu, i la possibilitat d’aprovisionar la resta d’edificis de la zona, inclosos hotels i habitatges. El sistema District Heating and Cooling ja ha estat aplicat amb èxit a l’Exposició Universal de Lisboa, i hi ha altres exemples d’aplicació d’aquest sistema en ciutats com Viena i París.

En aquesta planta s’obtindrà, d’una banda, energia mitjançant la biometanització de la fracció orgànica, i de l’altra, energia i vapor d’aigua a partir de la combustió de la fracció de rebuig.

Aquest vapor serà la font principal d’energia tèrmica que alimentarà el sistema de climatització de districte a la zona Fòrum, descrit anteriorment.

B. Valors ambientals ■ Millora de l’eficiència energètica, amb la reducció del 32% del consum d’energia primària; reducció del consum de recursos energètics no renovables (aproximadament 1.850 tones equivalents de petroli/any).

■ Reducció de les emissions contaminants a l’atmosfera de gairebé 5.000 tones de CO2/ any.

C. Comentari. Arquitectònicament disposa d’un tractament de la pell de les instal·lacions semitransparent , que la fa agradable a la vista.

D. Accés. No hi ha accés, però es pot veure la planta de cogeneració des del Fòrum.

3.3 Millora del tractament i cobriment de la depuradora 3.5 Sistema de recollida pneumàtica de residus sòlids urbans Disseny de la xarxa de recollida: CLABSA Central RSU: ROS-ROCA

RESPONSABLES DEL PROJECTE: Servicios Técnicos - EMSSA A. Descripció. L’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) del Besòs s’amplia per incor-

A. Descripció. El sistema de recollida de residus aportarà millores en la gestió dels residus sòlids urbans de la zona Fòrum. Aquest sistema consisteix a transportar els residus des dels diferents punts de generació fins a la planta de tractament de Sant Adrià del Besòs, mitjançant un sistema pneumàtic incorporat en una xarxa de canonades subterrànies.

B. Valors ambientals ■ Reducció de l’impacte visual provocat pels contenidors a la via pública.

■ Reducció de l’impacte acústic generat pels camions de recollida.

■ Reducció de males olors produïdes per l’acumulació de residus en contenidors.

■ Reducció de les emissions de CO2 procedents de la combustió de gasoil en els camions de recollida.

C. Comentari. Sistema ja emprat en altres indrets de Barcelona, amb valoracions dispars.

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

i240 suplement FORUM.indd 13

13

20/7/04 18:40:03

Fòrum de les Cultures 2004 - Guía Fòrum 4. Els edificies i espais públics del Fòrum

4.4 4.6

4.7

4.8

3.3

5.4

5.6

5.2 6.3

5.3 3.4

4.3

4.5

4.1 Edifici Fòrum

4.2

6.1 4.2 Centre de Convencions Internacionals de Barcelona

4.1

6.2

diversos usos durant el Fòrum.

D. Accés. Només és possible a la planta baixa, vestíbuls i serveis, a més dels espais que ocupen les exposicions.

4.3 Esplanada Plaça Fòrum

AUTORS DEL PROJECTE: Herzog & De Meuron, arquitectes ESTRUCTURA: Schnetzer i R. Brufrau INSTAL·LACIONS: Joan Gallosta i Ricardo Bergay-JGA & DBA PROJECT MANAGEMENT: R. Mayoral, Ibering-MCM A. Descripció. L’edifici s’aixeca a l’Esplanada Fòrum i és l’espai d’accés al recinte del Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona 2004. Representa (amb l’edifici de convencions) el centre de major transcendència durant el transcurs dels esdeveniments programats. L’edifici conté l’auditori i les expoi La Mina a la sala sicions Barcelona Progrés d’exposicions del primer pis.

B. Valors ambientals. Construcció d’una coberta inundada que millora la qualitat visual de l’edifici, aprovisionament de la coberta inundada mitjançant circuits tancats d’aigua que permeten la reducció del consum, climatització mitjançant el sistema de calefacció i refrigeració del districte, utilització de peces de vidre reciclat en el suport del revestiment de façanes i revestiments i paviments compostos de fibres naturals.

C. Comentari. Sorprenent per forma i acabats, no aconsegueix la pretensió de flotar sobre la plaça, en part pels volums que l’envolten (alguns de provisionals), en part pel caòtic tractament de planta baixa. L’obra és interessant pels lluernaris, tant des de dins com des de fora, i per l’Auditori (vegeu reportatge d’anàlisi d’obra en aquest mateix número).

D. Accés. L’auditori només es pot visitar durant els actes. La sala d’exposicions és accessible.

14

i240 suplement FORUM.indd 14

AUTORS DEL PROJECTE: Josep Lluís Mateo, arquitecte - MAP Arquitectos ESTRUCTURA: A. Obiol - OMA INSTAL·LACIONS: OIT i INDÚS PROJECT MANAGEMENT: M. Serer, M. Sánchez i J. Luis Escobedo CONSTRUCCIÓ I CONTROL: IDOM A. Descripció. El Centre de Convencions serà un edifici dissenyat per acollir congressos multitudinaris i internacionals.

Aquest edifici, amb una capacitat per organitzar congressos de fins a 15.000 persones, constituirà el centre de convencions més gran del sud d’Europa. Així, la gran sala de convencions s’aixeca com una gran plaça coberta, lliure de pilars i banyada amb llum natural.

A més, l’edifici té sales de congressos i exposicions, així com locals de restauració i terrasses amb excel·lents vistes al mar. Les dues torres –encara inacabades– contenen oficines del Consorci de la Zona Franca i un hotel de la cadena AC. El gran espai diàfan de la sala de convencions alberga les exposicions Veus i Ciutats, cantonades .

B. Valors ambientals. Integra climatització, mitjançant el sistema de calefacció i refrigeració de districte; il·luminació i ventilació naturals, mitjançant la construcció d’exutoris; utilització de materials ambientals correctes (com l’ús de conduccions de polipropilè per a les xarxes de sanejament evitant l’ús de PVC), i utilització de fusta d’origen local.

C. Comentari. Conjunt d’edificis d’una escala enorme. Les torres tenen una estètica singular, en canvi el tractament de la façana pel cantó de mar és molt banal. La gran sala no es pot apreciar com a espai, ja que està compartimentada per a

AUTORS DEL PROJECTE: Martínez Lapeña i Elies Torres, i Herzog & De Meuron.

ENGINYERIA I ESTRUCTURES: Esteyco PROJECT MANAGEMENT: V. Obradors-Civil Management i Tec 4 A. Descripció. Aquest espai sorgeix a conseqüència del cobriment parcial de la depuradora d’aigües residuals i de la ronda Litoral, i possibilita la connexió de la ciutat i el mar.

L’Esplanada Fòrum ha estat dissenyada com un gran espai públic amb una extensió d’aproximadament 15 ha. En aquesta esplanada i altres exposicions temporals. s’hi ha instal·lat la khaima Els pòrtics estructurals prefabricats sobre els quals hi haurà plaques fotovoltaiques suporten actualment la instal·lació Talismans del món , l’autor de la qual és l’artista Rajeev Sethi. Pel que fa a la morfologia, l’Esplanada Fòrum està pavimentada amb un mosaic de diversos colors i geometria irregular.

B. Valors ambientals. Sobre l’estructura de pòrtics de formigó està prevista la instal·lació de mòduls fotovoltaics, subministradors, alhora, d’àrees d’ombra.

■ Aplicació d’un sistema separatiu de recollida d’aigües pluvials.

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:40:35

Simplificació del traçat de la xarxa d’instal·lacions de serveis, que redueix els costos de manteniment de les infraestructures.

■ Correcta selecció d’arbres i espècies vegetals entapissants, que són espècies autòctones i adaptades, amb un baix consum d’aigua i poc manteniment.

C. Comentari. Dóna cabuda a una gran part dels actes programats per al Fòrum Universal de les Cultures, de manera que la seva immensitat queda dissimulada durant el Fòrum. Pel mateix motiu, bona part del dibuix de colors del terra no es pot apreciar. Tot i així, els “dits” de la plaça que s’obren cap al port, que resten bastant lliures de construccions, així com les escalinates que baixen fins als molls, són d’una escala i un volum poc vistos a Barcelona. El tractament d’acabats i il·luminació és molt encertat.

D. Accés. Pràcticament tota la plaça és accessible.

AUTORS DEL PROJECTE: Ernest Farré i Mamen Domingo.

■

4.4 Planta fotovoltaica

DISSENY ARQUITECTÒNIC: Elies Torres i J. A. Martínez Lapeña.

CONSULTOR TECNOLÒGIC: SENER A. Descripció. Quatre grans pilars de formigó suporten una estructura tubular d’acer que aguanta un conjunt de mòduls fotovoltaics, d’una extensió de 4.000 m2, que se situen com una gran pèrgola que s’alça sobre la futura Escola de Vela. Per obtenir el major rendiment, està orientada a sud i amb una inclinació de 35º.

B. Valors ambientals. El projecte definitiu contempla la instal·lació de plafons fotovoltaics a dues grans zones a l’Esplanada del Fòrum i sobre l’Escola de Vela. Quan tota la instal·lació funcioni, hi haurà 10.700 m2 de mòduls fotovoltaics per a la captació d’energia solar, amb una potència total instal·lada d’1,3 MWp. Aquest fet suposa la generació de gairebé 1,9 GWh/ any d’energia, quantitat suficient per cobrir les necessitats energètiques de consum elèctric d’aproximadament 1.000 habitatges.

La generació d’electricitat mitjançant l’aprofitament d’energia solar suposa una notable reducció de les emissions contaminants a l’atmosfera (s’evitarà l’emissió de gairebé 440 tones de CO2/ any).

C. Comentari. Vertader símbol d’aquesta àrea urbana, és la màxima expressió del que veiem del conjunt de la plaça, per les seves impressionants dimensions, pel seu ús doble: aprofitar l’energia solar i donar ombra, i per la seva situació, abocada al mar.

Contempleu-la des de tots els angles i des de totes les distàncies.

D. Accés. A sota sí, naturalment. A sobre, evidentment, no.

4.5 Port esportiu AUTORS DEL PROJECTE: M. A. Andújar, S. Godia, arq., N. Lupón, J. Escartín PROJECT MANAGEMENT: A. Sanchez i I. Grau - Europrincipia Consultores Asociados

A. Descripció. El port esportiu de Sant Adrià del Besòs, disposarà d’una àmplia àrea que albergarà activitats comercials, un centre de vela i una escola de submarinisme.

Part de la superfície correspon a terrenys guanyats al mar mitjançant l’avançament de la línia de costa. Durant el Fòrum 2004, al seu voltant es poden veure les exposicions Els Guerrers de Xi’an * i, en els futurs hangars per a vaixells, sota la gran plaça, Habitar el món **.

B. Valors ambientals.

■ Minimització de l’impacte visual del dic d’abric amb un disseny que permet limitar la seva alçada total (tot i així impedeix veure el mar des del moll).

■ Aprofitament dels excedents de terres en el desenvolupament d’altres actuacions, concretament en el rebliment dels terrenys guanyats al mar, per tal de deixar en segon terme la depuradora i la central tèrmica, i recuperar així l’ús públic de la costa.

■ Descontaminació del subsòl a l’àrea d’intervenció del port.

■ Permeabilització del sòl, que fa possible la infiltració de l’aigua de pluja en el terreny incorporant superfícies vegetals i paviments de sauló.

■ Control de la dispersió lumínica amb un disseny especial dels de punts de llum.

C. Comentari. Espai en terrasses i acollidor, amb vistes cap a la plaça, conté la majoria de restaurants del Fòrum, un dels quals està ben situat com a edifici independent sobre l’aigua, obra d'Antoni Casamor i David Baena.

D. Accés. Totalment accessible.

4.6 Edifici de Capitania del Port i pont

A. Descripció. L’edifici acull les instal·lacions del port, serveis mèdics, informació i un restaurant de luxe. El pont permet el pas d’una banda a l’altra del port per sobre la boca de la rada.

B. Valors ambientals. Climatització mitjançant el sistema de calefacció i refrigeració del districte.

C. Comentari. El pont participa de la gran escala comentada abans per a la pèrgola fotovoltaica i d’una estètica semblant, a pesar de ser d’autors diferents. L’edifici combina, molt hàbilment, l’ús com a habitable amb el de suport del pont.

D. Accés. El pont és totalment accessible. L’edifici no ho és si no es va al restaurant, a excepció de la terrassa de coberta, que és de lliure accés.

4.7 Parc dels Auditoris

AUTOR DEL PROJECTE: Alejandro Zaera PROJECT MANAGEMENT: M. Vila i J.M. Matas, Europrincipia Consultores Asociados A. Descripció. El disseny d’aquest nou espai públic, desenvolupat a partir de les característiques de les dunes costaneres, possibilita la reproducció d’un paisatge típic de l’àrea mediterrània.

Al mateix temps, aquest espai integra dos auditoris que permetran el desenvolupament d’espectacles i esdeveniments a l’aire lliure. Un espai té una capacitat de 8.500 persones (on es pot veure l’espectacle El gegant dels 7 mars) i l’altre per a 3.500 persones (amb l’espectacle L’arbre de la memòria).

B. Valors ambientals.

■ Selecció d’espècies vegetals adaptades a ambients marins, i distribució adequada de la vegetació per aconseguir àrees d’ombra i reduir les emissions acústiques.

■ Ús eficient de l’aigua mitjançant una instal·lació de sistemes automatitzats de reg per aspersió i degoteig; ús d’aigües freàtiques procedents de bombeigs que es fan per evitar inundacions subterrànies.

C. Comentari. Tractament del paviment prefabricat interessant en la continuïtat entre terres i parets. Agradable. Quan els arbres creixin es crearan punts de vista sorprenents.

D. Accés. Accés total, si bé als dos auditoris només s’hi pot accedir durant els espectacles.

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

i240 suplement FORUM.indd 15

15

20/7/04 18:40:48

Fòrum de les Cultures 2004 - Guía Fòrum 4.8 Zona de Banys

5.1 Senyalètica

B. Valors ambientals. Materials 100% reciclables, en especial l’alumini. Actualment el 30% de l’alumini que es fa servir en construcció ja prové del reciclatge.

C. Comentari. Construcció interessant, tant per les seves solucions tècniques com pels seus valors espacials, sobretot la rambla semicoberta que la travessa.

D. Accés. Hi ha accés.

5.4 Plató TV AUTORS: Nogué - Onzain - Roig, Arquitectes Associats, SA A. Descripció. Edicle preparat per a les retransmissions de TV des del Fòrum.

B. Valors ambientals. Construcció en sec i minimalista, agradable a la vista.

C. Comentari. Només des de fora, a no ser que t’entrevistin...

5.5 Mòduls sanitaris i back stages AUTOR: Ramon Godó i Llimona A. Descripció. Mòduls prefabricats estandarditzats que alberguen tot tipus de serveis.

B. Valors ambientals. Totalment desmuntable i reaprofitable.

C. Comentari. L’expressió de la mínima intervenció amb efectivitat: construcció absolutament estandarditzada que, mitjançant el recurs gràfic permet, d’una banda la fàcil identificació i, de l’altra, la integració estètica en l’espai exterior.

D. Accés. Si.

AUTORS DEL PROJECTE: Beth Galí PROJECT MANAGEMENT: A. Sanchez i I. Grau- Europrincipia Consultores Asociados A. Descripció. La zona de banys té instal·lacions especials relacionades amb els banys amb aigua de mar. Ofereix una alternativa diferenciada de les que presenten actualment les platges del Front Litoral de Barcelona.

Així aquest nou espai disposa de dues zones de mar controlat de poca profunditat, a les quals s’accedeix mitjançant escalinates o rampes; i d’un gran espai, protegit de l’efecte dels vents de la zona i que estarà proveït d’equipaments de servei i vestidors.

Aquesta àrea està protegida de l’onatge mitjançant la construcció d’una illa artificial situada a 60 metres de la costa, que acollirà una platja de sorra a la qual es podrà accedir nedant.

B. Valors ambientals.

■ Incorporació de llosetes assentades sobre sorra, que milloren la infiltració de l’aigua de pluja en el terreny.

■ Aplicació d’un sistema diferenciat de recollida d’aigües pluvials.

■ Utilització de fusta d’origen local, en substitució de fusta de boscos tropicals.

■ Utilització de materials de gran durabilitat, mínim manteniment i ambientalment correctes com: tancaments i mobiliari urbà d’acer galvanitzat o acer inoxidable, xarxa de distribució d’aigua de reg composta de canonades de polietilè (evitant l’ús de PVC).

C. Comentari. Zona amb diferents opcions per banyar-se, d’un disseny molt acurat en totes les seves solucions.

D. Accés. Hi ha accés a la zona de moll, i a l’estiu, a l’aigua.

Són les que desapareixeran un cop acabats els actes. Pel seu caràcter temporal aporten solucions constructives interessants pel fet de ser diferents de les de la construcció usual. Les més destacades són:

i240 suplement FORUM.indd 16

5.6 Teatre

5.2 Talismans del món AUTOR: RAJEEV SETI A. Descripció. Instal·lació en les pèrgoles de l’Esplanada.

B. Valors ambientals. Simbòlics.

C. Comentari. Poètica instal·lació, que a més fa ombra.

D. Accés. Hi ha accés.

5.3 La Haima

AUTORS: Dani Freixas

AUTORS: diversos arquitectes, Dani Freixes CONSTRUCTOR: GL events

5. Construccions efímeres

16

AUTORS: Projectes Urbans, Farré Escofet i Associats, SL / América Sánchez / Joan Claudi Minguell A. Descripció. Grafisme i cartelleria combinats amb bancs per seure.

B. Valors ambientals.

C. Comentari. Disseny correcte i solució de colors vius i clars.

D. Accés. Hi ha accés.

A. Descripció. Gran tenda de 15.000 m2, que acull diverses exposicions amb estructura d’alumini i dues cobertes, una de cànem, la superior, que fa ombra, i una de cotó, la inferior, que resguarda de la pluja.

A. Descripció. Recinte de teatre on es fan servir contenidors de transport de mercaderies com a estructura horitzontal i tancament del recinte alhora.

B. Valors ambientals. Totalment desmuntable i reaprofitable, en part.

C. Comentari. Llenguatge pedagògic, llàstima que en l’estructura horitzontal es perdi una mica el concepte de reutilització de la construcció.

D. Accés. És possible l’accés durant les representacions.

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:41:08

5.7 Els cubs de les bones idees

EDIFICIS Mòduls d’accés i tancament principal: Mercats i quioscos d’alimentació: Façanes i interiorisme moll ronda i moll parc:

6. Fora del Fòrum Conxita Balcells i Associats Silvia Crespo i Herminia Carulla Nogué - Onzain - Roig, Arquitectes Associats

Botiga i punt d’informació Escola de Vela:

A. Descripció. Estructures cúbiques repartides per tot el recinte, que mostren des de l’objecte, l’aplicació de bones i, normalment, senzilles idees per millorar la sostenibilitat del planeta o les condicions de vida de la humanitat.

B. Valors ambientals. Funcionament de l’enllumenat nocturn per plaques fotovoltaiques.

C. Comentari. Exercici de disseny en què es valora la simplicitat, una mica en la mateixa línia de les idees que mostra.

Xia Arquitectes (Arola Balanzó Moral - Xavier Codina Joseph) Pontona passera de la marina: Xia Arquitectes (Arola Balanzó Moral - Xavier Codina Joseph) Façanes i interiorisme moll ronda i moll parc: Nogué - Onzain - Roig, Arquitectes Associats Edifici rampa: Massimiliano Scognamillo

5.8 altres construccions efímeres Dissenyadors / Projectistes PÈRGOLES Pèrgola La pell del món: Pèrgola del bulevard: Pèrgola de la fira: Pèrgoles terrasses moll ronda i nord:

Nogué - Onzain - Roig, Arquitectes Associats Dot Arquitectes Beth Capdeferro - Ramon Bos Immaculada Jansana Baena i Casamor EXPOSICIONS Veïns del mar Jocs d’aigua Lotus bazar Art corporal Hiperactivista

Haz arquitectura Manuel Sánchez Villanueva Joan Benassar, Narcís Parés Rajeev Seti Nuc Arquitectes Dani Freixes

EXPOSICIONS a la KHAIMA L’aigua et parla: La ciutat de les solucions: Consumeixes, decideixes: Biodiversitat: Banca ètica: Comerç just: Dones davant la guerra: Educació per a tothom: Armes per al desarmament: La placeta: Terra a la vista/sorral de la memòria/no discriminació: Refugiats i desplaçats: viure fugint: Pèrgola del moll del parc: Pèrgola de jocs: Pèrgola passeig de banys: Pèrgola zones de menjar:

Juan Pascual Enric Ruiz Geli BB&GG Arquitectes Joan Claudi Minguella

Deures humans, drets quotidians: Ciutat invisible: La fira:

Ignasi Bonjoch Ignasi Bonjoch Gustau Gili Galfetti Ignasi Bonjoch Gustau Gili Galfetti Gustau Gili Galfetti Estudi Saeta (Costa, Cantallops i Ortega) Martín Ruiz de Azua Estudi Saeta (Costa, Cantallops i Ortega) Estudi Saeta (Costa, Cantallops i Ortega) Enric Ruiz Geli Estudi Saeta (Costa, Cantallops i Ortega) Martín Ruiz de Azua Martín Ruiz de Azua Emiliana Desing Studio

Els actes del Fòrum 2004 es desenvolupen només en una part de l’actuació general de la zona. Fora del recinte del Fòrum 2004 s’han dut a terme diverses actuacions, absolutament relacionades amb les de dintre (sobretot quan el Fòrum acabi) i que tenen molt d’interès. Per aquest motiu hem volgut citar-les també, i recomanar, a qui pugui, que s’hi arribi per completar la visita.

6.1 Centre geriàtric AUTORS DEL PROJECTE: Lluís Clotet i Ignacio Paricio ESTRUCTURA: L. Jiménez INSTAL·LACIONS: V. Martí Estelles-OIT PROJECT MANAGEMENT: Jordi Alonso - GPO-PFM A. Descripció. El centre geriàtric està situat a la confluència de la rambla Prim i el carrer Llull, i tindrà un equipament sociosanitari, un hospital de dia i un centre d’atenció continuada, responent d’aquesta manera a la demanda creixent de centres assistits per a gent gran.

B. Valors ambientals.

■ Control lumínic i tèrmic de l’edifici amb la construcció de doble façana composta de tancaments de vidre i persiana exterior.

■ Climatització amb el sistema de calefacció i refrigeració del districte, disseny de sistemes d’il·luminació de programació per sectors.

■ Gestió adequada del tractament i l’ús de l’aigua tot instal·lant aixetes activades per sensors de presència, temporitzadors, etc.

■ Utilització d’elements prefabricats, amb la consegüent reducció dels costos i minimització de la producció de residus.

■ Ús del polipropilè per a les xarxes de sanejament, evitant l’ús de PVC. C. Comentari. Equipament, encara no acabat, de formes corbes sinuoses, amb un gran coeficient d’obertures en façanes. Sens dubte té els valors ambientals abans citats però amb una superfície vidrada enorme, que deu requerir un esforç energètic considerable per a la correcta climatització.

D. Accés. No n’hi ha, visible des de l’exterior.

6.2 Hotel Princess

AUTORS DEL PROJECTE: O. Tusquets i C. Díaz A. Descripció. Hotel de luxe en el núm. 1 de l’avinguda Diagonal.

B. Valors ambientals. Climatització amb el sistema de calefacció i refrigeració del districte.

C. Comentari. Torre elegant, amb un tractament de façana vibrant i variat, un dels millors exercicis d’estil dels que han sortit del despatx Tusquets-Díaz.

D. Accés. És possible accedir a alguns salons i, també, als restaurants de l’hotel, sense ser-ne hoste. c

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

i240 suplement FORUM.indd 17

17

20/7/04 18:41:21

HORMIPRESA

Avda de Chile, 42 Bajos 08028 BARCELONA Tels. 93 447 03 22 Fax. 93 333 98 01 E-mail: comercial@hormipresa.com

La nostra intervenció en el FORUM 2004 de les Cultures ha estat la realització de la Cobertura de la Plaça Forum mitjançant pilars, jàsseres i placa alveolar de formigó prefabricat i la realització de la Pèrgola (Haima) amb jàssera i pilar prefabricats de formigó.

18

i240 suplement FORUM.indd 18

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:41:37

Reportatge Edifici Fòrum

Vaixell insígnia del Fòrum Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

i240 suplement FORUM.indd 19

19

20/7/04 18:41:48

Reportatge Edifici Fòrum CHOPO

Edifici Fòrum L’Edifici Fòrum de Barcelona, de planta triangular, està situat a la confluència entre la ronda Litoral, la rambla Prim i la prolongació de l’avinguda Diagonal. La superfície total construïda és de 46.671,46 m², que es distribueixen (incloent la part proporcional de serveis comuns) en: Auditori Sala d’exposicions Restaurant Quiosc / Bar / Informació Plaça (àmbit edifici) Capella

25.542,97 m² 14.989,91 m² 1.578,65 m² 421,11 m² 4.841,55 m² 297,27 m²

Les obres es van iniciar l’octubre de 2001. L’agost de 2003 es va acabar la 1a fase de demolicions, moviment de terres, fonaments, estructura de formigó i estructura metàl·lica. Per tant, la durada d’aquesta fase va ser d’un any i deu mesos. La segona fase, la de cobertes, façanes, patis, divisions interiors, revestiments, falsos sostres, paviments, instal·lacions, escenografia, butaques, etc, s’ha acabat al final de març de 2004.

Dades generals

Fitxa tècnica

Situació Solar emplaçat a la confluència entre la rambla Prim, la ronda Litoral i la prolongació de l’avinguda Diagonal de Barcelona

ARQUITECTES

Promotors Infraestructures del Llevant de Barcelona Barcelona Regional Ajuntament de Barcelona Ajuntament de Sant Adrià del Besòs Generalitat de Catalunya Autor del projecte executiu d'estructura Robert Brufau i Associats Autor del projecte executiu d'arquitectura Herzog & De Meuron Architekten AG

Dades de la direcció facultativa Gestió de les obres Infraestructures del Llevant de Barcelona Director tècnic d’arquitectura Joan Carles de la Rosa Jiménez Director de l’obra (fase d’estructura) Robert Brufau Director de l’obra (fase d’acabats) David Koch (H&dM) Project management Ibering, Estudios y Proyectos, SA Direcció d’execució de l'obra Ibering, Estudios y Proyectos, SA Directors d’execució de l'obra Ángeles Atoche, arquitecta tècnica (01/10/01 al 30/06/2003) Josep M. Badosa, arquitecte tècnic (període de l’01/07/2003 al 01/03/04)

i240 suplement FORUM.indd 20

Coordinador Ascan Mergenthaler Equip d’obra David Koch, Miguel Rodríguez, Nuno Ravara, Nicholas Lyons, Aeneas Bracklo, Blanca Hueso, Mónica Serra, Holger Othmar, Silvia Gil, Lilian Harig, Stephan Wedrich, Mathias Hilgert, Anna Marqués, Yoana Uralburu, Marta Mitjans i Alexander Franz

ARQUITECTES TÈCNICS Josep M. Badosa i Ángeles Atoche

Autor del projecte d'instal·lacions JG & Associats

20

Jacques Herzog i Pierre De Meuron

Coordinadors Agustí Gual, Gerard Esteban, Núria Alemany, Francesc Mullerat i Rosa M. Pérez Equip d’obra Josep M. Badosa, Belén Bravo, Ester Lagunas, Eva Galimany, Vicente Alcahud, Carme Marín, Joan Pallarés, Francisco Pedreño, Lluis Towse, Elmo Brink, Jaime Merchan i Joan Guell

ESTRUCTURA Robert Brufau i Associats, Barcelona WGG Schnetzer & Puskas, Basilea Equip permanent d’estructura Coordinadors: Ignacio Costales, David Lladó, Lara Pellegrini i Guillem Baraut

Equip: Hugo Grandas, Sergi Pérez, Jesús Arcos, Quim Brufau, Lucrecia Calderón, Oriol Dalmau, Verónica Delgado, Lidia Martín i Andrés Tovar Control de qualitat estructura metàl·lica ATISAE Consultors d'estructures WGG Schnetzer Puskas Javier Rui. Wamba Francisco Quintero Project Manager Infraestructures del Llevant MCM Coordinador: Ramón Mayoral Equip: Josep Macías Direcció d’execució d’instal·lacions DB & Asociados Coordinador: Ricard Bergay Equip: Miguel Pérez Assessor processos constructius Joan Ardèvol Assessor acústica Higini Arau Assessor contraincendis Francesc Labastida Assessor façana Biosca i Botey Assessor equipament escènic G. Labeyrie

Assessor il·luminació Ove Arup Constructors Obra civil: UTE Edifici Fòrum Dragados Obras y Proyectos; Necso Entrecanales Cubiertas, i Agrupación Guinovart Obras y Servicios Hispania.

Instal·lacions: UTE Instalacions Fòrum 2004 Agefred, Agelectric, Axima, Elecnor Audiovisuals: UTE Agecontrol, Elecnor Subministrament plaques acer inox. fals sostre: Inox, Color GMBH & Co. KG Subestructura i col·locació plaques fals sostre d'acer inoxidable: Lummel GMBH & Co. KG Equipament escènic per a l’auditori: Chemtrol Española, SA Butaques per a l’auditori: Poltrona Frau SRL Recollida neumàtica d’escombraries: Ros Roca Group Ascensors: Kone elevadores, SA Muntacàrregues: Ascensores Ersce, SA

Dates d'inici i final de l'obra Inici 1a fase estructura: octubre de 2001 Final 1a fase estructura: agost de 2003 Final 2a fase acabats: març de 2004

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:41:54

Una metàfora del món: immens i mal repartit Farem un recorregut de dalt a baix de l’edifici per entendre i descriure les seves parts. A la coberta trobem una fina làmina d’aigua (20 cm de mitjana en gruix), que més que res, fa la funció d’acabat digne del terrat (cosa important perquè és molt present des de les altes torres que l’envolten). En canvi, és molt dubtosa la seva efectivitat com a aïllament tèrmic i com a emmagatzemador energètic, tenint en compte les dimensions de l’edifici, el gruix d’aigua i, sobretot, el caràcter de servei de l’espai que hi a sota seu, què és al que realment protegeix.

La impermeabilització d’aquest llac s’ha confiat a una pintura aplicada directament a rodet sobre una solera de pendents lliscada; és de la casa Walker (del grup de Neef) i, entre altres característiques tècniques, posseeix una capacitat d’elongació del 800%. És un tipus d’impermeabilització poc usat en el nostre entorn, tot i que el seu cost no és molt major que el d’una impermeabilització usual i la seva continuïtat sembla que es garanteix molt millor que en les làmines tradicionals col·locades en rotlles que, en realitat, tenen moltes juntes.

CHOPO

COM TOTHOM DEU SABER A HORES D’ARA, l’Edifici Fòrum és a part del vaixell insígnia dels actes la ròtula que resol l’encontre entre l’avinguda Diagonal, la rambla Prim i la ronda Litoral, ubicat de forma “flotant” sobre la plaça que cobreix la ronda i dóna accés al mar des de les altres dues grans avingudes. El programa d’usos és el d’un gran auditori amb tots els seus serveis, una sala d’exposicions polivalent i una capella ecumènica (no acabada per als actes del Fòrum però visible des de l’entrada al recinte).

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

i240 suplement FORUM.indd 21

21

20/7/04 18:41:59

Reportatge Edifici Fòrum CHOPO

Com ja hem dit, sota la coberta hi trobem una sala tècnica formada en l’espai creat pel cantell de les jàsseres en gelosia, jàsseres precises per aconseguir les volades de fins a 20 m de llum, necessàries per apartar els suports del perímetre de manera que l’edifici faci la sensació que flota. En aquest espai s’hi instal·len, sense problemes, nombroses màquines, ja que la seva alçada és de 3,5 m. També aquí es poden veure els tirants i tensors que corregeixen, amb postensat, la fletxa inicial de l’estructura en volada.

D’aquesta estructura penja una segona, que forma, en el perímetre, el terra irregular de la sala polivalent, consistent en un entramat en dues direccions de bigues metàl·liques en gelosia d’un metre de cantell i un metre de mòdul. A la part central, hi ha la zona tècnica sobre la sala i l’escenari de l’auditori, amb tots els aparells i les passeres, també penjats de l’estructura primària. La sala polivalent, com a polivalent que és, no conté res més que les parets, el terra i el sostre, una il·luminació molt bàsica i unes quantes finestres a l’exterior i als patis. Les visions als patis des d’aquestes finestres resulten força interessants per sorprenents.

La planta baixa dóna accés a tots els espais i en la part central, està ocupada per l’auditori, que es tanca en tot el seu perímetre amb vidres de mirall: des de dins es pot veure a fora però no a l’inrevés.

22

i240 suplement FORUM.indd 22

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:42:09

CHOPO

La resta d’espais tret de la capella tenen poca il·luminació natural, cosa comprensible atesos els seus usos. Des del nivell de la plaça és des d’on millor s’aprecia una de les meravelles de l’edifici: el fals sostre d’acer inoxidable polit que tanca, per sota, l’estructura secundària, que trepa i s’estén per patis i parets, i que canvia de color en els interiors: a la capella és daurat i és blau cobalt a l’auditori. Allí, juntament amb el color absolutament negre de tot el terra i el blau fosc de parets i cadires, dóna un aspecte tètric en el millor sentit de la paraula misteriós i nòrdic, espectacular, a aquest espai grandiós. És un ambient tractat d’una forma molt diferent a la que estem acostumats en les nostres latituds mediterrànies, clares i lluminoses. Tornant al fals sostre, aquest està compost d’unes 27.000 peces, totes elles diferents en mides i formes i en el gravat –perforat de la seva superfície, dissenyat expressament pels arquitectes suïssos. Més que un fals sostre es pot dir que és una escultura.

Una façana "bacteriològica" Una altra cosa que s’estén pels llocs més insospitats, com un gegantí cultiu bacteriològic, és el boterut acabat de façana, que el trobem en una part de les parets interiors de l’auditori, en alguns patis i en altres panys de paret de la sala d’exposicions.

La secció tipus de la façana es pot veure en el plànol de detall de la pàgina 24. Atesos els enormes moviments previstos de l’estructura metàl·lica, tot el conjunt de façana ha d’anar fixat amb junts, fixacions elàstiques o traus colís. L’estucat acabat en relleu, tan característic, del volum elevat s’aconsegueix amb les següents operacions: sobre un panell d’Sto-Verotech armat, al qual es fixa una malla de fibres, es projecta una primera capa de morter especial, que dóna ja el volum, després es col·loca una segona malla, la capa d’acabat de morter i, finalment, la pintura blava tirada amb pistola.

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

i240 suplement FORUM.indd 23

23

20/7/04 18:42:15

Reportatge Edifici Fòrum Agafant una mica de perspectiva, es pot veure (i es podrà veure millor quan desapareguin les construccions provisionals del Fòrum) l’efecte de levitació del volum triangular sobre la plaça, sobretot des de la banda nord. En les altres façanes, l’excessiva alçada, la situació d’elements que tallen la volada, el tractament dels nuclis de comunicació vertical (folrats de plaques d’acer inoxidable brillant), i els estranys volums externs en desvirtuen l’efecte. A més, la major part de la superfície de la planta baixa resta ocupada, i en pocs punts es pot travessar el porxo de banda a banda de l’edifici. La seva transparència és mínima. Per sota del nivell de la plaça trobem a més de l’espai de la gran sala de l’auditori, tots els espais que en depenen: camerinos, traducció, magatzems, so, foyers i accessos.

Finalment, més ensota, hi ha els fonaments, que consisteixen en grups de pilots clavats, encepats amb daus de formigó d’entre dos i tres metres de cantell, damunt dels quals descansen els pocs però enormes pilars de què consta l’edifici. Les grans càrregues a què esta sol·licitat cada un d’aquests nuclis sustentants fan que les dimensions dels encepats siguin tan grans, i també és el motiu que els pilars siguin d’ànima metàl·lica, recoberta amb formigó.

Manteniment difícil Un cop acabat el Fòrum, la propietat pública cedirà l’explotació de l’edifici a una empresa privada. Aquesta empresa es trobarà amb un problema considerable si vol mantenir correctament l’edifici, ja que no sembla pas haver estat pensat per durar gaire temps en bones condicions. La superfície rugosa de la façana s’embrutarà (ja ho està en aquests moments), i sense possibilitat de neteja. Els vidres de la façana i dels patis són de difícil accés i conservació, ja que formen plans inclinats.

En un d’ells, a més, hi caurà aigua procedent de la coberta.

Chopo

Secció constructiva

24

i240 suplement FORUM.indd 24

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:42:39

CHOPO

Si aquesta aigua no es descalcifica, els vidres corren el perill d’acabar ràpidament opacs a causa de les incrustacions de calç, tal com va passar, ja fa temps, amb el monument a Picasso del Parc de la Ciutadella. Altres cares d’aquest pati cascada s’han acabat amb el morter rugós, que aviat semblarà una font romàntica plena de verdet (això últim potser li donarà atractiu).

Els paviments de la zona de màxima afluència de públic, és a dir els foyers i les escales, són de color blanc. Els acabats de parets d’aquests espais, inclosos els vius i les cantoneres, són de simple cartró guix, pintat de color clar. El terra continu de la plaça, d’asfalt negre, perdrà la seva continuïtat en la primera reparació que es faci...

Des d’aquest punt de vista, l’edifici sembla com una metàfora del món en què vivim: immens i mal repartit. Els materials més pobres són allà on tothom té accés i, en canvi, els materials més rics, tot allò més costós, és sempre allà dalt, en algun lloc inaccessible (fals sostre, sala tècnica i façana) o només a l’abast d’uns quants (camerinos, bar i terrassa de coberta, etc.). Sí això era el que volien els arquitectes, una denúncia de la injustícia al món, ho han aconseguit. Però es podria haver fet, com sempre ha defensat Robert Venturi, d’una forma molt més barata.

En definitiva, una bona idea arquitectònica com era la de deixar que la plaça passés per sota l’edifici s’ha pogut dur a la pràctica només a mitges a pesar de l’elevat pressupost i del desplegament de mitjans, sobretot estructurals; mitjans en què recau el major interès de l’edifici, juntament amb la sofisticació de l’envoltant de l’auditori (descrita en un altre article d’aquest reportatge) i amb l’execució acurada a càrrec dels tècnics que han dirigit una obra tan complexa tècnicament com ha estat aquesta. c

Josep Olivé informatiu@apabcn.es

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

i240 suplement FORUM.indd 25

25

20/7/04 18:43:05

Reportatge Edifici Fòrum

Edifici Fòrum 2004: la llum del diàleg L’EDIFICI FÒRUM, DISSENYAT PELS arquitectes suïssos Jacques Herzog i Pierre De Meuron, formarà part del Centre de Convencions Internacional de Barcelona.

Malgrat haver-se generalitzat la idea que les relacions interhumanes desapareixerien com a conseqüència del poder de la televisió, la realitat ha demostrat que està passant just el contrari. Cada vegada s’estan organitzant més congressos i convencions arreu del món.

Un centre de convencions és un centre de comunicació amb l’entorn més proper i amb el món. Situat al costat del Centre de Convencions Internacional de Barcelona i amb una estreta relació pel que fa als programes d’activitats, l’edifici Fòrum cristal·litza el missatge de la comunicació i la imatge de Barcelona com a ciutat complexa i participativa, símbol de la intercomunicació entre els ciutadans, per a la divulgació de noves tecnologies, nous productes, noves expressions de cultura, etc.

L’Edifici Fòrum està estructurat en tres nivells: ■ El cos triangular que s’enlaira des de la plaça. Pren la geometria actual de la seva ubicació, en la confluència entre la rambla Prim, l’avinguda Diagonal i la ronda Litoral.

La perforació del cos amb celoberts fets amb vidre bisellat generen una distorsió plàstica amb la superposició de la retícula de Cerdà i l’avinguda Diagonal, i permeten un gran nombre de connexions visuals entre la plaça i l’interior de l’edifici. Aquests cercles de llum, d’altra banda, donen vida a la superfície coberta de la plaça amb jocs de llum i ombra canviants.

■ L’espai obert que queda a sota de la peça triangular ■ La planta inferior situada a sota el nivell de la plaça

L’auditori L’auditori de l’Edifici Fòrum és, com a projecte i concepte, el resultat d’una intensa reflexió entre experts de diferents àmbits de la comunicació de la ciutat, experts en comunicació política de congressos internacionals, organització de concerts i espectacles, turisme, escenografia i acústica… D’aquesta reflexió ha sortit un nou tipus d’auditori que genera un nou lloc per a la comunicació del tercer mil·leni. Amb una capacitat de 3.200 places, és el més gran de Barcelona i un dels més grans d’Europa, amb alta qualitat auditiva, visual i confort.

26

i240 suplement FORUM.indd 26

CHOPO

D’una alçada màxima de 25 metres i situat al centre del cos triangular, l’auditori constitueix el cor de l’edifici i és travessat pels tres nivells útils principals. L’entrada principal de l’auditori se situa en un dels tres volums de vidre pentagonals que hi ha damunt la plaça.

L’escenari té una embocadura regulable d’entre 20 i 30 metres d’amplada, i d’entre 9 i 14 metres d’alçada. D’aquesta manera, pot acollir des d’un xou de televisió amb diversos escenaris paral·lels integrats a la sala fins a espectacles de format més petit, que necessiten una embocadura de l’escenari més tradicional. La sala està preparada per adaptar-se a la creativitat de l’organitzador de l’acte que sigui, de manera que s’hi podran fer espectacles que actualment només es poden muntar en estadis esportius o naus industrials adaptades per la manca d’una instal·lació més ben preparada per als nou tipus d’espectacles que es fan arreu del món. La superfície total de l’escenari és de 740 m2.

La sala de l’auditori disposa d’un sistema flexible de compartimentació, amb panells, una part dels quals pot quedar amagada a sota a través d’un mecanisme. La platea està dividia en tres unitats independents que es poden separar en sales individuals, per exemple, per convertir-les en sales de projecció. Amb la

mateixa finalitat, una tercera part de la coberta de l’auditori es pot separar i abaixar per tal de separar la platea acústicament i visualment de l’espai principal de l’auditori, de manera que se li pot donar un format de congrés al matí i de concert o sala de debats a la tarda, i adaptar-la al nombre de seients necessari en cada moment. D’aquesta manera, s’evita l’anomenat efecte horror vacuum o impressió d’estar en una sala buida si la capacitat real és menor que la màxima. A més, les llotges es poden convertir en tres sales de 200 places cadascuna, per fer-hi projeccions o petites reunions.

La sala d’exposicions En el nivell superior, i amb accessos independents, hi ha també les superfícies d’exposició (6.000 m2), la botiga i les oficines, el restaurant i un espai d’equipament amb accés independent. El vestíbul d’entrada per a les sales d’exposicions constitueix el tercer cos de vidre pentagonal, situat damunt del nivell de la plaça. Aquest nivell es concep com un espai obert, consistent i reprensentable individualment, que s’embolcalla completament al voltant del nucli creat per l’auditori. Això fa possible que el visitant percebi la magnitud total del triangle. L’espai d’exposició està con-

cebut com un corredor circular.

El segon pis del cos triangular serveix d’estructura de suport. Aquest també és l’emplaçament de la central d’instal·lacions tècniques de l’edifici. La coberta és una superfície amb una làmina d’aigua que es pot contemplar des d’una terrassa a la qual s’accedeix, com si fos una illa, des del restaurant.

La rambla La connexió de la rambla entre l’edifici Fòrum i el Centre de Convencions és un carrer subterrani dissenyat com un espai multifuncional que pot servir tant de superfície d’exposició com d’ampliació del foyer d’accés per a còctels i banquets. També està previst ocupar-la, quan convingui, amb sales de conferències. Hi ha dos patis interiors que es dibuixen com a pavellons al nivell de la plaça i estan concebuts com a espais o patis exteriors movibles.

Constitueixen, per tant, un component important de connexió entre la plaça i la rambla. c

Infraestructures del Llevant

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:43:10

Un animat escenari urbà per a les relacions socials Herzog & De Meuron

d’una manera molt més natural i objectiu?, com pot funcionar un espai exterior situat entre blocs independents extraordinàriament grans i monolítics que ja estan construïts?, com es pot vitalitzar aquest espai sense haver de fer també un disseny de tipus parc, amb la construcció de zones cobertes i a l’ombra? Aquest tipus de disseny ja és molt conegut en les promocions immobiliàries nord-americanes. Per què hem de copiar aquest disseny en una metròpolis europea que per la seva història, el seu clima i els costums dels seus habitants ja està predestinada a usar l’espai exterior, segons la seva configuració corresponent, com un animat escenari urbà de les seves interrelacions socials?

Per aquest motiu decidim descartar les idees originals per al projecte i, en lloc de concebre l’edifici com un objecte independent dintre d’un espai obert, proposar la creació d’un edifici que generi i estructuri el seu propi espai obert.

La forma triangular va sorgir gairebé espontàniament, perquè aquesta forma cobriria pràcticament tot el perímetre del projecte i s’adaptaria perfectament a la situació específica del terreny que ocupa: entre les ramificacions de la trama Cerdà i l’avinguda Diagonal. L’edifici resultant és el focus de tots els serveis del programa. Sí, el auditórium, les zones d’exposicions, les sales de congressos, els restaurants i els vestíbuls han d’estar tots al mateix nivell, encara que permetran la màxima combinació de funcions i la màxima flexibilitat. Els vestíbuls s’integrarien amb les zones d’exposicions i viceversa; les sales de congressos podrien unir-se amb els grans auditoris i incorporar diversos conjunts de sales dintre de la zona de la galeria de l’auditori, que, a la vegada, podria utilitzar-se com a sala de congressos i projeccions…

La concentració de tots els usos en un

únic nivell, i de manera adjacent, suposa una forma triangular plana, que podria acabar amb una gran coberta sobre el nivell del carrer, dotant així a l’espai exterior de la suficient capacitat per a generar qualsevol activitat pública, una mica que vam considerar especialment apropiat per a aquest espai de Barcelona. Aquest ha de ser un espai apropiat per a tots els estrats socials, per als turistes i també per als habitants de la ciutat, per als entusiastes de la cultura i també per als assistents als congressos, per als joves i per als ancians…” c Extret d’El Croquis, número 109/110

Herzog & De Meuron Arquitectes CHOPO

L’EDIFICI CENTRAL DEL FÒRUM 2004 és la peça principal d’una àmplia operació urbanística per potenciar i dinamitzar una extensa zona, a cavall entre els municipis de Barcelona i Sant Adrià del Besòs, que fins a l’entrada del nou mil·leni va ser una zona marginal, plena de serveis residuals i amb una inexistent implicació urbana en la ciutat.

Sobre la base d’aquesta realitat, totes les entitats participants van intuir la conveniència de proposar, davant la celebració del Fòrum de les Cultures de l’any 2004, un conjunt d’edificis emblemàtics que, per si mateixos, fossin capaços d’atreure de forma contundent l’atenció dels ciutadans. Al llarg de l’any 1999 es van convocar diversos concursos arquitectònics per adjudicar les múltiples propostes a aquells equips que tinguessin un perfil que s’adaptés millor a cada cas. Per a la realització de l’edifici principal, que havia d’acollir un auditori amb 3.800 places i un ampli espai cultural, es va escollir l’opció presentada pels arquitectes suïssos Herzog & De Meuron. Ells mateixos van explicar així la seva proposta: “…Pel que fa al nostre projecte, hem de donar suport a la nostra concepció arquitectònica en un diagrama d’usos més amplis, a fi de poder oferir així una proposta realment duradora per a aquest emplaçament tan específic. Influïts per les altes torres construïdes als voltants, primer pensem en una galleda que, com a construcció pública amb plataformes sortints permetés qualsevol ús o circulació. Més endavant ens entusiasmem amb la possibilitat d’aixecar un altre gegantesc objecte modelat, dominant i completament independent, però aquesta idea ens va plantejar molts dubtes. Per què l’edifici d’un fòrum ha de ser vertical, quan l’extensió horitzontal permetria el contacte entre la gent

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

i240 suplement FORUM.indd 27

27

20/7/04 18:43:18

Reportatge Edifici Fòrum

28

i240 suplement FORUM.indd 28

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:43:28

Sistema resistent singular IBERING

LA MAJOR SINGULARITAT ESTRUCtural de l’edifici del Fòrum rau, malgrat això, en l’organització del sistema resistent que suporta el cos superior. Es compon de dues estructures diferenciades, que es construeixen seqüencialment, una a continuació de l’altra.

La primera, que anomenem macroestructura, té un cantell total de 4,5 m en tota la seva extensió; està formada per dues famílies d’encavallades triangulars ortogonals, tipus Pratt, que defineixen una modulació de 6 x 6 m². El cordó superior d’aquestes encavallades suporta un forjat de xapa grecada sobre la qual s’afegeix una capa de formigó de 6 + 9 cm de gruixària, convenientment armada i connectada.

Per reduir la llum entre els suports d’aquesta llosa i, consegüentment, el seu pes, s’han disposat corretges en direcció est-oest que divideixen cada llum de 6 m en dos trams de 3. Aquest forjat ha de suportar una sobrecàrrega d’ús de 300 kg/m², corresponents al pes d’una làmina d’aigua de 30 cm de profunditat que s’estén a tota la seva superfície. El cordó inferior d’aquestes encavallades s’organitza de forma similar al superior; també suporta un forjat de xapa grecada amb un capa de formigó de 6 + 9 cm de gruixària, també armada i connectada, i amb la mateixa subdivisió de trencallums per introducció de corretges que redueixen la llum dels forjats a 3 m.

Instal·lacions especials La sobrecàrrega d’ús amb què es calcula aquest forjat és molt variable, i es particularitza per cada zona concreta, en funció del seu ús. Això és així a causa de les nombroses i localitzades instal·lacions especials que ha de suportar el forjat (dipòsits d’aigua, compressors del sistema de climatització, instal·lacions tècniques diverses, etc.). En els seus primers

estudis, el projecte contemplava la possibilitat d’utilització d’una estructura mixta, formada per una malla d’encavallades metàl·liques totalment solidàries, amb dues lloses potents de formigó de 25-30 cm de gruixària, en plans coincidents amb els cordons inferior i superior d’aquelles, que s’involucraven en el

treball resistent del conjunt i postensaven les dues lloses de formigó en dues direccions per augmentar-ne el grau de participació en el treball conjunt. Aquesta opció fou refusada, ja que condicionava excessivament els terminis d’execució. Es va optar per augmentar de 4 a 4,5 m el cantell total de la macroestructura.

Així es treballava més en una línia convencional, com a estructura d’entramat metàl·lic.

La segona estructura que es va construir, la que anomenem microestructura i es correspon al paviment de la planta noble superior, té un cantell uniforme d’1,15 m, si bé presenta algunes excepcions locals, com a conseqüència d’algunes singularitats arquitectòniques de la planta. Està formada per una malla ortogonal que defineix una modulació d’1 x 1 m², de manera que a cada unitat (6 x 6 m²) de la macro li correspon en projecció una subdivisió de 36 unitats (1 x 1 m²) de la micro. L’element bàsic d’aquesta estructura inferior és una malla ortogonal d’1 x 1 m² en planta, amb una alçària també d’1 m, conformada per perfilament lleuger. Sobre els seus cordons superiors, es recolzen unes plaques d’encofrat i aïllament, constituïdes per una primera làmina de fusta, de 25 mm de gruixària, acabada amb una segona làmina de porexpan d’alta densitat. Cada placa, de 95 x 95 cm², es recolza sobre els quatre costats de la cara superior de cada element bàsic. Sobre aquests encofrats es disposen els mallats i connectors oportuns, amb el consegüent abocament posterior d’una làmina de formigó.

S’han limitat les llums de la microestructura a uns 20 m, com a màxim. La macro i la micro queden connectades mitjançant el treball a tracció dels més de trenta patis panera interiors. Ambdues es recolzen en els disset suports verticals principals. La macro ho fa en la seva cara superior, mitjançant enllaços elastomèrics de gran capacitat de càrrega.

La micro, en les cares verticals d’aquests, mitjançant la introducció d’un conjunt de plaques i mènsules metàl·liques ancorades lateralment en nuclis i pilars. Pel que fa a les

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

i240 suplement FORUM.indd 29

29

20/7/04 18:43:34

Reportatge Edifici Fòrum Ibering

tres façanes principals, es disposen prop de 60 encavallades tirant verticals coincidents amb la modulació de 6 m, que treballant a tracció, connecten ambdues estructures entre si i suspenen la micro des de la macro.

Ateses les grans distàncies entre elements principals de suport (entre 25 i 65 m, per a la macro, i entre 12 i 20 m, per a la micro) s’esperen alguns moviments d’una determinada importància i s’estimen fletxes totals màximes per damunt dels 10 cm en alguns punts. Per contrarestar aquestes magnituds s’ha projectat la macro amb contrafletxes de magnitud similar a la de les deformacions esperades pel pes de l’estructura. No obstant això, quedarien sense compensar-se les deformacions que es deuen al conjunt de les sobrecàrregues que afectaren els tres forjats: planta noble superior, planta d’instal·lacions i làmina d’aigua de coberta; les tres, sumen en total uns 1.100 kg/m².

Considerant que arquitectònicament és desitjable l’obtenció de la màxima horitzontalitat possible final a la planta noble superior ja que petites pèrdues de nivell en la planta tècnica d’instal·lacions no suposarien cap problema i tenint en compte que la formació de pendents i vores de recinte de la làmina d’aigua superior es va produir en l’últim estadi de la construcció, es va optar per construir la microestructura independent de la macro. Es va muntar damunt una malla espessa d’apuntalaments provisionals (d’uns 300 elements telescòpics) que definien uns nivells amb la planitud final desitjada (incloses les contrafletxes locals pertinents) amb els suports elastomèrics definitius en la seva trobada amb els disset suports verticals.

Paral·lelament a l’acabament total de la micro es van disposar les estructures de suspensió dels patis panera interiors i de les encavallades tirant perimetrals.

Per evitar que la deformació total de la macro, quan entrés definitivament en càrrega,

30

i240 suplement FORUM.indd 30

afectés la planitud final de la micro, es va projectar un enllaç provisional del tipus trau colís vertical en tots els elements de suspensió de la micro, que es va convertir en enllaç definitiu quan es va completar l’estat de càrregues permanents (incloent en aquestes tots els dipòsits d’aigua i les instal·lacions pesades de planta tècnica superior, que es van construir adequadament abans de fixar els enllaços de suspensió).

Controlar les deformacions Pel que fa a la quantificació del pes de la làmina d’aigua superior i del paviment de la planta noble, així com de la sobrecàrrega d’ús d’aquesta que es consideri raonable per a una utilització ordinària i que s’estima en 100 kg/m², es va llastrar provisionalment la coberta amb una magnitud equivalent per aconseguir que la macro assolís un nivell de deformació tan ajustat com es pogués a la realitat de càrrega final, moment en què es van fixar definitivament els enllaços de penjada.

La descàrrega dels llasts es va fer d’acord amb aquests criteris, amb la voluntat que el paviment de la planta noble superior patís les

mínimes alteracions possibles.

Com a última “ajuda” en el control de les deformacions es van disposar una sèrie de línies de postensat de l’estructura metàl·lica, en les dues direccions dominants en planta.

Es tracta d’un conjunt de tendons extern a les encavallades, convenientment disposat en planta i amb un traçat que identifiqui l’alçat de les principals línies de tensió de la macroestructura, entesa en el seu conjunt com una llosa virtual d’on penja l’estructura inferior. Amb aquest mecanisme es poden ajustar les deformacions finals en les últimes baules del procés constructiu, ja que permet una correcció de la fletxa d’uns 2 cm en els

punts més desfavorables.

L’absència de juntes de dilatació és un dels aspectes més importants en el plantejament general d’aquesta estructura. La consideració d’aquesta singularitat va ser potser el principal condicionant projectual, atès que en situacions tèrmiques extremes i considerant el lliure desplaçament de l’estructura principal sobre els suports verticals eren presumibles moviments horitzontals propers als 3,5 cm dels tres vèrtexs de la construcció. La decisió que es va prendre finalment consisteix a disposar unions coactives davant sol·licitacions horitzontals eòliques i sísmiques únicament en dos dels nuclis centrals, precisament en aquells en què per la notable potència de la seva estructura i fonaments poden acceptar aquestes sol·licitacions. Si unim aquests dos nuclis amb una línia virtual, aquesta coincideix pràcticament amb una de les bisectrius del gran triangle, la qual cosa permet augurar un comportament raonablement isòtop en la planta. El més potent dels dos nuclis no permet moviment en cap direcció, mentre que l’altre coacciona únicament el moviment en una direcció. Aquestes mesures es complementen amb la disposició, sobre la resta de quinze suports verticals, d’enllaços que permeten un fàcil lliscament horitzontal; així es minimitzen les sol·licitacions horitzontals que la gran estructura superior introdueix en el cap d’aquests. c

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:43:40

Un edifici que no deixa indiferent jana de 18 cm de làmina d’aigua continua.

Es va impermeabilitzar amb un producte amb una capacitat d’elongació de 800%, capaç d’absorbir les dilatacions / contraccions de l’estructura, a base de diverses capes amb components de poliuretà, fins aconseguir una gruixària de 2,5 mm. L’última capa, de vernís de poliuretà alifàtic, està pigmentat de color blau. En les façanes es van utilitzar com a base panells de sílice tipus sto-verotec, amb un morter projectat rústic gris armat amb malla, una segona capa d’estucat acrílic i una

capa final de pintura acrílica de color blau.

Els patis, tant de façana com interior, travessen l’edifici des de la plaça fins a la coberta i li donen llum. La seva geometria bàsica està formada per un prisma quadrangular en rotació, que config ura vuit cares triangulars. N’hi ha de quatre tipus, en funció de la dimensió, i de tres tipus, en funció de l’acabat: 1) patis de morter idèntic que les façanes; 2) patis llinterna, de vidre; 3) patis de metall amb revestiment d’acer inox. a l’igual que el fals sostre de la plaça. Tant en el foyer de l’auditori (2) com en la rambla

de connexió subterrània (3) que uneix l’Edifici Fòrum amb l’edifici del Centre de Convencions, hi ha cinc patis més de formigó armat.

El paviment de la planta d’exposició, l’auditori, la rambla de connexió i el foyer es va fer sobre la base dels requeriments arquitectònics: aconseguir un paviment continu en els 10.000 m² (planta exposició) sense juntes de dilatació. A través de la Universitat Politècnica de Barcelona (Joan Ramon Rosell, vicerrector adjunt d’Edificacions) i després de diversos mesos d’investigacions, es va aconseguir el

IBERING

INDEPENDENTMENT DE LA SINGUlaritat de l’estructura i del seu complicat procés constructiu, l’Edifici Fòrum acull altres curiositats. Per exemple, l’anomenada quarta façana de l’Edifici Fòrum, és a dir, el cel ras que penja de la micro, visible des de la plaça. S’hi ha utilitzat un revestiment amb plaques triangulars d’acer inoxidable qualitat 316 L amb un dibuix tipus puzle, de manera que no hi ha dues peces iguals d’un total de més de 27.500 unitats.

L’anomenada cinquena façana de l’Edifici és la coberta inundada d’aigua amb una mit-

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

i240 suplement FORUM.indd 31

31

20/7/04 18:43:46

Reportatge Edifici Fòrum Ibering

paviment requerit, a base de resines flexibles amb àrids de color i el posterior farciment amb ciment de color.

Un altre punt que es va vigilar al màxim en tot l’edifici és l’aïllament acústic per impacte i aeri. Es van utilitzat diversos materials per aconseguir-lo, com per exemple vidres especials, envans i extradossats de fibra guix, poliuretà aglomerat, polietilè reticulat, membrana sintètica polímer basada lliure d’asfalt, etc. L’assessorament, el càlcul i la supervisió van anar a càrrec d’Higini Arau.

També cal destacar els valors mediambientals afegits, com són: 1) La coberta inundada, que millora l’aïllament tèrmic i la qualitat visual. L’aigua de la coberta s’obté del nivell freàtic i disposa d’un circuit tancat, que redunda en una reducció del consum.

2) Aprofitament de la llum natural amb patis i finestres.

3) Utilització d’energia de la gran planta fotovoltaica instal·lada a l’àrea Fòrum (a prop del port).

4) Climatització i aigua calenta sanitària en els edificis del Fòrum aprofitant la xarxa de district heating and cooling, gràcies a l’energia generada a les instal·lacions de la planta incineradora del Besòs.

5) Recollida neumàtica d’escombraries.

6) Les façanes tenen una gran càmera d’aire que millora l’aïllament.

32

i240 suplement FORUM.indd 32

Altres elements d’interès són els dissenyats d’Herzog & de Meuron dissenyats especialment per a l’edifici: a) paviment de rajoleta hidràulica hexagonal color blanc del foyer (Huguet) b) fals sostre de cartró-guix del foyer de l’auditori, foyer palc i rambla de connexió (Knauf) c) butaques de l’auditori (Poltrona Frau)

d) sanitaris i aixetes (Roca) e) làmpares del foyer hexagonals (Troll) f) làmpares dels nuclis (Biosca & Botey) g) disseny “puzzle” dels revestiments de plaques d’acer inoxidable (Inox-Color) Resumint, aquest és un edifici que com a mínim no deixa indiferent ningú quan el visita,

atès es seu elevat nivell tecnològic quant a solucions constructives i materials emprats. c

Josep M. Badosa Arquitecte tècnic Director d’execució de l’Edifici Fòrum Ibering. Grupo EP

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:44:01

i240 suplement FORUM.indd 33

20/7/04 18:44:07

Reportatge Edifici Fòrum Ibering

Una part de l'equip d'obra estava format (d'esquerra a dreta) per Eva Galimany, Ester Lagunas, Francesc Mullerat, Noe Ferrer, Josep M. Badosa i Belén Bravo.

QUADRE ESTADÍSTIC (continuació)

QUADRE ESTADÍSTIC 1.

- tauler hidròfug i poliestirè extrusionat

Enderrocs - enderrocs de formigó en massa o armat - enderrocs de col·lectors

2.

- lloses inclinades d’escales de formigó

453 ml

Moviment de terres

- acer laminat A42-b

- excavació de rases i pous

- acer MK 500 per a tensors macro-micro

5.753 m³

- excavació a cel obert per a rebaix terreny

72.486 m³

4.

11.144 m² 1.084 m² 5.804 Tn 57.957 kg

Façana Acabat morter rugós en façana

5.408 m²

Estructures

Acabat morter rugós en façana patis

1.834 m²

- formigó murs i pilars

5.237 m³

Acabat morter rugós en patis interiors

2.518 m²

- formigó encepat i lloses de fonaments

8.383 m³

- acer corrugat per a fonaments

2.042 Tn

- terraplenament amb terres i graves 3.

+ xapa h.a. mallat i connectors

1.358 m³

1.736 m³

- pilots prefabricats fixats 30 x 30 cm

988 ml

- pilots prefabricats fixats 35 x 35 cm

11.508 ml

- pilot tipus CPI-8 de 45 cm Ø

4.300 ml

- pilot tipus CPI-8 de 65 cm Ø

84 ml

- pilot tipus CPI-8 de 85 cm Ø

1.135 ml

- lloguer de palplanxes m²/dia

136.148 m²

5.

6.

Interior façana Acabat morter rugós en patis

2.013 m²

Extradós de cartó guix acabat pintat

3.268 m²

Envidrament Finestres façana

716 m²

Patis finestra façana

105 m²

Patis serigrafia

127 m²

Patis finestra interiors

365 m²

- formigó forjats

7.622 m³

Patis metall interiors

- acer corrugat forjats

1.278 Tn

Patis llanterna

901 m²

- alleugerador forjats poliestirè expandit

1.366 m³

Envidraments terrassa

418 m²

- tendons d’acer per a postensats

90.868 kg

Capella

- forjat macroestructura xapa grecada + capa formigó armat

26.653 m²

- forjat microestructura encofrat perdut

34

i240 suplement FORUM.indd 34

Nuclis Auditori (pell interior i exterior) Patis foyer i rambla

7 m²

1.260 m² 222 m² 1.319 m² 235 m²

Suplement Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 • L’Informatiu 240

20/7/04 18:44:21

i240 suplement FORUM.indd 35

20/7/04 18:44:26

Frapont ha colaborado en la construcción del Forum 2004

i240 suplement FORUM.indd 36

20/7/04 18:44:34